<doc id="38062" title="Temperatura de sensaci" nonfiltered="1" processed="1" dbindex="15000">
La Temperatura de sensaci  s la temperatura que nota un  cos hum (o animal) a causa de la combinaci de la temperatura i la velocitat del vent. Excepte a temperatures altes, el vent serveix per a augmentar la sensaci de fred, ja que el vent afavoreix la evaporaci de la pell i per a aix es necessita calor que roba al cos. El canvi de fase d'aigua (en la suor)  a vapor d'aigua requereix que les molcules arriben un estat d'energia ms alt. Eixa energia s adquirida absorbint la calor del teixit circumdant per la conducci. (Veure Temperatura de xafogor) 

El moviment de l'aire  augmenta la velocitat  a qu la temperatura d'un objecte arriba la temperatura ambient de l'aire.  Els humans perceben o "senten" que este va augmentar de la velocitat de refredament del cos com el fred causat pel vent. 

El concepte de Temperatura de sensaci  (wind chill en angls) s d'importncia en els climes molt freds com el rtic i Antrtic, a gran altitud , a velocitats elevades, ja que s de gran importncia en la supervivncia dels humans i animals, i pot afectar incls la maquinria i els sistemes calorfics. 

La definici oficial de Temperatura de sensaci en meteorologia estava originriament basat en mesures preses a una certa distncia sobre terra. La definici exacta ha sigut polmica perqu s un ndex compost, i perqu els cossos animats i inanimats es comporten diferent, i perqu la temperatura de sensaci pot  tenir un major  impacte a l'hivern sobre el turisme. 

La primera frmula de la temperatura de sensaci la va desenvolupar el exrcit de Estats Units durant la Segona Guerra Mundial,  per Siple i Passel que treballaven en el Antrtic i va ser usada pel Servei Nacional del Temps en els anys setanta. En 2001 la  frmula va ser revisada per a arreplegar  les teories ms precises. Estes frmules  es dissenyen especficament per al cos hum, o ms especficament encara per al rostre hum. La temperatura de sensaci tamb afecta els animals, i als objectes inanimats, per per a ells s'apliquen frmules diferents. 

La base fsica per al clcul del windchill s ara la relaci entre la temperatura, volum i pressi d'un fluid. El vent redux la  pressi atmosfrica i augmenta l'efecte refrescant.

El nou  ndex de temperatura de sensaci usat pels servicis de temps americans i canadencs es calcula amb  la frmula segent: 

  ;

on  T s   s la temperatura de sensaci  en  C,  T s la temperatura de l'aire, i  V  s la velocitat del vent en  Km/h amb un anemmetre situat a 10 m d'altura.

La  frmula americana i canadenca s'adapta millor als climes summament freds. Una altra frmula  com l'ndex de  Steadman es va desenvolupar a Austrlia pel cientfic Robert Steadman. S'ha desenvolupat per als climes temperats.  Alguns tamb inclouen en l'ndex la humitat  relativa creant en compte dels dos ndexs de Temperatura de xafogor i Temperatura de sensaci un sol ndex a qu a vegades es refereixen com Temperatura aparent.

Vegeu tamb .

Temperatura de xafogor

 Enllaos externs . 
 Taula de temperatures de sensaci;
 Biblioteca Digital: Temperatura de sensaci;
 Una Introducci a la Temperatura de sensaci;
 Wind Chill and Humidex Crtica sobre l's dels ndexs  humidex  i wind_chill.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38070" title="Teutons" nonfiltered="2" processed="2" dbindex="15001">
Els teutons (llat teutones) van ser un dels pobles germnics (tot i que alguns estudiosos creuen que era un tribu celta) que habitaven a les vores del Danubi.

Els teutons apareixen a la historia el 113 aC quan van sortir del Alt Rin i Pannnia on havien viscut els darrers deu anys i van acompanyar als cimbres (probablement celtes) en el seu atac a la Gllia. Desprs de derrotar els romans en varies batalles, els cimbres van arribar fins Hispnia i els Teutons van romandre a la Gallia on es van unir amb els ombrons. El 102 aC foren derrotats per Caius Marius en una gran batalla prop d'Aquae Sextiae, on es diu que van morir cent mil teutons i uns vuitanta mil foren fets presoners. Els restants sis mil es van establir a la regi entre els rius Mosa i Escalda, i foren l'origen dels adutics. 

Una tribu germnica anomenada tentones s esmentada per Pomponi Mela, Plini el Vell i Tolomeu, que els situen en un districte al nord-oest d'Alemanya, al nord del riu Elba (Albis), per no se sap si aquests tentones foren una branca dels teutons (o a l'inrevs), o b es tracta de dos pobles diferents, si b l'opini general es que els teutons foren la branca dels tentons que va emigrar cap al sud probablement a causa d inundacions o altres calamitats, fins al punt que els que van romandre foren una minoria.

La paraula s'ha usat com a sinnim de tribu germnica o d'alemany ja que la seva arrel significa "poble", per ni els romans ni els germans utilitzaven la paraula teutons per referir-se en general als germnics. El nom dels teutons es troba encara a Teutenwinkel, un llogaret prop de Rostock i Teutendorf, entre Travemnde i Schwartau, a ms del fams bosc de Varus (Teutoburger Wald o Teutobergienses Saltus).

Hi ha una ordre religiosa anomenada Orde Teutnic que foren cavallers alemanys que van participar a les croades i que van posseir territoris principalment a Prssia, i per aix els prussians sn a vegades esmentats com a teutons.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38071" title="Sueu" nonfiltered="3" processed="3" dbindex="15002">




Els sueus (suevi,        o        ) sn un dels pobles germnics, originaris de la mar Bltica. El seu nom derivaria de "swiban" que vol dir "moviment irregular" per la costum dels sueus de traslladar-se d'un lloc a l'altre sense arribar a fixar poblacions estables; altres teories diuen que el nom era celta o eslau. Es possible que el nom els fos aplicat perqu no eren purs germnics sin barrejats amb eslaus i per aix foren vistos com a diferents pels altres pobles germnics. Els romans els coneixien des al menys el 123 aC


Les notcies primitives d'aquest poble sn confuses. Sembla que era el nom d'un conjunt de pobles germnics format per diferents tribus entre les quals els smnons, longobards i angles. Csar (finals del Segle I aC) els situava a la dreta del Rin, al pas de Baden, quan el seu rei era Ariovist, assignant-los dos-cents mil combatents, xifra probablement exagerada (200.000 persones seria el nmero total d'integrants de la naci sueva), ja que Csar segurament pretenia augmentar la seva glria per haver-los derrotat. Ariovist havia marxat a la Gllia cap al 71 aC en ajut de la tribu gala dels squans (establerta al costat del Sena) en la seva guerra contra els eduins, i desprs es va establir al pas, percebent tribut dels edus, per exigint la cessi de terres als seus aliats scuans; els dos pobles gals es van reconciliar, per van ser derrotats a Amagetobria pels sueus,  per la qual cosa els gals van demanar ajuda a Roma, que va concedir la seva protecci als edus i altres tribus per es va abstenir d'intervenir militarment contra Ariovist per poder destinar les tropes a combatre contra els helvecis. Csar va derrotar a aquests darrers, i va acudir per combatre a Ariovist, al que va derrotar, i va expulsar als sueus ms enll del Rin. Una part dels sueus, que van formar les tribus dels vangions ("Els falsos"), els nmets, i els tribocs (o tribocis o triboques), van quedar a l'esquerra del Rin (ocupant les terres de Worms, Spira i Estrasburg respectivamente) i es van sotmetre a Roma, perdent al cap de dos segles el seu carcter germnic al celtitzar-se i romanitzar-se.

Tcit dna noves notcies sobre els sueus, com un dels pobles germnics que van lluitar contra l'Imperi (segle I) i indica que van emigrar en dos grups: un que es va traslladar a Bohmia i un altre a la regi de l'Elba (de fet entre l'Elba i l'Oder). Tcit dna a la Mar Bltica el nom de Suebicum Mare (encara que tamb l'anomena com Oceanus Germanicus) el que fa pensar que ocupaven la costa bltica des de l'Elba. Als pobles sueus en conjunt se'ls dna la denominaci de herminions o hermions (pel seu ancestre mitolgic Irm o Irminus). El seu pas l'esmenta com a Suvia (derivat desprs a Subia), vivint en territoris situats al nord i est dels que ocupaven sota Csar.

Estrab els situa entre el Rin i l'Elba, amb alguns grups havien arribat al nord de l'Elba (com els hermandurs i els longobards), i els qualifica com el poble germnic ms important, indicant que els ubios  van ser expulsats per ells (probablement per la tribu dels longobards sorgida dels sueus) de les seves terres entre el Rin i l'Elba i van haver d'assentar-se en territori rom. Es creu que els longobards , quades , hermundurs , semnons , cats  i altres incloent els marcomans i els Nertereanes podien ser tribus esqueixades del tronc dels sueus. La capital dels sueus s fixada a la fortalesa de Buiaenum, a la selva Herciniana.

Mentre que els sueus de Csar eren un grup relativament petit, els de Tcit i Estrab eren grups molt grans i segurament abraaven mes pobles dins el grup.

Segurament el rei marcom Marobod o Marbod (Marobodus) va comptar amb l'aliana de diversos grups sueus en la seva lluita contra Roma. Cap a mitjans del segle primer desprs de Crist el rei sueu Bannuis, hostil a Roma, va ser enderrocat per les tribus orientals dels lugis (del grup que desprs va ser anomenat vndal) aliades als hermundurs, que estaven en bones relacions amb Roma. Probablement, durant algun temps, els sueus van quedar sota influncia de Roma, per ms tard van tornar a desenvolupar una poltica hostil.

Claudi Ptolemeu considerava inclosos en els sueus als longobards, semnons i als angles de la regi de Magdeburg, esqueixats dels angles del Schleswig.

Quan els romans van conixer millor Germnia el nom de sueus es va deixar d'usar per assignar a cada poble o tribu el seu propi nom.

En temps de Domici s'esmenta ja als sueus a la regi del Danubi, i Traj va lluitar amb ells en la campanya de Dcia, sense arribar a sotmetre'ls. Amb Marc Aureli els sueus tornen a ser citats, en ocasi de les lluites contra els marcomans. Aquestos sueus mes moderns vivien a Subia i era un conjunt de pobles germnics  que va agafar l'antic nom . Van ser aliats generalment dels alamans i dels burgundis. Un dels personatges mes destacats fou Ricimer, que va tenir en la seves mans l'Imperi Rom occidental.

Durant el segle III el seu nom gaireb no s esmentat, i avanat el segle IV se'ls van unir una part dels quades, pertanyents a uns dels grups afins, que van reforar al poble, i en l'any 406 es van unir als vndals i alans i van penetrar en l'Imperi.

Els sueus van donar el seu nom a la regi alemanya de Subia.

Van migrar cap a la Pennsula Ibrica, on el 409 es van assentar en un territori que compren les actuals Galcia, nord de Portugal, Provncia de Lle i Astries.

L'Imperi Rom va tolerar aquesta invasi a canvi de tributs i aviat els sueus van formar un regne independent, amb les seves lleis i fins i tot la seva moneda.

Va haver-hi diversos enfrontaments amb els visigots fins que finalment van ser derrotats el 584 i el regne fou eliminat i incorporat al Regne de Toledo.

Vegeu Regne dels sueus;

Referncies.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38072" title="Senyoria de Beaujeu" nonfiltered="4" processed="4" dbindex="15003">
La senyoria de Beaujeu fou una jurisdicci feudal centrada a la ciutat de Beaujeu, coneguda com a Beaujolais, que s'esmenta ja el segle X amb Onofre I, que vivia vers el 930. L'abadia de Cluny, a la vora, tenia diferncies per les possessions amb els petits senyors locals i amb els vens comtes de Forez i de Mcon, els bisbes de Mcon, i l'arquebisbe de Li, i buscava el suport del senyor principal, el castell de Pierre-Aige (just sota Beaujeu), que dominava la vall de l'Ardires. Els senyors de Beaujeu van esdevenir aliats i protectors de l'abadia. La lnia directa de senyors es va extingir amb Guixard V, mort el 1265, que va deixar com hereva sa germana Isabel, casada amb Renaud I comte de Forez, el fill segon dels quals, Llus, va rebre la senyoria de Beaujeu. El va succeir el seu fill Guixard VI, anomenat el Gran, i a aquest el seu fill Eduard I. El fill d'aquest, Guixard, fou el segent senyor i a la seva mort el seu fill Antoni. Aquest va morir sense fills el 1374 i la successi va correspondre a Eduard, fill de Guillem (Guillem senyor d'Amplepuis, fou fill de Guixard VI) que mancat de successi va vendre la senyoria el 1390 a Llus II de Borb, reservant-se l'usdefruit fins a la seva mort, esdevinguda el 1400. Els Borbons la van tenir fins el 1522 quan fou expropiada per la corona francesa al conestable de Borb Carles, que s'havia passat al bndol de Carles V d'Alemanya i I d'Espanya. Va ser retornat als Borb com a senyoria junt amb el ducat de Montpensier i va seguir el mateix cam fins a ser cedit per la darrera hereva a Llus d'Orleans duc del Maine el 1681. El successor d'aquest que va permutar el principat de Dombes el 1768, va conservar Beaujeu fins a la revoluci, i va morir a les represlies poltiques el 1793. Va quedar integrada el 4 de mar de 1790, junt amb les  antigues provncies del Lions i Forez, al departament de Roina i Loire (dividit el 1793).

 Llista de senyors de Beaujeu.

Onofre vers 930;
Beraud I (fill) vers 960;
Humbert o Hubert I  (fill) ?-1016;
Guixard (fill) 1016-?
Beraud II (fill)  ?
Guixard II (germ)  abans de 1100            ;
Humbert o Hubert II  (fill) fins el 1103.
Guixard III (fill) 1103-1137;
Humbert o Hubert III (fill)  1137-1174;
Humbert o Hubert IV (fill) 1174-1202 ;
Guixard IV el Gran (fill) 1202-1216;
Humbert o Hubert V (fill) 1216      (tronc dels senyors de Montpensier);
Humbert o Hubert V (fill) 1216-1250 (senyor de Miribel i Dombes per matrimoni);
Guixard V (fill) 1250-1265;
Isabel (germana) 1265-1297;
Renaud de Forez (esps) 1265-1277 ;
Llus I (fill) 1277-1295 ;
Guixard VI el Gran (fill) 1295-1331 ;
Eduard I (fill) 1331-1351 ;
Antoni (fill) 1351-1374 ;
Eduard II (cos) 1374-1400 ;
Llus II, duc de Borb 1400-1410 ;
Joan I (fill) 1410-1434 ;
Carles I (fill) 1434-1456 ;
Joan II (fill) 1456-1488 ;
Pere (fill) 1488-1503 ;
Susanna (filla) 1503 ;
Carles II (esps) 1503-1522 ;
Llusa de Savoia 1527 ;
Francesc I de Frana 1527-1547 ;
Enric I (II de Frana) 1547-1559 ;
Francesc II de Frana 1559-1560 ;
Llus III de Borb 1560-1582 ;
Francesc III (fill) 1582-1592 ;
Enric II (fill) 1592-1608 ;
Maria (Maria) 1608-1626 ;
Gast de Frana duc d'Orleans 1626-1660 ;
Anna Maria Llusa d'Orleans (filla) 1660-1681 (usdefruit 1681-1693) ;
Llus IV August, duc du Maine 1681-1736 ;
Llus V August (Llus Carles, fill) 1736-1789 (mort 1793);
Suprimit per la revoluci 1789.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38075" title="Tuamotu" nonfiltered="5" processed="5" dbindex="15004">

L'arxiplag de les Tuamotu s el conjunt d'atols ms gran del mn. Situat a l'est de les illes de la Societat, s una divisi administrativa de la Polinsia Francesa, junt amb les illes Gambier.

El nom Tuamotu coincideix amb el significat del neologisme d'origen grec Polinsia, es a dir, moltes illes. Antigament era Pakamotu, que vol dir nvol d'illes. Els tahitians van canviar el nom a Paumotu, illes submises, nom que es mant com a gentilici paumotu. Per els europeus era l'arxiplag Perills, degut als esculls i al gran nombre de vaixells que han embarrancat als atols poc visibles.

 Histria .

Segons les restes arqueolgiques es dedueix que les illes occidentals de les Tuamotu van ser ocupades al voltant de l'any 700 aC des de les illes de la Societat.

Els descobridors europeus de les Tuamotu sn:
 Fernando de Magallanes, durant el seu viatge de circumnavegaci va trobar, el 1521, l'illa de San Pablo (Puka Puka).
 Pedro Fernndez de Quirs, el 1606, va creuar l'arxiplag trobant una dotzena d'illes, entre elles La Conversin de San Pablo (Hao) i La Sagitaria (Rekareka). Les seves descripcions van animar a altres exploradors a reseguir el cam de les anomenades illes de Quirs.
 Els neerlandesos Willem Schouten i Jacob Le Maire, el 1616, i desprs Jacob Roggeveen, el 1722 van trobar diverses illes al nord de l'arxiplag que van anomenar El Laberint.
 Els anglesos John Byron, Samuel Wallis i James Cook anomenen l'arxiplag illes Baixes.
 El francs Louis Antoine de Bougainville l'anomena arxiplag Perills.
 Els espanyols Domingo Boenechea i Jos de Anda, en les expedicions del Per a l'illa d'Amat (Tahit).
 Els alemanys Otto von Kotzebue i Fabian Bellinghausen, en expedicions russes, descobreixen les ltimes illes al segle XIX.

Aquestes expedicions no van establir cap colnia ni van tenir conseqncies poltiques. L'arxiplag estava sota l'rea d'influncia de la dinastia Pomare de Tahit. Amb l'abdicaci del rei Pomare V, les illes van ser annexionades com a territori d'ultramar de Frana.

Els atols allunyats de Moruroa i Fangataufa s'han utilitzat per fer proves d'armament nuclear des de 1966 fins 1996.

 Geografia humana .

L'escassetat de recursos naturals, sobretot d'aigua, ha fet difcil el poblament estable. Per el desenvolupament del turisme i el cultiu de perles ha portat un creixement demogrfic molt desigual.

Poblaci.
Segons el cens del 2002, les Tuamotu tenen una poblaci de 14.876 habitants. D'aquests, 769 viuen en un radi de 400 km al voltant de Mururoa i Fangatafa, els atols utilitzats per les proves nuclears franceses.

Una cinquantena d'atols sn habitats permanentment, i nombroses illes noms sn ocupades temporalment per la pesca o la recollida de copra.
 
La llengua que es parla a les illes s el tuamotu, o paumotu, un dialecte de la llengua maohi de la famlia polinsica.

Economia.

L'economia tradicional s de subsistncia, dominada per la pesca i la producci de copra.

Els habitants de les Tuamotu produeixen les 3/4 parts de la copra de la Polinsia Francesa. s una activitat familiar subvencionada i l'nic recurs dels atols ms allunyats del centre i del est.

La pesca s una activitat destacada als atols ms prxims a Tahit (Rangiroa, Arutua, Apataki) que proveeixen el mercat de Papeete. 

El cultiu de les perles ha tingut un fort desenvolupament degut al prestigi de les perles negres caracterstiques de les Tuamotu, apreciades als mercats internacionals de joieria. Aquesta activitat destaca als atols de l'oest (Manihi, Takaroa, Arutua) i del centre (Makemo, Fakarava, Faaite, Hao).
 
El turisme t una infrastructura modesta, comparada amb les venes illes de la Societat. Hi ha alguns hotels internacionals i, sobretot, pensions familiars, als atols de Rangiroa, Manihi i Fakarava. Sn uns llocs apreciats pel submarinisme als llacs interiors dels atols. 

Les comunicacions estan assegurades per 30 aerdroms, al conjunt de les Tuamotu i les Gambier, i per una flota de cabotatge  que assegura el subministrament de queviures i productes quotidians. En canvi, 21 atols no disposen de servei telefnic, entre ells dos caps de comuna: Hikueru i Reao.

Geografia fsica.

Encara que l'arxiplag ocupa una extensa rea al llarg de 1.700 km, la superfcie terrestre s noms de 850 km repartits en 78 atols.

Geomorfologia.
Quasi totes les illes de les Tuamotu sn atols: illes baixes formades per estretes franges de sorra sobre esculls de corall que encerclen una llacuna interior d'aigua salada.

Makatea s l'nica illa que no s un atol. s una de les grans roques de fosfat de l'Oce Pacfic.

Les illes Gambier, situades a l'extrem sud-est de les Tuamotu i unides administrativament, sn geolgicament i culturalment diferents. 

Clima.

El clima s tropical sense estacions significatives. La temperatura mitjana al llarg de l'any es mant a 26C. No hi han fonts d'aigua natural i l'aigua potable es recull de la pluja. La pluviositat mitjana anual es de 1.400 mm, sense variacions significatives al llarg de l'any, excepte una poca seca entre setembre i novembre.

Flora.
El sl pobre de les illes de corall no permet una vegetaci variada. El cocoter, que s la base per a la producci de copra, t una importncia econmica especial. En algunes illes es cultiva vainilla. L'agricultura s noms de subsistncia: arbre del pa, taro i nyam.

Les fulles de pandancies s'utilitzen tradicionalment per teixir les teulades, estores i barrets.

Fauna.

La vida animal a les illes es limita a ocells marins, insectes i sargantanes. En canvi, la fauna marina s diversa. Els esculls, rics en espcies marines, fan de les Tuamotu una destinaci famosa pel submarinisme.

 Divisions i illes .
Vegueu la llista d'illes de les Tuamotu.
L'arxiplag de les Tuamotu t un total de 76 illes. D'elles, 37 estan organitzades en comunes o en comunes associades. En total sn 16 comunes ms una dissetena que depn de la comuna de les Gambier. Per rees geogrfiques sn:
Oest: Rangiroa, Takaroa, Manihi, Arutua, Fakarava.
Centre: Anaa, Makemo, Hikueru, Hao.
Est: Napuka, Puka Puka, Fangatau, Tatakoto, Nukutavake, Reao.
Sud: Tureia, Gambier.
Els atols ms gran sn Rangiroa, Fakarava i Makemo. Per la superficie terrestre s'hi poden afegir Tikehau i Hao.

Els ms poblats sn, per ordre: Rangiroa, Hao, Takaroa, Manihi i Makemo.

Els grups d'illes sn:
Grup Acte: Matureivavao, Tenararo, Tenarunga i Vahanga.
Illes de la Decepci: Napuka i Tepoto Nord.
Illes del Duc de Gloucester: Anuanuraro, Anuanurunga i Nukutepipi.
Illes Palliser: Arutua, Apataki, Kaukura.
Illes del Rei Jordi: Takaroa, Takapoto i Tikei.
Altres grups menors sn les illes Dos Grups i les illes Raevski.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38076" title="Senyoria de Thoire" nonfiltered="6" processed="6" dbindex="15005">
La senyoria de Thoire fou una jurisdicci feudal de Frana, al Bugei (Bugey) que va esdevenir important amb la seva uni a la senyoria de Villars.

La senyoria apareix al segle XII amb Hug. El senyor Este I es va casar amb Agnes de Villars formant una senyoria cabdal per la regi de Bugey i Bresse.

Vegeu: Senyoria de Villars

 Llista de Senyors de Thoire .

Hug vers 1100;
Humbert I (fill)  vers 1130;
Guillem (fill) vers 1130-1164;
Humbert II (fill) 1164-1187;
Esteve I (fill) 1187-1235;
Unit a Villars el 1235;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38077" title="Senyoria de Villars" nonfiltered="7" processed="7" dbindex="15006">
La senyoria de Villars fou una jurisdicci feudal de Frana que va formar una de les principals senyories de la regi de Dombes, al Bresse. Va esdevenir especialment important desprs de la uni per matrimoni amb la senyoria de Thoire, completada el 1235 (Senyoria de Thoire-Villars). L'11 d'agost de 1402 el darrer senyor va vendre el domini al comte de Savoia, restant noms la senyoria de Montribloud que en va quedar separat el 1384 i va arribar a ser comtat.

 Llista de senyors de Villars .

Adalbert vers 1100;
Ulric (fill) vers 1130;
Esteve de Villars (fill) vers 1160;
Esteve I (fill) vers 1200;
Agnes (filla) vers 1225;
Esteve I de Thoire vers 1225 (mort 1235);
Esteve II 1235-1249;
Humbert II 1249-1279 (Humbert I fou Humbert de Thoire 1164-1187);
Humbert III 1279-1301;
Humbert IV 1301-1336;
Humbert V 1336-?
Humbert VI ?-vers 1384;
Humbert VII vers 1384-1402;
venut a Savoia 1402;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38079" title="Senyoria de Montribloud" nonfiltered="8" processed="8" dbindex="15008">
La senyoria de Montrobloud fou una petita jurisdicci feudal del pas de Dombes, que va ser donada per Humbert VI senyor de Thoire-Villars a son cos Eudes de Villars, senyor de Monteiller, a canvi de Beauvoir, i que comprenia quatre parrquies. Eudes va morir sense fills el 1418 i va passar als seus nebots de la famlia de Beaume-Montrevel. El 1590, Antoni, membre de la famlia senyorial, la va vendre a Mart i Joan de Covet, els successors dels quals van obtenir l'elevaci del senyoriu a comtat el 1660. El 1754 el comtat fou venut a la famlia Nicolau. Es va extingir amb la revoluci el 1789.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38080" title="Miquel Iceta i Llorens" nonfiltered="9" processed="9" dbindex="15009">
Miquel Iceta i Llorens ( Barcelona 1960 ) s un poltic catal, membre del Partit Socialista de Catalunya (PSC). 

Ha estat regidor de l'Ajuntament de Cornell de Llobregat (1987-1991), Director del Departament d'Anlisi del Gabinet de la Presidncia del Govern (1991-1995). A les eleccions generals espanyoles de 1996 fou escollit diputat per la provncia de Barcelona pel PSC-PSOE.

Actualment s viceprimer secretari del PSC i portaveu del grup parlamentari Socialistes - Ciutadans pel Canvi al Parlament de Catalunya i membre de la Ponncia per a la reforma de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006. 

Miquel Iceta ha estat un dels primers poltics espanyols en declarar obertament la seva condici d'homosexual.

 Enllaos externs .

  Pgina personal de Miquel Iceta Llorens;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38083" title="San Miguel de Allende" nonfiltered="10" processed="10" dbindex="15010">
San Miguel de Allende s una petita ciutat localitzada a l'estat de Guanajuato de la regi del Bajo, al centre de Mxic. El bajo, est, de fet, a 2.000 metres d'altitud, per en una regi plana prop de les muntanyes a l'extrem de l'Altipl Mexic. San Miguel de Allende s la capital de la municipalitat d'Allende.

Va ser fundada el 1542 amb el nom de San Miguel el Grande. Va ser un poble a mig cam de la ruta de la plata cap a la ciutat de Zacatecas, al nord. El seu nom va ser canviat el 1826 a l'actual de San Miguel de Allende en honor a Ignacio Allende, un lder de la guerra d'independncia de Mxic que hi va nixer.
 
El 1900 San Miguel de Allende estava en risc de convertir-se en un poble fantasma. El 1926 el govern mexic el va declarar monument histric i va comenar el desenvolupament del districte histric, que encara cont bellssimes construccions colonials. En la dcada del 1950, San Miguel de Allende s'havia convertit en una destinaci turstica important per la seva arquitectura colonial i per les deus termals localitzades prop de la ciutat. Desprs de la Segona Guerra Mundial, l'Insituto Allende va ser acreditat com a escola d'arts pel govern nord-americ, la qual cosa va permetre que els veterans de guerra poguessin utilitzar les beques federals per a estudiar-hi, cosa que contribu a l'increment de la immigraci nord-americana cap a aquesta ciutat. Avui, San Miguel de Allende t una poblaci de 80.000 habitants, dels quals prop del 40% sn estrangers, principalment dels Estats Units i Europa.

El 2008 fou declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

Enllaos externs.

Ajuntament de San Miguel de Allende ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38084" title="Consell insular" nonfiltered="11" processed="11" dbindex="15011">

El Consell Insular s una instituci prpia de les illes de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera amb la qual exerceixen un cert grau d'autogovern, amb unes competncies establertes prviament per l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears.

Histria.
Precedents medievals.

Des de poc desprs de la conquesta catalana de l'Arxipilag Balear, cada illa va gaudir d'un rgan propi d'autogovern inicialment anomenat universitat, que amb el temps evolucionaria cap al Gran i General Consell de Mallorca, el Consell General de Menorca i el Consell General d'Eivissa. Aquestes formes d'organitzaci poltica perduraren fins a l'aprovaci del Decret de Nova Planta de 1715, que les substitu per l'Audincia de Palma de Mallorca. A partir de 1833, aquesta es va convertir en la Diputaci Provincial de Balears.

Segle XX.

A diferncia de les Canries (amb cabildos des de 1912), les illes de l'Arxiplag Balear no tingueren rgans d'administraci local propis fins ben avanat el segle XX. Aquesta possibilitat venia reconeguda en l'article 10.4 de la constituci republicana de 1931, i es reflectia en l'Avantprojecte d'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears de 1931, per la Guerra Civil Espanyola de 1936 i el posterior rgim dictatorial impediren que es concrets.

La Llei de bases de rgim local de 21 de novembre de 1975 va preveure en la seva base 19.3 que en el termini mxim d'un any el Govern, a proposta de la Diputaci Provincial i prvia audincia als municipis, establs per a Balears una organitzaci adequada al seu carcter insular; per tot aix no arrib enlloc per la proximitat de les primeres eleccions democrtiques de 15 de juny de 1977.

poca actual.
Tal com avui els coneixem, els consells insulars sn institucions recents, que varen nixer impulsades des de l'illa de Menorca com a una soluci per evitar la concentraci de poder en Mallorca, l'illa ms gran i poblada de l'arxiplag balear. Foren creats pel Reial decret llei de 13 de juny de 1978, que instaur la preautonomia balear, i per la Llei d'eleccions locals de 17 de juliol de 1978, que configuraren un sistema amb tres consells insulars (Mallorca, Menorca i Eivissa-Formentera) i un Consell General Interinsular com a rgan de coordinaci entre ells (del qual desprs s'originaria l'actual Govern de les Illes Balears).

Posteriorment s'incorporaren a l'article 141.4 de la Constituci espanyola i a l'article 41.3 de la Llei de bases de rgim local. L'Estatut d'Autonomia de 1983 els va dedicar el captol IV del seu ttol III, en desenvolupament del qual s'aprov la Llei 5/1989, de 23 d'abril, de consells insulars. Aquesta seria substituda ms tard per la vigent Llei 8/2000, de 27 d'octubre.

El 2007 dos fets marquen una nova etapa en la histria dels consells insulars. Per un costat, l'aprovaci del nou Estatut d'Autonomia, que els atorga noves competncies i la capacitat d'elaborar reglaments, i que disposa que els seus membres siguin escollits en eleccions separades a les del Parlament de les Illes Balears. I per un altre, la creaci del nou Consell Insular de Formentera, segregat del d'Eivissa.

Regulaci.

Els consells insulars es regeixen pel que estableix l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears de 2007 (captol IV del ttol IV: articles 61 a 74), desenvolupat en aquest punt per la Llei 8/2000, de 27 d'octubre, de consells insulars. El seu rgim de finanament est regulat a la Llei 2/2002, de 3 d'abril, de sistema de finanament definitiu dels consells insulars.

Igualment, cada consell insular ha dictat un reglament orgnic propi en el qual es defineixen els rgans que els integren i les funcions que desenvolupen.

Naturalesa jurdica.

La concreta naturalesa jurdica dels consells insulars han estat objecte de diverses controvrsies doctrinals, especialment durant la vigncia de l'Estatut d'Autonomia de 1983. Aix, un sector els ha considerat ens locals i a ms institucions de la comunitat autnoma sense perdre la primera condici; mentre que un altre ha defensat que tenen una doble naturalesa com a rgans de govern d'una entitat local i simultniament rgans autonmics. En canvi, la jurisprudncia, tant de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justcia de les Illes Balears com del Tribunal Suprem, sempre s'ha decantat per la tesi de la doble naturalesa.

Organitzaci.

A partir de l'Estatut d'Autonomia de 2007 els membres dels consells insulars sn elegits per a un mandat de quatre anys en eleccions separades de les eleccions a diputats del Parlament de les Illes Balears, excepte en el cas del Consell Insular de Formentera, format pels regidors de l'Ajuntament de Formentera.

A cada consell insular hi ha necessriament un ple, un president i un consell executiu (aquest darrer no s obligatori en el cas del Consell Insular de Formentera); a ms de tots els altres rgans complementaris que cada consell pugui crear en el seu reglament orgnic. Aix, per exemple, les competncies d'urbanisme i ordenaci del territori s'exerceixen mitjanant comissions insulars d'urbanisme i ordenaci del territori.

Competncies.

Els consells insulars exerceixen quatre diferents tipus de competncies:
 Les que tinguin atribudes per la legislaci estatal; aix s, les mateixes que corresponen a les diputacions provincials.
 Les que tenen reconegudes com a prpies en l'article 70 de l'Estatut d'Autonomia, que inclouen la potestat de dictar reglaments sobre aquestes matries.
 Les que es transfereixin o deleguin per part de la Comunitat Autnoma, detallades en l'article 71 de l'Estatut d'Autonomia. Respecte a aquestes matries, emper, noms exerceixen la funci executiva i la gesti.
 Totes aquelles altres que puntualment recullen les distintes normatives sectorials.

Concretament, les competncies prpies dels consells insulars (art. 70 de l'Estatut) sn:
Urbanisme i habitabilitat.
Rgim local.
Informaci turstica. Ordenaci i promoci turstica.
Serveis socials i assistncia social. Desenvolupament comunitari i integraci. Poltica de protecci i atenci a persones dependents. Complements de la Seguretat Social no contributiva. Voluntariat social. Poltiques d'atenci a les persones i als collectius en situaci de pobresa o necessitat social.
Inspecci tcnica de vehicles.
Patrimoni monumental, cultural, histric, artstic, arquitectnic, arqueolgic i paisatgstic en el seu mbit territorial, i dipsit legal de llibres.
Activitats classificades. Parcs aqutics. Infraccions i sancions.
Tutela, acolliment i adopci de menors.
Esport i lleure. Foment i promoci de les activitats esportives i d'oci.
Transports terrestres.
Espectacles pblics i activitats recreatives.
Agricultura, ramaderia i pesca. Qualitat, traabilitat i condicions dels productes agrcoles i ramaders i dels productes alimentaris que se'n deriven.
Ordenaci del territori, incloent-hi el litoral.
Artesania. Foment de la competitivitat, la capacitaci i el desenvolupament de les empreses artesanes. Promoci de productes artesans. Creaci de canals de comercialitzaci.
Carreteres i camins.
Joventut. Disseny i aplicaci de poltiques, plans i programes destinats a la joventut.
Caa. Regulaci, vigilncia i aprofitament dels recursos cinegtics.
Cultura. Activitats artstiques i culturals. Foment i difusi de la creaci i producci teatral, musical, cinematogrfica i audiovisual, literria, de dansa i d'arts combinades. Promoci i animaci sociocultural.
Museus i arxius i biblioteques de titularitat autonmica, en el seu mbit territorial. Conservatoris de msica, serveis de belles arts, hemeroteques i institucions similars, d'mbit insular.
Poltiques de gnere. Conciliaci de la vida familiar i laboral. Dona.

Com es veu, les competncies dels consells insulars sn ms extenses que les d'una diputaci provincial, i ms semblants a les d'una comunitat autnoma. Es tracta d'un rgim molt proper als dels territoris histrics del Pas Basc, si b sense l'autonomia financera prpia d'aquests.

Bibliografia.
 DD.AA. Els consells insulars en l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears. Palma: Lleonard Muntaner, 2007. ISBN 9788496664555;
BLASCO ESTEVE, Avell (ed.). Los Consejos Insulares. Valncia: Tirant lo Blanch, 2005. ISBN 8484560066;

Enllaos externs.
 Consell Insular de Mallorca: Bibliografia sobre els consells insulars ;

Notes.


Vegeu tamb.
 Consell General Interinsular;
 Consell Insular de Mallorca;
 Consell Insular de Menorca;
 Consell Insular d'Eivissa i Formentera (1979 - 2007);
 Consell Insular d'Eivissa (Des del 2007);
 Consell Insular de Formentera (Des del 2007);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38085" title="Abertzale" nonfiltered="12" processed="12" dbindex="15012">
En llengua basca o uscar, el terme abertzale significa amant de la ptria o partidari de la ptria. Prov de la fusi del terme Aberri(a) (ptria, un neologisme creat per Sabino Arana) amb el sufix -(t)zale (el que estima, s amic de, aficionat a o es dedica a quelcom).
Tot i que la traducci ms literal al catal seria patriota, se sol utilitzar com a equivalent de "nacionalista basc". No obstant aix, en el llenguatge poltic de l'estat espanyol, sobretot fora del Pas Basc, s'utilitza sovint per a referir-se especficament als membres i simpatitzants d'Herri Batasuna, encara que altres formacions nacionalistes basques tamb es reconeixen com a abertzales. Els motius pels quals s'ha arribat a aquest s restringit del terme poden ser:
 L'mplia utilitzaci que els militants i simpatitzants d'Herri Batasuna han fet del terme, fins i tot en la denominaci oficial dels grups parlamentaris que ha tingut aquesta organitzaci en les diferents cambres de representaci parlamentria. Tanmateix, val a dir que l'entorn d'HB generalment matisa i s'autodefineix com a "esquerra abertzale", alhora que considera igualment abertzales altres formacions basques com Eusko Alkartasuna o el mateix PNB.
 El fet que els seguidors del Partit Nacionalista Basc s'anomenin a si mateixos amb ms freqncia jeltzales que no pas abertzales. ;

Diverses entitats i organitzacions utilitzen el terme abertzale en el seu nom:
Abertzaleen Batasuna (Uni d'Abertzales): partit poltic d'Iparralde (Pas Basc francs). ;
Emakume Abertzale Batza: secci femenina del PNB, illegalitzada per la junta rebel de Burgos durant la Guerra Civil espanyola l'any 1936. ;
Euskal Abertzaletasunaren Museoa (Museu del Nacionalisme Basc). ;
Ezker Mugimendu Abertzalea: partit poltic d'Iparralde. ;
Gazte Abertzaleak (Joves Abertzales): joventuts del partit Eusko Alkartasuna. ;
Koordinadora Abertzale Sozialista, KAS (Coordinadora Abertzale Socialista). ;
Langile Abertzaleen Batzordeak, LAB (Comissions d'Obrers Abertzales): un dels principals sindicats bascos. ;
Ezker Abertzalea (Esquerra Abertzale).
Nafarroako Sozialista Abertzaleak (Socialistes Abertzales de Navarra) i Araba, Bizkaia eta Gipuzkoako Sozialista Abertzaleak (Socialistes Abertzales d'laba, Guipscoa i Biscaia): noms que han tingut els grups parlamentaris de Batasuna i Euskal Herritarrok en diferents parlaments. ;

 Enllaos externs .

 Portal Abertzale d'opini i informaci;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38086" title="Senyoria de Coligny" nonfiltered="13" processed="13" dbindex="15013">
La senyoria de Coligny fou una jurisdicci feudal al Bresse, esdevinguda clebre per la importncia d alguns dels membres del llinatge. La capital fou Coligny fins el 1190 i va restar capital de Coligny el Nou. La senyoria, per enllaos successius s estenia per Borgonya, el Franc Comtat, Bresse i Bugei (Bugey). La part de Borgonya fou anomenada Coligny el Vell i la resta Coligny el Nou. La divisi del feu es va produir el 1190. 

El primers senyors es deien Manass. Un d'ells, Manass I, ja apareix el 863. Un altre Manass va ser senyor desprs i el 974 Manass III apareix en una donaci de les esglsies de Cabrellum (Chevreau), Marboz i Treffort a l'abadia de Gigny, per obtenir el perd pels crims contra el clergat. El 1137 va morir el senyor Humbert I (que es titulava senyor del pas de Revermont), fundador el 1131 de l'abadia de Miroir; el va seguir el seu fill Guer (1137-1162) que va acompanyar al emperador Conrat a Terra Santa el 1147 i va estar aliat amb Arquimbald VII senyor de Borb i Renaud senyor de Baug vers al final de la seva que fou cap el 1161. El segent senyor fou el seu fill Humbert II, encara titular senyor del pas de Revermont, que va acompanyar a Terra Santa al duc Robert de Borgonya el 1171; el 1180 Humbert de Thoir es va casar amb Alix i va rebre en dot les terres de Cerdon; va morir el 1190 i les terres es van dividir. 

Hug va rebre Coligny el Nou; el va seguir Guillem I; ambds feren donacions al clergue i als establiments religiosos de Bresse i Bugei. Va passar a la famlia de La Tour i el 1285 el Delf del Viens, sobir feudal, el va cedir al ducat de Borgonya a canvi de la renuncia al Delfinat. Abraava Coligny el Nou, Treffort, Marboz i altres llocs a Revermont. Robert de Borgonya va cedir la senyoria a Am IV de Savoia el 1289 menys Cuiseaux. La ciutat va rebre una carta de franqucia l'abril d aquell mateix any, per la qual s acordaven les llibertats, s abolia l'obligaci de acomplir tasques no pagades i s instauraven nous impostos.

Andelot va passar al seu fill Humbert III que va morir vers 1211. Desprs apareix en mans de Am II senyor de Chevreux. Manass, germ d'Am II, va donar a la orde del temple de Montagnat les viles de Broissiat, Eperignat (llogaret de Montfleur) i Sainte Fontaine (La Balme d'Epy) el 1227. Andelot fou el centre de la senyoria de Coligny el Vell que formaven diversos castells i dos feus a la Bresse (Goubey i Champel)

Chevreaux es va convertir en senyoriu independent (senyoria de Chevreau) i devia passar al fill Hug, per pertanyia vers el 1246 a Am II que era tamb senyor d'Andelot (probablement va governar de 1211 a 1256), i vers el 1270 Chevroux era de Guillem I de Coligny, que noms va deixar una filla, Margarida, casada amb Guiu senyor de Montluel, unint-se ambdues senyories, mentre Andelot havia passat a un altra branca 

A Andelot apareix com a senyor Esteve I senyor de Jasseron , que va anar a la guerra amb el duc Robert de Borgonya (1284) per la successi del Delfinat del Viens, del que s havia apoderat el senyor de La Tour casant amb l'hereva; feia testament el 1318 i va morir poc desprs. Beraud de Coligny, el seu fill, fou lloctinent al comtat de Borgonya vers 1345, i senyor de Cressia i Beaupont, morint passat el 1351; el germ gran Joan I, destinat a ser el segent senyor d'Andelot, va morir abans que el pare i va ocupar el seu lloc el seu fill Esteve II, senyor d'Andelot, Beaupont i Cressia que vivia vers 1331; es va casar amb Elionor de Thoire-Villars que li va aportar algunes castellanies en dot. El seu fill Joan II va ajudar al comte de Savoia en la guerra contra la gent de Valais pel restabliment del Bisbe de Sion i va prometre una capella si obtenia un dret de cacera a Fougemagne i desprs no ho va complir i al tenir el fill una malaltia, la seva dona la va construir; vers 1343 la pesta va afectar a la senyoria i va morir un ter de la poblaci; vivia encara vers 1387. El seu fill Jaume I anomenat Jacquemar, va rebre les senyories i va seguir al comte de Nevers en un viatge a Hongria participant a la batalla de Nicopolis el 1396, i el 1415 va acompanyar a l'Emperador Segimon en el seu viatge a Pars i va repetir el 1420 amb el duc de Borgonya (que anava a demanar justcia per la mort del seu pare Joan de Borgonya); encara era viu i feia testament el 1434. El va succeir Guillem II. El 1437, per matrimoni, els Coligny van adquirir la senyoria de Chtillon (Chtillon-sur-Loing, coneguda per Chtillon Coligny), a la Xampanya. Chtillon havia estat destruda durant la guerra dels cents anys pels anglesos de Robert Knolles. Llus de Melun la va donar per reconstruir a Nicolau Bracque, el 1376. Els successors de Braque la van governar tres generacions; la besnta Caterina Lourdin de Saligny es va casar amb Guillem II de Coligny que va esdevenir tamb senyor de Chtillon. Guillem fou un dels senyors que el 1430 va ajudar a Llus de Chlons, prncep d'Aurenja, desprs del setge de Colombert i de la batalla d'Anthon on el prncep fou desfet, i fou un dels 200 senyors que van sortir garants davant el rei de Frana pel duc de Savoia, en l'execuci del Tractat de pau entre ambds de 1455. El 1457 els dominis es van repartir per decisi de Guillem, que en va conservar l'usdefruit fins la seva mort el 1464. 

Joan III va heretar les senyories de Coligny, d'Andelot i de Beaupont el 1457, i Jaume, dit Lourdin, les de Chtillon i Saligny, s a dir les senyories de la mare, en virtut de testament (fet l'11 de juny de 1441); Jaume fou partidari de Carles duc de Borgonya en la guerra del Be Pblic contra Llus XI de Frana i fou fet presoner a la batalla de Monthlry el 1465 i ms tard en un altre combat a Borgonya el 1475. Jaume va morir en data no coneguda (sembla que era ja vell i pels tombs del 1510 per el 1464 el seu germ i hereu ja es va establir a Chtillon). Joan III va heretar totes les senyories de Jaume menys Saligny perqu era condici portar el nom, i aix aquesta va passar al fill de Jaume, Renaud Lourdin mort el 1557, i desprs al fill de Renaud, Marc mort el 1597, desprs al seu fill Gaspar I mort el 1629 que fou Lloctinent general del rei al Borbons; el seu fill Gaspar II fou comte de Saligny, capit lloctinent de la companyia de gendarmes del rei, mariscal, governador d'Autun i batlle del Charols, i pacificador de la revoltada Normandia (1640) que fou el darrer a portar el ttol, el qual ja no tenia el seu fill i fams militar Joan Comte; el fill d'aquest Gasp Alexandre va morir i l'herncia va recaure en sa germana Maria, marquesa de Mailly-Nesle, que tamb va morir i finalment va heretar els darrers bns (Castell de Motte-Saint-Jean) l'altra germana Llusa Alexandrina de Coligny. 

Joan III fou el pare de Gaspar I, successor el 1480, que va guanyar a la batalla de Marignan el ttol de mariscal de Frana. Gerard va tenir quatre fills de Llusa de Montmorency, i tres d'ells van jugar un important paper histric: Odet fou cardenal amb noms 16 anys; Gaspar II (nascut el 16 de febrer de 1517), senyor de Chtillon i Coligny (ms tard comte) i almirall de Frana fou la figura ms destacada, per el rei d'Espanya li va prendre uns anys (1564) desprs Coligny el vell, que era un feu dels dominis borgonyons del rei d'Espanya; Francesc fou senyor d'Andelot; i el quart, Adel, fou un dels signataris junt amb Gasp II del tractat d'Hamptoncourt (30 de  setembre de 1562) pel que els hugonots van cedir El Havre, Dieppe i Rouen per 14.000 escuts d or. Van encapalar tots les forces de la reforma religiosa, i els anomenats hugonots. L'assassinat de Gaspar per ordre de Caterina de Mdici en les matances de la nit de Sant Bartomeu el 4 d'agost de 1572, va donar inici a una altra guerra religiosa. Llusa de Coligny filla de l'almirall (morta el 1620) es va casar amb el prncep Guillem d'Aurenja, de la famlia que desprs foren reis d'Anglaterra. El 1564 el rei d'Espanya li va confiscar Coligny el vell per al mateix any el duc de Savoia va reconixer els drets de la famlia de Gaspar II sobre Coligny i Coligny fou elevat a comtat i Gaspar II en fou comte. 

A la mort de Gaspar II el va succeir el seu fill Francesc que va morir a Chtillon el 1591. El seu fill Gaspar III, mariscal de Frana, va reunir altre cop el 1591 els dos Coligny que van quedar unides en una ciutat el 1623; el 1643 fou nomenat duc de Chtillon i va morir el 1646; el seu fill Maurici, comte de Coligny per delegaci paterna, mor a Vincennes el 23 de maig de 1644 en un duel amb el duc de Guisa; el seu germ Gaspar IV fou el successor (1646), i el 1648 va ser recreat duc per manca de registre del nomenament de 1643; va morir el 19 de desembre de 1649 al Castell de Vincennes i va deixar noms un fill Alexandre Gasp, duc fins a la seva mort el 23 d'octubre de 1657.

Elisabet Isabel Angelica de Montmorency-Bouteville duquessa de Chtillon, viuda de Gaspar IV de Coligny, fou una dama molt coneguda a la cort de Llus XIV; va morir el 24 de gener de 1695 i com que no tenia hereus va deixar el ducat i la senyoria al seu nebot Pau Segimon de Montmorency Luxemburg (famlia que el va posseir fins a la revoluci). Un dels darrers senyors de la vila Coligny fou Carles Leopold de Sandersleben que la va comprar a meitat del segle XVIII i va morir all el 7 d'octubre de 1768. El ducat fou suprimit el 1789

 Llista de senyors i comtes de Coligny i senyors i ducs de Chtillon .

Manass I vers 863;
Manass II vers 900;
Manass III vers 974;
Humbert I  ?-1137;
Guer 1137-1161;
Humbert II 1161- 1190;
Hug 1190-1205;
Guillem 1205-?
Humbert III 1190-1211;
Am II 1211-1256;
Manass IV vers 1227;
Guillem I vers 1270;
Amede II vers 1250;
Esteve I 1256-1318;
Joan I (mort abans de 1318);
Beraud 1318-1355;
Esteve II 1318-desprs de 1331;
Joan II  vers 1350-1387;
Jaume Jacquemar 1387-1434;
Guillem II 1434-1464;
Joan III 1464-1480;
Gaspar I 1480-1522;
Gasp II 1522-1572 (primer comte de Coligny);
Francesc 1572-1591 ;
Gaspar III 1591-1646 (primer duc de Chtillon);
Maurici abans de 1644 (associat);
Gaspar IV 1646-1649;
Alexandre Gasp 1649-1656;
Elisabet Isabel Angelica de Montmorency-Bouteville 1656-1695;
Pau Segimon de Montmorency Luxemburg  1695-1731;
Carles Pau Segimon (fill) 1731-1785;
Carles Anne Segimon (fill, mort el 1777);
Anne Carles Segimond (fill) 1785-1789;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38089" title="Comtat de Saligny" nonfiltered="14" processed="14" dbindex="15016">
El comtat de Saligny fou una jurisdicci feudal de Frana a la regi de la Vende. Fou inicialment una senyoria elevada desprs a comtat.

Caterina Lourdin fou senyora de Chtillon i Saligny i es va casar amb Guillem II de Coligny (1434-1464) que va esdevenir tamb senyor de Chtillon i Saligny. Guillem fou un dels senyors que el 1430 va ajudar a Llus de Chlons, prncep d'Aurenja, desprs del setge de Colombert i de la batalla d'Anthon on el prncep fou desfet, i fou un dels 200 senyors que van sortir garants davant el rei de Frana pel duc de Savoia, en l'execuci del Tractat de pau entre ambds de 1455. El 1457 els dominis es van repartir per decisi de Guillem, que en va conservar l'usdefruit fins la seva mort el 1464. El fill Jaume Lourdin va heretar les senyories maternes de Chtillon i Saligny, en virtut de testament (fet l'11 de juny de 1441); Jaume fou partidari de Carles duc de Borgonya en la guerra del Be Pblic contra Llus XI de Frana i fou fet presoner a la batalla de Monthlry el 1465 i ms tard en un altre combat a Borgonya el 1475. Jaume va morir en data no coneguda (sembla que era ja vell i pels tombs del 1510 per el 1464 el seu germ i hereu Joan III de Coligny ja es va establir a Chtillon). Joan III va heretar totes les senyories de Jaume menys Saligny (perqu era condici portar el cognom matern) que va passar al fill de Jaume, Renaud Lourdin mort el 1557, i desprs al fill de Renaud, Marc, mort el 1597, desprs al seu fill Gasp I, mort el 1629 que fou Lloctinent general del rei al Borbons; el seu fill Gasp II fou comte de Saligny, capit lloctinent de la companyia de gendarmes del rei, mariscal, governador d'Autun i batlle del Charols, i pacificador de la revoltada Normandia (1640) que fou el darrer a portar el ttol, el qual ja no tenia el seu fill i fams militar Joan Comte; el fill d'aquest Gasp Alexandre va morir i l'herncia va recaure en sa germana Maria, marquesa de Mailly-Nesle, que tamb va morir i finalment va heretar els darrers bns (Castell de Motte-Saint-Jean) l'altra germana Llusa Alexandrina de Coligny.

Llista de senyors i comtes de Saligny .

Bertran Lourdin ?-1456;
Caterina Lourdin de Saligny vers 1456;
Guillem de Coligny 1456-1464;
Jaume Lourdin 1464-1510;
Renaud Lourdin 1510-1557;
Marc Lourdin 1557-1597;
Gasp I 1597-1629;
Gasp II 1629-1639;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38091" title="Hermann Buhl" nonfiltered="15" processed="15" dbindex="15018">
Hermann Buhl (Innsbruck, 21 de setembre de 1924 - Chogolisa, 27 de juny de 1957) est considerat un dels millors escaladors austracs de desprs de la Segona guerra mundial.

 Ascensions .
 1950 Primera ascensi hivernal de la paret sud de la Marmolada;
 1953 Primera ascensi al Nanga Parbat (8.125 metres). s la primera ascensi a un vuit mil en solitari.
 1957 Primera ascensi al Broad Peak (8.047 metres), junt a Kurt Diemberger.

Poques setmanes desprs de l'xit al Broad Peak, en Hermann Buhl i en Kurt Diemberger intentaren ascendir el Chogolisa (7.654 metres). En Hermann Buhl va morir en caure d'una cornisa de l'aresta sud-est. El seu cos no ha estat trobat.

Enllaos externs.
Hermann Buhl Biography;
Hermann Buhl and Nanga Parbat;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38092" title="Illes Cook" nonfiltered="16" processed="16" dbindex="15019">


Les illes Cook (en angls Cook Islands i en maori Kuki Arani) sn quinze illes de la Polinsia que formen un estat. Encara que independent, mant una lliure associaci amb Nova Zelanda que el representa internacionalment.

 Histria .
El grup septentrional de les illes Cook va ser descobert per espanyols. lvaro de Mendaa y Neira, en el seu segon viatge de Per a les illes Salom, va trobar l'illa San Bernardo (avui Pukapuka) el dia de Sant Bernat de 1595. Pedro Fernndez de Quirs, el 1606, va quedar impressionat dels habitants de l'illa Gente Hermosa (avui Rakahanga). 

El grup meridional va ser descobert i explorat per James Cook el 1773. L'anomen illes Hervey. Va ser al segle XIX que els exploradors russos, desprs de descobrir-ne la ltima, van comenar a anomenar-les illes Cook en record del capit angls.

El 1888 van passar a ser protectorat britnic. El 1900 el control administratiu es va transferir a Nova Zelanda, i el 1965 els residents van escollir un autogovern en lliure associaci amb Nova Zelanda.

 Geografia .
Les illes Cook sn en total quinze. Les nou illes del sud sn d'origen volcnic i les del nord sn atols baixos de corall. El centre administratiu es troba a l'illa de Rarotonga, amb la capital Avarua.

L'arxiplag disposa de dos ports, Avarua i Avatiu, i de 6 aeroports.

El clima s tropical moderat pels vents dominants.

 Illes .

 Illes Cook meridionals (Southern Cook Is), abans illes Hervey i illes Cook:
Aitutaki;
Atiu;
Mauke;
Rarotonga, la capital;
Mangaia;
Manuae, abans illa Hervey;
Takutea;
Mitiaro;
 Illes Cook septentrionals (Northern Cook Is), abans illes del Perill (Danger Is) i Dependncies Cook:
Penrhyn, tamb Tongareva;
Rakahanga (Gente Hermosa);
Manihiki;
Pukapuka (San Bernardo), abans illa del Perill (Danger I.);
Nassau;
Suwarrow, tamb Suvorov;
Palmerston;

 Poblaci .

El nombre d'habitants s de 18.027 (cens del 2001), amb una taxa de creixement anual de 1,6%. La mitjana d'esperana de vida s de 71 anys.

tnicament un 87,7% sn polinesis, 5,8% mestissos i 6,5% europeus. 

Les llenges oficials sn el angls i el maori de Rarotonga. Hi ha algunes variacions dialectals en les illes ms allunyades.

 Poltica .

T l'estatus d'autogovern amb lliure associaci amb Nova Zelanda. Les illes Cook sn totalment responsables dels afers interns i mantenen el dret d'accedir a la independncia total unilateralment. Nova Zelanda mant la responsabilitat dels afers externs, la representaci internacional i la defensa militar, prvia consulta al govern de les illes Cook.

La forma de govern s una democrcia parlamentaria amb seu a Avarua, a l'illa de Rarotonga. El cap d'estat s la reina Elisabet II, representada per un governador i per l'alt comissari de Nova Zelanda.
 
El parlament est constitut per una nica cambra. Els representants sn escollits per sufragi universal. La Casa dels Arikis s una mena de Senat dels caps tradicionals amb dret de veu per sense poder legislatiu.

 Economia .

Com moltes altres illes del Pacfic, l'economia de les illes Cook est condicionada per l'allament dels mercats internacionals, l'escassetat de recursos naturals, les devastacions peridiques per desastres naturals, i les infrastructures deficients.   

L'agricultura s la base econmica de les exportacions, amb la producci de copra i ctrics. La resta de producci agrcola es limita a tomquet, banana, coco, caf, nyam, taro i papaia. A Manihiki tamb es cultiven perles negres.

La indstria es limita als derivats de fruits, a la confecci de teixits i a la producci d'objectes artesans.

El dficit comercial es compensa amb els ingressos dels emigrants i l'ajuda exterior, sobretot de Nova Zelanda. El 1996 el pas es va declarar en fallida i es va reduir drsticament el nombre de funcionaris i representants diplomtics. El govern prova de promoure el turisme, la pesca, la mineria i les finances oferint avantatges fiscals.

Enllaos externs.

 Govern de les illes Cook;











































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38101" title="Repblica Socialista Sovitica d'Estnia" nonfiltered="17" processed="17" dbindex="15020">


La Repblica Socialista Sovitica d'Estnia (RSS d'Estnia) s el nom que va rebre Estnia quan va formar part de la Uni Sovitica. La URSS va ocupar el pas el 17 de juny de 1940. Posteriorment els alemanys van envair el pas fins el 1944, any en qu Estnia va tornar a mans de la Uni.

La RSS d'Estnia era una repblica constitutiva de la URSS, no obstant aix, la seva economia era ms forta que la d'altres repbliques sovitiques. Actualment Estnia segueix sent la ms rica de les exrepbliques de la URSS. Tamb era una de les repbliques ms petites de la Uni i a la vegada ms petita que molts dels estats d'Europa. A ms de la superfcie continental, Estnia t ms de 1500 illes.

Aproximadament el 65% de la poblaci era d'tnia estoniana el 1979, tot i que hi havia una minoria rusa prou gran (28%). Altres tnies estadsticament significatives incloen ucranesos (2,5%), bielorussos ( 2%) i finlandesos (1,5%).

La RSS d'Estnia es va convertir en la Repblica d'Estnia el 8 de maig de 1990 i va deixar de ser una repblica sovitica el 20 d'agost de 1991. En aquest mateix any, Estnia va declarar la seva independncia.

Himne.

J kestma, Kalevite kange rahvas,

ja seisa kaljuna, me kodumaa!

Ei vaibund kannatustes sinu vahvus,

end lbi sajanditest murdsid sa

ja tusid itsvaks sotsialismimaaks,

et pikene su pevadesse paista saaks.



Nd huuga, tehas, vili, nurmel vooga,

sirp, lika, alasile, haamer, l!

Nukogu elu, tuksu vimsa hooga,

too nne rahvale, me tubli t!

Me Liidu rahvaste ja riike seas

sa, Eesti, sammu esimeste kindlas reas!


Sa krgel leninlikku lippu kannad

ja julgelt kommunismi rada kid.

Partei me sammudele suuna annab

ja vidult vitudele viib ta meid.

Ta kindlal juhtimisel kasva sa

ja tugevaks ning kauniks saa, me kodumaa!








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38102" title="Comtat de Benaugs" nonfiltered="18" processed="18" dbindex="15021">
El comtat de Benauges fou una jurisdicci feudal centrada a Benauges a la Gascunya.

La primera branca senyorial la va iniciar Utzan, fill d'Aner vescomte d'Oloron, Tursan, Dacs (Dax), Orte, i Gabard (vescomte de Gascunya), que va rebre les terres de Bezaume i Benauges amb ttol vescomtal; el seu germ Amanieu va rebre les terres d'Albret. Utzan mort desprs del 978, va deixar al seu fill Aimon les terres de Bezaume i Benauges. Aimon, mort vers l'any 1000, va deixar dos fills, que foren ambds vescomtes, primer Guillem, i desprs Rodolf (Rodolf Artau), que noms va deixar una filla Amalvina que es va casar amb Guillem Amanieu d'Albret. El seu fill Guillem Amanieu II va portar el ttol de vescomte; va deixar una filla, Vitapoi, que es va casar amb Guillem V d'Angulema, i el va heretar el fill Bernat I, i a aquest el seu fill Guillem III, que noms va deixar una filla de nom no conegut que va aportar els vescomtats a Bernat de Gabard, germ del vescomte Pere II de Gabard, que fou senyor de Bouville per la seva mare, i vescomte de Bezaume i de Benauges pel seu pare i va morir vers 1266;  Bernat de Bouville possea drets sobre l'abadia de La Reole; el va succeir el seu fill Pere que va obtenir les senyories de Saint Macaise i part de la de Langon; el seu fill Bernat va heretar els vescomtats i Bouville i un altre fill, Roger la consenyoria de Langon (continuada amb el fill Bonfes i el nt Guillem i desprs extingida). La dinastia de Benauges i Bezaume es va extingir i va passar al senyor de Grailly Joan III. Aquest fou senyor de Grailly i vescomte de Benauges i de Castilhon, senyor de Gurson, de Fleix, de Puy-Paulin, de Chaslus, de Sainte-Croix de Villagrand, de La Reole i de Langon, va fundar Cadillac el 1280, i va morir el 1301. El seu fill Pere II el va succeir (Langon, Fleix i Gurson van passar temporalment a un fill de nom Joan i desprs van tornar a la casa de Grailly i van ser aportades en dot a Jord senyor de Cazaubon i d'Illa Jord) i va heretar la senyoria de Landirans de la seva mare. A Pere II el va succeir el seu fill Pere III que es va casar amb Asalida, filla de Pere Amanieu, captal del Buch, que va rebre doncs el captalat; va morir el 1356 i el va succeir el seu fill Joan II de Benauges i IV de Grailly, mort abans del 1362, i el seu fill Gast el va succeir per va morir el 1362 i va passar a son germ Joan III mort el 1376, i d'aquest a sa germanastre Arquimbald de Grailly, amb qui, per matrimoni el 1381, van anar a parar els dominis de la casa de Foix. Joan III i Arquimbald van utilitzar el ttol de comtes de Benauges per no fou reconegut. Isabel de Foix, la dona d'Arquimbald, va fundar l'abadia de Verdelais. El 1416 Arquimbald va donar Benauges i Castilhon al seu fill Gast I. El 1426, a petici de Gast, la senyoria o vescomtat de Benauges, fou per fi elevada a comtat, i tenia llavors 27 parroquies. El va seguir, al morir el 1485, el seu fill Joan (Captal de Buch, comte de Castres i vescomte de Castilhon, i senyor i desprs vescomte de Meille i per matrimoni comte de Candale) que va morir el 1485. Va deixar l'herncia al seu fill Gast II (comte de Candale, captal de Buch i vescomte de Castilhon), mort el 1500. El va succeir el seu fill Gast III, comte de Candale i Captal de Buch, mort el 1536; i a aquest el va succeir el seu fill Frederic, Comte de Candale, d'Astarac i Captal de Buch, mort el 1571; el seu fill Enric, Comte de Candale, d'Astarac i Captal de Buch fou el darrer de la nissaga, i noms va viure un any (va morir el 1572). L'herncia i els ttols van passar a la seva filla Margarida, comtessa de Candale, de Benauges i d'Astarac i captala de Buch, que va morir el 23 de setembre de 1593. Les seves possessions van passar a la corona (com hereva de l'altra branca dels Foix). Sa germana Francesca fou empresonada per Margarida i obligada a fer-se monja, per en morir Margarida va deixar el convent i va pledejar pels bns de la seva branca, per va morir sense resultats i sense descendents el 1649. 

 Llista de vescomtes i comtes de Benauges .

Utzan vers 978;
Aimon vers 1000;
Guillem desprs del 1000;
Rodolf vers 1050;
Amalvina vers 1100;
Guillem I Amanieu vers 1100 ;
Guillem II Amanieu mort 1161;
Bernat I 1161-?
Guillem  ?
Vescomtessa ?
Bernat de Gabard, senyor de Bouville ?-1266;
Pere I vers 1266;
Bernat II 1266-?
Joan I (III de Grailly)  ?-1301;
Pere II 1301-1340;
Pere III 1340-1356;
Joan II 1356-1360;
Gast 1360-1362;
Joan III 1362-1371;
Arquimbald 1371-1416;
Gasto II 1416-1455 (primer comte);
Joan III 1455-1485 ;
Gast III 1485-1500 ;
Gasto IV 1500-1536 ;
Frederic 1536-1571 ;
Enric 1571-1572 ;
Margarida 1572-1593 ;
a la corona francesa 1593 ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38105" title="Bezaume" nonfiltered="19" processed="19" dbindex="15022">
Bezaume fou un vescomtat de l'Agens, la sort del qual va estar lligada al vescomtat i desprs comtat de Benaugs o Benauges. El ttol vescomtal de Bezaume es va deixar d'usar i va quedar incls dins el comtat de Benauges avanat el segle XIV. Bezaume fou una de les senyories del comtat de Benauges que va adquirir el rang de comtat formalment el 1426.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38107" title="Bouville" nonfiltered="20" processed="20" dbindex="15024">

Bouville s un municipi francs, situat al departament de Sena Martim i a la regi d'Alta Normandia. L'any 1999 tenia 994 habitants. Pertany a la comarca del pas de Caux.

Histria .

Vers el 1210 el rei Felip August va donar les terres de Bouville, com a senyoria, a la famlia Harcourt. Va passar per les mans dels vescomtes de Benauges i va anar a parar a la famlia Martel. Ms tard va anar als senyors de Beuzevillette dels que, per l'enlla amb els Fumechon, van sorgir sis branques, una d elles els senyors de Bouville iniciada per Vincent de Civille, mort el 1661, al que va succeir el seu fill Vicent II i desprs la filla Francesca, que va aportar la senyoria a la famlia Jubert, essent senyor desprs del 1664 Miquel Andreu que fou marques de Clres-Panilleuse per compra. El va succeir el seu fill Llus Guillem que va donar Bouville a sa germana que es va casar amb Llus Grossin senyor de Saint Thurien, que vers el 1720 fou senyor de Bouville. El va seguir el seu fill Joan, i desprs el fill d aquest Pere Joan; va seguir el seu fill Llus Jaume, que va construir un castell notable; la senyoria es va acabar el 1789 per els Grossin van conservar el ttols i els bens privats.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38108" title="Lengon" nonfiltered="21" processed="21" dbindex="15025">

Lengon (nom occit) (en francs Langon) s un municipi francs, situat al departament de la Gironda i a la regi d'Aquitnia. L'any 1999 tenia 6.168 habitants.

Histria .

Ciutat medieval, el 1154 es va oposar als anglesos que la van assetjar. La senyoria de la vila va estar en mans dels vescomtes de Gabard i desprs va passar per donaci del vescomte, al seu fill Bernat de Gabard (germ del vescomte Pere II de Gabard) que per part de mare va rebre la senyoria de Bouville i per part de pare els vescomtats de Bezaume i de Benauges, el qual va morir vers 1266; el va succeir el seu fill Pere que va obtenir la senyoria de Saint Macaise i tenia part de la de Lengon; el seu fill Bernat va heretar els vescomtats i Bouville i un altre fill, Roger la consenyoria de Lengon, continuada amb el fill Bonfes i el net Guillem i desprs extingida. Va passar a la famlia de La Mothe que en fou expropiada pels anglesos el 1400. Va passar a Frana definitivament el 1453.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38109" title="Ostrogot" nonfiltered="22" processed="22" dbindex="15026">

Els ostrogots sn un dels pobles germnics. El seu nom significa "gots de l'est", en oposici als de l'oest, els visigots. Van establir el seu regne al voltant del Mar Negre. 

A les primeres poques, van ser vassalls dels huns, fins a la mort del seu lder Atila. Llavors van entrar en diversos pactes amb l'Imperi Rom. De fet, el seu gran rei, Teodoric, era tamb cnsol de Roma. Els ostrogots van envair part d'Itlia i la Gllia, per van ser derrotats per les tropes bizantines.

El seu du tutelar era el senyor de la guerra, una figura que els romans van identificar amb Mart. Com a cultura, van assimilar molts elements romans. Parlaven la llengua gtica, avui dia extingida per de gran influncia a altres idiomes europeus. 














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38110" title="Vescomtat de Castilhon" nonfiltered="23" processed="23" dbindex="15027">
El vescomtat de Castilhon (Castillon, Chtillon) fou una jurisdicci feudal de Frana a Gascunya.

Sorgit de la desmembraci de la Gascunya, va tenir vescomtes propis. El vescomtat va passar per matrimoni als senyors de Grailly. Gast II, al morir el 1500, va deixar el vescomtat al seu segon fill Alan, i d'aquest va anar a la seva filla Joana, morta el 1542.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38111" title="Poble got" nonfiltered="24" processed="24" dbindex="15028">
Els gots eren un dels pobles germnics originaris d'Escandinvia que van expandir-se per mitja Europa amenaant el poder de l'Imperi Rom. Durant el segle III es van dividir en dos tribus independents: els ostrogots i els visigots. Ambdues van mantenir contactes i aliances puntuals. S'han trobat moltes restes dels gots a l'actual Polnia, on van romandre durant segles.

Economia.
L'economia era bsicament agrcola i ramadera. Establien els seus poblats al voltant dels rius i llacs per aprofitar l'aigua. Gran part dels seus recursos, per, provenien de la guerra. Els gots eren temuts per la seva ferocitat. Dedicaven les victries al du de la guerra, Tyz o Tir (alguns hi veuen una versi del du Mart rom), incloent els sacrificis dels presoners, que desprs deixaven penjats dels arbres com a trofeu i advertncia per els enemics. 

Societat.
La societat estava organitzada en clans amb una noblesa prpia i dinasties de sacerdots. Tenien una rica mitologia, lligada amb la literatura de transmissi oral. Enterraven els seus morts i marcaven la zona amb cercles de grans pedres de poder mgic.

Llengua.
La llengua gtica s una de les ms antigues de les llenges germniques. S'han trobat escrits de llegendes populars de l'edat mitjana i alguns estudiosos afirmen que l'idioma es va parlar fins el segle XVI, quan es va extingir definitivament.

Origens.

Els gots van aparixer al segle III a la regi de la mar Negra. Caracalla (198-211), en una expedici a l'est, diu haver derrotat als gots. Ocuparen la Dcia en temps del emperador Felip l'rab (244-249) i van assetjar Marcianpolis, capital de la Msia Secunda i es va haver de comprar la pau a canvi d'una gran quantitat de diners. En temps d'Alexandre Sever (222-235) es trobaven a la rodalia de Dcia pas dels antics getes i dels escites; per no massa mes tard van tornar a assolar Msia. 

Els gots semblen haver sorgit de la fusi dels bastarnis o batarns (poble germnic que ja habitava a Europa oriental el segle II aC i altres pobles germnics procedents del nord. Els bastarns van emigrar el segle II aC de la regi del Vstula cap a la desembocadura del Danubi, ocupant la regi entre els Carpats i la desembocadura del Danubi, al costat de pobles srmates i emigrant ms tard cap el nord, unint-se a l'aliana marcomana en temps de Marc Aureli (161-180). Els gots procedents del nord, els van sotmetre cap el 200.

El 250 foren derrotats per Deci prop de Nicpolis, al Danubi, per poc desprs un exrcit rom sencer fou anihilat a Philippopolis (Filippolis) i els gots van entrar a Macednia i Grcia i van arribar fins a les Termpiles on foren obligats a retirar-se; un altre cop a Msia van derrotar a Deci i li van anihilar un segon exercit prop dAbrutum o Forum Trebonii.  

Per aquest temps es van estendre per la costa del Eux (mar Negra) i quan van construir vaixells es va embarcar per atacar Pityus (253) on van trobar una forta resistncia que els va fer retirar, per van tornar al cap de poc i la van ocupar. La mateixa sort va crrer Trapezus (Trebisonda) on a mes van apoderar-se d'una gran flota amb la que van sortir a la mar el 258. El 259 van fer una segona expedici al Bsfor Traci i van ocupar Calcednia, Nicomdia, Nicea, Prusa, Apamea i Cios.

Amb una flota encara mes gran (un 500 vaixells) van iniciar la seva tercera expedici naval i van desembarcar a Czic que fou destruda i van passar a la mar Egea on van arribar a l'tica, la costa de la qual fou assolada, i tamb la del Pelopons i van arribar fins a la costa de l'Epir i Illria; tamb van saquejar la costa de Tesslia. 

Cansats d'aquestes expedicions, van retornar a Msia i van creuar el Danubi cap al pas on s'havien establert, al nord-oest de l'Eux; per una part va decidir seguir les expedicions cap a la costa de l'sia Menor, si b finalment tamb van tornar al pas d'assentament.

No hi van romandre molt de temps i el 269 van iniciar una nova expedici per mar i encara que van patir algunes derrotes a les costes de Trcia i de l'sia Menor, van assolar Creta i van assetjar Casndria i Tessalnica. Finalment per foren derrotats el mateix 269 per l'emperador Claudi II en tres batalles (l'emperador fou anomenat "gtic"). La majoria dels que havien participat a l'expedici no van tornar per els que havien restat al pas van continuar atacant territori rom, i Lluci Domici Aureli els hi va haver de cedir la provncia de Dcia i aix els va tenir quiets per uns cinquanta anys, amb l'excepci d'una expedici a Clquida i sia Menor feta en temps de Marc Claudi Tcit (275-276). 

Avanat el regnat de Constant el Gran (307-337) van tornar a atacar territori rom: el 332 el rei Araric va creuar el Danubi i va derrotar els romans; per en una segona batalla fou derrotat; i degut  que els habitants de Crimea envaren els territoris gots va pactar la pau amb Roma, pau que van respectar mentre la famlia de Constant va romandre al tron (fins el 363). El rei Hermanric no va voler fer la guerra a Roma, per els gots occidentals o visigots van fer la guerra a Valent (367 a 369) al final de la qual es va signar un tractat de pau avantatjs pels gots.
 
Amb la invasi dels huns, els visigots van demanar la protecci imperial i sota els caps Fridigern i Alavivus, 200.000 visigots van creuar el Danubi el 375 i es van establir a territori rom (a Msia) com a federats. Els ostrogots, l'altra branca, no foren admesos pels romans i es van refugiar a les muntanyes sota el rei Atanaric.

No van trigar a produir-se conflictes entre visigots i romans, i els primers van atacar i derrotar el general Lupicinus, i van abandonar els seus assentaments i, units a bandes de gots que havien servit a l'exrcit rom i als ostrogots vinguts del nord, varen derrotar l'exrcit imperial a Adrianpolis on el mateix emperador Valent va morir (378). Els visigots es van presentar a Constantinoble que no van poder ocupar i llavors es van dirigir a l'oest fins els Alps Julians. 

Sota Teodosi van continuar amb les seves devastacions i van continuar dominant Trcia i Dcia i tot i les baixes en combats eren cobertes pels que arribaven dels seus assentaments anteriors. La cort imperial va decidir que calia assimilar-los i foren acollits com aliats i amics de Roma. Aix va durar fins la mort de Teodosi quant els gots, sota la direcci d'Alaric I, van abandonar Trcia (Msia) i van avanar per Grcia fins a les Termopiles, que aquesta vegada van creuar, arribant a Tebes i Atenes, i saquejant Argos, Corint i Esparta, i de all van passar a l'Epir i Illria on es van quedar. 

Al mateix temps un altra grup de gots dirigits per Gaina, que es van quedar a l'est, van intentar ocupar Constantinoble i proclamar emperador al mateix Gaina sense xit i es van haver de retirar creuant el Danubi. 

Llavors Alaric va pactar amb l'Imperi i fou nomenat Dux Illyrici i patrici rom, passant al servei de Roma. Va fer una primera invasi de l'Imperi occidental (Itlia) vers el 400 per fou obligat a retirar-se. Un cap got, Radagais, al front d'una horda considerable, va creuar els Alps el 405 i va invair Itlia per no va obtenir els resultats esperats. Alaric va tornar a Itlia, va saquejar Roma i va marxar al sud on va morir. El 412 els visigots foren enviats a la Gllia on es podrien establir com a federats. No van trigar a creuar el Pirineus per lluitar contra sueus, vndals i alans que dominaven part d'Hispnia i on van acabar per establir-se.

Els ostrogots que s'havien refugiat a les muntanyes es van unir a Fridigern quant aquest va iniciar la lluita contra Roma i van ser a Adrianpolis (378) per desprs establir-se a Pannia. Mes tard, en temps de Teodosi, quant aquest havia aconseguit l'amistat dels visigots, un nou grup d'ostrogots  va aparixer a la desembocadura del Danubi per en creuar el riu foren completament derrotats pels romans. 

Els ostrogots es van unir a tila i el van seguir a la Gllia per desprs de la mort d'tila van tornar a Pannia que els hi fou cedida amb la condici de federats, rebent la mes gran quantitat de diners a canvi de la pau.

Un temps desprs el rei Widemir va dirigir als seus cap a Itlia, per el seu fill, subornat per l'emperador Gliceri (473-474) va abandonar la regi per unir-se als visigots mes a l'oest. Un altre grup d'ostrogots va travessar l'imperi oriental i finalment van poder-se establir al Baix Danubi, amb possible capital a Nova (a Msia) on va residir el rei Teodoric que el 489 fou instigat per l'emperador Zen a dirigir-se cap a l'oest per conquerir Itlia. Teodoric va triomfar i va establir el regne dels ostrogots sobre les restes del Imperi dominat per Odoacre i els hruls.

Al segle III les branques dels gots o germans sud-orientals eren les segents:
Els gothi minores, o  moesogothi, foren els gots que es van establir a Msia. Mes tard foren els visigots.
Els gothi tetraxitae, establerts al Palus Maeotis. Mes tard foren els ostrogots.
Els taifalae, al Danubi i Dcia ;
Els gpides (gepidae) ;
Els rugii (rugis);
Els sciri i turcilingi;
Els hruls (heruli) ;
Els juthungi;

La naci sencera es va dividir en dos gran grups: els ostrogots, a les estepes de l'est, i els visigots, a les parts mes frtils a l'oest dels anteriors. Alguns erudits pensen que els gretungi era el nom donat als ostrogots i no el nom d'un poble germnic; altres els consideren la principal de les tribus dels ostrogots. Els thervingi tenen la mateixa consideraci com a principal tribu dels visigots. 

El cristianisme va entrar entre els gots al segle IV. Un bisbe dels gots ja fou present al concili de Nicea el 325. El bisbe lfila fou arri que probablement fou la tendncia dominant entre els gots; Atanaric va intentar extirpar el cristianisme per no ho va aconseguir. lfila fou l'inventor de l'alfabet gtic. 

Els visigots foren els primers entre els pobles germnics a tenir un codi de lleis escrit (Codi d'Euric).  
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38112" title="Gurson" nonfiltered="25" processed="25" dbindex="15029">
Gurson s una comarca francesa del departament de Dordonya, a la regi d'Aquitnia.

A l'edat mitjana va constituir una senyoria que el rei d'Anglaterra va donar a Joan senyor de Grailly, casa a la qual va pertnyer.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38113" title="Frisi" nonfiltered="26" processed="26" dbindex="15030">
Els frisis eren un dels pobles germnics que vivien vora del riu Rin, entre els Pasos Baixos i Dinamarca. El seu nom habitual es frisons per els romans els van anomenar frisis (llat frisii). Foren una branca dels ingevons. Vivien a la regi del Llac Flevo i altres llacs entre el Rin i el Ems i tenien al sud als brcters i al est als caucis. Tcit esmenta als frisis majors i frisis menors els primers al nord dels actuals Pasos Baixos i els segons entre els rius Flevus i Amisa a la regi encara anomenada Frsia. Aquests segons son identificats per alguns com els frisiabons de Plini el Vell per no hi ha cap seguretat.

Els frisis es van unir als romans desprs de la campanya de Drus per l'any 28, irritats per l'opressi del governador Olennius es van revoltar i van obtindre victries com Cruptoricis Villa i van expulsar a les guarnicions romanes. Corbul va intentar sotmetre'ls l'any 47 per va fracassar i fou cridat a Roma. En temps de Ner van envair les terres romanes del Rin per foren rebutjats i els seus reis Verritus i Malorix van anar a Roma a negociar i foren honorats amb la ciutadania romana. Al segle IV es van aliar al saxons als que romanien aliats el segle V, i amb ells van passar a les illes Britniques i van participar a la seva conquesta. El gruix d'ells va romandre de manera pacfica a Blgica i Pasos Baixos, on encara es parla el frisi o fris, el seu idioma nadiu.

Els frisons han conservat fins avui dia la seva identitat especialment als Pasos Baixos, on la llengua frisona (en aquest cas el dialecte fris occidental) est protegida. Frisons sn tamb els habitants de l'illa d'Helgoland on es parla el fris septentrional que tamb es parla a la costa del Slesvig i a les illes frisones; tamb romanen alguns nuclis a Alemanya, al territori conegut per Oldenburg (on es pala el fris oriental). 

Els frisons neerlandesos disposen de bandera identitria, i els d'Alemanya disposen d'una bandera regional (separada de la bandera d'Helgoland, tot i que l'illa tamb l'assumeix). Els frisons de Dinamarca no utilitzen bandera identitria o regional. No existeix un smbol unificat per a tots el frisons repartits entre tres estats.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38114" title="Fleix" nonfiltered="27" processed="27" dbindex="15031">


Fleix s una ciutat de Frana, regi d'Aquitnia, departament de Dordonya, sotsprefectura de Bergerac, cant de La Force amb uns 1.500 habitants.

A l'edat mitjana va constituir una senyoria que el rei d'Anglaterra va cedir a Joan senyor de Grailly, junt amb altres com Gurson, Puy-Paulin, Chaslus i Sainte-Croix de Villagrand. Va seguir els destins d aquesta casa. A Fleix es va signar el tractat de pau que va posar fi a la guerra dels Amoreaux, una guerra dins a les guerres religioses franceses (26 de novembre de 1580).













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38115" title="Illa de Pasqua" nonfiltered="28" processed="28" dbindex="15032">

L'illa de Pasqua (en castell Isla de Pascua i en polinesi Rapa Nui o Gran Rapa) s una illa allada de la Polinsia, situada 3.515 km a l'oest de Xile. s una provncia, d una nica comuna, de la regi de Valparaso de Xile, inclosa en les anomenades illes espordiques xilenes. Altres denominacions tradicionals sn: Te Pito o te Henua (el melic del mn) i Mata ki te Rangi (ulls que miren al cel). L'illa s famosa per les nombroses escultures de pedra, anomenades moais, que es troben al llarg de la costa.

El lloc habitat ms prxim s l'illa Pitcairn, a 2.075 km a l'oest. La major part dels 3.300 habitants viuen a la capital Hanga Roa.

Les coordinades geogrfiques de l'illa sn . Es pot localitzar aproximadament a la mateixa latitud de la ciutat xilena de Caldera. El fet que disti de 3600 km de la costa xilena per l'est i de 2.075 km per l'oest la converteixen en el punt de la Terra ms allunyat d'un altre, fet que contribu en el passat al seu allament de la resta del mn, a ms de convertir-la en el territori ms occidental de Xile.

L'Illa de Pasqua tamb t la particularitat, juntament amb l'Illa Sala i Gmez, que mat un fus horari diferent al de la Xile continental. L'Illa de Pasqua est en el fus horari UTC-6 i a l'estiu es trasllada al fus UTC-5. D'aquesta manera es mant permanentment a dues hores de diferncia amb la resta de Xile.

 Histria .

L'illa va ser ocupada pels polinesis, probablement des de les illes de Mangareva o Pitcairn. Amb la reconstrucci de les genealogies de tradici oral es dedueix que va ser al segle V que va arribar el primer rei Hotu Matu'a. Segons aquestes tradicions orals, es distingeixen dues tnies enfrontades: els orelles llargues i els orelles curtes. L'illa va desenvolupar, en el seu allament i amb uns recursos escassos, una civilitzaci relativament avanada i complexa. Continua sent un misteri la tcnica utilitzada per transportar i aixecar el moais (blocs de basalt fins a 9 m d alada esculpits a 20 km de l'emplaament), i continua sent indesxifrable l'escriptura rongorongo, l'nica existent de la cultura polinsia.

A partir de l'any 1600 la civilitzaci de l'illa de Pasqua va degenerar drsticament per culpa de la superpoblaci, la desforestaci i la sobreexplotaci dels limitats recursos naturals.

Probablement va ser trobada pel pirata angls Edward Davis el 1686. Com que no la va situar correctament, durant molt de temps els exploradors van estar buscant l'anomenada Terra de Davis. 

Va ser el neerlands Jakob Roggeveen que la va descobrir el dia de Pasqua de 1722.

El 1770 Felipe Gonzlez de Haedo en pren possessi en nom del rei Carles III, i l'anomena illa de San Carlos. Per l'expedici no va tenir continutat. L explorador angls James Cook, el 1774, i el francs La Prouse, el 1786, van descriure i estudiar els habitants i la geografia de l'illa.

Desprs, el seu allament i la falta de recursos van fer que caigus en l'oblit. L'illa va caure en mans de caadors d'esclaus peruans que van deportar els nadius a Per i Xile, quedant noms 111 habitants l'any 1877. Entre els negrers va destacar l'operaci del masnov Joan Maristany i Galceran.

Va ser annexionada per Xile l'any 1888 per Policarpo Toro.

El nom polinesi de Rapa Nui s modern, originat per immigrants polinesis de l'illa de Rapa, o Rapa Iti ('petita Rapa'). L'investigador Thor Heyerdahl mant que Rapa s el nom original de l'illa de Pasqua (Rapa Nui seria 'la vella Rapa'), i que Rapa Iti va ser anomenada per navegants provinents de Rapa Nui. Entre altres teories controvertides destaca la possible influncia i immigraci sud-americana formant una de les dues tnies histriques. Un collaborador de Heyerdahl va ser el barcelon Antoni Pujador i Estany.

 Geografia fsica .

L'illa de Pasqua s d'origen volcnic. Ocupa una rea de 163 km2. La forma triangular s'explica per la conjunci de tres volcans: Poike, Rano Kao i Maunga Terevaka. 

El clima s subtropical.

 Illots .
 Motu Iti (illot petit);
 Motu Kao Kao;
 Motu Marotiri;
 Motu Nui (illot gran);
 Sala i Gmez;

 Flora i fauna .

Actualment l'illa de Pasqua no t gaireb cap arbre. Antigament era un bosc de cocoters i de toromiro, per la construcci d'esttues, barques de pesca i cabanes va acabar desforestant l'illa, cosa que a ms tingu com a conseqncia el collapse de la seva civilitzaci. Van caure drsticament els recursos de pesca i d ocells i la dieta es va limitar a gallines i rates. Hi ha a ms evidncies de canibalisme.

Es va desenvolupar una tradici de culte a l'home-ocell. Era una competici anual entre representants de cada tribu. Anaven nedant fins l'illot de Motu Nui a recollir ous d'ocell. El primer competidor a tornar amb un ou aconseguia el control de l'illa per la seva tribu.

Avui el toromiro s un arbre que gaireb noms es mant a jardins a Xile. Un exemplar creix al jard botnic de Gteborg, Sucia, des de 1958 i un altre creix al jard botnic de la Universitat de Bonn, Alemanya. No es sap quan i com la Universitat de Bonn reb l'arbre. Hi ha un petit exemplar al petit jard botnic al sud del poblet de Hangaroa. Se n'ha intentat la reintroducci a l'illa.

 Geografia humana .

 Poblaci .




Al segle XVII es calcula que hi havia entre 10.000 i 15.000 habitants. Just abans de l'arribada dels europeus havia baixat a uns 2.000 o 3.000. Amb les deportacions del segle XIX la poblaci es va reduir a 111.

Al cens del 2002, la poblaci s de 3.791 habitants. Al segle XX els nadius emigraven a Xile, on es troba la meitat de rapanuis, sobretot a Santiago de Xile. Avui, degut al progrs del turisme, s'ha invertit el flux migratori. Un 60% de la poblaci actual s rapanui, un 39% s xilena d ascendncia europea i un 1% s d ascendncia amerndia.

Els idiomes oficials sn l'espanyol i el rapanui.

 Economia .

El turisme s el principal recurs econmic de l'illa. La pista de l'aeroport de Mataveri parteix l'illa en dos. La seva gran allargada permet acollir, en cas de necessitat, les naus espacials en cas d'un aterratge d'emergncia.

 Poltica .

L'illa de Pasqua no s una provncia de la Repblica de Xile. s un departament de la Regi de Valparaso. Hi ha un governador designat pel president de la Repblica i un batlle electe.

 Cultura .


L'illa de Pasqua est envoltada de misteris que afavoreixen l'especulaci en l'explicaci i interpretaci de les seves restes arqueolgiques.

 Els moai .
Vegeu l'article principal moai.;

L'illa de Pasqua s clebre per les restes megaltiques. El patrimoni arqueolgic consta d'uns 300 altars de pedra, els ahu, i unes 600 esttues de pedra, els moais. Quan van ser construts els altars, els constructors van utilitzar en alguns casos restes de esttues ms antigues com material de construcci. Les esttues van ser fabricades a una pedrera al nord-est de l'illa, al costat del Ranu Raraku, un volc inactiu. Algunes de les esttues tenen barrets vermellencs de pedra que s'anomenen "pukao" i que foren fabricats a una altra pedrera, al costat de la colina Puna Pau al sud de l'illa.

Els arquelegs estimen que van ser esculpides  les esttues entre el 1600 i 1730. La majoria es van fer a la cantera del volc Ranu Raraku. Desprs les canteres van ser abandonades de sobte, deixant esttues mig excavades a les roques. Quan van arribar Jakob Roggeveen i James Cook, els moais encara estaven drets als seus llocs al voltant de la costa. Durant el segle XIX es van tirar tots a terra en guerres internes. Avui se n'han reconstruts alguns.

A l'illa de Pasqua hi ha tamb relleus de pedra, coves amb pintures misterioses, roques amb petroglifos.



 Rongorongo .
S'han trobat a l'illa unes taules amb una misteriosa escriptura que no ha sigut desxifrada, anomenada rongorongo. Tamb es troben en alguns petroglifs. s l'nica escriptura de les llenges polinsies abans de l'arribada dels europeus.

Hi ha diverses interpretacions per es fa difcil treure'n conclusions fiables. Avui continua sent un misteri.


 Vegeu tamb .

Tapati;









































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38116" title="Chaslus" nonfiltered="29" processed="29" dbindex="15033">
Chaslus fou una senyoria feudal d'Alvrnia.

Al segle XII apareixen Ricard i el seu fill Pere amb bns a Chaslus. El rei d'Anglaterra Enric va donar la senyoria als senyors de Grailly que la van infeudar al fill de Pere, Guillem, que fou senyor de Chaslus. El va seguir el seu fill Guerau o Gerard i a la seva mort son germ Amblard. Mort aquest vers 1300 la filla de Gerau, Caterina, va heretar la senyoria i es va casar amb Robert d'Alvrnia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38117" title="Pasqua" nonfiltered="30" processed="30" dbindex="15034">


Festivitat de la Pasqua;
Pasqua (jueva);
Pasqua (cristiana);
Primera Pasqua (Pasqua de Resurrecci o Pasqua Florida);
Segona Pasqua (Pasqua de Pentecosta o Pasqua Granada);
Illa de Pasqua, illa de la Polinsia depenent de Xile. ;

Articles relacionats.
Mona de Pasqua;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38120" title="Cadillac" nonfiltered="31" processed="31" dbindex="15035">



Cadillac (Gironda), Comuna de Frana, capital del cant de Cadillac a Gironda;
Cadillac (Dordonya), Comuna de Frana, a Montfaucon, Dordonya, pas de Benauge o Benaugs;
Cadillac (lt i Garona), Comuna de Frana, a Roumagne, lt i Garona ;
Cadillac (autombil), marca de cotxe;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38122" title="Senyoria de Cazaubon" nonfiltered="32" processed="32" dbindex="15036">
La senyoria de Cazaubon (o Casaubon) fou una jurisdicci feudal sorgida el segle XI al departament del Grs.

Tres dels primers senyors van portar el nom de Guerau. La capital  llavors era a Saint-Puy (Sempuy). Guerau IV de Cazaubon era senyor de les terres de Gaura, per li foren arrabassades en part pel seu senyor Guerau VI d'Armanyac, que aliat al comte de Foix, va assolar el territori. Guerau de Cazaubon va demanar ajut al senescal de Tolosa Eustaqui de Beaumarch i ambds van fundar el 1272, al lloc anomenat Aigueval al peu del Mont Aiglon, la ciutat de Fleurance. Vers el 1274 ja era la capital dels dominis senyorials de Guerau de Cazaubon al Gaure. El Gaure va seguir els destins dels comtes d'Armanyac. Fleurance i la resta dels dominis dels Cazaubon van passar a la germana de Guerau, Faidida, casada amb Jord senyor d'Illa Jord, i van passar al corona el 1405 junt amb el llavors comtat d'Illa Jord.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38124" title="Landirans" nonfiltered="33" processed="33" dbindex="15037">
Landirans fou una senyoria de la regi de Bordeus. La parrquia avui ja no existeix.

La senyoria existia ja el segle XII. Rostany o Rostand era el senyor vers el 1236. Va passar llavors als senyors de Saint Simphorin i el 1333 era senyor Gaillard de Saint Simphorin (una branca de la famlia La Mothe), i el va succeir la seva filla Claramunda casada amb Joan de Grailly, casa a la qual va anar la senyoria. El fill Pere I (mort vers 1340), i el fill d aquest Pere II (mort el 1356) foren els segents senyors. Per raons desconegudes de l'herncia va tornar a Isabel de Saint Simphorin, filla de Claramunda i Joan, que es va casar el 1358  amb Joan d Estratonne i encara eren vius el 1391. La filla d'Isabel i Joan, Margarida, va posseir la senyoria i consta per un ttol de 1424. Ms tard va passar a la casa de Montferrand, amb Joan de Montferrand (consta el 1571), Gast de Montferrand (consta el 1579) i Bernat de Montferrand (consta el 1639). Com a senyoria va existir fins el 1798.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38130" title="Senyoria de Grailly" nonfiltered="34" processed="34" dbindex="15038">
La senyoria de Grailly fou una jurisdicci feudal de Frana, prop de Ginebra (Sussa), al pas de Gex, departament de l'Ain, que avui dia es diu Grilly.

El primer senyor conegut fou Gerard vers 1200; el va succeir el seu fill Joan I, i a aquest el seu fill Joan II. El seu fill, Joan III, va rebre possessions a la Gascunya i Alvrnia del rei d'Anglaterra i fou vescomte de Benaugs o de Benauge, senyor de Gurson, Fleix, Puy-Paulin, Chaslus, Sainte-Croix de Villagrand, Rolle i Langon; va morir el 1301 i es va casar amb Claramonda de Landirans, filla del senyor Gaillard i hereva de la senyoria de Landirans. El va succeir el seu fill Pere I, menys a Langon, Fleix i Gurson que van anar al fill Joan. Pere I va tenir dos fills: Caterina, que va rebre les baronies de Saint-Bazailles i Landairon, i fou senyor de Gurson i Fleix i que es va casar amb Jord de Casaubon i Illa Jord; i Pere II, senyor de Grailly, vescomte de Benaugs, vescomte de Castilhon i senyor de Gurson, Fleix, Puy-Paulin, Chaslus, Sainte-Croix de Villagrand, Rolle, Langon i Landirans. Va morir el 1356. Estava casat amb Asalida, filla i hereva de Pere Amanieu de Bordeus, captal de Buch, que li va aportar el Captalat de Buch. D'aquest matrimoni va tenir tres fills: Joan IV (el successor), Brunissenda (casada amb el senyor de Rion) i Joana (casada amb Senebrun de Lesparre); d'un segon matrimoni amb Rosemburga, filla del comte Heli VII de Perigord va tenir a Arquimbald de Grailly (que desprs veurem) i Rogeta (casada amb el senyor de la Rochefoucauld)

La successi com hem vist va recaure en el fill mes gran, Joan IV, captal de Buch, senyor de Grailly, vescomte de Benauges, i senyor de Fleix, Puy-Paulin, Sainte-Croix de Villagrand, Rolle, Langon i Castelnau. Va tenir tres fills del seu matrimoni amb Blanca de Foix, per tots van morir joves: Margarida, Gast el successor que va portar els mateixos ttols que el pare i va morir el 1362 i el segent successor, el tercer germ, Joan V, amb els mateixos ttols, mort el 1376. 

Llavors la successi va recaure en Arquimbald de Grailly, germanastre dels anteriors, que havia rebut el vescomtat de Castilhon, i la senyoria de Gurson vers el 1356. A la mort de Joan V va heretar la senyoria de Grailly, el vescomtat de Benaugs i les senyories de Fleix, Puy-Paulin, Sainte-Croix de Villagrand, Rolle, Langon i Castelnau. Tamb va ser comte de Lavaux, comte de Longueville, senyor de Meille, Bachevele, Cadillac, L'Isle, Saint-George, La Trayne, Pomiers, Podensac i Hausos. Va morir entre 1413 i 1416. El seu matrimoni amb Isabel de Foix li va aportar el comtat de Foix, elcomtat de Bigorra, el vescomtat de Bearn i altres vescomtats menors com el vescomtat de Castellb, el de Marsan, el de Lautrec, el de Gavald, el d'Oloron, el de Brulhs i el de Gabard, i la baronia de Montcada a Catalunya.

Arquimbald va deixar els dominis repartits: el seu fill Joan va rebre els dominis materns, i Gast va rebre el Captalat de Buch, la senyoria de Grailly, el vescomtat de Benauges (que va ser elevat a comtat), el comtat de Longueville, i les senyories de Gurson, Sainte-Croix de Villagrand, Rolle i Meille. Altres fills van rebre tamb alguna senyoria. El 1424 la senyoria de Grailly va passar a Savoia amb el comtat de Ginebra.

Llista de senyors de Grailly .

Gerard  vers 1200;
Joan I vers 1220;
Joan II vers 1240;
Joan III vers 1260-1301;
Pere I 1201-vers abans de 1340;
Pere II vers 1340-1356;
Joan IV 1356-1360;
Gast I 1360-1362;
Joan V 1362-1376;
Arquimbald 1376-1416 (vescomte de Castilhon des del 1356);
Gast II 1416-1424;
a Savoia 1424;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38131" title="Colmbia Britnica" nonfiltered="35" processed="35" dbindex="15039">


La Colmbia Britnica (en angls British Columbia, en francs Colombie-Britannique) s una de les provncies que constitueixen la confederaci del Canad. Est situada a la costa oest del pas, tocant al Pacfic. Limita al nord-oest amb l'estat nord-americ d'Alaska, al nord amb el territori del Yukon i els Territoris del Nord-oest, a l'est amb Alberta i al sud amb els estats nord-americans de Washington, Idaho i Montana. La capital n's Victria, localitzada a l'illa de Vancouver.
Vegeu tamb.
 Llista de Primers Ministres de la Colmbia Britnica;

Enllaos externs.
 Assaig sobre l'economia poltica dels boscs de la Colmbia Britnica ;















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38133" title="Castelnau" nonfiltered="36" processed="36" dbindex="15040">
Castelnau fou una senyoria de Frana a la Gascunya, centrada en la vila de Castelnau, anomenada des el 1957 Castelnau-de-Mdoc, capalera d'un cant del departament de la Gironda, entre Lesparre i Bordeus.

El castell de Castelnau fou construt en 1108 pel senyor de Castro-Novo, junt amb una capella dedicada a Sant Jaume, a la vora del riu Jalle. El segle XII va ser erigida en senyoria i va passar dels Castelnau als senyors de Puy-Paulin, que eren els Grailly. En el final de la guerra dels cent anys, John Talbot la va ocupar el 1452 abans d'entrar a Bordeus, per el 1453 fou derrotat a Castillon, i Castelnau va passar a Frana. El feu va continuar en mans dels Foix, Foix-Candale, Epernon, Duras i fins al darrer bar que fou el senyor de Blazy al que es van confiscar els bens el 1789.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38134" title="Puy-Paulin" nonfiltered="37" processed="37" dbindex="15041">
Puy-Paulin fou una senyoria de Frana, a Gascunya, a la regi de Bordeus.

S esmenta un Heli amb propietats a la regi vers el 1060. El seu fill Renaud fou senyor de Lamarca (Lamarque); el fill d aquest, Arnau, prebost de Bordeus, va morir el 1119 i va deixar el crrec al seu fill Pere I, mort el 1145. El seu fill Pere II fou el primer senyor de Puy-Paulin i va morir el 1190, passant la successi al seu fill Pere III conegut com a Pere de Bordeus que va morir passat el 1251. Pere va ser nomenat tamb captal de Buch. Noms va deixar una filla, Asalida, que es va casar el 1307 amb Pere de Grailly, a qui va aportar la senyoria de Puy-Paulin, el Captalat de Buch i la resta de possessions de la seva casa. Puy-Paulin va seguir en mans de la casa de Grailly, i desprs Foix-Grailly.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38139" title="Rolle" nonfiltered="38" processed="38" dbindex="15042">


Rolle s una vila de Sussa que al segle XIII fou capalera d una senyoria, feu del comte de Savoia.

El 1291 va ser infeudada a Aimon de Salleneuve i el 1295 a Joan de Grailly. Els senyors de Grailly la van posseir fins el 25 de setembre de 1455 quan fou adquirida per Amadeus de Viry. El 2 de maig de 1528 va ser comprada pel duc de Savoia per la va vendre a Carles de Beaufort que, acuitat per deutes, la va cedir a Jean de Steiger, tresorer del Pas de Vaud. Per herncia va passar a mans de Charles-Rodolphe Kirchberger, el 1765. El 1799, perduts els drets senyorials, aquest va vendre tots els seus bns privats i la prpia comuna els va comprar.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38140" title="Rion" nonfiltered="39" processed="39" dbindex="15043">
Rion fou el nom d'una senyoria feudal francesa de Gascunya centrada a Rion, avui Rion-des-Landes, al vescomtat de Tarts. Va passar als Albret i desprs a la corona francesa el 1368.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38142" title="L'Esparra de Medoc" nonfiltered="40" processed="40" dbindex="15044">

L'Esparra de Medoc o L'Esparra (nom occit) (en francs Lesparre-Mdoc o Lesparre) s un municipi francs, situat a Gascunya, en la pennsula del Medoc, al departament de Gironda i a la regi d'Aquitnia. L'any 2006 tenia 5.195 habitants. s travessat pels rius Zic i Canterane.

Al segle XII els documents notaven Spara o Sparra (d origen celta). Al segle IX es creu que hi va haver senyors de la regi per fins el segle XII amb Gombau no n hi ha constncia documental. El 1154 els senyors es van fer feudataris anglesos fins que el 1453 la senyoria va passar altra cop a Frana. En el segle XIII fou fams el trobador Aimeric de Belenoi, nascut a la ciutat, per que es repetia per tot Occitnia i Catalunya. El 1363 el senyor local era senyor de Florimont i va anar a Terra Santa on va destacar pels seus fets d armes. Fou l'ltim lloc on va onejar la bandera anglesa, desprs del 1453.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38143" title="Tlaxcala" nonfiltered="41" processed="41" dbindex="15045">
Tlaxcala, oficialment, Tlaxcala de Xicohtncatl s una ciutat de Mxic i capital de l'estat de Tlaxcala, i capalera del municipi homnim. El 2005, la ciutat tenia una poblaci de 15.777 habitants, el municipi sencer, en tenia 83.748, tot i que inclou altres pobles no adjacents. s situada a la vall de Puebla, o vall de Puebla-Tlaxcala, a noms 30 km al nord de la ciutat de Puebla, tot i que no forma part de la seva rea metropolitana, i a 113 km a l'est de la ciutat de Mxic. Fou fundada el 1525, i el 1857, amb l'admissi del territori com a estat de la federaci mexicana, fou declarada capital. 

Enllaos externs.
 Ajuntament de Tlaxcala, en castell;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38144" title="Jalisco" nonfiltered="42" processed="42" dbindex="15046">
Jalisco s un dels 31 estats que constitueixen Mxic. Oficialment l'rea de l'estat s de 80.386 km, per hi ha municipis en disputa amb altres estats. Jalisco limita a l'oest amb l'oce Pacfic, al nord-oest amb els estats de Nayarit, Zacatecas i Aguascalientes, al nord amb San Luis Potos, a l'est amb l'estat de Guanajuato i al sud amb Colima i Michoacn. El nom de l'estat prov del nhuatl Xalli, que significa sorra, i ixco que significa lloc. Per aix, abans s'acceptava la ortografia "Xalisco".



La capital de Jalisco s la ciudad de Guadalajara, la segona ms gran i important de Mxic. Altres ciutats importants sn Chapala, Ciudad Guzmn i Puerto Vallarta, el tercer port ms important de Mxic, i una important destinaci turstica mundial. El llac d'aigua fresca ms gran de Mxic, el Llac de Chapala, es troba a l'estat de Jalisco.




Jalisco s l'estat on es van originar la msica mariachi i el tequila.













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38146" title="Triskell" nonfiltered="43" processed="43" dbindex="15047">

Triskell s el nom d'un smbol celta. Prov del bret (tri=tres askell=ales) i es representa com a tres espirals en moviment. Els seus braos poden girar cap a l'esquerra o cap a la dreta.

Se li donen diverses interpretacions i se li atribueixen poders contra les bruixes, el mal d'ull... a l'poca dels celtes era un smbol molt important, ja que portar-lo volia dir que els dus anaven amb tu. A ms, estava destinat nicament als druides i druidesses.

Una de les ms acceptades, s aquella segons la qual s un smbol que representa el sol i les seves tres fases: nit, mat i capvespre.

Degut a la importncia del nmero tres en la cultura celta, (les coses es preguntaven tres cops, les deesses venien de tres en tres...), tamb hi han diverses representacions que parteixen d'aquest nmero. Es creu que tamb podria simbolitzar les tres forces primries de la creaci, o les tres corrents de vida que sorgeixen de l'oce primordial.

 Segons la primera, seria la triple manifestaci de l'energia divina: Fora, Saviduria, Amor; relacionades amb les tres classes socials dels antics celtes: Guerrers, Druides, Productors.
 Tamb pot representar a les 3 manifestacions de l'existncia: Ceugant, Gwynwidd i Abred.
 En l'interior de l'anomenat Abred (mn terrenal), es pot relacionar amb l'Aigua, el Cel i la Terra, que amb el seu moviment es reuneixen tots amb el 4 element, el foc, representat pel cercle que els envolta.
 Pot representar el pas del temps: Passat, Present i Futur, reunits al gran cercle denominat el Gran i etern cicle o Continu Infinit Present, on els tres mns sn contemporanis i existeixen al mateix temps tot i que en diferents dimensions.
 Representa tamb les tres fases corporals dels humans; Infncia, maduresa i Vellesa o les triples manifestacions interiors: Emoci, Sentiment i Pensament o Esperit.
 Tamb significa la triple representaci de la deessa Brigid.
 Representa la Trinitat femenina de la Guerra: Macha, Morrigan, Boadb; i la masculina: Ogma, Lugh, Dagda;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38147" title="Ontrio" nonfiltered="44" processed="44" dbindex="15048">



Ontrio s una de les 10 provncies del Canad. La capital s Toronto. Ottawa, la capital nacional tamb est localitzada a l'Ontrio. Ontrio s la provncia ms poblada del Canad amb ms de 12 milions de persones que representen el 39% de la poblaci total del pas.

En aquesta provncia es localitzen tant la major ciutat canadenca, Toronto, com Ottawa, la capital del pas. Tamb s la segona major provncia del pas en termes de rea, noms per darrere de Quebec. La regi sud d'Ontrio s el punt ms meridional de tot Canad.

La principal font d'ingressos d'Ontrio s la indstria. El valor dels productes industrials produts en Ontrio s major que la suma del valor total dels productes industrials fabricats en totes les altres provncies i territoris de Canad. La fora de la seua indstria manufacturera li va valdre el sobrenom de Manufacturing Heartland of Canada (Cor Industrial de Canad). La provncia destaca principalment por su forta industria automobilstica  la ms competitiva de tot el continent americ a excepci de l'Estat americ de Michigan. Altres fonts importants d'ingressos sn el turisme i la prestaci de servicis financers e immobiliaris.

L'origen del seu nom deriva del llac del mateix nom, el llac Ontrio, nom donat pels iroqueses, que significa "llac bell" o "aiguas brillants".  Ontrio va ser colonitzat inicialment pels francesos, passant a formar part de la colnia francesa de Canad, una de les provncies colonials de Nova Frana, que llavors incloa la regi sud de les actuals provncies canadenques d'Ontrio i de Quebec.

En 1763, el Regne Unit va annexionar Canad. En tres dcades, els anglfons es van convertir en majoria en el sud-oest de la colnia, motiu pel qual el Regne Unit va decidir dividir la colnia en dues en 1791. Ambdues divisions van ser reunides novament en 1840, en una nica provncia de Canad. Amb la independncia de Canad, el 1 de juliol de 1867, la provncia de Canad va anar definitivament separada en dues, en les actuals provncies d'Ontrio i de Quebec. En els seus inicis una potncia agrria, Ontrio va passar a ser un gran centre industrial al comenament de el segle XX, i es va convertir en el principal centre econmic del pas durant les dcades de 1960 i de 1970.

 Referncies .

 Referncies generals .
 Estadstiques de Cnada  ;
 Web oficial d'Ontrio  ;
 Ontario Facts Dades sobre Ontrio ;
 White, Graham. Government and Politics of Ontario. University of Toronto Press, 2004. ISBN 0-8020-7873-7;
 Hall, Roger. A Century to Celebrate, 1893-1993: The Ontario Legislative Building. Legislative Assembly of Ontario, 1997. ISBN 1-55002-178-8;
 Kearney, Mark y Ray Randy. The Ontario Fact Book. Whitecap Books, 2000. ISBN 1-55285-020-X;
 Michael Sletcher, 'Ottawa', en James Ciment, ed., Colonial America: An Encyclopedia of Social, Political, Cultural, and Economic History, (5 volmenes, M. E. Sharpe, New York, 2006).

 Notes .




 Enllaos externs .

Web oficial d'Ontrio;
Ministeri de turisme d'Ontrio;
Portal de turisme oficial d'Ontrio;
Ponts histrics d'Ontrio.
Mapa;
Ontario MPP Contact Information;
Fotos de la naturalesa d'Ontrio;
CBC Digital Archives - Ontario Elections: Twenty Tumultuous Years;



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38148" title="Vdeo" nonfiltered="45" processed="45" dbindex="15049">
El vdeo (que en llat, i accentuat a la e, vol dir "veig") s la branca de la tecnologia que es dedica al processament de senyals electrnics que representen imatges en moviment.

La principal aplicaci del mn del vdeo s, bviament, la televisi, seguida, possiblement pels vdeos domstics. No obstant aix, mercs a internet s'ha produt una proliferaci de diferents formats de vdeo comprimits que en permeten la difusi per aquest mitj a una audincia planetria (vegeu tamb videoblog). El vdeo tamb s'utilitza per a aplicacions cientfiques, de seguretat, d'enginyeria i de producci.

La paraula "vdeo" s'utilitza amb molta freqncia per a referir-se als diferents formats dels suports en qu s'emmagatzemen aquests senyals. Podem trobar vdeo digital (DVD, WMF, QuickTime, Ogg, DivX, ...) i cintes de vdeo analgiques (VHS, Betamax).

Una productora de vdeo s l'empresa dedicada a la creaci de vdeos.




Cal afegir la definici de vdeo didctic, que s aquell que ha sigut dissenyat i produt per a transmetre uns continguts, habilitats o activitats per propiciar l aprenentatge en els alumnes.

El vdeo educatiu permet informar sobre un tema, s una activitat motivadora i permet formar a l alumne i al professor. Per una banda, l alumne pot obtenir informaci i recursos audiovisuals. Per l altra, el professor pot preparar les classes d una manera ms didctica.

 El vdeo com instrument motivador. .

El segon s que els mestres fan del vdeo es per a motivar als seus estudiants (Cabero i altres, 1999). El seu  poder  emana directament de les possibilitats d atraure i capturar l'atenci que desperta el llenguatge audiovisual, i les seues influncies directes en les emocions.

Aquesta utilitzaci no sol ha de centrar-se nicament en materials produts, b comercialment o pels mestres, sin tamb incorporant directament la cmera a classe. En aquest sentit Fandos (1994), ens parla de diferents propostes en les quals pot ser introdut el vdeo en Educaci Primria:

-    El vdeoendevinalla: individualment o per grups, es graven objectes, cossos, etc. , que siguen difcil de reconixer des de molt prop. Cercant en la seua introducci que els alumnes accepten l'objecte gravat.

-    El vdeoenigma: semblant a l'anterior, per en la gravaci es va obrint progressivament el zoom fins a que es descobrisca l'objecte complet.

-    Relat en cadena: l'alumne o el mestre davant de la cmera comena a contar un relat, que dura un temps fixat amb anterioritat, a aquest li seguix altre alumne que ha de continuar la histria. Posteriorment s observa el material.

-    Vdeoanimaci: prepara la cmera per qu gravi cada cert temps,, els alumnes realitzaran una srie d accions que posteriorment seran observades de forma conjunta a classe.

Utilitzacions del vdeo com les indicades, servixen no sols per a motivar i animar als alumnes a classe, sin tamb, per a crear una dinmica participativa, i perfeccionar determinades habilitats expressives i perceptives. Sense oblidar-nos que al mateix temps aprenen a dominar noves ferramentes de comunicaci, aspecte al qual se li dna prou importncia en els nous plans d estudis no universitari.
A l'hora de comenar a parlar del vdeo del ensenyament, devem diferenciar entre vdeo didctic i utilitzaci didctica del vdeo. Per vdeo didctic entenem aquell que ha sigut dissenyat i produt per transmetre uns continguts, habilitats o activitats i que, en funci dels seus sistemes simblics, forma de estructurar-los i utilitzaci, propicie l'aprenentatge en els alumnes; per el contrari, amb la seua utilitzaci didctica ens referim a una visi ms amplia de les diverses formes de utilitzaci que pot desenvolupar en la ensenyana.

 El vdeo com a instrument de coneixement. .

El vdeo s un instrument idoni per a qu els alumnes l'utilitzen per a analitzar el mn que els envolta i expressar-se a travs d'ell. I aconseguir d'aquesta manera que els alumnes no siguen merament receptors passius d'informaci. Les produccions realitzades per els professors i alumnes contenen una srie de avantatges, com sn:

 Carcter motivador.
 Fora contextualitzaci dels missatges produts;
 Realitzaci del treball des d'una perspectiva collaborativa ja que deuen diferenciar-se i repartir-se els rols especfics.
 

El vdeo s un element de treball del grup-classe, que persegueix que l'alumne deixe de ser sols un receptor de codis verbo-icnics, per a convertir-se en emissor de missatges didctics.
El valor educatiu de la seua utilitzaci radica en els processos que segueixen per a elaborar-los. s a dir, s una activitat que exigeix el treball collaboratiu entre estudiants i, la responsabilitat de les diferents tasques. Abans de la seua incorporaci se'ls deu explicar els diferents rols qu sn necessaris i quines sn les funcions de cadascuna d'ells.
Suposar la utilitzaci implica dues qestions:

 El domini del llenguatge expressiu i narratiu del mitj per part del professor i alumnes.
 L'existncia d'una mnima dotaci tcnica.


La utilitzaci del vdeo com a instrument de coneixement, ens permet obtenir unes conclusions respecte a les seues possibilitats i limitacions:

 La necessitat d'una formaci tcnica i didctica del professorat.
 Una justificaci metodolgica prvia per part del professor.
 Partir d'una metodologia d'indagaci.
 Augmenta la investigaci personal en els estudiants.
 L'avaluaci es converteix en un procs formatiu.
 Millora l'ambient i el clima de classe.
 Apropament dels estudiants als contextos naturals.
 Adquisici dels continguts conceptuals referits al maneig tcnic dels equips i a la realitzaci videogrfica.
 Gran motivaci en els alumnes, potenciar el desenvolupament d'actituds positives.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38149" title="Rochefoucauld" nonfiltered="46" processed="46" dbindex="15050">


Rochefoucauld s un municipi francs, situat al departament de Charente i a la regi de Poitou-Charentes. L'any 1999 tenia 3.228 habitants.

Histria .

Fou una petita vila on es va construir el 1026 un castell per Foucauld I al lloc del fort. El senyor del castell Adhemar va dotar al assentament d una esglsia el 1060. Els senyors van prendre el nom de Rochefoucauld. Els senyors que van seguir a Adhemar sembla que es digueren Guiu, i van ser cinc. Vers el 1200 apareix Foucauld II. La successi va continuar regularment de pare a fill. Francesc I (1471-1528) fou el primer comte de La Rochefoucauld, el darrer any del seu govern; fou erigit per la uni de les baronies de La Rochefoucauld, de la Baronia de Marthon, de les Castellanies de Blanzac, Montignac, Verteuil, Saint-Laurent-de-Dris i Cellefrouin. El seu besnt Francesc V (1591-1650) fou el primer duc, al convertir-se el comtat en ducat pairia el 1622. Els ducs foren tamb prnceps de Marcillac. Francesc VII fou a mes a mes marques de Guercheville i Bar de Verteuilforen; va abdicar el 1713 en favor del seu fill i va morir un any desprs; el fill Francesc VIII fou comte de Duretal, Comte de La Roche-Guyon (desprs Duc de La Roche-Guyon), a mes de duc de La Rochefoucauld i princep de Marcillac; tamb va posseir el Marquesat de Barbezieux, i les baronies de Verteuil, de Montignac i d'Estissac. Francesc VIII fou comte de Montignac, comte de Duretal, Duc de La Roche-Guyon, Senyor del Ducat d'Hallwin, Marques de Liancourt, Bar de Verteuil, de Marthon i d'Estissac. El 1732 es van unir al ducat les senyories de Marcillac, Anville, Gnac i Ambrac, per el 1765 en van tornar a ser separades. Extingida la dinastia va passar per matrimoni el 1762 als marquesos de Roucy. Encara que el ttol va continuar i existeix avui en dia, els drets senyorials van ser suprimits el 1789.

Llista de senyors, comtes i ducs de La Rochefoucauld .

Foucauld I  vers 1020;
Adhemar vers 1060;
Guiu I vers 1080;
Guiu II vers 1100;
Guiu III vers 1130;
Guiu IV vers 1160;
Guiu V vers 1180;
Foucauld II vers 1200;
Aimeric I fins a 1249;
Guiu VI 1249-1295;
Aimeric II 1295-1297;
Guiu VII 1297-1344;
Aimeric III 1344-1362;
Guiu VIII 1362-1427;
Foucauld III 1427-1467;
Joan I 1467-1471;
Francesc I 1471-1528;
Francesc II 1528-1533;
Francesc III 1533-1572;
Francesc IV 1572-1591;
Francesc V 1591-1650;
Francesc VI 1650-1680;
Francesc VII 1680-1713;
Francesc VIII 1713-1728;
Alexandre I 1728-1762;
Llusa Elisabet 1762;
Joan Baptista Frederic de Roucy 1762 (esps);
Llus Alexandre I 1762-1789;
abolici 1789;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38152" title="Meille" nonfiltered="47" processed="47" dbindex="15052">
Meille fou el nom d'una senyoria de Sussa que van posseir els senyors de Grailly

Deriva del lloc de Praz Melley a la comuna de Saint-Martin (Friburg), i a la seva vegada derivat de la paraula Melley, que s un pomer salvatge. Apareix escrit com Maillyz, Maylle, Maille, Maylle, Meillie i Meille.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38153" title="Budicca" nonfiltered="48" processed="48" dbindex="15053">

Budicca (segons els romans Boadicea) (~30 dC - 61 dC) va ser una reina celta-britona de la tribu dels Iceni. s coneguda per haver organitzat una revolta de les tribus britones contra l'ocupaci romana de les Illes Britniques.

El que sabem d'ella ens ha estat explicat per dos historiadors romans: Tcit (en els seus Anals i a Agrcola) i Cassi Di (en la seva Histria de Roma). Ells l'anomenen Boadicea Victoria. Per tant, s possible que Budicca no fos el seu nom real, sin que fos anomenada aix pels seus seguidors, a causa de Budiga, deessa celta de la victria i d'aqu en derivs el nom llat.

Cassi Di la va descriure aix:

"Ella era molt alta. Els seus ulls semblaven apunyalar-te. La seva veu era aspra i forta. El seu esps cabell entre el color marr i el vermell, li queia per sota la cintura. Sempre utilitzava un enorme collaret d'or al voltant del coll i una capa tart subjectada amb un fermall."

 Orgens i context histric .
Budicca va nixer al voltant del 30 dC en una famlia noble. Cap al 48 dC, es va casar amb Prasutag, rei dels Iceni, tribu que vivia a la regi propera a l'actual Norfolk. Van tenir dues filles. Pocs anys abans, el 43 dC, l'emperador rom Claudi havia enviat 60.000 legionaris a l'illa de Gran Bretanya amb la intenci de conquerir-la. La conquesta va ser rpida. Algunes tribus, com els Iceni, no havien estat directament sotmeses sin que s'havien aliat voluntriament amb els romans. Prasutag va ser mantingut (o collocat) en el tron a canvi de la promesa de servir a Roma. I aix va ser fins que va morir de malaltia l'any 60 o 61 dC. 

Era una costum romana permetre als reis aliats mantenir la seva independncia noms mentre visquessin. A la seva mort, havien de deixar el seu regne en herncia a Roma. En el seu testament, Prasutag havia deixat part de les seves terres i riqueses a l'emperador Ner, el successor de Claudi; per tamb en va deixar una part a les seves filles. Segons la legislaci romana era illegal deixar part de les riqueses a tercers en un testament que pertanyia a l'emperador. Prasutag va pensar que grcies a la seva submissi i bona voluntat envers Roma, la seva famlia rebria un bon tracte i es permetria a les seves filles seguir governant. Per encara que els celtes creien que la dona podia governar en iguals condicions que un home, els romans no pensaven el mateix. A ms, la legislaci romana no permetia heretar a les dones. Aix que quan Prasutag va morir la seva voluntat va ser ignorada i el seu regne annexat com si hagus estat conquerit. Terres i propietats van ser confiscades i els nobles tractats com esclaus. Segons Tcit, Budicca va ser assotada i les seves filles violades.

 La rebelli .
Budicca, meditant sobre la injustcia que suposava tot all, va incitar als icenis, als trinobants i altres tribus de la regi a llanar-se en una ferotge rebelli contra els romans. Aquell mateix any, el governador rom de les Illes Britniques, Gaius Suetonius Paulinus, i gran part del seu exrcit es trobaven lluny, enmig de la conquesta de l'illa de Mona (Anglesey), al Pas de Galles. Llavors, els britons rebels van cremar Camulodunum (Colchester) i van destruir totalment Londinium (Londres) i Verulamium (St. Albans), matant a tot rom que van trobar i tamb als britons pro-romans. Els informes romans, exagerats segurament, van elevar el nombre de morts a 70.000. Per finalment, Budicca va ser derrotada per l'exrcit rom, i va decidir sucidar-se.

L'illa de Gran Bretanya, que els romans creien pacificada, no ho estava en absolut, i va caldre molta feina per tornar a restablir l'ordre. La feina va ser encara ms difcil degut a que el govern de Ner va acabar en el caos, i durant algun temps la poltica interior romana va fer del tot impossible tota acci militar a gran escala.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38154" title="Processament de senyals" nonfiltered="49" processed="49" dbindex="15054">
El processament de senyals (tamb anomenat tractament de senyals) s la disciplina que desenvolupa i estudia les tcniques de tractament (filtratge, amplificaci, ...), d'anlisi i d'interpretaci dels senyals. Utilitza doncs els resultats de la teoria de la informaci, de l'estadstica i la matemtica aplicada.

Els senyals que poden sser tractats poden provenir de fonts molt diverses, tot i que, majoritriament, es tracta de senyals elctrics, o que han estat convertits en elctrics per mitj de captadors i transductors.

Els senyals poden sser analgics i digitals. Els primers poden provenir de captadors (o captadors+transductors) com ara un micrfon (que capta sons), una sonda termomtrica (que capta temperatures), una sonda baromtrica (que capta pressions), un velocmetre, un accelermetre, etc. Els senyals analgics es caracteritzen per representar magnituds que varien de forma contnua, que poden tenir, a priori, qualsevol valor. Els valors d'aquests magnituds es coneixen tamb d'una forma contnua en el temps.

Els senyals digitals, per altra banda, poden provenir d'ordinadors, de sistemes que llegeixen suports digitals (com ara un CD) o b han estat convertits per un conversor analgic-digital. Aquests senyals es caracteritzen per sser representats per mitj d'una certa quantitat de nmeros (dgits). Aix, els valors que poden prendre les magnituds representades digitalment sn sempre graons d'una certa escala. Per altra banda, els valors digitals no es coneixen de manera contnua en el temps, sin que se'n prenen mostres amb una certa freqncia, o quan esdev alguna circumstncia d'inters.

Els senyals analgics poden sser tractats per mitj de circuits electrnics analgics. No obstant aix, la tendncia actual s cap a la digitalitzaci dels mateixos i el seu tractament per mitj d'ordinadors o d'altres sistemes basats en microprocessadors. D'entre els microprocessadors, n'hi ha un tipus anomenat processador digital de senyal (DSP) especialment pensat per a aquest tipus d'operacions.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38155" title="Prasutag" nonfiltered="50" processed="50" dbindex="15055">
Prasutag (en llat Prasutagus) fou rei de la tribu celta-britona dels Iceni (que vivien prop de l'actual Norfolk) i vassall dels emperadors romans Claudi i Ner. La seva esposa fou la reina Budicca. Va viure durant el segle I dC.

Desprs de la conquesta romana de l'illa de Gran Bretanya dirigida per l'emperador Claudi, l'any 43 dC, els Iceni es van alliar voluntriament amb els romans. L'any 47 es van rebellar contra l'autoritat del governador rom de l'illa, per la revolta va ser suprimida i s possible que fos llavors quan Prasutag va ser o collocat en el tron a canvi de la promesa de servir a Roma.

En morir de malaltia, l'any 60 o 61, va deixar soles a la seva dona, la reina Budicca i a les seves dues filles. Abans de morir, havia deixat part de la seva herncia a l'emperador Ner, el successor de Claudi, pensant que aix la seva famlia rebria un bon tracte i es permetria que les seves filles governessin les seves terres. El governador rom de l'illa, no obstant, va creure que la terra tenia que passar immediatament a mans romanes, donat que no hi havia un hereu (tot i que els celtes creien que la dona podia governar en iguals condicions que un home, els romans no pensaven el mateix). Es va apropiar de totes les propietats, i les filles de Prasutag van ser brutalment maltractades i violades. Quan la reina Budicca va protestar, la van assotar.

Aix va provocar que Budicca incits a les seves tribus i a les dels voltants a llanar-se en una ferotge rebelli contra els romans. Els britons rebels van cremar Colchester i van destruir totalment Londres, matant a tot rom que van trobar i tamb als britons pro-romans. Els informes romans, exagerats segurament, van elevar el nombre de morts a setanta mil. Finalment, Budicca va ser derrotada per l'exrcit rom i va decidir sucidar-se.

L'illa, que semblava pacificada, no ho estava en absolut, i els romans van haver de refer-ho tot. La tasca va ser encara ms difcil degut a que el govern de Ner va acabar en el caos, i durant algun temps la poltica interior romana va fer que fos impossible tota acci militar a gran escala.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38157" title="Trayne" nonfiltered="51" processed="51" dbindex="15056">
La Trayne o La Treyne fou una senyoria feudal, a la vora del Dordonya, a la comuna avui dita Lacacve (al departament d'lt) amb un notable castell del segle XIV.

La va adquirir Arquimbald de Grailly abans del 1400. Les senyories havia sorgit durant el segle XIII amb la construcci de castells per feudataris dels grans senyors. Algunes senyories per no van poder subsistir per la guerra, les malalties, accidents i altres aspectes (com la presncia de guarnicions franceses o guarnicions o mercenaris anglesos) i eren donades a altres feudataris. Arquimbald sembla que va ser l'nic Grailly que la va posseir. El 1462 apareix en mans d'Annet de Cluzel. El 1467 Bastit i La Treyne van fer un pacte de lmits i eren senyors Esteve de Vieillescazes i Hug de Cluzel. En aquest temps els Cluzel foren consenyors de Bastit i ms tard senyors. Vers 1562 era senyor Joan, i va tenir un fill de nom tamb Joan, que es fa dir Joan de La Treyne i no pas Joan de Cluzel. El 1586 el castell de La Treyne, on era senyor Llus, fou incendiat per ordre del duc de Mayenne; Llus va morir el 1592 i el va succeir el seu fill Jaume, enfrontat amb la madrastra Joana de Genouillac. Jaume va ser assassinat el 1607 per ordre de la madrastra amb complicitat de Jofre de Vivans, un dels caps protestants i el suport del duc de Bouillon i vescomte de Turena, que van ser executats. La Treyne va anar a parar a Susanna de Cluzel que era vdua de Joan de Vassal, notable catlic que va morir el 1593 defensant Carlux de les tropes del rei, i que es va casar amb Joan de la Ramire, un protestant. La famlia La Ramire va governar la senyoria i el  van comprar Bastit. El 1687 Felip de la Ramire es titulava senyor de La Treyne i Bastit i governava conjuntament amb Gede II (fill de Gede I) que es va casar amb Maria de Lestrade de Floirac, i van tenir una filla, Maria que el 1711 es va casar amb Joan III de Cardaillac-Vgennes, al que li va aportar en dot el castell i senyoria de La Treyne. La famlia de Cardaillac-Vgennes fou la darrera en posseir la senyoria.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38158" title="Pomiers" nonfiltered="52" processed="52" dbindex="15057">
Pomiers fou una senyoria a Sussa, posseda per Arquimbald de Grailly en feu del comte de Savoia. S'identifica amb Pomeiry, prop de Rolle, al Vaud. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38162" title="Alcal de Xivert" nonfiltered="53" processed="53" dbindex="15058">


Alcal de Xivert s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca del Baix Maestrat.

El terme municipal d'Alcal de Xivert limita amb les localitats de La Salzadella, Santa Magdalena de Polps, Penscola, Les Coves de Vinrom, Vilanova d'Alcolea, Bell-lloc i Torreblanca.

 Geografia .
Situat entre la Costa de la Tarongina i el Maestrat interior, sorprn amb un original paisatge, ric, divers i ple de contrastos, on els plans i les muntanyes alternen amb les platges i zones rocoses del litoral.

La seva orografia est composta principalment per dos sistemes muntanyencs que ocupen i componen bona part del mapa municipal: la serra de les Talaies en la seva porci N.O. amb altures com Talaia Grossa (635 metres), i la serra d'Irta, parallela al mar des de la mateixa arrel, des d'Alcossebre a Penscola, formant altres estribacions menors com la serra de Xivert que ocupa el centre geogrfic territorial.

Quant a la xarxa hidrogrfica, es distingeix per una srie de barrancs secs entre els quals cal destacar el riu Coves, tamb conegut en el seu ltim tram com Sant Miquel, i les rambles del Mas, Valldanxer, Seguer i Estopet com les de major recorregut i entitat. El riu Coves, en la seva desembocadura en el mar, forma un delta pedregs i un estany conegut com L Estany.

S'accedeix per carretera a aquesta localitat des de la N-340 o des de l'AP-7, per la sortida Torreblanca/Alcossebre i, des de l'interior s'arriba per la CV-133, que enllaa a Les Coves de Vinrom, amb la CV-10. T estaci de tren de la lnia L7

 Barris i pedanies .
En el terme municipal d'Alcal de Xivert (i depenents del mateix ajuntament) es troben tamb els segents nuclis de poblaci:
 Alcossebre. Nucli de poblaci coster creat al segle XIV, i actualment centre turstic, amb 10 km de cales i platges, mplies, netes i tranquilles.
 Capicorb. Nucli de poblaci coster amb platges molt tranquilles, poca densitat turstica i poblaci estable disseminada.
 Les Fonts. Conjunt d'urbanitzacion centrades en la de Les Fonts, iniciadora de la poblaci en la dcada dels 60, i que amb posterioritat es constru el Port esportiu Les Fonts al costat de la Platja de les Fonts.

 Histria .
Nombroses troballes arqueolgiques permeten afirmar la presncia humana en el terme d'Alcal de Xivert des de molt antic. Indstria ltica epipaleoltica, entorn de l'any 9000 a. de C., s'ha trobat a la Cova dels Diablets, juntament amb cermica del neoltic mitj i indstria ltica del neoltic final. De l'eneoltic s'han trobat restes cermiques en la Cova de la Torrera. Es constata la presncia de materials portats pels pobles comerciants, com un escarabeig egipci en la necrpoli de la Solivella, aix com cermica pnica i grega en diversos jaciments.

De l'poca ibrica es troben abundants restes arqueolgics: Poblats com El Palau i El Tossalet, necrpolis com La Solivella, el jaciments ms important d'aquest perode, i El baixador d'Alcossebre, lpides escrites, restes cermiques i metalls en El Corral de Royo, Pulpis, Irta i Xivert, monedes en Regalfar, Alcal i Xivert, i soterraments dispersos en Capicorb, Palaba i Alcossebre, que demostren una densa xarxa de poblament en aquesta poca.

La romanitzaci es constata en la presncia de lpides funerriess en el Corral de Royo, Corral Blanc i Almedixer, i en la via que creuava de nord a sud el terme pel pla d'Alcal.

Els vestigis medievals ms antics sn els de la fortalesa rab de Xivert, les muralles de la qual de circumvallaci del nucli urb (s.X-XII) acullen l'obra dels Templaris (segle XIII). Amb la conquesta, l'Orde del Temple, organitza el territori de la batllia de Xivert amb la concessi de la carta de poblament a la seva poblaci musulmana en 1234, als nous assentaments cristians d'Alcal (1251); Alcossebre (1261); Almedxer i Castellnovo (1261). D'entre elles aviat destacar Alcal, que es convertir en cap de la comanda. Extingit el Temple, s subtituida per la nova Orde de Montesa. En poca moderna una srie d'atacs van caure sobre la poblaci: la moreria d'Alcal de Xivert va ser saquejada per Estells en 1521; en 1547 un atac de pirates berberiscos s rebutjat per la poblaci d'Alcal, aix com un altre a la torre vigia de Capicorb en 1586. Una vegada unida la batllia a la Corona en 1592, i desprs de la expulsi dels moriscs, es va intentar repoblar Xivert, cosa que va fracassar, i es va haver d'afegir aquest, juntament amb Santa Magdalena de Polps, a Alcal en 1632. Alcossebre, que havia obtingut la seva segona carta de poblaci en 1330, va ser incorporat en 1663. En el segle XIX es va produir la segregaci de Santa Magdalena de Polps i el gran creixement de la poblaci que va passar dels 800 vens (uns 3.200 habitants) en temps deCavanilles, als ms de 6.000 habitants de 1900. El segle XIX va donar capitosts a la causa carlista, (d'entre els quals destaca en la tercera guerra, Pasqual Cucala), ra per la qual va ser durament reprimida la vila, desprs de la victria liberal. En el segle XX, desprs dels desastres de la guerra civil, es va veure sumida en una regressi econmica, propiciada a ms per la seva agricultura de sec, situaci que es va anar modificant sensiblement des dels anys 70 per l'extensi del regadiu i l'auge del turisme en la costa d'Alcossebre i Capicorb.

 Demografa .




Distribuci de la poblaci entre els nuclis de poblaci:









 Economia .
La agricultura, histricament el fonament de l'economia xivertina, ha retrocedit en els darrers anys. La superfcie cultivada s'ha reduit a la meitat en els darrers 50 anys, i sols interessen les zones amb reg. Els ctrics han augmentat per actualment estan en crisi. De la zona d'horta destaca la tomata de penjar. La ramaderia s troba majoritriament a les granjes de porcs i d'aviram.

La indstria est representada per construcci de mobles i els seus derivats, teixits, peces de vestir, dipsits de materials de construcci, molins d'oli, tallers d'armadures metlliques, fusteries, reparaci d'autombils i afins, aix com diversos magatzems de fruites on es manipulen, envasen i comercialitzen molts dels fruits del terme municipal. Tamb la parcella de la construcci ha progressat molt, figurant entre les primeres indstries locals, impulsat per la forta demanda turstica.

El turisme s el principal sector econmic d'Alcal. A tota la costa s'ha incrementat el desenvolupament turstic, amb nous apartaments. Aquesta evoluci ha suposat un fort augment dels serveis relacionats: hosteleria, restauraci, gesti inmobiliria,...

 Administraci .


 Monuments .

 Monuments religiosos .
Esglsia de Sant Joan Baptista. El temple parroquial s un grandis edifici del barroc classicista valenci. Es va collocar la primera pedra el 14 d'abril de 1736 i es va beneir trenta anys desprs. Els plnols sn de l'arquitecte Jos Herrero; van treballar en l'obra els mestres V. Carb i F. Garrafulla, i desprs Juan Barcel, qui la va concloure. T planta de creu llatina, amb quatre trams en la nau central i collaterals, capelles laterals entre els contraforts, es cobreix amb volta de can i esvelta cpula sobre tambor i petxines en el creuer, aix com cpules en les naus laterals. En la part dels peus s'obre la capella de Comuni, de planta de creu grega. En correspondncia amb les naus s'obren tres portades en la faana principal, la central tipus retaule barroc amb una superposici de columnes exemptes sobre pedestals i les laterals s'articulen mitjanant columnes toscanes adossades.

Torre-Campanar. En la part dreta de la monumental faana de l'esglsia s'ala la torre-campanar, "la ms alta del Regne de Valncia". Es va iniciar aquesta obra el 15 agost de 1784 i es va acabar el 14 de juny de 1803. Respon a les traces de l'arquitecte Juan Barcel, desprs de la mort del qual, va ser conclosa per Blas Teruel. L'obra, tota ella realitzada en pedreria, s de planta octogonal en tota la seva alada, articula el seu fust amb contraforts en els costats i cordons horitzontals; en la base, tres graderies i una portada d'accs elevada, amb la imatge de Sta. Brbara. L'accs al cos de campanes es realitza per una escala de caragol, i per una altra, a les dependncies superiors. El campaner s'obre a cada cara per allargades arquejades de mig punt. Alat per allargats pilars, es disposa l'ltim cos. La rematada ho constitux una volta octogonal llisa i una gran bola en la cspide que serveix de base a la imatge de Sant Joan Baptista.

Capella de la Verge dels Desemparats. Es va construir en 1705, en maoneria i amb porta adintellada sobre la qual hi ha una obertura i desprs d'una senzilla cornisa, una campana. La planta s d'una sola nau, amb quatre trams i en el primer d'ells una cpula.

Ermita de Sant Antoni. Situada en Capicorb al costat del litoral, entre la torre vigia del mateix nom i el caseriu de la zona. Va ser construda en 1773.

Ermita de Sant Benet i Santa Llcia. Est elevada en la Serra d'Irta. La major part de la seva actual estructura tot sembla indicar que data del segle XVII, si b es tenen notcies d'uns antecedents com torre vigia que podrien datar-se cap al segle XVI de la qual en la part posterior de l'ermitorio queden algunes restes que actualment formen part del conjunt.

Ermita del Calvari. Aquesta obra del Barroc Valenci, va comenar la seva construcci pocs anys abans de l'Esglsia Parroquial, en data 3 de maig de 1727. Assentada en planta rectangular, mostra dues sortints en la seva capalera que responen a l'habitatge de l'ermit i a la sagristia. La volta s de can i la seva cpula octogonal exterior s apuntada. La faana data de 1731, la portada mostra una senzilla sobrietat trencada per un onejat front i una mixtilnia cornisa coronada per una petit campanar de paret. En els ltims anys s'han habilitat els patis d'aquesta ermita amb paellers i zones d'esplai.

Ermita Sant Miquel. De planta rectangular amb una sola nau, el seu origen cal situar-lo en el segle XVIII.

Esglsia Sant Cristfol. En el seu emplaament actual, va haver en temps una torre de vigilncia que dominava les actuals platges del Carregador, Romana i Fuentes. Aquesta torre es va construir en el centre del poblat d'Alcossebre i tenim notcies que continuava aixecada en 1610. A la fi del segle XVIII en el seu solar es va edificar una ermita dedicada a San Cristfol que seria derrocada en temps contemporanis per a construir l'actual esglsia.



Fitxer:Ermita Santa Luca.JPG|Ermita de Sant Benet i Santa Llcia
Fitxer:Ermita Calvario.JPG|Ermita del Calvari
Fitxer:Sant Antoni.JPG|Ermita de Sant Antoni



 Monuments civils .

Castell de Xivert. Est emplaat a la part alta de la serra dominant el pla i el mar. Conserva dues parts b diferenciades: l'rab i la cristiana. La primera comprn el recinte emmurallat extern, obra de segles X   XI en la qual destaquen alguns grans llenos en tapial, amb rematades de merlones i que s'obria per la porta de l'Albacar. En el seu interior, es descobrixen encara bones mostres d'arquitectura domstica musulmana. Molt interessant s la inscripci rab del mur "per al retrobament amb Du". En el ms alt s'eleva la fortalesa templria, que va arribar a comptar amb capella, espaioses dependncies, cavallerisses,... aix com diverses torrasses. Sn notables la part sud amb les seves torres circulars i mur, obra de pedreria, aix com la cisterna de provisi del castell, amb la seva volta rebaixada.

Casa de la Cultura. s un edifici de carcter renaixentista, si b pel seu cadirat podrem igualment situar-lo a la fi del segle XV. Va poder ser residncia del Justcia; per si tenim notcies que durant segles va ser Casa Capitular. Tamb en els anys va ser una estada de l'edifici destinada a pres, l'obertura de la qual de la faana dhuc conserva una reixa per a aquest menester.

El Prig del Rei. Aquest obelisc, es va aixecar en honor a Carles IV quan en el seu viatge cap a Barcelona amb tota la famlia reial i Manuel Godoy, que els acompanyava, va pernoctar en Alcal el 23 de Novembre de 1802.

La Torre Ebr. Situada en la Serra d'Irta, els seus orgens semblen remuntar-se al segle XVI quan les incursions berberisques van obligar a construir torres vigia. Construda sobre una base circular de 5.5 m. de dimetre, s'eleva fins a 8.5 m. d'altura. En el seu interior s'observen les restes de les estades a les quals s'accedia a travs d'escales de m.

Torre de Capicorb. Es troba en el caseriu del mateix nom. El castell de Xivert tenia un nodrit grup de torres que formaven el que s'ha donat cridar la xarxa d'alerta i vigia del castell. Entre aquestes la ms coneguda era la de Capicorb. Existeixen notcies que el comendador de l'Ordre de Montesa, fra Llus Despuig, la va manar construir el 28 d'abril de 1427 en la desembocadura del riu Sant Miquel i al costat del litoral. La seva planta s quadrangular i la seva alat s de 13 metres.

 Llocs d'inters .
Les Dunes. La duna est compresa entre les platges del Carregador i la Romana les sorres de la qual contribuxen a la seva formaci. El conjunt est constitut per les roques de base, les quals formen la cridada Punta del Carregador, tamb cridat Roquer Mart. L'altura de la duna t actualment uns quatre metres i la superfcie ocupada per la duna uns 6.000 m. s exemplar nic tant en vegetaci com en ubicaci.
L'Estany. s un petit delta semisumergit que est format en la desembocadura del riu Sant Miquel. Es tracta d'una reduda extensi d'aigua, acumulada en una depressi del terreny. La flora tpica sn els canyissos i els baladres.
Serra d'Irta. La costa nord d'Alcossebre mostra amplis paratges naturals salvaguardats de l'acci urbanitzadora de l'home, com el Parc natural de la Serra d'Irta. Possex una vegetaci autctona rica i variada, es desenvolupa tot un seguit de flora tpica mediterrnia formant veritables conjunts vegetals de notable importncia ecolgica i forestal. La componen principalment els matorrals semirids podent-se trobar, entre uns altres, el fonoll, el llentiscle, el margall, el roman, els brucs, les aliagues, la farigola, cua de gat, els baladres, arboos, fens, cammamilla, etc. Dividint a la mateixa i creuant-la de Sud a Nord, fins al seu centre, el Barranc d'Estopet, amb uns paratges i plans arbrats, poc comuns en el nostre litoral valenci.
Costa de Ribamar. Al nord de la costa xivertina, tres quilmetres d una costa rocosa verge sols interrompuda per la platja de Ribamar, cala Mundina i cala Blanca.
Platja de les Fonts. T la peculiaritat que en ella emergeixen fonts d'aigua dola.
Platja del Carregador. Situada en el centre d'Alcossebre; possex el distintiu de bandera blava per la neteja de les seves aiges.
Platja Romana. Tamb oneja el distintiu de bandera blava.
Platja del Moro. Possex tamb el distintiu de bandera blava. Deu el seu nom a una roca de gran grandria, que emergeix enfront d'ella a escassa distncia, amb el mateix nom.
Tres Platges. Formada per tres petites cales de sorra fina, abrigades per estructures rocoses que les alla visualment del seu entorn.
Platja de Manyetes o Tropicana. Situada en la zona de Capicorb, i separada per roques de les Tres Platges. Tamb compta amb el distintiu de bandera blava.
Platja del Serradal. Platja de cdols i arena que arriba fins el riu Coves.
Platja de Capicorb. Platja de cdols al sud del riu Coves, front l'ermita de Sant Antoni, a Capicorb.


Fitxer:Platja Carregador.jpg|Platja del Carregador
Fitxer:Platja del Moro.JPG|Platja del Moro



 Festes locals .
Sant Antoni Abat. La vespra de la festivitat del sant (17 de gener), s'encn una monumental foguera coronada d'un ninot que representa el dimoni. Entre els actes destaca la process en la qual participen totes les cavalleries i altres animals que han estat benets. Cavalls adornats, carros adornats, gossos, gats, conills... nens amb vestits tpics, la msica de la dolaina i el tabalet, componen la desfilada.

Carnestoltes. Els balls de disfresses, les desfilades infantils i d'adults, i el soterrament de la sardina sn els actes ms representatius. Cap destacar la desfilada del dissabte a la nit, en el qual les colles del poble elaboren els seus espectaculars vestits i colorides carrosses.

Sant Pere de Verona. Entorn del 29 d'abril se celebren les festes dels solters (fadrins) de la localitat. Festes alegres i vivaces que tenen en la solta de vaques pels carrers el seu major atractiu.

Verge dels Desemparats. Patrona de la vila (maig). Desfilada processional, el segon diumenge de mes i el segent.

Fogueres de Sant Joan. Coincidint amb el solstici d'estiu, el dia ms llarg de l'any (24 de Juny), se celebra la festivitat de Sant Joan. El ritu del foc fa que els vens encenguin fogueres de llenya i deixalles domstiques.

Festes Patronals. En honor a Sant Joan Baptista i el Sagrat Cor de Jess, es desenvolupen durant els ltims dies d'agost, a Alcal, i els primers de setembre, a Alcossebre. Els actes giren entorn de l'ancestral costum dels bous i un complet programa d'activitats culturals, ldiques i artstiques. Destaca la tradici dels cadafals: cada colla t el seu, i amb ells es munta la plaa de bous, on les colles es reunixen per a berenar i crrer els bous.

Festes de les Fadrines. Se celebren a l'octubre, coincidint amb Santa Teresa, patrona de les solteres (fadrines). Interessants festes de nova creaci, organitzades per una colla de joves del poble. La intenci principal s celebrar unes festes sense bous, que interessin a un pblic ms divers. Concerts, menjars populars, orquestres, exposicions...

Santa Llcia. 13 Desembre. Es tracta d'un romiatge tpic i festivitat religiosa on participa tant la gent procedent d'Alcal i Alcossebre com d'altres llocs de la comarca. La festa comena la vespra, quan majorals i grups de joves es reuneixen a la nit, al voltant de nombroses fogueres, per a passar la vetllada.

Sant Antoni en Capicorb. Festa popular i participativa (agost), que l'Associaci de Vens de Capicorb organitza activitats ldiques, orquestres, menjars populars...

 Gastronomia .
Els plats tpics d'aquesta zona sn: l'Olla amb pilota, el Rostit de conill i el Suquet de peix. De la rebosteria destaca l'anomenada Coca celestial, rotllets de culler, aix com la coca en sal, un singular pa pla amb una escora de sal. Tamb singular s el "borrego", semblana a l'anterior per amb llonganissa i cansalada, o sardines.

Personatges illustres.
 Pasqual Cucala Mir, capitost carl.
 Josep Zaragoza i Vilanova, matemtic i astrnom.

 Enllaos externs .

 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38165" title="Benicarl" nonfiltered="54" processed="54" dbindex="15059">

Benicarl s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca del Baix Maestrat. 
Limita amb Vinars, Clig i Penscola.

 Geografia .
Situada a la vora de la mar Mediterrnia, el terme se situa en una planura amb accidents orogrfics d'escs relleu, com el Puig (166 m), al lmit nord del terme, i la Tossa (168 m). Els rius del terme tenen una trajectria perpendicular a la costa: l'Aiguaoliva al nord, la rambla de Cervera (riu Sec), pel centre, i la d'Alcal (Barranquet) al sud.

 Platges .
Platja de la Mar Xica;
Platja del Morrongo;
Platja del Gurug;
Platja de la Caracola;

 Histria .
Tant El Puig de la Nau com La Tossa, trobem importants jaciments prehistrics que abasten des del Bronze fins la primera poca cristiana i que tenen la seua esplendor en els segles V i VI a.C. pero no evidencien els orgens ibers de l'actual Benicarl (popularment Binicarl). Hi ha autors que la identifiquen amb lHystria (pas de vinyes) grega pero aquesta hiptesi est prcticament rebutjada. El Beni-Gazl o Bani-Gazlun  musulm s una alqueria de Penscola, conquistada abans de 1236, 30 pobladors obtenen carta pobla el 14 de juny d'eixe any a fur de Saragossa i el lloc passa a denominar-se Benigazlum o Benicastl en terme i jurisdicci del castell de Penscola. El 16 d'agost de 1246 se li concedeix l'explotaci d'una ferreria i d'un forn de coure pa. El 1294 pass a pertnyer a l'orde del Temple i posteriorment, el 1319 a l'orde de Montesa, en el qual moment s'inicia una etapa de creixement econmic i social sense precedents fins aleshores. L'any 1326 mitjanant l'expedici de la Carta del Bovalar s'amplia el terme. En 1359 s'independitza de Penscola. El 1370 Pere el Cerimonis (1319-1387) va concedir-li el dret d'embarcar i desembarcar mercaderies des de les seues platges sense contribuci ni pagaments. El 12 de juliol de 1490 Ferran el Catlic (1452-1516) eximeix Benicarl de contribuir a Penscola. Durant les Germanies, la poblaci va ser lleial al rei i a l'orde de Montesa, per la qual cosa fou assetjada pels agermanats el 1521. Aquesta acci els va servir per assolir el ttol de vila (20 d'octubre de 1523) i altres privilegis sobre importaci de blat i celebraci de la fira anual per sant Bartomeu. En 1556 va ser assaltada pels turcs. A mitjan segle XVII Benicarl, com altres pobles valencians, va sofrir els efectes de l'epidmia de pesta bubnica que va ocasionar ms de 500 morts. La crisi s'accentu amb una que va assolar els camps destruint la majoria de les vinyes. Els inicis del segle segent vnen marcats per la guerra de Successi, en la que la vila es va retre al general d'Asfeld  (1706). En la guerra del Francs va resistir els atacs de Suchet (1770-1826) el 14 d'agost de 1810 i va participar activament en la formaci de guerrilles. En les guerres carlines va ser assaltada per Serrador en 1835 i 1837 i per Cabrera en una sagnant batalla el 23 de gener de l'any 1838. En el XIX la producci del vi Carlon que s'exportava, sobre tot a l'Argentina, don una empenta important a l'economia local; per atendre l'enorme moviment l'any 1883 es va formar la Companyia del Port, les obres de la qual van comenar el 1886. A principis del XX la filloxera acaba amb el conreu de la vinya. El 22 d'octubre de 1926 Alfons XIII atorga el ttol de ciutat: "Volent donar una prova de la meua Reial estima a la Vila de Benicarl, Provncia de Castell, pel desenvolupament de la seua indstria, agricultura i comer i per la seua laboriositat i cultura, li concedeixo el Ttol de Ciutat i al seu Ajuntament el tractament d'Illustrssim."  A partir de 1930 s'inicia un creixement espectacular. Entre 1931-1944 es construeix l'actual port que completa el comenat en el segle anterior. En la dcada dels anys 60 Benicarl es convertir en centre receptor d'immigrants (per al perode 1962-1967 la xifra ultrapassa els 350 per any). Les causes que atrauen aquesta poblaci sn: la indstria i el turisme. Des de finals del XVIII la lnia demogrfica ha estat ascendent amb un lleu aturada per la crisi agrcola de principis del segle XX.

 Demografia .
La poblaci que en 1794 era de 1.300 vens, havia passat a sser de 2.182 en 1877. Aquesta lnia ascendent es veur detinguda entre els 1900-1930 per la crisi en el cultiu, la producci i l'exportaci del vinyer. Per a partir de 1930, s'estabilitza el creixement demogrfic.



 Economia .
 Agricultura .

En l'actualitat Benicarl s una immensa horta, on el regadiu s'imposa al sec i els principals productes agraris de la qual, i per ordre d'importncia sn els enciams, els tomquets, les carxofes, els ctrics, les bajoques...

Cal fer especial esment a la carxofa (Cynara Scolymus) que es conrea al municipi amb Denominaci d'origen prpia el que reflexa la bona qualitat dels productes de l'horta benicarlanda.

A aix cal afegir, com a productes bsics de l'economia benicarlanda, la pesca, que amb la seua flota de ms de 50 embarcacions, ha obtingut en els ltims anys, una mitjana de 1.500.000 kg. anuals de tota classe d'espcies marines, entre les quals destaquen el mollet, el llucet, el polp, el rap, la palada i el llagost.

 Indstria .
La indstria del moble i les destilleries d'essncies qumiques han experimentat un gran apogeu en els ltims anys. 

Cal destacar la importncia del sector del moble a Benicarl, comptant amb nombroses empreses destinades a la fabricaci de mobiliari i complements. La influncia del sector del moble en el teixit productiu de la localitat s'evidencia amb la ubicaci a Benicarl d'una unitat de l'AIDIMA (Institut Tecnolgic de la Fusta i afins) integrat en la xarxa d'instituts tecnolgics de l'IMPIVA (Institut de la Petita i Mitjana empresa Industrial Valenciana).

Per tal de promoure les condicions idnies per la installaci d'activitats industrials a la ciutat, el 30 d'octubre de 1998 es va inaugurar la primera fase del Polgon Industrial Collet, iniciativa conjunta de l'Ajuntament de Benicarl i la Conselleria d'Indstria i Comer a travs de l'empresa pblica SEPIVA (Seguretat i Promoci Industrial Valenciana)

Aquest espai especialment pensat per oferir a empreses i indstries un entorn adreat a l'activitat productiva, disposa d'uns 200.000 metres quadrats de sl industrial dividit en parcelles d'entre 810 i 6000 m2.

L'any 2000 s'ha inaugurat la segona fase del polgon, amb una positiva acollida per part del sector empresarial.

 Comer .
Benicarl ofereix al comprador una variada oferta en establiments tradicionals de tots els tipus. La zona centre de la ciutat acull gran quantitat d'activitats comercials i de serveis.

El Mercat Municipal de Benicarl, amb al voltant de 40 parades, ofereix els seus productes frescos de qualitat a tota la comarca, obrint tamb per les vesprades per adaptar-se a les necessitats dels consumidors.

Un gran centre comercial ha estat installat als terrenys de l'antiga fbrica de mobles Palau, amb un hipermercat, nombrosos espais comercials de tot tipus, zona de restauraci, multicines i espais d'esbarjo. Aquest centre suposa una forta competncia a les botigues tradicionals del centre urb benicarlando i dels pobles dels voltants.

 Administraci i poltica .













 Monuments .
 Monuments religiosos .

 Esglsia de Sant Bartomeu. Del segle XVIII.
Amb portada barroca i campanar octogonal. La gran faana barroca s de pedra i emmarca la portada. T dos cossos: el superior format per una gran forncula amb la imatge del sant que est rematada per dues columnes salomniques. L'interior del temple s una sola nau amb creuer i capelles entre els contraforts; sobre el creuer s'ala una gran cpula. El retaule de la Verge del Remei s una pintura amb la Verge i el Nen assegut en el tron, envoltats per diferents sants. Aquesta obra d'art s'atribueix a l'artista Vicent Macip.

 Torre - campanar. Del segle XVIII.
La torre campanar de l'Esglsia de Sant Bertomeu s esvelta, octogonal i exempta, construda amb grans blocs de pedra llaurada procedent del pas; t quatre cossos, molt massissos els tres primers, i la cambra amb un estilitzat ventanal de mig punt en cada cara, on estan installades les campanes.
  
 Capella del Sant Crist de la Mar. (Esglsia de Sant Pere) de 1924;
Es troba situada en les proximitats del Port; aquest Crist sempre ha estat objecte de profunda devoci a Benicarl. La llegenda conta que en 1650 va arribar a les platges de Benicarl una barca de la qual va desembarcar Csar Cataldo portant una imatge del Crist en la Creu; la seua arribada va ser qualificada de prodigiosa i els miracles que va obrar la Santa Imatge encara ms.
 Convent de Sant Francesc. Del segle XVI.
L'Esglsia, encara que reformada en el segle XVIII, conserva l'estructura originria del XVI; s d'una sola nau, sense capelles laterals, t un claustre de construcci austera i senzilla, i la faana est rematada per una cornisa de lnia trencada, amb espadanya de pedra com rematada.
 Ermita de Sant Gregori. Del segle XVI.
La imatge del sant s una talla policromada del s.XVI. L'ermita t un ample prtic format per cinc arcs de pedra llaurada. El dia 9 de maig, festivitat del sant, se celebra un tradicional i popular romiatge amb process fins a aquesta ermita.



Fitxer:Convent de Sant Francesc.JPG|Convent de Sant Francesc
Fitxer:ErmSGregorio.jpg|Ermita de Sant Gregori



 Monuments civils .

 Casa del Marqus de Benicarl.
Casona amb portada adovellada i escut herldic, a la faana principal, i a l'interior, una gran escala doble i uns magnfics taulells alcorins que decoren tota la cuina.
 Antiga pres.
L'edifici constava de planta baixa i dos pisos, la segona planta i la planta baixa funcionaven com pres ja que la primera planta era la casa del carceller.
 Casa de la Baronessa, seu de l'Ajuntament de Benicarl.
D'estil renaixentista.
 Casa Bosch. Del segle XX.
En la planta baixa es trobava l'entrada vestbul que duia fins a un fronds jard posterior que en l'actualitat est desaparegut; aix com la planta noble i l'andana original. El ms destacat de l'edifici s la seva faana, un dels pocs exemples modernistes del Maestrat. T tres plantes cadascuna d'elles diferent. L'edifici presenta una gran simetria. Alberga una entitat bancria.

 Llocs d'inters .
 Poblat ber de la Tossa.
Els materials d'aquest poblat trobats per la superfcie dels bancals que ocupa sn els caracterstics dels jaciments d'aquest tipus i cronologia (s.VI-II a. de C.), amb cermica ibrica pintada a fora d'una temtica lineal-geomtrica i uns pocs motius vegetals.
Al peu de la Tossa, en les proximitats de la Basseta, va ser trobada l'any 1941 la Necrpoli del Bovalar, les urnes de la qual, utensilis i aixovars de bronze sn similars als materials de la necrpoli del Puig de la Nau.

 Poblat ber del Puig de la Nau.
Un dels jaciments ibrics ms importants del Pas Valenci. Va arribar la seva mxima esplendor en els s. V i IV a. C. S'han descobert interessants cermiques tiques, entre les quals destaca el kylyx atribut al pintor Penthesilea (460-450 a. C.).

 Cultura .
 Museu Histric i Arqueolgic Municipal.
El seu actual emplaament s l'edifici de l'antiga pres. Els materials que s'exposen en les seves vitrines procedeixen bsicament del poblat ibric de la muntanya de l'El Puig de la Nau i de la seva necrpoli situada en les proximitats del mateix, encara que tamb contenen materials i objectes que corresponen a altres jaciments prehistrics de l'entorn comarcal, principalment del Baix Maestrat.

 Centre Cultural Convent de Sant Francesc (Mucbe).
El Convent de Sant Francesc ha estat recientment restaurat i acull un centre cultural on es realitzen conferncies, representacions teatrals de petit format, concerts de msica al claustre i exposicions temporals a les diverses sales del conjunt.

 Sala d'exposicions de la Caixa Rural.

 Mostra de Teatre Jove. Se celebra els mesos d'octubre, novembre i desembre on participen actors amateurs.

 Bienal de Pintura "Ciutat de Benicarl". (Juliol i agost);

 Certmen de Poesia "Ciutat de Benicarl". (Octubre);

 Els Gegants i Cabuts. Nascuts a l'any 1991, Tolo, Mar i els cabuts, formen part important de la cultura de Benicarl. L'any 1995 esva afegir el gegant de motxilla manotes Gori, amb l'acompayament de dos cabuts arlequins i tres dimonis. A l'any 2006, a donaci de la Falla la Carrasca, la colla va incorporar 8 cabuts.

 Esports .
Histricament, l esport ms popular a Benicarl ha estat el futbol, on l equip senyera, el CD Benicarl, va arribar a jugar a Tercera Divisi diverses temporades, sobretot en el camp de l actual carrer Mendez Nuez, i que va veure nixer a l internacional Pichi Alonso. En l actualitat, el CD Benicarl juga a la Regional Preferent, mentre que dos categories per sota trobem al UD Benicarl, creat enguany de la fusi del Atltic i el Racing.

Per, Benicarl viu ara l eufria del futbol-sala amb el Benicarl FS, que porta tres anys a la Divisi d Honor, arribant a jugar enguany els playoffs pel ttol. Vora 2.000 persones es donen cita els dissabtes al Municipal, a la vegada que ha fomentat la creaci de penyes.

Tamb cal destacar a les esportistes de gimnstica rtmica, o de rock acrobtic, les quals, en el seu respectiu club, han arribat a disputar tornejos estatals i internacionals.

D altres esports que actualment compten amb afici i prctica a Benicarl hi trobem l handbol, la nataci, el ciclisme, l atletisme...

Quant a infraestructures, Benicarl compta amb piscina municipal, inaugurada al 1999, pistes d atletisme, poliesportiu amb tres pistes, la central de les quals est habilitada per jugar a la Divisi d Honor de futbol-sala, aix com diversos camps de futbol i futbet i pistes de ciclisme. I per a la prctica d'esports nutics, dins del port de Benicarl es troba un nou port esportiu.

L'any 2007, un grup de benicarlandos fundaren el club Arrea-li Bona per a promocionar i practicar la pilota valenciana.

 Festes i celebracions .
 Festa de la Carxofa. Se celebra la tercera setmana de gener on la carxofa, producte amb Denominaci d'Origen, s la protagonista d'aquesta festa. Es preparen degustacions populars de tot tipus de plats elaborats amb Carxofa de Benicarl. Els restaurants de la ciutat preparen complets mens en les Jornades Gastronmiques de la Carxofa.

 Sant Antoni. El 17 de gener. Abunden les fogueres en els carrers, on es fa la popular "Torrada", alegre reuni de vens al voltant de les fogueres, per a rostir els productes tpics de la terra i el mar: carxofes, "petxines", costelles, llonganisses, botifarres, etc. Al capvespre, en la plaa de l'Esglsia, es crema el "Dimoni", figura amb la imatge del dimoni, per a arruixar els esperits malfics. Completen la festa la desfilada i benedicci dels animals i el repartiment de milers de "Coques", riqussim dol benicarlando fet amb farina, sucre, oli i una "barreja" de moscatell i aiguardent. Durant aquests dies se celebra una important fira de maquinria agrcola.

 Festes patronals. En honor a Sant Bartomeu, Sants Senent i Abd i Sta M del Mar. Se celebren durant la segona quinzena d'agost amb bous al carrer i "a la mar" i actes organitzats per una gran part de les moltes associacions locals.

 Sant Gregori. Romeria a l'ermita del sant el 9 de maig.

 Sant Isidre. Festa per excellncia dels pagesos: desfilades, exhibicions agrcoles, process, i tot un collectiu de gran importncia en la zona, que aquest dia decideix deixar les eines de cultiu per a gaudir de la primavera i celebrar aquella prxima collita tan esperada durant tot l'any.

 Falles. Al voltant del 19 de mar es planten a diferents indrets de la ciutat 12 monuments que sn cremats durant la nit i matinada del dia de Sant Josep. Durant la setmana fallera es fan diferents actes: xocolatades, "mascletaes", "cordaes", correfocs, trobada motera i sopars a la nit de torrada de carn variada. La setmana abans de les falles, les comissions falleres es disfressen de la temtica del monument faller i volten pels carrers del poble, en el que es coneix com "Cavalcada del Ninot".

 Sant Joan. El 24 de juny, festa de les associacions esportives locals.

 Setmana Santa. Amb processons i actes religiosos.

 Personatges illustres .
 ngel Alonso. (Benicarl, 1 de febrer de 1953) ex Futbolista.

 Enllaos externs .


 Web de l'ajuntament;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38166" title="Podensac" nonfiltered="55" processed="55" dbindex="15060">

Podensac s un municipi francs, situat al departament de Gironda i a la regi d'Aquitnia. L'any 2006 tenia 2.646 habitants.

s capital del cant homnim que abraa les segents comunes:

Arbanats;
Barsac;
Budos ;
Crons;
Guillos  ;
Illats;
Landiras;
Podensac;
Portets;
Preignac;
Pujols-sur-Ciron;
Saint-Michel-de-Rieufret;
Virelade;

 Histria .

Establiment gallorom propietat d una famlia, els Potentius, el Potenticum era el domini que els hi pertanyia. A l'edat mitja fou una senyoria, que va sorgir al segle XIII i va ser possessi dels Escoursans, desprs la va adquirir Arquimbald de Grailly, i desprs va passar a Joan d'Anglade, del partit angls, que en fou expropiat el 1453. Devia passar als Laminssans a qui Pere d'Aulede va comprar el 1523 la meitat de la senyoria (era senyora Margarida, filla de Bernat). Margarida (morta el 1534) va aportar l'altra meitat al seu marit Guillem de Baylenxs.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38169" title="Clig" nonfiltered="56" processed="56" dbindex="15061">


Clig s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca del Baix Maestrat.

Geografia.

Situada en en l'extrem septentrional del Pas Valenci, la vila de Clig est situada damunt d'un pujol de 123 m sobre el nivell del mar.

El seu terme est format per pujols amb pendents de vegades pronunciats i d'escasses planes obertes al mestral, vent fred procedent d'Arag. El seu clima s d'hiverns suaus i estius calorosos. Les altures ms representatives sn les formades pels pujols de la Tossa (169 m.) les Forques (185 m.) i la Somada (194 m.) el Mas d'en Vernet (204 m.).

A causa d'aquesta singular distribuci del terreny, s normal dintre del terme de Clig, en temps de pluges, la sortida de deus i petites zones pantanoses i la formaci de nombroses squies per on es canalitzen les aiges. En la vessant nord, al costat mateix de la poblaci, es troba el riu Sec o rambla de Cervera, que, procedent de la comarca de Els Ports, recull les aiges torrencials i la dels barrancs que afluxen a la seva llera.

La vegetaci s la prpia del paisatge de la zona mediterrnia. Aqu creixen el baladre, margall, fonoll, tim, romer, coscoll i l'alzina, entre una innombrable quantitat i varietat d'arbustos i plantes que li donen una fisonomia caracterstica. No obstant aix la major part de les terres sn de cultiu.

S'accedeix a aquesta localitat des de Castell prenent l'AP-7 i desprs la CV-135.

Localitats limtrofes.
El terme municipal de Clig limita amb les segents viles valencianes:

Sant Jordi, Vinars, Benicarl, Penscola i Cervera del Maestrat totes elles de la comarca del Baix Maestrat.

Histria.


Histricament formava part del terme del castell de Cervera, i desprs es va integrar en la denominada batlla de Cervera. Per aix, va pertnyer el seu senyoriu a l'Orde de l'Hospital des de 1234 fins a 1319, i a l'Orde de Montesa des d'aquest any fins al segle XIX. Va ser la primera repoblaci cristiana del terme efectuada pel gran Maestre hospitalari el 12 de juliol del 1234 juntament amb *Al, un llogaret que no va arribar a consolidar-se. El 11 de gener de 1540 va ser erigida en vila independent. En 1649 va ser saquejada durant la guerra dels Segadors.

Demografia.
Tenia uns 1.000 habitants en 1646 i 1.786 en 1994.



Poltica i administraci.


Economia.
El garrofer, l olivera i el ametller, tots ells cultius de sec, han estat i sn la producci bsica i ms important del camp calij. No obstant aix iniciada la dcada dels vuitanta, i a conseqncia de la troballa d'aigua subterrnia, el paisatge encara que de forma paulatina, ha anat transformant el seu aspecte, ja que nous cultius dedicats especialment a la producci d'hortalisses i en menor extensi tarongers i arbres fruitaels.

Monuments.
Monuments religiosos.

Esglsia parroquial. Alada en el segle XIV va ser reconstruda i ampliada entre 1622 i 1659, en quin es va donar definitivament per acabada, tot i que posteriorment es van anar afegint tot un seguit de detalls, com sn el retaule major (avui desaparegut), el prtic d'entrada principal el 1758 i el mural de la Mare de Du del Socors el 1900, entre uns altres. La magnfica construcci de l'edifici parroquial s conseqncia del corrent renaixentista escampat arreu del nostre pas, el qual sap combinar amb harmonia, per alhora amb austeritat, les tendncies clssiques. Com resultat de la guerra de 1936-39, l'interior del temple resta totalment buit al ser desposset dels seus retaules i ornaments. Ser a acabar aquesta contesa bllica quan es comena una campanya per afavorir la construcci de nous retaules, bona part d'aquests obra del mestre Daniel Chillida, d'entre els quals fa mancada destacar, per la seva rellevncia en el traat de les lnies i grandesa de detalls, el qual hi ha a l'altar major, datat el 1950 i dedicat en San Lorenzo, patr de la vila.

Ermita de la Mare de Du del Socors. Situada a un quilmetre de la poblaci i situada en un saludable i atapet paratge arbrat. El cam que duu s trepitjat sovint per nombrosos vianants que a l'estaci estiuenca, especialment, aprofiten per a fer llargues caminades sota l'ombra de l'arbreda. El primer document escrit que fa referncia a la vocaci mariana del Socors a Clig i l'existncia d'un lloc destinat a ella est datat en 1582. De la qual va ser primera ermita es conserva una part de la seva construcci en el qual avui s el bar, ja que el nou santuari es va aixecar a l'ltim ter del segle XVIII. L'edifici, d'estil neoclssic amb esveltes palestres amb ornaments decoratius, acull en el seu interior frescos d'una gran bellesa colorstica pintats pel morell Joaquim Oliet en 1826. Dintre el recinte ermit trobem l'hostal, amb dependncies destinades a lloguer d'estiuejants, i el pati dels pous, a ms d'altres serveis i zones d'esbarjo.

Convent de la Santssima Trinitat. Fundat al comenament del passat segle per sor Margalida, la seva construcci bsica forma parteix de l'arquitectura popular, d'on sobresurt la faana treballada amb pedra ornamental. El convent s de clausura i est assistit per religioses de l'orde de les Trinitries dedicades, entre altres activitats que els sn prpies, a la realitzaci de labors. ltimament tamb es dediquen a la producci de llaminadures. La seva esglsia, petita, mant una estructura senzilla i acollidora, on hi ha un retaule, d'estil semblat als de la parroquial, i diverses pintures murals que fan referncia a l'orde religis.

Capella de la Mare de Du dels Desemparats. Situada dintre el nucli urb i construda a la fi de el segle XVIII, s l'nica capella que ha roms conservada de les quatre que havia dintre la poblaci.

Capella de Sant Josep. Es troba a mig cam entre la vila i l'ermita del Socors. Va Ser edificada el 1835.

Monuments civils.

Nucli urb. Els successius arranjaments i enderrocaments d'habitatges particulars han afavorit un canvi important pel que fa a la fesomia externa de la poblaci en les ltimes dcades, marcat de vegades per les onades de prosperitat i de gustos en la construcci. A pesar d'aix, es conserva inalterat el traat dels carrers i algunes *portaladas treballades amb carreu, sobretot al nucli vell de la vila.

La Torre. La seva slida construcci, treballada amb pedra de carreu, ha sofert al llarg del temps algunes modificacions importants i ha estat utilitzada, entre uns altres, com seu de l'Ajuntament, pres i magatzem.

Centre de Cultura. Anteriorment Casal Municipal. El nou Centre de Cultura es va inaugurar en l'any 2001, per l'anterior, conegut tamb com Centre Republic va ser construt durant la Segona Repblica pels propis vens i amb les seves prpies aportacions. En l'actualitat, la nova edificaci ha servit per a dotar al poble d'un Auditori, una sala de projecci amb cabuda de 80 espectadors, una sala de reunions, una biblioteca, una sala d'ordinadors amb accs a internet, a ms de despatxos per a totes les associacions de la poblaci.

Llocs d'inters.

Paratge del Socors. Amb espai adequat per a realitzar acampades i activitats a l'aire lliure.
Coll dels Forques.
Rambla del riu Sec.
Barranc del Surral'.

Festes locals.

Festes patronals. Se celebren a partir del 10 d'agost, dedicades a Sant Lloren. Habitualment es realitzen al llarg de tota una setmana i estan plenes d'activitats ldiques, esportives i culturals.

D'entre els actes ms destacables cal esmentar: el Preg, la Proclamaci de les Reines i Dames d'Honor, les carrosses, els balls de revetlla, cercaviles dels Nanos, el ball de la Dansa i els bous de carrer. Alguns d'aquests espectacles sn d'implantaci recent, d'uns altres, en canvi, es troben fortament arrelats en la tradici popular.

Festa i Fira del Socors. T lloc el 6 de setembre. El dia de La nostra Senyora, la festa se celebra en l'ermita, encara que ltimament hi ha un cert inters venal per allargar-la, ja que la vespra s'organitzen, en alguns carrers de la poblaci, balls de revetlla i sopar de germanor entre els vens al bell mig del carrer. Amb tot, el dia de fira, el Socors s'ompli de calijones i de gent vinguda de fora vila que aprofiten la festa per passar una bona dia comprant bijuteria i joguines als diverses botiguetes que s'installen i participen del menjar de germanor que oferix en aquest dia l'Ajuntament.

Tamb se celebren altres dies festius, per que coincideixen amb els quals es realitzen amb la resta del nostre pas. Algunes d'aquestes festivitats sn les fogueres de Sant Joan o la "lloa" a Sant Vicent.

Gastronomia.

La principal caracterstica de la gastronomia calijona s el seu lligam amb les festes tradicionals: el rotllo de Sant Blai, primetes de Sant Antoni, farinoses mones de pasqua, cosina de Santa Caterina i de Sant Nicolau i el massap i torr de fira el Socors, als quals cal afegir els pastissets farcits de carabassa o de *boniato i les famoses magdalenes de Clig.

Entre els plats tpics destaquen: olla barrejada, guixassos, brou de rata, sopes escaldades, arrs amb pilotes, faves ofegades, *suquet de caragols', sofregits i una extensa varietat de plats la base dels quals sn els llegums.

La caa tamb forma part inseparable d'aquesta gastronomia, especialment els conills amb els quals es preparen plats exquisits acompanyats amb allioli, amb all i julivert o amb un sofregit de tomquet i ceba.

El vi del Maestrat i les seves varietats, els xarops i licors de fruites (magranes i codony principalment) sn les begudes que no podien faltar en una bona taula.

 Enllaos externs .

 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38176" title="Cervera del Maestrat" nonfiltered="57" processed="57" dbindex="15062">


Cervera del Maestrat s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca del Baix Maestrat.

Limita amb Sant Jordi, Clig, Penscola, Santa Magdalena de Polps, la Salzadella, Sant Mateu, la Jana i Traiguera.  

 Geografia .
Un paisatge tpic de sec s el qual envolta a Cervera. Superfcie muntanyenca, amb una altitud de 316 m. Els seus pics ms elevats sn Revoltons (635), Perdiguera (516) i Mola (481). El terreny s de naturalesa rocosa i argilenca. Clima de transici entre el mediterrani i el continental.

Possex una vegetaci a fora de carrasques d'altipl sobre calcries. La superfcie cultivable del terme municipal, est destinada preferentment als cultius de sec: ametllers, garroferes i oliveres, sent escassa la destinada al cultiu de regadiu que s preferentment la carxofa, a part d'alguns ctrics i hortalisses.

 Histria .
Fundada pels grecs en 331 aC, conserva una vila agrcola romana al Mas d'Arag; ja en 1157 Ramon Berenguer IV (1114-1162) va fer cessi, confirmada en 1235 per Jaume I (1208-1276), a l'orde de l'Hospital, encara que no seria conquerida fins el 1233; en novembre d'aqueix any 1233 l 'orde de l'Hospital pact una carta de poblaci amb els musulmans i atorg, a Miquel de Tivisa, altra per als cristians de tot el districte el 1237. El 1250 s'atorga una nova carta pobla noms per a la vila; en 1319 va passar a propietat de l'orde de Montesa, en poder de la qual pertany fins l'extinci dels senyorius en el XIX i es donaren les seues rendes a la Mesa Maestral; fou centre del terme i futura batlia de Cervera, que comprenia els pobles de Cervera, Sant Jordi, Sant Rafel del Riu, Traiguera, La Jana, Xert, Carrascar, Clig, la Barcella, Rossell, Sant Mateu, Canet lo Roig i Mas dels Estells.

 Demografia .

 Economia .
La major part de la superfcie conreada del terme municipal es dedica al sec: ametla, garrofa i oliva, hi ha tamb una mica de regadiu: carxofa i ctrics; la resta de l'economia local consisteix en ramaderia: avcola i porquina i poca indstria: artesania i fusteria.

 Administraci .


 Monuments .
 Monuments religiosos .
 Esglsia de l'Assumpci. Del segle XVII.
D'una nau i capelles laterals. Portada de mig punt de la primitiva Esglsia del segle XV. Conserva una creu de l'ltim ter del s.XVI, probablement de tallers valencians, i una creu processonal de plata daurada, del segon ter del s.XVII, tamb de la mateixa procedncia.

 Capella de Sant Sebasti. ;
Construt originriament com hospital, s un edifici de planta quadrada, 3 naus de desigual mesura i arcs irregulars de mig punt i d'ogiva sobre pilars octogonals. Singular en tot el Pas Valenci. Ha estat rehabilitada recentment.

 Torre - Campanar. Del segle XVIII (1760).
Campanar barroc, hexagonal, alat prismtic, tipologia de tradici gtica i a dos cossos. Realitzat pel mestre Francesc Prez. En el primer cos existeix una petita porta amb arc de mig punt per la qual s'accedeix a les escales amb un total de 105 esglaons que conduxen a la part superior. En la faana apareixen petjades d'un antic rellotge de paret aix com un senzill escut de la poblaci llaurat en pedra i amb la data de construcci, 1760. 

 Ermita de la Mare de Du de la Costa. Conserva una creu processional gtica i una talla de fusta del XIV.

 Monuments civils .
 Nria de les Snies. ;
Snia de ferro installada sobre una enorme plataforma circular formada per un slid mur de pedra. En la seva part central apareix el corresponent pou d'aigua i en la superior, la plataforma sobre la qual donava tornades la cavalleria. El sequiol pel qual discorria l'aigua per a salvar el desnivell existent, s'eleva i assenta sobre un conjunt de 21 arcs de mig punt (18 en bon estat de conservaci i 3 destruts).

 Moli de l'Oli. Del segle XV.
Antic mol d'oli que es conserva perfectament i que actualment alberga un complet Museu de l'Oli.

 Castell del Maestre de Montesa. Del segle XI.
Destrut per Felip V durant la Guerra de Successi, aquesta situat en el cim de la muntanya que domina la poblaci, construt sobre els fonaments d'un castro ber. Va ser un dels ms importants de la regi i va constituir el centre de la futura Batlia de Cervera, que agrupava els territoris de les diverses poblacions properes. Actualment es troba en runes, encara que encara s'observen nombroses restes de muralles i torres, entre les quals destaca la de l'homenatge. Era de planta irregular dispersa, ocupant tot el cim de la muntanya sobre el qual s'assentava. Els habitants de Cervera conten la vella llegenda que en el castell s'amaga un tresor que mai ning va arribar a trobar.

 Llocs d'inters .
 Barranc de la Llaude. Barranco per la llera del qual a l'hivern sempre baixa un fil d'aigua. Conserva una de les snies ms antigues de la poblaci.
 El Morral de l'ngel. Imponent precipici d'uns cent metres de longuitud que trobem a la Rambla de Cervera i sobre el qual s'assenta un antic i senzilla torrassa de vigilncia de redudes dimensions. El seu origen geolgic s el del desgast de la roca calcria provocat per l'erosi fluvial de la rambla de Cervera al seu pas zig-zag pels peus de la poblaci.
 Fonts: de la Cerverola, de la Roca, de Sant Vicent i del Cam de la Snia. ;

 Cultura .
 Museu del Mol de l'Oli. ;
Mol d'Oli de finals del s.XVI. Caser de 3 plantes, cbic, t gran inters la maquinria antiga del mol "giny". En el museu poden observar-se totes les fases del procs de producci de l'oli.

 Festes i celebracions .
 Festes patronals. ltim cap de setmana de juliol i primera setmana d'agost. Amb bous, ball i altres actes culturals i religiosos.

 Jornades Medievals. Se celebra el primer cap de setmana de juliol i organitzades per l'Associaci Medieval de la localitat. Durant tres dies el municipi s'adorna amb motius i estendards medievals, se celebren cercaviles i actuacions prpies de l'poca. Destaquen el mercat medieval, la representaci teatral de les capitulacions medievals i el Sopar Real.

 Romiatge a la Font de la Salut. ltim diumenge de maig. Romiatge en la qual els vens es desplacen al Real Santuari de la Verge de la Font de la Salut en el terme de Traiguera. Celebraci de la missa en el santuari, concert de la Unin Musical Santa Cecilia, menjar de germanor i revetlla popular.

 Sant Sebasti. El 20 de gener.

 Verge de la Costa. Se celebra el cap de setmana posterior al 8 de setembre. Amb bous, dissabte a la nit revetlla i diumenge Missa Major. En els ltims anys s'est celebrant el concurs de fotografia Toms Monz sobre les ltimes Festes Majors.

 Nadal. S'escenifica un Betlem vivent pels nens del poble, es canten nadales, la Banda de Msica fa un concert i se celebra la tradicional Fira de Nadal dedicat a la venda de productes nadalencs.

 Enllaos externs .

 Cervera del Maestre;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38179" title="La Jana" nonfiltered="58" processed="58" dbindex="15063">


La Jana s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca del Baix Maestrat.

Limita amb Canet lo Roig, Traiguera, Cervera del Maestrat, Sant Mateu i Xert.

 Geografia .
El terme se situa en el sector septentrional del Baix Maestrat, en terreny suaument ondulat; un dels llocs ms pintorescs s el pujol del Casteller on hi ha el poblat iber.

 Histria .
D'poca ibera hi ha els poblats dels Castellets i dels Vilarojos; de l'poca romana hi ha una villa al costat de la Via Augusta i la possibilitat que Intibilis, mansi romana que se situava en la crulla de les vies Augusta i Herclea i que, a la vista de la cermica i de la petita esttua d'Hrcules trobada en 1943 al poble, podria haver segut un oratori per als viatgers; s en poca rab, 1147, quan l'historiador Al-Idrisi (1100-1166) esmenta per primera vegada La Yana; formava part de la batlia de Cervera; fou senyoriu de l'orde de l'Hospital des del 1233 fins el 1319; rere l'ocupaci cristiana, Hug de Follarquer, cavaller d'Amposta i maestre de l'orde de l'Hospital don carta pobla, el 17 d'abril de 1237, a pobladors lleidatans que hi introduren la ramaderia i aconseguiren el Privilegi de Lligallo i el dret a fira, la qual encara s'hi celebra anualment el darrer cap de setmana d'octubre; desapareguda l'orde de l'Hospital el senyoriu passa a la de Montesa, on es mant fins l'abolici del segle XIX; en 1540 fou convertida en vila independent pel mestre de l'orde; en la guerra de Successi va recolzar el borb.   

 Demografia .

 Economia .
El motor econmic de La Jana s l'agricultura i sobre tot l'oliva i l'oli que s'hi n'extrau; en menor mida ametla, garrofa, cirera, bresquilla , mel, sndria i hortalisses. La ramaderia es limita a granges d'au , conills i porcs.



 Monuments .
 Monuments religiosos .
 Esglsia de Sant Bertomeu. Del segle XVII.
Renaixentista, pel mestre Joan Tell (1622-1633). Una nau amb capelles laterals. Faana barroca. Conserva interessants obres d'orfebreria, com calzes platerescs i llenos, com per exemple la taula de la Verge amb Sant Ana i els dubtes de Sant Josep. Srie de retrats de Gambeta.

 Ermita de Santa Anna. Segle XVI, restaurada en 1998.

 Ermita de la Verge dels ngels. Barroca, del segle XVIII.

 Ermita de la Immaculada. Segle XV amb posteriors retocs barrocs del XVIII-XIX.

 Ermita de Sant Josep.

 Monuments civils .
 Casa del Batlle. Segle XVII. Actual Ajuntament.

 Antic poblat del Carrascal. D'orige iber.

 Llocs d'inters .
 Pont de la Jana. Microrreserva de flora.

 Festes i celebracions .
 Romera al Real Santuari de la Mare de Deu de la Font de la Salut. El dilluns de Pasqua.
 Mare de Du dels ngels. Segn dissabte desprs del de Glria.
 Festes majors. A les darreries de l'agost en honor a Sant Bertomeu.
 Beat Jacinto Orfanell. Segn dissabte de setembre.
 Tradicional Fira agrcola i ranadera. De les mes antigues de la comarca. Les tpiques "paraetes" converteixen els carrers en un gran mercat de tot tipus de articles. Se celebra l'ltim cap de setmana d'octubre.

 Enllaos externs .

 http://www.lajana.net  Pgina web del poble de la Jana;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38182" title="Penscola" nonfiltered="59" processed="59" dbindex="15064">


Penscola s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca del Baix Maestrat, en la histrica comarca dels Plans de Vinars.

La ms antiga referncia histrica la trobem al segle VI aC. Per fou durant l'Edat Mitjana quan obtingu ms rel.levncia, al desenvolupar-se ac un dels episodis histrics ms importants del Cisma d'Occident.

Encara que l'assentament inicial era al nucli medieval, avui ocupa tot el litoral, fins al lmit amb Benicarl al nord, i algunes urbanitzacions al sud, a la Serra d'Irta.

La Serra d'Irta, parc natural, forma part de Penscola i dels propers municipis d'Alcal de Xivert i Santa Magdalena de Polps. 			

La mar est molt present a la seua cultura i economia, basant-se aquesta ltima en la pesca, l'hostaleria i el turisme. 

Compta amb 7.560 habitants, segons el padr de l'INE del 2008, i el seu bon clima, la seua rica histria i les excellents prestacions, tant turstiques com gastronmiques i hoteleres, fa de Penscola un dels destins turstics del Pas Valenci ms freqentat.

 Geografia .

El penyal de Penscola sempre ha estat ocupat per diferents pobladors atesa la seua importncia estratgica en disposar d'ullals d'aigua dola a l'interior de l'actual recinte de murades. La ciutat se situa sobre una pennsula rocosa, unida a terra noms per un istme de sorra. Damunt del penyal s'aixeca la ciutat vella anomenada Lo Poble, on cal anomenar el castell, dividint la costa en dues meitats diferents. 

Al nord del penyal trobem una plana sedimentaria, amb una platja arenosa i originalment amb part de serradal. En aquesta plana quaternria s'hi troben afloraments d'aigua (ullals), que donen lloc a una zona pantanosa o marjal anomenada popularment El Prat. Antigament el Prat fou una albufera i actualment s una marjal, coneguda com la Marjal de Penscola.

Al sud del poble comena la Serra d'Irta, paralella a la costa i molt propera a ella, acabant en estriacions rocoses i penya-segats, tot i que tamb en petites platges arenoses, com la del Pebret.

Municipis limtrofs.
Penscola est envoltada geogrficament pels municipis de Benicarl al nord, Clig al nord-oest, Cervera del Maestrat i Santa Magdalena de Polps a l'oest i Alcal de Xivert al sud, tots a la comarca del Baix Maestrat.

Platges.
 Platja Nord;
 Platja Sud ;
 Cala del Moro ;
 Cala d'Ordi ;
 Cala del Volante ;
 Platja del Pebret;
 Cala de la Basseta;

 Histria .

 Edat antiga .
Son abundants els vestigis arqueolgics trobats a les rodalies del tmbol rocs, com restes de vaixells, mfores, etc., aix com en els poblats del Poaig i els Barrancs que confirmen el poblament de la zona per ibers (ilercavons), aix com la relaci d'aquests amb mercaders fenicis, grecs i posteriorment cartaginesos i romans.

Els testimonis ms antics i versemblants sobre Penscola cal trobar-los en les cites d'Hecateu (s.VI aC), Estrab (s. I aC) i Rufus Festus Avienus (s.IV aC). Aquest darrer en la seua coneguda Ora Martima anomenada Quersnesos, que alguns identifiquen amb l'actual Penscola. La seua traducci del grec significa 'pennsula', per no aclareix si es tracta d'un topnim o d'una poblaci permanent.

Penscola, possiblement fou port grec i rom, a travs d'on desembarcaran productes manufacturats (cermica, teles, armes, etc.) que els colonitzadors intercanviaven per oli i vi que els pobles indgenes cultivaven a les serralades litorals. A la rodalia del penyal s'han fet abundants troballes d'mfores.

Els romans, en traduir el topnim grec de Quersnesos al llat vulgar de Penscola ("quasi illa", molt semblant en itali actual "pensola"), donaren el nom quasi definitiu de la ciutat.

 Edat mitjana .
Des de gaireb prcticament el principi de la invasi musulmana de la Pennsula Ibrica (any 718), fins a l'any 1233, Penscola pertany al domini islmic. Malgrat a, no es coneixen molts aspectes d'aquesta poca.

Els gegrafs rabs l'anomenen Banskula o Baniskula, descrivint-la com a castell i poblat inexpugnable front la mar, amb diverses alqueries (com la de Beni-Gazlum -Benicarl-,  Beni-Ars  -Vinars- , Irta, etc.), abundncia d'aiges i importants salines.

Durant dcades marca la frontera amb el Principat de Catalunya, des d'on es realitzen incursions pirates al litoral catal.

Penscola s el bressol d'importants personatges del regne musulm de Valncia, como el Rei Llop, Mohamed ben San, Aben Mardanis (1124), que arribar a mantindre un regne a la zona de Valncia i Mrcia, sent l'ltima dinastia reial fins l'arribada d'En Jaume I. Un altre peniscol rellevant, tamb relacionat amb el rei conqueridor, va ser el poeta Al Albat, que va iniciar les negociacions de la rendici de Valncia, a Russafa.

Jaume I va intentar conquerir Penscola en primer lloc al 1225, sense xit, continuant la seua llegenda de castell inexpugnable. No ser fins el 1233, desprs de la conquesta de Mallorca, i de la caiguda de Borriana, que la deixa allada de la resta de territoris musulmans. La capitulaci va consistir en una rendici pacfica, amb pactes que garanteixen les lleis i costums sarranes.

L'actual castell, va ser construt pels Templers i fou refugi de Pedro Martnez de Luna, conegut pel nom de Benet XIII d'Aviny o Papa Luna i de Climent VIII, ambds papes del Cisma d'Occident.

 Edat moderna i contempornia .
Desprs de pertnyer a l'Orde de Montesa pass a la Corona. Hi hagu destacaments militars fins al 1898. Els agermanats no aconseguiren triomfar en aquesta plaa. 

Durant la Guerra de Successi rest fidel a Felip V grcies a la tenacitat del governador Sancho de Echevarra. En la Guerra del Francs pat un ferotge bombardeig per part de les tropes espanyoles comandades pel general Elio que assetjaven a les forces napoleniques acantonades dins de la ciutat.

El municipi ha patit una forta transformaci econmica en passar del sector primari (agricultura i pesca) cap al terciari (turisme). La trama urbana acotada antigament per les murades s'ha ests durant la segona meitat del segle XX per la part continental de manera desordenada. La lnia litoral fins a Benicarl, els voltants de la desembocadura del Prat (denominaci local de la marjal de Penscola), els vessants de les muntanyes ms properes al poble i la plana litoral sud dels Pitxells han estat urbanitzades.

 Actualitat .
Les darreres actuacions no han posat fi a l'ocupaci massiva de territori. Al sud del terme municipal hi trobem la serra d'Irta, declarada parc natural pel Consell mitjanant el Decret 108/2002 de 16 de desembre, i s una de les darreres zones de la costa valenciana lliure de carreteres i apartaments. 

Actualment, s un dels destins turstics ms destacats i coneguts del Pas Valenci, i cada estiu arriba a multiplicar per quatre la seua poblaci a causa del turisme.

 Govern i administraci .
A les eleccions municipals de 2007, el PP va traure 9 regidors, amb 1.840 vots. La segona fora fou el CyP (Cambio y progreso, Canvi i progrs en catal), un partit independent, amb 556 vots i dos regidors. Tamb obtingu representaci el Bloc Nacionalista Valenci, amb 382 vots i un regidor; i el PSPV, que obtingu tamb un regidor amb 386 vots. 

L'actual batlle de la localitat s Andrs Martnez Castell, del PP.

 






Darreres eleccions municipals.











 Economia .
L'agricultura (ctrics, olivera i ametler) i la pesca han estat la base econmica ancestral de Penscola, per a hores d'ara hi sn la construcci i l'hostaleria, desprs del turisme, el principal motor econmic de la vila.

Les seues oficines de turisme han sigut qualificades en diverses ocasions com excellents pels seus usuaris. 

Topnim.
El canvi de topnim de "Pescola" (nicament en castell) a "Penscola/Pescola" (en forma bilinge castell-catal) es va fer efectiu amb l'aprovaci de la Generalitat Valenciana el 27 de juny de 2008 , desprs de ser debatut al ple municipal i amb l'aprovaci de tots els grups municipals, llevat del CyP (Cambio y progreso), al qual poc abans se li havia acusat de deutes milionries per part d'una firma privada.

 Monuments .

 Monuments religiosos .
 Esglsia de Santa Maria de Penscola.
Anteriorment nomenada de la Verge del Socors, amb estil gtic del segle XV en part d'ella i elements arquitectnics posteriors a la resta i porta de tradici romnica. En ella va ser nomenat bisbe Alfons de Borja, que posteriorment seria triat papa amb el nom de Calixt III. Custodia el tresor parroquial, format per algunes joies de Benet XIII, entre les quals es destaca la creu processional i el calze del Papa Luna, el reliquiari de Climent VIII i la creu processional de Felip II.

 Santuari de la Mare de Du de l'Ermitana. Del segle XVIII.
D'estil barroc valenci, situada al costat del castell en la qual s'alberga la imatge de la patrona de la ciutat. Va ser construt a principis del segle XVIII pel governador de la ciutat, Sancho de Echevarra com agrament per la resistncia contra els atacs austriacistes a la plaa forta i la posterior victria de la causa borbnica en la guerra de Successi. Compta amb una faana de carreu. 

 Ermita de Sant Antoni.
Article principal: Ermita de Sant Antoni (Penscola);
Situada a la Serra d'Irta. El conjunt est format per la prpia ermita, la casa de l'ermit i la hospederia que delimiten un pati des de la muralleta del qual s'albira una bona panormica del litoral.

Anualment, durant el mes d'abril, es realitza un tradicional romiatge a aquesta ermita des de Penscola, acompanyada de nombrosos actes festius.

 Capelleta de Santa Anna. Segle XIX.

 Monuments civils .

 Castell de Penscola. ;
Article principal: castell de Penscola;
Situat en el punt ms elevat del penyal, s un castell construt pels templers a partir de 1294 i modificat, a principis del segle XV, per adaptar-lo com a residncia pontifcia per a Benet XIII, el Papa Luna. Actualment es troba en molt bon estat de conservaci.

s el segon monument ms visitat de l'Estat Espanyol, desprs de l'Alhambra de Granada

 Les muralles. ;
Constituxen una clara manifestaci dels grans coneixements i depurada tcnica que en matria de fortificacions tenia el ms important arquitecte enginyer militar de l'poca, l'itali Joan Baptista Antonelli.

 Portals: Accessos al recinte emmurallat.
Fosc (atribut a Joan d'Herrera (1530-1597);
Sant Pere, ordenat construir pel Papa Luna en 1414;
Santa Maria o Porta de les Escaseres.


 El Bufador. ;
Obertura en la roca que connecta el poble amb la mar i en qu se sent el bram de les ones.

 Torre Badum. ;
Article principal: Torre Badum;
Tamb anomenada d'Abadum o Albadum. D'origen musulm,  pero posiblement del segle XVI, compta amb un escut del Regne de Valncia de l'poca de Carles V.

 Parc d'Artilleria. ;
Situat al costat del castell. Zona de baluards i polvorins envoltats de palmeres i jardins. 

 Palau de Congressos. ;
Oferix disseny d'avantguarda i eficcia funcional. L'Auditori possex un aforament de ms de 700 places, el sostre es construx amb una llosa de formig vist que incorpora en el seu prpia estructura els condicionaments de l'acstica. L'edifici disposa a ms d'un sala d'exposicions, sala de reunions, sala de premsa i de comit, a ms d'un hall inferior i superior.

 Museu de la Mar;
El museu est compost per objectes i documents que ens parlen de l'origen mariner de Penscola, evoluci del port, l'mbit pesquer, maquetes d'embarcacions, arts de pesca, aquaris, fssils, fauna marina, etc. Tamb es pot observar cartografia antiga, i l'entrada s gratuta.

 Llocs d'inters natural .
 Serra d'Irta. Parc Natural.
 Torre Badum. Microrreserva de Flora.
 Marjal. Microrreserva de Flora.
 Platja Nord. Platja amb Bandera Blava.

 Cultura .
 Gastronomia .
En l'ancestral tradici marinera de la localitat i al riquesa pesquera de les seues costes es troba el fonament de la seua gastronomia, com illustra la dita popular peniscolana "lo peix a qui se'l mereix".

En la cuina peniscolana destaca l'All-i-Pebre de rap o Polpet (ms coneguts com 'polpets'), el suquet de peix o remescl, aix com els mariscos, dtils de mar, caragols punxents, caixetes i cigales, entre altres.

Els diferents arrossos en les seues varietats marineres, l'omnipresent paella i la fideu sn tamb part fonamental de la dieta d'aquesta terra.

 Festes i celebracions .
Les festes patronals comencen el dia 7 de setembre i continuen depenent dels anys durant una o dues setmanes, fins el diumenge. Els dies 8 i 9 es ballen danses d'origen medieval a la plaa d'Armes per lloar la Mare de Du d'Ermitana, patrona del municipi.

El diumenge desprs del de Pasqua es fa una romeria a l'ermita de Sant Antoni situada en una muntanya de la serra d'Irta des d'on es poden veure les illes Columbretes i el Delta de l'Ebre els dies clars.

El dia 17 de gener o el dissabte segent s'encn la foguera de sant Antoni.

Els Carnestoltes es celebren durant la segona quinzena de febrer. Cercaviles, xarangues i gent disfressada sn l'espectacle durant diversos dies.

Des de fa uns anys durant les vacances de Pasqua es crema l'nica falla de la ciutat.

Cal destacar tamb el Mercat Medieval organitzat pel Patronat Municipal de Turisme. Aquest mercat medieval, ubicat per les places i carrers del nucli antic, atreu a molt pblic davant les cercaviles, representacions de teatre, venda de productes artesans, etc. Es celebra a finals d'any.

 Festivals .
 Festival internacional de cinema de comdia de Penscola;
Aquest festival respon a la implicaci de Penscola amb el mn del cinema, ja que en aquesta ciutat s'han rodat 16 pellcules, entre les quals destaquen Calabuch, de Luis G. Berlanga o El Cid, amb Charlton Heston i Sophia Loren.
Es celebra entre els mesos de maig i juny en el Palau de Congressos de Penscola i l'entrada s lliure.
s una mostra cinematogrfica del gnere de comdia que compta amb la presncia dels actors ms populars del set art. Durant els dies del festival se celebren cercaviles, passades de cinema, tallers, conferncies i altres activitats gratutes adreades a tots els pblics.

 Festival de teatre clssic Castell de Penscola;
Caldern de la Barca, Miguel de Cervantes, Valle-Incln o Beaumarchais sn alguns dels autors que es donen cita en aquest festival de teatre i que ens faran gaudir d'obres clssiques en un marc incomparable: el pati d'armes del Castell del Papa Luna a la llum de les estrelles.

El festival se celebra en els mesos de juliol i agost.

 Festival internacional de Jazz;
Durant el mes de juliol grups i msics de jazz de renom com Bebo Valds, Manhattan Transfer o Kenny Barron Trio ens acostaran a aquest especial estil musical que s el Jazz. Durant una setmana s'oferixen actuacions en el Palau de Congressos de Penscola i en altres espais del nucli antic de la ciutat, on es poden gaudir actuacions a l'aire lliure. Durant el festival s'oferixen, a ms, activitats paralleles com exposicions o seminaris amb el jazz com a temtica central.

 Festival Internacional de Msica Antiga i Barroca;

Msics i orquestres de primer nivell es donen cita en aquest certamen musical ja consolidat en l'mbit de la msica antiga i barroca europea. El festival s inaugurat amb un espectacle piromusical que t per marc el Castell de Penscola en el qual es barregen de forma sincronitzada msica i focs artificials. Se celebra a l'agost en el Castell de Penscola

 Cicle de concerts de msica clssica Ciutat de Penscola;
Una altra de les cites anuals de la ciutat en el mar. En aquests cicles, s'oferixen concerts de msica clssica en els quals participen msics consolidats a nivell nacional i internacional aix com joves intrprets. Els cicles s'inicien tots els anys amb la tradicional "Missa del Pescador". Se celebra a mitjan setembre en el Sal Gtic del Castell.

 Festival internacional de guitarra d'Hondarribia-Penscola;
Durant la Setmana Santa, el Castell de Penscola acull concerts de guitarra del cicle musical en els quals intrprets de tot el mn participen. Tenen lloc en les dues ciutats germanades, Penscola i Hondarribia.

 Festival de bandes de msica;
A la fi de juliol en el Parc d'Artilleria se celebra el tradicional concert anual d'agrupacions musicals organitzat per l'Associaci Musical Verge de l'Ermitana en collaboraci amb l'Ajuntament de Penscola
.

 Premi de relats breus "Ciutat de Penscola";
A l'inici de l'any es lliura el Premi de Relats breus Ciutat de Penscola, el jurat de la qual est compost per membres de la RAE, i al que es presenten obres procedents de ms de 20 pasos.

 Demografia .
Fins els anys 70, Penscola romania en una mitja de quasi 3.000 habitants, per a partir dels anys 70, la poblaci de Penscola va augmentar i actualment sobrepassa els 7.000 habitants. 
Segons el cens de 2007, Penscola s el tercer municipi amb ms estrangers de la provncia de Castell amb 2.284, el 33% del total.

Actualment compta amb 7.560 habitants (INE 2008).





 Clima .
Per la seua situaci privilegiada, Penscola gaudeix de unes excellents condicions climatolgiques, amb hiverns suaus i estius amb no massa calor, refrescats pel fams vent de Migjorn.





 Penscola durant l'hivern .
Penscola tamb gaudeix d'un especial encant a l'hivern. El seu bon clima i les seues estupendes temperatures fan d'aquest poble un lloc ideal per a gaudir d'una gran quantitat d'activitats amb la tranquillitat que garanteix aquest municipi.

En els ltims anys, l'ajuntament de Penscola, collaborant amb altres ajuntaments com el de Benicssim, ha pressionat a la Generalitat Valenciana per a que els ajude a desestacionalitzar el turisme i promocionar el turisme en totes les estacions de l'any, no noms a l'estiu. 

 Transports .
El transport particular s el majoritari a Penscola. Hi ha pocs taxis disponibles actualment i no sn emprats massa sovint. s ms empleat el transport urb, l'autobs, encara que la majoria de la poblaci es desplaa en transport particular.

Del 23 de juny al 30 de setembre de cada any es posa en marxa el servei de transport urb de Penscola, en el qual hi ha dues lnies en funcionament:

La lnia L1, que cobreix el recorregut Plaa Constituci - Font Nova - Plaa Constituci i t parada a:
 1. Pl. Constituci;
 2. Palacio del Mar;
 3. Cerro Mar;
 4. Cam Capelleta;
 5. Residencial Nerea;
 6. Finca del Moro;
 7. Residencial Edison;
 8. Cales Sud;
 9. Cap Blanc;
 10. Cales Pebret;
 11. Serra d'Irta;
 12. Font Nova ;

La lnia L2 cobreix el recorregut Plaa Constituci - Avinguda Estacin - Plaa Constituci i t les segents parades:
 19. Crulla Emp. N-230;
 18. Karting;
 20. Urbanitzaci 2005;
 21. Cmping Sol d'Or;
 22. Fbrica Alabastre;
 23. La Carabela;
 14. Rotonda Atalayas;
 24. Hotel Benedicto XIII;
 25. Av. Grecia;
 26. C. Los Naranjos;
 27. Crulla Atalayas;
 28. Colonia / Recepci;
 1. Plaa Constituci;


Recentment s'ha estrenat tamb una xarxa de carril bici d'uns 10 km que uneix Penscola amb Benicarl i que compta amb 103 Stops. Aquest fet ha alat les veus dels regidors de l'oposici tant del govern municipal de Penscola com del de Benicarl. 

L'estaci de trens ms propera s la de Benicarl, i els aeroports ms propers, el de Reus i el de Valncia.

Galeria d'imatges.




Com arribar-hi.
Des de Barcelona.
S'ix de Barcelona per l'autopista AP-7 . Es passa per terres de Tarragona fins a arribar a l'eixida 43 de Penscola-Benicarl, situada en el Km. 365 de l'autopista. A aquesta altura, s'ix i es pren la carretera N-332  fins a l'encreuament amb la CV-141 . Des d'ac, tan sols hem de seguir la carretera per a trobar la CV-140 , que ens condueix directament a Penscola.

Des de Valncia.
El trajecte des de Valncia a Penscola s molt ms curt. Deixant enrere el Cap i Casal, es recorre l'autopista AP-3  per a arribar a la AP-7 . Una vegada en l'eixida 43 d'aquesta autopista, se segueix el mateix recorregut anterior. 


 Fills illustres .

 Rufus Festus Avienus (s.IV). Descriu per primera volta el lloc, donant-li el nom de Chersnesos.

 Muhmmad ibn Mardanix, el Rei Llop. (Penscola 1124 - Mrcia, mar de 1172). Fundador de la dinastia que regn a Valncia fins la conquesta del regne.

 Al Albat, (Penscola, s.XII-XIII). Poeta i diplomtic que negociar la rendici de la ciutat de valncia al 1238.

 Berenguer de Cardona, darrer Mestre General de l'orde del Temple a la Corona d'Arag. Va fer construir l'actual castell, on va morir.

 Benet XIII, Pedro Martnez de Luna, el Papa Luna (Illueca,1328 - Penscola,1423). Un dels protagonistes del Cisma d'Occident, en fugir d'Aviny va triar la fortalesa com a seu papal, fins la seua mort.

  Climent VIII , Gil Snchez Muoz (Terol,1370 - Mallorca, 1446). Successor de Benet XIII, darrer papa de l'obedincia d'Aviny. Va residir al Castell de Penscola, fins la seua abdicaci a l'esglsia de Sant Mateu del Maestrat, el 26 de juliol de 1429, posant fi al Cisma d'Occident. Mart V el va nombrar bisbe de Mallorca on va viure fins la seua mort.

 Sancho de Echevarra (Ondarrabia, -Vinars, ). Governador militar de la ciutat durant el setge de la Guerra de Successi. Fidel al rei Felip V va resistir el setge de les tropes austriacistes. En record d'aquell episodi va fer construir l'esglsia de la Mare de Du de l'Ermitana, patrona de la ciutat.

 Jaume Sanz, "Lo russo", (Penscola). Filantrop i mecenes local. Va fer fortuna a la cort del tsar Alexandre II de Rssia i va tornar a Penscola on va fer una labor social amb la construcci d'escoles i altres activitats.

 Jos Escud Claramunt, (Penscola, 1843), militar carlista.

 Josep Meli, "Pigmalion". Poeta i astrnom, tamb secretari de Blasco Ibaez. Va planificar el viatge de l'escriptor a la ciutat. A la seua mort va fer donaci de la seua biblioteca personal.

 Alfred Ayza Roca. Filleg, escriptor i catedrtic d'angls. La seua principal obra va ser El mn mariner de Penscola. Va ser el primer secretari, a part d'acadmic, de l'Acadmia Valenciana de la Llengua (AVL). President honorfic i director de la revista Pescola, Ciudad en el Mar. L'nic institut del municipi s portador del seu nom.

 Referncies .

Bibliografia.
 Ayza Roca, Alfred: El mn mariner de Penscola. Valncia, Acadmia Valenciana de la Llengua, 1981. ISBN 84-482-4108-8;
 Pescola, Ciudad en el Mar. Editat pel Patronat municipal de turisme de Penscola.

 Vegeu tamb .
Llocs d'inters.
 Castell de Penscola;
 Torre Badum;
 Marjal de Penscola;
 Platja Nord (Penscola);
 Platja del Pebret;
 Serra d'Irta;
 Ermita de Sant Antoni;

Histria.
 Cisma d'Occident;
 Benet XIII d'Aviny;
 Sancho de Echevarra;

Diversos.
 Festival Internacional de Msica Antiga i Barroca;
 Pescola, Ciudad en el Mar;

 Enllaos externs .

Oficials.
 Web oficial de l'Ajuntament de Penscola;
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.

Turisme.
 Patronat de Turisme de Penscola ;
 Guia Turstica de Penscola ;

Cultura.
Gastronomia;
 Recetari de menjars tpics;
 On menjar;
Esports;
 Club d'handbol de Penscola ;
 Club de futbol americ de Penscola ;
 Penya valencianista de Penscola ;

Inters general.
 No tan a prop, diari contra l'abocaci de residus a Penscola.
 Guia de carrers;
 Galeria de fotografies;
 Predicci meteorolgica a Penscola;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38185" title="La Pobla de Benifass" nonfiltered="60" processed="60" dbindex="15065">


La Pobla de Benifass s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca del Baix Maestrat. El seu territori abasta la major part de l'antiga Tinena de Benifass.

Limita amb Castell de Cabres, Rossell i Vallibona. Tamb limita amb Pena-roja a la provncia de Terol.

 Geografia .
Compta La Pobla de Benifass amb un gran terme, molt esquerp i muntanys, amb gran valor botnic i faunstic (cabres salvatges, voltors, falcons, rossinyols, etc) regat pels rius de La Canal, de l'Empedrada i el de la Snia, molt maltractat, segons que denuncien els ecologistes de la comarca, per obres realitzades per la Confederaci Hidrogrfica del Xquer, especialment a la zona de la Font de la Peinare on han obert camins per facilitar l'accs als pescadors esportius que hi acudeixen a la pesca de la truita; els paratges ms cridaners sn, a banda dels boscs de pi, alzina, carrasca, faig, etc, els barrancs de la Tenalla, l'Avellana, el Salt, La Fou, La Pica i Bel; el pant d'Ulldecona, les fonts de Lluny, de la Caritat, de Boixar, de la Roca i de Coratx; el Tossal dels Tres Reis, a Fredes (1.356 ); el Rac dels Presseguers, el Portell de l'Infern i la cova de l'ngel.

 Nuclis de Poblaci .
 Ballestar;
 Boixar;
 Convent de Benifass;
 Coratx;
 Fredes;
 Mangraner;
 Mas del Mol de l'Abat;
 la Pobla de Benifass;
 Sant Pere;

 Histria .
La Tinena o Setena de Benifass, est formada per set localitats (Ballestar, Bel, Boixar, Castell de Cabres, Coratx, Fredes, i la Pobla de Benifass); va pertnyer en feu a l'Abat del Monestir, actualment ocupat per monges cartoixes de l'Orde de Sant Bru nic a Espanya.

Durant l'poca musulmana la vida dels seus habitants es desenvolupava al recer del castell de Beni Hassan, que fou conquerit per Jaume I  (1208-1276), el qual orden construir el primer monestir del Cster al Pas Valenci; fou l'abat del monestir, Berenguer de Concavella, amb una carta pobla de l'11 de gener del 1261, sobre els llogarets de Belloc i Albari, qui va fundar el poble que histricament es mantingu dintre de la Tinena, o Setena, de Benifass.

 la Pobla .
Va ser fundada per l'abat Berenguer de Concavella amb una carta de poblament, la de l'11 de gener de 1261, sobre els llogarets de Belloc i Albari. En el seu terme es troben les restes del monestir de Benifass, fundat per monjos del Monestir de Poblet en 1233 sent ja, en 1250, un dels grans senyorius eclesistics valencians medievals. Tamb es troba en el seu terme el poblat de Mangraner, la carta de poblament del qual s de 4 de maig de 1269.

 el Boixar .

Aquesta pedania de la Pobla de Benifass tamb va pertnyer a la Tinenia de Benifass, doncs, desprs de la conquesta cristiana del segle XIII, era patrimoni del monestir d'aquest nom. El 15 de mar de 1236, Blasc d'Alag va realitzar una primera repoblaci juntament amb Fredes, atorgant carta de poblament a favor de Domnec Berenguer. En 1463 va quedar totalment despoblada com a conseqncia de la guerra civil de Catalunya. s molt interessant el Llibre d'Establiments que recull els acords municipals sobre s del terme. Va ser zona d'actuaci carlista durant el segle XIX.

 Fredes .

s el poble ms septentrional del Pas Valenci i es troba en 1.090 m. d'altitud. Histricament va formar part de la Tinena de Benifass, per pertnyer des del segle XIII al senyoriu del monestir d'aquest nom. Va rebre una primera carta de poblament de Blasc d'Alag el 15 de mar de 1236, juntament amb el Boixar, i una definitiva de l'abat del monestir en 1266, amb unes exigncies molt dures que incloen partici de la collita. Va ser abandonat durant la guerra de Catalunya en 1463, i tamb en temps de Felip IV quan es va produir la invasi francesa de Catalunya. Va ser zona de control carlista durant el segle XIX. En 1977 va ser annexionat a la La Pobla de Benifass. En el seu terme es troba el cim del Tossal dels tres Reis (1.356 m.). Al sortir de Fredes es troba l'antic monestir de Santa Maria de Benifass, el primer que es va fundar en terres valencianes. El primer edifici es va construir en la muntanya de Santa Escolstica, en la qual es va establir una comunitat cisterciense procedent del Monestir de Poblet, en 1233, aprofitant el castell que els musulmans cridaven de Beni-Haz. En 1250 els monjos es van traslladar a les noves dependncies, situades en el pla situat al costat del castell, amb la qual cosa va quedar abandonat. L'esglsia va ser acabada en 1276 i a partir d'aqu el monestir ha passat per diverses vicissituds, amb poques d'esplendor i altres de penries, fins que les guerres de la Independncia i de Successi van acabar arrunant-lo. Desprs de l'exclaustraci de 1834 va ser ocupat pels carlistes, i Cabrera va convertir les seves dependncies en hospital de sang i camp de concentraci. Tot aix va ser causa de dispersi i prdua dels tresors que possea, com per exemple el primer manuscrit del Llibre dels Furs. En 1931 va ser declarat Monument Nacional. Actualment s propietat de l'orde de Sant Bru que va establir la primera cartoixa femenina d'Espanya, desprs de la reconstrucci realitzada per la Diputaci de Castell.

 Demografia .

 Economia .
Les activitats econmiques sn la ramaderia i la restauraci.

 Monuments .
 Reial Convent de Santa Maria de Benifass. Del segle XIII.
D'estil gtic cistercenc. Monument Nacional des de 1931. Actualment ocupat per monges de Sant Bru i es troba en perfecte estat de conservaci. s el primer que es va fundar en terres valencianes. L'original va bastir-se en la muntanya de Santa Escolstica i on s'establ una comunitat cistercenca procedent del Monestir de Poblet, el 1233, aprofitant el castell que els musulmans nomenaven de Beni-Haz; el 1250 els monjos es traslladaren a les noves dependncies, situades al pla baix del castell, amb la qual cosa rest abandonat; l'esglsia fou acabada el 1276 i des de llavors ha passat per diverses vicissituds, amb poques d'esplendor i unes altres de penries, fins que les guerres del Francs i de Successi van arrunar-lo; desprs de l'exclaustraci de 1834 fou ocupat pels carlins, i Cabrera  va convertir les seues dependncies en hospital de sang i camp de concentraci; tot aix va ser la causa de la dispersi i prdua dels tresors que possea, com ara el primer manuscrit del Llibre dels Furs.

 Castell de Beni-Haz. ;
Castell musulm sobre el que es fund el monestir i del que romanen escasses deixalles, dintre del monestir.

 Castell de Boixar. ;
Tamb moro, fou destrut durant la Reconquesta i no n'hi ha gaires records.

 Ajuntament. Sobre un dels casalots nobiliaris que omplin el poble.

 Esglsia de l'Assumpci, del Boixar. Segle XVIII.
 Esglsia de Sant Pere.
 Esglsia del Salvador, del Ballestar. Segle XIII.
 Esglsia de Sant Jaume, de Coratx.
 Esglsia dels Sants de la Pedra Abd i Senent, de Fredes.
 Esglsia de Sant Jaume apstol.
 Pintures rupestres de la Cova dels Rosegadors.

 Llocs d'inters .
Al terme de la pobla de Benifass trobem les segents microrreserves de flora:
 Mol de l'Abat;
 Tossal de Mitjavila;
 Punta de Sol d'En Brull;
 Font de l'Ombra;
 Salt de Robert;
 Mas del Peraire;
 Tossal de Cervera;
 Carrascal del Mas del Peraire;
 Rac dels Presseguers;
 Pouet de Flix;

 Festes i celebracions .
 Els Apostols de Fredes. Segon cap de setmana d'agost.
 Sant Bernab del Boixar. L'11 de juny.
 Sant Jaume del Coratxar. El 21 de juny.
 Sant Salvador del Ballestar. El 6 d'agost.
 L'Assumpci de la Pobla. El 15 d'agost;
 Sant Antoni de la Pobla. El 17 de gener amb foguera.

 Vegeu tamb .
 Tinena de Benifass;
 Ballestar;
 Boixar;
 Coratx;
 Fredes;

 Enllaos externs .


 tinena de benifass;
 Coratx;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38188" title="Rossell" nonfiltered="61" processed="61" dbindex="15066">


Rossell s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca del Baix Maestrat.

Limita amb La Pobla de Benifass, Sant Rafel del Riu, Canet lo Roig i Vallibona. Tamb amb Pena-roja a la provncia de Terol.

Compta amb nuclis ms: Bel (Rossell) i les Cases del Riu (Rossell).

 Geografia .
Est situat en el sector septentrional de la comarca en el lmit amb la provncia de Tarragona. Travessen el seu terme els rius Crvol i Snia. El clima s mediterrani amb hiverns suaus i estius poc calorosos.

Pel que fa al relleu, es distingeixen tres zones: al nord, la ms muntanyenca i elevada, amb l'antiga terme de Bel incls; una zona intermdia de transici, on se situa el nucli poblacional de Rossell; i l'rea meridional de les Planes, on es troben els camps de cultiu. A ms del riu Crvol i del riu de la Snia que ho alimenten en part, el terme s drenat pel barranc de Requena (que travessa per la part central en adrea nord-oest/sud-oest) i els seus afluents, el barranc dels Tner i el de la Sotarraina; i pel barranc de l'Ullastre.

En 1972, se li va annexionar el terme municipal de Bel, pel que avui parteix del seu territori pertany a la subcomarca de la Tinena de Benifass.

 Histria .
A les coves de les Bruixes, de Blai o Barberana trobem les primeres petjades humanes; al Polseguer, el coll del Moro, el Carrasclet i el mas de Vito hi ha restes dels ibers i dels romans, d'aquests s'ha descobert un bust de marbre del segle I aC; els moros fundaren el llogaret que hi ha perviscut fins els nostres dies com Bel que fou ocupat per Pere II  (1177-1213) en 1208, conquerit definitivament per Jaume I  (1208-1276), fundat com a poble perBalasc d'Alag; manat poblar, amb carta pobla de 1237, per Hug de Follalquer, abat del monestir de Benifass, al qual pagaven els pobladors els dos teros del delme; uns anys desprs fou involuntria protagonista d'un plet entre el monestir de Benifass i els Hospitalers pel seu senyoriu que, en 1286, recau en la batlia de Cervera, de qu era el poblet ms petit; en 1317 la batlia esdev propietat de l'orde de Montesa sota el qual senyoriu roman fins el XIX; result incendiada durant la guerra dels Segadors el 1648 pel mariscal francs Schonberg; el 1705 Felip V (1683-1746) va fortificar Bel; en el segle XIX va ser zona d'operacions del carlista Cabrera i de diferents roders com ara Salom, Tarranc o Currutaco; en 1971 va afegir-se Bel.

 Demografia .

 Economia .
L'economia s basa en una pobra agricultura de sec i una ms florent industrial (mobles, txtil, alimentaci) ajudades per l'explotaci de granges de porc, pollastre i conill.

 Monuments .
 Ermita de Sant Marc.
 Esglsia de Sant Jaume de Bel. Amb portada romnica.
 Esglsia dels Sants Joans.
L'actual esglsia parroquial de Rossell presenta una faana barroca amb certes influncies classicistes. Aix ens fa creure que s del segle XVIII, moment en el qual es produeix un creixement important al nostre poble.

 Festes i celebracions .
 Sant Antoni. El 17 de gener.
 Fira de Sant Josep. Fira de maquinria, comercial i industrial celebrada el 19 de mar.
 Festes majors. en honor a l'Assumpci de la Verge el 15 d'agost. ;

 Enllaos externs .
 Web Oficial de Rossell.
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38193" title="La Salzadella" nonfiltered="62" processed="62" dbindex="15067">

La Salzedella s una vila i municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca del Baix Maestrat.

Limita amb Sant Mateu, Cervera del Maestrat, Santa Magdalena de Polps, Alcal de Xivert, Trig i les Coves de Vinrom.

 Geografia .
Situada sobre terreny elevat en el vessant occidental de les Talaies d'Alcal. Paisatge amb vegetaci tpicament mediterrnia com oliveres, ametllers, fruiters; hi destaca la famosa cirera de la Salzedella.

El topnim prov d'un bosc de salzes que hi ha al terme. Per tant, l'nica forma ortogrfica justificable etimolgicament s la Salzedella, amb e.

 Nuclis de poblaci .
Hi ha els nuclis de poblaci de La Salzedella i les Masies d'en Guasc, la Teuleria, de l'Andals de Baix, de l'Andals de Dalt i de la Solana.

 Histria .
En 1924 s'hi va trobar la necrpoli dels Espleters, de l'Edat del Ferro; tot i que es parla d'antecedents romans, la fundaci degu de ser rab, precisament d'esta poca sn les restes que s'han trobat a la partida de les Mesquites; l'ocupaci cristiana es va produir al voltant de 1235-1236; en 1238 Balasc d'Alag, era senyor del lloc que, histricament pertanyia al terme del castell i posterior batlia de Les Coves de Vinrom; entre 1235 i la seua mort, en 1245, va donar-lo a poblar a Miquel d'Asc i Pere d'Olzina; rere l'bit de Balasc d'Alag passa a l'orde de Calatrava fins l'any 1275; entre dit any i 1293 fou senyoriu d'Artal d'Alag, i a continuaci pass al rei i a l'orde del Temple el 1294; dissolta aquesta tot el seu patrimoni pass al senyoriu de la de Montesa el 1319, on romangu fins el segle XVIII en qu desapareixen els senyorius.

 Demografia .

 Economia .
L'economia es basa en el conreu de la cirera, l'olivera i l'ametla.

 Administraci .

 Monuments .
 Monuments religiosos .
 Esglsia de l'Assumpci. Del segle XVIII.
Consta d'una nau corntia. Va ser edificada entre 1736 i 1756, sent destruda en el seu interior en 1936, contribuint a la seva restauraci en 1964 i 1967 per fills de la vila emigrats a Mxic. Conserva un interessant tresor amb diversos calzes del segle XV i una singular creu processional menor, formada per 24 peces de cristall de roca valenci finament tallat. s un dels exemplars de mxima raresa i inters entre les creus processionals d'aquestes terres.

 Ermita de Sant Josep. Del segle XIV.
 Ermita de Santa Brbara. Sobre una ms antiga, de 1700, reconstruda en 1988.
 Calvari. Del segle XVIII amb interessants capelletes de cermica. ;

 Monuments civils .
 Restes de la muralla en la part antiga del poble; destaquen El Portal de la Bassa i el Portal de les Coves.
 Peirons del Cam del Cementeri i de Santa Brbara. Segles XV-XVI.

 Festes i celebracions .
 Romeria de Sant Josep. Se celebra el dilluns de Pasqua.
 Mare de Du d'Agost. El 15 d'agost.
 Festes patronals. En honor a Sant Blai el 3 de febrer.

 Enllaos externs .
 Web dedicada a les cireres de La Salzadella.
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38196" title="Sant Jordi (Baix Maestrat)" nonfiltered="63" processed="63" dbindex="15068">


Sant Jordi s una vila i municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca del Baix Maestrat. El seu nom histric, i tamb l'oficial, s Sant Jordi del Maestrat.

Limita amb Vinars, Clig, Cervera del Maestrat i Traiguera. Tamb limita amb Ulldecona a la provncia de Tarragona.

 Geografia .
Situat en el sector central de la comarca en un pla ondat i envoltat d'un paisatge de cultius de sec tpicament mediterranis com oliveres, garroferes, ametllers, en el qual cada dia guanya ms terr les plantacions de ctrics.

 Histria .
Les niques restes prehistriques que s'hi han trobat sn una destral de pedra i uns enterraments destruts; la toponmia local indica la fundaci per part dels rabs; el 2 d'agost de 1261 els germans Esteban i Bononate Steller juntament amb Domenec de Monte Real compren una alqueria de Traiguera que passa a denominar-se Mas dels Astellers o d'Estellers i li donen carta de poblaci; en 1281 obt parrquia prpia; des de 1319 l'orde de l'Hospital, i posteriorment la de Montesa hi exerciren el senyoriu; el creixement de la masia fiu que en les Corts de Mons de 1626 demana's la segregaci de Traiguera, la qual cosa li fou denegada per els santjordiers ja no pararen fi ns assolir-la mitjanant Reial Privilegi de Felip IV (1683-1746) de 1647, que es consolidaria en 1649 amb del nomenament de Vila del Maestrat a la masia, que a partir d'aleshores pass a denominar-se Sant Jordi; les guerres d'Independncia, carlistes i la de 1936-1939 (Guerra Civil Espanyola) hi tingueren fora incidncia; la segona meitat del segle XX fou de forta davallada demogrfica per l'emigraci cap a les ciutats industrials (Madrid i Barcelona) i a les turstiques costaneres.

 Demografia .




 Economia .
Una economia basada en l'agricultura principalment, es veu reforada amb el turisme que acudeix a Sant Jordi atret pel seu camp de golf.

Encara es conserva en aquesta poblaci el tradicional treball de forja de ferro.

 Monuments .
 Esglsia de Sant Jaume. Del segle XVIII.
Es va iniciar en 1736 sota la direcci de Joan Barcel. Les obres, incls el campanar, van concloure en 1759, com consta en una lpida de la faana. s de tres naus, amb creuer i cpula inscrita en un rectangle i amb poderosos estreps projectats a l'exterior. En el sector del creuer, al costat de l'evangeli, duu capella de Comuni a planta de creu grega i amb cpula. Al mateix costat, als peus, el campanar, de bona traa i cadirat, amb balustre sobre el cos de campanes i rematada de templet octogonal. En 1790 es va decorar i va daurar el temple que conserva elements interessants d'aquesta decoraci, aix com bones escultures dels Evangelistes en les petxines. En 1784 es va installar l'rgan adquirit a Valncia i que encara que molt danyat, existeix encara, sent de notable inters el moble amb les seves formes arquitectniques i decoraci.

 L'Hostal. ;
Restes de l'edifici de l'antiga esglsia amb arcs lleugerament apuntats. Noms es visita el pati interior per a l'exposici d'oficis tradicionals.

 Llocs d'inters .
 El Bobalar. Denominat "Bovalar de Sant Jordi", es troba a menys de 1 km del nucli urb i t una superfcie de 27,38 hectrees. Quant a la vegetaci predomina el pi carrasquer i el matoll mediterrani. En l'entrada de la pineda, ens trobem amb unes casetes (zona d'esbarjo) que t com finalitat l'esplai de la poblaci, per a passejar,descansar o contemplar el paisatge. Actualment existeix un projecte denominat Parc Escultric, on es van a installar diverses escultures en els itineraris del paratge. A estat declarat Paratge Natural Municipal.

 Festes i celebracions .
 Sant Antoni. Es desenvolupen diversos actes com representacions teatrals, exhibici d'animals, la tradicional "graellada" de carn i revetlla. El 17 de gener.
 Festes majors. Celebrades al juliol, destaquen tant els actes culturals i esportius, com les carrosses, les revetlles, les festa taurines, les exposicions fotogrfiques, la festivitat dels dies dedicats als nens i als majors, el ball folklric local, els concerts de la Banda de Msica, els tradicionals sopars de germanor,... Estn dedicades a Sant Jaume.
 Festes patronals. El 23 d'abril en honor a Sant Jordi.
 Romiatge a la Font de la Salut. Se celebra l'1 de maig on els vens passen un dia al Santuari de la Mare de Du de la Font de la Salut a Traiguera.

 Enllaos externs .

 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38197" title="Comtat de Lavaux" nonfiltered="64" processed="64" dbindex="15069">
El comtat de Lavaux fou una jurisdicci feudal que va posseir Arquimbald de Grailly en feu de Savoia i del bisbe de Lausana, abraant la regi a la vora del llac Leman coneguda per Lavaux.

Si b estrictament no era un comtat, Arquimbald es feia dir comte per l'especial estatus del lloc. A causa de les franqucies concedides pel comte de Savoia, el pas de Lavaux va passar a ser autogovernat sota la autoritat superior de Savoia, procs que s havia completat el 1450.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38199" title="Sant Mateu (Baix Maestrat)" nonfiltered="65" processed="65" dbindex="15070">


Sant Mateu s una vila i municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca del Baix Maestrat.

Limita amb Xert, La Jana, Cervera del Maestrat, La Salzadella i Cat.

El seu nom histric, i tamb l'oficial, s Sant Mateu del Maestrat.

 Geografia .
Sant Mateu, la capital histrica del Maestrat, es troba situada a 65 km al nord de la capital de provncia.

El relleu del seu terme municipal s suau en la seva zona central i ms muntanyenc en els seus laterals, amb muntanyes que en alguns casos superen els 800 m d'altura. Un passads central travessa el terme municipal de nord a sud drenant les aiges dels barrancs i rierols de Benifarquell, Palau, Coma i Piquis cap a la Rambla de Cervera.

El clima s tpicament mediterrani, amb estius calorosos i hiverns suaus que afavoreix una vegetaci caracterstica de bosc mediterrani.

 Histria .
De l'existncia de vida prehistrica ens parlen el poblat iber del Tossal de Carruana i altres deixalles de l'Edat del Bronze; de l'poca romana poca cosa hi ha, malgrat que alguna hiptesi vol identificar Sant Mateu amb la Intybilys citada pels clssics.

Alfons d'Arag fa referncia a Sancto Mateo en 1195; ocupada per Jaume I (1208-1276) en 1233 de seguida (17 de juny de 1237) fou donada a poblar per Huc de Follalquer, com a representant de l'orde de l'Hospital, que s qui exerceix el senyoriu, a Guillem Forner, Guillem Colom i Pere Clarigues a furs de Lleida; el 4 de juliol de 1255 el rei conqueridor concedeix fira al poble; el 1257 s'atorga el dret a celebrar mercat fent acomplir el privilegi que en aquest sentit havia concedit, en 1244, Jaume I; en 1274 fra Berenguer d'Almenara atorga nova carta pobla, aquesta vegada a Fur de Valncia; en 1315 s'hi va establir la darrera comunitat ctara al Pas Valenci fins que, sis anys desprs, el seu cap, Guillem de Belibasta, va ser capturat i lliurat a la Inquisici; tota aquesta poca s de creixement continuat fins que en 1317 pass a senyoriu de l'orde de Montesa, moment en qu es va convertir en la capital efectiva del Maestrat montesi, lloc de residncia dels mestres, que se'n manaren erigir en Sant Mateu son palau (la Torre), fins i tot les Corts Valencianes s'hi van reunir en diverses ocasions.

Durant el segle XIV coneix una mplia transformaci urbanstica i floreixen els moviments artstics i culturals amb orfebres com els Olzina i pintors com els Montoliu i la creaci de l'Escola de Llatinitats i Humanitats dintre de l'Estudi de Sant Mateu; unionista el 1347-1348, va sofrir la repressi reial desprs de la guerra, la qual cosa juntament amb les epidmies de finals del segle XIV i primera meitat del XV tallaren l'expansi socioeconmica medieval, iniciada per la importncia que hi foren adquirint les relacions comercials amb la Toscana, convertit Sant Mateu en centre exportador de llana; en l'esglsia arxiprestal, magnfic exemplar del gtic de finals del segle XIV amb portalada romnica tardana i interessant collecci d'orfebreria, va concloure el 1429 el cisma d'Occident, en renunciar a la tiara pontifcia Climent VIII (1370-1446); les Germanies convulsionaren Sant Mateu, els habitants de la qual es trobaven molt dividits; els senyors fugiren vers Morella i Benicarl i els agermanats assassinaren Bernat Zaera, lloctinent de Montesa, el 23 de juny de 1521. El comanador major de l'orde, Francesc Despuig, va acabar amb la revolta agermanada al poble; l'any 1587 acaba el senyoriu eclesistic que passa a la Corona; en 1586 Felip II (1527-1598) va visitar la vila.

La guerra de Successi va sorprendre Sant Mateu en el bndol maulet, per els botiflers comandats pel comte de les Torres assetjaren la vila des el 28 de setembre de 1705 i el 9 de gener de 1706 causant fora destrosses i incendis en els edificis. Rere la batalla d'Almansa l'ignominis Felip V (1683-1746) va ordenar la demolici de les muralles.

En la guerra de la Independncia sofr la invasi francesa des de setembre de 1810 a juliol de 1813; tamb el Trienni Liberal tingu escenari a Sant Mateu ja que les tropes constitucionalistes es refugiaren a la poblaci i foren atacades pels reialistes.

Durant les Guerres carlines tot el Maestrat fou camp d'operacions d'ambds bndols, i Sant Mateu no hi fou excepci amb moltes ocupacions carlistes durant la Primera Guerra Carlina (El Serrador, Cabrera, Forcadell, en foren els ms importants capitosts) que acabaren en maig de 1839 en qu el general O'Donnell (1809-1867) va acabar amb l'ocupaci rebel. Tanmateix, durant la tercera carlinada tamb tingu una gran importncia estratgica i relaci amb destacats personatges del camp carl (Pasqual Cucala hi constitu el 1872 un batall carl).

Forta repercussi hi tingu la desamortitzaci de Mendizbal (1790-1853).

Malgrat totes aquestes vicissituds encara s'hi conserven importants mostres de l'important patrimoni santmateu.

 Demografia .

 Economia .
L'agricultura (olivera, ametler, cereals, crella, hortalissa i llegums) i el turisme sn el motor econmic del poble.

 Poltica i administraci .




 Monuments .




La plaa Major, voltada de vells casalots i d'amplis porxos s el centre la poblaci, vertadera capital histrica de la comarca (tot i que no ho s administrativament), que presenta un ric patrimoni.

 Monuments religiosos .
 Esglsia arxiprestal. Dels segles XIII al XV.
Monument clau de l'arquitectura gtica al Pas Valenci, reconegut com B d'Inters Cultural. Els seus elements principals sn: portada romnica (s.XIII), nau gtica (s.XIV-XV), porta lateral gtica i torre campanar (s.XV), capella de la Verge dels ngels (s.XVII) i capella de la Comuni (s.XVIII). En el seu interior, estan les installacions del Museu Arxiprestal.

 Esglsia de Sant Pere. Bastida en el segle XIII i reformada en el XVIII, en estil barroc.
Monument declarat B de Rellevncia Local. L'esglsia sembla que s la ms antiga de la vila i la seva ubicaci est en el qual va ser primitiu nucli de la poblaci, conegut com suda.

Est construda en maoneria i cadirat. Als peus se situa la faana principal de cadirat i centrada per la porta d'accs, adintelada. Formant part de la faana es troba una torre de dos cossos, tamb de cadirat. s un edifici d'una sola nau dividida en cinc trams. Suports de murs, pilastres i arc de mig punt en la nau. Es cobreix la nau amb volta de can amb llunetes, la capella major abovedada i la sagristia plana. El cor enlaire i als peus, amb barana balaustrada de fusta tornada.

Altres dades d'inters: els murs sn del segle XIII a pesar de l'estil divuitesc de la seva faana. Es creu que l'edifici medieval del segle XIII va ser alterat en el barroc amb un revestiment intern i l'edificaci de la faana i la torre.

 Esglsia i convent de les Agustines. El convent s de 1590, fou expropiat en la guerra Civil Espanyola per la CNT i restaurat durant la dictadura a les seues propietries; l'esglsia s de 1704.

Conjunt declarat B de Rellevncia Local. L'esglsia, est construda en maoneria i cadirat, d'una sola nau dividida en quatre trams amb capelles laterals i creuer. La faana est dividida en tres cossos separats per lnies d'imposta i amb una rematada en balaustrada cega. Destaquen les dues torres bessones que formen part del cos de la faana i la cpula del creuer que en l'exterior presenta forma prismtica. La coberta exterior a dues aiges. En l'interior, suports de murs, pilastres i arcs de mig punt. La volta de can cobreix la nau, els braos del creuer i capella major mentre que les capelles laterals es cobrixen amb una volta i el creuer amb una cpula sobre petxines. El cor se situa enlaire als peus de l'edifici.

 Ermita de la Mare de Du dels ngels. Magnfic conjunt dels segles XVI-XVII amb esglsia, hostal, pou i impressionant vista panormica.

 Campanar de les Llstimes. De 1737; nica resta del Convent de Sant Domnec, de 1360.

El nom amb el qual se li coneix ve motivat per la desamortitzaci de Mendizbal que fer desaparixer el Convent. El convent dels dominics estava situat al costat del palau dels Maestres de Montesa i destacava pel seu claustre i esglsia d'arcs ogivals.

Es tracta d'una torre de planta quadrada i quatre cossos. En els tres primers cossos, els murs sn de maoneria i en l'ltim de cadirat, amb rematada en barana balaustrada i cos octogonal a manera de llanterna, apareix un escut amb la creu de Montesa i una inscripci que indica 1737.

 Monuments civils .
 Casa Consistorial. Segle XIV. Monument declarat B de Rellevncia Local. Es tracta d'un tpic exemple del gtic civil valenci.

Palau entre mitgeres construt per a seu de la Cort i conegut per tant com Cort Nova. Presenta una mplia faana de carreus amb quatre finestres dividides per trencallums en la planta noble. El conjunt de les portes de la faana ha sofert nombroses transformacions igual que l'interior que ha sofert bastants rehabilitacions.

Destaca el Sal de Plens amb bigues de fusta i finestres que comuniquen amb el Carrer dels Jueus, sent una d'elles d'arc trilobulat.

 Carrer dels Jueus. Carrer medieval restaurat en 1992.

 Font de l'ngel. Datada en 1386, reconstruda en el XVIII i restaurada en 1867.

Situada en la Plaa Major, espai urb declarat B de Rellevncia Local. Aquesta font sembla ser una de les ms antigues de la poblaci, encara que la forma actual ha d'estar datada en el segle XVIII, tant per la seva forma com per la imatge que la remata.

La font s de planta octogonal amb reixa de ferro. En el centre, una columna sost la tassa de pedra composta de dues semiesferes buides i motlures exteriors. En la part inferior s'aprecien quatre canelles en forma de caps d'animal. Sobre l'esfera es troba una base de pedra que sost la figura en bronze d'un ngel amb vestimentes en moviment, imatge molt prpia del segle XVIII i que constitux la representaci simblica del patr de la poblaci, Sant Mateu Evangelista.

 Font de Santa Maria de Montesa. Datada en 1365. Semblant a l'anterior.

 Palau Borrull. Utilitzat com a Audincia. Segle XV.
Monument declarat B de Rellevncia Local contigu a l'Ajuntament del que est separat pel carrer dels Jueus. De 1883 a 1892, es va installar en ell l'Audincia d'Assumptes Criminals del Partit Judicial de Sant Mateu, fet aquest que condiciona el nom pel qual es coneix popularment aquest edifici.

Presenta una mplia faana de carreus de composici simtrica juntament amb una porta d'accs situada sota un gran arc adovelat. Tamb cal destacar el rfec construt amb vols successius de teules i ma. L'entrada consta d'un ampli espai separat per tres trams d'arcs. L'interior ha estat molt modificat a causa de els diversos usos de l'edifici.

 Palau de Villores. Conegut popularment com el Sindicat. Renaixentista, del XVI.

Monument declarat B de Rellevncia Local. s un palau renaixentista amb faana de magnfic cadirat que encara conserva la tipologia distributiva del gtic. Destaquen els segents elements: les pilastres decorades amb grutesques que emboliquen les finestres, l'escut nobiliari situat sobre la porta, la garita lateral, la distribuci simtrica de la faana compartimentada per lnia d'impostes i l'arc helicodal de tradici gtica i el paviment de l'entrada.

 Forn medieval. En funcionament des de 1386.
Monument declarat B de Rellevncia Local. Edifici de planta rectangular amb teulada de teula rab a dos vessants. El sistema estructural s de prtics d'un sol arc, parallels a la faana. La fbrica s de maoneria i els arcs adovellats estan toscament treballats. En 1386, el maestre de Montesa Fra Albert de Thous, concedeix a la vila l'establiment de forns sent aquest un dels documentats.

 Muralles. Voltaven la ciutat per van ser enrunades abans del segle XVII. Hi ha escasses romanalles al voltant de l'esglsia de Sant Pere i disseminades pel barri antic.

 Torre de Cantacorbs i Portal de Morella. Del segle XIV.

 Torre Palomar. Masia fortificada del XVI probablement erigida sobre una rab.

 Les presons. Edifici que alberg la primera pres al poble i que actualment allotja el Museu de les Presons Medievals, amb una bona mostra etnolgica.

 Cultura .
 Collecci Museogrfica "Les Presons": Museu de Crcels Medievals.

 Museu Histric i Etnolgic Municipal. Museu situat en el Palau Borrull. Est dedicat a la histria i costums de la poblaci. En les seves sales histriques destaquen peces com el Peir de Santa Brbara (s.XIV), el  Llibre de Privilegis  de Sant Mateu (s.XV), la maqueta del desaparegut palau dels Maestres de Montesa, cermica bera, etc.

 Museo Paleontolgic "Juan Cano Forner". Est considerada com la millor collecci privada de paleontologia del Pas Valenci. Destaca per la quantitat de peces exposades, unes 5.000, per la varietat de les mateixes i pel valor d'algunes seccions, especialment, la de ammonites que s de les millors d'Espanya.

 Museu Axipestral d'Art Religios.
Cont peces relacionades amb la histria, el culte i l'ornament de l'Esglsia Arxiprestal de Sant Mateu. Les peces ms importants del museu sn les de orfebreria. A destacar la  Creu Grossa , una creu processonal de 1397, obra mestra de l'orfebreria gtica valenciana, el calze del Papa Luna (s.XV), el reliquiari de Madonna Galina (s.XV) i el Lignum Crucis (s.XV). Tamb mereixen la pena les diferents parts del retaule gtic de pedra del segle XIV conservades en el museu.

 Estiu Cultural. ;
Programaci cultural amb representacions de teatre i concerts de msica clssica que es desenvolupa al llarg del mes de juliol i primera quinzena d'agost.

 Jornades culturals de Sant Mateu. Del 6 al 8 de desembre.

 Llocs d'inters .
 Pont de la Jana. Microrreserva de Flora.
 Rac del Frare. Paratge Natural Municipal.
 Senderisme. Sant Mateu disposa de tres senderes de petit recorregut (PRV) senyalitzats en el terme municipal que abasten la gaireb totalitat del mateix i en part discorren per vies de tradici histrica, com sn la Via Augusta i els "assegadors".

 Festes i celebracions .
 Festes patronals. Del 19 al 29 d'agost.  Aquests dies es caracteritzen per la gran animaci al poble, els bous, les revetlles, els concerts, els balls, etc. En honor de Sant Climent, el 20 d agost, es realitza la tradicional dansa del "Ball Pla".

 Sant Mateu Apstol. El 21 de setembre.

 Setmana Santa. T com a acte principal la process de les Verges del Dijous Sant, encara que tamb cal destacar les processons del Divendres Sant i la de l Encontre, el Diumenge de Resurrecci. De Divendres Sant a Diumenge de Pasqua se celebra la Fira del Comer, Arts i Oficis del Maestrat.

 Mare de Du dels ngels. Amb la tradicional romeria el segon dissabte desprs de Pasqua de Resurrecci.

 Sant Antoni. El 17 de gener.

 Enllaos externs .

 Ajuntament de Sant Mateu;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38202" title="Jeltzale" nonfiltered="66" processed="66" dbindex="15071">
Jeltzale s una paraula en llengua basca utilitzada per a referir-se als membres i dirigents del Partit Nacionalista Basc (PNB), el nom del qual en uscar s Eusko Alderdi Jeltzalea, d'aqu que les sigles oficials amb qu es coneix l'organitzaci siguin EAJ-PNV. 

Si b la traducci d'"Alderdi" i "Eusko" s que es correspon amb els mots catalans "Partit" i "Basc" respectivament, no succeeix el mateix amb "Jeltzale(a)", que tradum de forma imprecisa com a "Nacionalista" quan, en basc, el mot que ms s'acostaria a aquest significat seria abertzale.

En realitat la paraula "Jeltzale" s un neologisme compost per l'acrnim JEL, que significa "Jaungoikoa Eta Lagi Zarrak" -Jaungoikoa Eta Lege Zaharrak en uscar normatiu actual- (Du i les Velles Lleis) i el sufix -(t)zale (el que s amic, partidari o aficionat a quelcom); aix doncs, es pot traduir com a "conservador" o b, "tradiconalista".

"Jaungoikoa Eta Lagi Zarrak" s el lema de partit que propos Sabino Arana quan fund el PNB l'any 1895. La presncia de Du mostra la vocaci confessional d'aquest grup poltic, que ha evolucionat des de l'integrisme cristi del seu fundador a posicions prximes a la democrcia cristiana europea. Les Velles Lleis a qu fa referncia el lema sn els furs, sistema tradicional que regia les relacions entre els territoris forals bascos i la Corona.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38207" title="Sant Rafel del Riu" nonfiltered="67" processed="67" dbindex="15072">


Sant Rafel del Riu, tamb conegut com Sant Rafel del Maestrat, s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca del Baix Maestrat als lmits de la provncia de Castell amb la de Tarragona. 

Limita amb Traiguera, Canet lo Roig i Rossell. Tamb limita a la provncia de Tarragona, de la que se separa pel Riu de la Snia, amb Ulldecona.

 Geografia .
El Terme presenta pocs accidents, a excepci del riu, que talla perpendicularment l'extens glacis, que s'allarga entre les muntanyes de Benifass i la mar Mediterrnia. Sant Rafel del Riu ocupa un apart d'aquest glacis entre les cotes dels 300 m d'altitud per sobre el nivell del mar.

Parallel al riu Snia i servint de divisori pel costat meridional, corre el barranc de la Barbiguera. La font del Draper subministra l'aigua a la poblaci.

 Histria . 
El seu origen es proper en el temps, va ser el 28 de novembrede 1927 quan va aconseguir fer-se municipi independent de Traiguera. L'acta corresponent va ser signada en el seu moment pel llavors alcalde de Sant Rafel, Patrici Fonollosa i pels consellers Manel Balada, Ramon Beltrn Grau i Baptista Cervera Castell i el secretari F. Caudet.

En aquell any tenia una poblaci de quasi 800 persones repartides en nombroses masies, que s'havien anat construint al temps que es van anar llaurant els antics terrenys coberts de matoll i es van plantar oliveres. Fins mitjans del segle XIX Sant Rafel no havia sigut sin una masia ms entre tantes, per en aquest segle, la producci d'oli d'oliva en el seu terme municipal va anar augmentant, fins aconseguir vint molins en plena producci en el moment de la seva independncia de Traiguera.

En l'actualitat es conserven diversos molins antics, sent aquests: Canet, Castell, De Roca, Bordales i Mol l'Om.

Encara que sigui una poblaci relativament recent, en les seves rodalies s'han descobert vestigis del que va poder ser alguna posada o villa, construda al costat de l'antiga Via Augusta.

Desprs, la seva histria quedaria emmarcada en la de Traiguera, poble construt al 1234 per Jaume I i entregada a l'orde de l'Hospital a l'any segent, va passar desprs a la de Montesa i aix fins 1927, any en qu es van dividir les seves jurisdiccions municipals.

Demografia.


Economia.
Basada en l'agricultura i la ramaderia. Existeix industria del moble i un polgon industrial de recent creaci.

 Administraci .


Festes locals.
Mare de Du del Carme. Es celebra el 16 de juliol.
Sant Rafel. Es celebra el 24 d'octubre.

Llocs d'inters.
Mol Canet.

 Enllaos externs .
 Ajuntament de Sant Rafel del Riu Pgina de l'Ajuntament de Sant Rafel.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38211" title="Santa Magdalena de Polps" nonfiltered="68" processed="68" dbindex="15073">


Santa Magdalena de Polps s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca del Baix Maestrat.

Limita amb Cervera del Maestrat, Penscola, Alcal de Xivert i La Salzadella.

 Geografia .
La totalitat del terme municipal se situa en els estreps de la serra d'Irta.

 Histria .
T com a primer antecedent poblacional el castell musulm de Polps i un petit caseriu situat als seus peus; en 1190 Alfons II (1157-1196) fa un intent fallit de conquesta amb l'ajuda de l'orde del Temple, a la qual promet el senyoriu, conquistat el 1233 per Jaume I (1208-1276) i donat a l'orde de Calatrava en poder de la qual roman fins 1280 en qu el mestre del Temple fa acomplir la promesa d'Alfons II i s'adjudica el senyoriu; en 1280, aquest li don carta de poblaci en febrer del 1287, a Fur de Valncia; en 1319 recau en l'orde de Montesa dintre de la comanda d'Alcal; en 1616 passa a dependre d'Alcal de Xivert del qual es va separar a les primeries del segle XIX.

 Demografia .


 Economia .
Malgrat que darrerament s'hi nota l'activitat turstica propiciada per la propera Penscola la principal activitat econmica s l'agricultura de sec (oliva, ametla garrofa) i en menor mida el taronger. La indstria est representada per algunes empreses dedicades al marbre i una fbrica de prefabricats de formig.

 Administraci .

 Monuments .
 Castell de Polps. Segle XI. En estat de runa, per manifestament recuperable. Destaca la torre de l'Homenatge. D'orige rab.
 Esglsia de Santa Magdalena. Aixecada en 1819 sobre una capella de 1330 que s'hi conserva.
 Ermita de Sant Vicent.
 Ajuntament.
 Arcs romans.

 Festes i celebracions .
 Sant Antoni. El 17 de gener.
 Sant Vicent. Romiatge a l'ermita el diumenge segent al Dilluns de Pasqua.
 Festes patronals. El 22 de juliol en honor a Santa Magdalena. ;
 
 Enllaos externs .

 web de Santa Magdalena de Polps En aquesta pgina podeu trobar tota la informaci relacionada amb el nostre poble.
 Polps, terra cremada  Fets esdevinguts al poble durant la Guerra Civil, amb una introducci sobre el context histric, social i poltic.
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38212" title="Traiguera" nonfiltered="69" processed="69" dbindex="15074">


Traiguera s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca del Baix Maestrat.

Limita amb Sant Jordi, Cervera del Maestrat, La Jana, Canet lo Roig i Sant Rafel del Riu. Tamb limita amb Ulldecona a la provncia de Tarragona.

 Geografa .
La vila de Traiguera est orientada cap al sud, aprofitant la pendent de la montanya, mentre pel migdia els carrers i les cases aprofiten la inclinaci del terreny tallat bruscament. El seu costat nord tamb est tallat per un "espol", on encara s conserven restes de muralla medieval i un portal que tancava el recinte amurallat (s. XIII - XIV).
El nom de Traiguera segons molts fillegs, se'l considera relacionat amb el forment o blat, ja que la vall on es troba el poble ha estat gran productora d'aquest cereal.

El riu Crvol passa a 3 Km. del poble i configura la seua conca hidrogrfica. No s un riu amb cabal constant, ja que depn de les riuades caigudes durant l'any; encara que hi han dos zones amb aiga durant tot l'any com "la peixera".

 Nuclis de poblaci .
Hi ha tres nuclis de poblaci municipals: 
 Traiguera;
 Font de la Salut;
 Masia Avenc;

 Histria .

En poca ibera fou la Ilercavnia, ciutat d'on va sorgir Mandoni (?-?, 205 aC .), de malnom el Viriato del Maestrat, que va unir les tribus iberes contra Escipi  (235- 183 aC). La romanitzaci fou intensa ja que per aquestes terres passava la Via Augusta. Desprs de la dominaci musulmana i formant part de la batlia de Cervera fou senyoriu de l'orde de l'Hospital des de la conquesta, i de la de Montesa des del 1319. Fou poblada amb cristians probablement en la dcada del 1240. En l'edat mitjana Traiguera continua sent localitat important com ho demostra que en 1411 s'hi celebraren una part de les Corts valencianes pel conflicte en la successi reial. Hi hagu noves Corts el 1421 i el 1429. El 1440 va rebre el privilegi de fira anual, i va comenar a construir-se al seu terme l'ermitori de la Font de la Salut amb el seu hostal. El segle XVI observa un important auge econmic basat en l'agricultura i el comer. Ha participat activament en els conflictes bllics dels segles XVIII i XIX: guerres de Successi, Independncia i Carlistes.

 Orgen del nom de Traiguera .
(Diccionari Alcover-Moll) Gramnia de l'espcie Aegilops ovata, semblant al blat, anomenada tamb bord i blat de perdiu. Tamb s relacionat amb escaiola.

Traiguera va ser identificada tamb per Thiar Julia, citada pel geogrf Ptolomeu dins la Ilercavnia.

 Demografia .


 Alcaldes democrtics .

Llistat d'alcaldes escollits des de les eleccions democrtiques de 1979.



 Economia .
L'economia traiguerina es basa en l'agricultura: olivera, ametler i taronger, i alguna granja d'aus. Per l'activitat tradicional ms arrelada s la construcci menestral de gerres i cnters. Ja els moros, mantenien nombrosos tallers, que en poques posteriors s'organitzaren en gremi. El segle passat hi havia 35 tallers, a hores d'ara encara hi romanen tres.

 Monuments .
 Monuments religiosos .
 Esglsia de l'Assumpci. Edifici renaixentista, del segle XVII que conserva nombroses obres d'art sacre allotjades en el Museu Parroquial d'Orfebreria.

s d'una sola nau de quatre trams amb capelles laterals entre contraforts, comunicades entre si, alat de pilastres driques i cubrici amb voltes de creueria. El presbiteri s poligonal amb sagristies als costats, a les quals s'accedeix per belles portades renaixentistes. El temple no va arribar a concloure's, faltant-li un tram com es pot comprovar als peus, ja que tanca la seva prolongaci un mur. El campanar pertanyia a l'anterior temple. Va iniciar les obres en 1400 el mestre Bertomeu Dur, i es van concloure en el s.XVII, s de planta octogonal. La porta lateral de l'Esglsia conserva baldes i ferratges gtics del segle XV.

 Reial Santuari de Nostra Senyora de la Font de la Salut. ;
La histria del Real Santuari va comenar amb l'edificaci d'una petita capella en 1384. La Font de la Salut, comena a ser coneguda ms enll de les fronteres comarcals. Illustres personatges de la histria d'Espanya com el papa Alexandre VI, Carles V i Felip II, entre uns altres, amb la seva visita i inters pel santuari, van afavorir que entre els segles XV i XVIII estigus acabat aquest impressionant conjunt. L'ermita t dos accessos amb portades adintelades. Remata l'edifici amb una espadanya de l'antic temple gtic del 1439. El seu interior s d'una sola nau dividida en quatre trams amb creuer. Arcs de mig punt en la nau i arc triomfal en la capalera. En la capella major es troba el camar de la Verge i al capdamunt, als peus, el cor amb barana de fusta del segle XVIII. Entre la seva decoraci, sobresurten les pintures al fresc atribudes tradicionalment als Guill, encara que la historiografia moderna ha revelat que no sn obra d'aquests artistes. El seu estil s de carcter figuratiu-alegric quan tracta els personatges bblics, i un to ms narratiu, en les escenes de la Verge de la Font de la Salut. Sn tamb importants, les yeseries daurades amb motius de rocalla, aix com les restes d'un fris de scols de Manises.

Segons compte la tradici, en el segle XIV, va tenir lloc l'aparici a dos pastors d'una imatge mariana, dintre de la deu d'aiges curatives que all es troba. Des de llavors, els romers de nombrosos municipis de l'entorn, recorren tots els anys aquest cam, jalonat per set creus de terme que simbolitzen els Set Dolors de la Verge.

 Capella de Sant Vicent. Aixecada en honor a la visita del sant.

 Ermita de Sant Blai. Segles XVIII   XIX. Allotja el Museu Municipal de Cermica.

 Ermita de Sant Jaume. Segle XVII. Actualment Llar del Jubilat.

 Ermita de Sant Cristfol.

 Monuments civils .
 Ajuntament. Segle XV. Conserva un finestral gtic originari de l'antiga Aula de Gramtica Llatina.

 Edificis renaixentistes. Dos, en bon estat, situats al carrer Major.

 Llocs d'inters .
 Font de Sant Vicent. s de 1611, restaurada en 1870. Consta d'una font i una zona de passeig. La font conserva un frontispici d'arquejada renaixentista, es va erigir en commemoraci de la predicaci del sant en la vila en 1413.
 Barranc del Mas Roig. Microrreserva de Flora;
 Toll Negre. Microrreserva de Flora;

 Esports .
El "Trinquet amb frares" s una variant de la Pilota Valenciana, es practica en un recinte (trinquet) de quatre parets, tancat totalment, amb graderies darrere. La peculiaritat del trinquet amb frares s que t dues viseles en la part davantera que quan la pilota colpeja all canvia la trajectria. Es juga amb pilota de badana i era el joc predominant a tota la zona del Maestrat i Montsi a principis del segle XX. Per a ms informaci (http://www.traiguera.net/pilotavalenciana)

 Festes i celebracions .
 Festes de Sant Vicent. El 17 de novembre.
 Festa al Santuari de la Font de la Salut. Celebraci popular i antiga que commemora la troballa miraculosa de la Verge en el s.XIV. Destaquen les Danses del Pastor. Se celebra el primer diumenge de setembre.
 Festes patronals. Del 13 al 23 d'agost en honor a la Mare de Du de l'Assumpci i a Sant Roc.

 Vegeu tamb .
 Trinquet amb frares;

 Enllaos externs .
 Web oficial de l'Ajuntament de Traiguera;
 Informaci de Traiguera;
 Imatge de Traiguera: Memria visual del Segle XX;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38217" title="Xert" nonfiltered="70" processed="70" dbindex="15075">


Xert s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca del Baix Maestrat.

Limita amb Canet lo Roig, La Jana, Sant Mateu i Cat.

 Geografia .
Est situat en la conca alta de la rambla de Cervera, en el sector occidental de la comarca. s bsicament muntanyenc coronat per les impressionants Moles de la Redona, la Moleta i la Mola Murada o Tormassal, explotant-se en aquesta ltima pedreres de marbre jaspiat o roig.

 Histria .

A la Mola Murada , autntica fortificaci natural, hi ha les restes d'un gran poblat del Bronze. D'origen musulm, formava part de la batlia de Cervera per la qual cosa pertany a l'orde de l'Hospital des del 1233, any de l'ocupaci cristiana. En 1235 va rebre carta pobla del mestre de l'ordre. En 1319 passa a l'Orde de Montesa fins el segle XIX fi dels senyorius. Durant l'poca medieval hi havia el poblat de la Barcella abandonat en 1609, any de l'expulsi morisca, i Xert tenia un lligallo propi per a l'organitzaci de la ramaderia. El 1836 tingu lloc als seus voltants un fort combat entre liberals i carlins.

 Economia .
L'economia es basa essencialment en l'agricultura de sec i la ramaderia. A la Mola Murada s'han explotat mines de marbre roig.

 Demografia .
  

 Administraci .


 Monuments .
 Monuments religiosos .

 Esglsia Vella.
Construda a la fi del s.XIII i reformada en el s.XVII per l'arquitecte Esteve Ganaut. Presenta bella portada lateral del s.XV, abocinada i amb arquivoltes. Estructura de nau amb capelles laterals i voltes de creueria.

Des de 1984 es vnen portant a terme treballs de restauraci de l'edifici ms emblemtic de Xert. El Patronat Pro Restauraci Esglsia Vella de Xert va nixer amb aquest motiu i fins al moment ve gestionant el procs de restauraci ajudat per la prctica totalitat d'habitants de Xert.

 Esglsia de l'Assumpci. De finals del XIV.

 Ermita de Sant Pere i Sant Marc de la Barcella. Del s. XVI, restaurada en 1991.

 Ermita de l'Esperana.

 Capella d'Anroig.

 Retaules cermics de la Santssima Trinitat , del s XVII; de Sant Marc, i de Sant Vicent i Sant Cristfol, del s XVIII.

 Monuments civils .
 Palau dels comtes de Pestagua.
Els seus constructors i possedors van ser els Feli, de Castell de la Plana, una de les branques de la qual es va assentar en aquest poble en el segle XVII. Aix ho prova mossn Miguel Segarra en el seu "Histria Eclesistica de Xert" que conta que eren uns "rics hisendats" que posseen el patronatge d'una capella en "l'Esglsia Vella", amb dret a sepultura.

Aquest edifici que es compon de dues parts diferenciades. Una s la coneguda com casa del "metge Garca" i l'altra, la ms monumental i grandiosa. Aquesta va sofrir fa uns anys unes desgraciades intervencions en la seva faana de pedra de cadirat, que estan sent rectificades en part, en l'actualitat.

 Forn medieval. Molt degradat per tamb en procs de restauraci.

 Castell. ;
Va estar edificat en el lloc que ocupa l'esglsia antiga, aix com la fortificaci de la poblaci, eren d'origen rab. Va passar a poder dels cristians en 1233, prenent possessi el maestre de l'ordre de l'Hospital, per anterior donaci de Ramon Berenguer IV, respectat per Jaume I.

 Muralles. Molt poc s el que queda de les muralles i es troba formant part de les vivendes actuals. Es pot observar el portal dels Porxes, de 1609. ;

 Torres.
En el terme municipal de Xert es localitzen diverses de les torres de les quals disposava la poblaci per al seu defensa: Torre d'En Molinar, Torre Sant Marc, Torre d'En Roig, Torre de Pepo.

 Llocs d'inters .
 Font de l'Auvell. ;
 Font del Molinar;
 Torresseta del Turmell. Microrreserva de Flora;



 Festes i celebracions .
 Festes majors. Del 14 al 23 d'agost en honor a la Mare de Du d'Agost i a Sant Roc.
 Sant Marc. Romeria el 25 d'abril a l'ermita del sant.
 Xofers. Xaranga nocturna perqu ning es vagi a dormir desprs de l'orquestra de la nit anterior. Samarretes commemoratives. Xocolata i "prims". Solta de vaques pels carrers de la poblaci. Berenar de germanor. Festa de l'aigua. Filades cap a la plaa de bous. "Vaquetes confiteres". Orquestra i revetlla.

 Enllaos externs .


 Pgina dedicada a totes les associacions de Xert ;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.
 Destilleries JULIAN SEGARRA de Xert ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38237" title="Ares del Maestrat" nonfiltered="71" processed="71" dbindex="15076">


Ares del Maestrat s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca de l'Alt Maestrat.

El terme municipal d'Ares limita amb els de Castellfort, Morella, Cat, Vilar de Canes, Benassal, i Vilafranca.

 Geografia .
El municipi d'Ares es troba situat als estreps sud del Sistema Ibric (1.195 m), al peu de la Mola d Ares (1.318 m), amb un relleu abrupte i caracteritzat per un paisatge de moles. El clima s mediterrani de muntanya i l'altitud del seu terme varia des dels 700 m fins els 1300 m, amb unes temperatures que oscillen entre els -10C a l'hivern i els 30C a l'estiu.

Ares s la segona poblaci ms alta del Pas Valenci, darrere de Vistabella del Maestrat (1249 m). 

 Nuclis de poblaci .
 Ares del Maestrat;
 Santa Elena;
 Torre Beltrans;
 Masia Roca de Baix;
 La Montalbana;

 Histria .
El terme d'Ares ha sigut un enclavament habitat des de fa milers d'anys, ja a la prehistria els nostres avantpassats ens deixaren un magnfic llegat als barrancs del terme, plens de pintures rupestres. Especial menci mereixen les de la Cova Remgia al Barranc de la  Gasulla, considerada la capella sixtina del neoltic. Aquestes pintures foren declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1998 conjuntament amb la resta d'art rupestre llevant.

Les primeres restes d'assentaments prpiament dits els trobem a la Cova Fosca, on encara avui continuen les investigacions dels arquelegs.

Del desembre de 1707 fins el 15 de juliol de 1708, durant la Guerra de Successi Espanyola, la ciutat fou objecte  d'un setge. Al caure la ciutadella, es completava la caiguda del Regne de Valncia en mans filipistes.

L'origen del nom del poble.
El topnim Ares es repeteix amb certa freqncia al llarg dels Pasos Catalans, des del Pirineu a la comarca del Comtat. En tots estos llocs apareix al voltant d'un pas de muntanya. s per aix que la hiptesi ms probable de l'origen etimolgic del mot Ares sigue el de aras que en llat volia dir altar. s sabut que els romans acostumaven a fer ofrenes a Mercuri i altres dus quan passaven un port de muntanya, de fet en algun d'estos llocs encara avui hi ha alguna ermita, com per exemple al Port de la Bonaigua (Pallars Sobir) on trobem la Mare de Du de les Ares.

Mostra d'aix s el nombre de colls d'Ares que podem trobar, entre Camprodon i Prats de Moll i la Presta (imatge d'aquest Coll d'Ares), al lmit nord del Capcir (terme de Puigvalador), a l'Alt Urgell entre els termes de Cab i La Gurdia d'Ares, entre La Vansa i Frnols i Cambrils al Solsons, entre les valls de Cards i neu al Pallars Sobir, a la vora del Turb entre els termes de Les Viles i el d'Abella, a la serra del Montsec entre ger i Alsamora, al Comptat a Ares del Bosc i tamb en algun altre lloc al nord dels Pirineus.

 Demografia .


 Economia .
Com els pobles dels voltants, Ares s predominantment agrcola. Destacar que darrerament s'ha desenvolupat l'activitat turstica.

 Monuments .
 Monuments religiosos .
 Ermita de Santa Brbara. Del segle XVIII (actualment s un magatzem);

 Ermita de Santa Elena. Del segle XVIII;
Interessant mostra del barroc rural del set-cents. Destaca la seva monumental faana barroca i el seu enorme temple, juntament amb una solitria campana en el cim. Als seus costats encara es mantenen en peus, un refugi de cavalleries i un recer de pelegrins. A ella s'acudeix en romiatge des de 1742 cada primer diumenge de maig i es troba  situada en la masia del mateix nom a 5 km del muncipi.

 Esglsia de l'Assumpci. Del segle XVIII.
Amb faana barroca del segle XVIII, desprs de ser cremada i destruda l'anterior esglsia en el 1707 per les tropes de Felip V durant la Guerra de Successi, la planta es ref en 1717.

 Monuments civils .
 Ajuntament. Dels segles XIV i XV.
Construt sobre les antigues muralles rabs del segle X. D'estil gtic, destaca la Sala Capitular on es reunien els templaris. Es van trobar en ella un peir gtic del segle XV que presenta la imatge del Crist crucificat i en l'inrevs la imatge de la Verge amb el Nen.

 Castell. ;
Restes de l'antic castell sobre la mola que presideix el poble i que presenta muralles rabs i vestigis bers. Va ser la primera plaa de l'antic Regne de Valncia que va conquistar el rei Jaume I (any 1232). Aquest Castell per la seva situaci estratgica, ha estat sempre un ferm baluard guerrer, amb les velles muralles que flanquegen l'ascensi i una torre vigia al capdamunt que va ser utilitzada per ltima vegada en la guerra civil del 36. En tot l'alt de la Mola es troba el recinte "sobir" amb una arrunada torre homenatge, de 8m de dimetre. En la part esquerra del cim es troba la "piqueta dels moros" esquerda en la roca per a recollir aigua. En el descens trobem un gra inferior "juss" que albergaria la primitiva poblaci i el baluard d'entrada amb la torre semicircular i la cova excavada en la roca, que travessa de banda a banda la roca en una longitud de 43m.

 Antics portals de les muralles.

 Pres. Del segle XIII.
En l'interior es conserven tils tpics de l'antiga pres. Est just sota edifici de l'Ajuntament.

 Antiga llotja. Del segle XIII.
Uneix la Plaa Major amb la d'Esglsia amb arquejades gtiques, barrejades amb elements mudjars. En elles se celebrava en l'edat mitjana el mercat setmanal, en el segle XIX es va installar en ella una carnisseria de la qual encara s'observen algunes restes com una argolla de la qual es penjaven els caps de bestiar per a ser pesades.

 Nevera. Del segle XVI.
Nevera en la Mola d'Ares que acull un museu en la Casa del Nevater. Es tracta d'una de les poques neveres valencianes de planta quadrada, en bon estat de conservaci i molt representativa del que va anar l'antic comer de neu i gel en terres valencianes. La nevera es troba a uns 1.200 metres d'altitud i el pou en el qual es conservava la neu i que pot ser visitat t una profunditat d'uns vuit metres. A ms cont una Microrreserva de flora.

 Estatua de Jaume I. Del segle XX;
Escultura erigida per la Generalitat Valenciana en record i homenatge al Rei Fundador en el 750 aniversari del naixement del Regne de Valncia.

 Llocs d'inters .
 Barranc dels Molins. ;
Conjunt de cinc molins d'aigua datas entre els segles XVII i XVIII, que constituxen amb les seves basses de recollida i sistemes de conduccions, una de les mes singulars obres d'enginyeria hidrulica, vestigis d'una poca preindustrial.

 Barranc dels Horts.  ;
Espai natural relctic, d'incalculable valor ecolgic i social, i nic a nivell del Pas Valenci i de l'estat espanyol. Un paisatge majestus, regat per fonts cristallines i en el qual es troben diverses microrreserves de flora. s propietat de la Fundaci Natura de La Caixa.

  Pintures rupestres.
Les pintures rupestres d'Ares del Maestrat van ser declarades per la UNESCO patrimoni de la humanitat, juntament amb la resta de l'art rupestre llevant. La Cova Remgia i altres abrics del barranc de Gasulla que conserven en les seves parets pintures rupestres poden visitar-se acompanyats d'un guia. Les pintures del barranc de Gasulla inclouen escenes de caa que representen homes amb arcs, porcs senglars, cabres hispniques, bous salvatges, crvols, etc.

 Festes i celebracions locals .
 Festes Patronals. El 24 d'agost dedicades a Santa Elena i Sant Bartomeu.
 Sant Antoni. Celebrat el dissabte ms proper al 17 de gener amb una gran foguera a la Plaa Major. ;
 Sant Marc. Celebrat el diumenge ms proper al 25 d'abril amb Romeria a la Verge de la Font de Castellfort.
 Santa Elena. L'1 de maig es fa la Romeria a l'ermita de Santa Elena. ;

 Gastronomia .
Alguns dels plats tpics de la localitat sn l'olla d'Ares, les xulles de corder amb all i oli, el conill amb caragols, la perdiu en escabetx i la quallada ("coll" a Ares). Tamb cal destacar els seus formatges, la seua cecina i el seu pernil.

Vegeu tamb.
 Setge d'Ares;
 Mola d'Ares;

 Enllaos externs .
 Web de l'Ajuntament d'Ares;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38238" title="Benassal" nonfiltered="72" processed="72" dbindex="15077">


Benassal s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca de l'Alt Maestrat.

Les localitats limtrofes sn: Vilafranca, Ares del Maestrat, Vilar de Canes, Culla i Vistabella del Maestrat.

 Geografia .
De relleu complicat, amb una mplia plataforma de calcries cretciques amb suaus plecs tallats per rius i barrancs, destacant el riu Montlle al sud del poble o la Rambla Carbonera al nord. Benassal tamb s coneguda per les excellents aiges de la Font d'en Segura indicades, des de temps antics, per a curar distintes afeccions.

 Histria .
Possiblement l'origen de Benassal siga musulm i el seu topnim, Avinassal, significaria  el fill del meler . Histricament va formar part de la nomenada tinena de Culla, per aix fou senyoriu de Balasc d'Alag  per cessi de Jaume I  (1208-1276) en 1235; el senyor don carta pobla el 3 de gener del 1239 al lleidat Berenguer de Carratal  qui pobl amb 50 pobladors provinents de les comarques catalanes centrals. Aleshores pass a la filla de Balasc, Constana  i al seu marit Guillem d'Anglesola . Son fill va vendre tot el terme el 1303 a l'orde del Temple i, en dissoldre's aquesta, s'incorpor al senyoriu de l'orde de Montesa que es va encarregar d'emmurallar-la; roman sota domini de l'orde fins 1592 en qu s'incorpora a la Corona. En el segle XVIII es va convertir en una encomanda diferent de la de Culla. En la guerra de Successi fou partidria de Felip V  (1683-1746) i en el XIX fou zona d'actuaci carlina.

 Demografia .


 Economia .
L'economia ha estat tradicionalment ramadera. Tamb abasta importncia el balneari de Font En Segures i l'envasament de les seues aiges. L'artesania es concreta en la manufactura del vmet, una vegada desaparegudes la del ferro, les espardenyes i els teixits.

 Administraci .


 Monuments .
 monuments religiosos .
 Esglsia de la Mare de Du de l Assumpci. De finals del segle XVII.
Tot i quedar parcialment destruda per un bombardeig durant la guerra civil, conserva una bona portada barroca (de 1677). Consta de planta d una nau amb capelles laterals, creuer i torre quadrada situada en els peus al costat epstola. En el tresor parroquial s exposa una important col-lecci d ornaments religiosos gtics i platerescs, aix com d orfebreria. En la capella deu visitar-se una  ltima Cena  que va realitzar en ferro l escultor de Terol Jos Gozalbo. En la faana exterior, es troba un mural representatiu del poble realitzat pel mateix autor. Situat junt a la porta principal, es troba el campanar, de 33 metres d alada.

 Capella del Loreto. ;
De l any 1926, s un clar exponent de la tpica capella oratori amb finestrat enreixat als peus de la nau que dna a un perxe cobert exterior. T espadanya per la campana no s ha conservat. Est restaurada.

 Ermita de Sant Llibori.
Ermita de nova construcci, disenyada i dirigida per l arquitecte Vicent Traver Toms a meitat del segle XX. Est situada al nucli de la Font d'En Segures. Consta d'una sola nau amb capelles i elements auxiliars laterals, realitzada amb fbrica de maoneria i coberta de taula rab. Tra senzill en la seua composici i sense ornamentaci exterior.

 Ermita de Sant Cristofol. Del segle XIV.
Est situada a uns 5 km de Benassal en la cima del Monctil a 1111 metres d'altura. A ms de l'ermita, el conjunt de Sant Cristfol est constitut per la casa de l'ermit i el mirador. El seu enclavament geogrfic ofereix unes vistes paisatgstiques i panormiques impresionants.
L'ermita s un temple de considerable envergadura, del qual destaquen els enormes contraforts que el sostenen. Consta d'una nau rectangular amb capelles als costats, sense creuer. La faana t una senzilla porta que data del 1720 amb una capelleta buida al sobre, d'estil tosc. Pel que respecta a la casa de l'ermit s una edificaci del segle XV amb vestigis medievals de l'poca gtico-civil catalana. 

 Monuments civils .
 Castell de Corb. ;
Aquest castell, declarat B d'Inters Cultural al 2002, fou alat sobre un assentament del Bronze que fou ocupat posteriorment en les poques ibriques i romanes. Als seus peus va existir un poblat musulm. Des del segle XII es t constncia de la seua presncia. s de tipus roquer, amb un sol recinte emmurallat de torres barbacanes bessones de planta quadrada i torre major amb aljub. La seua muralla, amb molts pocs vestigis degu ser de redudes dimensions, ja que la ubicaci feia necessria la construcci. s accessible pel sud, mitjanant una pendent molt pronunciada i pel nord, on est l'entrada.

 Torre de Bulc. Del 1601.
s de planta quadrada i t annexa altra construcci. La seua rehabilitaci li ha fet perdre part de la seua configuraci original. S'hi troba prop de la carretera de Benassal a Vilafranca.

 Torre Nabs o torre Pere Joan. ;
s de planta quadrada i t una cuberta emmerletada. A ms, posseeix una xicoteta finestra allindada en la seua faana lateral i est annexa a una masia que mant una finestra principal amb un arc i lleixa motlurada. Segons una inscripci, podria datar-se del 1588. S'hi troba prop de la carretera de Benassal a Vilafranca.

 Torre Monfort. ;
Aquesta torre est situada a la masia del mateix nom. S'hi troba al cam anomenat de la Torre Monfort, i que tamb s conegut amb els noms del mas de Celades i de la Mangranera. La torre s un dels vestigis medievals que queden del mas, el qual devia sser dels principals del terme desprs de la conquesta. La torre s'hi troba annexa a la masia.

 La Mola. Del segle XIII.
Construt probablement entre 1240 i 1250 com a primera residncia del primer poblador, Berenguer de Calatarr. Va ser el nucli del naixement de Benassal.

Est situat al nucli urb primitiu de la poblaci on es pot observar una part de l antiga muralla i un portal d accs, l Arc de la Mola de tradici rab. 

En origen va ser casa capitular, esglsia i cementeri a la part posterior. Al llarg del temps, ha patit diferents canvis d s, des d ajuntament fins escola. Actualment, en l interior tamb restaurat, la planta baixa est parcialment dedicada a vivendes, i la planta alta, sala capitular, s la seu del Museu Arqueolgic de l Alt Maestrat. Aquesta nica sala consta de grans arcs de pedra i troneres. Es tracta d una edificaci ja restaurada, de dos alries amb prtic de tres arcs escarsers en pedra sobre suports poligonals.

 Forn de Dalt. Del segle XIV.
Edificaci d una alria i d estil gtic. L interior, on es troba el forn, consta d una nica nau amb dos grans arcs de mig punt de pedra. Actualment es troba en procs de restauraci. Situat juntament a un dels accessos al primitiu recinte, el mur del Forn de Dalt forma part de les restes de la fortificaci medieval benassalenca. Aquest llen del mur forma part de l alineaci est del cercle murat, que vas des del Castell de La Mola fins la torre de la pres.

Com a curiositat dir que ha desaparegut la faana emblanquinada amb el rtol, l nic en valenci que hi havia a Benassal en temps de la dictadura. 

 Els carrerons.
Aix s anomena l antic casc urb, amb carrers estrets i d estructura irregular on es conserven algunes de les cases ms antigues de la vila.

 Torres. ;
Entre les restes de la fortificaci medieval benassalenca comenada entre la conquesta i els inicis del segle XIV durant el govern del frare Pere Tous, es conserven tres de les set torres del cercle murat. Es creu que la pedrera d on va eixir el material per a la seua construcci va sser la del Saulonar, al cam vell d Ares.
Torre de la pres (s. XIV-XV);
Torre del planet o d en Garcs (s. XIV-XV);
Torre redona (s. XIV-XV);

 Casa Snchez Cotanda. Del segle XVIII.
Edifici senyorial de gran valor arquitectnic. Destaquen els dos bells portals barrocs, el de la capella (Mare de Du del Pilar) amb magnfiques columnes salomniques perfectament conservades. A l interior, amb distint s segons plantes, queden dues arcades amb restes de pintura i l escut nobiliari dels Miralles.
	
 Casa Grau i Gras. ;
Casa solariega transformada posteriorment en un edifici destinat a escola i hospital. Actualment en dess.

 Casa Matutano.
Construda l any 1751 contenia una capella dedicada a sant Vicent Ferrer. Va sser desfeta el 1926 i remodelada com habitatge particular l any 1981. Actualment es conserva el portal de la capella (entrada a l habitatge), amb porta adintellada barroca llisa amb lcul enreixat damunt.

 Font d'en Segures. ;
La coneguda popularment com plaa i font dels xorros, s una construcci feta amb blocs de pedra picada culminada amb una impressionant cpula de forma triangular. Realitzada en acabar la guerra civil per l'arquitecte castellonenc Vicent Traver s on se situa el manantial d'on brota la famosa aigua de Benassal.

 Llocs d'inters .
 Balneari de la Font d'en Segures. Aiges termals recomanades per a malalties renals. Funciona un balneari i s'embotellen les seves aiges miner-medicinals.
 El Rivet. Paratge Natural Municipal i Microrreserva de Flora.

 Festes i celebracions .
 Sant Antoni. Se celebra el cap de setmana segent del 17 de gener amb foguera, repartiment de barretja i rotllo el dissabte, i el diumenge missa i tradicional Ball pla.

 Festa de la Tea. Tradicional carnestoltes que recorda com, antigament, les manufactures txtils del poble eren venudes en indrets llunyans, per diversos comerciants anomenats  traginers . Per aix, montaven files de cavalleria (Rcua) en les quals transportaven els seus productes. Tornaven carregats amb tea, fusta de pi utilitzada per il-luminar els carrers durant tot l'any.

 Sant Cristfol. A finals de maig o principis de juny t lloc la celebraci.

 Festes d'agost. Sn les festes patronals en honor a Sant Cristfol i Sant Roc i es celebren a partir de l'ltim cap de setmana d'agost.

 Mostra de Ramaderia. El ramat capr i els seus productes derivats.

 Gastronomia .
Pel que fa a la gastronomia destaquen els productes de la matana del porc i els formatges de cabra i ovella i, com a plats tpics, el tombet, les mandonguilles de carn, ajoarriero  i les pilotes de carnestoltes. Entre els postres, la coll, els pastissos de confitura, els rotllets d'aiguardent, torrons i massapans.

 Personatges illustres .
 Joaquim Garcia Girona (  Baeza, 1928), poeta i mossn, autor del poema pic Seidia, guanyador dels Jocs Florals de Valncia de 1919 i nomenat fill illustre de la vila.
 Carles Salvador que, malgrat haver nascut a Valncia, s considerat el  mestre de Benassal  i s una de les figures ms estimades al poble, on va impartir docncia com a mestre de1916 a 1934 i on va escriure la part ms important de la seua obra literria i filolgica.

 Enllaos externs .

 Ajuntament de Benassal.
 Aspectes de Benassal, pgina del cronista oficial, amb molta informaci.
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38239" title="Cat" nonfiltered="73" processed="73" dbindex="15078">


Cat s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca de l'Alt Maestrat.

El terme de Cat t una extensi de 102,72 km2 limitant amb els termes de Morella, Xert, Sant Mateu, La Salzadella, Trig, Albocsser, Vilar de Canes i Ares del Maestrat.

Geografia.

El municipi de Cat est situat a 661 metres d'altura sobre el nivell del mar, al bell mig d'una vall ampla anomenada el corredor de Cat, al centre de la zona muntanyosa que uneix els Ports de Morella amb les serres del Maestrat (serra de Vallivana, tossals de la Nevera i de la Barbuda). Comprn al nord, un sector de capalera del riu de Cervera (Barranc de Salvassria), travessat per la carretera de Morella a Vinars, a l'indret de la Venta del Aire i de l'Hostal del Mestre; al centre, la capalera del barranc de la Valltorta (barranc de la Serp i rambla Morellana); al sud, el vessant esquerre de la rambla de la Belluga, que va a parar a la rambla Carbonera.

El terme est dividit en dos zones: la Font de Cat i la Vall de Cirerers. Del noroest al sud t una extensi d'uns 25 km i d'est a oest uns 15 km en la Font de Cat i uns 7 en la Vall de Cirerers.

s el terme de Cat prou muntanys, abundant les muntanyes i serres. Al Nord, contra la Serra de Vallivana est la serra Atalaia i l'Espadella (968 m). A l'Est Sant Vicent (844), Puig Cabrer (867)  i el Morral del Voltor (852). Ms a l'interior les de Feixetes, Mas de la Cabrida (709) i la Costereta (685). Al sud est la Pedrafita (853) i el tossal d'En Rabassa (913). A l'oest s on trobem les muntanyes ms altes: Tossal de la Nevera (1.286 m), Campanarets (1.189 m) i Serra de L'Avell (1.031 m).

 Barris i pedanies .
 L'Avell;
 Hostal del Mestre;
 Masia Costereta;
 Masia D'En Ramon;
 Masia d'Evaristo;
 Masia de Gatella;
 Masia de Jaume Vicent;
 Masia de Roblasco;
 Masia de Segarra de Dalt;
 Masia Font Nova;

Histria.

 Toponmia .

Sn un poc confusos els orgens de Cat. Etimolgicament la majoria opinen que deriva de la paraula llatina "catinus" (conca, bac, gibrell).  En catal, el nom de l'atuell es va convertir en una denominaci geogrfica passant per la idea de "conca d'aiges". Els noms de la zona nord de Catalunya han sonoritzat la -t- llatina en -d- fenomen que no s'ha produt en el topnims de Mallorca i del Pas Valenci.

 Origens .

s probable que a l'igual que les zones prximes del terme, Coves de la Valltorta (Trig), Coves de Remgia (Ares), Morella, Benassal (Rac de Nando), tinguera una important cultura prehistrica i d'art rupestre per les restes que s'han trobat estan en mal estat de conservaci (Pouets).

Es probable que el primer nucli de poblaci estigus en la partida de la Font de Cat ja que s'han detectat restes ibriques en els Castellars de la Mola Cabuda i restes romanes entre el Mas de la Font i l'Hostal del Mestre.

Els orgens del poble de Cat es remunten a la dominaci musulmana sempre depenent del castell de Morella. Abans de ser conquerit pels cristians, el castell de Morella era un dels que possea el musulm Zeit- Abuceit i del que depenien territoris de nombrosos termes que en el futur originarien els pobles de Morella, Bel, Ballestar, Botjar, Cat, Cinctorres, Castellfort, Coratxar, Castell de Cabres, Xiva de Morella, Fredes, Herbers, Forcall, La Pobla de Benifass, La Mata, Olocau del Rei, Ortells, Palanques, Portell de Morella, La Todolella, Vallibona, Villores i Sorita. Posteriorment, en 1303, tamb s'inclouria al castell de Morella el terme de Vilafranca.

 Els Ports o Maestrat? .

Cal ressaltar que histricament tant Morella com aquests territoris (excepte Vilafranca) mai no han format part del Maestrat, com modernament s'ha prets en ocasions atribuir. El castell de Morella i els seus territoris quan en 1317 es va crear l'Orde de Montesa van continuar sent de pertinncia reial i mai no van formar part del Maestrat del que la capital va ser primer Cervera del Maestrat i desprs Sant Mateu.

Histricament, per tant, Cat forma part de la comarca dels Ports de Morella, tot i que els mapes actuals l'inclouen a la comarca de l'Alt Maestrat.

 La reconquesta .

Podem assegurar que el poble de Cat existia com a tal i amb aquest nom ja a finals de l'any 1230 o principis del 1231 quan s'inicia la reconquesta del castell de Morella i de tots els seus territoris per En Balasc d'Alag i Jaume I el Conqueridor.


El dia 25 de gener de 1239 En Balasc d'Alag atorg la Carta Pobla de Cat a En Ramon de Bocona i a quaranta pobladors ms. Per els cognoms d'aquests pobladors sembla que aquestos procedien de la provncia de Lleida. Ja des d'un principi el terme es divideix en les dos partides principals de la Font de Cat, on alguns situen la primitiva poblaci, i de la Vall de Cirers.

Mort En Balasc d'Alag, el Rei En Jaume va confirmar la Carta Pobla de Cat el 5 de novembre de 1243 i la donaci de la vila a En Ramon de Bocona. Aquest darrer, al obtenir en possessi el poble d'Onda, va vendre el terme de Cat a En Ramon Castell l'any 1268. L'any 1374 Jaume Castell va vendre de nou Cat a la vila de Morella.

La histria de Cat durant els segles XIV, XV, XVI i XVII es veu condicionada per una llarg procs: el de la independncia respecte de Morella. Ja en l'any 1292 comena el pleit poltic- administratiu entre Morella i les seues viles dependents que no culminaria fins a l'any 1691 (9 de febrer) amb la independncia d'aquestes respecte de Morella.

Sorprn el fet de la rapidesa amb que Cat, encara pertanyent a Morella, es converteix en una de les viles amb ms auge econmic de la comarca, fet que li permet en els moments d'apogeu dels segles XIV i XV el construir veritables obres d'art que encara avui no podem deixar d'admirar. Entre aquestes obres d'art destaquem l'esglsia parroquial (1240-1250), la Sala de la Vila (1428) , la Casa Spgol (1448), la Casa dels Miralles (1452), el Retaule de Jacomart (1460), i la Casa del Delme. 

D'especial importncia cal recordar el dia 9 de febrer de 1691. Es tracta de la data que se signada en Madrid per part del rei Carles II la independncia de Cat i vuit pobles ms respecte de Morella. Al complir-se l'any 1991 el tercer centenari d'aquesta important data van celebrar-se grans festes a Cat.

 Demografia .



 Economia .
L'economia ha estat i est basada en la ramaderia, actualment: porc, vaques, pollastres, conills, ovelles. La indstria est relacionada amb la ramaderia, s'hi elaboren formatges, pinsos. Tamb hi ha moble, txtil i construcci. L'esquerp del terme i la pobresa del sl donen com a resultat una agricultura de sec molt feble: olivera, ametla, la resta del terme est poblat de pi i alzina. Altres recursos sn el turisme rural i l'aigua mineral de la Font de l'Avell.

 Administraci .


 Monuments .

El nucli urb va ser declarat Conjunt Historicoartstic el 7 de mar de 1979. El dia 22 d'octubre de l'any 2004, a ms, se li va concedir a tot el patromoni histric de la localitat el BIC (B d'Interes cultural)

 Monuments religiosos .
 Ermita de la Verge del Pilar. Del segle XVII.
En la plana denominada La Vall de Cat s'aixeca l'ermita, a la Venda del Segarr. El dia 6 de gener de 1625, festa dels Sants Reis, es van reunir els amos de les dotze masies del contorn, i van acordar edificar aquesta ermita. L'esglsia amida 13 metres de llarg, 6'60 d'ample i 5 d'altura. Adossada a l'esglsia est la casa de l'ermit, que continua avui sent habitada. A continuaci de la casa hi ha una gran sala, que no fa molts anys servia d'escola rural. El sostre de l'esglsia, a dues aiges, est sustentada per dues arquejades de pedra i la faana per rematada un campanar, per sense campana. Romiatge el dia 12 d'Octubre.


 Ermita de Sant Vicent. Del segle XVII.
Es va comenar a construir en 1610, en el ms alt d'una muntanya. L'obra es va acabar en 1618 i la primera missa es va celebrar en 1620. Presenta un aspecte slid i auster per la construcci en maoneria i slids contraforts. Des d'ella s'observa una magnfica panormica que abasta des del poble de Xert fins a l'ermita de Santa Brbara a Trig. L'edifici t 20 m de llarg i 7 d'ample. T l'escut del picapedrer Pedro del Sol, tres petites finestres laterals a l'est i un afronti a l'altar major, prop de la porta per a poder veure b la imatge del sant. El sostre est construt a doble vessant. Hi ha una casa per a l'ermit adossada a la paret dreta de la qual noms queda la faana. L'interior s d'una sola nau, de planta rectangular. L'espai queda dividit en tres trams per dos arcs de traat lleugerament apuntats que arrenquen del mateix mur. En la capalera se situa la capella major.

 Ermita de Sant Josep. Del segle XVII;
Presenta una faana simple amb arc d'entrada de mig punt i la resta de maoneria. Noms queden en peus les parets i estan deteriorades. Hi ha una casa per l'ermit que tamb est abandonada.

 Ermita de Santa Anna. Del segle XV.
Consta d'un sol cos amb tres arcs, de regulars dimensions, amb cor i altar major. Va ser director de l'obra Arnaldo Pedro, picapedrer de Forcall, qui va posar la primera pedra el 29 d'agost de 1441. En 1618 Pere del Sol fa la capella major i al 1708 Miquel Blasco adoba parets i fa el cor. L'exterior presenta una faana sbria amb porta d'accs de mig punt amb grans dovelles. T porxo davant amb sostre de fusta i bancada adossada. Es tracta d'una construcci essencialment de masoneria. Pel que fa a l'interior s d'una sola nau amb tres trams de regulars dimensions travessats per arcs gtics apuntats que descansen sobre fortes pilastres. Un arc de mig punt comunica amb el presbiteri cobert amb volta de creueria, rematant el punt d'intersecci amb una petita clau. Conserva altar neoclssic. El sostre s a doble vessant de fusta treballada. Sobre la porta d'entrada hi ha una rosassa. Les pintures murals del presbiteri sn del s.XVIII a fora de grotescs.

 Ermitori de l'Avell. Del segle XVI.
La fonda s originria del segle XVIII i la casa de Banys del segle XIX. En l'actualitat la fonda ha culminat una fase d'obres de remodelaci i d'adequaci que ho han convertit en un modern hotel de turisme rural. S'ha recuperat l'antiga denominaci i funci de la Casa de Banys, per a aix s'han installat en la planta baixa modernes sales d'hidromasage i gimns. Situada en el Balneari de Nrta. Sra. de L'Avell, declarat d'utilitat pblica en 1928, Aigua miner medicinal. Als afores de Cat, en adrea cap a la carretera de Vinars i de Morella, d'aqu surt la carretera que puja cap a L Avell.


 Esglsia de l'Assumpci. Del segle XIV.
El campanar que domina tota la poblaci s construt en el segle XVII. L'esglsia conserva diverses obres d'art entre les quals destaca un retaule dedicat als sants Lloren i Pere de Verona de Jacomart. En 1315, en una visita pastoral, consta que estava oberta al culte i que disposava de llibres i ornaments necessaris. En la seva estructura originria s de nau nica dividida en trams definits pels arcs apuntats i pilastres que els suporten. Se li van afegir capelles laterals, sent la de la Comuni la ms gran i recent (s.XVIII), promoguda per l'illustre rector Francisco Celma. L'actual campanar es va edificar en 1615. De les seves dues portes d'entrada s la qual dna al carrer Major la ms rica en decoraci. En la seva interior conserva importants mostres d'art.

 Retaule de Jacomart. Del segle XV.
L'esglsia parroquial de Cat possex un dels millors retaules pintats del segle XV, amb la particularitat d'sser de l'afamat artista valenci Jacomart, pintor del rei Alfons V. Retaule gtic compost per banc amb set compartiments i tres carrers, amb dos pisos cadascuna; polseres en els extrems. Llevat del carrer central, se separen els pisos per arcs conopials amb traceria calada, igual com succex en la predela. Per la seva banda els carrers se separen amb contraforts que acaben amb pinacles. En l'espiga t el Crucifix, a un costat la Mare de Du, a l'altre San Joan Evangelista. Enmig del retaule Sant Lloren i Sant Pere Mrtir, de l'Orde dels Predicadors i a un costat i altre dues histries dels esmentats sants. En el bancal, la Pietat; a la dreta la Mare de Du i a l'esquerra Sant Joan, Santa Llcia i Sant Agust. Se li coneix com retaule de Sant Pere Mrtir i tamb com retaule Espgol, perqu es va pagar amb els seus bns.

 Monuments civils .
 Casc antic. Del segle XIII.
El desenvolupament urb del municipi est condicionat pel pendent orientat al migdia. Situada entre dues fonts, la Font Vella i la Font Nova comunicades pel carrer Major, els primers habitatges i edificacions es van situar en la part oriental en la part superior del pendent. Es tracta de carrers estrets i tortuosos en les quals en els segles XIII-XIV es trobaven el forn, el cementiri, l'esglsia, la Casa del Delme i la Casa de la Vila. Posteriorment va ser creixent pel costat nord-oest amb el carrer Llarg, des del carrer de Sant Roc fins a la Font Nova.

Les portades solen ser de pedra, b d'arc de mig punt o adintelades. S'obren finestres i algunes balconades de fusta. s caracterstic el gran rfec realitzat en ma o fusta. La tipologia de cases es va mantenir durant segles en els quals es continu construint segons el model dels segles XIII-XIV. En el segle XV la poblaci estava protegida per un mur que va ser reformat en 1462. En ell s'obrien diferents portals que presentaven arcs de mig punt. Van ser eliminats a principis del segle XX, entre 1922 i 1932. Fins al segle XX Cat va mantenir la seva estructura medieval, el municipi es va anar ampliant segons les noves necessitats conservant en part la seva trama medieval.

 Casa Miralles. Del segle XV.
En el carrer Major, formant cant amb el carrer de la Casa de la Vila, s'aixeca majestuosa la casa-palau de Sant Joan i desprs casa de Miralles. El seu amo, Ramn Sant Joan, ric mercader i notari, la va concertar en 1452 amb els picapedrers Pere Crespo i Lluis Bellmunt. D'estil gtic, faana de cadirat amb finestres ogivals i arquejades interiors apuntades. Digna de figurar en la representaci d'edificis notables d'Espanya, en l'Exposici Internacional de Barcelona de 1929.



 Llotja o Casa de la Vila. Del segle XIV.
Mostra important de l'arquitectura gtica civil de les comarques castellonenques. Cat tenia ja la seva casa de la Cort per volia aixecar una que fos capa per a les reunions del Consell i de tot el poble. En 1418 van comenar les obres a crrec de Bernat Tur de Traiguera. La sala t de fons 22,43 metres; d'ampla, 11,84, i 15,70 d'alta. T els baixos i un pis amb una falsa de bona fusta. La faana en la seva part inferior t dos arcs gtics i dintre i de costat tres arcs d'estil ogival. El sal principal amida 16,72 per 10,20 metres. Li donen llum dues finestres d'estil gtic amb una columna central de 1,88 metres. La falsa est sostinguda per 18 files i 272 taulons i 3 files grans que descansen en dos pilars de pedra picada. La faana s de pedra llaurada, el pis empedrat, i la fusta de Benassal. En aquest gran sal se celebraven les reunions del Consell i les del poble per a assumptes comunals.

 Nevera del Mas de la Serra. Del segle XVII.
Dipsit de planta circular de 8,7 metres de dimetre i murs de 1 metre d'ample. A l'Est del pou una gran plataforma de 11 70 metres de longitud sostinguda per un mur servia de rampa d'accs i de crrega. El pou est en runes i ple de vegetaci, pedres i enderrocs. La profunditat actual oscilla entre 4 i 5'50 m. A l'interior s'accedeix per un tnel-escala que descendeix des de l'estada de 4'50 m de longitud. S'obre al pou mitjanant una boca de 2 40 metres d'altura, coberta per dues lloses i un arc de descrrega. A 5 km de la poblaci, seguint el Barranc de la Masada o de la Toba.

 Nevera del Tossal. Del segle XVII.
Dipsit de planta quadrangular. L'amplria dels murs s d'uns 2 metres. La planta interior rectangular s de 7'70 x 6 m. Els despreniments del sostre han omplert el sl almenys uns 20 metres. En les parets Nord i Sud hi ha uns forats per a encaixar bigues que formaven una coberta interior si el pou no estava completament ple de neu. A l'interior s'accedeix per una escala de pedra adossada a les parets. La capacitat s'estima en uns 300 m3. En la part superior existia una estada de la qual solament queden restes dels murs. La porta s'obre a la faana Oest, a la part Sud s'adossa una plataforma amb funcions de crrega.

Dintre de l'estada s'obrien dues vies d'accs al pou. Una zenital de forma quadrada de 1,65 metres, l'altra adossada a la faana Oest permetia l'accs a l'escala. La nevera es construeixo en 1636 per Joan Bueso. Mostra gran similitud amb la de la font dels Regatxols a Ares del Maestrat. Es tracta d'un dipsit de carcter comercial.

 Festes i celebracions locals .
 Festes patronals. Es celebren del 7 al 17 d'agost i estan dedicades a la Mare de Deu de l'Assumpci i a Sant Roc.

 Ntra. Sra. de L'Avell. El 8 de setembre, amb missa i process.

 Romeria a Sant Pere de Castellfort. Se celebra el primer dissabte de maig cap a l'ermita del sant a Castellfort i es torna el diumenge.

 Sant Mart. L'11 de novembre amb missa i process.

 Enllaos externs .

 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Casa de Banys L'Avell - Cat;
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38240" title="Culla" nonfiltered="74" processed="74" dbindex="15079">


Culla s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca de l'Alt Maestrat.

Limita amb Benassal, Vilar de Canes, La Torre d'en Besora, Albocsser, La Serra d'en Galceran, Les Useres, Atzeneta del Maestrat, Benafigos i Vistabella del Maestrat.

 Geografia .
Les altures del terme oscillen entre els 395 m de la masia de Torre Matella i els 1.121 del poble, els 1.090 del Tossal de la Serr o els 1.082 de l'Esparreguera, la qual cosa unida a l'acci dels dos rius que el travessen, el Montlle i el Molinell, dna lloc a gran nombre de paratges dignes d'esment com ara la Cova del Moro, Cova de Les Lledoneres, la Cova Blanca , la Cova de les Cabres, la Cova del Marqus, la Cova Redona, la Cova del Suseno, l'Albenc de Penyacalva, la Cova del Bovalar, ladel Molinell , la Covarxa ; la font del Molinell, la font de la Llosa, la font de la Carrasca, la font del Gargol, la Fontassa, la font de les Vinyes, font de Santa Maria, la Fonteta del Molin, el Bassiolet, la font de Ferrerola, la font de l Oli, la Roca de Penyacalva-El Front, el Morral de la Maciana, el Morral del Castellalbo, la Roca de la Picossa, El Cingle Verd, el Morral Roig, els Cingles Fondos, el Singal de Salusitano, el Rac de Ten, la Roca de la Clapissa , el barranc de Ferrerola, el Cingle la Canal etc. Tamb hi ha com a atractiu per als caminants els camins que uneixen les diferents masies i nuclis de poblaci de tan enorme terme. La fauna est representada pels rapaos, els voltors, els senglars, la cabra salvatge i la flora t com representant emblemtic la Carrasca de Culla, arbre centenari incls en el catleg d'arbres monumentals del Pas Valenci.

 Nuclis de poblaci .
 Culla;
 Paulo 	;
 Sales de Matella;
 Mel o Pla de La Torreta;
 Riu Sec;
 Molinell;
 Monllat;
 Pla del Sabater;
 Roques de Llao;
 Torre de Matella;

 Histria .
Culla remunta els seus orgens a poques prehistriques, prova d'aix sn les restes arqueolgiques trobats al voltant de la Font de la Carrasca, i en la Roca del Corb, aix com les pintures rupestres del Barranc de Santa Maria i Covarxa o les restes del poblat ber del Castellar.

Fins a l'edat mitjana es manca de dades histriques sobre el municipi de Culla, sent incerta l'poca de dominaci romana. Va ser domini musulm fins a principis del segle XIII, passant de manera definitiva a mans cristianes en 1233, desprs de ser reconquistada per Blasc d'Alag.

Culla va rebre la Carta de Poblaci, en 1244, de mans de Guillem d Anglesola i la seva dona Constana de Alagn.

El Castell de Culla jugava en aquella poca un important paper estratgic per la seva situaci i per l'ampli del seu territori.

En 1303, Guillem d Anglesola, nt de Blasc de Alag, ven Culla i tots els dominis a l'Orde del Temple per la quantitat de 500.000 sous. En 1307 s extingida aquesta ordre per manament Papal, passant a dependre des de 1317 de l'ordre de Santa Maria de Montesa. s de destacar en aquesta poca el naixement en 1345 de La Setena de Culla o  Comunitat d Herbatge  que estava constituda per: Culla, Atzeneta del Maestrat, Vistabella del Maestrat, Benassal, La Torre d'en Besora, Benafigos i Vilar de Canes. Aquesta agrupaci de municipis va comprar els drets d'explotaci dels recursos pecuaris i forestals a l'Ordre de Montesa per a de aquesta forma defensar amb ms fora els seus interessos ramaders comuns. El funcionament de La Setena de Culla va perdurar fins a meitat del segle XIX. Fins al segle XVIII, no hi ha esdeveniments histrics d'especial rellevncia, fora de perduda d'influncia poltica i administrativa que a poc a poc va sofrint el Castell de Culla.

En el segle XIX, fruit de les guerres carlistes dels set anys, el Castell de Culla va ser destrut i arrasat quedant bsicament la imatge actual de la localitat.

 Demogrfia .


 Economia .
Basada tradicionalment en l'agricultura de sec (ametller, avellaner, olivera, vinya i cereals) i en la ramaderia predominant s extensiva (ovina, caprina, bovina), i en menor mesura intensiva (porcina, avcola i apcola).

 Monuments .
 Monuments religiosos .
 Esglsia del Salvador. Del segle XVIII.
En l'interior es conserva un retaule de Sant Roc, trptic en pintura del segle XVI, i l'esttua de pedra d'El Salvador, patr del municipi de Culla, d'estil gtic datada del segle XIV.

 Ermita de Sant Roc. Del segle XVI.

 Ermita de Sant Cristfol. Del segle XVIII.

 Monuments civils .

 Castell de Culla.
Runes de l'antic Castell rab, en el qual ressalten les restes de la Torre del Frare Pere i les muralles i torrasses del segle XIII, tamb la porta d'entrada a la Barbacana del Castell, amb els escuts d'armes de l'Ordre de Montesa.

 La Pres. Dels segles XIII i XIV. ;
Antic Graner del Comandador conegut actualment com La Pres ja que va ser utilitzat com pres durant les guerres carlistes.

 El Perxet. Del segle XIV.
Lpida Medieval del carrer Font.

 Arc de la Porta Nova. Del segle XIV.
Porta d'accs al recinte emmurallat medieval

 Antic Hospital.  Dels segle XVII.

 Festes i celebracions locals .

 Sant Pere Mrtir i Sant Antoni. A finals d'abril amb el cant dAlbaes, representaci teatral de La Diablera, repartiment de la Coqueta de Sant Antoni i Els corregudes del Gall.

 Romeria a Sant Cristfol. Se celebra el dilluns de Pentecosta. Es benexen els vehicles i es reparteix La Prima.

 Process a Sant Joan de Penyagolosa.

 Festes patronals. Se celebra la setmana del 15, 16 i 17 d'agost en honor a El Salvador, Mare de Deu de l'Assumpci i a Sant Roc.

 Sant Miquel. El darrer cap de setmana de setembre.

 Danses populars .
Destacar la gran quantitat de danses populars que encara s'hi conserven a Culla; entre moltes altres destacarem Els Dansants, Els Negrets i Les Gitanetes, recuperades, desprs de 100 anys, per als actes celebrats amb motiu del 750 aniversari de la Carta Pobla.

 Enllaos externs .


 Culla, ratllant el cel, full informatiu editat per l'Ajuntament de Culla.
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38241" title="Trig" nonfiltered="75" processed="75" dbindex="15080">


Trig s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca de l'Alt Maestrat.

Limita amb els municipis de Cat, Sant Mateu, La Salzadella, Les Coves de Vinrom i Albocsser

 Geografia .
Trig est construt en un ampli vall a la falda de la serra de Santa Barbara. El paratge ms conegut s el barranc de la Valltorta on trobem mantes mostres de l'Art Rupestre Llevant (Patrimoni de la Humanitat): Coves del Civil, dels Cavalls, de Centelles o del Puntal sn un bon testimoni; tamb el barranc ens donar a conixer la forma de vida i l'arquitectura rural d'aquestes contrades: snies, masos i barraques encara s'hi poden trobar arreu.

 Histria .
s un dels municipis amb major riquesa en restes prehistriques del Pas Valenci i tamb hi ha jaciments ibers, cartaginesos i romans. Formava part de la batlia de Les Coves de Vinrom, senyoriu de Balasc d'Alag. Fou cedit el lloc en 1237 a Joan Brusca, el qual don carta pobla a diverses famlies cristianes el 15 de setembre del 1245, amb unes rendes fora elevades; el senyoriu territorial dels Brusca es va mantenir en el marc del senyoriu general de l'orde de Calatrava, d'Artal d'Alag, de l'orde del Temple, i de la de Montesa  a partir del 1319. El 1324 pass a tenir el fur de Valncia i el 1361 se li va cancellar la partici de fruits davant la despoblaci. En 1374 el mestre de l'orde ratifica la carta pobla de 1245.

 Demografia .


 Economia .
L'agricultura de sec: ametler, olivera i cereals, i la ramaderia: ovelles, cabres, porcs i aus constitueixen la base econmica del poble. Es conserva la tradicional artesania dels cabassos de palmell.

 Monuments .
 Esglsia de la Verge del Pilar. Del segle XVII.
 Ermita de Santa Brbara. ;

 Llocs d'inters .
 Barranc de la Valltorta.
 Museu de la Valltorta. s una creaci de la Generalitat Valenciana per a vetlar per la concervaci, l'estudi i la divulgaci dels valors de la Valltorta.

 Festes i celebracions locals .
 Santa Quitria. Se celebra el mes de maig amb repartiment de coquetes i ball.
 Santa Brbara. Se celebra el primer dissabte de desembre amb romeria a l'ermita on s'installa una fira o porrat amb torrons i dolos.
 Festes Patronals. Secelebren normalment del 28 de juliol al 3 d'agost en honor a Sant Isidre i Sant Jaume.

 Vegeu tamb .
 El Barranc de la Valltorta.

 Enllaos externs .

 Web de l'Ajuntament;
 Trig (Castell): vine i disfrutars!;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38243" title="La Torre d'en Besora" nonfiltered="76" processed="76" dbindex="15081">


La Torre d'en Besora s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca de l'Alt Maestrat.

Limita amb Culla i Vilar de Canes.

 Geografia .
El terme de la Torre d en Besora est situat en la part plana de la comarca de l Alt Maestrat. Tot i que les zones muntanyoses s eleven als 1082 metres d altitut (El Morral Blanc que es el punt ms elevat), els plans i valls s extenen entre els 500 i 700 metres per damunt del nivell del mar.
La formaci muntanyosa ms important s la Serra Esparreguera.

 Histria .
Antiga alqueria rab que ja comptava amb torre defensiva i fou ocupada en data desconeguda per Jaume I (1208-1276). Formava part de la nomenada tinena de Culla des de l'poca de la conquesta. En el segle XIII apareix amb el nom de Torre de Vinrob. Fou senyoriu de Balasc d'Alagn  i de Guillem d'Anglesola, qui va donar-la en alou a Guillem de Besora l'any 1269; aquest va donar nom a la poblaci i va atorgar una carta pobla el 5 d'abril de 1274, la qual fou modificada per a reduir els censos a pagar, el 26 de febrer del 1310 pel seu fill Raimon de Besora.

 Demografia .


 Economia .
Basada tradicionalment en l'agricultura de sec (olivera i ametller) i en la ramaderia.

 Monuments .
 Esglsia de Sant Bertomeu. Aixecada en 1702 aprofitant les restes del castell. Mant les traces de la fortalesa que va ser.
 Ajuntament. Inters arquitectnic.
 Torre Madoc. Masia fortificada que segons diu la tradici s d'origen rab per sembla ms adient pensar que seria del XIV-XV. Actualment es troba habitada i en perfecte estat.
 Castell.
 Antigua Mina de Ferro (Mina Esperana). ;

 Festes i celebracions .
 Sant Sebasti i Sant Francesc. Se celebren en gener.
 Festes Patronals. Se celebren en agost en honor a Sant Bertomeu i el Cor de Jess.
 Romeria a Sant Pau, de Albocsser. Se celebra el dimecres anterior a la Pasqua de Pentecosta.

 Enllaos externs .
 Pgina oficial de la Torre d'en Besora amb molta informaci turstica de la localitat.
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38244" title="Vilafranca (Ports)" nonfiltered="77" processed="77" dbindex="15082">


Vilafranca s un municipi de la comarca de l'Alt Maestrat, al Pas Valenci. Amb la seua poblaci de 2520 habitants, constitueix tant el municipi ms poblat com el ms dens d'aquesta comarca. A ms, ocupa el sis lloc en quant a densitat respecte a tota la provncia de Castell. Es troba al noroest de la provncia i forma part de les comarques del Nord del Pas Valenci.

Tot i que existeixen evidncies de poblaments a la zona des de l'Edat de Bronze, va ser fundada el 1239 per Blasco I d'Alagn, rebent el seu nom per tractar-se d'una vila (s a dir, no una aldea depenent) i franca (lliure, no sotmesa a cap senyor). Des de la Revoluci Industrial, el poble es va dedicar majoritriament a la indstria txtil, i aquesta ha sigut la seua activitat principal fins l'actualitat.

Encara que oficialment (segons les DTH de la Generalitat Valenciana) pertany a l'Alt Maestrat, la seua histria ha transcorregut sempre unida a la comarca dels Ports de Morella, i per aix sovint se la classifica dins d'aquesta comarca.

Geografia.
El municipi de Vilafranca es troba situat al lmit occidental de la provncia de Castell, a 82 km de la capital. El poble es troba en un altipl elevat a 1.125 m sobre el nivell del mar. Tot i aix, la resta del terme s molt accidentat, on destaquen entre les principals altures el tossal dels Montllats (1.643 m), el del Mas de Coder (1.467 m), el del Mas d'Altava (1.426 m), el del Mas de Tosca de Dalt (1.379 m), el d'Arriello (1.314 m) i el Canto del Picaio (1.305 m). La part ms baixa del terme es troba al riu Montlle, a 710 m sobre el nivell del mar. Els punts ms elevats estan formats bsicament per roques calcries a qu l'erosi ha donat forma, de vegades, de manera capritxosa (com s el cas del paratge de les Coves del Forcall). 

Municipis amb qu limita.

El terme municipal de Vilafranca limita amb els de Portell de Morella, Castellfort, Ares del Maestrat, Benassal i Vistabella del Maestrat (de la provncia de Castell), Mosquerola (Mosqueruela), Cantavella (Cantavieja) i l'Anglesola (Iglesuela del Cid) (de la provncia de Terol).

Carreteres.

El nucli urb est travessat completament per la CV-15 . En una direcci, aquesta carretera connecta el poble amb la CV-10  i, des d'ac, amb Castell de la Plana.
En l'altra direcci, la carretera arriba fins al paratge de la Pobla de Bellestar, on es bifurca. Una de les seues branques s la  CV-173 , i uneix el poble amb Mosquerola. L'altra branca entra en la provncia de Terol cap a l'Anglesola, enllaant-se amb l'  A-227 .

Histria.
 Fundaci .
Els seus primers orgens es perden a la prehistria. Bona prova d'aix en sn el poblat de l'edat del bronze de l'Ereta del Castellar (encara sense estudiar en profunditat), els nombrosos jaciments ibrics amb qu compta el terme (com ara el castell del Mallo, un altre dels que es consideren primers poblaments del terme), algunes pintures rupestres com les del barranc de la Gotera i les restes romanes trobades al terme (monedes, antigues calades...). 

La veritable fundaci del poble, per, es va donar el 7 de febrer de 1239. El seu fundador va ser en Blasco I d'Alagn, que la va denominar Rivus Truitarum o Riu de les Truites (a la zona que actualment es coneix com a "Pobla de Sant Miquel"). El pont gtic que creua el Riu de les Truites va ser el que el rei Jaume I, segons el seu Llibre dels Fets, va utilitzar per entrar per primera vegada a terres castellonenques i, per tant, valencianes.

Amb els anys, per, la ubicaci del nucli poblacional es va canviar a l'actual, a un altipl ms ben situat. No s fins el 1274, 35 anys desprs de la seva fundaci, que apareix per primera vegada el nom de Vilafranca. Amb aquest canvi de nom es volien expressar dues coses: "vila", s a dir, que no era una aldea depenent de Morella ni de cap altre castell; i "franca" o lliure, s a dir, que depenia directament del rei.


 Aldea de Morella .
Desprs de pertnyer a la casa d'Alag, a la d'Anglesola desprs i desprs tornar a la d'Alag, es va incorporar als Trmens Generals del Castell de Morella el 14 de maig de 1303. El 27 de desembre de 1333, els vilafranquins es van rebellar contra les decisions dels jurats morellans, iniciant-se amb aquest acte la seua lluita per la independncia de Morella, que duraria quasi quatre segles.

Hi va haver una srie de disputes amb Mosqueruela, perdent el castell del Mallo i la pedania de la Estrella, entre 1335 y 1340.

El rei Pere el Cerimonis va autoritzar la construcci de muralles i va concedir la independncia de Morella el 8 de juny de 1358; per 11 anys desprs va canviar d'idea i va anular el privilegi, amb el que la construcci de les muralles va resultar una causa massa costosa pel poble. Va ser Felip IV qui va entendre la crrega financiera que aix suposava per a les aldees, que a ms de la construcci de la muralla havien de pagar tributs a Morella, i (com a compensaci als serveis prestats a les guerres de Frana i Catalunya) les va independitzar.

Va ser el prcer notari Joan Baptista Penyarroja qui va aconseguir de Carles II la independncia de totes les aldees i la seua erecci en viles reials.

Desprs de la independncia.
Durant la Guerra de Successi, la vila va prendre partit pel arxiduc Carles d'ustria.

Tot i que sempre hi va haver un important nucli tradicionalista i va ser fill del poble un guerriller tan fams com "El Serrador", Vilafranca va prendre part pels liberals d'Isabel II; per Cabrera la va prendre per sorpresa el 1834. Desprs va ser una altra vegada fort lib eral fins que es va rendir per trobar-se allat entre els dominis carlistes. Al seu terme es van lliurar dues batalles memorables: la del "Mas de la Carrasca" i la del "Pla de Mosorro", el 28 de juny de 1875, guanyada per Jovellar, Azcrraga i Villaviciosa, contra Dorregaray, Cucala i Villalan (que va morir a la batalla). S'ha considerat aquesta batalla com el principi del fi de la guerra entre el centre i Valncia.

 Nomenclatura i comarcalitzaci .

Durant molts anys s'han utilitzat per a Vilafranca nomenclatures histricament incorrectes. La ms freqent s Vilafranca del Cid, intentant justificar la presncia del mot "cid" no com a tribut al Cid, mercenari de la Reconquesta (que va morir 140 anys abans de la fundaci del poble), sin com a adaptaci fontica del mot rab "Seit", nom que segons aquesta teoria utilitzarien els autctons per a referir-se a Blasco I d'Alagn. Aquesta explicaci, a ms de no tenir base histrica, s illgica, donat que no t sentit que els pobladors cristians es refereixin al seu senyor, tamb cristi, utilitzant un mot rab. Aquesta nomenclatura es pot trobar per primera vegada a 1749, i no es consolida fins el regnat d'Isabel II.

La segona denominaci incorrecta s Vilafranca del Maestrat, que com es pot observar a la secci d'histria, no t cap sentit. Evidentment, no podia ser "del Maestrat" (s a dir, depenent del Maestre de l'ordre del Temple) una vila que havia estat creada "franca"; s a dir, que una vila no pot ser al mateix temps "depenent" i "lliure". La primera vegada que s'utilitza aquesta denominaci s molt ms moderna que la anterior, i tots els autors apunten que va ser una invenci de Sanchis Guarner al 1950.
La denominaci histricament correcta s, per tant, Vilafranca, sense cap afegit. Tot i aix, l'Ajuntament de Vilafranca accepta com a denominacions oficials tant "Vilafranca" (en catal) com "Villafranca del Cid" (en castell).

En quant a la comarcalitzaci,  Vilafranca va ser aldea de Morella, i per tant pertany histricament a la comarca dels Ports de Morella. A ms, Vilafranca no va pertnyer mai al Maestrat vell de Montesa. Tot i aix, la divisi en DTH de la Generalitat Valenciana agrupa el municipi a la comarca de l'Alt Maestrat.

 Administraci .


La composici de l'ajuntament elegit a les eleccions municipals de 2007 s :







Demografia.



El padr municipal de l'1 de gener de 2007 diu que Vilafranca compta amb 2.480 habitants, 1.206 homes i 1.274 dones. A ms, el poble compta al seu cens amb 182 estrangers (90 homes i 92 dones), que representen el 7'3% del total. La distribuci per edats de la poblaci s la segent:

 Menors de 16 anys: 310 (156 homes i 154 dones);
 De 16 a 64 anys: 1.545 (803 homes i 742 dones);
 De 65 anys i ms: 625 (247 homes i 378 dones);

Si s'observa la pirmide de poblaci que s'adjunta es pot estudiar la poblaci per edats amb ms detall. Aix, es pot observar que es tracta d'una poblaci envellida, amb la majoria de poblaci concentrada entre els 30 i els 45 anys. 


Vilafranca l'nic dels pobles del seu entorn que, tot i l'envelliment ja esmentat ha aconseguit mantenir la poblaci tot i la despoblaci generalitzada del medi rural que va tenir lloc durant el segle XX. Aix es pot veure grficament a la figura que s'adjunta. A ms, cal tenir en compte que Vilafranca ha passat de representar el 10'10% de la poblaci de la comarca dels Ports l'any 1900 al 29'33% l'any 2000. Probablement, aquest fet es deu a la presncia de la indstria a la localitat.

Llocs d'inters.


Monuments religiosos.
Ermita de Sant Miquel. s l'esglsia de l'antic poblament del "riu de les truites". s una esglsia romnica-gtica, "de conquesta", de finals del segle XIII. Retaule de Bernat Serra, que est datat en 1429.
Ermita de Sant Roc. Esglsia barroca del segle XVIII dedicada al patr de la vila. Actualment en estat runs.
Ermita de Santa Brbara. Esglsia barroca del segle XVIII, tpica de les comarques castellonenques. Cont frescos recentment restaurats.
Esglsia Parroquial. Monument renaixentista edificat entre 1567-1572, sota la direcci Raimn de Pertusa i Pere Maseres. Un de los edificis ms destacats del segle XVI valenci, restaurat durant els darrers anys. Formen tamb part del conjunt el campanar i l'anomenada torre de Conjurar, una construcci de planta quadrangular que es troba actualment en procs de restauraci.
Santuari de la Mare de Du del Llosar. Dedicat a la copatrona de Vilafranca. Esglsia del segle XVII i plaa semiporticada del segle XIX, coneguda com "els arcs del Pare Plcid".

Monuments civils.
Pont de la Pobla de Bellestar. Sobre el "Riu de les Truites"; pont gtic de finals del segle XIII, de gran importncia histrica.
Portal de Sant Roc. Conegut com "el portalet", pertany al segle XIV, i s l'nica resta de les muralles de la vila.
Antic Hospital. Ubicat davant del Portalet. Actualment s seu de diverses associacions, com ara la comissi de festes.
Cases Senyorials. Al casc antic. Destaquen la casa dels Penyarroja, les cases modernistes (com la casa de Julio Monfort o la casa del farmacutic Enric Segura) i la antiga seu de la Confraria Major, de portalada barroca.
Casa i clnica del Dr. Manuel Palomo. Coneguda popularment com El Moderno, s un edifici modernista que data de 1926. Es troba a la plaa Blai d'Alag.
Ajuntament. Edifici gtic de finals del segle XIV o principis del XV. Actualment usat com a sala de plens, per no cont les oficines municipals. A la sala de plens es troba el retaule de Valent Montoliu, pintat el 1455 i que ha sigut qualificada per alguns crtics com la millor pintura del segle XV valenci. A ms, l'anomenada "sala gtica" s'utilitza actualment com a sala d'exposicions. Allotja tamb la colecci museogrfica municipal i l'Oficina de Turisme.
Llotja. Antigament dedicada al comer local, es conserven els arcs ogivals. Actualment acull la guarderia municipal i el Museu de la Pedra en Sec. Al davant seu t el Pilleric, gran pedra rodona que s'utilitzava per a lligar als criminals per a exposar-los davant la gent.
A l'antic escorxador s'est construnt la seu de la Mancomunitat dels Ports;
'Forn Medieval Construit a finals del segle XIII quan es trasllada el poble a l actual emplaament. El rei Pere IV li l don el 1358 a un metge anomenat Pere Ros pels serveis prestats durant la Peste Negra.Recentment restaurat per la cooperativa de cases rurals Vilatur, se li done us com a salo d usos multiples. Es pot visitar juntament amb  la casa rural Portal del forn;

 Museus .
 Colecci museogrfica municipal. Allotjada a l'antic Ajuntament gtic, recull una mostra de minerall i fssils de la localitat.
 Museu de la Pedra en Sec. A l'edifici de la Llotja, cont panells, maquetes i audiovisuals sobre les construccions de pedra en sec tpiques de la localitat.
 Museu Parroquial. Allotjat a la sagristia menor de l'Esglsia Parroquial des de 1974, per probablement passar a la Torre de Conjurar quan finalitzi la seva restauraci. Cont les obres d'art de caire religis del patrimoni eclesistic. Hi destaca una mostra d'indumentria religiosa del segle XVI.

 Paratges naturals.
 Bosc de la Palomita. Paratge natural municipal;
Les coves del Forcall. Paratge natural situat al sud de Vilafranca, a pocs kilmetres del nucli urb. Es tracta d'una srie de formacions de pedra calcria situades al voltant d'un barranc, pel llit del qual s'accedeix al paratge.

 Celebracions .

Publicata de Sant Antoni (cap de setmana ms proper al 17 de gener) - Una de les seues festivitats ms antigues, inclou la representaci teatral de la vida del Sant i la crema de la "barraca", aix com altres actes com l'"alto a la malea".
Sant Blai (cap de setmana ms proper al 3 de febrer) - Ms modesta que Sant Antoni, es celebra una rondalla i "joies".
Pasqua Llosar (dilluns de pasqua de Pentecosta, mes de juny) - La primera de les festes dedicada a la Mare de Du del Llosar i la menor. Els vilafranquins van en romeria fins a l'ermita del Llosar, on es reparteix un desdejuni a base de llet de cabra o ovella.
Capsigrany (mitjans de juny) - Mostra de teatre que es celebra des de l'any 2000 i que ocupa diversos espais del poble durant tot un cap de setmana. Organitzada, principalment, per l'associaci cultural "La Xalera".
Sant Cristfol (3r diumenge de juliol) - Festa dedicada als conductors, amb benedicci dels autombils.
Fira de la Magdalena (cap de setmana ms proper al 22 de juliol) - Antiga fira de bestiar recuperada el 1996 i ampliada a tots els sectors comercials (tot i que encara conserva una part important de bestiar).
Festes Patronals (setmana del 15 d'agost) - La major festivitat local en quant a assistncia, celebrada en honor a Sant Roc.
Dia de la Mare de Du del Llosar (8 de setembre) - La festa religiosa ms important del poble. Els vilafranquins, una vegada ms, van en romeria a l'ermita del Llosar, on es reparteixen els tpics pastissos.

A ms, Vilafranca s una de les seus de l'Aplec dels Ports. Aquesta festivitat reivindicativa es va cellebrar al poble els anys 1982,1991 i 2001, i est previst que s'hi torni a celebrar l'any 2010.

 Msica .

 Msica de banda .

La Uni Musical de Vilafranca es va fundar l'any 1928. Durant els anys seixanta, va tenir tamb una prolongaci comico-musical anomenada "Los Bohemios". Actualment el seu director s Pau Monfort, director amb el qual han aconseguit diversos primers i segons premis al Certamen Provincial de Bandes, Certamen Internacional "Ciutat de Valncia" i Certamen de la Comunitat Valenciana. Han editat 5 lbums:
 Vilafranca 8 de Setembre, un recull de la msica que es toca el dia de la Mare de Du del Llosar a Vilafranca. Gravat a la Biblioteca de Vilafranca.
 Concert, amb diverses obres tocades a certmens i gravades en directe.
 The Lord of the Rings, simfonia per a banda composada el 1988 pel msic holands Johan de Meij.
 75 Aniversari de la UMV,  primera obra gravada en estudi de la banda.
 Vesprada de Bous a Vilafranca, en collaboraci amb el Club Taur de Vilafranca.

A ms, al poble existeix un ball tpic, anomenat ball pla, que es troba a diverses poblacions de la zona i arreu del territori catalanoparlant. Es balla en tres ocasions a l'any: a Sant Cristfol, a les festes patronals i el dia de la Mare de Du del Llosar. Aquest ball es va enregistrar, amb un tempo ms lent del que s'utilitza per a ballar, i est incls a l'lbum Vilafranca 8 de Setembre.

 Msica moderna .

El poble ha tingut diversos grups des dels anys seixanta, que inclouen Los Villfranc's, Grupo Ciclo, Adesiara (que cultivaven la msica folk, amb un CD editat desprs de la seua reuni l'any 2003), Ciclades (format per components dels grups anteriors), Alinodoro, Primera Toma (pop amb elements dels anys 80, sobretot de la new wave) i Alimanya (encara en actiu i amb una maqueta editada). Alguns d'aquests grups van ser objecte d'un tribut durant les festes patronals de 2003. Per a l'ocasi es va editar un CD que inclou temes de Los Villfranc's, Adesiara, Ciclades i Primera Toma, sota el nom dAquella nit de festes... 2003.

 Altres .
A ms, el poble ha comptat durant la seua histria amb grups dedicats a la rondalla i la jota, Tambe en determinades epoques ha estat interesant el repertori musical-coral que s ha dut a terme. A principis de segle hi havia un cor a l esglesia que interpretava les peces que anaven fent-se populars desde la seu tortosina, per exemple la missa de botazo, la missa de Perosi, motets sacres com el tota pulchra,etc. Especial menci te el septenari a la mare de deu dels dolors que requeris una preparaci vocal important per a poderlo assumir com a repertori.  El 1986 va desapareixer l ultima coral que preparava Antonio Andres i dirigia el ja finat Cristobal Badenes.

 Esports .
Donada la seua evoluci industrial, Vilafranca va rebre des dels inicis del segle XX una gran quantitat de personal especialitzat de fora, que van portar el futbol a la localitat. Aix va fer que Vilafranca fu un dels primers pobles del seu entorn en tenir club de futbol, que com a mnim ja existia als inicis de la dcada dels 30. L'actual C.F. Villafranca es va fundar l'any 1977. Compta amb un equip amateur, que juga a la 2a Regional, Grup 1; i un equip juvenil, fundat als anys 80 i que disputa la 3a Regional.

A ms, Vilafranca compta amb un club d'escacs i el Club Frontenis Vilafranca, entre d'altres. Entre les seues infraestructures esportives destaquen el camp de futbol "El Serrito", un poliesportiu i un front cobert.

Personatges importants.

Marcelino Andrs y Andrs metge i botnic que va investigar la flora i fauna africanes.

 Referncies .



 Enllaos externs .

 Pgina oficial de l'Ajuntament de Vilafranca.
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38245" title="Vilar de Canes" nonfiltered="78" processed="78" dbindex="15083">


Vilar de Canes s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca de l'Alt Maestrat.

El terme municipal limita amb els de Benassal, Ares del Maestrat, Albocsser, Culla i La Torre d'en Besora.

 Geografia .
La seua superfcie est solcada pels barrancs d'En Seguer, la Telleria i de la Fresc i per la Rambla Carbonera. Les principals altures sn la serra de Foies, el Tossal Red i el Maxorral. El paratge ms freqentat s el brollador de La Font del Mas del Senyor. Els vilarins viuen molts dispersos, al poble i als masos: Segarreta, Segarra, Hostal, Romeu, Senyor, Sol, Cogullades, Pallisa, Cap del Moro, etc.

 Histria .
Histricament formava part de la tinena de Culla, senyoriu que des del 1235 va pertnyer a Balasc d'Alagon  i desprs a Guillem d'Anglesola; son fill, del mateix nom, va donar el lloc el 13 de desembre del 1273 a Bernat de Montpalau  i a sa dona, Guillema, i va ser aquesta i son fill Pere de Montpalau  els que donaren una carta pobla a Domenec Matamoros, Bernat de Sagarra, Berengari Vilamanya, Bernat Vilamanya, Berengari Gomar, Arnau Igualada, Miquel Rovira, Pere Segarra, Arnau Querol i Gita, muller de Gil Girona i a altres habitants, amb jurisdicci civil i criminal amb el mer i mixt imperi, el 19 de desembre del 1316. Del 1294 al 1312 fou senyoriu de l'orde del Temple, i des del 1319 hom emmarc en el senyoriu de l'orde de Montesa, per mantenia el domini directe la famlia Montpalau . 

 Demografia .
La improductivitat del seu terreny ha propiciat durant el segle XX una fort emigraci vers nuclis industrials, la qual cosa ha produt un important descens demogrfic.



 Economia .
La ramaderia intensiva i el conreu de l'ametler i l'olivera hi sn les niques activitats econmiques.

 Monuments .
 Antiga almssera. ;
 Esglsia de la Purificaci de la Verge. Del segle XVIII.
Va Ser realitzada segons traces de Francesc Monfort sobre runes de l'antiga capella, i respon al tipus d'esglsia de sal amb tres naus.

 Festes i celebracions locals .
 Sant Antoni. El 17 de gener.
 Sant Blai. El 3 de febrer.
 Festes majors. Se celebren la primera quinzena d'agost en honor a Sant lloren i Sant Roc.

 Enllaos externs .

 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38246" title="Comtat de Longueville" nonfiltered="79" processed="79" dbindex="15084">
El comtat de Longueville fou una jurisdicci feudal de Normandia.

Fou creat passat el 1040 per Guillem I el conqueridor i donat al seu fidel Gautier Giffard que va morir el 1083. La seva nissaga va continuar fins a la conquesta francesa de pares a fill, els tres primers dits Gautiers i els tres segents dits Guillem. 
Desprs de la ocupaci francesa el 1204, va estar a la corona durant mes de cent anys i el 1305 fou donat, com a senyoria, a Enguerrand de Marigny. Aquest fou condemnat per alteraci de moneda, creaci de taxes, pillatge de diners destinats al Papa, saqueig de boscos reials i fins i tot per bruixeria. Fou penjat el 30 d'abril de 1315. La senyoria va tornar a la corona i el 1319 fou donada a Lutis comte d' Evreux, fill de Felip III de Frana, mort aquell mateix any el 19 de maig de 1319, que el va transferir al seu fill Felip d'Evreux que va morir el 19 de desembre de 1343 i va passar al seu tercer fill mascle Felip de Navarra, mort el 1365, i en aquest any, el germ gran de Felip de Navarra, el rei Carles el dolent, la va haver de cedir al rei Carles V de Frana. El 1365 la senyoria fou conferida a Bertran Du Guesclin. El 1415 fou ocupada pels anglesos i confiada com a comtat a Arquimbald de Grailly, comte de Foix i captal de Buch que el va transmetre al seu fill Gast, que va rebre tamb el comtat de Benaugs i el captalat de Buch a mes d altres senyories. Per motius politics el rei angls la va prendre a Gast i al morir Archibald Douglas a qui volia donar-la, la va entregar a Joan d'Hartcourt comte d'Aumale i Harcourt, vescomte de Saint Sauveur, i senyor de Elbeuf entre altres (vers 1524). Mort Joan VIII el 1428 va passar a la seva filla Joana casada amb Joan III de Rieux i va quedar a la famlia Rieux. El 1454 el rei de Frana la va donar com a comtat a Joan, bastard d'Orleans (fill natural de Llus I duc d'Orleans i de Marieta d'Enghien senyora de Cany), que el 1439 havia estat nomenat comte de Dunois, i que va morir el 24 de novembre de 1468, casat amb Maria d'Hartcourt (morta el 1464). Joan va ser a mes a mes comte de Mortain, comte de Gien, comte du Perigord, comte de Vertus, comte de Porcien i senyor de Millanay, Vernon, Anneville, Parthenay, Secondigny, Chteaudun, Valbonnais i Romorantin. El seu fill Francesc I el va succeir i fou a mes a mes comte de Montgomery, comte de Tancarville i vescomte (abans baronia) de Melun; va morir el 1491. Llus XII de Frana la va erigir en ducat de Longueville pel net de Joan, Francesc II (mort el 1513), fins llavors comte de Dunois i de Longueville. L herncia va passar a la seva filla Ramona que va morir el 1515 sense descendents vius, i llavors va passar al germ de Francesc II, Llus I que a mes fou princep de Chtellaillon i vescomte d'Abberville, mort el 1516. El seu fill Claudi va morir el 1524 succeint-lo el seu germ Llus II mort el 1537, que va deixar els bens als seu fill Francesc III el petit duc, que fou comte de Neufchtel i va morir el 1551. El seu germ el va premorir i l'herncia va recaure en Lleonori, fill de Francesc (germ de Llus II, que havia rebut el marquesat de Rothelin, el vescomtat de Melun i el principat de Chtellaillon, i havia mort el 1548). Va morir el 1573 i el va succeir el seu fill Enric I que va ser assassinat el 1595, el mateix any que va nixer el seu fill i successor Enric II, que fou comte de Saint-Pl i va viure fins el 1663. Va deixar l'herncia al seu fill Joan Llus que va abdicar el 1664. Sa germ (bastard) Carles va ostentar els ttols fins el 1672.

Llista de comtes, senyors i ducs de Longueville .

Gautier I Giffard 1045-1083;
Gautier II 1083-1102;
Gautier III 1102-1164;
Guillem I 1164-1173;
Guillem II 1173-c. 1200;
Guillem III c. 1204;
corona francesa 1204-1305;
Enguerrand de Marigny 1305-1315;
corona francesa 1315-1319;
Llus d'Evreux 1319;
Felip d'Evreux 1319-1343;
Felip de Navarra 1343-1365;
Carles el Dolent de Navarra 1365;
Bertran de Du Guesclin 1365-1380;
a la corona 1380-1415;
Arquimbald de Grailly 1415-1416;
Gast de Grailly 1416-1424;
Archibald Douglas 1424 (mort el 17 d'agost de 1424);
Joan VIII d'Hartcourt 1424-1428;
Joana 1428-1454;
Joan III de Rieux 1428-1431 (esps);
Joan d'Orleans comte de Dunois 1454-1468;
Francesc I 1468-1491;
Francesc II 1491-1513 (primer duc);
Ramona que va morir el 1513-1515;
Llus I 1515-1516;
Claudi 1516-1524;
Llus II 1524-1537;
Francesc III el petit duc 1537-1551;
Lleonori 1551-1573;
Enric I 1573-1595;
Enric II 1595-1663;
Joan Llus 1663-1664;
Carles 1664-1672;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38249" title="Age of Empires" nonfiltered="80" processed="80" dbindex="15085">

Age of Empires s una srie de videojocs d'estratgia en temps real desenvolupada per la multinacional americana Ensemble Studios.

Estil de joc.
Age of Empires s un joc d'estratgia que es divideix fonamentalment en dues facetes: una econmica i una altra de guerra. El primer aspecte del joc consisteix a construir les bases de la civilitzaci, assegurant el flux i gesti adequats de recursos per a poder evolucionar al llarg de la partida. L'aspecte bllic del joc consisteix a lliurar batalles contra els oponents, aquestes batalles es poden disputar en terra o en el mar.

Existeixen diversos tipus de partida disponibles, que sn els segents: campanya, partida estndard, escenari o campanya personalitzats i multijugador. Les campanyes solen consistir en una srie d'escenaris freqentment relacionats entre si que narren la histria d'una civilitzaci en concret. Cada escenari estableix diferents objectius a assolir per a superar el nivell, sent aquests bastant variats. La manera multijugador permet jugar partides a travs d'una xarxa local o d'internet entre diversos jugadors.

La saga comptava a finals de 2006 amb tres versions amb les seves corresponents expansions, que afegeixen nous escenaris i civilitzacions a cada versi. A ms, existeixen versions tant per a telfons mbils com per a diverses consoles, incloent la Playstation 2 i la Nintendo DS.

Ttols disponibles.
 Age of Empires (1997);
 Age of Empires: Rise of Rome (1998);
 Age of Empires II: The Age of Kings (1999);
 Age of Empires II: The Conquerors Expansion (2002);
 Age of Mythology (2002);
 The Titans Expansion;
 Age of Empires III: Dawn of a New Age (2005);
 Age of Empires III: The Warchiefs;
 Age of Empires III: The Asian Dynasties;
 Age of Empires II: Mobile Edition (telfon mbil);

 Enllaos externs .
Web de Microsoft dedicada a la srie de Age of Empires;
Ensemble Studios;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38251" title="La Batalla per Wesnoth" nonfiltered="81" processed="81" dbindex="15086">

La Batalla per Wesnoth (The Battle for Wesnoth o simplement Wesnoth) s un videojoc d'estratgia per torns.

Pertany al programari lliure i s de codi obert, es distribueix sota la llicncia GNU GPL. L'ha desenvolupat una comunitat d'usuaris i est tradut a 30 idiomes, entre els quals el catal.

Es pot jugar als sistemes operatius Linux, BeOS, FreeBSD, Mac OS X, NetBSD, OpenBSD, Solaris i Windows.

Est basat en un univers virtual fantstic amb una mitologia similar a la d'obres com El Senyor dels Anells, amb elfs, nans, orcs, trolls, ents, sirenis, ogres i dracs.

 Msica .
La comunitat que mant el joc ha buscat compondre una banda sonora original de msica clssica orquestral per al joc.


 Enllaos externs .

Web matriu;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38266" title="Lava" nonfiltered="82" processed="82" dbindex="15087">

La lava s la part del magma que ha arribat a la superfcie. Es una roca de tipus magmtica volcnica de color negre; el seu aspecte es que es veuen bimbolles d'aigua i per aix es lleugera. No te principals minerals ja que s'ha refredat tan rpidament no s'han pogut formar ja que els minerals per formar-se han de tenir molt de temps. Depenent del seu origen es troben estos tipus de laves:

lava cordada Com el seu nom indica, t una superfcie ondulada a llisa. Tenen unes rugositats que s'assemblen a cordes. A aquest  tipus de laves tamb se les coneix amb el nom de laves pahoehoe.
lava aa s un tipus de lava basltica que t una superfcie de blocs aspres i desiguals i rugositats. Les colades de lava aa avancen lentament a una velocitat de 5 a 50 metres per hora. La seva superfcie freda s fragmentada per l'eixida de gasos que produxen nombrosos buits.
lava encoixinada s lava basltica que se solidifica en un ambient subaqutic i t una aparena que s'assembla a un apilament de coixins.


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38267" title="DEB" nonfiltered="83" processed="83" dbindex="15088">


DEB s l'extensi dels paquets installadors de programari. Igual que el terme Debian rep el nom del de la dona del fundador de Debian Ian Murdock, Debra Murdock.

Els paquets de Debian sn arxius estndars d'Unix que inclouen dos arxius tar comprimits en gzip: un d'ells que controla la informaci i un l'altre cont les dades.

El programa predeterminat per gestionar aquests paquets s el dpkg, generalment a travs del sistema APT.

Els paquets deb es poden convertir a d'altres formats usant l'aplicaci Alien.

Implementaci.
El fitxer deb s'implementa en un fitxer ar. El deb est dividit en tres fitxers bsics:
 debian-binary - nmero de versi del format del paquet deb;
 control.tar.gz - l'informaci de tots els metapaquets;
 data.tar.gz - els fitxers installables;

 Vegeu tamb .
 Sistema de paquets rpm;
 Debian;

 Enllaos externs .
 PMF de Debian: El sistema de gesti de paquets;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38269" title="Escut de Palma" nonfiltered="84" processed="84" dbindex="15089">



Blasonament.
L'escut de la ciutat de Palma s organitzat mitjanant la uni en un camper quarterat dels senyals municipal (el castell de l'Almudaina) i reial (els anomenats Quatre Pals). El seu blasonament, per tant, s el segent: escut quarterat: 1r i 4t quarters d'or, quatre pals de gules; 2n i 3r quarters d'atzur, un castell d'argent damunt ones i amb una palmera a dalt. L'escut est timbrat amb una corona reial nua amb una rata pinyada de sable (negra) amb les ales obertes.

La forma de l'escut s caironada (forma tpica dels escuts municipals de soca catalana). La corona reial indica que fou capital del Regne de Mallorca. Els pals indiquen la vinculaci a la dinastia catalana. El castell damunt ones representa un regne damunt la mar, representat pel castell reial de l'Almudaina de Palma. La palmera damunt el castell s un afegit humanista, fet al segle XV quan es relaciona la ciutat de Mallorca amb la Palma romana, es tracta doncs d'un smbol parlant. La rata pinyada s una evoluci de l'empresa o divisa de la vbria o Drac Alat usada com a cimera reial des de Pere el Cerimonis i fins a Carles I, per tant, com a senyal de la casa reial catalano-aragonesa s redundant amb els Quatre Pals.

Histria.
L'escut procedeixen del segell atorgat per Jaume I als prohoms de Mallorca l'any 1269, concessi confirmada per San I de Mallorca l'any 1312, que hi afeg el senyal reial i n'estengu l's a l'escut i a la bandera. Fins a la Guerra d'Ocupaci o de Successi, l'escut fou el de la Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca, amb jurisdicci sobre tota l'illa, i desprs esdevingu el de la ciutat de Mallorca, ara anomenada Palma. Desprs de la concessi a la Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca per Mart l'Hum del privilegi d'usar la divisa reial de la vibra (modernament dita Drac Alat) com a cimera a la festa de l'Estendard (1407), els jurats d'aquesta instituci usaren la divisa damunt el seu propi escut i aquesta combinaci es troba usada durant el segle XVI. Identificada la cimera amb Jaume I i representada des del segle XVII com una rata pinyada, s un smbol present tamb als escuts de Barcelona i Valncia, d'alguna altra poblaci i de diverses institucions civils.

L'escut de Palma tamb s'ha emprat com a escut de la Diputaci Provincial de les Balears, tant amb quatre pals com amb dos, de Mallorca i ara del Consell Insular de Mallorca, per, en aquest darrer cas amb diferncies: l'escut del Consell Insular s caironat, s troba superposat al reial i del pas, el dels Quatre Pals, i els pals coincideixen amb els dos del 1r i 4t quarter, mentre que als altres dos quarters no hi ha la palmera dalt del castell i la corona no s la reial sin una de comtal. La superposici dels dos escuts i l's de la corona comtal s una imitaci de l'actual escut de la Diputaci Provincial de Barcelona. Pel que fa al nombre de pals als quarters primer i quart el ms freqent ha estat de quatre, encara que en algun perode, com el segle XV, sovint n'hi ha hagut tres; actualment els quatre pals distingeixen l'escut de Palma del propi del Consell Insular de Mallorca, amb dos pals, a banda de la diferncia de corona i en la cimera.

L'Ajuntament de Palma ha adaptat l'escut a la imatge corporativa. Aquest escut porta la Ratapinyada del mateix color que la corona, daurada, i canvia la bordura emprada a la segona meitat del segle XX per una de ms senzilla, tamb daurada, per separada de la vora de l'escut. La corona no s tancada amb diademes.

Enllaos externs.
Els smbols de les Illes Balears ;

Fonts.
Antoni I. Alomar, Les armes mtiques de Jaume I procedents de Mallorca, Palma, 1994.
Consell General Interinsular, Recull de dades sobre la bandera de les Illes Balears, Palma de Mallorca, 1980.
Benet Pons i Fbregues, La bandera de la Ciudad de Mallorca, Palma, 1895.
Benet Pons i Fbregues, La bandera de Mallorca. El sello y el estandarte, Palma de Mallorca, 1976.
Ramon Rossell Vaquer, La bandera, l'escut..., Mallorca, 1981.
Ramon Rossell Vaquer, La bandera, l'escut... (II), Mallorca, 1983.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38271" title="George Armstrong Custer" nonfiltered="85" processed="85" dbindex="15090">

El tinent coronel George Armstrong Custer (New Rumley, Ohio, 6 de desembre  de 1839 - Montana, 25 de juny de 1876) va ser un oficial de cavalleria dels Estats Units durant la Guerra civil americana i les guerres ndies, recordat per la seva derrota i mort a la Batalla de Little Bighorn contra una coalici de tribus ndies liderada per Sitting Bull.

 Guerra civil .
En G. A. Custer va sortir de West Point amb el grau de segon tinent el 1961, essent el darrer de la seva promoci, i es va incorporar com a oficial d'estat major a un regiment de cavalleria en plena batalla de Bull Run. Essent oficial d'estat major, la seva  audcia i energia, concretament durant el reconeixement cap el riu Chickahominy, li facilitaren que fos conegut pel general George McClellan que el nomena ajudant de camp amb el grau de capit.

Enllaos externs.

The Friends of the Little Bighorn Battlefield;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38275" title="Adrastea (satllit)" nonfiltered="86" processed="86" dbindex="15091">

Adrastea s el segon satllit de Jpiter per ordre de distncia al planeta. Forma part del grup d'Amaltea. Va ser descobert en les fotografies preses per la sonda espacial Voyager 2 el 1979 i va rebre la designaci provisional S/1979 J 1 (IAUC 3454) desprs de la publicaci del descobriment en la revista Science (vol. 206, p. 951, 23 de novembre de 1979). El 1983 va prendre oficialment el nom de la nimfa Adrastea, que va rebre l'encrrec de criar a Zeus. Tamb es coneix amb el nom de Jpiter XV.

Va ser el primer satllit en ser descobert a travs de les imatges preses per una sonda espacial en lloc de ser trobada a partir de fotografies fetes amb un telescopi.

Adrastea es troba dins del principal anell de Jpiter i pot ser la font de part del seu material. La seva rbita es troba dins del radi de l'rbita sncrona del planeta, pel que les forces de marea causen un lent descens en la seva altura orbital. Encara que tamb es troba dins del lmit de Roche de Jpiter, s prou petita com perqu les forces de marea no provoquin la seva destrucci.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38277" title="Donas" nonfiltered="87" processed="87" dbindex="15092">
El Donas s una comarca d'Occitnia i, per extensi, de Frana a l'Arija. La principal ciutat s Rouze per la capital s Queragut. s el lloc de naixement del fams trobador Bernat de So. El Donas forma el Cant de Qurigut i 7 comunes. El seu accs es fa normalment a travs del Capcir i del departament de l'Aude, perqu l'accs natural pel Coll de Palhras (Col de Palhires) de 2001 metres est tancat durant 6 mesos de l'any. El pas s alt, entre 750 i 2545 metres. Pels seus boscos se l'anomena el Quebec de l'Arija. El seu punt ms alt amb 2545 metres es el Pic de Baxouilladec; ms fams s el Roc Blanc, d'altura similar, amb el llac de Noubals al seu peu; l'altra muntanya de gran altura es el Pic de Ballbona. Altres estanys i llacs rellevants sn Rabassoles de baix, Rabassoles blau, Rabassoles Negre, l'Estanyet, Estany de Balbona, Estany Petit, Estany de Laurenti, Estany de Queragut i l'Estany de la Camiseta. A Mijanes hi ha una estaci d esqu.

Les comunes del cant sn:

Rosa (Rouze);
Queragut (Qurigut);
Mijanes;
El Pluc (Le Pluch);
El Pla (Le Pla);
Artigues;
Carcaneres (Carcanieres);

 Histria .

Va pertnyer al comtat de Rass fins vers el 972 quan va passar al comtat de Cerdanya. Apareix en mans del comte de Cerdanya el 1035 quan en el seu testament el comte Guifr deix el castell de So al seu fill Ramon. 

El 1208 el rei de Catalunya-Arag va infeudar la regi al comte de Foix a canvi de la seva neutralitat en els problemes successoris del comtat d'Urgell i va seguir els destins del comtat de Foix. Els castells foren infeudats als Ali (Bernat i el seu germ Arnau d'Ali) i desprs del 1258 als So. El 1304 el rei de Mallorca va demanar al comte de Foix l'homenatge per les terres del Donas i va tractar de recuperar el domini prenent posicions al Capcir, a Formiguera, Puigbalador, Creu (llogaret baix el coll de Creu) i a Cerdanya (a vol, Estavar i Carol), tot viles que estaven infeudades a Guillem de So, senyor d'vol (ms tard els So foren vescomtes d'vol), que era el seu vassall, per vassall del comte de Foix pels castells del Donas. Un arbitratge entre el vescomte de Narbona (representant de Gast de Foix) i Pere de Fenollet (representant del rei de Mallorca Jaume) va evitar la guerra, i va establir que el Donas restaria en mans del comte de Foix per aquest seria feudatari de Mallorca. Tamb es va fixar la frontera entre Donas i Capcir d'est a oest, d'Anglars a Canolera, el coll de la Marrana, de la serra fins a l'Aude, Belfumats, coll d'Ars i la lnia de partici de les aiges. El 1311 Bernat de So va bescanviar els castells del Donas per la baronia de Migls. Va pertnyer a la corona francesa del 1589 al 1711 quan fou incorporat als dominis del Marqus de Bonac. Joan Llus d'Usson, marqus de Bonac, nascut el 1672 es va distingir a l'exrcit i en tasques diplomtiques i va morir el 1738. Els seus hereus van conservar el Donas fins a la revoluci. El darrer marqus fou Carles Armand de Bonac que va emigrar desprs del 1789.

Els principals castells foren el de So o Soo o Son (Usson) al sud per la part del Capcir, i el de Queragut (Qurigut, derivat del celta ker acutus, cresta de la roca) pel nord a la part de l'Aude. El de So fou assetjat per la princesa de Viana el 1486. Fou desmantellat com a fortalesa per ordre de Richelieu el 1638 i fou destrut el 1792. Queragut fou incendiat pels catalans el 1589. El 1607 Llus XIII de Frana i va establir una guarnici que estava sota el comandament de Joan de Rocafort al que va succeir el seu fill que es feia dir senyor de Carcaneres; la guarnici fou suprimida el 25 d'abril de 1638. El 1676 fou incendiat pels espanyols i ja no va ser reconstrut. Ambds resten en runes.

El Donas va ser incls en el departament de l'Arija el 1790.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38282" title="Holografia" nonfiltered="88" processed="88" dbindex="15093">
L'holografia s una tcnica avanada de fotografia, que consisteix en crear imatges sobre suport pla que per illusi ptica semblen ser tridimensionals. Per fer-ho s utilitza un raig lser que grava microscpicament una pellcula fotosensible. Aquesta, al rebre llum des de la perspectiva adequada, projecta una imatge en tres dimensions. A ms, processades i illuminades de forma adequada, les imatges poden aparixer sortint-se dels seus lmits, enfora o endins del marc, i l'observador, sense necessitat de cap accessori, les pot veure sense discontinuitats i variant les perspectives depenent de la seva posici. 

L holografia va ser inventada el 1947 pel fsic hongars Dennis Gabor (1900-1979), que per aix va rebre el Premi Nobel de Fsica el 1971. El descobriment va ser un inesperat resultat de la recerca per millorar els microscopi electrnic, en qu Gabor va plantejar un problema interessant: quan s illumina una escletxa amb llum d un sol color, s obt una figura de franges que permet conixer la forma i dimensions de l'escletxa. Tenint la informaci, qu necessitarem per veure l'escletxa? Gabor va descriure el procs de descodificaci de la informaci fotografiada: calia trobar la manera de registrar la inclinaci dels rajos de llum que arriben a la pellcula fotogrfica. 

La diferncia entre l'holografia i la fotografia s entn millor si es considera qu s, de fet, una fotografia en blanc i negre: una recopilaci punt per punt de la intensitat dels rajos de llum que formen una imatge. Cada punt de la fotografia recull noms una cosa, la intensitat de l'ona de llum que ilumina aquell punt particular. En el cas d una fotografia en color es recull una mica ms d informaci (en efecte, la imatge s emmagatzema tres vegades vista des de tres filtres de color diferents) de forma que a ms de la intensitat es fa una reconstrucci de la longitud d ona de la llum.

Tanmateix, la llum que produeix una escena real no es caracteritza noms per la seva amplitud i longitud d ona, sin que tamb hem de tenir en compte la fase. En una fotografia, la fase de la llum provinent de l'objecte es perd. En un holograma, l'amplitud i la fase de la llum (normalment a una determinada longitud d ona) queden gravades. Quan es reconstrueix la imatge, la llum provinent de l'holograma s idntica a la que provenia de l'objecte, de forma que obtenim una perfecta imatge tridimensional (encara que normalment s monocromtic, els hologrames en color sn possibles).

Per gravar la fase d una ona de llum a cada punt d una imatge, l'holografia utilitza un feix de referncia que es combina amb la llum provinent de l'objecte (el feix de l'objecte). La interferncia entre el feix de referncia i el feix de l'objecte, degut a la superposici de les ones de llum, produeix una srie de franges de diferents intensitats que poden ser gravades en una pellcula fotogrfica estndard. Aquestes franges formen una mena de xarxa de difracci a la pellcula.



Procs de gravat d'hologrames

Un cop s ha processat la pellcula, si illuminem de nou amb el feix de referncia, la difracci de la franja model sobre la pellcula reconstrueix el feix l'objecte original tant en intensitat com en fase. A causa d aix, la imatge que apareix s tridimensional; l'observador pot canviar el seu punt de vista i veure la imatge rotar exactament com ho faria l'objecte original.
 


Procs de reconstrucci de la imatge

Com que es necessita interferncia entre el feix de referncia i el feix de l'objecte, tipicament s utilitza un lser per produir-la. La llum del lser s dividida en dos feixos, un formant el feix de referncia i l'altre illuminant l'objecte per formar el feix de l'objecte. S utilitza el lser perqu la coherncia dels feixos permet que es produeixi la interferncia, tot i que els primers hologrames es van fer amb altres fonts de llum coherent (molt menys apropiades) com ara lmpares d arc de mercuri.

La longitud de coherncia del feix determina la profunditat mxima que pot tenir la imatge. Un lser tpicament t una longitud de coherncia d uns quants centmetres, suficient per un holograma profund. Els punters lser tendeixen a tenir menys longitud de coherncia i van ser considerats massa petits per fer holografia. S ha demostrat que aix era incorrecte, i s han fet hologrames amb aquest tipus de lser amb xit.

Es poden fer diversos tipus d hologrames. Els primers varen ser hologrames anomenats de transmissi, els quals sn vistos quan s illumina a travs d ells amb un lser. Ms tard es va inventar hologrames de transmissi que es poden veure quan sn illuminats amb llum blanca i que veiem habitualment en targetes de crdit, CD s, etc. Aquest tipus d hologrames acostuma a incorporar una placa reflectant al darrere per tal de proporcionar la llum "del darrere" per reconstruir les imatges. Un segon tipus d hologrames comprn els de reflexi, en qu la llum prov de la mateixa banda on es troba l'observador.

Un dels avenos ms prometedors en la curta histria de l'holografia ha estat la producci en massa de lasers de baix cost utilitzats en gravadores de DVD i per a altres aplicacions, a vegades tamb tils per a l'holografia. Aquests lasers barats, compactes, en estat solid poden substituir o complementar els cars lsers de gas que s utilitzaven antigament per a fer els hologrames, i estan collaborant a fer l'holografia ms accessible.

El repte actual de l'holografia consisteix a poder registrar hologrficament amb llum blanca, ja que ja s ha aconseguit projectar sobre una pantalla amb llum d aquest tipus per encara no s han pogut crear hologrames.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38283" title="TV3" nonfiltered="89" processed="89" dbindex="15094">

TV3 s el primer canal de la televisi pblica catalana pertanyent a la Corporaci Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). Es gestiona a travs de l'empresa Televisi de Catalunya pertanyent a aquesta Corporaci.

Histria.
Inici.

Les emissions de TV3 van comenar de manera experimental el 10 de setembre del 1983, i de manera regular el 16 de gener del 1984. Aquestes van ser de carcter allegal, ja que no hi havia cap normativa que reguls les televisions.
A partir del 1985, TV3 va expandir la seva cobertura a la resta de territoris de parla catalana i valenciana. Un any ms tard, TV3 va inaugurar la seva seu central a Sant Joan Desp. 
feliu sergi
Des de 1987, TV3 emet un segon canal d'udio sobre gaireb totes les sries de llenguatge estranger i les pellcules amb l'udio original, primer utilitzant el sistema Zweikanalton i actualment utilitzant NICAM. Les sries i pellcules de producci prpia s'emeten normalment en NICAM Estreo, encara que a vegades s'emet una pista de narraci d'udio per a cecs i espectadors visualment deteriorats. En unes altres ocasions, es proporciona una pista amb l'udio en arans.

El 1988, TV3 va comenar un procs de descentralitzaci, primer amb la radiodifusi de programes en arans a la Vall d'Aran i, un any ms tard, va obrir sucursals a Girona, Lleida i Tarragona, i creant el Telenotcies Comarques, un programa de notcies regional ems simultniament a quatre edicions diferents.

El 24 de juliol de 1992 comenaven les emissions televisives del Canal Olmpic, amb motiu dels Jocs Olmpics d'estiu 1992 de Barcelona.
El 19 de desembre del mateix any es va fer la primera edici de la Marat de TV3 dedicada a la leucmia.

El 2002 comenava a emetre en el sistema de TDT. 

El 2004 TV3 feia un pas ms cap al futur amb l'estrena del servei a la carta 3alacarta, que permet la visi en directe de tots els canals de Televisi de Catalunya i tamb de tots els programes de producci prpia. feliu sergi

TV3 va comenar a introduir el format 16:9 en alguns dels seus programes (Frmula 1, El Club, Ventdelpl, El Cor de la Ciutat, gora), que anir augmentant preogressivament durant els prxims mesos, fins a l'emissi quasi completa de tota la programaci. Tamb va llanar un canal de televisi en proves en alta definici el 23 d'abril de 2007, sent el primer radioemissor catal a utilitzar els dos formats.

L'emissora emet continguts generalistes en catal. Tot i que la seva rea de cobertura s en principi Catalunya, grcies a repetidors privats pertanyents a entitats culturals (com ACPV) tamb es pot veure a la resta de Pasos Catalans. Tanmateix, el mar de 2007, la Generalitat Valenciana governada pel Partit Popular, va prohibir les seves emissions en tot el Pas Valenci, i s en novembre del mateix any quan definitivament executar forosament el tancament dels repetidors de TV3. 

Els programes s'emeten tant per senyal analgic convencional com digital terrestre. A ms, alguns programes es repeteixen pel canal informatiu 3/24 i pel canal per satllit TVCi.

Logotips.
Durant la seva histria TV3 ha disposat de diferents logotips:



TV3 en l'actualitat.
TV3 s el tercer canal de televisi ms vist a Catalunya (desembre del 2008), malgrat que diferents estudis aliens a Sofres li donen el lideratge. Sobre la llista dels programes ms vistos hi ha el nou programa d'entreteniment Crackvia, junt amb el programa de stira poltica Polnia i l'Alguna pregunta ms, amb porcions d'aproximadament un 25%, seguit per les dues edicions dels Telenotcies i tamb per les dues ficcions de producci prpia ms importants de la cadena, el serial diari El cor de la ciutat i la telenovella Ventdelpl.

Evoluci de la quota de pantalla mensual, segons les dades d'audincies elaborades per TNS Sofres. Les dades d'audincia es refereixen a Catalunya.



Segons el Consell de l'Audiovisual de Catalunya al seu informe de 2006, la gent de Catalunya pensa que TV3 s el canal ms polticament imparcial, aquell que denuncia millor, i aquell amb la millor famlia i programaci d'esports. s tamb la primera elecci per entretenir i aquell amb la millor programaci global.

Programaci.
Vegeu la llista de programes de Televisi de Catalunya.
TV3, com a servei pblic, emet una programaci generalista. A nivell informatiu TV3 disposa de tres edicions dels Telenotcies, l'informatiu matinal 3/24 i la primeta part d'Els matins. Dintre dels espais informatius setmanals hi ha el programa de reportages socials Entre lnies i el 30 minuts). Pel que fa a l'entreteniment, cont sries de producci prpia (El Cor de la Ciutat, 13 anys i 1 dia i Ventdelpl), sries internacional doblades (Herois, Huff, Duval i Moretti), magazines diaris (TVist, El Club), programes d'humor (Polnia, Alguna pregunta ms), programes esportius (Gol a gol), documentals (Caadors de bolets) aix com pellcules i emissions esportives (partits de La Lliga, Frmula 1).

Referncies.


Enllaos externs.

TV3;
3alacarta, senyal en directe de TVCatalunya.
3cat24, portal de notcies de TV3 i Catalunya Rdio, successor del telenoticies.cat.
Canal de Youtube de TV3;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38285" title="Repblica Socialista Sovitica d'Armnia" nonfiltered="90" processed="90" dbindex="15095">


La Repblica Socialista Sovitica d'Armnia (RSS d'Armnia) s el nom que va rebre Armnia quan va formar part de la Uni Sovitica des del 1936 fins el 1991. Es va constituir com a Repblica Socialista Sovitica el 29 de novembre de 1920. Des del 12 de mar de 1922 fins el 5 de desembre de 1936 va ser part de la RSS de Transcaucsia juntament amb la RSS de Gergia i la RSS de l'Azerbaidjan. El 23 d'agost de 1990 es va canviar el nom i va passar a anomenar-se Repblica d'Armnia, mentre continuava dins l'URSS durant un any abans de declarar-se independent.













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38286" title="Esttua de la Llibertat" nonfiltered="91" processed="91" dbindex="15096">

L'Esttua de la Llibertat (el nom complet s Liberty Enlightening the World, Llibertat enllumenant al mn) s un monument situat a Nova York, sobre la petita illa de Liberty Island (Illa de la Llibertat), al sud-est de Manhattan, a la boca del riu Hudson. Va ser un obsequi de Frana el segle XIX per la celebraci del centenari de la independncia dels Estats Units i va ser inaugurada el 28 d'octubre, 1886.  El monument es va convertir en un smbol de benvinguda als immigrants que cercaven llibertat o oportunitats al nou continent, aix com un smbol universal de la democrcia i de la llibertat.

Va ser realitzada per l'escultor Frdric-Auguste Bartholdi i l'arquitecte Gustave Eiffel. T una altura de 47,50 metres (92,99 metres si s'inclou la base), i representa a una dona sostenint una torxa en la m dreta. En la m esquerra t una taula sobre la qual est inscrita la data de la independncia nord-americana: "JULY IV MDCCLXXVI", 4 de juliol, 1776. Les 7 branques de la corona representen els set continents del mn. El 1903 es va gravar un poema d'Emma Lazarus, "The New Colossus", escrit per a l'esttua, sobre una placa de bronze, 20 anys desprs de qu s'escrivs. La placa est localitzada en un mur del museu a la base de l'esttua. El 1984 va ser declarada Patrimoni de la Humanitat, per l'UNESCO.

 Hi ha una altra esttua de la llibertat, de dimensions molt menors, localitzada a Pars, Frana, i posada en direcci a l'oest, veient a l'"esttua germana" a l'altre costat de l'oce Atlntic.


































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38288" title="Alberta" nonfiltered="92" processed="92" dbindex="15097">


Alberta s una de les provncies del Canad. Alberta ha celebrat el centenari com a provncia el 2005, amb la visita reial de la reina Isabel II i el Prncep Felip el maig de 2005.

Alberta va rebre el seu nom en honor a la Princesa Louise Carolina Alberta (1848-1939), la quarta filla de la Reina Victria. La princesa va ser dona de Sir John Campbell, el governador general del Canad de 1878 a 1883. El Llac Louise, localitzat al Parc Nacional de Banff i Jasper, tamb va ser anomenat en honor a la princesa Louise.

Alberta est localitzada a la regi occidental del Canad. Limita al sud amb els Estats Units, a l'oest amb la Colmbia Britnica, a l'est amb Saskatchewan i al nord amb els Territoris del Nord-oest. La capital d'Alberta s Edmonton. La ciutat ms poblada, Calgary, s el centre econmic d'Alberta i est localitzada a la regi sud de la provncia. Altres ciutats importants sn Banff, Camrose, Fort McMuray, Grande Prairie, Lethbridge, Lloydminster, Medicine Hat i Red Deer. La poblaci total de la provncia s superior als tres milions; el 81% viu en rees urbanes, i el 19% en rees rurals.  

Alberta s el productor ms gran de petroli i gas natural del pas. Dues de les indstries petrolieres ms grans de Nord-Amrica estan localitzades al centre i nord de la provncia. A Red Deer i Edmonton es fabriquen productes de polietil i vinil que sn exportats arreu del mn.














































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38290" title="Catalunya Rdio" nonfiltered="93" processed="93" dbindex="15098">
Catalunya Rdio s una emissora de rdio pblica catalana, propietat de la Corporaci Catalana de Mitjans udiovisuals CCMA de la Generalitat de Catalunya. 

Catalunya Rdio emet des de l'any 1983 amb una programaci d'abast general.
Des d'en ha crescut notablement la seva extensi tant territorialment (se sintonitza al Pas Valenci, a les Illes Balears, a la Catalunya Nord, a la Franja de Ponent i a Andorra) com quantitativament (fins avui dia s'han creat Catalunya Msica, amb continguts de msica precontempornia, Catalunya Cultura, una radiofrmula semblant a la que anys enrere ja havia posat en marxa RAC105 i substituda el 23 d'abril de 2006 per iCat fm, i Catalunya Informaci, una emissora dedicada les vint-i-quatre hores del dia a la informaci.)

A l'actualitat s l'emisora en catal amb major audincia, tot i no ser la primera en emetre en aquesta llengua (abans ja emetia regularment Rdio4, de Rdio Nacional d'Espanya). 

 Vegeu tamb .
 Llista d'emissores de rdio en catal;

 Enllaos externs .
 Pgina oficial de Catalunya Rdio;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38291" title="Selva (desambiguaci)" nonfiltered="94" processed="94" dbindex="15099">

Botnica:
Una selva pluvial s un bioma de les zones intertropicals.
La Selva tropical s un exemple particular del cas anterior.
Geografia:
La Selva s una comarca de Catalunya;
Selva s un poble de Mallorca.
La Selva del Camp s un municipi del Baix Camp.
La Selva de Mar s un municipi de l'Alt Empord.
La Selva Negra s un masss muntanys al sud-oest d'Alemanya.
Selva amaznica;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38295" title="Samoa Nord-americana" nonfiltered="95" processed="95" dbindex="15100">


La Samoa Nord-americana (en angls American Samoa i en samo Amerika Samoa) s un territori no incorporat dels Estats Units. Junt amb l'estat de Samoa comparteix l'arxiplag de les illes Samoa a la Polinsia.

Tamb s'anomena Samoa Americana, per est situada a 7.700 km de la costa americana. En realitat el nom fa referncia al gentilici dels Estats Units, per contraposici a la Samoa Alemanya desprs del repartiment entre les potncies colonials.

 Histria .

Habitada pels polinesis des de l'any 1000 aC, va ser descoberta pels exploradors europeus al segle XVIII. El 1722 el neerlands Jakob Roggeveen va descobrir l'apartat atol Rose.

El francs Louis Antoine de Bougainville, el 1768, va explorar les illes ms grans, entre elles Tutuila, anomenant l'arxiplag illes dels Navegants desprs de trobar un nombroses canoes grans.

L'any 1787 va arribar el francs La Prouse a Tutuila. Desprs de ser rebut amablement va ser atacat per sorpresa matant part de la tripulaci i el seu segon capit a la badia que encara avui es diu Massacre.

John Williams, de la Societat Missionera de Londres, va arribar el 1830, introduint el Cristianisme i canviant la societat tradicional.

Les rivalitats internacionals entre les potncies colonitzadores van acabar amb un tractat al 1899 en el qual Alemanya i els Estats Units es van dividir l'arxiplag de Samoa. Els nord-americans van ocupar les illes orientals, amb el notable port de Pago Pago. Les illes occidentals sn avui l'Estat de Samoa.

Durant la Segona Guerra Mundial els nord-americans van utilitzar el port de Pago Pago com a base de la marina del Pacfic. El gran nombre de personal desplaat va comportar una forta influncia cultural.

 Geografia .
Les illes ocupen un rea total de 199 km repartida en cinc illes volcniques d'escarpades muntanyes i estretes planes a la costa, i dos atols de corall.

El clima s tropical, moderat pels vents alisis del sud-est. No hi ha gaire variaci estacional de temperatura. L'poca de pluges s de novembre a abril, amb possibilitat d'huracans de desembre a mar, i l'poca seca s de maig a octubre.

 Illes .

Les illes, d'oest a est, sn:
 Tutuila, la ms gran, amb el port natural de Pago Pago, la capital.
 Aunu'u, illot prop de Tutuila.
 Illes Manua, grup d'illes:
 Ofu;
 Olosega;
 Ta'u (illa Manua);
 Atol Rose;
 Swains, atol situat al nord, geogrficament a l'arxiplag de Tokelau.

 Poblaci .
La poblaci s de 57.902 habitants (juliol 2004). tnicament un 89% sn polinesis samoans, 4% tongans i 2% d'origen europeu.

La majoria de la gent s bilinge en angls i samo.

 Poltica .
La Samoa Nord-americana t l'estatus de territori no incorporat i no organitzat dels Estats Units. L'administraci correspon a l'Oficina d'Afers Insulars del Departament d'Interior.

La consideraci de territori no organitzat es deu a que el Congrs dels Estats Units no ha aprovat una llei orgnica per al territori. Per, de fet, el territori t un autogovern desprs d'aprovar una Constituci el 1967. Aquesta Constituci instaura un sistema bicameral, amb un Senat i una Cambra de Representants.

L'illa de Swains, amb un estatus especial, t un delegat a la Cambra de Representants sense dret a vot.

Per altra banda, el territori vota un delegat a la Cambra de Representants nord-americana, i participa tamb en l'elecci del president dels Estats Units.

 Economia .
L'economia s la tradicional polinsia basada en l'agricultura. El 90% de les terres sn de propietat comunal. Els productes agrcoles sn: banana, coco, copra, pinya americana, papaia, arbre del pa, taro i nyam.

En la pesca destaca la tonyina que s la principal exportaci.

L'economia t una forta dependncia dels Estats Units. El govern nord-americ fa esforos per desenvolupar l'economia del territori dificultada per la llunyania, les comunicacions i els devastadors huracans.

La moneda de curs legal s el dlar dels Estats Units.
















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38297" title="Illes Samoa" nonfiltered="96" processed="96" dbindex="15101">
Les illes Samoa sn un arxiplag de l'Oce Pacfic sud. Formen part de la Polinsia i sn considerades el seu centre cultural. Polticament estan dividides en:

 Estat de Samoa, abans Samoa Occidental i Samoa Alemanya.
 Samoa Nord-americana, territori dels Estats Units.

Van ser anomenades illes dels Navegants, nom donat pel francs Louis Antoine de Bougainville, el 1768 (les des Navigaters). Abans, el 1722, el neerlands Jakob Roggeveen havia descobert l'apartat atol Rose.

Les rivalitats internacionals entre les potncies colonitzadores van acabar amb un tractat, el 1899, en el qual Alemanya i els Estats Units es dividien l'arxiplag de Samoa. Els nord-americans van ocupar les illes orientals, i els alemanys les illes occidentals. La Samoa Alemanya va passar desprs a ser un protectorat neozelands i finalment es va independitzar el 1962 amb el nom de Samoa Occidental (en samo, Samoa i Sisifo). El 1997 va canviar el nom a Estat Independent de Samoa (Malo Saoloto Tutoatasi o Samoa) com a mostra de rebuig de la divisi.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38299" title="Quertaro" nonfiltered="97" processed="97" dbindex="15102">
Quertaro (oficialment: Quertaro de Arteaga) s un dels 31 estats que constitueixen el pas de Mxic. La capital n's Santiago de Quertaro, encara que s'utilitza Quertaro per a referir-se a l'estat i a la ciutat. Limita al nord amb l'estat de San Luis Potos, a l'oest amb l'estat de Guanajuato, a l'est amb Hidalgo, al sud-est amb l'estat de Mxic i al sud-oest amb Michoacn. Santiago de Quertaro est localitzada a 200 km. al nord de la Ciutat de Mxic.

Quertaro s un estat molt prsper de la regi central de Mxic. Les indstries principals sn: la indstria de l'autombil, la industria de ramaderia, la producci de vins, i la indstria d'aliments. El PIB de l'estat s el tercer ms alt del pas (desprs de Nuevo Len i el Districte Federal), i la renda per capita de la ciutat de Santiago de Quertaro s la segona ms alta de Llatinoamrica, desprs de Garza-Garca, Nuevo Len. La xarxa d'autopistes de l'estat s la millor del pas.

 Municipis .
Els divuit municipis de l'estat (entre parntesis la poblaci segons els cens del 2005) sn:

 Amealco de Bonfil (56.457 hab.);
 Pinal de Amoles (25.325 hab.);
 Arroyo Seco (12.493 hab.);
 Cadereyta de Montes (57.204 hab.);
 Coln (51.625 hab.);
 Corregidora (104.218 hab.);
 Ezequiel Montes (34.729 hab.);
 Huimilpan (32.728 hab.);
 Jalpan de Serra (22.025 hab.);
 Landa de Matamoros (18.905 hab.);
 El Marqus (79.743 hab.);
 Pedro Escobedo (56.553 hab.);
 Peamiller (17.007 hab.);
 Quertaro (734.139 hab.);
 San Joaqun (7.634 hab.);
 San Juan del Ro (20.8462 hab.);
 Tequisquiapan (54.929 hab.);
 Tolimn (2.3963 hab.);

Mapa amb la divisi administrativa










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38301" title="Una altra democrcia s possible" nonfiltered="98" processed="98" dbindex="15103">

Una altra democrcia s possible (UADEP) s un moviment social que t com a principal objectiu la denncia de l'actual sistema democrtic a l'Estat espanyol. Els seus membres estan en desacord amb les caracterstiques de la democrcia representativa per la qual es regeixen la majoria dels pasos occidentals, i consideren que cal continuar avanant cap a altres variants que ofereixin major capacitat de decisi als ciutadans, com la democrcia participativa o la democrcia directa.

Per a dur a terme els seus objectius, aquest collectiu s'ha constitut legalment com a coalici electoral a les passades eleccions municipals i autonmiques espanyoles, posant en prctica un sistema de confecci de llistes obert, on qualsevol persona podia apuntar-se a una de les seves llistes electorals a travs de la web del collectiu i sense necessitat d'estar afiliat a cap partit poltic.
L'esmentat sistema obert va ser utilitzat com a denncia a les llistes tancades que hi ha a l'Estat espanyol, en les quals el ciutad no t l'oportunitat d'elegir directament el seu representant (llevat de molt limitadament en les eleccions al Senat); sin que s forat a delegar aquesta atribuci als partits poltics, que presenten llistes amb una composici i un ordre no modificables.

Malgrat que Una altra democrcia s possible s'ha presentat a diverses eleccions, els seus seguidors defensen que a les seves campanyes no pretenen aconseguir vots ni obtenir representants en els diferents parlaments o ajuntaments; sin aprofitar els mitjans posats a disposici dels partits poltics a les campanyes electorals per transmetre el seu missatge de denncia i les seves propostes de millora del sistema democrtic. Argeixen que si, en contra del seu propsit, obtinguessin representants, el seu objectiu seria aprofitar els llocs i mitjans obtinguts per a continuar denunciant les mancances del sistema democrtic i proposar mecanismes ms participatius per a la ciutadania.


 Enllaos externs .
Lloc web d'Una altra democrcia s possible;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38328" title="Castellfort" nonfiltered="99" processed="99" dbindex="15104">

Castellfort s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca dels Ports.

 Geografia .
Castellfort es troba situada en l'interior de la provncia de Castell, en la muntanyosa comarca de Els Ports. Les rambles de La Can i Sellumbres creuen el seu terme municipal. El punt ms elevat s el Tossal de Folch, amb 1301 m.

El clima d'aquest municipi s d'hiverns freds i llargs i d'estius clids i, en general, secs.

 Lmits .
Limita amb els municipis del Portell de Morella, Cinctorres, Morella, Ares del Maestrat i Vilafranca tots els de la comarca dels Ports excepte Ares que s de l'Alt Maestrat.

 Accs .
Es pot accedir a Castellfort per la carretera comarcal CV-124 des de Ares o des de Cinctorres. Tamb per la carretera de Vilafranca.
 
 Histria .
Encara que pareix que a Castellfort va estar assentat primerament un fort rom, van ser els rabs els que durant la seua dominaci, van fortificar el castell i el van anomenar "Galintort". Conquistat a aquests l'un d'agost de 1237, pel senyor Blasc d'Arag, aquest li'l va donar a repoblar a Ferrer Segarra.

Ms tard, en 1361 el rei Pere IV d'Arag, va rehabilitar el castell i va fortificar el poble. Durant la guerra civil es va deslligar en el Maestrat en 1406 desprs de la mort del rei Mart l'Hum, va ser escenari de grans combats, en ser un nucli ben fortificat amb els seus cinc portals protegits per portes de grans panys i cadenes.

Castellfort era una aldea dependent de Morella, aconseguint la seua independncia en virtut d'un decret firmat pel rei Carles II, el 9 de febrer de 1691.

Ms avant la histria destaca en 1708 l'episodi de la Guerra de Successi d'una sagnant batalla entre les tropes del Arxiduc Carles i de Felip V.

Castellfort s poble natal de Francisca Guarch Folch (1885-1903), anomenada "L'Herona de Castellfort" per haver lluitat durant la tercera guerra carlina com a voluntari en les files del Pretendent, aconseguint la Creu del Mrit de plata de 1a classe.

Demografa.



 Economia .
Les principals activitats econmiques sn:
 Ramaderia (vaqu, ov, porc i cuncola);
 Agricultura (cereals i crelles);
 Indstria txtil (confecci de roba de punt);
 Turisme rural;

 Monuments .
 Monuments religiosos .
Confraria de Sant Antoni del Porquet, del segle XIII.
Ermita de la Mare de Du de la Font. Es tracta d'un conjunt d'edificacions formats per l'esglsia, l'hostatgeria i les cavallerisses alat en mitat d'un bosc de pi negre just en la confluncia de dos barrancs en un lloc protegit i resguardat dels vents, la construcci del qual es va iniciar en 1476. El santuari va adquirir el seu aspecte definitiu en el segle XVII, amb els edificis confrontants a l'esglsia, que s d'una sola nau amb atractius adorns de pedra. Un dels detalls ms destacable d'aquest conjunt arquitectnic s la Sala Pintada, que es va construir en 1566, en la qual hi ha precioses i valuosssimes pintures murals referents a la vida de Jesucrist, sent realitzades, a carb, en blanc i negre, realitzades en 1597, amb una gran finalitat i un estil impropi de l'poca, ben conservades i restaurades recentment. Van ser declarades Monument historicoartstic en 1979.
Ermita de Sant Pere. Esglsia, de grans dimensions, i d'arquitectura romnica de transici i gtica del segle XIII, t planta rectangular, tipus rural, arcs apuntats, absis hexagonal amb els capitells de les columnes adornades amb animals i plantes; la portada lateral s romnica. Junt amb l'ermita es troba l'hostatgeria i la casa de l'ermit, la construcci de la qual data dels segles XVI i XVII.
Ermita de Santa Llcia. Del segle XV, de fbrica xicoteta, s'integra en un conjunt d'edificis que formen una masia habitada.Conserva un magnfic empedrat del pis, en l'atri hi ha un laberint de 12 carrers que servirien probablement com a ritual de pelegrinatges.
Esglsia Parroquial. segle XVIII. Construda entre 1725 i 1734. Ofereix una imatgeria esculturada en la portada barroca molt interessant, sent l'interior del temple d'estil neo-renaixentista amb elegants proporcions i adorns de talla xorigueresca.

 Monuments civils .
Casa Consistorial. Conserva detalls de la seua antiga arquitectura medieval.
Casa del Marqus de Castellfort. s un dels edificis destacables del municipi.
Finestra del Mirador. En la plaa de l'Ajuntament, a ms dels edificis de la Confraria, l'Esglsia, la Casa Consistorial i els porxes, es troba la denominada Finestra del Mirador, des de la qual es pot contemplar una impressionant orografia.

 Llocs d'inters .
 Rambla de Sellumbres. s un Paratge Natural Municipal dels municipis de Castellfort, Cinctorres i Portell de Morella.

 Festes locals .
Romeria de "Els Catinencs". El primer cap de setmana de maig se celebra aquesta festivitat de gran importncia per al municipi. El primer dissabte d'aquest mes, puja una romeria des de la localitat de Cat fins a l'ermita de Sant Pere de Castellfort. Una vegada els romers arriben a l'ermita es reparteix entre tots els assistents un potatge denominat "fessols i arrs de catinencs".
Santa Quitria. Se celebra el cap de setmana ms prxim passat al 22 de maig. El dissabte s'acudeix al forn del poble per a realitzar la denominada "past de la cosina", que consisteix a pastar un trosset de pasta, estirar-la de forma redona i dibuixar sobre ella amb unes pinces especials unes sanefes o adorns.
Festes patronals.  Se celebren a finals d'agost en honor de Sant Roc i la Mare de Du de la Font. Durant 9 dies es combinen gran quantitat d'esdeveniments, entre els ms destacats estan: els denominats bous al carrer. El dia 8 de setembre de cada any se celebra el dia de la Patrona, la Mare de Du de la Font.

 Gastronomia .
La gastronomia ofereix plats tpics d'una cuina de muntanya, destacant les bones carns, la carn salada i fumada, el pernil, els embotits derivats del porc, i en la rebosteria els "pastissets" de carabassa. El plat fort s el potatge, que reuneix en la cassola els llegums, verdures i carns. 

 Enllaos externs .
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38329" title="Forcall" nonfiltered="100" processed="100" dbindex="15105">


Forcall, alguns cops referenciat el Forcall, s un municipi del Pas Valenci que est emplaat a la comarca dels Ports.

Limita amb Palanques, Villores, Morella, Cinctorres i La Todolella.

 Geografia .
Situat en una comarca muntanyenca, el seu nom prov de la forca que formen els rius (Bergantes, Cantavella i Calders) d'ells, el ms cabals s el riu Cantavella. A 720 m sobre el nivell del mar. Est envoltat per les moles de La Garumba, Sant Marc, la Roca Roja i Mola de Sant Roc. 

El clima s continental amb suaus temperatures en les nits d'estiu.

Des de Castell s'accedeix a aquesta localitat a travs de la CV-151, prenent desprs la CV-10 per a accedir a la CV-15, posteriorment es pren la CV-12 per a finalitzar en la CV-124.

 Histria .
Nombroses troballes arqueolgiques testimonien la presncia de poblats prehistrics en la zona, per sens dubte un dels punts arqueolgics ms interessants de la provncia de Castell ho constitux la Moleta dels Frares o de Liborio, probablement la Res Publica Lesserensis de Claudi Ptolemeu, nucli de poblaci bero-rom estratgic en les comunicacions entre el Mediterrani i la vall de l'Ebre.

Ms tard, aquests pobladors s'espargirien pel terme en llocs que com el Podi Albo o Puig-Blanch (en clara referncia al Forcall d'avui) apareixen en documents del segle XIII. s en aquest mateix segle (2 de maig de 1246) quan l'infant En Pere de Portugal, en nom de Jaume I atorga la Carta de poblament.

Va ser un dels tradicionals llogarets de Morella i, per tant, senyoriu de Blasco d Alag en els anys immediats a la conquesta.

Durant el conflicte per la successi del rei Mart l'Hum, Forcall va encapalar, com en moltes altres ocasions, l'oposici dels llogarets enfront de Morella. Va arribar la seva autonomia municipal en 1691 de mans del rei Carles II. Va ser zona d'actuaci carlista durant el segle XIX.

Forcall, poble d'acusada personalitat i centre geogrfic de la comarca i dels pobles vens d'Arag, va viure dies de puixana que encara avui podem recrear passejant pels seus carrers i places.

Demografia.
En el cens de 1900 contava amb 2.105 habitants. Des de llavors la seva poblaci ha anat descendint a poc a poc.



Economia.
La principal activitat econmica, igual que en altres localitats d'interior, s l'agricultura i la ramaderia. En els ltims anys i donada la importncia que cada vegada ms va adquirint el turisme d'interior, hi ha hagut un increment de les activitats de restauraci i hosteleres.

Monuments.
Monuments religiosos.
Ermita de la Verge de la Consolaci. Edifici d'inters arquitectnic.

Esglsia de l'Assumpci. ;
s vuitcentista, encara que es va destruir la primitiva esglsia gtica del XIII. Conserva elements bellssims de l'antic edifici, com l'absis, alguns ventanals, grgoles i una magnfica rosada. En el seu interior sn molt interessants les pintures al fresc de J.F Cruella, dedicades a la titular de la parrquia Ntra. Sra. de l'Assumpci. D'entre la sobrietat del conjunt exterior ressalta airs el campanar de lnia barroca, de 55 m d'altura.

 Ermita de Sant Josep i Calvari.
Ermita construda en 1682 d'estil barroc. El Calvari est considerat el ms monumental de la provncia, va ser construt per a commemorar l'II Centenari de l'arribada de les relquies de Sant Vito.

 Convent dels Dominics.
Fundat per En Blai Berga en 1609. Es va planificar minuciosament perqu tingus capacitat per a 10 sacerdots i els llecs necessaris. L'esglsia construda t, aproximadament, 27 metres de longitud i 6,3 d'ample en la nau central; el campanar conta amb una altura de 22,5 metres. El retaule xurrigueresc de l'altar major tenia 3,5 metres d'altura i es va trigar un any i mig en daurar-lo. L'any 1936 va ser destrut a causa de la Guerra Civil. L'any 1612 ja estava en funcionament el convent, devent els Dominics, a ms d'ensenyar, desplaar-se per les masies i comarca per a celebrar misses en les ermites. L'Ordre dels Dominics van deixar Forcall desprs de ms de dues centries, en l'any 1835.

Monuments civils.

Moleta dels Frares. Ciutat amurallada ibero-romana.

Plaa Major. (Segle XVI) ;
El ms significatiu de Forcall. Un interessant conjunt monumental, tant per les seves dimensions, com per la seva estructura porticada amb porxades formades per arcs de mig punt i les seves cases palau d'entre les quals destaquen la Casa de la Vila, antic almud i actual Ajuntament, original edifici (segles XVI-XVII) en la faana dels quals sobresurt una doble escala voladissa, sobre arc de mig punt, nica al Pas Valenci, i que alberga en la seva planta baixa l'antiga Esglsia de Sant Miquel (segle XV) i l'actual Mesn de la Vila.

Palau de Oset-Mir. (Segle XVI). ;
Estupend exemplar del segle XVI, amb artstic rfec de talla, portes i artesanats interiors.

Sn interessants tamb les cases pairals dels Fort, Maaners, Berga, aix com el Forn de la Vila (segle XIII), el forn ms antic d'Europa en funcionament, i el conjunt de Sant Josep i el Calvari, el ms monumental de la provncia.

 Palau dels Berga (Fbrica de Pals). Del segle XVI.
Durant el conflicte per la successi del rei Mart l'Hum, Forcall va encapalar l'oposici a Morella, defensant la causa del comte d'Urgell, qui va fixar en la vila la seva caserna general, fins a la seva derrota pel nou rei Ferran d'Antequera. Forcall es va enfrontar nombroses vegades a Morella, fins a la seva independncia de la mateixa en 1691. Forcall va ser escenari d'intensa activitat carlista. Va servir de pres a 3.000 presoners isabelins capturats pel general Cabrera. El palau dels Berga data del segle XVI, i va ser la casa-palau dels Berga.

 Forn de la Vila. ;
El forn ms antic d'Europa en funcionament, car t el seu origen en 1246. El forn mant la mateixa estructura original que la seva primitiu medieval. Es tractava d'un forn de carcter comunal que ha mantingut el seu funcionament fins a l'actualitat. T una placa commemorativa de pedra, amb l'escut propi del forn "Forn de la Vila, 1246-1993". s un dels tres forns medievals que queden en peus en la comarca dels Ports, sent aquest el ms antic.

Llocs d'inters.
La presncia de lleres d'aigua permet que les terres de Forcall siguin prdigues en fonts envoltades per bells paratges. Aix en el curs del riu Caldes trobem la font de Santa Anna o de la Salut (amb propietats minero-medicinals amb referncies des de l'any 1649), Les Fontetes, la Felipeta, de l Om i la Panera.

En el riu Cantavella podem arribar a les fonts de la Vila i els safarejos, de l Escuriola i la Picolicha. Per la seva banda el Bergantes prendr aiges de les fonts del Roure i de la Teula. Mentre, en el centre del poble, est la font del Convent.

Festes locals.
Sant Antoni Abad. s aquesta una de les festes ms interessants de tot el Pas Valenci per la seva antiguitat i peculiar idiosincrsia, que se celebra sobre el 17 de Gener. La festa s una manifestaci prof-religiosa que ha sabut conservar la tradici en els seus nombrosos actes, entre els quals sobresurten la "Plant del Maio", la "Vida del Sant", la "Santanton", la "Crem de la Barraca" i "Els Botargues".

Festes patronals. Se celebren des de l'ltim cap de setmana d'agost fins al primer de setembre en honor de Sant Vctor i de Ntra. Sra. de la Consolaci. En aquestes festes sn famosos els seus bous embolats, "coet", cercaviles i les processons en les quals les danses dels "Dansants", "Bastonets", "Varetes", "Gitanetes" i "Llauradors", al so de la dolaina i el tabalet, els donen un aire original i nic.

A ms, Forcall ha acollit l'Aplec dels Ports en ocasions, els anys 1984, 1993 i 2003.

Gastronomia.
Forcall disposa d'una gastronomia rica i plena de matisos. Bona mostra d'aix sn les seves pastes i pa que realitzades en forn de llenya mostren una mplia varietat. "Coquetes", "corets", pastissets d ametla, "mostaxons", "rolletes", "carquinyols", etc. Les seves carns i embotits donen motiu a una suculenta cuina on el "recapte" o olla forcallana, la sopa forcallana, "el conill amb caragols", la gallina trufada, el ternasco, al costat de la "coll" (quallada) sn emblema de la mateixa.

Fills illustres.
 Manuel Milin Mestre (Forcall, 1943) s un poltic i periodista.
 Josep Pearroya Pearroya (Forcall, 1910 - Barcelona, 1975) va ser un guionista i dibuixant de cmics, creador de clebres personatges com Don Po, Gordito Relleno i Don Berrinche.

 Vegi's tamb.
Paratge natural la Mola de la Vila;
Casa dels Escalotes de Forcall;

 Enllaos externs .


 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38330" title="Herbers" nonfiltered="101" processed="101" dbindex="15106">


Herbers (oficialment Herbs, en castell, malgrat que l'ajuntament empra la denominaci en valenci/catal en part de les retolacions) s un petit municipi de la comarca dels Ports, al nord-oest del Pas Valenci. El municipi compta amb 72 habitants (INE 2007), sent el 12 municipi ms petit del Pas Valenci.

 Geografia .
Est situat en el sector septentrional de la comarca, en el lmit amb la provncia de Terol, en una zona muntanyenca. El clima s continental encara que temperat.

Des de Castell de la Plana s'accedeix a aquesta localitat a travs de la CV-151, prenent desprs la CV-10 per a accedir a la CV-132 i posteriorment es pren la CV-110 .

Municipis limtrofs.
Limita amb Morella (els Ports), Coratx (pedania de la Pobla de Benifass) i Castell de Cabres (Baix Maestrat). Pena-roja, Mont-roig de Tastavins i Torredarques, a l'Arag.

Accs.
S'accedeix per la carretera CV-110, desviada des de la N-232 que porta des de la costa, en Vinars, fins Alcanys, a l'Arag.

 Histria .
Tamb anomenada "Herbers Jussans" per diferenciar-la d'Herbeset (pedania de Morella situat a 1.147 m sobre el nivell del mar) o "Herbers Sobirans" . Formava part del terme general de Morella, sent atorgada carta de poblament per Blasc d'Alag en 1233. En poca medieval va ser senyoriu de la famlia Cubells, passant per matrimoni als Valls i ms tard als Ram de Viu. En 1691, Carles II li va concedir autonomia municipal com una vila independent de Morella, fusionant-se de nou amb ella en l'any 1926. En la dcada dels 70 (del segle XX) va recobrar la seva independncia com a municipi. Durant el segle XIX va ser una zona de control carlista durant fora temps.

Demografia.



Economia.
En l'antiguitat la principal font d'ingressos va ser la txtil. En l'actualitat l'economia es basa en el turisme interior i la ramaderia.

Monuments.
Monuments religiosos.
Santuari de la Mare de Du del Sargar, (Segle XIII). Proper a la poblaci. T annexa la casa de l'ermit i la Casa de la Confraria.

Esglsia Parroquial. Dedicada a Sant Bartolomeu.

El Calvario. Cementiri d'inters arquitectnic.

Monuments civils.
Ajuntament. Edifici d'inters arquitectnic.

Castell d'Herbers. (Segle XIV) Casa-palau del Bar d'Herbers, d'estil gtic.

Llocs d'inters natural.
Muntanya de la Tossa. Amb els seus 1.101 metres, s un dels llocs ms pintorescs de la zona.

Festes locals.
Sant Antoni Abat. Se celebra el 17 de gener amb la tradicional foguera.
Sant Marc. Romeria a la Verge del Sargar que se celebra el 25 d'abril.
La Tossa. Romeria de "La Tossa" que se celebra el 3 de maig.
Sant Bartomeu. Festes patronals, del 23 d'agost al 27 d'agost.

A ms, Herbers ha acollit l'Aplec dels Ports en tres ocasions, els anys 1983, 1992 i 2002.

Gastronomia.
Dels plats tpics de la poblaci destaquen: Olla de "Recapte", farinetes, bra de gitano, bunyols amb mel, casquetes, almendrats, truita de pataques, corder a la brasa, pernil i "cecina". Per a beure, vi, aiguardent (molt fams arreu de la comarca) i calmant (cremat)

 Enllaos externs .
 Una visi personal d'Herbers, de Josep Gargallo, Sacaries, on trobareu tot tipus d'informaci sobre el poble, les festes, l'ermita del Sargar i un diccionari amb les paraules ms usuals al poble, aix com refranys, dites, histries i altres coses.
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38332" title="Olocau del Rei" nonfiltered="102" processed="102" dbindex="15107">


Olocau del Rei s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca dels Ports. s l'nic poble de la comarca de llengua castellana-aragonesa.

Limita a l'est amb Todolella i la Mata (ambds en la provncia de Castell), al nord amb Bord, a l'Oest amb Tronx i al sud amb la Cuba i Mirambell (estos quatre ltims en la provncia de Terol).

 Geografia .
El municipi est situat al nord-oest de la provncia de Castell i prcticament rodejat de territori terolenc. Olocau forma un conjunt de singular encant: paisatges erms, elevats turons solitaris on niuen les ms diverses espcies ornitolgiques. 

L'orografia del terme s muntanyosa (el nucli urb est a una altura sobre el nivell del mar que ronda els mil metres).

S'accedix al poble per les carreteres A-226 i CV-121 si venim des de Terol o des de Saragossa i per les CV-14, CV124, CV-120 i CV-121 si venim des de Morella.

 Barris i pedanies .
Pertanyen al terme municipal dos nuclis de poblaci, denominats Las Lomas i La Riera i diverses masies (desconnectades del nucli urb), moltes de les quals estan encara hui habitades.

 Histria .
A pesar que els vestigis ms antics del castell oferixen una superposici de poblaments, iniciats en l'Edat de Bronze, s durant la dominaci musulmana quan es comena a tindre notcia escrita d'esta important plaa medieval. Menndez Pidal documenta el senyoriu del Cid sobre Olocau a finals del segle XI. A l'agost de 1180 Alfons II concedix el castell a l'Orde de Sant Joan, defs a partir d'estos moments des de poblacions del baix Arag, perqu encara tardaria cinquanta anys a passar Morella a les mans cristianes. En 1264 passaria a ser patrimoni reial, al ser intercanviada per Vilafams a l'Orde de Sant Joan. El 22 d'abril del 1271 l'infant El senyor Pere va atorgar carta de poblament en favor de Domnec de Bolet, Arnau avit i altres ms. Al maig de 1287, Alfons III incorpora Olocau al castell de Morella. A partir d'este moment i fins a 1691, any en qu es va independitzar, va formar part com un poble ms de la raval morell.

Demografia.


Economia.
Basada principalment en la ramaderia i en l'agricultura. Encara que tamb hi ha un hostal de turisme rural i una indstria, aix com algunes empreses del sector serveis (botiga, farmcia).

 Administraci .


Monuments.
Monuments religiosos .

 Esglsia de la Mare de Du del Ppulo.  (s. XIV) ;
Esglsia amb interessants decoracions de yeseras i esgrafiats. Guarda la Verge de la Taronja, talla del s. XIV romnica-gtica.

 Ermita de la Mare de Du de la Taronja. (s XIII);

 Ermita de Sant Marc. (s. XVIII);

 Ermita de Sant Roc. (s. XIX);

 Ermita de Sant Blai. (s. XV);

 Ermita de la Magdalena. (s. XVII);

 Monuments civils .
 Pres (s. XVI).

 Ajuntament. (s. XVI) D'estil aragons;

 Confraria o Llotja de la Llana. (s. XVI);

 Forn pblic (s. XIII);

 Font pblica (s.XV);

 Palau del Marqus de la Figuera. (s. XV);

 Festes i celebracions .
 Festes d'hivern. El 9 de gener amb fogueres, dimonis, danses, etc.
 Festes patronals. El 13 de desembre en honor a Santa Llcia.
 Processons. El primer diumenge de maig.
 Sant Marc. L'1 de novembre, cada quatre anys.

 Imatges de la localitat.


 Enllaos externs .


Pgina web sobre Olocau del Rei;
Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
www.elsports.net ;
www.monrural.net ;
Institut Valenci d'Estadstica.
Mapa aeri;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38333" title="Palanques" nonfiltered="103" processed="103" dbindex="15108">


Palanques s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca dels Ports.

Limita amb Sorita, Morella i Forcall

 Geografia .
Situat en una comarca muntanyenca en les proximitats del riu Bergantes en el sector nord-oest de la comarca dels Ports, ja en el lmit amb la provncia de Terol. El clima s continental amb suaus temperatures a les nits d'estiu.

Des de Castell de la Plana s'accedeix a aquesta localitat a travs de la CV-151, prenent desprs la CV-10 per a accedir a la CV-132, posteriorment es pren la CV-14 per a finalitzar en la CV-118.

 Histria .
Durant l'poca medieval va ser una dels llogarets de Morella, participant en els freqents conflictes que van tenir en defensa dels seus drets enfront d'aquesta vila. En el segle XIV s considerat com un carrer de Morella i roman gaireb despoblat durant la guerra de Catalunya de 1463. Conserva restes d'una torre en la plaa major. Tenia uns 110 habitants en 1511, uns 100 en 1646, 70 en 1735, 268 en 1850 i 249 en 1900 des de llavors ha descendit la seva poblaci de manera progressiva.

Durant les guerres carlistes va prendre partit pel bndol isabel.

Demografia.


Economia.
Basada tradicionalment en l'agricultura de sec i la ramaderia.

Monuments.
Monuments religiosos.
Ermita de la Verge dels Dolors. Edifici d'inters arquitectnic.
Esglsia Parroquial. Dedicada a l'Assumpci de la Verge.

Monuments civils.
Torre de Palanques. Torre rab.
Ajuntament. (Segle XVII);

Llocs d'inters.
El Cingle. Pintures rupestres.
Mirador del Bergantes.
Mola de Palanques. T 774 metres d'altura.
Riu Bergantes. Riberes del riu Bergantes, que travessa el terme.

 Festes i celebracions .
 Festes patronals. En honor a Sant Cosme, Sant Dami i Sants Abd i Senent. Durant la segona quinzena d'agost.
 Romiatge a Sant Bernab. Dissabte segent a l'11 de juny.
 
 Enllaos externs .

 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38334" title="Portell de Morella" nonfiltered="104" processed="104" dbindex="15109">


Portell de Morella s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca dels Ports.

Limita amb La Mata, Cinctorres, Castellfort i Vilafranca. Amb L'Anglesola a la provncia de Terol. 

 Geografia .

Segons Madoz, "el terreny s montus i sec, de mitjana qualitat". Cavanilles ho descriu com "fracci" i amb "descarnades i dures les penyes calcries que ho cobrixen".

Des de Castell s'accedeix a aquesta localitat a travs de la CV-151, prenent desprs la CV-10 per a accedir a la CV-15 posteriorment es pren l'A-227 per a finalitzar en la CV-125.

 Histria .
Les primeres proves documentades de presncia humana corresponen a jaciments arqueolgics i pintures rupestres, que van des del perode Magdaleniense a l'Epipaleoltic i desprs al Mesoltic. No consta l'existncia de restes romanes en Portell, encara que Seraf Gamundi afirma que el poble ja existia en poca visigtica.

En 1086 pertanyia a la taifa de Lleida. El 25 d'octubre de 1157, Ramn Berenguer IV, comte de Barcelona i prncep d'Arag atorga la carta de poblament d'Alcanys i la inclou entre les terres a poblar a fur de Saragossa.

Desprs de ser conquistada Morella per Blasco I d'Alagn abans que s'inicis la conquesta del Regne de Valncia, el 17 d'abril de 1233 atorga a aquesta ciutat carta de poblaci, a fur de Seplveda i Extremadura, incloent a Portell entri les llogarets del terme morell. El rei Jaume I confirma aquesta carta de poblament sense fer esment a aquest fur.

En 1234, Jaume I fa donaci de*Portell, al costat d'altres llogarets, a l'Ordre del Tremp i al ser aquesta dissolta va passar a Morella. Des de finals del segle XIII inicia al costat d'altres llogarets una llarga lluita per a assolir la independncia de Morella, fet que no s'aconsegueix fins a 1691, durant del regnat de Carles II qui li va atorgar el ttol de vila. Abans, en 1358, en ocasi de la guerra entre Castella i Pere el Cerimonis, Portell i els llogarets van obtenir del rei una independncia temporal, ja que va ser revocada al seu triomf.

A la mort del rei Martn I l'Hum, en 1410, Morella va donar la candidatura de Ferran d'Antequera, per Portell i els altres llogarets van prendre el partit de Jaume, comte de Urgell.

En 1520, durant guerra de les Germanes, es va unir al bndol dels agermanats sofrint desprs les represlies reals.

La expulsi dels moriscs, en 1609, no va influir sobre la seva poblaci , ja que, per fortuna, eren tots cristians vells, si b, moltes famlies d'origen moro conreaven les masies.

En 1750 figura inclosa entre les viles de realenc.

Com gaireb totes les poblacions del Maestrat va prendre part activa en les guerres carlistes.

Demografia.
En 1397 comptava amb 157 focs, en 1430 tenia 120 vens. Segons el cens de Floridablanca de 1787, en Portell hi havien 609 habitants. El cens de 1888 eleva la xifra a 1.071 i el de 1910 a 1.086. Des de llavors ha patit un declivi constant. 



Economia.

Basada tradicionalment en l'agricultura de sec i principalment en la ramaderia d'ovelles i cabres.
Existeixen dues indstries dedicades a la fabricaci de gneres de punt i altres materials txtils d'artesania.

Monuments.
Esglsia Parroquial de l'Assumpci. Edificaci barroca del s.XVIII, amb tres naus, que conserva en les seves parets exteriors restes de claus, grgoles i motlures gtiques de la primitiva esglsia. La seva portada s d'estil barroc-xurrigueresc. Est datada la seva construcci en 1750.
Esglsia del Calvari. Es va construir en 1849, al mateix temps que tot el conjunt de les capelles del Viacrucis representades en estampes de cermica.
Ermita de N. Senyora de la Font.
Ermita del Salvador.

 Llocs d'inters .
 Rambla de Sellumbres. s un Paratge Natural Municipal dels municipis de Castellfort, Cinctorres i Portell de Morella.

Festes i esdeveniments.
Dia de la Patrona. La Mare de Du de l'Esperana se celebra el 18 de desembre amb process, entrega de "coquetes" pels quintos i els xiquets recinten poesies a la verge.
Festes patronals. En honor a Sant Toms, Sant Roc i MdD de l'Assumpci. Del 3 al 15 d'agost.
Festa de Sant Antoni. Aquesta festa popular d'indubtable origen pag, donada la seva relaci amb el culte al foc, constitux un testimoniatge de primitives representacions cvic-religioses.
Festa de Santa gueda. Se celebra el primer dissabte de febrer.
Festa de Sant Marc. Romiatge al barri de L'Albareda. Se celebra el dissabte posterior al 25 d'abril.
Sant Cristfol. El 10 de juny es beneeixen vehicles i is fa ball nocturn.
Els Pelegins de Portell. Tradicional romiatge que fan dotze homes a l'ermita de Sant Pere en Castellfort el 30 de juny.

A ms, Portell ha acollit l'Aplec dels Ports en dues ocasions, els anys 1994 i 2004.

 Enllaos externs .


 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38335" title="Sorita" nonfiltered="105" processed="105" dbindex="15110">


Sorita, tamb conegut com Sorita de Morella, s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca dels Ports.

 Geografia .
Situat en una zona muntanyenca en el sector septentrional de la comarca, ja en el lmit amb la provncia de Terol. El clima s continental amb suaus temperatures en les nits d'estiu.

Des de Castell s'accedeix a aquesta localitat a travs de la CV-151, prenent desprs la CV-10 per a accedir a la CV-132 i posteriorment es pren la CV-14.

Localitats limtrofes.
Palanques i Morella en la provncia de Castell. I Aiguaviva de Bergantes en la provncia de Terol.

 Histria .
Va ser un dels denominats tradicionalment llogarets de Morella per trobar-se dintre del seu terme general. Segons Escolano, Blasco I d'Alagn la va donar a poblar a Andreu de Peralta en 1233 , i segons altres fonts va ser el rei Jaume I qui ho va fer el 31 de mar de 1253. En el segle XIV va ser senyoriu de la famlia Fernndez d'Heredia, i el 20 de desembre de 1367, Juan Fernndez d'Heredia la va vendre als Jurats de Morella per 14.511 sous; des de llavors es va mantenir com senyoriu d'aquesta vila.

El seu terme, aix com els termes confrontants, es va veure molt afectat durant la guerra civil espanyola, la qual va deixar vestigis dels cruents combats que en ell es van portar a terme. Exemple d'aix sn les trinxeres amb abundant munici espargida per les forestes de la comarca.

 Demografia .
A l'any 1646 tenia uns 425 habitantes, 220 al 1735, 649 al 1850 i 1.270 al 1910. Des d'aleshores es va iniciar un progressiu descens demogrfic.



 Economia .
Basada tradicionalment en la ramaderia.

 Monuments .
 Monuments religiosos .
Esglsia parroquial de l'Assumpci.
Santuari-Cova de la Verge de la Balma. Dedicat al culte des del segle XIV.
Creu Coberta. (segle XVII).
Ermita de Sant Antoni.
Ermita de Sant Marc.

 Monuments civils .
Ajuntament.
Casa del Castell.

 Llocs d'inters .
Pineda dels Bons Mossos.
Fonts calentes de la Roqueta.
Font de la Veana.
Cova del Mas de Planells.
Barranc de Marrons.

 Festes locals .
Festes patronals. Se celebren a partir del 6 de setembre, dedicades a la Verge de la Balma, amb una escenografia gaireb medieval, on s'interpreta una escena de lluita entre un ngel i el Dimoni. A ms, es ballen danses tradicionals.

Sant Antoni. El 17 de gener se celebra amb una gran foguera en la plaa de l'esglsia.

A ms, Sorita ha acollit l'Aplec dels Ports en dues ocasions, els anys 1986 i 1996.

 Enllaos externs .

 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38336" title="Villores" nonfiltered="106" processed="106" dbindex="15111">


Villores s un petit municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca dels Ports, al Pas Valenci. Compta amb 54 habitants (INE 2006).

 Geografia .

Est situat al vessant d'una muntanya a la vora del riu Bergantes. El clima s continental amb suaus temperatures a les nits d'estiu.

Des de Castell de la Plana s'accedeix a aquesta localitat a travs de la CV-151, prenent desprs la CV-10 per a accedir a la CV-132, posteriorment es pren la CV-14 per a finalitzar en la CV-119.

 Localitats limtrofes .
El terme municipal de Villores limita amb les localitats de Forcall i de Morella, totes dos a la comarca dels Ports.

 Histria .
La vila va ser conquerida per Blasco I d'Alagn. Histricament va formar part del terme general de Morella, encara que mai va ser una dels denominades aldees de Morella pel fet de ser un senyoriu laic. Segons Viciana, Blasco I d'Alagn, a l'abril de 1233, va fer donaci del lloc al Reial Monestir de Santa Maria de Sixena. Al segle XVI era senyor de Villores i de la Todolella Francesc Joan Ciurana, i la jurisdicci criminal pertanyia a la vila de Morella. El 1806 detenia el senyoriu, juntament amb el de la Todolella, Francesc Vidal i Roca.

Com quasi totes les poblacions del Maestrat va prendre part activa en les guerres carlines.

 Administraci .


 Demografia .
El 1646 tenia uns 120 habitants;  70 el 1735; 218 el 1850 i 484 el 1910. Des de llavors ha iniciat un progressiu descens.



 Economia .

Basada tradicionalment en l'agricultura i en la producci d'espardenyes.

 Monuments .
 Monuments religiosos .
Ermita de la Mare de Du del Bon Succs. Situada als afores de la poblaci.
Esglsia parroquial. Dedicada a la Mare de Du del Roser.

 Monuments civils .
Castell. Es conserven runes del castell d'origen musulm.
Palau dels marquesos de Villores. Actual ajuntament.
Nucli urb. D'inters arquitectnic.

 Llocs d'inters .
Mol de la Cova.
Muntanya de Sant Joan.
Font del Bosc.

 Festes locals .
Sant Antoni Abad. Se celebra el dissabte ms prxim al 17 de gener.
Romeria a la Balma. Se celebra a l'abril, el dissabte anterior al dilluns de Sant Vicent.
Festes patronals. Se celebren a l'agost durant els dies 13, 14, 15, 16 i 17 en honor de la Mare de Du del Roser.

A ms, Villores ha acollit l'Aplec dels Ports en quatre ocasions, els anys 1980, 1989, 1999 i 2008.

 Enllaos externs .
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.

 Llengua .
 Borrs i Comes, Joan M. (2007) El parlar de Villores;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38337" title="TANU" nonfiltered="107" processed="107" dbindex="15112">
La Uni Nacional Africana de Tanganyika, en angls TANU (Tanganyika African National Union) fou el partit ms important en la lluita per la independncia del territori de Tanganyika a l'frica Oriental. El 1954 el TANU va ser fundat per l'aleshores professor de l'escola secundaria de Pugu, a prop de Dar es Salaam, Julius Kambarage Nyerere. Nyerere seria el primer president de Tanganyika (1962) i de Tanznia (1964) desprs de la uni de Tanganyika amb Zanzbar.  

L'any 1977, en unir-se amb l'Afro-Shirazi Party de Znzibar,  el partit esdevindria el Chama cha Mapinduzi (CCM, partit de la revoluci, en suahili).











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38340" title="Estats Confederats d'Amrica" nonfiltered="108" processed="108" dbindex="15113">


Els Estats Confederats d'Amrica (tamb coneguts com la Confederaci, en oposici a la "Uni", que representen els Estats Units d'Amrica) van ser l'entitat poltica que es va formar el 4 de febrer, 1861 per 6 estats esclavistes del sud dels Estats Units (Carolina del Sud, Mississippi, Florida, Alabama, Gergia, i Louisiana).  L'estat de Texas s'hi va unir el mar. Aquests 7 estats van separar-se dels Estats Units i van prendre el control de les installacions navals i militars, dels ports i de les oficines duaneres dins de les seves fronteres. Aquest esdeveniment va ser l'inici de la Guerra civil dels Estats Units.  La Secessi es basava en el suposat dret que tenien els estats de la Uni a separar-se, dret que la Uni va declarar inconstitucional.

 Antecedents .
Desprs de la independncia dels Estats Units, la seva primera constituci, que dur del 1777 al 1787 establia una confederaci de tretze repbliques, per fracass per motius poltics, principalment perqu les necessitats de la guerra amb els anglesos requerien un govern central fort. Noms protestaren Virgnia, Maryland i les dues Carolines. El 1804 s abol l'esclavatge a alguns estats del  Nord, la qual cosa  tamb provoc protestes, puix que l'esclavitud era la base de l'economia agrcola del Sud.

Darrerament, per, alguns estudiosos han tret importncia a la qesti de l'esclavatge com a desencadenant, puix que no tots els estats esclavistes se separaren. Endems, molts prohoms eminents surenys (Lee o Davis) alliberaren llurs esclaus, fins i tot hom creu que, amb el temps, ho haurien suprimit com a un anacronisme.

Per aquesta ra es va establir com a frontera de l'esclavitud la lnia Mason-Dixon, entre Maryland i Pennsilvnia. Mentrestant, els governants del sud eren aristcrates terratinents partidaris del lliurecanvisme, mentre que els del nord eren burgesos industrials, principalment urbans, partidaris del proteccionisme econmic i d un sistema bancari nacional. Els primers, malgrat no tenir un partit que els defenss i represents, mantingu una forta influncia en el partit whig o demcrata amb John Breckinridge, fins que aquest es va escindir en dos el 1860, una dirigida pel nordista Stephen Douglas i l'altra pel sudista Breckinridge.

Abans de la guerra civil, la constituci provea un mitj pel debat pacfic sobre el govern futur, i els conflictes causats per la rpida expansi de la naci s'havien pogut resoldre. Durant dcades, s'havia mantingut un balan en el nombre d'estats "lliures" (on l'esclavatge era illegal) i estats "esclaus" (on l'esclavatge era perms), per a que el Senat tingus un balan de poder. L'ltim estat esclau que va ser acceptat fou Texas el 1845; cinc estats lliures van ser admesos a la uni entre 1846 i 1859. L'admissi de Kansas, com a estat esclau va ser bloquejada, i s'esperava la seva admisi com a estat lliure el 1861. Amb una poblaci creixent (la qual cosa significava ms poder de massa democrtica) al nord industrialitzat, amb la ruptura del sistema bipartidista (amb la creaci del Partit Republic dels Estats Units), i amb la creixent hostilitat d'ideologies, era impossible continuar amb solucions pacfiques als conflictes per tal d'evitar la crisi.
Les causes de la separaci foren molt profundes, ms del que hom pensa, i basades en: 

 Oposici a les tarifes protectores a la indstria del Nord, puix que perjudicaven l'agricultura del Sud. El senador sudista John Calhoun defens al Senat aferrissadament el lliurecanvisme.
 Oposici al centralisme del govern de Washington DC.
 La crisi econmica del 1857, la qual afectar especialment l'agricultura del Sud.
 L espins tema de l'esclavatge, basat en motivacions econmiques. Els sudistes necessitaven esclaus per a les plantacions, per als nordistes els interessava ms que fossin lliures, perqu aixa emigrarien i serien m d obra barata a les indstries del nord. El problema de la llibertat no comportava igualtat de drets. Aquest problema, encetat per la novella Uncle Tom s Cabin (La cabana de l'oncle Tom) de Harriet Beecher Stowe, una dama de Delaware que no coneixia la realitat del Sud, provoc fortes polmiques.
 La guerra de Kansas del 1862 per la constituci del nou Estat. Hi fou abolida l`esclavitud per tal de no augmentar el nombre d estats esclavistes (fins aleshores havien estat inclosos equitativament).
 La revolta de John Brown (1858-1859), qui alliber un bon nombre d esclaus negres i es va fer fort a Harper's Ferry (Virgnia). Fou fet presoner i forcat desprs de les exigncies dels estats del sud. Per uns fou sant, pels altres un bandit.

 La secesi  .

Durant l'hivern del 1860, desprs que les eleccions presidencials donessin la victria al candidat republic antisudista Abraham Lincoln, sis estats del sud decidiren separar-se de la Uni. Encapalats per Carolina del Sud, pionera del Moviment, amb ella Georgia, Florida, Mississippi, Alabama i Louisiana  abandonaren la Uni. El 4 de febrer, 1861 tamb se separ Texas, i tots set es reuniren a la Conferncia de Montgomery, on dediciren:

 Elaborar una nova Constituci per a la Confederaci;
 Nomenar funcionaris provisionals;
 Actuar com a Congrs Provisional. s nomenat president provisional Howell Cobb.

El 4 de mar fou escollit president dels Estats Units Abraham Lincoln, republic partidari de defensar la uni aferrissadament. Per aix reforar Fort Sumter, cosa considerada com a una provocaci pels sudistes. 

Govern confederat.

L 11 de mar, 1861 s hi afegiren Virgnia, Tennessee, Carolina del Nord i Arkansas. Maryland, malgrat que els esclavistes hi eren majoria, no s hi va unir. Missouri i Kentucky, aix com Delaware, hi enviaren representants, i si no s hi apuntaren fou perqu els intents dels sudistes de constituir-hi governs confederats foren avortats per l'exrcit federal. A Missouri, per, un grapat de guerrillers van fer la guerra pel seu compte contra la Uni.

Aquell dia tots els representants votaren una nova constituci, calcada de la de la uni i noms diferenciada pels punts: 
 Declaraci explcita de la sobirania dels estats sobre la Confederaci.
 Protecci de l'esclavitud, encara que era prohibida la tracta i la compra d esclaus a frica.
 Establiment d'aranzels de caire ms protector que no pas recaptadors.
 Prohibici de fer millores interiors amb cabals federals.
 El president ser escollit per sis anys, sense reelecci.
 Els membrs del govern podien ser diputats, per sense vot. Aix no es va arribar a posar en prctica;
 El president podia vetar els projectes de llei relacionat amb crdits aprovats pel congrs.

Entre altres coses, per, no farien menci al dret de separaci de qualsevol estat, punt de fricci amb el Nord. Mentrestant, al Nord, en plenes eleccions, debatien sobre si el Sud tenia o no dret a secessionar-se, al Sud es formaven el primer i nic govern, compost per:

 President:  Jefferson Davis;
 Vicepresident: Alexander Hamilton Stephens;
 Secretari d'estat: Robert Toombs (ms tard Robert M. T. Hunter i Judah P. Benjamin);
 Secretari d'Hisenda: George A. Trenholm i des del 1864 Christopher Memminger;
 Secretari de Guerra: Leroy Pope Walker (ms tard George W. Randolph, Judah P. Benjamin, James A. Seddon i John Breckinridge);
 Secretari de Marina:  Stephen Mallory;
 Secretari de Correus:  John H. Reagan;
 Fiscals Generals: Thomas Bragg, Wade Keys, George Davis, Thomas Watts i Judah P. Benjamin;

Tamb es crearen tribunals de districte, per no pas un Tribunal Suprem, malgrat establir-lo la nova constituci. Els estats, per, en general foren reacis a participar en el govern federal.

L 1 de juny de 1861 el correu pass a mans de la Confederaci. Tamb foren ocupades totes les dependncies funcionals, llevat les guarnicions de Fort Sumter (Carolina) i Fort Pikes (Pensacola). Encunyaren moneda i segells propis, i comenaren a recaptar tributs. El juliol del 1861 la capital definitiva de la Confederaci fou traslladada a Richmond, Virgnia per tal de contentar als virginians, per situada en un indret vulnerable. Malgrat no tenir tants efectius humans com el Nord, el Sud comptava amb els millors generals de l'exrcit federal, com Robert Lee o Thomas Stonewall Jackson, que es posaren a les ordres de Jefferson Davis.

Desprs de la Batalla de Fort Sumter, quatre estats ms (Virgnia, Arkansas, Tennessee i Carolina del Nord) es van unir a la Confederaci; en total 11 estats. Els governs de Kentucky i Missouri van romandre dins la Uni, per, les faccions rivals de l'estat van ser acceptades com a membres de la confederaci, i per aix, el nombre total d'estats que la van formar s sovint considerat tretze. La major part de la vida d'aquesta naci va estar involucrada en la Guerra Civil, defensant-se de les forces de la Uni. Hi havia altres territoris que donaven support a la Confederaci. 

El 1861, es va declarar la llei marcial a Maryland, l'estat que envolta la capital dels Estats Units, per a evitar qualsevol intent de secessi. El 1863, durant la guerra, un grup unionista de l'estat de Virgnia es va separar d'aquest estat, formant l'estat de Virgnia de l'Oest, que es va convertir en un altre estat de la Uni fins ara.

 Situaci dels estats del sud durant de la guerra .
El sud tenia l'avantatge de millors lnies interiors i posici defensiva amb fronteres naturals, per aix era minvat per l escassetat d homes i recursos. Tenia una lnia de front llarga i extensa, amb gran quantitat de posicions. Aix provoc la dispersi dels pocs recursos disponibles.

No tenien armada, encara que blindaren el vell vaixell Merrimac i compraren per peces alguns bucs de guerra a anglesos i francesos.Creien que els anglesos tindrien ms en compte el cot sudista que els productes industrials del Nord, i per aix requisaren el cot com a mesura de pressi. Noms aconseguiren que Frana i Gran Bretanya els reconeguessin com a belligerants, la qual cosa no els compremetia a res. Endems, hi havia un sentiment antiesclavista molt fort a Gran Bretanya, el cot el compraven a millor preu a l'ndia, i comptava ms el blat del nord. Per contra, els nordistes blocaren els ports del sud i no pogueren expulsar els seus productes per mar.

Els estats confederats permeteren el pagament dels impostos en espcies, degut a l'escassetat de moneda, i noms promogueren un emprstit estranger, amb els Erlander de Pars. En acabar la guerra, la inflaci es dispar. Les indstries es desenvoluparen poc i noms per necessitats militars. Els transports per ferrocarril eren insuficients per a la guerra. Se n improvisaren alguns, per no n hi hagu prou.

 Conseqncies de la guerra .
Encara que hi ha moltes raons que van provocar la secessi dels estats, la principal va ser la qesti de l'esclavatge, que els estats del nord volien abolir, per, que era molt beneficiosa econmicament per als estats del sud. La Guerra civil dels Estats Units, va acabar amb la derrota de la Confederaci el 1865, els estats de la qual es van re-incorporar a la Uni. En total moriren ms de 620.000 persones en el conflicte, 360.000 pel nord i 260.000 al Sud, i les prdues econmiques poden avaluar-se en 10.000 milions de dlars americans.

Per mort Lincoln, partidari del perd i la readmissi a la uni dels estats separats, els seus successors entregaren el territori a una ocupaci militar que dur fins el 1877, any en qu tots els estats seran readmesos com a iguals. El territori caigu en mans dels carpet-baggers, arribistes i especuladors de terres, i alguns desposseren famlies de llurs propietats. 

Conseqncies del conflicte foren:
 Gran prdua humana del sud i del nord, de la que es trigaria en recuperar-se. ;
 Desorganitzaci social a causa de la fi de l'esclavatge. Les condicions socials de les persones de color al sud no milloraria, i serien segregats fins a la meitat del segle XX;
 Durant la guerra, ela sudistes confiaren ms en els negres, per tal que no fugissin al Nord i els ajudessin. Quan l'ocupaci la cosa canvi i les constitucions estatals s adaptaren a la supremaca blanca. Aix propiciaria la formaci del Ku Klux Klan.

 Aparici del Ku Klux Klan .
El Ku Klux Klan fou organitzat a Pulaski (Tennessee) el 1866 per sis joves excombatents confederats, per protegir els sudistes de les espoliacions i vexacions a les que pretesament els sotmetien els negres i els carpet-baggers. El nom procedia del grec Kyklos (Cercle), i empraven carotes i caputxes blanques. Com que comprovaven que aix esglaiava als supersticiosos negres, i que desprs de les seves accions esdevenien temporades de tranquillitat, s ho prengueren ms seriosament.

El 1867 es reuniren a Nashville organitzacions de tot el Sud, i escolliren al general Nathan Bedford Forrest com a Great Wizard. Els membres del Klan eren vampyres i els crrecs eren Gran Drac, Gran Tit i Gran Cclop. Entre el 1868 i el 1870 assoliren grans accions, per aviat degeneraren, puix que alguns membres actuaren pel seu compte, i fins i tot nordistes a sou i bandolers, empraren les vestimentes en accions per tal de desprestigiar el grup. Per aix els seus dirigents el dissolgueren el gener del 1869, tot i que fins el 1871 actuaren espordicament alguns elements incontrolats. Ms tard fou reorganitzat, per poc tenia a veure amb el que es va fundar el 1866.

 Guerrilles sudistes a la fi del conflicte .
A l'estat de Missouri, encara que va romandre fidel a la uni, alguns grups de partidaris de la Confederaci s agruparen en quadrilles de guerrillers i atacaren bancs, granges i transports de nordistes per tal d assolir diners per a la Confederaci. Les ms famoses foren les de William C. Quantrill i Bloody Will Anderson, que actuaren entre el 1862 i el 1866. Quantrill i Anderson van morir en sengles emboscades el 1864 i el 1865. Un dels joves membres del grup, Jesse James (1847-1882), va refer el grup el 1866 i amb el seu germ Frank James i els germans Younger van fer la guerra pel seu compte atracant bancs i ferrocarrils, ja que llurs terres havien estat arrabassats pel govern.

Fins el 1882 van atracar 11 bancs, 7 furgons i 3 diligncies, i mataren 16 agents d ordre i soldats del nord. Perseguits fins a extrems no sospitats, sempre trob collaboraci de la gent espoliada i aconsegu amagar-se i refer la banda. El 1876 foren arrestats els germans Younger, condemnats a cadena perptua, Jesse James fou assassinat per Bob Ford d un tret a l'esquena a canvi de diners el 1882, i Frank James s entreg poc desprs. Fou alliberat el 1883 i mor de vell a la seva granja el 1915. Els germans Younger supervivents, Cole i Jim, foren amnistiats el 1902.

 L'esperit sudista desprs de la guerra i els neoconfederats .
Desprs de la guerra, malgrat l'assassinat d'Abraham Lincoln per un fantic sudista, John Wilkes Booth, no se seguiren actes de represlia contra els poltics o els generals sudistes, llevat casos excepcionals, com el de Henry Wirz, comandant del camp de concentraci d'Andersonville. L'esperit que anim els confederats fou continuat per organitzacions benfiques per a veterans de la guerra, com la Sons of Confederate Veterans (SCV), fundada el 1896, i la United Daughters of Confederacy (UDC), fundada el 1894 per Caroline Meriwether Goodlett (1833-1914) i Anna Davenport Raines (1853-1915), antigues infermeres de l'exrcit sudista. El 1896 tamb es va obrir a Richmond (Virgnia) el Museu de la Confederaci, dipsit de nombrosos objectes i documents relacionats amb els Confederats.

En el pla poltic, han aparegut alguns partits i associacions reclamant la independncia de la Confederaci, per la seva importncia sempre ha estat escassa. Destaquen darrerament la League of the South i el Southern Party, aix com el Southern Independence Party (SIP), dirigit per Vance Beaudreau, tots ells encoratjats per la revista Southern Partisan. 

Els Estats Units van quedar polticament dividits a causa de la guerra: els estats del nord van mostrar una tendncia a favor del partit de Lincoln, el Partit Republic fins a la meitat del segle XX. Per contra, els estats del sud van votar consecutivament pel Partit Demcrata. Aquestes tendncies, per, es van revertir la segona meitat del segle XX, en qu el sud, ms conservador, es va identificar amb les poltiques conservadores del Partit Republic, i el nord, ms liberal, amb les poltiques del Partit Demcrata. Aquesta nova tendncia s'ha conservat fins ara.

 Llista de personatges relacionats amb el Sud .
  Ambrose Powell Hill;
  Albert S. Johnston;
  Joseph E. Johnston;
  James Longstreet;
  Rose O'Neal Greenhow ;
  Shelby Foote;
  Harper Lee;
  Flannery O'Connor;
  Carson McCullers;
  Katherine Ann Porter;
  William Faulkner;
  Henry Timrod;
  John Pendleton Kennedy ;
  William Gillmore Simms;
  Sidney Lanier;
  Caroline Lee Hentz;

 


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38343" title="Pablo Picasso" nonfiltered="109" processed="109" dbindex="15115">

Pablo Ruiz Picasso (Mlaga 25 d'octubre de 1881 - Mougins, Frana, 8 d'abril de 1973), conegut com Pablo Picasso ja que signava amb el segon cognom, s un dels ms reconeguts pintors del segle XX, conegut sobretot per fundar el cubisme junt amb Georges Braque. Va treballar tamb la cermica, l'escultura amb bronze, el collage, i fins i tot va fer poesia, creant ms de 20.000 obres al llarg de la seva vida.

"No, la pintura no s per decorar apartaments. s una arma ofensiva i defensiva contra l'enemic."

Biografia.
Va nixer al 25 d octubre del 1881, a Mlaga. La seva mare era Maria Picasso Lpez i el seu pare Jos Ruiz Blasco, i era professor de l'Escola de Belles Arts i conservador del museu local. Tenia dues germanes, a ms d un germ que es creu que va morir molt petit, encara que no se sap segur si va existir realment.

Als 8 anys va fer la seva primera obra. En aquesta poca signava les seves obres com a Ruiz Blasco. Poc desprs, el 1891 el seu pare troba feina a La Corunya i hi marxa a viure amb tota la famlia on Picasso es matricula a l'Escola Provincial de Belles Arts. Quatre anys desprs marxen a Barcelona, on Picasso aprova els exmens d'ingrs a l'Escola de la Llotja saltant-se els cursos inicials.

A Barcelona Picasso ja s adolescent i estableix amistat amb Manel Pallars, d'Horta de Sant Joan, amb qui munta el seu primer estudi de pintura. Va guanyant reconeixement i exposa dibuixos per primera vegada a la taverna Els Quatre Gats, on entra en contacte amb altres artistes com Carles Casagemas, Jaume Sabarts i Ramon Casas. Tamb exposa per primera vegada a la histrica Sala Pars del carrer Petritxol. Entre mar i juny de 1901 intent debades crear un grup modernista a Madrid, on cre l'efmera revista Arte Joven, una de les rares colleccions completes de la qual s a la Biblioteca de Catalunya. 

A partir de 1900 Picasso va fer algunes anades a Pars. All va mantenir amistats amb molts artistes del moment, com Andr Breton, Max Jacob, Guillaume Apollinaire, Henri Matisse i Gertrude Stein. Tamb va entrar en contacte amb l'obra de Toulouse-Lautrec, Czanne i d'altres i comen a fer exposicions. En una d'aquestes estades a Pars el seu amic Carles Casagemas se sucida per amor. Es diu que aquest fet port Picasso al seu perode Blau.

Durant la Primera Guerra Mundial, Picasso coneix la ballarina Olga Koklova, i es casen el 1918. Posteriorment va conixer Marie Thrse Walter, que va ser la seva segent esposa, amb qui va tenir una filla el 1935, que es deia Maya. 

Polticament, Picasso es declarava pacifista i comunista, i fou membre del Partit Comunista Francs fins a la seva mort. Durant la Guerra Civil Espanyola particip en nombrosos actes de suport al govern legtim de la Repblica.

El 1963 es va inaugurar a Barcelona el Museu Picasso. La Reial Acadmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi l'en nomen membre d'honor el 1970. Va morir el 8 d'abril de 1973 a  Mougins, Frana, als 92 anys.

Obra.

Picasso va produir alguns dels quadres ms coneguts de l'era moderna. Un dels ms coneguts s el Guernica, que representa la destrucci de la ciutat basca durant la Guerra Civil Espanyola. Aquest quadre va penjar durant molts anys al Museu d'Art Modern de Nova York, i no va ser retornat a Espanya fins al 1981, un cop restaurada la democrcia.

Els inicis.
El perode d'aprenentatge de Picasso sota la tutoria del seu pare va comenar abans del 1890. Picasso era un pintor molt avanat a la seva edat. El seu pare era professor de pintura, i per causes laborals va traslladar-se amb la famlia primer a Galcia i desprs a Barcelona, on Picasso va ingressar a la Llotja. A Barcelona ja pintava amb un realisme acadmic professional. Treballs d'aquesta poca sn Primera Comuni (1896), una composici gran que representa la seva germana, Lola. Amb 14 anys va pintar el retrat Tia Pepa, un retrat vigors i dramtic que Juan-Eduardo Cirlot ha considerat "sens dubte un dels ms grans de la histria sencera de la pintura espanyola".

El Perode Blau.
Entre els anys 1900-1902, Pablo va fer tres viatges a Pars, on finalment es va installar el 1904. Aquest perode comena el 1901, a causa del sucidi d'un amic seu a Pars, i acaba el 1904. s un perode en el qual utilitza un ambient bohemi dels carrers parisencs, i mostra tamb en els seus quadres, amb la gent en els salons de ball i en els cafs, l'assimilaci del postimpressionisme. En les seves obres, Picasso gaireb sempre utilitza tons blaus i representa personatges esqulids amb expressi trgica. En les obres que va realitzar durant aquests anys, on expressava la misria humana, hi predominen els tons blaus. Les pintures mostren alcohlics, prostitutes, captaires i persones amb alguna dificultat. Els cossos de la gent els dibuixava una mica allargats, a l'estil d'Greco. En aquesta poca s'inici en l'escultura a la casa de Sant Gervasi del seu amic Emili Fontbona, amb qui havia passat la segona meitat del 1901 a Pars.

El Perode Rosa.
Una mica desprs de quan es va installar a Pars (1904-1905), en un apartament bastant humil, es va trobar amb Fernande Olivier, que va ser la seva amiga i el va influir amb un nou estil i amb una mica d humor a les obres. Amb aquesta relaci, el color que ms dominava les arts eren els colors roses i vermellosos. Representaven el mn del circ, on anava diverses vegades a la setmana. Fa amistat amb el poeta Max Jacob, l'escriptor Guillaume Apollinaire, els marxants Ambroise Vollard i Daniel Henry Kahnweiler i els escriptors Gertrude Stein i el seu germ Leo, que van ser els seus millor clients. Picasso va fer un retrat de cada un d ells.

Precubisme.
L estiu del 1906 va comenar aquest estil a Gsol, una fase marcada per la influncia africana. Es basava en les formes quadrangulars, polgons i triangulars, on la lnia recta assenyalava la silueta. Prcticament, les obres representaven dones nues i la profunditat espacial. L obra que destaca s Les senyoretes del carrer Aviny, on tracta la profunditat d'espai i la forma de representaci del nu femen, reestructurant-lo per mitj de lnies i angles. En aquest perode Picasso es desvincula dels cnons d'art relacionats a mostrar representacions exactes de la realitat, modificant-les, ms precisament transformant-les amb parmetres geomtrics.

Cubisme Analtic i Sinttic.
Pablo i l'artista francs Georges Braque van pintar paisatges al 1908 en un estil descrit per un crtic  fet amb cubs . Aix va ser com l'artista va anomenar aquest estil  cubisme . Entre els anys 1908-1916, van estar preocupats amb la desaparici de la anlisi de la forma, i junts va desenvolupar la primera fase del cubisme. Els tres temes, molt similars, que es tractaven de taules, objectes, natures mortes, retrats...

Busca una pintura pura, i per a aix va comenar a observar els objectes del seu taller, de manera intellectual. A aquesta poca pertanyen: El Retrat de Vollard (1910), "Le guitariste" (1910) i L'afeccionat (1912). En l'escultura va aconseguir donar la sensaci de volums. Aquesta es va basar principalment en cntirs i elements de fang cuit, esculpit i desprs pintat.

El cubisme sinttic (1912-1919) fou una segona fase del cubisme en la qual enganxaven retalls de paper (sovint paper de paret o trossos de paper de diari), inaugurant l's del collage en l'art, i prefigurant la tcnica de l'apropiacionisme.

Perode neoclassicista. 
Aquest perode comena el 1917 i acaba el 1927. En aquest perode hi ha una tendncia en molts artistes de tornada al classicisme. Si escau, una volta al nu monumental, al dibuix de lnia precisa com els retrats de Ingres, a l'equilibri. Es pot observar aquesta mateixa tendncia en altres artistes importants de l'poca, que s'adscriuen al neoclassicisme. De totes maneres, s en la msica on el neoclassicisme d'entreguerres t ms fora.

poca surrealista.
Aquest perode dura de 1928 a 1932. Les pintures que destaquen sn Banyista en peus (1929), Banyista a la vora del mar (1930) i El somni (1932). En aquesta poca les formes sn distorsionades, representant el monstrus o a evocacions mitolgiques i les escultures estaven fetes de fil i de lmines de metall. Picasso es va aliar amb el moviment surrealista el 1925; Andr Breton qualificava aquest acostament de Picasso com ...surrealista dintre del cubisme...
Es consideren surrealistes les obres del perode Dinard (1928-1930), on Picasso combina el monstrus i el sublim en la composici de figures mig mquines mig monstres, d'aspecte gegantesc i de vegades terrorfic. Aquesta monumentalitat surrealista de Picasso pot posar-se en parallel amb la d'Henry Moore. El 1931 va illustrar les metamorfosis d'Ovidi dins d'un pur classicisme.

poca expressionista.

Amb el comenament de la Guerra Civil Espanyola, Picasso va ser nomenat director del Museo del Prado, pel govern republic. El 1937 va pintar un dels seus quadres ms famosos, el Guernica, s un allegat contra la guerra i el terror infligit a la poblaci civil durant el bombardeig aeri alemany sobri Guernica. En aquests anys la major part de les obres expressen un sentiment d'angoixa, com a conseqncia de la problemtica situaci que es vivia. Altres obres van ser Dones plorant, i Dones assegudes, que reflecteixen la tragdia de la guerra. 
El punt culminant del seu expressionisme ho marquen els seus caps de dues cares. En escultura realitza les peces ms abstractes, sense mtode ni sistema. Durant la II Guerra Mundial no es va moure de Frana, seguint pintant en el Pars ocupat pels nazis. Quan va acabar la guerra, es va unir al partit comunista.

Perode de Vallauris.
Posteriorment Picasso es trasllada a Vallauris. En aquesta ciutat va acabar la seva escultura L'home de l'anyell que fa 2,20 m d'altura. Aquesta figura es troba en la plaa del mercat d'aquesta ciutat. Durant aquesta poca es va dedicar per complet a la cermica, on realitza prop de 2000 peces. 

Durant aquest temps Picasso va fer tamb importants escultures: La cabra (1950), tamb en bronze.

A Vallauris van tenir dos fills, circumstncia que va afavorir la presentaci de quadres ms infantils i maternals, desbordant maternitat. Tamb va pintar enormes murals: La guerra i La Pau (1952), Massacre en core (1951), La Baignade (1957). 

Durant els ltims anys va pintar variacions de temes clebres. Molts dels ltims quadres de Picasso estan basats en les obres dels grans mestres del passat com Diego Velzquez, Eugne Delacroix i douard Manet. A ms d'en la pintura de quadres Picasso va treballar tamb en centenars de litografies que va realitzar en la impremta de Fermande Moulot.

Museus.

Picasso t dedicats diferents museus arreu del mn:
 Museu Picasso, Barcelona;
 Museu Picasso, Horta de Sant Joan;
 Museu Picasso, Mlaga;
 Museu Picasso, Pars;
 Museu Picasso, Antibes, Frana;
 Berggruen Museum, Berln,  Alemanya;
 Graphikmuseum Pablo Picasso, Mnster, Alemanya;


Referncies.
















































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38348" title="Matossers de Molins de Rei" nonfiltered="110" processed="110" dbindex="15116">



Els Matossers de Molins de Rei s una colla castellera fundada l'any 2002. Els seus fundadors, Jaume Sanou i Carles Guirado, eren dos joves molinencs amb moltes ganes d'engegar un projecte d'aquest tipus i en poc temps la colla estava formada per ms de 100 persones.

 Origen del nom .
El nom de matossers prov d'una barreja entre les paraules matosers i matussers. Un matusser s una persona sapastre o maldestra, per altra banda Molins de Rei antigament s'anomenava vila de Matoses, i els seus habitants eren els matosers. Aix, per tal de donar un aire tradicional al nom per a ms fent un joc de paraules amb el sinnim de sapastre els matossers varen decidir que escriurien el nom amb o i dues esses i farien una barreja dels dos mots. 

 Color de camisa .
El color de la camisa dels Matossers s el marr argila, fent referncia al color d'un smbol de la vila com fou el Pont de Carles III anomenat tradicional "Pont de les quinze arcades", que fou destrut per una riuada i posteriorment enumerat pel govern del dictador per la seva reconstrucci, finalment la reconstrucci d'aquest pont va ser impossible i se'n va construir un de nou que encara perdura.

 Logotip .
El logotip de la colla, creat per Merc Anducas, simbolitza un casteller enfilant-se sobre una roda de mol, el smbol inequvoc de la vila de Molins de Rei.

 Caps de Colla .
 Jaume Sanou (2002-2005);
 Francesc Clanchet (2005-2006);
 Oriol Catal (2006-...);

 President .
 Rafael Lopez (2002-2003);
 Jos Luis Anadn (2003-2004);
 Salvador Prat (2004-...);

 Enllaos externs .

Plana web dels Matossers de Molins de Rei;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38350" title="Repblica Socialista Sovitica de l'Azerbaidjan" nonfiltered="111" processed="111" dbindex="15117">

La Repblica Socialista Sovitica de l'Azerbaidjan (RSS de l'Azerbaidjan) s el nom que va rebre l'Azerbaidjan quan va formar part de la Uni Sovitica des del 1936 fins el 1991. Es va constituir com a Repblica Socialista Sovitica el 28 d'abril de 1920. Des del 12 de mar de 1922 fins el 5 de desembre de 1936 va ser part de la RSS de Transcaucsia juntament amb la RSS de Gergia i la RSS d'Armnia. El 19 de novembre de 1990 es va canviar el nom i va passar a anomenar-se Repblica de l'Azerbaidjan, mentre continuava dins l'URSS durant un any abans de declarar-se independent.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38351" title="Repblica Socialista Sovitica de Gergia" nonfiltered="112" processed="112" dbindex="15118">


La Repblica Socialista Sovitica de Gergia (RSS de Gergia) s el nom que va rebre Gergia quan va formar part de la Uni Sovitica des del 1936 fins el 1991. Es va constituir com a Repblica Socialista Sovitica el 25 de febrer de 1921. Des del 12 de mar de 1922 fins el 5 de desembre de 1936 va ser part de la RSS de Transcaucsia juntament amb la RSS d'Armnia i la RSS d'Azerbaidjan. El 15 de novembre de 1990 es va canviar el nom i va passar a anomenar-se Repblica de Gergia, mentre continuava dins l'URSS durant un any abans de declarar-se independent.

En rus, Gergia s'anomena Gruziya.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38352" title="Repblica Socialista Sovitica del Kazakhstan" nonfiltered="113" processed="113" dbindex="15119">

La Repblica Socialista Sovitica del Kazakhstan (RSS del Kazakhstan), avui en dia anomenada Kazakhstan i situada a l'sia Central, era la segona repblica constitutiva ms gran de la Uni Sovitica. Tenia una superfcie de 2.717.300 km . La seva capital era Alma-At, actualment anomenada Almaty.

El cosmdrom de la Uni Sovitica anomenat Cosmdrom de Baikonur estava situat en aquesta repblica, concretament a l'antiga ciutat secreta de Leninsk, avui en dia anomenada Baikonur.

Histria.
La repblica es va crear el 26 d'agost de 1920 sota el nom de Repblica Socialista Sovitica Autnoma del Kirguizistan i formava part de la Repblica Socialista Federativa Sovitica de Rssia. Entre el 15 i el 19 d'abril de 1925 va passar a anomenar-se Repblica Socialista Sovitica Autnoma del Kazakhstan i, finalment el 5 de desembre del 1936 es va crear la RSS del Kazakhstan separada de Rssia. 

Comptava amb su Soviet Suprem de 430 diputats (205 kazakhs, 158 russos, 56 ucranesos i 8 d'altres nacionalitats). Fou l'tnia que va perdre ms efectius durant el perode, ja que es calcula que entre el 1916 i el 1934 van morir 3.300.000 kazacs (molts a la revolta del 1931, aixafada per la cavalleria de Budienni), i 1.300.000 ms van marxar a l'exili, cosa que els redur en un ter. Molts d ells eren clergues, empresonats i assassinats per les autoritats sovitiquesen els campanyes antireligioses, en les quals tancaren les madrasses i les maktabs. El rus Golosheskin, primer secretari, i U. Isaiev, president del Sovnarkom, eren partidaris de la lnia dura per a acabar amb els beis i sovietitzar els auls.

El 1936 fou executat el cap del soviet suprem, Nederbai Aitakov, acussat de trotskisme i bukharinisme. I el 1938 ho seran Y. Abdrakhmanov, cap del Kirrevkom, U. Kulambetov i U. Isabajev, president i primer secretari del Partit, Ahmed Baitursun, S. Seifullin, successor dels Alash Orda en el partit, i altres. Durant aquests anys moltes parts del pas foren altament industrialitzades i amb estructures, encara que la collectivitzaci del 1930-1940 li va costar la vida a un mili de kazaks.

El 1943 es fren la pressi antireligiosa i es va establir la SADUM (Administraci Eclesistica d sia Central i Kazakhstan), de caire oficialista, per donar aparena d independncia religiosa als musulmans, que en la prctica restava restringida.

A la mort de Stalin i la caiguda dels seus partidaris, es renov totalment la direcci de la RSS, dirigida per membres de la Gran Horda i per russos que volien fer carrera abans d'anar a Moscou. Durant els anys 1953 i 1964 es va impulsar als ciutadans sovitics a desenvolupar les terres verges del Kazakhstan i programes nuclears que promogueren el desenvolupament del centre espacial de Baikonur (Leninsk) i el complex de Semipalatinsk. La gran afluncia d'immigrants majoritriament russos, per tamb minories tniques deportades, van trencar l'equilibri tnic kazakh i van permetre als foranis superar en nombre als propis kazakhs. La poblaci russa creixer del 19,7 % el 1927 al 42,7 % el 1959, i prendr el control de la repblica. Entre el 1936 i el 1952 s'hi establirien tres milions de deportats i exilats (txetxens, alemanys, coreans, kurds, grecs, ttars i meixkets). Les altres nacionalitats incloen ucranesos, alemanys, bielorussos, coreans i d'altres. Els alemanys suposaven, en el moment de la independncia, el 8% de la poblaci, fet que representava la concentraci ms gran d'alemanys de la Uni Sovitica. La independncia ha fet que molts dels ciutadans d'aquestes nacionalitats hagin emigrat. Els reptes actuals del pas sn: resoldre les diferncies tniques, accelerar reformes del mercat, establir relacions estables amb Rssia, la Xina i d'altres potncies extrangeres i aprofitar ms els recursos energtics del pas. 

Dinmukhamaed Kunayev, mxim dirigent de la poltica kazak del 1960 al 1986, fou el mxim exponent del clientelisme sovitic al Turquestan. Fou un dels ms aferrissats partidaris de Brezhnev a la zona i amo absolut del pas. Fou destitut sota l'acusaci de corrupci el 1986, i la seva substituci pel riu Gennady Kolbin va provocar forts disturbis a Almaty (Jeltoqsan).

El 10 de desembre de 1990 la RSS del Kazakhstan va passar a anomenar-se Repblica del Kazakhstan i sis dies ms tard va obetnir la independncia.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38353" title="Repblica Socialista Sovitica del Kirguizistan" nonfiltered="114" processed="114" dbindex="15120">


La Repblica Socialista Sovitica del Kirguizistan (RSS del Kirguizistan) s el nom que va rebre el Kirguizistan quan va formar part de la Uni Sovitica. El 14 d'octubre de 1924 es va crear l' Oblast Autnom de Kara-Kirgiuzia que formava part de la Repblica Socialista Federativa Sovitica de Rssia.  

Posteriorment va passar a ser la Repblica Socialista Sovitica Autnoma del Kirguizistan que tamb formava part de la RSFS de Rssia. Finalment, el 5 de desembre de 1936 va passar a ser una repblica constituent de la URSS sota el nom de RSS del Kirgiuzistan. La independncia es va declarar el 31 d'agost de 1991 passant-se a anomenar Repblica del Kirguizistan el dia segent.

 Histria .
Alguns havien donat suport als basmaci, que advocaven per la independncia nacional i el retorn dels vafq, ja que foren obligats a abandonar el nomadisme i collectivitzats el 1927-1928, i cap a finals dels 30 ja havien liquidat els intellectuals djadidistes. Desprs del 1937, endems, totes les manifestacions del passat kirgus descrites al Manas foren dissoltes en els esforos de collectivitzaci i industrialitzaci: mesquites i madrasses convertides en museus, i russificaci educativa primer en alfabet llat i desprs en cirllic; la shariat i l'adat foren substitudes pel codi sovitic, els rituals, circumcissions i pelegrinatges foren proscrits. Els matrimonis islmics, amb les prctiques del kalym (el preu de la nvia) i l'ichkari (confinament de les dones en llurs habitacions) foren prohibides. Tamb s'inici una campanya pel huyum (emancipaci de la dona).

Del 1941 al 1951 es va produir l'anomenat afer Manas, quan es va censurar la traducci russa del clssic pic kirgus per considerar-lo feudal i panislamista, malgrat la defensa que en va fer el seu traductor, el poeta i diputat Aali Tokombayev. 

El 1980 va morir, potser assassinat Sultan Ibrahimov, cap del Consell de Ministres, qui havia reclamat ms autonomia, i alguns rezelaren del paper dels serveis sovitics. Quan el mar del 1985 fou escollit Mikhal Gorbatxov secretari general del PCUS va dimitir el secretari del partit, T. Usubaliyev, substitut per Absamat Masaliyev, qui l'acusa de nepotisme i corrupci i fa dimitir molts ministres, per aviat esdevindr crtic amb la perestroika. Tot i aix, el kirgus esdevindr llengua oficial, i el rus de comunicaci intertnica, i s'oposa al multipartidisme.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38354" title="Repblica Socialista Sovitica de Letnia" nonfiltered="115" processed="115" dbindex="15121">

La Repblica Socialista Sovitica de Letnia (RSS de Letnia) va ser una repblica constituent de la Uni Sovitica entre el 1940 i el 1991.

Desprs de la Revoluci Russa del 1917, Letnia es va poder separar de l'Imperi Rus i va romandre independent sota el nom de Repblica de Letnia fins el 1940. Letnia va ser incorporada per part de la Uni Sovitica el 17 de juny de 1940 sota els termes del pacte Molotov-Ribbentrop. Entre l'estiu de 1941 i la tardor de 1944, Letnia va ser ocupada per l'Alemanya nazi.

La RSS de Letnia, juntament amb les altres Repbliques Bltiques, gaudia d'un cert grau d'autonomia al final de la dcada dels 80, i el 1988 es va permetre utilitzar l'antiga bandera de Letnia. Els membres del Front Popular Proindependentista Let van aconseguir dos teros de majoria en les eleccions democrtiques del Consell Suprem el mar de 1990. El 4 de maig, el Consell va declarar la seva intenci de reinstaurar la independncia desprs d'un perode de transici pactat amb la URSS. En aquest mateix moment la RSS de Letnia va ser reanomenada com a Repblica de Letnia. Malgrat aix, el poder central de Moscou va continuar mirant a Letnia com a Repblica Socialista Sovitica entre el 1990 i el 1991. El gener de 1991 les forces poltiques i militars sovitiques van intentar, sense xit, derrotar les autoritats letones elegides democrticament. Els sovitics volien ocupar la casa editorial de Riga i establir-hi un Comit Nacional de Salvaci. Durant el perode de transici, Moscou va mantenir moltes autoritats sovitiques a Letnia. Malgrat aix, el 63% dels letons van expressar el seu suport a la independncia el 3 de mar de 1991 en un referndum. Molts russos residents a Letnia tamb hi van donar suport.

La Repblica de Letnia va declarar el final del perode transitori i va restaurar la independncia total i de fet el 21 d'agost de 1991 desprs de la temptativa fallida de cop sovitic. Per tant, la Repblica de Letnia va deixar de ser part de l'URSS 4 mesos abans de la dissoluci d'aquesta (25 de desembre de 1991), malgrat que formalment ho va ser fins el 18 de novembre de 1991, data en qu n va ser exclosa. Avui en dia la Repblica de Letnia s una continuaci de l'estat de 1918 a 1940 i no accepta cap mena de lligam amb la RSS de Letnia que va existir entre el 1940 i el 1991.


 




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38356" title="Metis (satllit)" nonfiltered="116" processed="116" dbindex="15122">

Metis s el satllit ms intern de Jpiter. Forma part del grup d'Amaltea. Va ser descobert el 1979 per la sonda espacial Voyager 1 i va ser designat S/1979 J 3.  El 1983 va ser batejat oficialment amb el nom de Metis, que va ser la primera esposa de Zeus i mare d'Atenea. Tamb es coneix amb el nom de Jpiter XVI.

Metis es troba dins del principal anell de Jpiter, i pot ser la font del material que el compon. La seva rbita es troba dins del radi de l'rbita sncrona del planeta, i per tant les forces de marea estan provocant un lent descens en la seva altura orbital. Tamb es troba dins del lmit de Roche de Jpiter per a un cos fluid per no dins del lmit de Roche per a un cos rgid, i per tant les forces de marea no sn prou intenses com per a provocar la destrucci de la lluna.

Cal no confondre'l amb l'asteroide (9) Metis.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38359" title="Banc Central Europeu" nonfiltered="117" processed="117" dbindex="15123">


El Banc Central Europeu (BCE, o ECB en angls) s el banc central de l'eurozona i s responsable de la poltica monetria dels pasos que participen de la uni monetria i comparteixen l'euro com a moneda nica.

Aquesta entitat s una de les institucions ms importants de la Uni Europea (UE) i t la seva seu a la ciutat alemanya de Frankfurt am Main.

Histria. 

 
El 2 de maig de 1998 el Consell Europeu, en la seva composici de Caps d'Estat i de Govern, va decidir per unanimitat que onze Estats membres (Blgica, Alemanya, Frana, Irlanda, Itlia, Espanya, Luxemburg, els Pasos Baixos, ustria, Portugal i Finlndia) complien les condicions necessries per a l'adopci de l'euro com a moneda nica l'1 de gener de 1999. Aquests pasos participarien, per tant, en la tercera fase de la Uni Econmica i Monetria Europea (UEM). 

Els caps d'Estat i de Govern van arribar aix mateix a un acord poltic en relaci amb les persones que haurien de recomanar-se com membres del Comit Executiu del BCE. Al mateix temps, els ministres d'Economia dels Estats membres que han adoptat la moneda nica van acordar, juntament amb els governadors dels bancs centrals nacionals d'aquests pasos, la Comissi Europea i l'Institut Monetari Europeu (IME), que els tipus de canvi centrals bilaterals del Sistema Monetari Europeu (SME) de les monedes dels Estats membres participants serien utilitzats per a determinar els tipus de conversi irrevocable de l'euro. 

El 25 de maig de 1998 fou nomenat el seu primer president, vicepresident i els quatre membres del Comit Executiu. La presa de possessi efectiva d'aquests crrecs va tenir lloc l'1 de juny del mateix any, moment que s'assenyala com a la constituci del BCE. 

 Objectius i Instruments .
L'objectiu principal del BCE s l'estabilitat de preus. s a dir, t el mandat de mantenir un baix nivell d'inflaci (actualment no pot excedir el 2% anual). Per a fer-ho, fixa els tipus d'inters en la reuni del primer dijous de cada mes, i utilitza les operacions de mercat obert per a augmentar o disminuir la liquiditat en el sistema financer europeu.

Organitzaci. 

L'actual President del Banc Central s Jean-Claude Trichet, crrec en el qual fou nomenat l'1 de novembre de 2003. 

El BCE s dirigit per un consell de direcci format pel president i els representants dels bancs centrals que pertanyen al Sistema Europeu de Bancs Centrals (SEBC o ESBC en angls). Aquest organigrama est inspirat en el del Bundesbank alemany.

El treball del BCE s'organitza mitjanant les segents instncies decisries. 

El Comit Executiu est format pel president del BCE, el Vicepresident i els altres quatre membres, tots designats per com acord dels presidents o primers ministres dels pasos de la zona euro. El seu mandat s de vuit anys no renovable. s responsable d'aplicar la poltica monetria definida pel consell de Govern i de donar instruccions als bancs centrals nacionals. Tamb prepara les reunions del Consell de Govern i s'encarrega de la gesti quotidiana del BCE. 

El Consell de Govern s la mxima instncia decisria del BCE. Est format pels sis membres del Comit Executiu i els governadors dels 13 bancs centrals de la zona euro i s presidit pel President del BCE. La seva missi primria s definir la poltica monetria de la zona euro i, especialment, fixar els tipus d'inters al que els bancs comercials poden obtenir diners del banc central. 

El Consell General s el tercer organisme decisori del BCE. Est format pel president del BCE, el Vicepresident i els governadors dels bancs centrals nacionals dels 27 Estats membres de la UE. Contribueix al treball consultiu i de coordinaci i ajuda a preparar la futura ampliaci de la zona euro. 

Presidents del Banc Central Europeu.


Crtiques.
Independncia.
La major crtica que s'adrea al BCE recau en la independncia de la instituci. El BCE est establert per a operar independentment d'intervencions poltiques. Els seus objectius i poders sn poltics per es deixa en mans del BCE la decisi de com utilitzar els instruments dels quals disposa per aconseguir els objectius establerts.

Els crtics associen aquesta independncia amb manca de control democrtic d'una instituci en la qual els ciutadans no poden decidir quin sn els objectius. El BCE celebra les seves sessions de treball internes a porta tancada (el BCE ho argumenta per tal de no fer pbliques les discrepncies dins del consell de governadors) aix com tampoc sollicita ni publica discussions pbliques sobre les seves decisions.

El BCE ha de respondre davant del Parlament Europeu i del Consell de Ministres que han d'aprovar els crrecs de president, vicepresident aix com els altres membres del consell executiu abans que aquests puguin prendre possessi dels seus crrecs.

Per llei el president del BCE ha de presentar un informe anual davant el plenari del Parlament. A ms, el president del BCE i altres membres del comit executiu sn presents a les reunions peridiques del Comit d'Afers Monetaris del Parlament Europeu. Aquestes sessions es celebren quatre cops l'any si b poden convocar-se ms freqentment a petici d'una de les parts.

Objectiu d'inflaci.
Un altre dels punts que aixeca ms crtiques sn els objectius del BCE. El BCE fixa els tipus d'inters per tal de controlar l'inflaci, per no te en compte altres objectius desitjables com podrien ser el creixement econmic, l'atur o l'estabilitat del tipus de canvi. Alguns economistes troben que el fet de fixar la poltica monetria exclusivament en funci de la inflaci pot provocar decisions de tipus d'inters poc apropiades donades les necessitats ms mplies de l'economia.

Alguns economistes, essencialment britnics, tamb lamenten que l'objectiu d'inflaci del BCE no sigui simtric, com ho s el del Banc d'Anglaterra que pretn combatre tant una inflaci elevada com una inflaci excessivament baixa.



 Vegeu tamb .
Euro;
Sistema Europeu de Bancs Centrals;

Enllaos Externs .
  Portal del Banc Central Europeu;
  Europedia: Guide to European policies and legislation;




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38363" title="Satllit pastor" nonfiltered="118" processed="118" dbindex="15124">
Els satllits pastors sn llunes xicotetes dels planetes gegants,  la influncia gravitatria dels quals confina el material en alguns anells planetaris a regions molt estretes. El material de l'anell que orbita prop del satllit pastor s normalment enviat novament sobre l'anell, una altra part del material de l'anell s expulsat cap a l'exterior o acaba caient sobre el satllit pastor.

 Principals satllits pastors en el Sistema Solar .

Metis i Adrastea.
Pasturen un dels anells interiors de Jpiter.
A l'estar ambds satllits en l'interior del lmit de Roche del planeta s possible que el material de l'anell provinga dels propis satllits ja que estos es troben en condicions prximes a la ruptura pels efectes de marea de Jpiter.

Pandora i Prometeu.

Pandora i Prometeu sn dos satllits irregulars de Saturn que confinen gravitacionalment l'anell F. La influncia gravitatria d'ambds confinen l'anell F en una fina franja de material. Pandora s el satllit exterior i Prometeu, una miqueta ms gran, el satllit interior.

La majoria dels buits en els anells de Saturn estan causats per la presncia de satllits pastors. Mimes, per exemple, s responsable de l'existncia del major d'ells, la divisi Cassini. Tamb Atles s un satllit pastor de l'anell A de Saturn.

 Cordlia i Oflia.

Cordlia i Oflia actuen com satllits pastors interior i exterior respectivament del anell psilon d'Ur.

Galatea en Nept .
La lluna de Galatea de Nept pareix responsable de mantenir en el seu lloc a l'anell Adams perqu viatja uns pocs quilmetres per davall d'ell. s possible que la resta dels anells estiguen pasturats per altres satllits encara no descoberts.

 Satllits pastors i divisions en els anells .
  

A banda de mantindre als anells en el seu lloc, els satllits pastors tamb poden causar les divisions observades en els anells. Aix en el Anell A de Saturn la Divisi Encke est causada pel satllit Pan i la Divisi Keeler esta causada pel satllit S/2005 S 1.

 Vegeu tamb .
Anell planetari;
Anells de Jpiter;
Anells de Saturn;
Anells d'Ur;
Anells de Nept;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38364" title="Crdoba (Argentina)" nonfiltered="119" processed="119" dbindex="15125">


Crdoba s una ciutat argentina localitzada als peus de les muntanyes de la Sierra Chica, a la vora del riu Primer (riu Suqua), el centre de l'rea agrcola ms productiva de l'Argentina. s la capital de la provncia homnima. T una poblaci superior als 1,35 milions d'habitants, la segona ms gran d'Argentina. Crdoba est localitzada a 3124' S, 6411' O.
Va ser fundada el 1573 per Jernimo Luis de Cabrera, qui la va anomenar Crdoba en honor a la ciutat homnima espanyola. Va ser una de les primeres capitals de la regi que avui s Argentina. Les altres dues ciutats antigues del pas sn Buenos Aires (1536) i Santiago del Estero (1553). La Universitat Nacional de Crdoba s la segona universitat ms antiga d'Amrica, desprs de la Universitat Nacional Autnoma de Mxic, fundada el 1613. La ciutat encara conserva construccions i monuments de l'poca colonial, i s considerada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Desprs de la Segona Guerra Mundial, la ciutat es va convertir en un centre important de la indstria argentina, i la seu de la fbrica militar d'avions.






Enllaos externs.

Ajuntament de Crdoba;

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38367" title="Provncia de Buenos Aires" nonfiltered="120" processed="120" dbindex="15126">


Buenos Aires, s una de les 23 provncies de l'Argentina. Est localitzada al centre-est del pas, i la capital n's La Plata, localitzada a 60 km. al sud de la Ciutat Autonoma de Buenos Aires (que no pertany a la provncia). T una poblaci de 14 milions d'habitants, encara que la majoria viuen a l'rea metropolitana de la capital federal, coneguda com la Gran Buenos Aires i representen un ter de la poblaci total del pas.  La provncia est dividida en 134 seccions administratives anomenades partits (partidos, en castell). Histricament va ser la provncia ms influent de l'Argentina, la qual cosa va provocar conflictes amb la resta de les provncies. No obstant aix, va assegurar la seva prominncia la segona meitat del segle XIX, al traslladar la capital nacional a la ciutat de Buenos Aires. El segle XX la provncia va centralitzar el creixement econmic i demogrfic del pas.
 











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38373" title="Druida" nonfiltered="121" processed="121" dbindex="15127">
En les societats celtes, els druides, eren alhora erudits, mags, i filsofs de la natura. Posseien coneixements d astronomia, matemtiques, medicina, botnica, i el contacte amb els dus i deeses, entre altres coses.
El nom "druida" prov de les paraules Drus, que en grec significa roure, i de la veu indogermana wid, que vol dir sabiduria. Aix es basa en qu els druides celebraven els seus rituals en rouredes, que estaven considerades sagrades. Tamb hi havien dones druides, que serien anomenades druideses.

Gaudien d una gran consideraci, i de molt respecte per part dels celtes, aix com dels seus lders. Aix commportava que un druida pogus viatjar per l anomenada "Britania de l'poca, sense preocupar-se per les habituals guerres que hi havien entre els diferents clans celtes. Ells intervenien en tots els conflictes, pblics i privats i actuaven com a jutges. Sentenciaven delictes, crims i querelles; a ms de dirigir tots els rituals del poble celta. 

Per arribar a druida, s havien de passar molts anys estudiant per, sobre uns 20 anys. Aix era degut a que els celtes no confiaven en l escriptura, i tota la seva sabiduria es transmitia oralment.

 Tipus de druida .
Bsicament, i segons el grau de coenixement, hi havia tres tipus de druides: 
 Vate: Estava especialitzat en la curaci, la vidncia i la magia. Estaven encarregats dels sacrificis rituals, i de l'emissi de les profecies. Per aquest fet, era consultat amb frequncia pels lders. S arribava a aquest grau al cap d uns 15 anys d estudi.
 Bard:  Les seves rees de coneixement sn l art i la cultura. Eren mestres i formadors: s encarregaven d'ensenyar als nens a les aldees, i tamb de transmetre les tradicions i la llengua, vetllant per elles en tot moment. Eren els receptors i difusors de la histria, els mites, les llegendes i les canons. Per aquest motiu, tamb s diu que eren els poetes dels poblats celtes. ;
 Gututatri: Hi ha poca informaci sobre aquest druides, per s creu que serien una mena de predicadors, que cumplien tamb funcions com assessors poltics.
 El Druida propiament dit: s el "Gran Druida", ja que t tots els coneixement dels dos anteriors. Tenia una posici social molt alta, equivalent a la d un prncep o la d un gran guerrer. Es vesteix de blanc. Eren els millors assessors poltics. Tamb s dedicaven a la medicina, i eren els nics capacitats per obtenir el crrec de cap d una ordre druida. Mai no portaven armes. Un dels ms famosos va ser Cathbad.

Vestimenta i rituals.
Segons la tradici europea la vestimenta d un druida/druidessa est formada (a ms de la tnica) per: la fal, vara, virita, calder, vesc, triskell.

Els sacrificis simblics eren molt freqents en els rituals drudics. Podien intervenir durant el part, per cuidar de la mare i realitzar la imposici del nom a la criatura.

Hi havia quatre festes anuals on la presncia del druida i els seus rituals era imprescindible:
Samain: celebrat el dia 1 de novembre, s una reuni que dura fins a una setmana on es realitza el canvi d'any i, donat que sn dies fora del temps, s ms fcil el contacte amb l'altre mn. s el precedent de totes les festes similars a Tots Sants;
Imbolc: se celebra la fi de l'hivern (1 de febrer), el naixement de la vida. s una festa de purificaci, amb l'aigua com a protagonista (d'una manera similar a les ablucions musulmanes o l'aigua que renta el pecat al cristianisme);
Beltaina: festa del bestiar i del foc que t lloc el dia 1 de maig. El foc simbolitza l'estaci de la llum que comena i la protecci de la llar ;
Lugnasad: festa de l'1 d'agost presidida pel rei, generador de riqueses del poble. s la data de canvi i renovaci dels contractes (inclosos els matrimonis) i dels jocs. Les competicions literries proven qui s el millor druida;

Pervivncia.
Amb l'adopci del cristianisme i l'assimilaci dels celtes, els druides van deixar d'existir com a tals. Les seves funcions religioses van ser assumides pels capellans, que rebutjaven els rituals al bosc per considerar-los pagans. A la cultura popular, per, van romandre restes dels ensenyaments dels druides. Aix, certes plantes considerades de la bona sort, com el trvol, o la festa de Halloween sn una prova de la pervivncia d'aquesta figura en l'imaginari collectiu.

A finals del segle XVIII i sobretot al romanticisme es va intentar ressucitar aquest personatge, ja que es veia com a smbol de l'autntica herncia natural i com una saviesa no tecnificada, natural. L'auge de la mgia i la imaginaci va provocar que sorgs un moviment, el druidisme, que prova d'emular els grans druides.  S'han convertit tamb en una figura artstica, com prova l'xit de Panoramix, el druida dels cmics d'Astrix o la seva presncia a novelles fantstiques i jocs de rol.
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38374" title="Alfabetisme" nonfiltered="122" processed="122" dbindex="15128">
L'alfabetitzaci s l'acci d'ensenyar a llegir i escriure a les persones d'una regi o comunitat. L'alfabetisme s la capacitat d'estar alfabetitzat. Sovint inclou la capacitat de dominar operacions bsiques de clcul i tenir unes mnimes nocions culturals per a sobreviure en l'entorn. Molts poltics consideren la taxa d'alfabetitzaci (el percentatge d'una regi que pot llegir i escriure) com un mesurament crucial del capital hum i de l'accs a noves opotunitats d'ocupaci i desenvolupament en la societat aix com en la capacitat per produir riquesa i la igualtat social. Per a altres, serveix com a indicador de la cultura d'un pas; s un factor ms per tenir en compte el seu grau de desenvolupament. Alfabetitzar sovint es considera el aprentanatge del primer nivell de l'educaci d'adults i equival als primers cursos de l'educaci primria. 

Determinats tcnics diferencien entre analfabetisme i illetrisme. Una persona illetrada pot entendre un missatge senzill, copsa el mecanisme de la lectoescriptura, per no pot arribar a la idea central d'un text curt i no sap usar els conceptes que llegeix (manca de vocabulari). L'illetrisme s molt ms difcil de mesurar i afecta tamb zones desenvolupades. Est molt relacionat amb la qualitat de l'educaci. 

Alfabetisme arreu del mn.
Hi ha grans diferncies entre el nombre d'analfabets als pasos desenvolupats i els anomenats del tercer mn, i en aquests, tamb entre homes i dones (que sovint tenen menys accs a l'ensenyament). Es calcula que a l'any 2000 hi havia uns 90 milions de persones analfabetes, segons la UNESCO. L'opacitat de les dades de determinats governs no ajuda a la detecci i soluci del problema. Els antics pasos del comunisme sn els que ms esforos han fet en aquest camp. L'alfabetisme s un dels indicadors que es t en compte per calcular l'ndex de Desenvolupament Hum

Tendncies.
La tendncia tradicional parteix del reconeixement de les lletres i, associant cada fonema i la seva grafia, arribar a desxifrar les paraules i les frases. s el mtode usual de les escoles amb els nens. Altres, per, opinen que amb adults s millor usar paraules significatives per estimular-los, ja que la capacitat d'aprenentatge acostuma a ser menor que la dels infants. Sovint les paraules es recolzen en objectes reals o illustracions per aclarir el seu significat. El coneixement de l'entorn, que s molt ms gran que el dels nens, ajuda a avanar ms rpidament.

Un problema afegit s quan l'alumne desconeix l'idioma i ve d'una altra cultura, com passa amb el fenomen de la immigraci. En aquest cas l'aconsellable s ajudar a correlacionar all aprs amb la llengua d'origen.

El nou repte que s'ens planteja s usar les noves tecnologies per evitar la fractura digital que pot suposar la Societat de la Informaci.

Vegeu tamb.
 Dia Internacional de l'Alfabetitzaci;

Enllaos externs.
 Societat de la Informaci;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38378" title="Pandora (satllit)" nonfiltered="123" processed="123" dbindex="15129">

Pandora s un satllit de Saturn descobert en 1980 per la sonda Voyager 1. Fsicament s un cos molt paregut al proper Prometeu. El nom de Pandora prov de la primera dona en la mitologia grega. Junt amb Prometeu, ambds sn satllits pastors de l'anell exterior de Saturn, l'anell F.

Pandora va ser descoberta, junt amb Prometeu, a mitjan 1980 per l'equip d'imatges del Voyager 1. El seu nom temporal va ser S/1980 S 26. La circular IAUC 3532 de la Uni Astronmica Internacional (IAU) va anunciar el descobriment d'aquestos dos satllits el 25 d'octubre de 1980.

Pandora presenta ms crters que Prometeu i possex almenys dos crters de 30 km de dimetre encara que no t terrenys elevats o valls importants. Donada la seua baixa densitat i elevat albedo pareix que Pandora s un cos gelat pors. A causa de les poques observacions presents d'estos dos objectes moltes d'estes dades romanen per ser confirmades.

 Vegeu tamb .

Prometeu;
Satllit pastor;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38380" title="Prometeu (satllit)" nonfiltered="124" processed="124" dbindex="15130">

Prometeu s un satllit de Saturn descobert en 1980 per la sonda espacial Voyager 1. Fsicament s un cos molt semblant a la prxima Pandora. El nom de Prometeu prov del tit que va entregar el secret del foc als homes en la mitologia grega (vegeu Prometeu).

Prometeu actua com satllit pastor del lmit interior de l'Anell F de Saturn. Pandora s el satllit pastor del lmit exterior de l'anell.



Esta lluna presenta una forma molt allargada, les seues dimensions sn de 148 per 100 per 68 km. Posseeix nombroses crestes i valls i sn visibles alguns crters d'uns 20 km de dimetre. No obstant aix, la seua superfcie t molts menys crters que la prxima Pandora, o les llunes Epimeteu i Janus. La baixa densitat i l'elevat albedo fan probable que Prometeu siga un cos gelat pors. Donades les poques observacions d'aquest cos moltes de les seues caracterstiques principals es coneixen amb molt poca precisi.

Vegeu tamb .

Pandora;
Satllit pastor;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38382" title="Zambesi" nonfiltered="125" processed="125" dbindex="15131">

El Zambesi  (en angls Zambezi, en portugus Zambeze) s un riu de l'frica Austral. 

Neix a Zmbia a tocar de les fronteres d Angola i de la Repblica Democrtica del Congo, passa per la provncia angolesa de Moxico i torna a Zmbia on, seguint la direcci nord-sud, travessa la part occidental del pas (la plana de Barotseland), desprs agafa la direcci oest-est i fa de frontera entre Zmbia i Nambia i desprs entre Zmbia i Zimbabwe, i finalment creua Moambic d oest a est per desguassar al canal de Moambic (oce ndic), on forma un enorme delta.

s el quart riu ms llarg de l'frica, desprs del Nil, el Congo i el Nger. T una longitud de 2.750 km. La seva conca fa 1.330.000 km2. Les pluges que l'alimenten es concentren entre novembre i mar. El seu cabal mitj s relativament modest, entre 2.000 i 3.000 m3/s, per va arribar als 32.800 m3/s el febrer del 1956.

La producci hidroelctrica del riu s fora important i es concentra als pantans de Kariba (utilitzat per Zmbia i Zimbabwe) i Cahora Bassa, a Moambic, que alimenta d energia la Repblica de Sud-frica, especialment Johannesburg. Hi ha una central elctrica ms petita a les cascades Victria. 

Afluents principals:
 Kabompo;
 Lungwebung;
 Cuando;
 Kafue;
 Luangwa;
 Shire, emissari del llac Malawi;

La part ms espectacular del seu recorregut  sn les cascades Victria, les ms grans del mn, amb 1.708 metres d amplada i un desnivell de ms de 120 m. La UNESCO declar les cascades Patrimoni de la Humanitat el 1989.

Al Zambesi, a banda de les cascades Victria se n troben d'altres com les de Chavuma, a la frontera entre Zmbia i Angola, i les de Ngonye, a prop de Sioma, a la regi occidental de Zmbia.





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38383" title="Dions" nonfiltered="126" processed="126" dbindex="15132">


En la mitologia grega, Dions (tamb conegut com a Bacus i Acratforos) s el du del vi, del Teatre, del desenfrenament i de les festes, representat moltes vegades pel ram o per una gran pantera negra. Se'l coneixia tamb com Bacus de sobrenom Adoneu, nom d'origen desconegut, possiblement traci o lidi. Amb el nom de Bacus va passar a la mitologia romana identificant-se amb Liber Pater. 

Dions s fill del du Zeus i Smele, una mortal, filla de Cadmo, rei de Tebes. Smele demana a Zeus que li mostri tot el poder que t, i Zeus, rei dels dus, mostra amb una gran fora tot el seu potencial. En veure el gran poder de Zeus, Smele es mor de la por que sent; aleshores el du, que sap que Smele est embarassada, li agafa el nad que porta a la panxa i se'l cus a la cuixa. Al cap de sis mesos, diu el mite, va nixer Dions.

Quan Dions va nixer, Hera, la esposa de Zeus entr en clera i deman als Titans que acabassin amb la vida del petit Dions, de tal manera que fugiren els desitjos de qualsevol deessa o mortal cap al seu marit. Els Titans varen fer la seva tasca rpidament, destroant el cos del petit i ficant els seus a cuinar.

Ara b, la seva avia, Gea, mare de Zeus, havia vist l'horrible crim i va agafar els trossos del petit du i els va ajuntar donant-li una forma aproximada al que va ser el du original, essent aquest l'origen de les deformitats de Dions.

Dions va rescatar la seva mare dels inferns per traslladar-la a l'Olimp, on va viure com a immortal amb el nom de Tione.
Festivals.
Ambrsia;
Agrinia;
Haloa;
Oscopria;
Protrigea;

Vegeu tamb.
Acoetes;
Acratpotes;






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38385" title="Nus de Wayland" nonfiltered="127" processed="127" dbindex="15133">


El nus de Wayland s un smbol celta, constituit per tres "torques" entrellaats que significa l'habilitat i el poder manual (diuen que augmenta les aptituds artstiques del seu possedor).

No obstant aix, es diu que el Wayland va ser un mag molt poders. Existeix una llegenda que diu que existeix un penjoll amb el disseny d aquest nus, fet pel Wayland i aparentment normal, que un dia un escollit aconseguir de forma totalment involuntria i que amb ell, portar el b o el mal a aquells que l envolten, poder que augmentar progressivament mentre les qualitats artstiques de l'escollit augmenten. La llegenda diu que el penjoll de Wayland cont la mgia del mag i que s tan gran que el b o el mal que porti (que dependr de com el faci servir l escollit) pot portar grans lluites o catstrofes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38386" title="Tokelau" nonfiltered="128" processed="128" dbindex="15134">


Tokelau (abans Union Islands, illes de la Uni) s un territori d'ultramar depenent de Nova Zelanda. L'arxiplag est situat al nord de Samoa i el seu nom significa vent del nord. Consta de tres atols de corall, ms un quart administrat per la Samoa Nord-americana.

 Geografia .

Les illes de l'arxiplag de Tokelau sn atols de corall:

 Atafu (abans Duc de York) ;
 Nukunonu (abans Duc de Clarence);
 Fakaofo (abans Bowditch);
 Swains, administrada des de la Samoa Nord-americana.

La superfcie total de les illes del territori de Tokelau s de 10,8 km2.

L'altitud mxima s de 5 m sobre el nivell del mar. Les Nacions Unides han incls les Tokelau a la llista d'illes que podrien desaparixer com a conseqncia de l'escalfament de la Terra provocat per la contaminaci i l'efecte hivernacle.

 Histria .

Les Tokelau van ser originalment poblades per emigrants polinesis de les illes ms properes, aproximadament al segle IX. Al segle XIV van ser colonitzades des de les illes Samoa, mantenint unes relacions lingstiques i culturals entre els dos arxiplags.

Els tres atols van viure de forma independent encara que mantenint una cohesi social. La societat tradicional era dominada pels caps dels clans aristocrtics (els aliki polinesis).

L'any 1765 l'angls John Byron va descobrir Atafu. El 1791 l'angls Edward Edwards, mentre buscava els amotinats de la Bounty, va descobrir Nukunono. Finalment, Fakaofu va ser descobert pel francs Morvan el 1841.

El 1850 van arribar els primers missioners catlics i protestants, convertint tota la poblaci al cristianisme.

El 1860 van aparixer els caadors d'esclaus peruans buscant ma d'obra per les mines del Per. Se'n van emportar quasi tota la poblaci activa masculina. Per protegir les illes es va establir el protectorat britnic el 1877. Desprs, el 1916, es van incorporar a la colnia de les illes Gilbert i Ellice, i el 1925 es va transferir l'administraci a Nova Zelanda. Des de 1949 s un territori neozelands, recuperant el nom tradicional de Tokelau.

 Poltica .

El cap d'estat s la reina Elisabet II representada per un administrador nomenat pel ministre d'Afers Exteriors de Nova Zelanda. El cap de govern s escollit entre els tres membres del Consell de Faipule, un per cada illa. El Consell d'Ancians de cada atol, o Taupulega, escull els representants de l'Asamblea General, o Fono.

El Comit de Descolonitzaci de les Nacions Unides inclou Tokelau a la llista de territoris sense autonomia. Des de 1994 s'estan transferint competncies d'autogovern, sota la supervisi de les Nacions Unides, i l'any 2004 es van iniciar les negociacions per canviar l'estatus del territori per una lliure associaci. 

L'estatus d'estat lliure associat a Nova Zelanda es va sotmetre a referndum el febrer del 2006, primer a Apia (pels residents a les illes a Samoa, els set mil residents a Nova Zelanda no tenen dret a vot) el dia 11, i desprs a Atafu (dia 13), Nukunonu (dia 14) i Fakaofo (dia 15). Al referndum l'opci per la independncia no era plantejada. Amb l'estat lliure associat s'establiran nous smbols per a Tokelau (bandera, escut, himne).

 Economia .

L'economia de l'arxiplag s de subsistncia, bsicament sustentada en la pesca i el coco. La falta de sl fa que no es puguin conrear hortalisses ni fruits.

L'exportaci es basa en segells i monedes de colleccionisme, i en la producci de copra. El dficit comercial es compensa amb ajuts exteriors des de Nova Zelanda.

 Poblaci .

Tokelau t menys de 1.500 habitants, tots polinesis. La falta de recursos han provocat l'emigraci cap a Nova Zelanda i Samoa. L'any 1990 el cicl Ofa va arrasar les tres illes destruint quasi tots els bananers i cocoters, i fent augmentar el flux migratori.

 Infraestructures .
Les illes viuen en un relatiu allament. No hi ha cap port ni aeroport. Fins l'any 1991 no es va establir un servei regular martim entre les illes i l'any 1997 es va crear el servei pblic de telefonia via satllit. 

Tokelau disposa a Internet d'un domini territorial de primer nivell (.tk) i facilita la creaci i manteniment de noms de domini gratuts.







































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38390" title="Pentacle" nonfiltered="129" processed="129" dbindex="15135">


El smbol del pentacle, pentalfa o pentagrama s una estrella de cinc puntes, i ha estat usar en diferents cultures amb diversos significats. Si apunta cap amunt o cap avall o si apareix sol o acompanyat d'altres signes, varia el seu signficat. Sovint apareix en manuscrits o amulets amb poders mgics.

El pentacle en l'Antiguitat.
Els primers pentacles van aparixer a escrits mesopotmics del 3000 aC, com a jeroglfic que representava la paraula "angle" o "forat". Aviat va adquirir un significat astrolgic: cada punta era un planeta, sent la central la de Venus (associat a la deesa Ishtar), ja que les conjuncions d'aquest astre dibuixaven un pentacle al cel cada vuit anys. Per aix va ser considerat el smbol de Venus i el seu culte a Grcia hi est lligat 
 
Els pitagrics van associar l'estrella amb els quatre elements (terra, foc, aire i aigua), deixant la punta superior per a la idea o esperit (influenciats potser per Anaximandre). Tot plegat era la imatge d'harmonia (els elements units amb un sol tra dins un cercle, la figura perfecta). Els druides cltics van recollir aquesta tradici, per van substituir la cinquena associaci per la Mare Natura. El cercle que envoltava el pentacle esdevenia llavors l'energia de la terra, o un smbol del mn on estaven presents els elements. El neopaganisme ha recuperat aquest smbol.

L'estrella invertida simbolitzava per als pitagrics el Caos primordial del qual va sorgir el Cosmos (identificat amb el Trtar). El caos inicial romania a l'inframn, on els herois podien viatjar a la recerca del coneixement. A partir d'aqu l'estrella invertida s'associa en saber ocult (i desprs maligne, ja que l'inframn esdevingu l'infern).

Persfone, una de les deeses de l'inframn, havia adquirit els trets d'una deesa anterior anomenada Kore (l'interior de l'nima, associada a l'altre mn). Un dels seus smbols s la poma, el cor de la qual, tallat transversalment, forma un pentacle. Per aix la poma s un smbol de salut (la poma tallada s vncer la deesa dels morts).

El pentacle religis.
El cristianisme va adoptar el pentacle com a smbol amb diversos significats. Recollint la idea de la poma, l'estrella amb les inicials SALVS a les puntes era smbol de salut, associat a les cinc ferides de Crist, que mor per donar salut eterna (espiritual) als homes. Per aix van aparixer amulets en forma de pentacle, que oferien protecci contra el mal.

Tamb s'associa als cincs sentits pel qual es pot percebre l'obra de Du, o als cinc goigs de Maria, mare de Jess (Anunciaci, Naixement, Ressurrecci, Ascensi i Assumpci).

Per lgica, un pentacle invertit seria smbol del dimoni, enemic de Crist. A ms a ms, la figura invertida recorda el mascle cabrit, amb les seves banyes, una de les imatges tradicionals de Satan. Recuperant el simbolisme del Trtar, els amulets invertits convocaven el poder fosc i maligne, per aix s'associen a la bruixeria. Els bruixots reivindicaven a ms a ms que era smbol de vida (o mort), recollint el culte de Venus i barrejant-lo amb el del principi femen pag germnic.

El satanisme ha fet del pentacle el seu smbol oficial, sovint amb els nombres 666 en els vrtexs dels extrems superiors i inferior (que formen un triangle, l'invers del smbol de la divinitat trinitria). A vegades s'escriuen tamb les lletres de Leviathan, la paraula hebrea pel dimoni apocalptic.


El pentacle en altres rees.
El cavaller artric Sir Gawain portava el seu escut un pentacle, pels sentits cristians i per les cinc virtuts de la cavalleria: franquesa, servei, puresa, cortesia i compassi.

Apareix en les banderes del Marroc i d'Etipia. All simbolitza el segell del rei Salom, exemple de saviesa i de monarca respectus amb Du (durant un temps aquest segell va ser el de Jerusalem, ciutat santa per a les tres religions del llibre). Tamb pot simbolitzar els cincs pilars de la fe islmica o les cinc pregries diries.

En la cultura japonesa, s un smbol de mgia, igual que entre els francmaons (a l'interior sol haver-hi una figura en flames). Els seguidors de la Wicca afirmen que s la representaci del segon grau d'iniciaci.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38395" title="Llac de Brienz" nonfiltered="130" processed="130" dbindex="15136">




El llac de Brienz, (Brienzersee en alemany), s un llac del cant de Berna a Sussa. Es troba immediatament  al nord dels Alps.  Les muntanyes es precipiten al llac la qual cosa fa que les ribes siguen molt abruptes.

El riu Aar entra i surt del llac. Al poc de sortir entra al llac de Thun. Entre els dos llacs, que un dia foren un de sol, es troba la ciutat d'Interlaken.

El llac que est situat a 564 metres sobre el nivell del mar fa 14 km de llarg i 2,5 d'ample. T una rea de 30 km2 i un volum d'aigua de 5,2 km3. La profunditat mxima s de 261 m.

A la riba nord es troba el poble de Brienz i al sud-oest Interlaken, Matten i Unterseen.

El llac Brienz s pobre en nutrients i en conseqncia la pesca no s gaire important. Tanmateix les captures de peix foren de 10.000 kg el 2001.

Els vaixells de passatgers operen al llac des del 1839.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38397" title="Andreu Sotorra i Agramunt" nonfiltered="131" processed="131" dbindex="15137">
Andreu Sotorra, escriptor, va nixer a Reus el 1950.  Ha publicat vint-i-cinc llibres en llengua catalana, la majoria de novella breu i contes, alguns en constant reedici. Ha obtingut diversos premis literaris de narrativa curta i de novella. Ha estat tradut a l'itali, el castell, el gallec i l'euskera. s pioner en la publicaci; en catal de novelles en suport digital. s periodista cultural de premsa escrita i rdio, especialitzat en l'rea de teatre, i crtic literari.

Amb Ofici de conteste guany el 1982 el premi Joaquim Ruyra, amb La medalla obtingu el 1992 el premi El vaixell de vapor, amb "Nyatiti, la filla del clan", obtingu el 1992 el premi Lola Anglada, amb "Kor de Parallamps", guany el 2003, el premi Edeb.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38398" title="Maria de la Pau Janer Mulet" nonfiltered="132" processed="132" dbindex="15138">

Maria de la Pau Janer i Mulet, escriptora, va nixer a Ciutat de Mallorca el 1966. s filla del tamb escriptor Gabriel Janer Manila. Ha treballat com a guionista i presentadora de rdio i televisi, sovint en companyia del doctor Joan Corbella, psiquiatre i escriptor, amb qui posteriorment es va casar .

Persona meditica, es prou coneguda tant a Catalunya (on ha collaborat en televisi  TV3  i premsa  diari Avui ) com a les Illes Balears (on es professora de Literatura Catalana de la Universitat de les Illes Balears  UIB , i on tamb ha collaborat en televisi  IB3 Televisi  i premsa  Diario de Mallorca ).

Va ser finalista del Premi Sant Jordi de novella, a ms d'aconseguir-ne altres d'importants com el Carlemany. En castell, va ser finalista al Premi Planeta, que finalment va guanyar el 2005 amb Passions Romanes. 


El 15 d'abril de 2007 es va fer pblic que formar part de les llistes del Partit Popular per Mallorca a les eleccions autonmiques del 2007 . Era la nmero 8 en la llista autonmica, com a independent. Fou una aposta personal del president del partit, Jaume Matas.

El 25 de juny, un dia abans de la constituci del nou Parlament de les Illes Balears sorgit de les eleccions autonmiques del 27 de maig, parlament que ser de caire progressista i nacionalista, renuncia al seu esc . Sectors meditics propers al Partit Popular com ara el diari "El Mundo" havien criticat durament Jaume Matas Palou, president del partit, per la inclusi de Maria de la Pau en les llistes, pel seu caire catalanista. Fins i tot atriburen part de la culpa de la desfeta del PP a la presncia de l'escriptora en les llistes populars.

Obra.
Narraci.

 Els ulls d ahir (1988, ISBN 84-7502-215-4);
 L hora dels eclipsis (1989, ISBN 84-7502-266-9);
 L illa d Omar (amb M. Canals, 1989, ISBN 84-246-9103-2);
 Sense comproms de perversitat (amb Miquel de Palol, 1991, ISBN 84-87523-03-X);
 La bruixa que va perdre un secret (amb M. Arnega, 1994, ISBN 84-246-8164-9);
 Mrmara (1994, ISBN 84-297-4431-2);
 Marmara (1996, ISBN 3-927884-51-0) (edici en alemany);
 Natura d'anguila (1995, ISBN 84-664-0069-9);
 Orient, Occident: dues histries d'amor (1998, ISBN 84-8300-643-X);
 Lola (1999, ISBN 84-95965-39-9);
 El desig : Vuit histries d'amor (2000, ISBN 84-8300-922-6);
 Ets la meva vida, ets la meva mort (2001, ISBN 84-95965-03-8);
 Las mujeres que hay en mi (en castell, 2002, ISBN 84-08-04833-3);
 Els deu manaments de la felicitat (2002, ISBN 84-9708-088-2);
 Rondalles : Les del fill del pescador (ISBN 84-7651-143-4);
 Perfils mediterranis (amb Toni Traveria, ISBN: 84-607-9035-5);
 Rondalles catalanes del prncep encantat (5 vols, ISBN 84-7651-145-0);
 Les rondalles de la bella i la bstia (ISBN 84-7651-141-8);
 Les rondalles d'Eros i psique (ISBN 84-7651-140-X);
 Les rondalles del germanet i la germaneta (ISBN 84-7651-144-2);
 Les rondalles del desencantament del prncep (ISBN 84-7651-142-6);
 Les rondalles del cicle de l'esps transformat (1992, ISBN 84-7826-286-5);
 Passions romanes (2006, Barcelona, Columna). 408 pginas, ISBN 84-664-0691-3.

Estudis literaris.

 Les Rondalles del Cicle de l Esps Transformat: Pervivncia en la Literatura Catalana de Tradici Oral(1993, ISBN 3-927884-27-8)(tesi doctoral, editada en Alemanya);
 El mite del comte Arnau : Una aproximaci didctica (1995, ISBN 84-273-0746-2);
 Barbablava : L'heroi, el monstre (ISBN 84-246-0415-6);

Guardons.
 1989 Andrmina per L'hora dels eclipsis;
 1992 Premi Bartomeu Rossell-Prcel dels Premis 31 de Desembre de l'Obra Cultural Balear;
 1993 Sant Joan per Mrmara;
 1995 Carlemany per Natura d'anguila;
 1999 Ramon Llull per Lola;

 Enllaos externs .
 Web de l'autora a l'AELC;

Notes.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38400" title="Josep Franco i Martnez" nonfiltered="133" processed="133" dbindex="15139">
Josep Franco i Martnez, escriptor, mestre i traductor, nasqu a Sueca (Ribera Baixa) el 1955. 

Josep Franco s'ha especialitzat en la literatura histrica i juvenil, on destaquen, entre d'altre L'ltim roder o Vent d'Almansa. Aquesta darrera, narra les aventures del jove Marc Peris durant la guerra de successi. 

Obres.

 El Misteri de l'Aigua, 1985;
 L'ltim roder, 1986;
 Som irrepetibles, 1987;
 Cendres de seductor, 1987;
 Ulisses, 1987;
 La sal, 1988;
 La ciutat submergida, 1991;
 Quatre histries d'animals, 1992;
 L'enviat, 1996;
 Les potncies de l'nima, 1997;
 Aix s llarg de contar, 2004;
 Vent d'Almansa, 2006;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38401" title="Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau" nonfiltered="134" processed="134" dbindex="15140">

Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau (Barcelona, 5 de mar de 1894 - 27 de setembre de 1961) va ser un poeta, novellista, dramaturg, periodista, traductor i escriptor catal. 

Biografia.  

Provenia d'una famlia de la petita aristocrcia barcelonina, amb profundes arrels pallareses i tarragonines per part de mare; el seu pare, Ferran de Sagarra i de Siscar, va consagrar la seva vida a la investigaci histrica i sigillogrfica, matria aquesta de la qual s un referent mundial.

De la seva infantesa en destaca la casa senyorial del carrer de Mercaders, amb una biblioteca antiga de quatre segles, i sobretot la finca de Santa Coloma de Gramenet on va entrar en contacte per primer cop amb la natura, de la qual n'era un apassionat, cosa que queda palesa en una de les seves primeres proses: Els ocells amics (1922). Va comenar el batxillerat a l'institut de Reus i el va acabar als Jesutes del carrer de Casp de Barcelona, on va donar a conixer els seus versos de tema religis o de tema histric, escrits indistintament en catal i castell. Noms tenia quinze anys quan va publicar un sonet a La Illustraci Catalana i uns poemes a La Revista Universitria. En aquesta poca ja era lector del teatre de William Shakespeare, de les Vides paralleles de Plutarc, dels poemes homrics, del poeta renaixentista itali Ludovico Ariosto i de La Divina Comdia del Dant; va adquirir, doncs, ben aviat una formaci cultural slida.
 
El 1910 va ingressar a la facultat de Dret de la Universitat de Barcelona. Va formar part de la Penya Gran de l'Ateneu Barcelons sota el padrinatge d'un personatge peculiar, Quim Borralleras, el qual el va introduir a les tertlies literries, als  bons restaurants, a les terrasses dels cafs, a l'ambient del Parallel.

L'any 1913 va guanyar l'Englantina d'Or als Jocs Florals de Barcelona amb el poema Joan de l's, que s'havia comenat a gestar durant un viatge a Itlia amb el seu pare. Aquest viatge comport el seu gust primerenc pel cosmopolitisme i pels refinats ambients vaticans. Ja llicenciat en Dret, el 1916 va ingressar a l'Instituto Diplomtico y Consular, de Madrid, per, poc abans d'acabar els estudis els va deixar per dedicar-se de ple a la literatura. A Madrid, va intimar amb personatges destacats del moment i va conixer les millors tertlies literries com per exemple la del Caf de Pombo, capitanejada per Ramn Gmez de la Serna. El seu nom comenava a sonar, ja que, a part de l'Englantina d'Or, havia publicat amb bona acollida el Primer llibre de poemes (1914) i El mal caador (1915), havia estrenat al Teatre Romea Rondalla d'esparvers (1917) i fins i tot havia editat una novella, Paulina Buxareu (1919). El seu amic Jos Ortega y Gasset, eminncia gris dEl Sol, era conscient que la carrera diplomtica no satisfeia gens Sagarra i li va proposar la corresponsalia del diari a Berln. Encara que tenia un lligam sentimental amb una noia gironina, el fet de poder passejar-se amb les despeses pagades per l'Europa Central li va fer acceptar l'oferiment. D'aquesta manera, els anys 1919 i 1921 va recrrer Txecoslovquia, Polnia, Alemanya, Holanda...

En tornar, el seu amic Josep Pla el va convidar a la Costa Brava i li va descobrir la bellesa d'aquells paratges. Aquest fet va inspirar el nou volum de poesies Canons de rem i de vela. A poc a poc, l'xit i la popularitat que de ben jove havia assolit va anar creixent, sobretot grcies al fet que la seva producci es va diversificar en tots els gneres, amb un catal vivssim que el va apropar al gran pblic. Durant una bona colla d'anys va estrenar, amb gran xit, una o dues obres l'any, i les seves novelles van aconseguir tiratges mai assolits fins aleshores. 

Entre el 1920 i el 1936, Sagarra va recollir algunes de les aspiracions ms significatives d'una poca que tendia al cosmopolitisme ms brillant: les aspiracions nacionals de la societat catalana que identificava en les seves obres les formes ms genunes d'emoci. I, aix, Sagarra va esdevenir un mite popular que, en molts aspectes, va ocupar el lloc que havien deixat buit Frederic Soler, Jacint Verdaguer, ngel Guimer o Joan Maragall.

Era conscient del paper que estava duent a terme Pompeu Fabra i per aix, com a escriptor, no va dubtar mai a tenir una gran cura del llenguatge. El seu bagatge cultural i el profund coneixement del pas li permeteren d'exhibir una riquesa lxica aclaparadora. Va prendre conscincia del paper que ocupava dins la cultura, i aquest fet li va fer revisar vells mites com El Comte Arnau (monumental poema pic de 1928) o a donar el seu toc personal a tradicions, com ara el Poema de Nadal (1931), fragments del qual la gent de diverses generacions ha aprs de memria.

Va rebre el Premi Fastenrath de poesia i va ser declarat Mestre en Gai Saber quan va guanyar novament l'Englantina d'Or (1931). Amb una de les novelles ms reeixides, Vida privada (1932), que constitueix una crnica meitat costumista, meitat proustiana de la decadncia de l'aristocrcia barcelonina, obt el Premi Crexells aquell mateix any. Li van traduir moltes comdies a l'espanyol, i, de les seves novelles, All i Salobre va ser traduda tamb a l'espanyol i Paulina Buxareu, a l'itali.

En el camp del teatre, Sagarra va conrear tamb una gran varietat de gneres. Va intervenir en la realitzaci d'algunes de les revistes musicals ms famoses del Parallel com Charivari, va estrenar comdies, farses i sainets de costums, com La Llcia i la Ramoneta (1928), Les llgrimes d'Angelina (1928) o La Rambla de les floristes (1935). Va publicar tragdies com Judit (1929) i, sobretot, va crear un model de poema dramtic que recollia amb originalitat una bona part dels ingredients del drama, de la comdia de costums i de la can popular catalana: La filla del Carmes (1929), La corona d'espines (1930), L'Hostal de la Glria (1931), El Caf de la Marina (1933) -escrita en agosarats versos estramps- i Reina (1935).

En aquesta poca, va escriure canons i tamb uns quants poemes van ser musicats per Amadeu Vives, Eduard Toldr i Enric Morera. Va traduir obres de Carlo Goldoni, Molire i Luigi Pirandello. Va conrear el periodisme, com a crtic teatral, i com a articulista va collaborar amb assidutat a La Publicitat i Mirador, i va aplegar algunes d'aquestes collaboracions en dos volums: Caf, copa i puro (1929) i L'aperitiu (1937).

Va cultivar temibles epigrames i poemes satrics, que durant una poca publicava al setmanari El Be Negre. Sovint hom feia crrer poemets de gran causticitat que li eren atributs sense cap fonament, noms a causa de l'anomenada que tenia. Sagarra s, amb Carles Fages de Climent, un dels autors que ms s'han interessat per l'epigrama -considerat per alguns com un art menor- dins la literatura catalana contempornia.

El 1936 li encomanen l'Himne de l'Olimpada Popular. L'esclat de la guerra civil espanyola marca un abans i un desprs en la seva vida i en la seva obra. Grcies al cnsol itali, que li professava una gran admiraci arran de la publicaci a La Veu de Catalunya, a partir de 1935, de la traducci en vers de La Divina Comdia, va ajudar a fugir, entre d'altres, la seva germana que era mare superiora del Collegi Jess i Maria del carrer de Casp de Barcelona. Aquests fets i els seus versos satrics contra la FAI van provocar que la seva vida en aquell moment corregus perill. L'assassinat del seu amic Josep Maria Planas, director dEl Be Negre, va resultar determinant perqu abandons la ciutat. Es va installar al Port de la Selva, en companyia de Merc Devesa, la qual, des de feia cinc anys, era la seva promesa. Ventura Gassol, conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya a l'poca de la Repblica, el va poder avisar que la seva vida corria perill, a causa dels esdeveniments del moment. Desprs d'un breu temps amagat, va esperar que un cotxe de la mateixa Generalitat de Catalunya, custodiat per homes armats, el portessin a la frontera francesa.
 
Aix, entre l'octubre del 1936 i l'agost del 1940, va residir a l'estranger. El 1936 es va casar amb Merc Devesa i, entre aquesta data i el 1938, va fer un llarg viatge de noces des de Marsella fins a Tahit i les illes de la Societat. Fruit d'aquesta experincia pels Mars del Sud sn el poemari Entre l'equador i els trpics (1946) i el llibre de viatges La ruta blava, publicat primer en versi espanyola el 1942 i, pstumament, en l'original catalana el 1964).

El 1938 es va establir a Pars, on el 6 de gener de 1939 va nixer el seu fill Joan. En esclatar la guerra mundial, es va traslladar successivament a Saint-Sulpice-la-Pointe, Prada de Conflent i Banyuls de la Marenda, on es va dedicar, fonamentalment, a la traducci de La Divina Comdia.

El 1940, de retorn a Catalunya, es va incorporar a la vida literria clandestina. Va ser membre (1942) de la secci filolgica de l'Institut d'Estudis Catalans. Amb l'ajut d'alguns mecenes -especialment Francesc Camb-, va enllestir la traducci en vers de La Divina Comdia de Dant, reconeguda pels experts italians com la millor traducci d'aquesta obra a qualsevol llengua. Tamb va traduir bona part (vint-i-vuit obres) del teatre de Shakespeare i va escriure el seu darrer poema narratiu: El poema de Montserrat (1950), publicat inicialment amb fora passatges censurats.

A partir de 1945, va comenar les negociacions per reprendre el teatre en catal. La reposici de L'Hostal de la Glria va ser un xit clamors. A partir d'aqu s'anima a escriure alguns drames en prosa i d'inspiraci existencialista que, malgrat l'inters, van obtenir poc ress: El prestigi dels morts (1946), La fortuna de Slvia (1947) i Galatea (1948). El pblic no va entendre l'esfor de Sagarra per a adaptar-se als nous temps. Decebut, va decidir tornar a la vella frmula del poema dramtic que l'havia consagrat com a gran dramaturg i va estrenar algunes de les seves obres ms famoses: L'hereu i la forastera (1949), Les vinyes del Priorat (1950), L'alcova vermella (1952).

Desprs de la lluita i la collaboraci que havia dut a terme en la resistncia, desanimat, decideix abandonar-la progressivament i comenar un perode en el qual vol tornar a viure de l'escriptura, del teatre i del periodisme. Aix, doncs, per diverses raons, de tipus econmic o literari ms que no pas d'ideolgic, Sagarra va comenar a collaborar amb estaments ms o menys oficials com el Diario de Barcelona (fins al 1957), a Destino (de 1951 a 1961) i a La Vanguardia (de 1957 a 1961). Tamb va acceptar el crrec de conseller de la Societat General d'Autors a Madrid. Aquestes collaboracions van promoure algunes campanyes negatives que desqualificaven la seva persona i la seva obra i que van acabar fent-lo sentir marginat dels cercles culturals catalans durant una bona colla d'anys.

L'any 1954, amb seixanta anys, emprn l'escriptura de les Memries -gnere poc conreat a Catalunya i que amb Sagarra assoleix una qualitat extraordinria- i decideix estrenar una de les obres que li tornaria l'xit que havia perdut en aquells darrers anys: La ferida lluminosa, un drama burgs d'intenci religiosa, que va ser tradut a l'espanyol, al portugus i a l'angls, va ser guardonat amb el Premio Nacional de Comedia i va ser portada al cinema dues vegades: el 1956, dirigida per Tullio Demicheli i doblada desprs al catal, i el 1997, dirigida per Jos Luis Garci.

Els dos darrers anys de la seva vida va escriure El senyor Perramon i El fiscal Requesens, versions molt personals de Molire i Nikolai Ggol, respectivament, fetes a mida per a l'actor cmic Joan Capri.

El govern espanyol, el 1960, li concedeix la Gran Cruz de Alfonso X el Sabio. El fet que accepts la condecoraci, va fer rebrotar les crtiques dels sectors catalans de la resistncia cultural per la seva actitud condescendent amb el rgim franquista, motivada, d'altra banda, per la seva situaci de supervivncia econmica.

L'any 1961, Josep Maria de Sagarra preparava una llarga estada a Roma, amb una beca de la Fundacin Juan March per a escriure una obra ambiciosa sobre el Vatic i la Ciutat Eterna i la corresponsalia especial de La Vanguardia i de Ya per enviar crniques sobre el Concili Ecumnic Vatic II, per un carcinoma li va provocar una llarga agonia que el va portar a la mort el 27 de setembre de 1961.

La seva obra potica ha estat musicada per intrprets com Guillermina Motta, Llus Llach, Ramon Muntaner, Ovidi Montllor i Celdoni Fonoll, entre d'altres, que l'han difosa a les noves generacions.

En commemoraci del centenari del seu naixement, el 1994 es va iniciar la reedici de l'obra completa a l'Editorial 3 i 4 de Valncia. Des d'institucions i entitats, es va recordar l'autor amb exposicions i actes diversos, i es van representar novament algunes de les seves obres dramtiques, que de fet mai no han estat oblidades per grups de teatre aficionat de tot el pas. Les seves traduccions del teatre de William Shakespeare sn sovint les que utilitzen moltes companyies catalanes actuals per revisar el dramaturg ms universalment representat. L'ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, poblaci amb la qual Josep Maria de Sagarra havia mantingut vincles de petit, va posar el seu nom al nou teatre municipal de la ciutat.

Potser amb la sola excepci de Verdaguer i a desgrat dels recels i dels rebuigs de determinats cercles intellectuals i poltics, Sagarra ha estat l'nic poeta catal autnticament popular.

Principals obres.
Poesia.

 Primer llibre de poemes, 1914;
 El mal caador, 1916;
 Canons d'abril i de novembre, 1918;
 Canons de taverna i d'oblit, 1922;
 Canons de rem i de vela, 1923;
 Canons de totes les hores, 1925;
 El comte Arnau, 1928;
 El poema de Nadal, 1931;
 La rosa de cristall , 1933;
 ncores i estrelles, 1936;
 Entre l'equador i els trpics, 1937, 1947;
 El poema de Montserrat, 1956;
 Poemes satrics, 1989;

Teatre.

 Rondalla d'esparvers. Poema en 2 actes, estrenat al teatre Romea de Barcelona, el 10 de gener de 1918.
 Dijous Sant. Poema en 3 actes, estrenat al teatre Romea de Barcelona, el 6 d'octubre de 1919.
 L'estudiant i la pubilla. Drama en 3 actes, estrenat al teatre Romea de Barcelona, el 21 de maig de 1921.
 Can de taverna, 1921;
 El jardinet de l'amor. Comdia en 3 actes, en vers, estrenada al teatre Romea de Barcelona, el 7 d'octubre de 1921.
 La careta, 1922;
 El foc de les ginesteres, 1923;
 El matrimoni secret. Comdia grotesca en 3 actes, estrenada al teatre Romea de Barcelona, el 24 d'octubre de 1922;
 Can d'una nit d'estiu. Un acte, estrenat al teatre Romea de Barcelona, el 20 de maig de 1923;
 Les veus de la terra. Poema dramtic, en 4 actes i en vers, estrenat al teatre Romea de Barcelona, el 10 d'octubre de 1923.
 Fidelitat. Poema dramtic, en 3 actes i en vers, estrenat al teatre Romea de Barcelona, el 14 de novembre de 1924;
 La mscara. Drama en 3 actes, escrit la primavera de 1925 i destinat per a ser estrenat per Enric Borrs. L'estrena no es va dur a terme.
 La follia del desig. Drama en 2 actes, estrenat al teatre Romea de Barcelona, el 15 de desembre de 1925;
 Maral Prior. Poema en 5 actes, estrenat al teatre  Teatre Novedades de Barcelona, el 29 d'octubre de 1926.
 Un estudiant de Vic. Comdia en 3 actes i en vers, estrenada al  Teatre Novedades de Barcelona, l'1 d'octubre de 1927.
 L'assassinat de la senyora Abril. Comdia dramtica en 3 actes, estrenada al teatre Romea de Barcelona, el 14 de desembre de 1927;
 La Llcia i la Ramoneta. Farsa en 3 actes i en vers, estrenada al  Teatre Novedades de Barcelona, el 28 d'abril de 1928.
 Les llgrimes d'Angelina. Comdia en 3 actes i en vers, estrenada al  Teatre Novedades de Barcelona, el 30 d'octubre de 1928.
 Judit. Misteri en 3 actes, estrenat al  Teatre Novedades de Barcelona, el 16 d'abril de 1929.
 La filla del Carmes, estrenada al  Teatre Novedades de Barcelona, el 5 d'octubre de 1929.
 Gardnia. Poema dramtic en 6 quadres, estrenat al teatre Talia de Barcelona, el 19 d'abril de 1930.
 El cas del senyor Palau. Farsa en 3 actes i en vers, estrenada al  Teatre Novedades de Barcelona, l'any 1930.
 La perla negra. Comdia romntica en 3 actes i en vers, estrenada al  Teatre Novedades de Barcelona, l'any 1930.
 La corona d'espines. Poema dramtic en 3 actes, estrenat al  Teatre Novedades de Barcelona, el 17 d'octubre de 1930.
 Joan Enric, 1930;
 La priora del Roser. Poema dramtic en 3 actes i en vers, estrenat al  Teatre Novedades de Barcelona, l'any 1931;
 L'Hostal de la Glria. Poema dramtic, estrenat al teatre Romea de Barcelona, el 7 d'octubre de 1931.
 Les tres Grcies. Estampa gortesca, estrenada al  Teatre Novedades de Barcelona, el 10 d'octubre de 1931.
 L'alegria de Cervera. Estrenada al teatre Romea de Barcelona, el 26 de mar de 1932.
 Desitjada. Poema en 3 actes, estrenat al teatre Romea de Barcelona, el 7 d'octubre de 1932.
 L'estrella dels miracles, 1933;
 El "Caf de la Marina". Poema en 3 actes, estrenat al teatre Romea de Barcelona, el 14 de febrer de 1933.
 L'Estrella dels miracles. Poema en 3 actes, estrenat al teatre Romea de Barcelona, el 3 d'octubre de 1933.
 La plaa de Sant Joan. Comdia en 3 actes i en vers, estrenada al teatre Romea de Barcelona, el 9 de novembre de 1934.
 La Rambla de les floristes. Comdia en 3 actes, estrenada al teatre Poliorama de Barcelona, el 21 de mar de 1935.
 Reina. Poema en 3 actes, estrena al teatre Nou de Barcelona, el 20 d'abril de 1935.
 Roser florit. Comdia en 3 actes, estrenada al  Teatre Novedades de Barcelona, el 30 d'octubre de 1935.
 La can de la filla del marxant. Poema en 3 actes i en vers, estrenat al teatre Espanyol de Barcelona, el 28 de maig de 1936.
 El prestigi dels morts. Comdia dramtica en 3 actes i 6 quadres, estrenada al teatre Romea de Barcelona, el 17 d'octubre de 1946.
 La fortuna de Slvia Comdia en 3 actes. Estrenada al teatre Romea de Barcelona, el 5 d'abril de 1947.
 Galatea. Farsa en 3 actes i 6 quadres del nostre temps, estrenada al Teatre Victria de Barcelona, el 15 de desembre de 1948.
 Ocells i llops. Drama en 3 actes, estrenada al teatre Apollo de Barcelona, el 15 de novembre de 1948.
 L'hereu i la forastera. Poema en 3 actes, estrenat al teatre Romea de Barcelona, el 17 de novembre de 1949.
 Els comediants. Poema en 3 actes, estrenat al teatre Romea de Barcelona, el 18 d'abril de 1950.
 Les vinyes del Priorat. Poema en 3 actes, estrenat al teatre Romea de Barcelona, el 8 de novembre de 1950.
 L'alcova vermella. Comdia dramtica en 3 actes i en vers, estrenada al teatre Romea de Barcelona, el 15 de febrer de 1952.
 L'amor viu a dispesa. Comdia en 3 actes, estrenada al teatre Romea de Barcelona, el 26 de novembre de 1952.
 La ferida lluminosa. Estrenada al teatre Romea de Barcelona, el 18 de novembre de 1954.
 La paraula de foc. Drama dividit en 4 quadres, 1955;
 El pobre d'esperit i els altres. Comdia en 2 actes, el primer dividit en 2 parts, estrenada al teatre Guimer de Barcelona, el 16 d'abril de 1958.
 Soparem a casa. Comdia en 2 actes i 5 quadres. Estrenada al teatre Romea de Barcelona, el 29 de desembre de 1959.
 El senyor Perramon. Adaptaci lliure de "L'avare" de Molire, en 2 parts i 6 quadres. Estrenada al teatre Candilejas de Barcelona.
 El fiscal Requesens. Comdia en 1 prleg i 2 parts, adaptaci lliure d'"El casament" de Nikolai Ggol.
 El senyor Pupurull. Adaptaci d'una farsa de Molire.

Novella.

 Paulina Buxareu, 1919;
 All i salobre, 1929;
 Vida privada, 1932;

Reculls d articles periodstics.

 Caf, copa i puro, 1929;
 L'aperitiu, 1937, reed. 1946;
 Cola de gallo, 1959, en espanyol;
 L'nima de les coses, 2001;
 El perfum dels dies, 2004;

Altres obres.

 Els ocells amics, 1922;
 Elogi dels ocells, 1924;
 David i Jonaths, 1924;
 El cas del doctor Hiplit, 1924;
 Maria Pia, 1924;
 La ruta blava, 1942 en espanyol, 1964 en catal;
 Memries, 1954;
 La bruixa dels panellets, 1960;
 Verdaguer, poeta de Catalunya, 1968;

Traduccions i versions.

 La Divina Comdia, traduda de Dante, 1952 ;
 El senyor Perramon, versi de L'avar de Molire, 1960;
 El fiscal Requesens, versi de El casament de Ggol, 1961;
 Traducci de gaireb totes les obres de Shakespeare;


Enllaos externs.

Obra.
 Paulina Buxareu a http://manybooks.net/ , per a ordinador de butxaca, (via Projecte Gutenberg);
 Traducci de la Divina Comdia, fragment de l Infern.;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38402" title="Illes Gilbert i Ellice" nonfiltered="135" processed="135" dbindex="15141">
Les illes Gilbert i Ellice eren un protectorat britnic des del 1892, i una colnia des del 1916 fins el 1976. Les illes, que barrejaven poblaci micronsia i polinsia, van ser dividides en dues colnies diferents que van adquirir la independncia poc desprs. Les illes Gilbert van passar a ser les illes principals de la Repblica de Kiribati el 1979, i les illes Ellice sn Tuvalu des del 1978.

De fet les illes formaven part dels territoris britnics del Pacfic occidental organitzats el 1857, per el protectorat no es va formalitzar fins el 1892 amb el nomenament d'un alt comissionat. L'any 1900 es va incloure l'illa Oce (avui Banaba).

El 1916 van passar a ser colnia britnica, establint la capital a l'illa Oce. De l'arxiplag de les illes de la Lnia es van incorporar a la colnia l'illa Fanning i l'illa Washington, el 1916, i l'illa Christmas amb la protesta dels Estats Units, el 1919.

Les illes de la Uni es van incloure a la colnia l'any 1916, i van passar a l'administraci de Nova Zelanda el 1925, encara que en la prctica no va ser fins desprs de la guerra, juntament amb el mandat sobre la Samoa Alemanya.

Durant la Segona Guerra Mundial es va produir la batalla de Tarawa entre japonesos i nord-americans. Desprs de la guerra la capital de la colnia es va establir a Tarawo.

Les illes Fnix es van incorporar el 1937, i la resta d'illes centrals i meridionals de la Lnia el 1972.

Les illes Ellice es van separar en una colnia a part el 1976, adquirint la independncia el 1978. L'any segent es va formar la Repblica de Kiribati amb les illes Gilbert, Ellice i de la Lnia, excepte algunes illes al nord que estan sota domini federal nord-americ.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38404" title="Creu celta" nonfiltered="136" processed="136" dbindex="15142">

La creu celta, combina una creu amb un anell que rodeja la intersecci. s un smbol molt exts en el cristianisme cltic, tot i que podria tenir orgens pre-cristians.

S'ha utilitzat per a representar les quatre direccions, els quatre elements, la terra, els quatre vents, etc. s el lloc on es creuen els camins (dels vius i els morts, per exemple). Se l'utilitza tamb com a representaci del nmero cinc agafant el punt del mig.

Aquesta creu s anterior a l's de la creu com instrument de tortura i cstig, i es dibuixava generalment, de forma simtrica, amb els quatre extrems de la mateixa mida.

Actualment tamb s utilitzat per certs sectors neonazis i feixistes.

Els grups racistes l'utilitzen, amb el lema: White Pride World Wide
Simbolitza que el blanc esta per damunt del negre.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38410" title="Illes Pitcairn" nonfiltered="137" processed="137" dbindex="15143">



Les  illes Pitcairn (formalment Pitcairn, Henderson, Ducie and Oeno Islands, abans Pitcairn Group of Islands, i Pitcairn and Dependencies) sn un grup de quatre illes, l'nica colnia britnica que queda al Oce Pacfic. Noms s habitada l'illa Pitcairn per una cinquantena d'habitants de nou famlies, constituint l'entitat poltica ms petita del mn. La major part dels habitants sn els descendents dels amotinats del HMS Bounty i de les seves dones tahitianes.

 Geografia .
Les illes Pitcairn sn una prolongaci al sud de l'arxiplag de les Tuamotu, a 2.200 km a l'est de Tahit. A mig cam entre el Per i Nova Zelanda, s un dels llocs habitats ms remots del mn.

Les illes sn:
 Illa Pitcairn, d'origen volcnic, l'nica poblada.
 Illa Henderson, illa de corall, la ms gran.
 Illa Ducie, atol de corall.
 Atol Oeno, format per l'illa Oeno i el banc de sorra Sandy.

L'rea total s de 47 km, corresponent noms 5 km a l'illa de Pitcairn, l'nica habitada permanentment.

Henderson, la ms gran, est rodejada d'esculls de corall que la fan quasi inaccessible. Grcies a l'allament t una fauna rica.

Les altres illes sn a una distncia de ms de 100 km i sn deshabitades.

El clima s tropical, clid i humit, suavitzat les vents alisis del sud-est. L'estaci de pluges s de novembre a mar.

 Histria .
Les restes arqueolgiques fan pensar que Pitcairn, i la vena Henderson, van ser poblades per polinesis entre els segles XI i XV. Probablement mantenien relacions comercials amb l'illa de Mangareva on les tradicions orals recorden una illa a l'oest anomenada Heragi. Quan van arribar els europeus, per, eren deshabitades.

Pedro Fernndez de Quirs, el 1606, en la seva ruta del Per a Vanuatu, les primeres illes que va trobar van ser La Encarnacin (Ducie), tamb anomenada Luna Puesta, i San Juan Bautista (Henderson), tamb anomenada San Valerio, Sin Provecho o Sin Puerto.

L'angls Philip Carteret, el 1767, va descobrir l'illa Pitcairn posant-li el nom del mariner que primer la va veure: el jove de 15 anys Robert Pitcairn. Per va calcular malament la seva posici facilitant aix, a partir del 1790, l'amagatall dels amotinats del Bounty.

El capit angls Henderson va descobrir, el 1819, les illes Henderson (anomenada durant un temps illa Elizabeth) i Oeno.

El 1838 es va constituir en colnia britnica. El 1902 es va prendre possessi formalment de les illes Henderson, Ducie i Oeno en l'anomenat Pitcairn i Dependncies. El 1938 es va convertir en un nic districte administratiu anomenat Grup d'Illes Pitcairn.

 Poltica .
Com a colnia britnica el cap d'estat s la reina Elisabet II, representada per un governador que viu a Nova Zelanda. Els afers diaris sn delegats al batlle de Pitcairn, que s alhora el president del Consell Insular.

La capital s, per defecte, l'nic poble de les illes: Adamstown (anomenada a partir de l'ltim dels amotinats, John Adams). s la capital oficial ms petita del mn.

 Vegeu tamb .
Per a la histria a partir de l'assentament dels amotinats, la demografia i l'economia, veure els apartats corresponents a l'illa Pitcairn.














































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38411" title="Repblica Socialista Sovitica de Bielorssia" nonfiltered="138" processed="138" dbindex="15144">

 
La Repblica Socialista Sovitica de Bielorssia (RSS de Bielorssia) va ser un dels quatre membres fundadors de la URSS el 1922 juntament amb la RSS d'Ucrana, la RSS de Transcaucsia i la RSFS de Rssia.

La repblica estava situada a l'oest de la URSS i la capital era Minsk. La RSS de Bielorssia va ser creada l'1 de gener de 1919.

Les nacionalitats que hi havia a la repblica es distribuen de la segent manera:
 Bielorussos - 81%;
 Russos - 8%;
 Polonesos - 6,7%;
 Jueus - 1,9%;
 Ucranesos - 1,7%;

Altres ciutats importants:
Homiel ;
Bierascie ;
Horadnia ;
Mahilou;
Viciebsk ;

Desprs de la Segona Guerra Mundial, la RSS de Bielorssia tenia representaci prpia a l'Assemblea General de les Nacons Unides juntament amb la RSS d'Ucrana i la URSS. El 19 de setembre de 1991 (3 mesos abans de la independncia) la repblica pass a nomenar-se Repblica de Bielorssia.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38413" title="Galatea (satllit)" nonfiltered="139" processed="139" dbindex="15145">


Galatea s el quart satllit ms proper de Nept. Va ser descobert  en juliol, de 1989 en  les imatges preses per la nau espacial   Voyager 2  i se li  va donar la designaci temporal S/1989N4. Tamb se'l denomina Nept VI .  
  
T  forma irregular  i no mostra cap senyal de modificaci geolgica. La seua rbita prxima al planeta i per davall del lmit de Roche fa que el seu dest siga convertir-se en anell espedaat per la fora de  marea del planeta o impactar contra  Nept. 

Els efectes gravitatoris de Galatea, una lluna que viatja per l'interior dels anells, es creu  ara, que confina els arcs de matria d'aquestos. L'estret Anell Adams est a  63.000 km del centre de Nept, mentre el satllit orbita a noms 61.600 Km. L'Anell de Le verrier est en 53.000 km i l'Anell de Galle ms ample i  ms dbil est en 42.000 km. Per tant el satllit t a estos dos ltims anells com a interiors i a l'anell d'Adams com a exterior. 

No s'ha de confondre amb l'asteroide 74 Galatea.

 Enllaos externs .

 http://ksiezyce.astrowww.pl/neptune/despina_en.html

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38414" title="Ferran d'Antequera" nonfiltered="140" processed="140" dbindex="15146">



Ferran I d'Arag, anomenat el d'Antequera i tamb el Just i l'Honest (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella, i desprs rei d'Arag, de Valncia, de Mallorca, de Siclia, de Sardenya i (nominal) de Crsega,  duc (nominal) d'Atenes i de Neoptria, comte de Barcelona, de Rossell i de Cerdanya (1412 - 1416), i regent de Castella (1406  - 1416), on tamb ostentava els ttols de senyor de Lara, duc de Peafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro. Fou el primer monarca catalanoaragons de la dinastia dels Trastmara.

Entre el seu heretatge d infant de Castella i el patrimoni que li aport la seva muller Elionor d'Alburquerque, anomenada la Ricahembra, reun uns dominis extensssims, en els quals es fonament la seva fora poltica i, desprs, la dels seu fills, coneguts com els Infants d'Arag.

Ascendncia.

Genealogia simplificada de Ferran d'Antequera:









   

Regent de Castella.

Com a infant de Castella, fund l'orde cavalleresc, de carcter cortes, anomenat de la Gerra i el Grif o tamb de l'Assutzena (Medina del Campo, 1403).

En morir el seu germ gran, el rei Enric III de Castella, el 1406, assum la regncia del seu nebot Joan II, juntament amb la mare d aquest, Caterina de Lancaster. Des d'aleshores actu de fet com el rei, encara que ja feia molt de temps que dirigia la poltica castellana a causa de les dolncies del seu germ, que delegava sovint en ell les funcions de govern. 

Les desavinences amb la reina vdua no trigaren a aparixer i, desprs d'un pacte, els dos coregents es repartiren el territori de la regncia. Ferran es reserv personalment la governaci de la meitat meridional del regne castell (Toledo, Extremadura, Mrcia i Andalusia). 

Reprengu la guerra contra el regne de Granada, i a la frontera, s apoder de Zahara (1407), per fracass al setge de Setenil i les corts l'obligaren a acceptar la treva que havia demanat el rei de Granada. Quan la treva acab, torn a atacar la frontera granadina i pos setge a l'estratgica vila d'Antequera, que se li va retre el 16 de setembre de 1410. Aquesta acci, celebrada amb gran ress, tamb en la literatura, don origen al seu sobrenom ms conegut.

Rei d'Arag.

El 1410, en morir el seu oncle, el rei d'Arag Mart l'Hum, sense descendncia directa, Ferran present la seva candidatura a la successi. El conflicte qued redut finalment a dues candidatures, la seva i la del comte Jaume d'Urgell. La seva fora econmica i militar i la seva intelligncia poltica, unides als grans errors dels adversaris, el suport del bndol dels Urrea a Arag i del dels Centelles a Valncia, als quals envi tropes amb les quals derrotaren els urgellistes, i el ms decisiu encara del papa Benet XIII d'Aviny i del seu confessor Vicent Ferrer, li garantiren el triomf. 

Desprs de greus dissensions, a la concrdia d'Alcanys s'arrib a l'acord de resoldre la qesti a travs del vot de nou delegats estamentals dels tres estats (Arag, Valncia i Catalunya) en el que es coneix com a Comproms de Casp. La sentncia final dels compromissaris dels regnes el proclam rei d'Arag i dels altres estats de la Corona d'Arag el 28 de juny de 1412, i Benet XIII, ignorant els drets de Frederic de Luna, li don la investidura de Siclia, que durant l'Interregne havia tericament revertit al papat. Fou coronat a Saragossa el 5 de setembre de 1414.

L'altre candidat principal, el comte Jaume d'Urgell, confiat en el suport dels seus partidaris a Arag i de tropes mercenaries angleses i gascones, protagonitz una revolta el 1413. L'error d'iniciar una revolta durant la reuni de les corts catalanes a Barcelona fou aprofitat per Ferran, ms intelligent que el seu adversari, i aconsegu el suport dels estaments, tamb de la noblesa, que tancaren files al voltant del nou rei. Un exrcit comandat per Ferran en persona pos setge a Balaguer, on en un nou error s'havia tancat Jaume, que finalment, el 31 d'octubre, es rend i fou condemnat a la confiscaci de tots els seus bns i ttols i a pres perptua (al castell d'Uruea, a Castella, i ms tard al de Xtiva). 


Ferran, acostumat a l'autoritarisme de la monarquia castellana, hagu de cedir, a les corts de Barcelona (1413), a la pressi dels estaments privilegiats catalans i respectar el pactisme, doctrina que ja des del segle XIII limitava l'autoritat reial a favor de les corts i de la Diputaci del General de Catalunya, que amb la nova dinastia va veure crixer les seves atribucions i pes poltic. Tanmateix, plant cara a l'oligarquia barcelonina  representada pel conseller Joan Fiveller  en el clebre enfrontament del vectigal de la carn, el 1416. 

Pacific Sardenya amb pactes amb la noblesa local (1414 i 1416), que havia aprofitat l'Interregne per a independitzar-se, normalitz la situaci interna de Siclia, on els bndols nobiliaris i el suport a Frederic de Luna eren forts, enviant-hi com a lloctinent el seu fill Joan, pact una treva amb Gnova (1413) i sign tractats d'amistat amb el sold d'Egipte i amb el rei de Fes (1414).

El 1414 cre per al seu fill Alfons el ttol de prncep de Girona, propi dels infants primognits de la Corona d'Arag. 

En la qesti del Cisma fou primerament fidel a Benet XIII d'Aviny, el seu protector. Per quan el concili de Constana decid la deposici de tots els papes i fracass la conferncia de Perpiny amb l'emperador Segimon i els ambaixadors dels altres estats avinyonistes, on Benet XIII es neg a abdicar, l'abandon, a instncia de l'emperador i de Vicent Ferrer, i li retir l'obedincia dels seus regnes (1416).

Mort i enterrament.

Ferran I va morir a Igualada, afectat d'uns violents clics nefrtics, el 2 d'abril de 1416. Es conserva un relat detallat de la seva darrera malaltia. Per afrontar aquest mal crnic en ell s'havien intentat diferents remeis, inclosos els alqumics.

Va ser enterrat al pante reial del monestir de Poblet en un sepulcre encarregat pel seu fill Alfons a l'escultor Pere Oller el 1417. 

Npcies i descendncia.


Del seu matrimoni amb Elionor d'Alburquerque, tia seva i neboda d'Enric II de Castella, efectuat a Madrid el 1395, quan ell tenia 14 anys, nasqueren set fills:
Alfons IV el Magnnim (1396-1458), prncep de Girona (1414-1416) i desprs rei d'Arag i comte de Barcelona.
Maria d'Arag (1396-1445), casada el 1420 amb el seu cos Joan II de Castella.
San d'Arag (1398-1415),  gran mestre de l'orde de Calatrava i de l'orde d'Alcntara.
Joan II d'Arag (1398-1479), duc de Montblanc i de Peafiel, senyor de Balaguer, rei de Navarra i desprs rei d'Arag i comte de Barcelona.
Enric d'Arag (c. 1400-1445), duc de Villena, comte d'Alburquerque i d'Empries, senyor de Sogorb, etc., i gran mestre de l'orde de Sant Jaume.
Elionor d'Arag (c. 1400-1445), casada el 1420 amb Eduard I de Portugal.
Pere d'Arag (1406-1438), duc de Noto, senyor de Terrassa, etc.

 Iconografia .

Contempornia de Ferran d'Antequera:
Retaule l'arquebisbe de Toledo Sancho de Rojas (taula central), procedent de San Benito el Real (Valladolid), pintat per Juan Rodrguez de Toledo vers 1410-1415 (Museo del Prado, Madrid). Hi s representat en actitud orant davant la Mare de Du i el Nen Jess, que el corona rei.
Retaule del Judici Final, aparentment pintat per Lluc Borrass, esclau de Llus Borrass, desaparegut a finals del segle XIX. En sobreviu un dibuix que reprodueix la taula que representava el rei, la reina Elionor d'Alburquerque, el papa Benet XIII i altres individus en actitud orant, efectuat per Jaume Serra per a la Iconografa espaola (1855-1864) de Valentn Carderera.

Hi ha algunes representacions posteriors a l'Edat Mitjana, entre les quals:

Oli del segle XVI que representa la Virgen de la Gracia, a la catedral de Toledo. Hi s representat agenollat i en actitud orant davant la Mare de Du i el Nen Jess, a l'extrem inferior esquerre, amb vestit i armadura de l'poca del quadre.
Oli de Ramon Tusquets i Maignon, pintat el 1885, a la collecci Miquel Boada de Barcelona. Representa l'episodi de l'enfrontament del vectigal.
Oli de Manuel Aguirre y Monsalbe, de 1851-1854, procedent del Casino Principal de Saragossa (Diputacin Provincial de Zaragoza). Hi s representat dret, amb l'herldica dels seus nous estats a les vestidures i prenent amb la m esquerra una espasa que li serveix de suport.

Posteritat.

Historiografia
Lorenzo Valla, Historiarum Gesta Ferdinandi regis Aragonum libri III. Biografia oficial escrita a Npols en els anys 1445-1446 a instncia d'Alfons el Magnnim pel qui era secretari d'aquest ltim.

Novella histrica
Antoni de Bofarull i de Broc, L'orfeneta de Menargues o Catalunya agonitzant, Barcelona, Luis Tasso, 1862. Aquesta novella, considerada la primera novella contempornia escrita en catal, t com a rerefons argumental el Comproms de Casp, l'entronitzaci de Ferran d'Antequera i la rebelli del comte d'Urgell.

Bibliografia.

Alberto Boscolo, La poltica italiana di Ferdinando I d'Aragona, Cller, Universit degli Studi di Cagliari, 1954.
Francesca Espaol Bertran, "El sepulcro de Fernando de Antequera y los escultores Pere Oller, Pere Joan y Gil Morlanes, en Poblet", Locus Amoenus, 4 (1998-1999), 81-106. ;
Carlos Lpez Rodriguez, Epistolari de Ferran I d'Antequera amb els infants d'Arag i la reina Elionor (1413-1416), Valncia, Universitat de Valncia, 2004.
J. Muntaner i Bujosa, "Un agua medicinal prodigiosa para el rey de Aragn (1417)", IV Congreso de Historia de la Corona de Aragn (Mallorca, 25 septiembre-2 octubre 1955), vol. 2, Barcelona, Diputacin Provincial de Baleares, 1970, pp. 417-28.
I. I. MacDonald, Don Fernando de Antequera, Oxford, Dolphin Boook, 1948.
Bautista Martnez Iniesta, "La toma de Antequera y la potica del herosmo", a	Las tomas: antropologa histrica de la ocupacin territorial del Reino de Granada, Granada, Diputacin Provincial de Granada, 2000, pp. 383-415.
Lope Pascual Martnez, "La cancillera real castellana durante la regencia del infante don Fernando de Antequera", Miscelnea Medieval Murciana, 11 (1984), 177-236.
Roser Salicr i Lluch, "La coronaci de Ferran d'Antequera: l'organitzaci i els preparatius de la festa", Anuario de Estudios Medievales, 25 (1995), 699-759.
Ferran Soldevilla, El Comproms de Casp, Barcelona, CSIC, 1965.
Luis Surez Fernndez, Los Trastmaras de Castilla y Aragn en el siglo XV, vol. XV de la Historia de Espaa dir. per Ramn Menndez Pidal, Madrid, Espasa-Calpe, 1968.
Juan Torres Fontes, La regencia de don Fernando de Antequera y las relaciones castellano-granadinas (1407-1416), Cadis, Agrija, 1999.
Lorenzo Valla, Gesta Ferdinandi regis aragonum, ed. per Ottavio Besomi, Pdua, Antenore, 1973.
Lorenzo Valla, Historia de Fernando de Aragn, Madrid, Akal, 2002. ISBN 978-84-460-1309-9 (traducci a l'espanyol de Santiago Lpez Moreda);
Luis Vela Gormedino (ed.), Crnica incompleta del reinado de Fernando I de Aragn, Saragossa, Anubar, 1985.
Francisca Vendrell de Mills, "Relacin mdica de la enfermedad del rey Fernando de Antequera", Archivo iberoamericano de historia de la medicina y antropologa mdica, 9 (1957), 111-119.
Jaume Vicens Vives, Els Trastmares, Barcelona, Vicens Vives, 1969.
M. Victoria Vilaplana Gisbert, Documentos de la minora de Juan II: la regencia de Don Fernando de Antequera, Mrcia, Real Academia Alfonso X El Sabio (Coleccin de Documentos para la Historia de Murcia, 15), 1993.

Enllaos externs.


Biografia de Ferran d'Antequera a l'Enciclopdia (Enciclopdia Catalana);
Biografia de Ferran d'Antequera a la Gran Enciclopedia Aragonesa OnLine ;
Biografa de Ferran d'Antequera a l'Enciclopedia GER (Rialp) ;
La Monarqua Hispnica: Fernando I el de Antequera (1412-1416) ;
H. J. Chaytor, A History of Aragon and Catalonia, ch. 14, "The 'Compromise' of Caspe" ;
Retablo del Arzobispo don Sancho de Rojas (Museo de Prado)  ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38416" title="Illa Pitcairn" nonfiltered="141" processed="141" dbindex="15147">

L'illa Pitcairn, junt amb l'illa Henderson, l'atol Oeno i l'illa Ducie, formen la colnia britnica de les illes Pitcairn. L'illa s famosa pels seus habitants, la majoria descendents dels amotinats del HMS Bounty.


 Geografia .

Amb noms 5 km2 s un del llocs habitats ms remots del mn. Les illes habitades ms properes sn l'illa de Pasqua, 2.000 km a l'est, i l'illa Mangareva, 500 km a l'oest.

L'illa s d'origen volcnic, amb una costa de penya-segats esquerps. Contrriament a moltes altres illes del Pacfic Sud, no est rodejada d'esculls de corall que protegeixin la costa. L'nic accs s a la badia Bounty, amb un petit moll. No t cap port ni aeroport. L'nic poble s Adamstown prop de la badia Bounty.

El perfil s suau, amb una altitud mxima de 346 m sobre el nivell del mar.

El terra volcnic i el clima tropical amb abundants precipitacions fan que el sl sigui productiu.

La temperatura mitjana est entre 19 i 24C. La precipitaci anual s de 1.800 mm.

Com que no hi ha rius ni llacs, l'aigua potable es recull de la pluja amb cisternes.

 Fauna .

La fauna terrestre original es limita a insectes i sargantanes. La introducci de rates s'ha convertit en un problema. No hi ha animals perillosos per l'home. 

En els escarpats acantilats de la costa nien gran quantitat d'ocells marins. 

Degut a l'absncia d esculls de corall, la pesca s a mar obert. Abunden els taurons, dorades, barracudes i tonyines. Un cop a l'any es veuen migracions de balenes.

 Histria .

El 1790, els amotinats del HMS Bounty i les seves companyes tahitianes es van establir a l'illa. El fet que el descobridor Philip Carteret calculs malament la seva situaci, i el perfil difcilment accessible de l'illa, van ajudar a que no fossin descoberts. El grup consistia en nou amotinats: el cap Fletcher Christian, Ned Young, John Adams, Matthew Quintal, William McCoy, William Brown, Isaac Martin, John Mills i John Williams. Avui la majoria d'habitants de Pitcairn continuen portant aquests cognoms. Tamb els acompanyaven sis tahitians i tretze tahitianes. Els amotinats van buidar el Bounty i li van calar foc a la badia Bounty on posteriorment s'han trobat les restes.

Encara que van aprendre a sobreviure bastant confortablement, les malalties i la violncia van provocar problemes. La violncia va sorgir al haver-hi menys dones que homes, i al fer el repartiment de l'illa entre les famlies dels amotinats deixant de banda els homes tahitians.

Al cap de nou anys noms quedaven dos del amotinats, onze dones tahitianes i els seus fills. Un any abans de morir Young de malaltia, va ensenyar a llegir a John Adams utilitzant la Bblia del Bounty.

L'any 1808, divuit anys desprs d'establir-se a l'illa, van ser descoberts pel capit nord-americ Mayhew Folger del Topaz. El capit, rebut per Dimarts-Octubre Christian, el fill gran de Fletcher Christian, va quedar impressionat per la prspera comunitat de dones i nens sota la tutela d'Adams. Aquest havia fet una escola on l'ensenyament de la Bblia era una part important. La Marina anglesa va considerar que l'empresonament d'Adams seria un acte cruel i inhum per la resta de la comunitat. John Adams va morir el 1829.

El 1831 els illencs van abandonar Pitcairn per emigrar a Tahit, per van tornar sis mesos ms tard incapaos d'adaptar-se a una nova illa.

El 1838, Pitcairn es va convertir en la primera colnia britnica al Pacfic i tamb el primer territori en reconixer el dret de vot a les dones

La superpoblaci, amb 193 habitants l'any 1856, va ser un problema. Tota la comunitat es va traslladar a l'illa Norfolk, entre Nova Zelanda i Austrlia. Cinc anys ms tard 44 ja havien tornat a Pitcairn, fins que es va prohibir la immigraci.

El 1887 Gran Bretanya va annexionar oficialment l'illa, posant-la sota la jurisdicci del governador de Fiji. Des del 1970 el governador de Pitcairn s l'alt comissionat de Nova Zelanda. 

Actualment la viabilitat de la colnia s posada en dubte desprs de les allegacions d'abusos sexuals durant anys a menors d'edat. L'octubre del 2004 sis homes, incls el batlle Steve Christian, van ser acusats de violaci i abusos a menors.

 Poblaci .

La majoria dels residents a Pitcairn sn descendents dels amotinats del Bounty i de les seves companyes tahitianes. Sn mestissos europeus i polinesis. Hi ha un alt grau de relacions familiars entre la poblaci. Tamb tenen estretes relacions amb l'illa de Norfolk. Desprs d una mxima poblaci de 233 habitants el 1937, l'emigraci, sobretot a Nova Zelanda, ha redut la poblaci a 47 el octubre del 2004.

Tots els habitants sn membres de l'Esglsia Adventista del Set Dia. La societat segueix uns costums puritans amb la prohibici de l'alcohol i dels balls.

La llengua de Pitcairn s una llengua criolla derivada del angls del segle XVIII amb elements de tahiti. Es parla com a llengua materna i s'ensenya juntament amb l'angls estndard. Est estretament relacionada amb la llengua criolla de l'illa Norfolk degut al repoblament a mitjans del segle XIX pels illencs de Pitcairn.

 Infrastructures .

A Pitcairn no hi port ni aeroport. Els illencs accedeixen als ferris ancorats a mar oberta amb barques des de la badia Bounty.

No hi ha carreteres, noms camins sense asfaltar per on circulen alguns vehicles tot terreny.

Una centraleta telefnica proporciona el servei de telefonia local. Les comunicacions amb l'exterior es fan amb telfons via satllit i amb estacions de radioafeccionat. Es disposa d'una connexi a internet via satllit. El codi de domini de Pitcairn s .pn.

 Economia .

El sl frtil produeix una varietat de fruits i hortalisses: ctrics, canya de sucre, sndries, bananes, nyams i mongetes.

La major part d'ingressos provenen de la venda de segells per a colleccionistes, la utilitzaci del nom de domini a internet i el comer amb els vaixells de pas. Tres cops a l'any els vaixells de Gran Bretanya a Nova Zelanda passen per Pitcairn, i s'aprofita per l'intercanvi de bens i la venda de records als passatgers.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38421" title="Filosofia oriental" nonfiltered="142" processed="142" dbindex="15148">
S'anomena filosofia oriental un conjunt de maneres de pensar que abasten religions com l hinduisme i el jainisme, ensenyaments com el daoisme i el budisme, les tcniques del ioga o els koan del Jap i, fins i tot, certes formes de l islam i del cristianisme.

De fet, el terme es defineix ms aviat per oposici i es refereix a una agrupaci geogrfica ms que conceptual, considerant l Orient en el seu sentit ms ampli. Aix, i dins d aquest mbit geogrfic, s filosofia oriental tot all que no est dins la filosofia occidental clssica, que comena a Grcia amb els presocrtics i que suposa un intent racional d'explicar el mn. 

Tanmateix, d una manera general, es pot dir que el pensament oriental t en com considerar la ra com una via ms per apropar-se a la veritat, no la nica. Tamb acostuma a tenir una base oposada al dualisme, ja que considera que el cosmos s un tot, incloent-hi a l'sser hum. I, potser el ms caracterstic, s un pensament que parteix del Tot (sovint mal tradut pel  No-res ) per a arribar al detall, contrriament a la visi tradicional occidental, on s ha seguit ms aviat la direcci inversa (la qual ha desembocat en el triomf de la cincia com a mtode per a trobar  la veritat ). 

Tamb s destacable que aquestes filosofies, on l espiritualitat s molt present, paradoxalment s en general inconcebible practicar-les sense un vessant pragmtic, a travs d una tcnica o en la prpia vida quotidiana; de fet, llur pretensi s permetre l experimentaci de l'harmonia per tal d entendre el funcionament del mn i poder situar l existncia humana en el seu veritable context.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38424" title="Atles (satllit)" nonfiltered="143" processed="143" dbindex="15149">

Atles s una de les llunes del planeta Saturn, anomenada tamb Saturn XV.

Atles orbita a prop de la vora externa de l'anell A de Saturn, del que pareix un satllit pastor. A ms, en 2004 es va descobrir un anell dbil i prim, temporalment anomenat Anell R/2004 S'1, en la mateixa rbita d'Atles. 

Va ser descobert per Richard J. Terrile en 1980 en les fotografies preses pel Voyager 1 durant la seva trobada amb Saturn, i va rebre la designaci provisional 1980 S28. En 1983 va ser batejat oficialment amb el nom del tit Atles. 

Les imatges de l'alta resoluci realitzades en juny de 2005 mostren una lluna amb un gran abombament equatorial.

 Galeria .





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38426" title="Mitologia celta" nonfiltered="144" processed="144" dbindex="15150">


En la mitologia celta de l'edat de ferro hi havia un nombre de dus i una estructura religiosa definida. En molts dels pobles cltics ms en contacte amb l'Imperi Rom, la seva religi va ser substituida aviat pel cristianisme, i tot el que s'en sap s a travs de fonts llatines. Dels pobles celtes que van mantenir una identitat lingstica i cultural, a les Illes Britniques, hi ha vestigis de la seva mitologia que van arribar a l'edat mitjana.


Llista de personatges de la mitologia celta.
Els celtes adoraven elements de la natura elevats, com muntanyes i roques, per tamb divinitats que van anar adquirint personalitat a mesura que l'antropomorfisme les allunyava de la natura ordinria.

Dus.
Adraste o Andraste  la invencible ,era la deessa de la guerra venerada a Britania, a la que la reina Boudicca (61 dC) va sacrificar dones romanes que havien estat fetes prisoneres. A la tribu dels vocontier, se la coneixia pel nom d'Andarta.
Aife, germana de la deessa Scathach, que era tamb propietria del campament on tamb entrenava als guerrers. Sembla ser que Aife els iniciava sexualment i Scathach els armava.
Angus;
Balar;
Brigid s la deesa celta de la inspiraci.
Dana o Danu era la deessa mare del Tuatha D Danann (pobles de la deessa Danu).
Dagda;
Diancech;
Epona o Rosette s la deesa celta dels cavalls, de la fertilitat i de la natura, associada amb l aigua, la curaci i la mort indistintament, equivalent a Cibeles. ;
Goibniu;
Hesus al du de la guerra i l'adoraven en forma d'una espasa.
Lgh;
Morrigan o Morrigu, s la deessa celta de la mort i la destrucci. ;
Nemetona s una deessa que amb freqncia s'ha relacionat amb el Mar gllic. Els seu nom deriva de nemeton (santuari) i vol dir "la que s venerada al santuari". Hi ha qui diu que va tenir funcions guerreres i que est relacionada amb la deessa irlandesa de la guerra Nemon.
Scathach era una semideesa, meitat dona i meitat deessa, s una de les ms importants de la guerra. Tenia la seva escola a l'Illa de l'Ombra, i era molt coneguda i famosa (al igual que els seus alumnes) pels crits que donaven, ja que espantaven en la batalla a l'enemic.
Sirona, era la deessa de la fertilitat, la salut i el renaixement. Se la representa amb una serp enroscada al seu bra i estenent-se per agafar els ous.
Yun;

Reis.
Breogn s el nom d'un mtic rei celta de Galcia;

Altres personatges.
banshee s un personatge de la mitologia irlandesa. Prov de la famlia de les fades i s la ms fosca d'elles.

Vegeu tamb.
Celtes;
Samhain;
Triskell;

 Enllaos extern .
 CyberSamurai Encyclopedia of Celtic Mythology ;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38428" title="Polismia" nonfiltered="145" processed="145" dbindex="15151">
Una paraula s polismica quan t ms d'un significat. Els diferents sentits estan relacionats entre ells, sigui etimolgicament o per analogia. Per exemple: el banc dels estalvis t l'origen al banc per seure que usaven els canvistes. Aix diferencia la polismia de l'homonmia, tot i que la majoria de parlants no pot distingir-les. Als diccionaris les paraules polismiques es marquen amb una entrada i diferents acepcions, mentre que les homnimes representen dues entrades diferents, sovint diferenciades amb una xifra. 

La polismia pot ser cultural (tots els parlants del catal atribueixen a "banc" els dos significats esmentats) o personal. En aquest cas est molt lligada a la connotaci.

El fenomen de la polismia s estudiat per la semntica per tamb per la sociologia, per les implicacions que pot tenir atribuir un sentit diferent a l'original a una paraula determinada. La lgica formal rebutja les paraules polismiques, que sn causa de possibles ambigitats en la comunicaci o el raonament, i per aix intenta que totes les equivalncies entre significat i expressi siguin unvoques. 

Tradicionalment s'atribueixen tres causes a la polismia:

 canvi d'aplicaci (com el "ratol" animal que ara s'aplica a l'ordinador);
 s metafric o metonmic ("copa" de l'arbre per analogia amb la "copa" per beure);
 influncia d'altres llenges (com la paraula "ignorar", que en catal significava noms "desconixer" i ara, per influncia de l'angls vol dir "deixar de banda, passar");


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38429" title="Empirisme" nonfiltered="146" processed="146" dbindex="15152">
L'empirisme (del grec empria o empeireia, que significa "experincia") s un corrent filosfic sorgit a les Illes Britniques al segle XVIII que s tradicionalment considerat com a oposat al racionalisme. 

S'inscriu dins de la filosofia moderna (segles XVII-XVIII), que t com a principal problema l'estudi dels origens i lmits del coneixement (epistemologia). Segons els empiristes, aquest coneixement prov de l'experincia i est limitat per aquesta.

Alguns dels seus precedents ms importants fren Aristtil i Sant Toms d'Aquino, amb John Locke i David Hume com a principals representats de l'empirisme modern. Va ser especialment desenvolupat a les Illes Britniques, on esdevingu la tradici dominant.

 Tesis .
L'experincia s l'origen, possibilitat i lmit de tot coneixement. Per tant...
No podem conixer amb seguretat els objectes de la metafsica (Du, Jo, mn extern) ni considerar aquesta com una cincia, ja que mai els hem percebut com una realitat. ;
Rebutgen l'existncia d'idees innates.
L'nic criteri que ens permet distingir all veritable del que s fals s l'evidncia de la dada sensible. S que una idea s veritat quan puc dir de quina impressi prov (principi de la cpia).
La ra per si mateixa no pot produir cap coneixement: s com un full en blanc o tabula rasa que s'ha d'anar omplint amb les dades que rebem de l'experiencia. s a dir, es rebutja l'existncia d'idees innates.
El pensament s la combinaci de les idees originades per l'experincia.
Totes les impressions que rebem sn canviants i variables, i han de ser contrastades.

Les cincies empriques.
El coneixement empric s el coneixement basat en l'experincia i, en ltim terme, en la observaci, car ens diu qu s el que existeix i quines sn les seves caracterstiques, per no ens diu si aquesta cosa s necessriament aix i no d'una altra forma; tampoc ens dna una veritat universal. 

El coneixement empric t un carcter: 

 Particular: Quan no es pot garantir que la cosa coneguda es compleixi sempre i en tots els casos, com succeeix amb el coneixement:  A la tardor, els arbres perden les seves fulles . ;

 Contingent: L'objecte al qual li atribum una propietat o caracterstica que es pot pensar que no la tingui: fins i tot si fins ara els arbres sempre han perdut les seves fulles a la tardor, es pot pensar que en un temps futur no les perdin. ;

L'empirisme considera que tot coneixement de la Naturalesa s a posteriori, no obstant aix Kant va creure que una part d'aquest coneixement era a priori (universal i necessari), i aix partint de la base que  tot coneixement comena amb l'experincia, per no per aix tot ell procedeix de l'experincia .
 
Les cincies empriques s'ocupen de la realitat, dels fets i esdeveniments que passen en el mn, i de les seves relacions. Tenen contingut empric, que sorgeix de l'observaci i l'experincia. A ms les seves afirmacions han de ser comprovades per recurs a l'experincia.
N'hi ha de tipus:

Naturals: s'ocupen de la realitat natural. (fsica, qumica, biologia);
Socials o humanes: s'ocupen de la realitat social i humana (sociologia, economia, poltica, histria, psicologia);

 Vegeu tamb .
David Hume;
John Locke;
Epistemologia;
Llei emprica;

 Enllaos externs .
 L'Empirisme.;
 Teoria de l'empirisme.;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38436" title="Anell R/2004 S'1" nonfiltered="147" processed="147" dbindex="15156">
R/2004 S'1 , tamb conegut com S/2004 1R , s la designaci temporal d'un anell planetari  recentment descobert al voltant del planeta Saturn. Est situat  entre l'Anell A i l'anell F, en l'rbita del satllit Atles.  El  fi i dbil anell, va ser  descobert per la sonda  Cassini-Huygens  i es va anunciar el seu descobriment el 9 de setembre de  2004. El satllit s una  lluna pastor d'aquest anell.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38439" title="Dana" nonfiltered="148" processed="148" dbindex="15159">
En la mitologia celta, Danu o Dana era la deessa mare del Tuatha D Danann (pobles de la deessa Danu). Basant-se en l'evidncia de noms de lloc, com el nom del riu Danubi (En llat: Danuvius), aquesta deessa podria haver estat adorada per tot el mn Cltic. Naturalment, la presencia de la deessa anomenada Danu en la Mitologia ndia, associada a l'aigua i mare d'una raa de dimonis anomenats Danavas, podria indicar un origen molt antic Indo-Europeu d'aquesta figura.

 Enllaos externs .

Don i Dana ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38445" title="Pterosaure" nonfiltered="149" processed="149" dbindex="15161">

Els pterosaures (Pterosauria) van sser un reeixit grup de rptils arcosaures que van viure arreu des de fa 240 milions d'anys fins fa 65 milions.

Eren rptils de sang calenta, germans dels dinosaures (per no pas dinosaures) amb una capacitat de volar excellent, fins i tot millor que la de les aus modernes ,amb un cervell fora gran per a la poca a la qual van viure, adaptat totalment al vol, eren ovpars els quals tenien cura dels seus nadons. Tots els pterosaures que es coneixen avui en dia eren piscvors, trobats a llocs que antigament eren mars, oceans, rius, llacs, aiguamolls, etc...

Una mena de pls els recobrien tot el cos amb menys intensitat a les ales i es creu que tenien una visi molt aguda. Van sser els reis del cel abans que les aus els hi prenguessin el relleu a la gran extinci K/T.

Els pterosaure no tenien ales, sin que el seu quart dit va anar evolucionant d'una manera nica al regne animal, les falanges d'aquest dit es va anar allargant progressivament i una pell molt fina que anava enganxada a aquest dit, feia d'ala per a poder volar. s a dir, el quart dit va evolucionar com una ala.

Al final de l'hmer tenien el dit pteroide, una mena de dit situat horitzontalment que servia per a allotjar una petita membrana de pell que regulava la fora dels corrents d'aire al passar per sobre l'ala.

Els primers pterosaures tenien cinc dits als peus, la cua llarga i practicaven el vol actiu (bategant les ales) per els ms moderns van perdre el cinqu dit, la cua la van redur de 35 a 15 vrtebres i van arribar al vol planejat. 

 Classificaci .
 ORDRE PTEROSAURIA (extingit);
 Subordre Rhamphorhynchoidea *;
 Famlia Dimorphodontidae;
 Famlia Anurognathidae;
 Famlia Campylognathoididae;
 Famlia Rhamphorhynchidae;
 Subordre Pterodactyloidea;
 Superfamlia Ornithocheiroidea ;
 Famlia Istiodactylidae;
 Famlia Ornithocheiridae;
 Famlia Pteranodontidae;
 Famlia Nyctosauridae;
 Superfamlia Ctenochasmatoidea;
 Famlia Gallodactylidae;
 Famlia Pterodactylidae;
 Famlia Ctenochasmatidae;
 Superfamlia Dsungaripteroidea;
 Famlia Germanodactylidae;
 Famlia Dsungaripteridae ;
 Superfamlia Azhdarchoidea ;
 Famlia Lonchodectidae;
 Famlia Tapejaridae ;
 Famlia Azhdarchidae;

Cladograma.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38448" title="Naturisme" nonfiltered="150" processed="150" dbindex="15162">

El naturisme s un moviment molt divers que es basa en el retorn a all que consideren que s ms natural. Inclou generalment, no sempre, la prctica de la nuesa en determinats llocs pblics com el nudisme, aix com un estil de vida  que sol incloure l'ecologisme i el vegetarianisme. Tamb existeix una especialitat mdica anomenada medicina naturista, que s aquella que tracta de mantenir la salut o de restablir-la, amb mitjans naturals, sense haver de recrrer als remeis d'origen qumic.
Sovint, els termes naturisme i nudisme s'usen de manera indistinta, quan es fa referncia a la nuesa.

Una federaci, que no inclou ni representa totes les associacions naturistes i afins, la Federaci Naturista Internacional, l'any 1974 en va suggerir la segent definici del naturisme, que pretn englobar aquesta diversitat: 

El naturisme s una manera de viure en harmonia amb la natura, caracteritzada per la prctica de la nuesa en com, amb la finalitat d'afavorir el respecte a un mateix, als altres i al medi ambient.

Aquesta definici es centra, sobretot, en la qesti del nudisme i del respecte per la natura.

 Aspectes del naturisme .

 La nuesa .

Part del moviment naturista sost que anar vestit pot ser incmode i, en canvi, que la nuesa s molt ms prctica i que pot proporcionar una sensaci de llibertat mentre es fa qualsevol activitat, excepte en els casos en qu no s apropiat, com ara quan fa fred o quan per causes culturals podria considerar-se inapropiat. 

El naturisme tamb critica els cnons esttics actuals i propugna que tots els cossos tenen bellesa. A partir d'aquesta reflexi es pretn que les persones se sentin ms felices, en particular amb el seu propi cos i no discriminades per la forma d'aquest. s habitual, per, que en ambients naturistes hi hagi discriminaci contra homes sols per accedir a les seves installacions o a parelles o grups d'un mateix sexe. Es vol afavorir ms aviat el naturisme seguint el model de famlia tradicional de la nostra cultura.

La forma habitual de practicar la nuesa s en zones especfiques i en el s d'una comunitat o grup. Aquestes zones poden ser cmpings, poblacions, piscines o platges, entre d'altres possibles. Sobretot en els centres privats sol reglamentar-se la nuesa, de tal manera que habitualment s obligatria en determinades zones (llevat quan la climatologia sigui adversa) i, fins i tot, prohibida en d'altres, com els menjadors. Fins i tot hi ha un creuer nudista que prohibeix dur percings als rgans genitals. El naturisme sost que la nuesa no s sexe, per mantenen prohibicions i discriminacions per allunyar qualsevol manifestaci que recordi al sexe, excloent-ne noms la prpia nuesa.

Avui dia fins i tot entitats oficials, com Turespaa collaboren amb centres naturistes per tal de desenvolupar un turisme naturista cada cop ms nombrs i encara emergent, tot i que tamb signifiqui collaborar en les discriminacions per ra de sexe que ja s'han assenyalat.

 Respecte al medi ambient .

Hi ha molts naturistes que noms ho sn per "practicar el nudisme", tot i que, en teoria els naturistes gaudeixen de la natura i actuen per conservar-la. N'hi ha que sn proponents de l'estalvi energtic i de l's racional dels recursos naturals, i sovint practiquen la reducci, reutilitzaci i reciclatge de residus. Pretenen aconseguir una societat sostenible aix com preservar el medi ambient per les generacions futures.

 Esports .
El naturisme tamb promou la prctica de l'esport, especialment a l'aire lliure, per conservar una bona salut corporal. Asseguren que amb l'esport s'aconsegueix una millor flexibilitat, agilitat i bon funcionament de l'organisme. Destaquen que els esports poden ser beneficiosos per la salut sempre que es facin amb una vessant ldica i no competitiva.
 
 Salut del cos i de la ment .

Un propsit del naturisme s promoure la salut del cos i de la ment, mantenint per els mateixos valors de la cultura cristiano-occidental. El naturisme promou la salut ptima a travs del contacte complet del cos amb els elements naturals: Sol, aigua, aire i terra. Mantenen tamb una dieta equilibrada, com l'alimentaci mediterrnia o la ovo-lacto-vegetariana. Addicionalment practiquen activitats com la sauna, la relaxaci o el ioga per aconseguir aquesta salut. 

En el cas particular de la utilitzaci de roba de bany argumenten que aquesta fa que algunes parts del cos estiguin humides durant molta estona. En canvi, el la llum del Sol produeix una acci antisptica evitant la proliferaci de bacteris i fongs. A ms, aquestes peces de roba, que sovint sn sinttiques, dificulten la transpiraci natural de la pell.

 Respecte a les persones .

El naturisme promou el respecte de les persones i no es defineix per cap opci poltica o religiosa.
Part del naturisme promou tamb la igualtat social argumentant que en molts casos la roba posa barreres artificials o dificulta la relaci entre persones, assegurant tanmateix que les persones nues sn ms iguals entre elles, independentment de la classe social, ideologia o religi. El naturisme pretn ser una filosofia socialment constructiva i respectuosa amb tothom. A ms el naturisme espera el mateix respecte.
El nuditisme critica del naturisme i de la cultura txtil la mateixa obligaci respectiva d'usar o no roba, en contra de la llibertat individual i de la possibilitat de conviure amb tolerncia en un mateix espai.


 Enllaos Externs .
Club Catala de Naturisme.;
Naturismo Nortenho - associaci naturista del nord de Portugal ;
Associaci per la Defensa del Dret a la Nuesa - ADDAN.;
;
I Nudisti - OnLine Community;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38460" title="Taxa de mortalitat infantil" nonfiltered="151" processed="151" dbindex="15163">
La taxa de mortalitat infantil (TMI) s una taxa utilitzada en demografia per indicar el nombre de nens i nenes d'una poblaci que moren abans d'arribar a l'any de vida per cada mil infants que hi han nascut vius, en un perode de temps determinat, generalment un any.

La frmula utilitzada per al seu clcul s la segent:





Aix, per exemple, la taxa de mortalitat infantil d'una poblaci imaginria en la qual haguessin nascut 27.345 infants dels quals n'haguessin mort 2.385, es calcularia de la segent manera:





La TMI acostuma a ser un excellent indicador del grau de desenvolupament d'un pas. Aix, a grans trets, els pasos rics presenten una taxa de mortalitat infantil molt baixa (entre 0  i 5 ), a diferncia dels pasos pobres que la presenten mitjana (5  - 20 ), alta (20  - 100 ) o extremadament alta (per sobre del 100 ). 

El segent quadre recull els 20 estats amb les taxes de mortalitat infantil ms altes i ms baixes segons estimacions per a l'any 2005.






Pgines que s'hi relacionen.
Taxa de mortalitat.
Taxa de natalitat.
Taxa de supervivncia.
Transici demogrfica.
 




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38462" title="Kosovo" nonfiltered="152" processed="152" dbindex="15164">

Kosovo i Metohija, generalment anomenada Kosovo (en serbi                  , transcrit Kosovo i Metohija; en albans Kosov o Kosova), s, de facto, un pas dels Balcans. Aquesta antiga provncia de Srbia proclam la seva independncia el 17 de febrer del 2008. Desprs de la declaraci unilateral d'independncia, alguns pasos del mn l'han reconeguda oficialment. Entre ells Albnia, el Regne Unit i els Estats Units. D'altres, per, s'hi oposen i no la reconeixen, com Srbia mateixa, Rssia, Romania o Espanya. 

Des de 1999 fins al 2008, desprs de la recent Guerra de Kosovo, va ser administrada per les Nacions Unides.

En nom de la poblaci majoritriament albanesa (en un 88%, segons dades del 2003), es declar la independncia de la Repblica de Kosovo el 1990, per no va ser reconeguda, excepte per Albnia. El 17 de febrer de 2008, el parlament kosovar la torn a declarar.

Kosovo s'associa histricament per ser la llar del nacionalisme serbi. Durant l'existncia de la Repblica Federal Socialista de Iugoslvia, la regi conform la Provncia autnoma socialista de Kosovo, subordinada a Srbia. Amb la dissoluci de Iugoslvia, Kosovo pass a formar part de la Repblica Federal de Iugoslvia, que desprs conformaria l'estat de Srbia i Montenegro, encara ms tard redut a Srbia per haver assolit Montenegro la independncia de Srbia.

Tot i el domini poltic serbi, la poblaci de Kosovo era majoritriament d'origen albans. El govern de Slobodan Milosevic en la RF de Iugoslvia redu la autonomia de Kosovo i inici un procs per a augmentar la proporci de serbis al territori. Desprs d'anys de tensi i enfrontaments separatistes, el 1999 esclat la Guerra de Kosovo que enfront Iugoslvia contra les tropes de l'OTAN, que don suport als albanokosovars.

En finalitzar el conflicte bllic, l'ONU establ una missi de pau. Encara que Kosovo rest de iure com una provncia autnoma sota el govern de la Repblica de Srbia, la UNMIK es mantindria a crrec de l'administraci del territori, juntament amb dirigents de l'tnia albanesa.

Desprs d'anys de disputes i negociacions, Kosovo declar la seva independncia el 17 de febrer de 2008.  Molts pasos com els EUA i organitzacions com la Uni Europea han reconegut ja la seva independncia, encara que pasos com Srbia, Espanya i Rssia s'abstenen de reconixer-la i dhuc s'hi oposen amenaadorament. 

 Etimologia .

L'origen de la paraula Kosovo sembla remuntar-se a la paraula d'origen eslau kos, que significa merla. Aquesta teoria sembla confirmar-se amb el fet que un dels noms per a designar a Kosovo Polje (lloc de la batalla de Kosovo) s el dAmselfeld que significa literalment en alemany "camp de la merla".

Dins de la regi, la pronunciaci i l'escriptura del nom varia considerablement entre els principals grups tnics. Mentre els serbis prefereixen la denominaci Kosovo, els albanesos utilitzen Kosova (o Kosov, depenent del dialecte), pronunciat tamb com Josova. Les organitzacions internacionals han provat d'utilitzar la frmula Kosovo/Kosova com un cam intermedi entre ambdues posicions, que freqentment sn considerades ofensives per l'altre grup tnic. Tanmateix, mentre l's serbi s'ha assentat amb major fora per la comunitat internacional, l'albans s'utilitza per les forces d'ocupaci al pas.

Kosovo tamb inclou el territori conegut com Metohija, que deriva de la paraula grega         (metohiia) que significa "terra posseda per l'esglsia". Histricament, els monestirs de l'Esglsia Ortodoxa Srbia foren localitzats principalment en aquesta regi. El nomb en general es preferit pels serbokosovars mentre que els albanokosovars ho denominen Rrafsh i Dukagjinit ("altipl del duc Gjin" en honor a un antic noble albans). Durant el govern serbi, la zona es denominava oficialment "Kosovo i Metohiia", encara que era freqent usar la contracci Kosmet.

Geografia fsica.



Amb una extensi de 10.887 km i una poblaci de ms de 2 milions d'habitants abans de la crisi de 1999, Kosovo limita al nord-oest amb Montenegro, al nord i a l'est amb la resta de Srbia (l'anomenada Srbia estricta), al sud amb la Repblica de Macednia i al sud-oest amb Albnia. 

Les ciutats principals sn Pristina, la capital, amb una poblaci estimada el 2005 de 254.021 habitants, i Prizren, al sud-oest, amb 159.145. Cinc ciutats ms passen dels 50.000 habitants: Ferizaj (o Uroevac), Gjakova (o  akovica), Peja (o Pe ), Gnjilane i Mitrovica.

Regions: Metohija (pronunciat en catal: "metohiia"), anomenada Rrafshi i Dukagjinit ( altipl Dukagjin ) pels albanesos, s una gran conca a l'oest de la provncia. La regi inclou els pobles dIstok, Pe , De ani, Djakovica, Orahovac i Prizren. La segona gran regi s Kosovo, una conca al voltant del riu Sitnica que cont les ciutats dUroevac, Pritina, Vu itrn i Kosovska Mitrovica. Kosovo Polje (Camp de les Merles) s la vall on tingu lloc la Batalla de Kosovo. Quan el govern socialista canvi, el 1968, el nom de la provncia a Kosovo, impulsaren tamb Kosovo Polje per anomenar la regi sencera. Part de Kosovo, al llarg del riu Lab que cont la ciutat de Podujevo s anomenada Malo Kosovo (literalment  Petita Kosovo ). Just entre Metohiia i Kosovo es troba Drenica (pronunciaci: "drenitza"), amb les ciutats de Srbica, Klina i Malievo. Al voltant del riu Bina ka Morava es troba Bina ko Pomoravlje. Al sud de la provncia, al llarg de la frontera amb Macednia s'alineen Gora, Sreda ka upa i Sirini ka upa.

 Poltica, govern i estatus internacional .

Administraci de l'ONU.
Durant els darrers anys el seu estat, com la resta de regions de l'antiga RF de Iugoslvia, s anmal: encara que, formalment, s una provncia de la Repblica de Srbia, l'administraci s conduda per l'ONU sense la participaci del govern serbi sota la resoluci del Consell de Seguretat 1244 del 10 de juny del 1999; . Aquesta resoluci reafirm el respecte de tots els Estats membres a la sobirania i integritat territorial de la Repblica Federal de Iugoslvia.

Estructura actual.
El govern actual de la provncia s dut a terme per la Missi de Nacions Unides al Kosovo (UNMIK). La UNMIK ha format provisionalment l'assemblea, el govern i l'oficina del president, que sn cossos legislatius i rgans executius en el control de la UNMIK; la seguretat, justcia i assumptes externs sn encara sota control total de la UNMIK. El parlament fou elegit el novembre de 2001 i Ibrahim Rugova fou escollit president el mar de 2002. Aquest mor abans de finalitzar el seu mandat. La seu de l'assemblea, el govern i el president s a Pritina.

El parlament establ, amb l'aprovaci de la UNMIK, un marc constitucional, el codi de duana i dos codis penals.

La UNMIK expedeix documents de viatges que serveixen de passaport, carnets d'identitat i matrcules per a autombils, que sn vlids noms en pasos que els acceptin como a tal. El sistema postal de Kosovo s tamb utilitzable noms en pasos que l'accepten com a tal (les cartes dirigides noms a Kosovo, o a Srbia i Montenegro tenen possibilitat de no arribar si s'utilitza la denominaci de Iugoslvia).

La UNMIK tamb cre la Policia (Servei de Policia de Kosovo), i reorganitz els ferrocarrils. La KFOR (Kosovo Force) controlava l'espai aeri de la provncia. La UNMIK empra la bandera de l'ONU.

La UNMIK proclam una discriminaci positiva a l'assemblea de Kosovo. Dels 120 escons, 10 sn reservats per a serbis i 10 per a altres minories no albaneses, mentre que els restants 100 escons sn escollits per votaci directa.

L'estatus anmal de Kosovo s el resultat de la Guerra de Kosovo (mar a juny de 1999), en el transcurs de la qual es produren atacs aeris contra les forces armades de la Repblica Federal Iugoslava i la infrastructura civil, per part dels exrcits de l'Organitzaci del Tractat de l'Atlntic Nord (OTAN) sense l'aprovaci de l'ONU, que for la firma de l'acord Kumanovo, que assegur la retirada de militars i l'ocupaci de la provncia per una fora conduda per l'OTAN (KFOR), incloent tamb tropes russes (que no presten servei des de juliol de 2003).

Des de 1998, les forces iugoslaves lluitaven durament contra l'Exrcit d'Alliberament de Kosovo (UCK), temps durant el qual, intencionadament, segons l'OTAN, mataren diversos civils albanesos, violentaren o temporalment els expulsaren de la provncia i l'OTAN comen atacs aeris per a aturar-ho.

Tant l'OTAN com l'ONU continuen reconeixent formalment Kosovo com a part de Srbia encara que no permeten que Srbia n'exerceixi la sobirania, com des de 1999 la major part de la poblaci srbia ha estat expulsada per extremistes albanesos. D'altra banda, Srbia ha negat en repetides ocasions la possibilitat de reconixer la independncia de Kosovo, i que aquesta violaria la llei internacional (els principis d'integritat territorial i no interferncia en assumptes interns). El resultat ms probable s l'aprovaci de la independncia, cosa que provocaria la fugida de la majoria dels kosovars d'origen serbi que resten a la zona.

El 7 d'octubre de 2005 l'ONU recoman al Consell de Seguretat la iniciaci de converses per a arribar a un acord sobre l'estatut definitiu per a la regi, segons l'informe elaborat per l'enviat especial de Kofi Annan.

El 26 de gener de 2007 Martti Ahtisaari, enviat especial de la ONU per a Kosovo, va donar a conixer els detalls de la seva proposta per un estatus definitiu de la provncia. Aquesta, tot i no parlar directament d'independncia, establia un important grau d'autonomia. Aquest esborrany de treball va portar a un procs de negociacions, que va acabar amb el trencament de converses i la declaraci d'independncia del parlament Kosovar el 17 de febrer del 2008.

Els punts principals del document d'Ahtisaari estableixen el desplegament indefinit de forces internacionals que garanteixin la seguretat, la tutela poltica de la Uni Europea a travs d'un representant, la potestat que Kosovo firmi acords i demani l'ingrs a organismes internacionals, la formaci d'una fora militar de 2.500 homes amb armament lleuger, la creaci de set municipis serbis amb un mplia autonomia i fixar mesures per a la protecci de l'herncia histrica i cultural srbia.

El desembre de 2007 la Uni Europea va decidir enviar una "missi estabilitzadora" a la regi de Kosovo, coneguda com EULEX. Es va encomanar a l'encarregat de la poltica exterior de la uni, Javier Solana, que prepars el trasps de la missi de l'ONU a Kosovo a mans europees. La missi, sense data definitiva per l'inici, enviaria a Kosovo 1.400 policies i 400 persones ms. S'espera que cap a finals de 2008 les diferents tasques a realitzar es trobin enllestides.

 Subdivisions administratives .


Les subdivisions administratives a Kosovo s'anomenen Opstinas (comtat), normalment reben el nom de la ciutat ms gran del comtat. Es van establir inicialment per Iugoslvia i no reflecteixen acuradament el conjunt administratiu de subdivisions que ha creat alternativament el govern parallel albans.

 Economia .
La UNMIK establ l'euro com a moneda oficial de Kosovo, aix no obstant el dinar serbi resta com a diner oficial en els enclavaments serbis de Kosovo. El pressupost anual de l'administraci de Kosovo de la UNMIK es calcula en euros i tots els bancs comercials usen l'euro com a moneda principal. Entre altres divises internacionals el franc sus i el dlar sn les ms emprades. La regi t poca indstria, i una mineria obsoleta, el camp s gaireb abandonat i roman sense energia elctrica la meitat de les hores del dia. El 50% dels seus ciutadans sn a l'atur.

 Geografia humana.
La poblaci est formada majoritriament per albanesos (estimat en 80% abans del conflicte internacional de 1999) tot i que ara mateix ha augmentat a causa de l'xode de serbis i altres minories no albaneses.

Estimaci de 2002 de l'ONU. Poblaci total entre 1,7 i 2,3 milions.

88% albanesos kosovars (1.996.000   2.072.000). ;
 8% serbis (60.000   90.000).
 2% goranis (41.000   57.000).
 1,5% aromanesos (tamb vlax o macedo-rumans)(34.000   38.000). ;
 0,5% turcs (17.000   19.000).

segons la seva religi:
92% musulmans.
 7% serbis ortodoxos.
 1% catlics.

 Histria .

Entitat poltica i territorial.
Denominacions Oficials de la regi
 rea autnoma de Kosovo-Metohija (1945 - 1963);
 Provncia Autnoma de Kosovo i Metohija (1963 - 1968);
 Provncia Socialista Autnoma de Kosovo (1968 - 1989);
 Provncia Autnoma de Kosovo i Metohija (1989 - 1990);
 Repblica de Kosovo (2008 - actualitat);

El Kosovo modern ha existit noms com una entitat poltica i territorial des de 1945. Abans, el seu territori fou governat completament o parcialment pel Regne d'Itlia, Albnia, Srbia, Montenegro, l'Imperi Otom, l'Imperi Bizant, Bulgria i l'Imperi Rom. Alguns han suggerit que Kosovo ha sigut una regi distintiva des de l'Antiguitat, per alguns descobriments arqueolgics i registres histrics ho contradiuen.

El complex mapa tnic de la regi ha incls llatins, turcs, aromanesos, romans, goranis (musulmans eslaus), circasians, jueus i gitanos, a banda de serbis i albanesos.

Independncia de Kosovo.


El 17 de febrer de 2008, els 109 diputats del parlament de Kosovo van aprovar la declaraci d'independncia unilateral respecte de Srbia. El procs va rebre el suport dels Estats Units i d'una majoria dels estats membres de la Uni Europea, que no ha adoptat una posici comuna. Al Consell de Seguretat de l'ONU Rssia i Xina es mostren contrries al fet que la secessionista provncia srbia esdevinga l'estat nmero 193.

 Referncies .


Enllaos externs.

 Kosovo a l'Enciclopdia;
 New Kosova Report - Kosovo News and Views Portal;
 Kosovo - Universitat de Barcelona;
 Cronologia de la histria de Kosovo i altres dades;
 Missi de les Nacions Unides a Kosovo (UNMIK) ;
 Assemblea de Kosovo ;
 Oficina del Primer Ministre de Kosovo ;
 Oficina Estadstica de Kosovo ;


















































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38470" title="Escut d'armes" nonfiltered="153" processed="153" dbindex="15165">
Un escut d'armes (tamb dit armoria o, simplement, escut) s una representaci simblica de persones o entitats que es deriva de la prctica medieval de pintar dissenys sobre l'escut i sobre les robes dels cavallers per permetre la identificaci en la batalla i ms tard en les justes i els tornejos. Han passat d'identificar llinatges o famlies determinades a ser utilitzats tamb com a smbol de municipis, regions, estats o determinades corporacions i organitzacions.

L'escut s una superfcie delimitada entre lnies, anomenada camper, que pot tenir diverses formes (rectangular, caironat, quadrat, ovalat, etc.), dins el qual es representen els diversos elements o crregues. Les diferents coloracions que pot tenir l'escut s'anomenen esmalts.

Els escuts d'armes d'Europa, i dels pasos que en segueixen la tradici, estan dissenyats seguint les normes de l'herldica.
 
Els escuts d'armes japonesos, anomenats kamon (sovint abreujat "mon"), sn blasons familiars que acostumen a datar-se al voltant del segle VII i avui en dia encara es fan servir al Jap.

Articles relacionats.

 Herldica;
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38472" title="Blas" nonfiltered="154" processed="154" dbindex="15166">
El blas (mot derivat del verb alemany blasen, tocar el corn) era un instrument medieval que feien servir els heralds per anunciar l'arribada del cavaller als torneigs, i tot seguit passaven a fer el blasonament (o descripci) del seu escut d'armes i la relaci dels seus ttols nobiliaris segons les regles de l'herldica. A travs d'aquest origen, el terme ha passat a indicar en el llenguatge modern un dibuix simblic que respecta les regles herldiques i que representa la noblesa d'una famlia o d'una ciutat. El terme blas, doncs, actualment s usat com a sinnim d'escut i, per extensi, de cincia herldica i de tot all referent a la noblesa.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38480" title="Kaj Tiel Plu" nonfiltered="155" processed="155" dbindex="15167">
Kaj Tiel Plu (1986-), grup de msics especialitzat en versionar msica popular catalana, occitana, sefard i d'altres orgens i divulgar-la fora dels Pasos Catalans traduda a la llengua internacional esperanto.


Els seus dos lbums Sojle de la klara temp  (2000) i Pla as al mi  (2004) contenen canons occitanes, sefardites, judeo-catalanes, tradicionals catalanes, i
fins i tot de la Guerra Civil Espanyola.

Components actuals (2007).

Isaac Barrera i Vila: contrabaix;

Carles Vela i Aulesa: flautes i veus;

Elena Milla Saldn: percussi;

Anna Maria Snchez: percussi;

Ferriol Macip i Bonet (Farri): viol;

Josep Maria Milla i Saldon (Jomo): flautes, mandolina, veu, percussions i simbomba;

Pau de Nut: violoncel i veus;

Xavier Rodon i Morera (Xevi): veu principal, guitarra i mandolina;

Han passat per Kaj Tiel Plu...

Pep Tordera: guitarra i veu;

Nria Oll: veu;

Llus Bosch: percussi;

Antonio Alberca (Jirafo): percussi;

Mnica: veu i pandereta;

Roberto Lpez: percussi;

Luz Vzquez Souto: veu i flauta;

Javier Muoz i Cotor: viol;

Carles Badia i Bosc: baix;

David Minguillon: baix;

Histria.

El grup va debutar en 1986 a Castelfranco Veneto en el Frum Internacional Juvenil Esperantista com a duo format per Pep Tordera i Xevi Rodon. Seguiren diverses actuacions espordiques sobretot en trobades juvenils esperantistes a Hongria, Pasos Baixos, Itlia, Frana, Occitnia, Pas Basc i, s clar, als Pasos Catalans.
Mentrestant, el grup esdevingu tercet i ms tard quartet amb les incorporacions de Josep Maria Milla i Carles Vela. El grup va anar fent diversos concerts amb diferents noms (Kordoj, Kataluna kvaropo, Kaj Tiel Plu). En 1989 va editar el canoner Fajreroj (1er canoner catal en esperanto).

Des de 1992, concidint amb la marxa d'en Pep als EUA, escassejaren els concerts. 

Amb ocasi del 83 Congrs Universal d'Esperanto a Montpeller en 1998, el grup es va rellanar amb la incorporaci de nous components, diversos concerts, l'edici de dos lbums i actuacions regulars per a un pblic no esperantista; per exemple, a la Plaa del Rei de Barcelona dins el cicle dels Divendres a la Plaa del Rei.

Discografia.
Sojle de la klara temp' (2000), editat per Vinilkosmo;
 Cantiga ;
 Kiam najtingalo kantas;
 Sojle de la klara temp';
 Malfermu belulino;
 Al fian ';
 Adia  birdeto mia;
 La pasero;
 La brasikoj;
 En la fronto de Gandesa;

Pla as al mi (2004), editat per Vinilkosmo;
 Ni kunvenas;
 Ursa polko;
 Pla as al mi;
  ulieto;
 La kato kaj la fripono;
 Balhano el Salard;
 Joan del Riu;
 La aventuro;
 Mi volus esti dianto;
 Okcitana skoti o;
 Kial ploras ci blanka knabino;
 Brilas roso en mateno;
 Kalkan' fingro;
 La karcer' de Lleida;
 Vane fikajeras;
 Anda  aleo;

Enllaos externs.
 Pgina de Kaj Tiel Plu (en catal i en llengua internacional esperanto);
 Pgina de Kaj Tiel Plu en Myspace;
 Kaj Tiel Plu al KAFE (Festival Cultural i Artstic d'Esperanto);
 Kaj Tiel Plu durant el concert organitzat per l'EKC a Tolosa de Llenguadoc;
 Kaj Tiel Plu a MusicExpress;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38483" title="Oeno" nonfiltered="156" processed="156" dbindex="15168">


Oeno s un atol de corall deshabitat de la colnia de les illes Pitcairn. s el ms septentrional de l'arxiplag i el ms proper a l'illa Pitcairn, al nord-oest.

El nom Oeno s la forma llatina de la deesa grega Eno, que significa vi. Encara que va ser descobert pel capit angls Henderson, el 1819, porta el nom del balener nord-americ Oeno, capit George Worth, que el va visitar el 1824.

 Geografia .

L'rea total s de 5 km . L'atol est format per l'illa Oeno amb forma de vuit i el banc de sorra Sandy Island. Histricament deshabitat, s'ha mantingut intacte amb esplndides platges de sorra, cocoters, manglars i pandanals. La llacuna s poc profunda i plena de moltes varietats de peixos. Tamb hi ha molts ocells marins. El 1997 es van exterminar les rates per protegir els ocells.

Al nord de l'escull hi ha un estret pas a la llacuna interior. Un cop a l'any, a l'estiu, els habitats de Pitcairn viatgen a Oeno amb barques per gaudir de les platges, el bany i la pesca.

 Histria .

S'han produt diversos naufragis als escull d'Oeno. El ms fams s el del nord-americ Wild Wave, el 1857, amb el capit Josiah Knowles. Amb una valuosa crrega d'or que transportaven de San Francisco a Valparaso, es van estavellar contra els esculls a mitjanit, enfonsant-se en pocs minuts. Desprs de vuit dies, fora de les rutes de navegaci, set dels supervivents van anar amb un dels bots de salvament a l'illa de Pitcairn per estavellar-se contra els penya-segats. Es van trobar que, justament, era l'any que tots els habitants es van traslladar a l'illa Norfolk. Sense eines ni claus van construir un altre bot amb el material de les cabanes abandonades. Tres dels nufrags van decidir quedar-se, i el altres van arribar a les Marqueses desprs de fer 2.000 km en quinze dies. Per fi van tenir la sort de trobar a les Marqueses un vaixell de guerra nord-americ que va rescatar la resta de nufrags a Oeno i Pitcairn. 

Formalment, Oeno no va ser possessi britnica fins el 1902, quan, per ordre del cnsol britnic a Tahit, es va hissar la bandera a les anomenades Dependncies de Pitcairn.

El 1934 es va concedir una llicncia a Edwin Willson per l'ocupaci d'Oeno per un perode de deu anys amb el propsit de recollir bche-de-mer, cogombres de mar.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38489" title="Mendoza" nonfiltered="157" processed="157" dbindex="15170">

Mendoza s una ciutat argentina, capital de la provncia homnima localitzada a l'oest del pas. T una poblaci de 121.000 habitants, per, l'rea metropolitana supera els 800.000 habitants, la quarta ms gran de l'Argentina. La principal indstria de la ciutat s la del vi.

El primer assentament espanyol es va realitzar el 2 de mar, 1561, quan Pedro del Castillo, que provenia de Xile sota les ordres d'Hurtado de Mendoza y Manrique va fundar la ciutat al Nuevo Valle de La Rioja. La ciutat va ser re-ubicada el 28 de mar, 1562. La intenci original del govern xil era de prendre possessi del territori per a establir una comunicaci ms directa amb Tucumn; per, Mendoza es va desenvolupar per altres causes, com la recerca d'or, i estar situada a mig cam de la ruta entre els oceans Pacfic i l'Atlntic.

El 1776, el Virregnat del Ro de la Plata va prendre el control de la regi del Cuyo, on estava localitzada la ciutat. No obstant aix, la regi va dependre de Xile econmicament ms temps. El 1810 l'Argentina va declarar la independncia, i el 1814 el general San Martn va prendre el govern de la Intendncia de Cuyo, amb seu a Mendoza. A Mendoza es van integrar les forces de l'exrcit dels Andes i el 1817 es va formar el fams Exrcit Llibertador sud-americ.

Els segles XIX i XX hi van immigrar un gran nombre d'estrangers, principalment d'Alemanya i Itlia, i encara algunes famlies conserven els dialectes i llenges (diferents del castell) que van portar d'Europa.



Enllaos externs.

 Ajuntament de la Ciudat de Mendoza;
 Ajuntament de la Ciudat de Mendoza;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38494" title="Enunciat" nonfiltered="158" processed="158" dbindex="15172">
Un enunciat s una seqncia allada de paraules que tenen sentit complet i que va emmarcades per pauses en la parla i per determinats signes de puntuaci (punt, signe d'exclamaci i signe d'interrogaci) en l'escriptura. Segons l'estructuralisme, enunciat s qualsevol emissi verbal, que es divideix en frase (sense verb) o oraci (amb verb). La resta d'escoles gramaticals, per contra, consideren que enunciat s un missatge amb sentit per sense verb, mentre que la frase o oraci s posseeix el verb, que actual com al se nucli.

Un tipus especial d'enunciat s el que es refereix a les instruccions d'un problema o exercici a resoldre, sobretot en el context de l'escola. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38498" title="Repblica Socialista Sovitica de Litunia" nonfiltered="159" processed="159" dbindex="15173">


La Repblica Socialista Sovitica de Litunia (RSS de Litunia) s el nom que va rebre Litunia quan va formar part de la Uni Sovitica entre els anys 1940-1941 i 1944-1990 (1991). Durant l'ocupaci alemanya de 1941 a 1944, els lders de la RSS de Litunia residiren a Rssia.

La RSS de Litunia deix d'existir desprs que Litunia declars la seva independncia. Malgrat aix, per als lders Sovitics, no ho fou fins a la dissoluci de la Uni el 1991. 







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38500" title="Borneo" nonfiltered="160" processed="160" dbindex="15174">

En groc, la part indonsia; en marr, la part malisia; en verd, Brunei.]]
Borneo (en malai Kalimantan) s la tercera illa ms gran del mn, amb una superfcie de 743.330 km2. Est situada al mig de l'arxiplag d'Insulndia, al sud-est d'sia, i administrativament pertany a Indonsia, Malisia i Brunei. 

Geografia.
Borneo est voltat pel mar de la Xina Meridional al nord i nord-oest, pel mar de Sulu al nord-est, pel mar de Clebes i l'estret de Macassar a l'est i pel mar de Java i l'estret de Karimata al sud.

A l'oest de Borneo es troben la pennsula de Malacca i Sumatra; al sud, Java; a l'est, l'illa de Clebes i les Moluques, i al nord-est, les illes filipines de Palawan, Sulu i Mindanao.

La muntanya principal de Borneo s el Mont Kinabalu, a Sabah, de 4.101 m d'altura.

Divisi administrativa.
Polticament, Borneo es divideix entre:
 Les provncies indonsies de Borneo Oriental, Borneo Meridional, Borneo Occidental i Borneo Central.
 Els estats malaisis de Sabah i Sarawak.
 El soldanat independent de Brunei, dividit en dues seccions.

Histria.
Tot Borneo fou controlat per l'Imperi de Brunei durant la seva poca de mxima esplendor, dels segles XV al XVII.

Borneo va ser l'escenari principal de la confrontaci entre Indonsia i Malisia entre 1962 i 1966.

Recursos naturals.
Histricament, l'illa ha estat coberta per una frondosa selva tropical, per l'rea boscosa s'est reduint rpidament a causa de l'explotaci forestal intensiva de la indstria malisia del contraplacat i tamb per part de companyies multinacionals com ara Mitsubishi. De fet, la meitat de la fusta tropical comercialitzada anualment al mn ve de Borneo. A ms a ms, les plantacions de palma van prenent terreny rpidament a les ltimes romanalles de l'originria selva tropical. Aquesta selva tamb es va veure destruda en gran part pel foc forestal de 1997-1998, degut a causes humanes i que aparentment va coincidir amb una estaci extremadament seca per efecte d'El Nio. Les clapes originades pel gran incendi de 1997-1998 es poden veure encara en imatges via satllit i van crear una fumera que va afectar Brunei, Malisia, Indonsia i Singapur. La selva tropical que encara queda a l'illa s l'nic hbitat natural de l'orangutan de Borneo, espcie en perill d'extinci. Tamb s un refugi important per a moltes espcies forestals endmiques, com l'elefant asitic, el rinoceront de Sumatra i la pantera nebulosa.

La poblaci indgena de Borneo (com els Kayan, Kenyah, Punan Bah i Penan), afectada per la indstria del contraplacat que desforesta l'illa, lluita pels seus drets i per preservar el medi.

La mena de selva tropical que hi ha a Borneo inclou els boscos de torbera i de bruc (o Kerangas), ben poc habituals.






























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38504" title="Illes Caiman" nonfiltered="161" processed="161" dbindex="15175">


Les illes Caiman (en angls Cayman Islands) sn un territori del Regne Unit al mar Carib, al sud de Cuba i al nord-oest de Jamaica. Inclou tres illes: Grand Cayman, Cayman Brac i Little Cayman.

Histria.
Les  illes foren descobertes per Cristfor Colom el 10 de maig de 1503 en decurs del seu quart viatge a Amrica. Les illes Caiman i l'illa vena de Jamaica foren cedides a Anglaterra el 1670 pel Tractat de Madrid. Les Caiman i Jamaica foren governades com una nica colnia fins el 1963 quan es van separar: Jamaica va assolir la independncia i les Caiman van restar com a colnia britnica. 

Economia.
Les illes Caiman sn un parads fiscal. Moltes empreses es domicilien a les illes per aprofitar-ne l'exempci d'impostos. L'altra activitat econmica d'importncia s el turisme.
El PIB per cpita s un dels ms alts del Carib.










































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38509" title="Palau" nonfiltered="162" processed="162" dbindex="15176">


Arquitectura: Un palau (arquitectura) s un edifici destacat i, especialment, la residncia d'un personatge important.
Palau de la Msica Catalana, edifici de Domnech i Montaner a Barcelona.
Palau de la Msica de Valncia, edifici de Jos Mara de Paredes, seu de l'orquestra de Valncia.
Palau de les Arts Reina Sofia, teatre de l'pera de Valncia.
Vegeu: ;

Geografia:;
Repblica de Palau, estat pluriinsular de la Micronsia;
el Pla de Palau, plaa de Barcelona;
la riera del Palau, riera del Valls Occidental, tributria del Llobregat;
Municipis:
el Palau d'Anglesola, al Pla d'Urgell;
Palau de Cerdanya, a l'Alta Cerdanya;
Palau de Plegamans, antic nom de Palau-solit i Plegamans;
Palau de Santa Eullia, a l'Alt Empord;
Palau-sator, al Baix Empord;
Palau-saverdera, a l'Alt Empord;
Palau-solit i Plegamans, al Valls Occidental;
Palautordera, nom amb qu s conegut tamb Santa Maria de Palautordera;
Palau del Vidre, al Rossell;
Sant Esteve de Palautordera, al Valls Oriental;
Santa Maria de Palautordera, al Valls Oriental;
Altres nuclis de poblaci:
Can Palau, al municipi de Sant Cebri de Vallalta (Maresme);
Can Sunyer del Palau, al municipi de Castellv de Rosanes (Baix Llobregat);
la Creu de Palau, al municipi de Girona (Girons);
Montpalau, al municipi de Ribera d'Ondara (Segarra);
Palau, al municipi de Palau de Santa Eullia (Alt Empord);
el Palau, al municipi de Matar (Maresme);
el Palau, al municipi de Sant Andreu de la Barca (Baix Llobregat);
Palauborrell, al municipi de Viladamat (Alt Empord);
Palaudalba, al municipi de Lli d'Amunt (Valls Oriental);
Palaudries, al municipi de Lli d'Amunt (Valls Oriental);
Palau de Noguera, al municipi de Tremp (Pallars Juss);
el Palau de Rialb, al municipi de la Baronia de Rialb (Noguera);
Palau-surroca, al municipi de Terrades (Alt Empord);
Parc de la Vall del Palau, al municipi de Sant Andreu de la Barca (Baix Llobregat);

Herldica: El palau (herldica) s una figura freqent en herldica municipal com a armes parlants.

Histria: Els Fets del Palau, incident d'afirmaci catalanista esdevingut al Palau de la Msica Catalana el 1960.

Personatges:
Antoni Palau i Verdera, botnic catal;
Ferran Palau i Mart, matemtic i lingista catal;
Josep Palau i Fabre, escriptor catal;
Julio Palau i Lozano, jugador de pilota valenciana;
Manuel Palau i Boix, compositor valenci;
Marta Palau i Barquero, esquiadora catalana;
Maties Palau i Ferr, pintor i escultor catal;
Pere Palau i Torres, poltic eivissenc;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38510" title="Main" nonfiltered="163" processed="163" dbindex="15177">

El Main s un riu d'Alemanya. s un dels afluents ms cabalosos del Rin, neix a la Selva de Francnia i desguassa al Rin enfront de la ciutat de Magncia (en alemany Mainz). 

Malgrat que el seu recorregut s molt sinus, el Main s navegable al llarg de 396 km. A travs del canal Rin-Main-Danubi enllaa el Rin amb el Danubi.

El seu curs creua els estats de Baviera, Baden-Wrttemberg (marca la frontera amb Baviera uns quilmetes ) i Hessen.

Entre les ciutats ms que travessa, cal destacar Wrzburg, Offenbach del Main, Frankfurt, Bayreuth, Kulmbach, Lichtenfels, Bamberg, Schweinfurt, Aschaffenburg, Hanau, i Rsselsheim.


El seu nom llat fou Moenus. Naixia a les muntanes Sudeti prop de Menosgada ,  passava pel territori dels hermondurs i els Agri Decumates, i desaiguava al Rin no lluny de Moguntiacum 

 Origen del nom .
El nom del riu Main prov de l'poca dels celtes, que denominaven al riu Moin o Mogin. Quan els romans van arribar a la zona en el segle I a. C., van llatinitzar el nom a Moenus, aix apareix en Plini el vell en el seu Naturalis Historia, o Tcit a la seva obra Germnia. Existeixen noms similars a Irlanda (Maoin) i Gran Bretanya (Meon del llat. maionus). Hi ha diverses teories sobre l'etimologia del seu nom. Per exemple, certs autors alleguen que en els idiomes antics d'Europa t com a significat aigua, d'aquesta forma en let maina, litu maiva. D'altres diuen que pot provenir del llat Mur Circular (moenia). En l'poca medieval es va denominar 'Moyn o Moyne i no va anar fins i tot el segle XIV quan es va comenar a denominar amb el nom que coneixem avui en dia.

En els dialectes de la zona es pronuncia de les segents formes:

Maa en l'Alta Francnia (Oberfranken),
Mee en la Baixa Francnia (Unterfranken),
M a la regi de Aschaffenburg,
Maa a la comarca de Frankfurt del Main.

 Geomorfologia i hidrologia .

El recorregut principal del riu Meno es realitza a la zona de Francnia i Baviera i a travs de la part sud de Hesse. En el sector de la ciutat Wertheim, quan arriba a la longitud de 25 Kilmetres, comena a formar la frontera entre Baviera i Baden-Wurtemberg, d'aquesta forma acaba desembocant en el riu Rin en Wiesbaden davant la part antiga de la ciutat de Magncia Rennia-Palatinat.

 Flora i fauna .
La fauna del riu s rica en peixos i d'aquesta forma pot observar-se bons exemplars de Angila Europea, Barbo, Platica, Aitel, Perca de rio, Blica, Blica, Hecht, varietats de carpes, Narigut, Rapfen.

 Inundacions .
Des de l'any 1826 estar-se realitzant mesuraments exactes dels nivells del riu, sent els nivells ms alts:

mar del 1845;
27 de novembre de 1882;
31 de desembre de 1882;

En els segles XX i XXI hi va haver en les segents dates:

1920;
febrer de 1908;
30 de gener de 1995;
27 de febrer de 1970;

 Navegaci .

Els treballs realitzats de forma intensiva han fet del Meain un riu navegable, d'aquesta forma es pot portar carregar mitjanant vaixells especials a la desembocadura del riu Rin, mitjanant el Canal Rin-Main-Danubi i al seu riu Altmhl altament regulat sobre totes les vies del Danubi. El riu ha estat canalitzat al llarg de 34 grans encluses (300 m x 12 m) per permetre als contenidors denominats CEMT de classe V (110 m x 11.45 m) navegar la longitud total del riu. El disseny de les 16 ltimes cales adjacents al canal del Rin-Main-Danubi t les mateixes dimensions que les cales del riu Danubi.

Des de la boca del riu fins a la seva desembocadura al canal t 384 quilmetres al llarg. El recorregut serpentejant del riu s la ra de la seva considerable longitud, si el riu tingus una avinguda en lnia recta s molt possible que no tingus ni la meitat de la seva actual longitud. A causa dels estretors que t el riu els pilots dels combois de contenidors han de tenir especials habilitats per circular per ell.

A Frankfurt s'ha creat un nus de comunicacions i una plataforma per al comer.

 Nivells de profunditat .




La segent taula cont els nivells de profunditat en llocs importants del riu:


Galeria d'imatges.




 Referncies .




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38518" title="Illes Marqueses" nonfiltered="164" processed="164" dbindex="15178">

Les illes Marqueses (en francs: les Marquises) s un arxiplag de la Polinsia Francesa, situat a 1.600 km de Tahit entre 600 i 1.000 km al sud de l'equador. Va ser lvaro Mendaa qui les va anomenar, el 1595, Islas Marquesas de Mendoza en honor al virrei del Per, Garca Hurtado de Mendoza y Manrquez, marqus de Caete.

En llengua marquesana s'anomena Te Henua  enana en el dialecte del nord, i Te Fenua  enata en el dialecte del sud. Habitualment es tradueix com la terra dels homes, per ms exacte seria el pas dels marquesans. Tamb s'utilitza Makuita com a equivalent fontic de Marquises.  

 Illes .

Consta de sis illes, sis illots i alguns bancs de sorra i esculls, que es divideixen en dos grups diferenciats geogrficament i culturalment. De nord a sud sn (entre parntesi altres noms histrics):

 Grup Nord (illes Washington, illes Revoluci);
 Motu One (Sable), illa de sorra deshabitada.
 Hatutu (Chanal, Hancock, Langdon), illot deshabitat;
 Eiao (Fremantle, Knox, Masse, Robert), illot deshabitat.
 Motu Iti (Deux-Frres, Hergest s Rock), illot deshabitat.
 Nuku Hiva (Federal, Baux, Henry Martin, Adams, Madison), amb la capital Taiohae.
 Ua Huka (Washignton, Riou) ;
 Ua Pou (Adams, Marchand, Trevenen);

 Grup Sud (illes de Mendaa);
 Fatu Huku (Hood), illot deshabitat.
 Hiva Oa (Dominica), amb Atuona, antiga capital.
 Tahuata (Santa Cristina);
 Moho Tani (Motane, San Pedro), illot deshabitat.
 Fatu Hiva (Magdalena);
 Motu Nao (Thomasset), roca.

 Histria .

Els primers pobladors de les Marqueses van ser els polinesis, al voltant de l'any 300 dC. Segons les evidncies etnolgiques i les relacions lingstiques, el ms probable s que arribessin des de les illes Samoa.

El primer europeu en visitar-les va ser lvaro Mendaa, el 1595. En el seu viatge del Per a les illes Salom va trobar les illes del grup sud: Magdalena (Fatu Hiva), Dominica (Hiva Oa), Santa Cristina (Tahuata) y San Pedro (Moho Tani).

Van passar gaireb dos segles sense ms visites estrangeres fins que va arribar James Cook, el 1774, per estar-s'hi ms d'un mes reposant desprs d'explorar la costa de l'Antrtida.

El nord-americ Joseph Ingraham, l'abril del 1791, descobreix les illes del grup nord: Washington (Ua Huka), Federal (Nuku Hiva) i Adams (Ua Pou). Anomena el grup com illes Washington, diferenciant-les de les illes de Mendaa. Dos mesos ms tard arriba el francs tienne Marchand en la segona volta al mn francesa en plena Revoluci. Anomena al grup nord illes Revoluci i posa a les illes els noms dels seus oficials: Marchand (Ua Pou), Baux (Nuku Hiva), Deux Frres (Motu Iti), Masse (Eiao), Chanal (Hatutu).

El 1813 durant la guerra anglo-americana, el nord-americ David Porter va establir una base naval a l'illa Madison (Nuku Hiva), nom del president nord-americ. Per desprs de la guerra els Estats Units no van ratificar la presa de possessi.

El 1842, el francs Du Petit-Thouars pren possessi de l'arxiplag. Un espectador s el escriptor Herman Melville que desprs escriur la seva primera novella, Typee, explicant les seves aventures. Els francesos van utilitzar uns anys les illes com a penal i, ms tard, les incorporen al territori de la Polinsia Francesa.

 Geografia .
La superfcie total s de 1.274 km2. L'illa ms gran s Nuku Hiva, la segona ms gran de la Polinsia Francesa desprs de Tahit. 

Amb la excepci de Motu One, totes les illes de les Marqueses sn d'origen volcnic amb un relleu escarpat i sense esculls de corall que protegeixin la costa. Des dels cims i altiplans a ms de 1.100 m d'altitud baixen directament els penya-segats fins el fons del mar, atacats i erosionats constantment pel corrent sud-equatori del Pacfic. La costa t aspecte de muralla amb profundes coves, tallada en unes poques badies, i gaireb sense planes litorals. Les carenes muntanyoses sn tallades per algunes valls estretes i allades.

Aquesta orografia amb pilars de roques basltiques queda reflectida en la toponmia: Hiva Oa, 'llarga cresta'; Nuku Hiva, 'cresta del penya-segat'; Fatu Iva, 'nou roques'; Fatu Huku, 'tro de pedra'; Ua Pou, 'dos pics', i la sorprenent badia de les Vergues que els missioners van canviar a Verges.  

El rgim de pluges s molt variable entre illes i d'un any a un altre. Els vents alisis moderen la temperatura i aporten pluja. La precipitaci s ms abundant a les costes occidentals a sotavent, i les costes orientals a sobrevent sn ms pelades i ms ferstegues.

 Flora i fauna .
El ecosistema de les Marqueses est marcat per la gran distncia a terres continentals que fa que les espcies endmiques siguin escasses. A ms, ha sigut devastat en algunes rees per l'activitat humana, la ramaderia i la introducci d espcies fornies. Les illes tenen una fauna marina diversa, una fauna terrestre endmica bastant limitada, i una flora diversa amb un alt grau d'endemisme.

Els taurons sn abundants en les aiges profundes. La fauna terrestre endmica es limita a ocells, insectes, papallones, aranyes i una espcie de rata-pinyada.

Els primers navegants polinesis van portar gossos i porcs. El contacte amb europeus va portar la introducci de cavalls, cabres, ovelles i rates, i tamb insectes com mosquits i escorpins.

Hi ha arbres de pa, pandanals i cocoters. Les exportacions principals sn copra, tabac, cot i vainilla.

 Demografia .
El contacte amb els navegants va portar noves malalties reduint drsticament la poblaci de les illes. Al segle XVI s'estima que hi havia una poblaci de 100.000 habitants aproximadament. A principis del segle XX s'havia redut a un mnim de 2.000.

Durant el segle XX la poblaci s'ha anat recuperant. En el cens del 2002 es comptaven 8.712 habitants.

 Comunicacions .
A les Marqueses hi ha quatre aeroports a les illes de Nuku Hiva, Ua Pou, Ua Huka i Hiva Oa.

 Cultura .

Les illes Marqueses van ser un important centre de la civilitzaci de la Polinsia oriental. Degut a l'orografia de les illes, cada vall constitua una unitat tribal amb el seu propi sistema social encapalat per les genealogies dels caps i dels sacerdots. L'allament de les valls provocava interminables guerres tribals marcant el carcter guerrer dels marquesans. Practicaven el canibalisme ritual amb els enemics presoners.

Les poques de fam sovintejaven desprs de perodes de sequera, per tamb eren provocades per les prctiques venjatives a les guerres on es destruen els cocoters i els arbres de pa a les valls enemigues.

Encara que la prctica de tatuar-se es com a tota la Polinsia, a les Marqueses va arribar a un alt grau de sofisticaci. Els homes es tatuaven totalment de cap a peus, adquirint un color blavs i ferotge.

Encara que les Marqueses van ser de les primeres illes que van descobrir els europeus a la Polinsia, durant dos segles van quedar fora de les rutes d exploraci i de la influncia cultural occidental. La cultura nativa marquesana va ser devastada desprs de l'arribada dels exploradors europeus. A ms de l'activitat dels missioners cristians, cal atribuir el collapse cultural als efectes catastrfics de les malalties importades. Per el seu redescobriment relativament tard va impressionar.

A partir de l'experincia de Herman Melville com a tripulant d'un balener, i com a desertor a les Marqueses, va escriure la seva primera novella, Typee, considerada com la primera del gnere de la literatura dels mars del sud.

Robert Louis Stevenson i Jack London van seguir els passos de Melville, i els seus viatges tamb van quedar reflectits en els seus llibres.

El fams pintor francs Paul Gauguin i el cantant belga Jacques Brel van passar els ltims anys de la seva vida a les Marqueses on sn enterrats. Brel va compondre aqu la can Les Marquises.

El investigador i aventurer Thor Heyerdahl va escriure el seu llibre Fatu Hiva desprs d'estar-se un any llarg en aquesta illa. Va ser la base de les seves teories i investigacions sobre les migracions marines prehistriques.

Avui, la cultura marquesana s un barreja del ressorgiment de l'antiga cultura, amb fortes influncies de la cultura tahitiana, i de la polticament important cultura francesa.

Vegeu tamb.

Toponmia de les illes Marqueses;
Marques del nord;
Marques del sud;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38520" title="Disc dur" nonfiltered="165" processed="165" dbindex="15179">


Un disc dur (en angls Hard Disk Drive o HDD) s un dispositiu d'emmagatzemament no voltil. S'hi guarden grans quantitats de dades digitals en la superfcie magnetitzada dels diversos discs (platter) que cont, els quals giren a gran velocitat. Forma part del maquinari de la majoria dels ordinadors actuals. Dins els diferents tipus de memries s classificat com a memria secundria.

Les caracterstiques principals d'un disc dur sn la seva capacitat d'emmagatzematge (actualment d'uns quants gigabytes (GB) a un terabyte (TB), la velocitat de transferncia (throughput, en MB/s), i el temps d'accs (en ms), que alhora ve condicionat per la velocitat de rotaci (rpm o rotacions per minut).

L'adjectiu dur se'ls hi aplica en contrast amb el floppy disk o disc flexible, anteriors als discs durs.

El 1956 els discs durs foren introduts per primer cop al mercat de la m d'IBM. Originalment foren desenvolupats per a ordinadors de propsit general.

Al segle XXI, les aplicacions dels discs durs s'han ampliat fins incloure video cmeres, reproductors d'udio, PDA's, cmeres de fer fotos i videoconsoles. El 2005 es va presentar el primer mbil que incloa disc dur, fabricat per Samsung i Nokia. 
La necessitat de sistemes d'emmagatzemament a gran escala i que fossin fiables, independents d'un dispositiu en particular, ha dut a la introducci de noves configuracions, com RAID (Redundant Array of Independent/Inexpensive Disks), emmagatzemament vinculat a la xarxa (network attached storage o NAS). Noti's que tots aquests sistemes, tot i no aparixer a primera vista com a computadors, sn tots de fet computadors empotrats.


Capacitats segons format.


 Tecnologia .
El disc dur desa les dades per magnetisme ferromagntic de materials direccionals. Per representar o un 1 o un 0 (dgits binaris). El disc dur obt la informaci segons la direcci de la magnetitzaci del material. El tpic disc dur est dissenyat per tenir un eix que se sost en un o ms discs circulars anomenats plats (platter), on les dades sn gravades. Els plats sn fets d'un material no magntic, normalment vidre o alumini, i sn recoberts amb una fina capa de material magntic. Els discs ms vells estaven fets d'xid de ferro com a material magntic, per normalment els discos utilitzen cobalt, basat en un aliatge.

Aquests plats estan dissenyats per agafar grans velocitats. La informaci s escrita als plats mentre estan rotant, mitjanant un mecanisme anomenat lectura i escriptura que opera molt aprop de la superfcie magntica. La capalera (head) de lectura i escriptura s'utilitza per detectar i modificar la magnetitzaci del material que es troba immediatament per sota d'ella. Hi ha una capalera per cada disc magntic a la superfcie de l'eix, muntada sobre un bra com. L'actuador de bra mou la capalera en un arc radial a traves dels discs, cosa que permet que les capaleres tinguin accs a gaireb tota la superfcie del disc que gira. El bra es mou utilitzant una bobina de veu o un actuador (en els dissenys ms antics) un motor de pas a pas.

La capa magntica d'aquests plats est dividida en moltes regions submagntiques molt petites, aquestes regions s'utilitzen per codificar una sola unitat binaria de la informaci. En els discs durs d'avui dia totes aquestes regions magntiques estan composades per uns pocs centenars de grans magntics. Aquestes regions magntiques formen un magnetisme bipolar el qual genera un alt camp magntic localitzat i proper. La capalera d'escriptura magnetitza una regi magntica generant un fort i proper camp magntic. Els discs durs utilitzen un electroimant per generar aquest mbit, aix com per llegir les dades mitjanant l'us de la inducci electromagntica. Les versions posteriors de capaleres inductives inclouen metall en gap (MIG) i una capalera de pellcula prima. Les capaleres d'avui dia, els elements de lectura i escriptura estan separats, per prximament a la porci de capalera parteix de un actuador de bra. La lectura es tpicament l'element magntic de resistncia, mentre que l'escriptura es l'element de pellcula prima inductiva.

A les unitats modernes, la mida petita de les regions magntiques creen el perill que el seu estat magntic es perdi a causa dels efectes trmics. Per contrarestar aquest perill, els plats estan recoberts amb dues capes paralleles magntiques, separades per 3 toms de capa gruixuda.

El controlador de disc permet a la CPU entrar en contacte amb el disc dur. El firmware modern s capa de programar eficientment lectures i escriptures de les superfcies del disc i reparar-ne sectors que eventualment poguessin fallar.  

A ms, la majoria de fabricants de discs durs i plaques mare avui dia recolzen la S.M.A.R.T,  un sistema per mitj del qual es poden predir imminents errors de disc, alertant l'usuari per mirar de prevenir prdues d'informaci.

 Sistemes de protecci .
Gaireb tots els discs durs porten un sistema de protecci hermtic que el protegeix de la pols, condensacions i altres formes de contaminaci. Els capals de lectura/escriptura estan en un "air bearing", que s un coix d'aire noms algunes micres per sobre de la superfcie del disc. La superfcie i l'entorn interior del disc han de mantenir-se immaculats per mirar de prevenir l'acumulaci de brutcia a l'espai entre els capals i el disc.

El sistema de protecci consisteix en posar aire a pressi a dintre del disc per ajudar els capals a mantenir-se a la mateixa distancia de la superfcie del disc quan aquesta gira. Un disc dur necessita certa quantitat d'aire a pressi per operar correctament. La connexi del disc amb l'exterior i la pressi es fa mitjanant un petit forat en el sistema de protecci (ms o menys    mm de dimetre), normalment amb un filtre de carboni a l'interior (filtre de respiraci). Si la pressi de l'aire s massa baixa, no hi haur prou espai per al capal i aquest no estar a la alada adient, causant el risc que es trenqui i s'origini una prdua d informaci.  

Terminologia.
Alguns dels principals termes per referir-se a parts o caracterstiques del disc sn 
Plat: Cadascun dels discos que hi ha dintre del disc dur. ;
Cara: Cadascun dels dos costats d'un plat;
Cap: Nombre de capal; equival a donar el nombre de cara, ja que hi ha un capal per cara. ;
Pista: Una circumferncia dintre d'una cara; la pista 0 est en la vora exterior. ;
Cilindre: Conjunt de diverses pistes; sn totes les circumferncies que estan alineades verticalment (una de cada cara). ;
Sector : Cadascuna de les divisions d'una pista. La grandria del sector no s fix, sent l'estndard actual 512 bytes. Antigament el nombre de sectors per pista era fix, la qual cosa desaprofitava l'espai significativament, ja que en les pistes exteriors poden emmagatzemar-se ms sectors que en les interiors. ;
 
Histria.
El primer disc dur (1960) va ser el IBM 3501, amb una alta capacitat per concentrar els bytes de manera que la placa base es converteix en una mica ms. Entre el primer disc dur, el Ramac I, introdut per IBM en 1956, i els minsculs discos durs actuals, l'evoluci ha estat fins a ms dramtica que en el cas de la densitat creixent dels transistors, governada per la llei de Moore. El Ramac I pesava una tona i la seva capacitat era de 5 MB. Ms gran que una nevera actual, aquest disc dur treballava encara amb vlvules al buit i requeria una consola separada per al seu maneig. El seu gran mrit consistia en el qual el temps requerit per a l'accs a una dada no depenia de la ubicaci fsica del mateix. En les cintes magntiques, en canvi, per a trobar una informaci donada, era necessari enrotllar i desenrotllar els rodets fins a trobar la dada buscada.

Referncies.

















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38524" title="Borgonya" nonfiltered="166" processed="166" dbindex="15180">


La Borgonya (Bourgogne en francs) s una regi histrica de Frana, habitada cronolgicament per celtes, gals, romans, galo-romans i diversos pobles germnics.

Va ser una provncia de Frana fins el 1790 i actualment s una regi dividida en quatre departaments.

Geografia.
La Borgonya limita amb les regions de l'Illa de Frana, Xampanya-Ardenes, el Franc Comtat, Roine-Alps, Alvrnia i el Centre.

La capital regional s Dijon, ciutat situada al departament de Costa d'Or.

Histria.
La Borgonya deu el seu nom al poble dels burgundis, poble germnic que ocup aquestes terres desprs de la fi de l'Imperi Rom d'Occident. L'any 443 s'hi cre el Regne de Burgndia, que dur fins l'any 534 en qu els francs derrotaren Godomar, l'ltim rei burgundi, a la batalla d'Autun i s'annexionaren el seu territori.

A l'edat mitjana, cal distingir entre el comtat i el ducat de Borgonya. El primer (actualment Franc Comtat) formava part de l'Imperi Germnic; el segon, format pels comtats de Mcon, Chalon, Sens, Auxerre, Tonnerre, Nevers i Autun, pertanyia al Regne de Frana.

Economia.


L'economia borgonyona s dinmica i fora especialitzada. Dins el sector primari destaquen la producci de cereals (blat i ordi a la Costa d'Or i Yonne, oleaginoses, bestiar bov (Charolais, Morvan, Niverns) i vi (Beaujolais, Beaune, Mconnais).

La indstria, que s'hi desenvolupa des del segle XIX (carb a Montceau-les-Mines, siderrgia a Creusot), conegu un nou desenvolupament desprs de la fi de la Segona Guerra Mundial. Aquest desenvolupament es centr fonamentalment a la vall del riu Saona (Mcon, Chalon-sur-Sane), a la capital regional (Dijon) i al departament d'Yonne. 
En canvi, el nord de la regi, mancat de grans empreses, ha vist com s'hi installaven indstries menys pesants i ms diversificades: indstria qumica, farmacutica, electrnica, producci de plstics, indstria paperera, mecnica, automobilstica i agroalimentria. 

Aix mateix, el comer exterior i el turisme (gastronomia, histria, cultura i ecoturisme al Parc Natural de Morvan) sn una important font de recursos econmics per a la regi.

Poltica.
El president del Consell Regional de Borgonya s el socialista Franois Patriat, que ocupa aquest crrec des de les eleccions regionals de 2004.

La coalici progressista que encapal Franois Patriat estava formada pel Partit Socialista, el Partit Comunista Francs, Els Verds i el Partit Radical d'Esquerra. Aquesta coalici obtingu el 52,49% dels vots emesos a la segona volta i 37 dels 57 escons en joc. 

La llista de Franois Patriat fou la ms votada a totes les circumscripcions electorals. El millor resultat l'aconsegu al departament de Nivre amb el 58,22% dels vots emesos. Per contra, el pitjor resultat fou l'aconseguit al departament d'Yonne amb noms el 44,62%. 

La llista del president sortint, Jean-Pierre Soisson, de la conservadora UMP, obtingu un 32,14% dels vots i 14 escons.

La candidatura del Front Nacional fou la menys votada a la segona volta amb un 15,37% dels vots i 6 escons.

La Uni per a la Democrcia Francesa, que havia obtingut un 12,98% dels vots a la primera volta de les eleccions, es retir de la segona volta sense donar cap consigna de vot.

Demografia.
La poblaci de la Borgonya s poc densa i desigualment repartida: es concentra bsicament prop dels eixos de comunicaci, mentre que el Morvan (rea muntanyenca a l'oest de la regi) es va despoblant. Actualment, Borgonya t menys habitants que l'any 1881.

Des de 1990, el desequilibri demogrfic entre la Borgonya i les grans regions del seu voltant (Illa de Frana i Roine-Alps) s'ha accentuat. Mentre aquestes dues regions experimenten importants creixements demogrfics, Borgonya pateix l'estancament de la seva poblaci, aix com un envelliment progressiu. 

Vegeu tamb.
 Abadia de Fontenay;

Enllaos externs.
 Pgina del Consell Regional de la Borgonya ;

Bibliografia.
 Les Tres Glorioses, de Nstor Lujn.





































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38528" title="Fondeguilla" nonfiltered="167" processed="167" dbindex="15181">


Fondeguilla s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca de la Plana Baixa.

Limita amb Eslida, Artana, la Vall d'Uix, Soneixa, Xvar i Sagunt.

 Geografia .
Est situat en el vessant meridional de la serra d'Espad, en el sector sud de la comarca de la Plana Baixa de la provncia de Castell. El terme es travessat pel riu Belcaire, que desemboca a la mar mediterrnia. 

 Histria .
Histricament  podem datar la presncia humana en aquest indret durant els segles anteriors a la dominaci romana, formant part de les famlies ibriques dels ilercavons, per s l'arribada a la pennsula Ibrica dels rabs i berbers al segle VIII qui marcar definitivament aquest llogaret. Tant s aix que el topnim Fondeguilla s d'origen rab (khndaq,  barranc ) i fa referncia al seu emplaament. Tres foren durant aquella poca els llocs habitats en la part alta d'aquest barranc, Fondeguilla, Castro i el seu raval Benissabd; amb dos castell independents, el de Fondeguilla, el Castellet o Pil i el de Castro. A la part baixa del riu es trobava el castell d'Uix amb les seues aljames.

Les primeres referncies escrites apareixen amb l'arribada a la comarca,  la primavera de l'any 1238, de Jaume I i la capitulaci dels seus castells, Uix, Nules, Castro i Fondeguilla, davant d'aquest rei catalano-aragons (Llibre dels Fets, cap. 249-253). Cal ressaltar que aquests llocs, malgrat la dominaci cristiana, continuaran mantenint tots els aspectes culturals d'Al-Andalus.  L'explicaci ens la dna el mateix Jaume I  "E atorgam-los llur llei e llur franquees, aix com en llur temps ho solien haver de sarrans". Posteriorment l'any 1277 Pere el Gran concedir la Carta Pobla a Castro i Fondeguilla. Aquest document s escrit en rab i respon totalment a la capitulaci  que feren els sarrans davant En Jaume I. Fins i tot un dels punts diu "I que no habite cap cristi entre ells sense el seu consentiment". La Carta ser confirmada l'any 1354 per Pere el Cerimonis en els mateixos termes, ara escrit en llat i roman(aragons).

L'aljama  de Fondeguilla formava part de la Vall d'Uix, amb terme diferent, encara que no independent. Castro pertanyia a la Serra d'Eslida, tot i que totes dues mantindran les seues institucions prpies, l'alcad, l'alam i posteriorment l'alfaqu.

Tots aquests poblets conservaran els costums rabs fins l'expulsi l'any 1609 on s'acabar drsticament amb aquella civilitzaci.

Aquests indrets mantindran un gran protagonisme en esdeveniments histrics rellevants, com les Germanies; la guerra de Successi a la corona hispnica, als habitants de Fondeguilla els pobles vens fins no fa gaire sempre els havien anomenat "maulets"; les guerres carlistes; la Guerra Civil Espanyola de 1936-39, amb l'heroica defensa del Castell de Castro per part dels republicans; etc.

 Demografia .
L'evoluci de la poblaci de Fondeguilla, ha estat molt irregular des del segle XVI fins ara. Tot seguit enumerarem alguns dels trets principals. 



 Economia .
Tradicionalment predominava l'agricultura de sec, garroferes, oliveres, figueres, ametlers, vinya,... amb poca horta de regadiu a les vores del riu Belcaire. Actualment amb la perforaci d'un pou s'ha expandit el conreu de ctrics a degoteig en les zones planes cap al sud. Tot i que la gran majoria de la gent mantenen aquestes propietats, tant les de sec com les de regadiu, en el temps que els deixa la feina de les taulelleres i d'altres empreses fora del municipi.

Antigament tota la poblaci malvivia del seu tros de terra, i de l'explotaci dels recursos de la  Serra, carb, suro, llenya per als forns cermics, algepsars, forn de cal, nevera,... Els homes tamb es desplaaven a la Plana i al Camp de Morvedre a llogar-se de jornalers de la terra, i a ms a ms passaven llargues estades fora, a la sega i verema a Catalunya, Arag, i fins i tot a Castella... 

Durant la segona meitat del s. XIX la prospecci i explotaci de recursos miners ser una de les feines habituals. Les dures condicions de l'agricultura de subsistncia  i tamb en fallar la mineria per la pobresa dels jaciments i la dificultat de l'orografia vindr la primera onada migratria cap a Barcelona. Sn els anys 20 del s. XX. Durant els anys 30 es desenvolupar a la Vall d'Uix, primer la indstria espardenyera del cnem i desprs la de la sabata. A partir dels anys 40, prcticament tota la poblaci de Fondeguilla es desplaar a peu, diriament, a la Vall fins la crisi i tancament als anys 70-80. A partir d'eixe moment i grcies a l'autombil la gent diversificar molt la  seua feina.
    
 Monuments .
Dintre del seu patrimoni arquitectnic a part del casc urb, l'esglsia, el calvari, els molins, les construccions de pedra seca, els corrals del ramat, els pous de cal, l'algebsar, les restes de construccions de l'antic poble de Castro, les basses i squies, els diferents arcs al llarg del riu per canalitzar l'aigua i el rec, els assuts, el molinet, les construccions mineres, etc s'ha de ressaltar els tres conjunts segents:

 Pont de l'aigua.
Construcci d'poca romana refeta pels rabs que serveix per passar l'aigua de reg a l'altra part de riu. Ben conservat i encara en s. Est format per sis grans arcs o ulls sobre la rambla. Al llarg dels anys la gent va anar guanyant-li terreny al riu i fent hortes en el seu llit, deixant noms un ull per al riu, fins que arribaren les grans pluges d'octubre de 1957 i s'ho emport tot a la mar deixant al descobert tot l'ample del riu amb els seus sis arcs.
  
 Nevera de Fondeguilla.
Construcci per guardar i conservar la neu i treure-la feta gel a l'estiu. A tot el Pas Valenci n'existiren 198. A la Serra d'Espad 5. Aquestes construccions o pous de neu es generalitzen durant el segle XVI i XVII.

Aquesta es troba al terme de Fondeguilla, a la partida de la Nevera, per sobre dels 800 m d'altitud i  ben conservada. s un pou circular excavat a la roca, amb murs molt gruixuts de pedra i morter i llut l'interior amb morter de cal, per allar millor el conjunt. L'edificaci s tancada per una cpula, amb obertura zenital. Tamb existeixen altres tres obertures, portes o finestres a la paret lateral que permeten la introducci de la neu i la posterior extracci. Les seues dimensions ms significatives sn: alria amb cpula 12.50 m; permetre exterior 32.50 m; dimetre exterior 10.00 m; edificaci soterrada 7.30 m. i capacitat 418 m3;

 Castell de Castro;
Es tracta d'una fortificaci d'poca musulmana, igual que el castell de Fondeguilla, l'actual Pil. L'origen del castell cal buscar-lo als segles immediatament anteriors a l'era cristiana. La fortificaci seria una torre de guaita  pnica o romana, depenent del castell de Sagunt. Les restes actuals pertanyen a la civilitzaci islmica. El seu estat actual s d'aband i prou deteriorat.

L'emplaament es troba aturonat al cim del mateix nom a 789 metres sobre el nivell del mar i domina un camp visual impressionant que abraa des de les Agulles de Santa gueda a Benicssim fins el cap de la Nau; des de Penyagolosa fins les illes Columbretes.

El castell s penjat sobre dos barrancs profunds; La seua posici tan estratgica ens permet endevinar avui com de difcil seria, per no dir impossible, la seua conquesta en poques passades. La defensa del castell aprofitava totalment l'accidentada orografia. La part de llevant  posseeix tres sistemes defensius diferents. El primer obstacle s una cinglera de difcil superaci. El segon s una muralla compacta de tapial, i el tercer, una gran muralla de 65 metres de longitud. La resta del conjunt s un inaccessible penya-segat sobre el qual s'aixeca una compacta muralla.

En el castell, que ocupa una superfcie d'uns 2000 m2, podem diferenciar clarament dues parts. El primer espai, anomenat albacar, era el lloc fortificat on la poblaci, es refugiava en cas de perill. s tot emmurallat i en ell hi eren dues entrades al castell, franquejades per tres torres, dues quadrades i una rodona. Mitjanant una entrada amb arc de ferradura s'accedeix des de l'albacar al segon espai, al  castell prpiament dit, que a la vegada se subdividia en dues parts: una, la ms baixa, amb restes d'habitacles; i l'altra, la ms alta, la celoquia, on hi eren les dependncies prpies del castell, habitatges, cellers, aljubs,... tot presidit per la torre de l'Homenatge, enderrocada el juliol de 1938 per l'aviaci franquista a la guerra civil espanyola . Entre els penyalars, per sota d'aquesta torre, es trobava la tercera entrada al recinte emmurallat.

 Llocs d'inters .
 Cova de Sant Vicent. El dilluns de Sant Vicent la gent puja a La Cova a "rodar el bouet". Durant la guerra civil va servir de refugi a moltissima gent durant molt de temps.
 Serra d'Espad. Parc Natural.
 Castell de Castro;

 Festes i celebracions .
 Cercavila a Sant Antoni. El dia de Sant Antoni se celebra la tradicional cercavila, on tot el poble trau els seus animals perqu el Sant els done protecci per a tot l'any. Durant la cercavila es canten "Els gojos de Sant Antoni". Tamb s tradicional el pa benet. ;

 Dijous Llarder. El dijous de carnestoltes, la gent va a berenar a la muntanya, el berenar tpic s una fogasseta amb "tomateta amb ou i llonganissa".

 Festa de l'Assumpci. La setmana del 15 d'Agost, amb bous i revetlles.

 Festes Patronals a Sant Bertomeu i Sant Francesc Xavier amb fira de productes de la zona per venda ambulant. Aquestes festes tenen lloc sempre el segon cap de setmana de novembre.

 Festa del Crist del Calvari el tercer diumenge de novembre. Amb process al Calvari i missa en l'ermita. A aquesta festa acudeixen moltes persones, fins i tot d'altres pobles doncs hi ha molta devoci pel crist. Cada any la festa la realitzen famlies o grups de quintos. ;

 Enllaos externs .

 Web personal de Fondeguilla;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38529" title="Saint-Malo" nonfiltered="168" processed="168" dbindex="15182">


Saint-Malo (nom francs, en galo Saent-Malo i en bret Sant-Malo) s un municipi francs, situat al departament d'Ille i Vilaine i a la regi de Bretanya. L'any 1999 tenia 50.675 habitants que es converteixen en 200.000 a la temporada turstica. Amb els suburbis arriba al 135.000 habitants.

Aquesta ciutat costanera de la Bretanya est envoltada per un cintur de muralles. A dins de les quals resta la vila histrica, monumental i turstica. Avui la major part de la poblaci viu als barris nous fora de les muralles. El port dna al canal de la Mnega.

Entre els fets de la seva llarga histria es poden destacar la seva especialitzaci  com a port corsari dedicat a la lluita contra els vaixells anglesos a l'edat Moderna i la destrucci gaireb total que van provocar els bombardejos americans el 1944 (la ciutat va ser reconstruda seguint els plnols originals).







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38536" title="Crber" nonfiltered="169" processed="169" dbindex="15183">


En la mitologia grega, Crber (Cerberus,         ) era el guardi de les portes de l'Hades (l'infern). La seva tasca era impedir la sortida als morts i l'entrada als vius.  

Era un gos gegant de tres caps i cua de serp. Moltes altres serps li naixien del llom. A ms, es diu que la seva mossegada era verinosa. Hesode diu que tenia 50 caps per altres autors indiquen que en tenia tres.

No obstant, dues vegades va ser burlada la seva vigilncia. La primera va ser grcies a la msica de la lira d'Orfeu que va amansir-lo. La segona va ser quan la sibilla de Cumas, guia d'Enees en la seva baixada als Inferns, va adormir-lo donant-li un pasts.

En el seu onz treball, Heracles va lluitar amb ell i va guanyar-lo noms amb la fora dels seus braos, portant-lo davant d'Euristeu com li havia estat ordenat i retornant-lo desprs altre cop a l'Hades.

s esmentat als poemes homrics simplement com "el gos".























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38539" title="Santander" nonfiltered="170" processed="170" dbindex="15184">

Santander s la capital de la comunitat autnoma i provncia de Cantbria.

Fou coneguda com Portus Victoriae pels romans. Celebr en 2006 els 300 anys del ttol oficial com a ciutat.

Presenta un port de mar amb considerable trfic de carga, un aeroport amb lnies regulars internacionals de baix cost (afavorit per la proximitat de Bilbao, a uns 100 quilmetres), la Universitat Internacional Menndez Pelayo (UIMP, on es fan nombrosos cursos d'estiu i de castell per a estrangers). Un gran incendi a meitats del segle XX destross prcticament el nucli antic, pel que avui en dia en arquitectura destaquen especialment el Palau de la Magdalena, la catedral, els edificis del passeig martim de Pereda, i la seu social del Banco Santander.



 Enllaos externs .
Ajuntament de Santander;
Webcam a Puertochico;





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38541" title="Federaci Internacional d'Aikido" nonfiltered="171" processed="171" dbindex="15185">
La Federaci Internacional d'Aikido va ser fundada pel Doshu Kisshomaru Ueshiba amb el propsit d'agrupar les federacions d'Aikido dels diferents pasos en qu es practica. El primer congrs es va fer a Tquio el 1976. 

L'actual (2005) president s el Doshu Moriteru Ueshiba

 Pasos membres .
Per esdevenir membre de la FIA, es un requsits imprescindible haver obtingut abans el reconeixement de l'Aikikai Foundation, per aix no implica necessriament l'admissi com a membre de la FIA, ja que nicament accepta una sola organitzaci per un territori, no necessriament coincident amb un estat.

 Europa .
Alemanya Aikikai Deutschland;
Blgica (Pgina web);
Bulgria (Pgina web);
Esccia   Scottish Aikido Federation ;
Eslovquia Slovensk Aikido Asocicia ;
Finlndia (Aikikai de Finlndia);
Frana (FFAAA);
IrlandaIrish Aikido Federation ;
Itlia Aikikai d'Italia;
Luxemburg (Aikikai Luxemburg);
Mnaco Association Sportive de Monaco;
Noruega Norges Aikidoforbund;
Pasos Baixos  Aikikai Aikido Nederland;
Polnia Polska Federacja Aikido;
Portugal Federaao Portuguesa de Aikido ;
Regne Unit British Aikido Federation ;
Rssia  Aikikai federation of Russia;
Srbia i Montenegro Aikido Federacija Srbije i Crne Gore - Aikikai SCG ;
Sucia Svenska Budofrbundet Aikidosektionen;
Sussa Association Culturelle Suisse d`Aikido;
Txquia (Aikikai Txecoslovquia);

 sia .
Filipines Pilipinas Aikido Propagation Association ;
Indonsia;
Jap;
Lban;
Macau Aikikai Macau ;
Malisia Aikikai Malaysia;
Singapur Aikikai Singapur ;
Taiwan  Republic of China Aikido Association ;
Tailndia Aikido Association of Thailand ;
Xina (Honk Kong);

 frica .
Marroc;
Repblica Sudafricana Aikido Federation of South Africa;

 Amrica .
Argentina;
Brasil (Pgina web);
Estats Units  United States Aikido Federation ;
Mxic;
Paraguai Asociacion Paraguaya de Aikido ;
Uruguai Federacion Uruguaya de Aikido ;
Xile   (Aikikai Chile);

 Oceania .
Austrlia (Pgina web);
Nova Zelanda New Zealand Aikido Federation;

 Pasos que han causat baixa .
Espanya al mes de setembre de 2004;
 Enllaos externs .

Pgina oficial de la Federaci Internacional d'Aikido;
Pgina oficial de l'Aikikai Foundation;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38543" title="La Creu Alta" nonfiltered="172" processed="172" dbindex="15186">


La Creu Alta s un barri histric de Sabadell. Als seus habitants se'ls coneix com a tallarets.

Antigament, les terres que actualment ocupa el barri eren part de la parrquia de Sant Vicen de Jonqueres del municipi de Sant Pere de Terrassa. Aquelles terres eren conegudes com la Creu Alta i s per aquest motiu que el barri porta aquest nom. L'1 de juliol del 1904, la Creu Alta va ser agregada a Sabadell com un barri ms.

El tipus d'habitatge predominant al barri s la casa anglesa. L'any 1992, comen la construcci de l'Eix Maci, que signific una profunda remodelaci a l'oest de la Creu Alta. Actualment el barri est delimitat per la plaa d'Espanya, l'avinguda de Francesc Maci, l'avinguda de Josep Tarradellas, la ronda de Zamenhof, el carrer de Vilarrbias i la Gran Via.

La festa major del barri se celebra el cap de setmana de la segona Pasqua.

Llocs socials destacats sn el Teatre Sant Vicen, l'Esplai Esparver o l'esglsia parroquial de Sant Vicen.

Vegeu tamb.
Sabadell;
La Creu de la Creu Alta;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38545" title="Mar Cspia" nonfiltered="173" processed="173" dbindex="15187">


La mar Cspia, o el mar Caspi (en rus                , Kaspskoie more; en zeri X z r d nizi; en persa                          , Darya-ye Mazandaran, Darya-ye Khazar; en turcman Hazar de izi; en kazakh              , Kaspij teizi, en rab Bahr al-Khazar), s una mar tancada situada entre sia i Europa. s la massa d'aigua interior ms gran del mn, amb una superfcie de 371.000 km , i t caracterstiques comunes tant amb els mars com amb els llacs. Sovint s considerat el llac ms gran del mn, tot i que no s d'aigua dola sin salada.

Geografia.
La mar Cspia est voltada per Rssia a l'oest, per l'Azerbaidjan al sud-oest, per l'Iran al sud, pel Turkmenistan al sud-est i pel Kazakhstan al nord i a l'est, on es troben les estepes de l'sia Central. Al sud-oest de la Cspia hi ha les muntanyes del Caucas, i al sud el masss de l'Elburz. A la costa oriental, al Turkmenistan, t una mplia entrada en forma de golf anomenada Karabogazgl.

Est connectada amb la mar d'Azov mitjanant el canal de Manitx.

 Ciutats costaneres .
Les principals ciutats vora la mar Cspia sn:
 strakhan, Derbent i Makhatxkal, a Rssia;
 Bak, a l'Azerbaidjan;
 Astara, Bandar-e Anzali i Chalus, a l'Iran;
 Trkmenba y (l'antiga Krasnovodsk), al Turkmenistan ;
 Aktau (l'antiga Xevtxenko) i Atyrau (l'antiga Guriev), al Kazakhstan ;

Histria.
A l'antiguitat la mar Cspia era anomenada l' oce Hirc. Amb el pas del temps tamb fou anomenada mar de Mazandaran (nom que conserva en persa), mar Khzar (com se'n diu en les llenges turqueses) i mar Khvalissi.

A les vores de la Cspia hi hagu les ciutats histriques d'Hircnia, Tamisheh, Atil i Khazaran.

Fauna.
La mar Cspia cont un gran nombre d'esturions, els ous dels quals es transformen en caviar. Tanmateix, la sobreexplotaci pesquera afecta de tal manera la poblaci d'esturions que els ecologistes en reclamen la prohibici total de la pesca fins que la poblaci d'aquest peix es recuperi.

Petroli.
La regi s rica en fonts d'energia. A ms dels camps petrolfers recentment descoberts, tamb hi ha proves de l'existncia de grans extensions de gas natural, tot i que en cal una exploraci a fons per definir-ne el futur potencial. Els estats fronterers de la mar Cspia estan aconseguint una gran importncia en l'mbit geopoltic, especialment a causa de la inestabilitat de l'Orient Mitj, que pot afectar les poltiques energtiques de molts pasos occidentals. Un altre factor que cal tenir en compte s el nou desplegament militar nord-americ a la regi centreasitica.

Un problema clau s l'estatus de la mar Cspia i l'establiment de les fronteres martimes entre els cinc estats del litoral. Rssia, l'Azerbaidjan i el Kazahkstan van signar un acord el 2003 per dividir-se la part septentrional de la Cspia (un 64%) entre ells, tot i que els altres dos pasos riberencs, l'Iran i el Turkmenistan, no s'hi van afegir. L'acord entre les tres nacions, en el qual ha influt la producci de petroli, segurament influir en el seu desenvolupament futur, que pot quedar aturat en el cas irani i turcman. 

En l'actualitat, l'Azerbaidjan i el Kazahkstan han experimentat el major increment en la producci petroliera (un increment del 70% des del 1992). Tot i amb aix, la regi encara no produeix tot el seu potencial, ja que la producci regional total s d'uns 1,6 milions de barrils (uns 250.000 m ) diaris, si fa no fa la producci del Brasil. Es calcula que aquesta producci es triplicar cap al 2010.

Caracterstiques i ecologia.
La mar Cspia t caracterstiques comunes tant amb els mars com amb els llacs. Sovint s considerat el llac ms gran del mn, tot i no ser d'aigua dola.

El Volga (que hi aporta un 80% de l'aigua de riu) i l'Ural desguassen a la mar Cspia, que s endorreica, s a dir, que no t cap sortida natural d'aigua (a part de la derivada de l'evaporaci). D'aquesta manera, l'ecosistema caspi s el d'una conca tancada, amb el seu propi nivell del mar que s independent del nivell eusttic dels oceans del mn. La Cspia es va tancar fa uns 5,5 milions d'anys. El seu nivell ha anat baixant i pujant, sovint rpidament, diverses vegades al llarg dels segles. Alguns historiadors russos sostenen que una de les crescudes medievals de la mar Cspia van ocasionar la inundaci d'algunes ciutats costaneres dels khzars, com ara Atil. El 2004, el nivell de les aiges era de -28 metres, s a dir 28 metres sota el nivell del mar.

Al llarg dels segles, els nivells de la mar Cspia han anat canviant en consonncia amb el que s'estima que hi desguassava el Volga, el qual per la seva banda depn de les precipitacions que caiguin a la seva vasta conca hidrogrfica. Les precipitations estan relacionades amb les variacions que sofreixen les depressions de l'Atlntic Nord que arriben a l'interior, les quals per la seva banda es veuen afectades pels diversos cicles de l'oscillaci de l'Atlntic Nord. Aix doncs, els nivells de la mar Cspia estan relacionats amb les condicions atmosfriques de l'Atlntic Nord, a milers de quilmetres nord i oest enll. Aquests factors fan de la mar Cspia un indret valus per a l'estudi de les causes i els efectes del canvi climtic global.

L'ltim cicle a curt termini del nivell del mar va comenar amb una caiguda del nivell martim de 3 m des del 1929 fins al 1977, seguida per una pujada de 3 m des del 1977 fins al 1995. Des de llavors s'han succet petites oscillacions. Aquests canvis han causat seriosos problemes ambientals.

Transports.
Hi ha diversos serveis de transbordador que operen a la mar Cspia, que inclouen la lnia entre Trkmenba y i Bak.

Enllaos externs.
 Informaci sobre la histria i els noms de la mar Cspia  en angls;
 Programa Ambiental de la Cspia  en angls;
 Convenci Marc per a la Protecci de l'Ambient Mar de la Cspia (2003)  en angls;
 Objectiu: el petroli de la mar Cspia John Robb, 2004  en angls;
Els canvis en els nivells de la mar Cspia  en angls;



























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38552" title="Mathias Rust" nonfiltered="174" processed="174" dbindex="15188">

Mathias Rust (nascut el 1968) s un pilot alemany que vol des d'Hamburg (amb escala a Hlsinki), travess les defenses aries de la Uni Sovitica i aterr a la Plaa Roja de Moscou, usant una Cessna 172B d'un sol motor el 28 de maig de 1987 a l'edat de 19 anys.

Mathias Rust inici el seu vol a Hlsinki (Finlndia) fent repostar el seu Cessna a l'aeroport de Helsinki-Malmi. Rust va convencer al controlador de trfic aeri que anava a Estocolm per va desviar la seva Cessna cap a l'est, prop de Nummela, i desaparegu de l'espai aeri finlands prop de Sipoo. Va perfilar la costa bltica i s'adre cap a Moscou. Va donar la casualitat que era dia de vacances per als guardes de la frontera sovitica, aix va permetre que s'introdus a territori sovitic passant desapercebut. Va volar directe a Moscou i aterr a la mateixa plaa Roja. Va ser arrestat immediatament per les autoritats sovitiques. Mikhail Gorbachev aprofit aquest fet per desfer-se dels ministres de defensa i defensa aria (ambds oposats al Glasnost i la Perestroika) tot reemplaant-los per homes de la seua confiana. Ms de 2000 oficials (la majoria oposats a les reformes de Gorbachev) van perdre els seus llocs de treball. Aquest moviment fou crtic per guanyar als militars oposats a les reformes i ultraconservadors.

El seu ju va comenar a Moscou el 2 de setembre de 1987. Va ser sentenciat a quatre anys a un camp de treball per vandalisme, no fer cas de les lleis d'aviaci i envair la frontera sovitica. Desprs de complir una sentncia de 432 dies de pres a la Uni Sovitica fou retornat a Alemanya Occidental el 3 d'agost de 1988. Havent servit durant 18 mesos a una pres sovitica Rust va treballar durant un temps a un hospital de Rissen, Alemanya. A l'hospital es va enamorar d'una infermera per en veure rebutjats els seus avanos romntics va intentar matar-la d'una punyalada. Per aquest motiu fou sentenciat a dos anys i mig de pres, de 1991 a 1993.

Enllaos externs.

Mathias Rust, un vol al cor de la URSS Per Jose Antonio Lozano;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38553" title="Cas gramatical" nonfiltered="175" processed="175" dbindex="15189">
En lingstica, el cas s un estat de flexi la paraula; determinats mots (com noms, adjectius...) adopten diferents formes segons la funci que realitzin en la frase. Aquesta flexi acostuma a realitzar-se afegint un sufix. Algunes llenges que tenen casos sn en llat, el sanscrit, l'alemany, o les llenges eslaves, per exemple.


La flexi de cas era molt ms freqent en les llenges antigues que en les actuals, on sovint queden noms restes. Un exemple serien les llenges romniques; el llat tenia casos en tots els elements nominals per els seus descendents conserven solament petites marques, com als pronoms (en catal diem "jo, em, mi..."). La flexi acostuma a permetre un ordre de les paraules ms lliure.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38554" title="Sufix" nonfiltered="176" processed="176" dbindex="15190">
Un sufix s un tipus de morfema que s'afegeix al final d'una paraula en els fenmens de derivaci i flexi. A diferncies d'altres morfemes gramaticals, el sufix pot canviar la categoria morfolgica de la paraula a la qual s'adjunta i acostuma a afegir un mats que canvia tamb el seu significat.

Un exemple de sufix en catal seria "eta", que afegeix el sentit de "diminutiu", com a "casa"-"caseta" o "itzar", que converteix "til" en el verb "utilitzar".


Enllaos externs.
Derivaci.Esborrany de la Gramtica Catalana de l'Institut d'Estudis Catalans

Afixos lxics i valoratius. Esborrany de la Gramtica Catalana de l'Institut d'Estudis Catalans






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38564" title="Comunitat Europea" nonfiltered="177" processed="177" dbindex="15191">

Comunitats Europees o Comunitat Europea sn denominacions amb qu hom indica un conjunt d'organitzacions creades entre els pasos d'Europa per assolir la integraci progressiva de les seves economies.

Les Comunitats Europees.
Especialment, hom parla de Comunitats Europees a partir de la signatura del Tractat de fusi de les Comunitats Europees de l'any 1965 (amb efectivitat des del 1967) quan es crearen unes institucions comunes entre la Comunitat Econmica Europea, la Comunitat Europea del Carb i de l'Acer i la Comunitat Europea de l'Energia Atmica. Aquestes tres Comunitats Europees grcies a la signatura d'aquest tratat tindran un mateix poder executiu i compartiran les mateixes institucions i rgans.

Els estats membres inicials foren Blgica, Frana, Itlia, Luxemburg, Repblica Federal d'Alemanya i els Pasos Baixos; posteriorment s'hi integraren d'altres estats europeus. 

CECA. 
 
Fou creada l'any 1951 mitjanant la signatura del Tractat de Pars per part de la Repblica Federal d'Alemanya, Frana, Itlia, i els tres pasos del Benelux: Blgica, Pasos Baixos, Luxemburg. 

Aquesta Comunitat pretenia crear un mercat com pels sectors del carb i l'acer en aquests sis pasos. Amb una validesa, establerta des de la seva fundaci, de 50 anys el Tractat de Pars constitueix la primera organitzaci econmica internacional a nivell supranacional i s considerada la "llavor" de l'actual Uni Europea (UE). 

CEE. 

s la ms important de les tres Comunitats Europees. Va ser fundada pels mateixos membres de la CECA, l'any 1957, per un dels dos Tractats fundacionals de Roma, amb la finalitat de crear unes tarifes i mercats comuns, elaborar una poltica conjunta per a l'agricultura, per al moviment de m d'obra i els transports i fundar institucions comunes per al desenvolupament econmic. En la signatura d'aquest tractat per no s'impos un termini de validesa com en la CECA, sin que imposava un sistema de cooperaci perpetuu entre els estats europeus que volguessin formar part d'ella.

CEEA o Euratom.
 
Fou creada el mateix dia que la CEE mitjanant el segon dels Tractats Fundacionals de Roma de l'any 1957. La seva finalitat s establir un mercat com de productes nuclears, i el desenvolupament pacfic de l'energia nuclear entre els seus pasos membres. A l'igual que la CEE no t un termini de validesa. Una vegada ms, tots els membres d'aquesta comunitat (la tercera) tamb ho sn de la CECA i de la CEE. 

La Comunitat Europea.
Desprs de la signatura del Tractat de Maastricht l'any 1992 la Comunitat Econmica Europea va desaparixer com a tal i va passar a denominar-se Comunitat Europea (CE). Per aquest mateix tractat es va establir que les tres Comunitats Europees, la CECA, la CE (anterior CEE) i l'Euratom passarien a formar part de la nova Uni Europea. 

Es confon moltes vegades la CEE amb l'actual CE (Comunitat Europea), i per extensi amb la UE (Uni Europea), quan en realitat no sn exactament el mateix: encara que la CE s l'hereva directa de la desapareguda CEE,l'actual CE s noms una part de la Uni Europea. 

La Comunitat Europea es bas en quatre idees bsiques:
 Lliure circulaci de mercaderies: les mercaderies poden circular lliurement, sense crrec, restricci o aranzels entre els Estats membres. ;
 Lliure circulaci de serveis: les persones i les empreses d'un Estat membre tindran la llibertat de realitzar serveis en altres Estats membres. ;
 Lliure circulaci de capitals: les persones d'un Estat membre podr invertir lliurement en la restat d'Estats membres i tenen llibertat per a transferir fons entre aquests pasos. ;
 Lliure circulaci de persones: els ciutadans d'un Estat membre podr lliurement viure i treballar en els Estats membres. ;

I les seves principals rgans de funcionament sn els mateixos que els de l'actual Uni Europea:
 Comissi Europea;
 Parlament Europeu;
 Consell de Ministres;
 Tribunal de Justcia de les Comunitats Europees;

Enllaos externs.
  Cronologia de la Uni Europea;
  Europedia: Guide to European policies and legislation;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38565" title="Comunitat Econmica Europea" nonfiltered="178" processed="178" dbindex="15192">


La Comunitat Econmica Europea (CEE)  s una organitzaci internacional creada pel tractat de Roma del 1957 (en vigor des del 1958) amb la finalitat de crear unes tarifes i mercats comuns, elaborar una poltica conjunta per a l'agricultura, per al moviment de m d'obra i els transports i fundar institucions comunes per al desenvolupament econmic. Els estats signataris foren Blgica, Frana, Pasos Baixos, la Repblica Federal d'Alemanya, Itlia i Luxemburg.

Aquesta organitzaci est prevista que sigui absorbida per la Uni Europea (UE) l'any 2009 en virtut del Tractat de Lisboa de 2007.

Histria.

 Antecedents . 
L'any 1951 la signatura del Tractat de Pars va comportar la creaci de la Comunitat Europea del Carb i de l'Acer (CECA). Es tractava d'una comunitat internacional basada en el supranacionalisme i el dret internacional, dissenyat per a ajudar a l'economia d'Europa i aturar l'aparici de noves guerres mitjanant la integraci dels Estats membres sota un mateix organisme. 

Amb l'objectiu de crear una Europa federal es volgueren crearen dos nous organismes o cuminats: la Comunitat Europea de Defensa (EDC) i la Comunitat Poltica Europea (CPE). Si b el tractat perqu aquest ltim organisme entrs en funcionament fou inicialment elaborat per l'Assemblea comuna, la cambra parlamentria de la CECA, la Comunitat Europea de Defensa fou rebutjada per l'Assemblea Nacional Francesa. Aquest ltim fet va comportar la dimissi de l'Alta Autoritat de la CECA Jean Monnet, i en protesta va comenar a treballar en altres comunitats, sobre la base de la integraci econmica en lloc de la integraci poltica. 

Tractat de Roma (1957).
El resultat de la signatura dels Tractats de Roma de l'any 1957 fou la creaci de la Comunitat Econmica Europea (CEE) i la Comunitat Europea de l'Energia Atmica (Euratom). Aquests dues organitzacions tingueren uns objectius ms econmics i menys poltics, a causa de les protestes d'alguns pasos sobre la vulneraci de la seva sobirania.

L'adveniment de la CEE comport la creaci d'una uni duanera mentre que l'Euratom va promoure la cooperaci en l'energia nuclear. La CEE es va convertir rpidament en el ms important d'ells, i de mica en mica va anar ampliant les seves activitats. Un dels primers assoliments importants de la CEE fou la creaci l'any 1962 d'un poltica comuna envers als preus agrcoles, i posteriorment l'any 1968 aconsegu eliminar els aranzels en determinats productes agrcoles. 

L'any 1967 la signatura del Tractat de fusi de les Comunitats Europees va comportar la fusi de la CECA i l'Euratom en el de la CEE, organitzacions que ja compartien una Assemblea Parlamentria i una Corta de Justicia comunes. En conjunt, es coneix com les Comunitats Europees, unes comunitats que tot i que mantenien la seva personalitat jurdica independent de mica en mica s'anaven integrant ms. 

Pilar de la Uni.
La signatura del Tractat de Maastricht l'any 1992, que va entrar en vigor el 1993, va comportar que la CEE passs a denominar-se nicament Comunitat Europea i va establir els Tres pilars de la Uni Europea:
 Primer Pilar: Comunitat Europea (CECA, CEE i Euratom);
 Segon Pilar: Poltica Exterior i de Seguretat Comuna (PESC);
 Tercer Pilar: Justcia i Assumptes Interiors;

La desaparici de la CECA l'any 2002 desprs d'expirar el Tractat de Pars va comportar que les seves funcions passessin a dependre de la Comunitat Europea. A diferncia del Tractat de Pars, el tractat creant l'Euratom l'any 1957 no expira, per la qual cosa aquest organisme seguir existint de forma parallela a la Uni Europea.

Futur.
En virtut del Tractat de Lisboa de 2007 l'estructura de pilars ser abolit, fusionant-se el pilar comunitari amb els altres dos creant una nica Uni Europea, en la qual les institucions comunitries tindrien ms poders i en la qual recauria la personalitat jurdica de la CEE. Aquesta fou una idea exposada anteriorment en la fallida Constituci Europea, per que desprs de la seva no ratificaci per diversos estats de la UE proboc un canvi de creteri, tot i que fou finalment adoptat en el Tractat de Lisboa, que est previst que entri en vigor l'any 2009 desprs de ser ratificat per tots els estats membres. 

Membres.



Els membres de la Comunitat Econmica Europea sn els mateixos que els de la Uni Europea, ja que la CEE constitueix el nucli central de la UE. La CEE va ser fundat per sis estats: Frana, Alemanya, Itlia i els tres pasos del Benelux: Blgica, Pasos Baixos i Luxemburg. 

Desprs de la fusi de les Comunitats l'any 1979 pat la seva primera ampliaci per incloure Dinamarca, Irlanda i el Regne Unit (Noruega finalment refus prendre-hi part). L'any 1981 s'hi adheri Grcia, el 1986 Espanya i Portugal i el 1990 s'integraren a la Repblica Federal d'Alemanya els antics territoris de la Repblica Democrtica Alemanya (RDA). Desprs de la signatura del Tractat de Maastricht s'hi han incorporat quinze estats ms, formant part ja de la denominada Uni Europea.  

Organitzaci.

La CEE comparteix les mateixes institucions que la Uni Europea, aix el poder executiu est exercit pel Parlament Europeu i el Consell de Ministres, mentre el poder judicial est exercit pel Tribunal de Justcia de les Comunitats Europees.

Per la seva banda cada membre d'aquesta organitzaci t dret a un Comissari Europeu, tot i que en la Comissi Europea aquests no representen els interessos nacionals sin els interessos generals de la Comunitat. Abans de l'any 2004 els membres ms grans poblats (Alemanya, Espanya, Frana, Itlia i el Regne Unit) han tingut dos Comissaris, mentre la resta en tenia tant sols un. 

Enllaos externs.
  Cronologia de la Uni Europea;
  Tractat establint la CEE;
  Histria dels Tractats de Roma;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38566" title="Comunitat Europea del Carb i de l'Acer" nonfiltered="179" processed="179" dbindex="15193">

La Comunitat Europea del Carb i de l'Acer (CECA) fou una organitzaci econmica internacional, la primera de carcter supranacional, i que est considerada com l'origen de l'actual Uni Europea (UE).

Fou creada pel Tractat de Pars de 1951, signat en aquesta ciutat el 18 d'abril d'aquell any, per part dels governs de la Repblica Federal d'Alemanya, Blgica, Frana, Itlia, Luxemburg i els Pasos Baixos. La seva seu es situ a la ciutat de Luxemburg.

L'any 1969 es va fusionar amb dues institucions ms, la Comunitat Econmica Europea (CEE) i la Comunitat Europea de l'Energia Atmica (Euratom), formant aix mateix el que es conegu amb el nom de Comunitats Europees. La CECA va continuar existint com a part integrant d'aquesta nova organitzaci supranacional, ja que les Comunitats es van convertir en part de la Uni Europea, el Tractat de Pars per va expirar l'any 2002. La CECA no va ser reemplaada per cap altra organitzaci sin que les seves activitats i recursos van ser absorbits per la Comunitat Europea. 


Histria.

La Declaraci Schuman realitzada el 9 de maig de 1950, basat en el treball de Jean Monnet, va establir un pla per a la creaci d'una Comunitat Europea que administrs el carb i l'acer dels seus membres en un mercat com. Propos que: 
"la producci franco-alemanya de carb i acer en el seu conjunt es colloqui sota una Alta Autoritat Comuna, en el marc d'una organitzaci oberta a la participaci dels altres pasos d'Europa."

Aquest acte va intentar ajudar el creixement econmic i la pacificaci entre Frana i Alemanya, que prviament havien estat enfrontades durant la Segona Guerra Mundial. El carb i l'acer van ser particularment simblics ja que sn els recursos necessaris per a lliurar una guerra. Tamb seria un primer pas a una "federaci europea". Amb l'entrada en vigor d'aquest organisme, el 23 de juliol de 1952, va substituir l'Autoritat Internacional de la Conca del Ruhr.

Tractats.
Els 100 articles del Tractat de Pars, constitutiu de la Comunitat Europea del Carb i de l'Acer, van ser signats el 18 d'abril 1951 per Frana, Alemanya, Itlia, Blgica, Luxemburg i els Pasos Baixos. El principal objectiu de la CECA fou, mitjanant la creaci d'un mercat com del carb i de l'acer, treballar en l'expansi econmica, augmentar l'ocupaci i elevar el nivell de vida de la Comunitat. Progressivament es va assolir una distribuci racional d'un elevat nivell de producci al mateix temps que es garantia l'estabilitat i l'ocupaci. El mercat com va ser obert el 10 de febrer de 1953 per al carb, i l'1 de maig del mateix any per a l'acer.

Sis anys desprs del Tractat de Pars, els Tractats de Roma van ser signats pels sis membres de la CECA i van comportar la creaci de la Comunitat Econmica Europea (CEE) i la Comunitat Europea de l'Energia Atmica (CEEA o Euratom ). Aquestes comunitats es basen, amb alguns ajustaments, en la CECA. Els Tractats de Roma van ser signats per estar en vigor per un perode illimitat, a diferncia del Tractat de Pars que expirava desprs d'estar en vigor cinquanta anys. Aquestes dues noves comunitats va treballar en la cooperaci de l'energia nuclear i la creaci d'una Uni duanera, no obstant aix els seus camps s'anaren estenent rpidament, especialment en la CEE, convertint-se en l'eina ms important per a la unificaci poltica i eclipsant per complet la CECA. 

Concentracions i expiraci.
A pesar de ser comunitats separades per personalitats jurdiques separades, les tres Comunitats inicialment van compartir una Assemblea comuna i el Tribunal de Justcia Europeu. A causa de un desig d'evitar la duplicaci d'esforos, el Tractat de fusi de les Comunitats Europees va fusionar la CECA i l'Euratom amb la CEE, i posteriorment aquesta va esdevenir l'actual Uni Europea.

El Tractat de Pars va ser modificat en diverses ocasions degut a l'evoluci de la Comunitat Europea i la Uni Europea, expirant finalment el 23 de febrer de 2002. A principis de la dcada del 1990 va iniciar-se un debat per veure qu s'havia de fer amb la CECA donada la propera expiraci del Tractat de Pars, decidint finalment no fer res amb ell, ni renovar-lo ni reemplaar-lo. Aix doncs, les rees cobertes pel tractat CECA van ser traslladats als Tractats de Roma, i ms concretament a la CEE.

Institucions.


Les institucions de la CECA foren les precursores de les actuals institucions de la Uni Europea. L'any 1967, amb l'entrada en vigor del Tractat de fusi de les Comunitats Europees, aquestes institucions es fusionares amb les de la CEE i l'Euratom. 


Alta Autoritat.
L'Alta Autoritat, predecessora de l'actual Comissi Europea, va ser l'rgan executiu format per nou membres que reg la comunitat. Frana, Alemanya i Itlia nomenaren dos membres de l'Autoritat i els tres estats ms petits, Blgica, Pasos Baixos i Luxemburg, nomenaren un. D'aquests nou membres s'escoll un president, figura que avui en dia es relaciona amb la figura del President de la Comissi Europea

A pesar de ser nomenats pels governs nacionals, els membres no representaven directament als seus interessos nacionals, sin que prenien el jurament de defensar els interessos generals de la Comunitat en el seu conjunt. La seva independncia fou reforada a l'haver d'estar exclosos de tenir qualsevol ocupaci fora de l'Autoritat o de qualsevol relaci amb empreses.

El principal carcter d'aquesta autoritat fou el seu carcter supranacional. Va tenir una mplia esfera de competncies per a garantir el compliment dels objectius del tractat i que el mercat com funcions sense problemes. L'Alta Autoritat podia emetre tres tipus d'instruments jurdics: Decisions, que sn totalment vinculants; Recomanacions, que havien de ser objectius vinculants, per deixant els mtodes d'aplicaci als mateixos Estats membres; i finalemnt les Opinions, que no tenien fora jurdica.

Presidents de la CECA.

Font: Presidents de la CECA al Navegador Europeu

Assemblea comuna.
L'Assemblea Comuna, el que avui en dia s el Parlament Europeu, es componia de 78 representants, els quals tenien poder de control sobre l'Executiu. Els representants havien de ser diputats nacionals escollits pels seus propis Parlaments per a desenvolupar la seva funci a l'Assemblea, o b escollits directament. A la prctica la primera opci fou la utilitzada ja que no hi ha requisits fins a la signatura dels Tractats de Roma, i la primera elecci fou es realitz fins l'any 1979. No obstant aix, es pos l'accent que aquesta cmera no havia de ser el d'una organitzaci internacional tradicional, la qual estava integrada per representants dels governs nacionals, sin que el Tractat de Pars utilitz el terme "representants dels pobles"

El Consell de Ministres.
El Consell de Ministres, equivalent a l'actual Consell de la Uni Europea, est integrat per representants dels governs nacionals. La Presidncia fou rotatria per cada estat per a un perode de tres mesos, fent-se una rotaci per ordre alfabtic. Un dels seus aspectes clau s l'harmonitzaci de la tasca de l'Alta Autoritat i el dels governs nacionals, que encara sn responsables de la situaci general de les poltiques econmiques. El Consell tamb estava obligat a emetre dictmens sobre algunes de les rees de treball de l'Alta Autoritat.

Cort de Justcia.
La Cort de Justcia, actual Tribunal de Justcia de les Comunitats Europees, tenia la missi de vetllar per la bona interpretaci i aplicaci del Tractat de Pars. La Cort estava integrada per set jutges, nomenats de com acord pels governs nacionals per un perode de sis anys. No hi havia requisits en la nacionalitat dels magistrats, simplement se'ls demanava una independncia fora de tot dubte. El Tribunal fou assistit, aix mateix, per dos advocats generals. 

Comit Consultiu.
El Comit Consultiu, predecessor del Comit Econmic i Social, tenia entre 30 i 50 membres, dividits en parts iguals entre els productors, els treballadors, els consumidors i comerciants en el sector del carb i de l'acer. Els membres eren designats per dos anys i no estaven vinculats per cap mandat o instrucci de les organitzacions que els va nomenar. La Comissi tenia una assemblea plenria, taula i un president. L'Alta Autoritat es va veure obligada a consultar al Comit, en alguns casos.

Referncies.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38568" title="Comunitat Europea de l'Energia Atmica" nonfiltered="180" processed="180" dbindex="15194">

La Comunitat Europea de l'Energia Atmica (CEEA), coneguda popularment com a Euratom, s una organitzaci europea que s'ocupa per l'establiment d'un mercat com de productes nuclears i en el desenvolupament d'aquesta indstria nuclear amb finalitats pacfiques.

La seva composici i organitzaci est plenament integrada en els rgans de funcionament de la Uni Europea si b s una entitat completament independent. T la seva seu a la ciutat belga de Brusselles.

Histria.
El resultat de la signatura dels Tractats de Roma el 25 de mar de 1957 fou la creaci de la Comunitat Econmica Europea (CEE) i la Comunitat Europea de l'Energia Atmica (Euratom), unes organitzacions amb uns objectius ms econmics que no pas poltics.

Incialment creada com una entitat amb la seva prpia direcci i presidncia, a partir de la signatura del Tractat de fusi de les Comunitats Europees l'any 1965 fusion les seves institucions amb les de la Comunitat Europea del Carb i de l'Acer (CECA) i la Comunitat Econmica Europea (CEE).

Objectius.
Els propsits de l'Euratom fou la creaci d'un mercat com i especialitzat en productes provinents de l'energia atmica, la seva distribuci segura en els estats membres de la Comunitat, la venda dels seus excedents als estats no comunitaris i la recerca al voltant d'aquesta energia per a usos pacfics. 

Membres.


Els membres de l'Euratom sn els mateixos que els de la Uni Europea, ja que aquest organisme comparteix rgans amb l'anterior. L'Euratom va ser fundat per sis estats: Frana, Alemanya, Itlia i els tres pasos del Benelux: Blgica, Pasos Baixos i Luxemburg. Posteriorment tots els estats membres de les succesives Comunitats Europees forment part d'aquest organisme.

Institucions.

Creada incialment com una organitzaci plenament independent i amb les seves prpies institucions, tingu tres presdients. L'any 1967, amb l'entrada en vigor del Tractat de fusi de les Comunitats Europees, aquestes institucions es fusionaren amb les de la CECA i la CEE, creant una nica Comissi Europea.

Presidents de l'Euratom.


Controvrsia.
La seva entitat autnoma dins la Uni Europea suggereix una controvrsia prou important donada la desparici inicial de la CECA l'any 2002 i la propera desaparici de la CEE el 2009 en virtut del Tractat de Lisboa de l'any 2007. En la signatura d'aquest ltim tractat, aix com de la fallida Constituci Europea, es va proposar excloure l'Euratom de la personalitat jurdica de la nova Uni Europea a causa del sentiment antinuclear d'alguns estats membres de la UE. 

Vegeu tamb.
Comunitat Europea del Carb i de l'Acer (CECA);
Comunitat Econmica Europea (CEE);
Uni Europea;

Enllaos externs.
  LLoc web de l'EURATOM;
  Tractat constitutiu de l'EURATOM;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38569" title="SClgen" nonfiltered="181" processed="181" dbindex="15195">
SClgen s un programa d'ordinador que genera de manera automtica documents sense sentit en forma de noticies sobre recerca en informtica, incloent grfics, estadstiques i cites.

En el 2005, SClgen fou el centre de la controvrsia quan gener un document: Rooter, A Methodology for the Typical Unification of Access Points and Redundancy, que fou acceptat pel congrs WMSCI 2005 i els autors hi van ser convidats a parlar. Posteriorment, quan es va saber que era una broma, es va retirar l'acceptaci.

Una mostra.
Una mostra d'un fragment de text redactat per SClgen:

Abstract  The software engineering method to the Turing machine is defined not only by the simulation of telephony, but also by the essential need for 802.11 mesh networks. In this paper, we validate the understanding of expert systems, which embodies the typical principles of complexity theory. In this position paper, we use distributed methodologies to confirm that the acclaimed stable algorithm for the emulation of B-trees by V. Mahadevan et al.  runs in Q(n) time.;

Bru, P. P., Johnson, G., Nehru, W., Jones, X., and Simon, H. Decoupling Byzantine fault tolerance from architecture in the Internet. A: Proceedings of WMSCI (desembre 2002).

Enllaos externs i referncies.
 SCIgen - Un generador automtic del MIT. ;
 Sociologa de la ciencia, Investigacin y Ciencia, juny de 2005.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38576" title="CECA" nonfiltered="182" processed="182" dbindex="15196">


Economia: CECA s l'acrnim de Comunitat Europea del Carb i de l'Acer.
Economia: CECA s l'acrnim en espanyol de Confederaci Espanyola de Caixes d'Estalvis  (Confederacin Espaola de Cajas de Ahorros).
Ceca (Tarraconense);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38579" title="Bonn" nonfiltered="183" processed="183" dbindex="15197">




Bonn s una ciutat alemanya situada a la riba esquerra del Rin. Pertany a l'estat de Rin del Nord-Westflia, est 30 km al sud de Colnia i 60 km al nord de Coblena (Rennia-Palatinat). 

Fou capital de la Repblica Federal d Alemanya des del 1949 fins el 1990. Actualment s la seu del Bundesrat.

T una poblaci de 313.000 habitants (estimaci de 2004), essent la 19a ciutat d Alemanya, un port fluvial al Rin i s seu universitria des del 1818, any en qu s'hi fund la Rheinische Freidrichwilhelms Universitt, que ocupa el lloc del antic palau dels electors de Colnia.

El msic Ludwig van Beethoven (1770-1827) hi va nixer.

El 1949 es va crear un barri administratiu al sud de la ciutat. Les ambaixades i les residencies del funcionaris sn a la vena Bad Godesberg. 

s port fluvial al Rin i te un aeroport proper compartit amb Colnia. La zona industrial es el barri de Meckemheim-Merl.

Els seus monuments ms destacats sn el Mnster (una collegiata romnica dels segles XI-XIII), la casa de la vila (segle XVIII); i la Bethoveenhalle (1957-1959). El Rheinisches Landesmusum t importants colleccions d art.

 Histria .

Bonna s el nom antic de Bonn. Fou poblada pels ubis, un poble germnic que es va establir a l'esquerra del Rin sota protecci de Marc Vipsani Agripa. Drus, enviat per August, hi va establir un pont de barques per creuar el riu. Fou una estaci romana de certa importncia . L any 70 els batavis i els cannifetats van atacar els romans a Bonna i van derrotar-ne la guarnici. Tcit l'esmenta a la mateixa poca a les V, VI i VII legions com estacions a la Germania Inferior i la I com establerta a Bonna o Castra Bonnsia que la tenia com a quarter d'hivern. Durant tot l'imperi va continuar com a estaci romana dins la provncia de Germania Secunda o Germnia Inferior. Fou incendiada pels alamans i altres pobles germnics i Juli, governador de la Gllia la va reconquerir el 359 aC per durant poc temps. Hi queden fora restes de l'poca romana.

A mitjans del segle XIII els electors de Colnia la van triar com a residncia, posici que va conservar fins el 1794. El 1273 fou convertida en seu episcopal. El 1801 fou ocupada per Frana i el congrs de Viena la va assignar a Prssia el 1815.

El 1948 fou seu de la conferncia dels aliats occidentals (Estats Units, Frana i Gran Bretanya) que van decidir crear la Repblica Federal Alemanya, de la que Bonn fou declarada capital l'any segent. Va mantenir la capitalitat fins el 1990 en que, reunificada Alemanya, es va traslladar a Berln juntament amb el govern i el Bundestag, per el 1991 es va decidir mantenir a Bonn el Bundesrat o cambra federal.

----

----




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38583" title="Ucrans" nonfiltered="184" processed="184" dbindex="15198">


L'ucrans s una de les llenges eslaves de la branca oriental, parlat per uns 40 milions de persones. T una gran varietat dialectal, explicable per la fragmentaci poltica que ha viscut Ucrana (el nom de la qual significa "terra de frontera").

L'idioma va sorgir de divisions de la llengua usada en textos del cristianisme a Bulgria i del rut. Les successives versions d'aquests textos anaven incorporant les variants dialectals de la zona, amb una forta influncia del bielors. Amb la incorporaci del pas a Litunia i Polnia, va anar adquirint estructures d'altres llenges eslaves. La barreja va ser depurada al segle XIX, de la m del nacionalisme de l'poca,  on es va crear l'ucrans normatiu. La invasi russa va frenar la seva expansi, amb la prohibici de parlar-lo en pblic. La independncia el 1991 el va declarar nic idioma oficial a Ucrana. 

L'ucrans usa l'alfabet cirllic lleugerament modificat. L'ortografia respecta bastant la fontica.

L'ucrans es troba en situaci molt difcil ja que sovint lluita en condicions molt desiguals amb el rus. La seua situaci social s molt precria actualment (sobretot a les grans ciutats i fins i tot a Kyiv) i el seu futur molt incert. El canvi de govern recent ha propiciat certa revifalla del rus en alguns sectors.

 L'alfabet ucrans .

                                                      
                                                      
                                                      

 Literatura .

Entre els escriptors ms importants de la literatura ucranesa conv esmentar el filsof Hryhori Skovoroda, els escriptors Mykola Kostomarov, Mikhaylo Kotsyubinsky, Taras Xevtxenko, Ivan Franko, i Lesia Ukrainka.

 Algunes paraules d'ucrans .

         - Ei, hola!
        - Grcies;
              po'bachennja - Adu, fins una altra;
      - S;
     - No;

























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38584" title="Eslov" nonfiltered="185" processed="185" dbindex="15199">


L'eslov s una de les llenges eslaves, parlat per uns 2 milions de persones. 

Es conserva documentaci en eslov des del segle X, tot i que l'auge de la llengua s del segle XVI, amb l'esplendor literria dels escriptors d'Eslovnia. Mentre el pas va formar part de l'Imperi Austrohongars, es va produir un fenomen de diglssia: les elits parlaven alemany i l'eslov era la llengua del poble, cosa que explica l'elevat nombre de germanismes en el seu vocabulari. La seva integraci a Iugoslvia desprs de la Segona Guerra Mundial va perpetuar l'arraconament de l'eslov, en aquesta ocasi en favor del serbocroat. La independncia del pas en 1991 i la seva declaraci com a idioma oficial estan ajudant a la seva recuperaci i estandarditzaci.

La seva gramtica s fora complexa. Com a curiositat, destaca pel fet de ser un dels pocs idiomes que conserven el nombre dual de l'indoeuropeu. T tres accents: obert, tancat i circumflex i marquen alhora la sllaba tnica i la duraci de la vocal (n'hi ha vuit). Per a l'escriptura usa l'alfabet llat amb algunes modificacions. Es reconeix l'existncia de molts dialectes (ms de 30), alguns d'ells amb un accent tonal que complica el sistema fonolgic. Les paraules poden presentar tres gneres: mascul, femen i neutre i algunes d'elles tenen declinaci. 


















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38585" title="Eslovac" nonfiltered="186" processed="186" dbindex="15200">


L'eslovac s una de les llenges eslaves i s parlat per uns 6 milions de persones, principalment a Eslovquia. 

Usa l'alfabet llat lleugerament modificat. Cal destacar que l'accent est sempre a la primera sllaba de cada paraula. L'ortografia t una base bastant propera a la pronunciaci. L'eslovac t declinaci en els seus elements nominals, cosa que explica la llibertat d'ordre de cada mot dintre de la frase. La gramtica, en general, s semblant a la del txec (l'existncia de l'antiga Txecoslovquia va apropar molt les dues llenges).





















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38589" title="Edicions Bromera" nonfiltered="187" processed="187" dbindex="15201">

Bromera s una editorial amb seu a Alzira, fundada el gener del 1986 amb l'objectiu de posar en marxa un projecte d'editorial plural, impulsat des del Pas Valenci, per a tot l'mbit lingstic. A hores d ara, Bromera ha esdevingut l'editorial valenciana ms important. El seu catleg est format per un miler de ttols  tant escrits originalment en valenci com de traducci  que s agrupen en unes trenta colleccions que abracen tots els gneres: narrativa per a adults, infantil i juvenil, poesia, assaig, teatre, etc.

En el seu catleg hi ha materials educatius, diccionaris, obres de divulgaci, d actualitat, de sociolingstica, llibres de gran format... Bromera ha publicat obres d autors clssics i contemporanis, tant del pas com estrangers,  entre els que trobem noms com Pasqual Alapont, Enric Lluch, Isabel-Clara Sim, Andreu Martn, Joan F. Mira, Josep Lozano, Joan Fuster,  Dario Fo, Michael Ende, Naguib Mahfuz, John Banville, Frank McCourt, Philip Pullman, Orhan Pamuk o Agustn Fernndez Paz. Ms de cinc milions d exemplars venuts i ms de 150 premis literaris publicats sn indicadors de la bona acollida que ha rebut aquesta editorial.

Edicions Bromera, a ms a ms, s una editorial compromesa amb la llengua, la cultura, l'ensenyament i la societat i ha desenvolupat una tasca importantssima en aquest sentit. En sn bona mostra la creaci de la Fundaci Bromera per al Foment de la Lectura, la revista de lletres L Illa i el seu suplement educatiu TXT, la creaci de la lnia de llibre de text i de materials didctics Bromera.txt, la web Bromera Jove, que fomenta la lectura entre els pblic juvenil, l'organitzaci i el suport de diversos guardons literaris, les animacions lectores per a escolars, el suport a les arts escniques, l'elaboraci d exposicions de personatges i passatges significatius de la nostra histria collectiva i les collaboracions diverses en diferents cursos i jornades sobre literatura, entre altres.



Principals colleccions.
L Eclctica: Narrativa actual d autors del nostre pas i traduccions d escriptors de primera lnia del panorama internacional. S hi publiquen les obres guardonades en alguns dels premis literaris ms importants que es concedeixen al Pas Valenci.
Bromera Poesia: Poesia actual d autors en llengua catalana i d escriptors d altres cultures. Es publiquen les obres guanyadores de diferents premis literaris del nostre pas.
Bromera Teatre: Aquesta collecci ha acollit prcticament la totalitat dels escriptors valencians de gnere dramtic dels ltims trenta o quaranta anys. Tamb hi ha traduccions d autors clssics com Carlo Goldoni, i d autors actuals, com Ira Levin, Harold Pinter o Dario Fo.
Textures: Recull textos que conreen assaig literari o literatura d idees. Es tracta de llibres de pensament sobre temes diversos que tenen com a objectiu plantejar qestions que preocupen els autors i la societat en general.
Sense Fronteres: En coedici amb el Servei de Publicacions de la Universitat de Valncia, en aquesta collecci tenen cabuda els textos que tenen com a objectiu acostar els avanos cientfics ms significatius i influents de l'actualitat als lectors no especialitzats.
Grans Obres Bromera: Els llibres d aquesta collecci tenen un carcter eminentment divulgador: biografies de personatges clau de la nostra histria social i cultural (els Borja, sant Vicent Ferrer), o temes de carcter geogrfic i turstic de les nostres terres i ciutats. Es tracta d obres de gran format, amb una enquadernaci acurada i plenes de fotografies a tot color.
Espurna: Narrativa juvenil d autors actuals, sobre temes relacionats amb la vida dels joves, per tamb obres de temtica fantstica. El seu propsit s despertar en els ms joves l'inters per la lectura.
Esguard: Narrativa juvenil d autors contemporanis que desenvolupa arguments i trames amb rerefons histric. s una aposta per potenciar entre els lectors joves la narrativa histrica.
Esfera: Llibres juvenils d xit internacional amb els quals es tracta de mostrar als joves com la lectura s una activitat divertida i plaent.
El Micalet Galctic: L emblemtica collecci de literatura infantil de Bromera, t l'objectiu d incitar els menuts al plaer de llegir i introduir-los en la lectura. Totes les obres, que s acompanyen d illustracions, estan classificades en sries en funci de l'edat de lectura recomanada. ;


Premis literaris.
Edicions Bromera co-organitza els Premis Literaris Ciutat d Alzira. Aquest certamen va nixer el 1989 amb la creaci del Premi de Novella Ciutat d Alzira i, des d aleshores, ha anat augmentant el nombre de guardons i la dotaci econmica, fins esdevenir un dels esdeveniments literaris ms importants del nostre pas.

Actualment, estan formats per 7 categories   Premi de Novella Ciutat d Alzira, Premi Europeu de Divulgaci Cientfica Estudi General, Premi Bancaixa de Narrativa Juvenil, Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre, Premi d Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta, Premi de Poesia Ibn Jafadja i Premi de Teatre Ciutat d Alzira Palanca i Roca  que patrocinen diverses entitats: Ajuntament d Alzira, Edicions Bromera, Universitat de Valncia, Bancaixa, Mancomunitat de la Ribera Alta i UNED. Tots els llibres guardonats es publiquen en les diferents colleccions de Bromera.

A ms, l'editorial dna suport i publica les obres guanyadores d altres certmens literaris: 
Premis Alfons el Magnnim Valncia de Literatura;
Premis Literaris Ciutat de Valncia;
Premi Enric Valor de Novella;
Premis Literaris Ciutat de Xtiva;
Premi de Novella Histrica Juvenil Far de Cullera;
Premi de Literatura Ertica La Vall d Albaida;
Premi de Teatre Infantil Xaro Vidal Ciutat de Carcaixent;
Premis Vicent Andrs Estells de Burjassot;
Premis Juvenils de Literatura Breu Ciutat de Mislata;
Premi de Narrativa Escolar Vicent Mar;
Premi Vila de Teulada de Narrativa Breu;
Premis Literaris Ciutat de Carcaixent;

Enllaos externs.
Edicions Bromera - Pgina web de l'editorial;
Bromera jove;
Bromera TXT;
Fundaci Bromera;

 Referncies .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="38591" title="Emblema de Cabanes (Alt Empord)" nonfiltered="188" processed="188" dbindex="15202">


Emblema que usa des de fa anys l'Ajuntament de Cabanes, a l'Alt Empord, tot i que la Generalitat de Catalunya s'ha negat a oficialitzar-lo ja que no segueix les mnimes regles herldiques exigibles. Est basat en un escut gravat en pedra a l'edifici de l'Ajuntament.

Histria.
La Generalitat de Catalunya no l'ha oficialitzat perqu l'Ajuntament es va negar a acceptar la seva proposta en qu els elements tradicionals estaven emmarcats dins d'un escut caironat i coronat amb una corona mural de poble.

El disseny representa dues cabanes que envolten un edifici ms gran que pot ser la torre.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39002" title="La Sagrera" nonfiltered="189" processed="189" dbindex="15203">

La Sagrera s un barri de Barcelona. Limita al nord amb Sant Andreu de Palomar, a l'est amb el barri de la Verneda; inclou al sud el territori de Navas, i a l'oest el del Congrs i l'antic Barri dels Indians.

El barri de la Sagrera est integrat administrativament al Districte IX de la ciutat de Barcelona, denominat oficialment Sant Andreu, tot i que mai no va pertnyer a l'antic municipi de Sant Andreu de Palomar, sin al de Sant Mart de Provenals; la realitat poltico-administrativa i urbanstica ha fet, per, que la Sagrera mantingui ms relacions amb Sant Andreu que amb la resta de barris de Sant Mart de Provenals.

Histria.
L origen d aquest nom es remunta al segle XI, quan els pagesos de Catalunya vivien sota les amenaces i les agressions dels nobles. L Abat Oliba,  veient la necessitat de protegir als pagesos, pacta amb els nobles la creaci de les sagreres, un espai de 30 passes al voltant de les esglsies en qu persones i bns estarien a resguard de qualsevol agressi. En aquests espais els pagesos construen uns petits edificis anomenats sagrers, que s utilitzaven per guardar les collites del rector i la gent del voltant.

Les primeres notcies documentades daten del 998. Fan referncia a un grup de cases, algunes amb torres de defensa, al voltant de la sagrera de l'esglsia parroquial de Sant Mart de Provenals. 
Aquesta dinmica de poca poblaci es mantindria, de manera que el 1877 trobem encara un nucli format nicament per noms unes 48 cases. 

A partir del darrer ter del segle XIX, aix canvia. L impacte industrialitzador sacsej tamb La Sagrera que s an transformant en barri industrial, amb predomini dels sectors metallrgic i txtil. A partir d aquest moment es desenvolupa un profund procs urbanitzador que comporta la formaci del Fondo de Sant Mart, mentre que el nom de la Sagrera queda nicament circumscrit al nucli de cases existent al llarg de l'aleshores anomenada carretera del Valls, al nord del vell nucli rural de Sant Mart. 

Tamb d aquest perode, concretament del 1877, data la creaci del tramvia de vapor que comunicava el barri amb Horta-Guinard. La connexi entre Barcelona i Horta el 1885 mitjanant el tramvia, signific, per extensi, la comunicaci de la Sagrera amb Barcelona, una connexi que s enfort amb l'electrificaci de la lnia el 1901. 

Del procs d industrialitzaci de la zona en destaca la inauguraci d una fbrica el 1911 de la Hispano Sussa  reanomenada ENASA el 1946- que arrib a ocupar ms de 8ha. El 1971 fou traslladada a la Zona Franca. Actualment, els seus terrenys han deixat pas a un important conjunt d habitatges de ms de 3ha (Associaci de Vens de Meridiano Cero), un centre escolar (CEIP Prncep de Viana) i a un nou parc conegut amb el nom de Pegaso. 

En aquest procs que dura fins a l'actualitat, les cases i els tallers de planta baixa han deixat lloc durant els darrers vint anys del segle XX a nombrosos blocs d habitatges que s alineen a ambds costats de l'avinguda Meridiana. Via que segueix aproximadament la lnia del meridi, parteix el barri de la Sagrera en dos sectors, units per una poca distncia.

El mercat vell es trobava installat a la plaa de Massades, porticada, prop d on es troba encara avui la parrquia de Crist Rei. En aquesta esglsia fou avortat el 1971 el primer intent de reuni de l'Assemblea de Catalunya, fet que es commemora a la plaa que porta aquest nom.

Actualment, el procs de transformaci del barri segueix, i t la seva mxima representativitat en la futura estaci-intercanviador de la Sagrera, per on est previst que passi el metro, trens de rodalies, regionals i de gran velocitat (com l'AVE o el TGV francs), aix com autobusos urbans i de lnia, i taxis. Aquests elements conformen la Sagrera com un del principals nuclis de transport de la Barcelona del futur.

Cultura popular.

Des de l'any 2003, La Sagrera compta amb una colla gegantera. Es tracta de la Colla Gegantera de la Sagrera, que se suma als Diables de la Sagrera i l'Esbart per a fer notar la presncia d'elements de cultura popular al barri.

La Colla Gegantera de la Sagrera neix de la illusi d'un grup del Casal de Joves de La Sagrera, que agafant el relleu d'altres grups que anys enrere havien intentat tirar endavant aquest projecte, al novembre de 2003 van tornar a posar-ho en marxa. Per ara noms compta amb la geganta Sagrerina i 2 capgrossos, en Rocabruna i la rata, tot i que en el moment de la inauguraci de la geganta el 2003 es preveia que hi hauria un gegant l'any segent.

Entitats.
Diables de la Sagrera;
Colla Gegantera de la Sagrera;
Esbart L Estel de la Sagrera;
...

Referncies.


Enllaos externs.

La web del Consell d'Entitats de La Sagrera;
Colla Gegantera de La Sagrera;
Centre de Documentaci de La Sagrera;
Lloc web Festes de La Sagrera;
La Nau Ivanow - Fundaci Sagrera;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39003" title="El Terrat" nonfiltered="190" processed="190" dbindex="15204">
El Terrat s una productora d'El Terrat de produccions, S.L.., grup empresarial presidit per Andreu Buenafuente. S'auto defineix com a "factoria creativa" i produeixen espectacles, programes i sries tant per televisi com per teatre i rdio, aix com llibres i pgines web.

Andreu Buenafuente va iniciar la feina d'El Terrat en un programa de rdio del mateix nom, i les primeres aparicions a televisi sn als programes Tot per l'audincia de Xavier Sard i Persones humanes de Mikimoto.

 Actors i treballadors de "El Terrat" .
 lex Palomo;
 Andreu Buenafuente;
 David Escard;
 David Fernndez;
 Eduard Soto;
 Ferm Fernandes;
 Jos Corbacho;
 Josep Toms;
 Jordi vole;
 Jordi Ros;
 Lorena Berdn;
 Manel Ochoa;
 Mnica Green;
 Mnica Prez;
 Oriol Grau;
 Paco Len;
 Paz Padilla;
 Ral Cimas;
 Santi Milln;
 Sergi Mas;
 Sergio Makaroff;
 Slvia Abril;
 Toni Alb;
 Toni Soler;
 Yolanda Ramos;

Aquesta llista inclou persones que han treballat o treballen per El Terrat. Actualment a El Terrat hi treballen unes 140 persones.

 Creacions d'El Terrat .
 Programes de televisi .
 Sense ttol;
 Sense ttol 2;
 Sense ttol s/n;
 La Cosa Nostra;
 Malalts de tele;
 Una Altra Cosa;
 Un altre any (especials de cap d'any);
 Set de notcies;
 Set de nit;
 Plats Bruts;
 Al fons a m dreta;
 Moncloa Dgame?;
 La ltima noche;
 A pl i A pel Tour;
 Buenafuente;
 Dos Rombos;
 Me lo dices o me lo cuentas;
 Homo Zapping;
 Els 4 arreplegats;
 Malalts de Bara;
 Fent amics;
 Lo Cartany;
 Cadena urbana;

 Programes de rdio .
 El Terrat;
 Estem arreglats;
 La isla de los mosquitos;
 Partint Peres;

 Llibres .
 Digue'm agosarat;
 Cosas nuestras;
 Hem de parlar;
 All que diem;
 Qu t'anava a dir?;
 No s si m'explico;
 Com va la vida;
 He dit;

 Teatre .

 Ustedes se preguntarn cmo he llegado hasta aqu;
 Sotinho;
 Comando a distancia;

 Pgines web .
 Captura;
(Vegeu tamb els enllaos externs, alguns dels quals sn webs de "El Terrat")

 Enllaos Externs .

 El Terrat de Produccions;
 ELTERRAT.com;
 Secci sobre "El Terrat" a la pgina de "5senyoretes";
 Pgina web d'Andreu Buenafuente;
 Web oficial del programa Buenafuente a Antena 3 TV;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39008" title="Amplificador operacional" nonfiltered="191" processed="191" dbindex="15205">
Un amplificador operacional (sovint anomenat simplement operacional o per l'abreviaci anglsa op-amp) s un mdul de circuits electrnics (normalment construt en forma de circuit integrat, per a vegades mitjanant transistors discrets o vlvules de buit) que t una entrada no-inversora (+), una inversora (-) i una sortida. La tensi de sortida s la diferncia entre les entrades + i - multiplicades pel guany de lla obert (open-loop gain): , on  s el valor del guany de lla obert. Degut a que els amplificadors operacionals tenen parmetres uniformes, un encapsulat estndard i uns requeriments d'alimentaci tamb estndards, sn molt tils a l'hora de dissenyar rpidament aplicacions electrniques.

Introducci.
Originalment, els amplificadors operacionals van rebre aquest nom perqu es feien servir per a modelar les operacions matemtiques bsiques (suma, resta, integraci, derivaci), etc.) en computadores analgiques electrniques. En aquest sentit entenem l'amplificador operacional com un element circuital ideal. Els que usem en realitat, fets de transistors, vlvules, etc., sn aproximacions a aquest ideal. Aquest amlificador operacional ideal (sovint referit com a l'amplificador operacional ideal) t un guany de lla obert indefinidament gran, un ample de bandaindefinidament gran, impedncies d'entrada indefinidament grans, una impedncia de sortida de valor zero, soroll nul, aix com un desplaament d'entrades (input offset voltage) de valor zero (sortida de 0V quan les dues entrades sn exactament igual). Els amplificadors operacionals moderns de circuits integrats tipus MOSFET s'aproximen cada vegada ms a aquests ideals en amples de banda limitats, en aplicacions de gran senyal a temperatura ambient. Quan l'aproximaci s suficientment propera a l'ideal, al circuit l'anomenem 'amplificador operacional', oblidem els seus lmits, i fem servir la formulaci donada en aquest article.

L'amplificador operacional s un dispositiu molt til en circuits electrnics analgics. Amb uns pocs components externs, es poden realitzar una gran varietat de tasques sobre processament de senyal analgic. Els dissenys amb ells tamb solen ser barats, ja que la majoria d'amplificadors operacionals de propsit general es venen per menys de seixanta cntims d'euro la pea. Els dissenys moderns han estat realitzats tenint en compte la durabilitat tamb: bastants de 'op-amps' sn fabricats de manera que poden suportar curtcircuits en les seves sortides sense cap dany resultant. Una de les claus de la utilitat d'aquests circuits recau en el principi de realimentaci, particularment la realimentaci negativa, que constitueix el fonament en quasi tots els procssos automtics de control. Els principis relacionats amb els amplificadors operacionals, doncs, valen fins i tot en mbits ms enll dels de l'electrnica.

Notaci.

Un smbol tpic per a representar un amplificador operacional en un circuit elctric t aquest aspecte:



Els seus terminals fan referncia a:
 : Entrada no inversora;
 : Entrada inversora;
 : Sortida;
 : Alimentaci positiva;
 : Alimentaci negativa;

Els contactes d'alimentaci ( i ) poden ser etiquetats de diverses maneres. Pels op-amps basats en FET, l'alimentaci positiva de drenador com s anomenada  i la negativa de sortidor com s anomenada . En els basats en BJT, el contacte  obt l'etiqueta de  i el de , . A vegades tamb sn anomenats  i , o fins i tot  i , on en aquest cas les entrades haurien estat etiquetades diferent. En tots els casos la funci continua essent la mateixa. Sovint aquests contactes no s'inclouen en el diagrama per a claredat, i la configuraci de l'alimentaci se sobrentn per la resta de circuit.

La polaritat dels contactes d'entrada sovint s invertida en els diagrames per a claredat. En aquest cas, els contactes d'alimentaci restarien en la mateixa posici: el contacte ms positiu sempre s a la part de dalt, i el ms negatiu a la part de baix. No es capgira tot el smbol; noms les entrades.

Comportament en contnua.

El guany de lla obert s definit com l'amplificaci de l'entrada a la sortida sense aplicar cap realimentaci. Per als clculs ms prctics, el guany de lla obert s'assumeix indefinidament gran. En realitat, per, est limitat pel voltatge aplicat a l'alimentaci de l'amplificador operacional, o sigui, a  i  en el diagrama superior. Dispositius corrents mostren un guany en contnua de lla tancat d'entre 100.000 fins a 1 mili. Aix permet definir el guany per a la nostra aplicaci de manera simple i exacta utilitzant realimentaci negativa. Com sempre la teoria i la prctica difereixen, ja que els op-amps tenen vris lmits que el dissenyador no ha d'oblidar.

Comportament en alterna.

El guany de l'amplificador calculat en contnua no s l'obtingut a altes freqncies. Aquest efecte es deu a lmits de dins el mateix operacional, com el seu ample de banda finit, i les caracterstiques d'alterna de la resta de circuit on hem situat l'operacional. El problema ms gran que se sol trobar a l'hora de dissenyar amb operacionals s la tendncia del dispositiu a ressonar a altes freqncies, on la realimentaci negativa resulta positiva degut a desfasaments parsits. 

Amplificadors operacionals tpics de baix cost, per a fins genrics, mostren un producte de guany-ample de banda d'uns pocs MHz. Alguns operacionals especials, i d'alta velocitat, poden arribar a productes guany-ample de banda de centenars de MHz. En circuits de freqncia molt alta, se sol fer servir una forma modificada d'operacional anomenada amplificador operacional realimentat per corrent. 






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39009" title="Telugu" nonfiltered="192" processed="192" dbindex="15206">

El telugu s una llengua dravdica que es parla a determinades regions de l'ndia (s la segona en importncia desprs de l'hindi i una de les quinze llenges amb ms parlants nadius del mn).

Es poden distingir tres grans perodes en la histria de la llengua telugu: l'arcaic, que comenari al segle VII aC segons els primers documents escrits conservats; el mitj, des del segle XI fins al segle XVII i el telugu modern. 

s una llengua aglutinant i amb declinacions. T un alfabet propi proper a un sillabari. Per la seva sonoritat "dola" s'anomena el telugu "l'itali asitic".


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39010" title="Vepse" nonfiltered="193" processed="193" dbindex="15207">
----
Aquest article tracta sobre la llengua vepsa; pel que fa al poble vepse, vegeu vepse. ;

El vepse s una de les llenges uralianes del grup baltofins. s parlada pels vepses en rees de Carlia i del nord de Rssia. Es divideix en tres dialectes: septentrional o nis-Veps, central i meridional. El del nord s un xic distint dels altres, per sn intercomprensibles.  El central compta amb forma escrita des del 1932, per el 1987 noms el 14,3 % d ells podia llegir i escriure el vepse. 

Els vepses foren descoberts per Anders Jans Sjgren el 1824. Com que no hi hagu ms informaci, els etnlegs russos els consideraren com a gaireb extingits a finals del segle XIX. Entre els lingistes finesos que els estudiaren destacaren E.A. Tunkelo i L. Kettunen, i els estonians T.-R. Viitso i A. Khrik. Tamb hi han destacat lingistes vepses com N. Bogdanov, M. Zaitseva i N. Zaitseva. El 1972, M. Zaitseva i M. Mullonen publicaren a Leningrad un Diccionari Vepse-Rus. 

El nombre de parlants de vepse es troba en declivi des del segle XX, cosa que s'ha vist reflectida en els censos sovitics. En el del 1959 eren 16.400, i noms el 46,1 % parlaven la llengua, baixaren a 8.281 i el 34,3 % de parlants en el del 1970, i a 8.094 i el 38,3 % en el del 1979.

Dels 12.100 vepses enregistrats al cens sovitic del 1989, noms el 50,8 % parlava la llengua vepsa. Dels 5.945 residents a Carlia, noms 2.235 parlaven vepse com a llengua materna (49,21 %), i dels 4.273 residents a Vologda, noms 2.983 (el 69,81 %) parlen la llengua vepsa. La resta parlen rus, ra per la qual es considera que la llengua est en vies d'extinci.
 
El vepse s'escriu amb l'alfabet llat i conserva el fenomen de l'harmonia voclica. 
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39011" title="Estoni" nonfiltered="194" processed="194" dbindex="15208">

L'estoni (eesti keel) s una de les llenges uralianes. Es parlada per 1 mili d'estonians, principalment a Estnia per tamb a Rssia (descendents dels reassentaments al final del segle XIX) i a Sucia, Canad, Estats Units d'Amrica i Austrlia. Hi ha hagut enclavaments estonians a Letnia i a Rssia; l'enclavament Ilzene i el Lutsi a Ludza ,Letnia, no s'extingiren fins el segle XX.

L'estoni ha estat en contacte amb el fins al nord i al nord-est, amb l'ingri i el vtic al nord-est, amb el rus a l'est, amb el let al sud, amb el livoni al sud-oest i amb el suec a l'oest. Des de el segle XIII fins el 1939 va viure a Estnia una poblaci alemanya (16.000 el 1939) i des de el amteix temps fins 1944 tamb hi va haver una petita poblaci sueca (8.000 el 1939), la qual estava concentrada a la costa nordoccidental i a les illes de Vormsi i Ruhnu. Des de comenaments del segle XVII hi ha hagut a la costa occidental del llac Peipsi, a la riva oriental de riu Narva al sud del Ingermanland estoni i a l'oriental, una poblaci russa la qual actualment es xifra en 150.000 persones i uns 450.000 parlants de rus procedents de les ex-Repbliques sovitiques les quals van arribar a Estnia el 1944-48.
 Dialectes .
La llengua estoniana s ha dividit tradicionalment en sis dialectes, fora uniformes i que no mostren gran varietat entre ells:

 El del Nord o de Tallinn, base de la llengua literria.
 El del sud o de Tartu, que mant l'harmonia voclica.
 El de Prnu, proper al livoni.
 L'insular, a Saaremaa, Hiumaa, influt pel suec;
 El de Set, a Pihkwa, molt russificat.
 El de Rannameeske o Vru, a la costa septentrional, ms similar al finlands.

Es calcula que el 95,5 % dels estonians tenien com a llengua materna l'estoni.

 Caracterstiques .
T molta influncia del fins, sobretot pel que fa al vocabulari:
 Paraules comunes amb el finlands, com kuu (lluna), tuli (foc), maa (terra), mies (home) i suu (boca).
 Paraules similars al finlands:  vilve-pilvi (nvol), poeg-poika (fill), hrg-harka (bou), vea-p (cap),  un-omena (poma) i hea-hyv (bo).
 Paraules diferents del finlands, com  hk-ilma (aire), lill-kukka (flor), linn-kaupunki (vila), rahva-kansa (poble).

S'escriu amb l'alfabet llat i la seva ortografia s bastant senzilla. Cal destacar que la declinaci dels noms i dels adjectius en estoni s molt complexa, ja que compta amb 14 casos diferents. Com a curiositat, usa el present com a forma de futur i t una conjugaci especial per a les formes impersonals. L'accent recau sempre en la primera sllaba de la paraula.
 T un complicat sistema d alternana quantitativa, sigui voclica (fins a 4) o consonntica (fins a 3). s l'nica llengua que mant una alternana de tres vocals contrastives i consonants llargues com a vara (aviat), vaara (dalt del tur) i vaara (turonet, partitiu), i a lina (lli), linna (de la ciutat) o linna (a la ciutat).  Les dues NN es pronuncien com a NY.
 Pas de G, D i B sordes a SH, Z, ZH i TX davant O (com A romans o Y rus).
 Emmudiment de la H inicial baltofnica.
 Palataltizaci de les dentals davant I i J.
 T un total d'11 vocals.
 Mant certes afinitats de vocabulari amb les altres llenges uralianes, com vask (coure), que es correspon al vas (ferro) en hongars i basa (ferro) en nganasan.
 T nombroses consonants curtes i llargues, com osta (compro) i ossta (comprar), i taevas (cel) i ta vas (al cel).
 L'estructura de la frase s semblant a la de l'alemany, amb tendncia a posar el verb auxiliar en segona posici, mentre que la resta del verb complex es posa al final de la frase, com a mehe-d ol-i-d ammu koju joudnud (Els homes han anat a casa per molt temps; literalment, homes han ells llarg temps a casa anat).
 Compta amb uns 14 casos, com el finlands.
 Ha desenvolupat prefixos verbals separables amb significaci aspectual i adverbial (influncia de l'eslau i de l'alemany), com a ra-s (menjar, perfectiu), ta-s -i kala ara (ell va menjar peix), ta-s i kala (ell est menjant peix) i ta hakkas kala ara s-maa (ell comena a menjar peix).

 Histria .
Es conserven documents en estoni des del segle XIII. La primera gramtica va ser obra d'un pastor luter, per fer la Bblia accessible als habitants d'Estnia. Les influncies de l'alemany en la sintaxi sn evidents.

Els primers registres de noms en llengua estnia procedeixen de principis del segle XIII i els textos ms antics sn del segle XVI, produint-se la impressi del primer llibre, un catecisme en estoni septentrional o llengua de Tallin, el 1535 essent tradut a l'estoni per Johann Koell. A la part meridional d'Estnia, una altra llengua literria coneguda principalment com a llengua Tartu i emprada al territori de Tartu i Voru, s'utilitz des del segle XVII.

La primera gramtica d'estoni septentrional va sser escrita per Heinrich Stahl (1600-1657) i la primera gramtica meridional per Johann Gutsleff el 1648. Ambdues llenges literries van sser desenvolupades primer per pastors luterans d'origen alemany amb el propsit de fer les Escriptures accessibles a qualsevol a la seva llengua nadiua. El 1766 apareix el primer diari estoni que es publica setmanalment.

El retrocs del dialecte meridional Tartu comena al segle XIX, desprs que Anton Thor Helle (1683-1748) va publicar la seva gramtica en estoni septentrional i especialment de que fos traduda la Bblia a aquest dialecte sota la supervisi de Helle el 1739. La declinaci de l'estoni meridional es va completar a la segona meitat del segle XIX.

Des del 1820 endavant, ms i ms estonians van prendre part al desenvolupament de la llengua literria essent especialment influent Otto Wilhelm Masing (1763-1832), qui va escriure diversos llibres educatius sobre els fonaments de la fe cristiana i va reiniciar la publicaci d'un diari entre 1821 i 1825. Tamb va escriure sobre complexos problemes sobre la pronunciaci i ortografia estonia, essent el primer autor en introduir la vocal estoniana .

Des del 1840, el metge i escriptor Friedrich Reinhold Kreutzwald va fer significatives contribucions al crear una terminologia mdica, qumica i geogrfica que va emprar als seus llibres de text i va popularitzar en escriptures sobre la salut i el coneixement en general. Amb el ressorgiment del nacionalisme, l'estoni va passar d'sser una llengua rural a una altra d'unificada i universal. D'en aquell moment s'han publicat diccionaris i s'han creat institucions per a la regulaci de la llengua.

 Veure tamb .
 Literatura estoniana;
 Referncies .
Lenguas del Mundo (informaci extreta d'aquesta plana amb autoritzaci) ;













































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39015" title="Illes Fnix" nonfiltered="195" processed="195" dbindex="15209">

Les illes Fnix (en angls, Phoenix Islands) sn un arxiplag de vuit atols de la repblica de Kiribati, situat a l'est de les illes Gilbert i a l'oest de les illes de la Lnia.

Geografia.
Noms l'illa de Canton s habitada per una seixantena de residents que provenen de les Gilbert. No hi ha representaci governamental i sn adscrites al mateix districte que les illes de la Lnia.


* Les rees de les llacunes marcades amb un asterisc estan incloses a la superfcie total. No sn atols tpics, sin que sn llacunes allades del mar.

A l'arxiplag hi ha tamb dos esculls rocosos: Carondelet Reef i Winslow Reef. El 1944 el USS Carondelet va xocar amb una roca que no es trobava als mapes.

Al nord de l'arxiplag hi ha dues illes ms que, encara que separades del grup principal, geogrficament s'hi poden considerar incloses. Sn l'illa Baker i l'illa Howland, administrades pels Estats Units com a territoris no incorporats.

 Histria .

En algunes de les illes es troben restes arqueolgiques (temples, pous, forns i sepulcres) que indiquen que en algun moment van ser poblades per polinesis.

Amb pocs recursos i deshabitades, no van ser visitades fins a principis del segle XIX pels baleners britnics i nord-americans. De fet, Herman Melville situa en aquestes illes l'escena culminant de Moby Dick.

Britnics i nord-americans es van disputar el control de les illes enviant colonitzadors per l'explotaci de copra i de guano. Per no es va aconseguir establir cap colnia estable i, el 1889, van passar a ser una possessi britnica.

Les illes Canton i Enderbury van ser unes importants bases navals i aries, a mig cam entre Estats Units i Filipines i Austrlia, reclamades tant pel Regne Unit com pels Estats Units. Des del 1939 fins el 1979 van ser un condomini conjunt britnic i nord-americ.

La resta d'illes es van incorporar a la colnia de les illes Gilbert i Ellice el 1937 i, des de 1979, formen part de la repblica de Kiribati.

Degut als problemes de superpoblaci a les illes Gilbert, l'administraci colonial va engegar un programa de repoblament de les illes Fnix entre el 1938 i 1940. La Segona Guerra Mundial va posar de manifest les dificultats del programa amb l'allament, comunicacions escasses, falta d'aigua potable i caos d'administraci. La majoria de colons van ser repatriats de nou a les Gilbert i Salom.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39017" title="Producte de guany-ample de banda" nonfiltered="196" processed="196" dbindex="15210">
Parlant d'amplificadors operacionals el terme producte de guany-ample de banda (gain-bandwidth product, GBWP en angls) s el resultat de multiplicar el guany d'un Amplificador en lla obert i l'ample de banda.

 Importncia en el disseny .

Aquesta quantitat acostuma a emprar-se per a amplificadors operacionals i permet als dissenyadors de circuits determinar el guany mxim que se pot obtenir d'un element per a un determinat ample de banda i a l'inrevs.

En afegir circuits LC a l'entrada i sortida d'un amplificador el guany augmenta i l'ample de banda disminueix, per el producte es mant constant.

Teoria.

El producte de guany-ample de banda es pot entendre des d'un punt de vista de conservaci de l'energia. La diferncia entre la potncia del senyal de sortida i el d'entrada no pot superar mai la potncia d'alimentaci de l'amplificador. Matemticament



on Pout s la potncia total del senyal de sortida de l'amplificador, Pin s la potncia total del senyal d'entrada i PDC s la potncia total d'alimentaci subministrada a l'amplificador.

A la prctica, la igualtat a l'expressi anterior mai s'assoleix ja que hi ha prdues per dissipaci trmica. D'aquesta manera, aquesta expressi representa una cota superior terica sobre quanta amplificaci (p.ex., guany) es pot obtenir de l'aparell.  Podem expressar la potncia total dels senyals d'entrada i sortida com la integral de la seua respectiva densitats de espectrals de potncia. Si s(t) s el senyal d'entrada en funci del temps, i S( ) s la seua densitat espectral de potncia i G( ) s la funci de guany de potncia de l'amplificador, podem reescriure l'equaci anterior com:



agrupant,



Si el guany de l'amplificador s molt ms gran que la unitat a l'ample de banda de treball, aquesta expressi es pot aproximar com:



A ms, si tant el guany com l'espectre del senyal sn constants a la banda d'inters d'amplada BW, l'equaci esdev:



La potncia de l'alimentaci disponible a l'amplificador pot ser usada per un gran guany en un ample de banda limitat o un guany limitat en gran ample de banda. Tamb observem que per a una potncia d'alimentaci fixa, els majors guanys al senyal s'aconsegueixen amb un senyal d'entrada feble. Per a aconseguir guanys ms alts a senyals ja amplificats, ser necessria ms potncia d'alimentaci.

 Exemples .

Si el GBWP d'un amplificador operacional s d'1 Mhz, significar que el guany del dispositiu disminueix fins a la unitat operant amb una amplada d'1 MHz. De la mateixa manera, si el dispositiu est configurat per a un guany unitari, funcionar amb un ample de banda de fins a 1 MHz sense distorsionar excessivament el senyal. El mateix aparell treballar noms fins a 100 KHz quan estigui configurat per a un guany de 10, d'acord amb la frmula.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39019" title="Castell d'Escornalbou" nonfiltered="197" processed="197" dbindex="15211">





El castell d'Escornalbou s una mansi senyorial que ajunta monestir amb castell, situat a l'antic terme d'Escornalbou (derivat del llat Cornu Bovis,  el corn del bou ), avui Riudecanyes al Baix Camp.

El castell en la part ms antiga s del segle XII, i el relleu que remata l'arc gtic d'accs al recinte s encara segurament anterior. El castell fou construt sobre les restes d'una fortalesa romana del segle III, que desprs van ocupar els sarrains al segle VIII, donant-li el nom de Saloquia ("Guaita") i va dependre del val de Siurana. Fou conquerida per Alfons I el dia de Sant Miquel de 1162, sota el comandament d'Arbert de Castellvell, senyor de Siurana.

Desprs de l'expulsi dels sarrans, la regi va passar a dependre del terme de Siurana, regit per carta de 1153 i fou donada en franc alou a Arbert de Castellvell, amb la condici de repoblar el lloc i aixecar al cim un convent de canonges agustins sota obedincia de l'esglsia de Tarragona. D'aquesta donaci va sorgir la baronia d'Escornalbou (la senyera de la qual fou quartejada de vermell i blanc, s a dir el primer quadre de dalt vermell i el segon blanc, i els de sota a l'inrevs). Joan de Santboi va impulsar la repoblaci i es va fundar el nucli de Segura el 1178 que va ser donat a Joan Guillem de Malagranada, que no va arrelar per encara existia el Segle XVII; i ms tard (1195) el nucli de Pradell, avui Pradell de la Teixeta. Es va crear un convent amb esglsia fortificat aprofitant restes romanes. El 1198 l'arquebisbe Ramon de Castellterol va confirmar la donaci i va establir que el prior del convent seria canonge amb veu i vot al captol de Tarragona. El 1197 Arbert de Castellvell va cedir a Escornalbou la vila de Colldejou, que retenia sense dret. El 1219 els canonges van nomenar prior perpetu a l'arquebisbe Esprec de la Barca i successors, crrec que a partir de llavors queda vinculat a la mitra a l'igual que la baronia. L'esglsia fou consagrada el 1240 i en aquesta poca la baronia comprenia Colldejou, Vilanova d'Escornalbou, Riudecanyes, Duesaiges, Pradell de la Teixeta, La Torre de Fontaubella, l'Argentera, Rif de Peu, la Torre de Rafell i l'Arbocet, sota l'autoritat d'un batlle general de la baronia amb un tinent de batlle per cada un dels llocs;, i tenia 101,32 kilmetres quadrats. El 1391 es va maltractar als jueus i es va haver de comprar el perd reial el 1393, per ja llavors sembla que el convent estava en decadncia i quasi be abandonat, i tamb la poblaci de la baronia va anar minvant. 

En la guerra contra Joan II va ser fidel al rei. El 1461 la muralla s'havia enderrocat i va haver de ser reconstruda. El 1574 ja sols quedava un canonge i l'arquebisbe Gaspar Cervantes de Gaeta l'ofer als franciscans i les rendes de la baronia a la universitat de Tarragona. Els franciscans recollectes el van ocupar el 1580. El 1646 fou ocupada pels castellans i francesos que van ampliar les velles fortificacions el 1651. El 1654 es va ordenar l'enderroc de les fortificacions. El 1648 el Papa va autoritzar als franciscans observants a fundar un collegi de missioners (per les colnies americanes), que van triar com a seu Escornalbou. Els recollectes van accedir a cedir-lo als observants el 1686. A la guerra de la independncia van prendre el partir de l'arxiduc. Desprs d'aix van difondre la religiositat popular sempre en catal, destacant en aquesta tasca Francesc Baucells, Josep Corts (amb l'obra Amoroses veus) i Isidre Febrer (amb el llibret Mina riqussima dels Tresors de la Divina Gracia).
 
A la guerra del francs participaren a la lluita contra les tropes napoleniques i aix li va costar un saqueig el gener del 1811. Amb el retorn de Ferran V es van convertir en apstols del absolutisme. Cap el 1818 es van fer les obres anomenades del Passeig dels Frares, finanades pels Bux de Reus. El 1822 el govern constitucional va clausurar el convent per els frares van poder retornar al 1823 al retornar l'absolutisme. El 25 de juliol de 1835, desprs de la cremada de convents a Reus, els franciscans van abandonar Escornalbou on ja no varen retornar al produir-se la desamortitzaci de Mendizbal (1835). Fou desprs ocupat per forces lliberals i carlines. Fou adquirit al govern pel vicecnsol d'Anglaterra a Tarragona John Bridgman i l'esglsia es va habilitar com a corral i el castell com a casa del pastor. Fou molt malmesa pels conflictes civils i casi destrut amb les guerres carlines. Fou comprada vers el 1910 per Eduard Toda que en va iniciar la seva reconstrucci que va durar fins el 1924. El 1926 el va cedir al Bisbat de Tarragona amb reserva d'usdefruit. El bisbe el va vendre el 1941 a la famlia reusenca LLopis, encapalada per Joan Maria Llopis, industrial avellaner. El 1979 els Llopis els van vendre al Banc Urquijo del qual va passar a la Generalitat i la diputaci provincial que en sn les actuals propietries al 50%.

A l'entrada del conjunt, un relleu emmarca una T que simbolitza l'arquebisbat de Tarragona i la Santa Tecla patrona de la ciutat que en fou la primera possedora, no essent pas la T per Toda com generalment es creu.

 Enllaos externs .
Monestirs de Catalunya. Sant Miquel d'Escornalbou;
Sant Miquel d'Escornalbou (El somriure de Mona Lisa);
Castillos medievales de Espaa: castillo monasterio de Escornalbou (fotografies) ;
Castells medievals de Catalunya: castell de Sant Miquel d'Escornalbou (fotografies);


 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39020" title="Celibat" nonfiltered="198" processed="198" dbindex="15212">
El celibat s l'estat d una persona que no s casada a l'edat en qu hom ho sol sser. Tamb s'utilitza per referir-se a l'abstinncia sexual, independentment de l'estat civil.
En el budisme i en el cristianisme el celibat ha arrelat fermament com a mode de vida institucionalitzat. 

En el budisme va lligat a l'ideal de deslliurar-se de les passions per assolir el nirvana. Celibat i virginitat arrelaren en el cristianisme per obra, sobretot, de Pau. El primer tractament cannic es dna al concili provincial d'Elvira, el 306. Als dos segles segents tres papes establiren successivament les primeres lleis, les quals portaren a la prohibici d ordenar homes casats. 

El Codi de Dret Cannic del 1983 mant aquesta prohibici, per admet la possibilitat d ordenar diaques homes casats en el cas del diaconat permanent. Les esglsies orientals han mantingut una disciplina diferent: en el concili in Trullo, hom establ que sacerdots i diaques poden casar-se abans d sser ordenats, no ja desprs; els bisbes, per altra part, han d sser clibes. 

Les esglsies reformades no s oposen al matrimoni dels eclesistics. El celibat s estn tamb als ordes religiosos que independentment de l'ordenaci formulen un vot particular.

Enllaos externs.
 El celibat en el Ioga;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39021" title="Carles Salvador i Gimeno" nonfiltered="199" processed="199" dbindex="15213">
Carles Salvador i Gimeno  (Valncia, 1897 - 1955), fou un poeta i gramtic valenci. Exerc de mestre a Benassal (Alt Maestrat). El 1919 public el fullet El valenci a les escoles i el 1921 llan un manifest, Pro Associaci Protectora de l'Ensenyana Valenciana, sense gaire xit. 

Fou un dels principals promotors de la normalitzaci ortogrfica al Pas Valenci. Fou nomenat director de nmero del Centre de Cultura Valenciana, on ingress amb el discurs Qestions de llenguatge (1935). Public, aleshores, diversos opuscles gramaticals que foren decisius per a la divulgaci de la doctrina gramatical de Pompeu Fabra al Pas Valenci. Tamb particip en la redacci de les Normes de Castell. Fou collaborador habitual del setmanari valencianista Avant.

En la seva producci potica destaquen Plstic (1923), Rosa dels vents (1930) i sobretot El bes als llavis (1934). Fou tamb important la seva prosa, tant la narrativa -La Dragomana dels dus (1920), Barbaflorida professor (1930), El maniqu d argila (1931)- com els assaigs: Elogi de la prosa (1928), Elogi del xiprer (1929), Elogi del camp (1930) i Elogi de la vagncia (1937).

Desprs de la guerra civil, la seva poesia esdevingu ms tradicional i austera; public Nadal flor cordial (1943), El fang i l'esperit (1951). 

El 1951 fund dins Lo Rat Penat els cursos de Llengua i Literatura Valenciana i public una Gramtica valenciana (1951).Salvador s'autoanomenava poltic de l'idioma i ha estat considerat un precursor del discurs sociolingstic.

Fonts
Caplletra 16 Revista internacional de Filologia, Primavera, 1994. Volum monogrfic sobre Carles Salvador. Publicacions de 'Abadia de Montserrat. Institut de Filologia Valenciana, 1997.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39023" title="Centre Escolar Catalanista" nonfiltered="200" processed="200" dbindex="15214">
El Centre Escolar Catalanista fou una entitat catalanista fundada a Barcelona el 21 d'octubre de 1886 per un grup d'universitaris per tal d'organitzar trobades i cursos. En fou elegit primer president Mart Roger i Crosa, per qui li va donar un veritable impuls fou Francesc Camb. 

D'antuvi es considerava una filial del Centre Catal, per quan aquest es va escindir el 1887, la majoria dels membres, influts per la revista La Renaixena, ingressaren en la Lliga de Catalunya, grcies als esforos de Narcs Verdaguer i Calls. Ideolgicament eren conservadors des del punt de vista social, per polticament adoptaren el regionalisme que poc a poc evolucion fins un nacionalisme obert i partidari de participar en l'arena poltica.  El 1891 sollicit a la diputaci provincial de Barcelona l'establiment d'una ctedra de dret catal a la Universitat de Barcelona.

Entre els fundadors, presidents i membres hi podem trobar destacades figures del moviment catalanista com Narcs Verdaguer i Calls (1887-1888), Josep Puig i Cadafalch (president el 1889-1890), Enric Prat de la Riba (1890-1891),  Llus Duran i Ventosa, Pere Muntanyola, Josep Rogent i Francesc Camb (1895-1896). El centre s adher a la Uni Catalanista el 1892, i particip en l'elaboraci de les Bases de Manresa. El 1901 es va integrar en la Lliga Regionalista i deix d'existir com a entitat independent.

 Referncies .
 Jordi Llorens i Vila Lliga de Catalunya i el Centre Escolar Catalanista Rafael Dalmau Editor, 1996;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39025" title="frica Oriental Alemanya" nonfiltered="201" processed="201" dbindex="15215">


L'frica Oriental Alemanya fou una colnia alemanya a l'est d'frica que incloa els territoris que avui corresponen a 
Burundi, Rwanda i Tanganyika (la part continental de Tanznia ). Ocupava una rea de 994.996 km.

Fou creada el 1885 per la Deutsche Ostafrikanische Gesellschaft (Companyia Alemanya de l'frica Oriental) i ampliada el 1888 amb l'administraci dels territoris contnientals de Zanzbar; l'administraci va passar al l'estat alemany el 1 de gener de 1891 i es va constituir formalment la colnia de l'frica Oriental Alemanya (Deutsch Ostafrika). Durant la I Guerra Mundial, a partir del 1916 fou ocupada pels aliats (Blgica va ocupar Ruanda i Urundi i zones properes, Portugal el triangle de Kionga, i la resta fou ocupat pels britnics el 1916 (excepte Mafia, ja ocupada el desembre de 1914) i va topar amb una forta resistncia alemanya; els alemanys no es van rendir a Rhodsia fins uns dies desprs d'acabada la guerra. El 30 de maig de 1919 un tractat entre Gran Bretanya i Blgica deixava a aquesta l'administraci interina de Ruanda-Urundi. Kionga fou reconeguda a Portugal pel tractat de 10 de gener de 1920. El 20 de juliol de 1922 la soicietat de Nacions va confiar el mandat del territori, amb el nom de Tanganyika, a la Gran Bretanya, i de Ruanda-Urundi a Blgica. 

 Exploraci .

El llac Tanganyika fou descobert per Burton i Speke el 13 de febrer de 1858 en la part septentrional. El 1867 hi va arribar Livingstone pel sud, i va explorar la part occidental. A la seva rodalia, a Ujiji, es van trobar Livingstone i Stanley el 10 de novembre de 1871. Cameron, enviat a buscar a Livingstone, tamb va explorar la part sud del llac ni va seguir el riu Lukunga.

 Fundaci .

La histria de la colnia comen quan Karl Peters, un aventurer que fund la "Companyia per a la Colonitzaci Alemanya", va signar uns tractats amb caps nadius del continent davant de Zanzbar. El 3 de mar de 1885, el Govern alemany va anunciar que havia concedit un perms imperial (en secret, el 17 de febrer) a la companyia de Peters i pretenia establir un protectorat a frica Oriental. Peters va reclutar a diversos especialistes que van recrrer el pas cap al sud fins al riu Rufiji i al nord fins a Witu, prop de Lamu a la costa. 

Quan el sold de Zanzbar va protestar (perqu es considerava governant de la terra continental), el Canceller d'Alemanya, Otto von Bismarck, va enviar cinc vaixells de guerra (entre els quals es trobaven el Stosch, el Gneisenau i el Prinz Adalbert), que van arribar el 7 d'agost i van disparar contra el palau del Sold. El resultat fou que els britnics i els alemanys van acordar dividir el territori continental en esferes d'influncia, i sense el suport britnic el Sold va haver de transigir.

Els alemanys van establir el seu poder sobre Bagamoyo, Dar es Salaam i Kilwa. La revolta d'Abushiri, que va comenar el 1888, va ser sufocada (amb ajuda britnica) l'any segent. El 1889 es van estendre cap a Buganda. El 1890, Londres i Berln van fer un pacte pel qual Heligoland tornava a Alemanya i definiria els lmits de l'frica Oriental Alemanya (les fronteres exactes van quedar mal definides fins a 1910). El 1891 el sult de Zanzbar va rebre una compensaci pels territoris ocupats per Alemanya i va renunicar als seus drets. Entre 1891 i 1894, els Hehe   dirigits pel cap Mkwawa   es van resistir a l'expansi alemanya, per finalment van ser derrotats perqu altres tribus es van posar del costat dels nouvinguts. Desprs d'un perode de guerrilles, Mkwawa va ser acorralat i es va sucidar en 1898. 

En la colnia, els alemanys van ser sempre pocs i van confiar en els caps nadius per a mantenir l'ordre, recollir els impostos i organitzar granges de cultius com el cot, el caf i el ssam.

La rebeli Maji Maji es va produir el 1905 i fou sufocada pel comte Adolf von Gtzen. Aviat van arribar els escndols, amb histries de corrupci i brutalitat i, el 1907, von Blow va nomenar Bernard Dernburg per reformar l'administraci colonial, que es va convertir en un model d'eficincia i va obtenir una extraordinria lleialtat dels nadius durant la Primera Guerra Mundial.

 Primera Guerra Mundial .



La histria de l'frica Oriental Alemanya durant la Primera Guerra Mundial s bsicament la histria del comandant militar d'aquesta, el General Paul von Lettow-Vorbeck. Un jove i vibrant oficial, que es va passar la guerra enfront de les forces del Imperi britnic. Amb un grup de 3.000 europeus i 11.000 nadius, dits Askaris, enfront d'un Exrcit Britnic amb uns 300.000 efectius, comandat per Jan Christian Smuts, que havia participat en la Guerra dels Boers. Una de les seves victries ms importants va ser la de la Batalla de Tanga, on va derrotar unes forces britniques vuit vegades superiors. Finalment, va haver de rendir-se en Moambic, setmanes desprs de conclosa la guerra.
 
El Tractat de Versalles acab amb la colnia, concedint l'rea occidental a Blgica com a Ruanda-Urundi, el petit Triangle de Kionga al sud del riu Rovuma a Portugal per a passar a ser part de Moambic, i la resta al Regne Unit, qui la va anomenar Tanganica.

 Divisi administrativa .

El 1902 estava dividit en sis districtes: Tanga, Panganop, Bagamoyo, Dar es Salaam, Kilwa i Mikindani; i deu estacions: Victoria Nyanza, Kilimanjaro, Tabora, Nilimatinde, Mpuapua, Kilossa, Tanganyika, Lanzenburg, Ullanga i Lindi.

Governadors (excepte el primer, Comissionats imperials o Reichskommissar).

Karl Peters (administrador) 1885-1888;
Hermann von Wissmann 1888-1891;
Julius Freiherr von Soden 1891-1893;
Rdiger (inter) 1891;
Friedrich Radbod Freiher von Schele 1893-1895;
Herrmann von Wissmann 1895-1896;
Eduard von Liebert 1896-1901;
Gustav Adolf Graf von Gtzen 1901-1906;
Georg Albrecht Freiherr von Rechenberg 1906-1912;
Albert Heinrich Schnee 1912-1918 (des de 1916 el territori ocupat en la major part pels britnics, belgues i portuguesos)     ;
             
Vegeu tamb.
Histria de Tanznia;
Tanganyika;

Enllaos externs.
The coins and bank notes of German East Africa (en angls);





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39026" title="Wiesbaden" nonfiltered="202" processed="202" dbindex="15216">



Wiesbaden s una ciutat del centre d'Alemanya. s la capital de l'estat federat de Hessen.

Wiesbaden est situat a la riba dreta del Rin, a prop de la ciutat de Magncia (capital de l'estat de Rennia-Palatinat) i a uns 30 km de la ciutat de Frankfurt (la ms gran de l'estat de Hessen).

Wiesbaden tenia 270.000 habitants el 2002.



23 cmeres de Wiesbaden en temps real;


----


----

























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39030" title="Alfred Wegener" nonfiltered="203" processed="203" dbindex="15217">

Alfred Wegener (Berln, 1 de novembre de 1880 - Groenlndia, 15 de novembre de  1930) fou un meteorleg alemany que el 1912 va proposar la teoria de la deriva continental, en la qu defenia que els continents de ambds costats de l'Oce Atlntic s'estaven separant. El 1915, Wegener, va publicar la teoria de qu aproximadament uns 200 milions d'anys havia existit un supercontinent gegant, Pangea, que es va disgregar.

Molts gelegs van ridiculitzar Wegener per les seves idees, assenyalant que no podia explicar com es movien els continents. Noms desprs que es descobrs l'expansi del fons mar a mitjans del segle XX se li va reconeixer a Wegener el mrit d'haver estat el creador de la teoria de la tectnica de plaques.

Vegeu tamb.

Gondwana;
Laursia;
Pantalasa;
Deriva continental;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39035" title="Abarn" nonfiltered="204" processed="204" dbindex="15218">

Abarn s una vila i municipi de la regi de Mrcia, situada a la comarca de l'Alt Segura, encara que amb forts lligams histrics amb la comarca de la Val de Ricote. T una poblaci d'uns 13.264 habitants, amb la qual cosa s la segona vila ms poblada de l'Alt Segura i la segona amb relaci a la Val de Ricote (de vegades aquest municipi s considerat part de la Val de Ricote, com Blanca).

El municipi d'Abarn, d'uns 130 km2 t lmits comuns amb la comarca catalanoparlant del Carxe, situada al terme municipal de Jumella.

s coneguda per ser un dels punts d'exportaci de fruita ms importants de tot Mrcia, ja que exporta a places d'abastiment de les principals ciutats europees.

 Demografia .



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39037" title="Wallis i Futuna" nonfiltered="206" processed="205" dbindex="15220">
;



Wallis i Futuna (en francs Wallis-et-Futuna) s una collectivitat d'ultramar francesa situada a l'oce Pacfic entre les illes de Fiji i Samoa i al nord de les Tonga.

 Illes .
 Wallis (o Uva). s un regne, de 96 km, dividit en tres districtes, i amb la capital a Mata-Utu.
 Illots: Nukuloa, Nukutapu, Luaniva, Fugalei, Nukuhifala, Faioa, Nukuatea.
 Illes d'Hoorn (o Horn, histricament tamb anomenades de l'Enfant Perdu, o de l'Infant Perdut). Sn a 250 km de Wallis.
 Futuna (o Hoorn). Illa de 64 km, dividida en dos regnes: Sigave i Alo.
 Alofi. Illa deshabitada, de 51 km, a 2 km de Futuna i pertanyent al regne d'Alo.

Histria.
Les restes arqueolgiques de Wallis daten del 1400 aC i les de Futuna sn del 800 aC. Al segle XV Wallis va ser colonitzada des de Tonga, i Futuna des de Samoa. Alofi va quedar despoblada al segle XIX desprs d'atacs canbals duts a terme des de Futuna.

La primera presncia europea va ser el 1616, quan els neerlandesos Jacob Le Maire i Willem Schouten van descobrir Futuna i Alofi, que van anomenar "illes d'Hoorn", nom del seu vaixell i de la vila que havia organitzar el viatge, el mateix nom que havien donat al cap d'Hoorn, avui conegut amb el nom espanyolitzat de cap d'Hornos. El 1767, l'angls Samuel Wallis, desprs de descobrir Tahit, va arribar a l'illa d'Uva, anomenada Wallis pels seus oficials. L'any segent el francs Louis Antoine de Bougainville va anomenar les illes d'Hoorn com a "illes de l'Infant Perdut".

El 1837 hi van arribar els missioners francesos, que van convertir tota la poblaci al catolicisme. Pocs anys desprs els nadius es van rebellar i van matar el cap de la missi. El 1887 els tres reis van firmar un tractat pel qual s'establia el protectorat francs, sota el govern de la colnia de Nova Calednia. El 1917 el protectorat es va convertir en colnia, encara que mantenia la dependncia administrativa de Nova Calednia. 

Durant la Segona Guerra Mundial l'illa de Wallis va ser utilitzada com a base aria estratgica pels nord-americans. S'hi van installar 6.000 soldats, que van crear noves infraestructures i van aportar una forta influncia cultural.

El 1961 la colnia va passar a ser territori d'ultramar, i des del 2003 l'estatus s de collectivitat d'ultramar.

Poltica.
Tot i que Wallis i Futuna pertany a la Repblica Francesa, s'hi mantenen les tres monarquies tradicionals que divideixen el territori: Uva (a Wallis), Sigave (part occidental de Futuna) i Alo (part oriental de Futuna ms Alofi). Hi existeix una Assemblea Territorial escollida per sufragi universal i un Consell Territorial format pels tres reis i per tres membres nomenats per l'Alt Comissionat.

Els habitants participen en l'elecci del president francs, que alhora nomena l'Alt Comissionat, i voten un senador per al Senat francs i un diputat per a l'Assemblea francesa. 

Els tres reis administren la justcia d'acord amb els costums tradicionals, excepte en casos criminals, en qu s'aplica la justcia francesa. 

Geografia.
Les illes sn d'origen volcnic, amb un relleu accidentat i una costa escarpada protegida per un cintur d'esculls. Wallis t un relleu molt ondulat, amb una alada mxima de 151 m, i Futuna t el punt ms alt, amb 765 m.

El clima s tropical, amb dues estacions. L'estaci seca s d'abril a octubre, amb una temperatura mitjana de 25C. L'estaci de pluges s de novembre a mar, amb una temperatura mitjana de 30 C, i amb tempestes i pluges torrencials freqents, sobretot als vessants exposats als alisis, que provoquen el desbordament de rieres. La precipitaci mitjana anual s de 2.500 a 3.000 mm.

Noms el 5% de la terra s cultivable. La desforestaci dels boscos originals, provocada per l's de la fusta com a combustible, s un problema per l'erosi del terra muntanys de Futuna. A Alofi es fa difcil trobar aigua potable.

Economia.
L'economia de les illes s prcticament de subsistncia. Les principals indstries se centren en la copra, l'artesania, la pesca i la fusta. S'exporten fruits de l'arbre del pa, nyam, arrels de taro, bananes i porcs. S'importen productes manufacturats de Frana, Austrlia i Nova Zelanda. Els principals ingressos provenen dels subsidis del govern francs, de les llicncies de pesca atorgades al Jap i a Corea del Sud, i dels emigrants a Nova Calednia.

Tenen com a moneda de curs legal el franc CFP, o franc de las colnies franceses del Pacfic.

Poblaci.
La poblaci total de les illes s de 14.944 (cens del 2003), un 67,4% a l'illa de Wallis i un 32,6% a Futuna. La majoria dels habitants sn d'origen polinesi, amb noms un 2,7% de colons francesos. A ms, hi ha 16.000 emigrants a Nova Calednia.

Les llenges maternes sn polinsies i es distingeix una forta influncia del tongals a Wallis i del samo a Futuna. El francs, llengua oficial, es parla mpliament.

Infraestructures.
Hi ha dos ports, Mata-Utu a Wallis i Leava a Futuna, un aeroport i una pista sense pavimentar. Les carreteres a Wallis sn asfaltades. El territori disposa d'un codi de domini d'alt nivell a Internet: ".wf".








































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39048" title="L'Arbocet" nonfiltered="207" processed="206" dbindex="15221">
L'Arbocet es un nucli poblat que pertany al municipi de Vilanova d'Escornalbou, nucli que fou municipi fins el 1846 quant va ser incorporat a Vilanova. Antigament fou denominat l'Arbo i el seu nom sembla que alludeix al arbust Arbutus unedo, bastant corrent. El nom de l'Arbocet no es un diminutiu sin que es creu que ve del llat Arbusetum, que es indicatiu de collectiu (Lloc amb Arbusts). Te uns 30 habitants.

La seva esglsia parroquial es dedicada a Sant Joan i es del segle XVII. El poble hi ha dos torres, una rodona i una quadrada, suposats allotjaments de cristians i moros. La segona es va fer servir pel com del poble.

L'Arbocet tenia com agregat la quadra de Masmunter o Mas de l'Olivera, que es va incorporar a Vilanova al mateix temps.

El poble se situa a la dreta del barranc de la Palomera (que a Vilanova es diu de Sant Mag). Nomes te dos carrers, el de Baix i el de Dalt, parallels, i que van a parar ambds a la plaa de l'esglsia.

Va formar part de la Baronia d'Escornalbou creada a finals del segle XII i que depenia del Arquebisbat de Tarragona. El 1586, si no abans, va entrar a formar part de la Comuna del Camp. El 1808 va formar milcies que es van unir a les de Mont-roig del Camp i Vilanova d'Escornalbou contra els francesos. El 1844 encara tenia 92 habitants i la poblaci estava estancada (no havia variat des 1833) amb tendncia a retrocedir. Agregat a Vilanova el 1846, va anar disminuint la poblaci tot i la seva riquesa en aiges i en cultius, per als darrers anys s'ha recuperat lleugerament. Un restaurant fundat el 1979 per una famlia d'una casa tradicional del llogaret, ha atret fora visitants.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39053" title="Cetona" nonfiltered="208" processed="207" dbindex="15223">

Una cetona s un compost que cont el grup funcional carbonil enllaat a dos altres toms de carboni (aquest grup pot sser anomenat tamb cetona). Una cetona est representada doncs per la frmula general:  R1(CO)R2.

La cetona ms simple s l'acetona o propanona.

Segons la normativa IUPAC s'anomenen amb el sufix -ona. Tamb existeixen cetones amb noms tradicionals com l'acetona o la benzofenona. En alguns mbits, per exemple l'industrial, s'utilitzen altres nomenclatures com la basada en nombrar els grups R1 i R2 com a radicals (amb sufix -il) seguits de -cetona. 

Atesa la gran poralitat del grup carbonil les cetones son compostos polars i interaccionen amb l'aigua mitjanant ponts d'hidrogen (per no els pot fer amb s mateixa). Aix provoca que les cetones siguin ms voltils que els alcohols i cids. En general el grup cetona dna solubilitat en aigua al compost i les cetones petites, com l'acetona, sn solubles en aigua.

Les cetones normalment se sintetitzen a partir de l'oxidaci d'alcohols secundaris amb un agent oxidant com el dicromat de potassi o altres reactius fets a partir d'xids de crom (VI), com el reactiu de Jones o de Collins.

Moltes cetones sn emprades com a solvents i com a primeres matries en perfumeria. En la natura n  apareixen algunes com a productes metbolics anormals; moltes cetones superiors formen part de productes odorants naturals, per exemple, dels olis eteris i dels greixos rancis. 

Vegeu tamb.
Alquenona









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39056" title="Repblica Socialista Sovitica de Moldvia" nonfiltered="209" processed="208" dbindex="15224">


La Repblica Socialista Sovitica de Moldvia o RSS de Moldvia (cirllic moldau/romans:                                           , romans: Republica Sovietic  Socialist  Moldoveneasc , rus:                                                     ) va ser una repblica constituent de la Uni Sovitica del 1940 al 1941 i del 1945 al 1990.

La repblica estava composada per parts de Transnstria -que havien estat part de la RSS d'Ucrana- i parts de Romania que van ser traspassades a la Uni Sovitica desprs del pacte Molotov-Ribbentrop.

El nom va ser canviat a Repblica de Moldvia el 1991, any en qu es va declarar la independncia del pas.

Demografia.
La Repblica Socialista Sovitica de Moldvia, va ser la repblica de la URSS ms densament poblada. 
La seva poblaci l'any 1989 estava composta per les segents tnies:

Romanesos (o Moldaus) 64,5% ;
Ucranesos 13,8% ;
Russos 13,0% ;
Jueus 1,5% ;
Blgars 2,0% ;
Altres (inclosa l'tnia trquida Gagauz) 5,2% ;

Economia. 

L'economia de la RSS de Moldvia es basava principalment en la producci agrcola, especialment la producci de fruita. L'nica regi de Moldvia amb presncia destacable d'indstria era Transnstria, on al 1990 suposava el 40% del PIB moldava i el 90% de la producci d'electricitat

Enllaos externs.
 


 



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39071" title="Cartoixa d'Escaladei" nonfiltered="210" processed="209" dbindex="15225">

La Cartoixa de Santa Maria d'Escaladei fou fundada al segle XII per Alfons el Cast i fou la primera cartoixa de la pennsula Ibrica. Els seus dominis van configurar el territori histric del Priorat, ms reduts que l'actual comarca del mateix nom. La seva ubicaci al peu del Montsant li dna un marc paisatgstic incomparable.

 Llegenda .
Diu la llegenda que el rei Alfons I el Cast va decidir fer donaci d unes terres a l'Orde de la Cartoixa perqu hi construssin un monestir. La casa mare envi uns monjos a cercar el lloc ms adient a les seves necessitats.

Durant la recerca, trobaren un pastor que els explic que en somnis veia uns ngels que pujaven al cel per unes escales repenjades a la soca del pi que hi havia al lloc on ell pasturava els seus ramats. Els monjos ho interpretaren com un senyal de Du i all mateix construren un petit claustre que seria l'origen de la Cartoixa de Santa Maria d'Escaladei, que vol dir "escala cap a Du".

 Histria .
La histria d'Escaladei s'inicia quan el rei Alfons I el Cast decid, l'any 1194, crear un monestir d aquest orde. Els monjos provenals enviats pel prior general de l'orde s'establiren, en primer lloc, a Poboleda, l any 1194, d on passaren al seu emplaament definitiu, l any 1203.

Durant el segle XIII i la primera meitat del XIV, es constru l esglsia, el claustre amb dotze celles, el refectori i un segon claustre amb dotze celles ms.
La cartoixa d'Escaladei est situada al llogaret del mateix nom (Escaladei), al terme municipal de la Morera de Montsant. El 1990 els seus propietaris, la famlia de viticultors Peyra, la van donar a la Generalitat, la qual ha endegat un pla de rehabilitaci i consolidaci de les restes. Es pot visitar des del 1993. El cenobi, declarat B Cultural d'Inters Nacional, data del segle XII i fou el primer de l'orde de Sant Bru a la pennsula Ibrica.  

La cartoixa va destacar per la seva riquesa. L extens patrimoni, que englobava moltes possessions territorials, amb el domini directe sobre els pobles de la comarca i les propietats rstiques, caps de bestiar  sobretot cavalls , censos de tota mena i altres bns, van fer que fos considerada la cartoixa ms rica de l'anomenada provncia cartoixana de Catalunya (formada pels territoris d'Arag, Catalunya, Valncia i les Balears).

Escaladei va participar activament en la fundaci de les cartoixes de Sant Pol de Mar (1269) i Valldecrist (1385) a Catalunya, de Nostra Senyora de les Fonts (1507) a l'Arag, i de les cartoixes d'El Paular (1390) i Miraflores (1442) a Castella. Una cartoixa anomenada tamb Escaladei, prop d'vora a Portugal, que fou la primera cartoixa portuguesa (1585), tamb t origen en cartoixans procedents de la del Priorat.

Escaladei inici una poca de decadncia desprs de la pesta negra que els monjos compensaren amb l adquisici de noves terres al segle XV. Al voltant del segle XVIII la cartoixa recuper un cert prestigi i influncia. D'aquesta ltima poca data la capella del Sagrari, la reforma de l esglsia, que es recobr de marbre, la construcci de la muralla, la bassa de les Tortugues i la capella de Sant Josep. En aquest moment, Escaladei mantenia un important comer de vi i aiguardent i dos molins paperers.

Escaladei fou un punt de referncia per als monestirs en el procs que durant l'ltim quart del segle XVIII va conduir a la creaci de la Congregaci Nacional de les Cartoixes Espanyoles, independent de la Grande Chartreuse, casa central de l'orde a Grenoble (Frana).

La cartoixa pat la primera exclaustraci el 1820, per els foren tornades les propietats el 1823. Pel Decret de Desamortitzaci de Mendizbal, de 1835, els monjos es veieren obligats a abandonar el monestir. 

La cartoixa fou l'origen del cultiu del vi a la regi i de l'actual importncia de la Denominaci d'Origen Priorat. A la cartoixa encara hi ha un celler.

 Enllaos externs .

SCALA-DEI: Una histria rera les runes;
Vila de Scala Dei;
Monestirs de Catalunya. Escaladei;


Documentals.
Documental "El Gran Silencio (Die groe stille)", de Philip Grning;
Documental sobre els cartoixans: "Scala Dei, La Inspiracin", d'Armando Linares. Entrevista fictcia concedida per un monjo cartoix a un medi audiovisual, amb la condici que no en mostressin el rostre (descrrega previ pagament);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39073" title="Adoraci" nonfiltered="211" processed="210" dbindex="15227">
L'Adoraci, en general es refereix als actes de pregria, honoraci, o devoci, tpicament dirigits a entitats sobrenaturals, com els deus o deesses. s l'acte que inspira habitualment la vida dels creients religiosos i que sol sser expressat per pregries, himnes, etc, juntament amb actituds corporals com la reverncia profunda, l'acatament i la prostraci.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39074" title="Charlotte Amalie" nonfiltered="212" processed="211" dbindex="15228">
Charlotte Amalie s la capital del territori de les Illes Verges Nord-americanes que pertany als Estats Units. El 2004 la poblaci estimada era d'uns 19.000 habitants.

Charlotte Amalie est situada a la banda sud de l'illa de Saint Thomas. Disposa d'un port natural que fou un parads per als pirates i que avui s una important escala per als vaixells que fan creuers pel Carib. 

La ciutat s'anomen Charlotte Amalie en honor de la reina Carlota Amlia (1650-1714), consort del rei Cristi V de Dinamarca.

L'illa de Saint Thomas fou una possessi danesa del 1672 fins al 1917.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39076" title="Joan Baptista" nonfiltered="213" processed="212" dbindex="15229">

Yohanan Hamatbil bar-Zekary h (Judea, v. 4 aC? - v. 30) conegut per Joan Baptista en el cristianisme, o Yahya ibn Zakariya en l'islam fou, segons el Nou Testament i la tradici cristiana, el profeta precursor de la vinguda de Jesucrist, i per a l'Alcor tamb seria un gran profeta, el cap del qual s soterrat a la mesquita dels Omeies, a Damasc.

El naixement de Sant Joan Baptista se celebra el 24 de juny, dia del solstici d'estiu. La seva decapitaci es commemora el 29 d'agost.

Vida.
El Nou Testament, principalment l'Evangeli segons Lluc, explica que, sent Herodes rei de Judea, hi vivia un sacerdot de nom Zacaries que estava casat amb Elisabet, i que tots dos eren justos i temerosos de Du. No tenien fills perqu l'esposa era eixorca. A Zacaries se li aparegu l'Arcngel Gabriel i, a travs d'ell, sab que el ventre d'Elisabet esdevendria frtil i albergaria el Precursor del Messies i, en nixer aquell infant, li digueren Joan, nom que li don l'arcngel per voluntat de Du. 

Joan, nasqu poc temps abans que Jesucrist (en el passatge de l'Anunciaci, l'Arcngel Gabriel li comunica a Maria que la seva cosina Elisabet est embarassada). Comen a predicar l'any 28 dC (Lluc 3:1 diu el quinz any de l'imperi de l'emperador Tiberi). El baptisme en l'aigua del riu Jord, acompanyat d una confessi dels pecats, era signe del perd i comproms de vida nova. Joan visqu austerament als deserts de Judea, on predicava al poble la conversi.  Vestia pobrament, i noms s'alimentava de garrofes i de mel silvestre. 

Un dia, s'hi present Jesucrist i li deman que el bategs. Aquesta trobada entre els dos cosins t una gran importncia simblica per als cristians: Jesucrist inici la seva vida pblica de predicaci, tot just desprs d'haver rebut el baptisme de mans de sant Joan.

Jess i alguns dels seus deixebles havien viscut en el cercle dels seguidors de Joan. Joan fou fet decapitar per Herodes Antipas, instigat per Herodies, muller del seu germ, amb qui convivia illegalment. En la iconografia bizantina, Joan Baptista s un tema molt freqent, especialment com a personatge de la disi. En l'art occidental apareix sobretot assenyalant l'anyell de Du, o b en el tema de la seva degollaci. El catolicisme  en celebra la festa del naixement el 24 de juny, i la del martiri el 29 d'agost (Degollaci de sant Joan Baptista).

Segons Flavi Josep.
L'historiador Flavi Josep  ens descriu a Joan de diferent manera: Hi havia llavors un home que resseguia la Judea vestit de forma estranya, amb pels d'animals enganxats al seu cos en els punts en que no tenia coberts pel seu propi pel, i el seu rostre semblava al d'un salvatge. Abordava als jueus i els cridava a la llibertat, dient: Du m'ha enviat per mostrar-vos el cam de la llei grcies a la qual us salvareu de tenir varis amos, i no tindreu sobre vosaltres a cap amo mortal, sin tan sols l'Altsim, que m'ha enviat...

Al sentir aquestes paraules el poble es sentia feli, i tota la Judea el seguia aix com els voltants de Jerusalem. I no feia altre cosa que submergir-los en les aiges del riu Jord. I els feia marxar ensenyant-los de deixar de fer el mal, i dient-los, que els seria donat un rei que els llibertaria i que sotmetria a tots els insubmisos, i que ell mateix no estaria sotms a ning. Uns es burlaven de les seves paraules, altres creien en elles...

Segons Robert Ambelain la ra per la que Joan portava adherit pels d'animals sobre el seu cos era una provocaci expressa i una advertncia a la dinastia usurpadora dels Herodes. Aquest fou l'artifici que utilitzar Jacob per enganyar al seu pare Isaac al substituir a Esa el seu germ gran i primognit que tenia molt de pel al seu cos. Per tant segons Ambelain les intensions de Joan eren ms aviat poltiques que religioses.

Mort.


Hi ha dues versions sobre la causa de l'execuci del Baptista:

D'una banda, la cannica, continguda a l'Evangeli de sant Mateu, segons la qual sant Joan mor per haver-se manifestat contrari a l'enlla matrimonial d'Herodes amb la seua cunyada Herdies, la mare de Salom I.

D'altra banda, la versi d'Ibn Kathir, menys difosa que l'evanglica, que explica que el rei Herodes planejava casar-se amb la seua formosa neboda. Aquest matrimoni era vist amb bons ulls per l'ambiciosa Herdies. En assabentar-se de la intenci del rei, el Baptista s'hi opos per considerar-la incestuosa. Herdies i Salom III, rabiosament enrabiades, decidiren venjar-se'n: la filla cant i ball davant l'oncle que, en acabar l'actuaci, estava tan complagut que promet donar-li qualsevol cosa; ella li deman el cap del Baptista en una safata.

Aquest final, s a dir, el ball de Salom i el degollament del sant   s com a les dues versions esmentades.

Transcendncia religiosa. 

Per aquells cristians que pensen que cada criatura de Du ve a la vida amb un propsit -gran o petit, sabut o ignorat-, el de sant Joan era ben clar i elevat, i aix l'esmenta l'Evangeli: "Tu sers anomenat Profeta de l'Altssim; perqu anirs davant de Du preparant els seus camins". Jesucrist mateix segons el Nou Testament va dir que Joan fou el profeta ms gran de tots el temps, per, que el ms petit dels creients era superior. La interpretaci ms comuna d'aquesta declaraci en el cristianisme s que Joan Baptista seria el ms gran i l'ltim dels profetes de l'Antic Pacte, que moriria abans de la mort expiatria de Jesucrist, i que per tant, no coneixeria el Nou Pacte salvador que s'establiria per mitj de la mort de Jess.

Vegeu.
Mandeisme ;

Referencies.



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39080" title="Accent tancat" nonfiltered="214" processed="213" dbindex="15230">


L'accent tancat o agut ( ) s un signe diacrtic que es colloca damunt una lletra, normalment una vocal. Pot tenir diverses funcions (en algunes llenges es combinen diverses):

 Tonicitat: L'accent pot recaure en la sllaba tnica per marcar que s'ha de pronunciar aquella seqncia amb ms fora. s l's del catal en paraules com valdr, per contra a valdre, per exemple.

 Grau d'obertura: L'accent marca que la vocal es pronuncia d'una manera tancada, en oposici a un altre fonema que s'escriu amb la mateixa lletra, com per exemple compos en francs, on la darrera "e" no sona com la "e" oberta de sige;

 Desambiguaci lxica: Es posa un accent encara que les normes de l'ortografia no ho permetin per diferenciar dues paraules. s l's de l'accent diacrtic, com el catal b, que significa "correcte" i es distingeix de be, "xai";

 mfasi: Es pot marcar una paraula com a ms rellevant dins la frase amb l'accent, tal i com permet l'holands;

 Duraci: S'utilitza l'accent per diferenciar vocals llargues i breus (la vocal accentuada s ms llarga) en llenges com el txec o en les transcripcions medievals del llat (que no tenia accents quan era parlat a l'Imperi Rom);

 To: En un fenomen similar a l'anterior, l'accent agut pot marcar un to ms alt en idiomes tonals com la varietat normativa del xins;

 Palatalitzaci: En polons, un accent marca que el so s'ha de pronunciar palatalitzat, sigui una vocal o una consonant;

 Desambiguaci prosdica: Un accent pot diferenciar un fonema d'un altre (les pronunciacions difereixen ms que no pas sols el grau d'obertura), com en l' islands;

 Manlleus: Un prstec d'una altra llengua pot conservar l'accent encara que no s'adeqi als usos d'aquest signe en l'idioma d'acollida, i fins i tot encara que aquest no tingui accents, com passa en l'angls, que mant l'accent en els gallicismes o manlleus del francs;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39091" title="Successi de Farey" nonfiltered="215" processed="214" dbindex="15231">
En matemtiques, la successi de Farey d'ordre n s la seqncia de les fraccions irreductibles entre 0 i 1 a la que el denominador s inferior o igual a n i en ordre creixent. Qualsevol successi comena amb el valor 0, representat per la fracci 0 1, i finalitza amb el valor 1, representat per la fracci 1 1 (tot i que certs autors ometen aquest terme).

De vegades aquesta successi rep el nom de srie de Farey, per aix no s estrictament correcte ats que els termes no se sumen.

Exemple.

La successi de Farey per a n entre 1 i 8 s la segent:
F1 = ;
F2 = ;
F3 = ;
F4 = ;
F5 = ;
F6 = ;
F7 = ;
F8 = ;

 Vegeu tamb .
Funci signe d'interrogaci;
Arbre de Stern-Brocot;

 Enllaos externs .
Farey Sequence a Mathworld.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39092" title="Charles-Augustin de Coulomb" nonfiltered="216" processed="215" dbindex="15232">


Charles-Augustin de Coulomb (Angulema (Frana), 1736 - Pars (Frana), 1806. Fsic i enginyer militar francs.

Destac en el camp de la fsica per haver descrit per primera vegada de manera matemtica i correcta les lleis d'atracci i repulsi entre crregues elctriques. Aquestes lleis actualment s'anomenen Lleis de Coulomb. En el seu honor la unitat de crrega elctrica en el Sistema Internacional s'anomena coulomb.

A partir de 1773 va publicar diversos treballs sobre fsica aplicada.
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39105" title="Repblica Socialista Federada Sovitica de Rssia" nonfiltered="217" processed="216" dbindex="15233">




La Repblica Socialista Federada Sovitica de Rssia (RSFSR) (en rus:                                                              ,      ) era la repblica ms gran i ms poblada de les 15 que formaven la Uni Sovitica. Desprs del collapse de la Uni Sovitica va passar a ser la Federaci Russa.

La repblica es va crear el 7 de novembre de 1917. El 10 de juliol de 1918 va ser acceptada la Constituci sovitica de 1918. Va ser una de les repbliques fundadores de la Uni Sovitica el 1922.

La capital era la mateixa que la de la URSS, s a dir, Moscou

La RSFS de Rssia va deixar de formar part de la Uni el 12 de desembre de 1991, 14 dies abans del collapse. Posteriorment, es va abandonar el sistema sovitic i el nom es va canviar a Federaci Russa. El 21 de desembre del mateix any es cre  sense la participaci de les tres repbliques bltiques  la Comunitat d'Estats Independents.

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39109" title="Projecte de Directori Obert" nonfiltered="218" processed="217" dbindex="15234">
El Projecte de Directori Obert (PDO), tamb conegut com a DMoz (per Directori Mozilla), s un directori de contingut obert i multilinge d'enllaos de la xarxa Internet i que s mantingut per una comunitat d'editors voluntaris.

 Enllaos externs .
Projecte de Directori Obert;
Article sobre el projecte grcies a l'editor Vctor Pmies;
www.dmoz.cat (Cpia del directori en catal i amb imatges);
redmoz.org Projecte de directori obert wiki;
Frum pblic del Projecte de Directori Obert;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39117" title="Accent circumflex" nonfiltered="219" processed="218" dbindex="15235">


L'accent circumflex (^) s un tipus de signe diacrtic, sovint classificat com un accent perqu grficament uneix l'accent tancat i l'accent obert.

Els seus usos principals, traient els manlleus lingstics sn:

 Canvi de to: Al grec antic, el circumflex marcava una pujada i una baixada de to en la mateixa vocal (d'aqu la seva forma i l'origen d'aquest signe);
 Marca d'elisi d'un fonema: En francs, per exemple, marca que la paraula antigament tenia una lletra que s'ha perdut; s una remarca etimolgica que antigament podia servir per distingir dues paraules per que en l'actualitat noms s qesti d'ortografia, com a la paraula hpital, que ve d'"hospital", com s'ha conservat en altres idiomes;
 Distinci lxica: Pot usar-se per diferenciar homnims, com per exemple al galic;
 Quantitat: En alguns idiomes es pot utilitzar per marcar que una vocal era llarga (i normalment tamb oberta), com l'afrikaans.
 Distinci de fonemes: Marca la pronunciaci diferent de vocals que coincideixen en la forma escrita, com passa en esperanto;
 Tonicitat: Pot usar-se per senyalar la sllaba tnica, com al portugus (tot i que est en dess per la reforma ortogrfica);
 Lletra doble: A l'edat mitjana era un dels signes per marcar la duplicaci d'una lletra, juntament amb altres signes. Aquest s era freqent a Itlia per marcar la doble i. ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39125" title="Xec britnic" nonfiltered="220" processed="219" dbindex="15236">
L'anomenat xec britnic s un descompte en la contribuci del Regne Unit al pressupost de la Uni Europea.

El descompte es calcula aproximadament com 2/3 del dficit fiscal del Regne Unit amb la UE, s a dir 2/3 de la diferncia positiva entre les aportacions del Regne Unit al pressupost de la Uni i el que aquesta li retorna en forma de prestacions i transferncies. 

Actualment (2005) el xec britnic ascendeix a 3bn (4,35bn d'euros) l'any. Malgrat aix el Regne Unit s el segon mxim contribuent net noms darrere d'Alemanya i el quart si ens referim en termes per cpita.

El xec britnic distorsiona les sollicituds de finanament de la UE. El govern britnic s conscient que 2/3 del finanament demanat a la UE seran a la prctica deduts del xec britnic. Per tant l'incentiu a solicitar finanament de la Uni Europea s molt menor i ms encara tenint en compte que normalment els fons de la UE noms suposen un finanament parcial i requereixen que el projecte sigui cofinanat per les autoritats locals i per tant encara augmenta ms la despesa pblica britnica. Els altres estats membres, les contribucions dels quals no es veuen afectades pels fons rebuts no tenen incentius a moderar les seves sollicituds de finanament. El resultat final s que es produeix un efecte reductor de la despesa de la Uni Europea al Regne Unit i, per tant, un agreujament del dficit que el xec britnic estava destinat a corregir.


 Histria .
El descompte fou negociat per Margaret Thatcher el 1984 com a mecanisme de compensaci pel fet que la major part del pressupost de la Uni Europea es destina a finanar la Poltica Agrcola Comuna (CAP), de la qual el Regne Unit es beneficia molt poc degut que el seu sector agrcola s molt petit (en termes de percentatge sobre el PIB). Un dels motius per al qual s'aprov el descompte fou que en aquell moment el Regne Unit era el tercer estat membre ms pobre de la Comunitat Econmica Europea (ara Uni Europea). 


 Pressi per a la reforma .
En els ltims anys diversos estats membres han fet pressi per a l'eliminaci d'aquest descompte per el govern britnic ha resistit totes les crides a la seva cancellaci (la decisi hauria de ser presa per unanimitat del Consell).

 Arguments per a l'eliminaci .
La incorporaci de nous estats membres considerablement ms pobres que els 15 estats que formaven part la Uni fins el 2004, suposar un augment considerable de les despeses de la PAC i del pressupost en general i aix implica que el xec britnic s difcil d'acomodar dins del pressupost.
Un dels arguments esgrimits s tamb el fet que les ajudes a l'agricultura ja no suposen el 70% del pressupost com succea el 1984. Per tant el fet que el Regne Unit es beneficii poc d'aquestes ajudes s menys rellevant.
Existeix tamb l'argument moral que els nous estats membres sn substancialment ms pobres que el Regne Unit i que, per tant, en certa mesura amb el xec britnic el Regne Unit no assumeix els costos de l'ampliaci.

 Arguments en defensa del xec britnic .
El govern britnic esgrimeix que malgrat el xec britnic la contribuci neta britnica s el doble que la francesa i el triple que la italiana. Si s'elimins el xec britnic, el Regne Unit esdevindria el major contribuent net al pressupost de la Uni i el segon en termes per cpita, cosa que seria molt impopular entre l'opini pblica britnica ja de per si fora euroescptica.
La Comissi estima que en el cas de mantenir-se inalterat el xec britnic aquest augmentar fins a uns 7bn d'euros durant el perode 2007-2014.
Tamb segons estimacions de la Comissi, si s'elimins el descompte, entre 2008 i 2013 la contribuci neta britnica en termes de percentatge del PIB ascendiria fins a un 0,62% (0,55% pels Pasos Baixos i 0,52% per Alemanya).

 Vegeu tamb .
 Pressupost de la Uni Europea;
 Poltica Agrcola Comunitria;
 Economia de la Uni Europea;
 Economia del Regne Unit;

 Enllaos Externs .
The Economist: The battle of the budget ;
BBC News:  Fact check: Britain's EU rebate ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39127" title="Jaume Ferran i Clua" nonfiltered="221" processed="220" dbindex="15237">

Jaume Ferran i Clua (Corbera d'Ebre (Terra Alta) 1 de febrer de 1851-Barcelona 22 de novembre de 1929) fou un illustre metge i bacterileg catal, que descobr un vacuna contra el clera. Posteriorment va continuar investigant i  elabor la vacuna antitfica, la vacuna antirbica i una contra la tuberculosi.

Vida i obra.

Fill del metge del poble. Realitz els estudis primaris a Sant Llus de Tortosa, fu el Batxillerat a Tarragona i, el 1873, es llicenci en Medicina a la Universitat de Barcelona.

Exerc de metge a Tortosa, i arrib a director de Sanitat martima i director de l'Hospital Civil.

S'interess professionalment per la naixent bacteriologia i les investigacions del Dr. Pasteur. En Juny de 1884 i, davant l'epidmia de clera que havia causat 3.500 morts a Marsella, l'Ajuntament de Barcelona el comission per estudiar a Frana els sistemes de prevenci de la malaltia.  A Marsella aconsegu unes mostres del bacil que provocava el clera i que Koch havia allat un any abans. Les mostres les va posar en cinc flascons, disposat a dur-les a Catalunya i provar amb elles una variant del mtode de vacunaci de Pasteur.

A la duana de la Jonquera arribaren els problemes: les ordres eren destruir els flascons amb el clera per evitar que la malaltia entrs a territori espanyol. Dins del seu malet els duaners recolliren quatre flascons. Durant  vuit dies van retenir el doctor Ferran a la frontera. Finalment fou alliberat enduent-se dins d'un mitj el darrer flasc. Amb els bacils que salv va poder elaborar una vacuna contra la malaltia.

Els conillets d'ndies de la vacuna foren el mateix doctor Ferran i la seva famlia. Per sort la medecina va funcionar b.

L'any segent, el 1885, el clera arrib al Pas Valenci i el doctor Ferran fou cridat. A Alzira inocul 30.000 dosis de la vacuna. Les autoritats alertades per alguns metges contraris a Ferran, van prohibir que continus vacunant la gent. Per ordre del ministre Romero Robledo se suspn la vacunaci arribant-se a les 150.000 vctimes mortals a Espanya aquell any 1885. Dels vacunats per Ferran en van morir noms 54.

Del 1886 al 1905 dirig el Laboratori Microbiolgic Municipal de Barcelona. Prepar vacunes antitfiques, antirbiques i antituberculoses. Expos la teoria del pleomorfisme del bacil de Koch el 1887 i deu anys ms tard public amb F. Vias i R. de Grau, un completssim estudi sobre la pesta bubnica a Portugal. 

Incomprs i discutit a Espanya, fou apreciat i honorat per la cincia europea i va ser reconegut per l'aplicaci de les seves mesures profilctiques entre els combatents de la Primera Guerra Mundial.

En 1919 assol la vacuna antialfa contra la tuberculosi.

S'interess per la fotografia per poder recollir documentalment l'evoluci dels seus cultius bacterians. Public les propietats de l'emulsi de bromur d'argent com a alternativa a les existents que multiplicava per deu la sensibilitat de la pellicula.

Fou premi de lAcadmie de Sciences de Pars el 1907.

Va morir a Barcelona el 1929.

Honors.

El 1952 l'Ajuntament de Tortosa el va nombrar fill adoptiu de la ciutat. Es va realitzar un homenatge del que avui perdura una placa commemorativa (massa alta per ser llegida des del carrer que porta el seu nom) a l'edifici, vora el riu Ebre, on residia: la casa de la Diputaci del General. En l'actualitat una beca d'investigaci honra el seu nom. Existeix tamb un Instituto de Educacin Secundaria (IES) "Jaime Ferrn Cla" a San Fernando de Henares (Madrid).

L'any 1972 els Amics del passeig Maragall, van aixecar en el seu honor un relleu en bronze sobre una estela, obra de l'escultor Josep Caas i Caas (1905-2001), al Passeig de Maragall, entre el carrers Accies i Garcilaso.
CEIP Ferran i Clua, a Valldoreix, nomenat en el seu honor.

Enllaos externs.
 En gurdia!. EscoltaEl doctor Ferran i la vacuna del clera. Programa de Catalunya Rdio dirigit per Enric Capelna i Oriol Jonqueras.
 Escultures dedicades a metges a Barcelona;
 Pgina dedicada al doctor a Histries de Catalunya de TV3;
Article de l'Enciclpedia Catalana;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39128" title="Isaura Navarro i Casillas" nonfiltered="222" processed="221" dbindex="15238">

Isaura Navarro i Casillas (Valncia, L'Horta, 5 de novembre de 1973) va ser diputada per Izquierda Unida al Congrs dels Diputats espanyol.

s llicenciada en dret per la Universitat de Valncia. Al 1997 obt la llicenciatura en l'especialitat de Dret d'Empresa realitzant els cursos de doctorat a la ctedra de Dret del Treball. Militant i advocada de la Federaci de Serveis i Administracions Pbliques de Comissions Obreres des del 2000, diputada per Izquierda Unida al congrs espanyol des del 2004. Fou escollida cap de llista a la circumscripci de Valncia a travs de la candidatura Esquerra Unida - L'Entesa.

Fins 2008 va ser secretria quarta de la taula del Congrs i forma part de la presidncia federal d'Izquierda Unida. Resideix al barri del Carme de Valncia, on ha estat implicada amb el fort moviment venal collaborant i assessorant jurdicament a la Associaci de Vens i Comerciants "Amics del Barri del Carme". Tamb s scia de Greenpeace.

Desprs de les eleccions autonmiques del 2007, la coalici Comproms pel Pas Valenci (formada per EUPV, BLOC, IR, i diferents formacions ecologistes), s'esdev una crisi a EUPV. El corrent intern Esquerra i Pas, del qual forma part Navarro, s'alinea amb el BLOC per tal d'evitar les imposicions del PCE (tamb a EUPV). Aix, EiP es comformar com a partit anomennat-se Iniciativa del Poble Valenci (IdPV).

A les eleccions generals de 2008 Isaura Navarro s triada cap de llista d'una nova coalici: la formada per BLOC-INICIATIVA-VERDS, amb el lema "units som ms". La fora del "vot til" dirigit al PSOE fa que la coalici no assolisca ni els darrers resultats del BLOC en solitari. EUPV (on ja resta el PCE-PCPV prcticament sol) no aconsegueix tampoc renovar esc.

Tot i els mals resultats, la coalici afirma que s'ha creat un equip slid de treball, i que tenen la vista posada ja en les eleccions autonmiques i municipals del 2011, sense despreocupar-se del treball diari.

 Enllaos externs .
  Bloc d'Isaura Navarro;
  Fitxa d'Isaura Navarro al Congrs dels Diputats;
 Fotografia d'Isaura Navarro al web del diari El Pas;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39131" title="Esquerra Unida - L'Entesa" nonfiltered="223" processed="222" dbindex="15239">
Esquerra Unida - L'Entesa fou una coalici poltica formada al Pas Valenci per Esquerra Unida del Pas Valenci amb Els Verds del Pas Valenci, Izquierda Republicana i Esquerra Valenciana que es van presentar a les eleccions a les Corts Valencianes de 2003, i a les eleccions municipals valencianes (2003), si b a alguns municipis concrets s'hi afegiren altres partits com Esquerra Republicana del Pas Valenci, o plataformes ciutadanes independents. En les eleccions a les Corts Valencianes obtingueren 6 escons, i s la quarta fora poltica municipal en nombre de regidors.

Per a les eleccions espanyoles (2004) es presentaren juntament amb Izquierda Republicana, el resultat del qual Isaura Navarro fou elegida diputada per la circumscripci de Valncia.

 Enllaos externs .
Esquerra Unida - L'Entesa;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39138" title="Josep Maria Carulla i Estrada" nonfiltered="224" processed="223" dbindex="15240">
Josep Maria Carulla i Estrada (Igualada, l'Anoia, 1839 - Granada, 1912) fou un advocat i escriptor catal, d'orientaci catlica tradicionalista.

Desprs de lluitar a Roma contra els garibaldins, de tornada a Catalunya impuls una croada per restituir els Estats Pontificis al Sant Pare. Durant la tercera guerra carlina (1872-1876) va ser auditor del general Rafael Tristany. Fund la revista madrilenya La civilizacin (1874-1880).

Va ser assessor del Papa Pius IX, i la Santa Seu li atorg la Creu del Mrit, una important distinci, per haver versat 4 del 62 llibres de la Bblia. Tot i aix el resultat va ser tan farrags que la seua obra fou objecte de befa per part de les tertlies de l'poca. Aix, este s l'origen de l'expressi castellana la biblia en verso per referir-se a textos molt llargs i avorrits. Pass els darrers anys de la seva vida a Granada, a on va morir.

Va traduir diversos textos al castell, incloent-hi una Divina Comdia del Dant, un recull de poesies de Lle XIII i dues obres de Mossn Cinto, Idillis i cants mstics i la Llegenda del Montserrat. Tamb va ser un dels co-traductors d'una obra de teatre italiana de Silvano d'Arboirio inspirada en el Gos dels Baskerville de Sir Arthur Conan Doyle.

 Bibliografia .
 Jos Mara Carulla Biografa de D. Pedro de la Hoz Madrid: Imp. de La Esperanza, 1866;
 Jos Mara Carulla Biografa del Seor D. Fr. Joaqun Lluch y Garriga Madrid: Antonio Prez Dubrull, 1880;
 Jos Mara Carulla Roma en el centenar de San Pedro Madrid: Gaspar y Roig, 1867;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39145" title="Mari Trini" nonfiltered="225" processed="224" dbindex="15241">
Mara Trinidad Prez-Miravete (nascuda a Mrcia) s una cantant espanyola.

Als 7 anys contrau una enfermedat que la tindr al llit fins els 14. s durant esta poca que, per combatre la la soledat, aprn a tocar la guitarra i composa els seus primers temes, com ara la can Maana. Temps desprs viatja a Londres i posteriorment a Pars, on acaba establint-se i enregistrar els seus primers discos amb la companyia RCA.

Al 1968 torna a Espanya. A l'any segent, ja a Hispavox, enregistra un treball homnim per no ser fins Amores, el seu segent disc, que li arribar la fama. 

Tot i haver estat apartada bastants anys de l'escena musical per causa d'una depressi i una posterior operaci quirrgica, hui dia viu a Mrcia i continua composant temes nous.

 Discografia .
 Mari Trini (1969);
 Amores (1970);
 Escchame (1971);
 Ventanas (1973);
 L'automme (1973);
 Quin? (1974);
 Mari Trini canta en francs (1975);
 Transparencias (1975);
 Como el roco (1976);
 El tiempo y yo (1977);
 Slo para ti (1978);
 A mi aire (1979);
 Oraciones de amor (1981);
 Una estrella en mi jardn (1982);
 Diario de una mujer (1984);
 En vivo (1985);
 Quin me vender (1986);
 En tu piel (1987);
 Espejismos (1990);
 Sin barreras (1995);
 Alas de cristal (1996);

Enllaos externs.
La pagina de Mari Trini ;
Mari Trini sur imdb;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39146" title="Repblica Socialista Sovitica del Tadjikistan" nonfiltered="226" processed="225" dbindex="15242">


La Repblica Socialista Sovitica del Tadjikistan (RSS del Tadjikistan) s el nom que ve rebre el Tadjikistan quan va formar part de la Uni Sovitica entre el 1929 i el 1991. Inicialment es va crear -el 14 d'octubre de 1924- la Repblica Socialista Sovitica Autnoma del Tadjikistan (RSSA del Tadjikistan) com a part de la RSS de l'Uzbekistan. El 9 de setembre de 1991 es va canviar el nom pel de Repblica del Tadjikistan.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39148" title="Llista d'illots de Catalunya" nonfiltered="227" processed="226" dbindex="15243">
Relaci d'illots litorals i del riu Ebre de Catalunya agrupats per comarca i ordenats de nord a sud:

 Alt Empord:
 Illa Grossa;
 Illa Petita;
 Illa de Portal;
 ses Faralles;
 sa Faralla de Fora;
 sa Faralla de Terra;
 Esculls des Pla de Tudela;
 Illa de Culler;
 s'Encalladora;
 Illes de Cala Sardina;
 Illa del Carall;
 Illes d'en Forcat;
 Illa de Portlligat;
 s'Arenella;
 es Cucurucut;
 es Cucurucut de sa Cebolla;
 Illa de Mallorca;
 Illes Mniques;
 Roca del Cargol;
 Illa de Caramany;

 Baix Empord:
 Illes Medes;
 el Medellot;
 Meda Gran;
 Meda Petita;
 les Ferrenelles;
 Tasc Gros;
 Tasc Petit;
 Carall Bernat;
 Illa de la Pedrosa;
 Illots de Cala Ferriol;
 Illa Negra;
 Illa Blanca;
 s'Illa Roja;
 Illes de Cap de Planes;
 Illes Formigues;
 Belladona Grossa;

 Selva;
 Illa des Bot;
 Illa des Palomar;
 l'Illa;

 Baix Camp;
 Illot del Torn;

 Ribera d'Ebre;
 Illa de Queloi;
 Illa de Maurcio;
 Illa del Galatxo;

 Baix Ebre;
 l'Illot;
 Illa del Nap;
 Illa de Cateura;
 Illa d'Aud;
 Illa de Vinallop;
 Illa de Sant Antoni;
 Illa de Grcia;

 Montsi;
 Illa de Buda;
 Illa de Sapinya;

 Enllaos externs .
Institut Cartogrfic de Catalunya;
Reserva Marina de les illes Medes;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39150" title="Possessions espanyoles al Nord d'frica" nonfiltered="228" processed="227" dbindex="15244">
Les possessions espanyoles al Nord d'frica (en castell plazas de soberana) sn:

Ceuta;
Melilla;
illes Chafarinas;
penyal d'Alhucemas;
penyal de Vlez de la Gomera;

Sn territoris sota sobirania espanyola situades a les costes mediterrnies del Marroc.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39152" title="Pirineus Atlntics" nonfiltered="229" processed="228" dbindex="15245">




Els Pirineus Atlntics (64) (Pyrnes-Atlantiques en francs, Pirinus-Atlantics en gasc, Pirinio Atlantiarrak en basc) sn el departament francs nmero 64, situat al sud-oest de Frana.

Geografia.
El departament dels Pirineus Atlntics s el departament ms meridional de la regi francesa d'Aquitnia. Els Pirineus Atlntics limiten amb la Comunitat Autnoma Basca i la Comunitat Foral de Navarra al sud, a l'oest amb la mar Cantbrica, al nord amb els departaments de les Landes i Gers, i a l'est amb el departament dels Alts Pirineus. 

Cont els territoris histrics bascos de la Baixa Navarra (Nafarroa Beherea en basc), Lapurdi i Zuberoa, que formen l'anomenat "Pas Basc Francs", i tamb el Bearn, que s una comarca occitana.

Les seves principals ciutats sn Pau, que n's la capital o prefectura, Biarritz, Baiona,  i Donibane Lohizune (Saint-Jean-de-Luz en francs). A ms de la prefectura, Pau, hi ha dues subprefectures, que sn Baiona i Auloron Santa Maria.

Histria.
El departament dels Baixos Pirineus (Basses-Pyrnes en francs) fou un dels vuitanta-tres departaments originals creats durant la Revoluci Francesa, el 4 de mar de 1790 (en aplicaci de la llei del 22 de desembre de 1789). Va ser creat a partir de l'antiga provncia de Bearn i de les tres provncies basques de Lapurdi (Labourd en francs), Baixa Navarra (Basse-Navarre en francs; Nafarroa Beherea en basc) i Zuberoa (Soule en francs).

El 10 d'octubre de 1969, els Baixos Pirineus canviaren el seu nom pel de Pirineus Atlntics.

Llenges.
El francs n's la llengua oficial, com a la resta del territori de la Repblica Francesa. 

Ara b, al Pas Basc Francs (Iparralde en basc) tamb s'hi parla basc. En aquesta rea, els senyals de trnsit sn bilinges i la llengua basca s ensenyada a les escoles, als instituts i a les ikastolak.

A Bearn (meitat est del departament), la llengua vernacla s el bearns, una varietat dialectal del gasc, que s una varietat de l'occit. Fins ben entrat el segle XX, el gasc fou la llengua materna de la major part de la poblaci bearnesa. Actualment, aquesta llengua viu un moment de recuperaci, grcies en part a les calandretas, les escoles bilinges occitanes. La primera d'aquestes escoles es va obrir a Pau l'any 1979. Una enquesta de l'any 1982 indic que a Bearn el 51% de la poblaci parlava el bearns, el 70% el comprenia, i que el 85% dels bearnesos eren partidaris de conservar llur llengua vernacla.

La llengua tradicional de la conurbaci formada per Birritz, Baiona i Anglet (que formen la comarca del Baix Ador) s l'occit (gasc), segons les enquestes filolgiques dels segles XIX i XX (veg. en particular lAtlas linguistique de la Gascogne), per hi ha una forta presncia del basc deguda a una immigraci rural recent del rerepas bascfon. Els moviments culturals locals reivindiquen l'occit i el basc i han obtingut una retolaci trilinge en francs, en basc i en occit.

Poltica.
L'any 2004, fou reelegit com a president del Consell General Jean-Jacques Lasserre, de la UDF, amb el suport dels consellers generals del seu grup i de la UMP.

Les principals atribucions del Consell General sn votar el pressupost del departament i escollir d'entre els seus membres una comissi permanent, formada per un president i diversos vicepresidents, que ser l'executiu del departament. Actualment, la composici poltica d'aquesta assemblea s la segent:

 Partit Socialista (PS): 21 consellers generals ;
 Uni per a la Democrcia Francesa (UDF): 20 consellers generals;
 Uni per un Moviment Popular (UMP): 9 consellers generals ;
 No adscrits d'esquerra: 1 conseller general;
 Nacionalistes: 1 conseller general;

Vegeu tamb.
Llista dels municipis dels Pirineus Atlntics;
Llista de municipis de Baixa Navarra;
Llista de Cantons dels Pirineus Atlntics;

Enllaos externs.
 Consell General dels Pirineus Atlntics ;



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39174" title="Baixa Navarra" nonfiltered="230" processed="229" dbindex="15260">


La Baixa Navarra (en basc Nafarroa Beherea o Behe Nafarroa) s un dels set territoris que formen el Pas Basc. Forma la part central d'Iparralde, i pertany al departament dels Pirineus Atlntics de l'Estat francs. Limita al sud amb Navarra, a l'est amb Zuberoa, a l'oest amb Lapurdi i al nord amb el departament de les Landes. La seva capital s Donibane Garazi (en francs St.Jean-Pied-de-Port).


A l'edat mitjana va formar part del regne de Navarra, que el 1512 va ser envat per Ferran el Catlic i incorporat a la corona de Castella, tot destronant els reis Caterina de Foix i Joan III Albret. El 1530 Carles I va renunciar a la Baixa Navarra per motius estratgics, ja que la seva situaci al nord del Pirineu la feia indefensable, i aquest moment el van aprofitar els reis per establir-s'hi, de manera que aquest territori va romandre com a l'nica resta independent del regne de Navarra, fins el 1610, quan Enric IV va reunir la corona francesa i la navarresa, si b la Baixa Navarra va mantenir les seves institucions prpies fins a la Revoluci Francesa, quan el rei va deixar de titular-se Rei de Frana i de Navarra per passar a ser Rei dels Francesos.

Degut a aquesta histria, l'escut i la bandera de la Baixa Navarra sn els del regne de Navarra, i per tant els mateixos del territori i la comunitat foral de Navarra.

Comunes.




 Referncies .





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39176" title="Zuberoa" nonfiltered="231" processed="230" dbindex="15261">


Zuberoa s un dels set territoris que formen el Pas Basc. Pertany a l'Estat Francs, al departament dels Pirineus Atlntics. Limita al sud amb Navarra, al nord amb els departaments de Landes i Gers, a l'est amb el departament dels Alts Pirineus, i a l'oest amb la Baixa Navarra. La seva capital s Maule-Letxarre, dos municipis fusionats el 1841.

Les comunes que la componen formen part dels cantons de Maulon-Licharre i Tardets-Sorholus, en el districte (arrondissement) d'Oloron-Sainte-Marie i Saint-Palais (parcialment), en el districte (arrondissement) de Baiona. Addicionalment, els municipis que es consideren pertanyents a aquest territori histric i formen part del districte de Oloron-Sainte-Marie s'han associat en una mancomunitat de municipis (Communaut de communes de Soule-Xiberoa). Els pertanyents al de Baiona no formen part de la mancomunitat.
 
Histria. 
 Des de Zuberoa antiga fins al domini bearns . 
En el Paleoltic Mig, aquest territori histric ja estava poblat pel que sembla, car s'han trobat restes prehistriques de l'home de Neanderthal a les coves de Xaxixiloaga (Aussurucq) i Etxeberri. Al final del neoltic, la poblaci s'havia ests i assimilat tcniques i coneixements d'altres pobles. Els romans van tenir gran influncia a Zuberoa, igual que en la resta d'Aquitnia, encara que es va mantenir el protobasc (antecessor i continium de l'euskera). Desprs de la caiguda de l'Imperi Rom van arribar les invasions dels visigots i les dels francs en el segle V.

En l'any 602, els territoris vascons del nord dels Pirineus van ser reunits en el ducat de Vascnia, vencent poc desprs (635) a l'exrcit del rei franc Dagobert I i intentant aix assegurar-se una relativa independncia. Desaparegut el Regne de Tolosa, que estava en mans franques, el ducat de Vascnia es va fer amb les terres del ducat d'Aquitnia (660), encara que va ser independent fins que els carolingis el van conquistar en 768. A pesar de les lluites per mantenir-se independent, el Ducat de Vascnia va acabar unit al d'Aquitnia entre els segles VII i IX. 

 Des del domini del vescomtat de Bearn fins al domini angls . 
En el segle IX sorgeix el vescomtat de Zuberoa a causa del naixement del regne de Pamplona (824), el primer rei del qual, Iigo Arizta, va nomenar a Aznar primer vescomte en 832, donant comenament a una dinastia que s'estendria fins al segle XIII. En el segle XI, el duc de Gascunya va cedir els seus drets relatius a Zuberoa al vescomte de Bearn, mentre que el rei seguia sent amo del castell de Maule. 

El ducat d'Aquitnia es va fer amb els territoris bascos, conservant les seves institucions, per a passar poc desprs juntament amb Lapurdi a les mans dels anglesos en 1152 a causa del casament entre Elionor d'Aquitnia i Enric Plantagenet. Sota el domini angls, Sola va aconseguir gran llibertat i va guardar els seus costums, desenvolupant al seu torn l'economia. Desprs del domini angls va passar a les mans del vescomte de Bearn Gast IV de Foix en 1449.  

 Cultura i tradicions .
A Zuberoa existeix una tradici de teatre musical folklric, la cridada pastoral: els habitants dels pobles dediquen tot l'any a preparar i assajar danses i obres de teatre. Tradicionalment, el tema de l'obra era sobretot religis, per des de fa poc es vnen representant tamb episodis de la histria dels bascos. 

El francs s la llengua oficial, per s'hi parla un dialecte basc, fora original, conegut en basc com a Zuberera, que es usat quotidianament pel 64 % de la poblaciEndems, la seva identitat cultural s fora alta, ja que el 71 % dels habitants es declaren bascos


Comunes.



 Bibliografia .
 Juan Jos Lapitz Amar a Euskalerra conocindola (1984), Fuenterraba, ISBN 8440050119;

Enllaos externs.

  Oficina de turisme de Zuberoa ;
  Communaut de Communes de Soule-Xiberoa  ;

 Referncies .























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39178" title="Donibane Garazi" nonfiltered="232" processed="231" dbindex="15262">


Donibane Garazi (en francs: Saint-Jean-Pied-de-Port), s la capital de la Nafarroa Beherea (Baixa Navarra), un dels set territoris que formen Euskal Herria, al departament dels Pirineus Atlntics i a la regi d'Aquitnia. Tenia 1.417 habitants el 1999.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39181" title="Castell de Miravet" nonfiltered="233" processed="232" dbindex="15263">

El castell de Miravet s una fortalesa medieval situada al terme de Miravet (Ribera d'Ebre), al cim d un tur d'uns 100 m d'alt que domina la poblaci. 

Respon a un model de construcci militar creada a Terra Santa i difosa a l'Occident europeu per l'orde del Temple. El de Miravet est considerat un dels millors exemples d'arquitectura militar templera d'Europa.

L'edificaci es divideix en dos grans recintes: el recinte juss (construt entre el segle IX i el segle XI), que s un recinte emmurallat distribut en tres nivells esglaonats, amb ms de 12.000 m2 de superfcie; i el recinte sobir (del segle XII), amb uns 2.500 m2 i format per una estructura poligonal amb cinc torres, contraforts i un pati d'armes al mig, al voltant del qual es distribueixen les dependncies seguint el model de planta d'un monestir tpic cistercenc, si b adaptat per a les funcions bsiques militars. Amb el temps, es van afegir noves construccions a l'interior, especialment per adaptar la fortificaci a les noves armes de foc.

Les dependncies ms destacades sn les cavallerisses, la cisterna, el refetor, el celler i les sitges, la sala capitular i el temple, d'estil romnic. Una sala sembla haver estat dedicada a la fabricaci de munici. La torre dita del Tresor, contenia l'arxiu de l'orde i el seu tresor. La torre de la Sang deu el seu nom actual a la llegenda segons la qual all haurien estat ajusticiats els sis cavallers templers que no es van voler rendir el 1308 (en realitat, per, es van rendir, tot i que un parell de dies ms tard que els seus companys, i noms foren empresonats).

La recent restauraci que s'ha efectuat a les parets del pati d'armes, segons el nefast sistema actualment de moda, ha malms greument l'aspecte harmonis del castell, amb revocats i afegits fets amb elements moderns sense envellir. Malgrat aquests despropsits, hom pot arribar-se a fer una idea de l'estructura original de la fortalesa.

Vegeu tamb.

Miravet (per a la histria del castell);
Orde del Temple;
Castell de Penscola;

 Bibliografia .
Pere Llus Artigues i Conesa, "El castell de Miravet: darreres actuacions", Tribuna d'Arqueologia, 1995-1996 , 39-60.
Pere Llus Artigues i Conesa, "Miravet", a Catalunya romnica, vol. 26, Barcelona, Enciclopdia Catalana, 1997, pp. 190-197.
Artur Blad i Desumvila, El castell de Miravet, Barcelona, Rafael Dalmau, 1966.
Pere Catal i Roca i Miquel Bras Vaqus, "Castell de Miravet", a Els castells catalans, Barcelona, Rafael Dalmau, 1967-1979, vol. 4, pp. 479-494.
Maribel Ced Rovira, Francisco Jos Lorente Regordosa i Enrique Vijande Majem, Proyecto de rehabilitacin del castillo de Miravet con objeto de instalar un museo, , treball de fi de carrera de l'Escola Universitria Politcnica de Barcelona (UPC), 1994 per Jess Gandullo i Benito Vila.
Joan Fuguet i Sans, "Els castells templers de Gardeny i Miravet i el seu paper innovador en la poliorctica i l'arquitectura catalanes del segle XII", Acta historica et archaelogica mediaevalia, 13 (1992), 354-374.
Joan Fuguet Sans, Templers i hospitalers, vol. 2 (Guia de les Terres de l Ebre i dels castells templers del Baix Maestrat), Barcelona, Rafael Dalmau, 1998.
Joan Fuguet i Sans, L'arquitectura dels templers a Catalunya, Barcelona, Rafael Dalmau, 1995.
Joan Fuguet i Sans, "De Miravet (1153) a Pescola (1294): novedad y persistencia de un modelo de fortaleza templaria en la provncia catalano-aragonesa de la orden", a Acri 1291: la fine della presenza degli ordini militari in Terra Santa e i nuovi orientamenti nel XIV secolo (Peruggia, 1996), Peruggia, Quattroemme, 1996, pp. 44-67.

 Enllaos externs .
Castell de Miravet (guia del Museu d'Histria de Catalunya);
Castell de Miravet (dossier educatiu del Museu d'Histria de Catalunya);
Horaris i tarifes de visita del castell de Miravet (Museu d'Histria de Catalunya);
Monestirs de Catalunya: Miravet;
Lo Rac del Temple: Miravet, el castell i la histria;
Domus Templi: comanda de Miravet;
CastillosNet: Castillo de Miravet ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39186" title="Almansor" nonfiltered="234" processed="233" dbindex="15265">




Abu-mir Muhmmad ibn Abi-mir al-Maafir (en rab,                                   , Ab    mir Mu ammad ibn Ab    mir al-Ma  fir ), intitulat al-Mansur bi-Llah (en rab,              , al-Man  r bi-Ll h, literalment el Victoris amb Du), ms conegut com Almansor (c. 938 - Medinaceli (?), 11 d'agost de 1002), fou un militar i poltic andalus, cabdill del califat de Crdova i hjib d'Hixem II.

El seu nom complet fou Abu-mir Muhmmad b. Abd-Allah b. mir b. Muhmmad b. Abi-mir b. al-Walid b. Yazid b. Abd-al-Mlik al-Maafir al-Qahtan (en rab                                                                                                    , Ab    mir Mu ammad b.  Abd All h b.   mir b. Mu ammad b. Ab    mir b. al-Wal d b. Yaz d b.  Abd al-Malik al-Ma  fir  al-Qa   n ).

Vida.
Joventut.
Es desconeix la data i el lloc de naixement exactes. Vingu al mn en el si d'una famlia terratinent rab d'origen iemenita establerta des de la conquesta del visigot Regne de Toledo. Desprs de la presa de l'antiga ciutat de Carteia, Triq ibn Ziyad va recompensar al fundador del clan amir amb el territori de Turrush, en la Cora d'Algesires. Tradicional i errniament s'ha identificat el solar de la famlia d'Almansor amb Torrox, per confusi toponmica.

Alguns amiris van ocupar les funcions de cadi i de juristes relacionats amb els iemenites ma'afir. Al seu pare,  Abd-Allah, se'l descriu com un home piads, bondads i asctic, que va morir a Trpoli quan regressava de la seva peregrinaci a la Meca. El seu avi matern va destacar durant el regnat d'Abd al-Rahman III com a metge i ministre del califa.

Molt jove, Mu ammad ibn Ab    mir es va traslladar a Crdova, on va acabar els seus estudis de dret i de lletres sota la tutela dels seus oncles. Desprs d'ocupar un modest lloc de memorialista a la mesquita de Crdova, el jove prompte va destacar per les seves qualitats, i va iniciar la seva fulgurant carrera poltica com a escriv de la sala d'audincies del cadi en cap de la capital, Mu ammad ibn al-Salim. Aviat va cridar l'atenci del visir Jafar al-Mushafi, amo de l'administraci civil, que l'introduiria a la cort califal.

A la cort cordovesa.

El 967 es va convertir en intendent del prncep Abd al-Rahman, fill i hereu del califa Al-Hkam II i de la seva favorita, la vascona Subh, amb la qual va establir una relaci privilegiada summament beneficiosa per a la seva carrera. Convertit en director de la seca, el 968 va ser nomenat tresorer del califa; a l'any segent, va ser promogut a cadi de Sevilla i de Niebla i el 970, a la mort del prncep Abd al-Rahman, passa a ser l'administrador del jove hereu, Hisham II. Va comenar a omplir les seves butxaques amb els diners de les arques reials, sent acusat de malversaci. No obstant aix, grcies als seus contactes, va ser capa de maquillar els comptes i sortir no ja impune, sin beneficiat del procs. Aix, Almansor va rebre una disculpa oficial i va obtenir el comandament de la xurta mitjana (policia).

Convertit ja en un dels personatges ms importants del Califat, es va fer construir un sumptus palau a Al-Rusafa, al nord de la capital. Poc desprs es va convertir en gran cadi de les possessions omeies al Magrib, el que li va permetre establir estretes relacions amb els caps berbers.

La conquesta del poder. 

La defunci del califa Al-Hkam II el 976 va inaugurar un nou perode en la carrera poltica d'Almansor. Al-Andalus travessava en aquell moment una greu crisi de successi, perqu el successor designat, Hixam, nascut el 965, era massa jove per a regnar. Davant aquesta situaci l'entorn del difunt es va dividir. Uns eren partidaris de designar un regent, Al-Mushafi, mentre que altres preferien donar el ttol califal al germ del difunt, Al-Mughira. Sentint que aquesta designaci comportaria el final de la seva carrera poltica, AL-Mushafi va decidir assassinar a Al-Mughira, i per a realitzar aquest treball va escollir a l'ambicis Almansor.

Aquest va envoltar el palau d'Al-Mughira amb un destacament de cent soldats d'origen eslau, va irrompre en ell i va notificar a l'infant la mort del califa i l'entronitzaci de Hisam II. El jove va quedar aterrit i va manifestar lleialtat i obedincia al seu nebot. Llavors, davant els dubtes de d'Almansor, al-Mushafi va exigir el compliment de l'acordat, amb el que el desgraciat al-Mughira va ser escanyat davant de les seves dones i penjat d'una biga del sostre, com si s'hagus sucidat. Com a cap de la policia, Almansor es va apressar a ocultar el crim i va ordenar que la seva vctima fos enterrada all mateix.

Hisham II  va ser investit califa el mat del dilluns 4 de safar de 366 (2 d'octubre de 976) amb el ttol d'al-Mu'yyad bi-llah, s a dir, "el qual rep l'assistncia victoriosa de Du". Es va encarregar de prendre el jurament de fidelitat a la gent, davant del nou califa, el seu tutor, Cap de la Policia Mitjana, de la Seca i de les Herncies Vacants, l'omnipotent i omnipresent Muhammad ibn Ab    mir. Sis dies desprs de la seva investidura, el 8 d'octubre de 976, Hisham va nomenar hjib o primer ministre a al-Mushafi i va designar delegat del hayib a Almansor, que tenia llavors 36 anys.

No obstant aix, al poc temps les relacions entre els dos es van deteriorar i per a fer-se amb nous aliats Ibn Abi Amir va utilitzar nombrosos estratagemes. Es va proposar fer-se amb el control de l'exrcit, i per a aix no va dubtar en guanyar-se al generalssim Ghlib, el poders governador d'Al-Tagr Al-Awsat (marca mitja). Va participar en diverses campanyes per a guanyar-se el favor dels militars i es va casar amb Asma, la filla de Ghlib. Es va atreure la simpatia de la poblaci en reinstaurar l'ordre a Crdova i va multiplicar els seus gestos piadosos per a guanyar-se als alfaquins malikites: aix, va censurar la biblioteca del califa i va ordenar destruir les obres de filosofia i astronomia jutjades incompatibles amb l'ortodxia sunnita. En aquest mateix sentit, va copiar l'Alcor amb la seva prpia m i va fer ampliar la mesquita de Crdova alguns anys ms tard, el 987.

Almansor, cabdill de l'ndalus.

La seva poltica demaggica i populista li va permetre fer-se amb nous suports i donar un autntic cop d'estat. El 978 va expulsar a al-Mushafi i es va convertir en hjib. A l'any segent va salvar al prncep d'un complot i des d'aquest instant va comenar a aparixer com el salvador de la dinastia i protector del califa. Amb aquest ttol va traslladar l'administraci a Madina al-Zahira, la seva residncia personal, la construcci de la qual va comenar el 979 i va durar dos anys. El 981 el jove califa va delegar els seus poders en Almansor, el qual va recloure al seu senyor en la gbia daurada de Medina Azahara. Aquesta poltica va ser vivament combatuda pel seu sogre Ghlib, per aquest ltim va acabar derrotat i mort en la Batalla de Torre Vicente, prop d'Atienza, Guadalajara. A pesar del seu parentiu, Almansor no va dubtar a acabar amb el prestigis militar per aplanar el cam que el conduiria al poder, i no es va privar d'enviar-li a la seva esposa Asma el cap del seu infortunat pare.

Mu ammad ibn Ab    mir va adoptar llavors el laqb o ttol honorfic d'Al-Man ur i va comenar a regnar com a veritable amo i senyor d'al-ndalus. Contrriament a una opini estesa, ni ell ni els seus successors van dur en el laqb l'eptet de bi-l-ll h, incloent la paraula All, sens dubte per prudncia, per tal d'evitar atribuir-se un nom honorfic propi dels califes.

Desprs d'apartar Subh del poder, Almansor va fer assassinar diversos dignataris molests, com Jafar ibn Hamdun (983), al-Mughira (984), el seu propi primer Askaladja o fins i tot Ibn al-Rumahis, l'almirall de la flota califal. L'altra fita de la seva poltica interna va ser la intensificaci de la presncia de contingents estrangers en l'exrcit, una poltica iniciada per Abd al-Rahman III desprs de la batalla de Simancas (939). De tal manera, va installar contingents berbers Sanhadja prop d'Elvira, Maghrawa a la regi muntanyenca de Crdova i Banu Birzal i Banu Ifran a la regi de Jan. Aquesta poltica estava encaminada a allunyar els opositors rabs de l'exrcit i permetre Almansor envoltar-se de guerrers fidels tan sols a la seva persona, i odiats per la poblaci local, el que impedien que poguessin trair-lo.

Les campanyes del Magrib.

Al Magrib Almansor va prosseguir la poltica omeia amb la intenci de controlar les sortides de les rutes comercials del desert, per les quals arribaven els esclaus i l'or del Sudan. Mai va intervenir personalment i va preferir recolzar-se en les tribus berbers zanata, en particular en els Banu Maghrawa, els Banu Ifran i els Banu Miknasa. Aix li va permetre contrarestar la influncia dels fatimites que, desprs de traslladar-se a Egipte, havien deixat aquestes regions sota control dels zrides. L'estratgia amir va comenar per la fortificaci de les ciutats costaneres, com Ceuta, i per la construcci d'una gran ciutadella a Belyounesh. En 980 les tribus zanata es van apoderar de la ciutat de Sidjilmasa, on es va fundar un principat pro-andalus governat per Khazrun ibn Falful. Els zrides no van trigar a reaccionar i, desprs d'haver atacat Ceuta en 980, en 991 infligiren una gran derrota a les tropes cordoveses.
En 994 els zrides van fundar en el seu profit un petit principat centrat a Oujda, que aviat es va aliar amb Almansor per desfer-se de la tutela fatimita. Quan en 997 es van revoltar contra Crdova, Almansor va enviar un exrcit comandat pel seu fill Abd al-Malik, que va aixafar als rebels en menys d'un any.

Campanyes contra territoris cristians.


Almansor va ser anomenat visir el 978 i comen a enfrontar-se a Jafar al-Mushafi. General dels exrcits, Almansor aconsegu el poder el 981, amb el vistiplau d'Hisham II. A la prctica, va governar tot sol des del 981 fins al 1002. Proteg les lletres i les cincies, especialment la medicina.

Des d'aleshores les seves expedicions enfortiren el seu poder per damunt del del califa, al qual domin, i fu tremolar els regnes cristians. Entre els anys 978 i 1001 va realitzar 52 campanyes, que afectaren tant el nord de l'frica com a tota la pennsula ibrica:

981 - Zamora (Zamora);
985 - Destrucci de Barcelona  ;
987 - Combra  ;
988 - Sahagn i Eslonza  ;
997 - Santiago de Compostella  ;
999 - Pamplona ;
1002 - San Milln de la Cogolla;

A la campanya de Barcelona arras la ciutat de Manresa. 

A l'estiu del 997, atac Santiago de Compostella, desprs que el bisbe Pedro de Mendoza evacus la ciutat. Va cremar el temple preromnic dedicat a Sant Jaume, respectant el  sepulcre. Aix permet la continutat del Cam de Sant Jaume. La llegenda diu que els presoners cristians carregaren les campanes del temple de Sant Jaume fins a Crdova, i sembla que dos segles i mig ms tard tornaren a l'esquena de presoners musulmans. 

Demostr la seva brutalitat tamb a la cort califal. Almansor va lluitar contra el seu sogre Ghlib, principal militar del califat que havia conquerit Arnedo i Calahorra. Segons les crniques, Glib va morir per un cop rebut a la batalla que els enfront el 981 i Almansor orden  "escorxau-lo, ompliu la seva pell de cot i crucificau-la a la porta de l'alcsser cordovs, i colocau-ne el cap ficat a una creu".
 
Va morir a causa de les ferides rebudes a la batalla de Calatanyazor (juliol del 1002), possiblement el mes d'agost, per es desconeix el lloc exacte, ja que a la seva biografia es confon a vegades la histria amb la llegenda. Alguns autors assenyalen Medinaceli com el lloc probable de la seva mort.

Abans de morir nomen successor el seu fill Abd al-Malik al-Muzaffar, la qual cosa gener la fitna, una guerra interna entre els successors d'Hisham II i els d'Almansor.

Vegeu tamb:.
Califat de Crdova;
Amrides;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39187" title="Thomas Young" nonfiltered="235" processed="234" dbindex="15266">

Thomas Young (Milverton, 13 de juny de 1773 - Londres, 10 de maig de 1829) fou un cientfic angls, que destac en els camps de la fsica i la lingstica.

Va ser el mes jove dels 10 fills d'una famlia de qukers. A l'edat de catorze anys va comenar estudis de grec i llat i posteriorment arrib a dominar el francs, l'itali, l'hebreu, el caldeu, el sirac, l'rab, el persa, el turc i l'amhric. Va comenar estudis de medicina a Londres en 1792 mudant-se poc desprs a Edimburg (1794) i a Gttingen (1795) on va obtenir el grau de doctor en fsica el 1796. Entre 1801 i 1803 va ser professor de fsica a la Royal Institution per va renunciar a aquest crrec perqu les tasques docents no interferissin amb la seva activitat mdica. El 1802, fou nomenat secretari extern de la Royal Society, instutuci de la que havia estat elegit fellow el 1794.Va morir a Londres el 10 de maig de 1829.

Obra cientfica.

Durant els seus anys com professor de la Royal Institution va realitzar 91 conferncies sobre molt diversos temes. Aquestes conferncies van ser publicades el 1807 sota el ttol Course of Lectures on Natural Philosophy i contenien un bon nombre de anticipiacions de teories que Young desenvoluparia amb posterioritat.

Young s conegut per les seves experincies d'interferncia i difracci de la llum demostrant la seva naturalesa ondulatria d'aquesta. El 1801 va fer passar un llamp de llum a travs de dues escletxes paralleles sobre una pantalla, que generaren un patr de bandes clares i fosques i no simplement dues ratlles clares, el que demostrava la naturalesa ondulatria de la llum (vegeu experiment de la doble escletxa). Young tamb va realitzar estudis de materials proposant una mesura de la rigidesa de diferents materials coneguda en l'actualitat com mdul de Young. Fou tamb el fundador de l'ptica fisiolgica: el 1793 va explicar la manera en qu l'ull acomoda la vista a diferents distncies segons el grau de curvatura del cristall i el 1801 va descriure el defecte ptic conegut com astigmatisme.

En un camp d'investigaci completament diferent, Young va ser un dels primers investigadors a treballar en el desxiframent dels jeroglfics egipcis. El 1814 havia tradut per complet el text en demtic de la pedra de Rosetta i pocs anys ms tard havia avanat bastant en el coneixement de l'alfabet jeroglfic. El 1823 va publicar una obra sobre els seus descobriments en matria d'escriptura i cultura egpcies. Malgrat que Young havia donat passos molt importants no aconsegu determinar el valor doble de molts smbols (alhora com a ideograma i com a fonograma), que poc desprs aconseguiria Jean-Franois Champollion. Algunes de les conclusions de Young van aparixer tamb en l'article sobre Egipte que va escriure el 1818 per a lEncyclopdia Britannica.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39201" title="Monxid de carboni" nonfiltered="236" processed="235" dbindex="15267">

El monxid de carboni s un compost qumic, format per la uni d'un tom de carboni i un tom d'oxigen mitjanant un enlla covalent, la seva frmula qumica s CO. s un gas incolor, sense olor i molt txic que es produeix normalment a causa d'una  combusti deficient.

La seva toxicitat rau que quan una molcula de CO, entra en contacte amb l'hemoglobina dels glbuls vermells(eritrcits), forma un triple enlla amb l'tom central de la protena, que s de ferro, molt difcil de trencar, que porta a l'ofegament car als pulmons no es pot produir l'intercanvi de gasos necessari per mantenir els processos bioqumics cellulars que mantenen vives les cllules.



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39204" title="Alcme" nonfiltered="237" processed="236" dbindex="15268">



Onomastica:
Alcme (mitologia), fundador de la famlia dels Alcmenides;
Alcme de Crotona, filsof grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39207" title="Repblica Socialista Sovitica del Turkmenistan" nonfiltered="238" processed="237" dbindex="15269">


La Repblica Socialista Sovitica del Turkmenistan (RSS del Turkmenistan) va ser una repblica constituent de la Uni Sovitica fins el 1991, any en qu es va declarar la independncia del Turkmenistan. 

Inicialment es va constituir, el 7 d'agost del 1921, com a l' blast Turcman de la Repblica Socialista Sovitica Autnoma del Turkestan. El 13 de maig de 1925 es va formar la RSS del Turkmenistan i es va convertir en una de les 15 repbliques de la Uni Sovitica. El 27 d'octubre de 1991 es va canviar el nom a Repblica del Turkmenistan. Tenia un Soviet Suprem de 285 diputats. Durant tot el perode comunista els crrecs foren acaparats per membres de la tribu tekke.

 Histria .
Els turcmans presentaren una forta resistncia a la collectivitzaci del 1929, i mantingueren resistncia armada fins al 1936. El 1928 tamb es va engegar una forta campanya antireligiosa, de manera que de les 500 mesquites que hi havia el 1917, noms en restaven 4 el 1979. Per el nou rgim millor tamb la seva situaci en salut i cultura, va estendre el regadiu agrari (amb el Canal de Karakorum), i el conreu del cot des del 1945. Tot i aix, durant el perode 1937-1938 foren condemants 13.259 turcmans, dels quals 4.037 foren afusellats, entre ells Nedirbay Aytakov, Yakov Popok i Kaikhaziz Atabayev.

El cap del partit, Sultan Babayev, fou obligat a dimitir juntament amb molts ms membres del govern el 1958 acusat de nacionalisme, per proposar que els turcmans ocupessin ms crrecs directius al pas. El 1979 el professor Nazarov es va rebelLar contra l'obligatorietat de l'examen final en rus a la Universitat d'Aixgabat. Saparmurad Niyazov, nomenat cap del partit des del 1985, dirig el pas a l'estil de Kunayev o Rachidov en el seu moment. I el pas, provedor de matria primera a Rssia, amb un pobre nivell de comunicacions, manca d'una histria de naci unificada i divisions tribals, va despertar les protestes i crtiques per l'impacte mediambiental.

Com a conseqncia del rgid control sovitic de la vida religiosa, el 1985 noms hi havia quatre mesquites oficials a Turkmenistan, per la vida religiosa hi tenia poc contacte, ja que es basava en els sants sufites, els cementiris musulmans i els llocs sagrats. L'islam no oficial era seguit pels mollasumak (pseudomullahs), molts d'ells itinerants que viatjaven de vila en vila i de santuari en santuari. Els pirs tenien sovint sanctuaris de devoci, els ms importants dels quals eren el d'Agishan (anomenat Zengi Baba), considerat com ancestre d'un clan de la federaci tekke; un altre era marcat per una tomba a Archman (Krasnovodsk) i a Goymat, vorta Geokteppe, que era identificat amb el clan bakdash de la federaci yomut. El santuari Zengi Baba inclou uan fortalesa vora Sarygamysh i mausoleus migevals a a Bakherden, aix com els santuaris de Kopet Dagh i Bakdash; considerat com a una reminiscncia preislmica, Zengi Basba s adorat com a patr del ramat. El dedicat a Babagammar (o Gammarbaba) inclou un vora Kopetdagh i un  altre vora Yolten; aquests, segons la tradici popular, s considerat pir dels saz i dutar, instruments musicals fets amb fusta sagrada. Altres llocs de pelegrinatge eren les tombes de Chopanata, Garababa, Gzlibaba i Saragtbaba.

Durant la revoluci iraniana, les autoritats sovitiques es tornarien ms rigoroses, que no pas efectives. Com que la constituci sovitica garantia la llibertat de conscincia, les sancions foren aplicades principalment als alts crrecs de la jerarquia suf (murids, dervixos, kalendars, walis, pirs, ishans) sota acussacions de parasitisme, alcoholisme i maltractar l'esposa. Des del 1981 els mollasumaks sufis foren duts a camps de treball correctius establits amb aquests propsit a Naftezavodsk.  

L'oposici poltica, endems, era desarticulada, a diferncia d'altres repbliques, i el primer partit opositor, Agzybirlik, no es va fundar fins el 1989.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39209" title="Marc financer de la Uni Europea" nonfiltered="239" processed="238" dbindex="15270">
El marc financer de la Uni Europea s un pla de despesa plurianual que transforma en termes financers les prioritats de la UE i limita la despesa de la uni durant un perode de temps determinat.

Es considera que el marc financer s'ha de definir per a un termini no inferior a 5 anys i en l'actualitat es treballa amb acords sobre marcs financers per a perodes de 7 anys si b existeix una proposta de la Comissi per, a partir del 2013, a reduir aquest perode de nou a cinc anys.

El marc financer agrupa les activitats de la Uni en categories de despesa i assigna un sostre mxim que els pressupostos anuals han de respectar cada any. 

Les principals raons que justifiquen un marc financer plurianual sn les segents:
 Assegurar una evoluci controlada de la despesa al llarg del temps.
 Facilitar la planificaci de projectes i programes multianuals.
 Assegurar els recursos suficients per a les prioritats de la Uni a mig i llarg termini.
 Facilitar el procs de decisi i l'acord entre el Consell i el Parlament en l'elaboraci del pressupost anual.

 Marc financer 1988-1992 .
El primer marc financer, anomenat Acord Delors I, cobria el perode 1988-1992 i tenia com a prioritat establir el Mercat Interior i consolidar el programa marc plurianual de rescerca i desenvolupament.

 Marc financer 1993-1999 .
El segon marc financer, 1993-1999, l'Acord Delors II, prioritzava la poltica social i de cohesi aix com la introducci de l'Euro 

 Marc financer 2000-2006 .
El tercer, i actual, marc financer, 2000-2006, anomenat tamb Agenda 2000, est centrat en l'ampliaci de la uni.

 Marc financer 2007-2013 .
Vegeu article principal: Marc financer de la Uni Europea 2007-2013)

La proposta de la Comissi per al proper marc financer (2007-2013) preten centrar-se en el creixement sostenible i la competitivitat com a instruments per a la creaci d'ocupaci.

 Vegeu tamb .
Pressupost de la Uni Europea;
Uni Europea;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39216" title="Marc financer de la Uni Europea 2007-2013" nonfiltered="240" processed="239" dbindex="15271">
El marc financer de la Uni Europea per al perode 2007-2013 suposa un canvi important respecte els anteriors acords financers. En primer lloc perqu per primera vegada contempla una Uni Europea a 27 (amb l'adhesi el 2007 de Romania i Bulgria) i en segon lloc perqu un cop l'ampliaci de la Uni Europea cap a l'est s ja una realitat, la Comissi creu que ha arribat el moment de repensar les poltiques de la Uni Europea aix com els instruments dels quals disposa.

Aix, el 10 de febrer del 2004 publica una comunicaci sota el ttol Building our common future - Policy challenges and budgetary means of the enlarged Union 2007-2013 (pdf) i el 14 de juliol del mateix any la Comissi presenta ja una proposta per al marc financer de la UE per al perode 2007-2014.

 Proposta de la Comissi .
L'actual proposta de la Comissi es centra en tres eixos principals:
 Integrar el mercat nic en un objectiu ms ampli de creixement sostenible. Les fites sota aquest eix sn la competitivitat, la cohesi social i la preservaci i gesti dels recursos naturals.
 Donar un significat real al concepte de ciutadania europea completant aix l'rea de llibertat, justcia, seguretat i accs als bns i serveis pblics bsics.
 Establir un rol coherent per a Europa com a actor global asuumint responsabilitats regionals, promovent el creixement sostenible, a la seguretat estratgica.


 Estructura del marc financer .
Aquests tres eixos queden plasmats en 5 captols amb la segent estructura del marc financer 2007-2013


 1. El captol 1 (Creixmenent sostenible) es divideix en dos components;
 1.a. Competitivitat per al creixement i l'ocupaci que inclou la despesa en R+D, educaci i formaci, les xarxes europees i el mercat interior.
 1.b. Cohesi per al creixement i l'ocupaci per tal de potenciar la convergncia dels estats membres i regions menys desenvolupats i la cooperaci interregional.
 2. El captol 2 (Preservaci i gesti dels recursos naturals) inclou la Poltica Agrcola Comunitria (PAC), les poltiques de pesca, desenvolupament rural i mediambiental (en particular el projecte Natura 2000).
 3. El captol 3 (Ciutadania, llibertat, seguretat i justcia) pretn reflectir la importncia creixent que adquireixen alguns camps com ara justcia i seguretat interiors, gesti de fronteres, immigraci i asil, salut pblica i protecci del consumidor, cultura, joventut i informaci i dileg amb la ciutadania. Aquest captol tamb inclou un apartat de solidaritat i un Fons de Reacci Rpida.
 4. El captol 4 (La Uni Europea com a actor global) inclou tota l'acci exterior de la UE com ara instruments de pre-adhesi, el Fons Europeu de Desenvolupament (FED) i partides de reserva per a casos d'ajuda internacional d'emergncia i garanties de crdits.
 5. El Captol 5 (Administraci) cobreix les despeses de les de les institucions europees amb l'excepci de la Comissi les despeses de la qual es comptabilitzen en cada una de les rees operacionals.


 Punts de discussi .
La negociaci de l'acord per al marc financer est essent molt complicada i a dia d'avui infructuosa.  Hi ha nombrosos pasos o sectors enfrontats. Alguns dels punts ms calents sn la revisi del xec britnic, la voluntat dels pasos nrdics, els Pasos Baixos i Alemanya de reduir el pressupost de la Uni i la voluntat dels pasos mediterranis de mantenir les ajudes malgrat la recent incorporaci de pasos i regions ms pobres. 

 El "xec britnic" .
Vegeu l'article principal: xec britnic

En els ltims anys diversos estats membres han fet pressi per a l'eliminaci d'aquest descompte argumentant que en la situaci actual ha perdut el sentit per al qual, el 1984 es conced aquest benefici, per el govern britnic es nega a acceptar una eliminaci del xec britnic si aquesta no va acompanyada d'una revisi completa de la Poltica Agrcola Comunitria. En aquest punt el govern britnic ha aconseguit el suport dels pasos nrdics que consideren excessiva la importncia de les ajudes a l'agricultura dins del pressupost de la Uni.

 "El problema espanyol" .
Durant el perode 2007-2013, Espanya perdr amb gaireb tota seguretat gran part de les ajudes que rep de la Uni Europea i es convertir aix en contribuent net.

Aix succeeix pels segents motius:
 Espanya conservar les ajudes a l'agricultura (PAC). Tanmateix, el valor real d'aquesta partida anir disminuint ja que l'any 2002 s'acord que aquesta partida augments noms un 1% anual i progressivament la major part de la despesa s'anir destinant als nous estats membres de l'Europa oriental.
 A partir del 2007 noms Galcia, Extremadura i Andalusia mantindran l'estatus de regions objectiu 1. Cantbria, Pas Valenci i Canries han progressat econmicament en els ltims anys i ja disposen d'un PIB per capita superior al 75% de la mitjana comunitria, per Astries, Castella i Lle, Castella - la Manxa, Mrcia, Ceuta i Melilla perdran aquesta categoria per un mer efecte estadstic conseqncia de l'adhesi de regions ms pobres.
 Per el mateix efecte estadstic, Espanya deixar de percebre els anomenats Fons de Cohesi. El PIB per capita espanyol respecte l'EU-15 representa el 87% de la mitjana, per desprs de l'ampliaci equival al 95% de la mitjana europea (el llindar per rebre els Fons de Cohesi s el 90%). ;
 El creixement espanyol dels ltims anys ha estat superior que la mitjana europea (i en els propers anys es preveu que aquesta tendncia continu) i donat que les contribucions al pressupost de la Uni es realitzen, en bona part, en funci del PIB, les aportacions d'Espanya augmentaran ms que la mitjana europea en els propers anys i s'estima que cap a l'any 2010 o 2012 Espanya s'haur convertit en contribuent neta.

Davant d'aquest panorama, el govern espanyol est intentant negociar que la reducci dels fons es realitzi de manera progressiva apellant a que bona part de la millora d'Espanya en termes de riquesa respecte la mitjana europea es deu a l'efecte estadstic de l'ampliaci.

 Vegeu tamb .
Pressupost de la Uni Europea;
Marc financer de la Uni Europea;

 Enllaos externs .
Patronat catal Pro Europa: perspectives financeres 2007-2013;
Comissi Europea: Investing in our future;
DG Pressupostaria de la UE;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39218" title="Hpies d'Elis" nonfiltered="241" processed="240" dbindex="15272">
Hpies d'Elis (Hippias, ) fou un sofista i filsof grec nadiu d'Elis, fill de Diopites. Fou deixeble de Hegesidam i contemporani de Protgores i Scrates. El govern d'Elis el va enviar com ambaixador a Esparta en missi diplomtica. Va viatjar tamb per moltes ciutats i districtes de Grcia per adquirir riquesa i celebritat ensenyant i fent discursos. El seu carcter s descrit com vanits i arrogant.

Defensa la tesi de la contraposici entre l'estat natural i l'ordre social. La naturalesa tracta els homes per un igual, mentre que la llei poltica s la causa de la desigualtat social.

Aquesta afirmaci es fonamenta en:
Els principis de la naturalesa tenen validesa universal i sn vigents per tothom.
Les lleis poltiques (que sn antinaturals) noms es poden imposar per la fora.
Per tant "la llei tiranitza l'home i el fora a moltes coses contra natura", d'on en dedueix la necessitat de retornar a l'estat natural.

La seva filosofia s propera en aquest sentit a la d'Antifont.

L'nica referncia que es t d'ell ve donada per Plat en la seva obra Protgores on afirma que Hpies va ensenyar que "la llei s el tir dels homes i els fora a moltes coses contrries a la natura". Tenia curiositat per molts dels camps del saber hum entre els quals destaca "la cincia de la societat". Scrates diu que va publicar pica, poesia, tragdies, ditirambes i discursos com a produccions prpies. Ateneu esmenta com obra seva  que no es conserva.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39221" title="Eudem de Rodes" nonfiltered="243" processed="241" dbindex="15274">
Eudem de Rodes  (Eudemus,        ) va ser un filsof grec deixeble i contemporani d'Aristtil i company de Teofrast nascut a Rodes, en el qual Aristtil es va inspirar posant-li el seu nom a l'obra tica eudemea, no perqu li estigus dedicada ans a causa que fou ell qui la difongu. Destaquen els treballs que va publicar sobre histria de les matemtiques i l'astronomia. Simplici diu que va existir una biografia seva obra de Damas o Damasci, per s'ha perdut.

Les seves obres sn:
 Sobre les categories;
               .
          .
       , ;

Ms que com a escriptor fou important com a comentarista sobre les obres d'Aristtil, part de les obres del qual va publicar (quan Aristtil va morir als 63 anys no havia publicat ni la meitat de la seva obra)













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39222" title="Aristoxen de Trent" nonfiltered="244" processed="242" dbindex="15275">
Aristoxen de Trent (segle IV aC) va ser un filsof peripattic grec i un important teric de la msica. Tarent o Taranto en itali, est situada al sud d'Itlia. En els seus anys d'infantesa estudi msica seguint la tradici familiar. Va ser instrut pel seu pare, Espintar, un filsof i msic alumne de Scrates, i posteriorment estudi teoria de la msica amb Lampre d'Eritrea i Xenfil, el filsof pitagric, i finalment fou deixeble d'Aristtil i sembla que va tenir una gran decepci quan a la mort d'Aristtil va ser Teofrast i no ell qui va esdevenir cap de l'escola peripattica.

Va escriure unes 453 obres en l'estil d'Aristtil, sobre temes de filosofia, tica i msica. Tamb biografies de Plat i Pitgores. La tendncia emprica del seu pensament queda recollida en la teoria que l'nima es relaciona amb el cos de manera similar a l'harmonia que regeix les parts d'un instrument musical. No tenim cap evidncia pel que fa al mtode pel qual va arribar a formular aquesta teoria.

Aristoxen sostenia que les notes de l'escala musical no s'han d'afinar seguint raonaments matemtics, que era el que afirmaven el pitagrics, sin pel que ens diu el sentit de l'oda. Les niques obres d'Aristoxen que s'han trobat sn tres llibres dels Elements d'Harmonia, un tractat musical incomplet i un fragment de cinc columnes que formen part d'un tractat sobre el ritme.

 Referncies .
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39223" title="Estrat de Lmpsac" nonfiltered="245" processed="243" dbindex="15276">
Estrat de Lmpsac (Straton, ) (?- vers268 aC) va ser un filsof peripattic nadiu de Lmpsac, que fou tutor de Ptolemeu II Filadelf.

Es va encarregar de la direcci del Liceu desprs de la mort de Teofrast vers l'any 287 aC i es va preocupar principalment pels problemes de caire experimental, la influncia dels quals es va notar en la medicina i la mecnica de la seva poca. Va presidir l'escola durant 18 anys al final dels quals el va substituir Lic

Es va dedicar a l'estudi de la cincia natural i es va anomenar Physicus (). Cicer diu que va descuidar els aspectes morals i de virtut de la filosofia. Digenes Laerci dona una llarga llista de les seves obres la majoria de cincia mdica.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39224" title="Arist de Quios" nonfiltered="246" processed="244" dbindex="15277">
Arist de Quios va ser un filsof grec que va florir vers el 260 aC i fou contemporani d'Epicur, ratos de Sici i Antgon II Gnates. Nascut a Quios, fou fill de Milcades. 

Fou deixeble de Zen a l'escola estoica i encara que va estudiar amb ell, segons Digenes Laerci desprs va passar a l'escola de Polem d'Atenes. Va rebre el sobrenom de Falantos. Va rebutjar totes les branques de la filosofia menys els tics.

Director del Liceu, es va dedicar a difondre la doctrina Aristotlica principalment.

Arist va fundar una petita escola oposada a la d' Herillos, de la que Digenes Laerci esmenta a Difilos i Milcades com deixebles. Hauria mort d'un cop de sol (una insolaci). 

Digenes Laerci dona una llista completa de les seves obres per esmenta que Paneti (Panetius) i Soscrates consideren aquestes obres el treball d' Arist de Ka, excepte les cartes a Cleantes.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39226" title="Flauta" nonfiltered="247" processed="245" dbindex="15278">

Una flauta s un instrument musical de vent de fusta amb el tub obert, ordinriament cilndric, en el qual el so es produeix per l'aire que bufa l'executant, dirigit damunt la vora tallada en bisell d'un orifici, on hi ha una llengeta i posa en vibraci l'aire del tub. Les primeres flautes daten de ms de 50000 anys d'antiguitat.

Tipus.
	
Flauta dola.
Tamb anomenada flauta de bec o flauta d'Anglaterra, t nou forats i s de fusta, tot i que tamb se'n fabriquen de plstic de baixa qualitat.

Flabiol.
destaca per ser de mida ms curta fins al punt que es manega amb una sola m.

Flauta travessera.

Tamb anomenada flauta d'Alemanya, t setze forats i embocadura lateral. D'origen oriental, fins fa poc temps eren de canya, per ara sn de metall.

Segurament, la flauta s el ms antic de tots els instruments de vent. La flauta travessera consistia, en un principi, en un simple tub de fusta cilndric provet de forats que es tapaven amb els dits i que es toca bufant directament contra l'embocadura, sostenint-lo parallelament al pla de la cara de l'instrumentista.

Ja en l'poca barroca, quan encara eren de fusta, es preferien a les flautes dolces o de bec en les orquestres, per tenir la flauta travessera una major sonoritat. Actualment es fabriquen en metall i han incorporat tot un complex sistema de claus, perfeccionat bsicament pel flautista Theobald Bhm (1794-1881). El seu sistema ha tingut una gran importncia histrica en ser adaptat, posteriorment, tamb en els clarinets i els obos.

La flauta travessera, afinada en Do, t una extensi de tres octaves, del Do3 al Do6, ms un registre sobreagut. Existeixen, tamb, el flaut, que sona una octava ms agut, i la flauta contralt (en Sol), ms gran, anomenada tamb flauta baixa.

Flauta de Pan.

Tamb anomenada bufacanyes o flabiol de set forats. Est formada per una srie de tubs de canya, generalment set, alineats en filera i que es poden fer-sonar individualment.

Quena i shakuhachi.
La quena s originaria de Sud-Amrica i el shakuhachi del Jap i del sud-est asitic. Sn flautes de forat lliure, que estan formades per una sola estructura tubular de canya de bamb amb dues obertures verticals i sis forats frontals.

Tarka.
La tarka s una flauta de fusta en forma de prisma rectangular, d'una sola pea amb sis orificis.

Vegeu tamb.
Theobald Boehm;






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39227" title="Lagos" nonfiltered="248" processed="246" dbindex="15279">


Lagos s la ciutat principal de Nigria i, amb una poblaci de 13,4 milions d'habitants (2000), una de les ms grans de l'frica (la segona desprs del Caire, a Egipte). Fou la capital of Nigria fins al 1991, quan es va traslladar la capitalitat a Abuja. Lagos continua sent la capital comercial de Nigria. Est situada a 6  34' 60" Nord i 3  19' 59" Est. 

Lagos s'aixeca sobre diverses illes que tanquen la llacuna de Lagos pel sud i tamb per la terra ferma adjacent. Originriament un petit poblet conegut com a Eko, la seva posici com un dels pocs ports naturals de la costa atlntica en va fer un emplaament ideal per al contacte amb Europa. Des del segle XV, mariners portuguesos aixecaren a l'illa un establiment comercial que van anomenar Lagos en honor a una ciutat del sud de Portugal. S'hi comerciava amb espcies, vori i esclaus. Els britnics van prendre la ciutat el 1807 en un intent ms de posar fi al trfic d'esclaus. Lagos s'incorpor a la colnia de Nigria el 1900.

Geografia.
El centre comercial continua sent l'illa de Lagos, connectada a terra ferma per tres llargs ponts: els d'Eko, Carter i Third Mainland Bridge. Les illes d'Ikoyi i Victria tamb estan connectades amb l'illa de Lagos. El port es troba a Apapa, ben b davant de l'illa de Lagos. Altres barris de la ciutat, situats a la terra ferma, sn Ebute-Meta, Surulere, Yaba (on hi ha la Universitat de Lagos), Mushin i Ikeja, on es troba l'Aeroport Internacional Murtala Mohammed.

Atraccions principals.
La terra ferma al voltant de la llacuna s on es troben la majoria d'rees residencials i la famosa vida nocturna amb els seus clubs musicals, sobretot a Yaba i Surulere, igual com l'Estadi Nacional, la universitat i l'estaci del ferrocarril (d'on surten els trens cap a Kano). Els punts ms atractius de la ciutat sn el Museu Nacional, Tafawa Square (coneguda pels seus monuments a la guerra), el gratacel anomenat Independence House (construt el 1963), diversos mercats (entre els quals destaca el de Balogun) i el barri brasiler, tot plegat a l'illa de Lagos; tamb el Teatre Nacional i diverses platges. La ciutat t dos aeroports: l'Aeroport Internacional Murtala Mohammed i el Lagos Domestic Airport, per a vols interiors.

Transport.
Hi ha diversos transbordadors i carreteres que uneixen les diverses parts de la ciutat. Malgrat tot, la comunicaci dins de Lagos ha arribat a un punt de congesti, en part a causa de la mateixa situaci geogrfica de la ciutat i el creixement accelerat de la poblaci, i tamb per les vies urbanes en mal estat i els mals hbits de conducci. Una cadena de llacunes d'aigua salada s'estn a l'oest cap a Badagri i tamb a l'est cap a l'estat d'Ogun.

Histria.
Lagos originriament es deia Eko, que significa "granja de mandioca".Fou fundada per la famlia reial provinent de la ciutat de Benn. El fundador fou el rei Ado, pare de Gbaro, Akinsemoyin i Erelu Kuti. 

A Eko es va aixecar el palau reial. La gent que es va establir a la part sud de la vila l'anomenaven "Isale Eko", s a dir "el sud de Lagos". 

Erelu Kuti va engendrar Ologun Kutere, que seria rei, i tamb Shokun, que es va fer una casa darrere el palau de son germ, anomenada "Onile-gbale", des de la qual va governar el seu propi clan. Amb Ologun Kutere va comenar la dinastia reial.

Enllaos externs.
 Web oficial del govern de l'estat de Lagos ;







































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39230" title="Efemrides" nonfiltered="249" processed="247" dbindex="15280">

1.- Clcul d'efemrides: s el clcul de les posicions dels astres, fonamentalment de cossos del sistema solar o satllits de la Terra o dels planetes, en diferents instants i a partir dels elements de la rbita. Estes posicions es poden expressar en distintes coordenades fonamentalment coordenades equatorials o coordenades eclptiques. 

2.- Conjunt de dades astronmiques relatius a les posicions de cossos d'astres fonamentalment de cossos del sistema solar o satllits de la Terra o dels planetes, en diferents instants. Estes dades es publiquen en Almanacs astronmics  que per ser anuals s'anomenen anuaris astronmics.

3.- En el cas de estrelles variables les efemrides s una frmula que permet calcular el moment del mnim, per exemple.

4.- En el cas del disc del Sol, Lluna o planetes s'anomenen Efemrides fsiques a una taula o al clcul de la posici del pol nord del Sol, de la fase d'un planeta, dels trnsits de la Gran Taca Vermella de Jpiter etc.

5.- Tamb rep este nom el clcul d'un Eclipsi o dels fenmens dels satllits de Jpiter o Saturn.

Enllaos externs .
Efemrides de Sant Ferran (en castell);
Observatori Astronmic Nacional de Espanya (en castell);
Efemrides Sistema solar (en castell);
Efemrides Solars (en catal);

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39231" title="Anuari astronmic" nonfiltered="250" processed="248" dbindex="15281">
Un anuari astronmic s una publicaci normalment anual i que cont taules de dades amb les posicions del Sol, la Lluna, els planetes o els satllits dels planetes per a cada dia de l'any. 

Ressenya els principals fenmens astronmics de l'any com: 

Les fases de la Lluna, eclipsis de Sol i Lluna, ocultacions d'estreles per la Lluna, planetes i asteroides. ;
Elements orbitals dels cometes peridics i dels majors asteroides.
Hores d'eixida (ortus) i posta (ocs) del Sol i de la Lluna i taules per a esbrinar-lo en altres localitats.
Tamb cont llistes de les estreles ms brillants, galxies brillants, cmuls estellars, fonts de rajos X, estreles variables, qusars, plsars...
Mostra moltes taules d inters com temps sideri, l'equaci de temps...

Vegeu tamb .
Efemrides;

Enllaos  externs .
Anuari de Sant Ferran;
Anuari de l'Observatori Astronmic Nacional;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39232" title="Sabadell press" nonfiltered="251" processed="249" dbindex="15282">
Sabadell press  s un diari gratut de Sabadell, que s'edita cada dilluns. Compt informaci local, comarcal i catalana, i es distribueix des del 22 de desembre de 2003, amb el nmero 1.

Enllaos externs.
www.sabadellpress.com Web oficial;

Altres mitjans del Grup:
www.revistainspire.com Web oficial;
www.diaridebarbera.com Web oficial;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39237" title="Gullinbursti" nonfiltered="252" processed="250" dbindex="15283">
En la mitologia escandinava, quan Loki ja tenia la cabellera de Sif, el vaixell de Frey, Skdbladnir, i la llana d'Odn, Gungir, fabricats pels fills d'Ivladi, apost el seu propi cap amb Brokk que el seu germ Eitri no seria capa de fer objectes tan valuosos com aquests.

Aleshores Eitri comen a fabricar regals per a Frey. Eitri tragu la pell a un porc i la pos al forn mentre Brokk s'encarregava de la manxa i arran d'aix es crearen dos verros mecnics, un dels quals fou Gullinbursti (crin d'or), la cerra del qual brilla en la foscor. L'altre verro que fabricaren, menys conegut, fou Slirugtanni.   
 



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39238" title="Indoxina" nonfiltered="253" processed="251" dbindex="15284">

L'Indoxina s una extensa pennsula situada al sud-est d'sia. 

T una extensi de ms de 2.700.000 km (incloent-hi la pennsula de Malacca), repartits entre els estats segents:

Myanmar (tradicionalment Birmnia);
Tailndia;
Cambodja;
Vietnam;
Laos;
Singapur;
Malisia (exclosos els estats de Sarawak i Sabah, situats a l'illa de Borneo).

El seu nom ve de la seva posici a l'est de l'ndia i al sud de la Xina, de les quals ha rebut fora influncies al llarg de la histria. 

La pennsula de l'Indoxina no va poder escapar de l'expansionisme colonial europeu, i al segle XIX va passar a formar part dels dominis de Frana (Vietnam, Laos i Cambodja) i del Regne Unit (Myanmar, Malisia i Singapur), amb noms Tailndia que va mantenir formalment la independncia.
 
La religi predominant s el budisme, tret de Malisia, on s majoritari l'islam.













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39239" title="Cometa Tempel 1" nonfiltered="254" processed="252" dbindex="15285">

El 9P/Tempel o Tempel 1 s un cometa peridic, descobert el 3 d'abril de 1867 per Ernst Wilhelm Leberecht Tempel, un astrnom que treballava a Marsella.

Quan va ser descobert, el cometa arribava al seu periheli una vegada cada 5,68 anys. Es va tornar a observar el 1873 i el 1879. No obstant aix, l'rbita del Tempel 1 s'acosta a vegades a Jpiter, fet que provoca un canvi en el seu perode orbital. Aquest esdeveniment va ocrrer el 1881, allargant el perode orbital a 6,5 anys. El periheli tamb va canviar, augmentant-se en 50 milions de quilmetres, deixant al cometa molt menys visible des de la Terra. Com a resultat, els astrnoms van perdre la pista al cometa i van suposar que s'havia desintegrat. No va ser fins als anys 60 quan l'astrnom americ Brian G. Marsden torna a descobrir Tempel 1, al realitzar clculs precisos de l'rbita del cometa, tenint en compte pertorbacions de Jpiter. El seu perode orbital actual equival a 5,5 anys.

El Tempel 1 no s un cometa brillant; la seva mxima magnitud aparent ha sigut, de moment, d'11, molt per davall de la visibilitat a simple vista. Es creu que el seu grandria s de 14 per 4 quilmetres, basats en mesures preses pel Telescopi Espacial Hubble amb llum visible i pel Telescopi Espacial Spitzer amb llum infraroja. Combinant estes observacions tamb es va obtenir un baix albedo, de noms un 4%. Es va determinar tamb una taxa de rotaci de dos dies.

El 4 de juliol de 2005, a les 05:52 UTC, la sonda espacial Deep Impact de la NASA va llanar un projectil que va impactar contra el Tempel 1. Els telescopis espacials van observar el fenomen que momentniament augment la brillantor del cometa unes 30 vegades mentre la sonda Deep Impact, que es trobava a noms 500 km del cometa, va observar l'impacte, que va alar un nvol de gas i pols que es va estendre uns 1.800 km. Els detalls exactes del crter que es va formar encara no es coneixen. Es creu que pot mesurar uns 200 metres de dimetre i de 30 a 50 metres de profunditat, encara que pot ser molt ms xicotet depenent de la composici i estructura del cometa. 



 Vegeu  tamb .
Deep Impact;
 (a Wikimedia Commons);

 Enllaos externs .
 NASA - Deep Impact. ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39246" title="Francesc de Paula Burguera i Escriv" nonfiltered="255" processed="253" dbindex="15286">
Francesc de Paula Burguera i Escriv (Sueca, 1928   ) ha estat poeta, dramaturg i, especialment, periodista i assagista.

Des de ben jove va sentir l'atracci pel conreu de la seua llengua i la preocupaci pel dest del poble valenci. Juntament amb Joan Fuster, al voltant dels anys quaranta, va iniciar la seua trajectria valencianista que mai no ha abandonat ni defugit. Poeta en els primers moments, i autor teatral, tanmateix s'ha dedicat fonamentalment a la tasca periodstica com a comentarista poltic (Levante-EMV, Las Provincias, Avui, El Pas).

En arribar la  transici democrtica, a la fi del franquisme, va fundar el Partit Demcrata Liberal del Pas Valenci (PDLPV) juntament amb Joaquim Muoz Peirats, del qual va ser secretari general, i va ser elegit diputat al Congrs el 1977 formant part de la coalici UCD. En convertir-se la coalici UCD en un partit Burguera deix el grup parlamentari centrista i pass al grup mixt. D'aquesta manera es va convertir en un dels primers trnsfugues de la histria poltica de l'estat espanyol. Tot seguit va fundar el Partit Nacionalista del Pas Valenci (PNPV) en octubre de 1978, que el 1982, junt a l'Agrupament d'Esquerres, don lloc al naixement de la Unitat del Poble Valenci (UPV). No obstant es va retirar de la poltica l'any 1983 seguint la seua tasca com a "periodista". 

L'any 1990 publicava una obra que obtindria el Premi Joan Fuster d'assaig dels XIX Premis Octubre: s ms senzill encara: Digueu-li Espanya. Ac l'autor -fent-se ress del ttol del llibre de Josep Guia s molt senzill, digueu-li Catalunya- ens explica mitjanant dues parts la trajectria del valencianisme de postguerra fins a la Batalla de Valncia, i tot seguit un conjunt de valoracions sobre la conscincia nacional valenciana basant-se en els resultats electorals dels partits valencianistes. s per aquest motiu que Burguera arrib a la conclusi que els valencians se senten espanyols majoritriament a ms d'estar ben cofois de ser-ho.

El 1991 va ser nomenat Miquelet d'Honor per la Societat Coral el Micalet

El 1998 va rebre la Creu de Sant Jordi.

Actualment collabora amb alguns diaris de forma puntual a ms de presidir l'associaci Valencians pel Canvi.

Enllaos externs.
  Fitxa de Francesc de Paula Burguera al Congrs dels Diputats;

Entrevista publicada a la revista educativa d'mnium Cultural Escola Catalana;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39247" title="Augustin Jean Fresnel" nonfiltered="256" processed="254" dbindex="15287">

Augustin Jean Fresnel (Broglie, 10 de maig del 1788 - Ville-d'Avray, 14 de juliol del 1827), fsic francs. Fundador de l'ptica moderna, propos una explicaci de tots els fenomens ptics basant-se en la teoria ondulatria de la llum.

 Biografia .

Fill d'un arquitecte va nixer a Broglie, al Departament d'Eure (Alta Normandia). El 1809 entra a lcole nationale des ponts et chausses al servei dels fars, aquest mateix any esdev membre de l'Acadmia Francesa de Cincies, i el 1823 de la Royal Society, que li concedeix la medalla Rumford el 1824.

El 1812 obt el ttol d'enginyer a Niom i es dedica a dirigir la construcci de les carreteres de l'estat. El 1815 Napole retorna a Frana des del seu exili a l'illa d'Elba i Fresnel s'enrola a les forces realistes del duc d'Angulema, quan Napole recupera el poder Fresnel s destitut i sotms a vigilncia per la policia. En aquest perode es comena a interessar per la investigaci cientfica i a partir de llavors compaginar el seu ofici d'enginyer amb el treball cientfic, especialment en el camp de l'ptica.

Va comenar treballant en el camp de les interferncies lluminoses, de manera independent a les investigacions de Thomas Young, que el van portar a desenvolupar la noci de longitud d'ona. Va calcular les integrals que porten el seu nom i va ser el primer a provar que dos feixos de llum polaritzada en plans diferents no s'interfereixen; d'aquest experiment va deduir que el moviment ondulatori de la llum polaritzada s transversal i no longitudinal (com el del so) com es creia fins llavors.

Va ser el primer a produir llum polaritzada circular. Les seves frmules sobre la refracci encara s'utilitzen. En el camp de l'ptica aplicada, va inventar la lent de Fresnel, una lent esglaonada que s'utilitza per augmentar el poder d'illuminaci dels fars.

Va morir el 1827 de tuberculosi a la Ville-d'Avray, al Departament dels Alts del Sena, prop de Pars

 Vegeu tamb .
Clotoide o Espiral de Fresnel;
Difracci de Fresnel;
Equaci de Fresnel;
Integral de Fresnel;
Lent de Fresnel;

 Enllaos externs .
 Augustin Fresnel, pare dels fars moderns;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39250" title="Repblica Socialista Sovitica d'Ucrana" nonfiltered="257" processed="255" dbindex="15288">



La Repblica Socialista Sovitica d'Ucrana o RSS d'Ucrana (en ucrans:                                               i en rus:                                                     ) va ser creada el 25 de desembre de 1917, en la reuni dels grups minoritaris bolxevics fugits del soviet de treballadors, pagesos i soldats d'Ucrana reunida a Kev i que havia proclamat una repblica popular de caire socialista per anti-comunista i que agrupava a sectors d'ideologies diferents, que no reconegueren el cop d'estat de Petrograd. Inici de la guerra entre els dos estats. Els bolxevics es reuniren a Khrkiv, amb grups del sector miner de Donbass-amb gran poblaci russa- que advocaven per seguir les directrius del partit de Petrograd. El baix suport popular va quedar patentat en tenir a tota Ucrana sols un 6% dels membres del partit (havien rebut el suport en les eleccions de 12,14 i 15 de Novembre a l'assemblea constituent de Petrograd, de sols un 10% dels electors -754.000 votants, la majoria dels vots -75%- van anar a candidats anticomunistes, principalment socialistes revolucionaris). Durant el perode entre la Pau de Brest-Litovsk la repblica va deixar d'existir, refugiant-se els seus dirigents a Taganrog (Rssia), ja que Ucrana (Repblica Popular independent) i l'Estat Bolxevic es van reconixer mtuament i les tropes bolxevics van evacuar el pas. En ser derrotats els estat centrals a la primera guerra mundial, els bolxevic ucranesos junt a un exrcit de mariners russos van iniciar la invasi de la repblica estenent la guerra civil als territoris de la repblica popular independent d'Ucrana. 

Va ser una de les repbliques fundadores de la Uni Sovitica el 1922, un cop acabada la guerra civil i assassinats tots els opositors, principalment intellectuals ucranesos (a dems de l'exrcit de la repblica de Petliura i l'exrcit anarquista de Majn) i altres opositors russos (majoritriament russos blancs i menxevics). Durant els anys vint, sobretot durant la NEP (Nova poltica econmica), la repblica socialista va veure un renaixement econmic, acompanyat pel desenvolupament i renaixement de la cultura i llengua ucranesa, fruit de dos elements; primer l'aprofitament de totes les universitats, acadmies, escoles i entitats i societats culturals fundades durant la breu independncia d'Ucrana. Segon la poltica menada des dels rgans comunistes de la repblica on s'advocava en la "ucraninitzaci del partit i de la repblica". Cal destacar que les ucranesos conformaven el 78% de la poblaci de la repblica per sols el 25% de la poblaci urbana. El partit va considerar important fer s de la mitologia cultural i de l'alfabetitzaci en ucrans de la poblaci autctona com a mitj de influir en les masses camperoles ucraneses, i convertir-les al socialisme i ateisme. 

Aquest renaixement es va aturar en espantar-se les autoritats de Moscou, descobrint que el tractament de la llengua russa a les escoles ucraneses era el mateix que el d'altres llenges estrangeres com el francs o l'angls. Ja el gener de 1928 es van iniciar les execucions de l'elit intellectual ucranesa acusats de nacionalistes i separatistes. Es va implementar una poltica cultural de russificaci sovint superant els pitjors perodes de russificaci tsarista. Les purgues internes al partit comunista ucrans va acabar amb qualsevol rastre d'elements autctons del partit. Es famosa la condemna de la poltica colonial tant econmica com cultural feta el febrer de 1928 per Mykhailo Volobouiev. El juliol de 1929 (fins al setembre) es produeixen arrestos i internaments de gran part de les personalitats del mn cientfic i cultural ucrans acusats de pertnyer a una organitzaci inventada per Stalin; La Uni per a l'alliberament d'Ucrana". 

La reacci, a l'oposici contra les poltiques de collectivitzaci va ser la fam artificial o el genocidi conegut internacionalment i reconegut per l'Assemblea General de l'ONU com a HOLODOMOR, una fam artificial provocada a la tardor del 1932 i primavera del 1933 amb el resultat de 10.000.000 de vctimes civils a tota l'URSS, de les quals 8.000.000 foren ucranesos, car la majoria de vctimes foren en rees rurals on es concentrava la poblaci ucranesa. El 13 de maig se sucida el comunista Mykola Khvylovy com a protesta contra la poltica de destrucci de la cultura ucranesa, seguida pel sucidi de Mykola Skrypnyk el 7 de juliol de 1933. E 21 de gener de 1934 es transfereix la Kapital de la repblica de Kharkiv a Kev. Amb la intensificaci de les purgues per la para noia de Stalin, el president de la Repblica Socialista d'Ucrana; Panas Lioubtchenko es va sucidar el 30 d'agost. Tota la cpula directiva del partit es internada al sistema Gulag. El 27 de gener de 1938 Nikita Khruschov reemplaa Stanislav Kosior com a primer secretari del Consell Central del Partit Comunista Ucrans. 

El 17 de setembre, seguint el pacte Molotov-Ribbentropp, l'exrcit roig travessa la frontera polonesa i ocupa els territoris tnics d'ucranesos i bielorussos, procedint ala "deopolonitzaci" amb la deportaci massiva de polonesos habitants de zones urbanes (molts d'ells des del sXIV) com de Lviv o Rivne. A ms es van perseguir els nacionalistes ucranesos (fins aleshores combatien el sistema d'apartheid cultural i religis imposat pel rgim polons de Pilsudsky, la majoria d'ucranesos eren grecocatlics o ortodoxos). Els territoris sn annexats a la repblica d'Ucrana i Bielorssia. El 28 de juny de 1940 l'exrcit obliga al govern romans a cedir la Bukovina del nord i Bessarabia, integrant-se parts a la Repblica d'Ucrana, quedant un 90% del territori tnic ucrans dins de les fronteres de la repblica, alhora que es manipulaven les poblacions amb deportacions massives a Sibria i Kazhakhstan (sovint equivalents a condemnes a mort).

La invasi alemanya de la repblica el 22 de juny de 1941 topa inicialment amb poca resistncia ja que amplis sectors de la poblaci els van considerar llibertadors de l'opressi estalinista. La repblica esdev camp de batalla principal, junt amb Bielorssia del front oriental, el fams "front rus" que tant temien els alemanys. Hi ha resistncia de partisans comunistes ucranesos i russos contra els alemanys a la part central i oriental del pas (cal recordar que ja a l'hivern de 1941 la totalitat de la repblica va quedar sota l'ocupaci alemanya (a Kev es va produir una important derrota de l'exrcit roig). Per altra banda cal destacar que a la part occidental del pas els ucranesos no comunistes i recentment incorporats-a la fora- a la repblica es van dividir entre els que per sobre de tot odiaven el comunisme rus i van combatre amb els alemanys i els nacionalistes de l'UPA (primeres accions antinazis a la tardor de 1942 a l'anomenada "sich de polessia") que des del 1943 es van aixecar en un exrcit que control amplies rees rurals de Volyhinia i Galizia-Transcarpatia lluitant a tres bandes contra els alemanys, sobretot contra les ss i els einsatzgruppen, l'Armjia Kraiowa polonesa (nacionalistes anticomunistes i antialemanys polonesos) i partisans comunistes arribats des de l'est primer i desprs contra l'exercit roig desprs de "l'alliberament". La guerra de guerrilles anticomunista va durar fins al 1954. Durant la Segona Guerra Mundial, es van acceptar algunes esmenes de la Constituci de la RSS d'Ucrana que permetien que aquesta actus com a estat separat de la URSS en afers internacionals (1 de febrer de 1944), sols com a mecanisme per que el rgim sovitic tingus ms vots en els organismes internacionals acabada la guerra (les potncies ho van acceptar per l'esfor sofert per la repblica durant la guerra; 9.000.000 de morts, ms de 700 poblacions totalment o parcialment destrudes), 2.000.000 (1942-44)d'esclaus deportats per a la construcci de la muralla atlntica, la indstria de guerra i esclaves sexuals per a la Whermacht alamana (exrcit). Sense oblidar una massacre important de la comunitat jueva del pas, ms de 800.000 (sobretot a inicis de la guerra). Seguida irnicament el 1945 d'una purga contra el "cosmopolitisme" dins del partit comunista que atac exclusivament a la comunitat jueva sovitica. Per aquest motiu va ser un dels estats fundadors de les Nacions Unides, juntament amb la URSS i la RSS de Bielorssia. Aix noms va tenir un sentit simblic, ja que a la prctica, la RSS d'Ucrana estava supeditada al poder de Moscou, continuadora de la tradici imperialista russa, amb tots els tics del xovinisme tsarista rus heretat pel rgim sovitic, molt allunyat, sobretot durant l'poca estalinista, del socialisme teric. De fet, va permetre a la Uni Sovitica disposar de ms poder (ms representants i ms vots) a les Nacions Unides.

El 1948 desprs d'una relaxaci de les poltiques de russificaci per aprofitar el "patriotisme ucrans" com a instigador de la lluita contra la ocupaci nazi, sobretot aprofitant la mitologia cultural ucranesa del sich de Zaporozhie (cosacs). De febrer a Novembre de 1944 gran ofensiva de les tropes sovitiques seguida d'una repressi a tots els suposadament collaboradors (per extensi tota la poblaci que havia viscut sota ocupaci nazi). El 4 de novembre de 1945 es va deportar a tota la cpula de l'esglsia greco-catlica ucranesa (tamb nomenats uniates) amb els seu metropolit Yosif Slipej acusats de nacionalisme burgs (el propi metropolita havia amagat nens jueus durant la guerra i s'havia oposat a la unificaci forosa de la seva esglsia a l'ortodxia russa).

El 1946-1949 es produeix l'anomenat perode de Zhdanov on es retorna a a rusificaci i a la persecuci de les poques llibertats culturals ucraneses logrades durant el caos de la guerra i fins durant l'ocupaci alemanya. 

Del 1918 al 1934 la capital de la repblica va ser Kharkiv i, posteriorment, Kev. El 19 de febrer de 1954 es va transferir Crimea des de la RSFSR, com a commemoraci del tricentenari de l'anomenada "reunificaci" d'Ucrana a la "germana gran" Rssia (uni de l'estat cosac ucrans revoltat contra el regne de Polnia el 16 de gener de 1654 amb plena autonomia-no respectada- segons el tractat de Pereyaslav).

Entre el 1954 i el 1956 es produeix la deportaci de 100.000 joves ucranesos per a roturar camps verges al Kazakhstan. El 12 de maig de 1954 la R.S.S d'Ucrana esdev membre de la UNESCO i de l'organitzaci mundial del traball. Amb la desestalinitzaci s'inicia el perode de "desgel" amb un renaixement nacional i cultural ucrans. A la tardor del mateix any es fa l'alliberament parcial dels detinguts poltics.

La dcada dels seixanta veu l'aparici de l'anomenat "grup dels seixanta": Vasyl Symonenko, Lina Kostenko, Ivan Drach, Mykola Vinhranovsky, Yevhen Houtsalo, Ivan Dziouba, Yevhen Sverstiouk entre d'altres poetes, escriptors i intellectuals. El gener de l'any segent a Lviv es produeix un procs judicial poltic contra els membres de l'Uni obrera i pagesa ucranesa (Levko Lukianenko, Ivan Kandyba, Stefan Viroun i altres) que defensaven la legalitat constitucional i el dret de l'escisi o sortida d'Ucrana de l'URSS (fet demostrat segons la legislaci constitucional sovitica i ucranesa que en permet la realitzaci real el 1991). Entre 1961-65 s actiu a kiev el grup de creaci jove.
El 24 de maig de 1954 es produeix l'incendi provocat per les autoritats de la Biblioteca pblica de l'acadmia de cincies ucranesa, cremant-se part de les publicacions, llibres i documents en ucrans, quedant sols obertes les biblioteques en llengua russa. El agost-setembre de 1965 primera gran ona de detencions d'intellectuals ucranesos, el 4 de setembre hi ha una manifestaci contra les detencions a la sala Cinem Ucrana a Kiev.  El desembre Ivan Dziuba adressa a Petro Chelest, president d'Ucrana (primer secretari del comit central del partit comunista d'Ucrana) una carta de protesta contra les mesures de repressi; carta acompanyada de l'assaig "INTERNACIONALISME O RUSSIFICACI?". El 1967 detenci dels membres del Front Nacional Ucrans. El 1968 publicaci a nivell internacional de l'assaig internacionalisme o Russificaci d'Ivan Dziuoba, difs per tota Ucrana en secret. El 1969 els detinguts poltics; Mykhailo Horyn, Ivan Kandyba i Levko Loukianenko Adressen una carta a la commissi dels Drets de L'home de l'ONU una carta sobre l'enverinament dels presoners poltics a l'URSS. 

Als anys seixanta dins un esfor important d'industrialitzaci de la repblica ucranesa, l'URSS no aposta per a la formaci de tcnics ucranesos (temorosos de crear una nova elit ucranesa). S'aposta per una massiva immigraci de treballadors i tcnics russos. El cens de la repblica el 1970 dna les segents dades; de 47.127.000 d'habitants sols 35.283.857 sn ucranesos, amb ms de 3.000.000 d'ucranesos a la federaci russa i casi 2.000.000 a les repbliques centro-asitiques (Kazhakhsta, Uzbequistan, etc.) i les Caucsiques. De totes maneres la carrera armamentstica i espacial  no permet la suficient producci de bns de consum, a ms el subsidi i entrega de part dels bens a les repbliques amigues de Cuba, Polnia, Txecoslovquia, Hongria i altres del pacte de Varsvia llastren l'economia.

Quan el renaixement cultural i poltic ucrans (malgrat les persecucions i detencions), immers en les convulsions mundials dels anys seixanta (revolta de Pars i Praga del 68), arriba a les classes obreres de l'est del pas fins a part dels tnicament russos provoca una reacci el 1972. De gener fins a maig hi ha la segona gran ona de detencions i al maig la destituci del primer secretari de comit central del Partit Comunista d'Ucrana, cada cop ms favorable al renaixement ucrans (ell mateix fa recerques histriques sobre el perode cosac). El segueixen les purgues al partit i el nomenament de l'ultraconservador Volodymyr Chterbytsky fins a la independncia. L'estiu de 1974 els detinguts poltics bltics, caucsics i ucranesos s'adrecen al Soviet Suprem de l'URSS exigint el retorn als drets nacionals a les repbliques no russes. L'any segent una vintena de detinguts poltics renuncien a la ciutadania sovitica. La resposta s una directiva de l'11 de novembre de 1978 del ministeri de educaci de la RSS d'Ucrana sobre la russificaci a les aules, anomenada internacionalitzaci (el rus era considerat com la llengua internacional). El 1979 ms detencions d'intellectuals.

El 1984-1985, ja en aplicaci de la perestrojika, sota presidncia de Gorbachov, es produeixen la mort d'Oleksa Tykhyi, Yourii Lytvyn, Valerii Martchenko i Vasyl Stous als camps de concentraci. Les poltiques de russificaci no canvien.

La ineficcia del rgim queda palesa a nivell econmic, amb un mercat negre perillosament preponderant en l'economia interna, una corrupci, iniciada en temps de Khruschov i ampliada sota Brezhniev a nivell de tota l'U.R.S.S, una baixa productivitat, una ineficcia i pitjor eficincia dels complexos industrials, desfasats i sols mantinguts per les fonts internes d'energia. 

El baix nivell educatiu a nivell universitari sumat a la corrupci i baixa competncia de poltics i tcnics porten al desastre de Txernbil el 26 d'abril de 1986. Catalitzador de les protestes tant a Ucrana com a Bielorssia pels efectes humans, econmics i ecolgics. Es desperten els moviments nacionals, amb un nou renaixement sota la glasnost, per molt ms popular i menys elitista, moviments per la pau (pacifisme), ecologisme i encara ms innovador en el conservadorisme social del bloc comunista; el feminisme.

El 8 i 10 de setembre de 1989 es constitueix "el Rukh" (literalment el "moviment"), com a moviment nacional d'Ucrana, on el intellectual Ivan Drach n's escollit president. El 21 de gener de 1990 una cadena humana entre Lviv, Ivano Frankivsk i Kev (800 km. de persones) commemora la unificaci el 21 de gener de 1919 de la Repblica Popular d'Ucrana i la Repblica popular Occidental d'Ucrana en un sol estat confirmat aquell any (1919) pels parlaments de les dues repbliques aparegudes respectivament de l'Imperi rus i l'Austro-Hongars. La commemoraci resulta un desafiament al govern comunista ucrans fruit de la destrucci d'aquells dos estats per exrcits bolxevics russo-ucranesos. El 30 de gener de 1990 l'Exarcat de l'esglsia ortodoxa russa s rebatejada com a Esglsia Ortodoxa Ucranesa. A les eleccions del 18 de mar el Bloc democrtic obt una quarta part dels diputats (cal considerar-ho com a resultat revolucionari tenint en compte la poca netedat de les eleccions, llistes tancades i disparitat en quant accs a mitjans de comunicaci). El 16 de juliol el consell suprem de la RSS d'Ucrana adopta la Declaraci de sobirania d'Ucrana, tot desprs que ho fes Ieltsin a Rssia. El 23 del mateix mes Leonid Kravchuk s escollit president del consell suprem de la RSS d'Ucrana, sota un ambient de dissoluci del partit comunista amb abandonament massiu del partit dels membres del partit. El conservador Txerbitsky ha d'abandonar. El 24 s'hissa la bandera prohibida de la repblica popular ucranesa (l'actual oficial blau-groga), a l'ajuntament de Kev. El 2 d'octubre es legalitza l'esglsia ortodoxa autocfala ucranesa (independent del patriarcat de Moscou). Fins el 17 del mateix ms es produeix una vaga de fam d'estudiants a Kiev exigint la dimissi del govern ucrans, eleccions sota una base multipartidista (democrtiques), la prohibici que joves ucranesos serveixin a l'exrcit fora de les fronteres de la repblica. El 28 de maig de 1991 es legalitza l'esglsia greco catlica ucranesa, amb la reobertura de centenars d'esglsies tancades des del 1944. Una nova onada de "recristianitzaci" creua el pas. 

El 24 d'agost de 1991 el consell suprem de la RSS d'Ucrana  va proclamar la independncia de l'URSS, reanomenant-se.Repblica d'Ucrana i, a la vegada, va esdevenir un estat independent. L'1 de desembre del mateix any es convoca un referendum que plebiscita l'Acte de proclamaci de l'independncia. De les 25 oblasts (provncies), 14 superen els 95% de si, 5 superen els 90 % de vots afirmatius, tres superen el 83% de si, fins les provncies ms russificades (la conca minra de Luhansk i Crimea, majoritriament rssa) van votar afirmativament amb un 63.86% i un 54.19 respectivament.

El 7 i 8 de desembre amb els resultats a la m, els dirigents d'Ucrana; Leonid Kravchuk, de Bielorssia i Rssia (Baris Yeltsin) presidents de les repbliques fundadores de l'URSS declaren en una reuni a Minsk, que l'URSS, com a objecte de dret internacional i realitat geopoltica deixa d'existir a aquests efectes. Es crea l Comunitat d'Estats Independents que el parlament Ucrans ratifica el 10 de desembre.

 










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39252" title="Cot" nonfiltered="258" processed="256" dbindex="15289">


El cot s una fibra txtil vegetal que creix al voltant de les llavors del cotoner, un arbust del gnere Gossypium, pertanyent a la famlia de les malvcies, originari de les regions tropicals i subtropicals, n'hi ha diferents espcies autctones a Amrica, frica o l'ndia. El mot cot deriva de l'rab       (al) qutn.

Conreu.
El cot s la fibra natural ms important que es produeix al mn, la seva importncia va comenar al segle XIX amb el procs d'industrialitzaci i avui dia encara representa gaireb la meitat del consum mundial de fibres txtils. No totes les espcies del gnere Gossypium tenen valor comercial, les fibres s'obtenen de la llavor d'unes poques espcies, la llargada i el gruix de la fibra depenen de la seva procedncia.

 Especies cultivades .
 Gossypium arboreum L.. s originari de l'ndia i Pakistan. ;
 Gossypium barbadense L. s originari d'Amrica del Sud.
 Gossypium herbaceum L. s originari del sud d'frica i la pennsula d'Arbia.
 Gossypium hirsutum L. s originari d'Amrica Central, Mxic, el Carib i Florida;

G. hirsutum s l'espcie ms estesa mundialment, les espcies difereixen per les llargada de la fibra (ms llarga o ms curta) i per les caracterstiques agronmiques, per el cot sempre necessita un estiu molt clid i molta aigua de pluja o de reg (cot egipci).

 Producci .

La segent taula mostra la producci mundial de cot:



Valors en milers de tones (Font:FAO).




























 





 























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39253" title="Pltan (arbre)" nonfiltered="259" processed="257" dbindex="15290">


El pltan (Platanus x hispanica, tamb referit com a Platanus hybrida, Platanus orientalis x occidentalis o Platanus acerifolia) s un arbre caducifoli de la classe dels magnolipsids, de la subclasse de les hamamlides i de la famlia de les platancies (que alguns sistemes de classificaci inclouen dintre de la famlia de les protecies). 

Els pltans a una edat madura desprenen sovint plaques fines de la seva escora que donen al tronc un aspecte clapejat. 

Les fulles sn grans, palmades, amb cinc lbuls punxeguts (de vegades tres) i amb un pecol llarg eixamplat a la base en forma de pipa (o de didal). T les flors reunides en aments esfrics i unisexuals, i el fruit en aqueni emplomallat, reunit en glbuls d'uns 4 cm de dimetre. Fructifica a la tardor.

Es considera el creuament entre una espcie americana (Platanus occidentalis) i una d'oriental (Platanus orientalis), si b per la seva major semblana amb aquesta ltima hi experts que consideren que en pot ser una varietat.

La fusta de pltan s una fusta tova per molt apreciada. Al nordest de Catalunya, excepcionalment, s una espcie forestal aprofitada per la fusta.

Ha estat molt emprat com a arbre ornamental, sobretot en l'arbrat d'aliniaci (al llarg de carrers i carreteres) i tamb en parcs i fonts. En alguns llocs es troba subespontani en boscos de ribera. 

Un notable plantat de pltans es troba al Parc de la Devesa de Girona.



El pltan a Barcelona.

L'any 2004, dels 155.541 arbres d'aliniaci que hi havia a Barcelona, 54.354 eren pltans, si b aquesta espcie t un creixement rpid i una gran amplitud que li impedeixen desenvolupar-se adequadament a la majoria de carrers. Aix obliga a podes severes que debiliten els arbres i li ocasionen podridures, i facilliten l'entrada d'infeccions (xancre i odi, principalment). A ms, t una pollinitzaci anemfila i produeix una gran quantitat de pollen que causa allrgies a una part de la poblaci.

Per aix actualment va essent substitut per d'altres espcies que es consideren ms adients. Noms en voreres amples (de ms de 6 m), en qu hi ha espai suficient perqu puguin desenvolupar-se correctament, es mantenen els pltans. A ms, bona part dels carrers amb voreres amples sn vies emblemtiques com la Granvia, el Passeig de Grcia o la Rambla, amb una imatge molt lligada als seus pltans i que es vol conservar.

Als carrers dels districtes de l'Eixample i Sant Mart, tradicionalment ocupats per pltans gaireb en monocultiu, l'arbre que l'est substituint s el lledoner (Celtis australis) a les voreres d'entre 3,5 i 6 m d'amplada (les voreres de la gran majoria de carrers d'aquests districtes tenen 5 m d'ample), i la prunera de fulla vermella (Prunus cerasifera atropurpurea) a les ms estretes. La substituci d'espcies es fa principalment aprofitant la reposici d'arbres morts.

Referncies.


Enllaos externs.
Herbari Virtual de les Illes Balears - Imatges detallades i informaci d'aquesta espcie


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39254" title="Prssec" nonfiltered="260" processed="258" dbindex="15291">

El prssec, bresquilla o melicot s el fruit del presseguer, bresquiller o melicotoner (Prunus persica). De pell vellutada, el prssec s una fruita amb pinyol (drupa), igual que les cireres, els albercocs i les prunes, encara que el del prssec s molt ms rugs. Aquesta espcie es divieix en varietats la carn dels quals se separa fcilment del pinyol, i en d'altres en les que s'hi adhereix fermament. Les varietats de carn blanca sn generalment molt dolces, amb escs gust cid i sn les ms populars a pasos com la Xina, el Jap i els seus vens asitics; mentre que els de carn groga, sn els predilectes dels pasos europeus i nord-americans, posseeixen un fons cid, que es paladeja conjuntament amb la dolor. La pell d'ambdues varietats t tonalitats vermelloses.

Nectarines.

La nectarina s una variant del prssec que no t la pell peluda, per que tanmateix pertany a la mateixa espcie. Freqentment aquesta variant neix del propi presseguer com un brot mutat que se sol empeltar per crear una nova espcia per cultivar. s habitual que els presseguers produeixin de tant en tant alguna nectarina i viceversa. Aix com els prssecs, les nectarines poden ternir la carn blanca o groga i adherida al pinyol o solta.

La primera referncia registrada de les nectarines es remunta al 1616 a Anglaterra encara que molt probablement ja havien estat cultivades molt anteriorment a l'sia Central.

Prssecs en el folklore asitic.

Els botnics creuen que els prssecs provenen de Prsia, la Xina i sia, on foren coneguts no noms com una fruita habitual, sin tamb per les moltes llegendes i tradicions populars associades a ells. La paraules persica en llati significa persa.

Momotar, un dels ms nobles i semi-histrics herois del Jap, nasqu de l'interior d'un prssec que anava surant corrent avall en un riu. Momotar o el nen prssec lluit amb el diable Oni i s'enfront a moltes aventures.


A la Xina, es deia que el prssec era consumit pels immortals degut a les seves virtuts mstiques de conferir longevitat a tot aquell que el mengs. Yu Huang o l'Emperador de Jade tenia una esposa anomenada Xi Wangmu, coneguda tamb com la Reina Mare de l'oest, que assegurava la vida eterna dels immortals alimentant-los amb els prssecs de la immortalitat. Diu la llegenda que els immortals que residien al palau de Xi Wangmu celebraven un banquet excntric anomenat Pantao Hui o "El festival dels prssecs". Aquesta celebraci grandiosa es repetia cada sis mil anys, ja que el presseguer feia fulles un cop cada tres mil anys, i la collita trigava uns altres tres mil anys a madurar. Les esttues d'ivori que respresenten els servents de Xi Wangmu sostenen freqentment tres prssecs.

El prssec t un paper important a la tradici xinesa i s el smbol de la llarga vida. Un exemple d'aix s la histria de la recolecci del prssec de Zhang Daoling, fundador del daoisme. Zhang Guo el Major, un dels vuit immortals xinesos s respresentat freqentment amb un Prssec de la Immortalitat.

Degut al seu delicis sabor i la seva textura, la paraula prssec fou emprada en l'antiga Xina per referir-se a una jove promesa i ha roms en moltes cultures com una forma de definir a les joves boniques.


 Per la salut .




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39255" title="Pera" nonfiltered="261" processed="259" dbindex="15292">



Pera, fruit de la perera;
Pera (famlia), famlia romana;
Dcim Juni Pera, cnsol el 266 aC ;
Marc Juni Pera, cnsol el 230 aC;
Pera, barri de Constantinoble.
La Pera, municipi del Baix Empord.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39257" title="Mango" nonfiltered="262" processed="260" dbindex="15294">


El mango (Mangifera indica), s un arbre perennifoli de la famlia de les anacardicies, de fulles lanceolades i gruixudes, amb unes flors en forma de pancules i un fruit, que rep el mateix nom, en forma de drupa comestible.





























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39260" title="U-Boot" nonfiltered="263" processed="261" dbindex="15295">

Un U-boot (alemany: ) s un submar alemany de la Primera Guerra Mundial, Segona Guerra Mundial o posterior. El terme deriva del  sistema de la Marina de Guerra alemanya de numerar els seus submarins amb una U- seguida d'un nombre , on la U vol dir Unterseeboot (literalment, "vaixell submar"), la paraula alemanya per submar. Els objectius principals de les campanyes dels U-boot en les dues guerres mundials van ser els combois de mercants que portaven subministres des dels Estats Units d'Amrica i Canad a Europa. 
Els submarins de l'Imperi Austrohongars de la primera guerra mundial tamb s'anomenaven "U-boot".

Segona Guerra Mundial.
Durant la Segona Guerra Mundial, la guerra submarina fou el major component de la Batalla de l'Atlntic, la qual dur fins a la fi de la guerra. Winston Churchill, el Primer Ministre del Regne Unit durant gran part de la guerra, se'l cita dient, "La nica cosa que realment m'espantava durant la guerra fou el perill dels U-boot." Durant els primers anys de la guerra, i fins el maig de 1942, els  U-boots van ser extremadament efectius destruint els vaixells aliats que anaven de les costes atlntiques dels Estats Units d'Amrica i el Golf de Mxic al Regne Unid. Els avenos en les tctiques de comboi, el radar, el sonar (anomenat  Asdic a Anglaterra), les crregues de profunditat, el desxiframent dels codis alemanys mquina Enigma, la introducci de la Leigh Light i l'augment del radi d'acci dels avions d'escorta van girar les tornes contra els U-boot. A la fi de la guerra la flota submarina havia patit un nombre extrem de baixes, perdent-se 743 U-boots i vora 30.000 tripulants.

Durant la Segona Guerra Mundial, la Kriegsmarine va produir diferents tipus de U-boots a mesura que evolucionava la tecnologia.

 Tipus I;
 Tipus II;
 Tipus V;
 Tipus VII;
 Tipus IX;
 Tipus X;
 Tipus XIV;
 Tipus XVII;
 Tipus XVIII;
 Tipus XXI;
 Tipus XXIII;

Vegeu tamb.

 Llista d'U-boots;
 Llista dels U-boot amb ms xit;
 Karl Dnitz;
 S. S. Athenia;

Referncies.
 Stern, Robert C. (1999). Battle Beneath the Waves: U-boats at war. Arms and Armor/Sterling Publishing. ISBN 1854092006.
 Williamson, Gordon (2005). "Wolf Pack" The Story of the U-boat in World War II. Osprey Publishing. ISBN 1841768723 ;
 Pellcula Das Boot (1981), dirigida per Wolfgang Petersen;

Enllaos externs.
http://www.u-historia.com ;
http://www.uboat.net/ ;
http://ubootwaffe.net  ;
The Diary of a U-boat Commander   Projecte Gutenberg  (WWI) ;
German U-Boats 1935 1945 ;
Passatge de llibre: U-Boat Attack ;
U-Boat U-35 and Prisoners-of-War, WWII ;
U-Boat U-434, POWs in Canada ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39265" title="Cirrosi heptica" nonfiltered="264" processed="262" dbindex="15296">
La cirrosi heptica, cirrosi de Laennec, o simplement cirrosi, s una malaltia localitzada al fetge que, freqentment es produeix pel consum excessiu prolongat d'alcohol, encara que altres causes la poden acabar desenvolupant (p.ex.: les hepatitis infeccioses). 

T uns efectes nocius que provoquen alteraci dels hepatcits, una esclerosi i nduls de regeneraci. A ms de fibrosi heptica i trastorns circulatoris al fetge produint un variaci anormal de la mida del fetge.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39266" title="Alamnic" nonfiltered="265" processed="263" dbindex="15297">


L'alamnic pertany, juntament amb el bavaroaustrac, a la branca denominada altalemanya de la famlia de les llenges germniques.

Comprn les segents varietats, que poden arribar a ser fora inintelligibles entre elles:

 Alemany de Subia (Alemanya), dit tamb suabi o Schwbisch;
 Baix alamnic, que comprn:
 Alsaci, a l'Alscia (Frana);
 Alemany coloniero (Colonia Tovar, Veneuela);
 Alemany (o sus) de Basilea, a Basilea (Sussa);
 Alt alamnic, a Sussa, Vorarlberg (ustria), sud de la Selva Negra (Alemanya i Liechtenstein), per exemple:
 Alemany (o sus) de Berna;
 Alemany (o sus) de Zuric;
 Alamnic superior, al cant de Valais (en alemany Wallis) i la seva dispora alpina, al sud del cant de Berna i a la part alemanya de Friburg (Sussa), per exemple:
 Walliser, referit a Wallis i;
 Walser, referit a la dispora;

Quan es parla dels dialectes alamnics de Sussa se sol emprar la denominaci dalemany sus o Schweizerdeutsch.
Els codis SIL emprats (versi 15) sn gsw, swg (alemany de Subia), wae (dialectes de Wallis, tot i que lingistes sussos i alemanys els inclouen entre els dialectes de l'alemany sus) i cgt (alemany coloneiro).

 Vegeu tamb .

 Alemany sus;

 Enllaos externs .

 ;
;
;
;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39268" title="U-Boot tipus I" nonfiltered="266" processed="264" dbindex="15298">

El  U-boot Tipus I va ser  un intent de la  Kriegsmarine Alemanya per produir un U-boot ocenic. Noms se'n van produir dos (U-25 i U-26), botats el 1936, per les drassanes AG Weser de Bremen. Es va trobar que tenien una pobra estabilitat, una temps d'immersi lenta, una pobra maniobrabilitat sota l'aigua i una mecnica poc fidel. 

No gens menys, ambds van tenir cert xit en els primers mesos de la Segona Guerra Mundial. U-25 va enfonsar vuit vaixells i en dany un; U-26 va enfonsar onze i dany dos.

U-25 va topar amb una mina britnica en el Mar del Nord l'1 d'agost de 1940. Tota la tripulaci es va perdre.
U-26 va ser enfonsat per la seva tripulaci  l'1 de juliol de 1940, al ser inutilitzat  per les crregues de profunditat llenades des de la corbeta britnica Gladiolus i un  Sunderland flying boat australi  i no poder submergir-se La totalitat de la tripulaci va ser rescatada.

Caracterstiques generals.
Desplaament: 862 tones (en superfcie); 920 tones (submergit) 
llarg: 72,39 m 
ample: 6,21 m 
calat: 4,3 m 
propulsi en superfcie: 2 motors disel MAN de 8-cilindres; mxima potncia 3.080 shp (2.300 MW),  18,6 nusos (34,4 km/h)
propulsi submergit: 2 motors elctrics BBC ; mxima potncia 1.060 ehp (790 kw),  8,3 nusos (15,4 km/h) 
Bateries: 2 de 62 celles (9.620 ampers-hora) 
Armament: un can de coberta de  105 mm , un can anti-aeri de 20 mm , sis tubs llana torpedes de 533 mm torpede (quatre a proa, dos a popa), 14 torpedes o 28 mines TMA 
tripulaci: 44-46 
Mxima profunditat d'immersi: 200 m 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39269" title="Zamora" nonfiltered="267" processed="265" dbindex="15299">



Zamora s una ciutat espanyola, capital de la provncia del mateix nom.

Es troba al nordoest a prop de la frontera amb Portugal. Pertany a la comunitat autnoma de Castella i Lle, i la travessa el riu Duero.

 La seva poblaci esta al voltant dels 65.000 habitants.

 Enllaos externs .
 Ajuntament de Zamora;
 Gua de Zamora;
 Diputaci de Zamora;
 La Opinin de Zamora;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39273" title="Combra" nonfiltered="268" processed="266" dbindex="15300">

Combra (en portugus Coimbra) s un municipi portugus, capital del districte de Combra, situada a la regi del Centre, dins la subregi de Baixo Mondego. L'any 2001 tenia 148.474 habitants, sent una de les principals ciutats portugueses i la mes poblada de la regi Centre. Est situada a poc ms de 200 km de Lisboa i a 100 km de Porto, i la banya el riu Mondego. Va ser Capital Nacional de la Cultura el 2003. Limita al nord amb Mealhada, a l'est amb Penacova, Vila Nova de Poiares i Miranda do Corvo, al sud amb Condeixa-a-Nova, a l'oest amb Montemor-o-Velho i al nordoest amb Cantanhede.

D'orgens romans, actualment s la ciutat ms important al sud de riu Douro, i fou capital del Comtat de Combra, sent residncia dels comtes Enric de Borgonya i Teresa de Lle, pares del primer rei de Portugal, Alfons I, que va nixer en aquesta localitat. Entre 1094 i 1139 fou capital del Segon Comtat de Portugal i entre 1139 i 1255 del Regne de Portugal.

Daten del segle XII els monuments ms importants de la ciutat: la S Velha (Seu Vella) i les esglsies de So Tiago (Sant Jaume), So Salvador i Santa Cruz, en representaci de l'autoritat religiosa i dels diversos ordes que s'establiren a la ciutat.

 Demografia .



 Histria .

Capital del regne de Portugal a l'edat mitjana, durant el Renaixement la ciutat estrena la seva Universitat de la m del rei Joan III (1521-1257), alhora que es creaven nombroses escoles com a alternativa a l'ensenyament oficial. Aix, la Universitat de Combra s la tercera ms antiga d'Europa.

Al segle XVII els jesutes arribaren a la ciutat, els quals encapalaren la construcci de la Seu Nova. Al segle segent, els reis Joan V (1706-1750) i Josep I (1750-1777) enriquiren encara ms la ciutat amb la construcci de nous monuments, alguns dels quals a la mateixa Universitat. 
La invasi francesa i les guerres liberals de principi del segle XIX donaren pas a un perode d'estancament la ciutat. Des de llavors, els estudiants de la Universitat s'han convertit en la font de riquesa i dinamisme de Combra i l'han convertida en la ciutat universitria per excellncia de Portugal.

 Cultura .
Cal destacar la vigncia encara d'antigues prctiques i costums estudiantils (praxe), aix com festes molt concorregudes com la de tardor anomenada Latada, de recepci dels nous estudiants (caloiros), i  sobretot la Queima das fitas de final de curs, d'acomiadament dels alumnes llicenciats.

 Llocs d'inters .

 Universitat;
 Catedral vella;
 Catedral nova;
 Igreija de Santa Cruz;
 Mosteiro de Santa Clara;
 Portugal dos Pequenitos;
 Quinta das Lagrimas;
 Penedo da Saudade;
 Jardim da Sereia/Santa Cruz;
 Bosque do Choupal;
 Museu Machado de Castro;
 Torre d`Anto;
 Ponte de Santa Clara;
 Rio Mondego;

 Enllaos externs .
Ajuntament de Combra ;
Universitat de Combra ;
Frum Coimbra ;
Verdes Anos - Fado ;






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39279" title="Abjad" nonfiltered="269" processed="267" dbindex="15301">
Un abjad s un tipus d'escriptura on hi ha un smbol per cada fonema consonntic, anomenat de vegades com a alfabet consonntic. L'origen d'aquest terme est en una paraula sense sentit utilitzada com a seqncia mnemotcnica per  aprendre l'ordre de les lletres de l'alfabet rab, per aqu es tracta de l'ordre antic que s'emprava abans que les lletres fossin reorganitzades i agrupades segons el seu aspecte grfic. El parallel ms com amb aquesta seqncia s l'alfabet hebreu i era aix:

abjad hawwaz HuTTi kalaman sa'faS qarashat thakhadh DaZagh.

Altres dues seqncies van d'esta manera:

abujadin hawazin HuTiya kalman sa'faS qurishat thakhudh DaZugh ;
abujadin hawazin HuTiya kalman Sa'faD qurisat thakhudh Zaghush ;


(En aquest cas, les majscules representen les consonants guturals, i els dgrafs sh, th, kh, dh i gh representen lletres simples. El final 'in' representa tanw n, un aspecte de la gramtica rab) En totes les versions, les primeres quatre lletres sn les mateixes: Alif, B ', J m, D l. Aquestos tres 'ordres alfabtics' poden ser usats com a numerals o la branca de la numerologia anomenada isopsfia.

Cal recordar que la paraula abjad pot tenir arrels ms antigues en fenici o ugartic.

Abjads impurs (com l'arbic) poden tenir carcters tamb per a algunes vocals, o diacrtics voclics opcionals, o els dos; no obstant, el creador del terme, Peter T. Daniels, insisteix en qu sols es deuria aplicar a escriptures mancades de tot signe voclic, excloent d'esta manera a l'rab, hebreu i sirac. Tots els abjads coneguts pertanyen a la famlia d'escriptura semtica, i deriven de l'abjad lineal septentrional originari. A es degut al fet que les llenges semtiques tenen una estructura morfmica que fa redundant o en tot cas innecessria la notaci de vocals.

Moltes escriptures derivades dels abjads es van anar ampliant amb smbols voclics per a arribar a ser alfabets plens. Aix va passar sobretot quan l'escriptura es va adaptar a una llengua no semtica, sent el cas ms fams la derivaci de l'alfabet grec a partir de l'abjad fenici.  Altres vegades, els signes voclics apareixen en forma de petits punts o ganxos en relaci amb les lletres consonntiques, produint un abugida com en el cas del sistema d'escriptura amhric.

La majoria de sistemes emprats per a escriure llenges semtiques sn abjads. Per raons lligades a l'estructura morfofonolgica d'aquests idiomes s possible, coneixent les regles gramaticals idnies, endevinar el lloc i timbre de les vocals. Les vocals llargues dels abjads sn no obstant aix sovint anotades per mitj de matres lectionis (consonants amb funci voclica), el que fa que existeixin pocs abjads purs. 

En els abjads, s freqent que les lletres canvin ms o menys de forma segons la seva situaci en la paraula.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39281" title="Far" nonfiltered="270" processed="268" dbindex="15302">

El far consisteix en una edificaci en forma de torre amb un aparell llumins a la part ms alta que emet senyals de llum, per mitj d'un conjunt de llums i lents en un interval de temps determinat. Serveixen com a ajuda a la navegaci martima i per avisar de perills en la costa o entrades de ports. 

L'origen de la paraula far es deu a la construcci en l'illa de Pharos en front de la ciutat d'Alexandria a l'antic Egipte d'una torre d'uns 134 metres d'alada amb un foc al damunt per guiar a les naus.


La concentraci eficient de la llum des de una font omnidireccional com la del tipus usada en els fars requereix unes lents de un dimetre molt gran. Aix comportava unes lents molt gruixudes i pesades fins a l'aparici de les lents fresnel, el disseny de les quals va permetre la construcci de grans lents i  de un punt focal ms curt sense el pes i el volum de les anteriors.

Per conservar l'energia la llum s concentrada de dues maneres
 verticalment la llum es concentrada en un feix horitzontal;
 horitzontalment la llum s concentrada en una o dues direccions, per la rotaci de la lmpada fa que es vegi en tot l'horitz.

Els fars estan codificats nacional i internacionalment amb un nmero en els llibres de fars, en ells es descriuen el seu nom, la seva situaci i posici en latitud i longitud, l'alada del focus llumins sobre el nivell del mar, la seva forma i color, el tipus de llum: color, agrupacions, intensitat i duraci en el temps de les llampades; i la longitud nominal de la llampada.





























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39282" title="Georg Friedrich Bernhard Riemann" nonfiltered="271" processed="269" dbindex="15303">

Georg Friedrich Bernhard Riemann, matemtic alemany (Breselenz, Hannover, 1826   Selesca, Llac Major, 1866). Va sser alumne de Gauss, Jacobi i Steiner. Va desenvolupar el seu treball entorn als lligams entre la teoria de funcions i la de superfcies, la qual cosa el va dur a definir una nova disciplina dins de la matemtica, la topologia. Desenvolup a ms a ms una teoria sobre la integraci i demostr la importncia de la funci zeta en la teoria aritmtica dels nombres primers. Finalment desenvolup la idea d'una nova geometria que no compls el cinqu postulat de la geometria clssica o eucldea, amb un curvatura ms gran que zero, amb la qual cosa no existeixen les rectes paralleles. Aquesta geometria fou fonamental pel desenvolupament de la Teoria de la relativitat general d'Albert Einstein.
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39284" title="Gran Vall del Rift" nonfiltered="272" processed="270" dbindex="15304">


La Gran Vall del Rift s una gran fractura geolgica amb una extensi total de ms de 4.830 kilmetres en direcci nord-sud. Tot i que generalment es parla d aquesta vall per referir-nos a la part africana, de Djibouti a Moambic, cal tenir en compte que el Mar Roig i la Vall del Jord tamb en formen part. Va comenar a formar-se fa uns 30 milions d anys al sudest d frica (on s ms ample) i actualment segueix creixent, tant en amplada com en llargada.

Com el seu nom indica, la Gran Vall del Rift s un rift en procs d expansi que amb el temps es convertir en una dorsal ocenica (de fet a la zona del Mar Roig ja ho s grcies a la seva comunicaci amb l'oce ndic). Els constants terratrmols i emersions de lava contribueixen a aquest creixement. Es calcula, que de seguir a aquest ritme, el fons de la vall quedar totalment inundat per les aiges marines dins de 10 milions d anys. Amb aix, l'frica s haur dividit en dos continents que tendiran a separar-se fins a formar un nou oce.

La Gran Vall del Rift s coneguda per la seva biodiversitat, sobretot a la part africana. A l'alada de l'frica Central es divideix en dues valls diferents que tornen a unir-se ms al sud, a Tanznia. La vall de l'est acull grans extensions de sabana per on viuen enormes manades de mamfers com el bfal afric, el nyu, la zebra, la girafa o l elefant afric. A la vall de l'oest, en canvi, predomina la selva i hi trobem el ximpanz i el gorilla, entre d altres animals. 

El sistema del Rift Valley (nom amb qu se l coneix en angls) tamb acull la major elevaci d frica, el volc Kilimanjaro, i alguns dels majors llacs africans: el Turkana, el Tanganyika o el Malawi. Tamb es considera al llac Victria, el segon ms gran del mn, com a part del sistema, tot i que en realitat es troba en el terreny situat entre les dues branques abans citades. Entre les serralades que talla o segueixen la Vall hi ha el masss etop i les muntanyes Mitumba. Tamb sn abundants els llacs salats que emergeixen a travs de les esquerdes del terreny.

El trencament del continent afric exercida per la Gran Vall del Rift s la responsable del fet que a l'est del continent el clima sigui ms sec que a l'oest. Aix fa que en aquesta part d frica aparegui primer la sabana i els micos locals, que fins llavors vivien a les branques dels arbres, es fessin terrestres, donant lloc als primers homnids. La gran esquerda ha deixat al descobert cents de metres d estrats geolgics, cosa que ha perms un gran coneixement dels fssils i la histria geolgica. 

Evoluci.
A mesura que les plaques tectniques se separin l'oce ndic anir inundant la gran vall, dividint en dos el continent afric en un procs que durar milers d anys.













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39288" title="Reggae" nonfiltered="273" processed="271" dbindex="15305">
El reggae s un gnere musical, l'origen del qual el trobem a Jamaica. El terme reggae sovint s usat de per designar la majoria dels ritmes jamaicans, incloent l'ska, el dub i el rocksteady. Sorgeix durant la darrera part dels anys seixanta, de la fusi de diversos ritmes del calypso, i el jazz, blues i rock-and-roll nord-americans. T un ritme binari sincopat amb desplaament del temps fort com a principal caracterstica. Es pot interpretar genealgicament  com una evoluci directa de l'ska cap a ritmes ms lents, passant pel rocksteady.

El reggae inclou dos subgneres: el roots reggae i el dancehall.

El terme reggae s d'etimologia incerta, podria sser una derivaci de ragga, que s una abreviaci de raggamuffin, que en angls significa literalment "vestit amb parracs". S'utilitz aquesta etiqueta per anomenar els pobres de Jamaica, i tamb els rastes i els moviments culturals dels barris pobres. Actualment s'anomenen generalment ragga o raggamuffin alguns subestils del reggae. Altres fonts assenyalen que el terme reggae prov d'una can de The Maytals, titulada "Do the reggay", en la qual la paraula "reggay" voldria dir "regular", s a dir, gent normal i corrent.

Caracterstiques.
El reggae es basa en un estil rtmic caracteritzat per talls regulars sobre una msica de fons tocada per la bateria rtmica, coneguda com a "Beat", i la bateria, que es toca en el tercer temps de cada comps. Aquest ritme s ms lent que el d'altres estils precursors del reggae com el ska i el rocksteady.

Al reggae se l'associa amb el moviment rastafari, que influ molts msics prominents del reggae als anys 70 i anys 80.

Al comenament llur utilizaci es limitava a les cerimnies rasta, ms endavant esdevingu un vehicle d'expressi musical als guetos de Jamaica.

La msica reggae sovint toca temes socials, a ms de poltics o religiosos. Aquests engatjament que adopta sovint el reggae permet d'enllaar-lo amb altres estils com la can d'autor o el punk.

La primera aparici de la msica reggae s'atribueix a la can "Fat man" del cantant Derrick Morgan. Encara que n'hi ha que sostenen que "Do the reggay" del grup The Maytals liderat per Toots Hibbert, en fou la primer can.

Estils.
A Jamaica s'han fet populars nous estils com el dancehall i el ragga (tamb conegut com a raggamuffin) consistents en un reggae amb bases electrniques, probablement infludes pel hip hop, el drum and bass i d'altres estils.

Grcies a la tasca de DJ Kool, sorg un nou estil anomenat hip-hop o la msica rap. En el sentit jamaic de la paraula consisteix en un DJ (Disc Jockey), que s'encarrega de posar-hi la msica, i un "MC" (Master of Ceremonies) o raper, que hi fa rimes vocals a sobre. Els termes jaying, toasting o chating s'empren a Jamaica. Generalment el terme rapper s'usa a tot el mn.

Artistes.
Alguns dels intrprets ms coneguts del gnere sn Bob Marley, Peter Tosh, Jimmy Cliff, Steel Pulse, Bunny Wailer, i Black Uhuru, entre d'altres.

Enllaos externs.
 http://www.acreggae.com Asociaci Cultural Reggae;
 http://www.reggae-news.net Reggae-News;
































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39293" title="Soia" nonfiltered="274" processed="272" dbindex="15307">

La soja o soia (Glycine max L. o Glycine soja (L.) Merr) s una planta herbcia de la famlia de les Fabcies d origen asitic present a Xina, Jap, Corea i Taiwan. Actualment es cultiva en gran quantitat a tota sia, Estats Units i  a l oest d frica. Als Pasos Catalans la soja s present a les Illes Balears. Aquesta planta sol crixer en horts i camps de cultiu, tot i que algunes plantes silvestres poden crixer en prats i estepes. 

 Descripci morfolgica .
s planta herbcia anual, el seu cicle vegetatiu oscilla de tres a set mesos; se sembra al novembre, desembre i gener, i la seva poca de floraci s al juliol i agost.

s una herba fora alta que acostuma a superar el metre d alada. Les fulles, la tija i els fruits sn pubescents, el color dels pls s variable, de rosa a marr griss.

T rel axonomorfa, la rel principal pot arribar fins a un metre de profunditat, encara que normalment  no sobrepassa els 40-50 cm. Tant a la rel principal com a les secundries hi ha nduls on s estableix relaci de simbiosi entre la planta i alguns bacteris (gnere Rhizobium o Bradyrhizobium), tal com ho fan totes les plantes de la famlia a la qual pertany la soja, aix li dna la capacitat de fixar nitrogen.

La tija s herbcia, erecte, rgida, sol ser ramificada  i d altures variables segons les varietats i condicions de cultiu. Les fulles sn alternes, compostes trifoliades amb folols ovalats i pecols curts,  les fulles basals acostumen a ser  simples. Aquestes sn de color verd caracterstic que es torna groc quan la planta madura, quedant finalment sense fulles.

La soja t  inflorescncies racemoses en forma de ram (2-4 flors roses) que neixen a l axilla de les fulles. Les flors sn hermafrodites, pentmeres i zigomorfes. La corolla est formada per 5 ptals lliures que formen una estructura molt constant i caracterstica. El ptal superior, l estandard, neix externament als altres ptals, ales i carena, de manera que els embolcalla, fenomen que s anomena prefloraci descendent.  El calze est format per 5 spals soldats. L androceu consta de 10 estams, 9 estan soldats i 1 lliure; el gineceu est format per un nic ovari sper, monocarpellar.

La soja s una lleguminosa i com a tal el seu fruit s una llegum de fins a 7cm de longitud amb 4-5 llavors en el seu interior. Segons la varietat, les llavors poden ser de diferents colors: grogues, verdes o negres. Algunes varietats presenten una taca negra que correspon a l hil. Aquestes llavors generalment sn esfriques semblants a un psol. 

La part que s utilitza medicinalment s la llavor.

Aquesta planta t importants aplicacions en el camp de la diettica com a substituci de molts productes i derivats crnics.

Farmacologia.
 Composici qumica .
 Protenes: 35 a 50%;
 Lpids: 15 a 20%;
 Lecitina: 2,5 a 3%;
 Hidrats de Carboni: 15 a 25%;
 Minerals: 4 a 6%;

Els principals components de la soja sn:

 Isoflavones (fitoestrgens): dadzena, genistena. Sn fenols heterocclics amb una frmula estructural similar a la de l estradiol.
 Protenes: principalment glicina i casena.
 Hidrats de carboni: holsids, pentosans i galactgens.
 Altres: lpids, fosfolpids, esterols (sitosterol, estigmasterol), pigments carotenoides i antocians, enzims (amilasa, proteasa, ureasa), vitamines (B, D, E), saponsids esteroidals, inositol-hexafosfat (IP6), fibra (als brots especialment), etc.

 Accions farmacolgiques .

 Activitat hormonal: ;
Els fitoestrgens de la soja tenen afinitat pels mateixos receptors que els estrgens de tipus II o B, d aquesta manera tenen una activitat competitiva i reversible tot i no tenir una estructura qumicament esterodal. 
Presenten una acci estrognica suau. Pel que fa al cicle menstrual, les isoflavones incrementen la duraci de la fase folicular, al mateix temps que retrassen el pic de progesterona. I en l etapa menopusica atenuen els smptomes associats i disminueixen els fogots.

 Antitumoral: ;
S ha vist que durant el perode frtil de la dona un dels factors de risc per desenvolupar cncer d ovari, de mama o d endometri, d origen hormonal s la sobreexposici als estrgens humans. Els fitoestrgens de la soja grcies a la semblana de forma i estructura als estrgens humans poden acoblar-se als receptors d estrgens de les cllules mamries, de l ovari o de l endometri evitant la sobrestimulaci d aquestes cllules i reduint aix els risc a que s inici una divisi descontrolada i es cre un tumor.

 Antihipercolesterolmic: ;
Les isoflavones de la soja disminueixen LDL-colesterol i potencien HDL-colesterol en casos d hipercolesterolmia en dones menopusiques i en homes. 
De la mateixa manera, la lecitina de soja afavoreix el transport de colesterol sanguini i el seu metabolisme, aix es redueix el risc d acumulaci de colesterol a les parets de les artries i es poden prevenir trastorns cardiovasculars. El consum de lecitina t efectes positius sobre les membranes cellulars, concretament al cervell, cor, ronyons, medulla ssia i fetge.

 Activitat metablica: ;
La genistena s usa per tractar l osteoporosi, fenomen que sovint es dna durant la menopausa, ja t la funci de disminuir la prdua mineral ssia. De fet, augmenta l activitat osteoblstica i redueix l activitat osteoclstica.

 Usos medicinals .

 Tractament del dficit de protenes causat sovint per una dieta vegetariana. Concretament un derivat de la soja, el tofu, cont tot el ventall d aminocids essencials.

 Reemplaament hormonal durant la menopausa.

 Coadjuvant en processos d osteoporosi.

 Tractament per la hipertrfia benigne de prstata.

 La lecitina de soja promou la presncia de HDL-colesterol en front LDL-colesterol.

 Altres: per l'elaboraci de farina, pa, oli, llet... Tamb s'utilitza com a biocombustible i incls per monocultius transgnics.

 Toxicitat .
Una alimentaci en base a soja o els seus derivats, en general s molt tolerable. No obstant aix, si les llavors germinals es deixen durant un temps en condicions d humitat, s afavoreix l aparici de fongs, pseudomones o altres microorganismes que posen en perill el consum de soja. Per tal de prevenir-ho, es recomana escalfar les llavors uns minuts a 90C.
D altra banda, els fosfolpids de la soja ocasionalment poden presentar trastorns gastrointestinals tals com dolor d estmac, constipaci o diarrea. 

Per tant, el consum de soja en general no s associa a fenmens de toxicitat.


 Derivats de la soia .
 Tempeh: s un derivat fermentat, d'aspecte compacte, ric en protenes, greixos insaturats, vitamines del grup B (B1, B2 i B12) i minerals (calci, fsfor, ferro). ;
 Tofu, soia quallada o "formatge" de soia: quallada de la "llet de soia", molt ms digerible que aquesta i amb el mateix valor nutritiu i proteic.
 Farina: Molt rica en protenes. S'empra en pastisseria i forn.
 Oli de soia: Bona font de greixos poliinsaturats, en especial d'cid linolnic.
 Lecitina: Molt interessant en el control del colesterol en la sang i en el metabolisme dels greixos. S'empra com a complement diettic en situacions d'hipercolesterolmia.
 Beguda de soia o "llet" de soia: La beguda comercial pot estar enriquida amb calci, vitamina B12 i vitamines A i D, aix com incloure aromes (vainilla, ametlla, etc.) i suc, i vers la llet de vaca, la llet de soia no cont ni lactosa, ni vitamina B12 ni greixos saturats, ni colesterol.
 Tamari, salsa de soia o shoyu: Salsa que s'elabora a partir de soia, blat i sal. Reala el sabor de la carn, el peix i els vegetals. N'hi ha de diferents tipus, si b totes sn riques en sodi i contenen gran quantitat d'cid glutmic (aminocid no essencial que li confereix un gust que recorda el de la carn). La principal diferncia entre el Tamari i el Shoyu s que el primer no inclou mai cap cereal, i en canvi el segon sempre n'hi inclou i per aix sol sser ms barat.
 Brots de soia o germinats de soia: Sn tendres i saborosos. S'empren en amanides, triturats, etc. Sn rics en vitamina C i en enzims, substncies que faciliten la digesti.
 Miso: pasta procedent de la fermentaci de la soia amb sal, i sovint un cereal (arrs, blat...).

Observacions.
Antigament Glycine max era una espcie mpliament cultivada a l Orient i usada amb finalitats alimentries. De fet, s utilitzava com aliment d emergncia per llargs viatges o per combatre l escassesa d alguns productes en determinades estacions de l any. 

Avui en dia, la soja s utilitzada com aliment en quasi tots els pasos del mn. Les isoflavones de la soja en forma de cpsules d s oral aix com tamb la lecitina de soja, estan aprovades com a suplement alimentari.

 Galeria d'imatges .


Enllaos externs.
Soy's Thyroid Dangers;
Soya recipe | Popular filipino food;
Soy Allergens;
Nutrition data;
Evaluation of Anti-Soy Data and Anti-Soy Advocates;
Soy Online Service;
Concerns Regarding Soybeans;
Soya information;
Soy Alert!;
Argentina Soya-fication Brings serious environmental, social and economic problems;
 Guardian - Should we worry about soya in our food?;

 Bibliografia . 

 www.fitoterapia.net/vademecum;
 Gran Enciclopedia de las plantas medicinales. Dr. Berdonces i Serra. Editorial TIKAL.
 Kuklinski, Claudia. Farmacognosia: estudio de las drogas y sustancias medicamentosas de origen natural. Editorial Omega, 2000. ISBN 8428211914;




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39295" title="Manila" nonfiltered="275" processed="273" dbindex="15308">

Manila s la  capital de les Filipines, situada a la riba est de la badia de Manila, a l'illa de Luzon. Aglomera  les funcions administratives, comercials, universitries, porturies i industrial de gran part del pas. T una poblaci d'uns dos milions d'habitants.

Conquerida pels espanyols  l'any 1571 va passar a mans angleses des del 1762 fins  el 1764 i finalment la van prendre els americans als espanyols l'any 1898. L'ocupaci japonesa i els bombardejos, durant la Segona Guerra Mundial, van destruir gran part del nucli de la ciutat.




























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39296" title="Sydney" nonfiltered="276" processed="274" dbindex="15309">


Sydney s la capital de l'estat Nova Galles del Sud, situada al sud-est australi i a la vegada la ciutat ms gran i antiga de tot el pas (va ser fundada l'any 1788)

D'entre els seus edificis destaca l'pera de Sydney pel seu disseny espectacular. Amb una poblaci de l'rea metropolitana de prop de 4,3 milions d'habitants i uns 146.297 a la ciutat en s (coneguda com la City of Sydney), la metrpolis de Sydney s la ms gran dels dos principals nuclis de finances, transports, comeros i culturals d'Austrlia (sent la segona Melbourne).

Sydney s una destinaci turstica reconeguda i important arreu del mn i s sovint declarada com a una de les ciutats ms belles i amb ms qualitat de vida del mn, admirada tant pel seu port, com per la seva impressionant costa o la seva cultura cosmopolita. Tanmateix, ha esdevingut ms important a nivell mundial grcies a que va ser la ciutat organitzadora dels Jocs Olmpics d'estiu 2000. Tamb organitzar el Dia Mundial del Jovent Mundial 2008. El nom de la ciutat es pronuncia .

Geografia.
La ciutat de Sydney es localitza al sud-est d'Austrlia, entre l'Oce Pacfic a l'est i les "Blue Mountains" (Muntanyes Blaves) a l'oest. El centre de la ciutat s a les coordenades .

Com a peculiaritat, t el port natural ms llarg del mn, el Port Jackson, i ms de setanta ports i platges, incloent-hi la famosa Bondi Beach.

L'rea urbana de Sydney s de 1.687 quilmetres quadrats, similar a la del Gran Londres, encara que t menys de la meitat de poblaci que aquesta ltima ciutat. L'rea metropolitana segons la Sydney Statistical Division s de 12.145 km, per la seva majoria s o parc nacional o sl no urbanitzat. Les coordenades de Sydney sn 34 graus al sud i 151 a l'est.

Sydney ocupa dos regions geogrfiques: l'Esplanada de Cumberland, una regi relativament plana situada al sud-est del port; i la Hornsby Plateau (NT: similar a la zona lleugerament elevada de Hornsby), al nord del port i amb una elevaci de dos-cents metres, disseccionada per valls. Les zones ms antigues de la ciutat es poden trobar a les zones ms planes; a la Hornsby Plateau, la coneguda com a Costa Nord, que era bastant difcil d'urbanitzar degut a la seva topografia de turons, i va ser, principalment, una zona estancada fins que el Pont del Port de Sydney va ser inaugurat el 1932, enllaant-lo amb la resta de la ciutat. 

Una gran part de la Costa Nord s poblada per ciutadans de classe mitjana-alta amb importants barris financers, a Chatswood i North Sydney+++

Clima.
Sydney t un clima ms aviat ocenic, amb clids estius i hivers suaus, amb plujes fortes freqents durant l'any. El clima es modera per la seva proximitat amb l'oce, i, per tant, les temperatures ms extremes es registren als barris de l'oest. El mes ms clid s el gener, amb una temperatura mitjana de l'aire de la costa que oscilla entre els 18,6C i els 25,8C, amb una mitjana de 14,6 dies l'any a ms de 30C. La temperatura mxima registrada a Sydney s de 45,3C el dia 4 de Gener de 1939, cap al final d'una ona de calor que va afectar a tot l'estat australi.  L'hivern s fresc, amb unes temperatures que rarament son ms baixes que 5C a les rees costeres. El ms ms fred s el Juny, amb un rang que va de 8,0C a 16,2C. El mnim registrat s de 2,1C.

Les pluges estan repartides quasi equitativament entre l'estiu i l'hivern, per sn ms freqents els sis primers mesos de l'any. La mitjana de pluja anual, amb una variabilitat moderada-baixa, es de 1217 mm, a una mitja de 138 dies l'any. No s'han registrat nevades a l'rea de Sydney.

Encara que la ciutat no pateix tifons o importants terratrmols, el Nio Southern Oscillation juga un paper molt important per tal de determinar les distribucions de clima de Sydney: squia i incendis per una part, i inundacions i tempestes per una altra, associades a les fases contrries d'oscillaci. Nombroses rees dels prats que envolten la ciutat han sigut cremats per incendis, i, especialment, ho van ser l'any 1994 i 2002, normalment, i aquests solien ocrrer durant la primavera i l'estiu. Sydney, no obstant, no sol tenir fortes tempestes de vent.



Estructura Urbana.

L'extensa rea ocupada per la metrpoli de Sydney s dividida en ms de tres-cents barris (per facilitar les adreces i afers postals), formalment administrats per 38 governs d'rees locals (a ms de les nombroses responsabilitats del Govern de Nova Galles del Sud i les seves agncies). La Ciutat de Sydney en s ocupa una rea ms aviat petita que comprn el districte financer central i els barris que l'envolten. 

Hi ha diverses maneres d'anomenar els barris, districtes o rees de Sydney, i depenent de la que s'utilitzi, hom es referir a una rea ms o menys petita. No obstant aix, hi ha una manera informal de denominar les diferents rees de la ciutat:

Eastern Suburbs,
Hills District,
Inner West,
Lower North Shore,
Northern Beaches,
North Shore,
Southern Sydney,
South-eastern Sydney,
South-western Sydney,
Sutherland Shire i
Western Sydney

El Districte Central de Negocis de Sydney (conegut com a Sydney Central Business District o CBD en angls) s'estn uns 2km cap al sud de Sydney Cove, el punt del primer assentament europeu, que s ocupat densament per gratacels i altres edificis, incloent-ne d'histrics com l'Ajuntament de Sydney, l'Edifici Victria i espais ldics com el Wynyard Park i el Hyde Park.

El Districte Central de Negocis de Sydney est delimitat per la part est per una zona de parcs que s'extn des del Hyde Park, passant pel Domain i els Jardins Botnics Reials fins a la Farm Cove (al port). El costat oest es delimita amb els Port de Darling, un dels llocs preferits pels turistes, i un dels ms actius de la vida nocturna. L'Estaci Central de Ferrocarrils (Central Railway Station) delimita el costat del sud, mentre que el Carrer George (George Street) s la via principal d'accs al Districte Central de Negocis per la part nord.

Encara que el aquest districte va dominar tant la vida cultural com la dels negocis durant els primers dies de la ciutat, altres districtes enfocats a la cultura o als negocis van desenvolupar-se amb una localitzaci radial a partir de la Segona Guerra Mundial. Com a resultat, la proporci de professionals del sector dels serveis localitzada al DCN va decaure des d'aproximadament un 60% fins a menys d'un 30% el 2004. Els cinc principals districtes de negocis de Sydney a part de l'abans esmentat sn Parramatta, al l'oest central, Liverpool, al sudoest, Chatswood, al nord; i Hurstville.
in the south.

Govern.
Histricament, Sydney va ser governada pel Comtat de Cumberland, entre el 1940 i el 1960. Avui encara no hi ha un govern que controli tota l'rea metropolitana. La Ciutat de Sydney inclou la zona financera i alguns barris adjacents, i, recentment s'ha expandit mitjanant fusions entre les autoritats dels districtes adjacents, com per exemple South Sydney. La Ciutat de Sydney est dirigida pel Lord Mayor of Sydney, amb l'ajuda d'un consell. El Lord Mayor, no obstant, s tractat com el representant de tota la ciutat. Els afers locals de la resta de l'rea metropolitana sn jurisdicci de les rees locals. Aquestes rees posseeixen uns consells que es formen grcies a unes eleccions i sn responsables d'una srie de funcions que sn delegades pel Govern de Nova Galles del Sud, o Govern de l'Estat de Nova Galles del Sud. Altres rgans de govern local sn
 Ashfield;
 Auburn;
 Bankstown;
 Baulkham Hills;
 Blacktown;
 Botany Bay;
 Burwood;





































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39297" title="Rupia" nonfiltered="277" processed="275" dbindex="15310">



La rupia (  o Rs.) s la unitat monetria de diversos estats del sud d'sia i de la costa de l'ndic: l'ndia, Indonsia, les Maldives, Maurici, el Nepal, el Pakistan, les Seychelles i Sri Lanka. Tradicionalment estava feta d'argent, metall del qual deriva el nom de la moneda.

La rupia ndia i la pakistanesa se subdivideixen en 100 paise (en singular paisa). Abans la rupia es dividia en 16 annas, i lanna en 4 paise o 12 pies. El pas al sistema decimal es va donar a Ceilan (Sri Lanka) el 1869, a l'ndia el 1957 i al Pakistan el 1961.
 
L'origen del terme "rupia" cal buscar-lo en els mots r p o r p , que signifiquen "argent" en diverses llenges indories com l'urd. El seu derivat r paya es va fer servir per denominar la moneda introduda per Sher Shah Suri durant el seu regnat (1540-1545) al nord de l'ndia. La r paya originria era una moneda de plata de 178 g de pes. Des d'aleshores s'ha continuat usant, fins i tot durant l'poca de la dominaci britnica de l'ndia. 

Les quantitats grans de rupies sovint es compten en lakhs (100.000), crores (10.000.000) i arabs (1.000.000.000).

Rupies.
 Rupia ndia;
 Rupia indonsia (rupiah);
 Rupia de les Maldives (rufiyah);
 Rupia de Maurici;
 Rupia nepalesa;
 Rupia pakistanesa;
 Rupia de les Seychelles;
 Rupia de Sri Lanka;

Rupies usades anteriorment:
 Rupia birmana;
 Rupia de l'ndia Francesa;
 Rupia de l'frica Oriental Alemanya;
 Rupia del Golf;
 Rupia de l'ndia Portuguesa;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39299" title="Canal de Suez" nonfiltered="278" processed="276" dbindex="15311">


El canal de Suez (en rab: Qan  al-Suways) s un canal artificial que enllaa la mar Mediterrnia amb la mar Roja a travs de l'istme de Suez i allant la pennsula del Sina. El canal, que des de 1957 es troba en territori egipci, fou construt per Ferdinand de Lesseps entre els anys 1859 i 1869. 

La seua longitud s de 163 km i uneix les poblacions de Port Sad (a la riba mediterrnia) i Suez (a la costa del Mar Roig). Aquest canal t una enorme importncia per a l'abastiment europeu de petroli i pel comer mundial en general puix permet la comunicaci martima entre Europa i sia sense necessitat de circumvallar el continent afric pel cap de Bona Esperana (Sudfrica).

 Histria .

Les obres d'excavaci del canal es van iniciar oficialment el 25 d'abril de 1859 per l'empresa de Ferdinand de Lesseps, amb la autoritzaci de les autoritats egpcies de l'poca, i va ser inaugurat en 1869. Per a l'ocasi, el compositor itali Giuseppe Verdi va compondre (per encrrec) la pera Aida. En el moment de la inauguraci, Egipte possea el 44% de les accions i uns 21.000 francesos la resta.

El canal travessava el territori egipci. Lesseps va assolir obtenir del governador d'Egipte, Said Baj, la concessi per a la construcci del canal. Desprs de la subscripci de 1858. Conforme a l'acord que havia estat signat, Egipte concedia lliurement les terres, les pedreres i una conducci d'aigua potable i proporcionava a la societat creada per Lesseps les quatre cinquenes parts de la m d'obra que era necessria per a l'escombra, aix s com una de les ms grans obres de l'enginyeria del mn va ser realitzada per desenes de milers de fellahs duts per la fora des de tots els llocs d'Egipte. Al principi no es disposava de maquinria i tot havia de fer-se a m, en xifres oficials van morir 20 treballadors i el clima era malalts. El treball es va accelerar desprs de la introducci de les dragues de cangilones.



La construcci del Canal de Suez marca una fita en la histria de la Tecnologia, per primera vegada es van emprar mquines d'excavaci especialment dissenyades per a aquestes obres, amb rendiments desconeguts fins a aquesta poca.En una mica ms de dos anys es van excavar ms de

50 milions de metres cbics, dels 75 milions de la totalitat de l'obra.



El 17 de febrer de 1867 un primer vaixell va travessar el canal, encara que la inauguraci oficial es va realitzar el 17 de novembre de 1869 amb la presncia de l'emperadriu Eugenia de Montijo.

En 1875 el Pach de Egipte, a causa de la deute extern del pas, va posar a la venda la seua part de les accions del Canal. En una rpida maniobra, el Primer Ministre de Anglaterra, en aquell temps Benjamin Disraeli, va convncer a la Reina Victoria de la necessitat de comprar-les per a prendre el control sobre la ruta cap a la ndia, la colnia ms rica d'Anglaterra. Un enviat de Disraeli va aconseguir un quantis prstec de part de la Casa banquera Rothschild, i d'aquesta manera Anglaterra es va assegurar el domini del Canal.

El Tractat de Constantinoble en 1888 va declarar el canal zona neutral sota protecci britnica. En ratificaci d'aquest tractat, El imperi Otom va accedir a permetre la navegaci internacional de forma lliure a travs del canal, tant en temps de pau com de guerra.

Nacionalitzaci del canal.



El 26 de juliol de 1956 el President egipci Gamal Abdel Nasser va resoldre nacionalitzar el canal amb l'objectiu de finanar en part la construcci de la presa d'Asuan i com resposta a la negativa d'Estats Units i Gran Bretanya per a finanar el projecte. La mesura va ser rebuda amb indignaci per Frana i Anglaterra, principals accionistes del Canal de Suez i mxims beneficiaris del petroli que circulava per ell. El 29 d'octubre d'aqueix mateix any, van realitzar una desastrosa invasi a la zona al costat de Palestina. Egipte, com represlia, va enfonsar quaranta vaixells en el canal produint-se un bloqueig total del mateix.

A principis de 1957, desprs de la intervenci de la ONU, es va completar la retirada de les potncies europees i Israel. El canal es va reobrir en el mateix any.

Des de llavors el Canal va ser administrat per Nasser fins al seu tancament en 1967, dins de les hostilitats entre Egipte i Israel en la Guerra dels Sis Dies, el tancament es va produir de nou com en 1956, pel bloqueig provocat per l'enfonsament de diversos vaixells dins del canal. Es va reobrir al juny de 1975, romanent des de llavors obert al trfic internacional fins al dia d'avui.

 Vegeu tamb .   
Crisi de Suez   ;
    
 Enllaos externs .   
Fotografia area de Google Maps  ;

















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39301" title="Teocrcia" nonfiltered="279" processed="277" dbindex="15312">
La teocrcia s una forma de govern que estableix que l'autoritat per governar, dirigir i decidir, no pertany al poble com en el cas de la democrcia sin que pertany a Du, i per tant, als seus representants aqu en la terra. Estableix una jerarquia religiosa que interpreta les paraules de deus per a legislar, per a censurar les lleis civils in darrere instncia o per a imposar una religi d'estat. Els tecrates governen sia sols, sia mitjanant una monarquia o un govern eligit.

Hi ha estats que, tot i no sser una teocrcia pura, imposen una religi d'estat en atorgar poques ou prous llibertats als ateus o a les persones d'una altra religi. Ms rar s el cas d'Albnia que va haver un ateisme d'estat de 1967 a 1991. D'altre costat, hi ha estats als quals, tot i no tenir una religi d'estat, certs grups religiosos tenen molta influncia. Els oponents a aquesta preponderncia religiosa utilitzen aleshores el mot teocrcia en les seves crtiques. 

Teocrcies contempornies.
Vatic: teocrcia non eligida;
Iran: teocrcia amb govern eligit;
Regne Unit: el sobir s cap de l'esglsia, els bisbes non eligits seuen de dret a la cambra alta del parlament. De fet, hi ha una llibertat religiosa i la reina no interfereix gaire en la legislaci. La interferncia de la cambra alta en temes tics i la presncia dels bisbes i altres persones non eligides sn subjectes polmics.
Arbia Saudita: monarquia tecrata;

Teocrcies histriques.
Espanya;
Els Reis catlics: teocrcia catlica de 1478 a  ;
La dictadura franquista: teocrcia catlica de 1939 a 1975;
Ginebra: teocrcia protestant al Segle XVI;
Tibet: teocrcia budista del segle VII a 1959 ;
Jap: fins al 1945;






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39302" title="Llibertat" nonfiltered="280" processed="278" dbindex="15313">

La llibertat s la capacitat d'escollir. s una idea que inclou el no estar sotms a un subjecte diferent d'un mateix, autoritat arbritria, poder que estableixi una alienaci, deure, disciplina, o qualsevol condici no establerta pel mateix subjecte. Designa la facultat de la persona humana que li permet decidir portar a terme una determinada obra o no portar-la a terme. En altres paraules, el que permet a la persona humana decidir si vol fer alguna cosa o no, el fa lliure, per tamb responsable dels seus actes. 

El lliure albir s un concepte que ha estat discutit durant centenars d'anys, especialment en contextos filosfics i religiosos.  Sol prendre el seu ple sentit en oposici a conceptes tals com: esclavitud, subjecci i opressi o determinisme entre d'altres. 

Altre conceptes relacionats amb la llibertat en general sn les llibertats cviques, que sn respectades o no per diferents tipus de govern. A diferncia de la llibertat a seques, la llibertat cvica s la capacitat de fer actes que no estan inclosos en un determinat sistema penal d'un estat. Aquests actes inclouen el dret de reui i associaci, la possibilitat de convocar manifestacions o votar, la llibertat d'exercir pblicament una religi o defensar les prpies idees.

Una caracterstica sobretot humana.
La llibertat com a concepte filosfic s exclusiva dels ssers humans, ja que els animals decideixen impulsats sobretot pels seus instints. La llibertat implica decidir i per tant la possibilitat que una opci sigui millor que l'altra. Sol lligar-se a la responsabilitat en l'tica, ja que si una opci s ms favorable i no es tria, les conseqncies s'han d'assumir. Aquests conceptes no poden ser emprats pels animals. Les persones que defensen la llibertat per no en volen assumir les responsabilitats derivades sn anomenades llibertines.

El cristianisme lliga aquesta facultat a l'nima, s un dels atributs humans regalats per Du. Du va pemetre triar l'home (encara que ell sap per endavant qu triar) i per tant desprs de la mort li pot demanar comptes per les seves accions i condemnar-lo a l'Infern o elevar-lo al Parads. La majoria de religions tenen creences semblants, que lliguen la llibertat a un do div i al dest de la persona desprs de morta.

Sobre la negaci ideolgica de la llibertat..

Encara que l'existncia de la llibertat sembla innegable a primera vista, hi ha hagut al llarg de la histria alguns pensadors que han afirmat que la llibertat no existeix realment, que el que creiem veure com a llibertat no s sin una ficci emprica, i que la necessitat i un cert determinisme governen tota la realitat: des dels fenmens fsics i qumics fins a les accions humanes.

Aix, per exemple, diversos pensadors religiosos (Spinoza, Lter, Calv, i d'altres) afirmen que Du regeix tots els fets de la realitat, i que la necessitat s omnipresent. En el cas d'Spinoza, els ssers humans no som sin una extensi (un "mode") de la divinitat, i, com a tals "modes" que pressumptament som, no podem fer ms que sotmetre'ns a la substncia divina (ni tant sols podem mentalment crear-nos idees que ens facin una autntica resistncia a la voluntat divina...).

Per no totes les ideologies que neguen la llibertat sn religioses. El materialisme atomista (propi de Leucip, Demcrit, Epicur, i altres pensadors) nega (almenys en la seva versi ms estricta), la llibertat: els toms o no sota l'observaci d'un du que no interv gens en la realitat xoquen i xoquen contnuament en un univers buit i "silencis". El materialisme de Leucip, pel que hom sap d'aquest, potser s la doctrina que ms nega la llibertat humana. En el materialisme atomista (no necessriament de mentalitat atea) el moviment dels toms, etern i sense final, "no rep variacions per la llibertat humana". realitat, per, potser cap materialista port la negaci de la llibertat fins als seus extrems radicals; en tot cas, Epicur, tot i el seu pensament evidentment materialista, afirma la llibertat humana, que permet a l'home obtenir el plaer ("doncs, per la desviaci del clinmen, els toms es poden desviar del seu moviment").

No obstant aix, en general, els pensadors religiosos admeten l'existncia de la llibertat. Entre els pensadors religiosos que ms admeten la llibertat humana, i que ms tracten del problema de la llibertat humana i de l'obedincia a la divinitat, un dels ms remarcables s Sant Agust. Per Sant Agust, l'home s una criatura (i no "un mode") de la divinitat, i, com a tal, pot (tot i que no li conv gens) desobeir a la divinitat i "pecar contra ella".

 Vegeu tamb .

 Anarquisme;
 Programari lliure;
 Liberalisme;
 Llibertat, igualtat, fraternitat;
 Paradoxa de la predestinaci;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39303" title="Araba" nonfiltered="281" processed="279" dbindex="15314">


Araba, nom basc d'laba;
Araba (o arba o abra), paraula turca (d'arrel rab o persa) sorgida al segle XIV que identifica a una carreta o carro.
Wadi Araba, vall de la part final del Jord;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39304" title="Biquini" nonfiltered="282" processed="280" dbindex="15315">


Un biquini s un vestit de bany femen que consta de dues peces: uns sostenidors i unes calces. Va ser llenat al mercat a finals dels anys 40 i deu el seu nom a l'atol de Bikini, a les illes Marshall, on es varen desenvolupar les primeres proves d'explosions nuclears l'any 1946. El nom, decidit pel creador de la pea explosiva, es va estendre rpidament degut a l'actualitat de l'atol, el suggeriment del prefix bi-, i la publicitat. Per exemple, el diari Le Monde deia, el 1947, que el minimalista biquini s xocant com la mateixa explosi.

s preferible al vestit de bany quan es vol prendre el sol, ja que permet que ms pell es posi morena. Per exposar encara ms la pell al sol es recorre al topless (per mostrar els pits).

En competici, mai s'utilitza, ja que ofereix ms resistncia que un banyador de competici, que ni tan sols t escot per ser ms hidrodinmic.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39308" title="La Corunya" nonfiltered="283" processed="281" dbindex="15316">


La Corunya (la denominaci oficial de la qual s en gallec: A Corua) s la capital de la provncia gallega de La Corunya. Est situada al nord-oest de Galcia i s banyada per l'oce Atlntic. s la principal ciutat de la seva comarca i la capital socioeconmica de Galcia. El seu emplaament s privilegiat: se situa a l'entrada de la badia del mateix nom. Una de les caracterstiques ms notables que identifiquen La Corunya sn les galeries i els miradors de les nombroses cases del segle XIX, que van donar a La Corunya el sobrenom de Ciutat de Vidre. 

El topnim de la ciutat s un dels pocs que t diverses formes segons les diferents llenges: en castell Corua (l'article gallec dels noms de ciutats i accidents geogrfics, no es tradut al castell), en angls Corunna, en francs La Corogne, en portugus Corunha, etc. En esperanto se'n diu Korunjo.

Enllaos externs.
    Web de l'Ajuntament de La Corunya ;
    Web de Turismo de A Corua;
 ASESER Teranga: Asociacin de Inmigrantes Senegaleses Residentes en A Corua;

 Vegeu tamb .




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39310" title="Repblica Socialista Sovitica de l'Uzbekistan" nonfiltered="284" processed="282" dbindex="15317">


La Repblica Socialista Sovitica de l'Uzbekistan o RSS de l'Uzbekistan va ser una repblica constituent de la Uni Sovitica. Es va fundar el 27 d'octubre de 1924 a l'actual Uzbekistan. L'1 de setembre de 1991 es va canviar el nom a Repblica de l'Uzbekistan i va obtenir la independncia el 26 de desembre del mateix any. 







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39317" title="Illes de la Lnia" nonfiltered="285" processed="283" dbindex="15318">

Les illes de la Lnia (en angls, Line Islands) s un arxiplag d'onze illes situat al nord de les illes de la Societat, al sud de les Hawaii i a l'oest de les Fnix. La majoria pertanyen a la repblica de Kiribati, excepte tres que sn possessions dels Estats Units.

L'arxiplag s a banda i banda de la lnia de l'equador, d'aqu el seu nom. Tamb s'ha anomenat Esprades Equatorials o Esprades de la Polinsia Central per referncia a les illes Esprades de Grcia, que vol dir disperses.

Les restes arqueolgiques indiquen que algunes illes van ser habitades per polinesis. Per quan van arribar els europeus eren deshabitades. Van ser descobertes per diversos europeus, i redescobertes i reanomenades diverses vegades durant el segle XIX. El 1888 van ser annexionades pel Regne Unit, incorporades a la colnia de les illes Gilbert i Ellice des del 1916. 

Avui hi ha un total de 9.100 habitants, la majoria a l'illa Kiritimati, originaris de les illes Gilbert. L'activitat principal s l'exportaci de copra.

 Illes .
De nord a sud sn les segents:

 Teraina .
Teraina, en angls Washington Island, s un atol de 7,8 km , amb una poblaci al voltant de 1.000. La principal producci es la copra.

Va ser descoberta, el 1798, pel nord-americ de Nova York Edmund Fanning que li va posar el nom del president George Washington. Tamb s'ha conegut com illa New York i illa Prospect.

 Tabuaeran .
Tabueran, en angls Fanning Island, s un atol amb una altitud mxima de 3 m sobre la marea alta. Va ser descobert pel nord-americ Edmund Fanning, el 1798, mentre negociava entre Xile i la Xina. El nom, derivat del polinesi Tapuaerangi, recorda la seva forma de petjada. Tamb s'ha conegut com illa American.

Hi ha algunes restes que indiquen que havia sigut habitat per polinesis de Tonga al segle XV. Avui t una poblaci de 1.900 habitants que es van establir per la producci de copra. Amb la terra importada de Hawaii avui tamb es cultiven fruits.

 Kiritimati .


Kiritimati (pronunciat kirismas), en angls Christmas Island, va ser descobert el dia de Nadal de 1777 pel Capit Cook. s el major atol de corall del mn, amb 575 km t el 70% del total de la repblica. Presumiblement tamb s l'atol ms antic del mn. L'altitud mxima s de 12 m.

A la Segona Guerra Mundial va ser una important base militar, i desprs va ser utilitzada per fer proves nuclears atmosfriques.

L'illa t 5.000 habitants i s la capital del districte de la Lnia i Fnix. Exporten peixos d'aquari, cocos i algues, per pateixen moltes sequeres i han d'importar els aliments bsics.

 Malden .
Malden, histricament anomenada tamb Independence, s una illa petita, deshabitada i solitria. Es famosa per les seves misterioses construccions megaltiques: pirmides, plataformes, temples i carreteres. Tamb s el lloc de la primera prova nuclear anglesa el 1957.

Va ser descoberta el 1825 per l'angls Lord Byron, cos del poeta, mentre estava repatriant les restes mortals del rei i la reina de Hawaii que havien mort de xarampi durant la seva visita a Londres. Li va posar el nom del lloctinent Charles Malden que la va explorar. 

L'illa era deshabitada per va trobar unes construccions megaltiques notables i estranyes. S'ha especulat molt sobre el seu origen i les seves funcions, per fins ara les conclusions arqueolgiques apunten a un origen polinesi.

Durant la primera meitat del segle XIX l'illa va ser visitada en nombroses ocasions pels baleners nord-americans. Va ser reclamada pels Estats Units amb el propsit de recollir guano, per es van avanar els britnics que la van estar explotant durant seixanta anys. 

El 1957 Malden va ser utilitzada pels britnics per fer tres proves termonuclears atmosfriques. Els Estats Units van continuar disputant la sobirania als britnics fins la independncia de Kiribati el 1979.

 Starbuck .
Starbuck (histricament tamb coneguda amb els noms Volunteer, Low, Starve, Hero, Barren i Coral Queen) s un atol de corall pla i baix. Va ser descobert, el 1823, pel balener angls Valentine Starbuck abans de portat el rei de Hawaii a Londres, i l'anomen Volunteer. Reclamat pels nord-americans per controlada pels britnics, va ser explotada per les mines de fosfats. Ha sigut designada per les Nacions Unides com una rea protegida.

 Vostok .
Vostok s una illa de corall i sorra de forma triangular amb noms 1,5 km d'allargada i 5 m d'altitud. El centre de l'illa s cobert d'arbres del gnere Pisonia.

Va ser descoberta, el 1820, pel rus Fabian von Bellingshausen amb el vaixell Vostok. Altres capitans la van anomenar Reaper, Leavitts i Stavers.

 Illa Carolina .
L'illa Carolina s un atol de corall, el ms oriental de Kiribati. El 1999 es va canviar oficialment el nom a Millenium Island en un intent de capitalitzar les festes de rebuda del nou milleni. Uns anys abans s'havien unificat les zones horries de la repblica, traslladant la lnia internacional de canvi de data 1.000 km a l'est. Aix l'illa va avanar 24 hores canviant d'UTC-10 a UTC+14.

Hi ha evidncies d'assentaments polinesis, per era deshabitat al arribar els europeus. Primer va ser Pedro Fernndez de Quirs, el 1606, que hi pesc peixos de colors i l'anomen isla del Pescado. El 1795 la redescobreix l'angls Willian Broughton i li pos el nom de la filla del primer Lord de l'Almirallat. Cal no confondre l'illa Carolina amb les illes Carolines als Estats Federats de Micronsia. Histricament tamb s'ha conegut amb els noms de Thornton, Hirst, Clark i Independence.

Hi ha una colnia important d'ocells marins, i s un dels llocs amb ms poblaci de crancs dels cocoters (Birgus latro).

 Flint .
Flint s una illa de corall deshabitada. El primer en visitar-la va ser Fernando Magallanes, el 1521, que la va anomenar Tiburones. A finals del segle XIX va ser replantada de cocoters per l'explotaci de copra. El 1908 hi va anar una expedici nord-americana per observar l'eclipsi de Sol.

 Possessions nord-americanes .
A ms de les illes de la repblica de Kiribati, geogrficament l'arxiplag inclou les possessions nord-americanes de
 Illa Jarvis;
 Atol Palmyra;
 Escull Kingman;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39321" title="David Hilbert" nonfiltered="286" processed="284" dbindex="15319">

David Hilbert (Knigsberg, 1862 - Gttingen, 1943) fou un matemtic alemany. Va ser el principal matemtic de l'escola alemanya dels inicis del segle XX.

No va destacar especialment a la seua estapa d'ensenyament abans de l'universitat perque com ell deia, "ja ho faria ms endavant". Va estudiar a l'Universitat de Knigsberg, on va establir una forta amistad amb el ja conegut matemtic Minkowski.

Entre el 1886 i 1895 va ser professor a l'Universitat de Knigsberg, des d'on es traslad a Gttingen, lloc on va viure fins a la seua jubilaci al 1930.

Com a matemtic el seu treball es va desenvolupar a moltes varietats de camps: teoria de nombres, geometria, analisi, algebra, logica. A ms de treballar a d'altres camps de les ciencies com la teoria cinetica dels gassos o la teoria de la relativitat. Segons alguns cientifics de l'epoca, abans que Einstein, Hilbert va descobrir les ecuacions per a la teoria general de la relativitat a 1915, per mai va reclamar la seua prioritat d'avant les mateixes.

Entre les seves aportacions a la matemtica destaca la contribuci al desenvolupament del mtode axiomtic i de la teoria de la demostraci tamb anomenada metamatemtica.






























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39322" title="Nairobi" nonfiltered="287" processed="285" dbindex="15320">




Nairobi s la capital de la Repblica de Kenya. Est situada en l'interior d'aquest pas afric, a uns 1.661 m d'altura. s la major ciutat del pas i a ms la capital de la provncia de Nairobi. La seva poblaci estimada l'any 2007 s de 2.940.911 habitants. Les llenges ms parlades en la ciutat sn l'angls i el suahili. El nom "Nairobi" procedeix de l'expressi maasai Ewaso Nyirobi, que significa "aiges fresques". 

 Histria .
Va ser fundada al 1899 pels britnics, com una ciutat en la lnia de ferrocarril entre Mombasa i Kampala, en el llac Victria. El nom de la ciutat prov d'un riu proper del mateix nom que la ciutat (riu Nairobi). A causa de la seva ubicaci als peus de les primeres muntanyes del Rift Valley, es va establir en ella el centre d'operacions per a la construcci del ferrocarril a travs d'ell, creixent aix fins a convertir-se en una petita ciutat. 

En 1905 va ser declarada capital del Protectorat Britnic d'frica Oriental. En aquesta poca els immigrants indis van crear el bazar, que es va convertir en el principal mercat agrcola de la zona. La ciutat va crixer fins a aconseguir el rang de ciutat en 1954. Desprs de la independncia del pas en 1963, va ser declarada capital del mateix.


























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39323" title="Nagarjuna" nonfiltered="288" processed="286" dbindex="15321">
Nagarjuna (ca. 150-250) va ser un filsof budista que va desenvolupar la seva activitat intellectual al sud de l'ndia, entre el final del segle I i la primera meitat del segle II. La seva contribuci principal va ser la seva orientaci vital al budisme Mahayana.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39324" title="Thomas Jefferson" nonfiltered="289" processed="287" dbindex="15322">

 
Thomas Jefferson (Shadwell, Virgnia, 1743 - Charlottesville, Virgnia, 1826) va ser un estadista nord-americ. Advocat i poltic d'orientaci terica, fou el principal redactor de la Declaraci d'Independncia dels Estats Units d'Amrica l'any 1776.

Jefferson va ser un destacat dirigent del Partit Demcrata-Republic. Durant la presidncia de George Washington (1790-1793) fou Secretari d'Estat. Ms tard, entre 1797 i 1801 ocup el crrec de Vice President, i l'any 1801 esdevingu President dels Estats Units, crrec que mantindria durant dues legislatures, fins a l'any 1809.

Algunes de les accions poltiques sn: 

La compra de Louisiana a Frana l'any 1803.
L'ampliaci del territori sota l'autoritat federal.
La centralitzaci de l'Estat.

Entre les seves aficions destacaven l'admiraci per l'arquitectura neoclssica. Els seus dots d arquitecte foren reconeguts el 1987 amb la classificaci de la Universitat de Virgnia i de Monticello a la llista del Patrimoni de la Humanitat.

Do de llenges.
Thomas Jefferson tenia una gran cultura general i dominava moltes llenges. Quan tenia nou anys va comenar a estudiar el llat, el grec clssic (es diu que ms tard llegia la Repblica de Plat en versi original) i el francs, llengua que va perfeccionar quan va ser ambaixador a Pars. Tamb parlava espanyol, itali i a ms fou ell qui elabor la primera classificaci de les llenges amerndies. Tamb va aprendre el galic per mor de traduir les poesies d'Ossian en angls.

Efigies de Jefferson.






































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39325" title="Brisbane" nonfiltered="290" processed="288" dbindex="15323">



Brisbane s una ciutat australiana, capital de l estat de Queensland. Est situada a l est del pas, on el riu Brisbane desemboca a l oce Pacfic.

T uns 950.000 habitants i  supera els 1.750.000 habitants amb l rea metropolitana, que inclou ciutats com: 

Ipswich   135.500. ;
Logan City   173.300. ;
Caboolture   120.800. ;
Pine Rivers   133.800. ;
Redland   127.700.

Brisbane s una ciutat industrial i de serveis ben comunicada amb la resta d'Austrlia i amb la resta del Mn.

Histria.
La ciutat de Brisbane va rebre el nom de  Sir Thomas Brisbane (1773 1860), governador de Nova Galles del Sud, que al 1824 fund una colnia penitenciria.

L assentament de colons lliures no fou perms fins al 1842.
A Queensland es va establir una administraci colonial separada de Nova Galles del Sud el 1859 i Brisbane esdevingu la capital.

A la dcada de 1980 fa el salt de gran ciutat de provncies a metrpoli internacional. Organitz els jocs de la  Commonwealth el 1982 i l Expo 88 el 1988, alhora que experiment un gran desenvolupament urbanstic i un fort creixement demogrfic.










































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39326" title="Katsushika Hokusai" nonfiltered="291" processed="289" dbindex="15324">



Katsushika Hokusai (Edo, actualment Tquio, 1760-1849), conegut simplement com Hokusai, va ser un dibuixant, gravador i pintor japons. Va ser autor d'una obra molt vasta, immensa i variada. Per exemple a Hosukai Manga mostra la vida diria de la seva vila, amb gran exactitud i sentit de l'humor. 

Tamb s conegut per la diversitat de noms que empr durant la seva carrera professional, Shunro, Sori, Kako, Taito, Gakyonjin, Iitsu i Manji. s un dels principals artistes de l'escola Ukiyo-e, "pintures del mn flotant".

Cal fer esment a gravats de paisatges com Trenta-sis vistes del Fujiyama (1831-1833), Cent vistes del Fujiyama (1834).

A mitjans del segle XIX els seus gravats, aixi com els d'altres artistes japonesos, van arribar a Pars, on eren colleccionats amb gran entusiasme, especialment per part d'impressionistes de la talla de Vincent Van Gogh, Claude Monet, Edgar Degas i Henri de Toulouse-Lautrec, l'obra dels quals denota una profunda influncia dels gravats esmentats. 

 Galeria .




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39327" title="Hirohito" nonfiltered="292" processed="290" dbindex="15325">

Hirohito (Tquio, 29 d'abril de 1901 - Tquio, 7 de gener de 1989) va ser 124 emperador del Jap entre 1926 i 1989. Va regnar 63 anys, des de 1926 fins 1989 conegut a occident pel seu nom de pila Hirohito (no tenia cognom).

Biografia.
Va nixer al Palau de Aoyama, a Tquio. Va ser separat dels seus pares quan era molt petit, tal com marcava la tradici, i va ser educat per uns preceptors designats per aquesta funci. Va ingressar a la escola Gakushin, des de 1908 a 1914, i desprs va continuar en un institut especial noms per al prncep hereu, des de 1914 a 1921. Es va convertir en el primer prncep a sortir del Jap, en un viatge a Europa. Durant 6 mesos va visitar Anglaterra, Frana, Itlia, Blgica, Pasos Baixos i el Vatic.

El 1924 es casa amb Kuni Nagako, filla del prncep Kuni Kuniyoshi. Van tenir 7 fills, entre ells Akihito, nascut el 1933, que s l actual emperador. El 1926, desprs de la mort del seu pare Yoshihito, va ocupar el tron amb el nom de Showa (Pau Illustrada). Va ser el primer emperador en segles el qual la seva mare biolgica era l esposa oficial de l anterior emperador.

Poltica.

L'any 1933 va abandonar la Societat de Nacions, predecessora de la Organitzaci de les Nacions Unides (ONU).

Histricament s ha considerat la figura del emperador com aliena al desencadenament de la Segona Guerra Sinojaponesa contra Repblica de Xina i la participaci de l'Imperi en la Segona Guerra Mundial contra els Estats Units, encara que la seva consideraci com a divinitat fa que molts historiadors orientals el vegin com el Hitler d'Asia.

Durant els anys posteriors a la mort de Hirohito van sortir a la llum molts diaris i documents que suggereixen que Hirohito si va tenir una poltica activa en la participaci del Jap en la Segona Guerra Mundial. Aquests documents van crear molta controvrsia al pas nip. Fins i tot algun historiador assegura que el propi emperador va signar l'ordre d'entrar a la guerra. Concretament l'1 de desembre de 1941, en una Conferencia Imperial celebrada a Tokio, Hirohito va donar el seu vist-i-plau a iniciar la guerra. Aix doncs, el 8 de desembre de 1941 (7 de desembre a Hawaii), Jap ataca Pearl Harbor i simultniament el sud-est asitic. 

Jap perd finalment la guerra, i el 15 d'agost de 1945 desprs del bombardeig nuclear i l'entrada de la Uni Sovitica a la guerra, Hirohito anuncia per radio la seva rendici. A pesar de qu molts el volien veure assegut en un tribunal com a criminal de guerra, el general Douglas McArthur va decidir conservar Hirohito com emperador, per donar un smbol de continutat y cohesi al poble. L emperador va rebre la immunitat, pero va ser obligat a renunciar al seu estatus div que tenia des de 1889. La sobirania imperial va ser transformada a monarquia constitucional el 1946.

Desprs de la guerra, i fins la seva mort, Hirohito no va jugar cap paper poltic real al Jap, al igual que pasa amb el seu fill Akihito, emperador desprs de la mort del seu pare. Al llarg de la seva vida, va estar molt interessat en biologia marina, y en va publicar nombrosos treballs. Va morir a Tokyo el 7 de gener de 1989
















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39328" title="Florence Nightingale" nonfiltered="293" processed="291" dbindex="15326">

Florence Nightingale OM (Florncia, 1820 - Londres, 1910) fou una infermera britnica , que es va ocupar dels problemes hospitalaris que es van produir durant la guerra de Crimea i s'esfor a millorar la qualitat del servei sanitari a l'exrcit. Ms tard, va dedicar-se a formar personal sanitari femen.

s considerada la mare de la infermeria moderna, creant el seu primer model conceptual. Va ser la primera dona que va ser admesa a la Royal Statistical Society britnica i membre honorari de la American Statistical Association.










































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39335" title="Nit dels ganivets llargs" nonfiltered="295" processed="292" dbindex="15328">

Es coneix indistintament amb aquest nom o el de Nit dels coltells llargs, la nit del 30 de juny a l'1 de juliol de 1934 durant la qual, i per ordre d Adolf Hitler, van ser assassinats o arrestats els principals dirigents de les Sturmabteilung (SA). L objectiu final de la purga era posar fre al creixent poder de les SA aix com desmantellar l'ala ms esquerrana del partit nazi. Tot i que els expedients oficials xifren en 77 el nombre final d execucions, altres fonts eleven el nombre de morts a uns 400.

Els precedents.
Desprs de l'arribada d'Adolf Hitler a la cancelleria del Reich (30 de gener de 1933), el partit nazi va iniciar un procs amb l'objectiu d apoderar-se de totes les estructures de l'estat alemany. En aquest procs van tenir un paper primordial les Sturmabteilung (SA) o seccions d'assalt del partit nazi que constituen un cos paramilitar creat el 1921 i que actuava com a bra armat del partit. El lder de les SA era Ernst Rhm, antic oficial de l'exrcit imperial i superior de Hitler durant la Primera Guerra Mundial.

El 1931, les SA comptaven amb uns 70.000 membres. Sota el lideratge de Rhm, l'any 1933 van passar a ser-ne 400.000 i la xifra augment fins als 2.000.000 de 1934. Una gran part dels membres de les SA, especialment els afiliats abans de la presa del poder, provenien de les classes populars i proletries. Desprs de la instauraci del rgim nazi, la poltica de Hitler es va orientar a congraciar-se amb els industrials i els militars a fi de consolidar un rgim que, gaudint fins i tot d'un gran suport popular, no havia obtingut la majoria absoluta en les ltimes eleccions de 1932. Les SA es van convertir en un dels principals obstacles d'aquesta poltica ja que la burgesia industrial estava atemorida pel comportament barallads de les seccions d'assalt i l'exrcit temia que les SA es convertissin en una fora militar que compets amb ell. A tot plegat cal afegir l'existncia d'un ala esquerra del partit nacionalsocialista que proposava una segona revoluci en qu, desprs de prendre el poder, s'instauraria un rgim socialista-nacionalista que eliminaria la propietat privada dels mitjans de producci i repartiria les terres de cultiu entre els camperols. A ms a ms, el fet que molts dels dirigents de les SA fossin homosexuals produa un gran rebuig en bona part de la burgesia alemanya.

Val a dir tamb que la poltica de competici entre dirigents del partit nazi que Hitler fomentava havia aconseguit que les SA, i Rhm en particular, fossin l'objectiu de Heinrich Himmler (cap de les SS o Schutzstaffel), Reinhard Heydrich (cap del SD o sicherheitdienst) i Hermann Gring (ministre de l'interior de Prssia i fundador de la Gestapo). Durant els anys 1933 i 1934, Himmler i Gring van pressionar constantment a Hitler per a qu limits el poder de les SA. 

Des de principis de 1934 van comenar a crrer rumors sobre els plans de Rhm i Gregor Strasser (lder de l'ala esquerra del partit nacionalsocialista) per a derrocar Hitler i instaurar una dictadura socialista. Aquests rumors, difosos des del SD de Heydrich, van augmentar la tensi entre les diferents faccions del partit nazi i culminaren amb un informe que, d acord amb Gring, Himmler present a Hitler, en el qual es detallaven els suposats plans del cop d'estat preparat per Rhm. L'informe incloa una llista de persones involucrades en el complot que havien de ser eliminades.

La purga.
La nit del 29 al 30 de juny de 1934, Hitler es va presentar acompanyat d'un escamot de les SS a l'hotel Hanselbauer de Bad Wiessee (prop de Munic), on Ernst Rhm i altres dirigents de les SA havien estat citats pel mateix Hitler. Un cop all van arrestar Rhm i la resta de lders de les SA all presents, molts dels quals van ser executats durant les 24 hores segents ats que figuraven en la llista preparada per Gring i Himmler. Durant aquest temps Rhm continu arrestat i sembla que Hitler insist a perdonar-li la vida en virtut dels serveis prestats al partit. S'ha dit, fins i tot, que Hitler va accedir a permetre-li el sucidi, extrem al qual Rhm s'hauria negat. L'1 de juliol de 1934 Rhm va ser executat per dos membres de les SS.

Hitler no anunci pblicament la purga fins al 13 de juliol de 1934, en una allocuci en qu va presentar els assassinats com una acci necessria a fi d'evitar una revoluci. Especialment significatives sn les segents paraules pronunciades pel Fhrer:  Si qualsevol persona em reprova i em demana perqu no vaig recrrer als Tribunals de Justcia regulars, llavors tot el que puc dir s aix: sobre aquesta hora era responsable del dest del poble alemany, i aix vaig fer de jutge suprem del poble alemany ".

En el comunicat oficial es reconeixia un balan final de 77 vctimes mortals (61 execucions sumries, 13 execucions per resistir-se a l'arrest i 3 sucidis). No obstant aix, ja s'ha dit que el nombre de persones assassinades va ser superior I entre elles destaquen els noms d'Ernst Rhm, Gregor Strasser i el general Kurt von Schleicher.

Les conseqncies de la purga van ser:
 Primerament la submissi de l'exrcit a Hitler que refor el seu lideratge.
 El decidit suport dels sectors industrials i la burgesia a la poltica nazi.
 Tot i que Hitler nomen Victor Lutze nou lder de les SA, aquestes entraren en un declivi gaireb definitiu. Mostra d'aquest afebliment s que l'any 1939 la major part dels seus membres van ser integrats i mobilitzats a la Wehrmacht (exrcit alemany).

 Referncies .

 Bessel, Richard. Political Violence and the Rise of Nazism: The Storm Troopers in Eastern Germany 1925-1934. New Haven: Yale University Press, 1984. ;
 Evans, Richard. The Third Reich in Power. New York: Penguin Group, 2005. ;
 Fest, Joachim. Hitler. New York: Harcourt, 1974. ;
 Geoffrey of Monmouth. The History of the Kings of Britain. Translated by Lewis Thorpe. Penguin Classics, 1966. ;
 Kempka, Erich. Library of Congress: Adolf Hitler Collection, C-89, 9376-88A-B, Erich Kempka interview, October 15, 1971. ;
 Kershaw, Ian. Hitler: 1889-1936 Hubris. New York: W. W. Norton & Company, 1999. ;
 Littlejohn, David. The Sturmabteilung: Hitler s Stormtroopers 1921   1945. London: Osprey Publishing, 1990. ;
 O'Neill, Robert. The German Army and the Nazi Party 1933-1939. New York: James H Heineman, 1967. ;
 Shirer, William J. The Rise and Fall of the Third Reich. New York: Simon and Schuster, 1960. ;
 Spielvogel, Jackson J. Hitler and Nazi Germany: A History. New York: Prentice Hall, 1996. ;
 Toland, John. Adolf Hitler: The Definitive Biography. New York: Doubleday, 1976. ;
 Wheeler-Bennett, John. The Nemesis of Power: The German Army in Politics 1918-1945 Palgrave Macmillan, 2nd Edition, 2005. ;
 Von Papen, Franz. Memoirs. London: Dutton, 1953 ;

Vegeu tamb.
 Hanns Ludin;
 Nit dels vidres trencats;















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39336" title="James Clerk Maxwell" nonfiltered="296" processed="293" dbindex="15329">

James Clerk Maxwell (13 de juny de 1831   5 de novembre de 1879) fou un matemtic i fsic teric escocs. El seu xit ms important va ser la formulaci d'un conjunt d'equacions epnimes  conegudes com equacions de Maxwell  que per primera volta express les lleis bsiques de l'electricitat i el magnetisme d'un mode unificat. Tamb va desenvolupar la distribuci de Maxwell, una estadstica que pretn descriure aspectes de la teoria cintica dels gasos. Aquests dos descobriments contriburen a inaugurar l'era de la fsica moderna, assentant els fonaments per als futurs treballs en camps com la relativitat especial i la mecnica quntica. Maxwell s tamb conegut per haver creat la primera cmera fotogrfica de colors combinats el 1861, mitjanant el sistema de la sntesi additiva.

(Els treballs de Maxwell) ... el ms profund i profits que ha experimentat la fsica des dels temps de Newton.

La majoria de la illustre carrera de Maxwell tingu lloc a la Universitat de Cambridge, on les seves investigacions sovint feien s de la seva aptitud matemtica, recorrent a elements de la geometria i l'lgebra. Amb aquestes destreses, Maxwell fou capa de demostrar que els camps elctric i magntic viatgen a travs de l'espai en forma d'ones i a la velocitat constant de la llum. Finalment, el 1861 Maxwell va escriure una publicaci dividida en quatre parts en el Philosophical Magazine anomenada Sobre les lnies fsiques de fora on va proposar per primer cop que la llum era de fet ondulacions en el propi medi, que s la causa del fenmen elctric i magntic.

Maxwell s considerat per molts, especialment per aquells que treballen en el camp de la fsica, com el cientfic del segle XIX que ms va influir la fsica del segle XX. Molts consideren que les seves aportacions a la fsica sn de la mateixa magnitud que les d'Isaac Newton i Albert Einstein.

 Biografia .
Primers anys i educaci.
James Clerk Maxwell nasqu el 13 de juny de 1831 a Edimburg, Esccia, fill de John Clerk i Frances (de soltera Cay) Maxwell. El seu lloc de naixement, el nmero 14 d'India Street, ara s l'emplaament del ICMS (Centre Internacional per a les Cincies Matemtiques). Per aquella poca el fsic Michael Faraday estava a punt de completar el seu treball sobre inducci magntica, un concepte sobre el qual Maxwell es basaria ms tard.

Maxwell va crixer a la finca del seu pare en la ruralia d'Esccia. El seu pare el va encoratjar per a qu persegus els seus interessos cientfics i matemtics. Maxwell entr a la universitat a l'edat de 16 anys i amb el temps es va graduar amb honors en matemtiques. Tots els indicis suggereixen que Maxwell havia mantingut una inextingible curiositat des de ben jove. Als tres anys, qualsevol cosa que es movia, brillava o feia soroll cridava la seva atenci. En una carta a la seva germana Jane Cay el 1834, sa mare descriu aquest innat sentit de la curiositat:
 s un xiquet molt feli i ha progressat molt des que el temps ha esdevingut ms moderat; les portes, els panys, les claus, etc., l'engresquen molt i no para de repetir 'ensenya'm com es fa'. Tamb investiga el curs ocult dels corrents i dels cables dels timbres, com l'aigua passa de l'estany a travs de la paret...
En adonar-se del potencial del jove Maxwell, la seva mare Frances es fu responsable de la seva educaci infantil, que en l'poca victoriana era en bona mesura la feina de les dones que servien a la casa. Per va emmalaltir  probablement de cncer  i mor el 1839. El seu pare, John Clerk Maxwell, es va fer crrec de l'educaci del seu fill, amb l'ajuda de la seva cunyada Jane Cay, ambds van jugar papers fonamentals en la vida de James. La seva educaci formal comen, sense xit, sota l'orientaci d'un tutor contractat. No se sap gaire sobre l'home que el pare de James va contractar per a allionar el seu fill, excepte que va tractar el noi amb molta severitat. La seva filosofia educativa es basava en la intimidaci, sovint fsica. James mai no va respondre b a la instrucci del tutor; renyava el seu estudiant per sser lent i desobedient. Desprs d'una recerca considerable, John Maxwell envi James a l'Acadmia d'Edimburg. El seu malnom a l'escola era Dafty (sonat o badoc) perqu el primer dia de classe dugu sabates de fabricaci casolana.

Maxwell fou captivat per la geometria a una edat preco, redescobrint els poledres regulars abans de qualsevol ensenyament formal. Molt del seu talent, per, va passar desapercebut i el seu treball acadmic romangu sense notorietat fins que el 1845, a l'edat de 13 anys, va guanyar la medalla de matemtiques de l'escola i els primers premis a les categories de llengua i versos en angls. Com a primera creaci de treball innovador, a l'edat de 14, Maxwell escrigu un assaig descrivint tcniques mecniques per a dibuixar corbes matemtiques amb un tros de cordill i les propietats d'ellipses i corbes amb ms de dos focus. Aquest treball, Corbes ovals, fou publicat per la Royal Society d'Edimburg i malgrat que demostra la curiositat de Maxwell a una edat ben jove, s important assenyalar que el treball en si mateix no era matemticament profund. A diferncia d'altres ments excepcionals, com ara Gau, Pascal o Mozart, Maxwell no va ser un nen prodigi. El seu talent natural ms aviat maduraria lentament.

Joventut.

Maxwell abandon l'Acadmia i comen a assistir a les classes de la Universitat d'Edimburg. Va tenir l'oportunitat d'ingressar a Cambridge desprs del primer trimestre, per en comptes d'aix Maxwell va decidir completar els tres trimestres dels seus estudis universitaris a Edimburg. La ra principal fou que Cambridge era massa lluny de casa i noms hauria pogut veure el seu pare dos cops l'any. Una altra ra fou la preocupaci de Maxwell sobre el seu futur. Volia ser cientfic, per les feines cientfiques eren escasses en aquell temps i hauria estat molt ms difcil obtenir un lloc com a ensenyant en una universitat tan prestigiosa com Cambridge. En conseqncia, Maxwell va completar els seus estudis a Edimburg en filosofia natural, filosofia moral i filosofia de la ment amb Sir William Hamilton. L'any del seu divuit aniversari contribu amb dos articles en el Transactions of the Royal Society of Edinburgh  un dels quals, Sobre l'equilibri dels slids elstics, va establir els fonaments per a una important descoberta que faria posteriorment en la seva vida: la doble refracci temporal produda en els lquids viscosos per la tensi de cisalla.

El 1850, Maxwell va marxar a la Universitat de Cambridge, inicialment a Peterhouse, per finalment l'abandon per la Trinity College, on segons creia era ms fcil aconseguir una beca. A Trinity, fou elegit per la societat secreta coneguda com els Apstols de Cambridge. El novembre de 1851, Maxwell va estudiar amb el tutor William Hopkins (conegut com el productor de wranglers, estudiants que acaben el tercer any de carrera amb les millors qualificacions). Durant el temps en qu Maxwell estudiava la carrera universitria a Trinity, es va completar una part considerable de la interpretaci de les seves equacions d'electromagnetisme.

El 1854, Maxwell es gradu amb un ttol com a second wrangler en matemtiques a Trinity (s a dir, obtenint la segona puntuaci ms alta a l'examen final de matemtiques) i fou declarat igual al senior wrangler del seu any en la prova, bastant ms exigent, de l'examen per al premi Smith (aix s, al mateix nivell que el primer de la seva promoci). Immediatament desprs de prendre el seu ttol de graduat, va llegir davant de la Societat Filosfica de Cambridge una memria original, Sobre la transformaci de superfcies per flexi. Aquest s un dels pocs documents purament matemtics que va publicar i immediatament va mostrar als experts tota la genialitat del seu autor. Per la mateixa poca, aparegu la seva elaborada memria, Sobre les lnies de fora de Faraday, en la qual donava el primer indici d'algunes de les investigacions sobre electricitat que culminaren en el treball ms formidable de la seva vida.

Del 1855 al 1872, va publicar a intrvals una srie de valuoses investigacions relacionades amb Percepci del color i Daltonisme, per la primera de les quals va rebre la medalla Rumford de la Royal Society el 1860. Els instruments que disseny per a aquestes investigacions eren senzills i cmodes d'utilitzar. Per exemple, va emprar els anomenats discos de Maxwell per a comparar una barreja variable dels tres colors primaris amb un color de mostra, observant el color nic que apareixia en girar-los rpidament. El 1856, Maxwell fou nomenat per a la ctedra de Filosofia Natural al Marischal College, Aberdeen, que va mantenir fins a la fusi de les dues universitats d'Aberdeen el 1860.

El 1859, va guanyar el premi Adams a Cambridge per un assaig innovador, Sobre l'estabilitat dels anells de Saturn, en el qual conclogu que els anells no podien ser completament slids o fluids. Maxwell va demostrar que l'estabilitat podria presentar-s'hi nicament si els anells consistiren en nombroses petites partcules slides, que ell anomenava rocall. Tamb va refutar matemticament la hiptesi nebular (que afirmava que el sistema solar s'havia format per la condensaci progressiva d'una nebulosa difusa), obligant la teoria a donar explicacions sobre les porcions addicionals de petites partcules slides.

El 1860, va ser professor en el King's College de Londres. El 1861, Maxwell fou escollit per a la Royal Society. Durant aquest temps, va fer recerca sobre l'elasticitat dels slids i la geometria pura.

Teoria cintica.

La recerca sobre la teoria cintica dels gasos va sser una de les ms grandioses de Maxwell. Iniciada amb Daniel Bernoulli, aquesta teoria an avanant amb les aportacions successives de John Herapath, John James Waterston, James Joule i particularment Rudolf Clausius, fins al punt de situar la seva exactitud fora de qualsevol dubte; per va rebre un enorme desenvolupament per part de Maxwell, qui va aparixer en aquest camp tant com a experimentador (sobre les lleis de la fricci gasosa) com a matemtic.

El 1865, Maxwell es trasllad a la residncia del seu pare a Glenlair, Kirkcudbrightshire, Esccia. El 1868, renunci a la seva Ctedra de Fsica i Astronomia en el King's College, Londres.

El 1866, va formular estadsticament, independentment de Ludwig Boltzmann, la teoria cintica dels gasos Maxwell-Boltzmann. La seva frmula, anomenada distribuci de Maxwell, proporciona la fracci de molcules de gas que es mouen a una velocitat especfica a una temperatura donada. En la teoria cintica, les temperatures i la calor noms impliquen moviment. Aquest enfocament va generalitzar la llei de la termodinmica prviament establerta i va explicar les observacions i els experiments existents millor de com s'havia aconseguit anteriorment. Els estudis de Maxwell sobre termodinmica el portaren a idear l'experiment mental que es coneix amb el nom de paradoxa o dimoni de Maxwell.

 Electromagnetisme.


Maxwell va consagrar la labor ms extensa de la seva vida a l'electricitat. La seva contribuci ms important va ser l'ampliaci i la formulaci matemtica de treballs previs sobre electricitat i magnetisme de Michael Faraday, Andr-Marie Ampre i altres en un conjunt interrelacionat d'equacions diferencials (originalment, 20 equacions amb 20 variables, posteriorment reformulades en un quaterni i notacions basades en vectors). Aquestes equacions, conegudes ara collectivament com equacions de Maxwell, foren presentades per primera vegada a la Royal Society el 1864 i juntes descriuen el comportament dels camps elctric i magntic, aix com les seves interaccions amb la matria.

Maxwell va mostrar que les equacions prediuen l'existncia d'ones de camps elctrics i magntics oscillatoris que viatgen pel buit a una velocitat que es podria conixer mitjanant experiments senzills; fent servir les dades disponibles aleshores, Maxwell va obtenir una velocitat de 310.740.000 m/s. En Una teoria dinmica del camp electromagntic, un assaig de 1864, Maxwell escrigu:

La concordana dels resultats sembla revelar que la llum i el magnetisme sn afeccions de la mateixa substncia i que la llum s una pertorbaci electromagntica propagada a travs del camp d'acord amb les lleis electromagntiques.

Es va demostrar que la teoria de Maxwell era correcta i la seva connexi quantitativa entre llum i electromagnetisme es considera un dels grans triomfs de la fsica del segle XIX.

Per aquell temps, Maxwell creia que la propagaci de la llum requeria un medi per a les ones, anomenat ter lumnic. Gradualment, l'existncia de tal medi, aparentment indetectable pels instruments mecnics malgrat que impregnava tot l'espai, era cada vegada ms difcil de conciliar amb experiments com el de Michelson-Morley. Encara ms, precisava d'un sistema de referncia absolut en el qual les equacions eren vlides, amb el resultat desagradable que aquestes canviaven de forma per a un observador en moviment. Aquests esculls motivaren Albert Einstein a enunciar la teoria de la relativitat especial i en el procs Einstein prescind de la necessitat d'un ter lumnic.

Teoria de control.
Maxwell public un fams article, Sobre els reguladors en les Actes de la Royal Society, vol. 16 (1867-1868). Aquest article sol considerar-se un document clssic dels primers temps de la teoria de control. (Si us plau, mireu les publicacions ms avall)

Maduresa, mort i anys posteriors.

Maxwell tamb va fer contribucions a l'rea de l'ptica i la visi en color, amb el descobriment que les fotografies en color podien formar-se utilitzant filtres vermells, verds i blaus. Va fer que el fotgraf Thomas Sutton fotografiara una cinta de tart tres voltes, cada volta amb un filtre de color diferent sobre la lent. Les tres imatges van ser revelades i tot seguit projectades en una pantalla amb tres projectors diferents, cada un provist del mateix filtre de color usat per a captar la seva imatge. Quan s'enfocaven, les tres imatges formaven una imatge completament en color. Les tres plaques fotogrfiques es troben en un petit museu en el nmero 14 d'India Street a Edimburg, la casa on va nixer Maxwell.

Maxwell guany la Medalla Rumford concedida per la Royal Society de Londres pels seus treballs sobre daltonisme. Va escriure un admirable llibre de text de la Teoria de la calor (1871) i un tractat elemental excellent sobre Matria i moviment (1876). Maxwell fou, a ms, el primer a fer un s explcit de l'anlisi dimensional, tamb el 1871.


El 1871 fou el primer professor de Fsica Cavendish a Cambridge. Maxwell va ser l'encarregat del desenvolupament del Laboratori Cavendish. Supervis cada pas del progrs de fabricacio i compra d'una collecci molt valuosa d'aparells finanada pel seu geners fundador, William Cavendish, el 7 Duc de Devonshire (rector de la universitat i un dels seus alumnes ms distingits). Una de les darreres contribucions importants de Maxwell a la cincia va sser l'edici (amb abundants notes originals) de la recerca sobre electricitat de Henry Cavendish, en la qual es fa pals que Cavendish va indagar sobre qestions com la densitat mitjana de la Terra i la composici de l'aigua, entre altres coses.

Maxwell es cas amb Katherine Mary Dewar als 27 anys, per no varen tenir fills. Va morir a Cambridge de cncer abdominal a l'edat de 48. Fou un cristi devot durant tota la seva vida. Maxwell es troba enterrat a l'esglsia de Parton, prop del Castell Douglas a Galloway, Esccia.

El 1882 fou publicada l'extensa biografia La vida de James Clerk Maxwell escrita pel professor Lewis Campbell, un antic company d'escola i amic de tota la vida, i el 1890 la Cambridge University Press va editar en dos volums la recopilaci dels seus treballs, inclosa la srie d'articles sobre les propietats de la matria, com ara tom, Atracci, Acci capillar, Difusi, ter, etc.

Personalitat.
Des del comenament de la seva infantesa, la religi va impregnar tots els aspectes de la vida de Maxwell. Tant son pare com sa mare eren feligresos devots (presbiterians i episcopalians) i varen infondre una fe profunda en llur fill. Tota la informaci disponible suggereix que Maxwell no va renegar mai, ni en la seva adolescncia ni en els anys posteriors de la seva vida, dels principis fonamentals de la seva fe cristiana. Ivan Tolstoy, autor d'una de les biografies de Maxwell, remarc la freqncia amb la qual els cientfics que escriuen succintes biografies de Maxwell ometen l'assumpte de la seva religi. s impossible, per, comprendre l'home que era James Clerk Maxwell sense considerar la seva fe.

Com a gran amant de la poesia del seu pas, Maxwell va memoritzar poemes i en va escriure els seus propis. El ms conegut s El cos rgid canta, clarament basat en Travessant el sgol de Robert Burns, que pel que sembla solia cantar acompanyant-se amb una guitarra. Comena amb els versos imperibles:: 

Si un cos troba un altre cos,;
tot volant per l'aire.;
Si un cos toca un altre cos,;
Volar? I a on?;

El seu amic Lewis Campbell va publicar una collecci dels seus poemes el 1882.

Publicacions.
On the Description of Oval Curves, and those having a plurality of Foci. Procedure of the Royal Society of Edinburgh,  Vol. ii. 1846.
Illustrations of the Dynamical Theory of Gases. 1860.
On Physical Lines of Force. 1861.
A Dynamical Theory of the Electromagnetic Field. 1865.
Theory of Heat. 1871.
A Treatise on Electricity and Magnetism.  Clarendon Press, Oxford. 1873.
 Molecules. Nature, September, 1873.
 On the Results of Bernoulli's Theory of Gases as Applied to their Internal Friction, their Diffusion, and their Conductivity for Heat.

Referncies.



Enllaos i recursos.

Campbell, Lewis, "The Life of James Clerk Maxwell". 1882. Preservation ;
Maxwell, James Clerk, "A Treatise on Electricity & Magnetism". Dover Publications, New York. 1873. ISBN 0-486-60636-8 (Vol. 1) ISBN 0-486-60637-6 (Vol. 2);
Jack, Peter Michael, "Maxwell-equations: A Brief Note". Physical space as a quaternion structure - I.
Glenlair Today;
Wolfram Research's Maxwell;
MacTutor's Maxwell;
Victorian Web's Maxwell;
Maxwell and the Christian Proposition;
1911 Britannica Maxwell;
The James Clerk Maxwell Foundation Including a virtual tour of the museum.

































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39342" title="Verdura" nonfiltered="297" processed="294" dbindex="15330">
Les verdures o hortalisses sn plantes herbcies, o llegums verds, que es conreen amb fins alimenticis per als humans o animals, i que es poden consumir en estat fresc o cuinats.
Algunes de les verdures ms comunes sn la pastanaga, la col o les bledes. 










































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39343" title="Andy Warhol" nonfiltered="298" processed="295" dbindex="15331">

Andrew Warhola, ms conegut com Andy Warhol (6 d'agost de 1928 a Pittsburgh, PA - 22 de febrer de 1987 a Nova York) va ser un pintor nord-americ i una figura central del moviment conegut com a pop art. 
Desprs d'una reeixida carrera com illustrador comercial, Warhol es va fer fams en tot el mn pel seus treballs com a pintor, cineasta, productor musical, escriptor, escultor, i una figura pblica coneguda per la seva pertinena a diversos cercles socials que incloen  des de  persones bohmies que vivien al carrer fins a distingits intellectuals, celebritats de Hollywood, rics i aristcrates.

Biografia.

Infncia i primers treballs.
Va nixer a Pittsburgh. Fou el tercer fill d'una famlia d'immigrants rutens que provenien del nord-est d'Eslovquia, d'una ciutat obrera coneguda amb el nom de Medzilaborce. El seus pares es deien Andrej Varchola i Ulja (Julia) Justyna Zavacka (el cognom original era Varchola, va ser modificat per Warhola un cop a Amrica). El seu pare va emigrar el 1914 per treballar a les mines de carb, i la seva mare va emigrar el 1921, al morir els avis de Warhol. Andy tenia dos germans grans, John i Paul. La seva familia era catlica, ms concretament pertanyien a l'Esglsia Catlica Bizantina Rutena. Van viure al nmero 55 de Beelen Street i ms endavant al 3252 de Dawson Street, al barri d'Oakland de Pittsburgh..

Al tercer curs de primria, Warhol va patir la malaltia del mal de Sant Vitus, una aflicci del sistema nervis que causa moviments involuntaris, i que va afectar la pigmentaci de la seva pell. Aquesta malaltia el va fer estar al llit llargues jornades, on va comenar a dibuixar, escoltar la rdio i colleccionar cromos de famosos de les pellcules. Temps desprs, Warhol va definir aquest perode com a molt important en el desenvolupament de la seva personalitat i de les seves preferncies, tant a nivell artstic com personal.

Va estudiar art comercial al Carnegie Mellon College of Fine Arts. Desprs de graduar-se, el 1949 es va mudar a Nova York i va comenar una reeixida carrera com a illustrador publicitari i de revistes com Vogue o Harper's Bazaar. 

Durant els anys 50 es va fer fams grcies als seus dibuixos de sabates. Alguns d'aquests dibuixos encara es poden veure a la Bodley Gallery de Nova York. Durant aquesta poca RCA Records va contractar com a freelance a Warhol per a disenyar alguna de les portades dels seus vinils.

Dcada de 1960.

Durant els anys 60, Warhol va aconseguir passar de ser un illustrador comercial a un dels artistes americans ms famosos del moment. Warhol i el seus cercles van ajudar a definir tota una dcada. 

Va fundar "The Factory", un estudi folrat amb paper d'alumini situat al 47th Street (posteriorment traslladat a Broadway), i durant aquests anys es va rodejar de tota mena de artistes, escriptors, msics i d'altres celebritats del panorama underground de Nova York.

Va declarar que ell volia convertir-se en una mquina, reduint la part creativa de les seves obres, cosa que va provocar una revolluci en els cercles artstics i el va fer popular i controvertit. Va comenar a crear pintures serigrafiades, cosa que li va permetre crear obres d'art en srie. Durant aquest perode Warhol va revollucionar  la cultura pop nord-americana, realitzant pintures sobre productes famosos, com les Sopes Campbell i ampolles de Coca-Cola, dlars, aix com retrats de famosos, com Marilyn Monroe, Elizabeth Taylor i fotografies de diaris amb fets histrics del moment. El motiu dels seus quadres era reconeixible per tothom, cosa que atreia a les masses, que s el que ell volia, com ell mateix va dir:

El que fa gran aquest pas s que els consumidors rics compren essencialment els mateixos productes que els consumidors pobres. Pots estar veient la televisi i veure un anunci de Budweiser Light, i saps que el mateix president en beu, aix com Liz Taylor i penses que t tamb en pots beure. Totes les cerveses sn igual de bones. Liz Taylor ho sap, el president ho sap, i tu ho saps.

Quan era illustrador comercial en els anys 50, Warhol feia servir ajudants per incrementar la seva productivitat. Va continuar fent servir aquesta controvertida tcnica en la seva producci artstica. Un dels seus collaboradors ms importants d'aquesta poca va ser Gerard Malanga. Malanga ajudava a l'artista creant les serigrafies, les pellcules, escultures i d'altres treballs que es duien a terme a The Factory. Altres membres collaboradors van ser Freddie Herko, Ondine, Ronald Tavel, Mary Woronov i Brigid Berlin. 

El MOMA de Nova York va realitzar un simpsium sobre el Pop Art en desembre de 1962. La crtica estava escandalitzada amb les actuacions de Warhol, per el simpsium va ser el detonant que va demostrar que les coses en els cercles artstics estaven canviant, i que Warhol hi tenia molt a veure. 

En 1965 coneix al grup de msica The Velvet Underground liderat per Lou Reed i en poc temps s converteix en mnager del grup, afegint a la seva amiga, la cantant alemanya Nico. En 1967 surt al mercat el disc dels Velvet anomenat The Velvet Underground and Nico: Andy Warhol, que va ser produt per aquest ltim. 

Al final dels 60 Warhol ja era tota una celebritat, i apareixia sovint en diaris i revistes.

Atemptat.
El 3 de juny de 1968, una dona, Valerie Solanas, que es descrivia com feminista radical i dramaturga, i a la qual Warhol havia proms publicar el seu manuscrit, el va disparar en el pit i ferir greument. Tamb va disparar a Mario Amaya. Es van requerir ms de sis hores de cirurgia per a salvar-li la vida. Els efectes d'aquest esdeveniment van deixar a Warhol traumatitzat per la resta de la seva vida (havia de portar un corset per aguantar-se l'abdomen). 

Casulment Valerie Solanas apareix en la pellcula de 1968 I, A Man, enregistrada abans dels fets. Va ser arrestada al dia segent, (el dia que van disparar a Robert Fitzgerald Kennedy). Va allegar que Andy tenia massa control sobre la meva vida. Desprs d'aquests fets, The Factory va passar a estar molt ms controlada, fins que la van tancar.

Dcada de 1970.
Comparat amb l'xit i els escndols dels treballs de Warhol durant els 60, aquesta dcada va ser molt ms tranquilla. Tot i aix, aquesta s la seva poca ms emprenedora. Va comenar a fer retrats a comissi dels artistes, empresaris i poltics del moment, com Mick Jagger, Liza Minnelli, John Lennon, Diana Ross, Brigitte Bardot, Mao Zedong i Michael Jackson. Va ser durant aquesta poca quant sovintejava locals de moda com el Serendipity 3 i Studio 54.

Juntament amb Gerard Malanga, va crear el Interview magazine, i va publicar el seu primer llibre: The Philosophy of Andy Warhol (1975). En aquest llibre explica les seves teories: "Fer diners s art, i treballar s art i els bons negocis sn el millor art".

Tamb comena amb el seu famosa srie Marilyn sobre la morta Marilyn Monroe. Sn famoses les seves "cpsules del temps" on guardava (des de l'any 1974) coses quotidianes en caixes de cartr, arribant-ne a crear unes 610. 

El 1979 exhibeix, de manera important, en el Whitney Museum de Nova York, la seva srie de retrats Portraits of the Seventies (Retrats dels Setanta.) 

Dcada de 1980.
Warhol va tenir un ressorgiment comercial i de la crtica grcies a que va apropar-se als joves nous talents de l'poca, com Jean-Michel Basquiat, Julian Schnabel, David Salle i els anomenats Neo-Expressionistes; tamb amb Francesco Clemente, Enzo Cucchi i altres membres del moviment de Transavantguardia, que s'havien convertit en influents.

El 1981 comena a pintar detalls de quadres d'artistes renaixentistes com Leonardo da Vinci, Botticelli i Uccello. En 1983 fa el retrat del cantant espanyol Miguel Bos per a la portada del disc Made in Spain tamb utilitzada per al disc Milano-Madrid d'aquest mateix artista, Andy Warhol apareix en el videoclip ngeles Cados' de Miguel Bos. 

El 1986 pinta el que seran les seves ltimes obres, autoretrats i retrats de Lenin i Mao Zedong. 

El 1985, Andy Warhol va ser selleccionat com uns dels artistes d'Absolut Vodka, i molts dels seus dibuixos de l'poca incorporen la famosa ampolla i van ser fets servir per anuncis de la televisi.

Va morir el 22 de febrer de 1987 a Nova York, als 58 anys, d'un atac sobtat al cor, desprs d'una cirurgia a la vescula mal vigilada pels funcionaris de l'hospital. Va ser enterrat a Pittsburgh, al costat dels seus pares, Julia i Andrej Warhola.

Warhol havia acumulat tantes pertinences que va prendre nou dies a la casa de subhastes Sotheby's vendre la seva propietat per un total que va excedir dels 20 milions de dlars .

Filmografia.
 Blow Job (1963);
 Eat (1963);
 Haircut (1963);
 Kiss (1963);
 Naomi's Birthday Party (1963);
 Sleep (1963);
 13 Most Beautiful Women (1964);
 Batman Dracula (1964);
 Clockwork (1964);
 Couch (1964);
 Drunk (1964);
 Empire (1964);
 The End of Dawn (1964);
 Lips (1964);
 Mario Banana I (1964);
 Mario Banana II (1964);
 Messy Lives (1964);
 Naomi and Rufus Kiss (1964);
 Tarzan and Jane Regained... Sort of (1964);
 The Thirteen Most Beautiful Boys (1964);
 Beauty #2 (1965);
 Bitch (1965);
 Camp (1965);
 Harlot (1965);
 Horse (1965);
 Kitchen (1965);
 The Life of Juanita Castro (1965);
 My Hustler (1965);
 Poor Little Rich Girl (1965);
 Restaurant (1965);
 Space (1965);
 Taylor Mead's Ass (1965);
 Vinyl (1965);
 Screen Test (1965);
 Screen Test #2 (1965);
 Ari and Mario (1966);
 Hedy (film) (1966);
 Kiss the Boot (1966);
 Milk (1966);
 Salvador Dal (1966);
 Shower (1966);
 Sunset (1966);
 Superboy (1966);
 The Closet (1966);
 Chelsea Girls (1966);
 The Beard (film) (1966);
 More Milk, Yvette (1966);
 Outer and Inner Space (1966);
 The Velvet Underground and Nico (1966);
 The Andy Warhol Story (1967);
 Tiger Morse (1967);
 **** (1967);
 The Imitation of Christ (1967);
 The Nude Restaurant (1967);
 Bike Boy (1967);
 I, a Man (1967);
 San Diego Surf (1968);
 The Loves of Ondine (1968);
 Blue Movie (1969);
 Lonesome Cowboys (1969);
 L'Amour (1972);
 Flesh (film) (1968) ;
 Flesh for Frankenstein (1973)Coneguda tamb com El Frankenstein de Warhol (EUA);
 Blood for Dracula (1974)Tamb coneguda com Andy Warhol's Dracula (EUA);

Referncies.


Enllaos externs.



  Museu Andy Warhol;
  Warhol Stars ;
  Warhol. Anlisis crtic;












































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39344" title="Harry S. Truman" nonfiltered="299" processed="296" dbindex="15332">


Harry S. Truman (Lamar, Missouri, Estats Units 1894 - Kansas City, Missouri, Estats Units 1972) 
Fou un poltic nord-americ. La seva carrera poltica comen a prendre importncia quan el 1935 fou elegit senador pel Partit Demcrata. Escollit vicepresident amb Roosevelt, el va succeir i fou president des de 1945 fins 1953.

La seva decisi de llanar armes atmiques sobre el Jap fou decisiva per l'acabament de la II Guerra Mundial. En el camp de la poltica social va emprendre un cam continuista de la poltica de Roosevelt. 
Pel que fa a la poltica exterior va reforar la posici de superpotncia dels EUA en la conferncia de Bogot, l'any 1948, on hi contribu a la creaci de l'Organitzaci d'Estats Americans (OEA). Va iniciar la Guerra Freda contra l'URSS, creant la CIA, cre el Pla Marshall l'any 1947 i ms tard intervingu en la Guerra de Corea (1950-1953) per frenar l'expansi comunista. Va morir l'any 1972 a Kansas City.



;





































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39346" title="Baikal" nonfiltered="300" processed="297" dbindex="15333">


El Baikal (tamb Balkhash, Dalai Nor o Dalai Nur) s un llac que es troba en el territori de Rssia, a la regi de la Sibria oriental. L'etimologia popular fa derivar el seu nom de Bai kl (Llac Ric)

T una extensi de 31.500 km, uns 636 km de llargria, una amplada entre 15 i 79 km, i uns 1.741 m de profunditat mxima. Roman glaat durant la meitat de l'any a causa de la seva latitud. T un total de 336 rius que hi aboquen les seves aiges  del Selenga, el Barguzin, l'Angar Superior (aquest darrer desprs en surt), i noms un riu que hi neix, l'Angar, afluent del Ienissei. Durant el perode geolgic del paleoltic s'hi va desenvolupar una cultura al voltant que s'estenia des de l'Ural fins a l'Amrica del Nord. 

La lnea frria del Baikal s una branca del Transsiberi amb 307 km i 40 tnels, i es va acabar el 1904.

En el perode mongol s'anomenava a la regi Barkudjin i als seus pobladors Barkut (nom conservat en el riu Barguzin). A la primera meitat del segle XVII fou conegut dels russos i poc desprs dels europeus en general.








































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39347" title="U-Boot tipus II" nonfiltered="301" processed="298" dbindex="15334">

El U-Boot tipus II va ser dissenyat per Alemanya com a submar costaner, seguint el disseny del CV-707 Fins. Era massa petit per operar massa lluny dels ports base. El seu paper primordial va ser preparar els futurs oficials de la Marina de Guerra alemanya pel comandament. Se'n van fer quatre sub-tipus.

Alemanya va perdre els seus submarins pel Tractat de Versailles a la fi de la Primera Guerra Mundial. Per a finals dels anys 20 i primers 30 comen a reconstruir les seves forces armades. El programa de rearmament es va accelerar sota Adolf Hitler, i el primer Tipus II Uboot va ser posat en drassanes l'11 de febrer de 1935. Donat que aix podia ser interpretat com a un trencament de les clusules del Tractat de Versailles, Hitler va cercar un acord amb el Regne Unit per construir una Marina de Guerra que fos el 35 % de la mida de la Royal Navy en vaixells de superfcie, per amb el mateix nombre de submarins que els britnics. Aquest acord es va signar el 18 Juny de 1935 i el primer U-boot tipus II es comissionava 11 dies desprs.

La caracterstica definitiva del Tipus II era la seva mida reduda. Conegut per les seves tripulacions com a "Einbaum" ("canoa"), tenia l'avantatge sobre altres submarins ms grossos de poder operar en aiges someres, submergir-se ms depressa, i ser ms difcil de detectar degut al baix perfil de la seva torreta. No obstant aix, tenia una profunditat mxima d'immersi molt reduda, un radi d'acci curt i unes condicions de vida molt dures, a ms noms podia transportar pocs torpedes.

El vaixell tenia un casc simple, sense compartiments estancs. Tenia tres tubs llana-topedes a la proa i cap a la popa, amb espai per noms dos torpedes ms de recarrega. Un can anti-aeri de 20 mm com a defensa antiaria, per no tenia cap can de coberta.

L'espai interior era limitat. Els dos torpedes de recanvi s'estenien des de just darrera els tubs llana-torpedes fins davant de la sala de comandament. La majoria dels 24 membres de la tripulaci vivia en aquesta rea ocupant 12 lliteres. Quatre lliteres eren a popa en front de la sala de mquines per a la tripulaci de la mateixa. En aquestes condicions les patrulles llargues eren molt rdues.

La majoria dels Tipus II noms van estar en servei durant els primers anys de la Segona Guerra Mundial a partir de llavors es van quedar de servei en les bases d'entrenament. Alguns, per, van ser desmuntats, transportats en gavarres pel Danubi i per carretera fins a Linz, tornats a ensamblar i van operar des del port de Constanza Romania a la Mar Negra contra la URSS

Aquests submarins van ser el primer pas endavant cap el rearmament, donant a Alemanya l'experincia per a la construcci i us de submarins ms grossos. Van ser molt efectius en el paper pel que van ser dissenyats.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39348" title="Dinastia Yuan" nonfiltered="302" processed="299" dbindex="15335">


La dinastia Yuan, tamb anomenada la dinastia mongol, regn a la Xina en el perode comprs entre 1279 i 1368. Va sser fundada  per Khubilai Khan.
Aquesta dinastia segu progressant en la conquesta de la Xina meridional i va anihilar la dinastia Song del Sud.
A partir de l'any 1300 la dinastia Yuan va patir desestabilitzacions a causa de les revoltes xineses en resposta a l'ocupaci mongola.

La va seguir la Dinastia Ming.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39350" title="Granota" nonfiltered="303" processed="300" dbindex="15336">

Granota s el nom d's generalitzat per designar diversos amfibis de l'ordre dels anurs. Concretament, es refereix a tots els membres d'aquest ordre que no tenen la pell rugosa a l'esquena, ja que aquests se solen anomenar gripaus. No obstant aix, la diferncia entre las paraules granota i gripau no tenen fonament taxonmic. Els diferents usos de la paraula granota i gripau es deuen a la discrepncia entre la classificaci vernacular i la classificaci cientfica del grup dels anura. Aquests amfibis viuen generalment a llocs d'aiges dolces com estanys i rius. Ms d'un 90% de les espcies de granota pertanyen a la famlia de nom cientific Ranidae.

Tenen una morfologia fora peculiar car el cap i el trax formen una unitat indiferenciada. A l'edat adulta no tenen pas cua, tenen una respiraci dual, pulmonar i cutnia, i tenen quatre potes a diferncia de les etapes anteriors de l'espcie, com la del capgrs. 

El seu mitj de comunicaci s mitjanant sons vocals produts per la laringe. Segueixen la reproducci comuna de tots els amfibis, mitjanant ous sense closca els quals necessiten d'una humitat constant.

Les granotes en diferents cultures.
La granota ha adquirit diversos significats al llarg del temps en diverses cultures. A l'poca dels faraons egipcis, representaven la fertilitat, perqu hi havia moltes granotes desprs de la crescuda del Nil. Diversos deus van adoptar la forma d'aquest animal, com Heget, o van acompanyar-se de granotes, com Hapy.

Des dels temps medievals, les granotes simbolitzaven all lleig per amb talents ocults i aix es va crear la figura folclrica del prncep (o similar) convertit en granota, a qui un pet podia alliberar de la forma animal (final feli de molts contes populars). Aquesta figura ha inspirat nombrosos personatges de ficci. 

L'any 2008 fou declarat l'any de la granota per la Uni Internacional per a la Conservaci de la Natura (IUCN). 

Referncies.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39351" title="Brandi" nonfiltered="304" processed="301" dbindex="15337">

El brandi, (apcope de brandewijn holands: vi cremat) s el terme general utilitzat per nomenar la beguda alcohlica feta a partir de vi de baixa qualitat, aiguardent o fins i tot most. Sol tenir un volum d'entre 40 i 60% d'etanol.

El seu procs de maduraci es fa en barrils de fusta de roure o d'alzina.

Histria.
L'origen del Brandi s incert, per est lligat al desenvolupament de la destillaci. Ja des de les antigues Grcia i Roma i Babilnia es coneixien begudes d'alcohol concentrat. El Brandi tal i com se'l coneix avui va aparixer al segle XII i es va fer popular al segle XIV.
En un principi el vi era destillat com un mtode de conservaci per a fer ms fcil el seu transport als comerciants. Poc abans del seu consum, s'afegia al Brandi l'aigua separada d'aquest durant la destillaci. Desprs es va descobrir que si s'emmagatzemava en barrils de fusta, el producte resultant millorava considerablement comparat amb el vi original.

Tipus de Brandi.
Hi ha tres tipus principals de brandi (quan es parla de brandi s'entn que s'est parlant de Brandi fet a partir de ram).
Brandi de ram.
El brandi de ram es produeix per la destillaci del suc de ram fermentat. Hi ha tres subtipus:
Conyac, doblement destillat. Les marques ms populars sn Martell, Rmy Martin, Hennessy i Courvoisier (el preferit de Napole). Encara que moltes marques que no sn de la regi francesa de Cognac (on es fabrica aquest tipus de brandi) i que produeixen licors de qualitat similar o superior, no poden utilitzar aquest nom per ser una denominaci d'origen.
Armanyac (beguda), est fet de ram de la regi sud-est de Frana anomenada igual (Gers, Landes, Lot-et Garonne). El seu procs consisteix en una destillaci simple en continu amb estris de coure i reposat en barrils de roure de Gascunya o Limousin. L'Armanyac s el primer licor destillat a Frana. Es deixa envellir ms anys que el conyac, entre 12 i 20 anys, o fins i tot per sobre dels 30. Una marca popular s Marquis de Montesquieu.

El brandi de ram dels Estats Units, prov quasi sempre de Califrnia, s ms clar per ms fort de sabor que els europeus.

Brandi de Polpa.
Es produeix de polpa de ram, llavors i restes de ram que queden un cop se'ls ha extret el suc.

Brandi de fruita.
El destilla de fruites diferents al ram. La poma, la pruna, el prssec, la cirera, el gerd, la mra i l'albercoc sn les fruites ms utilitzades. Generalment el brandi de fruita s clar i se sol beure fred o amb gel.
Calvados s un brandi de poma de la regi francesa de Baixa Normandia. La poma es converteix en sidra fermentada amb llevat i destillat doblement desprs.

Kirsch s un brandi fet de cirera.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39352" title="Conyac" nonfiltered="305" processed="302" dbindex="15338">

El conyac (del francs cognac, i aquest de la ciutat francesa de Cognac) s una beguda alcohlica del mateix tipus que l'aiguardent, que s'elabora a partir del vi de ram blanc dels ceps cultivats prop de la ciutat de Cognac, en els terrenys clids del departament de Charente, Frana.

El sl calcari contribueix a la qualitat del conyac, aix com els mtodes de destillaci i maduraci en botes de roure.

 Vegeu tamb .
Altres begudes similars al conyac sn:
 El brandi, beguda obtinguda a partir de la destillaci del vi de Xers.
 L'ouzo de Grcia.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39353" title="Bangkok" nonfiltered="306" processed="303" dbindex="15339">

Bangkok s la capital i la ciutat ms gran de Tailndia. Est ubicada a la vora del delta del riu Chao Phraya que travessa la part oest de la ciutat. Al limit sud de la ciutat hi ha el el Golf de Siam amb el port comercial de Bangkok.

T una poblaci d'uns 5 milions i mig d'habitants. Destaca pel seu patrimoni arquitectnic del segle XVIII com el santuari Wat Phra Kaeo i el Palau de Wang Na.

Toponmia.
La ciutat tamb s coneguda com a Krungthepmahanakhon Amonrattanakosin Mahintharayutthaya Mahadilokphop Noppharatratchathaniburirom Udomratchaniwetmahasathan Amonphimanawatansathit Sakkathattiyawitsanukamprasit. Amb 163 carcters s el topnim ms llarg del mn. Significa "Ciutat d ngels, la gran ciutat, la ciutat de joia eterna, la ciutat impenetrable del deu Indra, la magnfica capital del mn dotada amb nou gemes precioses, la ciutat feli, que abunda en un colossal Palau Reial que s assembla al domicili div on regnen els deus reencarnats, una ciutat brindada per Indra i construda per Vishnukarn". Per a facilitar les converses en l'idioma tai els habitants del lloc es refereixen a ell com a "Krungthep" en conversacions informals o com a "Krungthep Mahanakhon" en contextes oficials. 

































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39354" title="Mar d'Aral" nonfiltered="307" processed="304" dbindex="15340">



El llac d'Aral, antuvi anomenat mar d'Aral (del trquic aral -illa-, originalment se'n deia de l'indret corresponent a la desembocadura de l'Amudria, i posteriorment de tot el llac; en kazakh            , Aral Tengizi; en uzbek Orol dengizi, en rus                o b     ) s una mar interior endorreica de l'sia Central, tamb considerada un llac d'aigua salada. T grans dimensions (uns 27.000 Km ) i es troba situat entre el Karakalpakstan (repblica autnoma de l'Uzbekistan) al sud, i les regions de la Kizilrdia i Aktubinsk del Kazakhstan al nord. 

La depressi del mar d'Aral s'origin com a conseqncia d'un plegament de l'escora terrestre al Plioc tard.

T com a alfuents els rius Sir Dari (o Sirdria) i Am Dari (o Amudria), que tot i amb aix no fan canviar la seva salinitat.

Des de la dcada de 1960, la mar d'Aral va perdent extensi considerablement, ja que els rius que hi desemboquen foren desviats per l'URSS (que llavors governava el Kazakhstan i l'Uzbekistan) per a la creaci de regadius; de fet, des del 1987 la mar d'Aral est partida en dues parts, amb la meridional (la ms extensa) assecant-se molt ms de pressa que la septentrional. 

El 1995 es varen connectar les dues parts amb un canal que tenia assegurat l'intercanvi d'aigua. Tot i aix, el dessecament ha contiunat excessivament rpid. Per tal de pagar-ne el manteniment del canal en construcci.

La superfcie ha disminut aproximadament un 60%, i el volum d'aigua ho ha fet gaireb en un 80%. Al 1960, la mar d'Aral era el quart llac ms gran del mn, amb una superfcie d'uns 68.000 km  (si fa no fa l'extensi dels Pasos Catalans) i un volum de 1.100 kms  d'aigua; al 1998, la superfcie havia baixat als 28.687 km  i ja era el vuit ms gran del mn. En el mateix perode, la salinitat de la mar d'Aral s'ha incrementat d'uns 10 g/l a uns 45 g/l.

El 2003 la Mar d'Aral se situava a 31m s.n.m la profunditat mxima assolida era de 45m. El volum d'aigua era de 112,8 Km&sup3, amb una rea de conca de 690.000 Km&sup2

El 2006, la part del Sud es va dividir en oriental i occidental, conformant tres parts: la Mar d'Aral del Nord, la part oriental somera i la part occidental profunda. La part sud-occidental, per, espera clarament la seva completa extinci perqu no t cap afluent. El conjunt de les 3 parts cobertes d'aigua t una superfcie de 18.240 Km&sup2



Problemes ambientals.
La mar d'Aral est fortament contaminada, principalment a conseqncia de les proves d'armament, els projectes industrials i els vessaments de fertilitzants abans de la desaparici de la Uni Sovitica.

Per tal d'impedir la dessecaci total, s han proposat molts projectes, entre les quals hi ha la construcci d'un canal des de la mar Cspia o el desviament dels rius de Sibria.

L'alcalde de la ciutat d'Aral va fer construir el 1995 un dic de 22 km de longitud fet de sorra i canyes. Acabat el 1996, va permetre immediatament evitar que les aiges del riu es perdessin al delta, i de fer tornar a pujar el nivell de la part septentrional d'aquesta mar, coneguda com la Mar Petita. Una tempestat va destruir aquest dic el 1999 i el nivell de la mar perd, parcialment, el que havia guanyat.

El Banc Mundial va decidir finanar un projecte controvertit, la construcci d'un dic de formig (el dic de Kokaral), els treballs del qual van comenar el 2003. 

Histria.
La Mar d'Aral fou explorada i cartografiada per primer cop el 1848-49, a crrec de A.I. Butakovm

El 1918, el govern rus de Vladimir Lenin i els bolxevics va decidir de canalitzar l'aigua de l'Amudria i el Sirdria per tal de poder implantar una agricultura de regadiu basada sobretot en el cot (l'or blanc), per tamb per a plantar arrs, melons i cereals. De fet, avui en dia l'Uzbekistan ha reeixit com a exportador de cot.

La construcci a gran escala dels canals no es realitz fins als anys 30. Els canals es caracteritzaren per les seves dimensions i la seva ineficincia en el transport de l'aigua. Avui en dia, tan sols un 12% dels canals de l'Uzbekistan sn impermeables.

El 1960, entre 20 i 50 Km&sup3 eren desviats cap a la terra enlloc d'anar al mar. D'aquesta manera, a partir dels anys 1960 la Mar d'Aral es va comenar a dessecar. En el perode 1961-1970, el nivell del mar disminu a 20 cm/any de mitjana. Als anys 1970 es triplic fins a 50-60 cm/any, i als 1980 a 80-90com/any. Per malgrat la constataci dels fets, entre 1960 i 1980 es duplic, de la mateixa manera que ho fu la producci de cot.

Els sovitics, per, ja sabien que la Mar d'Aral havia de desaparixer. Sembla ser que la URSS considerava el Mar d'Aral un "error de la natura", de fet, un enginyer sovitic diria al 1968 que "s evident per a tothom que l'evaporaci de la Mar d'Aral s inevitable". 
Vegeu tamb.
 Oxia Palus;
 Aral Tenizi Society;
 Center for Research in Water Resources. University of Texas at Austin.;
 
 Aral sea;
 Aral sea catastrophe;












































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39356" title="Dinastia Song" nonfiltered="308" processed="305" dbindex="15341">

La dinastia Song (en xins ) va estar-se en el poder a la Xina des de 960 fins a 1279.


Aquesta dinastia havia esta fundada per Zho Kuangyin i durant el seu regnat el pas va experimentar una etapa de bonana econmica, comercial i cultural. Va ser aquest inters per la cultura, i un desencs per les qestions militars el que va permetre als ruzhen (mongols) ocupar el pas el 1279, la qual cosa port a l'extermini d'aquesta dinastia.

Els Song xinesos van ajudar als mongols en la conquesta del territori de la dinastia Jin (jurchen) amb algun contingents de infanteria i en recompensa el gran khan Ogodei va cedir a l'imperi Song alguns districtes al sud-est del modern Honan . El 1234 el regne Jin va quedar totalment sotms als mongols.

Els Song van fer la imprudncia d'atacar als mongols per incorporar tot el Honan  i es van apoderar de Kaifong i Loyang (juliol i agost del 1234), per els mongols no van tardar a recuperar-les. En un kuriltai fet el 1235 l'emperador Ogodei va fer declarar la conquesta del regne Song i tres exercits mongols van envair Xina:

a) El primer dirigit per Qada'an fill d'Ogodai, que va entrar a Setchwan i va ocupar Tcheng-tu (octubre del 1236).

b)El segon dirigit per Kutchu, fill tamb d'Ogodai, i pel general Temutai, va ocupar Siang-yang al Hupei (mar del 1236). Els song la van reconquerir el 1239.

c) I el tercer dirigit pel prncep Kun-buqa i el general Tchagan, va arribar fins a Huang tcheu (ms avall de la moderna Hang Keu) al Yang tseu, per no s'hi va poder sostenir.

Els Song van oferir als mongols ms resistncia de la esperada, El general xins Meng Kong (mort 1246) va reconquerir la vila de Siang-yang que dominava el curs mitj del Han (1239) i els va disputar durant temps el Setchwan central o Tch'eng-tu, que encara que fou ocupat dues vegades pels mongols no el van poder dominar fins el 1241.

El 1251 Mongke va nomenar al seu germ Kubilai com a governador de les parts conquerides de Xina i poc desprs li va donar com a feu el Honan . Kubilai es va rodejar de funcionaris xinesos i especialment el conseller Yao Chu, que havia estat el seu mestre de xins breument quan era jove. Va fer esforos per restaurar l'agricultura al Honan, arruinada per la guerra, i va repartir llavors i eines als pagesos, transformant als soldats tanmateix en pagesos. 

Abans d'atacar als Song de front, per orde de Mongke, Kubilai els va rodejar i amb la cooperaci del general Quriyangqatai (en persa Ouriyanqadai) fill del general Subotai, va sortir de Shensi (octubre del 1252), va travessar el Setchwan i va entrar al Yunnan, que era un regne particular  des del segle VIII, el Nan Chao o Ta-li en xins, habitat per la raa lo-lo (thai) que fou conquerit. 

El 1258 en un kuriltai celebrat a Monglia, Mongke va decidir agafar la direcci de la guerra contra els Song personalment. Amb el principal exrcit mongol va avanar del Shensi al Setchwan (octubre del 1258) i va conquerir Pao-ning (vers desembre del 1258), per tot i grans esforos no va poder conquerir Ho-tcheu (moderna Ho-tsiuan) important per estar a la forca del Kian Ling i els seus dos afluents. Mongke va morir prop d'aquesta ciutat de disenteria, que havia agafat durant el setge (11 d'agost de 1259). 

Entre 1258 i 1259 Kubilai va baixar de l'Hopei amb un altra exrcit i va assetjar Wu-tcheu (moderna Wu-tchang) al Yang-tse mitj, en front de Han Keu al Hopei; al mateix temps el general Uriyangqatai, que a finals del 1257 havia retornat al Yunnan de una expedicio al Tonqun, va passar al Kwangsi on va atacar Kuei-lin, i va seguir cap a Honan per assetjar Tchang-cha. Aix els Song es veien atacats pel nord i el sud.

Noms la mort de Mongka els va donar un breu respir ja que Kubilai volia tenir les mans lliures per assolir la successi al tron genguiskhnida i va signar una treva amb el ministre song Kia Sseu-tao que establ el Yan g-tse de frontera, i llavors va tornar al Hopei amb el seu exrcit.

Referncies.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39360" title="Alemany sus" nonfiltered="309" processed="306" dbindex="15342">




L'alemany sus (Schweizerdeutsch en alemany estndard; Schwyzerdtsch, Schwiizerdtsch, Schwyzerttsch o Schwizertitsch en altres ortografies que reflecteixen les pronunciacions dialectals) s un dels dialectes alamnics que es parlen a Sussa. A vegades, d'altres dialectes alamnics parlats fora d'aquest pas se'n diu alemany sus tamb, especialment dels de Liechtenstein, molt propers als de Sussa.

 s .
Al contrari que molts dialectes de l'Europa moderna, l'alemany sus s el llenguatge parlat quotidianament tant per tots els estrats socials de les ciutats industrials com per la gent del camp. La utilitzaci d'un dialecte no comporta cap inferioritat social o educacional. Noms hi ha unes poques situacions on parlar l'alemany estndard es veu necessari o considerat; per exemple, en l'educaci (tot i que no durant les pauses), al parlament, a les notcies televisades o en presncia d'estrangers germanfons. Es parla d'una situaci de diglssia medial, ja que el dialecte s principalment la llengua parlada, mentre que l'estndard s l'escrita.

L'alemany sus s intelligible per als parlants d'altres dialectes alamnics, per normalment no ho s per als parlants de l'alemany estndard (incloent els sussos francfons o italfons que han aprs l'alemany a escola). Si l'emissi s a Alemanya, els parlants d'alemany sus que surten a la televisi o al cinema se solen doblar o subtitular.

Al seu pas, el rock cantat en alemany sus ha arribat a constituir un gnere musical, anomenat Dialect rock.

 Variacions .

Els dialectes del sus tenen marcades diferncies en la pronunciaci i en el vocabulari, per els parlants s'entenen mtuament, amb unes poques excepcions, per exemple a la part alemany del cant de Valais. Els dialectes del sus sn part essencial de les identitats culturals locals, en alguns casos a nivell de poblaci o subgrup cultural (tant la classe alta de Basilea com els pagesos d'Adelboden tenen els seus propis dialectes especfics). En algunes regions, un poltic que no parla la varietat local de sus t menys possibilitats a les eleccions.

Expressen una forta distinci nacional, cantonal i regional, tot separant els residents a Sussa d'aquells que viuen al "gran cant" (Alemanya).

 Histria .

Com a dialectes alamnics, els dialectes del sus no van participar de la segona mutaci voclica germnica que va tenir lloc en l'Edat mitjana: encara s'usen gaireb les mateixes vocals que a l'alt alemany mitj. Una excepci sn algunes varietats centrals del sus com ara el del cant d'Unterwalden.

Exemples:


Gran part dels dialectes del sus, en ser dialectes de l'alt alamnic, han completat la mutaci consonntica de l'alt alemany, aix s, no noms han fet el canvi de t a  o  i de p a  o , sin que a ms a ms l'han fet de k a  o . La majoria tenen  o  inicials en comptes de , encara que hi ha excepcions, com les varietats de Chur o Basilea. El sus de Basilea s un dialecte del baix alamnic (com la majoria, encara que no tots, de dialectes alamnics parlats a Alemanya), i el sus de Chur s bsicament un dialecte de l'alt alamnic per sense [ ] or  inicials.

Exemples:


 Pronunciaci .

 Consonants .

Com a tots els dialectes del sud de l'alemany, els dialectes sussos no tenen obstruents sonores. En comptes d'aix hi ha una distinci de llargria.

Les oclusives /p, t, k/ no sn aspirades. Els sons aspirats  s'han desenvolupat secundriament (en la majoria de dialectes) en trobar-se l'oclusiva i l'aspiraci quan es contreu un mot (behalten, guardar > //; Gehalt, sou > //) o per manlleus d'altres llenges, normalment l'alemany estndar (Tee , t > //). Als dialectes de Basilea i Chur, per, hi ha paraules nadiues amb /k/ aspirada.

Al contrari que el alemany estndard, que t dos allfons per a /x/ ( i ), el sus noms t .

Tot i que al sus no hi ha ensordiment final, l'oda de l'estranger pot captar familiaritat amb l'alemany estndard degut a la manca d'oclusives sonores.

Tamb, sovint, una consonant llarga pot anar precedida d'una vocal curta.

 Vocals .

La majoria dels dialectes sussos tenen vocals avanades rodones, al contrari que molts dialectes de l'alemany. Noms als dialectes del baix alamnic del nord-oest de Sussa (Basilea principalment) i als del cant de Wallis s'han "des-arrodonit". La influncia d'altres dialectes del sus est fent estendre's l'arrodoniment.

Com els dialectes bvars, els dialectes del sus han mantingut els diftongs creixents de l'alt alemany mitj: , per exemple "lieb" adorable (Cf. sus  i alemany estndard ), "gut" b, bo (Cf. sus  i alemany estndar ) i "khl" fresc (Cf. sus  i alemany estndard ). Cal tenir en compte el "des-arrodoniment" d'alguns dialectes tractat al pargraf anterior, que tamb ha afectat els diftongs.

Com els dialectes del baix alemany, els de l'alemany sus han conservat els antics monoftongs /i , u , y /, per exemple "Pfeil" fletxa (Cf. sus  i alemany estndard ), "Bauch" panxa (Cf. sus  i alemany estndar ) i "Sule" pilar (Cf. sus  i alemany estndard ).

Els dialectes occidentals (per exemple el de Berna) han preservat els antics  mentre que la resta tenen  com a l'alemany estndard.

 Suprasegmentals .

A molts dialectes del sus, la longitud de vocals i consonants sn independents entre s, al contrari que a altres llenges germniques.

Exemples de la varietat de Berna:



L'accent cau a la primera sllaba amb ms freqncia que en alemany estndard, fins i tot a manlleus del francs com  o  "grcies". El sus de Berna s un dels dialectes on moltes paraules s'accentuen en la primera sllaba, per exemple  "casino" (cf. alemany estndard . De tota manera hi ha molts patrons d'accentuaci diferents fins i tot entre dialectes. No n'hi ha cap que sigui tan consistent en aquest aspecte com ho s l'islands.

 Gramtica .

La gramtica del sus presenta algunes peculiaritats comparada amb la de l'alemany estndar:

 No hi ha un pretrit indicatiu, per s un de subjuntiu.
 A la major part dels dialectes no hi ha genitiu.
 L'ordre dins un sintagma verbal pot variar. Per exemple: "wil du bisch cho/wil du cho bisch" perqu has vingut (Cf. alemany estndar "weil du gekommen bist").
 A les proposicions de relatiu, les partcules "der, die, das, welcher, welches" (el/la que, el/la qual, etc.) han estat substituides per "wo" (on): "Ds Bispil, wo si schrybt" L'exemple que ella escriu (Cf. alemany estndar "Das Beispiel, das sie schreibt").
 Combinats amb altres verbs, els verbs "ga/go", "cho", "la/lo" i "aafa/aafo" (anar, venir, deixar, comenar) es redupliquen i s'avantposen al verb principal. Exemple:



Nota: diverses ortografies sn luege, lege, lg, lge, lueg, lug.

 Escriptura .

Els dialectes del sus normalment sn parlats per no escrits. Tots els escrits formals (diaris, llibres) i gran part dels informals es fan en alemany estndard, que a cops rep el nom de Schriftdeutsch (alemany escrit). Algunes paraules dialectals sn acceptades com a regionalismes de l'alemany estndard de Sussa amb la ratificaci del , per exemple "Zvieri" berenar (de "Z' vieri", a les quatre).

Hi ha pocs treballs escrits en dialectes sussos. Avui dia el jovent usa cada cop ms el seu dialecte en comunicaci escrita informal (per exemple, el correu electrnic o els SMS). De tota manera, la majoria escriu l'alemany estndard amb ms fludesa que el sus.

En no haver-hi un estndard qui escriu en sus usa la varietat de la seva regi.

L'escriptura de l'alemany sus no est normativitzada. Les ortografies usades es poden classificar en dos grups: aquelles que intenten mantenir-se el ms a prop possible de l'ortografia de l'alemany estndar i aquelles que intenten reflectir la pronunciaci caracterstica el ms fidelment possible.

Hi ha algunes lletres usades de manera diferent que en les normes d'escriptura de l'alemany estndard:
 La k (i ck) s'usa per al so africa .
 El dgraf gg, usat per a la  fortis (encara hi ha debat obert al respecte de si es pot parlar de "fortis" i "lenis" en alemany sus).
 La y (i a cops yy) tradicionalment s'empra per a representar els sons  que corresponen a l' de l'alemany estndar, per exemple "Rys" arrs (cf. alemany estndard ) en contraposici a "Ris", "Riis" gegant (cf. alemany estndar ). Molta gent, per, no usen y sin i o ii, especialment en els dialectes que no fan aquesta distinci per exemple, "Riis"  en sus de Zuric arrs i gegant (cf. sus de Berna, que distingeix "Rys"  arrs de "Riis"  gegant). Alguns fins i tot usen ie per influncia de l'alemany estndard, per aix pot crear confusi amb ie usat per representar .

 Vocabulari .

La majoria dels manlleus venen de l'alemany estndard. Molts d'ells sn ara tan comuns que han substitut per complet els mots originals sussos, per exemple "Hgel" tur (en comptes de "Egg" o "Bhl") o "Lippe" llavi (en comptes de "Lefzge"). D'altres han substitut els mots originals noms en part, per exemple "Butter" mantega o "Kopf" cap (que continuen dient-se "Anken" i "Grind" al sud-oest de Sussa). Qualsevol paraula de l'alemany estndard parlat a Sussa t la capacitat de ser manllevada, adaptant-la a la fonologia del l'alemany sus.

Els dialectes sussos tenen algunes paraules del francs perfectament assimilades. "Glace" gelat per exemple s pronunciat  o  en molts dialectes de l'alemany sus (mentre que en francs s ). La paraula francesa "merci" grcies s'usa a "merci viilmol/vilmal" moltes grcies. Tamb s molt comuna "velo" bicicleta (accentuada a la primera sllaba al contrari que en francs) en comptes de "Fahrrad". s possible que aquests manlleus no provinguin directament del francs sino que siguin supervivents dels abans nombrosos manlleus francesos de l'alemany estndard que van caure en dess a Alemanya.

Entre els manlleus de l'itali hom pot trobar "exksi" perd (de "excusi").

En els darrers anys, els dialectes de l'alemany sus tamb han manllevat algunes paraules angleses que ja sonen molt "susses", com per exemple  menjar (v.) (de "food", menjar (n.)),  jugar a jocs d'ordinador (de "game" joc) o  fer snowboard (de "snowboard"). Mentre que la major part d'aquests manlleus sn recents, alguns porten dcades en s, com ara  jugar a futbol (de "shoot" xutar).

Les paraules que han passat de l'alemany sus al catal com ara "muesli" (o "mesli") sn escases.

 Distribuci dialectal .

Hi ha nombrosos dialectes de l'alemany sus (en groc a la imatge). Tot i que en general la diferenciaci dialectal s per regions, s posible "captar" de quina ciutat s una persona noms parant atenci a la seva manera de parlar. A mesura que la movilitat ha anat augmentant recentment  any rera any aquestes distincin s'han anat diluint. La diferenciaci regional continua forta, per.

Els principals dialectes sn
 els de la part germanfona de Grubnden,
 els de St. Gallen,
 Appenzell,
 Thurgau,
 Glarus,
 Schaffhausen,
 Zuric,
 Zug,
 Schwyz,
 Lucerna,
 Uri,
 Unterwalden,
 les parts germanfones de Valais,
 Aargau,
 Les parts germanfones de Berna,
 Basilea,
 Solothurn;
 i les parts germanfones de Friburg.
Tamb es parla alemany sus al nord d'Itlia i al noroest de Ticino.

 Vegeu tamb .

 Alamnic;

 Enllaos externs .
 Schweizerisches Idiotikon o Schweizerdeutsches Wrterbuch ;
 dialekt.ch Recull de mostres sonores dels diferents accents d'alemany sus ;
 Diccionari en lnia alt alemany-sus, sus-alt alemany;
 Chochichstli-Orakel "Endevina" la procedncia d'un parlant d'alemany sus tot basant-se en com pronuncia un seguit de paraules ;
 Curs rpid de sus ;
 Curs rpid de sus) ;
 Una visi general del sus ;
 Diccionari sus-angls de renecs i obscenitats;
;
;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39364" title="Oracle Corporation" nonfiltered="310" processed="307" dbindex="15343">
Oracle Corporation s una companyia que desenvolupa programari per gestionar bases de dades electrniques, i productes relacionats. Fundada el 1977, s una companyia lder en el seu sector. El 2005, tenia cap a 50.000 empleats en 145 pasos.

Versions de Oracle Database (Oracle RDBMS).
1978: Oracle version 1;
1980: Oracle version 2;
1982: Oracle version 3;
1984: Oracle version 4;
1986: Oracle version 5;
1989: Oracle version 6;
1993: Oracle version 7;
1997: Oracle version 8;
1999: Oracle version 8i;
2001: Oracle version 9i;
2003: Oracle version 10g;
2007: Oracle version 11g;

Enllaos externs.
Web d'Oracle ;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39368" title="Virginia Woolf" nonfiltered="311" processed="308" dbindex="15344">


Virginia Woolf (Londres 1882 - Lewes, Sussex, 1941) va ser una escriptora britnica. Va introduir-se en el mn de la literatura grcies al seu pare Sir Leslie Stephen. Mai no va anar a escola, els estudis els va fer a casa seva.

El 1912 es va casar amb  Leonard Woolf, que amb diversos companys fundaren l'anomenat grup de Bloomsbury (anomenat aix arran del lloc on era situada la casa de la parella).Juntament amb el seu marit va fundar l'editorial Hogarth Press, que va donar a conixer joves promeses de l'poca que es van consagrar, com T.S. Eliot i K. Mansfield.

Les novelles L'habitaci de Jacob (1922), Mrs Dalloway (1925, que palesa la influncia de la psicologia de Freud tot expressant els sentiments dels personatges mitjanant imatges, metfores i smbols) i Al far (1927) van destacar per, a part del seu geni, la seva gran originalitat. Cal destacar  les novelles Els anys (1937) i Entre els actes (1941). Tamb va ser una destacada defensora dels drets de la dona amb obres com Una habitaci prpia.

Pat la malatia psquica anomenada trastorn bipolar i se sucid, el 28 de mar de 1941 al riu Ouse ficant-se pedres dins les butxaques de l'abric.

La seva tcnica de monleg interior i estil potic es consideren entre les contribucions ms importants de la novella moderna.

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39369" title="Jackson Pollock" nonfiltered="312" processed="309" dbindex="15345">
Paul Jackson Pollock (28 de gener de 1912 a Cody, Wyoming (Estats Units)- 11 d'agost de 1956). Va ser un influent artista nord-americ i un referent en el moviment de l'expressionisme abstracte.  Considerat un dels pintors ms importants dels Estats Units al segle XX.

Biografia.

Va nixer a Wyoming i posteriorment, el 1929, es va mudar a Nova York, on va estudiar amb el pintor Thomas Hart Benton. 

Pollock es va distanciar de l'art figuratiu i va desenvolupar tcniques com el splashing o el dripping, consistents a llanar pintura sobre la tela o deixar-la degotar damunt d'aquesta (action painting), sense utilitzar dibuixos ni esbossos. A causa d'aquesta forma de pintar, Pollock va ser anomenat "Jack the Dripper" (joc de paraules amb "Jack the Ripper" o "Jack el Destripador", i "Dripper" o "goteador" i que podrem traduir com "Jack el Gotejador"). 

Des de 1938 fins a 1942 va treballar per al Federal Art Project (Projecte d'Art Federal), i durant les dcades dels anys 1950 i 60 Pollock va rebre suport de la CIA per mitj del Congress for Cultural Freedom (CCF, Congrs per a la Llibertat Cultural). 

Es va casar amb Llig Krasner el 1945. De la seva curta vida, es diu que els nics anys destacables van ser aquells que va assolir controlar el seu alcoholisme, s a dir, el perode 1949-1950. Peggy Guggenheim va ser el seu mecenes, qui li lliurava una mensualitat. 

La carrera de Pollock es va veure sobtadament interrompuda quan va morir en un accident de cotxe el 1956. 

Va ser l'objecte dels documentals Jackson Pollock (1987) i Jackson Pollock - Love & Death on Long Island (Jackson Pollock - Amor i Mort a Long Island) (1999) aix com el biopic Pollock protagonitzat i dirigit per Ed Harris. 

Un anterior documental de 10 minuts Jackson Pollock 1951 va ser dirigit per Hans Namuth i tenia msica de Morton Feldman. 

Obra.
Va tenir una forta influncia pels muralistes mexicans, l'art de Picasso i l'automatisme surrealista cosa que el va dur a iniciar una pintura molt expressiva i gestual amb un rerefons expressionista fins arribar a la pura abstracci mitjanant el mtode del dripping.

La seva pintura ms famosa Jackson Pollock # 5 , 1948 , t el rcord de subhasta al vendre's per 140 MDD (USD140,000,000),que li va treure el lloc a la pintura de Gustav Klimt "Retrat De Adele Bloch-Bauer I" venuda per 135 MDD.

Obres rellevants.

 (1942) Male and Female -Philadelphia Museum of Art ;
 (1942) Stenographic Figure -Museum of Modern Art ;
 (1942) Stenographic Figure -Museum of Modern Art ;
 (1943) Mural -University of Iowa Museum of Art ;
 (1943) Moon-Woman Cuts the Circle- ;
 (1943) The She-Wolf -Museum of Modern Art ;
 (1943) Blue (Moby Dick)- Ohara Museum of Art ;
 (1945) Troubled Queen- Museum of Fine Arts, Boston ;
 (1946) Eyes in the Heat- Peggy Guggenheim Collection, Venice ;
 (1946) The Key- Art Institute of Chicago ;
 (1946) The Tea Cup- Collecci Frieder Burda ;
 (1946) Shimmering Substance, de The Sounds In The Grass Museum of Modern Art ;
 (1947) Full Fathom Five- Museum of Modern Art ;
 (1947) Cathedral- ;
 (1947) Enchanted Forest- Peggy Guggenheim Collection ;
 (1948) Painting- ;
 (1948) Number 5- (4ft x 8ft) Collection David Martnez;
 (1948) Number 8 - ;
 (1948) Summertime: Number 9A-  Tate Modern ;
 (1949) Number 3;
 (1949) Number 10 - Museum of Fine Arts, Boston ;
 (1950) Number 1, 1950 (Lavender Mist)- National Gallery of Art ;
 (1950) Autumn Rhythm (Number 30), 1950 Metropolitan Museum of Art ;
 (1950) Number 29, 1950- National Gallery of Canada ;
 (1950) One: Number 31, 1950- Museum of Modern Art ;
 (1950) No. 32- ;
 (1951) Number 7- National Gallery of Art ;
 (1952) Convergence- Albright-Knox Art Gallery ;
 (1952) Blue Poles: No. 11, 1952- National Gallery of Australia;
 (1953) Portrait and a Dream- ;
 (1953) Easter and the Totem- The Museum of Modern Art ;
 (1953) Ocean Greyness - ;
 (1953) The Deep;

Enllaos externs. 
 Exhibici de Pollock al web del Moma ;
 Exhibici de Pollock al web del Guggenheim NY ;
 Pellcula ;
 Pollock-Krasner House and Study Center ;
 Pollock-Krasner ;
 Art Gallery - Jackson Pollock ;




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39385" title="Mlaga" nonfiltered="313" processed="310" dbindex="15346">

Mlaga (Mlaga en castell), s una ciutat d'Andalusia situada a la riba nord del mar d'Alborn. s capital de la provncia homnima, i compta amb 561.250 habitants (dades de 2007). 

A ms de pel mar, Mlaga est emmarcada per muntanyes (Montes de Mlaga) i dos rius, el Guadalmedina i el Guadalhorce, passen per la ciutat tot desembocant al Mediterrani.

 Museus i sales d'exposicions .
 Museu Picasso de Mlaga.
 Centre d'Art Contemporani de Mlaga.
 Museu de Belles Arts de Mlaga.
 Museu d'Arts i Costums Populars de Mlaga.
 Museu Catedralici de Mlaga.
 Museu Municipal de Mlaga.
 Museu Cster.
 Palau Episcopal de Mlaga.
 Sala Alameda.
 Aula del Mar.
 Museu Interactiu de la Msica de Mlaga.
 Museu de Cases de Nines de Mlaga;

 Edificis i monuments histrics .
 Alcassaba;
 Castell de Gibralfaro;
 Catedral de Mlaga;
 Teatre rom;
 Palau Episcopal;
 Seminari de Mlaga;
 Plaza de la Merced;
 Palau de Miramar;
 Palau de la Tinta;
 Palau de la duana;
 Palau de Buenavista;
 Santuari de la Victoria;
 La Coracha;
 Teatre Cervantes;
 Ajuntament;

 Histria .
Fou colnia fencia i el seu nom derivaria de la paraula fencia malcha (reial) per tamb podria derivar de l'iber que per associaci amb el basc voldria dir "costat d'una muntanya". 
El seu nom clssic fou Malaca (      ) i pertanyia a la provncia de la Btica. Sota domini rom fou ciutat federada.

 Enllaos externs .
 Ajuntament de Mlaga;
































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39406" title="Nitril" nonfiltered="314" processed="311" dbindex="15347">
En la qumica orgnica, el grup nitril s  un grup funcional format per un tom de carboni unit a un tom de nitrogen per un triple de enlla. 
Aquest grup t la frmula -CN i s'anomena amb el prfix -nitril (s es el grup funcional) o amb el sufix ciano-. 
El grup nitril est relacionat amb l'ani inorgnic cianur de frmula CN-, i per aix sovint ens referim a aquest grup com a grup cianur.
Els compostos amb grup nitril son anomenats nitrils o cianurs.

 Reaccions del grup nitril .
Algunes de les principals reaccions que afecten als grups nitrils sn:

 hidrolisi, el grup nitril reacciona amb aigua i cid a alta temperatura per donar cids carboxlics;
 reducci, el grup nitril es redueix amb hidrogen (H2) per donar la amina primaria;
 Addici nucleoflica, el grup nitril s un electrfil i reacciona amb nucleofils com reactius de Grinyard o organozincats;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39407" title="Unicode" nonfiltered="315" processed="312" dbindex="15348">
Unicode s un estndard internacional de codificaci de carcters en suports informtics. El seu objectiu s proporcionar el mitj per a permetre emmagatzemar qualsevol text que es desitgi. Aix inclou qualsevol mena de forma d'escriptura que es faci servir actualment, moltes formes d'escriptura conegudes noms pels estudiosos i altra mena de smbols com ara els smbols matemtics, lingstics i APL.

Unicode s un projecte que pretn reemplaar tota mena de conjunt de carcters existent. Avui en dia, Unicode es considera el conjunt de carcters ms complet i ha esdevingut l'opci a triar en la internacionalitzaci de programari en entorns multilinges. Molts estndars recents i programari bsic han adoptat Unicode per a representar text.

Formes d'escriptura suportades.
Unicode contempla gaireb qualsevol mena de forma d'escriptura utilitzada avui:



Vegeu tamb.
 Pgina de codi;

 Enllaos externs .
 El consorci Unicode;










































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39412" title="IRC" nonfiltered="316" processed="313" dbindex="15349">


IRC (acrnim dInternet Relay Chat) s un protocol d'aplicaci per fer xat definit a la RFC 1459. La seva forma d'operar el fa ms adient per a comunicaci dins de grups grans (de molts a molts). IRC est segmentat en "canals" i tamb permet la comunicaci d'un a un.

Va gaudir de molta popularitat abans de l'irrupci d'altres serveis com Messenger de Microsoft.
El software client per antonomsia s el mIRC. D'altres sn XChat i ChatZilla. Actualment existeixen clients IRC per prcticament qualsevol sistema operatiu.

Va ser creat per Jarkko Oikarinen l'agost de 1988, qui va programar el ircd (irc daemon). s per tant ms antic que el WWW.

 Referncies .


Vegeu tamb.

Fantasma (IRC);





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39413" title="Magncia" nonfiltered="317" processed="314" dbindex="15350">
Magncia (Mainz ) s una ciutat d'Alemanya. Est situada a l'oest del pas, a la riba esquerra del riu Rin, i s la capital i la ciutat ms gran de l'estat de Rennia-Palatinat. Al 2005 tenia una poblaci de 190.934 habitants.

Magncia s un centre administratiu, cultural i econmic important. T universitat des del 1477 i s la seu de la cadena de televisi oficial alemanya ZDF. Mant una forta rivalitat amb la ciutat de Wiesbaden (Hessen) situada enfront de Magncia a l'altra riba del Rin.


Histria.

El seu nom llat fou Mogontiacum o Magomtiacum (           ). Fou la capital de la provncia romana de la Germnia Superior.

El seu arquebisbe fou un dels ms poderosos prnceps alemanys a l'poca del Sacre Imperi Romanogermnic, en ser un dels 7 prnceps electors.

A Magncia Johannes Gutenberg va crear la impremta.

En diversos moments histrics ha estat ocupada pels francesos.

Durant la Segona Guerra Mundial va patir forts bombardejos que van destruir el 80% de la ciutat.












































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39415" title="Txetx" nonfiltered="318" processed="315" dbindex="15351">


El txetx s la llengua prpia de Txetxnia, actualment part de Rssia, parlada per prop de 1 mili de persones. Pertany a la famlia lingstica caucsica del Nord i s'escriu amb l'alfabet cirllic (tot i que est creixent l's de l'alfabet llat per motius nacionalistes antirussos).

T un sistema fontic molt complex, amb ms d'un so nic: inclou una seixantena de fonemes segons el dialecte. El seu vocabulari est format per un elevat nombre de manlleus d'altres idiomes. T una rica flexi de casos per no existeix el gnere. Com a curiositat, cal destacar que els verbs no tenen persona gramatical.  

El txetx compta amb pocs documents escrits a causa de la repressi que han sofert els seus parlants. Actualment, els txetxens estan intentant revitalitzar el seu idioma i l'han introdut de nou a l'escola com a llengua d'ensenyament.

 Literatura txetxena . 
Anterior al segle XX es conre el gnere nazmy, procedents de l'poca de les guerres caucasianes, que  canten als herois (Kunta Hadji, Imam Xamil) o la vida del profeta Mahoma. A comenaments del segle XX alguns txetxens educats van escriure en rab, com S. Gaisumov, Sh. Sugaipov, A. Tuchayev, autors de poemes d amor i elegies, i d altres traduren tractats rabs al txetx. Per altra banda, Chakh-Akhriyev i V.Laudayev van compondre tractats d etnografia i histria txetxenes en rus.

Nazarbek i Aslambek Xeripov van intentar escriure el 1912 les primers obres de teatre en txetx, ambientades en la histria i la tradici, traduren peces de Puixkin i Lev Tolstoi, i composaren la popular can Asir-abrek. Aslambek (mort el 1919), endems, era periodista i particip en els cercles democrtics de Grozni. Tamb destacaren els germans Akhmetkhan i Ismail Mutuixev (mort el 1919), periodistes que collaboraren a la columna musulmana del diari de Sant Petersburg Novaya Rus i englobats en la djadid, partidaris de fer un alfabet txetx. Ismail fou perseguit per autoritats tsaristes i mor el 1919, i Akhmetkhan s un als sovitics i form part del Soviet Txetx el 1922.

Els primers autors aparegueren durant la sovietitzaci dels anys vint. Entre els txetxens destacaren Said Badujev (1904-1943), heroi sovitic que escriv els primers novelles com Petimat (1930) i Adat (1930); Saidbej Arsanov (1889-1967), amb Quan l'amistat es comena a conixer (1956); Nurdin Muzajev (1913) amb les novelles Mekkash Mirza (1940) i Selin Pesa (1959); Raisa Akhmatova (1928-1992) amb els poemes San Seda (Amor difcil, 1963); Abdullah Khamidov (1920-1969) amb Sovdat i Daud (1958), Els immortals (1969) i els traduccions al txetx de Tolstoi i l'Otelo; Magomet Mamakajev (1910-1973) amb Lattani Iovkho (Terra de Martan, 1970) i Taip, el  clan txetx (1962) i S. Aiskhanov (1907-1937), Kh. Oshaev (898-1977) i U. Gaisultanov (1920). Entre els darreres ms coneguts hi ha Yalimkhan Khasbulatov, president de la Uni d Escriptors Txetxens, Khavas Akbiyev, Ruslan Iuspov, Khozh-Baudin Borkhadzhiev, Ruslan Nashkhoev, Inna Arsanova i Umar Saiev.

Enllaos externs.
 
Txetx en el Projecte Rossetta (inclou una llista de paraules);
Indigenous Language of the Caucasus (Chechen), petita gramtica de la llengua txetxena;
Els alfabets txetxens cirllic i llat;
The Chechen language | Noxchiin mott Salut de la informaci  lingstica.
 ;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39416" title="Laz" nonfiltered="319" processed="316" dbindex="15352">

El laz s una llengua caucsica que es parla al voltant de la mar Negra. Sembla que s una ramificaci del georgi i que la separaci es va produir cap a l'any 1000). s un idioma en perill d'extinci, ja que no s llengua oficial en cap estat ni t fixat un estndard en l'escriptura. Noms el tenen com a llengua nadiua uns 500.000 parlants. 

T moltes consonants i noms 5 vocals. s una llengua aglutinant, amb declinacions, una forta presncia de termes i prefixos que indiquen "lloc"; tots els noms acaben en vocal. Tenen molts manlleus del grec i, de fet, la llegenda de Jas i els argonautes podria estar ubicada en aquesta regi. 

 Enllaos externs .
 Lazish history, cultur, language, music cite;
 Lazuri.com;
 Lazebura.net;
 ;
 internet-TV "kolkha" en laz;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39419" title="Anabaptisme" nonfiltered="320" processed="317" dbindex="15353">
Els anabaptistes van ser una denominaci cristiana protestant que va sorgir el segle XVI durant el moviment de la Reforma Protestant. Els anabaptistes compartien la doctrina bsica del protestantisme, per diferien principalment en la doctrina del baptisme. Els anabaptistes creien que el baptisme noms es podia realitzar en creients adults que ja tenien la capacitat d'entendre el seu significat com a representaci de la mort al pecat i la vida en Crist. Per aix, van considerar que el baptisme infantil era invlid (el nen no tenia el coneixement de l'acte del baptisme ni havia pres la decisi de creure en el sacrifici de Crist), i per aix calia que es bategessin una altra vegada.

El nom anabaptista prov del grec anabaptizo, que en catal vol dir "re-baptisme". Per, aquest terme era confs ja que suposava la creena d'un doble baptisme. En realitat, per als anabaptistes hi havia un nic baptisme, el baptisme adult, i els nens dels creients no eren batejats sin una vegada, quan ja eren adults.

Cal esmentar que la doctrina del baptisme adult ha estat comuna al llarg de la histria del cristianisme, abans i desprs de la reforma protestant, i moltes denominacions protestants practiquen el baptisme adult. Per, els anabaptistes van ser la primera famlia protestant a proposar aquesta doctrina desprs de l'hegemonia doctrinal catlica del baptisme infantil.
 











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39421" title="Esglsia Baptista" nonfiltered="321" processed="318" dbindex="15354">
Els baptistes sn una denominaci cristiana protestant actual que emfatitzen el baptisme adult dels creients per mitj de la immersi completa dins de l'aigua (en oposici al ruixament), el  qual es realitza desprs de una confessi pblica de fe en Jess com a salvador. Les esglsies baptistes van ser fundades el segle XVII al Regne Unit i els Estats Units. Avui existeixen diferents esglsies baptistes locals, sovint agrupades en organitzacions regionals. El nombre de creients baptistes al mn s de 43 milions.

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39423" title="Ideologia" nonfiltered="322" processed="319" dbindex="15355">
La ideologia s un conjunt organitzat d'idees d'un grup de la societat. La seva etimologia ve del grec ("eidos", idea, aparena + "logos" cincia, paraula) i la paraula va ser creada per Destutt de Tracy al segle XVIII. Explica la diferncia de visions en poltica, filosofia o tica i condiciona moltes de les decisions de l'individu, aix es qualifica una persona de conservadora, de progressista, de relativista, de fonamentalista  La ideologia no sempre s conscient, ja que va lligada al judici sobre els fets i els altres.

Dins el pensament maxista, el terme ideologia adquireix un sentit ms especfic. Karl Marx l'utilitz per referir-se al sistema de valors que la classe dominant difon entre les classes subalternes per tal de justificar el seu domini, amb la intenci que els oprimits l'interioritzin i l'assumeixin com a natural. Per exemple, dins les societats capitalistes, la idea que la propietat privada s un dret natural inalienable.

Vegeu tamb: Ideologia poltica

































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39424" title="Anglicanisme" nonfiltered="323" processed="320" dbindex="15356">

L'anglicanisme o l'esglsia anglicana s una denominaci cristiana protestant que segueix les doctrines establertes per l'Esglsia d'Anglaterra. Ats que l'origen de l'anglicanisme difereix de la resta de les denominacions protestants, teolgicament comparteix doctrines amb l'Esglsia Catlica i el Protestantisme, per, histricament s'ha considerat part del moviment protestant, i la llei britnica la reconeix com a esglsia protestant. 

Histria.
L'esglsia anglicana estableix el seu origen histric en la missi de Sant Agust de 597, qui va ser enviat pel papa per realitzar l'evangelitzaci dels angles. Amb el suport dels cristians residents de Kent, va establir la seva esglsia a Canterbury, i es va convertir en el primer arquebisbe de Canterbury. Anglaterra va ser una naci catlica fins al 1534, quan es va separar oficialment de Roma durant el regnat de Enric VIII. La ruptura es va provocar per la negaci del papa Climent VII a anular el matrimoni d'Enric amb Caterina d'Arag, tia del rei Carles V, emperador del Sacre Imperi Romanogermnic el 1527. El 1529 Enric VIII va redactar un manuscrit de fonts antigues que provaven que la supremacia espiritual pertanyia al monarca i demostrava la illegalitat de l'autoritat papal. L'esglsia d'Anglaterra va reconixer a Enric VIII com autoritat suprema el 1531, encara que el rei volia aconseguir un acord amb el papa. El 1532 l'Esglsia va comenar a trencar els vincles amb l'Esglsia Catlica, donant autoritat sobre les qestions matrimonials al arquebisbe de Canterbury qui va anular el matrimoni d'Enric. Finalment, el 1534 es va proclamar l'Acte de Submissi del Clergat, amb el qual es donava fi a la influncia del papa, i confirmava als reis d'Anglaterra com la cap suprema de l'Esglsia d'Anglaterra.

Malgrat la separaci de Roma, l'Esglsia d'Anglaterra sota Enric VIII va romandre essencialment catlica en teologia. El papa Lle X, havia donat el ttol de fidei defensor, defensor de la fe, a Enric VIII, principalment pels seus atacs contra el Luteranisme. Per, amb el creixement de la fe protestant en el continent poc a poc la doctrina anglicana va ser influenciada pel protestantisme, especialment durant el segle XVII. 

Avui, no existeix una Esglsia Anglicana nica, sin que, diverses esglsies accepten l'autoritat de l'arquebisbe de Canterbury i la teologia de l'Esglsia d'Anglaterra, entre d'elles l'Esglsia d'Esccia i les esglsies episcopals.

Doctrina.
L'Esglsia d'Anglaterra es considera una esglsia reformada i protestant i alhora dins de la tradici catlica: reformada ja que la doctrina protestant l'ha influenciat i ja que no accepta l'autoritat del Papa; catlica ja que declara ser la continuaci de l'esglsia apostlica i universal, i no pas una nova formaci, a ms que conserva l'estil litrgic de la missa i l'adoraci catlics. En molts aspectes l'anglicanisme mant una poltica de tolerncia d'idees. Per aix, hi ha faccions molt ortodoxes i conservadores i faccions carismtiques. Aquesta tolerncia tamb ha perms el sorgiment de doctrines que es consideren liberals, com l'ordenaci de dones i d'homosexuals.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39425" title="Pentecostalisme" nonfiltered="324" processed="321" dbindex="15357">
El moviment pentecostal o el pentecostalisme s una  denominaci cristiana protestant que va sorgir al comenament del segle XX als Estats Units i que dna un fort mfasi als dons de l'Esperit Sant, especialment al do de llenges.

Teolgicament, les denominacions pentecostals creuen en la doctrina protestant evanglica, en la confiabilitat i autoritat de la Bblia i en la necessitat de la conversi o nou naixement. Els pentecostals, per, fan ms mfasi en l'experincia espiritual personal. Una de les caracterstiques prominents del moviment pentecostal que el van separar de la resta de les denominacions protestants s la creena en l'obra activa de l'Esperit Sant, en oposici a la doctrina de la cessaci, que diu que els miracles noms estaven designats per al temps dels apstols de Jesucrist.  

Els pentecostals posen un fort mfasi en el do de llenges (conegut tamb com a glossollia), per mitj del qual el creient pot parlar en altres llenges desconegudes (experincia registrada en el llibre dels Actes dels Apstols del Nou Testament, i una prctica que Sant Pau va promoure en les seves epstoles). A diferncia del moviment carismtic, pels pentecostals, el fet de parlar en llenges s l'evidncia normativa del baptisme de l'Esperit Sant, i sovint de la conversi. Per el moviment carismtic i el moviment pentecostal comparteixen la creena que Du encara est actiu, intervenint sobrenaturalment a favor de la humanitat per mitj dels dons espirituals miraculosos. 

Els pentecostals sn la denominaci protestant ms nombrosa, encara que no hi ha xifres precises (les estimacions varien entre 200 i 400 milions) i la confusi sorgeix ja que els carismtics sovint sn considerats part del moviment pentecostal. No obstant aix, ambds moviments sn les denominacions de ms rpid creixement del protestantisme.

Creences.
La inspiraci, infallibilitat i autoritat suprema de la Bblia.
En Du i en laTrinitat.
En Jesucrist com el Fill de Du, concebut per l'Esperit Sant i que nasqu de la verge Maria.
En la crucifixi, mort i resurrecci de Jesucrist.
En el pecat del home.
En la justificaci per la fe, la regeneraci i el nou naixement a travs de Jesucrist.
En la santificaci, per medi del Esperit Sant.
En la santedat com una forma de vida.
En el baptisme del Esperit Sant i en el do de parlar en altres llenges.
En el baptisme en aigua per immersi.
En la santedat divina.
En el Sant Sopar del Senyor ;
En el lavatori dels peus dels sants.
En la Segona Vinguda de Jess. Primer, per ressuscitar als justos morts i arravatar als sants vius en el aire cap el Senyor. Segon, per regnar en la terra per mil anys.
En la resurrecci corporal; vida eterna per els justos i castic etern per els incus. ;

Articles relacionats.
Veritable Esglsia de Jess;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39426" title="Camlid" nonfiltered="325" processed="322" dbindex="15358">

Els camlids (Camelidae) sn una famlia del subordre dels tilpodes.

Els camlids sn cetartiodctils: pertanyen al mateix ordre que els porcs, peccaries i hipoptams (subordre Suidae) i el subordre Ruminantia (remugants) molt divers i abundant en species (que inclou bous, cabres, antlops i molts d'altres. Com molts remugants, els camlids tendeixen a ser de gran mida i herbvors estrictes.

Els camlids presenten algunes caracterstiques que els diferencien dels remugants. Tenen un estmac de tres compartiments en comptes de quatre; el llavi superior est format per dues parts amb mobilitat independent; un sol incisiu a la mandbula superior; i una caracterstica excepcional entre tots els mamfers: els seus eritrcits sn ellptics. Tenen cames llarges que, degut a que els manca pell entre la cuixa i el tronc, encara semble ms llargues quan estan estirades i tot i que tenen pelles noms la part anterior de la pella toca el terra i s la planta, reforada en una espcie de sola de cuir, la que suporta la major part del pes de l'animal. Els camlids sudamercians, que estan adaptats a terrenys costerosos i rocosos, poden moure els tous dels dits per mantenir l'adherncia al sl. Les dues espcies afroasitiques han desenvolupat adaptacions especfiques per tal de sobreviure en ambients erms i extremament eixuts.

Els camlids sn excepcionals quant a la seva distribuci actual, ja que aquesta s exactament la contrria a la original. Van aparixer molt aviat durant l'evoluci dels cetartiodctils, fa uns 45 milions d'anys, durant l'eoc tard, en el que actualment s Nordamrica. La famlia va diversificar-se per qued confinada en aquell continent fins que, 2 o 3 milions d'anys, algunes espcies arrivaren a l'sia i desprs de la formaci de l'istme de Panam, a Sud-amrica.

Els camlids originaris de Nordamrica van ser comuns fins fa relativament poc en temps geolgics, quan desapareixren, probablement com a resultat de la caa o de canvis en l'entorn produts pels primers humans que hi arrivaren. Dues espcies del grup afroasitic sobrevisqueren: el dromedari del nord d'frica i el sudoest d'sia, i el camell bactri de l'est asitic. Del grup sudameric, que ha divergit en un grup de diferents de taxons molt propers, es divideix usualment en quatre espcies: la llama, l'alpaca, el guanac i la vicunya. 

Els camlids sud-americans estan emparentats amb els d'frica i sia. La diferncia morfolgica fonamental s que aquests tenen gep i sn ms grossos. La diferenciaci i especialitzaci ha estat producte d'una evoluci de milions d'anys.

Classificaci cientfica.
 Ordre Cetartiodactyla;
 Famlia Tayassuidae: pcari;
 Subordre Tylopoda;
 Famlia Camelidae;
 Gnere: Lama;
 Llama, Lama glama;
 Alpaca, Lama pacos;
 Guanac, Lama guanicoe;
 Gnere: Vicugna ;
 Vicunya, Vicugna vicugna;
 Gnere: Camelus;
 Dromedari, Camelus dromedarius;
 Camell, Camelus bactrianus;
 Gnere: Poebrotherium, camells extingits;
 Poebrotherium wilsoni ;
 Poebrotherium chadronense;
 Poebrotherium eximium;
 Poebrotherium franki;
 Gnere: Protylopus, extingit;
 Protylopus petersoni ;
 Protylopus annectens;
 Protylopus pearsonensis;
 Protylopus robustus;
 Protylopus stocki;

 Enllaos externs .


Fotografies de camlids;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39427" title="Autoritat" nonfiltered="326" processed="323" dbindex="15359">
L'autoritat s la facultat que t una persona o instituci per ser obet (potestas). En un altre sentit, aludeix a expert en una determinada matria o prestigi (auctoritas). La potestas es t pel crrec o situaci, lauctoritas es guanya.

El concepte d'autoritat en poltica va lligat al de poder; la societat cedeix part de la seva sobirania als governants (s el que Jean-Jacques Rousseau anomena "contracte social"). Aquests poden tenir autoritat de tres tipus:

 Tradicional: S'accepta per hbit, per exemple a la monarquia, un crrec hereditari;

 Carismtica: Un lder succita amb la seva personalitat l'aprovaci del poble, que el segueix, com passa amb determinats poltics, gurs o revolucionaris;

 Legal-racional: L'autoritat est basada en el concepte de legitimitat, sancionada per una llei (com els sistemes electorals actuals);

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39429" title="Moviment carismtic" nonfiltered="327" processed="324" dbindex="15360">
El terme carismtic descriu als cristians que creuen en les manfiestacions de l'Esperit Sant, i en la vigncia dels dons miraculosos espirituals, com el do de llenges, la sanitat fsica, la profecia i els miracles, que van ser comuns durant el temps dels apstols. La paraula "carismtic" prov del grec charis, que vol dir "grcia" o "do", i s el terme utilitzat en la Bblia per a fer referncia a les experincies sobrenaturals (especialment en 1 Corintis 12-14). Tots els cristians carismtics creuen que la presncia de Du pot ser experimentada de manera sobrenatural per tots els creients, sovint durant perodes de reflexi de la Bblia o en temps d'adoraci. De fet, els cntics de lloana i adoraci a Du sn un element important de les reunions caristmtiques i de la seva devoci. 

Usualment considerats pentecostals (ja que es van inspirar en la seva doctrina), els carismtics difereixen dels pentecostals en tres aspectes principals:
 creuen, per no posen una forta mfasi a l'experincia de la glossolalia (parlar en llenges);
 rebutgen les prctiques tradicionals i que consdieren "legalistes" de l'esglsies pentecostals;
 sovint romanen dintre de les seves denominacions (com s el cas dels caristmtics catlics) ;

El moviment caristmtic, per, tamb ha produit la creaci de diverses eslgsies independents trans-denominacionals. En aquestes no hi ha una litrgia tradicional, sin que expressen la seva devoci amb canons i instruments musicals contemporanis. 



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39431" title="Restauracionisme" nonfiltered="328" processed="325" dbindex="15361">
El restauracionsime no s un moviment uniforme en teologia, sin una onada de moviments amb motius similars que va sorgir als Estats Units i al Canad durant el segle XIX, desprs del "Segon Gran Desvetllament". Aquests moviments volien transcendir les denominacions protestants, i restaurar el cristianisme d'acord amb el que creien s el patr original de l'esglsia.

Histricament, el "Segon Gran Desvetllament" va sorgir el segle XIX, motivant als cristians protestants dels Estats Units a una devoci major, i unint les diferents denominacions protestants que aleshores existien. No obstant aix, els moviments restauracionistes van creure que els avivaments no havien d'unir les diferents institucions, sin de restaurar les creences originals que s'havien perdut al llarg de la histria.

Els restauracionistes creuen que poc desprs de la mort de l'ltim dels apstols el segle II, l'esglsia cristiana va corrompre la doctrina, en all que s'ha anomenat la "Gran Apostasia". Aquest terme era utilitzat per descriure l'estat degenerat del cristianisme tradicional, i la ra per la qual, cap denominaci cristiana existent (catlica, ortodoxa i protestant) no era el successor legtim de l'esglsia fundada per Jess, i no podien ser reformades, sin que era necessria una nova construcci de l'esglsia. Aquesta caracterstica s l'nica que comparteixen els moviments restauracionistes, ja que cada moviment va proposar doctrines fora diferents entre s.

Per a la resta de les denominacions del cristianisme, els moviments restauracionistes sn classificats com a "sectes", s a dir, que no es conformen a la doctrina cristiana ortodoxa. Una excepci, per, s el moviment Adventista que des de la segona meitat del segle XX va comenar a ser acceptat per diferents denominacions protestants.
 
Els principals moviments restauracionistes sn:
 El Moviment de Restauraci de Stone-Campbell;
 L'Esglsia de Jesucrist dels Sants dels ltims Dies/Mormonisme;
 Els Adventistes i el Moviment de la Restauraci del Shabbat;
 Els Testimonis de Jehov;

Altres moviments i doctrines, encara que no completament relacionades en termes d'histria, per que promouen una altra concepci del cristianisme restaurat en oposici a la corrent de pensament protestant, ortodox i catlic, sn:

Unitarista (Antitrinitria);
Universalista;

La primera rebutja la doctrina trinitria, considerant Jess no com a Crist (i per tant els crtics no la consideren part del cristianisme), i la segona promou una doctrina d'inclusi, en qu tothom, cristians i no cristians, s a dir, encara que llur creena sigui una diferent o oposada al cristianisme, seran salvats.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39433" title="Esglsia de Jesucrist dels Sants dels ltims Dies" nonfiltered="329" processed="326" dbindex="15362">

L'Esglsia de Jesucrist dels Sants dels ltims Dies o Esglsia Mormona, s l'organitzaci ms gran del moviment del mormonisme, una denominaci restauracionista del cristianisme. La seu de l'esglsia es troba a Salt Lake City, Utah, als Estats Units. 

Fundaci.
L'Esglsia de Jesucrist dels Sants dels ltims Dies va ser fundada per Joseph Smith el 6 d'abril, 1830 a Fayette, Nova York. Desprs de la persecuci que van experimentar, la seva expulsi de l'estat de Missouri, i l'assassinat de Joseph Smith a Illinois, Brigham Young va dirigir a un grup de pioners mormons a la regi de Utah, on es van establir permanentment. Avui l'esglsia t entre 8 i 10 milions de membres arreu del mn.

La doctrina mormona.
Els membres de l'Esglsia de Jesucrist dels Sants dels ltims Dies es consideren cristians, per diuen no pertnyer a cap tradici ortodoxa, catlica o protestant. Ells creuen que l'esglsia mormona s la restauraci de l'esglsia original establerta per Jesucrist. Algunes esglsies cristianes no consideren el mormonisme una denominaci cristiana, ja que hi ha moltes diferncies substancials en les creences sobre la naturalesa de Du i de Jesucrist.

La doctrina mormona estableix la revelaci continua, s a dir, que el cnon de les Escriptures Sagrades est obert, i no noms cont la Bblia, sin el Llibre del Morm, la Doctrina i els Pactes, la Perla de Gran Preu, i els Articles de la Fe. Aquestes escriptures conformen les Obres Estndards de l'esglsia mormona. No obstant aix, qualsevol declaraci de les autoritats generals, particularment de la presidncia de l'esglsia sn escriptures sagrades no canonitzades. Els membres de l'esglsia mormona han d'acceptar aquestes declaracions com a escriptura sagrada contempornia.

D'acord a la doctrina mormona, principalment obtinguda del Llibre del Morm, Jess va visitar els pobles de Nord-Amrica per a predicar l'evangeli de la salvaci. El llibre declara que hi van haver dues grans civilitzacions a Amrica, una representada pels jaredites que hi van arribar desprs de la confusi de les llenges a la Torre de Babel, i l'altra va sortir de Jerusalem el 600 a.C., i es va separar en dues nacions, els nefites i els lamanites. Desprs de mil anys, les civilitzacions van ser destrudes, a excepci dels lamanites, qui van ser els antecessors dels amerindis nord-americans. No hi ha, per, evidncia histrica ni arqueolgica sobre l'existncia d'aquestes civilitzacions a Amrica.

Teologia de la detat.
Una diferncia principal de la teologia mormona s la doctrina de la detat, en oposici a la doctrina tradicional de la trinitat. D'acord als mormons, Du, Jesucrist i l'Esperit Sant sn tres persones separades que conformen la detat. Els tres membres de la detat sn eterns i igualment divins, per tenen papers diferents. Du t un cos propi, i Jesucrist tamb t un cos propi distint al cos de Du Pare. Els tres, per, constitueixen una detat, "un Du" en els altres sentits possibles, principalment units en propsit.

El mormonisme dona els mateixos atributs als membres de la detat que la resta de les denominacions cristianes donen a la trinitat: omnipotncia, omniscincia, benevolncia, eternitat, immutabilitat, immortalitat, immanncia en l'univers, per no tenen transcendncia sobre l'univers: Du s l'organitzador de la matria, per tota la matria sempre ha existit i sempre existir. La immutabilitat de Du noms afecta les seves criatures i el seu estatus futur, per no el seu estatus passat, ja que, d'acord als escrits de Joseph Smith (encara que no es considera part de l'escriptura canonitzada), Du Pare s un home que ha estat exaltat al estatus de Du.  Els mormons tamb creuen, encara que aquesta doctrina no s cannica, que Du est eternament casat amb una Mare Celestial, la qual s igual que el Pare en estatus. La seva identitat, per, ha estat protegida en anonimat, pel Pare Celestial, i per aix, ning no coneix el seu nom.

Ats que hi ha grans diferncies en la doctrina mormona i la resta de les denominacions cristianes, molts protestants i catlics no consideren el mormonisme una esglsia cristiana, i especialment consideren que la seva doctrina de la detat s politeista. Els mormons, per la seva banda, es consideren henoteistes o monolatrstics. Alguns mormons tamb creuen en l'existncia d'altres dus o sers divins que no tenen importncia en la salvaci de l'home. Per en l'adoraci, els mormons creuen en un Du, d'acord a la descripci donada pel Llibre del Morm. A diferncia d'aquesta doctrina, les esglsies protestants, anglicanes, catliques i ortodoxes creuen que Du s un ser (ousia) i simultniament tres persones (hypostases).

El matrimoni i la poligmia.
Finalment, una altra caracterstica nica de la doctrina mormona va ser la prctica de la poligmia, anomenada pels membres de l'esglsia "matrimoni plural". Joseph Smith, Briham Young i altres lders van estar casats amb ms d'una dona, per desprs de la declaraci del "Manifest" pel president Wilford Woodruff el 1890, els membres havien d'obeir les lleis matrimonials del pas. Desprs del Manifest els membres mormons de Mxic i del Canad van continuar practicant el matrimoni plural. El 1904 es va proclamar el "Segon Manifest" amb el qual van establir que cap membre de l'esglsia mormona ha de tenir ms d'una dona, donant fi a la doctrina de la poligmia. Avui, els matrimonis poden ser segellats per tota la eternitat (s a dir, les persones continuen casades desprs de la mort); una vdua pot casar-se una altra vegada, per ha estat segellada amb un sol home. 

Vegeu tamb.
 Elijah Abel;




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39437" title="Maria de Montpeller" nonfiltered="330" processed="327" dbindex="15364">
Maria de Montpeller, (vers 1180 - Roma 1213), filla de Guillem VIII de Montpeller i Eudxia Comnena de Constantinoble.

Fou la dona de Pere II d'Arag amb qui es cas el 1204. Per tal de poder tenir un fill del seu marit Maria va haver de recrrer a un estratagema: posar-se a les fosques al llit del rei en lloc de l'amant. Aix per voler de Du, va ser engendrat el seu fill, el prncep Jaume.

A l'edat d'onze anys fou casada amb Barral, vescomte de Marsella. El 1197 enviud i el seu pare la va donar a Bernat, comte de Comenge, per allunyar-la de Montpeller i cedir l'heretatge al seu fill bastard, Guillem IX de Tolosa. Repudiada el 1201, poc abans de la mort del seu pare, els habitants de Montpeller la van casar amb Pere el Catlic i expulsaren Guillem IX de la ciutat el 1204.

El rei d'Arag i comte de Barcelona i la dama de Montpeller aprovaren aleshores importants privilegis i l'autonomia comunal. El 1205, Pere II d'Arag va prometre la seva filla Sana d'Arag i Montpeller amb Ramon VI de Tolosa contra la voluntat de Maria; desprs es volgu divorciar per casar-se amb Maria de Montferrat, hereva del reialme de Jerusalem. Maria reclam justcia al Papa a Roma, on va morir als voltants de l'abril de 1213.

El cronista Bernat Desclot explica: 

Succe que el rei feia molt temps que no ho feia amb la seva dona, i al cap d un temps, quan el rei estava en un castell molt a prop de Montpeller, amava i tenia per amiga una dona de gran condici, molt bella, que el seu assessor, home bo i lleial, -sembla ser que anomenat Guillem d'Alcal- i que molt privat en aquestes qestions, la portava al castell. 

La madona Maria de Montpeller s va assabentar i va cridar al majordom del rei, un cop davant d ella li va dir: Amic, sigueu benvingut, us he fet venir perqu s que sou un lleial i bon home en qui puc confiar, us demano que m ajudeu en lo que us dir. Vos sabeu b que el meu marit el rei, no vol estar amb mi a la cambra, per la qual cosa jo estic molt disgustada, motiu per qual encara no ha nascut de mi un infant d ell i que seria l'hereu de Montpeller. S que el rei t un assumpte amb una dona que ve de tant en tant al castell, i que vos sou l'home de confiana. Jo us demano que, quan li porteu la dona, vingueu a mi en privat i en porteu a la cambra en lloc d ella, i jo en ficar al seu llit. Ho hem de fer a les fosques, s a dir que no hi hagi llum, dient-li al rei que la dona ho vol aix per tal que no sigui coneguda. I jo que tinc fe en Du que aquella nit, engendrarem un infant que ser un gran be i un gran honor per a tot el regne.

Madona, li va dir el majordom, estic disposat a fer tot all que desitgeu, sobretot en assumptes que siguin del vostre honor i profit. Estigueu vos segura que no dir pas res a ning de tot aix que m haveu dit, encara que tinc por de la ira del rei. Amic, li digu la dona, no tingueu por, que jo ho far tot de tal manera, que tindreu tan honor con no l'haveu tingut mai.

Madona, tornar a dir-li el majordom, grans mercs! Sapigueu que jo far tot el que em maneu, i com s aix, no ho retardem ms. Ara arrangeu-vos perqu el rei m ha demanat que aquest vespre  li porti al castell aquella dona que vos sabeu. Jo us vindr a buscar i calladament us portar al castell, us ficareu a la seva cambra, i ja sabeu el qu heu de fer. Amic, li digu la dona, em plau molt el que em digueu. Aneu doncs i penseu que heu de fer, al vespre veniu a buscar-me. El majordom va acomiadar-se. 

Al vespre el rei li va demanar que li ports aquella dona per passar la nit amb ell al llit. Senyor, va dir el majordom, de seguida, per us tinc que dir una cosa que m ha demanat ella, us prega que no sigui vista per ning, ni home, ni dona, ni donzella. Vos, digu al rei al seu servent, feu el millor que pugueu, que jo ho vull tal com ella vulgui. El home lleial, va anar a buscar la madona i amb una donzella i dos cavallers, la va portar a la cambra del rei i all la va deixar. Ella es va despullar i es va ficar al llit del rei, abans per va fer apagar totes les llums. 

Es veu que al alba de la nit de l'engendrament eren presents a la cambra del rei, com a testimonis, els prohoms, prelats i dones, tal com ho diu el cronista Ramon Muntaner, en un poema joglaresc, reconstrut per Soldevila:
 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39439" title="Manifest Russell-Einstein" nonfiltered="331" processed="328" dbindex="15365">
El Manifest Russell-Einstein s un text redactat per Bertrand Russell a Londres el 9 de juliol del 1955, enmig del perode histric conegut com Guerra Freda. Ressalta els perills de les armes nuclears i fa una crida als lders mundials per buscar solucions pacfiques al conflicte internacional. Va ser signat per 11 preeminents intellectuals i cientfics, entre ells Albert Einstein, dies abans de la seva mort el 18 d'abril del 1955. Uns dies desprs de ser publicat, el filntrop Cyrus Eaton es va oferir a esponsoritzar una conferncia -demanada en el manifest- a Pugwash, Nova Esccia (Canad), el lloc on Eaton va nixer. Aquesta conferncia, que va tenir lloc el juliol de 1957, va ser la primera de les Conferncies Pugwash de Cincia i Afers Mundials.

Text del manifest.
En la trgica situaci que afronta la humanitat, creiem que els cientfics s haurien de reunir en assemblea per avaluar els perills que han sorgit com a resultat del desenvolupament d armes de destrucci massiva, i per buscar una soluci en l'esperit de l'esbs adjunt.

Estem parlant, en aquesta ocasi, no com a membres d aquesta o aquella naci, continent o credo, sin com a ssers humans, membres de l'espcie Home, la continuaci de l'existncia de la qual est en dubte. El mn s ple de conflictes; i planejant com una ombra per sobre de tots els conflictes menors, el combat titnic entre comunisme i anti-comunisme. ;

Gaireb tothom amb conscincia poltica t fermes opinions sobre un o ms d aquests temes; per volem que vosaltres, si podeu, deixeu de banda aquestes opinions i us considereu vosaltres mateixos tan sols com a membres d una espcie biolgica que ha tingut una histria notable i la desaparici de la qual ning no pot desitjar.

Procurarem no dir ni una sola paraula que pugui referir-se a un grup ms que a un altre. Tots, de la mateixa manera, estan en perill, i si el perill s ents, hi ha esperana que tots, collectivament, l'evitin.

Hem d aprendre a pensar d una manera nova. Hem d aprendre a preguntar-nos a nosaltres mateixos, no quines mesures poden ser preses per donar la victria militar al grup que preferim, perqu ja no hi ha mesures d aquest tipus; la pregunta que ens hem de fer s: quines mesures poden ser preses per prevenir una resposta militar les conseqncies de la qual seran desastroses per a totes les parts.

El gran pblic, i fins i tot molts homes en posicions d autoritat, no s han adonat del que suposaria una guerra amb bombes nuclears. El gran pblic encara pensa en termes de destrucci de ciutats. S entn que les noves bombes sn ms poderoses que les velles, i que mentre una bomba-A podia arrasar Hiroshima, una bomba-H podria arrasar les ciutats ms grans, com Londres, Nova York i Moscou.

Evidentment, en una guerra amb bombes-H es destruirien grans ciutats. Per aquest s un dels desastres ms petits que s haurien d afrontar. Si tothom, a Londres, Nova York i Moscou, fos exterminat, el mn podria recuperar-se del cop en uns quants segles. Per ara sabem, especialment des de la prova de Bikini, que les bombes nuclears poden ampliar gradualment la destrucci en una rea molt per sobre de la que inicialment havem suposat.

Ha estat establert sobre bases molt autoritzades que una bomba construda ara tindr 2.500 vegades ms poder que la que va destruir Hiroshima. Una bomba aix, si explots prop del sl o sota l'aigua, enviaria partcules radioactives a les capes ms altes de l'atmosfera. Aquestes partcules van caient gradualment i atenyen la superfcie de la terra en forma de dutxa o pluja mortal. Fou aquesta pluja que va infectar els pescadors japonesos i les seves captures de peix. Ning no sap amb quina amplitud aquestes partcules podrien arribar a ser difoses per les veus ms autoritzades coincideixen a afirmar que una guerra amb bombes-H possiblement posaria fi a la raa humana. Es tem que si s utilitzen moltes bombes, hi haur una mort universal, sobtada tan sols per a una minoria per, per a la majoria, una lenta tortura de malaltia i desintegraci.

Molts avisos han estat pronunciats per eminents homes de cincia i per autoritats en estratgia militar. Cap d ells no dir que els pitjors resultats siguin segurs. El que diuen s que aquests resultats sn possibles, i que ning no pot estar segur que no siguin realitzats. No hem vist, encara, que els punts de vista dels experts en aquest tema depenguin dels seus punts de vista poltics o dels seus prejudicis. Depenen, noms, en la mesura que ho han revelat les nostres investigacions, de l'extensi del coneixement particular de l'expert. Hem vist que els qui ms coses saben sn tamb els ms pessimistes.

Vet aqu, doncs, el problema que us presentem, sever i terrible i indefugible: posarem punt i final a la raa humana o la humanitat renunciar a la guerra? La gent no afrontar aquesta alternativa perqu s massa difcil abolir la guerra.

L'abolici de la guerra requereix ingrates limitacions de la sobirania nacional. Per all que potser impedeix entendre la situaci ms que cap altra cosa s que el terme  humanitat  sona vague i abstracte. La gent amb prou feines s adona que el perill els afecta a ells i als seus fills i als seus nts, i no tan sols a una humanitat entesa de manera confusa. Amb prou feines comprenen que ells, individualment, i els qui ells estimen estan en perill imminent de morir d una manera angoixant. I per aix confien que es pugui permetre que la guerra continu, a condici que les armes modernes siguin prohibides.

Aquesta esperana s illusria. Siguin quins siguin els acords de no utilitzar bombes-H als quals s hagi arribat en temps de pau, deixaran de ser considerats vlids en temps de guerra i tots dos bndols s afanyaran a fabricar bombes-H tan aviat com comenci la guerra, perqu, si un bndol en fabrica i l'altre no, el bndol que en fabriqui sortir inevitablement victoris.

Fins i tot un acord a renunciar a les armes nuclears com a part d una reducci d armament, no aportaria una soluci definitiva; obtindria certs propsits importants. Primer, qualsevol acord entre l'Est i l'Oest s bo en la mesura que tendeix a disminuir la tensi. Segon, l'abolici d armes termo-nuclears: si cada bndol cregus que l'altre se n ha desempallegat sincerament, reduiria el temor a un atac sobtat a l'estil del de Pearl Harbour, que ara mateix mant les dues parts en un estat d aprehensi nerviosa. Haurem d acollir, doncs, un acord com aquest noms com un primer pas.

Molts de nosaltres no tenim opinions neutrals per, com a ssers humans, hem de recordar que, si els problemes entre Est i Oest han de ser decidits d alguna manera que pugui donar cap possible satisfacci a alg, tant comunistes com anti-comunistes, tant asitics com europeus, tant blancs com negres, aleshores aquests problemes no poden ser resolts per mitj de la guerra. Hem de desitjar que aix sigui comprs tant a l'Est com a l'Oest.

S'estn davant nostre, si ho escollim, un continu progrs en la felicitat, el coneixement i la saviesa. Triarem, en canvi, la mort perqu no som capaos d oblidar les nostres disputes? Fem una crida, com a ssers humans, als ssers humans: recordeu la vostra humanitat i oblideu la resta. Si ho podeu fer, el cam resta obert cap a un nou parads; si no podeu, s estn davant vostre el risc d una mort universal.

Resoluci:;

Convidem aquest Congrs i, a travs seu, els cientfics d arreu del mn i el gran pblic a subscriure la resoluci segent:

"En vistes al fet que en algun moment, armes nuclears de guerra mundial seran utilitzades, i que aquestes armes amenacen la continuaci de l'existncia de la humanitat, urgim els governs del mn a adonar-se i a reconixer pblicament que el seu objectiu no pot ser perseguit per mitj d una guerra mundial, i els urgim, en conseqncia, a trobar mitjans pacfics per a la resoluci de tots els temes de disputa entre ells".

Traducci: Oriol Ponsat i Murl per a http://www.terricabras-filosofia.cat

Signants del manifest.
Max Born;
Percy W. Bridgman;
Albert Einstein;
Leopold Infeld;
Frdric Joliot-Curie;
Herman J. Muller;
Linus Pauling;
Cecil F. Powell;
Jzef Rotblat;
Bertrand Russell;
Hideki Yukawa;

Enllaos externs.
 Text original del manifest ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39440" title="Llibre de Jons" nonfiltered="332" processed="329" dbindex="15366">

El llibre de Jons forma part de l'Antic Testament. Es va posar per escrit al segle VIII aC.

Narra una coneguda histria, que comena quan Jons va ser enviat per Du a profetitzar a Nnive. Durant la travessa martima el vaixell va patir una gran tempesta. Els mariners creien que era culpa de Jons i el van llanar al mar, on se'l va empassar una balena. Desprs d'uns dies de meditaci, la balena el va vomitar a una platja perqu pogus seguir les ordres de Du.

El Nou Testament veu una prefiguraci de la mort i ressurrecci de Jess, ja que Jons va estar tres dies al ventre de la balena i va tornar a la vida. La histria s un signe de la misericrdia divina. 





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39441" title="Llibre d'Ester" nonfiltered="333" processed="330" dbindex="15367">

El llibre d'Ester pertany a l'Antic Testament escrit cap al segle IV aC.

La histria est ambientada a l'exili jueu a Babilnia. El rei persa Assuer busca una nova esposa desprs de repudiar la seua per un escndol amb uns ambaixadors. Ester es presentada camuflada i sedueix el monarca. Un cortes envejs planeja matar els jueus, el rei hi accedeix sense saber que la seva prpia muller pertany a aquesta raa. Avisada pel seu oncle, Ester intercedeix davant el rei arriscant la vida i aconsegueix que s'anulli el decret. 

Els jueus celebren aquest fet en la festa de Purim, on es llegeix el llibre d'Ester dues vegades.

Hi ha discrepncies sobre la historicitat del relat. Alguns estudiosos diuen que el rei persa podria haver estat Artaxerxes i, tot i les deformacions prpies de la narrativa, la histria quadraria amb els annals antics. Altres veuen el conte com una histria didctica: malgrat l'antisemitisme, els jueus poden salvar-se ells mateixos. Alguns experts del cristianisme diuen que s una nova allegoria, on l'esglsia s l'esposa de Du, que salva aix el seu poble. 

Sobta les escasses mencions directes a Du, com passa al Cntic dels Cntics (amb la mateixa allegoria sobre l'esglsia). El llibre no apareix mencionat als Manuscrits de la mar Morta. Successives addicions del poble grec van relacionar la histria d'Ester amb l'auge del seu poble.

Hi ha qui ho considera una reedici del mite d'Astarte, deessa fencia, per adaptat al judaisme.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39443" title="Illes Australs" nonfiltered="334" processed="331" dbindex="15368">

Les illes Australs (en francs les Australes, en tahiti Tuha a Pae) s l'arxiplag ms meridional de la Polinsia Francesa, al sud de les illes de la Societat. Tamb s'anomenen illes Tubuai a partir del nom de l'illa ms gran. El nom d'Australs prov de la seva situaci al sud de Tahit a banda i banda del trpic de Capricorn.

Amb l'excepci dels illots Maria, totes les illes sn d'origen volcnic, alineades sobre un eix de nord-oest a sud-est, prolongaci de les illes Cook meridionals. L'arxiplag consta de cinc illes habitades ms dos grups d'illots deshabitats en els seus extrems. Geolgicament l'antiguitat de les illes va del nord-oest al sud-est. Les cinc illes habitades formen cinc comunes.

De nord-oest a sud-est les illes sn les segents:
Illots Maria, o illots Hull, s un atol deshabitat.
Rimatara, s la ms petita de les illes habitades de l'arxiplag, i una de les ltimes illes habitades descobertes pels europeus a la Polinsia. ;
Rurutu, histricament tamb anomenada Oheteroa i Hitiroa.
Tubuai, s l'illa ms poblada i el centre administratiu i econmic de l'arxiplag.
Raivavae, tamb anomenada Vavitu.
Rapa, tamb anomenada Rapa Iti, la petita Rapa, per distingir-la de Rapa Nui, la gran Rapa, nom de l'illa de Pasqua.
Marotiri, o illots de Bass, deshabitats.

Degut a la situaci geogrfica el clima s ms fresc que l'habitual a la Polinsia. La poblaci total s de 6.386 habitants (cens del 2002).

Les illes Australs es van anar incorporant als Establiments Francesos de l'Oceania entre el 1880 i el 1889 com a reacci al protectorat britnic de les venes illes Cook. Avui formen un districte administratiu de la Polinsia Francesa.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39445" title="Tubuai" nonfiltered="335" processed="332" dbindex="15369">

L'illa Tubuai, tamb anomenada Moutou, amb 2.171 habitants (cens 2002) s l'illa ms poblada i el centre administratiu i econmic de les illes Australs, que tamb        s'anomenen illes Tubuai. Est situada a 640 km al sud de Tahit, 210 km al sud-est de Rurutu i 180 km al nord-oest de Raivavae.

De forma ovalada, l'illa t un relleu format per dos volcans, amb una altitud mxima de 422 m al mont Taita, i una superfcie total de 45 km . Est rodejada d'una llacuna protegida per un cercle d'illots: Motu Toena, Motu Roa, Motu Motiha, Motu Ofai i lot de Sable.

Les viles de l'illa sn Mataura (la capital), Taahueia i  Mahu. Disposa d'un aerdrom obert el 1972. S'hi cultiven productes d'horta, com patates, pastanagues, cols i taro, que proveeixen el mercat de Tahit.

Tubuai, aix com Rurutu, va ser poblat des de les illes de la Societat al voltant de l'any 900 dC. El capit Cook va ser el primer europeu a explorar-la, el 9 d'agost del 1777. Dotze anys desprs s'hi van refugiar els amotinats del HMS Bounty, per desprs de participar en les guerres tribals van haver de fugir. El 1819 Tubuai va reconixer la sobirania de Pomare II, rei de Tahit i la poblaci es va convertir al protestantisme. El 1844 hi van arribar les mormons, avui majoritaris. El 1881 va ser annexionada per Frana.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39453" title="Atol" nonfiltered="336" processed="333" dbindex="15370">

Un atol s un tipus d'illa baixa de corall que es troba als oceans tropicals i consisteix en uns esculls corallins que encerclen una llacuna interior d'aigua salada.

El mot atol prov de atolu en la llengua malaialam del sud-oest de l'ndia, a travs de l'angls i francs atoll. Originriament significa que lliga o enllaa. Tamb s'ha anomenat atoll per influncia del castell atoln, per avui s un terme no recomanat.

Morfologia.

El cercle d'esculls est format per illots de sorra corallina, anomenats motu. Sn dipsits calcaris d'algues i de madrpora, sobre una base volcnica submergida. Tpicament tenen una forta inclinaci per la banda exterior a l'oce, i poca profunditat per la banda interior. La llacuna normalment t sortides al mar per estrets canals amb forts corrents d aigua durant les marees. En la tranquillitat de les seves aiges hi sol haver gran varietat d espcies marines. En alguns casos queda totalment encerclada provocant per evaporaci una llacuna molt salada.

Charles Darwin, el 1842, va ser el primer en descriure i explicar la formaci dels atols. Va explicar que els esculls orgnics, al voltant d'illes volcniques de mars tropicals, van creixent mentre l'illa s'esfondra, formant una barrera d'esculls separada de l'illa per una llacuna. Amb el temps, la part exterior va creixent mantenint-se prop del nivell del mar, mentre la part interior s'erosiona i s'esfondra quedant noms la llacuna.

Una altra teoria diu que el mateix procs es va produir al anar pujant el nivell del mar desprs de la ltima glaciaci.

Els organismes marins que fan crixer els atols noms es troben en les clides aiges tropicals. En altres latituds sn muntanyes submarines que han quedat cobertes al esfondrar-se per erosi.

Histria.
Els portuguesos van ser els primers en explorar els atols de l'ndic, i els espanyols els atols del Pacfic. Els noms indiquen la singularitat d'aquestes illes: Pedro Fernndez de Quirs anomena Corral de Agua i Las Anegadas a Marutea Sud i al grup Acte respectivament; els neerlandesos Le Maire i Schouten anomenen Waterlandt a Manihi; l'angls James Cook anomena Lagoon Island a Vahitahi, i William Blight posa el mateix nom a Tematangi.

Charles Darwin va ser el primer en publicar un estudi: The structure and distribution of coral reefs. Londres, 1842.

El francs Victor Segalen en fa una descripci grfica: es defineix generalment una illa com porci de terra envoltada d'aigua per tots costats; aqu s just el contrari: aigua al centre i terra al voltant. (Journal des les. 1903)

Atols del mn.

Els atols sn comuns als mar tropicals de l'oce Pacfic i de l'ndic. Els majors arxiplags i els atols ms notables sn:

Oce Pacfic;
Illes Carolines;
Illes del mar de Corall, amb els ms meridionals al mar de Tasmnia.
Illes de Sotavent de Hawaii.
Atol Kure, el ms septentrional.
Kiribati;
Christmas, a les illes de la Lnia, el ms gran del mn en superfcie amb 575 km.
Illes Marshall;
Bikini, lloc de proves nuclears nord-americanes.
Tuamotu, el major arxiplag d atols.
Rangiroa, el segon ms gran del mn, amb una llacuna de 1018 km.
Mururoa, lloc de proves nuclears franceses.
Tuvalu;
Oce ndic;
Maldives, els ms grans en rea comptant terra i llacuna.
Seychelles;
Oce Atlntic, noms hi ha vuit atols a Colmbia.

Enllaos externs.

Darwin, Charles. The structure and distribution of coral reefs. Londres, 1842. Disponible en lnia, en angls.


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39457" title="Pennsula Escandinava" nonfiltered="337" processed="334" dbindex="15371">


La Pennsula Escandinava s una pennsula situada al nord-oest d'Europa que tanca el Mar Bltic pel nord-oest. Comprn els estats de Noruega (a l'oest) i Sucia (a l'est), estenent-se des de les fronteres amb Rssia i Finlndia al nord fins als estrets que la separen de Dinamarca al sud (l'Skagerrak i el Kattegat). Est vertebrada pels Alps Escandinaus, que la segueixen de nord a sud i, alhora, fan de frontera entre Noruega i Sucia.

 Els pasos escandinaus .

Els pasos escandinaus sn els segents:

;
;
;

 Geografia .

La Pennsula Escandinava fa aproximadament 1.850 km (1.150 milles) de llargada i entre 370 i 805 km d'amplada. T una rea total aproximada de 777.000 km. Les fronteres dels tres pasos de la pennsula generalment estan marcades pels Alps Escandinaus. La pennsula est envoltada pels mars segents:

El Mar Bltic a l'est i el sud, que cont les illes autnomes d'land situades entre Sucia i Finlndia, i l'illa de Gotland.
El Mar del Nord a l'oest i el sud-oest.
El Mar de Noruega a l'oest.
El Mar de Barents al nord.

El punt ms elevat era el Glittertind a Noruega amb 2.470 m (8.104 peus) sobre el nivell del mar, per com que la glacera s'ha desfet parcialment al cim, el punto mes alt s ara el Galdhpiggen, tamb a Noruega, amb 2.469 m. En aquestes muntanyes es troba la glacera ms gran de l'Europa continental, el Jostedalsbreen.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39461" title="Esglsia Episcopal" nonfiltered="338" processed="335" dbindex="15373">
L'esglsia episcopal es refereix al grup d'esglsies membres de la comuni anglicana de l'Esglsia d'Anglaterra. Aquestes esglsies inclouen:

 Esglsia Episcopal dels Estats Units;
 Esglsia Episcopal Escocesa;
 Esglsia Episcopal a Jerusalem i l'Orient Mitj;
 Esglsia Episcopal de Cuba;
 Esglsia Episcopal de Sudan;
 Esglsia Espanyola Reformada Episcopal;
 Esglsia Episcopal de Mxic;

La paraula episcopal es deriva del grec           (epskopos) que literalment significa "supervisor"; aquesta paraula va evolucionar a la paraula catalana "bisbe". Per aix, estrictament, qualsevol esglsia que sigui dirigida per bisbes (com ho sn els catlics, metodistes i ortodoxos) s una esglsia episcopal. No obstant aix, com a denominaci cristiana aquest adjectiu s utilitzat noms per a referir-se a les esglsies que sn membres de la comuni anglicana i que comparteixen de la seva doctrina. 



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39464" title="Metodisme" nonfiltered="339" processed="336" dbindex="15374">
El metodisme s una de les denominacions del cristianisme protestant que es va a originar a Anglaterra, en un moviment anomenat "Avivament Metodista", dirigit pel bisbe anglic John Wesley i el seu germ Charles Wesley el segle XVIII. Aquest moviment s'enfocava en l'estudi de la Bblia i en viure la vida cristiana. Tericament, el moviment va estar acompanyat de manifestacions de sanitat i del poder de l'Esperit Sant. El terme "metodista" va ser un nom pejoratiu utilitzat a la Universitat d'Oxford, per referir-se al grup d'estudiants que promovien el moviment i que es reunien cada setmana, dejunaven regularment, s'abstenien de les diversions i els luxes, i visitaven els pobres, els malalts i els presos. De fet, el moviment metodista s'ha caracteritzat al llarg de la histria per la seva mfasi en el servei, ja que, la salvaci i la santedat han de incloure les missions i el servei; i l'amor a Du, est enllaat a l'amor al prosme, a la passi per la justcia i la renovaci de la vida al mn.

Els metodistes van reaccionar en contra de l'apatia de l'Esglsia d'Anglaterra, i van ser reconeguts (i criticats) per les seves predicacions fora dels temples, els seus sermons entusiastes, i la seva mfasi en el nou naixement, justificaci per la fe i la dependncia constant de l'Esperit Sant. La intenci original de Wesley era reformar i romandre dintre de l'Esglsia d'Anglaterra. Poc desprs de la Independncia dels Estats Units l'Esglsia d'Anglaterra es va refusar ordenar ministres nord-americans. Wesley va enviar a Thomas Coke com superintendent del moviment metodista estranger, per, ats que no era bisbe, la decisi va originar problemes amb l'Esglsia d'Anglaterra. Ell, i altres lders van formar l'Esglsia Metodista, per Wesley va ser reconegut com a sacerdot anglic fins a la seva mort.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39465" title="Por" nonfiltered="340" processed="337" dbindex="15375">


La por s un sentiment desagradable de temena que sorgeix per la percepci d'un perill, encara que aquest no sigui real. Va sorgir per qestions adaptatives; la por permetia l'individu preparar-se per reaccionar en situacions adverses amb ms rapidesa.

Existeixen molts graus de la por, els menors sn la desconfiana i el temor i els majors el terror o el pnic, que ja freguen els camps de la psiquiatria, com la fbia irracional. Es pot manipular el comportament d'un grup social induint-lo a sentir por, com argumenta per exemple Michael Moore.

Una certa por, sempre que no es produeixi un mal fsic o psquic, pot ser un sentiment agradable i estimulant per a certes persones. En aquesta sensaci es basen moltes atraccions de fira, pellcules de terror, llibres i esports de risc. 

Causants de la por.

 Situacions noves i imprevistes;
 Possible prdua d'una cosa o sser estimat;
 Criatures amenaants, monstres, criminals;
 Determinats animals;
 Situacions associades a un trauma viscut anteriorment;
 Dolor i mort;
 Altres persones desconegudes;
 Rebuig, menyspreu dels altres;

La por a vegades fa referncia a coses inexistents, no ja a all que pot esdevenir un perill, coses o accions que son perilloses en potncia, mes a llegendes, coses que noms existeixen dins la ment, i que pertanyen a la conscincia collectiva, car es transmeten de persona a persona per llegendes i contarelles. Es el que se solia denominar dins el folklore popular dels pasos catalans la por. Aix es deia, per exemple, que a tal casa hi sortia por, fent referncia a fantasmes, o coses semblants. La por era l'extrem contrari dels elements fantasmagrics benfics:  negrets, fades; semblant per tant a les bruixes.

Medicina xinesa tradicional.
La medicina xinesa tradicional considera que la por s deguda a un simple desordre fisiolgic dels ronyons, causat, en general, per l'absorci excessiva de lquids o de productes "massa Yin", com ara el sucre refinat, medicaments o drogues.

Trets fsics.
La por afecta al cos, que pateix un augment de l'adrenalina que modifica la seva conducta habitual (per exemple pot disprara l'agressivitat com a mecanisme de defensa). Els ulls s'obren i les pupilles es dilaten per estar ms atents al possible perill mentre que el rostre mostra signes de patiment o concentraci. Augmenta el ritme cardac i els msculs reben ms oxigen per si han de moure's de pressa (la fugida s la reacci instintiva davant l'amenaa).

Notes.


Vegeu tamb.
Cinema de terror;

Enllaos externs.
Plana de les cases de sa Por;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39468" title="Llista dels dus germnics" nonfiltered="341" processed="338" dbindex="15376">
Es troben dividits entre el llinatges dels sir i el dels Vanir, i a vegades alguns Jtun tamb en formen part, per tant, la lnia divisria entre aquests tres grups s, a vegades, poc clara. No obstant aix, normalment s'accepta que els sir (entre els quals es troben els dus Odn, Thor i Tyr) eren dus guerrers mentre els Vanir (Njord, Freya i Frey) eren dus de la fertilitat. Diversos grups d'ssers de la mitologia escandinava, com els elfs, el gnoms i els Jtun tenien dus menors, petits cultes i lloc sagradts dedicats exclusivament a ells tot i no formar part d'un dels dos llintges divins: 

gir - Sobir del mar i du dels aspectes benignes d'aquest. Esposa:Ran;
Anrimnir - Xef dels dus.;
Astrild - Deessa menor de l'amor.;
Baldr (Phol) - Du de la bellesa, la innocncia i de la pau. Esposa: Nanna;
Bor - Pare d'Odn, Vili i Ve. Esposa: Bestla;
Bragi (Brego) - Dus de la poesia. Esposa: Iunn;
Buri - El primer du i pare de Bor.;
Byggvir - Du menor de la cervesa. Esposa: Beyla;
Dagr - De del dia, fill de Delling i Ntt.;
Delling - Du de l'albada i para de Dagr amb la deessa Ntt.;
Eir - Deessa de la curaci.;
Elli - Deessa de la vellesa.;
Forseti (Forasizo) - Du de la justcia, la pau i la veritat. Fill de Baldr i Nanna.;
Freya (Frowa) - Deessa de l'amor, la sexualitat i la fertilitat. Marit: dr;
Freyr (Fro Ing) - Du de la fertilitat. Esposa: Gerd;
Frigg (Frick) - Deessa del matrimoni i la maternitat. Marit: Odn];
Fulla ;
Gefjun;
Haenir ;
Hel (Hellia) - Sobirana del Helheim, el mn subterrani nrdic.;
Heimdall (Iring, Rigr) - Guardi de l'sgard, el mn dels dus del llinatge del sir.;
Hermod (Hermut);
Hlin ;
Hdr ;
Hnir;
Holler;
Huldra ;
Iunn - Deessa de la joventut, portadora de les pomes que permeten que els dus sobrevisqui fins el Ragnark. Marit: Bragi.;
Jord (Erda) - Deessa de la terra. Mare de Thor.;
Kvasir ;
Laga;
Lofn;
Loki - Du del foc i la malcia. Esposa: Sigyn;
Magni ;
Mani;
Miming ;
Mimir (Mime);
Modi;
Nanna - Esposa de Baldr i mare de Forseti.;
Nerthus - Una deessa esmentada per Tacitus. El seu nom t relaci amb Njord.;
Njord ;
Ntt - Deessa de la nit, filla de Narvi i mare d'Aud, Jord i Dagr, els pares dels quals sn Naglfari, Annar i Delling respectivament.;
Odin (Wodan) - Sobir dels sir. Du de la saviesa i la guerra. Esposa: Frigg.;
ttar;
Ran - Deessa dels aspectes malignes del mar i guardiana dels ofegats. Marit: gir);
Sif - Una synja de la qual es creu que ajuda a fer crixer el camps. Marit: Thor;
Sigyn - Esposa de Loki, al qual li dna dos fills, Vali i Narvi.;
Sjfn;
Snotra ;
Sunna ;
Thor (Donar) - Du de la fora i el tro. Esposa: Sif.;
rr ;
Tyr (Ziu);
Ullr (Wulder);
Vali;
Var (Wara);
Ve (Un dels tres dus de la creaci. Germ d'Odn i Vili.);
Vidar ;
Vili (Un dels tres dus de la creaci. Germ d'Odn i Ve.);
Vor ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39470" title="Mormonisme" nonfiltered="342" processed="339" dbindex="15377">


El mormonisme (o la teologia dels Sants dels ltims Dies) es una religi, ideologia, moviment i subcultura que es va originar el segle XIX com a resultat del moviment restauracionista morm. El terme "mormonisme" comunament s'utilitza per a referir-se a la teologia i cultura de l'Esglsia de Jesucrist dels Sants dels ltims Dies, la qual s la ms nombrosa i ms coneguda de totes les esglsies o branques del mormonisme que es van originar arran dels ensenyaments de Joseph Smith.

L'esglsia dels Sants dels ltims dies original es va fundar el 6 d'abril, 1830 com "l'Esglsia de Crist". El 1834 va comenar a ser coneguda com "l'Esglsia dels Sants dels ltims Dies" i el 1838 va canviar oficialment el seu nom a "l'Esglsia de Jesucrist dels Sants dels ltims Dies".

Desprs de la mort de Joseph Smith el 1844, l'esglsia va experimentar una crisi de successi, i el moviment es va dividir en dos branques principals, els "Sants de la Praderia" i els "Sants de les Muntanyes Rocalloses". Avui existeixen ms de 100 organitzacions actives que diuen ser part del moviment del mormonisme.

Les denominacions generals del mormonisme sn:
 Denominacions de les Muntanyes Rocalloses, que inclouen la ms nombrosa i coneguda: l'Esglsia de Jesucrist dels Sants dels ltims Dies;
 Denominacions dels Sants de la Praderia, que inclouen l'Esglsia de Crist, la Comunitat de Crist i l'Esglsia Romanent dels Sants dels ltims Dies.
 Denominacions fins al 1844, que inclouen les denominacions que es van formar abans de la mort de Joseph Smith, per que avui no existeixen.



 
  
   



   
   

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39472" title="Lema nacional" nonfiltered="343" processed="340" dbindex="15378">
El lema nacional s una frase en la llengua prpia o en llat que un estat, naci o subdivisions d'aquests utilitza en diversos smbols com ara escut, banderes o monedes. Algunes de les traduccions segents manquen de la llengua original i han estat tradudes de l'angls.

Aquesta pgina s una recopilaci de lemes nacionals dels estats independents del mn i les seves subdivisions.


A.
Alemanya: Einigkeit und Recht und Freiheit (Alemany, "Unitat i justcia i llibertat");
Schleswig-Holstein: Up ewig ungedeelt (Baix alemany, "Per sempre indivisibles");
Tercer Reich: Ein Volk, Ein Reich, Ein Fhrer (Alemany, "Un Poble, Un Imperi, Un Lder");
Andorra: Virtus Unita Fortior (Llat, "La virtut unida s ms forta" o ms simplement "Virtut Unitat Fora");
Antigua i Barbuda: Each endeavouring, all achieving (Angls,  "Cada repte, tots aconseguits");
Antilles Neerlandeses: Libertate unanimus (Llat, "Units per la llibertat");
Argentina: En unin y libertad (Castell, "En uni i llibertat");
Austrlia: cap;
Territori de la Capital Australiana: For the Queen, the law and the people (Angls, "Per la Reina, la llei i el poble");
Nova Galles del Sud: Orta recens quam pura nites (Llat, "Novament eixit, com brillant lluus");
Territori del Nord: cap;
Queensland: Audax at fidelis (Llat, "Auda per fidel");
Austrlia Meridional: cap;
Tasmnia: Ubertas et fidelitas (Llat, "Fertilitat i fidelitat");
Victria: The place to be (Angls, "El lloc on sser");
Austrlia Occidental: cap;
ustria-Hongria: Indivisibiliter ac Inseparabiliter (Llat, "Indivisible i inseparable"; la uni va desfer-se en diferents estats independents el 1918). La dinastia dels Habsburg tenien per lema: Austria Est Imperare Orbi Universo, en alemany Alles Erdreich Ist sterreich Untertan (AEIOU s l'acrnim com), "Pertany a ustria governar tot el mn".

B.
Bahames: Forward upward onward together (Angls, "Avant, amunt, endavant junts");
Barbados: Pride and Industry (Angls, "Orgull i diligncia");
Blgica: L'union fait la force, Eendracht maakt macht i Einigkeit gibt Strke (Francs Neerlands i Alemany, "La uni fa la fora");
Valnia: Walon todi! (Val, "Val per sempre!");
Belize: Sub umbra floreo (Llat, "Sota l'ombra floreixo");
Bolvia: Firme y Feliz por la Unin (Castell, "Ferm i feli per la Uni");
Brasil: Ordem e progresso (Portugus, "Ordre i progrs");
Brunei: Brunei darussalam (Malai, "Brunei, la Seu de la pau");
Bulgria:                           (Blgar, "La Uni s Fora");
C.
Cambodja: "Nation, Religion, King" (Angls, Naci, Religi, Rei);
Canad: A mari usque ad mare (Llat, "De mar a mar");
Alberta: Fortis et liber (Llat, "Fort i lliure");
Colmbia Britnica: Splendor sine occasu (Llat, "Esplendor sense minva");
Illa del Prncep Eduard: Parva sub ingenti (Llat, "la petita sota la protecci del gran");
Manitoba: Gloriosus et liber (Llat, "Gloris i lliure");
Nova Brunsvic: Spem reduxit (Llat, "L esperana fou restaurada");
Nova Esccia: Munit haec et altera vincit (Llat, "Un defensa i l'altre conquereix");
Nunavut: Nunavut sanginivut (Inuktitut, "Nunavut la nostra fora" o "La nostra terra, la nostra fora");
Ontario: Ut incepit fidelis sic permanet (Llat, "Lleial comen, lleial roman");
Quebec: Je me souviens (Francs, "Recordo");
Saskatchewan: Multis e gentibus vires (Llat, "Fora, per a molts pobles");
Terranova i Labrador: Quaerite primum regnum dei (Llat, "Primer cerca el regne de Du");
Colmbia: Libertad y orden (Castell, "llibertat i ordre");
Corea del Nord: "One is sure to win if he believes in and depends upon the people" (Angls, "Hom est segur de guanyar si creu i depn del poble");
Corea del Sud:              (Core, "Bona voluntat per a tota la humanitat");
Cuba: Patria y Libertad (Castell, "Ptria i llibertat");
D.
Dinamarca: lema reial de la Reina Margarita II: Guds hjlp, Folkets krlighed, Danmarks styrke (Dans, "L ajuda de Du, l'amor del poble, la fora de Dinamarca");
E.
Equador:La Paz y el Bienestar, la Gloria y el Triunfo (Castell, "La Pau i el Benestar, la Glria i el Triomf");
El Salvador: Dios, Unin, Libertad (Castell, "Du, Uni, Llibertat");
Espanya: Plus ultra (Llat, "Ms enll");
Abans: Una, grande y libre (Castell "Una, gran i lliure") (sota la dictadura de  Franco);
Andalusia: Andaluc a para s , para Espa a y la humanidad (Castell, "Andalusia per ella, per Espanya, i la humanitat");
Catalunya: Som i serem;
Estats Units: E pluribus unum (Llat, "De molts, un") i In God We Trust (Angls, "En Du confiem");
Hi ha una llista de lemes dels estats dels EUA;
F.
Fiji: Rerevaka na Kalou ka Doka na Tui (Fijis, "Tem Du i honora la Reina");
Filipines: Maka-Diyos, Maka-Tao, Makakalikasan at Makabansa (Taglog,  Per Du, el Poble, la Natura i el Pas );
Frana: Libert ,  galit , fraternit  (Francs, "Llibertat, igualtat, fraternitat");
G.
Gergia:               ! (Georgi, El Poder s en la Uni");
Grcia:                     (transliterat com "Eleuthera  Thnatos") (Grec, "Llibertat o mort");
Guyana: One people, one nation, one destiny (Angls, Un poble, una naci, un dest);

H.
Hait: L'union fait la force (Francs, "La Uni fa la fora");
I.
Illes Salom: To Lead is to serve  (Angls, "Comandar s servir");
ndia: Satyameva jayate (Snscrit, "La veritat sola triomfa");
Indonsia: Bhinneka Tunggal Ika (Javans antic, "Units en la diversitat");
Iran: Allahu Akbar (rab, "Du s el ms gran");
Irlanda:"Emancipation to the repressed Celtic Nation" (Angls, "Emancipaci per a la reprimida Naci Celta");
J. 
Jamaica: Out of many people, we are one (Angls, "Un poble a partir de molts");
K.
Kenya: Harambee (Suahili, "cooperativa" sovint tradut com a "treballem plegats");
Kiribati: Te mauri, te raoi ao te tabomoa (Gilberts, "Salut, Pau i Prosperitat");
L.
Laos: "Peace, independence, democracy, unity and prosperity" (Angls, "Pau, independncia, democrcia, uni i prosperitat");
Lban: cap;
Litunia: Vienyb  teydi (Litu, Deixem que la uni floreixi);
Luxemburg: Mir w lle bleiwe wat mir sin (Luxemburgs, "Volem romandre com som");
M.
Malisia: Bersekutu Bertambah Mutu (Malai, "La Uni augmenta la Fora");
Maurici: Stella clavisque Maris Indici (Llat, "L Estel i la Clau de l'Oce ndic");
Mxic: cap. Tradicionalment: El respeto al derecho ajeno es la paz (Castell, "El respecte al dret ali s la pau").  Tamb: Sufragio efectivo, no reeleccin (Castell, "Sufragi efectiu, no reelecci"), s actualment imprs en la signatura d'alguns documents del govern.
Mnaco: lema del Prncep de Mnegue: Deo juvante (Llat, "Amb l'ajuda de Du");
N.
Nambia: Unity, liberty, justice (Angls, "Uni, llibertat, justcia");
Nauru: God's will first (Angls, "La voluntad de Du primer");
Nepal: "La mare ptria val ms que el regne del cel";
Nigria: "Unity and Faith, Peace and Progress" (Angls, "Uni i fe, pau i progrs");
Noruega: lema reial del Rei Harald: Alt for Norge (Noruec, "Tot per Noruega");
P.
Pasos Baixos: Je maintiendrai (Francs, "Mantindr");
Pakistan:  Iman, Ittehad, Tanzeem (Urdu: "Fe, unitat, disciplina");
Panam: Pro mundi beneficio (Llat, "Pel benefici del mn");
Polnia: cap; les frases Honor i Ojczyzna (Polons: "Honor i Ptria"); o B g, Honor, Ojczyzna (Polons, "Du, Honor, Ptria") aparixen en moltes banderes i pendons militars. ;
R.
Regne Unit: lema reial: Dieu et mon droit (Francs, "Du i el meu dret");
Esccia: Nemo me impune lacessit (Llat, "Ning em fereix impnement");
Galles: Ich Dien (Alemany, "Serveixo"   lema del Prncep), Y ddraig goch ddyry cychwyn (Galls, "El drac vermell inspira acci"),  Cymru am byth (Galls, "Galles per sempre"   no oficial);
Gibraltar: Nulli expugnabilis hosti (Llat, "Conquerida per cap enemic");
Illes Caiman: He hath founded it upon the seas (Angls, "Ell les fund damunt del mar");
Illa de Man: Quocunque jeceris stabit (Llat, "El que sigui que llencis, romandr");
Illes Malvines (Falkland islands): Desire the right (Angls, "Desitja el correcte");
Repblica Dominicana: Dios, Patria, Libertad (Castell, "Du, Ptria, Llibertat");
Repblica Txeca: Pravda vt z! (Txec, "La veritat perdura!");
Repblica de Macednia (de l'antiga Iugoslvia) :Sloboda ili smrt (macednic,"Llibertat o mort") en dubte...

S.
Saint Lucia: The land, the people, the light (Angls, "La terra, el poble, la llum");
San Marino: Libertas (Llat, "Llibertat");
Senegal: Un peuple, un but, une foi (Francs, "Un poble, un propsit, una fe");
Srbia i Montenegro (No oficial): Samo Sloga Srbina Spasava (Serbi, "Noms la uni salva els serbis");
Seychelles: Finis coronat opus (Llat, "La fi corona l'obra");
Sierra Leone: Unity, freedom, justice (Angls, "Uni, llibertat, justcia");
Singapur: Majulah Singapura (Malai, "Endavant Singapur");
Sud-frica:!ke e: /xarra //ke (Xam, "Pobles diversos units" o "Uni en la Diversitat");
Sucia: Lema reial: F r Sverige i tiden (Suec, "Per Sucia, amb els temps");
Surinam: Justitia, pietas, fides (Llat, "Justcia, pietat, lleialtat");
Sussa: Unus pro omnibus, omnes pro uno (Llat, "Un per tots, tots per un");
Swazilndia: Siyinquaba (Swati, "Som la fortalesa");
T.
Tailndia: cap;
Timor Oriental: Honra, p tria e povo (Portugus, "Honor, ptria i poble");
Togo: Travail, Libert, Patrie (Francs: "Treball, llibertat, ptria");
Turquia: Yurtta Sulh, Cihanda Sulh (Turc, "Pau a casa, pau al mn");
Tuvalu: Tuvalu mo te Atua (Tuvals, "Tuvalu per al Totpoders");
U.
Ucrana: cap;
Uni Europea: In varietate concordia ('Units en la diversitat, United in diversity, Unie dans la diversit, etc. (Tradut en tots els idiomes dels estats members de la UE));
Uni Sovitica:                      ,             ! (Rus, "Treballadors del mn, uniu-vos!");
Uruguai: Libertad o muerte (Castell, "Llibertat o mort");
V.
Vietnam:  c l p, t  do, h nh phc (Vietnamita, "Independncia, llibertat i felicitat");
X.
Xile: Por la raz n o la fuerza (Castell, "Per la ra o per la fora");
Post Tenebras Lux (Llat, "Desprs de l'obscuritat, llum") (Antic);
Aut concilio, aut ense (Llat, "Per la ra o per l'espasa") (Antic);
Z.
Zmbia One Zambia, One country (Angls, "Una Zmbia, Un pas");





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39473" title="Friburg" nonfiltered="344" processed="341" dbindex="15379">

Friburg (Sussa): ciutat sussa capital del cant de Friburg.
Cant de Friburg: Un dels cantons de Sussa que limita amb els cantons de Berna i de Vaud entre d'altres.
Friburg de Brisgvia: ciutat de l'estat de Baden-Wurtemberg a Alemanya.
Friburg (regi): una de les quatre regions administratives (Regierungsbezirke) de l'estat federat de Baden-Wurtemberg, a Alemanya;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39479" title="Costa Brava" nonfiltered="345" processed="342" dbindex="15383">
La Costa Brava s la costa gironina que comena a la desembocadura de la Tordera (Blanes) i acaba a la frontera amb Frana, amb ms de 200 km de costa. Limita al nord amb la Costa Vermella rossellonesa, que n's una continuaci geogrfica, i al sud amb la Costa del Maresme.

Est formada pel litoral de tres comarques: la Selva, el Baix Empord i l'Alt Empord.

Grcies a la seva geormorfolgia, encara romanen molts troos del paisatge original relativament poc contaminats per la pressi d'urbanitzaci i d'una certa especulaci immobiliria, com que el terreny fora accendentat dificulta la construcci. Ans al contrari, els gratacels i hotels massius d'una arquitectura funcionalista poca inspirada dels anys seixanta i setanta del segle passat (i enll) van treure a les platges i les parts ms planes de la costa molt del seu encant "brau" aficionat per tants artistes.

Referncies literries.

El terme Costa Brava, fou publicat inicialment al diari La Veu de Catalunya el 12 de setembre de 1908 pel poeta i escriptor Ferran Agull. Es refereix al seu paisatge agrest, ple de roques.  

El 29 de setembre 1963, al promontori de l'Ermitatge de Sant Elm a Sant Feliu de Guxols l'ajuntament ofren un monument al mateix lloc on Ferran Agull hauria hagut la intuici de batejar la costa. 

Galeria d'imatge.


 Enllaos externs .

El portal turstic oficial de la Costa Brava;
Rutes a peu i fcils per la Costa Brava/Catalunya;
Plnols interactius de la Costa Brava ;
Guia de la Costa Brava;
Auca de la Costa Brava (Carles Fages de Climent);


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39482" title="Monstre" nonfiltered="346" processed="343" dbindex="15384">

Un monstre s una criatura ms o menys llegendria, que usualment fa por i s vista com a maligna pels ssers humans. El que destaca en els monstres s l'anormalitat fsica. El terme ve de "monstrare", del llat, que significava "ensenyar", perqu eren una cosa digna de veure (van comenar sent ssers humans amb alguna deformitat que es lluen en les fires)

Llista de monstres clebres:

 Vampir;
 Godzilla;
 Home llop;
 Mmia;
 Zombi;
 Basilisc;
 Ogre;
 Gegant;
 Troll;
 Drac;
 Glem;
 Frankenstein;
 Quimera;
 Orc;
 Grgola;
 Hidra;
 Minotaure;
 King Kong;
 Gremlin;
 Harpia;
 Lmia;
 Kraken;
 Yeti;
 Mantcora;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39485" title="Auckland" nonfiltered="347" processed="344" dbindex="15385">

Auckland (T maki Makau Rau o  karana en maori) s una ciutat de l'illa Nord de Nova Zelanda, la ms gran del pas pel que fa a poblaci. La seva rea metropolitana comprn, ultra la prpia Auckland, les ciutats de Waitakere, Manukau i North Shore.

Est situada entre el golf d'Hauraki a l'est (obert al Pacfic), els turons d'Hunua Ranges al sud-est, el port de Manukau al sud-oest (obert al Mar de Tasmnia) i la carena de Waitakere a l'oest i al nord-oest. La part central de la connurbaci ocupa l'estret istme entre els ports de Manukau i Waitemata. Les coordenades d'Auckland sn .




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39487" title="Frils" nonfiltered="348" processed="345" dbindex="15386">

El frils, frils  o fril (en frils furlan) s una llengua romnica que pertany a la famlia lingstica retoromnica, la qual s parlada a Fril (nord-est d'Itlia, a la regi autnoma de Fril-Vencia Jlia). Graziadio Ascoli i Giovanni Frau, autor de La lenghe furlane (1972) han deixat ben clar que es tracta d'un idioma diferent de l'itali, i no pas un dialecte, com afirmaven molts fillegs italians. Tamb s imprpiament anomenada lad oriental, ja que t les mateixes arrels del lad, encara que al llarg dels segles s'ha desenvolupat en diferents camins sota la influncia de les cultures del seu voltant (alemany, itali, veneci, eslov).
L'ens que t el paper ms important per a la promoci de la llengua frilesa s la Societat Filologica Frilana 

 Caracterstiques principals .
Fonologia.

Des del punt de vista fonolgic el frils es caracteritza en primer lloc per la presncia d'un sistema voclic format per cinc vocals curtes  i cinc vocals llargues . Aquesta oposici forma parelles mnimes.



El segon tret original del frils, que el diferencia de la resta de les llengues romniques, s la presncia de les oclusives palatals  i . Aquestes oclusives formes grups de parelles mnimes amb les oclusives velars i amb les africades palatals. Per exemple: cjoc  (borratxo), oc  (soca) i coc  (ou).

Els fonemes consonants del frils estan ordenats en la taula segent:



Fonticament existeix tamb la nasal , que no t valor fonolgic distintiu. En alguns dialectes existeixen tamb // amb valor fonolgicament distintiu i  com a allfon de .

El procs fonolgic ms important del frils s la dessonoritzaci de les oclusives i fricatives en posici final de paraula. Per exemple:    .

Morfosintaxi.

Des del punt de vista morfolgic, el frils no s una llengua flexiva, tal com la majoria de les romniques. 

El frils t dos generes (mascul i femen). El mascul sol acabar en consonant, el femen en -e. En femen es forma en la majoria dels casos afegint una  e al mascul.



El frils t dos nombres (singular i plural). Pel que fa a la formaci del plural, els substantius i els adjectius es divideixen en dues classes. La primera forma el plural mascul afegint  s, la segona el forma per palatalitzaci de la consonant final. La classe ms nombrosa es la primera; la segona inclou noms els noms acabats en vocal + l i els acabats en vocal + st. 



El plural del femen es forma sempre segons el model de la primera classe, s a dir afegint una  s al singular (si el singular acaba en -e, tamb es substitueix la  e final amb -i).



Una caracterstica morfolgica original del frils s l'existncia dels pronoms personals subjecte tnics (forts) i tons (febles). Els pronoms personals subjecte tnics no sn obligatoris, tal com a les altres llenges romniques. El pronom personal subjecte ton, per contra, s obligatori; forma part del verb i es procltic a la forma declarativa i encltic a la interrogativa.



El sistema verbal frils s fora complex, ja que, a ms de diferenciar morfolgicament entre la forma declarativa i la interrogativa grcies al paper dels pronoms personals subjecte tons, t temps verbals simples, compostos i  bi-compostos . Els compostos es formen amb el participi passat del verb precedit per l'auxiliar jessi (ser) o v (haver). Els bicompostos es formen amb el participi passat del verb precedit pel participi passat del verb v (haver) i pel mateix auxiliar v. Els temps bi-compostos expressen l'ocasionalitat o la preterintencionalitat d'una acci.
En total el sistema verbal del frils cont 47 temps.



Lxic.
 
El lxic frils s majoritariament d'origen llat. La resta s formada per paraules d'origen prellat (celta), germnic (llombard i alemany), eslau i, pel que fa als neologismes, angls.



 Dialectes .
Es troba separat dels dialectes vnets per la lnia Livenza-Tagliamento, i resta allat de les altres parles retoromniques, el lad i les parles grisones. Es pot dividir en tres dialectes: Centro-oriental, el ms parlat (Provncia de Gorizia i part central i meridional de la d'Udine); crnic (part septentrional de la Provncia d'Udine) i el de la dreta del Tagliamento (Provncia de Pordenone).

 Nombre de parlants .
Segons el Gruppo di Studio Alpino di Bellinzona, als anys setanta hi havia 520.245 parlants; segons la Instituci Universitat de Fril, eren 700.000, i segons una enquesta de la revista Int Furlane de l'abril del 1978, eren vora 900.000.

Segons dades de l'Euromosaic de la Universitat Oberta de Catalunya, a finals del segle XX la llengua era parlada per unes 526,649 persones (43,3 % de la poblaci de la regi autnoma, la major part bilinges. La major part dels parlants, 389,159, sn a la provncia d'Udine/Udin (el 75 % de la poblaci), 103.303 a Pordenone/Pordenon (el 40,53 % de la poblaci) i 31.187 a Gorizia/Gurize (21,66 %). Segons dades de l'Universitat d'Udine, en la mateixa poca els frilanoparlants eren uns 400.000.

Tamb es calcula que hi ha al voltant de 700.000 frilans fora del pas, repartits entre les grans ciutats italianes, l'Amrica del Sud (principalment Argentina i Uruguai), a Toronto (uns 30.000) i Alemanya. A totes hi ha organitzacions con Famee Furlane (Famlia Furlana) o Fogolr Furlan (Llar Furlana), potser unes 50 arreu del mn. 

Literatura.

Hi ha poemes i treballs en frils pels voltants del 1300, mentre que els primers documents aparegueren ja al segle XI. Al segle XX hi va haver una revifalla de la llengua que encara dura avui dia; un dels seus protagonistes va ser Pier Paolo Pasolini.

Normalitzaci.

La normalitzaci ortogrfica del frils s relativament recent (l'ortografia unitria va ser reconeguda oficialment per la presidncia de la regi autnoma el 1996) i va ser obra del lingista catal Xavier Lamuela.

 Presncia als mitjans .
Pel que fa a l'ensenyament, el frils s molt poc present a l'ensenyament. Des de 1999 el frils s una assignatura optativa a les llars d'infants, a les escoles de primria i a les secundries. La Societt Filologjiche Furlane organitza des de 1952 cursos de frils per a adults.
Des del 1975 tamb hi ha un curs de frils per a adults no residents a la Universitat d'Udine.

No hi ha diaris diaris en frils; les revistes ms importants sn Int Furlane (1966), La Patrie dal Fril (1946), Diari (2007) i Gnovis Pagjinis Furlanis, l'anuari Il Strolic Furlan (1867) i les literries Ce Fastu? i Sot la Nape. 

Pel que fa a la rdio, s'emeten unes 40 hores setmanals en frils a les emissores Radio Onde Furlani, que emet de 70 a 80 hores a la setmana en frils des de fa 10 anys, amb 35.000 oients, Radio Stereo Carnia i Radio Spazio 103. La RAI emet en furl el programa La specule un cop a la setmana. En televisi s'emet a Telefrili, un cop a la setmana per les nits, i a Telealtofrili, una cadena local. La RAI emet alguns minuts en frils els diumenges al mat (generalment sn programes d'entreteniment).

Exemples.
Bond, o soi Zor!
Bon dia, sc el Jordi!;
Ce stu non?
Com et dius?;
Ce ore ise?
Quina hora s?;
Ti plasie la musiche catalane?
T'agrada la msica catalana?;
O ai di l a cjase.
Haig d'anar cap a casa.;

Bibliografia.

Estudis sobre la llengua.
Paola Beninc, Laura Vanelli. "Linguistica friulana". Padova, 2005.
Giuseppe Francescato. "Dialettologia friulana". Udine, Societ Filologica Friulana, 1966.
Giovanni Frau. "I dialetti del Friuli". Udine, Societ Filologica Friulana, 1984.
Carla Marcato. "Friuli Venezia Giulia". Roma - Bari, Laterza, 2001.
Piera Rizzolati. "Elementi di linguistica friulana". Udine, Societ Filologica Friulana, 1981.
Federico Vicario (cur.). "Lezioni di lingua e cultura friulana". Udine, Societ Filologica Friulana, 2005.
Federico Vicario. "Lezioni di linguistica friulana". Udine, Forum, 2005.

Gramtiques en grafia normalitzada.
William Cisilino (cur.). "LeAm, Lessic Aministratf, Manul, Grafie Formulari Dizionari". Udin, Provincie di Udin, 2004.
"La grafie uficil de lenghe furlane". Udin, Regjon Autonome Fril   Vignesie Julie, 2002.
Anna Madriz, Paolo Roseano. "Scrivere in friulano". Udine, Societ Filologica Friulana, 2006.
Fausto Zof. "Gramatiche pratiche de lenghe furlane". Udine, Messaggero Veneto, 2002.

Gramtiques en grafies no normalitzades.
Giovanni Battista Della Porta. "Grammatica friulana pratica". Udine, Tipografia D. Del Bianco e Figlio, 1922.
Giorgio Faggin. "Grammatica friulana". Campoformido (Ud), Ribis, 1997.
Xavier Lamuela (cur.). "La grafie furlane normalizade". Udin, Aministratsion Provincil di Udin, 1987.
Giuseppe Marchetti. "Lineamenti di grammatica friulana". Udine, Societ Filologica Friulana, 1952.
Zuan Nazzi Matalon. "Marilenghe, Gramatiche furlane". Udin, Institt di Studis Furlans, 1977.

Diccionaris.
"Grant Dizionari Bilengl Talian  Furlan". Udin, Regjon Autonome Fril   Vignesie Julie, 2004.

Cursos.
Adriano Ceschia. "Dut par furlan". Udine, Il Friuli, 1999.
Luzian Verone. "Lezions Furlanis". Udin, Societt Filologjiche Furlane, 2002. ;
Fausto Zof. "La nestre lenghe. Eserciziari di furlan". Udin, Societt Filologjiche Furlane, 2004.
Referncies.


Enllaos externs.

 Societt Filologjiche Furlane;
 Ortografia;
 Lenghe - Notcies en frils;
 La patrie dal Fril - Notcies en frils;
 Bblia en frils;
 Grup per al foment de l's del frils a les cincies;
 Radio Onde Furlane;
 Grant Dizionari Bilengl Talian Furlan;
 Versi frilana d'OpenOffice.org;
;

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39490" title="Festcat" nonfiltered="349" processed="346" dbindex="15387">
L'Escola Catalana de la festa (Festcat) s una escola d estiu des de 1991.


La Festcat, que s'inclou dins de les Escoles d'estiu de Cultura Popular, s un conjunt d'activitats i programes formatius del Departament de Cultura que tenen per objecte promoure la participaci, la innovaci, la dinamitzaci, la normalitzaci i la millora qualitativa de totes les expressions de la cultura popular i tradicional que es desenvolupen a Catalunya. Aquests objectius s'assoliran mitjanant una acci global, bsicament de carcter formatiu, que tracti la cultura popular com a patrimoni del territori i com a motor de cohesi social i de la integraci intercultural.

La implicaci de les entitats i associacions populars de cultura, a travs dels seus rgans federatius, en el disseny, la realitzaci, la difusi i la revisi peridica d'aquests cursos garanteix el bon rendiment dels cursos, la participaci de tot el teixit associatiu i de la ciutadania en general, i assegura la coherncia en els continguts de tots els programes formatius del Departament de Cultura en matria de cultura popular.

Seus.
L'Escola de la Festa / campus de Cultura Popular, a Llvia.
Dansneu. Curs de dansa tradicional, a Esterri d'neu.
Curs de jocs tradicionals, a Horta de Sant Joan.
Curs de msica tradicional, a Torroella de Montgr.

Enllaos Externs.
Escola de la festa, Festcat;
Curs d'estiu de Msica Tradicional i Popular, Festcat;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39497" title="Ogre" nonfiltered="351" processed="347" dbindex="15389">


Un ogre s un monstre propi de la mitologia i dels contes populars. La paraula sembla que est relacionada amb Hongria, i els primers ogres serien una exageraci per fer por dels vndals.

El personatge va sorgir a Europa del Nord i es caracteritza per un aspecte humanoide, ganes de menjar carn humana i, sovint, escassa intelligncia. Molts d'ells poden transformar-se en animals dels boscos on viuen. En els contes segresten princeses o devoren els infants als quals va dirigida la histria. 

Els ogres han fet fortuna grcies als jocs de fantasia i rol, on moltes vegades viuen en castells o sota terra i guarden tresors fabulosos en un ambient que recorda al de l'edat mitjana. En la cultura del Jap han estat assimilats a una espcie de dimonis. 

Per extensi, el terme s'aplica a persones cruels o desagradables, excessivament dominants.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39498" title="Orc" nonfiltered="352" processed="348" dbindex="15390">
Un orc s un monstre propi dels llibres i jocs de fantasia, d'aspecte antropomorf i pell verda. Acostuma a ser molt ferotge, especialment en grup, i no t gaire intelligncia. 

La seva popularitat ve de les histries de J.R.R. Tolkien i totes les seves ramificacions posteriors. El nom, per, ve d'un dels ttols del du de l'inframn llat, Plut. Aix explica que els orcs populars acostumin a viure sota terra. 

En catal el terme orc fa referncia a una persona excepcionalment lletja. 

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39499" title="Wolfgang Pauli" nonfiltered="353" processed="349" dbindex="15391">



Wolfgang Ernst Pauli ( Viena, ustria 1900 - Zurich, Sussa 1958 ) fou un fsic austrac, posteriorment nacionalitzat sus i fianlment nord-americ.

s un dels pares fundadors de la mecnica quntica i autor del principi d'exclusi de Pauli (1925), fou guardonat amb el Premi Nobel de Fsica l'any 1945.

Biografia.
Fill de Wolfgang Joseph Pauli i de Berta Camilla Schtz, i fillol d'Ernst Mach, de qui va rebre el segon nom, va nixer el 25 d'abril a Viena.

Va estudiar al Dblinger Gymnasium de Viena, on es llicenci en fsica l'any 1918. Dos mesos desprs de llicenciar-se va publicar el seu primer article sobre la Teoria de la Relativitat General d'Albert Einstein. El juliol de 1921 aconsegu el doctorat en fsica, sota la tutella d'Arnold Sommerfeld, a la Universitat Ludovic-Maximili de Mnaco.

Sommerfeld, el seu tutor de tesis doctoral, li havia suggerit escriure un article sobre la relativitat per a l'"Enciclopdia de cincies matemtiques", una obra alemanya. Dos mesos desprs de doctorar-se, Pauli va concloure l'article de 237 pgines, el qual va rebre elogis d'Einstein, sent publicat en forma de monografia i que encara s avui una de les referncies bsiques sobre el tema.

Va ser nomenat professor de la Universitat d'Hamburg el 1923. Pass un any a la Universitat de Gttingen com a assistent de Max Born, i l'any segent es trasllad a l'Institut Niehls Bohr de Fsica Terica de Copenhaguen. La finalitzaci de la Segona Guerra Mundial permet Pauli retorn a Zuric, on mor el 15 de desembre de 1958.

Recerca cientfica.

El 1924 propos un quart nmero quntic, necessari per poder especificar els estats energtics de l'electr, que pot adoptar els valors numrics de   o - . L'existncia d'aquests nmeros quntics, anomenats d'spin, va ser verificada posteriorment, i sn representatius de les dues direccions de gir possibles sobre l'eix de rotaci dels fermions.

El 1928 s nomenat professor de Fsica Terica a l'Escola Politcnica Federal de Zuric, a Sussa, aconseguint posteriorment aquesta nacionalitat. Sota la seva direcci, aquesta instituci es va convertir en un important centre d'investigaci en els anys precedents a la Segona Guerra Mundial. El 1931 realitz una srie de conferncies i seminaris als Estats Units, entre ells a la Universitat de Michigan i Princeton.

Aquell mateix any va proposar l'existncia d'una partcula elctricament neutra i de massa nulla, denominada amb posterioritat neutr pel fsic italo-americ Enrico Fermi. L'annexi d'ustria per Adolf Hitler l'any 1938 el converteix en ciutad alemany. El 1940 abandona Alemanya i es trasllada als Estats Units, on es converteix en catedrtic de fsica de les Universitat de Harvard i Princeton.

El 1945 fou guardonat amb el Premi Nobel de Fsica per la formulaci del Principi d'exclusi, obtinint la nacionalitat nord-americana l'any segent.



Vegeu tamb.
 Principi d'exclusi de Pauli;

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1945;























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39500" title="Gegant" nonfiltered="354" processed="350" dbindex="15392">

Terme sovint emftic que pot aplicar-se en general a totes les coses que son molt grans. Per exemple: Una carbassa gegant com a cas extraordinari, o tamb d'una manera especfica en el cas d'un gegant gass o del calamar gegant.

Gegants antropomorfs.
Un gegant pot ser un sser hum molt ms alt i fort que els humans dimensions mitjanes. El terme es pot referir tamb a:

El gegant mitologic que apareix a gaireb totes les cultures  ;

Els gegants de les festes populars  ;

El personatge de la srie Doraemon;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39501" title="Les tres Nornes" nonfiltered="355" processed="351" dbindex="15393">

Les Nornes (Antic nrdic: norn, plural: nornir) de la mitologia escandinava sn tres germanes anomenades Urd (el que ha succet), Verdandi (el que est succeint) i Skuld (el que succeir).

Viuen sota les arrels de l'Yggdrasil, l'arbre del cosmos (tot i que en alguns relats se'ns diu que viuen en el Bifrst), on teixeixen el taps dels destins. La vida de cada persona s un fil en el seu teler, i la llargada del fil s la llargada de la vida d'una persona. Curiosament, Skuld tamb era el nom d'una valquria.
 
D'aquesta manera, tot t el seu dest en la religi escandinava: fins i tot el dus tenen els seus fils, encara que les nornes no els els deixen veure. Aquesta subjecci dels dus a un poder que escapa al seu control i les repercussions que t aix per a ells, els quals tamb tindran una fi, s un dels temes ms importants dins la literatura que tracta sobre mitologia escandinava.  



Les tres divinitats que teixeixen el dest existeixen en un nivell profund de la mitologia dels pobles indoeuropeus, tot i que, probablement, no sn tan antigues com la tcnica de teixir. Podem veure que les nornes de la mitologia escandinava tenen les seves homlogues entre els grecs, amb les anomenades Moirae, i entre els romans, amb les anomenades Parcae. 

Influncia de les nornes en la cultura posterior.
En l'obra Macbeth de William Shakespeare, tres germanes anomenades Weird Sisters expliquen al protagonista el seu dest. Sembla ser que  s una paraula derivada de l'anglosax wyrd, la qual est relacionada amb Urd i designa tamb un concepte de la religi dels pobles germnics. Tamb apareixen a la tetralogia L'anell del nibelung de Richard Wagner.  

Tres personatges vagament basats en les nornes, i anomenats com elles, apareixen en el manga japons Oh My Goddess. Una raa, anomenada nornes, apareix a la srie fantstica de Tad Williams Memory, Sorrow, and Thorn; no obstant aix, no sembla que hi hagi relaci aparent.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39504" title="Mnica Naranjo" nonfiltered="356" processed="352" dbindex="15394">
Mnica Naranjo Carrasco s una cantant catalana en espanyol i angls que va nixer el 23 de maig de 1974 a Figueres, fruit d'una famlia humil a la qual, des de petita, va haver d'ajudar. Pel que es veu, un dia, Salvador Dal, en escoltar-la, li va dir:  El meu pinzell l'ha guiat la passi. Fes amb la teva veu el mateix .

El 1994 va gravar el seu primer disc, "Mnica Naranjo", amb una imatge rebel. Com que Espanya no va aconseguir gaire xit, se'n va anar a Mxic: des d'all va vendre ms d'un mili de cpies per a tot Llatinoamrica.

El 1997 va tornar de Mxic per triomfar al mercat espanyol amb el seu segon lbum, "Palabra de mujer", del qual en destaquen els temes "Destame" o "Pantera en Libertad". s el disc de la seva consagraci, del qual va vendre un mili cinc-centes mil cpies a tot el mn. Va fer famosa la seva imatge de cabell bicolor, llut durant 7 anys.

L'any 2000 va publicar el seu tercer lbum, consolidant la seva posici a l'escena musical espanyola. El disc, titulat "Minage" en honor a la seva cantant preferida (la cantant italiana Mina, amb la qual interpreta una can al disc), va triomfar de nou i li va permetre de collaborar amb cantants com Luciano Pavarotti, Mina o Ricardo Cocciante, entre altres.

El 2001 s l'any de publicaci del seu quart disc, "Chicas Malas", que va comptar amb la participaci de grans productors europeus i americans. Gravat a Barcelona, Madrid, Londres, Roma, Mil, Los Angeles, Nashville i San Francisco, recorda a Mae West amb la seva frase:  Las chicas buenas van al cielo, pero las malas van a todas partes .

El 2002 va publicar un disc de Grans xits a Llatinoamrica, i va ser escollida per cantar "Shake the house", can que va representar Espanya al mundial de Corea-Jap.

El 2003, es va proposar internacionalitzar-se i va publicar "Bad girls", una versi en angls del seu quart lbum, del qual el seu primer senzill, "I aint gonna cry", va tenir un cert xit a Europa.

Desprs de tres anys de problemes amb la seva discogrfica (Sony Music) al 2005 va publicar, "Coleccin privada", un doble CD amb els seus millors xits i els seus millors remixes, i un DVD amb un concert del Tour Minage i videoclips.

Tamb ha compost per a altres artistes com Ricky Martin i el grup Magneto. Ha participat en dues pellcules, "Marujas Asesinas" i "Yo Puta", en les quals hi fa una petita aparici. Ha participat en el disc homenatge als cantants brasilers titulat "Samba pa ti", cantant la can "Insensatez". Val a dir tamb que el seu tema "Empiezo a Recordarte" ha estat incls al disc homenatge a les vctimes de l'atemptat del 11-M de Madrid.

El 2008 reapareix amb l'lbum Tarntula.

Enllaos externs.
 http://www.monicanaranjo.com/ Official Website;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39505" title="Bora Bora" nonfiltered="357" processed="353" dbindex="15395">

Bora Bora (en tahiti, Porapora) s una illa del grup de Sotavent de les illes de la Societat a la Polinsia Francesa, a 280 km al nord-oest de Tahit. s una illa volcnica rodejada d'una ampla llacuna protegida per esculls. 

En la llengua tahitiana no existeix la lletra b. El canvi de Porapora a Bora Bora s degut a la mala transcripci del capit Cook. Originriament significa la primera nascuda, i les llegendes expliquen que va ser la primera illa a emergir de les aiges. Altres nom histrics sn Vava u i San Pedro. 

Geografia.
Bora Bora s una illa petita de 38 km2. Est formada per una muntanya basltica de 727 m al mont Otemanu, que significa ocell. La muntanya est rodejada d'una llacuna protegida per un llarg anell corall amb illots de sorra (Tevairoa, Motu One, Motu Mute, Motu Piti Aau) noms trencats pel pas de Teavanui. La vila principal, Vaitape, s davant del pas de Teavanui. A l'illot de Motu Mute es troba l'aeroport a 20 minuts en barca des de Vaitape.

L'illa s el producte d'erupcions volcniques de fa quatre milions d'anys. Desprs s'ha anat esfondrant lentament mentre ha anat creixent al seu voltant l'escull corall. Sovint es posa com a exemple del procs de formaci dels atols, tenint avui tant les caracterstiques d'una illa volcnica com d'un atol a mig formar.

Clima.
Els mesos de novembre a abril sn clids i humits amb molts dies assolellats. Els mesos de juny a octubre sn una mica ms frescos i secs degut als vents alisis.

Poblaci.
A l'any 2002 la poblaci era de 7.295 habitants distribuits en tres comunes associades: Anau, Faanui i Nunue. La vila principal s Vaitape.

Sn llenges oficials el francs i el tahiti, tamb anomenat reo m  ohi. L'angls tamb es parla mpliament.

Economia.
Els productes de l'illa es limiten a la pesca i els cocoters. Avui l'economia es basa en el sector turstic, sobretot dels Estats Units i del Jap. Entre altres activitats es pot fer submarinisme a la llacuna on hi ha taurons i rajades.

 Histria .
Els polinesis s'hi van installar probablement al segle IV. L'antic nom de Vava u suggereix que provenien de l'arxiplag del mateix nom a les Tonga. Els habitants guerrers eren temuts a les illes venes, i els seus caps van mantenir la independncia fins a l'annexi per Frana el 1881. Abans, el 1842, s'havia establert el protectorat francs.

Va ser vista pel neerlands Jacob Roggeveen el 1722, i desprs pel francs Louis Antoine de Bougainville i explorada per l'angls James Cook. L'espanyol Domingo Boenechea, el 1775, l'anomen San Pedro.

A la Segona Guerra Mundial l'illa va ser escollida pels nord-americans com a base de subministrament. El 1942 hi desembarcaren 5.000 soldats, superant la poblaci illenca, i van construir un aeroport, defenses d'artilleria i dipsits de combustible. No es va produir cap combat a Bora Bora, i la base va ser tancada el 1946. Alguns soldats van haver de ser repatriats a la fora. L'aeroport militar va ser l'nic aeroport internacional de la Polinsia Francesa fins a la construcci del de Faa'a a Tahit el 1962.

 Enllaos externs .

Fotos de Bora Bora;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39507" title="Troll" nonfiltered="358" processed="354" dbindex="15397">
Aquest article tracta sobre els Trolls existents en el folklore nrdic. Per altres usos d'aquest mot, vegeu Troll (desambiguaci).;

Un troll s un monstre propi de la mitologia escandinava que s'ha popularitzat arreu grcies a les histries fantstiques, en especial les de J.R.R. Tolkien i El llibre secret dels gnoms. El seu nom ve d'una antiga paraula nrdica que significava "mgia". Els trolls tenen un aspecte antropomorf per son lleigs i bruts, tot i que les versions per a nens a vegades els han convertit es una espcie simptica.

Als contes de fades escandinaus els trolls acostumaven a venir de nit del bosc on viuen per raptar els fills petits. Eren ssers plens de pl que estimaven la foscor i l'or, com moltes altres criatures del subsl. 

L'esglsia va combatre durant anys els pretesos trolls, dient que estaven aliats amb el dimoni. Prenent aquest tema, moltes bandes de heavy metal i estils similars s'identifiquen amb figures de trolls i expressen el seu odi al cristianisme.

Una nova accepci que ha sorgit s la relacionada amb Internet, on un troll s alg que es dedica a entrar en frums, pgines wikis o grups de discussi per comenar polmiques absurdes i encendre els nims.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39509" title="Moorea" nonfiltered="359" processed="355" dbindex="15398">


Moorea (Mo orea en tahiti normalitzat) s una illa volcnica de l'arxiplag de la Societat a la Polinsia Francesa. A noms 17 km al nord-oest de Tahit s anomenada a vegades com l'illa germana.

El nom de Moorea vol dir 'llangardaix daurat'. Una llegenda explica que un llangardaix gegant va partir amb la cua les dues badies al nord. Aquestes badies sn les de Opunohu i la de Cook o Paopao. De fet James Cook, el 1777, va ancor a la badia de Opunohu i no a la de Paopao. El mirador de Belvedere (o Roto Nui) s un punt d'atracci amb esplndides vistes a les dues badies.

El nom histric s Aimeho, o Eimeo, que vol dir 'refugi'. La proximitat amb Tahit feia que s'utilitzs com a refugi pels guerrers derrotats. Un exiliat va ser el rei Pomare II que el 1808 s'hi install durant set anys desprs de la revolta provocada al intentar establir un regne absolutista. Avui continua sent un refugi de cap de setmana pels que volen fugir de la capital Papeete.

Per Samuel Wallis (1767) va ser l'illa de York, i per l'espanyol Domingo Boenechea (1772) l'illa de Santo Domingo.

La superfcie total s de 133,5 km, i l'altitud mxima s de 1.207 m al Mont Tohiea. L'illa t un perfil muntanys, amb els seus vessants coberts de plantacions de pinya, alvocats i pomelos. A ms de les dues gran badies, t vuit valls que formen una estrella. Una altra llegenda diu que l'illa s un pop. Al voltant est rodejada d'una llacuna amb platges de sorra.

Aquest perfil rocs i escarpat, present constantment a ponent de Tahit, va fer que l'escriptor nord-americ William Sommerset Maugham, al llibre The Moon and Sixpence (1919), la descrigus com una Montserrat del Pacfic.

L'illa t 14.226 habitants al cens del 2002, distributs en les comunes associades de Afareaitu, Haapiti, Paopao, Papetoai i Teavaro. Junt amb Maiao forma la comuna de Moorea-Maiao amb 14.550 habitants.

Enllaos externs.

Commune de Moorea-Maiao ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39510" title="Einherjar" nonfiltered="360" processed="356" dbindex="15399">
En la mitologia Nrdica, els Einherjar (o Einheriar) sn els esperits dels guerrers que van morir durant la batalla. La paraula significa "guerrer destacat". La meitat d'ells s escortada des del camp de batalla per les valquries fins a arribar a la fortalesa del Valhalla. L'altra meitat va a parar a Sessrmnir, la llar de Freya. El Grimnisml ens descriu el Valhalla i ens diu que t 540 portes i que per cada una d'aquestes hi pot passar 80 homes alhora, mostrant-nos aix la mida de les seves sales i de la quantitat d'hostes que s'hi allotgen.

Cada dia, els einherjar es desperten pel cant del gall Gullinkambi, i marxen cap al camp de batalla d'Idavoll, al cor de l'sgard, per lluitar l'un contra l'altre en un gegant feli combat a mort. A l'ocs, quant molts d'ells han mort, resuciten miraculosament i tornen al Valhalla, on Anrimnir, el xef dels dus, els ha perparat un pat amb la carn del senglar Sahrimnir, un senglar que reneix cada dia, i de beguda prenen l'hidromel d'Heirn, una cabra que s'alimenta de les fulles de l'Yggdrasil i de les mamelles de la qual en surt hidromel. Els einherjar passen tot el vespre i tota la nit celebrant el banquet, servits per les valquries, fins que cauen adormits per la beguda. Ells mai pateixen ressaca ni qualsevol efecte perjudicial d'emborratxar-se cada dia.

Tots aquests anys d'entrenament fan dels einherjar unes forces formidables del sir al Ragnark, quan Odn els cridi per a fer-los lluitar contra les forces del Helheim, del Jtunheim i del Muspellheim.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39512" title="Binomi" nonfiltered="361" processed="357" dbindex="15400">
S'anomena binomi a un polinomi de dos termes.

Els binomis sn un cas especial de polinomi perqu s'utilitzen molt a les matemtiques.

El binomi amb forma , es coneix amb el nom de binomi de Newton, i s molt important per la resoluci d'equacions.

Operacions amb binomis.

En general els binomis s'operen igual que els polinomis. Tot i aix existeixen tres identitats fonamentals:







Per fer la potncia d'un binomi s'utilitza el triangle de Tartaglia
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39513" title="Triangle de Tartaglia" nonfiltered="362" processed="358" dbindex="15401">

El triangle de Tartaglia, tamb anomenat triangle de Pascal, s un esquema matemtic utilitzat per la potenciaci de binomis. 

Donat un binomi a+b elevat a n , pel binomi de Newton es dna la segent relaci:




El triangle de Tartaglia, ens permet saber els valors que prenen els factors .

Es comena amb un 1.


                                         1

Desprs s'escriuen dos 1 a sota.
                                         1
                                      1     1

A les segents files, els nmeros son el resultat de sumar els dos nmeros immediatament superiors. Els nmeros situats als laterals, sn sempre 1.

                                         1
                                      1     1
                                   1     2     1
                                1     3     3     1
                             1     4     6     4     1
                          1     5     10    10    5     1
                       1     6     15    20    15    6     1
                    1     7     21    35    35    21    7     1
                 1     8     28    56    70    56    28    8     1
              1     9     36    84    126   126   84    36    9     1
           1     10    45    120   210   252   210   120   45    10    1
        1     11    55    165   330   462   462   330   165   55    11    1
     1     12    66    220   495   792   924   792   495   220   66    12    1
  1     13    78    286   715   1287  1716  1716  1287  715   286   78    13    1

En el triangle, podem buscar el coeficient binomial  del desenvolupament de  de la segent manera.

En el triangle busquem la filera n, comenant des del 0. Notem que la filera t n+1 termes. Movent-nos en aquesta filera, el coeficient  s el terme i-sim de la filera.

Exemples:









 Propietats .

El triangle de Tartaglia t diverses propietats interessants.

En primer lloc, notem que el resultat de sumar els elements de cada fila dna una potncia de 2: . Aquest fet s conseqncia immediata del binomi de Newton, ja que: ;


Les fileres de cada triangle sn simtriques, ja que: ;


Si ens quedem tan sols amb els mltiples de dos, el triangle guarda una certa similitud amb el triangle de Sierpinski. Aquesta similitud es veu encara ms clara si considerem tan sols els mltiples de tres, de cinc, i en general, dels nombres primers.

Diagonals:
Les diagonals externes sn sempre uns.
Una diagonal ms interior dna els nombres naturals (1,2,3,4,5,...);
La segent diagonal ms interior (1,3,6,10,...) sn nombres triangulars, s a dir, nombres amb qu es poden construir triangles.
La segent, donaria nombres tetradrics (s'hi poden construir quadrats). La segent, nombres pentagonals (pentgons), ...


Vegeu tamb.
 Mquina de Galton;
 Francis Galton;
 quincunx;
 Triangle d'Euler;
 Triangle de Floyd;
 Triangle harmnic de Leibniz;
 Multiplicitats de les dades en el triangle de Pascal (conjectura de Singmaster);
 Matriu de Pascal;
 Tetraedre de Pascal;
 Expansi binomial;
 Expansi del trinomi;

Referncies.


 Enllaos externs .

 ;
 The Old Method Chart of the Seven Multiplying Squares (from the Ssu Yuan Y Chien of Chu Shi-Chieh, 1303, depicting the first nine rows of Pascal's triangle);
 Pascal's Treatise on the Arithmetic Triangle (page images of Pascal's treatise, 1655; summary: );
 Earliest Known Uses of Some of the Words of Mathematics (P);
 Leibniz and Pascal triangles;
 Dot Patterns, Pascal's Triangle, and Lucas' Theorem;
 Pascal's Triangle From Top to Bottom ;
 Omar Khayyam the mathematician;
 Info on Pascal's Triangle;
 Explanation of Pascal's Triangle and common occurrences, including link to interactive version specifying # of rows to view;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39520" title="Mesoeconomia" nonfiltered="363" processed="359" dbindex="15402">
La mesoecononia s l'anlisi econmic que sintetitza l'anlisi agregat que representa la macroeconomia, l'anlisi individualitzat de la microeconomia i la teoria d'equilibri general per tal de proporcionar eines per a l'anlisi dels efectes de canvis a nivell del global de l'economia i/o sectorials en la demanda, costos, expectatives,  impostos, nivell de preus, demanda agregada, etc.

El fet que la mesoeconomia accepti la possibilitat de mercats amb competncia imperfecta fa que sigui un instrument til per analitzar els problemes del mn real de poder de mercat i les implicacions macroeconmiques que se'n deriven.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39522" title="Sax" nonfiltered="364" processed="360" dbindex="15403">
Els saxons (saxones,        ) eren un dels anomenats pobles germnics. El seu nom derivaria de Sahs o Sachs, un ganivet de combat, o be de la paraula seax (terra).

Histria.
Son esmentats per primer cop el 287 aC per Eutropi i a partir d'aquesta data es van infiltrar  a la Gllia Belga. Claudi Ptolemeu diu que vivien al Quersons Cmbric entre el riu Albis (Elba) i el Chalusus (Trave), es a dir al modern Holstein. Tenien com a vens al sud al chauci, a l'est als suardones, i al nord als sigulones, angli i altres. Des d'aqu els saxons es van traslladar a les illes de la costa, anomenades llavors illes saxones (Helgoland, Dycksand i Vielschovel).

Progressivament van dominar una extensa zona de Germnia del nord-oest, que va prendre el nom de Saxnia per on vivien tamb altres pobles. Del pas dels saxons a Alemanya no es coneixen les seves ciutat excepte Treva (      ) esmentada per Ptolemeu.

El 371 els saxons foren severament derrotats pels romans dirigits per Valentini I quan feien una incursi a la costa de la Gllia. 

Al segle segent bandes de saxons dirigides per Hengist i Horsa van creuar cap a Britnia on es van establir, barrejant-se amb altres pobles immigrats com els angles (d'aqu el nom de "cultura anglosaxona"). 

Els saxons que van romandre al continent van estar en guerra permanent amb els francs fins que van ser derrotats per Carlemany. Alguns d'ells es van convertir al cristianisme i van jurar obedincia al Sacre Imperi Romanogermnic. Aix van poder conservar les seves terres (a l'actual Alemanya).

Un grup va fundar una colnia a Transsilvnia, a Romania, durant el segle XIII. Aquests van ser els nics que van perviure com a poble fins al segle XX. 

Societat.
Les tribus estaven governades per consells d'ancians que lideraven les batalles i agrupaven els homes per a la guerra. La societat saxona estava dividida en castes: els nobles, els lliures i els serfs. Tenien un conjunt de lleis, recopilades en la Lex Saxonum, que regien els conflictes i els drets de cada casta (prohibint expresament el matrimoni entre membres de diferent classe per evitar problemes d'interpretaci). Anualment se celebrava un consell general, amb participaci de totes les castes, per decidir sobre la guerra i reafirmar-se en el seu codi. Els saxons eren politeistes i van anar assimilant progressivament la religi germnica. El calendari comenava el 25 de desembre, amb el solstici d'hivern.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39523" title="Accent tancat doble" nonfiltered="365" processed="361" dbindex="15404">


L'accent tancat doble (  ) s un signe diacrtic que s'usa per modificar algunes vocals de l'alfabet. Pot designar:

 Durada: Les vocals sn ms llargues, com a l'hongars;

 Tonalitat: Marca una pujada de to en algunes llenges eslaves;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39524" title="Breu" nonfiltered="366" processed="362" dbindex="15405">


El breu s un signe diacrtic que es representa amb mitja circumferncia que es colloca sobre la vocal. Pot utilitzar-se per marcar:

 Brevetat: Marca que la vocal s breu, d'aqu el seu nom. L'origen d'aquest s s llat, per s'ha ests a altres llenges com el bielors. S'oposa al macr;

 Distinci de fonemes: Canvia la pronunciaci del so damunt del qual es posa, com al romans;

 To: Marca inflexions tonals en algunes llenges asitiques, sobretot en combinaci amb altres signes com l'accent;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39551" title="Fonts Ufanes" nonfiltered="367" processed="363" dbindex="15406">


Les Fonts Ufanes constitueixen un fenomen hidrogeolgic molt singular que t lloc a la finca de Gabell petit, a Campanet, Mallorca. Es tracta d'una font vauclusiana amb surgncies intermitents produdes pel vessament de l'aqfer que sorgeix de forma relativament difusa, sobtada i potent desprs de l'acumulaci de pluges suficients a la zona.

Enllaos externs.

 http://idd02ucg.eresmas.net/espais.htm#fon;
 http://webs.ono.com/usr020/F_UFANES/index.htm;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39553" title="Escoltisme" nonfiltered="368" processed="364" dbindex="15407">
L'escoltisme s un moviment juvenil d'mbit mundial que treballa pel desenvolupament integral dels joves a travs de l'educaci en el lleure basada en l'exploraci de l'entorn, el servei als altres i la consecuci de fites en equip (empreses).

Histria.
L'escoltisme i el guiatge sn ideats per Sir Robert Baden-Powell i a la seva muller Lady Olave.

 Orgens .

A l'Anglaterra colonial de principis de segle. Robert Baden- Powell (B.P.), que havia arribat al grau de coronel, el 1899 estava destinat a l'frica del Sud i va ser enviat a Mafeking, una ciutat clau. Esclatada la guerra dels bers, en va tenir al seu crrec la defensa (anomenat  setge de Mafeking ), fet que li comporta gran popularitat a Anglaterra. En aquell setge s'havia donat responsabilitats a nois de 12 i 13 anys en tasques auxiliars (missatgers, etc.); i B.P. reflexiona sobre la possible creaci de joves exploradors per la pau que no tan sols actuessin en temps de guerra.

Aquesta experincia, juntament amb la preocupaci per la dificultat de la joventut del seu pas per a adaptar-se a la vida a l'aire lliure i en condicions desfavorables, fou recollida a Aids to Scouting (Ajudes a l'exploraci), que Baden-Powell escrigu el 1899 principalment per als adults militars, i que aterra a Anglaterra en plena popularitat del setge. L'any 1901, en arribar Baden- Powell a Londres, s'adona que el seu llibre tamb havia tingut un gran acolliment en els cercles de l'ensenyament i que, a ms, havia despertat l'inters d'un gran nombre de nois i noies d'ambds sexes, que l'escrivien per fer-li consultes sobre l'obra.

Robert Baden-Powell, desprs de diverses recomanacions, es planteja d'escriure un llibre adreat directament als nois; ho comena a fer i, com a culminaci, el 1907 organitza a l'illa de Brownsea un campament que li serviria de prova, amb una vintena de nois de diferents ambients i classes socials. El resultat final fou la publicaci l'any segent de Scouting for boys (Escoltisme per a nois). Al llibre, editat en forma de fascicles, hi explicava petites histories i donava consells per a aventurar- se en l scouting, s a dir, en l'exploraci en el medi natural, d'acord amb unes normes de comportament similars a les dels cavallers medievals, sobre els quals deia: La gran novetat d'aquesta obra era presentar el desenvolupament de les activitats en el medi natural, sobretot en una societat com l'anglesa, amb un alt grau d'industrialitzaci. Molt probablement no deuria ser casualitat que aquest nou moviment sorgs a Anglaterra, on cinquanta anys abans, el 1857, s'havia creat l'excursionista Alpne Club de Londres, el primer centre d'aquestes caracterstiques.

El llibre de B.P. esdevingu la base de l'escoltisme, l'inici del moviment escolta, i molts grups el comenaren a tenir com a referncia. A partir d'aqu, es va organitzar l'associaci Scout anglesa, la primera del mn. Aleshores s'adona que els nois tenen ganes d'aprendre les coses que ell anomenava escoltisme. Tradut a totes les llenges, fou editat en catal amb el ttol Escoltisme per a nois (Gustavo Gili, Barcelona 1968).

El 1910, a Anglaterra ja hi havia 109.000 boy scouts, i l'escoltisme s'havia ests per diversos pasos, sobretot dins l'rea d'influncia britnica. El mateix any, i a instncies del rei Eduard VII d'Anglaterra, el tinent general Robert Baden-Powell abandona la carrera militar per dedicar-se plenament al moviment escolta. Baden-Powell, dins la formaci dels adolescents, tenia com a objectiu directe inculcar als joves el servei a Du i al propi pas.

De primer, l'escoltisme s'adreava als nois de 12 a 14 anys, que eren els que s'anomenaven prpiament scouts; ms tard, per, es crea el moviment dels cub-wolfs (cadells de llop o llobatons).

Actualment, l'escoltisme s present a 216 pasos, amb ms de 38 milions d'escoltes d'ambds sexes. L'escoltisme mundial est dirigit, de forma autnoma, per l'Oficina Escolta Mundial, amb seu a Ginebra, Sussa.

 Orgens a Catalunya .
Les primeres activitats relacionades amb l'escoltisme a Catalunya daten de 1912, quan Pere Rosell i Aixet i Ignasi Ribera i Rovira formen, respectivament, Exploradores Barceloneses i Jovestels de Catalunya. En activitats per a noies s pionera l'efmera Girls Guides. Tot i aix, es considera que l'escoltisme s introdut a Catalunya per Josep Maria Batista i Roca, que organitza el primer campament el 1928 a la Salut del Papiol. La diferncia entre aquesta iniciativa i les precedents rau en ser la primera de caire catalanista en arrelar (tot i que Jovestels era catalanista no va acabar de tenir acceptaci popular).

Aquest escoltisme arrela profundament i s'estn grcies als grups de jovent dels centres excursionistes i d'entitats religioses. Data de 1927 la creaci dels Minyons de Muntanya, que es constitueixen com a Germanor de Minyons de Muntanya el 1930. Durant la II Repblica el moviment entra en auge i, tot i que no desapareix durant la guerra civil, no torna a recuperar la seva plenitud fins a la dcada de 1950.

Dcada del 1970 a Catalunya.

La ressaca del maig francs revolucionari de 1968 va comportar aqu un qestionament de les formes i estructures de l'escoltisme en diversos agrupaments.

La separaci de nois i noies en agrupaments separats es va abandonar per la coeducaci, reprenent les directrius dels moviments escolars de prestigi del pas anteriors a la Guerra Civil Espanyola.

La revolta antifranquista i la influncia dels moviments contra la guerra del Vietnam amb l'adveniment del moviment hippy a Amrica i del moviment llibertari aqu, va comportar en alguns agrupaments el rebuig als aspectes militaristes de l'escoltisme per l'origen militar del seu fundador.

Es van abandonar les ensenyes i els graus cercant la relaci horitzontal enfront de la jerrquica amb la sociologia de grup com a nou catecisme.

Fins i tot es va rebutjar l'uniforme, quedant el foulard com a distintiu. Ms tard es reprendria, en part, l'uniforme per motius funcionals, com a vestit de feina.

La revolta tamb va afectar a les relacions amb l'esglsia per voler-se alliberar, tamb, de les normes d'aquesta. A l'AE Sant Jaume de Badalona, el 1970, van acomiadar el mossn, el qual al seu torn, els va dir que es busqussin un altre cau fora de la parrquia.

Alguns agrupaments van reconvertir-se en esplais, i d'altres van anar reprenent en diversa mesura part de les formes anteriors.

Centenari.

L'any 2007, es commemora el centenari del naixement de l'escoltisme. L'agost de 1907, Baden Powell va dur a terme a Brownsea un campament escolta(camp d'estiu) per primera vegada. s per aix que durant aquest any se celebraran molts actes arreu del mn per celebrar aquesta centria de l'escoltisme i el guiatge.

Aix mateix, i desprs de quasi 30 anys des de la ltima edici, el desembre d'aquest any 2007, Eumo s.a, l'editorial de la universitat de Vic, publica dins de la collecci "textos pedaggics" una nova edici del llibre del fundador "Escoltisme per a nois". Una edici ntegrament en catal i amb l'afegit d'unes ressenyes biogrfiques de Baden-Powell i histriques de l'poca i de l'escoltisme al llarg del s.XX i XXI molt detallades.

Himne.

Entre els diversos cants tpics de l'escoltisme val la pena subratllar el que es cantava a la hissada o baixada de bandera en els campaments (viscut als anys 1960's) pel seu contingut aclaridor en la lnia dels orgens de l'escoltisme.

Text de l'himne.

Senyor, no deixis sense emparel bell pas on jo naixia
aquell que sempre he d'estimari estimar sia com sia.


(tornada)
A aquesta llei d'amor jo em faig subms
Oh Du empara el meu pas


Amb fora amor l'he d'estimarper ses belleses infinites
per ses muntanyes, per ses vallsi per ses prades tan florides

(tornada)

Sons enemics s'han conjuratper fer-lo perdre i enfonsar-lo
feu-me valent i agosaratper si en la lluita he de salvar-lo

(tornada)

Smbols.
Els escoltes generalment duen uniforme, tot i que aquest pot esser complet o noms estar representant pel foulard o mocador de coll. L'uniforme tipic es una camisa en la que el color varia depenent de la branca a la que es pertanyi, uns pantalons curts amb butxaques amples, botes de muntanya i el foulard, que pot ser d'un color determinat depenent del agrupament escolta, o tambe pot presentar variacions depenent de la branca.

La insgnia mundial s un cercle violat amb una flor de lis al centre (el ptal central marca el rumb de la vida escolta). La flor est evoltada d'una corda, que lliga els membres entre ells (com el mocador derivat) i a vegades s'acompanya de dues estrelles, que sn els ulls oberts de l'escolta al cel i al mn.

Els escoltes donen molta importncia a com se saluden, ja que fan un gest que caracteristic i identificatiu del moviment. La salutaci tipica escolta es donant la ma esquerre mentre amb la dreta es mantenen els dits index, cor i anular alats, i el dit polze doblegat a sobre del dit petit. Els tres dits alats signifiquen els tres pilars de l'escoltisme, que poden variar depenent de la organitzaci , pero que basicament sn la persona, el pas i la trascendencia. A mode de curiositat o llegenda, es diu que es dona la ma esquerre degut a que es la mes propera al cor, pero tambe perque es la que donaven els guerrers mes valents, ja que havien de deixar l'escut per donar-la, tot quedant el seu flanc esquerre desprotegit.

Associacions escoltes dels Pasos Catalans.
Principat de Catalunya.
Federaci Catalana d'Escoltisme i Guiatge;
Minyons Escoltes i Guies de Catalunya;
Escoltes Catalans;
Acci Escolta de Catalunya;
Centre Marista d'Escoltes;

Pas Valenci.
Federaci d'Escoltisme Valenci;
Associaci Guiatge Valenci;
Scouts Valencians;

Illes Balears.
Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca;
Escoltes i Guies de Mallorca;
Escoltes de Menorca;

Referncies.
  	 
 	 


Enllaos externs.


Organismes internacionals.
Organitzaci mundial del moviment escolta;
Associaci mundial de noies guies i noies escoltes;

Webs diverses.
Histria de l'escoltisme en catal;
Histria de l'escoltisme en catal;
Els Tres Eixos escoltes;
La flor de llis;
Biografia de Lady Olave en catal;

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39554" title="Mul" nonfiltered="369" processed="365" dbindex="15408">

El mul o matxo (femen mula) s un animal hbrid, resultat de l'encreuament entre un exemplar de cavall (mascul o femen) i un exemplar d'ase (mascul o femen). Els muls sn sempre estrils, per s'han donat casos de mules que han aconseguit donar a llum nous individus.
En funci dels possibles encreuaments, parlem de mul egu (o mula eguina) si els progenitors sn respectivament un ruc i una egua, i de mul somer (o mula somerina) si els progenitors sn respectivament un cavall i una somera.
Els muls/mules eguins/nes sn ms freqents, donat que l'xit en la fertilitzaci s fora ms elevat en aquesta combinaci. Els muls eguins i els somerins difereixen lleugerament en l'aspecte, donat que aquets ltims acostumen a ser una mica ms petits, amb un cara ms semblant a la d'un cavall, orelles ms curtes, i la cua ms llarga, aix com el pelatge, donat que el color del mateix s'hereta directament del pare en els quids.
En qualsevol cas un mul s un animal molt fort i resistent, que per aquest motiu ha estat utilitzat tradicionalment en tasques agrcoles i com a tir de carros.























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39564" title="Ibria" nonfiltered="370" processed="366" dbindex="15409">


Histria: L'antic Regne d'Ibria, al Caucas durant el segle IV aC.
Histria: Els ibers habitaren la Pennsula Ibrica.
Geografia: Pennsula Ibrica, al sud-oest d'Europa.
Economia: Iberia LAE, una companyia d'aviaci d'Espanya.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39570" title="Zuric" nonfiltered="371" processed="367" dbindex="15410">

Zuric (en alemany Zrich, , pronunciat  en el dialecte local) s la ciutat ms gran de Sussa (poblaci el 2002: 364.558 habitants; poblaci de l'rea metropolitana: 1.091.732) i la capital del cant de Zuric. s el principal nucli comercial de Sussa i seu de l'aeroport ms gran del pas. s tamb la ciutat de naixement (1916) del moviment Dad.

El nom probablement prov de la paraula celta Turus (s'ha trobat una inscripci que ho corrobora en una tomba datada al segle II, durant la ocupaci romana). El nom rom de la vila era Turicum.

Est situada on el riu Limmat deixa el llac de Zuric i est voltada de turons boscosos. Amb el Limmat s'hi troba el Sihl al final de Platzspitz, on s'aixeca el Museu Nacional Sus (Landesmuseum).



Enllaos externs.
Casa Nostra de Zuric;























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39571" title="Pintura a l'oli" nonfiltered="372" processed="368" dbindex="15411">


La pintura a l'oli s una tcnica pictrica on el suport s tela tensada en un bastidor amb una preparaci especfica i l'aglutinant s oli, normalment de llinosa.

La paraula oli ve del llat ol u, que significa oli. Aix, s com anomenaven a l'oli extret de l'oliva.
 
En art es coneix com oli als olis que s'usaven per a combinar amb altres substncies i obtenir aix un producte idoni per a la pintura i com extensi, es van anar anomenant olis a la mateixa pintura. 







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39572" title="Pintura al fresc" nonfiltered="373" processed="369" dbindex="15412">
La pintura al fresc s una tcnica de pictrica on el suport s un mur o paret, amb una preparaci especfica. S'hi aplica un morter de cal i es pinta abans que aquesta carbonate.

Els pigments, diluts en aigua, s'integren en l'estructura del morter un cop sec. s per aquest motiu que la pintura al fresc s una de les tcniques pictriques ms resistents.

El procs s bastant rpid i per aix cal treballar amb eficcia, preferiblement per zones menudes. Se sol banyar la paret durant tot el procs i es pot tapar amb un plstic desprs d'una jornada de treball per mantenir-ne la humitat i retardar el procs de carbonataci.
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39573" title="Aquarella" nonfiltered="374" processed="370" dbindex="15413">

L'aquarella, s una tcnica de pictrica sobre paper o cartulina amb colors diluits en aigua. Els colors utillitzats sn transparents (segons la quantitat d'aigua amb la que es barreja) i a vegades deixen veure el fons del paper (blanc), que actua com un verdader to. Es compon de pigments aglutinats amb goma arbiga o mel. L'aquarella s'utilitza pintant per capes transparents, per tal d'aconseguir la mxima brillantor i soltesa en la composici que es realitza.


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39574" title="Litografia" nonfiltered="375" processed="371" dbindex="15414">

La litografia (del grec antic lithos pedra, i graphe dibuix) s un procediment d'impressi, avui gaireb en dess, llevat per a l'obtenci i duplicaci d'obres artstiques.

Per a aquest tipus d'impressi s'utilitza una pedra calcria lluentada sobre la qual es dibuixa la imatge a imprimir amb una matria grassa, b sigui mitjanant llapis o pinzell. Aquest procs es basa en la incompatibilitat del greix i l'aigua. Una vegada la pedra est humitejada, la tinta d'impressi solament queda retinguda en les zones dibuixades prviament. Per a cada color s'ha d'usar una pedra diferent i, evidentment, el paper haur de passar per la premsa d'imprimir tantes vegades com tintes s'emprimin. 

En els cartells impresos mitjanant el sistema litogrfic, tan freqents en la segona meitat del segle XIX i primeres dcades del segle XX, s'utilitzaven quinze, vint o ms tintes. Entre ells sn de destacar els que anunciaven les curses de braus, els de Setmana Santa, i els dissenyats en la zona republicana durant la Guerra Civil espanyola. 

L'inventor d'aquest sistema d'impressi va ser el tipgraf alemany Alois Senefelder (1771-1834). A Catalunya -i a tot l'estat espanyol- el pioner de la litografia s Josep March amb la seva estampa de l'escut de la Junta de Comer, del 1815, custodiada a la Biblioteca de Catalunya, instituci que tamb posseeix una vuitantena d'altres "incunables litogrfics", nom amb el que es coneixen les estampes litogrfiques anteriors a 1825. Encara que aquest procediment va ser extensament usat amb fins comercials, la major part dels grans pintors dels segles XIX i XX tamb el van emprar, ja que facilitava obtenir un cert nombre de cpies d'un mateix treball: Picasso, Toulouse-Lautrec, Mir, Mondrian, Ramon Casas, Tpies, Alfons Mucha, etc. 




Aix mateix, reben el nom de litografia, a ms del sistema d'impressi, cadascun dels exemplars obtinguts per aquest procediment, aix com el taller on es realitza aquest tipus de treballs. Posteriorment, amb l'aparici de les rotatives es van comenar a emprar lmines flexibles de zinc o d'alumini, i ms recentment de plstic, en substituci de les pesades pedres litogrfiques. Amb la incorporaci de la fotolitografia, aquestes planxes van deixar de ser dibuixades a m, ja que la sensibilitzaci de la seva superfcie permetia exactes reproduccions fotogrfiques. 

Encara que de forma incorrecta, s freqent en la actualitat denominar a les empreses d'Arts Grfiques com Litografies.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39577" title="Aristarc de Samos" nonfiltered="376" processed="372" dbindex="15415">

Aristarc (Arstarkhos , Aristarchus) (310 aC - 230 aC) era un astrnom i matemtic grec, nascut a Samos, Grcia.  Ell s la primera persona que proposa el model heliocntric del Sistema Solar, collocant el Sol, i no la Terra, en el centre de l'univers conegut.

Aristarc va ser un dels molts savis que va fer s de l'emblemtica Biblioteca d'Alexandria en la qual s'hi reunien les ments ms privilegiades del mn clssic. En aquell moment la creena bvia era pensar en un sistema geocntric. Els astrnoms de l'poca veien que els planetes i el Sol donaven voltes diriament. La Terra, per a molts, havia de trobar-se en el centre de tot. Els plantejaments del reconegut Aristtil fets uns pocs anys abans no deixaven lloc a dubtes i venien a reforar la dita tesi. La Terra era el centre de l'univers i els planetes, el Sol, la Lluna i les estreles es trobaven en esferes fixes que giraven entorn a la Terra. Per existien certs problemes a eixes afirmacions.

Alguns planetes com Venus i, sobretot, Mart descrivien trajectries errants en el cel. s a dir, a vegades es movien avant i arrere. A era un problema en si mateix perqu la tradici aristotlica deia que tots els moviments i les formes del cel eren cercles perfectes. Abans que Aristarc, Herclides va trobar una possible soluci al problema al proposar que els planetes podrien orbitar el Sol i este al seu torn la Terra. A ja va ser un gran bot conceptual per incls era un model parcialment geocntric.

Les seves idees astronmiques no van ser ben rebudes i van ser rebutjades. El paradigma que dominava era la Teoria geocntrica de Aristtil i desenvolupada per  Claudi Ptolemeu. Va caldre esperar a  Coprnic quasi 2000 anys ms tard perqu triomfara el model heliocntric.

Per desgrcia del seu model heliocntric noms ens queden les citacions de Plutarc i Arquimedes. Els treballs originals probablement es van perdre en un dels diversos incendis que va patir la biblioteca de Alexandria.

 Biografia .

Deixeble d'Estrat, va viure la major part de la seva vida a Alexandria, i a la capital egpcia va ensenyar al seu Museu. Ptolemeu IV Filoptor (rei 222-205 aC) li va encarregar l'educaci del seu fill  Ptolemeu V Epfanes (rei 204-180 aC) i tamb fou preceptor de Ptolemeu VIII Evergetes II Fisc, (170-163 aC). 

Heliocentrisme. 

L'nic treball d'Aristarc que ha sobreviscut fins al present,  De les grandries i les distncies del sol i de la lluna, es basa en una cosmovisi geocntrica.  Sabem per citacions, no obstant, que Aristarc va escriure un altre llibre en el qual va avanar una hiptesi alternativa del model heliocntric. Arquimedes va escriure:   
"el teu, rei Gelon, ests assabentat que el univers s el nom donat per la majoria dels astrnoms a l'esfera el centre de la qual s el centre de la terra, mentre que el seu radi s igual a la lnia recta entre el centre del sol i el centre de la terra.  Esta s la descripci comuna com l'has sentit d'astrnoms.  Per Aristarc ha tret un llibre que consisteix en certes hiptesis, on apareix, com a conseqncia de les suposicions fetes, que l'univers s moltes vegades major que el univers acabat de mencionar.  Les seves hiptesis sn que les estreles fixes i el sol  romanen immbils, que la terra gira al voltant del sol en la circumferncia d'un cercle, el sol jau en el centre de l'rbita, i que l'esfera de les estreles fixes, situada amb quasi el mateix centre que el sol, s tan gran que el cercle en el qual ell suposa que la terra gira guarda tal proporci a la distncia de les estreles fixes quant el centre de l'esfera t a la seua superfcie.";

Aristarc va creure aix que les estreles estaven infinitament llunyanes, i va veure aix com la ra per la qual no hi havia parallaxi visible, s a dir, un moviment observat d'unes estreles en relaci amb altres en tant la terra es mou al voltant del sol.  Les estreles estan, de fet, molt ms llunyanes que el que va ser assumit en poques antigues, que s el perqu la parallaxi estellar noms s perceptible amb els millors telescopis.  Per el model geocntric va ser assumit com una explicaci ms simple i millor de la carncia de parallaxi.  El rebuig de la visi heliocntrica era segons pareix absolutament fort, com el passatge segent de Plutarc suggerix (En la fa de la Lluna-De facie in orbe lunae , c. 6):
"Cleantes, un contemporani d'Aristarc, va pensar que era el deure dels Grecs processar Aristarc de Samos amb el crrec d'impietat per posar en moviment la Llar de l'univers a dir la terra .  .  .  suposant que el cel roman en reps i la terra gira en un cercle oblic, mentre que trencada, al mateix temps, sobre el seu propi eix.";

 Crtiques dels seus contemporanis als moviments de la Terra .
Esta nova representaci del sistema astronmic va ser, en l'antiguitat, severament criticada. La idea que la Terra es movia resultava inacceptable i pareixia estar en contradicci amb el sentit com i amb les observacions quotidianes. A ms la hiptesi es contraposava directament a les doctrines filosfiques clssiques, segons les quals la Terra havia de tenir un paper especial respecte als altres cossos celestes i el seu lloc havia de ser el centre d'Univers. Estos filsofs afermaven, basant-se en la teoria aristotlica, que els cossos pesats es mouen naturalment cap al centre de la Terra. Una altra implicaci de la teoria dels moviments naturals d'Aristtil era que all pesant, una vegada arribat el seu lloc natural es parava. Les conseqncies d'esta teoria arribava a conclusions en part vertaderes i en part falses. Es dedua, per exemple, que la Terra havia de tenir forma esfrica. Per tamb es dedua que la Terra romania del tot immbil en el centre de l'Univers.
Els cientfics antics s'adonaven que si la Terra gira sobre el seu eix cada 24 hores, la velocitat d'un punt donat sobres la superfcie de la Terra ha de ser molt alta.
Com podrien, llavors, els nvols o els projectils que es desplaaven per l'aire superar la velocitat i el moviment de la Terra? Mai es podria realitzar cap moviment cap a l'est perqu la Terra s'avanaria sempre.
L'argument principal dels astrnoms es basava clarament en la fracassada observaci del fenomen del parallaxi anual de les estreles: si la Terra gira al voltant del Sol hauria d'haver-hi algunes variacions en les posicions relatives de les estreles, observades des de diferents punts de l'rbita terrestre. Si les coses eren com a Aristarc afirmava havia de verificar-se un desplaament de les estreles fixes en el curs d'un any, per els astrnoms grecs no havien notat gens paregut en les seves observacions. Aquest fet podia explicar-se de dos formes:

1.La Terra no gira al voltant del Sol.

2.La Terra gira al voltant del Sol, per les estreles estan tan lluny que el desplaament s tan xicotet que no pot ser apreciat a simple vista. Estes segones hiptesis era la correcta. Per emprant els millors instruments per a observar les estreles, el parallaxi anual no va poder ser descobert fins a 1838, amb les investigacions de Bessel.
Aristarc va tenir la suficient imaginaci com per a sostindre que les estreles podien estar immensament lluny, cosa que ha confirmat plenament la cincia.

El sistema d'Aristarc amb els seus moviments circulars, fallava en el que es considera el ms important: "salvar" els fenmens, s a dir, proporcionar una predicci prou exacta. I no explicava el mes senzill com era la desigual duraci de les estacions.
s cert que Aristarc no va haver de ser l'nic que creia en la seva hiptesi per, en els textos antics s'han esborrat els noms dels seus sacrlegs seguidors. A l'nic a qu es recorda s a Seleuc , un astrnom babiloni, que va viure un segle desprs d'Aristarc i que va reprendre la teoria heliocntrica amb bases argumentades.

 Distncia al Sol .
Aristarc va argumentar que el Sol, la Lluna, i la Terra formen un triangle rectangle en el moment del  quart creixent o minvant.  Estimava que l'angle (oposat al catet major) era de 87.  Va usar una correcta geometria, per dades d'observaci inexactes, Aristarc va concloure errniament que el Sol estava 19 vegades ms lluny que la Lluna.  El Sol est realment 390 vegades ms lluny.  Va precisar que la Lluna i el Sol tenen quasi igual radis angulars aparents i per tant els seus dimetres han d'estar en proporci amb les seues distncies a la Terra.  Va concloure aix que el sol era 19 vegades ms gran que la Lluna, quan en realitat s 390 vegades major.

 La grandria i distncia de la Luna .

Aristarc va observar la Lluna movent-se a travs de l'ombra de la Terra durant un eclipsi lunar de mxima duraci, a fi que la Lluna passara pel centre de l'ombra de la Terra. Aristarc va determinar per primera vegada la grandria lunar comparada amb el de la Terra i la distncia a la Lluna. Per aix va esbrinar que el temps que tardava la Lluna a ocultar-se per l'ombra de la Terra era aproximadament el doble que el temps que durava l'eclipsi total de Lluna,  pel que el dimetre de l'ombra era unes dos vegades la grandria del dimetre lunar: S=2r.
Va estimar amb aix, veurem desprs com, que el dimetre de la Terra era d'unes 3 vegades el dimetre de la Lluna.  Si usem el clcul de Eratstenes que la Terra t 40.000 quilmetres de circumferncia (entre 40.000 km i 47000 km), obtindrem per a la grandria de la Lluna 14.000 quilmetres de circumferncia.  La Lluna t una circumferncia d'uns 11.000 quilmetres.

A ms el temps que tardava la Lluna a ocultar-se en l'ombra de la Terra era aproximadament d'1 hora s a dir que la Lluna avanava en el cel en 1 hora el seu propi dimetre. Com se sabia que la Lluna tardava 29,5 dies a donar la volta a la Terra, resultava que feien falta 708 dimetres lunars per a formar el cercle complet. Aix que la distncia lunar era de 225,4 vegades el radi lunar. Vist d'una altra manera la grandria angular del dimetre lunar seria:
;
La grandria angular de la Lluna s una miqueta ms de mig grau, i la Lluna dista 225,4 vegades el radi lunar:
;

En la configuraci d'Aristarc, reflectida en la imatge, el problema consistix en avaluar el radi lunar r i la distncia a la Lluna R en funci del radi de la Terra rt.



De la semblana dels triangles rectangles ABC i ADE es compleix:
;
Per una propietat de les fraccions:
;
resulta, aplicat a la configuraci d'Aristarc que:
;
amb el que resulta que el radi de la Terra rt s:
=;
el que justifica que per a Aristarc el radi de la Terra s quasi tres vegades el radi lunar.
El valor correcte amb les dades actuals s:
.

D'altra banda la distncia de la Lluna R mesura per Aristarc s:
;

quan avui sabem que el valor correcte per a la distncia s de 60 vegades el radi de la Terra.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39586" title="Amedeo Avogadro" nonfiltered="378" processed="373" dbindex="15417">


Lorenzo Romano Amedeo Carlo Avogadro, (6 d'agost de 1776 - 9 de juliol de 1856) fou un cientfic itali, i comte de Quaregna e Cerreto.

Nascut en una famlia noble del Piemont, Avogadro fou un estudiant brillant, es gradu en lleis eclesistiques amb noms 20 anys i inici la seva carrera professional. Per al cap de poc temps, es dedic a la fsica i les matemtiques, les seves cincies preferides. Al 1809 comen a fer de professor d'aquestes matries, al liceu de Vercelli, on la seva famlia disposava d'unes propietats.

Durant una estada a Vercelli escrigu un article on formulava la segent hiptesi avui en dia coneguda com a Llei d'Avogadro;
"Volums iguals de gasos, sota les mateixes condicions de pressi i temperatura, contenen el mateix nombre de molcules".

Envi l'escrit a De Lamtherie's Journal de Physique, de Chimie et d'Histoire naturelle i fou publicat en l'edici de 14 de juliol de 1811 amb el ttol; Essai d'une manire de dterminer les masses relatives des molecules lmentaires des corps, et les proportions selon lesquelles elles entrent dans ces combinaisons.

Avogadro desenvolup aquesta hiptesi desprs que Joseph Louis Gay-Lussac publiqus el 1808 la seva llei de volums i combinaci de gasos. La dificultat principal amb la qual Avogadro top fou l'enorme confusi que existia a l'poca entre toms i molcules. Una de les contribucions principals d'Avogadro fou distingir les unes de les altres, postulant que les partcules simples tamb podien ser molcules, i que aquestes estaven formades per toms. Avogadro no us la paraula "tom", ja que "tom" i "molcula"  s'utilitzaven gaireb indistintament. Per referir-se als toms parlava d'un tipus de molcula que anomenava "molcula elemental". Tamb es va afinar la definici de massa, diferenciant-la del pes.

A la quantitat de molcules presents en una quantitat de matria en grams igual al pes molecular (molcula gram o, simplement, mol) se l'anomena nombre d'Avogadro (NA) i s aproximadament 6.02214199  1023. Tot i el nom, Avogadro no va fer cap intent de calcular el valor d'aquesta constant (la va calcular Johann Josef Loschmidt el 1865), per els treballs d'Avogadro eren els que afirmaven implcitament que era constant.




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39591" title="Werner Heisenberg" nonfiltered="379" processed="374" dbindex="15418">


Werner Karl Heisenberg ( Wurzburg, Alemanya 1901 - Munic, Alemanya 1976 ) fou un fsic alemany guardonat l'any 1932 amb el Premi Nobel de Fsica pels seus treballs sobre mecnica quntica.

Biografia.
Nascut el 5 de desembre de 1901 a la ciutat alemanya de Wurzburg des de ben petit se sent atret per les matemtiques, i en menor mida per la fsica. L'any 1920 inicia el seu doctorat en matemtiques, per Ferdinand von Lindemann el rebutja com alumne perqu est a punt de jubilar-se. El seu mestre recomana a Heisenberg fer els seus estudis de doctorat amb el fsic Arnold Sommerfeld com a supervisor, el qual l'accepta de bon grat, i compartint estudis amb Wolfgang Pauli.

Durant el seu primer any pren essencialment cursos de matemtiques amb la idea de passar-se a treballar en teoria de nombres tot just tingui l'oportunitat, per de poc comena a interessar-se per la fsica terica. Intenta treballar en la Teoria de la Relativitat d'Albert Einstein, per Pauli l'aconsella que es dediqui a la Teoria atmica en la qual encara havia gran discrepncia entre teoria i experiment. 

Heisenberg mor l'1 de febrer de 1976 a la ciutat de Munic.

Recerca cientfica.

Obt el seu doctorat l'any 1923 i de seguida viatja a Gttingen, on treballa com a assistent de Max Born. El 1924 viatja fins a Copenhaguen on coneix Niels Bohr. 

L'any 1925 Heisenberg desenvolupa la seva teoria de la mecnica quntica. En comptes de concentrar-se en l'evoluci dels sistemes fsics de principi a fi, concentra els seus esforos a obtenir informaci sabent l'estat inicial i final del sistema, sense preocupar-se massa per conixer en forma precisa l'ocorregut en el mitj. Concep la idea d'agrupar la informaci en forma de quadres de doble entrada. Va ser Max Born qui es va adonar que aquesta forma de treballar ja havia estat estudiada pels matemtics i no era altra cosa que la teoria de matrius. Un dels resultats mes cridaners s que la multiplicaci de matrius no s commutativa, pel qual tota associaci de quantitats fsiques amb matrius haur de reflectir aquest fet matemtic, duent a Heisenberg a enunciar el Principi d'incertesa. 

La teoria quntica t un xit enorme i assoleix explicar prcticament tot el mn microscpic. El 1932, poc abans de complir els 31 anys, rep el Premi Nobel de Fsica per la creaci de la mecnica quntica, que ha perms el descobriment de formes allotrpiques de l'hidrogen.

L'any 1935 amb la jubilaci de Sommerfeld intenta reemplaar-lo a com professor a Munic, per els nazis volent eliminar tota teoria fsica "d'arrels jueves", en la qual sn integrades la mecnica quntica i la relativitat de Max Born i Albert Einstein respectivament, impedeixen el seu nomenament. A pesar d'aix, el 1938, Heisenberg accepta dirigir l'intent nazi per obtenir un arma atmica. Durant molts anys va subsistir el dubte sobre si aquest projecte va fracassar per impercia de part dels seus integrants o perqu Heisenberg i els seus collaboradors es van adonar del que Adolf Hitler podria haver fet amb una bomba atmica. Solament molts anys desprs, el 1995, es va saber que els clculs alemanys estaven equivocats i que sempre van tenir la intenci de construir la bomba.

Reconeixements.
En honor seu s'anomen l'asteroide (13149) Heisenberg descobert el 4 de mar de 1995 per Freimut Brngen.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1932;
  Biografia de Werner Heisenberg;






























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39594" title="Sudoku" nonfiltered="380" processed="375" dbindex="15419">

Sudoku (japons:    s doku), sovint escrit tamb Su Doku,  s un trencaclosques de collocaci que requereix noms pacincia i una certa habilitat lgica, si b alguns trenca-closques poden ser realment difcils de resoldre. 

El joc es composa d'una graella de 99 celles subdividida en 9 subgraelles de 33 anomenades regions. Donats uns quants nmeros inicials, l'objectiu s collocar un nmero de l'1 al 9 en cada cella de tal manera que mai coincideixin dos nmeros iguals en cada lnia horitzontal, vertical o en cada regi.

Els numerals en els sudoku s'usen noms per convenincia, sense que existeixi cap relaci aritmtica entre ells. De fet, poden usar-se qualsevol tipus de smbols, lletres, formes, colors... sense alterar-ne el funcionament.

 Orgens .

Aquest joc sorg inicialment a finals dels anys 70 als Estats Units (a la revista publicada a Nova York Math Puzzles and Logic Problems, amb el nom de Number Place), per esdevingu popular al Jap el 1986 i aconsegu popularitat internacional el 2005.

Al Jap hi van aparixer per primer cop l'abril del 1984, en la revista Monthly Nikolist sota el nom de Suji wa dokushin ni kagiru (        ), que vol dir les xifres han de ser solteres. Ms endavant es va abreujar el nom a sudoku, literalment xifra soltera.

El 1986 hi van introduir dues modificacions que en van millorar la popularitat: el nombre de xifres donades com a pista era menor o igual a 30, i formaven una composici simtrica respecte el punt central.

Al Jap sudoku s una marca registrada per Nikoli (un editor de trencaclosques) i altres editors usen noms diferents.

 Normes .

El trencaclosques s per una graella de 99 celles formada per 9 subgraelles de 33, anomenades regions. Algunes celles contenen ja xifres. L'objectiu s omplir les celles buides amb una xifra en cadascuna d'aquestes de tal manera que cada filera, cada columna i cada regi contingui tots els numerals de l'1 al 9 exactament noms una vegada.   

L'atractiu del trencaclosques recau precisament en la senzillesa de les normes si b el raonament per a resoldre'ls pot arribar ser complex. Els sudokus es publiquen generalment valorats en termes de dificultat i sovint s'expressa tamb el temps aproximat de soluci. Generalment es considera que, com ms nmeros venen donats ja inicialment, ms fcil s la soluci; el contrari no s necessriament cert, ja que la dificultat d'un sudoku depn principalment de la dificultat de determinar lgicament els segents nmeros.

Alguns professors recomanen el Sudoku com un exercici de raonament lgic.

Mtodes de Resoluci.

L'estratgia per a resoldre un trencaclosques es pot considerar com la combinaci de tres processos: escaneig, marcat i anlisi. 

Escaneig.
L'escaneig es realitza des del principi i peridicament, durant tota la resoluci. L'escaneig pot haver de ser executat diverses vegades entre perodes d'anlisis. L'escaneig consta de dues tcniques bsiques: trama creuada i recompte, que poden usar-se alternativament. 


 Trama creuada, es tracta de l'escaneig de files (o columnes) per a identificar quina lnia en una regi particular pot contenir un nombre determinat mitjanant un procs d'eliminaci. Aquest procs es repeteix llavors amb les columnes (o files). Per a obtenir resultats ms rpids, els nombres sn escanejats de forma ordenada, segons la seva freqncia d'aparici. s important realitzar aquest procs sistemticament, comprovant tots els dgits del 1 al 9.

 Recompte 1-9 per regions, files i columnes per a identificar nombres perduts. El recompte basat en l'ltim nombre descobert pot augmentar la velocitat de la recerca. Tamb pot ser el cas (s tpic en puzles ms difcils) que el valor d'una cella individual pugui ser determinat mitjanant un recompte invers, aix s, escanejant la seva regi, fila o columna per a valors que no poden ser, per a veure quin s el qual falta.

Els resoledors avanats busquen  contingncies  mentre escanegen, aix s, fiten la ubicaci d'un nombre en una fila, columna o regi o dues o tres celles. Quan aquestes celles descansen totes en la mateixa fila (o columna) i regi, poden usar-se amb un propsit d'eliminaci durant la trama creuada i el recompte. Puzles particularment desafiadors poden requerir el reconeixement de mltiples contingncies, potser en mltiples direccions o fins i tot interseccions - relegant la majoria dels resoledors al marcat (com es descriu ms baix). Els puzles que poden ser resolts noms mitjanant escaneig, sense requerir la detecci de contingncies es classifiquen com puzles  fcils ; altres puzles ms difcils, per definici, no poden resoldre's nicament mitjanant escaneig.

Marcat.

L'escaneig ve a interrompre's quan no poden descobrir-se nous nombres. En aquest punt s necessari centrar-se en alguna anlisi lgica. La majoria troba til guiar aquesta anlisi mitjanant el marcat de nombres candidats en les celles buides. Hi ha dues notacions populars: subndexos i punts. En la notaci de subndex, els nombres candidats s'escriuen en petit en les celles. El desavantatge s que els puzles originals sn publicats en peridics que habitualment no deixen massa espai per a acomodar ms d'uns pocs dgits. Si s'usa aquesta notaci, els resoledors creen, sovint, una cpia ms gran del sudoku i empren un llapis afilat. La segona notaci s un patr de punts amb un punt en el cant superior esquerra representant un 1 i un punt en el cant inferior dreta representant un 9. Aquesta notaci t com avantatge que pot usar-se en el sudoku original. Es requereix destresa per a l'emplaament dels punts, perqu punts desplaats o marques distretes duen, inevitablement, a confusi i no sn fcils d'esborrar sense afegir ms confusi. 

Anlisi.

Hi ha dues aproximacions principals - eliminaci i  i-si . 

 En eliminaci, el progrs es realitza mitjanant la successiva eliminaci de nombres candidats per a una o ms celles, fins a deixar noms una elecci. Desprs d'assolir cada resposta, cal fer un nou escaneig (habitualment comprovant l'efecte de l'ltim nombre). Hi ha una srie de tctiques d'eliminaci. Una de les ms comunes s l'esborrat  del candidat no coincident . Les celles amb idntica configuraci de nombres candidats es diu que coincideixen si la quantitat de nombres candidats en cadascuna s igual al nombre de celles que els contenen. Per exemple, es diu que celles coincideixen amb una particular fila, columna o regi si dues celles contenen el mateix parell de nombres candidats (p,q) i no altres, o si tres celles contenen el mateix triplet de nombres candidats (p,q,r) i no altres. Aquestes son, essencialment, contingncies coincidents. Aquests nombres (p,q,r) que apareixen com candidats en qualsevol lloc en la mateixa fila, columna o regi en celles no coincidents, poden ser esborrats.

 En l'aproximaci  i-si , se selecciona una cella amb noms dos nombres candidats i es realitza una conjectura. Les etapes de dalt es repeteixen llevat que es trobi una duplicaci, en aquest cas el candidat alternatiu s la soluci. En termes lgics aquest mtode es coneix com reducci a l'absurd. Nishio s una forma limitada d'aquesta aproximaci: per a cada candidat per a una cella, la qesti que es planteja: entrar un nombre particular d'una configuraci en altre emplaament? Si la resposta s s, llavors aquest candidat pot ser eliminat. L'aproximaci  i-si  requereix un llapis i una goma. Aquesta aproximaci pot ser desaprovada per puristes lgics per massa assaig i error per pot arribar a solucions clara i rpidament.

Idealment, es necessita trobar una combinaci de tcniques que evitin algun dels inconvenients dels elements de dalt. El recompte de regions, files i columnes pot resultar avorrit. Escriure nombres candidats en celles buides pot consumir massa temps. L'aproximaci  i-si  pot ser confusa llevat que siguis b organitzat. El quid de la qesti s trobar una tcnica que minimitzi el recompte, el marcat i l'esborrat.

Resoluci mitjanant ordinadors.

Per a un programador informtic s relativament senzill construir una cerca amb el mtode de backtracking o "tornada enrere". El mecanisme consisteix a assignar un valor (l'1 o el ms proper, per exemple) a la primera cella disponible (la superior esquerre, generalment) i llavors continuar assignant el segent valor disponible (seria el 2) a la segent cella possible. Aix continuaria fins que descobrs una duplicaci, en aquest cas, el segent valor alternatiu es collocaria al primer camp alterat. En el cas de qu cap valor pogus compls la restricci es retrocediria a la casella anterior i es provarien altres nombres.

Encara que lluny de l'eficincia computacional, aquest mtode trobar la soluci amb bastant ms temps del segent mtode: el programa podria deixar una marca de valors potencials per a les celles, eliminant valors impossibles fins que noms queds un valor per una cella determinada. Llavors s'ompliria aquesta cella i s'utilitzaria aquesta informaci per a ms eliminacions i aix successivament fins el final. Aix emularia ms exactament el que faria un hum.

Codificar la cerca per a impossibilitats basades en contingncies i incls mltiples contingncies (com seria demanat per sudokus ms difcils) s bastant complex de construir a m. De totes maneres, aquesta complicacions sn innecessries si tot el que el programador vol fer s trobar la soluci eficientment. Una forma ms eficient de construir solucions comporta eines de programaci avanada.

Alguns d'aquests programes construts aix, que emulen la resoluci humana, permeten estimar la dificultat que tindr la persona per trobar la soluci.

 Variants .



Els sudokus ms comuns (els originals) sn els de 99 amb regions de 33, tot i aix hi ha sudokus de mides diferents, de fins a 2525, alguns dels quals amb noms especials.

En alguns s'ha afegit la regla en qu els nombres de les diagonals principals tamb han de ser nics. Hi ha variants tamb on algunes celles estant ombrejades i hi ha d'haver nombres parells. En algunes sudokus les celles tenen diferents colors i a ms de complir-se la regla de fila, columna i regi en les celles del mateix color no hi pot haver cap nombre repetit. Hi ha sudokus, com el killer su doku del diari The Times on certs segments han de tenir un resultat mitjanant operacions matemtiques.

A ms hi ha sudokus irregulars de diferents mides on les regions no sn quadrats.

Tamb hi ha sudokus que no tenen regions: noms files i columnes. Les mides ms coneguts sn: 66, 99, 1616, 2525, 3030, 3636 i 4949.

Hi ha versions que inclouen lletres en comptes de nombres, i en alguns casos aquestes lletres formen mots. Tamb s conegut el sidoku on es canvien els nombres per les notes musicals.

Tamb guarda relaci amb els sudokus el sudokuto, on dos jugadors van escrivint nombres en una taula fins que un aconsegueix completar una columna, fila o regi amb tots els nombres o s'equivoca en escriure'ls.

 Competicions .
La primera competici mundial va tenir lloc a Lucca, Itlia del 10 al 12 de mar del 2006. La guanyadora va ser Jana Tylova, una noia de 31 anys de la Repblica Txeca. La competici va incloure variants del sudoku, hi ha una llista completa aqu  .

La The United States Sudoku Association Inc s una corporaci que organitza tornejos arreu dels Estats Units.






































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39601" title="Parlar de transici" nonfiltered="381" processed="376" dbindex="15420">
Un parlar de transici s un dialecte parlat entre dues zones amb altres dialectes de la mateixa llengua i que es caracteritza perqu s'hi troben trets dels dialectes vens, les isoglosses dels quals s'encavalquen en els mapes formant un feix. Els parlars de transici poden trobar-se entre llenges diferents, en aquest cas de vegades hi ha debats entre lingistes, poltics i la societat en general, sobre si el parlar s una llengua amb carcter propi o s un dialecte d'alguna de les dues llenges amb qu es troba en contacte. Quan el nombre d'isoglosses que formen la zona de transici s petit no es discuteix l'atribuci lingstica del dialecte (s el cas dels parlars del Creixent, varietats del nord-occit en contacte amb el francs). Un exemple de cas polmic s el del benasqus, amb un 50% de trets del catal i un 50% de l'aragons. Els parlants de les zones de transici sovint tenen conscincia de combinar trets de dos idiomes, com s el cas dels habitants de la Franja de Ponent, el dialecte catal nord-occidental dels quals, anomenat ribagor, comparteix alguns elements amb l'aragons.

Hi ha qui parla tamb de llengua de transici, concepte equivalent al de llengua pont. En aquest cas totes les varietats involucrades es consideren llenges i tamb han de ser de la mateixa famlia. En el cas de les llenges pont es planteja el problema de la seva classificaci en un grup o en un altre, malgrat l'acceptaci de la seva identitat com a llengua (s el cas del debat, ja superat, sobre la subagrupaci romnica del catal, entre les llenges de la Galloromnia i de la Iberoromnia). Les varietats de transici sn dialectes constitutius, tant si pertanyen a una mateixa llengua com si sn de llenges diferents.

En el cas dels idiomes amb un domini lingstic format per dialectes constitutius, com l'itali o l'occit, es pot dir que els dialectes que no es troben a zones marginals fan de pont entre els altres (no s'han de confondre, per, amb els parlars de transici, formats per l'rea que cobreix un feix d'isoglosses).

Hi ha per un tipus de parlar de transici entre llenges que no s constitutiu sin que deu els trets que comparteix amb l'idioma ve a la presncia d'aquest en el territori en el passat, del qual sn restes o substrat. N's un cas el panotxo o murci, situat entre el catal i el castell i caracteritzat pels catalanismes procedents de la colonitzaci de Jaume I el Conqueridor, al s. XIII, que hi deix la llengua, posteriorment substituda pel castell.

D'exemples de llenges de transici o llenges pont entre les llenges romniques n'hi ha molts. Per exemple, l'asturlleons, que transita entre l'espanyol i el galaico-portugus; l'aragons i el panotxo, que transiten entre l'espanyol i el catal; el catal, entre l'aragons i l'occit; etc.

Sn exemples de dialectes de transici dins el catal, el catal septentrional de transici entre el catal septentrional i el central; el parlar xipella i el tarragon, entre el central i el nord-occidental; el catal de transici, entre el catal nord-occidental i el catal valenci. En el catal hi ha tamb un parlar de transici amb l'occit, l'anomenat parlar capcins  al Capcir , i un de transici amb l'aragons, l'anomenat benasqus (a la vall de Benasc, parlar que hi ha qui diu que tamb fa de transici amb el l'occit gasc). A banda d'aquests parlars de transici, el subdialecte ribagor del catal nord-occidental comparteix caracterstiques amb l'aragons.

Enllaos externs.
Exemple de dialecte de transici entre idiomes, l'existent entre el galaicoportugus i l'asturlleons.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39602" title="Algmia d'Almonesir" nonfiltered="382" processed="377" dbindex="15421">


Algmia d'Almonesir s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca de l'Alt Palncia.

Limita amb An, l'Alcdia de Veo, Almedxer, Gaibiel, Matet i la Vall d'Almonesir.

 Geografia . 
El terme municipal d'Algmia d'Almonesir s molt escabrs, situant-se en ell les majors altures de la Serra d'Espad, com sn el pic de la Rpita amb 1.106 m d'altura i el Pic d'Espad amb 1.083 m.

 Histria .
No hi ha la confirmaci de l'existncia d'un assentament rom en el terme d'Algmia d'Almonesir, si b l'existncia d'una inscripci romana en el cam que unix esta localitat amb l'Alcdia de Veo pareix indicar la possibilitat del dit assentament.

L'actual poblaci s d'origen musulm, sent reconquistada per Jaume I en 1238 qui la va donar el 22 de maig del mateix any a Berenguer de Palou, bisbe de Barcelona. Ms avant, la possessi va arribar a les mans de Sancha Ferrandis, com a successora del primer amo de la localitat, qui es va casar amb Jaime Prez, fill de Pere IV, per al qual havia creat el senyoriu de Sogorb pel que ambds senyorius van quedar units. Aquesta uni va romandre fins a 1430 pel fet que Alfons V es va annexar les possessions de Fadrique, comte de Lluna degut a la seua traci en la guerra que havia mantingut contra Castella. En 1437, el rei va vendre el castell d'Almonesir a Vidal de Castell.

Desprs de diverses herncies, el castell d'Almonesir va recaure en mans de la casa ducal de Cardona, que estava unida al ducat de Sogorb des de 1562. Encara que este fet fou efmer pel fet que el 8 de maig de 1581 va ser venuda al senyor Dionisio de Reus que la va cedir a la comtessa d'Aranda.

Per sens dubte, el moment ms important de la histria de la localitat va ser la revolta dels moriscos de l'any 1610. Estes violentes lluites foren provocades amb motiu l'orde d'expulsi dels moriscos decretada per la corona. Desprs d'estes expulsions, la localitat va ser repoblada per Pedro d'Urrea amb famlies cristianes procedents de Navarra i la Pobla d'Arens.

 Demografia .


 Economia . 
Basada tradicionalment en l'agricultura i l'apicultura. La seua producci agrcola es basa en productes de sec: olives, garrofes, ametles. Hi ha indstries artesanals en fusta de lledoner (objectes de decoraci, souvenirs, apers de cultiu).

 Monuments .


 Esglsia de Sant Joan Baptista.
 Ermita de la Cova Santa. Situada en la partida de la Solana, enfront del poble.
 Inscripci romana. Situada a uns 200 m. de la Font de la Calada sobre un ixent de pedra Riva d'uns 3 m. d'altura. La seua traducci s: Cam Privat de Marco Baebio Severino.
 Castell d'Almonesir. Edifici d'inters arquitectnic.
 La torre de l'Alfndiga. Esta torre pertanyent al sistema de vigilana del prxim castell d'Almonesir. Esta slida torre s de planta quadrada. En la seua estructura s'aprecien restes d'antigues finestres, disposant d'un accs principal mancant, no obstant aix, de coberta superior.
 Ponts de l'Alfndiga. Un de 7 ulls i un altre de 2, que servien per a conduir l'aigua de reg d'un costat del barranc a l'altre.
 La nevera. Esta construcci era utilitzada per a emmagatzemar la neu caiguda durant l'hivern amb l'objectiu de comercialitzar-la en la prxima ciutat de Valncia;

 Festes .

Les festes patronals se celebren en honor al Santssim Crist de la Set a finals del mes d'agost.

 Llocs d'inters .

 Ombria de Villar. Microrreserva de flora.
 Parc de Donace.
 Fonts d'Alcodor. Naix en la vessant del Pic de la Rpita a una altura de 800 m. Aigua d'immillorable qualitat.
 Alt de la Nevera. Construcci de morter del S. XVII aproximadament, d'estructura redona amb volta recentment restaurada. Segons la seua llegenda servia per a emmagatzemar la neu, que traslladaven desprs a les grans ciutats per a desprs ser utilitzada en usos gastronmics i medicinals.
 Cova de l'Estuc. Meravella de la naturalesa, digna de visitar. Situada entre el paratge de la Font de la Calada i el Pic Espad. T una profunditat de 20 m. Dins ens trobem amb una gran sala d'estalagmites i estalactites una d'elles de 14 m., i amb una xicoteta sala denominada Sagristia de difcil accessibilitat. S'arriba a esta cova pel cam del Pic Espad.
 Fonts de la Calada. Situada a 4 km. De la poblaci, en el paratge del mateix nom amb abundant aigua i de bona qualitat. S'ha condicionat el lloc de manera que es pot disfrutar de: zona d'acampada amb servicis, paellers, espais d'ombra, i fcil accs.
 Font de la Parra. Es troba al mateix peu del Pic Espad, rodejada de sureres i d'una gran massa forestal.
 Font Donace. Stia dins del casc de la poblaci, d'abundant brollador que abastix a dos fonts pbliques. Enclavada en el Complex Poliesportiu Municipal provet de piscines, front, camp de tenis, restaurant, paellers pblics i una gran pinnada amb parc infantil;
 Pic d'Espad. Amb una altitud d'1.083 m. s un punt on es pot contemplar la totalitat de la serra d'Espad i diverses zones de la provncia. La seua ascensi resulta fcil, perqu la carretera arriba fins la seua falda.

 Accessos .

La manera ms senzilla d'arribar s a travs de l'autopista a-23 de Sagunt a Somport fins a arribar a l'altura de Segorbe, on s'enllaa amb la carretera CV-215. El poble es troba a 72 km de Valncia i 47 km de Castell de la Plana.

 Enllaos externs .


 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39603" title="Almedxer" nonfiltered="383" processed="378" dbindex="15422">


Almedxer s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca de l'Alt Palncia.

Limita amb An, Algmia d'Almonesir, Assuvar, Castellnou, Soneixa i La Vall d'Almonesir.

 Geografia .
El terme municipal d'Almedxer est enclavat en la seua totalitat dins del parc natural de la Serra d'Espad. Est situat en el seu vessant meridional, en el sector es de la comarca de l'Alt Palncia. La seua orografia s accidentada, amb punts d'altures de 918 metres (Herrera) i 979 metres (Cullera), les seues muntanyes es troben cobertes de sureres, pins i carrasques.

 Accessos .
La manera ms senzilla d'arribar s a travs de l'autopista a-23 de Sagunt a Somport fins a arribar a l'altura de Sogorb, on s'enllaa amb la carretera CV-200, carretera que finalitza en la localitat de Vila-real, prxima a la capital provincial. El poble es troba a 71 km de Valncia i 47 km de Castell de la Plana.

 Histria .
Encara que hi ha algun jaciment del perode iber i han aparegut algunes restes romans, l'actual localitat t un clar origen musulm. Va ser conquistada per les tropes de Jaume I d'Arag en 1238. Desprs de diversos canvis d'amo, la localitat va passar a formar part de la famlia Centelles. A pesar de la conquista cristiana, la poblaci musulmana continuava sent majoritria, generant mltiples revoltes fins a la seua derrota definitiva en 1528, en l'anomenada batalla d'Almedxer, que va posar fi a la rebelli dels moriscos en el Regne de Valncia. En 1611, desprs de l'expulsi dels moriscos, el marqus de Quirra, Gilabert Carroz de Centelles va atorgar davant de notari carta pobla per al lloc d'Almedxer que havia quedat totalment despoblat. Els cognoms dels primers pobladors foren Torres, Talamantes, Tortajada, Sebastin, Teroln, Monzn, Salvador, Selma, del Riu, Magn, Veo, Macin, Tejedo, Rubio, Prez, Mnguez, Juan, Puig, Ibez, Ruiz, Chos, Bada, Ballester i Esteban, procedents la majoria de les venes Xrica i Sogorb. Amb el temps moltes d'estes famlies van abandonar la poblaci sent reemplaades per altres procedents de les altres localitats de la zona com la Pobla d'Arens, Vilamalur, Algmia d'Almonesir o el sud de la provncia de Terol, apareixent cap al segle XVII altres cognoms que sn els actuals de la localitat, com ara Gijn, Gins, Latorre, Monzons o Castanyer.

 Demografia .


 Economia .
Tradicionalment l'economia d'Almedxer ha estat basada en l'agricultura de sec, sent predominant les oliveres i els ametlers. No obstant aix, en l'actualitat tamb tenen gran importncia per a l'economia local una planta embotelladora d'aigua i una formatgeria.

 Administraci .


 Monuments .
 Esglsia dels ngels i Sant Joan Baptista. Edifici d'inters arquitectnic.
 Aqeducte rom.
 Castell de la Rodana i Castillet. Este castell, situat en la muntanya de la Rodana (684 metres), actualment en runes, era de planta irregular, amb una planta molt allargada que integrava els farallons rocosos de la cima de la muntanya en la seua estructura. Comptava amb un doble emmurallament i encara s possible observar la part inferior de la torre major.
 Muralla. La localitat comptava tamb amb un recinte murallat des de l'poca medieval, que la defenia a l'estar esta allunyada del castell. Encara s possible observar llenos i arcs de la muralla en prou bon estat en el nucli urb.
 Casa Arcadio. Torre arrodonida en la qual s'obre la porta al carrer, contrafort exterior que s'observa des de la Plaa de l'ajuntament i es va construir per a enfortir la paret exterior.


 Cultura .
Es realitzen activitats culturals (cine, teatre, etc,) durant tots els caps de setmana de juliol. El primer dissabte d'agost se celebra la Setmana Cultural.

El paisatge d'Almedxer correspon al propi de la Serra d'Espad, declarada parc natural. Destaquen m'ell els meravellosos boscos de sureres de qu s'extrau el suro.

 Gastronomia .
La gastronomia s molt variada, de entre la qual destaquen els seus embotits, l'olla, tpic plat a base de verdures, el bullit, tamb de verdures i, per descomptat, la paella valenciana. La rebosteria tpica comprn des de la fullosa, coca de molles,coca de figues seques fins al delgao d'ametles o anous.

Finalment, per a beure, podem tastar l'aigua d'Almedxer, de gran qualitat i sense oblidar-nos dels seus vins, d'elaboraci tradicional.

 Festes .
S'inicien el segon dissabte d'agost en honor de la Divina Pastora i els sants de la Pedra.

 Llocs d'inters .
 Fonts. Almedxer s coneguda per la qualitat de les seues fonts: Canyar, Pana, Villanova, Lloses i Almansor. La font de Canyar, tamb anomenada de la Divina Pastora, s la ms cabalosa i coneguda. Es troba prxima a la localitat, en un bonic paratge, la seua aigua s excellent i t la particularitat de brollar sempre a la mateixa temperatura: 20 C.

 Enllaos externs .

 Web no oficial;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39604" title="Altura (Alt Palncia)" nonfiltered="384" processed="379" dbindex="15423">


Altura s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca de l'Alt Palncia. 

Fa frontera amb Xrica i Sogorb en la provncia de Castell i Les Alcubles, Gtova, Marines i Llria en la provncia de Valncia

 Geografia .
El terme municipal de 129,90  km2 est situat en la vall mitjana del riu Palncia sent ocupat majoritriament pel parc natural de la Serra Calderona. La zona sud del municipi s molt muntanyosa amb altures que voregen els mil metres d'altura, com el pic del Montemajor amb 920 m, mentres que el nucli urb es troba situat a 391 m d'altitud. La ciutat est composada pels barris de: Sant Roc, Desamparats, les Casetes, la Caganera i els Tollos

 Histria .
Els jaciments del Cantal o Caparrota indiquen la presncia de pobladors durant l'edat del bronze. Tamb s'han trobat restes d'una vila romana en la partida del Campillo.

No obstant aix no s fins a la reconquista, l'any 1237, quan apareix el primer document en qu es parla del nucli urb, en el que es menciona la donaci per part del rei Jaume I al senyor Pedro Fernndez d'Azagra dels castells i viles d'Altura i Xelva, aix com les alqueries de Crcer i Gtova.

La poblaci va ser heretada per la segona filla del senyor Pedro que al casar-se amb Jaume Prez de Xrica (fill de Jaume I) va fer que es reintegrara a la corona.

No obstant aix, les primeres notes documentades sobre l'actual emplaament de la Vila es remunten a 1251, amb motiu de l'amollonament i distribuci de les aiges entre Sogorb i l'Aljama d'Altura. Ambds nuclis van romandre units baix domini del senyoriu de Xrica fins al 6 d'octubre de 1296, data en qu Altura es dna en infantia a Sancho Prez de Ribavellosa.

En 1327, els habitants de la Vila d'Altura obtenen la seua carta pobla atorgada per Bonaventura d'Arbria, viuda de Pedro de Xrica, i la localitat inicia la seua conformaci com a municipi autnom, encara que la seua existncia queda prcticament eclipsada enfront de Cartoixa de Vall de Crist des de 1385 i fins a 1835, data de l'exclaustraci monstica definitiva.

La vila va pertnyer a la corona fins que Mart I l'Hum la va donar en 1391 a la Cartoixa de Vall de Crist. Esta situaci es va prolongar fins a 1835 que a causa de la desamortitzaci de Mendizbal va quedar com a municipi lliure.

 Demografia .


 Economia .
Tradicionalment el sector primari ha mantingut una gran importncia en l'economia alturana. s molt important l'extensi dedicada als cultius de sec amb 3.116 hectrees, principalment d'oliveres, ametlers i garroferes. No obstant aix, l'economia d'Altura inicia el seu envol econmic i demogrfic amb el segle XX. L'aflorament de les aiges de la Font dels Crixens facilit una forta expansi del regadiu (224 hectrees principalment en les zones contiges a la cartoixa) i la producci agrria trob un important revulsiu amb l'assentament de diverses indstries semi-artesanals orientades a la producci d'aiguardents, olis essencials, txtil, fustes, etc.

Recentment el sector industrial ha patit un important auge degut a la inauguraci d'un polgon industrial

 Monuments .
 Monuments religiosos .

 Esglsia Parroquial. Edifici neoclssic del segle XVIII que alberga un retaule del segle XVII (ca. 1630), obra de l'escultor francs Joan Miquel Orliens, procedent de Vall de Crist. En l'esglsia parroquial es conserven diverses taules procedents del menys tres retaules atributs al desconegut Mestre d'Altura, que va treballar a finals del S. XV i principis del XVI. Mereix una menci especial aix mateix l'espectacular imatge de la Mare de Du de Grcia, obra realitzada cap al segle XV.
 Santuari de la Cova Santa. Situat a 820 m d'altitud en el fons d'un avenc de 20 m de profunditat a uns 12 km del nucli urb. s un lloc de gran devoci en tota la comarca i fora d'ella, realitzant-se romeries des de diverses localitats al llarg de l'any.
 Cartoixa de Vall de Crist. Situat a menys d'un quilmetre del nucli urb, encara s possible impregnar-se de la solemnitat d'un dels ms importants monuments del Regne de Valncia visitant les restes que queden desprs de quasi dos segles d'aband.

 Monuments Civils .
 El Portalico. Es configura com a porta d'accs al recinte medieval, obert al "cam d'Arag" i "cam vell de Sogorb" que confluxen en ell.
 Casa Gran. Casalot renaixentista del segle XVI que conserva bona part de les seues originals dependncies i dels murs que la van circumdar.
 El Batan. A 2 Km de la poblaci. Edifici d'origen medieval destinat pels monjos cartoixans a la fabricaci de draps i posteriorment a l'elaboraci de paper.
 Masies. Al llarg del terme municipal hi ha diverses masies com la d'Uoz, el Curis, Rivas o Abanillas que sn un bon exemple de l'arquitectura rural tpica de la zona.

 Cultura .
Altura organitza peridicament diversos esdeveniments de carcter cultural entre els que destaquen:
 Concurs de Novella Histrica Mart I l'Hum.
 Cicle de concerts "Cartoixa de Vall de Crist", es realitza durant l'estiu en el recinte monstic que li dna nom i compta amb grups corals i especialistes de gran qualitat que exhibixen el seu art en la restaurada esglsia gtica de Sant Mart.
 Concurs i exposici d'Art Manuel Valds. Concursos convocat anualment durant l'estiu amb la intenci d'homenatjar la figura d'este artista.

 Gastronomia .
Quant als plats tpics d'esta localitat cal destacar l'olla de poble, carns i embotits, crelles de pobre, ensalades preparades amb hortalisses fresques de la terra i regades amb l'excellent oli d'oliva verge extra que ac es produx. Com a postres, sn excellents les fruites del lloc i els preparats casolans. Per a culminar una excellent menjar podem delectar el paladar amb coca contrafeta o qualsevol dels dolos artesanals elaborats en els forns del poble.

 Festes .
Les festes patronals se celebren en honor de Sant Miquel i la Mare de Du de Grcia durant la segona quinzena de setembre, destacant pels nombrosos actes taurins com el bou embolat. A ms al llarg de l'any se celebren nombroses festivitats en honor a Sant Antoni, l'Encarnaci o Santa Ceclia.

 Llocs d'inters .
 Muntanya i ermita de Santa Brbara. A 1 Km de la poblaci. Construcci d'origen medieval que s'ubica sobre un tur prxim i permet ptimes vistes panormiques d'Altura i la vall del Palncia.
 Paratge de les Fontaniques. A 1 Km de la poblaci. Font i parc habilitat per a s recreatiu i ocasionals acampades.
 Font dels Crixens. A 1 Km de la poblaci. Font de gran cabal que aflora artificialment en el si d'una xicoteta rea recreativa.
 Cara del Moro. A 1,5 Km de la poblaci. Formaci rocosa que provoca la sensaci ptica d'un rostre hum.
 Pous de la Mena. A 6 Km de la poblaci. Formaci krstica que es configura com atractives piscines naturals en la Rambla de la Mena.
 El Cantal i el Bot del Cavall. A 14 Km de la poblaci. Paratge sobre el qual es drea un enorme menhir, el Cantal, rodejat de diversos poblaments prehistrics. En les seues proximitats, el barranc del Bot del Cavall s'encaixa davall escarpades roques que oferixen refugi a les aus rapaes.
 Font i paratge de la Torreta. A 17 Km de la poblaci. Font i rea recreativa en les proximitats del qual es troba les restes d'un antic poblament iber.
 Pla de les Boqueres. A 15 Km de la poblaci. rea recreativa ubicada en un entorn forestal de carcter ancestral.
 Senda GR 10. Travessa el terme municipal d'Altura, solcant camins de la Serra Calderona utilitzats com a tradicionals rutes de transhumncia.
 La via verda d'Ojos Negros travessa el terme passant pel costat del Cmping municipal.

 Vegeu tamb .
 Mancomunitat Intermunicipal de l'Alt Palncia;
 Paratge natural La Torreta-Puntal de Navarrete;
 Abalat;
 Cartoixa de Valldecrist;

 Enllaos externs .


 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39605" title="Assuvar" nonfiltered="385" processed="380" dbindex="15424">


Assuvar s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca de l'Alt Palncia.

Limita amb An, Almedxer, Xvar i Soneixa.

 Geografia .
Situada al bell cor de la serra d'Espad, gaudeix d'un terme on sovintegen els paisatges naturals ideal per als amants dels esports a l'aire lliure. Destacarem la Font de Sas, brollador de l'afamada aigua d'Assuvar; la Penya Blanca (963 m); el Pico Bellota (959 m); el Carrascal  (880 m); la Mosquera , pot ser el millor bosc mediterrani del Pas Valenci on predominen les sureres; la Pea Asol; la Pea Aujer  i las Carboneras.

 Histria .
Els primers pobladors que deixaren petjada al terme ho feren en l'Edat del Bronze en la Pea Aujer; tamb hi ha jaciments al Pico Bellota. Els romans deixaren un lpida que es conserva en la faana de l'esglsia. L'origen de l'actual vila s rab, el topnim podria estar relacionat amb el de la tribu africana Zuwawa. En el Llibre de Repartiment consta que en 1237 l'alqueria de Azueva es donada a Pere, arquebisbe de Narbona i en 1238 la vila i el castell al cavaller J. Gonalvez d'Eredia. El 20 de mar de 1365 Pere IV el Cerimonis (1319-1387) perdona els moros de Assuvar per la seua participaci en la guerra junt als castellans i els atorga noves condicions de poblament. El 21 de juny del 1838 fou l'escenari de l'enfrontament entre el general Amor i Forcadell, capitost carl.

 Demografia .


 Economia .
L'economia s bsicament agrcola; hi abasten importncia les activitats relacionades amb la transformaci de productes de la natura com ara l'envasadora d'aigua de la Font de Sas i l'almssera on s'elabora l'excellent oli de la serra d'Espad.

 Administraci .


 Monuments .
 Esglsia de Sant Mateu. Dels segles XVII i XVIII.
D'estil gtic i estructura molt irregular, s un temple d'una nau amb capelles laterals entre contraforts. Pilars de capitell compost sostenen voltes d'aresta amb llunetes en la nau; el tercer tram est cobert amb cpula cega sobre estuc i pintures murals de qualitat irregular. A destacar el rellotge de sol i la lpida romana amb inscripci incompleta.

 Castell de la Vila d'Assuvar. Dels segle XII.
Encara que s'han trobat inscripcions romanes, l'origen d'Assuvar est en el seu castell musulm datat en el s.XII i en l'expansi del municipi de Sogorb. El castell es troba avui completament arrunat, encara que conserva elements importants de les seves muralles, la part inferior de la seva torre major i restes d'altres torres i un aljub. Els seus elements constructius sn de bona qualitat, destacant els carreus.

 Forns de mercuri del barranc Bellota. ;
Record de la tradici minera de la poblaci.

 Llocs d'inters .
 Els Posos. Riu subterrani dels ms llargs que es coneixen.
 Manantial de la font de Sas. ;
 Paratge de La Mosquera. Lloc privilegiat de la serra d'Espad,
pot ser el millor bosc mediterrani del Pas Valenci on predominen les sureres.

 Festes i celebracions .
 Festes patronals. Se celebren durant la segona quinzena del mes d'agost en honor a Sant Mateu.
 Sant Miquel. El 29 de setembre.

 Imatges .


 Enllaos externs .


 Web oficial de Azubar;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39606" title="Barraques" nonfiltered="386" processed="381" dbindex="15425">


Barraques s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca de l'Alt Palncia.

Limita amb Pina, Tors, El Toro i Viver, tots a territori valenci.

 Geografia .
Situat en el Pla de Barraques, entre les serres d'Espina, del Toro i Javalambre, al seu terme hi ha el cim del Ragudo (1.076 m), el Mazorral, amb carrasques, lAlto Limbo o el Palancar.

El clima es podria considerar de tipus mediterrani sec, encara que s notria la influncia continental a causa de la seva distncia del mar i la seva altitud. Aix, els hiverns solen ser bastant freds, arribant-se alguns anys a valors absoluts de -18C, encara que la temperatura mnima mitjana d'hivern sol ser d'uns -3C i la temperatura mxima mitjana d'uns 8C. A l'estiu es mostra una clara tendncia continental, amb temperatures elevades durant el dia i una marcada baixada de les temperatures a la nit. Les precipitacions no sn molt abundants, encara que solen produir-se freqents tempestes estiuenques (sovint acompanyades de calamarsa).

 Histria .
Hi ha al terme vestigis ibers en les partides de Castellar i Rajola; romans en la Villa Romana de la partida de Los Prados  i al Castillejo. El 1269 Jaume I  (1208-1276) va donar-la al seu fill, Jaume Prez (1255?-1285), qui va poblar-la amb cristians vells i la incorpor a Xrica, la qual cosa supos un plet territorial amb Terol que, mitjanant la intervenci real, acab cedint a Jaume de Xrica tots els drets. En 1336, sent senyoriu de Pere d'Hjar, Pere de Xrica, resentit amb el rei, atac la comarca, resultant cremat el poble. Posteriorment fou senyoriu del duc de Berwick. En pujar al tron Mart l'Hum (1356-1410) fou b de reialenc; el 4 de juliol de 1431, el rei Joan de Navarra, germ d'Alfons III d'Arag (1396-1458), la ven per 24.000 florins juntament amb Pina i Xrica a Francesc Zarzuela i els seus successors; el comte d'Aranda, i el monestir de Sant Miquel dels Reis, de Valncia.

 Demografia .


 Economia .
La seua economia ha estat tradicionalment agrcola i ramadera, per actualment compta amb un ample equipament hostaler propiciat per la seua situaci de pas cap a Arag.

 Monuments .
 Monuments religiosos.
 Ermita de Sant Roc. De 1937.
Construda per la Companyia Central d'Arag, que s qui va construir el ferrocarril Valncia - Calataiud. L'ermita originria no estava en l'actual emplaament de la partida de Martn-Lpez, sin que va ser derrocada perqu pogus passar la lnia del ferrocarril per aix en compensaci se li va construir l'actual. L'actual s un senzill edifici de maoneria amb carreus en els cantons d'una nau de tres trams amb porxo d'accs als peus i tres arcs de mig punt. T contraforts exteriors, coberta a dues aiges. Crida l'atenci la seva orientaci que no respon a la tradici de les esglsies cristianes, mantinguda fins al segle XX. Aquesta t la seva capalera orientada a Ponent en comptes d'orient.

 Esglsia de Sant Pere. Del segle XV al XVIII.
Reformada a principis del s. XVI, s d'estil gtic, destacant en la mateixa les voltes gtiques de l'interior sobretot la de l'Altar Major en la part del qual central presenta una Rosassa. Tamb destaquen els arcs de la faana exterior del temple, en l'interior destaquen les imatges de Sant Pere, La Divina Pastora i la imatge de Crist en la creu en l'altar major.

 Monuments civils .
 Faanes del carrer Terol. ;
Destaquen pels edificis de maoneria amb les seves pedres en ventanals i portals.

 Font de Sant Pere. Dels segle XVI.
Antigament servia de provement al poble de Barraques. Construda amb pedra de cadirat que forma una petita forncula i presenta una petita inscripci en el qual s'indica l'any 1576 a ms hi ha gravades dues claus en aspes. 

 Vila romana.
Al costat del cam de Llria en la partida los Prados, les runes d'origen rom el Castillejo en la partida el Mazorral; les runes ibriques existents en les partides del Castellar i Rajola, tamb cal destacar la calada romana Barraques-Llria, en l'actual cam de Llria.

 Festes i celebracions .
 Festes de Sant Roc. El 14 d'agost.
 Diumenge de la rosa. Festa que se celebra el primer diumenge de maig en honor a la Divina Pastora.
 Sant Pere. El 29 de juny.
 Sant Antoni. El 17 de gener.

 Llocs d'inters.
Via verda d'Ojos Negros.
Mont el Mazorral, carrasques.
L'alt Limbo.
El Palancar, rebolls, pins, carrasques, etc.
Font de Sant Pere.
Font de Mart Lpez.
La Canyada.
La Rambla.

 Vegeu tamb .
 Pla de Barraques;

 Enllaos externs .
 Web oficial de l'Ajuntament de Barraques  ;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39607" title="Begs" nonfiltered="387" processed="382" dbindex="15426">


Begs s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca de l'Alt Palncia.

Limita amb Sacanyet, Teresa, Tors i El Toro.

 Geografia .
Se situa en la vessant NE de la serra d'Andilla, a 800 m d'altitud, el terme est solcat pels rius Palncia i Canales  i compta amb els cims de La Juliana (1.476 m), La Pericona (1.468 m) entre d'altres. Hi ha paratges que paga la pena conixer com la ja esmentada Font de los Cloticos, el barranc d' Agualobos  o el naixement del Palncia, i, sobre tot Peaescabia ( 1.331 m ) declarat Paratge Natural Municipal el 26 de novembre de 2004. La flora i la fauna mediterrnies est representada amb l'esquirol, la rabosa, el porc senglar, l'liga real, el pi, el teix, l'lber i gran varietat de plantes aromtiques i medicinals.

 Nuclis de poblaci .
 Bejs;
 Masia dels Prez;
 Ros de Arriba;
 Ros de Abajo;
 Arteas de Abajo;
 Arteas de Arriba;

 Histria .
D'origen rom (aix ho testifica el seu aqeducte), encara que es troben deixalles dels ibers en la mateixa localitat. Poblada per musulmans, fou conquerida per Jaume I (1208-1276) el 1228. Aqueix mateix any Pere Fernndez d'Azagra  s'apoderava del seu castell i la seua terra per a revertir-la a la Corona al mateix temps que la sotmetia al bisbat de Sogorb. Aquest mateix rei atorg, el 1245, el castell de Begs i les seves terres a l'orde de Calatrava, en poder de la qual va romandre, amb el ttol de baronia i vot en Corts, fins que s'incorporar a la Corona en 1523. El 18 d'agost del 1276 Roi Prez, comanador major d'Alcanys, conced carta de poblaci, a fur de Valncia, a 110 homes. No sabem ms fins el 1838 que, amb motiu de les guerres carlines, fou ocupada la vila per ells i assetjada dues vegades pel general Azprez. Durant el regnat d'Isabel II  (1830-1904) va ser senyor el duc de Montpensier, infant Francesc de Paula.

 Demografia .


 Economia .
A finals del segle XVI s'hi crea un important comer de gel amb Valncia grcies a la major concentraci de dipsits de neu del Mediterrani que es localitzava en el cim de la Bellida . Actualment el motor de l'economia s l'envasament i venda de l'aigua de la font de Los Cloticos, de merescuda fama. Tamb hi ha activitat agrcola i ramadera.

 Administraci .


 Monuments .
 Monuments religiosos .
 Esglsia dels ngels.
T portada renaixentista i un atri enjardinat complementat amb els arcs procedents de l'antic ajuntament.
 Ermita del Loreto. ;
 Ermita de Sant Blai.

 Monuments civils .
 Aqeducte rom. Dels segle II.
Declarat Monument Nacional en l'any 1982, situat al peu del Castell. L'aqeducte tenia en origen set arcs de mig punt dels quals en l'actualitat es conserven solament cinc, aquests juntament amb el mur situat a l'inici del mateix arriba a una longitud de 82 metres. Originriament va tenir 125 metres, incloent la conducci d'aiges en canal sobre arquejades, els dos murs extrems, la connexi amb el canal de provement i la connexi subterrnia de subministrament al poble. A pesar de ser un aqeducte, la seva tipologia sembla respondre ms a un pont a causa del sistema estructural utilitzat, al tenir tallamars en totes les piles i contraforts en les piles imparells. La fbrica s de carreus en els arcs i les piles, mentre que en els elements restants s'utilitza la maoneria. Cada pila i tallamar es corona amb una rematada piramidal.

 Castell. del segle XIII.
Runes d'origen rom, va ser adaptat per musulmans i cristians. Noms es conserven sitges, aljubs i restes de muralla. Construt en un pujol protegit per dos rius i amb una tallada natural pel sud i l'oest. Va estar construt amb carreus en els angles, maoneria i argamassa, observant-se diferents formes de disposici de les pedres en funci potser de l'poca de construcci. Les rondes de la muralla, en 1580, estaven cobertes de lloses de rodeno i la cal i la pedra van ser els elements ms usats. La porta va estar en la cara nord, a l'esquerra de l'entrada queda la pedra de l'escut, i una vegada dintre havia un gran pati i al fons una construcci. Un segon pati albergava cavalleries, ferreries i magatzems, s on est avui la cridada cisterna. Una tercera porta donava a altre pati, pel qual s'accedia al nucli o fortalesa en el qual havia una torre alta i les zones nobles en altra torre ms ampla que s on avui situem la cova fosca. Nou escales comunicaven el cam de ronda amb els patis. Aquest cam vorejava la muralla exterior, que era ms alta i fortificava en la part que recau al poble. Les sales interiors presenten volta de mig can i un passads que hi ha al costat de la cova fosca t el sostre pla en el qual s'ha utilitzat el rodeno.

El castell en la seva poca d'esplendor va tenir les seves portes principals de fusta recoberta amb planxes de ferro. Avui sota les runes s'amaguen cmeres buides.

 Graner de l'infant. Dels segle XVIII.
Una antiga fonda derrocat i totalment reconstrut i en el qual han sobreviscut dues bells blasons originals. Desafortunadament la meitat de la nova edificaci del Graner est prcticament en runes encara que es conserva en la faana de ciment un dels blasons.

 Llocs d'inters .

 Paraje Natural Municipal de Peaescabia.
El nou paratge natural t una superfcie de 475 hectrees i possex un ecosistema d'alt inters des del punt de vista botnic. Es tracta de l'Ombria dels Talls, on existeixen pinedes mediterrnies de pins negres (endmics) i boscos de teixos.

 Naixement del riu Palncia. ;

 Font de Los Cloticos.
L'aigua brolla del manantial, desprs de diversos anys de llarg recorregut pel cor de la muntanya, que actua com filtre natural, garantint que l'aigua conservi la seva puresa original i una mineralitzaci equilibrada. La seva composici i caracterstiques essencials es mantenen constants dintre dels limitis imposats per les fluctuacions naturals, segons exigeix la Reglamentaci Tcnic-Sanitria d'Aiges de beguda envasades per a aiges de deu. L'aigua s'embotella a la planta encarregada.

 Cultura .
 Museu Etnolgic i Arqueolgic. ;
En 1985 l'Ajuntament i l'Associaci d'Amics del Museu van iniciar el projecte d'installar un Museu d'Etnologia i Histria a Begs, i ja des de 1987, s'inaugura la primera installaci. Aix, el museu roman obert fins que en l'any 1994 es decideix tancar el mateix al pblic per a realitzar profundes reformes. Durant 3 anys roman tancat en reformes fins que en l'estiu de 1997 reobre les seves portes al pblic. El nou museu disposa d'11 sales d'exposici permanent i 1 dedicada a exposicions de carcter temporal, el que suposa incrementar en 4 les existents amb anterioritat. Cont una collecci de lapides romanes i vaixelles i un altre dedicada a l'etnologia local. 

 Museo de l'Aigua.
Es divideix en dues parts. La primera de les rees se centra en la cultura hidrulica, amb una mostra sobre l'aprofitament de l'aigua al llarg dels segles en el Museu d'Etnologia i Arqueologia de Begs. La segona part consisteix en una exposici interactiva del cicle de l'aigua en el planta embotelladora dels Cloticos en la qual es tracta tant a l'element natural de l'aigua com el aprofitaments de l'aigua de Begs i la seva explotaci en aquesta planta.

 Festes i celebracions .
 Festes patronals. Se celebren de l'1 al 7 de setembre en honor a Nostra Senyora de Loreto i als Sants Mrtirs Victor i Pelegr.
 Sant Blai. Se celebra el 3 de febrer.

 Personatges illustres .
 Antonio Ponz Piquer (Begs 1725,   Madrid 1792), escriptor i pintor illustrat;

 Enllaos externs .

 Web oficial;
 Agua de Bejs;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39608" title="Benafer" nonfiltered="388" processed="383" dbindex="15427">


Benafer s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca de l'Alt Palncia.

Limita amb Caudiel, Xrica, Pina i Viver.

 Geografia .
Es troba situat en el curs alt del riu Palncia, entre aquest i la serra d'Espina. Possex un terme municipal amb un permetre molt irregular.

 Histria .
Els primers indicis de poblament els trobem als jaciments ibers de Sant Roc i El Castillejo. Com el seu topnim indica el poble s de fundaci rab i desprs de la conquesta va mantenir la poblaci musulmana fins que en 1368 arran de la rebelli durant la guerra de Castella foren expulsats. En aqueix any va rebre carta pobla, que es va veure completada i ratificada pel bisbe de Sogorb, Iigo de Valterra, el 1379 quan, a ttol particular, compr el lloc. Histricament es trobava incls en la baronia i posterior comtat de Xrica. En el s.XV s de la famlia Exarchs, el 1611 de la famlia Cucal i a la meitat del s. XVIII era son senyor Joaquim Castellv. Desprs de la guerra de 1936-1939 el poble fou reconstrut.

 Demografia .


 Economia .
Basada tradicionalment en l'agricultura de sec i en la ramaderia. Cultiu d'ametllers, oliveres i cireres en la seva majoria. Compte a ms amb secador de pernils, una granja de pollastres ecolgics i empreses de construcci i diversos serveis mes.

 Administraci .


 Monuments .
 Ermita de Sant Roc.
 Esglsia de la Transfiguraci del Senyor. Del segle XVII. Amb talla xurrigueresca.
 Plaa de l'Ajuntament. Magnfic exemple de la reconstrucci realitzada per Regions Devastades desprs de la guerra civil.

 Llocs d'inters .
 Cova Cerdaa. Es tracta d'una cova amb dues boques que donen a una gran sala; en ella es van trobar diversos materials i algun fragment de verns negre tic datable a finals del segle IV. Se subratlla el seu carcter de cova-santuari, lligada al culte a la naturalesa, a l'aigua i a l'interior de la terra, tot aix lligat a la fecunditat.

 Festes i celebracions .
 Festes patronals. El 6 d'agost en honor a Sant Salvador.
 Sant Antoni. El cap de setmana ms proper al 17 de gener.
 Sant Roc. El 16 d'agost.
 Verge d'Agost. El 15 d'agost.

 Enllaos externs .

 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39609" title="Castellnou (Alt Palncia)" nonfiltered="389" processed="384" dbindex="15428">


Castellnou, s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca de l'Alt Palncia.

Limita amb Almedxer, Geldo, Sogorb, Soneixa i La Vall d'Almonesir.

 Geografia .
Menys en les riberes del Palncia el terme, incls en el parc natural de la Serra d'Espad, s muntanys i les principals altures sn el Sant Roc (571 m); el cim de Malara (564 m); el Pelao (551 m) i el Sant Cristfol (428 m); el riu Pequeo o Aurn, els barrancs de Arguillo, Valdeavellanos i Almunia i la rambla d'Almedxer aporten les aiges junt a les fonts dHurpita, Peco, Marjalet, Pelao, Piojo, Pozuelo, Tano, Butreras i Lugar.

 Histria .
En el cim de la Torre del Mal Paso hi ha els primers indicis de poblament datats en l'eneoltic; al mateix lloc hi ha un poblat ibric; els romans edificaren el primers castell i els moros el reedificaren al fundar la poblaci i el donaren el nom de Castellnovo; en 1228 Jaume I (1208-1276) conquesta, a l'hora que Sogorb, el lloc i el dna en senyoriu a Bernat d'Entena; a finals del segle XIII fou alienada la vila a Guillem d'Esplugues; Roderic i Beatriu Llanol de Roman, de la famlia Borja, crearen la baronia sobre aquest lloc poblat per cristians i moriscs. El 1610, rere l'expulsi morisca fou donat a repoblar a Beatriu de Borja que ho va fer amb cristians vinguts d'Arag, Navarra i Catalunya; en el segle XVII per extinci de via dinstica passa, transformat en marquesat, a Alfons Folch de Cardona qui va rebre, en 1634, el ttol de primer marqus de Castellnovo; en 1786 pertanyia al duc de Montellano; l'historiador Bernardo Mundina assenyala que en 1836 hubo en esta poblacin una batalla muy sangrienta entre liberales y carlistas.

 Demografia .


 Economia .
Tradicionalment l'economia del municipi ha estat basada en l'agricultura, el comer i la petita empresa. A causa de la proximitat amb el riu, s molt important l'agricultura de regadiu, produint taronges, caquis, nespres i cireres, dominant el sec les ametlles, olives i garrofes.

 Monuments .
 Monuments religiosos .
 Calvari. ;
Compost per catorze estacions, denominades creus, i una creu de ferro en el centre de la part ms alta, a ms de diversos xiprers que donen esplendor a aquest paisatge. El situem a la pujada de la muntanya de Sant Cristfol.

 Ermita de Sant Antoni de Pdua. Dels segle XVIII.
A la muntanya de Sant Cristfol, un petit edifici de maoneria amb arrebossat que alberga una imatge del sant del segle XVIII. s tradici pujar tots els dimarts de l'any i se celebra un esmorzar en dita enclavament el Dilluns de Pasqua.

 Ermita de Sant Cristfol.  Dels segle XV.
Tamb al tur del mateix nom, per ms elevada (428 m). s una slida construcci  amb arcs fajons i sostre de fusta. Mirador excepcional des d'on pot ser apreciada la bellesa de tota la comarca.

 Esglsia dels Sants Reis. Dels segles XVII i XVIII.
Vegeu l'article principal Esglsia dels Sants Reis

s un temple d'estil renaixentista amb planta de creu llatina, mig claustre i  dues esveltes cpules aparellades amb la torre i el castell. Est decorada amb pintures murals del segle XVII. Es troba situada en la Plaa de l'Om, anomenada aix per l'Om que la presideix, de grans dimensions, plantat amb motiu de la constituci de Cadis, en 1812.

 Monuments civils .

 Castell de Castellnou de Sogorb. Dels segles del XIII al XV. Declarat B d'Inters Cultural.
Els orgens del castell es considera que sn romans, formant part de la xarxa defensiva de Sogorb. En el perode de dominaci musulmana seria novament reconstrut, sobre les restes anteriors, d'on li vindria el nom de castell nou o Castellnou, que desprs aportaria l'actual toponmia.

A mitjan any 1233 va ser conquistat per les tropes de Jaume I i, posteriorment, seria cedit al noble Berenguer d Entena, qui seria el seu propietari fins a finals del segle XIII.

L'aspecte diferenciat, respecte a altres castells de la regi, prov de les importants edificacions i reestructuracions que va sofrir a mitjan XV, quan va pertnyer a Beatriu de Borja, que li va atorgar una bella empremta renaixentista per les seves voltes i arcs apuntats, aix com per les seves elaborades defenses del recinte exterior. Presenta portal central amb torre avanada a l'esquerra. Manca de portal d'arqueria per conserva, al capdamunt, part d'un curis matac en pedra carreu.

Destaquen les seves sales d'arcs i voltes nervades que denoten el segell inconfusdible dels Borja de Roma. Consta d'un pati ms o menys quadrat i de quatre estades al voltant. Est construt en maoneria i cadirat i es conserven els murs a un nivell alt, per faltant-li la totalitat de les voltes i els carreus de portes i finestres. Es distingeixen trams de muralles, encara que molts d'ells es troben confosos entre el caseriu existent. Un dels trams conserva els merlets. 

 Cisterna rab;

Vegeu l'article principal Cisterna rab de Castellnou

La Cisterna de Castellnou s una construcci d'origen hispanorab, i que ha perdurat fins a l'actualitat. La Cisterna la formen una escala, una cmera subterrnia i un dipsit circular situat en l'angle format per l'escala i la cmera.

La Cisterna de Castellnou s sens dubte un dels millors exemplars conservats d'enginyeria hidrulica islmica d'aquest tipus en la comarca de l'Alt Palncia.

 Torre del Mal Paso.
Torre ibera de vigilncia. Recentment declarada B d'Inters Cultural.

Les primeres dades que apunten a l'establiment de poblaci en el terme de Castellnou es troben al costat de la torre del Mal Paso on es troben restes corresponents a l'Edat del Bronze. Tamb s'han trobat en el mateix lloc restes iberes i romanes.

Se situa en un pujol prxim al poble de Castellnou i sobre el cam que uneix aquest amb la vena Sogorb. Segons Forcada Mart s una de les mostres fonamentals ibriques castrenses en terres castellonenques. s un clssic exemple de torre vigia amb elements defensius.

La seva planta s rodona i est aixecada en maoneria. Al costat d'ella es troben les restes d'un poblat ibric en el qual subsisteixen murs d'habitaci i restes d'altra torre quadrada. S'han trobat en el poblat restes de cermica ibera, un pic de ferro, agulla de fbula i pondus, allisador, anell de pedra, percutor i morter. La torre del Mal Paso servia d'enlla amb el castell principal que era el de Sogorb. Noms resta la seva part inferior i no es troben en ella restes ornamentals.

 Llocs d'inters .
 Pou de los Gitanos. Forma part del riu Aurn o Pequeo. Utilitzat pels joves dels voltants per a donar-se un bany en qualsevol poca de l'any, s molt concorregut en l'estaci d'estiu. ;

 Om munumental. Data de 1812 i va ser plantat en el centre de la plaa que en l'actualitat duu el seu nom com a commemoraci de la Constituci de Cadis. Cap a meitat del segle XX l'om va sofrir la prdua de fusta del tronc a causa d'un incendi que els vens van aconseguir contenir i salvar. L'arbre t una altura de 12,20 m., amb un permetre de tronc de 5,75 m, sent el radi de la seva copa major amb 9 m., i ocupant una superfcie de 240 metres quadrats.

 Font de la Mina;

 Festes i celebracions .
 Festes patronals. Se celebren a partir del 15 d'agost en honor al Crist de la Misericrdia amb actes religiosos, bous al carrer i revetlles.
 Festes de la Mina. Se celebra el 10 de juliol amb sopar al paatge de la Mina.
 Festa de las Mozas. Se celebra durant el segon diumenge d'octubre en honor a la Verge del Roser amb una cavalcada de disfresses amb carrosses, revetlla i process.
 Romiatge de la Santa Creu. Tradicional romiatge a l'Ermita de Sant Cristfol, amb repartiment de vi i xocolata, activitats taurines i revetlles durant el primer cap de setmana de maig.
 Sant Antoni. El 17 de gener.
 Mercat Medieval. Se celebra el 30 de juliol en el passeig de pujada al Castell, amb actuacions a l'aire lliure, degustacions de productes tpics, ambientat en poca medieval.

 Enllaos externs .

 Web oficial;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39610" title="Caudiel" nonfiltered="390" processed="385" dbindex="15429">


Caudiel s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca de l'Alt Palncia.

Limita amb Benafer, La Font de la Reina, Gaibiel, Figueres, Xrica, Montant, Pavies, Pina  i Vilanova de la Reina.

 Geografia .
El municipi compta amb importants altures, la serra d'Espina, el Pico del Buitre (1.158 m), las Palomas (1.155) o la Tejavana (1.074) en sn bon exemple. Els barrancs de los Majanos, el Moro, los Navarros entre d'altres proporcionen aigua en quantitat la qual cosa es reflexa en el gran nombre, ms de quaranta, de fonts (la Fuensanta, la Cuenca, el Collao, el Cerrao, etc) i brolladors que hi ha arreu del municipi i desaigen al Palncia; tamb hi ha fora paratges dignes de visitar com ara la Torre del Molino, el parc de la Grieta, el barranc de Jusar o les pedreres de Gullirno en la serra de Caudiel.

 Histria .
Hi ha troballes que evidencien que Caudiel ja estava poblat en lEdat del Bronze a les coves de l'Alcabaira, de la Rocha i del Generoso, dels ibers tamb hi ha deixalles a l'Alcabaira i el Castillarejo; els romans deixaren monedes i una inscripci en la Pea del Letrero; dels rabs el casc urb. En 1235 hi arribaren els cristians; el 9 de mar de 1255 Jaume I (1208-1276) crea per a Teresa Gil de Vidaure, el senyoriu de Xrica el qual va passar el 4 setembre d'aqueix any al seu fill Jaume Prez (1255?-1285) , que s'atorgaria el mot de Jaume I de Xrica; en 1276 el rei conqueridor atorga privilegi de protecci a la comunitat rab que hi romania; en 1289 el senyoriu passa a Jaume II de Xrica i ms endavant a Jaume III de Mallorca; arran de la guerra de Castella els mudjars van ser expulsats i el senyor vigent, Joan Alfons de Xrica va repoblar amb cristians vells donant, d'aquesta manera, carta de poblaci i creaci del municipi de Caudiel el 30 d'agost de 1367; el 1429, juntament amb Viver, s venuda per Joan de Navarra a Francesc Zarzuela, i el 1500 s son senyor Manel Exarch; en 1526 a instncies de Jeroni Prez Arnal, el virrei de Valncia, Ferran d'Arag, duc de Calbria, fortific la poblaci; l'11 de novembre de 1538 el virrei va adquirir-la i a la seua mort la va heretar el monestir de sant Miquel dels Reis, en poder dels quals romangu fins l'extinci dels senyorius el 25 de juny de 1820; durant les guerres carlines fou seu de les tropes liberals.

 Demografia .


 Economia .
L'economia es basa en la pobra agricultura de sec comuna a tot L'Alt Palncia, pinedes, oli i, sobre tot, cirera.

 Monuments .
 Monuments religiosos .
 Convent de Carmelites Descalces. Dels segle XVII.
Convent barroc, envoltat per un llarg i imponent mur. Exemple del barroc valenci amb un altar tallat en fusta.

Al ser un monestir de clausura, l'interior no pot visitar-se excepte l'esglsia i el cor baix, que es troba situat al costat del prebisteri, on es pot apreciar la magnfica pavimentaci en rajola valenciana del segle XVII. El llegat artrtic del convent s notable, destacant una imatge de la Immaculada, policromada, atribuda al cercle d'Esteve Bonet, diversa iconografia murillesca i un Ecce Homo vinculat a Joan de Joanes.

 Ermita del Socs o de Sant Roc. Dels segle XV.
Compta amb una sola nau de planta rectangular. Va ser construt mitjanant el sistema d'arcs diafragmtics i sostre de fusta. Els arcs sn de pedra sostinguts mitjanant pilastres i mnsules moldurades, sent el primer d'ells apuntat i el segon de mig punt. Al principi se li va donar el nom de Sant Abd i Senent; posteriorment del Socs, i ha arribat ha els nostres dies amb el nom de Sant Roc.En ella es van installar ordres religioses com la dels Agustins i Carmelites en els segles XV i XVII.

 Esglsia de Sant Joan Baptista i Santuari de la Verge del Xiquet Perdut. Del segle XVII. Exemple de barroc valenci.
L'esglsia s una mplia nau en forma de creu amb capelles claustrals comunicades entris si i cpula de mitjana taronja, tot aix d'un refinat estil barroc amb extraordinria decoraci d'ordre compost. La capella de la Verge, s una volta de can amb un gran arc abocinat i en el centre de l'estada la cpula.

El retaule de l'altar molt recarregat en la seva decoraci; catorze llenos completen l'estada. El Camar de la Verge destaca per la seva riqussima decoraci sobrecarregada. Sobresurt de manera fastuosa el retaule, tot ell decorat en or. Cap ressaltar aix mateix el scol revestit de rajola alcorina, ms set llenos, obres del pintor manxeg Gaspar de l'Horta, resultant tot el conjunt, possiblement el millor exponent del barroc valenci.

s de destacar la petita imatge de la Verge del Xiquet Perdut, coneguda popularment com la Verge del Colmillo, coneguda aix per estar llaurada en un ullal d'elefant. Data del segle XV, s de petita factura, 27 centmetres, i el seu valor s incalculable. Diu la tradici que Sant Vicent Ferrer va dur amb si en les seves missions d'apostolat i predicaci aquesta petita imatge. Va arribar a Caudiel de mans dels Agustins en 1627.



 Monuments civils .
 Torre d'Annbal. Del segle II a.C.
Coneguda tamb com la Torre del Mol. El nom popular que se li atorga de Torre d'Annbal es deu a una llegenda que conta que aquest va romandre per aquestes terres per espai de dos anys mentre preparava l'atac i destrucci de Sagunt. Va ser utilitzada en el perode de dominaci musulmana i en els primers temps de la reconquesta cristiana. Va ser, en aquesta poca, una torre defensiva vinculada a la frontera del castell de Xrica.

De forma troncnica, coberta per una cpula revestida de teules vermelloses, encara que originalment va ser una coberta plana i almenada. L'interior est estructurat en tres altures. La planta baixa va ser utilitzada com aljub. El material empleat s un conglomerat de pedra i cal que uneix els blocs de pedres regulars. En la torre han estat trobats soterraments i monedes. Els aspectes ornamentals no es conserven. En la faana s'observa una forncula que va poder correspondre a una finestra. Possiblement el buit d'accs a la torre no correspon a l'entrada original que hagu d'efectuar-se per un buit obert a major altura i que avui es troba encegat.

 Muralles.
Les restes tot just perceptibles de les antigues muralles ens mostren que hagueren de ser derrocades en els primers temps de la reconquesta. Actualment es troben integrades en diverses cases de la localitat.
 


 Llocs d'inters .
 Barranc del Gullirno. Microrreserva de flora.
Via verda d'Ojos Negros.

 Festes i celebracions .
 Festa de les cireres. Se celebra el primer cap de setmana de juny. Amb aquesta festa s'oferix la degustaci de cireres i s'organitza un mercadet popular. A ms, la nit s'amenitza amb una revetlla popular.
 Festes patronals. Al voltant del 7 de setembre en honor a la Verge del Xiquet Perdut.
 Sant Antoni. El 17 de gener.
 Santa rsula. Romiatge al manantial el 21 d'octubre.

 Enllaos externs .

 Web oficial;
 Club Atltico Caudiel;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39611" title="Figueres (Alt Palncia)" nonfiltered="391" processed="386" dbindex="15430">



Figueres s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca de l'Alt Palncia.

Limita amb Caudiel, Montant, Pavies i Torralba.

 Geografia .
Municipi inserit dintre del Parc Natural de la Serra d'Espad. Compta amb altures que ultrapassen els 1.000 m d'altitud, com ara: La Pedriza (1.050), Monte Redondo (1.006); La Zarza (1.022), El Majadal (1.012) i El Rodeno Alto (1.080); des d'algunes d'aquests cims, es pot distingir la mar Mediterrnia, aix com les valls del Palncia i del Millars, des d'una posici envejable.
Tamb hi ha gran nombre de fonts, ms de vint, de qu destaquen la de la Salut, la de la Maricalba, brollador d'aigua potable que ha assortit des de sempre la poblaci; la de les Nogueres, las Balsillas, i l'Elvira; tot plegat dna com a resultat un municipi on els cicloturistes i els senderistes poden esplaiar-se grcies a la quantitat i diversitat de rutes, com ara la de Los Catorce Manantiales que al llarg del barranc de l'Aiguanaj ens passeja per catorze brolladors permanents, i un paisatge amb fora varietats d'espcies vegetals i animals.

 Histria .
Rere el pas d'ibers i romans els rabs fundaren l'alqueria de Torre la Higuera, l'actual Figueres; la conquesta cristiana va deixar-la en mans del rei moro de Valncia, Zayd Abu Zayd, el qual una vegada convertit al cristianisme feu donaci de totes les seues possessions al bisbe de Sogorb; en 1428 la poblaci juga un paper fonamental en la rebelli dels mudjars a la serra d'Espad la qual cosa li cost quedar apartada del repartiment de bns rere l'expulsi dels moriscs en 1609. En el segle XV detenia la senyoria el duc de Vilafermosa que hi aixec palau; en 1611 passa a pertnyer a la baronia d'Aider, juntament amb Vilamalur, Fontes i Torralba, el bar, Miquel Jofr, va atorgar carta pobla per atraure nous pobladors; amb la desamortitzaci de Mendizbal perd la quasi totalitat de les seues terres, motiu pel qual durant el segle XIX s'hi produeixen diverses picabaralles amb la vena poblaci de Pavies la qual cosa oblig a la redistribuci dels termes fins a deixar-los com ara els coneixem; el segle XX s un segle d'emigraci i despoblament.

 Demografia .


 Economia .
L'economia depn del camp i els seus productes, mel, excellent oli i cireres, abasten merescuda anomenada.

 Monuments .
 Esglsia de la Purssima. Original de 1611 encara que molt modificada. S'ubica sobre una antiga mesquita.
 Forn mudjar. Dels segle XIII i encara en us.
 Ponts romans. Existeixen dos dis del terme municipal.

 Festes i tradicions .
 Festes patronals. La segona setmana d'agost.
 L'Inmaculada Concepci. El 8 de desembre.
 Sant Antoni. El 17 de gener.

 Enllaos externs .
 Ajuntament de Figueres;
 Web no oficial;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39613" title="Gaibiel" nonfiltered="392" processed="387" dbindex="15431">

Gaibiel s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca de l'Alt Palncia.

Limita amb Algmia d'Almonesir, Caudiel, Xrica, Matet, Navaixes, Pavies i La Vall d'Almonesir.

 Geografia .
El terme, situat en el vessant septentrional de la serra d'Espad, est travessat pel riu Regajo, que amb els seus paratges constitueix el major atractiu paisatgstic, hi podem trobar les fonts del Cam de la Vall, indicada per a les malalties del rony, la del Xquer, la del Vicari, etc. i pous com el Gasparini, el Cacao o l' Erizo. Les altures ms importants sn: La Costalata (713 m), El Pinar (608 m), l' Aceitenegro (709 m) i l' Ajedrea (649 m).

 Histria .
El primer testimoni de poblaci el trobem a les coves del cim de Las Simas on visqueren humans durant el paleoltic i el Bronze, per els primers documents que parlen del poble sn del 28 d'agost de 1237, quan Jaume I (1208-1276) va donar l'alqueria, d'origen rab, de Gaibiel a Pere Garcs de Roda; la pertinena del lloc a la famlia Lpez d'Herdia est documentada ja en 1320 quan el rei Jaume II (1267-1327), posa sota la seua protecci a Ferran Lpez d'Herdia; un incident de 1379 en qu els moros falten a ses obligacions s aprofitat pel senyor pel senyor per endurir les condicions de vassallatge; en 1583 per matrimoni de Rafel Garcs Mansilla Fernndez d'Herdia, senyor vigent, amb Antnia Hurtado de Mendoza i Carrillo, comtesa de Priego, passa als dominis d'aquesta casa; el 1639 Geroni Garcs Camino de Mendoza, bar de Gaibiel va concedir-hi carta pobla per a 14 vens immigrats d'Arag i Catalunya; el 1792 s'inauguraren les obres de l'esglsia, de les quals pos la primera pedra el bisbe de Sogorb, Lloren Haedo; el 1818 rere diversos plets amb els Priego passa a la Corona.

 Demografia .


 Economia .
Est basada en l'agricultura de sec, destacant productes com la garrofa, l'ametlla o l'oliva.

 Monuments .
 Esglsia de Sant Pere. De finals del segle XVIII.
  Ermita de Sant Blai.
 Castell. D'orige rab.
S'ala en el cim de la muntanya Sajolida, enfront de la poblaci, just a l'altre marge del riu Regajo. A pesar de trobar-se en runes segueix mostrant un aspecte poders. Amb planta poligonal irregular, encara mant elevats trams de muralles, gran part de la torre de l'homenatge i restes de diverses torres cbiques.
 Torre del Dit. ;
Torre guaita d'origen musulm; rep aquest nom per la forma de les seues escasses deixalles que se semblen a un dit assenyalant el cel.
 Antiga Casa de la Vila. Declarada BIC.
  Casa de Ramon gueda. Antiga casa pairal dels comtes de Priego.

 Festes i celebracions .
 Crist de la Sed. Se celebren el primer dilluns de setembre. s la major festa. El dimecres segent, es munten entaulats de fusta i comencen els actes taurins fins al dilluns segent.
 Divina Pastora. El darrer diumenge de setembre.
 Les Filles de Maria. Darrer diumenge d'agost.
 Moros i Cristians. La darrera setmana de juliol.

 Enllaos externs .
 La ilustre villa de Gaibiel;
 Moros de Gaibiel;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39614" title="Geldo" nonfiltered="393" processed="388" dbindex="15432">


Geldo s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca de l'Alt Palncia.

L'nica localitat amb la qual limita Geldo s Sogorb degut al fet que el terme municipal de Geldo est envoltat totalment per aquest.

 Geografia .
Se situa a la vora dreta del Palncia, a la planura de la vall i presenta unes llacunes formades sobre antigues mines d'argila i un grapat d'oliveres millenries.

 Histria .
L'abundncia de deixalles iberes arreu d'aquestes terres fan pensar que el lloc estaria poblat ja en poques molt llunyanes; l'origen de la poblaci, per, s musulm i aix es demostra en el comproms que Jaume I (1208-1276) adquireix amb Exem Azemen, cabdill rab, pel qual tot i que Xeldo era donat, el 12 de juliol de 1248, a Garcia Prez d'Osa, ell i els seus continuarien vivint-hi; en el segle XV se sap que era propietat dels Vallterra, els quals ho van vendre a Tomeu Sorell en 1416; en 1445 el senyor era un nebot d'aquell, Bernat Sorell, en 1445 torna a la Corona; en 1495 l'Infant Fortuna, Enric d'Arag (1445-1522), duc de Sogorb-Medinaceli, adquireix la Torre de la Senda (Xeldo); en 1609, moment de l'expulsi morisca hi havia 412 habitants; el 1611, Enric Folch de Cardona dna carta pobla, per el 1646, encara no s'havia recuperat demogrficament ja que la seua poblaci era tan sols de 116 habitants.

 Demografia .
Tret caracterstic s ser una de les majors densitats de poblaci de l'estat espanyol, ja que en el seu escs mig quilmetre quadrat censa vora 700 vens.



 Economia .
La principal activitat s l'agricultura, cirera, caqui, nespra i hortalisses; hi ha tamb tallers de confecci de calcer i txtil; la seua orografia, el seu clima i la proximitat a Valncia i a Castell de la Plana fan que el sector serveis tinga important repercussi en l'economia.

 Administraci .
Es dna la situaci que en les eleccions del 27 de maig de 2007, ha estat triat a Geldo, el primer regidor transsexual, la mezzosoprano Manuela Trasobares del partit ARDE (Accin Republicana Democratica de Espaa), que amb el seu vot hagus desfet l'empat a tres regidors entre PP i PSOE, finalment, Trasobares ha optat per votar-se a si mateixa i la abstenci del PP ha dut la alcadia de Geldo a mans socialistes.

 Monuments .
 Esglsia de la Verge de la Misericrdia. Dels segle XVII.
Es tracta d'un temple barroc. Consta d'una petita nau corntia, amb capelles laterals. Conserva en el seu interior un precis esgrafiat que ocupa tota la cpula del presbiteri. La resta del sostre de la nau presenta cinc florons centrals i decoraci d'acord de l'edifici. Altra obra de qualitat que guarda l'edifici s la talla en fusta del Crist de la Llum, de grans dimensions, imatge molt venerada pels vens del poble.

 Palau dels Ducs de Medinaceli. Del segle XV.
s un edifici d'aspecte molt slid, de planta quadrada i fabricat a fora de maoneria i sillaret, en qu les seues muralles s'aprecia l'estructura parcial d'una torre cilndrica, i algunes edificacions que semblen per a la defensa de l'edifici.

Vries han estat les funcions que se li han donat des que fos construt: residncia dels Senyors de la Vila, estana dels bisbes de Sogorb, abans de ser proclamats com a tal en la seu de la Dicesi del seu nom, i des de principis del segle XX, incomptables usos que van deteriorar l'edifici. Afortunadament desprs de la catalogaci del mateix com B d'inters Cultural, s'han iniciat les reformes oportunes que de restauraci de l'edifici i de tots els bns que es van trobar en l'interior. 

 Font del Ribazo. En el carrer Figueres.

 Museus .
 Museu Etnolgic. ;
 Museu Arqueolgic.

 Festes i celebracions .
 Festes patronals. Se celebren l'ltima setmana d'agost i primera de setembre en honor a Sant Gil Abad, Verge de la Misericrdia, Sant Ramn i el Crist de la Llum.
 Sant Antoni. Festa organitzada per los Quintos el 10 de gener.
 Verge del Roser. L'1 d'octubre.

 Personatges illustres .
 Ramn Rubio Silvestre. Creador dels famosos Cuadernillos Rubio i fill predilecte de la vila.
 Manuela Trasobares. Mezzosoprano i poltica.

 Enllaos externs .
 Web oficial;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39615" title="Matet" nonfiltered="394" processed="389" dbindex="15433">

Matet s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca de l'Alt Palncia.

Limita amb L'Alcdia de Veo, Algmia d'Almonesir, Gaibiel, Pavies, La Vall d'Almonesir i Vilamalur.

 Geografia .
La localitat es troba en la vessant d'un pujol rocs coneguda com el Piln en les estribacions nordoccidentals de la Serra d'Espad. A causa de la seva situaci geogrfica, el seu terme s abrupte presentant altures destacades com el Morterico (862 m), el Rector (855 m) o el Carro (835 m). El clima s temperat, encara que una mica fresc a l'hivern, i sec. Sent el terreny muntanyenc i fraccionat en la seva major part, tamb comprn algunes zones de plana.

 Histria .
D'origen musulm, formava part de la Vall d'Almonesir, entre els anys 1233 i 1238 fou conquerida pels cristians, que mantingueren la poblaci rab, i atorgada, en 1245, al bisbe de Barcelona, Berenguer Palau; posteriorment fou confiscat pel rei, en 1260 la vall va ser donada a Pere Mart de Luna; el 1280 passa a Pere Cornell; ms tard es va fragmentar dit terme i va formar un senyoriu juntament amb Gaibiel, pertanyent al duc de Sessa, i per compra a Pere d'Urrea, comte d'Aranda; el 18 d'abril de 1582 el senyor vigent Joan Ximnez d'Urrea i la seua dona, Joana d'Enrquez donaren carta pobla; a les primeries del XVII estigu immers en les revoltes morisques de la serra d'Espad.

 Demografia .


 Economia .
L'economia es basa en l'agricultura de sec, olivera i ametler i en la seua manufactura, mel i l'extraordinari oli d'oliva de la serra d'Espad. Tamb t molta implantaci la caa.

 Monuments .
 Ermita de Santa Brbara.
 Esglsia de Sant Joan Baptista. Del segle XVIII i estil Renaixentista.
 El Piln. Del segle XI.
Aquesta torre defensiva d'origen musulm es troba situada en el cim del pujol rocs on est situada la poblaci. Aquesta esvelta torre de cos cilndric amb construcci de maoneria disposa d'un accs principal elevat. Ha estat parcialment restaurada encara que la rematada superior ha desaparegut. Va ser declarada B d'Inters Cultural l'any 1985.
 Casa Consistorial. ;
Gran edifici inagurado el 18 de juliol de 1965, s una construcci grandiosa i monumental edificat en estil modern, t dos grans balconades. La porta principal s'obre en un prtic de pilars, situat sota la balconada principal.

 Festes i celebracions .
 Festes patronals. En honor a la verge de l'Assumpci durant el mes d'agost.
 Sant Antoni. El 17 de gener.
 Sant Joan Baptista. El 24 de juny.
 Verge del Roser. El 3 i 4 d'octubre.

 Enllaos externs .
 Ajuntament de Matet;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39616" title="Navaixes" nonfiltered="395" processed="390" dbindex="15434">


Navaixes s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca de l'Alt Palncia. 

Limita amb Castellnou, Xrica, Sogorb i La Vall d'Almonesir.

 Geografia .
El riu Palncia travessa el terme municipal, de redudes proporcions, de NW a SE. El casc urb est situat en un dels meandres del riu aigua amunt de la ciutat de Sogorb, a la dreta del curs fluvial. El principal reclam turstic de la poblaci s l'abundncia de fonts (algunes de les quals sn mineromedicinals) i l'activitat balneria que se n deriva. L aigua d aquestes fonts tamb s aprofita per al regadiu d unes 120 ha (principalment d arbres fruiters i llegums). 

 Histria .
Les deixalles trobades testimonien presncia humana des del Calcoltic; tanmateix, l'origen s una aljama musulmana propietat d'Abu Zayd, ltim governador almohade de Valncia, ocupada per les hostes de Jaume I  (1208-1276) i donada a Eximen, bisbe de Sogorb, el 1238; va quedar desprs com a patrimoni del mateix bisbat independentment de la superior jurisdicci en poder del ducat de Sogorb i instituda el 1279; el 1368 el bisbe Joan, de Barcelona, permut Navaixes pel lloc de Figueres a Maria Snchez Lumberri; posteriorment (segle XV) pass, per venda, als comtes de Villafranqueza, que ms tard entroncarien amb els comtes de Cirat; durant aquest perode mantingu la seua poblaci morisca, que fou expulsada en 1609.

 Demografia .


 Economia .
La seua economia s principalment agrcola, i t molta importncia com a lloc d'estiueig, la qual cosa fa crixer el sector serveis. El 27% de la poblaci activa treballa en l'agricultura, el 15% en la indstria i el 40% en el sector serveis.

 Monuments .
 Esglsia de l'Inmaculada Concepci. Del segle XVIII.
 Torre rab dAltomira. Del segle XI.
Possex un cos cilndric i est rematada amb merlets amb forma de corona. Es troba aproximadament a un quilmetre del nucli urb en el paratge del mateix nom. El cos de la torre t cinc plantes, a les quals s'accedeix per una escala.



 Llocs d'inters .
 Salt de la Novia. Aquest paratge, situat en el riu Palncia, est format per la cascada del Brazal, un impressionant salt d'aigua de 30 metres. Existeix una llegenda local que diu que quan les parelles anaven a casar-se les nvies devien saltar el riu en aquest punt i si ho assolien el matrimoni seria feli, per va haver una vegada que una d'elles no ho va assolir sent atrapada juntament amb el seu nuvi que es va llanar a rescatar-la per un remol del riu morint ambds.

 Les fonts. Municipi privilegiat per l'existncia de nombroses fonts: la del Curso, Gilda, Baos, 13 caos, Mossen Miguel, la Baola, Virgen de la Luz i moltes ms.

 Cova del Reloj.

 Mirador del Paraso. ;

 Brollador de Esperanza.

 Via verda d'Ojos Negros.

 Cultura .
 Cicle Internacional de Concerts, Ciutat de Navaixes. Durant els mesos de juliol i agost.
 Mitja marat. El primer dissabte d'agost des de 1982.
 Triatl. El darrer cap de setmana d'agost des de 1989 i puntuale per al Campionat d'Espanya de Triatl.

 Festes i celebracions .
 Festes patronals. Setembre;
 Sant Antoni. 17 de gener;
 Sant Vicent. 1 de maig;
 Setmana de la Verge d'Agost. Agost;
 Verge dels Desemparats. Tercer diumenge d'agost.

 Agermanaments .



 Enllaos externs .

 Turisme;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39617" title="Pavies" nonfiltered="396" processed="391" dbindex="15435">


Pavies s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca de l'Alt Palncia.

Limita amb Caudiel, Gaibiel, Figueres, Matet, Torralba i Vilamalur.

 Geografia .
El seu terme municipal es troba situat ntegrament dintre del parc natural de la Serra d'Espad pel que presenta un relleu molt accidentat. Es troba solcat pel barranc de Pavies i la rambla del Perrudo. En ell destaquen altures com els pics de Pealba (881 m) o Huesa (872 m)

 Histria .
Hi existeixen vestigis de poblaci, poc estudiats, des del Bronze; en poca musulmana apareix sota domini del castell d'Almonesir, que abraava els actuals municipis d'Algmia d'Almonesir, Matet, Pavies i La Vall d'Almonesir i aix continu rere l'ocupaci cristiana, governant-se amb una barreja de lleis cristianes i musulmanes; el 22 de maig de 1238 el rei conqueridor dna a Berenguer de Palou , bisbe de Barcelona, el castell i les seues terres; en 1245 Guillem Montcls  reclama la possessi del feu; anys desprs, mitjanant nou plet, torna al successor de Berenguer de Palou, Roderic Diez , d'aquest va heretar-lo sa filla, Sanxa Ferrandis, esposa de Jaume Prez, duc de Sogorb, fill bord de Pere III (1240-1285); en 1437 passa, per venda realitzada per Alfons V (1396-1458), a Vidal de Castella , posteriorment fou recaient en diverses mans: ducs de Cardona (1562), Dions de Reus  (1581) i Joana Enrquez, comtessa d'Aranda (1581); durant els segles XVIII i XIX, la seua poblaci va crixer lentament, passant de 337 habitants el 1787 a 508 el 1900 (el seu mxim de poblaci). A partir d'esta data, inicia un fort corrent migratori que no ha cessat des d'aleshores.

 Demografia .


 Economia .
A mitjans segle XIX produa vi, seda, panses i cnem, encara que hi predominava el conreu de sec s'hi conreaven 10 hectrees de regadiu amb els seus ullals i mantenia dues fbriques d'aiguardent. Actualment la seua magra economia continua basant-se en l'agricultura.

 Monuments .
 Esglsia de Santa Caterina.
 Ermita de la Santa Cova.

 Cultura .
 Museu Etnolgic. ;
Es troba situat en els antics calabossos, en el soterrani de l'edifici de l'Ajuntament. El 1982 obr al pblic que pot gaudir de peces molt interessants, restes de l'Edat del Bronze, bers i rabs. Utensilis molt comuns temps enrere com ferramentes del camp i d's quotidi en les cases com olles, llibrells, planxes, gerros etc. 

 Festes i celebracions .
 Festes patronals. Del 7 al 15 d'agost en honor a les verges de la Soletat, la Misericrdia i dels Dolors.
 Sant Isidre. 15 de maig;
 Santa Caterina. 25 de novembre;

 Enllaos externs .
 Pavias.com;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39619" title="Pina" nonfiltered="397" processed="392" dbindex="15436">




Pina s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca de l'Alt Palncia.

Limita amb Barraques, Benafer, Caudiel, El Toro i Viver. Per part aragonesa limita amb San Agustn.

 Geografia .
La localitat es troba situada a les vessants de la serra d'Espina pel que presenta elevades altituds, destacant el pic de Santa Brbara amb 1.405 metres (tamb anomenta Pina i que suposa la segona altura de la provncia de Castell) o el Cerdaa de 1.229 metres d'altura. No obstant aix el relleu no s tot l'abrupte que cabria esperar degut al fet que aquesta serra es troba situada sobre l'altipl de Barraques, amb una altitud aproximada de mil metres sobre el nivell del mar, pel que gran part del terme es compon de plans, no presentant excessius desnivells.

 Histria .
Des de la denominaci de Pinna de Jahya que li donaven els rabs a aquest poble fins a arribar a l'actual nom de Pina de Montalgrao moltes han segut les mans per qu ha passat i moltes les denominacions que ha tingut. Actualment dins del seu terme municipal es conserva una torre ibera que dna fe que des del segle III aC aquest poble ja existia, aix com tamb l'existncia d'un escut rab que s'utilitzava en l'poca. Segles ms tard passaria a formar part de la baronia de Xrica encapalada per un dels fills de Jaume I (1208-1276). La primera carta pobla coneguda s de 1260, modificada posteriorment, al voltant de 1363, amb motiu de l'expulsi dels moros. El 4 de desembre de 1336 Pere de Xrica ,senyor vigent, deixa Pina sota el domini de Xrica amb jurisdicci civil i criminal sobre els cristians del lloc; durant el segle XV fou possessi dels senyors Sarsuela; desprs va pertnyer a la Corona , al comte d'Aranda, i en 1560, de nou al patrimoni real com a poble lliure per amb fur de Valncia per renncia expressa del poble al d'Arag; les guerres carlines, en les quals Pina estigu de part de don Carles, hi tingueren prou importncia.

 Demografia .


 Economia .
L'economia pinenca es basa en l'agricultura. El ms de febrer de 2007 la Generalitat Valenciana va aprovar la installaci d'un parc elic.

 Administraci .


 Monuments .
 Monuments religiosos .
 Esglsia de la Verge de Loreto. Del segle XV.
Ha estat amurallada en diferents perodes de temps. Part dels seus materials provenen de l'antic castell.
 Ermita de la Verge de Vallada.
 Ermita de la Verge de Grcia.
 Ermita de Santa Brbara.

 Monuments civils .
 Ajuntament. Del segle XVII.
Amb dos arcs i amb representaci d'un dels seus primers escuts a la faana, aix com tamb el bast de comandament i les cadires, totes elles amb molts segles d'histria.
 Torre bera. Del segle III aC. Amb una altura de 2'5 metres.
 Castell. En l'actualitat ha desaparegut gaireb completament, i part dels seus materials s'han utilitzat en les edificacions prximes. Tot just s'aprecia altra cosa que el permetre de la seva ubicaci i algunes restes de les muralles que ho circumdaven.

 Llocs d'inters .
 Santa Brbara de Pina. Microrreserva de flora.
 Cova de Murcinaga. S'han trobat restes prehistriques.
 Cova Cerdaa.

 Cultura .
 Exposici Museogrfica Etnolgico-Rural.
 Exposici Fotogrfica Permanent. On s'exposen de manera indefinida fotografies d'avantpassats, llocs i fins i tot altres de diversa ndole i que es van actualitzant contnuament sense nim de lucre.
 Ecomuseu. Un lloc on es pot retrocedir en el temps i contemplar de primera m les ferramentes que els avantpassats d'aquest poble utilitzaven al camp, com eren les seues vestimentes, les seues cases, etc.
 Mol. Lloc on antigament es molia el blat que es generava per part dels vens del poble en el terme municipal, contemplant la maquinria que s'usava i per consegent el procs que se seguia antany per al seu tractament.
 Forn mor. Amb una llarga tradici que va anar passant tots els anys per diferents mans que ho portaven endavant, perqu l'ajuntament realitzava subhasta tots els anys antany per a saber qui s'encarregaria del forn mor durant el segent any mitjanant un procs prou peculiar.

 Festes i celebracions .
 Festes patronals. Se celebra a partir del 8 de setembre en honor a les verges de Grcia i de Vallada. ;
 Fira de la Mel. 1 d'abril ;
 Romiatge a Santa Brbara. 20 de maig;

 Enllaos externs .
 Web no oficial;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39620" title="Sacanyet" nonfiltered="398" processed="393" dbindex="15437">


Sacanyet s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca de l'Alt Palncia.

Limita amb Begs, Xrica, Teresa, El Toro, Les Alcubles i Andilla (aquestes dos darreres a la comarca de Els Serrans)

 Geografia .
Al seu terme municipal, situat en el vessant septentrional de la serra de Bellida  (1.321 m), hi ha el cim de las Peas del Diablo (1.471m), nombroses coves i avencs, com ara la Cova de la Murcinaga i la del Pueblo; les fonts de la Salada, la Carrasca, la Tejai Salinas i un bon nombre de geleres que s'utilitzaven per al comer de la neu dels quals el ms important s el de los Frailes.

 Nuclis de poblaci .
 Sacanyet;
 Canals;

 Histria .
Fins el segle XIX pertany a l'orde de Montesa; es va separar de Begs el 1842; l'aturada i el decreixement han caracteritzat l'evoluci demogrfica des de finals del segle XVIII, sempre amb tendncia a la baixa.

 Demografia .


 Economia .
Les condicions del terreny, molt muntanys, han dificultat el desenvolupament de l'agricultura; aix, els camps conreats representen en la segona meitat del segle XX un percentatge molt petit respecte al total de terres; les principals produccions agrries durant els segles XVIII, XIX i XX han estat els cereals (blat, ordi i civada).

 Monuments .
 Esglsia de Sant Isidre a Sacanyet.
 Esglsia de Santa Brbara a Canals.
 Ajuntament.
 Los ventisqueros.

 Llocs d'inters .
 Peas del Diablo. Microrreserva de flora.

 Festes i celebracions .
 Festes de Sant Isidre de Sacanyet. Del 15 al 25 d'agost;
 Festes de Santa Brbara de Canals. Del 20 al 31 d'agost;

 Enllaos externs .

 Web oficial de l'Ajuntament de Sacanyet;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39623" title="Sogorb" nonfiltered="399" processed="394" dbindex="15438">


Sogorb (Segorbe, en castell) s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca de l'Alt Palncia, de la qual s capital.

 Geografia .
El terme municipal de 106,10 km es troba al bell mig de la vall del Palncia, travessat pel mateix riu de nord-oest a sud-est sent ocupat per la serra d'Espad en la zona nord i per la serra Calderona en la zona sud. El nucli urb es troba situat a 358 metres d'altura, sobre dos turons situats a la vora del riu.

Limita amb les poblacions d'Altura, Castellnou de Sogorb, Geldo, Xrica, Navaixes, Soneixa, Sot de Ferrer i La Vall d'Almonesir en la provncia de Castell i Alfara de la Baronia, Algar de Palncia, Algmia de la Baronia, Gtova, Serra de Portaceli i Torres Torres en la provncia de Valncia.

 Histria .
La presncia humana a Sogorb est corroborada des de temps prehistrics ja que les restes ms antigues trobats en el tur de Sopea situen un assentament hum entorn de l'any 1550 aC. Aix s degut al fet que la localitat se situa en un punt estratgic, un tur des del qual es domina el cam natural entre la costa mediterrnia i Arag.

A causa de la presncia humana des de temps tan remots i la coincidncia del nom ha estat identificada amb la ciutat ibera de Segbriga nomenada per diversos autors clssics com Estrab, Plini el Vell o Claudi Ptolemeu.

Desprs de ser part de la Hispania romana i visigoda, el primer perode d'esplendor de la ciutat va arribar amb la dominaci musulmana. Desprs d'augmentar la seva importncia estratgica arrib a ser la residncia de Zayd Abu Zayd, ltim rei musulm de la Taifa de Valncia, que desprs de capitular davant el rei aragons Jaume I el 9 d'octubre de 1238 va escapar de la ciutat del Tria per a retirar-se en la localitat del Palncia fins a 1245 que va anar definitivament ocupada pels cristians.


Immediatament va ser nomenada seu episcopal al traslladar-se a ella, la qual, fins a llavors, havia estat en la vila d'Albarras, Terol. Aix li va produir l'enemistat del bisbat de Valncia, davant la Santa Seu dirimir la qesti a l'acordar la fusi de les seus d'Albarras i Sogorb en 1259.

Des de la reconquesta, la importncia de Sogorb va anar creixent fins a arribar a ser residncia del rei Mart I d'Arag durant el segle XIV a causa del matrimoni d'aquest amb la sogorbina Maria de Lluna. Igual que la resta dels pobles de l'Alt Palncia va ser catalanfon en origen, degut a la repoblaci durant la reconquesta. Va tornar a ser repoblat, aquest cop amb aragonesos, desprs de l'expulsi dels moriscos al segle XVII, per la qual cosa esdevingu castellanfon.

En 1435 va passar de formar part del patrimoni reial a les mans de l'infant Enric desprs de la creaci del Senyoriu de Sogorb per part d'Alfons el Magnnim el Magnnim per a compensar a l'infant de les prdues que havia sofert en el Regne de Castella. En 1459, Joan II d'Arag li va atorgar el ttol de ciutat ducal, sent el seu primer duc de Sogorb l'infant Enric d'Arag tamb anomenat "Infant Fortuna" el que va causar una insurrecci popular. En el segle XVII aquest ttol va abandonar la propietat aragonesa per a passar a les mans dels ducs de Medinaceli.

En el segle XVIII, durant la illustraci, la ciutat va viure un gran auge cultural i econmic que es va estendre fins al segle XIX en el qual va arribar a disputar la capitalitat de la provncia amb Castell de la Plana. Durant la Guerra de la Independncia Espanyola va ser ocupada pel mariscal Suchet. A ms les guerres carlines com la Guerra Civil espanyola van causar greus danys en el seu patrimoni cultural.

Des del segle XIX es va iniciar un perode de decadncia en el qual la seva poblaci es va mantenir estable en els set mil i els vuit mil habitants fins a principis del segle XXI que va ser perdent importncia relativa a causa del auge de Castell de la Plana i de l'rea urbana que s'ha format en la costa de la provncia.

No obstant aix l'inici del segle XXI ha vist un important creixement demogrfic i la transformaci de la localitat en un dels principals destinacions de turisme d'interior de tot el Pas Valenci.

 Economia .
Tradicionalment el sector primari ha mantingut una gran importncia en l'economia sogorbina. Ha tingut una relativa importncia com centre ramader (porc i ov) per si en alguna cosa ha destacat ha estat en l'agricultura. La vega del riu Palncia, irrigada des de temps immemorials s molt frtil conreant-se en ella sobretot arbres fruiters (taronges, nespres, caquis, cireres, albercocs). A ms les grans extensions de sec permeten el cultiu de l'olivera, ametller i garrofera. La mineria ha tingut una importncia menor per s'ha de destacar l'extracci d'argiles i guixos.

Sogorb ha destacat histricament per ser el centre comercial de la comarca, el que ha atorgat una gran importncia al sector serveis, que ara s'ha vist incrementada per l'auge del turisme rural.

Tots els dijous de l'any, excepte en dies festius, se celebra un mercat, que ocupa una gran part de la zona cntrica de la localitat. Suposa un esdeveniment a tenir en compte i sol ser motiu de reuni de gents que acudeixen des de tota la comarca per a realitzar compres.

 Poltica i administraci .










A Sogorb hi ha una important tradici poltica del republicanisme.




 Demografia .


 Nuclis de poblaci .
 Sogorb ;
 La Esperanza ;
 Extramuros Geldo;
 Pealva;
 Villatorcas;

 Monuments .
 Monuments religiosos .

 Catedral. Es va iniciar la seva construcci en el segle XIII adossada a la muralla en estil gtic de la qual tot just queden algunes restes en la faana oest, voltes de creueria ocultes en algunes capelles, els murs mestres, la torre de Santa Brbara, la torre de les campanes i el claustre. Aix s a causa de la remodelaci iniciada en l'any 1791 d'estil academicista. s d'una sola nau, sense creuer ni cpula, amb capelles entre els contraforts. s destacable el claustre gtic, de planta trapezodal, obligat per la irregularitat de la muralla a la qual s'adossa, ja que constitux un dels exemplars ms rars, de gran atractiu en la seva senzillesa.

 Museu catedralici. Es troba installat en el claustre alt, al que s'accedeix per una escala del segle XVIII. Destaca per la seva mplia collecci de pintura gtica valenciana sent la millor collecci desprs del Museu de Belles Arts de Valncia. A part algunes obres soltes, cal destacar el conjunt de taules procedent de l'antic retaule major de la catedral, obra monumental sortida del taller de Joan Vicent Macip entre 1525 i 1531. Tamb s resenyable la mostra d'escultures, orfebreria i teixits, destacant en gran manera un relleu de la verge de la llet en marbre de Carrara de Donatello;

 Esglsia de Sant Mart;

 Esglsia de Sant Joaquim i Santa Anna;

 Esglsia de Sant Pere;

 Esglsia de Santa Maria;

 Seminari;

 Monuments civils .

 Conjunt de la muralla i l'aqeducte. Encara es conserva part del llen de la muralla medieval, anterior al segle XIII, en el tram del final es troben alguns trossos de l'aqeducte del segle XIV que servia per a abastir d'aigua a la poblaci;

 Arc de la Vernica. Porta d'accs a la ciutat que s'obre en l'antiga muralla. S'anomena aix perqu en la seva part interior conserva una imatge de la Santa Faa (denominada pels sogorbins la cabecica de nuestre seor). De redudes proporcions, es compon d'un arc de mig punt amb dovelles extraordinriament allargades que semblen indicar un origen musulm.

 Torre del botx. S'anomena aix degut al fet que era la residncia del botx. s de cos cilndric, amb una altura de 17'30 m. La seva part inferior, fins a l'altura d'uns 8'30 m s massissa i el cos superior per la seva banda interna t forma d'hexgon seccionat i obert cap a l'interior amb volta de creueria. La seva construcci hagu de realitzar-se entorn al segle XIV.

 Torre de la pres. s una torre del segle XIV situada al costat d'una de les antigues portes d'accs a la ciutat. Exteriorment s de planta cilndrica amb un cos inferior de major dimetre i probablement ms primitiva que l'anterior, en el qual se situen les celles que van ser utilitzades com presons. El segon cos t un dimetre de 8'70 m i est dividit interiorment en dues plantes de secci octogonal, amb voltes de creueria d'estil gtic, espitlleraes i comunicaci fins a la terrassa per una escala de caragol embeguda en el mur. L'altura total s de 21'30 m.

 Ajuntament o Antic palau Ducal. Va ser construt en la primera meitat del segle XVI. En el seu interior es troben tres portades de marbre i jaspi, procedents de la Cartoixa de Vall de Crist de la vena localitat d'Altura.

El sal de sessions es troba adornant per un magnfic enteixinat del segle XIV, d'estil mudjar, amb casetons octogonals i estrelles de quatre puntes. Un altre enteixinat es troba en un dels salons del Circulo Segorbino, en la planta baixa; s de casetons quadrats de tipus itali i estrelles en punta de diamant que, al costat de l'anterior, es conta entre els ms importants del Pas Valenci. Sn tamb dignes de destacar diverses portes amb traats mudjars.

 Castill de l'Estrella. L'antic alcsser medieval va ser destrut per a la construcci de l'hospital a la fi del segle XVIII. Les torres i murs que avui dia es poden veure, corresponen a la fortificaci portada a terme entre 1875 i 1876, amb motiu de la segona guerra Carlista. Per les excavacions arqueolgiques que han tret a la llum construccions anteriors.

 Font de los cincuenta caos. Situada a un quilmetre del nucli urb en un paratge proper al riu destaca per tenir una aixeta amb l'escut de cada provncia espanyola.

 Museu municipal. Es va construir en l'any 1792, amb fons municipals i per ordre del rei Carles IV, segons resa en la inscripci de la faana. En l'actualitat alberga el museu municipal d'arqueologia i etnologia.

 Llocs d'inters .
 Paratge Natural Municipal de La Esperanza;

 Gastronomia .
Sogorb es caracteritza per tenir una gastronomia de transici entre la valenciana i l'aragonesa. s una cuina senzilla basada en la qualitat de les matries primeres. L'oli de la serra d'Espad, obtingut a partir de la varietat serrana, autctona de la comarca, t justa fama des d'poca medieval, caracteritzant-se per posseir un sabor suau i afruitat, a ms de contar amb un molt baix grau d'acidesa. Est en trmits d'obtenir la denominaci d'origen. 

Coneguts tamb sn els productes del porc, destacant els embotits i el pernil. Els plats ms tpics a ms de la paella sn l'arrs al forn, el empedrao i sobretot l'olla sogorbina. Quant a les postres, a ms de totes les fruites que es conreen en les hortes del municipi sn de destacar els pastissos de moniato o de cabell d'ngel, rosigones i coques cristines.

 Festes .
Entre els nombrosos actes festius de les festes patronals, celebrades entre l'ltima setmana d'agost i la primera quinzena de setembre en honor a la verge en la seva triple advocaci: de l'Esperana, el Loreto i la Cova Santa, destaca l'Entrada de bous i cavalls declarada festa d'Inters Turstic Internacional.

 Personatges illustres .
 Jos Camarn Bonanat: pintor illustrat del segle XVIII;
 Carlos Pau Espaol: botnic de finals del segle XIX i principis del XX;
 Francesc Vicent: autor del primer tractat d'escacs del mn;
 Julio Cervera Baviera: pioner de la radiotelefonia (actualment ha estat reconegut com el qui va poder haver inventat la rdio);
 
 Enllaos externs .

  Museo Municipal de Arqueologa y Etnologa ;
 Partido Republicano de Segorbe;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39626" title="Soneixa" nonfiltered="400" processed="395" dbindex="15439">


Soneixa s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca de l'Alt Palncia.

Limita amb Fondeguilla, Almedxer, Castellnou, Xvar, Sogorb, Sot de Ferrer, Algar de Palncia i Sagunt.

 Geografia .
El terme municipal de Soneja est travessat pel riu Palncia. La major part del terme es troba situada en la vall del riu que comena a eixamplar-se. Per aix a pesar de trobar-se en les estribacions de la Serra d'Espad no hi ha elevacions muntanyenques de rellevncia. El nucli urb es troba molt proper al curs fluvial a una altitud de 263 metres.

 Histria .
S'hi han trobat restes dels ibers i un aqeducte i un campament romans, per no ser fins el segle X, amb l'arribada dels rabs, quan es pot considerar una fundaci estable; Jaume I va ocupar-la en 1245; en 1260 va cedir-la, amb Assuvar, Mosquera i Pollinos, a Sim Prez d'Arens, a la qual famlia li va ser confirmada el 1330 per Alfons IV (1299-1336), i a la que va pertnyer fins que es va unir per matrimoni als Folch de Cardona a mitjan segle XV, aquests atorgaran carta pobla el 1609 desprs de la desfeta demogrfica i econmica que va suposar l'expulsi morisca.

 Topnim .
Dues sn les hiptesis per explicar l'etimologia del topnim d'este poble de parla castellana: una diu que prov del mot Snia i una altra es basa en les dades que diuen que hi hagu un moro anomenat Sonexa.

 Demografia .


 Economia .
La seua economia es reparteix gaireb a parts iguales entre l'agricultura, la indstria i el sector serveis, encara que darrerament pot ser hi guanye terreny el sector industrial.

 Poltica i administraci .





 Monuments .
 Monuments religiosos .
 Esglsia de Sant Miquel Arcngel. Del segle XVIII.
Acabada en 1766, s d'estil neoclssic, amb cor alt i capella de la comuni independent. A la dreta del creuer existeix una Verge dels Dolors d'Esteve Bonet i dues imatges representant a Santa Rosa i a la Verge del Rosari. El campanar s de base quadrada i escassa altura i remata la seva terrassa amb un templet. Com tantes altres pot ser estiga basada sobre els fonaments de la mesquita. Allotja una de les dues campanes ms antigues del pas (l'altra s a Torrent, datada en 1250.
 Ermita de Sant Francesc Xavier. Dels segle XVII.
 Ermita del Crist de la Providncia o del Calvari.

 Monuments civils .
 Ajuntament. Del segle XIX.
 Palau dels Ducs de Montellano;
 Aqeducte rom. Interessant mostra de l'arquitectura agrcola d'aquesta poca a pesar de no estar en massa bon estat de conservaci.

 Llocs d'inters .
 La Dehesa. Paratge Natural Municipal;
 Via verda d'Ojos Negros.

 Festes i celebracions .
 Falles. Al voltant del 19 de mar.
 Festes patronals. Del 20 al 30 de setembre en honor al Crist de la Sang i Sant Miquel.
 Fogueres de Sant Joan. del 20 al 25 de juny.
 Sant Antoni. Del 17 al 20 de gener.
 Sant Maties. L'1 de febrer.
 Setmana taurina. de l'1 al 10 d'agost.

 Enllaos externs .

 Web oficial;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39627" title="Sot de Ferrer" nonfiltered="401" processed="396" dbindex="15440">


Sot de Ferrer s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca de l'Alt Palncia.

Limita amb Sogorb, Soneixa i Algar de Palncia.

 Geografia .
El terme municipal de Sot de Ferrer t una extensi de 8'60km sent travessat pel riu Palncia. El terme es troba en la vall del riu, que aqu comena el seu curs baix, sent l'ltima localitat que encara veu passar aigua per la llera en condicions normals. El nucli urb es troba molt proper al curs fluvial a una altitud de 230 metres.

 Histria .
La primera notcia del poble, es remunta a 1236 quan hi havia a l'actual terme 3 alqueries musulmanes; en 1245, rere l'ocupaci cristiana pertany a Hurtado de Lihori  qui li dna el nom de Sot i hi edific un palau al voltant del qual va anar creixent el caseriu; desprs de passar pel senyoriu dels Val de Corranza; fins el segle XVI es denominava Soto del Gobernador, i canvia a l'actual denominaci per la influncia del cognom del governador, Jaume Ferrer; sembla que la poblaci formava part del territori que integrava el senyoriu de Vall d'Almedxer, i fins el 1609 era habitat exclusivament per sarrans.

 Demografia .

 
 Economia .
La seua economia s exclusivament agrria: taronger i nespreres. Cavanilles cita unes pedreres de marbre que mai no han estat explotades.

 Administraci .


 Monuments .
 Monuments religiosos .


 Ermita de Sant Antoni. Del segle XVII.
s edifici de planta en creu llatina, i en la seva clau ostenta elegant i proporcionada cpula, amb talla d'estil xurrigueresc ben acusat, aix com el seu presbiteri i creuer.
 Calvari. Dels segle XIX.
Pel seu bon estat de conservaci i l'espectacular del seu cam emblanquinat s una de les imatges tpiques de la comarca de l'Alt Palncia. El seu recorregut va des del nucli urb fins a l'ermita de Sant Antoni.
 Esglsia de la Immaculada. Dels segle XVIII.
D'estil neoclssic. Destaca sobretot per l'altar major obra de Joan de Joanes una de les obres ms importants de la pintura renaixentista valenciana. La pintura s un oli sobre taula estant format per dues parts principals. La inferior, en la qual apareix la Immaculada en el centre envoltada pels seus pares i la superior, en la qual apareix Du.

 Monuments civils .

 Palau del Senyor. ;
L'edifici a partir del com es va originar el municipi s de construcci de cal, sorra i pedra, d'estil gtic amb arquitectura ogival del segle XIII i detalls del gtic tard dels segles XIV i XV. En la faana presenta tres ajimeces (finestres) de brancals de pedra amb ogives (la de damunt de la porta amb tres trevolats i un portallum, lamentablement desapareguda), que s'aixequen sobre les seves cartelles i per l'extrem superior sostenia el seu propi capitell, i aquest, les arrencades de les seves ogives.
 Forn i Mol del Senyor.
 Pont del Palncia. Del segle XVIII.

 Festes i celebracions .
 Festes d'estiu. La segona setmana d'agost.
 Festes patronals. en honor a Sant Antoni i al Crist de la Pietat. Durant el mes de juny.  ;

 Enllaos externs .


 Ajuntament;
 Web personal;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39628" title="Teresa (Alt Palncia)" nonfiltered="402" processed="397" dbindex="15441">


Teresa, tamb conegut com Teresa de Begs, s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca de l'Alt Palncia.

Limita amb Begs, Tors, Viver, Xrica i Sacanyet.

 Geografia .
El terme es troba situat en la vall alta del riu Palncia, en l'angle que formen les serres de serra d'Andilla, Javalambre i serra de Pina, sent per tant molt muntanyenc. Entre totes destaquen les segents altures, el Franco, el Cerro Gordo, Roya i Chavi; mai superant els 900 metres d'altura. Compta amb gran quantitat de fonts, com ara la Pipa, el Bat, Royo, la Grillera, Contis, Berro, la Bailaora, Peral, el Nano, Rabosera i del Ro.

 Histria .
Al seu terme s'han trobat deixalles de l'Edat del Bronze, en els jaciments de la Penya de la Duea i cim del Cerro Alto de la Gambalia; igualment s'han trobat restes de cermica, en la cova de los Muertos  i Alto Losar, d'origen ibric; tamb troballes romanes certifiquen el poblament en aquesta poca, del lloc, que posteriorment fou de dominaci rab fins la conquesta de Pere Fernndez d'Azagra, senyor d'Albarras, qui va concedir la jurisdicci civil de la mateixa a l'orde de Calatrava i la religiosa al bisbat de Sogorb. Fou aldea de Begs fins l'any 1842 en qu se li va atorgar municipi propi. Demogrficament es troba en franca regressi amb una fort emigraci vers zones industrials de Valncia i la Plana de Castell.

 Demografia .


 Economia .
Basada tradicionalment en l'agricultura i la ramaderia s'ha desenvolupat una petita indstria artesanal de pats. s tamb focus de turisme interior pel seu agradable clima estiuenc.

 Administraci .


 Monuments .
 Esglsia de Nostra Senyora de l'Esperana. Dels segles XV al XVII.
El temple possex una sola nau slida entre contraforts, voltes de tradici gtica i capelles. Un bell prtic emmarca la plaa.

 Ajuntament. ;

 Llocs d'inters .
 Mina del barranc del Arco. Amb antics forns de guix rehabilitats.
 Refugi de l'Aigua. Situat en el Cerro Gordo. s un respirador amb abundants corrents d'aigua que sorgeixen d'un brollador.
 El Arco.

 Festes i celebracions .
 Festa de los Mozos. De l'1 al 8 de novembre.
 Festa del Corpus. De l'1 al 15 de juliol.
 Festes patronals. En honor a la Verge de l'Esperana i Sant Roc. Del 14 al 22 d'agost.
 Romiatge a la Verge de la Santa Cova. Segon dissabte de maig.
 Sant Isidre Llaurador. El 15 de maig.
 Santa Teresa. El 15 d'octubre. ;

 Enllaos externs .
 Ajuntament de Teresa;
 Web personal;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39629" title="Teresa" nonfiltered="403" processed="398" dbindex="15442">

Geografia:;
Teresa (Alt Palncia) (o Teresa de Begs), municipi de l'Alt Palncia.
Teresa de Cofrents, municipi de la Vall de Cofrents.

Personalitats histriques:;
Santa Teresa de Jess (1515-1582), religiosa i escriptora castellana.
Teresa de Calcuta (1910-1997), religiosa albanesa, tamb coneguda com la Mare Teresa.
Teresa d'Entena (1301-1327), comtessa d'Urgell.
Santa Teresa de Lisieux (1873-1897), religiosa francesa, tamb coneguda com Santa Teresa de l'Infant Jess.
Teresa de Lle (943-970), infanta de Lle i reina consort de Navarra. ;
Teresa de Lle i Nez (1070-1130), infanta de Lle i comtessa de Portugal. ;
Teresa de Portugal i de Barcelona (1181-1250), infanta de Portugal i reina consort de Lle, tamb coneguda com Santa Teresa de Portugal.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39630" title="Tors" nonfiltered="404" processed="399" dbindex="15443">


Tors (en castell i oficialment, Tors) s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca de l'Alt Palncia.

Limita amb Barraques, Begs, Teresa, El Toro i Viver.

 Geografia .
La seva superfcie s relativament muntanyenca i est enclavada gaireb en el centre del circ que formen la serra de Pina al nord, del Toro-Javalambre a l'oest i la serra d'Andilla al sud. A pesar de trobar-se en una zona mitjanament elevada, no es troben altures importants en les seves elevacions naturals.

Al sud discorre el riu Palncia, de certa riquesa pisccola en aquest encara curs alt. s un riu de cabal gaireb regular, encara que el seu nivell augmenta en poques de pluges. Les seves aiges sn netes i transparents a causa de la nulla existncia d'indstries o altres motius contaminants que en aquesta altura del seu curs poguessin existir.

Gaireb una tercera part de la superfcie del terme s massa forestal en la qual els pins, sabines i carrasques sn les espcies vegetals de bosc que ms abunden. Les zones de bosc en la qual estan situats aquest tipus d'arbres sn: L'Olla Elvira, LAgua Mala, El Sabinar, La Caadilla, El Volaje, Los Arenales, etc.

El medi climtic s de tipus continental, amb hiverns frescos i estius temperats.

 Histria .
Lloc fundat pels rabs que fou conquerit per Jaume I (1208-1276) i lliurat a l'orde de Calatrava, en poder de la qual es va mantenir fins el regnat de Carles I, qui va incorporar-la a la Corona. El general isabel Azpiroz  va installar-s'hi, la qual cosa va provocar un fort setge per part dels carlistes que acab el 22 de maig de 1840. Poblet de Begs fins el 1842, en qu fou erigit municipi independent. Demogrficament presenta, des les primeries del XX una progressiva reducci de la seua poblaci jove, ja que aquesta emigra vers zones industrials com ara Barcelona, la Plana de Castell i l'Horta de Valncia.

 Topnim .
El seu nom prov de toros i tors  que hi acudien antigament a pasturar als seus voltants, encara que en l'actualitat es troben reduts al mnim.

 Demografia .


 Economia .
Els sectors econmics sn: l'agricultura amb predomini de l'ametler i l'olivera; tamb hi pomes i hortalisses; la ramaderia: ovelles, sobre tot; tamb granges de porcs i avcoles; la construcci i el sector serveis. La indstria hi s nulla.

 Monuments .
 Esglsia de Santa Quitria. Del segle XVIII.
Esglsia d'una sola nau amb altars laterals sense capelles i volta de can de proporcions i formes acadmiques.
 Ajuntament.

 Festes i celebracions .
 Festes del Crist. Del 6 al 12 de setembre.
 Sant Joan. El 24 de juny.
 Santa Quitria. El 15 de maig. ;

 Enllaos externs .


 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39631" title="El Toro" nonfiltered="405" processed="400" dbindex="15444">




El Toro s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca de l'Alt Palncia.

Limita amb Barraques, Tors, Begs, Sacanyet i Pina. A ms tamb limita Abejuela, Manzanera i San Agustn, a la provncia de Terol.

 Geografia .
El terme municipal, el segon ms gran de la comarca, abasta dos espais diferenciats. Una part del terme es troba situat en l'altipl de Barraques que amb una altura aproximada d'uns mil metres s una prolongaci dels plans del sud de Terol. L'altra part del terme est situada en la coneguda com Serra del Toro que es conforma com una prolongaci de la serra de Javalambre. Aquesta serra presenta elevades altures, situant-se algunes de les seves muntanyes per sobre dels 1600 m, pel que s un dels punts ms freds del Pas Valenci.

El riu Palncia neix dintre del seu terme municipal en la serra del Toro a uns 1.600 metres d'altitud.

A causa de les caracterstiques fsiques de la localitat, l'entorn natural s un dels millor conservats de tot el Pas, sent per aix declarat paratge natural municipal el Pozo Junco aix com el monument natural del naixement del riu Palncia.

 Histria .

Rere l'assentament iber (250 anys aC) a la Penya de las Majadas, se sap que Prcul, bisbe de Sogorb en l'any 589, va evangelitzar els nous pobladors procedents de les incursions brbares. El 28 de novembre de 1260, Jaume I (1208-276) atorg privilegi als pobladors, moros i cristians, de drets i franqucies, que foren confirmats pel rei Mart I (13561410) el 20 de febrer de 1403. Va pertnyer al senyoriu de Xrica fins extingir-se la seua lnia successria, moment en qu va tornar a la Corona , llavors en la persona de Pere IV el Cerimonis (1319-1387). El 1432 Francesc Zarzuela (tresorer d'Arag) li la va comprar a Francesc Requesens, que poc abans li l'havia adquirit a en Joan de Navarra. Francesc Zarzuela,  nt, li la va vendre a son germ Miquel  i en 1537 va ser venuda al duc de Calbria, Ferran d'Arag, qui va deixar-la en herncia en 1550 a favor dels monjos jernims del monestir de Sant Miquel dels Reis que van regir-la fins la desamortitzaci del segle XIX (1837) en qu pass a ser vila lliure. Fou testimoni, pel vrtex de la Penya Salada, de la guerra civil de 1936-39.

 Topnim .
El nom de la vila del Toro es fonamenta en els radicals preromans  tor  o  tar  que derivarien en Turris (torre) i Torus (tur).

 Demografia .


 Economia .
Poble tradicionalment d'economia pobra, obtinguda fonamentalment de la massa forestal, ha sabut traure profit dels seus encants paisatgstics i explotar el turisme de muntanya; dems, la seua proximitat amb nuclis de poblaci importants com ara Valncia, Castell de la Plana o Sagunt, la converteixen en un lloc de segona residncia on proliferen les urbanitzacions. Tamb s'hi dna importncia a la producci de tfona; al voltant del qual fong s'hi celebren anualment unes Jornades sobre el seu conreu on participen tcnics i productors d'arreu del Pas, de l'estat i d'Europa.

 Monuments .
 Monuments religiosos .


 Esglsia de Nostra Senyora dels ngels. Del segle XVII.
Oferix cert influx jesutic en el seu alat d'una sola nau, capelles laterals, pilars de capitell tosc i volta de can amb llunetes. Oferix abundants esgrafiats. Conserva creu parroquial gtica de tres tallers valencians, aix com alguns altars del segle XVII amb pintures. Destaca la decoraci ornamental del sotocor, amb pintura mural amb temtica vegetals, cignes i calze eucarstic. Conserva tamb restes de taulelleria d'poca. La portada als peus, adintelada, est encegada i presenta front trencat del segle XVII. En el costat epstola, portada amb data 1695. Torre adossada a l'absis, de tres cossos i rematada.

 Esglsia fortificada de Sant Miquel (antiga de Santa Maria). Dels segles XII i XIII. D'estil romnic.
Aquesta esglsia est constituda en una sola nau amb limitades dimensions i s un exemple de les construccions primries de reconquesta. Entre el segle XIV i XV va ser adquirint ornaments i riqueses, reformant el seu vell sostre de fusta en vessant a dues aiges i dotant-la amb voltes de creueria. Ms tard es va consagrar com ermita de Sant Miquel, sofrint lamentables destrosses en les guerres carlistes del segle passat i en la guerra civil.

El primitiu temple mant els seus quatre grans parets, amb els contraforts del seu original fabrica. En el seu interior s'aprecien diverses forncules i l'entrada principal dista de la torrassa uns cent metres, observant-se altra lateral ms petita com pas secundari. En les seves proximitats existeixen restes de murs menors, aix com ens consta l'existncia d'un cementiri i d'una nevera; buit practicat en el terreny per a la conservaci de la neu o gel.

 Ermita de Sant Roc. Del segle XIV.
Interessant mostra d'arquitectura popular muntanyenca, bastida en el segle XIV i modificada en 1603. Darrerament rehabilitada, en 1991.

 Monuments civils .



 Ajuntament. Del segle XVI.
D'estil Gtic, presenta un interessant prtic de tres arcs de mig punt i columnes driques.

 Castell de El Toro. ;
Aquesta fortalesa possex una planta irregular i inclou l'ermita de Sant Miquel en el seu interior. El seu objectiu era la defensa de la poblaci a causa del carcter fronterer d'aquesta. Amb el temps la poblaci va ser abandonant el recinte per a anar assentant-se en el pla proper on se situa actualment la poblaci. Disposava d'un extens recinte amurallat i encara que s possible l'existncia d'alguna construcci creada per a repellir les invasions brbares, la major part d'ell s d'poca medieval. s destacable la torre de l'homenatge, de planta quadrada amb cantons reforats de cadirat.

 Font del Jriz. De finals del segle XVIII.
La font est realitzada en pedra negra de cadirat i el seu perfil recorda un dels portals d'una possible muralla, que controlaria l'accs a la poblaci, protegint la vila medieval d'inesperats atacs. En ella s'observa un relleu de l'escut del Toro i un ample aveurador que van utilitzar les cavalleries.

 Pont Medieval. ;
Amb un possible origen rom est situat als afores del nucli urb en el paratge del Molinete en el cam que va cap a Begs i Tors.

 Neveres. Dels segles XVIII i XIX.
S'utilitzaven per a comerciar amb la neu i el gel. En el terme municipal s'han localitzat les tres segents:
Nevera Profunda.
Nevera Alta en la zona del Pozo Junco.
Nevera Cerrito en el Castell.

 Trinxera, refugis, polvor i aerdrom de la Guerra Civil.

 Llocs d'inters .
 Naixement del riu Palncia. Monument natural.
 Pozo Junco. Paratge Natural Municipal.
 Barranc del Sahuquillo. Microrreserva de Flora.
 Estret del Cascajar. Microrreserva de Flora.
 La Pericona. Microrreserva de Flora.

 Festes i celebracions .
 Festa Siega y Trilla. Celebraci on s'observen les tradicions ancestrals i tils del camp. Mostra d'indumentries, artesania i maquinaria amb esmorzar tpic. Entre juliol i agost.
 Sant Antoni. El 17 de gener.
 Festes patronals. En honor a la Verge de l'Assumpci i Sant Roc, a partir del 16 d'agost.
 Setmana Santa.

 Enllaos externs .

 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39632" title="La Vall d'Almonesir" nonfiltered="406" processed="401" dbindex="15445">


La Vall d'Almonesir s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca de l'Alt Palncia.

Limita amb Algmia d'Almonesir, Almedxer, Castellnou, Gaibiel, Xrica, Matet i Navaixes.

 Geografia .
El riu Chico, afluent del Palncia, s el principal accident geogrfic del terme municipal que tamb compta amb un bon nombre de fonts com ara la de la Trinitat, o Llarga; la de la Rodana, la de la Masia, la de Balsiallas, etc. La localitat es troba situada en el vessant oriental de la Serra d'Espad pel que presenta grans desnivells encara que a causa de la proximitat al mar les altures no sn excessivament elevades.

 Histria .
Malgrat haver-se trobat deixalles del Bronze i iberes, aquesta comena amb els rabs que hi aixecaren el castell d'Almonesir, gnesi de l'actual casc urb. Fou donada, en senyoriu, el 22 de maig de 1238, per Jaume I (1208-1276) al bisbe de Barcelona, Berenguer de Palou. Aquest senyoriu comprenia els actuals termes d'Algmia d'Almonesir, Matet, Pavies i La Vall d'Almonesir. Desprs d'en Berenguer el senyoriu pass, al menys, per les mans de Jaume Prez (1255?-1285) i les del duc de Sessa. Fou venut en 1437 per Vidal de Castell  i en 1581 fou comprada per Dions de Reus  a Antoni de Cardona, i donada aquell mateix any a la comtessa d'Aranda, que el 1582 donava una nova carta pobla. La retirada a la vida monacal del comte d'Aranda deixa la Vall en mans de Pere d'Urrea  el qual, en maig de 1610, obligat per la despoblaci soferta a ran de l'expulsi dels moriscs, don de bell nou carta pobla a 65 famlies procedents d'Arag. Posteriorment recauria en la casa de Castel Rodrigo.

 Economia .
L'agricultura, especialment l'olivera i l'excellent oli que s'hi n'extrau, mant l'economia local. Artesanalment continuen fabricant-se forques i mnecs de fusta per a les eines.

 Demografia .


 Administraci .


 Monuments .
Passejar pel poble s evocar l'poca musulmana pels seus carrers estrets i torts on encara es poden trobar llenos de la muralla.

 Esglsia de la Purssima Concepci. Del segle XV.
Temple barroc d'una nau amb quatre trams, va ser refet i es conserva el retaule gtic de Sant Valer, procedent de la capella homnima del claustre catedralici de Sogorb, donat pel cabild amb motiu de l'incendi. Pot datar-se cap a 1436 i segons anlisi recent, s obra d'un mestre desconegut.

 Castell d'Almonesir. Del segle XII.
Aquest castell situat en les proximitats d'Algmia d'Almonesir per en el terme municipal de la La Vall d'Almonsir s d'origen musulm. s l'nic cas al Pas Valenci de ribat (monestir musulm fortificat) en el qual residien els Murabitins, monjos guerrers.

Exercia la seva influncia sobre una vasta zona que incloa els municipis d'Algmia d'Almonesir, Matet, Pavies i la prpia La Vall d'Almonesir perqu aquestes mancaven de castell propi, per va deixar d'exercir les seves funcions militars en el segle XVI.

Encara que sembla de planta irregular a causa de l'accidentat del terreny, reconstruccions sobre el paper i fotografies aries han demostrat que la planta del castell era perfecta rectangular. A pesar que el seu estat s de runes es conserven grans llenos de la muralla dels dos recintes existents aix com diversos elements auxiliars. Per per sobre de tot el que destaca s la torre de l'homenatge, de quatre altures.

 Casa-palau. Del segle XVI.

 Masia La Matuta. ;

 Torre morisca. Al pati de la Casa Badia.

 Festes i celebracions .
 Festes patronals. En honor a l'Inmaculada Concepci, el 8 de desembre.
 Sant Gil. Festa dels jubilats i pensionistes, l'1 de setembre.
 Sant Pere. Festa de l'associaci de dones, el 29 de juny.
 Festes d'estiu. Al mes d'agost, en honor a la Divina Pastora,  Crist de la Sang i Verge dels Dolors.

Galeria d'imatges.


 Enllaos externs .

 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39633" title="Viver" nonfiltered="407" processed="402" dbindex="15446">


Viver s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca de l'Alt Palncia.

Limita amb Xrica, Teresa, Tors, Barraques, Pina i Benafer.

 Geografia .
L'abundncia de fonts (Ragudo, Pontn, La Chana, Morredondo, Ojos del Prado) i la presncia del Palncia i el barranc del Hurn  al terme li donen el sobrenom de Viver de las Aguas. Els paratges ms interessants sn: el jaciment del Sargal,  el bosc de Monlen, la Floresta, Peas Rubias i la font de Sant Miquel, que abasteix el poble. Per practicar el senderisme hi ha diversos petits recorreguts i un tram del G7. Al seu terme trobem el, abans temut pels conductors, port del Ragudo amb 1.007 m d'altitud.

 Nuclis de poblaci .
 Viver;
 Aguas Blancas;
 Masada del Sordo;
 Masies de Parrela;
 Masies del Crist;
 Masies del Riu;
 Masies de El Ragudo;

 Histria .
Ja en el Paleoltic Superior hi hagu assentaments humans com ho demostra el jaciment de les coves del Sargal. L'any 193 aC el rom Marco Poncio Catn va fundar Belsino, que poc desprs rebatejaria amb el nom de Vivarium. Pareix ser que en temps de Jaume I (1208-1276), qui la va ocupar en 1237 estava completament destruda, malgrat aix en 1244 la declara Reial Vila. En 1276 el rei concedeix l'establiment de pobladors sarrans el 1276, a l'alqueria de Fula. La vila es va repoblar amb cristians, principalment aragonesos, el 1367 quan el senyor de Xrica, Joan Alonso, va concedir carta pobla motivada probablement al quedar despoblada per la pesta negra. Formava part del senyoriu de Xrica, fins que el 1432 Francesc Zarzuela  va comprar-se-la a Berenguer de Requesens, que poc abans se l'havia comprat a Joan de Navarra, juntament amb El Toro i Novaliches. El 1518 fou comprada pel comte d'Aranda, qui el 1537 la va vendre al duc de Calabria, virrei de Valncia; mort aquest el 26 d'octubre de 1550, les seues possessions va heretar-les el monestir de Sant Miquel dels Reis, fundat per ell. El 1646 perdia el 54,8% de la seua poblaci, fet explicat nicament per l'epidmia de pesta i la greu crisi de producci. El 15 d'abril de 1814 va menjar en la Casa Consistorial del poble, al seu regrs de Frana, Ferran VII (1784-1833). El 2 de desembre de 1862 s'hi install l'enllumenament pblic. El 2 de mar de 1873 es proclama la I Repblica al poble.

 Demografia .


 Economia .
La tradicional economia agrria hi ha anant quedant marginada pel sector serveis ja que Viver s una tpica localitat estiuenca, la qual cosa dna empenta a aquest sector. Malgrat tot la Cooperativa Agrcola elabora un excellent oli verge d'oliva. Tamb hi ha alguna petita indstria.

 Administraci .


 Monuments .
 Monuments religiosos .
 Esglsia de Nostra Senyora de Grcia. Del segle XVII.
Temple de tres naus amb capelles laterals i creuer, presbiteri i capella de la comuni als peus. Conserva interessants murals i un sortit campanar. En el conjunt arquitectnic que emmarca la pintoresca Plaa de l'ngel destaca en primer lloc la Torre-Campanar de 25 metres d'altura. En les seves parets es troben diverses lpides romanes i una escrita en 1608 per Francisco Diago en la qual assenyala la construcci de la torre i la canalitzaci de l'aigua a la font de l'Assumpci.

Exteriorment consta d'una nau central amb creuer i contraforts, en l'interior el temple s elegant, d'estil renaixentista, d'ordre corinti, claustral, amb bons altars de fusta i alguns frescos de bona escola. Destaquen les pintures al fresc executades pel nostre pais Rafael Posades.

En la parrquia es guarden algunes peces d'orfebreria com un cop del segle XVIII, una naveta de plata del segle XVII, un calze del segle XVIII, una custdia del segle XVI amb escut de la vila. Destaca la pila baptismal de 1568.

 Ermita de Sant Roc. Del segle XVII.
Dominant el poble es troba l'ermita, enclavada a la part alta de la muntanya del mateix nom. Especialment important el dia 16 d'agost ja que, en un clima festiu, es reuneixen els habitants desprs de la tradicional pujada a la muntanya. Des d'all s'aprecia un gran panorama del poble.

 Ermita i Convent de Sant Francesc de Paula. Del segle XVII.
Amb decoraci barroca. Es conserva el claustre del convent molt transformat i l'esglsia conventual de 1605, amb decoraci barroca on es venera al patr de la vila Sant Francesc de Paula.

 Ermita de Santa Brbara. ;

 Monuments civils .
 Torre de Viver. ;
D'origen rab, encara que es diu que sobre fonaments romans. s una torre de maoneria amb cos cilndric que formava part del sistema defensiu del castell de Xrica. Es troba en estat de runa.

 Torre bera de Ragudo. ;
Es coneixen els seus orgens bers, i els seus fonaments sn clarament d'aquesta poca, per la seva construcci elevada presenta elements rabs. Durant l'poca musulmana va estar en s com torre de vigilncia al servei de les fortaleses de Xrica i Sogorb. Era de planta rectangular. Actualment conserva noms la seva part inferior fins a una altura d'escassament 3 metres.

 Font de l'Assumpci.
Commemorativa de l'arribada de les aiges al municipi. Va ser aixecada grcies a l'historiador Francisco Diago en l'any 1608, i reformada en 1619, va ser la primera font pblica de Viver, s d'estil barroc i aspecte de calze eucarstic, i est rematada per una imatge de l'Assumpci.

 Altres fonts urbanes.
El Abrevadero, Sant Francesc, Mossn Vilar, el Baile, Duc de Calabria, la Teja, el Garrn  (safareig), Cazadores i el Chorrillo.

 Cultura .
 Museu etnolgic municipal.
 Union Musical Santa Cecilia de Viver ;

 Llocs d'inters .


 Bosc de Monlen. Bosc mediterrani.
 Coves del Sargal. Situat en la marge esquerra del Palncia sn un grup de coves que van servir d'abric als primers pobladors de la zona, des del Paleoltic Superior fins al neoltic. Geolgicament es van formar per l'acci de les aiges de la font del Pontn. Existeixen formacions crstiques d'inters.

 Parc La Floresta. Parc natural de 40.000 metres quadrats d'extensi, se situa en la llera del barranc Hurn, que travessa la poblaci. Les parets del barranc, cobertes de falagueres i estalactites, les cases penjades, construdes sobre elles, la variada i frondosa vegetaci i les seves cascades i salts d'aigua, fan d'aquest lloc un inslit, esglaiador i bellssim paratge. Potser el nom del poble va nixer a la Floresta. Probablement els romans, aprofitant la frescor de l'ombreig paratge i el corrent continu i abundant de les aiges de diverses deus, van construir aqu la seva Vivarium de peixos.

 Festes i celebracions .
 Falles. Dissabte segent al 19 de mar (Sant Josep).
 Sant Antoni. El 17 de gener amb curses de caballs i altres actes tpics. ;
 Sant Francesc de Paula. Se celebra el divendres de la segona setmana de Pascua quan s tpic menjar caldera d'arrs benet.
 Festa de l'Oli. Es sol celebrar al juny, en el Parc de La Floresta. A aquesta fira acudeixen ms de 50 expositors, entre aquests expositors estan comeros del poble i associacions culturals del poble. Aquesta Fira est organitzada per l'Ajuntament i per la Cooperativa Olecola de Viver, tamb conta amb diversos patrocinadors.
 Festes d'estiu. Es celebren en el ms d'agost amb actes religiosos (Romiatge a Sant Roc el 16 d'agost), revetlles i bous al carrer. ;
 Festes patronals.  Es celebren a finals de setembre o principis d'octubre en honor a Sant Miquel i a la Verge de Grcia.

 Enllaos externs .


 Pgina web de l'ajuntament de Viver.
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39634" title="Xrica" nonfiltered="408" processed="403" dbindex="15447">


Xrica s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca de l'Alt Palncia.

Limita amb Sacanyet, Teresa, Viver, Benafer, Caudiel, Gaibiel, Navaixes, Altura i Les Alcubles (aquest darrer a la comarca dels Serrans).

 Geografia .
El terme est travessat pel Palncia i allotja paratges de singular bellesa com la Vuelta de La Hoz, els pics de Yuste, del Villar, de la Muela, de Feliciano, els monts del Frontn, la Herbasana, del Alto Gafero o los Pelaos que podem visitar recorrent diverses rutes senderistes degudament senyalitzades. Hi ha gran quantitat de fonts de qu relacionarem unes poques: Randuras, El Carmen, El Consuelo, Ulla, Lipa, el Clero, etc.

 Nuclis de poblaci .
 Xrica;
 Novaliches;
 Los Angeles;

 Histria .
Els nics testimonis que hi ha de poblament prehistric sn una destral de pedra neoltica i alguns assentaments ibers. Dels romans ja hi trobem fora deixalles principalment lpides amb inscripcions llatines, especialment la coneguda com de Quintia Prova, baix relleus de marbre, monedes, etc. que la converteixen en una de les poblacions romanes ms importants de la comarca. Ja en poca musulmana comena la vertadera expansi del casc urb que coneixem, fins i tot barris com Valcaliente i Coracha conserven la seua denominaci rab. L'any 1027 resta inclosa en la Cora de Valncia. En 1098 s pressa pel Cid (1043?-1099). En el segle XII apareix documentada amb el topnim moro de Sharqua,  castell dels Jarifes  (nobles). El 5 de febrer de 1235 el giron Guillem de Montgriu entra en la ciutat per la poblaci continuar sent majoritriament musulmana. Jaume I (1208-1276) don carta de poblaci el 1249 a ms d'altres privilegis com ara el pas del cam d'Arag per dita vila (29 de novembre de 1255) o l'ampliaci del castell (any 1261). s el 4 de setembre de 1255 quan Jaume I la dna a Teresa Gil de Vidaure i a son fill Jaume Prez (1255?-1285), que ser el primer senyor feudal a partir de 1284 amb el nom de Jaume II de Xrica, en virtut del testament de Jaume I de 26 d'agost de 1272, conformant aix un senyoriu que comprenia Xrica, Benafer, Caudiel, Pina, El Toro i Viver i al qual s'afegiria en 1257 Les Alcubles, el 1269 Barraques i el 1275 Altura. El 6 de maig de 1286 el rei Alfons confirma el privilegi de franquesa de la vila. 

En 1330 s'enceten les obres del segon emmurallament de la ciutat. En 1363, en el context de les guerres entre Castella i Arag, les tropes castellanes ocupen el poble i el castell. En 1368 s'autoritza l'establiment de les alqueries de Novaliches i El Campillo amb 50 pobladors i sense jurisdicci criminal. En 1369 mor l'ltim dels Xrica i amb ell s'extingeix el llinatge; com a conseqncia dels deutes dels Xrica el poble torna a la Corona, en les mans de Pere IV el Cerimonis (1319-1387). El 6 de juliol de 1372 el rei anomena primer comte de Xrica a l'infant Mart. En 1386 es construeix un pont sobre el Palncia i en 1390 la tercera muralla. El 2 d'abril de 1404 Mart l'Hum (1356-1410) incorpora la vila de Xrica a la Corona. El 1417 Alfons el Magnnim (1396-1458) la dna en feu a son germ Joan el 30 de gener de 1417 amb les seues aldees: Viver, Caudiel, Novaliches, El Toro, Pina i Barraques, qui la va vendre el 1428 en usdefruit a Francesc Zarzuela, Justcia d'Arag, el qual va adquirir-la totalment, de manera illegal, el 4 de juliol de 1431 i va sotmetre el poble a condicions tirniques que hi sembraren el descontent per la manca d'arrel de la famlia senyorial. 

En 1418 el rei concedeix el privilegi de celebrar marcat setmanal. El 1479, Ferran el Catlic (1452-1516) anull la venda i va incorporar-la de bell nou a la Corona. Malgrat tot, els hereus dels Zarzuela, el 1518, veneren llurs suposats drets al comte d'Aranda, i aquest a favor del duc de Calabria el 1537, qui va cedir-lo per herncia al monestir de Sant Miquel dels Reis. 

Finalment, rere llargs litigis, el 24 de novembre de 1564, fou reincorporada totalment a la Corona durant el govern de Felip II (1527-1598). L'1 de mar de 1565 canvia el fur d'Arag pel de Valncia. L'any 1609 pateix com la resta del Pas Valenci l'expulsi morisca. Felip V (1683-1746) el 30 de setembre de 1707 va donar-la en feu al mariscal duc de Berwick amb tots els drets i privilegis. Desprs romandria emancipada definitivament. 

En les guerres carlistes el poble resist els atacs del carlista Forcadell que va envair la vila el 10 d'octubre de 1838 fins que fou derrotat pel general Borso el dia 15 d'eixe mateix mes. En 1885 una epidmia de pesta va causar-hi 194 morts. La guerra de 1936-1939 caus enormes i greus desfetes a la ciutat que incidiren en una important prdua de patrimoni.

 Demografia .


 Economia .
La topografia del terme fa que, malgrat l'abundncia d'aiges, l'agricultura siga molt difcil de treballar, nogensmenys s'hi conreen fruiters i hortalisses en l'horta arbrada, garrofera, olivera i ametler. Hi ha granges de porcs, pollastres i conills. En l'apartat industrial es pot parlar de petits tallers artesanals i una fbrica de farina. La resta de l'economia local recolza en el sector serveis i un incipient turisme rural.

 Administraci .


 Monuments .

 Monuments religiosos .
 Torre mudjar de l'Alcdia o de les Campanes .

Aquesta torre va ser realitzada en estil gtic i manierista mudjar amb traa de Fra Antn Ortn, amb direcci de Pero Ruhimonte i sent el mestre picapedrer, Francesc Frasnedo. s l'nica en aquest estil de tot el Pas Valenci. El cos basamental s suposadament rom i la torre mudjar realitzada entre els anys 1616 i 1628.

Consta de tres cossos ctogonals, de diferent permetre cadascun. El primer cos s octogonal pur, s a dir, sense estreps ni ornamentacions, suposadament d'origen rom i que es coneix documentalment des de l'any 713 com "Torre de l'Alcudia". Actualment est dividit en quatre dependncies i a tres d'elles es t accs per l'escala de caragol que dna accs a la torre. La cambra, que s l'inferior, t accs propi i es comunica a travs d'una escala amb el primer.

El segon cos s el qual cont les campanes. Aquestes estan situades en unes obertures en arcs de mig punt. El cos est subdividit en dos, i en l'inferior es troba el mecanisme de l'antic rellotge, exteriorment va ornamentat amb dibuixos geomtrics en rombes.

La llanterna superior duu menor decoraci que la central i est cobert amb una petita cupula decorada amb teula vidriada.

 Esglsia de Santa gueda .
Del segle XVIII.
Construda inicialment en estil Gtic quan, per diferents problemes s'abandona el culte en l'Ermita de Sant Roc, va ser reformada en el segle XVIII en estil Barroc.

s de cinc trams i la nau central s'obre en capelles laterals a banda i banda, encara que les de la part dreta sn ms mplies. Als peus se situa la Capella de la Comuni, aixecada a mitjan segle XVIII. L'Altar Major que avui veiem s una cpia realitzada per Regions Devastades al finalitzar la Guerra Civil del que existia amb anterioritat. La decoraci de la volta que tanca aquest tram si s l'original de la reforma barroca. La faana d'aquesta esglsia es data en l'any 1749 i pertany al conjunt de faanes-retaule tan esteses per aquestes terres. En el mur de la part de la dreta es troben embeguts dues torrasses pertanyents al tercer cintur de la muralla.

 Esglsia del convent del Socors .
Del segle XVII.
L'nica cosa que queda d'ell s l'esglsia, que, en la Guerra Civil, va ser saquejada i prcticament destruda. Grcies a que no es va esfondrar la part del sostre corresponent a l'Altar Major i quedar els seus murs, va ser utilitzada per la poblaci per a diverses funcions, aix va fer que avui en dia s'hagi netejat el seu interior, descobrint el sl original, i en ell set criptes, a ms de dades sobre retaule que es trobava en l'Altar Major. Malgrat aix, tot just existeixen dades sobre Convent en el seu conjunt.

 Esglsia del Crist de la Sang .
Del segle XVII.
Construda probablement en poca medieval i reformada en el segle XVII en estil Barroc. Alberga la imatge del patr de la Vila, el Crist de la Sang. La seva planta presenta una sola nau amb quatre trams. L'Altar Major correspon a una reforma posterior en estil Neoclssic. El campanil s d'estil Mudjar.

 Convent de Caputxins .
Del segle XVII.
Desprs de la sollicitud feta per Marco Martn, ve de la Vila, en l'any 1618, oferint-se a pagar tots les despeses de les obres per a la fundaci d'un Convent perqu els Caputxins s'establissin en la Vila, es va collocar la primera pedra el 4 de gener de 1619 als afores de la mateixa. Posteriorment, Marco Martn prenia els hbits com F. Toms de Xrica.

Amb la pesta bubnica es va convertir en hospital, i entre els anys 1716 i 1767, Nicols Gambeta va realitzar la imatge de la Divina Pastora, a la qual els Caputxinos i tota la poblaci van rendir devoci. Segons un estat de les rendes dels convents feta el 21 de mar de 1764, havien en el convent 24 religiosos.

El 20 de febrer del 1821 es va suprimir dit Convent, sent clausurat definitivament en l'any 1835. De l'antic Convent, tot just queden dades i, molt menys, restes del mateix. En el carrer Don Pablo Barrachina es pot observar, al final de la mateixa, el que hagu de ser un passads de pedres pertanyents al claustre, i enmig d'aquest, una reixeta per a l'evacuaci de l'aigua de pluja.

 Ermita de Sant Roc .
L'ltima lnia d'edificaci tanca l'actual Ermita (abans Santa gueda l'Antiga), que completa amb els seus murs el tancament de la primera lnia de mural de les tres que componen el conjunt de la Vila. La torrassa que queda als seus peus s part de l'antic castell rab. L'Ermita comena a edificar-se arrel de la Reconquesta cristiana i es pot contemplar en ella un cos construt en l'estil denominat Gtic de Reconquesta, dels pocs exemples que resten en tot el territori valenci d'aquest estil i la capalera, d'estil gtic inicial. La importncia d'aquesta ermita resideix en el fet de poder contemplar en ella el pas de l'Art rab al Gtic.

 Altres .
 Ermita de la Verge de Loreto. Del segle XVII. Formava part d'un hospital del qu no queden restes.
 Ermita de Sant Miquel. A Novaliches.
 Ermita de la Verge dels Desemparats.
 Calvari. Neoclssic, del segle XVIII.
 Creu Coberta. De 1511, reformada en 1550 i en el segle XVIII.

 Monuments civils .
 Castell (restes) .
S'han trobat restes de cermica ibrica, romana i se sap amb certesa habitat des d'poca rab, quan el pes de la poblaci es trasllada a l'actual nucli urb (amb anterioritat el poblament havia estat dispers, ocupant diferents zones en tot el terme municipal). Ascendint cap al cim podem trobar restes d'antigues edificacions i fortificacions, la majoria d'elles d'poca medieval. Conserva:
La Torreta. Torre Homenatge del segle XV. De planta quadrada construda amb carreus de pedra, arc d'entrada de mig punt i amb besllum d'un pis superior. El pas del temps ha deteriorat la seva estructura, desapareixent els merlets que la coronaven, per exemple. Per, per contra, s l'nica resta ntegra que queda del Castell.
Portals:
Portal del Rellotge o de Sant Joan. De planta circular, en altres temps campanar de la poblaci, abans de l'edificaci de la Torre Mudjar.
Portal de La Sala. De planta quadrada t, tamb, adossat part de la muralla. Aquesta era una de les portes importants que havien en aquest cintur de la muralla.
Portal de Sant Joaquim i Santa Anna. Pertanyent ja al tercer cintur de la muralla, la hi coneix d'antany per "Portal de Terol".
Portell de Sant Roc.Corresponent al segon cintur de la muralla de Mitja Vila, s el primer a visitar d'ella. Es poden observar restes de la Muralla adossada a ell. Aquest cintur s'edifica en el segle XIV.
Muralla (restes). En algunes cases (la muralla estava adosada a aquestes) encara es poden observar algunes almenares.
 Torrasses del Ruejo , de Sant Joan (s IV) i de Santa Anna. Perteneixen al ercer cintur de muralla.
Arc de la Rocha de l'Hospital. El seu nom es deu al fet que al seu costat es trobava l'antic hospital de la poblaci. En l'actualitat es troba mutilat perqu va ser seccionat per a donar major amplitud al carrer al passar per aquesta l'antiga N-234.
Fort de la torre mudjar. Construt en 1870 per a la defensa de la ciutat davant els carlistes.

 Altres .
 Pont del Bisbe Muntaones. Bastit en 1570 sobre altres anteriors destruts per diverses riuades.
 Torres de la Muela i de Novales. Aquestes torres musulmanes formaven part del sistema de vigilncia del castell. Actualment es troben en molt mal estat de conservaci.
 Torre Garabaya o de los Ordaces. Romana. En estat de runa.
 Font de Santa gueda. Barroca, de 1770.

 Cultura .
 Museu Municipal. Cont peses d'un gran valor quant al tractar-se d'una de les poblacions on ms lpides romanes s'han trobat en tot l'Alt Palncia.

 Museu Parroquial. En ell trobem peces religioses d'un valor incalculable: la Creu Parroquial (de 1388), el Calze de Novaliches d'or i gemmes, Casulles, etc.

 Llocs d'inters .
 Vuelta de la Hoz. Meandre del riu Palncia on trobem La Torreta.
 Pant del Regajo.
 Via verda d'Ojos Negros.

 Festes i celebracions .
 Festes patronals. A principis de setembre en honor a la Divina Pastora.
 Festes de Santa gueda. Se celebra el 5 de febrer commemorant la reconquesta de la Vila per les tropes de Jaume I. Amb actes religiosos (missa, ofrena i process), actes taurins, la tradicional Bacal (es reparteix pa, vi, bacall i anous) i actes culturals.
 Sant Antoni. El 17 de gener.
 Sant Roc. El 16 d'agost i s'organitza pels joves.
 Setmana Santa. Els actes ms destacats sn el dijous i divendres sant, la process nocturna del Crist de la Sang, l'"Encontre" i  la "Jota de Pascua".

 Enllaos externs .


 Ajuntament;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39635" title="Xvar" nonfiltered="409" processed="404" dbindex="15448">


Xvar s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca de l'Alt Palncia.

Limita amb An, Fondeguilla, Assuvar, Eslida i Soneixa.

 Geografia .
La poblaci es troba en el Parc natural de la Serra d'Espad, per aix, encara que el nucli urb no conta amb una elevada altura (noms 415 metres), si que existeixen destacats pics en el seu terme com el Hembrar (859 m), el Puntal de l'Aljub (948 m) o el Pic Gla (959 m).

A causa de la relativa proximitat al mar, uns escassos 20km, t unes peculiars condicions climtiques, destacant la presncia de vents de llevant, que proporcionen una elevada humitat i una relativa frescor. Aquestes caracterstiques permeten que la vegetaci sigui abundant existint espcies com el bruc, enebre, i la surera.

 Histria .
Hi ha restes del Bronze als jaciments de la Cueva i de la Bellota i ibers al poblat del Rubial. D'origen musulm, fou una alqueria dependent, del castell d'Assuvar de la jurisdicci d'Almedxer. Fou lloc de moriscos, els quals participaren el 1525 en la revolta de la serra d'Espad. A ms, el primer esment escrita de la localitat es produx quan el rei de la taifa de Valncia, Zayd Abu Zayd s'interessa per la recent fundada localitat de Xvar, que s'havia poblat per vens del castell de Begs.

 Demografia .


 Economia .
L'economia es basa en el conreu de l'ametler i de l'olivera, i l'elaboraci d'un excellent oli.

 Administraci .


 Monuments .
 Esglsia de Santa Anna. ;
 Ajuntament. ;
 Castell de Xvar. Degu ser una torre guaita del castell d'Assuvar. Noms romanen un mur i una torre en runes.
 Nevera musulmana. Aquesta construcci d'origen musulm era utilitzada per a emmagatzemar la neu caiguda durant l'hivern. Es troba en molt bon estat de conservaci pel que s'aprecia en la seva totalitat la magnfica volta de forma cnica.
 El rubial. Poblat ber situat en el cim de la muntanay del mateix nom. Actualment es mantenen els fonaments d'algunes de les seves construccions i s'han trobat restes de cermica i algunes monedes.
 Torres de la Punta de la Sartn i La Torreta. D'origen musulm.

 Llocs d'inters .
 Pant. Aquest embassament d'origen musulm va ser construt en el segle XII. Regula les avingudes del barranc Ajuez i t una altura de 12 metres.
 Coves de los Calaricos. En aquest impressionant conjunt es poden observar magnfiques estalactites i estalagmites.
 Castell de Castro.

 Festes i celebracions .
 Festes patronals. Celebrades a principis de maig en honor a la Verge del Roser i al Crist de l'Agonia.
 Diumenge de la Rosa. El primer diumenge de maig, inclosa dins de les Festes patronals.
 Setmana Taurina. La segona setmana d'agost.

 Enllaos externs .

 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39644" title="Esperma" nonfiltered="410" processed="405" dbindex="15449">
L'esperma s el lquid seminal mascul que mitjanant la fecundaci de l'vul femen permet la reproducci.
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39645" title="Fetitxisme del peu" nonfiltered="411" processed="406" dbindex="15450">
El fetitxisme del peu s una paraflia que consisteix en l'excitaci sexual a travs de la visi o el contacte directe amb els peus d'una altra persona.

Tot i no ser exactament el mateix, t molts punts de contacte amb el fetitxisme de sabates o calat, molt ests en la seva vessant femenina amb les sabates de talons alts. En aquesta varietat el peu nu passa a un segon pla i el veritable fetitxe s la sabata. 

El fetitxisme del peu t tamb molta relaci amb les prctiques de sadomasoquisme o dominaci sexual en les que el subms o esclau llepa o adora els peus de la seva ama.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39649" title="Illes Gambier" nonfiltered="412" processed="407" dbindex="15451">


Les illes Gambier sn un arxiplag de la Polinsia Francesa situat a l'extrem sud-est de les Tuamotu. En ocasions tamb s'anomenen illes Mangareva a partir del nom de la nica illa habitada. 

Geografia.
Encara que les Gambier siguin una prolongaci de les Tuamotu, se solen considerar com un arxiplag apart ja que, mentre les Tuamotu sn quasi totes atols, les Gambier sn d'origen volcnic, excepte l'atol de Temoe. A ms, culturalment i lingstica, estn ms relacionades amb les illes Australs o les illes Cook meridionals que les Tuamotu.

Estn formades per quatre illes altes (Mangareva, Taravai, Akamaru i Aukena) i diversos illots distributs en una barrera de corall de 80 km. Sn les restes d'un immens volc esfondrat. La superfcie total s de 31 km . La vegetaci s tropical amb cocoters, bananers i pandancies. 

El punt ms alt s el Mont Duff, a Mangareva, amb 482 m. La vila principal s Rikitea, a Mangareva que s l'nica illa habitada. La poblaci total, al cens del 2002, s de 1.097 habitants. L'economia es basa en el cultiu de caf, taronges i sndries, i en la producci de perles negres. 

Administrativament les illes Gambier formen part del districte de Tuamotu-Gambier. La comuna de les Gambier inclou algunes illes deshabitades del sud de les Tuamotu: el Grup Acte, Marutea Sud, Maria Est i Morane. Per accedir-hi fa falta una autoritzaci per poder travessar la zona militar d'assaigs nuclears de les Tuamotu.

Histria.
Les illes Gambier van ser poblades al segle X des de les illes Cook, i al segle XIII des de les Marqueses. Fins al segle XV van tenir una poblaci important que comerciava amb les illes de la Societat, les Marqueses i les Pitcairn. La superpoblaci va comportar la desforestaci i l'enfonsament econmic. La ruptura del comer port a l'allament, el despoblament de Pitcairn, una srie de guerres tribals i el canibalisme.

La histria moderna de les Gambier va lligada a la histria missionera de la Polinsia, i a Tahit. El primer europeu en arribar-hi, el 1797, va ser l'angls James Wilson en la primera expedici missionera, que fou organitzada per la London Missionary Society. Desprs d'explorar les illes van seguir cam fins a Tahit on van desembarcar els missioners. Wilson anomen l'arxiplag en honor de l'almirall que havia apadrinat l'expedici missionera.

L'afer Laval i Caret.

El 1834 van arribar els jesutes belgues Honor Laval i Franois Caret, per fundar la primera missi catlica polinsia, a banda de l'intent fallit dels espanyols a Tahit el 1775. Els dos jesutes acabarien sent protagonistes de l'annexi francesa de Tahit. Animats per l'xit, desprs de batejar tota la poblaci de les Gambier, es van traslladar a Tahit el 1836. En aquesta illa, des de l'expedici de Wilson, hi havia una missi protestant governada per Pritchard que, a ms, era cnsul britnic i conseller de la reina Pomare. Pritchard aconsegu que fessin expulsar els missioners catlics provocant un conflicte diplomtic. Frana va enviar l'almirall Dupetit-Thouars per demanar reparacions. L'almirall acab establint primer un protectorat i desprs l'annexi de Tahit.

Mentrestant, a les Gambier, van patir un terratrmol i un tsunami el 1837. Els pares Laval i Caret van tornar a l'arxiplag i van sotmetre la poblaci a un rgim teocrtic sever. Per una banda van ensenyar als illencs a escriure i llegir i els van protegir dels comerciants europeus i dels baleners. Segons una frase del pare Laval la civilitzaci porta la sifilitzaci. Per altra banda el zel religis els port a destruir sistemticament tots els dols i temples, i al seu lloc van fer construir de forma desmesurada ms d'un centenar d'edificis de pedra: esglsies, capelles, convents, seminaris, rectories, cementiris, arcs de triomf. Noms a la catedral de Sant Miquel, a Mangareva, hi caben 2.000 persones. La poblaci, que era ms de 2.000 habitants a l'arribada de Laval i Caret, va caure a 500 a finals del segle XIX degut a les malalties, l'emigraci i l'alcohol.

Desprs de la denncia per part d'alguns comerciants de la situaci desptica de la missi, el bisbe va cridar Laval a Tahit, el 1871.

Les Gambier foren annexionades a Frana el 1880.

Illes.
Sn quatre illes volcniques, un atol i diversos illots.

Mangareva.
Per ms informaci vegeu l'article principal sobre Mangareva;
Mangareva s l'illa principal de les Gambier, amb la capital Rikitea al peu del Mont Duff de 441 m. s l'nica illa habitada permanentment de l'arxiplag. Va ser descoberta per l'angls James Wilson que l'anomen Peard.

A 45 minuts amb barca al nord-est es troba l'illot Totegegie, de 4 km, on hi ha l'aeroport de les illes.

Taravai.
Taravai, amb 5,3 km  i 256 m d'altitud, s la segona illa de les Gambier, a 1,5 km al sud-oest de Mangareva. Histricament tamb s'ha anomenat Belcher. Antigament hi havia una poblaci d'uns 2.000 habitants. Avui hi ha algun resident espordic. S'hi troben les restes de l'esglsia de Sant Gabriel.

Illots prop de Taravai sn: Agakauitai (de 0,7 km  i 146 m d'altitud), Kamaka (abans Collie), Makupu, Makaroa (abans Marsh), Manui.

Akamaru.
Akamaru, amb 1,5 km  i 246 m d'altitud, s a 7 km al sud-est de Mangareva. Histricament tamb s'ha anomenat Wainwright. En aquesta illa Laval i Caret van celebrar la primera missa. Hi ha l'esglsia de la Mare de Du de la Pau construda el 1841. Avui s visitada espordicament pels habitants de Mangareva per collir taronges.

A la costa nord-oest hi ha l'illot de Mekiro.

Aukena.
Aukena, amb 1,5 km , s a mig cam entre Mangareva i Akamaru. Histricament tamb s'ha anomenat Elson. S'hi va construir la primera esglsia, de Sant Rafael, i un collegi. T una esplndida platja de sorra blanca.

Temoe.
Temoe, o Timoe, s un atol a 50 km al sud-est de Mangareva. Histricament tamb s'ha anomenat Crescent. S'hi troba un temple polinesi (marae) relacionat amb les illes Marqueses. El 1838 els missioners van desplaar tota la poblaci a Mangareva per fer els treballs de construcci monumental.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39652" title="Mangareva" nonfiltered="413" processed="408" dbindex="15452">


Mangareva s l'illa principal de l'arxiplag de les Gambier, a la Polinsia Francesa, situat a 1.400 km al sud-est de Tahit. El nom Mangareva significa muntanya flotant. 

Geografia.
Mangareva s l'illa ms gran de les Gambier, amb una superfcie total de 14 km , un 56% del total de l'arxiplag. Tamb t el punt ms alt del grup al Mont Duff de 441 m, que duu el nom del vaixell de Wilson, i a la vora hi ha el Mont Mokoto de 423 m. L'illa est encerclada per una barrera d'esculls de 64 km de circumferncia. A la vora de la llacuna i al peu del Mont Duff hi ha la vila principal, Rikitea. La vegetaci s abundant de flors, arbustos i fruits.

La poblaci total, al cens del 2002, era de 1.097 habitants. La principal activitat econmica s el cultiu de perles, amb l'apreciada perla negra. El dialecte polinesi que es parla est emparentat amb els dialectes de les illes Australs i de les illes Cook meridionals.

L'aeroport es troba a l'illot Totegegie, a 45 minuts en barca.

Histria.
Mangareva t nombrosos vestigis arqueolgics dels segles XII a XV. Prop de Rikitea es troben la residncia reial (Marau Tagaroa), la dels caps religiosos (Te Hau o te Vehi), la casa comunal (Are Apere), el temple principal o marae (Te Kehika), i fins a cinc maraes ms.

Contrriament a altres illes, on els polinesis van introduir porcs, gossos i gallines, a Mangareva la poblaci seguia un rgim vegetari i de peix. La intensa activitat comercial amb altres illes acab provocant la desforestaci.

Va ser descoberta, el 1797, per l'angls James Wilson que l'anomen Peard. Era el primer viatge de la London Missionery Society. El 1834 va ser el lloc escollit per la Congregaci del Sagrat Cor com a base per establir la primera missi catlica a la Polinsia. Els pares Laval i Caret van deixar un patrimoni arquitectnic monumental:

Catedral de Sant Miquel, de 48 m de llarg, 9 m d'alt, i capacitat per 2.000 persones.
Esglsia de Sant Josep, de 21 m.
Capella de Sant Miquel, al cementiri de Rikitea.
Capella de Santa Anna.
Capella de Sant Pere, amb la tomba del rei batejat Gregori.
Convent de Santa gata. ;
Cases rectorals, convents, camins de process, arc de triomf al palau reial, forns de pa, pres... ;

Vegeu l'apartat corresponent a les illes Gambier.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39653" title="Carbass" nonfiltered="414" processed="409" dbindex="15453">

El carbass s una verdura, el fruit de la Cucurbita pepo, una planta anual herbcia de la famlia de les cucurbitcies. s originria d'Amrica on era un dels principals conreus dels pobles indgenes precolombins. 

Descripci.
Planta anual monoica (flors masculines i femenines separades en la mateixa planta). Les formes conreades normalment tenen les fulles erectes (varietats modernes)per tamb n'hi ha de reptants(varietats antigues) i aleshores les plantes poden estendre's fins arribar a uns quants metres de llargada. Les fulles sn palmejades amb pls no vulnerants i tenen uns peciols molt llargs i acanalats. Les flors sn relativament grosses i de color groc, les femenines amb el pistil molt visible, tenen l'ovari en forma de petit carbass. El fruit s en forma de pepnide (com la resta de les cucurbitcies)molt allargat i de grans dimensions quan est fisiolgicament madur s de color groc amb gran quantitat de llavors.

Conreu.
Planta rstica El seu zero vegetatiu o punt termomtric on inicia el creixement, se situa al voltant dels 10C i s molt ms baix que el de melons i sndries. s planta de fcil conreu i rpid creixement per que necessita molta aigua. Els carbassons s'agafen immadurs perqu si no perden les qualitats gustatives. Tamb es mengen les flors (a Mxic les prefereixen als fruits)i les llavors que sn del tipus de les altres carbasses. 

Caracterstiques nutritives.
Planta aquosa amb noms 15 calories per 100 grams. Alt contingut en folats vitamines i potassi.

Vegueu tamb.
Xamfaina ;
Ratatouille;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39654" title="Gang bang" nonfiltered="415" processed="410" dbindex="15454">
Un gang bang s una expressi anglesa que fa referncia a una situaci en qu un sol home o dona interacciona sexualment amb un gran nombre d'homes de forma simultnia. 
Quan s un home que t relacions sexuals amb moltes dones simultniament aleshores s'anomena reverse gang bang. 

El gang bang s una modalitat de sexe en grup diferent de la clssica orgia ja que el centre neurlgic s una nica persona amb la qual tota la resta hi t relaci sexual

En el cinema pornogrfic les sries de gang bang han arribat a configurar un subgnere fora exits, que incorpora en els seus ttols el nom de la famosa pornostar que se sotmet a aquesta prctica













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39656" title="Pornostar" nonfiltered="416" processed="411" dbindex="15455">
Un o una pornostar s un actor o actriu de cinema per adults quan ja ha assolit un cert renom dins el mn del cinema pornogrfic.

La indstria porno dels Estats Units va ser la primera en desenvolupar un cert star system, entre les actrius del gnere, especialment per raons comercials. Altrament a d'altres pasos, com per exemple Alemanya, lstar system a penes est desenvolupat i, en moltes pellcules i vdeos X, degut al carcter amateur o annim dels actors, aquests no surten als ttols de crdit, fet que no en permet la identificaci i en fa extraordinriament difcil el seguiment.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39657" title="Sierra Madre" nonfiltered="417" processed="412" dbindex="15456">
Sierra Madre s el nm que reben tres cadenes muntanyoses de Mxic:
 Sierra Madre Oriental;
 Sierra Madre Occidental;
 Sierra Madre del Sur;

La Sierra Madre Oriental s la cadena muntanyosa que s'estn prop de 1000 km. de nord a sud, des dels estats de Coahuila i Nuevo Len a l'estat de Puebla on s'uneix a la Sierra Madre Occidental i la Sierra Nevada. El seu pic ms alt s el Cerro Potos, amb 3713 m.

La Sierra Madre Occidental s la cadena muntanyosa que s'estn 1500 km, des del sud dels Estats Units (com a continuaci de les Muntanyes Rocalloses) a l'estat de Colima i l'estat de Guanajuato on s'uneix amb la Sierra Madre Oriental i la Sierra Nevada. El seu pic ms alt s el Cerro Mohinora, amb 3300 m.

Finalment, la Sierra Madre del Sur s la cadena muntanyosa que s'estn 1000 km des del sud-est de l'estat de Michoacn fins al Istme de Tehuantepec a l'estat de Oaxaca. S'uneix a la Sierra Nevada al nord d'aquest estat, per, separada pel Ro Balses a l'oest. El seu pic ms alt s de 3703 m. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39658" title="Sierra Nevada (Mxic)" nonfiltered="418" processed="413" dbindex="15457">
La Sierra Nevada (Serra Nevada) de Mxic, coneguda tamb com a Eje Volcnico Transversal (Eix Volcnic Transversal) o Cordillera Neo-Volcnica (Serralada Neo-Volcnica), s una cadena muntanyosa que s'estn 900 km de l'est cap a l'oest a la regi central del pas, des de l'estat de Michoacn fins a l'estat de Veracruz, travessant l'estat de Mxic i el Districte Federal. S'uneix, als extrems nords amb la Sierra Madre Oriental i la Sierra Madre Occidental, i al sud amb la Sierra Madre del Sur. 

El seu pic ms alt, i el ms alt de Mxic s el Pico de Orizaba, amb 5610 m, tamb conegut com a Citlatpetl, que en nhuatl significa "Muntanya de l'Estrella". Altres volcans de la Sierra Nevada sn: Nevado de Colima (4399 m), Paricutn (2774 m), Nevado de Toluca (4577 m), Popocatpetl (5452 m), Iztacchuatl (5286 m), Matlalcueitl (4461 m) i Cofre de Perote (4282 m).

La ciutat de Mxic est localitzada a l'oest dels volcans Popocatpetl i Iztacchuatl i a l'est del Nevado de Toluca, en una vall de 2.200 metres d'altitud. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39660" title="Llistes de provncies dels Pasos Baixos" nonfiltered="419" processed="414" dbindex="15458">
Els Pasos Baixos estan dividits en 12 provncies. Existeixen a ms territoris caribenys amb els quals constitueixen el Regne dels Pasos Baixos). Aquest article noms fa referncia a les provncies.

Per superfcie.
(dades del 2004)
Per rea total.


Per rea emergida.


Per poblaci.
(estimacions del 2004)
Total.


Densitat de poblaci.
(Calculada a partir de l'rea emergida)


Per riquesa.
(font: Eurostat, 2004. Dades referents al 2002. Per tant no hi ha coherncia amb les dades mostrades a altres bandes d'aquest article, s a dir, dividint el PIB d'aqu sota pel nombre d'habitants mostrat anteriorment no apareix el PIB per cpita mostrat ms avall. )
Absoluta provincial.

Per cpita.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39661" title="Popocatpetl" nonfiltered="420" processed="415" dbindex="15459">

El Popocatpetl, conegut tamb com a Popo, s un volc actiu i el segon pic ms alt de Mxic desprs del Pico de Orizaba, amb una altitud de 5452 m. Popocatpetl s una paraula nhuatl que significa "Muntanya que fumeja". 

El Popocatpetl est localitzat a 70 km al sud-est de la ciutat de Mxic i a 40 km a l'est de la ciutat de Puebla al centre de la Sierra Nevada i al costat d'un altre volc, l'Iztacchuatl. Encara que est actiu, el contingut de les erupcions s principalment vapor d'aigua, dixid de carboni, i cendres. No obstant aix est sota vigilncia constant, dirigida pel Centre Nacional per a la Prevenci de Desastres (CENAPRED), de la UNAM. 

D'acord a la mitologia asteca, Popocatpetl va ser un home guerrer que estimava a Iztacchuatl. El pare d'Iztacchuatl va prometre donar-li la m de la seva filla si Popocatpetl retornava de la guerra d'Oaxaca. Per, desprs d'un temps, li van dir que ell havia mort, i ella va morir de dolor. Quan Popocatpetl retorn, tamb va morir de dolor, al costat del cos d'Iztacchuatl. Els dus els van cobrir de neu i els van convertir en muntanyes. 

Enllaos externs.
Imatges diaries del volc i la seva activitat, del CENAPRED;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39665" title="Yamaha Corporation" nonfiltered="421" processed="416" dbindex="15461">


Yamaha Corporation (       ) (TYO: 7951) s una fabricant japons amb un mpli ventall de productes. Des de motocilcetes (vegi's Yamaha Motor Corporation), instruments musicals, circuits integrats, i productes electrnics. Fou fundada per Torakusu Yamaha

Els pianos fabricats per Yamaha tenen fama de ser de bona qualitat, fabricats amb materials forts, una sonoritat forta i les tecles solen ser fora toves. Els pianos Yamaha, porten escrit Yamaha a dalt a la dreta, tant en els verticals com en els de cua.

Enllaos externs.

http://www.yamaha.com;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39666" title="Erwin Schrdinger" nonfiltered="422" processed="417" dbindex="15462">


Erwin Rudolf Josef Alexander Schrdinger ( Erdberg, Imperi austrohongars 1887 - Viena, ustria 1961 ) fou un fsic i professor universitari austrac, fams per les seves contribucions a la mecnica quntica, i guardonat amb el Premi Nobel de Fsica l'any 1933.

Biografia.
Neix el 12 d'agost de 1887 a la ciutat d'Erdberg, avui dia situada a ustria per en aquells moments formant part de l'Imperi austrohongars. El 1898 inicia els seus estudis a lAkademisches Gymnasium de Viena, i els continua entre 1906 i 1910 al costat de Franz Serafin Exner i Fritz Hasenhrl.

El 1920, desprs de participar a la Primera Guerra Mundial, aconsegueix esdevenir professor associat de fsica a la Universitat d'Stuttgart, passant posteriorment per Wroc aw, Zuric, Berln (on tingu relaci amb un altres fsics eminents com Max Planck) i Graz. 


El 1938 ha de fugir d'ustria davant l'ocupaci d'Adolf Hitler, pel fet d'haver abandonat el pas l'any 1933 i per les seves possicions poltiques. Desprs, viatja per diversos pasos europeus per a refugiar-se (passant per Itlia, Sussa, Anglaterra i Irlanda), fins que l'any 1955 aconsegueix de retornar a Viena.

Schrdinger mor el 4 de gener de 1961 a la ciutat de Viena, a conseqncia de la tuberculosi.

Recerca cientfica.
Interessat des dels seus orgens en la mecnica quntica tingu especial importncia l'equaci de Schrdinger, que obr el cam a investigar noves teories atmiques productives. Per aquest fet fou guardonat l'any 1933 amb el Premi Nobel de Fsica juntament amb el fsic Paul Adrien Maurice Dirac.

L'any 1935 propos la paradoxa del gat, o gat de Schrdinger, que evidencia la fractura entre el mn quntic i el mn determinista.

Reconeixements.
En el seu honor s'anomen l'asteroide (13092) Schrdinger descobert el 24 de setembre de 1992 per Freimut Brngen i Lutz D. Schmadel.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1933;



































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39670" title="Els Quatre Gats" nonfiltered="423" processed="418" dbindex="15463">


Els Quatre Gats fou un hostal inaugurat a Barcelona el 12 de juny de l'any 1897. Tamb va ser qualificat de cerveseria, cabaret, restaurant, etc. Durant els sis anys en qu va romandre actiu, fins el 1903, esdevingu un dels nuclis principals del Modernisme. 

Va ser creat per Pere Romeu, un personatge d'una fesomia molt caracterstica que constiuia la imatge viva del local i que havia treballat com a camarer al cabaret Le Chat Noir de Pars. Romeu va decidir crear un lloc amb ambient avanguardista i bohemi a Barcelona.  

Es trobava situat al carrer de Montsi (o Montesin) als baixos de la Casa Mart, un edifici modernista de l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch (1896) rpidament adoptat com a centre d'encontre d'artstes i personatges inslits. En foren impulsors i habituals els artistes Santiago Rusiol i Prats, Ramon Casas i Carb i Miquel Utrillo i msics com Enric Granados, Isaac Albniz o Llus Millet. Picasso Els Quatre Gats s'inscriu en una llarga tradici de terttiles, cenacles i caus d'art barcelonins. S'hi realitzaven exposicions d'art (les dues primeres individuals que Pablo Picasso va fer a la vida tingueren lloc all el Febrer i el Juliol del 1900), vetllades literries i musicals, espectacles de titelles i d'ombres, etc. Durant l'any 1899 es van publicar 15 nmeros de la revista Quatre Gats.

Actualment funciona com a restaurant i conserva la decoraci i mltiples foto i gravats de l'poca.

Enllaos externs.
Portades de les revista Quatre Gats;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39673" title="Xbox 360" nonfiltered="424" processed="419" dbindex="15464">


Xbox 360, sovint abreujada com a X360 o 360, s la segona consola de sobretaula produda per Microsoft. Va ser desenvolupada en collaboraci amb IBM i ATI. El seu servei Xbox Live permet als jugadors competir via online i descarregar continguts com ara jocs arcade, demos, trilers, programes de televisi i pellcules. La Xbox 360 s la successora de la Xbox, i competeix actualment contra la PlayStation 3 de Sony i la Wii de Nintendo en la setena generaci de consoles.

 Histria .

El 14 d'agost del 2003 Microsoft i ATI van anunciar en un comunicat de premsa que ATI s'encarregaria de fer el processador grfic de prxima consola de Microsoft. El 3 de novembre del 2003 IBM va anunciar que faria el processador de la consola  i SiS va anunciar l'endem que faria el desenvolupament del sistema d'entrada sortida.

Microsoft va anunciar en un principi que la nova generaci d'Xbox seria totalment compatible amb totes les tecnologies d'Xbox, incloent els ports del controlador, la comunicaci en xarxa (Xbox Live), i tots els jocs. Per a finals de 2004 nVidia, que va ser qui va desenvolupar el processador  grfic de la primera Xbox, va dir en un comunicat que aquesta compatibilitat no seria possible perqu, per a poder funcionar, els jocs depenen de tecnologies que sn propietat d'nVidia. A ms a la presentaci de la consola es va donar a conixer que la interfcie dels controladors no seria la de la primera Xbox, sin que seria USB 2.0.

Un mes desprs del llanament de la Xbox 360 es van sentir queixes que algunes consoles tenien problemes de sobreescalfament. Microsoft va dir que era un detall sense importncia i que no valia la pena espantar-se en comprar una nova Xbox 360 ja que noms entre un 3% i un 5% de les consoles tenien aquest defecte. Tamb va dir que les consoles que tenien aquest defecte serien canviades per altres de noves sense despeses a part.

 Llanament .

Microsoft va mostrar una versi preliminar de la consola el dijous 12 de Maig de 2005 pel canal de televisi MTV, en aquest canal va ser on va ser mostrada mundialment la nova consola. El 17 d'Agost del 2005 en la conferncia que va donar Microsoft en la "Games Convention" de Leipzig, Alemanya, va anunciar que la consola sortiria a la venda en dos paquets diferents pel Nadal del 2005.

La consola va sortir per ordre segons aquest pla:

Estats Units i Canad: 22 de novembre del 2005 ;
Europa: 2 de desembre del 2005;
Jap: 12 de desembre del 2005;
Mxic: 2 de febrer del 2006;

En el llanament dels Estats Units, van quedar exhaurides totes les consoles en les primeres hores de venda i van assolir un preu mxim de revenda de fins a USD$800,00.

Segons la companyia d'anlisis de mercats Media Create, en el llanament del Jap, la consola havia vengut 43.970 unitats en la primera setmana i 78.044 unitats a finals de la segona setmana de gener, per les consoles Nintendo DS, Play Station Portable i Play Station 2 en aquest ordre van guanyar ms nivells de vendes en el mateix perode al Jap. Per Microsoft afirma que han superat les expectatives de vendes al Jap, tenint en compte la resistncia dels compradors japonesos a comprar productes que sn extrangers sobre els que no sn propis del Jap.

 Paquets .

 Xbox 360 Base (Core System) .
Consola Xbox 360 amb cartula blanca intercanviable;
Controlador almbric USB;
Cable udio/vdeo estndard;
Al preu total de 299,99;
Aquest sistema ja no es fabrica, la Xbox 360 Arcade l'ha substituit i val 199;

 Xbox 360 Premium .

 Consola Xbox 360 amb cartula blanca intercanviable;
 Controlador sense fil;
 Cable audio/video d'alta definici;
 Disc dur de 20 GB extrable;
 Xbox 360 Headset (A Mxic no ho tenen);
 Membre a Xbox Live Silver;
 1 mes gratis de Xbox Live Gold;
 Comandament a distncia: "Universal Media Remote" (ja no b incls);
 Al preu total de 280;

 Altres paquets d'Xbox 360 .

 Consola Xbox 360 Premium amb Gears of War;
 Consola Xbox 360 Premium amb Call of Duty 3;
 Consola Xbox 360 Premium amb Need for Speed: Carbono;
 Consola Xbox 360 Premium amb Pro Evolution Soccer 6;
 Consola Xbox 360 Premium amb Splinter Cell: Double Agent;
 Consola Xbox 360 Premium amb Power Pack (Dos comandaments y comandament a distncia);
 Consola Xbox 360 Core Sistem amb jocs arcade;

A tots els pasos, el paquet ms venut ha estat el de Xbox 360 Premium. El paquet bsic Core System no s'ha venut gaire, ja que al no incloure un disc dur, no es podien guardar partides sin tenia una targeta de memria.

 Caracterstiques .

 Maquinari .

Disposa d'un CPU desenvolupat per IBM i un GPU dissenyat perATI amb memria integrada desenvolupada per NEC Corporation, tamb disposa d'un disc dur intern de 20 GB reemplaable per un de ms capacitat, targeta de xarxa, sistema I/O (entrada/sortida) creat per SIS, suport pels controladors almbrics amb un cable de quasi 3 m de llarg i si els controladors sn sense fil, s'alimenten grcies a un xip de la Xbox 360 amb una sortida d'ones incorporada per poder alimentar als quatre controladors sense fil i el comandament multimdia universal, els controladors sense fil seran compatibles amb la nova versi de Windows, el Windows Vista.

 Programari .

La consola treballa amb tecnologia basada amb els API's que es feien servir en la primera Xbox, (DirectX, PIX, XACT) a ms incorpora la tecnologia de Microsoft XNA Studio.


 Especificacions tcniques .


      

 Xbox Live .

L'Xbox Live de la Xbox 360 si poden fer varies coses noves com per exemple una targeta de jugador o gamecard que ens indicar el nombre de puntuaci que tenim, les partides fetes, hi podrem posar la nostra fotografia, tamb ens podrem comunicar fent servir un micrfon i auriculars, una cmara fotogrfica per fer fotos dels jocs, descargar actualitzacions de jocs, trilers de jocs... En el tema de jocs, en gran part segueix seguint els principis d'Xbox Live: la gent es troba per fer partides.

 Accessoris .

 Carcasses: La Xbox 360 t carcasses intercanviables, (la carcassa s la part frontal de la Xbox 360). De moment ja hi ha uns deu tipus de carcasses entre les que destaquen els colors: marr fusta (Woody), platejat (plata), taronja ondulat (sun) i blau mar (Hot Rod).

 Unitat de memria Xbox 360 o Memory Unit: Targeta de memria porttil de 64 Mb per poder transferir imformaci desde una XBox 360 a una altra.

 Comandament universal: s un comandament semblant al del televisor, que permet controlar totes les funcions de la Xbox 360, el DVD i la televisi normal.

 Disc dur: s un disc dur de 20GB extrable i transportable. Permet emmagatzemar-hi jocs, partides, perfils de Xbox Live, msica i llistes de msica personalitzades.

 Cmera Xbox Live: s una cmera USB que enregistra imatges i tamb serveix per poder xatejar amb altre gent veient la imatge.

 Adaptador a la xarxa sense fil: s un petit dispositiu amb una antena petita que s'incrusta a la part del darrerre de la Xbox 360 i permet conectar-se a la xarxa sense fil mitjanant WiFi. Tamb serveix per transferir imatges, pellcules i altres coses des de l'ordinador Windows Xp Media Center a la Xbox 360. Aquest adaptador s compatible amb xarxa domstica A/B/G de doble banda de 5 GHz i 2,4 Ghz.

 Auricular: s un auricular amb micrfon incorporat, que t forma de diadema. Permet enregistrar veus i sons per guardar-los i tamb serveix per planejar estratgies amb altres contrincants o parlar-hi mitjanant Xbox Live. Aquest auricular s'ha de connectar al controlador perqu funcioni, mitjanant un cable ja incls.

Tamb existeix un reproductor HD-DVD, que s'ha d'agregar a la Xbox 360 de forma externa.

 Controladors .


El controlador de la Xbox 360 est dissenyat d'una forma similar al de la primera Xbox. El controlador de la Xbox 360 disposa de dos motors vibratoris. A la part superior esquerre del controlador hi ha un Stick de control analgic en forma de bola que es pot girar en tots els sentits d'una circumferncia. A la part inferior es troba un PAD direccional. s un bot que t quatre fletxes i es pot girar en els segents sentits:   ,   ,   ,   i tamb en les diagonals entre fletxa i fletxa. A la part central hi ha els botons BACK i START, i al centre del controlador hi ha el bot GUIA XBOX. Aquest s un bot que permet fer varies funcions: indica quin controlador s'est utilitzant (si l'u, el dos, el tres o el quatre), si s'est jugant un joc i el cliques, permet posar la prpia msica al joc, tamb es poden mirar les partides guardades i el perfil de joc. Finalment, si es clica, per mantenint-lo una estona, permet apagar o obrir la Xbox 360 o reiniciar-la. An la part superior dreta hi ha els botons: A, B, X i Y. A la part inferior dreta hi ha un Stick de control analgic. A la part superior del controlador hi ha: els disparadors LT i RT i els superiors LB i RB. Finalment, a dalt es troba una entrada per poder connectar els auriculars i abaix, si s sense fil, un espai per a la bateria i, si s allmbric, el cable.

El controlador de la Xbox 360 est disponible en dos variants:

 Wireless: s un controlador allmbric USB amb un cable de quasi tres metres.

 Normal amb cable: Un controlador sense fil RF amb una freqncia de transmissi de 2,4 GHz i fins a 10 metres com a mxim.

 Jocs .

Exemples clars de jocs que ja han sortit actualment al mercat sn: Kameo: Elements of Power de Rareware, Perfect Dark Zero de Rareware, Dead Or Alive 4 de Tecmo, Call Of Duty 2 d'Infinity Ward, Condemned de Monolith Productions i Project Gotham Racing 3 de Bizarre Creations, aquests jocs sn els primers que van sortir per a Xbox 360.

Altres jocs es troben en fase de desenvolupanment, com sn "Gears Of War", "Prey", "Final Fantasy XI", "Sonic The Hedgehog" o els 3 jocs que Sakaguchi, antic director de Final Fantasy's, est creant, que sn: "Blue Dragon", "Cry on" i "Lost Odyssey". Hi caldria afegir un llarg etctera, perqu la llista s realment llarga:

 Llista completa de jocs per Xbox 360 (futurs i actuals) .

 2 Days to Vegas   -   Steel Monkeys;
 360 Mahjong   -   Success;
 6GUN II   -   BattleBorne ;
 A-Train X   -   Artdink;
 Alan Wake   -   Remedy Entertainment ;
 Alone in the Dark: Near Death Investigation   -   Atari/Eden ;
 Amped 3   -   2K Games/Indie Built, Inc.
 APB   -   Webzen;
 Armored Core 4   -   From Software;
 Assassins Creed - Ubisoft;
 Avalon   -   Climax;
 Battle Angel   -   James Cameron Project;
 Battlefield 2: Modern Combat   -   EA/Digital Illusions;
 Beowulf;
 Blazing Angels: Squadrons of WWII  -  Ubisoft;
 Blue Dragon   -   Mistwalker FP ;
 Bomberman: Act Zero   -   Hudson Soft;
 Born Without a Face   -   Electronic Arts;
 Broken Saints   -   Gnosis Games;
 Brothers in Arms: Hell's Highway;
 Burnout Revenge   -   EA/Criterion;
 Call of Duty 2   -   Activision/Infinity Ward;
 Call of Duty 3   -   Activision/Infinity Ward;
 Captain Blood   -   Playlogic or 1C/Akella;
 Castle Wolfenstein   -   Activision/id Software/Raven Software;
 CellFactor   -   Immersion Software;
 Chromehounds   -   Sega/From Software;
 CodeType-D   -   Mega Cyber;
 College Hoops 2K6   -   2K Games/Visual Concepts;
 Condemned: Criminal Origins   -   Sega/Monolith Productions;
 The Conveni X   -   Hamster;
 Crackdown   -   Real Time Worlds FP;
 Cry Havoc   -   Artificial Studios;
 Cry On   -   AQ Interactive/Mistwalker/Cavia;
 The Darkness   -   2K Games/Starbreeze;
 Dark Sector   -   Digital Extremes;
 Data-Fly   -   Origo Gaming Entertainment;
 Dead or Alive 4   -   Tecmo/Team Ninja;
 Dead or Alive Xtreme Beach Volleyball 2   -   Tecmo/Team Ninja;
 Dead or Alive: Code Cronus   -   Tecmo/Team Ninja;
 Dead Rising   -   Capcom;
 Def Jam 3   -   Electronic Arts ;
 Dimitri   -   Peter Molyneux Game;
 Dynasty Warriors 5: Empires   -   Koei ;
 Dirty Harry   -   Warner Bros. IE ;
 Dog Tag   -   Diezel Power;
 eM -eNCHANT arM-   -   Ubisoft/From Software ;
 The Elder Scrolls IV: Oblivion   -   2K Games/Bethesda Softworks;
 Elveon   -   10tacle Studios ;
 Earth Defense Force X   -   (D3);
 Every Party   -   Game Republic FP;
 Fable 2   -   Big Blue Box/Lionhead Studios;
 Far Cry Instincts: Predator   -   Ubisoft;
 Far East of Eden Ziria   -   Hudson;
 FEAR 2   -   Monolith Productions/Sega ;
 FIFA World Cup Germany 2006   -   EA Sports ;
 Fight Night Round 3   -   EA Sports ;
 Final Fantasy XI   -   Square Enix ;
 Football Manager 2006   -   Sega Europe;
 Forza Motorsport 2   -   Microsoft Games FP;
 Frame City Killer   -   Namco;
 Frontlines: Fuel of War   -   Kaos Studios/THQ;
 Full Auto   -   Sega/Pseudo Interactive;
 Gears of War   -   Epic Games FP;
 Godfather: The Game   -   Electronic Arts;
 Grand Raid Offroad   -   Asobo Studio ;
 Grand Theft Auto IV - Rockstar North;
 GUN   -   Activision/Neversoft ;
 Gundam   -   Bandai;
 Halo 3   -   Bungie FP;
 Hitman: Blood Money;
 Huxley MMOFPS|Huxley   -   Webzen;
 Untitled Indiana Jones Game   -   LucasArts;
 Just Cause   -   Eidos/Avalance ;
 Kameo: Elements of Power  -  Rareware FP;
 Killing Day  -  Ubisoft ;
 King of Fighters: Maximum Impact 2  -  SNK Playmore ;
 Kingdom Under Fire: Circle of Doom  -  Blueside;
 The Lord of the Rings: The Battle for Middle-earth II  -  Electronic Arts;
 Lost Odyssey  -  Mistwalker FP;
 Lost Planet  -  Capcom;
 Love Football - Namco;
 Madden NFL 06  -  EA Sports ;
 Major League Baseball 2K6  -  2K Games/Visual Concepts ;
 Marvel MMORPG  -  Microsoft Game Studios FP;
 Marvel: Ultimate Alliance  -  Raven Software/Activision;
 Mass Effect  -  BioWare FP;
 Medal of Honor: Airborne  -  Electronic Arts;
 Metronome  -  Team Tarsier ;
 Mobile Suit Gundam  -  Bandai/Dimps ;
 Monster Madness  -  Artificial Studios;
 MotoGP 06  -  THQ/Climax;
 Naruto  -  Ubisoft ;
 NBA 2K6  -  2K Games/Visual Concepts ;
 NBA Live 06  -  EA Sports ;
 NHL 2K6  -  2K Games/Visual Concepts;
 Need for Speed: Most Wanted  -  EA Games Canada ;
 Neo Geo Battle Coliseum  -  SNK Playmore ;
 Nine Dragons  -  Indy 21;
 Ninety-Nine Nights  -  Q Entertainment;
 Ninja Gaiden 2  -  Tecmo;
 Notcom Racing  -  ForwardGames ;
 The Outfit  -  THQ/Relic;
 The Outsider  -  Frontier Dev.
 Onechan Bara X  -  D3;
 Operation Darkness  -  Success;
 Over G Fighters  -  Ubisoft/Taito;
 Perfect Dark Zero  -  Rareware FP;
 Peter Jackson's King Kong  -  Ubisoft ;
 Phantasy Star Universe  -  Sega  ;
 Possession  -  Blitz Games ;
 Prey  -  2K Games;
 Pro Baseball Spirits  -  Konami;
 Project Delta  -  Playlogic International ;
 Project Embrace  -  Origo Gaming Entertainment ;
 Project IM  -  Zero Point Software;
 Project Gotham Racing 3  -  Bizarre Creations FP;
 Project Progressive  -  Tecmo/Team Ninja;
 Psychopath  -  Titan Productions ;
 Quake 4  -  Activision/id Software/Raven Software;
 Resident Evil 5  -  Capcom ;
 Ridge Racer 6  -  Namco;
 Rockstar Games Presents Table Tennis;
 Rumble Roses XX  -  Konami/Yuke's;
 Saint's Row  -  THQ/Volition;
 Scarface: The World is Yours  -  Vivendi Universal/Radical Entertainment ;
 Secret Service  -  Tigon ;
 Sega Rally Revo  -  Sega;
 Senko no Ronde  -  G.rev;
 Shadow of Aten  -  Silicon Garage;
 ShadowRun  -  FASA FP;
 Shutokou Battle  -  Genki;
 Sonic Riders 2  -  Sega/Sonic Team ;
 Sonic the Hedgehog  -  Sega/Sonic Team ;
 Soul Calibur IV - NAMCO;
 Spider-Man 3  -  Activision ;
 Stranglehold  -  Midway/Tiger Hill ;
 Stuntman 2  -  Atari/Reflections Interactive;
 Superman Returns  -  EA ;
 Super Robots Wars  -  Banpresto;
 Tenchu 360  -  From Software;
 Tengai Makyo Ziria: Yurakanaru Jipang  -  Hudson Soft/Red Entertainment;
 Test Drive Unlimited  -  Atari;
 Theseis  -  Track7 Games;
 Tiger Woods PGA Tour 06  -  EA Sports ;
 TimeShift  -  Atari/Saber Interactive ;
 TNA iMPACT!  -  Midway ;
 Tokyo Extreme Racer  -  Genki;
 Tom Clancy's Ghost Recon Advanced Warfighter  -  Ubisoft  ;
 Tom Clancy's Rainbow Six: Vegas  -  Ubisoft ;
 Tom Clancy's Splinter Cell: Double Agent  -  Ubisoft ;
 Tomb Raider: Legend  -  Eidos/Crystal Dynamics ;
 Tony Hawk's American Wasteland  -  Activision/Neversoft ;
 Too Human Trilogy  -  Silicon Knights FP;
 Top Spin 2  -  2K Games/Power & Magic;
 Turok - Propaganda Games;
 Two Worlds  -  TopWare/Reality Pump;
 Unreal Tournament 2007  -  Midway/Epic Games ;
 Untitled John McTiernan Game  -  Ubisoft;
 Vampire's Rain  -  AQ Interactive/Artoon ;
 Versus Tactical Action  -  Arc System Works;
 Viva Piata  -  Rare FP;
 Voodoo Nights  -  Mindware Studios;
 Virtua Tennis 3  -  Sega AM2;
 WarDevil: Unleash the Beast Within  -  Digi-Guys ;
 Way of the Samurai Online  -  Spike/Acquire;
 Winning Eleven  -  Konami ;
 World Championship Poker: Featuring Howard Lederer "All In"  -  Crave ;
 Wrestle Kingdom  -  Yuke's;
 WWE SmackDown! vs. RAW 2007  -  THQ/Yukes ;
 X-Men: The Last Stand  -  Activision/Z-Axis ;
 Zoids Infinity EX Neo  -  TOMY;
 Zoo Keeper  -  Success;

 Llista completa de jocs de Xbox compatibles amb Xbox 360 .

 Alias;
 Aliens vs. Predator: Extinction;
 All Star Baseball 2003;
 Amped: Freestyle Snowboarding;
 Army Men: Sarge's Waru;
 Atari Anthology;
 ATV Quad Power Racing 2;
 Baldur's Gate Dark Alliance 2;
 Barbarian;
 Barbie Horse Adventures Wild Horse Rescue;
 Batman Begins;
 Battle Engine Aquila;
 Battlestar Galactica;
 Black;
 BMX XXX;
 Brute Force;
 Buffy the Vampire Slayer   -   Chaos Bleeds;
 Cabela's Dangerus Hunts;
 Cabela's Outdoor Adventures 06;
 Call of Cthulhu: Dark Corners of thr Earth;
 Call of Duty: Finest Haur;
 Catwoman;
 Circus Maximus;
 Clos Combat: First to Fight;
 Colin McRae 4;
 Combat Elite: WWII Paratroopers;
 Commandos 2: Men of Courage;
 Conflict: Desert Storm;
 Constantine;
 Crash Bandicoot: Twinsanity;
 Crash Nitro Kart;
 Crimson Skies: High Road to Revenge;
 Crouching Tiger, Hidden Dragon;
 Curse - The Eye of Isis;
 Dark Angel;
 Darkwatch;
  Deadly Skies ;
 Deathrow;
 Der Herr der Ringes: Die Rckkehr des Knige;
 Digimon Rumble Arena;
 Dinotopia;
 Dead or Alive 3;
 Egg Mania: Eggstreme Madness;
 Euro 2004;
 F1 Championship Season 2001;
 Fable;
 Fable: The Lost Chapters ;
 FIFA 2003;
 FIFA 2004;
 FIFA Street 1 ;
 FIFA WM 2002;
 Fight Night 2004;
 Ford Mustang Racing;
 Forza Motorsport;
 Freedom Fighters;
 Futurama;
 Fuzion Frenzy;
 Genma Onimusha;
 Goblin Commander: Unleash the Horde;
 GTA III;
 GTA Vice City;
 GTA San Andreas;
 Gravity Games Bike: Street. Vert. Dirt.
 Half-Life 2;
 Halo;
 Halo 2;
 Halo 2: Multiplayer Map Pack;
 Harry Potter & The Goblet of Fire;
 Harry Potter & The Philosopher's Stone;
 Hitman: Contracts;
 House of the Dead;
 House of the Dead 3;
 Jade Empire;
 James Bond 007: Nightfire;
 Judge Dredd: Dredd vs. Death;
 Jurassic Park Operation Genesis;
 Kelly Slater's Pro Surfer;
 Kids Next Door: Operation Videogame;
 Lemony Snicket A Series of Unfortunate Events;
 Loons Fight for Fame;
 Manhunt;
 Mat Hoffman's Pro BMX 2;
 Max Payne;
 Max Plyne 2: The Fall of Max Payne;
 Medal of Honor Rising Run;
 Medal of Honor Frontline;
 Medal of Honor European Assault;
 Metal Arms: Glitch in the System;
 MicroMachines;
 Mike Tyson Heavyweight Boxing;
 MTV Musiic Generstor 3;
 NBA Live 2003;
 NBA Live 2004;
 Need for Speed: Underground 2;
 NHL 2004;
 NHL Hitz 20-03;
 Ninja Gaiden;
 Ninja Gaiden Black;
 Outlaw Golf 2;
 Outlaw Volleyball;
 Pariah;
 Phantom Crash;
 Pitfall: The Lost Expedition;
 Predator: Concrete Jungle;
 Prince of Persia: The Sands of Time;
 Pro Evolution Soccer 5;
 Pro Race Driver;
 Pure Pinball;
 Puyo Puyo Fever;
 Quantum Redshift;
 Raze's Hell ;
 RedCard 20-03;
 Red Dead Revolver;
 Red Faction II;
 Robotech: Battle Cry;
 Rocky: Legends;
 Rogue Ops;
 Samurai Warriors;
 Scooby Doo: Night of 100 Frights;
 Scrapland;
 SeaWorld: Shamu's Deep Sea Adventures;
 Sega GT 2002;
 Shadow the Hedgehog;
 Shellshock: Nam '67;
 Sid Meier's Pirates!
 Sniper Elite: Berlin 1945;
 The Simpson's Road Rage;
 The Simpsons: Hit and Run;
 Soccer Slam;
 Sonic Heroes;
 Sonic Mega Collection;
 Speed Kings;
 Sphinx and the Cursed Mummy;
 SpongeBob Square Pante: Battle for Bikini Bottom;
 Spy Hunter 2;
 Spyro: A Hero's Tail;
 SSX 3;
 Stake;
 Star Trek: Shattered Universe;
 Star Wars: Episode III - Die Rache der Sith;
 Star Wars: Clone Wars;
 Star Wars: Jedi Knight - Jedi Academy;
 Star Wars: Knights of the Old Republic;
 Star Wars: Knights of the Old Republic II;
 Street Racing Syndicate;
 Stubbs the Zombie: Rebel Without a Pulse;
 Super Bubble Pop;
 Super Monkey Ball DX;
 Tecmo Classic Arcade;
 Teenage Mutant Ninja Turtles;
 Terminator: Dawe of Fate;
 Tetris Worlds;
 The Great Escape;
 The Incredible Hulk;
 The Incredible Hulk: Ultimate Destruction;
 The Thing;
 Thief: Deadly Shadows ;
 Tom Clancy's Ghost Recon;
 Tom Clancy's Ghost Recon 2;
 Tom Clancy's Ghost Recon 2 Summit Striike;
 Tom Clancy's Rainbow Six 3;
 Tom Clancy's Rainbow Six 3 Black Arrow ;
 Tom Clancy's Splinter Cell;
 Tom Clancy's Splinter Cell Chaos Theoty;
 Tom Clancy's Splinter Cell Pandora Tomorrow;
 Tony Hawk's American Wasteland;
 Tony Hawk's Pro Skater 4;
 Tony Hawk's Underground 2;
 Toxic Grind;
 Ty the Tasmanian Tiger;
 Ty the Tasmanian Tiger 2: Bush Rescue;
 Ty the Tasmanian Tiger 3: Night of the Quinkan;
 Urban Freestyle Soccer;
 Vexx;
 Worms 4: Mayhem;
 Worms Forts Under Siege;
 WWE Raw 2;
 XIII;

 Referncies .



 Vegeu tamb .

 Llistes .
 Llista de videojocs d'Xbox 360;
 Llista de videojocs d'Xbox compatibles amb l'Xbox 360;

 Consoles que competeixen contra la Xbox 360 .

 Nintendo Wii;
 PlayStation 3;

 Enllaos externs .

 Pgina oficial de la Xbox 360 ;
 VaDeJocs.cat - Portal de videojocs en catal ;
 Comunicat de premsa de NEC (26 d'abril del 2005) ;
 Pgina web de Microsoft XNA ;
 Xbox-Linux.org Pgina amb informaci i ajuda sobre la installaci de distribucions GNU/Linux en Xbox ;


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39674" title="Gerard" nonfiltered="425" processed="420" dbindex="15465">
D'origen germnic, Gerard s un nom propi d'home que es pot trobar a tot el domini lingstic del catal. T les variants Guerau, Grau i tamb Giralt, poc usades actualment, si b s'han conservat com a cognoms, i Gerald.

Etimologia.
Prov del germnic i t dos components: geir, que vol dir llana; i hard, que vol dir fort o valent. Aix doncs, tenim que Gerard vol dir "llancer fort" o "llancer valent". Altres etimologistes diuen que la primera part ve de wair, que vol dir guerrer, amb la qual cosa tamb pot significar "guerrer valent" o "guardi valent".

Onomstica.
24 de setembre Sant Gerard, bisbe i mrtir;
3 d'octubre Sant Gerard, abat;
21 d'octubre Sant Gerard, germ redemptorista;
13 d'octubre Gerard d'Orlhac;
5 de desembre Gerard de Braga;
13 de juny Gerard de Claravall;
29 de maig Gerard de Mcon;
13 de mar Gerard de Mayo ;
6 de febrer Gerard d'stia;
5 d'abril Gerard de Sauve-Majeure;
23 d'abril Sant Gerard de Toul, Bisbe;

En altres llenges.
Alemany: Gerhard, Gerhardt o Gerhart; Gerke o Gehrke en baix alemany;
Angls: Gerald, Gerrard, Jerrard, Jerry, Gary o Gerhard;
Castell: Gerardo;
uscar: Kerarta;
Francs: Grard;
Galic: Gearid;
Gallec: Xerardo;
Hongars: Gellrt;
Islands: Geirharur;
Itali: Gerardo;
Llat: Giraldus;
Neerlands: Geert, Geeraard, Geerd o Gert;
Polons: Gerard;
Portugus: Grard;
Suec: Gerhard;

Personatges.
Nom de diversos sants de l'Esglsia Catlica.
Gerald Durrell, naturalista angls;
Gerald Ford, poltic nord-americ;
Gerald Martin Johanssen, personatge de ficci de la srie Hey, Arnold!;
Gerald Murphy, artista i mecenes nord-americ;
Gerald Nabarro, poltic britnic;
Geraldo Rivera, periodista nord-americ;
Gerard, jugador catal;
Gerard Quintana, cantant catal;
Gerard Casellas, enginyer catal;
Grard Depardieu, actor francs;
Grard Monier, cineasta francs;
Gerardo Diego, poeta espanyol;
Gerardo Machado y Morales, dictador cub;
Gerardus Mercator, cartgraf flamenc;
Gerard Piqu, jugador catal;
Gerhard Richter, pintor alemany;
Gerhard Schrder, poltic alemany;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39675" title="Valenci murci" nonfiltered="426" processed="421" dbindex="15466">

El valenci murci, o valenci de Mrcia, s el dialecte del catal, actualment desparegut, parlat a Mrcia, des del segle XIII al segle XVIII, especialment a les rees de l'Horta de Mrcia i del Camp de Cartagena, el qual pot ser considerat la base del panotxo. El panotxo s una barreja de catal, castell i mossrab.

Encara hi ha molts trets lxics del valenci en la manera de parlar dels murcians.

 Vegeu tamb .
 Dialectes del catal;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39679" title="Aleix" nonfiltered="427" processed="422" dbindex="15467">


Aleix (nom);

Ramon Aleix i Batlle, compositor catal;

Sant Aleix;

Aleix (metropolit), metropolit de Rssia;
Aleix (patriarca), Patriarca de Moscou i de tot Rssia.
Aleix, tsarevitx de Rssia. ;
Aleix Vidal-Quadras, fsic i poltic;
Aleix I Estudites o Alexios de Constantinoble, patriarca de Constantinoble;
Aleix de Nicea, arquebisbe de Nicea;
Aleix Arist, escriptor religis.

Emperadors bizantins:

Aleix I Comn 1081-1118;
Aleix II Comn 1180-1183;
Aleix III ngel 1195-1203 (Aleix III Comn);
Aleix IV ngel 1203-1204;
Aleix V Murzufle (Aleix V Ducas) 1204-1204;

Emperadors de Trebisonda:

Aleix I Comn de Trebisonda 1204-1222 ;
Aleix II Comn de Trebisonda 1297-1330 (fill de Joan II) ;
Aleix III Comn de Trebisonda 1349-1390;
Aleix IV Comn 1417-1429;
Aleix V Comn 1458;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39680" title="Charles Messier" nonfiltered="428" processed="423" dbindex="15468">

Charles Messier, (16 de juny de 1730 - 12 d'abril de 1817) va ser un astrnom francs conegut per compilar un catleg de 110 objectes de l'espai profund (nebuloses i cmuls d'estels) (els objectes Messier) que porta el seu nom. Aquest catleg es va publicar per primera vegada el 1774. Els objectes Messier es numeren de l'M1 a l'M110 i encara avui en dia els afeccionats els coneixen per aquest nom.

Explica la llegenda que Messier, gran afeccionat a la caa de cometes, va iniciar el seu catleg amb l'objecte M1 (la Nebulosa del Cranc) la nit del 28 d'agost de 1758, quan buscava al cel el cometa Halley, durant la primera visita predita per l'astrnom angls.

Messier estava interessat en catalogar aquells objectes per poder distingir-los dels errants, la qual cosa li facilitaria la tasca de buscar cometes.

El crter Messier de la Lluna i l'asteroide 7359 Messier van ser batejats en el seu honor.

Enllaos externs.

 Informaci sobre Charles Messier al SEDS ;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39681" title="Histria de Navarra" nonfiltered="429" processed="424" dbindex="15469">

 Prehistria .
Existeixen troballes de poblaments corresponents al paleoltic inferior (600.000 aC al 40.000 aC) a Coscobillo, Urbasa, Estella, Lezun, Lumbier i Viana.

En convertir-se els caadors en agricultors i pastors (Edat del Bronze) apareixen dlmens i tallers de slex a les zones de pasturatge; l'arquitectura megaltica es reparteix per tot Navarra, des de Viana, Cirauqui i Artajona, a les serres d'Urbasa i Aralar i els Pirineus.

 Romanitzaci .

La influncia de Roma s feble en el saltus vasconum o zona septentrional i boscosa -la muntanya-, on perviu la llengua prpia, el basc. La permeabilitat cultural s escassa.

Al contrari, des del segle II aC, la romanitzaci es referma en lager vasconum, zona meridional, ms accessible i amb majors recursos naturals. Dins del saltus, Gneu Pompeu ocupa Irua l'any 75 aC, principal ciutat vascona, i all installa una poblaci romana que portar el seu nom: Pamplona.

Desprs de la descomposici de l'Imperi Rom, les tribus vascones recuperen la seva influncia en l'ager romanitzat, estenent-la a ms cap a les zones venes. Es defensen de les incursions militars dels monarques visigots, que intenten consolidar la seva influncia poltica en el nord de la pennsula.

Tamb s'oposaran a la presncia dels francs que amenacen la seva independncia des del vessant nord dels Pirineus. La Batalla de Roncesvalles contra Carlemany l'any 778 suposa el fre a les pretensions de la monarquia franca en aquesta part del Pirineu.

 Primera dinastia navarresa .


L'arribada dels musulmans suposa una nova amenaa. Els musulmans aconsegueixen ocupar la conca de l'Ebre en el 714. Tanmateix la seva presncia ser feble ja que no aconsegueix arrelar polticament o socialment. Aviat sorgeix un nucli cristi d'oposici a la presncia musulmana, que el segle IX acabar aglutinat polticament entorn de la dinastia autctona dels igos (dinastia Arista-iga), la primera dinastia navarresa.

El succeeix la dels Jimenos (dinastia Ximena), ms consolidada polticament. San Garcs (905-925), primer monarca d'aquesta dinastia, emprn una decidida poltica d'expansi territorial davant els musulmans, per a la qual cosa estableix vincles amb els altres regnes cristians.

Malgrat l'aven de San Garcs, que ocupa la comarca de Terra Estella, depassa l'Ebre i arriba a Njera i Calahorra (914), la presncia musulmana es mantindr en la Ribera de Navarra durant un segle, ja que Tudela romandr sota control musulm fins a l'any 1119.



 El domini navarrs .



San Garcs III el Major (1004-1035) domina sobre la major part del territori cristi peninsular: Pamplona, Njera, Arag, Sobrarbe, Ribagora, Castella i Lle, mentre formula pretensions sobre la Gascunya i el comtat de Barcelona.

El seu regnat representa l'expansi social, poltica i econmica del reialme de Navarra, amb importants avenos territorials. Organitza el Cam de Sant Jaume, introdueix el romnic i incorpora els seus regnes a la cultura cluniacenca.

A finals del segle XI el regne det la seva expansi territorial, limitat per l'aven dels poderosos vens de Castella i Arag. Troba bloquejada la seva expansi pel Sud mentre assegui l'amenaa constant de l'annexi poltica.

Oscillant entre la independncia i la incorporaci a l'rbita poltica dels monarques francesos, castellans i aragonesos, en aquesta compromesa situaci discorrer Navarra durant la Baixa Edat Mitjana.

 Sota la corona aragonesa .


Navarra romandr incorporada a la corona aragonesa de 1076 a 1134, de la qual se separar en el regnat de Garca Ramrez (1134-1150) per recobrar la independncia poltica.

En el regnat de San VI el Savi (1150-1194), el reialme de Pamplona passa a dir-se reialme de Navarra, la qual cosa s'interpreta com un gest d'afirmaci poltica i de sobirania territorial davant les amenaces annexionistes d'altres regnes peninsulars, en especial el de Castella o el de Lle i Castella units.

No obstant aix, la prdua territorial continua, i en 1200, sota el regnat de San VII el Fort (1194-1234) el regne perd els territoris d'laba, Guipscoa i el Duranguesado, conquerits pel monarca castell.

En endavant, Navarra, bloquejada a l'oest per la frontera amb Castella, es veur obligada a orientar la seva poltica d'expansi territorial preferentment cap al nord -territoris francesos d'Ultraports- i cap a l'est, cap a la franja fronterera amb Arag.

 En l'rbita francesa .


Amb la mort de San VII el Fort en 1234 s'extingeix la dinastia navarresa i el regne entra en l'rbita de Frana a la recerca d'un aliat que garanteixi la seva supervivncia davant la constant pressi de castellans i aragonesos.

 Dinastia de Xampanya .


Primerament s'installa a Navarra la casa de Xampanya (1234-1274). Amb l'arribada d'aquesta casa a Navarra comena un govern protagonitzat per reis d'origen francs al llarg de dos segles. Alguns d'ells ni tan sols no van arribar a trepitjar Navarra i d'altres es van limitar a visites espordiques, dirigint el regne mitjanant governadors.

En tot cas, a Navarra va ser evident la influncia de Frana, el regne de major envergadura de le Europa cristiana de llavors. La presncia de reis d'origen francs va provocar reformes avanades administratives, ja que aquests desconeixien les lleis i tradicions poltiques del regne, per la qual cosa va caldre, posar-les per escrit. Aquest va ser l'origen del Fur General de Navarra. En 1238 es nomena una comissi de cavallers, eclesistics i rics-homes per redactar el Fur Antic, primera constituci escrita del regne, on el monarca queda subordinat a les lleis i furs del regne.

Al rei se li exigeix jurament de respecte dels furs com a requisit previ per a la seva proclamaci com rei. Al seu torn, els diferents grups rectors de la societat navarresa presenten jurament de fidelitat al nou rei.

El pas de la Casa de Xampanya per Navarra va suposar un altre fet de gran importncia com va ser la divisi administrativa del regne en merindades, de manera que durant gaireb un segle els navarresos van ser governats per persones alienes, que desconeixen la seva llengua, histria i cultura i que, a ms, resideixen lluny del regne i deixen l'administraci a les mans de funcionaris d'origen francs.

Aquesta situaci, alhora que provoca un malestar creixent, serveix per unir els diferents grups socials en defensa de la llibertat del regne fins a aconseguir la separaci de Frana.



 Dinastia Capeta .


A la dinastia de Xampanya li succeeix la dinastia dels Capets, que entre 1274 i 1328 ocupa el tron de Frana al mateix temps que el de Navarra.

Quan mor Carlos I, en 1274, es produeixen enfrontaments entre diferents partits nobiliaris, que busquen suports a Frana, Castella i Arag per afianar-se i afrontar la situaci minoritria en qu s'embarcava el regne.

La inclinaci evident de la reina regent Blanca d'Artois per buscar un matrimoni a Blanca I en la cort francesa va provocar el malestar de gran part de l'aristocrcia i del clergat. El conflicte es va unir a l'enfrontament dels burgs de San Cernin i San Nicols, a Pamplona, afins a la cort francesa, i el de la Navarrera, que es decantava a favor de la soluci castellana o aragonesa.

Davant de la divisi dels navarresos i l'amenaa vena, la reina vdua decideix recrrer a Frana. Un exrcit enviat des de Pars per a refermar l'acord pel qual Joana es casava amb Felip, fill de Felip III de Frana, es va encarregar de posar ordre sense miraments; la Navarrera i la distinci episcopal sobre la ciutat van quedar arrasades (1276).

L'acord entre l'Esglsia i la Corona que va posar fi al conflicte no es va signar fins 1319. La pujada al tron de Felip IV, marit de Joana I, va vincular el reialme de Navarra i el comtat de Xampanya amb la monarquia francesa.

D'aquesta forma, s'inicia un rgim totalment dependent de Pars, des d'on arriben els "senescals", que ara reben el ttol de governadors. Tamb arriben altres alts crrecs, com els "rebedors de comptes" de les merindades i bailas, o els merinos. Adquireixen especial rellevncia la figura dels "inquisidors", oficials enviats pel monarca francs per revisar els comptes del tresor i controlar de forma directa la gesti dels oficials. Els registres de comptes del regne, confeccionats ja de forma plenament sistematitzada, s'envien directament a Pars per obtenir l'aprovaci de la cort capeta.

D'altra banda, cada vegada ms incmodes amb la situaci, els rics-homes, infanzones i bones viles van tornar a reactivar les velles reunions de les juntes i germandats, comprometent-se a fer valer els seus drets i costums. De fet, a la mort de Juana, el 1305, les juntes es van negar que continus reconeixent Felip IV el ttol de rei de Navarra i va passar nominalment al seu fill Llus I, "l'Hutin". Tanmateix, Llus va endurir les condicions del govern capeto, perseguint implacablemente a les juntes. A la seva mort no es van respectar els drets successoris de la seva filla Joana i el va substituir el seu germ Felip V, que va ocupar el tron com Felip II de Navarra des de 1316. Desprs de la seva inesperada mort el gener i 1322 sense hereus directes, va rebre el tron el seu germ Carles, "el Calb".

 Dinastia Evreux .


La casa d'Evreux (1328-1425) obre una etapa d'intenses relacions en la vida poltica peninsular i europea, en especial durant el regnat de Carles II, obsessionat per assolir el tron de Frana.

A la mort de Carles I de Navarra i IV de Frana, la va succeir en el tron francs Felip IV de Valois. Els dirigents navarresos, en adonar-se del buit de poder, es van unir per a encontra un rei que no estigus vinculat a Frana.

Reunits els estaments que representaven al Regne, van elegir per unanimitat a Joana, filla de Llus Hutin i al seu esps Felip III, comte d'Evreux, el 13 de mar de 1328, tractant que la corona navarresa es desvinculs de la francesa, encara que aquests fossin francesos de naixement. Amb tot, els nous monarques decideixen romandre a Pars i delegar la seva autoritat en governadors francesos.

En el seu regnat consoliden les Corts o Tres Estats, formats pel clericat, la noblesa i la burgesia. A ms, van protegir la burgesia urbana abans que la petita noblesa i infanzones. Tamb van millorar l'administraci, van actualitzar els registres i van aconseguir reunir-se en una comissi representativa de Navarra per redactar un apndix al Fur General, anomenat "Amillorament de Felip III".

Els reis van mantenir bones relacions amb les corones de Frana i Castella. Felip va participar en una croada contra el rei musulm de Granada, que va conduir a la presa d'Algesires, trobant la mort a Xers en 1343. La seva esposa va regnar fins 1349.

El regnat de Carles III "el Noble" (1387-1425) ofereix un important balan de prosperitat material i cultural, dna testimoni de la qual l'esplendor del gtic navarrs, patent en obres artstiques com el Palau Reial d'Olite i el sepulcre d'aquest monarca a la Catedral de Pamplona.



 Conflicte successori i invasi .


Desprs de la mort de Carles III "el Noble" s'obre un greu conflicte per la successi, que no s ms que el primer smptoma d'una profunda crisi institucional i social que desembocar en guerra civil.

Joan II, que encapala el ban dels agramonteses, est casat amb Blanca, l'hereva del tron navarrs, i des de 1458 s rei de Navarra i d'Arag; davant ell se situa el seu fill, el llegendari Carles, el Prncep de Viana, que encapala el ban beaumonts amb la pretensi, mai no assolida, d'ocupar el tron navarrs.

Aquesta situaci de debilitat interna es prolongar durant mig segle i finalment ser aprofitada per Ferran el Catlic, germanastre de Carles, qui amb suport dels beaumonteses, envair Navarra el 1512, que d'aquesta manera passar a formar part de la Corona de Castella.

Senyor Joan i senyora Catalina d'Albret -ltims reis del reialme de Navarra independent-, derrotats definitivament, buscaran refugi en l'altre costat dels Pirineus, que mai no tornaran a creuar, i mantindran la dinastia que donar lloc, a partir de 1555, a la Casa de Borb, que regnar a Frana fins a la revoluci de 1789, i a Espanya des de 1700.

 Navarra a Castella .


Desprs de la conquesta castellana Navarra s governada per un Virrei que exerceix l'autoritat del monarca. Alhora es mantenen les institucions del regne, en especial les Corts, que es reuniran al llarg dels segles XVI, XVII, XVIII, per legislar i que aprovi la contribuci econmica del regne les empreses de la monarquia espanyola.

La Diputaci del Reialme naixer el 1576 com a rgan permanent de govern i de representaci de les Corts en els perodes que aquestes no es reuneixen; durant cinc segles aquesta instituci ha estat la titular de l'administraci prpia de Navarra i s'ha mantingut a partir del segle XIX amb el nom de Diputaci Provincial, Diputaci Foral de Navarra, i des de 1982, Govern de Navarra.

El final de les rivalitats internes del segle XV -que va concloure amb la victria del ban beaumonts i la conquesta castellana- va suposar un ressorgiment econmic que va permetre recuperar l'equilibri demogrfic, va estabilitzar la vida econmica i va configurar slidament l'estructura institucional del Reialme de Navarra, que aix va continuar anomenat-se fins i tot al segle XIX.

 De les guerres carlines a l'actualitat .


La situaci d'equilibri poltic i institucional comena a deteriorar-se la segona meitat del segle XVIII amb la poltica centralitzadora dels Borbons. Aquesta poltica crear una tensi creixent que esclatar el 1833 amb la Primera Guerra Carlina.

El conflicte finalitzar el 1839 amb l'anomenada "Abraada de Bergara" i des del punt de vista institucional i poltic tindr la seva plasmaci en l'anomenada Llei Paccionada de 1841.

Per l'esmentada llei el Vell Reialme de Navarra s'integra, amb el rang de provncia, a l'Estat liberal, mentre mant encara institucions i lleis del seu propi rgim foral, especialment les relatives al rgim fiscal i a l'administraci.

Aquesta situaci es va mantenir durant la Restauraci, la II Repblica i el franquisme. Amb la democrcia, desprs de la Constituci espanyola de 1978, el rgim foral de Navarra s'integra al nou sistema constitucional a merc de la Llei Orgnica de Reintegraci i Amillorament del Rgimen Foral de Navarra, promulgada el 1982.


Font.
Pgina web oficial del Govern de Navarra





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39685" title="Abugida" nonfiltered="430" processed="425" dbindex="15470">
Els abugides, tamb anomenats alfasillabaris o alfabets sillbics, sn sistemes d'escriptura que compten amb carcters voclics i consonntics. A diferncia de l'alfabet o dels abjads les consonants duen una vocal inherent, generalment 'a', per a canviar aquesta combinaci es recorre als signes diacrtics que denoten canvi de vocal o absncia d'aquesta. Diferncia per la qual es distingeix tamb del sillabari per oferir major combinatria de fonemes.

El terme abugida va ser encunyat per Peter T. Daniels. Deriva dels quatre primers carcters d'un ordre de l'escriptura etipica usada en alguns contextos (aquest ordre sembla correspondre a l'ordre ancestral dels carcters semtics). 

El major grup d'abugides s el de la famlia bramnica que inclou gaireb totes les escriptures usades a l'ndia i sud-est de l'sia. Tamb podem contar entre els sistemes alfasillbics el sillabari cree o l'escriptura etipica


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39687" title="Entitat municipal descentralitzada" nonfiltered="431" processed="426" dbindex="15471">
Entitat municipal descentralitzada (EMD) s el nom que rep a Catalunya l'entitat local menor, consistent en un o ms nuclis de poblaci sense ajuntament propi que es regeixen conjuntament per una junta de vens, al capdavant de la qual hi ha un/a president/a. Normalment, les EMD corresponen a antics municipis que d'aquesta manera recuperen una part de la seva autonomia perduda, o a nuclis de poblaci de prou entitat dins de municipis extensos amb diverses localitats al seu interior. 

Aquests quasi-ajuntaments es regeixen per la Llei Municipal i de Rgim Local de Catalunya (Llei 8/1987, de 15 d'abril) i tenen el seu precedent en les antigues entitats locals menors, que s com encara s'anomenen aquestes entitats al Pas Valenci i a les illes Balears (i en general al conjunt de l'Estat espanyol), on tenen unes competncies i atribucions semblants. Es poden constituir a demanda del nucli de poblaci que aspira a convertir-se en EMD, a petici del mateix ajuntament o per acord de la Generalitat.  

Les EMD tenen competncia sobre:
La vigilncia dels bns d's pblic i dels bns comunals.
La conservaci i administraci del seu patrimoni, incloent-hi el forestal, i la regulaci de l'aprofitament dels seus bns comunals.
L'enllumenat pblic i la neteja viria.
L'execuci d'obres i la prestaci de serveis de competncia municipal d'inters exclusiu de l'entitat, quan no vagin a crrec del municipi o de la comarca respectius.
L'ordenaci del trnsit de vehicles i de persones dins el seu mbit.
La conservaci i el manteniment dels parcs i jardins i del patrimoni histric i artstic del seu mbit.
Les activitats culturals i esportives directament vinculades a l'entitat.

Llista exhaustiva.
Actualment a Catalunya hi ha 58 EMD, que es llisten a continuaci. Al costat del nom de l'entitat s'especifica el municipi al qual pertany i la comarca.

A.
 Ainet de Besan (Alins, Pallars Sobir);
 Arnser (Lles de Cerdanya, Cerdanya);
 Aras (Alins, Pallars Sobir);
 Arcavell i la Farga de Moles (les Valls de Valira, Alt Urgell);
 Arestui (Llavors, Pallars Sobir);
 reu (Alins, Pallars Sobir);
 Arr (Es Brdes, Vall d'Aran);
 Arrs e Vila (Vielha e Mijaran, Vall d'Aran);
 Ars (les Valls de Valira, Alt Urgell);
 Arties e Gars (Naut Aran, Vall d'Aran);
 Asnurri (les Valls de Valira, Alt Urgell);
 Aubrt e Betlan (Vielha e Mijaran, Vall d'Aran);

B.
 Bagergue (Naut Aran, Vall d'Aran);
 Baiasca (Llavors, Pallars Sobir);
 Bescaran (les Valls de Valira, Alt Urgell);
 Betren (Vielha e Mijaran, Vall d'Aran);

C.
 Canalda (Odn, Solsons);
 la Canonja (Tarragona, Tarragons);
 Casau (Vielha e Mijaran, Vall d'Aran);
 Civs (les Valls de Valira, Alt Urgell);

D.
 Durro i Saras (Vall de Bo, Alta Ribagora);

E.
 Escunhau e Casarilh (Vielha e Mijaran, Vall d'Aran);
 Espui (la Torre de Cabdella, Pallars Juss);

F.
 Fontllonga i Ametlla (Camarasa, Noguera);

G.
 Gausac (Vielha e Mijaran, Vall d'Aran);
 Gerb (Os de Balaguer, Noguera);
 Gessa (Naut Aran, Vall d'Aran);
 la Gurdia d'Ares (les Valls d'Aguilar, Alt Urgell);

I.
 Isil i Als (Alt neu, Pallars Sobir);

J.
 Jess (Tortosa, Baix Ebre);
 Josa de Cad (Josa i Tuixn, Alt Urgell);

M.
 Manyanet (Sarroca de Bellera, Pallars Juss);
 Montenartr (Llavors, Pallars Sobir);
 els Muntells (Sant Jaume d'Enveja, Montsi);

O.
 Os de Civs (les Valls de Valira, Alt Urgell);

P.
 Pi (Bellver de Cerdanya, Cerdanya);
 Picamoixons (Valls, Alt Camp);
 el Pla de la Font (Gimenells i el Pla de la Font, Segri);

R.
 Raimat (Lleida, Segri);
 Rocallaura (Vallbona de les Monges, Urgell);

S.
 Sant Joan Fumat (les Valls de Valira, Alt Urgell);
 Sant Mart de Torroella (Sant Joan de Vilatorrada, Bages);
 Santa Maria de Mei (Vilanova de Mei, Noguera);
 Seana (Bellpuig, Urgell);
 Sellui (Baix Pallars, Pallars Sobir);
 Senet (Vilaller, Alta Ribagora);
 Sorpe (Alt neu, Pallars Sobir);
 Sosss (Conca de Dalt, Pallars Juss);
 Sucs (Lleida, Segri);

T.
 Tas (les Valls d'Aguilar, Alt Urgell);
 Tornafort (Soriguera, Pallars Sobir);
 Treds (Naut Aran, Vall d'Aran);

U.
 Unha (Naut Aran, Vall d'Aran);

V.
 Valldoreix (Sant Cugat del Valls, Valls Occidental);
 Vila i Vall de Castellb (Montferrer i Castellb, Alt Urgell);
 Vilac (Vielha e Mijaran, Vall d'Aran);
 Vilamitjana (Tremp, Pallars Juss);
 Vllec i Estana (Montell i Martinet, Cerdanya);

Bibliografia.
 TORT I DONADA, Joan. Les entitats municipals descentralitzades a Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1993. ISBN 84-393-2330-1;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39689" title="Peter T. Daniels" nonfiltered="432" processed="427" dbindex="15472">
Peter T. Daniels s un estudis dels diferents tipus d'escriptura.  Destacat per ser coeditor (amb William Bright) del llibre The World's Writing Systems (1996), i per encunyar els termes abjad (un "alfabet" sense carcters voclics) i abugida (un sistema en part alfabtic, en part sillbic). 

Bibliografia.
Peter T. Daniels, William Bright: The World's Writing Systems, Oxford University Press 1996, ISBN 0195079930;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39698" title="Sant Gervasi - Galvany" nonfiltered="433" processed="428" dbindex="15474">

El barri de Galvany ocupa el sud-oest de l'antic poble de Sant Gervasi de Cassoles integrat en l'actual districte de Sarri-Sant Gervasi a la ciutat de Barcelona, i ocupa la superfcie delimitada pels carrers Calvet, Via Augusta, Aribau i Diagonal fins a la confluncia amb Travessera de Grcia i Calvet. Aquesta zona, en la divisi en barris aprovada per l'ajuntament de Sant Gervasi el 1879, correspon aproximadament amb el barri de Lled, que pren el nom de l'antic Mas Lled. El nom actual del barri ve del Camp d'en Galvany, la urbanitzaci del qual la va comenar el 1866 el seu propietari, Josep Castell i Galvany, que amb el seu altre cognom va donar nom tamb a la plaa de Castell, ja per damunt de la Via Augusta. Desprs el nom de Galvany l'ha conservat sobretot el mercat municipal de Galvany, situat al centre del barri entre els carrers Santal, Calaf, Amig i Madrazo, i que t una placa a la faana del carrer Santal recordant que en Josep Castell don a l'ajuntament els terrenys on s'aixeca.

La poblaci del barri s majoritriament d'extracci social burgesa i de classe alta i el nucli ms antic es troba al voltant dels carrers Sagus i Amig. A partir de la dcada dels cinquanta del segle passat s'hi van aixecar nombrosos edificacions, de les quals les ms luxoses es troben al carrer Muntaner.

Avui s un barri amb una gran vida nocturna per la gran quantitats de bars, restaurants i locals nocturns que hi ha especialment al voltant del carrer Santal i adjacents

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39699" title="Logotip" nonfiltered="434" processed="429" dbindex="15475">
El logotip s un signe grfic que serveix a una entitat o un grup de persones per representar-se. Els logotip tamb serveix per indicar que un objecte s d'alg, designant el propietari.

Disposa de dues parts: 
 La imatge (d'aqu ve el nom de logo) ;
 La tipografia (tip) que identifica l'empresa, l'entitat, l'associaci o el grup de persones. ;

Quan noms disposa de tipografia s'anomena monograma.

Origen.
En les coves dels homes prehistrics es poden trobar marques i senyals que podem contemplar com precedent dels logotips. Histricament, els artesans del fang, del cristall, els fabricants d'espases i artilugis de ferro i els impressors utilitzaven marques per a assenyalar la seva autoria. Els reis que sabien signar, marcaven els documents legals amb un logotip de la seva creaci, a m o amb un segell.

Concepte.

El logotip s utilitzat per denotar la propietat privada d'un objecte. En alguns casos, comporta una declaraci d'autoria o certificaci de qualitat. Per l's ms generalitzat el fan les cases comercials, indicant que aquell producte s d'una companyia. Amb aquest s la companyia emet un missatge al consumidor d'algunes caracterstiques del producte com la qualitat i el cost.

En un logotip es diferencien dues entitats:
 la imatge: Signe visual grfic. Aquest signe pot tenir comportaments diferenciats ;
 simblic (exemple: la creu de la creu roja);
 icnic (exemple: la poma de Apple).
 La tipografia: El logotip com part de la identitat visual d'una empresa o instituci, s la representaci tipogrfica del nom de la marca. (exemple: IBM) ;

La funcionalitat d'un logotip radica en la seva capacitat per a comunicar el missatge que es requereix com per exemple "Som una empresa responsable" o "aquest producte s d'alta qualitat", i per a l'assoliment d'aix es requereix de l's de colors i formes que contribueixin a que l'espectador final ho interpreti aix. 

Un logotip, en termes generals, requereix de l'apropiat s de la semitica com eina per a assolir l'adequada comunicaci del missatge i la interpretaci per part de l'espectador a qui va dirigit aquest missatge. Aix per exemple un cercle groc pot interpretar-se de diferents formes i donar-se-li diferents significats com "sol", "moneda", "ou", "formatge" o altres, mentre que si es troba al costat de la paraula "banc" ambds elements, el cercle groc i la paraula banc, prenen un sol significat: "Instituci Bancria". s a dir, el logotip, per representar una entitat o grup de persones, cal que mantingui una congruncia semitica entre el que s'entn i el que realment busca representar.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39703" title="Rangiroa" nonfiltered="435" processed="430" dbindex="15477">

Rangiroa (en el dialecte paumotu local Ragiroa o Ra'iroa) s un atol de les Tuamotu, a la Polinsia Francesa. Est situat al nord-oest de l'arxiplag, a 350 km de Tahit. s el cap de la comuna de Rangiroa.

Geografia.
s un dels atols ms grans del mn, amb un total de 1.640 km  de superfcie, i una llacuna de 78 km de llarg amb una profunditat entre 20 i 35 m. L'escull est format per 241 illots i bancs de sorra d'una amplada entre 300 i 600 m. Hi ha quatre passos entre l'oce i la llacuna. Els dos ms importants sn al nord junt a les viles d'Avatoru i Tiputa que concentren la major part de la poblaci. 

Amb 2.334 habitants (cens del 2002) s l'atol ms poblat de les Tuamotu. La poblaci viu del turisme, la pesca i el cultiu de perles negres. Una de les atraccions s la prctica del submarinisme, amb una rica fauna marina on destaquen les rajades, dofins i taurons.

Disposa d'un aeroport, junt a Avatoru, sent la principal destinaci turstica de les Tuamotu.

Le Lagon Bleu (motu Ta'aeo), a l'oest de l'atol, s un dels llocs ms visitats. Es tracta d'una llacuna poc profunda formada per illots que encerclen una piscina natural de color blau. 




Histria.
El nom de Rangiroa, o Rairoa, significa llarg cel. Probablement va ser poblat al segle X. El 1616 van arribar els neerlandesos Le Maire i Schouten i l'anomenaren illa de les Mosques (Uliegen Eylandt). En quedaren literalment coberts i no se les tragueren de sobre durant dies. El 1770 els illencs van patir una severa derrota davant dels guerrers de la vena Anaa, quedant l'illa despoblada desprs de la massacre i l'exili, i no fou repoblada fins quaranta anys ms tard. Els primer europeus a installar-s'hi van ser uns missioners catlics, el 1851. Aquests van desenvolupar la plantaci de cocoters i els habitants van treballar a la indstria de la copra (nou de coco assecada). El 1965 es va construir un aeroport de 2.100 m facilitant l'arribada del turisme.

Altres noms histrics sn: Vavaunui, Deans, Nairsa i Prince of Wales.

Referncies.


Enllaos externs.

 Imatges de Rangiroa ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39705" title="Francs" nonfiltered="436" processed="431" dbindex="15478">

Els francs eren un dels pobles germnics de la part occidental d'Europa. Desprs de diverses aliances amb l'Imperi Rom, van establir-se en l'actual Frana i en una regi d'Alemanya, essent el germen d'aquests dos pasos. El poble franc, per tant, es va dissoldre en diversos regnes medievals. 

Orgens.

Els francs van sorgir com a poble diferenciat des dels comenaments de l'era cristiana. Van sorgir de la uni d'altres pobles germnics que vivien al voltant del Rin, en perptua rivalitat amb el poble alaman. El seu nom ve de lliure, ja que no estaven sotmesos als saxons ni a l'Imperi Rom com molts dels seus vens. 

La gensis dels francs fou la segent: a la segona meitat del segle segon, durant les anomenades Guerres Marcmanes, el poble germnic dels saxons va travessar l'Elba, i va sotmetre a altres pobles i tribus que va trobar al seu pas. Alguns pobles, per evitar sotmetre's als saxons, es van confederar a la tribu dels sicambris, formant una lliga de la qual van formar part els camavis, cats, marzs o marsis, els gamvrivians, els usipets, els tubants o tuvants, els aturis o attuaris, els dulgibinis, els camavis, els brcters, els ansivaris o ampsivaris, els tencters o tencteris, i altres. Aquesta confederaci va estendre el seu poder inicialment a la zona entre els rius Lippe (al sud), el Rin i el Ijseel (al oest) i el Ems (al est) i ms tard a tot la riba dreta del Rin fins a l'altura de Magncia.

El 240 van combatre per primera vegada contra els romans usant la denominaci de francs, derivada probablement de l'antic germnic Frank, que volia dir alguna cosa similar a lliure o indomable i que els romans van traduir com Ferox. Notcia d'aquests combats la facilita Flavi Vopisc en el seu llibre Vita Aureli, en el qual narra com sent Lluci Domici Aureli trib d'una de les legions de la frontera germnica, els francs van envair el territori de Magncia, per Aureli els va derrotar i els va obligar a retirar-se a les seves posicions inicials.

Les tribus integrants de la Confederaci gaudien de total autonomia i podien separar-se quan aix ho desitgessin. Mentre romanien a la lliga conservaven els seus caps, costums i tradicions, poc conegudes.

Cal dir que els francs avanaven en grups nombrosos, formant segurament una tribu, comprenent a homes, dones i nens, amb carros i animals. En el seu lloc d'origen vivien de la terra per en les seves correries vivien del bot obtingut.

Al segle III van estendre el seu domini fins a la Bretanya i fins i tot temporalment a part de Catalunya. A ms, van sovintejar les incursions cap a provncies i fortificacions romanes. Llavors van comenar les petites lluites entre els romans i els francs.

El regne franc.

L'emperador Juli va decidir posar fi a aquests enfrontaments que desgastaven molt l'exrcit rom i va signar una aliana amb els francs. Aix va suposar la creaci del regne franc, a l'anomenada Gllia, a mitjans del segle IV. 

La llengua dels francs era una derivaci de l'indoeuropeu, probablement d'arrel germnica. Era un idioma molt fragmentat en dialectes, a causa de tres factors: la ruralitzaci del regne, l'absncia de recolzament escrit i les diverses tnies que s'agrupaven sota el nom de "francs".

El regne es mantenia sota un ordre militar estricte. L's d'armes avanades per a l'poca, com destrals tallants o unes llances que permetien immobilitzar l'enemic per atacar amb l'espasa, els van donar fama de grans guerrers. Dins del seu territori els soldats exercien un gran poder, i les rivalitats entre ells sovint van dificultar fora el comer. 

Els merovingis i els carolingis.

Destaquen dues dinasties al regne franc: els merovingis i els carolingis. El rei merovingi ms destacat va ser Clodoveu, que va iniciar la conversi dels francs al cristianisme amb la immersi cultural que suposava (procs fora ms llarg que en altres pobles germnics). 

L'ascens dels carolingis marca l'entrada al feudalisme. Aquesta nova famlia regnant t com a figures cabdals de Pip el Breu i Carlemany, que va fundar el Sacre Imperi Romanogermnic.

La divisi d'aquest imperi (843) va suposar el naixement de dos pasos: Frana i Alemanya, diferenciats culturalment des de feia anys. Tot i aix, el terme francs va continuar usant-se per designar els habitants d'aquells territoris durant tota l'edat mitjana (els rabs van estendre el nom a les croades a tots els cavallers cristians).























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39713" title="Curvatura" nonfiltered="437" processed="432" dbindex="15479">
En geometria, la curvatura s la qualitat d'una corba associada al canvi de direcci de diversos punts succesius de la corba. La curvatura indica el canvi de direcci de les tangents en relaci a la longitud de l'arc de la corba entre els punts de tangncia.

En geometria analtica i lgebra, si tenim una funci real que representa una corba plana qualsevol, tres punts de la corba infinitament prxims determinen una circumferncia el radi de la qual s'anomena radi de curvatura en el punt donat.

La curvatura s l'invers del radi de curvatura.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39716" title="Ventdelpl" nonfiltered="438" processed="433" dbindex="15480">

Ventdelpl s una srie dramatica produda per Diagonal TV i emesa per Televisi de Catalunya, que s'emet actualment a TV3 i a TVCi els dilluns (22.15h) i els dimarts (21.30h) en horari de "prime-time". La seva emissi va iniciar-se el 14 de febrer de 2005 i actualment (3 de novembre de 2008) porta sis temporades en antena. 

La cinquena temporada va comenar el 28 d'abril de 2008 amb un canvi de format tcnic: s'emet en 16:9 (panormic) i ha estat gravada en Alta Definici (HD). Tamb ha canviat la sintonia, aquesta vegada a crrec del grup Gossos i la cantant Berta. En un principi estava previst que la srie noms tingus un captol setmanal de 70 minuts de durada, per finalment TV3 ha continuat apostant pel format bisetmanal. Hi ha previstos 54 captols que s'emetran fins el gener de 2009 (amb una pausa entre finals de juliol i el setembre de 2008). A partir del 11 de gener (primer diumenge que emeteix la srie) la srie passara d'emetre dilluns i dimarts, tots els captols anteriors a dilluns i diumenges a la mateixa hora.

s destacable el fet que Televisi de Catalunya realitzs una telenovella ambientada fora de la ciutat de Barcelona, ms concretament en un mbit rural i que narrs la vida d'una dona que ref la seva vida en un poble desprs de fugir dels maltractaments psicolgics i alguns de fsics a que era sotmesa per part del seu marit. Tamb fou nou el format d'emissi, dos captols per setmana, en dos dies diferents.

El tema d'obertura de la primera i la segona temporada estava interpretat per Gerard Quintana. A la tercera temporada, que va comenar el 5 de febrer de 2007, es va canviar la imatge grfica i la sintonia, que interpret el cantant Vctor Estvez d'Operacin Triunfo, que tamb es va incorporar breument al repertori de personatges.

La majoria de les escenes exteriors de Ventdelpl han estat rodades al poble de Breda, a la comarca de la Selva. Les escenes on es vol imitar la ciutat, es roden a Sant Celoni.

 Enllaos externs.
 Web oficial;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39730" title="Preposici" nonfiltered="439" processed="434" dbindex="15481">
Sobre el canvi i caiguda de preposicions en catal, vegeu Complement de rgim verbal.;

Una preposici s una categoria gramatical que s'encarrega de relacionar un element sintctic, per exemple, un verb amb els seus complements. La preposici roman inalterada en nombre i gnere.

Una preposici encapala un sintagma preposicional. En determinades llenges aquests sintagmes es marquen amb la declinaci dels noms o adjectius. Una locuci preposicional s un grup de paraules que funciona com una preposici.

En els idiomes que usen preposicions, acostumen a estar regides, s a dir, cada elment lxic selecciona una determinada preposici. S'acostuma a dir que les preposicions sn elements buits del lxic, que no tenen significat propi sin que noms uneixen elements. Aix no s del tot cert, perqu s que es pot detectar una crrega semntica, si b aquesta s ms petita que la dels elements anomenats plens.

En catal.
Les preposicions catalanes vnen en la major part dels casos del llat, on eren paraules plenes o prefixos. Les preposicions catalanes sn les segents:

 Preposicions febles: a,amb, de, en, per, per a;
 Preposicions fortes:
 Preposicions simples: cap, contra, devers, entre, envers, fins, malgrat, pro, segons, sense, ultra, vers;
Preposicions compostes: cap a, des de, fins a;

Algunes paraules com ara els adverbis funcionen com a preposicions si es colloquen en el seu lloc, per exemple "darrere". El mateix passa amb determinades formes no personals del verb, com ara "durant"

Les locucions prepositives.

Una locuci prepositiva s una expressi que consta de dues o ms paraules i que equival a una preposici en sentit propi. Els components d'una locuci sn inseparables, i es presenten sempre en el mateix ordre. Vet aqu alguns exemples:

 a propsit de = sobre;
 amb la intenci de = per a;
 en companyia de = amb;
 a les espatlles de = darrera de;
 a causa de = per ;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39732" title="Entorn integrat de desenvolupament" nonfiltered="440" processed="435" dbindex="15482">
Un entorn integrat de desenvolupament o IDE (acrnim en angls), s una eina informtica per al desenvolupament de programari de manera cmoda i rpida. El principal avantatge s que facilita la tasca del programador mentre que l'inconvenient ms important s que pot provocar mals hbits a l'hora de programar o provocar errors que a priori comenant de zero no es produirien.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39733" title="Comandament a distncia" nonfiltered="441" processed="436" dbindex="15483">
Anomenem comandament a distncia a l'aparell electrnic que transmet ordres als electrodomstics o altres aparells electrnics a travs d'infraroigs o tecnologies semblants (bluetooth).

Una de les primeres aplicacions de comandament a distncia en la llar fou el de la televisi, la seva implantaci ha sigut tal que s'ha convertit en quasi una necessitat. Posteriorment, an apareixent en altres electrodomstics: cadenes de msica, aire condicionat o reproductors de DVDs.

En els seus orgens els comandaments a distncia estaven dissenyats per a ser utilitzats amb un sol aparell. Amb la seva proliferaci, i l'estandaritzaci del format d'ones infrarrojes utilitzades (IrDA), van sortir al mercat comandaments a distncia programables o genrics que es poden adaptar a molts aparells, aix com aplicacions per a ordinador de butxaca per permeten moltes ms funcions.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39734" title="Mdem" nonfiltered="442" processed="437" dbindex="15484">
Un mdem s un aparell electrnic capa de convertir una senyal digital de dades en una altra analgica que pugui ser transmesa per un canal dissenyat per a senyals analgiques. Aix doncs, les dues principals funcions d'aquest dispositiu sn la modulaci i demodulaci d'un conjunt de dades, d'aqu el seu nom: modulador-demodulador.

Els mdems actuals inclouen moltes funcions addicionals, com el marcatge automtic, mtodes de compressi i correcci de dades, etc. Per aix que sn configurables per programari mitjanant comandes especials encara que surten de fbrica amb una configuraci per defecte.

Hi ha diverses series de comandes estndard, o ms b, acceptats per la majoria de fabricants, com s el cas de les comandes Hayes.

Avui dia, hi ha mdems USB amb un portatargetes SIM integrat (per exemple, Huawei E220), s a dir, noms es necessita un port d'USB i un mdem per connectar-se a Internet.































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39760" title="Skycar" nonfiltered="443" processed="438" dbindex="15485">

L'Skycar s el nom d'un cotxe creat per l'inventor Paul Moller per poder volar. Disposa d'elements d'un avi, i en alguns dels seus disenys ms avanats podia transportar fins a quatre pasatgers. Les caracterstiques del seu s han fet que el seu inventor el nombrs com  a un cotxe volador. Recentment s' han realitzat les primeres proves demostrant les capacitats de vol de l'Skycar.

L'empresa nortamericana Moller International fa anys que est treballant en el transport aeri personal. L'Skycar s un cotxe que t la peculiaritat d'enlairar-es i aterrar de forma vertical. Aquest vehicle s capa d'arribar a una velocitat de ms de 600 kilmetres per hora i, tamb, pot viajar tant per aire com per terra per, en aquesta ltima modalitat, l'Skycar no supera la velocitat prpia de qualsevol altre cotxe.

De moment, per poder conduir aquest vehicle, es requereix la licencia per pilot privat, per s'est treballant en un mecanisme de control que podria automatitzar les maniobres d'enlairament i aterratge, llavors no seria necesari tenir una formaci superior que la del tpic permis de conducci de turismes. El preu de lSkycar ronda els 400.000 dlars americans. 

 Enllaos externs .
 Pgina web de Moller International;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39767" title="Manihi" nonfiltered="444" processed="439" dbindex="15487">

Manihi s un atol de les Tuamotu, a la Polinsia Francesa, situat al nord-oest de l'arxiplag. s el cap de la comuna de Manihi que inclou Ahe. Est situat a 175 km al nord-est de Rangiroa i a 520 km de Tahit.

Geografia.
s un atol ovalat de 27 km de llarg i 8 km d'ample encerclat per molt illots i un pas a l'interior profund i navegable. Prop del pas, a l'extrem sud-oest, es troba la vila principal de Paeua amb un aerdrom, el primer que es va obrir a les Tuamotu el 1969.

La poblaci total s de 789 habitants (cens 2002). A la llacuna hi ha moltes granges de cultiu de perles. s un dels primers llocs on es va comenar a cultivar les apreciades perles negres caracterstiques de les Tuamotu.




Histria.
Probablement va ser poblat a partir de l'any 600 dC. S'hi troben dues plataformes cerimonials antigues, els marae polinesis, construts amb blocs de corall. Els primers europeus en arribar-hi van ser els neerlandesos Le Maire i Schouten, el 1616. Va ser el primer lloc del Pacfic on pogueren proveir-se d'aigua, i l'anomenaren Waterlandt (terra d'aigua).












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39768" title="Nebulosa" nonfiltered="445" processed="440" dbindex="15488">

Una nebulosa s una regi del medi interestellar format per gas i per pols. Estan formades fonamentalment per hidrogen, l'element qumic ms abundant en l'univers, amb quasi el 10 % d'heli i quantitats molt petites d'altres substncies. Tenen una importncia cosmolgica notable perqu sn el lloc dels quals neixen les estrelles per fenmens de condensaci i agregaci de matria, encara que en altres ocasions es tracta de les restes d'una estrella que ha mort. 

Les nebuloses es localitzen en els discos de les galxies espirals i a qualsevol zona de les galxies irregulars, per no s'acostumen a trobar en galxies ellptiques car amb prou feines posseeixen fenmens de formaci estellar i estan dominades per estrelles molt velles.

Abans de la invenci del telescopi, el terme nebulosa s'aplicava a tots els objectes celestes d'aparena difosa. Per aquesta ra, a vegades les galxies (conjunt de millers de milions d'estrelles, gas i pols units per la gravetat) sn anomenades imprpiament nebuloses; es tracta d'una herncies de l'astronomia del segle XIX que ha deixat el seu rastre en el llenguatge astronmic contemporani.

Tipus de nebulosa.

Nebuloses brillants;
Nebuloses d'emissi;
Nebuloses de reflexi;
Nebuloses fosques;
Nebuloses planetries;
Nebuloses presolars;


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39773" title="Jean-Paul Marat" nonfiltered="447" processed="441" dbindex="15490">

Jean-Paul Marat, Boudry (Neuchtel), 24 de maig de 1743 - Pars, 13 de juliol de 1793. Metge i revolucionari francs.

Entre 1762 i 1765 va viure a Pars on va estudiar medicina de forma autodidacta; el 1765 es va establir a  Londres on comen a exercir.


El 1770, era metge i veterinari a Newcastle.

Va escriure una novella: Les Aventures du conte Potowsky, i un assaig : Essay on the human soul (Assaig sobre l'nima humana).

Va tornar a Londres el 1772 ; i escrigu, el 1773, A philosophical Essai on Man (Assaig filosfic damunt l'home) i, el 1774, una obra poltica The Chains of Slavery (Les cadenes de l'esclavitud), dins el que, amb el suport d'abundant documentaci histrica, compta l'histria dels desitjos de poder dels caps i dels prnceps, i mostra com s'arriba al despotisme. Desprs d'una exposici dels mitjans i els auxiliars del despotisme, defensa l'insurrecci, la revoluci violenta, com nic mitj per poder-la vncer.
 
El 1775, va obtenir el doctorat en medicina a la Universitat de Saint-Andrew, (Esccia. Va tornar a Pars el 1776 per exercir la medicina i el 1777 va ser anomenat metge de la gurdia del comte d Artois.

Va elaborar el seu Plan de lgislation criminelle durant els anys 1777-1778, en el que ataca l'ordre social denunciant el classisme de la justcia, de les lleis, de l'Estat i del dret de propietat.

 El dret a posseir ve del de viure: aix, tot el que ens s indispensable per la nostra existncia es nostre, i res de lo superflu no ens hauria de pertnyer legtimament mentre a altres els manqui el necessari. 

El 1783, va ser coronat per lAcadmie de Rouen per una memria sobre l'electricitat mdica.





Va ser assassinat al seu domicili per na Charlotte Corday.

Enllaos externs.
 Biografia d'Alfred Bougeart (francs);
 Marat, primer de Corday (francs), per Gilles Marchal;

Bibliografia.
L'ami du peuple, Alfred Bougeart, Librairie Internationale, Paris, 1865;
Un homme cherche la libert-Jean-Paul Marat, Charles Reber, Edition A la Baconnire, Boudry-Neuchatel (1950);

Jean-Paul Marat, uvres Politiques 1789-1793 - by Jacques De Cock and Charlotte Gotz, Ed. Ple Nord, Brussels (10 volumes - 9000 pages)
http://www.metavolution.org/modx/les-publications-sur-jean-paul-marat.html






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39782" title="Napuka" nonfiltered="448" processed="442" dbindex="15491">

Napuka s un atol de les Tuamotu, a la Polinsia Francesa. Forma part, junt amb Tepoto Nord, de les illes de la Decepci. Administrativament s el cap de la comuna de Napuka que inclou els dos atols. Est situat al nord-est de l'arxiplag, a 926 km de Tahit.

Geografia.
s un atol de forma ovalada, de 9 km de llarg i 3 km d'ample. La llacuna ocupa un rea de 18 km  i les terres emergides, 8 km . No existeix cap pas practicable entre la llacuna i l'oce. L'anella corallina est formada per dues illes i 32 illots. 

A l'illa de l'est hi ha l'aeroport, i a l'illa del nord la vila principal: Tepukamaruia. La poblaci era de 253 habitants al cens del 2002, i el principal recurs econmic s la producci de copra.

Histria.
Napuka va ser colonitzat des dels atols vens de les Tuamotu. S'han trobat restes arqueolgiques d'una desena de maraes, amb closques de tortugues al subsl. L'atol s un dels llocs utilitzats per les tortugues marines per niar. 

El primer europeu en arribar va ser l'angls John Byron, el 1765. Tamb s'ha conegut com Whytoohee i Tepukamaruia. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39788" title="Puka Puka" nonfiltered="449" processed="443" dbindex="15492">


Puka Puka s un atol de les Tuamotu, a la Polinsia Francesa. Est situat al nord-est de l'arxiplag, a 1.190 km de Tahit. A vegades s'inclou en el grup de les illes de la Decepci, per es troba a 300 km a l'est i s culturalment diferenciat. 

Geografia.
La superfcie total s de 4 km  amb una llacuna petita i tancada de 2,2 km .

La vila principal s Teonemahina, que vol dir la sorra de Mahina. La poblaci s de 197 habitants al cens del 2002. Compta amb un aeroport. Degut al seu allament, administrativament forma una comuna d'una nica illa.

Histria.
L'atol va ser poblat des de les illes Marqueses i la llengua local est ms relacionada amb el marques que el paumotu. Antigament era conegut com Mahina.

Puka Puka va ser la primera illa descoberta pels europeus a la Polinsia. Fernando de Magallanes hi arrib el 24 de gener del 1521, la viglia de la festivitat de la Conversi de Sant Pau. Decebut per no trobar aigua ni fruits, anomen a l'illa San Pablo i al grup illes Desafortunades (Infortunate). Durant molts anys va ser prcticament l'nica illa que sortia als mapes al mig del Pacfic. El 1616 va ser redescobert pels neerlandesos Le Maire i Schouten. Van trobar tres gossos de raa espanyola i l'anomenaren illa dels Gossos (Honden Eylandt).

A principis del segle XX va ser colonitzat per treballadors de Fakahina per explotar el recurs de guano i plantar cocoters per produir copra. El 1950 va ser la primera illa que va trobar Thor Heyerdahl desprs de creuar el Pacfic des de Per amb el rai de construcci tradicional Kon-Tiki. El 1996 va ser devastat per un tif.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39789" title="IR" nonfiltered="450" processed="444" dbindex="15493">

Gentica: sigles angleses de repetici inversa (inverted repeat).
ptica: sigles d'infraroig.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39790" title="Los Amaya" nonfiltered="451" processed="445" dbindex="15494">
Los Amaya s un duo musical espanyol format pels germans Jos (la Corunya, 1952) i Delfn Amaya (Oviedo, 1954) a finals dels anys 60 i encara en actiu. s un dels principals exponents de la denominada rumba catalana.

 Biografia .
Familiars de la bailaora Carmen Amaya, esta parella de germans d'tnia gitana va installar-se amb la seua famlia a Barcelona essent molt joves. Des de xiquets que tocaven la guitarra i cantaven a les festes gitanes. Els seus primers passos al mn de l'espectacle els donaren de mans del guitarrista de Carmen Amaya, Andrs Batista, i el 1969 debutaren discogrficament amb un repertori variat de canons aflamencades com ara Los Campanilleros, per sobretot versions rumberes del tema de la pellcula El bueno, el feo y el malo, Zapatero remendn, Pena, tristeza y dolor o Bailadores.

Troben la fama a comenaments de 1971 amb la seua versi del clssic llatinoameric Caramelos, que esdev un gran xit. Tamb en esta poca enregistren altres canons com El jala-jala o Qu mala suerte la ma!

El 1978 coneixen Tony Ronald, qui seria una figura clau en el desenvolupament posterior de la seua carrera, qui els contracta pel seu segell discogrfic. Amb ell de productor arriben a la seua poca daurada, quan enregistraren per a RCA temes tan exitosos com La inyeccin. A partir d'eixe moment, amb Vete (el seu major xit fins ara), Amor amor, Decirle a ella que vuelva... i sempre sota la batuta de Ronald, el grup es torna ms orientat cap a les balades i les canons sentimentals alhora que la instrumentaci s'enriqueix. En estos temps treballen amb msics tan illustres com Max Sunyer o Carles Benavent.

Desprs d'esta poca daurada enregistren molts discos per a diferents segells amb una falta d'orientaci bastant palpable, sovint enregistrant material d'altres compositors d'una qualitat molt inferior a la de les seues creacions. Esta poca inclou una breu tornada a la popularitat amb la seua aparici a la cerimnia de clausura del Jocs Olmpics d'estiu 1992 a Barcelona.

Recentment Los Amaya han tornat a enregistrar amb Tony Ronald i han recuperat la qualitat de les seves gravacions dels 60 i 70, duent a terme dos dels seus millors discos: nicos i En directo, tot i que aquest darrer es considera massa postprodut.

 Discografa en CD .
 Todas sus grabaciones en Discos Regal y Oden (1969-1976) (Blanco y Negro, 2001).
 Sus primeros LP's en Discos RCA (1977-1979) (Blanco y Negro, 2001).
Marylin (CBS-Sony).
Perdname, mujer (Divucsa, 1995).
El platanito' (Divucsa, 1997).
En directo (Picap, 2000).
nicos (Picap, 2003).

lbum de homenaje.
Bailen mi rumbita - Tributo a Los Amaya (El Diablo, 2005). El juny de 2005 es public un disc d'homenatge a Los Amaya, amb participants de l'alada del dominic Luis Miguel del Amargue.

 Enlaces externos .
Disco de homenaje a los Amaya;
Video clip de "Caramelos" en YouTube;
Video clip de "Chirib" en YouTube;
Video clip de "Vive la vida" en YouTube;
Video clip de "Malakatr" en YouTube;
Video clip de "Vete" en YouTube;
Video clip de "Decirle a ella que vuelva" en YouTube;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39792" title="Tatakoto" nonfiltered="452" processed="446" dbindex="15495">

Tatakoto s un atol de les Tuamotu, a la Polinsia Francesa. Est situat a l'est de l'arxiplag, a 1.182 km de Tahit.

Geografia.
De 14 km de llarg i 3,5 km d'ample, l'atol est format per una illa llarga i 65 illots que tanquen la llacuna sense cap pas practicable, per amb nombrosos canals (hoas) al sud. 

La vila principal s Tumukuru, i la poblaci total era de 255 habitants al cens del 2002. Al ser un atol molt allat, administrativament forma una comuna. Disposa d'un aerdrom.

Histria.
Va ser descobert el mateix dia per dos espanyols. En la segona expedici de lguila els dos capitans, Domingo de Boenechea y Jos Anda y Varela, es van separar al sortir del Per i no es van tornar a trobar fins a Tahit. El 30 d'octubre del 1774, l'endem del dia de Sant Narcs, tots dos van desembarcar a Tatakoto sense trobar-se. Histricament tamb s'ha conegut com San Narciso i d'Augier.

Jos Anda el descrivia com summament agradable a la vista per estar molt poblada d'arboredes. A principis del segle XX s'hi va establir un colon francs i el va replantar de cocoters que avui cobreixen tot l'atol.

Referncies.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39793" title="Reao" nonfiltered="453" processed="447" dbindex="15496">

Reao s un atol de les Tuamotu, a la Polinsia Francesa. s el cap de la comuna de Reao, que inclou Pukarua. Est situat a l'est de l'arxiplag, a 1.350 km de Tahit.

Geografia.
T una forma allargada de 16 km i la llacuna s tancada sense cap pas, per amb nombrosos canals a travs dels esculls al sud-oest. La superfcie terrestre s d'11 km  i la llacuna de 34 km .

La vila principal s Tapuarava, amb una poblaci total de 343 habitants al cens del 2002. Els illencs viuen principalment de la producci de copra. S'hi troba una granja de gossos per al consum.

Histria.
L'atol va ser poblat al segle II dC. Hi ha diverses restes arqueolgiques de l'antiga poblaci polinsia. Va ser descobert pel francs Louis Isidore Duperrey, el 22 d'abril del 1822, i l'anomen Clermont-Tonnerre, nom del ministre de Marina. El 1865 la poblaci va ser evangelitzada pels missioners catlics de Mangareva, que hi van crear una leproseria que no es va tancar fins el 2002.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39800" title="Stephen Hawking" nonfiltered="454" processed="448" dbindex="15497">


Stephen William Hawking ( Oxford, Anglaterra 1942 ) s un fsic i matemtic angls.

Biografia.
Va nixer el 8 de gener de 1942, 300 anys desprs de la mort de Galileu Galilei. Originari d'una famlia resident a Londres, els seus pares decidiren traslladar-se fins a Oxford per evitar els bombardejos de la Segona Guerra Mundial. Amb vuit anys, la seva famlia es va mudar a St Albans, un poble a uns 30km al nord de la capital britnica, on als onze anys Stephen va anar a l'escola, i desprs al Collegi Major Universitari a Oxford, l'antic collegi del seu pare. Hawking volia estudiar matemtiques, a pesar que el seu pare hauria preferit que estudis medicina, per pel fet que les matemtiques no podien estudiar-se al Collegi Universitari va optar per estudiar fsica. Desprs de tres anys i no molt de treball se li va concedir el ttol de primera classe amb honors en cincies naturals.

Posteriorment Hawking va anar a la Cambrigde per a investigar cosmologia, perqu no hi havia ning treballant en aquella rea en Oxford en aquells moments. El seu supervisor va ser Denis Sciama, encara que ell havia desitjat quedar a crrec de Fred Hoyle, que estava treballant a Cambridge. Desprs d'aconseguir el Doctorat va passar a ser Investigador, i ms tard Professor als Collegis Majors de Gonville i Caius. Desprs d'abandonar l'Institut d'Astronomia el 1973, Stephen va entrar al Departament de Matemtiques Aplicades i Fsica Terica, i des de 1979 ocupa el lloc de Professor Lucasi de Matemtiques. La ctedra va ser fundada el 1663 amb fons concedits al testament del Reverend Henry Lucas, el qual havia sigut membre del parlament per la Universitat. Va ser primer coberta per Isaac Barrow, i desprs, el 1669, per Isaac Newton.

Investigacions.
Stephen Hawking ha treballat en les lleis bsiques que governen l'univers. Junt amb Roger Penrose va mostrar que la teoria general de la relativitat d'Einstein implica que l'espai i el temps han de tenir un principi en el Big Bang i un final dins de forats negres. Semblants resultats assenyalen la necessitat d'unificar la relativitat general amb la teoria quntica, l'altre gran desenvolupament cientfic de la primera meitat del segle XX. Una conseqncia de tal unificaci que ell va descobrir era que els forats negres no eren totalment negres, sin que podien emetre radiaci i eventualment evaporar-se i desaparixer. Una altra conjectura s que l'univers no t lmits en el temps imaginari. A implicaria que el mode en qu l'univers va comenar queda completament determinat per les lleis de la cincia.

Esclerosi lateral amiotrfica.
Stephen Hawking est severament discapacitat per patir esclerosi lateral amiotrfica (ELA), la qual cosa no li impedeix mantenir la seva alta activitat cientfica i pblica. Els seus primers smptomes de la malaltia van aparixer durant la seva estada a Oxford i finalment va ser diagnosticat d'ELA als 21 anys, just abans del seu primer matrimoni. En aquell moment els doctors li van pronosticar que no viuria ms de 2 o 3 anys (temps de supervivncia normal en la dita malaltia), per per motius desconeguts s de les poques persones que ha sobreviscut molts ms anys, encara que patint l'avan progressiu de la seva discapacitat. 

El 1985 va patir una traqueotomia i des de llavors utilitza un sintetitzador de veu per a comunicar-se. Gradualment ha anat perdent l's dels seus braos i cames, aix com de la resta de la musculatura voluntria, incloent la fora del coll per a mantenir el cap adreat; amb tot aix la seva mobilitat s prcticament nulla. La cadira de rodes que utilitza en pblic est controlada per un ordinador que en Hawking maneja mitjanant lleus moviments de cap i ulls, el que tamb li permet seleccionar paraules i frases en el sintetitzador de veu.

Reconeixements.
El professor Hawking t dotze doctorats honorfics, ha guanyat el CBE el 1982 i va ser designat Company d'Honor el 1989. s el receptor de nombrosos premis, guardons i medalles i s Membre d'Honor de la Royal Society i de la U S National Academy of Sciencies. Stephen Hawking continua combinant la vida en famlia (t tres fills i un nt) i la seva investigaci en fsica terica junt amb un extens programa de viatges i conferncies.

 1975 Eddington Medal;
 1985 Gold Medal of the Royal Astronomical Society;
 1988 Wolf Prize in Physics;
 1989 Premi Prncep d'Astries de la Concrdia;
 1999  Julius Edgar Lilienfeld Prize de la American Physical Society;
 2006 Medalla Copley.

Publicacions.
Les seves nombroses publicacions tcniques inclouen:
Estructura a gran escala de l'espai temps amb G. F. R. Ellis.
Relativitat general : Revisi en el centenari d'Einstein amb W. Israel.
300 anys de gravetat amb W. Israel. ;

Stephen Hawking ha publicat quatre llibres de divulgaci: 
Breu histria del temps, el seu xit de vendes (Bantam Press, 1988);
Forats negres i universos bebs i altres assajos (Bantam Books, 1993);
L'univers en una closca de nou, 2001;
Molt breu histria del temps, 2003;

Enllaos externs.
  Pgina de Stephen Hawking;
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries de la Concrdia 1989;



Articles a la xarxa.
  Emma Ross, Stephen Hawking celebra els anys, 7 de gener de 2002, LA Times ;
  Hawking celebrates own brief history, 7 de gener de 2002, BBC;
  Black holes turned "inside out", 22 de juliol de 2004, BBC;
  Colonies in space may be only hope, says Hawking 16 d'octubre de 2001, The Daily Telegraph;




































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39802" title="Enric" nonfiltered="455" processed="449" dbindex="15498">
Enric s un nom per a home corrent a tot el domini lingstic del catal. La versi d'aquest nom per a dona s Enriqueta.

Etimologia.
Deriva de la versi normanda del nom germnic Haimrich.

En el nom hi podem veure un haim que designa llar o casa o b tenim que aquest haim pot derivar de hagan, el qual designa granja. Hi tenim tamb un rhhi el qual designa poders i prncep alhora. Aix tenim que Enric pot voler dir "el senyor de la casa" o "el senyor de la granja".

En altres llenges.
 Alemany: Heinrich;
 Angls: Henry;
 Castell: Enrique;
 Dans, Hongars, Noruec i Suec: Henrik;
 Esperanto: Henriko;
 Francs: Henri;
 Galls: Harri;
 Itali: Enrico;
 Llat: Henricus;
 Neerlands: Hendrik;
 Polons: Henryk;
 Portugus: Henrique;

Personatges.
 Enric Casassas i Sim;
 Enric Casasses i Figueres;
 Enric Granados i Campia;
 Enric Morera i Viura;
 Enric Masip;
 Henry Ford;
 Henry Wadsworth Longfellow;
 Henry David Thoreau;
 Henry Aaron;
 Henry Kissinger;
 Henry Winkler;
 Henry Fonda;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39804" title="Dakar" nonfiltered="456" processed="450" dbindex="15499">


Dakar s la capital i la ciutat ms gran de Senegal. Est assentada a la costa atlntica, a la pennsula de Cap Verd, essent la ciutat ms occidental d frica.

D'acord a les estimacions oficials fetes amb data de 31 de desembre de 2005, el terme municipal de Dakar tenia una poblaci oficial de 1.030.594 milions d'habitants, mentre la poblaci de l'rea metropolitana estava estimada en 2'45 milions d'habitants.

Dakar s notcia anualment perqu s el punt d'arribada del Ralli Dakar.

Histria.
La regi de Dakar (illa de Gore) fou un centre important en el comer d esclaus des del segle XVI fins el segle XIX.

La ciutat de Dakar fou fundada pel general francs Louis Faidherbe, el 1857. 

El 1902 esdevingu la seu del govern de l'frica Occidental Francesa, en substituci de Saint-Louis.

Dakar fou la capital de la Federaci de Mali els anys 1959 i 1960 i es va convertir en la capital del Senegal independent el 4 d abril del 1960.

Visites recomanades.
Els grans mercats, la Gran Mesquita (construda l'any 1964), L'illa de Gore , el Museu de la Cultura Africana Occidental, passejades per les platges i penya-segats circumdants, i el Parc Hann, on es troba el Zoo del Senegal.

Transports.
Possex port i l'aeroport internacional Lopold Sdar Senghor. Tamb es la fi de trajecte de la lnia frria Dakar-Niger.

Diversos.
La ciutat de Dakar forma part de la Organitzaci de Ciutats Patrimoni Mundial. 
Universitat Cheikh Anta Diop, tamb coneguda com Universitat de Dakar, fundada l'any 1957.

Personalitats que hi van nixer.
Sgolne Royal, poltica francesa.
Patrick Vieira, futbolista de l'Inter de Mil. ;

Ciutats agermanades.
  Washington DC;

Enllaos externs.
dakarville.sn - Pgina oficial .



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39806" title="Terreny" nonfiltered="457" processed="451" dbindex="15500">


El terreny s una extensi de terra que posseeix unes determinades qualitats, naturalesa, etc. La naturalesa o qualitats esmentades, sovint  sn qualitats sensorials o vinculades al fet que el terreny s la terra que trepitgem, aix diem que un terreny s fangs o dur; o que s ombrvol o assolellat: o que en un terreny hi ha soroll i en un altre no, etc.

En Geologia el terreny s un conjunt de roques amb determinades propietats, minerals, composici, origen, fcies, etc. Aix, parlem d'un terreny argils, d'un terreny rocs, d'un terreny volcnic o d'un terreny aluvial, etc.

De forma semblant, en construcci direm que un terreny s ms o menys resistent per construr els fonaments d'un edifici  o que s ms o menys cohesiu o que t una determinada granulometria. En aquest cas veiem tamb que els aspectes quantitatius poden tenir tanta o ms trascendncia per qualificar un terreny que els qualitatius.

En l'agricultura parlem de terreny frtil o erm o d'un terreny que s o no s apte pel regadiu, o que s'hi poden plantar determinades plantes o llavors, etc.

El terreny sovint no s ms que una extensi de terra. La qualitat, en molts casos, no s altra cosa que una referncia possesiva, tal com es dna en el dret on es parla del "meu terreny" o del "seu terreny" o en la cincia militar, on el terreny es pot guanyar a l'enemic, o es pot perdre i haver de recular.

En les relacions humanes i la poltica, el mot terreny, s emprat en sentit figurat, com quan diem "aquesta persona s'ha posat en un terreny que no s el seu", o "aquell diputat va trepitjar un terreny pantans". En aquest darrer exemple, veiem com la qualitat s emprada, tamb, en sentit figurat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39811" title="Senegmbia" nonfiltered="458" processed="452" dbindex="15501">


Senegmbia fou una confederaci formada pels estat africans del Senegal i Gmbia. 

Va existir des del 1 de febrer de 1982 fins al 30 de setembre de 1989. L'acord per constituir la confederaci es va signar el 12 de desembre de 1981. La federaci estava destinada a fomentar la cooperaci entre els dos pasos, per fou dissolta pel Senegal quan Gmbia va rebutjar avanar cap a la uni dels dos estats.

El nom de la confederaci fa referncia als noms dels dos estats que la integraven, noms que a la vegada deriven dels rius Senegal i Gmbia.

Senegmbia va ser tamb el nom de la colnia britnica que incloa les dues colnies (el Senegal i Gmbia) entre el 25 de maig de 1765 i el 30 de gener de 1779, quan el Senegal va tornar a mans franceses.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39812" title="Dusminguet" nonfiltered="459" processed="453" dbindex="15502">



Dusminguet s un grup de msica originari de la Garriga, al Valls Oriental. Segons els seus components: "s un grup que agafa msica d'aqu i d all per transformar-la en mil colors i formes i adaptar-la al seu propi mn, a la seva manera de veure les coses; msica que no t sentit sense el ball i la festa, una trituradora de msiques populars". 


El grup.
Dusminguet neix l'any 1995 i comena tocant tex-mex, rumbes, merengues, vals... Canten en catal, castell, angls, francs, portugus i rab.

Dusminguet neix d'una idea de Xavier Boixader, tromb d'ajuntar el mxim de gneres de ball reconeguts per la nostra tradici llatina i del "sud", en un format de grup lleuger i verstil inspirat en el "texmex" i en especial pel Flaco Jimenez, fugint, a l'hora, de la influncia de la indstria anglosaxona i del rock en particular, buscant tamb adrear-se a un pblic intergeneracional.
Llavors va autodefinir el seu estil com "world pags music" (world music made by peasants). 
En un primer moment el projecte s compartit per Joan Garriga, acordi diatnic que mes tard passaria a ser-ne el cantant, Dani Portabella, guitarra, Marc Sanpere, veu, Demian Recio, baix, el Mart Vilardeb a la bateria i veu, i ja, en un segon moment, Carlos Rivolta al baix, el Beto Bedoya a la percussi i el Toms Arroyos als teclats. Altres msics que van passar pel grup en algun o altre moment van ser en Mart Perramon percussi, Dick Them, contrabaix, Joan Costa, veu. En aquesta primera etapa el grup va autoeditar una maqueta en format K7 amb una tria de set temes del seu primer repertori de versions.

Aquest grup mests comproms amb l'antiracisme practica un estil descendent directe de grups com Mano Negra i la seva patxanga. s a dir, des de l'ska i el tex-mex fins al folk, el vallenato, el pop o la rumba, per tot ben barrejat.

El gener del 2004, i desprs de deu anys dalt dels escenaris, amb un miler de concerts, la publicaci de tres discos i la participaci en molts ms, el grup de la Garriga va anunciar la seva dissoluci. La decisi de plegar es va deure a la necessitat dels msics de fer un canvi de rumb en la seva carrera musical.

Els lbums que han publicat durant la seva trajectria: 

 Vafalungo (Chewaka/Virgin, 1998);
 Postrof (Chewaka/Virgin, 2000);
 Go (Virgin, 2003);

Els discs.

Vafalungo. 
El seu disc de debut, Vafalungo, surt l'any 1998 (Virgin-Chewaka). El defineixen com "un viatge pel mn, un passaport que et deixa viatjar sense ensenyar papers. s la trituradora de totes les msiques que fan ballar, s una revetlla sens fi, una nit que no acaba fins que no surt el sol. Acordi, guitarra, baix, djembe, bateria, cajn, teclats... sn els colors que conformen aquest arc de Sant Mart musical". Els ritmes que es creuen sn el reggae, la cmbia, el cha-cha-ch o fins i tot la sardana. Durant la gira Vafalungo van fer ms de 400 concerts per Catalunya, Espanya, Frana i Itlia i es van consolidar com a grup que sap donar el millor de si en directe. La seva msica ha sigut definida com world pags music; msica d arrel que arrenca de la patxanga postissa i popular, un popurri d alegria i vitalitat, un viatge musical.

Postrof.
L'any 2000 treuen el segon disc: Postrof. El disc es va gravar a Chaouen (el Marroc) i va comptar amb multitud de collaboracions, com la de Neat Veliov (Koani Orkestra), Moustafa El Haffer, Nando Lumba (proyecto Lumbal), Martn Fuks (Macaco), ... 

Descriuen: "El viatge musical posts transcorre en un poble imaginari que es diu Postrof. s el poble on tot s possible, on de dia estan permeses unes coses i de nit unes altres, on el nord i el sud es fusionen amb un fil conductor que s la msica de Dusminguet". 

En aquest disc apareixen pinzellades de msica rab, trompetes gitanes de l'est, havaneres mediterrnies... El segon viatge de Dusminguet segueix reivindicant una manera particular i peculiar de fer msica; arriscats exploradors de msiques tradicionals i de revetlla, deixen sempre la seva empremta surrealista. Durant la gira Postrof toquen per Espanya, Frana, Marroc, Itlia, Blgica, Holanda i Mxic.  

La dissortada mort del seu baixista Carlos Rivolta, en ple concert a Guadalajara (Mxic), fa replantejar la situaci del grup. s en aquest moment que Dusminguet anulla tots els concerts i es concentra en la gravaci del seu tercer disc: Go. 

Joan Garriga, acordi i veu del grup, descriu aix el segon disc de Dusminguet:

"En arribar a terres de Vafalungo van divisar el far canoner i, darrere seu, la ciutat emmurallada que pujava com una heura pujol amunt, contemplant el mar. Aix doncs, s'hi van acostar i van entrar a Postrof. Xino, xano, xino, xano i pas a pas, van veure el gran mirall del mar on tot Postrof s'hi reflecteix, i aix, uns mirant el reflex dels altres, feien el contrari. A Postrof hi ha qui escriu de dreta a esquerra i qui ho fa de l'esquerra a la dreta, qui permet beure i prohibeix fumar, i tamb el seu revers, qui s un lladre robat i abdicat, qui veu les finestres quadrades i qui les veu rodones, i qui per terra navega i per mar s'enterra. Tamb, a Postrof, hi ha qui t l'hora nova o l'hora antiga i, trobant tots la seva, hi ha qui troba la normal i qui viu sense trobar mai l'altre. ;

Xino, xano, xino, xano, finestra a finestra, van arribar de dalt del pujol i, deixant el mar i Postrof a baix d'esquena, van observar, terra endins, el gran desert de les cases unifamiliars. De baixada ja, i per curiositat, van decidir el que els vells obligaven. Per poder veure el dia en la nit, no va dormir durant un dia i una nit, per aix viure el somni, i, pescant les canons de cada hora i cada rac, omplir els llibres dels disbarats. Xino, xano, embolica que fa fort...";

Go.
Aquest treball gravat a La Garriga s continuista per afegeix un bon assortiment de ritmes grecs, rock-and-roll, guitarres gypsy i samplers de l'est d Europa. El disc va entrar en la llista Afive entre els ms venuts de l'Estat.

Altres collaboracions.
Han participat en bandes sonores com:
Marujas Asesinas (Javier Rebollo);
T qu haras por amor (Saura Medrano);
Nos hacemos falta, Tilt (Juanjo Gimnez Pea);
El curt Puta de Oros (Miquel Crespi);

Han realitzat remescles amb:
Mad Professor;
Toti Arimany;
Adarve;
Dstivie & Katai;

Han participat en recopilacions com:
Zona Bastarda;
Radical Mestizo;
Calaveras y diablitos;
Camo;
Peret, rey de la rumba;

Enllaos externs.
Pgina oficial del grup;
Dusminguet a IndyRock ;
Dusminguet a Festa s;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39817" title="Mano Negra (grup de msica)" nonfiltered="460" processed="454" dbindex="15503">
Mano Negra era un grup musical francs liderat per Manu Chao que va triomfar en els anys 90 amb xits com Mala Vida o Seor Matanza. El seu estil s una mescla entre rock, can francesa, msica africana, flamenc, ska, salsa i reggae.
La banda va ser fundada el 1987 per Manu, el seu germ Antoine i el seu cos Santiago Casariego.

Encara que alguns membres del grup l'havien deixat el 1992, la separaci definitiva va ser l'any 1995, desprs d'una llarga gira en tren per Colmbia. Aquesta gira consist en construir un tren que portava gel i escupia foc, emulant el que narra en Gabriel Garca Mrquez a la seva obra Cien aos de soledad sobre el gitano Melquades. La gira els port arreu de Colmbia, aturant-se a petits pobles nit rere nit per fer actuacions, tant musicals com de circ.

L'origen del seu nom s una suposada organitzaci anarquista anomenada Mano Negra.

Components del grup.
Manu Chao, cantant i guitarra (fundador);
Antoine Chao, trompeta i veus (co-fundador);
Santiago Casariego, bateria i veus (co-fundador);
Philipe Teboul, percussi i veus (tamb conegut com a Garbancito, va deixar el grup el 1993);
Daniel Jamet, guitarra i veus (va deixar el grup el 1992);
Olivier Dahan, baix i veus (va deixar el grup el 1993);
Thomas Darnal, teclats i veus;
Pierre Gauth, tromb i veus (va deixar el grup el 1993);

Discografia.
 1988 - Patchanka (Boucherie Productions / Virgin France S.A.);
 1989 - Puta's Fever (Virgin France S.A.);
 1991 - King of Bongo (Virgin France S.A.);
 1991 - Amerika Perdida (Virgin France S.A., compilaci);
 1992 - In the Hell of Patchinko (Virgin France S.A.);
 1994 - Casa Babylon (Virgin France S.A.);
 1994 - Bande Originale Du Livre (Virgin France S.A. i Syros);
 1998 - Best of Mano Negra (Virgin France S.A., compilaci);
 2001 - Mano Negra Illegal (Big Mama Records, compilaci de canons de Mano Negra interpretades per altres artistes);
 2004 - L'Essentiel (Virgin France S.A., compilaci);

 Bibliografa .

 Chao, Ramn. "Mano Negra en Colombia. Un tren de hielo y fuego", 1994 (ttol original: "Un train de glace et de feu"). Una crnica de la gira de Mano Negra en tren per Colombia, escrita pel pare d'en Manu i en Tonio.

 Syros. "Mano Negra livre", 1994. Histria, fotografies, inclou un disc image de vinil amb canons indites de l'poca de Casa Babylon.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39819" title="Charlotte Corday" nonfiltered="461" processed="455" dbindex="15504">

Charlotte Corday (27 de juliol de 1768 17 de juliol de 1793), nom complet Marie Anne Charlotte Corday d'Armont, va matar Jean-Paul Marat el 1793.

Corday era membre d'una famlia aristcrata per pobre. Va ser educada a lAbbaye aux Dames, un convent a Caen, Normandia. Va aprovar la Revoluci Francesa, donant suport als girondins. 

Jean-Paul Marat (1743 1793) era un membre de la facci radical jacobina que va iniciar les atrocitats en massa i decapitacions conegudes com el Regnat del Terror, que esdevingueren al comenament de la Revoluci. Era periodista i va utilitzar el seu diari L'ami du peuple com a arma.

 Enllaos externs .

Charlotte Corday;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39822" title="Lhasa apso" nonfiltered="462" processed="456" dbindex="15505">

El Lhasa Apso s un gos que era criat noms en els monestirs del Tibet com a sentinella del temple i del palau.

Aquesta raa va ser poc vista fins a la dcada del 1920 fora del Tibet.

A causa del clima de l'Himlaia, aquesta raa t un pelatge llarg, abundant i aspre, caient i cobrint tot el seu cos incloent els seus ulls. Per facilitar la higiene del gos, molts propietaris els hi tallen el pl. T barba i bigotis i les seves potes sn rodones. Els colors d'aquesta raa sn daurat, crema, i mel. Tamb es poden trobar en color fum, pissarra, gris fosc i en tonalitats de negre, blanc i marr.

Encara que a primera vista aquesta raa de gos sembla amists i bons, t un temperament decidit amb un agut sentit auditiu. s un excellent gos guardi, borda amb fora agressivitat, no t por de res que li resulti estrany i s reservat amb els desconeguts. Es diu que era ms aterridor que els Mastins Tibetans que vigilaven les entrades en els monestirs.

Fitxer:http://commons.wikimedia.org/wiki/Fitxer:Lhasa_apso_%22yuna%22.JPG




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39828" title="Hercegovina" nonfiltered="463" processed="457" dbindex="15506">
Hercegovina (           /Hercegovina) s una regi histrica dels Alps Dinrics que en l'actualitat ocupa la meitat meridional de Bsnia i Hercegovina. La major part del seu territori s crstic excepte la vall central del riu Neretva. La ciutat ms gran s Mstar, situada en el centre de la regi. Altres ciutats importants sn Trebinje, Konjic i Fo a. La frontera entre Bsnia i Hercegovina no est ben definida i s sovint motiu de disputes.

A Hercegovina hi ha una important comunitat srbia.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39835" title="Universitat Autnoma de Barcelona" nonfiltered="464" processed="458" dbindex="15507">


La Universitat Autnoma de Barcelona s una universitat pblica catalana creada el 1968, encara que l'origen del seu nom es remunta a la Segona Repblica Espanyola, quan la Universitat de Barcelona, en virtut de la Llei d'Autonomia Universitria, va canviar el seu nom pel d'Universitat Autnoma de Barcelona. 

La major part dels seus centres docents i serveis extracadmics sn al Campus de Bellaterra situat a Cerdanyola del Valls (Valls Occidental). T tamb centres docents a Sabadell (Valls Occidental), Manresa i a la ciutat de Barcelona. Al curs acadmic 2002-03 tenia 38.480 estudiants de primer i segon cicle i 10.764 de tercer cicle. Forma part de la Xarxa d'Universitats Institut Joan Llus Vives. s una de les universitats ms destacades en el panorama universitari espanyol (vegeu Rnquing d'universitats espanyoles).

El Campus de Bellaterra disposa de nombrosos serveis. Una llibreria Abacus, una copisteria, una farmcia, una tenda de roba, una sala de cinema, un gimns , camps de futbol (Valldor Sala) i una vila universitria.

Professors destacats.
Vegeu tamb la categoria .;
Salvador Cards, socileg;
Xavier Coller, socileg i periodista.
Joan B. Culla, historiador i escriptor;
Jos Egozcue, bileg, especialista en biologia cellular i biotica.
David Jou, fsic i poeta, autor d'obres de divulgaci cientfica.
Oriol Junqueras, historiador;
Jos Manuel Blecua, lingista, membre de la Real Academia.
Pasqual Maragall, exalcalde de Barcelona i expresident de la Generalitat de Catalunya.
Josep Pallach, mestre, pedagog i poltic.
Francisco Rico i Alberto Blecua, fillegs, especialistes en literatura en castell del Segle d'Or.
Carme Riera, escriptora.
Carles Sol, qumic, rector de la UAB, conseller d'Universitats, president de la CRUE;
Aleix Vidal-Quadras, fsic i poltic.

Centres d'investigaci (Esfera UAB) .

Centre de Visi per Computador;
Institut d'Investigaci en Intelligncia Artificial - CSIC;
Centre Nacional de Microelectrnica;
Institut Catal de Nanotecnologia;
Institut de Cincia de Materials de Barcelona;
Institut de Fsica d'Altes Energies;
Centre de Recerca Matemtica;
ALBA Laboratori de Llum Sincrotr;

Alumnes destacats.
Vegeu tamb la categoria .;
Mnica Terribas i Sala, directora de TV3;
Llum Barrera, actriu i periodista.
Dolors Batalla i Nogus, poltica i alcaldesa de Valls;
Jaume Caellas i Galindo, metge psiquiatre.
Adri Collado, actor.
Carles Francino Murgades, periodista.
Joel Joan, actor.
Oleguer Presas, futbolista.
Simona krabec, escriptora i assaigista.
Francesc Valls Vives, diputat al Congrs.

Vegeu tamb.
 Les Quatre Columnes de Puig i Cadafalch de 1919.
 Festa Major de la UAB 2007;

Enllaos externs.

Pgina web oficial de la Universitat Autnoma de Barcelona;
Com arribar-hi;
Especial Bolonya. Informaci sobre l'aplicaci a la UAB de l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior;
Web de l'Assemblea Contra la Precarietat de la UAB;
Web de l'Assemblea d'Estudiants de Lletres;
 Visi d'un estudiant de la UAB sobre les poltiques educatives, i ms especficament sobre el Procs d'adaptaci a l'EEES a la UAB;
 Informaci del Pla de Bolonya de la web de la prpia universitat;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39837" title="Arutua" nonfiltered="465" processed="459" dbindex="15508">

Arutua s un atol de les Tuamotu a la Polinsia Francesa. Est situat al nord-oest de l'arxiplag, a 406 km al nord-est de Tahit i a 34 km a l'est de Rangiroa. s el cap de la comuna d'Arutua que inclou els atols de Apataki i Kaukura.

Geografia.
s un atol de forma quasi circular amb un dimetre de 29 km. La superfcie total, inclosa la llacuna, s de 530 km . L'ampla llacuna interior t un illot al mig i moltes piscicultures i granges de cultiu de perles. Noms existeix un pas practicable per barques petites a l'entrada de la vila principal, Rautini, que va ser totalment reconstruda desprs dels ciclons de l'any 1983. T una pista d'aterratge en un illot a una hora de trajecte amb barca. 

La poblaci total s de 654 habitants al cens del 2002. L'illa produeix copra, perles i nacre. Els habitants segueixen els antics costums i l'atol ha proporcionat alguns del millors msics de les illes.


Histria.
Arutua vol dir ona d'alta mar. Va ser descobert pel neerlands Jacob Roggeveen, el 1722, que el va anomenar Meersorgh. Tamb s'ha conegut com Rurik, nom del vaixell del rus Otto von Kotzebue que hi arrib el 1816.

Histricament el grup s'ha conegut com illes Palliser, nom donat per James Cook.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39838" title="Illes Palliser" nonfiltered="466" processed="460" dbindex="15509">

Les illes Palliser sn un grup d'atols de les Tuamotu, a la Polinsia Francesa. Sn:
Arutua;
Apataki;
Kaukura;
Toau;
En ocasions tamb s'inclou l'atol ms prxim:
Niau;

Els tres primers formen la comuna d'Arutua. Els altres dos sn de la comuna de Fakarava.

El nom de Palliser es deu a l'admirall sir Hugh Palliser, protector de James Cook que hi va arribar el 19 d'abril del 1774. Abans, el 21 de maig del 1722, el neerlands Jacob Roggeveen havia descobert Apataki i Arutua, i va anomenar el grup com illes Pernicioses (Schadelijk) nom que es va usar tamb per tot l'arxiplag. Niau, ms petit, no va ser descobert fins el 1820 per Fabian von Bellingshausen.

Referncies.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39842" title="Ladislau Kubala Stecz" nonfiltered="468" processed="461" dbindex="15512">
Ladislau Kubala Stecz, tamb conegut com Laszlo Kubala, Ladislav Kubala o Ladislao Kubala, (Budapest, 10 de juny del 1927 - Barcelona, 17 de maig del 2002) va ser un futbolista i entrenador de futbol d'origen eslovac-hongars, considerat un dels millors jugadors de la histria (juntament amb Di Stfano, Pel, Cruyff i Maradona) i una de les ms rellevants figures de la histria del FC Barcelona. 

Trajectria en clubs dels pasos catalans. 



Al llarg de la seva dilatada carrera esportiva, Kubala va defensar els colors de quatre seleccions reconegudes per la FIFA: (Eslovquia, Hongria, Txecoslovquia i Espanya), a ms d'alguns amistosos amb la selecci catalana. Com a entrenador ha estat el seleccionador espanyol que ms temps ha roms al crrec amb un total de 13 anys.

Kubala va arribar a Catalunya a comenaments de la dcada dels cinquanta del segle passat i aviat es va erigir com el lder indiscutible del Bara de les Cinc Copes. Una tcnica depurada, una habilitat extraordinria per a protegir la pilota i un canvi de ritme portents, tot plegat unit al seu extraordinari fsic, el varen catapultar a ser una de les figurse ms rellevants de l'poca. La seva fama el convert en un dol de l'afici blaugrana i grcies a ell, el Bara va poder construir un nou estadi (el Camp Nou) per encabir la gran quantitat de seguidors i socis que el volien veure evolucionar sobre la gespa. A comenaments del seixanta Kubala va fitxar per l'Espanyol ja en ple decliu de la seva carrera com a jugador.

Amb el FC Barcelona va conquerir 4 Lligues, 5 Copes d'Espanya, 2 Copes de Fires i 1 Copa Llatina. 

Kubala fou entrenador del FC Barcelona en dues etapes (temporades 1962-1963 i 1980-1981). Tamb entren a l'Espanyol, Elx, Real Mrcia, Crdova, Mlaga, Zuric, Toronto City i Toronto Falcons.

Va ser seleccionador espanyol entre 1969 i 1980 i tamb de les seleccions de Paraguai i d'Arbia Saudita

 Referncies .






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39843" title="Hiprbaton" nonfiltered="469" processed="462" dbindex="15513">
L'hiprbaton s una figura retrica que consisteix a alterar l'ordre natural de la sintaxi d'una llengua canviant de posici els elements d'una frase. s un recurs usat a la poesia per causar estranyesa i remarcar que es tracta d'un registre literari o per raons de rima i mtrica.

 Exemples .

"s l'amo un homens de bona planta" (Josep Maria de Sagarra, "El comte Arnau"), 

en comptes de dir "L'amo s un homens de bona planta".


Catalans! Tots en peu,

l'Escorial deixem-los

per trofeu.

(Joan Salvat-Papasseit)

 
 Exemple del llenguatge publicitari .

Menys de fer sentir el sol, ens ocupem de tot.

(rea Metropolitana de Barcelona)


Perqu existeix la teva pell existeix Diadermin.

(Diadermin)



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39856" title="Benjamin Franklin" nonfiltered="470" processed="463" dbindex="15514">


Benjamin Franklin (17 de gener 1706   17 d'abril 1790) fou un poltic i cientfic estatunidenc.

Benjamin Franklin fou originriament un editor. En traslladar-se un temporada a Londres s'interess per la diplomcia i prov de millorar les relacions entre les colnies americanes i Anglaterra. Tot i ser especialment conegut com a redactor de la Declaraci d'Independncia i la constituci nord-americanes, les qestions cientfiques el mantingueren molt ocupat, especialment l'electricitat. Arran d'aix reb fama i reconeixement entre collegues erudits de tota Europa. Ell demostr entre d'altres coses que els llamps sn tamb una forma d'electricitat (a partir d'un experiment amb un estel). Aix invent el parallamps. A ms fou el primer d'aventurar que el corrent del Golf explicava les diferncies climtiques entre Europa i Amrica. Va inventar l humidificador, a ms d estar present en diverses investigacions cientfiques.































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39862" title="Primera Croada" nonfiltered="471" processed="464" dbindex="15515">
La Primera Croada va ser una expedici militar promoguda pel Papa Urb II per alliberar Jerusalem i altres llocs considerats sants, dels musulmans.

El Papa Urb II, al Concili de Clermont, va predicar la Primera Croada al crit de Du ho vol, amb l'objectiu d'alliberar Jerusalem del domini musulm, sota el qual portava 400 anys. La seva predicaci va provocar un encs fervor religis entre el poble i la petita noblesa.

 La Primera croada .

El 1095 el nou papa Urb II va cridar a la guerra santa contra els musulmans que ocupaven Jerusalem i d'altres emplaaments religiosos a Palestina i ajudar a l'emperador bizant Aleix I Comn a combatre els turcs que estaven envaint les seves terres a l'sia Central i Prsia. La febre de les croades es va estendre per Europa, amb les promeses del Papa del perd de tots els pecats per tots els que hi participessin i per les expectatives de riqueses i terres que es podien arrabassar dels musulmans. 

Tot i que cap rei no va participar a la Primera Croada, Godofreu de Bouillon i els seus germans, Ramon IV de Tolosa, Bohemond de Trent, i Robert II de Flandes van organitzar els seus exrcits, que van viatgar separadament, alguns per mar i d'altres per terra. Godofreu va sortir de Lorena l'agost del 1096 al capdavant del seu exrcit (algunes fonts parlen de 40.000 homes) seguint l'anomenat "Cam de Carlemany" cap a Jerusalem. Desprs dels problemes que pat a Hongria, on fou incapa d'evitar que els seus homes saquejessin altres cristians, va arribar a Constantinoble. 

Aribada a Constantinoble.
Durant els segents mesos ms exrcits croats van arribar a Constantinoble. L'emperador Aleix va pressionar els croats perqu l'ajudessin a expulsar els turcs de els seves terres; una empresa que els croats consideraven secundria respecte a les campanyes a Palestina. A ms, Aleix volia que els croats li juressin lleialtat. Finalment Godofreu i els altres cavallers van accedir a pronunciar una versi modificada del jurament, compromentent-se a retornar algunes terres a l'emperador bizant. La primavera de 1097 els croats van marxar cap a la guerra.

La seva primera victria, lluitant al costat dels soldats bizantins, va ser a la ciutat de Nicaea, que havia estat presa pels turcs seljcides uns anys abans. Godofreu i els seus cavallers hi van tenir un petit rol, amb Bohemond comandant el setge. Just quan els croats eren a punt d'assaltar la ciutat, la bandera bizantina va ser hissada desprs de qu Aleix hagus pactat la pau amb els assetjats en unes negociacions secretes. 

Campanya cap a Jerusalem.

Es van continuar intervenint en les batalles contra els musulmans durant la campanya croada cap a Jerusalem a Dorilea, on es va aconseguir repellir les forces seljcides, i el 1098 es va assetjar Antioquia, que molts veien com una causa perduda. Tant s aix que alguns croats van decidir tornar a Europa, i Aleix I va decidir no enviar-hi l'ajuda promesa. Quan els croats van aconseguir prendre la ciutat, van decidir que el seu jurament a l'emperador bizant quedava des d'aleshores sense efecte. Desprs d'aquesta victria, els croats estaven dividits sobre el cam a prendre. 

Formaci dels estats croats.

Bohemond de Trent, que havia estat el primer a entrar a Antioquia reclamava la ciutat per a ell, i va decidir quedar-s'hi per assegurar les seves noves possessions fundant el Principat d'Antioquia. Baldu de Bouillon va escollir quedar-se al Comtat d'Edessa, l'estat croat que havia fundat a Edessa. La majoria de la infanteria volia continuar cap a Jerusalem, per Ramon IV de Tolosa, el ms poders dels prnceps, dubtava sobre si prosseguir endavant. Finalment, desprs de mesos d'espera, les pressions dels soldats van fer-li emprendre la marxa, a la que Godofreu de Bouillon s'afeg de seguida.

A mesura que avanaven cap al sud de Palestina, els croats s'enfrontaven a un nou enemic: els musulmans nord-africans fatimites, governats des d'Egipte. Va ser a Jerusalem que va nixer la llegenda de Godofreu de Bouillon. Van arribar-hi el juny de 1099, i van contruir escales i armes de setge. L'atac principal es va produir el 14 i 15 de juliol, i Godofreu i alguns dels seus cavallers van ser els primers d'escalar les muralles i entrar a la ciutat. Un cop la ciutat va caure el 15 de juliol de 1099, els croats van embojir i van matar tots els habitants de la ciutat amb molt poques excepcions.

Meravellosos espectacles alegraven la nostra vista. Alguns de noltres, els ms piadosos, tallrem els caps dels musulmans; altres els convertiren en fitons de les seves fletxes; altres anaren ms lluny i els arrossegaren als foguerons. En els carrers i places de Jerusalem no es veia ms que piles de caps, mans i peus. Fou vessada tanta sang a la mesquita edificada sobre el Temple de Salom, que els cadvers hi suraven, i a molts de llocs la sang ens arribava fins els genolls. Quan no hi havia ms musulmans per matar, els caps de l'exrcit anaren en process a l'esglsia del Sant Sepulcre per la ceremnia de l'Acci de Grcies

Amb la ciutat capturada, van reunir-se el 22 de juliol a l'esglsia del Sant Sepulcre per acordar el govern del nou estat. Ramon IV de Tolosa va renunciar d'entrada a ser escollit rei, sembla que per fingir humilitat i esperant que els altres nobles insistirien en la seva elecci de totes maners. Per Godofreu havia esdevingut ms popular que ell durant la campanya, va acceptar el govern del Regne de Jerusalem (tot i que no va voler ser nomenat rei explcitament). Ramon es va enfurismar davant d'aquest fet i va abandonar la ciutat amb el seu exrcit.

Regne de Jerusalem.

Durant el seu breu govern Godofreu de Bouillon es va veure obligat a defensar el Regne de Jerusalem dels atacs dels fatimites egipcis, als que va vncer a la Batalla d'Ascal l'agost del 1099. Tamb es va enfrontar a l'oposici de Daimbert de Pusa, patriarca llat de Jerusalem i aliat de Ramon IV de Tolosa. L'enfrontament entre les dos faccions cristianes desprs de la batalla va impedir prendre la ciutat d'Ascal, que es va mantenir en mans musulmanes i es convertiria en una amenaa permanent a la frontera del nou regne en els propers anys.

Durant el 1100 Godofred va obtenir victries importants sobre les ciutats costaneres d'Acre, Ascal, Arsuf, Jaffa i Cesarea. Tot i que no va aconseguir annexionar-ne cap al Regne de Jerusalem, les va convertir en tributaries. Desprs de la mort de Godofred, els partidaris de Godofred van imposar-se a la voluntat de Daimbert i van fer coronar el 25 de desembre de 1100 al seu germ Baldu de Bouillon com a Rei de Jerusalem.

 La Croada dels pobres .
Va ser promoguda pel predicador Pere l'Ermit, encapalant un gran nombre de devots (segons les crniques uns 10.000) amb poca experincia militar, que partiren desorganitzadament cap a orient el 1096. Quan s'internaren dins territori del Soldanat Seljcida de Rm foren aniquilats.

 La croada alemanya.

 La Croada dels prnceps .
Dirigida per membres de la noblesa, per no reis, estava formada principalment per gent procedent de Frana, els Pasos Baixos i Siclia. 



Enllaos externs.




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39867" title="Federaci de Bsnia i Hercegovina" nonfiltered="472" processed="465" dbindex="15516">

La Federaci de Bsnia i Hercegovina (Federacija Bosne i Hercegovine,                               ) s una de les dues entitats poltiques que formen l'estat de Bsnia i Hercegovina (l'altra s la Repblica Srbia).

Majoritriament, est habitada per bosnians musulmans (o bosnians) i bosnians croats (o croats). Per aquest motiu tamb s coneguda com a Federaci Croatomusulmana. Tot i aix, els serbis van ser declarats el tercer grup tnic constitutiu de la federaci el 2001 per part del Tribunal Constitucional. El mateix va passar amb els bosnians i els croats a la Repblica Srbia.

La federaci va ser creada pels acords de Washington signats el 18 de mar de 1994 i que van establir una Assemblea Constituent (Ustavotvorna skuptina/Ustavotvorbeni Sabor) que va ser dissolta el 1996.

Actualment la federaci t la seva prpia capital, govern, bandera i escut d'armes, president, parlament, departament de policia, sistema postal i lnia area. Tamb t el seu propi exrcit (Vojska Federacije Bosne i Hercegovine) que est sota el control del Ministeri de Defensa de Bsnia i Hercegovina.
 Divisi administrativa .
Veure Cantons de la Federaci de Bsnia i Hercegovina.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39874" title="Fracci" nonfiltered="473" processed="466" dbindex="15517">

En lgebra, una fracci (o fraccionari) consisteix en una quantitat dividida per una altra quantitat. La fracci "tres dividit entre quatre", "tres entre quatre" o "tres quarts" pot escriure's de qualsevol d'estes formes:
;
3  4;
3 : 4;
3 / 4;

Hi ha molts tipus de fraccions:
Una fracci comuna s un nombre racional escrit com un enter (el numerador) dividit per un enter no nul (el denominador). Hi ha diverses subcategories de fraccions comunes:
 Fracci irreductible: Fracci comuna el numerador del qual s enter, el denominador s enter positiu i el mxim com divisor dels dos s 1 (s a dir, el numerador i el denominador sn primers entre si).
 Fracci prpia: Fracci comuna que t un valor comprs entre zero i u;
 Fracci imprpia: Fracci comuna major que 1.
 Fracci unitria: Fracci comuna de numerador 1.
 Fracci egpcia: Suma de fraccions unitries.
 Fracci decimal: Fracci el denominador del qual s una potncia de deu. Tamb pot ser una fracci expressada en base 10, en contraposici amb les fraccions binries i la resta de, que estan expressades en altres sistemes de numeraci.
Fracci mixta: Suma d'un enter i una fracci prpia. Les fraccions mixtes es poden expressar com a fraccions imprpies.
Una fracci irracional s, ats que totes les fraccions han de poder ser expressades com a fraccions vulgars, una terme contradictori. Un nombre irracional s, per definici, no racional, s a dir, no pot ser expressat com una fracci vulgar.
Una fracci contnua s una expressi com aquesta:
;
on els ai sn enters positius.
Fracci composta: Fracci on el numerador o denominador (o  els dos) cont al seu torn fraccions.
Fracci parcial: La que pot usar-se per a descompondre una funci racional.













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39875" title="Repblica Srbia" nonfiltered="474" processed="467" dbindex="15518">


La Repblica Srbia (en serbi: Republika Srpska, en serbi cirllic:                 ) s una de les dues entitats poltiques que formen l'estat de Bsnia i Hercegovina (l'altra s la Federaci de Bsnia i Hercegovina).

La Repblica Srbia est habitada majoritriament per serbis. Moltes vegades s anomenada pel seu nom oficial en serbi (Republika Srpska) per tal d'evitar confusions amb la Repblica de Srbia (Republika Srbija), ms habitualment coneguda simplement com a Srbia, hereva de l'antic estat iugoslau.
 




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39879" title="Numerador" nonfiltered="475" processed="468" dbindex="15519">
Terme matemtic que definix al nombre superior en un fraccionari o nombre racional. Aix, per exemple, en el trencat 3/5, el 3 seria el numerador, mentres que el 5 seria el denominador.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39880" title="Denominador" nonfiltered="476" processed="469" dbindex="15520">
Terme matemtic que defineix al nombre inferior en un trencat o nombre racional. Aix, per exemple, en el trencat 3/5, el 5 seria el denominador, mentres que el 3 seria el numerador.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39882" title="Histria dels llenguatges de programaci" nonfiltered="477" processed="470" dbindex="15521">

Els inicis de la histria dels llenguatges de programaci es remunta a l'any 1800. Va ser en aquest any, aproximadament, quan Babbage va crear una mquina analtica capa de resoldre equacions diferencials, per els seus treballs sn coneguts grcies a Ada A. Byron (filla de Lord Byron) que va ser la seva collaboradora. 

Ada Byron s considerada la primera persona que es va iniciar en la programaci, ja que va dissenyar les primeres instruccions que havia de realitzar la mquina analtica. Molt ms tard i en el seu honor, es va posar el nom d'ADA a un llenguatge de programaci. 

Per no s en realitat fins al 1945, Konrad Zuse va desenvolupar el Plankalkul (Pla de Clcul) que es definiria com el primer llenguatge de programaci algortmic per formulaci de problemes de naturalesa general. 

Els primers programes considerats com a tals es van desenvolupar per l'EDSAC al 1949, es van crear llibreries de programes curts anomenats sub-rutines. Al 1957 es crea el MATH-MATIC, un compilador comercial per l'UNIVAC, i el FLOW-MATIC que s el primer llenguatge pel processament de la informaci. El mateix any neix un dels llenguatges ms coneguts, el FORTRAN (Formula Translation) que realitzava operacions repetitives a travs d'interaccions (loops).

Al 1960 neix el COBOL (Common Bussines Oriented Language) que encara s'utilitza actualment. I es crea tamb el LISP (List Processor) per al desenvolupament de la Intelligncia Artificial. 

A partir d'aqu neixen els antecedents de programaci ms coneguts: BASIC (1964), SIMULA (1965), i el LOGO (1967). 

Alguns dels llenguatges de programaci d'avui sn molt utilitzats en el mn informtic des de fa molts anys, s el cas de C++  que, nascut l'any 1985, es va convertir en l'estndard de la programaci orientada a objectes, i barreja les capacitats de C amb les possibilitats de manipulaci d'objectes de SIMULA. Es un llenguatge robust per complex. El seu fort s l's de classes que sn variacions de la informaci definides per l'usuari i actualment una de les eines de la programaci ms importants. 

I finalment de JAVA. s fill de C++, va nixer com OAK al 1992, per es va donar a conixer amb el seu nom actual al 1993. Es va convertir en bandera de la WWW al integrar la funcionalitat de C++ eliminant els seus problemes, adaptar-se a qualsevol plataforma i sent menys complex.

Actualment podem parlar de molts tipus de llenguatges de programaci, i hi han tamb diferents formes de classificaci.

Tenint en compte aquesta estructura jerarquitzada, es poden classificar segons el seu nivell jerrquic en primera generaci (de mquina), segona generaci (Ensamblador), tercera generaci (d'alt nivell) i quarta generaci. (Vegeu Classificaci dels llenguatges de programaci)










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39883" title="Valhalla" nonfiltered="478" processed="471" dbindex="15522">


El Valhalla (Valhll en antic nrdic , "Mansi dels morts") s, en la mitologia escandinava, la fortalesa on viuen els guerrers morts que serveixen a Odn desprs d'haver mort en la batalla, els einherjar. Aquests reben la benvinguda de Bragi un cop arriben al Valhalla, escortats per les valquries des del camp de batalla. En el Valhalla hi ha 540 portes per les quals hi passen 80 homes alhora, les parets estan fetes de llances i el sostre amb els escuts dels guerrers. Es diu que sempre hi haur habitacions suficients per a tots aquells escollits per Odn.

El Valhalla rep altres noms. D'aquests els ms usats sn Walhalla i el nom que rep en el poema anglosax Beowulf que s the shining citadel (la fortalesa brillant).

La rutina del Valhalla.
Al Valhalla hi ha una rutina que es repeteix cada dia entre els seus habitants: els einherjar, les valquries, el cuiner Anrimnir i els animals Gullinkambi, Sahrimnir i Heirn. 

Els einherjar es desperten cada dia pel cant del gall Gullinkambi i es dirigeixen al camp de batalla d'Idavoll a lluitar una gran batalla. Quan arriba l'ocs, els guerrers que han mort durant la batalla ressusciten i tots se'n tornen al Valhalla. All els espera un banquet que Anrimnir els ha preparat amb la carn de Sahrimnir i la hidromel de Heirn. Al banquet tamb hi assisteix Odn, el qual noms pren hidromel.

Segons la versi evemerista que ha deixat Snorri Sturluson, Odn, durant el banquet, noms pren vi. Per cal tenir en compte que Snorri pretenia explicar un versi de la mitologia escandinava en la qual es poguessin veure elements cristians per a fer creure que els pagans intuen l'existncia del du cristi.

La importncia del Valhalla.
La importncia del Valhalla rau en el fet que aquest existeix per a servir de llar dels einherjar, els guerrers que lluitaran amb els dus al Ragnark, la batalla en la qual els dus trobaran el seu dest. Aquests han de servir per a destruir les forces del Muspellheim, el Niflheim i l'Helheim. Aquells que no van al Valhalla i han mort durant la batalla van a parar a Sessrmnir, la fortalesa de Freya. Aquells que no han mort en una batalla van a parar al Helheim.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39887" title="IDE" nonfiltered="479" processed="472" dbindex="15523">


Programari: IDE s l'acrnim angls per a denominar un entorn integrat de desenvolupament.
Maquinari: IDE s l'acrnim angls de Integrated Drive Electronics, el nom ms usual per a designar la interfcie estndard ATA.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39888" title="Deu" nonfiltered="480" processed="473" dbindex="15524">

El deu s el nombre natural que segueix el nou i precedeix l'onze. S'escriu 10 en xifres rabs, X en les romanes i   en les xineses.


El 10 s un nombre compost, que t els segents factors propis: 1, 2 i 5. Com la suma dels seus factors s 8 < 10, es tracta d'un nombre defectiu.

El 10 s la base del sistema decimal.

El 10 s el quart nombre triangular, desprs del 6 i abans del 15.

Un polgon de 10 costats rep el nom de decgon.



Ocurrncies del deu:
 El nmero 10 s un dels ms antics en la histria de la humanitat. Molts pobles primitius comptaven a base d'utilitzar els dits de les dos mans, amb el que arribaven fins a deu.
La filosofia pitagrica concebia el deu com mostra de la perfecci i el relacionaven amb el Ser suprem. s conegut que juraven per tetractis, (deu), com si ho feren pel ms sagrat.
s la nota mxima dels treballs escolars a Espanya.
El percentatge que es quedava l'esglsia de les collites (delme) a l'Edat Mitjana.
Deu anys t una dcada.
s una xifra important per als hebreus, ja que s la xifra de la primera lletra del nom de Du. Apareix sovint en passatges de la Cbala i als temples.
Les generacions entre Adam i No i entre No i Abraham segons la Tor.
Les plagues d'Egipte mediades per Moiss a segons l'xode.
Els manaments que Du va donar a Moiss.
El nmero que porta usualment el davanter centre en futbol.
El nmero del signe Capricorni.
Segons la teoria de les supercordes, l'espai-temps t deu dimensions.
s el nombre atmic del ne.
Anys: 10 aC i 10.



































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39889" title="Mxim com divisor" nonfiltered="481" processed="474" dbindex="15525">
El mxim com divisor (mcd) de dos o ms nombres enters s, a excepci del signe, el major divisor possible de tots ells. Si el mxim com divisor de dos nombres s 1, aleshores aquests nombres es diuen coprimers o primers entre ells.

 Generalitats .

 Tot i que podem anar provant nombres naturals un per un fins trobar el m.c.d., existeix un mtode general per trobar-lo. Consisteix en descompondre tots els nombres en |factors primers i prendre els factors comuns amb el seu menor exponent. Multiplicant aquests factors comuns trobem el mxim com divisor.

Per exemple, de les factoritzacions de 6936 i 1200, 
6936 = 23  3  172  ;
1200 = 24  3  52;

podem inferir que el seu m.c.d. s 23  3 = 24

 Si algun dels nombres s molt gran, aquest mtode no s operatiu perqu pot ser difcil conixer-ne els possibles factors. En eixe cas podem fer servir l'algorisme d'Euclides.

 Geomtricament, el mxim com divisor de a i b s el nombre de punts de coordenades enteres que hi ha en el segment que unix els punts (0, 0) i (a, b), excloent el (0, 0).

 Propietats .
Les propietats del m.c.d. sn, en certa forma, duals de les del mnim com mltiple:
 Qualsevol divisor com a a i b s un divisor de mcd(a,b).
 m.c.d.(a, b) = m.c.d.(|a|, |b|).
 m.c.d.(a, b) = m.c.d.(b, a).
 m.c.d.(a, 0) = m.c.d.(a, a) = a.
 m.c.d.(a, m.c.d.(b, c)) = m.c.d.(m.c.d.(a, b), c), cosa que permet calcular el m.c.d. de tres o ms nombres.
 Si r s el residu de la divisi entera de a entre b, aleshores m.c.d.(a, b) = m.c.d.(b, r). Aquest fet s la base de l'algorisme d'Euclides.
 Si a i b no sn tots dos zero, el m.c.d.(a, b) s el nombre ms petit que es pot escriure en la forma d =    ax + by, amb x i y nombres enters convenients. Aquesta expressi s'anomena Identitat de Bzout i els nombres x i y es poden calcular a partir dels resultats parcials de l'algorisme d'Euclides.
 El mxim com divisor de dos nombres i el mnim com mltiple estan lligats per la relaci: m.c.d.(a, b)m.c.m.(a, b) = |ab|.

 Usos .
El m.c.d. s'empra per a simplificar fraccions , per exemple
;
Ac, m.c.d.(30, 42) = 6, aix que es divideix el numerador i el denominador de la fracci inicial per 6 per a obtenir la fracci simplificada.
;

 El m.c.d. als anells principals .
Si A s un anell principal i I i J en sn ideals, l'ideal I + J s l'ideal mxim com divisor dels ideals I i J. En el cas de l'anell dels nombres enters, aquesta definici recull la Identitat de Bzout.

 Vegeu tamb .
 Mnim com mltiple;
 Nombre primer;
 Factoritzaci dels enters;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39890" title="Mnim com mltiple" nonfiltered="482" processed="475" dbindex="15526">
El mnim com mltiple (m.c.m.) de dos o ms nombres enters s, a menys del signe, el menor nombre enter que s mltiple de tots ells. 

 Generalitats .
 El mtode general per calcular el mnim com mltiple de dos o ms nombres consisteix en descompondre els nombres en |factors primers i desprs prendre els factors comuns amb el major exponent amb que apareguin i els factors no comuns tamb amb el seu major exponent. Multiplicant tots aquest factors trobem el m.c.m.

Per exemple, de les factoritzacions de 6936 i 1200, 
6936 = 23  3  172;
1200 = 24  3  52;
podem inferir que el seu m.c.m. s 24  3  52  172 = 346 800.

 Coneixent el mxim com divisor de dos nombres, es pot calcular el mnim com mltiple d'ells, que ser el producte d'ambds dividit entre el seu mxim com divisor.
;

 Propietats .
Les propietats del m.c.m. sn, en certa forma, duals de les del mxim com divisor:
 Qualsevol mltiple com a a i b s un mltiple de m.c.m.(a,b).
 m.c.m.(a, b) = m.c.m.(|a|, |b|).
 m.c.m.(a, b) = m.c.m.(b, a).
 m.c.m.(a, 0) = 0.
 m.c.m.(a, a) = a.
 m.c.m.(a, m.c.m.(b, c)) = m.c.m.(m.c.m.(a, b), c), cosa que permet calcular el m.c.m. de tres o ms nombres.
 El mnim com mltiple de dos nombres i el mxim com divisor estan lligats per la relaci: m.c.d.(a, b)mcm(a, b) = |ab|.
 Si a i b sn coprimers, aleshores m.c.m.(a, b) = |ab|;

 Usos .
El m.c.m. s'empra per a sumar fraccions de distint denominador, per exemple,
;

 El m.c.m. als anells principals .
Si A s un anell principal i I i J en sn ideals, l'ideal intersecci dels ideals I i J s l'ideal mnim com mltiple dels ideals I i J..

Vegeu tamb.
Mxim com divisor;
Nombre primer;
Factoritzaci dels enters;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39891" title="Plutarc (desambiguaci)" nonfiltered="483" processed="476" dbindex="15527">


Onomstica:

Plutarc de Queronea (aprox. n. 46 - m. 125), poltic, filsof, bigraf, historiador i assagista grec.
Plutarc d'Atenes, filsof grec fundador de l'escola neoplatnica  de Atenes. ;
Plutarc d'Alexandria (mort 202). Mrtir i sant cristi. El santoral celebra la seva festivitat el 28 de juny.
Plutarc d'Ertria, tir d'Ertria a l'illa d'Eubea;
Plutarc el Jove, fill del fams Plutarc de Queronea;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39892" title="Paradigma" nonfiltered="484" processed="477" dbindex="15528">
Un paradigma est constitut pels supsits terics generals, les lleis i les tcniques per a la seva aplicaci que adopten els membres d'una determinada comunitat cientfica.

 Les lleis explcitament establertes i els supsits terics. Per exemple, les lleis del moviment de Newton formen part del paradigma newtoni i les equacions de Maxwell formen part del paradigma que constitux la teoria electromagntica clssica.

 L'instrumental i les tcniques instrumentals necessaris per a fer que les lleis del paradigma es referisquen al mn real. L'aplicaci en astronomia del paradigma newtoni requerix l's de diversos telescopis, junt amb tcniques per a la seva utilitzaci i diverses tcniques per a corregir les dades recopilades.

 Un component addicional dels paradigmes el constituxen alguns principis metafsics molt generals que guien el treball dins del paradigma. Tots els paradigmes, a ms, contenen prescripcions metodolgiques molt generals com ara: "Cal intentar seriosament compaginar el paradigma amb la naturalesa".

 Vegeu tamb .
Paradigma de programaci;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39898" title="Paulino Alcntara Riestra" nonfiltered="485" processed="478" dbindex="15529">

Paulino Alcntara Riestra fou un futbolista catal d'origen filip nascut a Ilo Ilo (Illes Filipines) el 7 d'octubre de 1896. El seu pare era militar i estava destinat a aquella encara aleshores colnia espanyola per motius professionals, i la seva mare era indgena filipina.

Alcntara, un davanter de fsic desairs i amb un clssic mocador blanc que li penjava de la cinta dels pantalons. Encara avui ostenta el rcord com a mxim golejador de la histria del FC Barcelona, amb un total de 357 gols marcats en 357 partits entre els anys 1912 i 1927. s el jugador ms jove en debutar i en marcar en partit de competici oficial per al FC Barcelona. Tamb s el primer futbolista d'sia en jugar per a un club europeu.

En el seu palmars s'hi compten cinc Copes d'Espanya. Com a internacional, va defensar cinc vegades la samarreta de la selecci espanyola i tamb jugar amb la selecci filipina i amb la selecci catalana de futbol amb la que entre 1915 i 1924 disput un mnim de 6 partits i marcant 4 gols.

L'any 1951, juntament amb Flix Quesada i Lus Iceta, va actuar com a seleccionador espanyol durant tres partits.

Desprs de la seva retirada va exercir la medicina fins a la seva mort a Barcelona esdevinguda el 13 de febrer de 1964.

 Trajectria esportiva .
 FC Galeno;
 FC Barcelona: 1912-1927;

 Palmars . 
 10 Campionat de Catalunya de futbol: 1912-13, 1915-16, 1918-19, 1919-20, 1920-21, 1921-22, 1923-24, 1924-25, 1925-26, 1926-27.
 5 Copa espanyola de futbol masculina: 1912-13, 1919-20, 1921-22, 1924-25, 1925-26.
 1 Campionat dels Pirineus: 1913.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39900" title="Mast tibet" nonfiltered="486" processed="479" dbindex="15530">

El Mast Tibet s un gos de guarda i defensa, gran i robust originari del Tibet. El seu lladruc ronc i profund s molt caracterstic i semblant al rugit del lle. 

Era utilitzat pels assiris com a gos de guerra i va tenir una gran difusi. Amb les conquestes romanes i les invasions dels pobles asitics, es va estendre rpidament per la conca del Mediterrani.
 
El Mast Tibet ha sofert pocs canvis al llarg del temps. D'ell han evolucionat la majoria de gossos de muntanya com el Gos de Muntanya dels Pirineus.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39902" title="Sistema de numeraci" nonfiltered="487" processed="480" dbindex="15531">
Un sistema de numeraci s un conjunt de smbols i regles de generaci que permeten construir tots els nombres vlids en el sistema. Un sistema de numeraci pot representar-se com
 
on: 
 N s el sistema de numeraci considerat;
 S sn els smbols permesos en el sistema. En el cas del sistema decimal sn ; en el binari sn ; en l'octal sn ; en l'hexadecimal sn ;
 R sn les regles de generaci que ens indiquen quins nombres sn vlids i quins no sn vlids en el sistema. ;

Aquestes regles sn diferents per a cada sistema de numeraci considerat, per una regla comuna a tots s que per a construir nombres vlids en un sistema de numeraci determinat noms es poden utilitzar els smbols permesos en eixe sistema (per a indicar el sistema de numeraci utilitzat s'afig com a subndex al nombre). 

Exemples:
 el nmero  s un nmero vlid en el sistema decimal, per el nmero    no ho s ja que utilitza un smbol (A) no vlid en el sistema.
 el nmero  s un nmero vlid en el sistema octal, per el nmero  no ho s, ja que el 9 no s un smbol vlid en eixe sistema.

Esta representaci possibilita la realitzaci de senzills algorismes per a l'execuci d'operacions aritmtiques.

 Sistemes de numeraci posicionals .

Els sistemes de numeraci usats en l'actualitat sn posicionals. En estos sistemes de numeraci el valor d'un dgit depn tant del smbol utilitzat, com de la posici que eixe smbol ocupa en el nmero. En aquest sistema exerceix un paper fonamental el 0 inventat pels indis i maies.

Un sistema de numeraci de base n significa que tenim n xifres per a escriure els nmeros (des de 0 fins a n-1) i que n unitats formen una unitat d'orde superior. Aix en el sistema decimal els dgits per a escriure van des del 0 fins al 9 i quan tenim 9 unitats i afegim 1 tindrem una unitat de segon ordre o desena i posarem les unitats a zero.  

Per estem massa acostumats que desprs del 9 segueix el 10 i desprs l'11, que no entenem b el seu significat profund. A s degut al fet que des de fa generacions (des que va ser desenvolupat i inculcat pels rabs) hem vingut comptant en un sistema de base 10 o sistema decimal el qual s tamb conegut com a sistema arbic.

Aix mateix al 99 el segueix el 100 perqu si afegim una unitat a les nou que tenim formem una desena que unida a les nou que tenim formem una centena.

Tal s el costum de la comunitat civil el calcular en decimal que la gran majoria ni tan sols s'imagina que poden existir altres tipus de numeraci que no sn de base 10, com ara l'hexadecimal, l'octal, o el binari. 

Prenguem ara el sistema binari o base 2 amb els dgits vlids (0,1) i on dos unitats formen una unitat d'orde superior. Comptem com els xiquets en aquest  sistema 0,1, ara a l'afegir 1 tenim una unitat d'orde superior i les unitats a 0 s a dir 0,1,10.

a l'1 el segueix l'10!

Continuem comptant 0,1,10,11, a l'afegir 1 unitat les unitats passen a dos i forma una unitat de segon ordre i com ja hi ha una tenim 2 amb el que es forma una unitat de tercer ordre o 100.

a l'11 el segueix l'100!

Aix tenim  

Exemples:

El nmero  est format per noms un smbol repetit tres vegades. Tanmateix, cada un d'eixos smbols t un valor diferent, que depn de la posici que ocupa en el nmero. Aix, el primer 3 (comenant per l'esquerra) representa un valor de 300, el segon de 30 i el tercer de 3, donant com resultat el valor del nmero: .

El nmero ;


Tots els sistemes usats actualment usen una base n. En un sistema de numeraci de base n existeixen n smbols. A l'escriure un nmero en base n, el dgit d en la posici i, de dreta a esquerra, t un valor 



En general, un nmero escrit en base n com

;

t un valor

 ;

EL sistema decimal treballa amb deu dgits (0,1,2,3,4,5,6,7,8,9), el sistema de base huit treballa amb huit (0,1,2,3,4,5,6,7). El sistema binari, o de base dos, noms utilitza dos (0 i 1). 

Sistema binari;
Sistema octal;
Sistema decimal;
Sistema hexadecimal;
Sistema sexagesimal;

 Sistemes de numeraci no posicionals .

El sistema dels nombres romans no s estrictament posicional. Per a, s molt complex dissenyar algoritmes d's general (per exemple, per a sumar, restar, multiplicar o dividir).









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39910" title="Creampie" nonfiltered="488" processed="481" dbindex="15532">
Creampie s una veu anglesa que fa referncia a la prctica sexual consistent en expulsar a l'exterior l'esperma prviament allotjada dins la vagina.

Es tracta d'un recurs cada cop ms utilitzat en el cinema pornogrfic extrem com a alternativa a la clssica visualitzaci de l'ejaculaci externa per l'espectador. En aquests casos el moment de l'ejaculaci no pot ser gravat per la cmera, ja que es produeix a l'interior de la vagina o anus, per en canvi l'espectador pot posteriorment veure com l'esperma s expulsada lentament a l'exterior a travs de contraccions dels msculs vaginals o de l'esfnter anal. Per a l'enregistrament d'aquestes prctiques s'utilitza generalment el zoom, ja que les imatges finals sn enfocades en primersim primer pla.

Una prctica associada al creampie s el felching, que es produeix quan l'esperma evacuada s llepada o ingerida per un altre subjecte (generalment una altra dona).













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39911" title="Doble penetraci" nonfiltered="489" processed="482" dbindex="15533">

La doble penetraci s el coit simultani amb dos penis sobre una mateixa persona passiva

s un recurs molt utilitzat en cinema pornogrfic convencional on la dona encaixa les embranzides simultnies de dos homes que la penetren alhora, un per la vagina i l'altre per l'anus.

Pot denominar-se Doble Penetraci o Sandwich. Rep aquest darrer nom perqu, tot i que els penis dels dos homes no es toquen, la paret que separa la vagina del recte s molt prima.

Variants.

Penetraci vaginal doble en la que s'introdueixen al mateix temps dos penis diferents dins de la mateixa vagina.
Penetraci anal doble idntica a l'anterior, per a travs de l'anus.
Spit Roast, tradut seria un rostit girant sobre el foc. Rep aquest nom perqu la dona s penetrada a la vegada oral i vaginalment, s a dir, per ambds extrems, d'aqu la seva similitud. Tamb trobem la penetraci simultnia oral y anal, amb la qual, la persona penetrada pot ser home o dona indistintament. Aquesta darrera s freqent en la pornografia homosexual.
Triple Fill o Full Fill, realitzar simultniament una Doble Penetraci amb una fellaci.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39914" title="Fenrir" nonfiltered="490" processed="483" dbindex="15534">

El llop Fenrir ("habitant dels aiguamolls") era fill de Loki i de la gegantessa Angrboda i germ de la deessa Hel i de Jormungand, la Serp Midgard. Quan els tres fills d Angrboda i Loki van esdevenir poderosos, l'Aesir els va desterrar: Odin va llanar al mar a Jormungand; Hel va ser desterrada al regne de Helheim on es va convertir en reina; i Tyr va encadenar a Fenrir amb un nus mgic anomenat Gleipnir creat pels nans, desprs de qu el llop trenqus dos altres nusos mgics, Lding i Droma (Tyr perd una m per culpa del llop en una juguesca). 

Quan arribi el Ragnarok, Fenrir matar Odin per per venjar la seva mort, Vidar, el fill d'Odin matar el llop. De fet un dels fills de Fenrir (Skoll) donar inici a la fi del mn quan intenti menjar-se el Sol i sobrevingui la foscor sobre la Terra. 

Sembla ser que el llop Fenrir s el precedent de la imatge medieval anglesa de la boca de l'infern (que seria la seva), apareguda cap a l'any 800. 


Referncies.


 





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39918" title="Copyleft" nonfiltered="491" processed="484" dbindex="15535">


Com a copyleft es coneix a tot un conjunt de llicncies que poden aplicar-se a creacions informtiques, artstiques, etc. Els defensors del copyleft consideren les lleis de drets d'autor (copyright) com una forma de restringir el dret de fer i redistribuir cpies d'un treball. Una llicncia copyleft, de fet, utilitza la legislaci prpia dels drets d'autor per a assegurar que cada persona que rep una cpia o obra derivada pugui fer servir, modificar, i tamb redistribuir tant el treball com les seves versions derivades.
Aix doncs, en un sentit estrictament no legal, el copyleft s el contrari que el copyright.

El concepte, no el terme, va ser concebut originalment per Richard Stallman.

Com a exemple de llicncies del tipus copyleft, destacarem la GPL per a programari o algunes de les llicncies de Creative Commons per a un ampli ventall de continguts i obres.

 Histria .

El seu origen el trobem a la dcada dels anys setanta amb el desenvolupament de programari per a la indstria informtica, encara que avui en dia s aplica a una amplia varietat de camps com la producci literria i la cinematogrfica. En un ambient de cultura hacker, sorgeix com una aposta enfrontada al ja amenaant copyright, cada cop amb ms presncia. Ser Richard Stallman, pare i abanderat del programari lliure amb el projecte GNU, qui el donar a conixer i el fomenti fins a l'actualitat.

En aquells moments Stallman estava elaborant un intrpret de Lisp que va interessar a la companyia Symbolics, i va accedir a proporcionar-los una versi de l'intrpret sota domini pblic, sense restriccions inicials. Ms tard, l'empresa va ampliar i millorar el programari original, per quan Stallman va voler accedir a les modificacions, la companyia s hi va negar.

Va ser llavors, al 1981, quan Stallman va decidir posar-se a treballar per erradicar aquest tipus de comportament, al qual va batejar amb el nom d acaparament del programari (software hoarding).

Com que a Stallman li va semblar poc viable a curt termini eliminar les lleis del copyright aix com les injustcies que considerava provocades pel seu perptuament, va decidir treballar dins del marc legal existent i va crear aix la seva prpia llicncia de drets d autor, la Llicncia Pblica General de GNU (GPL). Segons el projecte GNU:

La forma ms senzilla de fer que un programa sigui lliure s posar-lo al domini pblic, sense drets reservats. Aix li permet compartir el programa i les seves millores a la gent, si aix ho desitgen. Per li permet a gent cooperativa convertir el programa en programari privat. Ells poden fer canvis, molt pocs, i distribuir el resultat com un producte privat. Les persones que reben el programa amb aquestes modificacions no tenen la llibertat que l'autor original els hi va donar; l'intermediari els hi ha pres. En el projecte GNU, el nostre objectiu s el de donar a tot usuari la llibertat de redistribuir i canviar programari GNU. Si els intermediaris poguessin prendre aquesta llibertat, nosaltres tindrem molts usuaris, per aquests usuaris no tindrien llibertat. Aix, en lloc de posar programari GNU al domini pblic, nosaltres el protegim amb Copyleft. Copyleft diu que qualsevol que redistribueixi el programari, amb o sense canvis, ha de donar la llibertat de copiar-lo i modificar-lo ms. Copyleft garanteix que cada usuari tingui llibertat.
 
Per primera vegada es recull el dret que el titular dels drets d autor pugui transferir de forma permanent i a obres derivades sorgides, el mxim nombre de drets possibles a aquells que rebin una cpia del programa. s a dir, impedir jurdicament al material ofert en aquests termes que en un futur es pugui apropiar part d ell a drets d autor o propietat intellectual. Encara que sigui la primera llicncia copyleft, ser posteriorment, amb noves llicncies inspirades en aquesta i amb la popularitzaci del programari lliure quan es comenar a fer freqent aquesta paraula.

 Mtodes d'aplicaci .

La prctica habitual per aconseguir aquest objectiu d explotaci sense traves, cpia i distribuci d una creaci o d un treball (i els seus derivats) s la d oferir-lo juntament amb una llicncia o contracte. Aquesta hauria d estipular que cada propietari d una cpia del treball pogus:

Utilitzar-la sense cap limitaci.
(Re)distribuir quantes copies desitjes, i;
modificar-la de la manera que cregui convenient.

Aquestes tres llibertats bsiques no obstant, no sn suficients per assegurar que una obra derivada sigui distribuda amb les mateixes condicions no restrictives: amb aquest fi, la llicncia ha d assegurar que el propietari del treball derivat el distribueixi amb el mateix tipus de llicncia.

Altres condicions de llicncia addicionals que podrien evitar possibles impediments a les tres llibertats bsiques anteriors sn:
	
 les condicions de la llicncia poden ser revocades;

 el treball i els seus derivats sn sempre posats a disposici de manera que es faciliti la seva modificaci. Per exemple, en el programari, aquesta facilitat sol associar-se a la disponibilitat del codi font, on incls la compilaci de dit codi hauria de permetre s sense cap tipus d impediment.

 idear un sistema ms o menys obligatori per documentar adequadament la creaci i les seves modificacions, per mitj de manuals d usuari, descripcions, etc.

A la prctica, perqu aquestes llicncies copyleft tinguin algun tipus d efecte, necessitaran fer un s creatiu de les regles i lleis que regeixen la propietat intellectual, per exemple, quan ens referim a les lleis del copyright, que s el cas ms com, totes les persones que d alguna manera han contribut al treball amb copyleft es convertiran en co(titulars) dels drets d autor, per, al mateix temps, si ens cenyim a la llicncia, tamb renuncien deliberadament a alguns dels drets que normalment deriven dels drets d autor, per exemple, el dret a ser l'nic distribudor de les cpies del treball.

Encara que depn de les lleis que regeixen la propietat intellectual, que poden ser diferents d un pas a un altre, la llicncia final, que no s ms que un mtode per assolir els objectius del copyleft, tamb pot diferir d un pas a un altre. Per exemple, en alguns pasos pot ser acceptable vendre un producte de programari sense cap garantia, a l'estil de la llicncia GPL, mentre que en la majoria de pasos europeus no s possible que un distribudor de programari es desentengui de totes les garanties vinculades a un producte venut, ra per la qual, l'abast de les garanties s descrit explcitament en la majoria de llicncies copyleft europees. (la llicncia CeCILL, permet usar la GPL   article 5.3.4 de CeCILL   en combinaci amb una garantia limitada   article 9).

 Etimologia .

Segons algunes fonts, el terme copyleft prov d un missatge que contenia el programa Tiny BASIC, una versi de BASIC distribuda lliurement i escrita pel Doctor Li-Chen Wang a finals dels anys setanta. El llistat del programa incorporava les frases  @COPYLEFT  i  TOTS ELS PERJUDICIS RESERVATS , amb contraposici a  copyright  i  tots els drets reservats , termes usats habitualment als texts de drets d autor.

Richard Stallman assegura que la paraula prov de Don Hopkins, al que considera un company molt imaginatiu, al qual li va enviar al 1984 o 1985 una carta en la que es podia llegir: Copyleft-tots els drets invertits (Copyright-all rights reversed). El terme copyleft amb l'anotaci tots els drets invertits  va ser utilitzat tamb a principis dels anys setanta dins del Principia Discordia, text que potser va inspirar a Hopkins.

Hi ha alguns problemes amb la definici del terme copyleft que contribueixen a crear controvrsia al seu voltant. El terme, es va crear com una transformaci xistosa o pardia de la paraula copyright, volent abastar els termes de la GPL creada per Stallman com part del seu treball per a la Free Software Foundation. Els vocables amb angls right i left, dreta i esquerra respectivament, accentuen la diferncia entre copyleft i copyright.

Aix, el fet que un programa estigui cobert pel copyleft es considera prcticament el mateix que posar el programa sota GPL (essent l'estndard de facto de tots els tipus de llicncies sorgides posteriorment i difoses com a copyleft).  Quan s utilitza com a verb, el seu significat s menys precs i pot referir-se a qualsevol d entre una varietat de llicncies, o incls a una terica llicncia imaginaria per a propsits de discussi.

 Tipus i relaci amb altres llicncies .

Programari de codi obert

El copyleft s una de les caracterstiques distintives de moltes llicncies de programari de codi obert. Al final, el copyleft es va convertir amb el tema clau a tractar en el conflicte ideolgic entre el moviment de codi obert i el de programari lliure: copyleft s el nom curt usat per designar un marc legal que garanteixi que qualsevol derivat d un treball autoritzat ( licensed work ) es mant lliure. Si el llicenciatari d un treball amb copyleft no distribueix els treballs derivats amb la mateixa llicncia copyleft (o en alguns casos similars) haur d afrontar les conseqncies legals: per a la majoria de treballs amb copyleft aix suposaria, com a mnim, la rescissi d algunes de les clusules de la llicncia, prenent-li el perms per copiar, distribuir, comunicar pblicament o realitzar treballs derivats del programari, etc.

Moltes llicncies de programari de codi obert, com les que utilitzen els sistemes operatius BSD, els sistemes de Finestres X i el servidor web Apache, no sn llicncies copyleft ja que no s exigeix al titular de la llicncia la distribuci dels treballs derivats sota la mateixa llicncia. En l'actualitat, es discuteix sobre quina llicncia proporciona major grau de llibertat. Sovint es diu que les llicncies copyleft maximitzen la llibertat de tots aquells futurs destinataris (immunitat contra la creaci de programari privat), mentre que les llicncies de programari lliure sense copyleft maximitzen la llibertat del destinatari inicial (llibertat per crear programari privat). La llibertat del destinatari, limitada pel copyleft, pot diferenciar-se de la llibertat del propi programari, la qual s garantida pel copyleft.

Fort i dbil

El copyleft que regeix un treball es considera  ms fort  a mesura que augmenta l'eficincia de les condicions a complir per la llicncia en tots els tipus de treballs derivats. El copyleft  dbil  fa referncia a les llicncies que no s hereten a tots els treballs derivats, depenent de la manera amb qu aquests s hagin derivat. 
Aquest ltim tipus de llicncies s el que s utitilitza generalment per la creaci de biblioteques de programari, amb la finalitat de permetre que altres programes puguin enllaar amb elles i ser redistributs, sense el requeriment legal de crear una altra nova llicncia copyleft. nicament es necessita distribuir els canvis del programari amb copyleft  dbil , i no els propis de l'enlla. Aix permet a programes amb qualsevol llicncia ser compilats i enllaats amb biblioteques amb copyleft, com la biblioteca estndard utilitzada per molts programes, coneguda com glibc, i ser redistributs llavors sense necessitat de canviar-ne la llicncia.

Un exemple de llicncies de programari lliure que utilitzen copyleft  fort  sn: la Llicncia Pblica General de GNU i la Llicncia Pblica Q. D altra banda, entre les que usen copyleft  dbil   trobem: la Llicncia Pblica General Menor (LGPL) i la Llicncia Publica de Mozilla. Exemples de llicncies de programari lliure que no sn copyleft sn la llicncia X11 i les llicncies BSD.

Complet i parcial

El copyleft complet s aquell que permet que totes les parts d un treball, excepte la llicncia, siguin modificades pels successius autors. El copyleft parcial implica que algunes parts de la prpia creaci no siguin susceptibles a futures modificacions, s a dir, que no estan subjectes a tots els principis del copyleft, un exemple clar, el trobem en la creaci artstica, on el copyleft complet en ocasions s impossible o incls no desitjable.

Compartir per igual

Moltes llicncies del tipus compartir per igual (share-alike) sn llicncies copyleft parcials. El concepte compartir per igual implica que qualsevol llibertat atorgada al treball original (o cpies) es mant intacta en qualsevol treball derivat: aix implica que qualsevol llicncia copyleft completa s automticament una llicncia de tipus compartir per igual, per no al contrari. En lloc d usar la consigna  tots els drets reservats  prpia del copyright, o la de  tots els drets invertits  , del copyleft complet, les llicncies compartir per igual solen utilitzar el lema d   alguns drets reservats . Algunes combinacions de la llicncia Creative Commons sn un exemple de llicncies del tipus compartir per igual.

Patents

Les idees del copyleft sn tamb suggerides cada vegada ms per a la seva aplicaci en patents, i per tant, depenent d un marc legal de patents enlloc d un marc legal de drets d autor. Exemples d aquestes iniciatives sn els fons de patents obertes que permeten l's lliure dels royalties de patents sota certes condicions. Avui en dia, aquesta iniciativa sembla no haver agafat el vol, potser perqu les patents sn relativament cares d obtenir i els drets d autor s obtenen de forma gratuta.

Tanmateix, com que la majoria de creacions amb copyleft obtenen la caracterstica de copyleft exclusivament de les lleis del copyright, els mecanismes de patents poden amenaar les llibertats que atorga el copyleft a dites creacions quan es permet a les lleis de patents anular a les de copyright, que podria ser el cas de les noves regles referents a patents desenvolupades per la Uni Europea a principis dels segle XXI. No sembla que hi pugui haver una resposta fcil a tals amenaces, encara que generalment es considera que les comunitats que desenvolupen productes amb copyleft no tenen ni els recursos, ni la organitzaci pels complexes trmits de patents.

 Explotaci comercial .

L explotaci comercial dels treballs amb copyleft difereix de l'explotaci comercial tradicional que s obt dels drets de la propietat intellectual. L explotaci dels treballs amb copyleft pot aconseguir-se, per exemple, construint un model de serveis al voltant del treball amb copyleft. 
Generalment, s espera que un negoci  copyleft  generi uns beneficis econmics ms baixos que un negoci que utilitzi treballs privats. Les empreses que treballen amb productes privats poden generar ingressos exclusivament de ventes, les llicncies individuals i transferibles,  i els lucratius litigis sobre drets del treball, etc.

Nous productes

La competitivitat dels treballs amb copyleft en els negocis pot semblar excessivament dbil, sent incapa de generar inversions per investigaci i desenvolupament. Econmicament, el copyleft es considera l'nic mecanisme capa de competir amb les empreses que tenen el monopoli i que depenen de l'explotaci econmica del copyright, marques registrades i lleis de patents. El copyleft permet a programadors voluntaris contribuir i sentir-se involucrats amb el desenvolupament de programari, formant part d un projecte molt ms gran, com el desenvolupament del nucli d un sistema operatiu. A ms, s asseguren que qualsevol derivat que sorgeixi del seu esfor en el futur ser accessible a ells grcies al copyleft. Conseqentment, el desenvolupament de programari amb copyleft deixa clara la seva intenci de no ocultar ni abusar, de qualsevol coneixement que s hi aporti. Tanmateix, el copyleft garanteix que les companyies i programadors que decideixin collaborar-hi no puguin crear les seves prpies versions privades del treball, a fi d evitar avantatges individuals. 

Comercialitzaci industrial

Els distribudors comercials de sistemes basats en Linux (Red Hat i Mandrake) a l'hora d oferir un servei, s han trobat amb certes dificultats, per amb el temps ha quedat demostrat que s possible basar un negoci amb un servei comercial al voltant d una creaci amb copyleft. Un exemple ben conegut s el Mandrake, que va ser una de les primeres companyies en obtenir l'xit a la borsa de valors desprs de l'expansi de grans parts del mercat de la tecnologia de la informaci (TI) a principis del segle XXI. 

Comercialitzaci artstica

En l'art, el concepte de  servei comercial al voltant d una creaci amb copyleft  pot ser incls ms difcil a l'hora de posar-lo en prctica que el desenvolupament de programari.

La indstria de la msica, per exemple, sembla haver trobat un obstacle al seu desenvolupament amb programes d intercanvi de fitxers en xarxes P2P. La Fundaci de Fronteres Electrniques (Electronic Frontier Foundation, EFF) proposa algunes solucions per tal de resoldre el problema:

	Llicenciament voluntari collectiu: Les principals cases discogrfiques podrien reunir-se i oferir unes llicncies justes i no discriminatries per la seva msica. A aix ho anomenem  llicenciament voluntari collectiu , i es porta practicant fa 70 anys per mantenir la radio legal i al mateix temps remunerar als compositors.
 
	Llicncies individuals obligatries: Si als artistes, compositors, i titulars dels drets d autor se ls hi exigs permetre la cpia on-line a canvi d uns honoraris fixats pel govern, les companyies podrien arreglar-se-les sense problemes per reunir aquests honoraris, fer la comptabilitat, i remetre ls als artistes. El pagament a cada artista no t perqu reflectir directament el qu paga cada consumidor, sempre que el total entre tots els artistes i consumidors quedi equilibrat.

	Compartir els ingressos per publicitat: Llocs com Internet Underground Music Archive, EMusic.com, Soundclick i Artistdirect.com posen a disposici dels fans un espai on escoltar fluxos de msica (streaming), descarregar fitxers i contactar amb els artistes. Mentrestant, els fans veuen publicitat d on els beneficis es reparteixen entre la web i l'artista.

	Subscripcions P2P: Alguns venedors de programari P2P podrien comenar a cobrar pel seu servei. Els amants de la msica podrien pagar una quantitat fixe pel programari o per cada can descarregada. Els fons podrien ser distributs als artistes i titulars dels drets d autor mitjanant acords de llicncia amb els estudis, firmes discogrfiques o a travs de llicncies obligatries. Un exemple, que funciona a la perfecci, s l'iTunes Music Store d Apple.

	Patrocini digital i almoines on-line: La contribuci directa dels amants de la msica s una manera molt antiga de compensar als artistes. Donat que el contingut s ha transformat en digital, la forma de pagament tamb ho ha de fer. Amb un pot de propines on-line com l'Amazon Honor System, els artistes poden demanar donacions directament des de les pgines web respectives, en quantitats tant petites com un dlar. Els llocs que ofereixen patrocini com MusicLink i QuidMusic neixen amb aquest propsit permetent als consumidors seleccionar els msics i compositors que els hi agradaria recolzar. D altra banda es proporciona als consumidors un mtode fcil i segur per donar diners  directament als artistes admirats.

	Impostos per ample de banda: Algunes persones han proposat els ISP s com a punts de recaptaci per intercanvi P2P. Tot usuari d internet obt accs web a travs d un ISP. La majoria mant tamb un acord financer regular amb algun d ells a canvi de protecci contra possibles judicis.

	Tarifes sobre els medis: Un altra lloc on generar ingressos s en els medis fsics que s utilitzen per emmagatzemar la msica. Canad i Alemanya graven tots els discs gravables i distribueixen desprs els fons entre els artistes. Els EUA tenen discs gravables amb drets pagats i discs de dades.

 Vegeu tamb .
Programari lliure;
Cultura lliure;
Dia de la llibertat del programari;
Programari privatiu;

 Enllaos externs .
 Categories de programari amb copyleft (segons GNU);
 LIPADP (Llicncies Individuals per a Documents Personals);
  Free Culture Lloc web de la versi original del llibre;
 Cultura Lliure Lloc web de la traducci del llibre Free Culture al catal;
  Freeculture.org Moviment estudiantil per la cultura lliure;
 Copyfight;
 Categories de programari lliure i no lliure, segons GNU;
 GNU: Definici de programari protegit amb copyleft;
 GNU: Qu s el Copyleft?;
 Creative Commons, iniciativa per a popularitzar diferents llicncies copyleft per a diferents tipus de treballs creatius (msica, pellcules, text, etc);
 Fundacin Copyleft, entitat per a promoure el seu s generalitzat especialment a Espanya.
 Movimiento por la Devolucin, proposta per a l'abolici quasi total de drets d'autor de qualsevol tipus.
 Manual Copyleft, editat per Traficantes de sueos (2006);
 Copyleft Argentina, lloc de la comunitat argentina d'artistas Copyleft;
 Revista de snowboard copyleft, La nica revista de snowboard del mn amb llicncia COPYLEFT;
 Hip hop en llicncia CopyLeft de Creative Commons;
 Copycristian Llicncia Open tipo Copyleft d'mbito i continguts cristians.

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39919" title="Fssil" nonfiltered="492" processed="485" dbindex="15536">

Els fssils (del llat fossile, "el que s'extreu de la terra) sn les restes o senyals de l'activitat d'organismes del passat. Aquestes restes, conservades a les roques sedimentries, poden haver patit transformacions en la seva composici (per diagnesi) o deformacions (per metamorfisme dinmic) ms o menys intenses. La cincia que s'ocupa de l'estudi dels fssils s la paleontologia.

Els fssils ms coneguts sn les restes d'esquelets, closques i cuirasses d'animals, aix com les impressions carbonoses de les plantes. Tanmateix, les restes fssils no sn noms les que provenen de les parts dures petrificades d'aquests organismes; tamb es consideren fssils les seves restes sense alterar, motlles, bioconstruccions, o les petjades de la seva activitat que han quedat en diferents substrats sedimentaris o orgnics (llar, reps, alimentaci, predaci, etc.) En un cas extrem, el petroli, un fluid compost d'hidrocarburs d'origen orgnic, s'ha de considerar tant una "roca" sedimentria com un fssil qumic.

 Etimologia i evoluci del terme .

El vocable fssil deriva del verb en llat fodere, excavar, a travs del substantiu fossile, "all que s excavat".

Al llarg de tota la histria, i abans la prehistria, l'home ha trobat fssils, restes d'organismes petrificats per minerals que els substitueixen o que en preserven la forma externa.

L'home primitiu els atribua un significat mgic. Els autors de l'antiguitat clssica els havien observat i en general, interpretat correctament. El terme "fssil" ja l'utilitzava Plini el Vell al segle I, i el seu s va ser recuperat al segle XVI per Georgius Agricola, i alludeix al seu carcter de cos enterrat (com a derivat de fossa) i inclou tant les restes de l'organisme com els seus cossos minerals integrats en els materials de l'escora terrestre. Aquesta curiosa situaci es va mantenir fins a principis del segle passat, si b la veritat s que els autntics fssils solien diferenciar-se com a fssils organitzats. Charles Lyell va definir els fssils com a restes d'organismes que van viure en altres poques i que actualment estaven integrats al mig de les roques sedimentries. Aquesta definici conserva la seva validesa, encara que actualment sol donar-se una major amplitud al terme, incloent-hi les manifestacions de l'activitat de l'organisme, com ara excrements (coprlits) i restes de construccions orgniques, petjades, impressions de parts del cos (icnofssils) o fins i tot marques de dents, esquelets o troncs, etc.  

Els fssils continuen sent revisats, utilitzant cada vegada, tcniques ms modernes. L'aplicaci d'aquestes tcniques comporta noves observacions que modifiquen a la vegades plantejaments equivocats. Aix, per exemple, desprs d'una revisi realitzada el 2006 amb tcniques topogrfiques de rajos X es va concloure que la famlia que cont els cucs Markuelia tenia una gran afinitat amb els cucs priaplids, i s adjacent a la branca evolutiva dels priaplids, nematodes i artrpodes.

Localitzaci.

Existeixen regions de la Terra que sn conegudes per la seva particular riquesa en fssils; per exemple, els esquists de Burgess de la Colmbia Britnica del Canad, les calcries de Solnhofen o els estrats rics en dinosaures de la Patagnia andina xilena i argentina.

A Espanya destaque Atapuerca i Las Hoyas. El primer s un ric jaciment del Plistoc en qu s'han trobat, entre altres, abundants fssils d'homnids. El segon s conegut per la presncia dIberomesornis. 




Els llocs que presenten una conservaci excepcional (a vegades conservant fins i tot els teixits tous) sn coneguts com a Lagersttten (llocs de reps o d'emmagatzemament, en alemany).

 Tipus de fssils.
Hi ha moltes classes de fssils. Els ms comuns sn les restes de cargols o ossos transformats en pedra. Molts d'ells mostren tots els detalls originals del cargol o de l'os, dhuc si s'examinen en el microscopi. Els porus i altres espais petits en la seva estructura s'omplen de minerals. Els minerals sn compostos qumics, com la calcita (carbonat de calci), que estaven dissolts en l'aigua. L'aigua va passar per la sorra o el llot que contenien els caragols o els ossos i els minerals es van dipositar en els espais de la seva estructura. Per aix els fssils sn tan pesats. 

Altres fssils poden haver perdut totes les marques de la seva estructura original. Per exemple, un cargol originalment de calcita pot dissoldre's totalment desprs de quedar enterrat. La impressi que queda en la roca pot omplir-se amb un altre material i formar una rplica exacta del caragol. En altres casos, el cargol es dissol i tan sols queda el buit en la pedra, una espcie de motlle que els paleontlegs poden omplir amb guix per a descobrir com es veia l'animal. 

Els fssils en general noms mostren les parts dures de l'animal (paleozoologia) o planta (paleobotnica): el tronc d'un arbre, la closca d'un cargol, els ossos d'un dinosaure o peix. Alguns fssils sn ms complets. Si una planta o animal queda enterrat en un tipus d'especial de llot que no contingui oxigen, algunes de les seves parts ms toves tamb es conservaran com fssils. 

Els ms espectaculars d'aquests "fssils perfectes" sn mamuts llanuts complets que es van trobar en sl congelat. La carn estava tan congelada, que encara es podia menjar desprs de 20.000 anys.

 Tipus de fssils .

Els fssils ms antics sn els estromatolits, que consisteixen en roques creades per mitja de la sedimentaci de substncies, com el carbonat calci, a mercer de l'activitat bacteriana. Aquests ltims s'han pogut saber grcies als estudis dels estromatlits actuals, produts per les tapes microbianes. La formaci Gunflint cont abundats microfssils mpliament acceptats com a restes microbianes.
Hi ha moltes classes de fssils. Els ms comuns sn les restes de cargols o ossos transformats en pedra. Molts d'ells mostren tots els detalls originals del cargol o de l'os, incls examinats al microscopi. Els pors i altres espais petits en les seves estructures s'omplen de minerals.
Els minerals sn compostos qumics, com la Calcita (carbonat de calci), que estaven dissolts a l'aigua. El pas de la sorra o del llot que contenien els cargols o els ossos i els minerals es dipositen en els espais de la seva estructura, motiu pel qual els fssils sn tant pesats.
Altres fssils poden haver perdut totes les marques de la seva estructura original. Per exemple, un cargol originalment de calia pot dissoldre's totalment desprs de quedar enterrat. La impressi que queda a la roca pot omplir-se amb un altre material i forma una rplica exacte del cargol. En altres casos, el cargol es dissol i tants sols queda el forat a la pedra, una espcie de motlle que els paleontlegs poden omplir amb guix per descobrir amb es veia l'animal.

Des d'un punt de vista prctic distingim: 
 microfssils (visibles al microscopi ptic).
 nanofssils (visibles al microscopi electrnic).
 macrofssils o megafssils (aquells que veiem a simple vista).

Els fssils generalment noms mostren les parts dures de l'animal o la planta: el tronc d'un arbre, la closca del cargol o l'os d'un dinosaure o un peix. Alguns fssils sn ms complets. Si una planta o animal queda enterrat en un tipus especial de llot que no contingui oxigen, algunes de les parts toves tamb poden arribar a conservar-se com a fssils.

Els ms espectaculars d'aquest "fssils perfectes" sn els mamuts llanuts trobats en terres congelats. La carn d'aquests animals est tant congelada, que encara es podria menjar desprs de 20.000 anys. 

Convencionalment s'estima com a fssils ms recents les restes dels organismes que van viure a finals de l'ltima Glaciaci quaternria (Wrm), s a dir, fa uns 13.000 anys aproximadament. Les restes posteriors (neoltic), (Edat dels metalls, etc.) solen considerar-se ordinriament com a subfssils.

Finalment s'ha de considerar tamb aquelles substncies qumiques incloses en els sediments que denominen l'existncia de determinats organismes que les posseen o les produen en exclusiva. Suposen el lmit extrem de la noci de fssil (marcadors biolgics o fssils qumics).

 Icnofssils .


Els icnofssils sn restes de deposicions: empremtes, ous, nius, bioerosions o qualsevol altre tipus d'impressi.
Sn els objectes d'estudi en la Paleoicnologia.

Els icnofssils presenten caracterstiques prpies que els fan identificables i permeten la seva classificaci com paratxons: icnogneres i icnoespcies. Els icnotxons sn classes de pistes fssils agrupades per les seves propietats comunes: geometria, estructura, mida, tipus de substrat i funcionalitat. Tot i que a vegades diagnostica l'espcia productora d'un icnofssil pot resultat ambigu, en general s possible inferir al menys el grup biolgic o el txon superior al que pertanyia.

En els icnofssils es poden identificar diversos tipus de comportament: filotxia, fobotxia, helicotxia, homostrfia, reotzia i tigmotxia.

El terme icnofcies fa referncia a l'associaci caracterstica de pistes fssils, recurrents en l'espai i en el temps, que reflexa directament condicions ambientals tals com la batumetria, la salinitat i el tipus de substrat Les pistes i empremtes d'invertebrats marins sn excellents indicadors paleoecolgics, al ser el resultat de l'activitat de determinats organismes, relacionada amb ambients especfics, caracteritzats per la naturalesa dels substrat i condicions del medi aqutic, salinitat, temperatura i batimetria. Especialment la profunditat del mar condiciona el gnere de vida dels organismes i, per tant, no s d'estranyar que es puguin distingir tota una srie d'inconfcies d'acord amb la batimetria, on la seva nomenclatura, donada per Seilacher,, es refereix al tipus de pistes ms freqents i ms caracterstiques de cada una. 

Un icnofssil pot tenir varies interpretacions:

 Filogentica: Estudia la identitat de l'organisme productor. Dona lloc als paratxons.
 Etolgica: Estudia el comportament de l'organisme productor. ;
 Tafonmica: S'interessa per la posici original i els processos tafonomics patits. ;
 Sedimentolgica: Revela les condicions paleoambientals de la formaci.
 Paleoecolgica: Estudiada por las icnofcies.

 Microfssils .


El "microfssil" s un terme descriptiu que s'aplica al parlar de plantes o animals fossilitzats que la seva mida s menor al que es pot veure amb ull hum. Normalment s'utilitzen dos diagnstics per diferenciar els microfssils eucariotes i procariotes:
Mida: Els eucariotes sn sensiblement de major mida que els procariotes (en la seva majoria).
Complexitat de forma: Les formes ms complexes s'associen als eucariotes donat que tenen citoesquelet.

 Resina fssil .


La resina fssil (tamb anomenada ambre) s un polmer natural que es troba en molts tipus d'estrats per a tot el mn, incls a l'Antrtic. Es tracta de la resina fossilitzada de svia d'arbres de fa milions d'anys. Es presenta en forma de pedres grogenques.

 Pseudofssil .

Els pseudofssils sn patrons visuals en roques que estan produdes ms per processos geolgics que per biolgics. 
La interpretaci errnia dels pseudofssils ha generat certes controvrsies al llarg de la histria de la paleontologia. En l'any 2003, un grup de gelegs espanyols va posar entredits la veracitat dels fssils de Warrawoona que, segons William Schopf, eren cianobacteris que constituen la primera caracterstica de la vida sobre la Terra fa 3.500 milions d'anys. La base de tal replantejament era que una sal de bari i un silicat, en un medi alcal amb temperatura i pressi ambiental produeix estructures filamentoses similars aquest suposats microfssils de Warrawoona.

 Fssil vivent .



Un fssil vivent s un terme informal usat per referir-se a qualsevol espcies vivent que guarda una gran assemblana amb una espcie coneguda en fssils. 

Els Braquipodes sn un exemple perfecte de "Fssils vivents".  Lingula s un braquipode fssil de fa uns 200 milions d'anys. Un altre exemple s el celacant. Va ser una gran sorpresa trobar aquest peix en les costes d'frica el 1938, quan es pensava que portava 70 milions d'anys extingits.

 Registre fssil .

El registre fssil s el conjunt de fssils existents. s una petita mostre de la vida passada distorsionada i segada.  No es tracta, a dems, de la mostra de l'atzar. Qualsevol investigaci paleontologia ha de tenir en conte aquests aspectes, per comprendre que es pot obtenir a travs de l's de fssils i que no ho s.

 Representativitat del registre fssil .



El nmero d'espcies totals (entre plantes i animals) descrites i classificades ascendentment a 1,5 milions. Aquest nmero segueix en augment, dons s'han descobert aproximadament deu mil insectes cada any (existeix una gran diversitat d'insectes, es coneixen 850.000 espcies). S'estima que noms falta un centenar d'espcies d'aus per descriure (existeix una gran diversitat d'aus, dons es coneixen unes 8.600 espcies). Les estimacions sobre les espcies vives possibles sn de 5 milions. Es coneixen unes 300.000 espcies fssils, s a dir el 20% del nmero d'espcies vivents conegudes i menys el 6% de les probables. El registre fssil avarca des de fa 3.500 milions d'anys fins l'actualitat; no obstant, el 99% dels seus representants es troben des de fa 545 milions d'anys fins ara. Sn comparacions espectacular si considerem que el registre fssil inclou centenar de milions d'anys i que la fauna i la flora vivents representen tants sols un instant de temps geolgic. Si la conservaci dels fssils fos acceptablement bona, seria previsible que el nmero d'espcies fssils superaria i de molt al nmero d'espcies actuals.

Hi ha varies explicacions possibles a la pobresa relativa en espcies de fssils:
 Fort creixement en la diversitat biolgica a travs del temps. Aix provoca que els experts es preguntin si existia falta de varietat en el passat geolgic.
 Donat que la diversitat s'amida pel nmero de txons (espcies, gneres, famlies, etc.) que van viure durant un interval de temps definit, i que no tots els temps geolgics possexen la mateixa, s'ha de tenir en conte que el fet que algunes parts de la columna geolgica sn ms conegudes que altres. El numero de paleontlegs que treballen en la paleozoic i la precambri representen un percentatge molt baix; no obstant, l'extensi d'aquests terrenys s considerable.
 Les roques ms recents afloren en rees majors per qu estan ms aprop de la "part alta del pil".

Tot sorgeix que la diversitat actual pot no ser apreciablement ms alta que la mitjana en tot el temps que va des del cambri. Per tant la baixa xifra d'espcies fssils no es pot explicar satisfactriament per la idea que la diversitat creix amb el progrs evolutiu. Les espcies s'extingeixen i sn substitudes per altres durant el curs del temps geolgic. S'ha suggerit el pla de 12 milions d'anys per una substituci complet de totes les espcies. La duraci dels diferents biocrons est entre 0,5 i 5 milions d'anys (2,75 milions d'anys del biocrn). Finalment, com a conclusi, la quantitat d'espcies fssils estimada s:   

;

 Fossilitzaci .

Per qu una resta corporal o una senyal d'un organisme mereixi la consideraci de fssil s necessari que es produeixi un procs fsic-qumic que l'afecti, conegut com a fossilitzaci. En aquest procs es poden produir transformacions ms o menys profundes que profundes que poden afectar a la seva composici i estructura. Aquest procs va en funci del temps, en el qual ha de transcorre un determinat interval a partit del moment de producci de la resta per qu arribi a considerar-se fssil.
La fossilitzaci s un fenomen excepcionalment rar, ja que la majoria dels components dels ssers vius tendeixen a descomposar-se rpidament desprs de la mort. 


La perminaralitzaci ocorre desprs de l'enterrament, quan els espais buits en un organisme (espais que en vida estaven plens de lquids o gas) s'omplen amb aigua subterrnia, i els mineral que aquests contenen precipiten omplint-los.

En molts casos les restes originals de l'organisme han estat completament dissoltes o destrudes.

 Processos de descomposici .

Sn els principals responsables en la capacitat de preservaci. El seu efecte s la raresa amb la que es conserven parts orgniques toves (el 60% dels individus d'una comunitat marina noms tenen parts toves). La presncia de parts toves sn indicatives de condicions sedimentolgiques i diagentiques excepcionals.

 Processos de descomposici aerbica .

Sn les ms rpides i eficaces per la biodegradaci. Per aix, les condicions anxiques sn un requisit previ a la preservaci d'organismes lleugerament mineralitzats i de parts toves. La demanda doxigen per la descomposici en un medi aerbic s molt alta ( 1 molt de Corg. requereix 106 mols de O2) Una reacci estndard seria aix:

 ;

 Efectes de la descomposici .

La descomposici s la principal font de la prdua d'informaci en el registre fssil i la mineralitzaci s l'nica via de frenar-la. Els teixits poder conservar-se com a permineralitzacions, residus orgnics alterats o, amb el deteriorament prolongat, com improntes. Si la descomposici supera a la mineralitzaci, es destrueix els teixits i noms es conserven reflectits en la quitina, la lignina o la cellulosa.

 Caracteritzaci de la descomposici .

La descomposici en el registre fssil es poden caracteritza en tres nivells:

Identificaci de la descomposici i prdua d'informaci en l'estructura dels organismes fssils.
Reconeixement dels minerals particulars i els marcadors geoqumics associats als rgims particulars de la descomposici.
Preservaci dels microbis fssils involucrats en el procs de descomposici.  ;

 Origen, acumulaci i preservaci de la matria orgnica .

La major part es recicla (donant lloc a CO2) dins de la columna d'aigua, particularment en la zona euftica. Una proporci relativament petita de la matria orgnica produda passa a formar part dels sediments adjacents, i queden afectades per les modificacions de fluxe orgnica (bioestratinmics), que sn la foto-oxidaci, l'activitat microbiana i els organismes detritus.

 Processos fossildiagnics .

La matria orgnica inclou a ms de lpids lliures, biopolmers com: els hidrats de carboni, protenes, quitina i lignina, alguns dels quals seran utilitzats pel consum i modificaci d'organismes bentos i diversos microorganismes. La resta, no utilitzat d'aquesta manera, poden patir policondensaci per formar geopolmers, i passa a formar part del protoquerogen, precursor del querogen. Amb l'enterrament de sediment, la creixent condensaci i insolubilitatzaci produeix la lenta conversi diagentica a querogen que constitueix el volum de la matria orgnica en antics sediments.

 Marcadors biolgics i les seves utilitats .

Les molcules orgniques (fssils qumics) sn abundants en molts sediments i roques sedimentaries, i es denominen marcadors biolgics "biomarker". Conserven un registre molt detallat de l'activitat biolgica del passat i estan relacionats amb molcules orgniques actuals. Les possibles fonts de marcadors biolgics en mostres geolgiques sn tantes com molcules es coneixen en els organismes.

 Roques mare en la generaci d'hidrocarburs .

Una roca mare s un volum rocs que ha generat o ha estat generat i expellint hidrocarburs en quantitats suficients per formar acumulacions de petroli i gas. La majoria de les roques mare potencials contenen entre 0,8 i 2% de carboni orgnic. S'accepte un lmit aproximat del 0,4% com el volum ms baix de carboni orgnic per la generaci d'hidrocarburs, estan l'optim per sobre del 5-10%. La naturalesa dels hidrocarburs generats depn fundamentalment de la composici del querogen, que pot estar constitut per dos tipus de matria orgnica:
 
 Provinent de restes de plantes terrestres, cas en el que els sediments alliberen principalment gas. ;
 Provinent de medis aqutics amb bacteris, algues, fitoplncton i zooplncton, cas en el que es produeix petroli.

 Processos destructius fsics-qumics .

La durabilitat dels esquelets s la relativa resistncia que tenen a la fractura i destrucci per agents: fsics, qumics i bitics. Aquests processos destructius poden dividir-se en cinc categories que segueixen un ordre ms o menys seqencial:

Desarticulaci: s la disgregaci d'esquelets constituts per elements mltiples al llarg de les juntures o articulacions preexistents (pot donar-se fins i tot abans de la mort, com les mudes de molts artrpodes). La descomposici destrueix els lligaments que uneixen les oscules dels equinoderms en unes poques hores o dies desprs de la mort. Els lligaments com els dels bivalves, compostos per conquiolines, sn ms resistents i poder perdurar intactes durant molts de temps tot i la fragmentaci de les petxines. ;
Fragmentaci: Es produeix per l'impacte fsic d'objectes i per agents bitics com els depredadors (fins i tot desprs de la mort) i els carronyaires. Algunes formes de ruptura ens permeten identificar al predador. Les petxines tendeixen a trencar-se al llarg de lnies de debilitat preexistents com les lnies de creixement o d'ornamentaci. La resistncia a la fragmentaci est en funci de varius factors: ;
 Morfologia dels esquelets.
 Composici.
 Microestructura, espessor i percentatge de la matriu orgnica.
Abrasi: s el resultat del polit i la molinada dels elements esqueltics, produint un arrodoniment i una prdua dels detalls superficials. S'han realitzat estudis semiquantitatius de les proporcions d'abrasi, introduint petxines en un tambor rotatori amb graves silcies.  El seu grau d'intensitat est relacionat amb diversos factors:
 L'energia del medi.
 El temps de l'exposici.
 La mida de la partcula de l'agent abrasiu.
 La microestructura dels esquelets.
Bioerosi: Noms es pot identificar quan est associat a fssils reconeixibles com les esponges cliones i algues endoltiques. La seva acci destructora s molt alta en medis marins poc profunds, on es pot observar actualment una prdua de pes del 16 al 20% en les petxines de molluscos contemporanis. No est clar si aquestes proporcions es mantenien en el paleozoic, quan les esponges cliones eren menys abundants.
Corrosi i dissoluci: s el resultat de la inestabilitat qumica dels mineral que formen els esquelets en la columna d'aigua o en els porros del sediment. La dissoluci pot comenar en la interfase sediment-aigua i pot continuar a profunditats considerables dins del sediment. La bioturbaci dels sediments normalment afavoreix la dissoluci per la introducci d'aigua marina dins del sediment que a la vegada afavoreix l'oxidaci de sulfurs.
Corrasi: A la prctica els efectes de l'abrasi mecnica, la majoria dels bioerosions i de corrosions sn difcils de distingir en els fssils. Alguns autors proposen el terme de corrasi per indicar l'estat general de les petxines, resultat de qualsevol combinaci d'aquests processos. El grau de corrasi proporciona un indici general de temps que les restes han estat exposades a aquest tres processos.
Els processos destructius de desarticulaci, fragmentaci i corrasi sn molt evidents en el registre fssil. Aquests processos poden afectar de manera diferent als diferents tipus d'esquelets. La majoria dels organismes marins es poden assignar a una de les cinc categories arquitectniques d'esquelets: masss, arborescent, univalve, bivalve o d'elements mltiples.
 Esquelets massissos: Resistents a la ruptura i molt resistents a la destrucci mecnica. No obstant aix, al pertnyer el sl mar, intervals prolongats de temps, presenten a mesura efectes de corrasi en major magnitud que altres esquelets.
 Esquelets arborescents: Sn els indicadors ms sensibles de fragmentaci; una absncia de ruptura en tals esqueles s un indicador excellent de mnima pertorbaci del ambient sedimentari.
 Esquelets bivalves: Es desarticulen amb relativa rapidesa desprs de la mort, tot i que aquells amb lligaments de conquiolina poden perdurar articulats durant perodes prolongats.
 Esquelets d'elements mltiples: Sn els millor indicadors d'un rpid enterrament.

Quan s'agafa en conjunt els diferents tipus d'esquelets i les seves sensibilitats als agents destructius, es troba amb uns excellents indicadors dels processos sedimentaris, els que es poden usar per definir diferents tafofacies.

 Transport i hidrodinmica .

Si considerem com a partcules sedimentries les restes esqueltiques dels organismes, podem realitzar estudis sobre el seu comportament hidrodinmic (petxines de braquipodes, bivalves, gasterpodes, cefalpodes, ostrcodes i crinoidees). En general es coneix poc del comportament hidrodinmic d'aquestes parts dures, tant abundant i importants ecolgicament en ambient d'aiges poc profundes de medis moderns i del registre fssil. El comportament hidrodinmic de les petxines s complexa i imprevisible, principalment donat a la gran diversitat de formes involucrades.

 Fossildiagnesis .

La comprensi dels processos diagentics s fundamental per interpretar correctament la mineralogia original, l'estructura d'esquelets i petxines, les seves afinitats taxonmiques i la seva paleoecologia. Un problema que es planteja amb molta freqncia s deduir quin ha estat la mineralogia original dels grups extints (corall rogs, archaeocyatha, stromatoporida...). La transici fins l'estat de fssil depend molt de la composici esqueltica.

 Esquelets carbonats .

Desprs de l'enterrament el carboni s'altera en major i menor magnitud durant la diagnesis prematura.

 Esquelets d'aragonita .

L'aragonita normalment es transforma en calcita mitjanant un d'aquests processos principals:
 Dissoluci total: Si les aiges de la zona vadosa no estan saturades en carbonats es produeix la dissoluci total d'esquelets i el farcit per la calcita. L'rea buida reprodueix un motlle de la petxina i no es conserva l'estructura de la petxina. Es pot formar drusas amb cristalls cap el centre. El temps que dura el procs s variable.
 Calcificaci: En aquest segon cas els esquelets de les petxines preserven les estructures relictes (diferents capes o lemelles de les petxines). Incls es poden preservar cristalls censes d'aragonita que donen una informaci molt valuosa. El reemplaament es produeix de forma gradual i respecta l'estructura original.

 Esquelets de calcita .

En general, els esquelets fssils que estaven constituts per calcita mantenen freqentment aquesta composici original (a menys que s'hagin silicificat o dolomitizat). El contingut en magnesi tendeix a reduir-se, de forma que pot haver alteracions diagniques amb alt o baix contingut de calcita. Existeixen tcniques especials com la catodoluminiscncia que permet determinar el seu contingut original a partir d'rees relictes que han conservat la seva composici original.

 Nduls de carbonat i calices litogrfiques .

La preservaci de les parts toves est associada en moltes ocasions amb la precipitaci dels carbonats en forma de nduls i estratificats, com s el cas de les pedres calcries litogrfiques. Els nduls carbonats estan constituts per siderita o calcita i associats a sediments argilosos rics en microorganismes. Contenen fssils que molt sovint es conserven en tres dimensions. La seva mida varia entre 10 i 30 centmetres tot i haver-se trobar de fins a 10 metres (fins i tot un Plesiosaurus cense). En contingut en microorganismes i la seva descomposici sn factors primaris que controlen el grau d'anxia, Eh i pH. En presencia d'oxigen, la respiraci microbiana produeix CO2 que s'acumula a l'aigua dels porus del sediment, afavorint la dissoluci dels carbonats.  
 
;

En l'absncia d'oxigen, les bactries dels sediments utilitzen una serie d'oxidants alternatius en el procs de la respiraci (Mn, NO3-, Fe o SO42) i quan tots els oxidants han desaparegut sn les reaccions de fermentaci les que dominen produint met. Les calices litogrfiques es formen en medis lacustres i marins, sn de grau molt fi i finalment bandejades. Un exemple sn les famoses calices de Solnhofen del Jurssic de Baviera que contenen els fssils de Archaeopteryx. El carbonat en aquests dipsits es poden originar a partir d'una font biognica (com algues calcries) o com a un precipitat qumic.

Referncies.


Articles relacionats.

 Coprlit;
 Icnita;
 Jaciment paleontolgic;
 Paleobiologia;





























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39920" title="Provena" nonfiltered="493" processed="486" dbindex="15537">


La Provena (Provena en occit provenal) s una denominaci geogrfica la qual designa un antic reialme i una antiga provncia reial francesa, la qual se situa al sud-est de Frana, dins Occitnia. S'estn de la ribera esquerra del Roine (Rse en occit) fins la riba dreta del Var on fa frontera amb l'antic Comtat de Nia situat al sud de la ribera esquerra (fins el 1388 per, el Comtat de Nia formava part de Provena).

Geografia.

Els departaments pertanyents a l'antic reialme (annexat a Frana per Llus XI) i antiga provncia reial francesa van sser inclosos dins la regi administrativa de Provena-Alps-Costa d'Atzur (Provena-Aups-Csta d'Azur en occit), la qual engloba els departaments dels Alps de l'Alta Provena (04), dels Alts Alps (05), dels Alps Martims (06), de les Boques del Roine (13), del Var (83) i del Valclusa (84). Culturalment i histricament tamb podem considerar que la part sud dels departaments de l'Ardecha (tamb Ardecha en occit) (07) i de la Droma (26) (Droma en occit) i la part est del Gard (30) (tamb Gard en occit) sn provenals. 


Clima i topografia.

La Provena s una regi amb un clima privilegiat, beneficiat per l'influncia de la Mediterrnia, amb estius calorosos i secs. Els hiverns son durs prop de la costa, generalment humits a l'est, per sn ms rudes al nord. La vegetaci es de tipus mediterrani i la sequera d'estiu fa d'aquesta zona un lloc vulnerable als incendis.

Llengua.

La llengua prpia de la Provena s la llengua d'Oc (tamb anomenada llengua occitana), branca oriental del sud-occit la qual comprn tamb el llenguadoci. El provenal i el niard sn les variants locals d'aquesta llengua d'Oc. Parlada per unes 500.000 persones (Blanchet) i ents per diversos milions, la llengua d'Oc a Provena s'est renovant actualment. El 2003, el Consell Regional va votar una moci la qual afirma que la llengua occitana s la llengua regional de Provena. Fins el segle XIX, el terme provenal, associat als trobadors, designava tota la llengua d'Oc. El 1854, al voltant de Frederic Mistral, es forma la Flibrige, associaci literria la qual pren com a objectiu la renaixena nacional del Migjorn per la literatura i particularment la poesia.

L'Institut d'Estudis Occitans i el Felibrige asseguren avui l'essencial del treball de recuperaci lingstica, a Provena com al conjunt de l'Occitnia.

Histria.

Antiguitat.

S'han trobat restes que demostren la presncia de tribus nmades i poblaments humans a la Provena des de fa 300.000 anys. Foren els mercders fenicis i grecs qui van introduir la vinya, avui tant important.

Desprs del pas dels celtes, dits tamb lgurs o celto-lgurs, el litoral provenal va ser colonitzat pels grecs cap a l'any 600 aC, uns mariners grecs de Focea s'installen a Marsella (en grec, Massalia; en llat, Massilia). Tamb poblaren Nia, Arle, Agde, Canes i el sud de Nimes.

Deu el seu nom a l'poca romana que la coneixia com a Provincia (una de les primeres rees conquerides per Roma a fora d'Itlia). Provence va formar part de la Gllia Transalpina (s a dir ms enll dels Alps, per als Romans), rebatejada Gllia Narbonesa (del nom de la capital de la provncia romana, Narbona) al segle I aC.

El cristianisme arribava a Provena molt aviat i la regi era ja extensament cristianitzada al segle III, amb nombrosos monestirs i esglsies. Provena va comenar el declivi per les seqeles de la caiguda de l'Imperi Rom, patint nombroses invasions: visigots al segle V, els francs en el segle VI i els rabs al segle VIII, aix com atacs de pirates de berebers i eslaus.

Casal de Barcelona.

El 3 de febrer de 1112 Dola de Provena, filla de Gerbert de Gavald i de Gerberge de Provena, es casa a Arle amb Ramon Berenguer III, comte de Barcelona al qual ced tots els seus territoris. El regnat del seu fill, Berenguer Ramon I de Provena, es caracteritz per les lluites pel poder a Provena amb la famlia dels Baus. A la seva mort en una ofensiva contra Gnova (1144), Ramon Berenguer III rebia el Comtat de Provena. El seu regnat tamb es vei enterbolit amb la lluita amb la famlia de Baus, arribant a perdre el comtat. Per el seu oncle, Ramon Berenguer IV de Barcelona el va restablir al tron l'any 1147. Les lluites amb la famlia de Baus varen continuar fins el 1162, data de la seva rendici. Dola II de Provena, a la mort del seu pare hereda el comtat (1166), per es trob amb l'oposici del cos del seu pare, el comte de Barcelona Alfons I el Cast que el reclam per a ell en veure que Ramon Berenguer III de Provena no deixava hereus per lnia masculina.

L'any 1167 Alfons el Cast aconsegu fer-se amb el comtat. Per conservar Provena, fou necessari vncer els alaments atiats a la Camarga i a Argena pels partidaris de Ramon V de Tolosa, els quals dominaven la plaa forta d Albaron, recuperada per la facci barcelonina amb l'ajuda de la flota genovesa; el 1167, comptant amb el suport dels vescomtes de Montpeller, de l'episcopat provenal i de la Casa de Baus, que havia abandonat la seva anterior poltica anti-barcelonina, els regents catalano-aragonesos van poder considerar consolidat el domini sobre Provena. Malgrat tot, el Casal de Tolosa va continuar actuant en terres provenals fins que, el 1176, Alfons el Cast concert la pau de Tarasc amb Ramon V, on, a canvi del pagament de trenta mil marcs d argent, el comte de Tolosa renunciava a les seves pretensions sobre Provena, el Gavald i el Carlads. Aquesta pau result de l'enfortiment a Occitnia de la posici d'Alfons el Cast, el qual, entre 1168 i 1173, aprofitant el conflicte de Ramon V amb Enric II d Anglaterra, va aconseguir el vassallatge de molts senyors occitans, grcies a la seva condici d aliat d Enric II.

El 1173, Alfons I confi el Comtat al seu germ Ramon Berenguer IV de Provena, que fou assassinat el 5 d'abril de 1181 pels homes d'Ademar de Murviel en la guerra que enfrontava els senyors de Llenguadoc i els mateixos catalans contra el comte de Tolosa. Aleshores Alfons I confi el comtat a San. Per el 1185 fou desposset per Alfons desprs de signar un tractat de pau amb la casa de Tolosa, passant a mans dels seu nebot Alfons II de Provena.

Ramon Berenguer V de Provena fou nomenat comte de Provena als nou anys, per no fou fins l'any 1219 quan la seva mare li ced els comtats de Forcalquier i de Provena. El 5 de juny de 1219 es va casar amb Beatriu de Savoia, amb aquest matrimoni Provena deixa de ser catalana, del Casal de Barcelona, per esdevenir francesa, de la Dinastia d'Anjou. Ramon Berenguer V mor el 19 d'agost de 1245.

Regnat francs.

L'11 de maig de 1258 pel Tractat de Corbeil, la filla de Jaume I, Elisabet, es casaria amb Felip, hereu de Llus IX; el rei francs, com hereu de Carlemany, renunciava als drets sobre els ; i Jaume I renunciava a la Fenolleda i Perapertuss, amb el Castell de Puilloren, el Castell de Fenollet, el Castellfisel, el Castell de Perapertusa i el castell de Querbs; a ms va renunciar als seus drets sobre Tolosa, Sant Gli, Carc, Narbona, Albigs, Carcassons (rebuts en feu de Tolosa el 1213), Rass, Besiers, Lauragus, Termens i Menerbs (enfeudats el 1179 a Roger III de Besiers); a Agde i Nimes (llur vescomte es reconeixia feudatari del rei catal des de 1112), i Roergue, Millau i Gavald (drets derivats de l'herncia de Dola de Provena). Restaven el vescomtat de Carlat o Carlads i la senyoria de Montpeller amb la baronia d'Omelads. La renncia als drets feudals sobre Foix va ser rebutjada pel rei al ratificar el document el 16 de juliol del 1258. El 17 de juliol el rei va renunciar als drets a Provena en favor de Margarida, filla de Ramon Berenguer V, i esposa del rei francs. 

El Tractat de Corbeil fou el final d un possible estat catal-occit. Els reis de Frana per van continuar essent hostils i el 1272 el rei va haver de fortificar el Sabarts, amenaat pels francesos.














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39921" title="Directori web" nonfiltered="494" processed="487" dbindex="15538">
Un directori web s un directori de la xarxa Internet especialitzat en llistar i categoritzar llocs web.

Enllaos externs.
Un dels directoris web ms coneguts s el Projecte de Directori Obert (DMOZ). El directori que ofereix el buscador Google es nodreix de l'informaci del DMOZ.
http://dmoz.org/World/Catal%c3%a0/ Directori en catal;
http://directory.nuanda2.com/ Directori web temtic en llengua catalana ;
 http://dmoz.org/ Directori mundial;
 Search Engine and Web Directory;
 Spravka UK Web Directory;
 All in One Web Directory;
 Bidding Directory;
Directorio de enlaces ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39922" title="Sexe oral" nonfiltered="495" processed="488" dbindex="15539">
Sexe oral s l'estimulaci dels rgans sexuals amb els llavis, la boca i/o la llengua.

 Variants de sexe oral . 

Quan els rgans sexuals estimulats sn els femenins (cltoris i/o vulva) s'anomena cunnilinci.

Quan els rgans sexuals estimulats sn els masculins (generalment el penis, per tamb pot incloure els testicles) s'anomena fellaci.

Quan simultniament la persona que rep sexe oral (s estimulada) fa sexe oral a la persona del que el rep (estimula), s'anomena popularment seixanta-nou (69).

Quan la boca s'aplica a l'anus d'una altra persona s'anomena anilingus, colloquialment pet negre o bes negre.























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39924" title="Algorisme d'Euclides" nonfiltered="496" processed="489" dbindex="15540">
L'algorisme d'Euclides s un mtode efica per a calcular el mxim com divisor (mcd) entre dos nombres enters.

L'algoritme consisteix en diverses divisions enteres successives. En la primera divisi, es pren com a dividend el major dels nmeros i com a divisor l'altre . Desprs, el divisor i el residu serveixen respectivament de dividend i divisor de la segent divisi. El procs es para quan s'obt un residu nul. El mcd s llavors el penltim residu de l'algorisme. 
Formalment, si anomenem a, b els enters inicials, r1, rn ... rn-1 i rn = 0  els residus successius, llavors:

mcd (a, b) = mcd (b, r1), amb  r1 = a - bq (q s el quocient de a per b)

Desprs el menor dels divisors comuns s el mateix, i repetint l'operaci:


mcd (b, r1) = mcd (r1, r2) = mcd (r2, r3) = ... = mcd (rn-1, rn) = mcd (rn-1, 0) = rn-1.

Aix permet detallar l'algorisme efectiu:



Aquest algorisme dna com a resultat 0 si a i b sn nuls, mentre que en matemtiques el major divisor de zero no existix.

 Exemples .

Es busca el mxim com divisor de a = 945 i b = 651, nombres triats a l'atzar:

945 = 1651 + 294
651 = 2294 + 63
294 = 463 + 42
 63 = 142 + 21
 42 = 221 + 0        llavors mcd(945; 651) = 21 (l'ltim residu  no nul). 

Com a segon exemple, prenguem nombres de grandries semblants als anteriors: a = 987 i b = 610:

987 = 1610 + 377
610 = 1377 + 233
377 = 1233 + 144
233 = 1144 + 89
144 = 189 + 55
 89 = 155 + 34
 55 = 134 + 21
 34 = 121 + 13
 21 = 113 + 8
 13 = 18 + 5
  8 = 15 + 3
  5 = 13 + 2
  3 = 12 + 1          llavors mcd(987; 610) = 1 

El segon exemple s ms llarg que el primer, i aix es deu al fet que tots els quocients valen 1. Aqu a i b no van ser triats a l'atzar: sn dos termes consecutius de la successi de Fibonacci; s el pitjor dels casos per aquest algorisme. 

Implementaci.
En llenguatge C++, recursivament:
 int mcd(int a, int b)

Tamb en llenguatge C++, per iterativament:
 int mcd (int a, int b) 

 Generalitzaci als polinomis .

Aquest algoritme noms precisa de la divisi euclidiana, i per consegent s'estn a tots els dominis on hi ha tal divisi: s el cas de les lgebres de polinomis, com Q o R, (polinomis amb coeficients racionals o reals). bviament, els clculs es tornen molt ms llargs.

Un exemple no massa complicat, per tampoc trivial:

Siga  un polinomi que e que t una arrel doble.
 
com resoldre una equaci de tercer grau no s evident, per a trobar l'arrel mltiple emprem la propietat que diu les arrels mltiples sn les comunes entre el polinomi i el seu polinomi derivat.  


Per a simplificar les divisions, ens permetem multiplicar-los per factors constants no nuls, en fi de comptes el mcd de dos polinomis est definit mdul un factor multiplicador, aix que esta manipulaci no altera el resultat.

El polinomi derivat de P s  que es pot simplificar per 3, segons el que s'ha dit anteriorment. 

Prenguem llavors  i efectuem l'algoritme amb P i Q.
 
. La resta es factoritza en  : prenguem llavors 

 el que implica que el mcd buscat s    llavors 7 s l'arrel doble de P.

En efecte:  i de pas 

Vegeu tamb.
Algorisme d'Euclides ampliat;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39928" title="Alexandre I de Grcia" nonfiltered="497" processed="490" dbindex="15541">
Alexandre I de Grcia (Atenes 1893 - Atenes 1920) Rei de Grcia (1917-1920). Fill del rei Constant I de Grcia i de la princesa Sofia de Prssia, germana del kiser Guillem II d'Alemanya. Nasqu a Atenes l'1 d'agost de 1893 i mor a la capital grega l'any 1920 a causa de la mossegada d'un ximpanz.

Durant la seva joventut particip en les dues guerres balcniques. Acced el tron l'any 1917 desprs de l'abdicaci del rei Constant I i la renncia del seu germ gran el futur Jordi II de Grcia. Durant el seu breu regnat la caracterstica ms important fou l'inestabilitat interna de la poltica grega i la precarietat amb qu la monarquia se sostenia com a forma de govern a Grcia. 

El 17 de novembre de 1919 Alexandre I es cas amb Aspasia Manos, amiga atenenca de la infncia del rei. La polmica fou immediata i la resta de la famlia reial, a l'exili, expressaren la seva oposici total a l'esmentat enlla i a la jove esposa no se li reconegu cap ttol reial ni el tractament d'altesa reial. 

Alexandre I mor a Atenes l'any segent a causa d'una mossegada de ximpanz al parc reial de Tatoi. Del seu enlla en nasqu una filla pstuma:

 SAR la princesa Alexandra de Grcia nascuda el 1921 a Atenes i morta el 1993 a l'illa de Giudeca a Vencia. Es cas amb el rei Pere II de Iugoslvia el 1944 a Londres.

Alexandre I fou substitut al capdavant de la instituci monrquica novament pel seu pare el rei Constant I de Grcia.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39930" title="Aspasia Manos" nonfiltered="498" processed="491" dbindex="15542">
Aspasia Manos (Atenes 1896 - Vencia 1972) Esposa del rei Alexandre I de Grcia (1919-1920) i Princesa de Grcia (1924-1972). Nasqu a Atenes el 4 de setembre de 1896 filla primognita de Maria Argyropoulos i del coronel Pere Manos, cavaller major del rei Constant I de Grcia i membre d'una de les millors famlies de la noblesa grega.
Es cas en secret amb el rei Alexandre I de Grcia, casament que fou rebutjat per la resta de la famlia reial grega que en aquells moments es trobava a l'exili. Alexandre I mor l'any 1920 a causa d'una mossegada de ximpanz. Tingueren una filla pstuma de nom Alexandra de Grcia. L'any 1924 se li reconegu el ttol de princesa de Grcia amb grau d'altesa reial. 
Amb la proclamaci de la repblica l'any 1924 i fins a la restituci de la monarquia l'any 1935 fou l'nic membre de la famlia reial, juntament amb la seva filla, que visqu a Grcia. L'any 1941 emprengu l'exili a causa de l'ocupaci alemanya, residint a El Caire, a Ciutat del Cap i finalment a Londres. 
L'any 1946 s'install a Vencia a una finca a l'illa de la Giudecca on mor l'any 1972 desprs del casament del seu nt Alexandre (II) de Iugoslvia amb la princesa Maria Glria d'Orleans-Bragana.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39931" title="Anna Maria de Dinamarca" nonfiltered="499" processed="492" dbindex="15543">
Anna Maria de Dinamarca (Copenhaguen 1946) Princesa de Dinamarca i Reina de Grcia (1964 - 1973) pel seu casament amb el rei Constant II de Grcia. Filla del rei Frederic IX de Dinamarca i de la princesa ngrid de Sucia filla del rei Gustau VI Adolf de Sucia. 

Estudi puericultura a Dinamarca i a Montreux (Sussa). L'any 1964 es cas a Atenes amb el ja rei Constant II de Grcia que era fill del rei Pau I de Grcia i de la princesa Frederica de Hannover. Tingueren cinc fills:

SAR la princesa Alxia nascuda a Atenes l'any 1965 i casada amb l'arquitecte canar Carlos Morales Quintana a Londres. ;

SAR el diconos i duc d'Esparta Pau nat a Corf l'any 1967 en ple cop dels coronels. Es cas amb la multimillonria nord-americana Marie-Chantal Miller l'any 1995 a Londres. ;

SAR el prncep Nicolau nat a Roma el 1969.
 
SAR la princesa Teodora de Grcia nascuda a Londres el 1983.
 
SAR el prncep Felip de Grcia nascut a Londres el 1986.

L'any 1967 part a l'exili amb el seu marit i s'installaren a Roma per passar posteriorment per Madrid, Copenhaguen i installar-se definitivament a Londres.
Actualment s professora d'histria contempornia de l'Institut Hellnic de Londres i s presidenta de la Fundaci Anna Maria per l'ajuda a les zones afectades per desastres naturals.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39935" title="Romer" nonfiltered="500" processed="493" dbindex="15544">


El roman o romer (Rosmarinus officinalis) s un arbust perenne d'entre mig metre i un metre i mig d' altura, de ramificaci profusa, amb fulles xicotetes allargades amb una amplada mxima d'uns 3mm i fins a 40 mm de llargada (oblongo-aovades), verds lustroses pel feix i blanques o blaves violades per l'envs a l'estar cobertes d'abundants pelets.

El ms significatiu i caracterstic del romer s que poseesca en les seues fulles unes glndules que contenen olis essencials que li confereixen una fragant i forta olor, sobre tot quan es matxuquen les seues fulles.

A Menorca, a ms a ms, existeixen les segents variants: roman mascle (Ciutadella) i roman foraster (a tot Menorca, els plantats en jardineria). Existeix a Menorca una varietat endmica que creix torta i ms planera, fora rara a l'illa, el Rosmarinus officinalis var. palaui. A aquesta varietat se la denomina amb els noms vernacles de roman femella o flor revenial.

 Accions Farmacolgiques .
Aquesta planta se sol utilitzar com a espcia culinria i com a planta medicinal. T efectes estimulants i tnics; afavoreix la recuperaci de malalties respiratries i de l'aparell digestiu (malalties heptiques). Pres en forma d'infusi afavoreix la digesti desprs de menjars copiosos.

Com la majoria de les lamicies, t efectes antisptics en ferides i calma la tos.

Composici de l'oli essencial de roman.
S'obt de les flors i les fulles de 10 a 25 ml/kg d'un oli essencial, incolor o lleugerament groc i verds, els components principal del qual sn cmfora (15-25%), cineol (15-50%), alfa pin (10-25%) i borneol. La composici varia segons l'origen geogrfic i l'poca de l'any en la qual s'obt i per exemple els romanns nordafricans tenen molt ms cineol que els de la pennsula ibrica. A altes dosis l'oli essencial de roman pot ser txic a nivell del sistema nervis central.  


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39937" title="Angle (desambiguaci)" nonfiltered="501" processed="494" dbindex="15545">

Geometria: regi del pla compresa entre dues semirectes d'origen com. Vegeu Angle.
Histria: tribu germnica. Vegeu Angle (poble germnic).
Lingstica: llengua parlada per aquesta tribu. Vegeu Angle (llengua).

Vegeu tamb.
Geografia:
 Capital de la comarca del Capcir. Vegeu els Angles.
 Entitat de poblaci de Montagut i Oix, comarca de la Garrotxa. Vegeu els Angles (Montagut i Oix).








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39939" title="Luteranisme" nonfiltered="502" processed="495" dbindex="15546">
El luteranisme s una denominaci protestant cristiana basada en els ensenyaments i les doctrines establertes per Mart Luter, un sacerdot catlic que volia reformar les prctiques i les doctrines de l'Esglsia el segle XVI. Per aix, el comenament del luteranisme s el comenament de la branca protestant del cristianisme.

L'inici simblic del luteranisme, i per conseqncia de la Reforma Protestant, va ser el 31 d'octubre, 1517, data en la qual el professor Mart Luter va clavar un escrit amb 95 tesis (declaracions) relacionades amb els dogmes i les prctiques catliques sobre la porta de l'Esglsia de Tots els Sants (una prctica comuna per a convidar a altres professors als debats universitaris), al costat del castell de Wittenberg, Saxnia (Alemanya).


El luteranisme, doctrina de Luter, es basa principalment en el principi que la justificaci s el fruit de la grcia de Du en nosaltres rebut noms per la fe (sola gratia, sola fides), en una interpretaci no ortodoxa, sin nominalista, segons la qual els ssers no es poden definir, noms es distingeixen segons la seua obra. Creu que la justcia original va ser connatural en Adam, per que amb el seu pecat original va corrompre intrnsecament la seua prpia naturalesa i la dels seus descendents, de manera que l'home ja no s capa, ara, de fer cap obra bona, perqu va decaure la seua ra i va deixar d'existir el lliure albir: l'home ja no s responsable des seus actes; est dominat, a ms, per la concupiscncia, la qual s sempre pecaminosa. L'home caigut s inguarible, fins i tot per Du. La redempci s extrnseca a nosaltres, ja que va ser realitzada per Crist, que es va posar  en lloc nostre per a pagar la pena dels nostres pecats a la Justcia divina. La justificaci es realitza de manera positiva, imputant la santedat i els mrits a Crist, i de manera negativa, cobrint Crist els nostres pecats, no destruint-los. L'nic acte bo que pot fer l'home s el de al fe fiducial, s a dir, que creu cegament en la possibilitat de la misericrdia de Du. Per a Luter, els sagraments no tenen ra de ser: noms conserva el baptisme, la penitncia subjectiva entre Du i l'home i el Sopar, en el qual la presncia de Crist en el pa i en el vi (impanaci) es produeix per la consagraci i per la fe dels fidels. L'Esglsia com a instituci jerrquica s pura obra humana i l'nica font de veritat s la Sagrada Escriptura, interpretada individualment sota la illuminaci divina. Nega les indulgncies, el purgatori, la intervenci dels sants i la validesa de les oracions per als difunts. L'Esglsia catlica va convocar el Concili de Trento per a estudiar els problemes en els dogmes de fe plantejats per Luter.

Un altre element, secundari, del luteranisme va ser la invitaci feta als prnceps cristians alemanys perqu ocupessin el lloc dels bisbes amb l'objecte de dur a terme al Reforma, la qual cosa va portar al complet domini de l'Estat sobre l'Esglsia i, finalment, a l'absorci de l'Esglsia en l'Estat.

Mart Luter (1483-1546) va ser un teleg i reformador alemany. El 1505, preocupat per la seua salvaci, va entrar a l'orde dels agustins, on va ser ordenat sacerdot el 1507. A la Universitat de Wittemberg es va dedicar a l'estudi de les Sagrades Escriptures entre 1508 i 1510, en qu va marxar a Roma. Els abusos i defectes de la Cria van influir en ell. Va interpretar el text de sant Pau "sereu salvats per la grcia i per la fe" de manera que les bones obres no serveixen per a res, sin que noms ens justifica la fe en Crist. Va reaccionar contra les indulgncies que es feien a Alemanya per a recollir fons per a construir la baslica de sant Pere, va manar posar el 1517 les seues 95 tesis en llat a les portes de la catedral de Wittemberg, cosa que va motivar l'inici de la Reforma -el luteranisme-. La seua intenci no era provocar un cisma, sin lluitar contra els abusos i errors. Invitat a retractar-se per la butlla Exurge, la va cremar a la plaa de Wittemberg, i va ser condemnat pel Papa. Des d'aleshores  va publicar els seus escrits bsics que van servir de fonament de l'Esglsia reformada: exhorta el poble alemany a fer-se conscient per a salvar l'Esglsia i la ptria, a oposar-se al poder papal, a l'exclusivitat de la interpretaci de la Sagrada Escriptura per part del clero, al dret del Papa de convocar un Concili Universal; exigeix la reforma de la Cria Pontifcia, la supressi del celibat  dels capellans i no admet ms sagraments que el Bateig i el Sopar, per retirant-li el carcter de sacrifici. No admet la transsubstanciaci, sin la impanaci. El 1521 va rebre la butlla papal d'excomunicaci definitiva i, per no retractar-se, es va recloure al castell de Wartburg, on va comenar la traducci de la Bblia, que va acabar el 1534.

El 1522 va introduir reformes al culte de la nova Esglsia. El 1525 va trencar amb l'humanisme d'Erasme de Rotterdam i va combatre els moviments anabaptistes. Es va casar amb l'exmonja Caterina Bora. Als anys segents es va dedicar a a l'organitzaci de la litrgia de la seua Esglsia i va resumir la seua doctrina en dos catecismes, els Articles d'Esmalcalda i la Confessi d'Augsburg. Roma encara va intentar que es retracts, per ell va contestar amb virulentes diatribes contra el Papat.

L'esglsia catlica va contraatacar amb el Concili de Trento i la Contrareforma.
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39941" title="Dions I" nonfiltered="503" processed="496" dbindex="15547">

Dions I va ser Papa de Roma des del 22 de juliol de l'any 259 fins al 26 de desembre de l'any 268. Es creu que va nixer a Grcia, tot i que aix encara no s'ha demostrat. Dions va ser elegit Papa pocs mesos abans que el perode de persecucions de cristians que hi havia a l'imperi rom durant el mandat de l'emperador Valeri I, el qual fou capturat i assassinat pel rei de Prsia l'any 260, acabs. Dions va haver de reorganitzar l'Esglsia Catlica, la qual s'havia desestructurat completament a causa de les persecucions de cristians durant el mandat de Valeri. Dions tamb va haver de fer front a la demanda dels creients d'Alexandria perqu el seu bisbe, tamb anomenat Dions, havia posat en dubte la relaci que l'Esglsia feia de Du amb el Logos. Dions va demanar explicacions al bisbe d'Alexandria i, amb aquest fet, el conflicte es va sollucionar perqu Dions va quedar satisfet amb les seves explicacions.

A ms a ms d'aquestes tasques, Dions tamb va enviar grans quantitats de diners a les esglsies de Capadcia, les quals havien quedat devastades per un atac dels Gots, per a reconstruir-les i pagar el rescat d'aquells qui havien sigut capturats durant el saquejos. Durant el seu papat, l'ordre dins l'Esglsia es va poder recuperar perqu Dions va procurar mantenir la pau amb l'imperi i va aconseguir un edicte de tolerncia del nou emperador Galli, el qual va ser vlid fins l'any 303. Dions va morir el 26 de desembre de l'any 268 i va ser el primer Papa que no va morir com a mrtir.

En les representacions artstiques que se'n fa, Dions sempre apareix amb la vestimenta papal, juntament amb un llibre.  











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39942" title="Taylor Rain" nonfiltered="504" processed="497" dbindex="15548">

Taylor Rain (Long Beach, Califrnia, EUA, 1981) s una actriu nord-americana de cinema pornogrfic.

Taylor Rain va interrompre els seus estudis d'hostessa de vol arrel dels atemptats terroristes de l'11 de setembre de 2001. Fou aleshores quan va decidir endinsar-se dins la indstria del cinema per adults on amb poc temps va assolir un important reconeixement protagonitzant a partir dels inicis de 2002 escenes extremes amb Robbie James, que aleshores era el seu company en la vida real 

En un espai de tres anys va participar en ms de 180 films i vdeos i amb la seva imatge de joveneta viciosa va disputar l'hegemonia a d'altres actrius com Gauge o Aurora Snow. Les seves especialitats sn el sexe anal i els footjob (masturbacions amb els peus) 

El gener de 2004 es va casar amb Scott Fayner per el matrimoni va resultar un fracs i fou anullat noms cinc mesos desprs (maig 2004)

Al mar de 2005 va ser guardonada com a Porn Star Beauty Pageant en el Howard Stern Radio Show i al desembre d'aquest mateix any va anunciar la seva definitiva retirada com a actriu X amb la intenci de dedicar-se a dirigir films per adults, mentre seguia millorant el seu web de pagament.

Fitxa personal.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39944" title="Alverns" nonfiltered="505" processed="498" dbindex="15549">
L'alverns (en occit: auvernhat) es el dialecte occit parlat dins la major part de l'Alvrnia (llevat vers Orlhac), dins la major part de Velai (llevat vers Sinjau) i dins la meitat sud de Borbons, tot el departament de Pug de Doma i una part del Cantal, de l' Alt Lger, d'Alir i de Cruesa. Es un parlar nord-occit, particularment evolucionat sobre el pla fontic dins les seves varietats del nord (el nord-alverns); emper l'alverns t alhora recursos expressius molt conservadors en el lxic i la morfosintaxi. 

Caracterstiques.


Algunes caracterstiques li son prpies

Palatalitzaci de les consonants davant i i u: libre  (llibre), nus . Aquesta palatitzaci varia segons els llocs.

Altres caracterstiques son comunes amb altres parlars nord-occitans;

Palatalitzacion dels grups ca i ga vers cha e ja/ia: lo jau chanta (per lo gal canta) (el gall canta).

Caiguda de les consonants finals : z-a chantat amb la -t final muda.

s de la z- eufnica davant vocal : z-aime tapar de palts (m'agrada agafar boles de neu);

Comparaci de les normes.
En alverns, hi ha dues normes en l'actualitat: la norma classica occitana i la norma bonaudiana.





Vegeu tamb.
 Occit;
 Creixent;
 Lingstica;
 Dialectologia;

Lligams.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39945" title="Llenguadoci" nonfiltered="506" processed="499" dbindex="15550">

El llenguadoci (lengadocian, en occit) s el dialecte occit parlat al Llenguadoc. s el dialecte ms central del conjunt occit i es diu sovint que tamb s el ms conservador respecte a l'occit de l'edat mitjana. Els intents d'estandarditzaci que s'han fet l'han pres sovint com a base per a l'elaboraci d'un occit estndard. 
Ara b, les solucions actuals tendeixen a l'establiment de sis normes d'occit, una per a cada dialecte. 
s amb el gasc un dels dialectes preponderants de l'escriptura moderna de la llengua occitana.

Normativitzaci.

La normativitzaci del llenguadoci va comenar a finals del segle XIX amb Antonin Perbsc i Prospr Estieu. El punt culminant d'aquest treball normatiu va ser obra de Los Alibrt arran de la publicaci de la seua Gramatica occitana publicada l'any 1935 a Barcelona grcies al mecenatge catal. 
Des de llavors s'ha anat treballant per a millorar alguns aspectes d'aquesta norma i introduir certes reformes ms o menys acceptades. Es va crear un Conselh de la Lenga Occitana (el CLO) per a reflexionar sobre la norma i difondre les seues propostes, entitat de la qual foren presidents els lingistes Xavier Lamuela i Patric Sauzet i que ara es troba en estat moribund.
Domergue Sumien, dins la seva tesi de novembre 2004, propos l'estandarditzaci pluricntrica del llenguadoci respecte els diversos dialectes occitans.

Els lmits del llenguadoci.
De manera bastant estesa al si de l'occitanisme es considera que el dialecte llenguadoci s'acaba a l'est desprs del riu Vidorle (riu que delimita tamb el departament d'Erau (Hrault en francs)) per a deixar pas al provenal rodanenc. Ara b, aquesta proposta de divisi lingstica no correspon a la realitat histrica ja que el Llenguadoc s'acabava a partir del Roine on comenava la Provena histrica. De fet els parlars del Pas de Nimes mereixerien un estudi dialectal per a determinar clarament la seua fesomia. Cap al nord es considera que s'acaba on comena la palatalitzaci de CA en ch- excepte en la varietat gavaldanesa. A l'oest, deixa pas al gasc desprs de Tolosa.

Dialectologia.

Les divisions (i els lmits) del llenguadoci han fet l'objecte de bona cosa d'estudis des de Leon Lamouche, passant per Juli Ronjat i evidentment Pire Bc.

Aquest dialecte t dues grans varietats, un conjunt oriental (besierenc, montpellerenc i cevenol) i l'altre occidental (tolos, foixenc, carcasss), el narbons pot aparixer com una varietat de transici entre tots dos conjunts (o ms rarament com a un membre del tronc oriental). El montpellerenc representa un subdialecte molt diferenciat amb caracterstiques "conservadores", un dels seus mxims ambaixadors va ser l'escriptor Max Roqueta.

Les caracterstiques ms notables del dialecte llenguadoci sn, si no es consideren els parlars perifrics:

Fontica:

Es mantenen les oclusives finals: cantat tat (en provenal: ta);

La -n final no es pronuncia en el lxic: occitan ta (en provenal: tn);

Els grups CA i GA no es palatalitzen: cantar, gal (en alvernys: chantar, jal);

La -l final no vocalitzada es mant: provenal (en provenal: provenau );

Morfologia:

Es mant la -s final: los mes z mes (en provenal: z me);


Un exemple en llenguadoci:

 Totes los ssers umans naisson liures e egals en dignitat e en dreches. Son dotats de rason e de conscincia e se devon comportar los unes amb los autres dins un esperit de fraternitat. 

 Evoluci actual del llenguadoci .

La situaci social i poltica de la llengua occitana ha propiciat certa desconeixena i menyspreu de les varietats locals. Aix la majoria dels neolocutors aprn la llengua a partir de recursos universitaris o de llibres. La conseqncia primera d'aquesta situaci s que el llenguadoci (i tamb l'occit de manera general) pateix una influncia molt forta del francs a nivell de la sintaxi o de la fontica. Un dels aspectes ms vistosos d'aquesta pressi lingstica resulta en la prdua de la  vibrant substituda per la  francesa. Es fa servir de manera abusiva m en comptes d'altres solucions per a formulacions impersonals i la negaci es contamina de la influncia francesa oral (i a pas degun esdev *i a degun, ven pas jamai > *ven jamai etc...). A ms apareixen barreges de diverses varietats i fluctuacions de tota mena que sovint creen situacions conflictives sobre el model de llengua.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39946" title="Provenal" nonfiltered="507" processed="500" dbindex="15551">
El provenal (en occit de Provena, provenau) s el dialecte occit que es parla a Provena i a alguns territoris vens. El niard s una varietat provenal parlada a Nia.

Un exemple en provenal:

Totei leis umans naisson liures. Son egaus per la dignitat e lei drechs. An totei una rason e una conscincia. Se devon tenir frairenaus leis uns amb leis autres.

Extensi geogrfica.
Segons la gramtica de Juli Ronjat (publicada entre 1930 i 1941) i Pire Bc (el 1995), el provenal es parla:
 al sud de la regi Provena-Alps-Costa Blava (al sud de la ciutat de Dinha), ;
 a l'est del departament del Gard, a la regi Llenguadoc-Rossell (als voltants de Nimes, amb el seu lmit occidental que concideix aproximadament amb el riu Vidorle i el peu de les Cevenes).
 al principat de Mnaco, on el provenal niard coexisteix amb el lgur monegasc.

Segons alguns autors, el provenal comprn totes les parles occitanes dels Alps (dites alpines o gavotes), s a dir el nord de la regi Provena-Alps-Costa Blava (al nord de Dinha) i a les Valls Occitanes de l'Estat itali. 
Tanmateix, existeixen unes altres classificacions que agrupen els parlars dels Alps en l'occit vivaroalp i no en el dialecte provenal. La inclusi dels parlars dels Alps dins del provenal s'explica ms per motius histrics que dialectolgics.
La inclusi de la franja de Nimes (i menys encara de la franja costera del Vidorle) al dialecte provenal no impedeix el carcter de transici que t aquesta zona i de la seva pertinena histrica al Llenguadoc i no a Provena.

bviament existeixen franges de transici entre els dialectes provenal i vivaroalp que els dialectlegs solen atribuir al vivaroalp: sud de Droma (dita Droma Provenal), regi de Dinha, alt Pas Niard.

Tamb hi ha una transici entre els dialectes provenal i llenguadoci a l'extrem sud-est d'Ardecha i a l'oest de Nimes (cap al riu Vidorle i al peu de les Cevenes).

Classificaci del provenal.
Segons Bc (1995), els dialectes provenal i llenguadoci formen un conjunt sud-occit (o occit meridional), que es distingeix del nord-occit (vivaroalp, alverns i llemos) i de l'occit gasc.

Particularitats.

Una part de les caracterstiques lingstiques d'aquesta varietat occitana ja es manifesten a l'Edat Mitjana una altra part es consolida a partir del segle XVII: 
 Vocalitzaci de les -l en fi de sllaba en  (fil > fiu, ml > mu, sal > sau, martl > martu).
 Vocalitzaci freqent (per no sistemtica) de -lh en  (solelh > soleu).
 
Els altres trets es fan visibles a partir del segle XVII: enmudiment de les consonants finals i sobretot algunes marques gramaticals com les -s del plural dels noms i adjectius, que desapareixen o que en certs casos es substitueixen per la terminaci -ei pronunciada . En niard per empren les terminacions -u/-i. Aix la forma occitana ms extensa los amics, las amigas es diu en provenal general leis amics, leis amigas i en niard lu amics, li amigas.

Classificacions subdialectals.
El provenal general comprn dues varietats molt properes:
 El provenal rodanenc. La seva extensi s a l'est del departament del Gard (cap a Nimes), el departament de Valclusa (cap a Aviny, Aurenja) i l'oest del departament de les Boques del Roine (Arle, Camarga). Els "jueus del Papa", comunitats jueves d'Aviny i del Comtat Venaiss van desenvolupar un subdialecte judeoprovenal especfic (sovint anomenat shuadit). Aquestes sn les caracterstiques prpies del rodanenc:
Morfologia: ;
 Desinncia de 1a persona al present de l'indicatiu s -e (cante) com en valenci.
 L'article definit plural lei(s) es pronuncia  i altres terminacions del plural en -ei(s).
 Els segents pronoms tenen les formes occitanes generals: me, te ,se ("em, et, es").
Fontica:;
 Absncia de diftongaci de  realitzat  (bn, pnt...).
 El provenal martim (o central o mediterrani). El seu domini comprn l'est de les Boques del Roine (cap a Selon, Ais de Provena i Marsella), el departament del Var (Tol...) i l'oest dels Alps Martims (cap a Canes, Antbol, Grassa i Canha de Mar). El sud dels Alps d'Alta Provena coneix una transici dola entre el provenal martim i el vivaroalp, que comena a partir de Dinha. Les caracterstiques del martim sn:
Morfologia:;
 Desinncia de 1a persona al present de l'indicatiu s -i (canti) com en rossellons. Per s -o (canto/chanto) en la zona de transici cap al vivaroalp i com en catal central.
 L'article plural lei(s) es pronuncia  i altres terminacions del plural en -ei(s) es pronuncien .
 Els segents pronoms tenen les formes mi, ti, si en lloc de les formes occitanes generals me, te ,se ("em, et, es").
Fontica:;
Presncia de diftongs amb  realitzat  (bn, pnt...).
Caiguda de -s-  entre dues vocals: camisa > cami, vesi > vieu (veig), famosa > famo.
 El provenal niard es parla en el baix Comtat de Nia i de manera residual a Mnaco (l'alt Comtat de Nia s de dialecte vivaroalp). Alguns opinen que es tracta d'un dialecte distint del provenal, per raons ms culturals que no pas dialectlogiques. Prou particular, el niard es caracteritza per: ;
 La desinncia de 1a persona al present de l'indicatiu que s -i (canti) com en rossellons. Per s -o (canto/chanto) en la zona de transici cap al vivaroalp i com en catal central.
La conservaci de la -a final tona pronunciada  (en lloc de  com en provenal general). ;
 La pronunciaci de la majoria de les consonants finals (en lloc d'emmudir-les com en provenal general). Per la terminaci -s del plural s'ha emmudit i explica, en certs casos, l'aparici de formes noves del plural mascul amb -u i del plural femen amb -i (corresponent amb -ei(s) del provenal general). Aix: la forma occitana general los amics, las amigas es diu en niard lu amics, li amigas (per en provenal general: leis amics, leis amigas).
 Una tendncia a conservar paraules esdrixoles (en lloc de transformar-les en paroles planes com en occit general i com en rossellons). Aix: dimnegue (en lloc de dimenge "diumenge"), pgina (en lloc de pagina).
Caiguda de -s-  entre dues vocals: camisa > camia, vesi > ve (veig), famosa > famoa.
 Els segents pronoms tenen les formes mi, ti, si en lloc de les formes occitanes generals me, te ,se ("em, et, es").

 El vivaroalp, des del Vivars cap als Alps, que s en realitat un dialecte distint del provenal segons les classificacions avui prou acceptades dels lingistes Juli Ronjat i Pire Bc. Pertany al nord-occit (t cha en lloc de ca i ja per ga...). Per alguns poden arribar a considerar que s un "provenal alp" per raons histriques i socials ms aviat que lingstiques. Aquesta assimilaci identitria al dialecte i a la cultura provenal tamb pot afectar la part ms oriental del departament llenguadoci d'Erau (Lunl i voltants).

Codificaci i estandarditzaci.
Existeixen dos sistemes normatius concurrents a causa de la dura situaci de diglssia enfront del francs:
 La norma clssica, desenvolupada particularment per Robrt Lafont, unitria en l'mbit occit, que s'acosta dels usos ms tradicionals del provenal, dels altres dialectes occitans, de l'occit antic i tamb del catal.
 La norma mistralenca, utilitzada particularment per Frederic Mistral, per menys unitria, poc tradicional i que s'acosta dels usos francesos.

En les dues normes, existeixen tendncies favorables a una estandarditzaci del provenal, basada en la koin literria iniciada pel Felibritge des del segle XIX i bastant convergent amb les altres koins regionals de l'occit. Aix es dibuixen dues varietats regionals de l'occit estandrd: el provenal general i el provenal niard (a causa del particularisme cultural fort del Comtat de Nia). Emper tamb hi ha tendncies que defensen el localisme exacerbat i que rebutgen (o desestabilitzen) la codificaci respecte a les dues normes.




En catal: "Totes les persones naixen lliures i iguals en dignitat i en dret. Sn dotades de ra i de conscincia i les cal actuar entre elles amb un esperit de germanor."




En catal: "Cante una noia de Provena. / En les amors de las seva jovena, / A travs de la Crau, vers la mar, en els blats, / Humil alumne del gran Homer, / Jo vull seguir-la. Com era / noms una noia de la terra, / Fora de la Crau no se n'ha gaire parlat."

Es remarcar que les dues normes, en general, difereixen sistemticament per l'ortografia (notaci dels sons) per noten quasi exactament la mateixa cosa: Cante una chata de Provena i Cante una chato de Prouvno es pronuncien igual. 

La norma oral (recomanaci de les formes parlades) difereix solament una mica entre norma mistralenca i norma clssica. Per exemple, certs mots afrancesats sn acceptats en norma mistralenca (umble/umble, Oumro/Omra) mentre que la norma clssica aconsella d'evitar-los i de reemplaar-los per formes occitanes ms autntiques (umil, Omr).

Secessionisme lingstic.
Desprs de molts anys de lluita per a establir quina grafia s'havia de fer servir per a escriure l'occit provenal, ha aparegut una tendncia secessionista, que reivindica la norma mistralenca, per no representa pas el conjunt dels usuaris d'aquesta norma i a ms s contrria a la visi unitria de la llengua d'oc de F. Mistral. Aquest secessionisme lingstic va aparixer durant els anys 1970 (amb Los Baile) i ha estat reactivat des de la fi dels anys 1990 per l'universitari Felip Blanchet: recolzant-se sobre la identitat provenal, afirmen que el provenal seria una llengua i que s'hauria de parlar de "llenges d'oc" al plural i no d'una sola llengua. Rebutgen el terme unitari "occit". Aquesta tendncia s molt marginal en l'mbit de la lingstica romnica per s influent a alguns mbits poltics i culturals locals. Nogensmenys no ha aconseguit convncer la majoria del moviment cultural provenal, ni solament la comunitat cientfica dels lingistes seriosos especialitzats en provenal.

 Referncies .
 Provencal Language a la Classic Encyclopedia, basada a l'edici de 1911 de la ;

Bibliografia.
AVRIL J.T. (1839) Dictionnaire provenal-franais suivi d'un vocabulaire franais-provenal 1991, Nimes: Lacour;
BC Pire = BEC Pierre (1995) La langue occitane, coll. Que sais-je? n 1059, Pars: Presses Universitaires de France ed. 1963;
CALVINO Joan Batista (1905) = CALVINO Jean-Baptiste, Nouveau dictionnaire niois-franais, Nia: Imprimerie des Alpes Maritimes 1993 amb lo ttol: Dictionnaire niois-franais, franais-niois, Nimes: Lacour;
CASTELANA Jrdi (1947) = CASTELLANA Georges, Dictionnaire niois-franais 2001, Nia: Serre;
CASTELANA Jrdi (1952) = CASTELLANA Georges, Dictionnaire franais-niois 2001, Nia: Serre;
COMPANH Andrieu  COMPAN Andriu  (1965) = COMPAN Andr, Grammaire nioise 1981, Nia: Serre;
COPIER Juli (1995) = COUPIER Jules, Dictionnaire franais-provenal /  Diciounri francs-prouvenau  francs-provenau, Ais de Provena: Association Dictionnaire Franais-Provenal / Edisud;
FORVIERAS Xavier de  FOURVIERO Savi de  (1899) = FOURVIRES Xavier de, Grammaire provenale et guide de conversation 1973, Aviny: Aubanel d'una reedici: Culture Provenale et Mridionale, Aubron;
LAFONT Robert (1951) Phontique et graphie du provenal: essai d'adaptation de la rforme linguistique occitane aux parlers de Provence, Tolosa: Institut d'tudes Occitanes 1960   Actualitzat en Lafont 1972;
LAFONT Robrt (1972) L'ortografia occitana, lo provenau, Montpelhir: Universitat de Montpelhir III-Centre d'Estudis Occitans   Actualitzaci de Lafont 1951;
MARTIN Guiu, & MOLIN Bernat (1998) = MARTIN Guy, & MOULIN Bernard, Grammaire provenale et cartes linguistiques, Ais de Provena: Comitat Sestian d'Estudis Occitans / Centre Regionau d'Estudis Occitans-Provena / Edisud ;
FETTUCIARI Jrgi, & MARTIN Guiu, & PIETRI Jaume (2003) Dictionnaire provenal-franais / Diccionari provenau-francs, Ais de Provena: Edisud / L'Escomessa / CRO Provena;
LBRE Elias, & MARTIN Guiu, & MOLIN Bernat (2004) = LBRE lie, & MARTIN Guy, & MOULIN Bernard, Dictionnaire de base franais-provenal / Diccionari de basa francs-provenau, Ais de Provena: CRO Provena / Edisud ed. 1992;
MISTRAL Frederic (1879-1886)  Lou Tresor du Felibritge  Tresaur dau Felibritge: Dictionnaire provenal-franais Ais de Provena: Remondet-Aubin 1932, Pars: Delagrave 1968, Ais de Provena:  Edicioun Ramoun Berengui  (Edicions Ramon Berenguier) 1979, Ais de Provena: Edisud, 2 vol.;
RONJAT Juli = RONJAT Jules (1930-1941), Grammaire istorique  des parlers provenaux modernes, 4 vol. 1980, Marsella: Laffitte Reprints, 2 vol.;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39947" title="Niard" nonfiltered="508" processed="501" dbindex="15552">
El niard (en occit: niard) es un subdialecte provenal, pertanyent a la llengua occitana, parlat al Comtat de Nia i Mnaco. No es un dialecte autnom de l'occit ms les seves caracterstiques ben originals dins el dialecte provenal i la seva tradici literria molt important, segons molts actors culturals, mereix la seva reconeixenxa com un estndard regional de l'occit. 

Comparaci de les normes.

En niard, hi ha dues normes avui dia: la norma clssica occitana i la norma mistralenca.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39949" title="Dragonera" nonfiltered="509" processed="502" dbindex="15553">




La Dragonera s una illa de l'arxiplag baleric. Est situada l'oest de Mallorca. Administrativament pertany al municipi d'Andratx i actualment s Parc Natural. T una superficie de 288 hectrees, amb una longitud mxima de 3.700 metres i una amplaria mxima de 780 metres. El seu relleu s accidentat, amb una costa escarpada. La cala Lled li serveix de port.

El Consell de Mallorca, l'any 1987 va comprar l'illa. El 26 de gener de 1995 el Govern de les Illes Balears va declarar l'illa com a Parc Natural a travs del decret 7/1995 de 26 de gener. Encara avui, l'illa roman deshabitada.

 Referncies .


 Enllaos externs .

Sa Dragonera al web de S'Arrac;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39950" title="Ictiosaure" nonfiltered="510" processed="503" dbindex="15554">

Els ictiosaures (Ichthyosauria, rptil-peix) van sser un grup de rptils marins vivpars els quals sorgiren probablement a finals del perode Permi i es van extingir a finals del Cretaci. Es caracteritzen per la seva forma de peix o dof (aletes laterals, aleta dorsal, aleta caudal). Curiosament, com els dofins, parien el cadell ja viu.

Proporcionalment, sn els animals amb els ulls ms grans que han existit a la terra. L'ull era sostingut per una anella d'ossos nica als rptils.

La boca era allargada, com la d'un dof, amb unes petites dents molt esmolades perfectament dissenyades per caar cefalpodes com ara els ammonits.
Per, al contrari que els dofins, el seu rgan propulssor (la cua) no era disposada horitzontalment per tal de crear el moviment batent la cua d'amunt a avall, sin que era disposada com els peixos, verticalment, per tal de fer uns moviments molt ms efectius, rpids i precisos. Els msculs de la cua eren especialment potents per poder nedar.

Les potes davanteres es van transformar en aletes, el nmero de falanges va augmentar, per no eren pas allargades com les d'altres animals, eren com petites boles d'os. La seva funci no era pas la de la locomoci, sin la de dirigir, com un tim.

Tenien un cervell molt desenvolupat i, com tots els rptils, respiraven l'aire atmosfric; aix doncs havien de pujar a la superfcie a respirar. 

El seu comportament era gregari, anaven en grups familiars.

El ms gran de tots ells va sser el Shonisaurus mesurant ms d'11 metres, el qual visqu al Trisic.

La seva extinci es un tema de debat avui dia, ja que no se sap si es van extingir ara fa 70 milions d'anys degut a la deriva continental la qual va causar la regressi dels mars clids i poc profunds o fa 65 milions d'anys a l'extinci K/T.

Encara avui dia no se sap ben b quina s la seva relaci amb d'altres rptils ni els seus orgens, per el que s ben segur es que van dominar els mars des de fa uns 250 milions d'anys fins fa uns 70.

 Taxonomia .
 Ordre ICHTHYOSAURIA;
 Famlia  Mixosauridae;
 Subordre Merriamosauriformes;
 Guanlingsaurus;
 (sense categoria) Merriamosauria;
 Famlia Shastasauridae;
 Infraordre Euichthyosauria ("ictiosaures verdaders");
 Famlia Teretocnemidae;
 Californosaurus;
 (sense categoria) Parvipelvia ;
 Macgovania;
 Hudsonelpidia;
 Suevoleviathan;
 Temnodontosaurus;
 Famlia Leptonectidae;
 Infraordre Thunnosauria ;
 Famlia Stenopterygiidae;
 Famlia Ichthyosauridae;
 Famlia Ophthalmosauridae;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39952" title="Olga de Rssia (reina de Grcia)" nonfiltered="511" processed="504" dbindex="15555">


Olga Constantinova Romanov (Pavlovsk-Sant Petersburg 1851 - Roma 1926) Reina de Grcia (1867-1913). Gran duquessa de Rssia filla del gran duc Constant de Rssia, segon fill del tsar Nicolau I de Rssia, i de la princesa Alexandra de Saxnia-Altenburg. La branca imperial dels Constantinovitch era una de les ms cultes i brillants a la cort dels tsars, malgrat aquest fet, s coneguda l'adversi que la jove Gran duquessa sentia vers la democrcia: "Je prfere etre governe par un lion bien n que par cent rats de mon espce" (Prefereixo ser governada per un lle ben nascut que per cent rates de la meva espcie).

Es marid l'any 1867 a Sant Petersburg amb el prncep dans Guillem, que ja feia quatre anys que havia assumit el tron de Grcia amb el nom de Jordi I de Grcia. Tingueren set fills que arribaren a edat adulta: 

SM el rei Constant I de Grcia nascut a Atenes el 1868 i mort a Palerm el 1923. Es casa amb la princesa Sofia de Prssia;
SAR el prncep Jordi de Grcia nat el 1869 a Atenes i mort el 1957 a Pars. Es casa amb la princesa Maria Bonaparte.
SAR la princesa Alexandra de Grcia nascuda el 1870 a Atenes i morta el 1891 a Rssia. Casada amb el gran duc Pau de Rssia.
SAR el prncep Nicolau de Grcia nat el 1872 i mort el 1938 a Atenes. Es casa amb la gran duquessa Helena de Rssia.

SAR la princesa Maria de Grcia nascuda el 1876 a Atenes i morta el 1940. Es cas amb el gran duc Jordi de Rssia i en segones npcies amb l'almirall Pericles Ioannides.

SAR el prncep Andreu de Grcia nat a Atenes el 1882 i mort el 1945 a Cannes. Es cas amb la princesa Alcia de Battenberg ;

SAR el prncep Cristfor de Grcia nat el 1888 i mort el 1940 a Atenes. Es cas amb Nancy Stewart i amb la princesa Francesca d'Orleans.

Olga de Rssia s'entreg a l'arqueologia i a l'ajuda a les persones amb dificultats econmiques. Tingu junt amb el seu marit el regnat ms llarg i ms estable de la monarquia hellnica que acab amb l'assassinat del rei Jordi I de Grcia a Salnica l'any 1913. Olga es retir a Rssia de la qual hagu de fugir amb un passaport dans durant la revoluci (1917). S'install a Sussa, Londres, Pars i finalment a Roma amb el seu fill Cristfol on mor el 1926. No arrib a veure la restauraci de la monarquia de 1935.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39953" title="Elisabet de Romania" nonfiltered="512" processed="505" dbindex="15556">


Elisabet de Romania (Pelesh - Sinaia 1894 - Cannes 1956) Reina de Grcia (1922-1924).

Nascuda princesa de Romania era filla del rei Ferran I de Romania i de la princesa Maria del Regne Unit. Era nta per part de pare del prncep Leopold de Hohenzollern-Sigmaringen i de la princesa Antnia de Portugal mentre que per part de mare ho era del prncep Alfred del Regne Unit i de la gran duquessa Maria de Rssia.

De carcter difcil i reservat contragu matrimoni amb el prncep i futur rei Jordi II de Grcia el 1921 a Bucarest. Un matrimoni concertat entre les dues mares del contraients, la reina Maria de Romania i la reina Sofia de Prssia. El matrimoni s'establ a Atenes, arribant l'any 1922 a convertir-se en monarques. L'exili iniciat l'any 1924 signific la separaci del matrimoni, ella retorn a Bucarest i ell s'establ a Londres. La cort romanesa facilit el divorci l'any 1935. La parella no tingu descendncia.

Elisabet es convert en primera dama de Romania arran de la mort de la seva mare la reina Maria l'any 1940. Amb l'entrada de les tropes sovitiques a Romania el 1945 collabor amb els sovitics en contra del seu nbot el rei Miquel I de Romania. Cre junt amb els sovitics un holding d'empreses dedicades a la compra de propietats rurals. L'any 1948 amb la caiguda de la monarquia fug de Romania i s'establ a Cannes. On mor el 1956 acompanyada del seu amant a qui havia titulat prncep de Hohenzollern.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39957" title="Helena de Grcia" nonfiltered="513" processed="506" dbindex="15557">

Helena de Grcia, reina de Romania (Atenes 1896 - Lausana 1982). Princesa de Romania (1921 - 1927), Princesa mare de Romania (1927 - 1940) i Reina de Romania (1940 - 1947). 

Nascuda Princesa de Grcia i de Dinamarca el 2 de maig de 1896 a Atenes filla del rei Constant I de Grcia i de la princesa Sofia de Prssia. Era per tant nta del rei Jordi I de Grcia i de la gran duquessa Olga de Rssia per part de pare; i per part de mare ho era de l'emperador Frederic III de Prssia i de la princesa reial Victria del Regne Unit, reina de Prssia.

L'any 1917 segu als seus pares a l'exili sus que havia provocat el destronament de Constant com a rei dels hellens. 

L'any 1920 es concert el seu matrimoni amb el prncep hereu i desprs rei Carles II de Romania, en una poltica de matrimonis entre les cases reials gregues i romaneses, fruit d'aquesta poltica en sn el matrimoni d'Helena i Carles per tamb el del rei Jordi II de Grcia i el de la princesa Elisabet de Romania i l'intent de matrimoni del prncep Nicolau de Romania, prncep de Romania, i de la princesa Irene de Grcia, duquessa d'Aosta. La parella tingu un nic fill:

SM el rei Miquel I de Romania nat a Bucarest el 1921. Es casat amb la princesa Anna de Borb-Parma, reina de Romania, el 1948 a Atenes.
 
El matrimoni no trig a fer aiges i l'any 1925 ja era pblica l'existncia de Magda Lupescu amant del jove prncep hereu. Aquest mateix any Carles fug a Mil amb la seva amant i fou desheredat pel seu pare. Mentrestant la princesa Helena seguia a Bucarest amb el seu fill, el jove Miquel que a partir de llavors fou el prncep hereu. La mort del rei Ferran I de Romania elev al jove Miquel I de Romania, de sis anys, a la categoria de rei sota la regncia del prncep Nicolau de Romania. 

L'any 1930 Carles produ un cop d'estat i s'intitul rei, expulsant a Helena de Romania i quedant-se amb el seu fill. Helena s'exili a Florncia on compr la vila del Fiesole, on visqu fins que retorn a Romania l'any 1940 desprs que el seu fill, ja rei, l'elevs a la categoria de reina de Romania.
 
Durant la dcada de 1940 hagueren de lluitar contra el domini nacionalsocialista del pas i les pressions sovitiques que els expulsaren del pas l'any 1947. A partir de 1947 s'install a Florncia de nou.

L'any 1956 Sir Arthur Golden Lee li fu una biografia. Gran interessada per les arts i les llengues, dominava perfectament el grec, l'angls, l'alemany, l'itali, el romans i el francs.
 
Mor a Lausana el 28 de novembre de 1982 a l'edat de vuitanta-quatre anys.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39958" title="Irene de Grcia (duquessa d'Aosta)" nonfiltered="514" processed="507" dbindex="15558">
Irene de Grcia, duquessa d'Aosta (Atenes 1904 - Florncia 1974). Duquessa d'Aosta (1939 - 1974). Princesa de Grcia i de Dinamarca amb el tractament d'altesa reial.

Fou filla del rei Constant I de Grcia i de la princesa Sofia de Prssia, essent nta del rei Jordi I de Grcia i de la gran duquessa Olga de Rssia; i per via materna, ho era del kiser Frederic III de Prssia i de la princesa reial Victria del Regne Unit. Visqu una vida molt dura com a conseqncia de la inestabilitat poltica italiana i grega. 

L'any 1917 s'enfront al seu primer exili conseqncia de l'expulsi dels seus pares de Grcia. L'any 1923 fou compromesa en matrimoni amb el prncep Nicolau de Romania, fill del rei Ferran I de Romania, comproms que fou desfet. L'any 1927 fou compromesa amb el prncep Cristi de Schaumburg-Lippe comproms que tamb fou desfet, i no fou fins el 1939 que es cas a Florncia amb el prncep Aim de Savoia-Aosta, duc de Spoleto i, des de 1942 duc d'Aosta. La parella tingu un nic fill:

SAR el duc Amadeu de Savoia-Aosta nascut el 1943 a Florncia. Es cas en primeres npcies amb la princesa Cludia d'Orleans de la qual es divorci per casar-se amb la marquessa de Regiovanni, Slvia Patern di Spedalotto.
 
L'any 1941 Adolf Hitler propos a Aimone de Savoia la corona del nou reialme de Crocia i aix de 1941 a 1943 Irene i Aimone foren reis de Crocia des de Florncia. 

A mesura que la Segona Guerra Mundial arribava a les seves acaballes la princesa Irene i el seu fill foren transportats a diferents camps de concentraci, primer a Pava i desprs a Hirschegg a Alemanya. L'alliberament, coincid amb la caiguda de la monarquia italiana i un breu exili a Sussa, mentrestant el seu marit mor a Argentina on havia marxat desprs del plesbicit monrquic.

El retorn a Itlia es produ el 1948 enmig d'una important penria mateiral, tot i aix fou capa de reedrear la hisenda dels Aosta i recuperar la majoria de les propietats agrcoles que possea el Ducat d'Aosta. 

L'any 1972 fou declarada ciutadana d'honor de la ciutat de Florncia per l'ajuda que prest durant les innundacions de la ciutat. Mor a Florncia el 1974 i fou enterrada a la finca familiar de Il Borro a la localitat d'Arezzo.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39960" title="Cheb Balowski" nonfiltered="515" processed="508" dbindex="15559">


Cheb Balowski. Onze artistes formen aquesta banda composta per violins, saxos, trompetes, piano, bateria i tot tipus de percussions.

Components del grup.
Yacine Belanche Benet, veus, karkabs i bendir.
Dani Clavera Fontquerni, bateria.
Santi Eizaguirre Anglada, guitarra i cors.
Jordi Ferrer Savall "Tito", trompeta i cors.
Jordi Marfa Vives "Marfi", viol, veus i cors.
Marc Llobera Escorca, baix.
Arnau Oliveres Knzi, piles, campanes, "guache" i la "flaga".
Daniel Pitarch Fernndez, piano i teclats.
Marcel Pie Barba, saxo alt, veu i cors.
Xabi Requejo Colomer "Reke", guitarra.
Isabel Vinardell Fleck, ball, veu i cors.

El grup.
El nom del grup s, com la seva msica, una combinaci d'elements nord-africans i europeus. "Cheb", que vol dir "noi jove" en rab, s un component habitual en els noms dels cantants de ra algeri com Cheb Khaled, Cheb Mami o Cheb Hasni. "Balowski" s el cognom de la famlia d'immigrants d'Europa de l'Est interpretats per Alexei Sayle a la comdia televisiva britnica Els Joves. Casualment, en polons existeix el verb "balowa ", que significa "divertir-se ballant".

Van comenar a ser coneguts l'any 2000, quan van realitzar les seves primeres actuacions als voltants de Barcelona. A final d'aquest mateix any, a ms a ms d'actuar al BAM es van presentar a les Festes del Pilar de Saragossa i van ser el grup seleccionat per Joxe Ripiau per acompanyar-los en les seves despedides de Bilbao (Kafe Antzokia), Guipscoa (Sala Pagoa) i Barcelona (Cotxeres de Sants). 

Ja en el 2001 es van multiplicar els seus concerts a Barcelona i voltants (20 aniversari de Radio Pica, Festa de la Diversitat, Festival de Ritmes, festes majors de Sabadell i Manresa). Tamb es van presentar amb gran xit a ciutats com Tarragona, Vitria, Sant Sebasti o Banyoles i van participar en diferents festivals com L' Arriere Court de Clermont Ferrand (Frana), La Foliada de Laln (Pontevedra) o el Ondara Folk de Trrega (Lleida).

Els tres discs que han publicat sn:
Bartzeloona (Propaganda Pel Fet, 2001).
Potiner (Propaganda Pel Fet, 2003).
Plou Plom (Kasba Music, 2005).

Els Discs.
Bartzeloona.
El setembre de 2001 van publicar el primer CD "Bartzeloona", que va ser produit per Iigo Muguruza i editat pel segell Propaganda. Les primeres presentacions del disc es van realitzar als festivals Altaveu Frontera de Sant Boi i Mercat de Msica Viva de Vic, ambds a la provncia de Barcelona i amb una gran repercusi meditica. La presentaci a Madrid es va realitzar el 18 d'octubre a la Sala Suristn i posteriorment tamb es van presentar a Bilbao, Vitria, Saragossa, Osca i finalment Barcelona, on van reunir 900 persones un plujs dijous del mes de novembre.

Ja en el 2002 van continuar les presentacions del seu disc en festivals de ms importncia com l' Actual (Logronyo, al gener), la Festa de la Diversitat (Barcelona, al maig), el Senglar Rock (Montblanc, al juliol), el Festival de Convivncia (Grissolles, Frana, al juliol), la Mar de Msiques (Cartagena, al juliol), l' Etno Sur (Alcal de la Real, al juliol) o el Zaragoza Global (Saragossa, al setembre).

En aquest primer disc hi trobem un ambient mediterrni i tot un cctel de ritmes a base de ragga, salsa, ska, rap, ra, patxanga, etc. Utilitzant el catal, rab, francs i castell per donar una visi crtica i plural de la societat.

Potiner.
Cheb Balowski aposta en aquest nou viatge per aturar-se i fer de l estada als ports que visita un exercici d'aprofundiment a les tradicions musicals. Fent de potiner un disc transgressor i ple de sorpreses sense perdre el carcter festiu del primer. 

La gira de presentaci d'aquest segon disc va incloure al voltant de 150 actuacions repartides per Espanya, Blgica, Itlia, Pasos Baixos, Alemanya i Frana. El disc produit per Stephane Carteaux, tcnic habitual dels directes de la banda i antic baixista de Color Humano, va representar un avan en el desenvolupament artstic del grup que es caracteritza per la densitat rtmica dels temes, amb melodies que giren entre flamenc, ritmes balcnics, rabs i mediterranis. 

Entre les collaboracions artstiques d'aquest disc s'hi inclouen les realitzades des d'Estats Units per alguns membres de Kultur Shock, les realitzades des de Frana per alguns membres de Radio Bemba, les realitzades des d'Euskal Herria per Iigo Muguruza o les realitzades des de Catalunya per Carol de La Carrau.

Plou Plom.
Amb la publicaci del tercer lbum obren una poca de grans expectatives, amb el llanament simultani a gran part d'Europa i amb una gira casi mundial (Marroc, Algria, Finlndia, Blgica, Alemanya, Pasos Baixos, Jordnia,. ..).

"Plou Plom" aporta continuitat amb els lbums anteriors i mostra els avenos de la banda amb 13 temes on el rock agafa aires mediterranis i es barreja amb ritmes i melodies tradicionals.

A ms d'Iigo Muguruza, han participat en el disc David B., Minso (de BKC i Desechos) i el duet format per Fermn Muguruza i Sorkun. La producci ha estat a crrec de Stephane Carteaux i David B.

Els components del grup han estat els mateixos en aquest disc que en els anteriors amb la incorporaci d'un nou bateria (Jordi Herreros) i la substituci del saxofonista Marcel Pie per Sisu a partir de la sortida de l'lbum.

Principals collaboracions en altres discs.
Barcelona Zona Bastarda (Organic Records, 2002).
Barcelona Raval Sessions (K Industria, 2003).

Enllaos externs.
Pgina oficial del grup  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39961" title="Caterina de Grcia" nonfiltered="516" processed="509" dbindex="15560">
Caterina de Grcia, lady Brandam (Atenes 1913 - Marlow 2007). Princesa de Grcia i de Dinamarca. Filla del rei Constant I de Grcia i de la princesa Sofia de Prssia. s nta del rei Jordi I de Grcia i de la gran duquessa Olga de Rssia per via paterna mentre que per via materna ho s del rei Frederic III de Prssia i de la princesa Victria del Regne Unit. s l'nica filla del matrimoni que segueix viva i una dels dos besnets vius de la reina Victria I d'Anglaterra. Alhora s l'nica besnta viva del rei Cristi IX de Dinamarca.

La princesa s tia del rei Constant II de Grcia, de la reina Sofia d'Espanya, del rei Miquel I de Romania i del duc d'Aosta. s cosina del prncep Felip de Grcia.

Segu a la seva famlia en els successius exilis de 1917, 1924 i 1941. Es mantingu especialment unida al seu germ el rei Jordi II de Grcia. Es cas amb el coronel britnic Richard Brandam que havia conegut en un viatge amb buc d'Alexandria a Londres. Es casaren a Atenes el 1947. Aquest matrimoni desigual li fu perdre el rang de princesa grega, la qualcosa fou motiu perqu el rei Jordi VI del Regne Unit li reconegus el de lady.

Lady Brandam ha rebut una recompensaci de 300.000 euros de part del govern grec per l'expropiaci indeguda de les propietats reials gregues.  











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39963" title="Jordi de Grcia" nonfiltered="517" processed="510" dbindex="15561">
Jordi de Grcia, prncep de Grcia (Corf 1869 - Saint Cloud, Pars 1957). Prncep de Grcia i de Dinamarca, segon fill del rei Jordi I de Grcia i de la gran duqessa Olga de Rssia. 

Estudi a l'academia de cadets de la marina danesa. Particip a l'ocupaci grega de Creta quan aquesta fou abandonada pels turcs i fou l'alt comissionari de la illa com a representant de les grans potncies estrangeres.

El 1908 es cas amb la princesa Maria Bonaparte, hereva de la principal fortuna francesa de l'poca. Del matrimoni en nasqueres dos fills:

SAR el prncep Pere de Grcia nascut el 1909 a Atenes i mort el 1980 a Londres. Es cas morganticament amb Olga ;

SAR la princesa Eugnia de Grcia nascuda el 1910 a Atenes i morta el 1991 a Roma. Es cas amb el prncep Dominik Radziwill del qual es divorci per casar-se amb el prncep Carles della Torre e Tasso.

A partir d'aquest moment repartiren el seu temps entre Frana, Dinamarca, Grcia i Anglaterra. Durant la Segona Guerra Mundial s'exiliaren a la repblica Sudafricana amb la resta de la famlia reial grega. Va morir a Pars a causa d'hematuria

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39964" title="Georges Bernanos" nonfiltered="518" processed="511" dbindex="15562">
Georges Bernanos (Pars, 20 de febrer de 1888 -  Neuilly-sur-Seine, 5 de juliol de 1948) va ser un escriptor francs.

 Biografia.
Nascut a Pars, va passar la seva infncia i joventut a Artois, rebent una educaci catlica i monrquica. Catlic i nacionalista, de molt jove va militar a Action franaise.

Es va allistar voluntari per combatre a la Primera Guerra Mundial, resultant ferit diverses vegades. Desprs de la guerra, va fer feina a una companyia d'assegurances, per l'xit de la seva primera novella (Sous le soleil de Satan, 1926) el va decidir a dedicar-se per complet a la literatura.

El 1934, amb problemes econmics, i cercant un lloc on la vida no fos tan cara com a Frana, va arribar a Mallorca, on va fer amistat amb la francesa Juliette Vernie i el seu home, el marqus de Zayas, aleshores cap de la Falange.

Quan al juliol de 1936 es va produir la rebelli militar hi va donar suport sense reserves, per poc desprs, veient el caire que agafaven els esdeveniments i la repressi que es duia a terme, va retornar a Frana (1937), i al 1938 va publicar el llibre Les grands cimetires sous la lune sobre la repressi que duien a terme els feixistes a Mallorca.

 Bibliografia .
Les seves obres principals sn:
Sous le soleil de Satan (1926);
Un crime (1935);
Le Journal d'un cur de campagne (1935);
Les grands cimetires sous la lune (1938);
Nouvelle Histoire de Mouchette (1938);
Dialogues des carmlites (1938);
La grande peur des bien-pensants;
La France contre les robots (1945) ;
Franais, si vous saviez;
 
 Enllaos externs .

Bernanos;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39965" title="Maria Bonaparte" nonfiltered="519" processed="512" dbindex="15563">
Maria Bonaparte, princesa de Grcia (Pars 1882 - Sant Tropetz 1962). Nascuda Princesa de Bonaparte era filla del prncep Roland de Bonaparte i de Maria-Flix Blanc filla de Franois Blanc propietari dels casinos i de la Societ Bains de Mer de Montecarlo. La fortuna de la mare pass integrament a la seva nica filla Maria. 

La joventut de la princesa Bonaparte es caracteritz per la buidor d'afectivitat i pel record de la seva mare que mor poc desprs del part; els seus estudis estigueren marcats per l'obra de Marcel Proust i per l'ambient de la blle-poque parisina.

El seu matrimoni amb el prncep Jordi de Grcia es produ desprs de la negativa dels prnceps Llus III de Mnaco i de Germ de Saxnia-Eisenach. El matrimoni se celebr a Atenes l'any 1908, i d'aquest en naixeren els prnceps Pere i Eugnia. Maria mor a Sant Tropetz el 21 de setembre de 1962, als vuitanta anys, a causa d'una leucmia.

Intellectualment Maria Bonaparte fou brillant. Especialment interessada en la psicologia i la psicoanlisi, a ms a ms de la histria, escrigu una gran quantitat de llibres: Les hommes que j'ai aims (1914), La Grande guerre, medittions (1914), Le printemps sur mon jardin (1924), Les glauques aventures de Flyda des mers (1925). Durant la dcada dels anys 20 viatj a Viena on conegu a Sigmund Freud la qualcosa fu que funds a Frana, la Societat Psicoanaltica. Sobre la seva relaci amb la psicoanlisi escrigu "Psicoanlisi i biologia", "Psicoanlisi i antropologia" i "La meva vida i la psicoanlisi". Ajud Freud desprs de l'ocupaci alemanya d'ustria, i li permet escapar cap a Anglaterra. Segu escrivint: "El vell company" (1939), "Els mites de la guerra" (1944) i "L'essencial ambivalncia d'Eros" (1945). La princesa Bonaparte s considerada com una de les principals deixebles de Freud.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39966" title="Irene de Grcia (princesa de Grcia)" nonfiltered="520" processed="513" dbindex="15564">
Irene de Grcia, princesa de Grcia princesa de Grcia i de Dinamarca va nixer l'11 de maig de 1942 a Ciutat del Cap (Sud-frica), filla del rei Pau I de Grcia i de la princesa Frederica de Hannover. Fou apadrinada pel clebre general Smuts.

Retorn a Grcia l'any 1946 amb els seus pares desprs de finalitzada la Segona Guerra Mundial i proclamada la monarquia. Estudi a Salem (Baden) i aviat demostr un especial talent per la msica i les religions orientals. Es convert en diconos de Grcia -princesa hereva- (1964-65). Part a l'exili l'any 1967 i s'establ a l'ndia desprs d'una gira com a concertista professional. A partit de 1981, desprs de la mort de la reina Frederica fix la seva residncia a Madrid al Palau de la Zarzuela. 

L'any 1986 fund Mundo en Harmona una organitzaci dedicada a l'ajuda de la poblaci menys afavordia de l'ndia a travs de l'entrega de vaques lleteres i de microcrdits.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39967" title="Pere de Grcia" nonfiltered="521" processed="514" dbindex="15565">


Pere de Grcia, prncep de Grcia i de Dinamarca (Atenes 1908 - Londres 1980). Fill del prncep Jordi de Grcia i de la princesa Maria Bonaparte, nt del rei Jordi I de Grcia.

Estudi la carrera de qumica aplicada a Pars, carrera que no arribaria a acabar mai, per en canvi si que arrib a concloure les llicenciatures de dret i de cincies poltiques a la mateixa universitat parisina. Estudi etnologia a Berln i desprs a Londres. Aprengu la llengua russa.

En ple procs psicoanaltic viatj a l'ndia i al Tbet. El 1939 es cas a Madrs amb Irina Alexandrovna Ovtchinnikova en contra de l'opini de la seva famlia. Irina era una russa blanca que fug de Sant Petersburg i que posteriorment es cas amb el marqus Jean de Maulon de qui es divorci poc desprs.

Lluit durant la Segona Guerra Mundial a les ordres de l'exrcit britnic. La relaci de Pere amb la seva famlia fou sempre ms que complicada, i en especial amb la reina Frederica. A la mort del rei Pau I de Grcia no accept que la Irene de Grcia fos designada didocos en contra seu ni que dos anys desprs ho fos la Alexia de Grcia, mentre publicava articles i donava conferncies en contra de la reina Frederica. Les disputes que tingu amb Frederica al llarg de la seva vida s'atribuiren a un possible nuviatge frustrat entre els dos, punt que mai s'ha arribat a verificar. 

Pere mor el 1980 a Londres, al London's National Hospital for Nervous Siseases com a conseqncia d'una hemorrgia cerebral. La seva esposa ho fu deu anys desprs a Pars essent tots dos enterrats a la seva finca danesa de Gentofte propietat dels descendents del prncep Valdemar de Dinamarca.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39968" title="Eugnia de Grcia" nonfiltered="522" processed="515" dbindex="15566">
Eugnia de Grcia, princesa Radziwill (Atenes 1910 - Ginebra 1989). Princesa de Grcia i de Dinamarca, filla del prncep Jordi de Grcia i de la princesa Maria Bonaparte.

El 1938 es cas amb el prncep Dominik Radziwill, membre d'una de les famlies nobiliries ms riques i influent de l'aristocrcia polonesa, matrimoni del qual tingu dos fills 

SAS la princesa Tatiana;

SAS el prncep Jordi;

El 1946 es divorci i es cas amb el prncep Raimon della Torre e Tasso del qual nasqu el prncep Carles.
 
Mor a Ginebra a conseqncia de l'alzheimer que patia.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39969" title="Pinguicula" nonfiltered="523" processed="516" dbindex="15567">

Les pinguicules sn un gnere de petites plantes herbcies de l'ordre de les lamials amb forma de roseta i de pocs centmetres de dimetre. Sn conegudes plantes carnvores

A primer cop d'ull les fulles semblen perfectament normals, per de prop es pot apreciar que sn cobertes per milers de petits pls que secreten gotetes d'una substncia enganxifosa. Quan una presa queda atrapada a aquesta pega, un segon tipus de glndula comena a secretar un lquid composat per cids i enzims digestius que dissolen les parts ms toves de l'insecte. Posteriorment, les cutcules reabsorbeixen el lquid, ara ric en nutrients.

Hi ha unes 80 espcies diferents de Pinguicula, repartides per Sibria, Europa, Nord-Amrica i qualque a Sud-amrica, encara que la majoria es troben a Mxic. Per aix les necessitats de cada varietat depenen del tipus de clima d'on sigui originria.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39973" title="Secci uria" nonfiltered="524" processed="517" dbindex="15568">


La ra uria, secci uria o divina proporci s la relaci que guarden dos segments a i b (o per extensi, la que guarden dues quantitats a i b) si entre el total i el segment major hi ha la mateixa relaci que entre el segment major i el segment menor, o, en altres paraules, si el tot s al segment major igual que el major s al segment menor. Anomenant a al segment (o nombre) major i b al menor, la formulaci matemtica de la definici es pot escriure com:

;

El quocient d'aquestes dues quantitats resulta ser un nmero irracional conegut com a nombre auri o nombre d'or, i designat habitualment per la lletra grega   o   (fi) en honor a Fdies, escultor i arquitecte grec del Parten, o menys freqentment amb   (tau):

;

Les formes definides amb la ra uria han molt sovint considerades estticament agradables en la cultura d'occident, de manera que la proporci divina s'ha usat freqentment al llarg de la Histria en l'art i el disseny. bviament, tamb s'ha usat la inversa de la ra uria  -1. A vegades s'utilitza la fi minscula ( ) per aquest valor quan s'utilitza la majscula per l'anterior.

;

Per la ra uria tamb s possible trobar-la en la natura. El nombre d'or posseeix a ms moltes propietats curioses i interessants que han fet que la ra uria hagi esdevingut fascinant per a molts estudiosos.

 Definicions i primeres propietats del nombre d'or .
Com s'ha definit en l'encapalament, dues quantitats a i b (amb a > b) estan en ra uria si la seva suma s a la quantitat major igual que la major s a la quantitat menor, i.e.:

  ;

Equivalentment (per veure l'equivalncia noms cal multiplicar en creu i reordenar), dues quantitats a i b estan en ra uria si entre la major i la menor hi ha la mateixa proporci que entre la menor i la seva diferncia, i.e.:

;

De la primera equaci (o tamb des de la segona), operant s'arriba a la segent equaci:
, d'on s'obt:

;

On l'ltima igualtat s'efectua traient factor com de b. Finalment, si es divideix a banda i banda per b (que no s nul), s'obtenen els dos segents valors per a : 

;

El nombre d'or  noms s el valor positiu ja que no t sentit de parlar d'una quantitat negativa per a la ra entre dos segments.

Les primeres propietats del nombre d'or sn dues:
 El nombre d'or s l'nic real positiu que est exactament una unitat per sota del seu quadrat. ;
 Demostraci: Multiplicant la primera equaci d'aquesta secci per a/b (o b per (a-b)/b la segona) s'obt:

, o b, fent la substituci ;

 , Q.E.D.;

 El nombre d'or s l'nic real positiu que est una unitat per sobre del seu invers. ;
 Demostraci: Com que   s diferent de zero, es pot dividir l'equaci anterior per  , de manera que;

 , Q.E.D.


 Orgens .

Raons molt properes a l'uria s'han trobat en les posicions i proporcions de les pirmides de Giza, aix que sembla ser que els primers que usaren la ra uria foren els antics egipcis. El que no est tan clar s si les usaven conscientment per a unes suposades qualitats esttiques de la ra o si la seva primera aparici s fruit d'altres raons o l'atzar.

En l'antiga Grcia es coneixien b algunes propietats geomtriques de la ra uria, per la seva freqent aparici en geometria; tanmateix, no sembla cert per que en valoressin la seva vessant esttica. Malgrat tot, en molts monuments, com en el Parten, hom pot trobar-hi proporcions divines o molt prximes a ella. No s'ha provat que aquestes relacions fossin expressament cercades, per molta gent creu que no pot ser nicament una qesti d'atzar. 

En l'arquitectura romana tamb s'hi poden trobar raons uries, per tampoc no s'ha provat que fossin expressament emprades en els dissenys.


 Raons uries en geometria .
 Secci uria d'un segment .


Donat un segment AB, es diu que el punt S constitueix secci uria del segment AB (o el divideix de forma uria) si la part ms gran s mitjana proporcional (o geomtrica) entre el segment AB i la part petita. Si la part petita s SB, com en la figura, matemticament aix s

;

Equivalentment aix passa quan el segment sencer s a la part gran com la part gran s a la petita, i.e.

;

L'equivalncia entre les definicions es veu per exemple multiplicant en creu la segona expressi. 

Tamb es veu l'equivalncia entre aquestes definicions i la de capalera: en efecte, si AS mesura a i SB t una mesura b (i llavors AB t una mesura a + b) i tot plegat se substitueix en la segona expressi, s'obt
;

La secci uria del segment en una part gran i una de petita t a ms la propietat segent:
 La part petita s segment auri de la part gran, i.e.  ;
 o b ;
Demostraci: si  (per ser AS el segment auri de AB), restant  a banda i banda s'obt que;
;
 Traient factor com, i tenint en compte que ;
.
 Llavors, , Q.E.D.

 Construcci de raons uries amb regle i comps .
 Divisi uria d'un segment donat. Una de les construccions ms senzilles s la segent:

 Traceu BC, perpendicular a AB per B i de longitud la meitat de AB. ;
 Amb centre a C, transporteu la distncia CB sobre la hipotenusa CA. S'obt aix el punt D. ;
 Amb centre a A, transporteu la distncia AD sobre el segment AB. La intersecci d'aquest arc amb el segment AB defineix el punt S buscat, que constitueix secci uria dAB.

 Construcci del segment tal que el seu segment auri s el donat. Aquesta s una de les construccions ms famoses amb la ra uria:

 Traceu SC, perpendicular a AS per S i de longitud igual a AS.
 Trobeu el punt mig M del segment AS (per exemple amb la mediatriu).
 Amb centre a M, traceu l'arc amb radi MC. La intersecci B d'aquest arc amb la recta suport de AS defineix el segment cercat AB, el segment auri del qual s AS.

 Triangle d'or .
Els triangles d'or sn aquells triangles issceles els costats dels quals estan en ra uria. N'hi ha de dos tipus: els que , que sn acutangles i els que , que sn obtusangles. Aquests ltims sovint sn tamb anomenats triangles d'argent, per no tenen res a veure amb el nombre d'argent (que no t res a veure amb  , l'invers de  ). 



Els triangles d'or tenen dos angles de 72 i un de 36; els triangles d'argent tenen dos angles de 36 i un de 108. Aquests sn els mateixos angles que apareixen tamb en el pentgon regular i el pentacle, on no s sorprenent de retrobar els triangles d'or i la ra uria.
 Demostraci: En la figura de l'esquerra, es pot veure com el triangle ABD s semblant al triangle BCA ja que els dos sn issceles i tenen un angle en com. Aix, els angles ABD i ACB sn iguals. La ra de semblana s, per construcci dels triangles 1/ . Llavors, el segment AD mesura 1/ .

Com que el nombre d'or verifica la igualtat ;
,
el segment DC mesura 1, de manera que el triangle BCD s issceles i els angles DCB i DBC sn iguals. Per tant, com que DCB i ACB sn iguals, ABD i DBC sn iguals i DB marca la bisectriu de l'angle ABC. Ats que la suma dels angles d'un triangle val 180, els valors dels angles s de 36 pels ms aguts (la cinquena part d'un angle pla) i de 72 pels ms oberts, (dues cinquenes parts de l'angle pla o una cinquena part d'un angle complet). ;

 Rectangle d'or .



Els rectangles d'or sn aquells rectangles els costats dels quals guarden ra uria.

La construcci d'un rectangle d'or amb comps es pot fer fcilment a partir d'un quadrat mitjanant la segona construcci de l'apartat corresponent. Punxant al centre d'un dels costats i obrint fins a un dels dos angles oposats, noms cal baixar l'arc fins a la prolongaci del costat on s'ha punxat. Una de les propietats dels rectangles d'or s que el rectangle resultant de l'eliminaci del quadrat de costat b que el pot generar (vegeu la figura), tamb s d'or. Aquesta propietat s deguda a que la ra uria compleix la propietat segent, ja vista en apartats anteriors:
.

 El pentgon i el pentalfa regulars .


El pentgon regular i les seves diagonals, que formen un pentalfa (o pentacle) amaguen unes quantes propietats relacionades amb la ra uria. Alguns creuen que aquest podria ser un dels motius pels quals aquest smbol va ser l'escollit per Pitgores per a la germandat que cre i presid: els pitagrics.

Per tractar-se de pentgons regulars, s'identifiquen deu angles de 108, cinc en el pentgon exterior i cinc ms en el format en  l'interior. A partir d'aquests deu angles s'en poden trobar cinc ms tamb de 108 (per angles oposats pel vrtex) i deu angles de 72 (per angles suplementaris. D'aquesta manera, s'identifiquen cinc triangles d'or, que sn els que formen les puntes del pentacle. Tamb s'hi identifiquen quinze triangles d'argent (de dues mides diferents). Nombs hi ha doncs tres tipus d'angles: de 36, 72 (el doble de 36) i 108 (el triple). 



Pel qu fa a longitud de segments, s'observa que noms n'hi ha de quatre longituds diferents, per totes en relaci uria amb alguna altra:
;

 Demostraci Per a demostrar cadascuna d'aquestes relacions, noms cal trobar un triangle d'or o d'argent format per costats amb les longituds corresponents. Els triangles sn efectivament d'or o d'argent perqu ho corroboren els seus angles i la relaci s uria per definici de triangle d'or o d'argent. ;


 Espirals d'or .

Hom pot construir, a partir d'una successi de rectangles d'or i quadrats (vegeu la figura), una espiral tot traant quarts de circumferncia dins cada quadrat i tangents a ell. Aquesta espiral s'aproxima a l'espiral d'or, una espiral logartmica de centre la intersecci de les dues diagonals indicades en la figura i d'equaci polar:
;




De la mateixa manera, es pot construir, a partir d'una successi de triangles d'or, una espiral aproximada a la vertadera d'or triangular, tamb espiral logartmica per ara d'equaci polar:
 ;

 Angle d'or .


S'anomena angle d'or aquell angle obtingut mitjanant la partici d'un cercle (la circumferncia del qual t una longitud c) en dos sectors circulars, el ms gran amb un arc de longitud a i el menor, amb un arc de longitud b, de manera que 
;
i prenent com a  bo l'angle petit (el de longitud d'arc b).

Com que es tracta d'una partici del cercle, tamb es t que , i per tant,  (vegeu el parallelisme amb la secci uria d'un segment).

 L'angle d'or mesura , o b en radians, .
Demostraci: De l'equaci , operant s'arriba a l'equaci , d'on, resolent, s'obt:

;

 D'aqu, s'obtenen els dos segents valors per a : ;

;

 Com que tant a com b sn positius, es t que  o que . Substituint-ho en , i reordenant s'obt que:

, d'on s'obt la mesura angular de l'angle:   o .

 El nombre d'or .
 Propietats .
Puix que   resulta de la soluci d'una equaci polinmica, forma part del conjunt dels nombres algbrics. Pot sser demostrat tamb que   s un nombre irracional o incommensurable.

 (vegeu les primeres 20000 xifres decimals del nombre d'or);

Algunes expressions amb les potncies de  :
;
;
;
;

Les potncies de   tamb compleixen la segent propietat:
;

Demostraci: La propietat anterior pot obtenir-se  de multiplicar la igualtat  per .

Aix, les potncies naturals del nombre d'or compleixen la relaci de recurrncia de Fibonacci,
;
 Grcies a aquesta propietat, es poden tamb escriure expressions on s'observa la successi de Fibonacci:
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,
,

Una altra propietat sorprenent relacionada amb la recurrncia de Fibonacci s que el quocient entre termes consecutius d'una successi definida amb aquesta recurrncia, entre aquestes, la successi de Fibonacci, tendeix al nombre d'or. En efecte, si 
 s una successi tal que , llavors:

;

Demostraci: plantejant el lmit,
;
;
;
;
;

 De , multiplicant per x, s'arriba a:
, una equaci quadrtica ja coneguda amb arrels  i . La primera arrel  s la corresponent a la part creixent de la successi, Q.E.D. La segona, s la corresponent a una hipottica successi endarrera (cercant el lmit .

Com que , es pot representar   en forma de fracci contnua:

;

Com que ,   es pot representar tamb amb una iteraci infinita d'arrels quadrades:

;

El nombre d'or presenta tamb propietats interessants si s'utilitza com a base d'un sistema de nombres (vegeu base d'or).

En trigonometria, el nombre d'or est molt relacionat amb els angles que apareixen en un pentacle: (36, 72 i 108) i amb les seves meitats: 18 i 54:
;
;
;
;

La demostraci s a l'article Constants trigonomtriques exactes, angle de 36.

El nombre d'or tamb apareix en expressions com
;

 La ra uria en les arts .



En 1509, Luca Pacioli public Divina Proportione, on tractava no noms amb les curiositats matemtiques del nombre d'or, sin tamb amb el seu s en l'arquitectura. Aix va propiciar l'acceptaci de la idea que molts artistes del Renaixement, introduen la ra uria en els seus dissenys. Un bon exemple d'aquests mites s en les pintures de Leonardo Da Vinci, on, de la mateixa manera que en el Parten, hom pot trobar-hi relacions uries tot i que no hi ha proves fefaents que confirmin que fossin introdudes expressament pel mateix autor.

Ja en el segle XX, l'arquitecte sus Le Corbusier va publicar Le Modulor, on tractava, entre d'altres amb la ra uria en l'arquitectura i sobretot en l'urbanisme.

La ra uria ha estat usada en construccions ms recents com en escales, edificis i d'altres, com per exemple en la mida estndard de carnets i targetes de crdit que s'aproximen a rectangles d'or. Potser l'edifici ms emblemtic s la seu de l'ONU a Nova York, un gran prisma amb una de les seves cares en forma de rectangle d'or. 

La ra uria tamb ha estat usada tamb en msica, tant per la durada de les notes (per exemple pel compositor hongars Bla Bartk i el francs Olivier Messiaen), com per l'organitzaci de les parts d'una pea (per exemple en alguna obra del compositor mexic Silvestre Revueltas) o fins i tot en la relaci entre les freqncies de noves notes fora de les escales cromtiques (per exemple en For Ann (rising), de James Tenney).

Hi ha gent que creu que la ra uria t propietats esttiques particulars. D'altres argumenten que qualsevol proporci compresa entre 1,4 i 1,8 en t.

 El nombre d'or en la natura .
Raons aproximadament d'or poden trobar-se en la ramificaci de determinades plantes o en la disposici dels ptals de les dlies i altres flors. Tamb es poden trobar espirals i angles d'or en les pinyes d'un pi. Aquestes relacions podrien explicar-se mitjanant la presncia de la Successi de Fibonacci en aquests fenmens, per aix s un tema debatut. 

Per altra banda, una bona aproximaci de l'espiral d'or pot trobar-se en la closca del nautilus o dels cargols de mar, per aix no es pot explicar cientficament.


 Enllaos externs.

La secci uria: fi. ;
Fi, la secci uria. ;
La secci uria. ;
Les primeres 20000 xifres decimals del nombre d'or. ;
Fi: la proporci divina. ;
Fibonacci and the Golden Mean Vdeo on s'explica, de forma visual, la relaci entre la successi de Fibonacci i el nombre d'or, a ms d'altres propietats. ;



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39982" title="Elisabet de Grcia" nonfiltered="525" processed="518" dbindex="15570">


Elisabet de Grcia, comtessa Toerring-Jettenbach (Atenes 1904 - Munic 1955). Princesa de Grcia i de Dinamarca amb el grau d'altesa reial. Segona filla del prncep |Nicolau de Grcia i de la gran duquessa Helena de Rssia. Essent nta per via paterna del rei Jordi I de Grcia i de la gran duquessa Olga de Rssia i per via materna del gran duc Vladimir de Rssia i de la princesa Maria de Mecklenburg-Schwerin. 

Abans del seu casament es va projectar de casar-la amb el prncep i desprs rei Umbert II d'Itlia i amb el prncep Nicolau de Romania. Realitz un seguit d'anuncis amb la marca de cosmtics nordamericans Pond's. L'any 1934 es cas amb el comte Carles Teodor de Toerring-Jettenbach que estava emparentat amb la casa reial bavaresa dels Wittelsbach, tenint dos fills:

SAS el comte Hans Veit von Toerring-Jettenbach nascut a Munic el 1935. Es casat amb la princesa Enriqueta de Hohenlohe-Bartenstein.

SAS la comtessa Helena von Toerring-Jettenbach nascuda a Munic el 1937. Es casada amb l'arxiduc Ferran d'ustria nbot de l'ltim emperador austrac Carles I d'ustria.

La princesa Elisabet va morir a Munic l'any 1955 a causa d'una parada cardaca.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39984" title="Alexandra de Grcia (gran duquessa de Rssia)" nonfiltered="526" processed="519" dbindex="15571">

Alexandra de Grcia, gran duquessa de Rssia (Corf 1870 - Ilinskoie, Rssia 1891). Princesa de Grcia i de Dinamarca. Filla del rei Jordi I de Grcia i de la gran duquessa Olga de Rssia. Era nta del rei Cristi IX de Dinamarca i besnta del tsar Nicolau I de Rssia. 

El 1888 va ser compromesa amb el gran duc Pau de Rssia fill del tsar Alexandre II de Rssia i de la princesa Maria de Hessen-Darmstadt, casant-se l'any segent a Sant Petersburg.

Del matrimoni entre la princesa grega i el gran duc rus en nasqueren dos fills:

 SAI la gran duquessa Maria de Rssia nascuda a Sant Petersburg el 1890 i morta al castell de Mainau al llac de Constana el 1958. Es cas en primeres npcies amb el prncep Guillem de Sucia, i en segones npcies amb el prncep Putiatine.

 SAI gran duc Demetri de Rssia nat a Ilinskoie el 1891 i mort el 1941 a Davos (Sussa). Es cas amb Audrey Emery creada princesa Romanonovskaia-Iljinskaia. ;

El naixement del segon fill es produ en unes circumstncies molt especials ja que nasqu abans d'haver complert el procs de gestaci i en una propietat rural de l'interior de Rssia on tan sols fou possible trobar una comadrona local. El part es complic i el 24 de setembre de 1891 Alexandra moria com a resultat de complicacions en el part.

Els seus fills quedaren sota la custdia del gran duc Sergi de Rssia i de la gran duquessa Elisabet de Hessen-Darmstadt durant l'exili del gran duc Pau desprs de contraure matrimoni morganticament. 

El gran duc Dimitri particip en l'assassinat de Rasputn, fou exiliat a Georgia per la qualcosa pogu escapar de la Revoluci russa.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39985" title="Aimara" nonfiltered="527" processed="520" dbindex="15572">

La llengua aimara pertany al grup quitxuamar de la famlia andina-equatorial. El terme aimara s un concepte el qual engloba una dotzena de grups tnics, alguns dels quals, com el colla i el lupaka, havien format estats independents abans que els inques arribessin al poder.

Segons l'inca Garcilaso de la Vega la provncia dels aimares, la qual tenia ms de trenta lleges de llarg i ms de quinze d'amplitud, fou conquerida per l'inca cinqu Kyac Yupanqui. Els aimares o aimaraes comprenien diverses nacions les quals parlaven diversos dialectes de l'aimara.

Els aimaraes, encara que vens de la cort dels inques, degueren conservar sempre la seva llengua i desprs que els espanyols haguessin conquerit el Per van menysprear la llengua dels inques i van continuar lliurement parlant la prpia. No obstant aix, en alguns pobles aimaraes es conservava el qutxua en temps de Garcilaso, ats que es diu que els indis estimen els espanyols i valoren aquesta llengua cortesana (o quitxua) que aprengueren.


Els actuals aimara es denominen a si mateixos "la nacionalitat qulla" i s'estima que el seu nombre oscilla entre el mig mili i el mili i mig de persones. Viuen principalment a Bolvia i Per, sobretot a l'altipl del Titicaca.

Les xifres segons els llocs on es parla la llengua serien les segents: n'hi ha uns 330.000 al Per (cens 1972), uns 30.000 a Xile i la resta (uns 1.140.000) a Bolvia (estimacions). A Xile gaireb sn bilinges; al Per un 60% en sn, a Bolvia un 45%, i sn fora superiors els percentatges entre el sexe mascul i en la generaci jove. Aix no obstant, al Per i Bolvia els percentatges donats sobre bilingisme s'han de prendre en el sentit ms ample del terme: gaireb sempre es tracta de bilinges subordinats, amb nivells a voltes molt elementals de proficincia al castell. Aqueix segon idioma s'adquireix a l'escola (si es tracta de la generaci jove), al quarter o als contactes regulars o ocasionals amb la ciutat. Per aix mateix s'empra en contexts relativament limitats. Per, pel seu prestigi dominant, els aimares tendiran a emprar poc el castell que saben davant els estranys i a identificar-se com a bilinges als censos. A part de Xile, les regions ms bilinges sn, evidentment, les ciutats i les seves rodalies, i tamb, les regions que ms s'han incorporat a una economa de mercat, com les "Yungas" i les zones de colonitzaci.

Fora de Xile, el nombre de parlants d'aimara en xifres relatives disminueix amb relaci al total de cada pas. Avui dia els aimares representen el 3% del Per (per el 40% de les regions de Puno i Tacna) i el 25% de Bolvia per el 80% dels departaments de La Paz i Oruro. La principal ciutat de parla aimara s La Paz, on aproximadament un 40% de la poblaci (640.000) parla aimara, i la proporci arriba a ms del 90% a alguns barris. No hi ha pas cap ms ciutat amb ms de 20.000 aimares urbans.

 Referncies .
Lenguas del Mundo (informaci extreta d'aquesta plana amb autoritzaci);
L'aimara a la universitat;




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="39986" title="Haida" nonfiltered="528" processed="521" dbindex="15573">

Els haida sn una tribu del subgrup Skittaget dins el grup na-den, el nom del qual prov de xa ida "poble" o hrduh. Es divideixen en dos grups, Kaigani i Haida, que es divideixen en els grups skidegate i masset (i aquests en howkan, klinkwan i kasaan). Antigament ocupaven 19 viles.
Els Kaigani viuen a Masset i Skidegate (Prince of Wales), al Canad, mentre que els haida viuen a Hydaburg (Queen Charlotte), a Alaska.

 Demografia .

El 1841 eren un total de 8.300 individus, 6.600 en 13 viles de Queen Charlotte i 1.700 en sis viles Kaigani. Per baixaren a 3.000 el 1850 i el 1880 havien estat reduts a un total de 1.700 individus (900 a Queen Charlotte i 800 Kaigani). Baixaren a 1.000 el 1910. El 1960 hi havia 210 a Alaska i 650 al Canad. Cap el 1990 es calcula que eren un total de 4.000, d ells potser 800 a Alaska.  Segons Asher, hi havia 2.000 el 1980, uns 1.200 a la Colmbia Britnica (on la llengua tenia 295 parlants) i la resta a Alaska. A la Colmbia Britnica hi ha 1.326 a Skidegate i 2.553 a l'Old Masset village Council, en total 3.879. Si sumem els 4.446 dels EUA (sumats  per races i afegits als tlingit), en total hi ha 8.325 individus. Segons dades de la BIA el 1995, hi havia 393 a Hydaburg i 34 a Kassan, mentre que vivien barrejats amb els tlingit a Ketchikan

 Llengua .
La llengua haida s una llengua allada la qual anteriorment va sser contemplada dins la famlia na-den al compartir amb un membre de la mateixa, el tlingit, fora caracterstiques. Es caracteritza per tenir els noms dividits en personals i impersonal, per tenir diversos plurals amb prefixos i sufixos, per tenir dues formes de pronoms personals (una per la persona i una altra per diferenciar la persona entre les altres) i per fer diverses conjugacions.

Queden menys de 100 parlants nadius de haida, concentrats en les comunitats haides de les illes de la Reina Carlota i Alaska. Alguns joves estan intentant reviure la llengua. 

La llengua haida s'ha escrit usant l'alfabet llat modificat per diversos lingistes americans per poder expressar els sons particulars de l'idioma.

 Costums .
Culturalment, sn molt relacionats amb els tsimshian i tlingit, membres de la Cultura del Noroest. No hi havia una uni poltica entre ells, sin grups regionals i poblats.
Entre ells hi ha subdivisions o meitats, assignades per naixement i filiaci materna. Cada meitat consta de moltes nissagues o segments locals, les terres dels quals tenen regles prpies que sn importants econmicament parlant.  Ocupen viles diferents d una o ms cases cadascuna, i tenen llurs propis cabdills (els membres de rangle ms alt) i casa de cabdills. Cada nissaga declara la guerra, fa la pau, elabora cerimnies i funciona econmicament de manera independent de les altres.


La seva economia s basada en la pesca del salm, del bacall i de la palaia, aix com la cacera de mamfers marins i la recollida de baies, arrels i algues; tamb caaven crvols, caribs, castors i aus. Les dones recollien musclos, curtien pells i feien cistelles, mentre els homes feien les cases, pescaven, caaven i pintaven els barrets fets per les dones. Es distingeixen per llurs hbits de treball en fusta, l'artesania de llurs canoes i llur art fi.  Guarneixen els objectes d s quotidi amb dibuixos d ssers sobrenaturals d estil altament convencional.

Tamb es tatuaven per assenyalar fets histrics de la famlia. Endems, els xamans duien un davantal o capa amb motius esotrics que variava segons l'esperit que el possea. Elaboren tamb pals totmics esculpits amb crestes que representen fets histrics importants de la nissaga, i que sn collocats lluny de la casa, i de vegades al costat, com a pals memorials o funeraris. Tamb feien canoes de popa alada i punxaguda, pintades amb motius animals 

El seu potlacht, cerimnia de distribuci onerosa de bens i regals, servia per a donar, validar o elevar rangles poltics, tals com la prefectura o status social. Tamb servien per a celebrar esdeveniments com la construcci d una casa o d un pal totmic, i propostes tals com venjana o protecci. Un home no assolia un status sense celebrar el seu potlacht, per alguns els celebraven els seus parents.

 Histria .

El 1774 foren visitats pel mallorqu Joan Perers, i el 1778 per l'escocs James Cook, per no van fer establiments estables entre ells. Per entre el 1784 i el 1820 arribaren a la zona nombrosos caadors que els esquilmaren les pells de lldria. S inici aix un comer fins l'extinci d aquests animals, aix com l'arribada de la verola, l'alcohol i els armes de foc, que provocaren l'aculturaci i la disminuci numrica. Els del Canad, endems, van veure com el govern canadenc els prohibia el potlacht el 1901, tot i que el celebraven en secret.

El 1986 l'Illa de Queen Charlotte fou declarada zona protegida i patrimoni de la humanitat, cosa que els permet als d Alaska gestionar llurs afers sense mediaci de la BIA. El 1990 van iniciar protestes pels drets de pesca, tot rebent suport d hurons i mohawks. 

 Llista de haides .

  Sonihat;
  Billy Reid;

 Bibliografia .

 WISSLER, Clark (1993) Los indios de Estados Unidos de America,  Paids Studio, n 104 Barcelona;
 Article Haida a ENCICLOPAEDIA BRITANNICA,  Ed. E.B. Inc, 1970;
 Article Haida a THE NEW ENCICLOPAEDIA BRITANNICA-Micropaedia;
 Article Haida a ENCICLOPAEDIA AMERICANA, Grooler Inc, Danbury Corn,1983;
 A Story as Sharp as a Knife: The Classical Haida Mythtellers and Their World, Robert Bringhurst, Douglas & McIntyre August 2000;

 Referncies .
Lenguas del Mundo (informaci extreta d'aquesta plana amb autoritzaci);
 Llengua Haida;
Raven, histria en llengua haida;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40000" title="Olga de Grcia (princesa de Iugoslvia)" nonfiltered="529" processed="522" dbindex="15574">

Olga de Grcia, princesa de Iugoslvia (Atenes 1903 - Pars 1997). Princesa de Iugoslvia. Nascuda princesa de Grcia i de Dinamarca, filla primognita del prncep Nicolau de Grcia i de la gran duquessa Helena de Rssia. La princesa era nta del rei Jordi I de Grcia i besnta del tsar Alexandre II de Rssia. Aviat destac per la seva bellesa i la de les seves germanes en general.


Abans del comproms amb el prncep Pau de Iugoslvia, es compromet amb el prncep Frederic de Dinamarca, i hi hagueren certs rumors sobre un possible nuviatge amb el prncep de Galles, el futur Eduard VIII del Regne Unit. El casament se celebr a Belgrad el 22 d'octubre de 1923. La famlia de la princesa Olga visqu a Belgrad i l'any 1934 el seu marit fou proclamat regent de Iugoslvia durant la minoria d'edat del rei Pere II de Iugoslvia. Aquest fet marc el futur de la princesa grega en tant que la inoperncia del seu marit davant el perill nacionalsocialista que amenaava Iugoslvia li valgueren serioses crtiques des de Londres i Washington. 

Olga tingu tres fills:

SAR el prncep Alexandre de Iugoslvia nascut a Belgrad el 1924. Es cas amb la princesa Maria Pia d'Itlia de la qual es divorci per casar-se amb la princesa Brbara de Liechtenstein.

SAR el prncep Nicolau de Iugoslvia nascut el 1928 a Belgrad i mort en un accident automobilstic prop de Windsor el 1954.

SAR la princesa Elisabet de Iugoslvia nascuda el 1936 a Belgrad. S'ha casat en tres ocasions, en primer lloc amb Howard Oxenberg, en segon lloc amb Neil Balfour i en tercer lloc amb el president peru Manuel Ulloa y Elias.

L'any 1941 partiren a l'exili, primer a El Caire i desprs a Kenya i a Sud-frica. Un cop acabada la guerra s'establiren entre Sussa i Pars. La princesa mor a Pars a causa d'alzheimer.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40001" title="Helena de Rssia (princesa de Grcia)" nonfiltered="530" processed="523" dbindex="15575">

Helena de Rssia, princesa de Grcia (Tsrskoie Sel, Sant Petersburg 1882 - Atenes 1957). Princesa de Grcia i de Dinamarca. Nascuda gran duquessa de Rssia filla del gran duc Vladimir de Rssia i de la gran duquessa Maria de Mecklenburg-Schwerin, era per tant nta del tsar Alexandre II de Rssia, nboda del tsar Alexandre III de Rssia i cosina dels tsars Nicolau II de Rssia i Miquel II de Rssia. Pertanyia a una de les branques ms riques de la famlia imperial russa a la vegada que ms temuda i respectada.

Per tal de casar-la es feren nombrosos intents, l'arxiduc Francesc Ferran d'ustria, el rei Ferran I de Bulgria, el prncep Max de Baden, el prncep Albert de Blgica, el prncep Albert I de Mnaco o l'arxiduc Ferran d'ustria. Malgrat tots aquests intents que acabaven amb continus fracassos i essent la base de les xafarderies de la cort russa, Helena s'acaba casant amb el prncep Nicolau de Grcia a Tsrskoie Sel l'any 1902. La parella tingu tres filles:



SAR la princesa Olga de Grcia nascuda el 1903 a Atenes i morta el 2001 a Londres. Es cas amb el prncep regent Pau de Iugoslvia.

SAR la princesa Elisabet de Grcia nascuda el 1904 a Atenes i morta el 1953 a Munic. Es cas amb el comte Hans Veit von Toerring-Jettenbach.

SAR la princesa Marina de Grcia nascuda el 1906 a Atenes i morta el 1968 a Kensington Palace a Londres. Es cas amb el prncep Jordi del Regne Unit.

A Grcia es dedic a tasques humanitries, participant en nombroses associacions sanitries i en hospitals. L'any 1917 partiren a l'exili, la qualcosa juntament amb la revoluci russa els havia deixat a la ruina. A partir de llavors, es traaslladen a Pars a on resideixen fins l'any 1936 que poden tornar a Grcia. 

Des de la mort del seu marit (1938) resid de forma ininterrompuda a Atenes essent l'nic membre, junt amb la princesa Alcia de Battenberg, de la famlia reial grega que no marx a l'exili durant l'ocupaci alemanya. Significaren un basti en contra el nazisme a Grcia i collaboraren activament en la salvaci de nombrosos grups de jueus grecs. 



L'any 1957 la princesa Helena de Grcia moria a la seva casa atenenca de Psychico. La seva cunyada la princesa Maria Bonaparte en digu: "La meva cunyada Ellen, la gran duquessa de Rssia viuda del meu cunyat Nicolau, tamb acaba de morir d'un infart de cor, sense cap dubte rodejada de popes i d'icones. Cadascu mor com ha viscut. A vegades podrem parlar de reflexes condicionats". I segons la reina Sofia de Grcia: "les seves prioritats sn primer Du, desprs els grans ducs russos i finalment, la resta".


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40002" title="Nicolau de Grcia" nonfiltered="531" processed="524" dbindex="15576">


 Nicolau de Grcia (prncep de Grcia) (1875 - 1938).

 Nicolau de Grcia II (prncep de Grcia) (1970).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40003" title="Maria de Grcia" nonfiltered="532" processed="525" dbindex="15577">


Maria de Grcia, gran duquessa de Rssia (Atenes 1876 - 1940). Princesa de Grcia i de Dinamarca amb el tractament d'altesa reial que com els seus germans, els prnceps Alexandra de Grcia i Nicolau de Grcia, contragu matrimoni en el si de la casa imperial de Rssia. 

Nascuda a Atenes el dia 3 de mar de 1876, essent filla del rei Jordi I de Grcia i de la gran duquessa Olga de Rssia. Maria era nta per via paterna del rei Cristi IX de Dinamarca i de la princesa Llusa de Hessen-Kassel i per via materna del gran duc Constant de Rssia i de la princesa Maria de Saxnia-Altenburg.

Es cas el 12 de maig del 1900 a l'illa de Corf on la famlia reial grega possea la finca de Mon Reps amb el gran duc Jordi de Rssia, fill del gran duc Miquel de Rssia i de la princesa Ceclia de Baden. Jordi era nt del tsar Nicolau I de Rssia i del gran duc Leopold I de Baden.

La princesa tingu dues filles:

SAIR la princesa Nina de Rssia nascuda a la finca Mihailovskoe l'any 1901 i morta a Hyannis Massachusetts el 1974. Es cas a Londres amb el prncep georgi Pau de Chavchavadze.

SAIR la princesa Xnia de Rssia nascuda a la finca Mihailovskoe el 1903 i morta a Glen Cove (Nova York) el 1965. Es cas amb primeres npcies amb el millonari William Batteman Leeds i en segones npcies amb Herman Jud.

La princesa Maria, extremament gelosa de la seva identitat grega i molt depenent del seu nucli familiar grec, accept de mala gana l'avantatjs matrimoni amb el gran duc Jordi. La relaci marital no fou excessivament bona essent principalment el gran duc qui realitz els majors esforos per salvar el matrimoni.

La Primera Guerra Mundial va sorpendre la princesa grega a Londres mentre que el seu marit seguia a Rssia. L'any 1917 el gran duc Jordi de Rssa fou fet presoner pels bolxevics junt amb el seu germ, el gran duc Nicolau de Rssia, i el seu cos i cunyat, el gran duc Pau de Rssia. La princesa Maria ofer, grcies al suport econmic de la famlia reial anglesa, la quantitat de 50.000 lliures esterlines per salvar-los d'una mort segura. Les autoritats bolxevics no acceptaren aquesta preposici i, finalment, el gran duc Jordi fou afusellat el 28 de gener de 1919 sota les ordre del govern revolucionari bolxevic a la Fortalesa de Sant Pere i Sant Pau de Sant Petersburg. 

En un estat de precarietat econmica absoluta pogu sortir de Londres grcies a l'ajut econmic de la seva cunyada, la multimillonria estunidenca Nancy Leeds i al suport incansable de la famlia reial britnica, molt especialment de la seva tia, la reina Alexandra. L'any 1920 viatj a Grcia per tal d'establir-s'hi. All conegu l'almirall Perikles Ioannidis amb qui es cas l'any 1922 a Wiesbaden. 

Amb el nou exili de l'any 1924 s'installaren a Itlia, a la villa Attica de Roma. L'any 1935 s'installaren definitivament a Grcia on la gran duquessa mor el 1940 en plena ofensiva italiana a la residncia de Psychico on vivien el futur rei Pau I de Grcia i la princesa Frederica de Hannover.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40005" title="Andreu de Grcia" nonfiltered="533" processed="526" dbindex="15578">


Andreu de Grcia, prncep de Grcia (Atenes 1882 - Montecarlo 1944). Prncep de Grcia i de Dinamarca, quart fill mascle del rei Jordi I de Grcia i de la gran duquessa Olga de Rssia.
 
Estudi la carrera militar a Grcia i desprs a Alemanya participant activament a les diferents guerres balcniques. L'any 1903 es cas amb la princesa Alcia de Battenberg que era besnta de la reina Victria I d'Anglaterra i nta del gran duc Llus IV de Hessen-Darmstadt. Tingueren cinc fills:

SAR la princesa Margarida de Grcia nascuda el 1905 a Atenes i morta el 1981 a Bad Wiessee. Es cas amb el prncep Guifr de Hohenlohe-Lagenburg.

SAR la princesa Teodora de Grcia nascuda el 1906 a Atenes i morta el 1966 a Konstanz. Es cas amb el marcgravi Bartomeu de Baden.

SAR la princesa Ceclia de Grcia nascuda el 1911 a Atenes i morta el 1936 a Ostende en un accident d'aviaci. Es cas amb el gran duc Jordi Donatus de Hessen-Darmstadt;

SAR la princesa Sofia de Grcia nascuda el 1914 a Corf i morta el 2001 a Baviera. Es cas en primers npcies amb el prncep Cristfol de Hessen-Kassel i en segones npcies amb el prncep Jordi Guillem de Hannover.

SAR el prncep Felip de Grcia nascut el 1921 a Corf. Es casat amb la reina Elisabet II del Regne Unit.

La revoluci russa, la Primera Guerra Mundial i els successius exilis que pat la famlia reial grega afectaren de forma important la famlia del prncep Andreu. L'exili el visqueren a Pars amb l'ajuda de la princesa Maria Bonaparte mentre Alcia obria una botiga de roba a Frabourg Saint-Honor i Andreu escribia el llibre "Cap al desastre".

La dcada de 1930 vingu marcada pel casament de les seves quatre filles dintre de diferents famlies principesques alemanyes i per l'internament de la princesa Alcia en un centre de malalts mentals. L'any 1937 moria en un accident aeri la princesa Ceclia de Grcia juntament amb el seu marit i els seus dos fills.

La Segona Guerra Mundial el va sorprendre a la Riviera francesa on va passar tota la guerra, entre Montecarlo i Canas. El desembre de 1944 va ser trobat mort d'una parada cardaca a la seva habitaci de l'hotel Metropole de Montecarlo 



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40010" title="Correfoc" nonfiltered="534" processed="527" dbindex="15579">
El Correfoc s un acte celebrat majoritriament a Catalunya, per tamb s'ha ests pel Pas Valenci, Illes Balears i Catalunya Nord. T les seves arrels en el Ball de diables ja documentat en el segle XII, per no va ser fins al XX que va prendre la seva forma actual.



 Origen .

El terme correfoc va sorgir a finals dels anys 70 en diferents cercaviles de Festes Majors o celebracions populars de Catalunya, com una manifestaci improvisada de la gent i els diables que actuaven corrent, saltant i ballant conjuntament sota el foc. Durant la dcada dels anys 80 i 90 es va anar escampant per la geografia dels Pasos Catalans.

 Diferncies .
S'ha de diferenciar un correfoc i una cercavila o process. En una cercavila o process, encara que el pblic tamb pot actuar en el cas d'un correfoc, el ritme de foc s ms lent que en un correfoc.

 Tipus de Colles .
Els diferents corrents teatrals i la voluntat de seguir amb la cultura han fet que surtin diversos tipus de colles segons la seva proximitat a un corrent o altre:
 Colles de foc: sn aquelles colles amb una estructura homognia, on no hi ha rangs entre diables; si hi sn s simplement per temes d'organitzaci. Aquestes colles, les podem veure fent correfocs i algun espectacle pirotcnic.
 Colles de diables: sn aquelles colles on tenen com a mnim les figures de Llucifer i Diablessa. En trobem algunes que fins i tot tenen la figura de l'Arcngel. Aquestes colles, a ms de fer correfocs, inclouen en les seves actuacions breus entremesos o balls de diables versificats, anomenats versots de diables.
 Colla d'espectacles: Les podem trobar dintre d'algun dels diferents tipus de colles. Aquestes colles munten espectacles i performances on el foc n's un protagonista.

 Vestimenta .
Els vestits de diable actualment sn de cot, pell o teles ignfugues. Durant la dcada dels 70 i 80 aquests eren simples sacs de patates pintats amb unes banyes al capdamunt, ms cap als 90 i inicis del segle XXI han sortit algunes colles que no en tenen (ms tpiques de colles de foc).

 Tipus de Correfocs .

Hi ha dos tipus de correfocs caracterstics, l'opci de fer-ne servir un o altre depn de la colla de diables, del tipus de correfoc i del tipus de recorregut. No hi ha cap tipus de tradici de fer-ne servir un o altre.
 Correfoc amb carro: Tota la pirotcnia est dipositada dintre un carro, aquesta es posa dintre un sarr anomenat saca, d'aqu el nom que rep qui la porta, el saquer reparteix als diables la pirotcnia a mida que va avanant el correfoc.
Els diables encenen les carretilles amb el botafoc o metxa.
 Correfoc amb saca individual: Tota la pirotcnia est dipositada en petits sarrons, amb una cabuda de 30 a 80 carretilles. Cadascun dels diables s'encn ell mateix la pirotcnia.

 Eines del Diable .
El correfoc, en ser un espectacle dinmic (que transcorre per un recorregut), t els seus elements:
 carro;
 saca, sarr o civader;
 botafoc o metxa;
 gos;
 ceptrot;
 maa;
 carretilla;
 pirotcnia;
 diable;

 Colles .
Us recordo que s'ha de fer la distinci entre ball de diables (els que fan balls de diable) i colla de diables (els que fan correfocs), en aquesta llista en teoria noms hi han d'anar les colles que fan correfocs, per els balls de diables hi ha una altra pgina! (de moment es deixa aix per tenir tota la informaci en un mateix lloc)Siusplau, utilitzeu la plantilla
 Colles de Diables de les Illes Balears.
 1998 a Alar-Mallorca, Ball de dimonis d Alar;
 1995 a Sant Joan, Mallorca, Diables de Sant Joan;
 ? a Sa Pobla-Mallorca, Dimonis d'Albops;
 2001 a Santa Margalida-Mallorca, Dimonis de Hiachat,
 2003 a Campos-Mallorca, Esquitxafoc,
 2005 a Muro-Mallorca, Dimonis de sa Pedrera;
 1996 a Sller-Mallorca, Esclatabutzes, dimonis sollerics;
 ? a Ma-Menorca, Diables de Ma;
 2004 a Felanitx-Mallorca,  Dimonis a Lloure ;
 ? a Vila d'Eivissa-Eivissa, Es Mals Esperits d'Eivissa;
 2008 a Monturi-Mallorca, S'Esbart d'En Moiana;

 Colles de Dimonis del Pas Valenci.
 1989 a Vinars - Baix Maestrat, Dimonis de Vinars, Web oficial;
 1990 a Castell de la Plana, Botafocs.Ball de Dimonis, Web oficial;
 1991 a Benimaclet - l'Horta, Dimonis de Benimaclet, Web oficial;
 1991 a Massalfassar - l'Horta, Dimonis de Massalfassar, Web oficial,
 1995 a Bocairent - Vall d'Albaida, Dimonis de Darrere la Vila, Web oficial;
 1995 a Quartell - Camp de Morvedre, Dimonis la Corbella;
 1995 a L'Alqueria d'Asnar - El Comtat, Dimonis Rafolins;
 1997 a Alboraia - l'Horta, Dimonis de l'Avern, Web oficial;
 1999 a Terrateig - Vall d'Albaida, Correcagarneres, Correcagarneres;
 1999 a Simat de la Valldigna, Dimonis Fem Fredat, Dimonis Fem Fredat;
 1999 a Beneixama - Alt Vinalop, Dimonis Emplomats;
 2004 a Ondara - la Marina Alta, Correfocs la Mulafera, Web oficial;
 2004 a Campanar (Valncia) - l'Horta, Dimonis Socarrats, Web oficial;
 2006 a Sagunt - Camp de Morvedre, Diablica de Morvedre, Web oficial;
 ? a Ontinyent - Vall d'Albaida, Dimonis de Sant Rafel;
 ? a La Font d'en Carrs - la Safor, Ingav, Ingav;
 ? a Alcoi - l'Alcoi, l'Endimoni;
 ? a Mutxamel - l'Alacant, Colla de Dimonis de Mutxamel;
 2007 a l'Alcdia - la Ribera Alta, Dimonis Enroscats, Web oficial;
 2001 a Castell de la Plana - la Plana Alta, Federaci de Dimonis i Diables del Pas Valenci;

 Colles de Diables de Catalunya .
 (Activa) indica les colles que actualment estan actives.;
1947 a Vilanova i la Geltr, Ball de Diables de Vilanova (Activa), Pgina oficial;
1977 a Barcelona, Diables del Clot (Activa);
1980 a Moja, Diables de Moja (Activa) ;
1980 a Piera, Diables de Piera ;
1980 a Santa Margarida i els Monjos, Diables Spantus ;
1980 a Santa Oliva, Diables de Santa Oliva;
1980 a vila-rodona, Diables de Vila-rodona ;
1981 a Abrera, Bram de Foc(Activa);
1981 a Barcelona, Diables i timbalers d'Itaca (Activa);
1981 a Barcelona, Diables de Sants (Activa);
1981 a Barcelona, Grup de Foc de Nou Barris;
1981 a Grcia, la vella de grcia (Activa);
1981 a Santa Margarida i els Monjos, Diables de la Rpita ;
1981 a Les Gunyoles d'Avinyonet, Diables de les Gunyoles ;
1981 a Olesa de Montserrat, Diablots d'Olesa;
1981 a Reus, Diables de Reus;
1982 a Barcelona, Diables de la Barceloneta, Diables de la Sagrera, Diables de Sant Andreu (Activa);
1982 a Grcia, diablica de grcia (Activa);
1982 a Lloren del Peneds, Ball de Diables de Lloren del Peneds (Activa);
1982 a Martorell, Diables i Drac de Martorell;
1982 a Sabadell, Ball de Diables de Sabadell;
1982 a Sant Feliu de Codines, Grup del Correfoc del Follet i la Fantasma (Activa) Pgina oficial;
1983 a Montorns del Valls, Drac i Diables de Montorns (Activa);
1983 a Alcover, Bruixots d'Alcover;
1983 a Alpens, Diables de Rocadepena;
1983 a Badalona, Diables de Badalona (Activa);
1983 a Castelldefels, Diables, Drac i Timbalers de Castelldefels (Activa);
1983 a Badalona, Badalona Bsties de Foc (Activa), Pgina oficial ;
1984 a Barcelona, Trinifoc, Diables del Barri Gtic;
1984 a Borges del Camp, Diables de les Borges del Camp;
1984 a Montblanc, Dimonis de Montblanc (Activa);
1984 a Sant Joan Desp, Grup de Diables de Sant Joan Desp;
1985 a Banyeres del Peneds, Diables de Banyeres del Peneds;
1985 a Barcelona, Bruixes i Diables de Bon Pastor (Activa);
1985 a Barcelona, Diables del Carmel;
1985 a La Bisbal d'Empord, Dracs de la Bisbal (Activa) Pgina oficial;

1985 a Olot, Pim Pam Pum Foc (Activa);
1985 a Poble Sec, Diables del Poble Sec;
1985 a Selva del Camp, Diables de la Selva del Camp;
1985 a Tortosa, Lo Golafre;
1985 a Valls, Diables de Valls ;
1985 a Vilabella, Diables de Vilabella;
1985 a Granollers, Diables de Granollers (Activa);
1986 a Trrega, Grup de Diables BAT;
1986 a Manresa, Diables i Tabalers de Manresa (Activa);
1986 a Pallej, Dimonis de Pallej;
1986 a Tortosa, Llampec Nois;
1986 a Barcelona, Basca infernal de Navas;
1987 a Barcelona, La Satnica de Sant Andreu (Activa);
1987 a L'Hospitalet de l'Infant, Diables de l'Hospitalet de l'Infant;
1987 a L'Hospitalet de Llobregat, Skamot Diablik (Activa);
1987 a Sant Sadurn d'Anoia, Diables Se me'n Refum;
1988 a Alforja, Diables d'Alforja;
1988 a Breda, U9-7kou  (Activa)-- (discussi) 11:56, 13 nov 2008 (CET);
1988 a Vandells, Diables de Vandells;
1988 a Olesa de Bonesvalls, Diables d'Olesa de Bonesvalls;
1988 a Girona, Els Diables de l'Onyar (Activa);
1989 a L'Albera, Diables de l'Albera;
1989 a Igualada, Mal Llamp;
1989 a Salt, Diables d'en Pere Botero (Activa);
1989 a Barcelona, Diables de la Verneda;
1990 a L'Espluga de Francol,  Fills de Satanas de l'Spelunca Diabolica Pgina oficial (Activa);
1992 a Bellvei, Diables de Bellve;
1992 a Cardona, Bruixes de Cardona ;
1992 a Riudoms, Diables de Riudoms;
1992 a Caldes de Montbui,  Ball de Diables de Caldes de Montbui Pgina oficial (Activa);
1992 a Tordera,  Colla de Diables de Tordera (Activa);
1993 a La Seu d'Urgell, Diables de l'Alt Urgell (Activa);
1994 a Cervera, Diables de Cervera - Carranquers (Activa);
1994 a Barcelona, Diables de les Corts (Activa);
1994 a Barcelona, Cabrnica del Nord (Activa);
1994 a La Llacuna, Diables de la Llacuna ;
1994 a Masquefa, Diables Pixafocs i Cagaspurnes ;
1995 a Barcelona, Kapaoltis, Malignes del Guinard;
1995 a Monistrol de Montserrat, Diables els Tronats (Activa);
1995 a El Perell, Foc a la metxa (Activa);
1995 a Torroella de Montgr, Els Ducs del Foc (Activa);
1995 a Rub, Colla de Diables de la riera de Rub  (Activa);
1996 a Sant Andreu de la Barca, Colla de Diables Sant Andreu de la Barca;
1996 a Badalona, Bufons del Foc (Activa);
1996 a Barcelona, Diables de Port (Activa), Cabrnica del Nord;
1996 a Vallmoll, Ball de Diables de Vallmoll;
1996 a Barcelona, Bocs de can Ross (Activa);
1997 a Barcelona, Diables del Casc Antic de Barcelona (Activa);
1997 a Esplugues de Llobregat, Boc de Biterna (Activa);
1998 a Barcelona, Satnica del Cuca;
1999 a Vallbona d'Anoia, Diables de Vallbona;
1999 a Ba-Catalunya Nord, Diables i Bruixes del Riberal (Activa);
1999 a Hospitalet de Llobregat, KABRA;
2000 a Cunit, Joves Diables de Cunit;
2000 a Hospitalet de Llobregat, Folcat Diablic;
2000 a Sant Mart Sarroca, Petits Diables Aristois;
2000 a Tortosa, Lucfers;
2000 a Sant Climent de Llobregat, Fomarians;
2001 a Bruc, Foc Senglar;
2001 a Figueres, Revolta dels Diables;
2001 a Pratdip, Diables de Pratdip;
2002 a Barcelona, Fures de Can Bar;
2002 a Cambrils, Els Cagarrieres;
2002 a Torrelles de Llobregat, Colla de Diables de Torrelles;
2003 a Puigcerd, Diables de Puigcerd;
2003 a Bonastre, Aguilots de Bonastre;
2003 a Matar, Colla del Basilisc (Activa);
2003 a Blanes, Diables Sa Forcanera de Blanes (Activa);
2005 a Castell d'Empries, Senyors del Foc (Activa);
2005 a La Bisbal del Peneds, Diables de la Bisbal del Peneds;
2006 a Barcelona, Diables d'Horta,  (Activa);
2007 a Portbou, Diables de l'Albera (Activa);

 Enllaos .

 Web de la Federaci de Dimonis i Diables del Pas Valenci;
 Pgina oficial de la Federaci de Diables i Dimonis de Catalunya;
 Bloc relacionat amb el mn del diable i les seves dificultats;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40011" title="Gos de Muntanya dels Pirineus" nonfiltered="535" processed="528" dbindex="15580">

El Gos de Muntanya dels Pirineus s un gos de gran talla, imponent i de fort esquelet, sense estar desprovet de certa elegncia.

Originari de Frana s present als Pirineus des de temps immemorials i a l'Edat Mitjana s utilitzava com a guardi de castells. 

Actualment s utilitzat per garantir la protecci dels ramats contra els atacs dels depredadors per les seves aptituds per a la guarda i la dissuasi i la seva afecci amb el ramat.

Les principals qualitats del Muntanya sn la fora i l'agilitat, aix com la dolor i l'afecci als que protegeix.

Aquest gos de protecci t una propensi a la independncia i un sentit de la iniciativa que requereix, per part del seu propietari, una certa autoritat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40012" title="Cultura lliure" nonfiltered="536" processed="529" dbindex="15581">

Com a Cultura lliure podria englobar-se tota aquella creaci, i el moviment que la promou, que advoca per l'elaboraci i difusi de cultura d'acord amb uns principis de llibertat equiparables als del programari lliure. Sn habituals les reflexions al voltant de la propietat intellectual, els drets d'autor, el copyleft o el paper de les xarxes P2P.

Un exemple de cultura lliure s la mateixa Viquipdia.

El llibre de l'advocat americ Lawrence Lessig, Cultura lliure. De com els grans mitjans de comunicaci utilitzen la tecnologia i les lleis per enclaustrar la cultura i controlar la creativitat, tradut al catal pel DURSI i sota llicncia Creative Commons, s segurament l'obra cabdal d'aquest corrent de pensament.


 Enllaos externs .
  Free Culture Lloc web de la versi original del llibre;
 Cultura Lliure Lloc web de la traducci del llibre Free Culture al catal;
  Freeculture.org Moviment estudiantil per la cultura lliure;
 Copyfight;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40015" title="Organitzaci d'Estats Iberoamericans per a l'Educaci, la Cincia i la Cultura" nonfiltered="537" processed="530" dbindex="15582">
L'Organitzaci d'Estats Iberoamericans per a l'Educaci, la Cincia i la Cultura o senzillament Organitzaci d'Estats Iberoamericans (OEI) s una organitzaci internacional que comprn l'Amrica Llatina, Espanya i Portugal.

Enllaos externs.
OEI;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40041" title="Magatzem de dades" nonfiltered="538" processed="531" dbindex="15583">
Un magatzem de dades (de l'angls data warehouse) s una base de dades amb la informaci histrica d'una organitzaci dissenyada i estructurada per a realitzar-hi consultes eficientment.

Les dades d'aquests magatzems provenen dels sistemes d'informaci transaccionals de les organitzacions (per exemple d'un ERP). El magatzem realitza una funci d'integraci de dades ja que peridicament es poden realitzar processos de crrega (i refresc) d'informaci des dels sistemes transaccionals fins al magatzem de dades. En aquests processos es pot realitzar una transformaci o neteja de les dades i conceptualment es realitza una integraci de dades de diverses fonts.

Les operacions realitzades sobre un magatzem de dades i els programes que les realitzen poden ser de diversos tipus. Les eines anomenades OLAP (online analytical processing) consisteixen en realitzar consultes, anlisis, estadstiques i realitzar informes, d'una manera grfica, multidimensional i amb operadors especfics, facilitant, per tant, les consultes complexes (especialment les agregades) respecte a les eines d'informes tradicionals (generalment basades en SQL). Un altre tipus d'eines que solen anar associades al magatzem de dades sn les eines de mineria de dades.

Els magatzems de dades allotgen grans quantitats de dades que poden ser agrupades en unitats conceptuals anomenades datamarts.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40043" title="Hiparc" nonfiltered="539" processed="532" dbindex="15584">


Hiparc, crrec a l'antiga Grcia;
Onomstica:
Hiparc de Nicea, astrnom i matemtic;
Hiparc d'Estagira, filsof;
Hiparc de Tebes, filsof pitagric;
Hiparc (tir),  tir d'Atenes, fill de Pisstrat i germ d'Hppies;
Hiparc de Colarges,  membre de la dinastia dels pisistrtides;
Hiparc de Samos, astrnom;
Hiparc, llibert de Marc Antoni;
Hiparc d'Eubea, tir d'Ertria ;
Hiparc, poeta cmic atenenc;
Hiparc, escriptor grec egipci;

Astronomia:
Cercle d'Hiparc, crter a la Lluna;
Hiparc, satllit de l'AEU;

Entomologia:
Hiparc, genere de lepidopters;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40050" title="Epicicle" nonfiltered="540" processed="533" dbindex="15585">
L'epicicle s un dels elements geomtrics bsics del sistema geocntric de Claudi Ptolemeu, basat en un Terra que ocupa el centre de l'Univers. 

La teoria dels epiciles fou dissenyada per Apolloni de Prgam a finals del segle III aC i perfeccionada posteriorment per Ptolemeu. En aquest model, per explicar les variacions de velocitat i direcci del moviment aparent dels planetes, tots els cossos celestes es mouen al voltant de la Terra en cercles petits, anomenats epicicles, que al seu torn, es mouen sobre cercles majors anomenats deferents. Sn els cercles deferents els que estan centrats a la Terra. Ptolemeu, a ms, per explicar ms precisament els moviments planetaris, introdu el punt equant i despla el centre del cercle deferent del centre de la Terra.  

L'antiga concepci dels epicicles va ser eliminada amb el desenvolupament de la teoria heliocntrica de Nicolau Coprnic i l'explicaci del moviment planetari en rbites ellptiques per Johannes Kepler.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40052" title="Frmula 1" nonfiltered="541" processed="534" dbindex="15586">



La Frmula 1 (F1) s la disciplina d'automobilisme ms prestigiosa de la Fdration Internationale de l'Automobile (FIA), entitat governant de l'automobilisme mundial. Els participants disputen curses de Formula 1 seguint una "Formula" o reglamentaci establerta pels rgans reguladors de la competici d'obligat compliment per a tots els participants. Les curses es disputen en circuits tancats construts especialment per a aquests esdeveniments o excepcionalment en circuits urbans i els resultats de cadascuna d'aquestes curses es combinen per tal de determinar el resultat als dos campionats que composen la categoria, els anomenats Campionat del Mn de Pilots i Campionat del Mn de Constructors.
 
En l'actualitat l'esport s seguit de forma massiva per televisi, milions d'espectadors de ms de 200 pasos solen seguir aquestes curses. Part de la espectacularitat de l'esport la posa la velocitat dels cotxes que pot arribar a ser major de 300 km/h i tamb l'elevada velocitat de pas pels revolts (de fet la ms alta de totes les especialitats d'automobilisme). No obstant el rendiment del cotxe depn clarament de l'electrnica, l'aerodinmica, la suspensi i els pneumtics aix que un pilot que no sigui a l'equip encertat en el moment oport ho t complicat per a guanyar el campionat. La reglamentaci de la Frmula 1 pateix canvis any rere any aconseguint adaptar-se a les noves evolucions tecnolgiques introdudes pels equips i millorant contnuament la seguretat. Per exemple hi ha hagut diferents tipus de motors des dels d'1,5 litres als de 4,5 litres. La mxima potncia aconseguida ha estat al voltant de 1.200 cavalls als anys 80 durant la poca en qu s'usaven motors turbo.

El centre tradicional de la Frmula 1 s Europa, no obstant es corren curses a altres pasos del mn com Bahrain, Brasil,  Canad, Estats Units, Malisia, Turquia o Xina. La popularitat de l'esport i en conseqncia els interessos econmics generats han estat l'origen de grans disputes entre els organitzadors i els equips que posaren en perill la continutat de la categoria fins la signatura i posteriors renovacions del Pacte de la Concrdia.


Histria.

La Frmula 1 t les seves arrels als Gran Premis europeus disputats durant la segona i tercera dcada del segle XX. La "frmula" com hem comentat era un conjunt de regles que els vehicles dels participants havien de complir. Desprs de la segona guerra mundial es va arribar a un nou acord per a aquesta frmula que es va anomenar com Frmula 1, d'aqu prov el nom de la categoria.

El Campionat del Mn de pilots no va ser formalitzat fins l'any 1947 i oficialment la primera cursa vlida per a un Campionat del mn de pilots va ser el Gran Premi de Gran Bretanya del 1950 disputat al Circuit de Silverstone. El Campionat de Constructors es va crear l'any 1958 i es varen disputar campionats nacionals seguint la mateixa frmula a Sud-frica i a Anglaterra els anys 60 i 70. A causa dels costos creixents de la competici les curses no oficials per al campionat varen desaparixer, l'ltima va ser l'any 1983.


Professionalitzaci (1950 1980).


En aquella poca la organitzaci de les curses era molt menys formal, gaireb amateur, i era habitual que els plots canviessin de vehicle durant la cursa si el seu cap d'equip ho necessitava.
El primer campionat va ser guanyat per l'itali Giuseppe Farina amb Alfa Romeo l'any 1950 desprs de batre al seu company d'equip Juan Manuel Fangio. Tot i aix, desprs Fangio va arribar a guanyar fins a 5 campionats del mn els anys 1951, 1954, 1955. 1956  i 1957. Fangio s recordat com el gran dominador de la primera dcada de la categoria.



Mica en mica durant els anys 60 i 70 la categoria va anar agafant forma i els equips van comenar a fer recerca. Principalment es va comenar a estudiar l'aerodinmica dels vehicles, en concret l'anomenat efecte terra, que aconseguia que els vehicles poguessin elevar considerablement la seva velocitat de pas per corba.

Durant els ltims anys d'aquesta poca la formaci de la Fdration Internationale du Sport Automobile (FISA) l'any 1979 va acabar desembocant en un enfrontament entre la FISA i la FOCA en la que el president de la FISA (Jean Marie Balestre) va enfrontar-se contnuament amb l'Associaci de Constructors de la Frmula 1 (FOCA) a causa dels drets televisius de la categoria.


Era V10 (1980-2005).

Popularitat (1981 1999) ;

L'any 1981 es va signar el primer Pacte de la Concrdia, un contracte entre els equips per tal de repartir-se els beneficis obtinguts a travs dels drets televisius. Aquest acord va posar fi a la coneguda guerra entre la FISA i la FOCA i va contribuir al domini econmic que t Bernie Ecclestone en l'esport.

La FIA va prohibir els efectes de terra l'any 1983 en una poca en qu dominaven els motors turbo que tenien una potncia d'uns 700 cavalls. L'any 1986 els cotxes turbo arribaren als 1100 cavalls (i fins i tot a 1400 cavalls en rgims de qualificaci), els cotxes van ser els ms potents de la histria. Per tal de reduir la velocitat la FIA va limitar la capacitat del diposit de gasolina l'any 1984 i va decidir finalment prohibir els motors turbo l'any 1989.

L'arribada de grans pilots a la categoria va fer que la popularitat cresques arreu del mn. Entre d'altres seran recordats els duels entre Ayrton Senna i Alain Prost o els de Michael Schumacher i Mika Hakinnen. De fet la mort d'Ayrton Senna l'any 1994 al circuit d'Imola va ser un punt d'inflexi en la seguretat que ha anat millorant a passos gegants des de llavors.

L'era Ferrari (2000-2004);

Al principi del segle XXI l'alemany Michael Schumacher pilotant per la Scuderia Ferrari va trencar tots els records absoluts establerts a la categoria incloent els 5 campionats del mn de Juan Manuel Fangio, el record de victries d'Alain Prost i el record de pole position d'Ayrton Senna. 

La mediatitzaci a Espanya (2005);
Per tal de reduir els costos de la categoria la FIA va prohibir els motors V10 de cara al 2006. Aix l'any 2005, any del primer campionat del mn de Fernando Alonso amb l'equip Renault i de la popularitzaci de l'esport a Espanya va ser tamb l'ltim any dels motors V10 a la categoria. 

Amb l'aparici de Fernando Alonso i els bons resultats que obt es crea a Espanya un corrent de simpatia envers la F1, que porta a un moviment anomenat alonsomania.

L'era V8 (2006-actualitat).


L'any 2006 a causa de les noves regulacions de la FIA la majoria d'equips van desenvolupar motors V8 . Fernando Alonso va ser campi tamb en l'any 2006 i amb 25 anys s el doble campi ms jove per davant de Michael Schumacher que va assolir aquesta fita amb 26 anys. 


El 2007 va estar un any ple de novetats, la retirada de Michael Schumacher va portar Kimi Raikknen a la Ferrari, on fa equip amb Felipe Massa. Aqu Kimi va guanyar el campionat de pilots i el de constructors. 

Fernando Alonso va passar a l'equip McLaren en busca de nous reptes i com a company t Lewis Hamilton qui va destacar com el millor debutant de la histria de la categoria amb 9 podis consecutius, tot i que al final de la temporada i desprs d'un fi de campionat catastrfic per ell va acabar perdent el ttol de campi del mn que ja tenia gaireb assegurat ja que a falta de dues curses (20 punts) portava 18 punts d'avantatge a Kimi.

Fernando Alonso ha decidit tornar a Renault per la temporada 2008.

 Fets histrics .

Si el campionat del mn de Frmula 1 pren cos el 1950, la disciplina remunta, de fet, molt ms lluny:
1906 Primera edici del  Gran Premi de Frana .
1908 Primera edici del  Gran Premi dels Estats Units .
1929 Primera edici del  Gran Premi de Mnaco .
1947 Creaci de la reglamentaci  Frmula 1 .
1948 Ferrari alinea els seus primers cotxes en un Gran Premi.
1950 Creaci del Campionat del Mn modern.
1991 Primera cursa al Circuit de Catalunya.
1994 Mor al circuit d'Imola Ayrton Senna, fins ara, l'ltim pilot mort en accident. ;
2001 Debuta Fernando Alonso. ;
2006 Es retira de la disciplina Michael Schumacher.


Organitzaci.

L'esport s regulat per la Fdration Internationale de l'Automobile (FIA) situada a la Plaa de la Concrdia de Pars i que actualment presideix Max Mosley. Els drets comercials de la competici sn gestionats pel Formula One Group presidit per Bernie Ecclestone i que actualment t com a accionista majoritari el grup Alpha Prema .

Organismes.

La FIA (Federaci Internacional de l'Autombil), presidida per Max Mosley i amb seu a la Plaa de la Concrdia de Pars s'encarrega de la direcci tcnica i esportiva i per tant determina la reglamentaci i les sancions. ;
La FOA (Formula One Association), presidida per Bernie Ecclestone, organitza les curses.
La FOM (Formula One Management), presidida tamb per Bernie Ecclestone s'ocupa de la part comercial especialment dels drets de difusi televisiva.

Reglamentaci.


Vegeu Reglament de la Frmula 1;

Seguretat.

Els circuits de Frmula 1 disposen dels darrers equipaments en matria de seguretat i confort. Aix no ha estat sempre cert i nombrosos drames van ser conseqncia directe d'aquestes mancances. A causa d'aix la llista de Pilots de Frmula 1 morts en accident arriba fins als 27 membres havent-hi entre elles la  del 3 cops campi del mn Ayrton Senna al Gran Premi de San Marino de 1994, que s de moment, l'ltim  dels  pilots morts en accident.

Avui en dia, en canvi, cada centmetre quadrat d'un circuit s estrictament reglamentat en gran part degut a les accions i peticions realitzades tant per part de Sir Jackie Stewart com per l'Associaci de pilots (GPDA). El Circuit de Catalunya, ja des de la seva creaci, ha estat un dels circuits ms segurs del campionat per en canvi altres circuits ms antics han hagut d'adaptar el seu traat per tal d'oferir les mximes garanties als pilots. No obstant el Gran Premi de Mnaco suposa una excepci a les exigents regles en matries de seguretat per el glamour que envolta aquesta cursa ha aconseguit que es mantingui al calendari any rere any.


 Estadstiques .

Grans Premis disputats.


Des de la temporada 1950, la Frmula 1 ha conegut 35 Grans Premis diferents disputats sobre els cinc continents (36 a partir d'aquesta temporada).

D'aquests GP, 18  sn els actius actualment a la temporada 2008, els altres  han passat de moda, no eren viables econmicament  o continuen la seva existncia fora de la Frmula 1, com el de les 500 milles d Indianpolis. 

El primer mundial de F1 va comenar el 13 de maig de 1950 amb la disputa del GP de Gran Bretanya que va tenir lloc a Silverstone amb la victria de l'itali Nino Farina conduint un Alfa Romeo.

Els GP que es disputen aquesta temporada ( 2008 ) son:

 GP de Frmula 1 del 2008;

Gran Premi d'Austrlia . S'han disputat 23 curses (1985-2007). (Incloses les curses d'aquesta temporada).
Gran Premi de Malisia . S'han disputat 9 curses. (1999-2007). ;
Gran Premi de Bahrain . S'han disputat 4 curses. (2004-2007). ;
Gran Premi d'Espanya . S'han disputat 38 curses. (1951,1954, 1968-1981 i 1986-2007).
Gran Premi de Turquia . S'han disputat  3 curses. (2005-2007). ;
Gran Premi de Mnaco . S'han disputat 54 curses. (1950 i 1955-2007). ;
Gran Premi del Canad . S'han disputat  39 curses. (1967-1974, 1976-1986 i 1988-2007). ;
Gran Premi de Frana . S'han disputat 57 curses. (1950-1954 i 1956-2007). ;
Gran Premi de Gran Bretanya . S'han disputat 58 curses. (1950-2007).
Gran Premi d'Alemanya . S'han disputat 54 curses. (1951-1954, 1956-1959, 1961-2006).
Gran Premi d'Hongria . S'han disputat 22 curses. (1986-2007). ;
Gran Premi d'Europa . S'han disputat  15 curses. (1985, 1993-1997 i 1999-2007). ;
Gran Premi de Blgica . S'han disputat 52 curses. (1950-1956, 1958, 1960-1968, 1970, 1972-2002, 2004-2005 i 2007).
Gran Premi d'Itlia . S'han disputat 58 curses. (1950-2007). ;
Gran Premi de Singapur . Debuta aquest any.
Gran Premi del Jap . S'han disputat 23 curses. (1976-1977, 1987-2007).
Gran Premi de la Xina . S'han disputat 4 curses. (2004-2007). ;
Gran Premi del Brasil . S'han disputat 35 curses. (1973-2007).



  GP de Frmula 1 ja desapareguts ;

Gran Premi d'Argentina . S'han disputat 20 curses. (1953-1958, 1960, 1972-1975, 1977-1981 i 1995-1998). ;
Gran Premi d'ustria . S'han disputat 26 curses. (1964, 1970-1987 i 1997-2003).
Gran Premi dels Estats Units . S'han disputat 34 curses. (1959-1980, 1984, 1989-1991 i 2000-2007). ;
Gran Premi dels Estats Units Est . S'han disputat 7 curses. (1982-1988). ;
Gran Premi dels Estats Units Oest . S'han disputat 8 curses. (1976-1983).
Gran Premi d'Indianapolis 500 . S'han disputat 11 curses. (1950-1960).
Gran Premi de Les Vegas . S'han disputat 2 curses. (1981-1982).
Gran Premi de Luxemburg . S'han disputat 2 curses. (1997-1998).
Gran Premi del Marroc . S'ha disputat 1 cursa. (1958). ;
Gran Premi de Mxic . S'han disputat 15 curses. (1963-1970 i 1986-1992). ;
Gran Premi del Pacfic . S'han disputat 2 curses. (1994-1995).
Gran Premi dels Pasos Baixos . S'han disputat 30 curses. (1952-1953, 1955, 1958-1971 i 1973-1985).
Gran Premi de Pescara . S'ha disputat 1 cursa. (1957).
Gran Premi de Portugal . S'han disputat 16 curses. (1958-1960 i 1984-1996).
Gran Premi de San Marino (corregut fins el 2006). S'han disputat 26 curses. (1981-2006).
Gran Premi de Sud-frica . S'han disputat 23 curses. (1962-1963, 1965, 1967-1980, 1982-1985 i 1992-1993).
Gran Premi de Sucia . S'han disputat 6 curses. (1973-1978). ;
Gran Premi de Sussa . S'han disputat 6 curses. (1950-1954 i 1982). ;


 Campionat del Mn de constructors .

Disputat a partir de la temporada 1958.

Llista d'escuderies que hi han pres part.


 Rcords de ttols per constructor .

 15 vegades : Ferrari;
 9 vegades : Williams;
 8 vegades : McLaren;
 7 vegades : Lotus;
 2 vegades : Cooper, Brabham, Renault;
 1 vegada : Benetton, BRM, Matra, Tyrrell, Vanwall,


 Llista de campions .



 Rcords de ttols per pilot.

 7 vegades : Michael Schumacher;
 5 vegades : Juan Manuel Fangio;
 4 vegades : Alain Prost;
 3 vegades : Jack Brabham, Niki Lauda, Nelson Piquet, Ayrton Senna, Jackie Stewart;
 2 vegades : Alberto Ascari, Jim Clark, Emerson Fittipaldi, Mika Hkkinen, Graham Hill, Fernando Alonso;

 1 vegada : Mario Andretti, Giuseppe Farina, Mike Hawthorn, Damon Hill, Phil Hill, Denny Hulme, James Hunt, Alan Jones, Nigel Mansell, Jochen Rindt, Keke Rosberg, Jody Scheckter, John Surtees, Jacques Villeneuve, Kimi Raikonen, Lewis Hamilton;

 Campionat del mn de pilots .

Disputat a partir de 1950.

Llegenda;
Nac. = Nacionalitat;   Poles = Primeres Posicions d' Arrancada;     Vict. = Victries;     Pod. = Podis;     VRp. = Voltes Rpides;     Dif. = Punts de diferncia amb el segon;     * = Indica que l'equip tamb ha guanyat el titol del Campionat del mn de Constructors que es disputa desde 1958.

 Altres Estadstiques.

 Llistes .
 Llista de constructors de Frmula 1 ;
 Llista de Pilots de Frmula 1 morts en accident a les curses del campionat.

 Rcords de la F1 .

 Rcord de victries Llista completa amb tots els pilots.
 Rcord de podis Llista completa amb tots els pilots.
 Rcord de poles Llista completa amb tots els pilots.
 Rcord de voltes rpides Llista completa amb tots els pilots.
 Rcord de GP disputats Llista completa amb tots els pilots.
 Tots els rcords de la Frmula 1 Top ten de tots els rcords .

 Temporada 2008 .

Calendari, resultats i classificaci de la Temporada 2008 de Frmula 1

Referncies.






 Enllaos externs .


Pgina oficial ;
Federaci Internacional de l'Autombil (F.I.A.) ;
Monaco Grand Prix;


















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40053" title="Positivisme" nonfiltered="542" processed="535" dbindex="15587">
El positivisme s el sistema de filosofia basat en l experincia i en el coneixement empric dels fenmens naturals. En virtut d aix, el positivisme considera la metafsica i la teologia com a sistemes de coneixement imperfectes i inadequats.

Evoluci

El terme  positivisme  va ser utilitzat per primera vegada pel filsof francs Auguste Comte, autor de l obra que inaugur aquest corrent de pensament, Curs de filosofia positiva (6 vols., 1830-1842). No obstant aix, alguns conceptes positivistes es remunten al filsof britnic David Hume, al francs Claude-Henri de Rouvroy, Comte de Saint-Simon, i a l alemany Immanuel Kant.
Comte va escollir la paraula  positivisme  per assenyalar la realitat i tendncia constructiva que ell reclam per l aspecte teric de la seva doctrina. En general, es va interessar per la reorganitzaci de la vida social per al b de la humanitat a travs del coneixement cientfic i, per aquesta via, del control de las forces naturals. Els dos components principals del positivisme, la filosofia i el govern (o programa de conducta individual i social), van ser ms tard unificats por Comte en un tot sota la concepci d una religi en la qual la humanitat era l objecte de culte. Malgrat aix, nombrosos deixebles de Comte no van acceptar aquest desenvolupament religis del seu pensament, perqu semblava contradir la filosofia positivista original. Moltes de les doctrines de Comte foren ms tard adaptades i desenvolupades pels filsofs socials britnics John Stuart Mill i Herbert Spencer, aix com pel filsof i fsic austrac Ernst Mach.

Positivisme lgic

A comenaments del segle XX, un grup de filsofs interessats en l evoluci de la cincia moderna va rebutjar les tradicionals idees positivistes (que consideraven que la base del vertader coneixement estava en l experincia personal) i va ressaltar la importncia de la comprovaci cientfica i de l s de la lgica formal. De les teories d aquests pensadores (entre els que es trobaven l austrac Ludwig Wittgenstein i els britnics Bertrand Russell i George Edward Moore) va nixer el denominat positivisme lgic. El Tractatus logico-philosophicus (1921), obra de Wittgenstein, va resultar tenir una influncia decisiva en el rebuig de les doctrines metafsiques per la seva carncia de sentit i en la acceptaci de l empirisme com a una matria d exigncia lgica.
En l actualitat, els filsofs positivistes prefereixen denominar-se a si mateixos empirismes lgics, per dissociar-se de la importncia que van donar els primers pensadores del positivisme lgic a la comprovaci cientfica. Mantenen que el principi de verificaci en si mateix s inverificable en el camp filosfic. Tanmateix, autors tan representatius com Rudolf Carnap han proposat nous sentits del tradicional principi de verificaci neopositivista.
 









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40056" title="Llit" nonfiltered="543" processed="536" dbindex="15588">

Un llit s un moble que s'utilitza bsicament per a dormir i descansar, tot i que s sovint utilitzat per a activitats sexuals, asseure's o llegir. 

Els llits han evolucionat molt amb el temps, des de les piles de palla o altres materials naturals que es preparaven directament al terra i es recollien durant el dia. L'aparici dels llits elevats respecte el terra, permetien evitar inundacions, brutcia i infeccions. Una altra vatrietat de llits elevats sn les hamaques. Els futons, el llit tradicional del Jap. L'aparici de matalassos de materials cada vegada ms avanats que permeten ms comoditat i higine, la llana va deixar pas a l'escuma, els matalassos de molles i ms recentment els de ltex. 

Generalment, els llits occidentals, consten dels segents elements;
La base, on es troba el somnier, generalment sobre quatre potes. Pot portar un capal.
El matals, on descansa el cos sobre el llit.
La roba de llit; llenols, mantes, el cobrellit, ...
El coix, per a recolzar el cap.

Les mides considerades estndards ms habituals al nostre pas sn:
 Llit individual: ample 80 o 90 cm d'ample per 190 o 200 cm de llarg.
 Llit doble o de matrimoni: ample 135 o 150 cm d'ample per 190 o 200 cm de llarg.
Altres amplades menys comunes al nostre pas sn:
 120 cm d'ample tamb anomenat d'una plaa i mitja;
 160 cm d'ample tamb anomenat "queen size";
 180 cm d'ample o ms tamb anomenat "king size";

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40065" title="Almagest" nonfiltered="544" processed="537" dbindex="15589">
Almagest s la forma llatina deel nom rab (al-kitabu-l-mijisti, "El gran llibre") d'un tractat d'astronomia escrit en el segle II per Claudi  Tolomeu d'Alexandria, Egipte. Cont el catleg estellar ms complet de l'antiguitat, que va ser utilitzat mpliament pels rabs i els europeus fins a l'alta Edat mitjana i en el que es descriu el sistema geocntric i el moviment aparent de les estrelles i els planetes. 

 Descripci de l'obra .
Tolomeu va basar el seu treball en el catleg estellar realitzat anteriorment per Hiparc de Nicea. Ats que el catleg estellar d'Hiparc s'ha perdut s impossible saber fins a quin punt ambds catlegs eren semblants. En l'Almagest Tolomeu va presentar la descripci de les 48 constellacions clssiques i va crear un refinat sistema per a explicar els moviments aparents dels planetes en un sistema geocntric en qu el Sol, la Lluna i els planetes giraven al voltant de la Terra en cercles anomenats epicicles. LAlmagest consta de 13 volums. 
1. El primer llibre exposa el sistema geocntric. ;
2. El segon llibre discuteix la periodicitat dels equinoccis i la longitud de l'any. ;
3. El tercer llibre discuteix els solsticis i equinoccis. ;
4. En el quart llibre s'exposen estudis de la Lluna definint el mes sindic. ;
5. En el quint llibre es tracta sobre la correcci de parallaxi de les posicions del Sol i la Lluna. ;
6. En el sis llibre s'exposa una mesura del dimetre aparent del Sol i la Lluna mostrant un mtode de predicci de eclipsis. ;
7-8. En els set i octau llibres es mostren com les posicions relatives entre les estreles sn fixes. L'octau llibre constitux un catleg de les estreles australs conegudes per ell. ;
9-13. Finalment en els ltims cinc llibres es mostra el mtode de Tolomeu per a calcular les posicions i trajectries dels planetes exposant en detall el sistema de epicicles.

 Rellevncia histrica .

El llibre original de Tolomeu estava escrit en grec i es titulava H Megal Syntaxis, La Gran Composici. Les primeres traduccions d'esta obra a l'rab van ser realitzades al voltant del segle IX patrocinades pel califa Al-Ma'mun. Els rabs li van donar el nom Al-Majisti, "El ms gran", i d'ac va derivar el nom final amb qu seria conegut ms tard. En esta poca l'obra estava prcticament oblidada en Europa excepte per vagues referncies en diverses obres astrolgiques. Occident va descobrir esta obra a travs de les versions rabs.  Prompte es va escriure una versi en llat baix el mecenatge de l'Emperador Frederic II. Una traducci al llat de l'original rab va ser realitzada per Gerard de Cremona en 1175 basant-se en un text trobat en Toledo. Esta traducci va introduir definitivament lAlmagest en la tradici cientfica europea. Gerard de Cremona no va poder traduir molts dels termes tcnics i dhuc va retenir el nom rab d'Abrachir per a Hiparc. Ats que Europa va conixer este treball a travs dels rabs molts dels noms clssics de les estrelles provenen dels noms rabs registrats en esta obra si b amb nombroses alteracions.

Les teories astronmiques contingudes en aquest  tractat, van influir en el pensament astronmic i cientfic fins ben entrat el segle XVI amb l'arribada del sistema heliocntric i la revoluci cientfica. 

 Vegeu tamb .
Histria del nombre Pi;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40066" title="Edmond Halley" nonfiltered="545" processed="538" dbindex="15590">


Edmund Halley o Edmond Halley (29 d'octubre de 1656 14 de gener de 1742), astrnom, geofsic, matemtic, meteorleg i fsic angls.

Fill d'un acabalat fabricant de sab, va nixer en Haggerston, prop de Londres en 1656.  Als 17 anys es va traslladar a Oxford. Des de molt jove va sentir una gran inclinaci per les matemtiques i es va interessar en la investigaci dels cels per l'astrnom reial, John Flamsteed (1646-1719). En 1676  va publicar en Philosophical Transactions una dissertaci sobre la teoria dels planetes, i en el mateix any es va traslladar a l'illa de Santa Helena per a observar les estreles del cel austral i fer un catleg de les mateixes, el resultat del qual va ser el Catalogus stellarun australium, publicat a Londres en 1679. Amic d'Isaac Newton (1642-1727), el va animar a escriure el seu Principia Mathematica. s possible que en l'poca de Newton no s'hagueren publicat, de no haver sigut per la seva amistat amb Halley, perqu se sap que al primer no li preocupava la publicaci de la seva obra. Halley no sols va pagar la impressi sin que es va encarregar de corregir proves i d'altres labors editorials. El llibre original es va vendre a les llibreries per sis xlings, sense enquadernar.

A la seva tornada de Santa Helena, en 1678, Halley va rebre la mestria en Oxford. El mateix any va ser triat membre de la Royal Society, de la que va arribar a ser, successivament, Clerk en 1686 i secretari en 1702, per mai va ser el seu president; tal honor va recaure en el seu amic Newton en 1703.

La teoria de la gravitaci de Newton el va impulsar a calcular per primera vegada l'rbita d'un cometa, el de 1682, anunciant que era el mateix que havia estat vist en 1531 i 1607, i anunciant que tornaria a passar en 1758. En el seu honor es va donar al cometa el seu nom i avui en dia se'l coneix com a 1P/Halley. De 1698 a 1700 va recrrer les costes de l'frica austral i d'Amrica, ocupat en la teoria del magnetisme terrestre en el vaixell "Paramour Pink". El fruit ms important d'estes dos expedicions va ser la primera carta de declinacions. En 1693 i 1716 va publicar en "Philosophical Transactions" el seu mtode per a la determinaci de la parallaxi del Sol per mitj dels trnsits de Venus. En 1718 va cridar l'atenci sobre el moviment propi de diverses estreles fixes. A la mort de Flamsteed, en 1720 el va succeir com a astrnom reial i director de l'Observatori de Greenwich, crrec que va ocupar fins a la seva mort. Va casar-se en 1682 amb Mary Tooke i van tenir dos filles i un fill. Halley va morir en Greenwich en 1742 als 85 anys.




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40068" title="Ka'ba" nonfiltered="546" processed="539" dbindex="15591">


La Ka'ba (tamb Ka'aba o Kaaba) (en rab:       , al-Ka'ba) s el lloc ms sagrat de l'Islam. s un edifici cbic (d'aqu el nom, que en rab vol dir "cub") situat dins de la mesquita anomenada Masjid al-Haram a la Meca (Arbia). La mesquita va ser construda al voltant de la Ka'ba.

Segons la tradici islmica, l'edifici va sser construt fa uns 4000 anys per Abraham i el seu fill Ismael, per ordre de Du. Hauria estat feta de pedra al lloc original d'un santuari anterior, establert per Adam. Quan Adam, expulsat del parads per perdonat per Du, vingu a habitar la Terra, Du va fer baixar del cel, per a ell, a l'emplaament de la Kaaba, una tenda feta d'un rob a fi que hi practiqus al voltant girs i curcumvallacions a imitaci dels que fan els ngels al voltant del tron de Du. Ms endavant, va ser Abraham el primer que va construir, en aquell precs lloc, un temple per a la divinitat i, en agrament, Du va fer baixar del cel la pedra angular de l'edifici, la clebre Pedra Negra que era blanca originriament, per ennegrida per efecte del palp dels homes durant segles. Aquest lloc es converteix en el punt de mira de la pregria dels musulmans de tot el mn.

Per tot aix, els pelegrins que arriben a la Meca han de complir el ritus del tawaf, s a dir, donar set voltes al voltant de la Ka'ba i tocar finalment la Pedra Negra situada al seu interior. La Ka'ba, que est majestuosament coberta de vels de vellut amb or brodat, es troba al centre d'una permanent multitud de fidels que gira sense aturador al voltant seu i que recita insistentment la frmula ritual de la talbiyya.

Enllaos externs.

 Ka'ba;
Imatges de Masjid al Haraam a la Ka'ba;





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40069" title="Punt de rosada" nonfiltered="547" processed="540" dbindex="15592">
El punt de rosada s la temperatura a la qual ha de baixar una massa d'aire perqu la humitat relativa arribi al 100%, s a dir, perqu aquesta massa d'aire quedi saturada.

El poder que t l'aire de contenir vapor d'aigua no s constant, sin que depn de la temperatura. Com ms calent s l'aire, ms quantitat de vapor d'aigua pot contenir. Si una massa d'aire a una determinada temperatura t, per exemple, la meitat del vapor d'aigua que pot contenir a aquesta temperatura, podem dir que la humitat relativa s del 50%. Si ara baixam progressivament la temperatura d'aquest aire, la quantitat de vapor d'aigua que podr contenir s cada vegada menor, i per tant la humitat relativa puja. Quan la humitat relativa arriba al 100%, la temperatura de l'aire coincideix amb el punt de rosada.

Exemple casol.
Hom pot fer un aparell senzill que permetr conixer el punt de rosada que hi ha en el moment de la realitzaci: cal una llauna de beguda que reflecteixi b l'entorn, com si fs un mirall (millor si la llauna s de les de paret ms fina), un termmetre precs, un tros d'un full de diari, aigua i glaons.

Es talla la tapa superior de la llauna. S'hi aboca aigua i s'hi fica un gla i el termmetre. Es posa el tros de full de diari de manera que es vegin les lletres reflectides a la llauna. Es remena el contingut de la llauna de manera que la temperatura de l'aigua vagi baixant a poc a poc. En el moment que es comencen a formar gotes microscpiques sobre la llauna (el reflex de les lletres del diari ja no es veu clar) el termmetre indica el punt de rosada. Si el punt de rosada s molt baix, potser caldr afegir-hi ms d'un gla. (I si s molt prxim a zero graus, o fins i tot per sota de zero, mala sort! Caldr consultar el punt de rosada en un servei de meteorologia.)

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40070" title="Edwin Hubble" nonfiltered="548" processed="541" dbindex="15593">


Edwin Powell Hubble (Marshfield, Missouri 20 de novembre de 1889 - Pasadena, Califrnia 28 de setembre de 1953) va ser un dels ms importants astrnoms nord-americans del segle XX, fams principalment per haver demostrat l'expansi de l'univers mesurant el desplaament al roig de galxies distants. Hubble s considerat com el pare de la cosmologia encara que la seva influncia en astronomia i astrofsica toca molts altres camps. En el seu honor, el telescopi  llanat en 1990 s'anomena Telescopi Espacial Hubble.

 Biografia .
Hubble va nixer en Marshfield (Missouri) i va cursar estudis en la Universitat de Chicago, centrant-se en matemtiques i astronomia. Es va llicenciar en 1910. Els tres anys segents va cursar estudi de dret en Oxford. Hubble va prendre part com a soldat en la primera guerra mundial.

Va retornar al camp de l'astronomia a l'incorporar-se al Observatori Yerkes de la Universitat de Chicago, on va obtenir el doctorat en fsiques en 1917. George Ellery Hale, el fundador i director del Observatori de Mount Wilson en les proximitats de Pasadena (Califrnia), dependent de l'Institut Carnegie, li va oferir un lloc de treball en qu va romandre fins a la seva mort, succeda en 1953 al patir un accident. Abans de la seva mort, Hubble va ser el primer a utilitzar el telescopi Hale del Observatori Mount Palomar.

 Obra .
La seua arribada a Mount Wilson va coincidir amb la finalitzaci de la construcci del telescopi Hooker, de 100" (2,54 m, el ms potent del mn en aquella poca. Les observacions realitzades per Hubble en 1923 i 1924 amb eixe telescopi van establir sense cap gnere de dubtes que nombroses nebuloses observades amb anterioritat amb telescopis menys potents no formaven part de la nostra galxia com es pensava, sin que es tractava de galxies diferents de la Via Lctia. Hubble va poder observar estrelles individuals en el bra espiral de Andrmeda trobant algunes cefeides variables que li van permetre mesurar la seva distncia i establir la seva naturalesa extragalctica ampliant els lmits de l'Univers conegut fins llavors. El 30 de desembre de 1924 va fer pblic el seu descobriment. Remarcablement la idea que les nebuloses espirals observades per Hubble foren objectes extragalctics havia sigut suggerida en altres termes molt abans per Immanuel Kant en 1755 encunyant el terme dUniversos illa.

Posteriorment, amb Milton Humason, va descobrir la relaci entre la velocitat a la que s'allunyen les galxies i la distncia, coneguda com "llei de recessi de les galxies", o Llei de Hubble (1927,1929), evidncia de l'expansi de l'Univers i una de les ms importants de la teoria de l'origen del mateix coneguda com Gran Explosi (Big Bang). Entre els seus altres mrits Hubble organitza un sistema de classificaci de galxies que perdura sense massa canvis en els nostres dies (1926). Hubble va escriure una popular obra de divulgaci Realm of the Nebula (1936) en la que presentava els seus descobriments.



	






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40071" title="Clyde Tombaugh" nonfiltered="549" processed="542" dbindex="15594">

Clyde William Tombaugh (4 de febrer de 1906   17 de gener de 1997) va ser un astrnom nord-americ que va descobrir Plut en 1930.

Tombaugh treballava en l'Observatori Lowell en Flagstaff, Arizona on portava una busca sistemtica de cossos ms enll de l'rbita de Nept. Tombaugh buscava el Planeta X, un hipottic planeta capa d'explicar per les seves interaccions gravitatries amb Nept alguns detalls de l'rbita d'aquest ltim. L'existncia del Planeta X havia estat predita per Percival Lowell i William Pickering.

Plut va rebre el seu nom del du rom del mn dels morts, capa de tornar-se invisible. El nom va ser afavorit entre una llista de diversos altres en part per iniciar-se amb les lletres PL, inicials de Percival Lowell.

L'asteroide 1604 Tombaugh descobert en 1931 va ser anomenat en el seu honor. Tombaugh va descobrir 14 asteroides principalment en les seves busques de Plut i altres planetes. Sn els segents:





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40073" title="John Flamsteed" nonfiltered="550" processed="543" dbindex="15595">

John Flamsteed (Denby, Derbyshire, Anglaterra, 19 d'agost de 1646 - 31 de desembre de 1719), va ser un astrnom angls. Va ser ordenat diaca . El 4 de mar de 1675, se li assign una beca reial de The King's Astronomical Observator - el primer British Astronomer Royal, amb una dotaci de 100 lliures per any. Al juny de 1675, una altra beca reial li permet fundar l'Observatori Reial de Greenwich i Flamsteed hi va posar la primera pedra a l'agost. 

Va treballar diversos anys en un catleg d'estreles, que va publicar en 1707. El seu Histria Caelestis Britannica, en part pstuma, cont totes les observacions realitzades per Flamsteed en el perode 1675 - 1719, aix com els catlegs de Claudi Tolomeu, de Landgravi i el seu propi.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40075" title="Johann Encke" nonfiltered="551" processed="544" dbindex="15596">

Johann Encke (1791- Spandau, 26 d'agost de 1865) va ser un dels astrnoms alemanys ms importants del segle XIX, el nom esta del qual unit, sobretot, al cometa amb ms curt perode que es coneix.

Va estudiar matemtiques i astronomia en Gttingen tenint com a mestre a Carl Friedrich Gauss. En 1812 es va convertir en professor en Kassel fins a 1813 quan lluita en l'exrcit contra les forces de Napole. En 1814 va comenar a treballar en l'observatori de Seeberg a prop de Gotha.

A finals de 1818 Jean Lois Pons va descobrir un dbil cometa, el qual ja havia sigut observat per Pierre Mechain en 1786 i en 1795 per Caroline Herschel. Encke es va donar a la tasca de calcular l'rbita d'este objecte i va descobrir que tenia noms un perode orbital de 3,29 anys. Fins a eixe moment els perodes mes curts coneguts eren d'al voltant de 70 anys amb un afeli un poc mas lluny que l'rbita d'Ur; el mas fams d'ells era i s l'Halley amb un perode de 76 anys. Aquest descobriment va demostrar llavors que l'afeli del cometa estava mes prxim que Jpiter amb un periheli en l'interior de l'rbita de Mercuri.

s bo conixer que el cometa Encke s el que t el perode ms curt fins ara conegut a realitzar una volta al voltant del Sol, ho fa en 3,3 anys.
Encke es va dedicar tamb a la recopilaci d'un nou atles estellar, que va fer possible a J. Galle, descobrir al planeta Nept. 

En 1822 va ser nomenat director de l'observatori de Gotha, en 1825 va ser cridat a Berln pel rei prussi. Amb el suport d'Alexander von Humboldt i el rei Friedrich Wilhelm III es va construir l'observatori al sud de Berln. L'arquitecte va ser Friedrich Schinkel. Possea un telescopi de 9" i Encke en va ser el director. 

Va continuar treballant en els clculs orbitals de cometes i asteroides. En 1837 va descobrir un espai entre els anells de Saturn anomenant-se divisi d'Encke. El seu assistent Johann Gottfried Galle va descobrir en 1838 l'anell fosc interior C i en 1846 va descobrir Nept.

Va morir sent director de l'observatori a Berln.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40079" title="Margarida de Grcia" nonfiltered="552" processed="545" dbindex="15597">


Margarida de Grcia, princesa de Hohenlohe-Langenburg (Atenes 1905 - Bad Wiessee 1981). Princesa de Grcia i de Dinamarca, primognita del princep Andreu de Grcia i de la princesa Alcia de Battenberg, nta del rei Jordi I de Grcia i de la princesa Victria de Hessen-Darmstadt.

Estudi i pass part de la infncia a casa de la seva via la marquesa de Milford-Haven a Anglaterra ja que la famlia reial grega hagu d'abandonar el pas quan la jove princesa tenia tretze anys.

L'any 1930 es cas amb el prncep Guifr de Hohenlohe-Lagenburg descendent d'una famlia principesca de l'Imperi Alemany que es remontava a una histria millenria per que feia ms de cent anys que no governava i que els seus recursos econmics eren ms aviat limitats. Guifr era fill de la princesa Alexandra del Regne Unit, nta del tsar Alexandre II de Rssia i de la reina Victria I del Regne Unit. Els Hohenlohe-Langenburg s'installaren al castell de Lagenburg i tingueren cinc fills:

SAS el prncep Kraft de Hohenlohe-Langenburg nascut el 1935 a Lagenburg i mort el 2004. Es cas amb la princesa Carlota de Croy de la qual es divorci per casar-se amb Irma Pospesch.

SAS la princesa Beatriu de Hohenlohe-Langenburg nascuda el 1936 al castell de Lagenburg. Es casada amb el comte Cyril de Commarque;

SAS el prncep Jordi Andreu de Hohenlohe-Langenburg nascut el 1938 a Lagenburg. Es casat amb Saskia Binder;

SAS el prncep Robert de Hohenlohe-Langenburg nascut el 1944 a Lagenburg i comet sucidi el 1978.

SAS el prncep Albert de Hohenlohe-Langenburg nascut el 1944 a Lagenburg. Es casat amb Maria-Hildegard Fischer.

Durant la dictadura nacionalsocialista i la posterior Segona Guerra Mundial els Hohenlohe no mostraren una especial adhesi al moviment, malgrat que Guifr lluit amb l'exrcit alemany i qued ferit a Amins en ple combat. Un cop acabada la guerra la famlia es dedic a l'explotaci forestal dels mltiples boscos que tenien al sud d'Alemanya, concretament al land de Baden-Wrttemberg. 

La princesa Margarida va morir l'any 1981 a una clnica-sanatori a la localitat bavaresa de Bad Wiessee.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40080" title="Teodora de Grcia (marcgravina de Baden)" nonfiltered="553" processed="546" dbindex="15598">


Teodora de Grcia, marcgravina de Baden (Atenes 1905 - Bdingen, Alemanya 1969). Princesa de Grcia i de Dinamarca, segona filla del prncep Andreu de Grcia i de la princesa Alcia de Battenberg, nta per part de pare del rei Jordi I de Grcia i de la gran duquessa Olga de Rssia i de la princesa Victria de Hessen-Darmstadt i el prncep Llus de Battenberg per part de mare.

Estudi i pass part de la infncia a casa de la seva via la marquesa de Milford-Haven a Anglaterra ja que la famlia reial grega hagu d'abandonar el pas quan la jove princesa tenia dotze anys.

L'any 1931 es va casar a Baden-Baden amb el prncep Bertold de Baden, fill del prncep Maximili de Baden i de la princesa Maria Llusa de Hannover.

La vida de la princesa Teodora estigu marcada pel projecte educador que havia iniciat el seu sogre i al qual ella i el seu marit hi entregaren un bona part de la seva vida. Durant els anys 1920 crearen al castell de Salem (al sud de Baden) una escola internat inspirada en els principis pedaggics del jueu Kurt Hahn. 

Desprs de la pujada al poder dels nacionalsocialistes, l'escola hagu de tancar-se i Kurt Hahn fou perseguit malgrat que amb l'ajuda de la princesa i el seu marit pogu escapar-se al Regne Unit. L'escola s'obr desprs de la guerra i en ella assistiren la reina Sofia d'Espanya o la princesa Irene de Grcia. 

La parella tingu tres fills: 

SAR la princesa Margarida de Baden, nascuda a Salem el 1932. Es cas amb el prncep Tomislav de Iugoslvia del qual es divorci.

SAR el prncep Maximili de Baden, nascut a Salem el 1933. Es cas el 1963 amb l'arxiduquessa Valria d'ustria-Toscana. ;

SAR el prncep Llus de Baden, nascut a Salem el 1937. Es cas amb la princesa Anna Maria d'Auersperg-Breunner.

Teodora de Grcia mor a una clnia de Bdingen a causa de problemes en les arteries.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40081" title="Ceclia de Grcia" nonfiltered="554" processed="547" dbindex="15599">


Ceclia de Grcia, gran duquessa de Hessen-Darmstadt (Atenes 1911 - accident aeri 1937). Princesa de Grcia, tercera filla del prncep Andreu de Grcia i de la princesa Alcia de Battenberg, nta del rei Jordi I de Grcia i de la princesa Victria de Hessen-Darmstadt.

Estudi i pass part de la infncia a casa de la seva via la marquesa de Milford-Haven a Anglaterra ja que la famlia reial grega hagu d'abandonar el pas que la jove princesa tenia noms sis anys. 

L'any 1931 es compromet i es cas amb el prncep Jordi Donatus de Hessen-Darmstadt, descendent d'una de les millors famlies principesques de l'Imperi Alemany. Residiren a Darmstadt al palau del Wolfsgarten (jard de llops) i tingueren tres fills: 

SAR el prncep Llus de Hessen-Darmstadt, nascut a Darmstadt el 1931 i mort el 1937 en un accident aeri.

SAR el prncep Alexandre de Hessen-Darsmtadt, nascut a Darmstadt el 1933 i mort el 1937 en un accident aeri.  ;

SAR la princesa Joana de Hessen-Darmstadt nascuda a Darmstadt el 1936 i morta el 1939.

L'any 1937 mentre la famlia dels Hessen volava de Darmstadt a Londres on se celebrava el casament del prncep Llus de Hessen-Darmstadt amb la jove britnica Margarida Geddes, l'avi en qu volaven s'estavell prop d'Ostende provocant la mort de la princesa Ceclia, del seu marit i dels seus dos fills grans, la petita princesa Joana mor dos anys desprs d'una meningitis 

.
.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40082" title="Sofia de Grcia (princesa de Hessen-Kassel i de Hannover)" nonfiltered="555" processed="548" dbindex="15600">

Sofia de Grcia, princesa de Hannover i de Hessen-Kassel (Atenes 1914 - Wolfsgarten, Alemanya 2001). Princesa de Grcia i de Dinamarca, quarta filla del prncep Andreu de Grcia i de la princesa Alcia de Battenberg, nta del rei Jordi I de Grcia i de la princesa Victria de Hessen-Darmstadt.

Estudi i pass part de la infncia a casa de la seva via la marquesa de Milford-Haven a Anglaterra ja que la famlia reial grega hagu d'abandonar el pas que la jove princesa tenia sols tres anys.

L'any 1930, quan tenia escassos setze anys es cas amb el seu cos de segon grau el prncep Cristfol de Hessen-Kassel. Cristfol de Hessen era fill del landgravi Frederic Carles de Hessen-Kassel i de la princesa Margarida de Prssia i s'enrol des del primer moment en el moviment nacionalsocialista del qual era un fervors partidari. El jove princep lluit als fronts africans, maltesos i a les batalles italianes destacant-se a la de Castelgandolfo. Cristfol moria en un accident aeri l'any 1944 a les Dolomites italianes, deixant esposa i quatre fills, ms un en cam: 

SAR la princesa Cristina de Hessen-Kassel, nada al castell de Kronberg a Hessen el 1933. Es cas amb el prncep Andreu de Iugoslvia del qual es divorci el 1962 per tornar-se a casar amb Robert Floris van Eyck. ;

SAR la princesa Dorotea de Hessen-Kassel nada el 1934 al castell de Kronberg. Es cas amb el prncep Frederic de Windisc-Graetz.

SAR el prncep Carles de Hessen-Kassel nat el 1937 al castell de Kronberg. Es cas el 1966 amb la comtessa Yvonne Szapary.

SAR el prncep Rainier de Hessen-Kassel nat el 1939 al castell de Kronberg.

SAR la princesa Clarisa de Hessen-Kassel nada el 1944 al castell de Friederichschloss. Casada amb el francs Claude Derrin.

Desprs de la mort del seu marit la princesa grega obr els ulls i decid allunyar-se del moviment nacionalsocialista.

L'any 1946 la princesa grega tornava a casar-se, aquesta vegada amb el prncep Jordi Guillem de Hannover, segon fill dels ducs de Brunsvic, Ernest August de Hannover i Victria Llusa de Prssia. D'aquest matrimoni en naixeren tres fills:

SAR el prncep Gelf de Hannover nat el 1947 al castell de Salem. Es cas amb Wibke von Gusteren.

SAR el prncep Jordi de Hannover, nat el 1949 al castell de Salem. Es cas amb Victria Bee. ;

SAR la princesa Frederica de Hannover, nada el 1954 al castell de Salem. Es cas amb Jerry Cyr.  ;

Dedicat al mn de l'ensenyament, dirig l'escola internat de Salem, posteriorment una escola d'equitaci i va ser el president del Comit Olmpic de Grcia fins l'any 1969.

La princesa Sofia mor el 2001 al castel de Wolfsgarten a Alemanya a l'edat de vuitanta-cinc anys.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40083" title="Fred Hoyle" nonfiltered="556" processed="549" dbindex="15601">
Sir Fred Hoyle (n. Bingley, Yorkshire, Anglaterra, 24 de juny de 1915 -   Bournemouth , Anglaterra, 20 d'agost de 2001) var ser un eminent astrofsic i escriptor britnic.

Va treballar en quasi tots els camps de l'astrofsica. Hoyle va ser un dels astrofsics ms polmics, i a pesar d'aix mpliament respectat. Hoyle s fams principalment per la proposta de dos teories de carcter heterodox. La primera, el seu model d'Univers Estacionari o Teoria de l'Estat Estacionari i, la segona, la seva proposta junt amb Chandra Wickramsinghe en 1978, de la teoria de la pansprmia.

 Descobriments .

 Nivells d'energia atmica del carboni .

En 1958 va realitzar el seu descobriment ms fonamental pel que ser recordat com un dels cientfics ms eminents del segle XX. En aquell llavors era difcil explicar la nucli sntesi del carboni, com este element s'havia format en l'interior de diferents estreles i havia sigut el prou abundant per a fer possible la vida en el nostre planeta. Hoyle va predir tericament els diferents nivells de energia que els toms de carboni havien de tenir. La seva predicci es basava en la necessitat estos nivells concrets perqu aquest element poguera produir-se en reaccions nuclears a partir d'elements ms simples en nuclis estellars. El seu treball sobre estes reaccions i les seves extenses contribucions a l'estudi de les estructures internes estellars van permetre aprofundir en el coneixement de la nucli sntesi, la generaci d'elements pesats a partir de hidrogen, i heli en l'interior de les estreles permetent explicar la formaci d'elements com l'heli, carboni, silici i oxigen. Este descobriment fonamental va ser realitzat en conjunt amb el fsic nord-americ  William Fowler,  va rebre per aix el Premi Nobel de Fsica en 1983, compartit amb Subrahmanyan Chandrasekhar, un altre dels grans astrofsics que van estudiar l'interior de les estreles.

 Teories .
 Teoria de l'Estat Estacionari .

Amb enormes aportacions en el camp de la evoluci i estructura de les estreles, Hoyle va ser ms conegut pel seu, avui en dia poc cannic, model de l'Univers Estacionari, conegut com Teoria de l'Estat Estacionari. Este model sostenia que el Univers mai va tenir un origen, sin que sempre va existir de la mateixa manera com el coneixem avui. Explicava l'expansi descoberta per Hubble, amb la permanent creaci de protons i electrons, que passen a formar el hidrogen que posteriorment s'agrupa en estreles i galxies. Hoyle va arribar a batejar humorsticament a la teoria alternativa d'expansi de l'Univers a partir d'una singularitat inicial com Teoria del Big Bang, nom pel qual ara es coneix a la teoria. El seu nom tamb est lligat a diferents formulacions del Principi antrpic.

 Teoria de la pansprmia .
La teoria de la pansprmia afirma que la vida no va sorgir en la Terra sin que va arribar al nostre planeta a bord de cometes capaos de dispersar el mateix tipus de vida per diferents mons.

 Obra .

Tamb va destacar com a autor de nombrosos treballs de divulgaci cientfica i d'obres de Cincia-ficci. Com divulgador cientfic va realitzar una srie de xarrades per a la BBC en 1950 arreplegues en el llibre The nature of the Universe. Entre les seves obres de cincia ficci destaca "El Nvol Negre" (1957). En 1961 va realitzar una srie de cincia ficci per a la televisi titulada A for Andrmeda i protagonitzada per Julie Christie. Va ser nomenat cavaller en 1972. Sir Fred Hoyle va rebre en 1997, el Premi Crafoord. 

 Enllaos  externs .
 Chandrasekhar;

 Obra de ficci;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40084" title="Felip de Grcia (duc d'Edimburg)" nonfiltered="557" processed="550" dbindex="15602">


Felip de Grcia, prncep de Grcia i duc d'Edimburg (Corf 1921). Prncep de Grcia i de Dinamarca (1921 - 1947) i Prncep de la Gran Bretanya i d'Irlanda del Nord i duc d'Edimburg (1947). 

nic fill mascle del prncep Andreu de Grcia i de la princesa Alcia de Battenberg. Alhora era nt per via paterna del rei Jordi I de Grcia i de la gran duquessa Olga de Rssia, mentre que per via materna ho era de la princesa Victria de Hessen-Darmstadt i del prncep Llus de Battenberg.

Mesos desprs del seu naixement la famlia reial grega hagu d'abandonar el pas com a conseqncia del derrocament del rei Constant I de Grcia, oncle de Felip. La famlia de Felip qued atrapada a l'illa de Corf i nicament grcies a la intervenci del rei Jordi V del Regne Unit es pogueren escapar i fugir del pas.

El matrimoni dels seus pares aviat fu aiges i Felip ha comentat en nombroses ocasions que no t cap record d'haver format part de cap famlia n'hi haver conegut cap llar. De la seva educaci se'n fu crrec la seva via materna, la marquesa de Milford-Haven que el sab introduir rpidament a la cort britnica sense que mai perds el contacte amb els seus famliars grecs i molt especialment amb el rei Miquel I de Romania, fill de la seva cosina Helena de Grcia, i la princesa Alexandra de Grcia, filla del seu cos, el rei Alexandre I de Grcia.



Aviat tamb la seva mare caigu en un perode de profundes depressions que ocasionaren el seu rpid ingrs en centres psiquitrics alemanys. Felip fou introdut als exclusius collegis alemanys de la lnia de Kurt Hahn, assistint al centre installat al Castell de Salem, al sud d'Alemanya, pel prncep Maximili de Baden i al qual assistirien tamb les princeses Sofia de Grcia i Irene de Grcia.

Ingress a la Marina Britnica de la m del seu oncle, lord Llus Mountbatten, que seria l'ltim virrei de l'ndia. De la m de Mountbatten i sobretot de la princesa Marina de Grcia, cosina de Felip i tia d'Elisabet, Felip fou introdut a la Cort britnica. Particip al costat de Mountbatten i del rei Pau I de Grcia a diverses maniobres militars marines que contriburen decisivament en augmentar el prestigi de Mountbatten. 

L'any 1944 moria a Canas el prncep Andreu de Grcia, pare de Felip, la seva herncia fou dividia en deu parts de les quals set correspongueren a Felip. L'herncia consistia en una coberteria de plata i uns botons de plata. 

L'any 1947, Felip adopt la nacionalitat britnica i es desprengu dels seus ttols de prncep de Grcia i de Dinamarca tot adoptant el cognom de Mountbatten. Finalment l'any 1947 desprs de diverses visites a Balmoral i a Sandringham, Felip fou comproms amb la princesa Elisabet del Regne Unit.    

Casat des de 1947 amb Elisabet II del Regne Unit filla del rei Jordi VI del Regne Unit i de lady Elisabet Bowes-Lyon. La parella s'establ a Londres i tingueren quatre fills:

SAR el prncep Carles del Regne Unit, prncep de Galles, nascut el 1948 a Londres. Casat el 1981 i divorciat el 1996 de lady Diana Spencer, es cas en segones npcies amb Camilla Parker-Bowles el 2005.

 SAR la princesa reial Anna del Regne Unit, princesa reial, nascuda el 1950 a Londres. Casada el 1973 i divorciada el 1992 de Mark Phillips, es torn a casar el mateix 1992 amb l'almirall Timothy Laurence.

 SAR el prncep Andreu del Regne Unit, duc de York, nascut a Londres el 1960. Es cas el 1986 amb Sara Ferguson de la qual es divorci el 1996.

 SAR el prncep Eduard del Regne Unit, comte de Wessex, nascut a Londres el 1964. Es cas el (19 de Juny de 1999) amb Sofia Rhys-Jones.

El casament no estigu lliure de polmiques i tot i ser el primer gran casament (alguns diuen que el ms sumptus del segle XX) desprs de la Segona Guerra Mundial. Les germanes de Felip, les princeses Margarida de Grcia, Teodora de Grcia i Sofia de Grcia se'ls prohib assistir a la cerimnia com  a conseqncia dels seus casament amb membres de la reialesa alemanya amb certes connexions amb el nacionalsocialisme. Fins i tot arrib a perillar la presncia de la mare de Felip, que com a princesa de Battenberg tenia un ttol alemany. Tamb la tia de la nvia, la princesa Maria del Regne Unit s'autoexclogu del casament ja que no s'hi havia convidat duc de Windsor.

El mateix any 1947, el rei Jordi VI del Regne Unit li conced de forma vitalcia el ttol de duc d'Edimburg, comte de Merioneth i bar de Greenwich, l'any 1955 la seva esposa l'elev al rang de prncep del Regne Unit i al tractament d'altesa reial al qual havia renunciat l'any 1947 per adoptar la nacionalitat britnica. 

Felip s'integr rpidament a la cort britnica que coneixia a la perfecci essent de gran ajuda lord Mountbatten; la seva via, la marquesa de Milford-Haven; i la princesa Marina de Grcia. La primera residncia dels ducs d'Edimburg fou Clarence House. L'any 1952 la parella inici un tour ample per la Commonwealth el qual incloa parades a Austrlia, Nova Zelanda, Kenya o Tanznia. Mentre la parella era a Kenya, el duc d'Edimburg conegu la notcia de la mort del rei Jordi VI del Regne Unit, la qual cosa signific l'ascens al tron de la seva esposa, essent Felip qui li hagu de donar la mala notcia. 

Una de les primeres coses que s'hagu de discutir fou el nom que la casa reial hauria d'assumir a partir de llavors. Mentre lord Llus Mountbatten recolzava l'opci que es passs a anomenar Casa de Mountbatten, la reina Maria de Teck comunic a Winston Churchill la seva ferma voluntat que continus anomenant-se Casa de Windsor. Churchill i la reina decidiren que el nom que prevalgus fou el de Casa de Windsor elegit l'any 1917 en substituci del de Casa de Saxnia-Coburg Gotha.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40085" title="Calvinisme" nonfiltered="558" processed="551" dbindex="15603">

El calvinisme s una denominaci cristiana protestant basada en els ensenyaments teolgics del reformador Joan Calv (Jean Cauvin).

Histria i influncia del calvinisme.
Joan Calv va tenir una influncia internacional important en el desenvolupament de la Reforma Protestant, des de l'edat de 25 anys, quan va comenar a escriure la seva primera edici dels "Instituts de la Religi Cristiana" el 1534, i publicat el 1536. Aquesta obra, la qual va ser revisada en diverses ocasions durant la vida de Calv, a ms de la collecci nombrosa de cartes pastorals i comentaris bblics sn la font de la gran influncia constant que ha tingut sobre totes les denominacions del Protestantisme al llarg de llur histria.

El creixement de la importncia de les esglsies reformades, i de Calv, pertanyen a la segona fase de la Reforma Protestant, perode en el qual es van conformar les esglsies evangliques desprs de la excomuni de Mart Luter de l'Esglsia Catlica. Calv, d'origen francs, es va exiliar a Sussa. Havia signat la confessi luterana d'Augsburg el 1540, per la seva influncia va ser major en la Reforma Sussa, la qual no era luterana sin que estava basada en els ensenyaments d'Hudrlich Zwingly. Els ensenyaments i la doctrina protestant estaven evolucionant de manera independent a Mart Luter, sota la influncia de molts escriptors i reformadors, dels quals Calv va ser pre-eminent.

Encara que el calvinisme es pot referir principalment a la doctrina de les esglsies calvinistes, ha estat una pea clau en el fonament de la doctrina protestant, i ha influenciat a nombrosos telegs no relacionats amb l'esglsia calvinista per se, com Franciscus Gomarus, el fundador de l'esglsia presbiteriana, John Bunyan, un teleg baptista i al teleg nord-americ Jonathan Edwards, qui va protagonitzar l'avivament espiritual anomenat "El Primer Gran Desvetllament" als Estats Units.

Doctrina calvinista.
Encara que el calvinisme s una base de la Reforma Protestant, hi ha un tema fonamental de la doctrina del calvinisme que el representa, i s la seva doctrina de la salvaci, la qual emfatitza que l'home s incapa d'afegir res per a obtenir la salvaci, i que noms Du s l'iniciador de tota la salvaci, en tots els seus perodes; s a dir, Du s l'iniciador de la salvaci des de la formaci de la fe cap a la decisi de l'home que vol seguir a Crist. La doctrina calvinista s, doncs, una doctrina del monergisme (del grec mono que vol dir "un" i ergon que vol dir feina); s a dir, que la salvaci no s un esfor cooperatiu entre Du i l'home, sin que depn completament de Du. Per aix, Du ha destinat als homes que han de rebre la salvaci; aquesta doctrina s coneguda com a "predestinaci".

Els sis punts de la teologia protestant.
Els sis punts de la teologia protestant sn el resum del calvinisme, ja que mostren la diferncia entre la doctrina de la salvaci evanglica i la doctrina de l'Esglsia Catlica. La essncia del calvinisme amb respecte als cinc punts, s la dependncia de Du, qui va crear l'univers, i el sost perqu compleixi els seus propsits. Cada cosa bona, d'acord al calvinisme, existeix per causa de la grcia immerescuda de Du, i la salvaci depn enterament de la grcia. Com a preparaci per al pla final de la perfecci de la creaci, destruint les obres del mal, Du va decidir rescatar a la humanitat enviant al seu Fill.

La vida s religi.
El calvinisme est centrat el la conscincia de la "sobirania de Du". Per al calvinisme, Du te pre-eminncia no noms en la teologia, sin en totes les activitats de la vida humana. La bondat i el poder de Du tenen un rang illimitat d'influncia, la qual cosa produeix una convicci que Du est obrant en totes les rees de l'existncia, sigui espiritual, fsica, intellectual, secular, sagrada, pblica, privada, a la terra o al cel. Aix produeix una dependncia absoluta de Du, la qual no est identificada amb els actes temporals de pietat (com la pregria), sin que envolta totes les activitats de la vida, fins i tot les mundanes. Per al calvinista, tota la vida s la religi cristiana.

Moviments cristians relacionats amb el calvinisme.
Aquests moviments o grups estn relacionats en doctrina o histria amb el calvinisme:
 Esglsia Presbiteriana;
 Els Puritans;
 Els Hugonots;
 L'Esglsia Reformada;
 Les Esglsies Congregacionals;
 L'Esglsia Baptista Reformada;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40094" title="Coratx" nonfiltered="559" processed="552" dbindex="15604">
Coratx s un poble, que pertany  al municipi de la Pobla de Benifass al Baix Maestrat, (nord-oest del Pas Valenci). 



Coratx est situat a 1231 m. d'altura, a 3 hores a peu d'Herbers, al cim d'un tur, a la Tinena de Benifass, prop dels ports de Morella, de Beseit i del Matarranya. 
Les festes tradicionals de Coratx sn Pentecosta o Pasqua Granada i Sant Jaume.

Enllaos externs.
 Una visi personal de Coratx de Jose M G.Giner, de cal Ros, on trobareu tot tipus d'informaci sobre el poble, les festes, l'esglsia i un diccionari amb les paraules ms usuals al poble, aix com refranys, dites, histries i altres.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40097" title="Associaci d'Estudiants Progressistes" nonfiltered="560" processed="553" dbindex="15605">


L'Associaci d'Estudiants Progressistes (AEP) s un sindicat d'estudiants de Catalunya, d'ideologia esquerrana, que t com a principals objectius l'assoliment d'un ensenyament pblic, de qualitat i gratut, la millora de les condicions d'estudi dels estudiants i la realitzaci d'activitats socioculturals que fomentin l'esperit crtic.
 
 Estructura .

L'AEP s'organitza amb una estructura que l'organitzaci anomena "federal" ats que els militants de cada Universitat conformen una "federaci" (mentre que el grup d'ensenyament mitj forma una federaci propia) amb un fort grau d'autonomia orgnica i de funcionament. Les federacions s'organitzen internament per assemblees de campus o grups de facultat, depenent del nombre de membres que les conformen. L'organitzaci tamb compta amb una direcci a nivell de tot Catalunya i amb diversos grups sectorials, com per exemple el GEA o el Grup Sectorial Contra el Sexisme. En el treball conjunt amb d'altres organitzacions l'AEP aposta per la realitzaci d'assemblees d'estudiants obertes per tal de fer arribar el missatge unitari al mxim nombre possible d'estudiants, buscant l'autorganitzaci de cada centre d'ensenyament.

 Orgens .

L'AEP es va formar el 1991 per la confluncia de diverses organitzacions estudiantils d'esquerres, fruit d'un procs d'unitat estudiantil iniciat anys abans per l'Associaci Catalana d'Estudiants (ACE), de tendncia nacionalista i d'esquerres, procs en el que es van integrar, a ms de la citada ACE, l'Alternativa per una Universitat Progressista (AUP), la Federaci d'Assemblees d'Estudiants Progressistes (FAEP) i un sector que es va escindir de l'Associaci de Joves Estudiants de Catalunya (AJEC) arran de la negativa de la direcci d'aquest sindicat a condemnar la Guerra del Golf en els clustres de les universitats.

La primera Assemblea Nacional de l'AEP va tenir lloc el 29 de juny de 1992, on l'organitzaci inicialment va prendre el nom d'Associaci d'Estudiants Progressistes - Associaci Catalana d'Estudiants (AEP-ACE), adoptant la denominaci actual d'AEP el 1997.

Durant aquests anys l'AEP ha incorporat nous collectius, i tamb ha patit algunes escisions, entre les que destaquen Llista Verda a la Universitat de Barcelona i el Moviment dels i les Estudiants Progressistes (MEP) a la Universitat Autnoma de Barcelona, per b aquestes noves formacions s'han acabat reintegrant de facto a l'AEP al cap de pocs anys.

La trajectria de l'AEP des dels seus inicis s'ha destacat per la voluntat d'agrupar els diversos collectius d estudiants d esquerres per tal de reunir-se sota una organitzaci sindical, unitria, democrtica, plural, independent i estructurada. Aquest objectiu no s'ha assolit plenament, ats que existeixen diverses organitzacions estudiantil d'esquerres a Catalunya, pel que l'AEP ha apostat per collaborar amb aquestes altres organitzacions en marcs de treball unitaris com la Plataforma Mobilitzadora en Defensa de la Universitat Pblica (PMDUP) en l'mbit universitari, i el Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE) en l'mbit de l'ensenyament mitj.

L'activitat de l'AEP s'ha focalitzat en l'esfor mobilitzador en defensa de l'educaci pblica (especialment a travs dels anteriorment citats marcs de treball unitaris), en el foment de l'esperit crtic mitjanant l'organitzaci cada curs de desenes d'actes, xerrades i videofrums en els centres educatius (projecte que a les universitats anomenen Universitat Alternativa), i a la representaci institucional de l'estudiantat en els rgans de govern dels centres d'ensenyament; sense oblidar la collaboraci amb diverses causes des dels centres d'estudi (moviment pacifista i movilitzacions contra les guerres del Golf, de Bsnia, els bomardeigs de l'OTAN sobre Belgrad, la guerra de l'Afganistan i la Guerra d'Iraq; moviment ecologista i mobilitzacions davant la catstrofe del Prestige, contra el Pla Hidrolgic Nacional, per la regularitzaci dels immigrants sense papers, etc).

L'AEP edita amb certa regularitat la revista estudiantil El Queixal que, amb una tirada de prop de vint mil exemplars, es distribueix gratutament per les universitats catalanes, a ms de diversos fulletons informatius en diverses facultats i instituts de Catalunya.

 L'assalt a la seu nacional el 1999 .

Un dels moments ms tensos dins la histria del sindicat va tenir lloc el 6 de juliol de 1999, quan un escamot armat va assaltar el que llavors era la seu nacional de l'AEP al Carrer Margarit. El grup, conformat per 4 membres, van enmanillar a una cadira al administratiu del local, van envenar-li els ulls i li van exigir els censos de l'organitzaci, mentres era encanonat i posteriorment agredit.
De l'acci en va resultar ferit el sindicalista que en aquell moment feia tasques administratives al local i els arxius van sser regirats i llenats per terra. Una pintada on es llegia "Primera Advertncia" i un text en arxiu Word deixat a un dels ordinadors invitava a l'organitzaci a deixar de tractar temes "poltics". Malgrat les denncies corresponents als cossos policials, mai no van ser localitzats els agressors.


Enllaos externs.
Plana web de l'Associaci d'Estudiants Progressistes;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40102" title="Societat Religiosa d'Amics" nonfiltered="561" processed="554" dbindex="15607">
La Societat Religiosa d'Amics, els membres dels quals sn coneguts com a ququers o amics, s una comunitat religiosa fundada el segle XVII a Anglaterra. Els ququers sn una congregaci pacfica, que t congregacions arreu del mn, amb un total de 600.000 persones. La influncia principal dels ququers es concentra a la ciutat nord-americana de Filadlfia.

Histria.
El moviment ququer va comenar a Anglaterra la dcada del 1650. Tradicionalment, es considera que George Fox fou el fundador, o la figura ms important, del quaquerisme. El moviment es va estendre, per, amb oposici i persecuci. A Gran Bretanya i a les colnies britniques els ququers van ser empresonats. A la colnia de Massachusetts alguns ququers van ser morts per les seves creences. La colnia de Pennsylvania, per, es va crear com un lloc de seguretat pels ququers; un territori lliure per a practicar la seva fe. No obstant la persecuci, el moviment va crixer fins a formar una societat. Els segles segents el moviment, als Estats Units, es va dividir en diverses denominacions, per a la Gran Bretanya va romandre unit.

Creences.
Algunes caracterstiques principals del quaquerisme sn:

 Du pot ser experimentat directament sense la mediaci d'un pastor ni dels sagraments. Crist mateix havia d'ensenyar al seu poble. Els ququers han de escoltar la veu de Du a llur interior.
 Les reunions ququeres sn mstiques; tots els membres s'uneixen per a escoltar l'Esperit, i Ell parla a cadasc. Per, el misticisme ha de traduir-se en activisme. Un exemple de l'activisme histric va ser l'oposici a l'esclavatge als Estats Units, desprs de la revelaci durant les reunions.
 Crist s la Paraula (el Verb) de Du, i no pas la Bblia. La Bblia s una declaraci de la font (Crist), per no s la font mateixa. No obstant aix, cap revelaci de Crist no pot contradir la Bblia.  ;
 No hi ha cap credo; els ququers han d'escoltar la vu de l'Esperit i ser guiats per Ell.
 Originalment els ququers no creien en cap sagrament, totes les activitats humanes havien de ser sagrades. El matrimoni ququer es realitzava com una reuni d'adoraci, sense sacerdots.
 Els ququers han de posar-se vestimentes senzilles i simples.
 El quaquerisme predicava igualtat espiritual, la qual incloa la igualtat de l'home i la dona (una creena molt avanada el segle XVII). Homes i dones tenien la mateixa autoritat per a parlar en les reunions d'adoraci.
 L'honestedat s fonamental en totes les activitats dels ququers. Els ququers rebutgen prestar jurament a les corts, ja que aix implica que no diuen sempre la veritat. La constituci dels Estats Units permet que els ququers simplement "afirmen" la veritat.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40111" title="Creta" nonfiltered="562" processed="555" dbindex="15608">

Creta (en grec      , Kriti) s l'illa ms gran de Grcia i la cinquena de la Mediterrnia. Est situada aproximadament a .

Entre els atractius turstics de l'illa hi ha els jaciments arqueolgics de Cnossos, Festos, Gortina i molts altres, el castell veneci de Rthimno o la gorja de Samari i altres de menors (gia Irini, Ardena, etc.).

A Creta hi va haver la civilitzaci minoica (aproximadament entre els anys 3000 i 1400 aC), una de les primeres civilitzacions d'Europa.

Geografia.
Creta s una de les 13 regions de Grcia. s l'illa grega ms gran i la segona de la Mediterrnia oriental desprs de Xipre. Creta s'estn a l'extrem sud de la mar Egea i t una superfcie de 8.336 km. La seva poblaci s de 650.000 habitants (2005), anomenats cretencs. s una illa allargassada, de 260 km de longitud, i t una amplria que varia des dels 60 km mesurats des del cap Dio fins al cap Lthino, fins als noms 12 km de l'istme de Ierpetra, a l'est de l'illa. T uns 1.000 km de costa molt accidentada, plena de caps, golfs i badies. Creta es troba a uns 160 km al sud de la Grcia continental.

L'illa s extremadament muntanyosa i s travessada longitudinalment per una alta serralada formada per tres massissos diferents, que sn, d'oest a est:

 Les Muntanyes Blanques o Lefk Ori, que culminen als 2.452 m.
 Les muntanyes de l'Ida o Idi, que culminen al Mont Ida (), el punt ms alt de Creta, amb 2.456 m.
 Les muntanyes del Dikti, amb una alada mxima de 2.148 m.

Aquest relleu orogrfic ha dotat Creta d'altiplans frtils com els de Lasithi, Omals i Nida, coves com les de Dikteo Andro i Ideo Andro i engorjats com les famoses gorges de Samari.

 Clima .
Creta es troba a cavall de dues zones climtiques, la mediterrnia i la nord-africana, tot i que la major part de l'illa cau sota l'rea d'influncia de la primera. Aix, el clima cretenc s majoritriament temperat i bastant humit, depenent de la proximitat del mar. Els hiverns sn suaus: la neu hi s prcticament desconeguda a les planes, tot i que bastant freqent a les muntanyes. A l'estiu, les temperatures mitjanes estan entre la franja alta dels 20 i la franja baixa dels 30 graus centgrads. L'excepci en pot ser la costa meridional, que inclou la plana de Mesar i les muntanyes d'Asterosia, que es veuen afectades pel clima nord-afric i, per tant, tenen ms dies de sol i unes temperatures ms altes durant l'estiu. Probablement la millor poca per visitar Creta s la primavera i la tardor.

 Economia .
L'economia de Creta, que fins no fa gaires anys es basava principalment en l'agricultura, va comenar a canviar visiblement durant la dcada de 1970. Mentre que els conreus i la cria de bestiar encara hi tenen la seva importncia, a causa del clima i del terreny de l'illa, s'ha observat una caiguda de la indstria manufacturera i un gran increment de la indstria de serveis (sobretot els relacionats amb el turisme). Tots tres sectors de l'economia cretenca (agricultura, productes agroalimentaris, serveis) estan interrelacionats i sn interdependents. Creta t una renda per cpita molt semblant a la mitjana grega. La desocupaci hi s del 4% aproximadament, la meitat de la de Grcia.

L'illa t tres aeroports: l'aeroport internacional Nikos Kazantzakis a Irklio, l'aeroport militar Daskalogiannis a Hani i el recent nou aeroport civil de Sitia.

Ciutats.
Les principals ciutats de Creta sn:
 Irklio (nom histric catal: Cndia) (275.000 habitants);
 Hani (nom histric catal: Canea) (139.000 habitants);
 Rthimno (69.290 habitants);
 Ierpetra (21.025 habitants);
 gios Niklaos (19.000 habitants);
 Sitia (9.075 habitants);

Divisi administrativa.
L'illa de Creta s una regi o perifria de Grcia, dividida en quatre departaments o nomo: 
 Hani;
 Irklio;
 Lasithi;
 Rthimno;

 Turisme .
Creta s una de les destinacions turstiques ms populars de Grcia. El 50% de totes les arribades a Grcia ho fan a travs del port i l'aeroport d'Irklio, mentre que els vols xrter amb destinaci a Irklio van representar el 20% del total de xrters cap a Grcia (2004). En total, aquest any ms de dos milions de turistes van visitar Creta. Aquest creixement del turisme queda reflectit en el nombre de places d'hotel, que a Creta es van incrementar en un 53% de 1986 a 1991, mentre que a la resta de Grcia l'increment fou noms d'un 25%. La infraestructura turstica actual de Creta abasta tota mena de pblics i butxaques, des dels grans hotels de luxe amb tota mena d'installacions (piscines, pistes d'esport, discoteques, botigues, restaurants, etc.), fins als petits apartaments familiars o els cmpings. Els visitants poden arribar a l'illa per avi mitjanant els dos aeroports internacionals d'Irklio i Hani, o per vaixell a travs dels ports d'Irklio, Hani, Rthimno i gios Niklaos.

 Histria .

Perode Minoic.

Vegeu Cultura Minoica, Cnossos.

poca clssica .

Les ciutats de l'illa foren independents i es coneixen monedes de moltes d'elles. Sovint eren en guerra entre elles per en cas d'atac exterior s'unien per defensar-se.

Les ciutats principals foren Cnossos, Gortina i Cidnia, i desprs de la decadncia de la darrera, Lictos. L'hegemonia era de les dues primeres que sovint eren hostils l'una amb l'altra

Les disputes es van posar sota l'arbitratge de Filip V de Macednia, el enviat del qual que va esdevenir totpoders, per no va tenir continutat i abans de la guerra de Roma amb Macednia ja no quedaven restes del poder macedoni.

El 67 aC Creta fou ocupada per Quint Metell Cretic (Creticus), que va reeixir all on d'altres abans havien fracassat. L'illa fou incorporada a Cirene i va esdevenir provncia romana. Sota August era una sola provincial senatorial governada per un propretor amb ttol de procnsol, amb el nom de Creta-Cirene o Creta i Cirene. El governador tenia un llegat a la regi i un o dos questors. Creta fou provncia consular des el regnat de Constant i Cirene (amb el nom de Lbia Superior) fou provncia dirigida per un praeses.

Fou ocupada pels rabs el 823 i fou recuperada pels bizantins el 961 desprs d'un setge de 10 meses del general Nicfor Focas. El 1204 va correspondre a Bonifaz marqus de Montferrato per aquest la va vendre el 1205 a Vencia.

 Ciutats de la provncia romana (noms llatins).

Ciutats de la costa nord, d'oest a est: 

Agneum;
Cisamus;
Methymna;
Dictynna;
Pergamum;
Cydonia;
Minoa;
Marathusa;
Aptera;
Cisamus;
Amphimatrium;
Hydramum;
Amphimalla;
Rhithymna;
Pantomatrium;
Astale;
Panormus;
Dium;
Cytaeum;
Apollonia;
Matium;
Heracleum;
Amnisus;
Chersonesus;
Olus;
Miletus;
Camara;
Naxus;
Minoa;
Istron;
Etea;
Grammium;

A la costa est: 

Itanus;
Ampelos;

A la costa sud (d'est a oest):

Erythraea;
Hierapytna;
Hippocronium;
Histo;
Priansus;
Leben;
Matalia;
Sulia;
Pyschium;
Apollonias;
Phoenix;
Tarrha;
Poecilasium;
Syia;
Lissus;
Calamyda.

A la costa oest:

Inachorium;
Rhamnus;
Cherscnesus;
Phalasarna;
Corycus.

A l'interior, de oest a est:

Eleaea;
Polyrrhenia;
Rocca;
Achaea;
Dulopolis;
Cantanus;
Hyrtacina;
Elyrus;
Caeno;
Cerea;
Arden o Anopolis;
Polichna;
Mycenae;
Lappa o Lampa;
Corium;
Aulon;
Osmida;
Sybritia;
Eleutherna;
Axus;
Gortyn o Gortyna (Gortina);
Phaestus (Festos o Fest);
Pylorus;
Boebe;
Bene;
Asterusia;
Rhytium;
Stelae;
Inatus;
Biennus;
Pyranthus;
Rhaucus;
Lycastus;
Tylissus;
Cnossus (Cnossos);
Thenae;
Omphalium;
Pannona;
Lyctus (Lictos);
Arcadia;
Olerus;
Allaria;
Praesus;

Fou ocupada pels rabs el 828 i fou recuperada pels bizantins el 961 desprs d'un setge de 10 meses del general Nicfor Focas.

Vegeu: Emirat de Creta.

El 1204 va correspondre a Bonifs marqus de Montferrato per aquest la va vendre el 1205 a Vencia. Durant un temps fou dominada pel genovs Enrico Pescatore, per el 1207 els venecians es van fer amb el domini de l'illa i el 1212 es va establir un virregnat conegut com Regne de Cndia que va durar fins el 1669, noms amb una breu revolta republicana el 1363-1364.

Vegeu: Regne de Cndia

Des el 1669 fou una provncia otomana (eyalet) amb capital a Cndia i dividida en tres districtes (sandjaks): Cndia, La Canea i Retimo. Les lleis i propietats foren mantingudes i noms es va portar un nombre d'emigrants turcs d'Anatlia (que van originar una forta minoria turca a l'illa). L'administraci va continuar en mans dels grecs i la llengua grega era oficial. Els impostos foren els normals a l'imperi (les terres 1/5 de la producci, redut des 1775 a 1/7).

El 4 d'abril de 1770 durant la guerra amb Rssia, els russos van establir a l'illa un govern revolucionari sota la seva protecci que va durar fins el 17 de juny de 1771. 

El 21 de maig de 1821 l'illa es va revoltar i el novembre de 1821 es va constituir un govern provisional de l'Estat de l'illa de Creta. Els otomans van cridar al governador d'Egipte Muhammad Ali que va desembarcar a l'illa (1824) i la va posar sota el seu control (21 d'abril de 1824), deixant-la pacificada. Va instituir assemblees conjuntes de musulmans i grecs a Cndia, Retimo i La Canea per dirigir els afers locals, i a les que es va afegir aviat una altra a Sphakia (turc Isfakia). 

El 9 d'agost de 1825 va esclatar una nova revolta i es va establir un govern anomenat Consell de Creta que va durar fins el febrer de 1830; el govern otom va proposar al governador d'incorporar l'illa a Egipte per Muhammad va refusar. Va continuar sota ocupaci egpcia fins el 1840. El tractat de Londres de 1840 prohibia a Muhammad tota reivindicaci sobre l'illa. El 1850 la capital es va traslladar a La Canea. Es van produir peridicament revoltes menors, fins la del 10 de juny de 1866 (que va durar fins el 1869) en que els grecs demanaven la uni a Grcia. El 1869 les potncies van imposar una nova administraci amb un millor repartiment del poder entre grecs i musulmans i al costat del governador es va installar un consell consultiu de 5 grecs i 5 musulmans, mentre els llocs administratius rellevants foren repartits equitativament.

El 1878 va esclatar una nova revolta i una convenci signada el 23 d'octubre de 1878 va estipular que el governador seria cristi i designat per les potncies i que l'assemblea tindria 80 membres (49 cristians i 31 musulmans). 

El 26 de juliol de 1896 es va produir una nova rebelli i Grcia va donar suport al rebels i va esclatar la guerra amb l'Imperi Otom. La rebelli va durar fins el 3 de febrer del 1897. El desembre de 1897 Turquia va acceptar el principi d'autonomia per l'illa i el 20 de mar de 1898 es va establir l'estat de Creta sota sobirania otomana; el 6 de novembre de 1898 els militars otomans van abandonar l'illa i el 19 de novembre el prncep Jordi de Grcia fou designat comissari extraordinari, si be la nominal sobirania otomana es mantenia. El 1900 Jordi va voler proclamar la uni a Grcia per no va obtenir el suport de les potncies, per el seu successor, Zaimis, va proclamar la independncia el 6 d'octubre de 1908 que de fet va suposar la uni a Grcia. El 9 de maig de 1910 l'assemblea va fer jurament al rei de Grcia mentre la tensi augmentava amb Turquia que no reconeixia la virtual uni. El 10 d'octubre de 1912, durant la guerra dels Balcans, el govern grec va confirmar la uni i els tractats de Londres (30 de maig de 1913) i de Bucarest (10 d'agost de 1913) van confirmar la uni a Grcia. Bona part de la poblaci turca va marxar entre 1900 i 1912 i la resta ho va fer el 1923 amb els acords entre Grcia i Turquia per l'intercanvi de poblacions.

 Governadors otomans .

Yusuf Pasha  1648- ? ;
Desconeguts   ?-1699;
Hasan Pasha 1699-1700;
Selihtar Aga 1700-1701 ?
Kalaylikoz Hadji Ahmed Pasha 1701-1704 ;
Abdullah Pasha  1704 ;
Desconeguts 1704-1713;
Husein Pasha 1713 ;
Kara Mehmed Pasha 1713 ;
Desconeguts 1713-1718;
Silahdar Ibrahim Pasha 1718-1719 ;
Esad Pasha 1719 ;
 erkess Osman Pasha 1720 ;
Desconegut 1720-1723;
Osman Pasha 1723-1724 ;
Husein Pasha 1724-1725 ;
Ko a Mehmed Pasha 1725-1726 ;
Osman Pasha 1726 ;
Desconegut 1726-1728;
Hadji Halil Pasha 1728-1729 ;
Mehmed Pasha 1730-1731 ;
Sahin Mehmed Pasha 1731 ;
Azimzade Ismail Pasha 1731-1732 ;
Hadji Halil Pasha (segona vegada) 1732-1733 ;
Hadji Ali Pasha 1733-1734 ;
Hafiz Ahmed Pasha 1734-1735 ;
Hadji Huseyin Pasha 1735-1736 ;
Ismail Pasha 1736-1737 ;
Hadji Ivazzade Mehmed Pasha 1737-1740 d. 1743 ;
Husein Pasha 1740-1741 ;
Sary Mehmed Pasha 1742 ;
Hadji Ivazade Mehmed Pasha (segona vegada) 1742-1743 ;
Numan Pasha 1743-1745 ;
Ali Pasha 1745-1746 ;
Kopruluzade Ahmed Pasha 1746-1747 ;
El i Mustafa Pasha 1747-1750 ;
Mustafa Pasha 1750 ;
Ibrahim Pasha 1750-1751 ;
Numan Pasha 1751-1754 ;
Melek Mehmed Pasha 1754-1755 ;
Mehmed Said Pasha 1755 ;
Ali Pasha 1755-1757 ;
Mehmed Pasha 1757-1758 ;
Kiamil Ahmed Pasha 1758-1764 ;
Tuzun Mehmed Pasha 1764-1766 ;
Husni Pasha 1766-1768 ;
Feizullah Pasha 1768-1769 ;
Hasan Pasha Tokmahzade 1769-1770 ;

Govern provisional de Joan Daskalogiannes (protectorat rus) 1770-1771 ;

 
Ampra Suleyman Pasha 1771-1773 ;
Gazi Hasan Pasha Cezairli 1773-1774 ;
Ibrahim Pasha 1774 ;
Dervish Ali Pasha 1774-1776 ;
Kara Ahmed Pasha 1776-1778 ;
Ibrahim Pasha (segona vegada) 1778 ;
Mustafa Pasha Ha izade 1778-1779 ;
Mustafa Pasha Mirahor 1779 ;
Mehmed Emin Pasha 1779-1780 ;
Mustafa Pasha Ha izade (segona vegada) 1780 ;
Aslan Pasha 1780-1783 ;
Said Ali Pasha Kassupis 1783 ;
Abdullah Pasha 1783-1784 ;
Ekmezi Mehmed Pasha 1784-1786 ;
Suleyman Pasha Zorlu 1786-1787 ;
Mehmed Pasha 1787 ;
Mustafa Pasha Ha izade (tercera vegada) 1787 ;
Mehmed Izzet Pasha 1787 ;
Ekmezi Mehmed Pasha (segona vegada) 1788-1789 ;
Abdullah Pasha Azamzade 1789 ;
Yusuf Pasha 1789-1790 ;
Husein Pasha 1790-1793 ;
Hasan Pasha 1793-1797 ;
Ferhad Pasha 1797 ;
Said Hafiz Pasha 1797-1798 ;
Mehmed Hakki Pasha 1798-1799 ;
Tahir Pasha 1799-1801 ;
Sami Pasha 1801-1802 ;
Ardinli Mehmed Pasha 1802-1803 ;
Abdullah Dervish Pasha 1803 ;
Mustafa Hasib Pasha 1803-1804 ;
Mehmed Husrew Pasha 1804-1805 ;
Vani Mehmed Pasha 1805 ;
Osman Pasha 1805-1806 ;
Said Hafiz Pasha (segona vegada) 1806-1807 ;
Kadri Pasha 1807-1808 ;
Merasli Ali Pasha 1808-1809 ;
Kadri Pasha (segona vegada) 1809-1810 ;
Hafiz Pasha 1810-1811 ;
Sami Bekir Pasha 1811-1812 ;
Kurd Ha i Osman Pasha 1812-1815 ;
Ibrahim Pasha 1815-1816 ;
Vehid Fazil Pasha 1816-1819 ;
Hilmi Ibrahim Pasha 1819-1820 ;
Serif Pasha 1820 ;
Said Lutfullah Pasha 1820-1826  ;
Kara Sleyman Pasha 1826-1829 ;
Mehmed Zehrab Pasha 1829-1830  ;

 Govern cretenc rebel ;
 
D. Flampouriaris 1821 (cap del consell 21 de maig a 11 de novembre);
Michael Afendoulis 1821-1822 (governador);
Neofytos Oikonomou 1822-1823 (inter);
Emmanuel Tombazis 1821-1824 (cap de l'estat);

Halis 1825-1828 (cap del consell);
Hatzimichalis Dalianis 1828 (gener a maig)(Cap del consell);
Bar von Rheineck 1828-1829 (cap del consell);
Hahn 1829 (setembre-octubre) (cap del consell);
Nicolaos Renieris 1829-1830 (cap del consell);


Mustafa Naili Pasha 1830-1851 ;
Salih Vamik Pasha 1851-1852 ;
Mehmed Emin Pasha 1852-1855 ;
Veli Pasha (Veligi Eddin) 1855-1857 ;
Abdurrahman Sami Pasha 1857-1858 ;
Husein Husni Pasha 1858-1859 ;
Ismail Rahmi Pasha 1859-1861 ;
Hekim Ismail Pasha 1861-1866 ;

Govern cretenc rebel ;

Kallergis (juny a setembre de 1866);
John Zymvrakakis (a Cndia) 1866-1869;
Panos Koronaeos (a Retimo) 1866-1869;
Michael Korakas (a Creta oriental) 1866-1869;



Mustafa Naili Pasha (segona vegada)  1866-1867 ;
Hseyin Avni Pasha 1867  ;
Serdar Ekrem mer Pasha 1867 ;
Husein Avni Pasha (segona vegada)  1867-1868 ;
Arif Efendi (inter)  1868 ;
Ku uk Omer Fevzi Pasha 1868-1870  ;
Reuf Pasha 1870-1871 ;
Ku uk Omer Fevzi Pasha (segona vegada) 1871-1872 ;
Redif Pasha 1872 ;
Safvet Pasha 1872-1873 ;
Reuf Pasha (segona vegada) 1873-1874 ;
Hasan Sami 1874-1875 ;
Redif Pasha (segona vegada) 1875 ;
Ahmed Muhtar Pasha 1875-1876 ;
Hasan Sami (segona vegada) 1876-1877 ;
Kostakis Adossidis Pasha 1877-1878  ;
Ahmed Muhtar Pasha (restored) 1878 ;
Iskender Pasha (Alexandros Karatheodory) 1878-1879  ;
Ioannis Photiades Pasha 1879-1885 ;
Ioannis Savas Pasha 1885-1887 ;
Kostakis Anthopoulos Pasha 1887-1888 ;
Nikolakis Sartinki Pasha 1888-1889 ;
Hasan Reza Pasha  1889 ;
Shakir Pasha 1889-1890 ;
Ahmed Cevad Pasha 1890-1891 ;
Mahmud Celaleddin Pasha 1891-1894 ;
Turhan Pasha 1894-1895 ;
Iskender Pasha (segona vegada)1895-1896 ;
Turhan Pasha (segona vegada)1896 ;
Abdullah Pasha 1896 ;
George Berovich Pasha 1896-1897;
Musavir Pasha 1897 ;
Photiades Karatheordy 1897 ;
Ahmed Cevad Pasha (segona vegada) 1897-1898 ;
Edhem Pasha 1898;

Govern rebel ;

Manoussos Koundouros 3 de setembre de 1895 - 1896  ;
Kostaros Voloudakis 26 de juliol de 1896 - 17 d'octubre de 1896 (President de l'assemblea revolucionaria);
Manoussos Koundouros 17 d'agost de 1896 - 1897  President del Comit revolucionari ;
Antonios Sifakas 24 de gener de 1897 -  3 de febrer de 1897 (Cap del govern provisional);

 Govern autnom de Creta .

Ioannis Konstantinou Sphakianakis 20 de mar de 1898 - 21 de desembre de 1898 (President de la comissi executiva de l'assemblea de Creta);
Prncep Jordi de Grcia, comissionat plenipotenciari, 21 de desembre de 1898 - 30 de setembre de 1906  ;
Alexandros Thrasivoulou Zaimis, comissionat plenipotenciari, 1 d'octubre de 1906 - 30 de setembre de 1911 ;
crrec vacant 30 de setembre de 1911 - 30 de maig de 1913 ;
annexi a Grcia 30 de maig de 1913. ;


El 20 de maig de 1941 els alemanys van ocupar la part occidental de l'illa i els italians la part oriental. Els alemanys van ocupar tota l'illa el 8 de setembre de 1943, fins que es van rendir als aliats el 8 de maig de 1945. 

 Governadors militars alemanys .

Kurt Arthur Bruno Student   20 de maig de 1941 - 31 de maig de 1941      ;
Alexander Andrae   9 de juny de 1941 - 30 d'agost de 1942      ;
Bruno Bruer  30 d'agost de 1942 - 31 de juny de 1944 ;
Friedrich Wilhelm Mller  1 de juliol de 1944 - 13 de setembre de 1944;
Georg Benthack 13 de setembre de 1944 -  8 de maig de 1945;




































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40112" title="Carl Sagan" nonfiltered="563" processed="556" dbindex="15609">

Carl Edward Sagan (Nova York, 9 de novembre de 1934 - Seattle, 20 de desembre de 1996) popular astrnom nord-americ i divulgador cientfic. Va ser pioner en camps com la exobiologia i promotor del projecte SETI (Search for Extraterrestrial Intelligence, Cerca de vida intelligent extraterrestre). Sagan es va convertir en una figura coneguda pel gran pblic grcies a la srie de documentals de televisi Cosmos, presentada per ell mateix i escrita juntament amb la seva ltima esposa, la tamb cientfica Ann Druyan. 

Carl Sagan va ser titular de la ctedra d'astronomia i cincies de l'espai de la Universitat de Cornell en Estats Units. Va morir als 62 anys vctima d'una pneumnia, conseqncia de la complicaci d'una malaltia que el va afectar durant els seus dos ltims anys de vida.

"El Cosmos s tot el que s, tot el que va ser i tot el que ser. Les nostres ms lleugeres contemplacions del cosmos ens fan estremir, sentim com un pessigolleig ens omple els nervis, una veu muda, una lleugera sensaci com en un record lluny o com si caigurem des de l'altura. Sabem que ens aproximem al ms gran dels misteris."

 Descobriments cientfics  .
Sagan es va doctorar en la Universitat de Chicago treballant amb el fams astrnom Gerard Kuiper. En aquesta etapa va demostrar, utilitzant observacions de radiaci de microones, que la superfcie de Venus era extremadament calenta i densa. Sagan va estudiar l'efecte hivernacle provocat pel dixid de carboni que elevava les temperatures de Venus. A li va portar a alertar dels perills del canvi climtic produts per l'activitat industrial de l'home. Sagan tamb s conegut com un dels coautors de l'article cientfic en el que s'advertia dels perills de l'hivern nuclear, un estudi basat en els seus treballs sobre l'atmosfera marciana i els possibles canvis climtics marcians produts per tempestats d'arena.

Sagan va ser un del primers cientfics a proposar la hiptesi que Europa, un dels satllits galileians de Jpiter, podria contenir un oce sota la superfcie gelada, suggerint la possibilitat d'un entorn habitable. Aquest  oce va ser ms tard confirmat indirectament pels resultats de la missi espacial Galileu.


Sagan tamb va concebre la idea d'enviar un missatge inalterable a l'espai ms enll del sistema solar i que poguera ser ents per una civilitzaci extraterrestre que poguera trobar-lo. El primer missatge aix enviat va ser una placa d'alumini recobert d'or adossada a la sonda espacial Pioneer 10. Un altre missatge interestellar va ser enviat en les Voyager.

En total Sagan va ser coautor d'uns 200 treballs cientfics d'investigaci en cincies planetries i busca de vida extraterrestre.

 Influncia cientfica .
Sagan va ser fundador i promotor de nombrosos projectes dins de l'mbit de les Cincies Planetries:
La revista Icarus destinada a estudis del sistema solar de la qual va ser editor en cap durant 12 anys. ;
Va impulsar la creaci de la Divisi de Cincies Planetries de la Associaci Americana d'Astronomia.
Tamb va ser cofundador de la Societat Planetria, una societat dedicada a la investigaci en les rees segents: ;
Busca de vida extraterrestre per mitj d'ones de rdio. Sagan va ser tamb membre de l'Institut SETI.
Identificaci i estudi de asteroides prxims a la Terra.
Exploraci de Mart per mitj de robots.
Va treballar per a la NASA i va dirigir diferents projectes d'investigaci per a tractar de detectar vida en l'Univers.

 Reconeixement  i premis .
Durant la seva labor cientfica i de divulgaci se li van atorgar nombrosos premis per les seves aportacions al pensament hum.  
Entre ells la medalla de la NASA (NASA medal for distinguished scientific achievement) en dos ocasions i el guard ms important de la Acadmia de Cincies Americana, la medalla al mrit pblic (Public Welfare Medal). Tamb va rebre un premi Pulitzer per la seva obra de divulgaci El cervell de Broca.

Com a reconeixement als seus treball sobre exobiologa, li van oferir descriure el terme vida dins la Enciclopdia Britnica. La Divisi de Cincies Planetries (DPS) de la Associaci astronmica americana (AAS) atorga cada any la medalla Sagan al mrit de divulgaci cientfica en cincies planetries. El lloc d'aterratge de la missi Mars Pathfinder va ser anomenat en el seu honor com a estaci Carl Sagan Memorial. El asteroide 2709 Sagan tamb rep el seu nom en el seu honor.

 Personalitat .
Sagan era considerat pels seus detractors com una persona amb un gran ego. Aquesta caracterstica li va portar a plantejar diferents judicis contra diverses empreses per atemptar contra el seu nom, perdent la majoria d'aquests. Sagan era considerat com un ateu o agnstic. Tamb era un conegut escptic amb un fort posicionament en contra de la pseudocincia. 
Tanmateix, s considerat pels seus partidaris com a possedor d'un "toc mgic" grcies al qual va ser capa d'aconseguir que el ciutad sense formaci cientfica entenguessin i s interessessin per la cincia, explicant-la d'una forma amena i contagiant la seva fascinaci.

Sagan es va casar en tres ocasions. Amb la biloga Lynn Margulis en 1957, mare de Dorion Sagan, l'artista Linda Salzman, que li ajudaria en el disseny del missatge inter estellar en les plaques del Pioneer 10, i finalment amb Ann Druyan, amb qui va tenir dos fills i va romandre casat fins a la seva mort.

 Obres .
Llibres.
 Planets (LIFE Science Library), Sagan, Carl, Jonathon Norton Leonard i editors de Life, Time, Inc., 1966.
 Intelligent Life in the Universe, amb I.S. Shklovskii, Random House, 1966, 509 pgines.
 UFO's: A Scientific Debate, amb Thornton Page, Cornell University Press, 1972, 310 pginess;
 Communication with Extraterrestrial Intelligence. MIT Press, 1973, 428 pgines.
 Mars and the Mind of Man, Sagan, Carl, et al., Harper & Row, 1973, 143 pgines.
 Cosmic Connection: An Extraterrestrial Perspective, amb Jerome Agel, Anchor Press, 1973, ISBN 0-521-78303-8, 301 pgines.
 Other Worlds. Bantam Books, 1975.
 Murmurs of Earth: The Voyager Interstellar Record, Sagan, Carl, et al., Random House, ISBN 0-394-41047-5, 1978.
 The Dragons of Eden: Speculations on the Evolution of Human Intelligence. Ballantine Books, 1978, ISBN 0-345-34629-7, 288 pgines.
 Broca's Brain: Reflections on the Romance of Science. Ballantine Books, 1979, ISBN 0-345-33689-5, 416 pgines.
 Cosmos. Random house, 1980. Random House New Edition, May 7, 2002, ISBN 0-375-50832-5, 384 pgines.
 The Nuclear Winter: The World After Nuclear War, Sagan, Carl et al., Sidgwick & Jackson, 1985;
 Comet, Ann Druyan coauthor, Ballantine Books, 1985, ISBN 0-345-41222-2, 496 pgs;
 Contact. Simon and Schuster, 1985; Reissued August 1997 by Doubleday Books, ISBN 1-56865-424-3, 352 pgines.
 The Varieties of Scientific Experience: A Personal View of the Search for God, Ann Druyan editor, 1985 Gifford lectures, Penguin Press, 2006, ISBN 1-59420-107-2, 304 pgines.
 A Path Where No Man Thought: Nuclear Winter and the End of the Arms Race, Richard Turco coauthor, Random House, 1990, ISBN 0-394-58307-8, 499 pgines.
 Shadows of Forgotten Ancestors: A Search for Who We Are, Ann Druyan Coauthor, Ballantine Books, October 1993, ISBN 0-345-38472-5, 528 pgines.
 Pale Blue Dot: A Vision of the Human Future in Space. Random House, November 1994, ISBN 0-679-43841-6, 429 pgines.
 The Demon-Haunted World: Science as a Candle in the Dark. Ballantine Books, March 1996, ISBN 0-345-40946-9, 480 pgines.
 Billions and Billions: Thoughts on Life and Death at the Brink of the Millennium, Ann Druyan coauthor, Ballantine Books, June 1997, ISBN 0-345-37918-7, 320 pgines.
 The Varieties of Scientific Experience: A Personal View of the Search for God, Carl Sagan (autor) & Ann Druyan (editor), Penguin Press HC, November 2006, ISBN 1594201072, 304 pgines.

Documentals.
Cosmos. Un viatge personal. (1980)

Enllaos exters.
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40116" title="Divulgaci cientfica" nonfiltered="564" processed="557" dbindex="15610">
La divulgaci cientfica consisteix en la interpretaci i popularitzaci del coneixement cientfic entre el pblic general sense circumscriure's a mbits acadmics especfics. La divulgaci pot referir-se als descobriments cientfics del moment com la determinaci de la massa del neutr, de teories ben establertes com la teoria de l'evoluci o de camps sencers del coneixement cientfic.

La revista d Amrica del Nord Popular Science (fundada en 1872) s possiblement la primera publicaci general de carcter divulgatiu si b la divulgaci cientfica apareix reflectida histricament en multitud d'obres de diferents autors. Entre les primeres obres evocadores de la divulgaci cientfica podem citar Somnium (1634) de Johannes Kepler, en  la que es presentaven succintament i de forma literria les idees cientfiques de l'poca sobre la naturalesa de la Lluna.

En l'actualitat la divulgaci cientfica es realitza en diferents formats incloent els diferents mitjans de comunicaci com a documentals de televisi, revistes de divulgaci cientfica, articles en peridics generals o pgines d'internet dedicades a aquesta  labor. Existeixen incls canals de televisi dedicats a la divulgaci cientfica o en els que estos forma una part destacada de la seva programaci com ara Discovery Channel o Nature.

La divulgaci cientfica s'expressa de manera ms precisa en llibres especfics sobre un tema. Algunes obres divulgatives han arribat a convertir-se en autntics 'Best-sellers' com Histria del Temps de Stephen Hawking o Cosmos de Carl Sagan. Literriament, la divulgaci cientfica constitux un subgnere del assaig.

Entre els autors ms coneguts d'obres de divulgaci cientfica citarem tamb a Richard Dawkins, Stephen Jay Gould,  Martin Gardner, Steven Pinker, John D. Watson i les obres divulgatives de Isaac Asimov. Dins del gnere literari de la cincia ficci les obres de cincia ficci dura solen presentar temes cientfics amb un calat prou precs com per a ser considerades obres de divulgaci cientfica. Autors com Arthur C. Clarke, Stephen Baxter, Fred Hoyle (en la seva faceta com a novellista) o el mateix Asimov destaquen en aquest  apartat.

La major part de les agncies o instituts cientfics als Estats Units compten amb un departament de divulgaci cientfica (Education and Outreach) que pretn tornar a la societat en forma de coneixement les importants inversions realitzades en grans projectes (com per exemple la investigaci espacial) si b esta no s una situaci comuna en la majoria de pasos.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40121" title="Sert" nonfiltered="565" processed="558" dbindex="15611">

Sert s un municipi portugus, situat al districte de Castelo Branco, a la regi del Centre i a la subregi de Pinhal Interior Sul, 200 km al nord de Lisboa. L'any 2004 tenia 16.208 habitants. s la ciutat principal de la subregi.

Demografia.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40124" title="Sid Vicious" nonfiltered="566" processed="559" dbindex="15612">
Sid Vicious (10 de maig 1957 Londres - 2 de febrer 1979 Nova York), de nom real John Simon Ritchie-Beverely, va ser un msic de punk rock, baixista dels Sex Pistols.

 Discografia .

Sid Vicious.

 My Way/Something Else/C mon Everybody (1979, 12 , Barclay, Barclay 740 509);
 Sid Sings (1979, LP, Virgin, V2144);
 Live (1980, LP, Creative Industry Inc., JSR 21);
 Vicious Burger (1980, LP, UD-6535, VD 6336);
 Love Kills N.Y.C. (1985, LP, Konexion, KOMA 788020);
 The Sid Vicious Experience   Jack Boots and Dirty Looks (1986, LP, Antler 37);
 The Idols With Sid Vicious (1993, CD, Last Call Records, LC22289);
 Never Mind the Reunion Here s Sid Vicious (1997, CD);
 Sid Dead Live (1997, CD, Anagram, PUNK 86);
 Sid Vicious Sings (1997, CD);
 Vicious & Friends (1998, CD, Dressed To Kill Records, Dress 602);
 Better (to provoke a reaction than to react to a provocation) (1999, CD, Almafame, YEAAH6);
 Probably His Last Ever Interview (2000, CD, OZIT, OZITCD62);
 Better (2001, CD);
 Vive Le Rock (2003, 2CD);
 Too Fast To Live... (2004, CD);
 Naked & Ashamed (7 , Wonderful Records, WO-73);
 Sid Live At Max s Kansas City (LP, JSR 21);
 Sid Vicious (LP, Innocent Records, JSR 21);
 Sid Vicious McDonald Bros. Box (3CD, Sound Solutions, 003);

Sid and Nancy.

 Love Kills (1986, LP, MCA, MCG 6011);

Sid Vicious & Friends.

 (Don t You Gimme) No Lip/(I m Not Your) Steppin  Stone (1989, 7 , SCRATCH 7);
 Sid Vicious & Friends (1998, CD, Cleopatra, #251, ASIN: B0000061AS);

Sid Vicious/Eddie Cochran.

 Sid Vicious v s Eddie Cochran   The Battle Of The Rockers (LP, Jock, LP 6);

Sid Vicious/Elvis Presley.

 Cult Heroes (1993, CD);

Vicious White Kids.

 The Vicious White Kids (1987, LP, Ritchie 1);
 Vicious White Kids (2001, CD, Sanctuary, CMRCD372);

Sex Pistols.

 Filmografia .

 Sex Pistols Number One (1976, dir. Derek Jarman) ;
 Will Your Son Turn into Sid Vicious? (1978) ;
 Mr. Mike's Mondo Video (1979, dir. Michael O'Donoghue) ;
 The Punk Rock Movie (1979, dir. Don Letts) ;
 The Great Rock'n'Roll Swindle (1980, dir. Julian Temple, VHS/DVD) ;
 DOA (1981, dir. Lech Kowalski) ;
 Buried Alive (1991, Sex Pistols) ;
 Decade (1991, Sex Pistols) ;
 Bollocks to Every (1995, Sex Pistols) ;
 Filth to Fury (1995, Sex Pistols) ;
 Classic Chaotic (1996, Sex Pistols) ;
 Kill the Hippies (1996, Sex Pistols, VHS) ;
 The Filth and The Fury (2000, dir. Julien Temple, VHS/NTSC/DVD) ;
 Live at the Longhorn (2001, Sex Pistols) ;
 Live at Winterland (2001, Sex Pistols, DVD) ;
 Never Mind the Bollocks Here's the Sex Pistols (2002, Sex Pistols, VHS/DVD) ;
 Punk Rockers (2003, Sex Pistols, DVD) ;
 Blood on the Turntable: The Sex Pistols (2004, dir. Steve Crabtree) ;
 Music Box Biographical Collection (2005, Sex Pistols, DVD) ;
 Punk Icons (2006, Sex Pistols, DVD) ;
 Chaos! Ex Pistols Secret History: The Dave Goodman Story (2007, Sex Pistols, DVD) ;
 Pirates of Destiny (2007, dir. Tnu Trubetsky, DVD) ;
 Rock Case Studies (2007, Sex Pistols, DVD);

 Bibliografia .

 Anne Beverley, The Sid Vicious Family album (1980, Virgin Books);
 Gerald Cole, Sid And Nancy (1986, Methuen) ;
 Alex Cox & Abbe Wool, Sid And Nancy (1986, Faber and Faber) ;
 Keith Bateson and Alan Parker, Sid s Way (1991, Omnibus Press);
 Tom Stockdale, Sid Vicious. They Died Too Young (1995, Parragon);
 Malcolm Butt, Sid Vicious. Rock n Roll Star (1997, Plexus);
 David Dalton, El Sid (1998, St. Martin s Griffin);
 Sid Vicious, Too Fast To Live...Too Young to Die (1999, Retro Publishing);
 Alan Parker, Vicious. Too Fast To Live... (2004, Creation Books);

 @ .

 Johnny Rotten;
 http://groups.myspace.com/sidvicious;

































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40125" title="Principis cooperatius" nonfiltered="567" processed="560" dbindex="15613">
Des de la seva creaci l'any 1895, l'Aliana Cooperativa Internacional ha sigut l'autoritat definitiva en la definici de cooperatives i en l'elaboraci dels principis sobre els que s'haurien de basar aquestes empreses. L'Aliana ja havia realitzat dues declaracions formals sobre els principis cooperatius, l'any 1937 a Pars i a Viena el 1966, basant-se en el els principis o regles emanades de la primera Cooperativa de Consum de Rochdale a mitjans del segle XIX. 

La Aliana Cooperativa Internacional, en el seu darrer Congrs de Manchester el setembre de 1995, va adoptar la Declaraci sobre la Identitat Cooperativa, que inclou un conjunt revisat de principis que pretn guiar les organitzacions cooperatives a principis del segle XXI. 


 Definici .

Una cooperativa s una associaci autnoma de persones que s'han unit de manera voluntria per a satisfer les seves necessitats i aspiracions econmiques, socials i culturals en com, mitjanant una empresa de propietat conjunta i gesti democrtica. 


 Els valors .

Les cooperatives estan basades en els valors de la autoajuda, la autoresponsabilitat, la democrcia, la igualtat, l'equitat i la solidaritat. En la tradici dels seus fundadors, els socis cooperativistes fan seus els valors tics de l'honestedat, la transparncia, la responsabilitat i la vocaci social.

 Els principis .

Els principis cooperatius sn pautes mitjanant els que les cooperatives posen en prctica els seus valors. Els Principis cooperatius sn 7:

1r. Adhesi voluntria

Les cooperatives sn organitzacions voluntries: sn les scies i els socis els qui prenen la decisi de formar-ne part. La cooperativa est oberta a totes les persones que poden aportar-hi el seu treball o usar-ne els serveis o i que estan disposades a acceptar les responsabilitats de ser socis, sense discriminaci de sexe, raa, opci poltica o religi. 

2n. Gesti democrtica per part dels socis

Les cooperatives sn organitzacions gestionades democrticament pels seus socis i scies, que participen activament en la fixaci de les poltiques d'actuaci i en la presa de decisions. La participaci suposa el dret i el deure de ser escollit per als crrecs socials de la cooperativa. La distribuci de vots no es basa en el capital, sin que cada soci t un vot. 

3r. Participaci econmica dels socis

Per formar part d'una cooperativa cal aportar un capital, que es fixa als estatuts, la llei no fixa cap quantitat mnima. Els socis gestionen el capital de manera democrtica. La distribuci dels excedents es fa retribuint de manera principal la participaci en l'activitat cooperativitzada, el treball en el nostres cas, no la participaci en el capital. 

4t. Autonomia i independncia

Les cooperatives sn organitzacions autnomes, gestionades pels seus socis que han de mantenir la llibertat de controlar el seu propi dest. 

5. Educaci, formaci i informaci

Les cooperatives proporcionen educaci i formaci als socis i scies i als treballadors perqu puguin contribuir al desenvolupament de les seves cooperatives d'una manera efica. Tamb informen el gran pblic (entorn), especialment els joves i els lders d'opini, de la naturalesa i beneficis de la cooperaci. 

6. Cooperaci entre cooperatives

Les cooperatives serveixen als seus socis i scies d'una manera efica i enforteixen el moviment cooperatiu treballant conjuntament mitjanant estructures locals, nacionals, regional i internacionals. 

7. Inters per la comunitat

Les decisions que pren la cooperativa han de ser responsables amb l'entorn en qu est situada i promoure la participaci en el desenvolupament de la comunitat.

 Enllaos externs .

ACI (Aliana Cooperativa Internacional);
Confederaci de Cooperatives de Catalunya;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40126" title="Flix I" nonfiltered="568" processed="561" dbindex="15614">

Flix I va ser elegit nou Papa el 5 de gener de l'any 269, desprs de la mort de Dions I el 26 de desembre de 268. De demostrada ciutadania romana, se'n saben ben poques coses del seu pontificat, per es creu que va ser ell qui va donar la sanci eclesistica a la celebraci anual dels mrtirs; una celebraci que, no obstant aix, ja existia abans del seu pontificat. Tamb es creu que va ser ell qui va fer la llei de consagraci d'esglsies. A ms a ms, tamb es creu que, a causa del seu suport als cristians durant les persecucions de cristians de l'emperador Lluci Domici Aureli, va ser afegit a la llista de mrtirs. El dia de la seva mort, el 30 de desembre de l'any 274, s'ha convertit en el dia de la seva festa.   

S'ha demostrat que un fragment d'una carta enviada a Maximus, bisbe d'Alexandria, en la qual es dna suport a les doctrines de la Trinitat i l'Encarnaci de Crist en contra dels arguments de Pau de Samosata, va ser escrit per Flix. Se li atribueixen tres cartes ms, l'autenticitat de les quals encara no ha sigut demostrada.  












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40129" title="Aliana Cooperativa Internacional" nonfiltered="569" processed="562" dbindex="15615">
L'Aliana Cooperativa Internacional (ACI) s una organitzaci no governamental independent, que reuneix i representa a organitzacions cooperatives de tot el mn.

Va ser fundada a Londres l'any 1895. Els seus membres sn organitzacions de cooperatives de tots els sectors d'activitat. Aglutina ms de 230 organitzacions de ms de 100 pasos, i que en conjunt representen ms de 730 milions de persones de tot el mn.

El principal objectiu de l'ACI s promoure i enfortir les cooperatives de tot el mn, aix com:

 Defensar els valors i principis del cooperativisme.

 Estimular relacions mtuament profitoses entre les seves organitzacions membre, ja siguin de carcter econmic o d'altre tipus.

 Afavorir el progrs econmic i social dels pobles, contribuint a la pau i a la seguretat internacionals.

L'ACI ha definit els set Principis Cooperatius, que constitueixen la filosofia de les cooperatives, i que no sn independents uns dels altres sin que estan totalment interrelacionats. Aquests Principis sn:

 Adhesi voluntria i oberta;
 Gesti democrtica per part dels socis;
 Participaci econmica dels socis;
 Autonomia i independncia;
 Educaci, formaci i informaci;
 Cooperaci entre cooperatives;
 Inters per la comunitat;



 Enllaos externs .

ACI (Aliana Cooperativa Internacional);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40137" title="Ruble rus" nonfiltered="570" processed="563" dbindex="15616">

El ruble rus (en rus                 , transcrit rossiski rubl, o simplement      , rubl) s la moneda de la Federaci Russa, i antigament tamb ho havia estat de la Uni Sovitica i de l'Imperi Rus. Tamb l'utilitzen les repbliques d'Abkhzia i Osstia del Sud, autoproclamades independents de Gergia.

Un ruble est dividit en 100 copecs (       , transcrit kopeika). El codi ISO 4217 de l'actual ruble rus s RUB, i el d'abans de la revaluaci de 1998, RUR. El smbol en alfabet llat acostuma a ser R o Rub i en cirllic,    . s ems i controlat pel Banc de Rssia (           , Bank Rossii).

Histria.

El ruble ha estat la moneda de Rssia durant molts segles. La paraula "ruble" deriva del verb rus        (transcrit rubit), que vol dir 'tallar'. Aix es deu al fet que les primeres peces es tallaven i s'encunyaven a partir de lingots d'argent (grivna). La primera vegada que es va encunyar una moneda de ruble va ser el 1321. Des del 1710 es divideix en 100 copecs.

El ruble gaireb no va perdre valor des de la seva implantaci definitiva al segle XVI fins a la Revoluci d'Octubre de 1917, grcies al control autocrtic dels tsars. Des de llavors, per, ha sofert diverses revaluacions, la primera encara en temps de l'Imperi, el 1922, a causa d'una gran inflaci, en qu de 10.000 antics rubles se'n va fer un de nou. En poca sovitica tamb hi va haver revaluacions: els anys 1923 (taxa de canvi 100:1), 1924 (50.000:1), 1947 (10:1) i 1961 (10:1). 

Vegeu tamb: Ruble sovitic;
Finalment, en l'actual Federaci Russa, desprs que les diverses repbliques exsovitiques han adoptat cadascuna la seva prpia moneda i arran de la gran inflaci de la dcada del 1990, hi ha hagut tamb una revaluaci del ruble l'1 de gener de 1998, en qu de 1.000 d'antics (RUR) se'n feia un de nou (RUB). Amb tot, per, aix no va resoldre els greus problemes econmics del pas i ja l'agost del mateix any el ruble fou devaluat i va perdre el 70% del seu valor en els sis mesos posteriors a la crisi financera russa.

Monedes i bitllets.
Actualment en circulen monedes d'1, 5, 10 i 50 copecs i d'1, 2, 5 i 10 rubles, i bitllets de 5, 10, 50, 100, 500, 1.000 i 5.000 rubles. Les monedes d'1 i 5 copecs sn poc utilitzades, i el bitllet de 5 rubles circula rarament. De bitllets d'aquesta quantitat ja no se n'emeten, tot i que continua tenint valor legal.

Taxa de canvi.
 1 EUR = 36,03 RUB (6 de gener del 2008);
 1 USD = 24,42 RUB (6 de gener del 2008);

Vegeu tamb.
 Ruble;
 Ruble bielors (BYR), moneda de Bielorssia;
 Ruble de Transnstria, moneda de l'autoproclamada Repblica Moldava de Transnstria;
 Uni monetria de fet;

Enllaos externs.

  Banc de Rssia ;
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40142" title="Alcia de Battenberg" nonfiltered="571" processed="564" dbindex="15617">


Alcia de Battenberg, princesa de Grcia (Windsor 1885 - Londres 1969). Princesa de Battenberg, primognita del prncep Llus de Battenberg i de la princesa Victria de Hessen-Darmstadt, primera besnta de la reina Victria I d'Anglaterra i neboda del tsar Nicolau II de Rssia. 

Alcia, malgrat sser una simple princesa de Battenberg amb el grau d'altesa serenssima, possea unes magnfiques connexions amb la majoria de les cases reials europees.

L'any 1903 es cas amb el prncep Andreu de Grcia, fill del rei Jordi I de Grcia i de la gran duquessa Olga de Rssia. La parella s'establ a Atenes i tingueren quatre filles i un fill: 

SAR la princesa Margarida de Grcia. Nascuda el 1905 a Atenes i morta el 1981 a Bad Wiesse a Alemanya. Es cas amb el prncep Guifr de Hohenlohe-Lagenburg el 1931 a Lagenburg.

SAR la princesa Teodora de Grcia. Nascuda a Atenes el 1906 i morta a Konstanz el 1969. Es cas amb el marcgravi Bartomeu de Baden el 1931 a Baden-Baden;

SAR la princesa Ceclia de Grcia. Nascuda el 1911 a Atenes i morta el 1937 en un accident aeri a Blgica. Es cas amb el gran duc Jordi Donatus de Hessen-Darmstadt el 1931 a Darmstadt.

SAR la princesa Sofia de Grcia. Nascuda a Corf el 1914 i morta el 2001 a Baviera. Es cas en primeres npcies l'any 1930 a Kronberg amb el prncep Cristfol de Hessen-Kassel i el 1946 en segones npcies amb el prncep Jordi Guillem de Hannover a Salem.   ;

SAR el prncep Felip de Grcia. Nascut el 1921 a Corf. Es cas a Londres el 1947 amb la reina Elisabet II del Regne Unit.

Els fets ocorreguts a la segona meitat de la dcada de 1910 afectaren profundament l'estabilitat emocional de la jove princesa grega: l'exili de la famlia reial i el fet d'haver de viure de la caritat de la seva cunyada en una casa de Pars; la revoluci russa on moriren les seves ties la tsarina Alexandra de Hessen-Darmstadt i la gran duquessa Elisabet de Hessen-Darmstadt, a part del seu oncle el tsar i els seus cosins; i la Primera Guerra Mundial. 

A finals de la dcada de 1920 entr a un sanatori alemany de Kreuzlingen (1929) d'on escassos tres anys desprs s'escaparia (1932). A partir d'aquest moment, la princesa Alcia visqu un intens procs religis i mstic en qu arribar a crear un orde monacal d'assistncia als ms pobres. 
 
Amb el retorn de la monarquia a Grcia (1935) s'establ a un apartament de la seva propietat al centre d'Atenes ja prcticament separada del seu marit que residia a la Costa Blava francesa. Juntament amb la seva cunyada, la gran duquessa Helena de Rssia foren els dos nics membres de la famlia reial grega que no partiren a l'exili arran de l'ocupaci alemanya del pas. A partir d'aquest moment la princesa participa activament en les tasques de la Creu Roja grega, donant suport als jueus de Salnica i arribant a salvar una famlia jueva d'Atenes els Cohen amagant-la a casa seva, fet que fu que l'any 1993 el Govern d'Israel la reconegus com a "Honrada entre les nacions" per la seva ajuda al poble jueu.

Al llarg del regnat del rei Pau I de Grcia resid a Atenes i en el moment en qu la monarquia grega caigu l'any 1967 s'establ al Palau de Buckingham amb el seu fill el prncep Felip de Grcia, on mor l'any 1969 a l'edat de vuitanta-quatre anys.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40147" title="Plataforma Mobilitzadora en Defensa de la Universitat Pblica" nonfiltered="572" processed="565" dbindex="15618">


La Plataforma Mobilitzadora en Defensa de la Universitat Pblica (PMDUP) s un marc de treball unitari dels i les estudiants de Barcelona creat l'anys 1995 que agrupa les principals organitzacions estudiantils del pas (SEPC i l'AEP), aix com la majoria d'assemblees d'estudiants. En alguns moments al llarg de la seva trajectria, especialment als inicis, tamb s'havien integrat a la Plataforma les organitzacions sindicals del professorat i del personal d'administraci i serveis, tot i que el pes de l'organitzaci l'ha portat sempre el moviment estudiantil.

Orgens.
Formada el 1995 sota el nom de Plataforma en Defensa de la Universitat Pblica (nom que rpidament va incorporar l'adjectiu "mobilitzadora" per posar mfasi en la seva voluntat combativa), com a reacci de les organitzacions estudiantils davant les poltiques universitries implementades a principis dels anys noranta (manca de finanament pblic, increment de taxes universitries, normatives de permanncia, massificaci, privatitzaci o eliminaci de serveis...), la Plataforma es va donar a conixer amb la difusi del Manifest de la Campanya en Defensa de la Universitat Pblica, tamb conegut en l'mbit universitari com a Manifest de la Plataforma.

Aquest Manifest va ser ellaborat durant el curs 1995-96 per les assemblees d'estudiants unitries, en un ampli procs participatiu a les facultats ms importants del pas, i va comptar amb el suport dels representants del personal d'administraci i serveis i del professorat, sent aprovat pels clustres de la Universitat Autnoma de Barcelona i de la Universitat Politcnica de Catalunya, entre d'altres organismes.

La Plataforma, a travs d'aquest Manifest, feia un anlisi de la situaci de la universitat a Catalunya, plantejava un seguit de reivindicacions i propostes per tal de subsanar les deficincies detectades i donava a conixer quatre objectius principals que, fins al dia d'avui, han constitut el seu eix vertebrador: la reivindicaci de l'ensenyament pblic com a element fonamental d'una societat avanada; la defensa de la igualtat d'oportunitats a l'hora d'accedir a l'ensenyament superior; un concepte de qualitat universitria ents no partint de criteris purament acadmics o mercantils sin considerant la dimensi humana i formativa del sistema universitari i la necessitat que tota la societat participi en la definici del paper de la universitat pblica.

Trajectria.
La voluntat mobilitzadora de la Plataforma queda palesa des de l'inici amb la vaga general d'estudiants universitaris del novembre de 1995, sobre la base de les reivindicacions del Manifest, i amb la manifestaci del 26 de novembre a Barcelona que congrega prop de vint i cinc mil assistents, segons fonts estudiantils.

Des de llavors s'han succet peridicament les mobilitzacions organitzades per la Plataforma, destacant especialment les convocades contra l'anomenat Informe Bricall  a comenaments de l'any 2000; i contra la Llei Orgnica d'Universitats (LOU) impulsada pel govern del Partit Popular, a finals de 2001. 

Si exceptuem les mobilitzacions estudiantils contra la Guerra de l'Iraq la manifestaci del 13 de novembre de 2001, amb prop de 80.000 manifestants, segons fonts estudiantils, s la manifestaci d'estudiants ms important que hi ha hagut mai en aquest pas.

Recentment la Plataforma ha centrat les seves campanyes en mostrar el seu posicionament crtic respecte a com s'est desenvolupant la creaci de l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior en el marc de la Uni Europea.

Parallelament la Plataforma ha continuat amb la seva tasca d'anlisi de la situaci a de la universitat, mitjanant l'elaboraci de nous documents i l'organitzaci de jornades de debat al voltant de la temtica universitria.

Estructura.
L'estructura de la Plataforma pretn ser, bsicament, assembleria de base, a nivell de les facultats, amb una coordinaci per universitats i a nivell de tot Catalunya a partir de delegats escollits per les assemblees de base. Els sindicats estudiantils que en formen part no hi defensen posicionaments com a organitzaci sin que els seus membres participen en les assemblees al mateix nivell que la resta d'estudiants no associats. Les decisions es prenen per consens o, en alguns casos, per amplia majoria, fet que en determinats moments ha dificultat l'agilitat del moviment, per que ha reforat la unitat del moviment estudiantil i ha multiplicat la seva capacitat de mobilitzaci i d'incidncia.

Actualitat.
Durant el curs acadmic 2007 - 2008 i en el marc de les lluites contra l'aplicaci de l'anomenat Procs de Bolonya, van anat apareixent tensions entre les principals organitzacions estudiantils, el SEPC i l'AEP sobretot pel qu fa les diferents estratgies proposades per cada organitzaci. Desprs de la realitzaci a l'abril de 2008 del Frum Social per la Universitat Pblica, el SEPC va presentar un document anomenat "Regenerem el moviment estudiantil", on feia pblica la seva postura de crear un nou marc de coordinaci entre el moviment estudiantil on havia de quedar exclosa l'AEP, ja que denunciaven que aquesta organitzaci no s'oposa al procs de l'Espai Europeu d'Educaci Superior perqu mostrava una actitud poc critica i gens combativa, fins al punt de criminalitzar als propis estudiants i estudiantes per actituds violentes.

En resposta aix la majoria d'Assemblees de Facultats es van mostrar escptiques amb la proposta del SEPC, tot i que reconeixien que s'havia de produir un replantejament seris de la PMDUP. Tot i aix l'Assemblea de les Facultats de Geografia, Histria i Filosofia de la Universitat de Barcelona, tamb coneguda com UB Raval, va presentar una proposta amb el nom de "Crida a un Moviment en Defensa de la Universitat Pblica" on anunciava que deixava la PMDUP, a la vegada que animava a la resta d'assemblees a fer el mateix i participar d'un procs de constituci d'un nou marc de coordinaci. 

El SEPC va anunciar que donava suport a la creaci d'una coordinadora d'assemblees de facultats (CAF), mentre la majoria de les Assemblees integrades a la PMDUP deixaven clar que era necessari engegar un debat estratgic i que a causa de les activitats pel 6-M i el Frum Social per la Universitat Pblica (FSUP) es va aplaar fins l'abril del 2008. 

A comenaments de maig de 2008 es comenava un procs de constituci d'una coordinadora d'Assemblees de Facultats, on hi van participar 15 assemblees d'estudiants de la UB, UAB, UPC i UPF.

Enllaos externs.
 Plataforma Mobilitzadora en Defensa de la Universitat Pblica;
 Comunicat: Regenerem el moviment estudiantil;
 Comunicat: Crida a un Moviment en Defensa de la Universitat Pblica;
 Comunicat: Comunicat de l AEP-UAB sobre la situaci actual a la Universitat Autnoma de Barcelona;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40156" title="Esquirols" nonfiltered="573" processed="566" dbindex="15619">
El grup de msica Esquirols, nascut al poble de l'Esquirol, al cor del Collsacabra, va desenvolupar la seva obra els anys 70 i 80, un moment de canvis histrics en qu cantar en catal era tot un repte. Tanmateix, el panorama de la can estava en efervescncia amb la irrupci de molts grups i solistes, i la situaci poltica i social del pas obria noves esperances de cara al futur.

En aquest context, Esquirols es va caracteritzar per fer unes canons compromeses amb el seu temps, tant per les lletres -a voltes satriques, a voltes emotives i contundents- com per la seva voluntat d'arribar a un pblic majoritari. Les influncies inicials de la can de muntanya i el folk nord-americ van deixar pas, de mica en mica, a un estil propi i elaborat, i a una sonoritat plena de matisos instrumentals i vocals.  

El grup edit sis discos de llarga durada: Cants al vent (Edigsa, 1973), Fent cam (Edigsa, 1975), Colze amb colze (Edigsa, 1976), Licor d'herbes bones (Edigsa, 1978), Torna, torna Serrallonga (Edigsa, 1980), Com un anhel (Edigsa, 1982) i enregistr el disc El comte Arnau (1984) amb Rafael Subirachs, que encara resta indit.  

Les canons d'Esquirols van formar part de la banda sonora d'una generaci. Molts joves d'aquells anys les van adoptar per cantar-les, a cop de guitarra, en trobades, excursions, festivals i actes reivindicatius. Algunes d'aquelles canons, adaptades, popularitzades i convertides gaireb en himnes han anat passant a les generacions ms joves, i han format part dels canoners bsics d'escoles, grups excursionistes, agrupaments escoltes i esplais, alhora que han estat reinterpretades per altres conjunts musicals.  

Enllaos externs.
www.esquirols.lateneu.org;
 Llarga entrevista;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40157" title="Transnstria" nonfiltered="574" processed="567" dbindex="15620">


Transnstria (en rus              , Pridnestrvie; en romans Transnistria o Stnga Nistrului), anomenada oficialment Repblica Moldava de Transnstria (en moldau                                , Republica Moldoveneasc  Nistrean  segons l'escriptura llatina del romans, no oficial al pas; en rus                                      , Pridnestrvskaia Moldvskaia Respblika; en ucrans                                      , Pridnistrovska Moldavska Respblika) s un estat autoproclamat independent situat entre Moldvia i Ucrana. El nom prov de la situaci geogrfica del pas, s a dir, ms enll del riu Dnister.

Situaci poltica.
Transnstria est considerada internacionalment com a part de Moldvia, per tant cap estat en reconeix la independncia. Transnstria formava part de la Repblica Socialista Sovitica de Moldvia i n'era la regi ms industrialitzada. La capital s Tiraspol.

Les autoritats russes van contribuir militarment i polticament a la creaci de la Repblica Moldava de Transnstria (RMT). Des de la seva creaci, la RMT ha estat sempre protegida per Rssia.

Les autoritats de Transnstria s'han oposat fermament a l'educaci en romans imposada pel govern moldau. Actualment l'educaci es fa majoritriament en rus i en moldau. De fet, la llengua moldava no existeix com a tal segons la filologia internacional, sin que s simplement el romans escrit en alfabet cirllic.

Poblaci.
En l'ltim cens de 1989 la poblaci era de 546.400 persones.
A partir del 1990, Transnstria ha patit un fort procs migratori. Molta poblaci moldava o romanesa ha sortit de l'autoproclamada repblica.

Grups tnics.
Cens de 1989.
 Moldaus (romanesos): 40%;
 Ucranesos: 28%;
 Russos: 24%;
 Altres: 8%;

Cens de 2004*.
 Moldaus (romanesos): 34%;
 Ucranesos: 29%;
 Russos: 29%;

*El cens del 2004 no ha estat realitzat per la RMT. Les dades provenen de diverses estimacions. La validesa de les dades no ha estat confirmada.

Enllaos externs.
 Pridnestrovie.net ;
 El pas ms desconegut d'Europa;
 Tiraspol Times ;
 transnistria.blogspot.com - The truth about Transnistria ;
 This is Radio PMR - News from Transnistria;
 Reportatge sobre Transnistria "All on el mn s'acaba;

































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40159" title="West Point" nonfiltered="576" processed="568" dbindex="15622">

West Point s el nom amb qu es coneix la United States Military Academy (acadmia militar dels EUA) o USMA de l'Exrcit dels Estat Units. 

Est situada a West Point, al poble de  Higland Falls, comtat d'Orange, estat de Nova York al costat oest del riu Hudson i 80 km al nord de la ciutat de Nova York. T una superfcie de 65 km i s l'establiment militar ms antic dels Estats Units, ja que es va fundar com a caserna el 1778.
 
Enllaos externs.
Web oficial ;
Official Army athletics site ;
USMA Cadet insignia ;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40164" title="Squia de Manresa" nonfiltered="577" processed="569" dbindex="15623">

La Squia de Manresa s un canal de regadiu cabdal en la histria de Manresa. S'inici la seva construcci l'any 1339 i fou acabada l'any 1383. T un recorregut de 26,7 km, un desnivell de 10 m i un cabal de 1 m/s. 
Fou autoritzada la seva construcci pel Rei Pere III. La tradici popular, relaciona la construcci de la Squia amb el fams miracle de la llum.

La Squia de Manresa s una de les obres d'enginyeria ms importants realitzades al Bages durant l'Edat Mitjana. Aquest canal, projectat amb una extraordinria visi de futur, va servir per acabar amb els problemes de sequera a la ciutat i, encara actualment, aporta un cabal d'aigua suficient per abastir Manresa i algunes poblacions de la seva rodalia.

 Histria .

L'any 1336 Manresa pat una gran sequera que deix als manresans a la misria, fins i tot alguns van tenir de emigrar a altres contrades.

 Inici . 
El mes d'abril de l'any 1339 els consellers de la ciutat: Jaume d'Arts, Beltran de Castellbell, Bernat de Sallent, Pere Vilella, Jaume Amergs i Berenguer Canet, decidiren construir la gran obra de la squia. El Rei Pere III de Catalunya, atenent les justes i fundades spliques dels sndics de Manresa, conced el 23 d'agost del mateix any el privilegi de construir la squia. El 9 d'octubre de 1339 es va fer la subhasta o preu-fet de l'obra.   
Immediatament es comenaren les obres de construcci del canal de la squia sota la direcci del mestre major o arquitecta en Guillem i Cat de Barcelona. La presa d'aiges del riu Llobregat es va fer per sota del Castell de Balsareny iniciant-se amb la construcci de la resclosa davant el mol anomenat de Mateu de Vilallonga.
Ms tard el Bisbe de Vic, molest per les obres, prohibeix passar el canal pels terrenys propietat del bisbat. I veient l'empenyo dels manresans en continuar l'obra i no content amb la protesta dels Consellers i Jurats de qu estaven disposats a indemnitzar tots els danys i perjudicis ocasionats per l'obra. Va executar sentncia d'excomuni contra la Universitat de Manresa, contra els Consellers i Jurats i contra els mestres de pedra.

 La misteriosa Llum .
L'histria i la tradici diuen: que a les nou del mat del dia 21 de febrer de l'any 1345, un globus resplendent, venint de la muntanya de Montserrat, es dirig a l'Esglsia del Carme de Manresa, i entr dins per una de les finestres de la fatxada principal. Parant-se en la clau de l'pside i partint-se desprs amb dos globus iguals, que al cap de pocs minuts tornaren a reunir-se formant un sol globus que va tornar a sortir prenent direcci de Montserrat. Els manresans veieren en aquest fet un  miracle div a favor de la ciutat. Un mes i quinze dies desprs del fet moria el bisbe de Vic Galcer Sacosta. El seu successor Miquel de Risom, es don pressa en conciliar els interessos de l'Esglsia amb els de la ciutat de Manresa. Es formalitzar escriptura de conveni que fou firmada el 19 de novembre de 1345 aprovant-la el rei Pere i el Papa Climent VI. El mestre Arnau Fuster pren la direcci de l'obra. 

 Fi del canal .
L'any 1348 una cruel epidmia paralitzar de nou l'obra de la Squia durant deu anys. Finalment l'any 1375 el canal arribava a l'agulla, terme municipal de Manresa. Des de aquest punt es van construir els ramals que portaven les aiges a les partides de Santa Clara i Piugterr fins les muralles de la ciutat. L'Obra de la squia fou acabada l'any 1383 amb l'arribada de les aiges del riu Llobregat a dins de la ciutat Manresa.

L'Any 1815 el rei Ferran VII d'Espanya per decret aprov el nou pla d'administraci del canal, formant-se una Junta composta per un President, que tenia de ser el Alcalde, i els vocals que eren persones de diferents classes socials. Per poder fer s domstic de les aiges, l'any 1862 es van construir uns dipsits en la partida de la Creu Guixera, dita obra quedar acabada l'any 1865. Amb el augment de la poblaci, aquests dipsits d'aigua potable, resultaren insuficients i la Junta va decidir l'any 1888 construir dos dipsits ms a la partida de Can Font.  

Recorregut.

La squia t un recorregut de 26 km. Comena a la resclosa de Balsareny i travessa els municipis de Balsareny, Sallent, Santpedor, Sant Fruits de Bages arribant al Parc de l'Agulla de Manresa. Antigament arribava fins dins les muralles de Manresa.

 Enllaos externs .
Recurregut;

Referencies.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40165" title="Miracle de la llum" nonfiltered="578" processed="570" dbindex="15624">

El miracle de la llum s una llegenda de la tradici manresana que explica com una misteriosa llum provinent de Montserrat va irrompre pels vitralls de l'antiga esglsia del Carme el 21 de febrer de 1345, fent que aix es poss fi a l'entredit que pesava sobre la ciutat que havia estat excomunicada pel bisbe de Vic a causa del pas de la squia de Manresa per terres del bisbat. La squia canalitz aigua del Llobregat des de Balsareny fins a Manresa i amb la seva construcci es va acabar l'escassetat d'aigua que patia la ciutat.

El 1339 els consellers de la ciutat van decidir que s'havia de fer una squia que ports aigua del Llobregat a la ciutat per poder assegurar les collites, bo i fent que aquestes no depenguessin de la pluja. Depassant les possibilitats de la ciutat, varen demanar ajuda al rei i la obtingueren el 23 d'agost de 1339, quan Pere III concedia el perms de realitzaci de la squia junt a una rebaixa d'impostos per afavorir-ne la construcci.

Aix, el mateix any 1339 es decideix el seu traat i comencen els treballs d'anivellament. L'obra s'encarreg el barcelon Guillem Cat i els germans Sim i Pere de Rodener.

Els primers plets venen del bisbe de Vic i dels habitants de Santpedor que es neguen a pagar impostos per la seva construcci.

Segurament a finals de l'any 1340, el bisbe de Vic, Galcer Sacosta, com a senyor jurisdiccional del terme i parrquia de Sallent, es va oposar a qu la squia passs pel seu municipi i que a ms provoqus una baixada de cabal al pas del Llobregat per Sallent.

Desprs d'un any de negociacions i discussions, arriba l'excomuni del bisbe als obrers i consellers de Manresa, comportant la suspensi de la realitzaci de tots els sagraments i de tota la litrgia en el territori de la ciutat.

Malgrat tot, els obrers de la squia continuaren treballant en la construcci del canal. Aix, sabem que l'any 1344 s'estava treballant en la construcci del pont del Vilar, al terme de Sallent.

El conflicte amb el bisbe va durar fins a l'any 1345 i noms es va poder solucionar quan, un cop mort el bisbe Galcer Sacosta, el seu successor, Miquel de Ricom, va tenir una actitud ms dialogant i va acceptar les compensacions que li oferia la ciutat.

La tradici.
Segons la tradici, per, el final del conflicte fou degut al miracle de la Misteriosa Llum: una llum resplendent va arribar, provinent de la muntanya de Montserrat, fins a l'esglsia del Carme, on va entrar per una finestra de la faana principal, al mateix temps que les campanes comenaren a tocar soles. Un cop a dins es va situar sota la clau de volta de l'absis central dividint-se en tres rajos de llum que es repartiren entre l'absis, la capella de la Santssima Trinitat i la de Sant Salvador. Desprs, es van tornar a reunir en un de sol que sort de l'esglsia en direcci una altra vegada cap a Montserrat.

L'explicaci d'aquest fet s ben clara: davant del conflicte entre la ciutat de Manresa i el bisbe de Vic, Du es posava de costat de la ciutat de Manresa. Per aix, un cop el bisbe va conixer l'existncia d'aquest miracle, es pened de la seva actitud i volgu rectificar-la, per no va ser-hi a temps perqu, com ja hem comentat, es va morir ben aviat, el dia 5 d'abril de 1345. Per aquesta ra, tamb, el nou bisbe Miquel de Ricom, que va prendre possessi del bisbat el 12 de maig del mateix 1345, s'afany a aixecar l'entredit i a solucionar el conflicte.

La finalitzaci definitiva d'aquest conflicte vingu amb la redacci, aprovaci i signatura dels captols i condicions de la concrdia entre el bisbe i la ciutat, signatura que tingu lloc el dia 19 de novembre de 1345 a Vic.

L'any 2001 l'Orfe Manres en feu un musical, amb msica de Manel Camp i direcci de Teti Canal. El 2006 es represent al Gran Teatre del Liceu.

Fira de l'Aixada.
Al 1997 es va comenar a celebrar a Manresa la fira de l Aixada emmarcada dins les festes de la Llum. s una fira amb caires medievals que t com a fil conductor la gran sequera que va assolir a la ciutat en temps del Rei Pere III, el gran benefactor, i els fets que varen portar a la construcci de la squia all pel segle XIV.

Els carrers del nucli antic s'ambienten de l'poca amb ambientaci, diverses i nombroses parades de venda d'aliments, objectes... i llocs on s'ensenya un antic ofici, tothom vesteix "adequadament".

Durant el transcurs dels dos dies sn nombrosos els espectacles d'escenari o de carrer, ambientacions. tot amb un ambient de participaci (joglars, representaci de fets histrics, balls de zngares,tornejos medievals amb cavalls, canvis de la Gurdia local, representaci de la Vinguda de la Llum... repartits en diferents espais i als carrers (cada espectacle) esta marcat, menys les ambientacions itinerants i els dos punts mes emblemtics sn l'arribada del bisbe el dissabte i el diumenge amb diferents representacions, ja que el diumenge havien excomunicat Manresa; i la vinguda tamb els dos dies del rei. El bisbe a la Seu i el rei a l'ajuntament.

Les dates en les que se celebra s sempre el cap de setmana anterior al 21 de febrer (dia de la llum)

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40171" title="Economia Postkeynesiana" nonfiltered="579" processed="571" dbindex="15625">
L'economia postkeynesiana s una escola de pensament basada en les idees de John Maynard Keynes. Difereix de les idees de Keynes i l'economia keynesiana aix com de la nova economia keynesiana emfatitzant els segents punts:

 La importncia de la incertesa i el temps histric.
 La idea que les variables monetries afecten l'economia "real" (producci, ocupaci...) tant el el curt com en el llarg termini.
 Rebuig als models d'equilibri general neoclssics.

Els economistes postkeynesians creuen que el capitalisme no te cap tendncia natural a retornar a la situaci de plena ocupaci, que la inversi s l'element determinat del nivell de demanda agregada en una economia tancada (o suficientment gran) i que les decisions en el nivell i la direcci d'inversi es realitzen com a anticipaci d'esdeveniments futurs que no poden ser coneguts, ni tan sols probabilsticament, per els individus. Els postkeynesians emfatitzen la necessitat d'una poltica fiscal que fomenti l'ocupaci i una poltica activa de rendes que estimuli la demanda agregada.

L'escola postkeynesiana generalment centra el seu anlisi en la macroeconomia. Alguns es fixen els els institucionalistes en l'anlisi microeconmic.

La major part del desenvolupament postkeynesi es publica al Journal of Post-Keynesian Economics (fundat per Sidney Weintraub i Paul Davidson).

 Elements essencials .
 Economia poltica .
Els postkeynesians entenen l'economia com a economia poltica, emmarcada dins de les cincies socials.
 Demanda efectiva .
El principi de demanda efectiva planteja que la producci s'ajusta a la demanda. s a dir, que tant a curt com a llarg termini l'economia s dirigida per la demanda i no per les restriccions en l'oferta.
 La inversi .
La inversi s el motor de l'economia i el determinant del nivell de demanda agregada. La inversi, per tant, ser el punt de partida de l'anlisis postkeynesi.
 Subsistemes dinmics .
L'economia est formada per diferents subsistemes dinmics que "tendeixen" a un cert equilibri general a llarg termini. L'existncia d'aquests subsistemes dinmics fa que la inestabilitat sigui inherent al sistema.
 Temps histric dinmic .
El temps lgic s el "tipus de temps" present en la majoria de models econmics. Per exemple en els exercicis d'esttica comparada (habituals en la teoria neoclssica) l'equilibri s pertorbat i automticament el model es mou cap a un nou equilibri sense tenir en compte el procs per al qual s'arriba a aquest nou equilibri. En canvi, en el temps histric l'economia s un procs dinmic i no existeix un estat d'equilibri. A ms, les decisions d'un perode estan marcades per les decisions del perode anterior, per tant pot ser difcil i costs tirar endarrere una decisi.
En aquest sentit els economistes postkeynesians presten ms atenci al procs de canvi i d'arribada que no pas a la situaci d'equilibri en si mateixa.
 Producci i escassetat .
Si els economistes neoclssics posen l'mfasi de l'economia en gestionar recursos escassos, els postkeynesians neguen aquesta escassetat i denuncien que es produeix per sota de la frontera de posibilitats de producci (ex. l'existncia d'atur demostra que hi ha recursos, en aquest cas treball, que no estan essent utilitzats) i que per tant el problema no s assignar uns recursos escassos sin superar l'escassetat quan aquesta es produeix.  
 Flexibilitat de preus .
La flexibilitat de preus t efectes nefastos sobre l'economia ja que actuen com a factor desestabilitzador. La flexibilitat dels salaris reals reduir la demanda efectiva en disminuir el poder de compra dels treballadors. L'economia postkeynesiana, contrriament a l'economia neoclssica creu que l'efecte renda prima per sobre l'efecte substituci.
 La naturalesa endgena del diner .
A diferncia de l'economia neoclssica, el diner es considera endogen i la seva oferta est regulada pel mercat de diner. En conseqncia, el diner i les variacions i la poltica monetaries afecten l'economia real tant a curt com a llarg termini.
 La economia monetria de producci .
Els models han de tenir en compte que els contractes en pacten en termes d'unitats monetries corrents i no en unitats de producte. Les famlies no disposen normalment dels actius fsics que necessiten les empreses sin actius financers. La major o menor predisposici a renunciar als actius menys lquids pot provocar crisis.
 La incertesa .
El concepte postkeynesi d'incertesa s l'incertesa radical. El futur s imprevisible. No es pot ni tan sols conixer probabilsticament ja que es desconeixen tant les probabilitats a assignar com el conjunt d'estats possibles. Per tant, l'nic que importa s la confiana del decisor.
El concepte d'incertesa radical est estretament vinculat amb el de temps histric. Usant termes de la fsica, el mn s no ergdic. s a dir, no es poden realitzar prediccions del futur en base a l'anlisi estadstica i estudis economtrics del passat.
Les expectatives cobren una gran importncia. Les expectatives sobre la demanda efectiva sn les que determinen les expectatives empresarials que determinaran la inversi i el nivell de producci i el nivell d'ocupaci.
 Les institucions .
Les institucions tenen una importncia cabdal per a l'economia postkeynesiana, especialment en l'anlisi a curt termini. El concepte instituci s'ha d'entendre en context mpli i els postkeynesians l'adopten dels antics institucionalistes com Thorstein Veblen i John R. Commons i en aquest sentit presten tamb especial atenci al context histric social i poltic en el qual es desenvolupa l'economia.
 Pluralisme d'idees i mtodes .
La realitat s multiforme, la qual cosa justifica l'existncia de diversos mtodes i teories aparentment rivals.

 Tendncies .

L'escola postkeynesiana s un conjunt d'economistes o lnies de pensament molt heterognies. Aix es poden distingir tres tendncies principals:
 Fonamentalistes, el mxim exponent dels quals s Paul Davidson. S'inspiren directament en Keynes i posen nfasi en la incertesa radical, el diner, la preferncia per la liquiditat i l'inestabilitat financera.
 Sraffians, que s'inspiren en els treballs de Piero Sraffa, i indirectament en Marx. S'interessen per assumptes relacionats amb els preus relatius, models multisectorials interdependents, la mesura del capital fix o la determinaci d'un patr invariable de valor.
Kaleckians, que s'inspiren en els treballs de Michal Kalecki, i per tant tamb indirectament en Marx, per tamb en Kaldor i en els institucionalistes. S'ocupen dels problemes microeconmics de fixaci de preus, per tamb dels grans agregats macroeconmics i de les relacions mesoeconmiques.

 Principals economistes postkeynesians .

 Paul Davidson;
 Alfred Eichner;
 Richard Goodwin;
 Nicholas Kaldor;
 Michal Kalecki ;
 Jan Kregel;
 Hyman P. Minsky;
 Luigi Pasinetti;
 Malcolm Sawyer;
 Piero Sraffa;
 Joan Robinson;
 G. L. S. Shackle;
 Sidney Weintraub;

 Enllaos externs .
 Postkeynesians de Cambridge (en angls);
 Postkeynesians americans (en angls);

 Referncies .
.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40173" title="SMS" nonfiltered="580" processed="572" dbindex="15626">


El servei de missatges curts o  SMS (Short Message Service) s un servei disponible en els telfons mbils que permet l'enviament de missatges curts (tamb coneguts com a missatges de text) entre telfons mbils, telfons fixes y altres dispositius de m. SMS fou dissenyat originriament com una part de l'estndard de telefonia mbil digital GSM, per en l'actualitat est disponible en una mplia varietat de xarxes, incloent les de tercera generaci 3G.

 Llenguatge SMS ( swytchering message service).

La limitaci de la mida dels missatges, la reduda interfcie dels mbils i el propi llenguatge originat en els chats han contribut a que els usuaris del servei SMS hagin desenvolupat un s intensiu d'abreviatures (com ara pq en lloc de perqu). Aquesta economia de carcters tamb suposa la substituci de determinats sons per nmeros (10 per adu) i l'omissi de vocals (kdm a ls 8 per quedem a les 8). En relaci amb els usuaris d'aquest llenguatge, les persones que escriuen freqentment o excessivament en llenguatge SMS en chats, mbils, frums, i d'altres mitjans, s'anomenen chaters.

Aquests tipus de llenguatges es caracteritzen per trobar-se per tot el mn, presentant diferncies o variacions prpies segons l'idioma original amb el que s'hagin format. Aix, en xins mandar, les paraules que tenen una pronunciaci semblant als nmeros son substitudes per aquests, com en el cas de 521 ("wu er yi"), que substitueix a "t'estimo" ("wo ai ni"). 

Igualment en alguns pasos d'Europa, per evitar les encara majors limitacions en la mida dels missatges que utilitzen lletres cirlliques, alguns europeus orientals utilitzen les lletres de l'alfabet llat per a representar llur idioma.

Per a ajudar a l'enteniment i difusi d aquest llenguatge, s ha creat tot un llenguatge SMS a partir de les abreviatures ms comunes de paraules de l'idioma original, i fins i tot s han editat diccionaris per a guiar als qui no coneixen las abreviatures utilitzades en els mbils.

Hi ha tants llenguatges SMS com usuaris, ja que no existeix una norma escrita que digui com i quant cal abreviar cada paraula. Nogensmenys, l's habitual dna lloc a certes regularitats entre cadascun dels diferents grups d usuaris. El principal grup el constitueixen els joves, que dediquen molt de temps a aquest tipus de comunicaci. La funci principal d aquest nou llenguatge resideix en dir el mxim en el mnim espai possible.

A ms de convertir-se en una eina de comunicaci cada vegada ms popular, actualment comena a utilitzar-se per a la recepci de missatges d alerta o alarma de sistemes i per a l'emissi de missatges de control envers dispositius (domtica).

Igualment existeix software de Text predictiu que intenta reduir el nmero de pulsacions per paraula escrita, fent que les abreviatures no siguin tan necessries, donat que las paraules llargues requereixen menys temps per a ser introdudes. Malgrat aix, tamb fa que les paraules siguin ms difcils de teclejar si no estan en el diccionari del software. Un de los ms comuns s el T9.

 Enviament de SMS com a correus electrnics .
Actualment totes les companyies de telefonia mbil, ofereixen el servei d enviament de missatges de text com a mail; s a dir: quan adquirim una lnia, automticament es configura en la nostra targeta SIM una adrea de correu electrnic que varia segons l'empresa, per que habitualment s el teu nmero@empresaquetinguis.com. Si enviem un e-mail a aquesta adrea ens arribar al mbil, com si es tracts d un SMS, i de forma gratuta. Aquesta adrea de correu la podem consultar a travs de la nostra operadora telefnica. 
Existeixen pgines d Internet que es dediquen a realitzar l'enviament de Missatges de text com a correus electrnics, en les que entrem, posem el nmero del destinatari, escrivim el missatge i l'enviem amb el nostre nom. Aix s molt til per a estalviar diners, respecte a l'alternativa d escriure els SMS des del propi telfon.


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40174" title="Recurs literari" nonfiltered="581" processed="573" dbindex="15627">
Un recurs literari s una tcnica retrica preestablerta que un escriptor aplica al text perqu guanyi en densitat literria. 

s un s determinat de la llengua per aconseguir un efecte en el lector o guiar la seva interpretaci emplenat les paraules en llurs accepcions habituals, fet diferencial amb els trops. Es solen acompanyar de particularitats fontiques, gramaticals o d'altres nivells que n'accentuen l'expressivitat.

Tamb es coneixen tamb com recursos estilstics, recursos retrics, figures retriques, etc.

Segons el recurs afecti a la forma o al significat de les paraules, es divideix entre recursos de dicci i recursos de pensament.

Recursos de dicci.
Recursos de metaplasme.
Recursos d'omissi.
Recursos de posici.
Recursos de pensament.
Recursos d'amplificaci.
Recursos d'acumulaci.
Recursos d'argumentaci.
Recursos de definici.
Recursos de dileg.
Recursos de ficci.
Recursos lgics.
Recursos oblicus.

Llista alfabtica de figures retriques.
Es llista a continuaci el conjunt de recursos literaris, marcats en negreta els ms usuals.

 Afresi,  Allegoria, Alliteraci, Allusi, Amplificaci, Anacolut, Anadiplosi, Anfora, Anstrofe, Antanclasi, Antfrasi, Antonomsia, Apcope, Aposiopesi, Apstrof, Asndeton, Auxesi;
 Batologia;
 Cacofonia, Catacresi, Circumloqui, Clmax, Comparaci, Complexi, Concatenaci, Concessi, Conversi, Correlaci, Cosificaci;
 Datisme, Deprecaci, Derivaci, Dialogisme, Distole, Digressi, Dubitaci;
 Ellipsi, mfasi, Enllage, Endadis, Enumeraci, Epanadiplosi, Epntesi, Epifonema, Epfora, Epfrasi, Epmone, Eptet, Etopeia, Eufemisme;
 Geminaci, Gradaci;
 Hendadis, Hipllage, Hiprbaton, Hiprbole, Hipotiposi, Homeoteluton;
 Inversi, Ironia, Isolexisme;
 Ltote;
 Metfora, Mettesi, Metonmia;
 Onomatopeia, Oxmoron;
 Palindromia, Paradistole, Paradoxa, Paragoge, Paralipsi, Parallelisme, Paronomsia, Perfrasi, Personificaci, Pleonasme, Polisndenton, Pregunta retrica, Preterici, Prolepsi, Prosopografia, Prosopopeia;
 Quiasme;
 Repetici, Reticncia;
 Sarcasme, Sillepsi, Smil, Sinalefa, Sncope, Sincdoque, Sinresi, Sinestsia, Sstole, Subjecci;
 Tautologia, Tmesis;
 Zeugma;

Bibliografia.
Aritzeta, M. Diccionari de termes literaris. Barcelona: Edicions 62, 1996. ;
Balcells, Jordi; Roig, Albert. Antologia i guia didctica. Dels trobadors a la poesia actual. Barcelona: Laertes, 1992.
Bargall, Josep al. Comentari de textos literaris. (Teoria, propostes i terminologia). Barcelona: Columna Edicions, 1989.
Bech, Sebasti; Borrell, Josep. Com es comenta un text literari. Barcelona: Barcanova, 1988.
Borrell, Josep (ed.) Antologia general de la poesia catalana. Barcelona: Barcanova, 1991.
Oriol Dauder, J. A.; Oriol i Giralt, J. Diccionari de figures retriques i altres recursos expressius. Barcelona: Llibres de l'ndex, 1995.
Parramon i Blasco, J. Diccionari de potica. Barcelona: Edicions 62, 1998. ;
Torrent, A. M. La llengua de la publicitat. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1999.

Enllaos externs.
Guia de literatura: retrica de Jordi Tiena ;
Poesia a l'escola. Imatges potiques: alguns exemples de Magisteri Teatre-Mag Poesia;
Petit diccionari retric de Joan Oriol;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40179" title="Microsporidi" nonfiltered="582" processed="574" dbindex="15628">

Els microsporidis (microsporidia) sn un tipus de fongs extremadament minsculs que sn parsits d'animals, sobretot insectes, per tamb crustacis, peixos o, fins i tot, humans.

Alguns investigador la consideren una classe i d'altres un ordre.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40180" title="Mixomicet" nonfiltered="583" processed="575" dbindex="15629">


Myxomycota, Mycetozoa o Mixomicets s un grup peculiar de protists que hom anomena comunament fongs mucilaginosos i que prenen tres formes ben diferents durant el transcurs del seu cicle vital. Primerament tenen forma d'ameba unicellular que es mou mitjanant pseudopodis o flagels, depenent de la quantitat d'aigua present al medi, Sota aquestes condicions formen masses gelatinoses que es desplacen lentament pel sl en l'etapa ms visible per a l'ull hum. Per ltim, el fong desenvolupa un cos fructfer, que forma espores i que recorda, morfolgicament, als esporocarps dels fongs




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40181" title="Amebozou" nonfiltered="584" processed="576" dbindex="15630">

Els amebozous (Amebozoa) eren un flum de protozous semblants a l'ameba. La majoria sn unicellulars, tot i que n'hi ha que son simbiotics amb d'altres organismes. Actualment, amb els anlisis gentics ha estat desestimat per ser un grup parafiltic que inclou individus dels grups Entamoebidae, Lobosea i Mycetozoa.

Cladograma.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40184" title="Conflictologia" nonfiltered="585" processed="577" dbindex="15631">
La conflictologia s el compendi de coneixements i habilitats per comprendre i intervenir en la resoluci pacfica i no violenta dels conflictes. s una disciplina que en cont moltes, des de les matemtiques i la fsica terica a la biologia. Evidentment, sn en especial les cincies socials les que ms aportacions fan a la comprensi dels conflictes. 

La facilitaci es l'acci de intervenir en la soluci de conflictes, aix com tamb els conceptes de mediaci, conciliaci o pacificaci. 

Conflictleg s la denominaci de qui estudia els conflictes i interv en els mateixos des de la no violncia.

Conv definir el concepte de violncia emprat aqu com a "tot all que pot produir un mal o perjudicar a un mateix, a un altre o a l'entorn social o natural". D'aquesta manera, violncia tamb pot ser, a ms del mal fsic, l'engany, la injustcia social i la violncia psicolgica o estructural. 

Sinnims de conflictologia son resoluci de conflictes i transformaci de conflictes.



 Lectures recomenades .

 Anlisis y Resolucin de Conflictos. Una perspectiva psicolgica / Ramon Alzate / Universidad del Pas Vasco;
 Encyclopedia of Conflict Resolution / H. Burgess i G. Burgess / ABC-CLIO;
 Conflict: Resolution and Provention / John Burton / ICAR, George Mason University;
 Conflictologa: Curso de Resolucin de Conflictos / Eduard Vinyamata / Editorial Ariel;
 Manual de prevencin y Resolucin de Conflictos / Eduard Vinyamata / Editorial Ariel;
 Aprender Mediacin / Eduard Vinyamata / Ediciones Paids;
 Vivir en Paz: Conflictos y conflictologa en la vida cotidiana / diversos autors / Hacer editorial;


 Enllaos externs .

 Master (online) Internacional en Resoluci de Conflictes (Conflictologia);
 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40189" title="Joan Binimelis i Garcia" nonfiltered="586" processed="578" dbindex="15633">
Joan Binimelis i Garcia (Manacor, 1538/39 - Palma, 1616) fou un sacerdot, metge, historiador, gegraf i astrnom mallorqu. 

Va fer els primers estudis a Mallorca. Durant la dcada del 1560 va estudiar Medicina a la Universitat de Valncia. Torn a Mallorca, fu alguns viatges i s'orden sacerdot. Aconsegu alguns crrecs i beneficis dins de la dicesi de Mallorca. Va escriure algunes obres sobre matemtiques, medicina, astronomia i histria en catal, castell i llat; gaireb tots aquests textos s'han transms noms per via manuscrita i alguns s'han perdut. 

s conegut sobretot per la Histria nova de l'illa de Mallorca, la primera crnica exclusivament mallorquina. Binimelis va escriure la Histria en catal a l'entorn de 1595 i la va traduir o adaptar ell mateix al castell entre 1597 i 1601 (la versi castellana es va editar per primer cop el 1927). La Histria de Binimelis ultrapassa la mera crnica: s una summa enciclopdia amb informacions histriques, geogrfiques, mdiques, cosmolgiques, poltiques, de salut pblica, etc. Aquesta acumulaci conforma un text bigarrat, que en les versions castellanes est dividit en set llibres. El text catal de la Histria que ha arribat fins als nostres dies s incomplet. La crnica binimeliana s una mostra paradigmtica de la historiografia renaixentista, cultivada en catal per Pere Antoni Beuter, Mart de Viciana, Antoni Viladamor, Pere Gil. Encara que va tenir una mala transmissi, la Histria s coneguda per la tradici posterior i s citada i aprofitada per Joan Dameto i Vicent Mut; durant el segle XVIII s copiada i estudiada per erudits com Guillem de Terrassa.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40192" title="Crisi financera del sud-est asitic" nonfiltered="587" processed="579" dbindex="15634">
La Crisi financera del sud-est asitic fou una crisi que comen el juliol de 1997 a Tailndia i afect les divises, mercats borsaris i els altres actius de varies pasos asitics. 

Les economies ms afectades foren Indonsia, Corea del Sud i Tailndia. Hong Kong, Malisia, Laos i Filipines tamb resultaren afectats mentre que la Xina, Taiwan i Singapur restaren relativament inafectades. Jap no fou afectat per la crisi, si b estava submergit en el seu propi llarg perode de recessi.

Tailndia.
De 1985 a 1995, l'economia de Tailndia cresqu a un ritme anual del 9%. El 14 i 15 de maig de 1997, la moneda local, el baht, reb un atac especulatiu massiu. El 30 de juny el primer ministre Chavalit Yongchaiyudh declar que no devaluaria el baht, per les autoritats tailandeses acabaren deixant flotar el baht el 2 de juliol.

El 1996, un fons nord-americ ja havia venut 400 milions de dlars en bahts. De 1985 fins el 2 de juliol de 1997, el baht tenia un tipus de canvi fix respecte el dlar (1 USD = 25 bahts). El baht caigu rpidament i perd la meitat del seu valor. El baht arrib al seu valor mnim  (56 bahts per dlar) al gener de 1998. El mercat de valors tailands caigu un 75% el 1997 i Finance One, l'empresa financera ms important del pas feu fallida. L'11 d'agost, l'FMI aprov un paquet de rescat per valor de ms de 16 bilions de dlars que es complet amb un altre paquet per valor de 3,9 bilions de dlars ms aprovat el 20 d'agost.

Filipines.
El banc central de Filipines apuj el tipus d'inters 1,75 punts el maig de 1997 i 2 punts ms el 19 de juny. El 3 de juliol, noms un dia desprs d'esclatar la crisi a Tailndia, el banc central hagu d'intervenir fortament per defensar el Peso filip. El Peso caigu de 26 pesos per dolar al comenament de la crisi fins a 38 pesos per dolar l'any 2000 arribant a un punt mnim de 40 pesos per dolar.


 Referncies externes .
 Michael Pettis, The Volatility Machine: Emerging Economies and the Threat of Financial Collapse Oxford University Press 2001 ISBN 0195143302;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40193" title="Refacci" nonfiltered="588" processed="580" dbindex="15635">
Refacci s el procs mitjanant el qual es fa una reescriptura d'un material escrit per tal de facilitar la seva comprensi i millorar-ne la seva estructura interna. Aquest procs es duu a terme conservant el significat del text i el seu comportament.

Refaccionant codi font.

En enginyeria del programari, el terme refacci, en angls refactoring, s'empra per a descriure el fet de modificar codi font sense canviar-ne el comportament observat des de l'exterior. La refacci sovint s una part del  cicle de vida del programari: els desenvolupadors alternen entre la producci de noves funcionalitats i la refacci de codi ja existent per tal de millorar-ne la consistncia interna i la claredat. Les proves de regressi asseguren que la refacci no ha canviat el comportament del codi observat des d'altres mduls del programa.

El terme es una analogia amb la factoritzaci de nombres i de polinomis. Per exemple, x2   1 factoritza a (x + 1)(x
  1), revelant una estructura interna que abans no era visible (les dues arrels +1 i -1). De forma similar quan es refacciona el programari apareixen
estructures que restaven amagades en el codi original.

Un exemple, trivial, de refacci s canviar el nom d'una variable de manera que doni una pista del seu significat dins del codi. Per exemple,
renombrar una variable anomenada 'i' a 'interes'. Un exemple ms complex de refacci seria moure part del codi d'un mtode o funci a un
altre mtode o funci de forma que es pugui utilitzar a ms d'un lloc i s'evitin duplicitats, a part de reduir la mida del codi del mtode o funci original.
En els segents diagrames es pot veure, de forma simplificada, un exemple de refacci d'una classe per tal de reduir-ne el mida i la complexitat. Es
passaria de la situaci "complex":



cap a:



Aquesta refacci permetria tractar les dades d'una forma ms concreta i senzilla. Com s'observa, l'interfcie oferta per la classe es mant constant durant la refacci.

Aquests processos de refacci s'han produt de forma desorganitzada des dels inicis de la programaci. Les metodologies modernes de programaci, com ara la  programaci extrema, preveuen fases en el cicle de vida del programari on nicament es fan processos de refacci.

Una referncia clssica de la refacci del codi font s el llibre de Martin Fowler anomenat Refactoring. Tot i que, com s'ha dit, la refacci s'ha dut a terme informalment durant anys, l'article de 1993 de William F. Opdyke s el primer a analitzar la refacci.La refacci s un concepte d'una importncia cabdal, tant s aix que ha estat qualificada com una de les innovacions ms importants del programari 

Eines de refacci.

Un factor molt important a tenir en compte a l'hora de refaccionar el codi s el conjunt d'eines que emprem per a editar el codi font. Cal tenir present que el procs de refaccionar sense una eina s un procs totalment manual i, per tant, subjecte a errors. Pensis en el cas que s'hagi de canviar el nom d'una classe per tal que reflecteixi millor la seva funci dins de l'aplicaci. El procs implica recrrer tot el codi buscant la instanciaci de la classe i substituir-ne el nom. Eines com Eclipse, NetBeans, Anjuta permeten automatitzar aquest, i altres tipus de refaccions.

Altres usos de la refacci.

El terme refacci o refactoring tamb s'aplica quan es modifica un altre tipus de text.
Per exemple, a les planes Viqui, la refacci es refereix al procs de reescriptura i reorganitzaci del text per tal d'escurar-lo i organitzar-lo tot i mantenir la quantitat de informaci que cont. Un cas clar en serien les discussions, on alg pot estar interessat en veure els arguments que es fan servir per no estigui interessat en veure l'evoluci de la discussi.

Referncies.
 Martin Fowler: Refactoring. Improving the Design of Existing Code, Addison-Wesley Professional 1999, ISBN 0201485672;
 William C. Wake: Refactoring Workbook, Addison-Wesley, ISBN 0-321-10929-5;
 Joshua Kerievesky: Refactoring To Patterns, Addison-Wesley, ISBN 0321213351;

Vegis tamb.
 programaci extrema;
 proves de regressi;

Enllaos externs.
What Is Refactoring? (en angls) (article c2.com);
Pgina de Martin Fowler sobre refactoritzaci (en angls);
1993 Tesi doctoral (en angls) de William F. Opdyke;
Aspect-Oriented Refactoring (en angls) per Ramnivas Laddad ;
A Survey of Software Refactoring (en angls) per Tom Mens i Tom Tourw;
Com escriure codi inmantenible (en angls) per Roedy Green;
Eines de refactoritzaci (en angls);
Refactoritzacions (en angls) - llista alfabtica;
Tcniques de refactoritzaci (en angls);
Citactions al CiteSeer (en angls);
Refactoritzaci de codi Java (en angls);






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40197" title="Heinrich Schwabe" nonfiltered="589" processed="581" dbindex="15636">

Samuel Heinrich Schwabe (Dessau, 25 d'octubre de 1789   11 d'abril de  1875) va ser un astrnom alemany.
  
Al principi era apotecari, per va capgirar la seva atenci a l'astronomia, i en 1826 va comenar les seves observacions de les taques solars. En 1843 va suggerir  un perode de deu anys per a les taques solars (s a dir que  cada deu anys el nombre de taques arriba a un mxim), per no va trobar aprovaci. Va continuar les seves observacions que van ser utilitzades en 1851 per Alexandre von Humboldt en el tercer volum del seu  Kosmos . La periodicitat de taques solar est ara totalment reconeguda i Schwabe t el reconeixement d'haver fet un dels descobriments ms importants en  astronomia.  
  
En 1857 Schwabe va ser distingit amb la Medalla d'Or de la Reial Societat Astronmica.  

 Enllaos externs .
- Schwabe Verein












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40201" title="Cristfor de Grcia" nonfiltered="590" processed="582" dbindex="15637">
Cristfor de Grcia (Sant Petersburg 1888 - Atenes 1941) fou prncep de Grcia i de Dinamarca fill petit del rei Jordi I de Grcia i de la gran duquessa Olga de Rssia. Era nt del rei Cristi IX de Dinamarca i besnt del tsar Nicolau I de Rssia.

De carcter dbil centr la seva vida a dues grans pasions: els animals i el mn ocult. Form part de l'exrcit grec com ajudant de camp del seu germ el rei Constant I de Grcia durant les guerres balcniques.

L'any 1917 part a l'exili amb la resta de la famlia reial grega. Comproms des de 1914 amb la multimillonaria estatunidenca Nancy Leeds (de soltera Stewart) s'hi cas l'any 1920 a l'esglsia russa de Vevey a Sussa. La fortuna de la senyora Leeds, calculada en uns 120 milions de dlars de l'poca, es basava en la compensaci que havia aconseguit del divorci del seu primer marit, George Ely Worthington i en l'herncia del segon marit William-Bateman Leeds productor d'estany. 

Durant els anys 1920 se li oferiren els trons de Litunia, Portugal i Albnia, Cristfor els refusa tots. Nancy Stewart mor a Londres l'any 1923. 

Desprs de la mort de la seva esposa s'install a Roma on compr la villa Anastasia. 
L'any 1925 va conixer la que seria la segona muller, la princesa Francesca d'Orleans filla del duc de Guisa, cap de la casa reial francesa dels Orleans, s'hi cas l'any 1929 a la capella palatina de Palerm. D'aquest matrimoni en nasqu:

SAR el prncep Miquel de Grcia l'any 1940. Es casat amb la senyora Marina Karella una important pintora grega. s l'nic membre de la famlia reial grega que viu permanentment al pas hellnic.

Cristfor mor a Atenes el 1941 poques setmanes desprs del naixement del seu nic fill.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40202" title="Inca" nonfiltered="591" processed="583" dbindex="15638">

Geografia: municipi de Mallorca. Vegeu Inca (Mallorca).
Histria:
 Estat precolomb del Per. Vegeu Imperi inca.
 Ttol que rebien els governants de l'Imperi inca. Vegeu Sapa inca.
Etnologia: habitants oriunds de la regi central dels Andes del Per. Vegeu inca (tnia).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40204" title="Francesca d'Orleans (princesa de Grcia)" nonfiltered="592" processed="584" dbindex="15639">


Francesca d'Orleans, princesa de Grcia (Pars 1902 - 1953). Princesa de sang de Frana amb el tractament d'altesa reial de la Casa dels Orleans que esdevingu princesa de Grcia en una estranya uni entre una casa catlica, els Orleans, i una casa ortodoxa, els Grcia.

Nascuda a Pars el dia de Nadal de l'any 1902, essent filla del prncep Joan d'Orleans i de la princesa Isabel d'Orleans. Francesca era nta per via paterna del prncep Robert d'Orleans i de la princesa Francesca d'Orleans mentre que per via materna ho era del prncep Felip d'Orleans i de la princesa Maria Isabel d'Orleans.

Anomenada Fatty en famlia es cas amb el prncep Cristfor de Grcia l'any 1929 a la capella palatina de Palerm a Siclia. Cristfor era fill del rei Jordi I de Grcia i de la gran duquessa Olga de Rssia. La parella tingu un nic fill:

SAR el prncep Miquel de Grcia nascut l'any 1940 a Atenes. Es casat amb la pintora grega Marina Karella.

Cristfor havia estat casat anteriorment amb la multimillonria nord-americana Nancy B. Leeds, posseidora d'una de les principals fortunes de l'poca basades en el ferrocarril i el ferro. 

Cristfor mor l'any 1941 a Atenes i ella s'install a una propietat de la seva famlia al nord del Marroc, a la ciutat de Larache. L'any 1953 mor a Pars des d'aquell moment, el prncep Miquel, es trasllad a viure a Atenes on visqu a Tatoi amb els reis Pau I de Grcia i Frederica de Hannover.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40205" title="Miquel de Grcia" nonfiltered="593" processed="585" dbindex="15640">
Miquel de Grcia, prncep de Grcia (Roma 1939) Prncep de Grcia i de Dinamarca, fill del prncep Cristfor de Grcia i de la princesa Francesca d'Orleans. s nt del rei Jordi I de Grcia i de la gran duquessa Olga de Rssia, i del cap de la casa reial francesa dels Orleans el duc de Guisa.

Educat entre Frana i Grcia, a la mort de la seva mare l'any 1953 s'installa a casa del seu cos el rei Pau I de Grcia i compart gran part de la seva adolescncia amb la del rei Constant II de Grcia i la reina Sofia de Grcia. Es cas l'any 1965 amb la jove burgesa Marina Karella, filla d'una adinerada famlia industrial atenenca dedicada al txtil.

No s clara la posici de Miquel dins de la famlia reial grega ja que pel seu matrimoni morgantic hagu de renunciar als seus drets i els dels seus successors sobre el tron grec, per, alhora gaudeix d'una magnfica relaci amb el rei Constant que l'inclou (l'nic prncep grec) dins de la seva pgina web.
 
La parella no emprengu el cam de l'exili i des del seu matrimoni han residit ininterrompudament a la capital grega on Miquel s'ha dedicat a la literatura i Marina a la pintura gaudint d'un important prestigi intellectual.

 SAR la princesa Alexandra de Grcia, nascuda el 1968 a Atenes.

 SAR la princesa Olga de Grcia nascuda el 1971 a Atenes. Est compromesa amb el duc Aimone d'Aosta.

Ha publicat nombrosos llibres de temtica histrica tals com: La nit del serrallo o Vivint amb fantasmes.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40206" title="Marina Karella" nonfiltered="594" processed="586" dbindex="15641">
Marina Karella, princesa de Grcia (Atenes 1940). Princesa de Grcia i de Dinamarca pel seu matrimoni amb el prncep Miquel de Grcia. Filla d'una famlia de l'alta burgesia industrial atenenca dedicada a la branca txtil.

Estudi a Atenes i a Pars la carrera de belles arts. Actualment s una reconeguda pintora grega que ha exposat a la majoria de galeries d'art de Grcia.

El matrimoni t dues filles Olga i Alexandra.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40207" title="Edward Maunder" nonfiltered="595" processed="587" dbindex="15642">

Edward Walter Maunder  (12 d'abril de 1851 - 21 de mar de 1928) va ser un astrnom angls que va estudiar les taques solars i el cicle magntic solar  que el van portar a identificar un  perode sense taques entre 1645 a 1715 conegut ara com el Mnim de Maunder.  
  
Desprs de treballar en el  Reial  Observatori de Greenwich es va graduar en el King's College de Londres abans de collocar-se en un banc de Londres. En 1873 va tornar a l'Observatori Reial, com a ajudant d'espectroscopista. El seu treball el va portar a fotografiar i mesurar les taques solars i va observar que les latituds a qu les taques solar ocorren varien d'una manera regular en el transcurs del cicle d'11 anys.  Desprs de 1891, el va ajudar  en el seu treball la seva segona esposa, Annie Scott Dill Maunder (nascuda  Russell), una matemtica educada en la Universitat de Cambridge.  
  
Desprs d'estudiar el treball de Gustav Sprer, qui havia identificat un perode de 1400 a 1510 quan les taques solar havien sigut escasses ("Mnim de Sprer"), va examinar els vells arxius  de l'observatori per a determinar si hi havia altres de eixos perodes. Estos estudis ho van portar  en 1893 a anunciar el perode que ara anomenem Mnim de Maunder.
  
Va observar Mart i era un escptic dels canals marcians. Va dirigir experiments visuals que  el van portar a concloure, correctament, que els canals eren una illusi ptica. Un crter a Mart porta en el seu honor el seu nom.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40214" title="Xenfit" nonfiltered="596" processed="588" dbindex="15643">
Un xenfit s un vegetal d'origen extic, allcton. El terme xenfit, proposat per Theollung l'any 1918, s una paraula composta per la forma prefixada del mot grec xnos, que significa "estranger", i la forma sufixada del mot grec phytn, que significa "planta".

Classificaci.
Segons l'poca d'introducci es distingeixen:
Arquefit: planta introduda abans de l'any 1500 d.C;
Nefit: planta introduda posteriorment.
Segons el grau de naturalitzaci (Kornas, 1990):
Ergasiofigfit: espcie conreada, incapa de sobreviure sense ajuda de l'home, de manera que no es pot naturalitzar plenament.
Efemerfit: espcie conreada o no que es naturalitza, per poc viable degut a la incapacitat de produir llavors o dispores que fagin perdurables llurs poblacions.
Epecfit: espcie establerta en ambients ruderals o arvenses depenents de l'alteraci humana.
Agrifit: espcie establerta en ambients naturals o poc alterats per l'home. ;
Segons el grau d'alteraci que provoquen en l'ecosistema:
Espcie introduda: aquella que ha estat transportada per l'home, superant barreres biogeogrfiques que de manera natural resulten infranquejables;
Espcie naturalitzada: aquella que desprs de ser introduda s capa de superar barreres bitiques (meiosi, pollinitzaci, fecundaci, embriognia, producci de dispores vegetatives, supervivncia a depredadors, etc.)  abitiques (adaptaci a les condicions climtiques, edfiques, etc.) podent reproduir-se de manera regular.
Espcie invasora: espcie naturalitzada que depassa d'un determinat llindar espacial i temporal en les seves capacitats invasives. Concretament, per via reproductiva l'espcie naturalitzada ha de ser capa de produir noves poblacions allunyades 100 m o ms de la inicial, i en menys de 50 anys. Per via vegetativa l'espcie naturalitzada ha de ser capa de produir noves poblacions allunyades 6 m cada 3 anys. La regla dels deus (Williamson, 1996) diu que el 10% de les espcies introdudes arriba a naturalitzar-se, i d'aquestes, el 10% arriben a ser invasores.

Bibliografia.
KORNAS, J., 1990. Plants invasions in Central Europe: historical and ecological aspects. In Di Castri, F., Hansen, A. J. & Debussche, M. (eds) Biological Invasions in Europe and the Mediterranean Basin: 105-133. Kluwer Academic Publishers, Amsterdam. Holanda.
SANZ-ELORZA, M., SOBRINO, E. & DANA, E.D., 2001. Terminologa utilizada en los estudios sobre xenfitas e invasiones de plants alctonas. Actas Congreso Nacional Sociedad Espaola de Malherbologa:41-45. Len, Espaa.
THELLUNG, A., 1918/1919. Zur Terminologie der Adventiv und Ruderalfloristik. Allg. Bot. Z.Syst. 24/25: 36-42;
WILLIAMSON, M., 1996. Biological invasions. Chapman an Hall, Londres. Regne Unit.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40215" title="Cinc punts de la teologia protestant" nonfiltered="597" processed="589" dbindex="15644">
Els protestants van establir la seva teologia en cinc punts principals, que resumien llur pensament teolgic en oposici al pensament catlic: 

 Solus Christus ("Solament Crist"): Per als protestants la salvaci noms prov de Jesucrist. Aquesta doctrina s'oposava a la doctrina catlica que establia que la salvaci era possible per mitj de la intercessi del sants ja morts, de la verge, o fins i tot, per la venda d'indulgncies.
 Sola scriptura ("Solament l'Escriptura"): Per als protestants la Bblia (cannica) s l'nica Paraula de Du i havia de ser accessible i interpretada individualment per tots els creients. Aquesta doctrina s'oposava a la doctrina catlica que establia que l'Escriptura noms podia ser interpretada per la tradici apostlica del Magisterium (s a dir, el Papa i els concilis eclesistics) i que les tradicions catliques histriques tenen la mateixa autoritat de la Bblia. Tamb s'oposava a la creena catlica que la Bblia noms es podia llegir en llat (i pels sacerdots) i no pas en les llenges del poble. ;
 Sola fide ("Solament la fe"): Per als protestants la justificaci davant de Du prov per mitj de la fe en el sacrifici de Jesucrist en la creu; les obres bones sn el acompanyament o la resposta de l'home a la salvaci de Du. Per als protestants afegir obres bones per obtenir la justificaci volia dir que el sacrifici de Jesucrist havia estat incomplet. Aquesta doctrina s'oposava a la doctrina catlica que establia la justificaci per mitj de les obres meritries, la penitncia, les indulgncies, les misses per als morts, el purgatori o qualsevol altre fonament que s'hi afegs a l'obra redemptora de la creu.
 Sola gratia ("Solament grcia"): Per als protestants la salvaci prov de la grcia de Du, i no pels mrits del pecador; la salvaci s un regal (do) de Du. La doctrina de la grcia estableix que ning no pot complir tots els manaments de la llei, i per aix, ning no pot salvar-se a s mateix. La salvaci s'ofereix al pecador per mitj del perd i de la grcia rebuts desprs del penediment que produeix un nou naixement.
 Soli Deu Gloria ("Solament la glria a Du"): Per als protestants la glria pertany noms a Du, ja que ell ha fet tota la obra, no noms per mitj del sacrifici de Jess en la creu, sin per permetre que per mitj de la fe l'home pugui ser salvat. Els protestants van creure que cap home (ni les seves institucions) no s digne de la glria que pertany nicament a Du.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40220" title="Windows Vista" nonfiltered="598" processed="590" dbindex="15645">


El Windows Vista s l'ltima versi del Microsoft Windows, un sistema operatiu desenvolupat per Microsoft. Abans de l'anunci del nom de Vista, el 22 de juliol de 2005, era conegut pel seu nom en clau Longhorn, en honor del Longhorn Saloon, un bar fams a Whistler, Colmbia Britnica. Bill Gates va confirmar en una roda de premsa que Microsoft s'havia gastat entre 8 i 9 mil milions de dlars desenvolupant Windows Vista i la suite ofimtica Office 2007.

D'acord amb Microsoft, la data de sortida programada pel Windows Vista va ser el 30 de novembre de 2006 per a edicions de negocis, i el 30 de gener del 2007 per a edicions per al consum. Una nota de premsa detallant les previsions de sortida va ser penjada a la pgina de premsa del web de Microsoft el 21 de mar del 2006: Microsoft Updates Windows Vista Road Map. Aquestes dates de llanament corresponen a ms de 5 anys des de la sortida del Windows XP, l'anterior sistema operatiu de Microsoft. Aix doncs, Microsoft aconsegueix un nou rcord ja que mai en la seva histria s'havia tardat tant en publicar una nova versi.

Novetats.
Windows Vista t noves caracterstiques, com un interfcie grfica renovada anomenada Windows Aero, millores en el sistema d'indexaci, noves eines de creaci multimdia, noves caracterstiques d'udio, sub-sistemes d'impressi de grfics... El Vista tamb vol intentar augmentar el nivell de comunicaci entre mquines en una xarxa domstica utilitzant tecnologia peer-to-peer, fent ms fcil compartir arxius, oferint ms opcions de contrasenyes i mitjans digitals entre ordinadors i dispositius.

Pels desenvolupadors, el Vista t un desenvolupament completament nou d'API, anomenat WinFX, basat en .NET Framework, el qual vol aconseguir simplificar significativament la feina dels desenvolupadors a l'hora d'escriure aplicacions envers el predecessor de WinFX, Win32. La tecnologia Virtual PC, permet que les versions anteriors de Windows puguin ser executades simultniament amb Windows Vista a la mateixa mquina, amb l'esperana de poder executar aplicacions incompatibles amb Windows Vista.

Tanmateix, la principal meta de Microsoft amb el Vista ha estat millorar la seguretat en els sistema operatiu Windows. Entre els diversos motius de crtica de Windows XP, el ms significatiu ha estat les seves vulnerabilitats de seguretat, i sobretot la vulnerabilitat envers el malware, virus i desbordament de buffer. Microsoft va prioritzar la millora de la seguretat en el Windows XP i el Windows Server 2003 abans d'acabar Windows Vista, la qual cosa ha retardat significativament la seva finalitzaci.

Tamb s destacable que Vista s la primera versi de Windows que pot ser comprada en llengua catalana des de la seva sortida al mercat. A ms Microsoft ha manifestat que preveu subministrar actualitzacions i donar suport tcnic a la versi catalana sense tractar aquesta versi com un paquet d'idioma sobre la espanyola o l'anglesa.

 Windows Vista en catal .

El Windows Vista est disponible en catal des del 3 d'abril del 2007, mitjanant la tecnologia LIP (Language Interface Pack - Paquet d'interfcie d'idioma) que proporciona una traducci parcial del sistema. L'aplicaci del paquet est limitada intencionadament a les versions en espanyol i francs del Windows Vista. A diferncia del Windows XP, on la tecnologia de paquet d'idioma s'havia d'aplicar sobre versions idiomtiques especfiques (en el cas del catal, sobre la versi en espanyol), Microsoft afirma que Windows Vista s neutre d'idioma, per la qual cosa els paquets d'idioma s'apliquen sobre el sistema, i no sobre cap llengua especfica.

 Windows Aero .

Windows Vista incorpora una nova interfcie grfica que es diu Windows Aero. Hi ha 2 versions que es diuen Windows Aero Basic i Windows Aero Glass. Windows Aero Basic funciona quan un ordinador no compleix els requisits. Si es la targeta grfica que no compleix els requisits Windows Vista no pot fer funcionar Windows Aero Glass i el que fa es fer funcionar Windows Aero Basic. Windows Aero Glass funciona quan un ordinador cumpleix els requisits de la memria i la targeta grfica. Windows Aero t transparncia, Windows Flip 3D, Windows Flip y moltes funcions. Windows Vista t Windows Presentation Foundation que ve amb el Microsoft .NET Framework 3.0. Amb aquesta utilitat pot fer que Windows Aero funcioni. Tamb hi ha la nova API WinFX.

 Seguretat .

Vista, inclou Windows Defender, que ajuda notablement en el manteniment i la seguretat del sistema operatiu. Tamb inclou nous controls parentals, que ajuden a que el sistema sigui ms segur i estable.

Cal destacar, -com a nota significativa-, que noms van passar dos dies desprs de llenar la versi beta de Windows Vista, es van posa en circulaci 2 cucs informtics que noms afectaven al sistema operatiu Vista. A ms, Inclou Internet Explorer 7, que es notablement ms segur que IE6. Si b es cert que no est considerat un sistema especialment ms segur que els sistemes Unix, o altres sistemes operatius del propi Windows, com poden ser Windows 98 SE o Windows 2000



 Enllaos externs .
Descrrega del paquet d'interfcie d'idioma catal per al Windows Vista en espanyol i francs des del web de Microsoft;
 Tweak Vista - Make the best of Windows Vista with the free tweaks from Tweak Vista!









































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40221" title="Esglsia Catlica Romana" nonfiltered="599" processed="591" dbindex="15646">
L'Esglsia Catlica Romana s la denominaci ms gran del cristianisme, amb 1.100 milions de membres. El catolicisme s l'esglsia original cristiana, fundada per Jesucrist. Tamb estableix l'origen de la successi apostlica del papa amb Sant Pere i els apstols. El Segon Concili Vatic, en el Decret de l'Esglsia va declarar que "l'nica Esglsia de Crist, que professa ser una, santa catlica i apostlica en el credo" t la completa realitzaci en l'Esglsia Catlica, governada pel successor de Pere, i per els bisbes en comuni amb ell. El "Successor de Pere" s el papa, actualment, Benet XVI.

Histricament, l'Esglsia Catlica s una de les institucions mes grans i amb major continutat que encara existeix. T una organitzaci jerrquica en la qual el clergat ordenat est dividit en ordres de bisbes, preveres i diaques. El mn s dividit en 2755 dicesis (l'any 2004), dirigides per un bisbe responsable del benestar religis dels fidels de l'rea. La dicesi de Roma s preeminent, ja que el bisbe principal, s el papa, successor de sant Pere, el cap dels apstols.

L'Esglsia Catlica Romana t membres en cada pas del mn. Es considera haver estat instituda per Jesucrist per a realitzar la salvaci de les nimes, la qual cosa fa per mitj dels ensenyaments i per l'administraci dels sagraments els quals donen grcia al creient. El magisterium de l'Esglsia basa els ensenyaments en l'escriptura i en la tradici apostlica. L'Esglsia tamb promou el monasticisme i les prctiques religioses de l'oraci, el dejuni, l'almoina, les penitncies, el pelegrinatge i la meditaci.  

D'acord al catecisme de l'Esglsia Catlica, el seu propsit es "ser el sagrament de la comuni interna de l'home amb Du".

Litrgia.
El centre del catolicisme rom s el servei litrgic de la missa o de l'eucaristia. Cada diumenge, i cada dia de precepte, els catlics tenen l'obligaci de participar d'aquesta celebraci. L'Esglsia Catlica ensenya que la missa s la renovaci del sacrifici del Calvari sobre l'altar, i la forma ms perfecta per a complir les quatre obligacions de l'home a Du: adoraci, acci de grcies, remoci de pecats i petici. Per al catolicisme, durant l'eucaristia, els elements del pa i el vi sn transformats en el cos i en la sang de Crist, doctrina coneguda com la transsubstanciaci. Ats que creuen que l'eucaristia s real i veritablement Crist mateix en substncia, sota l'aparena del vi i del pa, els catlics ofereixen adoraci i lloana a l'eucaristia, ja que s el Crist ressuscitat, i per tant no s considerat idolatria. Pel protestants, per contra, l'eucaristia s una representaci o commemoraci del sacrifici de Crist, per, el pa i el vi no es transformen en el seu cos ni la seva sang.

Els sagraments.
L'Esglsia Catlica Romana reconeix i administra set sagraments, els quals sn considerats dons de Crist per mitj dels quals es rep la grcia divina. Tota la grcia prov de la Passi i la Resurrecci de Jess. Els sagraments sn:

 El Baptisme;
 La Confirmaci;
 L'Eucaristia;
 La Reconciliaci (o Penitncia, o Confessi);
 La Unci dels malalts (o extremunci);
 L'Orde sacerdotal;
 El Matrimoni;

Doctrina.
En la teologia catlica, el depsit de la fe (s a dir, els dogmes i les creences de l'Esglsia), s'expresen per mitj de la Bblia i per mitj de la sagrada tradici. Els catlics creuen que Jess va transmetre tota la fe catlica als apstols: una porci es troba a la Bblia, i l'altra a la tradici i a les pronunciacions dels successors dels apstols (principalment del papa).

L'Esglsia ensenya que la salvaci i la vida eterna s la voluntat de Du per a tothom. La salvaci s l'essncia de la grcia, un do de Du, per mitj del sacrifici de Jess. Els catlics creuen que el baptisme dna la renovaci i el perd dels pecats i l'admissi a l'Esglsia. El creient catlic ha de buscar el perd dels seus pecats i participar dels sagraments constantment. Tamb creuen que les obres meritries sn necessries per a la salvaci a la terra i al purgatori.

Els catlics creuen que Du est obrant activament arreu del mn. La verge Maria, que pels catlics s la mare de Du, i els sants, poden escoltar les peticions dels creients. Maria s considerada tamb la mare espiritual de tots els creients catlics. Pels catlics un cristi que mor en grcia, sense haver confessat cap pecat mortal, pot heretar la vida eterna, per, haur de ser purificat per un perode de temps, abans d'entrar al cel, al purgatori. Aquestes doctrines no son acceptades per cap denominaci del protestantisme.

El catolicisme no accepta cap mtode anticonceptiu, a excepci de l'abstinncia. Condemna l'homosexualitat, l'eutansia, i l'avortament. A diferncia de la resta de les denominacions cristianes, els sacerdots catlics no poden contreure matrimoni.











































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40224" title="Poder executiu" nonfiltered="600" processed="592" dbindex="15649">
Sota la doctrina de la separaci de poders, l'executiu s la branca del govern que s'encarrega d'implementar o executar la llei, i de treballar en els assumptes diaris de l'estat. La figura prominent de facto de l'executiu s el cap de govern. L'executiu s anomenat "l'administraci" en els sistemes presidencialistes o "el govern" en els sistemes parlamentaris. El cap de govern dels sistemes presidencialistes (anomenat "president") t ms independncia de la branca legislativa, ja que, a diferncia dels sistemes parlamentaris, no s elegit pel parlament pel partit o la coalici amb ms seients, sin que s elegit directament poble per sufragi. A ms, el president s alhora el cap d'Estat.

En les monarquies constitucionals, com Espanya, el monarca, qui s el cap d'Estat, s el cap del poder executiu de jure, i el primer ministre (o president del govern, en el cas espanyol), a qui tcnicament designa, s el cap del govern del monarca. En la prctica, per, el cap d'Estat t un poder molt limitat, i designa com a primer ministre a qui la poblaci va elegir per mitj del sufragi, encara que les decisions es realitzen a nom del monarca.

En conjunci amb el president o el primer ministre, la branca executiva consisteix del gabinet i dels departaments o ministeris executius del govern. 

 Articles relacionats .
Poder legislatiu;
Poder judicial;

 Vegeu tamb .
Per saber ms de les funcions del poder executiu segons les distintes formes de govern vegeu:
Sistema presidencialista;
Sistema semipresidencialista;
Sistema parlamentari;
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40225" title="Poder judicial" nonfiltered="601" processed="593" dbindex="15650">

El poder judicial, o la judicatura, s una de les tres branques del govern (les altres sn el poder legislatiu i el poder executiu), i est constitut pels jutges o magistrats. La funci principal del poder judicial s resoldre les disputes legals, i a alguns pasos, t la responsabilitat de donar la interpretaci oficial de les lleis o la constituci. Usualment la branca judicial est representada per una Cort Suprema de Justcia o Tribunal Suprem de Justcia.
Els jutges i magistrats no estan sotmesos a ordres ni mandats de cap mena; en les seves 
decisions, noms estan sotmesos a all que diuen les lleis, i no tenen llibertat per jutjar fora del 
marge de la llei. 

 Vegeu tamb.

Independncia judicial




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40242" title="Alfred Dreyfus" nonfiltered="602" processed="594" dbindex="15651">


Alfred Dreyfus (Mulhouse, 1859 - Pars, 1935) fou un oficial francs jueu d'origen alsaci. Acusat i condemnat per traci abans de ser indultat i desprs rehabilitat. Va ser el centre d'un conflicte social i poltic major de la Tercera Repblica Francesa, anomenat afer Dreyfus.

 Biografia .
Desprs de la desfeta  a la guerra francoprussiana, el 1871 Frana va perdre l'Alscia, i fent s de la possibilitat d'elecci, el 1872 la famlia d'Albert Dreyfus va optar per la nacionalitat francesa, abandonant la regi.  

Aleshores el jove Dreyfus, desitjant veure un altra vegada un Alscia francesa, decid seguir la carrera militar.

El 1878 entr a l'cole Polytechnique i esdevingu oficial d'artilleria. El 1890
va entrar a l'Escola de Guerra i el mateix any es va casar amb na Lucie Hadamard.

El 1893 va ser destinat a l'Estat Major de l'exrcit al Ministeri de la Guerra com a capit en prctiques.

En 1894 s acusat d'espionatge. Condemnat a deportaci, va ser degradat el 5 de gener de 1895 i deportat  a la pres de l'Illa del Diable. No va ser fins el 12 de juliol de 1906 quan la Cort de Cassaci anulla definitivament el judici. s reintegrat a l'Exrcit amb tots els seus honors, retirant-se amb el grau de comandant. 

Enllaos externs.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40243" title="Miquel Farr i Albags" nonfiltered="603" processed="595" dbindex="15652">
Miquel Farr i Albags (Barcelona, 1901 - 1978) fou un pintor. 

El 1914 entra com alumne a l'Escola de Belles Arts de la Llotja de Barcelona a la qual restar lligat de per vida, entre beques, viatges d'estudi i una estada a Florncia profitosa per al coneixement de la pintura mural al fresc. El 1930 entra com a professor a l'Escola, el 1941 com a catedrtic inter i passa a Catedrtic numerari el 1943 en la seva especialitat de  Procediments i tcniques artstiques . L'any 1959 crea l'Escola de Pintura Mural Contempornia a Sant Cugat, que durar prcticament fins a la seva mort.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40249" title="Placa mare" nonfiltered="604" processed="596" dbindex="15653">

La placa mare, placa base o targeta mare (en angls motherboard) s una targeta de circuits impresos que cont, normalment: el microprocessador, circuits electrnics de suport, ranures per connectar una part o tota la RAM del sistema, la ROM i ranures especials (slots) que permeten la connexi de targetes adaptadores addicionals. Aquestes targetes solen realitzar funcions de control de perifrics, com monitors, impressores, unitats de disc, etc.

El conjunt de circuits integrats en els ordinadors de sobretaula actuals es coneixen com a chipset i es compon de NorthBridge i SouthBridge.

El NorthBridge controla les funcions d'accs cap a i entre el microprocessador, la memria RAM, el port grfic AGP, i les comunicacions amb el SouthBrigde. 

El SouthBridge controla els dispositius asociats com sn la controladora de discs IDE, els ports USB, Firewire, SATA, RAID, ranures PCI, ranura AMR, ranura CNR, ports d'infrarrojos, disquetera, lan i una llarga llista amb tots els elements que podem imaginar integrats en la placa mare.  

 Formats de plaques mare .
Hi ha molts formats de plaques mare, depenent del lloc on es vulguin posar, depenent de les circumstncies i mida de la caixa.





























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40254" title="Ratol (ordinador)" nonfiltered="605" processed="597" dbindex="15654">

2: la qual mou uns cilindres ortogonals 
3: units als discos de codificaci ptica, opacs per perforats
4: qu, depenent de la seva posici, poden deixar passar o interrompre els raigs infrarojos emesos per un LED.
5: Aquests polsaments sn captats per uns sensors qu els converteixen en velocitat vertical i horitzontal.]]
El ratol (de la traducci de mouse en angls) s un perifric d'ordinador, generalment fabricat en material plstic, que 
podem considerar, al mateix temps, com a un dispositiu d'entrada de dades i de control, depenent del software que maneja en cada moment.

Sol estar dotat de dos o tres botons de pulsaci que permeten activar varies accions depenent del bot premut (esquerre, central, dret) i de l'rea en el que es troba la puntera. Actualment la majoria de ratolins tenen una roda central que substitueix al tercer bot, aix permet ms comoditat en l's d'algunes aplicacions (com per exemple, els processadors de text o les finestres dels navegadors d'Internet) al integrar accions relacionades amb el moviment ascendent i descendent del contingut de la pantalla.






































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40256" title="Teclat d'ordinador" nonfiltered="606" processed="598" dbindex="15655">

En informtica, un teclat d'ordinador s un perifric utilitzat per la introducci d'ordres i dades en un ordinador, tot i que teclats similars s'utilitzen tamb en mquines d'escriure. Actualment el teclat s un element indispensable per un ordinador i s juntament amb el ratol el perifric d'entrada ms important.

Histria.
El primer teclats daten del segle XIX quan es comenaven a crear les primeres mquines d'escriure aquests teclats van ser importats als ordinadors i s'han convertit, juntament amb el ratol en un perifric d'entrada indispensable.

Amb la intrusi de les mquines d'escriure electrniques i els primers ordinadors es va proposar seriosament fer un canvi en la disposici de les tecles que havia estat creat per dificultar-ne l's (vegeu Disposici de les tecles). Per amb el temor de qu aquest fet fs dissuasori a l'hora de qu la gent s'actualitzs es va mantenir l'antic teclat QWERTY que encara avui s utilitzat per quasi tothom.

IBM va ser la primera empresa en comenar a crear teclats, eren els anomenats PC/XT, que tenien 83 tecles i no poseen cap indicador llumins, l'Scan Code set1 s el primer teclat (1981) de la histria dels PC, actualment estan obsolets, es connectaven a l'igual que els AT mitjanant una connexi 5-pin DIN.

El 1984 van aparixer els primers teclats en incorporar un indicador llumins: els AT que, a ms, incloen la tecla Pet Sis (en total 84 tecles).

Els Teclats AT extensos o (MFII, MultiFunci II; 1987) van arribar a la xifra de 102 tecles (101 a la versi americana): van afegir les tecles F1, F2, F3..., el segon Alt i Control (fins llavors als teclats noms n'hi havia un de cada) i es van duplicar les tecles de moviment del cursor, van ser comercialitzats, tamb, per IBM.

Els PS/2 sn molt semblants mitjanant una connexi mini-DIN de 6 pin. Actualment els noms AT i PS/2 sn emprats per descriure les connexions ja hi ha una gran diversitat d'aquests.

Un canvi posterior que es va afegir als teclats es basa en una inclinaci que fa ms cmode, i en menor mesura, ms productiva la feina davant del teclat. Apple va comercialitzar l'Apple Adjustable Keyboard i uns anys ms tard Microsoft va llanar el Natural Keyboard; dos teclats que incorporaven per primera vegada inclinaci, per encara eren massa cars per estar a disposici del pblic general. Actualment la majoria de teclats incorporen la possibilitat de tenir-lo amb o sense inclinaci.

L'anomenat recolza canells permet que els canells estiguin a una alada similar a la de les tecles milloren en bona part la comoditat a l'hora de teclejar, els teclats que incorporen aquesta caracterstica juntament amb la inclinaci sn els anomenats teclats ergonmics.


Els teclats multimedia incorporen uns botons d'accs rpid a opcions de l'ordinador com encendre el navegador d'Internet, el gestor de correu electrnic, canviar la can que s'est escoltant, etc.

Els teclats sense fil funcionen sense cables i que fan ms gil el lloc de treball al suprimir-los. Tamb hi ha alguns teclats que funcionen a l'hora com a dispositiu d'emmagatzematge USB, com per exemple el teclat Lebedev Studio's Optimus-113 que a ms incorpora tecles personalitzables amb la imatge que vulgui l'usuari per poder identificar fcilment la funci de la tecla grcies a una petita pantalla de color.

Parts d'un teclat.
Un teclat est dividit en quatre grans parts que es poden apreciar a simple vista:
 Tecles de funci: Estan a la part superior del teclat s'anomenen FX on X un nombre de l'1 al 12. Depenent del programa obert i del maquinari installat tenen diferents finalitats.
 Tecles d'edici: Tenen finalitats molt diverses i variades, inclouen tamb les fletxes de desplaament que serveixen per moure's pel document o pantalla.
 Tecles alfanumriques: Sn les ms emprades i estan situades entre la part central del teclat fins la punta esquerra. Inclouen totes les lletres de l'alfabet i els nombres del 0 al 9. s aquesta part del teclat la vertadera herncia del sistema QWERTY. Els nombres tenen 3 funcions a les quals es pot accedir amb la tecla de majscules (les dibuixades sobre el nmero) i amb la tecla Alt a les del costat dret. Per tant per fer el signe d'exclamaci (!) s'ha de polsar Majs+1 i per fer la barra vertical (|) s'ha de polsar Alt+1.
 Bloc numric: Est situat a la part dreta del teclat i est format pels nombres escrits per ordre de menor a major comenant per a baix a l'esquerre (sentit invers als telfons on es comena per a dalt a l'esquerre). El 0 est situat sota les tecles 1 i 2. En aquest bloc tamb s'hi trobar la tecla de Bloquejar Nombres (serveix per canviar la funci del bloc i que passin a ser fletxes) i algunes tecles de clcul com la barra inclinada (/) per a dividir, l'asterisc (*) per a multiplicar i els signes de resta (-) i suma (+). Tamb hi ha el punt per marcar els nombres decimals i la tecla Intro.

Alguns teclats incorporen diferents colors per les tecles especials i les tecles de lletres i nombres per facilitar la feina d'identificaci de les tecles a l'usuari.

Disposici de les tecles i tipus de teclats.

Existeixen diferents disposicions de teclat. El tipus estndard de teclat angls es coneix com QWERTY, i s el que s'utilitza habitualment en els pasos occidentals, amb l'alfabet "llat". Les sigles corresponen a les primeres lletres del teclat, comenant per l'esquerre en la fila superior.


Histria de la disposici de les tecles.
La disposici de les tecles que, a simple vista no t cap ra lgica, prov del segle XIX. El 1867 Cristopher Letham Sholes va dissenyar la primera mquina d'escriure funcionava mecnicament: al polsar la tecla d'una lletra un martellet mecnic es dispara cap al paper, on hi deixa la lletra escrita grcies a una cinta impregnada de tinta. Ben aviat van sorgir els primers problemes, els martellets tornaven massa lentament i feien tardar ms a la prxima lletra i provocaven molt sovint que la mquina s'encalls si els operaris escrivien massa de pressa. Mentre no es millorava la tecnologia Letham Sholes va estudiar una disposici de les tecles que faria que els treballadors tardessin ms temps per escriure, donant temps aix a la mquina d'escriure. La disposici de les tecles feia que les sllabes ms emprades en angls s'haguessin d'escriure amb el mateix dit, fent aix ms lent el procediment. A ms la m que ms treballava era l'esquerra (un 60% respecte a un 40% de la m dreta) fet que feia que la majoria de la poblaci (s a dir, la dretana, que s'estima que s un 90%) haguessin de fer un nombre major de feina amb la m "dolenta". de tal manera que una persona normal escriu entre 30 i 40 paraules per minut, i una persona amb molta prctica en pot escriure entre 50 i 60. Aquest tipus de teclat va ser patentat per Shole l'any 1868. Una altra ra per utilitzar aquesta disposici de les tecles era que les lletres ms emprades estaven molt allunyades i per tant tamb els martellets que les escrivien: si els martellets no estaven a prop era ms difcil que s'encallessin. Aquests teclats s'anomenen QWERTY seguint la disposici de les lletres per ordre comenant per a dalt a l'esquerra.

Aquesta disposici s'ha conservat encara fins avui als ordinadors.

Alternatives.
S'han suggerit varies alternatives a la disposici del teclat QWERTY, remarcant-ne avantatges com grans velocitats de teclejat i millores de caire postural i adreades a evitar dolncies musculars i ssies com la coneguda "tendinitis".


L'alternativa ms famosa s el Teclat Simplificat Dvorak que prov del 1920/30, dissenyat per August Dvorak i William Dealey tot i que noms aporta aquests beneficis mentre s'usi la llengua anglesa. Aquest teclat feia que les lletres ms utilitzades de l'alfabet (les 5 vocals i les consonants D, H, T, N i S) estan ms prximes als dits. Les mans es distribueixen la feina en un 50% cada una i en la majoria de paraules s'ha d'anar intercalant les dues mans, i quasi mai el mateix dit.

Una altra alternativa s el teclat ergonmic, que divideix les tecles per les dues mans amb diferents orientacions cada una, tot i millorar relativament la comoditat a l'hora d'escriure va fracassar degut a que en aquella poca apreixien els nous teclats per a Windows 95 que tenien tecles especials per navegar pels mens Windows que els feien ms atractius per al pblic.

Teclats demogrfics.
Teclat angls.

El teclat angls s el teclat "base" del qual posteriorment se n'han fet diverses modificacions per adaptar-se a altres llenges. Est basat en el teclat QWERTY.
Teclat espanyol.


El teclat espanyol pateix moltes variacions respecte el teclat angls. La inclusi de la lletra , els accents, els signes de puntuaci invertits fan que hagi de tenir ms tecles que el teclat angls i per tant el teclat sigui completament diferent. Les lletres estan collocades igual que en el teclat angls, amb el sistema QWERTY amb l'nica particularitat que al costat de la L hi ha la lletra  noms present en el castell.

Tamb hi ha una versi alternativa del teclat espanyol que fa modificacions a les tecles dels signes i al costat de la  hi incorpora una tecla amb la .

Teclat catal.
La majoria d'estats tenen un teclat fet a la mida de la seva llengua oficial. Per exemple un teclat angls s diferent a un teclat txec, per no dir d'un teclat japons. Tot i que la majoria de les tecles sn iguals hi ha petits canvis, lletres que noms existeixen un una llengua (com la  al castell), accents...

Actualment escriure en catal a un ordinador s una feina que s realitza de manera molt sovint. Per els catalanoparlants no tenen un teclat oficial i amb prou suport fet expressament pel catal sin que s'utilitzen els teclats impulsats pels governs estatals de cada territori o per les mateixes empreses informtiques: a Catalunya, Pas Valenci, Balears i la Franja de Ponent s'acostuma a utilitzar el teclat espanyol; a la Catalunya Nord el teclat francs; i a l'Alguer el teclat itali.

Amb el teclat espanyol s relativament fcil escriure en catal, per en un teclat francs s'han d'utilitzar llargues combinacions de tecles per escriure alguns carcters catalans.

Combinacions de tecles.
Control+Alt+Del.
La funci Control+Alt+Delete (Control+Alt+Supr, en teclats espanyols) va ser ideada per David J. Bradley, extreballador d'IBM. La creaci d'aquesta combinaci de tecles data dels anys 80 quan IBM dissenyava ordinadors personals, s'havien de fer contnues proves de maquinari i contnuament es produen errors que feien haver de reiniciar el PC. Per reiniciar un ordinador es tardava vora un minut entre que s'esperaven un segons per no reescalfar el maquinari i que feia les rutines d'autocomprovaci. La soluci era crear la possibilitat de reiniciar el PC en calent, estalviant aix molt temps. Va pensar en una combinaci de tecles que mai ning no polss a la vegada per accident: la tecla Control, la tecla Alt i una tercera que estaria a l'altre punta, en un principi aquesta tercera hagus estat la tecla + per finalment es va optar per la tecla de Suprimir, ms lgica. Segons Bradley no va costar ni 5 minuts escriure aquesta funci. Aquesta funci en bon principi noms l'havien d'utilitzar els programadors d'IBM, per rpidament els usuaris la van comenar a utilitzar cada cop que se-l's "penjava" l'ordinador.

Actualment als sistemes operatius Windows XP i 2000 aquesta tecla serveix per obrir "L'administrador de tasques".

Vegeu tamb.
 Mecanografia;
 Teclat de goma;
 Teclat de membrana;

Fonts.
 PCHardware El teclat.
 Rac Catal/Teclat;
 Bustelo.com Dar en la tecla. ;
 petra.euitio.uniovi.es Biografia de David J. Bradley. ;

Enllaos externs.

 IT Services Informaci sobre teclats no anglesos. ;
 Large Format Computing, Inc. Pgina web on comprar material per convertir un teclat convencional en un d'angls. ;
 IBM Globalize your On Demand Business Plana web amb ressenyes als tecles de moltes llenges i moltes regions. ;
 Gate2Home Simulador de teclats en lnia. ;





































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40261" title="Mnim de Sprer" nonfiltered="607" processed="599" dbindex="15656">
El mnim de Sprer s  un perode de baixa activitat solar qu va durar des del 1420 al 1570 (alguns diuen que del 1450 al 1550). Va ocrrer abans del descobriment de les taques solars i es va descobrir pel canvi en la proporci de carboni-13 en els anells dels arbres que guarda una forta correlaci amb l'activitat solar. Rep el seu nom de l'astrnom alemany Gustav Sprer.  
  
Com el mnim de Maunder, el mnim de Sprer va coincidir a la Terra amb un clima  ms fred que la mitjana. El mecanisme pel qual l'activitat solar produx el  canvi climtic no es coneix encara.  
  
Per als detalls en l'activitat solar veure: variaci solar.  












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40264" title="Gustav Sprer" nonfiltered="608" processed="600" dbindex="15657">
Friederich Wilhelm Gustav Sprer  (23 d'octubrede  1822 - 7 de juliol 1895) astrnom alemany 
  
Va estudiar les taques solars i els seus cicles. El seu nom es menciona sovint junt amb Edward Maunder. Sprer va ser el  primer a observar  un perode prolongat de baixa activitat de les taques solars de 1645 a 1715, este perode s conegut com el Mnim de Maunder.  

Sprer va ser contemporani de l'astrnom angls  Carrington, a qui se li atribux el descobriment de la  llei de Sprer que regeix la variaci de latituds de les taques solars durant el curs d'un cicle solar. A vegades s'atribux a Sprer el descobriment.  

El mnim de Sprer s un perode de baixa activitat de les taques solars entre 1420 a 1570.   









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40273" title="Rudolf Wolf" nonfiltered="609" processed="601" dbindex="15658">

Rudolf Wolf (Fllanden, 7 de juliol de 1816 - Zurich, 6 de desembre de 1893), astrnom i matemtic sus conegut pel seu estudi de les taques solars.

Va nixer en Fllanden, prop de Zurich, a Sussa. Va estudiar astronomia en Zurich, Viena i Berln, i al graduar-se  va ensenyar matemtiques i fsica a Berna.  En 1847 era designat director del xicotet observatori astronmic de Berna. En 1855 va tornar  a Zrich on va ser nomenat  professor d'Astronomia en la Universitat i en l'escola Politcnica. En 1864 va ser nomenat Director de l'Observatori de Zrich.
Wolf va ser un escriptor  prolfic. La seua Matemtica, Fsiques, Geodsia, i Astronomia van veure sis edicions entre 1852 i 1893. La seua Histria d'Astronomia recent, publicada en 1877, i el seu Manual d'Astronomia , publicats en 1893, era ambds summament popular a finals del segle XIX  i principis del segle XX. Va contribuir amb quatre volums a les Biografies d'Hmens sussos de Cincia i dos Manuals de Matemtiques. 

 La seva investigaci .
El seu inters per les taques solars  el va causar  la seva observaci d'un grup de taques solars en desembre de 1847  particularment gran i espectacular. Comenant llavors les seves prpies observacions telescpiques i arxius de taques solar que va dur a terme contnuament durant  els segents 46 anys. Molt impressionat amb el descobriment de Schwabe del cicle d'11 anys de les taques solars va embarcar a l'Observatori de Berna  (i al de Zrich ms tard),  en un programa d'estudis histrics apuntat a reconstruir la variaci en el nombre de taques solar tan arrere  en el passat com fra  possible, basant-se en els quaderns supervivents i dibuixos fets per  astrnoms. Per a  dur a terme este programa Wolf va definir el seu ara fams nombre de taques solars relatiu. En 1868 Wolf recuperava una reconstrucci de nombre de taques solars ms fiable fins a 1745, i es va encabotar en una reconstrucci fins a 1610, encara que l'escassetat de dades va fer que  estes determinacions ms velles foren  menys fiables. Wolf va ser el primer a notar la possible existncia en el registre de taques solars d'un perode de modulaci ms llarg d'aproximadament 55 anys.   
  
En 1852 Wolf  independentment d'altres quatre persones  i ms o menys simultniament va anunciar la coincidncia entre el cicle d'11  anys de les taques solars i el cicle d'activitat geomagntic. Wolf  i altres tamb van notar una correspondncia semblant entre cicle de les taques solars i la freqncia d'activitat de les aurores. Wolf va buscar un periodicitat  semblant amb  els fenmens meteorolgics, per sense els resultats conclusius. 
Wolf  va informar  dels resultats de les seves investigacions histriques en les taques solars en el seu Astronomische Mittheilungen, una espcie  de peridic de la investigaci privat que apareixia en 13 volums entre 1852 i 1893, i que Wolf era l'nic autor. El nombre de taques solars de Wolf, com  s'anomena ara, va continuar usant-se en l'Observatori de Zrich fins a les 1979, quan es va transferir a Brusselles.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40274" title="Proves de regressi" nonfiltered="610" processed="602" dbindex="15659">
Proves de regressi s qualsevol tipus de prova de programari que pretn trobar errades de regressi. Les errades de regressi es produeixen quan una funcionalitat del programari que havia funcionat deixa de fer-ho.
Normalment les errades de regressi es produeixen com una conseqncia no desitjada de canvis en el programari.

Els mecanismes habituals de proves de regressi consisteixen en tornar a efectuar proves que s'havien superat amb xit per a comprovar que els resultats continuen essent satisfactoris.

L'experincia demostra que, a mesura que el programari es desenvolupa, s com que aquest tipus d'errades vagin sorgint. Les causes de l'aparici d'aquest tipus d'errades poden ser diverses. A vegades son degudes a que la correcci a una errada es perd degut a la gesti del codi que es fa durant el cicle de vida del programari, altres causes poden ser correccions febles de les errades (que no tenen en compte tota la casustica del problema) o b redissenys de l'estructura que no tenen presents les causes de l'errada.

En molts desenvolupaments de programari es considera una bona practica el fet que quan una errada es localitza i es corregeix tamb es desenvolupi una prova per tal de descobrir la reaparici d'aquesta errada. Aquesta prova s'inclou al conjunt de proves que s'efectuen de forma regular al programari.

Les proves de regressi sn una prctica important de la metodologia de desenvolupament de programari anomenada programaci extrema. En aquesta metodologia les proves de regressi s'efectuen a cada pas del cicle de vida del programari.

Vegis tamb.
Control de qualitat;
prova de programari;
programaci extrema;
metodologia de desenvolupament de programari;
cicle de vida del programari;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40275" title="Sequoyah" nonfiltered="611" processed="603" dbindex="15660">



George Guess, ms conegut per l'anglicitzaci del seu nom indi Sequoyah (     1760-1843), membre de la comunitat cherokee (o tsalagi) a l'actual estat nordameric d'Arkansas i inventor del sillabari cherokee.

Va nixer el 1760. Es diu que el seu pare era un comerciant d'origen europeu. Tanmateix, Sequoyah mai va aprendre altra llengua que la seva llengua materna cherokee. Essent jove es va fer argenter, professi que el va moure a crear algun sistema per tal de registrar els deutes dels seus clients. Inicialment va fer petits retrats de cadascun dels clients, afegint al costat cercles i lnies per tal de representar les diferents sumes de diners. Per aquest sistema es va mostrar massa complicat i cap a l'any 1810 li va venir al cap la idea de construir un sistema d'escriptura propi per a la llengua cherokee.

Ja de temps, Sequoyah s'havia fixat amb admiraci en els escrits dels rostres plids i com aquests eren plenament capaos de comunicar-se per mitj dels seus fulls parlants. "Per qu no podien fer el mateix els cherokee?" D'aquesta manera, Sequoyah va comenar a treballar en el seu gran projecte de dotar el poble cherokee d'un sistema d'escriptura. El projecte era especialment ambicis si es t en compte que Sequoyah no posseia ni els coneixement acadmics ms bsics. Inicialment va comenar a dibuixar petites imatges, per es va mostrar un sistema que requeria massa esforos. Posteriorment va comenar a crear un signe per a cada paraula cherokee, per desprs de crear milers d'ideogrames sense veure el final de la tasca, va abandonar. Finalment, l'analfabet Sequoyah va arribar per ell mateix a la conclusi que cada paraula cherokee est formada per un petit nombre de sllabes. Inspirant-se en un abecedari angls que li havia donat un mestre, va crear 200 diferents smbols que posteriorment va reduir a 85, suficients per esciure les diferents sllabes de la llengua cherokee, ja que totes tenen la mateixa estructura: consonant + vocal. Alguns signes els va copiar de les lletres llatines, per exemple la  que esdev la sllaba , la  per a la sllaba  o la xifra  que esdev la sllaba . Altres signes, en canvi, els va desenvolupar a partir de lletres llatines (per exemple afegint-hi traos, com a la lletra ), mentre que, finalment, altres neixen exclusivament de la seva imaginaci.

El sillabari de Sequoyah va ser enllestit i publicat l'any 1821. Al cap de poc gaireb tots els cherokee van comenar a dominar el nou sistema. Es va comprar una impremta, es van gravar peces de metall amb els nous carcters i en poc temps van comenar a aparixer revistes i llibres en llengua cherokee.

Sequoyah va guanyar, pel seu treball, una medalla honorfica que sempre duia a sobre. A la vellesa es va dedicar a la poltica, preocupat especialment per la uni dels diferents clans cherokee.

Va morir el 1843 essent un honorable membre de la seva comunitat. Es diu que va morir en una expedici fracassada a Mxic per tal de retrobar cherokee emigrats.

Les dues espcies de sequoies van rebre aquest nom en el seu honor.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40276" title="Aurora polar" nonfiltered="612" processed="604" dbindex="15661">

Una aurora, aurora boreal o aurora polar s un fenomen llumins que es produx quan una ejecci de massa solar composta per partcules carregades (electrons) xoca amb els pols nord i sud de la magnetosfera terrestre, produint una llum difusa per predominant projectada en la ionosfera terrestre, composta de partcules protniques que difonen el color. Si t lloc a la zona polar nord s'anomena aurora boreal i si s a la zona polar sud, aurora austral.

Com podem observar en la fotografia i sabem en realitat que les aurores boreals no sempre sn del mateix color, si no que depenen de l'obliqitat amb qu xoquen contra el pol.

Sense la magnetosfera que ens protegeix aquestes partcules produirien grans danys i un augment de la temperatura. Cada vegada que es produx una ejecci de massa solar, els satllits SOHO i ACE, al localitzar-se fora de la magnetosfera queden danyats si una d'aquestes tempestes s'aproxima.
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40277" title="Sillabari cherokee" nonfiltered="613" processed="605" dbindex="15662">
El sillabari cherokee s un sistema d'escriptura creat el 1819 per Sequoyah per a la llengua cherokee (o tsalagi). Del contacte mantingut amb els colons europeus, Sequoyah en va prendre la idea de l'escriptura i va prendre com a repte propi crear un sistema d'escriptura similar per al poble cherokee. Desprs de diverses proves que inclouen una intent d'escriptura ideogrfica, el seu treball va fructificar en la creaci d'un sillabari (enlloc d'un alfabet, com tenien els colons). Alguns dels smbols van ser clarament presos a l'atzar de l'alfabet dels colons, mentre altres van ser completament extrets de la seva imaginaci.



 Enllaos externs .
 Article sobre el sillabari xerokee al web de la Promotora Espaola de Lingstica ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40280" title="Nabiu" nonfiltered="614" processed="606" dbindex="15663">


 

El nabiu o mirtil s el fruit de les plantes del gnere Vaccinium. Sn plantes silvestres, que fan fruits petits de color blau, vermellosos per dins. Creixen en mates de poca alada i a Catalunya en boscos d'alta muntanya, ms aviat obacs al Pirineu, a partir dels 1300 m. d'alada.
s un bon comestible, i es pot menjar tant cru, com fer-ne melmelades.
Nomenclatura.


Nom cientfic complet.

Vaccinium myrtillus L.

Famlia.

Ericaceae

Sinonmia.

Myrtillus sylvaticus

Noms populars.

Avajonera, mirtil, nadiu, naionera, nabissera, anaj , anajs , avaj , gerdera silvestre, gerdonera, gerdonera silvestre, jerdera silvestre, nabinera, nabiu , nabiuera, nabs, nadiu, nadius, nai, naiet, nibix, nibixera, ram de pastor, rams de pastor

Etimologia.

El nom cientfic d aquesta planta, respon a la forma de les fulles que recorden a les del mirto o murtra, per aix en el s.XVI se li va donar el nom de Myrtillus (mirto petit). Respecte al nom del gnere Vaccinium, no est molt clar si va ser el poeta rom Virgili qui li va anomenar aix, per tratar-se d una espcie que constitua una font d aliment habitual en les vaques, o si el nom del gnere deriva de  bacca , que en llat significa baia.

Ecologia.

Distribuci mundial.

 Es distribueix en la major part d'Europa (Alps, Apenins centrals, els Pirineus), sia, Amrica central, EE.UU. i Canad, entre els boscos de conferes i als bruguerars.

Distribuci al Principat.

Zones montanyoses del nord de Catalunya 

Hbitat.

Creix en boscos frescos com rouredes, en matorrals. s desenvolupen preferentment sobre sls cids entre 500 i 2200m. Necessita ombra, substrat pedregs i humitat mitja.



Descripci.

Forma vital (de Raunkjaer).

Camfits 

Port i dimensions.

Arbust dioic de grandria petita, de 15 a 50 cm d'altura. 

rgans vegetatius.            

Forma i tipus de la rel:

Sota terra desenvolupa una xarxa d'arrels superficials, donant origen a soques rectes, quadrangulars, molt ramificades, la part ms vella del qual est recoberta per una fina crosta grisa. 

Morfologia,  tipus i consistncia de la tija:

Tija de color verd, amb cuatre angles ben marcats.

Morfologia, textura i disposici de les fulles:

Presenta unes fulles caduques, alternes, d pex acuminat, amb un pecol curt, ovals i amb les vores del limbe finament dentats.
                                                

rgans reproductors.                             

Inflorescncia: 

Les flors sn axil.lars i solitries, de 4-7 mm de longitud, amb un curt peduncle i d'un color rosa pllid.                                                            

Morfologia i color del  periant:

El calze est fusionat al ovari i est format per 5 lbuls. La corolla s globular i est fusionada, amb forma de gerro. Presenta 5 ptals insignificants. 

Androceu:

Format per 8-10 estamenis, que sn ms curts que l'estil. En els filaments apareixen multitud de pls, mentre que les anteres sn com banyes de color groc fosc.             
           
Gineceu:

Ovari nfer

Fruit:

Baia globular d'uns 5 mm de dimetre. Passa de color vermell a blau fosc, i fins i tot negre, en la maduraci. T la polpa prpura. En l'interior apareixen multitud de llavors. Sabor agradable i agridol


Farmacologia.


Part utilitzada (droga).

Fulles i fruits


Composici qumica.
	
Les fules contenen:

Tanins catquics (1-7%): hidroquinona;
Flavonoids (2,20-2,98%): Astragalina, hipersid, quercetina, isoquercitrina, meratina, avicularina;
cids fenlics derivats de l cid benzoic:  acid  saliclic, acid gentsic;
cids fenlics derivats de l acid cinmic: acid clorognic;
Alcaloides quinolizidnics: mitina, epimirtina;
Iridoides: aspeulsi, monotropena;
Sals minerals: sals de crom;

Els fruits contenen: 
		
Tanins catquicos (5-12%);
Flavonoids: astragalina, hipersid, quercitrina, isoquercitrina;
cids fenlics derivados del cid cinmic: cid cafeic, clorognic;
Antocians: malvidina, cianidina, petunidina, peonidina, hetersids de delfinidina;
Triterpens: cid uslic;
Iridoides: asperulsid, monotropena;
cids orgnics: cid Inc., mlic, ctric;


Usos medicinals.

Usos aprobats per la Comisi E del Ministeri de Sanitat Alemany:

Diarrea aguda: tractament de diarrea aguda, d origen bacteri o no.
Afeccions bucofarngeas com estomatitis o faringitis (en forma de gargarismes);

Usos tradicionals: 

Tractament de problemes associats a insuficiencia venosa, com les hemorroides, varius, flebitis, fragilitat capil.lar i els seus smptomes, com cames cansades, rampes musculars en les cames, picor de les extremitats, o edema maleolar.
Retinopatia diabtica: tractament de la retinopata diabtica, degut al augment de la resistncia dels capil.lars per part dels fruits.
Afeccions drmiques com dermatitis, lesions cutneas,  lcera cutnea.
Afeccions oculars com conjuntivitis;

Accions farmacolgiques/propietats.

Vasoprotector: Els tanins dels fruits secs de nabiu produexen un efecte tnic venos, augmentant la resistncia dels capillars. A ms, sembla ser que tant els tanins com els antociansids presenten un efecte antioxidant, impedint la peroxidaci lipdica i reduint la deterioraci endotelial. Disminuexen l'adhesi de leuccits i afavoreixen la del flux sanguini.
Antidiarreic: Degut al efecte astringent dels tanins;
Astringent dermatolgic: Els tanins s uneixen a les protenes i les precipiten, exercin un efecte astringen de la pell i forman una capa protectora. Els antociancids produeixen un efecte estabilitzador del collagen;

Toxicitat.

No s han descrit interaccions medicamentoses, ni tampoc reaccions adverses a les dosis recomenades.
S ha de considerar el contingut en hidroquinona de les fulles, per aquests motiu s ha de prescriure en forma de tractaments discontinus.

A altes dosis, en tractaments crnics poden produir-se reaccions adverses:
Digestives: disppsies, vmits, gastritis o lcera pptica, degut a un alt contingut en tanins.
Cardiovasculars: hipotensi ortosttica;
Neurolgiques: cefalees, ansietat, insomni, nerviosisme;
Al.lrgies: urticaria, vitiligi.


Observacions.

Posologia.

Dosis mnima s de 80-100 mg/12h;
Dosis recomanades: 160-200 mg/12h;
Dosis mxima: 600 mg/24h;
Administraci: cpsules i comprimits per via oral, es recomana, desprs dels     menjars.


Producci i consum de nabius en el mn.

El principal pas productor de nabius sn Estats Units, que s alhora el major importador i el major consumidor. Canada s el segon pas en producci. A diferncia dels Estats Units que existeix una gran superfcie de camps conreats, la major part de la producci canadenca procedeix de la recollida de fruits silvestres. El Canad s tamb el primer pas exportador de nabius congelats. Xile s el tercer pas productor del mn i a ell el segueixen Argentina, Nova Zelanda i Austrlia.
Frana s el principal pas productor a Europa, seguit d'Holanda, Alemanya, Polnia i Espanya.
A ms d'USA, altres pasos on es consumeix habitualment aquest fruit sn Itlia, Alemanya, Anglaterra, Holanda, Noruega, Sucia, Finlndia, el Canad i el Jap.
S'estima que es produeix un creixement anual sobre l'1% d'aquesta fruita en reconixer-se cada vegada ms les seves bones propietats alimentries.          


Relacionats .
 Nabiu uligins;


Bibliografia.

Referncies.

Bols O, Vigo J, Masalles RM, Ninot JM. Flora manual dels Pasos Catalans. 3 ed. Barcelona : Prtic; 2005;

Barcel MC, Bened C (coord.), Blanch C, Hernndez H, Gmez A, Martn J, Molero J, Ribera MA, Rovira MA, Rull J, Seoane JA, Simon J, Surez M, Valls J. Botnica Farmacutica. Ensenyament de Farmcia (prctiques). Text-guia . Col.lecci Textos docents nm. 279. Barcelona: Edicions Universitat de Barcelona; 2008.

Enllaos externs.

http://dossiers.ub.edu/docs/7688/ericales.htm

http://www.hipernatural.com/es/pltarandano.html

http://www.asturnatura.com/especie/vaccinium-myrtillus.html

http://www.rednaturaleza.com

http://www.linneo.net/plut/V/vaccinium_myrtillus/vaccinium_myrtillus.htm












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40282" title="Gerd" nonfiltered="615" processed="607" dbindex="15664">

El gerd s el fruit de la gerdera (Rubus idaeus). s una polidrupa, o sigui, est format per petites boles, cada una de les quals s una drupa, molt semblant a la mra de l'esbarzer, per se'n diferencia pel color vermell, mentre que les mres dels esbarzers sn negres. Madura a l'estiu i s un bon comestible, tamb se'n poden fer melmelades.

La gerdera.

La gerdera s un arbust d'entre 60 i 120 cm d'alada, amb els turions (tiges joves) drets, amb molts agullons rectes i febles que no punxen gaire. Les fulles sn pinnaticompostes, amb 3, 5 o 7 folols verds a l'anvers i blanquinosos i peluts pel revers. Els folols sn tots sssils o gaireb, excepte el de l'extrem, que t pecol.

A Catalunya creix entre els 800 i els 1200 m. d'altitud al Pirineu i en alguns llocs de la Serralada Prelitoral, per esdev molt rar al sud del Montseny; no la trobem al Pas Valenci ni a les Illes. Es troba sobretot en marges de terra de camins, i en clarianes de bosc, sobre terreny silcic.
Referncies.
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40286" title="Gerard Kuiper" nonfiltered="616" processed="608" dbindex="15665">

Gerard Peter Kuiper, nascut Gerrit Pieter Kuiper (Harenkarspel, Holanda Septentrional, 7 de desembre de 1905-23 de desembre de 1973) va ser un astrnom d'origen neerlands nacionalitzat estatunidenc. Nascut i educat als Pasos Baixos, Kuiper va arribar als Estats Units en 1933 on va desenvolupar una fructfera carrera en el camp de la astronomia del sistema solar sent de fet considerat com el pare les modernes cincies planetries. 

Entre els seus treballs terics va desenvolupar nombrosos aspectes de la teoria de formaci del sistema solar, com ara la formaci de planetesimals i el paper exercit per les collisions en la histria primitiva del sistema solar sent l'impulsor de la idea que els |crters terrestres provenien d'impactes amb cossos exteriors a la Terra. En aquells moments es pensava que estos eren d'origen volcnic. 

Kuiper va liderar un important programa de astronomia en l'infraroig des de vols a gran altura (12000 m). Entre els seus molts descobriments de carcter observacional cal destacar-ne els descobriments de Nereida, una de les llunes de Nept i Miranda una de les llunes de Ur. Tamb va collaborar en el projecte Apollo estudiant la superfcie de la Lluna i identificant possibles llocs d'aterratge per a la missi.  Kuiper s especialment fams per haver suggerit l'existncia d'un cintur de material cometari romanent de la formaci del sistema solar, confirmat des de 1991 i conegut en l'actualitat com cintur de Kuiper.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40287" title="Llista de pasos per densitat de poblaci" nonfiltered="617" processed="609" dbindex="15666">

Llista d estats i territoris dependents ordenats per densitat de poblaci en habitants/km. La superfcie de les diferents entitats inclou les aiges continentals (llacs, rius, embassaments). Les dades de poblaci corresponen, generalment, a estimacions calculades pel juliol del 2005. A la llista noms se ls ha adjudicat un rang als estats sobirans.

Nota: Les dades que aqu es donen estan tretes del article List of countries by population density de la Wiki en angls.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40289" title="George Gamow" nonfiltered="618" processed="610" dbindex="15667">

George Gamow (4 de mar de 1904 - 19 d'agost de 1968) nascut Georgiy Antonovich Gamov (                       ) va ser un fsic i cosmleg ucrans. Va treballar en camps tan dispars com el nucli atmic, la formaci estellar, la nucleosntesi estellar, la nucleocosmognesi i la gentica. Va exercir un important paper en el desenvolupament de la teoria del Big Bang, segons la qual l'Univers es va originar a partir d'un estat extremadament dens i calent fa 13.700 milions d'anys i des de llavors no ha deixat d'expandir-se.

Va nixer a Odessa, que llavors pertanyia a l'Imperi Rus i actualment es troba a Ucrana. Va estudiar a Odessa i a Leningrad i de jove va treballar en diversos laboratoris de ciutats europees com Gttingen, Copenhaguen i Cambridge per finalment tornar a la Uni Sovitica. Per el clima opressiu del rgim sovitic el va empnyer a escapar-se. Desprs de dos intents de fuga frustrats, el 1933, aprofitant un perms per a ell i la seva esposa per assistir a la Conferncia Solvay a Brusselles, va decidir no tornar ms a la Uni Sovitica. El 1934 va traslladar-se als Estats Units on realitzaria els seus treballs ms importants i on residiria la resta de la seva vida. 

Gamow va recolzar la teoria del Big Bang des del principi i el 1948 va publicar un article, juntament amb Ralph Alpher, en qu explicava la formaci d'heli en l'univers primitiu i els nivells actuals d'heli i hidrogen a l'univers. Aquest model es coneix com la teoria Alpher-Bethe-Gamow. El nom de Hans Bethe hi va ser afegit per Gamow per fer un joc de paraules amb les tres primeres lletres de l'alfabet grec alpha beta gamma, encara que Bethe no va tenir res a veure amb l'article.

El 1946 va predir que el Big Bang havia donat lloc a la radiaci csmica de fons que va ser detectada el 1965 per Arno Penzias i Robert Wilson.

Tamb es va interessar per l'evoluci de les estreles i, en concret, per com es genera l'energia en elles.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40290" title="Arno Allan Penzias" nonfiltered="619" processed="611" dbindex="15668">


Arno Allan Penzias (Munic, Alemanya 1933) s un astrnom i fsic nord-americ, d'origen alemany, guardonat amb el Premi Nobel de Fsica l'any 1978.

Biografia.
Va nixer el 26 d'abril de 1933 a la ciutat de Munic. Als sis anys abandon Alemanya mitjanant el Kindertransport, transport establert pel Regne Unit per evacuar els infants jueus durant el rgim nazi. A l'arribada dels seus pares abandon el Regne Unit i s'establ amb la seva famlia a Nova York el 1940. 

L'any 1946 aconsegu la ciutadania nord-americana, estudi fsica a la Universitat de Columbia i el 1962 es doctor en aquesta meiteixa universitat.

Recerca cientfica.
Inici la seva recerca cientfica als Laboratoris Bell de Nova Jersey, al costat de Robert Woodrow Wilson, realitzant millores de funcionament sobre les antenes convencionals. El 1964 de forma accidental van trobar una font de soroll a l'atmosfera que no podien explicar. Desprs d'afinar la recepci de l'antena, el soroll va ser finalment identificat com una radiaci csmica de fons de microones o CMB. Aquesta troballa fou una confirmaci inicial de la Teoria del Big Bang exposada per George Gamow.

El 1978 fou guardonat amb el Premi Nobel de Fsica, juntament amb Robert Woodrow Wilson, pel seu descobriment de la Radiaci csmica de fons. El premi fou compartit amb Pyotr Leonidovich Kapitsa, tot i que aquest per un treball diferent.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1978;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40291" title="Jocs Olmpics d'estiu de 1968" nonfiltered="620" processed="612" dbindex="15669">

Els Jocs Olmpics d'estiu de 1968, oficialment anomenats Jocs Olmpics de la XIX Olimpada, es van celebrar a Ciutat de Mxic (Mxic) entre els dies 12 i 27 d'octubre de 1968. En aquests Jocs hi van participar 5.530 esportistes (4.750 homes i 780 dones) de 112 comits nacionals competint en 20 esports i 172 especialitats.

Fins al moment aquesta ha estat l'nica vegada que unes olimpades s'han celebrat a l'Amrica Llatina.

Antecedents.
En la 60a Sessi Plenria del comit Internacional Olmpic (CIO), realitzada el 18 d'octubre de 1963 a la ciutat de Baden-Baden (Repblica Federal d'Alemanya), s'escoll com a seu dels Jocs Olmpics d'estiu de 1968 a la Ciutat de Mxic per davant de:



Comits participants.

En aquests Jocs participaren un total de 112 comits nacionals diferents, fent-ho per primera vegada Congo-Kinshasa (avui en dia Repblica Democrtica del Congo), El Salvador, Guinea, Hondures, Hondures Britnica (avui en dia Belize), Kuwait, Nicaragua, Paraguai, Repblica Centreafricana, Sierra Leona i les Illes Verges Americanes.

Aquesta fou la primera vegada que l'equip alemany particip en els Jocs amb dos equips diferents, un en representaci de la Repblica Democrtica d'Alemanya i un altre en representaci de la Repblica Federal d'Alemanya. 

Barbados compet per primera vegada com a estat independent, i retornaren a la competici Fidji, Indonsia, Malta, San Marino, Singapur (desprs d'haver-se integrat en l'edici anterior en l'equip de Malisia), Sudan, Surinam. Per la seva banda deixaren de participar Cambodja i Nepal.


  Afganistan;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
  Bahames;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
  Birmnia;
  Bulgria;
  Camerun;
 ;
  Ceilan;
 ;
  Congo Kinshasa;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
  Espanya;
 ;
 ;

  Etipia;
  Fidji;
 ;
 ;
 ;
 ;
  Grcia;
 ;
 ;
 ;
 ;
  Hondures Britnica;
  Hong Kong;
  Hongria;
 ;
 ;
 ;
  Iran;
  Iraq;
 ;
 ;
 ;
 ;
  Iugoslvia;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;

  Lbia;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
  Puerto Rico;
 ;
  Repblica rab Unida;
 ;
  Repblica Democrtica d'Alemanya;

 ;
  Repblica Federal d'Alemanya;
  Romania;
  Repblica de la Xina;
 ;
 ;
 ;
 ;
  Sria;
  Sudan;
  Surinam;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
  Veneuela;
  Vietnam;
 ;
 ;


Esports disputats.
En aquests Jocs Olmpics es diputaren 172 proves de 20 esports diferents:




Fets destacats.
 La realitzaci dels Jocs fou precedida per una gran revolta estudiantil, coneguda com a Moviment estudiantil mexic de 1968.
 Ja que la ciutat de Mxic es troba a 2.240 metres d'altitud, alguns atletes van tenir dificultat per a acostumar-se a les condicions.
 L'atleta Enriqueta Basilio fou la primera dona a la histria de les olimpades en encendre el pebeter olmpic.
 Van ser els primers jocs on Alemanya Oriental i Alemanya Occidental van competir separats.
Dos atletes afro-americans, Tommie Smith i John Carlos, van portar guants negres, com a senyal del "Poder Negre". No van participar en cap altre competici.
 El llanador de disc nord-americ Al Oerter es convert en el primera atleta en aconseguir quatre ors consecutius.
 El saltador Bob Beamon establ un nou rcord del mn en salt de llargada amb una distncia de 8.90 metres, rcord que no fou superat fins el 1991 per Mike Powell.
 El saltador d'alada Dick Fosbury guany la medalla d'or en aquesta prova mitjanant la utilitzaci d'una nova tcnica de salt, denominada a partir d'aquell moment estil Fosbury.
 La gimnasta V ra  slavsk aconsegu quatre medalles d'or en gimnstica artstica, convertint-se en la reina dels Jocs. Per la seva banda la nedadora Debbie Meyer tamb fou una de les principals estrelles de la competici grcies als seus tres ors en les proves individuals de 200, 400 i 800 metres lliures. En categoria masculina el gimnasta sovitic Mikhail Voronin es feu amb 7 medalles, dues d'or, quatre de plata i 1 de bronze.
 Sn els primers jocs en qu es realitzaren proves de dopatge.

Medaller.

Deu nacions amb ms medalles en els Jocs Olmpics de 1968. Pas amfitri ressaltat.



Vegeu tamb.

 Comit Olmpic Internacional;
 Jocs Olmpics;

 Enllaos externs .
  Jocs Olmpics de Ciutat de Mxic de 1968;
  www.sports-reference.com - Ciutat de Mxic 1968;





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40292" title="Saskatchewan" nonfiltered="621" processed="613" dbindex="15670">



Saskatchewan s una provncia canadenca. La major part de la poblaci viu al sud de la provncia. Limita al nord amb els Territoris del Nord-oest, a l'est amb Manitoba, a l'oest amb Alberta i al sud amb els estats nord-americans de Montana i Dakota del Sud. El nom de la provncia, i del riu que s'hi troba, ve de la llengua cree kisisk ciwani-s piy que significa "riu que corre rpidament". L'activitat econmica ms important de la provncia s l'agricultura, principalment del blat.
Veure tamb.
 Llista de Primers Ministres de Saskatchewan;





































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40294" title="Manitoba" nonfiltered="622" processed="614" dbindex="15671">


Manitoba s una provncia del Canad, la cinquena que es va unir a la Confederaci. La capital i la ciutat ms gran s Winnipeg on viu ms de la meitat de la poblaci.

Vegeu tamb:
 Llista de Primers Ministres de Manitoba;











































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40296" title="Robert Woodrow Wilson" nonfiltered="623" processed="615" dbindex="15672">


Robert Woodrow Wilson ( Houston, EUA 1936 ) s un fsic i astrnom nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Fsica l'any 1978.

Biografia.
Va nixer el 10 de gener de 1936 a la ciutat de Houston, situada a l'estat nord-americ de Texas. Wilson es va graduar en fsica a la Universitat de Rice a Houston i el 1962 es doctor a l'Institut Tecnolgica de Califrnia.

Recerca cientfica.
Al costat de Arno Allan Penzias treball als Laboratoris Bell de Nova Jersey realitzant millores en el funcionament de les antenes convencionals. El 1964 ambds fsics descobriren accidentalment una font de sorolls provinents de l'atmosfera que eren completament desconeguts. La seva recerca els va dur a anomenar-los radiaci csmica de fons de microones o CMB, confirmant aix la Teoria del Big Bang exposada per George Gamow.

El 1978 fou guardonat amb el Premi Nobel de Fsica, juntament amb Arno Allan Penzias, pel seu descobriment de la Radiaci csmica de fons. El premi fou compartit amb Pyotr Leonidovich Kapitsa, tot i que aquest per un treball diferent.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1978;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40307" title="Nova Brunsvic" nonfiltered="624" processed="616" dbindex="15673">

Nova Brunsvic (en angls New Brunswick i en francs Nouveau-Brunswick) s una provncia del Canad, englobada dins de les Provncies Martimes i les Provncies Atlntiques. La seva capital s la ciutat de Fredericton i destaca pel fet de ser l'nica provncia del Canad oficialment bilinge. 

La major part de la provncia de Nova Brunsvic est coberta per boscos. Aix permet que la silvicultura sigui una de les activitats econmiques ms importants. De fet, la provncia s un dels majors productors de fusta del Canad, aix com de paper. Altres activitats destacades sn les manufactures, el turisme, la mineria i la pesca.

La provncia fou colonitzada originriament pels francesos, i form part de la colnia francesa d'Acdia, dins de la Nova Frana. L'any 1763 per, amb el Tractat de Pars, els francesos van cedir la regi als britnics, que la rebatejaren amb el nom actual en honor al Rei Jordi III. 

En aquella poca, Nova Brunsvic tenia una poblaci europea relativament escassa i d'origen bsicament francs. La Revoluci americana, a partir de 1776 per, canvi radicalment la demografia del territori. Aix, durant aquells anys fins a 14.000 habitants de les tretze colnies rebels, lleials tots ells a la Corona britnica, van emigrar al nord i s'hi van establir a la provncia. s per aix que fou coneguda des de llavors com The Loyalist Province (La Provncia Lleial).

L'1 de juliol de 1867, Nova Brunsvic, com tamb Nova Esccia i la provncia del Canad (a l'actualitat dividida en Ontario i Quebec), s'independitz del Regne Unit. s per aix que s considerada, amb les altres, una de les provncies originals de la Confederaci Canadenca.

Galeria d'imatges.


Notes.







































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40310" title="Flora allctona de Menorca" nonfiltered="625" processed="617" dbindex="15674">
Txons allctons de la flora vascular de Menorca.
La flora allctona de Menorca presenta 8 txons molt comuns (el txon s present arreu de l'illa i en mltiples hbitats), 15 comuns (present a la majoria de localitats on hi ha hbitats adients per al seu desenvolupament), 53 rars (txon amb ms de 5 localitats conegudes, per que no es presenta a la majoria de localitats on hi ha hbitats adients per al seu desenvolupament) 91 molt rars (es coneixen menys de 5 poblacions del txon en el territori insular). 63 txons sn d'origen americ, 37 de la Mediterrnia, 22 africans, 30 asitics i eurasitics, 7 cosmopolites, 4 macaronsics i 2 australians.Les espcies amb un carcter marcadament invasor sn Aster squamatus, Carpobrotus edulis, Opuntia ficus-indica i Oxalis pes-caprae ja que sn les niques que estan penetrant de manera autnoma, sense l'ajut de l'home, i massivament dins els hbitats naturals no alterats. La resta sn clarament "males herbes" de conreus i zones urbanes o alterades.
Taula descriptiva.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40338" title="Negra" nonfiltered="626" processed="618" dbindex="15676">
Una nota negra s el smbol utilitzat per indicar un so amb una duraci de temps. Correspon a la quarta part d'una nota rodona.
La negra s un val colorejat de negre (d'aqu el seu nom), de la qual surt una lnia recta vertical, sense cap adorn. El seu silenci equivalent s el silenci de negra que significa que durant un temps no s'efectua so.



La illustraci mostra dos negres i un silenci de negra. La direcci de la barra vertical depn de la posici de la nota dins del pentagrama. Des de la tercera lnia cap amunt la negra es representa amb el pal cap avall sortint des de l'esquerra del cap de la negra. Per negres situades per sota la tercera lnia del pentagrama, el pal es colloca cap amunt sortint de la dreta del cap de la negra. Aquesta regla no s, no obstant, absoluta, podent variar quan s necessari lligar notes o quan hi ha ms d'una veu.

En qestions de ritme, la negra sol ser el patr utilitzat per la majoria de les pees. Els compassos "per quatre" (tres per quatre, dos per quatre, quatre per quatre, ...), en els que la negra dura un temps del comps sn, en general, els ms utilitzats. La mtrica d'una obra musical sol estar marcada en "negres per minut".


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40341" title="Da capo" nonfiltered="627" processed="619" dbindex="15677">
En msica, da capo s un terme itali que significa a partir del principi i s'acostuma a abreujar com D.C. Indica que s'ha de tocar de nou la msica a partir del principi de la partitura. Pot aparixer amb alguns termes complementaris, com:
 da capo al fine (D.C. al fine): cal repetir des del comenament i fins a la paraula fine.
 da capo al coda (D.C. al coda): cal repetir des del comenament fins a un punt determinat i llavors tocar la coda.

Vegeu tamb.
 Coda;
 Dal segno;
 ria da capo;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40342" title="Aider" nonfiltered="628" processed="620" dbindex="15678">


Aider s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca de l'Alt Millars.

 Geografia .
Es troba enclavat dins dels lmits del parc natural de la Serra d'Espad, en els seus contraforts septentrionals. El municipi separa aquesta del riu Millars, i s'ala en la vessant de la Penya Saganta en la part septentrional, enfront del tur del Castell i a la vora de la rambla d'Aider o riu Xic.

El terme municipal d'Aider s molt muntanys, amb turons com: el Castellet (854 m), Cova Negra (834 m), Masia (793 m) i Alt de Xerri amb 764 metres. Barrancs del Collado, Arboar i la rambla de la Vila s'unixen per a formar la Rambla de Villamalur o Riu Xic que porta les seues intermitents aiges al riu Millars pel seu marge dret.

Durant la major part de l'any les temperatures mitjanes presenten uns valors que permeten un adequat gaudi de l'ecosistema en qu es configura el terme municipal. nicament sol haver-hi dies freds en la temporada hivernal, que de totes les maneres, no solen ser nombrosos.

Des de Castell s'accedeix a la localitat a travs de la CV-20 agafant desprs la CV-223 i posteriorment la CV-205.

 Histria .
El poble d'Aider s d'origen musulm i el castell amb els seus domininis va pertnyer a Zayd Abu Zayd, l'ltim governador almohade de Valncia, que es va retirar a esta comarca desprs de perdre el seu territori i pactar amb el rei Jaume I. Quan este es va convertir al cristianisme, la poblaci musulmana de la regi es va sublevar l'any 1235. Els amotinats serien continguts i doblegats per les prpies tropes d'Abu Zayd, el qual no rebria l'ajuda promesa pel monarca cristi. A ocorria l'any 1236, i a partir de llavors el municipi d'Aider passaria a incorporar-se als dominis d'Abu Zayd. Posteriorment el cediria al seu fill Fernando, el qual el posseiria fins a la seua mort, succet l'any 1262. Desprs de l'expulsi dels moriscos, succeda en 1609, Aider es va repoblar amb deu famlies cristianes i se li va concedir la carta pobla l'any de 1611 per part del bar d'Aider constant entre els seus primers pobladors Pedro Monzons de Vicente, Pedro Monzons de Juan,Vicente Monzons , Domingo Monzons i Juan Monzons major, junt amb alguns vens de Godella. Des d'este moment va quedar com a cap de la baronia, de la que formaven part els pobles segents: les Fonts d'Aider, Torralba del Pinar, Villamalur i Figueres. D'esta poca es conserva en la poblaci el palau de la baronia, construt a principis del segle XVII. L'any 1837, en el curs de la primera guerra carlina, les forces conservadores van ocupar la poblaci i el castell, si b van establir el seu quarter general en el convent dels dominics.

 Economia .

L'agricultura encara colloca a un percentatge alt de la poblaci, per les actuals tendncies fan suposar que esta dada es veur notablement rebaixat o transformat, ats que gran part de la poblaci activa es desplaa per a treballar en la indstria cermica dels pobles prxims.

 Monuments .

 Monuments religiosos .
 Esglsia de Sant Vicent Ferrer. Temple del segle XIX de notori port encara que sense atractius que singularitzen al mateix. De tall acadmic o neoclssic, amb tres naus separades per grans pilastres, absis i cpula.
 Torre Campanar del convent dels Dominics. Declarada recentment com B d'Inters Local, esta torre de 36 metres d'alada, formava part de l'antic convent dels dominics, construt en 1575 amb l'objecte de convertir al cristianisme a la poblaci morisca que habitava en aquelles dates el poble. La torre, que s el que hui es conserva, va ser construda en 1601.

 Monuments civils .
 Castell d'Aider. En el marge esquerre de la Rambla de Villamalur i sobre un tur de 542 metres d'altitud, es localitzen les runes del Castell d'Aider. s de tipus muntanys de planta irregular, dispersa com una potent torre major excntrica, que servix de defensa al seu flanc ms vulnerable. En l'actualitat est parcialment en runes.
 El Castellet. Jaciment ibric en qu es troben les restes d'una torre en l'interior d'un recinte. El jaciment podria pertnyer a l'poca compresa entre els segles II adC i VI adC.
 Palau dels Ducs de Vilafermosa. Edifici construt en el segle XVII. Actualment este edifici s'ha dividit en 4 vivendes particulars.

 Llocs d'inters .
 Font de la Penya.
 Font el Turio. Les seues aiges possexen propietats per a tractar problemes de la pell.
 Font el Tord.
 Altres fonts com: Rita, Ramn, Barrancs Roios, Tord, Llentiscle i Senyorico.
 Riu Xic o Riu d'Aider. L'existncia d'un curs d'aigua transparent, sense contaminaci i constant al llarg de tot l'any que travessa tot el terme municipal conferix al municipi un atractiu especial per dotar de major riquesa i diversitat a l'entorn natural.
 L'Assut. Paratge de gran bellesa ubicat en el riu d'Aider.
 L'Estret. El paratge, de caracterstiques semblants a l'anterior tamb s molt visitat pels banyistes i amants de la naturalesa.

 Festes .
 Festes Patronals. Se celebren la setmana del primer diumenge d'octubre en honor a la Mare de Du del Roser;

 Gastronomia .

Els plats tpics del poble sn els propis de l'interior castellonenc, s a dir, l'olla de cards, crelles al forn amb allioli, guisat de crelles amb carn de bou o de porc senglar, les pastes i dolos casolans i el pamfgol.

 Enllaos externs .

 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40343" title="Aranyel" nonfiltered="629" processed="621" dbindex="15679">


Aranyel s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca de l'Alt Millars. En el terme municipal d'Aranyel es troba tamb el nucli de poblaci de L'Artejuela, aix com les masies d'El Pl. El terme municipal limita amb les localitats de Cortes d'Arens, Montanejos, Cirat, Lludient, i Zucaina totes de la provncia de Castell.

 Geografia .

La localitat est a la vora del riu Millars, amb les aiges de la qual s'abastixen els regadius adjacents a la localitat. El 80% del terme es compon de muntanya alta, distribut en les parts altes, arribant incls a rodejar les cases de localitat. Majoritriament es tracta de pi blanc, trobant-se en cotes a partir de 800 m., amb pi negre, aix com carrasques, avets, i diversitat de flora mediterrnia. Tamb ens trobem amb bosc de ribera durant el transcurs que el riu Millars realitza pel terme municipal, i en menor grau, a causa del seu irregular cabal, el Barranc de Pals, afluent que s'unix al Millars.

El clima predominant s el mediterrani, amb estius calorosos i hiverns freds.

Des de Castell s'accedix a esta localitat a travs de la CV-20.

 Histria .

La poblaci d'Aranyel s d'poca musulmana i va estar poblada des de l'any 786 de l'era cristiana, encara que van existir vestigis d'ocupaci humana en l'poca Ibrica, per totalment disseminats.

Fou conquistada pel rei Jaume I, el qual va mantindre la poblaci musulmana i va cedir el senyoriu a la famlia Vallterra. En el moment de l'expulsi dels moriscos esta poblaci tenia al voltant de 400 habitants. Amb el temps va passar a formar part del senyoriu del comte de Vilanova.

Este municipi ha anat perdent poblaci a resultes de l'emigraci a partir del segle XIX fins a l'actualitat.

 Economia .

L'economia s'articula entorn de dos rees ben diferenciades: la primera s l'agricultura, de tipus familiar, centrada en el minifundi.

Per un costat l'horta, situada en la contornada del poble, composta per productes hortofructcoles, com les pereres, que fins fa ben poc era l'nic fruiter en qu se centrava l'agricultura, pomes i albercocs, i les hortalisses.

D'altra banda, el sec, amb cultius d'ametlers, oliveres i vid.

Destaca tamb l'extracci fustera i el "turisme rural" de tipus familiar.

 Monuments .
 Esglsia de Sant Miquel Arcngel.
 Ermita de Sant Roc. Edifici d'inters arquitectnic.
 Ajuntament. Edifici d'inters arquitectnic.

 Festes .
 Sant Antoni. Se celebra al gener, el cap de setmana segent a la festa, amb foguera i benedicci d'animals.
 Santa Quitria. Se celebra al maig.
 Festes de la Mare de Du d'Agost i Romeria de Sant Roc. 15 i 16 d'agost. Process de la Mare de Du pel poble. La festa en honor de Sant Roc consta de dos parts: la baixada a les 12 del migdia en qu se li dna la benvinguda al poble procedent de l'ermita i la pujada a l'ermita en romeria en qu els participants agafen al final de la mateixa les hortalisses i les herbes aromtiques que guarnixen les camines del sant.
 Festes patronals. En honor de Sant Miquel Arcngel se celebren en l'ltima setmana de setembre.

 Gastronomia .

De la gastronomia d'Aranyuel destaquen: l'olla de poble, a base de cards, les crelles, els cigrons remullats, les bledes i la botifarra; el "guisat de carn de bou", realitzat amb la carn del bou de les festes; les "farinetes" amb farina de dacsa i aigua com a base, als quals s'afig desprs trossets de porc fregits com la cansalada, el fetge, el magre.

De la rebosteria sobrex la coca "caritat", que es repartix en el dia de Sant Antoni i els "bunyols i figues albardades", tpics de la nit de nadal.

 Llocs d'inters .
 Font del Pomer.
 Font Seguer. Junt a la carretera CV-20.
 Font El Senyor. Junt a la carretera de Sucaina.
 Piscines naturals del riu Millars.

Hi ha moltes altres fonts com sn les del Magreile, la Guerrilla, de la Foia, de la Porquera, de la Petxina.

 Enllaos externs .

 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40344" title="Argeleta" nonfiltered="630" processed="622" dbindex="15680">


Argeleta s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca de l'Alt Millars.

Limita amb els municipis de Lludient, Toga, Vallat, Fanzara i Llucena.

 Geografia .
El relleu del d'Argeleta s de muntanya mitja, no sobrepassant els 800 m d'altitud. El clima s mediterrani, per ms fred i menys humit que en la Costa.

El terme est poblat de pins i alzines en la seua major part, encara que els incendis soferts en la dcada dels 90 deixaren la seua empremta en el paisatge; la resta del terreny est ocupat pels cultius de sec prcticament abandonats i una xicoteta porci, al costat del riu Argeleta (o Vilafermosa), dedicada als ctrics. A banda del riu que s el centre turstic del municipi, hi ha nombroses fonts com ara la de Los Ignacios  que naix entre enormes roques i desaigua al riu; la Sima de la Muela, de gran profunditat; coves com la de Pons, la del Cabezo  i Avenc Simba  i gran quantitat de senders perfectament senyalitzats per a perdre's per la natura.

 Histria .
L'escriptor grec Estrab (63 aC-21 dC) i el gegraf rom Rufo Festo Avieno en  la seua Ora Marina parlen ja del lloc. En 1262 apareix documentat com Arjalidah. En temps de la Reconquesta era una torre que pertany a Ferran Prez, fill de l'antic governador de Valncia, Zayd Abu Zayd, qui desprs de la conquesta va retirar-se a Argeleta, es va convertir al cristianisme i, a poc a poc, va anar cedint terres i privilegis a la noblesa cristiana. En 1491 el poble, que continuava habitat pels moros, pass a propietat de la Corona fins que va ser adquirit per la famlia Arens. L'expulsi dels moriscs, en 1609, deix el lloc gaireb desert fins el 23 de febrer de 1611 en qu el nou senyor, Pere Escriv Sabata, bar d'Argeleta, don carta pobla a 24 famlies. La baronia d'Argeleta va pertnyer al marqus de Monistrol dintre de la governaci de Morella, abans d'establir-se la distribuci territorial en provncies.

 Demografia .


 Economia .
La seua economia est repartida entre l'agricultura de sec; la construcci i els serveis, sectors creixents degut a la proximitat a nuclis de poblaci en continu creixement pel turisme d'interior i la indstria, ja que molts dels seus habitants es desplacen diriament a les fbriques de cermica d'Onda o Ribesalbes.

 Administraci .


 Monuments .
 Castell de la Mola del Bou Negre. Del segle XII.

El castell es troba en una elevada muntanya en el lmit dels termes d'Argeleta i Lludient. Es tracta d'una immensa taula rocosa perfectament protegida en el Nord i Nord-oest, tant que resulta totalment inaccessible. La resta est protegit per llenos de muralla i una torre que defensa una entrada. A l'interior es troba una torre d'origen rom. El seu emplaament i la magnitud de les seves restes disperses, donen una idea del formidable que hagu de ser aquesta gran fortalesa. Existeix la certesa que moltes de les seves pedres han estat utilitzades per a la construcci d'edificis agrcoles. El castell es troba completament en runes i nicament s'aprecien alguns llenos de les seves muralles principals i els fonaments de diferents torrasses.


 Esglsia de Santa Anna. Del segle XVIII.
s d'una sola nau amb poderosos contraforts que allotgen capelles, considerablement baixes respecte a la nau. La faana s mixtilnia amb senzilla portalada i torre campanar rematada amb un templet de doble altura sobre el cos de les campanes. En el seu interior trobem pilastres cornties. Construda en 1700, possex un conjunt d'imatges d'especial inters cultural, aix com la relquia de la Santa Creu, portada des de Roma en 1956 pel pare Vaciero.

 Torre de Zayd Abu Zayd. Del segle XIII;
S'ala en la plaa Major de la poblaci i formava part de l'estructura defensiva exterior del Palau d'Ab Zayd. s cilndrica, amb planta baixa i dues altures, coronada per merlets. La seva fbrica s de maoneria, amb diverses finestres i accs per porta elevada amb arc de mig punt. Possex una inscripci rab de 1252. En el seu interior alberga el Museu Muncipal. Declarada B d'Inters Cultural (BIC)

 Torre Quadrada. ;
De planta rectangular, quatre plantes i rematat per almenares sobre cornises. La seva fbrica s de maoneria amb cantons reforats amb carreus. Disposa de finestres rectangulars amb llinda de pedra i altra amb arc rebaixat de ma. La torre va ser reformada en 1881.

Juntament amb la torre rodona i altra, en l'actualitat destruda, formava un palau que segons la histria era impressionant.

 Festes i celebracions locals .
 Sant Antoni. Se celebra el 17 de gener amb subasta de coques i colecta per a la Santa Creu.
 Santa Creu. Se celebra el 3 de maig.
 Festes d'estiu. Se celebren en agost amb bous al carrer i balls.
 Festes patronals. Se celebren el primer cap de setmana d'octubre en honor a la Verge del Roser.

 Enllaos externs .


 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40346" title="El Castell de Vilamalefa" nonfiltered="631" processed="623" dbindex="15681">


El Castell de Vilamalefa s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca de l'Alt Millars.

Limita amb Vilafermosa, Zucaina, Lludient, Xodos i Llucena.

 Geografia .
Poble amb un terme molt muntanys que compta amb diferents paratges dignes d'esment com ara l'aldea de Cedraman, el riu de Vilafermosa, les fonts de sant Joan, de Picas, de la Tosca , d'Olmos i del Morron i la cascada el Chorrador. 

 Nuclis de poblaci .
Els seus habitants viuen disseminats en els segents nuclis de poblaci: * Benachera  
 Castillo de Villamalefa ;
 Cedraman;
 El Colladillo;
 La Granella;
 Mas-Quemado;
 Masia de Adelantado;
 Masia de la Loma;
 Masia de Montolio;
 Masia de Negre;
 Masia de Roque Chiva;
 Masia de Royo;
 Masia del Pozo;
 Masia del Prado;

 Historia .
Les primeres notcies que tenim sn d'poca rab quan el governador almohade de Valncia, Zayd Abu Zayd, senyor del lloc, convertit al cristianisme fu concessi del terme i del castell primerament (1236) al bisbe de Sogorb i desprs (1247) al de Tarragona, el qual don carta pobla en 1242 a cristians aragonesos per qu fundessen una nova poblaci que denominaren Vilafermosa. Va formar part de la baronia d'Arens; altres senyors que es coneixen sn: el duc de Gandia, la Corona i l'infant Jaume d'Arag a qui Joan II (1398-1479) va desposseir del senyoriu a favor del seu fill Alfons. Fou testimoni actiu en les guerres carlines.

 Demografia .


 Economia .
Agricultura.

 Monuments .
 Castell. ;
Ha desaparegut en la seva major part, ja que el general Espartero va ordenar la seva demolici. Molts de les seves restes s'han utilitzat en la construcci de diversos edificis de la poblaci. Avui noms poden apreciar-se algunes restes de muralles, els fonaments d'algunes torres i vestigis d'un aljub.

 Cedraman. ;
En el caseriu de Cedraman va nixer un fill de Zeit-Abu-Zeit, del com es conserva l'anomenta "palau". Aquest va concedir als habitants del lloc privilegis que van gaudir fins al segle passat.

 Esglsia de Sant Pere. Del segle XVII. ;
En un estil barroc rural, d'una sola nau amb capelles sense decoraci. Conserva una creu parroquial del s.XVI.

 Palau del rei Zeit.
Noms es conserven tres arcs que formen el que actualment es coneix com Porxo i que han servit fins a fa pocs anys com refugi de les cavalleries dels viatgers. Aquests arcs i algun ms que es conserva en l'interior o portes d'alguns habitatges que els envolten formaven part de l'antic palau moro on va nixer el fill de Ab Zayd. A aquest lloc anaven a donar a llum les dones dels pobles propers, pel que se li ha conegut tamb com La Paridera. Es troba en el centre de Cedraman.

 Festes i celebracions locals .
 Festa dels Desemparats. Se celebra l'1 de maig.
 Sant Antoni. Se celebra el 17 de gener amb benedicci d'animals, missa i sopar de germanos. ;
 Festes patronals. Se celebra el tercer cap de setmana de setembre amb bous al carrer i balls i en honor a al Crist del Calvari.
 Sant Sebasti. Se celebra el 20 de gener amb una romeria a l'ermita del sant i amb una fira. ;

 Enllaos externs .

 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40354" title="Tanakh" nonfiltered="632" processed="624" dbindex="15682">

Tanakh [    ]  s un acrnim que identifica la Bblia Hebrea. Encara que coincideix amb l'Antic Testament cristi (cannic), els jueus no accepten aquest nom, ja que aix implica que existeix un Nou Pacte per mitj del messies. L'acrnim del Tanakh est basat en les lletres hebrees inicials de cadascuna de les tres parts del text:

 Tor [    ], que significa "llei", "ensenyament" i/o "instrucci". Tamb es anomenat Chumash [    ] que significa "cinc", en referncia als cinc llibres de Moiss. En grec ha estat anomenat "Pentateuc".
 Nevi'im [      ], que significa "Profetes".
 Ketuvim [      ], que significa "escrits".

El Tanakh tamb s anomenat Mikra o Miqra [    ].

Llibres del Tanakh.
Els llibres de la Tor foren anomenats en base a la primera paraula ms important que apareix al text. En catal, per, els noms no sn traduccions de l'hebreu, sin que es deriven dels noms grecs creats per a la traducci hebrea de la Septuaginta, els quals van estar basats en els noms rabnics que descrivien la temtica dels llibres.

La Tor (Pentateuc) consisteix de:
Gnesi [      ] ;
xode [    ] ;
Levtic[     ];
Llibre dels Nombres[     ];
Deuteronomi [     ];

Els llibres dels Nevi'im ("Profetes") sn:
 6. Llibre de Josu [     ];
 7. Llibre dels Jutges[      ];
 8. Llibres Samuel (I & II) [     ];
9.  Llibres dels Reis (I & II) [     ];
10. Llibre d'Isaes [     ];
11. Llibre de Jeremies [     ];
12. Llibre d'Ezequiel [      ];
13. Els dotze profetes menors: [       ];
 I. Llibre d'Osees[    ];
 II. Llibre de Joel [    ];
 III. Llibre d'Ams [    ];
 IV. Llibre d'Abdies [      ];
 V. Llibre de Jons [    ];
 VI. Llibre de Miquees [    ];
 VII. Llibre de Nahum [    ];
 VIII. Llibre d'Habacuc [     ];
 IX. Llibre de Sofonies [     ];
 X. Llibre d'Ageu [   ];
 XI. Llibre de Zacaries [     ];
 XII. Llibre de Malaquies [     ];
Els Ketuvim ("Escrits") sn:
14. Llibre dels Salms  [     ];
15. Llibre dels Proverbis [    ];
16. Llibre de Job  [    ];
17. Cntic dels Cntics [          ];
18. Llibre de Rut  [   ];
19. Llibre de les Lamentacions [    ];
20. Eclesiasts [    ];
21. Llibre d'Ester [    ];
22. Llibre de Daniel [     ];
23. Llibre d'Esdres - Llibre de Nehemies  [           ];
24. Llibres de Crniques (I & II) [          ];
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40355" title="Maigm" nonfiltered="633" processed="625" dbindex="15683">



El Maigm s una muntanya de 1.296 m d'altitud i situada al cor del Paisatge Protegit del Masss del Maigm, entre les comarques de l'Alacant, el Vinalop Mitj i L'Alcoi.

El Maigm est entre els termes municipals de Castalla, Agost, Tibi i Petrer, pel seu cim passa el lmit entre els quatre termes. Ben repleta de frondosos boscs de pins i carrasques, des de les proximitats de Tibi, un xicotet poble, custodiat per un semiderrut castell i prxim al pant ms antic d'Europa -en funcionament-, manat construir per Felip II a finals del segle XVI.

 Vegeu tamb .
 Llista de muntanyes del Pas Valenci;
 Llista d'espais naturals del Pas Valenci;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40356" title="Reis de Prssia" nonfiltered="634" processed="626" dbindex="15684">
Aquests sn tots els reis de Prssia (tots de la dinastia Hohenzollern) i els electors de Brandenburg:

 
Des del 1994, el pretendent al tron de Prssia (i al d'Alemanya) s Jordi Frederic de Prssia, un rebesnt de Guillem II d'Alemanya, l'ltim emperador alemany.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40359" title="IBM" nonfiltered="635" processed="627" dbindex="15685">


IBM s l'acrnim d'International Business Machines tamb coneguda coloquialment com el gegant blau. s una empresa d'informtica, radicada als Estats Units, que treballa en el mn de la informtica des dels seus diferents vessants (maquinari, programari, sistemes operatius i serveis diversos). Exemples de programari desenvolupat per IBM per al PC sn DisplayWrite, Drawing Assistant, TopView, ...

Va comenar les seves activitats el 1888, tot i que no va constituir-se formalment fins el 15 de juny de 1911.

T la seva seu central a Armonk (Estats Units) i s la major empresa informtica del mn, amb fbriques i oficines repartides per 160 pasos del mn.

Amb ms de 330.000 empleats a tot el mn i ingressos per valor de 96 mil milions de dlars (xifres de 2004), IBM s la empresa de tecnologia de la informaci ms gran al mn, i una de les poques fundada al segle XIX. A Espanya hi t 6.900 empleats i opera des de 1926.

T enginyers i assessors a ms de 170 pasos i laboratoris de desenvolupament situats a tot el mn, en tots els camps de la informtica i de la tecnologia de la informaci. L'empresa s pionera en alguns d'ells, des dels ordinadors centrals fins a la nanotecnologia.

En aquests darrers anys, els serveis i els ingressos de consultoria han estat ms grans que els derivats de la fabricaci i venda d'ordinadors o programari. Samuel J. Palmisano va ser escollit CEO el 29 de gener de 2002 desprs d'haver dirigit els Serveis Globals d'IBM i ajudar l'empresa a convertir-se en un negoci amb uns ingressos de 100 mil milions de dlars el 2004.

El 2002 la empresa reforava les seves capacitats consultives de negoci adquirint el bra de consultoria de l'empresa de serveis professionals PricewaterhouseCoopers. L'empresa se centra cada vegada ms en la consultoria, els serveis i el programari, posant l'accent tamb en xips i tecnologies de maquinari d'alt valor afegit; al 2005 hi tenia contractactats aproximadament 195.000 professionals tcnics. L'rea d'investigaci d'IBM t vuit laboratoris; cinc d'aquests sn a fora dels Estats Units, per tots a l'hemisferi nord. Entre els empleats d'IBM hi ha diversos guanyadors del premis Nobel. Als EUA, han guanyat quatre Turing Awards, cinc Medalles Nacionals de Tecnologia i cinc Medalles Nacionals de Cincia, i a fora dels Estats Units, molts equivalents.











































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40360" title="Mirtil" nonfiltered="636" processed="628" dbindex="15686">


Botnica: El mirtil, o nabiu, s el fruit de les plantes del gnere Vaccinium.
Mitologia: Mirtil era un cotxer al servei d'Enomau, rei de Pisa.
Biografies:
Mirtil (poeta), poeta cmic grec;
Mirtil (sicari) sicari rom.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40362" title="Aculturaci" nonfiltered="637" processed="629" dbindex="15687">
En antropologia, s'anomena amb el terme aculturaci al procs de canvi cultural per contacte amb una altra cultura. Generalment el procs d'aculturaci implica una prdua dels trets propis i una assimilaci a la nova cultura, que ocupa respecta a l'anterior una posici dominant. Per exemple, els gitanos de Catalunya han sofert un procs d'aculturaci pel qual han adaptat trets de la cultura catalana com la llengua, a la seva prpia cultura d'origen.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40365" title="Beirut" nonfiltered="638" processed="630" dbindex="15688">


Beirut (     ,  transliterat Bayr t, francs Beyrouth), s la capital del Lban, del qual s la ciutat ms gran i port principal.

Beirut t una poblaci d'uns 1,8 milions de persones (2,1 afegint-hi suburbis), i s el centre comercial, bancari i financer de la regi.

Malgrat una diversitat religiosa inusual a l'Orient Mitj, amb convivncia de cristians (maronites, ortodoxes grecs, ortodoxes armenis, catlics armenis, catlics romans, protestants), musulmans (sunnites i xites), jueus i drusos, la ciutat s vei dividida entre un cant est cristi i un oest musulm amb l'esclat de la guerra civil el 1975. La majoria de jueus en fugiren.

 Histria .

El seu nom original fou beerot, paraula hebrea plural de beer, que vol dir pou . El lloc fou habitat a la prehistria i s'han trobat restes de les cultures Acheuliana i Levalloisiana  a mes de restes d'altres perodes..

A les cartes d'Amarna s'esmenta en aquest lloc un port de nom Beruta (segle XIV aC) per totalment enfosquida per Biblos . Va seguir la histria de Fencia passant per les mans d'Egipte, Assria, Babilnia, i l'Imperi persa. Llavors era coneguda com a Berytos. Alexandre el Gran va conquerir aquest imperi i en la seva partici va pertnyer generalment a Egipte fins que el 200, Antoc III el Gran la va unir a l'Imperi Selucida. El 140 aC fou destruda per Diodot Trif en la seva lluita contra Antoc VII Sidetes, per fou reconstruda i per un temps es va dir Laodicea de Canaan o Laodicea de Fencia (). Va passar als romans el 64 aC i se l'anomena llavors Berytus. Agripa la va conquerir per August en la guerra contra Marc Antoni i els romans la va reconstruir de manera ms regular i fou poblada per veterans de la Legio V Macedonica i Legio III Galica. L'any 14 aC fou declarada colnia (Colonia Iulia Augusta Felix Berytus)
. Herodes hi va residir algun temps i era un centre administratiu, comercial i cultural  amb una universitat on destacava especialment l'ensenyament del dret, escola especialment famosa a partir del segle III  amb Papini i Ulpi; aquesta escola desprs va participar destacadament a les constitucions imperials sota Justini I. Sota l'imperi es van construir aqeductes a la vall del Magores (Magoras, modern Nahr Bayrut) ja que la ciutat mancava d'aigua. Les monedes de Beirut  recuperades (del segle I) portaven el cap de la deessa de la fortuna Tica i al altra costat el smbol de la ciutat, un dof i un ancora. Un bisbat hi fou establert al segle IV.



Un terratrmol seguit de tsunami del juliol del 551 amb uns 30000 morts  va obligar a portar l'escola de dret a Sid. Saida (Sidon)], Ikama. Els morts a tota Fencia foren uns 250.000 



Beirut fou conquerida pels rabs de Abu Ubayda el 635.. Fou repoblada amb colons procedents de Prsia per orde del califa Muawiya I. En aquest primers segles del islam era considerat un ribat i el sant imam de Sria al-Awzai s'hi va installar el 774. 

Fou reconquerida pels bizantins dirigits per Joan Tzimisces el 975, per aviat fou ocupada pels fatimites. La ciutat estava fortificada i depenia del djund de Damasc. El 1099 els croats hi van agafar provisions per no la van ocupar fins el 1110 quan Baldu I de Jerusalem i Bertran de Sant Geli s'hi van presentar i la van assetjar, podent ocupar-la amb l'ajut de vaixells de Pisa i Gnova (13 de maig). El primer bisbe llat, Baldu de Boulogne, fou nomenat el 1112, sufragani del patriarca de Jerusalem (el bisbat grec antic depenia d'Antioquia). Els cavallers Hospitalaris van construir l'esglsia de Sant Joan Baptista (desprs fou la mesquita al-Umari). L'agost de 1182 fou atacada sense xit per Salad; la va atacar altre cop l'agost de 1187 i aquesta vegada la va ocupar per capitulaci. El setembre de 1197 fou atacada per Amaury de Lusignan i la guarnici aibida va fugir sent ocupada fcilment. Els Ibelin, que la van dominar, li van donar un gran prestigi. El 1231 la ciutat (per no el castell) fou ocupat per Riccardo Filanghiari per compte de l'emperador Frederic II.

A partir de l'ascens dels mamelucs a Egipte (desprs del 1250) els senyors de Beirut van haver de tractar amb ells per mantenir la independncia. El 1269 Baybars I li va garantir la pau i el 1285 Kalawun li va concedir una treva; per el 22 de juliol de 1291 fou ocupada per l'amir Sandjar al-Shudja que venia de Damasc, en nom del sult al-Malik al-Ashraf Khalil. Va esdevenir wilaya del djund de Damasc; el seu governador era un amir tabalkhana. Al segle XIV els mercaders catalans, venecians i genovesos van provocar conflictes. Al segle XV era un dels principals ports freqentats pels occidentals. 

El 1516 va passar als otomans. Sota aquestos Beirut fou governada per emirs drusos  un dels quals fou el fams Fakhr al-Din (1595-1634), que la va fortificar . A la meitat del segle XVIII era la principal ciutat de la costa del Llevant. El 1763 els otomans van annexionar la ciutat i en el marc de la guerra contra Rssia fou bombardejada ms d'una vegada i finalment ocupada pels russos el octubre de 1773 i fins el febrer de 1774. La poblaci va baixar a deu mil persones, decadncia que no va poder evitar el hbil Bashir II Shihab el Gran (1788-1850). El 1831 fou ocupada pels egipcis i el 1840 bombardejada per una flota austro-anglo-otomana.



El 1860 les matances de cristians a Sria van portar una gran onada de refugiats a la ciutat que va comenar a prosperar passant aviat dels 20.000 habitants, molts cristians. El 1888 va esdevenir capital d'una wilaya  que incloa els sandjaks de Latquia, Trpoli del Lban, Beirut, Akka i la Bekaa.. El comer i la cultura es van desenvolupar.  Un nou port es va construir per enginyers francesos entre 1893 i 1894 i es van construir tamb lnees frries. La poblaci el 1911 era de 36.000 musulmans, 77.000 cristians, 2.500 jueus, 400 drusos i 4.100 estrangers. 

Ocupada pels francesos el 1919, fou part del mandat francs del Gran Lban i seu de l'alt Comissari francs pels estats del Llevant (1920-1943), i desprs capital d'una repblica independent associada a Frana (1943-1946) fins a la independncia definitiva el 1946. En endavant va comenar a predominar la poblaci rab que ja era majoria el 1958.

El 1975 va esclatar la guerra civil libanesa  i durant gran part d'aquesta la ciutat va quedar dividida entre la part occidental de majoria musulmana, i la oriental de majoria cristiana maronita . El 1983 les casernes d'americans i francesos foren bombardejades  i van morir 302 persones. La incursi israeliana, que va acabar amb les matances de palestins per jueus i cristians als campaments de refugiats de Sabra i Chatila, van acabar de destruir la ciutat.

La guerra va acabar el 1990 i Beirut va comenar a ser reconstruda. El 2006 ja tornava a ser un centre comercial i turstic de l'Orient Mitj per ara per darrera de Dubai i fins i tot de Xipre. La reconstrucci l'havia dirigit una empresa anomenada "Solidere", establerta el 1994 per Rafik Hariri que va entrar aviat en poltica i va arribar a primer ministre. El seu assassinat el 2005 a Beirut va causar un gran impacte i quasi va reiniciar una guerra civil . Ms de mig mili de persones es van manifestar en contra per la manifestaci de l'oposici fou tamb molt nombrosa . La manifestaci fou anomenada Revoluci del Cedre. . Les tropes sirianes, que havien arribat a Beirut com a forces de pacificaci durant la guerra civil, foren retirades de Beirut el 26 d'abril del 2005 Both countries established diplomatic relations on 15 October 2008.

El 2006 fou damnada seriosament pels atacs aeris israelites. El 2008 per dues vegades s'han produt xos armats a Beirut entre seguidors del govern (hereu d'Hariri) i l'oposici. L'exrcit va haver d'agafar el control de la capital.

Referncies.






























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40372" title="Cirat" nonfiltered="639" processed="631" dbindex="15689">


Cirat s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca de l'Alt Millars.

Limita amb els municipis de Aranyel, Montanejos, Montant, Torralba, Fontes, Torre-xiva i Lludient.

 Geografia .
El nucli urb es troba a gaireb 600 metres d'altitud enmig d'un paisatge muntanyenc presidit per la vall del riu Millars. Compta amb una geografia abrupta solcada per barrancs i muntanyes que ronden els 1.000 m d'altitud. Una important massa forestal de pinedes i esquitxada per nombroses fonts com; La Salut, Macasta, Llop, Madroal, Ombria, Crespo, Costur, Jarica, Carrasca Mitgeta, ... Des de Castell de la Plana s'accedeix a aquesta localitat a travs de la CV-20.

 Histria .
D'origen en una vila romana, el seu castell, construt en poca rab, va constituir un destacat enclavament militar; rere la conquesta cristiana conserv la seua poblaci musulmana i pertany a Zayd Abu Zayd fins 1235, data en qu la poblaci s'avalot en convertir-se aquest al cristianisme; reconquistada un any desprs pel mateix Zeyt pass a la Corona a la seua mort. El 1343 el lloc fou venut a Gonal Ximnez d'Arens, torn posteriorment a la Corona i successivament fou propietat dels Vilarig  un Bernat d'aquest llinatge fou anomenat comte de Cirat pel rei Felip IV de Castella (1683-1746), els Calatayus, els Catal, els Villacis i els Martnez de Pison ; l'expulsi morisca en 1609 delm la poblaci al 50%; fou un escenari destacat de les guerres carlines, arribant a ser cremades algunes de les seues cases per aquests; en 1960 arrib al seu mxim de poblaci per la construcci d'una central elctrica.

 Demografia .


 Economia .
L'economia es recolza nicament en l'agricultura de sec.

 Administraci .


 Monuments .
 Castell de Cirat. ;
Es troba situat sobre un promontori sobre el barranc de les Salines, des d'on es controlava el meandre que forma el riu Millars al seu pas per Cirat. Es poden apreciar les restes d'una torre semicircular, aix com diferents llenos de muralla situats en la seva part ms vulnerable ja que per l'altre compte amb la defensa natural que oferix la prpia ubicaci del recinte. Tamb s'aprecien les restes d'un aljub sense coberta, per en el qual s'observen les arrencades de la volta i les seves parets impermeabilitzades. Al costat d'aquest apareix una estructura rectangular d's desconegut, formada per blocs regulars. S'han trobat en superfcie cermiques islmiques decorades.

 Esglsia de Sant Bernat. Del segle XVII.
Es tracta d'una esglsia d'una nau amb capelles laterals i sense creuer, de traces senzilles i no oferix decoraci. Possex una torre campanar d'estil barroc.

 Palau dels Comtes de Cirat. Del segle XVI.
Est en la plaa Major de la poblaci. Es tracta d'un edifici fortificat, de planta rectangular, amb fbrica de cadirat de gran grandria. Presenta nombroses finestres i entrada principal amb arc de mig punt. Es troba parcialment restaurat, almenys en el seu exterior, encara que en les seves successives reformes han desaparegut bona part dels seus elements defensius, destacant especialment restes de merlets i espitlleraes. En els comenaments del segle XVII era el seu senyor En Bernato Vilarig Marr de Carroz. El palau comtal, que es trobava comunicat amb la torre, es va dividir entre tres hereus, la zona central es va demolir i es van fer pisos. En l'any 1981 es va demolir part de la faana restant.

 Torre dels Comtes de Cirat. Dels segles XIII i XIV.
La Torre del Comte s'ala en la plaa Major de Cirat, prxima al Palau dels Comtes, de la qual era element defensiu annex, encara que sembla ser de construcci lleugerament anterior. El seu aspecte actual, no obstant aix, correspon a una reforma efectuada en el s. XVIII. Estava comunicada amb el Palau per un pas elevat que podia ser retirat a voluntat en cas d'amenaa. s una slida construcci de planta quadrada i aspecte robust. De relativa poca altura, ocupa una gran superfcie de planta. Possex accs principal amb arc de mig punt. La seva coberta s de teulada a dues aiges, que no hagu de ser el seu aspecte original. Sens dubte tenia almenares.

 Llocs d'inters .

 El Salto de la Novia. Zona de banys amb imponent cascada a la qual solament es pot accedir a peu.
 Mirador de Ocio. Mirador sobre el riu Millars en el llogaret del Tormo.
 Piscines naturals. Pous naturals formant unes piscines naturals que fan de zona de banys. Pous com els de la Caldereta, la Baera, Negro, entre d'altres.

 Festes i celebracions .
 Carnestoltes. se celebra durant el primer cap de setmana de febrer amb ball de disfresses i soterrar de la sardina.
 Sant Antoni. se celebra el 17 de gener.
 Festes patronals de Cirat. En honor a Sant Bernat del 15 al 24 d'agost   ;
 Festes patronals de El Tormo. En honor a la Verge dels Desemparats, en el mes de setembre.
 Verge del Pilar. Se celebra el 12 d'octubre amb bous al carrer, calderes per a tota la poblaci i actes religiosos.
  
 Enllaos externs .
 Ajuntament de Cirat;
 El Tormo.tk (Ciudad sin ley);
 Web no oficial de El Tormo;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40373" title="Cortes d'Arens" nonfiltered="640" processed="632" dbindex="15690">



Cortes d'Arens s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca de l'Alt Millars.

Limita amb els termes municipals de La Pobla d'Arens, Montanejos, Aranyel, Zucaina i Vilafermosa.

 Geografia .
Al terme localitzem el Cria (1.329 m) o el Cabezo de las Cruces (1.704 m), importants plantacions de pins i rebollars i diverses fonts, com la de la Teja , los Berros i Collara conformen la geografia local presidida pel Rebollo (o El Abuelo), roure reboll de ms de 700 anys d'antiguitat, que s el ms vell de l'estat.

 Histria .
Tot i que el seu passat prehistric no est suficientment investigat s evident la presncia d'humans des dels ibers; d'origen en un alqueria musulmana fou conquistat per Jaume I (1208-1276) el qual va confirmar com senyor de la Baronia d'Arens, formada per Cortes d'Arens, La Pobla d'Arens, Camps d'Arens i d'altres poblacions, al rei moro de Valncia, Zayd Abu Zayd convertit ja al cristianisme amb el nom de Vicent Fernndez i casat amb Maria Ferrandis, qui va cedir-lo a sa filla, Alda Ferrandis , casada amb Blasco Eximen, qui afeg Arens al seu nom; desprs va pertnyer a Ximn Prez de Tarazona, al seu fill Blasco, a Gonal Ximnez i a Pere Jordan  en 1318 se segrega de la Baronia; continua passant per diversos senyorius, entre els quals els ducs de Gandia i la prpia Corona ; el 1471 Joan II (1398-1479) crea per a son fill Alfons el ducat de Vilafermosa que inclou el senyoriu d'Arens i, per tant Cortes d'Arens; des del segle XVII pertany als Urrea, dels quals l'heretaria el comte d'Aranda; en la primera guerra carlista el vigent senyor del lloc, Pere Gmez Guilln, pren partit per Isabel II (1830-1904) per no pot evitar la caiguda del poble i de les altres localitats de la comarca rere la batalla del Mas d'Arnau; en 1875, durant la tercera carlistada , el poble fou envat pels carlins durant un llarg perode fins que foren expulsats per les tropes lleials a la reina el 18 de maig de 1876, aquestes vicissituds deixaren al poble afonat econmicament; per el fet ms trist de la histria del lloc esdevingu en novembre de 1965, un terratrmol provoc escletxes en diversos edificis; dies desprs un temporal de pluja ve a agreujar la situaci, tot plegat i l'acci de la dinamita empleada en les obres del clavegueram provoc la decisi municipal de considerar el desallotjament (en molts casos per la fora) i enfonsament de 69 cases, ms de 250 persones, que hagueren d'emigrar gaireb en la seua totalitat provocaren un esfondrament a tots els nivells, econmic, demogrfic, psicolgic, etc de qu a poques penes s'ha recuperat.

 Demografia .


 Economia .
Tradicionalment els vens de Cortes han viscut de l'agricultura, per la seua economia s'ha vist dinamitzada els darrers anys per la creaci de l'empresa Aguas de Cortes, que comercialitza una excellent aigua mineral i al voltant de la qual gira tota l'activitat del poble. L'activitat artesanal encara conserva tallers de cuiro, fusteria, cermica i vmet.

 Administraci .


 Monuments .
 Monuments religiosos .
 Ermita de Sant Blai. Del segle XV.
De planta rectangular i entrada lateral. S'acudeix a ella en romiatge en el mes d'agost.

 Ermita de Sant Cristfol. ;

 Ermita de Santa Brbara. Del segle XIII.

 Esglsia de nostra Senyora dels ngels. Dels segles XIV-XVI.
D'estil barroc, es va finalitzar en 1585. Possex diverses talles i retaules d'inters, destacant la taula gtica de les nimes o Missa de Sant Gregori, i la imatge de la Verge del Rosari. Disposa d'una nau amb capelles laterals entre contraforts i absis de tres costats, es cobreix amb volta de creueria estavellada, amb terceletes i lligams, sent ms complicada la del presbiteri. La portada principal, lateral, sota l'ampli arc de mig punt i coberta de creueria, s del tipus retaule i apareix datada en 1585. Possex altra porta, ms senzilla. L'rgan s de 1775, obra de Martn Usarla, del que queden algunes restes.

 Esglsia de Sant Vicent Ferrer. Dels segles XVII i XVIII.
L'existncia d'una ermita dedicada a Sant Vicent Ferrer consta almenys des de 1607 que es fa algun llegat per a la construcci. En el segle XVIII es construx el nou temple i edificis adjunts amb zones porticades, amb cert aire de santuari i amb dependncies adjuntes. Conserva pintures atribuda a Josep Vergara, si b s'afirma haver contribut Josep Oliet. Els retaules de Sant Vicent Ferrer, de Sant Miquel i de la Verge del Remei van ser realitzats per Cristfol Maurat en 1795. Es troba a la pedania de Sant Vicent.

 Panells cermics. ;
Dispersos pels nuclis de Cortes i Sant Vicent, es reconeix com el conjunt  ms ric i significatiu de la comarca. es tracat d'uns panells decoratius i amb motius religiosos.

 Peirn de Sant Isidre.
Creu gtica a la qual s'acudeix en romiatge el 15 de maig, amb benedicci i repartiment de banderetes.

 Monuments civils .
 Casa del marqus del Real Agrado. Dels segle XVIII.
Edifici de tres altures de faana senzilla, sense ornamentaci. Balconades en planta primera i segona i petites finestres sota coberta. La faana est esquerdejada i pintada de blanc, excepte el cant que s de cadirat vista.
   
 Llavadors.
Un est situat a l'entrada del municipi en el paratge conegut com la font del Pilar conta amb un petit parc amb jocs infantils. L'altre situat en el nucli urb va ser restaurat en 1998 per l'Escola Taller. En el seu interior s'ha realitzat un homenatge a totes les fonts del municipi.

 Caserius del Cerrito.
Barri separat del llogaret de Sant Vicent, unit per una costera. La curiositat s que la majoria del conjunt est construt en pedra seca. Declarat Casc Histric i d'Inters Singular.

 Portal carrer Ferreries. Del segle XVII.

 Rac del Portal. Del segle XVIII.
Antiga entrada del poble. Prtic amb sostre amb estructura de fusta situat entre l'esglsia i un habitatge particular.

 Pont rom. ;

 Llocs d'inters .
 El Abuelo. Roure reboll de ms de 700 anys d'antiguitat, el ms vell de l'estat.

 Festes i celebracions .
 Carnestoltes. Se celebra l'1 de febrer.
 Festes patronals. Se celebra el cap de setmana ms prxima al 15 d'agost.
 Sant Antoni. Se celebra el 20 de gener.
 Sant Isidre. Se celebra el 15 de maig amb balls, bous al carrer i actes religiosos.
 Sant Vicent. Se celebra la segona setmana d'abril al llogaret de Sant Vicent.
 Verge del Roser. Se celebra el 7 d'octubre.

 Enllaos externs .
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40374" title="Espadella" nonfiltered="641" processed="633" dbindex="15691">


Espadella s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca de l'Alt Millars.

Limita amb Toga, Vallat, Fanzara, Aider, Fontes i Torre-xiva.

 Geografia .
Presenta com a mximes altures la Penya Saganta, de 723 m, molt freqentada pels escaladors, i el cim de Turs (656 m). Hi ha, entre d'altres, les fonts de Piqueta, Melig, Sastre i Slvia; les coves de Corral Blanc, Negra i l'avenc de Saganta i diverses rutes on practicar el senderisme. Destacar el riu Millars i el seu afluent Espadella.

 Histria .
D'origen musulm, el rei moro Zayd Abu Zayd, que s'havia convertit al cristianisme, va donar-li-la a l'arquebisbe de Tarragona; desprs de la conquesta pertany a la baronia d'Arens, concedida el 1242 a Ximn Prez Tarazona; el 1355 la baronia pass (per matrimoni del primer duc, Alfons d'Arag i Foix (1332-1412)) a la casa ducal de Gandia; el 1464 li fou confiscada a son nt Jaume, per sublevar-se contra Joan II  (1398-1479); aleshores el rei va crear el ducat de Vilafermosa per a son fill Alfons i Espadella romangu inclosa en ell; fou lloc de moriscs (85 cases el 1609) pertanyent a la fillola de la Vall d'Uix.

 Demografia .


 Economia .
La deprimida economia local obliga els habitants d'Espadella a sortir a treballar als nuclis de poblaci industrials propers, com ara Onda o Ribesalbes. El turisme rural i estacional ha donat en la dcada dels noranta un auge a la construcci i al sector serveis. L'agricultura, prcticament abandonada, presenta, en la zona baixa, junt al riu Millars, que permet el reg, cultius de ctrics.

 Monuments .
 Ermita de Sant Roc.

D'una sola nau, amb un prtic amb tres arcs de mig punt a cadascun dels tres costats, amb un petit banc corregut. s de petita grandria. El parament s de pedra treballada irregular unit amb argamassa de cal, i els arcs i finestres emmarcats amb ma.

 Castell. D'origen musulm, queden molt poques restes, podent-se apreciar part de la torre major i diversos llenos de les seves muralles.

 Esglsia de la Degollaci de Sant Joan Baptista. Del segle XVIII amb campanar d'estil barroc valenci.

 Casa Abadia. Del segle XVII. Conserva les antigues formes gtiques. Actualmente acull les oficines municipals.

 Festes i celebracions .
 Dia de las Tortas. El 26 de desembre  existeix un curis costum que consisteix a aportar a la taula pblica plats de coques per les principals persones de la poblaci i en presncia de les autoritats del poble se subhasten, lliurant-se els diners recollits per al sufragi de les nimes. Les postures se satisfan en cuartiquias de blat pagadores a la collita. La coca que ms es licita s la del retor. ;

 Festes patronals. Se celebra la tercera setmana d'agost en honor a Sant Roc i Sant Joan.

 Sant Antoni. Se celebra el 17 de gener amb fogueres, benedicci d'animals i es reparteixen els tpics rotllos. ;

 Enllaos externs .


 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40375" title="Fanzara" nonfiltered="642" processed="634" dbindex="15692">


Fanzara s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca de l'Alt Millars.

Limita amb Argeleta, Vallat, Espadella, Aider, Suera, Tales, Onda, Ribesalbes, L'Alcora i Llucena.

 Geografia .
El relleu s predominantment muntanyenc, el poble es troba en una vall als peus de la qual transcorre el riu Millars. El clima s mediterrani, bastant suau donada la seva proximitat al mar, per amb estius ms suaus i hiverns ms freds que en la capital, Castell de la Plana. El poble es troba a 230 metres aprox. sobre el nivell del mar i est situat entre el riu i la frtil horta i la muntanya rocosa, tamb trobarem fonts com ara la de l'Alcdia, la del Trio; la del Canonge o la de l'Aljub; podrem pujar al Trio i, si ens interessa l'espeleologia, entrar a la cova de la Mola o baixar als avencs del Cabezo o del Trio.

 Histria .
Al municipi, s'han trobat restes de poblats bers (poblat de Cantallops) i romans; nogensmenys l'origen de la poblaci s rab; l'any 1259 Jaume I (1208-1276) va fer donaci del castell i del terme a Teresa Gil de Vidaure i son fill Pere els quals atorgaren carta pobla en 1260; fou lloc de moriscs (440 cases el 1609) que rere l'expulsi d'aquests va veure reduda sa poblaci (212 focs el 1646) la jurisdicci senyorial del lloc la tingueren els ducs de Medinaceli; Teodor Granell, bisbe de Barbastre, fill de la localitat, va construir-s'hi un palau el 1720.

 Demografia .


 Economia .
L'agricultura, temps enrere, va ser gaireb exclusivament de sec i els camps se situaven en el clssic abancalament en terrasses, encara que avui dia gran part d'elles estan abandonades. Tamb existeixen cultius de regadiu, particularment ctrics, en la part ms baixa del poble, al costat del riu Millars.

Gran part de la poblaci es desplaa per a treballar en la indstria cermica d'Onda i altres municipis de la comarca, pel que l'agricultura ha passat a tenir un paper clarament secundari.

 Monuments .

 Castell de Fanzara o Castellet. Del segle XIII.
Runes rabs de l'antiga torre de vigilncia del paratge Castellet. Sobre el castell existeixen molt poques referncies documentals. Va Haver de ser un lloc de vigilncia secundari per a controlar una ruta o cam. Era de redudes dimensions, de planta irregular dispersa amb forma allargada i estreta. Actualment es troba en completa runa. Encara poden observar-se diversos llenos de muralla, l'estructura de la seva torre major i els fonaments de dues torres quadrades. Tamb s'han trobat restes del Bronze mig, ibrics i islmics.

 Ermita del Sant Sepulcre. ;
Situada en un promontori que domina el poble al final del Viacrucis, on descansa la figura del Sant Sepulcre durant la major part de l'any. Solament es trasllada durant les Festes Patronals visitant el poble durant quatre dies. Les vistes des d'aqu sn excepcionals.

 Esglsia de l'Assumpci. Del segle XVII.
L'esglsia Parroquial de Fanzara segons ens indica la inscripci de la faana, va ser acabada en 1682. Va ser construda segons l'estil artstic imperant en aquest moment: Transici de l'estil herreri a l'estil barroc. Els elements arquitectnics utilitzats sn els segents: Grans Pilars i pilastres, cobertes abovedadas, sostingudes per arcs torals, en el cas de la de Fanzara sn diversos els arcs torals que la sostenen, abundncia de cpules de grans dimensions, cornises molt ressaltades, formant entrants i sortints, una nau mplia amb Capelles laterals entre contraforts, on es collocaven els altars, que es comunicaven entre si. La faana exterior s sbria i austera com l'estil herreri, per t alguns elements del barroc. La portada consta de dos cossos. En l'interior dues pilastres emmarquen la porta. Damunt d'una cornisa molt accentuada la separa del cos superior i sobre ella una forncula destinada a la Verge, a qui es dedicava el temple. La faana resulta simple, clara, sent la seva ordenaci molt clssica.

Segurament hagu de construir-se sobre la mesquita rab que va existir durant la dominaci musulmana i morisca. La seva construcci hagu de comenar poc desprs de l'expulsi dels moriscs, que es va produir el 1609. Restaurada recentment.

 Runes de la Lleuxa. ;
Antic poblat morisc abandonat, situat en una zona boscosa de difcil accs. Es conserva una torre de vigilncia.

 Festes i celebracions .
 El Cor de Jess. Se celebra l'1 de juliol.
 Festa dels Devots. Se celebra el primer dissabte d'abril amb una romeria a l'ermita del Salvador.
 Festes patronals. Se celebren en octubre en honor al Sant Sepulcre.
 Sant Antoni. El 17 de gener amb benedicci d'animals, foguera, porrat i repartiment de rotllos.  ;
 
 Enllaos externs .


 Web dedicada al pueblo;
 Plataforma Vertedero Sustancias Peligrosas No;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40376" title="La Font de la Reina" nonfiltered="643" processed="635" dbindex="15693">


La Font de la Reina s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca de l'Alt Millars.

Limita amb La Pobla d'Arens, Montant, Caudiel i Vilanova de la Reina. Tamb amb San Agustn a la provncia de Terol.

 Geografia .
El terme, situat en el vessant septentrional de la serra de Montalgrao, s fora accidentat i esquerp, farcit de fonts com ara la dels Magraners, la de la Pinosa, la de Pierres o la dels Banys, i est solcat pel barranc de la Maimona.

 Histria .
Poblaci d'origen musulm, fou repoblada per cristians procedents del Regne d'Arag, va mantenir la poblaci morisca fins el 1609, any de l'expulsi dels mateixos; segons la tradici son nom procedeix del fet que la reina Elionor de Portugal vingu en 1348 a passar una convalescncia i hi va morir; en el segle XVIII formava part del senyoriu que pertanyia al comte de Vilanova; allunyada de les vies de comunicaci i accs amb la costa, va sofrir una aturada tcnica i agrria que repercuteix en l'envelliment progressiu de la seua poblaci, i l'emigraci dels joves vers a Valncia i les comarques del litoral.

 Demografia .


 Economia .
Les principals activitats econmiques sn les agrcoles, darrerament es practica l'agricultura ecolgica. Tamb l'artesania popular arriba a alguna importncia. Altre component econmic ms recent s el lloguer de cases per a turisme rural.

 Administraci .


 Monuments .
 Esglsia de la Mare de Du dels ngels. Del segle XVIII i estil barroc.

 Llocs d'inters .
 Olmeda de La Font de la Reina. Microrreserva de flora.

 Festes i celebracions .
 Festes patronals. Se celebren al voltant del 14 d'agost en honor a la Verge del Roser.

 Enllaos externs .
 Pgina web oficial de La Font de la Reina;
 Web Oficiosa de La Font de la Reina, realitzada pel conjunt dels habitants i amb la collaboraci institucional necessria per a donar a conixer l'indret;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment;
 Institut Valenci d'Estadstica;
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40377" title="Calat" nonfiltered="644" processed="636" dbindex="15694">


El calat o calcer s qualsevol pea de vestir que cobreixi el peu i, en ocasions part de la cama, per a protegir-lo del fred i de l'exterior per tamb amb fins ornamentals.

Es pot incloure aqu l'abasta, l'espardenya, la bota, el bot, la sandlia, l'esclop, la katiuska, la sabata, la sabatilla, o qualsevol altre dels molts que han existit.

Procs de fabricaci.
Es podria dir que tradicionalment sempre ha sigut artesanal, per d'arrell a la 1a Revoluci Industrial els processos es van perfeccionar per a fabricar-ho de forma massiva.

El calcer, produit de manera artesanal o industrial consta d'uns pasos elementals:
 Selecci de les pells o materials.
 Tallat.
 Aparat.
 Muntatge o Centrat.
 Emmagatzematge.
 Comer.

Artesanal.
Industrial.

Enllaos externs.
 Museu del calat de Barcelona;
 Museu del calat d'Elda (Alacant);








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40378" title="Fontes" nonfiltered="645" processed="637" dbindex="15695">


Fontes (o Les Fonts d'Aider) s un municipi del valenci que es troba a la comarca de l'Alt Millars.

Limita amb Cirat, Torralba del Pinar, Aider, Espadella i Torre-xiva.

 Geografia .
Es troba enclavat en els contraforts septentrionals del Parc natural de la Serra d'Espad.

El nucli urb s'assenta de manera escalonada al costat de la rambla d'Aider i es troba a una altura de 505 metres. Gran part del seu terme es troba poblat de grans extensions de bosc on les espcies predominants sn els pins, sureres i alzines. Aix, 694 hectrees del terme municipal estan ocupades per extensions boscoses i 306 per superfcies de cultius, prats i pastures.

 Histria .
s un dels quatre pobles que formen la Baronia d'Aider; va pertnyer inicialment al rei moro de Valncia Zayd Abu Zayd. Desprs de l'expulsi dels moriscs en 1609, es va repoblar amb famlies de Godella decretant-se la carta de poblament el 17 de setembre de 1611, sent el senyor de la baronia d'En Cristfol Funes.

 Demografia .


 Economia .
L'agricultura ha passat a tenir un paper clarament secundari, encara que el seu percentatge encara s relativament important, encara que la major part de la poblaci activa est dedicada al sector serveis, el 40,9%, fonamentalment impulsat pel turisme interior.

 Monuments .
 Esglsia de Sant Roc.
Construda entre els segles XVII i XVIII. s una esglsia de nau nica amb capelles laterals entre contraforts, volta de can amb arcs en l'interior i coberta a dues aiges en l'exterior, amb tester pla. Disposa de cor a l'entrada de l'esglsia. D'estil barroc desornamentat, durant la Guerra civil espanyola, va sofrir alguns atacs que van destruir algunes parts, com els altars laterals.

 Llocs d'inters .

 Rio Chico. La presncia d'aquest riu atorga a la localitat un important atractiu turstic. El riu presenta un cabal, ms o menys estable, al llarg de tot l'any. Aquest recurs s aprofitable durant totes les estacions de l'any; per a l'estiu s un lloc ideal per a prendre el bany.

 Llentiscle monumental de la Masadica. L'edat estimada de l'exemplar s de 200 anys. Possex una altura de 3,50 m i el dimetre de la copa s el segent: nord-sud: 10 m i aquest-oest: 5 m. L'arbre est catalogat com notable i singular. s un autntic monument natural. Es tracta del llentiscle de majors dimensions del Pas Valenci.

 Coves: de Juan Lentejas, de Pealta, Largas, de Zailes, de Caminejos, del Al-morzar, de Sabartes, del Morrn...

 Festes i celebracions .
 Sant Antoni. Se celebra el 17 de gener.
 Sant Blai. Se celebra el 3 de febrer.
 Santa gueda. Se celebra el 5 de febrer amb ball de disfresses.
 Festes patronals. En honor a Sant Roc i a la Mare de Du de l'Assumpci al voltant del 16 d'agost.

 Enllaos externs .

 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40380" title="Lludient" nonfiltered="646" processed="638" dbindex="15696">


Lludient s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca de l'Alt Millars.

Limita amb El Castell de Vilamalefa, Sucaina, Cirat, Torre-xiva, Toga, Argeleta i Llucena.

 Geografia .
Paisatge tpic de l'interior amb nombroses masies disseminades pel seu terme. La vall del riu de Vilafermosa juntament amb les nombroses muntanyes de la serra de El Cabezo imprimeixen el carcter al paisatge.

 Nuclis de poblaci .
 Lludient;
 Giraba de Abajo;
 Giraba de Arriba;
 Masia de Artijuela;
 Masia de Benachera;
 Masia de Cabezo Royo;
 Masia de Gasque;
 Masia de Reduela;
 Masia del Hostal;
 Masia del Molar;

 Histria .
Municipi de tradici i origen musulm que desprs de l'expulsi dels moriscs en 1609 va sofrir un despoblament del que va comenar a recuperar-se en el segle XVIII.

 Demografia .


 Administraci .


 Monuments .
 Ermita de la Verge del Pilar. Del segle XVIII.
 Esglsia Parroquial.
 Nova Esglsia  dedicada a la Nativitat.  ;


 Enllaos externs .
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40381" title="Montanejos" nonfiltered="647" processed="639" dbindex="15697">


Montanejos s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca de l'Alt Millars.

Limita amb Cortes d'Arens, La Pobla d'Arens, La Font de la Reina, Montant i Aranyel.

 Geografia .
Poble enclavat les muntanyes de la serra de Los Tajos, a la vora del riu Millars on sn coneguts els estrets que formen el riu i el barranc de la Maimona en els quals podem contemplar vistosos panorames i on s'han obert mltiples vies d'escalada.

En el riu Millars, entre aquests estrets, podem banyar-nos en piscines naturals que nodreixen les seves aiges de les fonts dels Banys, de la Tancada, Zorrica, etc. Destaquen tamb l'embassament d'Arens, el Morrn de Campos, el Castell, els Tres Pinitos, Cova Negra, etc.

 Histria .
Poblaci d'origen rab que neix quan la Alquera de Abajo i la Alquera de Arriba passen a formar part del castell de Montant. Mant la seva poblaci morisca fins a 1609 any en el qual es decreta la seva expulsi.

 Demografia .


 Economia .
Les activitats econmiques del municipi sn l'agricultura, els serveis i el balneari.

 Administraci .


 Monuments .
 Esglsia de Sant Jaume. Del segle XVIII.
Cont valuoses puntures al fresc obra de Lluis Antoni Planesdatades a finals del segle XVIII i que seguixen l'estil que marca en aquella poca l'Acadmia de Sant Carles, l'academisisme que es caracteritza pel classicisme, la moderaci, l'equilibri i la norma. 

 El Castell. ;
Restes d'un antic castell d'poca musulmana situat en una posici estratgica, sobre el cim d'una muntanya situada en el marge esquerre del riu Montant i des del qual es domina part d'aquest riu, el riu Millars, tot el pla que forma el seu pas per Montanejos, els camins que baixaven des de la zona de Cortes d'Arens i Sucaina i les actuals poblacions de Montant i La Alquera. Les restes que es poden contemplar actualment, sn tres estructures diferenciades, dues torres i un aljub. A ms s'aprecien tamb alguns trams de muralla.

 Ermita de la Mare de Du dels Desemparats. Del segle XVII.
Situada al barri de La Alquera. Destaquen el seu campanar i el seu prtic. L'estructura s d'una sola nau encara que t petites capelles adossades a ambds murs laterals. Les rajoles o taulellets del campanar daten de la segona meitat del segle XVII i principis del segle XVIII. s una rajola quadrada de cambra per que el seu dibuix complet s'ha partit en quatre parts. Representa una roseta, fulles corbades, fruits i una palmeta en l'angle.

 La Torre.
Antiga torre de vigilncia. Se situa en el nucli urb, enfront de l'esglsia. s de planta circular i alat cilndric. Est construda amb cants rodats de diferents grandries, provinents del riu i travats amb argamassa. Actualment est adossada a l'antic palau dels Comtes de Vallterra. Es conserven nicament els murs mestres exteriors, ja que els interiors han estat derrocats.

 Pont de Sant Josep. Del segle XIX.
T estructura de tres arcs de mig punt i est realitzat en pedra. Pel seu interior circula una petita squia que duu aigua de reg fins a La Alqueria, per aix es denomina pont-aqeducte. Cap a la meitat de l'estructura s'aixequen dues forncules a ambdues parts del pont on s'han collocat sengles panells cermics en els quals es representen a la Verge dels Desemparats i Sant Josep, qui dna nom a aquest pont.

 Los Baos.  ;
Les restes de Los Banyos es troben en el marge dret del riu prop de la Font del mateix nom. Hi ha dues estructures diferenciades d'una banda hi ha un parament de pedra calcria de forma semicircular, dividida en tres cossos i que est adossada a altra construcci de planta quadrada amb dues obertures en un dels seus murs. Es creu que possiblement aquesta construcci fos posterior per la diferncia de factura constructiva i que probablement es tracts d'un mol d'aigua. A ms es pot contemplar una extensa xarxa de petites squies que duen l'aigua. L'estructura de l'edifici tingu similituds amb el de els banys romans.

 Llocs d'inters .

 La Alquera. Nucli de poques families, que estava rodejat d'una muralla. En aquest tipus d'urbanisme s molt caracterstic el traat irregular dels carrers, les quals solen ser estretes i poc illuminades. Donen la sensaci de ser carrers laberntics, que no permeten l'orientaci ni la visi general. La ciutat es converteix en un agregat de cases que mostra un organisme compacte.

 La Cueva Negra. Es tracta d'una cova de molt mplies dimensions, l'accs t lloc a travs d'una gran boca de 26x10 m desprs de la qual trobem una enorme cavitat amb una superfcie de 2.300 m2 i un volum de 40.000m3, que fan d'aquesta una de les majors sales de tot el Pas Valenci. L'interior de la cavitat es troba ple de grans blocs de roca que donada la seva disposici arriben a formar pseudogaleries, aquests fragments de roca sn denominats clastos i sn producte de processos de despreniment.
 
 El Chorro. Es tracta del punt de desgus de l'Embassament d'Arens, construt per a la regulaci de cabals del riu Millars. Si descendim fins al pont situat en les proximitats del doll d'aigua podrem apreciar de prop, per de forma segura, la potncia i la bellesa de l'aigua al caure aix com les espectaculars parets verticals de calcria, de ms de 100 m, a travs de les quals s'ha excavat aquesta canalitzaci i on crida l'atenci l'extraordinria horitzontalitat dels estrats geolgics. ;

 Los Estrechos. Situats entre la poblaci de Montanejos i l'embassament d'Arens, es tracta d'un dels trams ms bells del riu Millars, on encaixa, en un congost d'uns 25 m d'ample, entre parets prcticament verticals que en alguns punts superen els 100 m d'altura.

 Barranc de la Maimona. Microrreserva de flora.

 Embassament d'Arens.

 El Balneari.

 Festes i celebracions .
 Festes patronals. Se celebren a principis de setembre en honor a la Verge del Roser, Verge dels Desemparats i Sagrat Cor.
 L'Inmaculada. Se celebra el 8 de desembre amb la festa de El Torico amb bous al carrer i sopars populars.
 Nadals. El 25 de desembre es canten albaes i nadalenques pels carrers.
 Sant Antoni. Se celebra el cap de setmana ms prxim al 17 de gener amb benedicci d'animals, process i repartiment dels tpics rotllos o "caritat".
 Sant Jaume. Se celebra el 25 de juliol. ;

 Nota trgica .
A Montanejos va morir assassinat el jove independentista Guillem Agull i Salvador a mans d'un grup de joves feixistes l'any 1993.

 Enllaos externs .
 Web Oficial de Montanejos;
 Balneari de Montanejos;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40383" title="Montant" nonfiltered="648" processed="640" dbindex="15698">


Montant s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca de l'Alt Millars.

Limita amb Montanejos, Cirat, Torralba del Pinar, Figueres, Caudiel i La Font de la Reina.

 Geografia .
Montant apareix enclavada en la vessant del pujol del Calvari, a un costat i a l'altre del barranc de les Eres, en les estribacions de la Serra d'Espad. El nucli urb s'aixeca sobre la vall del Riu Montant, afluent del riu Millars.

 Histria .
Poblaci d'orige rab, desprs de la reconquesta en 1239 la poblaci morisca es va mantenir en ella conservant els seus usos i costums fins a la seva expulsi en 1609. Sembla que va ser repoblada per gents vingudes de Provena. Tamb es van establir en la localitat monjos servites que van fundar un monestir que encara existeix en l'actualitat.

Durant les guerres carlistes va ser un important nucli d'activitat militar.

 Demografia .


 Economia .
Basada tradicionalment en l'agricultura i la ramaderia. En el segle XIX va contar amb fbrica de filats i teixits.

 Administraci .


 Monuments .
 Monuments religiosos .
 Convent dels Servites. Dels segle XVIII.
D'arquitectura postbarroca i preacadmica. L'aspecte actual del convent data de 1763, desapareixent el seu s com a tal en la desamortitzaci de Mendizbal, fortificant-se i utilitzant-se en 1836 pels carlistes.

 Esglsia de Sant Bernat. Del segle XVIII.
Consta d'una sola nau amb talla i fulles d'acant, d'estil xurrigueresc. L'altar major s de regular altura, conservant una creu processional del S. XVIII.

 Ermita de Santa Brbara.

 Casa del Comte o Abadia. ;
Antiga casa feudal propietat del Comte de la Villanueva. A partir de 1612 i amb motiu de l'arribada de nou frares Servites, fou casa abadia i primera residncia dels monjos fins a la terminaci del convent. En l'actualitat s propietat privada ocupada pel sacerdot titular de l'Esglsia.

 Festes i celebracions .
 Sant Antoni. Se celebra el 17 de gener.
 Sant Bernat. Setmana de festes majors al voltant del 20 d'agost.
 Mostra del Matacerdo. Se celebra el cap de setmana del pont de la Constituci (6 de desembre) on es recorda la Matana del Porc amb l'elaboraci de plats tpics.

 Enllaos externs .

 Ajuntament de Montant;
 Asociacin Cultural Conde de Vallterra de Montant;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40384" title="La Pobla d'Arens" nonfiltered="649" processed="641" dbindex="15699">


La Pobla d'Arens s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca de l'Alt Millars.

Limita amb Cortes d'Arens, Montanejos, La Font de la Reina i a la provncia de Terol amb San Agustn, Olba i Fonts de Rubiols.

 Geografia .
Les seves caracterstiques geogrfiques estan determinades pel riu Millars i els seus afluents que han conformat l'orografia de la vall. En La Pobla d'Arens es poden trobar varietat de paisatges: riu, pant, barrancs, fonts, horts, boscos, garrigars, penyasegats, etc. Respecte a la fauna s de destacar la diversitat d'espcies nidificants d'aus i papallones.

Amb una altitud que oscilla entre els 600 m en el pant fins als 1.013 de la muntanya Sabina o Lloma La Grana es gaudeix d'un clima suau i benigne.

 Nuclis de poblaci .
 La Pobla d'Arens;
 Los Calpes;
 Los Cantos;
 La Monzona;

 Histria .
Malgrat l'existncia de jaciments ibers en Los Calpes i en Cabezo  s evident que la poblaci es va formar a partir del segle XIII en el terme del castell musulm d'Arens; en 1229 Zayd Abu Zayd  i Jaume I (1208-1276) signen un pacte de vassallatge pel qual el moro podia ocupar tots el castells i llocs que volgus dintre del territori musulm a canvi de renunciar a qualsevol dret sobre la ciutat de Valncia; aqueix acord va provocar la revolta dels moros que no l'acceptaven i ocuparen el castell que acab sent ocupat per Ab Zayd i donat a sa filla Alda, casada amb Blasco Eximen d'Arens (cognom que va canviar pel seu de Tarazona), fill d' Eximen Prez de Tarazona, posteriorment s'integra en la baronia d'Arens i en 1317 rep carta pobla per a deu pobladors; en 1462 el castell fou assetjat per les tropes de l'Infant Jaume d'Arag que s'hi assentaren en diverses parcelles del territori donant lloc a noves ubicacions que componen l'actual terme; en 1464 fou finalment ocupat i enderrocat pels cristians, la baronia fou confiscada pel rei Joan II (1398-1479) i posteriorment pass al ducat de Gandia i acab en el senyoriu de Vilafermosa; contemporniament el fet ms dolors en la histria de La Pobla d'Arens s la construcci del pant que comport la desaparici del ve poble de Camps d'Arens i l'expropiaci de nombroses finques i cases amb la consegent emigraci massiva dels habitants cap a la ciutat; fins i tot el tema es veu agreujat per que la mancana d'aigua impedeix omplir el pant en la seua totalitat amb el risc de lliscament dels seus vessants i la no res estrafolria possibilitat que La Pobla puga ser engolida pel desplaament de terres que en comporta.

 Demografia .


 Economia .
L'ametla, l'olivera, la ramaderia bovina, ovina i avcola i l'apicultura sn els sectors econmics del poble que fretura absolutament de qualsevol indstria.

 Monuments .
 Monuments religiosos .
 Ermita de Sant Cristfol. Del segle XVII.
La seva construcci s gtica amb murs de maoneria amb arcs apuntats sobre els pilars. Del que era l'ermita, solament es conserven els arcs, part dels murs i la porta.
 Ermita dels ngels. ;
 Ermita de Loreto. Dels segle XVII.
 Ermita de la Verge del Roser i Sant Josep. Del segle XVIII (Los Calpes).
 Ermita de Santa Brbara.
 Ermita de Sant Toms de Vilanova. Dels segle XVIII.
 Esglsia de la Verge del Roser. A Los Calpes.
 Esglsia parroquial de La Pobla d'Arens. Dels segle XVI.
s un exemple d'arquitectura renaixentista castellonenca. Construda en maoneria i cadirat. Destacar del seu interior el cor i la seva barana abalustrada. En el prtic es representa l'evangeli a manera de forncula tipus renaixentista amb arc de mig punt.

 Monuments civils .
 Ajuntament. Del segle XVII.
s d'estructura palatina, construt en maoneria i cadirat. Mostra quatre arquejades de mig punt, que descansen sobre columnes cilndriques. Sota l'arc central hi ha una artstica font pblica. Al costat dels edificis situats la mateixa plaa formen una peculiar plaa triangular.
 Castell de La Vizaa o d'Arens. ;
s d'orige islmic. Es conserva el recinte amurallat i algunes dependncies. A les faldes del castell es troba l'Ermita dels ngels, construda en temps posteriors.
 Pont penjat sobri el riu Millars. Del segle XIX.
Format per arcs de cadirat que subjecten els cables metllics que sustenta l'entramat de biguetes metlliques i passarella de fusta. Antigament era un pont que unia un Cam ral de La Pobla d'Arens a Cortes d'Arens.
 Pont de Los Cantos. ;
Es tracta d'un pont per a aqeducte amb arc de mig punt de pedra sobre el barranc Juana de cert inters.

 Festes i celebracions .
 Festes d'agost. En la primera setmana del mes es realitzen revetlles, menjars populars, etc. en honor a la Verge dels ngels i de Santa Brbara. El dia 2 d'agost es realitza un romiatge a l'Ermita de Nostra Senyora dels ngels.
 Festes patronals de Los Calpes. Se celebren del 7 al 15 d'agost en honor a Sant Roc i a la Verge del Roser.
 Festes patronals de La Pobla. Se celebren del 21 al 31 de setembre en honor a Sant Mateu i a la Verge de Loreto.
 Sant Antoni. El 17 de gener.

 Enllaos externs .


 Ajuntament de La Pobla d'Arens;
 Histria de La Pobla d'Arens;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40385" title="Sucaina" nonfiltered="650" processed="642" dbindex="15700">


Sucaina s un municipi del Pas Valenci de la provncia de Castell i es troba a la comarca de l'Alt Millars.

Geografia.
Des de Castell s'accedeix a aquesta localitat a travs de la CV-16 i a l'Alcora s'agafa la CV-190.

La poblaci est assentada a la part ms alta d'una foia plena de camps d'avellaners, nous, ametllers i altres tipus de cultius, ms minoritaris, i sota les faldilles del Masss del Penyagolosa. El terme municipal compta amb nombroses masies que fins fa ben poquet estaven habitades tot l'any. Tamb existeixen paratges de singular bellesa com sn Santa Anna, El Xorrador de Zucaina, La Penya Vilanova, El Pinar, Els Picaios, El Corral del Pi, El Corral d'Onofre... 

En arribar la tardor als boscos del terme, sempre i quan el final de l'estiu i principis de la tardor hagen sigut generosos en pluges, se solen trobar nombrosos bolets, sent els rovellons els bolets ms abundants i apreciats, coneguts a Zucaina amb el nom xurro de rebollones. 

Localitats limtrofes.
Vilafermosa, Cortes d'Arens, Aranyel, Lludient i El Castell de Vilamalefa totes de la provncia de Castell.

Histria.
Poblaci d'origen rab. El seu nom possiblement prov de la paraula sukaina, el qual significa caseta a la vora de la font. La poblaci est al costat d'una font i d'aqu possiblemente el nom. Del pou que alimenta aquesta font s'extreu part de l'aigua que abasteix a la poblaci.

S'ha de destacar que existeixen nombroses restes de poblats ibrics en el seu terme municipal, en els que s'han trobat diverses restes de cermica ibrica.

La seua histria corre parallela a la dels moriscos, constituint un exemple de poble rab de muntanya en aquestes terres, i patint desprs de l'expulsi d'aquests a l'any 1609 una despoblaci de la que ha anat recuperant-se poc a poc, amb una dura competncia pel despoblament que pateixen les terres de l'interior per la crisi agrria.

Demografia.



Economia.
Economia basada per una part en l'agricultura, tenint l'avellaner i ms recentment les nous com a cultius principals i per una altra part en la criana de porcs i gallines, comptant amb nombroses granges.

 Administraci .



Monuments.
Monuments religiosos.
Esglsia Parroquial de la Transfiguraci d'El Salvador (S. XVI-XVIII). Es conserven al seu interior interessants talles de fusta del s. XVIII i una imatge medieval de fusta policromada de Santa Anna, patrona de la Vila de Sucaina, objecte de gran devoci. Durant els ltims 3 anys ha estat objecte d'una remodelaci a fons del seu interior: capelles, altars, sostre i sl.

Ermita de Santa Brbara (S. XVIII). Ermita que es troba a la mateixa poblaci i que dna nom a la part alta del poble. Est situada a prop del front i d'un dels dipsits d'aigua que abasteixen Sucaina. Es va construir cap a finals del S. XVIII i cap a l'any 1994 es va dur a terme una restauraci, a travs d'una inniciativa popular, de la seva teulada i faana, tornant-li part de l'esplendor original. Era tradici fins al 2001  2002, el celebrar-hi la festivitat de Diumenge de Rams en el seu interior i baixar en process fins a la plaa de l'Esglsia, per degut a qu per a arribar-hi s'ha de pujar una pendent bastant pronunciada i per a evitar-hi al mxim l'esfor que havia de realitzar la gent gran, es va optar per celebrar tal festivitat a l'entrada de l'esglsia parroquial, a la part plana de la poblaci.

Calvari i ermita del Calvari (S. XVIII-XIX);

Ermita de Santa Anna (S. XVIII). Ermita dedicada a la patrona de la Vila de Sucaina. Es va construir a finals del S. XVIII i est situada a uns 4 km de la poblaci, en direcci Montanejos, per la carretera CV-195. Es troba en un paratge de gran bellesa natural. Est construda en el marge dret de la Rambla de Santa Anna, afluent del riu Vilafermosa i d'una font de la qual surt abundant aigua fresca. Vora la font hi ha una zona reservada per a fer carn a la brasa o paelles i als voltants de l'emita hi ha diverses taules i bancs de formig on poder menjar-se-les. L'ermita es va construir en motiu de les diverses aparicions que de Santa Anna va tenir una pastoreta procedent d'alguna de las masies que avui es troben prximes a l'ermita. Santa Anna se li va aparixer sobre un gran esbarzer que misteriosament no punxava i li va dir en l'ltima aparici que la gent de Sucaina construs una ermita en aquell lloc. La devoci que tenen els sucainers a Santa Anna s molt gran, la qual, segons figura en una placa de l'ermita, va salvar del clera a la poblaci cap a finals del S. XIX. Cada 1 de maig es realitza una gran romeria a l'ermita des del poble amb la celebraci de dues misses solemnes. En tal dia la presncia de tendetes, en les quals se'n poden comprar diverses coses, s nombrosa. Una altra data important, tot i que no tan multitudinria com l'anterior, s la del 26 de juliol, dia de Sant Joaqum i Santa Anna, en el qual es realitza una missa solemne a l'ermita i es reparteix una coca coneguda com a la "rebanada" entre tots els assistents. Aquest dia s conegut com al dia de "Santa Anna de la rebanada". En els ltims anys s'han dut a terme treballs de rehabilitaci de la seva faana i interior, tornant a l'ermita el seu aspecte original. Amb aquestes obres s'han acabat els problemes de humitat que patia l'interior de l'ermita i que havien perjudicat molt al retaule de l'altar major. ;

Pil de Sant Gregori i Pil de Santa Anna.

Monuments civils.
Torre rab. A la Xirivilla hi ha restes d'una torre d'origen musulm.

Festes Locals.

Sant Antoni Abat. Dissabte ms prxim al 17 de Gener.
Romiatge a Santa Anna, patrona de la Vila de Sucaina: 1 de Maig.
Process del Sant Sepeli: Divendres Sant.
Santa Anna de la "Rebanada": 26 de Juliol.
Festes majors,  en honor a l'Assumpci de la Mare de Du: primera quinzena d'agost.
La Setmana Cultural: primera setmana d'Agost.

 Enllaos externs .

 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.
 Portal de l'Associaci de Vens "Zucaina de Par en Par".
 Portal de Notcies de la Vila de Sucaina.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40386" title="Toga" nonfiltered="651" processed="643" dbindex="15701">



Toga s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca de l'Alt Millars.

Limita amb Lludient, Argeleta, Vallat, Espadella i Torre-xiva.

 Geografia .
Es troba situat en una vall formada per la finalitzaci de la Serra d'Espad i el masss de Penyagolosa a la vora del riu Millars. Gran part del terme es troba poblat de grans extensions de bosc on les espcies predominants sn els pins i les alzines. Aix, 754 hectrees del terme municipal estan ocupades per extensions boscoses i tan sols 127 per superfcies de cultius.

Malgrat situar-se en una zona d'interior, les altures mitges no sn excessivament importants i la influncia del proper mar Mediterrani provoquen que a Toga es gaudeixi d'un clima molt agradable. nicament sol haver dies freds en la temporada d'hivern, que de tota manera, no solen ser nombrosos. Les pluges es produxen amb una gran irregularitat, establint-se forts contrastos entre els anys d'abundncia i altres d'acusada sequera.

 Histria .
Existeixen poques dades fidedignes sobre origen de la poblaci. Alguns estudis atribuxen la seva fundaci als gots encara que aquest extrem no est demostrat; no obstant aix, s sembla provat que, durant el perode de dominaci islmica, en aquest mateix emplaament va existir una alqueria musulmana.

Va pertnyer a Zayd Abu Zayd, ltim governador almohade de Valncia, i, desprs de la seva conversi al cristianisme, la va lliurar a l'arquebisbe de Tarragona en 1247. Parrquia independent de Vilafermosa des de 1535, per acabada de construir en 1658. En ella destaca la cofradia del Rosari fundada en 1623. El senyoriu va pertnyer Pere Carroz de Vilaragut Insa (primer bar), desprs va passar a Maria de la Concepci Lluna i finalment a Ferran Almansa Rierol, marqus de Cadimo, qui la va vendre a Miquel Saavedra. Quant a la seva demografia, les 170 cases que tenia en 1609 es reduiren a noms 50 en 1646. En 1707 la poblaci va ser delmada per la pesta, no obstant aix seria en aquest segle XVIII quan arribaria a arribar a la seva mxima poblaci (500 habitants en 1794). Desprs d'aquest any decreixer a poc a poc.

 Demografia .


 Economia .
L'agricultura s gaireb exclusivament de sec i els camps se situen en el clssic abancalament en terrasses, encara que avui dia gran part d'ells estan abandonats. Tamb trobem cultius de regadiu, sobretot de ctrics, en la part ms baixa del poble, al costat del riu Millars.

Per altra banda, un 23,5% de la poblaci treballa en la indstria, desplaant-se fins a municipis de la comarca de la Plana Baixa com Onda i Ribesalbes a treballar en la seva indstria cermica.

 Monuments .
 Monuments religiosos .

 Esglsia de l'inmaculada Concepci. Del segle XVII. D'estil corinti o barroc desornamentat.
 Ermita de Sant Joan. Es troba en runes.

 Monuments civils .

 Castell de Toga. ;
Es va tractar d'un petit castell o un lloc de vigilncia, que hagu de quedar destrut desprs de la victria cristiana. Actualment queden poques restes, destacant els fonaments de la seva torre principal i alguns vestigis de muralles.
 Palau Senyorial. Es troba en runes. ;
 Portal de Sant Antoni. ;
Aquests arcs representen una atractiva i significativa mostra de l'antic traat urb de la localitat. Ambds es conformen com elements passants, s a dir que se situen per sobre d'un carrer i comuniquen diversos habitatges o formen part d'un habitatge. El de Sant Antoni suporta la capella que alberga la imatge del sant.
 Castell de Ganalur.
Poblat ibric assentat en un pujol que domina un ampli meandre del Millars. En el jaciment s'han trobat restes d'poca ibera (segles V -I aC) i d'islmica (segle XIII). En l'actualitat, noms queden restes cermiques ja que una posterior ocupaci medieval ha esborrat qualsevol inici de la disposici espacial de l'hbitat ibric. Quant a l'ocupaci musulmana, sembla correspondre's amb l'estil Ganalur, citat en documents dels segles XIII i XIV i, sens dubte, s l'origen de l'actual poblaci de Vallat.

 Llocs d'inters .
 Fuente Caliente. Les seves aiges, van obtenir en 1906 diploma i medalla d'or en l'exposici regional de Valncia. Estan classificades com bicarbonatades calcico-magnsiques i indicades per al tractament de l'obesitat, gota i malalties de l'estmac.

 Festes i celebracions .
 Sant Antoni. Les festes sn organitzades per tres clavaris triats per a tal fi. Durant les mateixes es bategen als animals i es reparteixen els tpics rotllos a tots els vilatjans i visitants. Se celbra del 15 al 17 de gener.
 Festes patronals. Se celebren de l'1 al 10 d'agost en honor al Crist de l'Agonia.

 Enllaos externs .


 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40387" title="Torralba" nonfiltered="652" processed="644" dbindex="15702">


Torralba, tamb conegut com Torralba del Pinar, s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca de l'Alt Millars.

Limita amb Montant, Cirat, Fontes, Aider, Vilamalur, Pavies i Figueres.

 Geografia .
El relleu s molt muntanyenc i ho configuren els forts pendents septentrionals de la Serra d'Espad, que baixen cap a la vall del Millars. Les altures es mantenen per sobre dels 700 metres i solen arribar a en diverses ocasions els 1000 metres.

El medi climtic s de transici entre el mediterrani i les muntanyes. Les mitjanes trmiques oscillen entre els 6 graus de gener i els 23 de julio i agost. Les precipitacions oscillen al voltant dels 400 mm anuals i sn en forma de neu en l'hivern en algunes ocasions.

 Histria .
Encara que investigacions recents han cregut veure vestigis romans, el primer document que alludeix a l'antiga poblaci de Torralba, "Vialeba", est signat pel rei musulm Zayd Abu Zayd, i en el mateix es compromet a cedir els seus territoris a Jaume I i a convertir-se al cristianisme. Per altra banda, en la catedral de Valncia es conserva el testament del fill de Abu Zayd, Ferran, convertit ja, en el qual llega als seus hereus el castell de Vialeba i Torralba.

Per a pesar de la cristianitzaci dels seus senyors, Torralba segueix conservant la seva poblaci morisca fins a la seva expulsi en 1609, dos anys desprs el municipi que ja pertanyia a la Baronia d'Aider s repoblat per cristians.

Per a uns altres la seva fundaci correspon al segle XVI, quan pertanyia a la baronia de Mil d'Arag.

 Demografia .


 Economia .
L'agricultura s gaireb exclusivament de sec, amb predomini dels cultius d'oliveres i ametllers, i els camps se situen en el clssic abancalament en terrasses. Aix mateix est drenat per la rambla de Fontes, que desguassa en el riu Millars.

 Monuments .

 Esglsia dels Salvador. Dels segle XVII;
s d'una nau amb capelles laterals i dividida en tres trams, sense creuer. Presenta decoraci a fora d'escaiola amb motius vegetals, prpia del segle XVIII. Possex una creu processional amb punx valenci.
 Ermita de Santa Brbara. ;
D'una sola planta i atri amb arquejades. Es creu que va ser construda sobre una antiga mesquita rab.
 Castell de Vialeva. ;
La funci estratgica del mateix seria el control dels camins, dels passos cap a Vilamalur i la vall del Millars. s d'origen rab i probablement va ser construt entre els segles X i XII. S'ala en un promontori gaireb cilndric, en el centre de la vall que uneix les localitats d'Aider i Torralba.

 Llocs d'inters .
 Font de Santa Brbara. Amb la seva aigua de gran qualitat, possexen una mineralitzaci molt feble i sn molt recomanables per a dietes pobres en sodi.
 Microreserva del Bosque del Tajar. Important i interessant bosc comunal en el qual s'elaborava carb en l'antiguitat. Declarada Microreserva de flora per la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat Valenciana.

 Festes i celebracions .
 Santa Brbara i Crist de l'Agonia. Se celebren de l'1 al 8 de desembre. Sn festes religioses amb la peregrinaci de tots els vens el dia de la patrona a l'ermita del seu mateix nom.
 Verge del Roser i Sant Gil. Se celbren de l'1 al 8 de setembre.
 Festes patronals. Se celebren la primera setmana d'agost en honor a El Salvador amb bous al carrer, revetlles, celebracions religioses, etc.
 Nit de Nadal o Nit dAlbs. Sn cants tpics per les cases felicitant el Nadal i agraint els aguinaldos.
 Sant Antoni. El 17 de gener   ;

 Enllaos externs .


 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40388" title="Torre-xiva" nonfiltered="653" processed="645" dbindex="15703">


Torre-xiva s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca de l'Alt Millars.

Limita amb Cirat, Lludient, Toga, Espadella i Fontes.

 Geografia .
Gran part del seu terme est travessat pel riu Millars, es troba poblat de grans extensions de bosc on les espcies predominants sn els pins i les alzines. Aix, 678 hectrees del terme municipal estan ocupades per extensions boscoses i tan sols 216 per superfcies de cultius.

 Histria .
Poblaci d'origen rab que va ser conquistada per a les armes cristianes pel rei Jaume I en el segle XIII. Lloc de moriscs, entre 1565 i 1572 la poblaci morisca ascendia a 17 cases. Amb l'expulsi dels moriscs, la poblaci va quedar reduda a 16 llars en 1646. Fins al segle XIX va formar part del ducat de Vilafermosa. Les principals produccions agrries durant els segles XVIII i XIX eren els cereals, garroferes, ametller, oliveres i moreres (que ha desaparegut en el segle XX). Durant les guerres civils del segle XIX va estar, gaireb sempre, ocupada pels carlistes.

 Demografia .


 Economia .
L'agricultura s gaireb exclusivament de sec i els camps se situen en el clssic abancalament en terrasses, encara que avui dia gran part d'ells estan abandonats. Tamb trobem cultius de regadiu, sobretot de ctrics, en la part ms baixa del poble, al costat del riu Millars.

 Monuments .

 Esglsia de Sant Roc. Del segle XVIII.
Molt similar a la resta de les esglsies existents en la zona, d'estil barroc desornamentat o renaixentista. Esglsia d'una sola nau amb dependncies annexionades a la mateixa i campanar.
 Torre de Torre-xiva. Dels segle XIII.
La ubicaci de la torre s avui en l'interior de la poblaci, no obstant aix el lloc on se situa respon a la defensa del pas de l'estret de Toga, aiges dalt del mateix i en el marge dret del riu Millars. La torre s de planta circular. Presenta factura bastant tosca realitzada amb cants rodats de diferents grandries, travats amb argamassa. Es troba mig encastada en la faana d'una casa. Es troba en aparena en estat acceptable de conservaci, sent utilitzada com habitatge.
 Castell. Del segle XI.
Restes del castell d'origen musulm. Actualment es troba en runes i noms la torre roman en peus.

 Festes i celebracions .
 Sant Antoni. El 17 de gener.
 Sant Roc. El 16 d'agost.

 Enllaos externs .


 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40389" title="Vallat" nonfiltered="654" processed="646" dbindex="15704">


Vallat s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca de l'Alt Millars.

Limita amb Toga, Argeleta, Fanzara i Espadella.

 Geografia .
El nucli urb se situa al costat del riu Millars i es troba a una altura de 276 metres. El seu terme municipal s regat pel riu i en la seva proximitat es troba l'embassament de Ribesalbes. Gran part del terme es troba poblat de grans extensions de bosc on les espcies predominants sn els pins i les alzines. Aix, 430 hectrees del terme municipal estan ocupades per extensions boscoses i tan sols 40 per superfcies de cultius.

 Histria .
Els seus orgens sn difcils de determinar per mancar de documentaci fiable. S'han localitzat dades de l'poca de dominaci almohade en el segle XIII, fet que dna a entendre el seu origen musulm. La localitat que va ser reconquistada pel rei Jaume I en l'any 1231 formava part del senyoriu de Zayd Abu Zayd. En 1242 el poble va passar a formar part de la Baronia d'Arens. En 1465 passa a formar part del duc de Vilafermosa, del que encara es conserven les runes d'un palau. En 1609 van ser expulsats els moriscs, els quals componien una gran part de la poblaci de Vallat, fet que va suposar un perode de forta decadncia. En 1837, desprs de la desamortitzaci de Mendizbal, el municipi passa a ser propietat de particulars.

Posteriorment, en la dcada dels anys 60 del segle passat, va haver un espectacular augment de la poblaci (ms de 600 habitants), per la construcci de la nova central hidroelctrica, per a decaure de nou en els anys 80 amb un total de 14 habitants.

 Demografia .


 Economia .
Cavanilles va descriure aquesta poblaci com "poble curt, i de pocs fruits"; en l'actualitat l'agricultura presenta una superfcie gaireb testimonial a Vallat. Antany existien algunes extensions de cultius de sec amatents en el clssic abancalament en terrasses, encara que avui dia gran part d'ells estan abandonats. Avui el cultiu que ms present en el municipi s el taronger i altres de regadiu, realitzant-se aquests entorn del riu Millars.

Els pocs habitants que possex la localitat dediquen els seus esforos a les tasques agrcoles i alguns altres a la indstria cermica situada en la vena comarca de la Plana Baixa.

 Monuments .
 Esglsia de Sant Joan Evangelista. Dels segle XVIII.
El temple s de tres naus, quatre trams i creuer, amb escassa decoraci. Va ser construt per gents de Vallat i est dedicat al patr del poble.

 Casa Badia. Dels segle XVII.
Casa consistorial. s una dels habitatges existents ms antics de la poblaci, possiblement antiga mesquita i posterior esglsia catlica.

 Castell de Ganalur.
Existeixen molt poques dades referents a aquest castell. Sabem que ja existia en els segle XIII i XIV perqu existeixen documents que aix ho testifiquen. En el Llibre del Repartiment es deixa clara la seva existncia, on s'indica la seva proximitat al castell de la Mola del Bou Negre, a Argeleta, i en el qual queda constncia de l'ordre de destrucci del castrum et vila de Ganalur. s per aquesta ra que avui es troba arrunat totalment i fins i tot s difcil trobar la seva ubicaci exacta. Les seves runes es troben en una lloma situada a l'oest de Vallat, en una zona molt prxima a les demarcacions d'Argeleta i Toga. El castell hagu de defensar el lmit de la baronia d'Arens i pertanyia a l'almohade Zayd Abu Zayd, com la major part d'aquests territoris. nicament s'observen diversos i espargits restes que van deure pertnyer a aquesta fortalesa.

 Llocs d'inters .
 Pou de la Roca del Molino. Piscines naturals a les afores del poble.

 Festes i celebracions .
 Dia de la Santa Creu. El 3 de maig.
 Festes patronals. En honor a la Mare de Du d'Agost.
 Sant Antoni. El 17 de gener.

 Enllaos externs .

 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40390" title="Vilafermosa" nonfiltered="655" processed="647" dbindex="15705">


Vilafermosa s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca de l'Alt Millars.

Limita amb Cortes d'Arens, Zucaina, El Castell de Vilamalefa, Vistabella del Maestrat y Xodos. A la provncia de Terol limita amb Puertomingalvo.

 Geografia .
Es troba al peu de la vessant nord-oest del masss de Penyagolosa,(s la poblaci ms propera a la mateixa), en la confluncia dels rius Carbo i de Vilafermosa.

 Nuclis de poblaci .
 Vilafermosa;
 Bibioj;
 El Carbo;
 Pla de la Caada;
 La Riera;

 Histria .
D'origen musulm pertanyia al senyoriu de Zayd Abu Zayd, ltim governador almohade de Valncia i aliat del rei Jaume I. En 1234, Ab Zayd li concedeix carta de poblaci, segons el fur de Daroca. Ms tard va ser incorporada a la Corona sent la seu del ducat de Vilafermosa ttol institut per Jaume II en l'any 1259. Segons altres fonts, el ttol nobiliari va ser creat pel rei Joan II molt ms tard.

El poble va ser destrut en el curs dels combats de la Guerra de Successi. Durant les Guerres carlistes va ser un important focus d'activitat militar. Fou la seu de la Reial Diputaci del Regne de Valncia, govern civil dels carlins valencians, durant la Tercera guerra carlina.

 Demografia .


 Economia .
Tradicionalment basada en l'agricultura i la ramaderia. Existeix tallers artesanals d'objectes de vmet i de cuir.

 Administraci .


 Monuments .
 Monuments religiosos .
 Ermita de Sant Antoni. Dels segle XIII.
L'edifico consta d'un noms cos amb capella d'una sola nau. Destaca la Portada de tradici romnica rural.

 Ermita de Sant Bertomeu. Del segle XIV.
Romiatges: Sant Blai (03/02), Sant Bertomeu (24/08), Sant Vicent, Primer diumenge de Maig: Pi Cacho

 Esglsia de la Nativitat. Dels segle XVIII.
En el seu interior trobem uns magnfics retaules gtics i renaixentistes considerats dels millors de l'art pictric valenci dels segles XIV i XV. Aquestes taules sn atribudes a l'anomenta mestre de Vilafermosa, deixeble de Jaume i Pere Serra, a ms del Retaule de Santa Caterina de Joan Reixach i la bella imatge tallada de Sant Bartomeu, del segle XIII.

 Monuments civils .
 Nevera del Penyagolosa. ;
 Pilons o Peirnes. ;
Situats al costat de les ermites, en els creus de camins, en els accessos als pobles o a la part alta de les muntanyes, aquestes creus sn veritables obres d'art. Destaquen el Peirn del Masico i el de Pino Cacho. 
 Pont rom sobre el riu Carbo.
 Runes del Castell. ;
Edifici militar. S'est restaurant la torre i la muralla. Una torre i part de la muralla estan en la plaa de l'Esglsia i sn propietat privada.

 Llocs d'inters .
 La Muela. Del segle XIII.
Antic emplaament del poble del que en l'actualitat solament queden alguns llenos de muralla, bases de torrasses de defensa, una capella de l'antiga esglsia i la torre prtic de la fortalesa.
 Penyagolosa.

 Festes i celebracions .
 Sant Antoni. El cap de setmana ms proper al 17 de gener.
 Pajaro Rey. El 19 de gener.
 El Pino Cacho. Primer cap de setmana de maig.
 Festes patronals. Se celebren en honor a Sant Bertomeu la segona quinzena d'agost.
 Sant Blai. El cap de setmana ms proper al 3 de febrer.

 Vegeu tamb .
 Riu de Vilafermosa;
 Penyagolosa;
 Bibioj;

 Enllaos externs .

 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40391" title="Vilamalur" nonfiltered="656" processed="648" dbindex="15706">


Vilamalur s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca de l'Alt Millars.

Limita amb Torralba, Aider, Suera, L'Alcdia de Veo i Matet.

 Geografia .
Se situa el nucli urb en un pintoresc emplaament sobre una muntanya elevada per sobre dels camps i els barrancs, en el sector nord-occidental del Parc natural de la Serra d'Espad. El poble es troba a una altura de 644 m. sobre el nivell del mar. Vilamalur possex un terme molt accidentat quant al seu relleu es refereix, tenint una altura mitja de 700 m. Destaquen entre les seves principals muntanyes l'Alt del Pinar amb una altura de 1047 m o el Canabar, Castillejo, Cabezo, la Atalaya o la Buitrera. 

Gran part del seu terme municipal es troba poblat de grans extensions de bosc on les espcies predominants sn els pins, sureres i alzines. Aix, 1650 hectrees del terme municipal estan ocupades per extensions boscoses i 260 per superfcies de cultius.

 Histria .
Els orgens exactes de la poblaci sn desconeguts, si b la seva fundaci s'atribux a l'existncia d'una suposada alqueria musulmana, fet avalat pel castell alat en les seves proximitats, de fbrica islmica. El seu nom actual, que ja apareix documentat en 1489, segons alguns autors podria haver substitut al seu avui ignorada denominaci musulmana. En 1236 formava part del senyoriu que Zayd Abu Zayd, ltim governador almohade de Valncia, possea sobre aquestes terres desprs de la seva expulsi per Abu Abdallah Muhammad Aben Mardanix.

Antic lloc de moriscs (contava amb 21 cases en 1609), va ser repoblat per aragonesos durant la primera meitat del segle XVII. Si b en 1715 tenia 148 habitants, no experimentaria (al contrari del que va succeir amb la gran majoria dels pobles valencians) cap creixement demogrfic durant el segle XVIII, ja que finals del mateix tenia 135 habitants. Encara que durant el XIX creixer i arribar a tenir 546 moradors en 1900, a partir d'aquest any la seva poblaci iniciar una contnua reculada, ms acusat a partir de 1960.

 Demografia .


 Economia .
Es basa la seva economia en l'activitat agrcola, principalment les cireres en varietats molt selectes i d'especial qualitat, molt afamades en els mercats. Tamb es conrea l'ametller i l'olivera.

 Monuments .
 Castell de Vilamalur. Dels segle XIII.
Es troba situat a la part alta del  Mont de la Partida denominada El Castell a 759 metres d'altitud, en la part superior del nucli urb de Vilamalur. El castell va ser conquistat per als cristians per l'ltim governador almohade de Valncia, Ab Zayd, en 1236. Posteriorment ho cediria al noble Ferrn Prez. Era de grans dimensions, de planta poligonal irregular i completament circunvalat per muralla. Encara que tot el conjunt est molt deteriorat, es conserven grans elements de la muralla i algunes de les torres.

 Forns de cal. ;
Existeixen multitud de forns de cal sobre les quals es coa la pedra per a transformar-la en cal, destaca la de la partida de Beniches, el Mas i Jupillo. 

 Nevera de Cuatro Caminos. ;
Nevera de planta circular situada en un vessant orientat al NE. El dipsit t un dimetre exterior de 11 metres. La part exempta s de poca altura en el sector *SW i major en el NE, pel que est envoltat d'un tals de subjecci amb el material de l'excavaci del pou. Els murs tenen un espessor de 0,65 metres i estan construts amb maoneria careada de pedra calcria i morter, mitjanant la tcnica de farciment de tapial. La nevera tenia dos accessos. Una porta en el sector S, a nivell del vessant, actualment molt desfigurada per la deterioraci del mur. Una altra s'orienta al N i s'arriba a ella mitjanant una trinxera en el tals que envolta el dipsit. S'obre a uns 3,30 metres sobre l'actual nivell del fons.

 Poblat ibric. Del segle IV a.C.
Es van trobar restes de cermica. Encara es poden admirar deu torretes, datades de l'etapa morisca i fins i tot de les guerres carlistes, que envolten tota el cim de la muntanya.

 Trinxeres de la Guerra Civil.
Comprn una muntanya tota envoltada de trinxeres construdes durant la Guerra Civil. Les altures de les diferents muntanyes i la seva situaci van fer que durant la guerra fossin construdes, en molts enclavaments les denominades Trinxeres, aquestes existeixen sobre les muntanyes del Lobanar, Nevera, Castillejo i Castillo, per el conjunt ms destacat ho formen les existents en les partides del Cabezo i Jupillo, on formen una construcci digna de ser vista.

 Festes i celebracions .
 Santa Creu. Al mes de maig.
 Festes patronals. De l'1 al 14 de setembre en honor a la Verge del Roser.
 Verge dels Desemparats. Del 7 al 14 de maig. El segon diumenge del mes de maig, a les 8 del mat, es realitza l'Aurora i posteriorment el Rosari. A les 12 la missa major amb repartiment de Congrete i a la tarda process. El Cant de l'Aurora s un dels actes ms tradicionals de la localitat. A les 8 del mat es reuneixen un grup de tocadors amb acordi, guitarres, bandurries, laud, etc. i cantadores.
 Sant Antoni. El 17 de gener.

 Enllaos externs .


 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40395" title="Vilanova de la Reina" nonfiltered="657" processed="649" dbindex="15707">


Vilanova de la Reina s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca de l'Alt Millars.

Limita amb La Font de la Reina i Caudiel.

 Geografia .
El paisatge de Vilanova de la Reina s muntanyenc amb un clima mediterrani continental, situat a 900 m sobre el nivell del mar. Abunden en el seu terme les pinedes i barrancs.

 Histria .
Va ser coneguda oficialment en l'inici del segle XX com Villanueva de la Reina, segons la tradici per haver pertangut a una reina mora, pertanyent des de la seva fundaci al bisbat de Sogorb.
 Economia .
L'economia es basa en l'agricultura i l'apicultura. En agricultura els cultius que destaquen sn els cereals i l'ametller.

 Demografia .


 Monuments .
 Esglsia de Sant Francesc d'Asis. Dels segle XVI.
D'estil gtic i clssic, d'una sola nau amb capelles laterals i cor alt als peus amb barana abalaustrada del segle XVIII. Conserva algunes peces d'orfebreria.
 Ermita de Sant Mart.

 Festes i celebracions .
 Festes patronals. Del 18 al 25 d'agost en honor a Santa Brbera i Sant Mart.

 Enllaos externs .

 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40400" title="Juan Negrn Lpez" nonfiltered="658" processed="650" dbindex="15708">

Juan Negrn Lpez (Les Palmes de Gran Canria, 3 de febrer de 1892 - Pars, 12 de novembre de 1956), poltic i metge espanyol, fou president de govern de la Segona Repblica (1937 - 1945).

De famlia burgesa, catlica i conservadora, va estudiar Medicina en la Universitat de Leipzig (Alemanya), des d'on es va traslladar en 1917 a Madrid. Va dirigir el Laboratori de Fisiologia de la Junta per a Ampliaci d'Estudis i Investigacions Cientfiques (actual CSIC) fins a 1922. 

En aquest mateix any va obtenir la Ctedra de Fisiologia de la Universitat Central de Madrid, crrec des del qual va instituir una escola d'investigaci que va arribar a contar amb una bona reputaci internacional i d'entre els deixebles de la qual destacarien el futur premi Nobel Severo Ochoa aix com Francisco Grande Covin.

Vinculat polticament al socialista Indalecio Prieto, es va incorporar al Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) en 1929, en els ltims anys de la dictadura del general Miguel Primo de Rivera. 

Al juny de 1931, una vegada proclamada la Segona Repblica a l'abril d'aquest mateix any, va ser triat per primera vegada diputat a les Corts Constituents, i va renovar el seu mandat en la resta dels comicis legislatius del perode (novembre de 1933 i febrer de 1936). 

Desprs de l'inici de la Guerra Civil va ser ministre d'Hisenda (setembre de 1936 - maig de 1937) en el govern presidit pel tamb socialista Francisco Largo Caballero. Com a tal va tractar d'organitzar l'afeblida economia republicana i renegociaci l'ajuda bllica de la URSS, pas al que va pagar amb les reserves d or del Banc d'Espanya. 

Va substituir a Largo Caballero en la prefectura del gabinet el 18 de maig de 1937 i va assumir aix mateix el Ministeri d'Economia i Hisenda (la nova denominaci de l'antic Ministeri d'Hisenda) des de llavors fins a abril de 1938, aix com el de Defensa Nacional (l'anterior Ministeri de la Guerra) a partir d'aquest ltim mes i fins a gaireb el final del conflicte. 

A causa de els avatars bllics es va veure obligat a traslladar la seu del govern a Barcelona a l'octubre de 1937. Desprs de la prdua de Catalunya a les mans de les forces del general Franco a la fi de gener de 1939 i de la marxa del president de la Repblica Manuel Azaa a Frana, Negrn es va dirigir tamb al pas ve per va regressar al centre de la zona sota control republic a mitjan febrer. Malgrat que al maig de 1938 havia enunciat una srie de principis sobre els quals basar les negociacions que posessin fi a l'enfrontament bllic (els anomenats  tretze punts de Negrn , reduts tan sols a tres al febrer de 1939: independncia d'Espanya pel que fa a qualsevol de les potncies que intervenien en el conflicte, adopci d'un rgim consensuat i absncia de represlies posteriors), la seva defensa de la tesi propugnada pels comunistes de resistir amb fermesa va provocar l'oposici d'altres sectors republicans. 

Al mar va ser deposat per un cop militar encapalat pel coronel Segismundo Casado i el dia 6 d'aquest mes va marxar a l'exili francs, va residir a Pars fins al armistici franc-alemany (juny de 1940). Va viatjar a Mxic el 1945 i les seves discrepncies amb Prieto i Martnez Barrio li van dur a presentar la dimissi. Va tornar a Londres i a Pars i va cessar en la seva activitat poltica. Mai va voler que en la seva lpida figurs el seu nom.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40404" title="Riera d'Arenys" nonfiltered="659" processed="651" dbindex="15709">
La riera d'Arenys, o de Sobirans, s un canal natural d'aigua que travessa Arenys de Munt i Arenys de Mar fins a desembocar a la platja de la Picrdia. 

Est catalogada com a morfotip geolgic a escala internacional pel catedrtic de geologia Oriol Riba com a "riera d'Arenys", en una separata publicada per l'Institut d'Estudis Catalans. T -cada vegada menys- flora i fauna autctona.
  
La histria d'Arenys de Mar i de Munt est directament vinculada a la riera que les vertebra . Ja els primers habitants de la zona van assentar el poblat ben a prop de la riera, ja que era el lloc on sempre hi havia aigua, per al reg. El mateix nom d'Arenys sembla que estaria directament relacionat amb la riera, ja que en un document del segle X trobem que es refereix a l'esglsia de Sant Mart d'Arenys de Munt com a l'esglsia supra arenios, s a dir, sobre els arenys, referint-se directament a la riera.

Han estat molts els artistes que s'han inspirat en la riera: Salvador Espriu , Llus Ferran de Pol, Jordi Bilbeny, Assumpci Ribas... 
La riera al seu pas per Arenys de Mar ja ha estat del tot malmesa. Es va asfaltar i desprs soterrar, de manera que les aiges sn totalment canalitzades i es perd cap al mar. Els aqfers no es regeneren. 

 Enllaos externs .
Collectiu Salvem la Riera;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40412" title="Hal Hartley" nonfiltered="660" processed="652" dbindex="15710">

Hal Hartley (nat el 3 de novembre de 1959 a Lindenhurst, Nova York) s un guionista i director de cinema estatunidenc, destacat exponent del recent cinema independent nord-americ.

Les seves pellcules es caracteritzen per papers inexpressius i dilegs tant divertits com filosfics. Sovint en composa i interpreta la msica sota el pseudnim "Ned Rifle". A diferncia de la majoria de directors cinematogrfics, Hartley realtiza molts curts, que han estat recopilats en antologies amb DVD.

El seu estil nic li ha valgut un seguiment de culte. Les seves pellcules mostren una recurrncia temtica, incloent-hi localitzacions a Long Island, on nasqu. Tamb empra els mateixos actors sistemticament, entre d'altres Robert Burke, Martin Donovan, Elina Lowensohn, Adrienne Shelley, Karen Sillas i Damian Young.

 Pellcules famoses .

The Unbelievable Truth (1989);
Trust (1990);
Surviving Desire (1991);
Simple Men (1992);
Amateur (1993);
Flirt (1995);
Henry Fool (1997);
The Book of Life (1998);
No Such Thing (2001);
The Girl from Monday (2005);

Enllaos externs.
 Pgina web de Hartley;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40421" title="Amfiprtic" nonfiltered="661" processed="653" dbindex="15711">
En qumica, una substncia s'anomena amfiprtica, si tan pot donar com rebre protons, per tant tant pot actuar com un cid o com una base. L'aigua, els aminocids, els ions hidrogen carbonat, i hidrogen sulfat s exemples tpics de substncies amfiprtiques. Com que totes elles poden cedir un prot, totes les substncies amfiprtiques contenen com a mnim un prot. A ms, poden actuar com a cids o bases, per tant tamb sn amfters. Tot i que els amfters si no disposen d'toms d'hidrogen disposats adequadament, no sern necessriament amfiprtiques.

 Exemple .

Un exemple tpic s l'i hidrogen carbonat, que pot actuar com una base;

HCO3- + H3O+   H2CO3 + H2O

O com un cid;

HCO3- + H2O   CO32- + H3O+

Com que pot acceptar o cedir un prot, s un compost amfiprtic.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40425" title="Cpula" nonfiltered="662" processed="654" dbindex="15712">


Una cpula s una volta la geometria de la qual s una semi-esfera per l'interior.
Aquest element es troba en el Pante de Roma, construda en l'antiguitat i tamb en la Santa Sofia d'Istanbul. De la primera, Brunelleschi va imitar-ne l'esfera i va construir la cpula de la catedral de Santa Maria dei Fiori a Florncia. Aquestes influncies de Roma i Florncia han perdurat en el renaixement (Sant Pere del Vatic), el barroc i el neoclassicisme europeu i nord-americ.




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40428" title="Bodhidharma" nonfiltered="663" processed="655" dbindex="15713">
Bodhidharma (snscrit:        ; xins:     , pinyin: Ptdm o simplement Dm; Wade-Giles Tamo; japons    o    , Daruma) va ser un monjo budista indi que va introduir l'art marcial del kung fu i el budisme a la Xina, fundant el monestir de Shaolin.

Va nixer al sud de l'ndia, possiblement a Kanchipuram devers l'any 440. Va anar a la Xina devers el 475 (o el 520 segons altres fonts). All va visitar diversos monestirs, ensenyant i fent sermons. 

La tradici diu que va ser convidat a una audincia amb l'emperador Wu Di de la dinastia Liang de les dinasties del Sud el 520. Quan l'emperador li va demanar quants de mrits havia guanyat construint temples i monestirs, Bodhidharma contest: Cap. Perplex, l'emperador deman: B, quin s aleshores l'ensenyament fonamental del budisme?, li respongu La vasta vacutat. Escolta, digu l'emperador acabant la pacincia, qui et creus que ets tu?, i Bodhidharma contest: No en tenc ni idea.

Vegeu tamb.
Daruma (exvots japonesos).
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40429" title="Bioko" nonfiltered="664" processed="656" dbindex="15714">

L illa de Bioko pertany a Guinea Equatorial i est situada al golf de Biafra ( o golf de Bonny). A l'est i al nord-est de Bioko es troba Camerun, al nord-oest Nigria, al sud-est Mbini (la part continental de Guinea Equatorial) i al sud-oest l'illa de Prncipe que forma part de So Tom i Prncipe.
T una rea de 2.018 km2 i una poblaci d uns 63.000 habitants.
La principal ciutat de Bioko s Malabo que alhora s la capital de Guinea Equatorial.

Les localitats ms grans de l'illa de Bioko, a banda de la capital Malabo (anomenada Santa Isabel en temps de la colnia espanyola) sn: Luba i Riaba.

Anteriorment havia rebut el nom d'illa Macias Nguema Biyogo , desprs de la independncia, i d'illa de Fernando Poo quan fou colnia espanyola. 

L illa fou descoberta el 1472 pel navegant portugus Ferno da Po.
El 1778 Portugal va cedir a Espanya l'illa de Fernando Poo, l'illa  Annobon i la costa de Guinea, pel tractat del Pardo. 
Des del  1827 fins al 1843, els britnics establiren bases a Port Clarence (actual Malabo) i a San Carlos per les  patrulles que lluitaven conta el comer d'esclaus.
L'illa fou la base dels vols a Biafra durant la guerra civil nigeriana.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40433" title="Georg Cantor" nonfiltered="665" processed="657" dbindex="15715">

Georg Ferdinand Ludwig Philipp Cantor va nixer el 3 de mar de 1845 a Sant Petersburg i va morir el 6 de gener de 1918 a la ciutat de Halle). Destacat matemtic i filsof fou el fundador de la teoria de conjunts moderna. Cantor va establir la importncia del concepte de funci bijectiva entre els conjunts, va definir els conceptes de conjunt infinit i de conjunt ben ordenat, i va demostrar que el conjunt dels nombres reals s "ms gran" que el conjunt dels nombres naturals, tot i ser infinits ambds. De fet, del Teorema de Cantor 
se segueix que per a tot infinit hi ha un infinit ms gran, i que, per tant, hi ha una infinitat d'infinits. Tamb va definir els conceptes de nombre cardinal i nombre ordinal aix com la seva aritmtica. El treball de Cantor ha estat una contribuci molt important dins el camp de les matemtiques i s, a ms a ms, d'un gran inters filosfic. 

El treball de Cantor va trobar resistncia per part d'alguns matemtics contemporanis seus com Leopold Kronecker i Henri Poincar, i desprs per Hermann Weyl i L.E.J. Brouwer. Ludwig Wittgenstein va plantejar tamb algunes objeccions filosfiques. Cantor va patir freqents atacs de depressi al llarg de tota la seva vida des del 1884, que possiblement eren manifestacions d'un trastorn bipolar.

Avui en dia, la gran majoria dels matemtics que no sn constructivistes ni finitistes accepten el treball de Cantor sobre els nombres transfinits i la seva aritmtica i reconeix el canvi de paradigma que Cantor va introduir en la matemtica. En paraules de David Hilbert: "Ning no ens podr fer fora del parads que Cantor ha creat."


La seva vida.
Georg Cantor fou el ms gran dels sis fills de Georg Waldemar Cantor, un home de negocis dans, corredor a la borsa de Sant Petersburg i de Maria Anna Bhm, de nacionalitat russa. Tot i que el nom de Cantor s jueu, ell fou luter com el seu pare qui instru els seus fills en aquesta religi.

Quan el pare de Cantor va caure malalt, la famlia es va traslladar a Alemanya (1856), primer a Wiesbaden i desprs a Frankfurt, buscant hiverns ms suaus que els de Sant Petersburg. El 1860, Cantor es va graduar amb distincions a la Realschule de Darmstadt; el seu excepcional talent per les matemtiques, i per la trigonometria en particular, el van portar l' any 1862, desprs de poder convncer al seu pare, que volia que fos enginyer, a entrar a l' Escola Federal Politcnica de Zuric, avui ETH Zurich, per estudiar la matemtiques.

Desprs de la mort del seu pare el 1863, Cantor va prosseguir els seus estudis a la Universitat de Berln, on va poder assistir a les classes de Karl Weierstrass, Kummer, i Kronecker, i va fer amistat amb Hermann Schwarz, llavors encara estudiant. Va passar un estiu a la Universitat de Gttingen, un important centre d'investigaci matemtica. El 1867, es doctor a Berln amb una tesi sobre teoria de nombres, De aequationibus secundi gradus indeterminatis. Desprs d'un any impartint classes en una escola de noies a Berln, Cantor s' incorpor a la Universitat de  Halle, on passaria tota la seva carrera. Rep una recompensa per una habilitaci per la seva tesis en teoria de nombres. 

El 1874, Cantor va contraure matrimoni amb Vally Guttmann. Tingueren sis fills, el darrer l'any 1886. Durant la seva lluna de mel a Sussa, Cantor va passar moltes estones discutint sobre matemtiques amb Richard Dedekind, amb qui havia fet amistat dos anys abans en un altre viatge a Sussa. 

Cantor fou promogut com a Professor Extraordinari el 1872 i va obtenir una ctedra el 1879 a l'edat de 34 anys, un fet remarcable. Cantor, per, desitjava tenir una ctedra en una universitat ms prestigiosa, en particular a Berln, on s'hi trobava la millor universitat alemanya. Per, Kronecker, qui estigu al capdavant del departament de matemtiques a Berln fins la seva mort el 1981 i el seu collega Hermann Schwarz no volien tenir Cantor com a collega. Encara pitjor, Kronecker, qui fou dels millors matemtics alemanys de la seva poca estava totalment en desacord amb la veracitat i correcci dels treballs de Cantor. Kronecker, avui vist com un dels fundadors de la punt de vista constructiu en matemtiques, estava molt en desacord amb la teoria de conjunts de Cantor perqu aquesta afirmava l'existncia de conjunts satisfent certes propietats, sense donar exemples especfics de conjunts els elements dels quals satisfessin aquelles propietats. Cantor arrib a creure que la postura de Kronecker faria impossible deixar Halle.

El 1881, el company de Cantor a la Halle Eduard Heine mor, deixant una ctedra vacant. Halle accepta el suggeriment de Cantor d'oferir-la a Dedekind, Heinrich Weber, i Franz Mertens, en aquest ordre, per tots la van declinar desprs d'haver-los-la ofert. Aquest episodi revela la manca de reputaci de la Halle entre els departaments de matemtiques alemanys. Albert Wangerin va ser finalment nomenat, per mai fou proper a Cantor.

El 1884, Cantor va sofrir el seu primer atac conegut de depressi. Aquesta crisi emocional el va portar a demanar ensenyar filosofia ms que matemtica. Aquell any va escriure 52 cartes a Mittag-Leffler les qual atacaven Kronecker. Cantor aviat es va restablir, per un fragment d'una d'aquestes cartes revela una prdua de confiana en ell mateix:
 
"... No s quan podr reprendre el meu treball cientfic. De moment no puc fer res ms que limitar-me a les tasques ms necessries de les classes; seria molt feli de tornar a ser cientficament actiu, per no tinc la frescor mental necessria encara." 

Tot i que va realitzar treballs importants desprs del 1884,  mai van tenir l'alt nivell dels treballs produts entre 1874 i 1884. Va arribar a demanar una reconciliaci a Kronecker, qui va acceptar, tot i que els desacords filosfics i les dificultats que els dividien van persistir.  

De vegades s'ha dit que els freqents atacs de depressi de Cantor eren provocats per l'oposici de Kronecker en el seu treball.
Si b les preocupacions matemtiques de Cantor i les seves dificultats tractant de certes qestions podrien magnificar la seva depressi, s dubts que elles soles en fossin la causa, que fou probablement un desordre bipolar.

El 1888, va publicar la seva correspondncia amb molts filsofs sobre les implicacions filosfiques de la seva teoria de conjunts. Edmund Husserl va ser collega i amic seu a Halle  des de 1886 a 1901. Tot i que Husserl seria desprs conegut pels seus escrits filosfics, el seu doctorat fou en matemtiques i va ser supervisat per l'estudiant de Weierstrass Leo Knigsberger. Sobre Cantor, Husserl, i Frege, veure Hill and Rosado Haddock (2000). Cantor tamb va escriure sobre les implicacions teolgiques del seu treball matemtic; per exemple, identific l'infinit absolut amb Du.

Cantor creia que Francis Bacon escrigu les obres atribudes a Shakespeare. Durant la seva malaltia el 1884 va comenar un intens estudi de la literatura Elisabethiana per tal d'intentar provar la seva tesis sobre l'autoria de Bacon. Arrib a publicar dos folletons, el 1896 i el 1897, explicant la seva teoria sobre Bacon i Shakespeare.

El 1890, Cantor va contribuir decisivament en la fundaci de Deutsche Mathematiker-Vereinigung, va presidir la primera reuni a la Halle el 1891, i fou escollit com el seu primer president. Aquesta s una forta evidncia que l'actitud de Kronecker no havia afectat la seva reputaci. Deixant de banda la rancnia que sentia per Kronecker, Cantor el va convidar a dirigir la trobada; malauradament, Kronecker no va poder fer-ho perqu la seva dona estava molt malalta.

Desprs de la mort el 1899 del seu fill ms jove, Cantor va sofrir depressions crniques la resta de la seva vida, per la qual cosa va ser excusat de donar classes en moltes ocasions i repetidament va estar ingressat en diferents sanatoris. No va abandonar les matemtiques completament, donava conferncies sobre les paradoxes de la teoria de conjunts (eponymously atribuda a Burali-Forti, Russell, i Cantor ell mateix) en una trobada del Deutsche Mathematiker-Vereinigung el 1903, i assistint al Congrs Internacional de Matemtics a Heidelberg el 1904. 

El 1911, Cantor va ser un dels distingits estudiosos estrangers convidats a assistir al 500 aniversari de la fundaci de la Universitat de Sant Andrews a Esccia. Cantor hi assist, esperant trobar a Bertrand Russell, del qual el recentment publicat Principia Mathematica repetidament citava el treball de Cantor, per aix no succe. L'any segent, Sant Andrews va atorgar a Cantor un doctorat honoris causa, per la seva malaltia va impedir que rebs el premi en persona. 

Cantor es va retirar el 1913, i va patir de pobresa, fins i tot gana, durant la Primera Guerra Mundial. La celebraci pblica del seu 70 aniversari fou cancellat per la guerra. Va morir al sanatori  on havia passat el darrer any de la seva vida.

Treball.

Cantor va ser el fundador de la teoria de conjunts moderna (1874-84). Fou el primer a definir els conceptes apropiats per tal d'estudiar i comparar els conjunts infinits en funci de la seva mida. Va demostrar que donat qualsevol conjunt A, el conjunt de tots els subconjunts de A, anomenat el conjunt potncia de A t una mida ms gran que la mida de A (aquest fet s conegut com el teorema de Cantor). Aix hi ha una jerarquia infinita de les mides de conjunts infinits, de la qual sorgeixen els cardinal  i els nombre ordinals, i la seva peculiar aritmtica. La notaci que empr per als nombres cardinals, i que es continua utilitzant, fou la lletra Hebrea  amb un nombre ordinal com a subndex; per als ordinals va utilitzar la lletra Grega . (falta ampliar i detallar...)

Cantor fou el primer a apreciar el valor de les correspondncies bijectives en la teoria de conjunts. Va definir el concepte de conjunt finit i conjunt infinit, diferenciant aquest darrer en conjunt numerable i conjunt no  numerable. Hi ha una correspondncia bijectiva entre qualsevol conjunt numerable i el conjunt de tots els nombres naturals; tots els altres conjunts infinits sn no numerables. Va demostrar que el conjunt dels nombres racionals s numerable, i que el conjunt dels nombres reals no ho s i s, per tant, estrictament major. La cardinalitat dels nombres naturals s ; el dels reals s ms gran, i s almenys   (  s el cardinal ms petit desprs de ).

Els primers articles de Cantor sn sobre teoria de nombres, el tema de la seva tesi. Sota el suggeriment d'Eduard Heine, Professor a Halle, Cantor va interessar-se per l' Anlisi Matemtica. Heine propos a Cantor de resoldre un problema obert que  Dirichlet, Lipschitz, Bernhard Riemann, i el mateix Eduard Heine no havien pogut resoldre: la unicitat de la representaci d'una funci mitjanant sries trigonomtriques. Cantor va resoldre el problema l'any 1869. Entre 1870 i 1872, Cantor va publicar ms articles sobre sries trigonomtriques, incloent-ne un on definia els nombre irracionals com una seqncia convergent de nombre racionals. Dedekind, amb qui Cantor va fer amistat el 1872, cita aquest article aquell mateix any en l'article on ell mateix primer va desenvolupar la seva celebrada definici dels nombres reals mitjanant les talladures de Dedekind.


L'article de Cantor del 1874, "On a Characteristic Property of All Real Algebraic Numbers", marca el naixement de la teoria de conjunts. Va ser publicat a Crelle's Journal, malgrat l'oposici de Kronecker, grcies al suport de Dedekind. Prviament a aquest article, sempre s'havia suposat que totes les colleccions infinites tenien la "mateixa mida"; Cantor fou el primer a demostrar que hi havia ms d'un tipus d'infinit. Esdevingu el primer en utilitzar la noci de bijecci per a diferenciar els tipus d'infinit. Va demostrar que el conjunt dels nombres reals no s numerable. El 1891 va tornar a demostrar-ho mitjanant el fams i elegant argument diagonal.


L'article de 1874 tamb demostra que el conjunt dels nombre algebraics, s a dir, el conjunt dels zeros d'equacions polinmiques amb coeficients enters, s numerable. Els nombres reals que no sn algebraics s'anomenen nombres transcendents. Liouville ja havia establert l'existncia de nombres trascendents l'any 1851. Cantor havia demostrat que el conjunt dels nombre reals no era numerable i que la uni d'una quantitat numerable de conjunts numerables s numerable. Com que un nombre real s o b algebraic o b transcendent, el conjunt de nombres trascendents no s numerable. Aix, el conjunt dels nombres trascendents s igual de gran que el conjunt dels nombres reals, i "gaireb tot" nombre real ha de ser transcendent. Cantor va remarcar que efectivament ell havia demostrat un teorema ja demostrat per Liouville, que hi ha una quantitat infinita de nombres trascendents en cada interval de nombres reals. 


El 1874, Cantor va comenar a buscar una bijecci entre els punts del quadrat unitat i els punts de l'interval unitat. En la carta de l'any 1877 a Dedekind, Cantor demostra un resultat molt ms general: que hi ha una bijecci entre els punts de l'interval unitat i tots els punts en un espai p-dimensional. Sobre aquest descobriment Cantor va escriure (en Fracs) "Ho veig, per no ho puc creure!" Aquest resultat sorprenent t implicacions en geometria i la noci de dimensi.


El 1878, Cantor va presentar un altre article al Crelle's Journal, que altra vegada va desagradar a Kronecker. Cantor volia retirar l'article, per Dedekind el va persuadir de no fer-ho; a ms a ms, Weierstrass donava suport a la seva publicaci. Cantor no  va enviar mai ms res a Crelle per a publicar. 

Aquest article precisava la noci de bijecci i definia el concepte de conjunt numerable com el de conjunt que pot ser posat en correspondncia bijectiva amb el conjunt dels nombres naturals. Cantor introdueix la noci de "potncia" (un terme que pren de Jakob Steiner) o equipotncia de conjunts; dos conjunts sn  equipotents (tenen la mateixa potncia) si hi ha una correspondncia bijectiva entre ells. Desprs demostra que el conjunt dels nombres racionals t la potncia infinita ms petita, i que     t la mateixa potncia que . A ms a ms, una quantitat numerable de cpies de  t la mateixa potncia que . Mentre que va utilitzar sovint el concepte de numerable, no va escriure la paraula "numerable" fins el 1883. Cantor tamb hi analitza la seva teoria sobre la dimensi dimensi, insistint en qu la seva aplicaci entre l'interval unitat i el quadrat unitat no era continu. 


Entre el 1879 i el 1884, Cantor va publicar una srie de sis articles aMathematische Annalen que junts formen una introducci a la seva teoria de conjunts. L'editor va accedir a publicar aquests articles tot i la creixent oposici a les idees de Cantor promoguda per Kronecker. Kronecker admetia un concepte matemtic noms si aquest podia sser construt amb una quantitat finita de passos a partir dels nombres naturals, els quals considerava intutivament donats. Per a Kronecker, la jerarquia de Cantor dels infinits era inadmissible. 


El cinqu article d'aquesta srie, "Foundations of a General Theory of Aggregates", publicat el 1883, fou el ms important dels sis i fou publicat en una monografia, a part. Contenia la rplica de Cantor als opositors de les seves idees i mostra com els nombres transfinits sn una extensi dels nombres naturals. Comena definint els conjunts ben ordenats. Els nombres ordinals sn introduts com tipus d'ordres dels conjunts ben ordenats. Cantor defineix l'addici i la multiplicaci dels nombres cardinals i dels nombres ordinals. El 1885, Cantor estn la seva teoria dels tipus d'ordre de manera que els nombres ordinals esdevenen simplement un classe de tipus d'ordre. 


L'article de Cantor del 1883 revela que era ben conscient de la oposici que les seves idees tenien: "... I realize that in this undertaking I place myself in a certain opposition to views widely held concerning the mathematical infinite and to opinions frequently defended on the nature of numbers." D'aqu que dediqui molt espai a justificar la seva feina, defensant que els conceptes matemtics poden ser introduts lliurement sempre i quan no entrin en contradicci i estiguin definits a partir de conceptes ja acceptats. Tamb cita a Aristtil, Descartes, Berkeley, Leibniz, i Bolzano en parlar de l'infinit. 


Cantor fou el primer a formular el que desprs es coneixeria com la Hiptesi del Continu o CH: no hi ha cap conjunt la cardinalitat del qual sigui ms gran que la del conjunt dels nombres naturals i a la vegada ms petita que la del conjunt dels nombres reals (o equivalentment, la cardinalitat del conjunt dels nombres reals s exactament aleph-one, en lloc de al menys aleph-one). La incapacitat de demostrar la Hiptesi del Continu va causar a Cantor ansietat considerable, per retrospectivament s perfectament comprensible: un resultat de Gdel del 1940 i un resultat de Paul Cohen del 1963 mostren els dos junts, que no es pot demostrar la Hiptesi del Continu ni la seva negaci en la teoria estndard de la teoria de conjunts deZermelo-Fraenkel ms l' Axioma de l'Elecci (ZFC).

El 1882, la rica correspondncia matemtica que hi havia hagut entre Cantor i Dedekind va acabar-se. Cantor comen una interessant correspondncia amb Mittag-Leffler de Sussa, i aviat va comenar a publicar a la revista de Mittag-Leffler Acta Mathematica. Per el 1885, Mittag-Leffler va demanar a Cantor que retirs un article de Acta mentre l'estava revisant, escrivint que "... about one hundred years too soon." Cantor acced, per va escriure a un tercer :"Had Mittag-Leffler had his way, I should have to wait until the year 1984, which to me seemed too great a demand! ... But of course I never want to know anything again about Acta Mathematica." Aix va finalitzar la seva correspondncia amb Mittag-Leffler, com ho havia fet el brillant desenvolupament de Cantor sobre la teoria de conjunts els 12 anys precedents. Mittag-Leffler tenia bones intencions, per aquest incident revela com fins i tot els ms brillants contemporanis de Cantor sovint no foren capaos d'apreciar el seu treball.  


El 1895 i el 1897, Cantor va publicar un article en dues parts a  Mathematische Annalenamb Felix Klein coma editor; aquests van ser els seus darrers articles significatius en teoria de conjunts. (La traducci anglesa s Cantor 1955.) El primer article comena definint el qu s un conjunt, subconjunt, etc., en termes semblants als d'avui en dia. Els conceptes d'aritmtica cardinal i ordinal sn revisats. Cantor volia incloure en el segon article una demostraci de la Hiptesi del continu, per hagu de conformar-se exposant la seva teoria dels conjunt ben-ordenables i els nombre ordinals. Cantor intent demostrar que si A iB sn conjunts amb A equipotent a un subconjunt de B i B s equipotent a un subconjunt de A, aleshores A i B sn equipotents. Ernst Schroeder havia volgut demostrar aquest teorema una mica abans, per la seva demostraci, com la de Cantor, tenia defectes. Felix Bernstein va proporcionar una demostraci correcta l'any 1898en la seva tesi de doctorat; d'aqu el nom del teorema de Cantor-Schroeder-Bernstein.


Al voltant d'aquesta poca, les paradoxes de la teoria de conjunts comenaren a treure el cap. En un article de l'any 1897 paper en un tema no relacionat, Cesare Burali-Forti fa esment de la primera de les paradoxes, la paradoxa de Burali-Forti: el nombre ordinal del conjunt de tots els ordinals ha de ser un ordinal i aix comporta una contradicci. Cantor havia descobert aquesta paradoxa el 1895, i la descriv en una carta del 1896 a Hilbert. Curiosament, Cantor va ser molt crtic amb l'article de Burali-Forti.


El 1899, Cantor va descobrir el seu epnim a la paradoxa: quina s la cardinalitat del conjunt de tots els conjunts? Clarament ha de ser el cardinal ms gran possible. Per per a qualsevol conjunt A, la cardinalitat de la potncia de A s estrictament major que la cardinalitat de A (pel teorema de Cantor). Aquesta paradoxa, juntament amb la de Burali-Forti, va portar a Cantor a reformular rel seu concepte de limitaci de mida,  d'acord amb la qual la collecci de tots els ordinals,  de tots els conjunts, s una "multiplicitat inconsistent" que s "massa gran" per a ser un conjunt. Avui les anomenarem classes prpies.

Una visi comuna entre els matemtics s que aquestes paradoxes, juntament amb la paradoxa de Russell, demostren que no s possible prendre una "intutiva", o no axiomtica, una aproximaci a la teoria de conjunts sense risc de contradicci. De segur que aquestes foren algunes de les motivacions que portaren a Zermelo i d'altres a produir axiomatitzacions de la teoria de conjunts. D'altres observaren, no obstant, que les paradoxes no apareixien des d'un punt de vista informal motivat per la jerarquia iterativa, que pot ser vist com una explicaci de la idea de la limitaci de mida. D'altres tamb qestionen si la formulaci Fregueana de la teoria de conjunts intutiva (que fou el sistema directament refutat per la paradoxa de Russell) s realment fidel a la interpretaci de la concepci cantiana.

El treball de Cantor va atraure una atenci favorable desprs del celebrat encomiam de Hilbert. En conferncies pbliques pronunciades al primer Congrs Internacional de Matemtics, que tingueren lloc a Zuric el 1897, Hurwitz i Hadamard ambds van expressar la seva admiraci per la teoria de conjunts de Cantor. En aquest congrs, Cantor tamb va renovar la seva amistat i correspondncia amb Dedekind. Charles Peirce a Amrica tamb elogi la teoria de conjunts de Cantor. El 1905, Cantor va comenar una correspondncia, que desprs seria publicada, amb el seu admirador i traductor angls Philip Jourdain, sobre la histria de la teoria de conjunts i sobre les idees religioses de Cantor.

Notes.



 Vegeu tamb .
 pols de Cantor;
 funci de Cantor funci;
 conjunt de Cantor;
 el mtode back-and-forth de Cantor ;
 argument diagonal de Cantor ;
 teorema de Cantor;
 Paradoxa de Cantor;
 Teorema de Cantor-Bernstein-Schroeder ;
 Teorema de Heine-Cantor;
 Primera demostraci de la no numerabilitat dels reals de Cantor ;
 Hiptesi del Continu ;
 Conjunt numerable ;
 Conjunt no numerable ;
Teoria dels conjunts intutiva;
Correspondncia bijectiva;
 Cardinalitat ;
 nombre cardinal ;
 Aleph ;
 nombre ordinal;
 bon ordre;
 controvrsia sobre la teoria de Cantor;
 Objeccions filosfiques a la teoria de Cantor;
 Infinit;
 Cantor medal - award by the Deutsche Mathematiker-Vereinigung in honor of Georg Cantor.

 Bibliografia .
Literatura Primria en angls:
 Cantor, Georg, 1955 (1915). Contributions to the Founding of the Theory of Transfinite Numbers. Philip Jourdain, ed. and trans. Dover.
 Ewald, William B., ed., 1996. From Kant to Hilbert: A Source Book in the Foundations of Mathematics, 2 vols. Oxford Uni. Press.
1874. "On a property of the set of real algebraic numbers," 839-43.
1883. "Foundations of a general theory of manifolds," 878-919.
1891. "On an elementary question in the theory of manifolds," 920-22.
1872-82, 1899. Correspondence with Dedekind, 843-77, 930-40.

Literatura secundria:
 Aczel, Amir D., 2000. The mystery of the Aleph: Mathematics, the Kabbala, and the Human Mind. Four Walls Eight Windows. A popular treatment of infinity, in which Cantor is the key player.
 Dauben, Joseph W., 1979. Georg Cantor : his mathematics and philosophy of the infinite. Harvard Uni. Press. The definitive biography to date.
 Ivor Grattan-Guinness, 2000. The Search for Mathematical Roots: 1870-1940. Princeton Uni. Press.
Hallett, Michael, 1984. Cantorian set theory and limitation of size. Oxford Uni. Press. ;
 Paul Halmos, 1998 (1960). Naive Set Theory. Springer. ;
 Hill, C. O., and Rosado Haddock, G. E., 2000. Husserl or Frege? Meaning, Objectivity, and Mathematics. Chicago: Open Court.  Three chpts. and 18 index entries on Cantor.
Roger Penrose, 2004. The Road to Reality. Alfred A. Knopf. Chpt. 16 reveals how Cantorian thinking intrigues a leading contemporary theoretical physicist.
 Rudy Rucker, 2005 (1982). Infinity and the Mind. Princeton Uni. Press. Deeper than Aczel.
 Suppes, Patrick, 1972 (1960). Axiomatic Set Theory. Dover.  Although the presentation is axiomatic rather than naive, Suppes proves and discusses many of Cantor's results, thereby revealing Cantor's importance for the edifice of foundational mathematics.

 Enllaos externs .

 O'Connor, J. J., and Robertson, E.F. MacTutor archive. The following are the source for much of this entry:
 ;
 A history of set theory. Mainly devoted to Cantor's accomplishment.
 Selections from Cantor's philosophical writing.;
 Text of the 1891 diagonal proof.;
 Stanford Encyclopedia of Philosophy: Set theory by Thomas Jech.
Encyclopedia Britannica: Georg Cantor.;


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40434" title="Buda (illuminat)" nonfiltered="666" processed="658" dbindex="15716">


Buda (del snscrit      , el conscient, l'illuminat. Etimolgicament, deriva del mot en Snscrit bud, empleat per al verb saber) s la denominaci que reben aquells individus que han comprs tot el seu potencial pel desenvolupament personal i l'evoluci conscient. En l'actualitat, el terme s'utilitza per a identificar el Buda Gautama, el mestre religis i fundador espiritual del Budisme, a qui es considerava "el Buda de la nostra era". Una altra accepci s com apellatiu o emprat per donar un exemple d'un sser hum illuminat.

Els budistes no creuen que el Buda Gautama sia el primer o l'ltim Buda. Tcnicament, un Buda s aquell que ha redescobert el Dharma (i.e., la veritat; la naturalesa de la realitat, de la ment, de la aflicci de l'sser hum i del "cam" correcte per a l'alliberament) a travs de la illuminaci, es fa conscient desprs de mantenir un karma (intenci) bo i a l'abandonar totes les accions negatives. L'assoliment del nirvana entre els tres tipus de Buda s el mateix, per el Samma-Sambuda t ms qualitats i capacitats que els altres dos. Els tres tipus de Buda sn:

 El Samma-Sambuda o aquell que, sens un mestre, assoleix una completa illuminaci pel seu propi esfor.
 El Pacceka-Buda o "Pratyeka-Buda", qui actua tal com el Samma-Sambuda per guarda el dharma per a si.
 El Savaka-Buda o aquell que s un Arahant (un deixeble illuminat), per ha assolit la illuminaci al sentir el dharma.

Degut a certes malinterpretacions molt comuns, cal emfasitzar que el Buda no s un du. Aix no sols ho assegur el mateix Buda Gautama, sin que la mateixa cosmovisi budista fa aquesta distinci al afirmar que l'estat del Buda noms el poden assolir els ssers humans (per no es limita a aquesta humanitat en particular), en qui resideix el major potencial per a la illuminaci. El Buda Gautama tamb afirm que no existeixen intermediaris entre la humanitat i la divinitat; els dus allunyats i el mateix Du es regeixen pel karma en el cel. El Buda s noms un exemple, un guia i un mestre per aquells ssers que han de recrrer la senda pel seu compte, assolir el despertar espiritual i veure la veritat i la realitat tal com sn. El sistema budista de filosofia i prctica meditativa no fou una revelaci divina, sin ms aviat l'enteniment de la vertadera naturalesa de la ment humana i tal enteniment pot ser descobert por qualsevol. s l'endinsar-se en la realitat el que s'assoleix al comprendre la impactant veritat que la ignorncia pot eliminar-se.

D'acord al Buda Gautama, el despertar del nirvana, que abast sota una figuera, s una meta a la que tots els ssers poden aplegar quan s'encarnen en un sser hum. Al donar mfasi a aquest concepte, l'escola Mahayana es refereix a molts Budes i bodhisattves (aquells que busquen la illuminaci per tenen vots de posposar l'assoliment personal del nirvana per ajudar als altres a abastar-lo). En el Tripitaka - el text fonamental del budisme - els molts Budes del passat i el Buda del futur sn denominats Maitreya Buda.

Vegeu tamb.

Budisme;
Dharma;
Karma;
Nirvana;
Gossos de Fu;
Siddharta Gautama;





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40436" title="Rdio i Televisi d'Andorra" nonfiltered="667" processed="659" dbindex="15717">
Rdio i Televisi d'Andorra (RTVA) s l'entitat pblica que aglutina la rdio i la televisi parapbliques de l'Estat Andorr. T com a objectiu principal la consolidaci d'un servei pblic (rdio i televisi) que contribueixi al pluralisme informatiu, a la formaci d'una opini pblica lliure i a la difusi de la cultura prpia.

Des de l'any 2003 s membre actiu de la Uni Europea de Radiodifusi (UER), motiu que la porta a participar, des del 2004, al Concurs de la Can d'Eurovisi.

Actualment compta amb un canal de televisi nascut el 1995, Andorra Televisi; i dues emissores de rdio: Rdio Nacional d'Andorra, de carcter generalista i Andorra Msica, un canal musical.

 Principis .
La legislaci andorrana especifica que l'ens pblic ha de complir un seguit de principis:
 Respectar els principis establerts en la Constituci del Principat d'Andorra i els drets i les llibertats que s'hi reconeixen i s'hi garanteixen.
 L'objectivitat, la veracitat i la imparcialitat de les informacions.
 El respecte als drets a l'honor, la intimitat personal i familiar i a la prpia imatge.
 El respecte al pluralisme poltic, cultural i social.
 La promoci de la llengua, aix com l'execuci de la missi cultural, educativa i social prpia d'Andorra.
 El respecte i l'atenci especial a la joventut i a la infncia, tant en el tractament dels continguts com en la programaci general.
 El respecte als principis d'igualtat i de no-discriminaci per ra de naixement, de raa, de sexe o qualsevol circumstncia personal o social.

Histria.
La rdio apareix a Andorra a partir de la dcada dels anys 30 del segle passat, quan el Consell General de l'poca va atorgar una concessi de rdio nacional. Aix va nixer Rdio Andorra, una emissora que va esdevenir emblemtica durant i desprs de la Guerra Civil Espanyola i va aportar al pas una primera projecci internacional, sobretot a partir del fams emblema "Aqu, Rdio Andorra".

Des del 1936 fins al 1961 la rdio es dedicava a la msica mentre el vell es trobava immers en la Segona Guerra Mundial. Durant la dcada dels anys 50 del segle XX, la rdio tamb va aportar enfrontaments amb el Coprncep francs. Desprs de llargues negociacions, el 1961 s va establir un nou perode de pau entre Andorra i els pasos vens (Frana i Espanya).

La radiodifusi andorrana va transformar la primera concessi de rdio i la va convertir en dues concessions. Els seus beneficiaris van ser Frana, a travs de l'empresa pblica SOFIRAD; i Espanya, a travs de l'empresa, tamb pblica, EIRASA, que va cedir els drets d'explotaci, durant 20 anys, a Jacques Tremoulet, empresari francs del mn de la comunicaci, que havia explotat amb anterioritat (1939-1961) l'emissora de Rdio Andorra. D'aquesta manera, Andorra establia la "pau radiofnica amb els seus pasos vens".

El 1981 es va acabar el perode concessional i, com que el mn de la comunicaci, aix com les situacions poltiques, havien canviat profundament, la continutat d'aquestes rdios des de territori andorr es va fer difcil. SIFIRAD es va privatitzar i la seva emissora, Sud Rdio, es va traslladar a Tolosa. D'altra banda, Rdio Andorra va deixar de ser explotada pels hereus de Jacques Tremoulet i per l'Estat espanyol, tot tancant definitivament les portes el 1983.

El 12 d'octubre del 1989 el Consell General va considerar la rdio i la televisi com a serveis pblics essencials i necessaris i va crear l'Organisme de Rdio i Televisi d'Andorra (ORTA) que s'encarregava de la gesti directa de la rdio i televisi. Aix, el desembre del 1990 va nixer Rdio Nacional d'Andorra (RNA) i el 1995 ho feia la televisi amb el nom d'Andorra Televisi (ATV).

Inicialment, la producci dels programes, principalment informatius, es van encarregar a una productora privada del pas, per el 1997 la responsabilitat total de la programaci va passar a l'ORTA.

La cobertura tcnica de rdio i televisi s'ha fet, des dels seus inicis, a travs de les xarxes, enllaos i installacions del Servei de Telecomunicacions d'Andorra, empresa parapblica de comunicacions propietria de totes les installacions i equips d'alta freqncia del pas.

Amb l'entrada al segle XXI, Andorra Televisi es va adaptar a la televisi digital terrestre (TDT), que actualment ja funciona a prcticament la totalitat del territori nacional, tot i que es mant provisionalment el sistema analgic tradicional. Quant a la rdio, el senyal digital (DAB) ja funciona i s una oferta ms del servei de telecomunicacions d'Andorra.

El 13 d'abril de l'any 2000 va desaparixer la figura jurdica de l'ORTA i el seu espai va ser ocupat per la societat pblica de Rdio i Televisi d'Andorra. Igualment, la llei que va crear la RTVA va establir la creaci del Consell Andorr de l'Audiovisual, organisme assessor i consultor del Govern andorr, i de la societat de gesti de Rdio i Televisi d'Andorra. En la llei tamb es fixa que la Comissi Legislativa Permanent del Consell General exerceixi el control i vetlli a travs del Director General perqu les activitats de Rdio i Televisi d'Andorra s'ajustin als principis establerts en la llei de radiodifusi i televisi del 13 d'abril del 2000.

 Enllaos externs .
 Rdio i Televisi d'Andorra;
 Informatius.ad;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40437" title="Clcul de la Pasqua" nonfiltered="668" processed="660" dbindex="15718">



 Es considera diumenge de Pasqua el diumenge segent a la primera lluna plena de primavera (o sigui, que caigui a partir del 21 de mar, incls);
 Es considera diumenge de Pasqua el diumenge segent a la Pasqua jueva (que se celebra la primera lluna plena de primavera, o sigui, que caigui a partir del 21 de mar, incls);

Histria.

Entre l'any 31 dC (Jess ressucit l'any 30) i el 325 dC la Paqua cristiana se celebrava: 
 El dia o just desprs del primer dia de la Pasqua jueva, amb independncia de quin fs el dia de la setmana; o b;
 El diumenge ms proper al primer dia de la Pasqua jueva, o el primer dia de la Pasqua jueva si queia en dimenge.

Ambds mtodes es varen utilitzar durant aquest perode.

Al juny del 325 tot un seguit d'astrnoms varen calcular per a l'Esglsia les dates teriques de lluna plena. Cada una d'aquestes dates s una lluna plena eclesistica. La primera lluna plena eclesistica que t lloc desprs del 20 de mar (data de l'equinoci de primavera l'any 325) s'anomena Lluna Plena Pasqual. L'any segent, l'Esglsia defineix la data de Pasqua com el primer diumenge que segueix la Lluna Plena Pascual. Aquest algoritme dna 19 dates possibles per a la Pasqua. Noteu que estava en s el calendari juli. 

Al 1582 t lloc la reforma del calendari ordenada pel papa Gregori XIII, que introdueix el calendari gregori, i amb ell, nous clculs per a determinar el dia de la Pasqua cristina. En aquella poca la data de l'equinoci s'havia desplaat deu dies des de la data de l'equinoci l'any 325, degut a que l'any mitj juli (365,25 dies) s ms llarg que l'any astronmic. La reforma gregoriana treu aquests deu dies afegits de ms pel calendari juli (al 4 d'octubre del 1582 del calendari juli el va seguir el 15 d'octubre del gregori) i reforma el calendari donant un any mitj ms curt (365,2425). Aquest calendari s acurat fins a l'any 4100, any en qu caldran nous ajustaments. 

La definici de Pasqua continua essent la mateixa, per es fan servir algoritmes ms precisos que donen 35 dates possibles, entre el 22 de mar i el 25 d'abril. Es continua prenent el 20 de mar com a data terica de l'equinoci de primavera (data que no sempre coincideix amb l'equinoci astronmic). 

L'esglsia ortodoxa, per, va continuar usant el calendari juli i el mtode antic de l'any 325. Progressivament varen adoptar el calendari gregori (Grcia, el darrer pas en fer el canvi, ho va fer el 1923), per mantenint l'algoritme de clcul original. Hi ha per, ocasions en qu ambdues dates cauen el mateix dia, com ara a l'any 1990, que va caure el 15 d'abril del calendari gregori, o 2 d'abril al juli.

Algorisme de Gauss.
Per a esbrinar la Pasqua d'un any, procedirem de la segent manera:

Dividim l'any el qual vulguem saber la Pasqua per 19 i a la resta l'anomenem "a".
Dividim el mateix nmero per 4 i anomenem a la resta "b".
Tornem a dividir el mateix nmero per 7 i anomenen a la resta "c".

Dividim 19*a + m per 30 i anomenem "d" a la resta.
Dividim 2*b + 4*c + 6*d + n per 7 i anomenem a la resta "e".

El valor de "m" i "n" ser el segent:
Si l'any proposat s anterior a la reforma gregoriana, s a dir, abans de 1583, m=15 i n=6. Per si l'any s posterior, observeu la taula segent:

Des de 1582 fins a 1699 m=22 i n=2
Des de 1699 fins a 1799 m=23 i n=3
Des de 1799 fins a 1899 m=23 i n=4
Des de 1899 fins a 2099 m=24 i n=5

Un cop sabut aix, tenim que la Pasqua ser:

(22 + d + e) de mar (Agafarem aquesta frmula sempre que el total no sobrepassi 31)
o b:
(d + e - 9) d'abril (Agafarem aquesta frmula sempre que el total sigui positiu)



Com a exemple procedim a escatir la Pasqua del any 2005:

Resta de 2005 / 19 = 10
Resta de 2005 / 4  = 1
Resta de 2005 / 7  = 3

Dividim 19*10 + 24 entre 30 i tenim el nmero 4 de resta.
Dividim 2*1 + 4*3 + 6*4 + 5 entre 7 i tenim una resta de 1.

Aix doncs 22 + 4 + 1 = 27 de mar, diumenge de Pasqua. A partir d'aqu, podrem determinar totes les altres festes mbils del calendari.

Enllaos.
 algoritmes per a calcular la data de Pasqua. Inclou l'algoritme de Gauss.;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40446" title="Calces" nonfiltered="669" processed="661" dbindex="15719">

Les calces sn una pea de roba interior femenina, que s'ajusta a la cintura i cobreix des de aquesta fins l'engonal. Les calces ms corrents tenen forma anatmica, ajustada al cos amb tres obertures, una per a la cintura i dues simtriques per a les cuixes.

Hi ha diversos tipus de calces entre els quals destaca el tanga, d'origen brasiler, que deixa al descobert les natges.

Com gaireb tota la roba interior, s una pea de roba higinica i prctica a la qual la moda i l'erotisme han transformat en un objecte ms del glamur i la seducci.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40451" title="Felicitat" nonfiltered="670" processed="662" dbindex="15720">


La felicitat s un sentiment agradable de satisfacci i absncia de patiment. El terme s un dels ms importants en filosofia, ja que la seva recerca acostuma a ser l'objectiu primordial de l'sser hum. Alguns termes que designen estats de l'esperit similars sn joia, alegria o benestar. Els seus antnims sn la tristor i la pena. La paraula est molt lligada a les experincies personals.

Fsicament, est associada  a la dopamina, per aix certes drogues poden induir artificialment un estat que simula el de la felicitat.

Teories sobre la felicitat.

 L'hedonisme identifica la felicitat amb el plaer, sigui del cos o de l'nima.

 La felicitat s'obt quan s'aprecia l'ordre de les coses, la justcia, quan s'acompleix el propi deure i se sent que tot va b. Tamb sorgeix de la contemplaci de la bellesa;

 Alguns lliguen la felicitat a obtenir un objectiu, en aquest sentit seria un estat temporal, ja que un cop assolida la meta deixaria de ser plaent i caldria buscar-ne una altra. L'eudemonisme s una doctrina propera a aquesta concepci.

 La felicitat s'obt de l'amor, d'estar amb les persones per les quals se sent afecte i es rep estimaci;

 s l'absncia de dolor, patiment i angoixa, la seva definici s'extreu dels seus contraris. Est lligada a l'equilibri en un sentit ampli. L'origen d'aquesta teoria est en Epicur. ;

 L'utilitarisme lliga la felicitat prpia a l'aliena i inaugura aix la concepci social de la felicitat: l'home no viu sol, no s feli sin que s jutjat com a feli i depn dels altres per acosenguir-ho. Si viu en un sistema que aporta grans dosis de patiment als altres, no pot ser feli;

La psicologia positiva.

Una de les darreres aportacions al concepte de la felicitat ha estat el de l'anomenada psicologia positiva. La felicitat suma emocions positives i activitats positives (ja que es produeix una identificaci entre el sentiment de felicitat i el fet que la causa)

Les emocions positives estan lligades al passat (satisfacci, orgull...), al present (plaer, absorci...) i al futur (esperana, optimisme, confiana...). Poden estar lligades al cos, a la ment o a la societat (segons la clssica pirmide de necessitats d'Abraham Maslow).









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40452" title="Odi" nonfiltered="671" processed="663" dbindex="15721">
Per a informaci sobre el grup musical. Vegeu Odi (grup musical).

L'odi s un sentiment de profunda antipatia, disgust, aversi, enemistat o repulsi cap a una persona, cosa, o fenomen, aix com el desig d'evitar, limitar o destruir al seu objectiu. 

L'odi es pot basar en la por al seu objectiu, ja sigui justificat o no, o ms enll de les conseqncies negatives de relacionar-se amb ell. L'odi es descriu amb freqncia com el contrari de l'amor o l'amistat; uns altres, com Elie Wiesel, consideren a la indiferncia com l'oposat a l'amor. 

L'odi no s necessriament irracional o inusual. s raonable odiar a gent o organitzacions que amenacen o fan sofrir, o la supervivncia de les quals s'oposa a la prpia. La gent sol odiar al que s'oposa a la seva salut i benestar. Entre les coses odioses per a molta gent estan el capitalisme, el nazisme, el racisme, la guerra, l'esclavitud, el genocidi i fins i tot el propi odi.

Sol parlar-se de forma colloquial d'"odi" per a referir-se a coses que, simplement, no agraden, com un estil arquitectnic, una classe de gent, un clima, una dolenta pellcula, el treball propi, o algun tipus de menjar. Encara que no sapiguem el que l'odi significa, molts odien sense saber el que senten, per, no obstant aix, senten que aquest estat s bo o agradable. 

Tamb sol usar-se per a descriure sentiments d'odi o prejudicis cap a un determinat grup de gent, com el racisme, o per a prejudicis religiosos intensos. Els crims d'odi sn els crims comesos per odi en aquest sentit. De vegades la gent, quan alg d'un grup religis o tnic distint els fa mal, arriba a odiar a tot aquest grup. Aix no s considerat acceptable socialment, ja que la cultura actual rebutja el cstig collectiu i insisteix que les persones siguin tractades com individus, i no com membres d'un grup. 

L'odi s amb freqncia el preludi de la violncia. Abans de la guerra, sol ser til ensenyar a la poblaci a odiar a altra naci o rgim poltic. L'odi segueix sent el principal motiu desprs de conflictes armats com la guerra i el terrorisme. No s fcil saber quan l'odi t una base lgica i quan l'odi s'ha convertit en alguna cosa contraproduent que s'autoperpeta. 

El racisme, el feixisme, les fbies i els prejudicis tenen un component d'odi important































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40453" title="Eugene Shoemaker" nonfiltered="672" processed="664" dbindex="15722">
  
  
Eugene Merle Shoemaker  (o Gen Shoemaker) (28 d'abril de 1928 - 18 de juliol de 1997) era un dels fundadors del camp de les cincies planetries i s el mes  conegut dels descobridors del Cometa Shoemaker-Levy 9 junt amb la seva esposa Carolyn Shoemaker i l'astrnom David Levy.  
  
Per al seu doctorat en fsiques en la Universitat de  Princeton  el  Dr. Shoemaker va demostrar que el crter Meteor el va produir l'impacte d'un meteor. Shoemaker ha avanat la idea que els canvis geolgics sobtats poden deure's als asteroides i que estos sn fenmens comuns en els perodes de temps geolgics.  Prviament, es creia que tots els crters, incls en la  Lluna, eren el romanents de volcans extints.
  
Shoemaker va pensar a desprs d'inspeccionar els crters creats per les proves de la bomba atmica en Nevada Test Site i Iuca Flats. Va trobar un anell de material tirat; en ambds casos incloa  (coesita), s a dir quars sotms a una  intensa pressi.  
  
El Dr. Shoemaker va obrir el camp de la astrogeologia fundant el Programa d'Investigaci Astrogeolgica del Servei de Geologia Americ (USGS) el 1961. Ell va ser el seu primer director. Estava clarament involucrat en el programa Ranger de missions a la Lluna que va mostrar que la Lluna estava plena de crters d'impacte de totes les grandries. El Dr. Shoemaker tamb participava  en l'entrenament dels astronautes americans. Va ser designat com el primer cientfic a caminar per la Lluna per no va poder al detectar-se-li  un desordre del seva  glndula suprarenal.  
  
En 1969 en Caltech va comenar una busca sistemtica de asteroides que creuen l'rbita de la  Terra. Es va produir el descobriment de diverses famlies de eixos asteroides inclosos els asteroides Apollo.   
  
En 1992, el Dr. Shoemaker va rebre la  Medalla Nacional de Cincia. En 1993,  va descobrir el Cometa Shoemaker-Levy 9 junt a la seva esposa i David Levy., cometa que va ser el primer impacte observat d'un cometa amb un planeta.   
  
El Dr. Shoemaker va morir  en una accident  d'autombil en Alice Springs, Austrlia en 1997. Algunes de les seves cendres van ser  portades a la Lluna  per la sonda espacial  Lunar Prospector.  
  
 El Pati de Shoemaker  s una rea de pedra que simula la zona de Mart on va aterrar la nau   Opportunity  i informalment anomenada aix en el seu honor. El asteroide, 2074 Shoemaker, porta el seu nom en el seu honor.  Ell i la seva esposa van rebre la Medalla James Craig Watson en 1998.  
  
 Enllaos  externs i referncies .  
  Impacte mortal  vdeos del  Nacional Geografic  ;
 / La pgina de l'USGS sobre Eugene Shoemaker   ;
 La pgina de NASA sobre Eugene Shoemaker  ;
 Informaci Genealogia   ;
  


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40464" title="Pasqua (festivitat)" nonfiltered="673" processed="665" dbindex="15723">
La pasqua s un terme religis que procedeix del llat pscae, i aquest prov del grec paskha format a partir del hebreu psakh (que significa "pas").

La Pasqua en cultures antigues.

Des d'uns quants millenis abans de la nostra era, en les cultures mediterrnies, al principi de la primavera (en aquesta poca de mar) es feia una festa d'una setmana de durada coincidint amb la primera lluna plena de la primavera, per a celebrar  el "pas" de l'hivern a la primavera. En aquestes festes es menjava pa sense llevat i es ballaven danses "laberntiques" (amb pautes complicades). Aquests patrons s'han registrat tamb en llocs tan separats com Galles (cultura celta) i el nord-est de Rssia.

Danses de Pasqua.

Segons l'historiador i novellista Robert Graves, a Els mites grecs (1955), el laberint del Minotaure, a Cnosos, no era un vertader laberint amb parets, sin que era un dibuix del patr de la dansa ritual cretenca en mosaic sobre un paviment.

Aquesta dansa es ballava a Itlia (Plini el Vell, Histria natural 36.85) i a Troia (Escoliasta sobre Andrmaca de Eurpides 1139) i sembla haver estat introduda a Bretanya a finals del tercer milleni abans de la nostra era per immigrants neoltics provinents d'frica del nord.

Homer (en la Ilada 18.592) descriu el laberint de Cnosos de la segent manera:

Ddal ide en Cnossos un sl;
Per a que danss la rossa Ariadna;

Lucit (Sobre la dansa 49) es refereix a danses populars cretenques relacionades amb Ariadna i el laberint que es ballava durant les festes del comenament de la primavera.

Els misteris eleusins.

Els misteris d'Eleusis, fundats en data molt remota  abans de redactar-se els poemes homrics, sens dubte  foren durant ms d'un milleni el smbol espiritual de la seva cultura. Se sap que la iniciaci era per Pasqua (encara que altres autors diuen que era en la primera lluna plena del equinocci de tardor).

Se celebrava la cerimnia del pa (dedicat a Ceres, la deessa dels cereals) i del vi. A causa dels efectes que produa el pa kykeon, probablement estava contaminat amb algun agent allucinogen visionari, per exemple amb sgol banyut, que hui segueix creixent en la planura de Raros (a prop d'Atenes), on se celebraven els ritus eleusins.

El de l'ordi s un sgol molt menys txic que el de altres regions europees, encara que molt psicoactiu; per obtenir els seus efectes n'hi ha prou a passar per aigua les gavelles de cereal i llavors tirar-les, car   al revs dels components verinosos  l'amida de l'cid lisrgic s hidrosoluble.

Considerant que aquesta aigua fou el vehicle utilitzat per els administradors del santuari s fcil comprendre  sense recrrer a la simple credulitat dels fidels  el fons i infallible efecte del sagrament teofgic (del grec theos: 'du', i fags: 'menjar').

Entre les persones que participaren en aquest ritual es trobaven alguns amb la capacitat intellectual de Sfocles, Pndar, Plat, Aristtil, Marc Aureli i Cicer:

Els Misteris ens donaren la vida, l'aliment; ensenyaren a les societats la costum i la llei, ensenyaren als humans a viure com humans. (Cicer, De leg., 2);

Se sap que en el segle II de la nostra era encara acudien unes 3000 persones a les festes del Pas.

La religi eleusina  basada en un sol acte de gran intensitat, orientat a produir una experincia exttica de mort i resurrecci  fou probablement una enginyosa adaptaci a vells ritus xamnics protoeuropeus a la nova cultura que Grcia comenava a ser.

La mateixa adaptaci romana registrada en toda la conca mediterrnia. Ms o menys per la mateixa poca (o posteriors) es coneixen misteris del pa i danses de pasqua en Sabazios, en Samotracia, i altres dedicats a Dions, Mitra (a Prsia), Attis i Baco (el du llat equivalent a Dionisos).

A Egipte (probablement abans dels misteris eleusins) administraven una espcie d'hstia sacramental, mitjanant la qual es "rebia" a la deessa Isis dins del propi cos. Els ritus foren disenyats per un membre de la famlia eumlpida, administradora perptua del santuari d'aquests misteris.

Pasqua jueva.
Els jueus comenaren a celebrar l'poca del pas de l'hivern a la primavera per commemorar el seu xode de l'Egipte (aproximadament al 1250 a.C.).

Els sacerdots jueus, en lloc de lluitar contra l's goi (gentil) egipci, preferiren ajuntar aquesta setmana amb la seua prpia festa d'independncia i donar-li un no significat, relacionant-la amb la seua eixida d'Egipte. El pa no fermentat vindria a recordar l'eixida amb presses en la que falt temps per fer fermentar el pa.

El Psakh jueu s'origina en la histria narrada a la Bblia (xode 12.5-14), de qu el du Jahv "pass" de llarg i no mat als primognits israelites en Egipte).

Triaran un anyell , agafaran la seva sang per untar els pals i la part superior de les seves portes. El menjaran tot rostit, amb el seu cap i les seves entranyes, amb pans sense llevat.  Jo recorrer Egipte i donar mort a tots els primognits dels egipcis i dels seus animals.  Al veure la sang del corder passar de llarg de les vostres cases.;

Tamb es relaciona la pasqua amb el "pas" del Mar Vermell (xode 14.5-30). Es creu que malgrat que la Bblia diu que foren:

Sis-cents mil homes a peu, sense comptar els infants. Tamb eix amb ells una immensa multitud de gent de tota classe, i grans ramats d'ovelles i vaques

Aquesta xifra fabulosa sols vol expressar la importncia religiosa d'aquesta eixida. En realitat els que eixiren amb Moiss devien ser bastant menys de 100 famlies. Es deu tenir en compte que els israelites eren pastors i no podien viure amb menys de deu animals per famlia. Una tropa de ms de 300 persones deuria d'anar amb unes 2000 ovelles i rucs; els pous d'aigua del Sina i els seus oasis no permetien el trnsit de ramats ms importants.

Pasqua cristiana.


Els primers cristians transformaren la celebraci de la Pasqua com a festa de la resurrecci de Jess de Nazareth, en el diumenge segent a la lluna plena posterior al equinocci de primavera (21 de mar). 

Aquesta festa determina el calendari mbil de altres festes: aix la Ascensi (la muntada de Jess al cel) se celebre quaranta dies desprs de la Pentecosta, deu dies desprs de l'Ascensi. La setmana anterior a la Pasqua de la Resurrecci s la Setmana Santa, que comena amb el Diumenge de Rams.

El nom de "Pasqua" s'ha ests a altres celebracions cristianes, relacionades amb el Nadal (naixement de Jess) o amb la Setmana Santa (la seva "passi" i mort).

=En altres idiomes=
La festivitat de la pasqua s'ha celebrat en altres cultures sota diferents creences. Hui en dia es pot contrastar aquesta denominaci per la mateixa festa amb origens diferents:

Noms relacionats amb Eostremonat (Ms d'Eostre, deessa germana):

 Angls Easter;
 Alemany Ostern;
 Samo Eseta (derivat de l'angls);

Noms referents a la paraula hebrea Pesakh ("pas"):

 Alemany del Baix Rin Paisken;
 rab           (  du l-Fi  );
 Escocs galic Casca;
 Galls Pasg;
 Grec modern       (Paskha);
 Blgar       (Paskha);
 Dans Pske;
 Neerlands Pasen;
 Castell Pascua;
 Esperanto Pasko;
 Fins Psiinen;
 Francs Pques;
 Indonesi Paskah;
 Irlands Cisg;
 Islands Pskar;
 Itali Pasqua;
 Llat Pascha (o Festa Paschalia);
 Noruec Pske;
 Portugus Pscoa;
 Romans Pa ti;
 Rus       (Paskha);
 Suec Psk;
 Turc Paskalya;

Altres orgens:

Amb el sentit de "el gran dia"
 Bielors            o Vialikdzen' (literalment: "el Gran Dia");
 Blgar          (Velikden)  (literalment: "el Gran Dia");

sentit "la gran nit"
 Eslovac Ve k Noc (singular; literalment: "la Gran Nit");
 Eslov Velika no  (singular; literalment: "la Gran Nit");
 Polons Wielkanoc (literalment: "la Gran Nit");
 Txec Velikonoce (plural, no existeix singular; "Grans Nits");

Sentit de "resurrecci"
 Japons     (Fukkatsu-sai; lit. "Festa de la Resurrecci");
 ;  (literalment: "Festa de la Resurrecci");
 Ucrans           (Velykdenj) (literalment: "el Gran Dia")* Croat Uskrs (literalment: "resurrecci");
 Serbi       (Uskrs) o         (Vaskrs) (literalment: "resurrecci");

Sentit d' "agafar carn".
 Estoni Lihavtted (literalment: "agafar carn");
 Hongars Hsvt (significa "agafar (o comprar) carn");

Vegeu tamb.
Pasqua jueva;
Pasqua cristiana;

Enllaos externs.
 Celebracin de las Pascuas ;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40469" title="Atlntida" nonfiltered="674" processed="666" dbindex="15724">


La ciutat perduda de l'Atlntida hauria estat un continent mtic enfonsat sota les aiges a l'Antiguitat a causa d'un terratrmol segons la mitologia grega. Anomenada tamb Atlantis, s el tema d'un dels poemes ms coneguts de Jacint Verdaguer. Els atlants haurien estat una civilitzaci molt avanada per al seu temps (9.000 anys abans de la Grcia clssica).

Plat s la font ms antiga i coneguda de la histria de l'Atlntida mtica; als seus dilegs la cita com a provinent de Sol, que al seu torn l'hauria aprs a Egipte. Posteriorment, se n'han ocupat diversos autors, que han tractat de relacionar l'indret amb antics escrits i n'han proposat diverses ubicacions o b n'han desmentit tota veracitat i ho han atribut a la coneguda llegenda de l'edat d'or dels avantpassats que tenen la majoria de cultures.

Possibles ubicacions.

 Una de les illes del Mediterrani: Santorini, Xipre, Sardenya... Correspondria a la civilitzaci micnica o a la misteriosa civilitzaci dels nurags, emparentada amb els etruscs.
 A prop de Cartago. Els estudiosos diuen que les columnes d'Hrcules, citades pels antics, no correspondrien a Gibraltar com es creu ara, perqu la geologia era una altra; seria un estret, avui dia inexistent, situat ms a l'est.

 A prop de Gibraltar (basant-se en el text de Plat), s'haurien vist unes estructures amb ajuda dels satllits que correspondrien a temples.

 Amrica, l'nic continent que no era conegut a l'poca i que est ms enll del Mediterrani, com diuen les llegendes. No s'hauria enfonsat, sin que n'haurien arribat narracions d'un gran desastre natural, potser un tsunami. El concepte d'isostsia en geologia refora aquest fet.
 A l'actual altipl bolivi, segons certes formacions geolgiques.
 A Indonsia. Es parteix de la hiptesi que l'oce de l'Atlntida no correspon a l'Atlntic actual, malgrat el nom, sin al gran mar que els antics creien que envoltava tota la massa de terra (les teories de Colom eren tamb aquestes). S'ha trobat prop d'Indonsia una gran superfcie de terra enfonsada. ;
 Seria un altre nom per a Troia, una de les poques ciutats que per la cronologia quadraria amb l'esplendor descrita. No es va enfonsar, per va ser totalment arrassada a la guerra i en van quedar noms runes i pantans.
 A Dinamarca o Finlndia, on sagues escandinaves descriuen una terra mtica avui perduda.
 Al mar Negre, on un submar va trobar restes d'una civilitzaci enfonsada que s'ha volgut emparentar amb l'Atlntida o amb el diluvi universal de qu parla la Bblia.
 A l'ndia, on antigues llegendes dravdiques parlen d'una gran illa plena de tresors i dus.


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40475" title="Botella" nonfiltered="675" processed="667" dbindex="15725">


Una Botella (recipient) o ampolla, s un recipient, usat generalment per a contenir lquids.
Poltica: Ana Botella s una poltica espanyola.
Histria: Pepe Botella s el malnom de Joseph Bonaparte, germ gran de l'emperador Napole Bonaparte.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40480" title="Obturador" nonfiltered="676" processed="668" dbindex="15726">
Un obturador s un mecanisme d'una cmera de fotos que regula el temps durant el qual la llum impressiona el negatiu (cmera analgica) o s recollida pel sensor (cmera digital).

En una cmera analgica, l'obturador pot ser de lmines (i en aquest cas est entre les lents de l'objectiu) o de cortineta (obturador que est just davant el pla de la pellcula).

Quan s'acciona un obturador de lmines, les lmines es mouen per deixar passar la llum, i, desprs del temps establert tornen al seu lloc per impedir que la llum continu impressionant la pellicula. Tpicament, la velocitat ms rpida d'un obturador de lmines sol ser 1/500 de segon.

En un obturador de cortineta, una cortineta de tela (en cmeres ms antigues) o de lmines metlliques finssimes (en cmeres ms modernes) es desplaa en ser accionat, i una segona cortineta tanca el pas de la llum un moment desprs. En els moderns obturadors electrnics, sn normals velocitats d'1/8000 de segon, o fins i tot ms rpides.

Les diferents combinacions de diafragma (orifici ms petit o ms gran) i obturador (ms temps d'exposici o menys) donen lloc a l'exposici correcta, a la sobreexposici o a la subexposici del negatiu.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40485" title="Teleobjectiu" nonfiltered="677" processed="669" dbindex="15727">
Un teleobjectiu s un objectiu d'una cmera fotos o de cinema que t una distncia focal ms gran que la d'un objectiu normal i, per tant, capta una imatge ms restringida que l'ull hum i sembla aproximar aquesta imatge.

Les caracterstiques d'un teleobjectiu sn les segents:
 "Aplana" la perspectiva: els objectes llunyans i els propers semblen ms prxims els uns dels altres.
 T menys profunditat de camp que un objectiu normal, i molta menys que un gran angular: amb un teleobjectiu s'ha d'enfocar amb molta cura, o la imatge queda desenfocada.
 Sol ser menys llumins que un objectiu normal o un gran angular del mateix preu. Els teleobjectius ms lluminosos sn molt voluminosos i cars.
 Els teleobjectius curts (amb pellcula de 24 x 36mm, objectius de 80 a 110mm de distncia focal, aproximadament) sn els millors per a retrat. Els teleobjectius llargs (a partir d'uns 400mm, aproximadament) sn els ms indicats per a fotografiar animals.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40486" title="Llenges amerndies" nonfiltered="678" processed="670" dbindex="15728">

Les llenges amerndies sn tots aquells idiomes parlats a Amrica abans de l'arribada de Cristfor Colom pels amerindis nordamericans i pels amerindis sudamericans. No corresponen a una sola famlia lingstica sin a una agrupacio geogrfica. Moltes es van extingir, suplantades per l'espanyol, el portugus, el francs i l'angls, les llenges dels colonitzadors. Avui dia moltes llenges indgenes han de lluitar per la seva supervivncia i el seu reconeixement, ja que estan lligades a cultures rurals, amb una forta diglssia i, moltes, sense el suport de l'escriptura. 

 Classificaci de les llenges ndies .

Amrica del Nord.

Goddard (1996), Campbell (1997), Mithun (1999).


Voegelin.

Aquesta classificaci, per, fou contestada per Charles F. Voegelin el 1958 i Mary R. Haas el 1961, que van trobar concordncies entre les parles muskogi i algonkin, ra per la qual formaren amb elles un nou grup. Aix crearan una nova divisi en vuit grups lingstics, que s la universalment ms acceptada:

 Grup na-den;
 Famlia atapascana o den;
 Famlia kolosha;
 Famlia skittaget;
 Eyak (llengua allada);

 Grup Macro-Algonqu ;
 Famlia algonquina;
 Famlia ritwan (wiyot i yurok);
 Famlia muskogi ;

 Grup Macro-Siouan;
 Famlia Siouan;
 Famlia Iroqus;
 Famlia Caddo;
 Famlia Yuchi;

 Grup Hoka, engloba algunes llenges allades;
 Llenges yuma-cochim;
 Seri (llengua allada);
 Llenges Pomo;
 Llenges palaihnihanes;
 Shasta;
 Washo;
 Yana i chimariko;
 Kumashan;
 Esselen;
 Coahuiltec;

 Grup Salish;

 Grup Penuti;
 Yokut;
 Maidu;
 Wintun;
 Miwok;
 Costano;
 Klamath i modoc;
 Llenges shahaptianes;
 Famlia wailatpua (cayuse);
 Coos;
 Alsea i siuslaw;
 Takelma;
 Kalapuya;
 Chinook;

 Grup Uto-asteca-tano;
 Famlia uto-asteca;
 Famlia kiowa-tano;

 Grups i llenges allades;
 Zuni;
 beothuk;
 Keres;
 Yuki;
 Wappo;
 Kutenai;
 Chimakum;
 Grup Wakash;

Sapir (1929).
La primera classificaci moderna de les llenges ndies la va fer Edward Sapir el 1929, i es basa en la reconstrucci de l'hipottic protoalgonqui feta per Bloomfield el 1925 a partir de certes concordancies entre diverses parles algonkines. Va agrupar els grups sorgits de la divisi original de John Wesley Powell en sis phyla: 

 Grup eskimo-aleut;
 Inuit;
 Aleut;

 Grup algonkin-wakash ;
 Famlia algonquina;
 Famlia beothuk ;
 Famlia ritwan (wiyot i yurok);
 Kutenai (llengua allada);
 Chimakum;
 Llenges salish (shushwap, bellacoola, kalispell, lake, colville, spokane, etc);
 Llenges wakash (nootka, kwakiutl);

 Grup na-den;
 Famlia haida (skittaget);
 Tlingit-atapascana;
 Famlia tlingit (kolosha);
 Famlia atapascana;

 Grup penuti, inclou moltes llenges allades;
 Famlia Penutiana ???
 Llenges oregonianes;
 Takelma;
 Coos;
 Siuslaw;
 Yakona (alsea);
 Kalapooia (kalapuya, tillamook);
 Tsimshian;
 Grup shahapti (Wasco, klikitat, umatilla, nez perc, yakama, wallawalla) ;

 Grup hoka-sioux;
 Famlia keres;
 Famlia tunican;
 Famlia iroquesa-caddo;
 Famlia iroquesa;
 Famlia de llenges caddo;
 Famlia sioux-yuchi;
 Famlia sioux;
 Famlia uchean o yuchi;
 Famlia llenges muskogi;

 Grup uto-asteca;
 Xoixon de la planura ;
 Xoixon del riu Kern;
 Xoixon del sud de Califrnia;
 Hopi;
 Pima;
 Opata-cahita-tarahumara;

Centre-sud de Mxic i l'Amrica Central.
Vegeu tamb l'article: Llenges de Mxic
 Algic (Nord-amrica) (29);
 Xibxa (Central America & Sud-amrica) (22);
 Comecrudan (Texas & Mxic) (3);
 Guaicuri (8) (tamb Waikurian);
 Jicaquea;
 Lenca;
 Maia (31);
 Misumalpa;
 Mixe-Zoque (19);
 Na-Den (Nord-amrica) (40);
 Oto-Mangue (27);
 Tequistlateca (3);
 Totonaca Nord-amrica (2);
 Uto-Asteca (Nord-amrica) (33);
 Xinca;
 Yuma-Cochim (Nord-amrica) (11);

Allades o no classificades(central).
 Alagilac (Guatemala);
 Coahuilteco (EUA: Texas; NE Mxic);
 Cotoname (NE Mxic; EUA: Texas);
 Cuitlatec (Mxic: Guerrero);
 Huetar (Costa Rica);
 Huave (Mxic: Oaxaca);
 Maratino (NE Mxic);
 Naolan (Mxic: Tamaulipas);
 Quinigua (NE Mxic);
 Seri (Mxic: Sonora);
 Solano (NE Mxic; EUA: Texas);
 Tarasco (Mxic: Michoacn) (tamb Purpecha o purpetxa, Tarasco);

Sud-amrica.
 Araua (8) (tamb Arahuan, Arawn, Arauanas) ( );
 Arawak (Sud-amrica & Carib) (60) (tamb Arahuacan, Arawakanas, Maipurean, Maipuran, Maiprean, Maipureano);
 Arutani-Sape (2) (tamb Arutani-sap);
 Aymara (3) (tamb Jaqi, Aru, Aymara, Jaqaru);
 Barbacoa (8) (tamb Barbacoanas);
 Bororoa (tamb Borroan);
 Botocudo (3) (tamb Aimor);
 Cahuapana (2) (tamb Jebero, Kawapnan, Cahuapananas);
 Cariba (29) (tamb Caribe, Carib);
 Catacaoa (tamb Katakoan) ( );
 Chapacura-Wanham (9) (tamb Chapacuran, Txapakran, Chapakran);
 Charrua (tamb Charran) ( );
 Xibxa (Amrica Central & Sud-amrica) (22);
 Chim ( );
 Chipaya-Uru (tamb Uru-Chipaya);
 Choc (10) (tamb Chocoan);
 Cholonan ( );
 Chon (2) (tamb Patagonian);
 Guajibo (4) (tamb Wahvoan) ( );
 Guaykur (tamb Waikuran);
 Harkmbut (2) (tamb Tuyoneri);
 Huarpe (tamb Warpe) ( );
 Jirajara (3) (tamb Hirahran, Jirajarano, Jirajarana) ( );
 Jabutia (tamb Jabutan);
 J (13) (tamb G, Jean, Jan, Gan, Je, Ye);
 Jvaro (4) (tamb Hvaro);
 Kamakana (tamb Kamaknan) ( );
 Karaj;
 Katukina (3) (tamb Catuquinan);
 Maku (6);
 Mascoya (5) (tamb Maskian, Mascoian);
 Mataco-Guaicuru (11);
 Maxakala (tamb Mashakalan);
 Mosetena (tamb Mosetn);
 Llenges Mura (4) ;
 Nambiquara (5);
 Otomacoa (2) (tamb Otomkoan) ( );
 Paesa (4);
 Panoa (tamb Pnoan);
 Peba-Yagua (2) (tamb Yaguan, Ywan, Peban) ( );
 Puinavea (tamb Mak);
 Puria (tamb Puran) ( );
 Qutxua (46);
 Saliva (2) (tamb Slivan);
 Tacana (tamb Taknan);
 Timotea (2) (tamb Timoteano, Timoteana, Timtean) ( );
 Tinigua (2) (tamb Tinwan) ( );
 Tucanoa (25) (tamb Tuknoan);
 Tupia (70);
 Witotoitotoan (6) (tamb Huitotoan, Bora-Wittoan);
 Yanomama (4);
 Zamucoa (2);
 Zaparoa (7) (tamb Sparoan);

Allades i no classificades (sudamrica).
 Aguano ( );
 Ahuaqu (tamb Auak, Uruak, Awak);
 Aikan (Brasil: Rondnia);
 Andoque (Colmbia, Per) (tamb Andoke);
 Andoquero ( );
 Aushiri (tamb Auxira);
 Baena (Brasil: Bahia) (tamb Baenn, Baen) ( );
 Betoi (Colmbia) (tamb Betoy, Jirara) ( );
 Candoshi (tamb Maina, Kandoshi);
 Canichana (Bolvia) (tamb Canesi, Kanichana);
 Carabayo;
 Cayubaba (Bolvia);
 Chiquitano;
 Coeruna (Brasil) ( );
 Cofn (Colmbia, Equador) (tamb Kofn);
 Cueva ;
 Culle (Per) (tamb Culli, Linga, Kulyi);
 Cunza (Xile, Bolvia, Argentina) (tamb Atacama, Atakama, Atacameo, Lipe, Kunsa) ( );
 Esmeralda (tamb Takame) ( );
 Fulni;
 Gamela (Brasil: Maranho) ( );
 Gorgotoqui (Bolvia) ( );
 Guamo (Veneuela) (tamb Wamo) ( );
 Guat;
 Huamo (Brasil: Pernambuco) ( );
 Huarpe (Warpe);
 Irantxe (Brasil: Mato Grosso);
 Itonama (Bolvia) (tamb Saramo, Machoto);
 Jeik ( );
 Jot (Veneuela) (tamb Hot, Waruwaru);
 Kaimbe;
 Kaliana (tamb Caliana, Cariana, Sap, Chirichano);
 Kams (Colmbia) (tamb Sibundoy, Coche, Cams);
 Kapixan (Brasil: Rondnia) (tamb Kano, Kapishan);
 Karir (Brasil: Paraba, Pernambuco, Cear) ( );
 Katembr ( );
 Kawsqar (Alacaluf, Qawasqar, Halawalip, Aksan, Hekaine);
 Koihoma (Per) ( );
 Koay (Brasil: Rondnia) ( );
 Kukur (Brasil: Mato Grosso) ( );
 Leco (Lapalapa, Leko) ( );
 Lule ( );
 Maku (tamb Macu);
 Malib (tamb Malibu);
 Mapudungu (tamb Araucanian, Mapuche, Huillice);
 Matanaw ( );
 Mocana;
 Movima (Bolvia);
 Munichi (Per) (tamb Muniche);
 Mut (tamb Loco);
 Muzo ( );
 Nat (Brasil: Pernambuco) ( );
 Nonuya (Per);
 Ofay;
 Vell Cato-Nutabe (Colmbia) ( );
 Omurano (Peru) (tamb Mayna, Mumurana, Numurana, Maina, Rimachu, Roamaina, Umurano) ( );
 Ot (Brasil: So Paulo) ( );
 Pakarara ( );
 Palta;
 Panche ( );
 Pankarar (Brasil: Pernambuco) ( );
 Pantagora ( );
 Panzaleo (Equador) (tamb Latacunga, Quito, Pansaleo);
 Patagn;
 Pijao;
 Puelche (tamb Guenaken, Gennaken, Pampa, Pehuenche, Ranquelche) ( );
 Puquina (Bolvia) ( );
 Resgaro (frontera entre Colmbia i Per);
 Rikbakts;
 Sabela (Equador, Per) (tamb Auca, Huaorani, Wao, Auka);
 Sechura (Atalan, Sec) ( );
 Salum (Brasil);
 Tairona (Colmbia) ( );
 Tarairi (Brasil: Rio Grande do Norte) ( );
 Taruma ( );
 Taushiro (Per) (tamb Pinchi, Pinche);
 Tequiraca (Per) (tamb Tekiraka, Avishiri) ( );
 Teushen ( ) (Patagnia, Argentina);
 Ticuna (Colmbia, Per, Brasil) (tamb Magta, Tikuna, Tucuna, Tukna, Tukuna);
 Trumai (Brasil: Xingu, Mato Grosso);
 Tux (Brasil: Bahia, Pernambuco) ( );
 Urarina (tamb Shimacu, Itukale, Shimaku);
 Vilela;
 Wakona ( );
 Warao (Guyana, Surinam, Veneuela) (tamb Guarao);
 Xok (Brasil: Alagoas, Pernambuco) (tamb Shok) ( );
 Xukur (Brasil: Pernambuco, Paraba) ( );
 Yaghan (Xile) (tamb Ymana);
 Yaruro (tamb Jaruro);
 Yuracare (Bolvia);
 Yuri (Colmbia, Brasil) (tamb Jur) ( );
 Yurumangu (Colmbia) (tamb Yurimangui, Yurimangi) ( );

Enllaos externs.
 Promotora Espaola de Lingstica (Proel);
 L'Arxiu de les Llenges Indgenes d'Amrica Llatina;
 Museu virtual de les llenges indgenes de Mxic;
 Centre de Documentaci de les Minories Lingstiques de Panam;
 Mapa Lingstic (DCLMP);
 First People's Language Resources (Online, Offline, Commercial & Non-Commercial);
 The Society for the Study of the Indigenous Languages of the Americas (SSILA);
 The Yinka Dn Language Institute (YDLI);
 The First Nations Languages of British Columbia (YDLI);
 Index of Variant Language Names (in British Columbia) (YDLI);
 Collecci Tribal d'Arxius Digitals de les Primeres Nacions del Sud d'Oregon (bella collecci de material histric, etnogrfic i lingstic);
 Handbook of the North American Indians;
 Centre per a l'Estudi de les Llenges Nadiues de les Planures i del Sudoest;
 Projecte per a la Documentaci de les Llenges de Mesoamrica;
 Programa de Formacin en Educacin Intercultural Bilinge para los Pases Andinos;
 Centre de Llengua Nadiua de Yukon;
 Bibliografies dels Indis del Nord i Centre de Califrnia;
 Native American Language Center (Universitat de Califrnia a Davis);
 Mapa de llenges als EUA - William C. Sturtevant. (1967). Early Indian tribes, culture areas, and linguistic stocks.: ;
 Alaska & Hawai i;
 Western US;
 Eastern US;
 Llenges Nadiues d'Amrica;
 International Journal of American Linguistics (una de les millors revistes acadmiques dedicades majoritriament a les llenges nadiues d'Amrica);
 Our Languages (Saskatchewan Indian Cultural Centre);

Bibilografia.

 Boas, Franz. (1911). Handbook of American Indian languages (Vol. 1). Bureau of American Ethnology, Bulletin 40. Washington: Government Print Office (Smithsonian Institution, Bureau of American Ethnology).
 Boas, Franz. (1922). Handbook of American Indian languages (Vol. 2). Bureau of American Ethnology, Bulletin 40. Washington: Government Print Office (Smithsonian Institution, Bureau of American Ethnology).
 Boas, Franz. (1929). Classification of American Indian languages. Language, 5, 1-7.
 Boas, Franz. (1933). Handbook of American Indian languages (Vol. 3). Native American legal materials collection, title 1227. Glckstadt: J.J. Augustin.
 Bright, William. (1973). North American Indian language contact. In T. A. Sebeok (Ed.), Linguistics in North America (part 1, pp. 713-726). Current trends in linguistics (Vol. 10). The Hauge: Mouton.
 Bright, William. (1984). The classification of North American and Meso-American Indian languages. In W. Bright (Ed.), American Indian linguistics and literature (pp. 3-29). Berlin: Mouton de Gruyter.
 Bright, William (Ed.). (1984). American Indian linguistics and literature. Berlin: Mouton de Gruyter. ISBN 3-1100-9846-6.
 Brinton, Daniel G. (1891). The American race. New York: D. C. Hodges.
 Campbell, Lyle. (1997). American Indian languages: The historical linguistics of Native America. New York: Oxford University Press. ISBN 0-19-509427-1.
 Campbell, Lyle; & Mithun, Marianne (Eds.). (1979). The languages of native America: Historical and comparative assessment. Austin: University of Texas Press.
 Goddard, Ives (Ed.). (1996). Languages. Handbook of North American Indians (W. C. Sturtevant, General Ed.) (Vol. 17). Washington, D. C.: Smithsonian Institution. ISBN 0-1604-8774-9.
 Goddard, Ives. (1999). Native languages and language families of North America (rev. and enlarged ed. with additions and corrections). . Lincoln, NE: University of Nebraska Press (Smithsonian Institute). (Updated version of the map in Goddard 1996). ISBN 0-8032-9271-6.
 Gordon, Raymond G., Jr. (Ed.). (2005). Ethnologue: Languages of the world (15th ed.). Dallas, TX: SIL International. ISBN 1-55671-159-X. (Online version: http://www.ethnologue.com).
 Kaufman, Terrence. (1990). Language history in South America: What we know and how to know more. In D. L. Payne (Ed.), Amazonian linguistics: Studies in lowland South American languages (pp. 13-67). Austin: University of Texas Press. ISBN 0-2927-0414-3.
 Kaufman, Terrence. (1994). The native languages of South America. In C. Mosley & R. E. Asher (Eds.), Atlas of the world's languages (pp. 46-76). London: Routledge.
 Key, Mary R. (1979). The grouping of South American languages. Tbingen: Gunter Narr Verlag.
 Loukotka,  estmr. (1968). Classification of South American Indian languages. Los Angeles: Latin American Studies Center, University of California.
 Mason, J. Alden. (1950). The languages of South America. In J. Steward (Ed.), Handbook of South American Indians (Vol. 6, pp. 157-317). Smithsonian Institution Bureau of American Ethnology bulletin (No. 143). Washington, D.C.: Government Printing Office.
 Migliazza, Ernest C.; & Campbell, Lyle. (1988). Panorama general de las lenguas indgenas en Amrica. Historia general de Amrica (Vol. 10). Caracas: Instituto Panamericano de Geografa e Historia.
 Mithun, Marianne. (1999). The languages of Native North America. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-23228-7 (hbk); ISBN 0-521-29875-X.
 Powell, John W. (1891). Indian linguistic families of America north of Mexico. Seventh annual report, Bureau of American Ethnology (pp. 1-142). Washington, D.C.: Government Printing Office. (Reprinted in P. Holder (Ed.), 1966, Introduction to Handbook of American Indian languages by Franz Boas and Indian linguistic families of America, north of Mexico, by J. W. Powell, Lincoln: University of Nebraska).
 Powell, John W. (1915). Linguistic families of American Indians north of Mexico by J. W. Powell, revised by members of the staff of the Bureau of American Ethnology. (Map). Bureau of American Ethnology miscellaneous publication (No. 11). Baltimore: Hoen.
 Rowe, John H. (1954). Linguistics classification problems in South America. In M. B. Emeneau (Ed.), Papers from the symposium on American Indian linguistics (pp. 10-26). University of California publications in linguistics (Vol. 10). Berkeley: University of California Press.
 Sapir, Edward. (1929). Central and North American languages. In The encyclopdia britannica: A new survey of universal knowledge (14 ed.) (Vol. 5, pp. 138-141). London: The Encyclopdia Britannica Company, Ltd.
 Sebeok, Thomas A. (Ed.). (1973). Linguistics in North America (parts 1 & 2). Current trends in linguistics (Vol. 10). The Hauge: Mouton. (Reprinted as Sebeok 1976).
 Sebeok, Thomas A. (Ed.). (1976). Native languages of the Americas. New York: Plenum.
 Sherzer, Joel. (1973). Areal linguistics in North America. In T. A. Sebeok (Ed.), Linguistics in North America (part 2, pp. 749-795). Current trends in linguistics (Vol. 10). The Hauge: Mouton. (Reprinted in Sebeok 1976).
 Sherzer, Joel. (1976). An areal-typological study of American Indian languages north of Mexico. Amsterdam: North-Holland.
 Sturtevant, William C. (Ed.). (1978-present). Handbook of North American Indians (Vol. 1-20). Washington, D. C.: Smithsonian Institution. (Vols. 1-3, 16, 18-20 not yet published).
 Voegelin, Carl F.; & Voegelin, Florence M. (1965). Classification of American Indian languages. Languages of the world, Native American fasc. 2, sec. 1.6). Anthropological Linguistics, 7 (7): 121-150.
 Voegelin, Carl F.; & Voegelin, Florence M. (1977). Classification and index of the world's languages. Amsterdam: Elsevier. ISBN 0-4440-0155-7.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40491" title="Gotlands antic" nonfiltered="679" processed="671" dbindex="15729">


El gotlands antic era el dialecte del nrdic antic que es parlava a l'illa de Gotland. Mostra prou diferncies amb l'antic nrdic oriental per considerar-lo una evoluci diferent a la de la resta de dialectes d'aquesta llengua.
 
L'arrel gut s la mateixa arrel de Got i s'usa sovint per a marcar les similituds que t amb la llengua gtica. L'exemple ms conegut d'aquestes similituds s que en antic gtnic i en gtic s'anomenen a les ovelles joves i adultes de la mateixa manera. Aquestes similituds han fet que estudiosos com Elias Wessn o Dietrich Hofmann mantinguin que hi ha una relaci entre el gorlands antic i el gtic. 

El diftong de l'antic nrdic au (ex: auga > aug (ull)) es mantingu en antic nrdic occidental i en gotlands antic mentre en antic nrdic oriental es monoftongitza cap a  (gha). Tanmateix, el diftong ai de stain (pedra) es mant en gotlands antic mentre en antic nrdic occidental esdev ei i en antic nrdic oriental es monoftongitza cap a e. Finalment, tenim que el diftong ey del proto-nrdic i de l'antic nrdic occidental esdev oy en gotlands antic i en antic nrdic oriental monoftongitza cap a .



La major part del crpus que es conserva del gotlands antic es troba a la Gutsaga del segle XIII.

Text d'exemple:
issi ieluar hafi ann sun sum hit hafi. En hafa cuna hit huita stierna aun tu bygu fyrsti agutlandi fyrstu nat sum aun saman suafu a droymdi hennj draumbr. So sum rir ormar warin slungnir saman j barmj hennar Oc ytti hennj sum air scriin yr barmi hennar. inna draum segi han firi hasa bonda sinum hann ria dravm inna so. Alt ir baugum bundit bo land al itta wara oc faum ria syni aiga. aim gaf hann namn allum o fydum. guti al gutland aigha graipr al annar haita Oc gunfiaun rii. air sciptu sian gutlandi i ria riiunga. So at graipr ann elzti laut norasta riiung oc guti mial riiung En gunfiaun ann yngsti laut sunnarsta. sian af issum rim aucais fulc j gutlandi som mikit um langan tima at land elptj aim ai alla fya a lutau air bort af landi huert riia iau so at alt sculdu air aiga oc mi sir bort hafa sum air vfan iorar attu.;

Traducci:
Thielvar tenia un fill anomenat Hafthi. I la dona de Hafthi s'anomenava Estrella Blanca. Ells van ser el primers en assentar-se a Gotland. Quan van dormir per primera vegada a l'illa, ella va somiar que tres serps es posaven a la seva falda. Ho explic a Hafthi. Ell va interpretar el seu somni i digu: tot est lligat amb braalets, l'illa ser habitada, i tu parirs tres fills. Encara que els fills no havien nascut, ell els anomen Guti, el qual posseir l'illa, Graip i Gunfjaun. Els tres fills dividiren l'illa en tres regions, i Graip, el qual era el ms vell de tots, es qued amb el nord, Guti el centre i Gunfjaun, el qual era el ms jove de tots, es qued amb el sud. Molts segles desprs, els seus descendents eren tant numeosos que l'illa no els podia mantenir a tots. En van pintar a molts i un de cada tres illencs hagu de marxar de l'illa. Es podien endur totes les seves possessions excepte la terra.;

Fonts.
Nationalencyklopedin;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40493" title="Na-den" nonfiltered="680" processed="672" dbindex="15730">

Na-den s el nom d'un grup de llenges amerndies de l'Amrica del Nord. El subgrup ms important s l'atapasc, que inclou, entre altres, el navaho (o navajo), el kiowa i l'apatxe. 

El tronc na-den es divideix en els grups i llenges:

 Grup den (antigament atapasc);
 Septentional nord-occidental;
 Dogrib o thlingchadinne;
 Hare o kawchodinne;
 Chippewyan;
 Slave o Etchaottine;
 Yellowknife o Tatsanottine;
 Beaver o Tsattine;
 Sarsi o Tsuu t ina;
 Sekani;
 Septentrional nord-oriental;
 Dena'ina;
 Deg Hit'an o ingalik;
 Nabesna;
 Ahtna;
 Kutchin o Gwich'in;
 Koyukon;
 Tutchone;
 Han ;
 Lower Tanana;
 Tanana Cross;
 Upper Kuskokwin;
 Holikachuk;
 Septentrional sud-occidental;
 Carrier o takuli;
 Tsilkotin;
 Tahltan;
 Kaska i nahane;
 Septentrional pacfic;
 Oregoni;
 Chetco;
 Klatskenie;
 Mishikmiut;
 Tututni;
 Tolowa;
 Umpqua;
 Euchre Creek;
 Taltushtuntude o Galice ;
 Kwalhioqua;
 Naltunnetunne;
 Sinkyone  ;
 Tlatskanai   ;
 Californi;
 Wailaki;
 Whilkut;
 Kato;
 Chasta-Costa;
 Chilula;
 Lassik;
 Mattole;
 Nongatl;
 Hupa;
 Meridional;
 Navaho;
 Apatxe;
 Kiowa-apatxe;
 Altres grups;
 Eyak;
 Tsimshian;
 Tlingit;

Sn llenges tonals i aglutinants. El seu lxic dna la mxima importncia al verb, que pot ser de significat actiu o esttic.

Com a curiositat, es pot destacar el fet que el navaho era usat  per els operadors de rdio de la infanteria de marina nord-americana durant la Segona Guerra Mundial perqu la seva complexitat gramatical el feia indesxifrable per als espies enemics. 


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40496" title="Diptria" nonfiltered="681" processed="673" dbindex="15731">
La diptria s la unitat amb qu es mesura la potncia d'una lent. s la inversa de la distncia focal expressada en metres. Per exemple, si una lent t una distncia focal de 2 metres, t 0,5 diptries; si t una distncia focal de 33,3 centmetres, t 3 diptries, etc.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40498" title="Princeses del Regne Unit de la Gran Bretanya i d'Irlanda" nonfiltered="682" processed="674" dbindex="15732">
El ttol de princesa del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda (fins el 1922) i d'Irlanda del Nord (a partir de 1922) t el tracte d'altesa reial. s aplicat a les dones de la famlia reial britnica, essent per les esposes del prnceps de Galles, les filles dels prnceps del Regne Unit i les seves esposes. Especial menci mereix la casa reial de Hannover de la qual tots els seus descendents portaren aquest ttol per naixement fins l'any 1917.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40499" title="Quars" nonfiltered="683" processed="675" dbindex="15733">

El quars s un mineral de silici (SiO2). Cristallitza en el sistema hexagonal (trigonal) a partir de magma cid. Incolor en estat pur, pot adoptar nombroses tonalitats si porta impureses. Est present en grans quantitats a l'escora terrestre. De gran duresa s capa de ratllar l'acer.

Caracterstiques.
El quars s conegut per les seves propietats piezoelctriques: quan es comprimeix es produx una separaci de crregues elctriques que genera al seu torn una diferncia de tensi, i de manera recproca reacciona mecnicament quan se sotmet a un cert voltatge. Aquest efecte el converteix en un element de gran utilitat per a gran varietat de transductors, des d'encenedors o misteres fins a altaveus.

Una altra caracterstica interessant d'un cristall de quars s que pot presentar un comportament ressonant. De la mateixa manera que un pndol o una engronsadora oscilla a una freqncia prpia si, desprs de donar-li impuls, se li deixa moure's lliurement, un cristall de quars sotms a un estmul elctric pot continuar vibrant a una certa freqncia (dependent de la prpia naturalesa del cristall) fins a perdre aquest impuls inicial. Si es mant l'estmul de manera peridica i sincronitzada, tindrem un senyal a una freqncia extraordinriament precisa... en el que podria considerar-se la contrapartida electrnica d'un rellotge de pndol. Esta aplicaci s comuna en tot tipus de sistemes electrnics com a rellotges, microprocessadors, oscilladors, etc.

Usos culturals.
 L'ametista s'usava per prevenir l'ebrietat;
 Els aborgens australians el veneraven com a component de la seva substncia mstica maban;




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40500" title="Guaran" nonfiltered="684" processed="676" dbindex="15734">

El guaran (en guaran: avae'  a     ) s una llengua amerndia de l'Amrica del Sud que es parla a diverses regions de l'Argentina i Bolvia i a gran part del Paraguai (de fet, el nom d'aquest pas s una paraula guaran que significa "pas de molta aigua").

El nom de la llengua en guaran s avae'  (sota  aquest nom es troba la viquipdia en guaran).

Guaran s la paraula  amb la que els espanyols van identificar a l'tnia i l'idioma, al confondre amb guarin (guerra) que era la que repetidament pronunciaven els indgenes. 

Un total de 6 milions de persones el parlen i recentment s'ha incls a l'escola i des de 1967 est declarada com a llengua cooficial al Paraguai on el 94% de la poblaci el sap parlar. A Bolvia i a la provncia de Corrientes i provncia d' Entre Ros a Argentina i a part de l'Amaznia del Brasil tamb es parlen.

La situaci sociolingstica de la llengua guaran al Paraguai reflecteix l'existncia de dues llenges en contacte: Els prstecs de paraules entre castell i guaran i el passar de parlar en una llengua a l'altra sn molt freqents. En el cas d'algunes ciutats com la mateixa capital Asuncin est molt ests el Jopara (mescla) barreja de castell i guaran que est vista com una adulteraci de l'idioma pels parlants de guarani amb ms concincia lingstica. En el parlament de Paraguai predomina el castell per es usual tamb usar el guaran especialment en situacions especialment emotives. 

Ha pogut sobreviure al llarg dels segles sobretot perqu els jesutes el van elegir com a idioma ptim per predicar el cristianisme als indis, amb la qual cosa es va posar per escrit (amb l'alfabet guaran, un alfabet llat lleugerament modificat), i pel tradicional allament imposat al Paraguai des de l'poca de Rodrguez de Francia.

T 33 fonemes, 12 dels quals sn voclics (amb forta presncia dels sons nasals i guturals). Les paraules acostumen a tenir l'accent a l'ltima sllaba i no acaben mai en consonant. 

Juntament amb els diversos dialectes tups del Brasil, forma la famlia lingstica anomenada tup-guaran.
  
Del guaran deriven diverses paraules en moltes llengues entre les que destaca Jaguar i Piranya (Pira aa: peix del diable)

Articles relacionats.
Bartomeu Meli;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40501" title="Iroqus" nonfiltered="685" processed="677" dbindex="15735">


L'iroqus s una llengua amerndia parlada a l'Amrica del Nord, que forma tot un grup. Va ser una de les primeres a ser posades per escrit pels europeus. Presenta una gran fragmentaci de dialectes (potser llenges independents). Inclou una barreja de sons nasals i orals.

s la llengua prpia de les tribus de la Confederaci Iroquesa (Mohawk, Oneida, Onondaga, Seneca, Cayuga i Tuscarora), pobles que originriament s'estenien per l'actual estat de Nova York, a la vall del riu Mohawk i a la regi dels Grans Llacs, i que actualment es troben escampats en reserves de Nova York, Ontario, Quebec, Wisconsin i Oklahoma. Tamb pertanyen al mateix grup d'altres tribus menors, com els erie, conestoga o susquehannock i els hurons o wyandot. Els cherokee tamb pertanyen al mateix tronc lingstic.
 
Divisi interna.

La famlia iroquesa es composa d'onze llenges.

I. Iroqus septentrional.
 A. Tuscarora-nottoway.
 1. Tuscarora.
 2. Nottoway.
 B. Iroqus proto-llac. ;
 3. Hurons.
 dialectes:
 Huron.
 Wyandot.
 4. Laurenti  (?).
 i. Iroqus (Confederaci Iroquesa).
 5. Onondaga.
 6. Conestoga (tamb Andaste, Susquehannock, Andastoerrhonon, Minqua).
 a. Seneca-cayuga.
 7. Seneca.
 8. Cayuga.
 b. Mohawk-oneida.
 9. Mohawk.
 10. Oneida.

II. Iroqus meridional.
 11. Cherokee.

 Bibliografia .

 Goddard, Ives (Ed.). (1996). Languages. Handbook of North American Indians (W. C. Sturtevant, General Ed.) (Vol. 17). Washington, D. C.: Smithsonian Institution. ISBN 0-1604-8774-9.
 Mithun, Marianne. (1999). The languages of Native North America. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-23228-7 (hbk); ISBN 0-521-29875-X.
 Chilton, Elizabeth.  Farming and Social Complexity in the Northeast.  North American Archaeology. Ed. Timothy R. Pauketat and Diana Dipaolo Loren. Malden: Blackwell Publishing Ltd., 2005. 138-160.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40502" title="Presbiterianisme" nonfiltered="686" processed="678" dbindex="15736">
El presbiterianisme s el nom donat a la doctrina d'algunes esglsies protestants, principalment les Esglsies Reformades, basades en els ensenyaments de la Bblia, que tenen a Joan Calv com un dels comentaristes ms importants. El presbiterianisme t els seus orgens en la Reforma Escocesa, especialment en aquella que fou dirigida per John Knox. Avui dia existeixen diverses esglsies presbiterianes separades en diferents nacions.

El nom de la denominaci prov del grec presbyteros, que significa "anci", en referncia al ttol donat al dirigent o pastor, en oposici al ttol de "bisbe". Aquest sistema d'administraci o govern eclesistic t els seus orgens en la Reforma de Sussa. A Anglaterra, Esccia i Irlanda, les esglsies protestants van adoptar el sistema presbiteri en lloc del sistema episcopal. John Knox (1505-1572), qui havia estudiat sota Joan Calv a Ginebra, va retornar a Esccia i va dirigir el Parlament Escocs cap a l'acceptaci de la Reforma Protestant el 1560.

Els presbiterians es distingeixen d'altres denominacions per la seva doctrina i per l'organitzaci institucional, anomenada per ells "ordre eclesistic". L'origen i la base de la doctrina s la Bblia. Els presbiterians es caracteritzen per la seva doctrina del baptisme infantil (en oposici al baptisme adult predicat pels anabaptistes), per cantar exclusivament els salms de la Bblia en la litrgia, per l's d'una copa nica per la comuni, per la prohibici de l'ordenaci de dones, i per la seva acceptaci completa de la doctrina de la salvaci bblica. No obstant aix, hi ha hagut diferncies que han provocat la secessi d'alguns grups del presbiterianisme.
 
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40503" title="Moviment de la Santedat" nonfiltered="687" processed="679" dbindex="15737">
El Moviment de la Santedat est format per creients cristians protestants que creuen que la "naturalesa carnal" pot ser netejada per mitj de la fe i pel poder de l'Esperit Sant si els pecats de l'home han estat perdonats per mitj de la fe en Jesucrist. Els beneficis que professen sn "poder espiritual" i l'habilitat de conservar-se a s mateixos purs (s a dir, que els pensaments i els motius no es corrompen pel pecat). Aquesta doctrina s coneguda en les Esglsies de la Santedat com a "santificaci sencera", per el nom ms popular en el cristianisme s "perfecci cristiana". En termes generals el Moviment de Santedat volia promoure un cristianisme personal, prctic i amb la capacitat de canviar les vides. 

Els tres conceptes bsics del Moviment de Santedat sn:
 regeneraci per la grcia, per mitj de la fe;
 santificaci cristiana, per la gracia i per mitj de la fe;
 la certesa de la salvaci pel testimoniatge de l'Esperit Sant.

Per descomptat, el primer concepte s una doctrina bsica del protestantisme evanglic, per dintre del context del Moviment de la Santedat, hi ha un grau major de misticisme. El segon concepte est relacionat amb l'experincia personal, desprs d'haver estat regenerat i per mitj del qual hom es dedica completament a Du i rep la capacitat de viure una vida ms santa. El tercer concepte es refereix al coneixement intern que la regeneraci ha ocorregut.

Histricament el moviment t els seus orgens en el metodisme, de les interpretacions dels escrits de la perfecci humana de John Wesley. El 1836, Sarah Worral Lankford, una dona metodista, va comenar a realitzar reunions els dimarts per promoure la santedat en Nova York. El 1837, Timothy Merrit, un altre metodista, va fundar el setmanari Guide to Christian Perfection, "Guia cap a la Perfecci Cristiana", per promoure la idea que el cristi pot viure sense cometre cap pecat seris. El 1837 la germana de Sarah Lankfrod, Phoebe Palmer, va experimentar all que va anomenar "santificaci sencera". Va comenar a dirigir les "Reunions per Promoure la Santedat". Amb el temps, diversos metodistes van comenar a assistir a les reunions, incloent membres del clergat. Palmer es va convertir en l'editora del setmanari i el 1859 va publicar un escrit anomenat The Promise of the Father "La Promesa del Pare", per mitj del qual advocava per la participaci de les dones en el ministeri. Aquest llibre va influir Catherine Booth, la co-fundadora de l'Exrcit de Salvaci. El moviment va atreure cristians d'altres denominacions, principalment congregacionals i presbiterians. El promotor ms prominent de la "Santedat Cristiana" va ser Charles Finney, qui va ser pea clau en el "Segon Gran Desvetllament" cristi dels Estats Units.
 
 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40504" title="Esglsia Reformada" nonfiltered="688" processed="680" dbindex="15738">
Les Esglsies Reformades sn un conjunt de denominacions protestants histricament relacionades amb les doctrines de Zwingli o de Joan Calv, per organitzacionalment independents. En cada naci on el moviment s'ha establert, l'esglsia t la seva prpia forma de govern eclesistic. Algunes d'aquestes esglsies s'han convertit en denominacions mundials com el presbiterianisme, i altres s'han organitzat com a esglsies reformades nacionals o regionals.

Vegeu tamb.
Protestantisme;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40505" title="Eucaristia" nonfiltered="689" processed="681" dbindex="15739">
Eucaristia es refereix, en essncia, a la celebraci del sagrament cristi de la commemoraci de l'ltim Sopar de Jesucrist, o al pa i al vi d'aquest sagrament. Aquest terme s utilitzat principalment en les tradicions catliques, ortodoxes, anglicanes i luteranes, i es deriva del grec          , eucharisto, que significa "acci de grcies". La majoria de les tradicions protestants utilitzen el terme comuni o santa comuni per a referir-se al sagrament, i els carismtics tamb utilitzen el terme sant sopar.

En el catolicisme a ms de l'eucaristia a la missa hi ha la litrgia de la paraula en la qual es llegeixen dos o tres textos de la Bblia, i normalment hi ha un discurs, del sacerdot, anomenat serm o homilia.

 Teologia de l'eucaristia .
Aquestes sn 6 doctrines cristianes de l'eucaristia:

Transsubstanciaci: durant la consagraci de la missa, la substncia (la realitat fonamental) del pa i del vi s transformada literalment en el cos, la sang, l'nima i la divinitat de Jesucrist mateix, per els "accidents" (aparena fsica) del pa i del vi no sn transformats. Ats que els elements sn Crist mateix, els creients adoren l'eucaristia. Aquesta s la doctrina del catolicisme.
Consubstanciaci: el cos i la sang de Jesucrist estan substancialment presents en conjunci amb les substncies del pa i del vi.
Silenci piads: el pa i el vi es converteixen en el cos i la sang reals de Crist d'una manera incomprensible per als humans, i els mecanismes i detalls de la transformaci no es poden explicar. Aquesta doctrina s acceptada en el luteranisme, per les esglsies ortodoxes, i per la Santa Esglsia Catlica;
Presncia espiritual: el cos i la sang de Jesucrist es reben de manera espiritual per mitj de la fe. Aquesta doctrina s acceptada  per les esglsies reformades, principalment en el presbiterianisme.
Suspensi: la participaci del pa i del vi no s un sagrament perpetu sin nic en el temps de Jesucrist, i no s'ha de considerar una cerimnia religiosa. Aquesta s la doctrina del quaquerisme i de l'Exrcit de Salvaci.
Simbolisme: la santa Comuni s noms una commemoraci o celebraci del sacrifici de Crist; els elements (el pa i el vi) tenen noms un valor simblic que fan recordar l'obra de salvaci per al creient. Aquesta s la doctrina de la majoria de les denominacions protestants.

 Enllaos externs .
SanctaMissa.org - Multimdia amb un tutorial sobre la Missa Tridentina ;
 El Sagrament de l'Eucaristia, en el Catecismo de la Iglesia Catlica;
 Ordinari de la Missa;






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40507" title="Ball dels cossiers" nonfiltered="690" processed="682" dbindex="15741">
El ball dels cossiers comprn un grup de danses populars mallorquines que es ballen a diferents pobles de l'illa destacant Manacor, Alar, Algaida i Monturi.

Els balladors son cossiers (el nombre s variable) i la dama (que segons el poble pot ser home o dona) i en algunes localitats els acompanyen altres personatges com el dimoni. Normalment el ball es realitza traant un cercle (amb la dama al mig) malgrat les danses ms solemnes (per exemple l'Oferta, els Mocadors o el Mercan) surten de la norma.

El seu origen sembla trobar-se en els repobladors catalans de l'illa, s'han trobat referncies i similituts del ball al Principat, i en un principi serien entremesos de la process del Corpus que acabarien integrant-se dins les festes patronals dels pobles.

L' origen d'aquestes danses pareix que no est clar, hi ha estudiosos que diuen que eren danses paganes d'adoraci, agrament, culte als deus, ... i que inicialment l'esglsia les prohib  encara que a poc a poc les va anant integrant com danses als seus rituals, aix doncs es varen convertir en danses religioses. Als cossiers la dama representa el b i el dimoni el mal,aquest intenta fer caure a la dama en el mal, mentre que els cossiers tenen la funci de ajudar-la a no caure  i protegir-la del dimoni. 

Hi ha diferents danses que es poden ballar i cadascuna va acompanyada per la seva prpia msica,aquesta, generalment, sonada amb un tambor i un flabiol.  
 Enllaos externs .
http://festimatge.skamot.com - Ms fotografies dels Cossiers;
Fitxers MIDI del Canoner de Mallorca de Josep Massot amb melodies tocades pels xeremiers als balls dels cossiers;
 Msica i lletra dels cossiers de Monturi;
Vegeu tamb.
Banya Verda;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40511" title="Les Tretze Roses" nonfiltered="691" processed="683" dbindex="15742">
Les Tretze Roses s el nom que es dna a un collectiu format per tretze noies, set d'elles menors d'edat, torturades i afusellades per la dictadura franquista poc desprs de la fi de la Guerra Civil Espanyola. Eren: Carmen Barrero Aguado, Martina Barroso Garcia, Blanca Brissac Vzquez, Pilar Bueno Ibez, Julia Conesa Conesa, Adelina Garca Casillas, Elena Gil Olaya, Virtudes Gonzlez Garca, Ana Lpez Gallego, Joaquina Lpez Laffite, Dionisia Manzanero Salas, Victoria Muoz Garca i Luisa Rodriguez de la Fuente.

Desprs de caure Madrid, les Joventuts Socialistes Unificades intentaren reorganitzar-se sota la direcci de Jos Pea Brea, de 21 anys. Jos Pea fou detingut per una delaci i obligat, per la tortura, a donar els noms que sabia i a firmar una declaraci preparada. Entre els denunciats hi havia les Tretze Roses, que foren arrestades i empresonades a la pres de dones de Las Ventas. All foren torturades en nombroses ocasions.

La matinada del 5 d'agost de 1939 foren afusellades a devora el cementiri de la Almudena de Madrid sense haver fet cap crim de sang i tan sols pel suposat delicte d'haver defensat la legalitat republicana des de les JSU i el PCE.

Aquest crim contra la humanitat mai ha estat objecte d'una investigaci criminal per l'Estat Espanyol. El periodista Carlos Fonseca documenta aquesta histria en el seu llibre Trece Rosas Rojas (Editorial Temas de Hoy, Madrid, 2004). Poc abans, l'escriptor Jsus Ferrero va ser un dels primers en recuperar l'episodi amb la novella Las Trece Rosas (Siruela, Madrid, 2003). L'episodi ha protagonitzat tamb diversos documentals i recentment un film.

El 18 d'octubre de 2007 es va estrenar una pellcula sobre aquests fets, protagonitzada per Pilar Lpez de Ayala, Vernica Snchez, Marta Etura, Nadia de Santiago, Gabriela Pession, Goya Toledo, Flix Gmez, Fran Perea, Enrico Lo Verso, i Asier Etxeandia, dirigida per Emilio Martnez-Lzaro, Produda per Enrique Cerezo Producciones Cinematogrficas, S. A., amb la collaboraci de TVE i el Ministeri de Cultura.

Enllaos externs.

  Acte d'homenatge a les Tretze Roses al Cementeri de l'Almudena (Madrid) el 8 de mar de 2006;
  Referncia de les tretze roses al diari del PSOE.
  Comentari del llibre.
 Comentari del llibre Las Trece Rosas;
 Ressenya de Trece Rosas;
 Acte d'homenatge a les Trece Rosas al Cementiri de l'Almudena (Madrid) el 8 de mar de 2006;
 La corta vida de trece rosas, reportatge al diari El Pas;
 Comentari de Trece Rosas Rojas;
 Comentari de Las Trece Rosas;
 Fundaci Trece Rosas;
 Las Trece Rosas, agosto de 1939: un dilogo entre el documento y la fuente oral, de Fernando H. Holgado, pp. 36-45;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40515" title="Hugonot" nonfiltered="692" processed="684" dbindex="15743">
Durant els segles XVI i XVII, Hugonots va ser el nom donat als membres de la Esglsia Protestant Reformada de Frana.

Origen del nom.
Utilitzat al comenament com un terme despectiu, l'origen del nom s incert. Es creu que deriva del nom personal de Besanon Hugues, el lder del "Partit Confederat" de Ginebra, en combinaci amb la corrupci de la paraula germnica per "conspirador" o "confederat": edgenosse. El partit d'Hugues va ser anomenat "els confederats", ja que afavorien l'aliana de la ciutat-estat de Ginebra amb la Confederaci Sussa. D'acord amb aquesta teoria, el terme hugonot va ser utilitzat per a referir-se als conspiradors francesos (membres de l'Esglsia Reformada), amb la intenci de relacionar el moviment protestant amb les poltiques impopulars.

Una altra teoria suggereix que hugonot s la combinaci d'una paraula dels dialectes del neerlands i de l'alemany. En la regi flamenca de Frana els estudiants protestants de la Bblia que es reunien en cases per a estudiar en secret eren anomenats Huis Genooten, "companys de casa", encara que a les fronteres sussa i alemanya eren anomenats Eid Genossen, "companys de pacte", ja que estaven units per mitj d'un pacte d'amistat. El terme "huguenot" n'era la versi (adaptaci) francesa sovint utilitzada despectivament, i d'aquesta se'n deriva la catalana "hugonot".

Histria.
Els predecessors dels hugonots van ser reformadors catlics, com Jacques Lefevre. Els hugonots, per, van adoptar el moviment luter, i desprs el calvinisme. Van compartir les creences radicals de Joan Calv en contra del sacerdoci jerrquic, dels sagraments i d'algunes doctrines de l'Esglsia Catlica. Els hugonots van creure que la salvaci era un acte de Du, com la creaci, i que noms la misericrdia de Du en predestinaci podia escollir als aptes per a la salvaci. Sobretot, els hugonots van ser reconeguts per les seves dures crtiques contra la forma d'adoraci de l'Esglsia Catlica, particularment en l'mfasi del ritual i la seva obsessi amb la mort i els morts. Van creure que els rituals, les imatges, els sants, els pelegrinatges, les oracions i la jerarquia de l'Esglsia Catlica no ajudaven ning a aconseguir la redempci. Van creure que la fe cristiana s'havia d'expressar per mitj d'una vida pietosa i estricta, en obedincia a la Bblia com a resposta de gratitud per la misericrdia de Du. Com altres protestants, van creure que el catolicisme necessitava ser netejat de les impureses, i que el Papa representava un regne mund. Aquesta retrica va provocar l'hostilitat per part dels catlics. Segons la tradici protestant, el moviment dels hugonots va estar acompanyat de nombrosos senyals miraculosos.

Guerres de Religi.
Els hugonots van sofrir persecuci des del comenament de la Reforma Protestant, per el rei Francesc I de Frana (que va regnar de 1515 - 1547), els va protegir de les poltiques parlamentries que s'havien planejat per a exterminar-los. Desprs de l'Afer de Placards de 1534, el rei va canviar d'opini, i va permetre'n la persecuci, que va ser fero. El nombre d'hugonots, per, va crixer rpidament entre 1555 i 1562, principalment entre els nobles i els habitants de les grans ciutats. Els opositors al moviment aleshores van anomenar "hugonots" als membres d'aquest moviment, per ells es van referir a si mateixos com a "reformats". El 1562 el nombre d'hugonots va arribar als dos milions, especialment al sud i centre del pas. En aquest any es va proclamar l'Edicte d'Orleans, que declarava la fi de la persecuci, per la tensi augmentava amb la violncia als carrers.

Les Guerres de Religi a Frana van comenar amb la massacre a Vassy l'1 de mar de 1562. Els hugonots es van transformar en un moviment poltic, desprs d'aix. Els predicadors protestants van agrupar un potent exrcit, sota el lideratge de l'almirall Gaspard de Coligny. Enric III de Navarra i la Casa de Borb es van aliar als hugonots, donant recursos al moviment, el qual va tenir 60 ciutats fortificades i va ser una amenaa seriosa per la corona catlica i al poder de Pars.  

Durant la Massacre del dia de Sant Bartomeu (24 d'agost de 1562), ms de 70.000 hugonots van ser assassinats. Es va signar l'amnistia el 1573, per l'any segent va comenar una altra guerra que va acabar quan Enric III de Navarra, llavors rei de Frana, es va convertir al catolicisme, i va proclamar l'Edicte de Nantes, el qual donava igualtat de drets als protestants i als catlics, per b que declarava el catolicisme com a religi oficial de l'estat i en protegia llurs interessos ats que prohibia la fundaci de noves esglsies protestants en rees controlades per catlics.

Exili.
Llus XIV de Frana (qui va regnar de 1643 a 1715), va prendre el control del govern francs el 1661 i va iniciar una nova onada de persecucions. Finalment, va revocar l'Edicte "irrevocable" de Nantes el 1685 i va declarar illegal el protestantisme per mitj de l'Edicte de Fontainebleau. Desprs d'aix, milers d'hugonots (entre 200.000 i 500.000) van fugir a altres pasos protestants. El govern francs va prohibir que emigressin a Nova Frana, i un nombre considerable d'hugonots es va establir a les 13 colnies nord-americanes, especialment a l'estat de Nova York. La persecuci va finalitzar el 1764, i la Revoluci Francesa els va convertir en ciutadans amb tots els drets, el 1789.

Vegeu tamb.
Llus XIV de Frana;
Creu hugonot;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40519" title="Jaume II (desambiguaci)" nonfiltered="693" processed="685" dbindex="15744">


Jaume el Just (1267-1327), Jaume I de Siclia, II d'Arag i III de Mallorca, comte de Barcelona i rei d'Arag;
Jaume II de Mallorca (1243-1311), rei de Mallorca i comte de Provena i Cerdanya;
Jaume II el Dissortat (1380-1433), comte d'Urgell;
Jaume II Crispo (1426-1447), duc de Naxos;
Jaume II d'Esccia (1430-1460), rei d'Esccia;
Jaume II de Xipre (1440-1473), rei de Xipre;
Jaume II d'Anglaterra i VII d'Esccia (1633-1701), rei d'Anglaterra i Esccia;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40521" title="Joan I (desambiguaci)" nonfiltered="694" processed="686" dbindex="15745">


Papa Joan I (?-526), Papa de Roma;
Joan I Tzimisces (v 925-976), emperador de Bizanci;
Joan de Brienne o Joan I de Jerusalem (1148-1237), rei de Jerusalem i emperador de Constantinoble;
Joan I de Xipre o Joan II de Jerusalem (1259 1285), rei de Jerusalem i Xipre;
Joan sense Terra o Joan I d'Anglaterra (1166 1216), rei d'Anglaterra;
Joan I el Roig o Joan I de Bretanya (1217-1286), duc de Bretanya;
Joan Balliol o Joan I d'Esccia (v 1249-1313), rei d'Esccia;
Joan I de Brabant (1253-1294), duc de Brabant i Lorena;
Joan I de Bohmia (1296-1346), rei de Bohmia i comte de Luxemburg;
Joan I d'Empries (1338-1398), comte d'Empries i President de la Generalitat de Catalunya;
Joan I de Frana (1316), rei de Frana i rei de Navarra;
Joan el Caador o Joan I d'Arag (1350 1396), comte de Barcelona i rei d'Arag;
Joan I de Portugal (1357-1433), rei de Portugal;
Joan I de Castella (1358 1390), rei de Castella;
Joan I de Borgonya (1371-1419), duc de Borgonya;
Joan I de Borb (1381-1434), duc de Borb;
Joan I de Dinamarca (1481-1513), rei de Dinamarca, Noruega i Sucia;
Joan I de Polnia Albert (1459-1501), rei de Polnia;
Joan I d'Hongria Jnos I (1487-1540), rei d'Hongria;
Joan I de Liechtenstein (1760-1836), prncep de Liechtenstein;
Joan I de Luxemburg (1921-present), Gran Duc de Luxemburg;
Joan de Borb, comte de Barcelona (1913-1993), pretendent a la corona espanyola;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40522" title="Pena de mort" nonfiltered="695" processed="687" dbindex="15746">

Llegenda:
: Sense pena de mort
: No s'ha aplicat en els darrers 10 anys
: Es contempla per a temps de guerra
: Aplicada a adults
: Aplicada a adults i adolescents1
1: Des del mar de 2005 el Tribunal Suprem dels Estats Units va dictaminar que cap crim coms per un menor de 18 anys seria punible amb la pena de mort. Les nacions que encara contemplen l'execuci de menors sn Bangladesh, Iran, Iraq, Nigria, Pakistan, Arbia Saudita i Iemen.]]

La pena de mort o pena capital s l'execuci d'un presoner com a cstig per un crim o delicte. Etimolgicament, pena capital s el cstig imposat a un crim tan greu que mereix la decapitaci.

Segons l'informe anual d'execucions judicials d'Amnistia Internacional, l'any 2003 foren executades al manco 1.146 persones a 28 pasos. El 84% de les morts documentades foren a quatre pasos: la Repblica Popular de la Xina n'efectu 726 , Iran mat 108 persones, Estats Units 65; i Vietnam 64.


 La pena de mort a l'ordenament jurdic espanyol .
La Constituci de 1978 aboleix la pena de mort a l'article 15, amb l'excepci que, en situaci de guerra, sn les lleis penals militars per temps de guerra les que disposaran l'aplicabilitat de la pena de mort. De fet, en la Constituci espanyola, el dret a la vida s un valor superior de l'ordenament jurdic; i, per extensi, el mateix article 15 de la carta magna espanyola, no noms prohibeix la pena de mort com a cstig legal, sin tamb les penes legals (o tractes) inhumans o degradants (amb l'excepci, com s'ha dit, de la decisi de les lleis penals militars en temps de guerra).

El principi d'humanitat de les penes en l'mbit del Dret penal exclou la pena de mort com a cstig penal.

Mtodes d'aplicaci.
Asfxia;
Crucifixi;
Decapitaci (a espasa, destral o guillotina);
Desmembrament;
Electrocuci a una cadira elctrica;
Afusellament;
Garrot vil;
Cambra de gas;
Forca;
Empalament;
Injecci letal;
La Roda;
Foguera;
Lapidaci;
Estrangulaci;
Mort per mil talls;
Extrangulaci;
Enverinament;
Empalament;
Dessagnat;
Ofegament;
Aixafament per elefant;
Aixafament;

Enllaos externs. 
'La realitat de la pena capital' ;

 In Favor of Capital Punishment - Quotes supporting Capital Punishment ;

Protocol europeu contra la pena de mort de 1983/1999 ;








































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40524" title="Regne dels Pasos Baixos" nonfiltered="696" processed="688" dbindex="15747">
El Regne dels Pasos Baixos (Koninkrijk der Nederlanden) s una entitat poltica que comprn els Pasos Baixos (en neerlands Nederland), Aruba i les Antilles Neerlandeses. Tanmateix, el nombre i extensi dels territoris que el formen ha anat canviant a travs de la histria. El seu cap d'estat s el Rei dels Pasos Baixos, actualment la Reina Beatriu.



El punt ms alt n's el volc Mount Scenery (862 m) a la petita illa de Saba, a les Antilles Neerlandeses.

Govern.

En principi el regne t un govern central limitat que s responsable d'un petit nombre d'afers determinats a l'"Estatut del Regne dels Pasos Baixos". A la prctica, aquest govern se solapa amb el dels Pasos Baixos. El cap d'estat n's el monarca, que encapala l'executiu (regering) de cada una de les parts del regne. El monarca est representat per governadors a les Antilles Neerlandeses i Aruba. Els afers pertinents al regne inclouen:
 Defensa;
 Afers exteriors;
 Ciutadania;
 Extradici;

Altres afers estan delegats als governs nacionals. Cada part constituent t la seva prpia constituci descrivint-ne els fonaments de govern. El gabinet del consell del regne consisteix en els ministres dels Pasos Baixos i un ministre plenipotenciari pel que fa a les dues altres parts.

El Regne dels Pasos Baixos t un sol seient a les Nacions Unides i s membre de la Uni Europea. Tanmateix, ni les Antilles Neerlandeses ni Aruba no es consideren part de la UE, si b hi disposen d'un estatus especial. Com que la ciutadania s competncia del regne i no fa distinci entre els 3 pasos constituents, els ciutadans de tots tres ho sn tamb de la Uni Europea.

Histria.

El 1815 el Regne dels Pasos Baixos consistia en els actuals Pasos Baixos, Blgica (o Zuidelijke Nederlanden, Pasos Baixos meridionals) i el Gran Ducat de Luxemburg. Aquest darrer era una uni personal lligada amb el reialme: el rei neerlands era alhora gran duc de Luxemburg. A ms el regne possea colnies a Amrica (els actuals Surinam, Aruba i les Antilles Neerlandeses) i sia (les ndies Neerlandeses, corresponents a l'actual Indonsia).

El 1830 Blgica se separ del Regne dels Pasos Baixos.

Desprs de la mort del rei Guillem III el 1890 la uni personal amb Luxemburg s'acab arran de llei successries diferents: Luxemburg no permetia que una dona en fos Gran Duquessa per aplicaci de la llei slica, mentre que els Pasos Baixos s. Aix, el ttol de Gran Duc de Luxemburg an a parar a una altra branca de la famlia Nassau, mentre que els Pasos Baixos entronitzaren la Reina Guillemina.

El 1949, desprs de quatre anys de lluita, les ndies Neerlandeses aconseguiren la independncia. La Nova Guinea Neerlandesa romangu neerlandesa fins el 1963.

El 1954 s'aprov lEstatut pel Regne dels Pasos Baixos, d'acord amb el qual l'antiga relaci colonial entre els Pasos Baixos i Surinam i les Antilles Neerlandeses fou abolida i substituda per un nou lligam basat en la igualtat. Les rees fora d'Europa (aix s, dels Pasos Baixos en si) havien de rebre autonomia pel que fa a autogovern, essent els Pasos Baixos responsables de les seves poltica exterior i la defensa.

El 1975 Surinam abandon el Regne.

El 1986 Aruba, fins llavors part de les Antilles Neerlandeses, esdevingu un membre independent del Regne.

Els darreres anys diversos referndums a les illes que constitueixen les Antilles Neerlandeses han mostrat la voluntat d'adquirir un estatus a part com el d'Aruba, de manera que s'acabin separant entre si tot esdevenint membres independents del Regne dels Pasos Baixos.

Enllaos externs.

Explicaci sobre l'Estatut del Regne dels Pasos Baixos al Ministeri d'Assumptes Exteriors i Relacions del Regne (en neerlands);
Texte de l'Estatut (PDF) (en neerlands);
Text de l'Estatut (HTML) (en neerlands);





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40532" title="Ateneu" nonfiltered="697" processed="689" dbindex="15748">



Un ateneu s una associaci cultural que organitza xerrades, conferncies, cursos o d'altres activitats d'inters pels seus associats. El terme ateneu ve d'Atena, deessa grega de la saviesa, d'on es deriva athenaon (en grec), el temple d'Atena, i d'aqu, el llat  athenaeum, la gran escola romana.

Al segle XIX, en el marc de la Revoluci Industrial i la Renaixena literria, es generalitzaren els ateneus populars, lligats a moviments de recuperaci cultural (com l'Ateneu Catal, el 1860,  desprs Ateneu Barcelons  ) o de debat poltic, com els ateneus llibertaris o els ateneus federals, fruit de l'efervescncia obrera del moment. Als anys 30 del segle XX es crearen els ateneus republicans, basats en el foment de la cultura catalana i les idees de progrs social. Entre els anys 90 i els primers anys del segle XXI s'han generalitzat els ateneus i casals populars arreu dels Pasos Catalans, formats per persones i entitats que fan del casal un espai de trobada i intercanvi per a les seves activitats a nivell local.

L'Ateneu rom .

Ateneu (Athenaeum) fou el nom de la primera instituci publica d'ensenyament a Roma, construda per Adri vers el 135. L'edifici tenia forma d'un teatre i all recitaven els poetes i retrics i mestres pagats per l'estat donaven lectura de diverses branques del coneixement, filosofia, gramtica i jurisprudncia; cap al final de l'imperi l'Ateneu fou tancat.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40533" title="Lance Armstrong" nonfiltered="698" processed="690" dbindex="15749">









Lance Armstrong (Plano, Texas, EUA 1971) (nascut Lance Edward Gunderson) s un ciclista nord-americ. s el corredor que ha guanyat ms vegades el Tour de Frana, aconseguint la victria en set edicions consecutives, des de l'any 1999 fins el 2005. Immediatament desprs de la seva setena victria al juliol del 2005, anunci la seva retirada del ciclisme professional. Tanmateix, desprs de tres anys lluny del pilot (per mantenint-se en forma corrent maratons i curses de mountain bike) el ciclista nord-americ fu pblic el 9 de setembre del 2008 que pensava tornar a crrer de manera professional, amb l'objectiu de guanyar un vuit Tour de Frana i despertar la conscincia sobre la lluita contra el cncer.

Inici.
Nascut a la ciutat de Plano, Texas el 18 de setembre de 1971, als 16 anys es convert en un especialista en triatl, decantant-se posteriorment cap al ciclisme en solitari. El 1991 aconsegu el campionat nacional amateur nord-americ, cosa que el permet ser seleccionat per participar en els Jocs Olmpics de Barcelona 1992, acabant en 14a posici en la prova en lnia. Aquell mateix debut com a professional, participant en el Campionat del Mn de ciclisme en ruta mascul de 1993 celebrat a Oslo, i en el qual aconsegu la victria per davant de Miguel Indurain.

Cncer testicular.

A l'octubre de 1996 se li va detectar un cncer testicular amb metstasi als pulmons i al cervell. Grcies a una quimioterpia agresiva, per seleccionada per no disminuir la seva capacitat pulmonar, Armstrong pogu recuperar-se progressivament. Retorn a l'alta competici en la prestigiosa prova Pars-Nia de 1998, dins l'equip US Postal. Desprs d'un desastrs prleg va retirar-se de la carrera, pensant en retirar-se definitivament de la competici ciclista, per grcies a les fortes reflexions i ajuda del seu director d'equip, l'ex-ciclista Johan Bruyneel, va decidir cotinuar plantejant-se com a principal objectiu el Campionat del Mn de ciclisme celebrat a Valkenburg aquell mateix any.

Aquell estiu va guanyar la Volta a Luxemburg i va participar a la Vuelta a Espanya, classificant-se en quarta posici. Tot i que no va guanyar cap etapa d'aquesta gran volta, va estar al costat del millors tant a la muntanya com en les etapes contrarellotge, recuperant la seva autoestima i trobant-se en un gran estat de forma per tal d'afrontar el Campionat del Mn, on finalment fou quart a la classificaci general.

El Tour de Frana.


El 1999 estava pletric donada la seva condici fsica desprs de la superaci del cncer. Bruyneel el va convncer que era possible aconseguir la victria ms gran del ciclisme, guanyar el Tour de Frana. Partint com un favorit de segona fila, va aconseguir la victria final arrasant als seus rivals, si b cal destacar la caiguda que va patir el sus Alex Zlle quan estava al capdavant de la classificaci general i que el va fer perdre un temps irrecuperable. Aquell mateix aconsegu la medalla de bronze en els Jocs Olmpics d'estiu 2000 realitzats a Sydney en la prova de contrarellotge per darerra de Vyatcheslav Ekimov i Jan Ullrich.

Any rera any el seu equip aconsegu fer-li un equip a mida i al servei del ciclista nord-americ, amb figures com Roberto Heras, Vyatcheslav Ekimov o George Hincapie. Aix fou com Armstrong aconsegu guanyar quatre tours consecutius, fins arribar a l'edici de 2003, la del centenari, i amb la possibilitat d'igualar el rcord de cinc victries consecutives de Miguel Indurain. Tot i les envestides de Jan Ullrich, Armstrong aconsegu fer-se amb la victria. El 2004 desprs d'una preparaci molt dubtosa durant la primavera pocs comptaven per ell per guanyar el sis Tour, cosa que feu sense problemes grcies a l'abandonament dels grans favorits de la prova francesa i al defalliment de Jan Ullrich, que en aquella ocasi tan sols fou quart a la classificaci general.

Establert a la ciutat catalana de Girona des de 2005, on fa estades espordiques amb el seu equip per realitzar entrenaments per la zona, el 18 d'abril d'aquell any anunci que es retiraria desprs d'intentar aconseguir el set Tour el juliol segent, tot i tenir un any ms de contracte amb el seu equip Discovery Channel, guanyant la prova per setena vegada consecutiva.

L'any 2000 fou guardonat amb el Premi Prncep d'Astries dels Esports "per la seva lluita per superar la seva malaltia".

 Desprs del ciclisme.

Un cop acabada la seva vida professional en el mn del ciclisme, Armstrong ha participat en diferents esdeveniments esportius:

 Pace Car a les 500 milles d'Indianapolis l'any 2006;
 Ha participat a la marat de Nova York l'any 2007;

Enllaos externs.

  Web oficial de Lance Armstrong;
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries dels Esports 2000;
  Web de la Lance Armstrong Foundation;











Referncies.




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40545" title="Srbia" nonfiltered="699" processed="691" dbindex="15750">


Srbia (en serbi:       , Srbija) s una pas situat al sud-est d'Europa a la zona dels Balcans. Limita al nord amb Hongria, a l'est amb Romania i Bulgria, al sud amb la Repblica de Macednia, Albnia i Kosovo, i a l'oest amb Montenegro, Crocia i Bsnia i Hercegovina.

Durant gaireb un segle, Srbia va formar part de diferents confederacions d'eslaus del sud, incloent el Regne dels serbis, croats i eslovens del 1918 al 1941 (reanomenat Regne de Iugoslvia el 1929), la Repblica Federal de Iugoslvia del 1992 al 2003 i la Uni Estatal de Srbia i Montenegro del 2003 al 2006. Desprs que Montenegro vots per sortir de la Uni Estatal, la Repblica de Srbia (en serbi:                 , Republika Srbija) va proclamar, el 5 de juny del 2006, la seva independncia com a successora de la Uni Estatal de Srbia i Montenegro.

El 17 de febrer de 2008, Kosovo declar la seva independncia de manera unilateral, sense que el govern serbi reconegui el nou estat.

No s'ha de confondre la Repblica de Srbia amb la Repblica Srbia, que s una de les dues entitats que formen Bsnia i Hercegovina

Histria.
El Regne de Srbia va ser establit en el segle XI, i en el segle XIII va convertir a l'Imperi Serbi. Desprs de 1918, Srbia com a fundadora, era part de Iugoslvia en les seues diverses formes. A partir de 1992, desprs de la independncia de Eslovnia, Crocia, Bsnia-Hercegovina i la Repblica de Macednia, de la Repblica Socialista Federal de Iugoslvia, i fins a febrer de 2003, Srbia i Montenegro van integrar la Repblica Federal de Iugoslvia.

Srbia aquesta poblada majorment per serbis. Les minories significatives a Srbia inclouen albanesos, hongaresos, italians, croats, eslovacs, blgars i romanesos.

Els serbis van entrar en el seu actual territori a principis del segle VII dC, installant-se en sis formacions tribals distintes Rascia/Raka, Bsnia, Neretva/Pagania, Zachumlie/Zahumlje, Trebounia/Travunija i Zeta.

El primer estat serbi va sorgir davall Caslav Klonimirovic a mitjan segle X en Rascia. La primera meitat del segle XI va veure alar-se a la famlia Vojislavljevic en Zeta.

Finalment, a mitjan segle XII va veure una vegada ms l'ascensi de Rascia amb la dinastia Nemanjic. Els Nemanjic van conduir Srbia a una edat d'or que va produir un estat poders amb apogeu durant el govern del Tsar Stefan Dusan a mitjan segle XIV, abans van sucumbir al Imperi Otom (amb Zeta, l'ltim baluard, que finalment va caure en 1499).

Srbia va guanyar la seua autonomia al Imperi Otom en dos alaments en 1804 i 1815, encara que les tropes turques seguiren en la guarnici militar de la capital, Belgrad fins a 1867. Srbia era un principat entre 1817 i 1882, i un regne entre 1882 i 1918, temps durant el qual la poltica interna va girar, en gran part, al voltant de la rivalitat dinstica de les famlies Obrenovic i Karadordevic.

L'assassinat al capital bosniana, Sarajevo (el 28 de juny de 1914), de l'Arxiduc Franz Ferdinand, hereu del tron dels Habsburg, per Gavrilo Princip, un jove serbi-bosni, va motivar un ultimtum de Viena demandant Srbia li permetera una investigaci austrohongaresa del complot sobre el sl serbi.  A pesar de l'acceptaci de Srbia (el 25 de juliol) de quasi totes les demandes, l'Imperi austrohongars li va declarar la guerra el 28 de juliol. La mobilitzaci de Rssia en suport de Srbia, per la seua banda, va provocar un ultimtum alemany demandant la retirada de les seues forces, i la declaraci de guerra entre les grans potncies durant la primera setmana de agost.

Desprs de la Primera Guerra Mundial, Srbia va unir el Regne dels serbis, croats i eslovens, i va canviar el nom a Regne de Iugoslvia en 1929. Desprs de la Segona Guerra Mundial, Srbia era part de la Repblica Socialista Federal de Iugoslvia. Des de 1992 Srbia formava part de la Repblica Federal de Iugoslvia junt amb Montenegro i del 2003 al 2006, membre d'una uni amb Montenegro. El 3 de juny del 2006, el parlament de Montenegro va declarar la independncia desprs d'un referndum celebrat el 21 de maig del mateix any. El 5 de juny l'Assemblea Nacional de Srbia, va declarar a la repblica com a successora de la Uni Estatal de Srbia i Montenegro.

Poltica.
El president de Srbia s Bors Tadic, triat amb el 53% dels vots en la segona ronda de l'elecci presidencial srbia de 2004.

L'actual Primer Ministre del Govern de Srbia, des del mar de 2004, s l'antic president iugoslau, Vojislav Kostunica, que va substituir Slobodan Miloevi  com el president iugoslau en octubre de 2000.

El 17 d'agost l'Assemblea Nacional de Srbia va adoptar Boe Pravde (Du de justcia) com himne. Tamb, l'escut reial d'Obrenovic s el nou escut d'armes, que substitueix a l'Escut d'Armes de Srbia adoptat desprs de la Segona Guerra Mundial.  Va ser inicialment usat en el  segle XIX.

El 4 de febrer de 2003 el parlament de la Repblica Federal de Iugoslvia va estar d'acord amb una forma ms feble de cooperaci entre Srbia i Montenegro dins d'una repblica anomenada Srbia i Montenegro.

Desprs de la caiguda de Slobodan Miloevi , el 5 d'octubre de 2000, el pas va ser governat per l'Oposici Democrtica de Srbia. Quan Miloevi  va ser detingut, el Partit Demcrata de Srbia (DSS) va abandonar el govern de coalici. No obstant aix, en 2004 el DSS va acumular prou suport per a formar el nou Govern de Srbia, junt amb el G17 Plus, el SPO-NS, i el suport del Partit Socialista de Srbia. El Primer Ministre de Srbia s Vojislav Kostunica, lder del Partit Demcrata de Srbia.

L'actual President de Srbia s Bors Tadic, lder del Partit Demcrata (DS). Ell va ser triat amb el 53% dels vots en la segona ronda d'eleccions presidencials srbies de 2004, el 27 de juny de 2004, desprs de diverses eleccions fracassades des de 2002.

L'actual Primer Ministre del Govern de Srbia, des del mar de 2004, s l'antic president iugoslau, Vojislav Kostunica, que va substituir Slobodan Milosevic com a president iugoslau en octubre de 2000.

Les lleis sobre la uni estatal sn aprovades pel Parlament de Srbia i Montenegro, mentre que tots els comptes i les lleis sobre Srbia sn aprovades en l'Assemblea Nacional de Srbia.

Subdivisi administrativa.

Srbia est formada per 180 municipis, ms la regi autnoma de Voivodina, amb 54 municipis. Fins el 17 de febrer de 2008, Kosovo i Metoija, amb trenta municipis, fou tamb una regi autnoma de Srbia, encara que administrada per les Nacions Unides. Posteriorment acced a la independncia.

La part de Srbia que no s ni Kosovo ni Voivodina s anomenada Srbia Central. La Srbia Central no s una divisi administrativa i, per tant, no t cap govern regional.

 Geografia .
Srbia aquesta ubicada en els Balcans, una regi histrica i geogrfica de Europa del sud-est. Comparteix fronteres amb Kosovo, Montenegro, Bsnia-Hercegovina, Bulgria, Crocia, Hongria, l'Antiga Repblica Iugoslava de Macednia, i Romania. No t sortida al mar, no obstant, el riu Danubi proporciona navegaci a l'interior de Europa i al Mar Negre.

El terreny de Srbia s'estn per riques i frtils planes de la regi nord de Voivodina, zones de pedra calcria i conques en l'est, i en el sud-est antigues muntanyes i tossals. El riu Danubi domina el nord. Un afluent, el riu de Moraviana flueix per les regions ms muntanyoses del sud.

El clima serbi varia entre un clima continental boreal amb hiverns freds i estius calents i humits, amb precipitacions ben distribudes, i un clima ms Adritic en el sud, amb estius calents i secs, i tardors i hiverns relativament freds amb fortes nevades a l'interior.

Demografia.
Srbia aquesta poblada majorment per serbis. Les minories significatives a Srbia inclouen albanesos, hongaresos, italians, croat, eslovacs, blgars i romanesos.

Transport.
Srbia, i en particular la vall de Moraviana s sovint descrit com "l'encreuament entre l'Est i l'Oest", que s un de motius primaris de la seua histria turbulenta. La vall s, amb molt, el cam ms fcil de pas per terra entre Europa continental i Grcia i sia Menor perqu no s una regi muntanyosa.

Les rutes europees E65, E70, E75 i E80, aix com E662, E761, E762, E763, E771 i E851 passen pel pas. La E70 occidental de Belgrad i la major part de la E75 sn modernes carreteres o almenys semicarreteres.

El riu Danubi, la connexi d'Europa central amb el Mar Negre, flueix a travs de Srbia.

Hi ha tres aeroports internacionals a Srbia, a Belgrad, Prishtina i l'acabat de rehabilitar en Ni.

El transportador aeri nacional s Jat Airways i el sistema de ferrocarril s operat per Beovoz a Belgrad i ZTP a nivell nacional.

Enllaos externs.

Govern de la Repblica de Srbia   ;
Invertir Obrenovac Srbia   ;





















































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40548" title="Uni Esportiva Sant Andreu" nonfiltered="700" processed="692" dbindex="15751">

La Uni Esportiva Sant Andreu s el club de futbol ms representatiu del barri de Sant Andreu de Palomar, a Barcelona, i un dels clubs histrics del futbol catal. En l'actualitat milita a la Segona Divisi B, al Grup 3, i el president del club s Joan Gaspart Solves.

Histria.

Es considera el 1907 l'any de naixement del club perqu es va fundar a Sant Andreu el club anomenat Zeta, que dos anys desprs s'oficialitz amb el nom de FC Andreuenc. El 1911 alguns jugadors van separar-se de l'Andreuenc per cercar alberg a la societat Casal Nacionalista Republic, on va nixer la idea de fundar un club, posada tot seguit en prctica, naixent aix L'Aven de l'Esport. El 1913 L'Aven pass a la societat el Fnix Andreuenc, per conserv el nom de l'equip de futbol.

L'any 1925 els diversos club del barri (Aven, FC Andreuenc, Esport Ciclista Andreuenc i Secci Atltica Vida) es fusionaren, prenent el nom definitiu d'Uni Esportiva Sant Andreu, noms alterat durant la Repblica (on es torn a dir Aven) i el perode del franquisme (CD Sant Andreu). El club va debutar a la Segona Divisi A la temporada 1950/51. 

El Camp Municipal Narcs Sala es va inaugurar el 19 de mar de 1970,obrint una dcada que seria histrica per la trajectria de l'equip a la Segona Divisi.

L'any 1992, quan tot era propici per a tornar a pujar a la Segona Divisi, l'arbitre Japon Sevilla no va assenyalar un clar penal coms sobre Calder al camp del Lugo, privant el club de l'ascens. En aquesta poca el club arriba a jugar a l'Estadi Olmpic Llus Companys de Montjuc.

L'any 2000 un altre club del barri, la Uni Esportiva Besos-Bar de Viver es converteix en UE Sant Andreu B, filial del club.

Desprs d'un perode de set anys a Tercera i un a Primera Catalana, la temporada 2004/05 l'equip aconsegueix l'ascens a Segona Divisi B. Aquest mateix any, s'incorpora com a vice-president a Ferran Martorell, la Fundaci Esportiva del qual passa a formar part del futbol base del club.

Colors.

La samarreta de l'equip es groga amb les quatre barres vermelles, i el pantal s negre. L'any 2005 l'escut del club va ser modificat per votaci popular dels socis, eliminant aix la bandera espanyola i situant en el seu lloc la bandera de Sant Andreu.

 Palmars .
 1 cop campi de la Copa Catalunya (2008-09);
 3 cops campi de Catalunya de Segona Categoria (1919-20, 1920-21, 1939-40);
 1 cop campi de 2a Divisi B (1991-92);
 5 cops campi de 3a Divisi (1949-50, 1957-58, 1968-69, 1984-85, 1989-90);
 2 cops campi del Torneig d'Histrics del Futbol Catal (2005, 2007);

 Temporades .
Fins l'any 2007 el club ha militat 11 vegades a Segona Divisi, 12 a Segona B i 37 a Tercera Divisi.


 1940-41 3a Divisi 2n;
 1947-48 3a Divisi 2n;
 1948-49 3a Divisi 4t;
 1949-50 3a Divisi 1r;
 1950-51 2a Divisi 4t;
 1951-52 2a Divisi 12;
 1952-53 2a Divisi 8;
 1953-54 3a Divisi 3r;
 1954-55 3a Divisi 3r;
 1955-56 3a Divisi 9;
 1956-57 3a Divisi 10;
 1957-58 3a Divisi 1r;
 1958-59 3a Divisi 13;
 1959-60 3a Divisi 12;
 1960-61 3a Divisi 12;
 1961-62 3a Divisi 10;

 1962-63 3a Divisi 5;
 1963-64 3a Divisi 5;
 1964-65 3a Divisi 11;
 1965-66 3a Divisi 5;
 1966-67 3a Divisi 8;
 1967-68 3a Divisi 5;
 1968-69 3a Divisi 1r;
 1969-70 2a Divisi 8;
 1970-71 2a Divisi 7;
 1971-72 2a Divisi 10;
 1972-73 2a Divisi 6;
 1973-74 2a Divisi 8;
 1974-75 2a Divisi 7;
 1975-76 2a Divisi 14;
 1976-77 2a Divisi 19;
 1977-78 2a Divisi B 11;

 1978-79 2a Divisi B 8;
 1979-80 2a Divisi B 17;
 1980-81 3a Divisi 9;
 1981-82 3a Divisi 9;
 1982-83 3a Divisi 4t;
 1983-84 3a Divisi 4t;
 1984-85 3a Divisi 1r;
 1985-86 3a Divisi 3r;
 1986-87 3a Divisi 20;
 1987-88 3a Divisi 2n;
 1988-89 3a Divisi 3r;
 1989-90 3a Divisi 1r;
 1990-91 2a Divisi B 13;
 1991-92 2a Divisi B 1r;
 1992-93 2a Divisi B 2n;
 1993-94 2a Divisi B 7;

 1994-95 2a Divisi B 15;
 1995-96 2a Divisi B 12;
 1996-97 2a Divisi B 19;
 1997-98 3a Divisi 15;
 1998-99 3a Divisi 19;
 2000-01 3a Divisi 13;
 2001-02 3a Divisi 4t;
 2002-03 3a Divisi 3r;
 2003-04 3a Divisi 8;
 2004-05 3a Divisi 3r;
 2005-06 2a Divisi B 11;
 2006-07 2a Divisi B 17;
 2007-08 3a Divisi 2n;


Jugadors Destacats.


Bergara;
Calder;
Giralt;
Mur;
Romero;
Iseln Santos;
Serena;
Solsona;
ngel Lpez;
Gaspar Puncho;
Toni Rueda;
Manolo Va;
Liberio;
Buqu;
Martn;

Penyes.
Penya Narcs Sala (1970);
Tigres Andreuencs (2002);
Eskamot Quatribarrat (2006);
Desparegudes: Penya Bergara, Penya Quatre Barres, Front Andreuenc, Penya Lateral, Andreuencs (1998-2006).

Himne. 

Flames i ginesta
sn nostres colors;
els crits sn de festa
i els cants sn d'amor
en aquestes diades
de les noces d'or.
 
La nostra histria va unida
i aix cal fer-ho constar
a l'poca ms florida
del bon futbol catal.
Per aix els fundadors nostres
li van dir "Aven de l'Esport"
perqu era la seva fita
que avancs sempre el futbol.
 
Flames i ginesta
sn nostres colors;
els crits sn de festa
i els cants sn d'amor
en aquestes diades
de les noces d'or.
 
Hem cedit sense recana
i ho diem amb el cap ben alt
jugadors que han donat glria
en el futbol nacional.
Hem sigut, tamb, modestos,
virtut que tenim per dot
i tenim l'orgull i el lema
de treballar per l'esport.
 
Flames i ginesta
sn nostres colors;
els crits sn de festa
i els cants sn d'amor
en aquestes diades
de les noces d'or.
 
No volem mai adormir-nos
al damunt nostres llaurers;
hem de forjar futbolistes
que ens honorin Sant Andreu.
Aquests han d'sser els propsits
de les nostres actuacions:
germanor entre els deportistes
i enaltir sempre l'esport.
 
Flames i ginesta
sn nostres colors;
els crits sn de festa
i els cants sn d'amor
en aquestes diades
de les noces d'or.
 
Visca l'esport!
Visca l'esport!
Visca el futbol!

Dades del club.

En competicions espanyoles (RFEF).

Segona Divisi.

 Temporades a 2: 11 (1950-53, 1969-77);
 Millor posici a la lliga: 4t (temporada 1950-51);
 Pitjor posici a la lliga: 19 (temporada 1976-77);

 Partits jugats: 396 (198 a casa, 198 fora);
 Punts aconseguits: 394 (297 a casa, 97 fora);
 Partits guanyats: 148 (128 a casa, 20 fora);
 Partits empatats: 98 (41 a casa, 57 fora);
 Partits perduts: 150 (29 a casa, 121 fora);
 Gols a favor: 481 (364 a casa, 117 fora);
 Gols en contra: 511 (174 a casa, 337 fora);

 Golejada ms mplia aconseguida a casa: 5-0 (Osasuna 1950-51, Lleida 1951-52, Logros 1971-72, Valladolid 1973-74, Ensidesa 1975-76), 6-1 (Orensana 1950-51), 7-2 (Gimnstic 1951-52);
 Golejada ms mplia aconseguida fora: 1-4 (Tenerife 1974-75);
 Golejada ms mplia encaixada a casa: 0-5 (Lleida 1952-53);
 Golejada ms mplia encaixada fora: 8-0 (Ferrol 1951-52);

Segona Divisi B.

 Temporades a 2B: 12 (1977-80, 1990-97, 2005-07);
 Millor posici a la lliga: 1r (temporada 1991-92);
 Pitjor posici a la lliga: 19 (temporada 1996-97);

 Partits jugats: 456 (228 a casa, 228 fora);
 Punts aconseguits: 510 (338 a casa, 172 fora);
 Partits guanyats: 171 (124 a casa, 47 fora);
 Partits empatats: 122 (56 a casa, 66 fora);
 Partits perduts: 163 (48 a casa, 115 fora);
 Gols a favor: 592 (384 a casa, 208 fora);
 Gols en contra: 523 (213 a casa, 310 fora);

 Golejada ms mplia aconseguida a casa: 10-0 (Manacor 1993-94);
 Golejada ms mplia aconseguida fora: 0-4 (Benidorm 1993-94);
 Golejada ms mplia encaixada a casa: 0-5 (Gramenet 1995-96);
 Golejada ms mplia encaixada fora: 4-0 (Girona 1977-78, Levante 1978-79, Gandia 1990-91), 5-1 (Levante 1977-78, Gimnstic 1978-79), 7-3 (Mallorca B 1995-96);

Tercera Divisi.

 Temporades a 3: 38 (1940-41, 1947-50, 1953-69, 1980-90, 1997-99, 2000-05, 2007-08);
 Millor posici a la lliga: 1 (1949-50, 1957-58, 1968-69, 1984-85, 1989-90);
 Pitjor posici a la lliga: 20 (1986-87);

Dades fins el 17/02/08:
 Partits jugats: 1.318 (658 a casa, 660 fora);
 Punts aconseguits: 1.614 (1.011 a casa, 603 fora);
 Partits guanyats: 604 (402 a casa, 202 fora);
 Partits empatats: 285 (140 a casa, 145 fora);
 Partits perduts: 429 (116 a casa, 313 fora);
 Gols a favor: 2.214 (1.395 a casa, 819 fora);
 Gols en contra: 1.756 (693 a casa, 1.063 fora);

 Golejada ms mplia aconseguida a casa: 9-1 (Sueca 1949-50);
 Golejada ms mplia aconseguida fora: 0-6 (Vilafranca 1989-90);
 Golejada ms mplia encaixada a casa: 0-5 (Terrassa 1961-62);
 Golejada ms mplia encaixada fora: 7-0 (Lleida 1959-60, Matar 1997-98);

Campionat d'Espanya (Copa del Rei).

 Participacions en la Copa del Rei: 26;
 Millor posici a la Copa: 1/4 de final (eliminat pel Sevilla 1970-71);

 Eliminatries disputades: 53;
 Eliminatries superades: 28;
 Partits jugats: 102 (51 a casa, 51 fora);
 Partits guanyats: 39 (29 a casa, 10 fora);
 Partits empatats: 22 (9 a casa, 13 fora);
 Partits perduts: 41 (13 a casa, 28 fora);
 Gols a favor: 147 (105 a casa, 42 fora);
 Gols en contra: 142 (61 a casa, 81 fora);

 Golejada ms mplia aconseguida a casa: 6-0 (Vilob 1991-92);
 Golejada ms mplia aconseguida fora: 0-4 (Vilob 1991-92, Blanes 1992-93);
 Golejada ms mplia encaixada a casa: 1-5 (Lleida 1985-86);
 Golejada ms mplia encaixada fora: 7-0 (Lleida 1985-86);

En competicions catalanes (FCF).

 Temporades a Primera Divisi Catalana: 2 (1946-47, 1999-2000);
 Temporades a Primera Regional: 6 (1940-46);
 Temporades al Campionat de Catalunya, Primera Categoria, grup A: 6 (1912-16, 1921-23);
 Temporades al Campionat de Catalunya, Primera Categoria, grup B: 14 (1917-21, 1923-28, 1934-38, 1939-40);
 Temporades al Campionat de Catalunya, Segona Categoria: 7 (1916-17, 1928-34);

Enllaos externs.
Web oficial del club ;
Frum no oficial;
Blog Sant Andreu, no oficial;
Web no oficial sobre el club;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40552" title="Montenegro" nonfiltered="701" processed="693" dbindex="15752">

Montenegro (en Montenegr:          , Crna Gora, que significa "mont negre") s un petit estat muntanys situat a la pennsula dels Balcans. Limita a l'oest amb la mar Adritica i Crocia, al nord amb Bsnia i Hercegovina, i a l'est amb Srbia, Kosovo i Albnia. Des del 4 de febrer de 2003 es va establir com un dels dos estats membres de la Uni Estatal de Srbia i Montenegro. El 21 de maig de 2006 se celebr un referndum d'autodeterminaci amb una ajustada victria independentista com a resultat, que va ser proclamada pel parlament el 3 de juny.

Histria.
Durant molts segles, Montenegro va ser un principat governat per una successi de dinasties, obtenint el seu estatut internacional com a naci independent en el Congrs de Berln desprs de la crisi oriental succeda entre 1875 i 1878. Poc ms tard, el prncep Nikola Petrovic Njego passaria a proclamar-se rei de la naci.

Ms tard, signaria amb Srbia un acord de federaci per a, posteriorment, entrar a formar part del qu es va conixer com el Regne de Serbis, Croats i Eslovens. A la fi de la Segona Guerra Mundial el regne pass a formar part de la Repblica Socialista Federal de Iugoslvia, en la que romandria fins a la seua segregaci en 1992.

Desprs de ser part de la Repblica Federal de Iugoslvia, i desprs formant part de la federaci de Srbia i Montenegro, actualment constitueix un estat independent. 

Delimita amb Crocia, Bsnia-Hercegovina, Srbia i Albnia. 

Les seues principals ciutats sn: Podgorica (la capital amb 139.100 habitants), Nikic (61.700), Pljevlja (18.800) i Bijelo Polje (17.100). L'antiga capital del regne de Montenegro estava situada a la localitat de Cetinje.

La majoria de llenges occidentals (entre elles el catal o l'angls) utilitzen el terme Montenegro per designar el pas. L'origen del nom reflecteix un calc del terme itali monte negro (mont negre), que probablement va ser adoptat arran d'una poca de gran influncia veneciana sobre la regi durant l'edat mitjana. No obstant altres idiomes utilitzen la traducci literal de mont negre per designar el pas, entre ells el serbi Crna Gora.
 
Antiga uni amb Srbia.
En el referndum celebrat en 1992, el 95,66% dels vots eren favorables a mantenir el lla d'uni amb la Repblica de Srbia. Ha d'assenyalar-se que la participaci en aquestes votacions va ser de noms el 66%, xifra que assenyala el boicot realitzat per les minories catlica i musulmana, aix com pels ciutadans que recolzaven la independncia. Aquests sectors es van queixar que el referndum havia sigut organitzat sota condicions no democrtiques i que el govern central s'havia encarregat de controlar la campanya electoral.

El 1996, durant el govern de Milo ukanovic, les relacions entre les dues repbliques van empitjorar (tot i els canvis poltics que es duien a terme a Srbia). I a conseqncia d'aix la cpula poltica montenegrina va prendre la decisi d'establir una poltica econmica prpia, que contemplava, entre d'altres mesures, la instauraci del marc alemany com a moneda oficial (divisa que seria substituda ms tard per l'euro). 

El govern anterior (seguint les directrius del gabinet anterior) va dur a terme una srie de mesures per a frenar qualsevol tipus de moviment proindependentista. Algunes de les seues accions van ser posposades els censos de 2001 o 2003, aix com posposar el referndum per a la independncia en mltiples ocasions. 

El 2002 els  dos governs que formen la federaci van arribar a un nou acord amb el propsit de millorar la cooperaci entre ambdues. Aix, la Federaci de Iugoslvia deixaria pas a la denominada federaci de Srbia i Montenegro i es va arribar a un acord per a posposar la celebraci d'un referndum el 30 d'abril de 2006, posposat desprs al 22 de maig obtenint el 55,5% dels vots a favor de la independncia de Srbia. El 3 de juny el parlament de Montenegro va declarar la independncia del nou estat.

Poltica.
Smbols.
El Parlament nacional va adoptar el 12 de juliol de 2004 una nova bandera, dia nacional i himne, com a part del procs per a aconseguir la independncia de l'antiga federaci.

L'actual bandera de la repblica s'assembla a la utilitzada per la tradicional monarquia del pas: es tracta de l'escut daurat del rei Nikola sobre un fons roig, brodat en daurat (les inicials del monarca no s'han incls).

El dia nacional es va traslladar al 13 de juliol celebrant les efemrides de 1878 quan Montenegro va ser reconeguda com el pas independent nmero 27 en el mn, i tamb com a record de l'alament popular contra els pasos de l'Eix el 13 de juliol de 1941.

Com a himne nacional, es va seleccionar una de les canons ms conegudes del folklore nacional, "Oj, Svijetla Majska Zoro"(ttol de la qual en catal seria "Oh, La Resplendent Alba de Maig"). La dita decisi va tenir l'oposici dels grups serbis al parlament nacional, aix com l'Esglsia Ortodoxa de Belgrad, ja que dos versos de tal tema havien sigut realitzats originriament per Sekule Drljevic a principis del segle XX (Drljevic va ser un independentista de Montenegro, considerat per molts un collaboracionista nazi).

Geografia.
La superfcie de la repblica varia des de les elevades muntanyes de les zones frontereres amb Srbia i Albnia fins una diminuta plana costanera de a penes 6 quilmetres d'amplria. La dita plana acaba de manera abrupta al nord, en trobar-se amb les muntanyes Lovcen i Orjen, formant la badia de Kotor.

La regi krstica del pas es troba situada generalment a altures de 1.000 metres sobre el nivell del mar, arribant en alguns punts quasi els 2.000 metres com s el cas de la muntanya Orjen.

Les muntanyes de Montenegro formen part dels territoris ms abruptes del continent europeu. Sn tamb caracterstiques per ser una de les zones on l'erosi de l'ltim perode glacial va actuar amb major fora.

 Platja ms llarga: Velika Plaa, Ulcinj - 13.000 metres;
 Pic ms alt: Bobotov Kuk, a la muntanya Durmitor - 2.522 metres;
 Llac ms extens: Llac Skadar - 391 km2 de superfcie;
 Fiord ms gran: Boka Kotorksa (Badia de Kotor);
 Parcs Nacionals: Durmitor (390 km2), Lovcen (64 km2), Biogradska Gora - 54 km2 i el Llac Skadar (400 m2);
 Llocs protegits per la UNESCO: Durmitor, el centre historie de Kotor i la Badia de Kotor;

Demografia.

Segons dades del cens realitzat en 2003, la composici tnica del pas es compon de:

 Montenegrins: 267.799 (43,16%);
 Serbis: 198.414 (32,00%) ;
 Bosnians: 48.184 (7,77%);
 Albanesos: 31.163 (5,03%) ;
 Musulmans: 24.625 (3,97%) ;
 Croats: 6.811 (1,10%) ;
 Gitanos i egipcis dels Balcans: 2.826 (0,46%) ;

Nota: s important aclarir que les identitats srbia i montenegrina varien amb cada cens, a causa dels continus canvis poltics succets a la regi. Per exemple, un montenegr pot veure's a si mateix com un serbi i, viceversa. Naturalment, en ambds grups hi ha individus que es consideren exclusivament membres d'un grup tnic. No obstant aix, s'observa que des del primer cens realitzat en 1948 pel govern comunista, el nombre d'habitants autctons ha anat perdent pes.

En el text constitutiu adoptat en 1992, l'idioma oficial va ser rebatejat com serbi, deixant-se arrere la nomenclatura de serbocroat. En 2003, el 63.5% de la poblaci s'inscrivien en l'apartat de la poblaci que tenia el serbi com a llengua materna, mentre que el 22% s'incloen en l'apartat de parlants de montenegr (un dialecte amb gran similituds al parlat a la zona srbia de Bsnia-Hercegovina o Krajina).

El 74% dels habitants de la repblica s'inscriuen com ortodoxos pertanyents a l'Esglsia srbia. L'Esglsia ortodoxa de Montenegro va ser oficialment establida en 1993, encara que els seus seguidors sn escassos i no ha sigut reconeguda per cap altra Esglsia del mateix credo.

Un altre grup religis d'importncia s el compost pels musulmans, arribant al 17,74% de la poblaci actual. En aquest grup hi ha tres subgrups: els albanesos i els musulmans eslaus vaig dividir-vos al seu torn, en bosnians i musulmans. Igualment hi ha un xicotet nucli de ciutadans de fe catlica residents a les zones costaneres, particularment a la badia de Boka Kotorska.

Economia.
Article principal: Economia de Montenegro.;

 Referncies .


 Enllaos externs .

 Pgina Oficial de Montenegro ;






































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40562" title="Alan Hillgarth" nonfiltered="702" processed="694" dbindex="15753">
Capitan Sir Alan Hugh Hillgarth (Londres, 7 de juny de 1899 - Ballinderry, Tipperary, Irlanda, 28 de febrer de 1978) fou membre de la Royal Navy i cnsol del Regne Unit a les Balears durant la Guerra Civil Espanyola.

 Biografia .

Descendent d'una famlia nobile, el 1911 ingress com a oficial a la Royal Navy. Va prendre part a la Primera Guerra Mundial, i acabada aquesta estudi al King's College de Cambridge. Posteriorment retorn al servei entre el 1919 i el 1927, en qu es retir com a Capit de corbeta. 

El 1929 es cas amb na Mary Sidney Katharine Almina i anaren a viure a Espanya. El 1932 compraren la possesi de Son Torrella a Santa Maria del cam i fou nomenat vicecnsol honorari a Palma.

Quan l'any 1936 es produ l'aixecament militar es trobava fora de Mallorca, a la que torn per organitzar l'evacuaci dels sbdits britnics.

Entre 1936 i 1939, exercint les seves tasques de vicecnsol i posteriorment de cnsol, envi nombrosos informes a Londres sobre la situaci a Mallorca.

 Bibliografia .
El Cnsol Capitan Sir Alan Hillgarth i les Illes Balears (1936-1939), Josep Massot i Muntaner, Publicacions de l'Abadia de Montserrat ISBN 84-7826-598-8;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40566" title="Criptoanlisi" nonfiltered="703" processed="695" dbindex="15754">
La criptoanlisi s el conjunt de tcniques utilitzades per desxifrar codis encriptats sense conixer el sistema emprat per a la codificaci. Habitualment implica buscar la clau secreta utilitzada. 

El terme criptoanlisi tamb s'utilitza de manera general per referir-se a qualsevol intent de trencar la seguretat d'altres tipus d'algorismes i protocols criptogrfics. En canvi, el terme no inclou els atacs que no es basin en els punts febles de la criptografia utilitzada a la codificaci, com per exemple els atacs que es basin en el suborn, la coacci fsica, la tortura o el robatori (avui dia ms efectius que la criptoanlisi tradicional).

Tot i que l'objectiu ha estat sempre el mateix, els mtodes i tcniques de la criptoanlisi han canviat de manera drstica al llarg de la histria de la criptografia, adaptant-se a la creixent complexitat de la criptografia, passant del llapis i el paper del passat als ordinadors d'avui, passant per mquines com l'Enigma de la Segona Guerra Mundial. Els resultats obtinguts amb la criptoanlisi tamb han canviat al llarg del temps, ara ja no s possible tenir un xit total en trencar una codificaci i hi ha una classificaci jerrquica del que constitueix un atac. A mitjans de la dcada del 1970 es va introduir un nou tipus de criptografia: la criptografia asimtrica basada en una clau pblica. Els mtodes que permeten trencar aquest tipus de criptosistema sn radicalment diferents dels anteriors i impliquen la resoluci de problemes matemtics complexos com la factoritzaci de nombres sencers.

Enllaos externs.

Trencar una "xifra";
La cambra negra;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40573" title="Cross docking" nonfiltered="704" processed="696" dbindex="15755">
Cross-docking s la prctica en el mon de la logstica de descarregar una mercaderia des d'un cami o tren entrant per carregar-la en un cami o tren sortint. L'objectiu s canviar el mitj de transport, transitar mercaderies amb diferents destins o consolidar mercaderies provinents de diferents orgens.

En sentit estricte el cross-docking es fa sense cap tipus d'emmagatzematge intermig.

La prctica del cross-docking abarateix molt els costos logstics, tant costos d'emmagatzemament, costos de manipulaci, rotaci de l'inventari com en espai fsic. Amb una correcta coordinaci d'entrades i sortides a travs dels actuals sistemes d'informaci ERP, permet eliminar completament l'emmagatzemament de cap mercaderia.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40576" title="Palouet" nonfiltered="705" processed="697" dbindex="15756">
Palouet s una localitat del municipi de Massoteres (la Segarra, Catalunya) de 25 habitants. 

D'origen medieval, formava part de l'estructura defensiva de la Marca Hispnica. T una esglsia romnica dedicada a Sant Jaume, i un bon grapat de cases de pedra. El seu castell esta documentat ja a l'any 1116, quan en Pere Pon fu testament abans de peregrinar al Sant Sepulcre i entre moltes altres possessions, deix al seu fill Arnau el castell de Palouet. L'any 1257 pertanyia a Galceran de Pins.

El poble es mantingu emmurallat fins als anys 30; les darreres restes de les muralles foren aterrades als anys 60. En l'actualitat mant un forn de pa comunal i uns safarejos pblics. 

La denominaci del poble ha anat evolucionant amb el temps i del primer Palatiolium del segle XII, passa a Palaliolium, Palaol, Palou de Talteull, ms recentment, Palau de Tor, Palou de Massoteres, Palohuet, fins l'actual Palouet. La seva denominaci prov del context fontic llat Palatium que es tradueix com a "palau". Sinnim de mots tan usuals com a castell o en cert sentit roca.

El primer senyor de la "Quadra", cuadre, cuadro, cuadros, fou en Pere Benet, originari de les terres d'Occitnia. Va ser soldejat per reforar la host del comte d'Urgell en l'ocupaci de la conca del Si i la croada contra Barbastre (1064). 

La festa ms genuna que s'hi fa s l'Arbre de Maig, el segon o tercer cap de setmana d'aquest mes, en celebraci de l'equinocci de primavera. En la diada s'engalana un arbre amb coses de menjar rememorant les antigues maianes celtes.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40578" title="Zoom" nonfiltered="706" processed="698" dbindex="15757">

Un zoom, tamb anomenat objectiu de focal variable, s un objectiu per a cmeres de fotografia o de cinema en qu la distncia focal es pot fer variar de forma contnua entre dos lmits extrems: de gran angular extrem a gran angular curt (per exemple, en format 135, de 19 a 35 mm), de gran angular a teleobjetiu (p. ex. de 35 a 70 mm), de teleobjectiu curt a teleobjectiu extrem (p. ex. de 100 a 400 mm). Aix fa que un zoom pugui substituir uns quants objectius de focal fixa, a ms de servir, en les cmeres de cinema, per a fer travellings ptics. La distncia focal es canvia girant una anella, en uns zooms, o movent-la longitudinalment, en els altres.

En els primers zooms, l'enfocament canviava quan es variava la distncia focal, cosa que feia que primer s'hagus d'ajustar la focal i desprs enfocar. Avui en dia, tots els zooms mantenen l'enfocament mentre es canvia la focal.

Habitualment, els zooms sn menys lluminosos que els objectius de focal fixa. La seua lluminositat, a ms, normalment varia a mesura que es canvia la focal: ms lluminositat en focals curtes i menys lluminositat en focals llargues.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40579" title="Objectiu normal" nonfiltered="707" processed="699" dbindex="15758">
Un objectiu normal s un objectiu d'una cmera de fotos o de cinema que mostra una perspectiva semblant a la de l'ull hum. En format 135 (24 x 36mm), un objectiu normal t una distncia focal propera a 50mm.

Un objectiu normal t ms profunditat de camp que un teleobjectiu i menys que un gran angular.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40581" title="Torre Agbar" nonfiltered="708" processed="700" dbindex="15759">



La Torre Agbar s un gratacel propietat de la immobiliria Laietana, i s la seu del Grup Agbar. Situat a la Plaa de les Glries catalanes, al districte de Sant Mart de Barcelona. Dissenyat per l'arquitecte francs Jean Nouvel, es va inaugurar el 16 de setembre del 2005.

T 30.000 m dedicats a oficines, 3.210 m per a serveis i installacions tcniques, i 8.350 m per a serveis generals, incloent-hi un auditori. La Torre Agbar t una alada de 144 metres, repartits en 38 plantes, 4 d'elles soterrades. s el tercer edifici ms alt de la ciutat, desprs de l'Hotel Arts i la Torre Mapfre.

A la faana hi ha uns 4.000 dispositius lluminosos que utilitzen la tecnologia LED i que permeten crear imatges al voltant del permetre cilndric. A ms, disposa de sensors de temperatura a l'exterior de la torre que regulen l'obertura i tancament de les lames de vidre que conformen la pell del gratacel.

La torre va servir com a escenari de les campanades de Cap d'any de TV3 de l'any 2006 i ho continuar sent fins al 2009 .

Galeria fotogrfica.


Referncies.


Enllaos externs.
Pgina oficial de la Torre Agbar;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40582" title="Alexander von Humboldt" nonfiltered="709" processed="701" dbindex="15760">

Friedrich Wilhelm Heinrich Alexander von Humboldt o senzillament Alexander von Humboldt (Berln, 14 de setembre de 1769 - 6 de maig de 1859) fou un explorador i naturalista alemany, germ del lingista i poltic Wilhelm von Humboldt. Els seus estudis varen estar influenciats per la Illustraci berlinenca, un moviment cultural inspirat pel filsof Moses Mendehlsson i lligat a la comunitat jueva. El 1788 va comenar la seva amistat amb el botnic Carl Ludwig von Willdenow, que va impulsar la seva devoci per les cincies naturals. El 1789 ingress a Gttingen, la ms famosa universitat alemanya de l'poca, on s'entusiasm per la investigaci de camp i conegu el naturalista Georg Forster, a qui va acompanyar el 1790 en un viatge per Europa (concretament pels Pasos Baixos i Anglaterra). Continu els seus estudis a l'Acadmia Busch d'Hamburg i desprs a l'Escola de Mines de Freiberg, a on arrib atret per la fama del geleg Abraham Werner.

 L'expedici americana .

Als 27 anys, amb una completa formaci en geologia, botnica, geografia, astronomia, zoologia, humanitats i idiomes i una gran fortuna es propos organitzar grans expedicions cientfiques. A Pars va conixer el jove Aim Bonpland, qui el va acompanyar en el seu viatge a Amrica. Partint de La Corunya i havent fet escala a Tenerife, Humboldt i Bonpland van arribar a Amrica el 16 de juliol de 1799. Partint de Caracas, el primer xit dels expedicionaris va ser recrrer l'Orinoco fins a arribar a les seves fonts i evidenciar la comunicaci d'aquest riu amb l'Amazones. Desprs de visitar Cuba, assoliren una complicada travessia pels Andes fins a arribar a Quito. Dins la seva estada a la zona varen ascendir el Chimborazo i el Pichincha, a ms d'accedir al naixement del riu Amazones. Humboldt tamb va fer-hi observacions oceanogrfiques, que el portaren a descobrir un corrent mar que duu el seu nom (corrent de Humboldt). La darrera etapa del viatge va ser a Mxic, abans de ser convidats pel president estatunidenc Thomas Jefferson, gran aficionat als estudis geogrfics, i de la definitiva tornada a Pars. En total l'expedici havia durat cinc anys (del 1799 fins al 1804) i els descobriments en materia de geografia i cincies naturals havien estat immensos.



 Escriptor i diplomtic .
Desprs de romandre uns anys a Berln va tornar a Pars, on va restar fins al 1827. All treball en Regions equinoccials del Nou Mn (Rgions quinoxiales du Nouveau Continent, 1811 - 1826), sntesi de la seva expedici americana. Des de llavors va residir a Berln, ciutat que noms va abandonar per efectuar algunes missions diplomtiques a Frana, Anglaterra i Dinamarca encarregades pel rei, que l'havia nomenat conseller (posici aquesta que va fer servir per aconseguir algunes millores socials, com la fi de l'esclavatge a Prssia). Al 1829 va participar en una nova expedici a l'sia Central (Urals, Altai, Dzhungria i mar Caspi), acompanyat pel naturalista Christian Gottfried Ehrenberg. Els darrers anys de la seva vida els va dedicar principalment a redactar la seva obra magna, Cosmos (Kosmos, 1845 - 1862), un recull de tot el coneixement cientfic de l'poca. En botnica se'l cita com a autoritat taxonmica amb l'abreviatura Humb.































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40583" title="Wilhelm von Humboldt" nonfiltered="710" processed="702" dbindex="15761">

Friedrich Wilhelm Christian Karl Ferdinand von Humboldt (Potsdam,1767 - Berln, 1835) fou un erudit i home d'estat alemany conegut especialment per les seves contribucions en el camp de la lingstica. Com a filsof, defens el liberalisme illustrat. El seu germ Alexander fou un destacat explorador i naturalista.

Biografia.
Desprs de realitzar diversos viatges, va treballar, des del 1794, al servei diplomtic de Weimar, on va trabar amistat amb W. H. van Dalberg, Goethe, Schiller i els germans Schlegel. Durant aquella poca escriv poemes, crtica literria, traduccions i Idees per a un intent d'establir els lmits de l'activitat de l'Estat, obra en la que es va pronunciar a favor de la lliure personalitat i contra l'Estat absolut. Desprs de residir uns anys a l'estranger, al 1809 fou nomenat director del sector educatiu i va fundar la universitat de Berln.

Ambaixador a ustria (1810), va presentar al prncep Hardenberg al congrs de Viena (1814 - 1815). Va redactar la Constituci de la Lliga Alemanya. Enemistat amb Hardenberg, fou ambaixador a Londres. Ministre d'assumptes comunals i elementals (1819), la seva repulsa als acords de Karlsbad va provocar la seva destituci aquell mateix any. 

Retirat des de llavors al seu castell de Tegel, es va dedicar a la lingstica: Sobre la diversitat de l'estructura humana de la llengua i la seva influncia sobre el desenvolupament intellectual del gnere hum.

Teories lingstiques.
Humboldt considerava que la llengua condiciona el pensament i que est ntimament lligada al "carcter nacional"; s a dir, cada comunitat o naci veu el mn d'una determinada manera, que codifica en la seva idioma, quan una persona aprn aquella llengua, incorpora tamb aquella cosmovisi, no pot pensar d'una altra forma perqu la llengua estableix i fixa els conceptes, dissecciona la realitat d'una forma concreta i nica.

Va estudiar moltes llenges, entre les quals l'euskera, el snscrit o la llengua kawi de Java, va establir els tipus de llenges creant aix la tipologia lingstica i va contribuir al comparatisme que esdevindria imperant al llarg del s. XIX. 

Humboldt ha estat reivindicat per molts autors, sobretot a Alemanya, i en especial per Coseriu. Noam Chomsky va reivindicar Humboldt com un dels seus antecedents, cosa que ha estat molt contestada per diferents lingistes i historiadors humboldtians. 


Enllaos externs.
Eixampldia Diversos enllaos









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40584" title="Joan Calv" nonfiltered="711" processed="703" dbindex="15762">
Joan Calv, Jean Cauvin, en francs (10 de juliol, 1509 - 27 de maig, 1564) fou un prominent teleg de la Reforma Protestant, la teologia de qui va ser anomenada posteriorment el calvinisme. Va nixer a Noyon, Picardia, Frana. Quan Mart Luter va fer pbliques les seves 95 tesis, Calv tenia 8 anys d'edat.

Calv va estudiar humanitats i lleis a la Universitat de Pars. El 1532 va rebre el grau de Doctor de Lleis a Orleans. La seva primera publicaci va ser una edici del filsof rom Sneca, De clementia, acompanyat per un comprensiu comentari. Desprs de la seva conversi a les idees protestants, influt principalment pel luteranisme, va decidir viatjar a Basilea, per, es va establir a Ginebra. Va ser pastor d'una esglsia d'Estrasburg de 1538 a 1541. Es va casar el 1539 amb Idelette de Bure, una anabaptista. Va retornar a Ginebra on va morir el 1564.

Calv s considerat un dels reformadors protestants ms influents. Va publicar als 26 anys d'edat Instituts de la Religi Cristiana el 1536 en llat, un dels escrits ms importants de teologia cristiana que encara es llegeix, i el 1541 en va publicar la versi en francs. Tamb va publicar diversos volums de comentaris sobre la majoria dels llibres de la Bblia, i encara avui se'n fan impressions.


































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40586" title="Clavellina d'aire" nonfiltered="712" processed="704" dbindex="15763">

Les clavellines d'aire o clavells d'aire (Tillandsia) sn un gnere de plantes de la famlia de les bromelicies.

s un gnere que t unes 500 espcies de distribuci americana, des del sud dels Estats Units fins a l'Argentina. Les espcies ms conegudes a Catalunya sn la Tillandsia bergeri de flors amb bractees rosa plid i ptals blau clar i la Tillandsia aeranthos de flors amb bractees rosa fcsia i ptals lila fosc. Son plantes epfites, rupcoles o saxcoles.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40588" title="Medicina familiar i comunitria" nonfiltered="713" processed="705" dbindex="15764">
La Medicina de famlia i comunitria, s una especialitat mdica reconeguda a l'estat espanyol des de 1978. El seu mbit d'actuaci s l'atenci primria de salut. L'especialitat sorgeix a partir de la necessitat de reforma del sitema sanitri pblic espanyol (Sistema Nacional de Salut) a partir de les directrius de la Llei General de Sanitat (llei 14/1986 del 25 d'abril, publicada al BOE nm. 102 del 29 d'abril) per tal de potenciar d'una manera clara el primer nivell d'atenci dels pacients en contacte amb el sistema sanitari. Es necessita un professional adequat a les noves necessitats, amb una capacitat real de resoluci de problemes de salut a la caalera de l'usuari, el que a ms suposa millorar l'eficincia del sistema sanitari, en resoldre prcticament el 90% dels problemes de salut a aquest nivell i derivant a altes nivells del sistema els problemes que per la seva complexitat o requeriments tecnolgics necessiten altres recursos.

Aix es crea una nova filosofia dels professionals metges d'atenci primria, amb una visi del malalt holstica, integral i biopsicosocial, l'atenci es basa en el pacient i no en la malaltia, en la famlia o l'entorn ms immediat del pacient com a condicinant d'un estat de salut, i s'introdueix una visi comunitria de la medicina, amb la que a partir d'una analisi de la comunitat, la qual pot actuar com a font de malaltia o com a mitj teraputic des d'on es pot actuar amb mesures preventives i de promoci de la salut cap a la poblaci. I l'actuaci sobre la poblaci s longitudinal (al llarg de la vida del pacient) i inclou tant l'atenci a la consulta com a en el domicili o dins els diferents recursos socials (escoles, llars d'ancians,...).

Per tal de poder aconseguir aquest perfil de professional, l'mbit de coneixements de la medicina de famlia s molt ampli i inclou prcticament totes les rees mdiques i quirrgiques, de psiquiatria i de gesti sanitria, essent la capacitat d'intervenci sobre els problemes de salut, sols limitada pels prpis coneixements i aptituds del professional i de les limitacions estructurals i mitjans tcnics que disposi.

L'accs a la formaci en medicina de famlia i comunitria a l'Estat espanyol, actualment s a nivell de postgrau, es fa a partir del programa MIR (metge intern resident) que actualment s de 4 anys.

La medicina de famlia i comunitria, a ms, s'est obrint cam cap a la universitat, per tal de poder constituir una rea de coneixements prpia en el currculum de la llicenciatura de medicina.

 Font .
Comissi Nacional de l'Especialitat. Programa de l'Especialitat de Medicina Familiar i Comunitria. 2005;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40589" title="Alcntara" nonfiltered="714" processed="706" dbindex="15765">

 Geografia;
 Alcntara (Cceres), municipi de la comarca d'Alcntara (Espanya). ;
 Comarca de Alcntara, comarca de la provncia de Cceres (Espanya).
 Comarca de Valencia de Alcntara, comarca d'Extremadura (Espanya).
 San Vicente de Alcntara , municipi de la provncia de Badajoz.
 Ordes;
 Orde d'Alcntara ;
 Onomstica;
 Manuel Alcntara i Gusart. (Barcelona, 1892 - Mxic 1981) professor, periodista i promotor cultural catal.
 Pere d'Alcntara Penya i Nicolau  (1823-1906) escriptor mallorqu.
 Paulino Alcntara Riestra futbolista catal originari de les illes Filipines. ;
 Ricardo Alcntara Sgarbi (24 de novembre de 1946, Montevideo) escriptor de l'Uruguai.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40591" title="Josep Tero" nonfiltered="715" processed="707" dbindex="15766">
Josep Tero (L'Escala, Alt Empord, 26 de novembre de 1951), cantautor catal que va irrompre a l'escena musical els anys 80, com un dels mxims exponents de l'anomenada "segona generaci" de la can en catal. 

Va debutar davant del gran pblic el 1982, en un concert amb Llus Llach i Marina Rossell i, des d'aquell moment, ha actuat arreu dels Pasos Catalans i a altres indrets d'Europa i dels Estats Units d'Amrica.

La seva obra destaca per la tasca de divulgaci de la poesia catalana i la can tradicional, aix com per les canons compromeses amb la defensa del medi ambient i les llibertats individuals i collectives, sempre amb una gran qualitat musical. 

La seva producci discogrfica est formada per sis discos: Batecs d'ocells (Picap, 1986) ; Raval (Picap, 1990); Primeres canons (Picap, 1993), que recull les peces ms destacades dels dos discs anteriors; Lladre d'amor (Picap, 1995), on combina la poesia de Joan Salvat-Papasseit amb canons de lladres i bandolers; Camins de Tarda (Picap, 1998), un recull de poesia contempornia catalana musicada; Sal (Picap, 2001), amb un conjunt de balades del segle XII en i canons prpies; i Et deixar la veu (2002), a partir d'un espectacle musical sobre textos de l'escriptora Maria ngels Anglada. Altres poetes musicats per Tero son Jordi-Pere Cerd, Josep Espunyes i Carles Fages de Climent. Fronteres (Stres Music, 2009), treball discogrfic amb canons mediterrnies de diferents cultures.   

Enllaos externs.
Plana web personal;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40598" title="Cherokee (desambiguaci)" nonfiltered="716" processed="708" dbindex="15767">

Nom d'una tribu indgena de Amrica del Nord. Vegeu Cherokees;
Nom de la llengua d'aquest poble. Vegeu Cherokee;
Nom del servidor web de codi obert. Vegeu Cherokee (servidor web);

 Vegeu tamb .
Sistema d'escriptura emprada per aquesta llengua. Vegeu Sillabari cherokee;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40606" title="Romanitzaci de Menorca" nonfiltered="717" processed="709" dbindex="15768">
Es denomina romanitzaci de Menorca al procs que va comportar l'ocupaci militar romana: la colonitzaci i la paulatina aculturaci de la poblaci indgena talaitica que, al capdavall, portaria a la seva extinci definitiva com a cultura diferenciada.

Ocupaci i colonitzaci.

Sembla que les fonts clssiques justifiquen l'ocupaci de Menorca amb l'argument de la pirateria com a nica causa de conquesta, si b Estrab matisa que els pirates eren forans.
De fet, el final de la guerra pnica intensific l'activitat ebusitana a les illes de Mallorca i Menorca, i n'implic un augment de la incidncia. Els xits de la conquesta romana a Hispnia afaforiren un increment del trnsit martim en direcci a la Pennsula, el qual sovint recal a Ebusus. Els armadors ebusitans aprofitaren aquesta nova conjuntura per treure profit de la situaci, i amb l'ajut de foners balerics, sorprenien les naus de comer que entraven en aiges balears per atacar-les i saquejar-les. La resposta romana no es podia fer esperar. Per malgrat aix, la pirateria incomodava el trnsit comercial rom. Per hi ha ms causes que impulsaren als romans a fer-se amb el control de Menorca i Mallorca. El senat rom impulsaria la conquesta militar de les Balears com a part de l'estratgia per a pacificar el Sud de Gllia i Sardenya, fet que es consum el 120 i 122 aC, respectivament. 

Quint Cecili Metel va ser qui comand la flota romana d'ocupaci. Trig 2 anys (fins al 121 aC) per pacificar les illes i posar els fonaments de l'administraci romana. En un primer moment l'aportaci de colons s escassa, i s'aprofiten els antics emplaaments d'origen pnic , Iammona (l'actual Ciutadella) i Magona (l'etimologia antroponmica en relaci a Mago, germ d'Hannibal, i prets fundador de Ma s errnia; ara es pensa que els fenicis la denominarien aix, amb el significat de refugi, empara, protecci, en relaci a les excellents condicions porturies de l'emplaament), on hi viven comunitats punicoindgenes (fet que s'aprecia en els jaciments de Trepuc com en les excavacions de la plaa de la Conquesta de Ma), per construir emplaaments de carcter militar (castella). s evident que les bones relacions que havien tingut amb el mn fenici passen factura, i les civitates romanes menorquines sn redudes a la condici d'estipendiries. La condici de civitate stipendiariae les feia estar sotmeses a un rgim fiscal de ms duresa. Tamb es va fundar Sanisera (a l'actual Port de Sanitja), un post militar per evitar la installaci de pirates a la costa septentrional. En canvi a Mallorca, la bellicositat dels talaitics amb els cartaginesos i els successius actes de suport bllic a les tropes romanes va fer que Roma atorgus ms privilegis i aports ms colons a les ciutats que fundaria.

Sigui com sigui, l'any 123 aC Menorca (i l'arxiplag) es va incorporar a la Hispnia Citerior per tot el qu afectava a l'administraci i la fiscalitat. L'any 13 aC August va reorganitz l'esquema provincial hisp establint tres unitats provincials: Btica, Lusitnia i Tarraconense, a la qual pertanyien les insulae Baliares. Tot i aix, l'administraci provincial romana estava dificultada pels problemes derivats de la insularitat, especialment durant l'hivern, quan les condicions de navegaci eren hostils i l'estaci era denominada del mare clausum.

Recursos i explotaci econmica.

L'origen feniciopnic dels assentaments romans, aix com tamb les dades paleobotniques, denoten la preexistncia d'una cerealocultura a la Menorca ocupada. Determinats recursos eren coneguts i emprats pel mn rom, com s el cas de la ceba marina (Urginea maritima), abundant a Menorca i en general a les illes, emprada per matar rates i com a medicina. Tamb es comercialitzaven caragols (una varietat balear que viu en forats), mel, i llebres.

Poblament.

Sembla que el poblament rural de Menorca en poca posttalaitica s'estn especialment sobre el Mitjorn, i que en poca romana es constata la pervivncia de molts dels poblats, als quals corresponen algunes de les necrpolis excavades, en els aixovars de les quals conviuen cermiques fetes a m de tradici indigena amb  cermiques romanes fins al segle I i II dC. Algunes, com a Rafal des capit, fins al segle V dC. Les tcniques romanes d'explotaci agrria conviuen amb les formes tradicionals d'aprofitament dels recursos. Poblats postalaitics i explotacions romanes es juxtaposen, com es pot apreciar a la zona d'Algairens, on el poblat d'Es pujol de sa Taula es troba situat a uns escassos 450 m d'una explotaci romana tradicional.
Tamb es dna el decament dels centres indgenes d'intercanvi punico-ebussitans, i que la conquesta romana atura, com s el cas de Cales Coves (la fiscalitat romana considerava els antics ports indgenes llocs de comer irregular o de contrabant).

Malgrat la continutat en el poblament, una de les conseqncies de la conquesta romana va ser la desestructuraci social que va fer que alguns contingents d'indigenes s'integressin en el proletariat urb  (aix potser es dna ms a Mallorca).

Els romans van construir una via que comunicava les dues principals civitates (actuals Ma i Ciutadella que ells anomenaven Mago i Iammo).

El nom de Nura.

El nom de Nura aplicat a Menorca en un itinerari rom t un origen incert i no se sap realment si era aquest el que s'emprava en el  context regional per denominar l'illa. La seva possible procedncia autctona est avalada perqu es van documentar a Sardenya el palenim Nure i Nura-Nora i el lexema nurac, que ha quedat en "nurake" en sard i en "nurag" en catal, la denominaci de les torres equivalents a talaiots que hi ha a Sardenya. La relaci no s del tot clara perqu la fundaci de la colnia fencia de Nora va ser atribuda a l'heroi epnim Norax, que va arribar a Sardenya des de Tartessos (actual Andalusia).

Bibliografia consultable.

 Programa de l'assignatura d' Histria de les Balears a l'Edat Antiga i bibliografia consultable ;

Enllaos externs.
Patrimoni histric de Menorca: Situaci de tots els Bns d'Inters Cultural (BIC);
L'Arqueologia de Menorca: La web ms extensa i documentada que existeix sobre l'arqueologia de l'illa (en catal, castella i angls);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40609" title="Joan Amric" nonfiltered="718" processed="710" dbindex="15769">
Joan Amric (Alzira, Ribera Alta, 1964), cantautor que s'inscriu en la darrera fornada de veus de la can en catal. Comen la seva trajectria en solitari a mitjan anys 80 amb diverses actuacions pel Pas Valenci, algunes de les quals obrien els concerts d'artistes consolidats com Maria del Mar Bonet o Llus Llach. 

El 1987 guanya el 10 Concurs de Can de Salitja amb la can La idea podria enamorar-te.

Desprs d'obtenir fora xit amb els directes i el reconeixement de la crtica per les seves canons, enregistr el primer disc de llarga durada: Tornar a l'aigua (CBS, 1989), produt per Llus Llach, que present amb xit en diversos indrets dels Pasos Catalans. La seva carrera va seguir amb Escala de colors (Picap, 1992), nima, diari de les hores blaves (Picap, 1995) i  Obert (Discmedi, 2000), el seu darrer treball discogrfic fins al moment.

L'obra de Joan Amric destaca pel protagonisme de la veu en les canons, una veu suggerent que alguns han qualificat de sensual, per la diversitat d'estils musicals en qu es mou i per la fora lrica dels seus textos, de temtica amorosa i compromesa.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40610" title="Leeuwarden" nonfiltered="719" processed="711" dbindex="15770">

Leeuwarden (Leeuwarden en neerlands, Ljouwert en fris) s la capital de la provncia de Frsia, al nord dels Pasos Baixos. L'1 de juny de 2005 comptava amb 91.375 habitants repartits en una superfcie de 84,10 km (dels quals 4,36 km corresponen a aigua).



Histria.

Leeuwarden reb el ttol de ciutat el 1435, si b el lloc on es troba ja era habitat des del segle X. Grcies a la seva situaci arran del Middelsee (bra de mar que penetrava Frsia endins) el comer va prosperar-hi, i malgrat el tancament de la via martima el segle XIV la ciutat segu sent important, fins al punt que a mitjans del segle XVII es comptava entre les deu ciutats ms importants dels Pasos Baixos amb 16.000 habitants. Actualment la ciutat segueix sent un important centre regional, si b ha perdut pes a nivell estatal.

A Leeuwarden hi nasqueren entre d'altres Guillem IV d'Orange, l'artista Maurits Cornelis Escher o la ballarina i espia Mata Hari.




Enllaos externs.

 www.leeuwarden.nl (en neerlands o fris);











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40612" title="Automobilisme" nonfiltered="720" processed="712" dbindex="15771">


L'automobilisme s un terme que es refereix a la utilitzaci l'autombil en competicions esportives a les que els pilots competeixen segons les normes establertes pels reglaments dels diferents tipus de frmules i categories en circuits, en carreteres o pistes.

L'automobilisme va nixer a Frana el 1895, aquell any es va celebrar la primera cursa de la histria que va fer el recorregut Pars - Bordeus   Pars. Durant aquesta primera poca es van estendre i popularitzar les curses sobre carreteres i entre ciutats. No seria fins els primers anys del segle XX que es van comenar a disputar curses en circuits tancats.

 Tipus de competicions.
 Champ Car;
 Frmula 1;
 Frmula 3;
 Krting;
 Ralli;

Vegeu tamb.
 Histria de l'automobilisme a Catalunya;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40627" title="El Tempir" nonfiltered="721" processed="713" dbindex="15772">
L'Associaci Cvica per la Llengua "El Tempir" d'Elx va nixer al voltant de 1994 amb l'objectiu de contribuir a la represa lingstica del catal desprs d'unes condicions poltiques adverses i un creixement demogrfic impressionant, al qual la ciutat d'Elx va estar sotmesa, com a conseqncia d'un allau immigratori que va desestabilitzar durant els anys seixanta, i encara continua fent-lo amb noves onades immigratries, la viabilitat del catal com a llengua vehicular, moderna i hegemnica entre la ciutadania elxana. A hores d'ara, l'Associaci compta amb ms de 240 socis que principalment sn d'Elx i d'altres ciutats i viles dels Pasos Catalans.

Les seves activitats se centren, principalment, en el camp de l'ensenyament, promovent l'obertura de noves lnies d'immersi lingstica a les escoles i als instituts a la ciutat i terme municipal d'Elx a travs d'activitats reivindicatives i ldiques com, per exemple, l'organitzaci de la Trobada d'Escoles en Valenci que reuneix al voltant de 10.000 persones; i en el camp de l's social, a travs de la publicaci d'una revista semestral, El Tempir, en la qual es poden trobar estudis centrats en el sud del Pas Valenci de carcter sociolingstic, histric, dialectolgic, literari... i un dietari que relata les activitats quotidianes de l'Associaci envers la recuperaci i la normalitzaci del catal. Altres activitats a favor de l's social de la llengua sn: seguiment exhaustiu de la poltica lingstica de l'Ajuntament d'Elx, presentaci de llibres, comunicats i cartes a la premsa, conferncies, organitzacions de jornades culturals, integraci lingstica dels immigrants, etc.
El Tempir forma part d'Escola Valenciana-Federaci d'Associacions per la Llengua.

 Enllaos Externs .

 Associaci Cvica per la Llengua El Tempir d'Elx;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40632" title="Jonathan Edwards" nonfiltered="722" processed="714" dbindex="15773">

Jonathan Edwards (5 d'octubre, 1703 - 22 de mar, 1758) fou un predicador i teleg nord-americ. s reconegut com un dels telegs evanglics nord-americans ms important i prominent. La seva obra abasta diversos temes, per, sovint s associada amb la seva defensa de la teologia calvinista, de l'herncia puritana i defensor de l'experincia religiosa (afectes relgiosos). Jonathan Edwards tamb va ser el lder principal del moviment d'avivament religis conegut com a "Primer Gran Desvetllament", dels Estats Units.

Va ser adms a la Universitat de Yale el 1716, quan tenia noms 13 anys d'edat. L'any segent, va llegir els escrits de John Locke, els quals el van influenciar profundament. Abans de graduar-se ja havia formulat una teologia seriosa. Desprs de la graduaci, es va dedicar dos anys ms a l'estudi de la teologia a New Haven.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40634" title="Pentateuc" nonfiltered="723" processed="715" dbindex="15774">


El Pentateuc o la Tor (o la Torah) (       ), sn els cinc primers llibres de la Bblia o de la Tanakh      "   (la Bblia Hebrea) que correspon a l'Antic Testament cristi. Coneguts tamb com Els Cinc Llibres de Moiss, i en la traducci de l'hebreu al grec en la Septuaginta, com a Pentateuc. No obstant aix, sovint els jueus tamb es refereixen a tota la revelaci i enseyaments jueus com la Tor.

La Tor s un mot hebreu que significa ensenyament, instrucci, o especficament Llei.

Els cinc llibres sn Gnesi (Breixit             ), xode (Xmot        ), Levtic Waqr (          ), Nombres (Bmidbar            ) i Deuteronomi (Dvarim          ). En la versi grega de la Tor, aquests cinc llibres conformen el Pentateuc (del grec              que vol dir "cinc contenidors"), Hamix Humx Tor (                         ; hebreu que vol dir "Les cinc parts de la Tor"),i cadascun d'ells s un Hummaix (       "cinqu").

Els llibres han estat redactats per la fusi de textos diversos, segons la hiptesi documental (que alguns crtics extenen a altres volums bblics).






























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40637" title="Lom" nonfiltered="724" processed="716" dbindex="15775">

Lom s la capital de Togo. Est situada al sud-oest del pas, banyada pel golf de Guinea i a tocar de la frontera de Ghana.
T una poblaci d uns 700.000 habitants (1998).

Lom s el centre administratiu i industrial de Togo i el seu port principal. La ciutat est comunicada per via frria amb les ciutats de l'interior del pas (Kpalim, Atakpam i Tabligbo) i amb Anho, a la costa. El principal aeroport del pas es troba molt aprop de la ciutat.

Pel port de Lom s exporta caf, cacau, copra i l'oli de palma.  Disposa d'una refineria de petroli.

La universitat de Lom es una de les ms reputades de l'frica occidental.

 Histria .
La ciutat fou fundada pels ewe al segle XVIII i esdevingu la capital de la colnia alemanya de Togo al 1897. 
L exrcit francs conquer la ciutat el 1914 en esclatar la Primera Guerra Mundial.
Togo va aconseguir la independncia el 1960 i Lom fou la capital.

El 28 de febrer del 1975 es va signar un acord financer i comercial a Lom entre la Comunitat Econmica Europea i 46 pasos d frica, el Carib i el Pacfic. Aquest tractat rep el nom de primera Convenci de Lom.







































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40638" title="Elisabet II del Regne Unit" nonfiltered="725" processed="717" dbindex="15776">


Elisabet II del Regne Unit (Londres 1926). Reina del Regne Unit de la Gran Bretanya i d'Irlanda del Nord i d'altres territoris,  i cap de la Commonwealth. 

Nascuda el dia 21 d'abril de l'any 1926 al barri londinenc de Mayfair. Elisabet era filla del rei Jordi VI del Regne Unit i de lady Elisabet Bowes-Lyon. Elisabet era nta per via paterna del rei Jordi V del Regne Unit i de la princesa Maria de Teck, i per via materna de Claude Bowes-Lyon, catorz comte de Strathmore i Kinghorne i de lady Ceclia Cavendish-Bentinck.

Casada des de l'any 1947 amb el prncep Felip de Grcia, s reina des de l'any 1952 desprs de la mort del seu pare. Durant la II guerra mundial actu com a conductora d'ambulncia i es tracta fins ara de l'nica dona de la famlia real que ha prestat servei militar actiu.

La reina Elisabet II s la segona cap d'estat ms longeva del mn desprs del rei Bhumibol Adulyadej de Tailndia i ha estat el cap d'estat que ms viatges ha fet, principalment pels territoris de la Commonwealth. A part del ttols ja mencionats s Cap de l'esglsia anglicana, comandant en cap de l'exrcit britnic i Lord de Mann.

Infncia.


Com a nta del rei del Regne Unit i descendent seva per branca masculina va rebre el ttol de princesa britnica amb el tractament d'Altesa Reial. El seu nom complet va passar a ser SAR la princesa Elisabet de York. A l'poca del seu naixament ocupava la tercera posici en la lnia successria, darrera del seu oncle el prncep de Galles (desprs rei Eduard VIII) i del seu pare, en aquest moment res feia pensar que arribaria a ocupar la posici de cap d'estat.

Educaci.

L'educaci de la jove princesa britnica es va produir a casa seva sota la supervisi de la seva mare i de la governanta Miss Marion Crawford. Especialitzada en histria, en llenges modernes, especialment en francs i en religi, guiada per l'arquebisbe de Canterbury.

Casament.



L'any 1939 mentre la famlia reial britnica realitzava una visita a les installacions militars de Sandshurt, el prncep Felip de Grcia va ser l'encarregat de distreure a la jove princesa britnica d'escassos tretze anys. All, segons molts, naixeria un amor profund que aguantaria durant tota la Segona Guerra Mundial. Es casaren a l'Abadia de Westminster l'any 1947.

Felip de Grcia, s cos en tercer grau de la Reina, fill del prncep Andreu de Grcia i de la princesa Alcia de Battenberg, s descendent en cinqu grau de la reina Victria I del Regne Unit i en quart grau del rei Cristi IX de Dinamarca alhora s nt del rei Jordi I de Grcia; mentrestant la princesa Elisabet ho s en cinqu grau de la reina Victria I del Regne Unit i del rei Cristi IX de Dinamarca.

Els mltiples llaos comuns i la presncia de Lord Mounbatten (oncle del nuvi) i de la princesa Marina de Grcia (cosina del nuvi) dins de la famlia reial britnica tingueren un paper decisiu a l'hora de produir-se l'enlla.

Felip de Grcia renunci als seus drets al tron grec i al tron dans a la vegada que als seus ttols de prncep de Grcia i de Dinamarca l'any 1947, prviament havia esdevingut ciutad britnic. A partir de llavors portaria el cognom de la famlia de la seva mare: Mountbatten (des de 1917 havien renunciat a usar els seus ttols alemanys de Battenberg i havien adoptat el cognom Mountbatten) i el ttol del marquesat de Milford-Haven.

Famlia.

 SAR el prncep Carles del Regne Unit (Carles Felip Artur Jordi) (nascut el 14 de novembre 1948), casat el (29 de juliol 1981) i divorciat el (28 d'agost 1996) amb lady Diana Spencer (1961-1997); casat el (9 d'abril de 2005) amb Camilla Parker-Bowles.

 SAR la princesa reial Anna del Regne Unit (Anna Elisabet Alcia Llusa), nascuda el 15 d'agost de 1950 a Londres. Casada el 1973 i divorciada el 1992 de Mark Phillips, es torn a casar el mateix 1992 amb l'almirall Timothy Laurence.

 SAR el prncep Andreu del Regne Unit (Andreu Albert Cristi Eduard), nascut el 19 de febrer de 1960. Casat el (23 de juliol de 1986) i divorciat el (30 de maig de 1996) amb Sarah Ferguson.

 SAR el prncep Eduard del Regne Unit (Eduard Antoni Ricard Llus), nascut el 10 de mar de 1964), casat el (19 de juny de 1999) amb Sofia Rhys-Jones.

Cap d'Estat.


Desprs de la coronaci com a cap d'estat, l'any 1953, un any desprs de la mort del seu pare, la ja reina Elisabet II i el seu esps es van traslladar al palau de Buckingham, i comenaren a ocupar les residncies del Castell de Windsor, Sandringham a Norfolk i Balmoral a Esccia.

Desprs de la seva ascensi es comena a parlar del temps d'Elisabet per designar un perode histric en qu es produiria la desintegraci de l'Imperi Britnic. Si b, ja l'any 1947-1948 s'havia abandonat la joia de la corona (ndia), fou durant el regnat d'Elisabet II que es produirien les descolonitzacions en massa de les colnies africanes i asitiques que encara mantenia el Regne Unit i que culminaren amb l'abandonament britnic de l'enclavament de Hong Kong l'any 1997.

La reina tamb ha hagut de fer front a les peticions nacionalistes de nordirlandesos, escosesos i gallesos; si b, s el terrorisme nordirlands, tant unionista com nacionalista, el qu ha arribat a un grau ms tens. El terrorisme nordirlands penetr a dintre la prpia famlia reial britnica quan l'any 1979 assessin a la badia de Belfast a lord Llus Mountbatten (oncle del duc d'Edimburg i ltim virrei britnic a l'ndia) i al seu nt lord Nicholas Knatchbull. La reina sempre s'ha mostrat ferma en la voluntat de matenir i garantir les relacions entre els quatre territoris. Tamb dna suport explcit a la uni del Quebec amb el Canad.

Finalment, un altre tema destacat han estat els mltiples escndols en qu s'ha vist envoltada. Els divorcis del Prncep de Galles i lady Diana Spencer, el divorci de la Princesa Reial i del seu germ el Duc de York de Sara Ferguson. Tamb els escndols vinculats a les aventures sentimentals del seu esps i als rumors de pressumpte homosexualitat del seu fill petit, el Comte de Wessex. Els escndols no s'han limitat a la seva famlia prxima sin a tota la famlia reial, la conversi al catolicisme de la Duquessa de Kent, els escndols financers de Sir August Ogilvy esps de la princesa Alexandra de Kent, els problemes entre els Ogilvy i la seva filla Marina o el consum de marihuana i cocana del prncep Enric de Galles i lord Frederic Windsor. Tot plegat fu que la reina declars que l'any 1992 havia estat el seu annus horribilis.
























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40642" title="Llista d'emperadors romans" nonfiltered="726" processed="718" dbindex="15777">
Aquesta s una llista dels emperadors romans i el perode durant el qual van governar l'Imperi.

Fixeu-vos que en la segent llista no hi apareix Juli Csar perqu tradicionalment mai se l'ha considerat com a tal.

Per saber ms sobre el culte a l'emperador rom, al qual es considerava un du, vegeu l'article sobre culte imperial. 

cursiva: Indiquen que no es considera que l'emperador hagu tingut prou poder com per governar.

cursiva negreta: Indiquen el sobrenom o malnom amb el qual es coneix a l'emperador en qesti.

El Principat.
Dinastia Julio-Cludia.



Any dels quatre emperadors.



Dinastia Flvia.



Dinastia Antonina - Els cinc bons emperadors.



Dinastia Severa, emperadors africans, asitics i sirians.



Crisi del segle III.
Anarquia militar.



Imperi Gal del 260 al 274.



Emperadors illiris.



El Dominat.
La Tetrarquia.



Dinastia Valentiniana.



Imperi Britnic del 286 al 297.



Imperi rom tard.
Dinastia Teodsia.



Imperi occidental.



Per veure'n la continuaci, vegeu: Llista dels reis barbars d'Itlia;

Imperi oriental.



Emperadors bizantins
Arcadi (395 - 408);
Teodosi II (408 - 450);
Marci (450 - 457);
Lle I (457 - 474);
Lle II (474);
Zen (474 - 491);
Basilisc (475 - 476);
Zen (reinstaurat) (476 - 491);

Per veure'n la continuaci, vegeu: Llista d'emperadors bizantins;





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40648" title="Curaao" nonfiltered="727" processed="719" dbindex="15778">

Curaao (en papiamento Krsou) s l'illa ms gran de les Antilles Neerlandeses. La seva localitat principal s Willemstad, que a ms s la capital de les Antilles Neerlandeses. Curaao t uns 150.000 habitants. La llengua oficial hi s el neerlands, si b la ms parlada s el papiamento (amb cert reconeixement oficial).

Geografia.
Curaao est situada a l'extrem sud del mar Carib. Juntament amb Bonaire i Aruba (que reb un estatus a part el 1986) forma les illes ABC. D'aquestes, Curaao n's la ms gran. El seu punt ms alt s el puig Sint Christoffelberg (375 m), situat al nord-oest de l'illa. L'illa est composta en gran part de restes de corall. 

Al sud-est de la costa de Curaao hi ha l'illa deshabitada de Petit Curaao (Klein Curaao), considerada un bon lloc per a la prctica del submarinisme.



Enllaos externs.
 Pgina oficial de Curaao (en neerlands i, en part, papiamento i angls);
 Informaci sobre Curaao a curacao.rinkes.nl (en neerlands i, en part, angls);
 Informaci general de Curaao (en neerlands);












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40649" title="Profunditat de camp" nonfiltered="728" processed="720" dbindex="15779">
En fotografia i cinematografia, espai que hi ha entre dos punts, prxim i lluny, de manera que els objectes que hi ha entre aquests dos punts queden enfocats. Els objectes que queden ms propers a la cmera que el punt prxim surten desenfocats, i tamb els que queden ms allunyats que el punt lluny.

La profunditat de camp depn dels tres factors segents:

distncia focal de l'objectiu: com ms gran, menys profunditat de camp. Per tant, els objectius que tenen ms profunditat de camp sn els grans angulars, i els que en tenen menys sn els teleobjectius.
obertura del diafragma: com ms obert, menys profunditat de camp.
distncia entre la cmera i el subjecte: com ms gran, ms profunditat de camp.

De tot aix, es dedueix que s'ha d'enfocar amb molta cura quan hom fa servir un teleobjectiu, grans obertures o quan el subjecte s molt proper. En canvi, quan hom fa servir un gran angular, obertures redudes o quan el subjecte s lluny, la profunditat de camp compensa els errors d'enfocament.

La profunditat de camp es pot usar de forma creativa: en general, la fotografia de paisatge demana grans profunditats de camp. En canvi, el retrat prefereix una profunditat de camp reduda, que ajuda a desenfocar el fons i centra aix l'atenci en el model.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40653" title="Gran angular" nonfiltered="729" processed="721" dbindex="15780">


Un gran angular s un objectiu (de cmera de fotos o de cinema) que t una distncia focal ms reduda (35 mm o menys, en format 135) que la d'un objectiu normal, cosa que li permet captar vistes ms mplies que les de la perspectiva de l'ull hum.

Caracterstiques.
Les caracterstiques d'un gran angular sn les segents:

Accentua la perspectiva. Els objectes llunyans pareixen molt llunyans, i els propers pareixen molt propers.
T ms profunditat de camp que un objectiu normal, i molta ms que un teleobjectiu: amb un gran angular, els errors d'enfocament queden fcilment compensats.
s l'objectiu que, en general, funciona millor en fotografia de paisatges i d'arquitectura.

Hi ha un tipus especial de gran angular, anomenat ull de peix, que capta angles extrems, fins i tot de 200 o ms. Les lnies rectes dels objectes fotografiats amb un ull de peix queden distorsionades en lnies corbes, i les imatges resultants sn semblants a les que es veuen reflectides en un mirall convex.

Fou sistemticament utilitzat pel director de cinema Orson Welles en les seves produccions, ja que el tipus d'imatge deformada que ofereix responia perfectament al seu inters per oferir un mn onric i en algunes ocasions de malson.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40654" title="Fiord d'Oslo" nonfiltered="730" processed="722" dbindex="15781">

El fiord d'Oslo s un fiord de 107 km situat al sud-est de Noruega, al fons del qual hi ha la ciutat d'Oslo, que li dna nom. 

En el seu recorregut de sud a nord, el fiord banya els comtats d'Oslo, stfold, Akershus, Buskerud i Vestfold. Acaba unint-se a l'Skagerrak a l'alada del far de Frder.

El fiord est separat en una part interior (Indre Oslofjord) i una altra d'exterior (Ytre Oslofjord), connectades per un estret de disset quilmetres anomenat Drbaksundet entre Drbak i Hurum. s el cinqu fiord ms gran de Noruega en superfcie.

El pintor noruec Edvard Munch tenia una cabana i un estudi a sgrdstrand, de manera que el fiord apareix en la majoria dels seus quadres, entre d'altres El crit i Noies sobre un pont.


Importncia.
Actualment la rodalia del fiord d'Oslo s el principal nucli de poblaci de Noruega, tot contentrant-s'hi el 40% de la poblaci del pas (en un radi d'una hora amb cotxe) aix com els llocs de treball. Coneix un imporant trnsit martim (tant de mercaderies com de passatgers). s a ms una important zona d'oci per als habitants de les seves ribes.

Segona Guerra Mundial.
Als inicis de la Segona Guerra Mundial, el 1940 el fiord fou l'escenari de successos cabdals en la invasi alemanya de Noruega. El pla per la invasi (Operaci Weserbung, incloa el desembarcament de 1000 homes que havien de ser duts amb vaixell fins a Oslo. El coronel Eriksen per, comandant del Fort Oscarsborg situat prop de Drbak (amb una funci eminenment histrica i de manteniment), enfons el vaixell de guerra Blcher a l'estret.

La resistncia del fort bloquej la ruta de les tropes alemanyes vers Oslo, tot permetent la fugida de la famlia reial i l'evacuaci del parlament, aix com el tresor nacional. Aix doncs, Noruega mai s'entreg als alemanys, de manera que el govern collaboracionista de Vidkun Quisling mai fou "legtim", i, de manera oficial, Noruega particip en la guerra com un pas aliat i npas com un estat conquerit.

Braos i sub-fiords.
Oslofjord exterior (Ytre Oslofjord);
Krokstadfjord;
Kurefjord;
Vrlebukta;
Sandebukta;
Drammensfjord;
Mossesund;
Drbaksund;
Oslofjord Interior(Indre Oslofjord);
Vestfjord;
Bunnefjord;

Enllaos externs.
 Imatge aria a Google maps;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40655" title="Franz Boas" nonfiltered="731" processed="723" dbindex="15782">

Franz Boas (Minden, 1858 - Nova York, 1942) va ser un antropleg i etnleg estatunidenc d'origen jueu alemany. Estud a les Universitats de Heidelberg i Bonn, i el 1881 es doctor en fsica i geografia per la Universitat de Kiel. Al 1886 particip en una expedici cienttica per als EUA i Canad; en ella es va perdre i en fou salvat per uns inuit, cosa que el far interessar-se per l'antropologia dels pobles nordamericans. L'any segent decid establir-s'hi, de manera que hi fou professor d'antropologia a Ottawa i des del 1899 a la de Columbia (Nova York), en la que hi dirig el departament d'antropologia. 
Fou un dels principals especialistes en llenges i cultures dels amerindis nordamericans, i se'l considera com a fundador de l'antropologia acadmica moderna als Estats Units, aix com el cap de files
de l'escola relativista coneguda com culturalisme nord-americ. Realitz importants estudis sobre la llengua i la cultura dels indis americans i investig tant en el camp de la lingstica com en el de l'antropologia fsica.
Amb ell, l'antropologia cultural deixa de considerar-se com un estudi general de tota cultura, per passar a ser un estudi descriptiu i comparatiu dels trets culturals de pobles determinats, considerant la cultura com un procs particular per a l'estudi del qual ha de practicar-se el treball de camp i una metodologia naturalista i inductivista. Fou fundador de l' American Anthropological Association i el 1931 fou president de l'Associaci Americana per al Desenvolupament de la Cincia. 
Quan el NSDAP alemany denunci la "cincia jueva" (atac no sols contra ell, sin tamb contra Sigmund Freud i Albert Einstein), Boas els respongu per escrit amb 8.000 intellectuals ms que el que importava era la cincia, i que la raa i la religi n'eren irrellevants.

Fonts i lectures.
Escrits per Boas.
Boas, Franz "The Central Eskimo, Sixth Annual Report of the Bureau of American Ethnology" (1888);
Boas n.d. "The relation of Darwin to anthropology," notes for a lecture; Boas papers (B/B61.5) American Philosophical Society, Philadelphia. Published on line with Herbert Lewis 2001b.
Boas, Franz 1911 The Mind of Primitive Man ISBN  0313240043 ;
Boas, Franz 1940 Race, Language, and Culture ISBN 0-226-06241-4;
Stocking, George W., Jr., ed. 1974 A Franz Boas Reader: The Shaping of American Anthropology, 1883-1911 ISBN 0-226-06243-0;
Boas, Franz 1928 "Anthropology and Modern Life" (2004 ed.) ISBN 0-7658-0535-9;

Escrits sobre Boas i sobre la seva antropologia.
Bashkow, Ira 2004 "A Neo-Boasian Conception of Cultural Boundaries" in American Anthropologist 106(3): 443-458;
Bunzl, Matti 2004 "Boas, Foucault, and the 'Native Anthropologist,'" in American Anthropologist 106(3): 435-442;
Cole, Douglas 1999 Franz Boas: The Early Years, 1858-1906 ISBN 1-55054-746-1;
Darnell, Regna 1998.  And Along Came Boas:  Continuity and Revolution in Americanist Anthropology.   ISBN 1556196237  ;
Kuper, Adam  1988 The Invention of Primitive Society: Transformations of an Illusion ISBN 0-415-00903-0;
Kroeber, Alfred 1949 "An Authoritarian Panacea" in American Anthropologist 51(2) 318-320;
Lesser, Alexander 1981 "Franz Boas" in Sydel Silverman, ed. Totems and Teachers: Perspectives on the History of Anthropology ISBN 0-231-05087-9;
Lewis, Herbert 2001a "The Passion of Franz Boas" in American Anthropologist 103(2): 447-467;
Lewis, Herbert 2001b "Boas, Darwin, Science and Anthropology" in Current Anthropology 42(3): 381-406  (On line version contains transcription of Boas's 1909 lecture on Darwin.);
Stocking, George W., Jr. 1968 "Race, Culture, and Evolution: Essays in the History of Anthropology" ISBN 0-226-77494-5;
Stocking, George W., Jr., ed. 1996 Volksgeist as Method and Ethic: Essays on Boasian Ethnography and the German Anthropological Tradition ISBN 0-299-14554-9;

Boas, antropologia, i identitat jueva.
Glick, Leonard B. 1982 "Types Distinct from Our Own: Franz Boas on Jewish Identity and Assimilation" in American Anthropologist 84(3) pp. 545-565.

Frank, Gelya 1997 "Jews, Multiculturalism, and Boasian Anthropology" in American Anthropologist 99(4), pp. 731-745.

 Mitchell Hart 2003 "Franz Boas as German, American, Jew." In German-Jewish Identities in America, eds. C. Mauch and J. Salomon (Madison: Max Kade Institute), pp. 88-105.

Kevin MacDonald 1998 The Culture of Critique: An Evolutionary Analysis of Jewish Involvement in Twentieth-Century Intellectual and Political Movements -- chapter 2 provides a critique of Boas, by resurrecting the Nazi notion of "Jewish science".

Enllaos.

A reassessment of human cranial plasticity: Boas revisited -- Crtica a Boas feta per Corey S. Sparks i Richard L. Jantz.
Heredity, Environment, and Cranial Form -- article confirmant les recerques de Boas, per Clarence C. Gravlee, H. Russell Bernard, i William R. Leonard ;
Franz Boas Out of the Ivory Tower -- assaig sobre la relaci entre l'acadmia i la poltica, posant Boas com a exemple;
The Great Social Anthropology Scam, Chris Brand   article de The Occidental Quarterly, una pgina web i diari advocant opinions de supremaca blanca. Aquest article examina all que el autor descriu com a "llegat destructiu de Franz Boas" mentre exhibeix fortes diatribes contra immigrants i pobles no occidentals. ;
The Culture Cult: una pgina web sobre el primitivisme romntic;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40656" title="Henrik Ibsen" nonfiltered="732" processed="724" dbindex="15783">

Henrik Ibsen (Skien, 1828 - Christiania, actualment Oslo, 1906) fou un dramaturg noruec. 

Les seves obres primerenques varen estar generalment inspirades en la tradici escandinava i tenien un to romntic. Desprs de dirigir durant alguns anys un teatre a Christiania (1857 - 1862) va obtenir una pensi de l'estat noruec que li va permetre viatjar i installar-se a Roma i, ms endavant, a Dresden i a Munic (no tornaria definitivament a Noruega fins al 1891). En aquest perode fou quan va escriure dues de les seves obres ms notables: Brand (1866) i Peer Gynt (1867), dos poemes dramtics als quals va comenar a donar mostres del seu acurat estil de reconstrucci del passat i dels trets psicolgics dels seus personatges. A les seves segents obres va trencar amb l'estil romntic i va conrear histries realistes de caire social, com ara Els puntals de la societat (1876) o Casa de nines (1879). La seva obra va centrar-se cada vegada ms en l'individu i les relacions personals, amb fora trets autobiogrfics, com a L'nec silvestre (1884).

Henrik Ibsen va ser el gran dramaturg del seu temps i l'iniciador del teatre modern (especialment del drama) i va influir d'una manera molt especial a autors com George Bernard Shaw i Luigi Pirandello.

 Obra destacada .


Brand (Brand, 1866);
Peer Gynt (Peer Gynt, 1867);
Els puntals de la societat (Samfundets sttter, 1876);
Casa de nines (Et dukkehjem, 1879);
Espectres (Gengangere, 1881);
Un enemic del poble (En Folkefiende, 1882) s un drama que reflecteix molt b la societat d'aquella poca. El doctor Stockmann, denuncia que les aiges del balneari, font principal d'ingressos al poble, esdevenen un problema per la salut. Els habitants del poble intenten amagar aquesta veritat i aix aconsegueixen que aquest fet noms es quedi amb una denuncia del solitari doctor davant de tot un poble. L'obra acaba amb el judici del doctor Stockmann. Aix comporta que ell i la seva famlia se'n hagen d'anar del poble. ;
L'nec silvestre (Vildanden, 1884);
La casa de Rosmers (Rosmersholm, 1886);
La dama de la mar (Fruen fra havet, 1888);
Hedda Gabler (Hedda Gabler, 1890);
El mestre contractista (Bygmester Solness, 1892);
Quan ressuscitem (Nr vi dde vgner, 1899);

Traduccions al catal.
A principis del segle passat, Ibsen gener un gran inters en alguns autors catalans. Arran d'aix se'n feren traduccions d'algunes de les seves peces ms emblemtiques:

 Espectres (Gjengangere, 1881). Drama de famlia en tres actes. Traducci de Pompeu Fabra i Joaquim Casas-Carb. 1893.
 Quan ens despertarem d'entre els morts (Nr vi dde vgner, 1899). Drama en tres actes. A l'edici no hi consta el traductor. 1901.
 Joan Gabriel Borkmann (John Gabriel Borkmann, 1896). Drama en 4 actes. Traducci de Josep Roca Cupull. 1904.
 Romersholm (Romersholm, 1886). Drama en 4 actes. Traducci de Felip Cortiella. 1905.
 Un enemic del poble (En Folkefiende, 1882). Drama en cinc actes. Arranjament a l'escena catlica d'A.B. (Llus Viladot). 1908.
 Nora, casa de nina. (Samfundets sttter, 1876). Comdia dramtica en tres actes. Traducci de Josep Maria Jord. 1912.
 Peer Gynt (Peer Gynt, 1867). Traducci de Ventura Gassol i Joan Puig i Ferreter. 1936.

A partir de 1975, es tornen a succeir les traduccions en catal de l'obra d'Ibsen.

 La dama del mar. Traducci de Rodolf Sirera. 1982;
 Hedda Gabler. Traducci de Feliu Formosa. 1985.
 Un enemic del poble. Traducci de Jem Cabanes. 1985.
 Espectres. Traducci de Feliu Formosa. 1989;





































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40658" title="Edward Sapir" nonfiltered="733" processed="725" dbindex="15784">
Edward Sapir (Lauenburg, Pomernia, Alemanya actualment Lebork, Polnia, 1884 - New Haven, Connecticut, 1939) fou un lingista estadounidenc d'origen alemany. Va ser el fundador, amb Leonard Bloomfield, de l'estructuralisme estadounidenc. 

Els seus estudis de lingstica general es basen en les seves investigacions sobre llenges indgenes americanes, a partir de les quals elabor una nova classificaci tipolgica de les llenges.

Enfoc el seu estudi en les llenges atapascanes, del grup na-den, i principalment les llenges i cultures chinook, navaho, nootka, paiute, takelma, i yana.  Encara que destac en el terreny de les llenges amerndies, fou prolfic tamb en la lingistica en general, i en seu llibre Language proposava una classificaci gramatical i tipolgica de les llenges (amb exemples presos del xins o el Nuu-chah-nulth) o fent crtiques sobre l'especulaci sobre el fenomen del llenguatge o de les arbitrarietats d'associar llengua, raa i cultura. 

Durant els darrers anys de la seva vida, va tenir una important relaci amb el psiquiatre Harry S. Sullivan i tots dos assentaren les bases del que posteriorment seria la psiquiatria transcultural o cultural (vg. Antropologia mdica)

Fou director de la secci d'antropologia del museu canadenc d'Ottawa i professor de les universitats de Chicago i Yale (1931 - 1939), va ser un dels creadors del que ara es coneix com a hiptesi de Sapir-Whorf, que sost que la concepci del mn d'un poble est directament relacionada amb l'estructura conceptual de la seva llengua. La seva obra principal fou El llenguatge (1921).

Llibres.
Wishram Texts (1909);

Language: An introduction to the study of speech (1921) (link);

Nootka Texts (1939);

Assaigs i articles.
The Function of an International Auxiliary Language  (link);
The problem of noun incorporation in American languages. Am. Anthropol. 13:250-82. (1911);
Time Perspective in Aboriginal American Culture: A Study in Method. Canada Department of Mines, Geological Survey, Memoir 90. Anthropological Series, No. 13. (1916);

Bibliografia.
Edward Sapir: Appraisals of His Life and Work. Ed. Konrad Koerner. Philadelphia: John Benjamins, 1984.  A collection of obituaries, bibliographic sketches, and critiques (mostly positive) of Sapir's work by his colleagues, students, and others affected by his work.
The Collected Works of Edward Sapir. Ed. William Bright. Berlin: Mouton de Gruyter, 1990.  Volume IV presents more of his anthropological work, and makes reference to his work with Fang-Kuei Li.  Volumes V and VI contain his work on American Indian languages.
Edward Sapir: Linguist, Anthropologist, Humanist. Regna Darnell. Berkeley and Los Angeles: University of California Press, 1990.  Darnell's book is the best source on Sapir's life and his work as an anthropologist.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40659" title="Bronislaw Malinowski" nonfiltered="734" processed="726" dbindex="15785">
Bronislaw Malinowski (Cracovia, 1884 - New Haven, Connecticut, 1942) va ser un antropleg polons. Defensor i impulsor del funcionalisme, fou professor a les universitats de Londres i Yale, i realitz nombrosos treballs de camp, especialment entre els pobles de les illes Trobriand (Nova Guinea) i Austrlia. Se'l considera tamb el pare del modern mtode etnogrfic consistent en l'observaci participant sobre el terreny. Les seves principals obres sn:

Les illes Trobriand (1915);

Argonautes del Pacfic Occidental (1922);

Els mites en la psicologia primitiva (1926);

Sexe i repressi a la societat salvatge (1927);

Una teoria cientfica de la cultura (1944);

La dinmica del canvi cultural (1945);

Mgia, cincia i religi (1948);


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40660" title="Roman Jakobson" nonfiltered="735" processed="727" dbindex="15786">
Roman Jakobson (Moscou, 1896 - Boston, 1982) fou un lingista estadounidenc d'origen rus, personatge fonamental del formalisme rus, precursor de l'estructuralisme alhora que tamb n's difusor.

Vida.
Fou un dels fundadors del Cercle de Praga, on va mudar-se el 1920 des de la seva Rssia natal. El 1941 va traslladar-se als Estats Units, on va ensenyar a les universitats de Columbia i Harvard. Els seus articles, que representen gran part del total de la seva obra aparegueren recopilats a Pgines sellectes (1962 - 1970). Literriament, durant la seva poca d'estudiant va escriure poesia avantguardista.

L'esquema comunicatiu.
Jakobson va formular l'esquema bsic de la comunicaci, que encara perdura, i va establir les diferents funcions que adquiria el llenguatge segons es dons mfasi a un element o un altre.

Els elements bsics d'aquest esquema (amb les funcions predominants) sn:
emissor: persona que comunica un missatge (funci expressiva);
receptor: persona que el rep (funci conativa);
canal: per on i com es transmet (funci ftica);
codi: llengua en qu es transmet (funci metalingstica);
missatge: contingut que es transmet (funci potica);
context: situaci que l'envolta (funci referencial);

Trets gramaticals.
Va proposar classificar les llenges no pel seu origen (com fa la lingstica comparativa clssica) sin per la presncia o absncia de determinats trets gramaticals, com per exemple la posici del verb a la frase, la formaci de paraules afegint morfemes al mot inicial o l'existncia de casos. 

Aquesta tipologia va ajudar a formular alguns universals lingstics del generativisme. Tamb va influir en el concepte de "marcaci" que distingeix el grau de naturalitat d'una estructura determinada en una llengua. Aix, la passiva s menys natural en catal que en angls. 

Fonologia.
Va ser el pare dels trets distintius en fonologia, aquells trets que oposen per parelles els diferents segments fnics (agrupant-se en +/- segons tinguessin o no aquell tret). Molts d'ells van servir de base a la classificaci de fonemes de l'AFI. Aquests trets sn:
+/- consonant: els sons sn + consonntics quan hi ha una interrupci del pas de l'aire i - consonntics quan sn vocals, diftongs o un entremig.
+/- sonorant: un so s sonorant si pot ser pronunciat de forma contnua (per aix una  ho s per una  no). ;
+/- sillbic: si pot ser nucli de la sllaba en aquell idioma o no;
+/- sonor: segons si hi ha o no vibraci de les cordes vocals. La sonoritat s un dels tres parmetres majors considerats en el quadre de fonemes de l'AFI (els altres sn el mode d'articulaci i el punt d'articulaci);
+/- glotal: segons el paper de la glotis en l'articulaci;
+/- nasal: segons si l'aire s'escapa alhora pel nas i la boca, com en la  o no;
+/- lateral: segons s'escapi l'aire pels costats e la llengua, com passa en la  o no;
+/- arrodonits: en els sons + arrodonits els llavis formen un cercle o similar, com en la  ;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40661" title="Llibre dels Nombres" nonfiltered="736" processed="728" dbindex="15787">
El llibre dels Nombres s el quart de la Tor, i per tant de la Bblia, i que en hebreu s anomenat ba-midbar      ,  "en el desert." En la Septuaginta, el nom s Arithmoi ("Nombres", literalment), ja que s un registre del cens del poble al Sina i a la planura de Moab i detalla molt precisament certs rituals, amb les repeticions necessries.

El llibre tamb s d'inters histric, ja que dna els detalls de la ruta dels israelites en el desert i els seus campaments principals. Certs esdeveniments, si b sn hiperblics, tenen base arqueolgica, com l'arribada a Qades.  Est dividit en tres parts:
 El cens del poble al Sina;
 Un relat del recorregut de Sinai cap a Moab, i l'enviament d'espies, i llur report.
 Un relat del que va ocrrer a la planura del Moab, abans de creuar el riu Jord.
s important l'organitzaci en 12 tribus, una per cada fill de Jacob i base de molts conflictes territorials posteriors. El record de la pasqua i l'acci protectora de Du cap al seu poble escollit s constant.

El llibre cobreix el recorregut de 38 anys i 10 messes desprs de la sortida d'Egipte. La data ms probable de composici estaria sobre el segle VI aC, recollint histries ms antigues (bsicament de la font anomenada P en la hiptesi documental). 


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40663" title="Sofia de Grcia (reina d'Espanya)" nonfiltered="737" processed="729" dbindex="15788">


Sofia de Grcia, reina d'Espanya (Psychico, Atenes 2 de novembre 1938) Princesa de Grcia i de Dinamarca. Filla del Rei Pau I de Grcia i de la Princesa Frederica de Hannover, Duquessa de Brunsvic i Luneburg i Princesa de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord. 

La seva infncia estigu marcada per l'exili que la famlia reial grega pat arran de l'ocupaci del pas per part de les tropes nazis.

El reton a Grcia es produ l'any 1946 desprs de la celebraci d'un referndum que dna la victria a la monarquia. A partir de llavors inici un perode de formaci en qu estigu internada al prestigis internat de Salem a Baden dirigit pel seu oncle el prncep Jordi Guillem de Hannover i que seguia les directius del pedagg alemany d'origen jueu Kurt Hahn que havia estat secretari del canceller, prncep Maximili de Baden. 

Estudi Pedagogia i parla el grec, l'angls, l'alemany i el castell. 

El 14 de maig del 1962 es cas amb el prncep Joan Carles de Borb a Atenes. El nuviatge dels dos prnceps s'inici al casament del Duc de Kent que havia tingut lloc a Londres l'any 1961. D'aquesta uni nasqueren la Infanta Helena, la Infanta Cristina i el Prncep Felip. 

L'any 1975 la princesa Sofia esdevingu reina en accedir el seu marit al tron d'Espanya, que des d'aquell moment han ocupat ininterrompudament. La Reina Sofia s presidenta de la Fundacin Reina Sofa, a part d'altres institucions musicals, artstiques i de lluita en contra de la droga. A ms a ms, s doctora honoris causa de les Universitats de Rosario, Cambridge, Valladolid, Oxford, Georgetown, vora i Nova York. 
 Enllaos externs .

Web de la Fundacin Reina Sofa ;
Web de la Casa Reial espanyola ;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40664" title="Marina de Grcia" nonfiltered="738" processed="730" dbindex="15789">

Marina de Grcia, duquessa de Kent (Atenes, Grcia 1906 - Londres, Regne Unit 1968). Princesa de Grcia i de Dinamarca i Duquessa de Kent (1934-1968). 

Orgens familiars.
Nascuda a Atenes el 13 de desembre de 1906. Tercera filla del prncep Nicolau de Grcia i de la gran duquessa Helena de Rssia. Era nta del rei Jordi I de Grcia i de la gran duquessa Olga de Rssia per part de pare; i per part de mare del gran duc Vladimir de Rssia i de la princesa Maria de Mecklenburg-Schwerin. Era besnta del tsar Alexandre II de Rssia i del rei Cristi IX de Dinamarca. 

Visqu la seva infantesa a Grcia, fins que el 1917 part a l'exili amb la seva famlia a San Remo i Pars, on va viure amb serioses dificultats econmiques.

Npcies i descendents.
L'any 1934 es cas amb el prncep Jordi del Regne Unit i va tenir tres fills:

SAR el prncep Eduard del Regne Unit, nascut l'any 1935 a Londres. Es casat amb Katherine Worsley.

SAR la princesa Alexandra de Kent, nascuda a Londres el 1936. Es cas amb Sir August Ogilvy.

SAR el prncep Miquel de Kent, nascut a Windsor el 1942. Es casat amb Maria Cristina von Rebnitz. ;

Arran del seu casament amb el duc de Kent, la princesa Marina esdevingu una de les dones ms admirades al Regne Unit per la seva elegncia i classe. Els retrats de Cecil Beaton illustrant una Marina altiva i seductora ajudaren a crear d'ella un mite a la cort de Londres.

El duc de Kent mor l'any 1942 en servei mentre pilotava un avi durant la Segona Guerra Mundial. La princesa Marina de Grcia va ser l'ltima princesa de naixement casada en el si de la famlia reial britnica.

La princesa Marina port una important vida pblica representant en nombroses ocasions la seva neboda la reina Elisabet II del Regne Unit en preses de possessions de presidents africans i en visites a pasos com Canad o Mxic. Tamb rest vinculada al torneig de tennis de Wimbledon del qual era una seguidora. 

La relaci amb les seves cunyades la reina Elisabet Bowes-Lyon i la duquessa Alcia Montagu-Douglas-Scott no foren mai gaire bones, ella les anomenava "les petites escoceses del poble". La princesa Marina mor al Palau de Kensington l'any 1968.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40665" title="Claude Lvi-Strauss" nonfiltered="739" processed="731" dbindex="15790">
Claude Lvi-Strauss (pronunciaci francesa en AFI: levi st os)  (Brusselles, 1908) s un antropleg francs. Professor de sociologia a la universitat de Sao Paulo de 1935 a 1939, s'interess per les poblacions indgenes de Brasil i va realitzar diversos treballs de camp entre els indis bororo i nambikwara. Al 1959 va ocupar la ctedra d'antropologia social al Collegi de Frana, que va mantenir fins la seva jubilaci al 1982. Teric destacat de l'estructuralisme, ha estat el seu introductor al camp de l'antropologia cultural i social, ha estat tamb una gran influncia per a pensadors com ara Roland Barthes, Michel Foucault, Gilles Deleuze, Jacques Derrida, Jacques Lacan o Judith Butler. Algunes de les seves obres sn:

La vida familiar i social dels indis nambikwara (1948);
Les estructures elementals del parentiu (1949);
Tristos trpics (1955);
Antropologia estructural (1958);
El pensament salvatge (1962);
L'home nu (1971);
La mirada allunyada (1983);

Enllaos externs.

Linguistic and Commodity Exchanges by Elmer G. Wiens. Examines the structural differences between barter and monetary commodity exchanges and oral and written linguistic exchanges. ;


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40666" title="Societat de Nacions" nonfiltered="740" processed="732" dbindex="15791">
La Societat de Nacions o Lliga de Nacions (en francs, Socit des Nations, en alemany Vlkerbund) fou un organisme internacional, precedent de la ONU actual. Va ser fundada el 28 de juny de 1919 a la Conferncia de Pau de Pars, i va ser operativa fins al principi de la Segona Guerra Mundial, quan va caure en dess. La seva desaparici com a instituci no es va formalitzar, per, fins desprs del final d'aquesta contesa, el 1946. Creada per les nacions signatries del Tractat de Versalles, va entrar en funcionament al mateix temps que aquest, el (10 de juny de 1920). 

La Societat va ser fundada amb un objectiu clar: evitar la guerra. El mn sortia de la Primera Guerra Mundial, i la Societat pretenia que els conflictes entre les nacions del mn, en un futur, es dirimissin per la via diplomtica per evitar ms vessaments de sang, tot potenciant la collaboraci entre els estats. A ms pretenia millorar les condiciones de vida del planeta, afavorint els treballadors, etc.

Origens.
Inicialment fou una iniciativa del Foreign Office britnic, i va tenir una acollida entusiasta per part dels nord-americans, especialment del president demcrata Woodrow Wilson. Aquest va especificar la necessitat de la creaci de la Lliga en els seus Catorze Punts per a la Pau. Tot i aix, els Estats Units mai vren adherir-se a la Societat, en part per la oposici dels republicans.

Funcions.
La reuni fundacional, celebrada a Londres el 1920, incloa 40 Estats membres, entre els quals fins i tot hi havia part dels venuts durant la recentment finalitzada Primera Guerra Mundial. Aviat es va traslladar a Ginebra, que seria la seu definitiva fins la desaparici de l'organisme a causa de la la seva condici de neutralitat. S'estructurava sobre una Assamblea General amb tots els estats membres, un Consell de 9 membres (ms tard 11, cinc d'ells permanents), una Secretaria i rgans consultius (Tribunal Penal Internacional, Organitzaci Internacional del Treball,...). 

Estava formada per 40 estats (27 vencedors de la Primera Guerra Mundial i 13 de neutrals), quedaren fora els Estats Units (que no varen aprovar la duresa de les sancions imposades a Alemanya desprs de la guerra i no s'hi volgueren incorporar) i l'URSS (integrada el 1934, expulsada el 1940). En el cas nord-americ cal adduir a ms l'oposici dels republicans, partidaris de l'allacionisme, com a motiu d'aquesta absncia. 

Decadncia.
Els principals problemes de la Lliga durant tots els anys que va funcionar van ser la manca d'un exrcit propi, per la qual cosa depenia totalment de les potncies estrangeres per fer valer els seus dictmens i efectuar les seves intervencions militars. Tamb en dificult l'acci el fet que no gauds d'una representaci permanent de tots els pasos, cosa que feia difcil organitzar assemblees generals. 
Malgrat que durant els anys 20, amb el suport de les grans potncies (que aplicaven bloquejos econmics i pressions diplomtiques sota les ordres de la Societat) l'organitzaci va tenir alguns xits com els de l'OIT, en favor dels drets dels treballadors, o la mediaci del conflicte entre Grcia i Bulgria (1925).

El seu prestigi va minvar per la seva ineficcia per a la resoluci d'altres conflictes (l'agressi japonesa a Manxria, la invasi italiana d'Etipia, la Guerra Civil Espanyola,...). El 1926 es va admetre Alemanya, que se'n retir el 1933 degut a l'ascens nazi al poder, juntament amb el Jap (potncia feixista). Quatre anys desprs ho va fer Itlia llavors una altra potncia feixista. L'expansionisme nazi i de Mussolini van donar els cops definitius a l'organitzaci, que no era capa d'evitar el rearmament d'Alemanya ni les seves agressions a altres pasos.

Desarticulada oficiosament en no poder impedir l'esclat de la Segona Guerra Mundial, realitz la seva darrera sessi oficial el 31 de juliol de 1947. El seu ideari fou heretat per l'Organitzaci de les Nacions Unides, a la que va transmetre les seves missions el 18 d'abril de 1946, tot i que la creaci de la ONU ja havia estat acordada pels lders aliats a la Conferncia de Ialta (1945).




































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40667" title="Corrent de Humboldt" nonfiltered="741" processed="733" dbindex="15792">
El corrent de Humboldt s un corrent mar superficial d'aiges fredes provinents de l'Oce Antrtic, que es situa enfront de la costa occidental de l'Amrica del Sud, dirigint-se cap al nord. Fou descobert pel naturalista alemany Alexander von Humboldt durant la seva expedici pel continent americ. L'aigua que transporta s d'una temperatura mitjana baixa per la latitud per on transita, uns 7 o 8 K per sota del normal. Aquesta particularitat trmica t efectes sobre el litoral i en determina la creaci d'una franja desrtica costanera. El corrent duu una gran quantitat de plancton que permet la subsistncia d'una abundant fauna marina.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40671" title="Mauna Kea" nonfiltered="742" processed="734" dbindex="15793">


El Mauna Kea s un volc dorment de les illes Hawaii, un dels cinc pics volcnics que formen l'illa de Hawaii. En hawai mauna kea significa "muntanya blanca", una referncia al fet que sovint est recobert de neu o de gla durant l'hivern a l'hemisferi nord. El cim de la muntanya es troba a 4.207 m, al Pu'u W kiu (un dels molts cons volcnics del cim), el punt ms alt de les illes Hawaii. Tamb s la muntanya ms alta del mn si es mesura des de la base  sota la superfcie de l'oce Pacfic  fins al cim (10.203 m).

Tot i que en l'actualitat la neu i el gla apareixen principalment durant el perode entre novembre i mar, el Mauna Kea va tenir casquets de gla permanents durant les glaciacions del Plistoc. El cim mostra proves de quatre perodes de glaciaci durant els darrers 200.000 anys; l'ltim s de fa uns 11.000 anys.

L'elevaci i la situaci geogrfica del Mauna Kea l'han convertit en un punt important per a observacions atmosfriques i astronmiques.  El cim est per sobre d'aproximadament el 40% de l'atmosfera terrestre i del 90% del vapor d'aigua, cosa que permet l'obtenci d'imatges extremament ntides.  A ms, el cim est ben per sobre de la capa d'inversi trmica i permet unes 300 nits clares a l'any. Tamb, pel fet d'estar situat a 20 N de latitud, hi s visible una gran part del cel, tant del septentrional com del meridional. Finalment, pel fet que s un volc pla de tipus hawai, el transport per carretera fins al cim hi s fcil. Tots aquests factors han fet del Mauna Kea un centre neurlgic per a l'astronomia moderna, i el cim allotja un gran nmero d'observatoris.


 Enllaos externs .
 Pgina de l'USGS sobre el Mauna Kea;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40682" title="Citron" nonfiltered="743" processed="735" dbindex="15794">
Citron s un fabricant francs d'autombils, fundat el 1919 per Andr Citron, i que avui s part del Grup PSA Peugeot Citron. 

Si b al principi era un fabricant de cotxes del mercat de masses amb dissenys relativament senzills, Citron va sorprendre el mn el 1934 amb l'innovador Traction Avant (tracci davantera, 1934-1956). Fins a finals dels anys 80 la companyia mantingu una reputaci per entendre el disseny d'autombils d'una manera nica. Models importants ms tardans inclouen el H Van (1947-1981, el "HY"), 2CV (1948-1990, "L'Aneguet Lleig"), el DS (1955-1975 "Deessa") i el CX (1974-1989).

Histria.


L'histria de Citron comena amb el fundador de la companyia, Andr Citron. Desprs de servir a l'exrcit francs, va comenar un negoci de construcci de transmissions. Tanmateix, el 1919 l'empresa va comenar a produir autombils, comenant amb el convencional Type A.

El 1924, Citron encet una relaci amb l'enginyer americ Edward Gowan Budd. Des del 1899, Budd havia treballat per crear xassissos d'acer per vagons, per a Pullman en particular. Budd va continuar fabricant xassissos d'acer per molts fabricants d'autombils, essent Dodge el seu primer gran client en l'indstria. El 1928, Citron va introduir el primer xasss fet completament d'acer a Europa. Ja el 1930, Budd havia creat per a Citron un prototip dunibody i tracci davantera. Va ser aquest prototip el que va evolucionar en l'Onze Lgre i el 7 CV Traction Avant de 1934. Aquests cotxes marcarien el cam a seguir trenta anys ms tard pel Mini, Volkswagen i quasi qualsevol altre fabricant.

Al principi, els cotxes van tenir un gran xit. Per aviat els competidors, que encara utilitzaven estructures de fusta per als seus xassissos, van introduir dissenys aerodinmics de xasss en els seus cotxes. Citron no tenia cap manera per redissenyar el xasss dels seus cotxes i els cotxes van comenar a ser vistos com passats de moda. Els Citrons es venien en grans quantitats malgrat el desavantatge estilstic, per el baix preu del cotxe era el principal motiu de vendes i Citron va patir grans prdues. Aix va animar Andr Citron a desenvolupar el Traction Avant, un cotxe tan innovador que la competncia no tindria cap resposta a ell. Aconseguir un desenvolupament rpid del Traction Avant va ser  car i va contribuir a la ruina financera de la companyia.

Citron tamb va patrocinar expedicions a sia (Croisire Jaune) i frica (Croisire Noire), volent demostrar el potencial dels vehicles de motor per travessar regions inhspites. Les expedicions incloen cientfics i periodistes i van ser un xit publicitari.

El 1934, els deutes van dur a l'embargament de la companyia; va ser assumida pel seu creditor ms gran, la companyia de pneumtics Michelin. 

Citron va presentar el 2CV al Sal de l'Autombil de Pars el 1948.

El 1955 va veure l'introducci del DS,  que va ser la primera utilitzaci de l'ara llegendari sistema de suspensi hidropneumtic de Citron, que va ser provat primerament a la suspensi darrera dels ltims Tractions. El DS duia conducci assistida, frens i suspensions. El mateix sistema d'alta pressi era utilitzat per activar pistons situats a la coberta de la caixa de canvis per operar la transmissi en el "Citromatic", la versi de Citron d'una caixa de canvis semiautomtica. Aquest sistema hidrulic d'alta pressi conformaria la base de molts cotxes Citron a la segona part del segle 20, incloent els  SM, GS, CX, BX, XM and Xantia.

El 1965 Citron va comprar el fabricant de cotxes francs Panhard amb l'esperana d'usar l'experincia de Panhard en cotxes de mida mitjana per complementar el seu propi catleg de cotxes petits i barats, per exemple el 2CV/Ami; i de cotxes grans i care (p.e. DS/ID). El 1967 Citron tamb prengu control de Maserati, el fabricant itali de cotxes esportius i va llanar l'esportiu/Gran Turisme SM, amb un motor Maserati V6. Aquesta maniobra va ser duta a terma en un moment equivocat, ja que la crisi petrolera del 1973 faria que la fabricaci de GT esdevingus no profitosa.

Grandssimes prdues causades per la fallida de la fusi amb Maserati junt amb grans despeses als Comotor Wankel van dur a que Peugeot prengus Citron el 1976. La nova companyia fou coneguda com el Grup PSA.

Durant els anys 80, els models de Citron es van anar basant cada cop ms en Peugeot. El BX de 1982 encara usava el sistema de suspensions hidropneumtic, per duia motors derivats dels de Peugeot. A finals dels anys 80, PSA va utilitzar una compartici de plataformes extensiva. El XM, per exemple, usava el mateix motor i panell de terra que el Peugeot 605, i el Xantia de 1993 era idntic en l'interior al Peugeot 406.

Citron va desenvolupar un cotxe petit per ser produt a Romania conegut com l'Oltcit, tamb venut com a Citron Axel.

La manera atrevida d'entendre l'enginyeria i l'estil de Citron va ser difuminada pel conservadorisme de Peugeot. El clssic 2CV va ser retirat finalment el 1990, havent canviat la producci de Frana a Portugal.

Malgrat els problemes entre Peugeot i Citron, Citron ha continuat la seva tradici innovadora, representada per nous vehicles com el C2 i el Xsara Picasso.  Fins i tot s'ha expandit a nous mercats, per exemple a la Xina on el C3 i el Xsara es venen al costat dels models locals ZX Fukang i Elyse.  La introducci de models encara ms nous, com l'esperat substitutori del XM, el C6, indica l'afecci contnua de Citron a la innovaci en el segle 21.

Utilitaris i Furgonetes.

 2CV (1948-1990);
 8CV Rosalie (1932-1935);
 10CV;
 Acadiane (1978-1987);
 Ami 6 (1961-1971);
 Ami 8 (1969-1979);
 Ami Super (1973-1976);
 Axel (1984-1988);
 AX (1986-1998);
 Berlingo (1996- );
 BX (1982-1994);
 CX (1974-1989);
 C1 (2005- );
 C2 (2003- );
 C3 (2002- );
 C4 (2004- );
 C5 (2000- );
 C6 (2005- );
 C8 (2002- );
 C15 (1984- );
 C25 (1981-1993);
 C35 (1974-1992);
 Dyane (1967-1984);
 DS/ID (1955-1975);
 Elyse ZX derivat per al mercat xins;
 Evasion (1994-2002);
 FAF ;
 GS and GSA (1970-1984);
 H Van (1947-1981);
 Jumpy (1995- );
 Jumper (1994- );
 LN (1976-1979);
 LNA (1978-1986);
 M35 (1970-1971);
 Mhari (1968-1987);
 Saxo (1995-2003 );
 SM (1970-1975);
 Traction Avant (1934-1957);
 TUB (1939-1941);
 Type A (1919-1921);
 Type B (1921-1928);
 Type C C2-C3 (1922-1926) ;
 Type C C4-C6 (1928-1934);
 Visa (1978-1988);
 XM (1989-2000);
 Xantia (1993-2001);
 Xsara (1997- );
 ZX (1991-1997);

Camions.
 P45 (1934-1953);
 P46 ;
 U23;
 350 fins a 850 o Belphgor;

Prototips.
 G Van;
 Prototype C o Coccinelle;
 C-60;
 Project F;
 Mini-Zup (1972);
 GS Camargue (1972);
 2CV Pop (1973);
 Prototype Y;
 C44 (1980);
 Karin (1980);
 Xenia (1981);
 Eco 2000 (1984);
 Eole Prototip (1986);
 Zabrus Bertone Prototip (1986);
 Activa (1988);
 Activa II (1990);
 Citella (1992);
 Xanae Prototip 1994;
 Osmose Prototip;
 Tulip (1995);
 C3 Lumire Prototip (1998);
 C6 Lignage Prototip (1999);
 Ose Pininfarina Prototip;
 Pluriel Prototip (1999);
 C-Crosser Prototip (2001);
 C-Airdream Prototip (2002);
 C-Airlounge Prototip (2003);

Miscellnia.
El nom holands original d'Andr Citron's era Citroen - 'llimona', ja que un dels seus avis va ser un venedor de llimones (limoenman) als mercats de carrer d'Amsterdam. Un altre nom passat de moda per als cotxes Citron s Citron (llimona, en francs).

El logotip fams "double chevron" de la marca deriva del primer negoci d'Andr Citron's, la construcci transmissions, i la companyia va ser pionera en la producci en massa de dents de transmissi tallades en doble hlice, que formen un "chevron".

Citron s un dels competidors ms importants del World Rally Championship. El 17 d'octubre de 2004 el pilot francs Sebastien Loeb va guanyar el Campionat de Pilots amb el Citron Xsara WRC al Ralli de Frana.

Citron tamb va investigar a principis dels anys 70 la possibilitat de produir helicpters amb motors Wankel manufacturats per la seva filial Comotor. Alguns models, com el Citron RE2, han estat provats en vol i encara existeixen.

Cotxes Citron guanyadors del "Cotxe Europeu de l'Any".

 1971: Citron GS;
 1975: Citron CX;
 1990: Citron XM;

Cotxes Citron en segona i tercera posici del "Cotxe Europeu de l'Any".

 1979: Citron Visa ;
 1988: Citron AX;
 1994: Citron Xantia;
 2003: Citron C3;
 2005: Citron C4;

Enllaos Externs.

 Pgina Web de Citron;
 Citron World: ms de 4000 enllaos Citron;
 Citront;
 Tests de xoc Citron;
 CitCity;
 International Citron Car Club Rallye;
 Frum Internacional per conductors de C8;
 Anunci Citron del Cotxe Dansaire;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40689" title="Arrs a banda" nonfiltered="744" processed="736" dbindex="15795">

L' arrs a banda s un plat d'arrs, peix i marisc tpic de la gastronomia valenciana.

Recepta tpica.

Un quilo o quilo i mig de peix variat. Les espcies ms aconsellables sn l'escorpa, la gallineta, el rap, l'aranya de mar, etc. Tamb s'hi pot ficar els molls grans i ben vermells. Igualment s'afegeix un bon grapat de sepionet per al sofregit de la paella; uns 300 gr. de crelles; 500 de ceba; 100 de tomaca picolada; alls, safr, sal i aigua; una fulla de llorer i una cebeta.

En una cassola metl.lica es posen a bullir en aigua les crelles i la ceba, uns alls sense pelar i mig partits, i una fulla de llorer; ja cuites, o quasi, es posa el peix, i la sal afegint aigua, si en necessitara, per a cobrir-ho tot. Prompte estar cuit: deu o quinze minuts. El brou que haja de quedar, ser sols el suficient per a coure l'arrs (uns 800 gr.) per no massa, per no quedar des-substanciat.

En l'oli de la paella, ben calent, se sofregeix uns alls, i abans que prenguen color d'or es tira la tomaca i la ceba ben picolades, i els sepionets, i es volteja el conjunt; finalment, l'arrs --400 gr.--, que es mescla b amb tot; una cullerada no plena de pebre-roig i de seguida el brou de peix. Se'n posa el doble que l'arrs. Foc viu primer, i decreixent desprs, a mesura que el gra vaja eixugant-se. Es deixa reposar i, en escudellar-lo, s'acompanya amb quarts de llima. En no pocs llocs s ritual menjar-lo remenat amb una cullerada d'all-i-oli.

Es tre les espines del peix, i junt amb la crella i la ceba formen un segon plat, que s'adoba amb una de les variades salses bones companyones del peix all-i-oli, maonesa, maonesa rosada, maonesa verda, vinagreta, romesco cru, romesco tarragon, salsa de mariner, etc.

Salses d'acompanyament.
De l'allioli o la maionesa -o maonesa- ordinria no cal parlar, per sabudes de sobra. La rosada, o salsa rosa, s la maonesa a la qual s'incorpora una cullerada de concentrat de tomaca, una punta de cullereta de mostassa i (optatiu) un poquet de coent (tabasco, Jamaica, Cayena) i un culet de copeta de conyac. A la verda se li incorpora un manollet ben picat de julivert el morter; en estar ben matxucat, es tira en el morter un poc de maonesa; es fa una pasta que es mes amb la resta de la maonesa; i se li incorporara tot seguit una tasseta de tperes menudes i sense sal i uns cogombres petits en vinagre picolada.

S'hi pot afegir la salsa romesco, tpi del Camp de Tarragona. Es fa amb una bona tomaca madura grossa - o dues mitjanes - un piment o pebrot molt tendre i roig, un o dos alls pelats, una molla de pa, mitja tassa d'oli i la meitat de vinagre, un polsim de pebre-negre, una punta de vitet, sal i aigua. En el morter es matxuquen els alls amb un poc de sal; desprs - sempre al foc - s'afegeix el piment ben rentat i sense vinses, trencat en fragments, la mica de vitet, la tomaca sense vinses ben tallada; finalment la molla de pa arremullada en aigua un poc calenta i exprement-la amb la m; es continua treballant la massa amb el picam o boix fins formar un conjunt pastos. Desprs sense deixar de remoure, va tirant-se l oli lentament, i el vinagre, la sal a gust i el pessic de pebre-negre en pols. Si el conjunt quedara poc fluid, se li incorporen unes cullerades del brou on s'ha bullit el peix, i es deixa macerar en lloc fresc unes tres hores.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40693" title="Sordceguesa" nonfiltered="745" processed="737" dbindex="15796">
La sordceguera s una discapacitat multisensorial que impedeix a la persona valer-se dels sentits de l'oda i de la vista. No necessriament ha de ser una prdua total d'ambds sentits. El grup de sordcecs totals s molt redut, aproximadament d'un 5 a un 10 % del total del collectiu de persones sordcegues, aix doncs, la majoria dels sordcecs posseeixen alguna resta auditiva i/o visual. No disposem de xifres, per carncia d un cens, per d acord als parmetres europeus hi ha 15 persones sordcegues per cada 100.000 habitants.  

La Sordceguesa no est reconeguda com a discapacitat especfica i s desconeguda a nivell professional i social. Tot aix es tradueix en manca de poltiques socials i educatives apropiades.
En d'altres discapacitats es pot apreciar que el rtio de persones cuidadores/educadores per persona discapacitada s de 12/1, 8/1, en els casos ms forts de 4/1. Per contra, la majoria de persones amb sordceguesa requereixen una relaci de 1/1 en ra de la necessitat en totes les activitats de:

 Guia. Orientaci, mobilitat, seguretat, ...
 Comunicaci. Amb LSC a les mans, dactilolgic a les mans, smbols, ...
 Mediaci. Entre el mon interior i l'exterior i a l'inrevs.
 Anticipaci, anticipaci i anticipaci de totes les activitats i successos.
 Integraci i interacci individualitzat.

Enllaos externs.
Associaci Catalana Pro Persones Sordcegues;
Associaci Catalana Pro Persones Sordcegues;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40704" title="Bonaire" nonfiltered="746" processed="738" dbindex="15797">

Bonaire s una illa de les Antilles Neerlandeses, la segona ms grossa desprs de Curaao. Es troba al sud del mar Carib, davant de la costa de Veneuela. s una de les anomenades illes ABC. Sa capital s Kralendijk. L'assentament ms antic s Rincon.

Histria.
Els primers habitants de Bonaire foren els indis caiquetio que arribaren a l'illa des del continent cap a l'any 1000. N'hi ha traces a pintures rupestres prop de Lac Baai, a la costa est de Bonaire.
 
El 1499 desembaracaren a l'illa el 1499 els primers europeus: Alonso de Ojeda i Amerigo Vespucci que la reclamaren per a Espanya. Com que l'illa no tenia or ni era adequada pel cultiu, els espanyols no consideraren necessari establir-hi una colnia. Els indis locals foren traslladats per treballar com a esclaus a Amrica del Sud. El 1526 els espanyols introduiren bestiar a Bonaire, cosa que acab comportant l'alliberament de rucs  (buriku) i cabres (kabritu) que acabaren esdevenint salvatges. Mentrestant sorg un petit nucli habitat a Ricn, que situat en una vall fora de l'abast dels pirates. Els seus habitants eren sobretot condemnats i presoners de guerra.

El 1633 els Pasos Baixos conqueriren les illes als espanyols, tot dipositant l'autoritat en Wouter van Twiller, governador dels nous Pasos Baixos. L'illa pass a ser controlada per la Companyia de les ndies Occidentals. Aquesta import petits contingents d'esclaus per a l'agricultura (especialment fusta i blat de moro) i l'extraci de sal. Els esclaus que treballaven a les salines vivien en unes cabanes al costat dels estanys, amb prou feina superiors als dos metres. Aquestes cabanes encara es poden veure a Bonaire. L'esclavatge hi fou abolit el 1863.

A comenaments de segle XIX els Pasos Baixos perderen dues vegades la sobirania sobre les Antilles en favor del Regne Unit. Quan el 1816 passaren definitivament a mans neerlandeses, el govern neerlands constru Fort Oranje a Kralendijk per tal de protegir l'illa. El 1868 s'hi afegiren uns fars caractersitcs. La sal era llavors la principal font d'ingressos de l'illa. La producci n'era tan grossa que hom constru 4 obeliscs per tal de guiar els vaixells fins als estanys de les salines.

El segle XX vei una renovaci del port aix com la construcci d'un aeroport (Flamingo Airport). El 1936 es conced el dret de vot als homes. Durant la Segona Guerra Mundial Bonaire (que no pass a sobirania alemanya com la metrpoli) fou utilitzada com a camp de concentraci per condemnats alemanys i nazis neerlandesos. El 1954, les Antilles Neerlandeses esdevingueren un membre independent del Regne dels Pasos Baixos.

Situaci social.
Demografia.
Bonaire t uns 13.000 habitants. La majoria de la poblaci s catlica, si b hi ha minories protestant i evanglica (un 10% de la poblaci).

La llengua ms parlada s el papiamento, si b no s l'oficial, rol que correspon al neerlands. A ms, l'angls i el castell tamb sn fora parlats.

Economia.
Les principals fonts d'ingressos de Bonaire sn el turisme i les salines. El primer atreu especialment arran del submarinisme, practicat especialment a les reserves naturals. Al sud de l'illa hi ha estanys emprats com a salines.

Poltica.
Bonaire pertany al Regne dels Pasos Baixos com a membre de les Antilles Neerlandeses, que sn governades des de Willemstad a Curaao. A ms, existeix un govern local de l'illa situat a Kralendijk.

El 10 de setembre del 2004 s'organtitz un referndum no vinculant que havia de mostrar la voluntat popular sobre l'estatus futur de l'illa. El 59% dels votants s'inclinaren per una uni directa amb els Pasos Baixos. Noms un 16% prefer romandre com a part de les Antilles Neerlandeses.

Natura.

Parc Nacional Washington Slagbaai.
Tot el nord de Bonaire s una rea natural protegida, el Parc Nacional de Washington Slagbaai. El parc s accessible amb cotxe i s ric en ocells i altres animals, entre d'altres les iguanes. La direcci predominant dels vents t molta importncia a Bonaire. Aix, l'illa compta amb un costat arrecerat del sud-est t i un d'obert al nord-est. Aquest darrer t una vegetaci ms seca i escassa. Per culpa de l'escassesa de precipitacions Bonaire t moltes plantes adaptades a la sequera, com ara els cactus sen.

Bonaire Marine Park.
El Parc Mar Bonaire (Bonaire Marine Park o BMP) s la reserva marina ms antiga del mn. S'estn des de la costa fina a una profunditat de 20 m al voltant de l'illa, i s gaireb completament oberta als submarinistes. La costa sud-oest disposa d'indrets adequats pel submarinisme que sn accessibles des de les platges. El seu finanament prov d'una tarifa de 25 dlars estatunidencs per persona i any que cal pagar per fer submarinisme. El BMP vetlla per la protecci de la natura per tamb pel manteniment de les boies i l'orientaci dels turistes.

Petit Bonaire.
Davant de la costa a l'alada de Kralendijk hi ha l'illa de Petit Bonaire (Klein Bonaire, o simplement Klein). s plana i noms hi creixen mates i cactus. Amb l'increment del turisme generat pel submarinisme aparegueren plans per a desenvolupar-hi complexos hotelers, per la pressi de naturalistes i empresaris locals ho imped tot aconseguint declarar-la zona protegida. 

Petit Bonaire s tamb un lloc de nidificaci de tortugues.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40705" title="Arrs i costra" nonfiltered="747" processed="739" dbindex="15798">

L'arrs i costra o arrs amb costra (segons el catal estndard, Arrs amb crosta) s un plat d'arrs tpic de la zona de la Marina, del Camp d'Elx (El Baix Vinalop) i en algunes localitats del Baix Segura (Pas Valenci). S'hi solen posar llonganisses, botifarres, blanquets i mandonguilles, i es cobreix amb ou mentre encara cou.
Es cuina en una cassola de fang, amb foc de llenya, i s'acaba amb un artilugi anomenat "costrera", que consisteix en una mena de tapadora metllica amb la qual es cobreix l'arrs quan ja est gaireb fet, sobre la qual es dipositen les brases que queden de la cocci, amb la finalitat de torrar la crosta d'ou. 

Com que habitualment no es disposa d'aquest utensili, en la prctica domstica es finalitza la cocci al forn, el que afegeix l'avantatge addicional que no s fcil que es "passi" l'arrs.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40709" title="Berber" nonfiltered="748" processed="740" dbindex="15799">


Els berbers o amazics (en cabil i altres dialectes amazics: imazi en) sn un poble del nord de l'frica, tradicionalment parlants de llenges de la branca berber de la famlia afroasitica. El seu nom prov del mateix origen que brbar, mot que els donaren els romans; per aix prefereixen que se'ls denomini amazigh (persona lliure, en plural imazighen), que s com s'autoanomenen.

Origen.

Malgrat que histricament han circulat moltes teories sobre el seu origen, actualment, grcies a que les restes arqueolgiques del nord d'frica sn abundants i de gran qualitat, es pot afirmar que els amazics estan presents en el territori on es troben avui des de la ms remota antiguitat. Per tant, se'ls considera la poblaci autctona del nord d'frica.

 Territori .
Habiten en grups compactes, generalment a la muntanya, al Marroc (Rif, Atles i Sus) i a Algria (Cablia, Aurs, Mzab i Ahaggar), per tamb a Tunsia (illa de Jerba, Matmata i altres zones del sud), Lbia (majoritriament al djebel Nefussa), Egipte (oasi de Siwa), Mali (nord-oest), Nger (nord-oest), i algunes tribus molt limitades a Mauritnia (rodalies de Nouakchott), el Txad i Burkina Faso.

 Costums .
Rarament sn nmades  llevat de grups com els tuareg , habiten generalment en cases de tipus mediterrani amb terrassa i, els de l'interior, en tendes de planta quadrangular. L'estructura social es basa en la famlia patriarcal; organitzats en cabiles, sn governats per un consell d'ancians (gama'a) i regits per una llei prpia (qanun) o conjunt de tradicions orals. Sn de religi musulmana, deformada sovint per supersticions locals o barrejada amb restes de paganisme. La poligmia hi s poc corrent.

La majoria de berbers sn musulmans sunnites, per b que hi ha hagut tradicionalment minories jueves, i sedentaris, excepte els tuaregs. Estan presents a la regi des de la prehistria. A partir del segle XI van comenar a assimilar-se als rabs.

 Organitzaci .
Es divideixen en pobles (karuba), cadascun dels quals s administrat per una Djamaa, assemblea de ciutadans encapalada per un amin (cap d assemblea) i un temman (inspector). Els berbers no han demanat mai autonomia poltica, per s el reconeixement de la seva cultura com a part integrant dels estats que la formen.  

Ni al Marroc ni al Algria hi ha autonomia interna, tot i que el 28 de maig del 1995 es va crear al Marroc un Haut-Commissariat  l'amazighit amb competncies per a desenvolupar l'ensenyament en amazigh, per es tracta d una mesura poltico-administrativa i no pas un reconeixement de iure, de manera que la seva existncia s precria. A Algria reclamen autonomia poltica i cultural. Els tuareg han recorregut sovint a la lluita armada per tal d'aconseguir reconeixement tant a Nger com a Mali.

 Histria .

 Origen .

El seu origen resta pel moment desconegut per s molt antic. L'existncia de berbers de cabell ros suggereix una barreja de les poblacions de la costa africana de la Mediterrnia amb poblacions del nord, est i sud, per en una poca tant antiga que no s pot determinar. De moment es treballa en la llengua com a font per avaluar el seu possible origen.

 Temps histrics .

Els berbers ja son esmentats als textos egipcis. Els libis (libu) o tehenu eren berbers; una dinastia (la Dinastia XXII) d'origen libi va governar Egipte al segle X aC. Els berbers poblaren totes les terres a l'oest del Nil. Records de la poblaci berber a tot el nord d'frica s'han trobat pel desert del Shara. Les fonts gregues i romanes tamb en fan referncia. Els gegrafs grecs utilitzen noms que segurament no es donaven a si mateixos: nasamons i psilles a Cirenaica i Tripolitana, garamants al Shara, mculs (machyles) i maxyes al Shel tunisi, nmides al Magrib oriental, gtuls als confins del desert i l'altipl; maures al Magrib central i occidental. Entre aquestos pobles es van establir colnies, primer fencies i desprs cartagineses i gregues, que van tenir poc efecte en la poblaci excepte a la rodalia de Cartago i Cirene. La seva unitat fou tardana per finalment es van constituir els regnes dels Massyles i dels massesyles, desprs regne de Numdia, i el regne de Mauritnia. Els dos regnes van desaparixer absorbits per Roma en provncies a la primera meitat del segle I.

 Domini rom .

El domini roma va durar fins al segle V. En tot aquest temps la romanitzaci fou superficial a les muntanyes i al desert, i l'administraci de les tribus corresponia als seus propis caps. Algunes revoltes foren dirigits per berbers romanitzats com Tacfarines (17 a 29) i altres per tribus del interior. Les principals revoltes foren les dels nasamons en temps d'August, dels garamants en temps de Domici, dels maures sota Adri, Anton Pius i Cmmode, dels gtuls a la meitat del segle III i dels cabilencs al final del segle III. A mesura que l'autoritat romana es dilua els berbers es manifestaven ms i ms autnoms i adoptaven posicions diferenciades, per exemple el donatisme a la provncia d'frica . Al segle IV la revolta del circumcellions fou una mena de bagauda berbers; revoltes com les de Firm (372-375) i Gild (398) donen fe del particularisme berber; per aquesta hostilitat als romans no va portar a la creaci d'un estat berber, sin que va facilitat la conquesta del vndals al segle V. Els berbers es van fer independents a Mauretnia, la Cablia, l'Aurs, i la Tripolitana, per desorganitzats, mentre una part cooperava amb els vndals i formava part dels seus exrcits.

 Domini bizant .

La conquesta bizantina del regne vndal (531) va donar el poder als grecs fins el 642. Els berbers es van oposar als bizantins localment, com Antales a la Bizacena, i Yabdas a l'Aurs. El governador de Justini I, Salom va poder vncer la resistncia amb fora facilitat. Desprs de la mort de Salom (643) en una expedici contra la tribu berber dels levates (Lawata) de Tripolitana, aquestos estaven a punt d'envair frica, per foren precisament els berbers de l'Aurs els que ho van evitar ajudant al governador Joan Troglita (546-552). En aquest moment els berbers estaven dividits en tres grups principals i altres tribus independents:

Lawata (amb els Hawwara, Awrigha, Nafzawa i Awraba) a Tripolitana, Cirenaica el Djerid i l'Aurs;
Sanhadja (amb els Kutama, Zwawa, Zanata, Ifren, Ghumara, Masmuda, Gezula, Lemta i Sanhadja) al Magrib occidental i central;
Zanata a Tunsia i part d'Algria.

 Governadors bizantins .

Arquelau 534 (governador militar);
Belisauri 534 (trib militar);
Salom 534-536 (trib militar 534-535, prefecte 535-536);
Simac 536 (prefecte);
Germ 536-539 (trib militar);
Salom (segona vegada, prefecte) 539-643;
Areobinde 544-545 (prefecte);
Gunteri 545 (prefecte);
Anatasi 545-546 (prefecte);
Artab 546  (trib militar);
Joan Troglita 546-552  (trib militar);
Pau 552-555;
Boeci 555-558;
Joan Troglita (segona vegada) 558-562;
Joan Rogat 562-563;
Areobinde 563;
Marci 563-565;
Toms 565;
Luci Mappi 565-569;
Teodor 569-570;
Teoctist 570-571;
Amabilis 571-574;
Desconegut/s 574-578;
Tomas 578;
Gennadi 578;
Vitali 578-582;
Teodor 582-590;
Joan 590-591;
Gennadi 591-594;
Pantale 594-598;
Gennadi (tercera vegada) 598-600;
Innocenci 600-602;
Heracli Crisp 602-611;
Desconegut 611-614;
Cesari 614-617;
Desconegut 617-619;
Nicetes 619-627;
Gregori (patrici) 627-633;
Pere 633-641;
Gregori (segona vegada) 641-648 (independent 642-648);

 Conquesta rab musulmana .

Els primers atacs musulmans foren simples expedicions de saqueig que difcilment podien portar a un domini permanent. Fins el 670 amb la fundaci de Kayrawan aquest domini no es va establir de manera slida per encara les ciutats de la costa seguien en mans dels bizantins igual que les zones muntanyoses. Els berbers organitzats sota la direcci d'un dels caps tribals, Koysala, van matar a Uca ibn Nafi a Tahudha i es va formar el primer gran regne berber (687-690) abraant la major part de Tunsia. Koysala no va poder resistir gaire per la seva torxa fou recollida per la reina Kahina a l'Aurs que finalment fou derrotada el 703.

Durant el segle VIII els berbers es van convertir al islam. Els berbers van formar el nucli de l'exrcit que va conquerir Hispnia, fins i tot el conqueridor Tarik. Per aviat van renixer els particularismes i la major part dels berbers va adoptar les doctrines kharigites.

Estats berbers musulmans .

el 740 es va iniciar la revolta contra els rabs a l'oest del Magrib, dirigida per Maysara; quan aquest fou mort pels seus propis seguidors, la revolta va seguir i es va estendre per tot el Magrib i cap a Hispnia. Els rabs van patir diverses derrotes entre les quals la de Khultum ibn Iyad el 741, que els va fer perdre Kairouan, saquejat pels Warfadjdjuma, sufrites (756); desprs els hawwara ibadites van derrotar als  Warfadjdjuma i van formar un estat ibadita per Tripolitana i Tunsia i part d'Algria. La divisi interna dels berbers no els va permetre aprofitar les seves victries i el cap Abul Khattab fou derrotat per tropes rabs vingudes de Sria, que van recuperar Ifriquiya (761). La guerra encara va seguir vint anys, al final dels quals els rabs havien restablert el seu domini a Ifriquiya , per el que avui es Algria central, occidental i el Marroc, ja no el van recuperar. Aix van sorgir estats sovint governat per rabs que tenien el suport dels berbers com el imamat de Tahart (761-908) dirigit per la dinastia rustamites (o rustmides); l'emirat de Sidjilmasa (Sigilmasa) governat pels Midrarites o Banu Midrar (772-977); l'emirat de Tlemcen fundat per Abu Kurra del grup Banu Ifren; l'emirat de Nakur fundat pels Ghumara; l'estat dels Barghawata, a la costa atlntica, i ja al segle IX l'emirat idrissita (o dels idrssides) de Fes amb el suport del berbers Miknasa, Sadrata, i Zwagha. Noms els aglbides (800-909), de fet independents van reconixer la sobirania abbssida, i es va haver d'enfrontar sovint als berbers del sud dels seus dominis.

Al segle X els Kutama van aportar els soldats necessaris al dai xita Abu Abd Allah per derrotar als aglbides (909) i fundar l'estat fatimita. Els fatimites van poder eliminar el imamat de Tahart (908) per no van poder dominar el Marroc on principalment es van mantenir els idrssides amb el suport dels Maghrawa i els Zanata, que per oposici als fatimites van ser clients dels omeies de Crdova. El fatimites van tenir una forta oposici dirigida per Abu Yazid Makhlad ben Kaydad al-Nukkari, l'home de l'ase (943-947) que per un temps va dominar Ifriquiya, per el van poder derrotar amb l'ajut dels Sanhadja del Magrib central. A partir del 973 amb els fatimites establerts a Egipte, es van desinteressar del Magrib.

Altre cop les tribus berbers es van disputar el poder: a l'est els sanhadja van suplantar als kutama i van donar suport als zrides (973-1167); a l'oest, desapareguts els idrssides, el poder va passar als Zanata, primer com a governadors del pas per compte dels califes omeies de Crdova i desprs com a emirs independents a Fes on van romandre fins a l'arribada dels almorvits (1063). Al comenament del segle XI l'estat zrida es va dividir i al Magrib central va sorgir el regne hammadita o dels Banu Hamad amb capital a Kala Hamad i desprs a Bugia (1014-1152).

A meitat del segle XII la invasi dels nmades Banu Hilal (Hillides) enviats pel califa fatimita, va suposar la devastaci d'Ifriquiya i l'establiment d'un domini rab sobre la poblaci berber. Els berbers es van barrejar a les planes i altiplans amb els rabs i van abandonar progressivament la seva llengua i costums, i es van arabitzar. Noms els que vivien en zones de ms difcil accs es van escapar a aquesta tendncia (Aurs, Cablia, Atles, Rif).

Per d'altra banda les dinastia dels almorvits o dels almohades foren dinasties bsicament berbers i per un temps van establir el seu domini al Magrib. Els almorvits tenien el suport dels berbers Lamtuna del Marroc del sud, convertits al islam al segle IX. Abu Bakr va fundar Marraqueix (1070) i Yusuf ibn Tashfin va dominar tot Marroc, el Magrib central i part d'Hispnia, aturant als cristians de la pennsula a la Abd Allah ben Buluggin (1086). Per els califes almorvits no podien comptar amb els berbers per imposar-se a civilitzacions ms desenvolupades i van entrar rpidament en decadncia. Llavors fou el torn dels Masmuda de l'Atles, que van donar suport a les doctrines unitries dels almohades, i dirigits per Abd al-Mumin ben Ali van suplantar als almorvits (1147). Va dominar tot el Magrib, incloent l'emirat hammadita de Bugia i l'emirat zrida d'Ifriquiya, i tamb part d'Hispnia. Igualment van entrar en decadncia fora rapida. Els Banu Ghaniya de Mallorca, lleials als almorvits, van rebre el suport dels berbers del Magrib central que d'altra banda es decantaven cap a la independncia. El darrer almohade Abu Dabbus va morir el 1269 sense cap poder, quan ja els marnides s'havien installat a Fes, els abdalwadites a Tlemcen i els hfsides a Tunis. Aquestes dinasties exercien un control molt feble sobre els berbers de les muntanyes on els Banu Wamannu a la regi d'Ouarsenis, els Zwawa a Djurdjura, els Cabiles al Constantins, i les poblacions del Zab i el Djerid, eren de fet independents; tamb els berbers de l'Aurs i els del Djebel Nafusa es mantingueren independents. En aquest temps per les poblacions berbers ja estaven tant disperses i en grups relativament petits que ja no era possible un gran estat berber al nord d'frica. La seva histria posterior s la de cada grup.



Referncies bibliogrfiques.
 AKIOUD, Hassan; CASTELLANOS, Eva Els amazics : una histria silenciada, una llengua viva, 2007, Cossetnia Edicions ISBN 84-9791-254-9;
 Brett, Michael; & Fentress, Elizabeth (1997). The Berbers (The Peoples of Africa). ISBN 0-631-16852-4. ISBN 0-631-20767-8 (Pbk).
 The Civilizations of Africa: A History to 1800 by Christopher Ehret ;
 Egypt In Africa by Celenko;
 Stone Age Races of Northwest Africa by L. Cabot-Briggs;
 The people of Africa (People of the world series) by Jean Hiernaux;
 Britannica 2004;
 Encarta 2005;
 Blanc, S. H., Grammaire de la Langue Basque (d'apres celle de Larramendi), Lyons & Paris, 1854.
 Entwhistle, W. J. "The Spanish Language," (as cited in Michael Harrison's work, 1974.) London, 1936;
 Gans Eric Lawrence, "The Origin of Language," Univ. of California Press, Berkeley, 1981.
 Geze, L., Elements de Grammaire Basque, Beyonne, 1873.
 Hachid, Malika, "Les Premiers Berberes" EdiSud, 2001;
 Hagan, Helene E., "The Shining Ones: an Etymological Essay on the Amazigh Roots of Ancient Egyptian Civilisation." (XLibris, 2001);
 Hagan, Helene E. "Tuareg Jewelry: Traditional Patterns and Symbols,"  (XLibris, 2006);
 Harrison, Michael, "The Roots of Witchcraft," Citadel Press, Secaucus, N.J., 1974.
 Hualde, J. I., "Basque Phonology," Routledge, London & New York, 1991.
 Martins, J. P. de Oliveira, "A History of Iberian Civilization," Oxford University Press, 1930.
 Osborn, Henry Fairfield, "Men of the Old Stone Age," New York, 1915-1923.
 Renan, Ernest, De l'Origine du Langage, Paris, 1858; La Societe' Berbere, Paris, 1873.
 Ripley, W. Z., "The Races of Europe," D. Appleton & Co., New York, 1899.
 Ryan, William & Pitman, Walter, "Noah's Flood: The new scientific discoveries about the event that changed history," Simon & Schuster, New York, 1998.
 Saltarelli, M., "Basque," Croom Helm, New York, 1988.
 Silverstein, Paul A. "Algeria in France: Transpolitics, Race, and Nation," Indiana University Press, Bloomington, 2004.

 Enllaos externs .
Richard L. Smith, Ferrum College,  Que fou dels antics Libis ? A la recerca de fonts en el Sahara des d Herodot a Ibn Khaldun, Journal of World History, vol. 14, no. 4, 2003 Online article;
Sistema numric i calendaris de les poblacions berbers de Gran Canria i Tenerife.
Encyclopedia of the Orient -- Berbers .
Flags of the World -- Berbers/Imazighen.
www.mondeberbre.com.
CMA: Congrs Mundial Amazigh.
Amazigh Startkabel.
Institut Reial de la Cultura Amazighe. ;
The New Mass Media and the Shaping of Amazigh Identity. ;
Fotografies de Berbers i Tuaregs d Erg Chebbi al Sahara Marroqui;

Notes.
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40712" title="Llengua berber" nonfiltered="749" processed="741" dbindex="15800">


La llengua berber, llengua amaziga, amazigh o tamazight s un conjunt de parlars del nord d'frica, de la famlia afroasitica o camitosemites. La parlen uns 12 milions de persones (berbers), principalment al Marroc i Algria, per tamb tan al sud com a Burkina Faso i, en petites illes, fins a Egipte. El guanxe canari tamb s considerat un dialecte del berber. El nom "berber" t el mateix origen que la paraula brbar; per aix els berbers demanen que s'anomeni al seu idioma tamazight, com ells en diuen. 

En un principi s'escrivia usant un alfabet (abjad) propi anomenat tifinagh, derivat de l'antic libi-pnic, i conservat pels tuaregs. Aquest va ser gradualment substitut (per mai del tot) per, primer i durant poc temps, l'alfabet llat i, desprs, per l'alfabet rab. Al segle XX s'ha tornat a introduir l'escriptura en alfabet llat, tot i que ara hi ha una revifalla de formes d'escriptures basades en el tifinagh.

Encara que la llengua utilitzada oficialment a l'escola sigui l'rab clssic, al carrer s'empra una mescla d'aquesta llengua i l'amazigh.
 
El fet que els berbers visquin en zones allades entre elles degut a la profunda arabitzaci lingstica i cultural en moltes rees tradicionalment berbers, i que alguns d'ells siguin nmades (els tuaregs), ha afavorit la dispersi dels diferents dialectes del berber (o llenges berbers). 

Amb la islamitzaci dels berbers i la invasi de tribus rabs orientals, el berber ha hagut de competir amb desigualtat amb l'rab. Car, l'rab clssic, com a llengua de l'Alcor, es considerava una llengua sagrada. A ms a ms, desprs de la independncia dels pasos del nord d'frica, l'rab fou adoptat com a llengua d'estat, per el berber continu marginat.

Des de la sagnant revolta popular de Cablia, l'any 1980, causada per una suspensi del govern d'una conferncia sobre poesia berber, el moviment berber assol unes dimensions poltiques i supranacionals. El 1994, Hassan II decid introduir el berber a l'escola primaria. Per aquesta decisi mai no va arribar a completar-se. En el 2001, Mohamed VI cre l'Institut Reial de la Cultura Amazigh, objectius del qual eren definir una estandarditzaci del berber, i promoure el seu s.

Actualment, el berber s'estudia en 300 escoles, sobre tot de les zones berberfones, i existeixen noticiaris televisius donats en les tres varietats marroquines. Tot i aix, encara no s cap llengua oficial en cap estat.

L'ordre tpic de la frase s verb, subjecte, objecte. Les paraules poden tenir diverses arrels que es combinen per crear significats ms amplis. La t inicial s la marca del femen, com en el nom de la llengua tamazight, femen damazight.

Varietats del tamazight.
Dins del phylum afroasitic les llenges amazighes, originriament esteses des de la marina Atlntica fins a la zona dels oasis occidentals egipcis, sn avui dia la llengua quotidiana d uns 12 milions de persones escampades per Marroc, Mauritnia, Mali, Txad, Nger, Burkina Faso, Algria, Lbia, Tunsia i Egipte.

Hi ha quatre grups principals de varietats diatpiques, grups que reflecteixen ms aviat l'actual situaci de dispersi geogrfica dels imazighen que no pas una veritable classificaci lingstica sensu stricto. Aquests grups, amb el nombre de parlants nadius de cada varietat lingstica, sn (Hayward 2000: 76): 
 el parlars del nord-oest del Marroc, nord d Algria, Tunsia i Lbia: taxelhit o xluh (3.000.000), tamazight (3.000.000) i tarifit (2.000.000), tots tres al Marroc, taqbaylit o cabil (3.074.000) i taxawit o xwia a Algria.
  
 els parlars de Lbia oriental (awjilah, 2.000) i de l'oasi de Siwa a Egipte (siwa, 5.000).
  
 els dialectes dels nmades de la regi Shara-Sahel (que abasta zones d Algria, Nger, Mali i Burkina Faso): tamahaqt o tamajeq, llengua dels tuaregs (25.000-76.000).
  
 la llengua dels zenaga (25.000), a Mauritnia.

Articles relacionats.
 Judeoberber;
 Tamazgha;
 Llengua guanxe;

Bibliografia.
HAYWARD, R. J. (2000).  Afroasiatic , in HEINE, B. i D. Nurse (2000). African languages. An introduction (pg. 74-98). Cambridge: Cambridge University Press.
CHAKER, Salem (1984). 'Textes en Linguistique Berbre: Introduction au domaine berbre'. Pars: CNRS, 1094.
BASSET, A. (1969). 'The Berber Language'. London: I.A.I., 1969.
BOUKOUS, Ahmed (1989). 'Langue et socit au Maghreb'. Rabat: Publications de la Facult des Lettres, 1989.

Enllaos externs.
Rachid Aadnani, "Berber or Tamazigh" dins 'Medieval Islamic Civilization: An Encyclopedia';
Amazigh a Lbia;
Fundaci Tamazgha, "The Berbers of Libya" trams al Comit per a l'Eliminaci de la Discriminaci Racial (CERD, ONU);


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40715" title="Jordi VI del Regne Unit" nonfiltered="750" processed="742" dbindex="15801">


Jordi VI del Regne Unit (Sandringham 1895 - 1952). Rei del Regne Unit de la Gran Bretanya i d'Irlanda del Nord (1936-1952), emperador de l'ndia (1936-1947) i ltim rei d'Irlanda (1936-1949). Arrib al tron de forma inesperada desprs de la renncia del seu germ el rei Eduard VIII del Regne Unit per tal de casar-se amb Wallis Simpson. El protagonisme d'aquest monarca es produ arran de la importncia que adquir al llarg del conflicte de la Segona Guerra Mundial.

Naixement i famlia.

Nascut a la finca rural de York Cottage situada dintre de les possessions de Sandringham a Norfolk, fill del rei Jordi V quan tan sols era duc de York i hereu del seu pare el prncep de Galles, el futur rei Eduard VII del Regne Unit i de la princesa Alexandra de Dinamarca. La seva mare era la princesa Maria de Teck, filla del prncep Francesc de Teck i pertanyent a una branca morgantica de la famlia reial de Wrttemberg i de la princesa Maria Adelaida del Regne Unit, filla dels ducs de Cambridge, cosins de la reina Victria, i nta del rei Jordi III del Regne Unit. Nascut, per tant, a la recta final del perode victori.

El nou prncep britnic nasqu el 14 de desembre de 1895, una data trista per la famlia reial britnica ja que era la de la mort del prncep consort Albert i la d'Alcia, marit i filla de la reina Victria per qui la sobirana encara sentia autntica devoci. Per tal d'amorosir aquesta coincidncia es decid posar-li el nom d'Albert en honor al seu besavi.

L'ascensi al tron de Jordi VI es produ entremig de nombrosos problemes successoris. D'una banda, el seu pare heret desprs de la mort del seu germ gran, el prncep Albert Vctor del Regne Unit, a ms a ms, el prncep acabat de traspassar estava proms amb la que seria la muller del seu germ, la princesa de Teck. Finalment l'accs es produ desprs de la renncia del rei Eduard VIII.

Educaci i casament.

L'any 1909 Albert va ingress a la Royal Navy. Albert va ser a l'acadmia militar fins l'accs al tron del seu pare i llavors serv a l'exrcit britnic de la Primera Guerra Mundial on serv a l'HMS Collingwood que particip a la batalla de Jutlndia (1916) que supos una victria pels estats centrals per que es destap com una victria estratgica de l'Entesa. 
L'any 1917 ingress a la Royal Air Force per no particip en cap acte de guerra. 
L'any 1920 va ser creat pel seu pare, duc de York, comte d'Inverness i bar de Killarney i comen a particip en els deures de la famlia reial britnica representant al seu pare.

El prncep Albert va tenir una gran llibertat per elegir esposa. Es cas amb lady Elisabet Bowes-Lyon, la filla ms petita del comte i la comtesa de Strathmore, que pertanyien a l'alta aristocrcia escocesa, el 26 d'abril de 1923 a l'Abadia de Westminster. Lady Elisabet va rebr el ttol de Duquessa de York amb rang d'Altesa Reial

El duc i la duquessa de York van tenir dues filles:

SM la reina Elisabet II del Regne Unit nascuda el 21 d'abril de 1926 a Londres. Es casada amb el prncep Felip de Grcia.

SAR la princesa Margarida del Regne Unit nascuda el 1930 i morta el 2002. Es cas amb el vescomte Linley. ;
 
Regnat.





L'elecci del nom Jordi en convertir-se en monarca va constituir un precedent en la monarquia britnica en qu cap nou monarca havia canviat el nom de pila fins llavors. L'elecci de Jordi es fu per intentar identificar el nou monarca amb la gesti del seu pare el rei Jordi V i desvincular la corona dels escndols previs a la seva coronaci.

Els inicis del seu regnat van estar marcats per la polmica arran de l'abdicaci del seu germa i el casament d'aquest amb la divorciada nord-americana Wallis Simpson, sobre la figura de la qual requeien nombrosos rumors d'espia alemanya i simpatitzant del Partit Nazi, i de patir una malaltia anomenada testicularitzaci femenina sobre la formaci d'hormones masculines en el cos d'una dona.

L'esclat de la Segona Guerra Mundial i els anys previs situarien al monarca en la primera fila de les figures representatives del bndol aliat. Els monarques donaren ple suport al primer ministre Neville Chamberlain i viatjaren als Estats Units on foren rebuts per Franklin D. Roosevelt i a Canad. Amb l'esclat de la guerra la famlia decid romandre a Londres evitant refugiar-se al Canad, la qual cosa junt amb altres tasques desenvolupades pels diferents membres de la famlia reial britnica feren que aquesta aconsegus altes quotes d'acceptaci i admiraci popular.

L'any 1950 es convert en el primer cap de la Commonwealth creada per Winston Churchill.

La malaltia del monarca, un cncer de pulmons, augmentava arran de la seva forta addicci al tabac. Mor a Sandringham, on havia nascut, el 1952. Fou enterrat a la Capella de Sant Jordi de Windsor, junt amb la seva esposa (2002) i la seva filla Margarida (2002).





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40716" title="Bzip2" nonfiltered="751" processed="743" dbindex="15802">


bzip2 s un algorisme de compressi de dades de codi obert i un programa escrit per Julian Seward. bzip2 es va fer pblic per primer cop el juliol de 1996, en la versi 0.15. La seva estabilitat i popularitat varen crixer al llarg dels anys, i la versi 1.0 es va fer pblica a finals del 2000.

Compressi.
bzip2 comprimeix la majoria d'arxius de forma ms efectiva que els compressors tradicionals gzip o ZIP, per s ms lent. Ara b, ats que, d'acord amb la llei de Moore, el temps de processador s cada vegada menys important, compressors com bzip2 guanyen popularitat amb el temps. De fet, d'acord amb el seu autor, la popularitat del bzip2 s entre un 10% i un 15% del "millor" algorisme de compressi conegut (PPM), tot i que s gaireb el doble de rpid en comprimir i sis vegades ms rpid en descomprimir.

L'algorisme bzip2.
bzip2 empra la transformada de Burrows-Wheeler per a convertir seqncies recurrents repetitives en cadenes de carcters iguals. En bzip2 l'arxiu sense comprimir es divideix en blocs de la mateixa mida (que pot indicar-se a la lnia de comandes,) i en l'arxiu comprimit es marquen emprant seqncies de bits que deriven de la representaci decimal de pi.

Originriament, l'antecessor de bzip2, bzip, emprava codificaci aritmtica desprs de la separaci en blocs; aix va haver de ser eliminat degut a la restricci imposada per la patent d'aquest mtode.

bzip2 en GNU.
En GNU, es pot emprar bzip2 en combinaci o independentment del tar: bzip2 arxiu per a comprimir i bzip2 -d  arxiu.bz2 per a descomprimir (en aquest cas tamb pot emprar-se l'lies bunzip2)

Les opcions del bzip2 sn gaireb les mateixes que les del gzip. Aix, es poden extreure els arxius d'un arxiu tar comprimit emprant bzip2 emprant les comandes:

 bzip2 -cd arxiu.tar.bz2  | tar xvf -

Es pot crear un arxiu tar comprimit amb bzip2 emprant les comandes:

 tar cvf - filenames | bzip2 -9 > arxiu.tar.bz2

El tar de GNU inclou una opci -j que permet crear un arxiu .tar.bz2 d'un sol cop:

 tar -cvjf arxius.tar.bz2 llista-d'arxius

Per descomprimir un arxiu tar comprimit amb bzip2 i extreure'n els arxius es pot emprar la comanda:

 tar -xvjf arxiu.tar.bz2

Enllaos externs.
La pgina del bzip2 i el libzip2 ;
bzip2 per a Windows;
MacBzip2 (per a Mac OS clssic; en Mac OS X, el bzip2 s disponible a la lnia de comandes);

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40718" title="Andr Citron" nonfiltered="752" processed="744" dbindex="15803">

Andr-Gustave Citron (Nascut el 2 de febrer del 1878 i va morir el 3 de juliol del 1935 a Pars) fou un empresari francs d'ascendncia holandesa. Se'l recorda principalment per la marca del cotxe que porta el seu nom. 

Andr-Gustave va ser el cinqu i ltim fill del mercader de diamants jueu i holands, Levie Citroen, i de Mazra Kleinmann, de Varsvia. La famlia Citroen arrib a Pars des d'Amsterdam el 1873, on es canviaren el nom per Citron. El seu pare es va suicidar quan n'Andr noms tenia dos anys.

Andr es va graduar a l'cole Polytechnique el 1900. During la Primera Guerra Mundial, va ser responsable de la producci en massa d'armament.  Andr fund la companyia d'autombils Citron el 1919, portant-la a ser el quart fabricant d'autombils ms gran del mn a principis dels anys 30.

Va morir de cncer estomacal el 1935.

Enllaos externs.
Els primers anys;
La Famlia Citron (en alemany) ;
Insecula encyclopedia (en francs);



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40720" title="Epidmia" nonfiltered="753" processed="745" dbindex="15804">
Una malaltia epidmica s una malaltia que apareix en nous casos a la poblaci en un perode de temps amb una incidncia (relaci d'incidncia) que sobrepasa substancialment all que s "normal", basant-se en experincia recent. Per tant, s una categoria una mica subjectiva i depn de qu s "all que s'espera". Una epidmia pot estar restringida a un lloc (un brot), ms general (una epidmia) o fins i tot global (pandmia). Com que es basa en "all que s'espera" o es pensa, uns quants casos d'una malaltia molt rara com la rbia pot ser classificada com a epidmia, mentre que un gran nombre de casos d'una malaltia com (com un refredat) no ho seria. Malalties comuns que ocorren a un nivell constant per relativament alt a la poblaci sn anomenats "endmics".

Exemples famosos d'epidmia inclouen la pesta bubnica de l'Europa medieval, coneguda com la "Pesta Negra", la gran pandmia de grip asitica a finals de la Primera Guerra Mundial o l'epidmia actual de SIDA.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40722" title="Igualtat matemtica" nonfiltered="754" processed="746" dbindex="15805">
S'anomena igualtat a una expressi matemtica que indica l'equivalncia entre dues entitats.

Les igualtats s'indiquen amb el smbol =, de manera que donades dues entitats x i y, x=y noms si x i y sn iguals.

Identitats.
Una igualtat algebraica s una igualtat on les dues entitats equivalents sn expressions algebraiques.

A una identitat, es important que l'igualtat es compleixi independentment dels valors que agafin les variables.

Aix igualtats sn:







sn identitats, perqu es compleixen per qualsevol valor de les variables.

L'expressi:



tamb s una igualtat, per noms es compleix per a certs valors de x.

Les igualtats que noms es compleixen per a certs valors de les variables, s'anomenen equacions, i sn molt tils per a la resoluci de cert tipus de problemes.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40728" title="Menorqu" nonfiltered="755" processed="747" dbindex="15806">
Fins al segle XVII, el subdialecte menorqu havia estat una variant molt uniforme del catal oriental (i per tant, amb pocs trets diferenciadors balears), i avui encara ho s en certs aspectes, sobretot pel tancament de la o tona en u, que s una de les principals diferncies que la fontica de Menorca presenta en relaci amb la de Mallorca (exceptuant la de Sller, que d'altra banda t alguns punts de semblana amb la de Ciutadella).

Un punt, per, en qu Menorca s'havia mantingut al marge del procs evolutiu del catal continental va ser en l's de la   tnica, que era general en tota l'illa. Aquesta uniformitat es mant fins al final del segle XIX. A partir del segle XX, la   tnica va passar a e tancada a Ma, i la mateixa mudana es va fer a Alaior i a Mercadal. En canvi, a Ferreries i Ciutadella s'ha mantingut el so neutre, en part per motiu psicolgic, segons afirma Francesc de Borja Moll: per la reacci dels ciutadellencs contra els maonesos, conseqncia d'antipaties seculars. La pronncia de e tancada de Ma ha estat objecte de burla per part de ciutadellencs, i aix ha inhibit la progressi del seu s al sector occidental de l'illa.

Una altra diferncia notable entre Ma i Ciutadella s l'entonaci.

No tant resistent s'ha mostrat el sector occidental de l'illa amb la influncia arribada des de Catalunya a Ma dels morfemes flexius -s, -essis, -essin. Fa seixanta anys les primitives formes -s, -assis, -assin van ser subtitudes a Ciutadella. 

En el tractament del grup ton ua, el menorqu segueix l'exemple del mallorqu i elimina la darrera vocal, per pronunciant u en lloc de o: aigu, llegu, Pascu.

La i dbil entre vocals es perd, tot i que en el pretrit imperfet encara queda gent que deixa sentir la dita i, pronunciant deia, veia... L'emmudiment de la ll tamb es dna: g  (agulla), v  (vella), f  (fulla), ur  (orella), p  (palla). Aquest mateix fenomen es produeix a certes viles de Mallorca, especialment a Sller, Alcdia i Capdepera.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40729" title="Arpa" nonfiltered="756" processed="748" dbindex="15807">


L'arpa s un instrument de corda pinada compost per un marc ressonant i una srie variable de cordes tensades entre la secci inferior i la superior. Les cordes poden ser pinades amb els dits, les ungles o amb un o plectre. 

Tipus d'arpes.
Arpa de palanques o arpa cltica;
Arpa doppia italiana;
Arpa de dues ordres espanyola;
Arpa triple anglesa;
Arpa paraguaia;
Arpa africana o kora;
Arpa Erard o de concert;
Arpa de boca o birimbao;
Arpa gtica catalana;

L arpa de pedals moderna.

Introducci histrica.
L arpa que s estudia actualment als conservatoris s fruit d un llarg procs d innovaci que comena a finals del segle XVII. 

Fins aleshores existien diversos tipus d arpes segons cada regi d Europa que seguiran pervivint amb ms o menys fortuna a la msica popular.

Aquestes arpes tenien el problema que no es podia tocar en totes les tonalitats i modalitats desitjades. 

El comenament del sistema ms reeixit es trob al Tirol austrac a finals del segle XVII, consistia en uns ganxos que al ser accionats manualment escuraven la longitud de la corda un semit, per no totes les cordes disposaven d aquest mecanisme, per exemple una arpa alemanya d aquest tipus amb 36 cordes tenia 32 ganxos.

Entre 1720 i 1740, el mecanisme es desenvolup connectant aquests ganxos a uns pedals que s accionaven amb els peus, deixant les mans lliures a l'intrpret.  Una arpa alemanya  conservada al Conservatoire Royal de Musique de Brusselles  sembla haver tingut pedals per a les notes DO i FA.  Diversos fabricants tingueren gran inters per a solucionar el problema diatnic de l'arpa: Louvet, Lang, Salmon, Holtzman, Lapine, Naderman, Cousineau i Renault & Chatelain. Hochbrucker, nascut a Donauwrth a Bavria, fabric una arpa amb cinc pedals per les notes DO, RE, FA, SOL y LA que desprs perfeccion ampliant el nombre de pedals a set, un per a cada nota de l'escala diatnica.   Aix se l considera el pare de l'arpa d un moviment.

Cap al 1740 s introdueix l'arpa de pedals a Pars segurament a travs de l'alemany Stecht o l'alsaci Phillip Mayer. A la Encyclopdie ja es presenta aquest instrument.
Abans de la Revoluci Francesa els fabricant d arpes Cousineau feren intents per a millora l'instrument, un d ells fou doblar el mecanisme i tamb el nombre de pedals, 14 en total.  Afortunadament no arrib a prosperar.

Sebastian Erard fou un altre fabricant de clavecins i pianofortes que pens en millorar el frgil mecanisme Cousineau, que amb el seu sistema de ganxos trencava les cordes freqentment.

El 1792 Erard patenta un arpa amb un sistema de forquetes, que s el que s utilitza avui en dia.  Erard substitueix el ganxo per un disc amb dues prolongacions en forma de forca que  trepitja   la corda escurant-la un semit.  Desprs d una estada a Londres, al 1796 torna a Pars i treballa en el problema de doblar el mecanisme sense doblar el nombre de pedals, finalment el 1810 patenta el seu mecanisme de double action grcies al qual es pot tocar l'arpa en totes les tonalitats i fins i tot adquirint ms possibilitats harmniques que el piano, l'arpa t 31 sons en una escala front als 20 del piano.

El 1831 mor Sebastian Erard , el seu nebot Pierre continuar el negoci patentant el 1836 el model Gtic que han utilitzat els arpistes fins els nostres dies, el Conservatori de Barcelona conserva una d aquestes arpes encara en s.

Descripci.

L arpa de pedals de doble moviment s si fa no fa la mateixa que patent Erard el 1810.

Relaci dels element clau que poden permetre ns entendre de forma simple com funciona l'instrument aix com les seves utilitats i limitacions.

 La tessitura;
L arpa moderna t sis octaves i mitja
S utilitzen les dues claus com amb el piano, normalment les notes per a la m dreta s escriuen en clau de Sol i les de la m esquerra en clau de Fa en quarta lnia.

 Les cordes;
L arpa est afinada diatnicament en perfectes octaves i quintes.
Les cordes de la meitat superior sn de tripa o nil (o altres material com fibra de carboni).  Hi ha diferents combinacions de colors per la ms freqent a Europa s
Do: roig
Fa: negre
Re, mi, sol, la, si,, blanc
Altres combinacions freqents sn:
Do: roig. Fa: morat i la resta en blanc.
Do: verd. Fa. Morat i la resta en roig.

Les cordes ms greus o bordons estan compostes d un fil d aram d acer entorxat amb un aliatge d aquest metall i plata, les notes fa i do eren de color coure per a ser diferenciades de la resta, actualment encara perviuen per s imposen bordons negres i rojos.

Les cordes poden comprar-se individualment o en jocs, quan es compren individualment cal indicar la nota i la octava a la qual pertanyen, tamb es pot indicar el nmero de la corda per aquest sistema s complicat i ms fcil d induir a error.  Les octaves en l'arpa es conten a partir del Mi i cap a baix.

Igual que altres instruments, les cordes de l'arpa sn sensibles als canvis de temps per amb l'agreujant que n hi ha moltes ms.

Existeixen diferents opinions entre els arpistes sobre els mrits de les cordes de tripa sobre les de nil, es diu que les cordes de nil es poden afinar ms rpid i que sn ms resistents als canvis  climtics.  Per mols prefereixen el tacte de les cordes de tripa, el color de les quals s ms estable.  En el que tothom est d acord s que no es deuen barrejar diferents materials indiscriminadament, aix s, normalment la primera octava sol ser de nil.  

 Els pedals;
Freqentment els pedals de l'arpa sn un enigma per als no arpistes, una ullada rpida de la part esquerra de l'arpa sol fer pensar que tenen la mateixa utilitat que en el piano.  

L arpa est afinada diatnicament  i els pedals que sn set serveixen per a alterar les notes; cada pedal correspon a una nota de l'escala de forma que quan s acciona un, totes les cordes d aquesta nota queden alterades.

El mecanisme de pedals es basa en el principi fsic on el nombre de vibracions d una corda est en ra inversa a la seva longitud; quan el pedal est en posici de bemoll, la corda s el mxim de llarga, si posem el pedal en natural, la corda s escurada per una forquilla que la pressiona, i el mateix procs tenim amb el pedal en diesi.

Exemples musicals proposats.

Arpa sola;
F. J. NADERMAN: Sept Sonates Progressives.  Alphonse Leduc.
A. HASSELMANS: Feuilles d automne.  Srnade mlancolique.  Op. 45.  Durand S.A.
M. TOURNIER: Trois images.  Op. 29 primera suite.  Lemoine.
M. GRANDJANY: Automne. Durand et Cie;
H. RENI: Feuilles d Album.  Anglus, Danse d autrefois, Esquisse.  Lemoine.
F. J. DIZI: 48 tudes pour la Harpe. Lemoine.
M. SAMUEL-ROUSSEAU: Variations Pastorales sur un vieux nol. Alphonse Leduc.  Pars. 1919;
J. DUBEZ: Deux Chansons Sans Paroles.
W. ALWYN: Crepuscle. Alfred Lengnick &Co. Ltd.  Londres;
C. SALZEDO:  Short stories in music.  Elkan-Voel Co Inc.
C. SALZEDO: Chanson dans la nuit.;
L. BERIO: Secuenza II.

Conjunt de cambra amb arpa;
L. SPOHR: Sonata concertante .  Op. 114 per a arpa i viol.  International Music Company.  Nova York.
N. C. BOCHSA: Thme et Variations.  Les Editions Ouvrires. L astre.
KOBAIASHI: Sonatina.
J. DEBN: Escenes Musicals. Eco. ;
B. BRITTEN: A ceremony of carols. Op. 28 per a veus blanques i arpa.  Boosey & Hawkes.
C. SALZEDO:  Rumba, Tango.  Schirmer.

Concerts per a arpa i orquestra;
G. F. HNDEL: Concert en si bemoll major. ;
C. DEBUSSY: Danses per a arpa. Durand;

Papers orquestrals d arpa;
G. F. HNDEL: Juli Csar ;
R. WAGNER: Els mestres cantaires de Nuremberg. Obertura.;
CHABRIER: Espanya. ;
P. I. TXAICOVSQUI: El Trencanous. Vals de les flors.;
G. BIZET: Carmen. Interludi. ;
G. FAUR: Rquiem.  Pie Jesus.  In paradisum.
C. DEBUSSY: Le Martyre de Saint Sbastien. Durad & Fils Editeurs.  Pars;

Tcnica de l'arpa.

Arpegiats;
s l'efecte ms conegut de l'arpa, de fet s l'instrument que dna nom a l'efecte.  Al Renaixement s usava com un ornament per al llarg de la histria va tenint cada volta ms xit fins ser usat fins a l'excs al Romanticisme, on  no s entn que un acord  puga ser plaqu, s a dir, sense arpegiar. A passat una mica com amb l'efecte vibratto als instruments d arc. Avui en dia, s intenta que tinga un sentit expressiu i no abusar d ell.
    
Existeixen diferents arpegiats. La seva velocitat depn de la durada de la nota arpegiada i poden ser lleugers com el brise, normalment comenant amb les dos mans juntes; avanats o al temps com eren abans del Barroc; o fins i tot una m arpegiada i l'altra no per donar un aire ambigu.  Tamb hi ha els acords anomenats trencats, amb un arpegiat quasi imperceptible.  Per ltim tenim els arpegis de tota l'arpa amb gran varietat expressiva segons la velocitat, dinmica i aggica que li donem.

Bisbigliando;
s un efecte de murmuri que s aconsegueix tocant repetidament acords arpegiats normalment de tres notes amb les dues mans preparant amb molt de compte de no fer sorolls.  Sol usar-se per a rememorar l'efecte de l'aigua, de fonts...

Glissandi;
L efecte ms definitori de l'arpa com a instrument.  Existeixen de diversos tipus, amb ungla, amb el diapas o la clau d afinar,  rematats tocant l'ltima nota del glisando, dobles i triples, ascendents i descendents o una combinaci d ambds, amb les dues mans...  

Tots els anterior se solen fer al llarg de l'arpa o  amb un interval prou ample que supere l'octava, per tamb s pot fer amb una sola nota per a facilitar la digitaci, sobretot si es tracta de msica per a tecla.

Un altre glissando s el realitzat recorrent tota una corda de metall entorxada.

Un altre glissando s l'efecte tambor, es fa apagant una srie de cordes amb la m esquerra que es glissen amb la dreta.

Acords elics;
Son una espcie de  glissandi, sobre uns acords en concret com a clusters.

Apagats;
Una de les caracterstiques de l'arpa s la tendncia a la ressonncia de les cordes siguen tocades o per simpatia.  Per a disminuir aquest efecte tenim els apagats.  I cada situaci necessita un apagat diferent:
Ens trobem amb tres problemes a solucionar: els silencis, no fer sorolls de pedals i el manteniment de l'harmonia correcta.  Per a cadascun hi ha diversos tipus d apagats.  Hi ha una diferents representacions grfiques per a cada tipus per a voltes no s escriuen perqu se sobreentn que cal apagar.
Amb les dues mans per a tapar tota l'arpa, al final d una pea o secci.  Amb la m esquerra sola per a tapar els baixos, o una octava en concret. Es representa amb un o dos cercles aspats.

En casos d escales o picats se sol tapar amb la m el so del baix per a deixar lloc a la nova fonamental tant amb octaves anomenades amb la m oberta o amb notes soltes que es pot senyalar amb una creueta.  

A voltes es posen de nou els dits sobre els baixos com si s ans a tocar de nou per a apagar, s molt com en les cadncies perfectes tapar la fonamental de l'acord de la dominant amb el 4t dit per a que se senta la fonamental de la tnica. Molt usat al Barroc i al Classicisme es pot representar amb les notes a apagar entre parntesis. 

Altres moments, pel perill de fer sorolls al preparar els dits cal apagar amb el mateix moviment dels dits abans de tocar amb molt de compte.

Harmnics;
Consisteixen en partir amb la m o la falange d un dit la corda de forma que se senta l'octava de la nota real, al segle XX es juga amb la quinta tamb.

Es representen grficament amb un petit cercle damunt la nota que s escriu normalment a la corda que es toca i no a altura real per a facilitar la lectura.

Enharmnics;
L actual mecanisme de pedals permet que cada corda de l'arpa siga bemoll, natural o diesi, aix dna joc a usar dos cordes per a fer un mateix so.  Aquest efecte ens serveix per a fer glissandi nics, trinats, tremols i tamb per a facilitat alguns passatges amb moltes alteracions o cromatismes.

La representaci grfica de l'enharmnic s moderna i consisteix en encerclar la nota enharmnica per a facilitar la lectura i el canvi de pedal.

Prs de la table (Pdlt);
Consisteix en tocar prop de la taula harmnica, aix s aconsegueix un so mes piano i metllic.  S usa com a efecte de timbre i en les obres de la msica antiga per a minimitzar els sorolls i les vibracions en els passatges fugats, principalment, a vegades per a imitar el so del clavec.

Bass danse les cordes (Bdlc);
Semblant a l'anterior per amb una posici intermitja entre la posici normal i el pdlt.  Tamb es pot tocar en una posici ms alta de la normal per a aconseguir un so ms estrident.

Sons pincs;
Fets pinant la corda amb el dit polze i ndex.

Sons amb ungla;
Tocar algunes poques notes amb l'ungla, francament en dess perqu s poc prctic per a l'arpista deixar-se una ungla una mica llarga per a fer-los, a ms el mateix efecte s aconsegueix tocant pdlt  fent una mica la intenci d un picat. 

Sons xilofnics;
S aconsegueixen posant els dits d una m al baix de les cordes i tocant amb l'altra.

Sons vibrs;
S aconsegueixen fent pressi amb la m esquerra a la part de dalt de les cordes mentre es toca amb la dreta.

Glissando de pedal;
Consisteix en aconseguir un efecte de cromatisme sense tocar.  Es toca una corda i es mou el pedal de forma que aconseguim un glissando d un semit.

Sons esotrics;
Consisteix en aconseguir un so a l'arpa movent els pedals sense tocar cap corda.   Per a que se senta cal molt de silenci i/o moltes arpes fent aquest efecte a la vegada.

Sons timpnics;
Es fan picant amb la m oberta, el puny o els dits la caixa harmnica.

Sons percudint les cordes amb la m, normalment amb l'esquerra al registre ms baix, pdlt.

s d elements aliens a l'arpa;
Com per exemple tocar colpejant una o diverses cordes amb la clau d afinar.
Posar una cinta de paper entre les cordes s aconsegueix un so com de percussi, semblant a una caixa clara.

Principals escoles d arpa.

La tcnica que avui en dia s estudia a totes les escoles d arpa del nostre entorn prov de l'escola francesa amb el seu centre al Conservatori de Pars.  Com veure m ms endavant d una forma o altra tots els professors eminents tenen el seu origen en aquest conservatori.

En 1825 s estableix la classe d arpa al Conservatori de Pars.  El primer professor s Naderman, arpista de la Capella Reial.  Continuen la seva tasca, per ordre cronolgic: Nadermann, A. Prumier, Labarre, A. C. A. Prumier,  Hasselmans, Tournier, P. Jamet i Laskine, Borot i Devs, i M. C. Jamet.  Entre ells cal destacar la figura de Hasselmans, gran pedagog que tindr una nombre important d alumnes excepcionals.



 Escola francesa;

Franois-Joseph Naderman (1773-1835)
Nicolas Bochsa (1789-1856)
Thodore Labarre (1805-1870)
Elias Parish Alvars (1808-1844)
Jules Godefroid (1811-1840)
Felix Godefroid (1818-1897)
Antoine Prumier (1794-1868)
Ange-Conrad-Antoine Prumier (1820-1884)               
Pedro Snchez
Dolors Snchez
Rosa Balcells
M. Llusa Snchez
Alphonse Hasselmans (1845-1912)
Henriette Reni (1875-1956)
Marcel Grandjany
Susan Macdonald
Luisa Domingo
Naoko Yoshino
Mara Casale
Marcel Tournier (1879-1951)
Chantal Mathiew
Isabelle Moretti
Xavier de Maistre
Marie-Claire Jamet
Nicanor Zabaleta
Ada Sassoli (1881-1946)
Micheline Khan (1891-1975)
Luisa Menrguez
Nicanor Zabaleta
Marisa Robles
M. Rosa Calvo Manzano
Pierre Jamet (1893)
Nuria Llopis
Farbrice Pierre
Catherine Michel
Marie-Claire Jamet
Lily Laskine (1893-1988)
Annie Chalan
Marielle Nordmann
Raphael Martenot
Marcel Grandjany (1891-1975)
Cristina Badia
Alex Bonet
Magdalena Barrera
Carlos Salzedo (1885-1861)

Escola catalana;

Rosa Balcells
Lina Serracarabassa
Marta Jarne
M Llusa Ibez
Cristina Badia
M Llusa Snchez
Margarita Arnal
Elena Bengoechea
Josep Maria Ribelles
Conservatori Superior de Madrid;

Luisa Menrguez
Nicanor Zabaleta
Ana M. Martini
Marisa Robles
M Rosa Calvo-Manzano

Escola londinenca;

Franois Dizi (1780-1840)
Robert Nicholas Charles Bochsa
John Balsir Chatterton (1805-1871)
John Thomas (1826-1913)
John Cockerill
Miriam Tomothy
Sidonie Gossens
Marie Gossens
Maria Korchinska
Karen Vaughan
David Dunn
Gwendolen Manson
Nansi Richards-Jones
Marie Gossens
Sidonie Gossens
Thomas Thomas (1829?-1913)
John Chesshire (1839-1910)
Tommy Wright
Cecilia Praetorius
Elias Parish Alvars
Karl Oberthr (1819-1895)

Escola italiana;

Curzzio Marcucci (1775-1842)
Filippo Scotti (1790-1868)
Alfonso Scotti (1824-1865)
Francesco Bellota (1834-1907) 
Giovanni Caramiello (1838?-1938)
Riccardo Ruta (1870-1919)
Angelo Bovio (1824-1865)
Luigi Magistretti (1887-1956)
Ferdinando Bovio (1800-1871)
Ferdinando Marcucci
Luigi Maurizio Tedeschi (1867?-1944)
Maria Vittoria Grossi (n.1886)
Margherita Hazon (n.1882)
Maria Giula Scimeco (n.1901)
Sebastiano Caramiello (1847-1903)
Michele Albano (n. 1841)
Felice Lebano (1867-1916)
Enrico Tramonti (1877-1828)
Angelo Bovio
Ferninando Marcucci (1800-1871)
Rosalinda Sacconi (1845-1915)
Giorgio Lorenzi (1846-1922)
Mario Lorenzi (1894-1967)

Escola vienesa;

Antonio Zamara (1829-1901)
Alfred Zamara (1863-1940)
Edmund Schucker (1860-1911)
Joseph Schucker (1886-1938)
Heinrich Schucker (1867-1913)
Alfred Kastner (1870-1948)
Alfred Hol (1866-1948)
Artiss de Volt
Derek Bell

Escola berlinesa;

Carl Constantine Ludwig Grimm (1820-1882)
Rosalie Spohr
Albert Heinrich Zabel (1834-1910)
Franz Poenitz (1850-1913)
Wilhelm Posse (1852-1926)
Alexei Slepushkin (1870-1918)
Maria Korchinska (1895-1979)

Bibliografia Recomanada.
DU CREST, Stphanie-Felicit, Contesse de Genlis (1974): Nouvelle Mthode pour aprendre a jouer de la harpe.  Reimpressi facsmil de l'edici de Pars de 1811.  Minkoff Reprint, Ginebra.
FERNNDEZ DE HUETE, Diego (1702): Compendio Numeroso de cifras Armnicas para Harpa de una orden, de dos rdenes y de rgano.  Primera parte, Madrid. ;
FERNNDEZ DE HUETE, Diego (1704): Compendio Numeroso de cifras Armnicas para Harpa de una orden, de dos rdenes y de rgano.  Segunda parte, Madrid.
FRANCO-LAO, Meri (1980): Msica Bruja, La Mujer en la Msica.  Icaria Editorial S.A.  Barcelona;
RENI, Henriette (1946):  Mthode Complte de Harpe.  Alphonse Leduc, Pars.
RENSCH, Roslyn (1969): The Harp, Its History, Technique and Repertoire. Gerald Duckworth & Co. Ltd.  Londres.
RENSCH, Roslyn (1989): Harps and harpists.  Gerald Duckworth & Co. Ltd.  Londres.
RUIZ DE RIBAYAZ, Lucas (1677):  Luz y Norte Musical para caminar por las Cifras de la Guitarra Espaola y Arpa, taer, y cantar  comps por canto de Organo; y breue explicacin del Arte, con preceptos faciles, indubitables, y explicados con claras reglas por teorica, y practica.  Madrid.
The Lyon & Healy Harp (1979).  Facsmil del Llibre de 1899 en celebraci del 90 aniversari de la marca.  Lyon & Healy,  Xicago.
ZINGUEL, Hans Joachim (1967): Neue Harfenlehre.  Friedrich Hofmeister,  Leipzig. ;



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40732" title="Parallel" nonfiltered="757" processed="749" dbindex="15808">


Els parallels  sn les interseccions produdes sobre l'esfera terrestre per uns plans imaginaris, parallels entre ells, i alhora perpendiculars a l'eix de gir de la Terra. Sobre aquests es medeix la latitud, que pot variar entre els 90N i els 90S.

L'Equador s el parallel que determina l'origen de les latituds, i s l'nic parallel que s un cercle mxim. Els meridians i els parallels es tallen sempre en angles rectes.

Hi ha quatre altres parallels amb una imporncia especial que sn:
 Els 2 trpics: Trpic de Cncer i Trpic de Capricorn.
 Els 2 cercles polars: Cercle polar rtic i Cercle polar antrtic.









lk























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40733" title="Hiprbola" nonfiltered="758" processed="750" dbindex="15809">
 element A;
 element B;
 element C;
 element A;
 element B;
 element C;
 element 1;
 element 2;
 element 3;

Una hiprbola es defineix com el lloc geomtric dels punts del pla per als quals s constant la diferncia de les distncies a dos punts fixos denominats focus.

La forma ms freqent d'una hiprbola s la segent:


La hiprbola s la corba cnica oberta formada per la intersecci d'una superfcie cnica amb un pla parallel a l'eix del con.
Asmptotes.
Una asmptota s una lnia recta qu,en prolongar-la indefinidament, cada vegada s'acosta ms a la grfica de la corba, per no arriba mai a tocar-la.
Aix passa peqru en les asmptotes les grfiques no existeixen.

Continitat i discontinitat.
Les representacions d'hiprboles poden ser diferents, ja siguin contnues o discontnues.La diferncia es que quan es podr respresentar sense aixecar el llapis del paper la grfica ser contnua i quan s'hagi d'aixecar el llapis del paper per fora ser discontnua
 Equacions de la hiprbola .


 Equacions en coordenades cartesianes.

L'equaci d'una hiprbola centrada en el punt (0,0) s:

;

on a i b sn els semieixos major i menor.

Equaci amb centre arbitrari:

;

on  s el centre

 Equacions en coordenades polars .

;
;
;
;

 Ecuacions paramtriques .

;
;

 Articles relacionats .
 Geometria analtica;
 Parbola;
 Ellipse;
 Representaci d'hiprboles;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40734" title="Parbola" nonfiltered="759" processed="751" dbindex="15810">


Una parbola s el lloc geomtric dels punts del pla que equidisten alhora d'un determinat
punt fix anomenat focus i d'una determinada recta anomenada directriu.

La recta perpendicular a la directriu que passa pel focus de la parbola s'anomena eix de la parbola. El punt de la parbola que talla l'eix s'anomena vrtex de la parbola.

Aquesta s l'equaci de la parbola amb distncia p del focus a la directriu,
amb la directriu perpendicular a l'eix x i el focus a l'origen de coordenades:

  y2 = 4  p  x

La parbola s la corba cnica oberta formada per la intersecci d'una superfcie cnica amb
un pla parallel a una generatriu del con. Una parbola es pot entendre com un cas especial d'una ellipse o d'una hiprbola amb l'altre focus a l'infinit.

La revoluci d'una parbola al voltant del seu eix origina el cos slid anomenat paraboloide.




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40739" title="Formig" nonfiltered="760" processed="752" dbindex="15811">

El formig s un material usat en la construcci que resulta de l'emmotllat i enduriment d'una barreja d'rid (grava i sorra), ciment, aigua, additius i addicions que li donen caracterstiques determinades.

Etimologia.
El terme formig procedeix de formic , mot d'origen llat que designa la qualitat "emmotllable" o de donar "forma".

Components.
rid.
Els rids que s'afegeixen a la mescla i que garanteixen tant la resistncia com la durabilitat del formig, no podent ser reactius amb el ciment, i estan especialment desaconsellats els que contenen nduls de guix, sulfurs oxidables i compostos de ferro. La mescla d'rid gruixut (grava) i rid fi (sorra) ha de fer-se en una proporci adequada i de comproms per aconseguir alhora una barreja prou compacta (s a dir, amb pocs buits) i una massa de formig prou treballable i que no es disgregui.

Ciment.

El ciment s un conglomerant hidrulic artificial de naturalesa inorgnica que endureix barrejat amb l'aigua. Els ciments ms emprats per fer formig sn el ciment prtland i el ciment prtland amb addicions. El ciment alumins es fa servir per algunes situacions especials i amb restriccions importants, tot i que en bona part del segle XX es va fer servir fora en biguetes prefabricades. El ciment natural lent, avui totalment en dess, tamb s'havia fet servir per fer formig, sobretot per fonaments.

Aigua.
L'aigua s un compost qumic transparent, inodor, inspid, quimicament format per hidrogen i oxigen, de frmula emprica H2O, que barrejat amb el ciment inicia reaccions qumiques que provoquen la transformaci dels components i el seu enduriment. 

Donat que l'aigua no es troba pura a la natura ni a les fonts habitualment disponibles, no totes les aiges poden servir per fer formig, sin que les que portin dissoltes substncies perjudicials pel formig en quantitats excessives no poden ser emprades. Per aquest motiu les diferents normes obliguen a fer anlisis de l'aigua que s'emprar per fer formig, si b permeten estalviar-se'ls quan hi ha experincia en l's d'aquell tipus d'aigua (el que s el cas, per exemple l'aigua de l'aixeta de la majoria de ciutats). Aix, la norma EHE prescriu lmits pel pH, el contingut de sulfats, el total de substncies dissoltes, els hidrats de carboni i les substncies orgniques solubles en ter.

Tamb cal tenir en compte que algunes substncies presents a l'aigua, poc o gens perjudicials pel formig, poden ser perjudicials per l'acer, com s el cas dels clorurs, de manera que certes aiges, com l'aigua de mar (amb una gran quantitat de clorur sdic o sal comuna) s'admeten nicament per a preparar formigons que no hagin de dur armadures (o sigui, s'admeten per formig en massa per no per formig armat ni per formig pretesat). Tampoc s gaire convenient fer servir aiges marines o amb clorurs per pastar o curar el formig en massa que hagi d'estar en contacte amb formig armat, ja que els clorurs sn molt mbils i podrien passar al formig armat.

Additius.
Els additius son les substncies que s'afegeixen abans de l'amassat, que produeixen modificacions particulars en les seves caracterstiques fsiques o faciliten la seva aplicaci.

 Airejants: Tenen la funci de modificar la porositat i els buits del formig, tallant les vies capillars mitjanant bombolles d'aire. Augmenten la resistncia a la congelaci sense augmentar la retracci.
 Anticongelants: Permeten formigonar en temps de gelades.
 Colorejants;
 Fludificants: Tenen la funci de modificar la plasticitat del formig, fent-lo ms flud i treballable;
 Retardants: ;
 Superfludificants;

Addicions.
Les addicions sn els materials inorgnics que poden ser afegits al formig per millorar les seves caracterstiques o donar-li'n d'especials. Les addicions poden ser puolniques o amb hidraulicitat latent.

 Posada en obra o formigonat .
S'entn per adormiment del formig el moment en qu deixa de tenir una consistncia entre fluida i pastosa i passa a ser quelcom slid. El procs que s'incia aleshores s l'enduriment, amb el qual el formig va guanyant en resistncia. Per a la posada en obra s'empren uns motlles anomenats encofrats que normalment es retiren posteriorment, encara que en algunes ocasions es poden deixar i llavors s'anomenen encofrat perdut. El vibrat del formig en disminueix momentniament el fregament intern i per tant facilita el seu emmotllat.

 Caracterstiques fsiques .
Valors aproximats.

Resistncia a la compressi: de 150 a 500 kg/cm2 (15 a 50 MPa) pel formig ordinari. Actualment existeixen formigons especials de fins a 2000 kg/cm2 (200 MPa). 

Densitat: al voltant de 2350 kg/m3 

Resistncia a la tracci: en general menyspreable, de l'ordre d'una desena part de la resistncia a la compressi. 

Temps d'adormiment: aproximadament dues hores. 

Temps d'enduriment: progressiu, en funci de molts parmetres. En 24 o 48 h la meitat de la resistncia a llarg termini, en una setmana 3/4 parts i en 4 setmanes prcticament la resistncia total. 

Com a dada curiosa, cal remarcar que el formig es dilata i es contrau a la mateixa velocitat que l'acer, per tant resulta molt til el seu s simultani en la construcci. 

Principals parmetres per al disseny i control del formig estructural.
L'enginyer, a l'hora de dissenyar un determinat formig estructural i en el moment de controlar-lo, utilitza un nombre limitat de parmetres significatius, com sn la resistncia caracterstica, la consistncia, la mida mxima de grnul de l'rid, el tipus d'ambient (o classe d'exposici), la relaci d'aigua-ciment i el contingut de ciment.

Aix, per exemple, la normativa espanyola permet la tipificaci d'un formig en un projecte constructiu assenyalant nicament el tipus de formig (en massa, armat o pretesat), la resistncia caracterstica, la consistncia, la mida mxima de grnul de l'rid i el tipus d'ambient (o classe d'exposici), perqu la normativa ja limita el valor dels altres dos parmetres (la relaci aigua-ciment i el contingut de ciment) en funci del tipus de formig i el tipus d'ambient ..

Resistncia caracterstica.
Establint en projecte i verificant a l'obra un determinat valor de resistncia es pretn assegurar que el formig collocat resistir les crregues previstes, amb una certa probabilitat. El valor que s'utilitza per aix s anomenat "resistncia caracterstica".

Convencionalment s'ha establert com a resistncia caracterstica el valor de la resistncia a compressi a 28 dies amb un 95% de confiana, determinada d'acord amb un assaig normalitzat. El percentatge de confiana assenyalat significa que aquest s el valor que s'espera que superin el 95% de les mostres assajades.

Com que el valor real de la resistncia caracterstica s difcil (si no impossible) de determinar, a l'obra generalment s'estima aquest valor a partir dels resultats d'un nombre limitat d'assajos; la normativa proposa procediments i frmules per a realitzar aquesta estimaci. El valor obtingut d'aquesta estimaci rep el nom de resistncia caracterstica estimada.

D'acord amb la normativa, per acceptar un lot (part de l'obra controlada conjuntament) s'ha de complir que el valor de la resistncia caracterstica estimada del lot sigui igual o superior al 90% del valor de la resistncia caracterstica exigida al projecte.

L'assaig de compressi normalitzat s'executa sobre cilindres d'assaig de 15 cm de dimetre per 30 cm d'alt.

D'acord amb la normativa, la resistncia caracterstica considerada en projecte per als formigons estructurals ha de ser superior a 20 MPa en formigons en massa i superior a 25 MPa en formigons armats o pretesats.

Consistncia.

Establint i controlant el tipus de consistncia es pretn aconseguir que, amb els mitjans de collocaci i compactaci previstos, el formig ompli completament els motlles i envolti completament les armadures, sense formar buits.

Els tipus de consistncia establerts sn: seca (S), plstica (P), tova (B) i fluda (F). Entre parntesi s'ha assenyalat la sigla que identifica cada tipus de consistncia d'acord amb la normativa espanyola.

La consistncia d'un formig es verifica a l'obra mesurant en centmetres l'assentament del formig en el con d'Abrams, d'acord amb la relaci segent: seca (de 0 a 2 cm), plstica (de 2 a 6 cm), tova (de 5 a 10 cm) i fluda (de 8 a 17 cm). Els intervals anteriors se superposen perqu inclouen una certa tolerncia i l'objectiu s verificar la consistncia establerta en projecte, i no determinar-la.

Mida mxima de l'rid.
S'anomena mida mxima d'un rid a la mnima obertura de tams pel que passa ms del 90% en pes de l'rid. Segons la normativa espanyola, a ms de la condici anterior, pel tams d'obertura doble hi ha de passar el 100%.

En la normativa espanyola aquest parmetre es designa amb la lletra d majscula "D".

Establint una mida mxima per als grnuls de l'rid es pretn assegurar que durant el formigonament l'rid passa sense dificultat entre les barres d'acer que formen l'armadura, sense quedar-hi encallat. S'evita aix la formaci de buits.

La mida mxima de l'rid s'ha d'establir en fase de projecte perqu condiciona la distncia mnima entre barres, el recobriment mnim de les barres (distncia d'una barra a un parament o encofrat) i la dimensi mnima de la pea.

La prctica ha establert que la mida mxima de l'rid no pot superar el 80% de la distncia entre barres i que, com a molt, es pot permetre fins a un 15% de grans superiors.

Per verificar a l'obra la mida mxima de l'rid cal garbellar (tamisar) l'rid total (mescla de l'rid fi i del gruixut).

Tipus d'ambient o classe d'exposici.
El tipus d'ambient, tamb anomenat "classe d'exposici", s una forma de classificar el medi on s'ha de situar l'estructura, en funci de la seva agressivitat potencial cap al formig.

Aix doncs, les normatives classifiquen els possibles ambients agressius en un seguit de classes i subclasses de manera convenient per assignar desprs condicions particulars per al formig que s'hi hagi d'enfrontar.

A diferncia de la resta de casos, aquest parmetre no fa referncia a cap propietat del formig, sin de l'ambient que l'ha d'envoltar.

En general, la classe d'exposici condiciona al formig a travs de relacions aigua-ciment mximes, continguts de ciment mnims, recobriments mnims i obertures mximes de fissura.

A ms, segons el cas, tamb es pot arribar a exigir un contingut mnim d'aire oclut, caracterstiques addicionals de resistncia als sulfats o a l'aigua de mar, resistncies mnimes, duresa mnima de l'rid fi, contingut mxim de ciment, etc.

Relaci aigua/ciment.
La relaci aigua/ciment s el quocient entre la quantitat d'aigua i la quantitat de ciment utilitzats per confeccionar el formig. Tericament, la relaci aigua/ciment estrictament necessria per permetre la hidrataci completa de certa quantitat de ciment s de 0.27. No obstant aix, per augmentar la treballabilitat de la mescla, hom augmenta considerablement la proporci d'aigua per sobre d'aquest valor teric (sn habituals els valors entre 0.45 i 0.54). Malauradament, la resistncia assolida pel formig disminueix a mesura que augmentem la relaci aigua/ciment, essent aquest el parmetre que ms influeix en la resistncia. Aix doncs, el valor que finalment exigim a aquest parmetre s un comproms entre la resistncia que necessita la estructura i la treballabilitat necessria per a la seva construcci. Els mxims que habitualment s'estableixen per a les relacions aigua/ciment es troben entre els 0.40 i els 0.65; varien en funci de la resistncia que volem assolir, el tipus d'rid utilitzat i el tipus de ciment utilitzats. La ra principal de la utilitzaci dels additius superfluidificants s precisament aconseguir una bona treballabilitat sense haver d'augmetar la relaci aigua/ciment, que tan influeix en la resistncia.

Contingut de ciment.

Tipus de formig.
El formig es pot classificar segons es fa treballar, est composat i collocat.
Formig en massa.
Formig ciclopi.
Formig armat.
S'anomena formig armat quan s'usa en combinaci amb barres d'acer (armadures) per a la construcci d'elements estructurals, aprofitant el fet que el formig treballa b a compressi i que l'acer treballa b a tracci. Que aquests dos materials tinguin coeficients de dilataci trmica del mateix ordre de magnitud permet que puguin treballar conjuntament, sempre que se'n garanteixi l'adherncia mitjanant patilles, ancoratges, i el corrugat de les barres. A ms, el formig forma un medi bsic que ofereix una important protecci qumica a l'acer, que n'evita l'oxidaci i corrosi.
Formig alleugerit.
Formig translcid.
Formig airejat.
Formig pretesat. 
S'anomena formig pretesat al formig armat que cont alguna armadura que ha estat tesada expressament amb el propsit de generar en l'element un estat tensional determinat i convenient.

Les armadures tesades s'anomenen actives; la resta, en contraposici, sn anomenades passives. Dins de les actives hom distingeix entre les tesades abans de l'adormiment del formig (armadures pretesades) i les tesades quan el formig ja ha assolit certa resistncia (armadures posttesades).

Sovint, imprpiament, es parla de formig pretesat per referir-se exclusivament al formig pretesat amb armadures pretesades i de formig posttesat per referir-se al formig pretesat amb armadures posttesades.
Formig posttesat. 
Formig posttesat s una forma habitual per imprpia d'anomenar al formig pretesat amb armadures posttesades; vegeu formig pretesat.

Referncies.
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40742" title="Escala (proporci)" nonfiltered="761" processed="753" dbindex="15812">

L'escala s la proporci entre les dimensions reals d'un objecte i la seva representaci en un mapa, una maqueta, un plnol, etc, o sigui, s el resultat de dividir la mesura de la representaci, el dibuix, per la de la realitat. Una escala major que 1 indicar una escala d'ampliaci i una escala menor que 1 indicar que es tracta d'una escala de reducci. 

Les escales se solen expressar en forma d'una fracci en qu un dels dos nombres (numerador o denominador) s igual a 1 i l'altre ms gran. Aix, una escala 1:20 significa que una unitat del dibuix representa 20 unitats de la realitat.

L'expressi  a gran escala  indica una factor d'escala que s'aproxima a 1/1, per tant, indica una representaci fora precisa d'una realitat no massa gran, un exemple en seria la maqueta d'una pea a mida real. Per contra, l'expressi  a petita escala  indica una relaci d'escala elevat, una representaci menys precisa d'una realitat gran, un exemple podria ser un planisferi.

 Escales de dibuix .

Tenint en compte les dimensions d'un objecte i el format de paper de qu disposam, se sol buscar l'escala de dibuix ms adient.

Escala = mida dibuix / mida objecte;

 Tipus d'escales .
 Escala de reducci (Reducci: 1/X, on "x" sempre ser major que 1). Es redueix la representaci de l'objecte respecte a aquest. S'empra quan la mida real de l'objecte s major que la mida del paper. s til en plnols geogrfics o d'edificis.
 Escala natural (Natural o 1:1). Es dibuixa l'objecte amb les seves prpies mides. S'empra quan l'objecte cap en el paper amb les seves mides reals.;
 Escala d'ampliaci: X/1 (X sempre ser major que 1). Ampliam l'objecte X vegades. S'empra en el cas d'un objecte massa petit per al format de paper a utilitzar.	;
		
 Normalitzaci de les escales .
Encara que X pot ser qualsevol nombre major que 1, existeix una normalitzaci de les escales segons el motiu que origina el dibuix.

Normalitzaci en escales de reducci: ;
 Fabricaci: 1:2, 1:5, 1:10, 1:20, 1:50, 1:100, 1:200;
Construcci: 1:5, 1:10, 1:20, 1:50, 1:100, 1:200, 1:500, 1:1.000;
Urbanisme: 1:500, 1:1.000, 1:2.000, 1:5.000, 1:25.000, 1:50.000;
Normalitzaci en escales d'ampliaci: 2:1, 5:1, 10:1, 20:1, 50:1;

s de l'escala'.
Les escales de dibuix sn utilitzades fonamentalment en arquitectura, enginyeria i disseny.

Vegeu tamb.
 Maqueta;
 Miniatura;

Enllaos externs.

 Escales de dibuix;
 Dibuix tcnic;
 Interpretaci de plnols;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40743" title="Projecci (cartografia)" nonfiltered="762" processed="754" dbindex="15813">
hijos a perra... !!
Una projecci s un procediment matemtic per a representar una part de la superfcie de la Terra, que s esfrica, sobre un mapa, que s una superfcie plana.

Segons el model conceptual, hi ha tres tipus de projeccions: 
 En una projecci cilndrica, el model s un cilindre que embolica l'esfera;
 En una projecci cnica, el model s una superfcie cnica que embolica l'esfera;
 En una projecci azimutal, el model s un pla tangent en un punt a l'esfera;
 Tot i aix, hi ha projeccions que sn artefactes matemtics sense una correspondncia geomtrica directa, com les projeccions pseudo-cilndriques, pseudo-cniques i pseudo-azimutals.





Com que la representaci d'una superfcie esfrica sobre una superfcie plana mai podr ser totalment fidel, una projecci sempre deforma o distorsiona alguna o algunes d'aquestes propietats:
 les rees (les proporcions relatives) representades en el mapa.
 les distncies (les lnies ms curtes entres dos punts o geodsiques).
 l'escala en totes les direccions des de cada un dels punts del mapa.
 les formes (l'orientaci dels angles), que noms es poden preservar localment, en parts sensiblement ms petites que un quadrant de l'esfera).

Per aix s'han inventat diferents tipus de projeccions que intenten preservar alguna d'aquestes magnituds (per exemple, les rees en les projeccions equivalents), o si ms no, preservar-les en alguna part especial del mapa resultant (com per exemple, les distncies des del punt central en la projecci azimutal equidistant).

Una projecci s equivalent o holomogrfica si mant les proporcions entre les rees representades (aix implica deformar fora les formes i els angles). 

Una projecci s equidistant si mant les distncies respecte a un o ms punts determinats del mapa (per exemple, el centre de la projecci, o b algun parallel o meridi de referncia).

Una projecci s conforme si mant les formes (els angles) localment (en parts sensiblement ms petites que un quadrant de l'esfera), i per a cada punt del mapa l'escala s la mateixa en totes les direccions (aix no vol pas dir que l'escala sigui la mateixa per a punts diferents).

Algunes projeccions descrites amb ms detall:
 projecci cilndrica equidistant;
 projecci cilndrica equivalent o homologrfica de Lambert;
 projecci cilndrica estereogrfica;
 projecci mercator;
 projecci sinusoidal;
 projecci azimutal equidistant;
 projecci azimutal equivalent o homologrfica de Lambert;
 projecci azimutal estereogrfica o conforme;
 projecci azimutal ortogrfica;
 projecci azimutal gnomnica;
 projecci de Mollweide;
 projecci de Hammer;
 projecci de Aitoff;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40744" title="Cercle polar" nonfiltered="763" processed="755" dbindex="15814">
A la Terra, els cercles polars sn els parallels que es troben a les latituds 66 33' 39" N (cercle polar rtic) i 66 33' 39" S (cercle polar antrtic). Les regions situades al llarg dels cercles polars experimenten, una vegada a l'any, un perode de 24 hores seguides amb el Sol per sobre l'horitz (durant el solstici d'estiu) i un altre de 24 hores seguides amb el Sol per sota l'horitz (durant el solstici d'hivern). Els cercles polars delimiten les regions de l'rtida i l'Antrtida de les zones temperades nord i sud, respectivament.

Moviment dels cercles polars.

La posici (latitud) dels cercles polars est determinada per l'inclinaci de l'eix de rotaci de la Terra respecte a la perpendicular al pla de la seva rbita al voltant del Sol. Aquest angle s'anomena obliqitat de l'eclptica i no s constant en el temps sin que oscilla de forma peridica degut als moviments de precessi i nutaci de la Terra. La variaci d'aquest angle modifica la latitud dels cercles polars uns quants metres cada any.

El moviment de precessi fa que, en un temps de 20.500 anys, l'obliqitat de l'eclptica oscilli entre els 22,1 i els 24,5. Al cap de 20.500 anys ms, l'angle torna a la posici inicial. Aquest cicle de 41.000 anys s'anomena cicle de Milankovitch, pel climatleg serbi Milutin Milankovi . Aquests 2,4 d'oscillaci equivalen a una distncia d'uns 270 km sobre la superfcie de la Terra. Actualment, aquest angle s de 23 26' i decreix uns 0,47" (14,5 m) per any. El moviment de nutaci provoca un altre cicle, aquest amb un perode de noms 18,6 anys i una amplitud angular de poc ms de 9" (280 m a la superfcie).

El moviment real de la latitud dels cercles polars s el resultat d'una complexa combinaci d'aquests cicles. Actualment, els cercles polars s'estan movent en direcci als respectius pols una mitjana d'uns 14,5 metres cada any. En realitat, els cercles polars no es desplacen de forma regular la mateixa distncia cada any sin que aquesta distncia varia uns quants metres d'un any a l'altre.

 Vegeu tamb .
Trpics;
Lnia equatorial;
Sol de mitjanit;

Enllaos externs.
Desplaament del cercle polar rtic a Sucia durant un perode d'uns quants millennis ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40745" title="Projecci azimutal equidistant" nonfiltered="764" processed="756" dbindex="15815">
La projecci azimutal equidistant s una projecci cartogrfica
azimutal que mant l'escala de les distncies respecte el centre del mapa. Aquesta projecci no s equivalent (distorsiona les rees relatives) i no s conforme (distorsiona les formes i els angles). 

Aquesta projecci s un artefacte matemtic, no una representaci d'una construcci geomtrica.
Amb aquesta projecci, un mapa del mn sencer s un cercle amb el centre de projecci (el punt de l'esfera tangent al pla de projecci) al centre del mapa. La distorsi d'rees i angles creix com ms lluny del centre del mapa. Com que es mant l'escala de les distncies respecte el centre, la circumferncia externa del mapa representa el punt ms allunyat possible, a 180 graus de distncia, l'antpoda del centre. 

Si el centre del mapa s un dels pols, els meridians apareixen representats rectes i els parallels com cercles concntrics. Si el centre del mapa s qualsevol altre punt, els meridians i els parallels apareixen representats com corbes complexes. 

Suposant una escala escala i un centre de projecci amb longitud long0 i latitud lat0, aquestes sn les equacions generals per a obtenir les coordenades cartesianes x , y en el pla per al lloc amb longitud long i latitud lat:

  c = arccos( sin(lat0) * sin(lat) + cos(lat0) * cos(lat) * cos(long - long0) )
  k = c / sin(c)
  x = escala * k * cos(lat) * sin(long - long0)
  y = escala * k * ( cos(lat0) * sin(lat) - sin(lat0) * cos(lat) * cos(long - long0) )









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40746" title="Projecci azimutal ortogrfica" nonfiltered="765" processed="757" dbindex="15816">
La projecci azimutal ortogrfica s una projecci cartogrfica
azimutal que representa un globus de la Terra vist en perspectiva des d'una distncia infinita: els raigs de llum son parallels entre ells, i perpendiculars al pla de projecci. Aquesta projecci no s equivalent (distorsiona les rees relatives) i no s conforme (distorsiona les formes i els angles). 

Amb aquesta projecci, noms es pot mostrar alhora un sol hemisferi amb el centre de projecci 
(el punt de l'esfera tangent al pla de projecci) al centre del mapa. La distorsi d'rees i angles creix cap a les vores del mapa. La circumferncia externa del mapa representa tots els punts a 90 graus de distncia del centre.

Si el centre del mapa s un dels pols, els meridians apareixen representats rectes i els parallels com cercles concntrics. Si el centre del mapa s a l'Equador, el meridi central i els parallels apareixen representats rectes, els altres meridians apareixen com arcs de cercle.

Suposant una escala escala i un centre de projecci amb longitud long0 i latitud lat0, aquestes sn les equacions generals per a obtenir les coordenades cartesianes x , y en el pla per al lloc amb longitud long i latitud lat:

  x = escala * cos(lat) * sin(long - long0)
  y = escala * ( cos(lat0) * sin(lat) - sin(lat0) * cos(lat) * cos(long - long0) )









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40748" title="Projecci azimutal estereogrfica" nonfiltered="766" processed="758" dbindex="15817">
La projecci azimutal estereogrfica s una projecci cartogrfica azimutal que mant els angles respecte al centre, per no les distncies ni les rees relatives. Aquesta projecci no s equivalent (distorsiona les rees relatives) per s conforme (mant les formes i els angles). 

Aquesta projecci s'obt projectant els punts de la superfcie de l'esfera des del punt antpoda del centre de projecci (el punt de l'esfera tangent al pla de projecci). Amb aquesta projecci, un mapa del mn sencer s un cercle amb el centre de projecci (el punt de l'esfera tangent al pla de projecci) al centre del mapa. El punt antpoda no es pot representar (quedaria a l'infinit). La distorsi de distncies i rees creix com ms lluny del centre del mapa. 

Les lnies ortodrmiques apareixen representades com circumferncies. Les lnies loxodrmiques apareixen representades com espirals logartmiques. Les circumferncies a la superfcie de l'esfera apareixen representades amb la mateixa forma al mapa, com a cas especial les circumferncies que passen pel centre de projecci apareixen representades com rectes (es poden pensar com circumferncies de radi infinit).

Si el centre del mapa s un dels pols, els meridians apareixen representats rectes i els parallels com cercles concntrics. Si el centre del mapa s qualsevol altre punt, els meridians i els parallels apareixen representats com corbes complexes. 

Suposant una escala escala i un centre de projecci amb longitud long0 i latitud lat0, aquestes sn les equacions generals per a obtenir les coordenades cartesianes x , y en el pla per al lloc amb longitud long i latitud lat:

  k = 2 * / ( 1 + sin(lat0) * sin(lat) + cos(lat0) * cos(lat) * cos(long - long0) )
  x = escala * k * cos(lat) * sin(long - long0)
  y = escala * k * ( cos(lat0) * sin(lat) - sin(lat0) * cos(lat) * cos(long - long0) )



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40749" title="Loxodrmia" nonfiltered="767" processed="759" dbindex="15818">
Una loxodrmia o lnia loxodrmica o lnia de rumb s una lnia traada sobre la superfcie de la Terra que talla els meridians amb un angle constant, s a dir, marca la ruta que seguiria un vehicle que mantingus sempre la mateixa derrota, la mateixa orientaci de la brixola respecte el Nord. 

Una loxodrmia traa una espiral sobre la superfcie esfrica. Les loxodrmies apareixen representades com a rectes en els mapes traats amb la projecci de Mercator






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40751" title="Projecci de Mollweide" nonfiltered="768" processed="760" dbindex="15819">

La projecci de Mollweide o projecci ellptica homologrfica s una projecci cartogrfica pseudo-cilndrica que s equivalent (preserva les proporcions de les rees) per no s conforme (distorsiona les formes).

Fou publicada per primera vegada pel matemtic i astrnom Karl Brandan Mollweide (1774   1825) a Leipzig el 1805, com una millora de la projecci de Mercator. Fou popularitzada per Jacques Babinet el 1857.


Aquesta projecci s un artefacte matemtic, no una representaci d'una construcci geomtrica.

Els parallels apareixen representats com rectes paralleles a distncies desiguals. Els meridians apareixen representats com arcs elliptics a distncia constant.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40752" title="Projecci de Mercator" nonfiltered="769" processed="761" dbindex="15820">

La projecci mercator s una projecci cartogrfica cilndrica conforme (mant les formes i els angles localment) per no s equivalent (distorsiona molt les rees relatives). Fou ideadea per Gerardus Mercator el 1569. L'escala s constant al llarg de l'Equador per la distorsi creix moltssim cap a les zones polars.

Aquesta projecci s un artefacte matemtic, no una representaci d'una construcci geomtrica. Amb aquesta projecci no es poden representar les latituds molt altes (en un mapa amb l'Equador al llarg del centre del mapa, els pols quedarien a l'infinit).

En aquesta projecci tots els meridians i parallels apareixen representats rectes. Els meridians apareixen separats amb una distncia constant. Els parallels apareixen separats amb una distncia creixent com ms lluny de l'Equador. En aquesta projecci les lnies loxodrmiques apareixen representades com rectes. Aquesta s l'nica projecci cartogrfica amb aquesta propietat.

Suposant una escala a l'Equador escala i un meridi central de longitud long0, aquestes sn les equacions per a un mapa d'aspecte equatorial per a obtenir les coordenades cartesianes x , y en el pla per al lloc amb longitud long i latitud lat:

  x = escala * long - long0
  y = escala * ln( tan(lat) + sec(lat) )
  y = escala * 1/2 * ln( (1 + sin(lat)) / (1 - sin(lat)) )
  y = escala * ln( tan( pi/4 + lat/2 ) )























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40760" title="Buenaventura Durruti" nonfiltered="770" processed="762" dbindex="15821">

Buenaventura Durruti Dumange ( Lle, 14 de Juliol de 1896 Madrid, 20 de novembre de 1936 ) fou un sindicalista i revolucionari anarquista espanyol.

Nascut a Lle, va comenar a treballar amb 14 anys a la seva ciutat natal, on era mecnic-ajustador i va treballar en el sector ferroviari.En 1917 la  Uni General de Treballadors (UGT) va organitzar una vaga on Durruti va participar activament. El govern va cridar a l' exrcit per suprimir la vaga, on van morir 17 treballadors, 500 persones resultaren ferides i 2000 empresonades sense judici. A causa d' a, va haver d' exiliar-se a Frana.

A l' exili, fins 1920, va treballar de mecnic a Pars, per va ser convenut per anar a La Rosa de foc per organitzar als treballadors barcelonins. Es va traslladar el 1920 a Barcelona, on s'afili a la CNT (Confederaci Nacional del Treball). El 1922 form juntament amb Joan Garca Oliver i Francisco Ascaso el grup Los Solidarios, al qual se li imput, un any ms tard, l'assassinat del cardenal Juan Soldevila y Romero, produt com a represlia del assassinat de Salvador Segu. Va fugir a Argentina, Uruguai i altres pasos llatinoamericans i europeus. Abans d' aquestos fets, ja havien, sense xit, intentat assassinar a Alfons XIII.

En 1931 torna a Espanya, i es va integrar a la Federacin Anarquista Ibrica (CNT/FAI), al sector fasta   belligerant amb la II Repblica  i que particip a les insurreccions de 1932 i 1933.

 La seva actuaci en la Guerra Civil Espanyola .


En esclatar la Guerra Civil en 1936 va ser un dels principals protagonistes dels successos revolucionaris de juliol, formant part el grup "Nosaltres" (successors de "Els Solidaris") de la direcci de la defensa de la ciutat de Barcelona, en la qual va morir el seu company de tota la vida Francisco Ascaso per un tir procedent del bndol nacional. El 20 de juliol, ja derrotat l'alament a Barcelona i sent la CNT qui controlava  la situaci, sobretot desprs d'apoderar-se del parc d'Artilleria de Sant Andreu, els seus principals dirigents van tenir una entrevista amb el president de la Generalitat catalana, Llus Companys. En una segona entrevista a l'endem, desprs del ple de Federacions locals de la CNT, Durruti juntament amb altres principals dirigents de la CNT van proposar nomenar un Comit Central de Milcies Antifeixistes de Catalunya, sent acceptat per les altres organitzacions. Aquest comit (format per llibertaris, republicans nacionalistes i marxistes) es va convertir en el veritable poder a Catalunya, ratificant la Generalitat posteriorment el que es decidia. Cansat de les disputes internes i el desgast a causa del fet de trobar-se en una guerra civil, del Comit de Milcies Antifeixistes (de la qual era cap del departament de transports), va decidir passar al front amb el bndol republic, comenant per alliberar dels nacionals Saragossa, desprs de Barcelona, altre gran nucli urb anarquista. Es va formar llavors la famosa Columna Durruti, que va prendre rumb a Saragossa.



A la columna se li va negar el subministrament d'armes, artilleria, etctera, per part dels agents comunistes, pel que va haver de limitar-se a prendre tots els pobles per on passava. En ells els camperols es veien lliures per a fer la revoluci: els terratinents eren expropiats de les seves terres, les quals eren collectivitzades, s'abolia la propietat privada i s'instaurava el comunisme llibertari. Al novembre d'aquell any va marxar a Madrid amb la seva columna a contenir l'ofensiva de les tropes revoltades (batalla de Madrid).

Quan es trobava en les proximitats de l'Hospital Clnic de Madrid (ocupat pels revoltats) va ser ferit mortalment per un tir la procedncia del qual no est molt clara, existint diverses hiptesis sobre l'origen de la bala que li va ferir. Mentre algunes versions afirmen que va ser disparada accidentalment per la seva propi "naranjero" (versi espanyola del sub-fusell Schmeisser MP28 II), unes altres apunten que va poder ser assassinat per agents estalinistes. La versi de l'accident s bastant versemblant, puix que el citat model de sub-fusell mancava de segur i podia disparar-se per un simple cop de la culata contra el terra. Joan Garca Oliver, company de Durruti des dels temps dels Solidaris, ens explica en el seu llibre autobiogrfic "L'Eco dels Passos", i que ser la persona que va acompanyar a Durruti al front de Madrid, viu, i que el va acompanyar de tornada a Barcelona, mort, que mai va voler creure aquesta histria doncs Durruti mai en la seva vida va usar naranjero, el mateix Garca Oliver mai el va veure amb cap, usava pistola, ni tampoc en fotografia,recordant que Durruti es feia acompanyar permanentment d'un fotgraf i un metge.

Segons Abel Paz,anarquista i bigraf de Durruti, la bala li va entrar per darrere, amb el que, per molt perillosos que fossin els naranjeros, era impossible sostenir la teoria del accident.

Tanmateix, el posterior assassinat d' Andreu Nin, capdavanter del POUM, partit marxista-leninista i de caire antiestalinista, per part del NKVD, refora la sospita que Durruti tamb va ser assassinat pel rgim de la URSS.

Durruti a la literatura i el cinema.

Buenaventura Durruti s una de les grans referncies de l'anarquisme espanyol. Existeix abundant literatura sobre la seva figura, sent l'estudi ms significatiu l'obra del militant i estudis de l'anarquisme Abel Paz Durruti en la Revolucin espaola (Madrid, Fundacin Anselmo Lorenzo, 1996), amb un estudi de J.L. Gutirrez Molina. L'any 1999, els Joglars va coproduir amb una productora francesa un film anomenat Buenaventura Durruti, anarquista. 

Enllaos externs.

Durruti en la revolucin espaola (vdeo basat en la biografia escrita per Abel Paz, Fundacin de Estudios Libertarios Anselmo Lorenzo);
"Durruti y la revolucin" Abel Paz, Fundacin Andreu Nin;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40761" title="Publi Helvi Prtinax" nonfiltered="771" processed="763" dbindex="15822">


Publi Helvi Prtinax (1 d'agost de l'any 126 - 28 de mar de l'any 193) va ser proclamat emperador el mat segent a la mort de Cmmode, el 31 de desembre de l'any 192.

La seva carrera abans de la seva proclamaci ens s coneguda grcies al llibre Historia Augusta i ha sigut confirmada grcies a l'existncia d'inscripcions. Nascut a Alba, era fill del llibert Helvi Succs. En un principi, Prtinax inici la seva carrera com a gramtic, per decid buscar una feina ms profitosa i, amb l'ajuda del seu patrocini, se li encarreg, com a oficial, una cohort. En la guerra contra els parts s'hi distingiren els seus serveis, la qual cosa el va fer que la seva fos una carrera meterica i, desprs d'haver sigut destinat diverses vegades a Britnia (com a trib militar de la Legio VI Victrix) i per tot el Danubi, va ser designat procurador de la Dcia. Tingu un contratemps perqu fou vctima de certes intrigues de palau durant el regnat de Marc Aureli, per aviat fou destinat a ajudar a Claudi Pomepi durant les Guerres Germniques. L'any 175 reb l'honor d'un consulat i, fins l'any 185, Prtinax fou governador de les provncies de la Moesia Superior i Inferior, Dcia, Sria i Britnia.        

Durant aquest temps, Prtinax tingu un paper al Senat rom fins que el prefecte pretori Perenne l'oblig a abandonar la vida pblica. Desprs d'aix, es tornaren a demanar els seus serveis a Britnia perqu l'exrcit s'hi havia amotinat. Intent apaivagar el mot per una legi amotinada atac la seva gurdia personal, la qual cosa els va fer creure que Prtinax havia mort amb ells. Quan es recuper de les ferides, castig durament les legions amotinades, la qual cosa va fer augmentar la seva reputaci. Quan es va veure obligat a renunciar del crrec, la ra que es don fou que les legions s'estaven tornant hostils a l'autoritat imperial a causa de la seva severa disciplina.  

Desprs, serv com a procnsul d'frica des de l'any 188 al 189, i desprs a la prefectura de Roma i tingu un segon consulat com a ordinarius, la qual cosa signific que l'emperador fou el seu company. Ell es trobava precisament servint com a prefecte urb quan Commode fou assassinat. 

El curt regnat de Prtinax (86 dies) va ser insegur per a Roma. Intent imitar les prctiques de Marc Aureli i intent reformar les alimenta per hagu d'afrontar l'antagonisme de molts sectors de l'exrcit. Els escriptors antics ens expliquen com la Gurdia Pretoriana esperava una generosa recompensa per part de Prtinax per haver-lo ascendit, i quan s'hagueren endut una decepci, s'agitaren fins que Prtinax els don els diners venent-se les propietats de Commode, fins i tot les concubines i els joves que Commode feia servir per als seus plaers sexuals. Va aconseguir evitar i acabar amb una conspiraci que el volia canviar per un tal Falc, per una altra conspiraci acab amb el seu assassinat per part de membres de la Gurdia Pretoriana. Prtinax era conscient dels perills que tenia dur el purpurat en la Roma d'aquella poca, per aix refus atorgar ttols imperials a la seva dona i al seu fill, protegint-los amb aquest fet del qu els pogus passar desprs de la seva mort. 

Assassinat i Pstum.
El 28 de mar de l'any 193, un grup de gurdies insatisfets perqu noms havien rebut la meitat de la seva recompensa entr a les estances de Prtinax i el mat. Desprs d'aix, el senador Didi Juli s'autoproclam emperador, la qual cosa desencaden una breu guerra civil per la successi, guanyada aquell mateix any per Septimi Sever.

Desprs de l'entrada de Septimi a Roma, aquest reconegu a Prtinax com a legtim emperador, execut els soldats que el mataren, i no noms va pressionar al Senat rom per a qu li fessin un funeral d'Estat, sin que durant els anys posteriors a la seva mort, Septimi celebr jocs en honor seu per l'aniversari de la seva coronaci. 

Enllaos externs.

Historia Augusta: Vida de Prtinax;
 Prtinax a Livius.Org;
 Prtinax a De Imperatoribus Romanis;















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40766" title="Pompeu" nonfiltered="772" processed="764" dbindex="15823">

Biografies:
Pompeu Fabra, normativitzador del catal.
 Pompeu Crehuet i Pardas, autor dramtic i periodista catal. ;
 Gens Pompeia;
Luci Pompeu, trib militar;
Quint Pompeu , cnsol el 141 aC;
Pompeu (poltic), poltic rom;
Quint Pompeu Ruf (cnsol), cnsol el 88 aC.
Quint Pompeu Ruf, gendre de Sulla.
 Quint Pompeu Ruf (trib), trib de la plebs;
Aule Pompeu, trib de la plebs.
Quint Pompeu Ruf (pretor), pretor rom.
 Quint Pompeu Bitnic, cap pompei;
Aule Pompeu Bitnic, governador de Siclia. ;
Sext Pompeu (gendre de Lucili), gendre del poeta Gai Lucili;
 Sext Pompeu (vir doctus), erudit rom;
Gneu Pompeu Estrab,  militar i cnsol rom, pare de Pompeu Magne.
Gneu Pompeu Magne (106 - 48 aC): militar i poltic rom, aliat i ms tard enemic de Juli Csar.
 Gneu Pompeu Magne el Jove (79 - 45 aC): militar rom, fill major de Pompeu Magne.
Sext Pompeu Magne (67 - 35 aC): militar i poltic rom, fill menor de Pompeu Magne.
Sext Pompeu (cnsol 35 aC), cnsol el 35 aC;
Sext Pompeu (cnsol l'any 14), cnsol l'any 14;
Gneu Pompeu Magne, gendre de l'emperador Claudi;
Gneu  Pompeu (cnsol 31 aC) cnsol rom.
 Pompeu Long, militar rom (segle I).
 Pompeu Macer, pretor rom durant el regnat de Tiberi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40768" title="Concili ecumnic" nonfiltered="773" processed="765" dbindex="15824">
En el catolicisme i en l'ortodxia de l'est, un concili ecumnic s una reuni dels bisbes de tota l'esglsia amb la finalitat de discutir i resoldre afers relacionats amb la doctrina i la prctica de l'esglsia. La paraula prov del grec           (oikumene) que literalment significa "habitat", i.e. tots els llocs que sn habitats pels sers vivents, i per tant, "mundial" o "general".

El terme "tota l'esglsia", per l'ortodxia de l'est est conformada pels cristians ortodoxos de l'est i les jurisdiccions en comuni amb la seva doctrina. No inclou altres patriarques ni a Roma, encara que per a alguns ortodoxos, el concili no s ecumnic si no inclou l'Esglsia Catlica Romana. Similarment, pel catolicisme, "tota l'esglsia" significa "noms" els que estan en completa comuni amb l'Esglsia Catlica, per, per a alguns, ha d'incloure a les esglsies ortodoxes si ha de ser veritablement ecumnic. Joan Pau II va dir que l'esglsia necessita respirar amb "dos pulmons".

Les reunions locals sn anomenades "snodes", per, sovint no hi ha cap distinci entre un snode i un concili. Prov de la paraula grega           (synodos), que es deriva de "syn", amb i "odos", cam.

Llista de Concilis Ecumnics.
Concili de Jerusalem.
Concili de Jerusalem, Segons els Fets dels Apstols el ms antic Concili fou convocat per Sant Pere, als vols de l'any 50, cellebrat a casa de Sant Jaume (Fets 21, 18) i rellev als pagans convertits al cristianisme de les observances judaiques, entre elles la circumcisi que era la ms important, doncs aquesta petita intervenci es converteix en el "signe" per excellncia del poble escollit:
Circumcidareu el vostre prepuci, i aquest ser el signe de l'aliana entre jo i vosaltres. De generaci en generaci, tots els infants mascles seran circumcidats el vuit dia d'haver nascut. (Gnesi 17, 11-12);
Per Pere i Jaume l'esglsia naixent no pot adrear-se als pagans o gentils, s a dir els incircumcisos, ja que el mateix Jehov aix li ho revel a Abraham: Tot home que no hagi estat circumcidat ser excls del poble, perqu haur trencat la meva aliana. Aquest s el fort debat del Concili que s'acaba amb el que es coneix com el ritu de la purificaci proposat per Sant Pau, s a dir, substituint la circumcisi pel bateig i amb l'observaci d'alguns preceptes de la llei mosaica: Pel que fa als pagans que s'han convertit a la fe, ja els vam fer arribar les nostres decisions: que es guardessin de la carn sacrificada als dols, de menjar sang, de menjar animals ofegats i de les relacions sexuals illegtimes. (Fets 21, 25)

Primers set concilis catlics.
Els primers 7 concilis sn acceptats pel catolicisme i el cristianisme ortodox. El protestantisme accepta noms la doctrina  del primer concili, i petites porcions dels altres 6 (principalment en el rebuig de les doctrines del monotelisme, arrianisme, netorianisme i monofisitisme).  El restauracionisme no accepta cap concili. 
 1. Concili de Nicea I, (325): repudi l'arrianisme, adopt el Credo de Nicea i establ el cnon de la Bblia.
 2. Concili de Constantinoble I, (381), revis el Credo de Nicea..
 3. Concili d'Efes, (431): rebutj el nestorianisme i proclam la verge Maria com la Mare de Du (en grec         ), i prohib cap alteraci al Credo de Nicea que no fos feta per un Concili Ecumnic;
 4. Concili de Calcednia, (451): rebutj la doctrina eutiquina de monofisisme, descrivint les dues naturaleses de Crist (humana i divina), i adopt el Credo de Calcednia. Aquest i els segents concilis no sn reconeguts per la comuni ortodoxa oriental.
 5. Concili de Constantinoble II, (553): reafirm les decisions exposades en els concilis anteriors, condemn els nous escrits arrians, nestorians i monofisites.
 6. Concili de Constantinoble III, (680-681): rebutj el monotelisme, afirm que Crist tenia voluntat humana i divina.
Concili de Trullo o Concili Quinisext (= Cinqu i sis), (692); En certa forma, s un concili administratiu que eleva alguns canons locals al status ecumnic i estableix principis de disciplina clerical. No es considerat formalment un concili ja que no va determinar aspectes de doctrina. Aquest concili s acceptat per l'Esglsia Ortodoxa de l'est com a part del Tercer Concili de Constantinoble, per s rebutjat pels Catlics. ;

 7. Concili de Nicea II, (787): restauraci de la veneraci dels icones i la fi del primer iconoclasme.

Concilis vuit i nov.
Pels catlics.
 8. Concili de Constantinoble IV, (869-870): depos al patriarca de Constantinoble;
 9. concili del Later I, (1123).  ;

Per alguns ortodoxos de l'est.
 8. Concili de Constantinoble IV, (879-880): restaur al patriarca de Constantinoble i anatematitza a qui alters el Credo de Nicea/Constantinoble.
 9. Concili de Constantinoble V, (1341-1351): afirm la teologia hesicasta, d'acord a St. Gregori Palamas, i condemn al filsof Barlaam de Calbria.
Snode de Jerusalem, (1672); definit Ortodox en relaci al Catolicisme i Protestantisme; definit Ortodox Grec pels canons Bblics. ;
Concilis romans.
10. concili del Later II (1139): repet el primer concili. A ms, es prohib el matrimoni del clergat, es regul llur vestimenta, i els atacs al clergat sn castigats amb l'excomuni.
11. concili del Later III (1179): limit les eleccions papals als cardinals, condemn la simonia i prohib la promoci al bisbat abans dels 30 anys d'edat.
12. concili del Later IV (1215): tract de la transsubstanciaci, de la primacia del papa i de la conducta del clergat. Tamb declar que els jueus i musulmans han d'utilitzar vestimentes especials per a diferenciar-los dels cristians.
13. Concili de Li I (1245): establ el color roig pels cardinals, i impos un impost en la Terra Santa.
14. Concili de Li II (1274);
15. Concili de Viena (1311-1312): dissolgu l'ordre del Temple (cavallers del Temple).
16. Concili de Constana (1414-1418).
17. Concili de Basilea, Ferrara i Florncia (1431-1445): s una reconciliaci amb l'Esglsia Ortodoxa, que no va ser acceptada immediatament pels cristians de l'est. En aquest concili es van assolir unions amb diverses esglsies de l'est.
18. concili del Later V, (1512-1517): intent reformar l'Esglsia;
19. Concili de Trento, (1545-1563): fou la resposta als qestionaments del calvinisme i el luteranisme, i impos la uniformitat en la litrgia del ritu rom;
20. Concili Vatic I, (1870): establ la doctrina de la infallibilitat del papa.
21. Concili Vatic II, (1962-1965): renov la litrgia romana, "d'acord a la norma prstina dels pares"; establ decrets pastorals sobre la naturalesa de l'esglsia i la seva relaci amb el mn modern; restaur la teologia de la comuni; promogu l'estudi bblic; i marc l'inici del progrs ecumnic de reconciliaci amb altres esglsies cristianes.














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40770" title="Gneu Pompeu (desambiguaci)" nonfiltered="774" processed="766" dbindex="15826">

Biografies:
Gneu Pompeu Estrab (segles II i I aC): militar i poltic rom, pare de Pompeu Magne.
Gneu Pompeu Magne (106 - 48 aC): militar i poltic rom, aliat i ms tard enemic de Juli Csar.
Gneu Pompeu (fill) (79 - 45 aC): militar rom, fill gran de Pompeu Magne.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40773" title="Eduard VIII del Regne Unit" nonfiltered="775" processed="767" dbindex="15827">

Eduard VIII del Regne Unit (Richmond, 1894 - Pars, 1972). Rei de la Gran Bretanya i d'Irlanda del Nord, d'Irlanda i dels Dominis britnics d'ultramar, emperador de la ndia (del 20 de gener de 1936 a l'11 de desembre de 1936). Abdic de la corona britnica per tal de poder-se casar amb la dues vegades divorciada Wallis Simpson.

Naixement i famlia.

Nascut a la finca rural de White Lodge a Richmond Surrey, fill del rei Jordi V quan tan sols era duc de York i hereu del seu pare el prncep de Galles, el futur rei Eduard VII i de la princesa Alexandra de Dinamarca nascuda princesa de Dinamarca. La seva mare era la princesa Maria de Teck, filla del prncep Francesc, duc de Teck i pertanyent a una branca morgantica de la famlia reial de Wrttemberg i de la princesa Maria Adelaida del Regne Unit, filla dels ducs de Cambridge, cosins de la reina Victria, i nta del rei Jordi III. Nascut, per tant, a la recta final del perode victori.

Els seus noms de bateig foren els de Jordi, Andreu, Patrici i David, patrons d'Anglaterra, Esccia, Irlanda i Galles, repectivament seria conegut pels seus familiars i amics com a David.

A la mort del seu avi i amb l'ascensi del seu pare al tron britnic reb els ttols habituals de l'hereu al tron britnic: Prncep de Galles, Duc de Cornualles i Duc de Rothesay, Comte de Carrick, Bar de Renfrew, Lord de les Illes, i Great Steward d'Esccia. Jur el ttol de prncep de Galles al Castell de Caernarfon el 1911, essent el primer prncep de Galles des de l'Edat Mitjana que jurava aquest ttol en terres galleses.

Prncep de Galles i Rei del Regne Unit.

Particip a la Primera Guerra Mundial malgrat que no se li permet particip a primera lnia de combat com era el seu desig. Aquest petit rol en el conflicte li permet guanyar-se una alta popularitat entre les tropes britniques.

Durant la dcada de 1920 i de 1930 represent el seu pare en mltiples actes tant dintre del pas com a l'estranger. Adquir un rol important desprs de la Gran Depressi en qu particip en nombroses visites a barris desvalguts i installacions pbliques de suport a les famlies.



L'any 1928 reb el Fort Belvedere al Berkshire del seu pare i fou all on install el seu domicili. All mantingu una important vida amorosa majoritriament amb dones casades i moltes d'origen nord-americ com: Freda Dudley Ward i la vescomtessa Furness i finalment, amb Wallis Simpson.

Desprs de la mort del seu pare ascens al tron britnic el 20 de gener de 1936. Ja des del primer moment el seu regnat d'escassos mesos va ser marcat per la polmica de la voluntat de casar-se amb la nord-americana dues vegades soltera Wallis Simpson. L'endem de la coronaci observ des del palau de Saint James al costat de Wallis Simpson els homenatges a la seva persona.

El rei perd de forma gradual la confiana del govern britnic, s'observaren certes voluntats d'interferncia en el govern del pas i s'opt per no passar a Ford Belvedere papers compromesos pel pas i per investigar les activitats del rei i la seva amistanada.

Abdicaci.

El 16 de novembre de 1936, el rei es trob amb el primer ministre Stanley Baldwin, al Ford Belvedere i li express la seva volutant de casar-se amb Wallis Simpson tan bon punt aquesta ho pogus fer. Baldwin li ofer tres possibilitats, casar-se en contra la voluntat del Govern, abdicar i casar-se o b abandonar la seva relaci amb Wallis Simpson. L'establishment britnic s'oposava a la idea del matrimoni i nicament el govern de l'Estat lliure d'Irlanda s'hi va mostrar a favor.

Eduard sign la seva acta d'abdicaci el 10 de desembre de 1936 a Ford Belvedere en presncia dels seus germans els ducs de York, Gloucester i Kent. L'endem anunci al pas la seva abdicaci amb aquestes paraules: "No puc portar el pes feixuc de la Corona i dels deures reials sense tenir al meu costat la dona que estimo". Desprs d'aquest anunci marx del Regne Unit en direcci a Frana on Wallis Simpson l'esperava. Desprs de l'abdicaci, el Duc de York es convert en el rei Jordi VI del Regne Unit.

Duc de Windsor.

L'any 1937 el rei li atorg el ttol de Duc de Windsor amb el grau d'Altesa Reial. L'ex-rei es cas amb Wallis Simpson el 3 de juny de 1937 al castell de Cand a Frana. Les relacions entre els germans i molt especialment amb el nou rei Jordi VI i la reina mare Maria de Teck van empitjor de forma evident pel que feia al grau d'Altesa Reial de la nova duquessa de Windsor i per l'assignaci econmica de la nova parella. L'ex-rei fu pagar una important suma econmica al seu germ per la compra dels castells de Balmoral i de Sandringham que ell havia heretat del seu pare.

S'establiren a Frana i el mateix any 1937 visitaren a Adolf Hitler a la cancelleria berlinesa. Les relacions entre els ducs de Windsor i el Partit Nazi semblaven reforar-se i molt especialment entre la duquessa i el ministre d'afers exteriors del Reich Joaquim von Ribbentrop. L'invasi alemanya de Frana fu que els ducs viatgessin cap a Biarritz, a Espanya i Portugal on embarcaren en un navier britnic en direcci a les Bahames on el govern britnic li havia ofert la plaa de governador al duc. Durant l'odissea per fugir dels nazis l'FBI descobr que la duquessa mantenia permanent contacte amb Von Ribbentropp i que aquest coneixia perfectament qualsevol moviment de la parella ducal. La jugada del govern britnic de portar els ducs a les Bahames sota l'excusa de fer-se crrec de la governaduria responia a la voluntat d'allunyar-los dels centres de decisions per tal d'evitar la seva intervenci.

Posteriorment a la Segona Guerra Mundial els ducs es dedicaren a viatjar. El duc mor a Pars l'any 1972 desprs d'anys d'una dura batalla en contra del cncer de coll. La duquessa mor a final de la dcada de 1980. Tots dos es troben enterrats a Fragmore prop de Windsor. Moriren sense descendncia, malgrat que sempre estigueren envoltats de rumors sobre l'homosexualitat del duc, les seves aventures extramatriomonials, els problemes hormonals de la duquessa i les suposades paternitats.


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40774" title="Llindar de pobresa" nonfiltered="776" processed="768" dbindex="15828">
S'enten per llindar de pobresa aquell nivell d'ingressos per sota del qual s impossible satisfer les necessitats vitals.

Existeixen moltes maneres de definir la pobresa i de decidir on situar el llindar de pobresa. En el cas de comparacions internacionals s important utilitzar les dades actualitzades a paritat de poder adquisitiu (o PPP, en angls). Aix s'aconsegueix eliminar les diferncies que podrien haver-hi en els preus entre les diferents economies.

Algunes de les maneres ms utilitzades per delimitar un llindar de pobresa sn les segents:
 En funci de les prestacions socials. Si l'estat garanteix uns ingressos mnims (salari mnim, pensi mnima, etc.) es pot considerar aquest import com un indicador de pobresa.
 Com un percentatge de la renda per cpita.
 Com una quantitat fixa (corregida per la inflaci). Ex: el Banc Mundial sovint utilitza 1 dlar al dia com a llindar de pobresa.

 Pobresa relativa . 
Es defineix com a pobresa relativa aquella situaci en la qual malgrat tenir les necessitats bsiques cobertes, el nivell d'ingressos se substancialment menor que el de la major part de la poblaci. El concepte de pobresa relativa est molt vinculat al grau de desigualtat d'una economia.

El Banc Mundial per a comparacions internacionals utilitza com a indicador de pobresa relativa la quantitat de 2 dlars per dia. EN el context de pasos desenvolupats, per, sovint es pren com a referncia el 50% de la renda per capita d'una economia. L'INE, per exemple, utilitza el 60% de la mediana dels ingressos per unitat de consum.

 Pobresa absoluta .
Es defineix com a pobresa absoluta aquell nivell d'ingressos per sota del qual no s possible satisfer les necessitats bsiques. Aquest nivell, en ser absolut, no depn de la distribuci de la renda i ha de ser el mateix en tots els pasos (evidentment ajustat mitjanant PPP).
El Banc Mundial utilitza com a indicador de pobresa absoluta la quantitat de $1 dlar dia.
Sovint, el els pasos desenvolupats, es considera tamb com a pobresa absoluta el 50% del nivell de pobresa relativa. s a dir, el 25% de la renda per capita d'una economia.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40780" title="Licini" nonfiltered="777" processed="769" dbindex="15829">


Juli Valent Licini usurp el tron imperial l'any 250.

Pel que sembla, Licini, que era senador, tenia el suport del Senat rom i de diferents sectors de la poblaci quan inici la revolta contra Deci, el qual es trobava lluitant contra els Gots. No obtant aix, Valeri I,  el qual tenia Roma sota la seva responsabilitat, no tingu gaire problmes per acabar amb la revolta. 

Poc ms se sap de Licini.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40782" title="Illa Sala y Gmez" nonfiltered="778" processed="770" dbindex="15830">

L'illa Sala y Gmez (tamb anomenada Salas y Gmez, en rapanui Motu Motiro Hiva) s una illa deshabitada al Pacfic oriental, inclosa a la provncia xilena de l'illa de Pasqua. s una de les anomenades illes espordiques xilenes. Est situada a 3.220 km a l'oest de la costa nord de Xile i a 415 km a l'est de l'illa de Pasqua.

 Geografia .
L'illa s d'origen volcnic i s la punta emergida d'una carena muntanyosa submarina de 3.500 m des del fons de l'oce. Est formada per dues roques, de 30 i 26 m d'altitud, unides per un estret istme, d'una amplada mitjana de 30 m, que en ocasions queda inundat per les onades i la marea. L'rea total s de 2,5 km  i amb una allargada de 700 m.

Encara que a l'illa no hi ha cap font d'aigua dola, en una depressi es recull aigua de pluja i el lloc s utilitzat per la nidificaci d'ocells. A ms de diverses espcies d'ocells marins, es troben molts insectes.

 Histria .
No hi ha cap evidncia que l'illa fos habitada, per les tradicions de l'illa de Pasqua diuen que era visitada per recollir plomes i ous d'ocells. El nom pre-europeu Motu Motiro Hiva significa illa cap el continent. Degut a la seva situaci i a les connexions histriques es pot considerar l'illa ms oriental de la Polinsia.

L'illa va ser descoberta per l'espanyol Jos Salas Valds, el 1793, i explorada per Jos Manuel Gmez, el 1805. El nom Sala y Gmez fa honor als dos mariners, per amb una incorrecci en el cognom Salas.

El 1808, Xile va annexionar l'illa, administrada per la Marina xilena des del 1888, i incorporada a la provncia de l'illa de Pasqua des del 1966. 



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40784" title="Parc Natural de Sant Lloren del Munt i l'Obac" nonfiltered="779" processed="771" dbindex="15831">


El Parc Natural de Sant Lloren del Munt i l'Obac s un parc natural format pel masss de Sant Lloren del Munt i la serra de l'Obac. 

T una superfcie protegida de 13.694 ha, repartides entre les comarques del Bages, el Valls Occidental i el Valls Oriental. Els seus cims principals sn el Montcau (1.056,7 m) i la Mola (1.101,9 m), on es troba el monestir romnic de Sant Lloren del Munt. 

El parc fou declarat com a tal el juliol de 1972, amb qu va esdevenir el primer parc natural de l'Estat espanyol. Actualment s gestionat per la Diputaci de Barcelona.

Sn 12 els municipis que hi tenen part del seu terme municipal: Castellar del Valls, Granera, Matadepera, Monistrol de Calders, Mura, el Pont de Vilomara i Rocafort, Rellinars, Sant Lloren Savall, Sant Vicen de Castellet, Talamanca, Terrassa i Vacarisses.

 Caracterstiques .
El parc est format per dos massissos, el de Sant Lloren del Munt, que culmina als cims ja esmentats de la Mola i el Montcau, amb ms de mil metres cadascun, i la serra de l'Obac, no tan elevada; els seus pics ms alts sn el Castellsapera (939,3 m), el tur del Castellar (931 m) i el tur de Tres Creus (929,7 m). Tots dos conjunts muntanyosos estan separats al sud per la riera de les Arenes (afluent de la riera de Rub) i al nord pel torrent d'Estenalles. El punt central del parc s el coll d'Estenalles (870,4 m), on hi ha un centre d'informaci.

L'orografia de tota aquesta rea s molt escarpada, plena de cingles i canals, amb torrents i rieres en totes direccions. Geolgicament hi predominen els conglomerats, que formen un relleu semblant al ve masss de Montserrat.

T clima mediterrani subhumit. Per aix el principal bosc que s'hi troba s l'alzinar i tamb les pinedes, encara que hi ha importants rouredes, com la de les Teixoneres o la del sot de la Bta.

 Vegetaci .

La vegetaci caracterstica del parc natural s l'alzinar, que per sobre dels 800 metres s'enriqueix amb espcies prpies dels llocs humits com la moixera, el boix i el roure -que forma alguns boscos molt interessants-, mentre que en altituds inferiors es barreja amb pins i arbusts mediterranis, com el bruc i l'arbo.

La base del masss es troba ocupada per pinedes de pi blanc, que a les zones ms obagues s substitut sovint pel pi roig i la pinassa.

A les canals ms obagues apareixen clapes ocupades per avellaners on s'arreceren plantes prpies de la regi centreeuropea, que constitueixen els reductes ms meridionals de la seva distribuci. Als roqueters i a les cingleres creixen diverses plantes de gran inters, tpiques de llocs secs i amb poc sl. 

 Fauna .

L'existncia de grans masses forestals que alternen amb esplndides cingleres i espadats que s'alcen majestuosament damunt la plana ofereixen unes condicions ptimes per al refugi, la cria, la hivernada i el pas de nombroses espcies vertebrades. Per la gran variabilitat d'ambients ecolgics presents en els terrenys del parc, s'hi poden diferenciar clarament diverses comunitats faunstiques ben particulars. Aix, des dels tpics habitants rupcoles fins als animals dels conreus propers a les masies passant per la fauna prpiament boscana, es comptabilitzen un nombre fora considerable d'espcies animals (prop de dos centenars de vertebrats), la majoria d'un gran inters.

Una de les espcies de mamfers que ha vist ms incrementada la seva presncia al parc els darrers anys s el senglar (Sus scrofa), del qual se'n poden veure fora rastres fins i tot en els camins. Malgrat la pressi cinegtica a qu han estat sotmesos, no s rar sorprendre algun esquirol (Sciurus vulgaris) saltant entre les branques, o conills (Orictolagus cuniculus) en els pedregars de la carena. Cal fer ressaltar la importncia ecolgica dels mamfers carnvors que controlen l'equilibri en les diferents comunitats; aquest s el cas de la fagina (Martes foina), el gat mesquer (Genetta genetta), la guineu (Vulpes vulpes) i el toix (Meles meles) entre altres, de costums nocturns o crepusculars, cosa que en dificulta l'observaci.

Les aus representen el grup ms nombrs dels vertebrats del masss. Les ms comunes sn la merla (Turdus merula), el tud (Columba palumbus), el gaig (Garrulus glandarius), el pit-roig (Erithacus rubecula) i les mallerengues (Parus spp.), que hi crien. A les parts baixes del masss hi abunden el pins (Fringilla coelebs), la cadernera (Carduelis carduelis), els sits (Emberiza spp.), la puput (Upupa epops) i el tord (Turdus philomelos), que nidifica en un dels seus lmits ms meridionals a la Pennsula.

De tant en tant, encara apareixen al cel algunes rapinyaires com l'liga perdiguera (Hieraaetus fasciatus), esparvers i astors (Accipiter spp.), entre altres, i diversos falcnids; aix com els excepcionals voltors (Gyps fulvus) i l'liga daurada (Aquila chrysaetos), extingits com a nidificants.

Tamb cal remarcar la presncia d'algunes parelles de ducs (Bubo bubo), que han desaparegut en gran part de Centreeueropa, mentre que aqu sn presents encara en els penyals ms ferstecs de les canals.

Per les brolles i pinedes, hi sovintegen la serp verda (Malpolon monspessulanus) i la serp blanca (Elaphe scalaris). Tampoc no s rar sorprendre, entre els pedregosos careners del parc, l'escur (Vipera latasti).

En moltes de les fonts que es troben a la muntanya, hi creixen larves de la vistosa salamandra (Salamandra salamandra), aix com capgrossos de diferents espcies de gripaus (Bufo, Alytes, etc.).

Enllaos externs.
 Pgina del Parc Natural de Sant Lloren del Munt i l'Obac de la Diputaci de Barcelona.
 santllorencdelmunt.com - Inventari d'indrets del parc, amb fotografies, coordenades i informaci diversa.

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40789" title="Mozilla Thunderbird" nonfiltered="780" processed="772" dbindex="15832">




El Mozilla Thunderbird (abans anomenat Minotaur) s un client de correu electrnic de codi obert distribut per la Fundaci Mozilla i procedent del projecte Mozilla. Aquest s una evoluci d'execuci ms lleugera del Mozilla, per dedicada primordialment al correu electrnic, als grups de discussi i als canals RSS. Es basa en el motor Gecko, conferint-li aix gran rapidesa i estabilitat. 

De la mateixa manera que el Mozilla Firefox, poden afegir-se-li ms caracerstiques fcilment grcies a extensions. 

Es distribueix sota les llicncies MPL (Mozilla Public License) i MPL/GPL/LGPL (trillicncia), i s disponible per a GNU/Linux, Windows i Mac OS X.

 Extensions .
Enigmail;

 Vegeu tamb .
Mozilla;

 Enllaos externs .


 Lloc oficial;
Pgina web del Mozilla Thunderbird a Mozilla Europa;
Projecte de traducci del projecte Mozilla en catal;
 Lloc web de desenvolupament del projecte;
Guia de thunderbird en catal;


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40794" title="Nvu" nonfiltered="781" processed="773" dbindex="15833">


L' Nvu (pronunciat, en angls, com a "N-view", per a "new view") s un complet sistema per editar pgines web, basat en el redactor del Mozilla, que combina la gesti de tots els fitxers del lloc web i la facilitat d's del WYSIWYG (de l'angls "What You See Is What You Get", "el que veus s el que aconsegueixes") per a l'edici.  L'NVU est dissenyat per a ser extremadament senzill d'utilitzar, convertint-se en l'eina ideal per aquells usuaris d'ordinadors sense massa coneixements tcnics que volen crear una web atractiva i d'aspecte professional sense necessitat de conixer HTML o els detalls de la programaci web.

 Enllaos externs .
Lloc oficial;
Pgina del projecte de traducci al catal;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40798" title="Uni Esportiva Castellar" nonfiltered="782" processed="774" dbindex="15834">
L'Uni Esportiva Castellar s un club de futbol nascut a Castellar del Valls l'any 1911. En els seus inicis, noms podia emmirallar-se amb equips de la rodalia ms prxima. El Bara ja tenia 12 anys d'histria. Pocs anys desprs vingueren els altres equips de la ciutat com l'Espanyol, Catal, Hispnia, Escocs, Irish, Torino, Internacional...). Ms a prop, encara, es fundaren el CE Sabadell (l'any 1903) al qual seguiren els tamb sabadellencs conjunts de l'Atltic Sabadell i l'Espanya, mentre que el Terrassa FC va haver d'esperar fins l'any 1906 per a ser fundat.

El primer tcnic que va tenir l'equip fou en Mag Mateu que va ensenyar el que bonament podia a aquells joves "de cala curta" amb ganes d'encalar una pilota. El principal promotor o fundador del club per, fou el reverent senyo Josep Torras i Vergs que va cedir per a la prctica de l'incipient esport a Castellar, d'uns terrenys just al costat de la Carretera de Sentmenat i que es coneixien amb el nom de "Camp del Patronat de Sant Josep". Les dimensions reals del terreny de joc eren de 80 metres de llarg i 45 d'ample.
Enguany estrenar camp de gespa artificial i continuar, un any ms, al grup 4rt de la Primera Territorial.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40801" title="Felip l'rab" nonfiltered="783" processed="775" dbindex="15835">

Marc Juli Felip (204 aprox. - 249), ms conegut pel nom Felip l'rab, fou emperador rom entre els anys 244 i 249.

Se saben poques coses del comenament de la seva vida i la seva carrera poltica. Va nixer a Shahba, al sud-est de Damasc, a la provncia romana de Sria. Era fill de Juli Mar, un ciutad rom local que potser tenia certa importncia en els assumptes locals. El nom de la seva mare ens s desconegut, per les nostres fonts ens parlen del seu germ, Gai Juli Prisc, membre de la Gurdia Pretoriana en temps de Gordi III que, desprs de la mort de Felip, intentar usurpar el tron imperial. Felip estava casat amb Mrcia Otaclia Severa i tingu un fill amb ella l'any 238 al qual anomenaren Marc Juli Sever Felip.

L'any 243, durant la campanya de Gordi contra els perses, el prefecte pretori Timesiteu mor en estranyes circumstncies. Arran d'aix, i dels consells del seu germ Prisc, Felip esdevingu el nou prefecte pretori perqu els dos germans tenien la intenci de governar tot l'imperi aprofitant-se del jove emperador. Desprs d'una derrota en el camp de batalla, Gordi mor en circumstncies tan estranyes que encara avui es debaten les causes de la seva mort. No obstant aix, es creu que Felip va ser el responsable de la seva mort perqu va ser ell qui primer es proclam emperador desprs de la mort de Gordi. Felip no estava disposat a cometre els mateixos errors d'altres usurpadors i era conscient que havia de tornar a Roma si volia consolidar la seva posici davant el Senat. Per aix, ell viatj cap a l'oest desprs de pactar la pau amb el rei Shapur I de Prsia i de deixar al seu germ com a governador extraordinari de les provncies orientals. A Roma el seu crrec d'emperador fou confirmat i nomen al seu fill Csar i hereu del tron imperial.  


El regnat de Felip comen amb una incursi germnica a la provncia de Pannia i amb una invasi dels carps (carpi), una fracci dels gots de la provncia de Moesia (actual Bulgria) per la frontera del Danubi. Van ser derrotats l'any 248, per les legions no estaven satisfetes amb el resultat, probablement a causa de la petita part dels beneficis dels saquejos que els havia estat assignada. Aviat es rebellaren i Pacati fou proclamat nou emperador per les tropes. La revolta fou esclafada i Felip nomen Deci governador de la provncia. Els esdeveniments posteriors, emper, demostraren que aquesta decisi fou un error. La revolta de Pacati no fou l'nica amenaa per a Felip perqu a l'orient Jotapi lider una altra revolta contra l'opressiu govern de Prisc i els elevats impostos. Dos usurpadors ms, Silbanac i Esponsi, lideraren dues revoltes ms, sense tenir gaire xit.  

L'abril de l'any 248, Felip tingu l'honor de celebrar els mil anys de Roma, fundada l'any 753 aC per Rmul i Rem (vegeu fundaci de Roma i ab urbe condita). Segons les crniques contempornies, les celebracions van ser magnfiques i incloeren uns jocs espectaculars, ludi saeculares i representacions teatrals arreu de la ciutat. Aquest esdeveniment tamb se celebr en la literatura amb un elevat nombre d'edicions sobre el tema, com ara el llibre Mil anys d'histria d'Asini Quadrat, especialment preparat per a l'ocasi.

Malgrat aquest l'ambient festiu, el descontent de les legions anava en augment. Deci fou proclamat emperador per les legions del Danubi la primavera de l'any 249 i marxaren sobre Roma. Les legions de Felip es trobaren amb les de l'usurpador a prop de l'actual Verona aquell mateix estiu. Deci guany la batalla i Felip fou assassinat, b en el camp de batalla o b mort pel seus soldats, que volien complaure al nou emperador. Quan les notcies arribaren a Roma, Marc Juli Sever Felip, el fill d'onze anys de Felip i hereu del tron, tamb fou assassinat. La crnica d'Alexandria diu que Felip noms tenia 25 anys al morir, per sembla ser un error per 45.   

La tradici posterior, incloent-hi la Histria eclesistica d'Eusebi, afirma que Felip fou el primer emperador cristi. Per aix s dubts perqu els escriptors no cristians no mencionen aquest fet i perqu durant el regnat de Felip segu vigent la religi d'Estat. L'afirmaci d'Eusebi es deu, probablement, a la tolerncia que Felip mostr envers als cristians. 

Vegeu tamb.

 Gai Juli Prisc;
 Llista d'emperadors romans;

Enllaos externs.
 Biografia de Felip l'rap al DIR-Project;















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40802" title="Jorge Icaza" nonfiltered="784" processed="776" dbindex="15836">
Jorge Icaza (Quito, Equador,1906   1978), escriptor equatori, el ms destacat representant del realisme social a l'Equador.

s un dels ms importants escriptors equatorians, representant destacat de la narrativa indigenista andina. Els seus primers passos literaris coincideixen amb una poca turbulenta de la histria equatoriana: durant els anys 1920 es comencen a organitzar les forces obreres i el 1926 es funda el partit socialista equatori; parallelament el liberalisme dominant al govern comena a esquerdar-se, fet que culminar en el cop d'estat de 1925 (vegeu Histria de l'Equador).

Les obres d'Icaza sn realistes i amb un fort contingut social, perfectament evident en la seva primera i ms famosa novella, Huasipungo (1934). En ella l'indi no s un indi quasi mtic i ideal, com a les novelles naturalistes del segle anterior (p. ex. Cumand de Juan Len Mera) sin un indi oprs per un sistema que el margina. De l'indigenisme inicial Icaza passa a descriure situacions de personatges marginats i desarrelats que s'esforcen per ascendir en una societat que els rebutja, com a El chulla Romero y Flores (1958), considerada per alguns la seva millor novella, histria d'un tpic mests dels barris pobres de la ciutat.

Altres novelles seves sn Cholos (1937), Huairapamushcas (1948) i Atrapados (1972). Els darrers anys de la seva vida treball com a ambaixador de l'Equador a la Uni Sovitica.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40804" title="Llibre dels Jutges" nonfiltered="785" processed="777" dbindex="15837">
El Llibre dels Jutges (en hebreu:           ), s el set llibre de la Tanakh i de l'Antic Testament cristi. El ttol es refereix al contingut del llibre: la histria dels jutges que van liderar i van guiar als israelites desprs de la mort de Josu. Durant aquest perode, les noves generacions israelites es van rebellar contra Du, adorant dus falsos i participant en les seves prctiques abominables (usualment sacrificis de nens i/o prostituci). Per causa d'aix, els pobles vens els van subjugar i oprimir, i els israelites van retornar a Du i cridar el seu nom, i Ell hi va enviar llibertadors. Desprs de la llibertat, les noves generacions d'israelites es van oblidar de Du. El cicle es va repetir diverses vegades al llarg del llibre.

Vegeu.
Jutge d'Israel;















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40805" title="Llibres de Samuel" nonfiltered="786" processed="778" dbindex="15838">
El llibre de Samuel (en hebreu:           Shmuel) s el vuit llibre de la Tanakh. A l'Antic Testament cristi, el llibre est dividit en dos.

El primer llibre abasta un perode de 100 anys, i coincideix amb la vida del profeta Samuel. Cont:
 La histria d'El;
 La histria de Samuel;
 La histria de Sal i de David en exili.

El segon llibre abasta un perode de prop de 50 anys, i cont la histria del regnat de David:
 El regnat de David sobre Jud;
 El regnat de David sobre tot Israel, principalment els aspectes poltics, incloent un segon exili temporal durant el cop d'estat del seu fill Absalom.

Els ltims quatre captols del Segon Llibre de Samuel sn un apndix que registren diversos esdeveniments, per, no pas cronolgicament.

Els dos llibres no contenen histries completes ja que l'objectiu es presentar la histria del regne i el seu desenvolupament, i no pas els esdeveniments dels regnats dels governants.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40832" title="Ostalgie" nonfiltered="787" processed="779" dbindex="15839">


L'Ostalgie (en catal: Estlgia) s un mot alemany que fa referncia a la nostlgia envers la vida a l'antiga Alemanya de l'Est. Lingsticament, s un joc de paraules entre els mots alemanys Ost (est) i Nostalgie (nostlgia). El concepte s emprat sense implicar connotacions positives ni negatives (i no comporta doncs simpatia amb el comunisme). 

L'Ostalgie sorgeix entre d'altres arran d'una prdua d'identitat entre les persones que vivien a la RDA abans de la reunificaci d'Alemanya el 1989: Desprs de la caiguda del mur de Berln, la majoria de reiminiscncies de l'antic rgim comunista desaparegueren, i la majoria de ciutadans de l'antiga Alemanya de l'Est s'afanyaren a adoptar les noves llibertats polca i econmica. Aix i tot, el pas del temps una nostlgia envers certs aspectes de les seves antigues vides sorg, naixent l'Ostalgie.

Lluny per de ser un simple fenomen sociolgic entre habitants de l'est, l'Ostalgie ha esdevingut una moda, amb l'aparici de diversos programes a les televisions alemanyes dedicades al tema, pellcules (Good bye, Lenin!; Sonnenallee), i la distribuci de productes de l'Alemanya de l'Est que desaparegueren del mercat un cert temps i hi han estat re-introduides (per empreses no necessriament de l'est), des de menjar fins a msica i vdeos.

El culte als cotxes Trabant o els caracterstics semfors de l'Alemanya de l'Est (Ampelmnnchen) en sn altres exemples caracterstics.

L'equivalent alemany-occidental de l'Ostalgie s la Westalgie, consistent en la nostlgia envers la vida a l'antiga Repblica Federal d'Alemanya (abans de la reunificaci).



 Bibliografia .
Banchelli, Eva: Taste the East: Linguaggi e forme dell'Ostalgie, Sestante Edizioni, Bergamo 2006, ISBN 88-87445-92-3.
Rota, Andrea: Testi pubblicitari ostalgici: una breve analisi semiotica, in Linguistica e Filologia 24/2007, p. 137-152.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40833" title="Projecci azimutal equivalent" nonfiltered="788" processed="780" dbindex="15840">

La projecci azimutal equivalent o projecci azimutal homologrfica de Lambert
s una projecci cartogrfica azimutal
equivalent (mant les proporcions de les rees) per no s conforme (distorsiona les formes i els angles).

Aquesta projecci s un artefacte matemtic, no una representaci d'una construcci geomtrica.
Amb aquesta projecci, un mapa del mn sencer s un cercle amb el centre de projecci al centre del mapa. La distorsi de formes i angles creix com ms lluny del centre del mapa.

Si el centre del mapa s un dels pols, els meridians apareixen representats rectes i els parallels com cercles concntrics amb distncies decreixents. 


Si el centre del mapa s qualsevol altre punt, els meridians i els parallels apareixen representats com corbes complexes. Les rectes que pasen pel centre del mapa sn cercles mxims de l'esfera.

Com a cas particular, si el centre del mapa s un punt de l'Equador, l'Equador, i el meridi del centre del mapa apareixen representats com a rectes, i la resta de meridians i de parallels apareixen representats com corbes complexes. 


Suposant una escala escala i un centre de projecci amb longitud long0 i latitud lat0, aquestes sn les equacions generals per a obtenir les coordenades cartesianes x , y en el pla per al lloc amb longitud long i latitud lat:

  k = sqrt( 2 / (1 + sin(lat0) * sin(lat) + cos(lat0) * cos(lat) * cos(long - long0) ) )
  x = escala * k * cos(lat) * sin(long - long0)
  y = escala * k * ( cos(lat0) * sin(lat) - sin(lat0) * cos(lat) * cos(long - long0) )










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40834" title="Projecci azimutal gnomnica" nonfiltered="789" processed="781" dbindex="15841">
La projecci azimutal gnomnica
s una projecci cartogrfica azimutal
que no s equivalent (no mant les proporcions de les rees) i no s conforme (distorsiona les formes i els angles).

Aquesta projecci es construeix projectant sobre el pla tangent els punts de la superfcie l'esfera des del centre de l'esfera.
Amb aquesta projecci, noms es pot representar com a molt un sol hemisferi (els punts a 90 graus del centre de projecci caldria projectar-los a l'infinit) amb el centre de projecci
al centre del mapa. La distorsi d'rees, distncies, formes i angles creix rpidament com ms lluny del centre del mapa.

En aquesta projecci les lnies ortodrmiques, entre elles tots els meridians i l'Equador, apareixen representades com rectes. Aquesta s l'nica projecci cartogrfica amb aquesta propietat.

Si el centre del mapa s un dels pols, els parallels apareixen representats com circumferncies concntriques amb distncies creixents (en aquest cas no es pot representar l'Equador, que quedaria a l'infinit). Si el centre del mapa s a l'Equador, els parallels apareixen representats com hiperboles (en aquest cas no es poden representar els pols, que quedarien a l'infinit). Si el centre del mapa s qualsevol altre punt, els parallels apareixen representats com corbes complexes.

Suposant una escala escala i un centre de projecci amb longitud long0 i latitud lat0, aquestes sn les equacions generals per a obtenir les coordenades cartesianes x , y en el pla per al lloc amb longitud long i latitud lat:

  c = arccos( sin(lat0) * sin(lat) + cos(lat0) * cos(lat) * cos(long - long0) )
  x = escala * ( cos(lat) * sin(long - long0) ) / cos(c)
  y = escala * ( cos(lat0) * sin(lat) - sin(lat0) * cos(lat) * cos(long - long0) ) / cos(c)











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40835" title="Projecci sinusoidal" nonfiltered="790" processed="782" dbindex="15842">
La projecci sinusoidal s una projecci cartogrfica pseudo-cilndrica equivalent (mant les proporcions de les rees) per no s conforme (distorsiona les formes i els angles).

Aquesta projecci es un artefacte matemtic, no una representaci d'una construcci geomtrica.
La distorsi de formes i angles creix cap a les vores del mapa o cap a les zones polars.

En aquesta projecci els parallels apareixen representats com rectes, separats per uns distncia constant. El meridi central tamb apareix representat recte, la resta de meridians apareixen representats com corbes sinusoidals.
L'escala s constant al llarg dels parallels, i tamb del meridi central.

Suposant una escala a l'Equador escala i un meridi central de longitud long0, aquestes sn les equacions per a un mapa d'aspecte equatorial per a obtenir les coordenades cartesianes x , y en el pla per al lloc amb longitud long i latitud lat:

  x = escala * (long - long0) * cos(lat)
  y = escala * lat








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40836" title="Antpoda" nonfiltered="791" processed="783" dbindex="15843">

El punt antpoda s el punt oposat de la superfcie de la Terra, el lloc a la mxima distncia possible d'un altre. S'utilitza el plural, antpodes, per anomenar les terres ms prximes al punt antpoda. Per exemple, Nova Zelanda es troba als antpodes d'Espanya. En concret, l'antpoda dels Pasos Catalans es troba a l'est de Nova Zelanda, entre l'illa del Nord i les illes Chatham. 

Al sud de Nova Zelanda hi ha les illes Antpodes que es van anomenar aix per creure que eren l'antpoda de Londres. En realitat el seu antpoda es troba al canal de la Mnega davant la costa francesa.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40840" title="Projecci cilndrica equidistant" nonfiltered="792" processed="784" dbindex="15844">
La projecci cilndrica equidistant, tamb coneguda com projecci rectangular o  Plate Carre , s una projecci cartogrfica cilndrica que no s conforme (distorsiona les formes i els angles) i no s equivalent (distorsiona les rees relatives). 

Aquesta projecci s un artefacte matemtic, no una representaci d'una construcci geomtrica. s molt senzilla de construir perqu s una traducci directa de longitud i latitud com a coordenades cartesianes.

L'escala s constant al llarg de l'Equador per la distorsi creix 
cap a les zones polars.

En aquesta projecci tots els meridians i parallels apareixen representats rectes i separats amb una distncia constant.

Suposant una escala a l'Equador escala i un meridi central de longitud long0, aquestes sn les equacions per a un mapa d'aspecte equatorial per a obtenir les coordenades cartesianes x , y en el pla per al lloc amb longitud long i latitud lat:

  x = escala * (long - long0)
  y = escala * lat
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40843" title="Missa negra" nonfiltered="793" processed="785" dbindex="15845">
Segons la literatura i les llegendes, el ritu principal del satanisme s la missa negra. L'oficiant, coronat amb banyes de boc (animal que la tradici popular associa amb el diable) invoca un dimoni davant d'una creu invertida. Durant el ritu es pronuncien oracions, pardia de les cristianes, es beneeix amb aigua bruta i s'usa com altar el cos d'una dona nua. Tamb se suposa que sovint s'hi practiquen sacrificis humans i que finalitza amb orgies sexuals.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40851" title="Cercle polar antrtic" nonfiltered="794" processed="786" dbindex="15846">
El cercle polar antrtic s un parallel a 66 33' 39" S que delimita una rea de la Terra
al voltant del Pol Sud.

Inclou el continent de l'Antrtida.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40852" title="Cercle polar rtic" nonfiltered="795" processed="787" dbindex="15847">
El cercle polar rtic s un parallel a 66 33' 39" N que delimita una rea de la Terra al voltant del Pol Nord.

Vegeu l'article cercle polar pel significat d'aquesta latitud

Inclou territoris de:
Noruega;
Sucia;
Finlndia;
Federaci Russa;
Estats Units d'Amrica (Alaska);
Canad;
Dinamarca (Grenlndia);

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40854" title="Literatura japonesa" nonfiltered="796" processed="788" dbindex="15848">
La literatura japonesa conrea alguns gneres nics fruit de l'allament del Jap. Un dels temes principals s justament la sensaci de solitud, d'estar apart, que pateix el protagonista. S'hi distingeixen tres perodes: literatura antiga (abans del segle XII), medieval (dels segles XII a XIX aproximadament) i moderna (l'Edat Contempornia). 

La literatura antiga est fortament influenciada per la Xina i la seva cultura, ja que d'all es va importar el sistema d'escriptura. Destaca la poesia com a gnere ms conreat (incloent els haiku). Els escriptors acostumen a ser nobles de la cort de l'emperador, cosa que influeix en la temtica, plena d'intrigues amoroses i faules per a l'entreteniment. L'estil era molt alambicat i emotiu.

La literatura japonesa medieval es relaciona amb l'auge del budisme al pas. Els protagonistes viuen com monjos, peregrinant buscant el sentit de la vida. En aquesta poca tenen lloc moltes guerres i sorgeix la figura del samurai, un guerrer honorable amb una filosofia prpia que impregna molta part de la narrativa. En aquest perode sorgeix tamb el teatre Noh.

La literatura contempornia es basa sobretot en la novella. Els herois acostumen a reflectir la filosofia zen. Nous gneres veuen la llum, destaca el manga entre tots per la difusi mundial que ha tingut. 

Obres destacades.
Genji monogatari;
Heike monogatari;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40855" title="Projecci cilndrica estereogrfica" nonfiltered="797" processed="789" dbindex="15849">
La projecci cilndrica estereogrfica s una projecci cartogrfica cilndrica que no s conforme (distorsiona les formes i els angles) i no s equivalent (distorsiona les rees relatives). 

Aquesta projecci es construeix projectant sobre el pla cada punt de l'esfera des del punt equatorial al meridi antpoda.

L'escala s constant al llarg de l'Equador per la distorsi creix 
cap a les zones polars.

En aquesta projecci tots els meridians i parallels apareixen representats rectes, els meridians apareixen separats amb una distncia constant, els
parallels apareixen separats per distncies creixents allunyant-se de l'Equador.

Suposant una escala a l'Equador escala i un meridi central de longitud long0, aquestes sn les equacions per a un mapa d'aspecte equatorial per a obtenir les coordenades cartesianes x , y en el pla per al lloc amb longitud long i latitud lat:

  x = escala * (long - long0)
  y = escala * 2 * tan(lat /2)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40856" title="Projecci cilndrica equivalent" nonfiltered="798" processed="790" dbindex="15850">


En cartografia, la projecci cilndrica equivalent, o projecci cilndrica ortogrfica, o projecci cilndrica homologrfica de Lambert, s una projecci cartogrfica cilndrica que s equivalent (preserva les proporcions de les rees) per no s conforme (distorsiona les formes i els angles). 

Aquesta projecci es construeix projectant sobre el pla cada punt de l'esfera horitzontalment sobre el cilindre tangent a l'esfera, com raigs de llum parallels a l'Equador sortint de l'eix de l'esfera.

L'escala s constant al llarg de l'Equador per la distorsi creix cap a les zones polars.

En aquesta projecci tots els meridians i parallels apareixen representats rectes, els meridians apareixen separats amb una distncia constant, els parallels apareixen separats per distncies decreixents allunyant-se de l'Equador.

Suposant una escala a l'Equador escala i un meridi central de longitud long0, aquestes sn les equacions per a un mapa d'aspecte equatorial per a obtenir les coordenades cartesianes x , y en el pla per al lloc amb longitud long i latitud lat:

  x = escala * (long - long0)
  y = escala * sin(lat)







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40861" title="Perseides" nonfiltered="799" processed="791" dbindex="15851">

Les Perseides sn una pluja de meteors provocada per la cua de pols csmic que el cometa 109P/Swift-Tuttle deixa al seu pas. S'anomenen Perseides en referncia al seu radiant (punt d'origen aparent sobre la volta del cel), que s a la constellaci de Perseu, a tocar de la de Cassiopea. 

Aquest cometa descriu una trajectria que dna la volta al Sol cada 135 anys, per cada any la Terra atravessa la seva cua. En fer-ho, les partcules de pols i sorra atravessen l'atmosfera terrestre a una velocitat de 59 km/s (212.400 km/h); degut a aquesta velocitat extrema, les minscules partcules del cometa, la majoria de les quals no sn ms grans que un gra de sorra, poden produir impressionants traces de llum. Les diminutes motes de pols interestellar es cremen per complet a una alada de 100 km per sobre de la superficie terrestre.

La pluja de meteors es pot veure cada any, des de mitjans de juliol, tot i que quan se n'observen ms s entre els dies 8 i el 14 d'agost, assolint un mxim d'activitat al voltant del 12 d'agost, quan es poden veure fins a 100 meteors per hora, segons l'any 

. La intensitat d'aquesta pluja de meteors i l'poca de l'any en qu es produeix fan de les Perseides una de les pluges d'estels ms populars i fcils de gaudir.

Les Perseides s'anomenen tamb "Llgrimes de sant Lloren" per la proximitat de la festa de Sant Lloren al mxim de la pluja. Com que les Perseides apareixien la nit que se'l recordava, es van associar amb les llgrimes que va vertir el sant en ser cremat en una graella.

Detalls tcnics.

Perode d'observaci: Des de mitjans de juliol fins el 24 d'agost;
Data del pic: 12 d'agost;
Radiant (punt d'on semblen emanar els meteors): Alpha: 046 Delta:+58;
Velocitat: 59 km/s;
ndex poblacional (relaci de lluminositat, r): 2,3;
ndex horari zenital (nombre de meteorits que es poden veure per hora): 110, per a l'any 2007;
Origen: Cometa 109P/Swift-Tuttle;


Any 2007.
Per a l'any 2007, es donen unes condicions ptimes per a l'observaci de les Perseides. La Lluna es troba en Lluna nova, pel que no brilla en el cel, i no oculta amb la seva lluminositat aparent els estels fugaos.

A ms, es dna la circumstncia que des de la Terra es podr veure Mart en unes condicions excepcionals, ja que els dos planetes es troben molt propers. Per observar-lo, cal dirigir-se a la constellaci de Taure, per sota de la de Perseu. Mart es veur llumins, com si es tracts d'una brillant estrella vermella.

Com cada any, per poder veure les rfegues ms espectaculars de llum, cal evitar la contaminaci lumnica de les grans ciutats. Les Perseides ms brillants es podran veure des de les ciutats, per els meteors ms tnues noms es podran veure en zones rurals.

Notes.


Enllaos externs.
Campanya d'Observaci 2007 de la SOMYCE.;
Astrowiki.Pluja d'estrelles:Perseides 2007.;
NASA:Perseides 2007.;
Informaci i histria sobre les Perseides.;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40862" title="Chimborazo (desambiguaci)" nonfiltered="800" processed="792" dbindex="15852">


Geografia: ;
 El Chimborazo s una muntanya de l'Equador.
 La provncia de Chimborazo s una de les 22 provncies de l'Equador, amb capital a Riobamba.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40865" title="La Gossa Sorda" nonfiltered="801" processed="793" dbindex="15854">


La gossa sorda s un grup musical de Pego (Marina Alta) amb ritmes de rock, punk, reggae i ska entre altres. Les seues lletres directes en catal sn de caire independentista i revolucionari.

Histria.
El grup es form a Pego (La Marina Alta, Alacant) a les primeries de l'any 1999. Amb l'arribada del seu primer disc Vigila s'obren cam cap altres indrets de l'mbit lingstic catal, actuant al Principat com s el cas del Rebrot de 2003. Amb el seu segon disc Garrotades es convertiren en un dels grups ms actius del 2006.

Discografia.
lbums.
 La gossa est que bossa - 2000: La seua primera maqueta amb les canons amb qu guanyen el concurs de Rock en Valenci del Consell de la Joventut.
 La lluna guerrillera;
 Qu volen aquesta gent?;
 La font dels quatre xorros;
 Cassalla contra Espanya;
 Sc;
 Vigila - 2003: Disc guanyador del premi Promocions 2003 de Rdio Nova;
 Batiste Ceba: sobre la destrucci de l'Horta;
 Ests fotut: sobre la joventut;
 Senyor pirotcnic: sobre la situaci poltica actual del Pas Valenci. Guanyadora del concurs Esclat 2003 organitzat pels Maulets.
 Cada dia: sobre la repressi policial;
 Vigila: sobre el capitalisme salvatge;
 Rdio Bemba: sobre les revoltes;
 Carnestoltes: sobre el Carnestoltes de Pego;
 Senzill "Brut sangonera" - 2005;
 Garrotades - 2006;
 Intro;
 Mos-kou;
 Garrotades;
 Colpeja fort;
 Putrefactes;
 Vindran;
 Borinot;
 Ball de rojos;
 Mr Bong;
 Som de la Marina;
 La gurdia;
 Sa - 2008;
Entre canuts;
Farem sa;
ltima volta;
De matinada;
Camals mullats;
Tres de Pego;
Respira;
Diuen;
Quina calitja;
Vianants;
El dia que tot rebente;

Enllaos externs.
 Pgina oficial del grup;
 Wiki amb les lletres i les portades dels discs;
 LaLlum, portal de msica feta al Pas Valenci;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40868" title="Llus Gavald i Roig" nonfiltered="802" processed="794" dbindex="15855">

Llus Gavald i Roig (Constant, Tarragona, el 15 d'abril de 1963) s el cantant i principal compositor del grup "Els Pets". Es va llicenciar en Filologia anglogermnica. La msica ha sigut des de sempre una de les seves aficions. Gavald es conegut per ser cantant, guitarrista i compositor d'Els Pets. Falin Cceres (baix) i Joan Reig (bateria) sn els seus inseparables amics i companys del grup.

Desprs d'una estada els Estats Units, va tornar a Catalunya, on va treballar com a professor d'angls. A Llus no li agrada l'apellatiu de lder i prefereix que el considerin 'portaveu' del grup. Els Pets inicialment no aspiraven a ms que a tocar a la plaa del seu poble, per encara avui continuen omplint de gom a gom els recintes dels seus concerts. Tamb collabora habitualment a la premsa i la rdio, i ha publicat dos llibres: Treballs de Camp (Cossetnia 2004) que recull els seus articles periodstics i radiofnics i Estic prenyat (2008)







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40869" title="Pichincha" nonfiltered="803" processed="795" dbindex="15856">


El Pichincha s una muntanya de l'Equador, situada pocs quilmetres al sud de la lnia equatorial. Als seus peus es troba la capital del pas, Quito. s un volc actiu i en realitat est format per dos pics importants: el Rucu Pichincha ("el vell Pichincha" en qutxua), de 4.627 m d'altura, i el Guagua Pichincha ("el Pichincha nen", en qutxua), de 4.794 m d'altura.

El Guagua Pichincha ha registrat erupcions el 1534, 1539, 1577, 1588, 1660, 1662, 1859 i 1999. Afortunadament per a la ciutat de Quito, la caldera est orientada de manera que els fluxos piroclstics cauen cap a la seva banda occidental, a la vall del riu Cristal i en direcci a la costa. Per a l'Equador aquesta muntanya t un simbolisme especial, ja que a les seves faldes es lluit, el 24 de maig de 1822, la batalla del Pichincha, que segell la independncia dels territoris de l'antiga Reial Audincia de Quito, a partir de llavors integrats a la nova repblica de la Gran Colmbia.

 Enllaos externs .
Informaci sobre el Pichincha de l'Institut Geofsic de l'Equador .
Informaci a EcuadorCiencia .




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40870" title="Pichincha (desambiguaci)" nonfiltered="804" processed="796" dbindex="15857">


Geografia: ;
 El Pichincha s una muntanya de l'Equador.
 La provncia de Pichincha s una de les 22 provncies de l'Equador, amb capital a Quito.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40872" title="Cascades del Nigara" nonfiltered="805" processed="797" dbindex="15858">

Les cascades del Nigara (en angls Niagara Falls) sn un grup de grans caigudes d'aigua del riu Nigara (56 Km) en la zona oriental de l'Amrica del Nord, a la frontera entre els Estats Units i el Canad. Nigara deriva d'una paraula de la tribu ndia iroquesa que significa "tro d'aigua".

Comprenen tres salts d'aigua diferenciats: la cascada de la Ferradura o canadenca (en angls Horseshoe Falls o Canadian Falls), a la provncia d'Ontrio; la cascada nord-americana o American Falls, a l'estat de Nova York; i la ms petita, la cascada del Vel de Nvia o Bridal Veil Falls. Malgrat que en conjunt no tenen una gran altura, sn molt amples i sn les de ms volum d'aigua de l'Amrica del Nord. Tot el conjunt es troba a una latitud de 43 graus Nord i una longitud de 79 graus Oest, entre l'estat de Nova York (Estats Units) i Ontario (Canad). El cabal mxim d'aigua que porten s de 5.720 metres cbics per segon. A l'estiu l'aprofitament hidrolectric fa baixar el cabal a 2.832 metres cbics per segon.


Des que varen ser descobertes pels colonitzadors europeus s'han fet molt populars, no noms per la seva bellesa sin tamb perqu sn una font d'energia (hi ha el conjunt hidroelctric ms important d'Amrica del Nord) i un desafiant projecte de conservaci ambiental. Sn un indret turstic que comparteixen les ciutats bessones anomenades Niagara Falls, l'una a l'estat nord-americ de Nova York i l'altra a la provncia canadenca d'Ontrio. 

El turisme i l'intens desenvolupament industrial de la zona van fer que es construssin grans infraestructures i, ja a partir de 1848, es va poder passar a peu amb un pont, a final d'aquell segle es va construir un pont per al ferrocarril i, des del 1941, un altre per al pas d'autombils.

L'aprofitament de l'energia elctrica va comenar el 1759 amb canals per al funcionament de molins serradors i, molt aviat, el 1853, per produir energia elctrica.

Per tal de protegir el seu medi ambient, des del 1885 les autoritats del Canad i dels Estats Units van comprar part de les terres adjacents i van emprendre una poltica de protecci del territori.

La recessi de les cascades per motiu de l'erosi natural i per les estructures hidroelctriques arriba fins a uns 3 metres l'any.

Es van formar pels efectes de la glaciaci anomenada de Wisconsin, que va acabar fa uns 10.000 anys. L'acci erosiva d'una glacera va formar tota la conca fluvial actual i, quan les temperatures van tornar a pujar, el gel es va fondre i va formar el riu Nigara, que va haver de salvar el nou desnivell del terreny.

Enllaos externs.

 Niagara photos;












































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40874" title="Cotopaxi" nonfiltered="806" processed="798" dbindex="15859">



El Cotopaxi s un volc actiu de l'Equador, de 5.897 metres d'altura (el segon pic ms alt del pas) i tamb el segon volc actiu ms alt del mn (el primer s el Llullaillaco, a Xile). Est situat a uns 50 km al sud de Quito i la seva base t un dimetre d'uns 20 km.

La primera erupci registrada data de 1533, precisament mentre les tropes espanyoles de Sebastin de Benalczar es dirigien cap a Quito. les erupcions ms violentes des de llavors han estat el 1742, que destross la ciutat de Latacunga, el 1744, el 1768 i el 1877, quan els lahars arribaren fins al Pacfic, a ms de 100 km de distncia. Des del 1906 l'activitat del volc ha estat contnua per poc significativa. Actualment el volc i el parc natural que hi ha al voltant sn un important centre d'excursions, en part per la facilitat de l'ascensi fins al crter i de la pujada fins al refugi (a 4.800 m).

Enllaos externs.
Informaci sobre el Cotopaxi de l'Institut Geofsic de l'Equador .






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40875" title="Cotopaxi (desambiguaci)" nonfiltered="807" processed="799" dbindex="15860">

Geografia fsica: El Cotopaxi s una muntanya de l'Equador.
Geografia poltica: La provncia de Cotopaxi s una de les 22 provncies de l'Equador, amb capital a Latacunga.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40876" title="Projecci d'Aitoff" nonfiltered="808" processed="800" dbindex="15861">

La projecci de Aitoff s una projecci cartogrfica pseudo-azimutal que no s equivalent (distorsiona les proporcions de les rees) i no s conforme (distorsiona les formes).

Aquesta projecci s un artefacte matemtic, no una representaci d'una construcci geomtrica.
Es construeix amb l'hemisferi central de la projecci azimutal equidistant afegint a banda i banda la resta del globus doblant l'escala horitzontal fins a formar una ellipse el doble d'ample que d'alta. L'escala s constant al llarg de l'Equador i del meridi central. 

Suposant una escala a l'Equador escala i un meridi central de longitud long0, aquestes sn les equacions per a un mapa d'aspecte equatorial per a obtenir les coordenades cartesianes x , y en el pla per al lloc amb longitud long i latitud lat:

  a = arccos( cos(lat) * cos( (long - long0) /2) )
  x = escala * 2 * a * cos(lat) * sin( (long - long0) /2) / sin(a)
  y = escala * a * sin(lat) / sin(a)





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40877" title="Projecci de Hammer" nonfiltered="809" processed="801" dbindex="15862">

La projecci de Hammer s una projecci cartogrfica pseudo-azimutal que s equivalent (preserva les proporcions de les rees) per no s conforme (distorsiona les formes).

Aquesta projecci s un artefacte matemtic, no una representaci d'una construcci geomtrica.
Es construeix amb l'hemisferi central de la projecci azimutal equivalent afegint a banda i banda la resta del globus doblant l'escala hortizontal fins a formar una ellipse el doble d'ample que d'alta.

Suposant una escala a l'Equador escala i un meridi central de longitud long0, aquestes sn les equacions per a un mapa d'aspecte equatorial per a obtenir les coordenades cartesianes x , y en el pla per al lloc amb longitud long i latitud lat:

  d = sqrt( 1+cos(lat)*cos( (long - long0)/2) )
  x = escala * 2 * ( sqrt(2) * cos(lat) * sin( (long - long0)/2) ) / d
  y = escala * ( sqrt(2) * sin(lat) ) / d







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40880" title="Eix" nonfiltered="810" processed="802" dbindex="15863">


 Geografia: eix de la Terra, la lnia que uniex tots dos pols;
 Geografia: Eix, municipi de departament francs del Mosa;
 Geometria: eix de revoluci, per exemple del con, del cilindre, de l'esfera;
 Eix (mecnica) d'una roda;
 Histria: Les potncies de l'Eix;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40883" title="Cascada" nonfiltered="811" processed="803" dbindex="15864">

Una cascada (tamb anomenada salt d'aigua o saltant) s la caiguda d'un curs d'aigua per un precipici, a causa d'un desnivell sobtat o una falla en el terreny, del pas d'un sl de roques dures a un altre de ms toves i erosionables, etc. Cal no confondre el terme amb cataracta, que s una afecci ocular.

El terme tamb es pot referir a:
 una font monumental d'on brolla l'aigua en forma de cascada; ;
 un conjunt de focs artificials disposats de manera que la caiguda de llurs elements encesos imiti la forma d'una cascada;
 un conjunt d'elements de dispositius, d'aparells, collocats succesivament de manera que la sortida de cadascun d'ells s connectada a l'entrada del segent.































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40886" title="Riu Nigara" nonfiltered="812" processed="804" dbindex="15865">

El Nigara (Niagara en angls) s un riu de 56 km que, tot seguint la direcci nord, va del llac Erie fins al llac Ontario. Fa de frontera entre la provncia d'Ontario (Canad) i l'estat de Nova York (Estats Units d'Amrica).

s especialment conegut arran de les cascades homnimes.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40887" title="Constant de Loschmidt" nonfiltered="813" processed="805" dbindex="15866">

La constant de Loschmidt  o Nombre de Loschmidt (en honor de Johann Josef Loschmidt) es defineix com el nombre de partcules d'un gas ideal, en condicions normals de pressi i temperatura, per volum molar. El seu smbol s NL i la seva unitat de mesura s la inversa de volum, en unitats del SI s'expressa en m-3. A partir de la seva definici es pot escriure:

;

on NA s el nombre d'Avogadro i Vm s el volum molar. El valor de la constant correspon al publicat per CODATA el 2006, en condicions de temperatura igual a 273,15 K i pressi igual a 101,325 kPa.

El terme nombre de Loschmidt tamb s'usa als pasos germnics com a sinnim del nombre d'Avogadro, pel qual cal parar atenci, ja que pot provocar confusions. Entre la constant de Loschmidt i el nombre d'Avogadro hi ha la segent relaci:

;

on:

NA s el nombre d'Avogadro;
NL s la constant de Loschmidt;
p s la pressi;
kB s la constant de Boltzmann;
T s la temperatura;

 Referncies .
 Valor de referncia de la Constant de Loschmidt segons CODATA;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40888" title="Csar Franck" nonfiltered="814" processed="806" dbindex="15867">
Csar-Auguste Franck (Lieja, 1822 - Pars, 1890) va ser un compositor belga, naturalitzat francs el 1873. 
----
Son pare, Nicolas-Joseph era de Gemmenich, un poble del ducat de Limburg (ara a Blgica) i sa mare d'Aquisgr en Alemanya.

Biografia.

Al 1830, son pare va inscriure'l al conservatori de Lieja. Al 1834 obtingu els grans premis de sofeig i de piano. De 1833 a 1835 estudia harmonia amb Dassoigne. En constatar l'xit del seu fill, Nicolas-Joseph va organitzar una srie de concerts a Lige, Brusselles i Aquisgr a la primevar de 1835. Ms tard a aquest any, la famlia va muda a Pars on Csar estudia amb Antoine Reicha. Obtingu els primers premis de piano al 1838 i de contrapunt al 1839. El 1842, son pare va decidir que ha de parar les estudis al conservatori per a consacrar-se a una carrera de virtus a Blgica, sense poder participar al prix de Rome. Els trios op.1 i l'oratorio Ruth daten d'aquest perode.

El 1845, Csar va trencar les relacions amb el seu pare i va tornar a Pars. Compon un poema simfnic  Ce qu'on entend sur la montagne  i obra a l'pera  Le valet de la ferme . Al 1853 va esdevenir organista de l'esglsia Saint-Jean-Saint-Franois du Marais. Des del 1859 fins a sa mort al 1890 va ser titulari de l'orgue nou d'Aristide Cavaill-Coll a l'esglsia Sainte-Clotilde.

El 1871 va ser anomenat professor d'orgue al Conservatori de Pars, un carrec per al qual ha de prendre la nacionalitat francesa i per aix noms va poder comenar un any ms tard. Un dels seus deixebles s Vincent d'Indy que redactar la seva bibliografia.

s un perode molt fructus: compon oratoris, obres per piano, quartets per corda, ballets, poemes i variacions simfniques, obre per orgue. Al 1885, van atorgar-li la Legi d'Honor i l'any desprs va esdevenir president de la Socit nationale de musique. 

Mor al 1890 de la grip. Va ser sebollit al cementiri de Montparnasse (divisi 26).

Obra.
Amb les seves obres dedicades a aquest instrument en renov el repertori, aleshores en decadncia. Les ms notables foren sis Pices (1860), tres Pices pour orgue (1878) i tres Chorals (1890). Escriv oratoris, com Ruth (1843-45) i Les Batitudes ('Les benaurances', 1867-79), de grans proporcions i bellesa desigual. Les obres ms significatives sn les dels darrers anys: Quintet per a piano i corda en fa menor (1880), Preludi, coral i fuga (1884), Preludi, ria i final (1887), la Simfonia en re menor (1888), la seva obra ms coneguda, i la Sonata per a piano i viol (1886), d'escriptura harmnica molt personal. Deix tamb peres, com Hulda (estrenada el 1894). El seu desig d'unitat formal s'an intensificant progressivament i es plasm en el desenrotllament cclic que fou continuat pel grup de compositors de l'escola franckista, entre els quals es destac Vincent d'Indy.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40889" title="Massa molar" nonfiltered="815" processed="807" dbindex="15868">
La massa molar d'una substncia s la massa d'un mol d'aquesta substncia. Ats que el nombre d'Avogadro s el nombre de partcules en un gas, la massa molar es pot calcular sabent la massa d'una partcula de la substncia i multiplicant-la pel nombre d'Avogadro, o b dividint la massa m de la substncia pel nombre de mols n.

La massa molar d'un compost es pot trobar sumant les masses molars dels seus components. Per exemple, sabent que les masses molars de l'hidrogen, el sofre i l'oxigen sn 1 g/mol, 32 g/mol i 16 g/mol, respectivament, la massa molar de l'cid sulfric H2SO4 ser:

 M = 21 g/mol + 132 g/mol + 416 g/mol = 98 g/mol;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40899" title="Herencia" nonfiltered="816" processed="808" dbindex="15869">

Herencia s un municipi d'Espanya, ubicat al nord-oest de la provncia de Ciudad Real, a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. Est situada 130 quilmetres al sud de Madrid i a 5 del lmit de la provncia de Toledo. Tenia una poblaci de 8.372 habitants l'1 de gener del 2006, segons l'INE.

Enllaos externs.
Plana de l'Ajuntament ;
Herencia.net blog ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40901" title="Nigara" nonfiltered="817" processed="809" dbindex="15870">


Geografia fsica:
 El riu Nigara;
 Les Cascades del Nigara que hi ha al citat riu;
 La falla Nigara;

Geografia poltica:
 Niagara (Dakota del Nord);
 Niagara (Wisconsin);
 Niagara (town) (Wisconsin);
 Niagara Falls (New York);
 Niagara Falls (Ontario);
 Niagara-on-the-Lake (Ontario);
 Comtat de Nigara (Nova York);
 Regi municipal de Nigara (Ontario);

D'altres:
 Una varietat de ram: el ram Nigara;
 La universitat de Nigara;
 El fort Nigara;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40902" title="Aberraci" nonfiltered="818" processed="810" dbindex="15871">

Astronomia: L'aberraci estelar s un fenomen astronmic que provoca un petit moviment aparent dels cossos celestes, a causa de la velocitat finita de la llum.
tica: una aberraci s una desviaci respecte a la veritat. ;
Medicina i psicologia: una aberraci s una alteraci mental. ;
ptica: L'aberraci d'un sistema ptic s la desviaci d'un sistema ptic respecte al previst per l'ptica paraxial.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40903" title="Equatori" nonfiltered="819" processed="811" dbindex="15872">
Un equatori s un instrument astronmic, habitual a l'edat mitjana i el Renaixement, que serveix per determinar la posici del Sol, la Lluna i els planetes sense necessitat de realitzar clculs matemtics. Per a aquest fi utilitza el que es pot considerar un model geomtric que representa el moviment mitj i anomalstic dels cossos celestes.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40904" title="Equant" nonfiltered="820" processed="812" dbindex="15873">
L'equant s un punt geomtric important dins el model planetari de Claudi Ptolemeu. s el punt respecte al qual un cos celeste tindria un moviment angular uniforme segons aquest sistema cosmolgic. Per aix s'anomen en llat punctum aequans.

Fou introdut per Claudi Ptolemeu, juntament amb altres artificis geomtrics (com els epicicles), per poder adaptar dins el seu model el moviment no uniforme dels planetes quan s'observen des de la Terra, concretament l'equant permet representar el moviment anomalstic dels planetes. Nogensmenys, alguns comentaristes de Ptolemeu consideraven que aquest concepte trencava la idea bsica del sistema de moviment circular uniforme. L'astrnom persa Nas r al-D n al-T s  (1201 1274) desenvolup un concepte diferent, anomenat actualment parell de Tusi, per solucionar el problema.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40906" title="Teoria BCS" nonfiltered="821" processed="813" dbindex="15874">
La teoria BCS (de Bardeen, Cooper i Schrieffer, els seus creadors) s la teoria estndar per explicar la superconductivitat de baixa temperatura. Fou desenvolupada el 1957 pels fisics John Bardeen, Leon Cooper i Robert Schrieffer, per la qual reberen el premi Nobel de fsica l'any 1972.

A grans trets, considera que la superconductivitat s un fenomen quntic macroscpic, en el qual els electrons, que tenen spin semienter, s'aparellen formant parells de Cooper mitjanant fonons (vibracions de la xarxa cristallina). Aquests parells es comporten efectivament com partcules d'spin enter i, per tant, no sotmeses al principi d'exclusi de Pauli. Quan els parells de Cooper flueixen pel cos superconductor, aquests deixen una estela que s aprofitada pels segents parells com a cam a travs de la xarxa cristallina del cos superconductor. D'aquesta manera els parells d'electrons no collidiran amb la xarxa cristalina, i per tant, no existir la resistncia elctrica habitual de qualsevol element.

Malgrat el gran aven que represent, la teoria s incapa d'explicar la superconductivitat d'alta temperatura, descoberta el 1987, encara poc compresa i en la qual es creu que altres efectes tenen un paper ms important. La ra principal per la qual aquesta teoria no s vlida pels superconductors d'alta temperatura, s que s una teoria que es basa en el fet que l'activitat molecular de la xarxa cristallina sigui exageradament reduida, i aix noms pot passar amb els superconductors de baixa temperatura.

 Formaci dels parells de Cooper .

En una xarxa cristallina la fora atractiva de Coulomb entre els electrons i els ions que la formen provoca una deformaci de la xarxa. A causa de la gran massa dels ions (comparada amb la dels electrons) i, per tant, de la seva gran inrcia mecnica, aquesta deformaci no queda compensada rpidament pel moviment trmic. D'aquesta manera es pot donar el cas que un segon electr caigui en el camp de fora atractiu que s'ha creat i, per tant, quedi lligat al primer electr mitjanant la deformaci de la xarxa (un fon). Aquest lligam noms s energticament favorable si ambds electrons tenen els spins antiparallels; l'energia de lligam s aproximadament igual a 3kTc.

Aquesta parella d'electrons lligats es comporta, de fet, com una partcula i s'anomena parell de Cooper. Com aquesta partcula t spin enter no est sotmesa al principi d'exclusi de Pauli i el seu comportament est definit per l'estadstica de Bose-Einstein.

 Referncies .

 Bardeen, J.; Cooper, L. N.; and Schrieffer, J. R. "Theory of Superconductivity." Phys. Rev. 108, 1175-1204, 1957.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40908" title="Limburg (Pasos Baixos)" nonfiltered="822" processed="814" dbindex="15875">

El Limburg (Lmburg en limburgus) s una provncia del sud-est dels Pasos Baixos corresponent a una part de l'antic Ducat del Limburg. Fa frontera amb Alemanya a l'est, amb Blgica al sud i a l'est i amb la provncia del Brabant Septentrional al nord. La seva capital s Maastricht.

Tota la provncia s vertebrada pel riu Mosa, que la travessa de sud a nord. Al sud de la provncia hi ha turons, incloent-hi el punt ms alt de l'estat, el Vaalserberg, de 322 m d'alada.

A comenaments del 2005 comptava amb una poblaci de 1.135.962 habitants dels quals el 80% eren catlics.



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40909" title="Vaalserberg" nonfiltered="823" processed="815" dbindex="15876">

El Vaalserberg (muntanya de Vaals) s el tur on s'ateny el punt natural ms alt dels Pasos Baixos, 322 m (el punt ms alt correspon al capdamunt d'una antena a Lopik, prop d'Utrecht, amb 375 m). El tur est situat a la part ms meridional del pas, prop del poble de Vaals al Limburg. El punt ms alt del puig s conegut com a "Punt dels tres pasos" (Drielandenpunt) pel fet que hi conflueixen les fronteres neerlandesa, belga i alemanya. Entre 1830 i 1919 el Vaalserberg fou un "punt dels quatre pasos", puix que a ms hi havia el mini-estat de Moresnet. 

S'hi pot arribar amb cotxe, una carretera mena fins al seu capdamunt. Al costat belga hi ha una torre panormica.

Enllaos externs.
Fotografies del pic i paisatge des de la torre.;
 Descripci de com anar-hi. ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40912" title="Burgos" nonfiltered="824" processed="816" dbindex="15877">



Burgos, tradicionalment catalanitzat com Burchs, s una ciutat castellanolleonesa, capital de la provncia de Burgos. Pertany a la comunitat autnoma de Castella i Lle.

Burgos, bressol de Castella, descobreix amb orgull als visitants les fletxes agudes i dentades de la seva clebre catedral. Es divideix en dues parts, una a cada banda de l'Arlanzn, el riu que travessa la ciutat, enllaades per nombrosos ponts: la vella ciutat, sobre la riba occidental, i un barri modern, sobre la riba oriental.
La seva posici allada sobre una altipl a prop de 900 m d'altitud l'exposa sovint als rigors dels vents freds. T un clima extrem d'hiverns freds i llargs i estius calorosos (nou mesos d'hivern, tres mesos d'infern), i una pluviositat a la ratlla dels 560 mm l'any. L'any 2005 tenia una poblaci de 172.421 habitants.

s un nus ferroviari i de carreteres i un centre d'rea comercial. Seu de l'Audiencia Territorial, de regi militar i d'arquebisbat.

 Administraci .



 Histria .

Existeixen rastres de presncia humana sobre el pujol del castell que domina la ciutat al perode del neoltic (4.500 aC) i en la primera Edat del Ferro (850 aC).

Tanmateix, la ciutat de Burgos s fundada com a tal pel comte castell Diego Rodriguez Porcelos l'any 884. Alfons III d'Astries, intentant frenar els atacs musulmans, va ordenar al comte Diego Rodriguez crear una ciutat sobre les vores de l'Arlanzn. L'origen de la ciutat s, per tant, militar.

Burgos, va ser poblada per disposici reial i sotmesa directament a l'autoritat dels reis de Lle. Cap el 930, es convertia en capital del comtat de Castella, i durant el regnat de Ferran I de Castella, el Magne (mort el 1065), esdevingu la capital del regne de Castella i Lle, fins l'any 1087, que fou substituda per Toledo, ttol que a la vegada va cedir a Valladolid el 1492 en el moment de la caiguda de Granada.

Va ser proclamada seu episcopal el 1074, desprs elevada al rang d'arquebisbat el 1574.

A l'oblit poltic va correspondre el dinamisme comercial i artstic. La ciutat centralitzava la llana. Durant els segles XIV i XV es desenvolup extraordinriament, mercs a la centralitzaci de la llana dels grans criadors de la meseta castellana, la qual era expedida cap a Flandes a travs dels ports cantbrics. La relaci amb Bilbao, port d'embarcament principal, fou tibant, a causa de l'intent de Burgos de controlar la flota biscana, i s'agreuj quan aquesta obtingu dels Reis Catlics un consolat el 1494. El 1499, per, arribaren a un acord, pel qual Burgos conservava el monopoli del comer llaner i Bilbao el de les exportacions de ferro.

s tamb l'poca en que arquitectes i escultors vinguts sobretot del Nord posen la ciutat en la moda del gtic. Burgos esdev la capital d'aquest art a Espanya amb realitzacions destacables com:

 la catedral de Santa Maria;
 l'esglsia de San Esteban (entre 1280 i 1350);
 l'esglsia de San Gil (segle XIV);
 l'esglsia de San Lesmes (segles XIV-XVI);
 el reial monestir de Las Huelgas (segle XII), fundaci i pante dels reis castellans, d'estil cistercenc;
 la cartoixa de Miraflores (segle XV), gtica, amb sepulcres i retaule de Gil de Silo.

Tamb hi ha edificis civils interessants, com:

 la Casa del Cordn (segle XV); ;

D'estil renaixentista i del s XVI:

 l'Hospital del Rey;
 l'arc de Santa Maria;
 l'esglsia dels sants Cosme i Dami;
 les cases de Miranda i d'Angulo;

Dels seus museus i arxius sn cabdals:

 el Museo Arqueolgico, amb el frontal romnic d'esmalt de Silos;
 la Biblioteca Provincial;
 l'arxiu de la catedral.

Al final del segle XVI, s'entra en el declivi de la meseta i de la prosperitat burgalesa. Burgos inici la decadncia, a conseqncia de la crisi econmica provocada pel trencament de l'eix comercial Medina del Campo - Anvers.

El 1833, esdev capital de la seva provncia.

Durant la guerra civil (1936-1939), s'hi constitu (23 de juliol de 1936) la Junta de Defensa i esdevingu la seu del govern de Franco (dit Govern de Burgos), proclamat all l'1 d'octubre de 1936, generalssim dels exrcits del nou estat espanyol. Ho va continuar sent fins a la presa de Madrid el 1938.

 Burgos i els pelegrins .

Sobre el Cam de Sant Jaume. Es ve d'Atapuerca, i el prxim poble s  Rabe de las Calzadas, sent la cinquena parada de la Guia del Pelegr.

Fins a principis del segle XIII, s'entrava a Burgos per la porta Gamonal al nord-oest de la ciutat, sent la ciutat una senzilla etapa. A partir de 1221, els pelegrins passaven al costat de la catedral i els seus treballs. Al segle XV ja podien veure de lluny les dues fletxes de la catedral. La ciutat comptava amb ms de trenta hospitals pels pelegrins, entre els quals l'hospital San Juan Evangelista i l'Hospital del Rey.
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40914" title="Disneyland Pars" nonfiltered="825" processed="817" dbindex="15878">



Disneyland Pars s un parc temtic situat en Marne-la-Valle, prop de Pars, a Frana. El parc tamb s'ha anomenat Euro Disneyland fins el 1994 any que canvi el sue nom per Disneyland Paris. Des del 2002 el nom oficial s Disneyland Park. Tot i aix el nom ms utilitzat per tothom per a referir-se al parc continua sent Disneyland Pars per diferenciar-lo dels altres Magic Kingdom.

s el dcim lloc turstic de Frana desprs de Notre-Dame amb 12,8 milions de visitants anuals.

El concepte.

El concepte del parc es bassa en l'estil de Regne Mgic dels diferents parcs Disney des de l'original a Califrnia amb xicotetes variacions per tal de satisfer la poblaci europea fora ms exigent que la nord-americana o l'asitica.

rees.

El parc es distribueix de manera radial al voltant del castell de la Bella Dorment en una versi ms imaginativa que la dels altres parcs Disney. Aix es deu a que al dissenyar els Imagineers de Disney el parc comptaren amb que al contrari que asitics i americans, els europeus estan acostumats a convieure amb castells pel que a Disneyland Pars el castell havia de ser molt ms fantstic per tal que atraguera els europeus.

Main Street U.S.A..

Inspirada en les ciutat americanes de principis de segle XX aquesta rea et dona la benvinguda al parc, comena desprs del Disneyland Pars Railroad, a partir del qual s'estn un carrer travessat per un tramvia ple de les botigues de disneyland que acaba en una gran plaa circular i el castell de la bella dorment al fons. Aquesta rea no compta amb atraccions per sol estar animada pels personatges del parc.

Discoveryland.


Es tracta d'una adaptaci del Tomorrowland dels altres parcs de la Disney i un cop ms d'una adaptaci del concepte americ al pblic europeu resaltant en aquesta rea l'esttica de l'arquitectura verniana.

L'atracci estrella d'aquesta rea s l'Space Mountain que fou installada el 1995 i remodelada el 2005. Altres atraccions: Autopia, Els misteris del Nautilus, lOrbitron, la Batalla Lser del Buzz Lightyear, Star Tours (bassada en Star Wars), el Visionrium i el show de Carinyo, he fet gran el pblic. Compta amb una zona de jocs d'arcade.

Fantasyland.


s el pas de conte de fades del parc, amb atraccions per a xiquets menuts i grans bassades en els clssics Disney. Es troba just darrere del castell de la Bella Dorment, i podem trobar entre altres tematitzacions l'espassa d'Arts, la fava mgica, etc. Aix, a diferncia dels altres parcs disney, aquesta zona es troba dividida en dos per un xicotet riu tal com descriuen els marcs de la majoria de contes centre-europeus. Les atraccions d'aquesta zona sn Blanca-Neus i els set nans, Els viatges de Pinotxo, el Carrussel de Lancellot, El vol de Peter-Pan, Dumbo, l'elefant volador, el Laberint de la curiosa Alcia, o It's a Small World (en catals un mn petit).

Adventureland.


S'entra des de la plaa central a travs de lAdventureland Bazaar un soc rab o des de les rees contiges i s la part ms extica del parc. s l'nic parc d'estil Magic Kingdom on el mitj orient t cabuda. La zona s'articula al voltant d'un llac central amb una illa al seu centre que evoca les illes pirates, amb un dels elements permanents en els parcs Disney com s la Cabanya dels Robinson sobre un exemplar de Disneyodendron. Les atraccions principals d'aquesta rea sn  la Indiana Jones i el temple del perill i Pirates del Carib de la qual va sorgir la pellcula del mateix nom.

Frontierland.

s la zona dedicada a l'oest americ i la frontera mexicana recreant la vila inventada de Thunder Mesa. Com a atraccions d'aquesta zona destaquen el Big Thunder Mountain muntanya russa fidel a l'original nord-americ i Phantom Manor casa del terror on es combinen diversos efectes especials. Per als que no els agraden les emocions fortes es poden donar un passeig en un autntic vaixell a vapor al Thunder Mesa Riverboat Landing. Al Teatre Chaparral es pot gaudir de l'espectacle acrobtic Tarz, la retrobada.


L'animaci.

El parc compta amb una continua animaci tant de personatges Disney que s'hi fan fotos amb tot aquell qui s'aprope a d'ells i que adems actuen conforme ho faria el personatge, resalten per exemple el mal enginy de la Reina de Cors o d'En Yaffar. Adems a determinades hores, tot el parc es reunix en un itinerari que ix del cam entre Discoveryland i Fantasyland per a seguir les cavalcades de personatges Disney que recorren junt al castell de la Bella Dorment per a finalitzar en el carrer principal de Main Street U.S.A.

Conseqncies de la implantaci.

Les conseqncies de la implantaci del complex Disney foren la creaci d'una vila turstica sorgida des de zero, que es convert rpidament en un pol d'atracci per a tota Europa i la revitalitzaci de l'est de la Illa de Frana. A banda dels 12.000 treballadors de Euro Disney SCA, es compten en 11.000 els treballs indirectes generats al voltant del resort. Adems conllev a la zona la millora de les infraestructures de transport i de serveis.

 Enllaos externs .

 DisneylandParis Lloc ofical ;
 Informacions Informacions, entrevistes, reportatges, visites virtuals ;
 Mondo Disneyland Guia italiana no oficial de Disneyland Resort Paris ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40918" title="Guadalajara (Castella - la Manxa)" nonfiltered="826" processed="818" dbindex="15879">




Guadalajara s una ciutat espanyola, capital de la provncia homnima, a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa.

El seu cens s de 73.493 habitants (en 2006) i la seua extensi 267,5 km. s situada a prop de 55 km de Madrid. Est vorejada per l'autovia A2, i t una aturada de l'AVE a la seua estaci ferroviria (a 7km de la capital) i disposa del servei de trens de rodalia de Madrid. Per la ciutat discorre el riu Henares. 

Fundada pels bers amb el nom dArriaca ("riu pedregs"), el seu actual nom prov dels musulmans, qui desprs d'arrasar-la la van reconstruir anomenant-la W d  al- a  rah (Arabic             ), que significa "riu de pedres". A partir del segle XIV es converteix en una ciutat important, grcies en part a la famlia Mendoza. No obstant aix en el segle XX, desprs d'un incendi i la Guerra d'Espanya, ha quedat prou endarrerida, si b la seua proximitat a Madrid li proporciona prou atractiu per a les indstries.

Va ser el bressol d'Antonio Buero Vallejo, dramaturg espanyol del segle XX. Els monuments ms caracterstics de la ciutat sn el Pante de la Duquessa de Sevillano i el Palacio del Infantado. Actualment ha desenvolupat una infraestructura que permet la seua expansi ms enll del Barranc del Alamn. Va ser tamb bressol del conquistador espanyol Nuo Beltrn de Guzmn, fundador de la ciutat homnima a Mxic.

Enllaos externs.
 Guadalajara, la gran desconeguda;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40927" title="Calaquendi" nonfiltered="827" processed="819" dbindex="15881">
A l'obra de John R.R. Tolkien els Calaquendi (singular Calaquende) sn els elfs de la llum, "aquells que anaren a Aman en els dies dels dos arbres". Inclouen els Vanyar, els Noldor i aquells Teleri que feren la travessa del gran mar (a ms d'Elu Thngol, rei dels Sndar).












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40935" title="Armstrong" nonfiltered="828" processed="820" dbindex="15882">

Onomstica:
Louis Armstrong, msic de Jazz estatunidenc (1901-1971).
Neil Armstrong, astronauta estatunidenc, el primer home a trepitjar la Lluna (n.1930).
Lance Armstrong, ciclista estatunidenc (n.1971).

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40936" title="Limburg (ciutat)" nonfiltered="829" processed="821" dbindex="15883">


Limburg (Limbourg en francs, Limbork en val) s un municipi de l'est de la provncia de Lieja, a la Blgica valona. L'1 de gener de 2007 el municipi comptava amb 5.644 habitants. Per a raons histriques, te el ttol honorfic de ciutat.

Est situada a les ribes del riu Vesdre.

La ciutat es compon de dues parts: una a les ribes del Vesdre anomenada vila baixa que correspon al centre comercial i industrial actual, i una altra situada ms amunt que acull les runes d'un castell. 

Histria.
El castell comen a construir-se vers l'any 1000. Els seus primers habitants foren els comtes de Limburg, pertanyents a la casa d'Arlon. El poble, com a capital del ducat de Limburg, tenia un paper important dins la regi. El 1288, desprs de la mort del darrer duc de Limburg, hi hagu una guerra de successi a Worringen (prop de Colnia) entre el bisbe de Colnia i el duc de Brabant. El darrer en result victoris, de manera que en endavant gaud tamb del ttol de duc de Limburg. En avanar els segles, el poble que havia donat origen al nom an oblidant-se.

El segle XIX, una important indstria llanera s'install a les ribes del Vesdre, canviant la vila baixa. El 1887 el rei Leopold II inaugur prop de la vila la presa del Gileppe.



Nuclis.
Limburg;
Hvremont;
Bilstain;
Go;



Vegeu tamb.
Ducat de Limburg;

Enllaos externs.
Pgina oficial de l'ajuntament (en francs i trossos en neerlands i angls);
Antigues instantnies del poble;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40938" title="Limburg" nonfiltered="830" processed="822" dbindex="15884">

 Una provncia dels Pasos Baixos: Limburg (Pasos Baixos);
 Una provncia de Blgica: Limburg (Blgica);
 Una provncia de l'antic Regne Unit dels Pasos Baixos: Limburg (Regne Unit dels Pasos Baixos);
 Una ciutat d'Alemanya: Limburg an der Lahn;
 Un antic ducat: Ducat de Limburg;
 Una vila de la provncia belga de Lieja: Limburg (ciutat);


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40951" title="Takaroa" nonfiltered="831" processed="823" dbindex="15886">

Takaroa s un atol de les Tuamotu, a la Polinsia Francesa. s el cap de la comuna de Takaroa i forma part del grup d'illes del Rei Jordi. Est situat al nord de l'arxiplag, a 9 km al nord-est de Takapoto i a 575 km al nord-est de Tahit.

Geografia.
s un atol ovalat de 24 km de llarg i 8 d'ample, amb una superfcie total de 113 km . La llacuna interior es comunica amb l'oce per un pas de 3 m de profunditat. 


La vila principal s Teavaroa que ocupa tot un illot. Disposa d'un aerdrom situat a 2 km. La poblaci total era de 1.003 habitants al cens del 2002. Un 90% dels habitants sn mormons i compten amb un temple construt el 1891. Tamb s'hi troben restes de diversos temples polinesis (maraes). L'activitat principal s el comer de nacre i perles negres.

Histria.
El nom Takaroa vol dir ment llarg. Altres noms histrics sn Taka-Pua, Tioka i Taaroa. L'angls John Byron, el 1765, el va anomenar Coral Island.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40953" title="Illes del Rei Jordi" nonfiltered="832" processed="824" dbindex="15887">

Les illes del Rei Jordi (en angls King George Islands i en francs les du Roi Georges) sn un grup d'illes de les Tuamotu a la Polinsia Francesa. Estan situades al nord de l'arxiplag, en el cam entre Tahit i les Marqueses. Administrativament formen la comuna de Takaroa. Consta de tres atols:
Takaroa, cap de la comuna; ;
Takapoto, de forma similar a l'anterior i molt prxim; i ;
Tikei, un antic atol assecat, deshabitat i ms allunyat.
Junt amb els atols de la comuna de Manihi formen una de les set rees lingstiques del tuamotu anomenada vahitu. En ocasions tamb s'inclouen en el mateix grup geogrfic:
Ahe, i;
Manihi.

El dos atols bessons, Takaroa i Takapoto, van ser anomenats King George Islands per l'angls John Byron, el 9 de juny del 1765, en honor al rei Jordi III del Regne Unit. El nom va ser usat en diferents llenges en els mapes europeus. Havien sigut visitats prviament pels neerlandesos Le Maire i Schouten, el 1616, i les van anomenar Sondre Grondt Eylandt (illes Sense Fons) perqu no hi van poder ancorar. No es van adonar que eren dues illes i l'errada li va costar al neerlands Jacob Roggeveen, el 1722, perdre un dels seus vaixells en un dels primers naufragis al Pacfic Sud. Sense adonar-se que eren les mateixes de Le Maire i Schouten, Roggeveen anomena Takapoto com Schadelijk Eiland, l'illa Perniciosa.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40955" title="Alta Savoia" nonfiltered="833" processed="825" dbindex="15888">



L'Alta Savoia (en francs Haute Savoie, en francoprovenal Savou d'Amo) s un departament francs situat a l'est del pas amb capital a la ciutat d'Annecy. Forma part de la regi de Roine-Alps.

Histria.
Histricament formava, amb el departament de Savoia, el comtat i posteriorment ducat de Savoia, estat independent fins l'any 1860, en qu esdevingu el darrer territori metropolit annexionat a Frana.

Geografia.
L'Alta Savoia limita amb els departaments de l'Ain a l'est i de la Savoia al sud, aix com amb Itlia a l'oest i Sussa al nord.

El relleu eminentment muntanys inclou el Masss del Mont Blanc, sostre del continent europeu amb 4.807 metres d'alada.
En canvi, el nord del departament presenta un relleu ms suau a les ribes del Llac Leman.

El clima predominant s el d'alta muntanya, tot i que cap al sud es poden reconixer certa influncia del clima mediterrani i a la plana del Leman caracterstiques climtiques prpies del clima continental.

Ciutats.
Les ciutats ms poblades, segons les dades de l'any 2000:
Annecy (136.815 hab.);
Annemasse (80.973 hab.).
Municipis.
Chamonix;
Les Contamines-Montjoie;
Megve;
Sallanches;
Saint-Gervais-les-Bains;
Cantons.
Llista dels Cantons de l'Alta Savoia;

Poltica.
L'any 2004, fou reelegit com a president del Consell General Ernest Nycollin (UMP), que ocupa aquest crrec des de 1998.

Les principals atribucions del Consell General sn votar el pressupost del departament i escollir d'entre els seus membres una comissi permanent, formada per un president i diversos vicepresidents, que ser l'executiu del departament. Actualment, la composici poltica d'aquesta assemblea s la segent:

 Uni per un Moviment Popular (UMP) : 9 consellers generals ;
 No-adscrits de dreta: 9 consellers generals ;
 Uni per a la Democrcia Francesa (UDF): 6 consellers generals;
 Independents: 5 consellers generals;
 No-adscrits d'esquerra: 3 consellers generals ;
 Partit Socialista (PS): 2 consellers generals ;

Vegeu tamb.
Llista de municipis de l'Alta Savoia;

Enllaos externs.
 Consell Regional de l'Alta Savoia ;






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40960" title="Fangatau" nonfiltered="834" processed="826" dbindex="15889">

Fangatau (en el dialecte local Fagatau) s un atol de les Tuamotu, a la Polinsia Francesa. Administrativament s el cap de la comuna de Fangatau que inclou tamb l'atol Fakahina. Est situat al est i al centre de l'arxiplag, a 900 km al nord-est de Tahit.

Geografia.
s un atol petit d'11 km , amb una llacuna interior sense cap pas a l'oce. La vila principal s Teana, i la poblaci total s de 135 habitants, al cens del 2002, que viuen principalment de la producci de copra. Disposa d'un gran monument en honor a la Mare de Du, i d'un refugi anti-ciclons.

Histria.
L'atol va ser descobert per Fabian von Bellinghausen, el 1820, i el va anomenar Araktchev. Histricament era anomenat Marupua. 

El nom local, fagatau, denomina un dels set dialectes tuamotu que tamb inclou els atols de Fakahina i Puka Puka.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40965" title="Jordi V del Regne Unit" nonfiltered="835" processed="827" dbindex="15890">


Jordi V del Regne Unit (Londres 1865 - 1936). Rei del Regne Unit de la Gran Bretanya i d'Irlanda (1910-1922), Rei del Regne Unit de la Gran Bretanya i d'Irlanda del Nord (1922-1936), Emperador de l'ndia (1910-1936), Rei dels Dominis Britnics d'Ultramar (1910-1936), i Rei d'Irlanda (1922-1936).

Durant el regnat de Jordi V es canvi el nom de la casa reial regnant al Regne Unit. Des del casament de la reina Victria amb el prncep Albert de Saxnia-Coburg Gotha, la casa britnica havia passat de mans dels Hannover a mans dels Saxnia-Coburg Gotha. Ara b, la procedncia germnica del nou nom i l'alta impopularitat del mn germnic al Regne Unit durant el conflicte bllic de la Primera Guerra Mundial aconsellaren canviar el nom de la casa reial, que el 1917 pass a dir-se Windsor.

Infncia i primers anys.



Nascut a Malborough House l'any 1865 (Londres), era fill del llavors prncep de Galles i futur rei Eduard VII del Regne Unit, que era fill de la reina Victria I del Regne Unit i del prncep Albert de Saxnia-Coburg Gotha. Sa mare era la llavors princesa de Galles i desprs reina Alexandra, que era la filla del rei Cristi IX de Dinamarca i de la princesa Llusa de Hessen-Kassel.

Com a segon fill dels prnceps de Galles, semblava apartat de la lnia successria i se li atorg el ttol de Duc de York i ingress a la marina on fu carrera. Ara b, la inestabilitat mental del seu germ el Duc de Clarence el prncep Albert Vctor i sobretot la seva mort repentina fu que es converts en l'hereu dels seus pares els prnceps de Galles.

Matrimoni.

L'any 1891, el prncep Albert Vctor es va comprometre amb la princesa Maria de Teck. La princesa de Teck pertanyia a una branca morgantica de la casa reial de Wrttemberg, el seu pare era el prncep Alexandre de Teck, i la seva mare era la princesa Maria Adelaida del Regne Unit, filla dels ducs de Cambridge i nta del rei Jordi III del Regne Unit. Tanmateix, el duc de Clarence mor sis setmanes desprs d'aquest comproms a causa d'una neumonia.

El duc de York, Jordi, va esdevenir l'hereu dels seus pares; i la seva via, la reina Victria va intercedir perqu el prncep Jordi es compromets amb la jove princesa de Teck. Aix va ser i es van casar a Londres el 6 de juliol de 1893 a la Capella Reial del palau de Saint James.

El matrimoni tingu sis fills:

SM el rei Eduard VIII del Regne Unit nascut a Richmond el 1894 i mort a Pars el 1972. Casat amb Wallis Simpson (1937).
SM el rei Jordi VI del Regne Unit nascut a Sandringham el 1895 i mort a Londres el 1952. Casat amb Lady Elisabet Bowes-Lyon (1925).
SAR la princesa reial Maria nascuda a Sandringham el 1897 i morta a Harewood House, York el 1965. Casada amb lord Enric Lascelles, cinqu comte de Harewood (1922).
SAR el prncep Enric, duc de Gloucester nascut a Sandringham el 1900 i mort a Londres el 1974. Casat amb Lady Alcia Montagu-Douglas-Scott el 1935.
SAR el prncep Jordi del Regne Unit, duc de Kent, nascut a Sandringham el 1902 i mort en un accident aeri mentre sobrevolava Esccia l'any 1942. Es cas l'any 1936 a Londres amb SAR la princesa Marina de Grcia.
SAR el prncep Joan del Regne Unit, nascut a Sandringham el 1905 i mort a Londres el 1919 a causa d'un atac d'epilpsia.

Duc de York i Prncep de Galles.

L'any 1901, amb la mort de la reina Victria I del Regne Unit, els ducs de York es converteixen en prnceps de Galles. La seva visibilitat augmenta considerablement i, a diferncia del rol jugat per la reina Victria, el nou rei Eduard VII del Regne Unit dna un rol important de govern al seu fill el prncep de Galles.

Mentre ostentaven els ttols de Ducs de York i Prnceps de Galles, Jordi i Maria realitzen importants viatges al llarg de l'Imperi, visitant Austrlia, on el Duc de York obr la primera sessi del Parlament australi.

Cap d'estat.



Com a rei, Jordi destaca per haver estat el monarca britnic durant la Primera Guerra Mundial i el conflicte irlands que conclogu amb la partici de l'illa i la independncia del sector sud. 

Arrib al tron l'any 1910 desprs de la mort del seu pare, per no fou coronat a l'Abadia de Westminster fins l'any 1911. El mateix any 1911, els nous reis britnics viatjaren a l'ndia on s'entrevistaren amb les principals autoritats locals i principesques.

L'any 1914 s'inici el conflicte que durant la seva poca fou conegut com la Gran Guerra. El conflicte, a part d'sser entre estats, tamb era entre idees i entre familiars, ja que el rei britnic era cos en primer grau de l'emperador Guillem II de Prssia o del duc Carles Eduard de Saxnia-Coburg Gotha. La Guerra tingu importants conseqncies a nivell familiar pel rei Jordi V.

D'una banda, signific el trencament de la famlia reial britnica amb tots els llaos que els unia amb Alemanya. El nom dinstic de Saxnia-Coburg Gotha fou substitut pel de Windsor, en allusi al castell reial de Windsor. Molts prnceps britnics que tenien cognoms i ttols alemanys foren convidats a abandonar-los i adoptar noms britnics: aix els prnceps de Teck reberen el ttol de marquesos de Cambridge; els Battenberg canviaren el cognom per Mounbatten i reberen els ttols de marquesos de Milford-Haven i de Cabisbrooke; i aix un llarg nombre de prnceps i princeses britnics. Finalment, s'anullaren els ttols britnics a aquells que havien lluitat al costat de l'Imperi Alemany: aix el duc Ernest August de Hannover perd el ttol de prncep britnic i de Cumberland, i el duc Carles Eduard del Regne Unit el ducat d'Albany.

De l'altra, signific l'allunyament amb les famlies reials de Prssia i de Rssia amb qui tants llaos tenien els britnics a nivell famliar. La mort de la majoria de grans ducs de Rssia i de la famlia del tsar Nicolau II de Rssia (el tsar i la tsarina eren cosins en primer grau amb el rei del Regne Unit) significaren una important prdua pel rei. El cas del Tsar a ms a ms s'accentu per la prohibici que el primer ministre britnic Lloyd George fu de salvar amb un buc britnic la famlia del tsar d'una mort segura. 

A partir d'aquest moment, Jordi V es personifica com un palad per totes les famlies reials que eren exiliades, ajuda molt especialment a la famlia reial grega ja que salv d'un consell de guerra al prncep Andreu de Grcia enviant-lo a cercar per la marina britnica. Tamb conced una pensi vitalcia a la seva tia, la tsarina viuda Dagmar de Dinamarca (germana de la mare del rei britnic) que li permet viure dignament desprs de la caiguda de l'imperi tsarista.

Accept la independncia d'Irlanda malgrat que conserv el ttol de Rei d'Irlanda. Mor a Sandringrham l'any 1936.















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40968" title="Anaa" nonfiltered="836" processed="828" dbindex="15891">

Anaa s un atol de les Tuamotu, a la Polinsia Francesa. s el cap de la comuna d'Anaa que inclou la comuna associada de Faaite. Est situat al nord-oest de l'arxiplag en una posici relativament allada, a 350 km a l'est de Tahit.

Geografia.
s un atol allargat de 29,5 km de llarg i 6,5 km d'ample, amb una superfcie total de 38 km . L'escull corall est format per onze illots amb un terra ms profund i ms frtil que els altres atols de les Tuamotu. La llacuna s poc profunda, sense cap pas navegable a l'oce, i formada per tres conques principals. Encara que no disposa de cap pas navegable l'aigua de la llacuna es renova per diversos canals poc profunds que es poden creuar caminant. 

La vila principal s Tukuhora, o Tuuhora, amb una poblaci total de 437 habitants al cens del 2002. La poblaci viu principalment de la pesca, el cultiu de nacre i la producci de copra.

Histria.
Anaa era conegut per la llegendria ferocitat dels seus guerrers que, al segle XVII, van dominar i saquejar el nord-oest de les Tuamotu. Antigament era conegut com Ganaia o Gan . 

El primer europeu que el va descobrir va ser l'angls James Cook, el 1769. Degut a la seva forma l'anomen Chain Island, l'illa de la Carena. Desprs, fou visitat per Domingo Bonaechea, l'1 de novembre de 1772, anomenant-lo Isla de Todos los Santos. Al comenament del segle XIX va passar a la sobirania dels Pomare del Regne de Tahit. De fet, la famlia Pomare relacionava la seva genealogia amb el guerrer Tumakinomakino d'Anaa. 

Al voltant de 1850 era un centre actiu del comer de nacre i copra, amb una poblaci mxima de 2.000 habitants. La lluita per l'evangelitzaci entre els mormons nord-americans i els catlics francesos fa provocar una revolta el 1852, i la intervenci de les tropes colonials franceses. Els anys 1878 i 1906 va patir les conseqncies de dos ciclons que van negar tota l'illa. Desprs del cicl del 1983, es va traslladar i reconstruir l'nica vila, incorporant un refugi anti-ciclons amb capacitat per a tota la poblaci.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40975" title="Festa de l'Estendard" nonfiltered="837" processed="829" dbindex="15892">
La Festa de l'Estendard commemora l'entrada a la Madina Mayurqa, a partir d'aleshores anomenada Ciutat de Mallorca, de les tropes catalanes de Jaume el Conqueridor que el 31 de desembre de 1229 venceren als sarrains. Aquest episodi histric pos fi al regne almohade i a la Mallorca musulmana. La Festa commemora, doncs, el naixement de la Mallorca actual i s una de les ms antigues d'Europa, ja que data del segle XIII. Al segle XIV inspir els actes de commemoraci de la conquesta de la ciutat de Valncia el dia 9 d'octubre de 1238, tamb per Jaume I. Els actes principals es celebren a la plaa de Cort, amb una cerimnia civil presidida per l'Estendard, la cimera reial  i el retrat de Jaume I, i a la Seu, amb un acte d'acci de grcies. Les celebracions, per, comencen la vespra amb uns actes menys tradicionals. El 31 de desembre actualment no s festa oficial, excepte a la ciutat de Palma.


Actes.

Entre els actes principals de la diada destaquen el cerimonial de collocaci de l'Estendard al mig de la plaa de Cort pels membres del consistori municipal i de la Cimera a sota del retrat de Jaume I el Conqueridor, la desfilada de les autoritats fins a la catedral, amb acompanyament de msica (ministrils i banda municipal), de figures folklriques tradicionals (cavallets cotoners) i dels cavalls de la Confraria de Sant Jordi, l'ofici solemne, el retorn de les autoritats a la plaa de Cort i la posterior retirada de l'Estendard amb el comiat de la gurdia d'honor.

La vespra, les autoritats fan una ofrena floral a la Mare de Du de la Salut, a l'esglsia parroquial de Sant Miquel (Palma), ats que es considera una imatge portada per Jaume I amb la Conquesta. Ms tard aquestes mateixes autoritats fan una altra ofrena al monument del rei Jaume I, juntament amb entitats ciutadanes.

Un altre moment lgid de la festa, un cop desat l'Estendard, s la declamaci del poema  Sa Colcada  (1881) de Pere d'Alcntara Penya i Nicolau i una mostra de balls tradicionals de Mallorca, a crrec l'Escola Municipal de Msica i Danses, desprs de les quals s costum fer el lliurament de les medalles d'or de la ciutat i el nomenament de fills illustres de la ciutat.


Histria.


Fins al segle XVI l'Estendard era portat per la part civil de la desfilada-process des de la Casa dels Jurats a la Seu, on s'hi afegia l'estament eclesistic, i tots plegats continuaven fins a fora de la murada. All, imitant la process del dia del Ram a Jerusalem, s'anava fins a la Porta de la Conquesta (tamb dita Porta de l'Esvador, Porta Pintada i Porta de Santa Margarida). Per abans d'arribar-hi, es llegia el Serm de la Conquesta al lloc anomenat el Peir. Desprs  tenia lloc un simulacre d'assalt de la ciutat, passant l'Estendard per dalt de la Porta, moment en el qual i un cop obert el portal, es cantava un tedum. En arribar a l'esglsia de Sant Miquel, les autoritats civils hi entraven a veure l'Elevaci de la missa que s'hi celebrava, i tot seguit tornaven l'Estendard a la plaa de Cort, des d'on anaven a la Seu i s'hi celebrava una cerimnia.

La part civil del seguici era presidida pel governador reial, desprs anomenat visrei, acompanyat pels Jurats de la ciutat i, des de Pere el Cerimonis, per la cavalleria feudal, en representaci de la noblesa, i els membres d'un ofici, diferent cada any per torn, en representaci del poble.  La part eclesistica, amb tots els clergues i ordes, era presidida pel bisbe.

Des de 1407 i fins a la darreria del segle segent el portaestendard duia la Cimera reial per privilegi de Mart I. A la segona meitat del segle XVI, aquella cimera s'havia relacionat amb el Conqueridor i s'exposava com a prpia d'aquest rei vora el seu retrat, amb algunes restes de l'abillament antic del portaestendard i unes armes de foc primitives, a la Festa de l'Estendard. Aquests objectes mitificats es treien la vespra, a la vesprada, en un cerimonial que dur fins al segle XIX i que presidien des del seu banc els Jurats. La part central consistia en l'exposici, fins a l'endem, de l'Estendard, tombat damunt coixins a la finestra central de la faana de la Casa dels Jurats, amb un acompanyament de msica.

Des de la construcci d'una nova muralla adossada a la medieval, al segle XVI, la Porta Pintada qued dins la ciutat i per aix s'abandon el simulacre de l'assalt i l'Estendard rest a la plaa de Cort durant la desfilada, amb una escorta de l'exrcit mallorqu. No calgu, doncs, la cavalleria feudal a la desfilada i la desfilada canvi parcialment d'itinerari. Pel mateix motiu i per l'avan de les obres de la Seu de Mallorca, el serm es comen a pronunciar a la catedral. Aquell mateix segle, el mestre de guaita, com a encarregat de l'ordre dels esclaus, durant la desfilada feien una ronda de vigilncia amb el veguer reial i saludaven el retrat reial. Al segle XVIII la salutaci esdevingu teatral, i histrinica en l'actuaci dels darrers mestres de guaita (Lluc de la Meca). Aquest mateix segle, i desprs de la Guerra de Successi, desaparegueren les institucions mallorquines de qui depenien els actes i se n'encarreg l'Ajuntament de Palma. Aleshores la festa pass de ser insular a local i fou monopolitzada per la noblesa borbnica.

Entre 1828 i 1844 la decadncia de la Festa arrib al mxim. L'Estendard no s'havia renovat i havia esdevingut una pelleringa i, una volta cremat amb l'asta a l'incendi de l'Ajuntament de l'any 1894, noms es treia una nova asta emmurtada. En aquest lapse de temps tamb s'havien deixat de celebrar la desfilada i els honors al retrat reial, i la cimera i els altres objectes atributs a Jaume I s'havien enviat a la Real Armera de Madrid el 1831, on resten encara. Per recobrada la desfilada, ja sense cavalls, els regidors no hi volien anar per la durada.

El 1897 s'incorpor als actes el nomenament dels fills illustres, per el 1912 s'enderrc la Porta Pintada. La seva desaparici tingu conseqncies importants, perqu la desfilada ja noms arrib fins a la Seu, on al serm s'afeg, per, una missa. L'ornamentaci de la Cases Consistorials esdevingu folklrica amb la collocaci d'una parella de gegants amb el vestit pags, en contrast amb la tradicional de domassos i quadres dels fills illustres i de tema histric.

Al segle XX, l'any 1935 s'afeg a la vespra una ofrena floral al monument erigit al Conquistador l'any 1929. Al darrer quart del segle XX, l'Ajuntament hi comen a organitzar una revetlla popular desprs de l'ofrena.

El 1965 es reincorpor als actes la recitaci de  Sa Colcada  al monument de Jaume I i el 1969 l'Estendard, amb un pom a l'asta amb la cimera reial de la vibra, i a la dcada de 1990, s'exposa una cpia de la cimera tramesa per la Armera Reial de Madrid com a resposta a la reclamaci de l'Ajuntament de Palma de la devoluci de l'original.

Des de 1986, algunes associacions celebren a Palma diversos actes, entre els quals, des de 1987, una manifestaci per l'autodeterminaci nacional, la qual des de 1990 s convocada per totes les entitats i partits nacionalistes i per algunes organitzacions d'esquerra. La coincidncia d'aquesta manifestaci amb els actes oficials al monument de Jaume I ha atret participants a aquests que hi expressen el rebuig de la poltica dels partits espanyols en relaci amb la qesti nacional. El component reivindicatiu prengu fora l'any 1992, desprs que l'any anterior el batlle del Partit Popular hagus modificat l'Estendard amb l'afegit d'una franja morada, amb la protesta de part del pblic. La conseqncia de l'expressi de les reivindicacions i protestes ha estat la fi de la lectura del preg al monument de Jaume I i la fi de l'assistncia d'una companyia de l'exrcit espanyol amb banda de msica que des de la guerra de Successi havia substitut les tropes mallorquines. Els partits de dreta espanyols han volgut contrarestar el simbolisme nacional de la Festa primer amb l'exposici de l'asta emmurtada amb un Estendard esquifit, desprs amb la modificaci de l'Estendard i finalment amb l'assistncia de correligionaris seus, amb actituds vries, contra el protagonisme de les organitzacions catalanistes. D'altra banda, els batlles del Partit Popular noms han fomentat l'assistncia popular a la Revetla de l'Estendard. El Consell Insular de Mallorca ha creat la seva prpia festa encara que la de l'Estendard s'havia celebrat secularment a tota l'illa.

El 20 d'octubre de 2006, la Comissi Insular d Ordenaci del Territori, Urbanisme i Patrimoni Histric del Consell Insular de Mallorca va acordar per unanimitat incoar expedient per a la declaraci de la festa de l'Estendard com a b d'inters cultural immaterial (acord publicat al BOIB nm. 166, de 23 de novembre de 2006). Aquesta declaraci finalment es va produir mitjanant l'acord del Ple del Consell de Mallorca de 5 de novembre de 2007 (recollit al BOIB nm. 186, de 15 de desembre de 2007).

Desprs dels estudis histrics sobre la Festa de l'Estendard de l'arxiver municipal Benet Pons i Fbregas, al comenament del segle XX, de l'aportaci dels medievalistes Gabriel Llompart i Moragues i Ramon Rossell i Vaquer com a autors de diverses monografies amb nova documentaci, a la darreria del segle, Antoni I. Alomar i Canyelles i Antoni Quintana i Torres han estat autors de diversos estudis sobre la Festa al llarg de la histria.

Bibliografia.
 Antoni Ignasi Alomar i Canyelles, L'Estendard, la festa nacional ms antiga d'Europa (s. XIII-XXI), Ed. Documenta Balear, Palma, 1998.
 Antoni Ignasi Alomar i Canyelles, Les armes mtiques de Jaume I procedents de Mallorca, Ed. Documenta Balear, Palma, 1998.
 Antoni Quintana i Torres & Rosa Calafat, La pervivncia el rei En Jaume, Ed. Documenta Balear, Palma, 1992.
 Antoni Quintana i Torres, La Festa de l'Estendard dins la Histria de Mallorca. Llibre de Lectura per a Segon Cicle de Secundria, Ed. Moll, Palma, 1996.
 Antoni Quintana i Torres, La Festa de l'Estendard. Cultura i cerimonial a Mallorca (segles XIV-XX), Ed. Afers, Catarroja-Barcelona, 1998.

Enllaos externs.

http://www.uib.es/premsa/gener01/dia-06/298212.htm Festa de l'any 2000 i la presncia de l'Exrcit.
Acord d'incoaci de la declaraci de BIC (amb memria descriptiva de la festa);
Arxiu de Cultura Popular Imatges de la festa de l'Estendard de 2006.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40978" title="Literatura francesa" nonfiltered="838" processed="830" dbindex="15893">
La literatura francfona inclou totes les obres escrites en francs, sigui al pas que sigui i al segle que sigui. Inclou, per tant, la tradici literria de Frana i la de les antigues colnies franceses.

La primera literatura francesa.

A l'edat mitjana el llat es va anar transformant en les llenges romniques corresponents a cada pas. Es troba literatura prpiament escrita en francs des del segle XI, abans els documents estan en un llat tard o pertanyen a la literatura en occit, de gran influncia a l'poca pel prestigi dels seus trobadors. 

La literatura en francs comena amb l'pica, on destaca La Chanson de Roland, que va ser profusament imitada per tota Europa. Les rondalles i canons de gesta al voltant de la figura de Carlemany tamb van tenir fora xit.

Al segle XII Chrtien de Troyes va escriure les gran obres sobre el cicle artric de Bretanya. La poesia amorosa va desenvolupar-se seguint l'ideal de l'amor corts. 

La prosa estava dedicada a les crniques histriques i a les traduccions d'obres de la literatura clssica en llat, l'idioma de la cultura i la religi. Es conserven colleccions de sermons i vides de sants. Els petits fabliaux eren peces dramtiques que barrejaven la temtica sacra amb un to de pardia.

El Renaixement.

Un grup d'escriptors, La Pliade (d'on ve el nom de la famosa collecci de llibres actual), va signar un manifest per rellanar la literatura francesa. L'autor m s important del grup va ser Pierre de Ronsard.

Al segle XVI destaquen les figures de Franois Rabelais, autor de prosa humorstica i Michel de Montaigne, l'"inventor" del gnere de l'assaig.

L'academicisme.

Des de meitats del segle XVII Frana va esdevenir el centre cultural i literari de tota Europa. El gust clssic, l'obsessi per la perfecci formal i la llengua treballada sn els trets que encara avui romanen a les lletres franceses. Nicolas Boileau-Despreaux va ser el teric ms important d'aquesta poca, on es van desenvolupar tots els gneres.

Els autors clssics ms importants sn Jean Racine, Molire i Jean de la Fontaine. Les aportacions al camp de la no ficci sn tamb notables, amb la filosofia de Voltaire, Diderot... Una figura fa de pont entre l'academicisme francs i els nous aires romntics que van estendre's per Europa des de finals del segle XVIII: Jean-Jacques Rousseau.

El segle XIX.

El segle XIX francs serveix de model per als perodes literaris d'altres pasos, amb el conreu del Romanticisme, el Realisme i la seva derivaci: el Naturalisme. 

El romanticisme exaltava les grans passions, la lluita de l'individu contra la societat per poder ser lliure i els afers nacionals, alhora que buscava l'exotisme medieval o oriental. Alguns dels noms bsics sn Victor Hugo o Alexandre Dumas.

El realisme buscava complaure la burgesia amb histries plenes de detalls i peripcies, incloent reflexions i descripcions d'ambients i sentiments. Els escriptors a destacar sn Honor de Balzac, Gustave Flaubert o Stendhal entre altres.

El naturalisme cercava de fer una literatura cientfica, atenent a les motivacions dels actes de cada personatge, analitzant el seu entorn i herncia, afegint per primera vegada personatges de les classes socials ms baixes. El pare del moviment s mile Zola.

Les veus vingudes d'altres pasos francfons comencen a fer-se un lloc a la literatura, aportant la descripci de costums locals i reflexions sobre la identitat molt fecundes.

La varietat.

Entre finals del segle XIX i el segle XX la literatura francesa adopta una gran varietat, que inclou des del simbolisme de Baudelaire fins a les avantguardes ms experimentals. El surrealisme en especial, creat al voltant de la figura d'Andr Breton, va ser un moviment frtil a les terres franceses.

El trauma de la Primera Guerra Mundial est a la base de l'existencialisme, un moviment filosfico-literari francs que va expandir-se per tot el continent. Autors com Jean Paul Sartre o Albert Camus es peguntaven a les seves obres pel sentit de l'existncia, en una prosa malenconiosa, reflexiva i allegrica. En una altra lnia, una figura que no es pot ignorar es Marcel Proust.

Des de l'frica, sorgeix llavors l'anomenada literatura colonial i postcolonial, amb autors que barregen la tradici francesa amb l'oralitat dels seus respectius pasos. Els temes giren entorn la guerra, la llibertat, la identitat i el paper dels homes i dones a la societat. 

Desprs de la Segona Guerra Mundial amb el moviment del Nouveau roman, es recull l'experimentalisme avantaguardista i es creen obres plenes de jocs de paraules, amb estructures agosarades i modernes, combinant gneres i estils. L'autor teric ms important s Alain Robbe-Grillet, i, tot i que els autors que pertanyen a aquest grup sn diferents, segons quin crtic faa la tria, tamb hi sn Michel Butor, Nathalie Sarraute i Claude Simon. s notable l'influncia d'autors com Georges Perec i Raymond Queneau. 

La literatura contempornia, com passa amb altres tradicions, s tan rica que es resisteix a classificacions, amb autors de la talla d'Assia Djebar, Jean Cocteau, Jean Genet, Amin Maalouf, Yasmina Khadra...

Enllaos externs.
 Biblioweb (en francs);





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40982" title="Consolat de Mar" nonfiltered="839" processed="831" dbindex="15894">



El Consolat de Mar va ser l'organisme del dret martim catal i d'altres zones a la vora del mar de la Corona d'Arag, per tractar les qestions martimes i comercials i exercir-hi la jurisdicci penal. La competncia l'exerceixen dos cnsols de mar i un jutge d'apellaci, amb independncia del govern establert. Aquest Consolat de Mar evoluciona com a codi jurdic i t les seves arrels en el tribunal de la Carta Consular de Barcelona (1258), que t la base en els costums martims i de comer tradicionals de Barcelona.
Les normes jurdiques que regulen el dret martim catal, seran aplicades primer per tota la Mediterrnia com a dret mercantil i de navegaci, passant ms tard a l'atlntic com a dret internacional. 
El Consolat de Mar va nixer en l'poca del que es coneix com a ius mercatorum. El "dret dels mercaders" regulava les relacions entre els comerciants de l'poca. Aquests comerciants, en una societat bsicament feudal, agrria i rural, es trobaven a les ciutats, entre elles Barcelona. Val a dir que el ius mercatorum representa les arrels de l'actual dret mercantil. Va nixer per i per als comerciants, de manera que podem parlar d'un dret corporatiu, donat que calia estar inscrit a la corporaci per a poder rebre l'aplicaci d'aquest dret. Al mateix temps era d'aplicaci autnoma, donat que es va crear una jurisdicci prpia que tractava el ius mercatorum. Una d'aquestes jurisdiccions s el Consolat de Mar a Barcelona. Finalment cal dir que les fonts d'aquest dret van ser el costum mercantil, l's del comer, els estatuts de les corporacions i les resolucions dels tribunals d'aquestes. El segent pas en l'evoluci del dret mercantil el trobem a l'edat moderna.

Antecedents.

La secular tradici comercial i martima catalana, empeny cap a una expansi a tot els racons de la Mediterrnia i mar enll fins l'Atlntic (segle X). Aquesta expansi va donar com a resultat una muni de rutes que partien del port de Barcelona fins a tots el ports coneguts (segle XIII), encara que n hi ha cinc de principals o de molt importants :

 ruta del nord d'frica (Tunis, Alger Trpoli...), amb el transport d'or i esclaus.
 ruta de les illes (Mallorca, Siclia, Sardenya...), amb el transport de blat i sal.
 ruta de Bizanci (fins a Constantinobla), amb el transport de cot, especies i esclaus.
 ruta d'ultramar (Xipre, Tir, Damasc, Alexandria...), era la gran ruta de les especies.
 ruta d'occident (fins a Bruges), des de on es distribuen els productes orientals a tota Europa.

Aquestes activitats tan complexes i amb tan de interessos comercials, van fer crixer els rgans rectors de defensa i de resoluci de litigis, des de l'agrupaci de comerciants i armadors per a la defensa del port i la ribera fins al dret de les mercaderies, naus, rutes, ports, sous de mariners, assegurances, naufragis... Amb l'afegit d'assegurar el trnsit de les naus per les rutes comercials, freqentades per pirates serrans o corsaris genovesos i venecians.

 Seus dels Consolats de Mar .


 A la Corona d'Arag .
1260/1282        Es crea el Consolat de Mar a la ciutat de Barcelona.
1283                 Pere III autoritza la installaci del Consolat de Mar a la ciutat de Valncia.
1326                 Jaume III de Mallorca autoritza la installaci del Consolat de Mar a la ciutat de Mallorca.
1363                 Fundaci del Consolat de Mar a Tortosa.
1385                 Fundaci del Consolat de Mar a Girona.
1388                 Joan I autoritza la fundaci del Consolat de Mar a Perpiny.
1443                 Fundaci del Consolat de Mar a Sant Feliu de Guxols.

 Fora de la Corona d'Arag .

1463                 Fundaci del Consolat de Mar a Montpeller.
1474                 Fundaci del Consolat de Mar a Marsella.
1511                 Fundaci del Consolat de Mar a Bilbao.
1543                 Fundaci del Consolat de Mar a Sevilla.
1682                 Fundaci del Consolat de Mar a Sant Sebasti.

Conseqncies.

L'expansi i supremacia comercial i martima catalana, amb els Consolats de Mar arreu d'Europa, t com a conseqncia que el dret martim catal trascendeixi les fronteres poltiques a tota la Mediterrnia i el llevant de l'atlntic.
El codi jurdic elaborat sobre les bases dels costums martims de Barcelona, fou compilat entre els anys 1260 i 1270, i aconsegu la seva redacci definitiva l'any 1350. Amb l'arribada de la impremta, a Valncia, el 1484, se n fu la primera edici. Escrit originriament en catal, el Llibre del Consolat de Mar fou tradut a l'itali, el francs, l'angls, el castell i a d altres llenges perqu durant segles fou la base de la legislaci mercantil de molts pasos europeus, fins i tot en temps moderns.
Amb els decrets de Nova Planta (1707-1716), foren suprimits tots els Consolats de Mar dels Pasos Catalans, excepte els de Mallorca i de Barcelona, l'ltim dels quals, tanmateix, no arrib a actuar normalment per la ingerncia borbnica de les lleis prpies, contra la prpia previsi que el llibre fa al Captol 13 (veure Derogaci).

El Llibre del Consolat de Mar estigu vigent a Barcelona fins el 1829, quan fou substitut pel codi de comer espanyol, inspirat en la legislaci francesa.
El Llibre del Consolat de Mar cal considerar-lo, doncs, com una de les aportacions catalanes a la civilitzaci occidental i, fins i tot, del Dret internacional.

Derogaci.
El captol 13, anomenat Capitol 13. Que no gosen posar paraules derogatives a les presents ordinacions textualment diu: Item ordonaren los dits Consellers e promens que en seguretats algunes no puxen esser posades o meses per pacte algu paraules algunes derogatories a les presents ordinacions, ne que digan valega o no valega, o haie o no haie, ne quel assegurat si sera vassall del senyor Rey no correga la vuytena part de risch, e si sera stranger lo quart, ne per alguna manera puxe esser renunciat a les presents ordinacions, com sien fetes es facen en fauor e vtilitat de tota la cosa publica, o tal renunciacio si fos attemtada de fer sia ipso facto nulla e no haia algun effecte preveu la nulitat immediata de la seva derogaci.

Refundaci.
El 10 de novembre de 2008, l'Ajuntament de Barcelona inaugura el primer Consolat de Mar de Barcelona a Xangai (Xina), amb l'objectiu de posicionar la marca de la capital catalana i consolidar el prestigi de la ciutat. L'objectiu s reprendre el model dels consolats de l'Edat Mitjana per formar una xarxa internacional a diferents ciutats del mn.

Notes.


Referncies.


Enllaos externs.
 Actual Consolat de Mar de Barcelona;
 Les costums martimes de Barcelona universalment conegudes per Llibre del Consolat de mar Versi digitalitzada a la Biblioteca Virtual Llus Vives.
 (en) Llibre del Consolat de Mar, a la Library of Iberian Resources online ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40983" title="Josep Sunyol i Garriga" nonfiltered="840" processed="832" dbindex="15895">
Josep Sunyol i Garriga (Barcelona, 21 de juliol de 1898 - serra de Guadarrama, 6 d'agost de 1936) fou president del FC Barcelona i directiu de la Federaci Catalana de Futbol, destacat poltic d'Esquerra Republicana de Catalunya, diputat d ERC a les Corts de Madrid el 1931, 1933 i 1936. Aix mateix tamb fou president del RACC des de 1933 fins al novembre de 1934, gran amant de l'esport, mecenes cultural, fundador i impulsor del peridic esportiu La Rambla, lluitador i patriota.

President del FC Barcelona.
El primer contacte directe amb el FC Barcelona va ser l'any 1925 quan les autoritats espanyoles van clausurar l'entitat a causa d una demostraci espontnia al camp de les Corts en contra de la dictadura de Primo de Rivera. L aquell moment president de l'entitat, Joan Gamper, es va veure obligat a marxar de Catalunya i Josep Sunyol, militant catalanista, va decidir fer-se soci del club aquell mateix any 1925. 
Aviat va entrar en les diferents juntes directives, l'any 1934, Anna Maria Martinez-Sagi, a instncies de Josep Sunyol, va ser la primera dona que va formar part de la directiva del Futbol Club Barcelona.

El juliol de 1934 persones influents li ofereixen la presidncia del FC Barcelona en assemblea general i ell la rebutja. Aix i tot se li demana que proposi un president i aix ho fa: Josep Sunyol proposa a Esteve Sala, qui presid el club durant un any amb resultats molt positius. L any segent aquest deixa la presidncia per motius de salut i Josep Sunyol torna a ser aclamat. Aquesta vegada va accedir a presidir l'entitat i el 17 de juliol de 1935 en va ser president del Futbol Club Barcelona, accedint a les peticions dels socis.

Vida poltica.
Simpatitzant amb diferents collectius i partits que defensaven la identitat de tots els catalans. Va ser un destacat poltic d'Esquerra Republicana de Catalunya i el 28 de juny de 1931 es presenta a les eleccions a diputats al Congrs dels Diputats. El triomf d'Esquerra Republicana de Catalunya fou aclaparador i Josep Sunyol surt diputat. Repeteix com a diputat l'any 1933 i tamb l'any 1936.

Impulsor de la premsa republicana de masses, fund el 1930 el diari La Rambla, que pretenia lligar els conceptes d esport i ciutadania per a millorar la societat del seu temps, ofer la seva folgada posici econmica en el comproms social i poltic a partir de la defensa i la dignitat de la persona. En aquesta faceta periodstica a La Rambla, Sunyol intentava fer pedagogia catalanista a travs de la crnica esportiva. Va ser una publicaci polmica i va ser suspesa per ordre del govern espanyol durant alguns anys. En el darrer article que public en la seva vida, el juliol de 1936, reafirmava la seva fe en els principis de llibertat i de democrcia social.

Per aquests ideals va morir en anar cap a Madrid, el 6 d'agost de l'any 1936 va ser afusellat a la serra de Guadarrama sense judici previ per les tropes franquistes. Fins i tot desprs de mort, se li va obrir un expedient en virtut de l'aplicaci de la Ley de Responsabilidades Polticas de 9/2/1939.

Com a homenatge al seu barcelonisme i catalanitat, una penya barcelonista de Palafolls porta el seu nom.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40993" title="Llista de comtes d'Urgell" nonfiltered="841" processed="833" dbindex="15896">
Llista cronolgica dels comtes regnants al comtat d'Urgell, des de la seva creaci el 798 fins a la seva intregraci definitiva a la Corona d'Arag el 1413.


Llista cronolgica dels comtes d'Urgell

Comtes d'Urgell d'arrel hispanogoda.

v 798-820 : Borrell I d'Urgell;

Comtes d'Urgell d'arrel aragonesa.

820-824 : Asnar I Gal;
824-834 : Gal I Asnar, fill de l'anterior;

Primera dinastia: comtes d'Urgell del casal de Barcelona.

834-848 : Sunifred I, comte de Cerdanya;
 848-469 : Salom I d'Urgell, nebot de l'anterior;
870-897 : Guifr el Pils , comte de Cerdanya, comte de Barcelona, comte de Girona i comte d'Osona, fill de Sunifred I;
897-948 : Sunifred II d'Urgell, fill de l'anterior;
948-992 : Borrell II, comte de Barcelona, nebot de l'anterior;
992-1011 : Ermengol I, fill de l'anterior;
1011-1038 : Ermengol II, fill de l'anterior;
1038-1066 : Ermengol III, fill de l'anterior;
1066-1092 : Ermengol IV, fill de l'anterior;
1092-1102 : Ermengol V, fill de l'anterior;
1102-1154 : Ermengol VI, fill de l'anterior;
1154-1184 : Ermengol VII, fill de l'anterior;
1184-1209 : Ermengol VIII, fill de l'anterior;
1209-1231 : Aurembiaix, filla de l'anterior, casada amb Pere I d'Urgell, comte d'Urgell 1229-1231;

a la mort d'Aurembiaix, el comte Pere I, bescanvia el comtat d'Urgell per una tinena feudal a les Balears;

Segona dinastia: comtes d'Urgell del Casal de Cabrera.

1209-1228 : Guerau I, comte intrs;
1228-1243 : Pon I, fill de l'anterior;
1243 : Ermengol IX, fill de l'anterior;
1243-1268 : lvar I, fill de Pon I;
1268-1314 : Ermengol X, fill de l'anterior;

Tercera dinastia: comtes d'Urgell de la casa d'Entena.
(posteriorment casal de Barcelona);

1314-1327 : Teresa d'Entena, neboda de l'anterior, casada amb Alfons el Benigne, comte de Barcelona i comte d'Urgell 1314-1328;
1328-1347 : Jaume I, casat amb Ceclia I, comtessa d'Urgell 1348;
1348-1408 : Pere II, fill de l'anterior;
1408-1413 : Jaume II, fill de l'anterior;

 comtat a Ferran I, comte de Barcelona i rei d'Arag, integraci definitiva a la Corona d'Arag;
 Vegeu tamb .

Comtat d'Urgell;
Comtats catalans;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40994" title="Vescomtat de Polinhac" nonfiltered="842" processed="834" dbindex="15897">

El vescomtat de Polinhac fou una jurisdicci feudal de Frana centrada a la vila de Polinhac (en francs Polignac), al nord-oest de Lo Pug (Le-Puy-en-Velay), al Velai.

La primera casa vescomtal de Polignac es creu que va sorgir de la casa dels vescomtes de Velai, prop del 870. Armand I va rebre el territori amb ttol vescomtal, tot i que devia ser covescomte de Velai i encara no de Polignac, ttol que s'afermar al segle X. La successi es sempre regular de pare a fill per en temps d'Esteve el seu germ Herclit I s anomenat tamb vescomte, i ms tard el fill d'Herclit, Pons I (ja en el segle XI). En morir Armand VIII el seu fill Joan I havia ja mort deu anys abans deixant una filla, Valpurga, que era l'hereva. Valpurga va aportar el vescomtat al seu marit Guillem III senyor de Chalenon. Els seus fills Pere Armand i Achard va rebre diverses possessions i el primer, que possea Polignac, va adoptar aquest cognom el 1421 i es va titular senyor de Chalenon i vescomte de Polignac; al segle XVIII Chalenon va ser elevat a marquesat i Polignac va esdevenir un comtat, per una branca de la famlia representada per Juli Francesc Armand, casat amb Gabriela de Polastron, amiga de Maria-Antonieta, va rebre el ttol de duc de Polignac el 1780 i va compatir la impopularitat de la monarquia. Juli Francesc Armand i la seva famlia van emigrar el 1789 cap a Ucrana (on va morir el 1817), mentre la seva dona va morir poc desprs. El va succeir el seu fill Juli Armand de Polignac (1780-1847), destacat ultramunt, va participar a la conspiraci de Caudal i de Pichegru el 1804 i fou presoner fins el 1813 per desprs fou recompensat per la monarquia restablerta i el 1820 el Papa li va concedir el ttol de prncep de Polignac. Ambaixador a Anglaterra el 1823, al 1829 fou nomenat ministre d'exteriors (8 d'agost) i el novembre del mateix any president del consell amb l'encrrec de eliminar la constituci; Polignac va promulgar les Quatre Ordenances que van provocar la revoluci de juliol de 1830 a Frana. Juli es va escapar per fou detingut a Granville i condemnat a pres de per vida per amnistiat el 1836 i exiliat a Anglaterra fins que va poder tornar a Frana on va morir el 1847. 

Els comtes, ducs i prnceps eren noms portadors del ttol per un comte de Polignac, Pere Xavier, es va casar amb la princesa Carlota de Mnaco i duquessa del Valentinois el 1920. La duquessa noms podia ser princesa si es casava amb un Grimaldi i per aix va ser adoptat pel prncep Llus II de Mnaco i va rebre el cognom. Divorciat el 1930 (divorci sancionat el 1933) va tenir dos fills, Antonieta i Rainer. Carlota va renunciar als seus drets hereditaris el 1944 en favor del seu fill Rainer que a la mort del seu avi el 1949 fou proclamat prncep. En morir el 2005 el va succeir el seu fill Albert per renncia de la filla Carolina de Mnaco.

Llista de vescomtes.

Armand I c. 870;
Armand II, + desprs de 909;
Dalmasi desprs de 909-964;
Esteve 964-986;
Herclit I (germ associat);
Pons I (fill d'Herclit)  ?
Agn 986-996 (fill d'Esteve);
Armand III 996-1075;
Guillem I 1075-1076;
Pons II 1076 -1112;
Armand IV  1112-c. 1130;
Pons III   c. 1130-1171;
Herclit III  c. 1171-?
Pons IV ?-1213  Vescomte de Polignac.
Pons V 1213-1243 ;
Armand V 1243-1273 Vescomte de Polignac, Senyor de Ceyssac, Recours i Saint-Quentin.
Armand VI 1273-1289 Vescomte de Polignac, Senyor de Ceyssac, Recours i Saint-Quentin.
Armand VII Guillem II 1289-? Senyor de Bouzols i Servissas, Consenyor de Sainte-Agrve. Vivia el 1295.
Armand VIII (germ)  1289-1351 Vescomte de Polignac, Senyor de Ceyssac, Recours, Saint-Quentin, Randon, Luc, Belvezer i Planchant;
Joan I associat fins a 1341 (fill) Vescomte de Polignac i Bar de Randon;
Valpurga 1351-1378 (o 1385);
Guillem III senyor de Chalenon 1351-1378/85 (+1407);
Pere Armand de Chalenon  1378-1447;
Llus-Armand I bar de Chalenon 1447-1452;
Guillem-Armand I bar de Chalenon 1452-1473;
Guillem-Armand II 1473-1513;
Francesc-Armand 1513-1562;
Llus-Armand II 1562-1584;
Gaspar Francesc 1584-1659;
Llus Armand III 1659-1692;
Escipi Sido 1692-1739;
Llus Herclit 1739-1789 (+1792) ;
Juli Francesc Armand 1792-1817 Vescomte de Polignac, Marques de Chalenon, Marques de Mancini, Par de Frana, desprs Duc de Polignac i Par de Frana;
Juli Armand 1817-1847 Par de Frana, desprs Comte de Polignac i Par de Frana, Prncep rom de Polignac, Prncep bavars de Polignac, Ministre i President del Consell de Ministres;
Juli Armand Joan Melcior 1847-1890  prncep de Polignac;
Herclit Armand 1890-1917 prncep de Polignac;
Camil Enric Melcior (germ de Juli Armand)  1815-1855 comte de Polignac;
Juli Antoni Calixte Melcior 1855-1856  comte de Polignac;
Carles Maria Toms Esteve Jordi 1856-1881 comte de Polignac;
Maxenci Melcior 1881-1936  comte de Polignac;
Pere Maria Xavier Rafel Antoni Melcior prncep de Mnaco, per matrimoni adopta el nom de Grimaldi (Pere Grimaldi) 1936-1964;
Rainer III Polignac-Grimaldi, prncep de Mnaco 1964-2005;
Albert II de Polignac-Grimaldi, prncep de Mnaco 2005-;


Rama d'Ecoyeux.

Achard I 1378-desprs de 1390, Senyor d'Ecoyeux, Vnrand, Brizambourg,  Saint-Germain i Fontaines.
Achard II desprs de 1390-c. 1450, Senyor d'Escoyeux.
Enric c. 1450 senyor d Ecoyeux;
Pere c. 1450-1512 Senyor d'Escoyeux;
Bonaventura 1512-1527  Senyor d'Ecoyeux i de Vnrand;
Cristfol 1527-1571. Senyor d'Ecoyeux, de Machecoul , de Vnrand, de Migr i de Parensay;
Vivien 1571-1572, Senyor d'Ecoyeux;
Lle 1572-1669, Senyor d'Ecoyeux;
1669 Extinci de la branca.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="40998" title="coyeux" nonfiltered="843" processed="835" dbindex="15898">


coyeux s un municipi de la regi de Poitou-Charentes, departament del Charente Martim, a Frana, amb gaireb 1.000 habitants. El terme municipal t ms de dues mil hectrees i est situat a 40 metres sobre el nivell del mar

Histria.
El seu nom ve d'"Escoius", un poders propietari gallorom. A l'entorn del seu domini va sorgir la vila. A l'edat mitjana va formar part dels dominis dels Polignac, i des del segle XIV i va pertnyer a una branca familiar de senyors d'coyeux (i altres llocs) iniciada per Achard I, germ de Pere Armand senyor de Chalenon i vescomte de Polignac, vers el 1378, branca que es va extingir el 1669. El castell de la vila fou domini i residncia d'aquests senyors. Vers el 1652 la poblaci fou delmada per la pesta.

Llista de senyors .
Achard I 1378-desprs de 1390 Senyor d'coyeux, Vnrand, Brizambourg,  Saint-Germain i Fontaines;
Achard II desprs de 1390-c. 1450, senyor d'coyeux.
Enric c. 1450, senyor d coyeux;
Pere c. 1450-1512, senyor d'coyeux;
Bonaventura 1512-1527, senyor d'coyeux i de Vnrand;
Cristfol 1527-1571, senyor d'coyeux, de Machecoul , de Vnrand, de Migr i de Parensay;
Vivien 1571-1572, senyor d'coyeux,
Lle (Lle Llus) 1572-1669, senyor d'coyeux;
Extinci de la branca;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41039" title="L'Alcdia de Veo" nonfiltered="844" processed="836" dbindex="15899">


L'Alcdia de Veo s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca de la Plana Baixa. El predomini lingstic s distint en les seues tres entitats de poblaci. Al cap del municipi, l'Alcdia de Veo, s el castell, mentre que a Veo i a Benitands s el valenci.

Limita amb Suera, Tales, Artana, Eslida, An i Algmia d'Almonesir.

 Geografia .

 
Situat en el vessant septentrional de la Serra d'Espad a la vora del riu de Veo i en ple cor del parc natural de la Serra d'Espad entre boscos, aix com abundants brolladors.

El seu terme municipal s totalment muntanys i gran part del mateix es troba poblat de grans extensions de bosc on les espcies predominants sn les sureres, pins i alzines. Aix, 2229 hectrees del terme municipal estan ocupades per extensions boscoses i noms 144 per superfcies de cultius. El nucli urb de l'Alcdia de Veo, aix com el de Veo s'estenen a la solana d'un muntanya, junt amb la carretera Onda-An i en la vora del riu de Veo.

Quant al clima nicament sol haver-hi dies freds en la temporada hivernal, que de totes les maneres, no solen ser nombrosos. Les pluges es produxen amb una gran irregularitat, establint-se forts contrastos entre els anys d'abundncia i altres de pronunciada sequera.

S'accedix a este poble des de Castell prenent la CV-20 i desprs la CV-10 i posteriorment la CV-223.

 Barris i pedanies . 
En el terme municipal de l'Alcdia de Veo es troben els segents nuclis de poblaci en qu es parla valenci:
 Benitands.
 Veo;

 Histria  .
Hi ha poques notcies referents als orgens de la poblaci. Les restes ms antigues que es coneixen de la mateixa pareixen remuntar-se a l'existncia d'una xicoteta alqueria islmica. Degu ser reconquistada per les tropes del rei Jaume I en data semblant a la de les poblacions venes, s a dir, cap al 1238.

Lloc de moriscos, en 1609, quan es va decretar l'expulsi, tenia prop de 600 habitants, que es van sumar a la sublevaci de la Serra d'Espad. Desprs de l'expulsi dels moriscos, va quedar prcticament despoblat i fins a l'any 1900 no va recuperar aquell nivell de poblaci. No obstant aix, entre eixa data i 1965 va perdre el 47%. A principi dels setanta tenia 458 habitants. En el cens de 2005 es registren 205 persones.

 Demografia .

 Economia . 
Tradicionalment basada en l'agricultura de sec predominant l'olivera, ametler, garrofera i cirerer.

Els percentatges de distribuci de la poblaci per sectors econmics reflectixen una clara influncia del sector industrial de la Plana en el municipi, ja que un 36,4 % de la poblaci es dedica a la mateixa.

 Monuments . 
 Monuments religiosos .
 Esglsia de Sant Miquel. Situada a l'Alcdia de Veo. Obra del segle XVIII.
 Esglsia de la Mare de Du de l'Assumpci. Situada en Veo. s d'estil barroc desornamentat. Possex una sola nau i amb capelles laterals.
 Esglsia de la Mare de Du dels Desemparats. Situada en Benitands.

 Monuments civils .
 Castell de l'Alcdia de Veo. Com la majoria dels de la serra podria ser d'origen rab, encara que el seu estat actual i la falta de bibliografia sobre el mateix dificulten en gran manera la seua dataci exacta. Encara que es troba en runes es pot observar que degu ser un castell d'una certa envergadura i bella factura. Hui es troba quasi ocult per la vegetaci que l'envolta. No obstant aix, una observaci detinguda dels seus restes descobrix prcticament la totalitat de l'emmurallament del recinte. Aix mateix, tamb es poden veure part de les seues torres de defensa i la torre principal.
 Castell del Xinquer. Situat en el poblat abandonat de Xinquer. El castell seguix les pautes i tipologia habituals de les fortaleses musulmanes, encara que no es pot assegurar amb rotunditat el seu origen i la dataci per la falta de bibliografia sobre el mateix. Construt sobre un gran penyal el seu accs resulta molt difcil.
 La Nevera. Esta construcci era utilitzada per a emmagatzemar la neu caiguda durant l'hivern amb l'objectiu de comercialitzar-la en la prxima ciutat de Valncia.

 Llocs d'inters .



 Embassament de Benitands. Xicotet embassament que ret les aiges del riu de Veo. Tamb se'l coneix com a embassament d'Onda.
 Microreserva i Pic d'Espad. La valuosa vegetaci que cobrix esta muntanya ha fet que la Conselleria de Medi Ambient la protegisca amb la figura de Microreserva de Flora. En la mateixa s'observen exemplars de gran port de sureres, carrasques i pins; aix com tamb alguns exemplars de castanyers allats en el seu vessant d'ombria. L'accs a la cima del Pic Espad resulta prou fcil a travs de pistes forestals i l'esfor es veu recompensat per les vistes que es contemplen.
 Bosc de castanyers del barranc de la Juliana i de Xinquer. Xicotets boscos situats en el barranc de la Juliana i en les proximitats del poblat abandonat de Xinquer. La seua importncia consistix en el fet que no s possible trobar una massa forestal semblant a esta en tota el Pas Valenci. S'estima que alguns exemplars possexen ms de 200 anys d'edat.
 Cova i font de la Chelva. Obertura vertical en la roca de la muntanya per on brolla gran cabal d'aigua, que al despenyar-se per altres roques al llit del barranc forma uns atractius tolls d'aigua. En l'interior de la mateixa es forma una gruta natural per la que transcorre un gran va riure d'aigua noms accessible per a experts provets d'equip de busseig i neopr. Tamb se li coneix com a Cova del Bou.
 Font de Sant Pere. L'aigua brolla quasi a arran de sl per les canelles que es troben als peus de la imatge en cermica de Sant Pere.
Altres fonts del terme municipal sn: Font del Xinquer, Font Canaleta, Font Sarr, Font Ullastre, Font Rodenal.
 Cova de la Iguala. D'especial inters per les restes arqueolgiques de l'Edat del Bronze trobades en la mateixa.
 Orgues de Benitands. Impressionant paratge geolgic creat per l'erosi de les aiges. Se li denomina aix perqu els seus pollegons parallels s'assemblen als tubs d'un orgue. Imprescindible la seua ascensi per als bons amants de la muntanya.

 Festes .
 Sant Antoni. Se celebren normalment el cap de setmana anterior a Sant Ant. Se celebren en la pedania de Veo, realitzant-se mostra de bous i process d'animals, repartint-se el rotllo i amb l'encesa d'una foguera.
 Festa de Sant Pere Mrtir. Patr del poble. Se celebra el 29 d'abril i consistix a realitzar una romeria fins a la font del Sant on es repartixen rotllos a tots els assistents.
 Festes del Crist de la Salut. Se celebra el 30 d'abril. Destaca la process de les "destrals" on nombrosos fidels acudixen a complir les seues "promeses" per la sanaci d'alguna malaltia.
 Festa de la Mare de Du dels Desemparats. Se celebra el segon diumenge de maig en la pedania de Benitands. Gents dels pobles vens acudixen a celebrar la festa i degustar una bona paella.
 Festes de la Mare de Du del Rosari i San Francesc Javier. Festes d'estiu. Durant la segona setmana d'agost s'organitzen tot tipus d'activitats festives prpies de l'estiu amb balls, vaquetes i bous embolats.
 Sant Miquel Arcngel. Titular de la parrquia. Se celebra el 29 de setembre.

 Gastronomia .
Els plats tpics sn: olla de poble, carn a la brasa i orelletes.

 Vegeu tamb .
 Embassament de Benitands.
 Riu Sec de Betx.
 Serra d'Espad.

 Enllaos externs .


 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41040" title="Almenara" nonfiltered="845" processed="837" dbindex="15900">


Almenara s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca de la Plana Baixa.

Limita al nord amb el terme de La Llosa; Al sud amb Benavites i una xicoteta fracci de Sagunt; a l'est limita amb el mar Mediterrani; i a l'oest amb els termes de La Vall d'Uix, Sagunt, Quart de les Valls i Quartell.

Geografia.
Almenara est situada entre la costa i els contraforts de la serra d'Espad, en el sector meridional de la comarca de la Plana Baixa.

El seu terme municipal t una extensi de 27,17 km, resultants dels 28,48 km que li corresponien, abans del retallament que va sofrir a conseqncia d'un reajustament dels lmits del seu terme amb el de La Llosa, segons acord del Consell de Ministres de 7 de desembre de 1939, del qual va sorgir un litigi entre els dos pobles, dictat a favor de La Llosa, l'any 1942.

Topografia plana excepte en el sector nord-oest, on apareixen lleugers contraforts. Els contraforts ms occidentals del terme d'Almenara corresponen a les muntanyes: El Salt del Cavall (340 m); La Rodana (242 m); La Cassanya (158 m) i El Rodeno (171 m).

Damunt de la vila s'ala el Castell, ocupant el cim de la muntanya. El seu emplaament, prop de la costa i en un puig quasi inaccessible, que tallava el pas entre la Plana Baixa i el Camp de Morvedre, feia d'ell un sentinella i rbitre de les comunicacions.

El clima s benigne i regular, de tipus mediterrani.

 Hidrografia .
No hi ha cap riu que fertilitze el terme. La principal corrent d'aigua que, procedent d'un brollador, travessa el terme s la squia Major, procedent de la Font de Quart de les Valls, situada uns 300 metres al nord de la dita poblaci, en la vena comarca de Les Valls. Antigament s'utilitzava el cabal d'esta squia com a fora hidrulica, per a alimentar tres molins arrossers; el de Pere, situat en els confins d'este terme i el de Benavites; el de Canya; i el de Micalet; actualment noms continua en funcionament el primer d'ells, encara que ja no utilitza l'aigua de la squia per al seu funcionament.

En la part baixa del terme emergeixen xicotets brolladors que alimenten a la majoria de les squies d'eixa zona, si b el cabal d'aquells s insignificant. Les principals squies de la zona baixa o de marjal sn: La Par, El Bra, per la que desaigen Els Estanys, el canal de Torreblanca, que rep l'aigua de la squia Major, a ms d'una majoria de les restants squies; La Gola, La Marjal, Els Oms, Bobar, Squia Nova, L'Arena, el canal dels Magraners, Orihuela, canal de Tres Metres i La Bta.

Hi ha dos fonts de nom conegut: la de La Bta i la de Cantero. La primera deu el seu nom a qu en els temps de pronunciada sequera, era condut el seu lquid en bocois (grans btes) per a consumir-ho els vens de Sagunt i Les Valls, i la segona, perqu emergeix en una finca l'amo de la qual es cognomenava Cantero.

L'aspecte hidrogrfic ms destacat de tot el terme municipal ho constituxen els brolladors que afloren en l'interior de tres llacunes denominades Els Estanys, situades entre la poblaci i el mar, en plena zona de marjal i al peu dels ltims contraforts muntanyosos. Durant molts anys, estes aiges han sigut utilitzades per a regar per inundaci les terres destinades al cultiu de l'arrs; en l'actualitat donen abast, quan es necessita, el reg de fruiters i hortalisses. Estes llacunes sn un focus interessant de riquesa biolgica i constitueixen, desprs de l'Albufera de Valncia, el rgim lacustre ms interessant des del punt de vista cientfic, del Pas Valenci.

Histria.
Article principal: Histria d'Almenara.

Possiblement l'orige d'Almenara es remunta a l'poca romana, encara que podrien haver-la fundat els grecs o els cartaginesos. Tanmateix, la ciutat guany importncia en l'poca romana pel seu port.

En el 1238 el rei Jaume I assedi la ciutat i guany la plaa, fet que result decisiu per a les seues posteriors victories pel seu punt estratgic.

Durant la Guerra del Francs i la Guerra Civil la ciutat tamb va ser testimoni de cruentes batalles.

 Demografia .

Usos del sl i economia.
El comer i la manipulaci de la taronja s el principal motor econmic del municipi. El mn agrari ha sigut la pea fonamental de l'economia del poble, activitats entre grans i xicotets propietaris de terres, que han anat incorporant millores tcniques de reg amb noves reguladores. La taronja s el producte que definitivament es cultivar en tot el terme, exceptuant en la marjal que es dedica a altres productes d'estiu, especialitats que s'han ests en el sector per a cultius de temporada (mel, mel d'alger, hortalisses...) i vivers especialitzats en varietats (en l'actualitat estos cultius han descendit de forma significativa).

Al voltant de 6 comeros dedicats a l'emmagatzemament i manipulaci de ctrics han exportat els seus productes des d'Almenara als mercats europeus. Precisament en estos magatzems s'emprava, encara que de forma temporal, a ms del 54% del mercat de treball d'esta localitat: collectiu que alterna esta ocupaci amb altres treballs estacionals. Tanmateix, la crisi d'una firma rellevant com Pascual Germans va desembocar en un notable descens de la poblaci ocupada. L'ltim cens sobre el mercat local de treball va donar una taxa d'ocupaci per sectors econmics del 31'5% en agricultura, 5% en indstria, 10% en construcci i 54% en sector serveis. Entre la poblaci ocupada, entorn a les 2.000 persones un 66% sn homes, i el 34% restant sn dones que treballen per torns en la seua majoria en el manipulat dels ctrics.

D'esta estructura poblacional es pot comprendre la importncia que el mn agrari t per a l'economia d'Almenara, que ha marcat els moviments financers del poble. En els ltims anys s'est experimentant una notable diversificaci dels sectors econmics, grcies a la potenciaci i posada en marxa del sector industrial que es plasma en polgons industrials per a captar empreses en esta zona d'influncia.

I com no, el gran impuls i l'aposta per altres vies de desenvolupament, com s el turisme, comencen en esta poblaci a tindre de forma incipient per directa els seus efectes en l'economia. El projecte de creaci de ms de 3.000 vivendes, la majoria destinades a segones residncies, i la inversi en la platja Casablanca apunten que dins de poc el turisme ser una font d'ingressos de gran importncia.

Quant a les zones verdes, el municipi d'Almenara t un total de 89.675 m, els quals es divideixen en 33.250 m en el poble, 4.925 m en la platja i 51.500 m de zona verda de carcter privat.

 Monuments .
 Esglsia dels Sants Joans. Del segle XVIII.
 La Creueta. Peir de terme d'estil gtic.
 Castell. Est situat sobre el tur que domina la poblaci. Va ser construt pels rabs en l'edat mitjana. Les dues torres conegudes com L'Agelet i L'Ageleta encara es conserven.
 Muralles. Les muralles de la ciutat daten del segle XIV i han estat restaurades recentment.
 ;

 Llocs d'inters .
 L'Estany. Paratge declarat Microrreserva de Flora i format per tres llacunes, resta d'una antiga zona humida que ha conservat les seves caracterstiques grcies a dos ulls d'aigua dola que ragen constantment. Igual que en altres zones humides de la costa mediterrnia podrem contemplar nombroses espcies d'aus aqutiques i peixos.
 La Marjal. Pertany a la xarxa Natura 2000. Sn 1550 ha les que s'han incls dins del LIC. Dins del Catleg de Zones Humides de la Generalitat Valenciana pertany al grup denominat albuferes i marjals litorals. Dins dels lmits del Paratge es pot trobar una ampla gamma d'hbitats, representatius del paisatge de les nostres terres. Confluxen els propis de muntanya amb els de les zones humides.
 Platja Casablanca. T prop de 4 km. de longitud. s una platja de sorra i grava i a l'estar lliure de dics i esculleres, les seves aiges, en continu moviment es mantenen netes i transparents.

 Festes i celebracions .
 Sant Antoni. Se celebra al gener. Benedicci d'animals i foguera venal.
 Santa Ceclia. Se celebra al novembre. s la festa de l'associaci musical.
 Sant Roc. Se celebren a l'agost. Les activitats tenen lloc en la platja.
 Festes Patronals. En honor a Ntra. Sra. del Bon Succs i Sant Roc. Se celebren l'ltim dissabte de setembre.
 Festes Populars del Barri de Dalt. Se celebren al juny.
 Festes Populars del Barri de Sant Domnec. Se celebren al juliol.
 Festes Populars del Barri del Raval. Se celebren a l'agost. ;

 Vegeu tamb .
 Histria d'Almenara;
 Batalla d'Almenara;
 Castell d'Almenara;

 Enllaos externs .

 Web oficial de l'Ajuntament d'Almenara.
 Portal de la Generalitat Valenciana;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41042" title="Artana" nonfiltered="846" processed="838" dbindex="15901">


Artana s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca de la Plana Baixa.

Limita amb Onda, Betx, Nules, la Vall d'Uix, Fondeguilla, Eslida, l'Alcdia de Veo i Tales.

 Geografia .
La Vall d'Artana s un espai emmarcat per les muntanyes de la Serra d'Espad.

Al nord-est estan les llomes de roques grises calcries amb parets de pedra seca per a retenir la terra on en altre temps es conreava i que ara es troben envades per pins blancs i en menor proporci d'alzines. Al sud les muntanyes que formen el nucli de la Serra, amb altures que sobrepassen els 700 metres dintre del terme, superant els 1.000 metres un poc ms a l'oest, estan formades per roques arensques trisiques de color negre-vermells que contrasten amb els frondosos boscos de pins pinyers i sureres que la poblen.

 Histria .   
Va ser donada per Jaume I a Guillem Romeu, i es mantingu com a petit senyoriu laic durant l'poca medieval, conservant la seua poblaci musulmana. En el segle XV fou senyoriu de la famlia Tou, senyors de Borriol i Sollana, i en el segle XVI es va incorporar al ducat de Vilafermosa. En el s. XVIII n'era son senyor el duc Josep Gurrea d'Aragn. El 1609 van ser expulsats els moriscos, i es va repoblar amb cristians pocs anys desprs. 

 Demografia .

 Economia .
La seua economia s bsicament agrria, destacant tradicionalment la producci d'oli i, en aquest segle la taronja. 

 Administraci .


 Monuments .
 Monuments religiosos .
 Esglsia de Sant Joan Baptista. Conserva alguns llenos interessants dels segles XVII al XIX. Destaca, entre altres coses, una lpida rab.

 Santuari-Ermitori de Santa Cristina. T hospederia i al seu costat brolla un geners ullal. ;

 Monuments civils .
 Nucli urb. Es poden contemplar les diferents faanes d'habitatges d'estil modernista i popular, i els retaules d'escenes sagrades dibuixades sobre rajoles collocades en alguns punts del poble, visita a l'esglsia i desprs a la part ms antiga del nucli urb amb els seus capritxoses i estrets carrers, des d'aqu es pot accedir al conjunt religis que forma el Calvari que corona el municipi i on es gaudeix d'una bella vista panormica.

 Castell. Restes d'un castell medieval, a alguns dels elements dels quals s'atribux antiguitat romana. Sn visibles vestigis d'poques rab i cristiana. Durant les guerres carlistes el castell va ser dinamitat.

 Llocs d'inters .
 Penyes Altes. Sn un paratge de gran valor ambiental, amb impressionants penya-segats de basalt.

 Cova del Tronc. Des d'aquest enclavament es pot gaudir d'una bella panormica de la Plana.

 La Solana. En aquest paratge es troba la font del mateix nom molt famosa per les seves benvolgudes aiges, situada a poc ms de 1000 metres, s embotellada en una planta situada prop d'ella.

 Festes i celebracions .
 Crist del Calvari. Se celebra el primer diumenge desprs de Pasqua.

 Sant Joan Baptista. Se celebren l'ltima setmana d'agost amb manifestacions culturals i esportives, balls, bous en el carrer.

 Festes del Salvador. Se celebra la primera setmana d'octubre al llogaret de la Foia.

 Festes de Santa Cristina: 23,24 i 25 de juliol. romiatge fins al santuar del mateix nom, i fira.

 Personatges clebres .
 Bruno Soriano Llido, futbolista.
 Toms Aristides Artana, alquimista.

 Enllaos externs .

 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41043" title="Betx" nonfiltered="847" processed="839" dbindex="15902">


Betx s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca de la Plana Baixa.

Limita amb Onda, Vila-real, Nules i Artana.

 Geografia .
El municipi est situat al peu de la Serra d'Espad. El terme municipal, amb una superfcie de 2.131 hectrees, se situa en una zona plana que s'estn des d'un poc ms de la cota 100, on se situa el nucli urb, cap a l'est, amb un suau pendent descendent i una zona de muntanya que, des dels 100 metres va pujant fins als 200 i, finalment, remata amb una lnia de muntanyes que fan de divisria del terme amb les localitats limtrofes d'Artana i Onda. La superfcie del municipi est drenada, principalment, pel riu Sec de Betx, que neix en Xinquer (l'Alcdia de Veo) i desemboca a Borriana. Altres barrancs que discorren pel terme i que neixen en els cims sn el barranc de Sant Antoni i el barranc de Solaig que marca la divisi del terme entre Betx i Nules en un tram del seu recorregut. 

El clima, amb trets tpics mediterranis, es caracteritza per temperatures mitjanes entre els 18 i 30 C a l'estiu i els 5 i 20C a l'hivern, amb precipitacions mitjanes anuals de 400 mm.

 Histria .
D'origen musulm, encara que el poblament del seu terme est comprovat des de l'Edat del Bronze. Conquistada per Jaume I el segle XIII. Pertany als comtes d'Ariza i desprs als de Cardona, marquesos de Guadalest. El 1611, Felip Riz de Lihori, marqus de Guadalest, concedix carta pobla. Des del segle XIX ha pertangut a tres dicesis: la de Terol, la de Tortosa el 1957 i, des del 1960, a la de Sogorb-Castell.

 Demografia .

 Economia .
El Betx dels inicis del segle XXI continua tenint la seva principal font d'ingressos en l'agricultura exportadora dels ctrics, amb una forta dependncia dels mercats internacionals, i en la indstria cermica i de fabricaci de cartr i envasats. Aquestes activitats econmiques es complementen amb l'expansi de tallers auxiliars i serveis de les indstries agrcola i cermica.

 Administraci .


 Monuments .
 Palau-castell de Betx. ;
D'orgens romans i de singular importncia dintre dels edificis del Renaixement civil valenci, es troba situat en el centre de la poblaci. Malgrat els anys d'aband i les agressions urbanstiques que ha sofert, el conjunt encara conserva una part del pati i de la portada d'estil manierista i altra d'estil gtic situat en l'entrada del recinte.
 Calvari i ermita. Del segle XVIII.
Ermita en procs de rehabilitaci, amb jardins oberts al pblic i recorregut amb les diferents estacions. Exemple nic de calvari situat en el pla. L'entrada s'efectua pel carrer Calvari a travs d'un arc presidit per la figura de l'Arcngel Sant Miquel.
 Ermita Sant Antoni.
Situada en una muntanya del mateix nom, forma un dels paisatges ms caracterstics de Betx. Els orgens de l'edifici se situen almenys en el segle XVI. Punt de trobada dels pobles de la comarca, romiatge en honor al patr de la localitat Sant Antoni, el 17 de gener i lloc de celebraci dels Aplecs Valencianistes de la dcada dels anys 20. 
 Esglsia de la Mare de Deu dels ngels. Dels segles XVII i XVIII.
Conjunt barroc que t com antecedents una petita esglsia situada en l'antiga mesquita. L'edifici actual va anar parcialment destrut en la Guerra Civil. L'actual retaule major dedicat a la Mare de Du dels ngels data de 1950. s un temple barroc, amb una sola nau, de quatre trams i presbiteri amb capelles entre els contraforts, trasagrari i sense creuer. Cobreix amb volta de can amb llunetes en la nau i de mig can amb casetons. De rica decoraci barroca, amb apliquis d'estuc en tot el temple de gran inters per la seva raresa en les nostres comarques, relacionable amb exemplars aragonesos de Terol, dicesis a la qual va pertnyer. Segons inscripci en el cor, entre rocalla ( anno 1703 ), possiblement sigui aquesta la data de finalitzaci de la decoraci.

 Cultura .
 Museu Etnolgic Municipal. La Col.lecci comprn objectes materials de diversa ndole, molts dels quals han estat aportacions de vens. D'una banda, el gruix principal el constitueixen materials propis de les antigues tasques agrcoles i/o artesanals locals. En segon lloc, trobem objectes de tipus arqueolgic, paleontolgic, documentaci grfica diversa... ;

 Llocs d'inters .
 El Solaig. Una de les muntanyes ms caracterstiques de Betx, a 328m. d'altura sobre el nivell del mar.
 Muntanyeta de Sant Antoni. Situada en La Plana, mirador privilegiat de la comarca. All trobem l'ermita de Sant Antoni. ;
 Penyes Altes. Compartit amb els termes municipals d'Onda i Artana, s un paratge natural de bosc mediterrani.

 Festes i celebracions .
 Festes Majors de setembre. A celebrar en el tercer cap de setmana de setembre, en honor al Santssim Crist de la Pietat. Festejos taurins ("bous de carrer" i "bou embolat"), balls i sopars populars, actes culturals i religiosos. Activitats de penyes i casals.
 Sant Antoni. Festa local en honor al patr de la localitat amb romiatge popular fins a l'ermita de Sant Antoni. Activitats culturals i religioses. La vespra, foguera i process amb la benedicci dels animals. ;

Vegeu tamb.
Uni Esportiva Betx;
Riu Sec de Betx;

 Enllaos externs .
 Pgina de l'ajuntament;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41044" title="Borriana" nonfiltered="848" processed="840" dbindex="15903">

Borriana (oficialment tamb en castell, Burriana) s un municipi del Pas Valenci, capital de la comarca de la Plana Baixa.
El terme municipal de Borriana se situa al nord de la comarca, i t com a lmits per l'oest les localitats de les Alqueries i Vila-real, pel sud la localitat de Nules i pel nord la localitat d'Almassora, que fan de lmit municipal de les respectives localitats al llit del riu Millars, que separa no noms els termes municipals, sin tamb les comarques de la Plana Alta i la Plana Baixa.

 Geografia .
Se situa aquesta localitat enfront de la costa del mar Mediterrani, en la part ms plana de la comarca i s envoltada de camps de tarongers.Pel seu terme municipal transcorren dos rius; el riu Anna i el riu Millars.
El riu Anna que passa per la ciutat de Borriana abans d'arribar a desembocar a la Mediterrnia, arriba a formar a la seua desembocadura, ja a la zona costanera del Grau de Borriana el paratge del El Clot de la Mare de Du o tamb conegut com l'Estany de la Vila.

El riu Millars transcorre pel nord del terme municipal delimitant-lo amb el d'Almassora,i desemboca a la Mediterrnia al paratge conegut com les Goles.

Borriana compta amb 15 km de costa plana, lineal i contnua. La platja principal de Borriana, L'Arenal, s molt mplia, de sorra fina i amb mnima pendent. En la zona martima, la poblaci aglutinada i disseminada s important, sobretot durant l'poca estival en la qual arriba a triplicar-se. Referent turstic per a les poblacions limtrofes, com Vila-real, disposa d'una important poblaci desplaada durant l'estiu. La platja dista 1,5 km del centre de la ciutat.
s pot accedir a la ciutat per la CV-18, N-340 o b per la AP-7.

 Nuclis de poblaci .

Al terme municipal de Borriana s troben tamb els segents nuclis de poblaci, a ms del casc urb de Borriana:

 Les Alqueries de Santa Brbara.
 El Port de Borriana.
 El Grau de Borriana.
 La Serratella.
 Les Alqueries del Ferrer.
 Poblats martims.

 Histria .


Encara que a Borriana s'han trobat vestigis de diverses civilitzacions antigues -els quals, entre uns altres, nodreixen els fons del museu Arqueolgic Municipal- la plenitud de la vila se situa entorn del segle IX com una important plaa rab que va rebre el nom de Ciutat Verda, per la seva situaci enmig de la Plana. Aquella plaa forta, de muralla circular, es va incorporar a la civilitzaci occidental cristiana desprs de la seva conquesta pel rei Jaume I d'Arag en 1233. En 1348 el rei Pere IV d'Arag concedeix el privilegi que la senyera de Borriana siga crescuda amb una franja blava i tres corones.

L'expansi demogrfica de la poblaci va obligar a derruir les muralles, que s van conservar completes fins al segle XVII. En 1901 la reina regent, en nom del rei N'Alfons XIII, li concedeix el ttol de ciutat.

 Demografia .
Amb 33.255 habitants (INE 2007), Borriana s la tercera localitat de la provncia de Castell per poblaci.

En els ltims anys ha experimentat un fort creixement demogrfic en gran part a causa de la immigraci estrangera.



 Economia .
La seva economia est basada en l'agricultura, predominant el cultiu del taronger. La indstria principal s la dedicada a la manipulaci i transformaci de ctrics.

 Poltica i administraci .











 Monuments .
 Monuments religiosos .
 Esglsia d'El Salvador. Del segle XIII data aquesta magnfica esglsia, l'absis de la qual s d'estil gtic primitiu, amb elements romnics; posteriorment, en el segle XV, s va aixecar la torre campanar, que fa 51 metres d'alada. A la nau gtica, durant el segle XVIII (1762) es va adossar la Capella de la Comuni, decorada amb frescos de J. Vergara. Tot el conjunt, va ser declarat, en 1969, Monument Histric Artstic Nacional.
 Temple de Sant Josep, del Convent dels religiosos carmelites Descalos. Va comenar a construir-se en 1898 i desprs de diversos perodes de treball s benex a l'abril de 1929. El temple s obra de l'arquitecte Ros de Ursinos, sent el seu estil gtic, molt sobri en adorns per elegant en les seves lnies, t una nica nau amb creuer central. Possex una srie de vidrieres interessants encara que sn de gran sobrietat; aix mateix possex talles i relleus de Octavi Vicent i de Carmelo Vicent. Alberga en el seu interior superbs altars de fusta policromada d'enorme valor artstic.
 Exconvent i Esglsia de la Merc. Destinat a Seminari de Missions en el segle XVIII, va ser reconstrut a principis del segle XIX. s per aix que l'aspecte actual s modern a pesar que ha mantingut l'estructura que presentava el convent. L'esglsia, que segueix mantenint el seu s religis, s de planta rectangular en la qual s'inscriu una creu llatina. Destaquen la nau central i el creuer per sser de major amplria i altura que les laterals.
 Ermites:
Emita de l' Ecce Homo. Del segle XVIII;
Ermita de la Misericrdia. Del segle XVIII;
Ermita de la Sagrada Familia. Del segle XIX.
Ermita de Sant Blai. Del segle XVIII. Possiblement una antiga mesquita.
Ermita de Sant Gregori. Del segle XIX.
Ermita de Santa Brbara. Del segle XIX.

 Monuments civils .
 Torre del Mar. Torre de vigilncia ubicada al paratge d'El Clot de la Mare de Du construda per a la defensa de les costes en el segle XVI, t una altura de 10 metres i consta de dues plantes. En el seu interior es troba un pou i un pessebre en el qual s'oferia aigua i menjar als cavalls dels soldats.
 Cases modernistes. Sn de gran inters un bon nombre de cases particulars, escampades per la ciutat i el terme, la majoria d'estil modernista i eclctic, testimoniatge de l'auge produt pel comer de la taronja a partir de finals del segle XIX.
 Jaciment Fenici de Vinarragell. ;

 Llocs d'inters .
Borriana compta amb excellents platges entre les quals destaca la platja de l'Arenal. Les caracterstiques generals del qual sn: 2.000 m de longitud, 60 m d'amplria mitjana amb un grau d'ocupaci alt i un onatge moderat.

 El Clot de la Mare de Du ( o l'Estany de la Vila). Zona d'aiguamolls en la desembocadura del riu Anna que allotja diverses espcies d'aus aqutiques. Declarat Paratge Natural Municipal l'any 2002. ;

 Port de Borriana. Compta amb un excellent Club nutic.


 Museus .
 Centre d'Arqueologia Subaqtica. Es dedica al coneixement, conservaci i divulgaci del patrimoni arqueolgic subaqtic del Pas Valenci. Compte amb unes installacions idnies per a portar a terme tant treballs d'investigaci subaqtiques, com les de laboratori i tractament de les restes arqueolgiques procedents de l'aigua.

 Museu Arxiu de la Taronja. Museu nic d'aquestes caracterstiques d'Europa, dedicat a conservar i donar a conixer la histria de l'economia citrcola valenciana i espanyola. Disposa d'un complet Centre de Documentaci (que recull ms de 6.000 documents classificats per temes), una extensa collecci de ms de 5.000 marques tarongeres, una collecci de ms de 1.000 fotografies i nombrosos exemplars de papers de seda.

 Museu Arqueolgic Municipal. Fundat en 1967. En les seves sales es recull la prehistria de la comarca, des del Mesoltic fins a l'edat mitjana. Del segle I destaca el bronze ple del du Hermes; de la cultura ibrica les inscripcions sobre llargues lmines de plom procedents de la necrpoli d'Orleyl i el Solaig, a l'eneoltic pertany un gran dol oposat i Artana; i al neoltic el registre procedent del primer dolmen trobat al Pas Valenci.

 Festes patronals .
El seu patr s Sant Blai i celebren la seva festivitat el 3 de febrer amb una tradicional fira, mentre que la seva patrona s la Verge de la Misericrdia el 8 de setembre. En honor a ella celebren una setmana taurina. A ms d'aquestes festes celebren les tradicionals falles. Compta amb 18 falles a ms de la Reina de la ciutat, la seva cort i les Dames de la Ciutat. Aquestes festes duen ms de 75 anys celebrant-se.

 Gastronomia .
Dels plats tpics de la poblaci destaca la paella. Carns de caa com conill, perdiu, i el tombet. Rebosteria les coques d'ametlla i pastissos.

 Personatges illustres .
Vicent Enrique i Tarancn, (Borriana, 1907-   Almassora, 1994) President de la Conferncia Episcopal espanyola.  ;
Rafael Mart de Viciana, (Borriana, 1502-   Valncia, 1574) Historiador i cronista.
Josep Palomero i Almela, (Borriana, 1953) Lingsta i vicepresident de l'Acadmia Valenciana de la Llengua.

Federico Garca Moliner, (Borriana, 1930 Fsic i professor de la Universitat Jaume I).
Abelardo Mus i Sanahuja, (Borriana, 22 de abril de 1907    Picanya 23 de gener de 1983).
Vicente Cantos Figuerola, (Borriana, 10 de desembre de 1868    Madrid 26 de desembre de 1943). Advocat i poltic.
Joaqun Peris Fuentes, (Borriana 18 de mar de 1854    1 de gener 1939) Poltic i advocat.
Juan Varea Segura, (Borriana,1908    Madrid 1985). Cantant de flamenc.
Enric Monsons Domingo, (Borriana, 28 de juny de 1931) Poltic de la UCD durant la transici i membre del Consell del Pas Valenci.
Ins Ballester, (Borriana, 28 de setembre de 1958) Periodista de televisi.
Vegeu la 

 Vegeu tamb .
 La Plana;
 Riu Sec de Betx;
 Clot de la Mare de Du (Borriana);

 Enllaos externs .
 . ;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.
 Secci de notcies Borrianenques de laplanaaldia.com;

Referncies.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41045" title="Eslida" nonfiltered="849" processed="841" dbindex="15904">


Eslida s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca de la Plana Baixa.

 Geografia .
Es troba ubicada al centre de la Serra d'Espad, en les proximitats del mont Espad amb 1.041 metres d'altura.

El poble es troba adossat al mont del Castell, situat al peu del Puntal de l'Aljub (mont ms prominent amb els seus 948 m d'altitud).

La Serra d'Eslida, ramificaci amb nom propi de la Serra d'Espad, est conformada per un arc de 180 en direcci E-O amb altures que s'aproximen als 800 m. (com La Costera, Plana, la cadena de muntanyes des de Cocons fins al Puntal d'Artana, passant per les Masies i la Solana de la Mina) i barrancs que vessen les seues aiges al riu Anna, que travessa el paisatge d'oeste a est. 

La seua fascinant orografia, que compta amb frondosos boscs de pins i alzines sureres, est representada pels monts de La Costera, Tarragun, Puntal de l'Aljub, Fonillet, La Batalla, Cocons, Maset, Solana la Mina,...

S'accedeix a aquesta localitat des de Castell a travs de la CV-100, prenent desprs la CV-10 i finalment la CV-223.

Localitats limtrofes.

An, L'Alcdia de Veo, Artana, Fondeguilla, i Xvar, totes elles a la provncia de Castell.

Demografia.



 Histria .
Les primeres notcies de pobladors de la vall d'Eslida es tenen a partir de les restes d'ofrenes funerries trobades en la Cova de l'Oret, que pertanyen a l'Edat del bronze. Alguns historiadors la identifiquen amb lOleastrum que cita Estrab durant l'poca romana.

Durant la dominaci musulmana formava part de la fillola de la Vall d'Uix i abast certa importncia: fou seu de l'alcaidat d'Eslida i arrib a tenir escola de l'Alcor. Els musulmans hi introduren l'agricultura, el sistema de regadiu, configuraren l'actual nucli de poblaci, aixecaren el castell i l'aqeducte i deixaren la seua toponmia en les alqueries escampades pel terme: Lauret, Benalbuig, Alfeig, etc.

En 1237 els cavallers del rei Jaume I conquistaren la vila per als cristians. El 29 de maig de 1242, Jaume I li atorg la primera Carta de Poblament, mitjanant la qual es respectaven els costums, religi, lleis i propietats dels musulmans que l'habitaven.
En 1255 sigu donada a Teresa Gil de Vidaure i en 1258 a Galceran de Montcada. El castell d'Eslida s'un a la revolta d'Al-Azraq de 1247 i el 19 de setembre de 1256 tingu lloc la batalla de la Serra d'Espad. Durant la guerra de les Germanies, com que els musulmans prengueren part pels nobles, se'ls oblig a batejar-se per a incrementar amb ells el nmero de las forces dels agermanats. Eslida particip activamente durant la sublevaci morisca de la Serra d'Espad de 1526.

En 1609, l'expulsi dels moriscos caus el seu total despoblament. En 1612 s'atorg una nova Carta Pobla mitjanant la qual es repobl la Baronia d'Eslida, que en 1633 pass a mans del duc de Medinaceli, que constru un forn, un hostal i diverses almsseres en enfiteusis, donant nou esplendor a la vila. Alguns d'estos edificis encara es coneixen, com la casa del Duc, i el carrer del Porxet. Al llarg del segle XVIII creix la producci d'oli i morera i s'exploten les mines de cinabri de La Solana. En 1910 abast el mxim de la seua poblaci amb 1.522 habitants. El segle XX s un segle de decadncia agrcola i emigraci cap a nuclis industrials.

Monuments.
Castell d'Eslida. Corona la imatge del poble, dalt d'un risc. Fou un dels ms importants de la zona, per avui noms resten una part de la muralla i part de la torre de l'Homenatge. Construcci de planta poligonal irregular amb una Torre de l'Homenatge de planta triangular, que possiblement, junt amb la del Castell de la Mola de Novelda, siguen els nics exemplars de torres musulmanes de planta triangular existents en tot el Pas Valenci.
Aqeducte de la Rambla. Aqeducte d'origen rab sobre el riu Anna, amb diversos arcs de mig punt. ;
Calvari. Ermita dedicada al Santssim Crist del Calvari, construida a principis del segle XVIII i adossada a un aljub, el qual custodia un retaule cermic de la Mare de Du de la Cova Santa.
Esglsia de El Salvador. Esglsia del segle XVII, aixecada sobre la mesquita.

Llocs d'inters.
El poble mant la fesomia que li donaren els musulmans: carrers torts, estrets i costeruts.
El Mol d'aire. Restes d'un antic mol de cereals.
Els Corrals. Antigues alqueries o aldeies, situades en front de la poblaci, a l'altre costat del riu.
Puntal de l'Aljub.
Castell de Castro.
		
En el terme existeixen fonts d'aiges minero-medicinals que esquitxen els monts d'Eslida. Destaquen: Fosques, Matilde, Castro, Fonillet, Sant Josep, sense oblidar El Barranc, el Rei,... (Com a data important subratllar que la font de Fonillet s l'nic brollador d'aigua potable de tot el Pas Valenci).

Tamb hi ha moltes coves com les de: L'Oret, La Ferrera, Fonillet i Matilde, que claven els seus laberntics tentacles en l'interior de la serra.

Aix mateix, tamb trobem diversos barrancs com els de: L'Oret, de Xvar, Castro, Mol Pitarch i del riu d'Anna, que baixa d'An.

I tamb hi ha neveres com les de: L'Oret i la de Castro.

Festes.
Festes de la Joventud. Mltiples actes festius i populars durant l'ltima setmana de juliol.
Festes patronales. En honor del Santssim Crist del Calvari. Se celebra l'ltima setmana d'agost. Menci especial mereix el dimecres "Dia del Crist" i la process a l'ermita del Calvari.
Mostra de Productes d'Eslida. Se celebra el diumenge ms prxim al 15 d'agost.
Sant Lle. Patr d'Eslida.
Sant Vicent. Se celebra el dilluns segent a Sant Lle.

 Gastronomia .

La gastronomia eslidera, tpicament muntanyenca, es recolza en els productes de la terra: olla de poble, arrs calds o paella de muntanya en sn una petita mostra; de dol, les orelletes amb mel, bunyols de figa, la coca escudell, coca malfeta o les cristines. Una beguda tpica s el carajillo d'Espad, fet amb mel, licors cremats i caf. Cal parlar de la seua excellent mel i dems productes apcoles (cera, gelea, pollen) i de l'oli d'oliva, amb la denominaci d'origen de la Serra d'Espad.

 Enllaos externs .


 Eslida al Registre d'Entitats Locals de la Comunitat Valenciana;
 Eslida a la Federaci Valenciana de Municipis i Provncies;
 Eslida a la Societat d'Amics de la Serra d'Espad;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41046" title="La Llosa" nonfiltered="850" processed="842" dbindex="15905">



La Llosa, tamb coneguda com la Llosa de la Plana o la Llosa d'Almenara, s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca de la Plana Baixa.

Limita amb Xilxes, Almenara i la Vall d'Uix.

 Geografia .
La majoria del terreny s pla, destacant la marjal, ms a l'interior les seves muntanyes no sobrepassen els 150 m d'altura, en les primeres estribacions de la Serra d'Espad, on es recarreguen les nombroses fonts del municipi. El clima s mediterrani suau.

 Nuclis de poblaci .
 La Llosa;
 Casablanca;

 Histria .
T el seu origen en una antiga alqueria islmica. Jaume I, desprs de la conquesta, conced una casa i un mol a Bernat Sauvi i terres a P. Flandina. Francesc de Prxita va comprar a Jaume II el 1292, la baronia d'Almenara, a la qual pertanyia la Llosa, li succe en el senyoriu son fill Olfo. Lloc de moriscos, tenia 75 cases en 1609, i va pertnyer a la fillola de la Vall d'Uix. Desprs de l'expulsi, se'l va concedir carta de poblaci. El paludisme crnic de la zona va impedir la seua expansi demogrfica, per a partir del segle XIX comen un progressiu creixement que es va accentuar en la dcada dels 60 del segle actual.

 Demografia .

 Economia .
L'activitat majoritria s el cultiu de ctrics i de verdures i hortalisses. Existeixen diversos comeros que es dediquen a la manipulaci de ctrics per a l'exportaci.

 Monuments .
 Esglsia del Salvador. Esglsia del segle XVII gtic - barroca, presenta volta de creueria i arcs de mig punt.
 Vila romana del Pla. De gran extensi i amb importants restes.
 Casa gtica del segle XVI. Casa particular al C/Olivera, presenta arcs rebaixats de pedra.

 Llocs d'inters .
 Font de Carcau. Paratge natural amb restes romanes del s.II a. de C.
 Via Augusta. Ruta cicloturstica.
 La Marja. Zona humida amb interessant vegetaci i avifauna.

 Festes i celebracions .
 Sant Felip Neri. Des del primer dissabte fins al segon dissabte de setembre, festivitat de Sant Felip Neri i Sant Isidre Llaurador, amb bous i revetlles.
 Sant Vicent Ferrer. Dilluns segent al Dilluns de Pasqua, festivitat de Sant Vicent Ferrer, amb bous i revetlles.  ;

 Enllaos externs .

 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41047" title="Moncofa" nonfiltered="851" processed="843" dbindex="15906">


Moncofa s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca de la Plana Baixa.

Limita amb Nules, la Vall d'Uix i Xilxes.

 Geografia .
Municipi de la Costa de la Tarongina. Se situa aquesta poblaci en la Plana.

Sn destacables en el paisatge de Moncofa: la Plana de Castell, les Platges del Grau, del Masb i de la Torre i els Estanys, zones d'humides d'arribada d'aiges pluvials. El seu clima s mediterrani.

 Nuclis de poblaci .
 Moncofa;
 El Grau;

 Histria .
Municipi d'origen rab. Se li va concedir, desprs de la conquesta per Jaume I, la Carta de poblament en 1254 per Guillem de Montcada, a favor de Bernat Mestres i 37 pobladors ms. En l'any 1609 en el barri martim del Grau es va produir l'expulsi dels moriscs des del seu port i Torre Vigia, avui en runes. La histria de Moncofa sempre ha estat lligada a la mar Mediterrnia per mitj del poblat martim de pescadors, pioner en aquesta part del litoral, i s all on, segons compte la llegenda, va arribar la seva patrona Santa Maria Magdalena, quan la duien cap a Marsella. En l'actualitat encara pot observar-se en l'interior el crcol "Muralla", avui sobrepassat a causa de l'expansi urbana.

 Demografia .


Poltica i administraci.


 Economia .
L'agricultura s un dels pilars econmics de la poblaci. La distribuci agrcola ocupa una superfcie de 13.150 Ha , sent els seus principals productes el taronger, tamb ho eren els melons i els tomquets, famosos en tota la provncia, per a causa de la venda de terreny per a urbanitzar i la poca solvncia econmica de l'agricultura en els nostres dies sn gaireb extints. La indstria es basa en el cartr, calat i taulell (dels pobles confrontants). En l'actualitat cobra total importncia el sector turstic al contar amb un pla agressivament urbanstic, orientat al turisme i comer de serveis.

 Monuments .
 Monuments religiosos .
 Esglsia de Santa Maria Magdalena.
L'actual esglsia es construeixo en 1698 sobre una mes petita de 1329. La nova esglsia responia als gustos de l'poca, amb faana de transici entre el barroc i el neoclssic valenci, preservant de l'antiga esglsia el retaule de l'altar major. El presbiteri va ser reformat de nou en 1796, en tendncia neoclssica.
 Ermita de Santa Maria Magdalena. Del segle XVI.
Est en el Grau amb gran devoci marinera. La seva construcci es realitz en commemoraci i acci de grcies a l'arribada per Mar d'una imatge de Maria Magdalena. L'ermita es va aixecar sobre les runes d'una rpita rab, famosa per que al seu costat se sign la pau entre cristians i sarrans en 1608, donant punt final a la Reconquesta. Des de la faana penjava un fanal que servia de guia als pescadors que es trobaven en alta mar.

 Monuments civils .
 Muralla.
Queden restes de la muralla que fortificava Moncofa, que es va aixecar durant el regnat de Pere IV, entre 1330 i 1340, per a defensar la vila del bandolerisme i els atacs dels pirates berberiscs, que des d'incursions per mar saquejaven les poblacions costaneres. Disposava de 2 portes: una al nord, el portal de Nules i altra al sud-oest, el Portal de la Mar, amb torre annexa.
 Torre de Guaita de Beniesma.
Construda abans de l'expulsi dels moriscs en 1609. Tamb cridada Torre Forada o Caiguda. Formava part d'un sistema de torres de vigilncia o guaita, que es van construir per tota la costa per a defensar els ports i poblacions costaneres dels diversos atacs. Avui dia la torre es troba caiguda i atacada per l'onatge.
 Font Modernista.
En l'exterior de l'esglsia trobem aquesta font de 1925, que segueix les tendncies modernistas de l'poca, a la qual s'ha ressaltat tota la seva bellesa amb una illuminaci espectacular.

 Llocs d'inters .
 El Pirul. Ara recreativa al costat d'un gran diposito d'aigua.
 L'Estanyol. Paraje Natural junto a la platja del mateix nom. Microrreserva de flora.
 Vila Romana de l'Alqueria. Situada entre tarongers, importants restes arqueolgics d'una vila agrcola del s. III, en l'poca imperial romana, al costat de la Via Augusta.

 Festes i celebracions .
 Festes patronals. En honor de Santa Mara Magdalena. Se celebren del 18 al 30 de juliol. Tenen lloc els espectacles taurins, revetlles i actes emotius com el desembarcament de la Patrona, sent una tradici de 500 anys.

 Festes Patronals del Grau. Se celebren del 15 al 30 de juliol en honor de Sant Roc.

 Festes de Sant Antoni. Se celebren des del 1 dissabte d'octubre fins al segent dissabte.

 Nit de Sant Joan. Fogueres en la platja, revetlles, focs d'artifici, ... Moncofa rep l'estiu amb milers de persones gaudint del primer bany, el 23 de juny.

 Setmana Santa. Trobada de cofradies de tambors de la provncia. Process dels Caputxins el Divendres Sant i la process del Diumenge de Resurrecci, on el carrer s decorada amb unes estovalles de flors.

 Cultura i oci .
 Festival Internacional Rock-machina. Festival de msica rock metal on es donen cita gran quantitat de grups de l'escena internacional metllica. ;
 FOC, Fira d'Oci i Cultura. Ens presenta diverses cares com exposicions, festival de curts, concerts musicals, teatre de carrer, i tot a nivell independent. Se celebra la segona quinzena d'agost. ;
 Moncofa Beats Festival. Festival de msica electrnica al mes de setembre.
 Concert al Mediterrani. Concert a crrec de l'Orquestra Simfnica del Mediterrani, que es realitza anualment l'ltim dissabte d'agost a la plaa Na Violant d'Hongria de la localitat des del 2003, sent aquest 2008 la seva sisena edici. ;

 Esports .
 Trofeu Platges de Moncofa de Front. Trofeu prestigis de Pilota valenciana a la modalitat de front que se celebra durant els tres mesos d'estiu al recinte de Palafanges.
 
 Enllaos externs .
 Ajuntament de Moncofa;
 Platges de Moncofa, turisme;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41048" title="Nules" nonfiltered="852" processed="844" dbindex="15907">


Nules s una ciutat del Pas Valenci que es troba a la comarca de la Plana Baixa a la provncia de Castell. Actualment compta amb 13.318 habitants segons el cens oficial de setembre de 2008. 

Limita amb Vila-real, les Alqueries, Borriana, Moncofa, la Vall d'Uix, Artana, Betx i la Vilavella.

 Geografia i situaci.

Es troba a 18 km de la capital i a prop de la costa de la mar Mediterrnia, a uns 4 km a l'est i amb el poblat martim de la Platja de Nules. Al nord es troba la localitat de Borriana a 6 km, la de les Alqueries i al de Vila-real, al nord-oest s'encontra Betx, a l'oest Artana i la Vilavella i al sud la Vall d'Uix i Moncofa.

 Nuclis de poblaci .
 Nules.

 Mascarell;

Poblats Martims - Platja de Nules: Nules disposa d'un ampli litoral, d'uns 5 km de longitud, habitat en estiu per uns 15.000 estiuejadors, amb una gran presncia de ciutadans francesos, madrilenys, valencians, aragonesos i de localitats properes. La platja de Nules s un exemple de platja sostenible i sense aglomeracions, i permeteix uns dies de descans a vora mar. A ms a ms, es pot visitar el paratge municipal i natural de L'Estany de Nules, una llacuna d'aigua dola habitada per nombroses espcies d'aus i peixos. Els poblats martims disposen a ms de Far, Terrassa de Concerts, Cmping, Restaurants, Servei de la Creu Roja, Farmcia, Caixer Automtic, Parcs Infantils i paradetes a vora mar.

 Histria .

Tot i que a dintre del terme de l'antic castell de Nules podem trobar vestigis de civilitzacions anteriors, fins a l'any 1178 no hi trobem documentat el topnim d'aquesta poblaci de la Plana Baixa. El 28 de novembre d'aquell any, en redactar-se l'acta de dotaci de la catedral de Tortosa, s'hi va deixar constncia que "Nullis cum suis terminis" es trobaven dins dels lmits de la Dicesi de Tortosa. 

Ja al 1238, els rabs del castell de Nules es vren rendir al rei Jaume I i el 16 de setembre de 1251, el rei el va donar al noble catal Guillem de Montcada. Tres anys ms tard, aquest noble, al castell d'Onda, va autoritzar 37 pobladors perqu al terme del castell de Nules fundaren la Pobla de Moncofa (on per aquell temps degu autoritzar a altres pobladors la fundaci de la Pobla de Nules.

El 20 d'agost del 1273, Jaume I va concedir a Guillem de Montcada el privilegi per a portar l'aigua del riu Millars fins al terme del castell de Nules. El dret a les aiges del Millars va fer possible la trnasformaci de grans zones del terme en horta i, com a conseqncia, l'establiment d'un importan grup de pobladors.

El 8 d'octubre de 1316, el rei en Jaume II confirm la venda que Ramon de Montcada havia fet al seu gendre, Gilabert de Centelles, del castell i terme de Nules.

Gilabert de Centelles est considerat fundador de Nules i va morir en les campanyes de Sardenya. Durant la minoria del seu fill Gilabert (1320-1326), es van transformar en horta grans extensions del terme de Nules, amb el consegent creixement demogrfic de la poblaci.

Per la gran influnca de Gilabert de Centelles i Montcada en la cort de Pere el Cerimonis, el senyor de Nules va rebre del monarca la confirmaci del dret d'aiges i la celebraci de mercat, aix com el privilegi de tenir un embarcador a la platja de Nules i la celebraci d'una firana anual de quinze dies.

Pel motiu de la guerra contra Pere el Cruel de Castella i el gran perill en qu es va veure tota la comarca de la Plana, que fou envada pels castellans, Pere el Cerimonis va autoritzar la fortificaci de la vila de Nules l'any 1375.

Durant l'poca de Mart l'Hum, la vila de Nules era lloc de refugi del bndol dels Centelles; per esta ra, el rei la pass a jurisdicci reial, tot i que per poc de temps. 

Desprs de la mort del rei Mart, els Centelles donaren suport al castell Ferran d'Antequera i fou el senyor de Nules qui dirigia les tropes que, en la batalla de Morvedre, van derrotar els partidaris de Jaume d'Urgell, dirigits pel governador de Valncia. 

Elegit Ferran d'Antequera en el Comproms de Casp, els senyors de Nules van veure augmentar la seua influncia i el seu poder poltic i econmic. 

Durant la guerra de les Germanies, Nules fou quarter general de les tropes reialistes, per, a pesar de ser una de les poblacions ms fortificades de la zona, les tropes van haver de traslladar-se a Borriana, ja que, en no tindre fosses, la vila de Nules no oferia seguretat. 

A mitjan segle XVI, el Consell de la vila de Nules, junt als deMoncofa, la Vilavella i Mascarell, poblacions que formaven la Baronia de Nules, va iniciar un plet contra els comtes d'Oliva i senyors de Nules amb la finalitat de passar a la jurisdicci reial; fet que s'assol el 24 de setembre de 1582 amb la reial sentencia dictada per Felip II, per la qual Nules es convertia en vila reial i es nomenava un batle i un justcia reials que administraven i ostentaven el poder civil i criminal en tota la Baronia. 

Amb l'expulsi dels moriscos, la Baronia de Nules va perdre quasi la tercera part de la seua poblaci i les crregues tributries van haver de fer-les front els vens de Nules i els nous pobladors. Les prdues que els Centelles patiren amb l'expulsi dels moriscos foren l'excusa per a retornar la Baronia a la jurisdicci dels seus antics senyors, amb el ttol de Marquesat de Nules. 

Durant la Guerra de Successi, Nules fou una de les poques poblacions de l'antic Regne de Valncia que don suport al pretendent francs i que suport l'ocupaci de l'exrcit borbnic; per este motiu, Felip V li va concedir els ttols de "Muy Leal y Fidelsima" i el privilegi d'afegir a l'escut de la vila un lle en camp blanc, una S i una L, i per orla que diga: "La Fiel y Leal Villa de Nules". A pesar que el document de concessi estiga conservat a l'Arxiu Histric de Nules, l'escut oficial que la poblaci utilitza com a propi des de 1927 no reflecteix fidelment dit privilegi.

En la Guerra de la Independncia, Nules fou assaltat per les tropes del general Suchet, que va deixar una guarnici francesa a l'antiga ermita de Sant Miquel (el Fort); durant la contesa va jugar un paper importantssim fra Asensi Nebot, guerriller fill de Nules, a qui els francesos anomenaven despectivament amb el nom de la Fraila; ell fou qui va presidir a Castell el jurament de fidelitat a la Constituci de 1812, i per este motiu es va veure obligat, anys ms tard, a exiliar-se per defensar les llibertats constitucionals enfront de l'absolutisme de Ferran VII. 

Fins al segle XIX, Nules rebia les aiges del Millars per una squia comuna amb Borriana, la qual cosa era motiu de continus enfrontaments entre els dos pobles. Desprs de llargs plets, el 6 de setembre de 1878, es va aconseguir la separaci d'aiges i es va autoritzar Nules a construir una squia prpia. Este fet, la introducci de les primeres motobombes, les importacions d'adob i les perspectives que per a l'exportaci obria la Revoluci dels Transports van facilitar que la part del terme situada entre la vila i les muntanyes s'anara transformant en tarongerars alhora que s'obrien nous horitzons per al desenvolupament industrial de la poblaci. 

L'Arxiu Parroquial conserva la srie de Quinqui Libri, prcticament completa; tamb conserva gran part dels llibres racionals, aix com la major part dels protocols notarials salvats el 1937. 

L'Arxiu Histric de Nules guarda un important fons documental sobre la vida del municipi des de mitjan segle XVI fins a les primeries del segle XX; del qual cal destacar les seccions de Manuals de Consell, Aiges i els expedients de reconstrucci i enderrocament de muralles.

Al 1938, Nules va quedar completament  arrasat  en convertir-se front de combat. Assetjada pels dos  bndols , el 95% dels seus edificis va caure sota l'efecte de les bombes del General Franco, sent evacuada la poblaci  al juliol de 1938 davant l'arribada imminent de les tropes del General Franco per la Serra d'Espad.


Nota catastrfica.
En l'any 2004, 7 de setembre, la ciutat de Nules va tindre difcil dormir amb la forta tronada que hi havia en el cel. Aquest dia la gent s'alava amb un dia ms plujs del que es habitual. A les 9 del mat el barranc de la Serraleta es desbordava i deixava anegada a tota la ciutat. Desprs del esglai, par de ploure, per a les 12 del mig dia, tornava a caure una altra trompa d'aigua encara ms forta que l'altra i la Serraleta es tornava a desbordar amb ms aigua i molts carrers, sobretot del barri de Sant Xotxim, portaven ms de mig metre d'aigua en els carrers i el fang entr en quasi totes les cases deixant a molta gent sense llum i amb electrodomstics espatllats. Desprs de la tronada vingu la calma i els carrers de la ciutat es veen totalment plenes de fang, impossible de caminar sobre elles. La ciutat va tornar a la normalitat una setmana desprs. Fins el dia de hui encara es poden veure restes d'aquesta riuada. Aquell dia van caure en poques hores 193 litres per metre quadrat.

 Demografia .




 Economia .

L'economia nulera s'ha basat tradicionalment en l'agricultura, amb clar predomini del cultiu de ctrics. La manipulaci i comercialitzaci dels ctrics va desenvolupar un incipient sector industrial que en l'actualitat es veu clarament superat per la producci cermica i taulellera i els seus derivats, que ha convertit a Nules en un dels principals centres industrials de la provncia.

Originaria de Nules, existeix una varietat de clementina que actualment s de les ms importants dins del mercat de l'exportaci per la seua gran qualitat i pel seu volum d'exportaci. Esta varietat s la Clemenules, anomenada tamb Clementina de Nules, Nulesina o Nulera. En altres temps tamb va rebre el nom de clementina grossa per la seua grandria.

La Clemenules s'origin per mutaci espontnia d'un arbre de clementina fina en un hort situat junt al calvari de la localitat el 1953. Grcies a l'afany de millora de la qualitat gustativa i comercial de la fruita que sempre ha distingit a l'agricultor de Nules, se'n va iniciar la multiplicaci de manera gradual a fi de comprovar les seues caracterstiques i possible inters. Com que s'adaptava i produa b, i respona a les expectatives, se'n va iniciar l'expansi a major escala per tota la zona citrcola fins a arribar actualment a ocupar una posici destacada. 

 Administraci i poltica.
Nules s cap d'un partit judicial de la provncia de Castell.













 Monuments .
 Monuments religiosos .

 Esglsia Arxiprestal de Sant Bartomeu i Sant Jaume (Descripci i hsitria).
L'esglsia parroquial encara no s'ha pogut donar una data exacta per algunes fonts diuen que es constru al segle XIII o inicis del XIV. Fina a aquestes dates, l'esplendor econmic i demogrfic de la ciutat solicitava un nou temple cristi, que substituira a l'anterior mesquita convertida desprs de la Reconquesta en el temple catlic. El nou temple es project en l'estic gtic, sense creuer, amb capelles entre contraforts i de dimensions no massa grans, implusat econmic pels ciutadans i pel propi senyor de Nules, Gilabert de Centelles. El primitiu retaule major gtic dataria de 1482, i s obra de Rodrigo d'Osona per encrrec de Seraf de Centelles.

Fou en 1667 quan comenaren les obres d'ampliaci del temple: es cambi l'orientaci del temple, ja que on abans estava l'altar major  es va fer una nova porta principal i es constru un creuer cobert per una cpula semiesfrica amb llanterna. Tamb s'al la sacristia i el campanar (de 30 metres d'alt i de planta quadrada). Durant les obres, que es prolongaren alguns segles, el cult no deix de celebrar-se en la parrquia. El retaule barroc de l'altar major, tot de talla de fusta, es finalitz en 1720, per fins el 1899 no es van concloure els treballs de dorat i policromia. Progressivament es van seguir acabant les actuacions en el plpit, les capelles i el cor, fins donar-se per finalitzada l'obra en 1905. El resultat era un excelent temple de planta neoclssica, de creu llatina, amb decoraci barroca en l'altar major i relleus en les petxines del creuer.

Tots aquest esfor constructiu de tantes generacions dels nulers qued acabat el 7 de juliol de 1938, quan el temple fou dinamitat per les tropes republicanes i convertint en un munt d'escombres. Acabada la Guerra Civil, Regions Devastades encarreg alguns projectes per a la edificaci d'un nou temple en el mateix solar, sent acceptat el projecte de Julin Francisco Fornies. La primera pedra es coloc en el 1944, per les obres avanarien lentament. La falta de pressupost imped que es duguera a terme els projectes decoratius, la qual cosa va suposar una auteritat gens comparable amb la magnificincia de l'anterior temple. En qualsevol cas, l'afany dels fidels ha perms anar decorant el temple amb el pas dels anys, per a poder donar-li un aspecte ms digne.

El nou temple s de planta rectangular, de 52x22 metres, compost de 3 naus i creuer, tot ell en estil neoclssic. La nau central es cobreix amb volta de can, i sobre les naus laterals s'ubiquen les tribunes i el cor alt, per a donar major capacitat al temple. Sorteix l'esbelta cpula, de mitja taronja sobre el tambor ciruclar coberta amb teixes vidriades. La porta principal s'ubica als peus del temple, caiguent la porta lateral a la Plaa Major. Ambdes portades estan fetes en pedra, de forma armnica amb l'arquitectura de la prpia plaa. El temple disposa, a ms de sacristia, capella del Sagrari, despatxos parroquials, etc. L'Esglsia Arxiprestal s la seu de l'Arxiprestat de Nules, que agrupa les diferents parrquies de Nules i els pobles del voltant.

 Esglsia de la Sang. ;
Esglsia de planta de Reconquesta que demostra la pervivncia del gtic b entrat el segle XVI en la Plana. Amb esgrafiats del segle XVII. Inclou el Museu d'Histria de Nules.
 Capella de la Soletat. Del segle XVIII.
Bell exemple de l'arquitectura rococ al Pas Valenci, de mesurades i esveltes proporcions, sn de destacar les rocalles que ornamenten tant els arcs, com la volta i la cpula, aix com relleus alegrics a quatre passatges de la vida de la Verge. En el nnxol central es venera una imatge de la Mare de Du de la Solitud, de finals del segle XVII.

 Ermita de Sant Miquel "El Fort", Museu de Medallstica Enrique Giner. Del segle XVIII.
Construda per l'arquitecte Antoni Gilabert com un antecedent de l'arquitectura neoclssica del Pas Valenci. Fortificada durant la Guerra d'Independncia.

 Esglsia del Convent de les Carmelites Descalces.
Un dels mxims exponents de l'arquitectura carmelita. D'una sola nau, amb planta de creu amb creuer cobert de cpula transdosada. Conserva un important scol de rajoles valencianes de mitjan del segle XVIII. s remarcable la capella de Sant Josep, coberta amb cpula oval i rica ornamentaci d'estucs i esgrafiats. Destaca aix mateix la seva noble faana.

Ermita de Sant Xotxim.
Situada al barri de Sant Xotxim, es va construir amb les donacions dels devots d aquest barri cap a l any 1706. L antiga ermita va caure per la corrosi del temps i les destrosses de la Guerra d Independncia, i hagu de ser reconstruda al mateix lloc. Mossn Trinitari Mariner, illustre nuler, va fer el disseny de la nova ermita seguint les lnies del neogtic. Fou inaugurada el 1926.

Esglsia de la Immaculada.
Tamb situat al barri de Sant Xotxim, comen la construcci el 1718, un any desprs de concloure s les obres de l altre Convent de carmelites. Segons els plnols, ambds degueren ser molt semblants. La decoraci interior tamb t parallelisme amb la de la capella de la Sang, la qual cosa indica que els dos edificis foren treballats pels mateixos mestres d obres i artesans.

Altres Ermites:
Ermita de Sant Blai. Segle XVII.

El Calvari. Segle XVII.

Ermita de Sant Antoni.

Ermita de Santa Brbara.

Ermita de Sant Miquel.

 Monuments civils .

 La Vila. ;
Passejar pels carrers del nucli medieval, conegut com "la Vila", de traat rectilini ens pot dur a observar els habitatges simbol del desenvolupament de la burgesia local. Arribem aix a la interessant Plaa Major, on es troba l'edifici Consistorial i l'esglsia parroquial.

 Vila de Mascarell.
Mascarell s una petita poblaci enmurallada que perteneixia a la Baronia i al Marquesat de Nules i pass a ser pedania de Nules a finals dels segle XIX. Es tracta d'una localitat amb un gran valor patrimonial, destacant el recinte enmurallat d'origen medieval i que rodetja per complet la pedania. En l'actualitat segueix vivint en Mascarell unes 250 persones. s una poblaci nica en el Pas Valenci, amb un origen lligat a l'expulsi de la poblaci musulmana de la vena poblaci de Borriana. El primer document que es t del poblat es de l'any 1310. Jaume I expuls als moros de Borriana (Mascarell (Nules)). Mascarell qued quasi despoblat desprs de la expulsi dels moriscos, i fins b entrat el segle XVIII no super la crisis. 
Destaca la seva casa consistorial de finals del s. XVIII (de proporcions reduides per equilibrada i digna) i la seva esglsia parroquial de finals del XVII (amb interesants esgrafiats semblants a els de la Sang). La muralla est feta de morter, terra i rajola, i al centre de cada costat t una torre. T dos portalades, en els costats est i oest, i la seva planta es quasi quadrangular.

 Vila Romana de Benicat. ;

A tres quilmetres del nucli urb de Nules es troba el jaciment arqueolgic de la vila romana del Benicat. El Benicat era una important vila romana rural que era alhora explotaci agrcola i residncia. Va estar habitada entre el segle I aC i el IV dC i degu tindre el seu perode d'esplendor al segle II dC.
 
Va ser descoberta el 23 de desembre de 1955 quan es realitzaven faenes agrcoles a la zona. La Diputaci va expropiar els terrenys i el 1956 va comenar l'excavaci, en la qual es van treballar uns 2500 metres quadrats d'extensi, que per raons desconegudes quedaren abandonats durant 20 anys, cosa que provoc la prdua de moltes de les restes. El 1973 es van reanudar els treballs i, posteriorment, Benicat va ser cedit a l'Ajuntament de Nules, que s'encarrega de la seua conservaci fins a l'actualitat. 
Les intervencions del SIAP es basaren principalment en dos objectius prioritaris; d una banda, l excavaci de determinats sectors intactes i, d altra banda, la neteja de l rea excavada, a fi de procedir en un futur a la reconstrucci de les runes i a condicionar el lloc per a la visita pblica. 

La part central de la vila presenta un peristil o galeria porticada amb bases de columnes de pedra calcria grisa blavenca, amb una amplria de 2,50 metres, que discorre per tot l entorn d un pati quadrangular d uns 16 metres de costat al centre del qual apareix un dipsit o piscina circular de 7,60 metres de dimetre, al qual s accedeix per un corredor amb paviment d opus testaceum. Es reconeixen actualment 35 departaments, dels quals els millors conservats sn els situats al sector oriental, on destaca la presncia d un hyposcaustum que conserva els arcs de rajola. Noms dos departaments ms oferien paviments de mosaics amb motius geomtrics en blanc i negre, mentre que els altres responen a altres funcions indeterminades amb paviments de terra endurida, si b, d entre estos, alguns estarien destinats probablement a usos d emmagatzemament davant la presncia de restes de grans tenalles o dolls.

Els materials cermics assenyalen el seu origen en un moment final del perode romanorepublic, per a assolir el seu major apogeu econmic en la segona meitat del segle II, moment en el qual es va remodelar el peristil porticat i es va construir la piscina, junt als paviments de mosaic. Tot el conjunt es va prolongar fins a mitjan segle III, segons sembla provar les monedes que es trobaren incrustades entre el pis del mosaic i la capa de morter que amb posterioritat el va recobrir. Desprs del perode de crisi que suposen les invasions de francs i alemanys ocorregudes durant mitjan segle, la vila continu perdurant lnguidament fins al segle VI, moment en qual fou abandonada definitivament.

Museus.
 Museu d'histria de Nules.
Situat a l'antiga l'esglsia de la Sang exposa peces d'inters arqueolgic, artstic i etnolgic que procedeixen totalment de la zona pertanyent a l'antic Marquesat de Nules. Entre les peces arqueolgiques cal destacar l'ara romana de santa Brbara, la collecci numismtica i fragments de cermica que ens donen la dataci de les muralles de Nules i de Mascarell (Nules). Entre les obres d'art, la talla de sant Jaume, de final del s. XV., atribuida als Forment i el retaule en ceramica de Santa Teresa, de mitjans del segle XVIII. Entre les peces d'inters etnolgic cal remarcar la collecci d'eines i utensilis de conreu.

 Museu de Medallstica Enrique Giner.
Situat a l'antiga ermita de Ermita de Sant Miquel, coneguda com el Fort. El museu de medallstica exposa la quasi totalitat de l obra d Enrique Giner, fill predilecte de Nules, aix com una important exposici a l exterior de diversos escultors de prestigi, entre els quals cal destacar Perell la Cruz, Adsuara...

Teatre.
 Teatre Alczar.
El Teatre Alczar de Nules fou construt a principi de segle per la famlia Alczar Bartrina amb la finalitat de dotar a la poblaci d un ampli espai condicionat per a ser utilitzat com a teatre, sala d espectacles, etc. Com a conseqncia de la Guerra Civil, l edifici va patir greus desperfectes i va haver de ser enderrocat, a excepci de la faana. Al 1950, Ins Alczar va presentar una sollicitud per a construir un edifici nou destinat a teatre i a cinematgraf, que es va inaugurar el 1952 amb la sarsuela La del manojo de rosas. La seua capacitat era de 1.218 espectadors. La seua construcci va crrer a crrec de l arquitecte Vicente Figueroa. 

Amb el pas dels anys, l edifici va entrar en decadncia. Va ser el 1996 quan el consistori va decidir comprar l immoble als Alczar per 102 milions de pessetes, per a aix conservar i impulsar este emblemtic edifici. S hi va dur a terme una complexa tasca de restauraci per part dels arquitectes Francisco Grande i Ignacio Gil-Mascarell, que respect sempre que fou possible els elements ja existents. Tamb se n ampli l escenari, es van construir camerinos, s adequ l amfiteatre com a sala de cinema, s install aire condicionat i calefacci i se substitu la coberta. En l actualitat, pels seus equipaments tcnics i per la seua capacitat, i es un dels teatres singulars al Pas Valenci. 

B d'Inters Cultural.

Talla gtica de Santa Maria. 

Esta imatge s la joia del patrimoni nuler. Probablement va presidir la portada principal de l esglsia Major de Nules fins a mitjans del XVII, quan es va traslladar a una capelleta adossada a les velles muralles. En ser enderrocades les muralles a mitjans del XIX, es va construir una capella on va residir la imatge fins als anys 70, quan s enderroc la capella i la pea es va dur al museu catedralici de Sogorb. Desprs de moltes gestions, es va aconseguir portar-la de nou a Nules i, actualment, s ubica al nou altar major de l esglsia arxiprestal de Sant Bartomeu.

Veracreu processional.

Reliquiari que cont part de la fusta de la creu de Jesucrist. s de mitjans del XVIII, d argent repujat i daurat, realitzat en els tallers orfebres de Nules.

Crist jacent de l Hospital. 

Per les seues caracterstiques, se suposa que era l antic Crist articulat que s emprava a l esglsia Major per a la representaci del Misteri del Davallament. Quan es van prohibir estes representacions, es va adaptar com a Crist jacent.

Custdia.
 
La parrquia de Sant Bertomeu guarda esta joia de l orfebreria religiosa: una custdia processional d argent sobredaurat amb pedreria, fos, cisellat i repujat. Es degu realitzar durant el segle XVI. s d estil renaixentista, de base circular amb motlures cncaves i adornaments d ngels. El viril segueix el model valenci de sol amb rajos alternats flamgers i rectes acabats amb estreles.

Calze.

Calze d argent sobredaurat. No t marca. S atribueix a artistes valencians. El peu s gallonat, quasi circular, treballat amb bur i repujat. S hi representen instruments de la Passi i l efgie de sant Bartomeu. La canya est tornejada i el nuc s de semiesferes arestades i aplanat amb la inscripci al davant: Ave verum Corpus natum. En la subcopa destaquen els motius ornamentals decoratius: serafins, fulles d acant, llaos i flors estilitzades.

Corona d argent de la Soletat.

La corona de la Mare de Du de la Soledat s una altra de les joies de la nostra orfebreria. s d argent cinsellat i repujat, i est datat cap al 1763. Probablement siga obra de l argenter valenci Entreaiges.

El Natzar.

Pas titular de la Germandat dels Natzarens de la Purssima Sang de Nules, data de l'any 1941-42. s una obra de l escultor nuler Enrique Giner. Presenta una imatge de vestir, amb tnica de vellut morat ricament brodada i cabellera postissa. El seu rostre de dolor, per alhora ser, transmet una gran crrega emotiva. Actualment es troba en una de les capelles laterals del convent de la Sagrada Famlia.

Sant Jaume.

Va presidir el retaule de l esglsia Major. Probablement procedia del retaule que el 1482 encarreg Seraf de Centelles, senyor de Nules, a en Roderic d Osona. Les parts escultriques dels retaules d estos pintors les feien els Forment, als quals podem atribuir esta talla. Actualment s al Museu d Histria de Nules.

 Festes i celebracions .

 Sant Joan;
s el patr del raval de Sant Joan. La seva festa se celebra el 24 de juny. S'organitzen diversitat d'actes, entre els quals s'inclou la Crema de Fogueres, revetlles, sopars populars, actuacions musicals, calbalcada del Ninot i process en honor al sant. 

 Sant Vicent Ferrer;
Coneguda com "fsta dels fadrins", se celebra el dilluns segent al dilluns de Pasqua. Al mat s'organitza una cercavila on les penyes i grups d'amics desfilen sobre carros i acompanyats de xarangues per un recorregut urb. s especialment interessant el moment que els carros giren al voltant de la foguera situada en el carrer Sant Vicent. A la tarda hi ha una process on participen especialment els quintos.

 Festes Patronals de la Verge de la Soletat;
Se celebren la primera quinzena d'octubre en honor a la Verge de la Soletat, patrona de Nules. Aquestes festes conserven l'ambient festiu dels "Bous al Carrer" o les actuacions musicals, encara que tenen un carcter ms religis i cultural. Destaquen actes com l'ofrena i la process, els Jocs Florals (Festival potic en Valenci nic al Pas, junt al de la ciutat de Valncia, que va sorgir en 1953 per inicitiva del barri de Sant Joan) i la Cavalcada del Confeti.

 Festa Patronals de Sant Bartomeu.
Festejos ms destacats de l'any festiu de la ciutat. Enmig de l'estiu, les festes de Sant Bartomeu, patr de Nules, permeten descansar i gaudir amb els tradicionals festejos taurins, la "Crid" o xupinazo de les penyes, importants actuacions musicals de primer nivell, revetlles, etc. Les penyes sn les protagonistes, concentrant-se en els seus respectius casals i donant a les festes un aire diferent, grcies a les seues coloristes vestimentes. Les festes se celebren la setmana del 24 d'agost, dia del sant. 

 Sant Joaquim o "Sant Xotxim";
Se celebren al setembre en el raval de Sant Joaquim i sn organitzats per la Comissi del Raval. Durant les mateixes dates, l'Ajuntament organitza la Fira Agrcola i de Maquinria, una de les ms antigues del Pas Valenci. En 1946, un grup de vens del Barri, amb motiu de les festes en honor del seu Patr, va decidir celebrar una fira de bestiar, que des de 1950 va institucionalitzar l'Ajuntament de la ciutat. El que va comenar a iniciativa d'uns quants va assolir recuperar aquella tradici medieval que atorgava a Nules, grcies al seu fundador, Gilabert Centelles, el dret a celebrar una fira durant 15 dies a l'any. Des de llavors fins a avui, ininterrompudament, se celebra en la segona quinzena de setembre la Fira de Maquinria Agrcola on s'exposen, a ms de tot tipus de maquinria relacionada amb les feines prpies del camp especialitzades en els ctrics, vehicles de tot tipus, nombrosos productes tradicionals, una gran varietat d'atraccions i productes alimentaris, exposicions, mercadet i fira del comer artes. En 2007 la fira va celebrar la seva 61 edici.

 Les Barraquetes;
Se celebra el dijous segent al Corpus Christi. Es tracta d'una festa religiosa tradicional i nica de la localitat. El Sagramento ix en process per la Plaa Major que est repleta de barraques fetes amb canyes i ocupades per nens. El seu origen encara no est clar; alguns la uneixen als orgens de la vila, com simbol que els primers pobladors, mentre construen les seves cases, van viure en cabanyes. Uns altres, en canvi, opinen que est relacionada amb l'assentament al costat de les muralles de la ciutat de les tropes de Felip II que a principis del XVI van anar a reprimir una rebelli dels moriscs, i al coincidir amb la vuitena del Corpus es va demanar que les tropes fossin benedes pel Santssim Sagramento, la qual cosa es recordaria en la process de les Barraquetes. La tradici s'havia perdut en 1966, per es va aconseguir recuperar-la en 1992.

 Setmana Santa de Nules;
La Setmana Santa compta amb un important conjunt d imagineria encarregat de recordar els esdeveniments transcorreguts en aquella poca. Les quatre confraries que conformen la Setmana Santa a Nules se caracteritzen per comptar entre les seues files amb un bon nombre de confrares que llueixen els tpics vestits de caputx i que atorguen a tan distingit esdeveniment la rellevncia que mereix. Els actes ms destacats sn Diumenge de Rams, la Tamborinada del Dilluns Sant, la process del Viacrucis del Dimecres Sant, la process general del Sant Soterrament del Divendres Sant a la nit i finalment la process de l Encontre el Diumenge de Pasqua. En total, es procesionen 9 passos en les diferents processons. Cal destacar la Germandat dels Natzarens de la Pur%C3%ADssima Sang de Nules, que procedeix de l'antiga Confraria de la Purssima Sang, de finals del segle XVI. Ms informaci a la web oficial de la Germandat.

 Festes de Sant Roc;
Se celebren a mitjan agost en els poblats martims de la Platja de Nules. Destaquen per la gran quantitat d'esdeveniments esportius (carreres a peu, travessies martimes, campionats de pesca i volei, marxes amb bicicleta, etc.) Tamb destaca la celebraci religiosa (missa, process i "cercavila de bescuits").

Altres festes.
 La Setmana de la Joventut ;
L'any 2008 es va recuperar la Setmana de la Joventut. Dins d'aquesta, es troba el tradicional festival de mgia de la Plana, on a Nules es celebren festes culturals, mgia i illusi amb el Macjove, amb el qual els grans i menuts poden gaudir d'este mn tan sorprenent. La festa de les paelles, les diverses charrades a l'Institut IES Gilabert de Centelles i al collegi Ntra. Sra. de la Consolaci i el lliurament del premi Jove Nuler de Pro per a joves del municipi destacats en diverses categories. 
 
 Fira del Llibre ;
La fira del llibre es realitza a la Plaa Major i conta en infinitat de casetes amb venta de llibres i amb una gran afluncia de pblic. A ms a ms, compta en xarrades diverses.
 
 Festa de la Clemenules;
Ee celebra al mes de mar i ret honors a la clementina per excellncia de la poblaci. Diverses tertlies i conferncies omplin la setmana, a ms, amb degustaci de suc gratutament a la Plaa Major.

Infraestructures.
Transport.
Ferrocarril.

A Nules passa la lnia C-5 de RENFE en la que compta amb una estaci de tren en la qual connecta el corredor mediterrni entre Castell i Valncia. L'estaci de Nules s una de les poques on els trens de rodalies paren sempre, ja que hi han moltes estacions en les que el tren civis no estaciona. Aix si, els trens de llarga i mitja distncia no fan parada a aquesta estaci.

Carretera i autovia.
Nules compta amb una comunicaci bona i una gran xarxa de carreteres, ja que es troba en un lloc a la vora del Mediterrni, i, a ms, en mig de la indstria de la Plana, tamb influint amb la proximitat de la capital.

L'Autopista AP-7  AP-7 , principal corredor mediterrni junt amb l'Autovia del Mediterrani, s la principal via que passa per Nules, encara que no t peatge per a poder accedir-hi, per si les poblacions de les Alqueries i Moncofa. 

A un quilmetre de Nules passa l'Autovia del Mediterrani   A-7   en la qual travessa tot el Pas Valenci i Catalunya, s a dir, un corredor mediterrani com el seu nom indica. La N-340  N-340 , una de les carreteres ms importants de l'Estat, passa per la poblaci desprs de desviar-se de l'Autovia del Mediterrani, continuant fins a les Alqueries, Vila-real i Castell de la Plana.

La poblaci est vertebrada per dues carreteres: la CV-18  CV-18 , que va en direcci a Borriana i la CV-224  CV-224  que va en direcci a la N-340 que arriba fins a Castell de la Plana.

La poblaci tamb est comunicada amb els seus poblats de dins del terme  CV-2220 , com ara Mascarell connectada amb Nules per la Senda Mitjana, i la Platja de Nules connectada pel Cam la Mar i pel Cam Cabeol.

Esports.
Com a quasi tot el Pas, l'esport que ms es practica es el futbol. A Nules hi han dos equips de futbol: el Club de Futbol Nules i el EF Benicat, que juguen amdos a l'estadi del Noulas. Els dos equips tenen una pedrera prou completa i conta amb jugadors de la geografia valenciana. El EF Benicat no ha arribat a grans categories, per el Club de Futbol Nules ha arribat a jugar, fins i tot, a la Segona Divisi B espanyola, un fet histric per aquells anys a Nules. Per no noms es practica el futbol, el tenis tamb s una de les grans aficions i de fet, la ciutat compta amb pistes de tenis i en el que es participa amb el Club Scude de Tenis de Nules. El bsquet no ha repercutit massa en la ciutat, per aquests anys, els joves han fet renaixer aquest esport entre la poblaci.

 Gastronoma .

 Arrs amb nec. L'arrs amb nec era plat tpic de les festes de Sant Roc en les que les gents de Nules es traslladaven a la platja, especialment en carros, per a pasar un o ms dies al camp, on es degustava aquest sabors plat que es guisaba al aire lliure. ;

 Salpic d'anguiles. Es menjava habitualment durant la temporada estival en les que se habitaven les cases de la platja, sortint a pescar aquests peixos per a degustarlos b condimentats amb el clssic salpic. ;

 Paella. En Nules la tradici mana que en tots els llocs deur haber la tradicional Paella Valenciana com a plat principal. Durant moltes festes s'organitzen diversos concursos de paella i degustacions populars de aquest tradicional manjar.  ;

  Putxero . T com a principals ingredients cigrons, arrs o fideus, carn de ternera i/o de pollastre, s de pernil i verdures varies com la safanoria. Es un menjar tradicional en Nules i tamb en la provincia o del Pas. ;

 Arrs al forn. L'arrs al forn s un plat tpic del Pas Valenci. S'elabora en cassola de fang i es cuina com el seu nom indica, al forn. Per el recipient que s'utilitza en alguns llocs del Pas Valenci, com en aquest cas, en Nules. El seu origen est en el aprofitament de les restes del cuinat per lo que els seus ingredients principlas son els cigrons i els diversos productes del cerdo utilitzats en la seva elaboraci (xori, botifarra, carn i pilotes elaborades amb carn picada) junt amb el caldo obtingut. A ms, a ms, s'afegeixen les crelles, tomata, julivert i un cap de alls coronant la cassola.

Personatges destacats.
 Enrique Giner, escultor.
 Agustn Flix Esbr, atleta.
 Pedro Navarro, guitarrista.
 Daniel Gimeno, tenista.
 Ascensi Figueres Grriz, Presidenta de l'Acadmia Valenciana de la Llengua;
 Marisol Gonzlez Felip, poeta i acadmica de l'AVLl;

 Llocs d'inters .


 Vila de Mascarell. Declarada B d'Inters Cultural.
 L'Estany de Nules i Marjal de Nules. Paratge Natural Municipal.
 Alguers de Borriana-Nules-Moncofa.  Lloc d'Inters Comunitari.
 Font de Cabres. Situat a la muntanya, molt a prop del terme de la Vilavella i dins del Parc Natural de la Serra d'Espad.

 Enllaos externs .

 Web oficial de Nules;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.
 Germandat de Nazarenos de la Purssima Sang;
Plnol Virtual de Nules;
Mascarell, recinte amurallat medieval.;
Museu de Medallstica Enrique Giner;
Federaci Valenciana de Municipis i Provncies - Guia Turstica;
Informaci turstica sobre Nules;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41049" title="Onda" nonfiltered="853" processed="845" dbindex="15908">


Onda s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca de la Plana Baixa.

Localitzaci i Geografia.
Situada a uns 20 km. de la costa mediterrnia, amb els seus 108,84 km2 de terme municipal s un dels municipis ms grans de la provncia, abraant-se desde les muntanyes de Tales fins a la plancia de La Plana. s travessada per dos rius, el Millars, situat al nord, i el Sonella, al sud, vorejant la poblaci. L'Embassament del Sitjar, construt en el mateix riu Millars tamb s troba al terme municipal. A 284 m, presidint la poblaci es troba el Castell, encara que Onda est a tan sols 187m. Al paisatge trobem bosc mediterrani, per predominen els tarongers.

Onda est limitada per 8 municipis, L'Alcora, Castell de la Plana, Almassora, Vila-real, Betx, Artana, Tales i Fanzara.

 Nuclis de poblaci i partides .
 Artesa;
 Baronia;
 Beniparrell;
 Baixador de Betx;
 Bovalar;
 Convent del Carme;
 El Salvador;
 El Tis;
 El Tosalet;
 Miralcamp;
 Mont Blanc;
 Pedrissetes;
 Pant del Sitjar;
 Onda;
 Pla de la Marquesa;
 La Pica;
 Rambla;
 Ratxolar de Matilda;
 Ratils;
 Riu Sonella;
 Sala;
 Sanchils;
 Sant Francesc;
 Sitjar de Baix;
 Trencaes;

Histria.
Encara no se sap de quan en est habitat el terme d'Onda, per del neoltic s'han descobert eines de slex a la partida de la Murtera, i de l'Edat del bronze als jaciments del Torrell i el Castell, del perode Ibric es troben restes cermiques al Torrell, Castell, Pla dels Olivars i Sitjar Baix. Ms tard Onda mantingu contactes amb el mn grec, com ho demostren les troballes del Torrell i el Castell. Durant la dominaci romana, el territori d'Onda pertanyia a Sagunt, el poblat del Torrell va anar desapareixent poc a poc i el del Castell es mantingu. A ms hi hagueren 11 inscripcions llatines, 5 d'aquestes encara s conserven, junt a un pont al Millars i un tro de via romana. 

Al perode visigtic hi ha una presncia al menys espordica, com reflexa el descobriment d'una patena de bronze d'eixa poca. L'assentament definitiu de la poblaci com nucli urb, es coneix amb seguretat des de principis del segle XI, quan es va construir el castell i, des de llavors no ha deixat de desenvolupar-se fins a convertir-se durant els segles XII i XIII en el principal nucli al nord de la Valncia musulmana. D'aquests ltims segles del perode musulm s la guixeria amb decoraci Sebka, restes d'una sumptuosa residncia, trobada en la plaa de Sant Cristfol i, nombrosos personatges, com Yusuf al-Qud-i, deixeble de el-Hariri, escriptor, i Ibn al-Abbar, de pares onders, poeta i poltic. Fou conquerida per les hosts del Cid en l'any 1090, encara que posteriorment, en el 1102, pass de nou a poder musulm. El 21 de setembre de 1237 el rei don al noble Eiximn de Foces l'alqueria de Tales pertanyent al territori d'Onda, encara en poder musulm.

La seva conquesta per Jaume I fou l'any 1241, mantenint-se la poblaci musulmana fins a 1248 quan s expulsada per una rebelli general de la qual estava al comandament Al-Azraq. El rei va atorgar la Carta pobla juntament amb l'alqueria de Tales el 3 d'abril de 1248, donant mplies franqucies i retenint els monopolis. Llavors conviuen cristians, jueus i musulmans. Els cristians, com grup dominant, ocupen la zona de dintre de les muralles, exceptuant el barri jueu al voltant del Portal de Valncia, mentre els musulmans van ser desplaats als afores, a un lloc conegut des de llavors com la Morera. En els llocs i alqueries depenents de la vila d'Onda la poblaci es va mantenir musulmana. Aquesta situaci continu fins a l'expulsi dels jueus en 1492 (per un edicte dels Reis Catlics promulgat el 31 de mar) i dels moriscs en 1609. Per altra banda va romandre en el Patrimoni Reial fins a 1280, any que fou entregada a canvi d'Amposta a l'Orde de l'Hospital, la qual va retindre el seu senyoriu fins a 1319; aquest any va ser traspassada a l'Orde de Montesa. En 1343 el rei Pere el Cerimonis va vendre la jurisdicci criminal a aquest orde, el que va provocar un llarg perode de conflictes amb aquesta senyoria per part dels seus vens, fins que en 1393 van aconseguir arreplegar els diners per a comprar aquesta jurisdicci criminal i retornar-la al rei Joan I. Un nou intent de senyorializaci es va produir quan Ferran el Catlic va atorgar el lloc a Alfons, segon duc de Vilafermosa, la qual cosa va provocar una forta resistncia dels vens que va acabar quan va morir el duc i va llegar la poblaci al rei. 

Durant les Germanies (1519-1522) Onda es va alinear amb el bndol reial juntament amb Borriana, contra els agermanats i, en els anys segents, va participar molt directament en la guerra contra els moriscs rebellats en la Serra d'Espad, en la qual es convertiria en la quarter general del duc de Sogorb. Amb l'expulsi d'aquests en 1609 van quedar momentniament despoblades algunes alqueries del seu terme com Tales i Artesa. Durant l'poca Moderna, Onda fou considerada vila de reialenc, encara que l'Orde de Montesa va mantindre drets enfitutics i monopolis. En els segles XVII i XVIII van ser freqents els pleits per l's de les aiges de reg. En el transcurs de les accions blliques de la Guerra de la Independncia, la vila seria presa per les tropes franceses en 1811 per, poc ms tard seria alliberada. Encara tornaria a ser ocupada en el transcurs de l'any 1812. Entre els anys 1836 i 1840, durant la Primera Guerra Carlina, tamb seria escenari d'importants accions d'armes entre elles la denominada batalla d'Onda, en la qual tres batallons de l'exrcit carl serien derrotats. 

Economia.
L'economia a Onda abraa dos sectors, el sector cermic, amb fbriques taulelleres i de paviment, d'esmalts cermics, i tot el relacionat amb aquest mercat, i el sector ctric, fonamentalment de cultiu de tarongers i mandariners.

Demografia.


 Poltica i administraci .














 Monuments .
 Monuments religiosos .

 Esglsia de l'Assumpci. Del segle XVIII.
Construcci barroca on es pot trobar el "Retaule de Sant Antoni i Santa Brbara" (1558) de Joan de Joanes i el "Retaule de les nimes" (comenaments del segle XVI), atribut al Mestre de Cabanes. El temple original es va construir durant el segle XIV sobre l'antiga mesquita principal. Per es va incendiar el 18 de desembre de 1467 i va quedar completament destrut. En 1727 es va comenar a aixecar la construcci actual. Adossada al temple principal es va construir la Capella de la Comuni. El conjunt t una faana amb 2 portes, la principal, de 1854, i la de la Capella de la Comuni, de 1753.


Fitxer:Faana esglsia Assumpci 2.JPG|Porta de la Capella de la Comuni de l'esglsia de l'Assumpci



 Esglsia de la Sang o de Santa Margarida. Del segle XIII.
Va ser construda pels cavallers templaris en la segona meitat del segle XIII. Es tracta de la primera esglsia construda a Onda desprs de la reconquesta. T un porticat gtic abocinat d'arcs de mig punt. L'interior, que pot ser definit com gtic de transici o de reconquesta, consta d'una sola nau amb artesonat mudjar i arcs apuntats.

 Ermita del Salvador. Del segle XVIII.
Destaca el panell cermic devocional de la faana, del ceramista Ismael Mundina. Trobem una hospederia i zona d'esplai.

 Ermita de Santa Brbara. ;
Emplaada en un tur, s edificaci d'una sola nau, de quatre trams, amb una petita torre campanar, situada a la dreta del seu accs i una srie de dependncies secundries en la seva part posterior. Una porta en la qual apareix la data 1697 dna accs a l'interior, totalment espoliat, en el qual es conserva part del paviment, les pilastres i restes de la cornisa longitudinal. La Crnica de Viciana (1563) dna referncia d'aquest temple, pel que la data 1697 que figura en la seva porta ha de referir-se a la seva renovaci o reconstrucci.

 Capella de Sant Vicent Ferrer. ;
Ermita de planta central amb cpula de mitjana taronja amb illuminaci natural superior. Est adornada amb pilastres d'ordre corinti. L'altar presenta quatre columnes cornties, quedant indicat en el mateix la data de 1792. T dibuixos al fresc en les petxines amb Sants de l'Orde dels Dominics. Consta tamb de quadres en els dos murs laterals. En la faana exterior es pot veure un retaule petit de dotze peces de cermica representant al Sant titular en rajoles del segle XIX. La coberta s de teula cermica vidriada de color blau, amb els lmits de la seva base octogonal en cermica blanca. La resta de la coberta s de teula cermica i la rematada de ferro forjat.

 Capella de Sant Josep. ;
De planta quadrada amb cpula semiesfrica dividida en vuit segments. La coberta de la cpula s de teula cermica a quatre aiges. En la faana s'adverteixen els elements de cadirat dels cantons i un retaule cermic del titular. En l'interior, el temple s d'ordre corinti, amb dues pilastres en cada cant. L'entablament presenta ornamentaci d'elements vegetals d'escaiola. La cpula s'ala sobre petxines adornades amb figures d'ngels i entrellaats de cornises i elements vegetals, de tipus barroc. A destacar el scol de rajola en color blau i blanc, aix com el paviment de l'altar.

 Convent de Santa Caterina i Calvari. ;
Solament queden en peus l'Ermita de la santa i la Capella del Calvari, que es troba a la dreta del que seria la porta principal del convent, afegida en el segle XVIII com magatzem i destinada en 1836 a capella. Formant un recorregut en zig-zag des del Cementiri fins a les runes del Convent de Sant Francesc, el Calvari constitux una de les imatges de major impacte visual dels voltants de la poblaci. Considerat com el ms antic de la provncia, el Calvari d'Onda va estar anteriorment en la vessant del Castell.


Fitxer:Capella de Sant Vicent.jpg|Capella de Sant Vicent Ferrer
Fitxer:Capella de Sant Josep.jpg|Capella de Sant Josep
Fitxer:Convent de Santa Caterina.jpg|Convent de Santa Caterina



 Monuments civils .



El nucli antic d'Onda va ser declarat en 1967 Conjunt Histric-Artstic i B d'inters cultural. Alguns dels punts destacats que el visitant pot trobar passejant pels seus carrerons i places sn:

 Castell Medieval. ;
L'estructura original va ser aixecada pels musulmans en el segle X sobre un antic assentament rom. L'estructura primitiva apareix sepultada sota diferents reconstruccions portades a terme al llarg dels segles. Va arribar a ser conegut per la seva grandria, com el castell de les 300 torres, doncs es deia que tenia tantes torres com dies t l'any. Des de fa uns anys es troba en procs de restauraci.

 Plaa de l'Almod o Font de Dins. ;
Es trobava al costat de l'entrada principal a Onda, el Portal de Sant Roc (actualment desaparegut). Els porxos que es conserven corresponen al perode gtic (segle XV). Els edificis actuals sn reconstruccions sobre edificis dels segles XIX i XX. Durant molt temps va ser la plaa principal d'Onda. Va servir com mercat de gra des del segle XV fins al segle XIX. Tamb va acollir la pres (situada en la Torre del Rellotge, de meitat del segle XVI), la Casa del Consell i l'escorxador.

 Portal de Sant Pere. ;
Portal d'arc de mig punt dovelat que estava situat en el costat nord de la muralla que envoltava Onda. En la part interior existeix un petit altar obert sobre el portal, dedicat a Sant Pere. Sobre l'arc existeix un escut tallat en pedra, amb set barres i la corona real (les armes d'Arag). Existeix una inscripci que assenyala l'any de la seva construcci, 1578, encara que segurament aquesta data respon a una reforma del portal original.

 Barri de la Moreria.
Desprs de la concessi a Onda de la Carta de poblament en 1248, tots els musulmans van abandonar definitivament l'interior de la zona enmurallada d'Onda. Els quals van desitjar quedar-se en la seva terra en lloc d'exiliar-se van formar aquest barri al costat de la part exterior de la muralla. La Moreria va perviure com barri musulm fins a 1609, data de l'expulsi dels moriscs.

 Plaza de la Sinagoga. ;
Com el seu topnim indica, va ser l'eix del barri jueu de l'Onda medieval. Les restes de brancal que s'observen en el seu accs, des de la Moreria, corresponen a un portal desaparegut.

 Retaules cermics dedicats als sants que donen nom a carrers i places, que daten dels segles XVIII, XIX i XX.

 Escaletes dels gats. ;
Rac tpic d'Onda, que dna accs a la zona superior del Castell des de la zona de la Sinagoga. Sembla ser que podria tractar-se d'un dels accessos que travessava un dels dos traats de la muralla islmica.

 Altres monuments .
 Fortificaci ibrica del Torrell. ;
Aquest jaciment arqueolgic est situat sobre una terrassa elevada delimitada al nord pel barranc del Torrell i al sud pel riu Millars, confluint ambds a l'est, formant una espcie de pennsula, d'accs fcil nicament per l'oest. Est fortificat amb un mur que descriu una forma circular, amb un parament de files de pedres grans amb altres ms petites a manera de tasc, tpic de la cultura ibrica. Per dintre, parallelament, a uns 3 metres cap a l'interior es troba altre que pertany a un moment anterior, cultura del Bronze, amb un parament de pedra seca i en tals.

 Mol de la Reixa. ;
Edifici exempt de tres plantes, emplaat als afores de la poblaci. La construcci presenta originals caracterstiques tipolgiques dels edificis industrials de l'poca dels quals s exponent nic pel seu volum i importncia. La seva planta trapecial dna suport un dels seus costats en la squia, sent la seva estructura de murs de crrega de maoneria i arcs de cadirat perpendiculars a aquest costat.

 Calada romana. ;
Es tracta d'un cam empedrat que discorre per les Pedroses, dirigint-se des de la zona del Pla dels Olivars fins al Mas de Pere i les masies del Sitjar. Cal dir que el tipus d'obra no s el tpic d'una calada romana, podent tractar-se d'un cam secundari d'aquesta poca, o simplement haver estat construt en una poca ms recent (medieval). Les pedres sn irregulars i queden restes dels senyals deixats pels carruatges, amb marques del seu pas en les pedres.

 La Talaia. ;
Torre de vigilncia d'poca musulmana, encara que alguns l'atribuxen al perode rom. Se situa en el cim d'un pujol de pronunciada pendent pertanyent a la Pedrissa, sobre la llera del riu millars i est visualment comunicada amb el Castell. La torre s cilndrica i presenta una altura d'aproximadament 5 metres, formada per blocs de pedra amb argamassa.

 Pont medieval de Sonella. ;
Del segle XVI de dos ulls desiguals amb un pil central a manera de contrafort o partidor d'aiges de forma exagonal. Tot ell s obra de cadirat, amb quatre arcs rebaixats per obertura. Aquests arcs formen a manera de nervis separats entre si i sense cap tipus de farciment.

 Estadi La Serratella.
Localitzat en la part nord d'Onda, es l'estadi oficial del CE Onda. T una capacitat per a 5.000 persones.

 Museus .
 Museu del Taulell "Manolo Safont";
Ideat per Elio Pin i Albert Villaplana, es tracta d'un museu dedicat a la cermica, que conserva ms de 20.000 peces que van des de la taulelleria gtica fins a l'actualitat. Destaquen per la qualitat i per la quantitat de peces, les colleccions de cermiques procedents de tallers i indstries ondenses dels segles XIX i XX. El museu tamb alberga colleccions de mquines, eines i arxius documentals (dibuixos, catlegs, fotografies, ...) relacionats amb la fabricaci, el disseny i la comercialitzaci de els Taulells.

Aquest museu s continuaci del Museu Histric Municipal d'Onda, inaugurat l'any 1968, i que va estar dirigit fins les darreries dels anys 70 per Manolo Safont, recuperant una important collecci de cermica del segle XIX, especialment modernista.

 Museu de Cincies Naturals "El Carmen";
El museu est situat en el convent del Carmen en un edifici de ms de 75 metres de llarg per uns 20 metres d'ample. Sn dues zones, una que consta de planta baixa i l'altra de planta baixa, planta primera i planta segona. En la planta baixa, de la primera zona estan la direcci, laboratori, aula i biblioteca. En la planta baixa de la segona zona hi ha trenta-dues vitrines amb la fauna del mn excepte les aus de grandria menor que es troben en la planta primera juntament amb altres seccions de Osteologa, Anatomia, Malacologa, Oologa, Fitopatologa, Entomologa i Botnica. En la segona planta es mostren un estudi de la matria, formaci de l'univers, la terra, evoluci fins a formar la vida, i evoluci d'aquesta fins a avui. Actualment passen de 2.000 les espcies de mamfers, aus, peixos, rptils, crustacis i batracis. Aix mateix prop de 5.500 espcies en la secci d'Invertebrats, ms de 1.500 plantes en els herbaris, 2.000 minerals, ms de 500 fssils, i igual nombre en la secci de Malacologa. Mig centenar de peces anatmiques i altre tant en la secci de Osteologia.

 Llocs d'inters .
 Embassament del Sitjar.
 Embassament de Benitands.
 Riu Millars.
 Riu Sonella.
 Cinema Mnaco;

 Mitjans de comunicaci .
A Onda hi han diversos mitjans locals, a la televisi es troben TV Onda i Onda Te Ve, a la premsa la revista Arrels i el periodic setmanal El Full, i a la radio, Radio Onda.

 Esport .

El principal element esportiu d'Onda es el Club Esportiu Onda, compta amb l'estadi de La Serratella amb una capacitat de 5000 espectadors, a ms de les categories inferiors, que tenen l'estadi de La Cosa.
Hi han mes assosiacions i clubs esportius, com sn la Societat Ornitolgica Santssim Salvador, el Club de Colombicultura La Ondense, el Club d'Atletisme Onda, el Grup d'Espeleologia d'Onda, el Club Balonmano Onda, el Club Ciclista Sepelaco, el Club Nataci Onda, el Grup Escalada Desplome, el Club Trial Onda, la Penya Motorista Rassing 2001, el Club Baloncesto Onda, el Club Pelotari Onda, el Club Tennis de Taula, el Club Radio Control Onda, el Club BTT  Bicicleta Tot Terreny Cicloespai, el Club de Colombicultura El Prat d'Onda, El Club Adaponda, el Club Ski d'Onda...

 Festivitats .

Fira d'Onda. El darrer diumenge d'octubre s el dia quan acaben les festes patronals dedicades al Santssim Salvador, la Verge de l'Esperana i Sant Roc, amb un castell de focs artificials. Les festes comencen a inicis de la setmana anterior amb la   mont   dels cadafals, i continuen amb la crida de la regina de les festes, el divendres, i el comenament dels bous al carrer, el dissabte. La multitud inunda els carrers de la poblaci durant aquesta setmana i mitja, on es porten a terme gran nombre d'actes que satisfan les inquietuds festives de totes les edats. Encara que, sens dubte, dos sn els actes que ms expectaci desperten, un religis i l altre prof. En primer lloc la process del diumenge de Fira, quan els ciutadans es reuneixen en la plaa del Raval per a cantar tots junts l'himne al Santssim Salvador. I en segon lloc, les exhibicions taurines i, especialment, el tradicional  bou embolat , que es converteixen en el centre d'atenci tant dels vens com dels visitants. A ms el poble s'ompli de "casals", locals on les penyes es reuneixen per gaudir junts d'aquestes festes.
 El Salvador. El 6 d'agost se celebra la festivitat del Salvador, principal patr d'Onda, i s tpic anar a berenar als menjadors de l'ermitori. Per la seva vespra coneguda com  nit del Salvador  s molt ms esperada: durant tota la nit del dia 5, els onders recorren en romeria els cinc quilmetres que separen la poblaci de l'ermitori del Santissim Salvador per a assistir a la missa solemne, cantar el seu himne i gaudir del mercat que all s'organitza. Mentre, els amics es reuneixen en les casetes de camp distribudes en les diferents partides del terme, on sopen, disparen coets en honor al Salvador i viuen una nit de msica, calor i festa. En l'actualitat es complementa la festa tradicional amb Onda Natura, ball i moltes altres activitats.
 Setmana Santa i Pasqua En les processons religioses de Setmana Santa participen molts onders que porten la roba de les seues respectives confraries i trauen al pas les imatges. Desprs de Setmana Santa, comena la festa i es viuen les tradicionals revetles, es disparen coets i es berena la tipica  mona de Pasqua  amb amics i familiars.
 Fira de Sant Miquel. L'ltim cap de setmana de setembre se celebra aquesta festividad, segles abans antecessora de la Fira d'Onda, els pastissers i dems artesans culinaris eixen al carrer per exposar els seus productes, tamb s una fira ramadera, on s'hi troben cavalls i altres animals.
 Sant Antoni Abad. Durant el cap de setmana ms proxim al 17 de gener se celebra aquesta festa en honor al Sant, on el principal element s la foguera de Sant Antoni, el dissabte a la nit, a la plaa del Raval, on es reparteixen xocolate i dolos. Al dia segent, el diumenge, junt a la process i benedicci dels animals, on es veuen cavalleries i animals de tot tipus, es dna el rotllo benet.

 Personatges Illustres relacionats amb Onda .
 Ibn al-Abbar (Onda, 1199   Tunis, 1260), poeta, escriptor i diplomtic musulm.
 Zayyan ibn Mardanix (Onda, ? - Tunis, 1270), darrer rei musulm de Valncia;
 Jos Arrando Ballester (Tales-Onda, 1815 - Madrid, 1893), militar liberal.
 Anna Rebeca Mezquita Almer (Onda, 1890 - San Cristbal de la Laguna, Tenerife, 1970), poetessa valenciana.
 Juan Bautista Als Peris (Onda, 1881-1946), pintor i dissenyador cermic.
 Antonio Mart Olucha (Onda, 1884 - Castell, 1974), empresari i poltic.
 Baltasar Rull Villar (Onda, 1901 - 1988), poltic i jutge.
 Manolo Safont (Onda, 1928 - 2005), pintor cermic.
 Vicente Alejandro Guillamn (Onda, 1930), periodista i escriptor.
 Enrique Saura Gil (Onda, 1954), futbolista.
 Pablo Hernndez Domnguez, futbolista.

Ciutats agermanades.


 Enllaos externs .
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.
 Portal de l'Ajuntament d'Onda, d'on s'ha extret informaci.

Notes.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41050" title="Ribesalbes" nonfiltered="854" processed="846" dbindex="15909">


Ribesalbes s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca de la Plana Baixa.

Limita amb Onda, l'Alcora i Fanzara.

 Geografia .
El municipi s bastant accidentat; el seu nucli urb se situa en un vessant de muntanya lliscant-se cap a la llera del riu Millars, a l'altura de l'Embassament del Sitjar. Les altures no sn molt pronunciades i cap destacar entre elles el tur de la Roja. El punt de major altitud del terme se situa en l'extrem nord, en els lmits dels termes municipals de L'Alcora i Fanzara, i t una altura de 495,9 m. d'altura.

Gran part del seu terme es troba poblat de grans extensions de bosc on les espcies predominants sn els pins i les alzines. Aix, 666 hectrees del terme municipal estan ocupades per extensions boscoses i tan sols 26 per superfcies de cultius.

El seu clima s de tipus mediterrani amb hiverns suaus i estius clids. La mitjana trmica se situa en els 15 graus centgrads. La humitat relativa mitjana s del 60% i la pluviometria oscilla entre els 450 i 600 mm.

 Histria .
D'origen musulm, fou donada per Jaume I el 1245, juntament amb Berita i Trutxelles, ambdues en terme d'Onda, a Guillem de Pau i els seus. El 1404 s venuda a Domnec Ros d'Orsins. Ja el 1438, el rei Alfons V li concedeix la jurisdicci, que posseren sons hereus Joan i Onofre. El 1513 es concedix la jurisdicci a Onda. A partir del segle XVII retorna a Joan Coll i els seus successors, que l'ostenten fins el segle XVIII. 

 Demografia .

 Economia .

Ribesalbes t una clara vocaci industrial, en la qual la seva terra, l'argila ha estat l'element que va donar lloc al ressorgiment econmic del municipi, i la cermica artstica el producte que, amb aquella, va modelar l'artes.

En el moment present, i de cara al futur, l'argila i l'esmalt units en una rajola i paviment de qualitat, fabricat amb moderna tecnologia, i una cermica artstica que mant el rigor artesanal per cerca tamb nou horitzons, seguiran sent l'element que identifica a Ribesalbes.

La falta de sl industrial per a l'ampliaci de les indstries taulelleres o d'altres activitats fa que moltes indstries hagin creat noves naus en termes d'Onda o L'Alcora: Sitjar, Cerlat, Cermiques Ribesalbes, Quimicer, La Pinosa, etc.

Per tant, destaca el major pes econmic de la indstria (70,5%) - sobretot la fabricaci de rajoles, fins i tot en alguna poca ha intentat competir amb la cermica de L'Alcora -, enfront de l'agricultura.

 Monuments .
 Esglsia de Sant Cristfol. ;
Va ser construda en el s.XVIII i s d'estil Neoclssic. Destaquen d'ella les seves capelles interiors i les seves pintures al fresc en la volta.

 Ermita del Calvari.
Situada a la part alta d'un pujol al costat del nucli urb. La capella de modesta construcci, s quadrada, rematada per la cpula a la qual es va afegir en la seva capalera un espai rectangular amb volta badia, a ms de dos cossos als costats; en ella es troba el Santssim Crist del Calvari al que la gent t molta devoci i pugen constantment a encendre-li llum. Cal destacar les forncules o estacions del calvari per les seves decoracions cermiques fetes a m.

 Casa Baronia.
Casa senyorial on va habitar en el seu moment el Bar de Ribesalbes, de 3 plantes i coberta de teula rab, remarcada per balconades de forja simple. Destaca en la seva faana l'Escut nobiliari de la poblaci. Dintre d'ella es troba l'antiga pres de redudes dimensions. Actualment s'ha restaurat i alberga el Museu de la Baronia, Cermic i Paleontolgic.

 Aqeducte. Del segle XIX.
Arc rom d'un sol ull rebaixat, de pedra i recolzat en dos gruixos fonaments de maoneria en sec, ho travessa el petit barranc Mart.

 Cultura .
 Museu de la Baronia. Compta amb una collecci de fssils, insectes, fulles, etc; aix com objectes cermics antics i actuals realitzats i decorats a m, en la poblaci.

 Festes i celebracions .
 Sant Antoni. Se celebra el 17 de gener, amb la tradicional "matx" i repartiment de "rotllos".

 Sant Cristfol. Se celebra el 10 de juliol, amb tradicional process de vehicles per a la seua benedicci.

 Festes majors. En honor del Santssim Sagrament, la Verge del Rosari i el Crist del Calvari. Se celebren el primer diumenge d'octubre. La comissi de festes s'encarrega de confeccionar el programa d'actes festius per a tots els pblics: Balls, Bous, Concursos, etc.

 Enllaos externs .


 Ajuntament de Ribesalbes;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41051" title="Suera" nonfiltered="855" processed="847" dbindex="15910">


Suera s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca de la Plana Baixa.

Limita amb Tales, l'Alcdia de Veo, Vilamalur i Aider.

 Geografia .
El terme municipal de Suera presenta un relleu muntanyenc ja que es troba en les ltimes estribacions de la Serra d'Espad, amb el descens progressiu d'altures i duresa del relleu en trnsit cap a la Plana. Aquest relleu t una clara influncia en el paisatge que es pot observar en la localitat, en la qual es pot gaudir d'importants extensions de boscos de pins i sureres. El paisatge del poble tamb es troba esquitxat de cultius de sec i regadiu. El cultiu de sec s'assenta sobre el terreny de forma de terrasses mitjanant els abancalaments que han anat realitzant els seus habitants al llarg dels anys. Els cultius de regadiu sn possibles grcies a les nombroses fonts existents en el terme municipal que sn canalitzades mitjanant squies.

 Histria .
Suera Alta (aldea) i Suera Baixa (municipi) tenen el seu origen en diversos poblats rabs, units darrere la conquesta cristiana. Jaume I don la vall en 1260 a Pere, fill de la seua esposa Teresa Gil, i li atorg franqucies. Desprs el senyoriu pertanyeria als ducs de Medinaceli. En 1609 romangu despoblat fins el 1611. Tot i que en aquesta data arribaren alguns repobladors, el seu auge demogrfic va arribar amb el segle XVIII (567 habitants en 1787).

 Demografia .


 Economia .
Basada tradicionalment en l'agricultura que va a millorar a partir del segle XIX grcies a l'extracci d'aigua del subsl per a reg avui t un paper secundari, ja que gran part de la poblaci es desplaa a treballar en les indstries d'Onda i Ribesalbes.

 Monuments .
 Esglsia de l'Assumpci. Temple que presenta una dimensions espectaculars donat el redut del nucli urb. Conserva frescos de Joaquim Oliet i un mural cermic en la faana de Manuel Safont. Es va construir en el segle XVIII.

 Ermita del Crist de la Clemncia.

 Castell de Mauz. D'origen rab. Va ser construt en el segle XII. Est situat en la cspide del tur de Suera Alta a una altura de 582 m. El castell es troba en runes, per la seva silueta retallada abruptament s una de les ms cridaneres dels castells d'Espad. Encara s'aprecien grans llenos de muralles i la part inferior del que hagu de ser la torre major. Castell associat a quatre alqueries musulmanes a les quals donava protecci i que, desprs de la conquesta, van ser agrupades en un nic nucli urb, l'actual Suera. El castell rep aquest nom, per en l'poca islmica era conegut com de Mauz.

 Despoblat de Castro. Restes d'un antic assentament d'origen medieval. En el lloc tamb s'han trobat restes de cermica medieval.

 Despoblat de Suera Alta. Restes d'un antic poblat d'origen medieval. Conserva bona part de les seves estructures, cases, molins i carrers, la qual cosa fa molt atractiva la seva visita. Aix mateix tamb s'han trobat restes de cermica medieval.

 Llocs d'inters .
Abundants brolladors es reparteixen pel terme se Suera, destacant cinc Fonts: la de la Muntanya Castro, Bocamina, Ullals, Avellanar i Font del Riu.

s el Barranc de Castro on es concentra el major nombre de brolladors seguint pistes i camins entre pinedes que duen a la vall, en el paratge de Castro s'ha condicionat per al gaudi de visitants una zona recreativa. 

 Festes i celebracions .
 Sant Antoni Abad. Se celebra el dia 17 de gener, es realitza una process en la qual es reparteix un rotllo tpic i es benexen els animals. Tamb es realitzen fogueres.

 Sant Blai. Se celebra el dia 3 de febrer en honor al seu patr, els quintos realitzen bous, ball i process.

 Festes del Sagrament i Crist de la Clemncia. Se celebren durant la setmana del quart diumenge d'octubre. El dilluns de festes es realitza la tradicional baixada del Crist en romiatge que concentra al venat.

 Festes d'estiu. Festes honor a la Verge de l'Assumpci durant la setmana del 15 d'Agost. S'organitzen balls, bous i actes culturals.

 Enllaos externs .

 Centre cultural Suera. Centre cultural de Suera que organitza diferents actes culturals al llarg de l'any.
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41052" title="Tales (Plana Baixa)" nonfiltered="856" processed="848" dbindex="15911">




Tales s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca de la Plana Baixa.

Geografia.
Es troba a la vora del riu Sec o Veo a la vall que formen les ltimes estribacions del Parc natural de la Serra d'Espad, que defineixen l'Esp (665 m) i el Mont (608m) de sud a nord per l'est de la poblaci, i el Tossal(466 m) en direcci nord-est al nord del riu i de la poblaci.

El poble s'ala a la vessant d'una menuda muntanya i els seus carrers son tortuosos, empinats i empedrats, algunes amb desigualtats. Les cases son ms redudes a mesura que s'aproximen al castell que ocupe el cim de la muntanya (329 m)

Gran part del seu terme municipal es troba poblat per grans extensions de bosc on les espcies predominants sn els pins, sureres i carrasques. Ax 1000 hectrees del terme municipal estan ocupades per superfcie boscosa, les altres 203 per superfcies de cultiu.

S'arriba a esta localitat des de Castell de la Plana agafant la CV-10 i desprs la CV-20 per accedir finalment a la CV-233

Clima. 

Gaudeix d'un clima temperat i molt s:

Hivern: Solen ser freds amb unes temperatures mitjanes que oscillen els 4C i en els que pot arribar a nevar i inclus a quallar en algunes ocasions.
Primavera: Plujosa, se solen arreplegar entre 150 i 250 litres per metre quadrat, temperatures suaus.
Estiu: Sec i clid. Les precipitacions en forma de tronada.
Tardor: L'estaci en qu ms precipitacions es registren, causa de les gotes fredes, durant la tardor es pot veure el cabal dels rius i barrancs del terme.

Localitats collindants.
Tales limita amb cinc municipis: Fanzara, Onda, Artana, L'Alcdia de Veo i Suera.

Histria.
En el terme municipal de Tales es van trobar vestigis de l'poca Ibrica en la seua segona meitat, per encara que es va trobar en la zona lateral del poble, restes de cermica feta a m no s'ha pogut esbrinar l'existncia d'ocupaci humana.

Els orgens de la poblaci es corresponen amb una antiga alqueria musulmana, que desprs de ser conquerida, seria donada al noble Eximino I de Foces, qui va fer vindre algunes famlies de Terol, prova d'a sn els cognoms Badenes i Marco, que sn de procedncia aragonesa. Una vegada constitut el regne de Valncia l'any 1242, el noble aragons Eximino I de Foces, se'n va anar de la poblaci de Tales al servei personal de Jaume I d'Arag, qui va cedir la poblaci de Tales a Guillem de Rocafort.
   

La poblaci estava dividida en dues parts, la musulmana i la cristiana, tenint cadascuna les sevess prpies autoritats. Es sap que va ser donada a repoblar per primera vegada el 1248, encara que ms tard se li entregaria novament a repoblar a Pere de Castellnou a qui actualment se li atribueix l'actual fundaci de Tales.



Va ser escenari d'importants accions d'armes durant la Primera guerra carlina. Entre elles la ms important la de l'any 1839, va comenar l'1 d'Agost i va acabar el 14 del mateix mes, van intervenir 18.000 homens, desallotjats per les tropes del general O'Donell (tropes liberals). A partir d'ac la poblaci i el castell van quedar totalment derruts. Amb record d'aquesta batalla apareix un dibuix a l'escut de tales d'un home colpejant amb una piqueta el castell amb senyal de destrucci

Administraci.
L'alcalde actual es Alfred Jos Balaguer i Torres.
Actualment l'ajuntament de Tales esta compost de 7 regidors, 4 del PSPV-PSOE i 3 del PP

Demografia.


Economia.
Basada tradicionalment en l'agricultura predominant el cultiu de Tarongers, hui te un paper secundari ja que el 45% de la poblaci treballa a la indstria taulellera d'Onda, Ribesalbes, l'Alcora i Vila-Real, encara que es mantenen els cultius de sec, oliveres, atmelers, garroferes...



Monuments.
Esglsia de Sant Joan Baptista. ;
Dedicada al patr major de la poblaci, va ser construda al segle XVII, encara que d'aquesta poca tan sols es conserva la faana i la capella, la resta es del segle XIX.

Casa-convent de les germanes Carmelites de la Divina Providncia.

El Rac de Sant Francesc.

El Castell de Tales;



Festes.
Sant Antni: Es celebra el 12 de Gener, amb la tpica foguera i la benedici dels rotllos tpics del poble, els clavaris conviden a la gent a bunyols, mistela i coques.
Pasqua: s fan processons.
El Corpus: Els xiquets i xiquetes que prenen la comuni fan la process amb les tpiques tauletes i mantells de petals.
San Joan Babtista el 24 de Juny: Sopar de germanor i balls.
Festes de la Joventut el penltim divendres d'agost.
Festes de l'Esglesia: Sn les majors del poble, les procesons sn els actes ms destacats, tamb es fan nombrosos bous, orquestres, concerts, sopars, disco-mvils, castells d'artifici entre altres, es celebren el primer cap de setmana desprs de Tots Sants.
Cap de Setmana Cultural;

 Enllaos externs .


 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41053" title="La Vilavella" nonfiltered="857" processed="849" dbindex="15912">


La Vilavella s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca de la Plana Baixa.

Limita solament amb Nules, que rodetja el seu terme municipal per complet.

 Geografia .
La localitat es troba situada en el sector sud-oriental de la provncia de Castell, al peu d'una estribaci de la Serra d'Espad, les elevacions ltimes de la qual apareixen com internades en la Plana, la qual presenta aqu la seva amplria mnima. La distncia a la costa s aproximadament de set quilmetres.

Ressalta el contrast tan accentuat que oferixen els seus dos sectors: la zona pertanyent a la Plana i la part muntanyenca, que s'eleva bruscament a l'esquena del poble, abastant bona part del seu terme, i que es troba per complet coberta de matoll, amb escasses formacions arbries.

La localitat va guanyant altura des dels seus carrers moderns, situades ja en el pla, fins al casc ms antic, que s'empina en la mateixa vessant del tur del Castell.

 Histria .
La Vilavella s d'origen rom, que li donaren el nom de Noulas. Malgrat aix els orgens de l'actual poblaci cal situar-los en l'poca d'ocupaci musulmana, quan s'hi constru un castell que va servir per a aglutinar la poblaci dispersa. Fou conquerida per Jaume I, qui la don a Guillem de Montcada el 1251. A les primeries del segle XIII hom fund la Pobla Nova de Nules, origen del poble de Nules, el qual actual terme municipal correspon a l'antic castell islmic, romanent l'antic nucli amb el nom de La Vilavella. En el moment de l'expulsi dels moriscs (1609) tenia 70 focs. En el segle XVII fou repoblat per Cristfol de Centelles, marqus de Nules.

 Demografia .

 Economia .
L'economia local, est basada fonamentalment en l'agricultura amb clar predomini del cultiu de ctrics, per en aquests moments hi ha un percentatge alt de la poblaci que est treballant en la cermica, en fbriques de localitats dels voltants.

Hi ha en la localitat una Cooperativa Citrcola i un magatzem de ctrics que empren a un bon nombre de persones de la poblaci en l'poca de la collita de la taronja.

 Monuments .
 Monuments religiosos .


 Esglsia de la Sagrada Famlia. Del segle XVIII.
Estil Corinti. Conclosa en 1756, va ser destruda en 1936 i restaurada en 1956. Del temple originari noms queden els murs.

 Ermita de Sant Sebasti.
Inaugurada en 1756 per destruda durant la invasi francesa, l'actual data de 1935. A pocs metres de l'esmentada ermita es troba la Gruta de La nostra Senyora de Lourdes, reproducci de la gruta de la localitat francesa del mateix nom.

 Monuments civils .



 Castell de la La Vilavella. ;
Construt pels rabs en el segle X. Conquistat en el 1238 pel rei Jaume I. L'estat actual s de runa per conserva una interessant cisterna de l'poca rab i un paviment de rajoles de Manises de la capella de Sant Jaume (Segle XV).

 Balneari. Del segle XIX.
Balneari que conserva la tradici dels establiments de principis del segle passat i que aprofita les aiges termals per a la realitzaci de tractaments.

La primera utilitzaci de les Termes de La Vilavella data dels Romans. En el segle XIX existien en la poblaci 11 establiments, sent aquest l'nic que contnua l'activitat, fruit de l'agrupaci desprs de la postguerra. La qualitat de les seves aiges i els beneficis que d'ella s'obtenen sobreviuen al pas del temps.

 Font Calda. del segle XVIII.
Manatial d'aiges termals que neix en el mateix lloc on est situada la font. Les virtuts medicinals d'aquestes aiges eren ja conegudes pels romans. Ragen a una temperatura de 27C.

 Cultura .
 Museu del Cervell;
Museu d'histria de la Vila per poques: prehistria, romana, rab, de la guerra civil i de la guerra de la independncia, i restes de l'poca del castell.

 Festes i celebracions .
 Sant Sebasti. Se celebra el 20 de gener, amb una coneguda fira i romiatge a l'ermita del Sant.

 Festa Sants de la Pedra, Sant Roc i Sant Joaquim. Gaudeixen de fama en la comarca les festes de carrers i barris de la poblaci, en honor a aquests sants, que se celebren des de finals de juliol a principis de setembre i mantenen una seriosa competncia entre si per les exhibicions de "bous de carrer" d'importants ramaderies. Fan vora 70 bous al carrer (rcord a tota la provncia).

Vegeu tamb.
 Font de Cabres;

 Enllaos externs .


 WEB DEL CLUB FRONTENIS DE LA VILAVELLA;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41054" title="Xilxes" nonfiltered="858" processed="850" dbindex="15913">


Xilxes s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca de la Plana Baixa.

El poble de Xilxes est situat entre Moncofa al NE, la Vall d'Uix al NO, la Llosa al SO i el mar Mediterrani al SE. Xilxes t una extensi de 13 km2.

 Geografia .
El relleu s pla, dominat per la planura de La Plana, compost per materials calcaris.

 Nuclis de poblaci .
 Xilxes.
 Platja de Xilxes.

 Histria .
L'origen del poblament s molt antic, rom si tenim en compte els vestigis d'una important vila apareguda en la partida de l'Alter, zona tamb coneguda per Els Sequers.

A Xilxes va aparixer una excepcional estatueta de bronze representant al du Mercuri, de gran qualitat tcnica i artstica, pot ser situat a finals del segle I o al llarg del segle II de la nostra era. Aquesta estatueta es conserva en el Museu Municipal de Borriana, on va ser adquirida.

El nucli actual procedeix d'una alqueria que els musulmans fortificaren i que Jaume I el Conqueridor va conquistar en 1238. 
El 1526 els moriscs revoltats en la serra d'Espad assaltaren la vila, saquejant-la. El 1583 va ser novament saquejada per pirates, que passaren a ganivet a la poblaci.

 Demografia .
L'expansi del taronger va fer pujar el nombre de habitants a 1323 en 1930, per la Guerra civil espanyola va destruir el poble en les seues tres quartes parts fins al punt que va haver de ser reconstrut per la Direcci General de Regions Devastades; es va reconstruir l'Esglsia (d'estil neoclssic), es van obrir dos nous carrers i es va alar un nou Ajuntament, un grup escolar, un escorxador, un llavaner pblic i una carretera que en lnia recta uneix el poble amb la mar. Normalitzada la situaci, la poblaci ha crescut de manera moderada fins a l'actualitat que compta amb uns 2600 habitants.


 Economia .
T una agricultura de regadiu. Els cultius que hi predominen sn les hortalisses i les fruites, sobretot de tarongers. Tamb hi han altres activitats econmiques, com ara, la indstria cermica, l'explotaci de canteres, les indstries de magatzematge i manipulaci de fruites, i el turisme, entre altres.

Les seues platges, sn d'arena grossa i de pedres.

 Monuments .


 L'ermita;
L'ermita en honor al Crist de la Jonquera ha sigut reconstruda recentment, aquesta est situada a un kilmetre del casc urb, a un lloc on la tradici conta que Pere i Joan Margallo, l'any 1625, van trobar una imatge del patr del municipi. Amb aquesta reconstrucci s'intenta recuperar una tradici religiosa de romeries i peregrinacions.
La nova construcci ha perms la troballa de noves restes arqueolgiques de l'antiga ermita, un edifici dels segles XIX i XX, del qual actualment sols se'n coneixia l'existncia a travs de les restes arqueolgiques d'un mur de l'antiga ermita. Actualment aquestes restes han sigut cobertes per tal que es puguen conservar.
La nova ermita s de planta de creu llatina romana.

 El passeig martim;
El passeig martim de Xilxes es un passeig peatonal a la vora de la mar, presenta un longitud de 1.5 Km i una amplria de 16 m.
En aquest se combinen zones de pedra i de plantes autctones adaptades a l'ambient martim.
La plaa de l'Armada Espanyola enclavada en el centre del passeig en un dels llocs ms importants d'aquesta platja. En aquesta plaa es celebren balls, actuacions...
Des d'aquesta plaa naix una passarella que entra cap a dins de la mar. Aquesta finalitza amb un mirador de forma poligonal.

 La plaa del Santssim Crist de la Jonquera;
Aquesta es la plaa ms gran de Xilxes, presenta dos cerdes enjardinats. 
Aquestes dues zones estan dotades de bancs per poder seure i grans arbres que proporcionen molta quantitat d ombra a la plaa.
La zona ms gran d aquesta plaa est constituda per quatre zones enjardinades i per una zona central que serveix per a que els nens juguen all. Aquesta zona central serveix en moltes ocasions d escenari per a diferents actes festius.
La zona ms menuda d aquesta plaa presenta una prgola que dna protecci del sol. Aquesta presenta tipus variats de plantes, com seria el cas dels rosers, de les palmeres, de les canyes de bamb, etc.

 L'esglsia;
Un dels ms importants monuments que es conserven a aquest poble es l'esglsia parroquial de l'Assumpci.
Aquesta s un monument d'estil barroc i neoclssic. Es comena a construir a finals del segle XVII. Aquesta esglsia ha patit variades modificacions, una de les ms importants es va dur a terme, desprs de la Guerra Civil, per la Direcci General de Regions Devastades.
La nau presenta capelles comunicades entre si, allotjades entre els contraforts;aquesta nau est coberta per una volta de can, sostinguda per pilastres d orde compost rom.
A l'esquerra, l'esglsia, presenta la torre campanar de planta quadrada.
La gran majoria de la decoraci de l'interior s d'estil neoclssic. Aquesta decoraci presenta abundncia de florons, petxines, rocalls i medallons.
L'actual retaule de l'altar major va ser construt, amb un estil xorigueresc, desprs de la Guerra Civil. 
El retaule de l'altar del crist de la jonquera va ser construt l'any 1959.est compost de fusta de pi alb i recobert d'or fi de 22 K.

 La font de la uni;
Est situada a la plaa d'Espanya. El seu origen data de l'any 1916. Aquesta va ser la primera font de Xilxes que va subministrar aigua potable procedent del manantial de la Llosa. Posteriorment la sequera acab amb el manantial de la Llosa i com a conseqncia es va haver de tancar la font.
L'any 1985 la font de la uni va ser reconstruda. Tot el permetre d aquesta font est tancat amb un reixat metllic amb dues portes. Presenta tres fonts o canyons.
Per aquesta font, actualment, no flueix aigua potable.

 Llocs d'inters .
 
El mxim aport turstic de Xilxes sn les platges de Xilxes. Un bonic passeig s'estn al llarg de tota la costa, on sols una escullera separa la platja de les Cases i la del Cirerer. Les dues platges consten de tot tipus de serveis durant l'poca estiuenca. A ms a ms, les dues posseeixen la bandera blava, donada per la Uni Europea. 

A la platja de les Cases, hi podem trobar un mirador que entra uns quants metres dins la mar.

 Platja de les Cases.
s una platja oberta amb un poc de grava i delimitada per una escullera tant pel nord com pel sud.

 Platja del Cirerer;
Dues esculleres limiten aquesta platja d'arena fina. Ac podem trobar una platja accessible per als minusvlids.

 Festes, tradicions i gastronomia.
Festes patronals;
Se celebren en el mes de setembre i sn les festes del Santssim Crist de la Jonquera. El patr del poble ja que segons la tradici, la seua imatge fou encontrada el dia 18 de gener de 1625 pels germans Pere i Joan Margall en la partida de les Chovaes. 

Hi ha gran varietat d espectacles, amb els quals la gent gaudeix molt. 
Els ms importants, entre d'altres, sn la proclamaci de la regina i la seua cort d honor, cerimnies religioses en honor al patr d aquest poble (processons, romeries i mises), orquestres, disco-mbils, castells i mascletaes, parc infantil per als ms menuts, esmorzars populars...
Pel que fa als actes taurins, fan bous i vaques per la vila i bou embolat.
Tamb es fan concursos de tota mena: concurs de paelles, de disfresses, de jocs populars, de tir i arrastre i de tir al plat en el que pot participar tot el que vulga.
Tamb fan activitats esportives com ciclisme, pilota valenciana i futbol.

Festes locals;
Sn les festes en honor a Sant Vicent Ferrer i es celebren a mitjan abril.
Aquestes sn organitzades per una comissi de clavaris i festers del poble de Xilxes.
Els espectacles sn quasi els mateixos que les que se celebren a setembre.
Pel que fa als actes religiosos, la missa i la process sn en honor a Sant Vicent Ferrer. Tamb es fa el trasllat de Sant Vicent a casa del clavari major i una ofrena en honor seu.
Els actes taurins, els concursos i els deports que es fan, sn els mateixos que en setembre. 

Festes en la mar;
Aquestes sn en honor a Sant Roc i se celebren a la mar a mitjan agost.
Sn organitzades per una comissi de festes amb la collaboraci de l'ajuntament de Xilxes.
Els espectacles que es celebren sn els mateixos que en les festes anteriors, sols que en les cerimnies religioses cal destacar la romeria de Sant Roc i que comena en el poble i acaba en la mar, amb xarangues i dolaines i tabalets i les misses sn en honor a Sant Roc.
Els actes taurins i les activitats esportives sn les mateixes, per sols fan concurs de paelles.

 Gastronomia tpica .

Arrs calds amb peix;

Arrs calds amb conill;

Pasts de Glria;

 Enllaos externs .


 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41055" title="Naturalisme" nonfiltered="859" processed="851" dbindex="15914">
El naturalisme va ser un moviment que es va donar a finals del segle XIX en la literatura i en menor mesura a les altres arts. El seu creador va ser mile Zola, a Frana i desprs es va estendre per tot Occident.

Pretn copsar la realitat de manera absolutament objectiva, per aix sovint es diu que es una evoluci del realisme. Inclou aspectes de l'entorn que fins al moment no havien aparegut a les obres artstiques, classes socials desfavorides, problemes, malalties, temes sexuals... Regna la crtica social amb un aire bastant pessimista. Els principals protagonistes pertanyen al proletariat.

Inclou un enfocament cientfic de la creaci, pel qual l'autor ha d'observar all que l'envolta, fer hiptesis explicatives i plasmar cada detalla amb distanciament. Aix, els personatges es mouen dins d'un determinisme marcat per l'herncia gentica i l'entorn educatiu. En tant que cientifista, el moviment s materialista i bastant ateu (si b a determinats pasos com Espanya mai no es deixa la religi de banda).

L'estil s'adapta al registre lingstic dels que parlen, l'ideal no s la bellesa sin l'adequaci a la realitat. L'escriptor, malgrat la pretesa objectivitat, intercala judicis i comentaris sobre l'acci que est narrant. Es presta atenci a la medicina, a la filosofia (sobretot al positivisme) i a les reformes poltiques. Apareixen persones reals i els fets sn bastant contemporanis al moment de l'escriptura.

Els autors naturalistes ms importants sn Clarn, Guy de Maupassant, Henri Barbusse i les ltimes obres de Narcs Oller.

 Naturalisme i realisme al teatre dels segles XIX i XX .

El naturalisme i el realisme sn dues etapes del mateix fenomen artstic. El Naturalisme s la culminaci del realisme, la seva forma ms extrema.

Aix doncs, podem dir que el Realisme s un corrent esttic que es dna entre els anys 1830-1880, apareix desprs del romanticisme i molt aviat es convertiran en moviments coetanis.Es caracteritza per escriptors que es preocupen per fer una pintura precisa de la societat, pretn duplicar la realitat i ho fa a partir del teatre.

s un corrent que es caracteritza per : 
espontanetat del personatge;
psicologia del personatge;

El Naturalisme , per altra banda , s'inicia a Frana amb la novel.la el 1870 , poc desprs apareixer el teatre naturalista a Europa sobretot a Anglaterra, Alemanya i Frana i als EE.UU..

Els dramaturgs abandonaran la histria per tal de situar l'acci a l'poca contempornia. Els dramaturgs ms significatius d'aquesta etapa sn Frederic Soler i ngel Guimer.

 Referncies .


















 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41060" title="Kubuntu" nonfiltered="860" processed="852" dbindex="15915">


Kubuntu s una derivaci oficial del sistema operatiu Ubuntu Linux per amb KDE com a entorn d'escriptori. Tots els paquets comparteixen els mateixos arxius que Ubuntu .

Segons s'explica a la pgina de Kubuntu dins el wiki d'Ubuntu:  El projecte Kubuntu vol ser per a KDE el que Ubuntu s per a GNOME: un gran sistema operatiu integrat amb totes les caracterstiques d'Ubuntu, per basat en l'entorn d'escriptori KDE. Les noves versions de Kubuntu surten de manera regular i predictible; es fa una nova versi cada cop que surt una actualitzaci de KDE. 

Tots els paquets comparteixen els fitxers amb l'Ubuntu.

Versions. 

La primera versi de Kubuntu, Hoary Hedgehog 5.04, va ser publicada el 8 d'abril de 2005. Va incloure KDE 3.4 i una selecci dels programes per a KDE que no estaven inclosos al KDE mateix, com AmaroK, Kaffeine o Gwenview. 

La segona Kubuntu, Breezy Badger 5.10, es public el 13 d'octubre de 2005. Destaca KDE 3.4.3, aix com l'administrador de paquets Adept, el configurador del sistema (System Settings) i les utilitats Bluetooth.

La tercera versi de Kubuntu, Dapper Drake 6.06, va ser publicada l'1 de juny de 2006, en aquesta versi es va incloure la versi 3.5.2 de KDE. Va ser la primera Kubuntu a ser enviada gratutament i a diferncia de les anteriors inclou un Live-CD que serveix d'installador, no els dos CDs (Live i installador).

La quarta versi de Kubuntu, The Edgy Eft 6.10 va ser publicada el 26 d'octubre de 2006, i les principals novetats van ser la integraci Xgl, la millora de la configuraci de xarxa i la barreja de paquets de 64 i 32 bits en mquines AMD64, primera impressi amb l'administrador de paquets SMART, que simplifica la gesti de programes installats i l's de Xen per a mquines virtuals.

Llanaments.
En principi, cada sis mesos s alliberada una nova versi del Kubuntu i cada llanament te un nom i nmero de versi. El nmero de versi surt de la data de llanament, de forma que, per exemple, la versi "5.10" va ser alliberada l'octubre (10) de 2005. A continuaci hi ha el quadre amb les versions alliberades.







Enllaos externs.

 Web de Kubuntu;
 Pgina de Kubuntu al Wiki d'Ubuntu;
 Kubuntu a Distrowatch.com;
 Captures de pantalla a OSDir;
 Anuncis de les versions;
 PMF no oficial de Kubuntu;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41063" title="Eduard VII del Regne Unit" nonfiltered="861" processed="853" dbindex="15916">


Eduard VII del Regne Unit (Londres 1841 - 1910). Rei del Regne Unit de la Gran Bretanya i d'Irlanda (1901-1910), Emperador de l'ndia (1901-1911), i Rei dels Dominis Britnics d'Ultramar (1901-1911). Rei de la casa de Saxnia-Coburg Gotha que dirig els destins del Regne Unit de 1901 a 1917. El seu perode de govern es conegut com la poca eduardina i fou el prncep de Galles que ms temps ostenta aquest ttol.

Naixement i educaci.

Primer fill mascle de la reina Victria I del Regne Unit i del prncep Albert de Saxnia-Coburg Gotha, nasqu al Palau de Buckingham el 9 de novembre de 1841. Victria era nta del rei Jordi III del Regne Unit i neboda del rei Jordi IV del Regne Unit, filla del duc de Kent, el prncep Eduard de Kent i de la princesa Victria de Saxnia-Coburg Saafeld filla del duc de Saxnia-Coburg-Saafeld. El seu padr fou el rei Frederic Guillem IV de Prssia i en famlia seria conegut amb el nom de Bertie.

Com a fill d'una reina britnica reb immediatament els ttols de Duc de Cornualles i de Rothesay. El 8 de desembre de 1841 reb el Principat de Galles. A part dels ttols anglesos, segu portant el ttol de "prncep de Saxnia-Coburg Gotha" i el de "duc a Saxnia" que els reb de la branca paterna, nicament l'any 1863 renunci als drets sobre el tron de Saxnia-Coburg Gotha en favor del seu germ el prncep Alfred del Regne Unit. L'any 1853 reb l'Orde de la Garrotera.

Reb una educaci extremadament estricta, malgrat que a diferncia de la seva germana la princesa reial Victria del Regne Unit, fou un estudiant sense motivaci i poc intelligent, altres tutors han destacat d'ell el seu talent per la sociabilitat, el tacte o el bon humor. Tamb reb educaci castrense. 

Casament i fills.



L'any 1861 mor el prncep consort i la reina Victria immediatament concerta el casament del seu hereu amb la princesa Alexandra de Dinamarca, filla del rei Cristi IX de Dinamarca i de la princesa Llusa de Hessen-Kassel. El casament tingu lloc a la Capella de Sant Jordi del castell de Windsor. La recent parella s'establ a Malborough House a Londres i compraren la residncia campestre de Sandringham a Norfolk. La parella tingu cinc fills:

SAR el prncep Albert Vctor del Regne Unit, duc de Clarence, nascut l'any 1864 a Windsor i mort a Londres el 1891.

SM el rei Jordi V del Regne Unit, nascut a Londres el 1865 i mort a Sandringham el 1936. Casat el 1894 amb la princesa Maria de Teck.

SAR la princesa reial Llusa del Regne Unit, duquessa de Fife, nascuda a Londres el 1867 i morta a Londres el 1931. Es cas el 1889 amb lord Alexandre Duff.

SAR la princesa Victria del Regne Unit nascuda a Londres el 1868 i morta el 1935 a Londres.

SM la reina Maud del Regne Unit, nascuda a Londres el 1869 i morta a Londres el 1938. Es cas el 1896 amb el prncep Cristi de Dinamarca posteriorment elegit rei Haakon VII de Noruega.

Oncle d'Europa.

Al llarg dels anys, i si la seva mare, Victria I del Regne Unit i el seu sogre Cristi IX de Dinamarca eren els avis d'Europa, ell es convert en l'oncle d'Europa. Era oncle directe del tsar Nicolau II de Rssia i de la tsarina Alexandre de Hessen-Darmstadt per vies diferents, del rei de Prssia i emperador d'Alemanya, Guillem II de Prssia, del rei de Dinamarca Frederic VIII de Dinamarca, del rei Constant I de Grcia, de la reina de Grcia, Sofia de Prssia, de la reina d'Espanya, Victria Eugnia de Battenberg, de la princesa hereva de Sucia Margarida de Connaught i finalment del rei Olav V de Noruega.

A part era oncle, germ, cos o cunyat d'un gran nombre de prnceps, gran ducs i ducs de l'Imperi Alemany de les cases de Hannover, Saxnia-Coburg Gotha, Hessen-Darmstadt, Hessen-Kassel, Baden o Schleswig-Holstein.

Cap d'estat.

L'any 1901 desprs de la mort de la seva mare es convert en el rei Eduard VII del Regne Unit i la seva esposa en la reina Alexandre, era el segon prncep de Galles que arribava en tron amb ms anys (concretament 59, el rei Guillem IV ho fu amb 64) i el prncep de Galles que ms anys havia portat aquest ttol.

Durant el seu regnat desenvolup una important presncia exterior a travs de viatges oficials, per exemple a Pars, on firm l'Entesa francobritnica l'any 1903. Tamb tingu un paper destecat en temes militars i de marina. 

Al llarg de la seva vida el rei Eduard desenvolup enormement les finances de la casa reial britnica situant-la com una de les ms riques del moment (just desprs de la belga, la russa i l'austraca). S'envolt de moltes persones d'origen jueu i relacionades amb el mn de la banca: els Rotschild.

L'any 1910 mor a Londres d'una bronquitis agreujada per un atac de cor que li provoc la mort.


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41065" title="Middelburg" nonfiltered="862" processed="854" dbindex="15917">


Middelburg s una ciutat d'uns 38.000 habitants dels Pasos Baixos, capital de la provncia de Zelanda. Est situada a l'est de l'antiga illa de Walcheren (actualment pennsula) al sud-oest del pas.

El terme municipal inclou a ms els nuclis d'Arnemuiden, Kleverskerke, Nieuw- en Sint Joosland i Sint Laurens. En total t una poblaci de 46.677 habitants (2005), repartits en una superfcie de 53,04 km2 (4,40 corresponents a aigua).

La ciutat de Middelburg fou fundada cap a finals del segle VIII o comenaments del IX. En el seu primer esment apareix com un de tres punts defensius aixecats a l'illa de Walcheren per protegir-se de les rtzies dels vkings. El 844 s'hi constru una abadia, que fou utilitzada fins a la Guerra dels Vuitanta Anys, en qu el nord dels Pasos Baixos aconseguiren la independncia d'Espanya. Avui en dia, l'abadia alhora serveix de museu i de seu del govern provincial. 

Durant l'edat mitjana la ciutat fou un important centre comercial, enviant bns provinents de Flandes cap a Anglaterra i viceversa. Middelburg reb el ttol de ciutat el 1217.



Durant el Segle d'Or Neerlands Middelburg fou una notable base de la Companyia de les ndies Orientals. Certes cases del centre sn la mateixa mena de fastuoses mansions de rics comerciants que hom  troba a ciutats com Amsterdam. A travs dels canals hi ha tamb molts magatzems que foren construts durant el segle XVII. 

Malgrat que part de les infraestructures defensives foren enderrocades per permetre la construcci d'un canal que creua Walcheren des de Vlissingen fins a Veere, la ciutat encara conserva els fossars aix com una de les portes d'entrada, la de Koepoort. 

Durant la Segona Guerra Mundial, bona part de l'antic centre de la ciutat fou destrut, primer arran d'un bombardeig de la Luftwaffe el 17 de maig de 1940 amb l'objectiu de forar la rendici de l'exrcit neerlands a Zelanda; desprs per bombardejos aliats durant 1944. Desprs de la guerra, hom prov de reconstruir la ciutat d'igual fa a l'original. 
Els arxius municipals foren tanmateix perduts.

Des de 2004 la ciutat compta amb un petit centre universitari, la Roosevelt Academy, fundada en collaboraci amb la Universitat d'Utrecht.

Middelburg t una estaci de tren amb connexions amb Vlissingen i Roosendaal.

Enllaos externs.
 Pgina oficial de l'ajuntament (en neerlands i angls);
 Roosevelt Academy (en angls);



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41067" title="Lee Ku" nonfiltered="863" processed="855" dbindex="15918">
Lee Ku fou el darrer prncep de la lnia principal de la dinastia coreana de Joseon (1392-1910). Va nixer a Tquio el 1931, i era fill de l'exprncep hereu Youngchin, mort el 1970, i de la princesa Lee Bang-Ja (de nom japons Masako Nashimotomiya, morta el 1989), i nt del darrer emperador Gojong.



Va crixer a Jap i va estudiar a l'escola reial de Gakushin. El 1945 va tornar a Sel i va treballar amb les forces americanes i desprs va marxar als Estats Units i va estudiar Arquitectura al Massachusetts Institute of Technology (MIT) i desprs de graduar-se va exercir a Nova York. El 1959 es va casar a Jlia Mullock, una americana d origen alemany 8 anys mes gran que ell, i va tornar a Sel el 1963 (abans el president Syngman Rhee li havia prohibit l'entrada) i van viure a Nakseonjae, al Palau Chandeok de Sel. El 1977 es va separar de la seva dona, de la que no tenia fills, i va tornar a Jap on es va ajuntar amb una dona japonesa. El 1982 es va divorciar. El 1996 va tornar a Sel per els seus negocis all no van reeixir i va tornar a Tokio on va viure amb una dona japonesa a un petit apartament fins a la seva mort.

Va morir a Tokio el 16 de juliol del 2005 d un atac de cor, als 74 anys d edat


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41069" title="Domnec Badia i Leblich" nonfiltered="864" processed="856" dbindex="15919">

Domnech Badia i Leblich (Barcelona, 1 d'abril 1767 - Damasc, 1818), espia, arabista i aventurer, conegut tamb com Al Bey ben Uthman al-Abbas o Al Bei l'Abbass.

Badia, que mai va estudiar a la universitat, s un magnfic exemple d un erudit de l'poca illustrada que mostra una mplia i sorprenent formaci en coneixements molt diversos: s tan capa d aixecar un mapa d una rea geogrfica, com de descriure cientficament aspectes de fauna i flora, de la vida social i religiosa, de la msica, de la geologia, l'arquitectura, l'arqueologia o les tcniques militars.

La seva obra principal fou Voyages d'Ali-Bey el Abbasi en Afrique et en Asie pendant les annes 1803, 1804, 1805, 1806 et 1807, editada a Pars el 1814.

Biografia.
Nascut a Barcelona, va ser batejat a la Catedral.
Als 14 anys ja ocupava un lloc de funcionari a Granada i poc desprs apareix com a Comptador de Guerra amb honors de comissari, per resultava evident que un esperit tan conreat no es resignaria a passar els millors anys de la seva vida darrere un escriptori. 
Al 1791 es casa amb Maria Berruezo, la seva entranyable "Mariquita", de la qual no se separar excepte en les seves aventures i viatges.

Al 1793, amb 26 anys, Carles IV el va nomenar administrador de tabacs de Crdova. 

El projecte de Godoy.
Domnech Badia coneix a Simn de Rojas Clemente, botnic i orientalista apassionat com ell i el conven per participar en un projecte cientfico-botnic pel nord d frica. 

El 7 d'abril de 1801, Badia presenta a Manuel Godoy, primer ministre del rei Carles IV, el projecte en el qual ha treballat amb Simn de Rojas. Godoy es va sentir atret pel projecte, perqu ja preveia que l'Imperi Espanyol a Amrica acabaria per esfondrar-se i que calia buscar territoris nous i ms prxims sobre els quals estendre el domini espanyol. frica quedava, en ordre de proximitat, en primer lloc. Aix que Godoy, quan va examinar detingudament el projecte de Badia, es va limitar a reconduir-lo en inters de l'Estat.  Godoy explica: Argumentava amb ra Badia que les diferents escales d'aquesta ruta eren recorregudes habitualment per caravanes i, si cap europeu havia aconseguit completar-les, era per la seva vestimenta i aspecte que estimulava als saquejadors bandolers. El Marroc travessava una delicada situaci i calia veure de quina forma Espanya podia aprofitar-se. La missi de Badia era contactar amb el Sold del Marroc, posar-se en contacte amb els rebels i estimular-los perqu ataquessin. Espanya, aleshores intervindria per tal d'oferir la seva protecci al Sold.

Badia i Simn de Rojas van abandonar Madrid primer per fer-se la circumcisi a Londres i desprs lluint luxosos vestits rabs. Ignorava Simn de Rojas que Godoy havia prohibit que acompanys a Badia, ja que no era en absolut l'aventurer que es requeria per a l'operaci. Badia se'l va treure del damunt avanant el viatge al Marroc i va creuar l'estret el 25 de maig de 1803. No obstant aix, en aquests viatges Simn de Rojas va recollir i classificar nou volums d herbaris i, en tornar a Espanya, els diposit al Jard Botnic. Manuel Godoy va recompensar el seu silenci amb una assignaci de 1.500 rals mensuals durant quatre anys i l'encrrec d un estudi sobre les produccions i la histria natural del Regne de Granada.

En la correspondncia que van creuar ambds utilitzaven els seus noms musulmans. A l'efecte de l'operaci, Badia va passar a dir-se i "ser"- Al Bey el Abassi, prncep dels Abssides, fill d'Othman Bey. Badia havia falsificat documents i genealogies escrites en rab antic en els quals es demostrava, de manera fefaent, el seu origen i llinatge sant: era descendent de l'oncle del Profeta i, per tant, mereixia un tracte especial. 

Segons afirma a les seves memries, va instigar la rebelli de les tribus oposades al Sold i va crear les condicions objectives ptimes per a una intervenci espanyola. No obstant aix, el pla de Godoy va fracassar per la por del rei Carles IV, que no volia saber res de nous problemes i intervencions militars. Preocupat sols per les seves caceres, eludia afrontar qualsevol problema d'Estat. Godoy va escriure a Badia cancellant el projecte i aquest va comenar a operar pel seu compte. Va demanar autoritzaci al Sold per a desplaar-se a La Meca i aquest el va acomiadar amb llgrimes en els ulls.

Viatge a La Meca.
Mesos desprs, arriba al pati del temple a la Meca i besa la pedra negra de la Ka'ba, portada per l'Arcngel Gabriel. Va fer sis voltes entorn seu i va tornar l'endem a fer-ne set ms. El relat del viatge prossegueix per altres horitzons. Damasc, El Caire, Constantinoble, Terra Santa. Cal entendre la dificultat que aquestes travessies suposen i no oblidar que Domnec Badia Leblich va ser el primer europeu que va veure i va besar la pedra negra de la Ka'ba. 

Per la correspondncia que va mantenir amb Godoy es coneixen les seves pretensions sobre l'Imperi Marroqu. Sembla ser que va intentar assumir la corona mitjanant un cop d'Estat; per a aix afirmava comptar amb 3.000 combatents. No obstant aix, aquest punt no consta al seu llibre de viatges.

Entre 1806 i 1814, alguns membres de l'Ordre del Sant Sepulcre, havien constatat la difcil situaci en qu es trobaven els religiosos que ocupaven tasques missioneres a Terra Santa. Els turcs els exigien cada vegada tributs ms grans i existia un ambient generalitzat de menyspreu i marginaci dels cristians del lloc. Entre els patricis que van denunciar aquesta situaci figuren el Comte de Chateaubriand i el propi Al Bei, exercint, per aquesta ocasi, de Domnec Badia. Chateaubriand i Badia van arribar a conixer-se. En el seu Itinerari de Pars a Jerusalem, el fams escriptor francs esmenta a "un ric turc, viatger i astrnom anomenat Al Bei el Abassi". 

Badia es va presentar a Jerusalem i el 28 de gener de 1807 a la porta del convent dels Frares Menors; va poder entrevistar-se amb Fra Ramrez de Arellano, natural d'Ocaa, qui li va preparar una visita amb el procurador de l'Ordre. Les indagacions de Badia li van fer tenir una visi de la situaci dels cristians a Terra Santa i en particular de l'Ordre del Sant Sepulcre proposant en els seus articles la defensa dels Sants Llocs i, a l'igual que Frederic II, arribar a un enteniment amb l'autoritat musulmana. 

El 9 de maig de 1808 va anar a veure a Carles IV a Baiona. Una setmana abans havien ocorregut els luctuosos successos de la insurrecci popular madrilenya contra les tropes napoleniques. Al Bei, tornava a ser Domnec Badia. Carles IV seguia sent el mateix de sempre, amant de la caa, aptic, dbil i temors, ansis d'evitar problemes i sobreviure com fos. 

Badia es va posar al seu servei per a qualsevol gesti i fins i tot acompanyar-lo a l'exili. Carles IV va preferir dissuadir-lo de seguir la seva sort; es va limitar a dir-li que "Espanya ha passat al domini de Frana per un tractat" i li va recomanar que aquells brillants projectes els ans a exposar a l'Emperador.

Retorn a Espanya.
De retorn a Espanya l'octubre de 1809, Josep Bonaparte el va designar Intendent General de la Provncia de Segvia. 

El perfil funcionarial de Badia en aquells anys respon al d'afrancesat i francma. Ocupar crrecs de rellevncia, desprs del seu trnsit per Segvia, a Crdova, Lucena i cija. El 13 de juny de 1811 s cridat a Madrid desprs del seu enfrontament amb el mariscal Soult i el comte de Montarco, comissari regi per a Andalusia. Queda constncia d'aquest trasllat en una notcia de "El correo de Cordoba" on s'explicita que "Ha estat cridat a una destinaci ms important". Aquesta destinaci era la prefectura de Valncia, crrec del qual no va arribar a prendre possessi. El mariscal Suchet, governador de la zona, va preferir imposar als seus amics de Pars en un moment en qu les tropes d'ocupaci comenaven a pensar que les coses se'ls posaven complicades i no podien confiar ni tan sols en els espanyols afrancesats. 
El 1813 Badia va emprendre la fugida a Frana amb Josep Bonaparte.
Exiliat a Frana, va publicar un llibre amb la descripci dels seus viatges: Voyages d'Ali Bey El Abbassi en Afrique et en Asie pendant les annes 1803, 1804, 1805, 1806 et 1807 (Pars, 1814), que va ser tradut a molts idiomes. Les seves descripcions sn tan polifactiques com ho era ell mateix. Descriuen les relacions socials, econmiques, culturals i religioses, per tamb descriu la flora i la fauna i aixeca plnols de les principals ciutats.

Segon viatge.
Amb la caiguda de Napole i la pujada al tron de Llus XVIII, aquest va requerir la collaboraci de Domnec Badia. Poques setmanes desprs partia per al seu segon viatge a Orient. El rei li va atorgar el grau de Mariscal de Camp. La seva missi en partir el 1817 de Pars era secreta. Les seves credencials no anaven a nom de Al Bei, sin del pare d'aquest, Otman Bey. La ra d'aix era que molts coneixien ja la veritable identitat de l'aventurer. 

El 18 de gener de 1818 va escriure des de Mil una ltima carta a la seva famlia, carta premonitria i veritable presagi de mort: "Escrivint aquest paper, que m'ha costat algunes llgrimes i bastant esfor, em sembla que us tinc davant dels meus ulls, que us veuen per ltima vegada". Una ltima carta arriba, per via diplomtica des de Constantinoble el 20 de mar del mateix any. A partir d'aquest moment ja no hi ha notcies seves. La versi generalment acceptada va ser que va morir assassinat prop de Damasc (Aleppo?) el 1818 o el 1822, segons altres versions. Els instigadors del seu enverinament serien els diplomtics anglesos que haurien vist la seva missi com un intent del govern francs de guanyar influncia en la zona. 

Diu la llegenda que no varen acceptar enterrar-lo en una tomba islmica en descobrir que duia una creu cristiana al pit.

Els seus viatges van ser llegits a tota Europa i van promoure la curiositat per la cultura islmica. Va ser admirat, tot i que amb reserves, per SirRichard Francis Burton, qui realitz una proesa similar, i per Alexander von Humboldt.

Enllaos externs.
Video exposici a Valencia ;
Fitxa del seu llibre de viatges a la Biblioteca de Catalunya;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41071" title="Manuel Goded Llopis" nonfiltered="865" processed="857" dbindex="15920">

Manuel Goded Llopis (San Juan de Puerto Rico, 1882 - Castell de Montjuc, Barcelona, 1936) fou un militar espanyol.

Comen la seua carrera militar als 14 anys quan ingress a l'Acadmia Militar d'Infanteria. En 1905 arrib ser capit de l'Estat Major. Igual que molts militars de l'poca, ascend per mrit de guerra grcies a la guerra del Marroc (1924-1927), en qu fou ascendit a general en 1926. Particip en el desembarcament d'Alhucemas i fou cap de l'Estat Major del General Jos Sanjurjo.

Encara que ofer el seu suport a la presa del poder per part del general Primo de Rivera, posteriorment particip en intrigues envers aquest, la qual cosa es guany ser jutjat per traci i passar a la reserva. Quan arrib la Segona Repblica Espanyola fou tret d'aquesta situaci i nomenat Cap de l'Estat Major Central de l'Exrcit. Particip en la Sanjurjada del 10 d'agost de 1932, per la qual cosa fou novament retirat de l'activitat militar per part del govern.

En 1934 collabor amb Franco en la repressi de la revolta d'Astries, per la qual cosa el govern del radical-cedista, li atorg el crrec de director general d'Aeronutica i de la III Inspecci de l'exrcit.

A principis de 1936, amb el Front Popular al poder, torn conspirar contra el govern, causa pel qual motiv que fora allunyat de la capital com a comandant general de Balears. El 19 de juliol de 1936, en produir-se la sublevaci que don comenament la guerra civil, aprofit el seu rang militar per a rebellar les places de Mallorca i Eivissa i deixar-la en mans dels rebels. Per volgu anar ms lluny encara i, amb un hidroavi, es present a Barcelona per a tractar d'aconseguir la sublevaci d'aquesta ciutat. Desprs de destituir i arrestar el general Francisco Llano de la Encomienda, fracass en els segents plans i fou arrestat. Empresonat al vaixell-pres Uruguay, fou jutjat i condemnat a mort, desprs de ser obligat a confessar mitjanant rdio el fracs del levantamiento i la seua rendici. El 12 d'agost de 1936 fou afusellat, juntament amb altres militars, al castell de Montjuc de Barcelona.

 Bibliografia .
Diccionari Vermell, Lloren Capell;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41074" title="Pacati" nonfiltered="866" processed="858" dbindex="15921">

Tiberi Claudi Mar Pacati, ms conegut amb el nom de Pacati o Pacaci, fou un usurpador del tron imperial rom a la zona del Danubi en els temps de Felip l'rab, l'any 248 aproximadament.

Ens s conegut per restes numismtiques i per les mencions que en fan Zsim i Zonares, els quals ens diuen que fou un oficial en una de les legions destinades al Danubi. Segons Zosmi, les revoltes de Pacati a Moesia (es creu que probablement ell arrib a controlar Viminacium) i de Jotapi a Sria provocaren que Felip ofers al Senat la seva dimissi per el senador Deci (el qual va ser enviat per Felip per a acabar amb la revolta) digu que Pacati seria assassinat pel seus homes abans que ell arribs. Es creu que molt probablement fou aix perqu Deci no tingu cap mena de problema per a acabar amb la revolta.

La major part de les seves monedes s'han trobat a ustria. Es conserva al menys una moneda amb la inscripci  i el nom P. Carvilius Marinus (Publi Carvili Mar). Molt probablement s la mateixa persona que Tiberi Claudi Mar Pacati que apareix a altres monedes (inscripci Ti. Cl. Mar. Pacatianus, que ha estat interpretat com Tiberi Claudi Mari Pacaci o tamb Mar o Marci).

Un Pacaci fou consol el 332 sota el regnat de Constant I el Gran,  per l'emperador fou ben segur fora anterior i en tot cas seria un descendent.

 

Vegeu tamb.
Llista d'emperadors romans;

Enllaos externs.
 Assaig de Krner sobre els usurpadors en l'poca de Felip l'rab (en angls);
 Monedes de Pacati (en angls);

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41079" title="Cultura dels sepulcres de fossa" nonfiltered="867" processed="859" dbindex="15922">
La cultura dels sepulcres de fossa es va establir a Catalunya cap el 3000 aC alhora que al Pas Valenci es mantenia la cultura neoltica oriental anterior.

Era un poble de pagesos que vivia de les seves collites. No vivien en coves sin en cabanes prop dels camps. Es creu que van venir de Sussa i el nord d'Itlia, on el sistema d'enterrament i alguns elements de la cermica (com els vasos de boca quadrada) tamb es donaven.

No es coneixen poblats o cabanes per s tombes: cada tomba tenia una fossa cavada a terra amb unes lloses protegint els cadvers, de vegades formant una caixa anomenada cista (apareixen bastants exemples a la part del Solsons). A cada tomba hi ha dos individus, mai ms de dos, i que sn un home i una dona. Estan collocats dins la tomba arrupits amb els braos i les cames flexionats, per no es creu que aix volgus dir que era una posici fetal buscada expressament. Les tombes i les ofrenes que hi trobem sn totes molts similars, cosa que indica la inexistncia de classes socials. Les ofrenes consisteixen en cermiques llises sense decoracions, puntes de fletxa de slex, ganivets, punxons d'os i alguna altra eina de pedra, i collarets fets amb una pedra verda anomenada callaita, potser portada de lluny (ja que no es troba a les rodalies)



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41084" title="Calamarsa" nonfiltered="868" processed="860" dbindex="15923">



La calamarsa, calabruix o pedra s un tipus de precipitaci que consisteix en partcules irregulars de gel. La calamarsa es produeix en tempestes intenses en les quals es produeixen gotes d'aigua sobrerefredades, s a dir, encara lquides per a temperatures per sota del seu punt normal de congelaci (0C), i ocorre tant a l'estiu com a l'hivern, encara que el cas es dna ms quan est present la cancula. L'aigua sobrerefredada continua en aquest estat a causa de la necessitat d'una llavor slida inicial per a iniciar el procs de cristallitzaci. Quan aquestes gotes d'aigua xoquen en el nvol amb altres partcules gelades o grans de pols poden cristallitzar sense dificultat congelant-se rpidament. En les tempestes ms intenses es pot produir precipitaci gelada en forma de calamarsa especialment gran, quan aquest es forma en el centre de forts corrents ascendents. En aquest cas la bola de calamarsa pot romandre ms temps en l'atmosfera disposant d'una major capacitat de creixement. Quan l'embranzida cap amunt cessa o la calamarsa ha arribat a una grandria elevada l'aire ja no pot aguantar el pes de la bola de calamarsa i aquesta acaba caient. 

Les boles de calamarsa solen ser petites, d'alguns millmetres de dimetre. No obstant aix, de tant en tant s'originen boles molt majors, de diversos centmetres de dimetre degut al fet que en la circulaci ciclnica de la tempesta, les petites boles ascendeixen i descendeixen diverses vegades formant-se diferents capes de gel, unes sobre unes altres. Depenent de la seva grandria, les boles de calamarsa poden no ser ms que una petita molstia, causar danys en autombils i estructures de cristall o fins i tot matar a persones. A causa del seu procs de formaci totes elles tenen una estructura en forma de capes de ceba. 

La bola de calamarsa ms pesada registrada va caure a Coffeyville, Kansas (Estats Units), el 3 de setembre de 1970, i pesava 770 grams, tenint un radi de 14,5 cm. La bola de calamarsa ms gran que s'ha registrat va caure a Aurora, Nebraska el 22 de juny del 2003 i tenia un radi de 17,8 cm, encara que el seu pes era inferior a la qual es va trobar a Coffeyville. 

Galeria d'imatges.



Vegeu tamb.

Can granfug;
Granmetre;































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41087" title="Alexandra de Dinamarca" nonfiltered="869" processed="861" dbindex="15924">
Alexandra de Dinamarca, reina del Regne Unit (Copenhaguen 1844-Londres 1925). Princesa de Galles (1863 - 1901) i Reina consort del Regne Unit (1901 -  1911).

Naixement i Educaci.

Primera filla del rei Cristi IX de Dinamarca i de la seva esposa la princesa Llusa de Hessen-Kassel. El que amb el pas del temps seria el rei Cristi de Dinamarca en el moment de nixer la seva primera filla la futura princesa de Galles, no era res ms que un duc molt menor de la casa reial danesa que tenia els seus dominis enmig del Ducat de Schleswig-Holstein-Sondenburg-Glcksburg. Degut a l'existncia de la llei slica i al fet que la seva esposa fos filla d'una princesa danesa i reuns en el seu si certs drets succesoris feren que les potncies decidissin atorgar a Cristi la posici de prncep hereu al tron de Dinamarca. Com hem dit el rei Cristi era fill del duc Frederic Guillem IV de Schleswig-Holstein-Sondenburg-Glcksburg i de la princesa Llusa Carolina de Hessen-Kassel. Per la seva banda, la mare de la futura princesa de Galles, era filla del prncep Frederic de Hessen-Kassel i de la princesa Carolina de Nassau-Usingen.

Criada en un ambient d'extrema austeritat, la seva famlia possea unes rendes relativament escasses, essent allunyada dels ambients de les grans corts europees.

Matrimoni.

La jove princesa danesa fou la primera de la famlia en contraure matrimoni i sense dubte el seu brillant enlla permet que la resta de germanes i germans poguessin contraure amb sobirans de primer ordre.

Casada l'any 1863 amb el futur rei Eduard VII del Regne Unit llavors prncep de Galles. Es convert al llarg del temps amb la reina del Regne Unit. Eduard era fill del reina Victria I del Regne Unit i del prncep Albert de Saxnia-Coburg Gotha.

Del matrimoni en nasqueren cinc fills:

SAR el prncep Albert Vctor, duc de Clarence, nascut l'any 1864 a Windsor i mort a Londres el 1891.

SM el rei Jordi V del Regne Unit, nascut a Londres el 1865 i mort a Sandringham el 1936. Casat el 1894 amb la princesa Maria de Teck.

SAR la princesa reial Llusa, duquessa de Fife, nascuda a Londres el 1867 i morta a Londres el 1931. Es cas el 1889 amb lord Alexandre Duff.

SAR la princesa Victria nascuda a Londres el 1868 i morta el 1935 a Londres.

SM la reina Maud del Regne Unit, nascuda a Londres el 1869 i morta a Londres el 1938. Es cas el 1896 amb el prncep Cristi de Dinamarca posterioment elegit rei Haakon VII de Noruega.

Princesa de Galles i Reina del Regne Unit.



Desprs del casament la parella s'install a Malborough House a Londres i compraren la finca campestre de Sandringham House que era la residncia preferida dels joves prnceps de Galles. El matrimoni fou feli i funcion relativament b tot i les infidelitats del seu marit amb mltiples amants

La jove danesa introdu nous costums a la Cort molt ms sans, l'amor a l'esport, sobretot als d'hivern o l'equitaci. Introdu tamb el gust per la moda, convertint-se ella mateixa en un referent de moda i de bellesa. Alexandra modernitz en gustos i costums una cort encarcarada i fosca des de la mort del prncep consort.

La mort del seu fill el duc de Clarence i la caiguda dels Romanov, la seva germana, la princesa Dagmar de Dinamarca, era la tsarina viuda mare del tsar Nicolau II de Rssia li suposaren cops molt importants. Els ltims anys de la seva vida es retir a Sandringham on visqu en companyia de la seva germana la tsarina Maria F'dorova i altres grans ducs russos. 

Alexandra mor l'any 1926 a Malborough House a Londres on havia viscut des del seu casament.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41088" title="Bsfor" nonfiltered="870" processed="862" dbindex="15925">


El Bsfor (en turc Bo azii o  stanbul Bo az , literalment lEstret o l' Estret d'Istanbul) s un estret que separa la part europea de Turquia, la Rumlia, de la part asitica, l'Anatlia, i connecta la mar de Mrmara amb la mar Negra. Fa 30 km de llarg, amb una amplada mxima de 3,7 km a la boca nord, i una de mnima de 750 metres entre les fortaleses d'Anadoluhisar  i Rumelihisar . La fondria varia dels 36 als 124 metres al mig del corrent.

Les costes de l'estret estan molt habitades, ja que la ciutat d'Istanbul (amb una poblaci d'uns 11 milions de persones) s'hi estn a banda i banda.

L'estret s travessat per dos ponts. El primer, el pont del Bsfor o Bogazici, fa 1.074 metres de llarg i es va inaugurar el 1973. El segon, el pont de Fatih Sult Mehmet, t una llargada de 1.090 metres long i es va obrir el 1988, a uns 5 km al nord de l'anterior.

El Marmaray s un tnel de ferrocarril de 13,7 km de llarg encara en construcci, que s'espera que estar acabat el 2008. Aproximadament 1.400 metres del tnel passaran sota les aiges del Bsfor, a uns 55 metres de profunditat. 

Sobre el Bsfor tamb hi ha suspeses tres lnies elctriques.

Histria.
El nom de l'estret ve del mot grec          (transcrit Bsporos), que significa "el pas del bou"; aquest nom prov d'un mite grec sobre els viatges d'Io desprs que Zeus la converts en bou per protegir-la.

Els antics grecs es referien a l'estret com el Bsfor Traci, en oposici al Bsfor Cimmeri, que s com anomenaven l'estret de Kertx a Crimea. Per augmentar ms la possible confusi, tamb anomenaven de la mateixa manera la regi al voltant d'aquests dos estrets: el Quersons Traci, avui conegut com a Gallpoli, i el Quersons Cimmeri, que avui coneixem com a Crimea.

Els milesis i megaris hi van establir colnies des del segle VII aC, entre les quals Calcednia (colnia de Mgara) el 885 aC i Bizanci (tamb de Mgara) el 615 aC. Fou creuat per Darios el 513 aC per envair Grcia. Durant la Pentecontcia contra Atenes fou ocupat per Pausnies i obert al trfic comercial grec. 

El 330 Bizanci fou establerta com a capital per Constant amb el nom de Constantinoble. 

La possessi del Bsfor va ser clau per a Atenes, Roma i l'Imperi Bizant, i arran de la decadncia de Constantinoble diverses potncies mediterrnies se'n van disputar el domini, especialment Vencia, Gnova i la Corona Catalanoaragonesa. Precisament el 1359 s'hi va lliurar una gran batalla entre les armades aliades veneciana i catalana, d'una banda, i genovesa, de l'altra.

A causa de la importncia de l'estret per a la defensa d'Istanbul, els soldans otomans van construir-hi una fortificaci a banda i banda, l'Anadoluhisar , o castell d'Anatlia (1393), i el Rumelihisar , o castell de Rumlia (1451). 

La seva importncia estratgica ha continuat fins avui dia: el domini turc des del 1452 va tancar les rutes comercials fins que el 1774 es va obtenir llibertat de pas per al comer, s'han signat diversos tractats internacionals sobre l's de les seves aiges per part dels vaixells que el travessen, entre els quals destaca la Convenci de Montreux sobre el Rgim dels Estrets Turcs, de 1936.

Formaci geolgica.

El Bsfor es va formar cap al 5600 aC, quan una crescuda de les aiges de la Mediterrnia i la mar de Mrmara va inundar la vall fluvial provinent d'un extens llac d'aigua dola proper que, amb la irrupci de les aiges de la mar de Mrmara a travs del Bsfor, es va convertir en la mar Negra actual.

Segons algunes opinions, la gran inundaci resultant, que devia afectar les poblacions i granges de la costa nord de la mar Negra, seria la base histrica dels relats sobre el diluvi inclosos dins lpica de Gilgamesh i la Bblia. 



































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41089" title="Histria de Gmbia" nonfiltered="871" processed="863" dbindex="15926">
A Gmbia es troben els cercles de pedres de Wassu, que tenen entre mil i mil cinc cents anys d'antiguitat.
Histria.
La regi del Gmbia va ser visitada pels portuguesos i alguns s'hi varen establir buscant unes mines d'or que suposaven existien all.

El 1588 Anglaterra, a petici dels portuguesos residents a la zona del riu Gmbia va concedir l'explotaci de la regi i del Senegal a una companyia de comerciants de Devon i Londres, per no varen arribar a fundar cap establiment. El 1618 es va fer un altre concessi a una companyia londinenca sense resultats, car la companyia s'interessava per esatblir relacions amb Tombuctu, on suposaven hi havia or, per el primer enviat de la companyia, Thompson, fou assassinat pels natius.

. El 1651 alemanys de Curlandia varen establir un fort anomenat Sant Andreu a l'illa de Sant Andreu, i tot seguit un altre a l'illa de Santa Maria (Banjul), anomenat Fort Baiona, i un mes a l'altra costat del riu, el Fort Jullifree (Juffureh), a part d'alguns punts comercials;  el 1659 els curlandesos van establir acords comercials amb la Companyia Holandesa de les Indies Occidentals, que en van exercir la possessi efectiva per alguns mesos (1660) quant Vermuyden asegurava que hi havia or. El mar de 1661 els anglesos van ocupar les possessions curlandeses i  l'illa Sant Andreu fou reanomenada Sant Jaume (i el fort reanomenat Fort Saint James), quedant sota administraci de la Royal Adventurers in Africa Company. El 1664 les possessions curlandeses van ser formalment cedides a Anglaterra. El 1669 el territori fou llogat a la companyia d'aventurers.

El 1689 els francesos es van establir a la zona i van fundar Fort Albreda. El trfic principal eren els esclaus.  Els francesos van restar-hi fins vers el 1699, per prcticament sense activitat. Tamb els anglesos van estar prcticament absents del 1709 al 1713. El 1750 els anglesos van fer un nou arrendament a un companyia comercial: Company of Merchants Trading in Africa, establerta a Fort St. James




El 1765 els establiments anglesos a Gmbia foren ajuntats amb els de Senegal i varen formar els Establiments de Senegmbia (colnia establerta l'abril de 1766). El 1773 la Companyia Royal Africa va enviar al capit Stibbs a la busca del suposat or, el qual va arribar fins les cascades de Ranaconda sense trobar res.
L'11 de febrer de 1779 la colnia fou  ocupada pels francesos i unida a la colnia francesa de Senegal fins el setembre de 1783 que, pel tractat de Versalles, va ser retornada a Gran Bretanya (excepte Albreda) per de fet no fou ocupada. El 1815 la corona britnica va afermar el domini sobre St. James. El 23 d'agost de 1816 es va fundar Bathurst (Banjul) que va donar nom a la colnia i el 17 d'octubre de 1821 la colnia  fou posada sota dependncia de Sierra Leone (Bathurst Settlement and Dependencies, nom establert el 1829). L'11 d'abril de 1843 fou creada la colnia de Gmbia que el 1857 es va incrementar amb la regi de Fort Albreda, cedida pels francesos. La depressi econmica per la supressi del comer d'esclaus va imposar que el 19 de febrer de 1866 la colnia fou de nou incorporada al govern dels British West African Settlements, amb seu a Sierra Leone, fins el 24 de novembre de 1888 en qu fou restablerta com a colnia separada. 




El 1894 el protectorat fou establert sobre el interior del pas i l'11 de gener de 1901 es va configurar la colnia i protectorat de Gmbia.

Als anys seixanta van comenar els desitjos d'independncia. El 1960 el Partit Progressista Popular de David Jawara (desprs Sir Dawda Jawara) va optar per la independncia. El 1961 es va installar un govern autnom encomanat a Pierre Sarr N'Jie, cap del Partit Unit, autonomista, amb el suport dels membres de designaci del governador britnic (aquest partir, fundat el 1951, noms existia abans de 1961 a la capital). El 1962 Jawara va guanyar les eleccions i va esdevenir primer ministre. El 18 de febrer de 1965 es va proclamar la independncia. Del 18 al 26 de novembre de 1966 es va celebrar un referndum per establir la repblica, opci que fou rebutjada per 61.568 vots contra 31.921. El 24 d'abril de 1970 la repblica fou finalment proclamada, desprs d'un segon referndum (del 20 al 24 d'abril de 1970, obtenint els dos teros necessaris, ratificant aix la decisi del parlament de desembre de 1969). La bandera nacional adoptada al dia de la independncia va ser dissenyada per L. Tomasi i simbolitza: el vermell la terra, el blau el riu i el verd la vegetaci; la franja blava esta separada del vermell i verd per dos lnies blanques seguint les normes herldiques, i que simbolitzen al pas partit pel riu.





Vers el 1980 un lder poltic, Kukli Samba Sanyang,  havia reunit molts adeptes, entre ells alguns militars i policies, i el pas volia canvis desprs d'anys d'administraci de Jawara. Un cop d'estat en el qual casi be tota la Field Force (la fora policial del pas que llavors no tenia exercit) va prendre part activa, va donar el poder a Sanyang, que va haver de buscar quadres en l'nic partit marxista existent, el Partit Socialista Revolucionari. El mateix dia del cop, el 30 de juliol de 1981 el PSR va arribar a un comproms amb els militars i els grup de Sanyang i va establir un govern popular amb ampli suport de totes les classes socials menys els mes afavorits. Rpidament el ve Senegal va envair el pas i amb pocs dies el va ocupar (primers d'agost) restablint al odiat Jawara. El 17 de desembre de 1981 es va establir la Confederaci de Senegmbia, quedant el pas sota tutela de Senegal, per el invent no va reeixir i la confederaci es va desfer el 1989 a instancies de Senegal, desprs d'un complot avortat a Gmbia on l'oposici no feia mes que crixer. El 22 de juliol de 1994 el tinent Yahya Jammeh va donar un cop d'estat que no va trobar oposici, per que no va canviar l'orientaci poltica i social del pas. El dictador es va anomenar president del "Armed Forces Provisional Ruling Council", fins que el 28 de setembre de 1996 va passar a ser president provisional, i president elegit el 18 d'octubre de 1996. Tot i tenir relacions amb Taiwan o Cuba entre d'altres, Jammeh es un dictador temut pel poble, que utilitza l'exrcit com a fora armada al seu servei; tanmateix la bandera del partit es del mateix color verd que la bandera del exercit.


                             
 Llista de governants .

Comandants 

1651 - 1654                Heinrich Fock ;
1654 - 1659                Otto Stiel (primera vegada) ;
1659 - 1660                Sense comandant holands designat;
1660 - 19 mar 1661        Otto Stiel (segona vegada) ;

Agents 

19 mar 1661 - 1661        Francis Kerby ;
1661 - 1662                Morgan Facey ;
1662 - 26 gener 1664       Stephen Ustick ;
26 gener 1664 - 1666       John Ladd ;
1666 - 1672                No es coneix ;
1672 - 1674                Rice Wright ;
1674 - 1677                No ex coneix ;
1677 - 1680                Thomas Thurloe ;
1680 - 1681                Thomas Forde  ;
1681 - 1684                John Kastell ;
1684 - 1688                Alexander Cleeve ;
1688 -  8 juny 1693        John Booker ;
8 juny 1693 - 1695         William Heath ;
1695 - 27 juliol 1695      John Hanbury ;
27 juiol 1695 - abril 1699 Domini francs nominal, sense presencia ;
Abril 1699 - 1700          Thomas Corker ;
1700                       Paul Pindar ;
1700 - 1701                Thomas Gresham ;
1701   novembre 1702       Henry Bradshaw ;
Nov. 1702 -  7 des. 1703   Humphrey Chishull ;
7 des. 1703 - 4 set. 1704  Thomas Weaver ;
4 set. 1704 - 22 juny 1706 John Chidley ;
22 juny 1706 - agost 1706  Joseph Dankins (inter) ;
Agost 1706 -  2 des 1706   John Tozer ;
2 des. 1706 - 20 maig 1709 John Snow ;
20 maig 1709 - 13 nov 1713 Abandonada ;
13 nov 1713 - des 1714     William Cooke ;
Des 1714 -  9 oct 1717     David Francis ;
9 oct 1717 -  4 feb 1721   Charles Orfeur ;

Governadors 

4 feb 1721 -  6 oct 1721  Thomas Whitney ;
6 oct 1721 - 13 abril 1723 Henry Glynne ;
13 abr 1723 - 28 oct 1723  Joseph Willey ;
28 oct 1713 -  2 nov 1725  Robert Plunkett ;
2 nov 1725 - 1728          Anthony Rogers ;
1728                       Richard Hull (primera vegada) ;
1728 - 1729                Charles Cornewall ;
1729 - 29 nov 1729         Daniel Pepper (inter) ;
29 nov 1729 -  7 feb 1733  Anthony Rogers ;
7 feb 1733 - 16 gener 1737 Richard Hull (segona vegada) ;
16 gener 1737 - 1745       Charles Orfeur ;
1745 - 13 juny 1750        John Gootheridge ;
13 juny 1750 - 1752        James Alison (inter) ;
1752 - 1754                James Skinner ;
1754 - 1755                Robert Lawrie ;
1755 - 1758                Tobias Lisle ;
1758 - 25 maig 1765        Joseph Debat  ;
25 maig 1765 - 11 feb 1779 part de la colnia de British Senegambia ;

Governadors de Brtish Senegambia 
 
25 maig 1765 - nov 1775     Charles O'Hara ;
25 maig 1765 - abr 1766     Joseph Debat (Superintendent de comer de Gmbia) ;
Nov 1775 -  8 abr 1777      Matthias MacNamara ;
8 abr 1777 - 18 Agost 1778  John Clarke ;
18 agost 1778 - 11 feb 1779 William Lacy (no va arribar a prendre possessi) ;
18 agost 1778 - 11 feb 1779  George Fall (inter);
11 feb 1779 -  3 set 1783  part de la colnia francesa de Senegal ;

Governadors del Senegal

11 feb 1779 - mar 1779     Armand Louis de Gontaut, duc de Lauzun ;
Mar 1779 -  7 Mar 1781    Jacques Joseph Eyries ;
7 mar 1781 - jul 1782      J.B. Bertrand (inter) ;
Juliol 1782   3 set 1783    Anne Gaston Dumontet;

Commandants 

3 sep 1783 - 1815         Cap oficial nomenat;
1815 -  1 agost 1826       Alexander Grant ;
1 agost 1826 - 12 des 1829 Alexander Findlay ;

Tinents governador de la colnia, depenents de Sierra Leone (WAS)
 
12 des 1829 - 23 feb 1830  Alexander Findlay ;
23 feb 1830 - 22 set 1837  George Rendall ;
22 set 1837 - oct 1838     Thomas Lewis Ingram (primera vegada,inter)  ;
Oct 1838 - Maig 1839       William Mackie ;
Maig 1839 - gener 1840     Thomas Lewis Ingram (segona vegada,inter)  ;
Gener 1840 - oct 1841      Sir Henry Vere Huntley             ;
Oct 1841 - 11 Abr 1843     Thomas Lewis Ingram (tercera vegada,inter)  ;

Governadors
 
11 Abril 1843 - oct 1843   Henry Froude Seagram ;
Oct 1843 - 1844            Edmund Norcott ;
1844 - 1847                Charles Fitzgerald                 ;
1847 - 1851                Sir Richard Graves MacDonnell      ;
1851 -1852                 Sir Arthur Edward Kennedy          ;
1852   set 1859            Luke Smythe O'Connor              ;
Set 1859 - 19 feb 1866     George Abbas Kooli D'Arcy          ;

Administradors depenents del governador de Sierra Leone
 
19 feb 1866 - 1869         Charles George Edward Patey        ;
1869 - 1871                Alexander Bravo ;
1871 - 1873                Jeremiah Thomas Fitzgerlad Callaghan  ;
1873 - 1875                Cornelius Hendricksen Kortright    ;
1875 - 1877                Sir Samuel Rowe                    ;
1877 - 1884                Valerius Skipton Gouldsbury ;
1884 - 1886                Sir Cornelius Alfred Moloney       ;
1886 - 1888                Sir James Shaw Hay   ;

Administradors de Gmbia
              
1888 - 1891                Sir Gilbert Thomas Carter (inter)          ;
1891 - 1900                Sir Robert Baxter Llewelyn         ;
1900 - 11 gener 1901       Sir George Chardin Denton          ;

Governadors 

11 gener 1901 - 21 desembre 1911  Sir George Chardin Denton          ;
21 desembre 1911 - 11 Abril 1914  Henry Lionel Galway                ;
11 Abril 1914 - 1920              Edward John Cameron (Sir el 1916)              ;
1920                               Herbert Henniker (inter) ;
3 gener 1921 - 10 mar 1927        Sir Cecil Hamilton Armitage        ;
10 mar 1927 - 29 novembre 1928    Sir John Middleton                 ;
29 nov 1928 - 11 setembre 1930     Sir Edward Brandis Denham  ;
11 set 1930 - 12 abril 1934        Sir Herbert Richmond Palmer        ;
12 abr 1934 - 22 oct 1936          Sir Arthur Frederick Richards      ;
22 oct 1936 - 23 mar 1942         Sir Wilfred Thomas Southorn        ;
23 mar 1942 - 29 mar 1947        Hilary Rudolph Robert Blood (Sir el 1944)       ;
29 mar 1947 - des. 1949           Andrew Barkworth Wright (Sir el 1948)           ;
Des. 1949 - 19 juny 1958           Percy Wyn-Harris (Sir el 1952);
19 juny 1958 - 29 mar 1962        Sir Edward Henry Windley           ;
29 mar 1962 - 18 febrer 1965      Sir John Warburton Paul            ;

Governadors-generals representants de la Reina
 
18 feb 1965 -  9 feb 1966  Sir John Warburton Paul            ;
9 feb 1966 - 24 abril 1970 Sir Farimang Mamadi Singateh  ;

Primers ministres (1961-62 Cap dels Ministres)

Mar 1961 - 12 juny 1962     Pierre Sarr N'Jie                   ;
12 juny 1962 - 24 abril 1970 David Kairaba Jawara (el 1965 va canviar Dvid per Dawda i el 1966 fou nomenat Sir);

Presidents 

24 abr 1970 - 30 juliol 1981    Sir Dawda Kairaba Jawara           ;
30 juliol 1981 -  5 Agost 1981  Kukli Samba Sanyang (President del Consell Nacional Revolucionari);
30 juliol 1981-22 juliol 1994   Sir Dawda Kairaba Jawara(restablert per l'exercit senegals)  ;
22 juliol 1994 -                Yahya Abdul-Azziz Jammeh   (President del Consell de govern Provisional de les Forces Armades fins el 1996, president constitucional des el 1996);













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41091" title="Assafea" nonfiltered="872" processed="864" dbindex="15927">
Una assafea s un tipus particular d'astrolabi, dissenyat per l'astrnom andalus Azarquiel (Ab  Ish q Ibr h m ibn Yahy al Zarq l , c. 1030   c. 1090) que incorpora una lmina universal millorada i prescindeix de l'aranya. Tamb es coneix com "assafea d'Azarquiel" o, en llat, com saphea Azarchelis.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41092" title="Mar de Mrmara" nonfiltered="873" processed="865" dbindex="15928">



La mar de Mrmara (en turc Marmara Denizi, en grec:                 , transcrit Marmar Thlassa, o           , Propontida) s una mar continental molt tancada que connecta la mar Negra amb la mar Egea i que alhora separa la part asitica de Turquia de la part europea. El Bsfor la connecta amb la mar Negra i els Dardanels amb l'Egea. El primer d'aquests dos estrets tamb separa les parts europea i asitica de la ciutat d'Istanbul. T una superfcie d'11.350 km .

Dins la mar hi ha dos grups principals d'illes coneguts com les illes dels Prnceps i les de Mrmara. Aquest darrer arxiplag s ric en marbre i s el que ha donat nom a la mar (mrmaro s el nom grec del marbre).

La falla del nord d'Anatlia, que ha provocat diversos terratrmols importants en els darrers anys, com el d'Izmit del 1999, transcorre sota la mar de Mrmara.

A l'antiguitat clssica la mar era coneguda amb el nom grec de Propntida (         , -       de pro 'abans' i Pontos 'el Pont', s a dir, 'la mar Negra').

Ciutats i illes principals en poca clssica .

Ciutats.

Astacos;
Cios;
Perint;
Selmbria;
Bizanci;
Calcednia;
Czic;
Harpageia;

illes.

Proconnesos (desprs Mrmora);
Ofiusa;
Alone;
Illes Demonnesi;
Besbicos;


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41093" title="Dardanels" nonfiltered="874" processed="866" dbindex="15929">


Els Dardanels (en turc anakkale Bo az ), abans anomenats l'Hellespont, sn un estret del nord-oest de Turquia que connecta la mar Egea amb la mar de Mrmara.

Igual que el Bsfor, separa Europa (en aquest cas l'estreta pennsula de Gallpoli) i sia (la pennsula d'Anatlia). La ciutat principal de l'estret s anakkale, que agafa el nom dels seus famosos castells; kale en turc vol dir "castell").

L'estret ha tingut un paper estratgic durant la histria (per exemple la guerra de Troia va tenir lloc a la banda asitica de l'estret). L'exrcit persa de Xerxes I i ms endavant el macedoni d'Alexandre el Gran van travessar els Dardanels en direccions oposades per envair cadascun les terres de l'altre.

Com que l'estret era vital per al domini otom sobre els seus territoris de la Mediterrnia oriental, els Aliats van fer un intent fracassat per apoderar-se dels Dardanels durant la Primera Guerra Mundial (la batalla es va declarar oficialment perduda el 18 de mar del 1915); el gran nombre de baixes d'aquesta operaci militar va estar a punt de posar fi a la carrera de Winston Churchill. Vegeu Batalla de Gallpoli.



Vegeu tamb.
Hellespont, pels fets relacionats amb la histria antiga.

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41094" title="Superconductivitat d'alta temperatura" nonfiltered="875" processed="867" dbindex="15930">

La superconductivitat d'alta temperatura s la que es produeix a temperatures crtiques superiors a 77 K (s a dir, per sobre de la temperatura d'ebullici del nitrogen). El descobriment experimental del primer superconductor per Karl Mller i Johannes Bednorz va ser reconegut immediatament en rebre del Premi Nobel de fsica del 1987.

Tots els compostos que presenten aquest tipus de superconductivitat sn xids de coure, bari i itri, anomenats genricament YBCO, sn cristalls amb l'estructura tetragonal de la perovskita i presenten anisotropia en determinades propietats superconductores. Tots ells sn superconductors de tipus II, en els quals el camp magntic pot penetrar en el seu interior creant tubs de flux (vrtexs) que formen regions metlliques normals dins l'estructura superconductora. La teoria BCS no pot explicar el fenomen i sembla que les capes d'toms de coure hi tenen un paper destacat.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41104" title="Babu" nonfiltered="876" processed="868" dbindex="15932">

El babu o papi s un primat del gnere Papio, el ms gran dels primats no homnids. Es caracteritza per la igualtat entre les seves extremitats anteriors i posteriors. Els mandrils, que presenten colors cridaners a la cara i a las natges, i els teropitecs o papions gelada eren considerats abans part d'aquest gnere, per avui sn classificats, respectivament, com a Mandrillus i Theropithecus. Els babuns  mascles tenen uns gran ullals i sn molt jerrquics. Sovint es barallen entre ells per establir aquestes jerarquies i aix decidir l'accs a les femelles en zel.

Es reconeixen cinc grans grups o espcies de babuns o papions: el de Guinea (Papio papio), l'anubis (Papio anubis), el negre (Papio ursinus), el sagrat (Papio hamadryas) i el papi groc (Papio cynocephalus).

A Gmbia, a l'illa anomenada dels Babuns (Baboon Island), n hi ha una reserva.









 





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41106" title="Yahya Jammeh" nonfiltered="877" processed="869" dbindex="15933">

Yahya (Abdul-Aziz Jemus Junkung) Jammeh va nixer el 25 de maig de 1965, fill de pares senegalesos. De jove va deixar els estudis i es va allistar a la Field Force (policia) de on va passar al nou exercit nacional. Enviat a Gergia i als Estats Units, al tornar va ser instructor a l'escola de formaci de la Field Force. El 1989 va entrar al servei d escorta del president i va participar al contingent gambi enviat a Libria, tornant a fer cursos al exterior (Turquia i Estats Units). El 22 de juliol de 1994 la prohibici d una manifestaci dels soldats que reclamaven les pagues endarrerides, va crear hostilitat al exercit i Jammeh, llavors tinent de 29 anys, que era conegut per oposar-se a aquestos retards, va encapalar un cop d estat que no va trobar resistncia i el president Dawda Jawara fou enderrocat. Es va formar un Consell Provisional de govern de les Forces Armades del que fou nomenat president el 26 de juliol. La constituci fou suspesa i els partits prohibits, i es va anunciar el retorn a la democrcia el 1998, si b, per pressions internacionals, es va escurar dos anys.

Autoascendit a capit el 1994, el 1996 es va auto ascendir a coronel. El 8 d'agost de 1996 un referndum va aprovar la nova constituci i es aixecar la prohibici de partits, per els tres principals  (el Partit Progressista Popular de l'expresident Jawara, la Convenci Nacional, i el Partit Popular de Gmbia) van seguir suspesos. Llavors va sortir del exercit, va formar el seu partit (l'Aliana per la Reorientaci i la construcci patritica) i es va presentar com a candidat a les eleccions del 26 de setembre de 1996. El seu rival principal fou l'advocat Ousseynou Darboe, cap del Partit Democrtic Unit (centrista) que va obtenir el 35,3% dels vots mentre Jammeh va tenir el 55,8%. El 18 d'octubre de 1996 va prendre possessi com a president constitucional de la II Repblica, i d acord a la constituci, com a comandant en cap de les Forces Armades. El 2 de gener de 1997 es varen celebrar eleccions al parlament (per cobrir 45 dels 49 escons, ja que 4 escons eren de designaci directe del president) i 33 varen ser pel seu partir (52,1% dels vots) i 7 per l'UDP (34% dels vots), obtenint la resta d escons dos partits menors. La manca de suport occidental, que el consideren un dictador, el va fer buscar aliances amb Nigria, Lbia, Taiwan, Cuba i l'Iran; el 2000 va anunciar la introducci de la llei islmica. Aquest mateix any va fer front a dos intents de cop d estat (gener i juliol) i a una manifestaci d estudiants (abril) la repressi de la qual va provocar una dotzena de morts.

El 18 d'octubre del 2001 es van fer noves eleccions presidencials que van suposar un resultat molt semblant al de 1996, eleccions que van ser reconegudes per la comunitat internacional i pel cap opositor Darboe, el qual no obstant va promoure el boicot a les legislatives del 17 de gener del 2002, amb la qual cosa el partit del president va obtenir els 45 escons.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41107" title="Ousseynou Darboe" nonfiltered="878" processed="870" dbindex="15934">
Ousseynou Darboe s un advocat, ex vicepresident del Collegi d advocats de Gmbia, defensor dels drets humans, que el 1995 fou detingut pel regim militar de Yahya Jammeh i desprs alliberat, i el 1996, al front del Partit de la Unitat democrtica es va enfrontar a les presidencials a Jammeh, obtenint mes del 35% dels vots. El seu partit va obtenir l'any segent vers el 34% dels vots per noms 7 escons. El 2001 es va casi repetir el resultat a les presidencials (vers el 33%) per el 2002 el seu partit no va participar a les legislatives. Aquest mateix any fou detingut acusat de instigar la mort d un membre del partit del president, per el judici s ha anat ajornant.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41116" title="Calgula" nonfiltered="879" processed="871" dbindex="15935">

Gai Juli Csar August Germnic (Ambitarinis (Antium)), hui Porto d'Anzio, 12 dC - Roma, id., 41 dC), ms conegut com a Calgula, fou el tercer emperador rom i el tercer membre de la dinastia julio-cludia, que govern des de l'any 37 fins al 41. s conegut per la seua extravagncia exagerada, l'egocentrisme i el despotisme, a vegades cruel. Mor assassinat l'any 41 per alguns dels seus propis guardaespatlles, a l'edat de 29 anys.

Malauradament, el seu regnat s el pitjor documentat de la dinastia julio-cludia. Les fonts literries sobre eixos quatre anys sn imprecises, sovint anecdtiques, i normalment hostils. Per tant, no tan sols la majoria dels fets d'aquest regnat segueixen sent confusos sin que, a ms, Calgula apareix ms aviat com una caricatura i no com una persona real, un megalman boig que se serveix dels capricis de la crueltat i dels esquemes enguillats. Aquesta descripci es deu sobretot als escrits dels senadors i historiadors Suetoni i Tcit.

Calgula era el fill ms petit de Germnic i d'Agripina la Gran, besnt d'August i nt-nebot de Tiberi. Cresqu en una famlia nombrosa, amb dos germans i tres germanes, als campaments militars de la Germnia Inferior, on son pare comandava l'exrcit imperial. El seu nom fou idea dels soldats de les legions, que feien broma d'ell tot disfressant-lo de legionari i calant-li petites cligues, una mena de sandlies militars romanes.

Desprs de la presa de Tiberi del tron imperial, la seua famlia fou objecte de persecucions, perqu era considerada perillosa per l'emperador paranoic com a hiptesi de futures conspiracions. De fet, son pare mor en circumstncies estranyes, potser assassinat pel seu propi fill, com ms tard sa mare i els seus dos germans ms grans foren exiliats i assassinats per ordre imperial. 

Quan l'emperador Tiberi mor l'any 37, el seu testament  design Calgula com a hereu, conjuntament amb Tiberius Gemellus, nt de Tiberi. Calgula ja era un home ambicis i no perd el temps. Dos dies desprs, el 18 de mar, fa que el Senat rom declari nul el testament de Tiberi i es proclama emperador en solitari. Orden assassinar Gemellus poc temps desprs.

Els primers mesos del seu regnat foren prometedors, ja que Calgula conced premis a la gurdia pretoriana, man arxivar tots els casos de traci iniciats per Tiberi, indult els proscrits i els crid de retorn; tamb molts exiliats. No obstant aix, poc de temps desprs, Calgula emmalalt d'una mena de dolncia cerebral, segons Suetoni i Di Cassi, motiu pel qual estigu molt prop de la mort i desprs, quan es recuper, el comportament de l'emperador canvi radicalment. Estudis moderns suggereixen que l'emperador patia una depressi nerviosa o alguna mena d'encefalitis, per a justificar el seu canvi d'actitud. O, potser, la seua personalitat fou conseqncia de l'ambient inestable de la seua infantesa i la seua adolescncia. En qualsevol cas, Calgula era considerat com una persona extremadament ignorant i mal preparada per a governar. El terror de les persecucions torn, al mateix temps que l'emperador prenia actituds com a mnim excntriques, com ara nomenar senador el seu cavall de carrera Incitatus, i manar esculpir el seu cap a totes les esttues de divinitats de Roma, considerant-se ell mateix mateix com un du.

A poc a poc es torn impopular i, al principi de l'any 41, fou assassinat per un legionari de la seua gurdia personal, Cassius Chaera, del qual acostumava burlar-se pel seu aspecte efeminat. Aquest tamb assassin a la seua muller Caesonia i a la seua filla nadona Jlia Drusilla.


































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41122" title="Emperador rom" nonfiltered="880" processed="872" dbindex="15936">

L'emperador rom era la mxima autoritat de l'Imperi Rom, dotat de limperium (govern).

 Lictors .
Disposaven els emperadors de diversos serveis. El servei ms antic era el dels lictores o agutzils que podien precedir-lo o escortar-lo, portant les insgnies imperials i les fasces. Per el cos que ms importncia va cobrar fou el de la gurdia pretoriana.

 Pretorians .
Els pretorians, sorgits de les unitats al servei en els quarters generals (praetorium) dels comandants republicans, i que Tiberi havia reunit en un quarter general prop de Roma, tenien la finalitat de protegir a l'emperador, cuidant de la protecci de la residncia imperial i altres activitats militars. Es componien de deu cohorts al comandament cadascuna d'un trib. El servei d'escorta estava encomanat als Equite singulars Augusti, reclutats principalment entre germnics. Hi havia tamb un campament a Roma per als Frumentarii, amb determinades obligacions especials, principalment servei de missatgeria, policia i espionatge. Finalment un ltim cos, de gurdies privats, que s'havia iniciat amb August i continu amb els segents emperadors fins a Galba desapareixent desprs per reaparixer sota Caracalla, formant-lo majoritriament germnics i escites. 

 Funcionaris imperials .
La resta dels funcionaris imperials eren empleats (lliberts) o esclaus de l'emperador. Els esclaus i lliberts imperials havien de ser milers, car havien de cuidar de les nombroses residncies assignades als emperadors (diverses viles a Roma amb els seus jardins, residncies a Campnia, Tivoli, l'illa de Capri, i altres a Itlia i provncies). Els esclaus realitzaven les tasques domestiques de les residncies, des de la cuina, el manteniments (vidriers, fusters, paletes, pintors, picapedrers, etc...), la cura dels jardins, i altres. Els esclaus vivien amb certa dignitat, i els lliberts fins i tot gaudien de beneficis i honors a les comunitats locals. Alguns esclaus arribaven a posseir subesclavos (vicarii), aix com diversos servidors (secretaris, cuiners, lacais, valets, metges, etc...).

Naturalment alguns d'aquests esclaus o lliberts estaven ms prxims a l'emperador que altres i arribaven a majors responsabilitats. Aix per exemple se sap que un esclau anomenat Teoprepes, encarregat de la cristalleria de palau, va ascendir a encarregat de les fbules o agulles de l'emperador (Fibulae), desprs a encarregat d'un menjador, i ms tard a altres crrecs directius, fins a secretari de l'emperador, i sota Alexandre Sever se li va encomanar la direcci de les tintoreries imperials a Grcia, Tesslia i Epir. Aquest exemple dna idea dels crrecs domstics que exercien els esclaus o lliberts.

 Altres crrecs .
Altres crrecs destacats eren els encarregats de les llistes dels beneficia (favors imperials), el cubicularius (camarlenc), l'encarregat de les promocions, el de les audincies (a cognitionibus) el de les cartes o correspondncia (ab epistulis), l'encarregat de la comptabilitat (a rationibus), i el de les demandes (a libellis). Aquests tres ltims crrecs havien passat progressivament a equites (el que indicaria que es consideraven crrecs pblics, i amb rellevncia social). Un altre grup de tasques (metges, lletrats, tutors, oradors, escriptors, filsofs i altres) s'assignaven a grecs. Els cubicularis i els eunucs encarregats de diverses tasques, crrecs reservats a esclaus, tenien gran influncia en la cort. Sovint els cubicularis havien de ser convertits en lliberts.

Per a partir d'aproximadament el 238 la influncia de tots aquests crrecs sembla haver travessat una profunda crisis. Els emperadors entre el 235 i el 284, gaireb sempre efmers, a vegades mai van residir a Roma o en residncies imperials, i van passar la major part del temps del seu regnat amb l'exrcit. Solament alguns crrecs van conservar la possibilitat de contacte amb l'emperador, per tractar-se d'un servei personal: el cubiculari o camarlenc acompanyava a l'emperador en les seves campanyes, li servia els pats, el banyava i ficava al llit i atenia els seus desitjos. Alguns eunucs acompanyaven tamb als Emperadors.

L'emperador recomanava a determinats senadors per a l'exercici de magistratures o prefectures, designava als curadors i a les curatories dels governs, i als cavallers i lliberts que quedaven al servei imperial. Alguns dels nomenats no eren coneguts personalment de l'emperador, qui lgicament havia d'estar molt influt pels ms prxims a la seva persona i per amics i parents, que al seu torn le efectuarien recomanacions.

Per al personal de grau inferior s'elaboraven informes sobre les seves activitats, que en un determinat moment podien servir per decidir un ascens. Els nomenaments eren dictats per l'emperador en un codicil, o escrits de prpia m (a l'antiguitat les cartes no es firmaven).
La correspondncia era llegida per l'emperador, i contestada generalment a l'acte. Ocasionalment l'emperador delegava la lectura de les cartes i la seva resposta en persones de la seva confiana (aix ho va fer Caracalla en la seva mare Julia Domna i anteriorment ho havien fet altres Emperadors).

 Relacions amb la ciutadania .
L'emperador es relacionava tamb amb les ciutats o les provncies per mitj de delegacions. Quan aquestes tenien una finalitat diplomtica o demanaven favors que no tenien oposici eren portades a presncia de l'Emperador i u dels seus membres realitzava un discurs, sovint encomanat a un orador pagat, desprs de la qual cosa la comunicaci (o decret) que portava la delegaci, era llegida a l'acte. Si la delegaci acudia per presentar acusacions o per discutir amb una altra delegaci, la recepci prenia l'aire d'una audincia judicial. Les ambaixades acudien a vegades al governador provincial qui remetia les seves peticions a l'emperador, el qual contestava per carta. L'ltima carta coneguda, contestant a una ambaixada d'Antioquia a Filadlfia, correspon a Valeri I i Gali l'any 255.

Els particulars tamb podien dirigir-se a l'emperador. Els que ho feien presentaven els Libelli (escrits) amb les seves peticions o denncies. L'antiga costum de presentar els escrits en les audincies imperials (salutationes) havia desaparegut. Al segle III els escrits arribaven per carta i eren contestats per mitj d'un rescripte, s a dir una nota escrita sota (subscriptio).

L'emperador podia concedir a ttol de grcia qualsevol petici. Aix se sap de concessions de crrecs, de ciutadania romana, exempcions fiscals, reparacions de greuges, diners, aixecaments de condemnes, condicions, etc.

 Rescriptes .
La possibilitat individual de dirigir-se a l'emperador, qui contestava mitjanant rescriptes, va desaparixer a mitjans del Segle III. Els emperadors, sobrecarregats de treball, absents, o a vegades indolents, indiferents o mandrosos, van deixar d'atendre les consultes dels sbdits. 

Es coneixen bastants rescriptes imperials (posteriors a Adri) ben classificats en el Codex Iustinianus; per disminuren progressivament, passant-se dels 369 dels anys 220 a 230, als 67 dels anys 250-260, a 26 en els anys 260-270, i a noms 9 en els anys 270-280. Fins i tot l'any 283 l'emperador Car determinava en un rescripte que una transmissi de propietat efectuada era illegal per contravenir una disposici senatorial.

 Ingressos imperials .
Els ingressos de l'emperador eren administrats pel fiscus. Els seus ingressos no eren fixos i consistien en les seves rendes personals, les rendes de les propietats imperials (palaus, viles, terres), les herncies i llegats dels ciutadans, els botins de guerra (manubiae), les corones d'or ofertes per ciutats o provncies, els bono caduca (bns d'aquells que morien sense hereus, o que quedaven lliures per mort del seu titular), els bns confiscats als condemnats, i les multes, penes i impostos extraordinaris. La resta dels ingressos corresponia al Aerarium o Tresor Pblic.

 Emperadors i dus .

Els soldats prestaven jurament de servir a l'emperador havent desaparegut el jurament de servir el Senat i el poble de Roma. Les llicncies eren garantides per l'emperador. La imatge d'aquest apareixia en les monedes, i ja en vida els que ocupaven el tron es convertien en dus, i s'erigien nombroses esttues en el seu honor. La imatge de l'emperador, transportada pels legionaris, era collocada als tribunals de justcia dels governadors provincials. L'arribada de les imatges imperials, considerades probablement sagrades, era celebrada cap al 240 amb festes o representacions que probablement van desaparixer posteriorment. Abraar l'esttua d'un emperador suposava per a un perseguit aconseguir asil.

 Justcia .

L'emperador, a ms del seu paper arbitral en els grans temes, podia administrar justcia. Els judicis poltics eren portats en secret al palau imperial, i s'usaven sovint contra les classes superiors i els possibles rivals. Els judicis ordinaris se celebraven al Frum, acudint l'Emperador amb els seus amics. Tamb podien celebrar-se judicis en un auditorium permanent del palau, o a les viles d'Itlia, i fins i tot en els campaments militars durant les campanyes. Sembla que l'administraci de justcia civil (consilium) per l'emperador no era una cosa excepcional (fins i tot es coneix una queixa per abusar d'aix), per va desaparixer probablement en els anys que els emperadors "militars" van haver de dedicar totes les seves energies a combatre (cap a 235- 285). De tota manera corresponia a l'emperador decidir entre els plets que le eren plantejats aquells que volia jutjar.

 Successi .
Un aspecte mai solucionat de la figura imperial, va ser el de la successi. Inicialment s'adopt el principi dinstic, sense majors problemes, per ms tard es va passar al sistema d'adopci. Per a partir del 235 s la proclamaci per l'exrcit qui confereix el crrec. La monarquia esdev doncs electiva de fet, amb l'elecci reservada als militars, encara que amb diversos intents de fundar dinasties i sense perdre's totalment el sistema d'adopci. La confirmaci del Senat s una mera formalitat, que obtenia aquell que tenia la fora del seu costat, i habitualment el que la tenia ms prop de Roma. Fins a Diocleci no s'establ un nou sistema.

Els emperadors ja no sorgiren del rang senatorial, ni tan sols dels cavallers: provenien generalment de l'exrcit, i entre ells es barregaren gent del poble, pirates i aventurers. El Senat va intentar repetidament donar suport a candidats senatorials (aix veiem el primer intent amb Gordi, que va portar al govern de Gordi III).

 Valeri i els Trenta tirans .
Un fet extraordinari va fer fallida la confiana de la societat en l'Imperi: el 260 l'emperador Valeri va ser derrotat i capturat durant la seva campanya en Prsia contra Sapor (Shapur), i va desaparixer. Les crniques perses diuen que va ser capturat i deportat a Prsia al costat del prefecte, senadors i oficials de l'exrcit. Sabem per unes representacions trobades en Naqsh-i-Rustam que Valeri es va haver d'agenollar-se davant Sapor, qui es creu que el va carregar de cadenes i el va sotmetre a tota classe d'humiliacions, utilitzant-lo fins i tot com cadira per muntar, i s probable que la notcia es difongus en l'Imperi i que el prestigi de Roma a tot el mn sorts seriosament danyat. El fet va commocionar a la societat romana, fins al punt que cada provncia va estendre a fer-se autnoma i es va desvincular de la sort com de l'Imperi.

La multiplicaci d'emperadors va portar al poder imperial sota mnims. Les provncies amb un exrcit ms nombrs proclamaven als seus caps com Emperadors, mentre altres provncies o unitats designaven al seu candidat, i altres es recolzaven en una comunitat d'interessos regional. L'poca anomenada dels Trenta Tirans ( - 284, amb el seu apogeu entre 258 i 272, en qu es compten 22 pretendents enfront dels 5 del perode 248- 251, 2 del 280 i 1 el 284), caracteritzada per efmers "emperadors" el poder dels quals no transcendia de la provncia o regi que el proclamava o acceptava,  va marcar el punt ms baix de l'Imperi fins a les invasions del segle V.

 L'emperador i el Senat .

L'accs a l'ordre senatorial es feia per herncia o per patronatge imperial; era el censor qui designava als membres del Senat si ben aquestes funcions censorials les tenien reservades els Emperadors; a l'ordre senatorial podien accedir tots els ciutadans romans, incloent els de provncies. 

El Senat intervenia en gran nombre d'assumptes legislatius i administratius, per la voluntat de l'emperador se sobreposava a la del Senat. Era per tant l'emperador el que governava realment l'Imperi, assistit pels seus collaboradors (amici). Els emperadors s'envoltaven d'un grup de consellers escollits per ells mateixos, als quals consultaven diversos assumptes de govern; els consells o resultats de la consulta no eren vinculants, i la decisi corresponia a l'emperador, qui per tant assumia la responsabilitat. 

El Senat va anar perdent poder progressivament. Cap al 238 els governadors senatorials havien estat suplantats en poder pels Procuradors, sortits de la classe dels cavallers, i cap al 270 els governadors senatorials de rang pretori van ser substituts per cavallers (fins i tot van quedar els governadors senatorials de rang consular). Els tribuns i llegats de la legi, nomenats pel Senat, van desaparixer poc desprs del 260. Desprs del 284, la reorganitzaci de Diocleci, va limitar les provncies senatorials a dos: sia i frica.


 Consellers i Prefectes del pretori .
La llista de consellers a consultar era variable entre un emperador i un altre, i fins i tot entre un assumpte i un altre; podia prescindir d'aquells consells que considers inadequats o li desagradessin. En els seus viatges els emperadors portaven acompanyants consellers (comites). El conseller ms habitual era el prefecte del Pretori, qui acompanyava gaireb sempre a l'emperador, tenia el comandament sobre tropes en les campanyes que aquest dirigia, i era el responsable de la custdia dels presoners. A finals del Segle II i durant el Segle III els prefectes del pretori van administrar justcia a Itlia (menys a Roma) i jutjaven als presoners que se'ls enviaven des de provncia, modificant, quan aix ho ordenava l'emperador, les sentncies dels governadors provincials. La resoluci de qestions jurdiques pels prefectes va arribar a ser tan important com les seves funcions militars, sobretot perqu l'emperador destinava gran part del seu temps a l'administraci de justcia, i era secundat pel seu prefecte. Aix van arribar a ser prefectes del Pretori al segle III grans juristes (Papini, Ulpi, Paule...). El rang protocollari dels prefectes arrib a ser igual o ms alt que el dels Senadors al llarg el Segle III.

L'emperador podia contractar a alguns juristes com consellers (consiliarii), pagant-los un sou. Progressivament aquestes funcions van passar als cavallers; els consellers contractats disposaven del dret de resposta (ius responendi) a les consultes imperials.

 Les provncies .
Existien des el temps d'August les provncies senatorials o pbliques i les imperials. Desprs del 284, la reorganitzaci de Diocleci, va limitar les provncies senatorials a dos: sia i frica essent les altres imperials.

 Vegeu tamb .
 Provncies senatorials;
 Llista d'emperadors romans;






 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41123" title="Cos slid" nonfiltered="881" processed="873" dbindex="15937">
Cossos slids:
 Tetredre;
 Cub;
 Octedre;
 Dodecedre;
 Icosedre;
 Prisma;
 Pirmide;
 Esfera;
 Cilindre;
 Con;
 Ellipsoide;
 Paraboloide;
 Hiperboloide;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41126" title="Parell de Cooper" nonfiltered="882" processed="874" dbindex="15938">
Un parell de Cooper s una quasipartcula de la teoria BCS, la teoria estndard per explicar la superconductivitat de baixa temperatura.

Un parell de Cooper est format per dos electrons lligats per un fon, s a dir, per una vibraci de la xarxa cristallina d'un material. T spin enter i, per tant, obeeix l'estadstica de Bose-Einstein.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41127" title="Mandinka" nonfiltered="883" processed="875" dbindex="15939">
Els mandinka sn un poble originari de l'actual Mali que van viure independents des del segle XIII sota el lideratge de Sundiata, formant un imperi.

Van emigrar cap el riu Nger i van arribar a Senegal, Gmbia i Golf de Guinea on van fundar l'imperi de Kaabu que tenia una vintena de petits regnes. Entre 1855 i 1890 es va expandir l'islam i van esdevenir musulmans.

Els mandinka viuen en gran part en petits poblats rurals i es dediquen a l'agricultura. La societat est dividida en tres classes, els nobles, els artesans, i els treballadors.

Avui sn uns dos milions i sn l'tnia majoritria de Gmbia. El seu llenguatge s el mandinka, branca de la famlia de llenges  Mande, i t similituds amb el Bambara; el parlen casi b un mili i mig de persones.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41129" title="Wlofs" nonfiltered="884" processed="876" dbindex="15941">
Els wlofs sn un grup tnic de Senegal (on sn el 45% de la poblaci), Gmbia i Mauritnia. Parlen la llengua wlof de la famlia de llenges de nger-congo, subgrup sudans occidental, branca atlntica occidental.

La majoria sn musulmans, havent iniciat la conversi ja al segle XI.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41131" title="Per Gmbia la nostra Ptria" nonfiltered="885" processed="877" dbindex="15943">
Per Gmbia la nostra ptria es el ttol de l'himne nacional de Gmbia adoptat a l'esdevenir el pas independent el 1965.

El seu text diu:

For The Gambia, our homeland (Per Gmbia la nostra ptria) 
we strive and work and pray, (ens esforcem, treballem i preguem) 
that all may live in unity, (perqu tots podem viure units) 
freedom and peace each day. (en llibertat i pau cada dia) 
Let justice guide our actions (Que la justcia gui les nostres accions) 
towards the common good (cap el com benestar) 
and join our diverse peoples (i ajunti els nostres pobles diversos) 
to prove man's brotherhood. (per demostrar la fraternitat humana.) 
We pledge our firm allegiance (Prometem lleialtat ferma) 
our promise we renew (i renovarem aquesta nostra promesa) 
keep us, great God of nations (el gran Du de les nacions guardi) 
to The Gambia ever true (a Gmbia, de veritat). 


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41132" title=".ca" nonfiltered="886" processed="878" dbindex="15944">
.ca s el domini de primer nivell territorial del Canad, usat com a domini per Internet. Tot aquell qui vulga registrar un domini .ca ha de complir els requeriments canadencs tal com apareixen al registre. Els exemples d'entitats vlides sn:

 un ciutad canadenc major d'edat, ;
 un resident permanent del Canad, ;
 una organitzaci canadenca legalment reconeguda, ;
 un Inuit, First Nation, Mtis o cap altre poble indgena del Canad, ;
 un grup indi com els definits a l'Acta ndia del Canad,
 un estranger resident al Canad que possesca una marca registada canadenca, o;
 una organitzaci del Govern;
 Sa Majestat Elisabet II.

Es poden tamb registrar dominis de segon nivell (per exemple exemple.ca) o de tercer nivell en un dels dominis geogrfics de segon nivell definits pel registre (per exemple exemple.ab.ca).

El nom del domini fou destinat per Jon Postel, operador de l'Autoritat d'Assignament de Nombres d'Internet (IANA), a John Demco de la Universitat Britnica de Columbia (UBC) en 1988.

L'any 1997, en la coferncia anual canadenca d'Internet a Halifax, Nova Esccia, la comunitat canadenca d'Internet decid abordar la reforma del registre del domini .ca.

L'Autoritat canadenca de registre d'Internet (CIRA) s una corporaci canadenca no lucrativa responsable de la gesti del domini de primer nivell territorial .ca hui en dia. La gesti s'assum l'1 de desembre de l'any 2000 de la UBC.

Qualsevol registre .ca ha de ser encomanat mitjanant un registrador de dominis certificat.

 Dominis de segon nivell .
Els segents dominis de segon nivell sn un producte histric d'abans que la CIRA s'ocupara del domini .ca. Les companyies incorporades federalment podien tindre un domini .ca, mentre que les companyies incorporades provincialment requerien les lletres de la seua provncia, com mb.ca. Actualment, qualsevol de les entitats citades abans pot registrar un domini amb el nom de la seua elecci seguit directament de .ca
 .ab.ca   Alberta;
 .bc.ca   Colmbia Britnica;
 .mb.ca   Manitoba;
 .nb.ca   Nova Brunswick;
 .nf.ca   Terranova (ja no s'accepten nous registres, substitut per .nl.ca);
 .nl.ca   Terranova i Labrador;
 .ns.ca   Nova Esccia;
 .nt.ca   Territoris del Nord-oest;
 .nu.ca   Nunavut;
 .on.ca   Ontario;
 .pe.ca   Illa del Prncep Eduard;
 .qc.ca   Quebec;
 .sk.ca   Saskatchewan;
 .yk.ca   Yukon (ja no s'accepten registres, domini susps);

El domini de segon nivell '.gc.ca' sovint es confn com un dels dominis regionals sota el qual la CIRA permet registres del Govern del Canad. gc.ca s en realitat un domini estndar com qualsevol altre nom de domini .ca. La CIRA no registra directament dominis sota .gc.ca directament.

Enllaos externs.
  informaci whois .ca de l'IANA;
  CIRA - The Canadian Internet Registration Authority (Autoritat canadenca de registre d'Internet);
  Llistra de registradors .ca certificats;
 Kelly Sinoski, Vancouver Sun:  El creador del .ca celebra els 20 anys a Internet;






























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41133" title="Canal de Panam" nonfiltered="887" processed="879" dbindex="15945">




El canal de Panam, inaugurat el 15 d'agost de 1914, amb la seva singular ubicaci en el punt ms estret entre l'oce Atlntic i l'oce Pacfic, ha tingut un efecte d'amplies projeccions en escurar la distncia i el temps de comunicaci martima, i ha produt avenos econmics i comercials al llarg de gaireb tot el segle XX.

 Introducci .

El Canal ha influt considerablement sobre els patrons del comer mundial, ha impulsat el creixement en pasos desenvolupats i ha donat a moltes rees allunyades del mn l'embranzida bsica que necessiten per a la seua expansi econmica, en haver proporcionat una via curta de trnsit i d'un cost relativament baix entre els dos grans oceans. Per exemple, un vaixell carboner que ix de la costa oriental dels Estats Units d'Amrica en direcci al Jap per mitj del Canal de Panam estalvia prop de 4.830 quilmetres en comparaci de la ruta martima alternativa ms curta; un vaixell bananer que ix d'Equador en direcci a l'Europa s'estalvia una distncia de prop de 8.050 km.

En gran part, el trnsit envers el Canal es mobilitza entre la costa oriental dels EUA i l'Extrem Orient, mentre que el trnsit entre Europa i la costa occidental dels EUA i Canad constitueixen la segona ruta principal del comer de la via martima. No obstant aix, altres regions i pasos, com els pasos d'Amrica Central o de Sud-amrica, depenen proporcionalment molt ms d'aquesta artria per a promoure el seu desenvolupament econmic i incrementar-hi el comer.

Des de la seua obertura el 15 d'agost de 1914, el Canal ha proporcionat un servei de trnsit de qualitat a ms de 700.000 vaixells. Tot i que en anys recents hi ha hagut un creixement en el nombre i la grandria dels vaixells que hi transiten, el temps total de permanncia d'un vaixell en aiges del Canal segueix sent poc menys de 24 hores. Cada any es destinen prop de deu milions de dlars als programes d'ensinistrament per a preparar als panamenys per al funcionament i manteniment del Canal.

Canal PIA03368 lrg.jpg|thumb|Canal de Panam]

La Repblica de Panam assum la responsabilitat completa de l'administraci, el funcionament i el manteniment del Canal el 31 de desembre de 1999 (vegeu Tractat de Torrijos-Carter). Panam exerceix les seues funcions mitjanant una entitat governamental, anomenada Autoritat del Canal de Panam (ACP), creada per la Constituci Poltica de la Repblica de Panam.

Segons les lleis panamenyes, el Canal de Panam constitueix un patrimoni inalienable de Panam, per la qual cosa no pot ser venut, ni cedit, ni hipotecat, ni gravat o alienat de cap altra manera. El rgim jurdic que s'establ per a l'ACP t l'objectiu de preservar les condicions mnimes que fan del Canal de Panam una empresa al servei pacfic i ininterromput de la comunitat martima i del comer internacional.

 Histria . 

El 1502, Cristfol Colom arrib a l'Istme de Panam i, anys ms tard, el 1510, Espanya hi inici la colonitzaci. Ja en el segle XVI s'hi veien els avantatges en cas de comptar amb una ruta que travessara Panam i, el 1534, el rei Carles I de Castella orden els primers estudis topogrfics per a la construcci d'un canal per una secci de l'istme de 80 quilmetres d'ample. No obstant aix, la construcci d'aquest canal estigu per sobre de la capacitat humana i la tecnologia de l'poca, i la situaci poltica a Europa no ho facilitava. 

projecte alemany per a fer el Canal de Panam a l'any 1888]

La proposta fou suggerida una altra vegada pel cientfic alemany Alexander von Humboldt, i el 1819 el govern espanyol autoritz la construcci d'un canal i la creaci d'una companyia per a comprar-ho. El 1878 la companyia hi obtingu el perms per part del govern colombi, que aleshores hi controlava el territori. Les dificultats per a "excavar" envers d'una gran quantitat de terra for prompte a la companyia a renunciar-ne.

Aix, abans de la construcci del Canal de Panam, la ruta ms rpida en vaixell des de Nova York fins a Califrnia era pel Cap d'Hornos, a Sud-amrica, que resultava ser llarga i perillosa. Desprs de l'xit del Canal de Suez en Egipte, els francesos estaven convenuts que aconseguirien connectar altres oceans amb no gaire entrebancs. Aix, el primer esfor per portar a terme la construcci del Canal fou realitzat pels francesos al segle XIX. En l'any 1878 se sign un contracte entre la Nova Magrana i el ciutad francs Lucin Napoleone Bonaparte Wyse, per a la construcci d'un canal per Panam; desprs aquest contracte fou traspassat a la companyia Universal del Canal Interocenico, sota l'administraci de Ferdinand de Lesseps. El poble francs proteg l'obra i els treballs s'iniciaren en 1882.

de Pedro Miguel en construcci]

No obstant aix, cinc anys ms tard els treballs se suspengueren i la companyia es declar en fallida. Hi havia una gran diferncia entre excavar sorra a una rea seca i planera que fer-ho removent grans quantitats de pedres en un mitj de flora tropical. De fet, hi hagueren grans ensorrades de fang, i altes taxes de mortalitat a causa de la malria, de febre groga, i d'altres malalties tropicals, les dificultats dels quals foraren als francesos a abandonar el projecte, en un episodi que es conegu com a "Escndols de Panam".

El president d'Estats Units Theodore Roosevelt estava convenut que els EUA podien acabar el projecte, i reconegu que un eventual control estatunidenc del trnsit des de l'Atlntic al Pacfic, i viceversa, seria d'una importncia militar i econmica considerable. El Panam en formava part de Colmbia, de manera que Roosevelt comen les negociacions amb els colombians per a aconseguir el perms necessari. A l'any 1903, mitjanant el Tractat Hay-Herran fou signat per ambdues parts, per el Senat colombi no el ratific. En qu aleshores fou, i encara ho s hui dia, una decisi polmica, Roosevelt don entendre als rebels panamenys que, si es rebellaven contra Colmbia, la marina militar americana donaria suport la causa d'independncia panamenya. Pensat i fet, Panam acab per proclamar la seua independncia el 3 de novembre de 1903, i la nau USS Nashville, en aiges panamenyes, imped qualsevol intervenci colombiana.

passing through Panama Canal 01.jpg|thumb|Nau a les rescloses de Miraflores]

Quan comenaren les lluites, Roosevelt orden a la Marina situar naus de guerra prop de la costa panamenya per a "exercicis d'entrenament". Alguns argumenten que la por d'una guerra contra els EUA oblig els colombians evitar prendre una oposici ferma contra aquest moviment d'independncia. Els panamenys tornaren el favor a Roosevelt donant perms als Estats Units pel control de la Zona del Canal de Panam el 23 de febrer de 1904 per 10 milions de dlars, tal com estava previst al Tractat Hay-Bunau-Varilla, signat el 18 de novembre de 1903.

El primer xit dels Estats Units fou eliminar la febre groga que abans feia morir els treballadors. Basat en les investigacions del metge cub Juan Carlos Finlay, Walter Reed havia descobert a Cuba, durant la Guerra Hispano-Americana, que la malaltia era transmitida per mosquits. Aix, vint mil treballadors francesos havien mort per la malaltia; contrriament, les noves mesures sanitries introdudes pel Dr. William C. Gorgas eliminaren la febre groga en 1905 i milloraren les condicions higiniques i laborals.

El primer cap d'enginyeria del projecte fou John Findlay Wallace. Perseguit per les malalties i per una mala organitzaci, el seu treball no fou gaire b, i acab per dimitir-ne un any desprs. El segon cap d'enginyeria, John Stevens, constru la major part de la infrastructura necessria per a la construcci del canal, incloent la construcci de cases per als treballadors, una construcci de xarxes ferroviries del Panam per a facilitar el transportament de crrega pesada i el projecte d'un mtode eficient de removiment de les restes d'excavaci per tren. El coronel George Washington Goethals el substitu en 1907 com el darrer cap d'enginyeria.

del Canal]

Lesseps insistia llavors en projectar un canal a nivell del mar, per els enginyers francesos no trobaven una soluci al problema que causava el riu Chagres, que travessava la lnia del canal diverses vegades. A ms a ms, en aquest riu sovint s'hi esdevenien grans inundacions a l'poca de les pluges, i un canal al nivell del mar comportaria el seu drenatge total. Stevens tri finalment un sistema de canal per rescloses al seu projecte, i Goethals control la seua construcci al Chagres omplint-lo de terra, formant un llac artificial a Gatn. Aquest llac no tan sols provea aigua i energia hidroelctrica per a operar les rescloses, sin que tamb constituia un "pont d'aigua" que cobria un ter de la distncia envers l'istme. Sota la direcci de Goethals, es divid el treball d'enginyeria del canal en la construcci de preses, rescloses i llacs en ambds costats, i un gran treball d'excavaci envers de la falla continental a Culebra, hui coneguda com a Falla de Gaillard. Tot i haver fet un canal amb un sistema de recloses, el volumen final excavat fou de gaireb quatre voltes el valor estimat inicialment per Lesseps.

El president nord-americ Woodrow Wilson accion el bot d'explosi per a iniciar la construcci del dic de Gamboa el 10 d'octubre de 1913, completant d'aquesta manera la construcci del canal. Diversos treballadors de les ndies Occidentals treballaren pel canal, i la seua mortalitat oficial se xifra en el nombre de 5.609 morts.

Quan el canal entr en activitat el 15 d'agost de 1914, era una meravella tecnolgica. Una complexa srie de recloses hi permetia el trnsit de les millors naus. El canal fou un triomf estratgic i militar important per als Estats Units, i revolucionaren les pautes del transport martim.

Aix, els EUA feren servir el canal durant la Segona Guerra Mundial per a revitalitzar la seua flota devastada a l'Oce Pacfic. Algunes de les millors naus que els EUA hagueren d'enviar pel canal foren portaavions, en particular lEssex, els quals eren tan llargs que, malgrat que les rescloses podien dur-los, s'hagueren de treure els postes de llum que es trobaven a la vora del canal perqu hi pogueren passar. Les naus ms llargues que poden travessar el canal es coneixen com a Panamax. Un vaixell Panamax t com a mxim les dimensions segents: 294,1 m de llarg, 32,3 m d'amplada i 12 m de calat.

El canal i la Zona del Canal de Panam foren administrats pels Estats Units fins al 1999, quan el control fou traspassat a la Repblica de Panam, com estava previst al Tractat de Torrijos-Carter, signat el 7 de setembre de 1977, en el qual el president d'EUA, Jimmy Carter cedeix a les reclamacions del control dels panamenys. El tractat preveia un trnsit gradualment major sota control dels panamenys, que finalitz cap al control total per part del Panam el 31 de desembre de 1999.




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41134" title="Fulbe" nonfiltered="888" processed="880" dbindex="15946">

Els fulbe o fula o fulani sn un poble afric que viu entre el Sudan i el Senegal, estan presents a tots el pas costaners (Senegal, Gmbia, Guinea Bissau, Guinea-Conakry, Costa d'Ivori, Ghana, Togo, Benn, Libria, Sierra Leone, Nigria i Camerun) i al Sahel.

Formen una societat de pastors (tot i que avui dia molts viuen en centres urbans i son comerciants), de carcter patriarcal.

Parlen la llengua ful.

Uns dos mil anys abans de Crist pastors camites d'Etipia van moure s cap Occident travessant el desert amb els seus ramats de bestiar. Al segle XI es van fixar a Futa Toro (Senegal) i des all es van estendre cap al Est, al Futa Djalon (Guinea-Conakry) i fins a Nigria i Camerun (Adamaua) entre els segles XIII i XVIII. L estat fulbe mes important fou l'imperi de Macina (1810-1940) iniciat amb Ahmadu I que va ser destrut el 1862 per els Tekrurs d'Al Hadj Omar (Hagg Umar). A Nigria Usman Dan Fodio va iniciar la guerra Santa i van sotmetre els haussa el 1804 fundant ela Sultanat de Sokoto que va durar fins el 1904 en qu fou posat sota protecci britnica. Tamb al segle XIX es va fundar l'emirat d'Adamaua, que es van repartir anglesos i alemanys el 1900.

Referncies.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41136" title="Emirat d'Adamaua" nonfiltered="889" processed="881" dbindex="15947">
Adamaua (o Adamawa) fou un antic estat del Camerun.

Pren el nom d'un cap de guerra musulm, Adama, que va fundar un  estat generalment conegut com Adamawa, quasi tot en terres de l'actual Camerun (una part a Nigria). Els dirigents de l'estat portaren el ttol dAmir (en plural Lamido) de Yola. Adama va actuar a la regi del 1806 al 1848. Desprs de la colonitzaci europea els emirs van continuar dirigint la regi com a caps, per aprofitar la seva influncia per sense cap poder efectiu. Desprs de 1947 es va eliminar el reconeixement del crrec per desprs es va restablir. 

Llista d'Amirs de Yola.

Modibbo Adama ben Hassan 1809 - 1848;
Laubal ben Adama 1848 - 1872 (fill);
Sanda ben Adama 1872 - 1890 (germ);
Zubayru ben Adama 1890 - 1901 (germ);
Bibbo Ahmadu ben Adama 1901 - 1909 (germ);
Iya ben Sanda 1909 - 1910 (fill de Sanda ben Adama);
Muhammadu Abba 1910 - 1924 (fill de Bobbo Ahmadu ben Adama);
Muhammadu Bello ben Ahmadu ben Hamidu ben Adamu 1924 - 1928;
Mustafa ben Muhammadu Abba 1928 - 1946 (fill de Muhammadu Abba);
Ahmadu ben Muhammadu Bello 1947;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41139" title="Ful" nonfiltered="890" processed="882" dbindex="15949">
El ful s la llengua del poble fulbe o fula (tamb coneguts com a peul o fulani), que forma part del grup nigerocongols parlat a l'oest de l'frica. Es calcula que hi ha entre 10 i 16 milions de parlants nadius, agrupats en set dialectes diferents. S'escriu en l'alfabet llat amb algunes lletres modificades per diacrtics.

T un sistema pronominal de tipus alliteratiu. Els radicals son de tipus monosillbic tancat i es basen en una combinaci de noms (fins a 26 classes) i temps verbals, modificats per infixos. El fonema inicial de la paraula pot canviar segons si est en singular o en plural. 
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41140" title="Fon" nonfiltered="891" processed="883" dbindex="15950">

Un fon s un quntum d'energia d'una ona elstica en una xarxa cristallina rgida, de la metaixa manera que un fot ho s d'una ona electromagntica. En una descripci quntica els fonons equivalen als modes normals de vibraci de la mecnica clssica. Es poden considerar partcules d'spin zero.

Els fonons determinen moltes de les caracterstiques dels slids, com la conductivitat trmica i la conductivitat elctrica. En concret, els fonons de longitud d'ona llarga determinen la propagaci del so en els slids (d'aqu el nom de fon).

 Modelitzaci dels fonons .
 Partcules en una xarxa .

Considerem una xarxa regular rgida (o xarxa cristallina) composta per N partcules (que anomenarem "toms", encara que en un slid real serien en realitat ions). En un slid tpic N s un nombre molt gran, de l'ordre de 1023 (el nombre d'Avogadro). Si la xarxa s rgida els toms exerceixen forces els uns sobre els altres, per tal de mantenir cada tom al voltant de la seva posici d'equilibri. En els slids real aquestes forces sn les forces de Van der Waals, els enllaos covalents, etc., totes de carcter elctric (les forces de carcter magntic i gravitatori sn negligibles). Les forces entre cada parell d'toms es poden caracteritzar mitjanant una funci d'energia potencial V, que depn de la separaci entre els toms. L'energia potencial de tota la xarxa s la suma de totes les energies potencials considerades dos a dos:



on ri s la posici de l'tom i-sim i V s l'energia potencial entre dos toms.

En el seu cas ms general s molt difcil resoldre aquest problema, ja sigui en mecnica clssica o en mecnica quntica. Per simplificar-lo es poden introduir dues aproximacions importants:
 En primer lloc noms realitzarem el sumatori sobre toms vens i, ms concretament, sobre els vens ms propers. Encara que les forces elctriques tenen abast infinit, l'aproximaci s vlida perqu els camps produits per toms llunyans resulten apantallats.
 En segon lloc, tractarem els potencials con si fossin oscilladors harmnics. Aquesta aproximaci s vlida sempre que els toms no s'allunyin massa de les seves posicions d'equilibri.

El resultat d'aquesta aproximaci es pot visualitzar com un conjunt de pilotes unides per molles, tal com es mostra a la figura inferior, que mostra una xarxa cbica, un model vlid per a molts tipus de slids cristallins.





Ara l'energia potencial de la xarxa es pot escriure com



on   s la freqncia prpia dels potencials harmnics, que suposem que s igual per a tots, ja que la xarxa s regular; Ri s la posici de l'tom i-sim, mesurada respecte al seu punt d'equilibri. La suma sobre els vens ms propers s'indica amb (nn).

 Ones de la xarxa .

A causa de les forces entre els toms, el desplaament d'un o ms toms respecte a la seva posici d'equilibri provoca la propagaci d'una vibraci o conjunt de vibracions a travs de la xarxa. A la figura inferior es mostra una d'aquestes ones. L'amplitud de l'ona s donada pel desplaament dels toms respecte a les posicions d'equilibri i s'hi indica la longitud d'ona  .

  

Cal tenir en compte que existeix una longitud d'ona mnima, establerta per la separaci dels toms en equilibri, a. Com veurem ms endavant, qualsevol longitud d'ona inferior a a es pot fer correspondre a una altra superior a a.

Qualsevol vibraci possible de la xarxa no t una freqncia i longitud d'ona ben definides, per els modes normals de vibraci, que sn els components bsics de qualsevol vibraci (ja que tota vibraci es pot descompondre en "suma" de modes normals), s tenen freqncies i longituds d'ona ben definides. A continuaci estudiarem en detall aquests modes des d'un punt de vista quntic.

 Fonons en una dimensi .

Considerem una cadena quntica unidimensional dN toms, que podem considerar el model quntic ms simple per representar una xarxa. A partir d'aquest model veurem com es poden definir els fonons, amb l'avantatge que el procediment es pot generalitzar amb facilitat a dues i tres dimensions. El hamiltoni d'aquest sistema s

;

on m s la massa de cada tom i xi i pi sn els operadores posici i moment de l'tom i-sim (vegeu l'article sobre l'oscillador harmnic quntic per a una discussi d'aquest tipus d'hamiltonians).

Introdum un conjunt dN "coordenades normals" Qk, definides com la transformada de Fourier de les x, i N "moments conjugats"  , definits com la transformada de Fourier de les p:



La quantitat k ser el nombre d'ona del fon, s a dir, 2 / . k noms pren valors quantitzats, ja que el nombre d'toms s finit. La forma de la quantitzaci depn de les condicions de contorn; per simplicitat imposarem condicions de contorn peridiques, s a dir, que l'tom (N+1) s equivalent al primer tom. Fsicament aix equival a unir la cadena d'toms pels seus extrems. El resultat d'aquesta quantitzaci s



El lmit superior dn prov de la longitud dona mnima que imposa l'espaiat de la xarxa, a, tal com ja s'ha comentat.

Invertint les transformades de Fourier per expressar les Q en funci de les x i les   en funci de les p, i utilitzant les relacions canniques de commutaci entre x i p, es pot demostrar que



s a dir, que les coordenades normals i els seus moments conjugats obeeixen les mateixes relacions de commutaci que els operadors de posici i moment. Si escribim l'hamiltoni en funci d'aquestes quantitats,



on

;

Remarquem que els acoblaments entre les variables de posici han desaparegut; si les Q i les   fossin hermtiques (que no s el cas), l'hamiltoni transformat descriuria N oscilladors harmnics no acoblats. De fet, aquest hamiltoni descriu una teoria quntica de camps de bosons no interaccionants.

L'espectre d'aquest hamiltoni es pot obtenir fcilment amb operadors de creaci i destrucci, de manera molt semblant al cas de l'oscillador harmnic quntic. Introdum aquests operadors definits per



The ladder operators satisfy the following identities:

;
;
;

Com en el cas de l'oscillador harmnic, podem demostrar qyue ak  i ak creen i destrueixen un estat excitat d'energia   k. Aquestes excitacions sn els fonons.

A partir d'aix es poden deduir dues propietats importants dels fonons:
 Els fonons sn bosons, ja que es pot crear un nombre indefinit d'excitacions idntiques aplicant una vegada i una altra l'operador de creaci ak .
 Cada fon s un mode de vibraci collectiu provocat pel moviment de cad un dels toms de la xarxa. Aix s evident a partir del fet que els operadors de creaci i destrucci contenen sumatoris sobre les posicions i moments de tots els toms.

A priori no sembla obvi que aquestes excitacions generades pels operadors a siguin realment ones de desplaament de la xarxa, per es pot donar una demostraci convincent calculant la funci d'autocorrelaci de posici. Suposem que |k> denoti un estat amb un quntum de mode k excitat, s a dir,



Es pot demostrar que, per a dos toms qualssevol j and l,

;

que s el que esperarem d'una ona de desplaament de la xarxa amb freqncia  k i nombre d'ona k.

 Fonons en tres dimensions .

El procediment per generalitzar els resultats anteriors a una xarxa tridimensional s fcil per tedis. El resultat final s que el nombre d'ona k s substitut per un vector d'ones tridimensional k. A ms, ara cada k est associat a tres coordenades normals. L'hamiltoni t la forma



Els nous ndexs s = 1, 2, 3 indiquen la polaritzaci dels fonons. En el cas unidimensional, els toms noms es podien desplaar al llarg de la lnia, de manera que tots els fonons corresponien a ones longitudinals. En tres dimensions, en canvi, la vibraci no queda restringida a la direcci de propagaci, sin que tamb es pot produir en un pla perpendicular, donant lloc a ones transversals.

 Propietats dels fonons .
 Relaci de dispersi .

Abans hem obtingut una equaci que relaciona la freqncia d'un fon,  k, amb el seu nombre d'ona k:

;

Aquesta relaci s una relaci de dispersi. A la segent grfica podem observar el seu comportament:

  

La velocitat de propagaci d'un fon, que s, de fet, la velocitat del so a la xarxa, s donada pel pendent de la corba de dispersi,   k/ k (vegeu velocitat de grup.) A valor baixos de k (longituds d'ona llargues) la relaci de dispersi s gaireb lineal i la velocitat del so s aproximadament  a, independent de la freqncia del fon. Una conseqncia d'aix s que paquets fonons de longitud d'ona diferent (per llarga) es poden propagar llargues distncies dins la xarxa sense dispersar-se. Per aix en els slids el so es propaga sense una distorsi important. Per a valors grans de k (longituds d'ona curtes) aquest comportament ja no es produeix, a causa dels detalls microscpics de la xarxa.

Cal recordar que la fsica del so en l'aire s diferent de la fsica del so en slids, malgrat que en ambds casos es tracta d'ones de densitat, ja que en l'aire el so es propaga grcies a un conjunt de molcules de moviment aleatori, en lloc d'en una xarxa cristallina regular.

 Fonons acstics i ptics .

En els slids reals hi ha dos tipus de fonons: els "acstics" i els "ptics". Els fonons acstics, que sn els que acabem de descriure, tenen freqncies petites a longituds d'ona llargues i corresponen a les ones sonores a la xarxa.

Els fonons ptics, que apareixen en cristalls que tenen ms d'un tom a la cella unitat, sempre tenen una freqncia mnima de vibraci, fins i tot quan la seva longitud d'ona s molt llarga. S'anomenen "ptics" perqu en cristalls inics (com el clorur de sodi) s'exciten fcilment amb la llum (de fet, amb la radiaci infrarroja). Aix s degut a que corresponen a un mode de vibraci en qu ions positius i negatius adjacents vibren un contra l'altre, creant un moment dipolar elctric que varia en el temps. Els fonons ptics que interactuen d'aquesta manera amb la llum s'anomenen actius infrarrojos. Els fonons ptics actius Raman tamb poden interactuar indirectament amb la llum, mitjanant la dispersi Raman.

 Moment del cristall .

Resulta temptador tractar un fon amb el vector d'ona k com si tingus moment  k, anlogament als fotons i les ones de matria. Nogensmenys, aix no s totalment correcte, ja que  k no s realment un moment fsic, s el que s'anomena moment del cristall o pseudomoment. Aix s aix perqu k noms est determinat fins a mltiples de vectors constants, anomenats vectors de la xarxa recproca. Per exemple, en el model unidimensional, les coordenades normals Q i   estan definides de manera que



per a qualsevol enter n. Per tant, un fon amb vector d'ona k s equivalent a una famlia infinita de fonons amb nombres d'ona k  2 /a, k  4 /a, etc. Fsicament, els vectors de la xarxa recproca actuen com a "pedaos" addicionals de moment que la xarxa pot "enganxar" al fon.

Habitualment resulta convenient considerar els vectors d'ona k de mdul mnim (|k|) de la seva famlia. El conjunt de tots aquests vectors d'ona defineixen la primera zona de Brillouin, i es poden definir cpies de la primera zona, desplaades per un vector de la xarxa recproca.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41148" title="Vegetaci psamfila" nonfiltered="892" processed="884" dbindex="15951">


La vegetaci psamfila s aquella vegetaci adaptada a viure sobre substrats sorrencs, com les platges o les dunes, litorals o continentals.

Les plantes que formen part d'aquest tipus de vegetaci tenen adaptacions diverses que els permeten crixer sobre la sorra, malgrat la inestabilitat i permeabilitat d'aquest substrat. D'altra banda, sovint han de desenvolupar una tolerncia a la salinitat, sobretot a les platges i dunes litorals, on el mar aporta grans quantitats de sal.

De forma caracterstica, es reconeixen a les costes sorrenques dels Pasos Catalans, tres grans tipus de vegetaci psamfila:

 La vegetaci de la platja o front dunar .
Sn comunitats vegetals herbcies, molt obertes, baixes, formades per un nombre molt redut d'espcies, per altament especialitzades, de forma que no es troben enlloc ms que en aquests ambients litorals.

Sn caracterstiques d'aquest tipus de vegetaci el Jull de platja (Elymus farctus), el Rave de mar (Cakile maritima) o l'Esporobolus (Sporobolus pungens).


 La vegetaci de les crestes de les dunes .
Sn comunitats herbcies, obertes i majoritriament baixes, tot i que les condicions rigoroses per matitzades respecte a la pltaja o el front dunar, permeten un major desenvolupament d'aquestes comunitats.
La biodiversitat hi s molt ms remarcable, tot i que segueixen sense trobar-s'hi espcies no especialment adaptades a aquest entorn.

En sn caracterstiques plantes com el Borr (Ammophila arenaria), el Melg mar (Medicago marina), la Lleterassa de platja (Euphorbia paralias), el Lliri de mar (Pancratium maritimum), la Campaneta de mar (Calystegia soldanella), etc.

 La vegetaci de reraduna .
Les comunitats de reraduna ja presenten algunes espcies arbustives com la Bufalaga marina (Thymelaea hirsuta) o una subespcie litoral d'Ungla de gat (Ononis natrix ramosissima). Sn doncs comunitats ms denses i altes, que varien molt la seva composici florstica en funci de la microtopografia de la reraduna.

Sn caracterstiques d'aquest ambient, a banda de les anteriorment citades, la Creuadeta marina (Crucianella maritima), la Silene de platja (Silene nicaensis), el Tim mar (Teucrium polium dunense, el Panical mar (Eryngium maritimum), etc.

L'hbitat d'aquest tipus de vegetaci pateix a les nostres contrades una forta pressi antrpica, lligada a la urbanitzaci del litoral i la sobrefreqentaci de les platges. s per aix que resten poques mostres d'aquestes comunitats vegetals a les costes sorrenques dels Pasos Catalans.

Pel que fa al Principat de Catalunya, tan sols en resten mostres destacables al Golf de Roses, la Platja de Pals, Torredembarra i el Delta de l'Ebre.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41156" title="Montserrat Tura i Camafreita" nonfiltered="893" processed="885" dbindex="15952">

Montserrat Tura i Camafreita (Mollet del Valls, 1954) s consellera de Justcia de la Generalitat de Catalunya des del novembre de 2006. Ha estat consellera d'Interior (2003-2006) i diputada al Parlament de Catalunya durant la V, VI i VII legislatura.

Inicis.
A la seva joventut, va militar a la Organitzaci d'Esquerra Comunista

Durant la VI legislatura fou portaveu adjunta del grup parlamentari Socialistes-Ciutadans pel Canvi, i form part de la seva direcci. 

Consellera d'Interior.
El 22 de desembre de 2003 prengu possessi com a nova consellera d'Interior en substituci de la democristiana Nria de Gispert, que havia obstentat la conselleria de Justcia i Interior des del 5 de novembre de 2002. 

El 29 de desembre de 2003 renunci al seu esc al Parlament de Catalunya en el marc d'una decisi conjunta de la majoria de consellers i alts crrecs de la Generalitat del PSC per renovar el grup parlamentari.
Com a consellera d'Interior ha acabat de desplegar els mossos per tot Catalunya.

Consellera de Justcia.

El 2006 va prendre possessi del crrec de consellera de Justcia. D'aquesta manera, no continua en el crrec de consellera d'Interior, ara a crrec de Joan Saura (ICV-EUiA).























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41157" title="Eris (planeta nan)" nonfiltered="894" processed="886" dbindex="15953">


(136199) Eris, anteriorment anomenat 2003 UB313, s  un planeta nan i l'objecte transneptuni ms gran que s'ha descobert. T un dimetre d'aproximadament 2.400 km, una mica ms gran que Plut, el qual era l'objecte ms gran fins al moment. Ha estat anomenat el des planeta pels seus descobridors, per la NASA i tamb pels mitjans de comunicaci per la definici de "planeta" de la Uni Astronmica Internacional l'ha incls junt a Plut i Ceres en la nova categoria de planetes nans. T una rbita molt inclinada i excntrica amb un perode orbital de 557 anys i una distncia mitjana al Sol de 67,7 unitats astronmiques, cosa que el classifica com a objecte del disc dispers. Actualment, s l'objecte del sistema solar descobert que es troba a una major distncia del Sol, a 97 UA. Els seus descobridors el van batejar, de forma informal, amb el nom de Xena, per l'herona de la srie de televisi Xena, la princesa guerrera. T un satllit natural anomenat, provisionalment, S/2005 (2003 UB313) 1, de forma informal provisional Gabrielle (la companya de Xena a la srie), i finalment de manera oficial Dysnomia (en catal Disnmia), filla dEris a la  mitologia grega. 

 Descobriment .

Va ser descobert per un equip de tres astrnoms: Michael Brown, Chad Trujillo, i David Rabinowitz des de l'Observatori del Mont Palomar a Califrnia el 5 de gener de 2005 a partir d'imatges preses el 21 d'octubre de 2003. El descobriment va ser anunciat el 29 de juliol del 2005, el mateix dia que altres dos grans objectes del cintur de Kuiper: 2003 EL61 i 2005 FY9.

Aquest equip d'astrnoms ha estat buscant sistemticament objectes del sistema solar exterior durant diversos anys i ja havia estat relacionat amb el descobriment d'altres grans objectes transneptunians com per exemple (50000) Quaoar, (90482) Orcus i (90377) Sedna. Les imatges que van permetre descobrir Eris van ser preses el 21 d'octubre de 2003 durant observacions rutinries mitjanant el telescopi reflector de 48 polzades Samuel Oschin de l'Observatori del Mont Palomar. Per l'objecte no va ser descobert fins al gener del 2005, quan ms imatges de la mateixa zona van mostrar la seva lenta evoluci sobre el fons d'estreles. Observacions subsegents van permetre determinar-ne l'rbita, que al seu torn va donar una estimaci de la distncia al Sol i la grandria.

Nom .
L'objecte va ser designat inicialment amb el nom 2003 UB313, d'acord amb les convencions de nomenclatura de planetes menors dictades per la Uni Astronmica Internacional. El 13 de Setembre de 2006 la UAI l'ha batejat oficialment amb el nom d'Eris segons es detalla ms avall.

Pel fet que totes les observacions li donen un dimetre major que Plut, potser arribe a ser considerat el des planeta del sistema solar, categoria que, en el moment del descobriment, ja li va ser donada per la NASA i pels mitjans de comunicaci. No obstant, com que actualment est establert que hi ha cert nombre d'objectes de grandria comparable a Plut (encara que, a part d'Eris, no n'hi ha cap que iguali o superi el seu dimetre) en les regions ms exteriors del sistema solar, l'estatus de Plut com a planeta ha estat posat en dubte. Actualment hi ha obert un debat entre els astrnoms sobre la definici exacta de "planeta". Poc desprs del descobriment d'Eris, la UAI va encarregar a una comissi d'experts que prenguessin una decisi sobre el tema. La decisi s'ha anat postposant diversos mesos i ara s'espera que pel setembre de 2006 finalment es prengui una decisi definitiva.

D'altra banda, prviament a l'anunci del descobriment, els descobridors d'Eris l'havien batejat amb el nom de Xena, per l'herona de la srie de televisi Xena, la princesa guerrera. Aquest s noms un nom que els astrnoms utilitzaven entre ells, simplement perqu s ms fcil de pronunciar que les seqncies de nmeros i lletres amb qu es designa els cossos celestes abans d'atorgar-los un nom definitiu. Desprs de l'anunci, el nom es va fer pblic i va ser utilitzat per diversos mitjans de comunicaci. Per aquest nom s provisional i no ha estat enviat a la UAI per sotmetre'l a la seva aprovaci. Segons els descobridors, la X de Xena s una referncia al Planeta X de Percival Lowell. Tamb han declarat que volien ms noms femenins per als cossos celestes i aquest s el ms semblant a un nom mitolgic femen que comenci per X que van trobar. L'havien reservat per al primer cos que trobessin que fos ms gran que Plut. 

rbita .

Eris t un perode orbital de 557 anys i actualment es troba a quasi a la mxima distncia possible del Sol (afeli), a unes 97 unitats astronmiques de la Terra (14.500 milions de quilmetres). Actualment, s l'objecte descobert que est ms allunyat del Sol, tot i que es coneixen uns 40 objectes (notablement (90377) Sedna) que, encara que actualment es trobin ms a prop del Sol que Eris, la seva distncia mitjana al Sol s molt major.

La seva rbita s molt excntrica i arriba fins a unes 38 UA del Sol durant el periheli. Aix s molt ms que l'excentricitat de l'rbita de Plut (la distncia de Plut al Sol varia entre 30 i 49 UA, mentre que Nept t una rbita quasi circular a unes 30 UA). Al contrari que els planetes tellrics i els gegants de gas, les rbites dels quals estan aproximadament en el mateix pla que el de la Terra, l'rbita d'Eris est inclinada uns 44 respecte a l'eclptica (per comparaci, la inclinaci de l'rbita de Plut, la ms inclinada de tots els planetes, s noms de 17). Les seves caracterstiques orbitals el classifiquen com a objecte del disc dispers.

T una magnitud aparent de 19, prou brillant per a ser vist amb un telescopi relativament modest. Encara que s difcil poder localitzar-lo visualment, un telescopi amb una lent o un mirall de 20 cm i un CCD pot prendre una imatge d'Eris. La ra que no hagi estat descobert fins ara s la gran inclinaci de la seva rbita, ja que la majoria de les bsquedes de grans objectes en les regions ms allunyades del sistema solar es concentren en el pla de l'eclptica, on es troben la majoria de cossos celestes del sistema solar.

 Mida  .

El dimetre d'Eris s'ha mesurat en 2.400  100 km observant-lo amb el telescopi espacial Hubble. Aix implica que s noms una mica ms gran que Plut (2.320 km), i fora ms petit del que s'esperava. Aquesta diferncia entre el valor esperat i el mesurat s deguda a que els astrnoms pensaven que Eris probablement reflectia la mateixa quantitat de llum que Plut (un 60%). Per la nova mesura del dimetre implica que en realitat reflecteix un 86% de la llum que li arriba, ms que qualsevol altre objecte del sistema solar excepte Encelade.

La brillantor d'un objecte del sistema solar depn tant de la seva grandria com de la quantitat de llum que reflexa (albedo). Si el dimetre de l'objecte i la seva distncia al Sol sn coneguts, es pot calcular fcilment el seu albedo a partir de la seva magnitud aparent. Se sabia que el dimetre havia de ser menor a 3.200 km pel fet que no va poder ser detectat pel telescopi espacial Spitzer. A ja implicava que havia de ser un objecte amb un albedo relativament alt. Es creu que l'alt valor d'albedo s degut a que la seva superfcie est coberta de gel.

Prviament, s'havien realitzat observacions d'emissi trmica a una longitud d'ona de 1,2 mm, on la brillantor d'un objecte depn noms de la temperatura i l'rea de la superfcie. Aquestes mesures van donar un dimetre de 3.000 km 270km 100km, aproximadament un ter ms gran que Plut, i un albedo de 0,60 o 0,55 0,10 0,05, dins del rang de Plut. (La primera incertesa est relacionada amb l'error de la mesura, la segona amb l'orientaci desconeguda de l'objecte i la rotaci). Si l'objecte t una rotaci rpida, resultant en una millor distribuci del calor i una temperatura de 23-24 kelvin, el dimetre probablement es trobi a la part alta del rang (3.090 km); si la rotaci s lenta, la superfcie visible ser ms calenta ~27 K i el dimetre probablement es trobar a la part baixa del rang (2.860 km).

 Superfcie .
Desprs de la identificaci d'Eris, l'equip descobridor va continuar el seu estudi a travs de mtodes espectroscpics realitzats amb el telescopi Gemini North, a Hawaii. La llum infraroja de l'objecte va revelar la presncia de met gelat, el que indica que la superfcie d'Eris s, en certa manera, semblant a la de Plut i a la de 2005 FY9, que sn els dos altres nics objectes transneptunians que han revelat la presncia de met. La lluna de Nept, Trit, que probablement havia estat un antic objecte del cintur de Kuiper, tamb presenta met en la superfcie. 

Per, a diferncia de Plut i Trit, que tenen un color vermells, sembla que la superfcie d'Eris s d'un color blanquins uniforme que fa que reflecteixi el 86% de la llum incident. El color vermells de Plut probablement sigui degut als dipsits de tolina en la seva superfcie, i all on aquests dipsits enfosqueixen la superfcie, el menor albedo comporta temperatures ms elevades i l'evaporaci dels dipsits de met. D'altra banda, el color blanc i la brillantor de la superfcie d'Eris sn deguts a que la possible atmosfera del planeta, formada probablement per met i nitrogen, es troba completament congelada i cobreix de forma uniforme la superfcie de l'objecte formant una fina capa d'uns quants centmetres d'espessor, reduint aix els contrasts d'albedo i cobrint els possibles dipsits de tolina.

Actualment, Eris es troba gaireb en el punt ms allunyat del Sol de la seva rbita i la temperatura a la superfcie deu ser de noms 30 K. La seva excntrica rbita provoca que d'aqu a 280 anys, quan es trobi en el punt ms proper al Sol, la temperatura ser d'uns 55 K, no molt alta per suficient per a sublimar els gels i disposar d'una tnue atmosfera. 

El met s molt voltil i la seva presncia a Eris mostra que sempre ha estat en l'extrem exterior del sistema solar, on fa prou fred per a conservar el met gelat, o b que Eris t una font interna de met per a substituir el que s'escapa cap a l'espai en forma de gas. Aix contrasta amb les observacions d'un altre objecte transneptuni recentment descobert, 2003 EL61, que revelen la presncia de gel d'aigua per no de met.

Satllit.
El 10 de setembre de 2005 es va descobrir l'existncia d'un satllit natural d'Eris. Aquest cos va designar-se provisionalment S/2005 (2003 UB313) 1, i els seus descobridors van batejar-lo, de forma informal, amb el nom de Gabrielle, la companya de Xena a la srie de televisi Xena, la princesa guerrera. El descobriment va fer-se mitjanant el sistema d'ptica adaptativa dels telescopis Keck, a la cima del Mauna Kea a Hawaii. 

La UAI en donar nom oficial al planeta nan com a Eris ha batejat oficialment el seu satllit amb el nom de Disnmia, filla d'Eris en la mitologia grega, segons es descriu ms avall.

El satllit s unes 60 vegades menys brillant que Eris i s'estima que el seu dimetre s unes 8 vegades menor (uns 350 km). El seu perode orbital s'ha estimat, de forma molt aproximada, en dues setmanes, per hi ha planejades ms observacions que permetran mesurar-lo amb ms precisi. Quan el perode i el semieix major (actualment estimat en uns 36.000 km) es coneguin millor, llavors ser possible determinar la massa del sistema.

Fins ara, s'ha descobert que tres dels quatre objectes transneptunians ms brillants tenen satllits, en canvi, noms un 10% de la resta d'objectes descoberts en tenen. Es creu que aix implica que collisions entre els TNO ms grans van ser freqents en el passat. Impactes entre objectes de l'ordre de 1000 km de dimetre expulsarien grans quantitats de matria a l'espai que s'uniria per formar una o ms llunes. Es creu que va ser un mecanisme similar el que va originar la Lluna a partir de la Terra quan aquesta va rebre l'impacte d'un cos de gran mida fa milers de milions d'anys, durant la formaci del sistema solar.

El malnom de Xena.

Xena no s un nom mitolgic clssic, fa referncia a una srie del gnere de  espasa i bruixeria , que a diferncia dels gneres purament fantstics sobre temes relacionats amb la mgia, la bruixeria o altres elements fantstics, combina acci pica amb temes de mgia, o bruixeria, o mites clssics mgics.

Xena pareix ser un nom relacionat amb la paraula catalana xenfob o xenofbia (poruc o por dels estrangers, una neurosi), i possiblement amb Xnia (hipocorstic dEugeni) de la mateixa arrel de la paraula llatina x n um, -i: present, regal, ofert als hostes en senyal d'amistat.

Si aquest nom esdevingus oficial es trencaria amb una tradici dins l'astronomia de posar noms mitolgics als estels, similar a la que trenc Nicolas-Louis de Lacaille, quan pos noms d'aparells cientfics a les constellacions de l'hemisferi austral.

Els noms oficials Eris i Disnmia.

El 2003 UB313 ha rebut el nom oficial d'Eris a la reuni de la UAI del 13 de Setembre de 2006, i el seu satllit, el nom de "Dysnomia" que en grafia catalana quedaria Disnmia.

El nom d'Eris va ser proposat per l'equip descobridor M. E. Brown, C. A. Trujillo, i D. Rabinowitz.

Mitologia descrita a la notcia de la UAI:

Eris s el nom de la deessa grega de la discrdia i la baralla. Provoca gelosia i enveja per causar lluites i fria entre els homes.

(El descobriment de 2003 UB313, ms gran que Plut, ha portat a la redefinici del mot Planeta i la degradaci de Plut a planeta nan, enfrontant astrnoms i partidaris de Plut com a planeta).

A les noces de Peleus i Thetis, pares de l'heroi Aquilles, van ser convidats tots els dus excepte Eris que enrabiada per l'exclusi va causar per venjar-se una baralla entre deesses que dugu a la guerra de Troia.

Disnmia s filla d'Eris i l'esperit dels "sense llei".

Enllaos externs.


 APOD:imatge astronmica del dia 1 d'agost de 2005;
 Pgina de Mike Brown sobre 2003 UB313;
 Pgina de Mike Brown sobre la lluna de 2003 UB313;
 Llista de dades de 2003 UB313 i la seva lluna;
 Simulaci de l'rbita;
 La UAI bateja oficialment 2003 UB313 com a Eris i la seva lluna com a Dysnomia;

Referncies.
 M. E. Brown, C. A. Trujillo,  D. L. Rabinowitz Discovery of a Planetary-sized Object in the Scattered Kuiper Belt, The Astrophysical Journal, 635 (Dec. 2005), Issue 1, pp. L97-L100.  Preprint a arXiv.;
M. E. Brown, M. A. van Dam, A. H. Bouchez, D. LeMignant,  C. A. Trujillo,  R. Campbell, J. Chin, Conrad A, .S. Hartman, E. Johansson, R. Lafon, D. L. Rabinowitz, P. Stomski, D. Summers, P. L. Wizinowich Satellites of the largest Kuiper belt objects, The Astrophysical Journal (2006), 639, Issue 1, pp. L43-L46.  Preprint a arXiv.;
 Gomes R. S., Gallardo T., Fernndez J. A., Brunini A. (2005), On the origin of the High-Perihelion Scattered Disk: the role of the Kozai mechanism and mean motion resonances, Celestial Mechanics and Dynamical Astronomy, Vol. 91, pp. 109-129 ;
 Bertoldi F., Altenhoff W., Weiss A., Menten K. M., Thum C. (2006). The trans-neptunian object 2003 UB313 is larger than Pluto, Nature, 2006 Feb 2, 439 (7076): 563-4;
 Antoni Seva i Llinares, i cols. Diccionari Llat Catal, diccionaris de l'Enciclopdia Catalana, Barcelona, 1993.
 Salvador Oliva i Angela Buxton. Diccionari Catal Angls, Enciclopdia catalana, Barcelona, setena reimpressi juny del 2001.

 


















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41160" title="Sh?jo Kakumei Utena" nonfiltered="895" processed="887" dbindex="15954">

Sh jo Kakumei Utena (        o Revolutionary girl Utena - 'Utena la noia revolucionria') s una serie de manga i anime escrita per Chiho Sait  i Be Papas.

L'anime es compon de 39 captols i narra la histria d'una noia que arriba a l'Acadmia Ohtori, la Utena. Aquesta noia est lligada a un record de la seva infncia: el record d'un prncep que la salva i li dna un anell amb el gravat d'una rosa, smbol de fora i de noblesa, que el fan caracterstic. A partir d'aquell dia, Utena decideix transformar-se en un prncep.
En arribar a l'escola, aquell anell la far participant d'una mena de duels en qu el guanyador obt la Nvia de la Rosa, Anthy Himemiya.
La Nvia de la Rosa est obligada a cumplir les ordres del guanyador qui, a part, tamb obtindr el poder per revolucionar el mn.

El manga est format per 6 llibres, on s'hi explica una histria semblant per amb un final diferent.

Primer va ser el manga, desprs l'anime i al final es va fer una pellcula, Adolescence of Utena.

La protagonista de Shoujo Kakumei Utena s Utena Tenjo, una noia que de petita va conixer un prncep. El qual li va donar un anell i va prometre que un dia aquest mateix anell faria que es retrobessin. Utena va quedar tan impressionada d'aquella trobada que amb el temps va voler ser ella mateixa un prncep. La histria comena quan Utena comena a estudiar en l'elitista Acadmia Ohtori, sabent que el seu prncep possiblement el trobaria all. El fet que Utena vesteixi com un noi, tingui un carcter molt ms directe i rebel que la resta de noies, a ms d'un rendiment superior al dels nois en gaireb qualsevol esport, juntament amb un fsic destacable, fan que Utena sigui una de les alumnes ms admirades, i no trigar a cridar l'atenci dels Membres del consell d'estudiants, els quals formen part de l'lit de l'acadmia.

L'anime i el manga, si b tenen molts punts en com, no segueixen el mateix desenvolupament ni expliquen la histria amb els mateixos detalls.

Degut a l'xit tamb se n'ha fet una pellcula, un musical i un videojoc.





 Personatges principals .

  Utena Tenj  (      Tenj  Utena) Protagonista de la srie. Va vestida com un noi en record del prncep que li va salvar la vida desprs de la mort dels seus pares, i que li va donar un anell com a record d'aquella trobada.

 Anthy Himemiya (       Himemiya Anth ) Nvia de la rosa. El seu poder s el que es disputen els duelistes al Coliseu dels Duels.
 
 Chuchu (     Chuchu) La mascota de l'Anthy Himemiya. No queda clar quina espcia d'animal s, ja que s com un hbrid entre ratol i mico petit.

 T ga Kiry  (     Kiry  T ga) s el germ de la Nanami. Tamb s el president del consell d'estudiants.

  Ki ichi Saionji (      Saionji Ky ichi) Membre del consell d'estudiants. Est enamorat de l'Anthy Himemiya, amb qui comparteix un diari personal.

 Wakaba Shinahara: s la millor amiga de la Utena Tenjo.

 Miki Kaoru: Membre del Consell d'estudiants i duelista. Tamb s un gran pianista i amic de l'Anthy Himemiya.

 Juri Arisugawa: Presidenta del Club d'Esgrima de l'Acadmia Ohtori. Alhora membre del consell d'estudiants, i per tant, duelista.

 Nanami Kiry : En principi es creu que s germana d'en Toga Kiryu. Hi t una relaci molt forta, i no consentir que cap noia se li acosti. Malgrat tot, al decurs de l'historia es descobreix que en T ga s adoptat i aix desequilibra la Nanami. Participa en els duels.







 Manga .

Els volums publicats:

 Utena la noia revolucionria 1: Prleg .
S'explica l'arribada d'Utena a l'Acadmia Ohtori. Abans Utena estava vivint amb la seva tieta, per un dia intueix a travs d'unes postals que el seu prncep el podria trobar a l'Acadmia Ohtori.

Utena Tenjou s una noia que, de petita, va ser salvada per un prncep, que li va donar un anell. Utena, que t molt de carcter, fora i noblesa, decideix imitar el seu prncep, per a no ser ms una princesa a salvar. Un dia, apareix a la vida de la noia un jove, Aoi Wakaoji, que podria ser el prncep que tant ha buscat. A ms, aquest porta un anell com el d Utena, un Emblema de la Rosa.

Ja fa sis mesos que Utena s ha installat a l Acadmia Ohtori, en busca del seu prncep. Un dia, Kyoichi Saionji, el capit del club de kendo, penja a un taulell d anuncis una carta d amor escrita per Wakaba, la millor amiga d Utena. Aquesta decideix desafiar el noi a un duel per a venjar la seua amiga. Per en el duel estar molt ms en joc que l honor de Wakaba...

 Utena la noia revolucionria 2: El curry i la gran transformaci .
A travs del T ga, Utena coneix l'existncia dels duelistes i el misteris reglament del codi de l'emblema de la rosa.
Comena a conixer en Toga i d'altres personatges, que tard o d'hora la reptaran a duels.

Toga Kiryu, el president del consell d estudiants, s ferit per Saionji mentre intenta protegir a Utena. Aix fa enfadar molt a Juri, una altra duelista i presidenta del club d esgrima, que est enamorada de Toga. Mentrestant, Toga insinua a Utena que ell podria ser el prncep que est buscant, i que est enamorat d ella. Tot aix fa acabar la pacincia de Juri, que repta a Utena a un duel. Miki, un altre duelista, tamb s enamora d Utena, i aix posa gelosa a la seua germana bessona Kozue. Tot plegat portar problemes a la nostra protagonista. 
 
Anthy decideix cuinar un plat de curry, i Chuchu el troba tant dolent, que decideix afegir a la cassola un pot sencer de curry ultra picant per a matar el gust. El resultat s tan fort que provoca una explosi que fa que es dos noies intercanvien la personalitat. Chuchu, que en un principi no entn res del canvi, decideix fer tot el que pot per a arreglar la situaci

 Utena la noia revolucionria 3: Els tres desigs .
En aquest se'ns explica la causa de per qu Utena vesteix com un noi, i la seva trobada amb el prncep quan era petita.

Toga decideix reptar a Utena a un duel, tot i que la noia est convenuda que ell s el seu prncep. La noia no sap qu fer, perqu vol protegir a Anthy, per no vol lluitar contra el seu prncep. L amistat entre les dos noies creix cada dia ms, i Anthy fins i tot li presenta a Akio, el seu germ gran. Utena accepta el duel contra Toga per a protegir la seua amiga, per l acaba perdent. Aix provoca un daltabaix en la protagonista, que se sent perduda i enganyada.

Anthy troba una estranya figura. Chuchu, jugant amb l estatueta, trenca un malefici i aquesta li concedeix tres desigs. El seu primer desig s un munt de pltans, que li sn concedits sense problema. El segon desig, en canvi, portar ms problemes a Utena Anthy i els membres del consell: Chuchu desitja ser tan gran com els altres...

 Utena la noia revolucionria 4 .
Utena guanya el primer duel i s'emporta l'Anthy.
Utena es posa com a objectiu protegir a Anthy, i per tant es veu obligada a continuar competint en els duels.

Akio s en realitat la Fi del Mn, i decideix seduir a Utena per aconseguir els seus objectius. Tot i la oposici de Toga i, en secret, d Anthy, la noia acaba caient a la trampa, i s enamora d Akio. Aquest ho aprofita per a fer que ella i Anthy celebrin el ritual mitjanant el qual Utena es converteix en la nova Nvia de la Rosa i dna el poder per a revolucionar el mn a Akio.

 Utena la noia revolucionria 5: La claror de color turquesa .
Apareix l'kio (el germ de l'Anthy) el qual est interessat tamb en el poder de l'emblema de la rosa.
Utena s'enamora d'kio i aquest l'acaba convertint en la Nvia de la Rosa a travs d'un ritual.

Utena descobreix que en realitat Akio s el prncep que la va salvar de petita i tota la histria de Deus i la Fi del Mn. Tamb descobreix el terrible dest d Anthy, i l amistat que sent per la noia, aix com l amor per Deus, l empenyen a enfrontar-se a Akio per a salvar a la Nvia de la Rosa. s l hora d l ltim duel per a aconseguir el poder per revolucionar el mn.

Arriba a l acadmia un noi anomenat Ruka Tsuchiya. Aquest resulta ser un duelista, que estava absent a causa d una malaltia. Ruka reprn el seu lloc de capit del club d esgrima, i agafa a Utena baix la seua tutela, ensenyant-li tot el que sap d esgrima. Per a recuperar el seu lloc com a capitana, i el eu honor, Juri haur de reptar a Utena a un combat. 

 Utena la noia revolucionria (especial): L Emblema de la Rosa Negra .
(Especial) Ens explica la mateixa histria per amb diferents matissos, tant de disseny de personatges com en la mateixa histria.

Souji Mikage ha estat seguint els passos d Utena, ja que desitja el poder dels miracles per a curar la malaltia mortal del noi que estima, Mamiya. Mikage invita a Utena a un seminari al tenebrs edifici de Nemuro, un misteris lloc on van morir cent estudiants fa molt de temps. En realitat, el que vol Mikage s lluitar contra Utena per a convertir a Mamiya en la nova Nvia de la Rosa.



 Anime .


L'anime consta de 39 captols repartits en 3 sagues:

 La Saga del Consell d'Estudiants .

En aquesta primera saga es donen a conixer els personatges principals i es porten a terme els primers duels d'Utena amb els membres del Consell d'Estudiants. Els quals tenen com objectiu el guanyar a la Nvia de la Rosa (Anthy Himemiya), qui passar a ser propietat del guanyador/a dels duels. Durant aquest primera part de la histria es van formant els enigmes que mantindran l'inters de la trama, a ms de donar-se a conixer els interessos ocults dels personatges, que lluiten contra Utena para aconseguir a Anthy per diferents motius. 

 La Saga de la Rosa Negra .

S'introdueix el personatge de Souji Mikage, un noi de gran poder i influncia en l'acadmia. El principal objectiu de Mikage s arravassar a Anthy d'Utena, per la qual cosa genera duels entre determinats alumnes i Utena. El que motiva a aquests nous Duelistas de la Rosa Negra s una gamma de ressentiments i decepcions, dels quals se serveix Mikage. Molts d'aquests duelistas han mantingut alguna relaci amb un personatge principal, i obtenen les seves armes dels pits d'aquests aix com Utena aconsegueix l'espasa de Du del pit de Anthy. Aix, per exemple, Kosue obt el seu floret del pit de Miki, Shiori treu la seva espasa del pit de Juri, i el "nuvi" de Nanami, ms petit que ella, obt d'aquesta els seus dos sabres de diferent grandria. A diferncia dels membres del consell i d'Utena, aquests duelistas duen anells de color negre els quals desapareixen al moment que sn derrotats. kio Ohtori fa la seva primera aparici en aquesta saga. 

 La Saga d'kio Ohtori .


 La Saga de la Fi del Mn .

Utena torna a lluitar per ltima vegada contra els membres del Consell d'Estudiants. Es desvetllen finalment les veritables intencions d'Anthy i kio, aix com els veritables sentiments dels protagonistes i el per qu dels duels.

 La Pellcula .
L'argument ens parla de com un "jove noi" que desprs sabem que resulta ser una noia, Utena, arriba de nou a la gran escola Ohtori. All coneix una jove molt animada, Wakaba, que s'ofereix a ensenyar-li l'escola, al que accepta. Mentre veuen a Juri i Miki combatent Utena veu alg que li s familiar, Tga, i va en la seva recerca, arribant a trobar-lo prop d'un roser. Desprs de la conversa Tga desapareix i Utena troba un anell que cau de l'interior d'una rosa, i llavors veu al cel com hi ha una enorme plataforma on decideix anar. All troba a Anthy Himemiya, una misteriosa noia que cuida les roses, i mentre estan conversant arriba Sainji Kiichi, un noi que diu ser el proms d'Anthy. Desprs de veure el mal tracte que aquest li ofereix a Anthy, Utena decideix defendre-la. Per resulta que aquell anell que ha trobat comporta unes normes arran d'Anthy i uns duels, aix que decideix posar-se'l, exposant-se aix a un duel contra Sainji. Grcies a la Nvia de la Rosa, Anthy, Utena guanya el duel i queda aix promesa a Himemiya. Aix far veure a les dues moltes noves coses que les portaran a voler fugir d'aquell mn de princeses i prnceps. 

 Videojoc .


El videojoc Quatre dies a Ohtori fou desenvolupat per l'empresa Sega per a la consola Sega Saturn, el videojoc no va ser distribut fora del Jap. L'argument tracta sobre els captols 8 i o de l'Anime.
Els personatges principals del videojocs sn nous respecte de l'anime, la pellcula i el Manga. A un dels personatges el nom li ha de posar el propi jugador del videojoc, a l'altre se la coneix amb el nom de Chigusa Sanjouin.

L'estil del videojoc s de novela visual amb grans elements de simulaci (bsicament una aventura grfica).
Els personatges tenen el que s anomena "Noblesa de cor", punts que indiquen la noblesa i el respecte dels personatges. Aquest indicador pot augmentar o disminuir segons les respostes que donen a les converses, o les reaccions davant de certes escenes. El vencedor dels duels es decideix a travs d'aquests punts.


 Enllaos externs .

 Frum d'Utena ;
 Fanpage en catal sobre Utena ;
 Web d'Utena en Catal ;
 Web al 3xl.net sobre Utena ;
 The Utena Network - wine soaked roses ;
 Sh jo Kakumei Utena a Internet Movie Database;
 Fitxa del doblatge de Sh jo Kakumei Utena ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41161" title="3/24" nonfiltered="896" processed="888" dbindex="15955">
El 3/24 (tres vint-i-quatre) s un canal de Televisi de Catalunya dedicat ntegrament a la informaci. Va comenar a emetre l'11 de setembre del 2003 com una iniciativa per desenvolupar la televisi digital terrestre (TDT), encara que emet simultniament a travs de la televisi analgica convencional.

Continguts.
L'objectiu del canal 3/24 s emetre informaci en directe i programes informatius d'actualitat. Conjuntament amb TV3, emet els informatius Telenotcies Migdia i Telenotcies Vespre. A ms, cada mitja hora emet un butllet de notcies que inclou tamb informaci meteorolgica i econmica. El butllet informatiu que s'emet de 00:00 a 00:30 es dedica exclusivament als esports.

A ms de les notcies, es realitzen diriament entrevistes sobre temes d'actualitat, i s'emeten de nou programes informatius de TVC com ara 30 minuts, gora, Valor afegit o La nit al dia.


Audincia.
El canal d'informaci contnua 3/24 va acabar l'any 2006 gaireb doblant l'audincia de finals del 2005. El canal ha consolidat una audincia superior a les 400.000 persones que hi connecten diriament (425.210 al mes de desembre).

La imatge.
Les caretes del canal pretenen crear un espai que identifiqui el 3/24 amb una ciutat de la informaci. Aix, les notcies s'identifiquen amb un edifici central amb parabliques; el trnsit, amb una xarxa de carreteres o el temps, amb un observatori. El color distintiu de l'emissora s el taronja, que representa la calidesa i proximitat de la informaci de la corporaci pblica.

El plat s virtual, creat sobre un croma. Est totalment automtitzat: amb cmeres robotitzades i pantalles i ordinadors per a qu el propi conductor/a treballi des de plat.

Sintonitzaci.
A travs de la televisi analgica convencional:
Barcelona. Torre de Collserola: canal 65.
Barcelona. Montserrat: canal 29.
Barcelona. Collsesola Valls: canal 65.
Tarragona. La Mussara: canal 33.
Tarragona. Coll Red: canal 54.
Lleida. Alpicat: canal 47.
Girona. Rocacorba: canal 28.

A travs de la televisi digital terrestre (TDT):
Barcelona. Torre de Collserola: canal 61.
Barcelona. Montserrat: canal 61.
Barcelona. Centres emissors del Maresme: canal 43;
Tarragona. La Mussara: canal 59.
Tarragona. Collred: canal 59.
Lleida. Alpicat: canal 58.
Girona. Rocacorba: canal 60.

Enllaos externs.

3/24;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41167" title="Bandera del Gabon" nonfiltered="897" processed="889" dbindex="15956">
La Repblica autnoma del Gabon va utilitzar la bandera francesa del 28 de novembre de 1958 al 29 de juny de 1959. En aquesta data fou adoptada la bandera de l'autonomia, en proporci 3:4, de tres franges horitzontals desiguals (7:2:7) i la bandera francesa al cant superior. El verd simbolitzava la vegetaci del pas, el blau l'oce Atlntic, i el groc la lnia del Equador; la bandera francesa representava la pertinena a l'Uni Francesa. Des el mar de 1960 el Gabon va sortir de la Uni i la bandera francesa fou eliminada de les banderes, per aquest fet no va tenir cap suport legislatiu ja que es volia canviar el disseny. El 9 d'agost de 1960 el canvi va ser aprovat i les tres franges es van fer d igual mesura, desapareixent la bandera francesa; la proporci 3:4 es va mantenir. Aquesta nova bandera fou adoptada oficialment el dia de la independncia,17 d'agost de 1960. Aquesta mateixa bandera, en proporci 2:3, fou establerta com a bandera de proa dels vaixells.




Una bandera basada en l'escut nacional fou establerta com estendard del president i va romandre fins el 1990 quant es va establir la bandera nacional amb un disc blanc al centre amb l'escut de Gabon i sota les inicials del president. 




Les forces armades estan composades dels exercits de terra, marina i aviaci. El Ministre de Defensa i el cap de l'estat major tenen una bandera distintiva del seu rang.  

L exrcit de terra es professional amb mes de tres mil homes i te una bandera prpia.  

La marina va ser creada el desembre de 1960 i va tenir el seu primer vaixell (una patrullera) el 1961, passant a dependre del exercit de terra el 1975 fins que el 1983 va esdevenir autnoma i va adoptar el seu pavell i desprs banderes pel cap de la Marina, el cap de la flota, i altres crrecs secundaris.



L aviaci va ser creada el 1968 amb un sol helicpter, i va esdevenir autnoma el 1972; el 1986 sen va separar l'Aviaci Lleugera (helicpters, inclosos els de la marina i exercit de terra) tenint cada cos la seva bandera

La defensa civil disposa d un batall de Sapadors -Bombers amb bandera prpia. La policia, creada el 1960, tamb te una bandera. Finalment la Gurdia Republicana fou creada el 1964 desprs del cop d estat avortat per tropes franceses, i fa funcions bsicament de gurdia presidencial, disposant igualment de bandera prpia.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41168" title="Soconusco" nonfiltered="898" processed="890" dbindex="15957">
Soconusco es una regi del sud-oest mexic, dins l'estat de Chiapas.

 Histria.
Soconusco formava part de la intendncia de Chiapas, que era part de la Capitania general de Guatemala. El 30 de gener de 1822 la capitania es va integrar a Mxic, per Soconusco va rebutjar la uni i es va mantenir independent durant uns vint anys, sense un govern central, sin regida pels seus Ajuntaments.

El 24 de maig de 1824, desprs d un plebiscit, Chiapas es va integrar definitivament a Mxic per els Ajuntaments del Soconusco no varen acceptar la decisi i es van mantenir independents; tampoc varen acceptar la sobirania de Guatemala (que reclamava el territori).

No fou fins el 15 d'agost de 1842 quan un dels Ajuntaments de la regi, el de Tapachula, va acceptar l'acta de annexi. Tamb la va acceptar el de Tuxtla Chico, seguint desprs els dems ajuntaments. El setembre de 1842 el parlament mexic va acceptar la uni i Soconusco fou integrada a Chiapas, a qui ja abans pertanyia.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41169" title="Haumea" nonfiltered="899" processed="891" dbindex="15958">

2003 EL61 (tamb escrit 2003 EL61) s un gran objecte del cintur de Kuiper descobert el 2005. T forma d'ellipsoide amb una llargada de 1.960 km, lleugerament ms petit que Plut (2.320 km). Actualment es troba a una distncia de 51 UA del Sol i gira sobre si mateix a gran velocitat, amb un perode de rotaci de noms 3,9 hores, la rotaci ms rpida que es coneix per a qualsevol objecte del sistema solar de ms de 100 km. S'han descobert dos petits satllits naturals orbitant al seu voltant.

El seu descobriment va ser anunciat el 28 de juliol del 2005 pel grup de Jos Luis Ortiz Moreno, un astrnom del Instituto de Astrofsica de Andaluca que l'havia observat des de l'observatori de Sierra Nevada a Espanya. Tanmateix, el descobriment va estar envoltat de polmica ja que el grup de Michael E. Brown, que l'havia observat ja el 28 de desembre de 2004, va reclamar l'autoria del descobriment. Actualment, la disputa encara no s'ha resolt. El grup de Brown va batejar-lo, de forma informal, amb el nom de Santa (de Santa Claus) ja que van observar-lo per primera vegada pels volts de Nadal.

Controvrsia sobre el descobriment.
Els primers a observar l'objecte van ser els astrnoms nordamericans Michael E. Brown, Chad Trujillo i David Rabinowitz des del telescopi SMARTS el 28 de desembre de 2004. El grup de Brown no va anunciar immediatament el descobriment per, segons Brown, tenir temps per a poder estudiar en detall les caracterstiques de l'objecte i aix poder presentar un estudi el ms complet possible davant de la comunitat cientfica.

El 28 de juliol de 2005, els astrnoms espanyols Jos Luis Ortiz Moreno, Francisco Jos Aceituno Castro i Pablo Santos-Sanz van anunciar el descobriment de l'objecte. Segons Ortiz, van descobrir-lo reanalitzant imatges preses el 7 de mar de 2003. Desprs, van revisar arxius ms antics i van trobar-lo en imatges que dataven del 1955. El descobriment va ser publicat pel Minor Planet Center el 29 de juliol. Inicialment, Brown els va reconixer com a autors del descobriment.

Poc desprs es va descobrir que, el 26 de juliol, des d'ordinadors del Instituto de Astrofsica de Andaluca s'havia accedit a l'ordinador del telescopi amb qu el grup de Brown havia realitzat les observacions. En aquest ordinador es guardaven les coordenades de la posici en el cel cap all on apuntava el telescopi per a cada objecte descobert. Degut a un error informtic, aquests arxius eren pblics, quan havien d'haver estat privats. Una setmana abans de l'anunci d'Ortiz, Brown havia publicat un resum (abstract) per a un congrs d'astronomia que havia de tenir lloc al mes de setembre i a on pensava donar a conixer el descobriment. En l'abstract, Brown mencionava els codis reals que l'ordinador del telescopi dna a cada objecte descobert. Quan Brown es va assabentar d'aix, va comenar a sospitar que el grup d'Ortiz havia utilitzat els codis que apareixien a l'abstract per buscar a l'ordinador del telescopi i aix saber all on havia d'observar i poder reclamar el descobriment com a propi. Brown va demanar a la Uni Astronmica Internacional d'atorgar el crdit del descobriment al seu equip en lloc del d'Ortiz. 

Quan es va preguntar a Ortiz sobre aquest tema, va alegar que desconeixia la qesti i va acusar a Brown d'"ocultar objectes". Brown va respondre que una acusaci com aquesta contradiu la prctica cientfica acceptada d'analitzar els resultats de la prpia recerca fins a estar segur que s acurada i desprs sotmetre a revisi i a arbitratge els resultats abans de fer pblics els descobriments. Davant l'evidncia aclaparadora de les acusacions contra ell i el seu equip, Ortiz va admetre finalment haver accedit als arxius del telescopi referents a aquell objecte per va negar haver fet res mal fet.

Aquestes sospites van fer que el grup de Brown avancs per al dia segent, 29 de juliol, l'anunci del descobriment de dos altres grans objectes transneptunians, 2003 UB313, que s major que Plut; i 2005 FY9, de mida similar a 2003 EL61

Al mes de maig de 2006, la disputa continuava encara sense haver-se resolt. De moment i, en espera d'una decisi de la IAU, el MPC dna com a descobridors al grup d'Ortiz.

 Mida i composici.
Sovint, l'nica forma d'estimar la mida d'un objecte transneptuni s a partir de la seva magnitud, assumint un cert valor d'albedo. Pels objectes ms grans, les emissions trmiques poden proporcionar una mesura independent de l'albedo. En el cas de 2003 EL61, el dimetre pot ser calculat de forma ms precisa a partir dels valors coneguts de la massa i de la densitat.

La massa pot ser calculada a partir de les lleis de Kepler grcies al fet que se n'han descobert dos satllits. La seva massa s'ha determinat en 4,21021 kg, un ter de la de Plut. D'altra banda, es coneix que l'objecte gira extremadament rpid, amb un perode de rotaci de noms 3,9 hores. Aquesta s la rotaci ms rpida que s'ha pogut determinar per a qualsevol objecte del sistema solar de ms de 100 km. Una rotaci tan rpida exerceix una fora que el deu aplatar pels pols i li deu donar una forma d'ellipsoide. L'aplatament dependr de la seva densitat, un objecte ms dens s'aplatar menys. La densitat s'ha estimat en 2,6-3,3 g/cm3, un valor relativament alt que suggereix que una quantitat important del material de qu est compost no s gel (compari's amb la densitat de Plut (2,0 g/cm3) i la de la Lluna (3,3 g/cm3)). 

A partir dels valor de la massa i la densitat, s'ha estimat que el seu eix ms llarg medeix 1.960 km, a Rapidly Rotating, Pluto-Sized Object in the Kuiper Belt, The Astrophysical Journal (2006), 639, Issue 2, pp. 1238-1251 Preprint a arXiv (pdf), un 85% del dimetre de Plut (2.320 km). Els altres dos eixos medeixen 1.520 i 1.000 km, aproximadament. Aix el converteix en un dels objectes transneptunians ms grans descoberts fins a la data; el tercer desprs de 2003 UB313 i Plut, i major que (90377) Sedna, (90482) Orcus i (50000) Quaoar. Tanmateix, 2005 FY9 podria ser lleugerament major que 2003 EL61.

La ra de perqu rota tan rpid no es coneix amb certesa per podria ser degut a un gran impacte ocorregut fa molt de temps, el mateix que va donar origen als seus dos satllits. L'any 2002, Jewitt i Sheppard van suggerir que la rpida rotaci de l'objecte transneptuni (20000) Varuna podria ser deguda a que l'objecte t tamb forma d'ellipsoide.

La seva brillantor mostra grans fluctuacions en el temps. Tot i que podrien ser causades per una superfcie motejada, es pensa que sn degudes a la seva forma aplatada.

Superfcie.
El telescopi Gemini va poder obtenir l'espectre de 2003 EL61, que mostra gran quantitat d'aigua gelada semblant al que s'ha vist en la superfcie de Caront, la lluna de Plut. El grup de Brown  in the Near Infrared. Per a publicar a The Astronomical Journal (2006);  
Preprint a arXiv (pdf) ha assenyalat la presncia de gel d'aigua en forma cristallina, una caracterstica que noms s'havia obervat en (50000) Quaoar. Molts altres objectes transneptunians han donat senyals de contenir aigua per generalment aquesta es troba en forma de gel amorf. El gel en forma cristallina s inestable en una escala temporal de 10 milions d'anys sota les baixes temperatures i l'absncia de pressi existents en la superfcie dels objectes del cintur de Kuiper. Aquest descobriment indica l'existncia de processos de formaci de gel a partir de ressorgiment de nou material a la superfcie, similars als observats als satllits gelats del sistema solar.

Tan sorprenent com la forma cristallina s la quantitat de gel observada. Sempre segons Brown i cols., la superfcie de 2003 EL61 sembla estar coberta de gel en una proporci d'entre 2/3 i 4/5, la resta podria ser cianur d'hidrogen, caol o algun altre component desconegut.

Aquests resultats concorden amb l'alt valor d'albedo observat (0,726), donant a 2003 EL61 una reflictivitat gaireb tan alta com la de la neu. Els valors d'albedo elevats semblen no ser tan rars entre els TNO: mesures recents de 2003 UB313 impliquen un valor d'albedo encara ms alt (0,86).

 rbita .

L'rbita de 2003 EL61 el classifica com a cubewano, objectes que orbiten ms enll de l'rbita de Plut i que no presenten ressonncies orbitals amb Nept.

El diagrama de l'esquerra mostra l'rbita de 2003 EL61, en groc, i la seva posici al mes d'abril de 2006. Per comparaci, es mostra l'rbita de Plut, en vermell, i un cercle gris que representa l'eclptica a la distncia de l'rbita de Nept. L'objecte va passar pel seu afeli (Q) el febrer del 1991 i ara es troba a ms de 51 UA del Sol per, tot i l'enorme distncia, es veu molt brillant (m = 17,5, H = 0,44) degut a la seva mida i albedo. La seva rbita s fora excntrica amb el periheli (q) a noms 35 UA, ms a prop que la distncia mitjana de Plut al Sol (39,5 UA). La distncia mitjana de 2003 EL61 s de 43,3 UA.

La ra que no fra descobert abans s que posseeix una velocitat orbital molt baixa (degut a la distncia) i que el pla de la seva rbita est inclinat 28 respecte al pla orbital de la majoria dels planetes (pla de l'eclptica), el que fa la seva rbita encara ms inclinada que la de Plut, el pla orbital del qual est inclinat 17.

Satllits .
El grup de Mike Brown, utilitzant el sistema d'ptica adaptativa amb estrella guia lser de l'Observatori Keck, va descobrir dos petits satllits naturals orbitant 2003 EL61.

S/2005 (2003 EL61) 1.
S/2005 (2003 EL61) 1 (batejat Rudolph, de forma informal, pel grup de Brown) va ser descobert el 28 de gener de 2005. Orbita al voltant del planetoide una vegada cada 49,12  0,03 dies a una distncia de 49.500  400 km, amb una excentricitat de 0,050  0,003 i una inclinaci de 234,8  0,3. Santa i Rudolph es van ocultar mtuament el 1999 i no ho tornaran a fer fins al 2138.

Noms la massa del sistema s coneguda per assumint que el satllit t la mateixa densitat i albedo que el cos primari, la diferncia en la seves magnituds (3,3) es pot utilitzar per a estimar la massa del satllit obtenint un resultat de 4,21019 kg, un 1% de la massa de 2003 EL61.

La seva brillantor s un 5,9  0,5% la del primari que, assumint un albedo similar, dna un dimetre d'uns 310 km, un 22% el de 2003 EL61. Per posar-ho en perspectiva, si aquest satllit es trobs en el cintur d'asteroides seria el cinqu asteroide ms gran, desprs de (1) Ceres, (2) Pallas, (4) Vesta i (10) Hygiea.

S/2005 (2003 EL61) 2.
S/2005 (2003 EL61) 2 s ms petit i interior que l'altre satllit.

El seu descobriment va ser anunciat el 29 de novembre de 2005. Orbita a una distncia de 39.300 km i, suposant una rbita circular, dna una volta cada 34,7  0,1 dies, amb una inclinaci de 39  6 en relaci amb la de l'altre satllit.  

La seva brillantor s 1,5  0,5% la del primari que, assumint un albedo similar, es pot traduir en un dimetre d'uns 170 km, un 12% el de 2003 EL61.

Referncies.


Enllaos externs.
Pgina de Mike Brown sobre 2003 EL61 ;
Johnstonsarchive: dades actualitzades de 2003 EL61 i els seus satllits ;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41191" title="Makemake (planeta nan)" nonfiltered="900" processed="892" dbindex="15959">

Makemake (abans conegut amb la designaci temporal 2005 FY9 o 2005 FY9) s un gran objecte del cintur de Kuiper descobert el 31 de mar de 2005 per l'equip de Michael Brown utilitzant el telescopi Samuel Oschin des de l'observatori Palomar. El seu descobriment va ser anunciat el 29 de juliol de 2005, el mateix dia que dos altres grans objectes del cintur de Kuiper, 2003 UB313 i 2003 EL61.  
  
El seu dimetre, mesurat amb el telescopi espacial Spitzer, s'estima en uns 1.600 km, un 70% el de Plut. La superfcie est formada, principalment, per met congelat, semblant a la de Plut i a la de 2003 UB313. A diferncia dels altres grans objectes transneptunians, fins ara no s'ha descobert cap satllit orbitant Makemake. El grup de Brown va batejar-lo, de forma informal, amb el nom d'Easterbunny, ja que van observar-lo per primera vegada pels volts de Pasqua (Easter en angls).

Caracterstiques fsiques.
Observacions espectroscpiques en el visible i en l'infraroig proper utilitzant el William Herschel Telescope i el Telescopio Nazionale Galileo indiquen que la superfcie de Makemake s semblant a la de Plut. L'objecte apareix vermell a l'espectre visible, cosa que probablement indiqui la presncia de compostos orgnics tal com ja s'ha observat en d'altres TNO. L'espectre infraroig mostra la presncia de met congelat (CH4), observat tamb a la superfcie de Plut i de 2003 UB313. La presncia de met, en quantitats fins i tot ms grans que a Plut, indica la possibilitat que Makemake pugui tenir una atmosfera transitria similar a la de Plut quan es troba a prop del periheli.

 Mida .
Makemake s el segon objecte ms brillant del cintur de Kuiper (desprs de Plut), amb una magnitud aparent de 17.
Aix ja indica que ha de ser un objecte relativament gran, per el seu dimetre real depn tamb de l'albedo. Com que el seu albedo ens s desconegut, hi ha implcita una gran incertesa en l'estimaci de la seva mida. Mesures en l'infraroig realitzades pel telescopi espacial Spitzer, assumint un albedo similar al de Plut (suposici lgica donada la similitut entre els seus espectres), donen una estimaci per al dimetre de 1.600 km (un 70% el de Plut). Aix el converteix en un dels objectes transneptunians ms grans, noms superat per 2003 UB313 i Plut, i de mida semblant a 2003 EL61. Tanmateix, si resulta que l'albedo s ms baix del que es creu, el dimetre podria ser de fins a 3.000 km.

rbita.

Makemake est classificat com a objecte del cintur de Kuiper clssic (tamb dits cubewanos), s a dir, que no t cap ressonncia orbital amb Nept i no s'apropa mai a l'rbita del planeta.

Segueix una rbita molt similar a la de 2003 EL61: molt inclinada (29) i moderadament excntrica (e~0,155), tot i que Makemake es troba lleugerament ms lluny del Sol que 2003 EL61 (tant pel que fa al semieix major com en el periheli). El seu perode orbital s de 309 anys.

El diagrama de l'esquerra mostra les rbites semblants d'aquests dos cubewanos en comparaci amb l'rbita de Plut, i les seves posicions respectives, al mes d'abril de 2006. Les dates dels perihelis (q) i dels afelis (Q) estan marcades. Ambds cubewanos es troben actualment molt per sobre de l'eclptica (illustrada com l'rbita de Nept, en gris). Actualment, Makemake s'apropa al seu afeli on hi arribar el 2034 mentre que 2003 EL61 va passar pel seu el febrer de 1991.

Circumstncies del descobriment.
A pesar de ser un un objecte relativament brillant (m = 17), Makemake no va ser descobert fins al 2005, molt desprs que molts altres objectes del cintur de Kuiper menys brillants. Aix probablement va ser degut a que la seva rbita s altament inclinada i que actualment es troba a una gran distncia per sobre del pla de l'eclptica (a la constellaci de Coma Berenices) . La majoria de recerques de planetes menors tenen lloc relativament a prop de l'eclptica, que s on es troben la majoria d'objectes.

Tanmateix, a l'poca del descobriment de Plut (1930), Makemake es trobava a noms uns pocs graus de l'eclptica, a prop del lmit entre les constellacions de Taurus i Auriga.  Malauradament, aquesta posici es trobava tamb molt a prop de l'equador galctic, fent que fos quasi b impossible trobar-lo enmig de la densa concentraci del fons d'estrelles de la Via Lctia. Clyde Tombaugh va continuar buscant altres objectes durant uns anys desprs del descobriment de Plut, per no va aconseguir trobar ni Makemake ni cap altre objecte transneptuni.

Enllaos externs i referncies.

MPEC: 2005 FY9 29 de juliol de 2005 ;
AstDyS: dades orbitals de Makemake ;
Simulaci de l'rbita;
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41192" title="Nukutavake" nonfiltered="901" processed="893" dbindex="15960">

Nukutavake (abans Reine Charlotte) s un atol de les Tuamotu, a la Polinsia Francesa. Est situat a l'est i centre de l'arxiplag, a 1.125 km de Tahit. Administrativament s el cap de la comuna de Nukutavake que inclou les comunes associades de Vahitahi i Vairaatea, a ms dels atols deshabitats d'Akiaki i Pinaki.

Geografia.
s un atol allargat de 5,2 km de llarg i una amplada variable entre 450 m i 1,3 km. La superfcie total s de 5,5 km . La llacuna s poc profunda i ha sigut parcialment assecada i coberta de densa vegetaci. L'anella corallina t una gran extensi de cocoters. 

La vila principal s Tavananui, amb moltes cases abandonades degut a l'emigraci a Tahit. La poblaci total s de 139 habitants al cens del 2002, i viuen principalment de la pesca i la producci de copra. Disposa d'un aerdrom.

Histria.
Va ser descobert per l'angls Samuel Wallis, el 1767, que el va anomenar Reina Carlota (Queen Charlotte).

Enllaos externs.
Imatges de Nukutavake ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41202" title="Campus d'Humanitats de la Universitat de Barcelona" nonfiltered="902" processed="894" dbindex="15961">


Es considera com a Campus Central de la Universitat de Barcelona un conjunt d'edificis situats entre l'Eixample i el barri del Raval de Barcelona que pertanyen a la Universitat de Barcelona. El primer edifici (l'Edifici histric) fou construt el segle XIX poc desprs del retorn de la universitat a la ciutat, pel que podem considerar que s el campus de ms antiguitat de la Universitat de Barcelona. Experiment un creixement significatiu amb la construcci de la Facultat de Medicina vora l'Hospital Clnic durant l'expansi de l'Eixample a principis del segle XX, que culmin amb l'acabament de l'edifici que allotja les Facultats de filosofia i histria i geografia l'octubre de 2006 al barri del Raval, on entre els segles XV i XVIII es van ubicar la majoria d'edificis de la Universitat. Es pretn que en un futur aquest campus concentri totes les facultats i escoles de l'rea d'humanitats, aix com tamb institucions relacionades, com ara la Filmoteca de Catalunya. En conjunt, el Campus central est format pels segents edificis:

L'edifici histric, situat a la plaa Universitat, el ms antic de tots. Construt per Elies Rogent d'estil neoromnic i inaugurat el 1873, alguns anys desprs que la Universitat torns a Barcelona i poc desprs de la redacci i posada en prctica del pla Cerd, que assenyal quines havien de ser les directrius de l'Eixample. Fins els anys 60 era l'nic edifici de la Universitat i era la seu de totes les facultats (excepte la de Medicina). Actualment hi sn situades les oficines centrals, el rectorat, l'aulari de l'Escola d'Idiomes Moderns i les facultats de Matemtiques i Filologia. Est previst que la Facultat de Matemtiques abandoni aquest edifici i s'installi en un de nova construcci al Campus de Diagonal, quedant-hi aix tan sols filologia.

L'edifici de la Facultat de Medicina situat al carrer Casanova, just a la vora de l'Hospital Clnic, que fa les funcions d'Hospital Universitari, d'estil neoclssic (principis de segle XX) i actualment en reformes de millora.

L'edifici de les facultats de filosofia i histria i geografia. Situat al Barri del Raval i inaugurat el 2006, substitueix l'antic edifici d'aquestes facultats situat al Campus de Pedralbes, que s'est enderrocant per a construir-hi un annex al Parc Cientfic de Barcelona. Tamb inclou els Jardins de Victria dels ngels, de titularitat pblica per tancats al pblic general.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41206" title="Hiperboloide" nonfiltered="903" processed="895" dbindex="15962">


Un hiperboloide s la superfcie ilimitada formada pels punts
per als quals s constant la diferncia de les seves distncies
a dos punts fixos anomenats focus.

Aquesta s l'equaci de l'hiperboloide centrat a l'origen de coordenades:

  x2/a2 - y2/b2 - z2/c2 = 1

Es pot entendre com format per la revoluci d'una hiprbola al voltant
de l'eix que uneix els seus focus.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41207" title="Paraboloide" nonfiltered="904" processed="896" dbindex="15963">


Un paraboloide s la superfcie ilimitada formada pels punts
que equidisten d'un punt fix anomenat focus
i un pla anomenat director.
Aquesta s l'equaci del paraboloide de distncia p del focus al pla director,
amb el pla director perpendicular a l'eix x i el focus a l'origen de coordenades:

  y2 + z2 = 2  p  x

Es pot entendre com format per la revoluci d'una parbola al voltant
del seu eix.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41208" title="Ellipsoide" nonfiltered="905" processed="897" dbindex="15964">

Un ellipsoide s la superfcie limitada formada pels punts
per als quals s constant la suma de les seves distncies
a dos punts fixos anomenats focus.
Aquesta s l'equaci de l'ellipsoide centrat a l'origen de coordenades:

  x2/a2 + y2/b2 + z2/c2 = 1

Es pot entendre com format per la revoluci d'una ellipse al voltant
del seu eix major.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41209" title="Jeep" nonfiltered="906" processed="898" dbindex="15965">
Jeep s una marca de cotxes que fabrica l'empresa Daimler-Chrysler. Aquest mot s'associa ms aviat a un vehicle militar que es constru per a l'Exrcit dels Estats Units d'Amrica en la Segona Guerra Mundial, el qual es produ ms endavant un model ms apte per al consum quotidi, en qu es mantingu aquest nom. 

Histria.



Els orgens del terme "jeep" no n's gaire clar. Generalment s'en diu que es tracta d'una deformaci fontica en la pronncia de la seua denominaci inicial, GP de General Purpose ("utilitat general" en angls) que finalment es convert en "jeep". R. Lee Ermey declar que es design el vehicle per a propsits especfics, i que l'acrnim no es referia a la "utilitat general", sin que pot derivar-se de la nomenclatura de Ford per al cotxes en qu la lletra "G" indicava que es tractava d'un cotxe d's governamental, i "P" a la grandria dels eixos de les rodes.

En qualsevol cas, algunes persones, incloent al Sr. Ermey, afirmen que l'orgen ms probable v d'un personatge del cmic de Popeye conegut com a Eugene the Jeep (en la versi original en angls). Aquest personatge podia caminar verticalment pels murs i per les parets, trepar pels arbres, volar, i qualsevol altra cosa que volguera, i se suposa que com els soldats es quedarien impressionats de la versatilitat del vehicle aleshores el batejaren amb el nom del personatge informalment.

El primer prototipus es constru per al Departament de l'Exrcit per la companyia American Bantam, seguit per altres dos prototips fabricats per Ford i Willys-Overland. Desprs de provar cadascun dels prototipus en diferents terrenys, es tri el prototip de Willys per la seua durabilitat i el potncia del motor. Es fabric primer, en grans quantitats, el model militar de Jeep MB per la companyia Willys-Overland Motor, per per la incapacitat d'aquesta de produir la quantitat necessria, el govern estadounidenc permet a la Ford construir-ne uns altres jeeps designats com a "GPW", amb la qual cosa la producci arrib a  ms de 600.000 vehicles.

El cotxe jeep ha estat mpliament imitat en altres pasos a ms dels EUA, com a Frana amb la seua versi de Hotchkiss, o als Pasos Baixos amb el seu Nekaf. Hi existeixen diferents versions del jeep com ara un per a transitar per ferrocarril, o un jeep amfibi. A ms a ms, com a part dels esforos de la guerra, es proveren aquestos cotxes a l'Exrcit Roig de la URSS durant la Segona Guerra Mundial.

Actualment, el jeep ha estat fora substitut pel "Hum-Vee" (High Mobility Multipurpose Wheeled Vehicle, "vehicle rodat multis de gran mobilitat" en angls) en els ussos dels militars nordamericans.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41212" title="Superfcie cilndrica" nonfiltered="907" processed="899" dbindex="15966">
Una superfcie cilndrica s una superfcie ilimitada
formada per la uni de les rectes paralleles
que passen per cada un dels punts d'una corba fixa, anomenada directriu.
Una superfcie cilndrica s pot imaginar com un cas particular
de superfcie cnica amb el vrtex a l'infinit, s a dir, amb les
generatrius paralleles.

El cos slid anomenat cilindre es forma
quan una superfcie cilndrica que tingui una circumferncia per directriu
es talla amb dos plans parallels.
S'anomena base del cilindre a cada una de les figures planes que
delimiten els extrems del cilindre, i eix del cilindre a la recta
que uneix els centres de les bases. Les bases seran cercles o ellipses
segons si els plans secants eren perpendiculars o oblics respecte l'eix
del cilindre.

Quan l'eix es perpendicular a les bases, i per tant les bases sn cercles,
la figura s'anomena cilindre recte, i es pot imaginar com el cos format
per la revoluci d'un rectangle sobre un dels seus costats com
a eix de revoluci.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41215" title="Parell de Tusi" nonfiltered="908" processed="900" dbindex="15967">
El parell de Tusi s una construcci geomtrica dissenyada per l'astrnom rab Nas r al-D n al-T s  (1201 1274) que consisteix en la substituci dels epicicles de Claudi Ptolemeu per un petit cercle que gira dins de la circumferncia d'un altre cercle de radi doble.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41216" title="Sublevaci de Varsvia" nonfiltered="909" processed="901" dbindex="15968">
Nota: Abans hi hagu la Aixecament del Gueto de Varsovia a l'any 1943.



La sublevaci de Varsvia o insurrecci de Varsvia (en polons:Powstanie Warszawskie fou una lluita armada durant la Segona Guerra Mundial pel qual l'Exrcit Polons (Armia Krajowa) intent alliberar Varsvia de la ocupaci nazi. Esclat a l'inici de l'1 d'agost de 1944 com a part d'una revolta nacional anomenada Operaci Tempesta. Les tropes poloneses resistiren a les forces alemanyes fins el 2 d'octubre de 1944, s a dir, durant 63 dies.



Les prdues del bndol polons arribaren als 18.000 soldats morts, 25.000 ferits, i ms de 250.000 civils morts, la majoria dels quals en execucions massives dutes a terme per tropes alemanys en avanament. Les prdues del costat alemany s'acosten als 17.000 soldats i 9.000 ferits. Es calcula que el 85% de la ciutat fou destruda durant la guerrilla urbana i desprs de la fi de les hostilitats, quan les forces dels alemanys, sota ordres directes de Hitler, cremaren la ciutat edifici per edifici.

La sublevaci esclat en un moment crucial de la guerra, en qu l'exrcit sovitic s'apropava cap a Varsvia. Malgrat que l'exrcit roig es trobava a pocs centenars de metres el dia 16 de setembre, mai hi hagu una relaci entre el camp de batalla dels sublevats i el dels sovitics.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41220" title="Miquel Obiols i Prat" nonfiltered="910" processed="902" dbindex="15969">
Miquel Obiols Prat, escriptor (Roda de Ter, 1945). s especialment conegut per les seves obres de literatura infantil, fora ms experimentals, en els plans lxic i tipogrfic, del que s usual en el gnere. Tamb est relacionat amb el mn de la televisi. Ha treballat a TVE i a Canal +.

Obra destacada.
Ai, Filomena, Filomena!;
 El misteri de Buster Keaton;
 Tatrebill en contes uns;
 Les faldilles de l'via;
 Habitants de Bubo-Bubo;
 King-qu;
 El tigre de Mary Plexigls;
 Quin dia ms gggrrr... ;
 Minimals;
 7 histries. Barcelona;
 Iris ;
 El quadre ms bonic del mn;
 L'aigua est malalta;

Enllaos externs.
Miquel Obiols a l'AELC









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41222" title="Nas?r al-D?n al-T?s?" nonfiltered="911" processed="903" dbindex="15970">

Ab  Jafar Muhmmad ibn Muhmmad ibn al-Hasan Nas r al-D n al-T s  (Tus, 1201  Khadimanin, a prop de Bagdad, 1274), astrnom, matemtic, filsof i metge persa. s considerat com un dels creadors de la trigonometria i fu importants aportacions a l'astronomia ptolemaica.

Quan els exrcits mongols de Genguis Khan arrassaven Prsia, al-Tusi fug per reunir-se amb els ismalites. Les seves contribucions cientfiques ms importants daten d'aquests anys, mentre fugia d'una fortalesa a una altra. Finalment s'afeg a les tropes de Hulagu (un dels fills de Genghis Khan) desprs de la invasi del castell d'Alamut per les forces mongoles.

Al-Tusi elabor taules molt acurades de moviments planetaris, tal com es mostren al seu llibre Zij-i ilkhani ("Les Taules Ilkhniques"). Aquest llibre cont taules per calcular les posicions dels planetes, aix com els noms de moltes estrelles. El seu sistema planetari era el ms avanat de l'poca i fou utilitzat extensament fins al desenvolupament del model heliocntric en el temps de Coprnic. Entre Claudi Ptolemeu i Coprnic, se'l considera com el cientfic ms eminent en aquest camp.

Tamb s conegut pel parell de Tusi, que descompon un moviment lineal en la suma de dos moviments circulars. Tamb calcul el valor de 51' per a la precessi dels equinoccis i contribu en la construcci i s d'alguns instruments astronmics incloent-hi l'astrolabi (el fams observatori de Maragheh fou construt per a ell). Escrigu el primer tractat existent del sistema complet de trigonometria plana i esfrica.


 Referncies .

  Biografia a l'Escola de Matemtica i Estadstica de St. Andrews;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41225" title="Josep Vallverd i Aixal" nonfiltered="912" processed="904" dbindex="15971">
Josep Vallverd i Aixal (Lleida, 1923) s un narrador, poeta, dramaturg, lingista, traductor i assagista de reconeguda trajectria en la literatura infantil. 

Obra infantil (selecci).
Trampa sota les aiges, 1963;
Rovell, 1969: Novella. Narra la vida d'un gos. Ha estat adaptat per fer-ne una srie de dibuixos animats.
En Roc Drapaire, 1971;
L'home dels gats, 1972: Novella. Un escultor deixa la ciutat per anar a viure en un poble allat a la muntanya, on es fa amic de molts nens.
Saberut i Cua-Verd, 1982 (Premi Nacional de literatura infantil i juvenil de les Lletres Espanyoles): Narracions sobre la vida en un poble posades boca d'un llangardaix (Cua-Verd) i un colom (Saberut) que sn amics i se les expliquen. El llangardaix explica histries antigues i el colom el que passa actualment.

Enllaos externs.
 Pgina dedicada a Josep Vallverd, dins de lletrA, l'espai de literatura catalana de la Universitat Oberta de Catalunya, en catal.
Web oficial de Josep Vallverd;
Josep Vallverd a l'AELC;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41232" title="Albert de Saxnia-Coburg Gotha" nonfiltered="913" processed="905" dbindex="15972">
 

El prncep Albert de Saxnia-Coburg i Gotha (Coburg 1819 - Windsor 1861). Prncep de la Casa de Saxnia que esdevingu com a conseqncia del seu matrimoni amb la reina Victria I del Regne Unit, prncep consort del Regne Unit. 

Infncia.

Sa Altesa Serenssima el prncep Albert de Saxnia-Coburg Gotha nasqu a Coburg al castell de Rosenau l'any 1819 essent fill del duc sobir Ernest I de Saxnia-Coburg Gotha senyor dels dominis de Coburg i Gotha als actuals lnder de Baviera i de Turngia, i de la princesa Llusa de Saxnia-Altenburg, filla del duc sobir de Saxnia-Altenburg.

La seva infncia la pass a Coburg als castell de Rosenau i del Veste. Visqu en un ambient cultivat per extremadament inestable per la mala relaci entre els seus progenitors que protagonitzaren diferent intents de separacions i ruptures matrimonials.

Estudi a la Universitat de Bonn cincies naturals i econmiques.

Casament.

La idea de casar un prncep d'un petit estat alemany amb l'hereva del regne ms prsper del mn sorg de l'oncle d'ambds, el rei Leopold I de Blgica. La voluntat dels britnics era que la jove reina contragus matrimoni amb un prncep reial d'una famlia poc important dintre del sistema de relacions internacionals que fs que no compromets gaire el Regne Unit amb ning i que a la vegada no ofengus a ning perqu no distingia a ning. nicament el rei Guillem IV del Regne Unit apostava per l'elecci del prncep Alexandre d'Orange.

Albert de Saxnia fou acceptat com un candidat ideal i casat amb la reina Victria l'any 1840 a la Capella Reial del Palau de Saint-James a Londres. Fou creat Altesa Reial i Prncep del Regne Unit de la Gran Bretanya i d'Irlanda, malgrat aix ell escrigu: "Jo com a duc de Saxnia em sentia molt ms important que si m'haguessin creat simplement duc de York o de Kent". L'any 1857 la reina Victria l'elev a la categoria de prncep consort.

La parella tingu nou fills:

SAR la princesa reial Victria del Regne Unit, reina de Prssia i emperadriu d'Alemanya (Londres 1840 - Berln 1901). Es cas l'any 1858 amb el prncep Frederic de Prssia que esdevindria rei de Prssia i emperador d'Alemanya amb el nom de Frederic III de Prssia.

SM el rei Eduard VII del Regne Unit. Nascut a Londres el 1841 i mort l'any 1910 es cas amb la princesa Alexandra de Dinamarca;

SAR la princesa Alcia del Regne Unit que esdevindria gran duquessa de Hessen-Darmstadt. Nascuda a Londres el 1843 i morta a Darmstadt el 1878 es cas amb el gran duc Llus IV de Hessen-Darmstadt l'any 1862.

SAR el prncep Alfred del Regne Unit heret els ttols de la famlia paterna i es convert amb duc de Saxnia-Coburg Gotha i duc d'Edimburg per atorgaci materna. Nascut a Londres el 1844 i mort a Coburg l'any 1900. Casat amb la gran duquessa Maria de Rssia des de l'any 1874.

SAR la Helena del Regne Unit, que es convert amb princesa de Schleswig-Holstein a causa del seu casament amb el Cristi d'Schleswig-Holstein l'any 1866. Nascuda a Londres el 1846 i morta l'any 1923.

SAR la princesa Llusa del Regne Unit nascuda a Londres el 1848 i morta el desembre de 1939 es cas amb lord John Douglas-Sutherland-Campbell, duc d'Argyll l'any 1871.

SAR el prncep Artur del Regne Unit duc de Connaught, nascut a Londres el 1850 i mort l'any 1942 es cas l'any 1879 amb la princesa Llusa Margarida de Prssia.

SAR el prncep Leopold del Regne Unit duc d'Albany, nascut a Londres el 1853 i mort a Cannes el 1884 a causa de l'hemofilia que patia es cas el 1882 amb la princesa Helena de Waldeck-Pyrmont.

SAR la princesa Beatriu del Regne Unit, princesa de Battenberg. Nascuda a Londres el 1857 i morta a Balcombe, Sussex l'any 1944. Es cas el 1885 amb el prncep Enric de Battenberg.

Obra de Govern.

Malgrat que no tenia un paper constitucional definit, el prncep Albert va portar a terme una important tasca de promoci de la cultura, la cincia i l'art. Ell va ser un dels principals promotors de la Gran Exposici de Londres de 1851, va aconseguir l'ajuda de la Cambra dels Lords i dels Comuns poc proclives a permetre la realitzaci d'aquest event, i sens dubte gran part de l'xit es deu a la seva constncia.

El prncep Albert don suport a mtliples activitat educacionals. Desenvolup nombrosos projectes per tal de millorar la hisenda reial i explotar el mxim les nombroses propietats rurals de la famlia reial britnica, millorant les rendes provinents del ducat de Cornualles, remodel els mtodes productius de les hisendes campestres de Balmoral, Windsor i Osborne. Obra seva s la restauraci general que patiren els castells i palaus de la famlia reial britnica destacant per sobre de tots els de Balmoral, Windsor i Sandringham. 

Polticament parlant, influenci enormement a la seva muller i tend a recolzar els conservadors. El prncep mor l'any 1861 a causa d'unes febres tifoidees.

Amb el casament entre el prncep Albert i la reina Victria es produ el canvi de dinastia al Regne Unit, la casa Wettin o de Saxnia-Coburg Gotha va suvstituir la casa de Hannover o Gelph. 






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41233" title="Plut" nonfiltered="914" processed="906" dbindex="15973">
Els plutins sn objectes del cintur de Kuiper que estan en ressonncia orbital 3:2 amb Nept. A significa que efectuen dues rbites al voltant del Sol alhora que Nept en realitza tres. Per a, encara que creuen l'rbita de Nept, esta no els pot expulsar gravitatriament. Com esta caracterstica la compartix Plut, estos cossos es denominen plutins ("plutons xicotets").

Els plutins formen la part interior del cintur de Kuiper. Aproximadament la quarta part dels objectes coneguts del cintur de Kuiper sn plutins.

Alguns representants d'aquesta famlia:
 1995 QY9: creua l'rbita de Nept sense acostar-se mai al planeta. Esta particularitat la compartixen alguns altres plutins;
 1995 DA2 est en ressonncia orbital 4:3;
 1999 TC36 s, com la parella Plut-Caront, un objecte binari;
 Ixion (1200 km), que durant alguns mesos va ser el planetoide ms gran.

Enllaos externs.
  Astrogea;

Vegeu tamb .
Cubewano;
Nvol d'Oort;
Cintur de Kuiper;
Objecte transneptuni;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41235" title="Dies dels dos arbres" nonfiltered="915" processed="907" dbindex="15974">

Els dies dels dos arbres sn, en la mitologia de John R.R. Tolkien referida a la Terra Mitjana, l'era compresa entre els dies de les llums i els dies del sol.

La formen un total de sis edats, que sumen aproximadament uns 10.500 anys.




L'inici dels dies dels arbres el marca la creaci dels dos arbres, Laurelin i Telperion per part de Yavanna.

El final dels dies dels arbres el marca la mort d'aquests i el naixement de la Lluna i del Sol.

Els fets ms rellevants d'aquests dies sn:
 La retirada dels Valar a Aman, mentre Melkor domina la Terra Mitjana.
 Yavanna crea els arbres a Valinor.
 Aul crea els nans i Yavanna crea els ents, per Eru no permet que despertin abans que els elfs.
 Eru desperta els elfs.
 Eru desperta els nans i els ents.
 La major part dels elfs emprn el viatge a Valinor, guiats per Orom.
 Mlkor i na Ungoliant maten els dos arbres.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41236" title="Yavanna" nonfiltered="916" processed="908" dbindex="15975">
Yavanna Kementri s, en la mitologia de John R.R. Tolkien referida a la Terra Mitjana, una Vala. El seu primer nom significa Donadora de fruits i el segon Reina de la Terra. Tamb s anomenada Palrien. s l'esposa d'Aul i responsable dels fruits i de totes les coses que creixen en el mn.

Quan Eru permet que els nans d'Aul visquessin, Yavanna tem que tallessin tots els arbres que ella havia creat. Eru respongu a les seves preocupacions creant els ents per protegir-los.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41240" title="Copa (constellaci)" nonfiltered="917" processed="909" dbindex="15978">


Crater (Copa en Llat) s una de les 88 constellacions modernes i era una de les 48 de la relaci de Claudi Ptolemeu.Situada al hemisferi sud. Es deia que representava la copa del du Apollo. No t cap estel ms brillant que la quarta magnitud.


 Estels .



Estels principals.

  Crateris.

L'estel ms brillant de la constellaci s   Crateris, de magnitud aparent 3,56, un estel gegant  taronja 20 vegades ms gran que el Sol. El seu heli es fon formant carboni, i oxigen, i t un espectre molt feble en elements metllics.

Es mou dues vegades ms aviat que els estels dels seus voltants, per la qual cosa, semble provenir d'una altra part de la Via Lctia, ms vella i menys rica en elements metllics.

  Crateris.

           alk s/alka s Cntir en rab; de la magnitud 4,1, s semblant a   Crateris, car tamb fusiona el seu heli en elements ms pesants. Com aquesta darrera se desplaa ms rpidament que els altres estels que l'envolten, per en aquest cas el seu espectre molt ric en elements metllics sembla indicar que ve d'una regi ms interna de la nostra Via Lctia.

Fets Notables.

  Crateris s un estel doble, amb un angle de posici de 96   i una separaci de 52 . La companya ms feble t una magnitud de 9,6. Aquest sistema est a 84 anys-llum del Sol.

R Crateris s un estel variable semi-regular del tipus Srb i amb una classificaci espectral de M7. T una magnitud 9,8-11,2 i un perode ptic de 160 dies.

SV Crateris s un estel variable de la magnitud 6,14. s un sistema estellar proper a uns 44 anys-llum del Sol. Es conegut tamb com Gliese 425, i el el passat era conegut com l'estel d'Abt.


Objectes notables del cel profund.

NGC 3511 s una galxia espiral amb una grcil barra del tipus SBbc. s part del cmul de galxies Abell 1060. Aquesta galxia s de la magnitud 12 , amb unes mides de 4'   1'.

NGC 3867 s una espiral amb barra del tipus Sbc, de la 11 magnitud, amb un dimetre de 3,5'.

NGC 3981 s una galxia espiral amb dos braos, del tipus SBbc. Es de la 12ena  magnitud amb un dimetre de 3'. Aquesta galxia fou descoberta per William Herschel el 1785.

Taula sobre els principals estels.


Nota : Els valors numrics provenen de les dades mesurades pel satlit Hipparcos  

Mitologia.

A la Mitologia Grega, un corb al servei d'Apollo, es enviat a buscar aigua, per, peress  descansa durant el seu viatge, i abans de posar l'aigua dins una copa,  torna amb una serp d'aigua, per posar una excusa.  D'acord amb el mite, Apollo va veure el frau, i enfadat llan el corb, la copa, i la serp en el cel. L'origen d'aquesta histria s versemblant degut a la juxtaposici d'aquesta constellaci amb Corvus, i Hydra, en l'rea del cel anomenada la mar (asterisme).



Enllaos externs.
Plana sobre Crater i Corvus, Angls, Castell, Alemany;
Red de Astronoma de Colombia, en Castell;
Supercmuls, en catal;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41249" title="Annbal Barca" nonfiltered="918" processed="910" dbindex="15979">


Annbal o Hannbal (247 aC   182 aC) fou un poltic i cabdill militar de l'antic imperi cartagins. s conegut per les seves gestes durant la Segona Guerra Pnica: comand un exrcit per la pennsula Ibrica, el qual travess penosament els Pirineus i els Alps fins a arribar al nord d'Itlia a combatre els romans.

L'any 221 aC sdrubal mor assassinat a Cartago Nova, i el seu cunyat Annbal el succe en el comandament de l'exrcit cartagins.

Annbal era, aleshores, un jove de vint-i-cinc anys que sentia una profunda animadversi contra els romans, heretada del seu pare Amlcar Barca que, a la tendra edat de nou anys, li havia fet jurar que professaria un odi etern envers Roma.



Continuaci de l'expansionisme pnic.


Abans de morir, Asdrbal havia fet progressar el territori controlat pels pnics des de Cartagena fins al cap de la Nau a Xbia, per Annbal considerava que calia seguir ampliant-lo cap al nord.

A la llum del tractat romanocartagins de l'any 226 aC aquesta possibilitat era legtima, per sempre a condici que els cartaginesos no travessessin el riu Ebre. No obstant aix, en la prctica hi havia un enutjs obstacle en el procs d'expansi: la ciutat de Sagunt.

La correlaci d'aliances a Sagunt i el seu hinterland era la segent: d'una banda, Sagunt s'havia mostrat com una ciutat conflictiva per la seva divisi interna en dues faccions: la pro cartaginesa i la proromana, que acab imposant-se sobre la contrria. D'altra banda, la tribu del turboletes, vena i alhora adversria de Sagunt, era lleial a Cartago.

La presa de Sagunt.
Annbal assetj Sagunt i la ciutat deman ajuda a Roma, que es limit a exigir-li a Annbal que retirs el seu exrcit. Desprs de vuit mesos de setge, Sagunt finalment caigu (218 aC). Roma, immediatament, li declar la guerra a Cartago. s el comenament de la segona contesa bllica entre romans i cartaginesos. Vegeu l'article Guerres pniques.

El final d'Annbal.
Annbal es vei obligat a anar a ajudar Cartago tot i que aquesta no li volgu enviar tropes per acabar amb Roma, va combatre a la plana de Zama per en perdre la batalla de Zama (202 aC) a mans d'Escipi Annbal fou obligat a signar la pau amb Roma. Un cop installat a Cartago, particip activament en poltica al capdavant del partit democrtic, i es fu nomenar sufet, un crrec equivalent al de cnsol rom.

Set anys desprs de la desfeta de Zama, Cartago s'havia recuperat del desastre i gaudia d'una prosperitat extraordinria, que Roma observava recelosa. L'arribada d'uns ambaixadors romans a Cartago provoc en l'nim d'Annbal el temor que haguessin vingut per agafar-lo pres. Aleshores, s'exili en secret i s'establ a l'sia Menor, on intent aixecar una revolta contra Roma. En descobrir-se els seus plans, es refugi a la cort del rei Prssies de Bitnia, per els romans el reclamaren novament. Amenaat, tri sucidar-se amb ver per no ser capturat. Era l'any 183 aC. 

La llegenda sobre el naixement d'Annbal.
Sembla ser que per un error de transcripci, o d'interpretaci, d'un text original de Plini el Vell es va convertir parva Hannibalis ( l'illa petita d'Annbal , possiblement l'illa dels Conills) en  patria Hannibalis , la qual cosa va portar a que Annbal fos nomenat fill illustre de Palma, i dhuc fou considerat per la historiografia mallorquina el primer rei de Mallorca. 












































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41265" title="Mar de la Xina" nonfiltered="919" processed="911" dbindex="15980">


Mar de la Xina Oriental (tamb inclosa la mar Groga);
Mar de la Xina Meridional;


Tamb hi ha el ttol en angls de 
 China Seas (pellcula del 1935) ;
i la novella corresponent amb el mateix ttol.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41270" title="Fi" nonfiltered="920" processed="912" dbindex="15981">
La fi, s la vint-i-unena lletra de l'alfabet grec.S'escriu   o  en majscula i  ,  , , o  en minscula. Equival a la F de l'alfabet llat



La lletra fi s'utilitza habitualment en els segents contextos:

Geometria, Matemtiques: en majscula, smbol del nombre d'or o ra uria; en minscula, del seu invers.
Matemtiques, Fsica i d'altres cincies: sol usar-se per representar angles.
Representa l'argument d'un nombre complex;
 En processament del senyal indica la fase d'una ona;
 s una de les coordenades esfriques;
 Inclinada, designa el dimetre d'una circumferncia;
 La funci treball;
 Pot designar un so fricatiu en l'AFI;






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41271" title="Mar de la Xina Oriental" nonfiltered="921" processed="913" dbindex="15982">

La mar de la Xina Oriental s  una mar costanera de l'est d'sia i forma part de l'oce Pacfic. Cobreix una rea d'1.249.000 km. Est limitada a l'est per les illes japoneses de Kyushu i Ryukyu, al sud per Taiwan i a l'oest per la Xina continental. Est connectada amb la mar de la Xina Meridional per l'estret de Taiwan, i amb la mar del Jap per l'estret de Corea; al nord, s'obre a la mar Groga.

Els territoris riberencs de la mar sn (comenant al nord i seguint en el sentit de les agulles del rellotge): la Repblica de Corea (Corea del Sud), el Jap, la Repblica de la Xina (Taiwan) i la Repblica Popular de la Xina. En xins s'anomena la mar de l'Est (  , Dong Hai), en japons      (Higashi Shina Kai) i en core      (Dong Jungguk Hae). A Corea de vegades tamb en diuen la mar del Sud (Nam Hae).

Entre d'altres, hi desemboca el riu Chang Jiang o Iangts. A part de les illes esmentades, a la costa xinesa s'hi troben les de Chongming, Putuoshan i Zhoushan, i al nord de l'arxiplag de les Ryukyu hi ha les illes Senkaku, administrades pel Jap i reclamades per la Xina.

 Recursos naturals .
La Repblica Popular de la Xina ha descobert recentment que hi ha una gran bossa de gas natural sota la mar de la Xina Oriental, una part de la qual es troba a la zona econmica exclusiva (ZEE) xinesa, mentre que la resta est a la zona que es disputen el Jap i la Xina. De moment la Xina ja ha obert el camp d'extracci de gas de Chunxiao dins la seva ZEE (que es troba a tan sols 4 km del lmit de la ZEE reclamada pel Jap); el Jap tamb mira la manera de participar en l'extracci d'aquest gas.

Disputa territorial.
El mar de la Xina Oriental s terreny de disputes territorials entre la Repblica Popular de la Xina i el Jap, a causa sobretot dels recursos submarins de gas natural. Segons la Llei del Mar de les Nacions Unides, la Xina reclama el territori martim en disputa com a seva, ja que s part de l'extensi de la plataforma continental, mentre que el Jap diu que forma part de la seva ZEE ja que es troba dins les 200 milles nutiques (370 km) de la costa japonesa.

D'octubre a novembre del 2004, el Jap va identificar que un submar xins havia entrat en aiges territorials nipones. Els guardacostes japonesos van intentar fer-lo pujar a la superfcie, per el submar xins es va escapolir i segurament va tornar a la base martima de Qingdao.














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41272" title="Apstol" nonfiltered="922" processed="914" dbindex="15983">
En la tradici cristiana, els dotze apstols (en grec          , apostolos, que significa enviat o emissari) foren dotze homes jueus escollits d'entre els deixebles, i enviats per Jess de Natzaret a predicar l'evangeli als jueus, i desprs de la seva resurrecci als gentils arreu del mn. Tret dels evangelis bblics i de la tradici cristiana, per, no hi ha prou evidncia de la seva existncia. 

Els dotze apstols en els evangelis.
Evangelis sinptics.
D'acord als evangelis sinptics els dotze que van ser escollits per Jess al comenament del seu ministeri, i a qui "els don el nom d'apstols" foren:

Sim, a qui anomen Pere, del  grec petros o petra; en arameu k f; en catal pedra.
 Andreu, germ de Pere, un pescador de Betsaida i deixeble de Joan Baptista.
 Jaume o Jacob, fill de Zebedeu, germ de Joan;
 Joan,tamb fill de Zebedeu i germ de Jaume, als quals va posar el sobrenom "Boanergus", que significa "fills del tro".
 Felip.
 Bartomeu, de nom Natanael, fill de Tolmay.
 Mateu, tamb anomenat Lev, fill d'Alfeu, recaptador d'impostos.
 Toms, tamb conegut com Judes Toms Ddim, de l'arameu T'oma, "bess", i del grec didymous, "bess".  ;
 Jaume, fill d'Alfeu i germ de Judes Tadeu;
 Sim el cananeu, que segons Lluc li deien "zelota".
 Judes Iscariot, el trador, que va ser reemplaat, segons el llibre de Fets dels Apstols per Maties. Possiblement Iscariot prov de sicarii que vol dir assass.
 Judes Tadeu o Judes, fill d'Alfeu i germ de Jaume. En alguns manuscrits de l'evangeli segons Mateu, s anomenat "Lebeu".

Evangeli segons Joan.
A diferncia dels evangelis sinptics a l'evangeli segons Joan no hi ha cap llista dels apstols ni el seu nombre, encara que 9 d'ells sn esmentats en les histries: Andreu, Judes Iscariot, Pere, Toms (tamb anomenat Judes), Natanael, Felip, els fills de Zebedeu (Jaume i Joan) i Judes Tadeu.

Ofici de l'apstol.
D'acord a la doctrina cristiana exposada per Sant Pau, els "apstols", a ms dels dotze deixebles escollits per Jess, sn altres cristians que han rebut "l'ofici de l'apostolat", un dels cinc ministeris per al servei i edificaci de l'esglsia (els altres ministeris sn: profeta, evangelista, pastor i mestre), segons l'epstola als Efesis 4:11. En la Bblia tamb es troben varies referncies a altres homes i dones que eren anomenats apstols, Pau entre ells, i que no eren els dotze originals.

Al llarg de la histria del cristianisme els missioners pioners exerceixen l'ofici de l'apostolat. En aquest sentit, l'apstol s el primer home que duu l'evangeli o el missatge del cristianisme a una regi. El ttol tamb s'ha utilitzat per a referir-se a una persona que dna un nou vigor al cristianisme existent a una regi o naci, com s el cas de Sant Patrici a Irlanda.

La tradici occidental del cristianisme (el protestantisme i el catolicisme) consideren que el "deixeble estimat" s l'apstol Joan, ja que l'autor de l'evangeli segons Joan utilitza aquest ttol per a referir-se a s mateix. No obstant aix, la tradici de l'Esglsia Siraca considera que es refereix a Maria Magdalena (o Maria de Betnia), fent-la una apstol, potser la primera apstol de Jesucrist.





























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41273" title="Llibres apcrifs" nonfiltered="923" processed="915" dbindex="15984">
Els llibres apcrifs sn el conjunt de texts que no sn part del cnon de la Bblia, per que es van produir durant el mateix perode i amb un estil similar. El terme apcrif prov del grec          , apcrofos, i est format per la combinaci de les paraules apo (lluny) i kryptein (amagar), donant, doncs, la idea de "tancat" o "amagat". La majoria dels llibres apcrifs contenen doctrina que ha estat declarat heretgia per la major part de les esglsies cristianes.

No hi ha cap discrepncia en relaci amb els llibres del Nou Testament que es consideren apcrifs per les diverses branques del cristianisme. No obstant aix, el protestantisme sol considerar apcrifs els llibres deuterocannics de l'Antic Testament, que l'Esglsia Catlica va declarar part del cnon i inspirats per Du desprs de la Reforma Protestant. Els llibres l'Antic Testament que sn considerats apcrifs pel catolicisme sn anomenats "pseudgrafs" pels protestants, i tampoc no els accepten dintre del seu cnon. 

Llibres Apcrifs del Nou Testament.

Evangelis apcrifs

Evangeli dels Hebreus;
Evangeli dels Egipcis;
Evangeli de Maties;
Evangeli de Pere;
Evangeli d'Apelles;
Evangeli de Judes;
Evangeli d'Eva;
Evangeli Viu;
Evangeli de Marci;
Apocalipsi de Pere;
Protoevangeli de Jaume;

Apcrifs gnstics de Nag Hammadi
Evangeli de Toms;
Evangeli de Felip;

Vegeu tamb.
Fragment Muratori;
Decretum Gelasianum;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41274" title="Benaurances" nonfiltered="924" processed="916" dbindex="15985">
D'acord a la tradici cristiana les benaurances sn les dites ms conegudes del Serm del Mont que Jess de Natzaret va pronunciar, d'acord als registres dels evangelis segons Mateu i segons Lluc. Les benaurances descriuen les caracterstiques de les persones que sn considerades benedes per Du, o que van trobar felicitat espiritual per tenir dita caracterstica, sota un estndard "celestial". La paraula tradicional catalana "benaurana" , s'ha tradut de          makarios en el grec original. Una traducci ms completa seria "posseint contentaci interna i un goig que no s afectat per les circumstncies fsiques".

S'han trobat dites similars en els Manuscrits de la mar Morta, que van ser escrits abans del naixement de Jesucrist.

Les benaurances.
Aquestes sn las benaurances registrades a l'Evangeli segons Mateu 5:3-12 :
 Felios els pobres en l'esperit, perqu d'ells s el Regne del Cel.
 Felios els afligits, perqu seran consolats.
 Felios els qui tenen fam i set de justcia, perqu seran sadollats.
 Felios els compassius, perqu seran compadits.
 Felios els nets de cor, perqu aquests veuran Du.
 Felios els qui s'esforcen per la pau, perqu seran anomenats fills de Du.
 Felios els perseguits a causa de la justcia, perqu d'ells s el Regne del Cel.
 Felios vosaltres quan, per causa meva, us insultaran i us perseguiran i malparlaran falsament de vosaltres. Estigueu alegres i contents, perqu la vostra recompensa s valuosa en el cel, ja que de la mateixa manera van perseguir els profetes que us han precedit.
 Felios els que estan sols que en el regne de Du estaran amb companyia ;

Referncies.
 






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41281" title="Maria de Siclia" nonfiltered="925" processed="917" dbindex="15986">


Maria de Siclia (Catnia 1370   Lentini 1402), Reina de Siclia (1377-1401), fou la filla i hereva de Frederic el Senzill. Com que son pare mor quan encara era molt jove, el govern efectiu fou confiat a quatre vicaris: Artal d'laga, Manfredi Chiaromonte, Guillem de Peralta i Francesco Ventimiglia. El primer negoci el matrimoni de Maria amb Joan Gales Visconti, per Pere el Cerimonis consider que era molt perjudicial per a la seva poltica d'unificaci dels estats governats per dinasties catalanes i el 1378 envi una flota a Pisa, que va destruir la de Visconti i va impedir que passs a Siclia. Poc desprs Maria era raptada a Catnia per un noble sicili, Guillem Ramon de Montcada, que la port a Augusta, on la lliur a les tropes catalanes que Pere el Cerimonis hi envi (1380). La reina fou portada el 1382 a Sardenya i el 1384 a Catalunya, on comen a perparar-se la intervenci a l'illa.

El 1390 Maria es cas amb Mart el Jove, nebot del rei Joan el Caador i fill de l'infant Mart. El 1392 els reis Maria i Mart tornaren cap a Siclia amb una fora militar i aconseguiren amb xit vncer l'oposici dels barons, regnant ambds conjuntament fins la mort de Maria l'any 1402. Desprs d'all, Mart el Jove rebutj el Tractat de 1327 signat pel darrer rei, Frederic el Simple, i regn Siclia ell a soles.



c














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41286" title="Aul" nonfiltered="926" processed="918" dbindex="15987">
Aul s, en la mitologia de John R.R. Tolkien referida a la Terra Mitjana, un Vala. Els nans l'anomenen Mahal que significa El Gran. s el marit de Yavanna, creador de les formes d'Arda.



Impacient per l'arribada dels fills d'Eru sobre la Terra Mitjana, Aul cre els nans segons imaginava com serien aquells. Eru no permet que els nans fessin aparici sobre la Terra Mitjana abans que els seus primognits, els elfs i per aix els mantingu en letargia desprs que Aul penedit, els hi ofers i Eru els adopts com a fills propis.

Quan els elfs arribaren a Valinor, els Noldor esdevingueren els seus deixebles en l'art de forjar, i Fanor el seu alumne privilegiat. Aix fou com pogu crear les joies ms preuades: els Silmarils.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41292" title="Club Nataci Sant Andreu" nonfiltered="927" processed="919" dbindex="15988">

El Club Nataci Sant Andreu s una entitat esportiva del barri de Sant Andreu de Palomar, a Barcelona, orientada a la prctica i la difusi de la nataci i el waterpolo, entre d'altres esports.

 Histria .
El CN Sant Andreu va ser constitut l'1 de juny de 1971. Aquest mateix any accepta la cessi de la piscina del carrer Santa Coloma. Dos anys ms tard s'accepta la cessi de la piscina d'Ignasi Iglsias. El 1978 l'equip de waterpolo puja per primer cop a la mxima categoria estatal de l'esport. El 1984, el club compra al FC Barcelona terrenys del Fabra. Aquest mateix any l'equip de nataci es proclama campi d'Espanya. El 1988 el club compra al Bara el camp de futbol del Fabra. El 1992 s'inaugura una piscina olmpica a les installacions del Fabra, la qual s cedida per a ser utilitzada per a entrenaments als Jocs Olmpics de Barcelona 1992. Un any ms tard, la piscina acull el XIV Gran Premi Internacional Ciutat de Barcelona de Nataci. El club rep la "Medalla de Forjador de la Histria Esportiva de Catalunya". El 1995 guanya la Lliga Nacional de Clubs de Nataci. L'any 2001 reb el ttol d'"Entitat d'Utilitat Pblica". Dos anys ms tard, el rus Dimitri Komornikoven va batre el rcord del mn dels 200 m braa masculins, a la piscina Pere Serrat del club.

 Presidents .
Benet Ferrer i Sauqu: juny 71-juliol 79;
Joan A. Audet i Novell: juliol 79-juliol 83;
Pere Serrat i Portet: juliol 83-gener92;
Lluis Cardona i Rebollo: gener 92-juny 92;
Marius Frigola i Andrade: juny 92-abril 94;
Alfons Martnez i Gris: abril 94-maig 95;
Agust Gonzalez i Gasulla: juliol 95-avui  	 ;

 Instlallacions .
Ja l'any de la seva fundaci (1971) li va ser cedida la piscina del carrer Santa Coloma. En l'actualitat el club gestiona  fins a quatre installacions que ocupen 26.000 metres quadrats. Aquestes sn:
 Complex Esportiu Fabra: c/rambla Fabra i Puig, 47.
 Picina Municipal de Sant Andreu: c/Santa Coloma, 25.
 CEM Trinitat Vella: c/Via Barcino, 84-86.
 Gimns de la Generalitat: c/Riera d'Horta (cantonada amb c/Virgili).

 Seccions .
Nataci;
Waterpolo;
Tennis;
Esquaix;

 Esportistes destacats .
Sergi Lpez;
Slvia Parera;
Joaquim Fernndez;

 Enllaos externs .
Web oficial del club;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41297" title="Joseph Louis Lagrange" nonfiltered="928" processed="920" dbindex="15989">

Joseph Louis Lagrange (25 de gener de 1736 - 10 d'abril de 1813) va ser un matemtic, fsic i astrnom itali  que desprs va viure en Prssia i Frana.
Lagrange va treballar per a Federic II de Prssia , en Berln, durant vint anys.   
Lagrange va demostrar el teorema del valor mitj,  va desenvolupar la  mecnica Lagrangiana i va tenir una important contribuci en astronomia.  
  
 Biografia .  

 Primers anys .
Va nixer (com el Giuseppe Luigi Lagrangia) a Tor. Son pare militar, era de bona posici social  i adinerat, per abans que el seu fill cresquera havia perdut la majoria de les seues propietats especulant, i el jove Lagrange havia de confiar en les seves prpies habilitats. 

Va ser educat en la universitat de Tor, per no va ser  fins que els disset anys que  va mostrar el seu inters per les matemtiques i el seu entusiasme el va despertar la lectura d'una obra de l'astrnom  Edmond Halley. Desprs d'un any d'incessant treball, era ja un matemtic consumat.  

Quan tenia noms dnou anys, va enviar una carta a Leonhard Euler que va resoldre un problema que havia sigut un assumpte de discussi durant  ms de mig segle per mitj d'una nova tcnica el clcul de variacions.   Euler va reconixer la generalitat del mtode, i la seva superioritat; i amb una  cortesia rara en ell va retenir un paper que ell havia escrit prviament perqu el jove itali tinguera  temps per a completar el seu treball, com exigeix la invenci d'un  nou mtode de clcul. El nom d'esta branca de l'anlisi la va suggerir el mateix Euler. Aquest treball va posar Lagrange en primera lnia entre els matemtics de la seva poca.  
En 1758, amb l'ajuda dels seus alumnes, Lagrange va publicar en l'Acadmia de Tor la majoria dels seus primers escrits consistents en els cinc volums, normalment coneguts com  Miscellanea Taurinensia .

En 1761 Lagrange no tenia rival en el camp de les matemtiques; per el seu treball incessant durant els ltims nou anys havien afectat seriosament  la seva salut, i els doctors es van negar a ser responsables de la seva  vida a menys que ell s'ho prenguera seriosament. Encara que la seva salut va ser temporalment restablerta  mai el seu sistema nervis va recuperar el  to, i d'ac en avant va patir constantment atacs de melancolia severa.

Lagrange era de mitjana alada, complexi dbil, amb ulls blaus clar i un color de pell pllida. Era d'un  carcter nervis i tmid, va detestar la controvrsia, i a l'evitar-la de bona gana va permetre a altres tenir crdit per coses que  ell  havia fet.

 En la cort reial de Prssia .  
En 1766 Euler va abandonar Berln, i Frederic II el Gran va escriure a Lagrange per a  expressar-li el seu desig de "el rei ms gran d'Europa" hauria de tenir "el matemtic ms gran d'Europa" vivint en la seva cort. Lagrange va acceptar l'oferta i durant els prxims vint anys en Prssia, no sols va produir la srie ms gran de documents  publicada en el Berln sin que va publicar el seu treball monumental, la Mcanique analytique. 

La seva estada a Berln va comenar amb un desafortunat error: estant la majoria dels seus collegues casats, i aconsellat per les seves esposes que era l'nica manera d'estar content, es va casar; la seva esposa es va morir prompte, per la uni no va ser feli.  

Lagrange era el favorit del rei i sovint va dissertar sobre els avantatges d'una regularitat perfecta en la vida. La lli la va aplicar a la seva vida, i Lagrange va estudiar la seva ment i el seu cos com si foren mquines, i va trobar experimentant la quantitat exacta de treball que  podia fer sense perdre la salut. Totes les nits es posava  una tasca definida per al prxim dia, i al completar qualsevol tema escrivia un curt anlisi per a veure quins punts en les demostracions eren susceptibles de millora. Sempre va pensar en els seus  articles abans de compondre'ls, i normalment els va escriure amb neteja i sense una sola raspadura o correcci.  

 ltima etapa a Frana . 
  
En 1787 Frederic II va morir, i Lagrange que s'havia adaptat al clima de Berln va acceptar alegrement l'oferta de Llus XVI per a emigrar a Pars. Havia rebut invitacions semblants de Espanya i Npols. A Frana va ser rebut amb distinci, i es van preparar apartaments especials en el Louvre per a la seva recepci. Al principi de la seva residncia va tenir  un atac de  melancolia, i  una cpia impresa del seu  Mcanique  en la que havia treballat  un quart de segle, va estar durant ms de dos anys sense obrir en el seu escriptori. La curiositat sobre els resultats de la revoluci francesa el va traure de la seva letargia, una curiositat que prompte es va tornar en alarma amb el va desenvolupar de la revoluci.  
  
En 1792, la  inexplicable  tristesa de la seva vida i la seva timidesa va moure la compassi d'una jove xicota que va insistir a casar-se  sent feli amb la dita uni. Encara que el decret de octubre de 1793 exigia que tots els estrangers deixaren Frana no li va ser aplicat, desitjava anar-se quan li van oferir la presidncia de la comissi per a la reforma de pesos i mesures. L'opci de les unitats finalment seleccionada era principalment deguda a ell, i per  la seva influncia es va acceptar per la comissi la subdivisi decimal 1799.  

Encara que Lagrange havia volgut eixir  de Frana mai va estar en perill; i els diferents governs revolucionaris (i ms tard, Napole) el va omplir  honors i distincions.  En 1795 Lagrange va ocupar una cadira matemtica honorfica en la cole normale que va disfrutar noms una existncia breu de quatre mesos. Les seves conferncies ac eren prou elementals, i no cont res d'importncia especial. En 1797 Lagrange va ser nomenat professor de cole Polytechnique i les  conferncies que va donar all als  matemtics que van tenir la bona sort de poder assistir a elles,  tenien la base en la seva obra  Thorie dnes fonctions analytiques  

En 1810 Lagrange va comenar una revisi completa de la  Mcanique analytique , per noms va poder completar uns dos teros abans de la seua mort que va succeir en 1813.

 La seva obra .  

 Miscellanea Taurinensia .  

El primer volum cont un document de la teoria de la propagaci de so;  indica un error fet per Newton, i obt la equaci diferencial  general per al moviment, i troba la soluci  per al moviment en lnia recta. Este volum tamb cont la soluci completa del problema d'una corda que vibra transversalment; en este treball  assenyala la falta de generalitat en les solucions donades prviament per Brook Taylor, D'Alembert i Euler arribant a la conclusi que la  forma de la corba per a un temps  t  qualsevol  ve donada per l'equaci . L'article conclou amb una hbil discussi sobre ecos,  i sons compostos. Altres articles en este volum sn srie recursives, probabilitat, i clcul de variacions.  
  
El segon volum cont un document llarg que inclou els resultats de diversos documents del primer volum i notes sobre el clcul de variacions; i illustra el seu s deduint el principi de mnima acci, i les solucions de diversos problemes de  dinmica.  
  
El tercer volum inclou la soluci de diversos problemes de dinmica  per mitj del clcul de variacions; alguns documents de clcul integral; una soluci del problema de Fermat, trobar un nombre  x  qu far que  ( x    n  + 1) siga  un quadrat on  n  s un enter ats que no s un quadrat; i les equacions de diferencial generals del problema del moviment  de n-cossos i la seva aplicaci al Problema dels tres cossos que es mouen davall les seves atraccions mtues.

 Els tractats .  
  
La seva activitat mental durant estos vint anys en Prssia van ser sorprenents, no sols pel fet de produir la seva esplndida Mcanique analytique, sin per  contribuir amb dos-cents treballs a les Acadmies de Berln, Tor, i Pars.  Alguns d'estos realment sn tractats, i tots sense excepci sn d'una extraordinria qualitat. Excepte un curt temps quan ell estava malalt en qu va produir aproximadament un article generalment al mes. Els ms importants sn:
  
Les seves contribucions als volums quart i quint, 1766 -1773, de la   Miscellanea Taurinensia ;  el ms important va ser  un en 1771 que va discutir com nombroses observacions astronmiques han de combinar-se per a donar el resultat ms probable. ;
Desprs, les seves contribucions als primers dos volums, 1784 - 1785, de l'Acadmia de Tor. Un paper sobre la pressi exercida pels fluids en moviment, i el segon un article en la integraci d'una srie infinita, i el tipus de problemes perqu s convenient.  ;

 L'astronomia .  
  
El segent  treball va ser en 1764 sobre la libraci de la Lluna, i una explicaci sobre per qu sempre ofereix la mateixa cara a la Terra, un problema que ell va tractar amb l'ajuda del treball virtual. La seva soluci s especialment interessant per contenir el germen de la idea d'equacions generalitzades de moviment, equacions que va demostrar formalment en 1780.  

La majoria dels treballs enviats a Pars versava sobre preguntes astronmiques, i entre estos  papers cal mencionar el sistema jovi en 1766, el seu assaig en el problema dels tres cossos en 1772, el seu treball sobre la equaci secular de la Lluna en 1773, i el seu tractat sobre les pertorbacions cometaries de 1778. Aquestos eren tots assumptes proposats per l'Acadmia francesa, i en cada cas el premi se li va atorgar a ell.  

Hi ha nombrosos articles de astronomia. D'estos els ms importants sn el segent:  
  
 Intentant resoldre el Problema dels tres cossos,  va descobrir els punts de Lagrange en 1772 d'inters perqu en ells s'han trobat els asteroides troians i satllits troians de  Saturn.   ;
 Gravitaci  d'ellipsoides, 1773: Punt de partida del treball de  Maclaurin.   ;
 L'equaci secular de la Lluna, 1773; tamb notable per  la introducci de la idea de potencial. El potencial d'un cos en un punt s la suma de la massa de cada element del cos dividit per la seva distncia del punt. Lagrange va mostrar que si el potencial d'un cos a un punt extern fra conegut, l'atracci en qualsevol direcci podria trobar-se de seguida. La teoria del potencial es va elaborar en un article enviat a Berln en 1777.   ;
 El moviment dels nodes de la  rbita d'un planeta 1774.   ;
 L'estabilitat de les rbites planetries, 1776.   ;
 Dos articles sobre el mtode per a determinar l'rbita d'un cometa amb tres observacions, en 1778 i 1783,: a no s'ha demostrat prcticament disponible de fet, per el seu sistema de calcular les pertorbacions per mitj de les quadratures mecniques ha format la base de la majoria de les investigacions subsegents en l'assumpte.   ;
 La seva determinaci de les variacions seculars i peridiques dels elements  orbitals dels planetes, 1781-1784: els lmits superiors assignats perqu estos estan d'acord amb aquells obtinguts desprs per Le Verrier, i Lagrange va procedir fins on el coneixement permetia llavors de les masses dels planetes.   ;
 A aquest tema va tornar durant els ltims anys de la seva vida quan estava ja a Pars. La teoria del moviment planetari havia format part d'alguns dels ms notable papers de Berln de Lagrange. En 1806 l'assumpte es va tornar a obrir per part de Poisson, qui, en un paper llegit abans en  l'Acadmia francesa, va mostrar les frmules de Lagrange portades a certs lmits per a l'estabilitat de les rbites. Lagrange que estava present va discutir ara de nou l'assumpte sencer, i en una carta comunicada a l'Acadmia en 1808 va explicar com, per la variaci de constants arbitrries, les desigualtats peridiques i seculars de qualsevol sistema de cossos mtuament units per la gravitaci  podrien ser determinades.

 L'lgebra .  
  
El nombre ms gran dels seus articles de lgebra els va enviar a l'Acadmia de Berln. Cal destacar:  
  
 La seva discussi de les solucions enteres de les formes quadrtiques , 1769, i generalment d'equacions indeterminades, 1770.  ;
 El seu tractat de la  teoria d'eliminaci de parmetres, 1770.   ;
 Els seus papers en el procs general per resoldre una equaci algebraica de qualsevol grau, 1770 i 1771; este mtode s tarat  per a les equacions d'un orde superior al quart,  perqu involucra la soluci d'una equaci d'orde superior, per dna totes les solucions dels seus predecessors.   ;
 La soluci completa d'una equaci binomial de qualsevol grau,  esta ocupa l'ltim lloc en els papers mencionats.  ;
 Finalment, en 1773, el seu tractament de determinants de segon i tercer orde, i dels seus invariants.

 La teoria de nombres .  
  
Alguns dels seus papers inicials tamb tracten de preguntes connectades amb l'abandonat per singularment fascinant tema de la teoria de nombres. Entre estos s el segent:  
  
 La  seva prova del teorema que cada enter positiu que no s un quadrat pot expressar-se com la suma de dos, tres o quatre quadrats d'enters, 1770.   ;
 La  seva prova del teorema de Wilson que si  n  s un nombre primer, llavors ( n  - 1)! + 1 sempre s un mltiple de  n , 1771.   ;
 Els seus papers de 1773, 1775, i 1777, qu dna les demostracions de diversos resultats enunciades per Fermat, i no demostrat prviament.   ;
 I, finalment, el seu mtode per determinar els factors de nombres de la forma  ;

 La Mecnica analtica o lagrangiana .  
  
Entre 1772 i 1788, Lagrange reva formular la mecnica de clssica d'Isaac Newton per a simplificar frmules i facilitar els clculs. Esta mecnica s'anomena mecnica Lagrangiana o   mecnica analtica. Escriu el seu gran tractat La Mecnica analtica. En  el llibre estn la llei del treball virtual, i fa d'ell un principi fonamental, amb l'ajuda del clcul de variacions, dedux tot la mecnica, dels slids i fluids.   
  
L'objecte del llibre s mostrar que l'assumpte s implcitament incls en un sol principi, que permet donar frmules generals de qu qualsevol resultat particular pot obtenir-se. El mtode de coordenades generalitzades que va obtenir s potser el resultat ms intelligent del seu anlisi. En compte de seguir el moviment de cada part individual d'un sistema material, com d'Alembert i Euler havia fet, va mostrar que, si nosaltres determinem la seva configuraci per un nombre suficient de variables el nombre del qual s igual que els graus de llibertat que posseeix el sistema, llavors poden expressar-se les energies cintiques i potencials del sistema pel que es refereix a eixes variables, i les equacions del diferencials del moviment es deduxen per la diferenciaci. Per exemple, en la dinmica d'un sistema rgid ell reemplaa la consideraci del problema particular per l'equaci general que s'escriu ara normalment amb la frmula


T s l'energia Cintica i V per a l'energia Potencial.  
Entre altres teoremes menors ac donat pot mencionar-se la proposici que l'energia cintica d'un sistema material baix les restriccions donades s un mxim, i el principi de mnima acci. Tota l'anlisi s tan elegant que  William Rowan Hamilton va dir el treball noms podria descriure's com un poema cientfic. Pot ser interessant observar  que Lagrange va comentar que la mecnica realment era una branca de matemtica pura anloga a una geometria de quatre dimensions, a saber, el temps i les tres coordenades del punt en l'espai. Al principi cap editorial volia publicar el llibre; per Legendre per fi va persuadir una empresa de Pars per a fer-ho, i es va fer davall la seva supervisi en 1788.

 Miscellnia .  
  
Hi ha tamb nombrosos articles sobre diversos punts de geometria analtica. En dos d'ells, escrit prou desprs, en 1792 i 1793, va reduir les qudriques a la seva  forma  cannica.  
  
Durant els anys de 1772 a 1785 va contribuir amb una llarga srie d'articles que van crear  cincia, la equacions diferencials, en derivades  parcials. Una gran part d'estos resultats s'ha reunit en la segona edici del clcul integral d'Euler  que es va publicar 1794. 


Durant els ltims anys a Frana el seu treball se centra en l'Anlisi
  
  Thorie des fonctions analytiques .
Les seues conferncies en cole Polytechnique van tractar del clcul diferencial la base del seu  Thorie des fonctions analytiques  qu es va publicar en 1797. Aquest treball s l'extensi d'una idea continguda en un article que ell havia enviat a Berln en 1772. Un mtode quelcom semblant s'havia usat prviament per John Landen en el Anlisi Residual, va publicar a Londres en 1758. Lagrange va creure que podia alliberar-se aix de les dificultats per l's de quantitats infinitament grans i infinitament xicotetes, que els filsofs van objectar en el tractament usual del clcul del diferencial. El llibre esta dividit en tres parts. Dna una prova algebraica del Teorema de Taylor. La segona tracta les aplicacions a la geometria; i la tercera aplicacions a la mecnica. Un altre tractat en les mateixes lnies va ser el seu Leons sur le calcul des fonctions, publicat  en 1804. Estos treballs poden ser considerats com el punt d'arrancada- per a les investigacions de Cauchy, Jacobi i Weierstrass.  
  
 Infinitesimals .  
  
Amb posterioritat  Lagrange va usar els infinitesimals en el clcul diferencial en l'estudi de frmules algebraiques; i en el prleg a la segona edici del Mcanique que es va publicar en  1811, ell justifica l'ocupaci d'infinitesimals, amb estes paraules: "quan nosaltres hem agafat l'esperit del mtode infinitesimal, i o ha verificat l'exactitud dels seus resultats pel mtode geomtric de primeres i ltimes proporcions, o pel mtode analtic de funcions derivades, nosaltres podem emprar les quantitats infinitament xicotetes com un mig segur i valuosos d'acurtar i simplificar les nostres proves. "  
  
 Fraccions contnues .  
  
El seu Trait de la rsolution des quations numriques, publicat en 1798, tamb s fruit de les seves conferncies en l'Escola politcnica. En ell dna el mtode d'aproximar les arrels reals d'una equaci per mitj de Fraccions contnues, i enuncia diversos altres teoremes. Al final en una nota mostra el petit teorema de Fermat
  
;
  
on  p  s un nombre primer i  a  s un nombre enter primer d'entre si amb   p  (m.c.d. (a,p)=1, pot aplicar-se per a donar la soluci algebraica completa de qualsevol equaci binomial. Explica tamb com l'equaci les arrels de la qual sn els quadrats de les diferncies de les arrels de l'equaci original pot usar-se per a donar molta informaci sobre la posici i naturalesa d'eixes arrels.  
  

 La matemtica pura .  
  
Els interessos de Lagrange eren essencialment aquells d'un estudiant de matemtica pura: va buscar i va obtenir resultats abstractes de llarg abast, i estava satisfet de deixar les aplicacions a altres. De fet part  dels descobriments del seu gran contemporani, Laplace, consisteix en l'aplicaci de les frmules de Lagrange als fets de naturalesa; per exemple, les conclusions de Laplace de la velocitat de so i de l'acceleraci secular de la Lluna estan ja implcitament en els resultats de Lagrange.   
L'nica dificultat en Lagrange s generalitat extrema dels seus processos; per el seu anlisi s tan lcid i llumins com s simtric i enginys."  
  
Un recent escriptor que parla de Lagrange diu de veritat que ell va prendre una part fonamental en l'avan de quasi totes les branca de la matemtica pura. Com Diofanto i Fermat, ell va posseir un geni especial per a la teoria de nombres, i en aquest  assumpte  va donar solucions de molts dels problemes que s'havien proposat per Fermat, i va agregar alguns teoremes propis. Va crear el clcul de variacions. La teoria d'equacions diferencials  est en deute amb ell per convertir-la en  una cincia en compte d'una collecci d'enginyosos artificis per a la soluci de problemes particulars. 

Va contribuir al clcul de diferncies finites amb la frmula d'interpolaci que porta el seu nom. 
Els seus tres treballs sobre el mtode d'interpolaci de 1783, 1792 i 1793,: estan ara en la mateixa fase en qu Lagrange els va deixar.

 Vegeu tamb  .  

 Polinomis de Lagrange  ;
 Mecnica Lagrangiana  ;
 Punts de Lagrange  ;
 Els multiplicadors de Lagrange  ;
 Teorema de Lagrange  ;




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41306" title="Cava (beguda)" nonfiltered="929" processed="921" dbindex="15990">


El Cava s el vi escums produt segons el Mtode Tradicional a Catalunya, majoritriament. Legalment, la Uni Europea reconeix el Cava com un VEQPRD, un Vi Escums de Qualitat Produt en una Regi Determinada, i l'activitat del sector est regulada pel Consell Regulador de la Denominaci d'Origen Cava.

Histria.
El cava es va comenar a produir a partir de les investigacions de l'Institut Agrcola Catal de Sant Isidre que van defensar el mtode xampanys (mthode champenoise) per a partir de les varietats blanques autctones del Peneds. Josep Ravents i Fatj va produir, el 1872, les primeres ampolles de cava a la masia de can Codornu, a Sant Sadurn d'Anoia.

El 1887 va arribar la plaga de la filloxera al Peneds arrunant els cultius de ram. Aix va portar una renovaci de les varietats utilitzades, amb la introducci de ceps blancs de qualitat en substituci de varietats negres. Aquesta substituci va facilitar el desenvolupament del cava.

El 1972, davant el conflicte amb Frana per la denominaci protegida xampany, es va constituir el Consell Regulador dels Vins Escumosos que va llanar la marca Cava recollint el nom com ja utilitzat de vi de cava.

Mtode tradicional.

El mtode tradicional d'elaboraci del cava s el mateix mtode xampanys (mthode champenoise) adaptat a les varietats autctones del Peneds.

Varietats de ram.
Les varietats principals utilitzades en el cupatge del cava sn: el macabeu, la parellada i el xarello. Cadascuna aporta al cava unes caracterstiques que es complementen:
el macabeu aporta dolor i perfum,
la parellada aporta finesa, frescor i aroma, i;
el xarello aporta cos i estructura.

Varietats secundries sn el chardonnay i el subirat parent. Per als caves rosats s'utilitzen tamb les varietats negres garnatxa, monestrell, pinot negre i trepat.

A partir d'aquestes varietats de ram s'elabora el vi base, que s el vi tranquil que s'utilitzar per elaborar el vi escums en una segona fermentaci. El procs de vinificaci s el normal, amb un premsat suau a baixa pressi dels mostos, una clarificaci per eliminar els fangs del most (terra i fulles), i fermentaci en grans tancs. Un cop obtinguts els vins base es fa el cupatge adequat.

Segona fermentaci.
El mtode tradicional prpiament dit comena amb el tiratge, l'embotellament del vi base afegint-hi el licor de tiratge tamb anomenat licor d'expedici. s una mescla de vi blanc, de sucre i de llevats que, en fermentar, produiran el dixid de carboni i l'aroma caracterstic.

Les ampolles es deixen en reps en posici horitzontal en caves, en foscor i quietud, i a una temperatura constant d'uns 15C. La durada de la criana s, com a mnim, de nou mesos.


Per eliminar les restes de llevats i d'impureses es fa l'operaci de remogut que es du a terme situant les ampolles inclinades en pupitres inclinats. L'objectiu s acumular els sediments ran del tap. Tradicionalment aquest procs es feia manualment girant cada ampolla diriament un vuit de volta al mateix temps que s'augmenta la inclinaci.

Quan l'ampolla est en punta, totalment invertida, es fa el procs de degollament. Segons el procs artesanal es destapa l'ampolla deixant sortir una petita quantitat d'escuma. Avui aquesta operaci es fa mitjanant la congelaci del coll de l'ampolla. Al destapar-la es dispara el bloc de gel del coll amb els psits atrapats.

Es pot substituir el lquid perdut en el degollament amb l'anomenat licor d'expedici, que s sucre dissolt en vi blanc. La quantitat sucre que contingui aquest licor determinar el tipus de cava. 


Finalment es colloca el caracterstic tap de suro natural subjectat amb un morri de filferro o una grapa metllica.

Tipus de cava.
Segons la quantitat de sucre, que s'afegeix amb el licor d'expedici, es distingeixen els segents tipus de cava:
Brut Nature, sense sucre afegit.
Extra Brut, fins a 6 grams de sucre per litre. ;
Brut, fins a 15 grams;
Extra Sec, entre 12 i 20 grams;
Sec,  entre 17 i 35 grams;
Semisec, entre 33 i 50 grams;
Dol, ms de 50 grams;

En el cas del tipus brut nature i extra brut no hi ha gens de licor d'expedici i noms s'hi afegeix vi. La falta de sucres afegits fa que aquests tipus de cava siguin ms exigents quant a la qualitat, i la seva producci va en augment mentre disminueix el semisec, i el dol s'ha deixat de produir. El xampany francs es classifica de la mateixa manera tot i que resulta ms cid i prcticament no s'elabora el tipus brut nature i poc dextra brut.

Articles relacionats.

 Confraria del Cava de Sant Sadurn d'Anoia.

Enllaos externs.
Consell Regulador del Cava

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41310" title="ltim teorema de Fermat" nonfiltered="930" processed="922" dbindex="15991">
L'ltim teorema de Fermat afirma que l'equaci diofntica

;

no t cap soluci entera per a n > 2 i essent x, y i z diferents de zero.

s un dels teoremes ms famosos de la histria de les matemtiques i fins l'any 1995 no es disposava d'una demostraci (i, per tant, en rigor s'havia d'anomenar conjectura de Fermat). Fixem-nos que quan n = 2 l'equaci equival al teorema de Pitgores i bviament t infinites solucions.

El matemtic francs Pierre de Fermat fou el primer a proposar el teorema, per malauradament la demostraci que suposadament havia realitzat no s'ha trobat mai. Fermat noms va deixar escrit en un marge de la seva cpia de l' Aritmtica de Diofant el plantejament del teorema i l'afirmaci que havia trobat una demostraci del teorema. En les seves prpies paraules:

Cubum autem in duos cubos, aut quadrato-quadratum in duos quadrato-quadratos, et generaliter nullam in infinitum ultra quadratum potestatem in duos eiusdem nominis fas est dividere cuius rei demonstrationem mirabilem sane detexi. Hanc marginis exiguitas non caperet;

s a dir,

 s impossible que un cub sigui la suma de dos cubs, que una potncia quarta sigui la suma de dues potncies quartes i, en general, que qualsevol nmero que sigui una potncia superior a dos sigui la suma de dues potncies del mateix valor. He descobert una demostraci veritablement meravellosa d'aquesta proposici, per aquest marge s massa estret perqu hi cpiga.;

L'afirmaci de Fermat va esdevenir immediatament un problema que molts matemtics van intentar resoldre. Mica en mica van anar sorgint demostracions parcials (per exemple, Sophie Germain demostr el teorema en el cas en qu n s un nombre primer i 2n + 1 tamb ho s) o demostracions de teoremes associats a aquest. Tamb es demostr el teorema per a valors molt determinats de n: Euler el demostr per a n = 3, el mateix Fermat deix constncia de la seva demostraci per a n = 4, Legendre i Dirichlet per a n = 5 i aquest darrer tamb per a n = 14.

El 1993 Andrew Wiles anunci la demostraci general del teorema, demostraci que result errnia, per que ell mateix correg a finals de 1994 i inicis de 1995. Amb aquesta demostraci, que implica l's de funcions ellptiques i representacions de Galois, un dels ms famosos problemes de la matemtica quedava tancat. Nogensmenys, val la pena preguntar-se si realment Fermat aconsegu una demostraci del seu teorema i, en cas afirmatiu, quin mtode utilitz, ja que el cam seguit per Wiles utilitza eines matemtiques inexistents a l'poca de Fermat.

 Referncies i enllaos .

 Wiles, A. "Modular elliptic curves and Fermat's last theorem" Ann. Math. 141, 443-551, 1995. L'article original de Wiles. ;
 Singh, S. Fermat's Enigma (Anchor Books, Nova York 1998). Traducci catalana: L'enigma de Fermat. Una bona explicaci divulgativa del teorema de Fermat i de diversos temes de teoria de nombres.
 Fermat's Last Theorem. Bloc dedicat a presentar de forma entenedora i divulgativa qestions relacionades amb el teorema. ;

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41319" title="Estatut d'Autonomia de Catalunya" nonfiltered="931" processed="923" dbindex="15992">
L'Estatut d'Autonomia de Catalunya s la norma bsica, amb carcter de llei orgnica, de la Comunitat Autnoma de Catalunya, reconeguda per la Constituci espanyola de 1978 en el seu article 81.

Histria.
1919: Mancomunitat de Catalunya;
1932: Estatut d'Autonomia de 1932 (Estatut de Nria);
1979: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979;
2006: Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006;

Referncies.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41320" title="Orom" nonfiltered="932" processed="924" dbindex="15993">
Orom s, en la mitologia de John R.R. Tolkien referida a la Terra Mitjana, un Vala, tamb conegut amb els noms d'Aldaron, Araw (Sndarin), Bma, Tauron, El caador dels valar, El gran genet i Senyor dels boscos. s el germ de Nessa i el marit de Vana.

Durant els Dies dels dos arbres en qu els Valar es retiraren de la Terra Mitjana, Orom continu caant pels boscos d'aquestes terres, i va ser aix com fou el primer dels Valar en descobrir els elfs a les ribes del llac Cuivinen. Ell mateix els gui a Valinor en el gran viatge i fou el primer en anomenar-los Eldar.

Com a gran caador se signific especialment en la seva lluita contra Morgoth. 

s el portador del corn dels Valar (Valarma) i munta un impressionant cavall (Nahar).






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41321" title="Tulkas" nonfiltered="933" processed="925" dbindex="15994">
Tulkas El Fort s, en la mitologia de John R.R. Tolkien referida a la Terra Mitjana, un Vala, tamb conegut amb el nom dAstaldo. s el marit de Nessa.

Fou el darrer dels Valar en baixar a Arda, quan tingu coneixement de la guerra contra Morgoth, que fug abans de la seva arribada, donant lloc a l'inici de la primavera d'Arda. s el ms combatiu de tots els Valar.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41330" title="Conjectura de Goldbach" nonfiltered="934" processed="926" dbindex="15995">
La conjectura de Goldbach afirma que

;


Malgrat la seva aparent senzillesa, s un dels ms antics problemes matemtics pertanyent a la teoria dels nombres sense demostrar i forma part dels problemes de Hilbert. Fou plantejada el 1742 pel matemtic prussi Christian Goldbach i s molt fcil comprovar la seva veracitat per als primers nombres enters:

  4 = 2 + 2;
  6 = 3 + 3;
  8 = 3 + 5;
10 = 3 + 7 = 5 + 5;
12 = 5 + 7;
14 = 3 + 11 = 7 + 7;
etc.

El fet d'expressar un nombre com a la suma de dos nombres primers s'anomena partici de Goldbach.

 Les diverses conjectures de Goldbach .
La conjectura que s'ha plantejat anteriorment s'anomena ms rigorosament conjectura binria o forta de Goldbach. En realitat la conjectura original de Goldbach, actualment coneguda com a conjectura ternria de Goldbach, afirma que
;


Leonhard Euler aconsegu reexpressar la versi original en la versi ms famosa coneguda actualment (la binria). s a dir la conjectura original (la conjectura ternria) i la binria sn dos plantejaments equivalents del mateix problema.

Finalment, tamb existeix la conjectura dbil de Goldbach, que afirma que
;


Igual que amb la conjectura forta, tampoc s'ha aconseguit cap demostraci de la conjectura dbil.

 Referncies .
 J.-M. Deshouillers; G. Effinger; H. te Riele; D. Zinoviev, A complete Vinogradov 3-primes theorem under the Riemann hypothesis,  Electron. Res. Announc. Amer. Math. Soc. 3  (1997), 99--104.
  Apostolos Doxiadis: L'oncle Petros i la conjetura de Goldbach. Novella divulgativa.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41335" title="Guerres Mdiques" nonfiltered="935" processed="927" dbindex="15996">
Les Guerres Mdiques sn els dos conflictes bllics en qu es van enfrontar la major part de les ciutats gregues unides contra l'Imperi Persa a comenaments del segle V aC.

Antecedents.
Amb la fallida de la Revolta Jnica (499 aC - 494 aC), en Darios I el Gran frisava per subjugar els grecs i castigar-los per la seva participaci en la revolta.

En Darios va conixer a travs d'Hpias que els Alcmenides, una poderosa famlia atenenca, estaven oposats a Milcades i preparats per reinstaurar en el poder a Hpias. Tamb estaven disposats a sotmetre's a les demandes perses a canvi que se'ls perdons llur participaci a la Revolta Jnica. En Darios desitjava aprofitar-se d'aquesta situaci per prendre Atenes, la qual cosa allaria Esparta i li lliuraria la resta dels grecs. Per tal que els atenencs es revoltessin, calia fer dues coses; encoratjar la poblaci perqu es revolts, i que l'exrcit atenenc deixs Atenes.

Primera Guerra Mdica.
Campanya de Mardoni.
El 492 aC, en Darios I el Gran va enviar un exrcit comandat pel seu gendre Mardoni. Aquest exrcit va creuar l'Hellespont i prengu la Trcia i va obligar Alexandre I de Macednia a sotmetre's de nou a Prsia. Tanmateix els brigis el van ferir entre l'Estrim i l'Axios, i en l'intent d'avanar Grcia endins gran part de la flota va ser destruda per una tempesta prop de Mont Athos (492 aC), a l'extrem de la pennsula d'Actea a Calcdia, i en Mardoni va haver de retrocedir a sia.

Campanya de Datis.asdasdasdasdas

L'exrcit d'en Darios, ara comandat per Artaphernes i per Datis, un almirall meda (Mardoni havia estat ferit a l'atac anterior), va ser enviat a principis de setembre del 490 aC perqu desembarqus a la badia de Marat i amenacs amb un atac terrestre sobre Atenes. Aquest exrcit no comptava amb ms de 25.000 infants i 1.000 cavallers, ja que va ser transportat completament per mar.

Els transports perses, escortats per la flota, van navegar de Samos a Naxos i van arribar a Carystos a la costa meridional d'Eubea. D'all van navegar pel canal d'Eubea fins Ertria, on llurs objectius es feren clars als grecs.

Els Eretris van enviar un missatge urgent a Atenes demanant ajuda. Els atenencs hi estaren d'acord, per es van adonar que necessitarien ms ajuda. Van enviar un correu als espartans i probablement als de Platea. El correu va arribar a Esparta el 9 de setembre, i els espartans acceptaren ajudar, per van indicar que no podien anar a la guerra fins que el festival de Karneia s'acabs a la lluna plena dels dies 19 i 20 de setembre.

La Batalla de Marat.

]. La flota persa (en vermell) espera a l'est. La gran distncia fins als vaixells va jugar un paper crucial en les darreres fases de la batalla.]]



N'Artaphernes va prendre part de l'exrcit persa i assetj Ertria. La resta de l'exrcit va navegar amb Datis i va desembarcar a la badia de Marat. L'exrcit atenenc, entre 9.000 i 10.000 homes, era comandada per Callmac, el |polemarc, i els seus deu generals tribals, i va marxar cap al nord des d'Atenes. Quan en Callmac va saber que els perses havien desembarcat a la badia de Marat, va girar cam i va arribar a la vall d'Avlona, on acamp el seu exrcit davant l'altar d'Hracles. Mil plateans es van unir a ell all.

Com que era obvi per la disposici dels perses que no pensaven marxar contra Atenes, els atenencs van esperar els espartans. Durant vuit dies, els dos exrcits romangueren pacficament un davant l'altre.

El nov dia els atenencs saberen que Ertria havia caigut per traci. Aix significava que ara tenia ja Artaphernes llibertat de moviments, i que podria atacar Atenes. El 21 de setembre, l'exrcit atenenc sort a confrontar els perses. Aix va ser probablement una decisi combinada dels generals, tot i que Herdot diu que hi havia rotaci de dies en comandncia de cada general i que era en Milcades el general que manava en aquell moment, i qui va jugar un paper important en convncer els altres que ataquessin. Segons Herdot, cinc estrategs van votar a favor d'atacar i cinc van votar en contra; en Callmac, el polemarc, va donar el vot decisiu en favor de l'ofensiva.

Com que la majoria de la infanteria persa eren arquers, el pla grec era avanar en formaci fins arribar al lmit de l'efectivitat dels arquers, uns 200 metres, i desprs avanar desdoblats per tancar files rpidament i fer entrar en joc la seva infanteria pesant. Aix comportava que amb quasi tota seguretat haurien d'acabar lluitant en files desordenades, per aix era preferible a donar ms temps als arquers perses. El centre grec es va reduir a possiblement quatre rangs, dels vuit habituals, per tal d'estendre la lnia i evitar que la lnia persa supers els grecs. Les ales mantingueren els seus vuit rangs.

Els infants pesants grecs, o hoplites, estaven molt ms cuirassats que les tropes perses i la pica que els grecs portaven els donava ms abast que les llances curtes i les espases dels infants perses. L'avantatge persa venia de l'arc que molts d'ells portaven, per va ser parcialment neutralitzat per la superioritat de l'armadura grega.

A mesura que els grecs avanaven les seves ales es posaren davant el centre, que estava sota foc intens dels arquers. Mentre es tancava la formaci, alguns perses aconseguiren entrar als espais resultants i feren retrocedir el centre. El retrocs grec al centre, apart de portar els perses cap endins, tamb va dur les ales gregues cap a l'interior, escurant la lnia grega. El resultat sorprenent va ser un moviment de pina, i la batalla va acabar quan l'exrcit persa, escoms fins a la confusi, va desbandar-se en pnic cap als seus vaixells i els perses foren perseguits pels grecs.

Herdot apunta que van morir 6.400 perses per uns 192 atenencs.

Conseqncies.
Tan aviat com en Datis va sortir a la mar, els atenencs marxaren a Atenes. Van arribar a temps d'evitar que Artaphernes aconsegus desembarcar. Veient la seva oportunitat perduda, n'Artaphernes va girar cua i va tornar a sia. Els espartans arribaren ms tard, van visitar el camp de batalla a Marat, i van proclamar que els atenencs havien assolit una gran victria.

La derrota a mans dels grecs dels perses, que no havien estat derrotats en terra durant moltes dcades, va causar grans problemes pels perses. Veient que els perses no eren invencibles, molts pobles subjectes al seu govern es van revoltar desprs de la derrota dels seus ocupadors a Marat, i l'ordre no va ser restablert fins desprs d'uns anys.

Tenir Prsia com enemic com va ajudar a crear un sentiment de solidaritat entre les desunides ciutats-estat gregues. La victria tamb va collaborar a establir la idea que els grecs eren "civilitzats" i els asitics merament "brbars".

Marat no va ser en cap sentit una victria decisiva sobre els perses. Tanmateix, va ser la primera vegada que els grecs van superar els perses en terra, i "llur victria invest els grecs amb una fe en el seu dest que duraria tres segles, durant els quals va nixer la cultura occidental." (J.F.C. Fuller, A Military History of the Western World.) En aquesta obra en Fuller recorda la famosa opini d'en John Stuart Mill que la batalla de Marat va ser un fet encara ms decisiu per la histria britnica que la batalla de Hastings.

Segona Guerra Mdica.
Xerxes va decidir de castigar Atenes per el seu suport a la revolta de Jnia del 500 aC i la victria de Marat. L'expedici fou preparada amb gran cura. Un gran exercit es va concentra a Sardes; segons Herdot l'exrcit de terra anava dirigit pel mateix Xerxes i el formaven nou-cents mil homes dels quals vuitanta mil eren genets i vint mil conductor indis, libis i rabs; el primer cos de l'ala esquerra el dirigia Masistes; el segon cos Mardoni; Smerdomes dirigia el primer cos del centre i Magabizos el segon cos; l'ala dreta tenia com a caps a Gergis (primer cos) i a Tritantecmes (segon cos); la flota anava dirigida per el prncep Aqumenes, strapa d'Egipte, i disposava de 1207 vaixells de guerra i 3000 de transport, amb 36000 soldats i 250000 tripulants als vaixells de guerra i 150000 tripulants als de transport; Aqumenes tamb dirigia el contingent egipci; Prexaspes el contingent fenici; Ariabignes (germanastre de Xerxes) els contingents de Jnia i Cria; Magabazos els continents de Cilcia, Pamflia, Lcia i Xipre. Aquestes xifres son evidentment molt exagerades per probablement Xerxes va mobilitzar mes de cent mil homes. L'exrcit va creuar l'Hellespont a la primavera (es van construir dos ponts) i es va fer un istme artificial a la pennsula del Mont Athos. Provisions abundants foren emmagatzemades a tota la ruta de Trcia. Una aliana amb Cartago va impedir a Atenes disposar del ajut de Siracusa i Agrigent. Alguns estats grecs van prendre partit per Xerxes, especialment Tesslia (la dinastia Alevada), Tebes i Argos. Els atenencs i els seus aliats van decidir tancar el pas del Tempe a Tesslia per impedir l'avan persa, que a l'estiu ja eren a Macednia. La fora enviada al pas, per via marina, no va poder sostenir la posici ja que els perses la podien rodejar per un pas de la comarca de Persebos i tamb podien desembarcar a la seva esquena, i van evacuar Tempe, deixant el control de Tesslia a Xerxes. Els grecs de Perrhbia, Magnsia, Dolpia, Dria del Parnasos, nia i Mlia (Malis) es van sotmetre al gran rei. Els perses van donar un rodeig cap a les muntanyes del Olimp i van entrar a territori grec hostil, originant l'anomenada segona guerra mdica.

Els aliats grecs es van fer fort al pas de les Termpiles. Un grup de la flota persa va xocar amb vaixells de l'atenenca a l'illa d'Sciatos, i aquestos darrers van fugir i dos dels tres vaixells foren destruts. Els perses van installar una senyal martima a una roca anomenada actualment Liptari (entre Sciatos i Cap Spia) i un temporal que va durar uns dies va destruir una part de la flota persa (unes 400 naus que foren llanades contra la costa de Magnsia a Tesslia) mentre que unes 15 naus que es van introduir per error a les lnies gregues foren capturades. 200 naus van intentar bloquejar el canal sud que separa l'illa d'Eubea del continent per al seu moment, impedir la retirada dels grecs, per un desertor de la flota persa, un grec anomenat Esciles d'Escion, va informar als grecs de la maniobra que fou avortada. L'exrcit persa va fer el seu campament a la plana de Traqunia.

Batalla de les Termpiles.


La Batalla de les Termpiles, l'any 480 aC, va ser la primera batalla de la Segona Guerra Mdica, i en ella, una aliana de ciutats-estat gregues van lluitar contra els invasors perses en el pas muntanyenc de Thermopylae. Molt sobrepassats en nombre, els grecs van aguantar l'aven persa durant set dies. Lenides I, el rei espart comandava l'exrcit, va lluitar contra l'enemic, comanat per Xerxes. L'atac persa fou rebutjat reiteradament per l'espart Lenides fins que un pastor mali anomenat Efialtes, va ensenyar als perses un pas de muntanya que va permetre als atacants rodejar el pas i deixar assetjat a Lenides; aquest va fer retirar al contingent i es va quedar disposat a morir amb noms els espartans, i la gent de Tspies i Tebes, i va avisar a la flota atenenca que es va poder retirar al sud per el canal d'Euripos. Els tebans van deposar les armes per els soldats d'Esparta i Tspies van morir lluitant.

La resistncia donada pels exrcits dirigits pels espartans va donar l'oportunitat a Atenes la possibilitat de preparar la batalla i vncer definitivament als perses a la batalla de Salamina. Quant el comandant persa Hidarmes va comunicar la caiguda de les Termpiles, la flota atenenca ja s'havia pogut retirar. Mentre la flota persa havia atacat les posicions navals atenenques que boquejaven el pas entre l'illa d'Argironesos i el Cap Cefala a Eubea; els atenencs van resistir tres dies i els enfrontaments son coneguts com batalla d'Artemsion o de Cap Artemsion, sense deixar cap guanyador i amb prdues molt elevades per ambdues parts. Els perses van poder avanar cap el centre de Grcia i les ciutats es van sotmetre a Xerxes; alguna va decidir resistir i fou cremada com Aba a Fcida, Tspies i Platees a Becia. L'exrcit persa va entrar a l'tica on la poblaci civil fou evacuada cap a les illes Egina, Salamina i Trezen.

La batalla de Salamina.


La flota grega es va concentrar al golf de Salamina, mentre al istme de Corint es va aixecar un mur per cobrir l'accs per aquell costat. Quan els perses van entrar a Atenes hi van trobar noms 500 persones i una petita resistncia a l'acrpoli. La flota persa es va estacionar a Faleros i la grega (mes de 300 naus de les que vora 200 eren atenenques, 20 Calcidies, 10 d'Ambrcia, 10 de Leucas, 1 de Crotona, i la resta de diverses illes) a Ambelaki al nord de la pennsula de Cinosura; els caps de la flota volien retirar-se a Cenerea per unir-se al exrcit de terra, per l'estrategos atenenc Temstocles volia lliurar la batalla a Salamina i va ordir una estratagema: el seu esclau Sicinos que era d'origen persa, fou enviat a Xerxes, al que va comunicar que Temstocles era partidari de reconixer al rei de reis i que la flota grega es volia escapar i que per aix havia d'atacar immediatament; Xerxes el va creure i va ordenar l'atac; els soldats perses van desembarcar a Psitlia amb la missi de capturar als nufrags grecs i mentre la flota es va introduir des l'est al estret de Salamina, tancant la sortida pel est del golf, i el contingent egipci va donar la volta a l'illa pel sud i va tancar la sortida pel oest; els vaixells perses, potser uns 800, es van situar amb moviments nocturns entre l'illa de Gergios i Psitlia, amb la proa cap al sud, mentre els grecs (amb els atenencs a l'esquerra i naus d'Egina a la dreta) enfilaven la proa cap al nord.

La batalla fou inevitable ja que els grecs no es podien retirar, i es va lliurar el 20 de setembre. La batalla va decantar-se cap els grecs quant va morir el rei de Cilcia Sienesis, que manava el centre; la mort de Ariabignes que manava l'ala esquerra va obligar als perses a fugir. La batalla va durar 12 hores, des el mati fins al capvespre. Els perses van perdre unes 500 naus i les que van quedar es van retirar cap a l'Hellespont. Xerxes es va retirar amb l'exrcit cap a Tesslia on va deixar el comandament a Mardoni i va tornar a Prsia. Mardoni va enviar a Atenes al rei de Macednia amb les seves condicions per la pau per Temstocles va rebutjar negociar. Palene i Olint (Olintos) a la Calcdia es van revoltar i els perses van poder reconquerir la segona per la primera va resistir.

La Batalla de Platees.


Quan Xerxes va arribar a Prsia es va trobar amb la usurpaci del caldeu Samoserba a Babilnia, contra el que va haver de lluitar i quant ja havia aconseguit pacificar el pas va arribar la noticia de la derrota de Mardoni a la Batalla de Platees (26 de setembre del 479 aC) seguida de la derrota de la flota a la batalla de Mcale (al Cap Mycale) al novembre del mateix any 479 aC. Aquestes derrotes van  provocar que ms ciutats i illes es revoltessin contra Prsia i moltes van subscriure tractats amb Atenes que garantiria la seva independncia, origen de la Lliga Martima Atenenca o Lliga Hellnica. Xipre es va fer independent i no fou reconquerit per Prsia fins el 466 aC.
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41336" title="Maria de Teck" nonfiltered="936" processed="928" dbindex="15997">


Maria de Teck, reina del Regne Unit (Londres 1867 - 1953). Princesa de Teck per naixement, es cas el 1893 amb el futur rei Jordi V del Regne Unit, assolint l'any 1910 el ttol de Reina del Regne Unit i essent mare de dos reis: Eduard VIII del Regne Unit i Jordi VI del Regne Unit.

Naixement i educaci.

Filla dels prnceps de Teck, el prncep Francesc de Teck, prncep de la branca morgantica de la famlia reial de Wrttemberg originada arran del casament de la comtessa hongaresa Claudine Rhdey de Kis-Rhde amb el prncep Alexandre de Wrttemberg, fill dels ducs de Wrttemberg. La seva mare era la princesa britnica Maria Adelaida del Regne Unit, filla dels ducs de Cambridge, i nta del rei Jordi III del Regne Unit.

La famlia de la princesa de Teck no possea una extraordinria fortuna, ms aviat el contrari. El prncep de Teck no reb cap benefici del testament del seu pare, i la seva muller, la princesa Maria Adelaida rebia nicament una llista civil del Parlament, en concepte de princesa britnica. La llista arribava a les 5000 lliures esterlines de l'poca. La princesa visqu una important temporada a Florncia i tingu una estretssima relaci amb els seus parents alemanys en especial amb la princesa Augusta del Regne Unit.

Casament.
L'any 1891 la princesa Maria de Teck es promesa amb el llavors duc de Clarence, tan sols dues setmanes desprs el duc mor d'una pneumnia. De la princesa es valor, molt particularment per part de la reina Victria, el seu carcter fort i el seu sentit del deure. 

La mort del duc de Clarence fu que la reina Victria hagus de persuadir al seu altre nt, el duc de York, el futur Jordi V del Regne Unit per tal que es cass amb la jove princesa dels Cambridge. El casament se celebr el 6 de juliol de 1893 a la Capella Reial del Palau de Saint James residncia dels prnceps de Galles. El duc de York era fill dels prnceps de Galles, el futur rei Eduard VII del Regne Unit i la reina Alexandra de Dinamarca.

La parella tingu sis fills, un dels quals no arrib a la vida adulta:

SM el rei Eduard VIII del Regne Unit nascut a Richmond el 1894 i mort a Pars el 1972. Casat amb Wallis Simpson (1937).

SM el rei Jordi VI del Regne Unit nascut a Sandringham el 1895 i mort a Londres el 1952. Casat amb Lady Elisabet Bowes-Lyon (1925).

SAR la princesa reial Maria del Regne Unit nascuda a Sandringham el 1897 i morta a Harewood House, York el 1965. Casada amb lord Enric Lascelles (1922).

SAR el prncep Enric del Regne Unit, duc de Gloucester nascut a Sandringham el 1900 i mort a Londres el 1974. Casat amb Lady Alcia Montagu-Douglas-Scott el 1935.

SAR el prncep Jordi del Regne Unit, duc de Kent, nascut a Sandringham el 1902 i mort en un accident aeri mentre sobrevolava Esccia l'any 1942. Es cas l'any 1936 a Londres amb SAR la princesa Marina de Grcia.

SAR el prncep Joan del Regne Unit, nascut a Sandringham el 1905 i mort a Londres el 1919 a causa d'un atac epilptic.

Vegeu tamb.
Tiara de la Reina Maria;

Duquessa de York i Princesa de Galles.

Desprs del matrimoni la jove parella es va installar al York Cottage una finca dintre de l'Estat de Sandringham a Norfolk. 
Portaren a terme una intensa srie d'activitats al voltant de l'Imperi que els port a visitar des d'Austrlia fins a l'ndia. L'any 1901 es converteixen en Prnceps de Galles i el 1910 en Reis del Regne Unit.

Reina del Regne Unit i Reina viuda.

L'any 1910 es converteix en reina i immediatament entre en conflicte amb la reina viuda Alexandra. Al llarg de ms de quinze anys el conflicte entre les dues sobiranes fou extrem i notori per l'opini pblica.

Al llarg del regnat del seu esps l'ajud i el recolz en ser ms for grcies als seus coneixement d'histria i reialesa. Els seus consells ajudaren al seu esps al llarg del seu regnat.

L'any 1935 celebraren les Noces de Plata del seu regnat i uns mesos desprs el rei moria al seu estimat Sandringham.

Des del primer moment es mostr contrria al casament del seu fill el rei Eduard VIII del Regne Unit amb la senyora Wallis Simpson. Mostr un suport incondicional al seu fill el rei Jordi VI del Regne Unit assistint a la seva coronaci essent la primera reina viuda en fer-ho en la histria britnica.

Durant la Guerra visqu amb la duquessa de Beuafort, filla del seu germ Adolf de Cambridge, realitz nombroses visites a indstries i soldats britnics. L'any 1942 mor el seu fill el duc Jordi de Kent en un accident aeri. 

Desprs de la Guerra, assist complaguda al casament de la seva nta la reina Elisabet II del Regne Unit amb el prncep grec Felip d'Edimburg, a la mort del seu fill el rei Jordi VI del Regne Unit i a l'ascens al tron de la seva nta.  

Gran amant de les joies lleg una de les ms espectaculars colleccions del mn. Vegeu les joies de la reialesa.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41341" title="Moratalla" nonfiltered="937" processed="929" dbindex="15998">


Moratalla s un municipi extens i muntanys del nord-est de Mrcia, amb 961 km de superfcie i 8.473 habitants el 2005 (uns sis mil d'ells al poble de Moratalla, la resta en nuclis dispersos, el ms important dels quals s Benizar). Com els municipis ms meridionals de la provncia d'Albacete, geogrficament pertany a la serra del Segura, no a l'horta ni als terrenys semirids del sud de la provncia. A l'hivern la neu s freqent a les cotes ms altes i a la depressi freda del Campo de San Juan i El Sabinar; i no s inhabitual al poble. El punt ms al s el cim de Revolcadores (2015 m).

Ha estat font d'emigracions entre els anys 1960 i 1985, aproximadament; actualment la poblaci s'ha estabilitzat entorn dels 8.500 habitants. El fort creixement demogrfic de la comarca, la recent construcci de l'autovia Mrcia-Caravaca i l'arribada del turisme residencial britnic (un cop esgotada la costa disponible fins ara) fa preveure un futur increment poblacional. 

Els principals motors econmics de la villa moderna sn encara el cultiu de cereals, olives, ametlles i albercocs, la conserva de fruita, i ms recentment el tractament de la fusta, el turisme rural i els serveis. 

Com a monuments destaquen el castell de Moratalla, les restes del castell rab de Benizar, les esglsies de l'Assumpci i Sant Francesc, les ermites de La Rogativa i la Casa de Crist i el pont rom d'Hellin. El casc antic conserva la distribuci medieval de carrers estrets, costeruts, tortuosos i pavimentats de llambordins. 

Al municipi, de geografia sovint erosionada per l'aigua, sobresurt tamb la presncia de nombroses restes d'art rupestre llevant.

 Setmana Santa .
Durant la Setmana Santa sn tradicionals les tamboradas, on els tambors baten durant hores i fins un dia sencer. La tradici local s peculiar perqu les tniques sn creacions individuals, no collectives, fet que crea un notable efecte de color; altrament s similar a la de villes properes com Mula, Hellin o Tobarra.

 Imatges de Moratalla .



 Enllaos externs .
 Ajuntament de Moratalla;
 Associaci de tamboristes;
 Art rupestre a Mrcia;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41343" title="Dispora" nonfiltered="938" processed="930" dbindex="15999">

El concepte de dispora (del grec antic          , "esplai de llavors") es refereix a la dispersi dels jueus per tot el mn. Originalment es va utilitzar per a referir-se a l'exili dels jueus del Regne de Jud el 586 aC a Babilnia, i desprs per l'exili provocat per la destrucci de Jerusalem pels romans el 135 dC El terme, per, tamb es refereix als moviments histrics de la poblaci jueva dispersa, i el seu desenvolupament cultural a les nacions on es van establir. En aquest sentit la fi de la dispora est representada per la creaci de l'estat d'Israel el 1948.

A ms de representar histricament l'exili del poble, la dispora est relacionada amb la religi jueva. Primerament es veu com a cstig de Du pels pecats d'idolatria comesos abans de la captivitat babilnica. Tamb, la Tanakh cont nombroses profecies sobre el retorn del poble a la Terra Promesa dels "confinis de la Terra". D'acord a algunes profecies de la Tanakh, el retorn anncia l'arribada del messies. Per aix, el concepte de la dispora, des del seu comenament, la seva relaci amb un territori fsic, i la seva fi, amb el retorn del poble, est lligat a la religi jueva.

El terme "dispora", en un sentit menys estricte, tamb s'utilitza per a referir-se a la dispersi de qualsevol grup religis o tnic fora del seu lloc originari.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41344" title="Bullas" nonfiltered="939" processed="931" dbindex="16000">


Bullas s un municipi del nord-est de Mrcia, amb 82 km de superfcie i 11.435 habitants el 2004. La principal activitat econmica s el vi, amb denominaci d'origen prpia. 

 Demografia .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41346" title="Calasparra" nonfiltered="940" processed="932" dbindex="16001">


Calasparra s un municipi del nord-est de Mrcia, amb 82 km de superfcie i 9.862 habitants el 2005 (cens d'1 de gener). La principal activitat econmica s l'arrs, amb denominaci d'origen prpia. A la riba del riu Segura, aprofitant una antiga cova natural, hi ha el venerat Santuari de la Verge de l'Esperana.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41347" title="Problemes de Hilbert" nonfiltered="941" processed="933" dbindex="16002">
Els problemes de Hilbert sn un conjunt de 23 problemes matemtics, originalment sense resoldre, que el matemtic alemany David Hilbert present al Segon Congrs Internacional de Matemtics, celebrat a Pars l'agost de 1900. Alguns dels problemes presentats sn especfics, com la hiptesi de Riemann, mentre que d'altres sn molt ms genrics i vagues i es poden considerar ms aviat lnies d'investigaci que veritables problemes. L'objectiu de Hilbert era oferir unes lnies de treball per a la recerca en matemtiques, destacant els camps i els problemes ms importants. La conferncia tingu un ress extraordinari i les lnies establertes per Hilbert han guiat la Matemtica durant bona part del segle XX.

 Els 23 problemes de Hilbert .

 Hiptesi del continu. Hi ha algun nombre cardinal entre el cardinal del conjunt dels nombres naturals  i el cardinal del conjunt dels nombres reals, el continu, ? El conjunt dels nombres reals s ben ordenable?
 Consistncia dels axiomes de l'aritmtica. Sn consistents els axiomes de l'aritmtica? s a dir, s un sistema formal sense contradiccions internes?
 Congruncia i espai euclidi. Pot haver-hi dos tetredres que no es puguin descompondre en tetraedres congruents, directament o amb tetraedres congruents adjunts? En altres paraules: donats dos slids d'igual volum, es pot "desmuntar" un d'ells en un nombre finit de peces i "enganxar" aquestes peces per formar l'altre?
 Geometria eucldia i geometries semblants. Es poden trobar geometries on siguin vlids quasi tots els axiomes de la geometria eucldia, per sense el postulat de les paralleles ni cap d'equivalent i el concepte de distncia sigui menys estricte? s a dir, es poden construir mtriques les lnies de la qual siguin geodsiques?
 Grups de Lie. s realment necessari postular la diferenciabilitat de les transformacions en els grups de Lie? N'hi ha prou amb exigir noms la seva continutat?
 Axiomatitzaci de la Fsica. Es pot axiomatitzar tota la Fsica?
 Nombres trascendents. En general, s    transcendent, essent   algebraic i   irracional?
 La hiptesi de Riemann. s certa la hiptesi de Riemann?
 Llei de reciprocitat. Es pot generalitzar la llei de reciprocitat quadrtica de la teoria de nombres per a potncies arbitrries?
 Equacions diofntiques. Existeix un algoritme general per a la soluci de les equacions diofntiques?
 Formes quadrtiques. Es poden ampliar els resultats obtinguts per a formes quadrtiques per a un cas arbitrari?
 Camps abelians. Es pot ampliar el teorema de Kronecker-Weber sobre camps abelians a camps algebraics arbitraris?
 Funcions de diverses variables. Hi ha funcions de tres variables que no es puguin escriure com a funcions de dues variables?  Ms concretament, es pot solucionar l'equaci general de grau 7 amb funcions de dues variables?
 Teoria d'invariants. s finit el sistema d'invariants?
 Clcul enumeratiu de Schubert. Es pot donar una teoria rigorosa de la geometria enumerativa de Schubert?
 Topologia de corbes i cicles lmit. Es pot desenvolupar una teoria general de la topologia de corbes i superfcies algebraiques?
 Funcions positives. s possible representar funcions com a suma de quadrats?
 Poliedres congruents. s possible omplir diferents tipus d'espais amb poliedres congruents?
 Problema de Dirichlet. Com pot ser que certes equacions en derivades parcials tinguin com a solucions funcions de diverses variables amb un "millor comportament"?
 Condicions de contorn. Es poden solucionar problemes arbitraris amb condicions de contorn genriques?
 Problema de Riemann-Hilbert. Es poden solucionar equacions diferencials donat un cert grup monodrmic?
 Uniformitzaci. Es pot parametritzar qualsevol corba algebraica?
 Clcul variacional. Generalitzaci del clcul de variacions, nous mtodes.

De tots aquests problemes, segueixen sense tenir resposta definitiva el 8 i el 18, mentre que el 4, l'11 i el 16 tenen respostes parcials. La resta de problemes s'han completat, ja sigui afirmativament o negativament.

 Enllaos i referncies .
 J. Gray, El reto de Hilbert (Crtica, Barcelona, 2000). Introducci divulgativa als problemes de Hilbert.
 Text original de la conferncia de Hilbert. ;
 Text angls de la conferncia de Hilbert. ;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41348" title="Cehegn" nonfiltered="942" processed="934" dbindex="16003">


Cehegn s un municipi del nord-est de Mrcia, amb 293 km de superfcie i 15.250 habitants el 2005. Les activitats econmiques ms rellevants sn l'extracci de marbre, l'albercoc i la flor de viver. Limita a l'est amb Mula i Bullas, al sud amb Llorca, a l'oest amb Caravaca de la Cruz i al nord amb Calasparra i Moratalla
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41355" title="Talmud" nonfiltered="943" processed="935" dbindex="16004">

El Talmud (en hebreu      , "estudi" o "ensenyament") s un cos literari d'importncia i autoritat pel judaisme que cont diverses discussions rabniques de la llei jueva, de l'tica jueva, tradicions, llegendes i histries. s una font fonamental de la legislaci, de les tradicions i de les exhortacions morals. N'existeixen dues compilacions, el Talmud de Babilnia (acabat de compilar al segle V) i el Talmud de Jerusalem (ca. 300), redactat a l'escola de Tiberades.
T dos components: la Mixn, conjunt de tradicions jurdiques del judaisme destinades a interpretar i complementar la Tor, i la Guemar, recull de les discusions dels rabins sobre la Mixn; encara que els termes Talmud i Guemar (que en arameu vol dir el mateix, "ensenyament") sn usats de manera intercanviable. Expandeix els escrits de la Tor o llei jueva, i s la base de la major part de la literatura rabnica. El judaisme considera al Talmud part de la tradici oral, i el Tanakh de la tradici escrita. El Talmud pot complementar i explicar el Tanakh, per, per definici, no pot contradir-lo.

Aquest compedi literari s en gran part una suma de les opinions, sovint contradictries dels rabins experts i famosos en les qestions de comportament religis i moral, per alhora tamb cont una gran part dhaggad, s a dir, llegenda, tradici o ancdota, que exemplifica la part terica. Est composat per sis cossos o sedarim (     , o "ordres"), que no necessriament tenen la seva Guemar corresponent i sn:

 Zeraim (o les sements), lleis relatives a l'agricultura.
 Moed (o les festes), regulaci de les festes jueves i del sbat.
 Naixim (o les dones), lleis sobre el matrimoni, divorci i vots (principalment de les dones);
 Nezikin (o els perjudicis), legislaci civil i criminal i funcionament dels tribunals;
 Kodaixim (o les santedats), lleis relatives als sacrificis, als objectes consagrats, al Temple i als aliments.
 Tohorot (o les coses pures), legislaci sobre la puresa ritual i la impuresa.

Durant els llargs segles de dispora esdevingu el factor ms important de coherncia i persistncia de la vida jueva arreu del mn. D'altra banda, la incomprensi del Talmud, escrit en hebreu i arameu, per part del mn occidental medieval, i tamb les seves allusions negatives a Jess i al cristianisme, provocaren que el llibre fos perseguit pels cristians, i les seves primeres edicions impreses (segle XVI) fossin censurades per l'Esglsia.

 

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41365" title="Anarcocapitalisme" nonfiltered="944" processed="936" dbindex="16005">

L'anarcocapitalisme s una ideologia poltica de base liberal, inclosa dins la famlia paretiana. 

Per a l'anarcocapitalisme l'estat s una amenaa permanent per a la llibertat de l'individu, i per tant s aquest qui ha de defensar la seva propietat i integritat. En oposici a l'anarquisme clssic, els anarcocapitalistes troben que els individus ms que collaborar entre ells, han de competir, i per tant regir-se per un sistema capitalista. Creuen profundament en qu la seva ideologia respon a l'ordre natural del mn, i que totes les formes de govern sn un artifici per justificar la tirania.

 Origens .

L'anarcocapitalisme neix de la concepci paretiana de la satisfacci, segons la qual no existeix un criteri objectiu que permeti qualificar com a superior la completa igualtat respecte a la ms radical de les desigualtats, sempre i quan aquestes es trobin dins l'ptim pareti. Aix implica una forta vinculaci a l'Escola Austraca de pensament econmic, de la qual provenen els seus terics principals. A part d'aquest vincle directe, existen grans influncies del liberalisme clssic i de l'anarquisme individualista americ del segle XIX.

La teoria fou elaborada per primera vegada a mitjans del segle XX per Murray Rothbard i Walter Block, d'origen nord-americ. Ms endavant, les tesis anarcocapitalistes varen ser popularitzades per David Friedman, fill de l'economista Milton Friedman, amb el llibre La Maquinria de la Llibertat (1971) i per Hans-Hermann Hoppe.

 Cos ideolgic .

La societat de l'ideal anarcocapitalista s denominada per aquests societat contractual, ja que consideren que totes les relacions socials es realitzarien per contracte, s a dir, per l'acord voluntari entre dos o ms individus. Per voluntarietat s'entn la no-utilitzaci de la violncia com a element coactiu, i enfront de les tesis que sostenen que tota propietat privada implica violncia (per privar als altres del seu s), sostenen la teoria de l'apropiaci originria.

La tesi de l'apropiaci originria sost que "tothom es propietari legitim del seu propi cos, aix com de tots els indrets i bns de la natura que ocupi i utilitzi" amb la condici de qu "ning abans que ell hagi ocupat o utilitzat aquests indrets o bns" (Hoppe, tica Rothbardiana, 2002). Segons els anarcocapitalistes, aquesta (i noms aquesta) apropiaci seria possible sense l's de la violncia.

El rebuig de l's inicial de la fora queda per tant manifest, per no s'exclou la possibilitat del seu s en defensa de la integritat o la propietat prpies. Per a tal finalitat, l'individu pot arribar a acords amb altres individus, o empreses, per tal de garantir la seva autodefensa. D'aquesta manera, tamb la seguretat i la violncia queden sotmesos a la llei del mercat.

Molts anarcocapitalistes veuen en aquesta proposta, formulada per primera vegada per Gustave de Molinari, com al trencament del monopoli de l'estat en matria de seguretat ciutadana i defensa, i per tant l'inici de l'anarcocapitalisme.

 Somlia: un cas prctic .

La caiguda del rgim de Said Barr a Somlia, l'any 1991, suposa l'inici del que alguns anarcocapitalistes consideren un clar exemple prctic del que proposen. Segons ells, els somalins del sud (queden excloses les autoproclamades Somalilndia i Puntlndia) s'han guiat per aquesta Llei Natural, amb "resultats excellents".

D'altres, noms veuen en l'exemple somali un cas de barbrie i tendncies esclavistes, i rebutgen la identificaci amb l'anarcocapitalisme.

 Vegeu tamb .

 Anarquisme;

 Enllaos externs .

Anarcho-capitalist FAQ ;
Market anarchism online ;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41367" title="Anarquisme clssic" nonfiltered="945" processed="937" dbindex="16006">

L'anarquisme clssic s una ideologia poltica de caire collectivista que considera l'Estat com a una estructura mitjanant la qual una minoria privilegiada est oprimint a l'mplia majoria de la poblaci, i que per tant per a alliberar a les majories cal destruir. Amb la destrucci de l'Estat la classe social privilegiada ja no podria defensar la propietat dels mitjans de producci, i per tant aquests quedarien automticament collectivitzats.

Si be l'anarquisme clssic confia en la bondat de les persones, essent la injustcia social la causa de la seva maldat, en cas de qu qualque individu viols l'inters del collectiu, aquest seria l'encarregat de reprimir-lo o reeducar-lo, sempre sense crear una estructura de repressi estable, que s'identifica amb l'Estat.

La similitud de l'anarquisme clssic amb el comunisme duu a nombroses confusions. La principal diferncia s que mentre que per als anarquistes amb la destrucci de l'Estat desapareixeria automticament la societat de classes, per als comunistes la majoria (identificada amb el proletariat) hauria de conquerir l'estructura de l'Estat i utilitzar-la per a la destrucci de la classe dominant. Amb el temps, aquest Estat proletari s'aniria dissolguent, ja que la seva utilitat (la dominaci de classe) desapareixeria. Per als anarquistes, aix s impossible, i l'existencia de l'Estat perpetuaria la dominaci d'una minoria sobre la majoria.

Alguns dels autors principals d'aquest moviment sn Pierre-Joseph Proudhon, Piotr Alexievich Kropotkin i Mikhal Bakunin 

 Vegeu tamb .
 Anarquisme;
 Comunisme;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41369" title="Chiara Lubich" nonfiltered="946" processed="938" dbindex="16007">


Chiara Lubich s la fundadora i president del Moviment dels Focolares.

En els inicis dels anys 40, una jove mestra de nom Chiara d'una mica ms de vint anys feia classe en Trento, la seva ciutat natal entre els bancs dels seus alumnes de primria. Tamb s'havia anotat en la Facultat de Filosofia de la Universitat de Vencia, car volia arribar a la veritat ms profunda de les coses i de la vida, i aix justament en aquells terribles anys de la segona guerra mundial, on l'entorn d'odi mort i violncia enfonsava les casa i les persones. All descobreix vitalmentque l'nic ideal que no s'esfondra s Du...I aix comena la seva histria de "focolarina" juntament amb un petit grup de companyes.

 Algunes etapes significatives . 
Chiara neix a Trento (Itlia) l'any 1920. El seu pare era socialista i per les seves idees poltiques s deixat sense treball, quedant tota la famlia sumida en greu estretor econmica. Chiara deu treballar per a poder pagar-se els seus estudis universitaris i aix des de molt jove comena a fer classes particulars. 

Va creixent en el seu interior el seu desig de ser tota per a Du i aix el 7 de desembre de 1943, en solitud i en una capella de la seva ciutat, es consagra al per a tota la vida. Aquesta data s oficialment l'inici del Moviment dels Focolares. 

La seva casa s destruda el 13 de maig de 1944, durant un dels ms violents bombardejos que va sofrir Trento. La seva famlia busca seguretat en la muntanyes venes. Chiara decideix romandre en la ciutat per a sostenir el que en el seu interior estava creixent. Abraant entre els enderrocs a una mare embogida per la mort dels seus quatre fills sent que deu abraar el dolor de la humanitat, i aix entre els pobres de la seva ciutat, juntament amb altres companyes que la segueixen en la seva decisi, tracten de viure l'Evangeli "a la lletra", com paraula viscuda, i experimenta que ha descobert la ms poderosa revoluci social, capa d'incendiar-lo tot amb un sol foc: l'amor. 

L'any 1948 Chiara es troba en el parlament itali per primera vegada amb el qual seria el co-fundador del moviment: s Igino Giordano, un prestigis poltic, diputat, escriptor, periodista, pare de 4 fills. Giordano s qui ajuda Chiara a encarnar en la societat l'espiritualitat de la "unitat". Pioner del ecumenisme, l'Esglsia catlica ha iniciat recentment la seva causa com Serf de Du. 

L'any 1949 es troba amb Pascual Foresi, un jove seminarista desitjs de conjugar evangeli i vida en l'Esglsia. Ordenat prevere en 1954, Don Foresi s el primer sacerdot focolarino.

 Enllaos externs .
Biografia de Chiara Lubich en el lloc del Moviment dels Focolares;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41373" title="Xampany" nonfiltered="947" processed="939" dbindex="16008">


El xampany, o beguda de xampanya, (del francs champagne) s una mena de vi escums elaborat d'acord amb el mtode "champenoise" en la regi de la Xampanya (Frana). Bsicament, es tracta d'un vi blanc, encara que tamb n'hi ha de rosat, i que s'elabora a partir de diversos tipus de ram, normalment negres.

El xampany t denominaci d'origen; per aix a casa nostra ha comenat a conixer-se com a cava el vi escums elaborat a tot arreu de Catalunya i del Pas Valenci, al que abans tamb se l'anomenava popularment xampany.

El seu consum s'associa a esdeveniments importants i a cellebracions, i sovint es destapen ampolles d'una grandria especial en els lliurament de trofeus de carreres automobilstiques, o en banquets de bodes. Tamb s tradicional fer la varada d'una nau estampant-n'hi una botella.

Mtode champenoise.
El mtode t dues fases de fermentaci. Una primera en un tonell (com tots els vins) i una segona en botella.

Per a reactivar la fermentaci en la botella se li afegeix sucre i, en el seu cas, llevats. Com que la fermentaci genera CO2 i la botella s tancada, el gas es dissol dins del lquid. Cal dossificar b la quantitat de sucre, sin altrament la botella podria esclatar. Aquest procs s semblant del que es fa servir per a alguns tipus de cervesa.



La segona fermentaci hi produeix sediments i, per a filtrar-los, s'alcen les botelles en un moble capgirades en posici del seu coll cap avall i amb un angle d'al voltant de 45 respecte del sl. Durant unes quantes setmanes es giren les botelles un quart de volta un parell de vegades al dia, de forma que els sediments vagen apilant-se al coll de la botella, sobre el tap.

Per a treure-hi els sediments, finalment, es congela el coll de la botella, es destapa i el gas fa eixir cap a fora la franja congelada on es troben els sediments. Desprs s'afegeix a la botella un llicor que li dna un gust dol en concret (brut, semi-sec, etc...) i se'n torna a tapar amb un tap especial.

Origen.
El nom v de la regi francesa de la Xampanya, al nord-est de Frana, encara que els romans ja el coneixien amb el nom de vinum titillum. Al segle XV a Pars ja es coneixia aquesta beguda amb eixe nom, per no en la seua regi d'origen, on amb el terme champagne es definien les terres ermes.

Al llarg del segle XVII es popularitza el consum d'aquestos vins a les corts anglesa i francesa, a causa de l'impuls d'algunes famlies d'aquesta regi. Cap el 1660 es comena embotellar tot just abans de terminar la primera fermentaci, amb tal de conservar millor els aromes. A conseqncia d'all, per, apareixen les bombolles, sobretot als vins enblanquits, de baixa graduaci i embotellats a l'equinocci de primavera. Aquesta desconeguda efervescincia es convert en causa de preocupacions per als productors, que el denominaren "vi del diable" i "salta-taps", perqu les botelles esclataven i els taps s'hi disparaven, aparentement, sense explicaci. Paradoxalment, si no arriba ser a causa de la popularitat del vi bombollejant a Anglaterra, s'hauria abandonat aquesta forma de producci que originava fets misteriossos.

En 1670 el monjo dom Perignon, de l'abadia benedictina d'Hautvillers, hi introdu una srie de canvis, com ara la selecci del ram, el tap de suro subjecte amb una grapa metllica i ms gruix del vidri de la botella. Malgrat de molts esforos per part del monjo, el misteri de l'origen de les bombolles no es ressolgu fins que Louis Pasteur explic la fermentaci al segle XIX.

Hi existeixen evidncies de qu Nicolas Ruinart fou el primer que fund una firma de xampanys, a l'any 1729 en pernay, amb el nom de maison Ruinart.

Al llarg del segle XVIII, el xampany comena adquirir-hi renom internacional, a causa de qu productors com Claude Mot o Florenz-Louis Heidsieck l'hi promocionen. Al segle XIX s'hi afegiren productors com la famlia Bollinger o Pierre-Nicolas-Marie Perriet-Jout, algunes dames dels quals continuaren la tasca de producci desprs de la mort d'aquestos, com ara la Sra. Pommery, la Sra. Terrier, i la Sra. Clicquot (ms coneguda com a "Grande Dame de Champagne"), que tamb contriburen en la notorietat del xampany. Fins i tot Talleyrand (Charles-Maurice de Talleyrand-Prigord) el descrigu com a "vi de la civilitzaci".

Peculiaritats.

El xampany t algunes peculiaritats, respecte d'altres vins francesos:
 la verema s'hi fa a m, i s prohibida la veremada mecanitzada, perqu es considera essencial que el ram arribe en perfecte estat cap la premsa. De fet, el xampany s un vi blanc fet en gran part amb ram negre (pinot), per la qual cosa no hi conv que s'espatlle la baia o que el suc estiga en contacte amb la pell.
 la combinaci de diferents tipus de ram, de vins (dins de la regi) i d'anys s la norma, amb la fi d'assegurar una uniformitat en les qualitats enolgiques i organolptiques. s perms d'indicar l'any de collita (encara que no s obligatori) quan es barregen noms vins del mateix any, la qual cosa noms passa amb els xampanys d'alta qualitat.
 s un vi escums que es mant a pressi dins de la botella mitjanant un tap amb forma de bolet, contrriament amb els taps cilndrics, que se subjecta mitjanant una cpsula i un cabestre de filferro. En obrir-se la botella, el tap tendeix a saltar i xampany normalment hi fa escuma, i per aix potser el fa difcil de servir-hi.
 s l'nic tipus de vi rosat en qu es pot barrejar vi blanc i vi negre, si b es pot obtenir el xampany rosat deixant-hi que s'acolorisca lleugerament el most de vi negre amb la seva pellofa.

Varietats.
El xampany es pot elaborar a partir de diferents varietats de ram, encara que tres d'eixes porten gran part de la producci:

Chardonnay: s un ram blanc i representa el 26% de la superfcie cultivada.
Pinot noir: s un ram negre que representa un 37% de la superfcie cultivada, i que es fa servir tamb per als vins negres de Borgonya.
Pinot meunier: un altre ram negre que representa un altre 37% de la superfcie cultivada.

Tamb s'utilitzen, encara que de manera testimonial, les segents varietats: arabanne, petit meslier, pinot de juillet, pinot gris, pinot ros i pinot blanc.

Amb cada 160 quilograms de ram es produeixen 102 litres de mosto, que desprs de les prdues de vinificaci i desencapsulat hi deixen uns 100 litres de vi, s a dir, 133 botelles de 75 cl.

Botelles.


La botella clssica s de 75 cl., d'un vidri ms gruix i resistent que la dels vins ordinaris perqu es resistisca a la pressi del gas. Tamb es refora el fons de la botella per aquesta ra.

Els comerciants de la zona normalitzaren al segle XIX una srie de botelles de diferents capacitats, a les quals s'afegiren quatre grandries especialment grans (salom, sobirans, etc):
 l'huit: de 9,4 cl. (en dess);
 el quart: de 18,75 o 20 cl., que a Espanya se'n diu "benjam",
 la mitjana: 37,5 cl.
 el mdium: 60cl. (en dess);
 la botella: 75 cl.
 el mgnum: 1,5 l  (2 botelles);
 el jeroboam: 3 litres (4 botelles);
 el rhoboam: 4,5 l  (6 botelles);
 el matusalem,: 6 l (8 botelles);
 el salmanassar: 9 l (12 botelles);
 el baltassar: 12 l (16 botelles);
 el nabucodonosor: 15 l (20 botelles);
 el salom: 18 litres (24 botelles);
 el sobir: 26,25 litres (35 botelles);
 el Primat: 27 litres (36 botelles);
 el melxissdec: 30 litres (40 botelles);

Noms la mitjana botella, la botella, i el mgnum es fan servir per a criar el vi. Els altres formats s'utilitzen per a omplir-los amb el vi ja fermentat. A ms a ms, la tradici marca que la grandria ideal s el mgnum, ats que el xampany envelleix millor.

Les grandries a partir del salom en avant sn recents i es consideren de gust extravagant. Les grandries superiors al jeroboam sn puntuals, perqu les botelles sn difcils de manejar, frgils, i la seua producci el fa encarir. Els noms de les botelles superiors al mgnum vnen dels reis de la Bblia, tret del sobir i el Primat.

El tap.


Inicialment el tap amb forma d'un bolet no t un acabat cnic. En realitat, es fa servir un tap de suro d'acabat cilndric de gran dimetre que es comprimeix amb molta fora abans d'endinsar-lo a la botella, per tal que no s'isca a causa de la pressi del gas. Amb el temps el suro perd la seua elasticitat, comenant per la seua part superior, que es troba ms seca. Per aquesta ra, desprs de destapar l'ampolla adquireix un acabament ms cnic.

El tap est fet de dues parts distingibles a cop d'ull:
 El cap, que es fa d'un aglomerat de suro per raons ecommiques, ja que aquesta part mai no es troba en contacte amb el vi.
 El cos, que s constitut per redolins de suro i que s'enganxa al cap. Aquesta part s'endinsa al coll de la botella i es troba en contacte amb el vi.

La superfcie del tap sovint es tracta superficialment amb parafina, per a facilitar-ne la introducci i garantir l'estanquitat de l'ampolla.

Sobre el tap es colloca una xapa, subjecta amb un cabestre de filferro. Existeix el colleccionisme d'aquestes plaques, que tamb se'n diuen cpsules, la pacomusoflia.

Hi ha una xocolata anomenada "bouchon de champagne" (tap de xampany) que t la forma del tap i que tamb porta l'aroma del xampany.

Indstria.
La indstria del xampany a Frana, concentrada sobretot als envoltants de les ciutats de Reims i pernay, es divideix segons els volums que s'hi han produt, entre grans marques d'elaboraci, com ara Bollinger, Veuve Clicquot, i Krug, i vinaters ms artesanals, les produccions dels quals son prou ms limitades. En alguns casos, es poden visitar b els cellers de xampany o b els tallers dels vinaters.

Enllaos externs.
Portal del xampany;
Met Chandon, una de les grans marques;
Portal francs del xampany;
Veuve Clicquot;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41374" title="Josefina Tanganelli Plana" nonfiltered="948" processed="940" dbindex="16009">
Josefina Tanganelli i Plana (Barcelona, 1904 - 1968) fou illustradora, dibuixant i pintora.
 
Formada a l'escola de la Llotja i al Cercle Artstic de Sant Lluc, fou un dibuixant de tra tendre i suau, i humor innocent, el seus treballs ms coneguts van ser publicats a la revista En Patufet, i tamb al suplement d'historietes d'aquesta mateixa publicaci, el Virolet on sign amb el pseudnim Abel. Illustr diverses narracions de Josep Maria Folch i Torres. Des del 1931 es dedic al cartellisme i a la pintura, i expos a Barcelona, els EUA, el Canad, Alemanya i Santo Domingo, on resid uns quants anys.

La crtica d'art Montserrat Castillo l'estudia al seu extens catleg Grans Illustradors Catalans editat per la Biblioteca de Catalunya i Barcanova.  

Referncies.

Enciclopdia catalana;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41378" title="Otfried Preussler" nonfiltered="950" processed="941" dbindex="16011">
Otfried Preuler s un escriptor alemany d'origen bohemi, conegut especialment per les seves obres de literatura infantil, nat a Liberec (Txecoslovquia) el 1923. Enviat al front oriental durant la Segona Guerra Mundial, va haver de passar cinc anys en camps de concentraci de la Repblica de Tatar. En tornar a Alemanya (1949) va ser durant molts anys mestre d'escola (1953-1970). 

La seva obra literria, iniciada el 1950 i encara activa (Eins, zwei, drei im Brenschritt, 2002), es caracteritza per la presncia constant d'un humor suau i una ironia sempre mesurada. 

Obres tradudes al catal.
El bandoler Setcoltells (tres volums amb noves aventures de Ksper, personatge tradicional del teatre de titelles);
Les aventures de Vnia el forut;
Horbe, el del gran barret, Horbe i el seu amic;
Llegenda de l'unicorn;
Nosaltres, els de Vilaximpleta;
El petit fantasma;
El petit follet de l'aigua;
La petita bruixa;

Enllaos externs.
Lloc web de l'autor (en alemany)




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41379" title="Jaume Cela i Oll" nonfiltered="951" processed="942" dbindex="16012">
Jaume Cela i Oll s un mestre, pedagog i escriptor catal (Barcelona, 1949). Estudi magisteri a la Universitat Autnoma de Barcelona. Treballa al CEIP Escola Bellaterra on comparteix les hores de classe amb la gesti de l'escola. s membre de l'Associaci de Mestres Rosa Sensat i de la Federaci de Moviments de Renovaci Pedaggica de Catalunya, i membre del consell de redacci de la revista Cavall Fort. El 2008 va rebre la Creu de Sant Jordi

 Obres .
 Ficci .
 Una troballa sorprenent, 1987;
Un cas com un piano, 1991;
Com una joguina trencada, 1993;
Xerraires impenitents, 1995;
Hola, Pep!, 1998;

 Pedaggica.
Amb veu de mestre, 1992;
Lletra petita, 1998;
Va de mestres. Carta als mestres que comencen, 2004 (amb Juli Palou Sangr);

Enllaos externs.
http://www.escriptors.com/autors/celaj/ Jaume Cela a l'AELC;
Entrevista publicada a la revista educativa d'mnium Cultural Escola Catalana;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41380" title="Cava" nonfiltered="952" processed="943" dbindex="16013">


Alt Urgell: Cava (Alt Urgell) s una poblaci d'aquesta comarca.
Baix Ebre: la Cava s un poble del municipi de Deltebre.
Arqueologia: Cava (geologia) s un gran forat al sl d'una muntanya per conservar la neu de l'hivern.
Beguda alcohlica: Cava (beguda) s el nom que rep el vi escums a Espanya.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41381" title="Dama d'Elx" nonfiltered="953" processed="944" dbindex="16014">
 

La Dama d'Elx s una escultura monoltica i policromtica que es trob casualment al jaciment arqueolgic de l'Alcdia, l'any 1897, prop de 2 km al sud d'Elx (Baix Vinalop). Generalment, es considera que la Dama d'Elx s una escultura d'art iber, datada al segle IV aC, o potser el segle V, s a dir, de les poques dels romans o dels helenstics.

Tanmateix, es pensa que representa a una dona que duu complexos i luxosos abellaments al cap, i gruixuts collarets a cada costat de la cara. Com moltes altres figures beres religioses de mena que se'n trobaren enlloc, disposa d'un buit a l'esquena que suposadament servia per a introduir-hi cendres, relquies o d'altres objectes sagrats, i les espatles es disposen lleugerament inclinades cap avant, cosa que fa sospitar que es tracta d'una deessa o d'una sacerdotessa ibera.

En els ltims anys s'ha convertit en el smbol d'Elx, on hi ha hagut mobilitzacions socials per a reivindicar el seu retorn i la seua permanncia a la ciutat, en compte d'exhibir-se a Madrid.
Desprs d'unes llargues negociacions i continuades negatives, el 17 de maig de 2006 la Dama va ser traslladada a Elx (al Palau d'Altamira, que ha estat convenientment habilitat) i oberta al pblic el dia 18 de maig. L'escultura es va mostrar a Elx sis mesos i va tornar a Madrid el dia de l'ltima representaci del misteri d'Elx de l'any 2006.

Descripci de l'escultura.



Duu una tnica blanca de lli fi, una mantellina subjecta per una pinta o una tiara que cau sobre l'escot. Aquesta mantellina, en la qual encara i queden restes de pintura, era de color vermell, i sobre aquesta hi ha un gran mantell de tela gruixa i d'aparena pesant que era de color blau. Els llavis tamb conserven restes de color vermell. Est feta de pedra de calcria fina, groguenca, i la cara t el color natural d'aquesta pedra, que probablement coincidia amb el color natural de la pell de la cara. Aquests policromats sn tpics dels grecs, i la roba recorda algunes terracotes tiques del segle IV aC originries de Rodes que es trobaren a les Illes Balears.

Entre d'altres versions, la ms acceptada s que es tracta de la deessa cartaginesa Tanit, igual que la Dama de Baza, equivalent pnica de la fencia Astart o de la semtica Ishtar babilnica, deesa protectora de la fertilitat, dels animals, dels homes, i de la vida en els seus conceptes ms variats. Aquesta deessa es don conixer a Europa Occidental grcies als fenicis i fou fora venerada entre ibers i turdetans, com indiquen nombroses estatuetes semblants en diversos llocs.

Tots els amulets que porta sobre l'escot sn d'origen fenici, i coincideixen amb els collarets que formen part del Tresor d'Aliseda, obra d'artistes indgenes que treballaven cap l'any 600 aC, que tamb apareixen a la Dama de Baza i altres escultures iberes, b en pedra o b en bronze. De fet, aquesta barreja d'elements procedents de diferents orgens s un dels trets de l'art iber.

Hi ha una descripci feta per Artemidor d'Efes sobre les dones iberes que va veure durant el seu viatge per les costes d'Ibria, all per l'any 100 aC, que coincideix en gran part amb la descripci de la Dama d'Elx:

Algunes dones beres porten collarets de ferro i grans carcasses al cap, sobre les quals duien una mantelleta que feia de para-sol i els cobrien el semblant. Per altres dones s'hi posaven un petit tympanon al voltant del coll que tancaven amb fora al bescoll, el cap fins les orelles, i que es doblegaven cap amunt, al costat i darrere.

Histria.
Un jove treballador, Manuel Campello i Esclapez, Manolico, trob casualment l'escultura el dia 4 d'agost de 1897, mentre estava fent tasques d'aplanament del tossal de l'Alcdia, amb finalitats agrcoles. Aleshores, Manolico la batej amb el nom de "reina mora".

Pierre Paris, un aficionat francs a l'arqueologia, compr l'escultura poques setmanes desprs i l'envi a Frana, on es mostr al Museu del Louvre, i durant la Segona Guerra Mundial la pea va ser amagada per a protegir-la. El govern de Vichy negoci el seu retorn amb el govern de Franco a partir de l'any 1940. Ren Huyghe, en nom de Vichy la lliur a Lus Monreal y Tejada, en nom del govern de Franco, i el 27 de juny de 1941 l'escultura fou traslladada al Museu del Prado (Madrid) i, al seu torn, fou traslladada el 1972 una altra vegada cap al Museu Arqueolgic Nacional, malgrat les reclamacions populars perqu tornara a Elx, on hi ha una reproducci d'imitaci al lloc on va ser trobada.

Amb la Dama d'Elx es promogu l'inters per la cultura ibera preromana, i aparegu l'any 1948 als bitllets espanyols d'una pesseta. Les mobilitzacions socials per la seua tornada comenaren en la dcada dels anys 60, quan Manuel Martnez Maci fund l'Orde de la Dama d'Elx per a reivindicar-ne el retorn al Pas Valenci.

Conflicte sobre la seua propietat.


El Dr. Campello estava casat amb Assumpci Ibarra, filla d'Aureli Ibarra Manzoni, un humanista del segle XIX que es dedicava tamb a l'Arqueologia com a afici, i que havia anat trobant-se un considerable nombre d'objectes i vestigis ibers a les seues terres de conreu i enllocs altres del terme municipal d'Elx. Amb aix havia anat formant una collecci arqueolgica de gran vlua que deix com a herncia a la seua filla Asuncin, amb l'encrrec d'oferir-lo en venda a la Reial Acadmia Espanyola de la Histria, perqu finalment fra mostrada al Museu Arqueolgic Nacional de Madrid. A ms a ms, al seu testament posava com a condici que la collecci havia de comprar-se en la seua totalitat.

Desprs de la mort d'Aureli Ibarra, una comissi de la Real Acadmia d'Histria an cap a Elx per a tractar sobre la compra, arribant-hi l'acord d'adquirir la collecci sencera amb pagaments a tres terminis. En dates properes del pagament del tercer termini es trob la Dama d'Elx, pea que Asumpci Ibarra no estava d'acord a incloure en la collecci, i l'Acadmia no estava d'acord a continuar pagant si no hi incloa la pea. Mentrestant, la "reina mora" es feia famosa a Elx, era motiu de conversa i tothom volia conixer la troballa de prop. 

Quan arrib el mes d'agost, mentre se celebrava el Misteri d'Elx durant els dies 14 i 15, Pere Ibarra, germ del finat, havia convidat per a les festes a l'arqueleg francs Pierre Paris. Aquest, en adonar-se de la importncia de l'escultura ibera, n'inform els responsables del Museu del Louvre, els quals oferiren una quantitat per la pea: 4.000 francs de l'poca. Malgrat la disconformitat d'Assumpci Ibarra, el bust fou venut i el 30 d'agost de 1897 part cap a Pars.

Vegeu tamb.



Dama d'Eivissa;
Dama de Guardamar;
Dama de Galera;
Dama de Baza;
Dama;
Art ber;
Francisco Vives Boix, La Dama d'Elx a l'any 2000 : Anlisi tecnolgic i artstic;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41382" title="Equaci diofntica" nonfiltered="954" processed="945" dbindex="16015">
Una equaci diofntica s un equaci per a la qual noms es permeten solucions enteres. El seu nom fa referncia al matemtic grec Diofant d'Alexandria, un dels primers a estudiar aquest tipus de problemes. 

A ms del problema de trobar les solucions d'una equaci diofntica particular, no s evident la mateixa existncia de les solucions. Existeix un algoritme general per trobar les solucions d'una equaci diofntica de primer ordre, per no per a ordres superiors. Aquest problema general ha estat sense obtenir una resposta definitiva durant molts segles i David Hilbert l'inclogu com un dels seus famosos 23 problemes. El 1970 Yuri Matiyasevich demostr finalment que s impossible obtenir una soluci general per una equaci diofntica d'ordre qualsevol.

 Alguns exemples .

ax + by = c: S'anomena identitat de Bzout. Aquestes equacions es poden resoldre completament i la primera soluci coneguda es deu al matemtic indi Brahmagupta.
xn + yn = zn: Per a n = 2 hi ha infinites solucions (x,y,z), les tripletes pitagriques.  Per a valors superiors de n, l'ltim teorema de Fermat n'assegura la inexistncia de solucions.
x2   n y2 = 1: Anomenada equaci de Pell. T infinites solucions que sn una bona aproximaci racional a l'arrel quadrada de n.
, on  i :  S'anomenen equacions de Thue i, en general, tenen soluci.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41417" title="Benicssim" nonfiltered="955" processed="946" dbindex="16016">


Benicssim s un municipi del Pas Valenci situat a la comarca de la Plana Alta. Oficialment t una denominaci bilinge Benicssim/Benicsim. La seva poblaci s de 16.200 habitants (INE 2005) durant l'hivern, arribant-se a ms de 40.000 en el perode estival, ja que la seua economia es basa en el turisme. El terme municipal de Benicssim limita amb les localitats segents: Castell de la Plana, Borriol, La Pobla Tornesa, Cabanes i Orpesa, totes elles de la comarca de la Plana Alta.

 Geografia .
La seua orografia s plana en estar situat junt amb el mar Mediterrani i compta amb unes grans platges. En l'interior el terreny s'eleva fins als 500 m.

S'accedeix a aquesta localitat des de Castell a travs de la N-340 o per mitj de l'autopista AP-7 (eixides 45 o 46).

Tamb compta amb accs ferroviari (RENFE). 

Barris i pedanies.

En el terme municipal de Benicssim s'integren tamb els segents nuclis de poblaci:

Quadro Santiago.
Desert de les Palmes.
El Palasiet.
Les Villes.
Mas dels Frares.
Montemolino .
Voltants de Montorns.

Histria.
Anteriorment a la reconquista, el Castell de Montorns va constituir un dels ms importants feus rabs en aquests territoris. Manquem tamb de notcies sobre la seua destrucci i les causes que la van motivar. No obstant aix, es coneix que el Castell va ser habitat fins a finals del segle XV. Com es dedueix pel seu nom, pertanyeria als "benicssim" que ocupaven el castell de Montorns abans de la conquista cristiana, primer pel Cid i finalment pel rei Jaume I de Arag.

El dia 29 de novembre de 1242, Jaume I va donar el Castell de Montorns i aquestes terres al seu escriv D. Pere San, en compensaci als serveis prestats en la reconquista. Les Baronies de Benicssim i de Montorns van ser sovint objecte de donacions, herncies o vendes entre els nobles de la zona. Una prova evident la tenim en la notable quantitat de propietaris que van ensenyorir el lloc des de 1242 a 1603. Aix, en 1249, la Baronia de Montorns apareix en mans de Jacchesio Sancii, a qu el rei va atorgar perms per a la venda del senyoriu. Posteriorment, apareix com a amo de la baronia El senyor Pere Eximn, que presumiblement li la va comprar a Jacchesio Sancii.  Ms tard, Alfons III, va donar Montorns, la Casa de Sant Vicent i tots els seus dominis al Monestir de Poblet. La poca rendibilitat d'aquestes terres, d'una banda, i els voluminosos deutes que tenien els de Poblet, d'un altre, va fer que els monjos vengueren a Jaume II, en 1297 la Baronia de Montorns i la vila de Castell per 290.000 sous. En 1333, apareix com a senyor de la Baronia de Montorns, El senyor Juan Eximn fill del senyor Pere Eiximn d'Arens, que possiblement li succeiria en representaci del rei Jaume II. Es desconeix exactament quan, per en documents posteriors apareix mesclada la Baronia de Montorns amb "el lloc de Benicssim". Aix tenim com Montorns, que ha passat novament a poder reial, s donat per Alfons V, en 1416, al Bisbe de Vich, Alfons de Thous. Mort Alfons de Thous en 1420, va ser adquirida la baronia pel senyor Gilbert de Centelles, que era llavors senyor de Nules.  Dels Centelles va passar al patrimoni reial fins al 24 de febrer de 1467 que Joan II el va traspassar el seu Vicecanceller Juan Pags i durant ms de quaranta-huit anys van exercir els Pags la seua jurisdicci sobre Montorns i terres de la seua demarcaci. 

Nicolau de Casalduch adquireix el senyoriu per compra als Pags. Per herncia va passar a senyora Violant de Casalduch qui  el 9 de setembre de 1603 va atorgar Carta de Poblament a fi de repoblar aquesta zona, molt castigada pels continus atacs i saquejos de corsaris i barbarescos. Tal mesura no va obtindre els resultats abellits, i tan sols uns pocs pobladors es van assentar en la Baronia. En aquest sentit, hi ha clars vestigis de quatre nuclis xicotets de poblaci, dos d'ells buscant el refugi de les muntanyes, un en les terres frtils, molt prop de l'actual nucli urb, i finalment un xicotet nucli mariner, enfront de la Torre de Sant Vicent. 

La decisi d'En Francisco Prez Bayer en 1769 de fundar una Esglsia en aquest lloc, va constituir l'impuls definitiu a la configuraci de Benicssim com a poble.  A Prez Bayer se li qualifica sovint com a fundador de Benicssim i realment, no havia nascut encara que Benicssim va ser fundat per Na Violant de Casalduch. No obstant aix, Prez Bayer va tindre el mrit d'aglutinar al voltant de l'esglsia que va fundar, a tots els vens de Benicssim, fins llavors disseminats en xicotets nuclis de poblaci, i en masies.

El progrs va ser lent en principi, per espectacular a partir de 1850. Benicssim ha sigut una de les poblacions pioneres a Espanya com a centre turstic. Aix tenim com en 1887 es construeix la primera vila d'estiu. El gran auge que va prendre Benicssim a principis de segle, li va valdre posteriorment el qualificatiu del Biarritz de Llevant. Des de la primera construcci fins hui, Benicssim ha patit una profunda transformaci basada exclusivament en el turisme. Actualment Benicssim ofereix una capacitat receptora de 100.000 turistes.

 Demografia .
El desenvolupament del sector turstic li ha donat un un fort impuls demogrfic durant els ltims anys. Tamb s'ha incrementat la immigraci estrangera.



 Economia .
El sector turisme predomina sobre els altres.

 Monuments .
 Monuments religiosos .
Esglsia Parroquial.  Construda a iniciativa de Prez Bayer davall l'advocaci de Sant Toms de Vilanova. s d'estil Neoclssic. El seu interior est decorat amb obres del pintor sogorb Camarn. Es va construir entre 1769 i 1776, i va ser la base de la formaci de la vila al seu actual emplaament.
Ermita de la Magdalena. Edifici d'inters arquitectnic.
Ermita de les Santes.
Monestir dels Carmelites Descalos. Situat en el Desert de les Palmes.
 Monuments civils .
Castell de Montorns. Sistema defensiu dels musulmans. En el segle XIII s assetjat i pres per Jaume I el Conquistador (1233).
Torre de Sant Vicent. Constitua una de les dihuit torres de sentinella amb qu comptava al llarg de la costa el que s hui la provncia de Castell, i que tenien com a missi la vigilncia i defensa de les seues costes. D'ac que, a mitjan segle XVI es construra aquesta torre per decisi presa en les Corts de Monts. s de planta quadrada, construt de maoneria aconcertada i angulars de carreu. T un matac aspillarado i en els racons de la part posterior que dna al mar, dues torretes circulars a l'altura de la terrassa. S'accedeix a l'interior per una sola porta que es troba a un metre huitanta del nivell del sl.
Les Villes. Es coneix com les Villes a la zona litoral en qu, a finals del segle XIX, van comenar a alar-se nombroses cases d'estiueig. La primera d'elles va ser Villa Pila. A ella van seguir quasi immediatament altres residncies estiuenques propietat de famlies de Valncia. Hui, en la dita zona, a ms de les antigues villes es pot gaudir d'una variada i completa infraestructura turstica: hotels, restaurants, cmpings, discoteques, bars-cafeteries...

 Festes i esdeveniments .
Festes de Sant Antoni Abad. Les festes patronals se celebren el 17 de gener, dedicades a Sant Antoni Abad i Santa gueda. En elles hi ha desfilades de carrosses guarnides, benedicci d'animals domstics, repartiment de pa benet, conegut com la coqueta, s'encenen fogueres. ;
Romeria de Santa gueda. En el mes de febrer.
Sant Joan. En la nit de Sant Joan hi ha la tradici d'anar a la platja a les dotze de la nit per a mullar-se els peus i formular un desig.
Certamen Internacional de Guitarra clssica "Francesc Trrega".
Sant Toms de Vilanova. Les festes en honor del patr de l'esglsia parroquial se celebren la setmana que inclou el 22 de setembre , amb actes tpics i populars: Revetles, tancaments de vaquetes, bous embolats i focs artificials sn els actes ms populars.   ;
FIB (Festival Internacional de Benicssim). s un un gran esdeveniment musical, que se celebra durant el mes de Juliol o Agost, on es reuneixen jvens de tot Europa per a escoltar msica alternativa.
Viarock. Festival de rock, hip-hop i metal que a partir de 2007 se celebra a Benicssim. Abans se celebrava a la localitat de Villarrobledo (Albacete).

 Llocs d'inters .
Desert de les Palmes.  Parc natural situat en l'interior  on hi ha gran quantitat d'espcies autctones. s una regi muntanyosa litoral parallela a la costa, punt de referncia singular en el paisatge de la Plana Alta. Aquestes muntanyes apareixen com un agrest tel de fons sobre les planures costaneres i les valls de l'interior. Posseeix unes caracterstiques geolgiques summament interessants, sent el tipus de roca dominant la comunament coneguda com "gres" (molt abundant a la Comunitat Valenciana sobretot en les serres del Desert, la serra d'Espad i Calderona). A ms del gres hi ha alguns jaciments calcaris que donen lloc a suaus relleus en les cimes de les serres del Desert i dels Santes, inclosa la cima del Bartolo (729 metres d'altura).
Muntanya Bartolo. Des d'on es contempla una esplndida panormica  i en els dies clars s'aprecien les Illes Columbretes.
Platja de la Torre de Sant Vicent. Anomenada aix per la magnfica torre sentinella que domina aquesta platja, una de les ms concorregudes durant el perode estival i durant tot l'any. Guardonada amb el distintiu de Bandera Blava dels Mars Nets d'Europa.
Platja Helipolis. s un exemple notable del creixement urbanstic que va tindre lloc en la dcada dels 60 del segle passat i tamb recorreguda per un extens Passeig Martim.
Platja dels Terrers. En ella s'imparteixen cursets per a tots aquells que vullguen gaudir de la navegaci a vela.
Platja Voramar. Es caracteritza per la tranquillitat de la zona residencial on aquesta ubicada. Grcies a la seua situaci privilegiada, des del seu passeig martim es poden contemplar les esplndides viles de principis del segle XX i per les que Benicssim va ser conegut com el Biarritz de Llevant. Guardonada amb el distintiu de Bandera Blava dels Mars Nets d'Europa.
Platja de l'Almadrava. Aquesta Platja conserva aquest nom en referncia a qu antigament s'installava en ella un d'aquests artefactes de pesca. s la prolongaci cap al sud de la platja del Voramar, per la qual cosa les caracterstiques d'aquesta sn semblants. Guardonada amb el distintiu de Bandera Blava dels Mars Nets d'Europa.

Platges.
Platja de Voramar;
Platja de l'Almadrava;
Platja Helipolis;
Platja de la Torre de Sant Vicent;

 Enllaos externs .

 Pgina oficial de Benicssim;
 Festival Internacional de Benicssim;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41418" title="Assemblea de Catalunya" nonfiltered="956" processed="947" dbindex="16017">
L'Assemblea de Catalunya va ser una plataforma unitria de l'antifranquisme catal en la lluita contra la dictadura del general Franco.

Constituida el 7 de novembre de 1971 a l'esglsia de Sant Agust (Barcelona) per iniciativa de la Coordinadora de Forces Poltiques de Catalunya, rpidament va agrupar la gran majoria de partits, sindicats i organitzacions socials del pas sota un programa de reivindicaci de llibertat social i poltica, amnistia per als presos poltics i adopci d'un Estatut d'Autonomia per a Catalunya com a pas previ per a l'autodeterminaci i la coordinaci democrtica amb la resta de l'estat.

Amb el suport de la prctica totalitat de les organitzacions poltiques del pas des de la dreta nacionalista demcrata fins a alguns sectors de l'extrema esquerra, passant per les diverses corrents nacionalistes (cercle de Jordi Pujol, UDC), independentistes (PSAN, FNC), socialistes (MSC) i comunistes (PSUC), i amb la participaci de destacats intellectuals independents i dels sectors progressistes de l'esglsia, l'Assemblea de Catalunya es va organitzar a nivell nacional, regional, comarcal i local possibilitant aix una ampla participaci de la ciutadania compromesa amb la lluita antifranquista.

Durant la dcada dels setanta l'Assemblea de Catalunya va ser el principal marc de coordinaci de la resistncia contra la dictadura i va liderar i organitzar les principals movilitzacions populars de la poca, amb un nombre incontable d'actuacions, autodisolent-se ja fora avanada la transici poltica.

Punts programtics.

Els quatre punts programtics de l'Assemblea de Catalunya foren, de forma resumida, els segents:

 Pels drets i llibertats democrtiques.
 Accs del poble al poder econmic.
 Accs del poble al poder poltic.
 Pel ple exercici del dret d'autodeterminaci.

 Accions de l'Assemblea .
L'Assemblea integr gradualment al seu si no sols partits poltics, sin tamb sindicats, assemblees territorials de comarques i barris, collegis professionals, entitats i grups culturals i religiosos i nuclis d'independents; incorpor amplis sectors obrers i populars a la lluita per les llibertats nacionals i destacaren com a figures representatives Josep Benet i Morell, Pere Portabella i Rfols, Felip Sol i Sabars, Carles Caussa, Jordi Carbonell, Llus Maria Xirinacs, Miquel Sellars i Perell, Agust de Semir i Rovira, Joan Colomines i Puig, Joan Revents i Carner, Antoni Gutirrez Daz, Rafael Rib i altres.  

La major part dels dirigents foren detinguts en l'anomenada "caiguda dels 113" a la parrquia de Santa Maria Mitjancera el 1973. Tamb convoc concentracions pacfiques a Ripoll (1972), Sant Cugat del Valls i Vic (1973) que culminaren amb les grans manifestacions de l'1 i el 8 de febrer de 1976 a Barcelona i del primer onze de setembre no clandest a Sant Boi de Llobregat.  Malgrat les divisions entre els partidaris del rupturisme i de la transici pacfica, es pot considerar la seva principal gran fita la coalici Entesa dels Catalans que assol 15 senadors a les eleccions generals espanyoles de 1977. Quan es constitu l'anomenada Assemblea de Parlamentaris que redactaria l'estatut d'autonomia, es va dissoldre.

Vegeu tamb.
 Josep Andreu i Abell Jurista i president del Tribunal de Cassaci.
 Laia Berenguer i Puget alcaldessa de Sant Feliu de Codines.
 Jordi Carbonell i de Ballester, poltic i filleg.
 Josep-Llus Carod-Rovira president de ERC.
 Llus Maria Xirinacs pacifista catal, defensor de l'Amnistia.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41419" title="Bell-lloc (Plana Alta)" nonfiltered="957" processed="948" dbindex="16018">
Per a altres significats vegeu Bell-lloc.;
----


Bell-lloc, o Bell-lloc del Pla, s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca de la Plana Alta.

Limita amb la Serra d'en Galceran, Vilanova d'Alcolea, Torreblanca, Cabanes i la Vall d'Alba.

 Geografia .
Lloc situat en el centre del Pla de l'Arc, prcticament en el centre de la provncia de Castell. Est situat en un emplaament privilegiat pel que fa a infraestructures comunicatives. A ms de ser node per a localitats menors situades en l'interior, t al costat l'eix provincial interior. El municipi es troba envoltat per les serres de la Serra d'en Galceran i de Subarra. 

 Histria .
En el terme municipal s'han trobat vestigis bers. La Via Augusta creua el terme municipal de nord a sud i han aparegut restes arqueolgiques disseminats al costat d'ella.

L'actual poblaci es crea a partir de les antigues alqueries islmiques de Tahalfazar i Benifaix, desprs de la reconquesta la poblaci es trasllada a l'actual nucli, atorgant-se la Carta de poblament en 1250.

 Economia .
Destaca la producci agrcola i ramadera, els cultius sn majoritriament de sec, ametller i olivera, tamb regadius amb producci d'hortalisses i fruiteres, la ramaderia se centra en la producci porcina i avicultura intensives i bestiar ov extensiu.

La indstria se centra en l'elaboraci de productes artesans com torrons, fusteria i construcci. s important tamb el sector hosteler.

 Demografia .


 Monuments .
El poble s un atractiu exemple d'arquitectura i urbanisme rural. En ell es visualitza perfectament la trama urbana b diferenciada en la seva part moderna i la histrica. Una clarament en forma d'eixample quadriculat en la qual es troben els serveis bsics. L'altra amb petites pendents, atzucacs, placetes, antigues cases amb portals de pedra arquejats... culminat per l'esglsia fortificada.

 Monuments religiosos .
 Calvari i Ermita de Sant Josep. Aquest petit calvari d'inici del s. XX culminat per un petit temple tan humil com encantador es troba en la partida del seu mateix nom, una zona muntanyenca de relleu suau (mxim de 500 m.) que separa el Pla de l'Arc de la Ribera de Cabanes. Des d'all s'oferix al visitant una espectacular vista del paratge natural del Prat de Cabanes-Torreblanca i la mar.
 Ermita de la Mare de Du de Loreto. Del segle XVII, revela cert estil manierista en la seva projecci a l'exterior, amb una mplia faana porticada.
 Ermita de la Mare de Du del Adjutori. Temple d'una nau, sense capelles, de creuer i presbiteri rectangular. La faana d'elegant estil mostra una porta adintelada entre pilastres coronades amb forncula. Existeixen documents originals que testimonien el fet que van ser uns navegants portuguesos els quals van dipositar la imatge de l'Adjutori en 1445.
 Esglsia dels Sants de la Pedra. Construda entre els anys 1614 i 1650. S'estructura a partir d'una nau, amb capelles laterals i absis poligonal i sagristia als costats. La faana s renaixentista i est adornada amb columnes de ric treball. La volta estavellada del presbiteri s clar exponent del carcter de les solucions gtiques d'aquestes comarques. Al costat de la portada es troba el campanar, d'uns 25 metres d'altura al com s'accedeix per una escala de caragol de ms de 150 esglaons. Presenta aspecte de fortalesa amb torrassa defensiva en la part posterior de l'edifici, juntament amb un llen de muralla adossada a l'esglsia. Cap dir que una de les campanes del campanar est considerada d'entre les ms antigues del Pas Valenci.

 Monuments civils .
 Aljubs monumentals. Aquestes construccions civils sn dipsits d'aigua per a s rural i d'elles es conserven perfectament dues d'elles jalonant el cam de l'ermita de l'Adjutori.
 Font dels Tres canons i llavador. Del segle XIX. Ambds elements han estat restaurats en els ltims anys. Presenten els trets tpics de les construccions urbanes de servei comunitari. La font, construda en 1888, t adherit al seu costat un aveurador i aboca les seves aiges al riu. Els safarejos estan construts amb pedra i formats per dues basses, desgastades pel centenari s.
 El Molinet. Mol hidrulic tradicional d'alt valor patrimonial. Es conserva b el "cup". Sn d'especial inters la bassa, molt extensa per al poc pendent existent, i els elements construcutius basats en l's de la pedra tallada.
 Snies. Les nombroses snies que envolten el nucli urb, en alguns casos bastant b conservades, representen exemples d'arquitectura rural orientada a l'obtenci de recursos escassos, com s el cas de l'aigua superficial en la comarca en la qual ens trobem. Sn de finals del segle XIX a mitjan segle XX.
 Pouet Nou. Construt en 1869 servia per al provement de la poblaci d'aigua fins a no fa tant temps. Representa una caracterstica bastant usual en els nombrosos pous del terme com s la pedra d'una pea que suporta la corriola. Recentment restaurat.
   
 Llocs d'inters .
 Oliveres millenries. Les oliveres millenries existents en el municipi han estat elogiats com veritables monuments viu reflex de la histria dels nostres pobles, es troben assenyalats en diferents guies referides a Bell-lloc. Queden uns 10 exemplars d'incalculable valor d'una tradici olivera que ha perdurat en el temps.
 Pinada de la partida de Donvalls. s citada en trptics i visitada per excursionistes que recorren el cam de Subarra, esquitxat de masies, snies i fonts naturals com la de Subarra, i fins a de un petit llac artificial anomenta Bassa d'Adri. Pertany a la Generalitat i est molt prxima al poble.
 Serra de Subarra. Zona muntanyenca del terme municipal de Bell-lloc (partides de Donvalls, Subarra i el Cuartico) que separa el Pla de l'Arc de la Ribera de Cabanes amb una altitud mxima de 500m per aguts desnivells, de variada vegetaci, interessants construccions, diversitat de cultius, i unes impressionants vistes a la mateixa Ribera i a la mar. Les major altures les trobem al Pic de Subarra o al Tur de les Malessesm, superant els 200 metres per no sobrepassant la cota mxima dels 500 metres d'altitud. ;
 Cam dels romans. Per aquest nom s coneguda aqu la Via Augusta que creua el municipi de nord a sud. Est via est totalment senyalitzada i el seu recorregut oferix interessants vistes de paisatges summament interessants tant en els aspectes rurals i naturals com en els histrics i culturals. Aquest recorregut transcorre pel pla de Bell-lloc entre cultius fins a endinsar-se, en direcci a l'aquest en les muntanyes de Subarra experimentant un precis canvi d'entorn.

 Festes i celebracions .
 Crist de la Pietat. La segona setmana de setembre.
 Festes dels sants Mrtirs. En juliol, amb romiatge a l'ermita i balls.
 Festes patronals. Dedicades a la Verge de l'Assumpci, a Sant Roc i al Sagrat Cor de Jess. Les celebracions representen la tpica festa estival amb actuacions tipus revetlla, "bous al carrer", teatre, elaboraci popular de paelles, menjar temtic (cada any un plat diferent) popular, campionats esportius, etctera.
 Sant Antoni. Fogueres i benedicci d'animals. A ltima hora de la tarda es realitza la "matx", una espcie de desfilada en el qual entre 30 i 60 parelles de genets abillats amb vestits d'poca i els seus cavalls engalanats recorren prcticament totes els carrers del poble. Les fogueres sn un ancestral espectacle en el qual cada carrer encn un foc. Posteriorment s'oferix menjar i vi en abundncia a pobladors i visitants.
 Fira de Nadal. Mercat nadalent celebrat el 20 de desembre.
 Mostra Belloquina de Productes de la Terra. El mes d'abril se celebra un mercat d'artesania, msica tradicional, productes de la terra, exposicions, etc.

 Enllaos externs .

 Ajuntament de Bell-lloc;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41422" title="Borriol" nonfiltered="958" processed="949" dbindex="16019">


Borriol s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca de la Plana Alta.

Limita amb Sant Joan de Mor, Vilafams, la Pobla Tornesa, Benicssim i Castell de la Plana.

 Geografia .
Est situat entre la serra del Desert de les Palmes (al sud) i la serra de Mor o tamb coneguda com la serra de Borriol (al nord). Un paisatge de camps de sec amb oliveres i garroferes, al costat de les muntanyes del Paratge Natural del Desert de les Palmes, conformen un paisatge tpicament mediterrani.

 Histria .
Que Borriol va ser poblat en l'antiguitat est testimoniat per les nombroses restes arqueolgics trobades en el seu terme, entre elles les pintures rupestres de l'Albaroc (en l'actualitat l'Ajuntament, grcies a la collaboraci de la Conselleria de Cultura, Educaci i Cincia les ha restaurat i en breu podran ser visitades). S'acredita el pas de la Via Augusta per l'existncia d'un miliari que es conserva en un jard pblic del poble. Les restes del castell s'alcen sobre una roca que domina el nucli urb. De l'antic recinte amurallat noms queda una porta. Borriol va rebre carta de poblament atorgada pel rei Jaume I en 1250. El seu senyoriu va passar per diferents mans, com les del bisbe de Tortosa, les famlies Bol, Tous, Casalduch, etc. La seva poblaci va estar constituda fonamentalment per famlies musulmanes fins a l'expulsi dels moriscs en 1609. La seva proximitat amb Castell, on els moriscs de Borriol posseen i conreaven terres, la va mantenir sempre molt vinculada a la capital de la comarca. En 1459, el trasllat massiu i el consegent empadronament dels moriscs a Castell va originar un plet amb Antoni de Tous.

 Demografia .

 Economia .
Basada tradicionalment en l'agricultura de sec predominant el cultiu d'oliveres i garroferes. La proximitat a la capital de la provncia ha desenvolupat el sector de la indstria auxiliar.

Actualment poques famlies viuen ja de l'agricultura basant-se en una economia de serveis i sustentada pel sector cermic.

 Monuments .
 Monuments religiosos .
 Capella del Crist del Calvari. Va ser construda en 1684 per en el s.XIX va ser restaurada. Est en un proper monticle des del qual hi ha bones vistes de la poblaci i l'entorn. En Borriol durant la nit del Dijous Sant s'escenifica la Passi de Crist amb el nom de "Nova Jerusalem", en la qual adquireix especial espectacularitat el "Cam del Calvari" ja que en el cim s'escenifica la crucifixi.

 Ermita de Sant Vicent Ferrer. Del segle XVII. Consta d'una nau de tres trams, sense capelles. Conserva la pedra sobre la qual va predicar el sant titular en l'any 1410.

 Esglsia de Sant Bertomeu. Del segle XVI amb un nau de 4 trams amb capelles laterals entre contraforts, capella de la comuni, presbiteri poligonal, volta gtica i decoraci al fresc d'escenes allusives a la vida del Sant.

 Esglsia de Santa Maria. Moderna esglsia de formig, de planta circular de cpula semiesfrica. T una moderna i interessant imatge de la Verge en esmalt.

 Monuments civils .
 Castell de Borriol. ;
Fortalesa els orgens de la qual podrien ser romans, amb estructures d'arquitectura islmica i medieval, que se situa sobre un tur al nord de la poblaci.

s probable que en poca romana es tracts d'una torre de vigilncia que enllaava visualment amb altres torres prximes i que tenia com missi la seguretat de la via Augusta.

El seu recinte de traa musulmana va anar profundament reformat per les posteriors construccions cristianes. De planta irregular adaptada a l'orografia, contava amb tres nivells escalonats:
Nivell superior o conjunt defensiu, on es mantenen torres, aljub, restes de murs i construccions auxiliars.
Nivell intermedi, on s'observen els canvis efectuats en les guerres civils del XIX per a adaptar-lo per a *guarnicin.
Nivell inferior, que consisteix en una muralla que defensa el cam d'accs a la fortalesa.

 Antiga Casa Consistorial. Del segle XV destaca per un arc gtic civil.

 Miliari rom. Segle III. Miliari de l'poca de l'emperador Daci que jalonava el pas de la Via Augusta romana per Borriol.

 Llocs d'inters .
 Parc Natural del Desert de les Palmes.

 Festes i celebracions .
 Sant Antoni. Se celebra a principis de gener amb una monumental foguera i la popular "matx" (desfilada de cavalleries).

 Passi de Crist. Se celebra a l'abril. Escenificaci de gran espectacularitat de la Passi de Crist amb el nom de Nova Jerusalem la nit del Dijous Sant.

 Sant Vicent que se celebra en el mes d'abril.

 Sant Cristfol. Se celebra el 10 de juliol.

 Sant Bertomeu i Sant Roc. (Finals d'agost);

 Santa Llcia. Se celebra el 13 de desembre amb una foguera feta pels quintos de la localitat, tradici que conta amb 264 anys d'antiguitat.

 Festa Alternativa als Bous (FAB). Es celebra des de 1998, durant les festes de Sant Bartomeu i Sant Roc. s un festa autogestionada, qu preten ser una alternativa a l'esquema tradicional de les festes d'agost. Des de fa 5 anys se li prohibeix l'us de la via pblica per a celebrar els seus actes.

 Personatges illustres .
 Sergio Garca. Golfista de reconegut prestigi internacional.
 lvaro Santamara Arndez (Borriol, 1917 - Palma, 2004). Catedrtic de Geografia i Histria de la Universitat de les Illes Balears.

 Enllaos externs .

 Ajuntament de Borriol;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.
 Festa Alternativa als Bous de Borriol;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41426" title="Cabanes (Plana Alta)" nonfiltered="959" processed="950" dbindex="16020">


Cabanes, tamb conegut com Cabanes de l'Arc, s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca de la Plana Alta.

Limita amb Bell-lloc, Torreblanca, Orpesa, Benicssim, la Pobla Tornesa, Vilafams i la Vall d'Alba.

 Geografia .
Poblaci que conta amb un terme municipal de 132 Km, que s'estn fins a la mar en el poblat martim de Torre la Sal, encara que el nucli de poblaci principal es trobi a uns 10 Km. del mar.

El poble est situat sobre un pujol a 294 m. d'altitud, sent el terreny que li envolta muntanyenc cap al litoral i pla cap a l'interior, zona coneguda com el Pla de l'Arc: extensa plana de 24 quilmetres quadrats que pren el nom del fams arc que est en el seu centre. El seu clima s mediterrani, temperat i saludable, sent els vents dominants la tramontana i el llevant.

 Nuclis de poblaci .
 Cabanes;
 El Borseral;
 L'Empalme;
 La Font Talla;
 Mas d'en Queixa;
 El Polido;
 Les Santes;
 Torre la Sal;
 Venda de Sant Antoni - Estaci;
 El Ventorrillo;

 Histria .
 Prehistria .
Sn notables les estacions prehistriques del seu terme i les nombroses troballes ibrics. Es t notcia d'un poblat submergit en el mar, al costat de la Torre de la Sal i s famosa Estela ibrica trobada en 1913 en El Polit. De l'poca romana s'han trobat en els voltants de la poblaci diversos fragments de lpides, estudiades en 1789 pel prncep Pius de Saboya, i sn nombrosos les troballes de cermica i monedes romanes en el Pla de l'Arc, que pren el nom del fams arc que est en el seu centre.

 poca romana .
Encara que sembla ser que Cabanes va ser fundada en l'poca romana com una mansi de la Via Augusta (avui coneguda com el "Cam dels Romans") amb el nom de Ildum, la poblaci actual va nixer en 1243 com uns dels pobles del districte foral de Miravet. La seva puixana en tots els ordres va fer que en 1575 se li annexionessin al seu terme els dels antics castells d'Albalat (La Ribera) i Miravet, motiu pel qual va adoptar llavors com escut un castell amb tres torres.

 Edat Mitjana .
Ja en 1178 el rei Alfons II havia proms a la catedral de Tortosa diverses donacions en aquest territori per a quan es conquists als moros, per s en el regnat de Jaume I quan es consolida la conquesta i la plena confirmaci d'aquestes donacions per a interessar al Bisbe i Cabild de Tortosa en la conquesta definitiva del territori i agrair-los l'ajuda prestada. Aix doncs, el 27 d'abril de 1224, estant el Rei a Osca confirma les donacions de diversos castells, i en la mateixa data, un any desprs (27 d'abril de 1225), des de Tortosa atorga al bisbe Poncio de Torrella dos nous documents de donaci dels castells de Miravet, Zufera i Fadrell, els termes fixa dels quals, donaci que torna a confirmar el 3 de setembre de 1225 al mateix En Ponci durant l'infructus setge de Penscola per a agrair-li novament l'ajuda que en el crcol li presta el prelat tortos.

Desprs de la rendici de Borriana, en 1233 va tenir com a conseqncia que caiguessin a la fi del mateix estiu els castells de Borriol, les Coves de Vinrom, Vilafams i Alcalatn, pel que suposa que en aquestes mateixes dates es rendirien tamb Miravet i Zufera. Possiblement Miravet, si atenem a la seva etimologia, hagu de ser un monestir de monjos guerrers musulmans dedicats a la guerra santa, i segurament Zufera (el significat de la qual s penyal) sembla ser l'enigmtic Azafuz citat en un document de Pere I d'Arag de l'any 1100 i com a tal entitat, va quedar absorbit pel ve i prepotent Miravet desprs de la conquesta.

Una vegada conquistats Miravet i Zufera es produx la repoblaci de cristians tot el territori. Cabanes es va poblar en 1243.

Al mar de 1245, Berenguer de Glop i Guillem Berdn, rbitres nomenats pel bisbe Ponci i el maestre del Tremp, delimitaven els termes dels castells de Xivert, Miravet i Orpesa, en 1262 es dirimeixen les qestions que tenien el maestre de l'Ordre del Tremp i el Bisbe i Cabild de Tortosa sobre la propietat dels termes del castell de Miravet i Zufera.

 Segle XVI .
A l'arribar el segle XVI era notria la puixana de la vila de Cabanes en contrast amb aquestes poblacions limtrofes, pel motiu de les quals Albalat i Miravet, amb els seus respectius termes, es van unir a Cabanes en un acte solemne, davant el notari Pereo Soler, celebrat en la Casa de la Sal, el dia 5 de juliol de 1575.

Germana de Foix li va concedir el dret de celebrar una fira de 10 dies durant el mes de novembre.

Cabanes es va mantenir en el senyoriu del bisbat de Tortosa fins a finals del segle XIX.

 Actualitat .
Avui dia Albalat i Miravet, estan en runes, per la seva histria est molt present entre les gents de la comarca. En Albalat perdura l'antiga esglsia-fortalesa de Santa Mara de l'Assumpci, del segle XIV i a Miravet pot contemplar-se la torre de l'homenatge, els seus recintes i la petita esglsia de Sant Mart i Sant Bertomeu.

 Demografia .

 Economia .
L'agricultura s un dels pilars econmics de la poblaci. La distribuci agrcola ocupa una superfcie de 13.150 Ha, sent els seus principals productes les ametlles, olives, taronges, ram de taula (moscatell) i vi, cereals i lleguminoses. Predomina el bestiar bov, llanar i capr.

 Administraci .

 Monuments .
 Monuments religiosos .
 Ermita de les Santes. Del segle XVII. Aquest santuari est enclavat en el barranc del mateix nom. Va ser construda com lloc de culte i pelegrinatge consagrat a les santes Llcia i gueda. Ermita d'una sola nau que amida 15,20 x 7,85m. En l'actualitat, l'ermita conta amb una zona recreativa i una font de fresques aiges molt benvolgudes pels vilatjans. ;
 Esglsia de Sant Joan. Del segle XVIII. La majestuosa faana barroca va ser beneda el dia 8 de desembre de 1791. El seu interior s claustral, de tres naus i ordre corinti, amb espais creuer i alta cpula. Est dedicat a la degollacin de Sant Joan Baptista i s notable la seva faana barroca amb columnes de marbre brunyit i una notable escultura de Sant Joan, obra tot aix de l'escultor Cristfol Maurat i Marco (1755-1817), ve de la poblaci. s un dels temples ms grans de la dicesi i s'ha anat restaurant des de 1957 fins a l'actualitat. T un robust i bell campanar que no est concls.
 Esglsia Fortalesa de Santa Maria. Del segle XV. Situada a la Tinena de Miravet, zona costanera formada per diversos caserius. Iniciada a la fi del segle XIII, va tenir una segona intervenci en el segle XIV en la qual es fortifica, a causa de les incursions des del mar. L'ermita s un edifici d'una sola nau dividida en quatre trams i coberta per una volta de can apuntat. La capella major s semicircular coberta per volta d'ogives. En la fortificaci es va elevar el mur fins a la part de les teulades, suprimint aquests i convertint-los en una terrassa almenada. Sobre la capella s'aixeca una torre que segueix la mateixa forma rematada de forma almenada. T dues dependncies de vigilncia i gurdia. En la part dreta de l'edifici als peus hi ha una dependncia annexa de doble altura. La fbrica s de maoneria i cadirat en els angles.
 Ermita d'Albalat. es troba als peus del castell d'Albalat, que amb els seus territoris i caserius, pertanyien a la demarcaci del castell de Miravet.

 Monuments civils .

 Arc rom. Arc rom situat sobre l'antiga Via Augusta. Va ser edificat com monument honorfic. Es tracta d'un arc de mig punt de 5,80 m. d'altura aproximadament, sembla ser que s un arc de triomf al que li falta l'entablameno i les eixutes. Est realitzat amb carreus de granit units sense argamassa. Es conserven els pilars sobre els quals dna suport l'arc compost per 14 dovelles. Els nics elements decoratius sn les motlures de les impostes i els plints. S'han trobat carreus d'aquest arc en cases de la poblaci.
 Ajuntament. Construt en el s.XV, possex ventanals gtics trilobulats i grandioses arquejades en l'interior i en el porxo.
 Castell d'Albalat. Situat en el tur sobre l'esglsia del mateix nom. s una fortalesa enterament construda pels Bisbes de Tortosa a la fi del segle XIII, probablement per a fomentar la repoblaci d'aquestes terres. Destaca la part sud del recinte on hi ha un doble cintur amurallat, la part interna del qual es troba en millor estat de conservaci, estant en pitjor estat l'exterior. En la vessant nord del tur hi ha una torre i cortines almenades. El conjunt est construt en maoneria, sillaret amb angles de cadirat. El castell hagu de ser abandonat al mateix temps que el seu ve castell de Miravet, a principis del segle XVI. El seu estat actual s runs.
 Castell de Miravet. El seu origen va ser musulm, sent conquistat pel Cid en 1090 i va pertnyer als dominis de Pere I d'Arag fins a l'any 1103. Va ser cap d'una gran demarcaci territorial avui repartida entre els municipis de Bell-lloc, Cabanes i Torreblanca. Va ser abandonat a principis del segle XVI, havent de ser annexionat juntament amb el castell d'Albalat a Cabanes. Es troba en un alt tur, sobre una font a la vora de la carretera que va de Cabanes a Orpesa. Des d'aqu mateix s'albira la costa, al costat del Pla de Cabanes, en altres temps pantanos.

Castell de planta irregular dispersa distribuda sobre un eix longitudinal lateral. Va posseir una fossa artificial que ho defensava en la seva part ms accessible. El castell mant els seus murs laterals, les seves defenses prvies, restes de torres i algunes dependncies internes i merlets. Va tenir doble recinte inferior on es troben restes arquitectniques, vestigis d'habitatges del seu antic poblat i l'arrunada esglsia de Sant Mart i Sant Bertomeu. Es conserven diversos arcs apuntats i de mig punt.

 Torres de vigilncia costanera. Aquestes torres servien en cas de perill als camperols si els pirates arribaven d'improvs a la costa.
Torre Carmelet.
Torre del Carme o Mnyez.
Torre dels Gats.
Torre la Sal.

 Llocs d'inters .
 Parc Natural del Desert de les Palmes.
 Parc Natural del Prat de Cabanes - Torreblanca.
 Platja del Quarter Vell. Microrreserva de flora;

 Festes i celebracions .
 San Antonio Abad. Se celebra al gener. En la vespra es porta a terme la benedicci d'animals i la repartici dels tpics "prims i coques".

 Ntra. Sra. del Bon Succs. Romiatges, festejos taurins, revetlles, etc. Se celebra el primer diumenge de maig i durant tota la setmana.

 Sant Pere Apstol. Se celebra el 29 de juny. Romiatge a la platja i festejos taurins, revetlles, etc...

 Sant Joan i Sant Roc. Se celebren a l'agost en el primer dissabte del mes i tota la setmana. Festejos taurins, revetlles, etc.

 Vegeu tamb .
 Pla de l'Arc;

 Enllaos externs .

 Pgina web oficial de l'Ajuntament de Cabanes.;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.
 blog poltica municipal de Cabanes.
 investigaci sobre histria local de Cabanes. ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41427" title="Les Coves de Vinrom" nonfiltered="960" processed="951" dbindex="16021">


Les Coves de Vinrom s un municipi del Pas Valenci que es troba a l'extrem nord-oriental de la comarca de la Plana Alta, al lmit amb l'Alt i el Baix Maestrat. Est situat vora la Rambla de les Coves, al peu de les carreteres CV-10 i CV-133. Limita al nord amb Albocsser i Trig, a l'est amb la Salzadella, a l'est i al sud amb Alcal de Xivert, al sud-oest amb Vilanova d'Alcolea i a l'oest amb la Torre d'en Domnec, la Serra d'en Galceran i la Serratella.

Geografia.
El poble es troba situat a la meitat nord de la provncia de Castell. S'hi accedeix des de Castell de la Plana agafant la CV-10.

Barris i pedanies.
Al terme municipal de les Coves hi ha tamb els nuclis de poblaci segents:

El Molinet.
Els Terrers Blancs.
La Coloma.
Mas d'Abad.
Mas de Carruano.
Mas d'En Ramona.
Mas d'En Rieres.
Mas dels Calduch.

Localitats limtrofs.
El terme municipal de les Coves de Vinrom limita amb les localitats segents: Albocsser, la Salzadella, Alcal de Xivert, la Serratella, la Serra d'en Galceran, Trig, la Torre dels Domenges i Vilanova d'Alcolea, totes elles de la provncia de Castell.

Histria.
El poblament d'aquestes terres es remunta a temps prehistrics, com ho demostren les famoses pintures del barranc de la Valltorta, i la cova del Mas d Abat, amb materials de l'edat del bronze i inhumacions de tipus eneoltic.

Sobre el nom de la vila existeix el dubte de si el seu origen s rom (Vincens Romanus) o rab (Sidi Abin Rom), tot i que sembla ms probable un origen hbrid. Els primers documents en qu es parla del castell de les Coves s a la Crnica de Jaume I el 1233, abans de comenar la conquesta de Valncia: D aqu (Borriana) feien cavalcades i guanyaren Castell de Borriana i Borriol i les Coves d Avinrom.

Balasc d'Alag fou el seu primer senyor, el qual va rebre l'11 de maig de 1235 la vila, el castell i diverses possessions. A la mort de Balasc, Jaume I va concedir el castell de les Coves de Vinrom a l'orde de Calatrava i per una permuta de terres va pasar a Artal d'Alag, el qual va donar a poblar aquesta vila a Mateu Huguet i d'altres, segons consta en la Carta de Poblament, i nomen com a batlle Joan Peris de Casanova.

El 1294, Jaume II l'atorga als templers, per, un cop abolit aquest orde religis pel papa Climent V, els seus bns foren adjudicats a l'orde de l'Hospital. El rei, per evitar que aquest altre orde religis adquirs un poder excessiu, va aconseguir del papa Joan XXII, el 1317, la creaci d'un nou orde militar, el de Montesa, que fou l'ltim senyor d'aquestes terres.

Quan, el 1347, els nobles i les viles valencians varen formar la Uni per a fer front al poder reial de Pere IV, la vila de les Coves de Vinrom no en fou una excepci, motiu pel qual fou castigada al pagament de 37.000 sous pels crims de la detestable Confederaci i Uni malvada, quantitat que fou feta efectiva a Sant Mateu pel sndic i procurador de les Coves Bernat d Olesa.

Les Coves de Vinrom fou capdavantera de l'anomenada Comanda Major, pertanyent a la jerarquia principal desprs de la jurisdicci directa del mestre de l'orde de Montesa o Maestrat, en substituci de la comanda de Culla. El 1421 se celebraren a les Coves de Vinrom les Corts del Regne de Valncia, les quals es traslladaren posteriorment a Traiguera.

El castell de les Coves de Vinrom va existir a la part ms alta del tur on se situa la vila. Era d'origen musulm. Avui es troba totalment en runes.

Demografia.


Economia.
Est basada tradicionalment en l'agricultura de sec, amb predomini dels conreus d'oliveres, ametllers i garrofers, tot i que el sector ms important s el de l'avicultura, amb nombroses granges d'aviram. A ms a ms, hi ha indstries cermiques i tamb n'hi ha de txtils dedicades a la confecci.

Edificis religiosos.
 Lermita de Sant Vicent. Segons figura a la dovella de l'arc, la seva construcci data del 1614. S'hi venera tamb sant Miquel. ;
 Lesglsia antiga. D'estil gtic, amb barreges posteriors d'altres estils, data del segle XIII. Est desafectada i ara s de propietat municipal. ;
 Lesglsia parroquial. Dedicada a l'Assumpci de la Mare de Du. D'estil de transici renaixentista-neoclssic, el seu interior custodia la Creu Processional Major, de marcada estructura gtica, de final del segle XV.

Altres llocs d'inters.
 La Moreria. Indret situat al costat del riu de Sant Miquel i prop del nucli urb.
 El barranc de la Valltorta. Dins el terme es troben les pintures rupestres del barranc de la Valltorta de la Saltadora (es poden visitar), la Cova Alta del Lledoner, el Cingle de l'Ermita i altres, que formen un dels conjunts ms rics en aquest tipus de manifestacions de tot el pas. En terme de Trig es pot visitar el Museu de la Valltorta i tres coves ms, i una altra al municipi d'Ares del Maestrat.

Festes.
 Les festes patronals, que tenen lloc del 15 al 24 d'agost, sn en honor de la Mare de Du de l'Assumpci i Sant Roc. Hi destaca el Ball del Pla i els bous al carrer.
 
Persones destacades nascudes en aquesta localitat.
 Jaume Bort i Meli, arquitecte i escultor barroc del segle XVIII.
 Llus Lcia i Lcia, advocat, periodista i poltic, director del Diario de Valencia i mxim dirigent de la Dreta Regional Valenciana.

Enllaos externs.
 Federaci Valenciana de Municipis i Provncies - Guia Turstica, d'on prov part de la informaci. ;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41428" title="Orpesa" nonfiltered="961" processed="952" dbindex="16022">


Orpesa s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca de la Plana Alta.

Limita amb Cabanes i Benicssim.

 Geografia .
Situada al costat de la mar Mediterrnia, compta amb unes excellents platges i petites cales naturals. Per les senderes properes a la Serra d'Orpesa, es pot gaudir del panorama dels camps de tarongers en un primer pla, emmarcats pel mar. En la serra es troben paratges naturals que contrastaran amb el paisatge mar. Igualment en la Muntanya del Bobalar, que cau sobre el mar i el port esportiu, pot gaudir-se de llocs com El Mirador que en dies buidats deixa entreveure la silueta del Parc natural de les Illes Columbretes en l'horitz. s caracterstica la vegetaci autctona d'aquests voltants.

 Platjes .
Platja dels Amplaires;
Platja de Morro de Gos;
Platja de la Conxa;
Platgetes de Bellver;

 Nuclis de poblaci .
 Orpesa;
 Les Amplaries;
 El Balc;
 La Platja;
 Les Platgetes;
 Marina d'Or;

 Histria .
Al llarg de la seva histria, Orpesa, amb la seva situaci estratgica, ha estat focus d'atracci de moltes cultures. Existeixen vestigis del paleoltic i bers.

Abans de la conquesta, en 1149, va ser lliurada en donaci a l'Ordre de Sant Joan de l'Hospital. En 1233, Jaume I va conquistar el seu castell que corona la part alta de la pintoresca poblaci. En 1259 va passar a les mans de Ferran Prez de Pina, en la famlia de la qual es mant fins a finals de segle. En 1296 passa a pertnyer a Berenguer Dalmau, de qui l'hereta el seu fill Guillem. Cap a 1330 va passar A Guillem Jver, i en 1350 era el seu senyor Pere de Tous, romanent en aquesta famlia fins a finals del segle XV. En 1497 va ser comprada per Joan de Cervell i la van heretar els seus fills. En 1589, se li va concedir carta de poblament per a millorar la situaci dels vens, i altra nova en 1609. En 1654, Felip IV crea el ttol de comte de Gerard de Cervell, ttol que va obtenir grandesa d'Espanya en 1727. Per matrimoni, va passar en 1821 als comtes de Fernn-Nez. Poblaci de cristians, va ser lloc de freqents atacs de pirates berberiscos; per aix en el segle XVI es va construir la Torre del Rei a fi de vigilar la costa. En aquesta poblaci, durant la guerra de les Germanies, va ser derrotat l'exrcit d'Estells a les mans del duc de Sogorb. A l'octubre de 1811 va mantenir una forta resistncia contra la conquesta del lloc per l'exrcit francs del Mariscal Suchet, sent destrut el castell en el curs d'aquest atac.

 Demografia .


 Economia .
Entre La serra i el litoral s'obre una franja de terres conreades ocupades per tarongers i hortalisses. En les zones de sec abunda l'ametller, l'olivera i la vinya, els rams de la qual s'utilitzen per a elaborar el conegut vi moscatell.

El sector turisme predomina sobre els altres.

 Monuments .
 Esglsia de la Mare de Du de la Pacincia. En el seu interior es conserven mostres de taulells del segle XVIII i una imatge del segle XVI de la Patrona. ;
 Casc antic. Traat medieval de carrers estrets i empinats, racons tpics i muralles.
 Orpesa la Vella. Runes dels primers assentaments humans, des dels bers, romans i musulmans, lloc estratgic per als seus intercanvis comercials.
 Runes del Castell rab. Castell d'origen musulm. Situat a la part alta del Nucli antic, dominava la ciutat. Va ser conquistat pel Cid (1090) ms tard pel rei Jaume I (1233). Des d'ell es poden albirar magnfiques vistes d'aquesta vila.
 Torre del Rei. s un dels edificis ms emblemtics d'Orpesa. Ferran I d'Antequera la va manar construir en 1413 per a la defensa dels atacs pirates. Ms tard en 1564 la va comprar Felip II, el que li don el seu actual nom.
 Altres torres. Les torres defensives costaneres estan situades en la platja de la Reneg, sn La Cord i La Torre Colomera.

 Llocs d'inters .
 El Bobalar. Situat en la part de dalt del port esportiu, possex un mirador des d'on es poden observar, si les condicions climatolgiques no ho impedeixen, el paratge natural de Les Illes Columbretes.
 La Reneg. Paratge situat al sud de la poblaci, amb cales, penya-segats i molta vegetaci autctona com el pi i el margall.
 Serra d'Orpesa. La serra d'Oropesa possex tota classe de vegetaci mediterrnia, per ella es poden realitzar diferents rutes de senderisme.
 Torre de la Colomera. Microrreserva de flora;

 Cultura .
 Museus .
 Museu del Ferro. Alberga ms de 500 peces que representen la histria del ferro dels ltims 2600 anys. Se centra en el mn de la reixeria, encara que tamb s'exposen panys, joies, objectes d's domstic, dibuixos, gravats i llibres.
 Museu del Naip. ;
 Naturhiscope (Centre d'Interpretaci). s un centre d'interpretaci interactiva, el qual mitjanant sons, imatges i fotografies explica les diferents etapes histriques de la vila, aix com, de la riquesa del seu entorn natural. Consta de quatre plantes, la primera planta s la sala "Del Mediterrni", en la qual un adiovisual representa la mar Mediterrnia i les diferents cultures que per ell han passat; la segona planta s la sala "Dels Valors", en aquesta sala els valors intangibles es converteixen en tangibles, mitjanant testimoniatges orals de la gent major d'Orpesa, audiovisuals i fotografies. La tercera planta s la de "La memria i els somnis", aquesta sala s el pas de l'agricultura al turisme exposat en panells fotogrfics. Finalment, la terrassa, s un mirador des d'on es poden observar meravelloses vistes de la vila. ;

 Actes culturals .
 Certamen d'Escultura a l'aire lliure. Cada any es realitza un concurs d'escultura en el qual hi ha molts participants, s'exposen les escultures presentades, i la guanyadora se situa en algun lloc de la localitat, ja triat anteriorment.
 Concentraci de Motos i Vehicles Clssics. El primer diumenge d'octubre. Concentraci de motos i vehicles clssics en la qual es reuneixen ms d'un centenar de participants, es fa un concurs i un dinar de germanor.
 Trobada d'Oficis Artesanals Vila d'Oropesa. Darrer cap de setmana de juny. Es mostren els diferents oficis i arts que antigament existien a Orpesa. Tamb hi ha una demostraci dels balls tpics regionals.
 Orfim (Festival Internacional de Msica Clssica). Agost.
 Orpesa Beach Festival. Festival de msica pop-rock en la Cala del Retor.
 Recorregut Potic. Tots els dimarts dels mesos d'estiu (juliol i agost), les nits del casc antic es converteixen en l'escenari d'un recital potic on pot participar qualsevol persona.
 Festival Internacional de Titelles "Titelles a la Mar".

 Festes i celebracions .
 Sant Antoni Abad. ;
Se celebra el dissabte segent al dia de Sant Antoni o el mateix dia si coincideix en dissabte. Els vens que ho desitgen solliciten perms a l'Ajuntament i aquest els facilita en la porta del seu habitatge un munt de llenya per a realitzar una foguera i terra, que es posa sota la llenya per a preservar l'asfalt; ms tard, amb les brases se sol rostir carn per a sopar i ja a la nit es fa la benedicci d'animals i la desfilada dels amos de mascotes amb els seus animals i de vens disfressats que recullen els tradicionals "prim" i "coqueta" i, a ms, les disfresses opten a premis. La nit acaba amb revetlla.

A l'endem, destaca, al mat, la carrera de cavalls per la Platja de Morro de Gos amb meta en l'inici del passeig martim i, a la tarda, els jocs destinats als ms petits.

 La foguera de Sant Joan. ;
Se celebra la tarda-nit del 23 al 24 de juny. El seu principal allicient s el correfocs, el lliurament de "coca" i mistela i la "crem" de la "foguera" de llenya arran de mar i la revetlla que posa el punt i final a la jornada festiva.

A ms, des de fa ms de 10 anys, en Orpesa s'ha instaurat la "foguera" artstica (similar a la festa de les falles de Valncia, per ms humil)que sol celebrar-se el cap de setmana ms prxim al dia de Sant Joan. Aquestes festes, paralleles a les esmentades anteriorment, consisteixen en la tradicional "plant" (muntatge del monument) i la "crem" amb la destrucci total del monument per les flames, que s'acompanya d'un bonic espectacle pirotcnic. A ms, ve sent habitual que es realitzin tamb altres activitats tals com revetlla i exhibici de balls folklrics.

 Festes de Sant Jaume. ;
En honor al patr de la poblaci. 25 de juliol. Se celebra durant uns cinc dies, sent el dia 25 de juliol el de festa major i englobant. Generalment, solen celebrar-se actes taurins, pirotcnics i revetlles.

 Verge de la Pacincia. Festes Patronals. No tenen data fixa per s'inicien el dissabte anterior al primer diumenge d'octubre (dia gran) i finalitza el segon diumenge d'octubre. Els seus principals allicients sn les processons, l'ofrena, espectacles taurins, pirotcnics, tir i arrossegament, revetlles i concerts.

 Enllaos externs .

 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41429" title="La Pobla Tornesa" nonfiltered="962" processed="953" dbindex="16023">


La Pobla Tornesa s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca de la Plana Alta. 

Limita amb Vilafams, Cabanes, Benicssim i Borriol.

 Geografia .
Enclavada en una petita vall envoltat per les serres del Desert i Borriol, portal de la plana del Pla de l'Arc.

Part del seu terme municipal est ocupat pel Parc Natural del Desert de les Palmes. Al nucli urb hi ha un centre d'informaci i interpretaci del parc.

 Histria .
En el seu terme municipal, concretament en la Cova Negra, s'han trobat importants restes arqueolgics del paleoltic, aix com d'poques posteriors. Tot i que no s'ha pogut confirmar, es creu que el seu origen arrenca d'una venda o posada de la calada romana que la creuava.

Aix, per una dels seus carrers ms importants, discorre la via romana, possiblement la Via Augusta, de la qual es conserven encara diversos miliaris. A ms, els seus edificis civils ms significatius eren en altres temps fondes i hostals per a hospedatge de viatgers.

Ja en l'edat mitjana, la Pobla pertanyia al castell de Montorns. Quan va ser conquistat per Jaume I, ho va cedir a un tal Pere Sanz, formant part de les propietats de Ximn Prez de Sorrenc passant desprs per les mans de diversos senyors de l'poca; fins que a principis del segle XVI, 1515, va ser adquirit per Nicolau Casalduch, conegut com el Bar de sa Pobla, ttol que ostentaran els seus descendents fins al nostre temps. Els barons han estat doncs, els responsables de tot el que s aquesta localitat, i encara gran part del terme pertany a aquesta famlia. En 1701 pertanyia a Miquela Muoz, a qui va succeir la seva filla Isabel, que va casar amb Manuel Valls i Pallars, que els seus descendents van conservar la baronia.

Per el fet d'estar situada en un encreuament de camins no sempre ha estat positiu per a la Pobla. A principis del segle XVIII, com a conseqncia de la Guerra de Successi que va enfrontar als austries amb els borbons, la poblaci va sofrir diversos saquejos per part de les tropes d'aquests ltims, tal com es narra en l'arxiu que els barons de la Pobla possexen a Castell.

El succs ms greu va esdevenir el 25 de maig de 1708, dia que una tropa de ms de 5.000 soldats al front dels quals estava el general de Felip V, Dasfelt, va acampar en la zona i va saquejar tota la collita, el que va provocar l'aband dels seus vens. L'xode a Vilafams va durar dos dies.

Els 901 habitants que va arribar a tenir en 1900, s'havien convertit en 526 en l'any 1994.

 Demografia .

 Economia .
La meitat de les seves terres sn conreades, predominant els cultius d'ametllers, oliveres i garroferes, amb petites hortes al costat del riu, que duu el mateix nom que la poblaci i desemboca en la Rambla de la Vdua. La resta del terme, est ocupat per pins i escasses carrasques.

En aquests ltims temps, el poble ha vist com l'important sector agrcola i ramader ha passat a un tercer pla. La indstria cermica, amb diverses fbriques en el seu terme i el sector serveis, sn les principals activitats econmiques.

 Monuments .
 Esglsia.  s el monument ms interessant del municipi. Va comenar a construir-se en l'any 1734. En l'interior del temple es troba un espectacular quadre d'Amat Bells.
 Antiga pres. Del segle XV.
 Antic Ajuntament. Del segle XVIII.
 Miliaris. Tres miliaris al llarg de "la Senda dels romans" (Via Augusta).

 Llocs d'inters .
 Desert de les Palmes. Parc natural;
 El Bartolo. Des d'aquesta altura, un eminent cientfic gal va traar, a principis del segle XIX, el pas del meridi de Greenwich. Aquesta lnia divisria del globus terrestre creua tot el terme de la Pobla, tal com assenyalen els panells installats en el desviament de la carretera.
 Pineda de la Planeta. s un dels paratges de ms bellesa a la Pobla Tornesa. A ms aquest precis bosc amaga una grata sorpresa als seus visitants, car a la fi d'octubre sn abundants els bolets que creixen en ell. L'ecosistema es troba relativament b conservat ja que s'ha escapat de tots els incendis forestals que ha sofert la zona.

 Festes i celebracions .
 Sant Antoni. Pot considerar-se una de la festes ms populars. Per a portar-la a terme, el poble es divideix des de temps remots en quatre sectors, els carrers: Plaa Portal, Plaa del Raval, Dalt la Vila i Baix la Vila. Entre ells es crea una sana competncia que redunda en el b de la festa. Les dones elaboren els deliciosos rotllos de "llavoretes" que es lliuren als participants en la "matx" o process de les cavalleries.

 Festes patronals. La segona setmana d'agost i a la fi de setembre (Sant Miquel) se celebren les principals festes de la localitat. Les activitats que s'organitzen estan d'acord amb les de la resta dels pobles de l'entorn, s a dir, bous, balls i espectacles culturals.

 Enllaos externs .

 Web oficial de la Pobla Tornesa;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment;
 Institut Valenci d'Estadstica;
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41430" title="Sant Joan de Mor" nonfiltered="963" processed="954" dbindex="16024">


Sant Joan de Mor s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca de la Plana Alta.

Limita amb Vilafams, Borriol, Castell de la Plana, l'Alcora i Costur.

 Geografia .
Es troba en la vall de la Rambla de la Vdua situat a una altura de 180 m. sobre el nivell del mar.

El municipi que est situat en una zona estratgica de passada cap a l'interior de la provncia de Castell. Les terres planes ms prximes a la rambla formen el que es denomina Pla de Mor, situant-se en ell, el propi poble i els caserius que ho conformen, Correntilla, Mas de Flors, Pla de Lluch, Mas d Armeles, Mas del Pi, Masianos i Mas de Boeta.

Respecte al relleu, principal agent que defineix el paisatge, la zona nord del terme municipal es caracteritza per un relleu de petites llomes i valls amb una xarxa de barrancs encaixada, la zona sud i aquest presenta les majors elevacions del terme, amb la Serra de Portell i el Tossal del Mollet com a elements representatius. El centre i oest del terme es caracteritza pel relleu suau i ondat sobre materials ms recents, on apareix la llera de la Rambla de la Vdua i l'embassament de Benadresa.

Sant Joan de Mor es caracteritza per posseir un clima tpicament mediterrani, amb estius calorosos, les temperatures dels quals poden arribar a ms de 30C i hiverns freds per suaus.



 Histria .
La histria d'aquesta localitat ha estat unida al ve poble de Vilafams. Aquestes terres han estat ocupades pels ms diversos pobladors, bers, romans (que van deixar la seva important petjada en el Mas de Flors), musulmans i la creaci d'un nucli cristi amb la reconquesta (donaci en l'any 1238). Els orgens com es veu, estan marcats per les ms diverses cultures, per el primer indici del municipi cal buscar-lo ms concretament en l'anomenat "Castell de Mor" de l'existncia del qual ja es tenen notcies en l'any 1100 i que, enclavat al Tossal del Mollet a uns 700 metres d'altura, sent una possessi aragonesa i formant part del cintur defensiu de Montorns.

Sant Joan de Mor es va mantenir i va evolucionar de forma similar a la resta dels seus vens, amb una base rural i agrcola, fins que en la dcada dels 70 del passat segle es va unir a la forta estirada industrial i econmic de L'Alcora amb el seu emergent sector tauleller, produint un canvi estructural en el poble, passant a ser un nucli cermic d'importncia i amb gran futur donada la seva proximitat a la capital de la provncia.

De Vilafams ha deps fins a 1990, any en el qual es va aconseguir la segregaci definitiva. Ja des de 1957 s'havia engegat l'expedient, encara que no va anar fins a 1987 quan el Tribunal Suprem va confirmar la seva segregaci, convertint-se en una comunitat amb identitat prpia.

 Demografia .


 Economia .
La base econmica se centra en la indstria cermica que concentra a la seva al voltant gaireb el 100% de tota l'activitat laboral de la poblaci, tenint aquesta una gran expansi tant en l'mbit nacional com internacional i, havent quedat l'agricultura en un plnol molt secundari, reduint-se a uns pocs incondicionals. Quant a aquesta, l'ametller s el cultiu predominant seguit de l'olivera i el garrofer, aquest ltim amb una gran tradici.

 Administraci .


 Monuments .
 Esglsia de Sant Joan.
 
En l'any 1887 va ser inaugurada i beneda. L'obra es va fer sota l'adrea i contribuci prinicipal de Joan Renau Renau i de tots els vens d'aquell llavors. En 1909-1910 el Sr. Bisbe la va erigir en Ajuda de Parrquia depenent de la de Vilafams.

En 1929-1950 es va construir la Casa Abadia, sent vicari En Vicent Ort. Acabada la Guerra civil espanyola, en l'any 1945 es va construir la Torre campanar, i es va collocar la campana.

L'any 1952, el 25 de juny, l'Excm. Bisbe de Tortosa, veient reconstrut el temple i l'augment de feligresos, va erigir en parrquia independent de Vilafams la Rectoria de Sant Joan de Mor i amb aquest ttol servida per un rector.

Amb una sola nau rectangular, mereixent especial esment l'escala de fusta que puja al cor, la imatge de la Verge dels Dolors, un Crist d'imitaci romnica i les vidrieres obra de Ferran Vicent.

 Ermita de Sant Vicent.
Construda en 2007, obra de disseny modern. Es troba al costat de la Font del Ros. S'accedeix per la carretera del Pla de Lluch, mitjanant una pista alquitranada que es pren a l'esquerra abans d'arribar al pont del Barranc del Mol.

En aquest bell paratge es poden reconixer diferents espcies vegetals tpiques del bosc mediterrani en tot la seva esplendor, a ms d'espcies animals bastant peculiars (guila perdiuera i Cabra Hispnica, per exemple).

La desmesurada mina a cel obert de la multinacional WMB circumda el lloc i li dna un aspecte desolat en el seu cam d'accs, per tot aix l'ermita ha estat rebatejada popularment com "Sant Vicent Titadyne".

 Runes ibriques del Tossal del Mollet.
Els orgens cristians del muncipi cal buscar-los al Castell de Mor, tenint notcies de la seva exisitencia ja en l'any 1.100 d. de C. Es tracta d'un poblat enclavat al Tossal del Mollet, a uns 704 metres d'altura. Aquest assentament va ser excavat en 1977 per Andr Bazzana i Pierre Guichard. Aquest lloc va resultar d'intrs a causa de els treballs portats a terme cap a 1795 per l'illustre naturalista valenci Josep Antoni Cavanilles.

Els vestigis de poblament all trobats s'estenen en una superfcie aproximada de 500 metres i ocupades d'una forma desigual. En el costat NE s'observa les restes d'una fortificaci, mentre que el costat S correspon a la zona que hagu d'ocupar el poblat. Es tracta d'un veritable i interessant complex arqueolgic tant per la seva estratgica situaci com per la facilitat amb la qual es diferencien cadascuna de les seves parts ms significatives: una vila, una acrpoli, i un castell de forma rectangular l'ocupaci de la qual s constatable ja als voltants del segle V i fins al segle IX.

 Llocs d'inters .
 Mas de Flors.

Petit nucli amb els seus carrers estrets i traat medieval, amb cases de construccci antiga. Aquest lloc, ja amb restes d'assentaments romans, s en si mateix, una obra d'art, podent-se descobrir els seus secrets millor guardats i les seves gents per a les quals no sembla haver passat el temps. Des de fa uns anys s'est convertint en residncia d'intellectuals i artistes de renom, com el pintor Ripolls.

 Font del Mas de Mor. Des d'aquesta font amb excepcional aigua, es pot ascendir veient el paisatge de La Plana amb el propi poble als seus peus i a la llunyania tamb s'albira el ve municipi de L'Alcora.

 Festes i celebracions .
 Sant Antoni. Se celebra en gener. En aquesta festa es demana com antany la protecci dels animals pel sant, aix que avui dia no t massa sentit, encara que fa anys era la base de l'economia familiar. Es lliura el "rotllo" i en el centre de la plaa s'encn una foguera.

 Sant Miquel. La segona festa a destacar s un romiatge que se celebra la setmana segent a la Magdalena de Castell. En aquest romiatge els vens del poble, juntament amb els del poble confrontant de Vilafams, es dirigeixen a l'ermita situada en la muntanya del mateix nom, on se celebra una missa i un esmorzar de germanor.

 Festa de la segregaci. Aquesta festa celebra la segregaci del ve poble de Vilafams. Els habitants del municipi el dia 15 de febrer, es llancen al carrer tots units al voltant d'una paella gegant que reuneix en un menjar de germanor a la poblaci.

 Festes de Sant Joan. Del 22 de juny a l'1 de juliol se celebren les festes majors amb actes religiosos, festival de bandes de msica, revetlles, "bous al carrer", focs d'artifici, Tir i arrossegament i altres actes culturals. ;

 Enllaos externs .


 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41431" title="La Serratella" nonfiltered="964" processed="955" dbindex="16025">



La Serratella s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca de la Plana Alta.

Limita amb les Coves de Vinrom, la Serra d'en Galceran i Albocsser.

 Geografia .
El terme municipal es troba en un terreny molt esquerp dintre de la Serra d'en Galceran on la mxima altura s el Tossal de la Toiola (939m); abunden les fonts (del Cam, de la Figuera, del Rotador, etc) i hi ha diverses neveres antigues.

La vegetaci predominant de l'entorn sn les alzines i els matorrals propis de la muntanya baixa abundant les plantes aromtiques: roman, farigola i espgol.

El clima s mediterrani, per la influncia de la seva proximitat a la mar; per amb hiverns freds.

 Histria .
Histricament va formar part de la nomenada batlia de Coves de Vinrom; amb ella fou senyoriu de Balasc d'Alagon  entre 1235 i la seua mort el 1242; desprs pass a l'orde de Calatrava i el 1245 a Artal d'Alagon; el 1294 s'incorpor a l'orde del Temple; el 1319 pass al senyoriu de Montesa, en el qual es va mantenir fins el passat segle; en el segle XIII es cridava "Serra de Bierach"; el 1646 tenia uns 100 habitants i el 1900 abast el seu mxim de poblaci amb 700; nogensmenys, durant el segle XX la seua demografia ha anat sempre en descens.

Una dada curiosa s l'origen del seu nom: prov del catal parlat a les Illes Balears. Serratella s una variant de "Sa ratella", que s com dir "La rateta".

 Demografia .


 Economia .
Basada tradicionalment en l'agricultura de sec, amb predomini del cultiu de l'olivera i ametller, i en la ramaderia.

 Monuments .
 Esglsia de Sant Miquel. Neoclssica, del XVIII-XIX.
 Ermita de Sant Joan Nepomuceno. Segle XVIII.
 Creu d'Entrada.
 Ajuntament.

 Llocs d'inters .
A uns 2 quilmetres al nord-oest est El Regall, la Font del Rotad i la Font de la Figuera de la qual s'abasteix el poble.

s interessant tamb els voltants de l'Ermita de Sant Joan des d'on es veu el mar, la costa amb els seus pobles i les illes Columbretes d'una banda, i per l'altre Culla, Ares del Maestrat i Albocsser.

Tamb existeixen restes d'antigues neveres de neu.

 Festes i celebracions .
 Sant Antoni. Se celebra el 17 de gener.
 Festes patronals. Tenen lloc en la setmana segent al tercer diumenge d'agost en honor a Sant Miquel.

 Enllaos externs .
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41432" title="La Serra d'en Galceran" nonfiltered="965" processed="956" dbindex="16026">

 Geografia .
 La Serra d'en Galceran, municipi de la Plana Alta.
 Serra d'en Galceran, sistema muntanyenc del Pas Valenci.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41433" title="La Torre d'en Domnec" nonfiltered="966" processed="957" dbindex="16027">


La Torre d'en Domnec, tamb conegut com la Torre dels Domenges, s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca de la Plana Alta.

Limita solament amb Vilanova d'Alcolea, el terme del qual rodeja totalment al de la Torre d'en Domnec.

 Geografia .
El paisatge de La Torre d'en Domnec s tpicament rural, amb un relleu lleugerament ondat on s'estenen els camps d'ametllers, oliveres i garroferes. L'altitud mitja s de 306 m sobre el nivell del mar i el clima s mediterrrni. El rierol Vive rega el terme, entre les llomes cretciques que componen el paisatge, sobre la Serra de la Penya Roja i la muntanya del Mol.

 Histria .
Va formar part histricament de la batlia de Coves de Vinrom, i a partir del 1319 pertanyia a l'orde de Montesa. La documentaci medieval l'anomena tamb Torre del Domenge, possiblement per ser l'antic domini o reserva senyorial de Coves de Vinrom, posteriorment convertit en poblaci. No coneixem la seua carta pobla, que apareix en 1300. En aquell segle s'arrib a un acord per al pagament del monopoli de forns. Eclesisticament va dependre de la parrquia de Vilanova d'Alcolea fins el segle XIX.

 Demografia .

 Economia .
Basada tradicionalment en l'agricultura de sec i en la ramaderia.

 Monuments .
 Ermita de la Mare de Du de la Font. Del segle XIV, destaca la imatge de la Verge, en peus amb el Nen.
 Esglsia de Santa Quitria. Del segle XIX per d'origen medieval.

 Festes i celebracions .
Les Festes patronals se celebren del 25 de juliol fins al 7 d'agost en honor a Santa Quitria i Sant Onofre. Bous, revetlles, competicions esportives, espectacles diversos, etc.  

 Enllaos externs .

 Pgina web oficial de l'Ajuntament de la Torre d'en Domnech.
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41434" title="Torreblanca" nonfiltered="967" processed="958" dbindex="16028">


Torreblanca s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca de la Plana Alta.

Limita amb Cabanes, Bell-lloc i Alcal de Xivert.

 Geografia .
Al sud de la Serra d'Irta, en plena Costa de la Tarongina, es troba Torreblanca, nom que tradicionalment es creu prov d'una de les antigues torres de vigilncia: la Torre de Donya Blanca.

El seu clima mediterrani, l'aire del mar, a l'hivern, li dna una temperatura molt agradable i la serralada costanera que va de nord-est a sud-oest constitux, a manera de tel una pantalla que evita la penetraci d'aires freds i li proporciona el resguard dels vents de tramuntana i ponent.

 Platges .
 Platja de Torrenostra;
 Platja Nord;

 Histria .
Conquerida per Jaume I i repoblada per cristians. El 1379 fou saquejada per pirates barbarescs, que, segons la tradici, furtaren una custdia amb l'Hstia Consagrada, per la qual cosa el gremi de blanquers de la ciutat de Valncia organitz una expedici a les ordres d'en Jaume de Pertusa que atac l'Alger i aconsegu de recuperar-la. Durant les guerres carlines fou escenari de forts enfrontaments bllics. El seu topnim deriva de la torre que hi tingu na Blanca, i que coincidiria amb la que avui du el nom de torre del Marqus. Cal destacar el descobriment, pel marqus de Villares, d'un grup de monedes romanes de bronze amb una cronologia del 69 al 192 dC i un nombre superior a 200 unitats, de les quals sols es pogueren estudiar menys de la meitat.

Administraci.



 Demografia .

 Economia .
Basada tradicionalment en l'agricultura predominant el cultiu dels ctrics, i la consegent indstria de manipulaci dels mateixos. Existeixen tamb fbriques de mobles i algunes granges. En l'actualitat s'ha desenvolupat de manera important el sector turstic en la platja de Torrenostra.

 Monuments .
 Monuments religiosos .
 Ermita del Calvari. ;
Situat a l'oest de la poblaci es troba aquest calvari, que inclou en el seu recinte la primitiva esglsia - fortalesa de Sant Francesc, delimitada parcialment per un tram de muralla, la Capella del Santssim Crist del Calvari, aix com el cam en zig-zag que ascendeix fins a la mateixa.

Al llarg del calvari es desenvolupen les estacions. Aquestes estan realitzades en cadirat, algunes d'elles amb dedicaci i data, en tres anys des de 1739 a 1741. Queden distribudes en camins de suau pendent, en zig-zag, cap a la capella; amb abundncia de xiprers que ho voregen. Sn prismtiques, aixecades sobre un podi quadrangular. Les estacions estan cobertes amb un capitell a quatre aiges rematat per una petita bola sobre la qual descansa una creu.

La capella s de planta quadrangular, amb fbrica de maoneria i reforos de cadirat en els angles. La faana s rectangular amb una portada adintelada, realitzada en pedra, en la part superior hi ha una finestra quadrada, i sobre la coberta exterior una espadanya afegida. T una cpula cega, que a l'exterior cobreix amb teula blava, mentre que la resta de la capella ho fa amb teula cermica.

 Esglsia-fortalesa de Sant Francesc. ;
Construcci del s. XIV pertanyent al gtic morell. El seu s era defensiu. Una esglsia del tipus denominat de Reconquesta.

Es tracta d'una ermita de planta rectangular amb una sola nau de 16 x 6,50 metres, dividida en quatre trams per arcs fajons recolzats en pilars adossats als murs. En l'interior aquesta coberta amb voltes de creueria amb terceletes, amb plementeria de ma, les claus del qual estan decorades amb motius vegetals, en la clau principal del cor es representa una torre flanquejada per dues palmeres, escut originari de la poblaci, al que en poca posterior, en el segle XV, es van afegir els lleons alegrics del prodigi eucarstic. Presenta una illuminaci escassa, amb una tronera en el presbiteri i un cul als peus de l'ermita, sobre la porta actual realitzada en 1816. La porta d'accs s adintelada sense decoraci rellevant. T tres murs en tals, segons sembla afegits al fallar els murs per la collocaci de les voltes que van venir a substituir a un antic sostre molt probablement de fusta, els murs estan realitzats en maoneria. La coberta exterior s a dues aiges. Presenta nombroses sageteres, i una barbacana lateral sobre l'antiga porta d'accs, el que li dna el carcter fortificat.

 Esglsia de Sant Bertomeu. ;
Concebuda per Joan Barcel. El temple consta de tres naus, amb quatre trams i capelles laterals. Cal destacar les voltes amb cpula de creuer coberta de teules vidriades en blau. La llum directa entra a travs de vuit esplndids ventanals. El temple conserva en el seu interior valuoses obres com el Salvador de Josep Ferrer, o passatges de la vida de Sant Bertomeu, del morell Joaquim Oliet, en la cpula. Es conserva actualment un llen de Josep Orient del segle XVII sobre l'assalt dels pirates berberiscs de 1397.

 Monuments civils .

 Torre del Marqus o de Na Blanca.
Es tracta d'una gran torre de planta quadrada i quatre plantes. Possex una caseta rodona en el seu cant nord-oest i un matacn sobre la porta d'entrada, a l'altura del tercer pis. La porta s d'arc de pedra de mig punt i sobre aquesta faana es troben tamb quatre finestres rectangulars recercades en pedra. En la faana oposada tamb s'aprecia l'existncia de diverses finestres de la mateixa proporci. La torre possex merlets en les quatre faanes. s de maoneria, oculta sota un revoco. Destaca en la torre la interessant mostra de forja de ferro.  

 Torre Nostra o Torre Nova.
A l'origen va ser una torre allada. Des de 1875 van arribar les primeres famlies i van edificar les primeres cases prenent l'alineaci de la torre, enfront del mar. Avui es troba envoltada d'apartaments. s de planta quadrada de 8,70 metres de costat i 9 metres d'altura. Possex murs d'un metre d'espessor de maoneria amb morter de cal amb carreus en els cantons i buits. La pedra emprada s calcria i arenisca. Les pedres arenisques constituxen part dels cantons (cada tres filades), aix com els carreus de la cornisa. La resta dels cantons ho forma pedra calcria. Possea matacans cilndrics en els quatre cantons i altre sobre la porta d'entrada. T quatre plantes, planta baixa dues plantes superiors i coberta. En l'interior disposava d'escala de caragol, situada en l'extrem oest.

La porta oberta cap a Orpesa, avui tapiada per una construcci adossada, era de fusta, cuirassada amb planxes de ferro.

 Llocs d'inters .
 Prat de Cabanes-Torreblanca. Declarat Parc Natural en 1989. s una zona de marjal, separada del mar per una estreta franja de terra. En ell es troben diferents espcies protegides destacant el samaruc.

 Festes i celebracions .
 Festes de Sant Antoni Abad i Santa Llcia. Celebra el dia 17 i 18 de gener. La vespra a la nit es fa el lliurament de la "Coqueta" tpica pasta de les Festes. Durant quatre o cinc dies se celebra exhibici de bestiar bov al mat i tarda i "Bou Embolat" per les nits. s tpica la desgustaci dels "Patissets de Sant Antoni".

 Carnestoltes. Amb judici al rei "Carnestoltes" cercaviles i gran ball de disfresses incloent premis espectaculars a les millors disfresses.

 La Passi de Torreblanca. Estrenada el 12 d'abril de 1979, se celebra en nica representaci el Dijous Sant, a les deu de la nit, en diversos escenaris naturals a l'aire lliure. Els dilegs sn ntegrament en valenci. La Passi de Torreblanca, consta de disset escenes i la seva durada aproximada s de dues hores. La majoria d'aquestes, excepte el Via Crucis i els quadres finals del Calvari transcorren en l'ampli recinte de la plaa Major del poble.

 Verge del Carme. Torrenostra, com poble pesquer, celebra la festivitat en honor a la patrona dels pescadors el 16 de juliol amb una missa en la platja, festejos taurins i revetlles.

 Festes patronals. A la fi d'agost celebra Torreblanca les seves festes Majors en honor a Sant Bertomeu, el seu Patr, i al Santssim Sagrament, alternant-se els actes religiosos i els populars amb festejos taurins dels quals forma parteix la seva tpica "Entr" i "Eixida" (entrada i sortida), jonegades, exhibicions de bestiar bov i "Bou Embolat".

 Enllaos externs .
 Ajuntament de Torreblanca;
 Oficina de Turisme;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41435" title="La Vall d'Alba" nonfiltered="968" processed="959" dbindex="16029">


La Vall d'Alba s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca de la Plana Alta.

Limita amb la Serra d'en Galceran, Bell-lloc, Cabanes, Vilafams i les Useres.

 Geografia .
Se situa el seu nucli urb en un suau vessant que s'obre a la vall del Pla de l'Arc.

 Nuclis de Poblaci .
 La Vall d'Alba;
 La Barona;
 Mas de Campos;
 Mas de Xolito;
 Mas de la Matisa;
 Mas de la Obrera;
 Mas de la Sena;
 Mas de Roures;
 Mas del Curro;
 Montalba;
 La Pelejaneta;
 Les Ramblelles;

 Histria .
La Vall d'Alba, que pren el seu nom de l'alqueria Alba musulmana, (La Vall blanca dels mossrabs) va pertnyer, en qualitat de llogaret, al terme municipal de Vilafams fins al 4 de juliol de 1925 data en la qual en sessi solemne se celebra l'acta de constituci del municipi. Abans el rei Jaume I  don el lloc al monestir de Benifass, per a desprs tornar a mans reals en l'any 1244. Aquesta reincorporaci al patrimoni real li va costar al monarca d'Arag una assignaci perptua a favor del Monestir una xifra de 70 monedes d'or anuals sobre les rendes de Tortosa. Posteriorment va ser donada a l'Orde de l'Hospital i s llavors (1264) quan rep de mans de Fra Gui de la Gespa Carta de poblament, a Borriana, perqu diversos vens de Vilafams all s'installin, desprs passar als dominis de l'Orde de Montesa sempre sota el terme de Vilafams fins a la seva segregaci, data a partir de la qual el municipi ha tingut un notable desenvolupament.

 Toponmia .
La toponmia de la seva denominaci es vol relacionar amb el color blanc "Valdealba... La Vall Blanca", que procediria de la formaci mossrab primitiva, tal com apuntava recentment l'investigador lvar Monferrer. En aquest sentit, Corominas ja va posar l'accent que "verament s la vall blanca, vall alba per excellncia; la que pot sser per metaplasme sintctic".

 Demografia .

 Economia .
Les caracterstiques del clima mediterrani han afavorit en el seu terme una economia agrcola de sec basada en cultius d'ametller, vinya i olivera, que els seus esforats pagesos han intentat completar amb l'aprofitament de regadiu grcies a les nombroses i artesanals snies que extreien l'aigua de les entranyes de la terra.

Cal tenir en compte que de llarg a llarg del terme municipal de la Vall d'Alba existeixen fins a 641 caserius que en l'actualitat reuneixen al voltant de 315 habitants entre tots els nuclis dispersos.

En l'actualitat, les labors agrcoles han variat ostensiblement i ja noms el 36,8% de la poblaci activa es dedica a aquests menesters. La major part del terreny conreat es dedica a l'ametller, que ocupa prop de 1.500 hectrees; les oliveres es troben en 616 hectrees, les hortalisses es conreen en 224 hectrees, i la resta, unes 154, es dediquen a produccions diverses.

La ramaderia serveix de complement al sector agrcola amb un elevat nombre de granges que, en la seva majoria, estan destinades a la criatura i engreixi de porcs. Tamb existeixen granges avcoles.

L'economia local es reparteix en altres sectors productius com s la indstria, que ja ocupa al 27% de la poblaci activa; el sector serveis empra en aquests moments a ms del 28% de la m d'obra, i la construcci ocupa entorn del 8% restant.

 Administraci .

 Monuments .
 Monuments religiosos .
 Esglsia de Sant Joan Baptista. ;
Coincidint amb el centenari de l'Esglsia s'han incorporat nous retaules de fusta. El projecte va incloure la installaci d'un retaule major, compost per tres blocs: el principal, a ms d'albergar les tres imatges existents en la parrquia, est format per un total de vuit talles del calvari enlaire relleu. Per altra banda en els dos laterals, l'obra incorpora sis retaules del viacrucis, tot realitzat en fusta de cedre tallat a m.
 Esglsia de la Mare de Du dels ngels. A La Barona.
 Ermita de Sant Cristfol. L'ermita es va inaugurar oficialment en creada a imitaci de les ermites del XVI i XVII amb pedra de pedrera, la construcci de la qual imita tres arcs de mig punt.
 Altres ermites i capelles.
En el terme municipal d'aquesta localitat existeixen a ms altres ermites distribudes pels diferents caserius, com s el cas de la capella de Sant Antoni en el Mas de l'Entao, i la de Sant Josep en el Mas de Toribio. En Montalba existeix altra capella sota l'advocaci de Sant Antoni Abad, com ocorre en el cas del Mas de la Sena. Per la seva banda, la Pelejaneta dedica la seva parrquia a l'Assumpci de la Verge i l'ermita respon a la devoci a Sant Antoni.

 Monuments civils .
 Bou de Vall d'Alba. Monument de bronze de 123 x 300 x 137 cm i d'un pes de 600 Kg. L'autor s Ripolls.
 Ajuntament. Edifici d'inters arquitectnic.
 Snies. El patrimoni rural del municipi conta amb abundants mostres de les antigues artesanals snies que mantenen diferents parts les seves estructures de pedra i diferents peces de la snia d'extracci.

 Cultura .
El Museu Etnolgic ocupa un centenari immoble que va anar profundament remodelat i que va permetre recuperar una dels habitatges amb ms histria de la localitat. El projecte va incloure la recuperaci de l'accs i el pati exterior de l'edifici, smbol de provement d'aigua fins a l'arribada de les actuals conduccions.

En el museu s'exposen eines de llaurar en el camp, objectes de cuina, mobiliari, peces de llar i vestimenta, totes elles donades desinteressadament pels vens del municipi.

 Festes i celebracions .
 Sant Antoni. Les exhibicions taurines en la plaa sn els actes multitudinaris. La festivitat, que obre el calendari de celebracions, es festeja mpliament tant en el poble com en els diferents nuclis de poblaci dispersos pel terme que se sumen al tradicional repartiment de "rotllo i vi", la process de les cavalleries, la foguera nocturna i la posterior revetlla que serveix per a culminar la jornada.

 Festes Patronals. Tenen lloc l'ltima setmana d'agost, en elles predominen els bous i les revetlles a l'aire lliure juntament amb altres actes culturals i esportius. Se celebren tamb els certmens de bandes de msica amb gran arrelament en la zona, els balls tradicionals pels carrers del poble i un ampli ventall d'activitats esportives, dinars de germanor i actes religiosos propis de la festa.

 Altres festes. Tamb en la Masia d'Alentao celebren les seves tpiques festes al juny, mentre a primers d'agost, celebra festes en honor de La nostra Senyora dels ngels el llogaret de La Barona. ;

 Enllaos externs .

 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41436" title="Vilafams" nonfiltered="969" processed="960" dbindex="16030">


Vilafams s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca de la Plana Alta.

Limita amb la Vall d'Alba, Cabanes, la Pobla Tornesa, Borriol, Sant Joan de Mor, Costur i les Useres. 

 Geografia .
Ocupa una posici estratgica sobre l'alt d'una muntanya que forma part de l'extrem septentrional de la Serra de les Conteses o Serra de Borriol. Aquesta ubicaci li confereix mplies vistes sobre el Pla de l'Arc que s'estn als seus peus i els paisatges circumdants. Al seu torn, la seva posici a mitjan pas entre les terres de l'interior i el litoral, fa que el municipi disposi de les caracterstiques prpies d'una poblaci d'interior amb els avantatges que suposa la seva proximitat a la costa pel que gaudeix de les caracterstiques climtiques prpies d'una poblaci mediterrnia, amb hiverns suaus i estius calorosos.

El paisatge de la zona est constitut per una dicotomia entre la zona plana i les muntanyes que envolten el pla. El paisatge propi de la zona plana est constitut per la parcelaci de les terres, transformades per a l'activitat agrcola, mentre que les zones muntanyenques que no es troben roturades, presenten en determinats punts formacions boscoses. En elles existeix un predomini del pi blanc (pinus halepensis), encara que tamb es dna la varietat de pi carrasquer. En les zones d'ombria hi ha vegetaci de carrasques, alzines, i arbustos de diverses espcies.

 Histria .
Va pertnyer histricament al Maestrat de Montesa. Fou conquistada la plaa el 1233 per les tropes reials, i donada a poblar el 30 d'agost del 1241 a G. Ramon de Viella i d'altres. Englobava dins del seu territori els llocs de Mor i Vall d'Alba (aquest ltim s'independitzaria com a municipi el 1925), passant cap el 1264 a poder dels santjoanistes. En fundar-se l'orde de Montesa, va revertir al seu senyoriu, seguint les vicissituds histriques dels pobles montesians. Fou unionista i agermanada, en contra del seu senyor, el maestre. Contra la prpia orde s'enfrontaria al consistori de Vilafams l'any 1635, quan hom va sollicitar a la Santa Seu la compra de la jurisdicci alfonsina, incorporant-se des d'aleshores al Patrimoni Reial. Durant les guerres carlines del XIX Vilafams fou escenari en repetides ocasions de les escaramusses hagudes entre isabelins i les tropes comandades per Cabrera, Serrador i Forcadell. 

 Demografia .
En el primer cens fiscal, del 1320, comptava amb 150 vens (vilafamesins), que el 1565 passaren a ser 159, augmentant a 450 a finals del XVIII. Madoz, assenyala per al 1845, 1.973 habitants. A les primeries del nostre segle n'eren 5.600 (inclosa La Vall d'Alba).



 Economia .
La principal base econmica de Vilafams fins a mitjans de la dcada dels 70 del passat segle va ser l'agricultura basada en l'explotaci de cultius de sec. Els principals productes agrcoles del municipi han estat tradicionalment i ho segueixen sent en l'actualitat els cultius d'olivera, el garrofer, la vinya, l'ametller i els fruiters, al costat de les produccions de regadiu en el pla d'hortalisses i verdures.

A partir dels anys vuitanta s el sector industrial el qual adquireix la seva supremacia amb un fort desenvolupament de la indstria taulellera i de les empreses auxiliars del sector.

 Administraci .


 Monuments .
El casc antic ha estat declarada Conjunt Histric Artstic a l'abril de 2005. Conjunt que apareix envoltat per una muralla, realitzada durant el segle XIV, que engloba en el seu interior a les diverses edificacions urbanes aix com els edificis emblemtics del municipi.

Vilafams es troba envoltada per la via romana que passa per la vessant de la muntanya on es troba assentada la part antiga de la ciutat. Es tracta d'un dels conjunts histrics artstics de major importncia del Pas Valenci per la seva bellesa i alt grau de conservaci, aix com per l'enclavament paisatgstic on es troba situada i on s'integra amb la seva particular silueta. Possex una trama medieval adaptada a la seva particular topografia on coexisteix una interessant arquitectura popular al costat d'edificis significatius de l'arquitectura civil i religiosa, gtica i barroca.

 Monuments religiosos .
 Esglsia de la Sang;
Situada als peus del Castell, s d'origen medieval i  barroquitzada  en el s XVII. Possex una cripta de tretze arcs apuntats del segle XIV. Presenta nau de quatre trams ms presbiteri i cor amb capelles entre contraforts. Conserva diversos interessants retaules barrocs dos dels quals de inconmensurable bellesa i molt escassos en la provncia de Castell, aix com decoraci pictrica al fresc en presbiteri i Capella de Santa Brbara.

 Esglsia de l'Assumpci. ;
De finals del segle XVI, comena la construcci en 1594. La seva planta s traada pel mestre de la Seu de Tortosa, Mart de Mendoza i adjudicada per a la seva realitzaci a Joan Palacios. En 1778 es reforma, perllongant-se el creuer amb la capella de la comuni i nou presbiteri, concloent les obres d'ampliaci en 1783. La cpula, demolida per amenaar runa, s'erigiria de nou en 1806. Realitzada en cadirat, rodeno del terreny i maoneria, cobreix amb teula rab a doble vessant. Presenta portada datada en 1601. En l'interior s'estructura en planta d'una sola nau, de quatre trams ms presbiteri, creuer i capelles entre contraforts. Suports de pilastres cornties, arcs de mig punt amb apliquis daurats i arcs de mig punt amb llunetes, tota ella decorada amb elements barrocs, apreciant-se tamb les nervadures com elements persistents del gtic. En el creuer cpula cega sense llanterna. El retaule major, de principis del segle XVII, traat per Agust Sanz i adjudicat a Bernat Monfort. Decoraci pictrica al fresc en la Capella de la Comunicaci i petxines de la cpula, obra de Joaquim Oliet, aix com interessants ornaments, orfebreria i scol de cermica valenciana del segle XVIII.

 Ermita de Sant Miquel.
Es tracta d'una construcci senzilla datada en 1640 d'mplia faana amb finestres i un espais porxo amb arquejades. S'estructura en dues parts, la religiosa, amb una sala per al culte de planta rectangular amb cor alt en els peus i la sagristia lateral, i hospederia per a ermit i masovers.

 Ermita de Sant Ramon. s una ermita senzilla, del segle XVIII, de planta central i coberta amb cpula cega.

 Monuments civils .
 Ajuntament. Del segle XVI, guarda proporcions renaixentistes i s un bon exemple de l'arquitectura civil de Vilafams.

 Castell i Muralles de Vilafams. Del segle XIV.
Es troba en la part ms elevada de la poblaci, dominant el pla des d'una altura de 400 mts.

Encara que els fonaments del castell sn d'poca musulmana, i fins i tot ms antics, presenta modificacions de molt diferents poques, les ltimes d'elles de la Guerres Carlistes.

En l'actualitat es troba restaurat, conservant gran part de la seva estructura antiga. S'aprecien grans trams de muralles i dues torres caracterstiques.

 El Quartijo.
s la zona urbana ms antiga de la poblaci. Apareix envoltada per un sistema de muralles que engloba el recinte primitiu de la poblaci, corresponent a l'antiga vila, i on se situen les edificacions ms antigues del municipi: Casa de la vila, esglsia de la Sang, etc.

 Palau del Batlle.
En 1971 va ser adquirit en runs estat per la Diputaci Provincial que desprs de diverses fases de restauraci va cedir l'edifici a l'Ajuntament per a l'installaci del Museu d'Art Contemporani.

El palau s una construcci del Gtic Civil que data de finals del segle XIV. Va ser residncia de l'Administrador real i ms tard habitada del representant de l'Orde de Santa Mara de Montesa (s. XV - XVI).

 Monuments prehistrics .
 El Tossal de la Font. En aquesta gran cavitat es van localitzar restes antropolgiques atributs a l'home de Neandertal, en concret un individu femen de l'espcie Homo sapiens, amb una antiguitat aproximada de 80.000 anys, la qual cosa la converteix en l'nic jaciment d'aquest tipus localitzat al Pas Valenci.

 La Cova Matutano. Es tracta d'un jaciment pertanyent al Paleoltic Superior, la bona conservaci del qual li converteix en l'nic jaciment d'aquest perode existent en les comarques de Castell, que permet documentar un dels perodes menys coneguts de la Prehistria, el qual s'estn entre el 14.000 i el 11.5000 BP.

 L'Abric del Castell. Alberga un dels conjunts de pintura rupestre esquemtica ms interessants del Pas Valenci. Destaquen entre els diversos motius pictrics les representaci identificades com antropomorfs, i entre aquestes, la realitzada mitjanant tra gruixut formant una espiral, que dibuixa un espai circular, tangent per la seva banda inferior a altra figura que es perllonga cap avall, amb dues puntes, i que ha estat interpretada com una representaci solar.

 Roques de Mallasn. Es tracta d'un abric en la paret del qual rocosa allotja una representaci pictrica rupestre, en la qual apareix representada una sola figura humana, d'estil esquemtic; realitzada en tra gruixut de coloraci vermellosa.

 Els Estrets-El Rac de Rata. Es tracta d'un poblat de 0,2 Ha. de superfcie, en perfecte estat de conservaci i en el qual des de 1990 es porten a terme excavacions de forma regular. Destaca la torre de planta circular situada al costat de la zona d'accs a l'interior del poblat. El perode d'ocupaci correspon a l'Ibric Tard.

 Cultura .
 Museu d'Art Contemporani. Alberga obres d'uns 400 artistes com Mir, Chillida, Rafael Canogar, Josep Renau, Julio Gonzlez, Equip Crnica, El Genovs, etc.

 Centre Internacional de Documentaci Artstica. Instituci depenent del Museu d'Art Contemporani de Vilafams. El Centre disposa de documentaci relacionada amb el panorama artstic de la segona meitat del segle XX. Actualment disposa de 50.000 entrades de consulta. ;

 Llocs d'inters .
 Roca Grossa. Monument natural. Mole de Rodeno, situada als peus de l'esglsia parroquial.
 El Clot. s una cavitat, o formaci krstica, en el terreny de forma cilndriques situada en el vessant d'una muntanya. La vegetaci que es troba en la zona est constituda per alzines, oliveres i gran quantitat d'arbustos, aix com plantes trepadores que ho han convertit en un ecosistema localitzat d'aspecte selvtic.
 Cova Bolimi. Es tracta d'una cavitat a la qual s'accedeix a travs d'una escala natural que duu a dues *replaces interiors de gran amplitud i amb voltes de fins a 3 metres d'altura. Al fons de la segona replaa, ha dotat a aquesta cova d'un original subministrament d'aigua potable. La vegetaci de l'exterior de la cova s la caracterstica de la zona muntanyenca: garrofera, esparreguera, margall, figueres, oliveres, pins, roman, farigoles, etc;
 Paratge de Sant Miquel. En direcci a Sant Joan de Mor i a cinc quilmetres de Vilafams. Aquesta zona es caracteritza per albergar l'ermita de Sant Miquel, patr del municipi. A ms la zona gaudeix d'una vegetaci exuberant, prpia d'una geologia d'arenisques trisiques. Est constituda per pins i vegetaci endmica amb interessants exemplars de carrasques, alzines, salzes, etc. Ha estat declarat Paratge Natural Municipal l'any 2007.

 Festes i celebracions .
 Sant Antoni Abad. T lloc a mitjan mes de gener, destacant l'acte de la "matx" o process de les cavalleries que discorre pels diferents carrers del poble i on es realitzen grans fogueres i en determinats llocs es reparteix un "rotllo" als participants.

 Sant Miquel Arcngel. T lloc el quart diumenge de Quaresma. Consisteix aquesta en la realitzaci d'un romiatge a l'ermita del mateix nom on es venera al patr de la localitat, Sant Miquel. Al tornar al poble els romers t lloc la "process dels creus", on participen els nens duent creus fetes amb bruc. Ja de nit t lloc la "process dels borratxos".

 Festes patronals. Se celebren en honor a la Verge de l'Assumpci i al Crist de la Sang a mitjan agost. Les activitats sn molt variades amb la realitzaci d'exposicions, concerts, esports, concursos, revetlles, corregudes de bous, encara que entre tots ells destaca l'acte de la "Serenata al bou".

 Sant Miquel de "veremes". Se celebra el 29 de setembre, sent novament el patr del municipi, Sant Miquel, a qui es dedica la festivitat. Aquesta rep l'lies de "veremes" per celebrar-se durant el perode de recollida del ram. ;

 Enllaos externs .

 Ajuntament de Vilafams;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41437" title="Vilanova d'Alcolea" nonfiltered="970" processed="961" dbindex="16031">


Vilanova d'Alcolea s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca de la Plana Alta.

Limita amb les Coves de Vinrom, la Torre d'en Domnec, Alcal de Xivert, Bell-lloc i la Serra d'en Galceran.

 Geografia .
Situada en un altell en el corredor interior de la provncia i en un entorn de suaus ondulacions envoltada de camps d'ametllers, oliveres i vinyes.

 Nuclis de poblaci .
 Vilanova d'Alcolea;
 Mas de Calaf;
 Els Pasqualets;

 Histria .
Histricament va formar part de la batlia de Coves de Vinrom. Cridada Alcolea quan la conquesta, va pertnyer al senyoriu de Balasc d'Alag i al de l'orde de Calatrava, de la qual va rebre la seua carta pobla el 13 de febrer del 1245. El 1275 pass al senyoriu d'Artal d'Alag, i el 1294, el rei Jaume II va canviar-la a l'orde del Temple. Desprs de la desaparici d'aquesta, el 1319 va passar a mans de l'orde de Montesa fins la seua dissoluci en el segle XIX. El 1324 va canviar el seu fur al de Valncia. 

 Demografia .

 Economia .
Basada tradicionalment en l'agricultura de sec, amb predomini dels cultius d'ametllers i oliveres i vinyers, en l'actualitat s'estan introduint tamb els ctrics. Quant a la ramaderia conta amb explotacions avcoles i porcines. A hores d'ara s'est construint al teme d'Alcolea el nou aeroport de Castell-Costa Azahar.

 Administraci .

 Monuments .
 Monuments religiosos .
 El Calvari. Segle XIX;
En la vessant del pujol on s'assenta la poblaci s'aixeca l'ermita del Calvari, amb capella a planta central que duu pintures murals en l'absis, petxines en la cpula i llunetes, obra del pintor Joaquim Oliet. En algunes forncules de les estacions es conserva cermica ondense i alcorina del segle XVIII.

 Esglsia de Sant Bertomeu. ;
Esglsia amb altar barroc del segle XVII, obra dels Germans Capuz. s de tres naus sense creuer ni cpula, d'escassa ornamentaci, per de cuidades proporcions, com ho s tamb la bella portada de cort clssic de 1700. La capella duu cpula i bona decoraci barroca. Harmnic de proporcions i de bona presncia s el campanar, en particular el seu cos superior de les campanes. Conserva algunes peces d'orfebreria, entre elles un calze del segle XVI amb punx valenci.

 Monuments civils .
 L'Hostalot. En 1992 va ser descobert en la partida de l'Hostalot, el possible jaciment de Ildum, estaci romana de la provncia, on s'han trobat importants restes arqueolgics, entre ells un miliari en bon estat de conservaci.
 Muralla. Restes de les muralles d'poca medieval de la vila. ;

 Llocs d'inters .
El pas de la Via Augusta marca molts dels llocs d'inters de Vilanova d Alcolea doncs el seu recorregut s'ajusta a l'existncia de brolladors, fonts i pous al llarg del seu recorregut. Aix des de L Hostalot (l'antiga Ildum), on s'han trobat unes importants restes arqueolgics d'poca romana, cap al sud trobem la Font Roja en la qual neix el manantial del mateix nom, la Font dels Terrers i dos pous amb els seus corresponents aljubs (el Pou Ample i el Pou Nou). Es poden localitzar snies de tradici rab disseminades al llarg del terme municipal.

Altres llocs d'inters sn la font del Mas de Calaf, la Font de la Carrasqueta, la Font de la Vila i la Font de Puig Pedro.

 Festes i celebracions .
 Sant Antoni. Tenen lloc aquestes festes a mitjan gener. Se celebren en dissabte i diumenge. El seu origen est en el segle XIV i destaquen, per la seva bellesa i singularitat, la "proves", el "tropell" i la "coca". Tot s'inicia amb la "crema" de la foguera, que posteriorment donar pas a la benedicci de les cavalleries i process pels carrers del poble. En la process les cavalleries es veuen obligades a travessar les espectaculars barreres de foc amatents al llarg del recorregut. No menys espectacular resulta el "tropell", carrera on els genets mostren la seva percia muntant a pl, i on l'inici es decideix en l'ltim moment,i no hi ha un itinerari definit,excepte el final,que s la casa on es repartiran "les coquetes".

 Festes patronals. En honor de Sant Bertomeu, del 18 al 30 d'agost. Durant les festes, s'ha de destacar el "ball de plaa" i la celebraci de balls, revetlles, esmorzars monumentals i espectacles taurins. ;

 Enllaos externs .

 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41440" title="Front Sandinista d'Alliberament Nacional" nonfiltered="971" processed="962" dbindex="16032">

El Front Sandinista d'Alliberament Nacional (FSLN, en les seves sigles en castell) s una organitzaci poltica d'esquerres creada el 1962 a Nicaragua.

Es proclama seguidor de la ideologia i del moviment encapalat pel lder nicaragenc Augusto Csar Sandino (del que va prendre el nom), que va emprendre una guerra de guerrilles contra la intervenci nord-americana al seu pas durant les primeres dcades del segle XX.

El FSLN va liderar la lluita armada contra la dictadura de la famlia Somoza a Nicaragua a partir de la seva fundaci, passant per diversos perodes, realitzant accions armades i poltiques fins que va estar a punt de desaparixer a principis de la dcada dels 70. Una vegada reorganitzat, el 1974 inicia un procs creixent d'activitats armades que s'incrementen al mxim a partir de mitjan 1978 fins a assolir el triomf revolucionari el juliol del 1979. 

Aquesta lluita, coneguda com revoluci sandinista es veu culminada amb l'entrada dels guerrillers a Managua el 19 de juliol de 1979, enderrocant la dictadura d'Anastasio Somoza Debayle, fill del tamb dictador Anastasio Somoza. El FSLN, liderat per Daniel Ortega va assumir el govern de Nicaragua davant l'assetjament dels Estats Units, que finanaven i adoctrinaven l'organitzaci d'extrema dreta coneguda com "la Contra" formada a partir d'unitats de l'exrcit de la dictadura que havien fugit cap al pas ve d'Hondures.

El FSLN va iniciar un govern de reconstrucci nacional que va millorar substantivament les condicions de vida de les classes populars, i que va incorporar persones dels diversos sectors de la societat nicaragenca, govern que va patir alguns sotracs interns a causa de les diferncies sobre com conduir el procs revolucionari.

Convocades eleccions presidencials el 1990, i sempre sota l'amenaa de les actuacions armades de "la Contra", el FSLN va perdre les eleccions per escs marge davant de la candidata de la Unidad Nacional Opositora (UNO) Violeta Barrios de Chamorro, que va encapalar un govern de dretes que va posar fi al procs revolucionari.

Actualment, desprs de les darreres eleccions del 2006, el president de Nicaragua torna a ser el dirigent sandinista Daniel Ortega.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41441" title="Nombre transcendent" nonfiltered="972" processed="963" dbindex="16033">

Un nombre transcendent, en matemtiques, s aquell (real o complex) que no s arrel de cap polinomi (no nul) amb coeficients enters. Tot nombre transcendent s a ms irracional, per la proposici inversa no s certa, no tot irracional s transcendent. Els irracionals que no sn transcendents s'anomenen algebraics. L'existncia de nombres transcendents es pot provar aix: se sap que el conjunt dels nombres algebraics s numerable; ats que el conjunt dels nombres reals (i a fortiori el dels nombres complexos) no ho s, existeixen nombres transcendents.

El 1844, Joseph Liouville va definir els nombres de Liouville, els primers nombres transcendents coneguts. El 1873 Charles Hermite va demostrar que e s transcendent, i el 1882 Ferdinand von Lindemann, utilitzant un mtode anleg, va demostrar que pi; tamb ho s. En canvi no se sap si ee s transcendent o simplement irracional. De fet, la prova que Nombre   s transcendent demostra la impossibilitat del fams problema de la quadratura del cercle.

La manca d'una regla general per poder determinar si un nombre determinat s o no transcendent s el que dugu David Hilbert a incloure aquest problema dins la seva llista de 23 problemes. Una soluci parcial la dna el teorema de Gelfond, que proporciona una regla general per determinar si en certs casos especials    s transcendent: en concret ho s quan   s algebraic (    1) i   s irracional i algebraic.

 Alguns nombres transcendents .

e: demostrat per Hermite (1873).
 : demostrat per Lindemann (1882).
e : demostrat per Gelfond (1934).
sin 1: demostrat per Hardy i Wright (1979).
ln 2: demostrat per Hardy i Wright (1979).
: demostrat per Hardy i Wright (1979).


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41444" title="Ward Cunningham" nonfiltered="973" processed="964" dbindex="16034">


Howard G. Cunningham (26 de maig de 1949) s un programador, conegut sobretot per haver creat el primer lloc wiki, el WikiWikiWeb, que s part del Portland Pattern Repository de Portland (Oregn), al 1995. El lloc, encara actiu s'especialitza en projectes personals i en patrons de disseny i mant un registre histric informal d'idees en programaci.

Cunningham explica que el concepte del wiki se li va ocrrer al final dels anys 1980, i ho va implantar inicialment com una pila Hypercard.  

s coautor (amb Bo Leuf) del llibre The Wiki Way (2001). Va fundar l'empresa de consultoria Cunningham & Cunningham, Inc., va ser director d'investigaci i desenvolupament de Wyatt Software i enginyer principal a Tektronix Computer Research Laboratory. Ward s conegut per les seves contribucions a la prctica del desenvolupament de programaci orientada a objectes, la metodologia de desenvolupament de software denominada Programaci Extrema i les comunitats allotjades a la seva WikiWikiWeb. s fundador del Hillside Group i ha estat director del comit de programa de la conferncia sobre patrons de disseny. Des del desembre de 2003 i fins l'octubre de 2005 va treballar per Microsoft en el "grup prctiques i patrons". Des de l'octubre de 2005, s el director del Committer Community Development de la Fundacin Eclipse.

s membre del comit assessor de la Fundaci Wikimedia.

Enllaos externs.

WikiWikiWeb;
grup Prctiques i patrons de Microsoft;
Portland Pattern Repository;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41446" title="Makemo" nonfiltered="974" processed="965" dbindex="16035">

Makemo s un atol de les Tuamotu, a la Polinsia Francesa. s el cap de la comuna de Makemo. Est situat al centre de l'arxiplag, a 570 km al nord-est de Tahit.

Geografia.


L'atol t 70 km de llarg i uns 10 km de mitjana d'ample. La superfcie emergida s de 56 km . La llacuna s la tercera ms gran de les Tuamotu, amb 603 km . Disposa de dos passos navegables: Arikitamiro i Tikaranga. 

La poblaci total era de 745 habitants al cens de 2002. La vila principal s Pouheva, o Poeheva (literalment 'plor de perla'), situada al costat del pas d'Arikitamiro. Al sud es troba l'antiga vila de Punaruku amb cases de corall avui abandonada. Disposa d'una esglsia catlica, una escola primria i un aeroport. L'activitat principal s la perlicultura.

Makemo s el cap d'una comuna que engloba onze atols organitzats en quatre comunes associades:
Comuna associada de Makemo: Makemo, Takume, Haraiki i Marutea Nord.
Comuna associada de Katiu: Katiu i les illes Raevski (Hiti, Tepoto Sud i Tuanake);
Comuna associada de Raroia: Raroia;
Comuna associada de Taenga: Taenga i Nihiru.

Histria.
Makemo s la ptria de l'heroi llegendari Moeava. La llegenda explica que el fams guerrer es va enamorar d'Huarei, reina de l'illa Tepukamaruia. El gegant Patira es va posar gels i els dos guerrers es van desafiar a un combat a l'illa de Makemo. Moeava va arribar el primer i va preparar una fona gegant. Quan el seu rival va aparixer, va escollir una pedra gran, rodona i llisa, va fer una pregria al du Tu, i va matar Patira d'un llanament al cap. Avui, es pot veure una enorme pedra rodona i llisa a la llacuna de Makemo. Es la pedra de Moeava.

L'atol va ser descobert pels comerciants anglesos John Buyers i John Turnbull del Margaret, el 1803. El van anomenar Philipps Island pel sheriff de Londres, Sir Richard Phillips. El 1820, Fabian von Bellingshausen l'anomena Kutuzov.

Referncies.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41447" title="UB" nonfiltered="975" processed="966" dbindex="16036">
REDIRECTUniversitat de Barcelona;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41462" title="Pau (desambiguaci)" nonfiltered="976" processed="967" dbindex="16037">

Educaci: PAU s l'acrnim de les Proves d'accs a la universitat.
Geografia:
 Pau (Alt Empord), municipi de l'Alt Empord.
Pau (Frana), municipi francs del departament dels Pirineus Atlntics.
Onomstica i biografies: Pau (nom).
Paleontologia: nom propi de l'nic exemplar trobat del Pierolapithecus catalaunicus.
Societat: Pau, estat de no violncia ni guerra.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41466" title="Wuppertaler Schwebebahn" nonfiltered="977" processed="968" dbindex="16038">



El Wuppertaler Schwebebahn s un monorail de la ciutat alemanya de Wuppertal.

El Schwebebahn fou dissenyat per l'enginyer Eugen Langen i va ser obert l'1 de mar de 1901 desprs d'un perode de construcci de tres anys. Els seus vagons tenen rodes al sostre i pengen d'un carril situat a 12 metres d'alada. Hi ha un sol carril per direcci. Les grans rodes dels vagons tenen una pestanya a ambds costats (no noms l'interior com s habitual en trens normals). Es tracta doncs d'un monorail penjant. Els vagons poden a ms balanejar-se una mica lateralment (pendular). Com que el sistema no t cap creuament a nivell amb altres mitjans de transport hom l'anomena a vegades "metro". Tanmateix el traat unidireccional i els finals de lnia recorden ms aviat els tramvies. 

El Schwebebahn corre en gran part per sobre del riu Wupper, tot unint Wuppertal-Vohwinkel a l'oest amb Wuppertal-Oberbarmen a l'est tot passant per l'estaci central de trens (Wuppertal Hauptbahnhof). La lnia compta amb 20 estacions i fa 13,3 quilmetres de llarg. Compta amb 470 punts de suport, la majoria a les ribes del Wupper.

Entre 1972 i 1974 MAN en constru 28 vagons. L'any 2004, i desprs de l'accident de 1999,  encara n'hi havia 27 en servei.

El Schwebebahn s un sistema de transport pblic molt segur. Noms el 1999 pat un accident greu. Un vag descarril desprs que uns operaris que hi feien feines de manteniment oblidessin un aparell al carril. El vag caigu al Wupper. Cinc persones hi moriren.

El Schwebebahn transporta diriament 72.000 viatgers. s explotat per la societat annima Wuppertaler Stadtwerke. Les tarifes que s'hi apliquen sn les de la Verkehrsverbund Rhein-Ruhr (VRR).

Est planificat de canviar-ne tot el material rodant a partir del 2008/2009 per manera que el Schwebebahn esdevingui totalment automatitzat.

Enllaos externs.
 Pgina oficial del Wuppertaler Schwebebahn , ;
 Imatges del Schwebebahn i la ciutat de Wuppertal;
 Informaci sobre sa histria i tecnologia. Amb moltes fotografies;
 Imatges del Wuppertaler Schwebebahn;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41467" title="Salad" nonfiltered="978" processed="969" dbindex="16039">

Salad (Tikrit, actual Iraq, 1138 - Damasc, 4 de maig de 1193) (en kurd Selaheddn Eyb, en rab , Sal h al-D n Y suf ibn Ayy b, Josep "rectitud-de-la-pau" fill d'Aiub), va ser el fundador de la dinastia aibida, sold d'Egipte i de Sria. Gran defensor de l'islam en la seva vessant sunnita, va combatre els cristians i les doctrines musulmanes ms apartades de la oficial, representades per la dinastia abbssida. s especialment conegut a Occident per la seva conquesta del regne croat de Jerusalem el 1187.

Joventut.
Els seus familiars es van allistar a l'exrcit d'Imad ad-Din Atabeg Zengi, senyor de Mossul, el lder musulm que va aconseguir reconquerir el comtat d'Edessa als croats, sent el primer en aconseguir derrotar-los. Quan Zengi va morir el 1146 a Sria, hi va haver una guerra civil en la que la famlia de Salad va posar-se a favor de l'hereu legtim, Nur al-Din, que un cop consolidada la seva posici va recompensar-los. El pare de Salad, Ayyub, va ser nomenat governador de Damasc i el seu oncle Shirkuh, comandant de l'exrcit.

Shirkuh va ser enviat a Egipte, on el califat fatimita estava en crisi per la pressi dels croats a les seves fronteres i per les guerres civils. En aquesta campanya es va endur el seu nebot amb ell. En poc temps Shirkuh va controlar el pas, actuant com a visir i representant del sold de Sria i quan va morir, Salad el va substituir.

En l'exercici del seu crrec, Salad va repellir un intent d'invasi croat, va abolir alguns impostos, va reformar i reduir l'administraci i va contractar mercenaris turcs i kurds per formar un exrcit slid.

Sold d'Egipte i Sria.
Quan el califa Al-Addid va morir el 1171, Salad es va convertir en el sold, reintegrant el pas al sunnisme. Tot i que nominalment depenia de Sria, tenia de fet un poder absolut sobre els seus dominis a Egipte. Amb l'excusa d'eliminar la influncia dels abbssides, va engrandir el reialme conquerint Lbia, el nord del Sudan i el Iemen.

Nur al-Din va morir el 1174 deixant Sria al seu fill as-Salih Ismail al-Mlik, d'onze anys. Amb l'excusa de protegir el jove monarca de l'amenaa croada, Salad va ocupar el seu reialme, va entrar a Damasc i va assetjar Alepo. 

Aquell any va sobreviure a un intent d'assassinat de la secta dels hassassins, grcies al fet que duia una cota de malla sota la tnica. 

Desprs de sortir derrotat de la batalla de Montgisard el 1177, els regnes croats ven ser un problema constant, degut a les seves incursions sobre territori musulm. Per dos anys ms tard, va obtenir la seva primera victria contra els croats a la batalla del Gual de Jacob. 

As-Salih Ismail al-Malik va morir el 1181 i Salad va ser nomenat oficialment sold de Sria, crrec que ostentava de facto des de feia 7 anys. Havent assegurat el seu poder sobre Sria, va aconseguir annexionar-se els territoris de la Mesopotmia, fins llavors controlats pels descendents d'Imad ad-Din Atabeg Zengi, l'antic senyor al que la seva famlia havia servit.

La Conquesta de Jerusalem.
Els atacs del cavaller Reinald de Chatillon contra caravanes i pelegrins musulmans va ser el principal desencadenant de la guerra que acabaria amb els regnes croats. L'any 1187 el rei de Jerusalem, Guy de Lusignan va convocar un gran exrcit per fer front a Salad i va sortir al seu encontre. La batalla de Hattin va tenir lloc en uns turons coneguts com les banyes de Hattin, on l'exrcit croat, debilitat per la manca d'aigua, fou derrotat. Lusignan va ser capturat, aix com de Chtillon a qui, segons la llegenda, Salad va tallar el coll amb la seva prpia espasa. Els cavallers dels ordes religiosos van ser aniquilats gaireb del tot, i els supervivents van haver d'escollir entre la conversi o la mort, tot i que Salad va tractar b els presoners de ms renom.

Desaparegut el gruix de l'exrcit croat, Salad es va veure lliure d'atacar la ciutat de Jerusalem, defensada per Balian d'Ibelin. La ciutat va caure el 2 d'octubre del 1187. Salad va perdonar la vida a tots els cristians i finalment va entrar a la Mesquita de la Roca, el tercer lloc ms sagrat de l'Islam, desprs de la Meca i Medina.

Tercera Croada.
Desprs de la caiguda de Jerusalem es va proclamar la Tercera Croada, on hi van participar Felip August, rei de Frana i el fams Ricard Cor de Lle, rei d'Anglaterra. Els croats van conquerir la ciutat de Sant Joan d'Acre, per llavors les desavinences entre Felip i Ricard van fer que els francesos abandonessin la croada.

Ricard va aconseguir alguns xits per no pas reconquerir Jerusalem. Finalment, sabent la mala situaci al seu pas va decidir abandonar la croada, desprs de pactar amb Salad, que va prometre atorgar protecci als peregrins cristians.

Salad va morir a Damasc el 1193 i va ser enterrat a la Gran Mesquita d'aquesta ciutat, on les seves despulles encara descansen en un senzill tat de fusta. Va succeir-lo el seu fill al-Afdal, establint-se aix la dinastia aibida.














































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41468" title="RAM" nonfiltered="979" processed="970" dbindex="16040">


La memria RAM, de l'angls Random Access Memory (Memria d'Accs Aleatori), s un tipus de memria informtica, caracteritzat per un accs directe en qualsevol ordre (aleatori) en un temps constant, sense distinci de la posici on es trobi l'informaci ni de la posici de l'anterior lectura. Avui en dia es produeixen mitjanant circuits integrats.

Aix contrasta amb altres mecanismes d'emmagatzemament, com les cintes o els discs magntics i ptics, en qu es depn de la posici del capal mbil de lectura. En aquests dispositius, el moviment triga ms que la mateixa transferncia de dades, i el temps d'accs depn de la posici fsica  del segent element.

La paraula RAM s'associa amb tipus de memria voltils (com els mduls de memria DRAM), on la informaci es perd quan es l'alimentaci s'apaga. Noti's que altres tipus de memria tamb sn RAM (d'accs aleatori), com la memria ROM i un tipus de memria flash anomenat NOR-Flash,

Avui en dia s usat com a memria prin cipal en tots els ordinadors personals.

En general, les RAM es divideixen en esttiques i dinmiques. Una memria RAM esttica mant se seu contingut inalterat mentre estiga alimentada elctricament. Per una altra banda en una nmica memria RAM dinmica la lectura s destructiva, es a dir, que la informaci continguda a les seues cel.les es perd al llegir-la. 








































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41469" title="Memria ROM" nonfiltered="980" processed="971" dbindex="16041">
ROM, de l'angls Read Only Memory (memria noms de lectura), s un tipus de memria electrnica de la qual noms se'n pot llegir la informaci que du gravada. Per tant, s'exclou la possibilitat d'escriure-hi un altre pic una vegada aquesta hi sigui fixada. Segurament el tipus d'unitat ROM ms fams sigui el disc compacte (CD-ROM), tot i que pot prendre les ms diverses formes.

Vegeu tamb.
 Memria RAM;
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41471" title="Antiglobalitzaci" nonfiltered="981" processed="972" dbindex="16042">

L'antiglobalitzaci, alterglobalitzaci o altermundisme s un corrent de diversos moviments poltics i socials que protesten contra les formes i els mtodes que est prenent l'actual procs d'integraci econmica global, dirigit per la Organitzaci Mundial del Comer, el Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial. Aquest corrent engloba grups socialdemcrates com Attac, els collectius dels Sense Terra com Via Campesina, ecologistes, socialistes, anarquistes, etc. 

Les principals crtiques d'aquests moviments sn la falta de transparncia i de participaci ciutadana en aquest procs, l'absoluta insostenibilitat del sistema i que la vessant actual beneficia bsicament a les empreses transnacionals i als individus ms rics .

Vegeu tamb.
 globalitzaci;
 Grup d'afinitat;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41472" title="Fons Monetari Internacional" nonfiltered="982" processed="973" dbindex="16043">


El Fons Monetari Internacional (FMI) s l'organitzaci internacional encarregada de vigilar el sistema financer global, d'observar les taxes de canvi de monedes i la balana de pagaments, i d'oferir assistncia tcnica i financera quan es requereixi. 

Organitzaci i propsit.
El FMI es descriu com "una organitzaci de 184 pasos que treballen per a promoure la cooperaci monetria global, assegurar l'estabilitat financera, promoure l'ocupaci i el creixement econmic sostenible, i reduir la pobresa". De tots els membres de l'ONU noms Corea del Nord, Cuba, Liechtenstein, Andorra, Tuvalu i Nauru han escollit no pertnyer-hi, o estan integrats i representats per altres pasos.

Part de la seva missi ha estat donar suport als pasos que experimenten dificultats econmiques. Els estats membres amb problemes en la balana de pagaments poden sollicitar ajuda en forma de prstecs i/o administraci de l'economia. Els pasos que sn ajudats han de realitzar certes reformes econmiques imposades pel FMI, "per evitar que es repeteixi la situaci", cosa que sovint ha estat fortament criticada, especialment pels moviments antiglobalitzaci.

El FMI t com unitat monetria de clcul el Dret Especial de Gir. El DEG s un actiu de reserva internacional creat al 1969 pel FMI per complementar els actius de reserva existents dels pasos membres. Els DEG sn assignats als pasos membres en relaci a les seves quotes al FMI. Igualment, el DEG s usa en molts altres organismes internacionals, particularment en les institucions de Bretton Woods o en els prstecs que aquestes atorguen a pasos tercers. El seu clcul es basa en una cistella de monedes fonamentals del mn.
Inicialment, el valor del DEG, es defineix com el valor equivalent a 0,888671 grams d or fi, que era l'equivalent d un dlar americ, moneda de referncia del sistema de canvis internacional. Quan el sistema de Bretton Woods cau, al 1973, el DEG adopta la seva forma moderna, pel clcul de la qual s usen les monedes ms presents en el mercat de canvis internacional: el dlar USA, l'euro, la lliura esterlina i el ien japons. El valor del DEG en dlars USA es publica diriament a la pgina web de l'organisme, en funci dels tipus de canvi (cotitzacions) de les diverses monedes en dlars al migdia a la borsa de Londres.

Histria.
El FMI es va crear per mitj de les Nacions Unides. L'idea es va originar desprs d'una conferncia de Finances a Bretton Woods, Nova Hampshire, Estats Units, el 22 de juliol, 1944, si b el seu funcionament fou esbossat anteriorment en el Pla White. Els articles de l'acord van entrar en vigor el 27 de desembre, 1945, i l'organitzaci es va fer realitat en maig, 1946, com a part d'un pla de reconstrucci posterior a la Segona Guerra Mundial, i va comenar a realitzar operacions financeres l'1 de mar, 1947. 

Originalment, el FMI es va crear com un fons a curt termini per a l'estabilitzaci de les taxes de canvi durant 1945-1971. Desprs de la fi dels sistemes de canvi fixos en els anys setanta, la seva funci va canviar. Amb l'arribada del neo-liberalisme a les poltiques econmiques dels Estats Units i Europa Occidental, el FMI ara assisteix a les nacions deutores amb problemes per complir amb els dficits de les balances de pagaments sota la condici de qu aquests pasos han de realitzar reformes congruents amb el neo-liberalisme i l'economia clssica. Hi ha hagut moltes crtiques sobre les reformes, i certs economistes creuen, per exemple, que la crisi argentina del 2001 es va provocar per aquestes.

Diferncies entre el FMI i el Banc Mundial.
Hi ha molta confusi sobre la diferncia entre el FMI i el Banc Mundial, la seva organitzaci germana. El FMI est encarregat dels balanos comercials dels estats membres com auditor independent, a ms de les funcions esmentades anteriorment. El Banc Mundial, d'altra banda, dna prstecs a llarg termini per a certs propsits generals. Com banc d'inversi s un intermediari entre els creditors (governs o pasos) i els prestadors (corporacions o individus). El FMI noms dna prstecs quan els seus pasos membres necessiten estabilitzar les seves economies o les taxes de canvi rpidament, i aquests prstecs han de ser pagats en un lapse de 5 anys. 

Directors Administratius.
No s una regla oficial, per els directors administratius del FMI han de ser europeus, i el president del Banc Mundial, nord-americ. 

Maig  1946 - Maig 1951, Camille Gutt, Blgica;
Agost1951 - Octubre 1956, Ivar Rooth, Sucia;
Desembre1956 - Maig 1963, Per Jacobsson, Sucia;
Setembre 1963 - Setembre 1973, Pierre-Paul Schweitzer, Frana;
Setembre 1973 - Juny 1978, Johannes Witteveen, Pasos Baixos;
Juny 1978 - Gener 1987, Jacques de Larosire, Frana;
Gener 1987 - Febrer  2000, Michel Camdessus, Frana;
Maig 2000 - Mar, 2004, Horst Khler, Alemanya;
Mar 2004 - Maig 2004, Anne Krueger, Estats Units (no va ser titular);
Maig 2004 - Novembre 2007, Rodrigo Rato, Espanya;
Novembre 2007 - Avui, Dominique Strauss-Kahn, Frana;

Enllaos externs.
 Pgina del FMI;





































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41475" title="Feliu Formosa i Torres" nonfiltered="983" processed="974" dbindex="16044">

Feliu Formosa i Torres ( Sabadell 1934 ) s un poeta, traductor i home de teatre catal.

Biografia.
Va nixer el 10 de setembre de 1934 a la ciutat de Sabadell, poblaci de la comarca del Valls Occidental. Va estudiar filologia romnica a la Universitat de Barcelona, ampliant posteriorment els seus estudis a Heidelberg (Alemanya) i destacant pels seus treballs sobre la germanstica. 

Carrera artstica.
Ha tradut obres dramtiques de Thomas Bernhard, Bertolt Brecht, Tankred Dorst, Friedrich Drrenmatt, Henrik Ibsen, Friedrich Schiller, Arthur Schnitzler, Botho Strauss, August Strindberg, Ernst Toller, Anton Txkhov, , entre molts altres autors; poemes de Georg Trakl, Goethe i Franois Villon; narrativa de Thomas Mann, Hermann Hesse, Robert Musil, Heinrich Bll, Franz Kafka, Joseph Roth o Heinrich von Kleist; i assajos de Lessing i Peter Weiss, entre d'altres.

Al llarg de la seva carrera ha rebut diversos guardons i disticions, destacant el Premi Carles Riba de poesia per Llibre dels viatges (1972), el Premi Crtica Serra d'Or de memries per El present vulnerable (1980), el Premi Ciutat de Palma-Joan Alcover de Poesia en Catal per Amb efecte (1986), el Premi Lletra d'Or per Semblana (1987), el Premi Nacional de traducci de les Lletres Espanyoles concedit pel Ministeri de Cultura (1994), el Premi Quadern atorgat per la Fundaci Amics de les Arts i de les Lletres de Sabadell  (1995) i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (2005).

L'any 1988 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi i el 2007 amb el Premi Nacional de Teatre per una dedicaci fidel, rica i completa al teatre catal, concedits ambds guardons per la Generalitat de Catalunya.

Obra publicada.
 

Poesia.
1973: Albes breus a les mans. Barcelona: Proa;
1973: Llibre de les meditacions. Barcelona: Ed. 62;
1975: Raval. Barcelona: Ed. 62;
1976: Canoner. Barcelona: Vosgos;
1978: Llibre dels viatges. Barcelona: Proa;
1980: Si tot s dintre. Barcelona: Grijalbo;
1986: Semblana. Barcelona: El Mall;
1987: Amb efecte (amb Joan Casas). Barcelona: Empries;
1989: Pols al retrovisor (amb Joan Casas). Valncia: Eliseu Climent / 3i4;
1991: La campana de vidre. Barcelona: Caf Central;
1992: Impasse. Barcelona: Eumo - Caf Central;
1992: Per Puck. Barcelona: Columna;
1994: Al llarg de tota una impacincia. Barcelona: Ed. 62;
2000: Immediacions. Barcelona: Ed. 62 - Empries;
2001: Cap claredat no dorm. Lleida: Pags;
2004: Darrere el vidre. Poesia 1972-2002. Barcelona: Ed. 62 - Empries;
2006: Centre de brevetat. Barcelona: Meteora;


Teatre.
1968: L'encens i la carn. Barcelona: Ed. 62;
1970: Cella 44. Palma de Mallorca: Daedalus ;
1998: El miracle de la vaca cega. Lleida: Pags;

Autobiografia.
1979: El present vulnerable. Barcelona: Laia;
2005: A contratemps. Catarroja: Perifric;
2005: El somriure de l'atzar: Diaris II. Catarroja: Perifric;
 
Assaig.
1970: Per una acci teatral. Barcelona: Ed. 62;

Narrativa.
1996: Les nits del Llamp. Barcelona: La Magrana;


Enllaos externs.

 Feliu Formosa a lletrA, la literatura catalana a Internet. Espai de la Universitat Oberta de Catalunya.

  Pgina de l'autor a l'Associaci d'Escriptors en Llengua Catalana;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41476" title="Plaa de la Vila (Grcia)" nonfiltered="984" processed="975" dbindex="16045">



La plaa de la Vila (fins el 2008, de Rius i Taulet) s el centre administratiu de la vila de Grcia. El campanar de 33 metres que domina la plaa des del mig s el primer que sorprn noms entrar-hi. Fou construt per Antoni Rovira i Trias entre 1862 i 1864. Es tracta d'una torre octogonal amb un rellotge d'esferes de quatre cantons. Al capdamunt hi ha la mtica "Campana de Grcia", batejada com "la Marieta". Conta la llegenda que el 1870, durant l'aldarull de les quintes, va estar sonant des del 4 al 9 d'abril, impulsada per una corda fins al terrat d'una vena. Les tropes del general Gaminde, situades al pla de Barcelona, bombardejaven la vila rebel per mirar de fer callar la campana. Per aix hom pot escoltar el seu so esquerdat. Aquesta histria va donar peu a la creaci d'una de les publicacions ms longeves de la premsa catalana. Creada per Innocenci Lpez Bernagosi, "La Campana de Grcia" es public durant 60 anys, fins l'octubre de 1934.

A la vessant mar de la plaa hi ha l'edifici de la seu del districte, construt per Francesc Berenguer i Mestres. Restaurat fa pocs anys, a la faana hi destaquen dos fanals d'estil mariner i l'escut de la vila forjat amb ferro. Tres lliris blancs sobre camp blau.

Quatre han estat els noms oficials que ha tingut aquesta plaa de la Vila de Grcia: Orient, Constituci, Rius i Taulet i l'actual. Tamb t tres noms populars: "del Campanar", "de la Vila" i "d'Orient". Alguna vegada tamb hi hem sentit dir com en diuen "la plaa del Rellotge".

Francesc de Paula Rius i Taulet (Barcelona 1833 - Olrdola 1889) fou alcalde de la ciutat de Barcelona en diverses ocasions i tamb diputat pel partit liberal. Amb una gesti efica va promoure l'Exposici Universal de Barcelona l'any 1888. En matria d'urbanisme, fou ell qui va configurar la Barcelona de la Restauraci. Un any abans de morir li fou atorgat el ttol de Marqus d'Olrdola.

Referncies.


Enllaos externs.
Graciapdia;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41477" title="Wolfsburg" nonfiltered="985" processed="976" dbindex="16046">

Wolfsburg s una ciutat de la Baixa Saxnia, a Alemanya. Es troba sobre el riu Aller, cap al nord des de Braunschweig. Limita amb els districtes de Gifhorn i Helmstedt, i compta amb una poblaci de 122.800 habitants a l'any 1999.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41481" title="Club d'Arquers de Dosrius" nonfiltered="986" processed="977" dbindex="16047">

El Club d'arquers de Dosrius s una entitat esportiva de Dosrius fundada el 1992 per a la prctica del tir amb arc. Disposa d'installacions prpies a la zona de Can Batlle.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41483" title="Talidomida" nonfiltered="987" processed="978" dbindex="16048">
La talidomida s un frmac teratognic (que provoca malformacions congnites), que va ser receptat entre els anys 1956 i 1963 com a sedant i com a calmant de les nusees durant els tres primers mesos de l'embars. Com a sedant va tenir un gran xit popular ja que no causava gaireb cap efecte secundari i en cas d'ingesti massiva no era letal. Aquest medicament va provocar milers de naixements de nadons afectats de dysmelia (del grec dys, "falta", i melos, "membre"); s a dir, naixien sense braos o sense cames o, en els casos ms extrems, sense els quatre membres. 

La talidomida afectava els fetus de dues maneres: b que la mare prengus el medicament directament com a sedant o calmant de nusees o que el pare el prengus, ja que la talidomida afecta l'esperma i transmet els efectes nocius ja en el moment de la concepci. Quan es van comprovar els efectes teratognics del medicament, aquest va ser retirat amb ms o menys celeritat en els pasos on havia estat receptat sota diferents noms. Espanya va ser dels ltims pasos en retirar-lo l'any 1963.

 

La frmula qumica de la talidomida s la segent:
C13H10N2O4 (pes molecular: 258,23)
La seva estructura qumica es mostra a la figura de la dreta.

La talidomida va ser receptada sota aquests noms (entre altres): Imidan, Varian, Contergan, Gluto Naftil, Softenon, Noctosediv, Entero-sediv, Entero-Sediv-Suspenso.

 L'impacte social de la talidomida .
El frmac va provocar el que s'anomena la "Catstrofe de la Talidomida", ja que milers de nadons van nixer arreu del mn amb severes malformacions irreversibles. Molts d'aquests nadons en crixer van tenir (i tenen) dificultats en integrar-se a la societat a causa de la seva minusvalia.

A ms, l'alarma social que va provocar els severs efectes secundaris va fer que els responsables de Sanitat de molts pasos comencessin a fer un control estricte dels medicaments abans de la seva comercialitzaci. Per exemple, a Alemanya, un dels pasos ms afectats per la Talidomida (sota el nom de Contergan), abans de la catstrofe no existia cap llei ni comissi de control de medicaments. En efecte, desprs de la catstrofe, molts pasos paulatinament van comenar a promulgar lleis de control dels medicaments i tamb l'exigncia que aquests siguin sotmesos a assaigs farmacolgics i provats en animals, a ms d'assajos clnics en persones abans de la seva comercialitzaci.

 La talidomida avui en dia .
En l'actualitat, la talidomida es torna a receptar, amb perms de la OMS, en alguns pasos, perqu s ha comprovat la seva eficcia contra malalties com la lepra i certs tipus de cncer. Tamb es pot trobar a la venda a Internet, per aquest tipus de venda s totalment fraudulenta. El que no es pot evitar, encara, sn els nocius efectes secundaris en els fetus que t aquest medicament i que continua provocant naixements de nens amb greus malformacions. Es coneixen casos de naixements de nens amb dismlia a Etipia i al Brasil, fills de pares tractats amb talidomida.

 Enllaos externs .
Web oficial de les vctimes de la talidomida a Espanya, AVITE ;
Pgina amb la frmula detallada de la talidomida ;
Web mdica amb informaci d'inters ;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41490" title="Funci zeta de Riemann" nonfiltered="988" processed="979" dbindex="16049">
La funci zeta de Riemann  (s) s una funci de variable complexa s definida, per a qualsevol s amb part real  > 1, per



s a dir, s la srie de Dirichlet amb a = 1. Quan la part real de s s superior a 1, aquesta srie s convergent. Bernhard Riemann demostr que la funci es pot estendre a una funci holomorfa definida per a tots els nombres complexos s amb s   1. Aquesta s la funci a la que es refereix la hiptesi de Riemann i t una importncia cabdal en teoria de nombres (especialment per la seva relaci amb els nombres primers) i en diversos camps de la Fsica.

Alguns valors de  (s) per als primers nombres enters sn:


 ; que s la srie harmnica.
 ; la srie objecte del problema de Basilea.
 ; anomenada constant d'Apry;
;
;
;
;
;
;
;


 Relaci amb els nombres primers .

La relaci d'aquesta funci amb els nombres primers fou descoberta per Leonhard Euler, que trob



s a dir, que la funci zeta s igual a un producte infinit ests a tots els nombres primers p. En realitat, aquest resultat s conseqncia de la frmula d'una srie geomtrica i del teorema fonamental de l'aritmtica.

Per a ms, els zeros (o arrels) de la funci zeta, els punts on  (s) = 0, tenen una gran importncia, perqu determinades integrals de cam que utilitzen la funci ln(1/ (s)) es poden fer servir per aproximar la funci de recompte de nombres primers,  (x)





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41491" title="Anarcosindicalisme" nonfiltered="989" processed="980" dbindex="16050">

L'anarcosindicalisme s un mitj d'organitzaci i un mtode de lluita i d'acci directa dels treballadors que t les seves arrels en els postulats de la Primera Internacional i en els del sindicalisme revolucionari. S'inspira en fonts essencialment federalistes i anarquistes i, amb neta actuaci revolucionria i clara orientaci llibertria en la prctica, tendeix constantment a conquistar les mximes millores, en tots els sentits, per a la classe obrera, amb l'intenci de la seva integral emancipaci la supressi de tot gnere d'explotaci i d'opressi de l'home pel seu semblant o per una instituci qualsevol, i al mateix temps lluita per l'abolici de tot capitalisme i de tota forma d'Estat.

Oposat irreductiblement als sistemes socials i poltics actualment imperants, propugna per la transformaci radical de les societats i rgims en el-els assentats i per la instauraci d'un mitj social de convivncia humana basat en els principis del comunisme llibertari.

L'anarcosindicalisme no s una doctrina ni una filosofia. El seu contingut teric ho extreu del socialisme humanista i principalment de l'anarquisme, en els postulats del qual de defensa integral de la personalitat humana, de la llibertat, de solidaritat, de suport mutu i d'associaci voluntria i federativa, troba el seu fonament ms slid.

L'anarcosindicalisme, dins del moviment obrer modern, constitueix un corrent sindical absolutament independent, d'acusades caracterstiques prpies, el mateix pel seu contingut bsic que per la seva forma d'organitzaci i el seu desenvolupament funcional, exempt de tot centralisme i de tota burocrcia. T sempre en compte la personalitat de l'afiliat i estimula la seva participaci en la vida sindical. Respecta l'autonomia de les seccions, dels sindicats, de les federacions i confederacions. Se singularitza tamb pels mtodes d'acci directa que empra, per la seva dinmica i estratgia de lluita i per la seva orientaci social finalista.

Un altre dels seus trets distintius inconfundibles s el seu rebuig a tota collaboraci de classes, a tot comproms amb el capitalisme o amb l'Estat, dhuc en nom de "l'inters nacional"; a tota participaci o intervenci en organisme algun mixt o oficial depenent del govern o del patronat; als arbitratges i legalismes i a tota espcie d'intermediaris en les conteses socials quotidianes. L'anarcosindicalisme, considerant-se en lluita permanent i sense treva contra el sistema que combat i es proposa abolir, refusa tot quant limiti, coarti i interfereixi la seva llibertat d'acci. La seva posici es troba sempre a l'avantguarda de la lluita social i de les reivindicacions dels treballadors.

L'anarcosindicalisme mant viu entre les masses obreres l'esperit revolucionari. Les exercita i entrena en el combat conscient i directe voluntari, en el desenvolupament de les seves prpies iniciatives, alhora que contribueix a la seva capacitaci i mxima preparaci, sobretot amb la finalitat de qu puguin assumir conscientment, prescindint de tot partit poltic, les seves responsabilitats en l'autogesti directa en la nova societat lliure, justa i solidria a construir i a organitzar. En ella, suprimides les classes, amb l'ajuda de tots els avenos cientfics i tcnics, es procurar facilitar a tots i a cadascun, per mitj del treball i de l'esfor individual i collectiu, el mxim de benestar i de seguretat, amb imprescriptible, intangible i inalienable respecte a la llibertat i a la personalitat de cada sser hum, objectiu primordial coincident amb l'anarquisme.

L'anarcosindicalisme no pretn ser una fi en si ni crear una nova ideologia social preferentment sindicalista.

Tampoc pretn assumir total i globalment la representaci i administraci de la societat nova ni plasmar-la en un sentit uniforme i d'esquemes inamobibles. La seva concepci del comunisme anarquic est viu, oberta al pervenirr i a les diverses modalitats perfectibles d'aplicaci, amb la condici que siguin de base essencialment llibertria.

Objectius i finalitats.
L'anarcosindicalisme t clara noci que no depn de la seva sola i nica fora el desencadenar la revoluci social per a enderrocar al capitalisme i a l'Estat, per a aconseguir la renovaci i la transformaci de la societat, i que no podria tampoc assumir exclusivament totes les responsabilitats funcionals en el desenvolupament del futur. No pretn convertir-se en un nou ordre de la seva mateixa denominaci, amb predomini monopolitzador determinant.

Tampoc presenta als homes el comunisme anarquic com una panacea o frmula mgica nica de soluci econmica, social i poltica, sin com una de les ms viables, racionals, lgiques, justes i tiques finalitats de carcter sociolgic per a la convivncia lliure, harmoniosa i solidria entre els ssers humans que desitgen i anhelen una societat nova, sense antagonismes intestins, sense alienaci de la individualitat i en la qual les relacions humanes puguin desembolicar-se sense construccions autoritries.

Presenta la soluci comunista llibertria amb ampla i oberta concepci evolutiva i perfectible, sense plans rgids ni uniformes, doncs, a ms de tenir conscincia de les grans mutacions i transformacions que en l'esdevenir es produiran en el mn i en la humanitat, no pot ignorar que les modalitats d'aplicaci del comunisme anarquic, dhuc conservant i afirmant una coincidncia en les seves grans lnies essencials i en el fonamental, encaminada sempre a la seva ms ptima plena i perfecta realitzaci oferiran les seves variants, donades les condicions reals, existents en cada pas, les ambientals, de mentalitat i psicolgiques les dels propis recursos naturals i del seu mateix desenvolupament econmic, industrial i per altres causes complexes, que tenen les seves influncies en el comportament dels homes i que es troben arrelades en la biologia mateixa de les societats.

Les mateixes formes d'organitzaci sindical que adopta avui l'anarcosindicalisme dintre del sistema capitalista, amb les seves estructures industrials, agrcoles, econmiques, financeres i altres de tipus divers complex que li sn peculiars, i a les quals aquell no pot deixar de tenir presents, per a la major eficcia del seu combat ofensiu i defensiu, no sn inamobibles.

L'anarcosindicalisme, a travs de les seves prpies experimentacions, i sobre la marxa, compta amb aptitud i opci per a modificar-les o perfeccionar-les, sempre respectant les bases funcionals federalistes i d'autonomia, la finalitat i essncia llibertria, en ra dels canvis mateixos que poden operar-se al ser substitut el sistema capitalista-estatal per la nova societat comunista llibertria, les bases de la qual exigiran necessaris i indispensables canvis i reajustaments, en l'ordre econmic, de producci i de distribuci, funcional i de serveis, d'organitzaci del treball en la complexa i complicadssima gamma de coses vitals i aspectes a considerar que afecten al conjunt social.

L'anarcosindicalisme estima que el sindicat i l'organitzaci sindical d'aquest tipus pot i deu ser un dels pilars ms ferms en el qual haur de donar-se suport i sostenir-se la societat.

Singulars caracterstques de l'anarcosindicalisme.
Una de les caracterstiques i virtuts ms apreciables de l'anarcosindicalisme s el respecte absolut a la personalitat de l'afiliat, al que convida constantment a militar de manera voluntria, abnegada, desinteressadament, en la vida i en la marxa del sindicat, de les seves seccions, de les federacions, de l'organitzaci en general; a assumir les seves prpies responsabilitats; a exposar lliurement el seu criteri, i a prendre les seves opcions i decisions en les assemblees; a participar directament en l'actuaci i en la lluita; a aplicar les disposicions que es derivin d'aquells acords que, de com consens, l'organitzaci hagi pres. Els acords es determinen de baix a dalt dintre de l'organitzaci anarcosindicalista.

En ella els crrecs, que es renoven regularment, sn revocables. Es rebutja el lideratge i el burocratisme. L'organitzaci sindical anarcosindicalista compta sempre amb els seus nics i sols mitjans econmics, a fora del producte de les cotitzacions fetes efectives pels seus afiliats, per al seu desenvolupament, activitats, propaganda, solidaritat, s a dir, per a totes les atencions de tota ndole. Aix contribueix a assegurar la seva plena i total independncia. Pot afirmar-se que no hi ha una organitzaci sindical tan honrada com la anarcosindicalista. Els seus militants no poden aspirar a poder de cap espcie dintre d'ella, i al llarg de la seva existncia han de donar prova i exemple de la seva abnegaci i recta conducta personal.

L'anarcosindicalisme entn que no hi ha ni pot haver convivncia lliure ni justcia social dintre de la societat de classes. Que els fonaments d'aquesta perpetuen i consagren la divisi dels homes. Que tota reforma que no destrueixi els fonaments d'aquella no canviar el fons de les coses per als treballadors, els quals seguiran sent oprimits i explotats. Per aquestes i altres raons de principi, es manifesta contrari a la collaboraci de classes, a la cogesti, a acceptar la poltica de participaci interessada en les empreses capitalistes. Hi ha incompatibilitat absoluta entre l'anarcosindicalisme i el sistema capitalista-estatal.

L'anarcosindicalisme s antiparlamentari per la seva posici de principi antiautoritaria i per considerar tal procediment absolutament inefica des del punt de vista de l'emancipaci efectiva de la classe treballadora. L'experincia de l'obra dels partits poltics obrers de denominaci socialista, marxista, demcrata, etctera, que sota la inspiraci del marxisme, especialment, responsable aquest de l'escisi de la Primera Internacional i del cultiu de l'acci poltica representativa per part dels treballadors, que va ja des de gaireb mitjans del segle passat als nostres dies, partits que en certs perodes i llocs han arribat a obtenir majoria absoluta i a formar governs, com aix ho hem vist en diversos pasos, s suficientment eloqent i demostrativa de l'esterilitat de la lluita en tal terreny.

Dins del sistema actual imperant tot govern socialista, socialdemcrata, de no importa quina adjetivitzaci, pel mecanisme mateix de les forces de pressi existents predominants en aquest sistema; pel de les seves xarxes i tentacles inmersos a tot arreu, es veu precisat a servir els propis interessos del capitalisme i de l'Estat, en nom del gran inters i en detriment dels de la classe obrera.

 Vegeu tamb.
CGT;
CNT;
Organizaci especfica;

Enllaos externs.
Confederaci General del Treball de Catalunya;
 Confederaci Nacional del Treball;
 Vdeo de l'homenatge pstum a Carles Fontser.;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41492" title="Hiptesi de Riemann" nonfiltered="990" processed="981" dbindex="16051">
La hiptesi de Riemann, un dels problemes matemtics ms famosos que encara estan per resoldre, afirma que

;


La funci zeta de Riemann,  (s), s'anulla per a certs valors de s que s'anomen "trivials" i que sn s = -2, -4, -6,   A part d'aquests, t altres zeros (o arrels) anomenats "no trivials" que sn les arrels considerades per la hiptesi. En altres paraules, doncs, la hiptesi afirma que els zeros no trivials de  (s) sn de la forma 1/2 + it, on i s la unitat imaginria, i t s real.

Precisament, 1/2 + it defineix una recta en el pla complex, anomenada lnia crtica. L'estudi de la funci zeta sobre aquesta lnia crtica s'acostuma a realitzar indirectament a travs de la funci Z, els zeros reals de la qual corresponen als zeros no trivials de la funci zeta.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41494" title="Judeocastell" nonfiltered="991" processed="982" dbindex="16052">


El judeocastell s una llengua romnica, derivada del castell antic i amb influncia de l'hebreu. Els parlants sn gaireb exclusivament jueus sefardites, encara que histricament hi havia parlants asquenasites a Tessalnica i a Istanbul.

Altres denominacions.
La llengua, en judeocastell, t diversos noms. El principal s ladino, per tamb se'n diu djudeo-espanyol, sefaradi, djudezmo, djidio, djudio, espanyolit i espanyol; el terme haquita (de l'rab     , dir), es refereix al dialecte del judeocastell parlat al Nord de l'frica, especialment a Marroc. El dialecte de l'rea d'Oran a Algria s anomenat tetuani o tetauni, de la ciutat marroquina de Tetuan. En hebreu, la llengua s anomenada spanyolit.

Fonemes i gramtica.
Com el castell antic, el judeocastell conserva els fonemes palatals [ ] i [ ], que han evolucionat al so  en el castell contemporani. Tanmateix, a diferncia del castell antic, t el fonema , per, com a prstec de l'hebreu. T caracterstiques niques, com l's de muestro (nostre), en lloc del castell nuestro. L'estructura est relacionada lingsticament amb el castell, amb molts termes afegits de l'hebreu, portugus, francs, turc, grec i de les llenges eslaves balcniques (serbi, blgar, Macednic), depenent del pas on habitaven els parlants exiliats.

Avui dia, el judeocastell fa s de l'alfabet llat, especialment a Turquia. Histricament, s'utilitzava l'alfabet hebreu (anomenat aljamiado en judeocastell, "aljamiat" en catal), i encara se'n fa s a Turquia i a Israel. A causa del decrement de la poblaci judeocastellana que habitava als Pasos Baixos i als Balcans, desprs de la Segona Guerra Mundial, la major part dels parlants sn jueus turcs, i a Turquia s'utilitza la variant turca de l'alfabet llat en les publicacions en judeocastell. La Autoridad Nasionala del Ladino d'Israel, promou una nova ortografia, per, altres fillegs promouen l'adopci de l'ortografia del castell contemporani.

Histria.
Durant l'Edat mitjana els jueus van tenir un paper molt important en el desenvolupament del castell. A l'escola de traducci de Toledo els jueus traduen les obres de l'hebreu i de l'rab (sovint tradudes del grec) al castell de l'poca, i els cristians les traduen desprs al llat per a la resta d'Europa. Desprs de l'edicte d'expulsi del jueus, el 1492, milers de jueus es van establir al Nord de l'frica, als Balcans, a Turquia i a l'Orient Mitj. La separaci d'Espanya i el contacte amb jueus d'altres regions van fer que la llengua s'unifiqus en un dialecte nic, i amb un desenvolupament diferent del castell que es parlava a Espanya.

La literatura judeocastellana estava originalment limitada a les traduccions de l'hebreu. Per, a finals del segle XVII, l'hebreu comenava a decaure com a llengua d'instrucci rabnica. Aquest fet va propiciar una onada d'obres literries en la llengua popular (judeocastell). A finals del segle XIX els sefardites de l'Imperi Otom estudiaven a les escoles de lAlliance Israelite Universelle, ja que el francs s'havia convertit en la llengua dels afers estrangers, i el judeocastell va adoptar neologismes francesos.

Ats que les comunitats sefardites vivien en allament es van comenar a formar diferents dialectes del judeocastell, per la influncia de les llenges amb les quals estaven en contacte, com el grec, turc, rab o les llenges eslaves.

Al comenament del segle XX, el nombre de parlants va decrixer rpidament: comunitats enteres van ser eradicades en l'Holocaust, i la resta dels parlants, que van emigrar a Israel, van adoptar l'hebreu, ja que el govern del nou pas va promoure l'educaci exclusiva en la llengua oficial, com a mtode d'unificaci dels immigrants que provenien de diverses nacions. Avui dia es parla a Israel, Espanya, Mxic, Argentina i a Brasil. Qol Yerushalayim a Israel i Radio Nacional de Espaa, a Espanya realitzen transmissions en judeocastell.



Enllaos externs.
 Socolovsky, Jerome. "Lost Language of Ladino Revived in Spain", Morning Edition, National Public Radio, March 19, 2007. ;
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41495" title="Ulmo" nonfiltered="992" processed="983" dbindex="16053">
Ulmo, Senyor de les aiges i Rei del Mar s, en la mitologia de John R.R. Tolkien referida a la Terra Mitjana, un Vala.

s el tercer Vala en importncia, desprs de Manw i Varda, i molt amic d'aquest primer. Ulmo mai va confiar en Morgoth i aquest temia el mar tant com temia Varda perqu el mar no pot ser dominat. Ulmo no tenia residncia a Valinor, sin que prefiria residir al mar o els rius.

Els seus vassalls Oss i Uinen eren els Maiar ms propers als elfs, i a travs d'ells, Ulmo aprengu moltes coses dels afers els Primers Fills d'Eru.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41496" title="Judeocatal" nonfiltered="993" processed="984" dbindex="16054">
El judeocatal, tamb anomenat catalnic o qatalanit (        ) en hebreu, era el dialecte del catal que es parlava principalment a les comunitats jueves dels territoris de llengua catalana. Lingsticament comparteix caracterstiques amb el shoadit (judeoprovenal), encara que histricament, tnica i poltica, la comunitat judeocatalana era independent de la comunitat shuadit, principalment a causa de l'ocupaci rab de la pennsula Ibrica. L'poca d'or del judeocatal s'estn del segle XII al 1492, data de l'expulsi dels jueus dels territoris de parla catalana.

 Enllaos externs .
Judeocatal, Enciclopdia Catalana;
Judeocatal, Linguamundi;
Parles catalnic?;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41497" title="Presseguer" nonfiltered="994" processed="985" dbindex="16055">


El presseguer o bresquiller (Prunus persica (L.) Batsch) s un arbre fruiter de fulla caduca, de la categoria de fruita de pinyol (drupa). Al Pla de Lleida, la majoria de varietats floreixen a primers de Mar, i la recollecci difereix molt segons les varietats (de Juny a Octubre). El fruit del presseguer, el prssec, cont una nica i gran llavor tancada dins una closca dura. Aquesta fruita, de pell envellutada, posseeix una carn groga i blanquinosa, de sabor dol i delicat aroma. Aquests fruits sn de curta durada i no admeten llargs perodes de conservaci en cambres frigorfiques.

Nectarines.

La nectarina s una variant del prssec que no t la pell peluda, per que tanmateix pertany a la mateixa espcie. Freqentment aquesta variant neix del propi presseguer com un brot mutat que se sol empeltar per crear una nova espcia per cultivar. s habitual que els presseguers produeixin de tant en tant alguna nectarina i viceversa. Aix com els prssecs, les nectarines poden tenir la carn blanca o groga i adherida al pinyol o solta.

La primera referncia registrada de les nectarines es remunta al 1616 a Anglaterra encara que molt probablement ja havien estat cultivades molt anteriorment a l'sia Central.

Cultiu.

Els presseguers vegeten en una zona fora restringida, ja que necessiten unes condicions de fred que les zones subtropicals no satisfan mentre que alhora, no sn gaire resistents; a l'estiu requereixen temperatures altes perqu la collita maduri. Algunes regions productores de prssecs ms importants sn: Califrnia, Colorado, Gergia dins els Estats Units d'Amrica i regions limtrofes del Canad, els pasos de la conca mediterrnia i algunes zones de la Xina.

La majoria dels presseguers que es venen als vivers sn varietats cultivades, provinents d'un empelt. Sn propensos a una malaltia anomenada enrotllament de la fulla, causada per un fong (Taphrina deformans), que normalment no afecta directament a la fruita encara que redueix la collita, ja que provoca una defoliaci parcial de l'arbre. La fruita s molt susceptible a la gomosi, malaltia fngica causada per la Monilinia fructicola.

Plantaci.


L'exposici d'aquesta espcie ha de ser a ple sol i amb bona ventilaci. Aix permet que l'aire fred circuli durant les nits fredes i mantingui la zona fresca a l'estiu. La millor poca per plantar-los s a principis d'hivern, aix les arrels tenen temps d'assentar-se per poder alimentar la brotada primaveral.

Rec.
Se'ls hi ha de proporcionar una aportaci constant d'aigua, que s'haur d'incrementar una mica abans de la collita. Els fruts amb millor sabor s'aconsegueixen quan els arbres sn regats durant tota l'estaci. El rec per degoteig s el mtode ms adequat.

Fertilitzant.
Els presseguers tenen unes altes necessitats de nutrients, requerint ms nitrogen que la majoria dels fruiters. Es pot aplicar un adob NPK amb regularitat i una dosi extra de fems a la tardor, desprs de la recollecci.

Consells per una bona collita.
Si es deixen tots els fruits a l'arbre, aquests seran petits i sense dolor ni sabor. Els fruits s'han d'aclarir quan hagin assolit els 2 cm. de dimetre, normalment dos mesos desprs de la floraci. s important tamb aportar recs extres en condicions seques.

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41498" title="Joseph Merrick" nonfiltered="995" processed="986" dbindex="16056">


Joseph Carey Merrick. Nascut a Leicester, Anglaterra el 5 d'agost de 1862 i mort a Londres l' onze d'Abril de 1890. Va ser conegut popularment com "l'home elefant" degut a les severes malformacions que pat des dels 18 mesos d'edat. Els seus pares no patien cap tipus de malformaci ni tampoc els seus dos germans, William (mort als quatre anys) i Marion Eliza. Tampoc es va donar cap cas com el seu ni en els seus oncles ni cosins.

Metges especialitzats en malalties congnites i genetistes han aconseguit saber quin tipus de malaltia patia Joseph Merrick, grcies a que es va conservar el seu esquelet i mostres orgniques (cabell). Es tracta d'una malaltia anomenada Sndrome de Proteus, que va ser descoberta l'any 1979. Aquesta sndrome s molt rara i noms se n'han descrit 100 casos en tot el mn.  Es sospita tamb que Merrick patia tamb una neurofibromatosi de tipus I, ja que tamb presenta smptomes clars d'aquesta malaltia.

 Vida .

Joseph Merrick va crixer a la ciutat de Leicester. La seva malaltia va comenar a manifestar-se en el seu aspecte deformant cap els 18 mesos d'edat en forma d'una protuberncia sobre el llavi superior. Als dotze anys mor la seva mare que sempre l'havia cuidat amb devoci. Merrick a pesar de la seva malaltia que li dificultava el caminar, va anar a escola dels 6 als 12 anys. Desprs de la mort de la seva mare el seu pare es va tornar a casar i la nova parella del seu pare no va acceptar Merrick. Joseph treball dels 13 als 15 anys en una fbrica de tabacs fins que el seu bra i m dretes es van deformar tant que va quedar impedit per treballar fent servir els dos braos. Tal va ser l'impediment, que essent Merrick dret va haver d'aprendre a escriure de nou amb la m esquerra. Desprs de perdre la feina el seu pare li va aconseguir una llicncia per ser venedor ambulant. Merrick venia pels carrers alguns articles de la merceria del seu pare. A causa del seu aspecte no venia gaireb res i sovint la gent li feia rotllanes o l'increpaven. Durant aquest temps, Merrick va fugir un grapat de vegades de casa seva per lliurar-se del maltracte de la seva madrastra i la desatenci del seu pare vers ell. Un dia va marxar per sempre desprs de rebre una pallissa i el seu pare no es va tornar a preocupar mai ms per ell. Merrick va perdre totalment el contacte amb ell i amb la seva germana petita, Marion Eliza que comptava en aquells dies uns sis anys. El seu oncle patern Charles Merrick el va acollir a casa seva durant un any. Durant aquest any Merrick va continuar treballant com a venedor ambulant per el seu aspecte ja molt deforme esferea la gent i provocava que no vengus res. El gremi de venedors ambulants va protestar per la presncia de Merrick i quan la seva llicncia per vendre va expirar, no li va ser renovada. Continuava sota la protecci del seu oncle, per sabent que no es podia guanyar la vida no va voler ser una crrega per al seu oncle i a finals de desembre de 1879, als 17 anys va ingressar voluntriament a la WorkHouse de Leicester. Les WorkHouses eren una xarxa  d'asils estesa per tot el Regne Unit on anaven a parar gent sense recursos, fins i tot famlies senceres. All amb un rgim penitenciari treballaven per guanyar-se l'estada. Les feines ms comunes eren treballar pedres per fer carrers, fer maons, etc. Merrick sempre record la seva estada a la WorkHouse amb horror. 

All hi romangu durant quatre anys. La seva deformitat continuava progressant. La protuberncia del llavi superior va arribar a un punt que li impedia menjar i parlar amb claredat. El 1884 va ser traslladat a la Leicester Infirmary on li operar la cara extraient-li la protuberncia. Segons prpies paraules de Merrick li van treure mig quilo de teixit malalt. Mentre es recuperava de la dolorosa operaci va saber que un promotor de fires especialitzat en fenmens (freaks) anomenat Sam Torr estava a la ciutat i li va escriure demanant-li feina. Torr el va anar a veure i el va contractar immediatament. D'aquesta manera Merrick va fer realitat el seu somni de marxar de la WorkHouse. 

Sabent que l'nica sortida per guanyar-se la vida degut al seu sorprenent aspecte seria la d'exhibir-se en fires, es va unir a la fira de Sam Torr on hi treball uns mesos fins que es va passar, per recomanaci del mateix Torr, a la fira de Tom Norman. L'exhibici de Merrick era una atracci de molt xit, per no estava exempta de problemes, ja que les autoritats trobaven que era massa degradant. Aix que poble darrera poble, Merrick s'exhibia i als pocs dies la exhibici era clausurada. Com que la companyia era itinerant, la clausura no revestia problemes. Per va arribar un moment en qu la fira ja no va tenir llocs on exhibir l'atracci de Merrick sense que gaireb immediatament fos clausurada. Cal senyalar tanmateix, que Merrick sempre va parlar b de la seva etapa com a fenomen de fira, a pesar que li desagradava profundament exhibir-se, ja que es va sentir ben tractat pels seus companys i va poder fer una bona caixa de diners. Com a curiositat, va ser Tom Norman qui va confeccionar la gorra amb el vel que cobria totalment la cara i el cap de Merrick. El vel tenia un trau obert per a la visi de Merrick. Aquest estrany vel amb gorra es conserva, juntament amb altres efectes personals seus, al Royal London Hospital, Londres.

Tom Norman i Joseph Merrick van arribar a Londres a finals de 1884 i van installar l'exhibici en una botiga davant del London Royal Hospital. Al ser tant a prop de l'hospital va cridar de seguida l'atenci dels estudiants que van informar al doctor Frederick Treves, home molt interessat en les malalties deformants, de l'existncia de Joseph Merrick. Aix, a finals de 1884 Treves i Merrick es van conixer. Treves li va donar a Norman una targeta de visita per a que pogus portar Merrick a l'hospital ja que li voler fer un reconeixement exhaustiu. Norman hi va estar d'acord i va portar Merrick al London Royal Hospital. All, Treves va examinar Merrick i el va presentar a la comunitat cientfica com un cas de neurofibromatosi greu. Com que aquest hospital no acollia malalts crnics, un cop acabada la seva primera trobada amb la comunitat cientfica, Merrick va tornar a la seva vida d'exhibici. Va romandre a Londres fins a la primavera de 1885. Continu treballant en diferents ciutats. Desprs que la seva exhibici fos clausurada definitivament, Norman va proposar Merrick que marxs al continent amb un promotor itali anomenat Ferrari, ja que al Regne Unit ja no podia fer carrera perqu les seves exhibicions eren constantment clausurades. Merrick va marxar amb Ferrari cap el continent el Juny de 1886.

Era costum que els promotors guardessin els diners dels seus treballadors i Torr li va confiar a Ferrari els estalvis de Merrick, unes 40 o 50 lliures. El que no comptaven ni Ferrari ni Merrick s que al continent europeu les lleis per a les exhibicions a les fires eren molt severes, i els dos homes van ser constantment perseguits per les autoritats. Les exhibicions de Merrick duraven tan poc que no donaven ni per menjar. Aix veient Ferrari que no faria negoci amb Merrick, l'abandon a la seva sort a Brusselles a finals de 1886, emportant-se tots els estalvis que Merrick havia fet durant dos anys. Amb moltssimes dificultats, Merrick aconsegu embarcar en un vaixell de tornada a Anglaterra. El bitllet incloa el viatge en tren de Dover fins l'estaci Liverpool, a Londres. Desprs d'un dur viatge, Merrick va arribar a aquesta estaci on la gent en veure'l li van fer rotllana fins a provocar un tumult. Com que li era impossible crrer per escapar i es trobava completament sol, Merrick va caure pres d'un atac de pnic fins que la policia el va atendre. Com que duia encara la targeta de visita del doctor Treves la policia el va fer cridar i aquest se'l va endur al Royal London Hospital.



Treves va exposar al director del hospital, el doctor Carr-Gomm el problema de conscincia i responsabilitat que tenien vers Merrick ja que la seva deformitat l'impedia valer-se per si mateix i els intents per a que fos acollit en alguna instituci per malalts crnics va ser infructuosa. El seu oncle Charles Merrick va voler fer-sen crrec per tant Treves com Carr-Gomm van estar d'acord que Merrick necessitava estar a l'hospital ja que la seva malaltia requeria atencions mdiques constants i una estrictssima higiene. Merrick, degut a l'efecte de les seves deformacions sobre la pell, aquesta desprenia una desagradable olor que quedava eliminada amb un bany o dos diaris. 

Treves i el director de l'hospital per poder justificar l'estada de Merrick a l'hospital, ja que no estava permesa l'estada a malalts crnics, van decidir fer una collecta posant un anunci al diari explicant la histria de Merrick. L'objectiu era recaptar fons per pagar la seva estada i aix justificar el donar-li habitaci i existncia de per vida. La idea va ser un xit i la resposta popular va sobrepassar les expectatives de Treves i Carr-Gomm, el director de l'hospital. Merrick va romandre al Royal Hospital fins la seva mort, el 1890, als vint-i-set anys. Durant la seva estada va fer molta amistat amb Frederick Treves, que anys desprs a les seves memries dedicaria un llargussim captol a en Merrick, conscient que el seu nom quedaria per sempre lligat al de Merrick. En aquestes memries escrites el 1923 poc abans de morir, la vellesa i la memria van trair Treves, que va canviar el nom de Joseph Merrick pel de John. Treves es va sorprendre de la intelligncia i sensibilitat de Merrick, del seu inters per la literatura i la seva increble habilitat pels treballs manuals a pesar de la deformitat del bra i m dretes. Merrick va aprendre a fer treballs amb vmet i construccions arquitectniques amb cartr. Destacava el seu carcter educat, tranquil i la seva profunda religiositat. Merrick era de confessi Baptista. Treves tamb es va acostumar a la curiosa manera de parlar de Merrick, ja que aquest tenia el paladar i la mandbula deformades i li impedien pronunciar correctament. La causa de la seva mort va ser que el pes del seu descomunal crani provoc un desnucament. En un principi es va especular que va morir d'asfxia perqu s'havia adormit estirat. Merrick havia de dormir obligatriament assegut i amb el cap recolzat als genolls. Si s'estirava, s'asfixiava. Per l'estudi de les seves vrtebres cervicals demostren que va morir sobtadament desnucat i que la mort va ser tan rpida que ni es va adonar.

Desprs de fer-li un funeral, Treves va practicar l'autpsia al cadver de Merrick i va separar l'esquelet per a conservar-lo a l'hospital per al seu estudi. Tamb es van guardar mostres de teixit, per es van perdre durant un bombardeig a la Segona Guerra Mundial. A ms de l'esquelet, s'ha conservat cabell de Merrick. La conservaci d'aquestes restes han estat clau per descobrir qu li passava. Tamb han estat importants els estudis gentics a la famlia d'en Merrick, que ha continuat fins els dies d'avui en els descendents directes de l'oncle Charles Merrick.

Sobre la vida de Joseph Merrick se n'ha fet un musical anomenat "The Elephant Man" guardonat amb un premi Tony i protagonitzat per David Bowie l'any 1979 i tamb una pellcula, tamb anomenada "The Elephan Man", dirigida per David Lynch l'any 1980.

 Bibliografia Selecta .

"The Illustrated true history of The Elephant Man", de Michael Howell and Peter Ford. Ed. Penguin Books, 1984. Aquest llibre inclou l'extens captol que li dedic el doctor Frederick Treves en el seu llibre de memries.

"The Elephant Man. A study in human Dignity",d'Ashley Montagu. Ed. Acadian House, 1996.

Nota: aquests dos llibres estan escrits en angls. Malauradament no han estat traduts al catal i tampoc s'han publicat en cap de les llenges oficials de l'Estat Espanyol. Es poden trobar i comprar a Internet amb relativa facilitat.

 Enllaos externs .

 Pgina-Tribut a Joseph Merrick  ;
 Breu biografia ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41500" title="Holocaust" nonfiltered="996" processed="987" dbindex="16057">

L'Holocaust fou el genocidi sistemtic del govern nazi alemany de diversos grups tnics, religiosos, nacionals i seculars durant la Segona Guerra Mundial, principalment de jueus. Per als nazis, l'Holocaust representava la "Soluci final a la qesti dels jueus". L'estimaci histrica del nombre de vctimes jueves s de sis milions, encara que els historiadors contemporanis creuen que el nombre exacte es troba entre els 5 i 6 milions. Altres grups "indesitjables" eren els homosexuals, els testimonis de Jehov, els minusvlids i dissidents i els opositors poltics de diverses nacionalitats i religions (polonesos, russos, eslaus, gitanos i catlics). El nombre total de les vctimes de l'Holocaust s de 11 milions de persones; homes, dones i nens.

La paraula holocaust es deriva del grec holokauston, que significa "una ofrena completament (holos) cremada (kaustos)", i s'utilitzava en relaci a les ofrenes sacrificials ofertes a Du. Des del segle XIX, per, la paraula ha estat utilitzada per diversos autors per fer referncia a catstrofes i massacres de grans proporcions.

La paraula hebrea bblica Shoa (    ), que tamb s'escriu Shoah o Sho'ah, i que significa "calamitat" (i des de l'edat mitjana, "destrucci"), s la paraula hebrea estndard per designar l'Holocaust nazi des de 1940. Tamb s'utilitza el terme Churban Europa, que significa "destrucci europea" (churban es refereix a la destrucci del Segon Temple de Jerusalem). Els gitanos van utilitzar la paraula porajmos que significa "devorar".

 Evoluci histrica .

Els camps de concentraci nazis van sorgir poc desprs que Adolf Hitler fos nombrat canceller del Reich l'any 1933 amb la voluntat d'eliminar l'oposici poltica al nou rgim. La intenci inicial va ser utilitzar el terror com a arma poltica, i gradualment aix va evolucionar cap a l'extermini com un fi en si mateix. Ben aviat les SS, sota la direcci de Heinrich Himmler, seran les encarregades del control dels camps de concentraci.

Els primers presoners van ser obligats a treballar en unes condicions inhumanes aixecant les insta lacions dels nous camps: Dachau, Sachsenhausen, Buchenwald, Ravensbrck, Stutthof, Auschwitz i Neuengamme. Tots aquests camps tenien uns annexos exteriors que depenien d'ells, anomenats kommandos. Amb les batudes de jueus de novembre de 1938, conegudes com la nit dels vidres trencats, el nombre d'internats en els camps va augmentar de forma exponencial. Himmler va comenar a valorar la necessitat d'explotar els detinguts com a fora de treball per a la indstria de guerra alemanya, amb necessitats de m d'obra cada cop ms creixents. Les durssimes condicions de treball i la subalimentaci dels presoners van fer que la mortalitat als camps augments de forma alarmant.

 La poltica de l'extermini .

Hitler va desenvolupar el concepte de soluci final referit a la poblaci jueva. Consistia en un eufemisme per referir-se a l'aniquilaci fsica d'aquestes persones, considerades com a perjudicials per a Alemanya, segons les teories exposades al Mein Kampf. A finals de 1939 els camps de concentraci van ser condicionats per adequar-se a la seva nova funci. En un primer moment els presoners eren introduts en camions especials, preparats de forma que el monxid de carboni resultat de la combusti del motor penetrs en l'habitacle on viatjaven. Posteriorment es van construir les cambres de gas fixes i els forns crematoris.

Amb l'aplicaci de tcniques d'extermini ms efectives, s'arrib l'any 1944 a la xifra de 24.000 gasejaments diaris. En diversos camps els presoners tamb van ser vctimes de l'experimentaci mdica, especialment dirigides a la inoculaci de malalties i l'esterilitzaci.

 El funcionament intern dels camps .
Els camps estaven envoltats de tanques espinoses electrificades, amb diverses torretes de vigilncia amb metralladores. Els presoners hi arribaven en combois de tren. Un cop all, els ms forts i sans eren usats com a fora de treball i la resta era eliminada. Als presoners se'ls marcava amb un nmero identificatiu al bra o al clatell. El seu vestit consistia en un uniforme a ratlles, en el qual s'hi estampava la incial de la nacionalitat del reu. Els jueus hi duien una estrella de David groga. Els deportats eren integrats en esquadrons de treball sota les ordres d'un kapo, normalment delinqents comuns que co laboraven amb les SS. Els cstigs corporals eren freqents i extremadament cruels. La manca d'alimentaci i la intensitat del treball eren tamb causa de l'alta mortalitat

Finalment, amb l'avan aliat, a finals de 1944 i comenaments de 1945, els camps de concentraci sn alliberats, davant l'estupefacci mundial per l'extrema brutalitat que havien sofert els presoners. Alguns dels responsables de l'extermini van ser condemnats per crims contra la humanitat en els Judicis de Nuremberg

 Memria de l'Holocaust .
Existeixen multitud d'iniciatives destinades a la conservaci de la memria histrica de l'Holocaust. Des del memorial als jueus assassinats d'Europa a Berln, la conservaci de camps de concentraci Nazis, o premis com el Premi austrac per a la memria de l'Holocaust.

A Israel es recorda l'Holocaust mitjanant el Iom HaXo (dia de record de la Catstrofe).

 Vegeu tamb .

 Holocaust i economia;





















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41502" title="Vlar" nonfiltered="997" processed="988" dbindex="16058">
Els Vlar (singular Vala) sn els Poders d'Arda en el mn fantstic de la Terra Mitjana creat per John R.R. Tolkien.

Els Vlar sn els catorze esperits poderosos de la raa dels Ainur que entraren a Arda desprs de la seva creaci, per posar ordre a les coses i combatre el mal portat per Melkor. 

Inicialment s'instalaren a l'illa d'Almaren, per desprs de la seva destrucci, molt abans del despertar dels elfs, establiren la seva residncia a Aman i hi fundaren Valinor.

Sn els ms importants dels Ainur, testimonis de les visions d'Eru, responsables de la creaci d'Arda. Melkor vingu a Arda per reclamar-la per ell mateix.

Els Valar no tenen una forma concreta, tot i que sovint es fan visibles sota l'aparena d'els o d'homes, tot i que solen mantenir-se en la invisibilitat.

Els Valar no sn dus, malgrat que els homes sovint els veuen com a tals. En realitat sn emisaris o regents d'Eru, el Du monotestic de l'univers de Tolkien, que rares vegades interv directament en els assumptes del mn.

Noms.

Aquests sn els noms dels Valar tal com els anomenaven els Eldar. A la Terra Mitjana podien ser coneguts amb altres noms d'origen Sndarin; Varda per exemple era coneguda amb el nom dElbereth.  Els Homes els coneixien amb altres noms, a voltes divins, mentre que els nans anomenaven Aul, el seu creador, Mahal.
Val a dir que els noms llistats a continuaci no sn els seus noms reals, que no apareixen enlloc, sin tan sols els seus ttols (excepte en el cas d'Orom.
Els Valar mascles sn anomenats "Senyors dels Valar", mentre que les femelles sn anomenades "Reines dels Valar" o Valier.

 Senyors dels Valar .
 Manw Slimo, Rei dels Valar;
 Ulmo, Rei del Mar ;
 Aul, el Ferrer;
 Orom Aldaron, el Gran Caador;
 Nmo (Mandos), el Jutge ;
 Irmo (Lrien), Amo del Desig ;
 Tulkas Astaldo, Campi de Valinor;

 Reines dels Valar (Valier) .
 Varda Elentri, Reina dels Estels, esposa de Manw;
 Yavanna Kementri (Palrien), Donadora de fruits, esposa d'Aul;
 Nienna, Senyora de Compassi i de Dol;
 Est, la Dola, esposa de Lrien;
 Vair, la teixidora, esposa de Mandos;
 Vna, l'eternament Jove, esposa d'Orom;
 Nessa, la Ballarina, esposa de Tulkas;

Altres noms.

Els Aratar (Sndarin: els Suprems) sn els vuit Valar majors: Manw, Varda, Ulmo, Yavanna, Aul, Mandos, Nienna i Orom. Melkor, el ms poders de tots, no s tingut per un d'ells.

Lrien i Mandos sn germans i sn coneguts conjuntament amb el nom de Fanturi o "Mestres dels Esperits".































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41505" title="Ernst Toller" nonfiltered="998" processed="989" dbindex="16059">
Ernst Toller (1893-1939), poeta, dramaturg, poltic i revolucionari alemany. Va participar en el moviment poltic espartaquista i va escriure obres teatrals i potiques de carcter expresssionista.

Toller va combatre a la Primera Guerra Mundial, una experincia que el va portar a desenvolupar una posici pacifista i prxima a la revoluci socialista. Va participar a la revolta de Baviera de 1918, un cop acabada la guerra, i a la Repblica Sovitica de Baviera. Es va encarregar de la formaci de l exrcit comunista, tot i els seus ideals pacifistes. A la seva posterior obra teatral L home massa, exposar els conflictes de concincia que li va provocar aquesta contradicci. 

Desprs de la caiguda de la Republica Sovitica de Baviera, causada per l exrcit i els cossos voluntaris d extrema dreta, va ser condemnat a cinc anys de pres. Ser llavors quan escriur algunes de les seves obres ms clebres com: Masse Mensch(L home massa), Die Maschinenstrmer (Els trencadors de mquines), Der deutsche Hinkemann (L alemany coix), entre altres.

El 1933, va ser detingut pels nazis, portat a un camp de concentraci, i obligat a menjar-se una de les seves novelles.

Desprs d aix, va emigrar a Londres on va estar treballant com a co-director de l obra de teatre Feuer aus den Kesseln (Apagueu les seves cassoles) el 1935. 

Els anys segents, va anar als Estats Units, i va estar a diversos llocs, fins acabar-se installant a New York, junt amb altres escriptors exiliats.

El 1939, patint d una depressi, a causa de qu els seus germans havien sigut empresonats i portats a camps de concentraci, i que tenia problemes financers perqu havia donat tots els seus diners als refugiats de la Guerra Civil Espanyola, es va sucidar penjant-se, a l hotel Mayflower.

 Obres .
Die Wandlung, 1919;
Masse Mensch, 1921;
Die Maschinenstrmer, 1922 ;
Hinkemann, 1923 ;
Hoppla, wir leben, 1927;
Feuer aus den Kesseln, 1930;
Eine Jugend in Deutschland, 1933 (Una joventut a Alemanya, Barcelona : Edicions de 1984, trad. Artur Quintana, 2001);
Briefe aus dem Gefngnis, 1935;

 Bibliografia .
Feliu Formosa, Cella 44 : Cinc anys en la vida i l'obra d'Ernst Toller, Palma de Mallorca : Daccalus, .
Tankred Dorst, Toller;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41506" title="Forma quadrtica" nonfiltered="999" processed="990" dbindex="16060">
Una forma quadrtica s un polinomi homogeni de grau dos que involucra n variables xi:

;

Les formes quadrtiques d'una, dues i tres variables sn:

;

;

;


Per exemple, la distncia entre dos punts en l'espai euclidi es troba amb l'arrel quadrada d'una forma quadrtica que cont sis variables: les tres coordenades espacials dels dos punts:

;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41508" title="Tankred Dorst" nonfiltered="1000" processed="991" dbindex="16061">
Tankred Dorst (1925), home de teatre i escriptor alemany. Va comenar la seva carrera dramtica escrivint peces crtiques per al teatre de titelles Kleines Spiel, de Munic. Ha escrit teatre convencional, guions, llibrets d'pera i textos en prosa; i ha treballat igualment com a director de teatre, de cinema i de pellcules per a televisi. 

 Obres tradudes .
Gran imprecaci davant la muralla de la ciutat, Del Mall, 1986. Trad. F. Formosa;
	










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41513" title="Che" nonfiltered="1001" processed="992" dbindex="16062">


Che Guevara;
Che, ttol turc a l'alta edat mitjana;
Che, interjecci valenciana d'ambit popular. Tamb escrita Xe hui en dia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41516" title="Marilyn Monroe" nonfiltered="1002" processed="993" dbindex="16063">



Marilyn Monroe, nom artstic de Norma Jean, fou una actriu americana, la sensualitat de la qual i la seva misteriosa mort a l'edat de 36 anys van fer que es converts en un mite de l'erotisme i posteriorment una icona pop, a mans d'Andy Warhol. 

Matrimoni prematur.
Amb 16 anys es cas amb el xicot que li havien escollit, Jim Dougherty, un irlands de 21 anys que treballava en una factoria d'avions. Ella va dedicar-se plenament a les tasques domstiques, va intentar ser la dona perfecta.

La Segona Guerra Mundial va desequilibrar aquesta aparent felicitat familiar. Jim va incorporar-se a les forces navals i va ser enviat com a instructor fsic a l'illa Catalina. Norma l'acompany.

En ser una de les poques dones presents a la base, les seves sortides es converteixen en un veritable esdeveniment pblic. La seva bellesa va creixent dia a dia realada convenientment per un perfecte maquillatge -art en el qual va arribar a ser una gran mestra- i un vestuari adequat. Als balls de cap de setmana, els seus moviments de malucs embadocaven a molts, desitjosos de sexe, s apilonava al seu voltant.

Uns mesos desprs Jim es va haver d'embarcar i fou enviat a Austrlia. Ella va anar a viure amb la famlia d'en Jim i va entrar a treballar amb la seva sogra en una fbrica de paracaigudes. Aquesta separaci marcar la fi d'una experincia juvenil. A partir d'aleshores li espera un futur brillant. Tot i que per aconseguir-ho hagu de lluitar amb afany i sense desanimar-se durant quasi 8 anys.

El seu descobriment.
Per aquella poca t lloc un episodi decisiu i premonitori en la vida de Norma Jean: la seva trobada amb les cmeres.

Un fotgraf de l'armada visita la fbrica on ella treballa per fer un reportatge sobre la feina de les dones durant la guerra. Ella s l'escollida per sortir a les fotos, i per sorpresa de tots no necessita cap lli de com ha de posar. 

No en va ha aprs a poc a poc els seus moviments i coneix a la perfecci les reaccions que aquests provoquen entre els obrers, camioners i militars. Desprs d'aquesta feta decideix abandonar la fbrica i dedicar-se de ple a la feina de model. Recomanada pel seu descobridor, coneix Emmeline Snively, de l'agncia de models Blue Book, i comena a anar a classes nocturnes. El seu somriure radiant comena a aparixer a les portades de Laff, Peek i See.

Coneix el fotgraf de moda hongars Andr de Dienes, amb el qual fa un viatge a l'Oest, on es fotografia en els escenaris naturals ms bonics. Andr va perdre el cap per ella, i el que va comenar sent un viatge de treball es va convertir en una lluna de mel anticipada.

Les fotos es varen publicar a U.S. Camera, Pageant i Parade i varen causar sensaci i varen contribuir a formar els seu prestigi professional com a model. Dienes va haver de tornar a Nova York i durant aquest temps va embogir per culpa d'ella, per a la seva tornada a Los ngeles va trencar el seu comproms. Tot i que va dir que Norma havia canviat molt, la veritat s que la va fer espiar i va descobrir que sortia amb altres homes. No va entendre que la noia estava destinada a ser una mica de tots i a la vegada de ning en concret. Ms tard, una vegada ja consagrada, la mateixa Norma ho va reconixer: "Pertanyo al pblic; ell s la meva nica famlia". 

La jove esposa s'havia convertit en una rossa exuberant, que desprenia vibracions sexuals.
 
Candidata a estrella.
Emmeline Snively conven Norma perqu s'aclareixi el color del cabell. Desprs envia una falsa notcia a Hedda Hopper i a Louella Parsons, importants columnistes de rumors del mn del cinema, en la qual relaciona la seva desconeguda model amb el magnat bisexual del cinema Howard Hughes. L'endem el personal dels estudis es preguntava qui podria ser aquella "Norma Jean, la noia que surt aquest mes a la portada de la revista Laff". Per arrodonir la feina, Emmeline li busca un agent a Hollywood. La maquinria estava en marxa. Noms quedava que algun estudi piqus. Va aparixer Ben Lyon, antic actor convertit en director de repartiment de la FOX, el qual li ofereix fer una prova, en color i sense so, dirigida per Walter Lang i la fotografia de Leon Shamroy. La futura Marilyn es va limitar a passejar una mica per desprs seure en un tamboret, encendre un cigarret i mirar a la cmera. Va ser suficient. Lang i Shamroy varen quedar impressionats pel fort impacte sexual de la noia. Desprs, al visionar els resultats varen emmudir de cop. Aix ho explicava el cmera al bigraf de Marilyn, Maurice Zootow: "Vaig sentir com una esgarrifana. Aquesta noia tenia alguna cosa que jo no veia des de les pellcules del cinema mut. Tenia una mena de bellesa fantstica com la de Gloria Swanson, quan les estrelles de cinema havien de veure's boniques i en un sol tall de pellcula irradiar tant sexe com Jean Harlow."

Darryl Zanuck, president de la Fox, va dir immediatament a Lyon: "Contracta-la". El 26 d'agost de 1946 va firmar el contracte.


Enllaos externs.
Dossiers du FBI, dos articles en  (97 pgines) ;
Marilyn Monroe Italian Site;





























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41524" title="Teorema fonamental de l'aritmtica" nonfiltered="1003" processed="994" dbindex="16064">
El teorema fonamental de l'aritmtica afirma que

;


Aquesta expressi d'un enter com a producte de nombres primers s'anomena factoritzaci. Per exemple:

6936 = 23  3  172   o   1200 = 24  3  52;

i cap altra factoritzaci d'aquests nmeros s possible. Aquest procs demostra que els primers es poden considerar els elements bsics a partir dels quals es construeixen tots els enters; en concret, ens dna un coneixement complet de tots els factors d'un nmero. Per exemple, en el cas del 6936, de la factoritzaci anterior, que recordem que s nica, sabem que tots els possibles factors (no primers) de 6936 sn:

2a  3b  17c;

amb a   3, b   1 i c   2. Aix dna un total de 4  2  3 = 24 factors


 Demostraci .

La primera demostraci es deu a Euclides, i consisteix en dues parts: primer cal demostrar que tot nombre es pot escriure com a producte de nombres primers i, en segon lloc, demostrar que aquest producte s nic, excepte per l'ordre dels productes.

Suposem que hi hagus enters que no es poden escriure com a producte de primers i suposem tamb que n sigui el ms petit d'aquests enters. Com n no pot ser igual a 1 (pel que hem dit abans) ni pot ser un primer, ja que qualsevol primer s producte d'ell mateix, ha de ser un nombre compost i, per tant, el podem escriure com

n = ab;

on a i b sn enters positius ms petits que n. Com n era l'enter ms petit que no es podia escriure com a producte de primers, resulta que a i b s es poden escriure com a producte de primers, p1, p2, etc.:

a = p1p2p3...
b = papbpc...

i, per tant:

n = ab = p1p2p3...papbpc...

s a dir, que n s es pot escriure com a producte de primers, contradient la suposici i demostrant que, efectivament, tot enter es pot escriure com a producte de primers.

Ara falta demostrar la unicitat del producte en primers. Sabem que si un nombre primer p divideix un producte ab, llavors divideix a o divideix b (lema d'Euclides). Ara suposem que existeixen dos productes de nombres primers que donen el mateix nombre enter i suposem que p s un primer del primer producte; aquest p divideix el primer producte i, per tant, tamb el segon. Llavors tamb ha de dividir almenys un factor del segon producte. Per sabem que tots els factors sn primers, no divisibles per ning ms que ells mateixos. Aix noms deixa la possibilitat que p tamb sigui un dels factors del segon producte. Continuant amb tots els factors veurem que tots sn iguals.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41525" title="Creu del Sud" nonfiltered="1004" processed="995" dbindex="16065">

Crux, s un mot llat que significa creu, coneguda tamb com la Creu del Sud (per contrast amb la Creu del Nord), s la ms petita de les 88 constellacions modernes, per tamb una de les ms famoses. Es troba tocant a la constellaci Centaurus mentre al seu sud hi trobam Musca.

Trets notables.

Amb la manca d'un estel polar important a l'hemisferi sud (  Octantis s apropat al pol, per s massa feble per ser usat per marcar-lo), dos estels de Crux (Alpha i Gamma) s'usen per marcar el sud. Seguint la lnia aix definida pels dos estels aproximadament 4,5 vegades la distncia entre aquests arribam molt aprop del Pol Sud Celeste.

Si es construeix una recta perpendicular al segment definit per Centauri i   Centauri, el punt d'ntersecci amb la lnia esmentada ms amunt marca el Pol Sud Celeste.

Com que no hi ha res oposat a Ursa Major, a les regions tropicals tant Crux (baixa en el sud) com Ursa Major (baixa en el nord) poden ser vistes durant abril-juny. Est oposada a Cassiopea en el cel i per tant no es poden veure al mateix temps. En els llocs situats ms al sud dels 34  de latitud s sempre visible completament en el cel.

Estels ms importants.
Acrux (  Cru).
Acrux (  Cru) s l'estel ms brillant de la constellaci. Amb una magnitud aparent de 0,77, s el 22 estel en lluminositat, i l'estel de la primera magnitud ms al sud.

Acrux s un estel binari, constitut per dos supergegants blaus i calents,   1 Cru (de la magnitud 1,4) i   2 Cru (de la magnitud 1,9). Distants 320 anys-llum), sn 25.000 i 16.000 vegades mes brillants que el Sol i volten un sobre l'altre en 1.500 anys, separats per 420 ua.

  1 Cru s un estel doble, per els dos estels que el formen sn inseparables pel telescopi. Se sap noms que orbiten en 76 dies, un poc menys d'una ua de distncia.

Un darrer estel sembla acompanyar els altres tres, per potser es tracta d'un efecte ptic i la seva distncia a la Terra s difcil de calcular car s molt poc llumins.

Acrux est un poc massa al sud per rebre un nom dels astrnoms de l'antiguitat mediterrnia. En conseqncia, el seu nom s la juxtaposici de la primera lletra de l'alfabet amb el nom llat de la constellaci.

Mimosa (  Crucis).

Mimosa (  Cru), de la magnitud 1,25, s un gegant blau que radia principalment dins l'ultraviolat. s un estel variable de la classe de les Beta Cephei, que varia des de la magnitud 1,23 a la 1,31, segons mltiples perodes, el ms curt de 5,68 dies.

Mimosa s versemblantment un estel doble. Els dos estels orbiten un al voltant de l'altre en uns 5 anys i no es poden separar pel telescopi.

Com Acrux, Mimosa (a vegades anomenada Becrux seguint el mateix esquema) no tenia nom propi a l'antiguitat. El seu nom actual, per tant, s recent per s'ignora el seu origen.

Gacrux (  Crucis).

Gacrux (  Cru)   de la magnitud 1,59   s un gegant vermell, 113 vegades ms gran que el Sol, s el 24 estel ms brillant del cel. s lleugerament variable de carcter irregular, i , potser t un company car el seu espectre enriquit en bari mostra una possible contaminaci per un altre estel.

El seu nom s'ha construt segons la mateixa lgica que Acrux.

Altres estels.

  Cru (de la magnitud 2,79) i   Cru (de la magnitud 3,59) sn els dos altres estels ms brillants d'aquesta constellaci.

Taula.


Nota: Els valors numrics provenen de les dades mesurades pel satllit Hipparcos 

Objectes notables del cel profund.

La Nebulosa del Sac de Carb s la nebulosa d'absorci ms prominent dels cels, ben visible a simple vista com un sender negre en la Via Lctia del sud.

Un altre objecte del cel profund a Crux s el Cmul Obert NGC 4755, tamb conegut com a Cmul de Kappa Crucis, descobert per Nicolas Louis de Lacaille el 1751 1752. Aquest cmul est a uns 7.500 anys-llum, amb uns 100 estels en una extensi de uns 20 anys-llum.

Histria.

Degut a la precessi de l'equinocci Crux era visible des de l'rea del Mediterrani en l'antiguitat, per tant aquest estels eren coneguts per els astrnoms grecs. Sigui com sigui, aquests estels no es consideraven una constellaci, sin com una part de Centaurus.

La creaci de Crux com a constellaci separada es atribuda generalment al astrnom francs Augustin Royer el 1679. 

Banderes amb la constellaci.

Els cinc estels ms brillants de Crux ( ,  ,  ,   i   Crucis) es mostren a les banderes d'Austrlia, Brasil, Nova Zelanda (s'omet psilon), Papua Nova Guinea, i Samoa, i als estats Australians i territoris de Victria, el Territori de la Capital d'Austrlia, el Territori Nord d'Austrlia i tamb la bandera de la Regi de Magallanes de Xile i a la de la provncia de Tierra del Fuego, Antrtida i Illes de l'Atlntic Sud, a Argentina. La bandera de Mercosur presenta les quatre estrelles (sense psilon). Crux tamb apareix en l'escut d'armes de Brasil. Una versi estilitzada de Crux es mostra tamb a la Bandera Eureka.



Enllaos externs.

Plana sobre la nebulosa del sac de carb;



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41526" title="Bar Mitzv" nonfiltered="1005" processed="996" dbindex="16066">
Quan un nen jueu arriba a l'edat de la maduresa (12 anys per les nenes, 13 pels nens), es torna responsable de s mateix sota la llei jueva. En aquest punt, el nen es converteix en un bar mitzv o bar mitzvah, (        , "fill del manament") i la nena en una bat mitzv (        , "filla del manament"). La forma plural s b'nai mitzv, encara que per a les celebracions mltiples hom diu "bat mitzvot". Abans d'aquesta edat, tota la responsabilitat s dels pares. Desprs d'aquesta edat, els nens tenen el privilegi de participar en totes les rees de la vida i la comunitat jueves, i tenen responsabilitats de les lleis rituals, de la tradici i de l'tica.

Des dels temps mediavls, s una tradici jueva celebrar l'edat del Bar Mitzv dels nens. Usualment, el sbat (dissabte) anterior al seu 13 aniversari, el nen pot llegir de la Tor i de l'Haftara i t el privilegi de dir un petit d'var Torah (homilia), o dirigir part de les pregries de la sinagoga. Quan el nen rep l'honor de llegir la Tor a la sinagoga (acci que s'anomena ailyah en hebreu), el nen oficialment ha arribat a l'edat del bar mitzv. Altres vegades la celebraci es realitza en altres reunions d'altres dies. La reuni, per, inclou un menjar de celebraci amb la famlia, els amics i els membres de la comunitat.

A excepci d'Itlia, en cap lloc no hi ha una cerimnia similar quan una nena es converteix en "bat mitzv". Encara que les nenes reben les mateixes responsabilitats de la llei, tenen un paper menys pblic a les sinagogues. No obstant aix, des del segle XIX els jueus reformats, conservadors i reconstruccionistes van tornar a la noci de les "obligacions" i les distincions de gnere del judaisme. Avui dia, les jueus no ortodoxos celebren tamb l'edat de "bat mitzv" de les nenes com ho fan amb el "bar mitzv" dels nens. La majoria de les sinagogues reformades i conservadores tenen una participaci equitativa dins la qual les dones poden llegir de la Tor i dirigir els serveis d'oraci.

Per altra banda, el judaisme ortodox rebutja l'idea de qu les dones poden llegir de la Tor o dirigir els serveis d'oraci, i aquesta denominaci ha desenvolupat una manera menys pblica de celebrar l'ocasi. Usualment, les nenes ortodoxes llegeixen sobre algun tema jueu, o reciten versicles d'altres llibres de la Tanakh. No obstant aix, la celebraci del "bat mitzv" s'ha convertit en una celebraci generalitzada de totes les denominacions. 




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41528" title="Constant d'Apry" nonfiltered="1006" processed="997" dbindex="16068">
La constant d'Apry es defineix com el valor de la funci zeta de Riemann per a un valor de la variable igual a 3,  (3):

  (3) = 1,20205 69031 59594 28539 97381 61511 44999 ...

El nom "constant d'Apry" prov del fet que el matemtic francs Roger Apry demostr, el 1979, que  (3) s irracional. Una expressi per al clcul de  (3), ja coneguda per Euler, s:





Cal destacar que la constant d'Apry apareix en alguns problemes fsics. Per exemple, apareix de forma natural en els termes de segon i tercer ordre de la ra giromagntica de l'electr (el quocient entre el seu moment dipolar magntic i el seu moment angular).
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41529" title="Hugo Chvez" nonfiltered="1007" processed="998" dbindex="16069">

Hugo Rafael Chvez Fras (n. 28 de juliol de 1954, Sabaneta, estat de Barinas) s l'actual president de Veneuela.

 Biografia .

s fill dels mestres Hugo de los Reyes Chvez i Elena Fras. S'ha casat dues vegades i s pare de quatre fills. Ha realitzat estudis professionals a l'Acadmia Militar de Veneuela i de cincies poltiques a la Universitat Nacional Experimental Simn Rodrguez (UNESR). Ha estat condecorat en diverses ocasions i t el grau militar de tinent coronel.

El 1982, va fundar clandestinament amb d'altres militars el Moviment Bolivari Revolucionari-200 (MBR-200), d'esquerres i nacionalista. Postulat com a candidat, i amb el suport de diferents partits d'esquerres, guany les eleccions del 6 de desembre de 1998 i es va convertir en el 53 president de la Repblica. 

Durant el mandat de Chvez Veneuela ha reforat els llaos amb la Comunitat Andina de Nacions (CAN) i s'ha integrat al MERCOSUR, un tractat internacional de cooperaci econmica en l'mbit de l'Amrica del Sud.

El Caracazo.
 
A finals dels anys 80, el president veneol Carlos Andrs Prez aplica un pla de xoc neoliberal sota els dictats del Fons Monetari Internacional (FMI).

El 27 de febrer de 1989 les classes populars de Caracas es mobilitzen massivament contra aquesta mesura en un moviment anomenat Caracazo, i davant d'aix Carlos Andrs Prez ordena a l'exrcit reprimir les manifestacions populars, causant entre 500 i 5000 morts, segons les fonts.

Aquesta ordre de disparar contra la poblaci civil provoca un fort descontent dins mateix de les forces armades, i sn diversos els militars que busquen destins on no estiguin obligats a complir-la, entre ells Hugo Chvez.

La insurrecci de 4 de febrer de 1992.

Sota aquest clima d'inestabilitat social, el 4 de febrer de 1992 un grup de militars dirigit per Chvez protagonitza un cop d'estat contra el govern de Carlos Andrs Prez. El cop fracassa, i Chvez, desprs d'exposar breument els motius de la seva insurrecci i d'assumir la responsabilitat dels fets, anuncia la seva rendici en un discurs televisat, "per evitar un vessament de sang innecessari" segons les seves paraules. 

L'intent colpista, sense precedents des que el 23 de gener de 1958 un moviment cvico-militar havia enderrocat la dictadura de Marcos Prez Jimnez, tot i anar dirigit aquesta vegada contra un rgim constitucional, va ser acollit amb entusiasme per una part considerable de la poblaci, molt castigada pel pla de xoc neoliberal.

Chvez va ser immediatament empresonat i recls a la pres de Yare, pendent de judici.

El 27 de novembre del mateix any un altre grup de militars descontents protagonitza un nou intent de cop d'estat que tamb fracassa. Entre les seves reivindicacions hi havia l'alliberament de Chvez. Tanmateix, pocs mesos desprs el parlament destitueix el president Carlos Andrs Prez per malversaci de fons.

El govern de Rafael Caldera.

El 1994, el nou president Rafael Caldera compleix la seva promesa electoral i acorda el sobresement del procs obert contra Chvez.

Ja en llibertat Chvez funda l'organitzaci poltica Moviment Cinquena Repblica (MVR per les seves sigles en castell) i comena a recrrer el pas explicant la seva proposta de convocatria d'una Assemblea Nacional Constituent per tal de regenerar el pas i difonent un ideari nacionalista fonamentat en el pensament del lder de la independncia Simn Bolvar aix com diverses propostes progressistes.

La victria electoral de 1998 i el procs constituent.

Postulat candidat a la presidncia de la Repblica pel MVR, i amb el suport de diferents partits d'esquerres, el 6 de desembre de 1998 Chvez guanya les eleccions imposant-se al candidat de consens dels partits tradicionals (COPEI i Accin Democrtica), Henrique Salas i a l'ex-miss univers Irene Sez. Comena el procs conegut com a Revoluci Bolivariana.

Chvez convoca les eleccions a l'Assemblea Nacional Constituent, eleccions en les que s'imposen les forces poltiques que li donen suport. Desprs d'un intens i accelerat debat, la nova constituci s'aprova en referndum el 16 de desembre de 1999 entrant en vigor pocs dies desprs. Es tracta d'una constituci democrtica que estableix mplies garanties en la protecci dels Drets Humans, que reafirma el carcter pblic de Petrolis de Venezuela (PDVSA, principal empresa petroliera estatal), que permet l'adopci de poltiques econmiques de tots els signes i que garanteix i amplia els drets socials i poltics, inclosos els drets ambientals, els dels pobles indgenes i les reivindicacions del moviment feminista. Aix mateix introdueix innovadors mecanismes de democrcia participativa.

Fruit d'aquesta constituci el juliol de 2000 es convoquen noves eleccions per renovar els rgans de l'estat. Les forces que donen suport a Chvez tornen a imposar-se i ell s reelegit en el crrec.

Primeres mesures de govern i aprovaci de les lleis habilitants.

Entre les primeres mesures del govern de Chvez destaca el rellanament de l'Organitzaci de Pasos Exportadors de Petroli (OPEP) contribuint d'aquesta manera a que el preu del petroli recupers progressivament el valor que havia perdut en els anys precedents; fet que va comportar un important increment d'ingressos per al pas (cal tenir en compte que Veneuela s el quart productor mundial i el segon de l'OPEP) i que va permetre al pas comenar a recuperar-se de la crisi econmica dels anys precedents.

Parallelament Chvez es manifesta contrari a l'Acord de Lliure Comer de les Amriques (ALCA) propugnat pels Estats Units; i aposta per comenar a treballar conjuntament amb els altres pasos de la zona en un projecte d'integraci llatinoamericana. Aix mateix subscriu diversos acords de collaboraci amb Cuba.

Davant dels atemptats de l'11 de setembre de 2001 a Nova York i Washington, Chvez els condemna amb fermesa per tamb critica durament els bombardeigs nord-americans sobre l'Afganistan i la mort de civils innocents, guanyant-se encara ms l'antipatia dels Estats Units.

En l'mbit interior, posa en marxa l'anomenat Plan Bolvar 2000 orientat a la realitzaci d'un seguit d'infraestructures bsiques, pla en el que va participar activament l'exrcit, davant les crtiques d'alguns sectors opositors.

Aix mateix comena una tmida reforma agrria redistribuint entre les cooperatives de camperols les terres estatals que estaven sense treballar. Aquest procs de reforma agrria es comena accelerar amb l'aprovaci per part del president de les 49 "lleis habilitants", mitjanant un procs legislatiu previst a la constituci que guarda forces similituds amb el Decret-Llei.

L'aprovaci d'aquestes lleis, va aixecar una onades de protestes per part de l'oposici, que en criticava tant el procediment extraordinari, com el contingut, especialment pel que fa a la Llei de Terres, la Llei de Pesca i la Llei d'Hidrocarburs.

Mobilitzaci de l'oposici i cop d'estat contra Chvez.

Amb l'aprovaci de les "lleis habilitants" l'oposici es mobilitza de forma espectacular, especialment a partir de finals de 2001, aconseguint agrupar des la patronal FEDECAMARAS fins al sindicat CTV (Confederaci de Treballadors de Veneuela), passant per diverses organitzacions civils, la conferncia episcopal i per la prctica totalitat dels mitjans de comunicaci privats del pas. Es produeixen repetides manifestacions opositores multitudinries, a les que el govern respon tamb amb convocatries massives.

La tensi augmenta i alguns militars criden pblicament a desobeir al president Chvez. El 9 d'abril de 2002 la CTV i FEDECAMARAS convoquen una vaga general a tot el pas, vaga que, tot i tenir un seguiment desigual, adoptar al dia segent un carcter indefinit.

L'11 d'abril la CTV i FEDECAMARAS convoquen una manifestaci pacfica a Caracas que reuneix centenars de milers de persones per tal d'exigir la renncia de Chvez. Parallelament els partidaris del president tamb es concentren massivament a les immediacions del Palau de Miraflores, seu de l'executiu.

La manifestaci de l'oposici es desvia del recorregut autoritzat i avana en direcci al Palau de Miraflores. Quan les dues manifestacions (opositora i progovernamental) estan a punt de confluir a l' encreuament del Puente Llaguno amb l'Avinguda Baralt s'esdev un tiroteig que causa mes d'una desena de vctimes.

L'oposici fa caure la senyal de l'nica cadena pblica de televisi (Venezolana de Televisin, coneguda popularment com Canal 8). Les imatges dels morts i ferits i sn mpliament difoses per totes les televisions privades del pas, acompanyades d'un pronunciament de la cpula militar, i precipiten que l'exercit envolti el palau presidencial i que en Chvez s'hagi d'entregar sota l'amena de ser bombardejat (posteriorment en el judici sobre aquests fets es demostraria que la majoria dels morts en el tiroteig eren manifestants pro-Chvez, que les imatges televisives havien estat manipulades i que el pronunciament militar colpista havia estat pregravat abans dels tiroteig. Aix mateix, tot sembla indicar que els trets van tenir l'origen en franctiradors de la Policia Metropolitana, comandada en aquell temps per l'alcalde metropolit opositor Alfredo Pea, amb l'objectiu de desencadenar el cop d'estat, si b aquests darrers extrems encara no han pogut ser confirmats plenament. D'altres versions apunten a que el tiroteig va ser un foc creuat entre partidaris i opositors de Chvez; o b que els trets van sorgir de l'exrcit).

Parallelament i allegant un "buit de poder" el president de FEDECAMARAS, l'empresari Pedro Carmona Estanga s'autoproclama president de la Repblica amb el suport de la CTV, d'organitzacions civils i de les jerarquies militar i catlica. Es consuma el cop d'estat.

Carmona inicia una forta repressi contra els partidaris de Chvez que causar desenes de vctimes mortals en les escasses 48 hores que romandr en el poder, diversos diputats sn arrestats i l'ambaixada cubana s assetjada. Les seves primeres mesures sn la derogaci, per Decret, de la Constituci de 1999, la dissoluci del parlament, i la destituci dels crrecs ms importants de la Repblica, des dels magistrats del Tribunal Superior de Justcia fins al Defensor del Poble.

Reacci popular i restauraci de la democrcia.

Tanmateix, tot i que els Estats Units (sota la presidncia de George W. Bush) i Espanya (sota la presidncia d'Aznar) s'afanyen a reconixer el govern de Carmona, els pasos llatinoamericans i la resta de la comunitat internacional es neguen a reconixer la legitimitat del nou govern.

Parallelament els dies 12 i 13 d'abril milers de persones provinents majoritriament dels cerros (barris populars d'habitatges precaris autoconstruts), on els partidaris de Chvez sn amplia majoria, es mobilitzen cada vegada de forma ms massiva i van encerclant les installacions militars. Tot i el silenci absolut dels grans mitjans de comunicaci (que transmetien una imatge de normalitat i reconeixien el nou govern), les concentracions de suport a Chvez i al rgim constitucional esdevenen multitudinries en poques hores, convocades per les rdios comunitries que han resistit a la repressi i pels treballadors del transport en motocicleta que recorren la capital donant suport a Chvez i traslladant les comunicacions de la resistncia. Aix mateix, alguns sectors de l'exercit, com la brigada paracaigudista de Maracay, comandada pel general Ral Baudel, es neguen a reconixer el nou govern.

El 13 d'abril la mobilitzaci de suport popular en favor de Chvez s tant important que Carmona i el seu govern abandonen a corre-cuita el palau de Miraflores. El vice-president del Govern de Chvez, Diosdado Cabello jura el crrec com a president provisional davant del president del Parlament Wiliam Lara i ordena a les tropes lleials que alliberin Chvez (que havia estat traslladat a una petita illa sota control dels rebels i incomunicat). Els treballadors del Canal 8 aconsegueixen tornar a emetre. Poques hores desprs Chvez retorna en helicpter a Miraflores aclamat per la multitud concentrada davant del palau.

En el seu primer discurs televisat desprs del cop d'estat, Chvez fa una crida a la calma, al dileg i a la reconciliaci, garanteix que no emprendr una "cacera de bruixes" i fa una crida a l'oposici perqu s'expressi per canals democrtics. Els sectors ms radicals que donen suport a les poltiques del govern van criticar durament aquest discurs entenent que Chvez s'havia mostrat massa conciliador amb aquells que havien volgut enderrocar-lo per la fora.

Laturada petroliera i la guarimba.

Recuperat el poder, Chvez reprn les reformes iniciades, fet que mobilitza novament a l'oposici que ara opta per convocatries sectorials. aix a finals de 2002 i comenaments de 2003 t lloc una vaga a la primera empresa del pas: Petrolis de Veneuela (PDVSA). Aquesta convocatria d'aturada petroliera (paro petrolero en castell), que no complia amb tots els requisits legals, t una incidncia escassa en els treballadors de base, per un ampli seguiment entre els enginyers i els gerents que veien amenaada la seva posici a l'empresa davant els canvis que Chvez volia introduir en la direcci. Hi ha importants manifestacions opositores i la vaga s'allarga durant dos mesos deixant gaireb a zero la capacitat de producci de PDVSA. La vaga pren formes ms agressives i part del sistema informtic de l'empresa, aix com diversos pous de petroli, sn sabotejats.

Ats que la majoria d'ingressos del pas provenen de PDVSA rpidament escassegen els bns de primera necessitat i es formen llargues cues per adquirir els articles ms bsics. Aix mateix, fruit d'aquesta situaci, Veneuela t problemes per complir amb els contractes internacionals de subministrament de petroli fet que podria comportar sancions econmiques molt importants.

La majoria de la poblaci per suporta les privacions fins que els treballadors de base de PDVSA recuperen el control de l'empresa i la tornen a posar en funcionament, ajudats per personal tcnic qualificat que han enviat altres pasos de l'OPEP, principalment l'Iran i Algria. Per la seva part el recentment nomenat president del Brasil, el progressista Lula da Silva, avana a Veneuela el petroli suficient perqu aquesta pugui fer front als contractes internacionals que estan a punt de vncer. El govern de Chvez se salva novament in extremis.

En contrast amb la seva actuaci desprs del cop d'estat contra el seu govern, aquesta vegada Chvez reacciona amb contundncia i, en una acci molt criticada, acomiada pblicament milers d'alts crrecs de PDVSA acusant-los d'haver sabotejat la principal empresa del pas. L'economia veneolana tardar mesos a recuperar-se de les incidncies de la vaga. A la llarga per el govern de Chvez, una vegada expulsada la cpula gerencial, aconsegueix controlar la principal font d'ingressos del pas, que fins llavors se li havia resistit, el que permetr posar en marxa el conjunt de programes socials anomenats missions.

L'oposici, ja molt dividida sobre la convenincia o no d'utilitzar mtodes no institucionals per tal d'enderrocar el govern progressista d'en Chvez, encara realitzar un altre intent de subversi la primavera del 2004 mitjanant la guarimba una guerrilla urbana de baixa intensitat focalitzada principalment a les urbanitzacions de classe alta, estratgia que fracassar, entre d'altres motius, perqu rebr el rebuig de les prpies classes socials que conformen el gruix de l'aliana opositora. Aix mateix la guarimaba allunyar de les tesis opositores una part de la classe mitja que, fins llavors, li havia donat suport.

Posada en funcionament de les missions.

Recuperats per a l'estat els ingressos de PDVSA, a mitjans del 2003 Chvez comena a implantar un ambicis conjunt de programes socials anomenats missions. Entre les ms destacades trobem: 

 Missi Barri Endins (Barrio Adentro en castell) encarregada de portar l'atenci sanitria fins llavors inexistent als barris populars i a les comunitats rurals, que s'articula principalment a travs d'un conveni amb Cuba en el que aquest pas aporta milers de metges que de forma voluntria s'installen durant dos anys als barris populars de Veneuela per prestar atenci primria, a canvi de preus preferents per a Cuba en el petroli veneol. Amb aquest programa s'ha assolit una rtio d'un metge o metgessa per cada 1200 habitants.

 Missi Robinson d'alfabetitzaci mitjanant mtodes audiovisuals amb suport de professorat voluntari (aquest programa en els darrers dos anys ha alfabetitzat prop d'un mili i mig de persones i s a punt d'eradicar l'analfabetisme a Veneuela).

 Missi Identitat encarregada de censar els milions de persones que fins llavors no existien per a l'estat i no tenien cap tipus de dret reconegut (ni tant sols el dret de vot).

 Missi Mercal de subministrament d'aliments de primera necessitat a baix preu per a les classes ms desafavorides.

Per citar noms alguns exemples. Aix mateix, desprs de l'aturada petroliera, Chvez va disposar que diversos edificis moderns i equipats que fins llavors eren utilitzats pels gerents de PDVSA passessin a ser les seus de la Universitat Bolivariana de Veneuela, encarregada de donar accs a la universitat a les classes ms desafavorides.

El referndum revocatori contra Chvez.



Finalment l'oposici opta per la via institucional per intentar deposar el president Chvez. Utilitzant un mecanisme de democrcia participativa contingut a la Constituci de 1999.

L'article 72, introdut a proposta de Chvez, disposa que mitjanant una recollida d'un nombre de signatures igual al 20% del cens electoral es pot forar la convocatria d'un referndum sobre la continutat o no del president en el crrec.

Desprs d'un turbulent procs de recollida de signatures amb acusacions creuades d'entrebancs per part del govern i de falsificaci de signatures per part de l'oposici, el Consell Nacional Electoral va determinar que s'havia assolit la xifra necessria per convocar el referndum sobre la continutat o no de Chvez en el seu crrec; convocant el referndum revocatori per al 15 d'agost de 2004.

En el procs electoral amb ms alta participaci de la histria de Veneuela, i amb ciutadans que van haver de fer hores de cua (fins a tres quilmetres en els barris populars) a causa de la massiva afluncia de votants, prop del 60% dels electors es va mostrar partidari de la continutat de Chvez en el crrec fins al final del seu mandat el 2006, mentre que prop del 40% va votar per revocar-lo del seu crrec.

Tot i les denncies de frau electoral que va formular l'oposici, la totalitat dels observadors internacionals van avalar els resultats, fins i tot aquells observadors que havia proposat la oposici, com el Centre Carter i la Organitzaci d'Estats Americans.

A finals de 2004 es van realitzar eleccions per als governadors dels estats de la repblica. Els candidats que comptaven amb el suport de Chvez es van imposar en 20 dels 22 estats.

El desembre del mateix any Chvez va declarar pblicament que calia construir un nou socialisme de base democrtica i participativa, el socialisme de segle XXI.

Lus Tascn, diputat del MVR va fer pblica a internet la llista de signants per la revocaci de Chvez, coneguda com Lista Tascn, fet que va provocar dures crtiques des de l'opoci que allegava que aquesta llista seria utilitzada per discriminar els opositors. L'abril de 2005 Chvez va ordenar la retirada de la llista i es va manifestar en contra de la seva utilitzaci, i el diputat va ser sancionat pel MVR. Els partidaris del president Chvez al seu torn tamb han denunciat la utilitzaci de llistes similars respecte a les persones que van signar per la revocaci dels diputats trnsfugues escollits en les llistes del MVR i que poc desprs es van passar a l'oposici.

Durant el mandat de Chvez Veneuela ha reforat els llaos amb la Comunitat Andina de Nacions (CAN) i s'ha integrat al MERCOSUR, un tractat internacional de cooperaci econmica en l'mbit de l'Amrica del Sud. Aix mateix, sota l'impuls de Veneuela ha comenat a emetre Telesur, una cadena de televisi informativa que compta amb el suport de diversos estats llatinoamericans.

Reelecci.
A les eleccions presidencials del 3 de desembre de 2006, amb una alta participaci, Chvez va ser revalidat en el crrec superant el 62% del vots, molt per davant del candidat unitari de la oposici, el governador de l'estat de Zulia, Manuel Rosales. A diferncia del que havia passat en anteriors ocasions, Rosales va acatar els resultats i va admetre la seva derrota.

La polmica amb el Rei d'Espanya.
Durant un debat a la XVII Cimera Iberoamericana que es va celebrar el novembre del 2007a Santiago de Xile, Chvez va protagonitzar una agra polmica amb el el rei Joan Carles I d'Espanya i el president d'aquest mateix estat, Jos Lus Rodrguez Zapatero. El president veneol va titllar l'expresident espanyol Jos Mara Aznar de feixista i, mentre Zapatero li demanava respecte per un president elegit democrticament pels espanyols, Chvez l'interpelava constantment insistint en el fet. Aix va enfurismar el Rei d'Espanya que li va deixar anar el comentari "Porqu no te callas?" (Perqu no calles?). Aquesta expressi va ser adoptada per l'oposici veneolana com a lema, i Chvez va criticar a Joan Carles I els dies posteriors als fets, retreient-li la sobrbia espanyola des dels temps de la colonitzaci.

Referncies.


Vegeu tamb.
Heinz Dieterich;



























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41532" title="Anton Txkhov" nonfiltered="1008" processed="999" dbindex="16070">

Anton Pvlovitx Txkhov (                       ) (Taganrog, 1860   Badenweiler, 1904), un dels principals dramaturgs i narradors de Rssia. Va nixer a Taganrog, a la Rssia meridional, el , i va morir de tuberculosi al balneari de Badenweiler, Alemanya, el . La seua carrera com a dramaturg va donar com a resultat quatre obres clssiques del teatre, mentre que els seus millors contes sn molt estimats per escriptors i crtics. Va practicar la medicina durant gran part de la seua carrera literria: La medicina s la meua legtima esposa, va dir, i la literatura la meua amant". 

Va renunciar al teatre desprs de la desastrosa acollida de La gavina l'any 1896; per l'obra va ser reestrenada amb xit per Konstantn Stanislavski al Teatre d'art de Moscou. A conseqncia d'aix, va produir L'oncle Vnia i va estrenar les dues darreres obres de teatre de Txkhov, Les tres germanes i L'hort dels cirerers. Aquestes quatre obres plantegen un especial repte tant per al conjunt actoral com per al pblic, perqu en lloc d'una acci convencional Txkhov ofereix un teatre dels estats d'nim i una vida submergida en el text. No tothom va apreciar el repte: se sap que Lev Tolstoi va dir a Txkhov, Saps?, no puc tolerar Shakespeare, per els teus drames sn encara pitjors". 

No obstant aix, Tolstoi admirava els contes de Txkhov. Al principi Txkhov escrivia histries noms per diners, per a mesura que la seua ambici artstica va anar creixent, va fer innovacions formals que han influt en l'evoluci del conte modern. La seua originalitat consisteix en un primerenc s de la tcnica del corrent de conscincia, posteriorment emprada per Virginia Woolf i d'altres modernistes, combinada amb el rebuig de la finalitat moral de l'estructura tradicional de la narraci. No va excusar-se per les dificultats a qu sotmetia els lectors, insistint que el paper d'un artista era plantejar preguntes, no contestar-les.

Biografia.
Primers anys.

Anton Pvlovitx Txkhov va nixer el 29 de gener de 1860, el tercer de sis germans que van sobreviure, a Taganrog, un port de la Mar d'Azov a la Rssia meridional, on son pare, Pvel Iegrovitx Txkhov, fill al seu torn d'un serf, regentava una botiga de queviures. Mestre de cor, fantic religis i brutal maltractador dels seus fills, Pvel Txkhov ha estat considerat el model per als nombrosos personatges hipcrites del seu fill. La mare de Txkhov, Ievgunia Iakvlevna Morzova, fou una excellent contacontes que entretenia els fills amb histries dels seus viatges, amb son pare venedor ambulant de roba, arreu de Rssia. Vam heretar el talent del pare, recordava Txkhov, per l'nima de la mare.

En la seua maduresa, Txkhov critic el tractament a qu el seu germ Aleksandr sotmetia la seua muller i els seus fills, recordant la tirania de Pvel:

Deixa'm recordar-te que va ser el despotisme i la mentida el que va arrunar la joventut de ta mare. El despotisme i la mentida va mutilar tant la nostra infantesa que hom emmalalteix i sent terror noms de pensar-ho. Recorda l'angoixa i l'horror que sentem a l'hora de sopar quan el pare s'enrabiejava perqu la sopa estava massa salada i escridassava la mare com si estiguera boig.



Txkhov va assistir a una escola per a nois grecs, i desprs va passar a l'Institut de Taganrog, actualment amb el nom d'Institut Txkhov, d'on va ser expulsat durant un any per haver susps un examen de grec. Va cantar al monestir Ortodox Grec de Taganrog i als cors de son pare. En una carta de 1892, utilitzava el mot "patiment" per referir-se a la seua infantesa i deia:

Quan els meus germans i jo solem agrupar-nos al mig de l'esglsia i cantvem el trio "La meua pregria pot elevar-se" o "La veu de l'arcngel", tothom ens esguardava amb emoci i envejaven els nostres pares, per nosaltres ens sentem com a petits presoners.

L'any 1876, son pare va fer fallida en haver invertit massa diners per a construir una nova casa, i per evitar la pres va fugir a Moscou, on els seus fills majors, Aleksandr i Nikolai, estaven estudiant a la universitat. La famlia va viure a la pobresa a Moscou, amb la mare de Txkhov destrossada fsicament i psicolgicament. Txkhov es va quedar enrere per ocupar-se de la venda de les propietats familiars i acabar la seua educaci.



Txkhov va romandre a Taganrog durant tres anys ms, com a hoste d'un home anomenat Selivanov, qui com Lopakhin a El jard dels cirerers, havia avalat la famlia a canvi de la casa. Txkhov va haver de pagar-se la seua prpia educaci, el que va aconseguir amb diferents treballs, com ara classes particulars, caant i venent caderneres i fent petites contribucions als peridics. Enviava a Moscou cada ruble que podia estalviar, junt amb alegres cartes per animar a la seua famlia. Durant aquesta poca va llegir molt i amb deteniment i anlisi, incloent-hi Cervantes, Turgunev, Gontxarov i Schopenhauer; i va escriure un drama complet, Orfe, que el seu germ Aleksandr va menysprear com  una imperdonable i innocent elucubraci . Tamb es va involucrar en una srie de relacions amoroses, una d'elles amb la muller d'un mestre.

L'any 1879 va finalitzar els estudis i es va reunir amb la seua famlia a Moscou, havent estat adms a la Facultat de Medicina de la Universitat de Moscou.

Primeres obres.
Txkhov va assumir a partir d'ara la responsabilitat de tota la famlia. Per a ajudar a casa i pagar-se la matrcula a la universitat, diriament escrivia petits articles humorstics sobre la vida russa contempornia, molts d'ells sota pseudnims com "Antoixa Txekhont" (              ) o "Home sense spleen" (                     ). La seua prodigiosa producci aviat va guanyar-li una reputaci com a cronista satric de la vida quotidiana russa, i cap al 1882 ja es trobava treballant per al Oskolki (Fragments), propietat de Nikolai Leikin, un dels ms importants editors de l'poca. El to de Txkhov en aquests anys s ms sever que el que va desenvolupar en la seua narrativa de maduresa.

L'any 1884, Txkhov havia obtingut el ttol de metge, professi que ell considerava la seua principal ocupaci, tot i que li va proporcionar pocs diners  cal dir que atenia els pobres gratutament. Entre 1884 i 1885 va comenar a tossir sang, i l'any 1886 els atacs van empitjorar; per ell no va declarar la seua tuberculosi a la famlia i amics, confessant a Leikin, Tinc por de sotmetre'm a reconeixement pels meus collegues. Va continuar escrivint per a setmanaris, guanyant prou diners per a traslladar progressivament la seua famlia a uns millors habitatges. A principis de 1886 va ser invitat a escriure per a un dels ms respectats peridics de Sant Petersburg, Nvoie Vrmia (Nous Temps), propietat de milionari editor Aleksei Suvrin, qui li pagava per cada lnia una tarifa que doblava la quantitat de Leikin, proporcionant-li a ms a ms el triple d'espai. Suvrin havia d'esdevenir amic de Txkhov durant tota la seua vida, potser el ms ntim de l'escriptor.

Aviat, Txkhov va atraure l'atenci de la crtica i del pblic. Dmitri Grigorvitx, un fams escriptor rus de l'poca, amb seixanta-quatre anys d'edat va escriure a Txkhov desprs de llegir el seu conte El caador, Teniu "vertader" talent    un talent que us situa al capdavant dels escriptors de la nova generaci. Tamb va aconsellar a Txkhov que escriguera menys, ms lentament i que es concentrara en la qualitat literria.

Txkhov li va contestar que la carta li havia impactat com un llampec i confess, He escrit els meus contes a la manera en qu els reprters escriuen les seues crniques sobre incendis   mecnicament, poc conscient, sense tenir en compte ni els lectors ni a mi mateix. Aquesta confessi va poder ser contraproduent, perqu els seus primerencs manuscrits revelen que sovint escrivia amb una cura extrema, revisant continuament.  No obstant aix, el consell de Grigorvitx li va inspirar una ambici artstica ms seriosa als seus vint-i-sis anys. El 1887, en una petita contesa contra Grigorvitx, va guanyar el cobejat Premi Puixkin a la millor obra literria distingida pel seu valor artstic amb el recull de contes En el capvespre (V Sumrkakh).

Punts d'inflexi.
Aquell any, exhaust per l'excs de treball i per la mala salut, Txkhov va fer un viatge a Ucrana que va suposar una renovada revelaci de la bellesa de l'estepa. Al seu retorn, va comenar la novella curta L'estepa, quelcom estrany i massa original, que va ser publicada a Sverni Vstnik (L'Herald del Nord). En una narraci que discorre amb els processos psquics dels personatges, Txkhov evoca un viatge en cotxe de cavalls per l'estepa a travs de la mirada d'un noi enviat a viure lluny de casa, tenint per companys de viatge un sacerdot i un mercader. L'estepa, que ha estat qualificada de diccionari de la potica de Txkhov, represent un avan significatiu per a l'escriptor, mostrant gran part de la qualitat de la seua narrativa de maduresa i fent possible la seua publicaci en una revista literria i no en un diari.

A la tardor de 1887, un empresari teatral li va encarregar una obra de teatre, i el resultat va ser Ivnov, escrita en una quinzena i estrenada al novembre. Tot i que Txkhov va trobar l'experincia "esgotadora", i va fer un cmic retrat de la catica producci en una carta al seu germ Aleksandr, l'obra va ser un xit, lloada, davant la perplexitat de l'autor, com una obra original. Mikhal Txkhov considerava Ivnov un moment clau en el desenvolupament intellectual i la carrera literria del seu germ. D'aquest perode prov una observaci de Txkhov que s'ha popularitzat amb el nom de l'"Arma de Txkhov", citada per Ili Grliand d'una conversa: "Si a l'Acte I tens una pistola penjada a la paret, llavors ha de ser disparada en l'ltim acte."

La mort del seu germ Nikolai, de tuberculosi, l'any 1889 va influir en Un relat ombrvol, acabat aquell setembre, sobre un home que s'enfronta a la fi de la seua vida i s'adona que no ha tingut cap sentit. Mikhal Txkhov, que va registrar la depressi i la recuperaci del seu germ desprs de la mort de Nikolai, per aquella poca estava investigant presons com a part dels seus estudis de dret, i Txkhov, a la recerca d'un objectiu per a la seua prpia vida aviat es va veure obsedit amb el tema de la reforma de les presons.

Sakhaln.


L'any 1890, Txkhov va mamprendre un ardu viatge en tren, cotxe de cavalls i vapor fluvial al lluny orient de Rssia i la katorga, o colnia penal a l'illa de Sakhaln, al nord del Jap, on va passar tres mesos entrevistant milers de convictes i colons.  Hom considera que les cartes que va escriure durant els dos mesos i mig de viatge a Sakhaln es troben entre el millor de la seua producci.  Els seus comentaris a la seua germana sobre Tomsk havien d'esdevenir famosos.

Tomsk s una ciutat molt avorrida. A jutjar pels borratxos que hi he conegut, i pels intellectuals que han passat per l'hotel a retre'm llurs respectes, els habitans tamb ho sn.

Els ciutadans de Tomsk s'hi van venjar posteriorment erigint una esttua satrica de Txkhov.

El que va esbrinar a Sakhaln el va impactar i angoixar, incloent-hi les pallisses, la corrupci amb els suministres i la prostituci forada de dones: Hi havia voltes, va escriure, que sentia que el que veia davant mi ultrapassava els lmits de la degradaci humana. Particularment li va colpir el calvari dels xiquets que vivien en la colnia penal amb llurs pares. Per exemple:

Al vapor de l'Amur, anant a Sakhaln, hi havia un convicte amb grillons als peus, que havia assassinat la seua muller. La seua filla, una xiqueta de sis anys, hi era amb ell. Em vaig adonar que all on anava el presoner, la filleta el seguia, agarrada als grillons. Per la nit, la xiqueta dormia amb els presoners i els soldats, tots en un munt.

Posteriorment, Txkhov arribaria a la conclusi que la caritat i les donacions no eren la soluci, sin que el govern tenia l'obligaci d'assegurar un tracte hum als presoners. Les seues investigacions van ser publicades entre 1893 i 1894 sota el ttol Ostrov Sakhaln (L'illa de Sakhaln), una obra sociolgica, no literria, digna i esclaridora a ms de brillant. Txkhov va trobar el mitj per a l'expressi literria de l'infern de Sakhaln en la seua novella curta L'assass, la darrera secci de la qual est ambientada a Sakhaln, on l'assass Ikov carrega carb per la nit, somniant en la llar.

Mlikhovo.
L'any 1892, Txkhov va comprar la petita villa de Mlikhovo, al voltant de seixanta-cinc quilmetres al sud de Moscou, on va viure fins l'any 1899 amb la seua famlia. s agradable ser un senyor, bromejava amb Sxeglov; per li preocupaven les seues responsabilitats com a terratinent i aviat va implicar-se en millorar la vida dels camperols. A ms d'organitzar l'ajut per a les vctimes de la fam i el clera de 1892, va construir tres escoles, un parc de bombers i una clnica, i regalava els seus serveis mdics als camperols de quilmetres al voltant, malgrat les seues recaigudes de tuberculosi.

Mikhal Txkhov, un dels membres del cercle familiar que vivia a Mlikhovo, descriu la magnitud del treball mdic del seu germ:

Des del primer dia que va arribar a Mlikhovo els malalts van comenar a afluir des de 30 quilmetres al voltant. Venien a peu o eren portats en carro, i sovint era reclamat per pacients a distncia. De vegades, des de molt demat hi havia dones camperoles amb els seus fills esperant-lo a la seua porta.



Gastava molts diners en medecines; per el cost ms important era el dels viatges d'hores de durada per visitar els malalts, el que redua el seu temps per a escriure. No obstant aix, el seu treball com a metge enriqu la seua obra en proporcionar-li el contacte directe amb totes les capes de la societat russa: per exemple, va poder conixer de primera m l'amuntegament i les insalubres condicions de vida de la majoria dels camperols. En el conte Camperols, descriu els preparatius d'una famlia per anar a dormir:

Comenaren a anar-se'n al llit. Nikolai, com a invlid, va ser collocat al costat de la cuina amb el seu vell pare;  Saixa dormia al terra, mentre Olga i les altres dones se'n van anar a l'estable.

Tamb atenia a membres de les classes superiors, dels quals va anotar: Aristcrates? Els mateixos cossos lletjos i la mateixa brutcia, la mateixa vellesa sense dents i la mateixa desagradable mort, com les prostitutes.

Va comenar a escriure La gavina l'any 1894, en una cabana que s'havia construt a l'hort de Mlikhovo.  En els dos anys segents a la seua installaci a Mlikhovo, havia restaurat la casa, havia posat en marxa l'explotaci agrcola, fent un hort i un petit estany i plantant molts arbres, els quals, d'acord amb Mikhal, Txkhov es mirava desprs... com si foren els seus fills. Com el Coronel Verxinin a Les tres germanes, quan se'ls mirava somniava en qu podrien arribar a ser passats tres o quatre-cents anys.

L'estrena de La gavina, el 17 d'octubre de 1896 al Teatre Aleksandrinski de Sant Petersburg, va ser un rotund fracs. Escridassada per l'audincia va fer que Txkhov es plantejara abandonar el teatre. Per l'obra va impressionar tant al dramaturg Vladmir Nemirvitx-Dantxenko que va convncer Konstantn Stanislavski per a dirigir-la en l'innovador Teatre d'art de Moscou l'any 1898. L'atenci que va prestar Stanislavski al realisme psicolgic i l'actuaci del conjunt va extraure les meravelles amagades del text i va restaurar l'inters de Txkhov pel teatre. El Teatre d'art li va encarregar ms obres i l'any segent s'estrenava L'oncle Vnia, que Txkhov havia acabat d'escriure l'any 1896.

Ialta.


Al mar de 1897 Txkhov  va patir una gran hemorrgia als pulmons durant una visita a Moscou i, amb gran dificultat, va ser persuadit de visitar una clnica, on els doctors van diagnosticar-li tuberculosi a la zona superior dels pulmons i li van ordenar un canvi en el seu estil de vida.

Desprs de la mort de son pare l'any 1898, va comprar un terreny a Aluixta, prop de Ialta, i hi va construir-se una villa, a la qual va traslladar-se amb sa mare i la seua germana l'any segent. Tot i que va plantar-hi arbres i flors, va criar gossos i  gres domstiques i va rebre hostes com Lev Tolstoi i Mxim Gorki, sempre estava disposat a deixar la seua "clida Sibria" per Moscou o per algn viatge. Va jurar que tornaria a Taganrog tan prompte hi installaren l'aigua corrent. A Aluixta va escriure dues obres de teatre ms per al Teatre d'art de Moscou, fent-ho amb ms dificultat que en els dies en qu escrivia amb serenitat, de la manera en qu avui menge coques; va tardar un any a escriure Les tres germanes i L'hort dels cirerers.

El 25 de maig de 1901 es va casar amb Olga Knpper   en la intimitat, ats el seu horror vers els casaments   una protegida de Nemirvitx-Dantxenko, de qui havia estat amant, a la qual va conixer als assajos de La gavina. Fins aquest moment, Txkhov, que havia estat qualificat com El literat solter ms irreductible de Rssia, s'havia estimat ms eludir els compromisos i anar fent visites als bordells i havia confessat a Suvrin:

Al capdavall em casar si s aix el que desitgeu. Per amb aquestes condicions: tot ha de continuar com fins ara   s a dir, ella haur de viure a Moscou i jo al camp, i jo vindr a veure-la... proporcioneu-me una muller que, com la lluna, no aparega totes les nits al meu cel.


La carta va resultar proftica per als arranjaments matrimonials de Txkhov amb Olga: ell va viure llargues temporades a Ialta, ella a Moscou, continuant la seua carrera d'actriu. L'any 1902, Olga va patir un avortament espontani; i Donald Rayfield ha proporcionat evidncies, basades en les cartes del matrimoni, que la concepci va poder ocrrer mentre Olga i Txkhov estaven separats. El resultat literari d'aquest matrimoni a distncia s una correspondncia que ha preservat tresors per a la histria del teatre, incloent-hi crtiques compartides dels mtodes de direcci de Stanislavski i consells de Txkhov a Olga sobre com interpretar les seues obres.

A Ialta, Txkhov va escriure nicament un dels seus contes ms clebres, La dama amb el gos (tamb anomenat Dama amb gosset), que descriu el que inicialment sembla una relaci ocasional entre un home i una dona casats a Ialta. Cap dels dos espera grans conseqncies de la relaci, per finalment tornen a trobar-se, arriscant la seguretat de llurs respectives vides familiars.

Mort.
Al maig de 1904, Txkhov estava en estat terminal. Tothom que el veia pensava que el final no devia estar massa lluny, va dir Mikhal Txkhov, per tot i que es trobava al final, ell semblava no adonar-se'n. El 3 de juny se'n va anar amb Olga al balneari alemany de Badenweiler, a la Selva Negra, des d'on va escriure cartes aparentment jovials a la seua germana Maixa descrivint el menjar i les rodalies i assegurant-li a ella i a sa mare que estava millorant. En la seua ltima carta, es queixava de com anaven vestides les dones alemanyes.



La mort de Txkhov ha esdevingut un dels grans temes de la histria de la literatura, renarrada, adornada i feta literatura moltes vegades, notablement en el conte Errand de Raymond Carver. L'any 1908, Olga va escriure la narraci dels darrers moments del seu marit:

Anton es va incorporar de manera inhabitualment enrgica i va dir en alta i clara veu (tot i que no sabia prcticament alemany): Ich sterbe ("Jo more"). El doctor el va calmar, va prendre una xeringa, li va posar una injecci de cmfora, i va demanar xampany. Anton va prendre una copa plena, la va examinar, em somrigu i va dir: Fa molt de temps que no bec xampany. La va beure i va gitar-se suaument sobre el seu costat esquerre, i jo tot just vaig tenir temps de crrer vers ell, recolzar-me en el llit i cridar-lo, per ell havia deixat de respirar i estava adormit tranquillament com un infant...

El cos de Txkhov va ser transportat a Moscou en un vag de tren amb refrigeraci, que es feia servir per al transport d'ostres fresques, un detall que va ofendre Gorki. Alguns dels milers d'assistents al seu funeral van unir-se per error al seguici fnebre d'un tal General Keller, que dua una banda militar d'acompanyament. Va ser enterrat al costat de son pare al Cementeri Novodevitxi.

La seua obra i la seua influncia.
Les obres teatrals de Txkhov representen una pedra de volta de la dramatrgia de tots els temps. A l'inici del segle XX, sobre els seus textos teatrals, el director teatral Konstantin Stanislavski elabor una nova metodologia de l'art dramtic, per adequar-lo a l'expressi dels estats d'nim complexos, dels efluvis emocionals de personatges aparentment quotidians, per possedors de facetes atribubles a qualsevol sser hum.

Pocs mesos abans de morir, Txkhov va dir a l'escriptor Ivan Bunin que creia que la gent continuaria llegint-lo noms set anys. Per qu set? pregunt Bunin. B, set i mig, va respondre Txkhov. No est malament. Em queden sis anys de vida.



Sempre modest, no podia en absolut imaginar la reputaci que aconseguiria pstumament. Les ovacions per L'hort dels cirerers en l'any de la seua mort li van mostrar fins a quin punt havia guanyat l'afecte del pblic rus   des d'aleshores va ser la segona personalitat literria de Rssia, noms per darrere de Tolstoi, qui va sobreviure-li sis anys   per desprs de la seua mort la fama de Txkhov encara va crixer ms i ms.

L'obra de Txkhov es va donar a conixer a l'mbit angloparlant grcies a les traducciones de Constance Garnett, i aviat van guanyar-se l'admiraci d'escriptors com ara James Joyce, Virginia Woolf i Katherine Mansfield, la darrera discutida fins al punt del plagi. El crtic rus D. S. Mirski, que vivia a Anglaterra, va explicar la popularitat de Txkhov a aquell pas pel seu poc habitual i absolut rebuig del que podem denominar valors herics.  A la mateixa Rssia, els drames de Txkhov van passar de moda desprs de la revoluci, per posteriorment van ser adaptats al sistema sovitic, amb Lopakhin, per exemple, reinventat com un heroi del nou ordre, portant una destral a l'hot dels cirerers.

Un dels primers estrangers a lloar els drames de Txkhov va ser George Bernard Shaw, qui va subtitular la seua obra La casa de l'angoixa "Una fantasia a la manera russa sobre temes anglesos" i va detectar similituds entre la situaci de la classe terratient anglesa i la de la russa segons la descrivia Txkhov: la mateixa gent agradable, la mateixa i absoluta futilitat.

Als Estats Units, la reputaci de Txkhov va comenar a creixer desprs, a poc a poc, en part degut a la influncia del Sistema Stanislavski, amb el seu concepte de subtext. Sovint, Txkhov expressava el seu pensament no a travs dels dilegs, va escriure Stanislavski, sin en les pauses, o entre lnies o en rpliques consistents en un nic mot... els personatges sovint senten i pensen coses que no expressen en els dilegs. Particularment, el Group Theatre de Nova York va desenvolupar aquesta aproximaci subtextual al drama, influint sobre generacions de dramaturgs, guionistes i actors nord-americans, incloent-hi Clifford Odets, Elia Kazan i especialment Lee Strasberg. Al seu torn, l'Actors Studio de Strasberg i el seu "Mtode" van influir sobre molts actors, com ara Marlon Brando i Robert De Niro, tot i que a aquesta alada la tradici de Txkhov probablement s'havia distorsionat com una preocupaci pel realisme. L'any 1981, el dramaturg Tennessee Williams adapt La gavina com El quadern de Trigorin.

Actualment Txkhov s el dramaturg ms popular desprs de Shakespeare als pasos angloparlants; per hi ha escriptors que creuen que els seus contes representen la seua major aportaci. Raymond Carver, que va escriure el conte Errand (Encrrec) sobre la mort de l'escriptor, creia que Txkhov era el millor de tots els contistes:

Els contes de Txkhov sn tan meravellosos (i necessaris) avui dia com quan van aparixer per primera vegada. No s noms l'immens nombre que en va escriure    pocs escriptors, o potser cap, n'han escrit ms   s la impressionant freqncia en qu va escriure obres mestres, contes que ens encoratgen i alhora ens satisfan i ens colpeixen, excitant les nostres emocions de la manera en qu noms l'art vertader ho pot fer.



Ernest Hemingway, altra de les influncies de Carver, va ser ms mesqu, escrivint: Txkhov escrigu al voltant de sis bons contes. Per es tractava d'un escriptor afeccionat. i Vladimir Nabokov una volta va condemnar la barreja de terribles vulgaritats, eptets fcils, repeticions. Per tamb va declarar que La dama amb gosset era un dels millors contes mai escrits i va dir que Txkhov escrivia en la forma en qu una persona conta a una altra les coses ms importants de la seua vida, lentament per sense interrupci, en veu baixa.

Per a l'escriptor William Boyd, l'aportaci de Txkhov va ser l'aband del que William Gerhardie anomen l'"argument d'incident" per quelcom ms amagat, interromput, apedaat o, en altres paraules, amerat de vida.

Virginia Woolf s'inspir en la qualitat nica d'un conte de Txkhov per a escriure The Common Reader:

Per, aix s el final?, ens preguntem. Tenim la sensaci que hem passat per alt els senyals, o com si una melodia s'haguera aturat de sobte sense l'esperat acord de conclusi. Aquests contes estan inacabats, diem, i procedim a bastir una crtica basada en l'assumpci que els contes han d'acabar de manera recognoscible. Fent aix llancem la qesti sobre la nostra agudesa com a lectors. Quan la melodia s familiar i el final emftic   amants units, malvats venuts, intriges desvetllades    com en la major part de la literatura victoriana, les coses no van malament, per quan la melodia no s familiar i el final s una nota d'interrogaci o simplement la informaci que es van posar a parlar, com en el cas de Txkhov, ens cal un gosadssim i despert sentit literari per a poder escoltar la melodia, i en particular aquelles darreres notes que completen l'harmonia.

Obres.

 Obra teatral .
 Ivnov (       - 1887);
 L's (1888);
 La gavina (      - 1896);
 L'oncle Vnia (          - 1899-1900);
 Les tres germanes (           - 1901);
 L'hort dels cirerers (            , 1904);

 Traduccions catalanes .
Contes, Quaderns Crema, 1995;
Del foc a les brases, Lumen, 1993;
El monjo negre, Laertes, 2003;
La gavina, Teatre Nacional de Catalunya, 1997;
L'estepa i altres narracions, Edicions 62, 1991;
Les tres germanes, Prtic, 1990, trad. Joan Oliver;
Les tres germanes, Proa, 2005, trad. Narcs Comadira;
L'oncle Vnia: escenes de la vida rural en quatre actes, Edicions del Mall, 1983, trad. Feliu Formosa;
Mel salvatge, Edhasa, 1986;
Teatre complet (Obra completa), Diputaci Provincial de Barcelona. Institut del Teatre, s. d.
Teatre de Txkhov, Aym, 1982, trad. Joan Oliver;

 Notes .
















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41535" title="Adri Gual i Queralt" nonfiltered="1009" processed="1000" dbindex="16071">
Adri Gual i Queralt (Barcelona, 1872 - 1943), dramaturg i empresari teatral catal, impulsor i director de l'Escola Catalana d'Art Dramtic, pintor i pioner del cinema. 

Fund el Teatre ntim. Fou director de l'Escola Catalana d'Art Dramtic i director artstic de la productora Barcingrafo (1913). Document important foren les seves memries, editades pstumament: Mitja vida de teatre (1960). Com a plstic, se centr en un estil modernista tpicament esteticista. Finalment dedic el seu esfor a l'escenografia d'obres muntades per ell.

 Obra teatral .
 Misteri de dolor.
 Donzell qui cerca muller.
 L'emigrant.
 Nocturn (Audante Morat);
 Silenci (Drama de mn);
 La pobra Berta;
 La fi de Toms Reynald;
 Els pobres menestrals.

 Bibliografia .
Adri Gual, Mitja vida de teatre: memries d'Adri Gual, Aedos, 1960.
Adri Gual, Misteri de dolor, dins Teatre modernista, antologia a cura de Xavier Fbregas, Edicions 62 i La Caixa, MOLC 77.
Adri Gual, Mitja vida de modernisme, Institut del Teatre, 1992.
Carles Batlle i Jord, El teatre d'Adri Gual: 1891-1902, Universitat Autnoma de Barcelona, 1998.
Carles Batlle i Jord, Adria Gual (1891-1902): per un teatre simbolista, Abadia de Montserrat, 2001.
Hermann Bonnin Llins, Adri Gual i l'Escola Catalana d'Art Dramtic (1913-1923), Dalmau, 1974.
Enric Ciurans, Adri Gual, Infiesta, collecci Gent nostra, 2000.
Miquel Porter Moix, Adri Gual i el cinema primitiu catal, Universitat de Barcelona, 1985.
Ricard Salvat, Adri Gual i la seva poca, Edicions 62, 1972.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41540" title="Muntanyes del Taure" nonfiltered="1010" processed="1001" dbindex="16072">


Les muntanyes del Taure (en turc Toros Da lar ) s una cadena muntanyosa de Turquia situada a l'est de la pennsula d'Anatlia i que culmina amb el masss d'Aladag a 3.734 m d'altura. s on hi neix el riu Eufrates. El nom prov de l'arameu Tur o Tura (muntanya alta) i per analogia es va aplicar a altres llocs com el Quersons Turic (Crimea) i el Taurisci als Alps Norics.

La cadena s'inicia al sud-oest de la pennsula i a la regi de Cilcia es divideix en dues branques: el Taure oriental, vers el nord-est (ms alt que l'altra serralada) que arriba fins al Caucas i la mar Cspia; el Taure occidental, que ocupa la Cilcia i va cap al sud fins l'Eufrates.

Enlla extern.
Mapa a Google Maps





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41549" title="Pisces" nonfiltered="1011" processed="1002" dbindex="16073">

Astronomia: nom cientfic de la constellaci dels Peixos.
Astrologia: signe del Zodac de Peixos.
Taxonomia: txon antic per als peixos, vegeu peix.

Vegeu tamb.
Peix (desambiguaci);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41556" title="Salvador Allende Gossens" nonfiltered="1012" processed="1003" dbindex="16074">


Salvador Allende Gossens (Valparaso, 1908 - Santiago de Xile, 1973), metge i poltic xil. Va ser elegit president de la Repblica de Xile l'any 1970, desprs d'aconseguir la victria la coalici que encapalava, l'anomenada Unidad Popular. El seu mandat com a president comprenia fins el 1976 per, el cop d'estat de l'onze de setembre de 1973 protagonitzat per sectors de militars contraris a les poltiques socialistes, recolzats per sectors reaccionaris de l'extrema dreta i pels Estats Units, va finalitzar aquell perode democrtic d'intenses reformes socials. La seva mort es va produir durant el bombardeig al Palau de la Moneda pels militars colpistes, durant el qual es va sucidar, defensant fins el darrer moment el legtim govern que representava. Aquell trgic final va commoure a tot el mn i el va fer esdevenir com un poltic exemplar.

 Origen i famlia .
L'origen dels Allende s basc. Els seus avantpassats arribaren a Xile durant el segle XVII, i  van comenar a destacar entre les famlies aristocrtiques a partir de la primera meitat del segle XIX. De la seva famlia destac el seu avi Ramn Allende Padn, anomenat El Vermell, radical i gran mestre de la maoneria.

El seu fill Salvador Allende Castro va ser tamb radical i ma. Va treballar com a funcionari pblic i com a notari del port de Valparaso. Es va fer conegut pel seu enginy, dots potiques (igual que el seu pare), i el seu fanatisme pel procs de xilenitzaci  de Tacna i Arica.

Es va casar amb Laura Gossens Uribe, dona de gran bellesa i molta religiositat, filla d'un immigrant belga i una dama de la ciutat de Concepcin. Els germans Allende Gossens van ser: Alfredo, Ins, Salvador i Laura, i per la mort dels dos darrers van haver dos nous Salvador i Laura. 

La famlia d'Allende era burgesa, el seu pare va viatjar i es va traslladar amb la seva famlia arreu del pas, a causa dels diferents crrecs que ocup a l'Administraci pblica. Per aquest motiu, els primers 8 anys de vida d'Allende es desenvoluparen a Tacna, en aquell moment en poder de Xile, arribant a la ciutat tot just complerts uns mesos. Salvador Allende Castro hagu d'assumir com advocat de la Cort d'Apellacions i secretari de la Intendncia Regional, installant-se amb la seva famlia en la propietat arrendada al carrer San Martn 238. 

Allende va iniciar els seus estudis en la Secci Preparatria del Liceu de Tacna, dirigit pel professor Julio Angulo. Es mostrava com un nen entremaliat i energtic, segons explica Zoila Rosa Ovalle, la nana que va cuidar a Allende en la infantesa i adolescncia, i que va arribar a veure'l convertit en president. Ella l'anomenaria Chichito, car el petit Allende no podia pronunciar el seu diminutiu corresponent, Salvadorcito. D'all l'origen del sobrenom, el Chicho Allende.

Desprs de 8 anys residint a Tacna, la famlia es va traslladar, per un petit perode de temps a Iquique el 1918. Valdivia seria la segent destinaci, installant-se el pare com advocat del Consell de Defensa de l'Estat el 1919. Va seguir els seus estudis en el Liceu de Valdivia, guanyant els malnoms de pije i pollastre fi, per la seva alta posici social i la seva preocupada vestimenta, en comparaci amb els seus congneres. 

El retorn a Valparaso es va produir el 1921, al ser nomenat el pare advocat de la Cort d'Apellacions d'aquesta ciutat. All, Allende, mentre continuava els seus estudis en el Liceu Eduardo de l'Embarra, va conixer a Juan Demarchi, vell sabater anarquista qui, segons les confessions del mateix Allende, exerc en ell una influncia fonamental, especialment arran de les llargues converses que mantingueren, en les quals tamb jugaven a escacs, perfilant-se moltes de les futures banderes de lluita social que portaria el futur president de Xile. Alguns creuen, no obstant aix, que aquesta relaci est massa embellida i mitificada i que la influncia del sabater hauria estat menor.

Va finalitzar els seus estudis secundaris el 1924 i va decidir fer el servei militar, que va fer al llarg d'un any en el Regiment de Llancers de Tacna. Va ingressar a la Universitat de Xile per a estudiar medicina, malgrat que tenia dubtes entre seguir aquesta carrera o la de dret. Va viure amb la seva tia paterna, Anita, per a desprs menar una vida d'inestabilitat residencial, visquent de pensi en pensi. A pesar d'aquesta relativa precarietat, va seguir sent el fatxenda. Va obtenir un cinc de nota de mitjana al finalitzar els seus estudis. Escola de Medicina de la Universitat de Xile. Certificats d'Exmens Finals, anys 1926-1931. La seva tesi doctoral, de 1933, "Higiene mental i delinqncia" ha estat publicada el 2005 per l'Editorial CESOC, de Santiago de Xile.

 Inici en la poltica .

Salvador Allende va entrar al collegi de Valdivia, on destac per la cura que tenia en el vestir (qualitat que li duraria tota la vida). Era l'encarnaci del "pije", les noies li deien el "pollo fino".
 
Va destacar, tamb, com alumne i lder estudiantil. L any 1926 ingressa a l'Escola de Medicina de la Universitat de Xile, on es titula de metge cirurgi.

En aquesta poca, coneix el pensament i ideari socialistes. Ser catequitzat en elles per Jos Demarchi, vell sabater anarquista. El va infondre durant llargues converses, deixant-li llibres de Bakunin, Kropotkin, Lafargue, Malatesta. Inicia la seva vida poltica en el grup estudiantil de la Universitat de Xile, Avance, de tendncia esquerrana. Tot i aix, s expulsat del grup per les seves idees democrtiques, ja que quan un Cop d Estat va treure del poder al president Juan Esteban Montero, i va implantar l'anomenada "Repblica Socialista", ell defensava la legalitat i constitucionalitat a la tribuna del Avance. L expulsen per 395 vots contra 5.

 Vida poltica.



El 1933, havent abraat els ideals de justcia social i llibertat, que professaria tota la seva vida, particip en la fundaci del Partit Socialista de Xile, amb el qual es mantindr sempre fidel.

Durant el govern del general Carlos Ibaez, del qual s un gran opositor, es relegat a Caldera. Des d all torna a Valparaso per a presidir el Front Popular, coalici amb la qual va guanyar el seu primer esc al Congrs Nacional com a diputat per Valparaso i Aconcagua. 



El 1939, desprs del triomf del president Pedro Aguirre Cerda, aquest li demana que es faci crrec del Ministeri de Salubritat, Previsi i Assistncia Social. Un any desprs contrau matrimoni amb Hortensia Bussi, uni de la que naixeran tres filles: Laura, Mara Isabel i Beatriz.

El 1942 es nomenat Secretari general del Partit Socialista, essent elegit, l'any 1945, senador per Valdivia, Llanquihue, Chilo, Aysn i Magallanes, provncies del sud del pas. 

Des del 1949 fins al 1963 presideix el Collegi Mdic de Xile. El 1952 s enfronta a la seva primera postulaci presidencial, en la que obt tan sols un 5% dels sufragis. Aquest fracs no impedir que l'any segent renovi el seu esc al Senat, amb representaci per Tarapac i Antofagasta, al nord del pas. A partir d aquest moment, la seva vida poltica es desenvolupa en un continu intent d arribar a la presidncia de Xile. 

El 1958 torna a disputar la presidncia de la Naci, essent altra volta derrotat per una estreta diferencia de vots, contra l'independent de dretes, Alessendri Rodrguez. Aquest cop el triomf d Allende va estar ms a prop. El 1961 obt un esc al Senat per la seva ciutat natal, Valparaso, desprs d una gran campanya. Finalment, i desprs d haver estat derrotat per segona vegada en la lluita per la presidncia, Salvador Allende es va autoimposar el desafiament de ser electe en una zona tradicionalment difcil per a les forces d esquerra, resultant victoris. 

Novament, competeix per la presidncia l'any 1964. L elegit ser el democratacristi Eduardo Frei, que va obtenir una gran majoria per a la seva "revoluci en llibertat". El cert era que la imminent victria d Allende preocupava a la dreta que va acabar votant al Partit Demcrata Cristi ms que al seu candidat. Tot i aix, Allende suma un important nombre de sufragis. 

Es constitueix en el smbol nacional del socialisme moderat, exercint des de 1966 la presidncia del Senat de forma tan equilibrada que, quan l'abandona, fins i tot el diari El Mercurio, gran enemic seu, li va retre homenatge. El 1969, renova de nou el seu mandat parlamentari com a senador per Chilo, Aysn i Magallanes. 



El 4 de setembre del 1970, Salvador Allende obt la primera majoria relativa en les eleccions presidencials recolzat per la coalici de la "Unidad Popular", integrada principalment per socialistes i comunistes amb una ideologia de centre-esquerra. S'inicia aix un tortus cam destinat a obtenir que el Congrs Nacional ratifiqus el triomf de les urnes, aix succea sempre que no s obtenia la majoria absoluta, per a que els parlamentaris optin entre les dues primeres majories relatives, ja que no hi ha segona volta.

Desprs d un acord amb la Democrcia Cristiana, Allende s elegit President de la Repblica i assumeix el mandat, enmig de l'expectaci nacional i internacional, el 4 de novembre de 1970, iniciant-se la denominada "via xilena al socialisme", batejada grficament com "la revolucin de empanada y vino tinto", atenent al particular carcter del triomf de l'esquerra xilena, obtingut netament a les urnes com a resultat del recolzament massiu dels ciutadans al procs de les reformes que va proposar per al pas.

Durant l'anomenat govern popular, el recolzament del poble augmenta a conseqncia de les reformes socials i econmiques que s'inicien i, al mateix temps, controla tota la campanya desestabilitzadora iniciada per la dreta i la Democrcia Cristiana. La Unidad Popular obt la majoria absoluta dels vots en les eleccions municipals del 1971 i ms del 43% dels sufragis en les parlamentaries de 1973, superant mpliament els anteriors resultats electorals de 1970. La coalici de dretes va fracassar en el seu intent de provocar una acusaci constitucional contra Allende, per a la qual requeria dos terceres parts del Congrs. A partir d'aquell moment es van fer la idea del difcil que seria derrocar a Allende per la via democrtica, aix que iniciaren una campanya destinada a exaltar als militars enfront el govern constitucional. 




En aquest clima d agitaci provocat pels sectors reaccionaris amb el recolzament exterior, principalment dels Estats Units dins del context histric de la guerra freda, es va crear un ambient de crispaci favorable per a l'esclat del Cop d Estat que l'11 de setembre de 1973 va posar fi al govern popular i va desencadenar una ona de persecuci i mort que va tenyir de sang els carrers de Xile. El president Allende va morir durant el bombardeig del palau de la Moneda. El relat oficial diu que es va sucidar amb un fusell AK-47, regal de Fidel Castro que portava inscrita una dedicatria a la culata que deia: "A Salvador, de su compaero de armas, Fidel". Tot i aix, hi ha diverses hiptesis que sostenen la teoria de l'assassinat i, per tant, del magnicidi que haurien coms els assaltants del palau presidencial. Minuts abans, havia pronunciat per rdio Magallanes el seu darrer discurs de "las grandes alamedas" adreat als ciutadans xilens, especialment al poble: els treballadors, pagesos, a les dones i als joves.



Durant bona part d'aquell trgic mat, el president Allende es comunicava freqentment amb el poble emeten diferents missatges per Radio Corporacin i Radio Magallanes per explicar la situaci: 


"(...)Compaeros que me escuchan:

La situacin es crtica, hacemos frente a un golpe de Estado en qu participan la mayora de las Fuerzas Armadas. En esta hora aciaga quiero recordarles algunas de mis palabras dichas el ao 1971, se las digo con calma, con absoluta tranquilidad, yo no tengo pasta de apstol ni de mesas. No tengo condiciones de mrtir, soy un luchador social que cumple una tarea que el pueblo me ha dado. Pero que lo entiendan aquellos que quieren retrotraer la historia y desconocer la voluntad mayoritaria de Chile; sin tener carne de mrtir, no dar un paso atrs. Que lo sepan, que lo oigan, que se lo graben profundamente: dejar La Moneda cuando cumpla el mandato que el pueblo me diera, defender esta revolucin chilena y defender el Gobierno porque es el mandato que el pueblo me ha entregado. No tengo otra alternativa. Slo acribillndome a balazos podrn impedir la voluntad que es hacer cumplir el programa del pueblo. Si me asesinan, el pueblo seguir su ruta, seguir el camino con la diferencia quizs que las cosas sern mucho ms duras, mucho ms violentas, porque ser una leccin objetiva muy clara para las masas de qu esta gente no se detiene ante nada. Yo tena contabilizada esta posibilidad, no la ofrezco ni la facilito. El proceso social no va a desaparecer porque desaparece un dirigente. Podr demorarse, podr prolongarse, pero a la postre no podr detenerse. Compaeros, permanezcan atentos a las informaciones en sus sitios de trabajo, que el compaero Presidente no abandonar a su pueblo ni su sitio de trabajo. Permanecer aqu en La Moneda inclusive a costa de mi propia vida. (...)"

"(...)En estos momentos pasan los aviones. Es posible que nos acribillen. Pero que sepan que aqu estamos, por lo menos con nuestro ejemplo, que en este pas hay hombres que saben cumplir con la obligacin que tienen. Yo lo har por mandato del pueblo y por mandato conciente de un Presidente que tiene la dignidad del cargo entregado por su pueblo en elecciones libres y democrticas. En nombre de los ms sagrados intereses del pueblo, en nombre de la Patria, los llamo a ustedes para decirles que tengan fe. La historia no se detiene ni con la represin ni con el crimen. Esta es una etapa que ser superada. Este es un momento duro y difcil: es posible que nos aplasten. Pero el maana ser del pueblo, ser de los trabajadores. La humanidad avanza para la conquista de una vida mejor. (...)"

(...)"Seguramente Radio Magallanes ser acallada y el metal tranquilo de mi voz no llegar a ustedes. No importa. La seguirn oyendo. Siempre estar junto a ustedes. Por lo menos mi recuerdo ser el de un hombre digno que fue leal con la Patria."(...)

Tal com ell va dir en els ltims mesos -quan ja es respirava l'ambient d un imminent cop d'estat- que no deixaria la Moneda fins que no compls el mandat que li va conferir el poble i que noms el farien fora abatent-lo. D aquesta manera va deixar el seu legat incommensurable per a les futures generacions. El seu nom i la seva memria han anat creixent al llarg del temps, essent objecte de reconeixement arreu del mn. A Xile molts carrers, museus, escoles, consultoris i publicacions duen el nom de l'insigne estadista que, per ms de mig segle, va prestigiar la poltica xilena, convertint-se en exemple de conseqncia i convicci democrtica i socialista.

 Funerals.

Salvador Allende va ser enterrat amb molta discreci al cementiri de Via del Mar, sense una placa que identifiqus la seva sepultura. Casi 18 anys desprs de la seva trgica mort, el 4 de setembre de 1990, per ordre del president Patricio Aylwin, Salvador Allende va rebre un nou funeral, per aquest cop multitudinari i amb els corresponents honors de cap d Estat, que li corresponien com a ex-mandatari, i fou sepultat en una gran tomba al cementiri General de Santiago de Xile.

Referncies.


Enllaos externs.
 Homenatge a Salvador Allende (Part I);
 Homenatge a Salvador Allende (Part II);
 Xile: el govern d'Allende i la dictadura de Pinochet ;











































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41557" title="Funci de recompte de nombres primers" nonfiltered="1013" processed="1004" dbindex="16075">
La funci de recompte de nombres primers s la funci  (x) que, per a una x determinada proporciona la quantitat de nombres primers menors o iguals a x. s una funci contnua per no diferenciable, ja que s esglaonada, com es pot comprovar fcilment:
 (1) = 0 (no hi ha primers   1);
 (2) = 1 (l'nic primer   2 s el 2);
 (3) = 2 (els primers   3 sn 2 i 3);
 (4) = 2 (id.);
 (5) = 3 (els primers   5 sn 2, 3 i 5);
...
 (10) = 4 (els primers   10 sn 2, 3, 5 i 7);
...

 Teorema dels nombres primers .

Un dels resultats ms importants de la teoria de nombres s que el valor de  (x) s'aproxima assimptticament al de x/ln x quan x tendeix a infinit. s a dir:

;

Cal notar que aix no significa que la diferncia entre  (x) i x/ln x s'aproximi a zero (de fet no ho fa!) sin que el seu quocient s'aproxima a 1. Aquest resultat, conjecturat per primera vegada per Gauss, s'anomena teorema dels nombres primers. Desprs de molts intents fallits de demostraci, els matemtics Jacques Hadamard i Charles de la Valle-Poussin n'aconseguiren, independentment, una demostraci definitiva.

Si reexpressem la relaci anterior com

;

la podem interpretar com que la densitat mitjana de nombres primers dins dels nombres enters s'aproxima a 1/lnx a mesura que x augmenta.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41559" title="Elisabet Bowes-Lyon" nonfiltered="1014" processed="1005" dbindex="16076">


Elisabet Bowes-Lyon, reina del Regne Unit (Londres 1900 - 2002). Fou una de les primeres persones que no eren membres de la reialesa europea en contraure matrimoni amb un prncep britnic. Arrib a complir cent dos anys.

Naixement i famlia.

Filla petita del catroz comte de Strathmore i Kinghorne, lord George Bowes-Lyon i la seva esposa lady Nina Cavendish-Bentick, descendent dels ducs de Devonshire.

El seu lloc de naixement sempre ha estat envoltat d'una certa polmica, si b sembla cert que nasqu a la casa famliar londinenca dels comtes, fou inscrita en la seva partida de naixement com a nascuda a Esccia, concretament a Hitchin al Hertfordshire, prop dels dominis familiars escocesos de Saint Paul's Walden Bury. 

Moltes llegendes corregueren al voltant del naixement de la reina mare, la primera era que era una nena adoptada procedent d'una parella pobre d'Irlanda i la segona s que ella era una filla extramatrimonial de lady Nina Canvendish.

La Primera Guerra Mundial signific un important canvi en la seva vida, el seu germ lord Fergus Bowes-Lyon mor en acci a la ciutat de Loos a Frana, i el seu germ lord Michael Bowes-Lyon fou fet pres per l'exrcit alemany de mar de 1917 fins al novembre de l'any segent. Al mateix temps el Castell de Glamis, propietat familiar, es convert en una casa de convelescncia per soldats anglesos.

Casament.

L'any 1921 el duc de York i futur rei Jordi VI del Regne Unit li propos matrimoni, proposici que ella rebutj en un primer moment, tement perdre la seva llibertat. El prncep declar la voluntat de no casar-se amb ning que no fos ella. La reina Maria de Teck visit el Castell de Glamis, convenc a la noia i envi al Comte de Moray, "competidor" del prncep en el cor de lady Elisabet, a una missi diplomtica a l'altre costat de l'Atlntic.

El 26 d'abril de 1923 el duc de York contreia matrimoni amb lady Elisabet Bowes-Lyon, filla de la rncia aristocrcia escocesa a l'Abadia de Westminster. 

S'establiren a Surrey i jugaren un paper menor en els anys posteriors al casament en qu foren coneguts com a ducs de York. L'any 1936 foren declarats reis del Regne Unit. El matrimoni tingu dues filles:

 SM la reina Elisabet II del Regne Unit (Londres 1926) casada amb el prncep grec Felip de Grcia a Londres el 1947.

 SAR la princesa Margarida del Regne Unit nascuda al Castell de Glamis el 1930 i morta a Londres el 2002. Fou casada l'any 1960 amb el fotgraf Antoni Armstrong-Jones de qui es divorci el 1976.

Reina consort.

Des de l'any 1936 i fins l'any 1952 esdevingu reina consort del Regne Unit. Un regnat marcat per la Segona Guerra Mundial i per la gran popularitat aconseguida durant aquest conflicte per la casa reial britnica. La Reina i les seves filles es negaren a abandonar Londres i refugiar-se al Canad, aquest fet junt amb les nombroses visites al front, a hospitals i a la poblaci feren que la nova parella reial gaudis d'una altssima popularitat.

Les relacions entre la jove parella i els nous ducs de Windsor, l'ex-rei Eduard i Wallis Simpson, foren ms que nefastes. Elisabet mai perdon l'abdicaci del rei Eduard i li guard un ressentiment enorme per haver collocat sobre les espatlles del seu marit un paper, el de rei, que segons ella era molt ms del que el seu esps podia assumir. Ella advoc perqu la nova duquessa mai fos considerada Altesa Reial i, juntament amb Churchill, alluny als nous ducs d'Europa enviant-los a les Bahames

L'any 1939 visit Estats Units d'Amrica amb el seu marit en el primer viatge que sobirans britnics realitzaren a l'excolnia britnica. El viatge permet que els nous reis britnics coneguessin al president dels Estats Units. 

Hitler, per la seva actitud durant la guerra, la va qualificar com la "dona ms perillosa del mn" i "si Curchill s l'home que ms puc tmer a Europa, ella sens dubte s la dona que ms temo d'Europa".

Reina Mare.

Durant cinquanta anys de la seva vida (1952 - 2002) ella fou la reina mare del Regne Unit. Desprs de la mort del seu marit compr el castell escocs de Mey que estava en un estat lamentable i el restaur completament. A ms a ms, el castell tenia una propietat de ms de 1800 acres de terreny.

Esdevingu el membre ms popular de la famlia reial britnica, posici nicament discutida per la Princesa de Galles. Durant aquests anys desenvolup una forta passi per l'art, la compra d'obres d'art que anaven des de Monet a Faberg, les curses de cavalls i la ginebra.

La reina mare mor l'any 2002 a l'edat de cent-dos anys, sobrevivint a la seva filla la princesa comtessa de Snowdon, a la seva cunyada la princesa Marina de Grcia, als seus nebots George Lascelles i el prncep Guillem de Gloucester i a tots els seus cunyats. 





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41571" title="Kokoshnik de Rssia" nonfiltered="1015" processed="1006" dbindex="16077">
El Kokoshnik de Rssia s una de les peces ms clebres i valuoses de la collecci britnica de joies reials.

Realitzat l'any 1888 en ocasi de les noces de plata dels prnceps de Galles, el futur rei Eduard VII del Regne Unit i la princesa Alexandra de Dinamarca.

L'obra fou encarregada per Lady Salisbury i sufragada pels 365 pars del Regne. La joia fou realitzada al taller del prestigis joier Garrard.

La pea seguia l'estil dels kokoshniks russos, unes peces tpiques de les pageses russes que la cort dels tsars havia transformat en precioses joies. La princesa de Galles coneixia l'estil perqu la seva germana la tsarina Dagmar de Dinamarca en possea un.

L'obra fou supervisada per la marquesa de Aliesbury i Salisburg i per la comtessa Spencer i de Cork. Cont seixanta barres de plat incrustades de 488 diamants, els dos ms grans medeixen 3.25 quirats.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41578" title="Fagcia" nonfiltered="1016" processed="1007" dbindex="16078">

Les fagcies (Fagaceae) sn una famlia d'arbres o arbusts monoics, de fulla caduca o persistents. Les fulles sn simples, alternes amb estpules caduques. Flors unisexuals, monoclamdies, inconspiqes. Flores masculines reunides en aments o en glomruls, amb 8 fins 20 estams. Flors femenines disposades en petites espigues o a la base de les inflorescncies masculines; de gineceu nfer i amb 3 o 6 carpls. Cada 1 a 3 flors femenines tenen un involucre basal d'esquames, que es transforma en una cpula en el fruit o la infrutescncia. Polinitzaci anemfila. Fruits en ncula o aglans; cada 1 a 3 fruits provists d'una cpula esquamiforme o espinosa. Famlia integrada por unes 450 espcies. Tots els gneres menys un sn propis de l'hemisferi boreal.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41580" title="Tiara de la Reina Maria" nonfiltered="1017" processed="1008" dbindex="16079">
La Tiara de la reina Maria s una de les peces ms conegudes i importants de la collecci britnica de joies reials. 

La tiara fou un regal de les noies de Gran Bretanya i Irlanda als ducs de York en el moment de les seves noces l'any 1893. Els ducs serien en el temps els reis Jordi V del Regne Unit i la reina Maria de Teck.

Originalment era coronada per perles per amb el temps aquestes foren substitudes per diamants. La joia fou regalada per la reina Maria a la seva nta la reina Elisabet II del Regne Unit en motiu del seu casament amb el prncep Felip de Grcia l'any 1947.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41582" title="Tiara de la Gran Duquessa Vladimir" nonfiltered="1018" processed="1009" dbindex="16080">
La tiara de la Gran Duquessa Vladimir s la ms coneguda i utilitzada tiara de la collecci reial. 

La gran duquessa Maria Pavlovna de Rssia, nascuda gran duquessa de Mecklenburg-Schwerin era una de les gran colleccionistes de joies de la cort dels tsars. Tia del tsar Nicolau II de Rssia possea una collecci impressionant de joies, moltes de les quals foren comprades desprs de la seva mort per la reina Maria de Teck l'any 1921.

Les joies de la gran duquessa foren sostretes de Rssia desprs de la revoluci de 1917 i recuperades per la seva propietria. Les joies passaren a la seva filla la gran duquessa Helena de Rssia, princesa de Grcia desprs de la mort de la gran duquessa l'any 1920.

La tiara consisteix en quinze cercles de diamants dintre dels quals hi ha engastat una perla en forma de pera substituible per una maragda en la mateixa forma en cada cercle. Tamb s'ha vist lluir-la sense cap classe de perles o maragdes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41588" title="Vladmir Maiakovski" nonfiltered="1019" processed="1010" dbindex="16081">

Vladimir Maiakovski (                   , Bagdadi, Georgia, 1893-Moscou, 1930), poeta rus. Port el futurisme al seu pas, amb poemes agosarats en el camp expressiu i compromesos en el poltic, com "150.000.000" (1920) o "Octubre" (1927).

 Vida .

Maiakovski nasqu al poble de Bagdadi (actualment Maiakovski, en el seu honor), a Gergia, el 1893. Era fill d'un inspector forestal. Desprs de la mort del seu pare, el 1906, es trasllad a Moscou, on estudi pintura. S'inici en l'activitat poltica; es va afiliar al Partit Obrer Socialdemcrata de Rssia, cos que li va reportar persecucions i la pres. Empresonat comena la seva tasca potica. 

Quan es va consumar la victria de la Revoluci Russa, Maiakovski va recolzar la poltica cultural de l'administraci bolxevic. Us diversos procediments para captivar les multituds; des de l'aplicaci del llenguatge col.loquial -ocasionalment prosaic- fins els ms refinats estils pics.

Alguns dels seus poemes, como s el cas de lOda a la revoluci (1918) foren tan famosos com el seus ardorosos versos d'amor, entre els quals hi ha Amo (1922).

En el perode dels anys vint Maiakovski s'ocup decididament a fer campanya internacional per la Revoluci, travessant Europa sencera i intervenint en trobades i col.loquis. Durant aquesta poca cre elements prctics de propaganda, com cartells i arguments per pel.lcules i recit els seus poemes a la Rssia bolxevic.




 Obra .
La seva obra potica, tot i associada a la Revoluci Russa, supera amb escreix l'estigma de la potica revolucionria que alguns crtics li assignaren per aquesta relaci emotiva, i per la recerca d'una manera nova de fer poesia, plena d'impressions i d'emocions sensuals.

A l'obra teatral La xinxa (1929), ridiculiz la falsedat de la burgesia de l'poca. El seu llegat idealista el trobem a la gran obra pica que no conclu: Parlant a crits (1930).

Maiakovski es va sucidar d'un tret al cap el 14 d'abril del 1930. 


 Obra traduda al catal .
Poemes, quatre volums, Barcelona : Laia, 1981-1983;
Teatre, Barcelona : Edicions 62, 1984-1989;
4 poemes, Argentona : L'Aixernador, 1990;

 Bibliografia .
Vktor Shklovskii, Maiakovski, Anagrama, 1972 ;
ngel Fernndez-Santos, Maiakovski y el cine, Tusquets, 1974;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41589" title="Caracazo" nonfiltered="1020" processed="1011" dbindex="16082">
Revolta popular que tingu lloc a Caracas (Veneuela) el 27 de febrer de 1989 contra el pla de xoc neoliberal dictat pel Fons Monetari Internacional. L'increment del preu dels transports pblics va ser el detonant de les mobilitzacions.

El president Carlos Andrs Prez va reprimir la revolta ordenant a l'exrcit la seva dissoluci a trets i causant entre 500 i 5000 morts, segons les fonts.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41590" title="Moviment Cinquena Repblica" nonfiltered="1021" processed="1012" dbindex="16083">

El Moviment Cinquena Repblica (MVR per les seves sigles en castell, Movimiento V Repblica) s un partit poltic progressista veneol fundat per Hugo Chvez el 1997.

Actualment s la primera fora poltica a Veneuela.

Un dels seus dirigents s Tarek William Saab
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41592" title="Revoluci Bolivariana" nonfiltered="1022" processed="1013" dbindex="16084">


La Revoluci Bolivariana s el procs revolucionari democrtic que t lloc a Veneuela des de 1998.

Amb l'arribada a la presidncia del pas d'Hugo Chvez l'Assemblea Nacional Constituent escollida a tal efecte redacta la Constituci de 1999 que dna lloc a la Cinquena Repblica.

Constituci Bolivariana i Revoluci.

Es tracta d'una constituci democrtica que estableix mplies garanties en la protecci dels Drets Humans, que reafirma el carcter pblic de Petrolis de Venezuela (PDVSA, principal empresa petrolera estatal), que permet l'adopci de poltiques econmiques de tots els signes i que garanteix i amplia els drets socials i poltics, inclosos els drets ambientals, els dels pobles indgenes i les reivindicacions del moviment feminista. Aix mateix introdueix innovadors mecanismes de democrcia participativa.

Inspirada en la doctrina del pare de la independncia, Simn Bolvar, i dels herois nacionals del segle XIX, el mestre Simn Rodrguez i el militar camperol Ezequiel Zamora, aix com pels moviments progressistes llatinoamericans de final del segle XX, la Revoluci Bolivariana ha canviat la poltica del pas tant a nivell internacional (apostant fortament per la participaci en organismes multilaterals com la Organitzaci de Pasos Exportadors de Petroli (OPEP), la Comunitat Andina de Nacions (CAN), l'Organitzaci d'Estats Americans (OEA), l'Organitzaci de les Nacions Unides (ONU), el Moviment de Pasos No Alineats o el MERCOSUR); com a nivell intern, especialment a partir de 2003 amb l'adpci d'un seguit de programes socials de suport a les classes ms desafavorides de la poblaci anomenats Missions bolivarianes.

Efectes socials.

Vegeu: Missions bolivarianes;

Suports.

Els partidaris de la Revoluci Bolivariana (prop d'una desena de partits poltics progressistes veneolans, des de part de l'extrema esquerra, fins a part de la socialdemocrcia, passant per comunistes, socialistes; determinats moviments socials, una de les dues principals centrals sindicals (la UNT), les comunitats venals dels barris pobres, una part important de l'esglsia de base i, especialment, l'amplia majoria dels votants en la desena d'eleccions celebrades des de 1998) en destaquen el carcter democrtic (amb eleccions avalades per observadors internacionals i llibertat de premsa absoluta), el fet que s'ha atorgat drets civils i poltics (per exemple el dret de vot) i socials (per exemple l'atenci mdica bsica o l'alfabetitzaci) a milions de persones que, fins llavors, n'estaven excloses.

A nivell internacional la Revoluci Bolivariana rep el suport entusiasta del govern cub (pas amb el que Veneuela ha signat diversos convenis internacionals) i d'una part important de l'esquerra llatinoamericana; aix com tamb un suport ms tmid per part dels governs progressistes de sudamrica. Per altres motius (bsicament econmics) tamb rep el suport no explcit dels principals pasos de l'OPEP.

Detractors.

Per contra, els detractors de la Revoluci Bolivariana (prop d'una trentena de forces poltiques, des d'una part de la socialdemocrcia, fins a l'extrema dreta, passant per posicions centristes, democracristianes i liberals, ax com tamb una petita part de l'extrema esquerra i alguns sectors anarquistes; la principal patronal del pas,Fedecamaras, l'altre de les principals centrals sindicals (la CTV), la cpula episcopal, les Associacions de Vens dels barris de classe mitja i alta, part de les ONG veneolanes, la prctica totalitat dels mitjans de comunicaci privats i una part destacable dels funcionaris; conglomerat, que tot i no vncer a les conteses electorals, obt tamb el suport de milions de votants) critiquen l'orgen militar de molts dels seus dirigents, el fet que el president Chvez hagus liderat un moviment colpista l'any 1992, la polititzaci social i la crispaci poltica actual de pas, la discriminaci institucional dels opositors, l'enfrontament constant amb el govern dels Estats Units d'Amrica, el comportament pblic del president (que realitza llargues intervencions a la televisi pblica) al que acusen de populista, l'estancament d'alguns sectors de l'economia, el fet de portar una poltica internacional i comercial basada en la proximitat ideolgica, l'absncia d'una poltica fronterera contudent contra la guerrilla colombiana de les FARC, la creixent participaci de professionals cubans a Veneuela (especialment metges i mestres); o el fet que, tot i les seves promeses electorals, resulti evident que el govern bolivari no a aconseguit reduir la corrupci heretada del rgim anterior.

En nombrosos procesos electorals, una part d'aquest heterogeni conglomerat opositor ha denunciat situacions de suposat frau electoral per part de les forces que donen suport al govern. Tanmateix, els observadors internacionals presents al pas, fins al moment, han desmentit repetidament aquesta hiptesi.

A nivell internacional, l'oposici compta amb el ferm suport del govern dels Estats Units d'Amrica, de les institucions financeres internacionals, dels grans grups meditics, de les principals formacions conservadores internacionals, i d'una part de l'esquerra europea. A nivell institucional, sn freqents les friccions amb els governs de Mxic i, especialment, Colmbia.

Els sectors que s'oposen a la Revoluci Bolivariana no tenen per una estratgia unitria. Alguns sectors venen optant per accions constitucionals com la crtica periodstica, les manifestacions, les vagues generals i, especialment, sectorials, o els procediments electorals revocatoris (com el de 15 d'agost de 2004), o ms recentment, el boicot electoral (renunciant alguns partits importants a presentar-se a les eleccions). Aquest tipus d'accions, tot i no resultar guanyadores en els processos electorals, obtenen un suport massiu d'una part important de la poblaci (en alguns casos, de ms de tres milions de ciutadans).

Opositors colpistes.

Per contra, hi ha sectors opositors totalment minoritaris, per amb molta influncia, que estan disposats a acceptar qualsevol procediment per tal d'acabar la Revoluci Bolivariana. Aquests sectors van liderar el cop d'estat fracassat de l'11 d'abril de 2002, l'estratgia de guerrilla urbana coneguda com la guarimba (2004), o les accions de sabotatge del sistema informtic i d'alguns pous de petroli de l'empresa estatal Petrolis de Veneuela (2003).












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41595" title="Pedro Carmona Estanga" nonfiltered="1023" processed="1014" dbindex="16085">

Pedro Francisco Carmona Estanga (Barquisimeto, Lara 1941) Empresari i dictador veneol. Sent president de l'organitzaci patronal Fedecamaras i amb el suport de nombrosos grups socials i poltics, aix com de la jerarquia militar i catlica i dels governs dels Estats Units i Espanya, l'11 d'abril de 2002 va liderar un cop d'estat contra el president democrtic de Veneuela Hugo Chvez.

Carmona es va autonomenar president i va dissoldre el parlament, va anullar la Constituci, i va destituir per decret els principals organismes de poder de la Repblica. Durant el seu curt mandat es va produir una forta repressi que va causar desenes de morts i diversos dirigents democrtics van ser arrestats.

Noms dos dies desprs del cop d'estat, el 13 d'abril de 2002, un massiu moviment popular, que va comptar amb el suport de la base de l'exrcit, el va forar a retornar el poder al president legtim. Posat sota arrest domiciliari a l'espera de judici, va fugir del pas, autoexiliant-se a Colmbia.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41597" title="Diari La Rambla" nonfiltered="1024" processed="1015" dbindex="16087">
El Diari La Rambla va ser fundat el 1930 per en Josep Sunyol i Garriga.

Impulsor de la premsa republicana de masses, aquest destacat poltic d'Esquerra Republicana de Catalunya, diputat d'ERC a les Corts de Madrid el 1931, 1933 i 1936, president del Futbol Club Barcelona, directiu de la Federaci Catalana de Futbol, president del RACC, gran amant de l'esport, mecenes cultural, lluitador i patriota catal,  pretenia lligar els conceptes d'esport i ciutadania per a millorar la societat del seu temps, ofer la seva folgada posici econmica en el comproms social i poltic a partir de la defensa i la dignitat de la persona.

En aquesta faceta periodstica a La Rambla, Josep Sunyol intentava fer pedagogia catalanista a travs de la crnica esportiva. Va ser una publicaci polmica i va ser suspesa per ordre del govern espanyol durant alguns anys.

En el darrer article que public en la seva vida, el juliol de 1936, reafirmava la seva fe en els principis de llibertat i de democrcia social.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41602" title="Repblica federal" nonfiltered="1025" processed="1016" dbindex="16088">
Una repblica federal, s un estat que s una federaci i alhora una repblica. Una "repblica" s un estat on tots el governants i funcionaris pblics han estat elegit democrticament i no pas per herncia o designaci d'un home. En aquest sentit, les monarquies constitucionals o parlamentries no sn repbliques per se, ja que el cap d'estat rep aquesta distinci de manera hereditria, encara que el cap de govern sigui elegit democrticament. Les repbliques poden organitzar-se polticament com a repbliques parlamentries o repbliques presidencialistes. 

Una federaci s un estat compost per un nombre de regions autnomes (usualment anomenades "estats"), unides per un govern central federal. En una federaci l'autogovern de les regions autnomes (electe democrticament pels ciutadans de dita regi) est afirmat per una constituci prpia i no pot ser revocat per una decisi unilateral del govern central.

Tres estats es descriuen a si mateixos explcitament com a repbliques federals: la Repblica Federal d'Alemanya, la Repblica Federal de Nigria i la Repblica Federal Democrtica d'Etipia. Una variant d'aquest nom s "repblica federativa", que apareix al nom oficial del Brasil. Finalment, Mxic i la Uni Americana es defineixen com a "estats units". No totes les federacions sn repbliques; per exemple Canad i Austrlia tenen una monarquia constitucional federal, dividida en regions autnomes. 

Llista de Repbliques Federals.
Contempornies.


Histriques.
Uni de Repbliques Socialistes Sovitiques (nominalment, una federaci);
Provncies Unides d'Amrica Central;
Iugoslvia;
Txecoslovquia;
Comunitat Polonesa;
Srbia i Montenegro;

Fictcies.
 Repblica Galctica (Guerra de les Galxies);
 Nova Repblica (Guerra de les Galxies);
 Federaci Unida de Plantes (Star Trek);

Vegeu tamb.
 Repblica;
 Federaci;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41603" title="Separaci de poders" nonfiltered="1026" processed="1017" dbindex="16089">
La separaci de poders s el concepte que estableix que els poders d'un govern sobir han de estar dividits entre dues o ms entitats fortament independents, aix doncs prevenint que una persona o un grup tingui massa poder.

L'idea que estableix que les diferents funcions han d'estar conferides a institucions separades va ser proposta per Aristtil, per no va ser sin fins al segle XVII i el segle XVIII que el concepte va ser refinat per James Harringotn i John Locke. L'obra ms influent, per, va ser la de Montesquieu. Els seus escrits i crtiques sobre la monarquia francesa d'aleshores li van dur a elaborar el concepte de separaci de poders, el qual ha estat invocat pels escriptors de la majoria de les constitucions fins ara. Les seves teories estaven basades en un estudi sobre els escrits de Locke i en un coneixement imperfecte de la constituci anglesa del segle XVIII. Montesquieu pensava que per prevenir l'abs del poder i per preservar la llibertat poltica, era necessari que el govern estigus regulat per diferents poders que s'observassin l'un a l'altre.

Montesquieu, en la seva obra L'Esprit des Lois (L'Esperit de les Lleis), publicat el 1748, va crear el concepte de la divisi de poders en tres branques, tria poltica. Aquestes branques sn:
 La branca legislativa, responsable de crear les lleis i les alteracions o revocacions de les lleis existents.
 La branca executiva, responsable d'assegurar-se que les lleis es portin a terme; inclou la creaci de poltiques i l'elecci de la manera en la qual les poltiques es realitzen.
 La branca judicial, responsable d'interpretar la llei i aplicar la llei en situacions especfiques.
 




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41604" title="W. H. Auden" nonfiltered="1027" processed="1018" dbindex="16090">

Wystan Hugh Auden (1907 1973), poeta angls. L'any 1939 va traslladar-se als Estats Units, on va desenvolupar la major part de la seva obra crtica.

Obra.
Obra potica.
Vegeu Collected Poems, ed. Edward Mendelson;
Traduda:
Poemes d'Auden, Bosch, 1978;
Horae canonicae, Del Mall, 1985;
Tell me the truth about love - Digue'm la veritat sobre l'amor, Empries, 1997;
Vint-i-set poemes, Quaderns Crema, 1996;

Obra teatral.
(Amb en Christopher Isherwood)
The Dog Beneath the Skin, 1935;
The ascent of the F6, 1936;
On the Frontier, 1938;

Obra crtica.
The Dyer's Hand;
The Prolific and the Devourer;
Lectures on Shakespeare;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41606" title="Christopher Isherwood" nonfiltered="1028" processed="1019" dbindex="16091">
 Christopher W. B. Isherwood, escriptor angls (1904-1986). Amic i collaborador de W. H. Auden, amb qui escrigu diverses obres teatrals. Tanmateix, s ms conegut per l'obra narrativa, en la qual descriu la societat berlinesa. 

 Obra traduda .
El mn cap al tard, Columna, 1991;
Adu a Berlin, Columna, 1992;
La violeta del Prater, Columna, 1995;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41607" title="Federaci" nonfiltered="1029" processed="1020" dbindex="16092">
Una federaci (del llat fdus, "pacte") s una uni d'un nombre especfic d'estats o regions parcialment autnomes unides per un govern central ("federal"). En una federaci, l'estatus d'autonomia dels estats o regions que la constitueixen, normalment s reconegut constitucionalment i no pot ser alterat per una decisi unilateral del govern central. Les federacions es conformen usualment per acord entre els estats i/o regions sobiranes, encara que no sempre gaudeixen del dret a la secessi de manera unilateral. La forma de govern o l'estructura constitucional d'una federaci es coneix com a federalisme i es considera el concepte oposat a la forma de govern o l'estructura constitucional dels Estats unitaris. 

Naturalesa i formaci.

En una federaci, els estats o regions integrants es reconeixen com a entitats sobiranes, ja que gaudeixen de poders exclusius que no poden ser exercitats pel govern central. Tanmateix les federacions sn ms que no pas una aliana feble d'estats o regions independents. Els estats o regions que constitueixen una federaci cedeixen llurs drets quant a la poltica i representaci exterior, i no gaudeixen d'un estatus independent sota la llei internacional. 

Les federacions sovint mostren una estructura de govern compartit de dos nivells dins una jurisdicci: el poder federal i els poders estatals o regionals. Les excepcions a aquesta regla sn aquelles entitats federals que es troben sota el control directe (o ms directe) del govern federal com s el cas dels territoris autnoms del Canad o Austrlia, els territoris de la Uni de l'ndia o el Districte Federal de Mxic. Si l'autonomia dels estats o regions constituents de les federacions difereix entre elles, les federacions sn asimtriques, encara que tinguin el mateix estatus constitucional. 

Una federaci sovint sorgeix a partir d'un acord inicial entre diversos estats o regions independents amb el propsit o la voluntat de resoldre problemes mutus o per proveir-se d'una defensa mtua i una identitat internacional unificada. Aquest va ser el cas dels Estats Units, el Canad, Mxic i Sussa. Per altra banda, altres federacions van sorgir com a reestructuraci d'un Estat unitari, com a nou model per descentralitzar les funcions i els poders de govern, com va ser el cas del Brasil i Blgica. Tanmateix, si la devoluci de poders a les regions constituents d'un Estat  i el dret a revocar-los  s una prerrogativa del govern central, llavors aquests Estats encara es consideren Estats unitaris amb descentralitzaci funcional regional. En aquest sentit la diferncia principal s que les regions constituents de les federacions cedeixen alguns drets i prerrogatives al govern central, el qual t poders limitats, mentre que les regions constituents dels Estats unitaris amb descentralitzaci funcional reben alguns drets i prerrogatives del govern central, i per tant llurs poders sn limitats.

Constituci poltica.

En una federaci, la divisi de poders entre els governs federals i regionals s'estableix en la constituci, i per tant, el dret a l'autonomia dels estats o regions constituents de les federacions s afermat constitucionalment. Els estats o regions constituents d'una federaci tamb posseeixen una constituci prpia la qual poden esmenar, redactar o renovar de manera unilateral, encara que la constituci federal t precedncia i per tant no ha de contradir-la. No obstant aix, les constitucions federals sovint noms estableixen les competncies federals, mentre que les constitucions regionals abasten temes molt ms especfics i la seva autonomia s'estn als mbits fiscal i judicial  aquesta ltima amb l'elaboraci de codis civil i penal nics i la formaci de cossos de policia independents.  De la mateixa manera, el govern federal no pot intervenir en els assumptes dels estats o regions, ni pot revocar o dissoldre llurs poders de govern, tret que hi hagi una clara cessaci de poders o una violaci de les competncies federals. Una excepci a aquesta regla ha estat l'Argentina, el govern central del qual ha intervingut en diverses ocasions a les provncies en cassos de corrupci i no necessriament per una clara cessaci de poders. 

En gaireb totes les federacions el govern central gaudeix dels poders per a controlar la poltica exterior i la defensa de l'Estat federat o Uni. Si aquesta caracterstica no es compleix, la federaci no es consideraria un sol Estat sobir, d'acord amb la definici de les Nacions Unides. A ms d'aquesta caracterstica, la divisi de poders entre el govern central i els governs estatals o regionals varia d'Estat a Estat. La constituci dels Estats Units, per exemple, estableix que tots els poders que no hagin estat atorgats explcitament al govern federal, pertanyen als governs dels estats constituents. La constituci del Canad, per contra, estableix que els poders que no hagin estat atorgats explcitament a les provncies canadenques, sn retinguts pel poder central. A Alemanya, la divisi de poders s basa ms en contingut que no pas en l'administraci: el govern federal estableix les directrius que han de seguir les Lnder, les quals decideixen la manera en qu les implementaran. A Mxic, les entitats federatives no gaudeixen de plena autonomia fiscal i moltes de llurs competncies sn clarament establertes per la constituci. 

Si tots els estats o regions constituents d'una federaci gaudeixen dels mateixos poders, la seva estructura es coneix com a "federalisme simtric". Un "federalisme asimtric" existeix si els estats o regions gaudeixen de diferents graus d'autonomia i poders els un dels altres, sovint en reconeixement de l'existncia d'una cultura o identitat tnica distinta o dels rets o privilegis conferits histricament. 

s un tret com que durant l'evoluci histrica de les federacions hi hagi un moviment gradual de poder des dels estats o regions constituents cap al centre, en requerir, el govern central, de poders addicionals per resoldre circumstncies imprevistes. El govern federal o central adquireix nous poders per mitj d'esmenes constitucionals o per l'ampliaci d'una interpretaci dels poders constitucionals existents segons el dictamen de les Corts Surpremes. 

Usualment, una federaci es forma en dos nivells que comparteixen el poder: el govern central i les regions (estats, provncies i/o territoris). Brasil, n's una excepci, ja que la constituci de 1988 ha incls als municipis com a entitats poltiques plenament autnomes en un federalisme tripartit: la Uni, els estats constituents i les municipalitats. Cada estat brasiler est dividit en municipis amb consells legislatius propis (cmara de vereadores) i un batlle (prefeito) autnoms i jerrquicament independents dels governs federals i dels estats. Cada municipalitat t una llei orgnica constitucional. La Constituci dels Estats Units, per contra, no defineixen cap tipus de divisi administrativa de segon ni tercer nivell, ans s una prerrogativa de cada estat i per tant l'organitzaci interna pot variar entre ells. La constituci de Mxic s un cas intermedi, ja que l'autonomia dels municipis s garantida per la constituci federal i no pot ser revocada per la constituci dels estats.

Les federacions sovint fan s de la paradoxa de ser una uni d'estats i alhora un Estat. Per exemple, James Madison, un dels autors de la constituci dels Estats Units, va escriure en el Paper Federalista No.39 que la constituci dels Estats Units "no s, estrictament, ni una constituci nacional ni una constituci federal ans una combinaci d'ambdues. En el seu fonament, s federal i no pas nacional; en els recursos dels quals els poders ordinaris del Govern s'extreuen s parcialment federal i parcialment nacional..." Aquesta paradoxa sorgeix del fet que els estats d'una federaci conserven tota la sobirania que no cedeixin a la federaci voluntriament (p. ex. la desena esmena a la constituci dels Estats Units, o l'article tercer de la constituci de la Confederaci Sussa). Aquesta dualitat de sobirania entre la federaci i els estats constituents sovint dificulten la diferenciaci entre el que constitueix un estat sobir i un estat no-sobir.

Representaci dels estats constituents d'una federaci.

L'estructura poltica de la majoria dels governs federals estableixen mecanismes per a protegir els drets dels estats constituents. Un mtode, conegut com el "federalisme intraestatal", consisteix en representar directament els governs dels estats constituents en les institucions poltiques federals. Per exemple, si la federaci ha establert un sistema legislatiu bicameral, la cambra alta sovint representa els estats o regions constituents de la federaci mentre que la cambra baixa representa al poble sencer. Aix, les cambres altes, com s el cas dels senats dels Estats Units, Austrlia o Mxic, sn formades per un nombre idntic de representants per estat independentment de llur poblaci. De manera alternativa, els membres d'una cambra alta poden ser delegats dels governs estatals mateixos com s el cas del Bundesrat alemany. Les cambres baixes de totes, sn formades per membres electes en proporci a la poblaci. 

Per a canviar o esmenar la constituci federal, existeixen diferents procediments que garanteixen la representaci de tots els estats. Per exemple, una esmena constitucional als Estats Units desprs de ser aprovada pel Congrs federal, ha de ser ratificada pel 75% del total de les legislatures dels estats constituents i a Mxic pel 50%. D'aquesta manera, la naturalesa autnoma dels estats, mai no podr ser abolida sense el seu consentiment. A Austrlia i Sussa, a ms de ser aprovades per referndums, les esmenes han d'aconseguir l'aprovaci de la majoria de la poblaci de cadasc dels estats o cantons constituents de la federaci, respectivament.  Finalment, algunes modificacions de carcter extraordinari han de rebre el suport unnime de tots els estats o regions constituents de la federaci. Al Canad, una esmena per modificar el paper de la monarquia requereix el consentiment unnime de totes les provncies. A Alemanya hi ha una llei orgnica bsica que prohibeix qualsevol esmena que abols el sistema federal.

Federacions actuals.
 la Repblica Federal d'Alemanya, constituda per 16 estats o Lnder, ;
 la Repblica Argentina, constituda per 23 provncies i una ciutat autnoma,
 la Mancomunitat d'Austrlia, constituda per  6 estats i diversos territoris,
 la Repblica d'ustria, constituda per  9 estats o Bundeslnder,
 el Regne de Blgica, constituda per  3 comunitats, 3 regions i quatre rees lingstiques,
 la Repblica de Bsnia i Hercegovina, constituda per  dues entitats i un districte descentralitzat independent,
 la Repblica del Brasil, constituda per  26 estats i un Districte Federal,
 el Canad, constitut per 10 provncies i 3 territoris,
 la Uni de Comores, constituda per tres illes,
 els Emirats rabs Units, una federaci constituda per 7 emirats,
 la Repblica Democrtica Federal d'Etipia, constituda per 9 regions i dues ciutats forals,
 els Estats Units d'Amrica, una federaci constituda per 50 estats, un districte federal i altres estats associats,
 la Repblica d'ndia, constituda per 28 estats i 3 territoris de la Uni,
 la Repblica Federal d'Iraq, constituda per 18 o provncies i una regi autnoma,
 Malisia, constituda per 13 estats i 3 territoris federals,
 els Estats Units Mexicans, una federaci constituda per 31 estats i un Districte Federal,
 els Estats Federats de Micronsia, una federaci constituda per quatre estats,
 l'Estat de Nepal, constitut per 14 zones i 75 districtes,
 el Regne dels Pasos Baixos, constitut per tres estats o pasos: els Pasos Baixos, les Antilles Neerlandeses i Aruba,
 la Repblica Federal de Nigria, constituda per 36 estats i un territori,
 la Repblica Islmica de Pakistan, constituda per quatre provncies i quatre territoris federals,
 la Federaci Russa, constituda per 48 blasts, 21 repbliques, 7 districtes autnoms, 7 territoris o kraigs, i 2 ciutats federals,
 la Federaci de Saint Kitts i Nevis, constituda per 2 illes i 14 parrquies,
 la Repblica del Sudan, constituda per 26 estats,
 la Confederaci Sussa, constituda per 26 cantons, i;
 la Repblica Bolivariana de Veneuela, constituda per 23 estats, una dependncia federal i un districte federal.

Vegeu tamb.
 Confederaci;
 Formes de govern;
 Uni personal;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41608" title="Esglsia Ortodoxa de l'Est" nonfiltered="1030" processed="1021" dbindex="16093">
Esglsia Ortodoxa de l'Est s la denominaci que en ocasions s'ha donat des d'Occident a l'Esglsia Ortodoxa,  que inclou les jurisdiccions de catorze patriarcats, s el cos de cristians que, com l'Esglsia Catlica, declaren l'autoritat eclesistica per virtut de la successi apostlica. 

Abans del Gran Cisma d'Orient ambdues esglsies compartien la mateixa doctrina segons all que acceptaven en els concilis ecumnics, per amb diferncies en l'estil d'adoraci i l's de diferents idiomes a les misses. L'Esglsia Ortodoxa de l'Est s'anomena a si mateixa l'Esglsia nica, santa, catlica (universal) i apostlica. L'Esglsia Ortodoxa de l'Est s un cos distint del cristianisme ortodox oriental, que es va separar de l'Esglsia desprs del concili de Calcednia.

Encara que l'Esglsia Ortodoxa de l'Est inclou a diverses esglsies nacionals, usualment tamb s anomenada Esglsia Ortodoxa Grega, per la identificaci histrica del cristianisme ortodox de l'est amb la llengua oficial de l'Imperi Bizant, en oposici al cristianisme catlic de l'oest que utilitzava el llat.



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41610" title="Irmo" nonfiltered="1031" processed="1022" dbindex="16094">
Irmo o Lrien s, en la mitologia de John R.R. Tolkien referida a la Terra Mitjana, un Vala. El seu nom oriinal significa Mestre del desig, per tamb ostenta el ttol de Mestre dels somnis. El nom de Lrien v del lloc on resideix a Valinor. s el germ de Mandos i de Nienna, i el marit d'Est.

Lrien i Mandos sn els Fanturi, Mestres dels Esperits. Lrien, el ms jove d'ambds, s el mestre de les visisons i dels somnis. Els seus jardins a Lrien, on resideix amb la seva esposa Est la Dola, sn el lloc ms mgic del mn i estan plens d'esperits. Tots aquells que viuen a Valinor troben reps i frescor a la font d'Irmo i Est.

Quan el sol i la lluna foren creats per Varda, aquesta decid que els dos vaixells romandrien al cel per sempre. Fou principalment grcies a les pregries d'Irmo i d'Est, senyalant que dormir i descansar quedarien desterrats de la Terra Mitjana, que Varda reconsider la seva decisi i permet un temps de nit.

Desprs del naixement de Fanor, Mriel la seva mare, esposa de Finw, decaigu i Manw la lliur a Irmo perqu en tingus cura.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41613" title="Mokov" nonfiltered="1032" processed="1023" dbindex="16095">
La llengua mokov, autnim moqyot, es parla al Chaco (Argentina) i t menys de 10.000 parlants.

 Referncies .
Lenguas del Mundo (informaci extreta d'aquesta plana amb autoritzaci);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41614" title="Cree" nonfiltered="1033" processed="1024" dbindex="16096">

Els cree sn una tribu algonquina, el nom de la qual prov de kristenaux, deformaci francesa de Kenistenoag, un dels seus noms. Ells s'autoanomenaven nehethawa o iyiniwok ( els de la primera raa ), i al territori li deien Iiyiyuuschii. Es dividien en tres grups segons Sebeok:
 Paskwawininiwug, West o Plain Cree, que vivien a Colmbia Britnica, Alberta, Saskatchewan, Montana, Manitoba i Dakota del Nord.
 Sakawininiwug, East o Swampy Cree, tamb anomenats Wood Cree o Maskegon, a Quebec, James Bay i Est Hudson.
 Mosoni  o Moose Creek, a St James Bay, i Moosonee (Ontario), oest d'Ontario i Manitoba.

 Llengua .

La llengua cree s la ms nombrosa de les llenges de la famlia algonquina de Nord-amrica, essent parlada per unes 60.000 persones a un ampli territori el qual s'estn des de la badia de Hudson a l'est, creua Ontario i Manitoba fins Saskatchewan i Alberta i arriba fins el cintur del gra fins el nord a Mackenzie i Kewatin. L'autnim es mahiyawawak, s a dir, el poble cree.

 Localitzaci .

Ocupen un ample territori entre les badies de Hudson i James, a l'O d'Alberta i el llac Great Slave, l'oest de Manitoba i entre els rius Churchill i Assiniboia. Ocupen diverses reserves a Alberta, Quebec, Saskatchewan (el nom del territori prov del cree kisiskedjiwan,  crre rpid") i Manitoba.

 Al Quebec, ocupen les reserves les de Whapmagoostui (792 h), Chisasibi (3.493 h), Wemindji, Eastmain (595 h), Waskaganish (2.236 h), Nemiscau (649 h), Waswanipi (1.724 h), Ouj-Bougoumou (664 h) i Mistissini (3.123 h).

 A Ontario, les reserves d'Attawapiskat  (2.739 h), Bearskin Lake (789 h), Chapleau Cree, Constance Lake (1.421 h), Deer Lake (998 h), North Spirit (418 h), Fort Severn (587 h), Kee-way-win (641 h), Mc Dowell Lake (52 h), Kasabonika (872 h), Kingfisher (433 h), Wunnumin (543 h), Kitchenuhmaykoosib Inninuwug (1.226 h), Moose cree (3.215 h), Taykwa Tagamou Nation (309 h), Sachigo  Lake (711 h), Misanabie cree (187 h), North Caribou Lake (880 h), Angling Lake (354 h) i Sandy Lake  (2.227 h). ;

 A Manitoba, les reserves de Bloodvein (1.307 h), Bunibonibee (2.353 h), Manto Sipi (642 h), York Factory (1.014 h), Tataskweyat (2.860 h), Shamattawa (1.202 h), God's lake (2.194 h), Fox Lake (969 h), Chemawawin (1.446 h), Mathias Colomb (2.250 h), Grand rapids (1.350 h), Mosakahiken (1.565 h), Opaskwayak (4.671 h), Sapotaweyak (1.811 h), Wuskwi Sipihk (555 h), Garden Hill (3.633 h), Red Sucker Lake  (833 h), St Theresa Point (3.068 h), Wasagamack (1.447 h), Norway house (4.212 h), Nisichawayasihk (4.958 h), Cross lake (6.263 h) i Oxford House (1.622 h). ;

 A Saskatchewan, les de Beardy s and Okemasis (2.733 h), Big River (2.698 h), Pelican Lake (1.203 h), Witchekan Lake (578 h), Canoe Lake (1.743 h), Flying Dust (996 h), Island Lake (1.135 h), Waterhen Lake (1.630 h), Makwa Sahgaiehcan (1.188 h), Cowessess (3.255 h), Cumberland House (963 h), James Smith (2.684 h), Lac la Ronge (7.816 h), Montreal Lake (3.135 h), Peter Ballantyne (7.526 h), Red Earth (1.189 h), Shoal Lake (747 h), Sturgeon Lake (2.179 h), Lucky Man (86 h), Day Star (426 h), Kahkewistahak (1.478 h), Sakimay (1.340 h), Little Black Bear, Little Pine Cree (1.575 h), Mistawasis	 (2.114 h), Moosomin (1.341 h), Muskeg Lake, Nekaneet (404 h), Ochapowace (1.381 h), One Arrow (1.358 h), Onion Lake (3.998 h), Peepeekisis (2.215 h), Piapot (1.936 h), Poundmaker (1.299 h), Starblanket (535 h), Sweetgrass (1.577 h), Thunderchil (2.221 h), Red pheasant(1.889 h), Sandy Lake/Ahtahkakoop (2.701 h), Joseph Bighead/Big Island (847 h) i Muskoday/John Smith (1.426 h).

 A Alberta, a les d'Alexander, Enoch Cree (1.909 h), O Chiese (811 h), Sunchild (1.046 h), Beaver Lake (846 h), Bigstone (6.293 h), Driftpile (2.104 h), Duncan (211 h), Sawridge, Sucker creek (2.189 h), Swan River (1.004 h), Sturgeon lake (2.408 h), Frog Lake (2.268 h), Kehewin cree (1.639 h), Ermineskin (3.364 h), Little Red river (3.811 h), Louis Bull (1.689 h), Lubicon Lake, Tallcree(1.018 h), Mikisew (ft. Chippewyan) (2.346 h), Loon River (423 h), Montana (829 h), Saddle Lake (8.238 h), Samson (6.262 h), Whitefish Lake (1.950 h) i Kapawe no (275 h).

 Demografia .

A comenaments del segle XVIII eren uns 15.000 individus; entre 1784 i 1838 foren molt reduts per la verola, per augmentaren a 15.000 el 1940 i a 70.000 el 1970, dels quals, uns 252 eren a Montana. A comenaments del 1990 hi havia entre 100.000 i 140.000, dels quals 12.017 al Quebec. Segons el cens del 2000, al Canad hi havia 213.815 cree, d'ells 14.510 a Quebec, 18.602 a Ontario, 52.933 a Alberta, 52.225 a Manitoba i 75.545 a Saskatchewan. Als EUA, segons el cens del 2000, hi havia 2.488 purs, 724 barrejats amb altres tribus, 3.577 amb altre races i 945 amb altres races i tribus, en total, 7.734 individus. Endems, hi ha els chippewa-cree de Rocky boy s, que sn 5.531 purs, 180 barrejats amb altres tribus, 1.294 amb altres races i 99 amb altres races i tribus. En total, 7.104 individus.





 Dialectes .

Hi ha quatre dialectes:
 El cree de les praderies o cree occidental.
 El swampy cree, o oriental.
 El wood cree, a la regi del riu Churchill.
 El moose cree, un dialecte parlat a la badia de Hudson. ;
Tots els dialectes sn mtuament intelligibles, essent la preaspiraci una caracterstica notria a les formes occidentals.

 Costums .

Els Wood Cree o Maskegon tenien una cultura semblant a la de les tribus dels boscos de l'est. Conreaven moresc i caaven ssos, castors (sovint el seu principal aliment, per les reserves de greix), caribs, daines i principalment llebres, a causa de la mancana d'altres animals.  Si escassejaven les llebres la fam els obligava a practicar el canibalisme (fet recollit en contes tribals tan bons com els europeus), potser tamb per influncia esquimal.  Llur organitzaci social era basada en bandes d'algunes famlies, encara que s'aliaven en grans  grups en temps de guerra. Vivien en wigwams en forma de volta coberts de lmines de bedoll, anomenats shabktowan  casa on es pot caminar , dos wigwam units amb dos focs a cada extrem i amb una xemeneia damunt de cadascuna. La base era un trpode amb forma de creu. 

Pel que fa als Plain Cree, quan aconseguiren cavalls i armes de foc esdevingueren bellicosos i guerrers contra les tribus dels voltants. Es dividien en dotze bandes, cadascuna amb un cabdill propi, caaven bisons i tenien integrada una societat militar. 

La por a la bruixeria i el respecte a tota mena de tabs i costums relatius als esperits dels animals de cacera saturen la cultura cree. Els encisadors i conjuradors exercien el poder. Creien tamb en choepi (fantasmes) que feien la Pahkuk-kar-namichik (Dansa dels esperits), quan apareixia l'aurora boreal. Respectaven  els vincles especials entre homes i animals, aix que rentaven acuradament els ossos i caps dels animals caats i els guardaven com a talismans i ofrenes a l'esperit d'aqueix animal, urpes i cranis d'os, dents de carib i de dant. Per eren especialment temorosos de l's.
Els vents els anomenaven Nikapi-hun-nizeo (vent de l'oest), favorable a l'home i bo per caar; Wapanung-nizeo (vent de l'est), enganxs i que no dna res de menjar; i el Shawanung (vent del Sud), que dna menjar a l'estiu i en abundncia. La religi i les cerimnies estaven altament considerades, sembla ser que amb significacions de protecci en la guerra i en la cacera del bis. Les dones es tatuaven la barbeta.

 Histria .

Es creu que s'establiren a la badia de Hudson un petit grup que cresqu molt rpidament entre els segles XVII i XVIII. Comerciaven amb pells amb els europeus de la Hudson Bay Co i lluitaven contra sioux i blackfoot aliats dels assiniboine.
Els primers europeus que visitaren el seu territori foren Sir James Button, qui el 1612 arrib a Manitoba; el 1682 hi fundarien la factoria de York i el 1809 Fort Gibraltar, entre els rius Red i Assiniboine. El 1738 els visit el francs La Verandrye. Pel que fa als de Saskatchewan, el 1690 foren visitats per Henry Kelsey, de la Hudson Bay Co; el 1753 s'hi constru Fort Lacorne i el 1774 la primera colnia, Cumberland House. A Alberta, el primer europeu fou Anthony Hendry el 1754, per la primera factoria no s'establ fins el 1788, quan Alexander Mackenzie travess el territori. Entre els anys 1784 i el 1838 una forta epidmia de verola els va reduir considerablement. El 1847 i el 1853 traduren la Bblia al cree, i el 1887 Jean Pierre Gueguen hi va escriure els texts Nabowewinan i Tapowenina.

Pel que fa als de Manitoba, el 1812 s'obr la primera colnia pel comte de Selkirk (1771-1820), que fomenta el comer entre cree i mtis i la NW Co.  El 1842-1843 molts s'uniren al profeta Abishabi de Hudson Bay, que feia missatges en alfabet cree. El 1869 la Hudson Bay Co va vendre tota Manitoba al Canad, que el 1912 va establir els fronteres actuals. El 1905 Saskatchewan i Alberta esdevenen Provncies canadenques. 
El 1883 collaboraren amb l'exrcit en l'ltima matana de bfals al riu Cannonball. Per altra banda, el 1885 molts donaren suport a la revolta mtis de Louis Riel (1844-1885) i Gabriel Dumont (1838-1906), que fou molt durament sufocada. 

El cap de la banda del Gran s, Poundmaker (1826-1886), Big Bear i Piapot (1816-1908), cap dels Consell de Duck Lake, que li havien donat suport, decidiren no rendir-se i lluitaren contra els assentaments blancs a Saskatchewan, tot enfrontant-se a la policia muntada. L'abril del 1885 Poundmaker atac Batterfield amb 200 guerrers, i durant el mes de maig Cut Knife Creek i Frenchman s Bute, i el juny Loon Lake, per fou capturat i mor a la pres; foren els ltims en acceptar una reserva.
A la reserva de Rocky Boy s (Montana) el xam Poor Coyote (mort el 1920) va revitalitzar la creeena en Mmemmege soo   (Petita gent) que li donaven poders. Per altra banda, el saulteaux Adam Fiddler (1865-1959), pastor metodista de Sandy Lake (Manitoba), va tenir una visi de Crist el 1901 i barrej les tradicions nadiues com la Shaking Tent i la cerimnia Wabino o Acci de Grcies. 

El seu pare, Jack Fiddler (1820-1907), lder tribal de la Sucker Band, particip amb el seu germ Joseph Fiddler Pesequan (1856-1909) en un fet singular pel qual foren arrestats el 1907: assassinaren la seva cunyada i tres indis ms perqu s'havien aconvertit en windigos. Jack se sucid a la pres. Ambds eren fills de Pemicheka/Porcupine Standing Sideways (1771-1891), xam qui el 1823 s'establ amb el clan de Sucker Red al riu Severn i defens la vida tradicional cree contra la Hudson Bay Co.  Un altre lder cree important fou Papamekesickquap/Sitting in the Sky (mort el 1907), xam i cap del clan Alt Severn (NO Ontario).

Russell Willier (1947), tamb conegut com Mehkwasskwan/Red Cloud, xam wood cree dels Sucker Creek (Alberta) revitalitz les crences tribals, i mantingu una dura polmica amb metges convencionals el 1984-1985 quan cur gent de psoriasi a la seva tenda.   
El 1975 signaren un tractat amb el govern canadenc. Aix, el 1978 reberen 5.408 milles quadrades de territori per caar i 225 milions $ de compensacions amb els inuit.
El 1986 Matthew Coon Come, llicenciat en Cincies Poltiques, s nomenat cap de tots els cree del Canad. El 1992 visita Barcelona per protestar contra la construcci a Quebec de la James Bay II Hidroquebec, que afecta a 9 poblats cree (11.000 individus) i a 7.000 inuit.  El segon cap, Romeo Saganash, desembarc simblicament a Barcelona i regal un timbal ritual a l'alcalde Pasqual Maragall.

Elijah Harper, cap dels Sucker Red el 1978-1982 (Manitoba), i diputat per Manitoba, el 1990 va boicotejar la signatura de l'Acord de Meech Lake perqu no reconeixia els drets dels indis. Un altre cree, Ovide Mercredi, s cap de l'Assemblea de Primeres Nacions, mxim rgan dels indis del Canad. 

 Llista de cree .

 Poundmaker;
 Big Bear;
 Elijah Harper;
 Joseph Francis Dion;
 Freda Ahenakew;
 Glecia Bear;
 Shirley Cheechoo;

Vegeu tamb.
 Pobles algonquins;

 Referncies .
Lenguas del Mundo (informaci extreta d'aquesta plana amb autoritzaci);
Gran Consell dels Cree (GCC) website;
Lac La Ronge Band website;
Dammed river del Canadian Geographic;
 Steller, Lea-Katharina (geb. Virghalmy): Alkalmazkodni s jat adni   avagy  accomodatio  a paleogrfiban In: Paleogrfiai kalandozsok. Szentendre, 1995. ISBN 9634509223;

 Enllaos externs .
Fotos de crees al Canad;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41615" title="Dakota" nonfiltered="1034" processed="1025" dbindex="16097">
Aquest article s sobre la llengua, quant al grup vegeu sioux.

----

La llengua dakota s una de les majors llenges de la famlia siouan de llenges amerndies, parlada pels pobles sioux.

La paraula dakota s un autnim sioux que significa "amics" o "aliats" i s'aplica particularment al grup santee, un dels tres als quals es coneix collectivament com a dakota, essent els altres dos els Nakota o Yankton i els Lakota o Teton.

Els dakota viuen avui dia a Dakota del Nord i Dakota del Sud, Montana i Nebraska, havent entre 10.000 i 20.000 parlants de la llengua

Les llenges dakota sn les segents:
 Assiniboine;
 Nakota;
 Lakota;
 Stoney;

 Gramtica .

L'accent tnic s fontic, usualment cau a la segona sllaba, en moltes paraules a la primera.

La llengua dakota t formes primries i derivades nominals; primria seria maka 'terra', peta 'foc', ate 'pare', ina 'mare'. Exemples de noms derivats s'aconsegueixen mitjanant altres noms, verbs i adjectius. Els prefixs i-, wa-, wo-, ta-, wa-.

Pel plural es fa distinci entre noms animats i inanimats; el primer pren -pi; els inanimats no canvien.

El pronom demostratiu es de 'aix', plural dena; he 'aix', plural 'hena'. L'interrogatiu es tuwe 'qui?2, plural tuwepi, taku 'qu?'. Les preposicions sn per exemple, ahna 'amb', en 'dins', ekta 'cap a'.

 Referncies .
Lenguas del Mundo (informaci extreta d'aquesta plana amb autoritzaci);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41616" title="Maiar" nonfiltered="1035" processed="1026" dbindex="16098">


Els Maiar (singular Maia) sn una raa de l'univers fantstic de la Terra Mitjana, creat per John R.R. Tolkien.

Els Maiar sn els esperits que baixaren a Arda per ajudar els Valar en l'afaionament del mn. Suposadament existeix un un gran nombre de Maiar, tot i que pocs d'entre ells sn anomenats.

Els seus caps sn Enw, porta-estendard i herald de Manw, i Ilmar, servidora de Varda.

Cadascun dels Maiar s'associa a un o ms Valar. Aix per exemple, Oss i Uinen, com a esperits del mar pertanyien a lmo, mentre que Curumo (conegut a la Terra Mitjana com a Saruman) pertanyia a Aul. Aiwendil (conegut a la Terra Mitjana com a Radagast el Bru) pertanyia a Yavanna i Olrin (conegut com a Gandalf) pertanyia a Manw i Varda. Sauron que pertanyia inicialment a Aul, caigu al servei de Mlkor.
Els Balrogs, de la mateixa manera que Sauron, sn Maiar corromputs per Mlkor, i el seu Vala associat no s conegut.
Na Melian servia tant a Varda com a Est.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41618" title="Cercle d'Agermanament Occitanocatal" nonfiltered="1036" processed="1027" dbindex="16099">
El Cercle d'Agermanament Occitanocatal (Cercle d'Afrairament Occitanocatalan en occit) o CAOC, fundat el 1977 i amb seus a Barcelona i Tolosa de Llenguadoc, continua la tasca de l'Oficina de Relacions Meridionals, fundada el 1930, pel retrobament entre les cultures Occitana i Catalana i la promoci d'ambdues als dos territoris. Cada any convoca actes conjunts com el Premi Rei En Pere i els Focs de Sant Joan a Montsegur, recolzats tamb pel Centre d Estudis Ctars Renat Nelli, fundat el 1982.
Inicialment, a la secci occitana el president va sser Robrt Lafont i el secretari Pire Lagarda. El secretari de la secci catalana s Enric Garriga i Trullols.

  Enllaos externs .
Pgina oficial;
Grup de fotografia per l'agermanament occitanocatal;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41619" title="Sndrome de Proteus" nonfiltered="1037" processed="1028" dbindex="16100">

La Sndrome de Proteus s una malaltia descrita per primer cop l'any 1979 pel doctor Michael Cohen i el doctor Hayden. 

 Descripci .
s d origen gentic i d'aparici espontnia. La malaltia va ser anomenada com Sndrome de Proteus l'any 1989 pel doctor Hans R. Wiedelmann pel semidu grec Proteus que tenia la qualitat de canviar de forma a voluntat per evitar ser capturat pels enemics. La ra d'aquest nom s que la malaltia s polifrmica, s a dir, presenta moltes variants en la seves manifestacions fsiques, en les seves asimetries i tamb en l'edat en qu es revela en cada pacient. Una altra caracterstica important s que el fenotip d'aquests malalts s canviant durant tota la seva vida. Un 20% dels pacients presenten retard mental en grau divers. La recurrncia quan ja es t un fill amb la Sndrome s la mateixa que a la resta de la poblaci. Els pacients necessiten controls peridics ja que corren el risc de desenvolupar neoplsies.

En aquest moment s una malaltia que es troba en plena investigaci. El Sndrome de Proteus s molt rar i noms se n'han descrit cent casos en tot el mn. Es desconeix encara si un pacient afectat de la malaltia pot transmetre-la als seus fills ja que no se sap de cap malalt que hagi tingut descendncia.

Se sap amb seguretat que la malaltia, degut a les afeccions asimtriques que es manifesten en el cos dels malalts, est provocada per un gen letal en mosaicisme somtic. s a dir, l'alteraci gentica t forma de mosaic i, per tant, la seva manifestaci en el cos del malalt tamb t forma de mosaic.

 Diagnosi .
Sempre ser clnica i per evoluci de la malaltia. La radiodiagnosi tamb ajuda a diagnosticar-la. No s rar confondre les seves caracterstiques amb altres malalties semblants que tamb presenten smptomes hamartomatosos. En aquests moments no s possible fer un diagnstic pre-natal. 

Signes clinics.

Pell:
Nevus epidrmics berrugosos i del teixit connectiu.
Creixement de la pell i teixit cellular subcutani. Lipomes (tumors benignes).
Desenvolupament de tumors mltiples benignes i hamartomatosos. Poden requerir intervenci quirrgica. Alt risc de formaci de queloides.
Hiperplsia (excs de teixit) plantar.
Lifangiomes.
Afeccions a l'esquelet:
Hipertrofia per zones, a mig cos o allada.
Desenvolupament excessiu (meglia) en diferents rgans: Tim, Melsa.
Escoliosi, Cifosi i megalospondilodisplsia (creixement excessiu del teixit ssi de les vrtebres).
Hiperostosi (excs de massa ssia) de crani i cara. Macrocrani.
Hiperostosi de costat.
Afeccions en el creixement:
Gigantisme parcial de les mans, peus o de tots dos alhora.
Asimetria de les extremitats a causa d'un gegantisme unilateral.
Hemihiperplsia (creixement excessiu de teixit en un sol costat o en zona allada) de cap, rostre i parts toves.

Un cas fams de Sndrome de Proteus s Joseph Merrick (1862-1890), conegut tamb com L'home elefant. Merrick pat el Sndrome en grau sever i s possible que combinat amb una Neurofibromatosi de tipus I.

 Enllaos d'inters .
Pgina dedicada a la Sndrome de Proteus. ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41620" title="Khazad" nonfiltered="1038" processed="1029" dbindex="16101">
Els khazad o nans sn una raa de l'univers fantstic de la Terra Mitjana creada per John R.R. Tolkien inspirats en els nans de la mitologia nrdica. Sn ssers antropomorfs de curta alada per complexi forta, sempre barbuts i molt velluts, incls les dones, i de carcter ferreny. La seva llengua prpia el Khuzdul, una llengua complexa que noms la fan servir per parlar-se entre ells.

En Quenya sn anomenats Casari i en Sndarin Hadhodrim, Naugrim o Nogothrim.


El nom de Khazad els ve donat per Aul, el seu creador que els nans anomenen Mahal que en la seva llengua significa  el creador , que en no poder-se esperar perqu la Terra Mitjana fos habitada, s'anticip a Eru en la creaci d'uns ssers intelligents que l'habitessin. Va ser llavors quan Aul els va crear en unes estncies amagades en les profunditats de la terra. 
Primer va crear a Durin, el primer nan al qual va dedicar tots els seus esforos i habilitat per esser el primer. Desprs va crear sis barons ms amb les seves respectives parelles, tots ells per no tan sublims com Durin. Aul preocupat com estava pel futur dels seus fill, els cre forts, resistents i tenaos com la prpia pedra que tant b coneixia, de manera que fossin capaos de sobreviure a les innumerables penalitats que els esperaven, donat que durant la seva creaci, Morgoth governava sobre tota la Terra Mitjana. Quan Aul finalitz la seva obra, amag aquests 13 primers nans en les profunditats de les muntanyes ms altes de la Terra Mitjana i secretament els va anar instruint en les arts del llenguatge, la ferreria, la joieria i la construcci.  Els seu petit secret pass desapercebut per tothom durant un cert temps, fins i tot per la seva dona Yavanna, per Eru omnipresent com s ho descobr enxampant a Aul mentre parlava als seus fills. Eru es mostr negativament sorprs per l actitud d Aul i  s ho va fer saber remarcant-li la seva impacincia i desconfiana envers els altres per haver-ho amagat a tothom. Eru li digu que el que havia creat no eren esser vius de deb, si no mers esclaus que obeirien cegament la voluntat del seu creador donat que careixen de l nima que Aul mai els podria donar.  Aul veritablement penedit per haver desobet a Eru li digu que ell no volia esclaus ni servidor, que el que volia era poder ensenyar les seves arts als nou vinguts i tot plorant de tristor li digu a Eru que estava disposat a destruir-los si ell li ho demanava. En aquell moment precs els 13 nans reaccionaren de forma espontnia plorant y demanant pietat al seu pare. Llavors Aul se n adon que Eru havia dotat a aquells primers 13 nans d nima ja que d altra manera no hagueren pogut mostrar por ni tristesa. Aix fou com Eru en un gest de generositat accept els nans d Aul i els adopt com a fills propis donat que comprov que Aul no havia actuat de mala fe. A ms que tot i que els nans no eren del tot agraciats segons els parmetres d Eru, aquest pens que els nans enriquirien encara ms la Creaci. No obstant aix, Eru no havia previst la seva existncia en els plans d Arda, aix que els adorm en un profund somni i man a Aul que els amagues en llocs segurs fins el dia del seu despertar, donat que primer havien de d arribar els seus primognits, els elfs. D aquesta manera Aul plorant de joia i agraint-li a Eru la seva generositat  els amag en les arrels de diverses serralades de la Terra Mitjana, esperant amb gran delit el dia en qu es llevarien del seu somni. 

Al ms vell de tots, Durin pare dels longbeards  barbes llargues  l amag tot sol sota el Mont Gundabad al nord de les Muntanyes Boiroses. Als pares dels fireberards   barbes de foc  i els broadbeams  cuixes amples  els amag tots junts al Mont Dolmed a les Muntanyes Blaves. Als pares dels stiffbeards  barbes rgides  i els ironfists  punys de ferro  els amag tamb junts en una serralada llunyana al nord-est de les Muntanyes Boiroses, i als pares dels blacklocks  cabells negres  i stonefoots  peus de pedra  a unes muntanyes llunyanes al sud-est de les Boiroses.
 
Els Nans destaquen per la seva destresa en l'art de la ferreria i la joieria, superant en alguns aspectes fins i tot els mateixos elfs. Sn els descobridors del Mithril.

Habitualment les seves relacions amb els elfs han sigut tibants, tot i que puntualment van arribar a tenir un grau de cooperaci important amb alguns Noldor, pel seu inters com i mestratge en l'art de la ferreria i la joieria. Destaca per damunt de totes les relacions entre nans i elfs, l'amistat que comparteixen Gimli i Lgolas, fruit de les seves vivncies en el si de la Germandat de l'Anell, al final de la Tercera Edat. 

Els nans viuen generalment sota terra, com ara a les mines de Mria (que ells anomenen Khazad-dm), Nogrost o Belegost.

Alguns nans importants
Dain II;
Durin;
Gimli;
Gloin;
Thrin;
Els integrants de la companyia de Bilbo Saquet a El Hbbit
Balin;
Bifur;
Bofur;
Bombur;
Dori;
Dwalin;
Fli;
Gloin;
Kli;
Nori;
Oin;
Ori;
Thorin ;
 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41625" title="Atarxia" nonfiltered="1039" processed="1030" dbindex="16102">
Es denomina atarxia (        ) a la disposici de l'nim proposada pels epicuris, estoics i escptics, grcies a la qual assolim l'equilibri emocional, mitjanant la disminuci de la intensitat de les nostres passions i desigs i la fortalesa de l'nima davant l'adversitat, i finalment la felicitat, que s la finalitat d'aquests tres corrents filosfics. L'ataraxia s, per tant, tranquillitat, serenitat i impertorbabilitat en relaci amb l'nima, la ra i els sentiments.

Segons Epicur, existeixen dues classes de desigs: naturals i necessaris, relacionats amb la supervivncia, i naturals no necessaris que provenen de la cultura, poltica i vida social. La satisfacci d'aquests primers, s directament el plaer. Per la satisfacci dels segons, noms la filosofia permet arribar a l'atarxia: equilibri emocional mitjanant la disminuci de la intensitat de les nostres passions i desigs, i a la fortalesa de l'nima davant l'adversitat. Tranquillitat espiritual prpia del savi que distingeix els desigs naturals dels que no ho sn i s capa d'allunyar-se d'all que s superflu.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41629" title="La Marsellesa" nonfiltered="1041" processed="1031" dbindex="16104">
La Marsellesa ("La Marseillaise", en francs) s l'himne nacional de Frana, oficialment des del 14 de juliol de 1795.
Va ser prohibit durant l'Imperi i la Restauraci. Torna a ser l'himne nacional des de la III Repblica.
Del 1940 al 1945 va ser novament prohibit, i el seu cant era considerat com un element de resistncia a l'ocupaci alemanya i al rgim collaboracionista de Vichy.
La  setena estrofa anomenada "Couplets des enfants", s d'octubre de 1792. I s atribuda a Jean-Baptiste Dubois, Marie-Joseph Chnier i l'abb Dubois




 Lletra .

(actualment a Frana noms es canta la primera estofa i la tornada i ocasionalment tamb la sisena i setena)






 Msica .
Es pot trobar la versi oficial a la web de l'Elisi en versi "wav"  i tamb Real Audio

 Histria .
El 20 d'abril de 1792 es va proclamar a Pars la declaraci de guerra contra ustria. Quan el bar de Dietrich, alcalde d'Estrasburg, va saber la notcia, va convidar a sopar a la seva casa a un grup d'oficials, en la nit del 24 del mateix mes.

En aquest grup d'oficials es trobava Claude-Joseph Rouget de Lisle, capit d'enginyers de la guarnici d'Estrasburg. En aquesta reuni, l'alcalde li va demanar que cres un himne patritic per a l'esdeveniment que celebraven. Rouget de Lisle va compondre dit himne i li va donar el ttol de "Chant de guerre pour l'arme du Rhin" (Cant de guerra per a l'exrcit del Rin) i l'hi va dedicar al Mariscal Luckner.

Ms tard, al juny d'aquest mateix any, en un banquet que es va oferir a un grup de soldats, els va ser lliurat a cadascun la cpia de l'himne en qesti, que els soldats van aprendre rpidament. D'aquesta manera es va anar estenent per tot el pas la lletra i la msica.

En el mes de juliol, un general de l'exrcit d'Egipte, anomenat Franois Mireur, es trobava a Marsella encarregat de preparar la marxa dels voluntaris de Montpeller i de Marsella. Coneixia l'himne i ho va presentar a la seva gent amb el ttol de "Chant de guerre aux armes aux frontires" (Cant de guerra per als exrcits de les fronteres). La tropa dels voluntaris ho va aprendre i ho van usar com can de marxa. I aix van entrar a Pars el 30 de juliol de 1792, entonant marcialment l'himne compost mesos enrere per Rouget de Lisle. Els parisencs els van acollir amb gran entusiasme i van batejar el cant com La Marsellesa.

Durant la Primera Repblica, la Marsellesa va ser un himne molt popular entre soldats i civils. En el temps dels dos Imperis, la Restauraci i la Segona Repblica, va ser lleugerament oblidat. A la Tercera Repblica va recuperar el protagonisme i va ser interpretat per les bandes militars en tots els actes oficials.

Al segle XX, el Govern de la Frana alliberada li va atorgar una especial importncia juntament amb l'himne oficis anomenat "Le Chant des Partisans". Fins que finalment a la Constituci del 4 d'octubre de 1958 va ser instituda la Marsellesa com himne nacional.

La Marsellesa exaltava des dels seus comenaments l'nim patritic, fins a tal punt que Napole I va dir en una ocasi: "Aquesta msica ens estalviar molts canons".

 Polmiques de la lletra: .

Es tracta d'un cant de guerra i revolucionari, per aix denota certa violncia. De fet, crida els ciutadans a defensar-se i defensar tamb les llibertats aconseguides.


"Aux armes citoyens! "  s el crit per aixecar el poble a defensar "la Ptria en perill" on els sbdits sn ciutadans.

L expressi "sang impur"  s a vegades mal interpretada. No s una connotaci racista ni xenfoba: es tracta de la famosa "sang blava" dels nobles que simbolitzaven el carcter inigualitari de l'"Antic Rgim".

 Enllaos externs .

 versi/adaptaci feta per Josep Anselm Clav i Camps;



































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41630" title="Metallica" nonfiltered="1042" processed="1032" dbindex="16105">
Metallica s un grup de msica d'Estats Units d'Amrica actiu des de principis dels anys 80.

Desprs de participar en el desenvolupament del thrash metal durant els anys 80, el grup va ampliar la seva audincia a principis dels anys 90 per incloure molts seguidors nous. Conseqentment, el grup va esdevenir l'exemple comercial ms visible del gnere del metal durant la major part de la dcada. Tanmateix, l'xit comercial de Metallica va anar acompanyat de canvis estilstics que van portar a crtiques per part dels seguidors ms antics.

Al 2003 Metallica va treure el disc St. Anger, una collecci de les canons ms agressives que havien escrit durant una dcada, que va venir acompanyat de crtiques profundament dividides i unes xifres de venda mediocres. No obstant aix, una gira extensa i satisfactria durant els anys 2003 i 2004 va reforar la reputaci del grup com un dels ms importants.

Juntament amb Megadeth, Anthrax i Slayer, Metallica s considerat com un dels "Quatre Grans" del thrash metal.

Histria.
Primera formaci.
En Lars es va traslladar al local que en James tenia al juntament amb Ron McGovney, un amic seu que provenia d'una famlia benestant que tenia nombroses propietats, unes de les quals va ser deixada a Ron i a James Hetfield per viure i tocar en ella. James li va demanar a Rom que toqus el baix a la banda i es va oferir a ensenyar-lo. A ms, Ron va ser el dissenyador del ja fams logotip de la banda. Desprs de diversos intents d'aconseguir un guitarra solista influt per Motrhead i Iron Maiden, van trobar Lloyd Grant, un jove guitarrista afroameric amb qui van tocar la primera demo de Metallica, titulat Hit the Lights (1981). En Lloyd, que no pensava quedar-se molt temps a la banda, va ser al poc temps substitut per Dave Mustaine a la guitarra solista i aix tenir la primera alineaci de Metallica, ja que a Dave Mustaine van trobar la persona ideal per tancar la formaci. El primer pas va ser l'enregistrament del tema per al primer lliurament de Metal Massacre. L'elegit seria Hit the Lights, tema que provenia de l'anterior banda de n Hetfield, Leather Charm, en una versi bastant diferent de la qual un any ms tard apareixeria al primer lbum oficial del grup. 

El debut de Metallica en directe tindria lloc el 14 de mar de 1982 en el club Radio City de Anaheim, en una actuaci en la qual la falta d'experincia sobre l'escenari va ocasionar seriosos problemes a la banda. Dos setmanes ms tard tindrien l'oportunitat d'esmenar el seu error sent teloners, dues nits seguides per als anglesos Saxon en el Whiskey-A-Go-Go de Los Angeles. Com a curiositat, es pot dir que dins del llibret de Garage Inc poden trobar-se reprodudes les notes que el propi Ulrich va prendre en aquell moment sobre la marxa d'aquests dos concerts, incloent els setlists d'ambdues nits i les impressions del baterista sobre la marxa de les mateixes 

La decepci que van ocasionar a la banda aquests dos mals concerts van fer que es replantegessin la contractaci d'un vocalista mentre Hetfield i Mustaine fossin els dos guitarristes de la banda. Per a aix es va portar a Sammy Dijon, exvocalista de la banda Ruthless, que va realitzar algunes proves per que no va ser finalment adms al si del grup, pel que va ser despedido. L abril de 1982 es va contractar a un altre guitarrista, Damien Phillips (de nom real Brad Parker), per actuar com tal mentre Hetfield es concentrava davant del micrfon, per va ser acomiadat desprs de la seva primera actuaci amb la banda desprs que Mustaine es negus que hi hagus un tercer guitarrista. D'aquesta manera, en Hetfield va passar a prendre les regnes de la segona guitarra i les parts vocals des d'aquell moment. Tanmateix, abans d'aquest esdeveniment, diversos cantants van passar pel punt de mira de la banda, entre els que cal destacar a John Bush, futur vocalista d'Armored Saint, i Jesse Cox, de Tygers of Pan Tang. Durant un concert de prova a l'antiga escola de Lars Ulrich, el cantant va ser Jeff Warner. L'esmentat concert va acabar sense cap espectador ja que, segons les males llenges, Warner desafinava massa.

Formaci definitiva.
Amb l'edici de Metal Massacre el mes de juny, el grup, desprs de renegar de la versi de Hit the Lights apareguda en el mateix per trobar-se completament desfasada del que constitua el seu nou so, va decidir gravar la seva primera demo, titulada No Life 'til Leather probablement en una allusi al disc de Motrhead "No Sleep 'til Hammersmith". Set temes formarien part d'aquesta demo, entre les que es trobava una versi molt ms potent i accelerada de Hit the Lights. Amb una agenda de concerts cada vegada ms ajustada, Hetfield i Ulrich van comenar a plantejar-se la substituci de Ron. Anys desprs, aquest va dir en una entrevista que la resta de la banda li deixava que s'encarregus de tot i moltes vegades havia de pagar nom ell. s en aquell moment quan comencen a aparixer els problemes amb en Dave Mustainederivats d'un carcter extremadament violent unit al consum extrem d'alcohol i drogues. Coneixedor de la necessitat de Metallica de reclutar un nou baixista, Brian Slagel recomana a Lars i a James la banda Trauma, que acabava d'editar un dels seus temes en el segon lliurament de Metal Massacre. Hetfield i Ulrich quedarien totalment impressionats amb la destresa i presncia a l'escenari del seu baixista, Cliff Burton, oferint-li immediatament l'entrar a formar part de Metallica, la qual cosa seria inicialment rebutjat per Burton.

 Msica .
A pesar de qu en un principi Metallica tocava un estil molt proper al thrash metal, especialment en el disc Kill'Em All, al llarg dels anys s'han anat desmarcant d'aquesta posici, especialment a partir del Black Album, en el que agafen un so certament ms comercial per apropar-se al mainstream. Tot i aix, el canvi ms important i significatiu en la banda es va donar a partir de l'any 1996, amb la publicaci del disc Load, en el que es pot sentir un so molt ms arreglat i proper al hard rock i al rock alternatiu, a ms de poder apreciar-se el clar canvi de "look" de la banda, molt ms pulcrament vestits abandonant les seves melenes llargues i els seus vaquers trencats i gastats. Aix segueix dividint als fans de la banda encara avui en dia. Amb la publicaci del St. Anger, el grup s'orienta cap a un estil ms proper al Nu metal o al metal alternatiu, presentant un so molt ms dur i agressiu que en els seus anteriors treballs. No obstant aix, van afirmar que el seu Nov disc d'estudi, tindria un so Trash Metal/Speed Metal molt proper als discs Kill'em All, Master of Puppets, Black Album...

Les influncies musicals del grup es poden apreciar en el disc de versions Garage Days, on versionen canons de grups com: Diamond Head o The Misfits, encara que tamb cal que incloem dins de les seves influncies grups com Black Sabbath, UFO, Motorhead, Judas Priest o Iron Maiden.

Discografia.


(Totes les vendes estan basades en els totals d'Estats Units. Mundialment, Metallica ha venut uns 80 milions de discs.)

Fora d'Estats Units i Canada, els treballs de Metallica sn publicats per Vertigo/Universal.

El grup ha contribut tamb amb una can, "I Disappear", a la banda sonora de  Mission: Impossible II.

El grup a contribut amb la can "We Did It Again" (juntament amb el rapper Ja Rule) a la banda sonora de  Biker Boyz.

DVDs i Vdeos.
Cliff 'em All Data de publicaci: 4 desembre de 1987;
2 of One Data de publicaci: 20 de juny de 1989;
A Year and a half in the life of Metallica Data de publicaci: 17 de novembre de 1992;
Live Shit: Binge & Purge Data de publicaci:  32 de novembre de 1993;
Cunning Stunts Data de publicaci: 8 de desembre 1998;
S & M Data de publicaci: 23 de novembre de 1999;
Classic Albums: Metallica - The Black Album Data de publicaci: 6 de novembre de 2001;
Some Kind of Monster Data de publicaci: 25 de Gener de 2005 a Estats Units/Canada; les dades de publicaci varient als altres pasos.

Cronologia.

TimeAxis = orientation:horizontal format:yyyy
ImageSize = width:750 height:350
PlotArea = width:680 height:270 bottom:20 left:20
Colors =
  id:canvas value:rgb(0.97,0.97,0.97)
  id:grid1  value:rgb(0.86,0.86,0.86)
  id:grid2  value:gray(0.8)
  id:bars   value:rgb(0.66,0.9,0.6)
BackgroundColors = canvas:canvas
Period     = from:1981 till:2010
ScaleMajor = unit:year increment:1 start:1981 gridcolor:grid1
BarData=
  barset:Bandmembers
PlotData=
 set defaults;
  width:25 fontsize:L textcolor:black align:left anchor:from shift:(4,-4) color:bars
  barset:Bandmembers

  from:1981 till:2008 text:"James Hetfield -Veu, Guitarra Rtmica"
  from:1981 till:2008 text:"Lars Ulrich -Bateria"
  from:1983 till:2008 text:"Kirk Hammett -Guitarra solista"
  from:2003 till:2008 text:"Robert Trujillo -Baix"
  from:1981 till:1982 text:"Ron McGovney -Baix"
  from:1982 till:1983 text:"Dave Mustaine -Guitarra solista"
  from:1982 till:1986 text:"Cliff Burton   -Baix"
  from:1986 till:2001 text:"Jason Newsted -Baix"



 Vegeu tamb .
 Guitar Hero: Metallica;

 Enllaos externs .
 Lloc oficial Metallica;














































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41631" title="Cuina" nonfiltered="1043" processed="1033" dbindex="16106">

 L'espai de la casa .
 La cuina s un espai o lloc especialment equipat per a la preparaci d aliments. Una cuina moderna inclou com a mnim una cuina (fogons), un pica, mobles per a magatzem i una superfcie de treball. A ms s freqent que existeixi un refrigerador, un forn de microones i altres aparells electrodomstics, com liquadora i batedora. En cases petites s usual trobar la cuina-menjador per a estalviar espai. ;

 El fet de cuinar .
Cuina, tamb s l'art i la tcnica de preparar els aliments per al seu consum per part dels ssers humans. La cuina pot aplegar totes les nocions prctiques que comporten la selecci i la compra dels ingredients per a la fabricaci del menjar. ;

s igualment associada a l'art de la taula, a l'enologia i la gastronomia.

La cuina s'ha basat des dels seus inicis en les receptes. La base de l'alimentaci de totes les persones resideix en els pats realitzats a casa. ;

Vegeu tamb.
Cuina catalana;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41633" title="Contaminaci lumnica" nonfiltered="1044" processed="1034" dbindex="16107">

La contaminaci lumnica s l'emissi de flux llumins de fonts artificials nocturnes en intensitats, direccions o rangs espectrals innecessaris per a la realitzaci de les activitats previstes en la zona en qu s'han installat els llums.

Freqentment la detectem com la brillantor del cel produda per la mala qualitat de l'enllumenat exterior, tan pblic com privat.

Les conseqncies ms destacables sn l'agressi al frgil ecosistema nocturn, el malbaratament de recursos energtics i de diners, un consum excessiu que comporta residus txics que ens podrem estalviar i la prdua del cel estelat, declarat per la UNESCO patrimoni de la Humanitat i origen de la civilitzaci (mites, cosmogonia, cincia, filosofia, ...)

Enllaos externs.
Plana sobre la contaminaci lumnica;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41634" title="Sac de gemecs" nonfiltered="1045" processed="1035" dbindex="16108">
El sac de gemecs  que tamb rep altres noms com buna (a Andorra), coixinera, gaita o botella- s la cornamusa prpia de Catalunya. s un instrument aerfon que consta d'un bot o sac que s'infla amb el bufador, tres bordons i un grall. El so s produt per llengetes de canya.

Origen.

s difcil determinar el seu origen ja que gaireb no ha deixat rastres, per es creu que fou un instrument rom (per llavors dit tibia utricularis) que va ser escampat per tot l'imperi tant a orient com a occident, evolucionant a moltes formes locals. Tanmateix, tret d'algun dibuix grec dubts, les primeres referncies realment clares en capitells i dibuixos sn a l'edat mitjana, per massa distants (Pennsula Ibrica i Turquia, per exemple) com per pensar que hagin sorgit i escampat en tant poc temps.

Caracterstiques.

Com totes les cornamuses, el sac de gemecs acumula l'aire en el bot, en aquest cas una pell generalment de cabrida sencera girada cap a dins -com les btes de vi-, caracterstica molt comuna a l'Europa oriental, on tamb s'utilitzen altres tipus de pell. 

Del cabrit o cabrida hom en cus les potes del darrere, mentre que les del davant i el forat del coll resten obertes per tal de fixar el grall i el bufador a les potes del davant i el braguer que subjecta els bordons al coll. 

La persona que toca aquest instrument s'anomena sacaire (Catalunya). A Andorra es diu buner.

Els sacaire sol sonar al costat del flabiolaire o flabioler que toca el flabiol, el tambor, i un instrument de llegeta doble com podria ser la xeremia o la tarota en una formaci que s'anomena cobla de tres quartans. Tamb acostuma a aparixer en moltes formacions folk, en aquest cas en formacions molt ms diverses.

Afinaci.
Les afinacions que hom pot apreciar en els gralls antics conservats, (part meldica de l'instrument), de mides clarament diferents, ens presuposen una afinaci gens estandaritzada. Per ens podem acostar a intentar "estandaritzar-les" de la segent manera:
Les tonalitats ms usuals en qu hom afina el sac de gemecs sn les compreses entre DoM Principat de Catalunya, i SiM a la Catalunya Nord. I Do#M a Mallorca. La curiositat que a la Catalunya Nord i Mallorca tinguin aquestes tonalitats poc comunes, es deu a una mala interpretaci de la seva afinaci, ja que en realitat el SiM s un DoM a 415 de diapas antic, i pertant, el Do#M s un ReM a 415.

Els bordons fan bsicament un acompanyament pedal;

El bord llarg fa la tnica a dues octaves per sota la nota tnica greu del grall. El bord mitj fa la quinta superior al bord llarg, afinada pitagricament. I el bord petit (que en cap dels instruments antics conservats estava preparat per a soinar) actualment, fa la tnica una octava per sota la tnica del grall, o sigui a l octava superior del bord llarg. 

s a dir, si tenim un grall afinat en Do4 (el que es correspon a la quarta octava del piano), els bordons estaran en Do2-Sol2-Do3. Aquest acord de tnica-dominant-tnica no s exclusiu del sac de gemecs i es troba en un nombre considerable de cornamuses.

El sac de gemecs a l'actualitat.

Els sacs actuals han progressat des de les formes dels diversos exemplars trobats (gens sistemtics en llurs caracterstiques) fins arribar a diverses propostes actuals, no noms pel que fa a la millora dels seus components com tamb pel que fa a la seva morfologia, tot i que no respecta la morfologia definida a partir del segle XIV i que s la que ens ha arribat per tradici, aquest tipus de sac gaudeix d'avantatges que el tradicional no t, com una posici ms cmode en l'execuci del grall i en la manera de pressionar el bot. Si hom vol tocar noms el repertori tradicional Catal, el sac tradicional s el ms adequat, per si el sonador pretn tocar repertori d'altres indrets o b composicions ms modernes, el sac de model lateral o "d'escenari" obre un ampli ventall de possibilitats. Deixant de banda les estrils disquisicions que hi ha entre els sonadors de Sac de Gemecs respecte la morfologia, cada msic tria el sac en funci del repertori que ha de tocar.

Lluny de la gaita MIDI d'Hevia, el sac tamb est incorporant innovacions. Dels sacs ms innovadors que existeixen, per exemple, sn els que tenen el bot sinttic (GoreTex), que expulsa la humitat, pesa menys, no requereix manteniment i es pot arreglar en cas de foradar-se. 

Tamb existeixen inxes de bord metlliques. Si b tenen el so lleugerament metllic, en comparaci amb les de canya, en augmentar la pressi (com per fer sonar el grall o fer les octaves altes) sn molt ms estables a la pressi i a les condicions atmosfriques. 

Una altra innovaci s el Polipenco, un material sinttic molt semblant a la fusta, que ja empren els escocesos. Tamb de la seva m existeix la vlvula del bufador Mc. Valve. Fins ara, els luthiers hi posaven una lmina de cuir. Aquesta nova vlvula impedeix molt millor la sortida d'aire i, per tant, el cansament del sacaire. Hi ha innovacions constants: claus de pas de l'aire, canvis de notes en els bordons, juntes sinttiques i triques, forat de Do#4...

Luthiers.
Com a instrument tradicional noms s fet artesanalment per luthiers. Els ms coneguts sn:

Jordi Toms;
Xavier Garcia Bosch;
Jordi Aixal;
Xavier Orriols;
Cesc Sans;
Miguel Angel Ortiz;
Pep Toni Rubio;

Enllaos externs.

Jordi Toms;
XGBosch Cornamuses;
Pello Garcia;
Gremi sacaire;
Sans Luthier;
Cornamusam;
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41640" title="Golf del Lle" nonfiltered="1046" processed="1036" dbindex="16109">
El golf del Lle (en occit golf del/dau Leon) s una petita part de la mar Mediterrnia que se situa vora el litoral sorrenc empordans, rossellons, llenguadoci i provenal, des dels Pirineus (al cap de Creus) fins a Tol, segons la majoria de la cartografia consultable.
 El riu Roine desemboca al seu extrem nord tot formant-hi un vast delta.
 El vent predominant a l'rea del golf s el que baixa per la vall del riu, la tramuntana o el mestral, i s el desencadenant dels temporals ms importants de la Mediterrnia occidental, amb onatge que pot arribar a ultrapassar els 8 metres d'alada.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41642" title="Cornamusa" nonfiltered="1047" processed="1037" dbindex="16110">

La Cornamusa o tamb les cornamuses sn una tipologia d instrument musical  aerfon que fan servir canyes tancades dins d un tub a les quals arriba l aire, de manera constant des d un recipient en forma de sac o bossa. Malgrat que la cornamusa escocesa denominada Great Highland Bagpipe i la irlandesa uilleann pipes sn les que tenen una major visibilitat internacional, i que a nivell estatal la gaita gallega s la ms popular, histricament s han trobat cornamuses arreu d Europa, al Nord d frica, al Golf Prsic i al Cucas. (Vegeu: Llista de cornamuses).

Visi de conjunt.
Com a mnim un cornamusa consisteix en un artefacte que aporta aire, una bossa, un grall i, normalment un bord. Algunes cornamuses tenen bordons addicionals (i a vegades tamb gralls addicionals) amb combinacions diverses, que se subjecten entre ells i a una pea que els uneix al sac.

Aportaci d aire .
La forma ms habitual d aportaci de l aire s bufant a travs d un bufador. En alguns tipus de cornamusa, l intrpret ha de tapar l extrem, del bufador amb la llengua mentre inhala, per els bufadors moderns incorporen una vlvula que ja no ho fa necessari. 

Una innovaci que data del segle XVI o del XVII fou l afegit de manxes per a subministrar l aire. En aquestes cornamuses l aire no s aporta amb la respiraci de l instrumentista, la qual cosa va fer que aquests instruments poguessin incorporar unes llengetes ms refinades i delicades, amb un so menys potent i estrident. Les ms famoses d aquest tipus sn la uilleann pipes irlandesa, la Northumbrian smallpipes i la musette. 

La possibilitat d emprar un subministrament artificial d aire com per exemple un compressor ha estat discutida ocasionalment pels cornamusaires, i tot i que s han fet experiments en aquesta direcci, no sembla que de moment hagi de ser una soluci que s adopti generalitzadament per molt de temps.

Sac.
El sac s simplement el lloc on es fa la reserva d aire que s emmagatzema, i que permet de ser introdut  mentre regulant-ho al seu gust- mentre l instrumentista respira o agafa aire amb les manxes, la qual cosa possibilita aquest so continuat caracterstic. Els materials usats per fer els sacs varien molt, per el ms habitual sn les pells d animals locals com cabres, bens, i vaques. Ms recentment s han generalitzat fora els sac fets amb materials sinttics com per exemple el Gore-Tex.

Els sacs que es fan amb materials originriament ms grans normalment es relligaven amb fil, en el cas dels sacs de pell, o s engomen, en el cas dels que sn fets amb materials sinttics, per tal de reduir les prdues d aire. Els tallen els forats en els quals s han d encaixar les peces on encaixen els tubs. En els casos de sacs fets amb pells d animal senceres o quasi senceres, aquestes s encaixen en els punts corresponents al coll i als inicis de les extremitats de l animal; aquesta s la forma habitual al centre i est d Europa.
El grall.
El grall s el tub sonor que fa la melodia, i que es toca amb una m o amb ambdues. Pot ser de perforaci cnica  o cilndrica. A ms, la canya pot ser simple o doble. La simple sempre es dna en els de tub cilndric, mentre que la doble  que s ms freqent- es dna tant en tubs cilndrics com cnics. 

El grall t el tub obert pel final; per aix no s fcil per a l intrpret parar el so ben b quan es vol. Aix significa que la majoria de cornamusaires toquen legato; sobretot per aquesta dificultat d articular el so, en lloc d articulacions s hi afegeixen ornaments i accents. Aquests ornaments sn realment molt importants per donar a cada interpretaci en cada estil i amb cada tipus de cornamusa la seva forma expressiva per la qual cosa sn molt especfics, habitualment d una notable complexitat i requereixen un considerable estudi i prctica per dominar-los.

Algunes cornamuses com la musette de cour, la uilleann pipes o la Northumbrian smallpipe tenen el final del grall tapat o el poden tapar amb la cama de l intrpret, de manera que quan es tapen tots els forats, el grall calla. Aix fa que aquestes cornamuses puguin tocar en staccato; malgrat aix, continuen fent servir ornamentaci ats que t una funci estilstica important.

Tot i que la majoria de grall no tenen claus, alguns s que en tenen, ja sigui per estendre l mbit o per augmentar el nombre de notes notes alterades que pot produir. Hi ha gralls amb dos tubs i amb dos forats per a cada nota. Els de doble tub poden produir un so comparable al de l acordi. Una tipus antic de doble grall amb llengeta simple s el de la cornamusa anomenada  Scottish Stock and Horn  del qual parla Robert Burns

Alguns gralls tenen regulador com la Uilleann Pipes. s un grall addicional i fa algunes notes i opera pressionant les claus amb el final dels palmells. Es subjecta al mateix lloc que els bordons i reposa sobre els genolls; permet de fer un acompanyament acordal limitat per efectiu.

Diferent del doble grall, dos tubs tallats en un bloc de fusta, sn les cornamuses amb dos gralls. En el primer cas cada dit tapa simultniament un forat d un tub i el forat corresponent del segon tub; en el cas de sos gralls, cada un es toca amb una m i per tant es poden fer melodies independents, una pot fer un bord o tocar en moviment parallel sovint per terceres o per sextes (tal com passa amb la zampogna del sud d Itlia) mentre que en altres cultures toquen a l unson (en la majoria de cornamuses de pasos rabs). Tamb t dos gralls la denominada "Magdeburg Pipe/Schaper Pfeiff" que es troba als gravats del tractat Syntagma Musicum de Michael Praetorius , de l any 1619.

Degut a l acompanyament que fa(n) el(s) bordo(ns), la manca de modulacions en la melodia, i el timbre estable de la canya inserida en la cpsula d aire, en la majoria de cornamuses, els gralls estan afinats segons l escala temperada.

Bord.
La majoria de cornamuses tenen, com a mnim, un bord. Normalment el bord s un tub cilndric amb una canya simple, i menys habitualment doble. Normalment es fa en dues o tres parts que es munten amb una juntura lliscant que permeti afinar-lo. Normalment sn de fustes locals, tot i que modernament tamb es construeixen amb bans o granadillo negre. Algunes variants modernes els tenen de metall o de plstic.

Segons els tipus de cornamusa,  els bordons poden reposar damunt l espatlla del cornamusaire , sobre el seu bra, o discrrer parallel al grall. Alguns bordons tenen un mecanisme que permet ajustar i modificar la seva llargada bo i obrint un forat de manera que un mateix bord pot ser afinat en dues o ms altures diferents. Aquest mateix mecanisme a vegades tamb pot inutilitzar el bord. Normalment, quan hi ha un sol bord est afinat dues octaves per sota de la fonamental del grall; si n hi ha ms, el que s hi afegeix s l octava inferior i, en tot cas, la quinta. No obstant aix, aquesta s una descripci noms aproximada. En el cas de la Uilleann pipes hi ha tres bordons (que es poden desactivar) que tenen una altra afinaci: el tenor (el ms curt) fa la fonamental del grall, el barton sona una octava per sota, i el baix, dues octaves per sota. Hi ha indicis que hi pot haver hagut casos en els quals un quart bord, ms curt que el tenor tocava a la quinta superior.

Histria.
Orgens a l antiguitat .
L existncia o no de cornamuses anteriors a l edat mitjana s un tema controvertit, per podrien haver existit; n hi ha indicis visuals i textuals. La representaci ms antiga d una cornamusa prov de l illa mediterrnia de Crsega on podem veure un cornamusaire fet de bronze. Una altra possible representaci d un cornamusaire s ha trobat en una rajola de cermica hitita datada del 1300 a. J.C: provinent d Eyuk. Una possible referncia textual es pot trobar en l obra d Aristfanes  Els acarnesos , que data del 425 a. J.C., si b alguns consideren que no es refereix a la cornamusa sin a l aulos.
Alguns segles ms tard, Suetoni  va descriure l emperador rom Ner  tocant la tibia utricularis.. Dio Chrysostom que probablement era alguna forma de cornamusa.

Difusi i desenvolupament a Europa .


A principis del segon millenni les cornamuses van comenar a ser freqents a l art i la iconografia europeus. Les Cantigas de Santa Maria recopilades a Castella a mitjan segle XIII mostren diversos tipus de cornamuses.  Tot i que no hi ha acord sobre l evidncia de cornamuses a la Illes Britniques abans del segle XIV, s esmenta explcitament als Contes de Canterbury escrits vers el 1380:   "A baggepype wel coude he blowe and sowne, /And ther-with-al he broghte us out of towne."

Exemples reals de cornamuses anteriors al segle XVIII sn extremadament rars; tot i aix han sobreviscut un nombre important de pintures, gravats, dibuixos, relleus, illuminacions de manuscrits, etc. Deixen clar que les cornamuses eren molt i molt variades arreu d Europa i fins i tot dins d una mateixa regi. Es poden trobar molts exemples d antigues cornamuses folklriques del continent en pintures de Brueghel, Teniers, Jordaens i Durer.

 

Vers el 1581 hi ha evidncies de cornamuses a Irlanda quan al "The Image of Irelande" de John Derrick clarament es descriu un cornamusaire caigut en combat. Les illustracions de Derrick habitualment sn considerades com a raonablement fidels a la vida quotidiana anglesa i irlandesa del segle XVI.  L any 1760 Joseph MacDonald va portar a terme el primer estudi seris de la cornamusa escocesa de les terres altes (Scottish Highland bagpipe) i la seva msica. Ms al sud, un manuscrit datat l any 1730, dgut a Willaim Dixon i provinent de  Northumberland cont msica que s adequa prou b a la Border pipes, un tipus de cornamusa similar a la moderna Great Highland Bagpipe. Malgrat aix, la msica del manuscrit de Dixon s molt diferent de la majoria de musica de la Scottish Highland bagpipe, en tant que consisteix en sries de variacions  sobre melodies habituals de dansa. Algunes de les melodies del manuscrit de Dixon es corresponen amb les que es troben en un manuscrit de principis de segle XIX amb msica per a la Northumbrian smallpipe.
A mesura que la msica occidental es va desenvolupar tant en el sentit de sofisticar-se musicalment com en el de la tecnologia dels instruments, les cornamuses de moltes regions van perdre el favor de la gent en ser ms limitades d efectes i possibilitats que molts altres instruments. Aix comport una tavellada lenta per constant que en molts casos va arribar fins al segle XX.
Hom pot trobar mplies i ben documentades colleccions de cornamuses al Metropolitan Museum of Art de Nova York, al Museo de la Gaita, de gijn, i al Pitt Rivers Museum d Anglaterra, a part de colleccions ms particulars i d inters ms local o regional, com el Museu d instruments tradicionals grecs, d Atenes.

Histria recent .
Durant l expansi ode  l imperi britnic, la Scottish Great Highland Bagpipe es va difondre fins la punt d esdevenir la cornamusa ms coneguda a nivell mundial, grcies a l exrcit britnic que incloa el anomenats  Highland regiments . Molts cornamusaires van ser entrenats per servir a l exrcit britnic durant les dues guerres mundials. Aix va coincidir en el temps amb el declivi de molts tipus de cornamuses propis d altres indrets d Europa. No sols a l exrcit sin tamb a la policia d indrets com Esccia, Canad, Austrlia, Hong Kong i els Estats Units d Amrica es va formar bandes de cornamuses basades en el tipus escocs difs per l exrcit britnic. La Tayside Police Pipe band es va formar l any 1905 i encara est en funcionament. Al Regne Unit i a Nova Zelanda aquest tipus de cornamusa s usa normalment a l exrcit i es toca regularment a les cerimnies formals. Altres exrcits que han adoptat formes de l exrcit britnic tamb han adoptat la cornamusa escocesa com s el cas dels d Uganda. Pakistan, Sri Lanka o Oman.

En temps ms recents, normalment guiat per moviments de recuperaci de la msica i la dansa tradicionals de diversos pasos, molts tipus de cornamuses han vist com tornava a crixer la seva popularitat i en alguns casos, instruments que estaven a punt de la seva extinci han conegut una gran popularitat. A la Bretanya es va adoptar el concepte de  pipe band  (banda de cornamuses), es va importar la Great Highland Bagpipe i ees va crear el bagad, un conjunt instrumental propi de la msica bretona. L estil i llenguatge propi de la banda de cornamuses tamb s ha implantat amb xit a la gaita gallega.

La cornamusa ha estat emprada en moltes pellcules que mostraven moments diversos de societats en qu aquest instrument t un efecte de representaci nacional important com poden ser Esccia, Irlanda o Galcia. Riverdance va servir perqu la Uilleann pipes fos molt ms coneguda. Tamb s han fet experiments interessants en el terreny del rock, sobretot en el del rock progressiu) i fins i tot en el del heavy metal, on alguns grups han emprat cornamuses com a instruments convidats en alguns lbums. Aquest s el cas de Nightwish, el grup fins de metal sifnic  que van integrar a Troy Donockley tocant la Uilleann pipes en diverses canons del seu lbum Dark Passion Play.

A finals del segle XX s han inventat diversos models de cornamuses electrniques. El primer model de cornamusa MIDI la va inventar el gaiter asturi Jos ngel Hevia Velasco, normalment conegut simplement com a Hevia. Alguns models permeten a l instrumentista seleccionar el tipus de so que es vol que emeti la cornamusa. De moment no s han difs ms degut a alguns limitacions tcniques, per han trobat un lloc important en el mercat com a instruments d estudis degut a qu posen ser utilitzats amb auriculars. Cal dir, per, que alguns puristes no accepten que aquests instruments siguin veritablement cornamuses ats que no sn instruments aerfons sin electrfons.

Terminologia i gramtica .
El terme actual ms emprat a Catalunya per al tipus de cornamusa propi d aquesta zona s el de  sac de gemecs . Aquest ja es troba, entre altres, en quaderns d organista del segle XVIII (en realitat  sac dels gemecs ). De totes maneres, aquesta terminologia coincideix amb la de  gaita , sense dubte com un manlleu del castell, per per a designar el mateix instrument. Altres denominacions (segons Joan Amades) sn les segents: sac de les aspres; bot dels gemecs; bot; botet; boto; ploranera; cabreta; buna; coixinera; mossa verda; criatura verda; marieta; margarideta; caterineta; botella; borrassa; manxa borrega, i borrega. Els noms referits a plors i gemecs fan esment del so caracterstic que fa l arrencada del so dels bordons; el verd, al color amb el qual es recobria ms habitualment el bot. A Mallorca], on l instrument ha mantingut sempre una presncia notable, se la coneix amb el nom de xeremies.
El terme emprat a la major part de la Pennsula Ibrica,  gaita , t clares connexions amb les denominacions de cornamuses -gaida, gajde, gajd, gajdy, ghaida, ghaite, ghay a, kaita, aghiyad, algaita-, moltes d elles d Europa oriental. Segons Christian Poch i John M. Schechter al seu article Gaita al New Grove Dictionary of Music and Musicians, la ra I arrel estaria en el mot gait o ghaid (cabra, la pell de la qual s emprava habitualment per fabricat el sac), de la lengua gtica que haurien portat els visigots a moltes de les zones d Europa en qu s empren aquestes denominacions, inclosa la Pennsula Ibrica. 
En angls, alemany i en altres llenges germniques els noms emprats sorgeixen d ajuntar dos dels conceptes principals d aquests instruments: el bot (bag en angls), i el grall (pipe en angls).
Pel que fa a la denominaci de l instrumentista, a Catalunya se l anomena normalment sacaire, tot i que la denominaci de  gaiter  tampoc no s estranya; Joaquim Rubi i Ors, l any 1839 public al Diario de Barcelona una poesia titulada Lo gaiter del Llobregat, nom que va adoptar com a pseudnim per als seus escrits. A Mallorca sn coneguts com a xeremiers.
A les zones de parla anglesa la denominaci habitual s la de  piper  o  menys-  bagpiper . Altres nomenclatures europees sn Pfeifer (alemany), Gaiteiro (portugus i  gallec), Gaiteru (Asturi), Gaitero (Castell), Dudk or Gajdar (Txec), Duds, Sipos, or Gajdos (hongars), Zampognaro (itali), Cimpoieru (romans), Tsambounieris (grec), Gaidar (blgar:       ; derivat de      , Gayda - cornamusa), Gaidar (rus) i Dudziak (polons).

s modern .
Tipus de cornamuses .


Avui en dia hi ha dotzenes de tipus de cornamuses en s per tot Europa i Orient Prxim aix com a travs de molts dels indrets que van formar part de l imperi britnic. Si a nivell mundial, la Great Highland Bagpipe esdev com una mena d ombra que plana per sobre de tots els altres tipus, fins a cert punt passa quelcom semblant amb la gaita gallega a nivell de l Estat espanyol]. Malgrat el declivi de molts d aquests tipus tradicionals al llarg de les darreres centries, en els darrers anys s ha vist ressorgir molts d aquests tipus o fins i tot el renaixement d aquests com a veritables instruments tradicionals, com en el cas del sac de gemecs que s havia prcticament extingit, la Uilleann pipes que noms tocaven un petit grup de mestres intrprets, o,  en mesures diverses, la gaita gallega, la gaita asturiana, la gaita de boto  de l Arag, el biniou bret, la Gaida dels Balcans, la Tulum de Turquia, etc.

Tradicionalment, un dels usos ms habituals de les cornamuses en moltes tradicions en les quals era present, era proporcionar msica de dansa. En molts pasos, l ascens de les bandes de msics professionals encarregats de fer msica de ball va contribuir al declivi de les cornamuses, aix com l ascens de la msica enregistrada i el mateix declivi de la msica tradicional de ball. 



Fets relatius a la interpretaci.

No hi ha manera, de moment, de donar una xifra estimativa de quanta gent toca la cornamusa arreu del mn. No obstant aix cal tenir present que hi ha centenars de bandes arreu del mn modelades a l estil de les que va difondre l exrcit britnic, ja sigui tocant la Great Highland Pipes o altres tipus, com en el cas de la gaita gallega. Per tamb hi ha molts ms cornamusaires que no toquen en bandes, especialment en aquells indrets on les bandes no s han popularitzat i la cornamusa continua essent, fidel a la tradici del pas o de la societat un instrument que toca sol o en petits grups, ja siguin homogenis  amb altres cornamuses- o heterogenis, tocant amb instruments d altres tipologies  especialment percussions i flautes o xeremies, com s el cas del sac de gemecs i de les xeremies de Mallorca.
Al marge dels qui la toquen hi ha tamb els altres professionals de la cornamusa que sn els qui les continuen construint o les tornen a construir, i els que l ensenyen a tocar. Amb tot, especialment en aquells casos en qu la cornamusa continua o torna a ser un instrument veritablement incardinat dins de la tradici folklrica, s habitual que els papers de mestre, intrpret i constructor coincideixin sovint en una mateixa persona.

s fora de la msica tradicional .
Des dels anys 1960s, les cornamuses tamb han tingut determinats usos fora de la msica tradicional, incloent el jazz, el rock, el hip-hop, o la msica clssica. En sn exemples la can "Mull of Kintyre  de Paul McCartney, "It's A Long Way To The Top" d AC/DC, "Shoots and Ladders" de Korn, o la composici Orkney Wedding, With Sunrise de Peter Maxwell Davies. El msic nordameric Rufus Harley fou el primer a fer-la servir en el jazz.

El futur .
Arreu del mn, moltes tradicions vinculades a les cornamuses estan experimentant forts moviments de revifalla. Augmenten les associacions que promouen les bandes de cornamuses, els enregistraments de msica per a aquests instruments augmenten i aix ho han fet les seves vendes. Els estils interpretatius continuen evolucionant i beneficiant-se d uns intercanvis entres tradicions diferents a un ritme que no s havia experimentat fins fa uns anys. Semblantment, han avanat els coneixements relatius a la construcci d instruments la qual cosa els ha capacitat per tocar en estils i amb possibilitats impossibles en estadis anteriors.

 Publicacions sobre cornamuses .
 Publicacions peridiques .

 Chanter, publicat per The Bagpipes Society;
 Common Stock, Journal of the Lowland and Borders Pipers Society;
 pipes|drums ;
 The Piping Times (des de 1948);
 The Voice Publicat per la EUSPBA Eastern United States Pipe Band Association, Associaci de bandes de cornamuses de l Est dels Estats Units.
 Na Piobairi Uilleann publica un revista;
 La Northumbrian Pipers' Society publica un revista;
 Piping Today produda per The National Piping Centre;
 New Zealand Pipe band, Publicat per RNZPBA, Royal New Zealand Pipe Bands Association, la Reial Associaic de Bandes de Croamuses de Nova Zelanda.
 pipes|drums un noticiari on line sense afany de lucre sobre el mn de les cornamuses escoceses. Publicat per GHB Communications.

 Llibres .
 The Book of the Bagpipe, Hugh Cheape;
 The Highland Bagpipe and its Music, Roderick D. Cannon;
 The Highland Pipe and Scottish Society 1750-1950, William Donaldson;
 Bagpipes, Anthony Baines, ISBN 0-902793-10-1, Book Rivers Museum, Univ. of Oxford, 3rd edition, 1995 147 pages with plates;
 Woodwind Instruments & Their History, Anthony Baines, ISBN 0-486-26885-3, Nov. 1991, Dover Pub., with Bagpipe plates;
 Highland Bagpipe Makers, Jeannie Campbell, Magnus Orr Publishing, 2001, ISBN 1-899780-02-5;
 The Bagpipe, The History of a Musical Instrument, Francis Collinson, 1975;
 The Piper in Peace and War, C.A. Malcolm, 1927;
 Scots Guards: Standard Settings of Pipe Music, Paterson's Publications, 1954;
 The Master Piper - Nine Notes That Shook the World, William Dixon (1733) & Matt Seattle 1995;
 Mtode per a Sac de Gemecs, Jordi Vallverd, CAT: Barcelona, 2008 at labotiga@tradicionarius.com;
 Les cornamuses i el sac de gemecs, Sim Busquets i Peret; Francesc Sans i Bonet.
(Els autors amb collaboraci del Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 95)

 Referncies en allocucions i frases fetes; simbologia .
Si  sac de gemecs  no apareix en frases fetes ni t connotacions ms enll de la denominaci de l instrument, s que en t el mot  gaita .  Estar de mala gaita  s estar de mal humor. Segons Joaquim Mart Mestre  al seu Diccionari histric del valenci colloquial- gaita s sinnim de  impertinncia, llauna, molstia , mentre que  estar de gaita  s fer broma. El Diccionari de locucions i frases fetes de Raspall i Mart (1984) consigna  sser una gaita  com a  resultar molest . Alguns esmenten com aquesta referncia pot tenir a veure amb el so constant i de timbre monton, i d un volum considerable, que per a alguns pot resultar molest.
La mateixa estructura de l instrument, que consta tant dels bordons i del grall com d una bossa, l ha constitut, en el passat, en un smbol sexual ambivalent, de masculinitat dels tubs, i de feminitat pel sac. Aix sembla que s esdev, per exemple, al quadre El jard de les delcies de Hieronymus Bosch.
En slang, el terme angls  bagpiping , fa referncia a una postura i prctica sexual. 

 Vegeu tamb .
Llista de cornamuses;

 Enllaos externs . 

 Sobre el sac de gemecs;
 Les cornamuses tradicionals italianes;
 Descripci i demo de la cornamusa armnia;
 Bagpiper Perth;
Notcies sobre la cornamusa a The Times;
 Iconografia de la cornamusa;
 L univers de la cornamusa   30 exemples diferents de cornamuses de la collecci de Sean Folsom;
 Histria de la cornamusa escocesa (Highland Bagpipe);
 Un vdeo d un cornamusaire.;
 Histria de les cornamuses irlandeses;
 Sobre la fbrica de McCallum a Kilmarnock;
 Una demostraci d instruments rars que inclou cornamuses;
 The Royal New Zealand Pipe Band Association;
 The Eastern United States Pipe Band Association;
 Autoaprenentatge de la cornamusa;
 El "baght";
 Un vdeo del "baght";

Referncies.





Pgines que s'hi relacionen.
Llista de cornamuses;
Sac de gemecs;
Gaita;
Xeremies;







 
 







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41652" title="Carbonfer" nonfiltered="1048" processed="1038" dbindex="16111">

El Carbonfer s un perode geolgic del Paleozoic que va comenar fa 359,2  2,5 milions d'anys i va acabar fa 299,0  0,8 milions d'anys; en obres clssiques. Malgrat que les capes estratigrfiques de referncia estiguin ben identificades, es mant una incertesa de fins 2,5 milions d'anys en la dataci. S'anomena aix donat els importants jaciments de carb, originats en aquest perode, que es troben a Anglaterra i a Europa de l'Oest. El Carbonfer segueix el Devoni i precedeix el Permi.

El Carbonfer est subdividit en dues poques, el Silesi i el Dinanti, hom tamb utilitza a vegades els noms de Carbonfer superior i inferior o les denominacions anglosaxones de Mississipi i de Pensilvani tot i que no recobreixen exactement el Silesi i el Dinanti.




Els afloraments datats del Carbonfer a Europa i a Amrica del Nord consisteixen sovint en sries repetides de calcries, gresos, esquists i carb. A Amrica del Nord, els dipsits de calcries sn ampliament d'origen mar. Els dipsits de carb del Carbonfer han perms l'obtenci de gran part de l'energia necessria per a iniciar la revoluci industrial a Europa i continuen sent encara un recurs energtic important.

Els amplis dipsits de carb sn deguts a dos factors :

 l'aparici d'arbres amb escora i en particular aquells que tenien escora llenyosa (lignificada), i la manca d'organismes que sabessin descompondre la lignina.
 el nivell de la mar, poc alt, comparat amb el qu hi havia al Devoni, que va permetre l'extensi de vastos aiguamolls i boscos inundats a Amrica del Nord i a Eursia, de manera que molta fusta va restar confinada al fons (sense oxigen) sense poder ser descomposada pel metabolisme aerbic (i ms eficient) dels bacteris . ;

El confinament del carboni va conduir a l'augment de la concentraci de l'oxigen de l'aire en una proporci superior al 80 per cent de la taxa actual. Aquest augment va produir incendis molt nombrosos i molt actius aix com el gegantisme de certs insectes i amfibis on la mida est correlacionada i limitada per llur capacitat d'absorbir oxigen aeri (presenten un sistema respiratori traqueal difs que els ha perms un metabolisme molt actiu a condici de mantenir mides corporals molt petites).

Els continents de l'hemisferi sud van quedar aglomerats en el supercontinent de Gondwana que va entrar en collisi amb Laursia (Amrica del Nord i Europa). A la mateixa poca, Eursia de l'est es va ajuntar amb Europa al llarg de la lnia de l'Ural. A la fi del Carbonfer la major part de Pangea estava formada, exceptuant sia de l'Est que restava separada de les altres masses continentals.

Vida.
Una de les grans innovacions evolutives del Carbonfer va ser l'ou amniota, que va permetre la successiva explotaci de la terra ferma per diversos tetrpodes. L'ou amniota va permetre que els avantpassats de les aus, els mamfers i els rptils es reprodussin a terra ferma, ja que evitaven la dessecaci de l'embri dins l'ou. 

 Referncies .


 Vegeu tamb .
Escala dels temps geolgics;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41657" title="Wuppertal" nonfiltered="1049" processed="1039" dbindex="16112">


Wuppertal () s una ciutat d'Alemanya, pertanyent al Land de Rin del Nord - Westflia. Ocupa una rea de 168,41 km i compta amb 363.500 habitants (setembre de 2004). s una ciutat de creaci recent  el 1929 , nascuda de l'agregaci d'Elberfeld, Barmen i altres nuclis dels encontorns. El nom, escollit per votaci el 1930, significa "vall del riu Wupper". 

Durant la Segona Guerra Mundial, la ciutat va quedar destruda en prop d'un 40%. Tot i aix, conserva barris caracterstics i uns 4.500 monuments catalogats com a nacionals, de perodes com el Classicisme, el Modernisme o la Bauhaus. Un dels ms coneguts s la Stadthalle, una sala de concerts inaugurada en 1900 pel kiser Guillem II. En l'mbit de l'art modern no s menys important el teatre de la ballarina Pina Bausch. 

Vegeu tamb.
Wuppertaler Schwebebahn. 

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41658" title="Taula dels temps geolgics" nonfiltered="1050" processed="1040" dbindex="16113">
La taula dels temps geolgics s'utilitza en geologia per descriure i relacionar esdeveniments de la histria de la Terra.

S'estima que la Terra t al voltant de 4.570 milions d'anys. La taula dels temps geolgics s'ha organitzat en perodes, normalment anomenats a partir d'esdeveniments geolgics o paleontolgics rellevants. 

Cada quatre anys, la Uni Internacional de Cincies Geolgiques (IUGS) organitza el Congrs Geolgic Internacional. La darrera edici (i 32a) se celebr l'agost del 2004 a Florncia, Itlia. En aquesta ocasi, la Comissi Internacional d'Estratigrafia (International Commission on Stratigraphy (ICS)), que depn de l'UIGS, don una srie de termes oficials de les diferents divisions i subdivisions dels temps geolgics. Aquest congrs tamb ha estat apadrinat per d'altres organismes, com ara la Commission de la carte gologique du monde (CCGM), establerta a Pars.

Les darreres escales publicades integren sobretot les magnetocronies (inversions del camp magntic terrestre) i comporten uns cinc o sis nivells i subnivells normalitzats. Les antigues nomenclatures, sobretot les de les eres Primria, Secundria, Terciria i Quaternari, han estat abandonades en favor de subdivisions ms precises i rigoroses.

La taula que es presenta a sota utilitza les dades i nomenclatura proposats per la Comissi Internacional d'Estratigrafia. La versi catalana segueix les recomanacions fetes per l'Institut Geolgic de Catalunya.



 Referncies .


 Enllaos externs .
 International Union of Geological Sciences (IUGS) ;
 International Commission on Stratigraphy (ICS) ;
 Institut Geolgic de Catalunya;
 Taula dels temps geolgics;
 Explicaci de les divisions de l'Hade ;





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41659" title="Pina Bausch" nonfiltered="1051" processed="1041" dbindex="16114">

Pina Bausch (Philippine Bausch), nada el 27 juliol de 1940 a Solingen (Rin del Nord-Westflia) s una ballarina, coregrafa i professora de dansa alemanya, directora del Tanztheater Wuppertal. s una figura de culte de la dansa internacional, i potser la ms rellevant de l'poca contempornia. Fou deixeble de Kurt Jooss.

 Bibliografia .

Susanne Schlicher, Teatre-dansa: tradicions i llibertats: Pina Bausch, Gerhard Bohner, Reinhild Hoffmann, Hans Kresnik, Susanne Linke; Barcelona: Institut del Teatre, 1993.
Ifigenia en Turide: danza-pera de Pina Bausch, basada en la pera...; Madrid: Fundacin del Teatro Lrico, 1998.
Resum bibliogrfic complet del lloc web de Pina Bausch;

 Enllaos externs .
 http://www.pina-bausch.de;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41661" title="Manuel Azaa Daz" nonfiltered="1052" processed="1042" dbindex="16115">


Manuel Azaa Daz (Alcal de Henares, Madrid, 10 de gener de 1880 - Montauban, Frana, 4 de novembre de 1940) va ser el primer i posteriorment el nov President del Govern 1931-1933 i 1936) de la Segona Repblica, i finalment el segon i darrer President de la II Repblica Espanyola (1936-1939).

 Biografia .
Va nixer a una famlia acomodada. Orfe des de molt petit, estudi al monestir de l'Escorial amb els frares agustins.

Doctor en dret per la Universitat Central de Madrid el 1900, va fer oposicions a la Direcci dels Registres i del Notariat.

El 17 d'agost de 1930, va signar el Pacte de Sant Sebasti amb els representats republicans de tota Espanya, per pactar la instauraci de la Segona Repblica i liquidar la monarquia borbnica.

El 16 de febrer de 1936, va guanyar la coalici de partits d'esquerres anomenada Front Popular, i va ser l'encarregat de formar govern, cosa que va fer el 19 de febrer.

Desprs de la destituci de Niceto Alcal-Zamora va ser nomenat President de la Repblica el 10 de maig de 1936.

Presa Barcelona per les tropes de Franco el 26 de gener de 1939 i Girona el 5 de febrer, aquest mateix dia es retira a Frana i el 27 del mateix mes presenta la seva dimissi com a President de la Repblica.

Refugiat en el Rossell, amb mitja Frana ocupada per l'exrcit nazi alemany i l'altre meitat sota el govern de Ptain, s vigilat i fustigat pels agents de Franco, que pretenen la seva captura i deportaci a Espanya. 

Finalment, la Gestapo decideix detenir-lo. Per l'ambaixador de Mxic davant el rgimen de Vichy, Luis Rodrguez, previngut sembla ser pels propis alemanys, aconsegueix alliberar-lo dels seus captors i traslladar-lo a l'Htel du Midi, en Montauban, on la delegaci mexicana utilitza diverses habitacions com a seu provisional i on es refugien nombrosos republicans exiliats en espera de poder fugir de Frana. Azaa s'installa amb la seva dona a l'habitaci nmero 11, la mateixa que utilitza com a habitatge i despatx l'ambaixador. All mor el 4 de novembre de 1940. 

El mariscal Ptain va prohibir que fos enterrat amb honors de cap d'Estat. Tan sols va accedir que fos cobert amb la bandera espanyola, a condici de qu aquesta fora la bicolor de l'Espanya nacionalista, i de cap manera la de la Repblica. L'ambaixador de Mxic va decidir llavors que fos enterrat amb la bandera mexicana. Segons explica a les seves memries, Rodrguez li va dir al prefecte francs: "El cobrir amb orgull la bandera de Mxic- Per a nosaltres ser un privilegi; per als republicans, una esperana, i per a vosts, una dolorosa lli".

 Enllaos externs .
 association Manuel Azaa in Francia;
 Arkheia;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41663" title="Ideologia poltica" nonfiltered="1053" processed="1043" dbindex="16116">
La ideologia poltica s un tipus determinat d'ideologia especialitzat en l'estructuraci de societat humanes. Per tal motiu, ha de respondre a criteris genunament humans, deixant de banda consideracions religioses i similars, que s'englobarien dins la categoria d'ideologies parapoltiques.

El tret caracterstic de les ideologies poltiques s, doncs, la recerca del mxim benestar hum, seguint aix la tica utilitarista i el positivisme. Les diferncies son producte de la concepci de l'home i la seva satisfacci (diferncies horitzontals), aix com de la rigidesa de les relacions i estructures poltiques (diferncies verticals). 


 Diferenciaci vertical .

La diferenciaci vertical versa sobre la rigidesa de les estructures poltiques i les relacions humanes. Aquesta diferenciaci permet identificar dues famlies: l'estatista i la no-estatista o anarquitzant.

 L'estatisme considera necessria la total estabilitat d'un cos normatiu predefinit (llei), d'un mbit d'aplicaci per a aquestes normes (territori), d'un cos repressiu per a aplicar-les (policia) i d'un rgan de defensa cap a amenaces externes (exrcit).

 L'anarquisme no tan sols considera aix com a innecessari, sin com a negatiu per a la consecuci d'objectius poltics. Per tant te una certa tendncia a la improvitzaci d'aquests elements quan siguin estrictament necessaris (per exemple, per destruir l'Estat).

 Diferenciaci horitzontal .

Les concepcions sobre l'intercomparabilitat de la satisfacci humana sn la base de la diferenciaci horitzontal de les ideologies poltiques. Bsicament, en trobam tres: 

 Famlia paretiana .

La famlia paretiana es caracteritza per la convicci de qu la satisfacci s un tret absolutament personal i que no se pot quantificar. Aix t com a conseqncia la impossibilitat de comparar satisfaccions, i de realitzar-ne un agregat a la recerca d'un ptim social, cosa que impossibilita la realitzaci de judicis sobre la desigualtat entre individus.

Aquesta teoria, formulada per primera vegada per Vilfredo Pareto, fa d'aquesta famlia un grup genunament liberal i individualista, dins el qual es poden trobar tres ideologies: el liberalisme autoritari, l'anarcocapitalisme i l'autodeterminisme o poliarquia.

 El liberalisme autoritari considera l'Estat com a un mal necessari per a garantir un ordre liberal, s a dir, el rgim de propietat privada, l'espai de seguretat, etc. Per en cap moment ha de sortir d'aquests mbits, i per tant cal restringir fortament les llibertats poltiques d'aquells que defensen un major intervencionisme. Els ms moderats es limiten a prohibir constitucionalment la poltica social del govern, mentre que els ms radicals defensen l'abolici del rgim democrtic i la instauraci d'una dictadura liberal i un estat policac.

 L'anarcocapitalisme veu en l'Estat una amenaa permanent per a l'individu, i per tant aboga per la seva destrucci. Com a defensa de la seva propietat i integritat, cada individu s'haur d'espavilar, ja sigui armant-se, ja sigui pagant a "empreses de seguretat privada". Segons els anarco-capitalistes, aquesta "llei de la jungla" s l'ordre natural de les coses. La quantitat d'elements comuns (sobre tot la voluntat de qu cap votaci democrtica pugui instaurar el socialisme) duu a molts terics plantejar l'anarcocapitalisme com la vessant no-estatista del liberalisme autoritari (i per tant, part d'aquesta ideologia a nivell horitzontal), cosa d'altra banda menys bvia que en el cas de l'autodeterminisme i la poliarquia.

 L'autodeterminisme i la poliarquia sn, segurament, els ms flexibles dels sistemes paretians, i per tant els ms propers a l'esperit del liberalisme clssic (pre-Guerres Mundials). De fet, l'origen d'aquesta ideologia parteix de la teoria del contracte social de Rousseau, segons la qual la sobirania emana de l'individu, i que aquest la delega mitjanant un pacte amb la resta de la societat. Amb aquest pacte, un determinat collectiu s'identifica com a subjecte constituent, i crea la seva prpia forma de govern. Seguint aquesta filosofia, ja que l'individu n's el propietari de la seva sobirania, qualsevol grup d'individus es podria posar d'acord i constituir-se com a subjecte poltic, amb la seva forma de govern particular.

 Les diferncies entre aquests dos corrents de pensament interns s que, mentre l'autodeterminisme defensa la territorialitat de la llei (estatisme), la poliarquia mant que la llei bsicament s'aplica a les persones i les seves propietats, i que per tant no ha de desenvolupar-se necessriament dins un mbit territorial determinat. Aix fa de la poliarquia un corrent mes anarquitzant, i a l'hora ms tolerant cap a les formes totalitries de govern, ja que per fugir d'elles no s necessria l'emigraci.

 Famlia universalista . 

La famlia universalista creu fermament en la capacitat de comparar directa o indirectament les satisfaccions entre tots els humans. Per a realitzar aquesta afirmaci es basen en la empatia i en principis biolgics.

La conseqncia lgica d'aquesta visi de les satisfaccions n's la capacitat de realitzar un agregat de satisfacci collectiu, i que per tant les poltiques s'hagin de basar en aquest criteri. s a dir, s una famlia collectivista, ja que la sobirania emana del collectiu hum.

Aquest collectivisme suposa una major dosi de pragmatisme, ja que tot respon a criteris de l'agregat social, per encara aix s'identifiquen horitzontalment tres ideologies (amb els seus corresponents estatistes i anarquistes), que es disputen la major capacitat de satisfacci social: social-liberalisme, Socialisme i un sistema mixte.

 El social-liberalisme argumenta que la iniciativa individual permet que el producte social s'adapti a les preferncies personals de cada individu, optimitzant recursos. Per a que les desigualtats que podrien sorgir no penalitzin negativament l'indicador de satisfacci social, es proposa una igualtat de base, que consisteix en donar a tots els individus unes condicions inicials equitatives (reducci d'herena privada, educaci bsica gratuta), de forma que a partir de les seves preses de decisions racionals es colloqui al seu ptim personal, de "valor satisfactori" equivalent a la de la resta dels individus. Tamb s'inclou una assegurana collectiva pels accidents o desastres que puguin desvirtuar aquest procs decisori.

 El socialisme considera que una gran varietat de factors, com ara l'atzar, les estructures socials, la impossibilitat tcnica d'un rgim de propietat o la incapacitat de l'estat per garantir una autntica igualtat de base fan recomanable l'acci collectiva davant la individual. Segons els socialistes, aquesta garantitzaria una total igualtat de resultats quant a satisfacci, i les prdues en termes de satisfacci social en concepte de diferncies entre preferncies individuals serien mnimes, ja que tots els humans tenen unes necessitats similars.

 Els partidaris d'un sistema mixt es consideren el centre equilibrat entre els pols socialista i liberal, ja que aposten per una combinaci complementria de la iniciativa individual i la collectiva. Aquesta combinaci depn del grau de desenvolupament (ja que quant ms desenvolupat sigui un pas, ms se diversifiquen les seves necessitats), del moment histric, de trets culturals, de l'especifitat de l'acci (no es el mateix una petita cafeteria que un sistema GPS), d'afers tcnics, etc.

 Famlia identarista .

El tret caracterstic de l'identarisme s la combinaci de les teories paretiana i collectivista, una per a cada mbit. Segons els identaristes, la capacitat de comparaci de satisfaccions s un tret sociolgic, i per tant es basa en una srie de criteris d'identificaci. Els grups aix creats respondrien de portes cap afora a sistemes d'organitzaci paretiana i de portes endins a criteris collectivistes. 

A part de les diferncies d'ordre intern i extern, dins la famlia identarista trobam una forta discussi sobre quins sn els criteris d'identificaci, i per tant els subjectes constituents. Aquesta permet fer una llarga llista d'ideologies d'ordre identarista, entre les quals destaquen:

 Defensors del statu quo, segons els quals la comparabilitat de satisfaccions noms s possible a l'interior dels actuals subjectes sobirans. Aquesta postura, poc consistent, sol ser ms efecte de l'immobilisme que causa ideolgica.

 Nacionalistes, en el sentit cultural, segons els quals el subjecte sobir hauria de ser all que respon a la seva idea de naci (per exemple: territoris histricament catalanoparlants).

 Els que creuen que la intercomparabilitat neix de la conscincia de l'altre, de conixer la seva existncia. A l'actual era planetria, aix implicaria sobirania mundial (com amb l'universalisme).

La major part d'aquests criteris responen a un gran dinamisme, cosa que dificulta la creaci d'estructures territorials estables i es font inesgotable de conflictes.

 Instauraci de sistemes poltics .

Tota la discussi terica sobre les ideologies poltiques no t gaire sentit sense una aplicaci prctica d'aquestes, instaurant un determinat sistema poltic. Com no existeix una visi unitria de la poltica, aquesta aplicaci passa necessriament per la imposici forada d'una ideologia sobre l'altra, d'un sistema sobre l'altre.

Les formes d'imposici poden ser molt variades, i depenen especficament de cada ideologia. Per exemple, dins el collectivisme es pot optar per la majoria numrica (Democrcia) de portes per endins (s a dir, una vegada identificat el subjecte sobir). De portes a fora, s a dir, en la identificaci d'un subjecte sobir, o d'un determinat sistema pareti, noms serveixen l's (obert o potencial) de la violncia i la desobedincia civil.

Aix implica que en conflictes de sobirania (com el basc o el catal) no existeixi, tcnicament, una sortida democrtica.

 Enllaos .



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41664" title="Antilles Neerlandeses" nonfiltered="1054" processed="1044" dbindex="16117">

Les Antilles Neerlandeses sn un conjunt d'illes situades al mar del Carib que feien part de l'arxiplag de les Antilles i que, juntament amb Aruba i els Pasos Baixos constitueixen el Regne dels Pasos Baixos. A vegades sn tamb anomenades Antilles Holandeses (arran de la confusi de noms entre els Pasos Baixos i Holanda, que n's noms un tros) o ndies Occidentals Holandeses/Neerlandeses (nom ms antic amb referncies ms aviat colonials).

Hi ha 5 illes, parts d'illes o arxiplags principals:
Illes de Sotavent, que junt amb Aruba s'anomenen illes ABC:
Bonaire ;
Curaao ;
Illes de Sobrevent, o illes SSS:
Saba;
Sint Eustatius ;
Sint Maarten (part de l'illa);

Fins el 1986 Aruba tamb en feia part.

Encara que la llengua oficial s el neerlands, la que ms s'hi parla s el papiamento a les illes ABC i l'angls a les illes SSS.



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41667" title="Moians" nonfiltered="1055" processed="1045" dbindex="16118">


El Moians s una comarca de carcter natural, lligada a l'altipl del mateix nom. Situada entre les comarques del Bages, Osona i el Valls Oriental, engloba 10 poblacions: Moi, Castellterol, Castellcir, Sant Quirze Safaja, Calders, Monistrol de Calders, Santa Maria d'Ol, L'Estany, Granera i Collsuspina. El gentilici s "moianesenc", "moianesenca".

Els habitants del moians han desitjat tradicionalment que se'ls considers comarca administrativa, amb capital a Moi; per en la divisi comarcal de 1936, i en les reformes posteriors de 1988 i 1991, no es va donar aquest rang al moians. En l'Informe sobre la revisi del model d'organitzaci territorial de Catalunya (2001), conegut com l'Informe Roca, s una de les sis noves comarques proposades.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41668" title="Santa Maria de l'Estany" nonfiltered="1056" processed="1046" dbindex="16119">


El monestir de Santa Maria de l'Estany situat al nucli de la poblaci de l'Estany, declarat B Cultural d'Inters Nacional, va ser fundat l'any 1080 i el seu claustre s una de les joies del romnic Catal.

L'esglsia s austera i tota de pedra nua conservant l'estil del segle XII. De planta de creu llatina, formada per una nau mplia i llarga creuada per un transsepte i acabada amb tres absis, el ms gran dels quals s el central. En el lloc on es creuen la nau i el transsepte hi ha un cimbori del segle XV que fa de base del campanar.

El claustre.

El claustre, ubicat a la part meridional del monestir, es va construir des de mitjan segle XII fins a finals del segle XIII o inicis del XIV. s l'element ms atractiu del monestir i en destaquen les columnes dobles amb els seus magnfics i ben conservats 72 capitells esculpits amb iconografia de temtica vegetal, animal, herldica i d'escenes bbliques i costums profanes. Per les diferncies en estil i poca, sembla que van ser esculpits per diferents tallers.

A la galeria septentrional, els capitells ensenyen escenes del Antic i Nou Testament, les figures denoten una certa rigidesa i falta de moviment. En aquestes escenes, l'artista destaca per la minuciositat dels detalls.

En el costat occidental, els capitells apareixen amb motius decoratius com fulles i palmetes estriades amb caps humans o bsties, estant gaireb totes les escenes realitzades en alt relleu.

A la resta de les galeries es troben els capitells ms tardans, decorats amb escenes de tipus prof, reflectint la societat del moment.

Aix, trobem una srie de capitells en els quals destaca la seva talla volumtrica i les diferents temtiques prpies del romnic, com poden ser, els motius ornamentals fitomrfics, zoomrfics i antropomrfics.

Adossats a les parets, hi ha uns sarcfags amb les despulles d'abats i nobles. Cal destacar-ne la figura de la Verge, una obra notable esculpida en un sol bloc d'alabastre.

En les antigues dependncies abacials hi ha el museu on es mostra un conjunt d'objectes, alguns pertanyents al monestir i d'altres que els vens del poble hi han aportat. En una de les sales es guarda l'arxiu amb documentaci des del segle XI del monestir que sn testimoni de la seva llarga histria.

Bibliografia.

 G.Gaillard, Les chapiteaux du clotre de Sainte-Marie de l'Estany, Gazette des Beaux-Arts, 1933;
 J. Junyent, El monestir i el claustre de Santa Maria de l'Estany, Ausa num. 34, 1960, vol. I pgs. 397-403;
 Joan Ainaud de Lasarte, Les chapiteaux du clotre de Sainte-Marie de l'Estany en Catalogne, Archeologia, num. 14, 1967;
 A.Pou i R. Vinyeta, L'Estany. Gua turstica, Barcelona, 1974;
 A. Pladevall i J. Vigu, El monestir romnic de Santa Maria de l'Estany, Artestudi, n 6, Barcelona, 1978;
 Mons. Edouard Junyent, La Espaa Romnica, Catalua Romnica /2, Ediciones Encuentro, 1980, pgs. 183-205;
 Joan Sureda i Pons, Catalunya Romanica (Enciclopdia Catalana, volumen XI El Bages, pgs. 206-236);
 Pere Beseran i Ramon, Revisions i propostes per a l'escultura del claustre de l'Estany, en Lambard, Estudis d'art medieval, vol. XII, 1999-2000, Amics de l'Arts Romnic, Barcelona 2000, pgs. 65-80;
 Estrella Massons i Rabassa, La iconografia del diable al claustre de Santa Maria de l'Estany, Lambard, Estudis d'art medieval, vol. XV, 2002-2003, Amics de l'Arts Romnic, Barcelona 2003, pags. 11-37;
 Jaime Cobreros, Gua del Romnico en Espaa. De la A a la Z, Anaya Touring Group, 2005, pgs. 380-383 ;

Enllaos externs.
 Monestirs de Catalunya. Santa Maria de l'Estany;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41669" title="Xarxa d'rea Local" nonfiltered="1057" processed="1047" dbindex="16120">
Una LUNNY (de l'angls Local Area Network o Xarxa d'rea Local) s un tipus de xarxa informtica caracteritzada pel seu carcter 'local' o de curta distncia, com ara una casa, una oficina, un hotel, etc. Les tecnologies ms emprades en LAN sn Ethernet i Wi-Fi.

L'oposat a una LAN s una WAN (Wide Area Network - Xarxa de Gran Amplitud). Aquestes dos contrasten pel fet que una LAN s molt ms rpida i acostuma a moure un volum ms alt d'informaci que una WAN i que les WAN normalment funcionen sobre lnies dedicades.

 Histria .
Abans dels ordinadors personals, una empresa noms podia tenir un ordinador central, i els usuaris hi accedien mitjanant terminals d'ordinador sobre un cable simple de baixa velocitat. Les xarxes com SNA de IBM (l'Arquitectura de Xarxa de Sistemes) van ser dissenyades per unir terminals o ordinadors centrals a llocs remots sobre les lnies llogades.
Les primeres LAN van ser creades a finals dels anys 1970 i se solien crear lnies d'alta velocitat per connectar grans ordinadors centrals a un nic lloc. Molts dels sistemes fiables creats en aquesta poca, com Ethernet i ARCNET van ser els ms populars.

El creixement de CP/M i DOS, basats en l'ordinador personal, va significar que en un lloc fsic hi hagus desenes o centenars d'ordinadors. L'intenci inicial de connectar aquests ordinadors va ser, generalment, compartir espai de disc i impressores lser, per aix era molt car aquest temps. Hi havia moltes expectatives en el tema des del 1983 en endavant i la indstria de la informtica va declarar que l'any que ve seria "L'any de les LAN".

En realitat aquesta idea va caure degut a la proliferaci d'incompatibilitats de la capa fsica i l'implementaci del protocol de xarxa, i la confusi sobre la millor forma de compartir els recursos. El normal era que cada venedor tingus una targeta de xarxa, cablejat, protocol i sistema d'operaci de xarxa. Amb l'aparici de Netware va sorgir una nova soluci la qual oferia: suport imparcial pels 40 o ms tipus de targetes de xarxa, cables i sistemes operatius que existien molt ms sofisticats que els que oferien la majoria de competidors. Netware dominava el camp de les LAN i dels ordinadors personal des d'abans de la seva introducci el 1983 fins a mitjans dels anys 1990, quan Microsoft va introduir Windows NT Advance Server i Windows for Workgroups.

De tots els competidors de Netware, noms Banyan VINES tenia una fora tcnica comparable, per Banyan es va guanyar una base segura. Microsoft i 3com van treballar junts per crear un sistema d'operacions de xarxa simple, el qual estava format per la base de 3Com's 3+Share, el Gestor de xarxes LAN de Microsoft i el servidor de IBM. Cap d'aquests projectes va ser  especialment satisfactori.


 Components.

Servidor: el servidor s aquell o aquells ordinadors que van a compartir els seus recursos maquinari i programari amb els altres equips de la xarxa. Les seves caracterstiques sn potncia de clcul, importncia de la informaci que emmagatzema i connexi amb recursos que es desitgen compartir. 

 Estaci de treball: els ordinadors que prenen el paper d'estacions de treball aprofiten o tenen a la seva disposici els recursos que oferix la xarxa aix com els serveis que proporcionen els Servidors als quals poden accedir. ;

 Gateways o passarelles: s un maquinari i programari que permet les comunicacions entre la xarxa local i grans ordinadors (mainframes). El gateway adapta els protocols de comunicaci del mainframe (X25, SNA, etc.) als de la xarxa, i viceversa. * Bridges o ponts: s un maquinari i programari que permet que es connectin dues xarxes locals entre si. Un pont intern s el qual s'installa en un servidor de la xarxa, i un pont extern s el qual es fa sobre una estaci de treball de la mateixa xarxa. Els ponts tamb poden ser locals o remots. Els ponts locals sn els quals connecten a xarxes d'un mateix edifici, usant tant connexions internes com externes. Els ponts remots connecten xarxes distintes entre si, portant a terme la connexi a travs de xarxes pbliques, com la xarxa telefnica, RDSI o xarxa de commutaci de paquets. ;

 Targeta de xarxa: tamb es denominen NIC (Network Interface Card). Bsicament realitza la funci d'intermediari entre l'ordinador i la xarxa de comunicaci. En ella es troben gravats els protocols de comunicaci de la xarxa. La comunicaci amb l'ordinador es realitza normalment a travs de les ranures d'expansi que aquest disposa, ja sigui ISA, PCI o PCMCIA. Encara que alguns equips disposen d'aquest adaptador integrat directament en la placa base. ;

 El mitj: constitut pel cablejat i els connectors que enllacen els components de la xarxa. Els mitjans fsics ms utilitzats sn el cable de parell trenat, parell de cable, cable coaxial i la fibra ptica (cada vegada en ms s aquesta ltima). ;

 Concentradores de cablejat: una LAN en bus usa solament targetes de xarxa en les estacions i cablejat coaxial per a interconnectar-les, a ms dels connectors, no obstant aix aquest mtode complica el manteniment de la xarxa ja que si falla alguna connexi tota la xarxa deixa de funcionar. Per a impedir aquests problemes les xarxes d'rea local usen concentradores de cablejat per a realitzar les connexions de les estacions, en comptes de distribuir les connexions el concentrador les centralitza en un nic dispositiu mantenint indicadors lluminosos del seu estat i impedint que una d'elles pugui fer fallar tota la xarxa. ;

Existeixen dos tipus de concentradores de cablejat: 1. Concentradores passius: actuen com un simple concentrador la funci principal del qual consisteix a interconnectar tota la xarxa. 2. Concentradores actius: a ms de la seva funci bsica de concentrador tamb amplifiquen i regeneren els senyals rebuts abans de ser enviades. 

Els concentradores de cablejat tenen dos tipus de connexions: per a les estacions i per a unir-se a altres concentradores i aix augmentar la grandria de la xarxa. Els concentradores de cablejat es classifiquen depenent de la manera que internament realitzen les connexions i distribuxen els missatges. A aquesta caracterstica se li crida topologia lgica. 

Existeixen dos tipus principals: 1. Concentradores amb topologia lgica en bus (HUB): aquests dispositius fan que la xarxa es comporti com un bus enviant els senyals que els arriben per totes les sortides connectades. 2. Concentradores amb topologia lgica en anell (MAU): es comporten com si la xarxa fora un anell enviant el senyal que els arriba per un port al segent. 


 Evoluci .

En poques anteriors als ordinadors personals, no tenien cap problema excepte de la retenci de dades a causa de la SNA de IBM (Arquitectura de Xarxa de Sistemes) van ser dissenyades per a unir terminals o ordinadors centrals a llocs remots amb lnies llogades. 

Les primeres LAN van ser creades a la fi dels anys 1970 i se solien crear lnies d'alta velocitat per a connectar grans ordinadors centrals a un sol lloc. Molts dels sistemes fiables creats en aquesta poca, menjo Ethernet i ARCNET, van anar els ms populars. 

El creixement CP/M i DOS basats en l'ordinador personal va significar que en un lloc fsic existissin dotzenes o fins i tot centenars d'ordinadors. La intenci inicial de connectar aquests ordinadors va ser, generalment, compartir espai de disc i impressores lser, doncs eren molt cars en aquest temps. Havia moltes expectatives en aquest tema des de 1983 i la indstria informtica va declarar que el segent any seria  L'any de les Lan . 
En realitat aquesta idea va fracassar a causa de la proliferaci d'incompatibilitats de la capa fsica i la implantaci del protocol de xarxa, i la confusi sobre la millor forma de compartir els recursos. El normal s que cada venedor tingus targeta de xarxa, cablejat, protocol i sistema d'operaci de xarxa. Amb l'aparici de Netware va sorgir una nova soluci, la qual oferia: suport imparcial per als ms de quaranta tipus existents de targetes, cables i sistemes operatius molt ms sofisticats que els quals oferien la majoria dels competidors.

 Netware dominava el camp de les Lan dels ordinadors personals des d'abans de la seva introducci en 1983 fins a mitjans dels anys 1990, quan Microsoft va introduir Windows NT Advance Server i Windows for Workgroups. 

De tots els competidors de Netware, noms Banyan VINES tenia poder tcnic comparable, per Banyan va guanyar una base segura. Microsoft i 3Com van treballar junts per a crear un sistema operatiu de xarxa simple el qual estava format per la base de 3Com's 3+Share, el Gestor de xarxes Lan de Microsoft i el Servidor de IBM. Cap d'aquests projectes va ser molt satisfactori.


 Caracterstiques .

 Abast: T una extensi moderada, normalment va des d'uns pocs metres fins a uns pocs quilmetres.

 Velocitat de Transmissi: Al ser les dimensions de la xarxa redudes, les velocitats de transmissi de dades sn altes, normalment entre 10 i 1000 Mbps.

 Connectivitat: Permet la connexi amb d'altres xarxes locals o extenses a travs del fil telefnic i mitjanant altres protocols com X.25 o TCP/IP.

 Privadesa: Una Xarxa d'rea Local ofereix privadesa al que la contracta. Generalment l'organitzaci s la propietria de la xarxa i de totes les seves funcionalitats.

 Fiabilitat: Aquest tipus de xarxes ofereixen una gran qualitat de servei i solen tenir tasses d'error molt baixes.


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41671" title="Partit Sindicalista" nonfiltered="1058" processed="1048" dbindex="16121">
El Partit Sindicalista fou un partit poltic fundat el 7 d'abril de 1934 per ngel Pestaa i altres militants de la CNT, amb l'esperana de convertir-se en el partit poltic de la CNT i trencar aix la l'hegemonia "faista" a la qual s'oposava . 

No pogu arrossegar ni la Federaci Sindicalista Llibertria ni els Sindicats d'Oposici. La seva influncia romangu limitada a petits nuclis a Madrid, a Andalusia, a Saragossa, al Principat i al Pas Valenci. 

L'rgan central del partit, "El Sindicalista", pass aviat, pel setembre del 1935, a Madrid, per esclatada la guerra civil a Barcelona aparegueren "Hora Sindicalista"(1936-37) i "Maana" (1937-39).

Doctrinalment, el partit defens per a la societat postrevolucionria un model de societat basat en el control de la producci pels sindicats, de la distribuci per les cooperatives i dels afers pblics pels municipis, en una mena d'estat sindicalista. 

Particip en el pacte del Front Popular, el Partit Sindicalista va obtenir dos escons en les eleccions de febrer de 1936, un d'ells per al fundador d'aquesta formaci, ngel Pestanya, i l'altre per a l'advocat llibertari Benito Pabn, i durant la guerra civil tingu un cert desenvolupament, assolint uns 30.000 afiliats.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41672" title="Estat de trnsit" nonfiltered="1059" processed="1049" dbindex="16122">
Estat de Trnsit s un terme utilitzat en metapsquica per a indicar una condici o un estat psicofisiolgic especial, tpic de les mdiums i altres persones durant les sessions d espiritisme. Molt semblant a l'estat hipntic i al somnambulisme, l'estat de trnsit encara no s prou conegut. Sol comportar una notable dissociaci de personalitat, aix com una gran varietat de fenmens paranormals.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41673" title="Bella ciao" nonfiltered="1060" processed="1050" dbindex="16123">
Bella ciao s una can italiana de la Segona Guerra Mundial. Els orgens de la can sn incerts. La msica sembla venir d'una can folk, per l'autor de la lletra s desconegut. La tornada de la can, bella ciao (literalment: "adu, bonica"), juntament amb la temtica, fa pensar en una can de comiat.

 Lletra original .

Una mattina mi son svegliato;
o bella ciao bella ciao bella ciao ciao ciao;
una mattina mi son svegliato;
e ho trovato l'invasor;

O partigiano portami via	;
o bella ciao bella ciao bella ciao ciao ciao;
o partigiano portami via;
ch mi sento di morir		;

E se io muoio da partigiano;
o bella ciao bella ciao bella ciao ciao ciao;
e se io muoio da partigiano;
tu mi devi seppellir	;

E seppellire lass in montagna	;
o bella ciao bella ciao bella ciao ciao ciao;
e seppellire lass in montagna;
sotto l'ombra di un bel fior		;

E le genti che passeranno;
o bella ciao bella ciao bella ciao ciao ciao;
e le genti che passeranno;
mi diranno: che bel fior!

 questo il fiore del partigiano;
o bella ciao bella ciao bella ciao ciao ciao;
 questo il fiore del partigiano;
morto per la libert;

 Traducci al catal .

Aquest mat, jo m'he llevat;
O bella ciao, bella ciao, bella ciao;
Aquest mat, jo m'he llevat;
i m'he trobat l'invasor.

Oh partis, porta'm amb tu;
O bella ciao, bella ciao, bella ciao;
oh partis, porta'm amb tu;
perqu aqu m'estic ofegant.

I si em moro fent de partis;
O bella ciao, bella ciao, bella ciao;
i si em moro fent de partis;
m'haurs d'enterrar.

Cal que m'enterris dalt la muntanya;
O bella ciao, bella ciao, bella ciao;
cal que m'enterris dalt la muntanya;
sota l'ombra d'una bonica flor.

I la gent que passi;
O bella ciao, bella ciao, bella ciao;
i la gent que passi;
et dir: Quina flor tan bonica!

s la flor del partis;
O bella ciao, bella ciao, bella ciao;
s la flor del partis;
mort per la llibertat.


 Enllaos externs .
 Article en un bloc sobre l'origen de la can;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41674" title="Graf Zeppelin" nonfiltered="1061" processed="1051" dbindex="16124">


El Graf Zeppelin (LZ 127) s un dirigible alemany que complet el 29 d'agost de 1929 la seua primera volta al mn, commandat per Hugo Eckener, aterrant a Lakehurst, EUA. Fou el dirigible ms gran de la histria, amb una llargria total de 236,6 m i un volum de 105.000 m3.

El seu viatge dur 21 dies, recorrent 34.600 km. Isqu de Lakehurst, travessant l'Atlntic i, amb escala a la ciutat alemanya de Friedrichshafen, travess Europa, els Urals, i Sibria fins fer una altra escala a Tquio. Posteriorment, creu l'Oce Pacfic cap als EUA on, el 26 d'agost i desprs de 79 hores i 22 minuts de navegaci, aterr a Los Angeles. Finalment, el 29 d'agost retorn al Centre d'Enginyeria Aeroespacial de Lakehurst.

Desprs del desastre del Hindenburg, la desconfiana pblica en la seguretat dels dirigibles s'estengu i es prohib el viatge de passatgers en tancs d'hidrogen. Un mes desprs, el Graf Zeppelin fou retirat del mercat i es pos un model en un museum. A l'esclat de la Segona Guerra Mundial, el mar de 1940, el Ministre de l'Aire alemany (Reichsluftfahrtminister), Hermann Gring, orden la destrucci dels dirigibles restants per a aprofitar les parts d'alumini en la indstria armamentstica alemanya.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41675" title="Michel de Nostredame" nonfiltered="1062" processed="1052" dbindex="16125">


Nostradamus (Sant Romieg de Provna, 14 de desembre de 1503   Selon de Provna, 2 de juliol de 1566), nom llatinitzat de Michel de Nostredame o Miqul de Nostradama en occit, va ser un dels publicadors de profecies ms famosos del mn. s conegut pel seu llibre Les Propheties, la primera edici de la qual va aparixer el 1555.

D'en de la publicaci del seu llibre, que rarament s'ha deixat d'imprimir des de la seva mort i que sempre ha estat molt popular a tot el mn, Nostradamus ha atret molts seguidors. Els seus entusiastes, per no dir res de la seva bona premsa, li donen el crdit d'haver predit la majoria dels principals esdeveniments mundials. En canvi, la major part de les fonts acadmiques mantenen que les associacions fetes entre els successos i les quartes de Nostradamus sn principalment el resultat de males interpretacions o males traduccions (a vegades deliberadament) o sn massa ambiges per poder ser tils com a prova d'un poder predictiu real. A ms, cap de les fonts llistades aporta evidncia que alg hagi mai interpretat una quarteta de Nostradamus de forma que pogus identificar un esdeveniment encara per ocrrer .

De totes maneres, l'inters pel treball d'aquesta prominent figura de la Renaixena Francesa encara s considerable, especialment en els mitjans de comunicaci i en la cultura popular, i les profecies han estat assimilades als resultats d'aplicar el prets Codi Bblic, aix com altres suposats treballs proftics.


Biografia.
Infncia.

Nascut a Sant Romieg de Provna a Occitnia el 14 de desembre de 1503, on el seu prets lloc de naixement encara existeix, Michel de Nostredame va ser un dels almenys 8 fills de Reynire de St-Rmy i el comerciant de gra i notari Jaume de Nostredame. Famlia d'orgens jueus, fins a la conversi del pare d'en Jaume de Nostredame, Guy Gassonet, al catolicisme als voltants de 1455, escollint el nom de "Pierre" i el cognom de "Nostredame" (aparentment escollit pel nom del sant del dia en que la conversi es va oficiar).  

Els seus germans coneguts inclouen Delphine, Jehan (als voltants de 1507 77), Pierre, Hector, Louis (nascut el 1522), Bertrand, Jean and Antoine (nascut el 1523).

Es coneix poca cosa ms de la infncia de Nostradamus, malgrat que hi ha una creena ferma que va ser educat pel seu besavi per part de mare Jean de St. Rmy, fet que s discutible per la desaparici de dades histriques desprs de 1504, quan el nen noms tenia un any. 

Anys d'estudiant.

A l'edat de quinze anys, Nostradamus va accedir a la universitat d'Aviny per cursar el batxillerat. Desprs de poc ms d'un any (quan ja devia haver cursat educaci clssica en retrica, gramtica i llgica, ms que els estudis posteriors de geometria, aritmtica, msica i astronomia/astrologia), es va veure obligat a abandonar Aviny quan la universitat va tancar les seves portes davant l'irrupci de la pesta negre. Al 1529, desprs de varis anys com a farmacutic, va ingressar a la universitat de Montpeller per doctorar-se en Medicina. Va ser expulsat poc desprs d'ingressar quan es va descobrir que havia estat farmacutic, un treball explcitament vetat pels estatuts de la universitat. El document de l'expulsi (BIU Montpeller, Register S 2 folio 87) encara existeix als arxius de la facultat.  De totes maneres, molts dels seus editors l'anomenen "Doctor". Desprs de la seva expulsi, Nostradamus segueix treballant, suposadament com a farmacutic, quan es va fer fams per crear la "pldora rosa", que suposadament protegia contra la plaga.


Casament i treball de curaci.
El 1531 Nostradamus s convidat per Julius Caesar Scaliger, un prominent Renaixentista, per anar a Agen. All es casa amb una dona de nom incert (possiblement Henriette d'Encausse), que dona a llum a dues criatures.  El 1534 la seva dona i els seus fills moren, possiblement a causa de la pesta. Desprs de la seva mort, segueix viatjant, travessant Frana i possiblement Itlia . 


En el seu retorn al 1545, assisteix al metge Louis Serre en la lluita contra la pitjor irrupci de la plaga a Marsella, per lluitar posteriorment pel seu compte contra els brots de la malaltia a Salon de Provence i la seva capital regional Ais de Provena. Finalment, el 1547, s'estableix Salon-de-Provence a una casa que encara es pot trovar actualment, i on es casa amb una ben aposentada vdua amb el nom de Anne Ponsarde, la qual li dona sis fills ms (tres fills i tres filles). Entre els anys 1556 i 1567, Nostradamus i la seva dona adquireixen una tretzena part del gran projecte organitzat per Adam Craponne per irrigar la zona seca de Salon i el proper Dsert de la Crau from the river Durance.

Profeta.

Desprs d'una altre visita a Itlia, Nostradamus es comena a desplaar de la medicina cap a l'ocultisme. Seguint tendncies populars, escriu un almanac cap al 1550, i per primera vegada llatinitza el seu nom (Nostredame) per el de Nostradamus. Encoratjat per l'xit de l'almanac es decideix a escriure'n un ms anualment. Recollits conjuntament contenen almenys 6338 profecies,  aix com almenys nou calendaris anuals, tots ells iniciant-se l'u de gener i no, com es creu a vegades, el Mar. Va ser principalment una reacci a causa dels almanacs Nostradamus va comenar a rebre consultes astrolgiques i prediccions per part de la noblesa d'altres persones benestants de terres llunyanes, malgrat que normalment ell esperava que li facilitessin les dates de naixement on basar els horscops, en contra de la prctica habitual dels astrlegs professionals. 

Llavors va comenar el se projecte d'escriure un llibre de un miler de quartets quatrains, que constitueixen les extenses profecies sense datar per les quals encara s fams avui en dia. Sentint-se vulnerable al fanatisme religis, va tramar un mtode per ocultar el seu significat utilitzant una sintaxi Virgilitzada, jocs de paraules i una mescla de llenguatges com el Grec Clssic, itali, llat i Provenal. Per raons tcniques en la publicaci de tres entregues (l'editor de la tercera i ltima entrega semblava poc inclinat a iniciar-ho a la meitat del segle), els ltims 58 quartets del segle 17 no han sobreviscut en cap edici existent.

Els quartets, publicats en un llibre titulat Les Propheties, van rebre diverses reaccions un cop arribats al pblic. Alguna gent pensaren que Nostradamus era un servent del diable, un impostor o un malat mental, mentre varis entre l'lit pensaren que eren profecies inspirades espiritualment, estant sota la llum de les seves fonts post bbliques (vegeu a sota Fonts Literries), com Nostradamus mateix preferia dir. Caterina de Mdici, la reina consort del rei Enric II de Frana, va ser una de les principals admiradores de Nostradamus. Desprs de llegir els seus almanacs al 1555, que van proporcionar pistes a diverses amenaces annimes a la famlia reial, ella el convoca a Pars per poder-se explicar i dibuixar horscops per als seus fills. Al mateix temps, ell temia poder ser decapitat, per al moment de la seva mort al 1566, Caterina el nombra Counselor i Metge de Capelera del rei.

Diverses notes biogrfiques de la vida de Nostradamus apuntant el seu temor a ser perseguit per Heretgia per l'Inquisici, per ni la profecia ni l'astrologia estaven dins la seva "jurisdicci", i noms hauria estat en perill si hagus practicat la Mgia per ajudar-se en les prediccions. De totes maneres, la seva relaci amb l'esglsia com a profeta i sanador era excellent. El seu empresonament puntual a Marignane a finals de 1561 va ser motiu per la publicaci del seu almanac pel 1562 sense el perms exprs del bisbe, contrari al recent decret reial.

Anys finals i mort.

Al 1566, la Gota de Nostradamus, que li havia provocat molts dolors i dificultat el moviment durant varis anys, es va convertir en un edema o hidropsia. A finals de juny d'aquell any, va cridar el seu advocat per deixar com a legat les seves propietats i 3444 corones (als voltants de $300000 USD actuals), excepte alguns deutes, a la seva
dona pendent de les seves segones noces, i als seus fills (quan fssin 25 anys), i a les seves filles (quan es casssin).
Aquest testament va ser seguit per algunes modificacions menors. La nit de l'u de Juliol, es creu que va parlar amb el seu secretari Jean de Chavigny per anunciar que l'endem no el trovarien viu a la sortida del sol. El proper mat se'l van trovar mort estirat al terra al costat del llit (Presage 141 152 per Novembre 1567, com pstument va escriure as per arreglar-ho).  Va ser incinerat a la capella Francisana local (una part de la qual s'ha incorporat actualment al restaurant La Brocherie), per reincorporat a la Collgiale St-Laurent durant la revoluci Francesa, on encara es mant la seva tomba.

Treballs.


The Prophecies. En aquest llibre Nostradamus recull la seva collecci de les principals prediccions a llarg termini, la primera entrega del qual es publica el 1555. La segona edici, amb 298 versicles proftics ms, s'imprimeix el 1557. La tercera edici, amb tres-cents nous quartets, s'imprimeix el 1558, per actualment noms existeix una part de l'antologia que es va publicar abans de la seva mort el 1568. Aquesta versi cont un quartet sense rima i 941 rimats, agrupats en nou grups de 100 i un altre de 42, anomenats "Segles".

Les prctiques d'impremta de l'poca (que inclou la "tcnica" d'impressi dictada), no es troven dues edicions idntiques, i es relativament estrany trobar dues cpies que siguin exactament iguals. Certament, no hi ha cap garantia, com solen dir els desxifradors, que cap de les transcripcions de cap de les edicions siguin originals d'en Nostradamus. 

Els Almanacs, sn de lluny el ms popular dels seus treballs, que es van publicar anualment desde el 1550 fins a la seva mort. Sovint en podia publicar dos o incls tres en un sol any, titulats cadascun Almanacs (Prediccions detallades), Pronstics o Presagis (Predicions ms generals).

Nostradamus, a ms de ser un endev, tamb era un sanador professional. Es coneixen almenys dos llibres escrits per ell sobre cincia mdica. Un s una suposada traducci de Galnica, i s'anomena Trait des fardemens (principalment un receptari amb material recollit d'altres llocs), on inclou una descripci amb mtodes per combatre la plaga, on cap d'ells (incloent-hi la sagnia), aparentment funcionaven. El mateix llibre tamb descriu com preparar cosmtics.

Un altre manuscrit conegut com a Orus Apollo encara existeix a la biblioteca municipal de Li, on ms de 2000 documents originals de Nostradamus es conserven sota la tutela de Michel Chomarat. s una pretesa traducci d'un antic treball grec sobre Jeroglfics Egipcis basat en traduccions llatines posteriors, totes elles desconeixedores dels significats reals de l'antiga escriptura egpcia, que no va se desxifrada correctament fins el treball de Jean Franois Champollion el segle 19.

Des de la seva mort, noms les Profecies han seguit essent populars, per en aquest cas de forma una mica extraordinria. Ms de 200 edicions van aparixer en aquell temps, juntament amb ms de 2000 comentaris. La seva popularitat rau en el fet que la vaguetat i la falta de dates emprades fa que sigui senzill d'assignar-les de forma selectiva als principals successos dramtics de forma retrospectives i anunciar-ho com a encerts. 

Fonts Literries.

Nostradamus reivindica que basa les prediccions publicades en l'astrologia, per fou molt criticat pels astrlegs professionals de l'poca per incompetncia i per assumir que la "horoscopologia comparativa" (la comparaci de la configuraci planetria futura amb els fets passats) podia predir successos actuals i futurs.

Investigacions recents apunten que la molt del seu treball proftic parafraseja antigues profecies sobre la f del mn principalment basades en la bblia, conjuntament amb referncies a successos histrics i antologies de reculls proftics, i desprs els projecta en el futur amb l'ajuda de la "horoscopologia comparativa". Per tant, moltes de les prediccions inclouen figures com Luci Corneli Sulla, Gaius Marius, Ner i d'altres, aix com les seves descripcions de "combats als nvols" i "granotes caient del cel". L'astrologia prpiament dita es menciona noms un parell de vegades en el Prefaci de Nostradamus i 41 a les Centries, per de forma molt ms freqent en la seva dedicatria Carta al Rey Enric II.

Les seves fonts histriques inclouen passatges fcilment identificables de Titus Livius, vides dels dotze csars de Suetoni, Plutarc i d'altres historiadors clssics, aix com de cronistes medievals com Villehardouin i Froissart. Moltes de les seves referncies astrolgiques s'agafen quasi paraula per paraula del llibre de Richard Roussat's Livre de l'estat et mutations des temps del 1549 50. Les taules de naixement que prepara ell mateix est basat en taules planetaries ja publicades per astrlegs professionals, encara que va cometre diversos errors de cpia. (Vegeu l'anlisi de les taules fet per Brind'Amour, el 1993, i compareu-ho amb la extensa crtica de l'horscop de Nostradamus de Gruber per al Princep coronat Rudolph Maximillian.) 

La seva major font proftica s, sens dubte, el Mirabilis liber del 1522 , que cont un ventall de profecies de  Sibilla tiburtina, Girolamo Savonarola entre d'altres. (El seu Prefaci cont 24 cites bibliques, totes excepte dues en l'ordre usat per Savonarola.)   Aquest llibre va gaudir d'un considerable xit al aconseguir la mitja dotzena d'edicions (Links vegeu a sota per facsmils i traduccions), per no va aconseguir mantenir la seva influencia degut, probablement, a que la majoria del text estava escrit en llat, l'escriptura gtica i les nombroses abreviatures complexes. Nostradamus va ser dels primers en tornar a parafrasejar aquelles profecies en francs, explicant perqu li son atribudes. Cal esmentar que els estndards actuals sobre plagi no aplicaven al segle XVI, on els autors copiaven i parafrasejaven freqentment passatges, especialment dels clssics, sense consentiment.

El material addicional va ser recollit de De honesta disciplina del 1504 per Petrus Crinitus,  que inclou extractes del De daemonibus' de Mikhael Psellos ', i del De Mysteriis Aegyptiorum (Referent a misteris egipcis), un llibre sobre Arameu Antic i mgia Assria de Iamblichus, un llibre del segle 4art neo-platonista. Les versions llatines d'ambds han estat recentment publicades a Li, i extractes de cadascun han estat parafrasejats (en el segon cas, de forma literal) en els seus primers dos versos. Encara que s cert que nostradamus va afirmar el 1555 haver cremat totes les obres ocultes de la seva llibreria, ning pot dir quins llibres es van destruir en aquest foc. El fet que cremessin de forma explosiva amb una flama brillant suggereix que molts d'aquests manuscrits en pergam, havien estat tractats de forma rutinria amb salitre.

Noms a partir del segle XVII es van comenar a trobar dependncies de les seves publicacions amb treballs anteriors. Aix ho pot ajudar a explicar el fet que per la mateixa poca el llibre Les Profecies va ser utilitzat com a llibre de lectura a les aules. 

La dependncia de Nostradamus en fets histrics precedents fa que explcitament rebutgi l'etiqueta de Profeta (persona que posseeix poders profetics) en diferents ocasions : 

Encara que , fill meu, hagi utilitzat la paraula profeta, no em vull atribuir un ttol de tan sublim arrogncia - Prefaci al Csar, 1555 


No m'atribuir el nom o el rol de profeta   Prefaci al Csar, 1555


Molts dels  van predir grans i meravelloses coses per venir: que per mi, no tinc cap manera d'atribuir-me aquest ttol, 1558 


No puc, sin ser atrevit per predir (malgrat que encara que garanteixo la ms subtil cosa), grcies a les meves investigacions i en consideraci a el que em promet i de vegades em permet saber l'Astrologa, principalment en forma d'avisos, de manera que el pobla pugui saber com el poden amenaar els estels. Aix i tot no estic prou boig per pretendre ser un profeta.   Carta oberta al Privy Councillor Birague, 15 de Juny de 1566


El seu rebuig al ttol de 'profeta' fins i tot es fa pals en el titol del seu llibre .

 

(un ttol que , en Francs, que es tradueix fcilment com  "Les Profecies, per M. Michel Nostradamus", que s precisament el que son; com a "Les Profecies de M. Michel Nostradamus", que, excepte en pocs casos, sn un recull, reedici i interpretaci de profecies de cara al futur.) Aix doncs, cap de les crtiques a Nostradamus per ser un profeta, no tenen fonament a partir del moment que el propi autor sempre ho ha desmentit.

Veient el lligam que tenia amb les seves fonts literries, es molt dubts  que Nostradamus fs servir altres mtodes que no fssin contemplaci, meditaci i incubaci. La seva nica descripci del procs seguit es pot veure a la carta 41  de la seva correspondncia en llat. La llegenda popular que parla sobre l'utilitzaci d'antics mtodes de l'observaci fixe de la flama,l'aigua o els dos de forma simultnia no s res mes que una lectura cndida dels seus primers dos versos que volen comparar els seus esforos amb els dels oracles de Delfos. En la seva dedicatria al Rey Enric II, Nostradamus descriu el procs " buidant la ment, l'nima i el cor de tota cura, preocupaci i incomoditat cap a una calma mental i tranquilitat", i les seves freqents referncies al "trpode de bronze" de Delphos sol estar precedit amb un "com si" (Compareu les referncies externes per ms informaci).  

Interpretacions.
La majoria dels quartets tracten de desatres de molts tipus (la major part d'ells sense data). Inclouen plagues, terratrmols, guerres, inundacions, invasions, assassinats, sequeres, batalles i d'altres esdeveniments - molts d'ells predits al Mirabilis Liber. La majoria d'ells tracten sobre aix en tots els termes; d'altres, es cenyeixen a persones individuals o a petits grups de persones. Alguns tracten ciutats en concret, altres diverses ciutats a diferents pasos. La majoria, el tema subjacent s la inminent invasi d'Europa per part de les forces musulmanes de ms enll de l'est encapalades per l'Anticrist, reflexant les invasions otomanes i sarranes de l'poca, aix com prediu tamb el Mirabilis Liber. Tot  presentat en el context de la suposada imminent fi del mn, com en nombroses profeces de l'poca.

Molts estudiosos creuen que Nostradamus no escribia tant per ser un Profeta, si no per comentar els successos que estven passant en el seu propi temps, escrits en un estil ambigu - utilitzant moltes metfores i un llenguatge crptic - amb la intenci d'evitar persecucions. Un cas similar a la interpretaci preterista del Llibre de les Revelacions.

Els entusistes de Nostradamus li dnen veracitat al predir nombrosos successos de la histria mundial, com el gran foc de Londres, l'alament de Napole i Adolf Hitler, fins als atacs de les torres bessones del World Trade Center. Vegeu 'Vistes Alternatives' a sota.

Els escptics suggereixen, que la seva reputaci com a profeta ha estat creada ampliament en els temps moderns per seguidors que posen les seves paraules sobre esdeveniments ja consumats o que sn tant imminents com inevitables, un procs conegut com a Clarividncia Retroactiva. No hi ha cap evidncia en la literatura acadmica (vegeu Fonts) per suggerir que cap dels quartets de Nostradamus hagi estat mai interpretat per poder predir de forma especfica un esdeveniment abans que aquest tingus lloc, que no sigui d'una manera vaga i en termes generals que pugui ser aplicat de igual manera a molts altres esdeveniments.

Vistes alternatives.

Un ventall de versions es poden trovar impreses i a Internet. En l'espectre ens podem trovar les versions acadmiques extremes com les de Jacques Halbronn (vegeu  i ), suggerint llargament i amb complexitat que les Profeties de Nostradamus sn falsificacions posteriors amb inters personal. De totes maneres Halbronn te ms coneixament sobre els texts i els arxius associats que la majoria ja que ha colaborat en la recuperaci i la investigaci de molts d'ells. 

En un altre part de l'espectre, trobem molts llibres actuals, i milers de pgines web privades que suggereixen no noms que les Propheties sn genunes si no que a ms Nostradamus era un veritable profeta. Degut a les vagues interpretacions , no n'hi ha dues que estiguin d'acord en el que prediu, ni en el passat ni en el futur . Encara que trobem un concens general en que va predir la Revoluci Francesa, Napole, Hitler  , les dues guerres Mundials , i la destrucci nuclear de Hiroshima i Nagasaki. Tamb podem podem trovar concens que ha predit els principals successos que han passat en el moment que s'ha publicat cadascn dels llibres que parla d'ell, com l'arribada de l'home a la lluna, la mort de la Princesa de Galles i el desastre de la llanadora espacial Challenger., cap als successos del 9/11: aquest moviment de successos semblen caracterstics del gnere.

Probablement, el primer dels llibres que va ser realment popular en Angls va estar el The Complete Prophecies of Nostradamus publicat el 1947 i escrit per Henry C Roberts, que es va editar fins a set vegades els 40 anys segents de la seva publicaci, un llibre que cont transcripcions, traduccions i comentaris dels quartets. Aquesta publicaci la segueix el 1961 la de Edgar Leoni, Nostradamus and His Prophecies, que considera el millor anlisi i el ms entenedor 
entre totes le publicacions anteriors al 1990. Desprs ens podem trovar el llibre Les Profecies de Nostradamus d'Erika Cheetham, que incorpora una reedici de l'edici pstuma de 1568, la qual ha estat reimpresa diverses vegades desde el 1973 amb el nom de The Final Prophecies of Nostradamus. Tot aix serveix com a inspiraci per Orson Welles per escriure The Man Who Saw Tomorrow. A ms de dues traduccions de Jean-Charles de Fontbrune : historien et prophte del 1980, es pot dir que les sries culminen amb els dos llibres de John Hogue : The Complete Prophecies (1999) i el ms recent, Nostradamus: A Life and Myth (2003).

Amb excepci de Roberts, aquests llibres i molts dels seus imitadors manenten una unanimitat tant en els poders de la profecia i amb diversos aspectes de la vida de Nostradamus :
 Descendent de la tribu israelita Issachar;
 Educat pels seus avis, que havien estat metges de cort del rei Ren de Provena;
 Havia accedit a la Universitat de Montpeller el 1552 per aconseguir el ttol de metge. Fins que en el seu reingrs el 1529 havia aconseguit el doctorat en medicina;
 Va anar a la facultat de medicina com a odor fins que els seus punts de vista es van tornar massa inpopulars;
 Va donar suport a la teoria heliocntrica de l'univers;
 Durant els seus viatges va realitzar diversos prodigis, inclosa l'identificaci d'un futur papa;
 Va posar remei a la Pesta Negre a Ais de Provena i a qualsevol altre lloc;
 Es va dedicar a la vidncia utilitzant tant un mirall mgic com un bol amb aigua;
 El seu secretari Chavigny es va unir a ell a finals de 1554;
 Un cop publicades les seves Porpheties, va ser convocat per la Reina Caterina de Mdici a Paris el 1555 per discutir amb ell el quartet I.35 on s'insinua que el seu marit Enric II podria ser assassinat en un duel;
 Es va ocupar dels fills del rei a Blois;
 Va ser cremat dempeus;
 Va ser desenterrat durant la Revoluci Francesa, portant un medall amb la data exacte del seu desenterrament.

A partir de l'any 1980, ens trobem amb una reacci acadmica, especialment a Frana. La publicaci de la correspondncia privada de Nostradamus i, els anys segents, les edicions originals de 1555 i 1557 descobertes per Chomarat i Benazra, juntament amb altre material original d'arxiu desenterrat  revela que moltes de les coses atribuides a Nostradamus simplement no sn certes. Els estudiosos  senyalen que cap dels aspectes de la vida de Nostradamus mencionats anteriorment no estan documentats en cap de les fonts trobades. Molts d'ells, evidentment, estan bastats en rumors o fonts infundades descrites com a fets per comentaristes posteriors com Jaubert (1656), Guynaud (1693) i Bareste (1840), en malentesos o discrepncies de textos francesos del segle XVI, o en pures invencions. Fins i tot la predicci del quartet I.35 que predeia la mort del rei Enric II no apareix imprsa per primera vegada fins una edici del 1614, 55 anys desprs del succs. 

I sobre tot aix, els estudiosos,  que intenten defugir de qualsevol intent d'interpretaci, estn d'acord que, generalment, les traduccions angleses sn de poca qualitat, mostrant poc o un nul coneixament del francs del segle XVI, sn tendencioses, o pitjor, estn tergiversades per poder encabir els successos als que se suposa que es refereix el quartet (o viceversa). Cap d'ells, estan bastats en les edicions originals : Roberts es basa en la de 1672, Cheetam i Hogue en les edicions pstumes de 1568. Fins i tot el relativament respectable Leoni accepta a la pgina 115 (edici anlgesa) que mai ha vist una edici original, i a les pgines inicials indica que molt del treball biogrfic no est fonamentat.

De totes maneres, cap d'aquest material de recerca i crtica va ser conegut per la majoria dels comentaristes anglesos, en funci de les dates en que van escriure els seus treballs, i en certa extensi, el coneixament de la llengua en que estaven escrits. Hogue, admet, que estava en posici de treure'n profit, per noms al 2003 reconeix que molt del seu treball inicial era de fet 'apcrif'. Entre tant, els estudiosos  eren particularment custics en els intents d'autors menys coneguts  (Hewitt, 1994; Ovason, 1997; Ramotti, 1998) d'extreure significats ocults dels textes amb l'ajuda d'anagrames, codis numrics, grfiques i altres eines.

Cultura Popular.
Les profecies de Nostradamus han estat posades en escena moltes vegades en la cultura popular als segles XX i XXI. Aix com tamb ha estat el tema de centenars de llibres (tant de ficci com no ficci), i la vida de Nostradamus ha estat recreada en moltes pelcules i documentals, mentre que la seva vida i obra segueix estant a l'ordre del dia en la premsa.

Tamb ens podem trovar per la xarxa diverses pgines malintencionades o com a simples bromes on quartets amb l'estil de Nostradamus es presenten com a reals. Els exemples ms coneguts sn els referents a l'enfonsament de les torres bessones en els atacs al setembre del 2001, on hi havia reinterpretacions per entusiastes, de varis quartets com a suposades profecies. L'especulaci va sorgir immediatament sobre si Nostradamus havia predit o no l'event. Els entusiastes apuntaven que els quartets VI.97 i I.87 eren possibles prediccions, per els estudiosos ho van interpretar com irrellevant (compareu les seccions rellevants als llocs web de Lemesurier i Snopes que trovareu als vincles externs).

Fonts.
 Nostradamus, Michel:
Orus Apollo, 1545 (?), no publicat; Almanacs, Presagis i Pronosticacions, 1550-1567; Ein Erschrecklich und Wunderbarlich Zeychen..., Nuremberg, 1554; Les Propheties, Lyon, 1555, 1557, 1568; Traite des fardemens et des confitures, 1555, 1556, 1557; Paraphrase de C. Galen sus l'exhortation de Menodote, 1557; Lettre de Maistre Michel Nostradamus, de Salon de Craux en Provence, A la Royne mere du Roy, 1566;
 Leroy, Dr Edgar, Nostradamus, ses origines, sa vie, son oeuvre, 1972 (Estudi biogrfic);
 Dupbe, Jean, Nostradamus: Lettres indites, 1983 ;
 Chomarat, Michel, and Laroche, Jean-Paul: Bibliographie Nostradamus (1989);
 Benazra, Robert: Rpertoire chronologique nostradamique (1990);
 James Randi:  The Mask of Nostradamus, 1993 ;
 Rollet, Pierre, Nostradamus: Interprtation des hiroglyphes de Horapollo, 1993 ;
 Brind'Amour, Pierre: Nostradamus astrophile, 1993; Nostradamus. Les premires Centuries ou Prophties, 1996;
 Lemesurier, Peter, The Nostradamus Encyclopedia, 1997; The Unknown Nostradamus, 2003; Nostradamus: The Illustrated Prophecies, 2003;
 Prvost, Roger, Nostradamus, le mythe et la ralit, 1999;
 Chevignard, Bernard, Prsages de Nostradamus 1999;
 Wilson, Ian, Nostradamus: The Evidence, 2002;
 Clbert, Jean-Paul, Prophties de Nostradamus, 2003 ;
 Gruber, Dr Elmar, Nostradamus: sein Leben, sein Werk und die wahre Bedeutung seiner Prophezeiungen, 2003;
 Manuel Snchez, Caesarem de Nostradamus, ISBN 9788493567217;

Enllaos externs.

 Caesarem de Nostradamus;
 Cronologia;
Nostradamus's prophecies in English and French;
 Facsmiles de treballs orginals i contemporanis, traduccions, etc.;
 Bilbioteca online sobre treballs originals en facsmils de Nostradamus ;

(Els llocs solen estar en angls i la qualitat no n'est garantida)

Notes.



































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41676" title="Tove Jansson" nonfiltered="1063" processed="1053" dbindex="16126">
Tove Jansson ( Hlsinki, Finlndia 1914 - d. 2001 ) fou una escriptora, pintora i illustradora finesa d'idioma suec. s particularment coneguda per la seva obra per a nens, i sobre tot per haver creat els personatges de la famlia Mumin, molt famosos al nord d'Europa i en altres zones, grcies a la srie de televisi del mateix nom. 

Jansson resid en una illa menor del golf de Finlndia. Va illustrar els seus propis llibres, per tamb d'altres com El hbbit, de J. R. R. Tolkien o Alcia al pas de les meravelles de Lewis Carroll. El 1966 li fou concedit el premi Hans Christian Andersen de literatura infantil, pel conjunt de la seva obra. 

 Obra traduda .
L'hivern dels trols, Barcelona: La Galera, 1995.
El llibre de l'estiu, Manresa, Angle, 2004.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41691" title="Nombre primer de Mersenne" nonfiltered="1064" processed="1054" dbindex="16127">
Un nombre primer de Mersenne s un nombre primer que s igual a una potncia de 2 menys 1. Per exemple, 3 = 4   1 = 22   1 s un primer de Mersenne, igual que 7 = 8   1 = 23   1. En canvi, 15 = 16   1 = 24   1, per exemple, no s primer. 

En general, doncs, els nombres primers de Mersenne sn nombres primers de la forma:

Mn =  2n   1. ;

Cal no confondre els nombres de Mersenne amb els nombres primers de Mersenne, que sn els nombres de Mersenne que, a ms a ms, sn primers.

Els primers de Mersenne tenen relaci amb els nombres perfectes, aquells que sn iguals a la suma dels seus divisors. Histricament, l'estudi dels primers de Mersenne fou motivat per aquesta relaci. Al segle IV a.C. Euclides demostr que si M s un primer de Mersenne llavors M(M + 1)/2 s un nombre perfecte. Dos mil anys ms tard, al segle XVIII, Euler demostr que tots els nombres parells perfectes sn d'aquesta forma; no es coneixen nombres perfectes senars, i se sospita que no existeixen, per encara no disposa de cap demostraci. 

Actualment no se sap si hi ha un nombre infinit de nombres primers de Mersenne, per es t la sospita que la resposta s afirmativa i, de fet, s una part del contingut de la conjectura de Lenstra-Pomerance-Wagstaff.

Recerca de primers de Mersenne.
El clcul 

;

demostra que Mn noms pot ser primer si n tamb ho s, fet que simplifica considerablement la recerca de primers de Mersenne, per la inversa no s certa: Mn pot ser compost encara que n sigui primer. Per exemple, 211   1 = 23  89.

Es disposa d'algoritmes rpids per trobar primers de Mersenne i per aix els nombres primers ms grans que es coneixen sn primers de Mersenne.

Els primers quatre primers de Mersenne M2, M3, M5, M7 wja es conexien a l'Antiguitat. El cinqu, M13, fou descobert abans del 1461; els dos segents, M17 i M19, els trob Pietro Cataldi el 1588. El 1750 Euler verific que M31 s primer. Els segents descoberts foren M127, el 1876, grcies a Edouard Lucas, desprs M61 per Ivan Mikheevich Pervushin el 1883. Els darrers abans de l'aparici dels ordinadors foren M89 i M107, calculats per R. E. Powers el 1911 i el 1914, respectivament.

Fins al setembre de 2008, noms es coneixien 46 primers de Mersenne; el nombre primer ms gran que es coneix (243.112.609   1) s de Mersenne i fou descobert grcies a un projecte de computaci distribuda a Internet, el 'Great Internet Mersenne Prime Search' (GIMPS).

Llista de primers de Mersenne.

La taula segent mostra tots els primers de Mersenne coneguts fins a maig de 2007:



*No se sap si existeixen encara primer de Mersenne per descobrir entre el 39 (M13,466,917) i el 46 (M43,112,609).

 Vegeu tamb.
Nombre de Sierpi ski;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41704" title="Nombre de Mersenne" nonfiltered="1065" processed="1055" dbindex="16128">
Un nombre de Mersenne s un nombre natural de la forma:

Mn =  2n   1;

essent n un nombre enter. Els primers nombres de Mersenne sn:

M1 = 21   1 = 1;
M2 = 22   1 = 3;
M3 = 23   1 = 7;
M4 = 24   1 = 15;
M5 = 25   1 = 31;
M6 = 26   1 = 63;
M7 = 27   1 = 127;
M8 = 28   1 = 255;

Els nombres de Mersenne primers sn especialment importants en teoria de nombres. Fixem-nos tamb que, a partir de la seva prpia definici, els nombres de Mersenne en notaci binria estan formats exclusivament per uns: 1 (1), 11 (3), 111 (7), 1111 (15), 11111 (31), etc.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41705" title="Shoji Nishio" nonfiltered="1066" processed="1056" dbindex="16129">
Shoji Nishio (5 de desembre de 1927 - 15 de mar de 2005), va ser un professor japons d'Aikido i altres arts marcials.


 Biografia .
Va nixer a la prefectura d'Aomori (Jap). Abans de l'Aikido, va practicar judo (4rt Dan), Karate (4rt Dan), Iaido (7 Dan), Jodo (Setejo i Shinto Musso Ryu Jo jutsu) i Hozoin ryu So Jutsu.

El 1951 va entrar com a alumne a l'Aikikai Hombu Dojo, on a partir de 1955 tamb va donar classes

Enllaos externs.
 Pgina web de Shoji Nishio;
 Pgina conmemorativa de Nishio Sensei;
 Fotos dels cursos a Europa;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41706" title="Carlo Collodi" nonfiltered="1067" processed="1057" dbindex="16130">

Carlo Collodi (Florncia, 24 de Novembre de 1826 - 26 d'Agost de 1890) fou un escriptor i periodista itali. Nascut com Carlo Lorenzini, s conegut sobretot per haver creat el personatge de Pinotxo.

Nascut en una famlia molt humil, els seus pares eren un cuiner i una mestra d'escola, de molt petit va ser enviat a viure amb una tieta que residia a la vila de Collodi, en plena Toscana. Els bons records d'infantesa que guard d'aquest poblet el van impulsar a emprar el nom Collodi com a pseudnim. La seva primera escola va ser l'elemental del poble. Desprs va estudiar al seminari de Val d'Esa i ms tard als Escolapis de Florncia.  

El 1848 es va unir al moviment d'independncia i unificaci italianes, a les ordres de Mazzini. Desprs d'estar un parell d'anys treballant com a empleat en una gran llibreria de Florncia, comena a treballar com a periodista i ja fa s del seu pseudnim, Collodi. Amb l'ajuda del seu germ Paolo, que havia aconseguit una bona posici social al ser anomenat director d'una empresa de manufactures, funda aquell mateix any 1848 un diari satric anomenat Il Lampione. Per ser clausurat l'any segent quan la primer intent d'independncia fracassa i torna el Gran Duc Leopoldo.

Desprs de la clausura del seu diari, Collodi treballa en un diari dedicat exclusivament al mn del teatre anomenat Scaramuccia. El 1856 escriu el seu primer llibre titulat Un romanzo in vapore. Da Firenze a Livorno. Guida istorico-umoristica. Aquest llibre el segu Gli amici di casa. El 1859 torn a participar en la segona revolta per l'independncia i unificaci d'Itlia. En aquesta ocasi, la revolta prospera i el Piamont s'annexiona a la Toscana. Aix suposa nous aires de llibertat i Collodi pot tornar a obrir el seu diari satric, Il Lampione, onze anys desprs de la seva clausura. 

Collodi continua la seva labor literria i escriu algunes obres de teatre i noveletes d'escs inters literari. El 1875 comena la seva aventura com autor de llibres infantils. El seu primer treball en la literatura infantil ser la excellent traducci d'un recull de fbules franceses titulat I racconti delle fate, 1875. La tasca li va ser encarregada per la editorial Piaggi. El llibre va tenir una gran acollida i Collodi comena a crear ell les seves prpies histries infantils. Com autor infantil, les seves primeres creacions van ser els set volums de  textos educatius que estan protagonitzats per l'entranyable Giannetino (Joanet). Les aventures d'en Giannetino van tenir una excellent i es van convertir en els llibres de text ms utilitzats en les escoles primries de tota Itlia. Collodi escrigu els set volums entre els anys 1877 i 1890.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41707" title="Pinotxo" nonfiltered="1068" processed="1058" dbindex="16131">
Pinotxo s la marioneta de fusta protagonista de "Les aventures de Pinotxo" de Carlo Collodi. El seu nom original en itali s Pinocchio.
 Orgens .

El 1881 Carlo Collodi crea en Pinotxo Le avventure di Pinocchio. Originriament, les aventures d'en Pinotxo apareixien cada setmana, a l'estil d'un fullet, en un diari infantil anomenat Giornale dei Bambini, dirigit per Ferdinando Martini. Pinotxo era el protagonista del fullet Historia d'un Burattino, (Histria d'una joguina). Els fulletons en els diaris eren una forma molt popular a l'poca de publicar histries per captols i ax despertar l'inters del pblic. La primera entrega va ser publicada el 7 de juliol de 1881. Les aventures del ninot de fusta Pinotxo van tenir un xit fulminat i tal va ser la seva popularitat, que el 1883 va ser publicat per l'editorial Felipe Piaggi un volum que recollia totes les histries publicades al Giornale dei Bambini. El llibre va fer furor i Collodi public ja un segon llibre sobre Pinotxo anomenat Pinotxo al pas de les joguines.

Collodi gaud poc del seu xit literari ja que mor a Florncia l'any 1890. Les seves cartes i documents personals van ser cedits per la seva famlia a la Biblioteca Nacional, a Florncia.

 Traduccions .
Pinotxo ha estat tradut a ms de 260 idiomes i dialectes, editat unes 187 vegades, se n'han fet pellcules, sries de televisi, sries de dibuixos animats i representacions teatrals. s la tercera ms obra ms traduda, noms per darrere de la Bblia i de Pilgrim's Progress.

 Popularitat .
S'explica l'ancdota que quan es va publicar el primer volum el 1883, Felipe Piaggi, l'editor, va rebre un munt de cartes d'admiradors enfervorits d'en Pinotxo que exigien que el ninot no mors. I s que originriament, Pinotxo moria pel seu mal cap. Piaggi va arribar a rebre tantes amenaces contra la seva persona que deman a Collodi que canvis el final d'en Pinotxo i escrigus un altre volum, com aix va fer l'escriptor.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41708" title="L'escarabat d'or" nonfiltered="1069" processed="1059" dbindex="16132">
L'escarabat d'or ( The Gold-Bug en angls) s un conte d' Edgar Allan Poe, publicat al "Dollar Newspaper" entre el 21 de juny i el 28 de juny de 1843. El narrador ens explica la histria que va viure William Legrand, un cavaller de Nova Orleans, al mig del bosc, en companyia d'un servent negre, Jpiter, i del descobriment d'un presumpte escarabat d'or, que podria tractar-se d'una part del tresor del pirata capit Kidd. El narrador, a instncies de Legrand, participa en la recerca del tresor, que troben, i el segon revela el criptograma que l'ha dut a trobar-ho. s un dels contes ms llargs del seu autor - ms de 40 pgines, depenent de l'edici - i hi ha dues parts clarament diferenciades : la primera, en un clima nocturn i de terror, en qu agafa importncia l'escarabat, que sembla una calavera, i la segona, racionalista, en qu trenca el que aparentava la visi de Jpiter. Les dues parts estan molt ben dosificades, i el fan un dels relats ms complerts de Poe.

En aquest conte l'autor utilitza la criptografia i hi ha una descripci detallada del mtode per resoldre el criptograma, basat a la substituci simple de les lletres a partir d'una anlisi de freqncies. El criptograma s:


 53   305))6*;4826)4 .)4 );806*;48 8
 60))85;1 (;: *8 83(88)5* ;46(;88*96
 *?;8)* (;485);5* 2:* (;4956*2(5* 4)8
 8*;4069285);)6 8)4  ;1( 9;48081;8:8 
 1;48 85;4)485 528806*81( 9;48;(88;4
 ( ?34;48)4 ;161;:188; ?;


El missatge codificat s:

 A good glass in the bishop's hostel in the devil's seat
 forty-one degrees and thirteen minutes northeast and by north
 main branch seventh limb east side shoot from the left eye of the death's-head
 a bee line from the tree through the shot fifty feet out.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41709" title="Emiliano Zapata" nonfiltered="1070" processed="1060" dbindex="16133">

Emiliano Zapata Zalazar (8 d'agost, 1879   10 d'abril, 1919) fou una figura prominent de la Revoluci Mexicana que es va aixecar en armes contra del govern de Porfirio Daz el 1910. s considerat un dels herois de Mxic.

Des de 1909 Zapata era un dirigent dels camperols a Morelos, el seu estat natal. El 1911 es va convertir en el cap del moviment revolucionari del sud del pas, demandant una reforma agrria radical ("la terra pertany a qui la treballa", va ser el seu lema). Desprs de l'assassinat de Francisco I. Madero i la presa del poder per Victoriano Huerta, la lluita armada s'increment, i Zapata es va convertir en un dels caps revolucionaris ms importants, introduint reformes molt radicals a Morelos, ra per la qual va ser assassinat, suposadament per ordres del nou president, i promotor de la nova constituci, Venustiano Carranza. No obstant aix, el seu llegat i moltes de les seves demandes en favor dels camperols van ser escrites a la nova constituci, la qual establia el repartiment de la terra gratutament a tots els camperols com a dret constitucional, i una reforma agrria.

Avui dia, l'Exrcit Zapatista d'Alliberament Nacional, un moviment pro-indgena de l'estat de Chiapas, utilitza el nom del revolucionari, identificant-se amb la seva lluita en favor dels camperols.

L'any 2000 el grup catal Lax'n'Busto li va dedicar una can.
 
 Articles relacionats .

Revoluci Mexicana;


 Referncies .












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41710" title="Nombres primers bessons" nonfiltered="1071" processed="1061" dbindex="16134">
Els nombres primers bessons sn aquelles parelles de nombres primers que difereixen en 2. s a dir, p i q (amb p < q) sn primers bessons si q = p + 2. Excepte pel cas del 2 i el 3, aquesta s la mnima diferncia que pot haver-hi entre dos primers. Alguns exemples de primers bessons sn les parelles (5,7), (11,13) i (821,823).

No se sap si existeixen infinits nombres primers. La conjectura dels nombres primers bessons afirma que, efectivament, hi ha infinits primers bessons. Una versi encara mes restringent d'aquesta conjectura, la conjectura de Hardy-Littlewood, postula, a ms, una llei de distribuci per als primers bessons.

La parella de bessons ms gran trobada fins al moment (2005) s 33218925   2169690   1.


 Les primeres 35 parelles de primers bessons .

   (3,  5),    (5,  7),    (11, 13),   (17, 19),   (29, 31),   (41, 43),   (59, 61), 
   (71,  73),  (101, 103), (107, 109), (137, 139), (149, 151), (179, 181), (191, 193),
   (197, 199), (227, 229), (239, 241), (269, 271), (281, 283), (311, 313), (347, 349),
   (419, 421), (431, 433), (461, 463), (521, 523), (569, 571), (599, 601), (617, 619),
   (641, 643), (659, 661), (809, 811), (821, 823), (827, 829), (857, 859), (881, 883)

El membre inferior d'una parella s sempre un primer de Chen i noms quatre d'aquestes parelles sn primers irregulars.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41726" title="Nombre primer de Sophie Germain" nonfiltered="1072" processed="1062" dbindex="16135">
Un nombre primer de Sophie Germain s aquell nombre primer p tal que 2p + 1 tamb s primer. El seu nom prov del fet que la matemtica francesa Sophie Germain demostr l'ltim teorema de Fermat per a aquesta classe particular de nombres (s a dir, que xn + yn = zn no s cert quan n s un nombre primer de Sophie Germain).

Els primers nombres primers de Sophie Germain sn: 

  2, 3, 5, 11, 23, 29, 41, 53, 83, 89, 113, 131, 173, 179, 191, 233, 239, 
  251, 281, 293, 359, 419, 431, 443, 491, 509, 593, 641, 653, ...

Actualment el nombre primer de Sophie Germain ms gran que es coneix s 48.047.305.7252172403   1, un nombre de 51910 dgits obtingut el gener de 2007. Igual que passa amb els nombres primers bessons, no se sap si hi ha infinits nombres primers de Germain.

Referncies.


Vegeu tamb.
Nombre de Sierpi ski;

Enllaos externs.
 Els primers de Sophie Germain a Math World. ;
 Els 20 primers de Sophie Germain ms gran descoberts fins ara. ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41730" title="George R.R. Martin" nonfiltered="1073" processed="1063" dbindex="16137">


George Raymond Richard Martin (nascut a Bayonne, Nova Jersey, EUA el 20 de setembre de 1948) s un escriptor de cincia ficci i fantasia, guionista i productor estatunidenc. Ha sigut professor de periodisme i director de torneigs d'escacs.

George Martin va ser un prolfic autor de novelles curtes de cincia ficci durant la dcada dels 70, guanyant nombrosos premis Hugo i Nebula, abans de centrar-se en les novelles al final de la dcada. Tot i que la major part de la seva obra correspon als gneres de fantasia i horror, bona part de la seva obra inicial sn de cincia ficci ambientada en un futur indefinit.

Als anys 80 treball com a editor i per a la televisi com a guinista, especialment pels nous captols de La dimensi desconeguda i per la srie de La Bella i la Bstia. Com a editor supervis el cicle Wild Cards que transcorre en un univers compartit, on un virus alienigena concedeix estranys poders o desfigura una part de la humanitat durant la II guerra mundial, afectant el desenvolupament posterior de la histria.

L'any 1996 Martin torna a recuperar la seva faceta d'escriptor de novelles de fantasia, iniciant el cicle de Can de gel i de foc (A Song of Ice and Fire), aclamada per la crtica dels Estats-Units.

Bibliografia.
Novelles.
Dying of the Light (1977);
Windhaven (1981, amb Lisa Tuttle);
Fevre Dream (1982);
The Armageddon Rag (1983);
Dead Man's Hand (1990, amb John J. Miller);

Cicle de Canc de gel i de foc:
A Game of Thrones (1996);
A Clash of Kings (1999);
A Storm of Swords (2000);
A Feast for Crows (2005);
A Dance with Dragons (?);

Colleccions.
A Song for Lya (1976);
Songs of Stars and Shadows (1977);
Sandkings (1981);
Songs the Dead Men Sing (1983);
Nightflyers (1985);
Tuf Voyaging (1987, collecci d'histries relacionades entre elles);
Portraits of His Children (1987);
Quartet (2001);
 (2003);

Wild Cards (com a editor).
Wild Cards I (1987);
Wild Cards II: Aces High (1987);
Wild Cards III: Jokers Wild (1987);
Wild Cards IV: Aces Abroad (1988);
Wild Cards V: Down & Dirty (1988);
Wild Cards VI: Ace in the Hole (1990);
Wild Cards VII: Dead Man's Hand (1990);
Wild Cards VIII: One-Eyed Jacks (1991);
Wild Cards IX: Jokertown Shuffle (1991);
Wild Cards X: Double Solitaire (1992) ;
Wild Cards XI: Dealer's Choice (1992);
Wild Cards XII: Turn of the Cards (1993);

Wild Cards: Card Sharks (1993);
Wild Cards: Marked Cards (1994);
Wild Cards: Black Trump (1995) (aquests tres llibres conformen una trilogia);

Premis.
"A Song for Lya" (1974) Hugo;
"Sandkings" (1979) Hugo i Nebula;
"The Way of Cross and Dragon" (1979) Hugo;
"Portraits of His Children" (1985) Nebula;

Enllaos externs.
Web oficial de George R.R. Martin ;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41731" title="Leurpides de Kalamata" nonfiltered="1074" processed="1064" dbindex="16138">
Leurpides de Kalamata (Kalamata, 556 aC - Samos, 497 aC) fou un rapsoda pitagric, autor de l'"Oda a Cenotafi" i l "Oda per l'escola de Pitgores".





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41736" title="RAC105" nonfiltered="1075" processed="1065" dbindex="16139">
RAC105 s una emissora de rdio de Catalunya.

Va nixer el 23 de desembre de 1982, amb el nom de Rdio Associaci de Catalunya, SCCL. en ser-li concedida una llicncia radiofnica per a poder emetre en freqncia modulada per part de la Generalitat de Catalunya.

L'emissora s hereva de la que fou fundada el 1929 per Eduard Rif i Anglada i que gestionava EAJ 15-Rdio Associaci. Mig any ms tard, el maig del 1983, Rdio Associaci, SCCL arriba a un acord amb la Corporaci Catalana de Rdio i Televisi per tal que aquesta darrera es faci amb la gesti de la nova freqncia i entri a formar part del grup d'emissores de la Generalitat per tal que aquesta pugui desenvolupar el seu projecte global, amb l'emissora generalista Catalunya Rdio i la musical (o rdio frmula). D'aquesta manera, al cap d un any, neix RAC 105, la primera radiofrmula musical en catal de la histria audiovisual del pas.

L'any 1998, Rdio Associaci, SCCL, recupera la gesti de la freqncia i conjuntament amb l'empresa RadioCat del Grup God, participa de la creaci del nou projecte de radiodifusi privada a Catalunya, mantenint l'oferta de la radiofrmula RAC 105 i creant un nou projecte de programaci d'abast general amb RAC 1.

 Programaci .

- De Dilluns a Divendres

 00 a 06 - Frmula 105 ;
 06 a 07 - Freakando Matiner amb Ivan Medina;
 07 a 10 - Freakando Matiner amb Vador Llad;
 10 a 14 - Frmula 105 amb Montse Vidal ;
 14 a 17 - Frmula 105 amb Cristina Serra;
 17 a 21 - Frmula 105 amb David Font;
 21 a 22 - Mery's Place amb Jordi Carreras;
 22 a 00 - RAC de Nit;
 00 a 06 - Frmula 105;

- Dissabte i Diumenge

 00 a 21 - Frmula 105;
 21 a 22 - Mery's Place Mix Weekend amb Jordi Carreras;
 22 a 23 - Ho sento molt amb J.M. Hernndez Ripoll , Segis Marco i Mar Corts ;
 23 a 00 - Frmula 105;

 Enllaos externs .
 RAC 105;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41737" title="Consell de Seguretat de l'ONU" nonfiltered="1076" processed="1066" dbindex="16140">

El Consell de Seguretat de l'ONU s el rgan ms poders de les Nacions Unides. Est encarregat de mantenir la pau i la seguretat entre nacions. Quan els altres rgans de l'ONU noms fan recomanacions als governs membres, el Consell de Seguretat t el poder de prendre decisions que han d'obeir-se sota l'acord de la Carta de les Nacions Unides. Les decisions del Consell de Seguretat sn conegudes com a "resolucions".

La seva primera sessi es realitz el 17 de gener de 1946 a Londres.

Membres.
En cada reuni s necessria la presncia d'un  representant de cada membre del Consell a la seu de l'ONU. Aquest requisit va ser adoptat, ats que la absncia de membres va ser una debilitat de la Lliga de Nacions, la qual no va poder respondre rpidament a les crisis. La presidncia del Consell de Seguretat s rotativa, amb una duraci d'un mes. El paper del president s establir l'agenda, presidir les reunions i supervisar els temps de crisis. La rotaci es fa en ordre alfabtic dels noms dels membres en angls.

Hi ha dues categories d'afiliaci al Consell de Seguretat: membres permanents i membres elegits

Membres Permanents.


El Consell de Seguretat t cinc membres permanents:
 Repblica Popular de Xina;
 Frana;
 Federaci Russa;
 Regne Unit;
 Estats Units;

Els membres permanents van ser originalment les nacions victorioses de la Segona Guerra Mundial: la Repblica de Xina, Frana, el Regne Unit, i els Estats Units. El 1971, la Repblica Popular de Xina va reemplaar a la "Xina" representada. El 1991 Rssia es convert en el successor del seient de la Uni Sovitica.

Actualment, els cinc membres sn les niques nacions que tenen el dret de posseir armes nuclears d'acord al Tractat de la No Proliferaci Nuclear, la qual no t validesa universal, ja que no totes les nacions nuclears ho han signat (Corea del Nord, ndia, i Pakistan i altres pasos). Aquest estatus nuclear, per, no s el resultat de llur estatus com a membres permanents.

Els cinc membres permanents tenen el dret a vetar qualsevol resoluci.

Membres Elegits.
Deu membres ms sn elegits per l'Assemblea General per un terme de dos anys, comenant el 1 de gener; cinc nacions elegides per any. Aquests membres sn elegits pels grups regionals i confirmats per l'Assemblea General de l'ONU. Els blocs d'frica, Llatinoamrica i Europa Occidental elegeixen cadasc dos membres, i els blocs rab, asitic i d'Europa Oriental, un membre. Un membre ms s'elegeix rotatriament entre les seleccions asitica i africana. Els membres elegits no tenen dret de veto.

Els membres del perode 2009-2010 sn (pas, bloc i ambaixador/a):

  ustria (Europa Occidental i Altres): Amb. Thomas Mayr-Harting;
  Burkina Faso (frica): Amb. Michel Kafando (*);
  Lbia (frica i Pasos rabs): Amb. Jadallah Azzuz at-Talhi (*) ;
  Jap (sia): Amb. no determinat;
  Turquia (Europa Occidental i Altres): Amb. Baki  lkin ;
  Mxic (Amrica Llatina i Carib): Amb. Claude Heller;
  Costa Rica (Amrica Llatina i Carib): Amb. Jorge Urbina Ortega (*) ;
  Vietnam (sia): Amb. L L  ng Minh (*) ;
  Crocia (Europa Oriental): Amb. Neven Jurica (*) ;
  Uganda (frica): Amb. no determinat;


(*) = L'Estat-membre finalitza el seu mandat el 31 de desembre de 2009.

Tasques del Consell de Seguretat.
D'acord al sis captol de la Carta de les Nacions Unides, anomenat "Resoluci Pacfica de Disputes", el Consell de Seguretat pot investigar qualsevol disputa o situaci que pugui dur a la fricci o disputes internacionals. El Consell pot recomanar procediments o mtodes d'ajustament si ha determinat que la situaci s un perill per a la pau i la seguretat internacional. Les recomanacions, per, no tenen carcter obligatori pels membres de l'ONU.

D'acord al set captol, el Consell t un poder ms ampli per decidir quines mesures han de prendre's en situacions que sn "amenaces a la pau, alteracions de la pau o actes d'agressi". En aquestes situacions, el Consell no est limitat a fer noms recomanacions, sin que pot fer s de les forces armades per "mantenir o restaurar la pau i la seguretat internacional". Aquesta va ser la base per a la acci armada en Corea el 1950, i de l's de les forces a Iraq i Kuwait el 1991. Les decisions que es prenen sota el captol set de la Carta, com ho sn les sancions econmiques, sn obligatries per a tots els membres. 































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41738" title="RAC 1" nonfiltered="1077" processed="1067" dbindex="16141">
RAC 1 (Rdio Associaci de Catalunya 1) s una emissora de rdio privada en catal. Va comenar les emissions l'1 de maig de 2000, sent la primera cadena de rdio privada desprs de la desapareguda Cadena 13 en emetre 24 hores al dia ntegrament en aquesta llengua i, des de llavors, no ha parat de pujar el seu nombre d'oients fins a situar-se com la tercera emissora amb ms audincia a Catalunya. 
Els seus estudis estan situats a la Torre Barcelona, al nm. 477 de l'Avinguda Diagonal de la capital catalana. L'emissora s gestionada per l'empresa RdioCat, propietat del Grup God, i per la cooperativa Rdio Associaci de Catalunya, hereva de la primera emissora que va emetre en catal durant els anys 30, 'Rdio Associaci de Catalunya EAJ-15'. L'actual director de RdioCat, i per extensi de RAC 1, s Eugeni Sallent.



 Programaci .
La programaci de RAC 1 s de caire generalista. Aquesta, aposta clarament per tres aspectes: la informaci i l'anlisi d'aquesta (amb tertlies, entrevistes, experts en la matria que es tracta, etc.), l'esport (seguiment de l'actualitat esportiva en directe, transmissions d'esdeveniments esportius,...) i l'entreteniment (amb programes de stira poltica i social, imitacions, humor...). 
 Programaci de la temporada 2008-2009 .

A continuaci queda detallada la graella de programaci de RAC 1. Aquesta, es pot veure afectada per esdeveniments esportius i/o informatius:
 De dilluns a divendres .
06:00 a 12:00 - El mn a RAC1, amb Jordi Bast;
12:00 a 13:00 - Minoria absoluta, amb Toni Soler, Queco Novell i Manel Lucas;
13:00 a 14:00 - La segona hora (de Minoria Absoluta), amb Quim Morales i Mnica Planas;
14:00 a 14:15 - 14/15, amb Isaac Salvatierra;
14:15 a 14:30 - 100 metres, amb Gemma Montero;
14:30 a 16:00 - Tot s possible, amb Elisenda Camps;
16:00 a 19:00 - Versi RAC1, amb Toni Claps;
19:00 a 21:00 - Primer toc, amb Ral Llims;
21:00 a 23:00 - La nit a RAC1, amb Rafael de Ribot;
23:00 a 01:00 - Tu dirs, amb Joan Maria Pou;
01:00 a 03:00 - Minoria Absoluta (Repetici);
03:00 a 04:00 - Tot s possible (Repetici);
04:00 a 06:00 - Tu dirs (Repetici);

 Dissabtes .
06:00 a 10:00 - La primera pedra, amb Jordi Margarit;
10:00 a 14:00 - Via lliure, amb Marta Cail;
14:00 a 14:15 - 14/15, amb Joan Llus Garcia;
14:15 a 14:30 - 100 metres, amb Gerard Romero;
14:30 a 23:00 - Rac1ncentrat, amb Jordi Beltran;
23:00 a 01:00 - Tu dirs, amb Jaume Mullor;
01:00 a 03:00 - Misteris, amb Sebasti d'Arb;
03:00 a 04:00 - Via lliure (Repetici);
04:00 a 06:00 - Tu dirs (Repetici);

 Diumenges .
06:00 a 10:00 - La primera pedra, amb Jordi Margarit;
10:00 a 14:00 - Via lliure, amb Marta Cail;
14:00 a 14:15 - 14/15, amb Joan Llus Garcia;
14:15 a 14:30 - 100 metres, amb Gerard Romero;
15:00 a 21:00 - La lliga, amb Xavi Puig i Jaume Mullor;
21:00 a 23:00 - Rac1ncentrat, amb Jordi Beltran;
23:00 a 01:00 - Tu dirs, amb Joan Maria Pou;
01:00 a 03:00 - Misteris, amb Sebasti d'Arb;
03:00 a 04:00 - Via lliure (Repetici);
04:00 a 06:00 - Tu dirs (Repetici);

 Transmissions esportives .
A part de la programaci convencional, RAC 1 tamb transmet diversos esdeveniments esportius, dels quals en destaquen:
El Bara juga a RAC 1, transmissi de tots els partits del FC Barcelona des d'una hora abans del seu inici, amb la narraci de Joan Maria Pou, els comentaris de Roger Saperas, Xavi Puig, Ral Llims, Jaume Mullor i Dami Lpez, i l'anlisi de Jordi Costa.
L'Espanyol juga a RAC 1, transmissi de tots els partits del RCD Espanyol des de mitja hora abans del seu comenament, amb la narraci d'Eduard de Batlle, els comentaris d'Aleix Paris, Xavi Puig i Jaume Mullor, i l'anlisi de Jordi Costa.
Catalunya juga a RAC 1, transmissi de tots els partits que juga la Selecci Catalana de Futbol amb la narraci de Joan Maria Pou, els comentaris de Roger Saperas, Snia Gelm, Xavi Puig, Jaume Mullor, Ral Llims, i Dami Lpez, i l'anlisi tcnica de Jordi Costa.

 Programes histrics de RAC 1 .
 ADN, presentat per Santi Villas (2000-2002);
 El diari d'Anna, presentat per Nina (2000-2001);
 Caf Baviera, presentat per Xavier Bosch (2000-2004);
 Diagonal, presentat per Jordi Gonzalez (2003-2004);
 L'auditori, presentat per Ramon Pellicer (2000-2001);
 La contra, presentat per Vctor Amela, Llus Amiguet i Imma Sanchs (2001-2002);
 L'hora del pati, presentat per Albert Om (2000-2004);
 No som perfectes, presentat per Jordi Beltran i Albert Vinyoli (2003-2007);
 Problemes domstics, presentat per Manel Fuentes (2000-2004);
 Quilmetre 1, presentat per Esther Muoz (2002-2007);
 Frmula CAT, presentat per Emma Aixal (2004-2007);

 Audincies .
Segons les dades corresponents a l'ltima onada de l'Estudi General de Mitjans (EGM), RAC 1 s la tercera emissora generalista ms escoltada a Catalunya, amb 425.000 oients. Concretament, RAC 1 s lder d'audincia durant 11 hores a Catalunya: de 9 del mat a 8 del vespre. El mn a RAC 1, de Jordi Bast s lder d'audincia en tres franges horries (09:00-12:00) amb un total de 271.000 oients. Aquestes dades el converteixen en el segon programa ms escoltat a Catalunya, noms per darrere de l'espai 'El mat de Catalunya Rdio' i per davant dels matinals d'altres emissores com la Cadena SER, COM Rdio o Rdio 4. Els programes que el succeeixen fins a les vuit del vespre sn, tamb, lders d'audincia en la seva franja. Aix, 'Minoria Absoluta' i 'La segona hora', l'informatiu '14/15' i l'informatiu esportiu '100 metres', 'Tot s possible', 'Versi RAC1' i 'Primer toc', sn lders d'audincia superant a la propostes de la resta d'emissores que emeten a Catalunya.


 Evoluci de l'audincia de RAC 1 .
L'evoluci histrica de les audincies de RAC 1 s la segent:
 EGM 3 onada 2000: 17.000 oients;
 EGM 1 onada 2001: 24.000 oients;
 EGM 1 onada 2004: 153.000 oients;
 EGM 2 onada 2004: 180.000 oients;
 EGM 3 onada 2004: 141.000 oients;
 EGM 1 onada 2005: 194.000 oients;
 EGM 2 onada 2005: 204.000 oients;
 Mitjana de la temporada 2004-2005: 179.000 oients;
 EGM 3 onada 2005: 250.000 oients;
 EGM 1 onada 2006: 275.000 oients;
 EGM 2 onada 2006: 286.000 oients;
 Mitjana de la temporada 2005-2006: 270.000 oients;
 EGM 3 onada 2006: 277.000 oients;
 EGM 1 onada 2007: 332.000 oients;
 EGM 2 onada 2007: 298.000 oients;
 Mitjana de la temporada 2006-2007: 302.000 oients;
 EGM 3 onada 2007: 301.000 oients;
 EGM 1 onada 2008: 328.000 oients;
 EGM 2 onada 2008: 348.000 oients;
 Mitjana de la temporada 2007-2008: 328.000 oients;
 EGM 3 onada 2008: 425.000 oients;

 Rcord histric d'audincia: 425.000 oients .
El passat 11 de desembre del 2008 es van donar a conixer les dades del darrer Estudi General de Mitjans (EGM), que tornaven a certificar l'ascens de l'emissora radiofnica RAC 1. Si al mes de juliol eren 348.000 els oients que escoltaven aquesta emissora, al desembre, n'eren 425.000. A continuaci detallem les xifres que donava aquest darrer Estudi General de Mitjans:

'El mn a RAC 1', amb Jordi Bast: 271.000 oients.
'Minoria absoluta', amb Toni Soler: 132.000 oients (De 12:00 a 14:00 h).
'14/15' + '100 metres': 39.000 oients.
'Tot s possible', amb Elisenda Camps: 42.000 oients.
'Versi RAC1', amb Toni Claps: 128.000 oients.
'Primer toc', amb Ral Llims: 74.000 oients.
'La nit a RAC 1', amb Rafael de Ribot: 38.000 oients.
'Tu dirs', amb Joan Maria Pou: 77.000 oients.

'La primera pedra', amb Jordi Margarit: 85.000 oients.
'Via lliure', amb Marta Cail: 88.000 oients.
'La lliga', amb Xavi Puig i Jaume Mullor: 46.000 oients.

'El Bara juga a RAC 1', amb la narraci de Joan M Pou: 105.000 oients.
'L'Espanyol juga a RAC 1', amb la narraci de Carlos Segu: 80.000 oients.

 Freqncies .
 

 Catalunya .
Barcelona, 87.7 FM ;
Girona, 100.1 FM ;
Tarragona, 99.2 FM;
Lleida, 90.3 FM ;
Catalunya Central, 101.1 FM;
Zona de Sant Celoni, 102.5 FM;
Garraf, 94.1 FM ;
Terres de l'Ebre, 101.0 FM;
Zona de Lloret de Mar, 87.6 FM;
Zona de Castell d'Aro, 99.9 FM ;
Osona, 101.2 FM;
Garrotxa, 100.3 FM;
Cerdanya i Ripolls, 87.7 FM;
Alt Urgell, 92.9 FM;
Pallars Sobir, 90.1 FM;
Pallars Juss, 98.8 FM;
Alt Camp i Baix Camp, 89.3 FM o 99.2 FM;

 Principat d Andorra .
Andorra, 89.0 FM ;
Al Principat d'Andorra, RAC 1 emet la seva programaci habitual per els informatius (tant els butlletins horaris com els informatius prpiament dits) sn emesos en desconnexi per a Andorra des dels estudis de l'emissora andorrana R7P

Premis.
Premi Nacional a la Projecci Social de la Llengua Catalana, per part de la Generalitat de Catalunya, el 2001;
'Minoria absoluta', Premi Ciutat de Barcelona 2005 ;
'Minoria absoluta', Premi Ondas com a 'Millor Programa de Rdio' 2006;
RAC 1, Premi Nacional de Radiodifusi 2007 ;
'Minoria absoluta' de RAC 1, Premi Nacional de Radiodifusi 2008 ;
'Versi RAC1' de Toni Claps, Premi mnium Cultural de Rdio 2008;

Vegeu tamb.
Programes de RAC 1
 El mn a RAC 1;
 Minoria absoluta;
 Versi RAC1;
 Via lliure;
Altres mitjans de comunicaci del Grup God
 RAC 105;
 8tv;
 La Vanguardia;
 El Mundo Deportivo;
Grup God
 Grup God;
Altres emissores de rdio en catal
 Llista d'emissores de rdio en catal;

 Enllaos externs .
  RAC 1;
  Comunitat d'oients de RAC 1;
  Pgina web del programa 'El mn a RAC 1';
  Blog del programa 'La segona hora';
  Blog de la Redacci d'esports de RAC 1;
  Web de Rdio Associaci de Catalunya (RAC);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41739" title="Factorial" nonfiltered="1078" processed="1068" dbindex="16142">
El factorial d'un nombre natural n s el producte de tots els nombres enters positius menors i iguals a n. S'escriu n! i s'anomena "n factorial":

 ;

s a dir,

;

Per exemple, 5! = 54321 = 120, mentre que 0! = 1 per definici. Els factorials dels deu primers nombres enters sn:
0! = 1;
1! = 1;
2! = 2;
3! = 6;
4! = 24;
5! = 120;
6! = 720;
7! = 5040;
8! = 40320;
9! = 362880;
10! = 3628800;

La notaci ! fou introduda per Christian Kramp el 1808.

 Aplicacions .

Els factorials s'utilitzen molt en la branca de les matemtiques anomenada combinatria, a travs del binomi de Newton, que dna els coeficients de la forma desenvolupada de (a + b)^n:

(a + b)n = an + n   an   1   b + Cn, 2   an   2   b2 + ... + n   a   bn   1 + bn;
amb:


Per mitj de la combinatria, els factorials intervenen en el clcul de les probabilitats. Intervenen tamb en l'mbit de l'anlisi, en particular a travs del desenvolupament polinomial de les funcions (frmula de Taylor). Es generalitzen als reals amb la funci gamma, de gran importncia en el camp de l'aritmtica.

Existeix un equivalent, quan n tendeix a l'infinit, del factorial de n, donat per la frmula de Stirling: 
n!    (2 n) (n/e)n.

L'avantatge d'aquesta frmula s que no precisa inducci, i per tant permet avaluar n! ms rpidament (encara que en forma aproximada) quan major sigui n.

Implementaci en informtica.
Aquest algorisme es pot escriure en C++ utilitzant una funci recursiva:
 int factorial(int n) 
 
 La funci gamma .

El concepte de factorial s natural per als nombres enters, per la idea es pot generalitzar a nombres reals grcies a la funci gamma, que defineix el factorial de la segent manera:

;

que, a ms, tamb permet estendre el concepte als nombres complexos, exceptuats els enters negatius.

Enllaos externs.

Factorial n! (en angls, francs i txec).
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41741" title="Consell Econmic i Social de l'ONU" nonfiltered="1079" processed="1069" dbindex="16143">
El Consell Econmic i Social de l'ONU (ECOSOC) assisteix a l'Assemblea General promovent la cooperaci i el desenvolupament econmic i social internacional. ECOSOC t 54 membres, 18 dels quals sn elegits cada any per l'Assemblea General per un terme de 3 anys. Encara que tots el membres de l'ONU poden ser elegits, els membres que pertanyen a all que s'ha anomenat "Primer Mn" han estat afavorits consistentment. El president de l'ECOSOC s'elegeix per un any. Cada membre de l'ECOSOC t dret a un vot, i les decisions necessiten la majoria dels membres presents. ECOSOC es reuneix una vegada a l'any el juliol per una sessi de quatre setmanes. Des de 1998 s'ha realitzat una altra reuni l'abril amb els ministres de finances i dirigents del Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional.



Com els altres rgans de l'ONU t la funci de obtenir informaci, aconsellar els membres i fer recomanacions. Per, tamb t la posici per proveir coherncia social i coordinaci de les funcions dels cossos subsidiaris de l'ONU.

Reforma.
Al llarg de la seva histria, ECOSOC ha estat un vehicle per a la discussi dels afers econmics i socials. Les seves recomanacions, per, no tenen carcter obligatori, i diversos estats membres creuen que la utilitat de l'rgan s marginal. Per, comenant el 1992, els Estats Units i altres nacions han comenat un esfor per fer que l'ECOSOC tingui una poltica ms rellevant, especialment en els objectius de desenvolupament.

Comissions funcionals.
 Comissi pel Desenvolupament Social ;
 Comissi dels Drets Humans ;
 Comissi de Drogues Narctiques  ;
 Comissi de la Prevenci del Crim i de la Justcia Criminal ;
 Comissi de Cincia i Tecnologia pel Desenvolupament ;
 Comissi de Desenvolupament Sostenible ;
 Comissi de l'Estatus de les Dones ;
 Comissi de Poblaci i Desenvolupament ;
 Comissi d'Estadstica ;

Comissions regionals.
 Comissi Econmica de les Nacions Unides per a Europa (ECE);
 Comissi Econmica de les Nacions unides per a frica (ECA);
 Comissi Econmica de les Nacions Unides per a Llatinoamrica i el Carib (ECLAC);
 Comissi Social i Econmica de les Nacions Unides per a l'sia i el Pacfic (ESCAP);
 Comissi Econmica i Social de les Nacions Unides per l'sia Occidental (ESCWA);

Agncies especialitzades.
Les agncies especialitzades sn organitzacions autnomes que treballen en conjunci amb l'ONU per mitj de la coordinaci de l'ECOSOC.

 Organitzaci del Treball Internacional (ILO);
 Organitzaci d'Alimentaci i Agricultura (FAO);
 Organitzaci d'Educaci, Cincia i Cultura de les Nacions Unides (UNESCO);
 Organitzaci Mundial de Sanitat (WHO);
 Banc Mundial;
 Banc Internacional per a la Reconstrucci i el Desenvolupament (IBRD);
 Associaci per al Desenvolupament Internacional (ODA);
 Corporaci Internacional de Finances (IFC);
 Agncia Multilateral de Garantia d'Inversi (MIGA);
 Centre Internacional per la Resoluci de Disputes de Inversi (ICSID);
 Fons Monetari Internacional (FMI o IMF);
 Organitzaci Internacional de l'Aviaci Civil (ICAO);
 Organitzaci Martima Internacional (IMO);
 Uni Internacional de Telecomunicaci (ITU);
 Uni Postal Universal (UPU);
 Organitzaci Mundial de Meteorologia (WMO);
 Organitzaci Mundial de la Propietat Intellectual;
 Fons Internacional per al Desenvolupament de l'Agricultura (IFAD);
 Organitzaci de les Nacions Unides per al Desenvolupament Industrial (UNIDO);
 Organitzaci Internacional per als Refugiats (IRO) (que cess operacions el 1952);
 Oficina Internacional per al Control de Narctics (INCB) ;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41742" title="Cort Internacional de Justcia" nonfiltered="1080" processed="1070" dbindex="16144">


La Cort Internacional de Justcia (CIJ) o Tribunal Internacional de Justcia (TIJ), conegut colloquialment com a Cort Mundial, s l'rgan judicial principal de les Nacions Unides. Establerta el 1946, les seves funcions principals sn resoldre les disputes presentades per estats i donar opinions i consells en qestions legals presentades per l'Assemblea General i el Consell de Seguretat, o per agncies especialitzades que tenen l'autoritzaci d'ambds rgans de l'ONU. L'Estatut de la Cort Internacional de Justcia s el principal document constitucional que regula les activitats de la Cort.

La seu de la Cort es troba a la Haia, Pasos Baixos. Est conformada per quinze jutges elegits per l'Assemblea General de l'ONU i el Consell de Seguretat de l'ONU d'una llista de persones anomenades per grups nacionals de la Cort Permanent d'Arbitratge. Els jutges treballen per el terme de nou anys i poden ser reelegits. No poden ser elegits dos jutges del mateix estat. Un ter de la Cort s renovada cada tres anys. Cadasc dels membres permanents del Consell de Seguretat sempre tenen un jutge a la Cort. Les qestions que es presenten a la Cort es resolen per majoria dels jutges presents. L'article 38 de l'estatut estableix que per a arribar a una decisi, la Cort ha d'utilitzar les convencions internacionals, la tradici internacional i els principis generals de la llei reconeguts per les nacions civilitzades. Els jutges poden utilitzar decisions judicials prvies per tal d'interpretar la llei, encara que la Cort no est subjecta a les seves decisions prvies. Si les parts estan d'acord, la Cort pot decidir ex aequo et bono, (en justcia i equitat), la qual cosa significa que les decisions estan basades en els principis generals d'equitat i no pas en una llei especfica.

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41762" title="L'Alcora" nonfiltered="1081" processed="1071" dbindex="16145">


L'Alcora s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca de l'Alcalatn.

 Geografia .
Situada en un paisatge accidentat en la Serra de l'Alcora i a la vora del riu del seu mateix nom.

El seu clima s mediterrani i sec amb una temperatura mitja anual de 16C.

Des de Castell de la Plana s'accedeix a aquesta localitat a travs de la CV-16 i posteriorment la CV-190.

Limita amb les poblacions de Llucena del Cid, Figueroles, Costur, Sant Joan de Mor, Castell de la Plana, Onda, Ribesalbes i Fanzara totes de la provncia de Castell.

 Histria .
Mancant un estudi sistemtic i en profunditat de les restes arqueolgiques del terme municipal, fins a la data, la presncia humana ms antiga es remunta a l'Edat de Bronze, si b es tracta de restes poc significatius.

s a partir de la cultura ibrica quan l'Alcora presenta una relativa abundncia de jaciments, destacant d'entre ells els poblats de Montmir i el Tossal de les Foies.

La dominaci romana va deixar tamb la seva petjada en les partides de Montmir, la Pereta i, sobretot en la de Santa, on existeixen vestigis d'un gran assentament rural d'poca imperial al costat del Cam dels Bandejats, que unia la zona prelitoral amb les terres altes de l'interior i l'origen pre-rom sembla ms que provat.

En la partida de Santa tamb han estat trobades diverses lpides sepulcrals amb epgraf llat, fins a un total de 8, algunes d'elles ja citades pel prncep Pius de Saboia en el segle XVIII. Tamb en Santa han estat trobades en el 2004 les termes romanes.

Els vestigis de la presncia musulmana sn relativament abundants. Destacarem aqu, per la seva singularitat i importncia, el Castell de l'Alcalatn, que dna nom a la comarca. Igualment musulm s l'origen del topnim - ja que alcora significa alqueria i del nucli de poblaci de l'Alcora, en el centre histric del qual es conserven alguns elements urbanstics i arquitectnics d'innegable origen islmic.

El 24 de Juliol de 1233 la fortalesa i territoris del Alcalatn sn conquistats per les hosts de Ximn de Urrea.

El 31 de desembre de 1305 s'atorga Carta de poblament a l'Alcora. Per ella, En Joan Ximnez de Urrea, cinqu descendent directe de Ximn de Urrea, dna a poblar la "pobla de L'Alcora d'Alcalatn", segons fur i costum d'Arag, a 11 cavallers i membres de la noblesa amb la condici de portar 110 pobladors ms, i reservant part de les terres per als moros que volguessin romandre en la vila.

A partir de la concessi de la Carta de poblament, la poblaci va creixent en grandria i poblaci en detriment de la vila del Castell de l'Alcalatn.

En 1306, Jaume II concedeix privilegi a la "vila nostra de les Alcores" per a celebrar mercat els dimecres, tradici que encara avui es mant.

El 31 de desembre de 1336 Joan Ximnez de Urrea concedeix manes per a la sustentaci i construcci de l'esglsia de L'Alcora. 

Data d'especial significaci histrica per a la comarca de l'Alcalatn s 1418. Segons Concrdia signada pels municipis de Llucena i l'Alcora, s'acorda entre ambds el repartiment de les terres del Castell de l'Alcaleten i la destrucci de la fortalesa i poblat adjunt.

En 1725 Don Buenaventura Pedro d'Alcntara, nov comte d'Aranda, hereta el Castell de l'Alcalatn. 

Els habitants de L'Alcora, a part de dedicar-se a l'agricultura, treballen l'argila en les terrisseries. El comte d'Aranda, intelligent, gran observador dels seus regnes, fixa la seva atenci en els 24 forns de cntirs i alfars, situats a L'Alcora. Com la terra era de tan bona qualitat va aprofitar aquestes circumstncies per a crear la famosa cermica de L'Alcora.


A la fi del segle XVIII, la vila rep la visita de dues insignes erudits de l'poca. En 1788 s el prncep Pius de Saboia, qui localitza 6 inscripcions sobre pedres de cronologia romana. En 1792 el botnic Antoni Josep Cavanilles, en el seu recorregut cientfic pel Pas Valenci, arriba a l'Alcora, trobant-la en plena puixana com a conseqncia de l'activitat ceramista que s'inici en 1727 ("las fbricas de loza y porcelana le han dado nueva vida").

Entre 1811 i 1813 durant la Guerra de la Independncia, les tropes franceses saquegen la localitat i reprimeixen la resistncia contra la seva invasi. Desprs de la guerra de la independncia, en 1818, el Duc d'Hjar cedeix els seus drets senyorials a la Corona.

El 21 de mar de 1838, en el fort de San Cristbal, es van enfrontar les tropes del general isabel Borso di Carminati i del carlista Ramn Cabrera, qui va aconseguir mantenir la posici, obligant a replegar-se a les tropes de Borso di Carminati.

En 1874 i 1875, durant la tercera Guerra Carlista s escenari de nous combats. Els principals enfrontaments tenen lloc en San Cristbal els dies 14 de juny de 1874 i 26 de maig de 1875. Ambds van suposar derrotes per als carlistes, que es repleguen cap a Llucena i Vilafermosa.

Ser alliberada pels exrcits dels generals Chacn i Montenegro. Pel seu suport a la causa carlista, l'Alcora perdr en 1876 la capitalitat del partit judicial, passant aquest honor a Llucena, que havia roms fidel al govern constitut.

L'Alcora s fonamentalment agrcola fins a 1960, i gaireb exclusivament industrial a partir d'aquesta data. El desenvolupament industrial, centrat en les tantes vegades esmentat "monocultiu de la rajola", t el seu origen histric en la Real Fbrica de Loza i Porcellana del Comte d'Aranda, fundada en 1727. Si b des d'un principi la manufactura del comte fabrica rajoles, no deixa de ser una producci escassa i per encrrec. Ser a principis del segle XX quan comenci el desenvolupament de la rajola amb carcter purament industrial. La gran crisi de 1931 actuar de forma implacable sobre el sector cermic: en 1936 noms quedaven 3 de les 9 fbriques inventariades pocs anys enrere.

Desprs de la Guerra Civil espanyola es reprn lentament l'activitat fabril, i noms a partir dels anys 60 del passat segle es produir la veritable eclosi industrial.

 Administraci .


 Demografia .



 Economia .
s coneguda internacionalment per la seva cermica. La fbrica va ser fundada en 1727 per Buenaventura Pedro d'Alcntara Jimnez de Urrea, nov comte d'Aranda, en terres de la seva propietat. Aquest noble, que havia visitat les fbriques franceses de cermica de Marsella, Nevers i Moustiers, va intentar aportar els processos de fabricaci europeus i renovar la tradicional manufactura espanyola en aquesta matria. Amb la desaparici de la casa d'Aranda, en 1798, la fbrica va entrar en una etapa de decadncia.

En l'actualitat, la indstria taulellera de L'Alcora competeix amb la d'altres localitats de la provncia. Existeix una important indstria auxiliar i complementria d'aquesta activitat.

L'agricultura (de sec) t menor inters, predominant el cultiu de l'ametller i l'olivera. En els seus almsseres s'elabora un oli d'oliva d'excellent qualitat.

 Monuments .
 Monuments Religiosos .
 Ermita de Sant Vicent. De 1598. Planta rectangular d'una nau i creuer. Coberta per volta de can i cpula sobre petxines, tambor i llanterna. Cor alt als peus. En el presbiteri rajoles de la Fbrica del Conde Aranda. ;

 Ermita de Sant Cristfol. Segle XVII. Torre quadrada als peus, costat epstola. Portada adintelada i rematada per un front decoratiu. Planta d'una nau rectangular i dividida en cinc trams. Cor alt als peus. cul d'illuminaci en faana. Interessant panormica. Fort carlista.

 Calvari. Situat cronolgicament en el segle XVI o XVII, sent anterior a l'Ermitori, construt en 1698. L'ermita es va reformar en 1774, ampliant i tancant el recinte.

 Esglsia Parroquial. Realitzada en diverses etapes constructives amb dues faanes, una als peus renovada en 1901 i l'antiga faana renaixentista, al costat de la epistola amb portada en forma de retaule contenint tres forncules de conquilla. Volta de creueria estavellada i nervis de pedra. En les claus de l'absis i volta, florons barrocs policromats i daurats.

 Monuments civils .
 Poblat Ibric de Montmir. Es tracta d'un tur completament envoltat per escarpades vessants, i al costat d'un curs d'aigua de relativa importncia en l'antiguitat, com demostren els nombrosos jaciments localitzats en les seves ribes. El jaciment ocupa tota la superfcie del cim del monticle. L'existncia de restes arqueolgiques en Montmir s coneguda des de poc desprs de la Guerra de 1936-39. Per no ser fins a 1990 quan s'inicia el projecte arqueolgic actualment en marxa. Els ms de 210 m excavats han perms documentar part del sistema defensiu de l'assentament (la muralla) i diversos recintes pertanyents a la trama urbanstica del poblat (habitacions i habitatges).

 Castell de l'Alcalatn. Fortalesa medieval, segles X - XIII, planta triangular dispersa, recinte principal i envoltat per un cam de ronda, amb aljub i despoblat. Entrada per migdia, amb dues torres circulars i galledes i muralla *almenada tipus "barbacana".

 Termes romanes de Santa;

 Llocs d'inters .
 Museu de la cermica de l'Alcora;
 Esglsia parroquial de Nostra Senyora de l'Assumpci;

 Festes i costums .
 Festes del Crist. Se celebren en la segona quinzena d'Agost, en honor al Santssim Crist del Calvari (copatr de L'Alcora).

 L'Alb. s sens dubte l'element definitori per excellncia del folklore local ms pur, la celebraci popular ms important del cicle festiu d'hivern. La seva interpretaci, s un costum molt antic, documentada a partir del segle XVII. Constitux una preciosa manifestaci popular amb un ritme musical molt peculiar. s una sntesi musical complexa, barreja de jota aragonesa i "alb" valenciana. S'interpreta en la Nit de Nadal, per a enaltir la maternitat de Mara Santssima i el naixement del Nen Jess en l'interior de l'esglsia parroquial de l'Assumpci i enfront del pblic present. La composici instrumental est formada per corda de rondalla (Guitarres, guitarrons, bandurries, etc.). En percussi destacar la pandereta, les castanyoles i el triangle. Actuen tamb dos clarinets, alt i baix. L'intrpret s un solista o "Cantador" que es renova cada any, al que acompanya un nombrs cor, en general cantadors veterans.

 La Recua. La Recua Arriera constitux una d'aquestes joies mitolgiques que subsisteix al temps. La Recua s'escenifica anualment per la festivitat de Sant Antoni Abad. En el seu conjunt representa a aquells carros de muls que en el segle XVIII, s'aventuraven pels camins d'Espanya per a vendre l'exquisida cermica que naixia dels forns de la Real Fbrica del Comte d'Aranda. Composta per un nombre indeterminat d'acmiles, entre sis i nou, destacava el Guia, personatge que encapalava la comitiva i cap de l'expedici, auxiliat per dues o tres ajudants que generalment eren membres de la mateixa famlia.

 Setmana Santa. La Setmana Santa Alcorina data del segle XVI sent llavors rector el Venerable D.Jun Bautista Bertrn, qui va fundar la Cofradia del Dol Nom i Purssima Sang de Jess. Per va anar en 1981 quan Don Jos Lus Esteban Lpez, va fundar la secci interna de tambors i bombos, Tradici del baix Arag, en la Germanor del Santssim Crist del Calvari de la Vila de L'Alcora creada per un grup de joves alcorins en 1975. Aquesta tradici tamborilera es va expandir des de L'Alcora per tota la provncia de Castell.

 Festa del Rotllo. s sens dubte una de les celebracions ms importants de L'Alcora en honor al miracle del patr de la vila, Sant Cristafol.

 Trencada de l'hora. On milers de tambors irrompen les campanadas de dolor del migdia del Divendres Sant.

 Fira de la cermica. Amb la d'enguany (2007), ja sern 3 les edicions. Es celebra en el ms d'Agost.

 Enllaos externs .

 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41763" title="Benafigos" nonfiltered="1082" processed="1072" dbindex="16146">


Benafigos s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca de l'Alcalatn.

El seu terme municipal, de 35,6 quilmetres quadrats es troba situat al nord de la comarca, llindant amb els municipis de Culla, Atzeneta del Maestrat i Vistabella del Maestrat.

 Geografia .
Situat entre el riu Montlle i la rambla de Benafigos, assentat sobre un pujol coronat per les cases del poble en un terreny inhspit per que li dna gran bellesa. A una altura de 945 m des d'on tenim una magnfica vista des d'on podem apreciar gran quantitat de pobles i masos (Ares del Maestrat, Atzeneta, la Torre del Castell de Culla, Vilafams, Vistabella del Maestrat, Vila-real o Borriana i el seu port) incls, en dies clars, la mar Mediterrnia amb les Illes Columbretes.

Benafigos s un poble de carrers retorts i estrets plens de restes del castell que li dna origen. Poble de muntanya, compta amb fonts (la de Dalt, la de Darrere i la de Baix; les tres amb magnfica qualitat d'aigua) i cims  com el Coll del Vidre (1.083 m), la Penyaroja (1.063 m) o el Morral Blanc (1.021 m). La superfcie no cultivada est coberta en la major part per pinar, carrascar i matolls.

 Clima .
El clima s continental, amb hiverns freds i estius ms o menys calorosos durant el dia, i molt suaus i agradables durant la nit, per ms b curts.

Les quantitats de pluja sn molt ms altes que la mitjana Provincial i el fenomen ms destacable es el vent (degut a que Benafigos, en estar construt al cim de la muntanya, est exposat i obert als 4 vents), que durant l'hivern no para de bufar (hi ha dies que se superen els 100 km/h).

A l'hivern, les precipitacions sn en forma de neu. Destacar tamb les famoses rosades en els dies que est ras i que fan caure les temperatures dels termmetres en picat.

Durant l'estiu fa calor de dia, per per les nits la temperatura s agradable. Un dels fenmens destacats durant l'estiu sn les tronades. Es desenvolupen de sobte i solen descarregar amb fora. Els trons sonen molt forts i l'aparell elctric sl ser considerable. 

Apuntar que en els ltims anys han produt gran nombre d'incendis.

 Histria .
Apareix com a alqueria del terme de Culla i, veient la inaccessibilitat del lloc, s fcil deduir que la seua fundaci obeiria a necessitats militars. Va pertnyer a la Setena de Culla tota l'poca medieval i moderna. Des del 1235 formava part del senyoriu de Balasc d'Alagon i, a partir de la dcada de 1240, passa a mans de la seua filla, Constana i l'home d'aquesta, Guillem d'Anglesola. Es desconeix la data de la carta de poblaci per ja apareix citada en la d'Atzeneta, de 1272. El 1303 s venuda amb la resta de la setena a l'orde del Temple; el 1319 passa al senyoriu de la de Montesa.

 Demografia .


 Economia .
L'economia es basa en l'agricultura. La superfcie cultivada s noms de 506 hectrees, el que significa el 14% de la superfcie total del terme (on el regadiu s quasi insignificant).

Els principals cultius histrics sn: els cereals, el ram, l'olivera i la crella. Actualment destaquen l'avellana, l'ametlla i l'olivera.

 Monuments i llocs d'inters .
 Esglsia de Sant Joan Baptiste. Data del segle XIII, amb estil Corinti i ampliada posteriorment. Al seu interior es poden apreciar arcs Gtics amb un bon estat de conservaci. La part frontal, datada al segle XVII, ha sigut reformada l'any 2003. Es diu que s la tercera en antiguitat de la provncia de Castell.
 Ermita del Sant Crist del Calvari. Del 1749, situada a l'entrada del poble.
 Santuari de la Mare de Du de l'Ortisella. Construda el 1566 i dedicada a la Patrona de Benafigos, la Mare de Du de l'Ortisella, situada a 1,3 Km. del poble. Al voltants del Santuari es pot gaudir de magnifics espais per a l'esbarjo.

 Festes i celebracions locals .
 Pasqua de Pentecosta. L'1 de maig se celebra amb un romiatge a la Fogaseta de l'Ortisella.
 La Matx de Sant Antoni. El 16 de gener.
 Sant Joan. El 24 de juny.
 Mare de Du de l'Ortisella. Se celebra el 8 de setembre.

 Enllaos externs .

Pgina web de Benafigos;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41764" title="Costur" nonfiltered="1083" processed="1073" dbindex="16147">


Costur s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca de l'Alcalatn.

Limita amb Les Useres, L'Alcora, Figueroles, Sant Joan de Mor i Vilafams.

 Geografia .
El terme municipal t una extensi de 22,05 quilmetres quadrats i limita al Nord amb Les Useres, a l'Est amb Les Useres i Vilafams, a l'Oest amb Figueroles i l' L'Alcora i al Sud amb l' L'Alcora. A 1 5 Km de distncia del poble est la barriada del Mas d'Avall a 420 m sobre el nivell del mar.

El terme presenta un relleu esquerp amb diversos paratges i senders com ara la Fontanella o el cam de Baix. Per als amants de l'espeleologia hi ha la Cova de l'Artiga. El cim ms elevat del municipi s el Tossal del Cabeo des d'on sobserva una panormica del Penyagolosa i la Mediterrnia.

La vegetaci predominant en un terme de relleu trencat i abrupte com el de Costur s bsicament el bosc baix mediterrani amb coscolla, roman, margall, savina, etc. Pel que fa als arbres predomina el pi, encara que ltimament s'observa un lent increment del nombre de carrasques, espcie tpica de les nostres terres que semblava a punt de desaparixer.

 Histria .
El seu origen s islmic, Cavanilles  (1745-1804) documenta troballes de monedes rabs corresponents al regnat d' Omadedaulat , rei de Saragossa entre el 1109 i el 1129, per tamb en parla de la troballa d'una lpida romana que s'utilitzava en un forn per amassar pa. Darrere la conquesta romangu annexa a L'Alcora; formava part de la Tinena de l'Alcalatn que fou cedida per Jaume I  (1208-1276) a Ximn d'Urrea. Posteriorment va pertnyer als senyorius dels comtes d'Aranda, fins 1798 i dels ducs d'Hjar fins el 1818; en 1889 assol l'autonomia municipal en desmembrar-se del de L'Alcora . En el segle passat va sofrir una rpida despoblaci deguda a l'emigraci cap als focus industrials de Valncia i Castell de la Plana.

 Demografia .


 Economia .
Basada tradicionalment en la ramaderia i l'agricultura predominant l'olivera i els ametllers que s'han imposat a la vinya, a les figueres i les garroferes, que en un temps no molt lluny van ser la base de l'economia local.

Sn prcticament nulles les activitats econmiques industrials, perqu tant el comer com la indstria han arribat a un ndex molt baix de desenvolupament i noms funcionen a un nivell mnim per a cobrir les necessitats del poble, i la prctica totalitat dels habitants de Costur es guanya la vida treballant en les fbriques de rajoles de L'Alcora.

 Administraci .


 Monuments i llocs d'inters .
 Capelles Sant Josep i Sant Miquel. Petites capelles amb panells cermics a l'aire lliure.
 Ermita del Santssim Crist del Calvari. Datada el 1910.
 Esglsia de Sant Pere Mrtir. De dimensions redudes, est formada per tres naus, la central ms alta i amb escassa ornamentaci. Dintre del conjunt t especial valor la pila baptismal romnica procedent de l'ermita de San Salvador del castell de l'Alcalatn.
 Cam dels Bandejats. Trobem els vestigis d'una calada romana.
 Cova de l'Artiga. De gran valor geomorfolgic per les estalactites i estalagmites que cont, les quals presenten un bon estat de conservaci.
 La Fontanella. Sender que recorre els paratges de Costur.

 Festes i celebracions locals .
 Festes majors. En honor a l' Assumpci de la Mare de Du y el Santssim Crist del Calvari, se celebra el 15 d'agost amb una process, bous al carrer, balls i altres actes.
 Sant Antoni Abad. El 17 de gener o el dissabte ms proper es beneeixen els animals, es crema la foguera a la plaa major i es reparteixen els tpics rollets.
 Sant Pere Mrtir. Del 29 al 30 d'abril amb process i missa.

 Enllaos externs .

 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41765" title="Figueroles" nonfiltered="1084" processed="1074" dbindex="16148">
Este article se sobre el municipi de l'Alcalatn, per al dels Serrans vejau Figueroles de Domenyo;



Figueroles s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca de l' Alcalatn. Envoltat pels municipis de Llucena, Les Useres, Costur i L'Alcora.  

 Geografia .
El terme municipal s atravessat pel riu Llucena. El paisatge s muntanyenc i tpicament mediterrani. Abunda l'olivera, l'ametller i el bosc baix . El clima s igualment mediterrani i l'altitud mitja s de 370 m.

 Histria .
Va pertnyer a la Tinena de l'Alcalatn. Desprs de la conquesta, Jaume I  (1208-1276) conced el domini jurisdiccional, cap el 1233, a Joan Ximn d'Urrea, qui l'havia pres; continu el senyoriu dins la famlia, que reun posteriorment el ttol de comtes d'Aranda , fins la extinci dels senyorius el 1818; en 1602 es constitueix com a parrquia; l'any 1726 va segregar-se de Llucena i va assolir municipi independent. 

 Demografia .
La seua poblaci ha fluctuat durant el segle passat amb tendncia a la baixa. La seua indstria cermica ha conegut cert auge que, a partir de l'expansi de la de l'Alcora , no sols ha aconseguit detenir la prdua de poblaci sin que aquesta augment moderadament grcies a les millors condicions de vida.



 Economia .
L'activitat principal del municipi s la indstria taulellera, de menor entitat sn les activitats terciries i agrcoles. S'hi cultiven ametles, olives i hortalisses.

 Administraci .


 Monuments .
 Casa dels colegials. Del segle XVII, casa dels senyors del poble.
 Ermita i calvari.
 Esglsia de Sant Mateu. Del segle XVII, construda sobre altra anterior, d'un barroc rural i d'una sola nau amb capelles laterals, es conserva una bona collecci de retaules en fusta del segle XVII, originals, aix com interessants llenos; d'nimes (mal conservat, d'escola valenciana del segle XVII), Crucifici amb la Verge, Sant Joan i la Magdalena als costats, tamb del segle XVII, i Sant Bernat, de 1667 possiblement de J. Jacinto Espinosa.

 Festes i celebracions .
 Dia del Crist. El primer dilluns als 50 dies de Pasqua.
 Sant Antoni. El 17 de gener.
 Sant Mateu. El 21 de setembre.

 Enllaos externs .

 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41766" title="Llucena" nonfiltered="1085" processed="1075" dbindex="16149">

Llucena s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca de l'Alcalatn.

 Geografia .
Compta Llucena amb un extens terme, molt muntanyenc i amb grans diferncies d'altitud. De fet, en l'extrem oriental del terme municipal, junt al riu Llucena, aiges avall de Figueroles, l'altura no arriba als 340 m. mentre que, en l'extrem NO, en les proximitats de Penyagolosa, al Cabeo Roig, supera els 1.380. Una diferncia de ms de 1.000 m. d'altura que se salva en apenes 11 km. en lnia recta, solcats de profunds barrancs i elevats cims. Altres altures dignes de menci sn el Salt del Cavall, la Picosa, la Roca del Castellar, el Pujol de Guardamar i les Bateries. Quant a la hidrografia del terme destaca el riu Llucena, afluent de la rambla de la Viuda, els barrancs del Batlle, Gorgs, i Casotes, tributaris del riu, aix com el del Salt del Cavall.

Des de Castell de la Plana s'accedeix a aquesta localitat a travs de la CV-16 i prenent desprs la CV-190.

Al seu terme municipal es troben molts masos abandonats, record d altres temps quan ms de la meitat de la poblaci vivia en ells. Entre els ms importants, el mas de Fabra Lloma, el de la Costa, de la Parra, de Moll i el mas del Moro.

Va ser a meitat de la dcada de 1960, quan la poblaci masovera va comenar a emigrar en el massiu procs d xode rural que conegu el pas durant aquella dcada. En l'actualitat la presncia de poblaci masovera es redueix a uns quants grups de neo-rurals que han colonitzat antics masos, molts dels quals s'han convertit en segones residncies de cap de setmana.

Histria.
Es desconeix el moment histric de la seua fundaci, per amb tota seguretat ja estava habitada en temps dels romans sense excloure assentaments anteriors d'poques ibriques o incls del bronze, dels que s'han trobat runes i restes que testimonien l'antiguitat de la poblaci.  Durant l'poca musulmana formava part del districte del castell d Alcalatn (Precisament el nom rab "Alcalatn" significa  els dos castells , un dels quals, a banda del d aquest nom, era el de la Llucena musulmana). Desprs de la conquesta cristiana va formar part de la Tinena de l'Alcalatn, la qual, en 1233 va ser donada pel rei Jaume I al noble aragons Joan Ximn d'Urrea, El 6 de maig de 1335 li va ser atorgada carta de poblament i concessi de fur, la qual cosa la va convertir en important centre comercial. En 1798, en morir l'ltim dels Urrea, des comte d'Aranda, fams ministre illustrat de Carles III i Carles IV , el senyoriu va passar a la casa ducal d'Hjar en el si de la qual va romandre fins a l'abolici dels senyorius en el segle XIX. Durant les guerres carlines va prendre partit pel bndol isabel i resist diversos atacs dels carlins, el que li va valdre el ttol de "Heroica Vila", que figura en el seu escut. Va ser durant la primera guerra carlina quan Victorino Fabra, un heroi local d humil origen, va comenar la seua escalada social i poltica fins arribar a convertir-se en el principal poltic castellonenc del segle XIX, origen d una saga poltica encara present en la poltica provincial.

Toponmia.
El nom de  Llucena  no s oficial malgrat ser l'histric i l'usat per la gent de la localitat i de tota la comarca. Oficialment se la denomina  Lucena del Cid  castellanitzant el nom i afegint-li, sense cap justificaci histrica aqueix  cognom   del Cid . Un afegit molt recent que es remunta a 1863. i que l'Ajuntament no va utilitzar fins 1925. Abans, Llucena va tindre altres tres  cognoms :  de Aranda  al segle XVIII, fent referncia al seu senyor feudal -el comte d'Aranda- i, una vegada feta la revoluci liberal que acab amb el feudalisme,  de Valncia , a meitat del segle XIX i, poc desprs, per les mateixes dates,  de Castell .
De fet, al primer cens de poblaci espanyol, el de 1857, figura noms com  Lucena . Va ser arran d'aquest cens quan hom es va adonar de l'existncia de moltes poblacions espanyoles amb el mateix nom i es va crear una comissi per a solucionar el problema cercant  cognoms  per a diferenciar-les. Aix, el 1863, va aparixer, fruit del treball d'aquella  Comisin General de Estadstica del Reino , un monumental nomencltor on apareix per primera vegada el nom de  Lucena del Cid . 
Una possible explicaci d'aquest "cognom" caldria buscar-la probablement en els episodis de la primera Guerra Carlina en qu les gestes heroiques dels lluceners, amb la seua resistncia als nombrosos atacs i assetjaments carlins li van proporcionar al poble un renom per tota Espanya i el ttol de "Heroica vila". Amb aix, Llucena va entrar a formar part de la mitologia liberal espanyola, una mitologia que, junt amb altres herois contemporanis incloa tamb el Cid Campeador, prototip del cavaller castell-espanyol -No cal oblidar en aquest sentit, que en l'Himne de Riego, compost durant els anys del Trienni Liberal, es diu "De nuestros acentos / el Orbe se admire / que en nosotros mire / los hijos del Cid -. A aix es va unir la circumstncia de qu els treballs del Nomencltor de 1863, abans citat, van comenar cinc anys abans, el 1858; un perode de temps durant el qual va ser president del govern el general Leopoldo O'Donnell, el qual, sent capit general de Valncia, va aconseguir alliberar Llucena, en 1838, de l'ltim i ms important assetjament del carl Cabrera. Una acci que li va valdre el ttol de "Comte de Lucena" que afegir al seu ms fams ttol de "Duc de Tetuan". Afegir-li el cognom "del Cid" a Llucena era per tant, a ms d'honrar a la poblaci -a pesar d'induir a una falsa visi histrica del poble, ja que el fams cavaller medieval castell no va tindre cap relaci coneguda amb la localitat-, adular al llavors president del govern assimilant-ho al Campeador. 
Tan estranya els pareixeria als lluceners la nova denominaci del seu poble que l'ajuntament de la localitat no la va utilitzar fins a 57 anys desprs -el 1920-. Les posteriors dictadures frriament centralistes de Primo de Rivera i de Franco van contribuir a  consolidar definitivament aqueixa denominaci.

Economia.
Tradicionalment basada en l'agricultura i la ramaderia -de fet, en el passat van tindre certa importncia la ramaderia i la indstria llanera-, en l'actualitat aquestes activitats han desaparegut prcticament de l'economia llucenera. Actualment, grcies a la seua proximitat i relativa bona comunicaci amb el "triangle del taulellet" (l'Alcora, Onda i Vila-real) s la indstria cermica, amb tres fbriques de taulellets i una de mosaic vidriat la que sost l'economia de la poblaci. Igualment hi ha altres xicotetes encara que modernes indstries -un escorxador industrial, una de taulers de conglomerat...- aix com una fbrica txtil creada en la dcada de 1920. 
s tamb un important centre de turisme interior grcies al pintoresquisme de la seua poblaci, que compta amb un nucli antic ben cuidat i a la bellesa d'uns paisatges als peus dels contraforts de la muntanya de Penyagolosa.
Tot aix li permet a Llucena  mantindre la seua poblaci, en la zona muntanyosa de l'interior de Castell, caracteritzada per la decadncia econmica i la despoblaci.

 Poltica .

   
Monuments.
Monuments religiosos.
Esglsia de la Mare de Du de l'Assumpci. (Segle XVIII) construda entre 1715 i 1739 en estil neoclssic amb reminiscncies barroques. A destacar el retaule, la faana, la cripta i el magnfic Museu d'Orfebreria amb valuoses peces d'art sacre i pintures de diferents poques. ;
Ermita de Sant Antoni. Edificada en 1785 sobre una anterior del segle XIII. S'ala sobre un impressionant esper rocs que domina el Barranco de la Pedrenyera, salvatge i encantador paratge. s una capella de forma poligonal rematada per airosa cpula de vidriades teules blaves cobalt, a la que s'accedeix per un bonic atri d'arcs de mig punt rebaixats;
Ermita-castell de Sant Miquel de les Torrecelles . L'edifici, d'origen rab, va ser utilitzat pels cristians amb fins defensius. Actualment l'ermita i un antic castell s'han unit i formen un sol conjunt. En ell fan una estaci els pelegrins de Les Useres. ;
Ermita de Sant Vicent. (Segle XVII). ;
Ermita del Calvari.

Monuments civils.
Plaa Major, porticada amb arcs gtics coneguts com Els Perxes. Un dels elements medievals que, encara que prou maltractat, encara perviu en l'actualitat sn estos porxos de la plaa. Ells constitueixen, amb els seus caracterstics arcs apuntats propis de l'estil gtic, uns de les ms definides senyes d'identitat de Llucena.
Castell-palau dels Ximnez d'Urrea. D'origen rab per modificat per a destinar-lo a casa - palau dels Urrea primer i dels Hjar desprs. Va ser parcialment destrut pels atacs carlins i reformat en 1876 per a fer-lo servir de pres. Actualment alberga el Museu Etnolgic.
La Torre de l'Or , musulmana, coneguda com el Fort, per haver sigut utilitzada i reformada durant les guerres carlines.  El seu estat actual s pens.
La Torre de Foios. Monument Nacional des de 1931. Es  tracta d'una torre ibera, dels segles VII a III a.C. que constitueix un dels elements d'arquitectura militar ibera que han arribat als nostres dies. Es troba en bon estat de conservaci. ;
El Graner del Psit. Del segle XVIII. Edificat per a servir de graner i utilitzat posteriorment com a hospital.

Llocs d'inters.
Existeixen al seu terme molts llocs i espais per a disfrutar de la naturalesa i del temps lliure entre els que destaquen:
Salt del Cavall. Microrreserva de Flora;
La font del Prat;
La font dels Covarxos;
La font del Gatell;
La font del Mosquer;
La cova de l'Ocre;
Naixement del riu Llucena;
La Fonteta de God;
La Badina;

Festes locals.
Sant Antoni Abat. Ronda nocturna entorn de la foguera colossal, que acaba amb el repartiment del pa benet. Se celebra aquesta festa el cap de setmana ms prxim al 17 de Gener.
Romeria a Sant Miquel dels Torrocelles. El segon diumenge de Maig se celebra una romeria a aquesta ermita, antiga capella del castell que els Urrea van manar construir en els confins del seu feu per a defendre'l dels montesians.
Fira del Rotllo. Coincidint amb la celebraci de la Santssima Trinitat (30 de Maig) se celebra aquesta fira, evocaci feli d'unes poques plenes de dificultats econmiques. Fira de maquinria agrcola i una altra de dolos i jogueteria; competicions esportives; balls tpics i balls moderns. Per el tpic s el repartiment del rotllo, prviament benet pel rector.
Mare de Du de l'Asusmpci. Entorn de la seua festivitat -15 d'Agost- s'organitzen una srie de festejos, que duren diversos dies, en homenatge a la Colnia Estiuenca.	;
Festes Patronals. Se celebren a finals de Setembre comprenent sempre els dies entre el 29 de Setembre i l'1 d'Octubre, festivitats de Sant Miquel i Sant Hermolau, Patrons de la vila.

Gastronomia.
Entre els plats tpics de Llucena destaquen l'olla de cardets, el conill amb caragols, les farinetes, l'olla d'abstinncia i els embotits.

 Enllaos externs .


 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica;
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat;
 Portal de l'Associaci Cultural Llucena;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41767" title="Les Useres" nonfiltered="1086" processed="1076" dbindex="16150">


Les Useres s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca de l'Alcalatn. El municipi limita amb els segents municipis: Atzeneta del Maestrat, Costur, Culla, Figueroles, Llucena, La Serra d'en Galceran, Vall d'Alba i Vilafams.

 Geografia .
Situat entre barrancs i muntanyes de la Serra de la Creu, Les Useres, amb la poblaci dispersa per les masies, compta amb els llogarets de Les Crevades, Mas Blanch, Pou d'En Calvo i Picaudo. 

El nivell ms baix est en el Formany i els Molineres a 200 metres, al costat de la Rambla de la Vdua, i el ms alt en la Penyarroja, a gaireb 800 m.

 Incendi de l'estiu del 2007 .
El 28 d'agost de 2007, unes obres illegals sobre una torre elctrica causen un greu incendi que -ajudat amb un fort vent de ponent i les conseqents altes temperatures- s'extn rpidament per tot el terme afectant fins i tot als termes d'Atzeneta, Costur, Llucena, Figueroles i l'Alcora. Tres dies de foc van deixar un total de 5.500 hectries carbonitzades a la comarca de l'Alcalatn.

 Histria .
Formava part de la Tinena de l'Alcalatn i del senyoriu de Les Useres, pertanyent successivament als Urrea, en la qual poca era conegut com Masies d'Urrea, i als comtes d'Aranda.

T un origen ber, com aix ho proven els diversos tils i cermica oposats en la Vila Vella. El domini musulm va marcar una profunda petjada en aquestes terres iniciant l'extracci del mineral de ferro en els Ferreres i implantant el sistema de reg. Va ser Ximn de Urrea qui va conquistar per a la cristiandat aquestes terres, concedint-li Jaume I el senyoriu de l'Alcalatn en 1233. Una llarga histria de dominis duu a Les Useres a estar sota la jurisdicci del Bisbat de Tortosa, dels Comtes d'Aranda o de la Corona, al llarg de la seua histria. Curiosa s la influncia italiana en el municipi que grcies als comerciants de la llana es va plasmar al llarg dels segles XVI i XVII en la advocacin dels patrons, Sant Felip Neri, ermites de Santa Waldesca i Verge del Loreto i fins i tot alguns cognoms. En el 1839, en les guerres carlistas, el general O Donell va guanyar la decisiva batalla de Les Useres sobre Cabrera, el tigre del Maestrat, que li va valer el ttol de Comte de Llucena.

 Demografia .


 Economia .
L'activitat econmica est basada en l'agricultura, la qual se centra en el cultiu de la vinya i la producci de vi en el celler vincola de Les Useres i cultiu d'ametllers, oliveres, garroferes i cereals, blat i ordi sobretot. La ramaderia s la fora econmica amb ms auge en l'actualitat, especialment en granges d'aus i porcs.

 Monuments .
 Ermita de Sant Antoni. Data de 1622. De construcci popular, s una de les ms benvolgudes del poble. En ella es guarda la imatge del Crist. ;
 Ermita de Santa Waldesca. s un edifici petit, amb pintures de passatges de la Santa.
 Ermita Verge de Loreto.
 Ermita del Crist.  La influncia italiana sobre el poble es pot constatar, sobretot a nivell religis. L'ermita del Crist la va construir un tal Pablo Fabro. I possiblement d'aquesta poca s tamb la de Santa Waldesca i l'antiga de Loreto, que amb Sant Felip de Neri, tots ells italians, sn patrons del poble.
 Esglsia de la Transfiguraci del Senyor. S'ala sobre les restes del castell que hi havia i que ha desaparegut completament igual que les muralles. s fcil trobar les seves pedres formant part de la construcci de les cases i de l'esglsia. Investigacions recents han dut a assenyalar que el constructor de l'esglsia va ser d'Esteve Ganaut. Una inscripci reflecteix que la primera pedra es va collocar el 9 de novembre de 1613. La seva faana monumental forma conjunt amb el campanar, amb pedra de cadirat en la faana, torre i contraforts. El temple, de planta rectangular, ve de models que l'arquitectura gtica catalana va utilitzar en el segle XV, absis poligonal i capelles laterals entre els contraforts. La portada-retaule s de doble cos amb columnes adossades i arc de mig punt. A l'exterior de les pilastres hi ha forncules amb escultures de Sant Miquel i Sant Joan Baptista a la part superior, en les inferiors, Sant Vicent Mrtir i Sant Vicent Ferrer. Una cornisa amb bust de Sant Pere remata aquest cos i serveix de base superior, que duu pilastres jniques i fris i rematada de front partit. Aquest s el marc al relleu central de la Transfiguraci.  ;

 Llocs d'inters .
 Font de Ms Amunt. Molt propera al poble, i amb un ampli cabal que abasteix a la poblaci, rega les hortes i va servir en el passat de fora motriu per als molins fariners com el de Mol de la Vila o Mol de Mariano. s tamb un lloc d'esbarjo amb torradors, taules i seients i gronxadors. Es pot accedir des d'un passeig directe des del nucli urb, amb vistes del poble.

Altres fonts sn la Font de la Ponsa, de les Murtes, Font de la Presola i Font de la Cova que configuren un recorregut per a realitzar activitats a l'aire lliure, aprofitant una gran xarxa de camins i senderes que possex el municipi, i que connecten amb les masies disseminades, destacant els nuclis dels Hostals, Pou En Calvo, Mas Blanch o Crevades.

 Festes i celebracions .
 Els Pelegrins de les Useres .
Article principal: Els Pelegrins de les Useres.
L'ltim divendres d'abril de cada any el poble de les Useres rememora una antiga tradici que ens trasllada de ple a l'edat mitjana. Tretze hmens -el guia i dotze pelegrins-, acompanyats pel capell, tres cantors, el representant de l'Ajuntament, els clavaris i dinou muntures -les crregues-, acompleixen la vella prometena d'anar fins al santuari de Sant Joan de Penyagolosa. Sn els Pelegrins de les Useres. Els pelegrins pregaven per aigua, collita i contra la pesta. Tot i que l'Esglsia es va apropiar d'aquest antic ritu, la celebraci s de procedncia pagana. Alguns vens de Les Useres creuen que es tractava d'una cerimnia de celebraci de l'edat adulta, on dotze joves s'acomiadven dels progenitors i acompanyven el Pare -com encara se li diu al guia- cap al Penyagolosa.

Part del cam dels pelegrins, declarat Monument Natural per la Generalitat, va ser vctima de les flames al seu pas pel terme de Les Useres.

 Altres festes .
 Festes patronals. Se celebren en la primera setmana d'agost, en honor a Sant Salvador i al Crist de l'Agonia, amb bous, actes culturals, etc.
 Procesi al Pil de la Creu. Se celebra el cap de setmana segent al de la Peregrinaci a Sant Joan, amb una estructura semblant a la dels peregrins per amb la participaci noms de dones i nens. s tradicional el repartiment de la fogasseta i els Orelletes de Mel i el berenar en la Font de la Presola.
 Sant Antoni. El 17 de gener, amb la tpica matx, l arrastr dels panderos, encs de fogueres i repartiment de rotllos. T a Les Useres la seua continuaci el cap de setmana segent en les masies dels Crevades amb la celebraci de Sant Antoni dels Hostals i les seues tpiques carreres de cavalls.

 Fonts externes .
 MONFERRER I MONFORT,LVAR; Cant dels Pelegrins de les Useres Vol.10 Fonoteca de Materials del Institut Valenci de la Msica (Generalitat Valenciana).

 Enllaos externs .
 Lloc web de l'Ajuntament;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.
 Naturatge, imatges de l'incendi del 2007;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41768" title="Vistabella del Maestrat" nonfiltered="1087" processed="1077" dbindex="16151">


Vistabella del Maestrat s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca de l'Alcalatn. Limita amb els municipis de Vilafranca, Benassal, Culla, Benafigos, Atzeneta del Maestrat, Xodos i Vilafermosa de la provncia de Castell; Mosqueruela i Puertomingalvo de la provncia de Terol.

 Geografia .
Es troba situada en ple masss del Penyagolosa (1.814 m) i es tracta del municipi ms elevat del Pas Valenci amb 1.249 m. Altres cims importants que envolten Vistabella sn l'Absevar (1.645 m), Batalla (1.507 m), La Talaia (1.489 m) i Albags (1.481 m) aix com grans ports de muntanya, com ara el del Vidre (1.246 m). Destaca com a accident geogrfic d'inters el Polje de Vistabella, mplia formaci krstica, coneguda com Pla de Vistabella, amb una frtil terra recorreguda per la rambla del Pla les aiges de la qual es perden en el misteris abenc del Quiny, antiga zona pantanosa. 

La rambla del Pla s'encarrega d'aportar les aiges al municipi junt a les fonts de Dalt, la de l'Alfor, de la Pegunta, de Sant Joan, etc. Formen part de la conca del riu Monlle.

Donada l'extensi del terme municipal, del que prcticament el 80% es troba cobert de bosc, es troben gran quantitat d'espcies endmiques, podent destacar el pis supramediterrani: roure valenci, ar de Motppellier o "cap d'or" (arbre endmic), sabines albars, negrals o mora, tim, slvia, cua de gat blanc, "roure reboll", pi negral, bufalaga, etc.

 Barris i pedanies .
La seua poblaci es troba molt dispersa per les masades.
 Mas de Monfort;
 Mas de Salvador;
 Mas de Toni;
 Santuari de Sant Joan de Penyagolosa;
 Mas de Celades;
 Mas de Clrig;

 Histria .
D'origen musulm, Cavanilles  (1745-1804) la cita com Vistabella de Culla, a la qual va pertnyer des de la conquesta. Fou senyoriu de Blasco I d'Alagn des del 1235 fins a la seua mort en qu passa a sa filla Constana d'Alag, casada amb Guillem d'Anglesola. Van ser ells qui li donaren carta de poblaci el 3 d'abril de 1251; en 1260 un altre Blasco d'Alagn, de malnom  el nt , va envair el senyoriu de Culla i va apoderar-se de Culla, Vilafranca i Vistabella. El 1264 torn de bell nou a la tinena de Culla. El 27 de mar de 1303 el fill de Constana i Guillem d'Anglesola va vendre a l'orde del Temple. El 1338 fou residncia del rei d'Arag. Com moltes de les possessions dels templaris a la seua dissoluci passa a poder de la de Montesa, en el qual senyoriu romangu fins el segle XIX. 

Fou una poblaci molt important durant l'edat mitjana, per a finals del segle XIV va entrar en un elevat endeutament que va acabar amb la seua despoblaci en 1381, malgrat tot i per ordre d'Umberto de Thous, mestre de Montesa, fou poblada de bell nou el 28 de maig del 1382 per Pasqual Sobirats i altres. En 1812 hi hagu una notable batalla contra el mariscal francs Suchet (1770-1826) Fou, com la resta del Maestrat, escenari de batalles en les guerres carlines, fins i tot fou quarter general del guerriller Asensi Nebot, conegut com  el Frare . El 1873 s'hi establ la impremta de Joan Vils  que va editar peridics de caire carlista com la Vanguardia  i el Volante de la Guerra; l'entrada de les tropes del liberal Araoz  supos el seu tancament.

 Demografia .


 Economia .
Basada tradicionalment en l'agricultura de sec i la ramaderia, en l'actualitat destaca un incipient sector turstic i una estimable artesania d'objectes de fusta, vmet, ferro, etc...

 Administraci .


 Monuments .
 Monuments religiosos .
 Santuari de Sant Joan de Penyagolosa. ;
Monument histrico-artstic dels segles del XIV al XV. Situat a 9 Km de la poblaci, es configura com l'element arquitectnic emblemtic de la zona. Els comenaments del culte a Sant Joan han de ser posteriors a la conquesta de Jaume I. s habitual citar el santuari com Cenobi ja que probablement va ser construt en forma de "o" sobre el cenobi del segle XVI. Sembla indubtable l'existncia d'ermita i hospedatge o casa de l'ermit en el perode gtic, desaparegudes per les transformacions que sofreix per l'auge del santuari en la segona meitat del segle XVI.

Com element ms antic es troba el petit pati interior i les dependncies que a ell recauen, incls el mur lateral d'accs al temple per l'interior. En aquest han aparegut pintures murals de 1592. Tota aquesta zona du molt treball de pedra en pilars, arcs, portades, i ventanals, aix com rstics sostres de fusta en salons tant en planta baixa com en primera. La sobrietat i absncia d'elements de riquesa s comuna en aquests salons i en les dependncies adjacents. Aquesta mateixa sobrietat segueix en els cossos addicionals del segle XVIII que duen arqueria de mig punt formant prtics lliures originriament, sobre els quals es van edificar habitacions per a ampliar la hospederia.

 Escultura de Sant Joan de Penyagolosa. Dels segles XII i XIII. Es troba en l'Esglsia de Sant Joan, en el Santuari de Sant Joan de Penyagolosa. A causa del material del que est feta, no es troba en molt bon estat de conservaci ja que fins i tot ha sofert incendis al llarg de la seva histria. En els ltims anys s'ha fet una cpia per a garantir la permanncia de l'original. La desproporci que la figura mostra del seu cap i coll pel que fa a la resta del cos, s'ha interpretat com un intent de ressaltar el fet que el Sant mors degollat. Representa la imatge del Sant, duent un ram, una creu, un llibre i damunt d'aquest un anyell. s una figura frontal, rgida, sense expressi i sense cap tipus de moviment. La talla s de gran valor, per pot ser ms espiritual que material.


 Ermita de Sant Antoni. Del segle XVIII.
En ple cam vell  de Vistabella al Santuari de Sant Joan de Penyagolosa. s una construcci quadrangular, adosada al cementiri.

 Ermita de Sant Bartomeu. Dels segles XIII i XIV.
Situada en l'antic cam cap a Barcelona. T un prtic frontal i una espadaa bastant elevada. El llogaret que l'alcull est abandonat. En el interior podem apreciar la seua estructura d'arcs diafragma i un esplndit sl de lloses. La coberta s de teula rotja.

Es celebra una romeria el dia 24 d'agost, amb rondalles, missa i esmorar.

 Ermita de Loreto. Dels segles XVI al XVIII.
Ubicada a extramurs de la vila, prxima a les darreres restes de la Muralla encara en peu.

 Esglsia de l'Assumpci. Dels segles XVII i XVIII.


Se situa al final del carrer Major on s'obre la plaa de l'Esglsia. s un dels millors temples d'un llarg episodi arquitectnic que es desenvolupa en l'arquitectura valenciana des de finals del segle XVI fins a mitjans del segle XVII, i que sn bon exemple les parroquies de Vilafranca, Traiguera, La Jana, Xert, Canet lo Roig, entre d'altres. En totes elles el llenguatge i l'ordre renaixentista es combina amb solucions constructives de tradici gtica, com la volta de creueria.

L'esglsia s de tres naus, amb presbiteri, quedant la seva planta inscrita en un rectangle. Possex una nau central i dos laterals, de cinc trams i l'ltim de la central es tanca formant absis poligonal. Darrere un deambulatori cobert amb volta de can. Es cobreix amb voltes de creuixeria, que sn simples en les naus laterals, i amb terceletes en la central i capelles de la capalera, i amb terceletes, lligams i cadenes en l'absis. El deambulatori queda cobert en els seus tres trams per dues voltes de creixeria diferents (una d'elles trencada pel llucernari barroc, a manera de transparent) i una volta de casetons. T la torre situada als peus, i dues capelles i sagristies en la capalera. La portada principal es disposa a manera de faana retaule de tres pisos i s'alberga sota un nnxol que es tanca per un arc apuntat. La situada als peus i sota la torre queda protegida aix mateix per un nnxol que es tanca per un arc de mig punt.

La torre-campanar s'aixeca sobre l'angle sud-oest del cos principal. s de planta rectangular. Els seus paraments d'angle sn prolongaci dels murs lateral i tester de l'edifici. Presenta un cos superior de campanes, rematat per tic perimetrat amb ampit apilastrat. La fbrica s de cadirat a excepci del mur de l'evangeli.

 Monuments civils .
 Casona Polo. Del segle XVIII. Edifici de tres plantes de maoneria emblanquinada, amb escut familiar en la faana i situada al llogaret de Loreto.

 Construccions de pedra en sec. El terme de Vistabella del Maestrat conta amb una catalogaci de casetes de "Pedra en Sec" que supera les 600. S'entn per construccions realitzades amb la tcnica de la pedra seca a les quals per a la seva construcci no s'utilitza cap tipus de aglomerant. Es tracta d'una tcnica constructiva ancestral que s'ha utilitzat en el mitj rural per a configurar un paisatge peculiar que s'ha convertit en un autntic patrimoni per a la humanitat.

 Muralles. ;

 Portal de Sant Roc. Del segle XII. Antiga porta d'entrada al recinte amurallat original, consistent en una arquejada en pedra, amb la imatge del sant en cermica de L'Alcora.

 Portal del Forn. Del segle XII. Amb les mateixes caracterstiques que l'anterior.

 Pont rom. En la vall del riu Monlle. A pesar de no haver estat restaurat ni tan sols protegit en cap moment, l'arc es troba en molt bones condicions de conservaci ja que tota l'estructura s'aprecia clarament, encara que s clar, algunes pedres han caigut i les parets estan deteriorades pel pas del temps. Una de les raons per les quals el pont est tan b conservat s que durant segles fins als nostres dies va ser un element important de la infraestructura de la trashumncia entre les provncies de Terol i Castell.

 Restes del Castell de Boi. Segle XIII. Es troba prxim al lmit amb el terme municipal de Culla, on estava situada l'antiga poblaci de Vistabella. Va ser un castell penjat sobre paredasses verticals de pedra en un estret pas. Estratgicament situat, hagu de ser un lloc avanat de defensa, histrica i militarment lligat sempre al Castell de Culla. Va Haver de ser un edifici impressionant, de grandria mitja, amb tres o quatre torres elevades foses amb les pedres del precipici. En l'actualitat es troba en runes, encara que conserva nombrosos restes: llenos de muralla, elements de totes les seves torres i diferents recintes i espais interiors.

 Restes del Castell de Vistabella. S'aixecava en el nucli urb de l'actual poblaci. Estava emplaat estratgicament per a la defensa de les terres altes del Monlle. De la fortalesa prpiament aquesta queden escasses restes, destacant els quals es troben en la part posterior de l'esglsia parroquial. El Castell d'origen rab, ja apareix citat com a tal en la venda de Culla que Guillem d Anglesola va fer al Tremp en 1303. Actualment en aquest emplaament es troba el dipsit d'aigua de Vistabella del Maestrat.

 Font de Dalt. Font d'origen natural situada en la vessant del Calvari. El seu cabal ha disminut a causa de les circumstncies climatolgiques (falta de neus), encara que segueix sent qualificada com la millor aigua del contorn. En l'poca, va abastir als habitants del municipi, que transportaven l'aigua en cntirs fins que va ser installat el servei d'aigua corrent en les cases; si b, hi ha qui encara prefereixen per a beure les aiges d'aquesta font, pel que s usual veure a gent encara avui dia anar a buscar aigua amb cntirs.

 Llocs d'inters .


 Parc Natural del Penyagolosa.
 Penyagolosa.
 Barranc de la Pegunta. Microrreserva de Flora;
 La Picossa. Microrreserva de Flora.
 Ermitori de Sant Joan de Penyagolosa.

 Festes i celebracions locals .
 Festes patronals. La darrera setmana d'agost es celebren les Festes en honor a Sant Bertomeu i Sant Joan.

 Els Pelegrins de les Useres;

 Peregrinaci a Sant Joan de Penyagolosa. El 15 de novembre.

 Romeria a Sant Bertomeu. ;

 Sant Joan. El 24 de juny, fira i process en Sant Joan de Penyagolosa.

 Degollaci de Sant Joan Baptista. El 29 d'agost se celebra en el Santuari de Sant Joan de Penyagolosa la festa de la degollaci de Sant Joan Baptista. Diuen que els templaris, a qui s'adjudica la construcci de l'ermitrio, eren devots del Sant i proclius a celebrar precisament aquest esdeveniment.

Vegeu tamb.
 Port de Vistabella;
 Pla de Vistabella;

 Enllaos externs .

 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.
 Portal oficial de l'Ajuntament;
 Portal de les festes del poble ;
 Portal de cases rurals amb encant a Vistabella del Maestrat ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41769" title="Xodos" nonfiltered="1088" processed="1078" dbindex="16152">


Xodos s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca de l'Alcalatn.

Llinda amb els municipis de Vistabella del Maestrat, Atzeneta del Maestrat, Llucena, El Castell de Vilamalefa i Vilafermosa.

 Geografia .
A la vessant oriental del cim del Penyagolosa s'hi troba el menut poble de Xodos, un dels ms elevats del Pas Valenci amb 1.063 metres sobre el nivell del mar. Est emplaat a dalt d'una roca, dalt d'un penya-segat de ms de setanta metres.

Al terme de Xodos trobem algunes de les muntanyes ms altes del Pas com el Tossal de Marinet amb 1.467 metres i el cim ms alt, el Penyagolosa, amb 1.813 metres, on s'hi agermana amb els termes de Vistabella del Maestrat i Vilafermosa. Al terme de Xodos, naix el riu Llucena. 


 Histria .
El poble s d'origen rab. Forma part de la Tinena de l'Alcalatn. Des del segle XIII pertany, cedit en feu per Jaume I (1208-1276), al senyoriu dels Urrea. Ximn d'Urrea don carta de poblament a dos repartidors cristians el 17 de juny de 1254 amb delme i primcia i establ el Fur d'Arag. Posteriorment, pass als comtes d'Aranda i als ducs d'Hjar.

 Demografia .


 Economia .
L'economia, bsicament agrcola, incorpora des de fa uns anys l'ajuda del turisme rural.

 Monuments .
 Torre de l'homentage. Segle XI.
Les restes del Castell de Xodos es troben en la part ms alta de la poblaci, sobre un precipici de ms de 70 m d'altura. La poblaci fortificada tenia encomanada la protecci, vigilncia i defensa de la vall, excellent via de comunicaci natural. Conserva actualment noms una part de les seves muralles, els fonaments d'algunes torrasses i la part inferior de la gran torre de l'homenatge.

Est situada sobre la Roca, una gran protuberncia del terreny que per la part de l'est es troba tallada a pic sobre la Vega.

Malgrat no haver trobat cap escrit sobre l'origen remot, podem aventurar-ne la dataci als segles XI i XII, en el perode dels regnes de Taifes ja que va anar en aquella poca quan es va donar l'ocupaci rab en la zona nord i oest de la provncia.

 El Portal. ;
s un passads que comunica la plaa de l'Esglsia amb el precipici al qual es troba abocat el poble. El seu origen s defensiu. L'entrada que dna a la plaa est rematada per un arc apuntat. En la part superior d'aquesta estructura, es troba un petit edifici quadrangular de dues plantes a manera de torrassa defensiva.

 Ermita Sant Cristfol. Segle XVIII.
s un petit edifici de planta quadrangular la faana de la qual s totalment llisa, amb les parets pintades en blanc i on tan sols destaca la portada, en forma d'arc de mig punt i amb els carreus pintats en vermell. La porta s de fusta.

 Esglsia de Sant Pere. Segle XVI.
L'estil de la seva construcci era renaixentista, ara s eclctic.

 Festes i celebracions .
 Festes Patronals. Se celebren a partir del 14 d'agost en honor a Sant Cristfol.

 Cap de setmana de Pasqua. Se celebra l'1 d'abril amb paelles, bous al carrer i balls.

 Romeria de Sant Joan. El 24 de juny se celebra la romeria fins el santuari de Sant Joan de Penyagolosa.

 Sant Antoni. El 17 de gener amb benedicci de cavalleries i repartiment del "prim" a tots els assistents.

 Enllaos externs .

 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Carta de poblament de Xodos, de Csar Mateu i Beltran, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41796" title="La Mata" nonfiltered="1089" processed="1079" dbindex="16153">



La Mata, abans anomenat la Mata de Morella, s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca dels Ports.

El terme municipal de La Mata de Morella limita amb Olocau del Rei, La Todolella, Cinctorres i Portell de Morella a la mateixa comarca dels Ports. Limita amb Cantavella a la provncia de Terol.

 Geografia .
Est situat en el sector occidental de la comarca a la vora del riu Cantavella. La vegetaci predominant est formada per masses forestals de roures i alzines.

Des de Castell s'accedeix a aquesta localitat a travs de la CV-151, prenent desprs la CV-10 per a accedir a la CV-15, posteriorment es pren la CV-12 i la CV-14 per a finalitzar en la CV-120.

 Histria .
Va ser una dels llogarets de Morella. Conqueridoa per en Blasco I d'Alagn, qui, en 1234, la va donar a poblar a Bernat Monts passant desprs a formar part del terme general de Morella. En 1691, el rei Carles II li va concedir la independncia municipal de Morella, al costat dels altres llogarets, convertint-se en vila independent. Durant l'edat mitjana va tenir la seva major prosperitat al ser un centre ramader d'importncia. La crisi general del Maestrat li va afectar especialment.

Demografia.

Administraci.
A les eleccions municipals del 2007 el PP va revalidar el govern municipal per 3 regidors front als 2 del PSPV-PSOE. L'alcalde continua sent Mateo Royo

Economia.
Basada tradicionalment en l'agricultura de sec (cereal) i en la ramaderia ovina, bovina i porcina

Monuments.
Monuments religiosos.
Ermita Sant Gil. Edifici d'inters arquitectnic.
Ermita Santa Brbara.
Ermita Sant Cristfol.
Esglsia parroquial. Dedicada a la Verge de les Neus. Mant la seva estructura gtica.

Monuments civils.
Ajuntament. Edifici d'inters arquitectnic. Construt en la segona meitat del segle XVI.
Nucli urb. Es conserven les casones senyorials dels d'Alp i Figuera del segle XVII i la dels Pedro del segle XVI.
Torre Flix. Propera a la poblaci.
Torre Fruita.

Llocs d'inters.
Carrasqueta de L'aguaita.
Els Calderetes del riu Cantavella. Zona de bany.
Tossal de la Mata de Morella. Cim de 1.101 metres.

Festes locals.
Festes patronals. Se celebren durant la primera setmana d'agost en honor a Sant Gil.

A ms, La Mata ha acollit l'Aplec dels Ports en tres ocasions, els anys 1981, 1990 i 2000.

 Enllaos externs .
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41823" title="Ruby (desambiguaci)" nonfiltered="1091" processed="1080" dbindex="16155">

 Ruby, llenguatge de programaci.
Ruby on Rails s un framework lliure d'aplicaci Web;

 Carcters Ruby, usats a vegades en llenges logogrfiques, especialment japons i xins.
 Jack Ruby (Jacob Leon Rubenstein), l'assass de Lee Harvey Oswald (declarat culpable al seu torn de l'assassinat del president estatunidenc John F. Kennedy).
Lloyd Ruby, pilot nord-americ de curses automobilstiques;
 s el nom de dues ciutats als Estats Units, una a Alaska i una altra a Arizona.
Max i Ruby, srie animada produda per Silver Lining Production i Nelvana;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41827" title="Identitat de Bzout" nonfiltered="1092" processed="1081" dbindex="16156">
La identitat de Bzout, anomenada a partir del matemtic francs tienne Bzout, s una equaci diofntica lineal. Afirma que si a i b sn enters (com a mnim un diferent de zero) amb mxim com divisor d, llavors existeixen enters x i y tals que
ax + by = d. ;
Els x i y es poden determinar amb l'algorisme d'Euclides ampliat per no estan determinats unvocament. Aquestes parelles de nombres x i y s'anomenen nombres de Bzout.

Per exemple, el mxim com divisor de 12 i 42 s 6, i podem escriure
( 3)12 + 142 = 6;
i tamb
412 + ( 1)42 = 6.

El mxim com divisor d de a i b s, de fet, l'enter positiu ms petit que es pot escriure de la forma ax + by.

L'identitat de Bzout s vlida no noms a l'anell dels enters, sin tamb en qualsevol altre domini d'ideals principals (DIP). s a dir, que si R s un DIP, a i b sn elements de R i d s el mxim com divisor de a i b,
llavors existeixen elements x i y de R tals que ax + by = d. Justificaci: l'ideal Ra + Rb s principal i igual a Rd.


Enllaos externs.

 Calculador en lnia de la identitat de Bzout (en angls).
 La identitat de Bzout a MathWorld (en angls).














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41833" title="ngel Pestaa Nez" nonfiltered="1093" processed="1082" dbindex="16157">

ngel Pestaa Nuez, considerat com una de les figures ms destacades de l'anarcosindicalisme espanyol, va nixer el 14 de febrer de 1886 a Santo Toms de las Ollas, un llogaret prxim a Ponferrada (Lle), al s d'una famlia humil. 

Orfe del seu pare des de nen i sense haver conegut a la seva mare, es va veure  obligat des de petit a guanyar-se el sustent, pel que va treballar en diversos oficis, fins a aprendre finalment la professi de rellotger. 

Als quinze anys s empresonat a Sestao durant tres mesos per unes declaracions espontnies en un mting. 

Si Salvador Segu, el seu mestre, era el prototip del lder carismtic, Pestaa encarna el tipus mstic i auster. 

Desprs de viatjar per Espanya, Frana i el nord d'frica, va fixar la seva residncia a Barcelona, on va arribar poc abans de morir Anselmo Lorenzo, que ho va acollir en el cercle de  Terra i Llibertat". 

En el Congrs de la CNT de Catalunya, celebrat en Sans (Barcelona), del 28 de juny al 1 de juliol de 1918, va tenir una actuaci destacada. 

Durant el mting de clausura va dir, entre altres coses: "Desprs d'aquest Congrs ja no ser pa el que demanarem, desprs del fracs manifest del sistema capitalista; des d'avui reclamarem justcia, reclamarem equitat, i per fi, reclamarem els mitjans de producci i de distribuci... No volem negar a ning el dret a la vida, per no volem tampoc que aquest dret se'ns negui a nosaltres". El Congrs li designa per unanimitat director de Solidaritat Obrera, des d'on inicia una valenta campanya contra el cap de policia Brau Portell, a qui va acusar, amb ra, de ser un espia dels alemanys. 

El 2 d'abril de 1919, en plena vaga de la Canadenca, Pestaa va ser detingut, alhora que era suspesa l'edici de Solidaritat Obrera. 

Al mar de 1920 va sortir d'Espanya en representaci de la CNT per a assistir a l'II Congrs de la Internacional Comunista i a les sessions preliminars de la Internacional Sindical Vermella. Durant la seva estada a l'Uni Sovitica, va tenir ocasi de conixer a Lenin, Lev Trotski, Grigori Zinoviev, Karl Radek, Luzovsky i altres dirigents comunistes. Pestaa va ser un dels escassos delegats que es van atrevir a enfrontar-se a la lnia imposada pels comunistes. AL seu retorn a Barcelona, va anar immediatament detingut; durant el seu empresonament, va redactar un extens informe sobre el seu viatge a l'Uni Sovitica. Al juny de 1922, en la Conferncia de Saragossa, va ser aprovat el seu informe. 

Com el seu company i mestre Salvador Segu, Pestaa va condemnar el pistolerisme sorgit a Barcelona a principis de la dcada dels anys vint, distanciant-se del crim i el terror com mitjans de lluita: "No. En nom de les nostres idees, en nom dels nostres principis, en nom del nostre apostolat, no es pot matar, no deu arribar-se al crim individual. Rebuig la violncia individual quan arriba el vessament de sang". Precisament en aquest context, el 26 d'agost de 1922 va ser objecte d'un atemptat mentre es trobava pronunciant un discurs a Manresa, que va estar a punt de costar-li la vida i que va provocar la indignaci de gaireb tota Espanya. L'atemptat contra Pestaa va conduir a la destituci del general Arlegui i del governador civil de Barcelona, Martnez Nio, i va posar fi a la sinistra "llei de fugides", consistent en l'assassinat legal de sindicalistes. 

Restablit del seu atemptat, Pestaa va ser convidat a pronunciar una conferncia en l'Ateneu de Barcelona, en la qual va afirmar: "Els sindicalistes actuaran dintre de la llei sempre que la llei es respecti". 

Durant la dictadura de Primo de Rivera, Pestaa, es converteix  en la figura mxima de la CNT a causa del assassinat de Salvador Segu, va viure amagat o en la pres. 

Desprs de la fundaci de la Federaci Anarquista Ibrica (FAI), en 1927, Pestaa va ser, juntament amb Joan Peir, un dels capdavanters que ms encarnizadament es van oposar a l'hegemonia d'aquesta organitzaci especfica sobre la CNT. 

Al juny de 1933, ja proclamada la Segona Repblica Espanyola (1931-1939), es va desplaar a Madrid per a assistir al Congrs extraordinari de la CNT, en el qual va llegir l'informe del Comit Nacional: "El rgim capitalista declina. Cal que, encara que acceptem el punt de vista que el rgim capitalista declina, convinguem que si la classe treballadora no ho empeny, podr mantenir-se molt temps". 

AL seu retorn a Barcelona va signar, a l'agost de 1931, amb altres militants de la CNT oposats a la AIT, el Manifest dels Trenta, pel que s expulsat de la CNT. A la fi de 1932 va decidir fundar, amb un grup de partidaris, el Partit Sindicalista, que va marcar una ruptura formal amb l'anarquisme i la seva evoluci cap a un sindicalisme poltic inspirat en el laborisme angls: "La constituci del Partit Sindicalista obeeix a la necessitat de recollir en una organitzaci adequada l'acci poltica derivada de l'acci sindical econmica... Per aix cal insistir afirmant l'existncia d'una acci sindical econmica i d'una acci sindical poltica".

El Partit Sindicalista es va adherir al programa del Front Popular. Al febrer de 1936 va ser escollit diputat per Cadis al Congrs dels Diputats. A l'octubre de 1936, ja iniciada la guerra, se'l va nomenar subcomissari general de Guerra per la seva precria salut li va obligar a retirar-se uns mesos ms tard. Va morir el 11 de desembre de 1937.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41835" title="Cosmologia germnica" nonfiltered="1094" processed="1083" dbindex="16158">
La cosmologia escandinava, o germnica o nrdica, tal i com se'ns descriu en les fonts de la mitologia escandinava, reconeix l'exitncia de nou mns, els quals acaben amb el mot de l'antic nrdic -heimr (llar, reialme o mn) i, en alguns casos, amb el mot -garr (granja, pati o terra). En aquests darrers casos, sempre hi ha algun tipus de construcci amb el mateix nom al centre del mn en qesti. A part del Migar (la "Terra Mitjana"), la resta de mns es poden classificar en parelles oposades:     
  


Tots el mns estan interconnectats per l'Yggdrasil, l'arbre del cosmos. No obstant aix, hi ha algunes inconseqncies en les fonts, com la que ens mostra que l'arbre es nodreix de tres fonts que es troben en tres mns diferents, suggerint que els tres mns es troben en el mateix nivell, la qual cosa significa que el Niflheim es troba al nord, el Muspelheim al sud i el Jotunheim a l'est.  

Tamb tenim que l'Edda prosada situa l'Asgard i l'Alfheim a la copa de l'arbre i tamb, un fet que mereix especial atenci, i s que ens situa l'Helheim dins el Niflheim, donant-nos una cosmologia classificada en capes, tal i com es veu en el grfic de sota. (No obstant aix, la traducci de l'Edda prosada que fu Rasmus B. Anderson l'any 1897 ens dna una classificaci per capes lleugerament diferent.)   



Yggdrasil (Sota les seves arrels es troben els nou mns del cosmos i tres fonts mgiques);
Hvergelmir;
Mmisbrunnr;
Urdarbrunnr;
Nivell superior;
Alfheim (Mn dels elfs);
Asgard (Mn dels Aesir, conegut en un principi com Godheim);
Valhalla;
Vanaheimr (Mn dels Vanir);
Nivell mitj;
Jotunheim (Mn dels Jotnir, s a dir, els gegants);
Gastropnir;
Thrymheim;
Utgard;
Midgard (La "Terra Mitjana", el mn dels homes, conegut en un principi com Mannheim);
Nidavellir i Svartalfheim (Mns dels nans i els elfs foscos respectivament. Probablement, sn la mateixa cosa.);
Nivell inferior;
Helheim (El mn de Hel, deessa de l'inframn);
Muspelheim (Mn del foc, llar dels gegants del foc);
Ginnungagap (Abisme primigeni situat entre el Muspelheim i el Niflheim i del qual sorg la vida);
Niflheim (Mn de la boira, el gel i el fred. Llar dels Hrimthursar);
Nastrond;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41838" title="Ports de Morella" nonfiltered="1095" processed="1084" dbindex="16159">


Ports de Morella s una comarca histrica del Pas Valenci que coincideix en gran part amb l'actual comarca dels Ports, amb l'excepci de Cat i Vilafranca, que formen part actualment de la comarca de l'Alt Maestrat. Apareix al mapa de comarques d'Emili Bet, Comarques naturals del Regne de Valncia, publicat l'any 1934.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41840" title="Tinena de Benifass" nonfiltered="1096" processed="1085" dbindex="16160">

La Tinena de Benifass s una comarca histrica del Pas Valenci que actualment es troba integrada en la comarca del Baix Maestrat.

Hi pertanyen els pobles de Castell de Cabres, la Pobla de Benifass (que en l'actualitat disposen de municipalitat), el Ballestar, el Boixar, Coratx, Fredes (integrats, aquests quatre, dins del municipi de la Pobla de Benifass) i Bel (integrat dins del municipi de Rossell).

La Tinena apareix com a comarca natural al mapa comarcal d'Emili Bet, Comarques naturals del Regne de Valncia, de l'any 1934. (Vegeu l'article sobre la comarcalitzaci del Pas Valenci.)

Aquestes terres, conquerides sobre l'any 1230, van passar a ser administrades directament pel govern del Principat entre ens anys 1260 i 1262 juntament amb la totalitat dels termes de Vallibona (dins de la comarca dels Ports) i Rossell. Amb aquesta adscripci, el Principat dominava la totalitat de la conca del riu Snia.

 Parc Natural .
La Tinena de Benifass va ser declarat parc natural pel Govern valenci el 19 de maig de 2006. 

 Vegeu tamb .
 La Pobla de Benifass;
 Castell de Cabres;
 El Bobalar de Sant Jordi;
 Llista d'espais naturals del Pas Valenci;

 Enllaos externs .
 Parc Natural de la Tinena de Benifass ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41845" title="Plans de Vinars" nonfiltered="1097" processed="1086" dbindex="16161">


Plans de Vinars s una histrica comarca del Pas Valenci que actualment es troba integrada en la comarca del Baix Maestrat. Hi formaven part els municipis actuals d'Alcal de Xivert, Benicarl, Penscola, Santa Magdalena de Polps, i Vinars. Apareix al mapa de comarques d'Emili Bet "Comarques naturals del Regne de Valncia" publicat a l'any 1934.

 Vegeu tamb .
 El Bobalar de Sant Jordi;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41846" title="Leopold del Regne Unit" nonfiltered="1098" processed="1087" dbindex="16162">


Leopold del Regne Unit, duc d'Albany (Londres 1853 - Canas 1884). Prncep del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda i creat I duc d'Albany, comte de Clarence i bar de Arklow per la seva mare la reina Victria I del Regne Unit. La seva vida estigu marcada pel fet d'haver heretat de la seva mare la malaltia de l'hemoflia.

Naixement, infncia i educaci.

El prncep Leopold nasqu el 7 d'abril de 1853 a Londres. ltim fill mascle de la reina Victria I del Regne Unit i del prncep alemany Albert de Saxnia-Coburg Gotha que era fill del duc sobir de Saxnia-Coburg Gotha. Durant el part de la reina Victria eleg utilitzar cloroform per tal d'eliviar els dolors que patia, en lloc de l'anestesia que acabava d'sser inventada. Fou batejat amb el nom de Leopold en honor de l'oncle dels sobirans britnics el rei Leopold I de Blgica.

La seva mare era portadora del gen de l'hemoflia i en ell es manifest de la forma ms virulenta. L'hemoflia s una malaltia que es transmesa per dones per que nicament es manifesta en els homes, la casa reial britnica fou una de les principals portadores i d'ella ha passat a l'espanyola o a la russa (els casos ms coneguts de portadores sn el de la reina Victria Eugnia de Battenberg o el de tsarina Alexandra F'dorova. Leopold sofr aquesta malaltia que es basa en el fet de poder coagular la sang amb el perill de morir dessagnat, com a conseqncia d'aquest fet, la infncia la pass amb una cadira de rodes essent prcticament un invlid.

L'any 1872 ingress a la Christ Church d'Oxford on estudi durant quatre anys un seguit de matries doctorant-se l'any 1876 en dret civil. Incapa de desenvolupar una carrera militar a causa de la seva malaltia fou un gran mecenes i patr de l'art i la literatura, nombrat president de la Royal Society of Literature i de la Royal Society of Arts. Realitz un llarg viatge per Canad i Estats Units.

Casament i descendncia.

L'any 1882, contra tot pronstic, es casa amb la princesa alemanya Helena de Waldeck-Pyrmont. La princesa Helena pertanyia a una antiqussima casa alemanya que governava sobre l'estat sobir de Waldeck (actual Hessen) i la ciutat de Pyrmont (a l'actual Baixa Saxnia), era filla del prncep sobir Jordi Vctor de Waldeck-Pyrmont i de la princesa Helena Guillermina de Nassau-Weilburg i germana de la reina Emma de Waldeck-Pyrmont. La parella es cas l'any 1882 a la Saint George Chapel del castell de Windsor, tingueren dos fills:

SAR la princesa Alcia del Regne Unit, nascuda a Windsor el 1883 i morta a Londres el 1981. Es cas el 1904 amb el prncep Alexandre de Teck.

SAR el prncep Carles Eduard del Regne Unit, nascut a Surrey el 1884. Es cas amb la princesa Victria Adelaida de Schleswig-Holstein-Sondenburg-Glcksburg al castell de Glcksburg l'any 1905. Heret i exerc el ttol de duc sobir de Saxnia-Coburg Gotha mor en la ms absoluta misria i extremadament malalt de cncer a la ciutat alemanya de Coburg l'any 1954.

Mort.

L'any 1884 la famlia Albany es trasllada a Canas, la riviera francesa, per ordres del metge del duc que pretenia una recuperaci de la salut danyada per l'hemoflia que sofria. El 27 de mar el duc se sent malament es desmaia i es trenca el genoll, a causa de l'hemoflia la sang no es coagula i mort dessagnat a la terrassa del Yacht Club de Canas. La seva muller estava embarassada del seu segon fill. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41847" title="Nombres amics" nonfiltered="1099" processed="1088" dbindex="16163">

Els nombres amics sn dos nombres enters relacionats de manera que la suma dels divisors propis del primer s igual al segon, i la suma dels divisors propis del segon s igual al primer.

Per exemple, 220 i 284 sn nombres amics, ja que la suma dels divisors propis de 220, 1 + 2 + 4 + 5 + 10 + 11 + 20 + 22 + 44 + 55 + 110 = 284, i la suma dels divisors propis de 284, 1 + 2 + 4 + 71 + 142 = 220.

El matemtic rab Thbit ibn Qurra deriv, cap al 850, una frmula que permet generar nombres amics. Si 
p = 3   2n-1 - 1, ;
q = 3   2n - 1,
r = 9   22n-1 - 1, ;
on n > 1 s un enter qualsevol i p, q i r sn primers, llavors 2npq i 2nr sn una parella de nombres amics. Cal notar que aquesta frmula permet generar nombres amics, per no tots els nombres amics. Per exemple, ens proporciona les parelles (220, 284), (17.296, 18.416) i (9.363.584, 9.437.056), per no la parella (6.232, 6.368).

Es pot considerar que els nombres perfectes sn un cas especial de nombres amics, ja que la suma dels seus divisors propis s igual a ell mateix. 

Implementaci en informtica.
En C++ es pot construir un codi que automatitzi la cerca de nombres amics. A les lnies de sota, l'usuari pot introduir dos nombres i el programa dir si sn amics o no.

 #include 
 
 
 using namespace std;
 
 
 int suma_divisors(int a) 
 
 bool son_amics(int a, int b) 
 

 Enllaos externs .
 Tots els nombres amics coneguts (en angls).
 Nombres amics a Math World. Una descripci ms tcnica del tema (en angls).































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41848" title="Secretariat de l'ONU" nonfiltered="1100" processed="1089" dbindex="16164">
El Secretariat de l'ONU o la Secretaria General de l'ONU s un dels rgans principals de les Nacions Unides, i est dirigit pel secretari general de les Nacions Unides, assistit per un equip de professionals internacionals. Proveeix informaci, estudis i les installacions que sn necessries pels cossos de l'ONU i les seves reunions. Est encarregat de dur a terme les tasques segons la instrucci del Consell de Seguretat, de l'Assemblea General i de l'ECOSOC. Segons la Carta de les Nacions Unides l'equip de treball ha de ser elegit per sollicitud amb els "estndards ms alts d'eficincia, competncia i integritat", tenint en compte la importncia de reclutar persones de totes les rees geogrfiques.

La Carta de les Nacions Unides estableix que l'equip de treball no ha de buscar ni de rebre instruccions de cap autoritat que no sigui l'ONU mateixa. Cada estat membre de l'ONU ha de respectar el carcter internacional del Secretariat i no ha de intentar influenciar-lo. El Secretariat s l'nic rgan responsable de l'elecci del seu equip de treball. Avui dia el secretari general s Ban Ki-moon.

Responsabilitats.

Les responsabilitats del secretari general sn:
 donar suport per a resoldre les disputes internacionals;
 administrar les operacions del manteniment de la pau;
 organitzar congressos i conferncies internacionals;
 obtenir la informaci necessria per a la implementaci de les decisions del Consell de Seguretat;
 consultar als governs dels estats membres la seva opini sobre les diverses iniciatives.

Dues oficines importants del Secretariat sn:
 L'Oficina del Coordinador d'Afers Humans;
 Departament de les Operacions del Manteniment de la Pau;

El secretari general tamb pot aconsellar al Consell de Seguretat sobre situacions que, segons la seva opini, poden amenaar la pau i la seguretat internacional.

Proposta.
El 21 de mar, 2005 el secretari general Kofi Annan va proposar la realitzaci de diverses reformes al Secretariat, i va anunciar la seva intenci de designar a un conseller cientfic, de crear una oficina per la "construcci de la pau", d'establir un mecanisme per a la presa de decisions amb un gabinet i d'enfortir les seves funcions de mediaci. 

Secretaris.
Els secretaris de l'ONU al llarg de la seva histria: 

Trygve Lie, Noruega (1945-1953);
Dag Hammarskjld, Sucia (1953-1961);
U Thant, Birmnia (1961-1971);
Kurt Waldheim, ustria (1972-1981);
Javier Prez de Cullar, Per (1982-1991);
Boutros Boutros-Ghali, Egipte (1992-1996);
Kofi Annan, Ghana (1997-2006);
Ban Ki-moon, Corea del Sud (2007-present);




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41849" title="ECOSOC" nonfiltered="1101" processed="1090" dbindex="16165">
REDIRECTConsell Econmic i Social de l'ONU;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41853" title="Artur del Regne Unit (duc de Connaught)" nonfiltered="1102" processed="1091" dbindex="16166">


Artur del Regne Unit, duc de Connaught (Londres 1850 - Bagshot Park 1942). Prncep del Regne Unit de la Gran Bretanya i d'Irlanda amb el grau d'altesa reial i I duc de Connaught i de Strathearn per grcia de la seva mare la reina Victria I del Regne Unit.

Naixement, infncia i educaci.

Nascut a Londres l'1 de maig de 1850 era el set fill de la reina Victria I del Regne Unit i del prncep alemany Albert de Saxnia-Coburg Gotha que era fill del duc sobir de Saxnia-Coburg Gotha.

Reb una educaci portada a terme per tutors privats i encaminada a l'exrcit. L'any 1866 entr l'acadmia militar de Woolwich on va ser nombrat lieutenant i fou transms a l'exrcit britnic. Des de 1882 i fins a 1893, any en qu reb el grau de general, realitz serveis militars a Egipte, Irlanda, l'ndia, Canad i Sud frica. Fins l'any 1916 desenvolup una gran nombre de crrecs vinculats a l'exrcit i a l'Imperi.

Casament.

L'any 1879 es cas a Saint George Chapel de Windsor amb la princesa Llusa Margarida de Prssia filla del prncep prussi Frederic de Prssia i descendent de l'emperador Guillem I de Prssia. Criada en un ambient "prussi", extremadament dur, rgid i fet a l'antiga, Llusa Margarida fou una excellent esposa pel duc de Connaught. D'aquest matrimoni en nasqueren dues filles i un fill:

SAR la princesa Margarida nascuda a Londres el 1882 i morta a Estocolm el 1920, es cas amb el prncep hereu i futur rei Gustau VI Adolf de Sucia el 1905.

SAR el prncep Artur nascut a Londres el 1883 i mort el 1936 es cas el 1913 amb la filla de la seva cosina, la princesa Alexandra de Fife.

SAR la princesa Patrcia nascuda a Londres el 1886 i morta l'any 1974, renunci a tots els seus ttols al casar-se amb l'almirall sir Alexander Ramsay i adopt el ttol de lady.

Ducat de Saxnia-Coburg Gotha i Governaci General del Canad.

A la mort sense descendncia masculina del seu germ, el duc Alfred del Regne Unit, l'any 1900, el ducat de Saxnia-Coburg Gotha qued sense descendents i immediatament el prncep Artur es convert en el seu hereu. Ell renunci per ell i la seva descendncia al ttol alemany de ducs de Saxnia-Coburg Gotha en favor del seu nbot el prncep Carles Eduard del Regne Unit, fill del prncep Leopold del Regne Unit.

A partir, de l'any 1900 i fins l'any 1942, Clarence House fou la residncia oficial del duc de Connaught. L'any 1911 es enviat al Canad amb el crrec de governador general. Era el primer membre de la famlia reial britnica que ocupava aquella posici. Durant el seu mandat 1911-1916 van augmentar els passos cap a la independncia de la colnia a la vegada que augmentaren els  vincles amb la monarquia britnica. Visqu a Canad amb la seva esposa i la seva filla petita.

Primera Guerra Mundial i els ltims anys de la seva vida.

Durant la Primera Guerra Mundial un gran nombre de tropes canadenques foren convocada a lluitar en contra d'Alemanya i ustria-Hongria. els ducs de Connaught treballaren activament en la creu roja, en activitats hospitalries i en reclutar tropes, en sorgiren regiments com els: Connaught North-West Mounted Police, i Princess Patricia's Canadian Light Infantry.

La duquessa mor a Londres l'any 1917 desprs de tornar de Canad i el duc es retir de la vida pblica l'any 1928. Va morir l'any 1942 a la seva finca rural de Bagshot Park a l'edat de 92 anys. El succe breument en el ttol de duc de Connaguht el seu nt Alistair Artur que mor sense descendncia el 1943 a Canad a causa d'una hipotrmia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41857" title="Tinena de Mirabet" nonfiltered="1103" processed="1092" dbindex="16167">
La Tinena de Mirabet s una histrica comarca del Pas Valenci que actualment es troba integrada en la comarca de la Plana Alta. Hi formaven part els municipis actuals de Bell-lloc del Pla, Cabanes, Orpesa, La Pobla Tornesa, La Serra d'En Galceran, Torreblanca, Vall d'Alba, i Vilafams. Apareix al mapa de comarques d'Emili Bet "Comarques naturals del Regne de Valncia" publicat a l'any 1934.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41859" title="Baix Espad" nonfiltered="1104" processed="1093" dbindex="16168">
El Baix Espad s una histrica comarca del Pas Valenci que actualment es troba integrada en la comarca de la Plana Baixa. Hi formaven part els municipis actuals de An, L'Alcdia de Veo, Fondeguilla, Artana, Eslida, Onda, Suera, Ribesalbes, Tales i La Vall d'Uix, l'ltima n'era la capital. Apareix al mapa de comarques d'Emili Bet "Comarques naturals del Regne de Valncia" publicat a l'any 1934.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41861" title="Franois Rabelais" nonfiltered="1105" processed="1094" dbindex="16169">

Escriptor francs. Nascut cap el 1490 a Chinon i mort l'Abril de 1553 a Pars. En la seva prosa domina la stira on es defensa la llibertat de pensament i un profund inters pel coneixement hum. Rabelais s un dels ms grans exponents de l'esperit de l'Humanisme en el Renaixement.

 Vida . 

Nascut a la regi de Turena, fill d'un influent advocat, Rabelais va estudiar amb els Franciscans, que li van proporcionar una slida formaci escolstica. Alguns dels seus condeixebles interessats i iniciats en els estudis humanstics el van animar a estudiar grec. En aquells moments, la Facultat de Teologia de Pars, la Sorbona, es mostrava molt reaccionria amb el nou corrent humanista que emergia en escoles i universitats de tota Frana i s per aix que els franciscans van confiscar els llibres de grec a Rabelais. Aquest sent que la set de coneixement no era compatible amb la norma franciscana i decid abandonar-la. Per intervenci del bisbe de la dicesi a la que pertanyia Rabelais, Jean du Bellay, va aconseguir un perms per ingressar a l'ordre dels Benedictins, germandat que era molt ms oberta i tolerant amb els estudis humanistes.

El bisbe du Bellay se'l va quedar com a secretari personal i li fu de preceptor; aix Rabelais va poder viatjar, estudiar tot all que l'interessava i freqentar els cercles humanistes. Quan ja va completar tots els seus estudis, va deixar els hbits benedictins i marx a Montpeller matriculant-se a l'Universitat on estudi Medicina, obtenint la titulaci de Batxiller cap el 1531. En el 1531 s'install a Li on practic la Medicina fent de professor d'anatomia i de cap mdic a l'hospital Pont-du-Rhne de la mateixa ciutat. Ja en aquesta poca havia tradut del grec i publicat un recull d'aforismes d'Hipcrates i tamb un almanac satric sobre Astrologia. En aquest temps freqent els cercles ms erudits de Li. 

El 1532 publica un llibre de crniques sobre el gegant Gargantua que t un gran xit. Rabelais public el mateix any una espcie de continuaci d'aquest llibre. Astutament amagat sota el pseudnim Alcofribas Nasier (Anagrama del seu nom), per temena de la reacci de l'Esglsia vers el llibre, public Les horribles et esponventables faicz et prouesses du trs renomm Pantagruel, Roy des Dipsodes, filz du grand gant Gargantua, composez nouvement par Maistre Alcofribas Nasier que, tradut, seria: Els horribles i espantosos fets i proeses del molt clebre Pantagruel, Rei dels Dipsodes, fill del gran gegant Gargantua, reescrit pel Mestre Alcofribas Nasier. Aix, Rabelais comen a difondre el seu missatge, el pantagruelisme, que defensava els nous corrents humanistes i menyspreava l'obscurantisme, la ignorncia i la censura intellectual. El llibre gaud d'un enorme xit i provoc que la Sorbona de Pars el condemns a finals del mateix any de publicaci. Mentrestant, Rabelais acompany a Roma a Jean du Bellay, que havia estat nomenat Cardenal pel Papa. En tornar del viatge public el segon volum dedicat als gegants Gargantua i Pantagruel, titulat La vie trs horrificque du grand Gargantua, pre de Pantagruel, jadis compose par Maistre Alcofribas Nasier, tradut com La vida molt horroritzant del gran Gargantua, pare de Pantagruel, escrit antigament pel Mestre Alcofribas Nasier. En aquest segon llibre, Rabelais es posicion encara ms contra tots aquells que estaven en contra d'un Humanisme reformador i obert a tot tipus d'estudis i coneixements. El llibre, com el primer, tingu un enorme xit. La Sorbona torn a censurar el llibre.

Per aix no afecta el prestigi de Rabelais: s un metge competent i reconegut i un erudit molt respectat. A ms, gaudeix de protectors molt influents als qui servia de secretari i metge de capalera. Proper a la Cria romana, Rabelais recolza la poltica antiimperialista dels estats italians contra el rei de Frana, Francesc I. Durant els anys segents continu els seus estudis de Medicina a Montpeller on es doctor i exerc com a metge de prestigi.

Cap el 1543, degut a la gran demanda del pblic, el Pantagruel i el Gargantua van ser reimpresos. La Sorbona novament va censurar ambds llibres. El 1546 public, ja amb el seu nom autntic, un tercer llibre, titulat Tiers livre des faicz et dicts hroques de Pantagruel, composez par M. Franois Rabelais, docteur en Mdecine, tradut: Tercer llibre dels fets i dites heroiques de Pantagruel, escrit per Franois Rabelais, doctor en Medicina. Els anys segents els pass a Roma treballant novament pel Cardenal du Belly. Aquest li atorg uns privilegis eclesistics dels que Rabelais no en va fer mai s. El 1552 public el Quart livre des faictz et dicts hroques de noble Pantagruel, tradut per Quart llibre dels fets i les dites heroiques del noble Pantagruel. Aquest llibre no noms va tornar a ser censurat per la Sorbona si no que nombrosos telegs el van condemnar per la seva irreverncia cap els ordes religiosos i el seus atacs als dogmes de fe.

L'any segent, el 1553 Rabelais mor a Pars. Pstumament apareix un cinqu volum del Pantagruel titulat: Cinquiesme livre des faicts et dicts du bon Pantagruel; tradut com Cinqu llibre dels fets i dites del bon Pantagruel.

 Valoraci del Gargantua i el Pantagruel .

Rabelais en els seus llibres dedicats als dos gegants, pare i fill, reflex el seu ideari humanstic i tamb els problemes que afectaven la societat que li va tocar viure. Sempre des de un punt de vista irnic i satric. El pantagruelisme es basa, en prpies lletres de Rabelais en un viure en pau, joia, salut i menjant sempre fora. Sota aquesta premissa aparentment superficial, ms prpia d'un hedonista, s'amaga tot un ventall d'idees que en el seu moment van ser un revulsiu, on un missatge de bondat i tolerncia ens duen a un retorn a l'estudi dels clssics, a la natura. Fent servir personatges tpics de les novelles medievals, poca fosca per excellncia, Rabelais canvia la torna i els converteix en missatgers d'una nova era que ja s'havia obert cam amb joves humanistes com Thomas More o Erasme de Rotterdam, als quals Rabelais admira. Apostant per una nova poca lluminosa per l'home que s'obre al mn que l'envolta, Rabelais a travs de les histries particulars dels gegants i les seves aventures ens dna missatges com que s natural riure per a l'home, ens proposa un nou ideal basat en l'evangelisme: la pedagogia racional sobre els mtodes tradicionals heretats de l'edat mitjana. Ens proposa una reforma de les institucions monstiques o la creaci d'un nou ordre monstic on es prescindeixi dels vots de pobresa, castedat i obedincia, on tot es basi en la iniciativa prpia. De fet, el mateix Rabelais encara que proper als ordres benedict i francisc i a la Cria romana, va dur una vida de seglar total. Tingu tres fills amb una vdua, un d'ells mort als dos anys, i fu una vida i uns estudis totalment fora del qu es considerava normal en un home d'hbits. Paradoxalment, els Franciscans el van seguir considerant membre del seu ordre.

La seva ambigitat amb els ordres religiosos als que va pertnyer i l'estranya i diplomtica relaci amb poderosos protectors que pertanyien a les altes instncies de l'Esglsia Catlica a pesar de la seva vida com a home del Renaixement on s'inclou el conviure sense casar-se amb una vdua i ser considerat alhora pels mateixos Franciscans com un dels seus, han estat motiu de controvrsia i estudi d'experts en literatura renaixentista i d'historiadors al llarg dels anys. 

Predicant amb l'exemple, Rabelais ens proposa un Fes el que vulguis. Els seus llibres sempre van tenir una gran acceptaci entre el pblic i Rabelais s'ha erigit com una de les grans figures de la literatura francesa, per la ironia i una enginyosa i morda stira a tot l'establert que el van convertir en un gran avanat al seu temps. Avui en dia, la seva prosa s sorprenentment actual i s'hi poden veure reflectits alguns problemes existents en la societat d'avui. Per atrevir-se, es va atrevir fins i tot a atacar Roma a la que anomena L'isle Sonante, en el seu llibre cinqu llibre ja pstum. El Concili de Trento, condemn l'obra completa de Rabelais i la va incloure en la llista de llibres prohibits.

Bibliografia.

 Pantagruel (1532);
 Gargantua (1534);
 Tercer llibre (1546);
 Quart llibre (1552);
 Cinqu llibre (1564, pstuma, encara que s'ha qestionat la seva paternitat);
 Almanacs astrolgics satrics i reculls d'aforismes d'Hipcrates;

Enllaos externs.

 Biografia de Rabelais. En francs;
 Biografia i cites de Rabelais. En francs.
 Biblioweb. En francs.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41862" title="La Plana" nonfiltered="1106" processed="1095" dbindex="16170">

La Plana s una comarca histrica del Pas Valenci que actualment es troba dividida entre les actuals comarques de la Plana Alta i la Plana Baixa. En formaven part els municipis actuals d'Almassora, Benicssim, Borriol i Castell de la Plana (part de l'actual Plana Alta), i Betx, Borriana, la Llosa, Moncofa, Nules, Vila-real, la Vilavella i Xilxes (part de la Plana Baixa). Apareix al mapa de comarques d'Emili Bet "Comarques naturals del Regne de Valncia" publicat a l'any 1934.

 Geografia .
Aquesta unitat s'enquadra entre les serres d'Orpesa, Desert de les Palmes  i de Borriol pel nord; la serra de les Pedrisses (amb els embassaments de Maria Cristina i del Sitjar) i Espad per l'oest; i tamb la mateixa Serra d'Espad pel sud.  La Plana de Castell es troba fsicament interconnectada, pel nord, amb els corredors del Maestrat (vore Geografia del Pas Valenci)  per la poblaci de Borriol, tamb per l'estreta franja de terra que queda entre la Serra d'Orpesa i la lnia de costa; pel sud, la Plana enllaa amb les planures litorals de la Vall d'Uix i Sagunt enclavades entre la Serra d'Espad i la Mediterrnia.  Per l'interior, Onda i l'Alcora ja es troben als peus de les primeres serralades, actuant com a glcis de transici entre les muntanyes ibriques i les planes litorals.

La Plana, en realitat, s una gran ventall alluvial o delta del riu Millars i d'altres ms petits com el riu Sec de Betx, el riu Sec de Borriol o la Rambla de la Viuda. Els sediments aportats han reblit aquest espai que abans estaria ocupat per la mar. A vora platja, encara podem trobar espais que encara es troben a mitant cam entre el mn mar i el mn terrestre, es tracta de la Marjaleria de Castell.

Actualment, els ctrics ocupen gaireb tot l'espai agrcola, que s compartit amb l'indstria de la cermica i l'espai urbanitzat.

La Plana encara s hui una de les millors porcions d'Europa: amb una agricultura potent, una indstria taulellera en expansi, en contacte amb l'avantguarda tecnolgica, un xarxa comercial per als seus productes estesa per molts parts del mn i una notable presncia del sector turstic, grcies a aquell "cel bell i ras".

L'agricultura ha tingut dues transformacions bsiques: d'una banda s'ha abandonat la varietat de conreus hortcoles, per centrar-se en el monocultiu dels ctrics i, d'una altra, grans superfcies de sec s'han transformat en regadiu tamb dedicat, quasi podrem dir que en exclusivitat, al taronger.

La citricultura va originar cert afecte multiplicador per a les activitats industrials i va constituir el punt de partida de la important indstria taulellera actual.

La Plana s una comarca amb una estructura econmica basada en els serveis, la indstria i, en menor mesura, l'agricultura. Igual que d'altres rees fabrils, patix doncs la contaminaci, la degradaci de la qualitat de l'aigua i els problemes derivats d'una industrialitzaci accelerada, en permanent incertesa davant els nous criteris productius.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41866" title="Institut de Projecci Exterior de la Cultura Catalana" nonfiltered="1107" processed="1096" dbindex="16171">
L'Institut de Projecci Exterior de la Cultura Catalana (IPECC) s una entitat cultural i sense finalitat de lucre, sorgida el 1978 de l'mbit de Projecci Exterior del Congrs de Cultura Catalana, que t com a objectiu fer conixer, fora i dins del territori catal, la cultura catalana i la promoci d'aquesta, facilitar l'enlla entre els casals i les entitats catalanes i catalanfiles de l'exterior, propugnar l'ensenyament del catal a les universitats estrangeres i fomentar l'organitzaci de setmanes catalanes arreu del mn. Atorga el premi Batista i Roca a les persones que s'han distingit en la difusi de la cultura catalana.

 Enllaos externs .
Institut de Projecci Exterior de la Cultura Catalana;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41881" title="Brivalls de Cornudella" nonfiltered="1108" processed="1097" dbindex="16172">


Els Brivalls de Cornudella van ser una colla castellera de Cornudella de Montsant. s l'nica colla que ha tingut el Priorat. Actu entre els anys 1976 i 1985. S'identificava pel color blau mar de la seva camisa.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41887" title="Castellers de Ribes" nonfiltered="1109" processed="1098" dbindex="16173">


Els Castellers de Ribes eren una colla castellera de Sant Pere de Ribes (Garraf) que actu entre els anys 1981 i 1984.

La camisa, de color terra, pretenia recordar el color de les timbes que envolten la riera de Ribes i els camps llaurats.

La primera actuaci es celebr el 26 d'abril de 1981.
El nivell de la colla va ser de castells de sis habitualment, per assol en diverses actuacions el 3 de 7 i el 4 de 7, intentant per la diada de Sant Pere del 1983 el 5 de 7.

Les diades ms importants que celebraven el ribetans eren Sant Pau al gener i Sant Pere al juny.

La dissoluci de la colla (3 de maig de 1985) coincid amb una crisi dels castells a tota la comarca del Garraf, segurament saturada amb quatre colles (Bordegassos de Vilanova, Castellers de Vilanova-Colla de Mar i Castellers de Sitges a banda dels mateixos Castellers de Ribes), de les que tres desaparegueren entre 1983 i 1987.

 Caps de Colla .
Calixte Pags;
Gregorio "Goyo" Serrano;

 Presidents .
Joan Cuadras;
Josep Maria Bonada;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41888" title="Llusa Margarida de Prssia" nonfiltered="1110" processed="1099" dbindex="16174">


Llusa Margarida de Prssia, duquessa de Connaught (Potsdam 1860 - Londres 1917). Princesa de Prssia que es cas amb el prncep Artur del Regne Unit, duc de Connaguht. Un dels seus descendents directes s l'actual rei Carles XVI Gustau de Sucia.

Nascuda al Palau de Marbre de Potsdam, residncia d'estiu del reis de Prssia, l'any 1860, era filla del prncep Frederic Carles de Prssia i de la princesa Maria Anna d'Anhalt, filla del duc sobir d'Anhalt. Llusa Margarida era nta del prncep Carles de Prssia i de la duquessa Maria de Saxnia-Weimar-Eisenach per via paterna, mentre que per via materna era nta del duc Leopold IV d'Anhalt i de la princesa Frederica de Prssia. Educada en un ambient extremadament rgid, nombroses vegades record haver tingut una mare especialment dura. 

L'any 1879 es cas a la Saint George Chapel del Castell de Windsor amb el prncep Artur del Regne Unit, fill del prncep Albert de Saxnia-Coburg Gotha i de la reina Victria I del Regne Unit. La parella tingu tres fills:

 SAR la princesa Margarida del Regne Unit nascuda a Londres el 1882 i morta a Estocolm el 1920. Es cas amb el prncep hereu i futur rei Gustau VI Adolf de Sucia el 1905.

SAR el prncep Artur del Regne Unit nascut a Londres el 1883 i mort el 1936 a Londres. Es cas el 1913 amb la princesa Alexandra del Regne Unit.

SAR la princesa Patricia del Regne Unit nascuda a Londres el 1886 i morta l'any 1974. Renunci a tots els seus ttols en casar-se amb l'almirall sir Alexander Ramsay i adopt el ttol de lady.

Residiren a Clarence House a Londres i a Bagshot Park a Surrey. Malgrat tot, la seva activitat reial se centr a diferents pasos com la colnia sudafricana, Egipte, Canad o Irlanda.

Mor a Londres l'any 1917 d'una malaltia contreta al Canad.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41890" title="Sangtrat" nonfiltered="1111" processed="1100" dbindex="16175">



Sangtrat era un grup de Hard Rock i Heavy Metal amb reminiscncies fantstiques i medievals, de la Jonquera, molt diferent dels altres grups de la seva generaci, format l'any 1982.  Van assolir una gran popularitat a finals dels vuitanta i durant la dcada dels noranta, grcies a canons com "El vol de l'home ocell", "Somnis entre boires" o "Els senyors de les pedres". El grup es va dissoldre el 20 de desembre de 2001 en un concert de comiat a la sala Razzmatazz de Barcelona. 

Histria.

1979-1988.

Era I'estiu del 79 i es comenava a embolicar la troca. Al despatx de la casa d'en Quim Mandado, al bell mig de la Jonquera, ell mateix comena a tocar el piano i en Josep M el segueix amb una guitarra espanyola. Tots dos havien crescut junts compartint hores d'estudi i diversi a l'escola del poble. Tenien 17 anys i aficions musicals similars, el blues i el rock els feien patxoca.

A casa d'en Quim les reunions van engrandint el nombre d'assistents. En Coro no tarda a incorporar a la seva guitarra un amplificador de fabricaci casolana fet amb altaveus de cotxe. Posa una pastilla a la guitarra, i a funcionar, la distorsi estava servida.
La Lupe, el Papa-Juls, en Xavi Rodriguez i un primer bateria d'origen francs anomenat Patrick completaven aquelles sessions de rock'n'roll d'estar per casa. Podien passar-s'hi dies, setmanes o mesos per, al final aconseguien aproximar-se a les sonoritats dels mestres. Feien molt de blues i alguna can dels Beatles.

La Lupe, que havia arribat a l'Empord amb la intenci de passar-hi les vacances d'estiu, decideix quedar-s'hi per sempre. S'ho havia passat de nassos, havia conegut quantitat de penya enrotllada i, segur, intua que d'aquelles esbojarrades reunions naixerien millors histries.
Rock d'institut, rock de muntanya, rock de bar, rock de poble. Els peluts comenaven a voltar.

Com que l'instrumental que tenien no donava gaire de si i feien falta peles per equipar-se ms decentment, no se'ls va acudir res ms que fer-se bombers. En Quim i en Josep M van apuntar-se al Parc de Bombers de la Jonquera l'estiu del 81, el Papa-Juls ja havia passat per l'experincia poc abans. Innocents ells pensaven que disposarien d'hores i hores per practicar msica mentre esperaven un improbable foc. Tanta mala sort van tenir que van enganxar un d'aquells estius en qu els focs assolaven l'Empord dia s i dia tamb. Nits en blanc, cares enfosquides per la cendra, guerra als boscos contra les flames. Els calerons que els havien de servir per comprar material sonor els van suar de valent.

Desprs d'uns quants assajos intensius es bategen com Los Bomberos Atmicos i s'estrenen en pblic a Capmany, molt a prop de la Jonquera. El seu repertori est farcit d'estndarts del rock'n'roll: els ms patxangueros, fins i tot una versi en catal de "La Casa del Sol Naixent" d'Eric Burdon i els Animals.
Los Bomberos Atmicos ja era l'autntic embri de Sangtrat; la Lupe cantava i guitarrejava, en Quim tocava el baix, i en Josep M l'altra guitarra. El quintet el completaven en Xavier Rodrguez a les tecles i el seu germ Vctor a la bateria. Casualment dos Rodrguez que no tenen cap mena de vincle familiar amb l'actual bateria, en Martn Rodrguez.
Per aquella poca el Papa-Juls corria a cavall entre la Jonquera i Agullana, emmerdat en projectes teatrals per sempre amb l'harmnica a la butxaca.
Aquells bombers, un bolo i res ms, van donar pas a un anar i venir de personatges que s'afegien a les sessions d'assaig que continuaven celebrant al local cedit per l'Ajuntament. Blues i rock'n'roll cada dia ms amplificat. Valentn Lpez, Emerio Marc, F. Sol... Entre ells es trobava en Marc Gonzlez, un autntic cridaner afeccionat al rock dur i el thrash-metal que no tardaria a convertir-se en el cantant oficial de la banda.

1988-1992.

L'any 88 s l'any del debut discogrfic de Sangtrat. Primer de tot, aquest any va deixar el grup el cantant Marc Gonzlez, i es va posar al seu lloc el baixista Quim Mandado. 
Per la seva banda, la Lupe i el Martn van anar a Picap per mostrar una maqueta amb tres temes: "El Vol de l'home ocell", "Els senyors de les pedres" i "Buscant una dona". La insistncia de la Lupe va fer que en Joan Carles Doval, director de Picap,escolts la cinta. Desprs d'escoltar-la va decidir editar el primer disc de Sangtrat, tot i que ells s'havien de pagar la gravaci. 
Finalment Picap va decidir assumir el cost de la gravaci i van gravar el primer disc "Els Senyors de les pedres" als estudis Aurha d'Esplugues. Aquest disc va fer que al grup li sortissin molts concerts, ms de trenta, i en van vendre prop de 10.000 cpies. 
Amb aquestes dades Picap no s'ho va pensar dues vegades en editar un nou disc.
Aquest any, tot i ser uns desconeguts encara, tamb collaboren en un disc que es diu "Tocats del Nadal" en qu graven una can que es diu "Neu" en qu canta la Lupe.

A principis de l'any 90 enregistren el seu segon disc "Terra de vents", tamb a Aurha. Canons com "Sang en el fang", "Inqui-missi" o "Terra de vents" els van propulsar per tota Catalunya. Aquest disc tamb els permet actuar a les comarques barcelonines, i, concretament el 17 de maig d'aquest any, fan el primer concert a Barcelona, a l'Studio 54.

Al comenar l'any 91 tornen als estudis Aurha a enregistrar el seu tercer i reeixit disc "L'ltim segell", que els porta a l'any de ms activitat i vendes, amb 90.000 cpies venudes i 120 concerts arreu de la geografia catalana. Un d'aquests concerts s el "mtic" del 14 de juny on, juntament amb Sopa de Cabra, Sau i Els Pets reuneixen 22.104 persones al palau Sant Jordi, fins a aquella data el concert ms gran que s'havia fet mai a Europa en recinte tancat. D'aquest concert se'n va editar un nou disc, "Sangtrat al palau Sant Jordi" i un vdeo amb el mateix nom.

1993-2000.

El concert al Palau Sant Jordi va marcar un punt i seguit en la histria de Sangtrat. Desprs d'aquests xits es prenen un any ms tranquil, i no tornen a editar un nou disc fins el 93. A principis d'aquest any tornen de nou als estudis Aurha per gravar el seu 5. disc, anomenat "Contes i llegendes", en el qual hi ha les collaboracions de Jordi Armengol i Llus Llach, que posa la seva veu a una can d'homenatge a Freddy Mercury. Aquest any tamb fan un concert per l'Sputnik, en el qual toquen juntament amb Barricada els temes "No et vull fer mal" i "Tentando a la suerte" i amb Marc Gonzlez, primer cantant del grup, que posa la seva veu a la can "El Vol de l'home ocell".

L'any 94 s un any dolent, tant per Sangtrat com per la resta de grups de rock en catal i tot el moviment entra en crisi. No graven cap disc, per participen a la celebraci dels 20 anys de la Companyia Elctrica Dharma, tocant el tema "Ciutats". Aquest any tamb actuen a Madrid.

El 95 graven el disc "Eclipsi", tamb als estudis Aurha. s un disc bastant ms trist que els anteriors, i reflecteix la crisi que viu el moviment del rock en catal. Destaca per la intenci d'abandonar els temes medievals de les canons i tamb per incloure una pista de CD-Rom, on hi ha informaci del grup i les canons. Una altra de les coses que fan aquest any s el "Concert a la carta"; demanen als seus seguidors que envin les canons que els agradin ms per triar les ms votades i posar-les a la gira del 96. D'aquesta gira se'n pot destacar un concert que van fer a Alemanya.

A finals del 96 van a l'estudi ms proper, Ariadna Recordings, per gravar el set disc "Noctmbulus", que t una portada polmica, en qu surten un ngel i un diable fent-se un pet. En aquest disc destaca de nou la duresa en el so, que s'havia suavitzat una mica als dos anteriors discos. Una altra de les novetats s la publicaci de la pgina web del grup, feta pel guitarra Josep Maria Coromines, a la qual s'han rebut e-mails de tot el mn. 

L'any 97 graven una versi del "Burning Love" d'Elvis Presley pel recopilatori Tributo al Rey, sent l'nic grup que posa una versi catalana al disc.

Desprs d'aquest disc, Sangtrat desapareixen de l'escena musical fins a la primavera del 99, quan participen a l'emotiu homenatge a Carles Sabater, al palau Sant Jordi, on toquen una versi de la can "s intil continuar". Tamb durant aquests mesos entren als estudis Music Lan per enregistrar el disc "L'altre cant del mirall", del qual se'n posa a la venda el senzill "El bosc de formig" durant l'estiu.Un disc en qu deixen de banda les lletres medievals per problemes ms actuals. El 18 de setembre del 1999 fan la presentaci del disc a Reus i dos dies desprs surt a la venda el seu vuit lbum.

2001 (El comiat).

Finalitzant ja la gira de "L'altre cant del mirall" i amb un devallada clara de concerts, decideixen posar punt i final a la carrera de Sangtrat. La falta de motivaci i cansament en sn els motius, encara que el principal motiu era que Catalunya no s California, i l'estil musical de Sangtrat sempre ha esta minoritari, degut a que la llengua amb que canten tamb s minoritaria.
El dia 20 de desembre de 2001 ja forma part de la histria del rock catal, va ser l'adu de Sangtrat a la sala Razzmatazz de Barcelona. Va ser una nit d'emocions contraposades en qu es van combinar penes i alegries, i tot va acabar amb una sensaci de trista satisfacci. Entrades agotades i com a convidats Pep Sala, Jordi Armengol, Dragonslayer, Carles Izaga, Xavi Puig, Joan Cardoner...la festa va ser gran i va anar guanyant intensitat a mesura que s'apropava el final. D' aquest emotiu concert, es clar, tamb se'n va fer un disc "L'ltim concert". 

La histria de Sangtrat finalitza oficialment el 5 de setembre de 2002 a la sala Mephisto de Barcelona, on els membres del grup fan una darrera trobada amb la premsa i els seguidors, que serveix de presentaci tant pel disc doble del darrer concert enregistrat a Razzmatazz, com del DVD d'aquest mateix concert.

Picap decideix editar el 2003 un disc de rareses del grup anomenat "Entre amics". On hi han collaboracions amb altres grups i versions.

Finalment, l'any 2005 surt a la venda "Crits de silenci" un recopilatori de totes les seves balades.

Sangtrat se'n va per la porta gran amb ms de 800 concerts i ms de 300.000 discos venuts.

ltimament hi ha rumors sobre el possible retorn de Sangtrat. Encara que no s'ha fet oficial per cap membre del grup, la guitarrista Lupe Villar va declarar en una entrevista a la revista Enderrock, que tant ella com Papa Juls, no tindrien cap problema per tornar-se a reunir i fer algun concert.

Membres.

1982-1984.

 Marc Gonzlez - veu.
 Quim Mandado - baix.
 Josep M Corominas - guitarra.
 Lupe Villar - guitarra.
 Papa Juls - harmnica.
 Victor Rodrguez - bateria.

1985-1988.

 Marc Gonzlez - veu.
 Quim Mandado - baix.
 Josep M Corominas - guitarra.
 Lupe Villar - guitarra.
 Papa Juls - harmnica.
 Martn Rodrguez - bateria.

1988-2001.

 Quim Mandado - veu, baix i teclats.
 Josep M Corominas - guitarra.
 Lupe Villar - guitarra.
 Papa Juls - harmnica i saxo.
 Martn Rodrguez - bateria.

Discografia.

lbums.

Els Senyors de les Pedres (1988);
Terra de Vents (1990);
L'ltim Segell (1991);
Al Palau Sant Jordi (1992);
Contes i Llegendes (1993);
Eclipsi (1995);
Noctmbulus (1996);
L'Altre Cant del Mirall (1999) ;
L'ltim Concert (2002);
Vdeos, concerts i rock&roll DVD (2002);
Entre amics (2003);
Crits de Silenci (2005);

Altres gravacions.

 "Neu": Balada cantada per Lupe Villar al recopilatori "Tocats del Nadal". (Picap 1988).
 "Ciutats!": Participaci al disc en directe de la Companyia Elctrica Dharma "20 anys", gravat en directe al Palau Sant Jordi. (Picap 1994).
 "Foc d'amor": Versi del tema "Burning Love" d' Elvis Presley per al recopilatori "Tributo al Rey". (Picap 1997).
 "s intil continuar": Versi de Sau a l' homenatge de Carles Sabater el 27 d' abril de 1999, per al disc "Concert Homenatge a Carles Sabater". (Picap 2000). ;


 Enllaos externs .
Sangtrat city;
Sangtrat a Rockcatala.com;
Myspace.com dedicat a Sangtrat;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41891" title="Maria de Rssia (duquessa de Saxnia-Coburg Gotha)" nonfiltered="1112" processed="1101" dbindex="16176">


Maria Alexandrovna Romanov, duquessa de Saxnia-Coburg Gotha (Tsrskoie Sel 1850 - Zuric 1920). Gran duquessa de Rssia casada amb un prncep britnic. Descendents seus sn el rei Miquel I de Romania i la gran duquessa Maria de Rssia.

Nascuda a Tsrskoie Sel el 17 d'octubre de 1850, era filla del tsar Alexandre II de Rssia i de la princesa Maria de Hessen-Darmstadt, i per tant era germana del tsar Alexandre III de Rssia, tia del tsar Nicolau II de Rssia i de la princesa Helena de Rssia. 

Educada a la cort russa de Sant Petersburg, desenvolup un carcter dur, distant i fred que al llarg de la seva vida es refermaria desprs dels assassinats del seu pare el tsar Alexandre II de Rssia, del tsar Nicolau II de Rssia i la seva famlia, del seus germans: el gran duc Pau de Rssia i el seu fill i de la seva cunyada la princesa Elisabet de Hessen-Darmstadt, a ms de la gran majoria de la famlia Romanov de Rssia. 

L'any 1874 es cas amb el prncep Alfred del Regne Unit al Palau d'Hivern de Sant Petersburg. La vida de la jove gran duquessa no fou fcil a la cort anglesa; en primer lloc, pel carcter reservat de la jove, en segon, per la voluntat del seu pare de garantir-li el ttol d'altesa imperial, i en tercer, per la pressi del tsar perqu la seva filla tingus precedncia a la seva cunyada la princesa Alexandra llavors princesa de Galles. Aquest fu predisposar la reina Victria I del Regne Unit, bastant allunyada de la sumptuositat russa, contra la nova princesa.

El matrimoni, conegut amb el ttol de ducs d'Edimburg des de 1874, tingueren cinc fills:

SAR el prncep alfred del Regne Unit, nascut a Londres el 1875 i mort a Merano el 1899.

SAR la princesa Maria del Regne Unit, nascuda a Londres el 1875 i morta a Bucarest el 1938. Es cas amb el rei Ferran I de Romania a Bucarest el 1893.

SAR la princesa Victria Melita del Regne Unit, nascuda al Palau de Sant Antoni de Malta el 1876 i morta a Nia el 1936. Es cas amb el gran duc Ernest Llus IV de Hessen-Darmstadt del qual es dovorci i es torn a maridar amb el gran duc Ciril de Rssia.

SAR la princesa Alexandra del Regne Unit nascuda a Coburg el 1878 i morta a Schwabisch Hall a Baden-Wrttemburg el 1942. Es cas amb el prncep Ernest de Hohenlohe-Lagenburg.

SAR la princesa Beatriu del Regne Unit nascuda a Eastwell Park de Kent el 1882 i mor a Sanlcar de Barrameda Cadis el 1966. Es cas el 1909 a Coburg amb l'Infant espanyol Alfons d'Orleans-Borb.

Al llarg de la seva vida sempre es mantigu recelosa al Regne Unit i intent de totes totes que le seves filles s'aproximessin a la cort russa que ella considerava ms culta, refinada i pomposa que l'aburgesada cort britnica. L'any 1893 fou, junt amb el seu marit, declarada duquessa de Saxnia-Coburg Gotha.
 
La Revoluci Russa (1917) signific un greu cop per la gran duquessa, ja que la privava de les seves importantssimes rendes russes i veia com la majoria de la seva famlia moria a mans dels bolxevics: des d'un germ, fins al propi tsar moriren entre els anys 1917 i 1919. Amb la caiguda de l'Imperi Alemany (1918) tamb quedava privada de les seves rendes provinents del ducat de Saxnia-Coburg Gotha i es trob en la ms absoluta de les misries. Hagu de partir a l'exili i s'install a Zuric, on mor l'any 1920.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41893" title="Cos de Castellers de Ballets de Catalunya" nonfiltered="1113" processed="1102" dbindex="16177">


El Cos de Castellers de Ballets de Catalunya era una colla castellera barcelonina que actu entre els anys 1958 i 1963.

La seva camisa era de color vermell, el color tradicional de les colles castelleres.

Els fundadors de la colla foren els vilafranquins Ramon Sala (antic cap de colla dels Castellers de Vilafranca i cap de colla de la colla naixent) i Josep Durich, i el vallenc Pere Catal i Roca.

El 30 d'agost de 1963, havent actuat per la inauguraci del monument als castellers de Vilafranca del Peneds, la colla es disolgu. No obstant, aquesta colla es convert sis anys ms tard en l'embri dels Castellers de Barcelona.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41900" title="Durro" nonfiltered="1114" processed="1103" dbindex="16178">

Durro s un petit poblet de la Vall de Bo (Alta Ribagora) que compta amb 105 habitants (2005).
Es diu que s el poble ms ben guardat de la Vall i el que ms preserva el seu esperit. Darrere la fisonomia de cases de pedra, carrers costeruts i construccions romniques, mant l'estructura urbana intacta d'un poble medieval. 

L'enclavament del poble es troba enlairat a 1386 m d'altitud, damunt la riba dreta del riuet de Durro, afluent del "Barranc Gros", que alhora desguassa per l'esquerra de la Noguera de Tor.

S'arriba a Durro per una carretera asfaltada que surt de Barruera, creua el riu i s'enfila per la costa serpentinament.

Histria.
La vila de Durro es documenta per primera vegada a la segona meitat del segle XI, en els convenis i pactes feudals fets entre les dues branques comtals de vescomtat de Pallars, que portaren a la divisi del comtat (1064, 1067). Ambds era reconeguda la pertinena de Durro a l'honor de Ramon IV de Pallars Juss. Cap a l'any 1070, els homes de Durro i de la vall de Bo van fer un jurament de fidelitat envers aquest comte.


Pel conveni de 1140, la parrquia de Durro es desvincula del bisbat de Roda i s'integr, com la resta de la vall de Bo, al bisbat d'Urgell, on gaudia d'un rgim especfic, d'autogovern basat en el sistema de les co-rectories. Aquest organitzaci es comprova per primera vegada en la visita papal del 1373, en qu entre els sacerdots de la vall s'esmenta el vicari de Durro, anomenat Pere Amig, que era el co-rector de l'esglsia que aquell any tenia a crrec seu la cura d'nimes de la parrquia. Aix mateix, hi ha notcia que l'any 1399 es confer una portionem de l'esglsia de Durro a un prevere nascut all, que aix passava a sser co-rector o porcione. Durro era el lloc on hi havia ms co-rectors de la vall. El 1566 eren deu, ms dos d'absents. Fins i tot el registre del 1723 diu que a Durro el nombre de co-rectors era illimitat i que tots els fills del poble que tenien l'edat i la idonetat i ho volien eren presentats pels regidors. El cas de Durro illustra la manera especial el fet de qu moltes vegades les rendes d'aquestes co-rectories eren insuficients, b que no eren incompatibles amb oficis o beneficis que exigissin la residncia en un altre lloc (santuari de Caldes) o fora de la vall (Santa Coloma, Sarroqueta, Viuet, Areny, El Pont de Montanyana o Lleida). Encara al segle XIX, Pascual Madoz explica el funcionament d'aquest sistema a Durro, on hi havia un vicari i tres beneficiats.

Les Tradicions.
Les Falles.
El costum popular de crrer les falles s la gran festa tradicional de l'Alta Ribagora. Aquestes prctiques estan relacionades amb el culte solar i aparegueren abans de l'arribada dels indoeuropeus. Es creia que els mals esperits, que sortien a mitjanit, fugien en veure el foc i les fogueres. Aquests ritus els feien els homes per donar grcies als dus per l'xit de les collites i l'arribada del bon temps. Segurament la celebraci dels solstici d estiu tingu en temps prehistrics una complexitat i una importncia que avui desconeixem.

Els rituals del foc han arribat als nostres dies i es celebren cada any la primera quinzena de juny (malgrat que als altres pobles de la vall se celebra en dates diferents).  

Quant s'acosten les dates, el jovent del poble talen set o vuit pins alts i bastant frondosos del "Pinar" i els planten a la plana de Sant Quirc, al cap de la muntanya. D'aix se'n diu "plantar el faro", el dia de crrer les falles, s'encendr i ser visible des de llargues distncies pels habitants de la vall i del poble.

Les falles es fan amb autntica teia de pi i s uneixen amb un mnec de freixe o avellaner amb aram i puntes. Hi ha una varietat de falles anomenades "rentines" que sn teies d una sola pea. Normalment sn fetes pels destres del poble, que se situen al "Mallador del Salze" una setmana abans i comencen a tallar a fabricar-ne per tot aquell qui en demana.

La baixada de falles per la muntanya sol durar uns vint minuts a mitja hora. Cada participant, desprs d'haver resat un pare nostre i haver fet un traguet de vi, encn la seva falla al "faro" i comena el trajecte guiat pel fadr major, amb les torxes flamejants, que creen rius de foc per la muntanya fins acabar fent cap a la plaa del poble. La festa s acaba encenent una altra foguera al poble (on s'hi acaben de consumir les falles) i fent ball i xerinola a "l'Estudi".

El Romnic.

 L'esglsia de la Nativitat de la Mare de Du .

Vegeu l'article principal Esglsia de la Nativitat de Durro

L'esglsia de la Nativitat de la Mare de Du de Durro va ser declarada monument histrico-artstic l'any 1980, i poc desprs, l'any 1983, fou restaurada pel servei de Patrimoni Arquitectnic de la Generalitat de Catalunya, sota la direcci de l'arquitecte Carles Solsona.

s un edifici de notables proporcions, compost per una nica nau, llarga i estreta, que havia estat capada, vers llevant, per un absis semicircular avui desarticulat i substitut per un cos d'edifici de pla trapezial que fa les funcions de sagristia. La nau es coberta amb una volta de can de mig punt, de perfil lleugerament apuntat, dividida en quatre trams per arcs torals, que recolzen sobre uns ressaltats encastats els murs perimetrals. A l'angle nord-est es drea un campanar de torre modificat posteriorment que no segueix la proporci esvelta dels campanars de la vall. L'estructura de l'esglsia es complica amb la incorporaci d'un porxo, construt ms tard, sostingut amb arcades ests al llarg del mur meridional, on a l'extrem de llevant es lliurar al bra sud d'un transsepte que ocupa l'mbit de l'ltim arc del porxo. La base del campanar forma el bra nord del transsepte, on ha desaparegut l'absis, del qual queda l'arc d'obertura al mur de llevant del campanar. Tot el conjunt, llevat del campanar que t una coberta piramidal, s abrigat amb una teulada de doble pendent, recoberta amb llicorelles que abraa tamb el porxo.

 L'ermita de Sant Quirc .


Vegeu l'article principal: Sant Quirc de Durro

Es tracta d'una esglsia molt senzilla arquitectnicament, amb una nica nau i un absis semicircular, que s'inicia amb un arc presbiterial. Tota la nau, que compta amb una banqueta adossada al mur, t coberta de volta de can, que acaba en un presbiteri que est lleugerament ms enlairat que la nau.

Sembla que l'esglsia originalment del segle XII va patir reformes en la coberta de la nau, que apareix sobresaltada, de la qual formava part el campanar amb la seva espadanya de dos ulls. Arquitectnicament l'esglsia t parallels amb les parrquies de Sant Climent d'Iran o Sant Mart de Llesp.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41904" title="El Villar" nonfiltered="1115" processed="1104" dbindex="16179">


El Villar, s a dir Villar del Arzobispo, s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca dels Serrans, tamb coneguda com a Serrania del Tria.

 Geografia .

Situat al peu del Cerro Castellar, sima del qual es troben els restos d'uns dels abundants poblats bers de la zona, a 520 metres d'alada sobre el nivell de la mar. La fisonomia del Villar s una barreja de muntanyes i planes. Les seues muntanyes sn riques en materials argilosos i les seues planes sn utilitzades per a la agricultura. Actualment, t una poblaci de 3.650 habitants aproximadament i una superfcie de 3.489 hectrees.
El Villar es troba ubicat a 4 Km de la CV-35 (Valncia-Adems), a l'encreuament amb la CV-395 (Requena-Sogorb) que passa per la poblaci.

 Localitats limtrofes .

El terme municipal del Villar limita amb les segents localitats: 
Andilla, Casinos, Domenyo, Figueroles, Llria, Llosa del Bisbe i Xulilla.

 Histria .

Poblada antigament, des de l'Edat de Bronze, pels ibers i ms tard pels romans, als que deu el seu nom actual (Villar, que vol dir conjunt de villes) i pels rabs als que deu el seu primer nom, Benaduf (el que toca el pander). 
A 1236, Jaume I, desprs d'expulsar als sarrans, va donar la poblaci en senyoriu a D. Fernando Daz. En 1271, Hurtado Lihor era el senyor de Villar de Benaduf. Aquest senyoriu passar a ser depenent de la Baronia d'Andilla, fins que a 1300 va passar a formar part de la Baronia de Chulilla i, al mateix temps, va ser patrimoni de la Mitra Valentina.
A 1323, D. Raimundo Gastn (arquebisbe de Valncia) li atorg per Carta Puebla el poble de Villar a 15 cristians vells. Aquest moradors havien construt les seues habitatges al que actualment s'anomena carrer de l'Esglsia.
A 1381, el Bisbe de Valncia va ordenar la construcci, al costat de l'esglsia, d'una residncia d'estiu per a ell i els seus successors. , ja que de tots els territoris de la Mitra Valentina, Villar de Benaduf era el que reunia les millors condicions climatolgiques. 
El seu palau arquebisbal va ser proposat a Carles V com a residncia per a curar la seva malaltia perqu era el lloc "ms sa d'Espanya" (Bernardo Espinalt, Atalante Espaol, tomo VIII, Imprenta Real, Madrid, 1784). 
El 7 de maig de 1795, el rei Carles IV li va concedir el sobrenom "del Arzobispo", substituint "de Benaduf". Al mateix temps tamb li va atorgar el ttol de vila real.
Durant les guerres carlistes, al segle XIX, el conjunt de la torre de l'Esglsia i del palau va ser quarter general del es tropes carlistes. A la Guerra Civil es va situar la rereguarda del front de Terol i va tindre hospital de campanya, situat a les actuals escoles, i aerdrom militar. al llarg del segles, el creixement de la vila ha sigut causa del intens cultiu de les terres ms properes al poble.

Administraci.




Demografia.



Economia.

Villar del Arzobispo s una poblaci, els principals ingressos de la qual, s l'agricultura de sec (destaquen la vinya, l'olivera, l'ametler i els fruiters), encara que des de fa algun temps part de l'agricultura ha passat a ser de regadiu i tamb, per en menor mesura, ha crescut la ramaderia. La seua economia actual est bassada sobretot en la mineria del slice i l'argila i en el transport d'aquestes matries primes (principalment a Castell). Aix mateix, hi ha una incipient industrialitzaci d'aquest sector (installaci d'una fbrica de materials de construcci i de llavadors de arenes silcies i caol) i, tamb del sector serveis, principalment el apartat de comer, sanitari, educatiu i d'oci.

Monuments.

Un dels seus monuments ms emblemtics s l'Esglsia de Nostra Senyora de la Pau que data del segle XVI, d'estil renaixentista i elements gtics de la seua primitiva construcci. La seua faana lluix medallons del arquebisbes de Valncia, i en aquesta destaquen la seua porta clavetejada i una talla de la Verge de la Pau en pedra saul. En la torre, de base quadrada, s'aprecien quatre grgoles de saul de traa gtica i l'espadanya del rellotge afegida en 1906.
Al costat de l'Esglsia est ubicat el Palau Arquebisbal d'estil gtic renaixentista i construt durant els segles XIV-XVII. Va ser residncia dels arquebisbes de Valncia fins la desamortitzaci de Mendizbal. Actualment noms es conserva la part noble. Destaca la seua escalinata, en la paret de la qual estan incrustades les lpides del cementeri rom que es trobares en l'actual Plaa de l'Esglsia. A ms a ms, en la seua porta es pot admirar tallat en pedra negra, l'escut d'Alcubles amb les armes de la casa dels Austria.
Altre monument s l'Ermita de Sant Vicent. Segons conta la llegenda, Sant Vicen que estava predicant en El Villar va atendre la sollicitut del vilarenses per a qu haguera aigua en la poblaci. El sant va preguntar si volien riu o font, i contestaren que font. Aleshores, prop de la font es va construir l'Ermita en honor Sant Vicent, durant els segles XV-XVII d'estil gtic tard amb posteriors afegits.
Per ltim, Villar compta amb un Museu Etnogrfic, la Casa de los Cinteros. Es tracta d'un edifici de cert rang del segle XIX que encara conserva els elements constructius de l'poca, aix com les dependncies tpiques (quadra, obrador, bodega, cuina, habitacions i entrada). La casa tamb cont utensilis de l'poca.

Festes.

Les festes patronals es celebren el 24 de gener en honor a la Verge de la Pau. En aquesta festa es fa una process i una revetlla en l'intermedi de la qual es reparteixen tortes de "taj" (cansalada) i sardina i vi. En estiu, durant 10 dies i fins al 16 d'agost, aproximadament, es celebren les festes en honor a Sant Roque. En aquestos dies, se succexen berbenes i actes ldics diversos con celebracions taurines i el multitudinari concurs de paelles en el Carrer de les Creus.  
En febrer, s celebra la festa ms rellevant de Villar del Arzobispo: el Carnaval. La seua data varia en funci de la Quaresma. La vesprada del dijous desfilen els xiquets del Centre Ocupacional i per la nit es vela a la "morca" (botifarra feta de cart pedra). El divendres per la vesprada desfilen els xiquets del collegi del municipi, Fabin i Fuero. Eixa nit se celebra el Concurs de murgues i a continuaci una gran berbena. Destaca la desfilada de disfresses del dissabte de vesprada i la cremada del "Chinchoso". A mitjanit, es fa l'Enterrament de la Morca acompanyat amb una desfilada de torxes i msica. Desprs hi ha berbena fins l'alba quan es llancen les cendres de la morca al Balsn ( una balsa gran del poble).

Gastronomia.
Entre els plats tpics ms populars figuren:
L'Olla Xurra. Olla feta a foc lent. Els seus ingredients principals sn: crelles, fabes, card, botifarra, os ranci de gerra, morros de porc.
Les farinetes, fetes amb farina de blat.
L'embotit s de molt bona qualitat, sobretot el de la gerra, conservat amb oli d'oliva. Els dolos tpics sn els "congretes", realitzats amb farina, oli i sucre; i les "roses", fetes amb ou batut mullar en motles de fero que formen el dibuix d'una rosa.
En Villar, tamb sn famosos els seus vins com el "Via Villar" reconegut a nivell internacional.


 Enllaos externs .

 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.
 .
 ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41906" title="Camp de Llria" nonfiltered="1116" processed="1105" dbindex="16180">
El Camp de Llria s una histrica comarca del Pas Valenci que actualment es troba integrada en la comarca del Camp de Tria. Hi formaven part els municipis actuals de Benaguasil, Benissan, Btera, Casinos, L'Eliana, Llria, i La Pobla de Vallbona. Apareix al mapa de comarques d'Emili Bet "Comarques naturals del Regne de Valncia" publicat a l'any 1934.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41907" title="Calderona" nonfiltered="1117" processed="1106" dbindex="16181">
La Calderona s una histrica comarca del Pas Valenci que actualment es troba dividida entre les actuals comarques del Camp de Morvedre i el Camp de Tria. Hi formaven part els municipis actuals Albalat dels Tarongers, Alfara de la Baronia, Algar de Palncia, Algmia de la Baronia, Estivella, Gilet, Petrs, Segart, Torres Torres (part del Camp de Morvedre), i Marines, Nquera, Olocau de Carraixet, i Serra de Portaceli (part del Camp de Tria). Apareix al mapa de comarques d'Emili Bet "Comarques naturals del Regne de Valncia" publicat a l'any 1934.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41909" title="Teorema fonamental de l'lgebra" nonfiltered="1118" processed="1107" dbindex="16183">
El teorema fonamental de l'lgebra afirma que

;


s a dir, que per a tot polinomi del tipus:
;
existeixen n nombres z1, ..., zn (no necessriament tots diferents) tals que p(z1) = 0, p(z2) = 0, ..., p(zn) = 0 i, per tant,
;

Aquest resultat s fonamental perqu demostra que el cos dels nombres complexos s un cos algebraicament tancat, a diferncia del cos dels nombres reals. Una conseqncia directa s el fet que el producte de totes les arrels s igual a ( 1)na0 i que la suma de totes les arrels s igual a  an 1.

Demostraci.
La demostraci es basa en fer que la variable z escombri el conjunt dels nombres complexos i veure que necessriament ha de passar pel valor zero. L escombratge es fa considerant la representaci vectorial dels nombres complexos.

Inicialment es pren un nombre amb mdul zero i es va fent crixer el mdul, per a cada valor del mdul es fa que l'angle recorri els valors des de zero fins a 2 . Quan el mdul de z s zero el resultat de la funci polinmica s . Quan el mdul s molt petit els monomis d ordre ms gran que  es poden negligir en comparaci amb  i la funci polinmica al variar l'angle de z entre zero i 2  dna una volta entorn al punt . Si  s diferent de zero el punt (0,0i) queda fora del cercle. (Si  s zero el polinomi admet una arrel trivial x = 0). Quan el mdul s molt gran els monomis diferents de  es poden negligir respecte d aquest, per tant al variar l'angle entre 0 i 2  radiants la funci polinmica descriu prcticament un cercle n cops entorn al punt (0,0i).

Per tant al escombrar d aquesta forma el conjunt dels nombres complexos, la funci polinmica passa de forma contnua de descriure un cercle on el punt (0,0i) en queda fora a descriure n un on el punt (0,0i) en queda dins, per tant en algun punt ha de tocar (0,0i). Aquest punt (diguem-ne ) s per tant una arrel del polinomi. Dividint el polinomi per  s obt un altre polinomi de grau n - 1 i el residu s zero. Repetint el procs n - 1 cops ms es poden trobar les altres n - 1 arrels. 

Per tant, tot polinomi de grau n amb coeficients en el cos dels nombres complexos t n arrels.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41912" title="Zhuyin" nonfiltered="1119" processed="1108" dbindex="16184">



El Zhuyin (abreviatura de   n F] , Smbols per a marcar sons), conegut com a Bopomofo (pronunciaci de les quatre primeres lletres d'aquest alfabet fonmic xins,     ) s el sistema nacional de la Repblica de Xina de transcripci fontica, usat per a ensenyar llenges xineses (especialment mandar estndar) tant per a qui aprn a llegir i escriure com per a qui aprn a parlar.

Consta de 37 smbols que representen els sons del mandar: 21 consonants i 16 vocals. Cada smbol representa un grup de sons sense molta ambigitat.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41913" title="Pla de Quart" nonfiltered="1120" processed="1109" dbindex="16185">
El Pla de Quart s una histrica comarca del Pas Valenci que actualment es troba dividida entre les actuals comarques del Camp de Tria i l'Horta Oest. En formaven part els municipis actuals d'Alaqus, Aldaia, Manises, Quart de Poblet, Torrent (a l'Horta Oest), i Riba-roja de Tria, i Vilamarxant (al Camp de Tria). Apareix al mapa de comarques d'Emili Bet "Comarques naturals del Regne de Valncia" publicat a l'any 1934.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41915" title="Vall dels Alcalans" nonfiltered="1121" processed="1110" dbindex="16186">

La Vall dels Alcalans s una histrica comarca del Pas Valenci que actualment es troba integrada en la comarca de la Ribera Alta. En formaven part els municipis actuals d'Alfarb, Catadau, Llombai, Alginet, Montroi, Montserrat d'Alcal, Real de Montroi, i Tors. Apareix al mapa de comarques d'Emili Bet "Comarques naturals del Regne de Valncia" publicat a l'any 1934.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41918" title="Vall de Montesa" nonfiltered="1122" processed="1111" dbindex="16187">
La Vall de Montesa s una histrica comarca del Pas Valenci que actualment es troba integrada en la comarca de la Costera. Hi formaven part els municipis actuals de La Font de la Figuera, Moixent, Montesa, i Vallada. Apareix al mapa de comarques d'Emili Bet "Comarques naturals del Regne de Valncia" publicat a l'any 1934.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41919" title="Costera de Ranes" nonfiltered="1123" processed="1112" dbindex="16188">
La Costera de Ranes s una histrica comarca del Pas Valenci que actualment es troba integrada en la comarca de la Costera. Hi formaven part els municipis actuals de 
L'Alcdia de Crespins, Canals, Cerd, La Granja de la Costera, Llanera de Ranes, La Llosa de Ranes, Novetl, Rotgl i Corber, Torrella, i Valls. Apareix al mapa de comarques d'Emili Bet "Comarques naturals del Regne de Valncia" publicat a l'any 1934.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41920" title="Horta de Xtiva" nonfiltered="1124" processed="1113" dbindex="16189">

L'Horta de Xtiva s una histrica comarca del Pas Valenci que actualment es troba integrada en la comarca de la Costera, tret de Castell de la Ribera (Ribera Alta). Hi formaven part els municipis actuals de Barxeta, Xtiva, Genovs, Llocnou d'En Fenollet, a ms de Castell de la Ribera. Apareix al mapa de comarques d'Emili Bet "Comarques naturals del Regne de Valncia" publicat a l'any 1934.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41921" title="Valldigna" nonfiltered="1125" processed="1114" dbindex="16190">


La Valldigna s una vall i comarca histrica del Pas Valenci que actualment es troba integrada administrativament en la comarca de la Safor. Ensems els pobles de la vall sumen 24.462 habitants (INE 2006). Actualment existeix una mancomunitat del mateix nom, la Mancomunitat de la Valldigna, de la qual formen part els municipis de Barx, Benifair, Simat i Tavernes, que tracta temes que ocorren a la Valldigna. La capital tradicional de la comarca s Tavernes de la Valldigna, que amb 17.988 habitants (INE 2006) s el major municipi de la vall, encara que la capital de la mancomunitat s Benifair.

l'Origen del nom.
L'abans coneguda com a Vall d'Alfndec pels andalusins va ser reanomenada, segons la llegenda, per les paraules dites del rei Jaume II a l'abat del monestir de Santes Creus. Abans del 15 de mar de 1298, data de la fundaci del monestir i durant en la reconquesta del Regne de Mrcia, el rei En Jaume II transitant per aquesta vall d'Alfndec de Marinyen es va girar vers el Reverend Pare Abat de Santes Creus i li digu: "Quina vall ms digna per a un monestir de la vostra religi", a la qual cosa l'abat li va respondre: "Vall digna senyor, vall digna". 

La comarca, o subcomarca en l'actualitat, apareix al mapa d'Emili Bet "Comarques naturals del Regne de Valncia" publicat a l'any 1934. En formaven part els municipis actuals de Barx, Benifair de la Valldigna, Simat de la Valldigna, Tavernes de la Valldigna, Xeraco i Xeresa.

Fesomia.

Tavernes s a l'entrada natural i capital de la Valldigna. La vall s transversal, d'una longitud aproximada de vuit quilmetres i d'una amplitud mxima de quatre, orientada de ponent a llevant i situada al nord de la Safor. s una vall oberta i abocada l'agricutura, especficament la taronja, i s aix que li dona el seu caracterstic color verd. El terme municipal de Tavernes esta envoltat gaireb en la seva totalitat per muntanyes. Nomes la part oriental est oberta a la Mediterrnia, amb una gran extensi de platges sorrenques. El riu Vaca, que neix prop del monestir a Simat de la Valldigna creua Tavernes. 

Ja al terme de Barx, a dalt de les muntanyes, destaquen els paratges de La Drova, Les Foies, La Puig Mola, Pla de Corrals o La Sangonera, amb una srie de privilegiades fonts, com la de L'Om o El Cirer. Les muntanyes de Les Creus, L'Ombria i El Toro sn travessades per una infinitat de sendes, des de les quals es poden copsar vistes de les platges.

Monuments.
Hi ha dos histrics monuments d'inters a la vall, el Monestir de Santa Maria de la Valldigna i la mesquita de la Xara, l'nica dempeus al Pas Valenci.

El Monestir.


El monestir de Santa Maria de la Valldigna, que en 1998 va celebrar el seu 700 aniversari, s un lloc emblemtic per a la historia del poble valenci. Es el primer monestir mes important de l'Antic Regne de Valncia, desprs de la Reconquesta i repoblaci.

La costa.
La platja de Tavernes de la Valldigna es una de les millors del Pas Valenci, guardonada des de 1986 amb el distintiu de la Bandera Blava dels Mars Nets d'Europa. S'hi ha adequat una aula de la natura , anomenada "de l'Ullal". T una llargria de sis quilometres.

Economia.
Les darreres dcades de la Valldigna estan marcades per l'agricultura intensiva. Als anys 50 comen el boom de la taronja. A partir dels 60 s'encet el turisme a la zona costanera, i aix s'hi desenvolup el comer, la construcci, la banca i les petites i mitjanes empreses de bns de consum.

Festes de la Vall.
Les festes majors de Tavernes se celebren al setembre, en honor del Santssim Crist de la Sang i la Divina Aurora. La capital vallera tamb celebra al mar les Falles. El segon dimecres de juliol es realitza el Porrat del Clot de la Font, una petita fira on acudeixen els vens de la Valldigna, i es venera al Crist de la Sang. El 10 d'agost s'installa l'altre Porrat als voltants de l'ermita de Sant Lloren, situada en el Rac de Joana.
A Simat de la Valldigna, les festes majors se celebren del 5 al 7 d'agost en honor dels Sants de la Pedra, la Mare de Du de Grcia i el Santssim Crist de la Fe. Estos tres dies sn els ms grossos de les festes, encara que el dissabte anterior se celebra el ball de disfresses, de gran arrelament popular. En estos dies s'alternen corregudes de vaquetes, processons i fires i festes de tot tipus, incloent-ne la famosa cord, que en altres temps fou de les millors de la comarca. 

Tres dies abans se celebren les festes patronals de Benifair de la Valldigna, els dies 1,2 i 3 d'agost, en honor del Santssim Crist de la Providncia, la Mare de Du dels ngels i Sant Benet Mrtir (qui va estar soterrat a la parrquia, sent el dia tres el ms important de totes les festes. L'evoluci deles festes benifaironeres s semblant a les de Simat. 





Enllaos externs.
 www.valldigna.cat;
 Diari digital de la Valldigna;
 Bloc "Valldigna, som i serem";
 Pgina oficial de turisme de la Valldigna;
 Mancomunitat de la Valldgina ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41922" title="Horta de Gandia" nonfiltered="1126" processed="1115" dbindex="16191">

L'Horta de Gandia s una comarca natural i histrica del Pas Valenci que actualment forma, juntament amb la Valldigna, la comarca de la Safor. Est formada per una plana costanera de dipsits quaternaris que va des del tram final del riu de Xeraco i el masss del Mondver, fins a la serralada del Circ de la Safor, a la Serra de Mustalla i els cursos baixos dels rius Gallinera, Bullent i Dels Racons, a la Marjal de Pego-Oliva. Amb 127.555 habitants (INE 2005), el centre neurlgic s la ciutat de Gandia, centre de tots els serveis administratius i econmics de la comarca. La densitat de nuclis poblacionals de l Horta de Gandia, s hereva de les alqueries musulmanes de l edat mitjana i, excepte Gandia, noms Oliva (que localment forma un mercat agrari propi) ha assolit histricament un creixement important de poblaci (fou el centre del Comtat d'Oliva). Noms sis municipis de vint-i-cinc que formen la subcomarca, amb Gandia i Oliva, superen els 3.000 habitants (Xeraco, Bellreguard, la Font d en Carrs i Vilallonga). 

Fesomia.

La costa, presenta formacions pantanoses en forma de marjal (marjal de Xeresa-Gandia) al nord i al sud (marjal de Pego-Oliva), mentre que al centre, el cord litoral s ms alt per les aportacions fluvials. L Horta de Gandia est tancada per l oest per un masss muntanys cretaci que des de la serralada del Circ de la Safor que enllaa amb la serra d Ador al sud, tanca l Horta de Gandia per l oest, la serra Falconera i el masss del Mondver.

Es una plana que des del mar, s ala quasi imperceptiblement cap a les bases de les muntanyes a l interior, i  histricament regada per una xrxa de squies i canalitzacions heredades dels musulmans amb l'aigua dels rius Serpis i Vernissa (afluent d'aquell per l'esquerra) a travs de la Squia reial d'Alcoi (amb les squies comunes de Gandia i d'Oliva, de les quals deriven les de Rebollet, d'En Carrs, d'En Marc, Nova i de Vernissa, de les que es partixen, les de Martorell i de Pelleries).

La xarxa fluvial de l Horta de Gandia est  formada pel riu Vaca al nord, que naix i travessa la Valldigna, i desemboca a la Marina de Xeraco; al centre, el Serpis entra a l Horta de Gandia, procedent de la Vall de Perputxent (Comtat) per l'estret de l'Orxa, tallant la continuitat de les muntanyes i, separant la serra d Ador -que no s ms que la continuitat de la serra del Benicadell- de la del Circ de la Safor, i en direcci cap al nord-oest travessa l'Horta de Gandia, desprs d haver sigut reteses les seues aiges a l assut d en Carrs, desemboca entre els barris maritims gandians de Vencia i els Marenys de Rafalcad, al Grau de Gandia; el riu Vernissa, s l afluent per l'esquerra del Serpis, drena els termes municipals de la seua vall, situada a l oest de la comarca (Rtova, Castellonet, Alfauir, Almiser ) desprs de travesear la lnia divisria amb la Vall d'Albaida i d arreplegar per l esquerra el riu de Pinet; l'extrem sud, el drena el riu Gallinera, procedent de les muntanyes de les Valls de Pego (Marina Alta).

L mbit territorial de l Horta de Gandia s etn pels termes d'Ador, Alfauir, Almiser, Almoines, l'Alqueria de la Comtessa, Guardamar de la Safor, Bellreguard, Beniarj, Benifl, Benirredr, Castellonet de la Conquesta, Daims, la Font, Gandia, Llocnou de Sant Jeroni, Miramar, Oliva, Palma de Gandia, Palmera, Piles, Potries, Rafelcofer, el Real, Rtova, i Vilallonga, tots ells integrats en la comarca de la Safor. 

La comarca histrica de l'Horta de Gandia, s una de les que apareix al mapa de comarques d'Emili Bet "Comarques naturals del Regne de Valncia" publicat a l'any 1934.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41925" title="Arrel" nonfiltered="1127" processed="1116" dbindex="16192">

  Botnica: l'arrel (botnica) s l'rgan vegetal d'una planta vascular que absorbeix els nutrients del substrat i hi fixa la planta.
  Matemtiques: ;
 L'arrel d'una funci s un valor per al qual la funci es fa igual a zero.
 L'arrel aritmtica s una operaci aritmtica derivada de la potncia. ;
 L'arrel quadrada i l'arrel cbica sn casos particular d'arrel aritmtica.
 Lingstica: arrel gramatical o lexema.
Associacions:
Arrels s una associaci cultural i educativa nord-catalana en defensa de la llengua catalana.
Arrels s un grup alacant de dansa tradicional.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41926" title="Plans de Villena" nonfiltered="1128" processed="1117" dbindex="16193">
Els Plans de Villena era una histrica comarca del Pas Valenci que actualment es troba dividida entre les comarques actuals de l'Alt Vinalop i el Vinalop Mitj. Hi formaven part els municipis actuals de Cabdet (actualment a Castella-La Manxa), Asp, Elda, Montfort del Cid, i Petrer (al Vinalop Mitj), Salines, Saix, i Villena (a l'Alt Vinalop). Apareix al mapa de comarques d'Emili Bet "Comarques naturals del Regne de Valncia" publicat a l'any 1934.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41928" title="Arrel d'una funci" nonfiltered="1129" processed="1118" dbindex="16194">
Una arrel d'una funci f(x) s un element x del domini d'aquesta funci tal que

;

Per aquesta ra a vegades tamb s'anomenen zeros de la funci.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41930" title="Valls d'Alcoi" nonfiltered="1130" processed="1119" dbindex="16195">
Les Valls d'Alcoi s una histrica comarca del Pas Valenci en qu hi formaven part tots els municipis de l'actual comarca del Comtat, part de l'Alcoi (Alcoi, Benifallim, Banyeres de Mariola, Penguila), i els municipis de la Vall de Biar que les DTH de la Generalitat Valenciana inclouen a l'Alt Vinalop (Biar, Beneixama, El Camp de Mirra i La Canyada). Apareix al mapa de comarques d'Emili Bet "Comarques naturals del Regne de Valncia" publicat a l'any 1934.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41931" title="Coserans" nonfiltered="1131" processed="1120" dbindex="16196">

El Coserans (Coseran en occit i Couserans en francs) s un territori situat a la part occidental del departament de l'Arija, ve pel nord de la Vall d'Aran.

La capital s la vila de Sant Girons (Sent Girons en occit i Saint Girons en francs, nom oficial). Gaireb la totalitat del Coserans depenia de l'antic bisbat de Sent Lser (Saint-Lizier en francs), que fou dissolt el 1801.

T actualment aproximadament 26.000 habitants, si b va tenir-ne molts ms al final del segle XIX, que fou el perode d'apogeu del territori amb l'extracci mineral, el paper i la creaci de l'hidroelectricitat (un dels creadors del concepte s Aristide Bergs, nadiu de la zona) aix com alguns establiments termals.

Fou part de l'antic comtat de Comenge (extensi des de Tolosa al nord, fins al Pirineu al sud) antigament unit al Pallars (s. XI-XIII), i desprs un vescomtat.

Fou una de les rutes d'emigraci dels republicans pel port de Salau (entre Montgarri i Salau).

Tradicions populars.
Bethmalais (ball popular);
Festes de la transhumncia.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41932" title="John Garang" nonfiltered="1132" processed="1121" dbindex="16197">

John Garang de Mabior va nixer el 23 de juny de 1945 dins una famlia pobre d tnia dinka del poblet de Wagkulei, prop de Bor, Alt Nil, a Sudan del Sud. 

Als anys seixanta va integrar-se en el moviment Anya Anya del general Joseph Lago, que desprs d anys de guerra (1955-1972) va aconseguir un estatut d autonomia pel Sud de Sudan (Acord d'Addis Abeba 1972) i com a part del acord es va integrar a l'exrcit sudans com suboficial, i mes tard va estudiar per oficial i va arribar a coronel. En els seus estudis va obtenir un grau PHD d agricultura i economia de la universitat del Estat de Iowa.

El 1983 el president sudans Gaffar Numeiri va intentar abolir l'autonomia del sud, el el 16 de maig de 1983 Kerubino Kwanyin Bol va iniciar la guerra, seguida d'altres militars i poblaci. Garang va desertar de l'exrci, es va unir als rebels i va fundar el Sudan People's Liberation Movement i el Sudan People's Liberation Army (SPLM/A) iniciant la segona guerra civil de Sudan (1983-2005) del que va tenir el comandament com a militar de ms altra graduaci dels revoltats.

Era considerat panafricanista, carismtic, pragmtic amb idees prpies i sempre ben informat, va dirigir la guerrilla per mes de vint anys superant les escissions dins el moviment i fins i tot algun intent d assassinar-lo. 

El 28 d'agost del 1991 es va produir la declaraci de Nasir en la que una part dels membres del SPLM/SPLA dirigits pel cap nuer Riak Machar es van escindir i van tractar d'enderrocar-lo pero les forces lleials a Garang van resistir i el moviment va quedar dividit en les faccions SPLA-Torit de John Garang (per tenir la seva base a Torit) i el SPLA-Nasir, de Riak Machar i Lam Akol a les que l'estiu del 1992 es va sumar una tercera facci, el SPLA de William Nyon Bany i Josep Oduhu. El mar de 1993, Kerubino Kwanyin Bol i Arok Thon Arok que havien estat empresonats per Garang i el 1991 havien fugit a Uganda, van retornar i van formar les seves prpies faccions (SPLA-Bor, de Arok Thon Arok, i SPLA-Bahr al-Ghazal, de Kerubino Kwanyn Bol).

Totes les facciones excepte la de Garang es van unir (Declaraci de Kongor) i van formar la facci SPLA-Unity per Riak Machar i Lam Akol es van separar poc desprs i Machar va formar el Southern Sudan Independence Movement (SSIM)  i Lam Akol va formar la facci SPLA-Nasir United o simplement SPLA-United (de base shilluk). 

El 1993 el SPLA de Garang va anunciar un alto el foc, que no fou seguit per Machar ni per la facci anomenada "Unity Forces" de William Nyuon Bany. Desprs de la mort d'Oduhu en un atac del SPLA de Garang, Nyon Bany va entrar al SSIM,  Kerubino va mantenir  la seva prpia facci i Thon Arok es va unir amb Lam Akol.

El 1995 el SSIM i el SPLA van acostar posicions per aquell any les forces rebels foren derrotades diverses vegades per l'exrcit sudans i expulsades cap a Etipia i Eritrea, encara que desprs van poder tornar a les zones rurals.

El 1996 el SSIM, la facci SPLA-Bahr el Ghazal (dirigida pel mtic comandant Kerubino Kwanyin Bol, que va disparar el primer tret a la guerra) i altres faccions menors van arribar a un acord amb el govern (10 d'abril). Machar controlava part de la provncia de l'Alt Nil i Kerubino part de la de Bhar al-Ghazal. El desembre de 1996 Garang va establir un acord amb els partits d'oposici del nord, el que li va fer perdre el suport dels nubas (nuba), negres del nord, que en cas d'una secessi del sud quedarien en una situaci fora precaria.

El gener de 1997 el SPLA inici una gran ofensiva amb el suport d'Uganda i probablement d'Etipia i Eritrea (i ajut americ en diners) i en els segents mesos van recuperar la major part de les provncies del sud, dominant un territori ms gran que Frana on es va establir un embri d'estat anomenat Nou Sudan.

El 21 d'abril de 1997 es va signar formalment el tractat de pau a Khartum entre el govern i les faccions de Machar, Kerubino i altres grups menors, destacant entre aquestes la facci de Teophillo Ochan, cap de l' EDF (Equatoria Defense Force). L'acord preveia un referndum d' autodeterminaci el 2001, i mentre un Consell de Coordinaci Transitori Autnom per governar el sud del pas, sense llei islmica i amb seu a Juba; eren reconegudes la llei basada en els costums, i es decretava una amnistia. La presidncia del Consell va quedar en mans de Riak Machar i les forces compromeses en l'acord van formar el  United Democratic Salvation Front (UDSF) i la South Sudan Defence Forces (que havia de combatre al SPLA i als grups que hi estaven aliats incloent la National Democratic Alliance NDA, una federaci de forces opositores del nord de Sudan, que tenia el suport d'Eritrea). 

Desprs de victries i desfetes, els darrers anys es va assegurar el control de gaireb tot el sud del pas menys algunes ciutats, i va estendre la seva influencia cap al oest i sud-est del Sudan.

El 2001 Machar va trencar amb el govern (2001) i el 6 de gener de 2002 el seu moviment, reanomenat Sudan Peoples Democratic Front (amb la bramca militar Sudan Peoples Defence Army) es va unir al SPLA. Riak Machar era tamb cap d'un grup de faccions sota el nom de United Democratic Salvation Front, UDSF (branca militar les South Sudan Defence Forces). La uni es va produir sota pressi exterior (per presenter un front com) i es va acordar que les dos organitzacions funcionarien sota el nom de SPLA/SPDF (Sudan Peoples Liberation Army/South Sudan Defence Forces). 

El 20 de juliol del 2002 es va signar el Protocol de Machakos amb el govern que va obrir el cam de la pau al reconixer el dret d'autodeterminaci. El protocol va anar seguit de diversos acords complementaris, el darrer dels quals el 31 de desembre del 2004 a Nairobi, quan es va arribar a un acord general de pau, signat formalment a Nairobi en una cermonia el 9 de gener del 2005 conegut com a "Comprehensive Peace Agreement (CPA)"; es va establir l'autonomia del sud i es va preveure un referndum d'autodeterminaci en el termini de sis anys (gener del 2011). Garang va passar a ser vicepresident del Sudan i president del Sud, i el SPLA/SPDF va rebre un ter dels ministeris. El SPLM va esdevenir partit poltic reconegut.

El 9 de juliol del mateix any, Garang, d acord al previst, va arribar a Khartum per prendre possessi del crrec de vicepresident del pas.

Garang va morir en suposat accident d helicpter el 30 de juliol del 2005 tres setmanes desprs del seu nomenament, i la seva mort va provocar violents aldarulls especialment a Khartum, Juba, Wau, Bor i Port Sudan, per la sospita d un assassinat poltic. El va succeir Salva Kiir Mayardit, que el 11 d'agost va pendre possessi com a vicepresident sudans i tamb president del sud i president del SPLM.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41933" title="Anell (matemtiques)" nonfiltered="1133" processed="1122" dbindex="16198">
Un anell s una estructura algebraica formada per un conjunt A d'elements on hi ha definides dues operacions binries, que anomenarem suma (+) i producte ()  tot i que no sn necessriament la suma i el producte de nombres reals habituals  i que compleixen les segents propietats:
 (A,+) s un grup commutatiu, s a dir:
 a+(b+c) = (a+b)+c per a tots els elements de A (associativitat).
 Existeix un element, 0, tal que 0+a = a+0 = a per a tot a de A (element neutre).
 Tot element a de A t un invers,  a, de manera que a+( a) = ( a)+a = 0 (element invers).
 a+b = b+a per a tots els elements de A (commutativitat).
 (A,) verifica que;
 a(bc) = (ab)c per a tots els elements de A (associativitat).
 a(b+c) = ab+ac i (b+c)a = ba+ca per a tots els elements de A (propietat distributiva respecte a la suma).

Fixem-nos que la commutativitat del producte (ab = ba) no s una condici dels anells. Els anells que ho compleixen sn els anells commutatius. Fixem-nos tamb que l'element invers est definit per a la suma, per no per al producte; en el cas que es pugui definir tamb un invers per al producte l'anell s'anomena cos.

El conjunt dels nombres enters s un anell commutatiu, aix com els nombres racionals, els reals i els complexos; aquests tres ltims sn, a ms a ms, cossos.

Anell principal.
Un anell s principal si tots els seus ideals sn ideals principals.

Els exemples ms comuns sn, d'una banda, l'anell dels nombres enters i l'anell dels polinomis sobre un cos. 















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41936" title="Diosdado Cabello" nonfiltered="1134" processed="1123" dbindex="16199">
Disosdado Cabello (El Furrial, Monagas 1963). Poltic veneol, proper al partit progressista Moviment Cinquena Repblica. Ostentava el crrec de vice-president de Veneuela quan es va succeir el cop d'estat de l'11 d'abril de 2002.

Segrestat el president Hugo Chvez per les forces colpistes, Cabello (que s'havia resguardat per evitar la repressi) va assumir la presidncia de la repblica de forma provisional quan un moviment popular en defensa de la democrcia va forar retirada del govern colpista del palau presidencial.

La seva primera ordre com a president provisional va ser ordenar l'alliberament del president Chvez, al que va cedir de nou la presidncia quan aquest va ser alliberat poques hores desprs.

Actualment (2005) s gobernador de l'estat de Miranda amb el suport de les forces progressistes.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41946" title="Charles Aznavour" nonfiltered="1135" processed="1124" dbindex="16200">
Charles Aznavour, nascut com Chahnour Varinag Aznavourian (Pars, 22 de maig del 1924) s un cantant, compositor i actor francs.

Fill d'emigrants armenis, va descobrir la seva passi pel teatre grcies a ells. El seu pare, que era barton, va nixer a Gergia i era fill d'un cuiner del tsar Nicolau II; la seva mare era filla d'uns comerciants armenis establerts a Turquia. Els dos emigrants es van conixer a Pars el 1922. El matrimoni obr un restaurant armeni, que era freqentat per la bohmia del teatre i en aquest ambient van pujar els seus dos fills. El pare d'Aznavour cantava canons en el restaurant. Chahnour comenar la seva carrera com actor i cantant als nou anys i aviat emprar el seu nou nom artstic: Charles Aznavour. El 1941 coneixer a Pierre Roche amb qui formar un duet.

El 1946 la seva carrera emprn una embranzida imparable quan el duet Aznavour-Chenet s descobert per la cantant Edith Piaf. Aznavour i Chenet l'acompanyaren en una gira per Frana i els Estats Units i ms tard a Mont-real on varen tenir una excellent acollida. El 1952, Aznavour se separa de Chenet i comena una carrera en solitari, que en un principi no tingu gaire xit. Per la fortuna l'acompany com a compositor i confeccion canons per a artistes com Mistinguett, Juliette Grco, Patachou o la mateixa Edith Piaf. A pesar d'haver-se fet imprescindible com a compositor de canons, el reconeixement com a cantant va trigar a arribar per finalment, el 1957 crtica i pblic es rendeixen i Aznavour obt el triomf amb canons com Sur ma vie, Aprs l'amour o Parce que. Parallelament a la seva carrera com a cantant inicia una fructfera tasca com a actor de cinema. El seu primer film va ser La tte contre les murs el 1958 que obtingu el Csar a la millor interpretaci masculina. Al llarg de la seva vida, Aznavour ha participat en ttols com Tirez sur le pianiste, El timbal de llauna o Les fantmes du Chapelier.

L'any 2002, va participar en el que s, potser, el seu paper ms personal en la pellcula Ararat d'Atom Egoyan. La pellcula tracta sobre el genocidi que pat el poble armeni l'any 1915.

Tamb ha participat en comdies algunes musicals com Monsieur Carnaval, (1965) i escrit guions per pellcules com Yiddish Connection. Aquest ltim va ser portat al cinema per Paul Beoujenah i el mateix Aznavour va protagonitzar el film el 1986. Com actor, Aznavour ha rebut premis a les seves interpretacions, entre els quals es troba el Csar per Les ttes contre les murs i la Palma d'Or del Festival de Cannes, per El timbal de llauna. 

Canta en cinc idiomes i s un dels cantants francesos ms coneguts arreu del mn. Algunes de les seves canons ms famoses sn: La bohme, La Mamma, Que c'est triste Venice, Les plaisirs dmods o Comme ils disant, dedicada al collectiu homosexual.

Com a cantant i compositor ha rebut molts discs d'or i plat al llarg de la seva carrera aix com diferents premis d'associacions de crtics musicals i d'associacions de compositors de diferents pasos. 

Aznavour sempre ha reivindicat les seves arrels armenies i ha denunciat repetidament el genocidi que pat Armnia per part de Turquia l'any 1915 durant la Primera Guerra Mundial. A travs d'entrevistes, pellcules com l'anteriorment citada Ararat i canons com Ils sont tombes, que compos en el seixant aniversari del genocidi, Aznavour ha reivindicat la histria i cultura d'Armnia. El seu comproms amb el poble armeni l'ha dut a ser nomenat per la UNESCO ambaixador permanent per aquest pas. El 1989 quan Armnia pat el gran terratrmol d'Everan, Aznavour cre la fundaci Aznavour pour l'Armnie amb l'objectiu de recollir ajuda humanitria pel poble armeni.

L'artista ha estat casat tres cops, t sis fills i continua en actiu.

 Discografia .
 French Discography;
 International Discography;
 International Catalog of all recordings available;

 Enllaos externs .

 Web oficial de Charles Aznavour.  ;
 Charles Aznavour - Armenian-Russian fan site;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41947" title="Carles Di Blasi" nonfiltered="1136" processed="1125" dbindex="16201">
Carles di Blasi s un actor de doblatge. En castell, s la veu habitual de l'actor nord-americ Ian Somerhalder. Ha doblat moltes sries d'anime en catal, posant la veu dels personatges:

 Abel gran (Georgie);
 Hiei (Y  Y  Hakusho);
 Flameheart i Flamesoul (Orphen, el bruixot);
 Sessh maru (Inuyasha) ;
 Nobunaga Kiyota (Slam Dunk);
 John Crichton (FARSCAPE);
 Gunkan (Bobobo);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41948" title="Equaci" nonfiltered="1137" processed="1126" dbindex="16202">
Una equaci s una igualtat entre expressions matemtiques que noms s certa per a certs valors de les variables que formen aquestes expressions. Aquestes variables s'anomenen normalment incgnites. Els valors que poden prendre les incgnites s'anomenen solucions de l'equaci i solucionar una equaci vol dir trobar aquests valors. Per exemple

;

s una equaci d'una sola incgnita, la x. Com es pot comprovar fcilment, qualsevol valor de x no compleix l'equaci, noms dos valors, x = 2 i x = 3, que sn les seves solucions. Un altre exemple pot ser:

;

que tamb s una equaci (no algebraica) d'una variable. En aquest cas la soluci s x = 0, x = 2 , etc.

Habitualment s'utilitzen les primeres lletres de l'alfabet llat a, b, c, etc. per a denotar constants en les equacions, mentre que es reserven les lletres del final de l'alfabet, x, y, z, etc. per indicar les incgnites.

A les dues expressions que igualem se les anomena termes de l'equaci. En la majoria de casos una equaci tindr noms dos termes.

En el cas en qu es tinguin diverses equacions que s'han de verificar simultniament, es parla de sistemes d'equacions. Segons la potncia mxima a que est elevada la incgnita de l'equaci es parla d'equacions de primer grau, equacions de segon grau, etc.

El concepte d'equaci s molt ms general i es pot aplicar tamb a funcions, no simplement a nombres. En aquest cas el problema es trobar una funci o famlia de funcions que verifiquin determinades condicions. Per exemple, es pot imposar la condici que una funci sigui igual a la seva derivada:

;

Aix s una equaci diferencial i la seva soluci s 

Resoluci d'equacions.

Allar la incgnita.
El mtode ms bsic per resoldre equacions s'anomena allar la incgnita. Consisteix en anar fent operacions a tots dos membres (sempre la mateixa operaci a ambds) de manera que es conservi la igualtat, fins que un dels membres sigui una x.

Exemple 1. Equaci lineal:



 


Exemple 2:
S'anomenen equacions incompletes les equacions de segon grau en les quals falta el terme en x (b=0) o el terme idependent (c=0)

 Si falta el terme en x (b=0), l'equaci de segon grau ens quedar d'aquesta forma:




 Si falta el terme en independent(c=0) , l'equaci de segon grau ens quedar d'aquesta forma:


Exemple 3. Equaci de tercer grau sense termes en x2 ni x:


 

Sistemes d'equacions.


Els sistemes d'equacions apareixen quan volem trobar ms d'una incgnita. Ens faran falta tantes equacions com incgnites tinguem.

Per exemple:

x=1+y;
2x=y;

s un sistema d'equacions que t com a soluci x=-1 i y=-2;

Existeixen tres mtodes bsics. Tot i aix, alguns sistemes poden tenir altres mtodes especfics.

 Igualaci;
Consisteix en allar la mateixa incgnita a totes les equacions, i desprs igualar-les entre elles. El procs es repeteix fins que aconseguim una sola equaci d'una incgnita.

;

;

;

;

;

 

Una vegada s'ha trobat un valor, se substitueix en totes les equacions. Com que ara hi ha ms equacions que incgnites, podem treure una equaci del sistema. Es torna a fer el procs anterior fins tenir el valor de totes les incgnites.

;

 

 Substituci;

;

;

;

;

;

 

Una vegada s'ha trobat un valor, se substitueix en totes les equacions. Com que ara hi ha ms equacions que incgnites, podem treure una equaci del sistema. Es torna a fer el procs anterior fins tenir el valor de totes les incgnites.

;

 



 Reducci;

Per a solucionar un sistema d'equacions amb aquest mtode cal fer que una de les incgnites tingui el mateix coeficient en totes les equacions. Desprs, es resten membre a membre per a eliminar una de les incgnites. Un cop trobada aquesta incgnita, se'n substitueix el valor en totes les altres equacions primitives per tal d'obtenir la segona incgnita, i aix successivament.

;

Es multiplica la primera equaci per 2:

;

Es resten les dues equacions:

;

i per tant

;

Ara noms cal substituir el valor de y en qualsevol de les dues equacions per a obtenir la x.

Expressi general de l'equaci de segon grau.


L'equaci polinmica de segon grau s tan com que s'ha trobat una expressi general per resoldre-la.

Donada una equaci de segon grau qualsevol,

;

Les dues solucions de l'equaci venen donades per la segent expressi general:

;

El terme  s'anomena discriminant.

Equacions biquadrades.

Sn aquelles equacions polinmiques de quart grau que no tenen termes de grau senar, i que tenen quatre solucions:

 ;

Noms cal realitzar la igualtat

;

i tractar-la com una equaci de segon grau qualsevol. 

Per exemple:

;

Fem que
;

i aix
;

Resolent l'equaci de segon grau:
;
;
Finalment,  hem de trobar els dos valors de x per a cadascun dels dos valors de z:

;
;
;
;


Equacions irracionals.

Sn aquelles que contenen polinomis o fraccions algbriques sota d'un signe radical.
                        
Per a resoldre-les cal transformar-les per eliminar l'arrel elevant els dos membres de l'equaci a  n (ndex de l'arrel). En aquest procs de transformaci es conserven totes les solucions per se'n poden introduir de noves que caldr rebutjar comprovant les solucions.

Per exemple,  s una equaci irracional d'ndex quadrtic amb una sola incgnita. El procediment de resoluci s el segent:

S'alla un sol radical en un dels dos membres de l'equaci
   
;

S'eleven al quadrat els dos membres 
   
;
                
;
                                        
Si l'equaci resultant s irracional, es repeteix el procs anterior les vegades que calguin per tal que desapareguin tots els radicals

;

;

;

;

s resol l'equaci sense radicals (en aquest cas s una equaci de segon grau) i obtenim

    ;
                                                                 ;
 
Es comproven les solucions a l'equaci original
                                      
Si   aleshores    vlida

Si  aleshores   no vlida



































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41951" title="Malabarisme" nonfiltered="1138" processed="1127" dbindex="16203">
El malabarisme s una activitat que, en el seu sentit ms estricte, consisteix en llenar, atrapar i tornar a llenar objectes de manera continuada. En general, com ms gran s el nombre d'objectes utilitzats, ms necessaris sn l'habilitat i l'entrenament per dur a terme el malabarisme. Tanmateix, normalment se li dna una definici ms global que inclou totes les manipulacions d'un o ms objectes que demanen entrenament i habilitat.

Enllaos externs.
Base de dades de malabarisme a internet, IJDB;
Associaci de malabarisme In Extremis;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41956" title="Machu Picchu" nonfiltered="1139" processed="1128" dbindex="16204">

El Machu Picchu s una de les joies arquitectniques i arqueolgiques ms importants de l'Imperi inca en el Per.(IPA pronunciation: ) (Quechua: Machu Pikchu Pic Antic)

Ubicaci.



La ciutat sagrada de Machu Picchu ("muntanya vella") est ubicada a 130 quilmetres al nord-est de Cusco, a la cresta de la serra Machu Picchu, a 2.200 metres d'alada sobre el nivell del mar.

La ubicaci de la ciutat era un secret militar, ja que els penya-segats profunds i les muntanyes eren la millor defensa natural.

Centre arqueolgic.
s un dels centres arqueolgics ms destacats, el ms important de Sud-amrica i, a ms a ms, l'atractiu turstic ms visitat del Per.

El Santuari de Machu Picchu.
Des de 1981 es va declarar com Santuari Histric, amb una superfcie de 32.592 hectrees que inclouen no noms la part arqueolgica sin tamb la flora, la fauna i els seus paisatges, destacant l'abundant presncia d'orqudies.

Les teories ms fermes sostenen que va ser una "llacta" inca: un assentament construt amb la finalitat de controlar l'economia de les regions conquerides. Era la llacta ms bella de l'imperi inca, i havia estat construda per refugiar el ms selecte de l'aristocrcia en cas d'atac. Sembla ser que es va utilitzar durant un temps com a "lloc de descans" del Zapa Inca i com a "observatori". Desprs de la conquesta de l'imperi per part dels espanyols, va ser la fortalesa de la revolta de Manco Inca.

Patrimoni de la Humanitat.
El Machu Picchu va ser declarar Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1983.

Tres sectors.
Segons els arquelegs, la ciutat de Machu Picchu estava dividida en tres grans sectors: el Barri Sagrat, el Barri Popular, al sud, i el Barri dels Sacerdots i la Noblesa (zona residencial).

A la primera zona, dedicada a Inti, el du Sol, la seva divinitat major, es troben els tresors arqueolgics principals: el Intiwatana, el Temple del Sol i lHabitaci de les Tres Finestres.

A la zona d'habitacions, hi havia un sector per a la noblesa, un grup de cases situades en fileres sobre una baixada, la residncia dels Amautas (savis), caracteritzades pels seus murs de color vermells, i la zona de les Nyustas (princeses), amb habitacions de forma trapezodal.

Dins de la ciutadella, hi havia tamb un sector destinat a la pres, on s'aplicaven cstigs als presos dins de nnxols de roca.

El Mausoleu Monumental s un bloc de pedra amb un interior en forma de volta que era utilitzat per rituals o sacrificis. Les parets interiors sn treballades.
Tres sectors.
Segons els arquelegs, la ciutat de Machu Picchu estava dividida en tres grans sectors: el Barri Sagrat, el Barri Popular, al sud, i el Barri dels Sacerdots i la Noblesa (zona residencial).

A la primera zona, dedicada a Inti, el du Sol, la seva divinitat major, es troben els tresors arqueolgics principals: el Intiwatana, el Temple del Sol i lHabitaci de les Tres Finestres.

A la zona d'habitacions, hi havia un sector per a la noblesa, un grup de cases situades en fileres sobre una baixada, la residncia dels Amautas (savis), caracteritzades pels seus murs de color vermells, i la zona de les Nyustas (princeses), amb habitacions de forma trapezodal.

Dins de la ciutadella, hi havia tamb un sector destinat a la pres, on s'aplicaven cstigs als presos dins de nnxols de roca.

El Mausoleu Monumental s un bloc de pedra amb un interior en forma de volta que era utilitzat per rituals o sacrificis. Les parets interiors sn treballades.
Tres sectors.
Segons els arquelegs, la ciutat de Machu Picchu estava dividida en tres grans sectors: el Barri Sagrat, el Barri Popular, al sud, i el Barri dels Sacerdots i la Noblesa (zona residencial).

A la primera zona, dedicada a Inti, el du Sol, la seva divinitat major, es troben els tresors arqueolgics principals: el Intiwatana, el Temple del Sol i lHabitaci de les Tres Finestres.

A la zona d'habitacions, hi havia un sector per a la noblesa, un grup de cases situades en fileres sobre una baixada, la residncia dels Amautas (savis), caracteritzades pels seus murs de color vermells, i la zona de les Nyustas (princeses), amb habitacions de forma trapezodal.

Dins de la ciutadella, hi havia tamb un sector destinat a la pres, on s'aplicaven cstigs als presos dins de nnxols de roca.

El Mausoleu Monumental s un bloc de pedra amb un interior en forma de volta que era utilitzat per rituals o sacrificis. Les parets interiors sn treballades.
Tres sectors.
Segons els arquelegs, la ciutat de Machu Picchu estava dividida en tres grans sectors: el Barri Sagrat, el Barri Popular, al sud, i el Barri dels Sacerdots i la Noblesa (zona residencial).

A la primera zona, dedicada a Inti, el du Sol, la seva divinitat major, es troben els tresors arqueolgics principals: el Intiwatana, el Temple del Sol i lHabitaci de les Tres Finestres.

A la zona d'habitacions, hi havia un sector per a la noblesa, un grup de cases situades en fileres sobre una baixada, la residncia dels Amautas (savis), caracteritzades pels seus murs de color vermells, i la zona de les Nyustas (princeses), amb habitacions de forma trapezodal.

Dins de la ciutadella, hi havia tamb un sector destinat a la pres, on s'aplicaven cstigs als presos dins de nnxols de roca.

El Mausoleu Monumental s un bloc de pedra amb un interior en forma de volta que era utilitzat per rituals o sacrificis. Les parets interiors sn treballades.
Tres sectors.
Segons els arquelegs, la ciutat de Machu Picchu estava dividida en tres grans sectors: el Barri Sagrat, el Barri Popular, al sud, i el Barri dels Sacerdots i la Noblesa (zona residencial).

A la primera zona, dedicada a Inti, el du Sol, la seva divinitat major, es troben els tresors arqueolgics principals: el Intiwatana, el Temple del Sol i lHabitaci de les Tres Finestres.

A la zona d'habitacions, hi havia un sector per a la noblesa, un grup de cases situades en fileres sobre una baixada, la residncia dels Amautas (savis), caracteritzades pels seus murs de color vermells, i la zona de les Nyustas (princeses), amb habitacions de forma trapezodal.

Dins de la ciutadella, hi havia tamb un sector destinat a la pres, on s'aplicaven cstigs als presos dins de nnxols de roca.

El Mausoleu Monumental s un bloc de pedra amb un interior en forma de volta que era utilitzat per rituals o sacrificis. Les parets interiors sn treballades.
Tres sectors.
Segons els arquelegs, la ciutat de Machu Picchu estava dividida en tres grans sectors: el Barri Sagrat, el Barri Popular, al sud, i el Barri dels Sacerdots i la Noblesa (zona residencial).

A la primera zona, dedicada a Inti, el du Sol, la seva divinitat major, es troben els tresors arqueolgics principals: el Intiwatana, el Temple del Sol i lHabitaci de les Tres Finestres.

A la zona d'habitacions, hi havia un sector per a la noblesa, un grup de cases situades en fileres sobre una baixada, la residncia dels Amautas (savis), caracteritzades pels seus murs de color vermells, i la zona de les Nyustas (princeses), amb habitacions de forma trapezodal.

Dins de la ciutadella, hi havia tamb un sector destinat a la pres, on s'aplicaven cstigs als presos dins de nnxols de roca.

El Mausoleu Monumental s un bloc de pedra amb un interior en forma de volta que era utilitzat per rituals o sacrificis. Les parets interiors sn treballades.
Tres sectors.
Segons els arquelegs, la ciutat de Machu Picchu estava dividida en tres grans sectors: el Barri Sagrat, el Barri Popular, al sud, i el Barri dels Sacerdots i la Noblesa (zona residencial).

A la primera zona, dedicada a Inti, el du Sol, la seva divinitat major, es troben els tresors arqueolgics principals: el Intiwatana, el Temple del Sol i lHabitaci de les Tres Finestres.

A la zona d'habitacions, hi havia un sector per a la noblesa, un grup de cases situades en fileres sobre una baixada, la residncia dels Amautas (savis), caracteritzades pels seus murs de color vermells, i la zona de les Nyustas (princeses), amb habitacions de forma trapezodal.

Dins de la ciutadella, hi havia tamb un sector destinat a la pres, on s'aplicaven cstigs als presos dins de nnxols de roca.

El Mausoleu Monumental s un bloc de pedra amb un interior en forma de volta que era utilitzat per rituals o sacrificis. Les parets interiors sn treballades.
Tres sectors.
Segons els arquelegs, la ciutat de Machu Picchu estava dividida en tres grans sectors: el Barri Sagrat, el Barri Popular, al sud, i el Barri dels Sacerdots i la Noblesa (zona residencial).

A la primera zona, dedicada a Inti, el du Sol, la seva divinitat major, es troben els tresors arqueolgics principals: el Intiwatana, el Temple del Sol i lHabitaci de les Tres Finestres.

A la zona d'habitacions, hi havia un sector per a la noblesa, un grup de cases situades en fileres sobre una baixada, la residncia dels Amautas (savis), caracteritzades pels seus murs de color vermells, i la zona de les Nyustas (princeses), amb habitacions de forma trapezodal.

Dins de la ciutadella, hi havia tamb un sector destinat a la pres, on s'aplicaven cstigs als presos dins de nnxols de roca.

El Mausoleu Monumental s un bloc de pedra amb un interior en forma de volta que era utilitzat per rituals o sacrificis. Les parets interiors sn treballades.

Arquitectura.
Totes les edificacions de Machu Picchu segueixen l'estil clssic arquitectnic inca: construccions amb murs polits de forma regular amb juntes tan perfectes entre els blocs de pedra que costa imaginar-se com aconseguien construir-los. Entre pedra i pedra, no hi cap ni la fulla d'un ganivet.

s important assenyalar que els inques, tot i conixer la forma rodona (el du Inti el representaven aix), mai no van aplicar aquesta forma, s a dir, no van conixer la roda. Per tant, la mobilitzaci dels enormes blocs de pedres s un misteri. Tanmateix, encara que no van conixer la roda, s que utilitzaven el pla inclinat. I, en aquest element, es pot aventurar una teoria sobre com van pujar aquestes pedres fins dalt de tot. Per a fer-ho, era necessria la fora de milers d'homes. Lamentablement, els inques no van deixar registre escrit degut a que tampoc van conixer l'escriptura.

En tot l'espai, es troben al voltant de 140 construccions entre temples, santuaris, places i nuclis residencials.

Hi ha ms de cent escales de pedra (moltes vegades esculpides ntegrament en un sol bloc de granit) i gran quantitat de fonts d'aigua, interconnectades per canals i aigeres perforades a la roca, destinats a l'original sistema de rec.

Fins ara, no ha estat possible imaginar com l'enginyeria de la civilitzaci inca va poder transportar fins al cim del Machu Picchu blocs de pedra de fins a vint tones.

Vista des del Wayna Picchu.

Aquell que pugi a la serra sagrada del Wayna Picchu ser recompensat amb una vista del Machu Picchu des de dalt. Quan el sol es pon o s'aixeca, sn els millors moments per apreciar la ciutat i els efectes de llum.

La seva redescoberta.
La ciutat de Machu Picchu va ser descoberta per a Occident el 24 de juliol de 1911 per l'antropleg, historiador o, simplement, per l'explorador nord americ Hiram Binghan, aficionat a l'arqueologia i professor de la Universitat de Yale. Aquest antropleg va iniciar els seus estudis arqueolgics i va realitzar una investigaci de la zona. Bingham va introduir el nom de "La Ciutat Perduda dels Inques" a travs del seu primer llibre "Lost City of the Incas".

L'any 2002, es van trobar vestigis d'un altre explorador occidental desconegut del segle XX, les petjades del qual Bingham hauria intentat eliminar per quedar-se amb el ttol de descobridor del Machu Picchu.

Si b el descobriment s adjudicat a Bingham, segons l'investigador del Cusco, Simone Waisbard, la troballa va ser fruit d'una casualitat, ja que haurien estat Enrique Palma, Gabina Snchez i Agustn Lizrraga els primers en visitar aquestes restes arqueolgiques, sobre les pedres de les quals van deixar gravats els seus noms el 14 de juliol de 1901. Bingham buscava, en realitat, la ciutat de Vitco, l'ltim refugi dels inques i l'ltim punt de resistncia contra els espanyols. Tanmateix, per Bingham no va ser una casualitat, sin una extenuant investigaci basada en les informacions proporcionades per camperols de la zona, a ms d'uns quants anys de viatges i exploracions per la zona.

Bingham es va emportar 5.000 peces arqueolgiques a la seva universitat als Estats Units. Fins avui, les peces encara no han estat retornades, tot i les reclamacions que des de fa dcades realitza el govern peru.

Camins de l'Inca.

Entre els milers de camins construts per les cultures precolombines a Sud-amrica, els Camins de l'Inca sn un dels ms interessants. Aquesta xarxa de camins convergeixen al Cusco, capital de l'Imperi inca. Un d'aquests arribava fins la ciutat de Machu Picchu. Els inques diferenciaven els camins de la costa dels de la muntanya; als primers se'ls anomenava "Camins de les planes" i als segons "Cpac am".

En l'actualitat, cada any, milers de turistes recorren els Camins de l'Inca durant almenys dues jornades a peu a travs de la serralada dels Andes.

Opini de Kofi Annan.
En la seva visita al Machu Picchu, el 13 de novembre de 2003, el Secretari General de les Nacions Unides, Kofi Annan, va dir que els peruans han de sentir-se orgullosos d'aquesta fortalesa a la que va qualificar com a "herncia meravellosa de la peruanitat".

Agermanament.
El maig de 2005, la ciutat jordana de Petra es va agermanar amb la de Machu Picchu. Ambds monuments sn centres que destaquen en l'mbit turstic del mn per si mateixes i per les prpies civilitzacions a les que van pertnyer.

Referncies.


Vegeu tamb.
Camins inques;
Imperi inca;
Per;
Set noves meravelles del mn;



   
































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41957" title="Equaci lineal" nonfiltered="1140" processed="1129" dbindex="16205">
Una equaci lineal s una equaci algebraica de primer grau, s a dir, una equaci en qu la variable est elevada a 1. La forma general d'una equaci lineal d'una variable s:

;

on a i b sn nombres reals anomenats coeficients, de manera que a s diferent de zero. 

Qualsevol altra equaci lineal es pot reduir a aquesta forma seguint les lleis elementals de l'lgebra. Per exemple l'equaci  es redueix fcilment a , que s de la forma anterior.

La soluci general de l'equaci lineal s:

;

Una equaci lineal de diverses variables t la forma general:

;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41968" title="Eloy Alfaro" nonfiltered="1141" processed="1130" dbindex="16206">
Eloy Alfaro Delgado (Montecristi, Equador, 1842   Quito, Equador, 1912), militar i poltic equatori. President de l'Equador (05-06-1895   31-08-1901 i 16-01-1906   14-08-1911).

El general Eloy Alfaro s una de les figurs cabdals de la histria equatoriana al tombant entre els segles XIX i XX. De famlia acomodada, inicialment es dedica al comer, per de seguida es decanta cap a activitats poltiques, de carcter liberal i enfrontat amb el conservadurisme del president Gabriel Garca Moreno. Les seves activitas l'obliguen a exilar-se diverses vegades. El 1876 torna a Equador i amb el cop d'estat del general Ignacio Veintemilla entra al govern, tot i que aviat s'enemista amb el nou president i ha de tornar a l'exili.

La lluita contra la dictadura de Veintemilla centra les seves activitats a l'exili Amb el cop d'estat del 8 de juny de 1895 aconsegu el poder i el monopoli del parit liberal. Una vegada al poder emprengu una veritable revoluci dins l'estat, basada en la separaci definitiva entre Estat i Esglsia, en la confiscaci dels bns eclesistics, en la instauraci de l'educaci laica i pblica i la legalitzaci del matrimoni civil. Tamb derog definitivament la pena de mort, tot i que a vegades fou aplicada excepcionalment durant el seu mandat. Alfaro impuls l'acabament del ferrocarril Guayaquil-Quito, fund diversos instituts educatius i mostr una certa preocupaci pels problemes dels indgenes i de les dones.

Un aixecament a Guayaquil l'agost de 1911 contra Alfaro obliga l'anci president a exilar-se novament i el general Lenidas Plaza Gutirrez imposa com a president a Carlos Freile Zaldumbide. Alfaro, intentant recuperar el poder, s fet presoner i confinat a la pres de Quito, que una manifetaci assalta el 18 de gener de 1912 assassinant a Alfaro i a alguns dels seus lloctinents.

 Referncies .
Ayala Mora, Enrique. Nueva Historia del Ecuador (Corporacin Editora Nacional, Quito, 1989).
Salvador Lara, Jorge. Historia Contempornea del Ecuador (Fondo de Cultura Econmica, Mxico, 1994).



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41971" title="Integraci econmica" nonfiltered="1142" processed="1131" dbindex="16207">
La integraci econmica s el terme utilitzat per a descriure la manera en la qual els diversos aspectes de les economies de diversos estats sn integrats. El procs i les poltiques relacionades amb la integraci econmica tamb es coneixen com a poltiques de liberalitzaci o neoliberalisme. Amb l'increment de la integraci econmica, les barreres al comer entre mercats disminueixen. Avui dia, l'economia ms integrada del mn, entre estats independents, s l'eurozona de la Uni Europea. 

Graus d'integraci econmica.
El grau d'integraci econmica pot ser categoritzat en sis etapes:

rea de comer preferencial.
El grau ms dbil d'integraci econmica s la creaci d'una rea de comer preferencial, un bloc comercial que dna accs preferencial a alguns productes produts pels pasos membres. L'accs preferencial s'estableix per mitj de la reducci d'algunes tarifes, per no les elimina completament. Un exemple n's el tractat firmat per la Uni Europea amb els pasos de la ACP (sia-Carib-Pacfic) en la primera convenci de Lom.

rea de lliure comer.
El segon grau d'integraci econmica s l'rea de lliure comer, formada per un conjunt de pasos que han acordat eliminar totes les tarifes, quotes i impostos a la majoria dels productes que produeixen. Cadasc dels pasos membres, per, pot tenir poltiques de comer diferenciades amb altres pasos que no en sn membres. Un exemple d'aquest grau d'integraci s el NAFTA, entre Estats Units, Canad i Mxic.

Uni duanera.
Una uni duanera, s una rea de lliure comer que, a ms, estableix tarifes duaneres comunes a tots els estats membres per al comer amb la resta dels estats no membres. El propsit de la integraci amb una uni duanera s incrementar l'eficincia econmica i establir enllaos poltics ms estrets entre els estats membres. Un exemple n's la Uni Duanera de Sud-frica, i encara que amb algunes restriccions, el Mercosur.

Mercat com.
El quart grau d'integraci econmica s el mercat com, una uni duanera els membres del qual estableixen poltiques comunes per a la regulaci de productes i la llibertat de moviment de tots els factors de la producci: bns, serveis, capitals i m d'obra. Un exemple histric d'un mercat com fou la Comunitat Europea, i un exemple contemporani n's l'rea Econmica Europea. La poltica del Mercosur s promoure la llibertat de moviment, per, aquesta encara s molt ms limitada (especialment el moviment de m d'obra) que no pas el moviment de l'rea Econmica Europea.

Uni monetria i econmica.
Una uni monetria i econmica s un mercat com amb una moneda nica. Avui dia, l'nica uni monetria i econmica s l'eurozona de la Uni Europea, conformat pels estats que en sn membres i que han adoptat l'euro com a moneda per a les transaccions comercials internes i externes. Altres pasos han adoptat una moneda nica, i aix s'anomena simplement uni monetria, per no pas econmica, ats que no estan integrats econmicament com a mercat com.

Completa integraci econmica.
Aquesta s l'etapa final de la integraci econmica, dins la qual els pasos tenen una completa harmonitzaci en les seves poltiques econmiques (i sovint socials) conformant un estat supranacional, que pren decisions en favor dels estats membres. Avui dia no existeix cap estat supranacional conformat per estats independents. Histricament, per, els 13 estats que van conformar originalment la Uni Americana, per motius principalment econmics, sn un exemple d'una completa integraci econmica que va crear un estat supranacional. Altres exemples similars sn gaireb totes les federacions, els estats o provncies dels quals, van decidir integrar-se polticament i econmicament voluntriament com Canad, Austrlia i en menor grau Argentina i Mxic.

Vegeu tamb.
 Bloc comercial;
 Comer internacional;
 Organitzaci Mundial de Comer;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41972" title="Barraca" nonfiltered="1143" processed="1132" dbindex="16208">


Una barraca s una edificaci generalment petita, baixa i de poca qualitat. N'hi ha dos tipus principals, la barraca d'horta i la barraca de pescadors, si b este ltim tipus est quasi desaparegut; noms en queden alguns exemplars a la zona de L'Albufera, on es mescla amb la barraca d'horta, ja que la dita zona reuneix les dos caracterstiques.

L'edifici s de planta rectangular, d'uns nou per cinc metres, amb coberta triangular amb un marcat angle per a desaiguar les precipitacions torrencials tan tpiques de la dita zona, amb un cavallet perpendicular a l'entrada (usualment orientada cap al sud) que est situada en un dels costats menors. La distribuci s sempre pareguda: una porta en la fatxada sud que dna accs a un ample corredor que recorre tota l'edificaci fins a la fatxada nord, on s'habilita una altra porta que permet la circulaci d'aire. Este corredor s utilitzat com a cuina, menjador i magatzem. A l'altra crugia s'habiliten els dormitoris, habitualment tres. Al pis superior s'accedeix mitjanant una escala de m i antigament era utilitzat per a la cria del cuc de seda.

Al Pas Valenci.
La barraca s una edificaci tpica del Pas Valenci on vivien normalment les persones que treballaven al camp o en la pesca. S'edificava principalment al llarg de la costa valenciana des de Carcaixent fins a Sagunt, per a les comarques que rodegen l'Albufera, s a dir, l'Horta de Valncia, i a les Riberes Alta i Baixa, tenen uns detalls ms caracterstics, ats que s'edifiquen en una zona on s fcil trobar els materials tradicionals per a construir-ne: fang, canyes, canys, palla. Encara que el seu s ha minvat fora, hui dia encara s'utilitza per part de llauradors que treballen en rees allunyades de les poblacions. Un dels pobles amb major concentraci de barraques s El Palmar, una pedania de Valncia.

Tamb se'n troba alguna a les Terres de l'Ebre i a Mrcia. Sobretot al Delta, que eren els refugis dels cultivadors d'arrs.

Barraca de vinya.

Les barraques de vinya sn petites edificacions, de planta quadrada o circular, fetes amb parets de pedra seca i amb coberta de falsa volta. Servien com a refugi temporal per a les inclemncies del temps i per a guardar-hi les eines.

Vegeu tamb.
Casup		;
					







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41973" title="Llista de prnceps del Regne Unit" nonfiltered="1144" processed="1133" dbindex="16209">

1 - Victria I del Regne Unit

1 - Albert de Saxnia-Coburg Gotha

1.1 - Eduard VII del Regne Unit

1.1 - Alexandra de Dinamarca, reina del Regne Unit

1.1.1 - Albert Vctor del Regne Unit, duc de Clarence

1.1.2 - Jordi V del Regne Unit

1.1.2 - Maria de Teck, reina del Regne Unit

1.1.2.1 - Eduard VIII del Regne Unit

1.1.2.1 - Wallis Simpson, duquessa de Windsor

1.1.2.2 - Jordi VI del Regne Unit

1.1.2.2 - Elisabet Bowes-Lyon, reina del Regne Unit

1.1.2.2.1 - Elisabet II del Regne Unit

1.1.2.2.1 - Felip de Grcia, duc d'Edimburg

1.1.2.2.1.1 - Carles del Regne Unit, prncep de Galles

1.1.2.2.1.1 - Diana Spencer, princesa de Galles

1.1.2.2.1.1 - Camila Parker-Bowles, duquessa de Cornualles

1.1.2.2.1.1.1 - Guillem del Regne Unit, prncep del Regne Unit

1.1.2.2.1.1.2 - Enric del Regne Unit, prncep del Regne Unit

1.1.2.2.1.2 - Anna del Regne Unit, princesa reial

1.1.2.2.1.2 - Mark Phillips

1.1.2.2.1.2 - Timothy Lawrence

1.1.2.2.1.2.1 - Mark Phillips

1.1.2.2.1.2.2 - Zara Phillips

1.1.2.2.1.3 - Andreu del Regne Unit, duc de York

1.1.2.2.1.3 - Sara Ferguson, duquessa de York

1.1.2.2.1.3.1 - Eugnia del Regne Unit, princesa del Regne Unit

1.1.2.2.1.3.2 - Beatriu del Regne Unit, princesa del Regne Unit

1.1.2.2.1.4 - Eduard del Regne Unit, comte de Wessex

1.1.2.2.1.4 - Sofia Rhys-Jones, comtessa de Wessex

1.1.2.2.1.4.1 - Llusa del Regne Unit, lady Mounbatten-Windsor

1.1.2.2.2 - Margarida del Regne Unit, comtessa de Snowdon

1.1.2.2.2 - Antoni Armstrong-Jones, comte de Snowdon

1.1.2.2.2.1 - David Armstrong-Jones, vescomte de Linley

1.1.2.2.2.1 - Serena Stanhope, vescomtessa de Linley.

1.1.2.2.2.1.1 - Charles Armstrong-Jones.

1.1.2.2.2.1.2 - Margarida Armstrong-Jones.

1.1.2.2.2.2 - Sara Armstrong-Jones

1.1.2.2.2.2 - Daniel Chatto.

1.1.2.2.2.2.1 - Samuel Chatto.

1.1.2.2.2.2.2 - Artur Chatto.

1.1.2.3 - Maria del Regne Unit, comtessa de Harrewood

1.1.2.3 - Enric Lascelles, comte de Harewood

1.1.2.3.1 - Jordi Lascelles, comte de Harewood

1.1.2.3.1 - Maria Stein, comtesssa de Harewood.

1.1.2.3.1 - Patricia Tuckwell, comtessa de Harewood.

1.1.2.3.1.1 - David Lascelles, vescomte de Lascelles.

1.1.2.3.1.1 - Margarida Messenger, vescomtessa de Lascelles.

1.1.2.3.1.1 - Diana Howse, vescomtessa de Lascelles.

1.1.2.3.1.1.1 - Emili Lascelles.

1.1.2.3.1.1.2 - Benjam Lascelles.

1.1.2.3.1.1.3 - Alexandre Lascelles.

1.1.2.3.1.1.4 - Eduard Lascelles.

1.1.2.3.1.2 - Jaume Lascelles.

1.1.2.3.1.2 - Frederica Durson.

1.1.2.3.1.2 - Lorena Lee.

1.1.2.3.1.2 - Joy Elias-Rilwan.

1.1.2.3.1.2.1 - Sofia Lascelles.

1.1.2.3.1.2.2 - Rowan Lascelles.

1.1.2.3.1.2.3 - Tanit Lascelles.

1.1.2.3.1.2.4 - Tewa Lascelles.

1.1.2.3.1.3 - Jeremies Lascelles.

1.1.2.3.1.3 - Jlia Bayliss.

1.1.2.3.1.3.1 - Tomas Lascelles.

1.1.2.3.1.3.2 - Helena Lascelles.

1.1.2.3.1.3.2 - Amy Lascelles.

1.1.2.3.2 - Gerald Lascelles

1.1.2.3.2 - Angela Dowling.

1.1.2.3.2 - Elisabet Colvin.

1.1.2.3.2.1 - Enric Lascelles.

1.1.2.3.2.1 - Alexandra Morton.

1.1.2.3.2.2 - Mart Lascelles.

1.1.2.4 - Enric del Regne Unit, duc de Gloucester

1.1.2.4 - Alcia Montagu-Douglas-Scott, duquessa de Gloucester

1.1.2.4.1 - Guillem del Regne Unit, prncep del Regne Unit

1.1.2.4.2 - Ricard del Regne Unit, duc de Gloucester

1.1.2.4.2 - Brigita van der Deurs, duquessa de Gloucester

1.1.2.4.2.1 - Alexandre del Regne Unit, comte de l'Ulster

1.1.2.4.2.2 - Davina del Regne Unit, lady Windsor

1.1.2.4.2.2 - Gary Lewis.

1.1.2.4.2.3 - Rosa del Regne Unit, lady Windsor

1.1.2.5 - Jordi del Regne Unit, duc de Kent

1.1.2.5 - Marina de Grcia, duquessa de Kent

1.1.2.5.1 - Eduard del Regne Unit, duc de Kent

1.1.2.5.1 - Caterina Worsley, duquessa de Kent

1.1.2.5.1.1 - Jordi del Regne Unit, comte de Saint Andrews

1.1.2.5.1.2 - Helena del Regne Unit, lady Windsor

1.1.2.5.1.2 - Timothy Taylor.

1.1.2.5.1.2.1 - Columbus Taylor.

1.1.2.5.1.2.2 - Cassius Taylor.

1.1.2.5.1.2.3 - Eloisa Taylor.

1.1.2.5.1.2.4 - Estella Taylor.

1.1.2.5.1.3 - Nicolau del Regne Unit, lord Windsor

1.1.2.5.2 - Alexandra del Regne Unit, princesa del Regne Unit

1.2.2.5.2 - August Ogilvy

1.2.2.5.2.1 - Jaume Ogilvy

1.2.2.5.2.1 - Jlia Rawlison.

1.2.2.5.2.1.1 - Flora Ogilvy.

1.2.2.5.2.1.2 - Alexandre Ogilvy.

1.2.2.5.2.2 - Marina Ogilvy

1.2.2.5.2.2 - Pau Mowatt.

1.2.2.5.2.2.1 - Zenouska Mowatt.

1.2.2.5.2.2.2 - Cristi Mowatt.

1.2.2.5.3 - Miquel del Regne Unt, prncep del Regne Unit

1.2.2.5.3 - Maria Cristina von Reibnitz, princesa del Regne Unit

1.2.2.5.3.1 - Frederic del Regne Unit, lord Windsor

1.2.2.5.3.2 - Gabriela del Regne Unit, lady Windsor

1.2.2.6 - Joan del Regne Unit, prncep del Regne Unit

1.2.3 - Llusa del Regne Unit, duquessa de Fife

1.2.3.1 - 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41974" title="Carmina Burana" nonfiltered="1145" processed="1134" dbindex="16210">



El nom Carmina burana fa referncia a:
 Una collecci de cants goliards dels segles XII i XIII.
 Cantata escnica del segle XX composta per Carl Orff, utilizant com a text alguns d'aquells cants.

 Etimologia i pronunciaci .
El terme ve del llat carm n carm nis,  cant  o  cntic  (no s'ha de confondre amb el mot rab carmn  jard ), i burana s l'adjectiu gentilici que indica la procedncia:  de Bura  (el nom llat de la ciutat alemanya de Beuern). El significat del nom s, per tant,  Canons de Beuern .

 El manuscrit .
L'original Carmina burana s una collecci de cants dels segles XII i XIII, que s'han conservat en un nic cdex trobat el 1803 a l'abadia de Bura Sancti Benedicti (Benediktbeuern), a Baviera i que actualment es troba a la Biblioteca Estatal Bvara a Munich.

El cdex recull un total de 300 rimes, escrites majoritriament en llat (encara que no amb metre clssic), en part en un dialecte del germnic antic mitj, i del francs antic.

Van ser escrits per estudiants i clergues cap al 1230 aproximadament, i s'hi fa gala del gaudi per viure i de l'inters pels plaers terrenals, per l'amor carnal i el gaudi de la natura, i amb la seva crtica satrica als estaments socials i eclesistics, ens donen una visi contraposada a la que es va desenvolupar en el segle XIX respecte a l'edat mitjana com una "poca fosca".

En els Carmina burana se satiritzava i es criticava tota la societat en general, especialment les persones que ostentaven el poder a la corona i sobretot en el clergat. Les composicions ms caracterstiques sn les Kontrafakturen que imiten el ritme de les lletanies de l'Antic Testament per satiritzar la decadncia de la cria romana, o per construir elogis a l'amor, al joc o, sobretot, al vi, en la tradici dels carmina potoria.

La collecci es troba dividida en 6 parts:
Carmina ecclesiastica (canons sobre temes religiosos);
Carmina moralia et satirica (cants morals i satrics);
Carmina amatoria (canons d'amor);
Carmina potoria (cont obres sobre la beguda, i tamb pardies);
Ludi (representacions religioses);
Supplemantum (versions de totes las anteriors, amb algunes variacions);

 Enllaos externs .
 Fh-Augsburg.de (textos dels Crmina burana en llat).

Font: Wikipedia en castell































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41976" title="Chaplin" nonfiltered="1146" processed="1135" dbindex="16211">

Charles Chaplin (1889 - 1977) Actor i director de cinema.
Geraldine Chaplin (1944) Actriu de cinema, filla de Charles Chaplin.
Tom Chaplin (1979) Cantant del grup angls Keane.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41977" title="Castellers de l'Hospitalet" nonfiltered="1147" processed="1136" dbindex="16212">


Els Castellers de l'Hospitalet eren una colla castellera de l'Hospitalet de Llobregat que actu entre els anys 1997 (un desprs de la seva constituci) i el 2003 (dos anys abans de la seva dissoluci oficial).

La seva presentaci oficial tingu lloc a la plaa de l'Ajuntament de l'Hospitalet, el 19 d'abril de 1997, apadrinats pels Castellers de Castelldefels, que juntament amb els Castellers de l'Albera i els Castellers de Sants, ajudaren la colla en els seus inicis.

El nivell de la colla assol el 3 de 7 a la trobada de colles del Baix Llobregat de l'any 2001, per en general, tingu dificultats per mantenir una gamma diversa de castells de 6.

La darrera actuaci de la colla tingu lloc el 23 de novembre de 2003, per no va ser fins l'assemblea del dia 3 de juny de 2005 que es dissolgu definitivament.

 Tots els castells dels Castellers de l'Hospitalet .


D = descarregat - C = carregat - I = intent - ID = intent desmuntat





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41979" title="Nutrici" nonfiltered="1148" processed="1137" dbindex="16213">


La nutrici s la cincia que estudia els nutrients i altres substncies alimentries, i la forma en qu el cos les assimila. 

Noms s possible tenir una idea aproximada dels complexos processos que els nutrients experimenten dins del cos: com s'influeixen, com es descomponen per a alliberar-se en forma d'energia i com sn transportats i utilitzats per a reconstruir infinitat de teixits especialitzats i mantenir l'estat general de salut de l'individu. 

No obstant aix, s necessari prendre decisions importants respecte a la nutrici que incidisquen en la salut de grups com ara xiquets i ancians, i de poblacions senceres que pateixen de malnutrici. L'Organitzaci Mundial de la Salut (OMS) i alguns pasos estan donant indicacions precises quant als nutrients que serveixen de guia per a aconseguir una dieta equilibrada.


 Nutrici i alimentaci .
Les cincies de la nutrici estudien la nutrici en si, el procs biolgic en qu els organismes assimilen i utilitzen els aliments i els lquids per al funcionament, el creixement i el manteniment de les funcions normals.

Encara que alimentaci i nutrici s'utilitzen sovint com a sinnims, sn termes diferents ja que:
 La nutrici fa referncia als nutrients que componen els aliments i comprn un conjunt de fenmens involuntaris que succeeixen desprs de la ingesti dels aliments, s a dir, l'absorci o pas a la sang des del tub digestiu dels seus components o nutrients, el seu metabolisme o transformacions qumiques en les cllules i excreci o eliminaci de l'organisme.
 L'alimentaci comprn un conjunt d'actes voluntaris i conscients que van dirigits a l'elecci, preparaci i ingesti dels aliments, fenmens molt relacionats amb el medi sociocultural i econmic (medi ambient) i determinen almenys en gran part, els hbits diettics i estils de vida.

Una nutrici adequada s la que cobreix:
 Els requeriments d'energia a travs de la ingesti en les proporcions adequades de nutrients energtics com els hidrats de carboni i greixos. Aquests requeriments energtics estan relacionats amb la activitat fsica i la despesa energtic de cada persona.
 Els requeriments plstics o estructurals proporcionats per les protenes.
 Les necessitats de micronutrients no energtics com les vitamines i minerals. ;
 La correcta hidrataci basada en el consum d'aigua.
 La ingesta suficient de fibra diettica.

Les pautes diettiques correctes es representen en la pirmide dels aliments.


 Nutrici i salut .
De tots s sabut la dita que una persona s el que menja. Hi ha mltiples malalties relacionades o provocades per una deficient nutrici, ja siga en quantitat, per excs o defecte, o per mala qualitat:
 Ateriosclersi.
 Alguns cncers.
 Diabetis Mellitus.
 Obesitat.
 Hipertensi arterial.
 Avitaminosi: Sn poc freqents als pasos occidentals com el beri-beri, el raquitisme, el escorbut, la pellagra.
 Desnutrici: Que provoca la sndrome de kwashiorkor.
 Goll endmic.
 Bulmia nerviosa.
 Anorxia nerviosa.

 Histria de la nutrici .

Des de l'aparici de l'home sobre la terra, el tipus d'aliments que aquest ha hagut d'ingerir per al seu manteniment, ha variat a travs dels "temps", pel fet que es va veure obligat a adaptar a aquells que tenia ms prxims i li era ms fcil obtenir amb les escasses ferramentes que possea. Com a exemple, servisca citar els estudis sobre les restes del ser hum ms antic trobat fins a la data (ens referim a l'home d'Atapuerca-Burgos) .

S'ha arribat a la conclusi que era carronyaire i disputava els seus "menjars" amb altres animals de les mateixes caracterstiques alimentries. En el seu caminar a la recerca de queviures, s'anava trobant nous tipus a qu es veia obligat a adequar. La disponibilitat de la caa major anava disminuint i havia d'alimentar-se de la caa menor, del marisc (en algunes rees) i sobretot de plantes comestibles. Aquesta fase adaptativa va comenar fa uns 100.000 anys. 

Se cita que els ltims a patir aquestes restriccions, fa uns 30.000 anys, han sigut els habitants d'unes zones molt determinades (dues regions de l'Orient Mitj). No obstant aix, a la Pennsula Ibrica fa menys de 20.000 anys (Freeman, 1981) la carn encara suposava ms del 50% de la dieta habitual.

Fa uns 12.000 anys (Cavalli-Sforza, 1981; Trowell, 1981) s'inicia la primera revoluci agrcola. A suposava una font fixa de protenes. Hem de tenir en compte la gran variabilitat en les xifres recollides en les collites; la qual cosa comportava una alimentaci irregular i a poques de fam. El resultat final de les recolleccions es veia molt afectat per la climatologia, contra la qual era molt difcil lluitar. L'emmagatzemament de sobrants, en anys bons de producci, tampoc era el ms efica. El que ocasionava una alimentaci irregular.

Lentament el tipus de manutenci va anar variant fins als nostres dies, en els que el coneixement sobre el tema s major. Per, l'assumpte no est tancat encara. Segueixen els estudis per a un millor entesa i per a aportar les solucions adequades.

 Funcionament de la nutrici .
 Esquema de la funci de la nutrici .
L'aparell digestiu:ingereix i transforma els aliments en nutrients, que passen a la sang. Expulsa a l'exterior les substncies de rebuig.
L'aparell circulatori: transporta la sang per tot el cos, a travs dels vasos sanguinis. Elcors l'rgan propulsor. La sang transporta els nutrients, els gasos respiratoris, les hormones i les substncies de rebuig de les cllules.
L'aparell respiratori: assegura l'entrada contnua d'oxigen i la sortida de dixid de carboni del cos. L'intercanvi de gasos es produeix als alvols pulmonars.
L'aparell urinari: elimina les substncies de rebuig de les cllules i les substncies txiques. Regula el volum de sang. Elabora l'orina que expulsa a l'exterior.

 Els nutrients .

Els nutrients sn compostos qumics que contenen els aliments i que les cllules necessiten per viure. Les funcions dels nutrients sn:
Energtica: Aporten energia per al funcionament de les cllules.
Plstica o reparadora: Proporcionen components per al creixement i la renovaci de les cllules que es destrueixen.
Reguladora: Subministren substncies que controlen les reaccions qumiques de les cllules.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41980" title="Heavy metal" nonfiltered="1149" processed="1138" dbindex="16214">

El Heavy Metal (Metall Pesant) s un estil musical descendent del Rock, molt menys influenciat pel Blues que el Hard Rock, caracteritzat principalment per la contundncia del seu so, generalment obtinguda amb l's de guitarres elctriques amb alt grau de distorsi, veus molt extremes i bateries contundents.

 Histria .
Els inicis del Hard Rock o Rock dur i del Heavy Metal es poden situar amb l'aparici de les primeres grans bandes sorgides a finals dels anys 60 i inicis dels anys 70 com Cream, Led Zeppelin, Deep Purple, Aerosmith, AC/DC, Motrhead, Uriah Heep, Black Sabbath o Scorpions, fruit del desenvolupament del Blues i del Rock progressiu. Als anys setanta tamb s'hi afegeix la recuperaci de la tradici de la Msica Clssica europea, un element que grups influenciats sobretot pel Blues com Deep Purple ja van utilitzar per que seria un important ingredient de l'estil de moltes bandes del Heavy Metal dels anys 80. s en aquesta dcada quan hi ha una gran explosi i popularitzaci del gnere, i s ara quan es consolida l'expressi Heavy Metal amb bandes de la New Wave of British Heavy Metal (al Regne Unit) o no, com Iron Maiden, Judas Priest, Saxon, Samson, Armored Saint, Metallica, Megadeth, Queensrche o encara en un estil ms Hard Rock com Girlschool, Deff Leppard o Guns 'n Roses. D'aquesta forma es produeix una renovaci de l'estil i es consolida una esttica determinada (caadores de cuir, cabell larg, samarretes negres ) i una simbologia (la fascinaci pel qu s prohibit, pel dimoni, referncies medievals i fantstiques ), en aquesta poca s'organitzen amb xit grans macroconcerts, com els Festivals de Donnigton. Mentrestant a altres parts d'Europa tamb comencen a sorgir bandes mtiques com Helloween, Accept o Blind Guardian a Alemanya (un dels pasos on aquest estil s'ha arrelat amb ms fora), Orion Riders a Itlia  o Trust a Frana. A l'estat espanyol a principis dels 80 tamb hi ha una explosi de bandes de heavy metal, a Madrid s on hi ha una major proliferaci de grups com Obs o Barn Rojo, per tamb sorgeixen en aquesta dcada Los Suaves (Galcia), ngeles Del Infierno i Barricada (Euskadi), o Sangtrat (Catalunya). 

Durant la dcada dels 80 apareixen nous estils descendents del Heavy Metal com el Thrash, el Black Metal, el Death Metal, el Power Metal entre d'altres, tots dins de la famlia del Metal i dels quals a continuaci oferim descripcions.

 Diferncia entre "Metal" i "Heavy Metal" i subestils. 

Avui en dia aquests dos termes sn utilitzats de manera molt aleatria; molts cops es consideren com sinnims, d'altres (normalment quan es parla ms especficament) s'utilitzen per referir-se a un estil en concret -el Heavy Metal- o a un grup d'estils similars -el Metal-.

Aix doncs, "Metal" inclou tots els estils "metllics", s a dir, tots els estils que provenen de l'estil clssic metllic, el Heavy Metal, incloent aquest ltim. D'aquesta manera, "Heavy Metal" es referiria al primer estil metllic, l'orgen de tots els altres. Dins de "Metal" s'inclouen els segents subestils:

Heavy Metal.
Estil clssic del Metal, nascut a comenaments dels anys 70 amb Black Sabbath (els pares del Metal en general), per consolidat i fortament personalitzat per Judas Priest a mitjans i finals dels 70. El comenament dels anys 80 van veure una nova onada de grups representants del mMetal clssic o Heavy Metal, dels que Iron Maiden s el ms conegut. El Heavy Metal s un estil relativament complex quant a tcnica, amb un so potent, unes guitarres molt meldiques i una atmosfera pica. La seva temtica pot ser molt variada, des de temes introspectius a temes de literatura fantstica, des de temes socials fins al satanisme, des de temes de sexe, drogues i Rock 'n' Roll fins a temes histrics.


Thrash Metal.
Estil derivat el Metal clssic (Heavy Metal) i pare del Metal extrem (Black, Death, Doom ) que s caracteritza per melodies de guitarra estridents,molts cops rpides, agressives, fortament marcades i pel seu so "cruixent". Va nixer de la fusi de l'agressivitat del Punk i Hardcore i de la fora, la complexitat i la estructura del Heavy Metal a comenaments dels anys 80. La seva temtica s molt variada, des de temes socials fins al satanisme. Els grups clssics ms coneguts sn els primers Megadeth, Anthrax, Slayer,Metallica, Destruction, Kreator i Sodom.

Speed Metal.

L'Speed Metal, posa l'mfasi en la velocitat, sobretot en melodies de guitarra o riffs on el so s menys marcat i cruixent i ms rpid i, en certa manera, "Punk". L'lbum que esta considerat la quintaessncia de l' Speed Metal s Painkiller, de Judas Priest. Se sol considerar com el punt on es van separar dues vertents molt diferenciades: la del thrash metal i el metal extrem, i la del power metal.

Groove Metal.

Gnere de Metal iniciat a principis dels 90 derivat del Thrash Metal i amb influncies del Hardcore Punk i del Heavy Metal tradicional. El grup ms representatiu d'aquest gnere s Pantera.

Black Metal.
Estil de Metal extrem que es concentra en crear una atmosfera fosca i maligna. Musicalment molt divers, pot ser minimalista o complex, rpid o lent, agut o greu, atmosfric o agressiu, o diverses coses a la vegada. La temtica pot anar des de un satanisme provocatiu fins a temes filosfics, des de literatura gtica o d'horror fins a cultures antigues, des de l'ocultisme fins a temes de depressi i desesperaci. La imatge clssica s la de la cara pintada amb blanc i negre de forma ttrica, roba negra -estripada o ms "elegant"- i altres accessoris com cadenes, espases, punxes, sang, etc. El Black Metal va nixer a comenaments dels anys 80. Els grups clssics i ms coneguts del Black Metal sn Bathory, Celtic Frost, Mayhem, Burzum, Immortal, Emperor i Darkthrone. Altres com Dimmu Borgir i Cradle Of Filth, que han aconseguit una gran popularitat, sn aclamats i odiats a parts iguals, ja que els fans del Black Metal ms underground els critiquen per autodenominar-se una cosa que no sn o simplement per haver-se "venut".

Death Metal.
Aquest estil del Metal extrem es concentra en la brutalitat, en un so greu i pesant, i en l'agressivitat. Una de les caracterstiques ms populars del Death Metal s la veu gutural greu. Acostuma a ser musicalment ms tcnic i homogeni que el Black Metal. La seva temtica acostuma a tractar temes relacionats amb el gore, el satanisme, i altres temes xocants. L'esttica tendeix a ser ms aviat casual. Va nixer a mitjans/finals dels anys 80 i t dues tradicions clarament diferenciades: l'europea i l'estatunidenca. Com a grups fonamentals podem citar els europeus: Benediction, Entombed, Gorefest i Vader; i els estatunidencs: Cannibal Corpse, Death, Deicide, Morbid Angel, Nile, Obituary i Suffocation.

A dins del Death Metal hi ha diferents subestils. Entre ells el Melodic Death Metal, Technical Death Metal, Progressive Death Metal, Brutal Death Metal o el Blackened Death Metal.

Power Metal.



Doom Metal.
Estil dins del Metal extrem caracteritzat per la seva lentitud, la seva atmosfera pica i alhora fosca, per sense arribar als lmits del Black Metal. Els pioners del Doom Metal sn els pioners del Metal en general (Black Sabbath). No obstant aix, els grups clssics de Doom Metal sn Candlemass, Saint Vitus, Cathedral, Pentagram i Witchfinder General, essent un estil que es va consolidar als anys 80 amb aquests grups. El Doomdeath, relacionat tant amb el Doom Metal com amb el Death Metal, s la fusi de la lentitud del Doom Metal amb la brutalitat del Death Metal, unint la foscor dels dos estils i creant-ne un de nou fortament fosc i depriment. Nascut a principis dels anys 90, els grups pioners clssics sn Paradise Lost, Anathema i My Dying Bride, els tres del Regne Unit.

Gothic Metal.
Estil del Metal molt meldic i atmosfric, on normalment es troben dues veus, una masculina, greu i gutural, i l'altre femenina i extremadament meldica. Els teclats tamb sn un instrument molt com en aquest estil. L'atmosfera del Gothic Metal s fosca, romntica, trista i elegant, i la seva temtica s'inspira normalment en literatura gtica i temes romntics variats. Va nixer a mitjans dels anys 90, i les bandes ms conegudes podrien sser Xandria, Tristania i Within Temptation, entre d'altres.

Symphonic Metal.

El Symphonic Metal s un subgnere musical de Metal que t elements simfnics.

Viking Metal.

El Viking metal s un subgnere de metal que es basa principalment en els estils de Black Metal i Folk Metal, encara que tamb s'hi poden trobar influncies de Death Metal i, fins i tot, Power Metal.
Nu Metal.

El Nu metal s un subgnere del metal surgit a mitjans dels anys 90 i influenciat sobretot per estils com: el Grunge, el Metal alternatiu, el Funk, el Rap i alguns subgneres del Heavy metal, com el Thrash metal i el Groove metal.























































 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41981" title="Max Stirner" nonfiltered="1150" processed="1139" dbindex="16215">



Max Stirner (Pseudnim per Johann Caspar Schmidt, * 25 d'octubre de 1806 a Bayreuth;   25 de juny de 1856 a Berln) fou un filsof anarquista alemany, que exaltava l'egoisme radical.

 Vida .

El seu pseudnim era al mateix temps un malnom, en referncia al seu front desproporcionadament gran (en alemany, Stirn significa front). Desprs de treure una nota mpliament per damunt de la mitja a la selectivitat, Johann Caspar Schmidt va estudiar amb interrupcions, entre 1826 i 1839, teologia i filologia a Erlangen, Knigsberg i Berln. A Berlin va ser almune de Hegel i Schleiermacher, entre d'altres. A partir de 1841 pertany al Cercle dels Lliures, un grup de debat entre cientfics i publicistes liberals i socialistes, al que tamb pertanyien, entre d'altres, Bruno Bauer, Arnold Ruge, Ludwig Buhl, Adolf Rutenberg i temporalment Friedrich Engels.

L'any 1839, Stirner comena a exercir de professor a una escola femenina de Berlin. Entre 1842 i 1844 escriu la seva Opera Magna, L'nic i la seva Propietat, publicat l'octubre de 1844, per editat a 1845 per elludir la censura. Poc abans, va renunciar al seu lloc de feina, no se sap ben b si per evitar la polmica que s'hauria pogut originar pel fet que l'autor d'un llibre tan radical ocups una professi tan exigent, o si realment temia sancions legals i no volia perjudicar l'escola.

Stirner es va casar dues vegades. La seva primera dona va morir l'any 1838 per complicacions al part, juntament amb el seu fill. Es va tornar a casar, amb Marie Dhnhardt de Gadebusch, l'any 1843, convertint el seu matrimoni en una stira de la cerimnia eclesistica. Per aquesta declaraci d'amor no va poder impedir que, l'any 1846, es dissolgus la uni arran dels creixents problemes econmics de la parella, ja que l'activitat literria li suposava pocs ingressos a Stirner i el seu experiment cooperatiu de comer majorista de llet, finanat per una herncia de Marie, va fracassar estrepitosament per falta d'experincia, aix com per la desconfiana d'agricultors i clients.

L'any 1847 tradueix a l'alemany la obra La Riquesa de les Nacions, d'Adam Smith. Al 1856 mor d'una infecci causada per la picada d'un insecte, endeutat i sense deixar herncia.

 Filosofia .

Stirner es classificat dins del grup de Joves Hegelians, de l'Esquerra Hegeliana, per dins del qual noms encaixa parcialment, ja que amb L'nic i la seva Propietat s'oposa frontalment a Hegel i els Joves Hegelians. Especialment, ataca als seus membres ms destacats de l'poca: Bruno Bauer i Ludwig Feuerbach.

Es el primer filsof en negar tots els imperatius, totes les exigncies morals, en fer apologia del poder individual ilimitat, deixant-ho tot a la seva responsabilitat i competncia.

Stirner critica l'idealisme alemany de forma polmica. Per aix, Karl Marx es veu obligat a escriure una rplica dins la seva obra La Ideologia Alemanya al captol I.III titulat "Sant Stirner".

Cites conegudes del seu llibre (sovint resumides de forma incorrecta) son Per mi, res est damunt meu i No he fundat la meva causa en res. Segurament, una de les frases ms conegudes sobre la llibertat de l'individualisme s: Noms sc lliure d'all de qu m'he desempallegat.

 Influncia .

Tot i que la majoria de les recopilacions de la histria de la filosofia noms el mencionen de passada, ha influt molts filsofs (entre d'altres, suposadament, Nietzsche, al qual alguns seguidors de Stirner acusen de "gran plagiador") i escriptors (per exemple, Ernst Jnger). Sovint s esmentat com a antecedent de l'anarquisme, especialment de la seva vessant individualista, l'anarcoindividualisme, i de l'existencialisme, mrit que d'altra banda noms mereix parcialment.

L'afinitat de Stirner cap a l'anarquisme clssic s objecte de polmica, ja que la majoria dels anarquistes consideren les seves idees contradictries amb les de l'anarquisme, i noms una petita part el consideren un referent. Dins del postanarquisme - una combinaci entre anarquisme i postestructuralisme - es troben forts vincles amb Stirner, i molts el consideren un postestructuralista preco.

 Obres .

 Max Stirner L'nic i la seva Propietat, 1845;
 Max Stirner Histria de la Reacci, 1852;

 Vegeu tamb .

Anarquisme;
Anarcoindividualisme;

 Enllaos .

 En castell:

Dossier Max Stirner

ndex de El nico y su propiedad



A Wikisource hi ha treballs originals de Max Stirner en ,  i .





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41983" title="Metalloprotena" nonfiltered="1151" processed="1140" dbindex="16216">
Una metalloprotena s una protena que cont algun i metllic en el seu interior. Normalment aquest i metllic es troba localitzat al centre actiu, el lloc on es produeixen els canvis que porten a que la protena desenvolupi la seva acci especfica en l'organisme. Aix doncs, aquests ions acostumen a ser pees clau perqu es produeixi aquesta acci, tot i que en alguns casos noms tenen funcions estructurals degut a que poden coordinar diferents aminocids i fixar aix una estructura terciria adequada.
Un exemple de metalloprotena pot ser la hemoglobina, la protena que s'encarrega de transportar l'oxigen a travs de la sang, cont en la seva estructura 4 toms de ferro. En cada un dels toms de ferro s'hi pot fixar una molcula d'oxigen per ser transportada. Sense la presncia d'aquests ions de ferro l'oxigen no es podria fixar a la protena i aquesta no podria realitzar la seva funci transportadora.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41990" title="Tcniques d'Aikido" nonfiltered="1152" processed="1141" dbindex="16217">

Les tcniques d'aikido sn aquelles que s'ensenyen durant l'estudi de l'Aikido. Juntament amb els principis bsics, l'etiqueta i l'actitud en son l'essncia.

 Atacs bsics .

Agafades .
Aihammi katatedori;
Giakuhanmi katatedori;
Riotedori;
Katate riotedori (Morote dori);
Kata dori;
Ryo kata dori;
Sode dori;
Muna dori;
Ushiro katate dori;
Ushiro ryo kata dori;
Ushiro hiji dori;
Ushiro kata te dori kubi shime;
Ushiro eri dori;

Atemis (cops) .
Shomen uchi;
Chudan tsuki;
Iokomen uchi;

Agafades amb atemi .
Katadori menuchi;
Munadori menuchi;

 Tcniques bsiques .

 Katame waza (tcniques de control) .
Ikkio;
Nikio;
Sankio;
Ionkio;
Gokio;
 Nage waza (tcniques de projecci) .
Irimi nage;
Shiho nage;
Kote gaeshi;

 Formes de prctica .
Suari waza;
Hammihandachi waza;
Tachi waza;
Ushiro waza;
Jiyu waza;
Futari dori;
Futari gake;










 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41993" title="Valls de Pego" nonfiltered="1153" processed="1142" dbindex="16218">

Les Valls de Pego s una histrica comarca del Pas Valenci que actualment es troba integrada en la comarca de la Marina Alta. Hi formaven part els municipis actuals de L'Atzvia, Benigembla, Castell de Castells, Murla, Parcent, Pego, La Vall de Laguar, La Vall d'Alcal, Vall d'Ebo, Vall de Gallinera. Apareix al mapa de comarques d'Emili Bet "Comarques naturals del Regne de Valncia" publicat a l'any 1934.

 Articles relacionats .
 Vall de Pop: Histrica subcomarca de les Valls de Pego.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41994" title="Marquesat de Dnia" nonfiltered="1154" processed="1143" dbindex="16219">
El Marquesat de Dnia s una histrica comarca del Pas Valenci que actualment es troba integrada en la comarca de la Marina Alta. Hi formaven part els municipis actuals de Beniarbeig, Benidoleig, Benimeli, Dnia, Xbia, Gata de Gorgos, Ondara, Orba, Pedreguer, El Poble Nou de Benitatxell, El Rfol d'Almnia, Sagra, Sanet i els Negrals, Tormos, El Verger. Apareix al mapa de comarques d'Emili Bet "Comarques naturals del Regne de Valncia" publicat a l'any 1934.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41995" title="Foia de Xixona" nonfiltered="1155" processed="1144" dbindex="16220">
La Foia de Xixona s una histrica comarca del Pas Valenci que actualment es troba integrada en la comarca de l'Alacant. Hi formaven part els municipis actuals d'Aiges, Busot, La Torre de les Maanes, i Xixona. Apareix al mapa de comarques d'Emili Bet "Comarques naturals del Regne de Valncia" publicat a l'any 1934.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="41997" title="Marina" nonfiltered="1156" processed="1145" dbindex="16221">
La Marina s una histrica comarca del Pas Valenci que actualment es troba dividida entre les actuals comarques de la Marina Alta i la Marina Baixa. Hi formaven part els municipis actuals d'Alcalal, Benissa, Calp, Llber, Senija, Teulada, Xal (part de l'actual Marina Alta), i tots els municipis de la Marina Baixa. Apareix al mapa de comarques d'Emili Bet "Comarques naturals del Regne de Valncia" publicat a l'any 1934.

Vegue tamb.
Arquitectura de la Marina;
Cuina de la Marina Alta;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42000" title="Horta d'Alacant" nonfiltered="1157" processed="1146" dbindex="16222">
L'Horta d'Alacant s una histrica comarca del Pas Valenci que actualment es troba dividida entre les actuals comarques de l'Alacant, el Baix Vinalop, i el Baix Segura. Hi formaven part els municipis actuals d'Agost, Alacant, El Campello, Sant Joan d'Alacant, i Sant Vicent del Raspeig (part de l'Alacant), tots els municipis del Baix Vinalop, i Guardamar del Segura (Baix Segura). Apareix al mapa de comarques d'Emili Bet "Comarques naturals del Regne de Valncia" publicat a l'any 1934.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42003" title="Mandos" nonfiltered="1158" processed="1147" dbindex="16223">
Mandos, tamb anomenat Nmo, s un persontage de ficci creat per John R.R. Tolkien a la seva obra ambientada a la Terra Mitjana.

Mandos el Jutge s el Vala responsable dels Palaus de Mandos on reposen els esperits dels elfs   assassinats (ats que en altres circumstncies sn immortals). s el marit de Vair i el germ de Lrien i Nienna.


s sever i desapassionat, i mai oblida res. s el Vala que male els Noldor quan marxaren d'Aman, i aconsell que no els fos perms de tornar (gaireb fins al punt de venjana). Per a diferncia de Morgoth, les seves malediccions no sn cruels o venjatives per desig propi. No sn ms que la voluntat d'Eru i no les pronunciar mai si no s sota les ordres de Manw.
Tan sols en una ocasi actu per pietat, quan Lthien cant les penes que sofr amb Beren, a Beleriand. En aquesta ocasi, i amb el consentiment de Manw, els deix anar.

Dues foren les profecies de Mandos: La Profecia del Nord o La Fatalitat dels Noldor, vaticinant totes les dificultats i penes que perseguirien els Noldor des d'aleshores; i la Segona Profecia de Mandos, anunciant la fi del mn a la Dagor Dagorath, la Batalla de les batalles.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42007" title="Imbabura" nonfiltered="1159" processed="1148" dbindex="16224">




L'Imbabura s un volc extingit de l'Equador, situat 10 km al sud d'Ibarra i a uns 60 km al nord de Quito, a la Provncia d'Imbabura. Domina el carrer interand al nord de Quito i als seus peus es troba la llacuna de San Pablo, formada en tancar-se els drenatges naturals de la zona a causa dels dipsitic volcnics. En realitat s un complex volcnic format per dos pics principals: el Huarmi Imbabura (3.927 m) i el Taita Imbabura (4.620 m). "Taita" significa 'pare' en qutxua, i "huarmi" significa 'dona'.

Com passa amb altres volcans de l'Equador, en les tradicions locals, el Taita Imbabura s'associa a la Mama Cotacachi, volc situat a pocs quilmetres cap a l'oest. La llegenda diu que quan el Cotacachi apareix nevat al mat, l'Imbabura, el seu home, li ha fet una amorosa visita durant la nit.

 Enllaos externs.
Informaci sobre l'Imbabura de l'Institut Geofsic de l'Equador ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42009" title="El misteri de Marie Rogt" nonfiltered="1160" processed="1149" dbindex="16225">
El misteri de Marie Rogt (en angls The mystery of Marie Rogt) s un conte d'Edgar Allan Poe publicat a "Ladie's Companion" de Nova York, per lliuraments, entre novembre de 1842 i febrer de 1843. L'argument gira al voltant de la investigaci que Dupin porta a terme per descobrir qui va matar a una jove costurera, Marie Rogt, en una illeta del Sena, a Pars, basant-se noms en la informaci que en dna els diaris. Dupin, seguint la lgica deductiva, i en contra dels informes policials, arriba a la conclusi que s el mateix xicot de la noia qui va assassinar-la. L'autor es va basar en uns fets reals ocorreguts a Nova York, i el va escriure a mida que anava tenint noves dades per mitj de la premsa. s el segon conte de Poe protagonitzat per Dupin, personatge creat a Els crims del carrer Morgue, i que tornaria a aparixer a "La lletra robada" (1845).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42017" title="Tractat pel qual s'establix una Constituci per a Europa" nonfiltered="1161" processed="1150" dbindex="16226">




El Tractat pel qual s'establix una Constituci per Europa s una proposta de tractat constitucional per a la Uni Europea. L'objectiu fonamental s substituir el conjunt de tractats existents que constitueixen Europa. 

El 18 de juliol de 2003 la Convenci per al futur d'Europa presidida per Valry Giscard d'Estaing public l'esborrany de la constituci . Desprs de llargues negociacions, el Consell Europeu accept, el 18 de juny del 2004, aquest esborrany, si b amb algunes modificacions. El 29 d'octubre de 2004 fou signada en un acte a Roma (Itlia) pels caps d'estat de la UE i actualment est pendent de ratificaci per part dels pasos membres. 

 Objectius .
Els objectius principals de la Constituci sn:
 Simplificar el conjunt de tractats i protocols sobreposats que formen l'actual cos legal de la Uni Europea.
 Millorar i potenciar els mecanismes de presa de decions per una Uni Europea ampliada (25 estats des del maig de 2004).
 Potenciar el sentiment de pertinena europea dels ciutadans i ciutadanes dels estats membres.

 Histria de la Constituci .
La Constituci Europea es basa en els dos principals tractats preexistents, el Tractat de Roma (1957) i el Tractat de la Uni Europea -conegut com a Tractat de Maastricht- (1992) amb les modificacions posteriors dels tractats d'Amsterdam (1997) i Nia (2001). La necessitat de consolidar una constituci europea fou subratllat ja en el text del Tractat de Nia i el procs d'elaboraci comena arran de la Declaraci de Laeken el desembre del 2001 quan el Consell Europeu establ la Convenci per al futur d'Europa. El rol de la convenci, presidida per Valry Giscard d'Estaing fou consultar amplis sectors de la societat europea i produir un primer esborrany de la Costituci per a poder ser debatut i adoptat en una futura cimera intergovernamental.

La Convenci public el seu esborrany el juliol de 2003 i fou discutit en dues cimeres intergovernamentals (setembre i desembre de 2003), per no s'arrib a cap acord ja que Espanya i Polnia s'hi oposaren pel sistema proposat de votacions per majoria qualificada. La presidncia irlandesa de la UE (primer semestre del 2004) inici un procs d'acostament entre les parts que culmin amb l'aprovaci del document en la cimera del 18 i 19 de juny.

 Procs de ratificaci .
La Constituci, un cop acceptada pels 25 caps d'estat dels pasos membres, fou signada en un acte cerimonial el 29 d'octubre de 2004 a Roma. Abans d'entrar en vigor, per, ha d'sser ratificada per cada estat membre. Aquest procs, que inicialment havia de concloure el 31 d'octubre de 2006, tal i com estableix la Constituci, va ser unnimement postergat sine die en el Consell Europeu del juny de 2005, desprs del vot negatiu de Frana i Pasos Baixos.

El procs de ratificaci adopta diferents formes en cada pas, en funci de la tradici poltica local. La Constituci irlandesa, per exemple, obliga a qu en aquests casos (tractats internacionals que representin una cessi de la sobirania nacional) es faci un referndum. D'altra banda, la llei fonamental alemanya limita els referndums a una srie molt petita de casos.

En el cas que el 80% dels estats membres hagin ratificat el tractat constitucional (abans d'octubre del 2006) i un o ms estats hagin tingut problemes en el procs ratificador, el Consell Europeu ha acceptat considerar la situaci. Aquest acord no especifica que succeiria en aquest cas, per cap tractat pot entrar en vigor si no s ratificat per totes les parts signants. 

 Pasos que han anunciat que convocaran un referndum .
 Repblica Txeca;
 Dinamarca;
 Frana;
 Irlanda;
 Luxemburg - 10 de juliol del 2005 vegeuReferndum sobre la Constituci Europea a Luxemburg);
 Pasos Baixos;
 Espanya - 20 de febrer del 2005 vegeu Referndum sobre la Constituci Europea a Espanya;
 Portugal - 10 d'abril del 2005;
 Regne Unit;
 Polnia - octubre del 2005;

A Blgica, el primer ministre Guy Verhofstadt ha manifestat la seva voluntat de convocar un referndum no-vinculant.

 Litunia .
Litunia ha esdevingut el primer estat membre a ratificar el tractat l'11 de novembre del 2004. El seu parlament l'aprov amb 84 vots a favor, 4 vots en contra i 3 abstencions.

 Hongria .
La Constituci fou ratificada en una votaci parlamentria el 20 de desembre de 2004 amb 332 vots a favor, 12 vots en contra, 8 abstencions i 43 parlamentaris absents de la votaci. Es requeria una majoria de dos teros (d'un parlament de 385 membres).

 Eslovnia .
L'1 de febrer del 2005, Eslovnia ha esdevingut el tercer estat membre en ratificar el Tractat Constitucional. Ho fu mitjanant una votaci parlamentria amb 79 vots favorables, 4 vots en contra i 7 abstencions.

 Estructura del Tractat Constitucional .
El Tractat Constitucional cont les segents parts: (la numeraci d'articles comena pel nmero 1 a cada part)
 Prembul;
 Part I: definici de la Uni Europea.
 Part II: Carta de Drets Fonamentals.
 Part III: poltiques i funcionament de la Uni.
 Part IV: disposicions generals i clusules finals.
 Annexos;
 Protocols;
 Declaracions;

 Clusules potenciades o reescrites .

 Referents a principis de funcionament .
 Principi de cessi de sobirania;
La Constituci especifica que la UE s una uni d'estats i que totes les competncies sn cedides voluntriament per aquests. Qualsevol competncia no especificada explcitament en el Tractat Constitucional s competncia dels estats membres.

 Principi de subsidiarietat;
D'acord amb la Constituci, la UE noms pot actuar en el cas que els estats membres acordin unnimement que les accions individuals dels estats membres no foren suficients. Es basa en el principi que les decisions governamentals han d'sser preses en l'esfera ms propera al ciutad possible.

 Obligacions dels estats membres;
Els estats membres tenen les segents obligacions:
 assegurar la implementaci a nivell nacional de les decisions de la Uni Europea.
 donar suport a la UE en l'acompliment de les seves tasques.
 no comprometre els objectius comuns de la UE.

 Primacia de les lleis de la Uni;
D'acord amb la legislaci internacional, les lleis de la UE primen per damunt de les lleis dels estats membres. s a dir, cap estat pot aprovar una llei que sigui incompatible amb la legislaci europea.

 Referents a l'agenda comuna .
A la Constituci, els estats membres de la UE declaren que els seus valors comuns sn els segents:
 llibertat;
 democrcia;
 respecte pels Drets Humans;
 legalitat;
 dignitat humana;
 igualtat;
 drets de les minories;

Els estats membres declaren que la societat europea est basada en els segents principis:
 pluralisme;
 no-discriminaci;
 tolerncia;
 justcia;
 solidaritat;
 igualtat de gnere;

Les segents clusules no sn noves, per algunes han estat posades per escrit per primera vegada:
 Motivacions de la Uni.
 implementar la cooperaci mtua.
 promoure els valors de la UE.
 avanar en els objectius de la UE.
 servir els interessos dels ciutadans de la UE, els estats membres i la UE.
 garantir la consistncia, efectivitat i continutat de les poltiques i accions de la UE.

 Referents a l'abast de la Uni .
 Competncies;
La UE t sis competncies exclusives (no canvien respecte els tractats anteriors):
 uni duanera.
 regulaci del mercat intern.
 poltica monetria de l'eurozona.
 conservaci dels recursos biolgics marins.
 poltica comercial comuna.
 la signatura de determinats acords internacionals.

Hi ha tamb unes competncies compartides, rees en les quals els estats poden lesgislar conjuntament amb la UE (sempre i quan la legislaci nacional no entri en contradicci amb la legislaci europea) i rees en les quals la UE noms pot actuar donant suport, coordinant o duent a terme accions complementries. 

 Clusula de flexibilitat ;
Aquesta clusula permet a la UE actuar en rees en les quals no poseeix competncies explcites si es compleixen els segents supsits:
 acord unnime dels estats membres.
 el consentiment del Parlament Europeu.
 noms en el cas que sigui necessari per a l'acompliment d'un objectiu acordat en la Constituci.

Aquesta clusula ja formava part del Tractat de Roma i pretn facilitar el desenvolupament de noves rees de cooperaci sense haver de revisar tot el tractat.

 Altres .
 Institutions;
L'estructura institucional de la UE resta invariable. El Consell Europeu passa a denominar-se Consell de ministres (tal com ja se'l coneixia informalment). 

 Smbols de la Uni;
La UE t una bandera, un himne i un lema. Fa temps que aquests smbols sn oficiosos, per mai havien estat recollits oficialment en un tractat. No obstant aix, la Constituci no atorga cap estatus legal especial a aquests smbols.

 Noves clusules .
 Referents a l'abast de la UE .
 Personalitat legal;
La constituci atorga personalitat legal a la UE. Aix la converteix en un interlocutor vlid (d'acord amb la legalitat internacional) en la negociaci de tractats internacionals.

 Noves competncies;
La UE t cedides tres noves 'competncies compartides' en les rees de cohesi territorial, energia i espai.

Igualment la UE t tamb la facultat d'actuar 'donant suport, coordinant o duent a terme accions complementries' en les rees de turisme, esport i cooperaci administrativa.

 Cooperaci en matria de justcia criminal;
La Constituci estableix set noves rees de cooperaci:
 Terrorisme;
 Trfic de persones;
 Atacs contra la infncia;
 Trfic de drogues;
 Trfic d'armes;
 Corrupci;
 Frau;

 Clusula de solidaritat;
La nova clusula de solidaritat especifica que en el cas que qualsevol estat membre pats un atac terrorista o un desastre natural, aquest rebria ajuda i assistncia de la resta d'estats membres. Aix, ja succea de facto, per ara figura explcitament dins de la Constituci.

 Referents a la simplificaci dels tres pilars .
 Simplificaci dels instruments i la terminologia legal;
 Les 'Regulacions Europees' (del pilar comunitari) i les 'Decisions' (del pilar de cooperaci policial i judicial) rebran el nom de Lleis europees.
 Les 'Directives Europees' (del pilar comunitari) i les 'Decisions de referncia' (del pilar de cooperaci policial i judicial) seran anomenades Lleis de marc europeu.
 'Convencions' (del pilar de cooperaci policial i judicial) desapareixen i seran substitudes per Lleis europees o Lleis de marc europeu.
 Les 'Accions comunes' i 'Posicions comunes' (del pilar de PESC) sn substutudes per 'Decisions'.

 Fusi de l'alt representant i el comissari d'afers exteriors;
En la nova Constituci, l'actual rol dalt representant per la poltica exterior i de seguretat comuna s'amalgama amb el de comissari de relacions exteriors.

 Referents al funcionament de les institucions .
 Sistema de votaci per majoria qualificada;
La major part de les decisions del dia a dia del Consell de Ministres  han d'sser adoptadaes mitjanant una votaci per majoria qualificada, necessitant un 55% dels estats membres i un 65% de la poblaci per sser aprovades. (Aquest 55% augmenta fins al 72% quan el Consell actua per iniciativa prpia i no sota una proposta legislativa).

En les rees especialment sensibles, com ara impostos, serveis socials i poltica exterior i de seguretat, continua sent necessari un acord unnime.

 Presidncia del Consell Europeu;
La presidncia rotatoria cada sis mesos del Consell Europeu ser un crrec elegit pels caps d'estat dels pasos membres amb una durada de 18 mesos i renovable per un mandat addicional.

 Presidncia del Consell de Ministres;
La presidncia rotatria cada sis mesos del Consell de Ministres, que actualment coincideix amb la presidncia del Consell Europeu evolucionar cap a una presidncia de 18 mesos compartida per tres estats membres en un intent de donar-li una major continutat.

 Reducci de la Comissi Europea;
La Comissi abandonar la seva forma actual d'un comissari per a cada estat membre el 2014 i adoptar un format ms redut on els estats elegiran rotatriament els comissaris que la composaran.

 Referents al poder parlamentari i a la transparncia .
 President de la Commissi;
El candidat a President de la Commissi Europea s proposat pel Consell Europeu i posteriorment ha d'ser ratificat pel Parlament Europeu.

 Reunions pbliques del Consell de Ministres;
A partir d'ara, les reunions del Consell de Ministres en les quals es debateixin noves lleis seran pbliques.

 Pressupost;
El pressupost anual de la UE ha d'sser aprovat pel Parlament Europeu

 Iniciativa popular;
La Comissi ha de considerar qualsevol proposta  "si els ciutadans creuen que s necessari una actuaci de la UE en una matria determinada per tal d'implementar correctament la Constituci" que tingui el suport d'almenys un mili de ciutadans de la UE. El mecanisme per implementar aquesta iniciativa popular est encara per acordar. (vegeu l'article I-46-4 per ms detalls)

 Referent a futures adhesions, modificacions o retirada .
 Cooperacions reforades;
Es permet l'existncia de cooperacions reforades ms enll de les decisions de la UE sempre i quan hi participin almenys dos teros dels estats membres i comptin amb el suport del Parlament Europeu.

 Revisions del tractat;
Qualsevol modificaci del Tractat Constitucional, implicaria la convocatria d'una nova convenci. Aquest procediment podria ser ignorat si exists un acord del Parlament Europeu.

 Polmica lingstica .
Aquest text va ser fet servir pel govern valenci com a arma poltica per defendre la independncia del valenci respecte el catal exigint l'oficialitzaci del text redactat per ordre del govern valenci i acceptat com a correcte per l'AVL quan el catal ja n'havia manat de traduir independentment.

La polmica es va tancar quan el govern catal va acceptar el text valenci com a correcte dins de les normes de l'IEC i va presentar exactament el mateix text que el govern valenci sense cap canvi. El govern balear no va tornar a obrir el debat per va fer notar el seu malestar per haver escollit una traducci que no creien la ms adequada.

 Vegeu tamb .
Uni Europea;
Tractat de la Uni Europea;

 Enllaos externs .

 Pgina oficial de la UE per a la Cosntituci Europea;
 Pgina oficial del govern espanyol sobre la Constituci Europea;
 Text consolidad del Tractat per al qual s'estableix una cosntituci per Europa ;
 Esborrany del tractat:  ;
 Pgina web de la Universitat de Saragossa sobre la UE i la Constituci Europea (en angls);




























 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42018" title="Masses" nonfiltered="1162" processed="1151" dbindex="16227">




Les masses sn un objecte popular utilitzat pels malabaristes, normalment en jocs de 3 o ms o en combinaci amb altres objectes com boles o anells. Una massa tpica mesura entre 50 i 70 cm de llargada i t el centre de gravetat desplaat cap a un extrem.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42026" title="Flux piroclstic" nonfiltered="1163" processed="1152" dbindex="16228">
Un flux piroclstic s una mescla calenta (de 300 C a 800 C) de gasos, cendres i fragments de roques que es desplacen per les vessants d'un volc durant una erupci. Poden arribar als 200 km/h i es produeixen en erupcions explosives o quan es collapsa el front d'un flux de lava. El volum pot ser d'un pocs centenars de metres cbics fins a un miler de quilmetres cbics, per normalment no passen de deu quilmetres cbics. 

Els fluxos piroclstics acostumen a tenir dues parts: el flux basal, que es mant proper al sl i cont els fragments ms grans, i el nvol de cendra que s'aixeca uns quants metres del sl. Sn especialment perillosos perqu devasten completament la zona per la que es desplacen. Per exemple, la famosa erupci del Vesuvi de l'any 79 d.C. arrass Pompeia i Hercul amb els fluxos piroclstics procedents del volc.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42027" title="Gramtica neerlandesa" nonfiltered="1164" processed="1153" dbindex="16229">
La gramtica del neerlands s anloga a la d'altres llenges germniques, si b presenta menys simplificacions que l'angls o el dans per ms que l'alemany o l'islands. A Flandes, hom tendeix a ser ms conservador lingsticament, romanent-hi expressions i declinacions que sn vistes com a arcaiques als Pasos Baixos.

Noms i articles.

Els tradicionals possibles tres gneres del substantiu (mascul, femen i neutre) han estat reduts a dos (com i neutre), distingibles per l article singular determinat que els acompanya: de o het respectivament. Aquest fenomen es dna tamb en altres llenges germniques com ara el dans i el suec. Les declinacions per cas han desaparegut de la major part de noms, i noms en queden reminiscncies en mots especials.

Articles indefinits:

 

Articles definits:

 


Pronoms.
Els pronoms personals mantenen les declinacions que es perderen en els noms i adjectius.



Adjectius.

Com els noms, els adjectius noms varien amb el gnere en el singular de paraules neutres, on desapareix l'acabament -e present habitualment. Si apareixen desprs de verbs copulatius tampoc no duen -e (Exmp: "Het water is koud" - "L'aigua s freda"). 



Verbs.

Els verbs presenten certa inflexi. En present, afecta noms les persones del singular. Existeixen dues formes bsiques de passat, el perfectum i l imperfectum. El primer es forma a partir de l'arrel del verb mentre que el segon demana un auxiliar (hebben -tenir- o zijn -ser-) davant del participi. Com en alemany, el participi t l'afix ge- al davant (en general). El futur s'expressa mitjanant verbs auxilliars (zullen, gaan) o b afegint algun complement circumstancial a una frase en present. Per exemple:
Morgen reis ik naar Parijs.  ("Dem viatjo a Pars.") ;
La taula segent mostra dos verbs conjugats, un de molt irregular (ser) i un de totalment regular (treballar):



Enllaos externs.
 Algemene Nederlandse Spraakkunst Gramtica neerlandesa (en neerlands);









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42028" title="Carolina Otero" nonfiltered="1165" processed="1154" dbindex="16230">

Carolina Otero (Valga (Pontevedra),4 de novembre de 1868 - Nia, (Frana), 10 d'abril de 1965. Fou una ballarina espanyola fincada a Frana coneguda artsticament com La Bella Otero, i un dels personatges ms destacats de la Belle poque francesa en els cercles artstics i la vida galant de Pars. El seu vertader nom era Agustina Otero Iglesias. 

Era filla d'una mare soltera que descuid la seva educaci. Desprs de patir una agressi sexual als deu anys, fug de casa uns mesos desprs i no torn mai al seu poble natal, Valga. En la fugida decid canviar el seu nom de pila Agustina pel de Carolina. Treball en una companyia de cmics ambulants portuguesos. En deixar la companyia, es dedic a ballar en cafs i tavernes alhora que exerc la mendicitat i la prostituci arreu del pas. El 1888 conegu a Barcelona un banquer que la volgu promocionar com a ballarina a Frana i la port a Marsella. Aviat abandon el banquer i es promocion a si mateixa fins arribar a ser una ballarina coneguda a tota Frana com La Bella Otero. En la promoci enfatitz el seu origen espanyol (fora extic a Frana en aquells dies) i fabul que era andalusa i d'origen gitano. Les fabulacions i aventures fantstiques d'Otero han perdurat fins els nostres dies i encara hi ha bigrafs que siten el seu naixement a Cadis filla d'una gitana.

Va arribar a actuar a Nova York el 1890 i a fer una gira per tot el mn, cosa que li don una fama internacional. Argentina i Rssia van ser uns dels pasos que visit i actu ms cops. En aquest ltim va arribar a conixer a Rasputin. Otero va actuar durant molts anys a Pars en el Folies Bergres, on era l'estrella i en el Cirque d'Et. Es pot dir que va ser la primera artista espanyola coneguda internacionalment.

Otero no era una ballarina professional i el seu art era ms instintiu que tcnic. Les seves danses eren una barreja d'estils flamenc, fandangos o danses extiques. Tamb era una cantant competent i tenia qualitats per actriu. Va representar Carmen de Bizet i peces teatrals com Nuit de Nel. Otero, a pesar dels seus xits professionals, havia aconseguit ascendir en el mn artstic grcies a que exerc la prostituci i es fu amant d'homes influents. No era una prctica estranya que les artistes exercissin de cortesanes per augmentar els seus ingressos. A la Belle poque era habitual i els homes que podien pagar les astronmiques sumes que costaven aquestes cortesanes els donava prestigi. Otero era una de les ms famoses i cotitzades de l'alta societat parisina. Va ser amistanada de Leopold II de Blgica, Alfons XIII d'Espanya, Eduard VII del Regne Unit, Aristide Briand (amb qui tingu una relaci entranyable fins la mort del poltic), o Cornelius Vanderbilt,  entre d'altres.

Otero arrib a reunir una fabulosa fortuna que malauradament perd en els casinos de Montecarlo i Nia, ja que patia de ludopatia. Retirada dels escenaris el 1910, s'establ a Nia on visqu fins la seva mort el 1965 totalment arruinada, sola i visquent d'una pensi del casino de Montecarlo en agraiment dels milions de francs que s'hi va arribar a deixar. Mai es va casar.

De la seva vida se n'han escrit diverses biografies i se n'han fet pellcules i sries per a la televisi. Degut a que Otero va inventar part del seu passat per obviar fets com la seva violaci o els seus orgens extremadament humils, moltes biografies, pellcules o altres treballs entorn la seva persona tenen dades inexactes i fets que mai van succeir de deb.

 Bibliografia .

 Arruname pero no me abandones. La Bella Otero y la Belle poque. De Marie-Helne Carbonel i Javier Figuero. Ed. Espasa Calpe, 2003. Biografia objectiva que ens parla d'Otero i l'poca que li toc viure. En castell.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42033" title="Hikueru" nonfiltered="1166" processed="1155" dbindex="16231">

Hikueru s un atol de les Tuamotu, a la Polinsia Francesa. Est situat al centre de l'arxiplag, a 700 km a l'est de Tahit. s el cap de la comuna d'Hikueru.

Geografia.
L'atol t una forma ovalada amb 15 km de llarg i una superfcie terrestre de 5,11 km  ms 19,47 km  d'esculls. La llacuna, de 82,5 km , s profunda, sense cap pas navegable per amb nombrosos canals.

La vila principal s Tapupati, i la poblaci total s de 150 habitants al cens del 2002. La poblaci viu principalment de la producci de copra, per fins els anys 1970 va ser un dels grans centres de recollecci de perles. Disposa d'un aerdrom.

Histria.
L'atol va ser descobert pel francs Louis Antoine de Bougainville, el 1768. Domingo de Bonaechea, el 1775, el va anomenar San Juan; i Beechey, el 1826, el va anomenar Melville. 

L'any 1906 va patir els efectes d'un cicl que va causar la mort de 377 persones. L'escriptor Jack London va descriure els efectes del cicl a Hikueru en el seu conte The house of Mapuhi incls a South Sea Tales (1911). L'escriptora gironina Aurora Bertrana va escriure un conte romntic i d'aventures sobre Hikueru: Tekao, incls a Peikea, princesa canbal i altres contes ocenics (1934), i ampliat posteriorment com a novella curta a Ariatea (1960).

Referncies.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42034" title="Catalunya Informaci" nonfiltered="1167" processed="1156" dbindex="16232">
Catalunya Informaci s el canal informatiu del grup d'emissores de Catalunya Rdio, el servei de radiodifusi de la Generalitat de Catalunya, gestionat a travs de la Corporaci Catalana de Rdio i Televisi.

Histria.
Catalunya Informaci va comenar les emissions regulars a les 9 del mat de l'11 de setembre del 1992. Va ser l'emissora pionera a tot l'Estat en el format anomenat "tot notcies", que suposa l'emissi d'informaci les 24 hores del dia. Els precedents ms recents de creaci d'emissores d'aquesta mena eren France Info de Radio France a Europa i Bloomberg als Estats Units.

La primera veu que s'hi va sentir va ser la del periodista Mart Farrero, ara editor de L'informatiu del migdia de Catalunya Rdio. Els locutors de Catalunya Informaci no noms posen les notcies en antena sin que tamb, des de la seva fundaci, s'encarreguen ells mateixos de la realitzaci tcnica.

Els primers anys de funcionament, llegir i tenir cura de la part tcnica va suposar haver de gravar en els anomenats "cartutxos" (cintes magntiques automtiques) msiques, crniques i talls de veu. L'abril de l'any 1994, Catalunya Informaci adopta un sistema d'udio digital pioner a tot l'Estat, que emmagatzema tot el so que s'ha d'emetre dins d'una xarxa informtica i posa punt final a l'era analgica.


Estructura.
Els titulars s'ofereixen cada 30 minuts -a les hores en punt o a les mitges hores-, un reps de l'actualitat amb titulars d'informaci general, informaci esportiva, el trnsit o el temps en noms 3 minuts. A ms, als quarts i als tres quarts, a l'espai "Les notcies en un minut" es condensen els tres titulars ms importants del moment. 

Catalunya Informaci s l'nica emissora que des del seu naixement informa cada 30 minuts -15 minuts en hora punta- de la situaci del trnsit a Catalunya, grcies a un redactor propi desplaat al centre de pantalles del Servei Catal de Trnsit. A ms, Catalunya Informaci enlaira cada mat en hora punta un helicpter que sobrevola la xarxa viria catalana per oferir de primera m la situaci del trnsit des de l'aire amb un redactor propi que fa entrades en antena cada 15 minuts.

Un equip de meteorlegs ofereix cada 30 minuts la previsi de l'evoluci del temps en les prximes hores. A ms, el ms destacat de la previsi meteorolgica es pot escoltar en cada resum de titulars.

Catalunya Informaci s tamb en directe all on s la notcia: per aix, el seu "rellotge" habitual, l'ordre amb el qual es van succeint la informaci i els diferents espais de l'emissora, es pot interrompre en qualsevol moment per donar pas a diferents intervencions en directe. Ja sigui al Parlament de Catalunya, al Palau de la Generalitat, a la Moncloa o al Congrs dels Diputats, entre d'altres, Catalunya Informaci dna veu als protagonistes de la informaci.


Premis.
L'any 2002 l'emissora Catalunya Informaci va ser reconeguda amb un premi Ondas per la seva agilitat, sobrietat i capacitat de sntesi i com a emissora pionera en el format de 24 hores de notcies.

Enllaos externs.
  Pgina oficial de Catalunya Informaci;
  Pgina oficial amb motiu dels 15 anys de l'emissora;
  Vdeo commemoratiu dels 15 anys de l'emissora;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42037" title="Illes Dos Grups" nonfiltered="1168" processed="1157" dbindex="16233">

Les illes Dos Grups (en francs, les Deux Groupes) s el nom histric de dos atols de les Tuamotu, a la Polinsia Francesa. Sn els atols Marokau i Ravahere, separats per menys de 2 km. Estan situats al centre de l'arxiplag, a 750 km a l'est de Tahit. Administrativament formen una comuna associada dins la comuna d'Hikueru.

Van ser descoberts per Louis Antoine de Bougainville, el 1768, per va ser James Cook, l'any segent, qui els va anomenar Two Groups descrivint-los com un acoblament d'illes unides per esculls.

Marokau.
Marokau s un atol situat a 48 km al sud-est d'Hikueru i a 120 km a l'oest d'Hao. Les seves coordenades sn: 

L'atol t forma triangular, amb una superfcie emergida de 14,76 km , ms 23,78 km  d'esculls. La llacuna de 217,5 km  t un petit pas a l'oce.

La vila principal s Vaiori. La poblaci, amb un total de 50 habitants al cens del 2002, viu principalment de la recollecci de copra. No disposa d'infraestructures significatives.

L'atol va ser devastat pel cicl del 1903, quedant totalment submergit per les onades i provocant la mort d'uns 100 habitants.

Ravahere.
Ravahere s un atol situat a quasi 2 km al sud de Marokau. Les seves coordenades sn: 

La superfcie total s de 7 km , i la llacuna no disposa de cap pas navegable. Avui s deshabitat encara que quan va ser descobert per James Cook hi havia poblaci. No disposa d'infrastructures.

Referncies.


Enllaos externs.
Imatges de Marokau ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42038" title="Tungurahua" nonfiltered="1169" processed="1158" dbindex="16234">


El Tungurahua s un volc actiu de l'Equador, de 5.020 m d'altura i situat al costat de la ciutat de Baos i dominant un dels accessos tradicionals a la selva amaznica seguint el riu Pastaza. s un dels volcans ms actius de l'Equador, amb erupcions cada 70 100 anys, i hi ha erupcions registrades des de la conquesta espanyola. El 1999 inici un perode eruptiu que dura fins al moment present amb alts i baixos d'activitat per que obligaren a evacuar bona part de pobles de la provncia de Tungurahua els anys 1999 i 2003.

El seu nom pot ser que derivi dels mots qutxues tunguri 'gola' i rawa 'foc'.

Enllaos externs.
Informaci sobre el Tungurahua de l'Institut Geofsic de l'Equador ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42039" title="Ska" nonfiltered="1170" processed="1159" dbindex="16235">
L'ska s un estil musical originari de Jamaica precursor del rocksteady i ms tard, del reggae. En ser un gnere particularment apte per a fusions ha incorporat, a travs de distintes variants, els ms diversos llenguatges musicals. Des d'un principi, les versions a ritme de ska de composicions populars per a cinema i televisi (The James Bond Theme, Exodus, A Shot in the Dark, The Untouchables, etc.) li va gravar a foc la seua particular identitat, entre del carrer, nostlgica i "misteriosa", caracterstica que conservaria a travs de les poques. Est fortament associada als moviments mod, rude-boys i skinhead.

 Histria .
 Naixement .
Lska neix en Kingston, la capital de Jamaica, finalitzant la dcada dels 50, en un moment en qu la poblaci comena a afluir del medi rural a l'urb. A les ciutats els habitants es congregaven en places on posaven les sound systems punxaven les ltimes novetats nord-americanes de jazz, soul i, sobretot, rhythm & blues. En un principi es tractava de furgonetes amb un sorolls i primitiu equip de so. Les dos principals van ser Trojan de Duke Reid i Sir Coxsone Downbeat, de Clement Dodd, als que ms tard s'hi uniria Cecil Bustamante, anomenat Prince Buster. Els sound systems no tenien cap altre remei que punxar msica dels Estats Units, ja que la indstria musical jamaicana era inexistent. Salvant algunes cintes de va esmentar de Stanley Motta, fins a 1954 no apareix el primer segell musical, Federal, que, a ms, est orientat cap a la msica nord-americana. Els seus propietaris es desplaaven a Miami o Nova Orleans a la recerca de material nou amb qu satisfer la gran demanda musical que hi havia a l'illa. Per a gaudir d'exclusivitat sobre les gravacions i mantenir l'exclusivitat sobre la clientela, es recorria a trucs com llevar la galeta dels disc perqu foren inidentificables, o enviar perdonavides als sound system de la competncia per a boicotejar-les.

El catalitzador que va iniciar la carrera musical jamaicana, va ser el futur primer ministre Edward Seaga que en 1958 funda West Indian Records Limited, produint msica d'artistes locals, reinterpretant ritmes nord-americans. Aqueix mateix any, Chris Blackwell produeix una gravaci de l'encara desconegut Lauren Aitken. Un any desprs, Duke Reid i Clement Cosxsone, veient la possibilitat de tenir gravacions exclusives per als seus sound systems, funden els seus propis segells, Treasure Isle i Studio One, respectivament.

A finals de la dcada de 1950 els msics de Kingston comencen a experimentar amb la fusi de jazz i rhythm & blues nord-americ amb ritmes autctons del Carib, com el mento i el calypso, adaptant-lo al gust de l'illa segons les tendncies que s'imposaven en els sound systems. El nom prpiament dit s d'origen incert, encara que pot ser l'onomatopeia del so de la guitarra, per tamb s cert que el baixista Cluet Johnson usava anteriorment el terme skavoovie. L'any 1959 en els estudis Federal es registra el tema Easy Snappin, de Theophilus Beckford, produt per Clement Dodd, amb Cluet Johnson al contrabaix i el saxofonista Roland Alphonso, posterior membre fundador de Skatalites, banda d'estudi del segell Studio One.

En 1962 lska ja est plenament assentat com la msica per excellncia de Jamaica, i sonen temes ad hoc amb motiu de la independncia de l'illa del Regne Unit, com Sound of Freedom de Skatalites o Forward March de Derrick Morgan. En 1964, aprofitant la Fira Mundial de Nova York es presenta aquest estil en societat davant el mn, sent els triats per a aix Byron Lee & the Dragonaires, amb l'ajuda de Prince Buster i Peter Tosh. En aqueix mateix any, aconseguia el nmero 1 en les llistes britniques i el 2 nord-americanes de popularitat una versi de l'xit de 1957 de Barbie Gaye, My Boy Lollipop, interpretada per Millie Small, amb Ernest Ranglin encarregat dels arreglaments de guitarra, i Rod Stewart, conegut llavors com Rod the Mod, tocant l'harmnica.

Durant la resta de la dcada de 1960, s'implanta en Europa rpidament, grcies a la popularitat de qu va gaudir al Regne Unit, pas a qu es van traslladar un gran nombre d'estrelles jamaicanes com a Lauren Aitken, Derrick Morgan o Alton Ellis per a prosseguir all les seues carreres, perqu aquest estil comptava amb una gran acceptaci entre la nombrosa colnia antillana que havia immigrat a la metrpolis, on abundaven els Rude Boys sin entre la joventut britnica, principalment entre els Mods. No obstant aix, els tmids intents de copiar aqueixa msica per part de msics europeus, van donar uns resultats de no molta qualitat, com les aproximacions de Georgie Fame.

 Segona onada (2 tone) .
En els 70 el ska, grcies als immigrants jamaicans rudeboys, viatja a Anglaterra on es mescla amb el punk resultant un so ms rpid i contundent per mantenint l'estil alegre i ballable. La ideologia d'aquests nous rudies s menys violenta i s'enfrontar a l'onada de racisme propulsada per la creixent corrent d'extrema dreta del pas. Els rudies establiran aix una actitud incorformista i antisistema que era prpia del punk.

Entre finals dels 70 i principis dels 80, en plena era New Wave anglesa, el segell Two Tone -entre altres- va donar a conixer a alguns dels grups "ms famosos" internacionalment. Tals van ser Madness, Specials, The Selecter, Bad Manners. Altres exponents de l'poca, amb diferents estils, van ser The Bodysnatchers, Rico Rodrguez, Rhoda Dakar i The English Beat.

 Tercera onada .
La dcada dels 90 va obrir pas a les fusions amb el punk rock i l'hardcore, representats fonamentalment per conjunts americans, com The Mighty Mighty Bosstones, Voodoo Glow Skulls i altres, com per exemple, a Espanya el grup Ska-p. Altres bandes van continuar mantenint l'estil "roots" (original de Jamaica) i el Two Tone angls, entre les que es compten els alemanys The Busters, els americans Scofflaws, The Toasters, etc.

Tamb llavors van comenar a desenvolupar-se les bandes de ska ms emparentades amb el jazz, com Jump With Joey, Let's Go Bowling, Undercover S.K.A. o The New York Ska Jazz Ensemble.

Tamb hi ha altres grups reconeguts, amb menor projecci com, Ki Sap, Skalariak, Skaparrapid, Splitt Sound, Cabezas Tomadas en Serio, Psicosis, La Karraska, Sekuela de Resaka, I Voted For Kodos, SubSuburban Legends, Skaserio, Skandalu, The OC Supertones, Starlites, Moloko Plus, Sick Sick Six, Ttak,etc...

En la important escena llatinoamericana, es destaquen els argentins Romana Patrulla, Scraps, Satlite Kingston, Sig Ragga Nauru i Butumbaba.

La gran majoria d'aquests grups tenen lletres de contingut social i combatiu i no produeixen noms l'antiga msica ska, sin que la combinen amb altres estils musicals, com ara el reggae, ragamuffin, rock, punk, Oi!, hardcore, hardcore meldic, salsa, merengue, ...

 Ritme .
El que fa el ska sonar de forma caracterstica sn els "colps" de guitarra que sonen a destemps (offbeat). s a dir, eixes notes rpides que sonen entre els colps de bateria.

 Bandes Jamaicanes d'Ska arrel .
Alton Ellis ;
Dave Barker ;
Derrick Morgan ;
Desmond Dekker ;
Dion Knibb & The Agitators ;
Ernest Ranglin ;
The Ethiopians ;
Ken Boothe ;
Laurel Aitken ;
Millie Small ;
Norma Fraser ;
Prince Buster ;
Skatalites ;
Toots & the Maytals ;
U-Roy ;
The Wailers;

 Bandes en catal d'Ska-fusi.
Agraviats;
Burman Flash;
Deskarats;
Dr. Calypso;
Donant pel sak;
Es Reboster  ;
Greska;
Ki Sap;
La Big Bong Band;
La Gossa Sorda;
Maitips;
Malagana Ska;
Meli & the xavalins;
Mugroman;
Obrint Pas;
Okupats;
Oprimits;
Orquestra Alternativa;
Semenska;
Skamot Roig;
Skndol Pblic;
Skaparpid;
Skarabats;
Skaramba;
Syphosis;
Skatimat;
Xivatazo ska ;
Sva-Ters;
The Pepper Pots;
The Skafeinats;
Run Dum Ska;
buSKAnt;
Skalissai;
Dekrpits;
Skatal;
Baratos;

 Altres bandes d'Ska arrel i Ska-fusi .
Jump With Joey;
Let's Go Bowling;
Let's Quit;
Undercover S.K.A.
The New York Ska Jazz Ensemble;
The Toasters;
The Busters;
Madness;
The Specials;
The Selecter;
Tokyo Ska Paradise Orchestra;
Bad Manners;
Skalariak;
Goulamas'k;
Ska-P;


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42040" title="Ideal (matemtiques)" nonfiltered="1171" processed="1160" dbindex="16236">
Un ideal d'un anell A s un subconjunt I d'elements de A que s tancat respecte a operacions lineals i que compleix una srie de condicions que detallarem a continuaci. Per permetre l'aplicaci a anells no commutatius, es defineixen ideals per l'esquerra i ideals per la dreta. Els ideals per les dues bandes (d'anells commutatius, doncs) s'anomenen simplement ideals.

Definim doncs, ideal per l'esquerra:
 l'element neutre de A pertany a I,
 per a tot a, b de I, es compleix que a + b pertany a I,
 per a tot a de I i r de A, es compleix que r'a pertany a I.

I tamb ideal per la dreta:
 l'element neutre de A pertany a I,
 per a tot a, b de I, es compleix que a + b pertany a I,
 per a tot a de I i r de A, es compleix que a'r pertany a I.

Fixem-nos que l'nica diferncia est en la darrera condici, on interv l'operaci producte () i que en ambds casos les dues primeres condicions ens imposen la condici que I sigui un subconjunt de A amb l'operaci suma (+).

El concepte d'ideal fou proposat per primera vegada per Richard Dedekind el 1876 a la tercera edici del seu llibre Vorlesungen ber Zahlentheorie ("Llions sobre teoria dels nombres"). Era una generalitzaci del concepte de nombre ideal desenvolupat per Ernst Kummer. Ms endavant la idea fou ampliada per David Hilbert i especialment Emmy Noether.

 Exemples .

 Els nombres enters parells formen un ideal de l'anell dels enters (Z); normalment es representa com 2Z.
 El conjunt de tots els polinomis de coeficients reals divisibles pel polinomi x2 + 1 s un ideal de l'anell dels polinomis.
 El conjunt de les |matrius nn en les quals l'ltima columna s zero, forma un ideal per l'esquerra de l'anell de les matrius nn, mentre que si l'ltima fila s zero, tenim un ideal per la dreta.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42041" title="Ramon d'Abadal i de Vinyals" nonfiltered="1172" processed="1161" dbindex="16237">
Ramon d Abadal i de Vinyals, (Vic 1888 - Barcelona 1970) va ser un historiador i poltic catal. 

Va estudiar dret i s'implic en poltica en afiliar-se a la Lliga Regionalista, de la qual va ser diputat per Vic (1917 i 1921). Malgrat adherir-se a Acci Catalana, retorn a la Lliga quan es produ l'adveniment de la Repblica. Va dirigir   La Veu de Catalunya  . 

Els seus treballs histrics es van centrar en el perode comtal catal i els seus antecedents. L'any 1913 public amb Ferran Valls i Taberner els Usatges. L'any 1914 va dur a terme la tesi sobre Les Partides a Catalunya. De l'obra Catalunya carolngia, public Els diplomes carolingis a Catalunya (1926-1952) i Els comtats de Pallars i Ribagora (1955) i deix en curs de publicaci avanada El domini carolingi a Catalunya (1971).

Desprs de la guerra del 1936-1939 form part del consell privat de Joan de Borb. Tamb va ser membre de l'Institut d'Estudis Catalans i de l'Acadmia de Bones Lletres de Barcelona.

Bibliografia fonamental.
 Catalunya Carolngia, vol. II: Els diplomes carolingis a Catalunya, 2 vols., Institut d'Estudis Catalans, Barcelona, 1926-1952.
 Catalunya Carolngia, vol. III: Els comtats de Pallars i Ribagora, 2 vols., Institut d'Estudis Catalans, Barcelona, 1955.
 Els primers comtes catalans, Barcelona, 1958.
 Dels visigots als catalans, 2 vols., Edicions 62, Barcelona, 1969.
 "Com neix i com creix un gran monestir pirinenc abans de l'any mil, Eixalada-Cuix", Analecta Montserratensia, VII, 1954.

Enllaos externs.
Ramon d'Abadal i de Vinyals a la pgina web de l'Institut d'Estudis Catalans;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42042" title="Universitat de les Illes Balears" nonfiltered="1173" processed="1162" dbindex="16238">







	  







Universitat situada a les afores de Palma. A ms, segons l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears s la instituci encarregada d'adaptar les normes ortogrfiques i gramaticals de l'IEC a la realitat lingstica balear a travs d'un consorci format per membres de les dues institucions.

Histria.
Per conixer els orgens de l'establiment d'un centre dedicat a l'ensenyament superior a les Illes Balears, ens hem de remuntar al 1483, any en qu el rei Ferran II autoritz la fundaci de l'Estudi General Lulli a Ciutat de Mallorca, primera universitat real que tinguen les Illes Balears. Aquest Estudi General estigu en funcionament fins el 1835, quan, desprs d'un intens debat entre el govern espanyol i la societat mallorquina, finalment s'aconsegueix abollir. A partir d'aquell moment, tots els alumnes de les Illes Balears que volien seguir estudis superiors, van haver de translladar-se a Cervera primer i a Barcelona desprs.

D'aquesta manera, les Illes Balears no tingueren cap instituci dedicada a l'ensenyament superior fins el segle XX. En concret, fou el 1949 quan es refund l'Estudi General Lulli sota els auspicis de la Universitat de Barcelona, que durant un temps ofer cursos de filosofia i filologia reconeguts per la UB. El 1972 es crearen les dues primeres facultats modernes: la de cincies (depenent de la Universitat Autnoma de Barcelona) i la de filosofia i lletres (depenent de la Universitat de Barcelona). Aquests nous establiments s'installaren provisionalment de Son Malferit i a l'antic collegi dels Pals de Palma respectivament. Ms tard tamb es cre la facultat de dret, que se situ a l'Edifici Sa Riera. Aquestes facultats se segregaren de les seves respectives universitats el 1978 i crearen, juntament amb l'Escola Normal (de creaci anterior), la Universitat de Palma.

El 1983 comenaren les obres per un nou campus universitari a la carretera de Valldemossa, en el terme municipal de Palma. Aquesta decisi no estigu exempta de polmica, ja que no agrad a tothom la creaci d'un campus universitari rural a la americana per a la nova Universitat. Molts defensaren la construcci del nou campus dintre del casc urb de Palma, en concret al Polgon de Llevant, molt a prop de l'ubicaci original de la Facultat de Cincies. D'aquesta manera s'hagus aconseguit revitalitzar un zona de Palma encara avui degradada i no desvincular la Universitat amb la vida urbana. El 1993 es complet el transllat de les facultats situades a Palma al campus i es crearen les extensions universitries d'Eivissa i Alaior (Menorca), per avui en dia encara no es considera acabat.

El 1985 s'aprovaren els Estatus (que han estat modificats posteriorment) i es canvi l'antiga denominaci de Universitat de Palma a l'actual de Universitat de les Illes Balears. El 1990 es cre l'Escola Oficial de Turisme, el 1992 la Facultat d'Educaci i el 2000 la Facultat de Psicologia i l'Escola Politcnica Superior. Des del 2003 el rector de la Universitat s el catedrtic de la Facultat de Dret Avell Blasco, primer rector de la Universitat elegit per sufragi universal ponderat.

Des de 1996 la Universitat depn del Govern de les Illes Balears.

Rectors de la UIB.
 Antoni Roig Muntaner (president de la Comissi gestora): 1979-1981;
 Antoni Ribera i Blancafort: 1981-1982;
 Nadal Batle i Nicolau: 1982-1995;
 Lloren Huguet: 1995-2003;
 Avell Blasco: 2003-2007;
 Montserrat Casas: 2007;

Metro de Palma-UIB.

La primera lnia de metro de Palma uneix la ciutat amb el recinte universitari. Aquesta lnia es va inagurar el 25 d'abril de 2007, malgrat les inundacions del 27 d'agost i 23 de setembre d'aquest mateix any aconsellaren el seu tancament fins que els tcnics resolguin els problemes estructurals.

Admissi.

Com a qualsevol universitat d'Espanya, per accedir a la UIB cal superar les Proves d'Accs a la Universitat. Noms per als ensenyaments amb nombre limitat de places s necessria la preinscripci universitria. La nota de tall ms alta exigida per a ser adms a la UIB a la convocatria de juliol de 2005 fou un 6,18 pels estudis de fisioterpia, per com que l'oferta de places supera mpliament la demanda la majoria d'estudis noms demanaren el 5 per a accedir-hi.

A les Illes Balears funciona el districte obert, pel que qualsevol estudiant d'Espanya pot venir a la Universitat de les Illes Balears, prvia preinscripci (obligatria en tots els casos) i superaci de les PAU en el seu districte.

El nombre d'estudiants i professors va anar en augment fins a finals dels anys 90, per actualment est patint un lleuger retrocs. Es creu que es deu a la reducci de la taxa de natalitat a les Illes Balears.

Installacions.

El campus de la UIB es comen a construr el 1983 en uns terrenys situats vora la carretera de Valldemossa entre les antigues possessions de Son Lled i Cas Jai, en el terme municipal de Palma. Aquesta decisi ha comportat la desvinculaci de la vida universitria amb la ciutat. L'nica manera d'accedir al campus s per carretera, ja sia en transport privat o a travs de la lnia 19 de la EMT. Aix provocava l'embs d'aquesta carretera en hores punta, fet pel qual el Govern de les Illes Balears va voler desdoblar la carretera de Valldemossa (Ma-1110) fins al seu pas pel campus amb l'objectiu d'esmorteir el trnsit intens. A ms, el 2005 van comenar les obres pel Metro de Palma, que tindr una estaci al campus, en concret enfront de l'edifici Ramon Llull, una obra que ha estat molt demandada per la comunitat universitria.

El campus est plenament operatiu des de 1993, any en qu es translladen all tots els ensenyaments que encara en aquella data s'oferien en edificis del casc urb de Palma. Actualment, en el campus estan situades totes les facultats i serveis administratius, aix com el rectorat de la Universitat, per encara avui conserva per a funcions administratives l'edifici Sa Riera, situat en el carrer de Miquel dels Sants Oliver de Palma. Igualment, la Universitat va comprar a finals dels anys 90 l'edifici de Can Oleo, en ple centre histric de Palma, les obres de rehabilitaci del qual comenaran aviat (actualment s'est fent un peritatge per tal de conservar aquells elements arquitectnics que puguin ser d'inters). Tots els edificis del campus estan batejats amb el nom d'algun personatge rellevant de la societat balear.

Tamb s'han creat les extensions universitries d'Eivissa i Alaior amb l'objectiu de descentralitzar la Universitat i apropar-la als estudiants de les illes menors. Una directora s'encarrega actualment de gestionar les dues extensions alhora. A les extensions s'ofereixen estudis de magisteri (totes les especialitats), fisioterpia, infermeria, cincies empresarials, psicopedagogia i dret. Les extensions tenen professorat propi, per tamb organitzen classes amb videoconferncia amb professors de Palma. Tamb hi he centres universitaris en 19 municipis de Mallorca. Prximament s'iniciar l'ampliaci de l'extensi universitria d'Alaior, ja que s'ha quedat obsoleta.

La UIB a ms compta amb Escoles Universitries Adscrites, establiments privats que ofereixen titulacions universitries reconegudes per la Universitat de les Illes Balears (i, per tant, amb validesa a tot Espanya). Actualment, les Escoles Universitries Adscrites de la UIB son les segents:

Escola Universitria Alberta Gimnez. Estudis de Magisteri (totes les especialitats), Comunicaci Audiovisual i Periodisme.
Escola Universitria de Relacions Laborals. Estudis de Relacions Laborals.
Escola Universitria de Turisme del Consell Insular d'Eivissa i Formentera. Estudis de Turisme.
Escola Universitria de Turisme Felipe Moreno. Estudis de Turisme. ;

Malgrat totes les facultats i els serveis administratius estiguin installats al campus de Palma, aquest encara no es considera acabat. El 2004, s'inaugur el darrer edifici, lEdifici Gaspar Melchor de Jovellanos, actual seu de les facultats d'economia i dret. Faltarien per a completar les installacions una Biblioteca Central, una Capella Multiconfessional i l'adequaci de les zones d'aparcament. Actualment s'est treballant per la recuperaci d'antigues rees naturals situades al campus, que serviran d'estudi pels alumnes de biologia i com a zona verda per a tot el campus. Tamb s'ha projectat la reforma i ampliaci de l'edifici Ramon Llull, la uni dels dos edificis de la Facultat de Cincies (el Mateu Orfila i el Guillem Colom Casasnovas) i la construcci d'un nou edifici multidepartamental vora el nou accs per la carretera Ma-1110, que tindr el nom d' Edifici Beatriu de Pins II. Totes aquestes obres es comenaran a realitzar desprs de l'obertura del metro. Les facultats sn les segents:

 Facultat de Cincies. Estudis de Biologia, Bioqumica, Fsica, Qumica, Enginyeria Tcnica Agrcola, especialitat en hortofructicultura i jardineria.
 Facultat de Dret. Estudis de dret.
 Facultat d'Educaci. Estudis de magisteri (totes les especialitats), Educaci Social, Pedagogia i Psicopedagogia.
 Facultat de Cincies econmiques i empresarials. Estudis d'Administraci i direcci d'empreses i Economia.
 Facultat de filosofia i lletres. Estudis de filologia anglesa, filologia catalana, filologia hispnica, filosofia, geografia, histria, histria de l'art i treball social.
Facultat de Psicologia. Estudis de psicologia.
Escola Politcnica Superior. Estudis d'Arquitectura Tcnica, Enginyeria Informtica, Enginyeria Tcnica d'Informtica de Sistemes, Enginyeria Tcnica d'Informtica de Gesti, Enginyeria Tcnica de Telecomunicacions, especialitat en telemtica, Enginyeria Tcnica Industrial, especialitat en electrnica industrial, i Matemtiques.
Escola Universitria d'Estudis Empresarials. Estudis de Cincies empresarials.
Escola Universitria d'Infermeria i Fisioterpia. Estudis de fisioterpia i Infermeria.
Escola Universitria de Turisme. Estudis de turisme.

Totes aquestes facultats i Escoles Universitries estan dividides en departaments amb autonomia prpia que, a la vegada, es divideixen en rees. Totes les facultats sn dirigides per un deg i els departaments per un director.

A part de tot el dit anteriorment, al campus es troba la seu de l'Institut de Cincies de l'Educaci (dedicat a la formaci del professorat) i el Servei d'Activitats Culturals, que organitza la Universitat Oberta. Tamb podem trobar al campus una residncia d'estudiants (Edifici Bartomeu Rossell-Prcel) i un menjador (actualment fora de servei).

Professors destacats.

Francesc de Borja Moll, filleg.
Camilo Jos Cela Conde, escriptor i catedrtic de Filosofia del Dret, Moral y Poltica.
Francesc Casadess Bordoy, filsof, periodista i filleg clssic, president de la Sociedad Espaola de Estudios Clsicos de les Illes Balears.
Sebasti Serra Busquets, historiador i poltic. Ha estat diputat en el Parlament de les Illes Balears i regidor de l'Ajuntament de Palma. s president de Institut d'Estudis Balerics;
 Miquel Duran Pastor, historiador i professor emrit d'histria contempornia. Fou diputat a les Corts Constituents per UCD.
 Maria de la Pau Janer. fillega i escriptora, Premi Planeta 2005;
 Jordi Pich i Sol. Psicleg i investigador. Autor de diversos llibres sobre alimentaci.
 Toni Bestard. Director de Cinma.

Alumnes destacats.
Cristfol Soler Cladera, president del Govern Balear.
Francesc Antich Oliver, president del Govern de les Illes Balears.

Convenis amb altres universitats.

La UIB forma part de la Xarxa d'Universitats Institut Joan Llus Vives i el Grup 9. A ms, ha signat convenis bilaterals amb la majoria d'universitats espanyoles i amb universitats i centres de recerca d'Europa, Amrica, frica i sia.

Enllaos externs.

Pgina web oficial de la Universitat de les Illes Balears








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42046" title="UIB" nonfiltered="1174" processed="1163" dbindex="16240">
REDIRECTUniversitat de les Illes Balears;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42053" title="Great Divide Basin" nonfiltered="1175" processed="1164" dbindex="16242">
 
La Great Divide Basin (Conca de la Gran Divisria; tamb anomenada Great Divide Closed Basin, Conca Tancada de la Gran Divisria) s una conca endorreica situada al sud de l'estat de Wyoming que bifurca la lnia divisria que separa les aiges que van cap al Pacfic de les que van cap a l'Atlntic (Great Divide).  Es tracta d'una anticlinal natural, al nord i al sud de la qual la divisria se separa en dos, tot romanent entremig una rea on tota la precipitaci s'evapora o b s'infiltra. Malgrat que t herba, algun matoll i fins i tot arbres a barrancs enclotats, la terra hi s dominada per dunes de sorra, cingles i estanys i planes salines per culpa de la combinaci d'una baixa precipitaci i una alta evaporaci. La conca fa 10.000 km  i t una alada mitjana de 1.800 m sobre el nivell del mar.

Administrativament est sota supervisi del U.S. Bureau of Land Management ("Agncia de gesti territorial dels EUA"), una agncia dins del Departament d'Interior especialitzada en la gesti i explotaci de territoris que no han estat declarats parcs ni monuments nacionals.


La conca s poblada per diverses espcies d'ocells i certs mamfers (antlop pronghorn, cavalls salvatges, i algun ant ocasional). Per contra el poblament hum s molt escs (menys de 500 persones), i no s'hi troba cap poblaci d'importncia. La seva gran riquesa petrolfera i la sospita que pot ser un bon lloc per establir-hi |mines d'urani ha encs un debat entre aquells que voldrien explotar-ne els recursos (cosa que ja es fa moderadament amb el petroli i el gas natural) i els qui voldrien protegir-la i conservar-la com a rea natural.

Dues carreteres en travessen els marges: l'interestatal 80 la travessa d'est a oest pel sud mentre que partint de Rawlings vers el nord la U.S. Highway 287 en travessa la regi oriental. 

 Enllaos externs .
 Wyoming Outdoor Council ;
 Informaci de l'EPA i l'USGS ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42056" title="Divisria continental nord-americana" nonfiltered="1176" processed="1165" dbindex="16243">


La divisria continental nord-americana (Continental Divide o Great Divide en angls) s una carena que separa les rees d'Amrica del Nord que drenen vers l'Oce Pacfic (a l'oest) d'aquelles que ho fan vers l'Atlntic i l'rtic (est). La major part de la divisria segueix les Muntanyes Rocalloses.

Comena al cap Prince of Wales a Alaska tot endinsant-se desprs al Canad a travs del Yukon i la Colmbia Britnica (on fa de frontera amb Alberta), desprs de la qual torna als EUA i travessa Montana, Wyoming, Colorado, i Nou Mxic. Desprs segueix cap al sud a travs de la Sierra Madre Occidental mexicana, tot endinsant-se a l'Amrica Central.

Durant un cert tros del sud de Wyoming la divisria se separa tot envoltant la Great Divide Basin, una conca tancada que no drena ni al Pacfic ni a l'Atlntic.

A la part de Montana del Glacier National Park hi ha un pic anomenat Triple Divide Peak ("Pic de la Triple Divisria") on convergeixen les 3 principals divisries continentals nord-americanes. A partir de la seva punta l'aigua drena vers els oceans Pacfic, Atlntic i rtic.

El Continental Divide Trail ("Cam de la Divisria Continental") segueix la divisria a travs dels Estats Units des de la frontera mexicana fins la canandenca. 

Als EUA s normal que tot port de muntanya que travessi la divisria tingui un cartell assenyalant-ho.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42060" title="Aporia" nonfiltered="1177" processed="1166" dbindex="16244">
Una Aporia s una argumentaci que busca demostrar una teoria volent demostrar que l'anterior s falsa. (Aporia significa "sense cam"; poros s cam en grec). Hom explica que l'aporia s una de les "eines argumentals" de la dialctica.

L'aporia segueix els primers passos:
 S'agafa un argument que vol mostrar-se com a vertader;
 D'alguna forma, es vol fer veure que aquest argument arriba a ser fals si es porta a les seves preteses conclusions lgiques.
 Aleshores, com que l'argument no porta enlloc, s "falsejat", la conclusi contrria s certa.

El creador de les apories s, segons la tradici, Zen d'Elea, qui, en defensa de les teories de Parmnides, fa arguments en contra de l'existncia del moviment (un d'ells s el d'Aquiles i la tortuga, segons el qual Aquiles mai atrapa la tortuga lenta, perqu quan arriba a aquesta aquesta ja ha avanat una mica, i aix progressivament).

Els sofistes, Scrates i l'escola de Megara prosseguiren amb agrat la utilitzaci d'apories. Tamb tingueren una certa validesa davant, per exemple, Plat, els estoics i alguns pensadors de l'poca medieval.

Avui en dia, amb l'arribada de la cincia i la lgica modernes, les apories  semblen estar en un fort dess i oblidades, tant la seva histria interna com el seu s propi.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42065" title="Racionalitzaci (matemtiques)" nonfiltered="1178" processed="1167" dbindex="16245">
En matemtiques s'anomena racionalitzar al procs de buscar una fracci que no tingui arrels al denominador.

Segons un conveni matemtic, s ms correcte expressar les fraccions sense radicals al denominador. Quan ens trobem amb una d'aquestes fraccions, es busca una equivalent que no tingui aquest problema.

Per exemple:

;

Mtode per racionalitzar.

Per racionalitzar una fracci, s'aprofiten les propietats segents:

;

;

Aix si tenim noms una arrel al denominador, n'hi ha prou amb multiplicar aquesta arrel tant al numerador com al denominador per racionalitzar-la:

;

Si tenim una suma al denominador, s'utilitza la segent propietat:

;

;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42066" title="Enid Blyton" nonfiltered="1179" processed="1168" dbindex="16246">
Enid Mary Blyton (East Dulwich, Londres, 1897   Londres, 1968) fou una prolfica escriptora britnica de literatura infantil. Entre les seves sries ms famoses hi ha les de Noddy, Els Cinc, Els Set Secrets, Santa Clara o Torres de Malory.

T tres tipus d'histries: els contes clssics, recollits de la tradici o inventats per ella mateixa tot seguint-ne el patr, on hi ha un missatge final sobre la conducta adequada dels nens; els llibres d'aventures, on els protagonistes sn una colla d'amics que es comporten com a adults i descobreixen el mn a travs d'enigmes i perills i on es canta l'amistat com a valor principal; i, finalment, les sries on les protagonistes sn joves que viuen en exclusius collegis internes i van creixent, adoptant els parmetres de "senyoretes" de l'poca (per aquestes sries l'autora ha estat sovint titllada de conservadora). El context de tots els seus llibres reflecteix l'ambientaci anglesa amb gran realisme.

L'obra d'Enid Blyton es divideix en tres tipus ben diferenciats:

 Aquells en qu els nens es veuen envoltats en situacions extraordinries, resolent crims, desvelant misteris i vivint tota classe d'aventures.
 El segon tipus es desenvolupa en internats femenins i la seva trama posa ms nfasi en les situacions quotidianes del dia a dia.
 El tercer tipus s la fantasia. En aquests llibres els nens es veuen transportats a un mn mgic on hi troben fades, follets, gnoms, elfs i altres criatures fantstiques. ;

ESCRITS

L'obra literria d'Enid Blyton es caracteritza principalment perqu, sovint, hi surten colles d'amics que freqentment actuen al marge dels adults que hi hagi en aquell lloc, moltes vegades com a detectius; tamb ha realitzat diverses sries de centres educatius femenins en rgim d'internat. Els seus llibres han tingut gran xit a molts pasos, i se n'han fet traduccions en alemany, xins, finlands, francs, eslovac, espanyol, hebreu, catal, holands, japons, portugus i suec, entre 90 d'altres. Segons l'ndex Translationum (dades del mes de febrer de 2007), Blyton s la cinquena autora ms popular del mn, amb ms de 3.300 traduccions de les seves obres i ms de 400 millons de cpies venudes. Aquesta popularitat no va acompanyada pel respecte de la crtica literria, que tendeix a retreure-li l'escassa imaginaci exhibida (repeteix constantment frmules narratives).  

OBRES

En les seves series ms famoses s'hi troben:

De misteri i aventura:

 Els cinc;
 Els set secrets: sn un grup de set amics que tenen una societat secreta i resolen misteris. Consta de la Brbara, en Peter, la Janet, en Jack, en Colin, la Pamela i en Jorge. Tamb tenen un gos que es diu Scamper.
 Srie Aventura;
 Srie Misteri: tracten de qu tamb un grup d'amics: en Fatty, la Bets, en Larry... tene tamb un gos.Resolen diversos misteris del poble de Peterswood, i sempre li porten la delantera al policia Goon.     ;
 Srie Misteris de Barney;

Internats:

 Santa Clara;
 Torres de Malory;
 La traviesa Elizabeth;

Altres:

 Noody;
 Sis cosins se separen;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42067" title="Calimotxo" nonfiltered="1180" processed="1169" dbindex="16247">
El calimotxo, kalimotxo  o simplement kali s una beguda alcohlica molt popular sobretot entre el jovent, ja que s una beguda fora econmica.

El calimotxo s'obt barrejant vi negre i refresc de cola en parts iguals o similars (depenent del que es vulgui carregar). Generalment s'utilitza vi barat ja que s ms assequible i la cola n'amaga el gust. Normalment es beu fred. s una beguda similar a la sangria.
 
Es pot acompanyar el calimotxo amb licor de mora, de prssec, etc. o amb una mica de sucre. A vegades a ms s'aprofita la beguda per a organitzar algun joc com l'okalimotxo (variant del joc de l'oca), la cultura xupstica...

En alguns indrets d'Espanya existeixen variants del calimotxo que s'obtenen al substituir el vi negre per vi blanc o el refresc de cola per refresc de llimona. Aquestes varietats es coneixen amb el nom de pitilingorri o caliguay.

Etimologia.
L'orgen del nom no est gaire clar. Als anys 1970 se l'acostumava a anomenar "Rioja libre", per el terme "kalimotxo" es va anar generalitzant al Pas Basc, ja a finals d'aquesta dcada. Actualment, el nom de "kalimotxo" es pot trobar castellanitzat com "calimocho", encara que es poden trobar altres variants com a "calimotxo", "kalimocho" o les formes abreviades "mocho" i "motxo".

Junt al terme de calimotxo neix el de catxi ("cachi" o "katxi"), per referir-se a un vas de plstic de gran capacitat (1 litre aproximadament), que tamb s'anomena "mini", "litre", "maceta" o "cubalitre".

Jocs tpicament associats al consum de calimotxo.
El duro: existeixen moltes variants d'aquest joc. Les normes varien fins i tot d'un poble a l'altre. No obstant aix, s usual que un mateix grup de persones utilitzi diferents normes segons el dia o el moment per trencar la monotonia. ;
L'Okalimotxo;
La Cultura xupstica;
El 21;
El Visca el poble;
El Jo mai mai;
El Rei;

Enllaos externs.
Federaci de Bebedors de Calimotxo ;
Calimocho.net ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42068" title="Perdiu blanca" nonfiltered="1181" processed="1170" dbindex="16248">



La perdiu blanca o perdiu de neu (Lagopus muta) s un ocell galliforme de la famlia dels tetranids. 

Morfologia.

 Ambds sexes tenen ventre i ales blanques, per el mascle t una taca negra a l'ull i els costats de la cua tamb de color negre. La resta del plomatge canvia de color segons l'estaci (s la mateixa adaptaci que s'observa a la llebre rtica i a la guineu rtica), per ajudar-los a passar desapercebuts, tant a l'estiu com a l'hivern. Tamb cal dir que entre un tipus de plomatge i l'altre les perdius blanques llueixen un vestit hbrid, que correspondr a un estat intermedi entre els definitius de l'poca, o sigui un plomatge indefinit de primavera o tardor.
 Format delicat i relativament petit (35 cm).
 Mostra una millora a les potes per poder-se desplaar, sense enfonsar-se, per damunt de la neu (plomes que li cobreixen els dits, les quals augmenten la superfcie de contacte).

Costums.

No s molt desconfiada dels humans perqu, a banda de l'liga real i d'altres depredadors nouvinguts, no t altres enemics que arribin a l'alada en qu viu (al voltant dels 2.200 m). 

Hbitat.

Es tracta d'una espcie testimoni de les poques glacials del Quaternari. Actualment, les poblacions presents a la Pennsula Ibrica sn relictuals i es troben al Pirineu. L'espcie especfica del Pirineu, Lagopus muta pyrenaica, on ocupa l'estatge alp, generalment per sobre dels 2000 m., tot i que s'han pogut observar certs moviments hivernals tant pel que fa a l'altitud com a l'orientaci de les vessants on es troba. Ocupa preferentment tarteres i vessants rocalloses. 

Reproducci.

El niu s un forat a terra, recobert amb alguna herba, per aix necessita que hi hagi prats, per tamb llocs on amagar-se. Hi pon 5 o 9 ous que sn covats durant 7 setmanes.

Conservaci.

Es troba en perill ja que la reducci del seu hbitat a causa d'infraestructures (pistes, estacions d'esqu, etc.), l'arribada de depredadors de caire antrpofil (guineu, rata) i el canvi climtic sn les causes ms importants que s'apunten com a factors de decliu de les poblacions de perdiu blanca al Pirineu.

Referncies.



Enllaos externs.

 Estudi de la perdiu blanca del Pirineu catal. ;
 Fotografies, vdeos i informaci sobre aquest ocell ;
 mplia informaci i fotografies sobre aquest ocell. ;
 Vdeos de perdius blanques a llur hbitat natural. ;
 La perdiu blanca a l'Animal Diversity Web. ;
 La perdiu blanca a la IUCN. ;
 Segells emesos amb la imatge d'aquesta espcie d'ocell. ;
 Fotografies de la perdiu blanca. ;
 Mapes amb la distribuci geogrfica mundial de la perdiu blanca. ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42070" title="Cayambe" nonfiltered="1182" processed="1171" dbindex="16249">

El Cayambe s un volc actiu de l'Equador, situat molt a prop de la localitat de Cayambe i a uns 60 km al nord de Quito. Amb 5.790 m d'altura s la tercera muntanya del pas, darrera del Chimborazo i el Cotopaxi. Est incls dins la Reserva Ecolgica Cayambe-Coca. A prop del seu cim, a la banda sud, passa la lnia equatorial i s el punt del planeta on assoleix la seva altura mxima, uns 4.600 m. s possible que el seu nom derivi dels mots qutxues caya, 'futur' i jambi, 'guaridor'.

En realitat el complex volcnic est format per tres edificis: el Viejo Cayambe, situat a la banda occidental i d'edat plistocnica; el Nevado Cayambe, l'actual volc actiu ms modern (Holoc) i, finalment, el Cono de la Virgen, petit edifici situat a l'extrem oriental del complex i tamb d'edat holocnica.

 Enllaos externs .
Informaci sobre el Cayambe a l'Institut Geofsic de l'Equador. ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42072" title="Reventador" nonfiltered="1183" processed="1172" dbindex="16250">

El Reventador s un volc de l'Equador, situat a l'extrem oriental de la serralada andina, en una zona de transici cap a la selva amaznica. s un dels volcans ms actius de l'Equador; des del 1540 s'han registrat ms de 25 erupcions i actualment est en un estat d'activitat quasi contnua, amb erupcions peridiques (foren especialment destacables la del 1944 i la del 2002). La caldera est oberta cap a l'est, enviant els fluxos cap a la zona selvtica.

 Enllaos externs .

Informaci sobre el Reventador a l'Institut Geofsic de l'Equador .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42076" title="Zwolle" nonfiltered="1184" processed="1173" dbindex="16251">

Zwolle s una ciutat dels Pasos Baixos, capital de la provncia d'Overijssel. El seu municipi (recentment ampliat) t una superfcie de 111,33 km2 i s delimitat pels rius IJssel i Zwarte Water. Hi viuen 114.544 habitants (2007).

Enllaos externs.

Pgina de l'ajuntament (en neerlands);
Oficina de turisme de Zwolle (en neerlands o alemany);
Notcies de Zwolle (en neerlands);








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42077" title="Tungurahua (desambiguaci)" nonfiltered="1185" processed="1174" dbindex="16252">


Geografia: ;
 El Tungurahua s una muntanya de l'Equador.
 La provncia de Tungurahua s una de les 22 provncies de l'Equador, amb capital a Ambato.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42078" title="Imbabura (desambiguaci)" nonfiltered="1186" processed="1175" dbindex="16253">


Geografia: ;
 L'Imbabura s una muntanya de l'Equador.
 La provncia d'Imbabura s una de les 22 provncies de l'Equador, amb capital a Ibarra.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42081" title="Reitoru" nonfiltered="1187" processed="1176" dbindex="16254">

Reitoru s un atol de les Tuamotu, a la Polinsia Francesa. Est situat al centre de l'arxiplag, a 50 km al sud-oest d'Hikueru, i pertany a la comuna d'Hikueru.

Geografia.
La superfcie terrestre s d'1,4 km . La llacuna interior, de 0,6 km , s tancada sense cap pas navegable. s deshabitat i sense cap infraestructura. 

Histria.
L'atol va ser descobert pel francs Louis Antoine de Bougainville, el 1768. L'any segent, l'angls James Cook el va anomenar Bird Island perqu el ocells eren els nics habitants que va trobar. 

Durant el segle XIX i comenament del XX va ser un important centre pels bussejadors que recollectaven perles. L'any 1903 l'atol va quedar submergit durant un cicl provocant la mort d'un centenar de persones.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42082" title="Sangay" nonfiltered="1188" processed="1177" dbindex="16255">

El Sangay s un volc actiu de l'Equador, situat a uns 200 km al sud de Quito en les estribacions andines que duen cap a la selva amznica, en una zona de difcil accs. s el volc ms meridional de la regi volcnica andina del nord. s un volc molt actiu i des del 1934 contnuament es produeixen emissions de fum, cendres i roques. La primera erupci registrada s del 1628.

Actualment forma part del Parc Nacional Sangay, declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO el 1983, parc on tamb es troben el Tungurahua i l'Altar.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42083" title="Tekokota" nonfiltered="1189" processed="1178" dbindex="16256">

Tekokota s un atol de les Tuamotu, a la Polinsia Francesa. Est situat gaire b al mateix centre de l'arxiplag, a 22 km al nord-est d'Hikueru, i pertany a la comuna d'Hikueru. 

Geografia.
Amb una superfcie total de noms 2,1 km  (1 km  emergit i 1,1 km  d'esculls) s un dels atols ms petits de l'arxiplag. La llacuna interior de 5,1 km  t un pas navegable a l'oce. 

s deshabitada i visitada ocasionalment per la pesca i la recollecci de copra. No disposa d'infraestructures.

Histria.
Va ser descobert, el 1774, per l'angls James Cook. L'any segent, Jos de Anda el va anomenar Los Mrtires, i Domingo Bonaechea, Isla del Peligro.

Referncies.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42084" title="Cotacachi" nonfiltered="1190" processed="1179" dbindex="16257">

El Cotacachi s un volc extingit de l'Equador, situat uns 80 km al nord de Quito, molt a prop de l'Imbabura. Forma part de la Reserva Ecolgica Cotacachi-Cayapas i a la vessant sud es pot visitar un antic crter del volc omplert d'aigua: el llac de Cuicocha amb dues distintives illes formades per doms de lava.

El poble proper de Cotacachi pren el seu nom del volc.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42085" title="Percujove" nonfiltered="1191" processed="1180" dbindex="16258">
Percujove s probablement l'nica orquestra de instruments de percussi de l'mbit musical valenci i nacional.


Est formada per 25 jvens msics valencians, amb edats entre els 13 i 20 anys, estudiants del Conservatori "Jos Iturbi" de Valncia.
Dins de la seua activitat musical, este grup de jvens intrprets est realitzant actuacions caracteritzades per un estil propi, basat en adaptacions i arranjaments d'obres, tant del repertori clssic com del popular i actual. El resultat s sorprenent, grcies a la riquesa harmnica dels instruments de lmines (marimba, xilfon, lira, vibrfon,...), acompanyats de la fora caracterstica de la resta d'instruments de percussi.


La direcci del grup va a crrec del professor Salvador Pelejero, del Jos_Iturbi _de_Valencia Conservatori "Jos Iturbi" de Valncia, autor tambe de tots els arranjaments musicals.

El grup ha realitzat ja quatre gires europees, amb concerts Montepellier, Li, Brusselles, Estrasburg, Oslo, Copenhague...
Tamb ha participat als festivals 14 Festival des Musiques d'Ici et d'Ailleurs celebrat a Chlons-en-Champagne(Frana), 11 Festival de Musique en Vacances de La Ciotat (Frana), 8 Setmana Internacional de la Msica de Dnia, etc.. 
"Percujove" ha actuat en llocs tan singulars com el parlament europeu d'Estrasburg i la Agncia Espacial Europea (ESA) a Noordwijk als (Pasos Baixos).
Actualment els msics del grup sn Joaqun Trives, Alberto Rubio, Damin Snchez, Pablo Martnez, Vicent Mar, Rafael Martnez, Pablo Snchez, Juan Valle, Xaloc Mar, Gemma Calatayud, Alejandro Lorente, lvaro Rodrguez, Fernando Lorente, Sergi Aparisi, Chimo Sayas, Laura Barco, Jaime Pitarch, Cesar Morn, Luis Mogino, Pau Ferrer, Juan Angel Benavente, Joan Andreu Quiles, Marcos Morales, Adri Linares i Aurora Martnez.

Enllaos externs.
Web del grup






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42087" title="Cigne (constellaci)" nonfiltered="1192" processed="1181" dbindex="16259">

Cygnus (Cigne en llat) s una constellaci de l'hemisferi nord. Era una de les 48 constellacions descrites per Claudi Ptolemeu en el seu Almagest. A vegades es coneguda amb el nom de la Creu del Nord (en referncia a la Creu del Sud, car els seus estels formen una gran creu.

L'au obre les seves ales sobre la Via Lctia, com si vols cap al sud.

Trets notables.

Cygnus cont molts d'estels brillants.

Deneb,   Cygni.

Deneb,   Cygni, s un estel molt brillant, prominent malgrat la distncia (de 1800 a 3200 anys-llum), de la magnitud 1,25, s el 19 estel ms brillant, i un dels estels visibles ms llunyans de la Terra, 200 vegades ms gran que el Sol, s un dels ms grans que es coneixen, i acabar en una supernova en un mili d'anys. La incertesa en la seva posici es deu a la incertesa en la parallaxi per aquestes distncies. La seva magnitud absoluta s en torn -8,7. Aquest  supergegant blau forma la cua del cigne, (Deneb s un nom rab que vol dir la cua). la part de dalt de la Creu del Nord, i un dels vrtexs de l'asterisme conegut com a  Triangle d'Estiu  amb Vega (  Lyrae) i Altair (  Aquilae)..

Albireo,   Cygni.

Albireo,   Cygni, s el bec del cigne (el seu nom prov d'un mot rab que vol dir aix mateix). Es un dels estels dobles ms bells, amb un estel daurat (de la magnitud 3,08) fcilment distingible amb un petit telescopi del seu company blau (de la magnitud 5,11). Orbiten en 7.300 anys i la ms brillant s ella mateixa doble, composta d'un gegant groc i d'un estel de seqncia principal molt a prop l'un de l'altre. L'estel blau gira rpidament sobre ell mateix, per la qual cosa est envoltat de gas que prov de la seva prpia superfcie.

Altres estels.

Un altre estel interessant s 61 Cygni. Aquest estel s un dels ms prxims al sistema solar, a 11,4 anys-llum.

L'estel 16 Cygni B forma un sistema planetari extrasolar amb un planeta confirmat de 1,5 vegades la massa de Jpiter.

Cygnus cont una font de raigs X a Cygnus X-1, el qual s considerat un dels principals candidats a ser un forat negre.

Tamb s'ha de dir que Cygnus cont nombrosos estels variables, entre ells XX Cyg, i V508 Cyg.

 Objectes de cel profund notables.

A Cynus, degut a la seva posici respecte a la Via Lctia, es troben molts de cmuls estellars i nebuloses. Hi trobam els cmuls oberts M29 i M39.

NGC 7000, la Nebulosa Nord-Amrica, s troba un poc a l'est de Deneb. La seva semblana al continent es pot apreciar molt b a les fotografies.

Aprop de Sadr es troba Cynus A, un dels fonts de radio ms potents que es coneix. s una radiogalxia resultat d'una explosi massiva o d'una collisi amb una altra galxia.

Histria.

Descrita pels astrnoms grecs, aquesta constellaci fou coneguda amb el nom de l'Au. Tamb fou designada amb el nom de Creu de Santa Helena pel monjo Julius Schiller el 1627 en l'poca de la contrareforma, buscant la cristianitzaci massiva del cel (la constellaci de la Creu del Sud s contempornia).

Mitologia.

Aquesta constellaci pot representar moltes llegendes de la mitologia grega: segons una llegenda el du Zeus, es transform en un cigne per seduir a Leda, per la qual cosa aquesta infant els Bessons i Helena de Troia. Tamb podria representar a Orfeu, metamorfosat en cigne desprs del seu assassinat i posat al cel que devora la seva Lira. Per acabar tamb cal esmentar que segons  una altra faula aquesta constellaci representa al jove amant de Faetont. Faetont fou fulminat per Zeus quan perd el control del carro del Sol, i caigu al riu Erdan, i el seu amant plor tant que Zeus el transform en una au aqutica que porta el seu nom: Cigne.

Enllaos externs.

Plana sobre Cygnus X-3;
Fotografies dels estels, Cygnus;





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42088" title="Dubrovnik" nonfiltered="1193" processed="1182" dbindex="16260">

Dubrovnik (anteriorment coneguda com a Ragusa, en llat o itali) s una ciutat de Crocia, a la costa de la mar Adritica (Dalmcia), capital del comtat o upanija de Dubrovnik-Neretva i important ciutat del pas, amb 45.000 habitants. Al nord-est, al darrere del barri de Plo e, es troba la muntanya de Sergi (Sr ), de 408 m, i una mica ms a l'est la de Bosanka, amb 264 m. Un modern pont creua la Rijeka Dubroba ka i uneix la ciutat amb l'altra banda.

Ciutat monumental, la seva part antiga ha estat declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

 Descripci .

Dubrovnik est situada en una pennsula que surt de Crocia cap a la mar Adritica en direcci nord-oest de la costa dlmata i desprs continua amb diverses illes, les anomenades Elafiti, la primera de les quals, propera a la pennsula, s Daksa (abans Daza) (ms al sud-oest es troba l'illa de Grebeni, abans Pettini, tamb propera a la pennsula) i ja ms lluny, al nord-oest de Daksa, la gran illa de Kolo ep (Calamotta). A la part nord-oest d'aquesta pennsula hi ha el port de Gru (abans Gravosa), el principal de la ciutat, la qual continua per la costa cap al sud-est fins a la punta Orsula (rsula), i entre Gru i Orsula es troba Grad, la ciutat vella de Ragusa (que cal no confondre amb Ragusavecchia o Vella Ragusa, avui Cavtat), dins les seves monumentals muralles. Al davant, l'illa de Lokrum (abans Lacroma) forma part del terme de Dubrovnik. Prop de Gru es troba la deu d'aigua d'Ombla.

Barris de Dubrovnik.


 Llocs d'inters .
Placa o Stradun (el carrer Gran);
la catedral de l'Assumpci ;
el monestir dominic ;
el convent francisc ;
la torre del rellotge ;
el palau Sponza ;
el Museu de Dubrovnik i el Museu Etnogrfic de itnica Rupe ;
la Seu del Govern de la zupnia de Dubrovnik-Neretva ;
el mercat (plaa Gunduli eva) ;
Sant Blai ;
la fortalesa de Lovrijenac ;
les muralles ;
la torre Min eta ;
Sveti Ivan (Sant Joan) ;
la font d'Onofrio ;
les portes de Pile i Plo e ;
el port vell;
el Museu Martim ;
la fortalesa de Revelin ;
l'ajuntament ;
el convent de Santa Clara;
el llatzeret ;
la duana ;
la mesquita ;
el monument al poeta Ivan Gunduli  (Giovanni Gondola), nascut a la ciutat ;
les platges de Dubrovnik;
el campanar d'Uvala Gru;
el pont Franjo Tu man;

 Economia .
L'economia de la ciutat i la regi depenen essencialment del turisme. La ciutat s coneguda com la Perla de l'Adritic i rep centenars de milers de visitants cada any. Els productesagrcoles destacats sn el vi, l'oli i les hortalisses.

 Histria .

Dubrovnik es va fundar el 615 per la uni de Raus, una ciutat en una illa dlmata que era refugi dels romans d'Epidaurum (avui Cavtat), i Dubrava, una vila de poblaci eslava, amb el nom de Rausium (del qual va derivar Ragusa, essent anomenada tamb de vegades Salona). Debilitat l'Imperi Bizant, la ciutat va gaudir d'una mplia autonomia sota la sobirania, ms o menys ferma, de Bizanci. A mitjan segle XII, sota l'emperador Manel Comn, la ciutat va ser sotmesa temporalment a Split (l'antiga Spalato). El 1204, conquerida Constantinoble pels croats, la comuna de Ragusa es va posar sota la protecci de la Repblica de Vencia, fins que pel tractat de Zadar va esdevenir protectorat del regne d'Hongria (que incloa Crocia) el 1358, per al 1403 es va independitzar de fet i va adoptar el nom de Repblica de Ragusa. Dirigida per una aristocrcia local marinera (talassocrcia), amb una separaci molt forta de classes per que va abolir l'esclavitud, la repblica va destacar en el comer de l'Adritic (en competncia amb Vencia) i va arribar al seu mxim desenvolupament els segles XV i XVI. Dos consells ciutadans (Vije e) formaven el nucli dirigent. El 1526 va acceptar pagar tribut al Sult otom. El 1667 un terratrmol va destruir la ciutat, que es va reconstruir entorn del que actualment s la Placa, el principal carrer de la ciutat vella, i es van construir dos ports, un a cada costat de l'istme. En els segles XVI i XVII va saber jugar amb la rivalitat entre Vencia i l'Imperi Otom i va estar sota la protecci de l'un o de l'altre segons ms li convenia. El 1669 va haver de cedir dos trossos del seu territori als otomans per tal de rebre l'ajuda contra Vencia, que la volia ocupar. El 1718, per la pau de Passarowitz, es va augmentar el tribut i des de llavors va haver de pagar 12.500 ducats anuals a la Sublim Porta; per poder-ho sufragar, els ragusans es van dedicar al cabotatge a la costa de les pennsules Ibrica i Itlica. El tractat de Pressburg el 26 de desembre de 1805 va obrir les portes de la ciutat a les forces napoleniques sota el comandament del general Lauriston, que hi va entrar el 15 de maig de 1806, i el general Marmont va abolir la repblica per decret el 31 de gener de 1808 i la va integrar al Regne d'Itlia i, l'any segent, a les Provncies Illriques. A finals de 1813, assetjada pels britnics, la poblaci local va formar un govern provisional republic, per el 29 de gener de 1814 fou ocupada pels austracs. Amb el Congrs de Viena, el 1815 va ser assignada a l'Imperi Austrac i amb la monarquia dual austrohongaresa va ser part de Transletnia o Hongria-Crocia. El 1918, el Consell Nacional Croat va proclamar la separaci, i la uni al Regne dels Serbis, Croats i Eslovens, que desprs (1929) fou el regne de Iugoslvia. El 1941 va quedar integrada en l'Estat independent de Crocia dels staixes amb una guarnici italiana, substituda pels alemanys el 1943. Els partisans de Josip Broz Tito hi van entrar la tardor de 1944 i va integrar-se a la Repblica Socialista Federal de Iugoslvia (1945) com a part de Crocia. El 1991, en independitzar-se Crocia, l'exrcit federal iugoslau la va declarar zona desmilitaritzada, per la marina federal, controlada pels serbis, la va bombardejar el 1991 i 1992. Amb l'ajut de la UNESCO, la part vella i altres punts de la ciutat danyats foren restaurats.

 Enllaos externs .
Pgina oficial de la ciutat   ;
Guia de Dubrovnik    ;
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42090" title="Crtil" nonfiltered="1194" processed="1183" dbindex="16261">
Crtil (Cratylos, Krtilos,         ) (segle V aC) fou un filsof del que es coneixen pocs detalls.

Del que es sap, fou el deixeible preferit d'Herclit, i inici Plat en la filosofia fins abans que aquest conegus Scrates. Precisament Plat mateix li dedica un dileg amb el seu nom, del seu perode intermig com a filsof, que tracta sobre la teoria del llenguatge.

Les teories de Crtil representen un heracliteisme extrem. D'acord amb Herclit, predica que totes les dades provenen dels sentits i que les coses materials estan en constant canvi, per ho accentua fins l'extrem de dir que "tot coneixement s impossible" ja que les coses canvien sempre. Si admetessim algun coneixement, aix voldria dir que hi ha alguna cosa que roman en el canvi; per entendre'ns, que el canvi ja no s absolut. Doncs b, Crtil afirma que fins el coneixement que nosaltres tenim sobre la realitat i les coses s tant fluid que aquest coneixement s sempre fals o, en el millor dels casos, molt inexacte.

En la prctica el pensament de Crtil s'aproxima a l'escepticisme i, en el seu estil, s fins ms radical que el de David Hume (tot i que menys elaborat que aquest ltim).

S'explica la llegenda que Crtil mai deia el nom de cap cosa, sin que es limitava a assenyalar-la: "Ja que les coses canvien totalment en el temps, no se les ha d'anomenar amb cap nom, sin noms assenyalar-les, i tornar-les a assenyalar desprs, perqu aix el canvi que han fet no se'ns descuida".

En quan al pensament moral, Crtil predica (i practica) una passivitat ("inalterabilitat") extrema, prpia d'alguns membres del futur estocisme. "Ja que les coses canvien ms enll del nostre abast, hem de prescindir totalment d'elles, ja que no les podem controlar". Fins es conta que els deixebles de Crtil afirmaven que "no hi havia res, ni tant sols un terremot, que canvis la seva expressi".

En quan a la teoria del llenguatge, Crtil afirma, com ho faria Protgores, que, ja que les coses materials estan sempre en canvi, el llenguatge s una eina inexacta, i per tant, convencional (aix, el llenguatge no representa cap realitat extrasensorial fixa, com volia assegurar Plat).

Les idees de Crtil foren discutides per Plat, si b s possible que algunes idees paraleles fossin adoptades per Epicur i encara ms pels escptics. En l'actualitat, com s'ha dit, algunes idees de Crtil s'apropen als extrems ms radicals de l'empirisme de Hume.

Un del seus dilegs es diu      

Fonts.
Histria de la filosofia 1 Luciano de Crescenzo, edit. Seix Barral. ISBN 84-322-4575-5;
Panta Rei Luciano de Crescenzo, edit. Seix Barral.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42092" title="Vtslav Nijinski" nonfiltered="1196" processed="1184" dbindex="16263">

Vtslav Fomitx Nijinski fou un ballar i coregraf rus, fill de pares polonesos. Va nixer el 12 de Mar de 1890 a Kev, Ucrana, (en aquells moments formava part de l'Imperi Rus), i va morir el 8 d'abril de 1950 a Londres, Anglaterra.

 Vida: infantesa .

Els seus pares, Thomas i Eleonora, li van transmetre la seva passi per la dansa ja que ells tamb exercien aquesta disciplina. Nijinski tingu un germ gran, Stanislas que patia lesions neurolgiques greus com a conseqncia, es creu, d'una caiguda a la infncia i una germana ms petita, Bronislava que es dedic tamb a la coreografia. Stanislas mor el 1918 en un manicomi. Bronislava no pat cap desordre mental. Vtslav demostr qualitats per la dansa i aviat els seus pares el van matricular a l'Acadmia Imperial de Dansa, a San Petersburg. Les seves qualitats innates per a la dansa no van passar desapercebudes als seus professors. 

Nijinski ja des de petit tenia un carcter i unes conductes estranyes, que feien pensar als metges de l'poca que patia alguna deficincia o mal neurolgic, com el germ Stanislas. Nijinski era extremadament tmid, amb pors i angoixes heretades de la seva mare i tenia un baixssim rendiment escolar, fruit d'una educaci acadmica deficient ja que els seus pares estaven ms interessats en treballar el talent artstic d'en Vtslav. Tamb tenia dificultats per parlar en pblic i tenia un vocabulari deficient, cosa que feia pensar sovint a qui el coneixia que era retardat. Anys ms tard la malaltia que incubava Nijinski es mostr com el que era, esquizofrnia lligada a traumes psicolgics provinents de l'infncia. Cal assenyalar que la mare de Nijinski exerc sobre el seu fill una gran sobreprotecci i dependncia malaltissa quan va ser abandonada pel pare del ballar, Thomas Nijinski, un home violent i dotat d'una gran fora fsica. La mare de Nijinski arrossegava problemes psicolgics ja que el seu pare es va sucidar en no poder superar un deutes i la seva mare es va deixar morir d'inanici. s potser aquesta la ra en que convert la seva petita famlia en un nucli tancat en el que tots estaven extremadament units. El fet que el marit l'abandons, recrud aquesta por extrema a l'abandonament.

Vtslav heret el vigor fsic del seu pare i, com aquest, era capa de fer uns salts a l'escenari extraordinaris. Nijinski presentava un estrany aspecte, ja que el seu fsic a mesura que creixia s'anava fent portents i contrastava amb un carcter extremadament sensible, angoixat, hipocondrac i massa introvertit per dur una conversa normal amb fludesa. Prcticament noms es relacionava amb la seva famlia, amb els que tenia un extrem amor. 

A l'Acadmia progress rpidament. Va ser alumne de grans ballarins com Lehova, Cechetti o Obuhova. La seva tcnica era extraordinriament depurada; es destacava pels seus salts a l'aire, jetes, que donaven la sensaci que volava i es desplaava sense tocar terra, l'expressivitat del seu cos, els ballons i els seus gestos harmoniosos.

 Vida professional . 

Debut el 1907, quan encara era un estudiant amb el ballet Don Juan. En aquests dies pateix crisis d'angoixa perqu desprs de l'abandonament de la famlia per part del pare, Nijinski s'ha convertit en el cap de la famlia i del seu talent depenen la seva sobreprotectora mare, la germana petita i el seu germ malalt. Passen vertaderes dificultats econmiques i la pobresa es convert en un motiu d'angoixa permanent en el ballar. L'atemoria pensar que als seus els falts res. Particip tamb aquest mateix any en els ballets La fret enchante i Le pavillon d'Armide, que ball juntament amb Anna Pvlova. El 1908 obtigu la titulaci oficial de l'Acadmia, i en l'examen va ballar un brillantssim pas de deux amb la ballarina professional Ludmila Schollar. El talent de Nijinski es va fer notar i la ballarina estrella del Teatre Imperial, Kchessinskaia el contract com a ballar especial de la seva companyia. En aquest moment la seva carrera es va fer imparable. Triomf en el Teatre Imperial. Alhora tamb va comenar a fer representacions a Pars, ja que la seva fama comenava a ser coneguda a escala mundial. Fins que el 1911 va ser despatxat per representar una coreografia massa atrevida davant de la Tsarina Alexandra.

Nijinski no noms era un brillantssim executant de ballet si no que tamb era un coregraf innovador i, en certa manera, transgressor. Desprs del seu acomiadament, Serguei Diguilev se l'endugu a Pars. Diguilev era director d'una nova Companyia de Ballet Rus establerta a Pars. Nijinski el detestava, per angoixat per mantenir la seva mare i el seu germ accept treballar amb ell. Inici amb Diguilev una estranya relaci, sexualment ambigua on Diguilev exerc un domini sobre Nijinski. Sovint Diguilev abus del poder que tenia sobre el ballar ja que aquest depenia de la feina que Diguilev li proporcionava per mantenir la seva famlia, tot i que el director no li pagava un sou elevat. La sort de la seva famlia era un problema que obsessionava el ballar i l'angoixava profundament que la seva mare i els seus germans passessin necessitats. Nijinski, propens a relacions de dependncia malaltissa com la que tenia amb la seva mare acced fins i tot a conviure amb Diguilev i suportar la situaci de superioritat d'aquest.
 
En el Ballet Rus de Pars, Nijinski, a pesar dels seus problemes amb Diguilev treball amb total llibertat creativa, encara que els entesos en dansa es dividien davant el seu art. Alguns trobaven les seves coreografies i el seu estil de ball vanguardistes i una esperana pel ballet; en canvi altres trobaven el seu ball obsc i un insult a aquest art. Nijinski sorprengu amb les seves interpretacions de l'esclau negre de Shcherezade, l'Arlequ de Carnaval i els seus increbles salts a L'espectre de la rosa. Ell va crear la coreografia de El descans d'un faune (L'aprs-midi d'un faune), a partir de la partitura de Debussy, el 1912 va conmocionar el pblic per ser tant innovadora i atrevida. Avui en dia encara es representa amb la coreografia original de Nijinski. Tamb va crear amb la msica de Claude Debussy, el ballet Jeux. Aquesta ltima gener una fortssima controvrsia ja que representava un triangle amors. Detractors i admiradors de Nijinski van iniciar una guerra verbal en defensa o atac del ballar. Aquestes innovacions l'han convertit, juntament amb Anna Pvlova amb el pare de la dansa moderna. Per altra banda, la malaltia mental anava guanyant terreny i Nijinski cada cop presentava comportaments estranys amb ms freqncia. La situaci amb Diguilev empitjorava el seu estat mental i es debatia entre lliurar-se de la tirania o sotmetre's per continuar mantenint la seva famlia.

Ja consagrat com un dels ms grans ballarins de tots el temps, Nijinski inici una gira per Amrica el 1913. Es cas a Buenos Aires aquell mateix any amb una ballarina de la companyia, la comtessa hongaresa Romola de Pulszky que romandr al seu costat fins la fi dels seus dies i amb qui tindr dues filles Kyra i Tamara. Malauradament, Kyra heret els desordres mentals que perseguia els Nijinski. Serguei Diguilev els acomiad tots dos en saber-ho. El matrimoni viatj fins a Londres on Nijinski form una companyia i inici un gira europea. L'experincia no prosper i la Primera Guerra Mundial els sorprengu a Austria. Per la seva condici de rus, el ballar va ser empresonat primer a Budapest i desprs a Viena en camps de presoners. El confinament agrav el seu deteriorament mental. Grcies a unes hbils gestions diplomtiques en les que van intervenir els reis d'Espanya, el Papa Benet XV, la reina Alexandra d'Anglaterra, Serguei Diguilev i, finalment, la mateixa famlia imperial austro-hongaresa, Nijinski va ser alliberat el 1916. Va viatjar fins a Nova York acompanyat per la seva dona i la filla gran i actu en aquesta ciutat, tornant a treballar amb Diguilev.

 El final. La malaltia .

El 1918 la seva carrera s'acab a causa d'un brot agut d'esquizofrnia que el port a un estat de catatonia del que mai s'arribaria a recuperar. La mania persecutria tamb el turmentar. El brot tamb coincid el mateix any de la mort del seu germ Stanislas en un manicomi. Actu encara en alguns pasos europeus, Espanya inclosa, per en arribar a Sussa el seu deteriorament era tal que va haver de ser internat a un sanatori de Zuric. A pesar de la seva malaltia, Nijinski desitjava continuar treballant en coreografies ja que estimava profundament la seva professi, per no va poder ja que la malaltia li impedia exhibir-se en un escenari. En pujar a un es bloquejava totalment. No torn a actuar i va ser ingressat en diferents institucions al llarg dels anys que li quedaven de vida, quan la seva malaltia presentava brots greus. Nijinski va escriure durant el primer brot uns diaris on relatava sincerament els seus sentiments, pensaments, pors i manies, que sn un testimoni del seu delicadssim estat mental i del seu sofriment. Van ser escrits febrilment en sortir del quadre catatnic que presentava, entre el 19 de Gener i el 19 de Mar de 1919 a Saint-Moritz. Els acab just abans del seu primer internament a Zuric. Nijinski els amag durant molt de temps per por que la seva dona no els volgus publicar, com era la seva intenci. El ballar volia fer pblica la seva malaltia i explicar al mn qu li passava. Romola Nijinski els public el 1934, per en la primera edici decid retallar els passatges ms escabrosos. Anys ms tard les filles de Nijinski van publicar els diaris en la seva versi completa. Finalment va morir en un sanatori de Londres el 1950 a l'edat de seixanta anys.

 Llegat de Nijinski a la dansa clssica .

Les interpretacions de Nijinski es van convertir de seguida en model a seguir i sorprenien a tots els amants del ballet. L'execuci del seu ball era tcnicament perfecte i extremadament difcil d'imitar per la seva grcia innata i pel gran vigor fsic que requeria. El seu talent era tal que mentre treball al Teatre Marinsky, el coregraf Mikhal Fokine cre expressament per a ell onze dels seus setze ballets: Le Pavillon d'Armide, Shchrezade, Cloptre, Les Sylphides, Carnaval, Les Orientales, Narcisse, Daphnis et Chlo, Le dieu bleu, L'espectre de la rose i Petrouschka. Tamb Nijinski va fer llegendari en el paper del Prncep Albrech a Giselle.

Nijinski, en la companyia de Diguilev, era l'estrella absoluta i revolucion els cercles de dansa de Pars. Amb una total llibertat de creaci va dissenyar quatre coreografies que no han estat superades encara. Avui en dia quan es representen, encara es fa seguint la coreografia ideada per Nijinski. Es tracta de quatre ballets basats en les partitures de Claude Debussy, d'Igor Stravinsky i Richard Strauss. Cal assenyalar que Nijinski no entenia res de msica, tal com testimonia el msic Stravinski, per el seu innat talent per expressar fsicament la msica i imaginar coreografies van convertir els quatre ballets en peces clssiques. No obstant, el seu analfabetisme musical creava problemes a la resta de la companyia, que sovint havien d'ajudar-se amb els msics per marcar els temps i crear aix una coherncia entre msica i ball. La carrera com a coregraf de Nijinski va ser malauradament molt curta i no va poder perfeccionar la seva mestria creadora i corregir la seva escassa cultura musical. Tampoc va tenir temps de treballar anotacions o un manual en el que casessin passos de ball i notes musicals. 

De Debussy cre: 

L'aprs-midi d'un faune (1912) ;

Jeux (1913);

De Stravinski:

Le massacr du printemps (1913);

De Richard Strauss:

Till Eulenspiegel (1913);

De les quatre, tres van suposar un revulsiu en el mn artstic.

Amb L'aprs-midi d'un faune, Nijinski revolucion el mn del ballet per l'atreviment dels moviments del seu cos, que alguns puritans qualificaren d'obscens i per la vaguardista coreografia. Va dividir l'opini dels crtics i provoc aferrissades discussions que defensaven o desqualificaven el seu art.

Jeux escandalitz pel seu tema de triangle amors. Mai abans s'havia fet un ballet basat en una histria semblant. A ms, es va atrevir a ballar en puntes, estil noms perms a les dones. Els crtics ms puristes es van escandalitzar.

Le massacre du printemps, representava la trista histria d'una ballarina que mor exhausta en no poder deixar de ballar, tamb caus sensaci pel seu tema gens romntic i, un cop ms, una coreografia innovadora.

 Bibliografia .
Cahiers, version non expurgu e traduite du russe par Christian Dumais-Lvowsky et Galina Pogojeva. Ed. Actes du Sud. 1995, Canad. Edici francesa dels diaris de Nijinski en versi completa.
Diarios Completos. Vaslav Nijinsky. Editorial Taurus. En castell.
Diario. Vaslav Nijinsky. Traducci i notes d'Helena-Diana Moradell. Ed. Acantilado, Barcelona, 2003. En castell.
Locos egregios. Juan Antonio Vallejo-Ngera. 34ena edici. Editorial Planeta, 1991. En castell. Recull el quadre clnic complet de Nijinski.

 Enllaos externs .
 http://www.geocities.com/HotSprings/Villa/3170/NafiaMarianne.htm Estudi-essaig dedicat al desequilibri mental de Nijinski.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42093" title="Bons" nonfiltered="1197" processed="1185" dbindex="16264">


Gal Quint Bons (Gallus Quintus Bonosus) fou un usurpador del tron imperial rom. Nascut a Hispnia, el seu pare era un bret i la seva mare era galla. El seu pare (mestre d'escola) va morir quan era un nen per la seva mare s'encarreg de donar-li una bona educaci, i el va destinar a la literatura per la que va mostrar poca aptitud, per va ingressar a l'exrcit i va arribar a un alt rang

La seva carrera militar fou distingida amb honors i tenia un historial excellent. Tenia la facultat de beure grans quantitats d'alcohol sense sentir-ne l'efecte o al menys sense perdre el control (bibit quantum hominum nemo). Aureli es va aprofitar d'aqueta facultat i el va cridar al seu costat per acostar-se als ambaixadors, als que oferia vi i intentava obtenir algun secret que desprs transmetia al seu emperador. 

Aureli el va casar amb la dama Hunila, de noble sang goda, de la que tamb havia d'obtenir informaci (no s conegut si ho va aconseguir). Mes tard va dirigir un cos d'exrcit a la frontera de Rcia que desprs es va estacionar al Rin.

Mentre estava destinat al Rin, els pobles germnics aconseguiren cremar i destruir una flota que es trobava sota les seves ordres, per manca d'atenci per la seva part.

Temors de les conseqncies d'aquest fet, va aconseguir que els soldats el proclamessin emperador l'any 280 o 281 aproximadament. No obstant aix, no es pogu salvar de Probe, qui desprs d'una llarga i extensa lluita, aconsegu derrotar-lo. Bons, quan ja no veia cap altra escapatria, es penj.  

Deix en aquest mn una dona i dos fills els quals van rebre un bon tracte per part de Probe que fins i tot va donar una pensi a la vdua.

Vegeu tamb.
Llista d'emperadors romans;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42103" title="Comunitat Andina de Nacions" nonfiltered="1198" processed="1186" dbindex="16265">

La Comunitat Andina de Nacions (CAN) s una organitzaci internacional fundada el 26 de maig de 1969 amb la subscripci de lAcord de Cartagena, integrada actualment per Bolvia, Colmbia, l'Equador i el Per i composta pel conjunt d'institucions i rgans de coordinaci anomenat Sistema And d'Integraci (SAI). Aquest conjunt est encarregat d'aprofundir la integraci de la subregi andina, promoure la seva projecci exterior i enfortir tot aquest procs. Bsicament, s un instrument multilateral de coordinaci i cohesi econmica.

Ocupa una superfcie de 4.710.000 km i s habitada per cent vint milions de persones. El Producte Interior Brut de la CAN s de 260.000.000 dlars (2002).

La Comunitat Andina de Nacions i el Mercosur sn els dos blocs comercials ms importants de l'Amrica del Sud. El 1999 aquestes dues organitzacions van iniciar les negociacions per tal d'unificar-se i crear una rea de lliure comer sud-americana. El 8 de desembre del 2004 es va anunciar que la uni seria anomenada Comunitat Sud-Americana de Nacions, actualment Uni de Nacions Sud-americanes (UNASUR). Per mitj de diversos acords comercials, i d'una proposta d'integraci energtica (petroliera i de gas natural), ambds blocs comercials el 2005 han comenat a unificar les seves economies. La UNASUR tamb s una proposta alternativa a la creaci de l'rea de Lliure Comer de les Amriques (ALCA) proposada pels Estats Units. 

Enllaos externs.
Plana web de la CAN;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42106" title="Telesur" nonfiltered="1199" processed="1187" dbindex="16266">
Telesur s un canal de televisi per satllit que emet des de Caracas (Veneuela) i amb cobertura a tota l'Amrica del Sud, l'Amrica Central, el Carib, l'Amrica del Nord, l'Europa occidental i el nord d'frica.

Telesur est finanada, principalment, pel govern de Veneuela, aix com pels governs d'Argentina, Cuba i Uruguai; i compta tamb amb el beneplcit d'altres governs de llatinoamrica.

El seu principal objectiu s ser un mitj per a la integraci de l'Amrica llatinoamericana i caribenya, d'acord amb els ideals del llibertador Simn Bolvar i contrarrestar el potencial meditic de les grans cadenes privades nord-americanes.

Es pot captar a travs del satllit NSS (New Skies Satellite) 806.

La creaci i posada en funcionament d'quest mitj de comunicaci l'any 2005 ha estat molt criticat pel govern dels Estats Units i per les grans cadenes de televisi mundials que el visualitzen com una amenaa per a la seva preeminena informativa a l'mrica llatina.

 Enllaos externs .
Plana web de Telesur;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42108" title="Rocksteady" nonfiltered="1200" processed="1188" dbindex="16267">

Al final dels 60 es va produir una evoluci rapidssima del Ska al Rocksteady. El naixement del nou estil es va poder donar a dos fets: el primer va ser quan durant un calorosssim estiu els msics es van veure obligats a ralentir el ritme rpid i enrgic caracterstic del Ska ja que ni ells podien aguantar tocar-lo ni la gent podia ballar tan rpidament amb tanta calor; el segon va ser quan un dia en el fams estudi d'enregistrament "Studio One" de Kingston no es va presentar el baixista a l'assaig i van haver d'improvisar, de manera que el pianista Jackie Mittoo va adoptar la base del baix amb la m esquerra mentre tocava la seva part amb la dreta. El resultat va agradar moltssim i quan va arribar el baixista li van demanar que toqus el mateix que havia tocat Jackie Mittoo. Aix, la nova tendncia en la msica va ser una ralentitzaci del ritme, una desaparici prcticament total dels instruments de vent alhora que cobraven moltssima importncia el baix i el piano, i una mfasi curosa en els temps del ritme. Havia moltes menys canons instrumentals i el lideratge dels grups va deixar de ser dels solistes i va passar als vocalistes. De les canons que es van gravar moltes van ser versions de grans del soul 

Histria.
El rocksteady va sorgir durant una poca en qu la joventut jamaicana comenava a sobrepoblar els anomenats ghettos de la ciutat de Kingston - a barriades como Riverton City, Greenwich Town i Trenchtown. Incls, Bob Marley va cantar i va gravar una composici titulada como el mateix gnere: "Rocksteady".

Tot i l'optimisme que contagiava l'ambient posterior a la independncia de l'illa, la joventut no va poder compartir aquest sentiment. Molts d'ells es tornaren delinquiments que demostraven alguna identitat i estil. A aquests joves se'ls anomen Rude Boys.


 Temtiques .
Les lletres del Rocksteady van des de temes romntics fins a temtiques dels rude boys - o eren simplement tonalitats ballables. A vegades, els vocalistes del Rocksteady feien versions de canons que havien estat xits a Estats Units. Els msics crucials en la creaci de la msica incloen al guitarrista Lynn Taitt, al teclista Jackie Mittoo, al bateria Winston Greenan, el baixista Jackie Jackson i el saxofonista Tommy McCook.


 Bandes de Rocksteady .
Ken Boothe;
Melodians;
Alton Ellis;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42110" title="Alfred del Regne Unit (duc de Saxnia-Coburg Gotha)" nonfiltered="1201" processed="1189" dbindex="16268">


Alfred del Regne Unit, duc de Saxnia-Coburg Gotha (Windsor 1844 - Coburg 1900). Duc sobir de Saxnia-Coburg Gotha des de 1893 fins el 1900. La seva mare l'ennobl amb els ttols de duc d'Edimburg, comte de Kent i de l'Ulster.

Naixement, educaci i infncia.

El prncep Alfred nasqu a Windsor el 6 de setembre de 1844 essent el quart fill de la reina Victria I del Regne Unit i del prncep consort Albert de Saxnia-Coburg Gotha. Foren els seus padrins, el duc Adolf del Regne Unit oncle de la seva mare, la duquessa Alexandrina de Baden tia per part de pare del nounat, i el prncep Carles de Leiningen, oncle per part materna.

Conegut des de petit amb el nom d'"Alffie" fou molt af del seu germ ms gran, el futur rei Eduard VII del Regne Unit. Des de ben petit manifest la voluntat d'entrar a formar part de l'exrcit del Regne Unit i als setze anys s'incorpor a la Marina britnica.

El 1862 les potncies li ofereriren el tron de Grcia desprs de la renncia del rei Ot I de Grcia, ell no l'accept i el tron an a recaure sobre el prncep Guillem de Dinamarca, que regn amb el nom de Jordi I de Grcia. Serv a les fragates HMS Galatea i HMS Euryalus.

El Maig de 1866 el parlament li atorg una llista civil per la qual percebia un total de 15.000 lliures esterlines de l'poca, a la vegada que fou creat per la seva mare duc d'Edimburg, comte de Kent i de l'Ulster i li conced les ms importants ordes del pas entre les quals es trobaven: l'orde de la Lligacama i l'orde de Sant Patrici d'Irlanda. A ms a ms, la Corona li ced l'usdefruit de Clarence House. Al llarg de la seva vida rebria diverses condecoracions estrangeres: L'Orde del Tois d'Or de mans del rei d'Espanya, la legi d'honor del govern francs, l'orde de la Santssima Anunciaci d'Itlia, l'orde de Sant Esteve d'ustria, l'orde de Sant Andreu de Rssia o l'orde Ostmanieh de l'Imperi Otom. 

Desenvolup una important activitat representativa per tot l'Imperi, visitant les colnies com Austrlia, Gibraltar, Hong Kong o l'ndia.

Matrimoni i fills.

Casat el 23 de gener de 1874 amb la gran duquessa Maria de Rssia filla dels tsar Alexandre II de Rssia i la princesa Maria de Hessen-Darmstadt al Palau d'Hivern de Sant Petersburg. Tingueren cinc fills:

SAR el prncep Alfred del Regne Unit, nascut a Londres el 1875 i mort a Meran el 1899.

SAR la princesa Maria del Regne Unit, nascuda a Londres el 1875 i morta a Bucarest el 1938. Es cas amb el rei Ferran I de Romania a Bucarest el 1893.

SAR la princesa Victria Melita del Regne Unit, nascuda al Palau de Sant Antoni de Malta el 1876 i morta a Nia el 1936. Es cas amb el gran duc Ernest Llus IV de Hessen-Darmstadt del qual es dovorci i es torn a maridar amb el gran duc Ciril de Rssia.

SAR la princesa Alexandra del Regne Unit nascuda a Coburg el 1878 i morta a Schwabisch Hall a Baden-Wrttemburg el 1942. Es cas amb el prncep Ernest de Hohenlohe-Lagenburg.

SAR la princesa Beatriu del Regne Unit nascuda a Eastwell Park de Kent el 1882 i morta a Sanlcar de Barrameda Cadis el 1966. Es cas el 1909 a Coburg amb l'Infant espanyol Alfons d'Orleans-Borb.

Ducat de Saxnia-Coburg Gotha.

A la mort del seu oncle el duc sobir Ernest II de Saxnia-Coburg Gotha sense descendncia, el tron recaigu sobre el prncep Alfred del Regne Unit. Des de 1893 i fins a la seva mort l'any 1900 desenvolup les tasques de sobir d'aquest petit ducat alemany. Els primers temps foren durs, ja que era vist com un foraster en les conservadores i tradicionals terres saxones, aviat per, guany una enorme popularitat. A Coburg i a Gotha establ una escola reial de msica i reun una important collecci de cermica i cristall, valorada en mig mili de marcs alemanys de l'poca, a la fortalesa del Veste de Coburg. Al ser proclamat duc de Saxnia-Coburg Gotha renunci a la seva llista civil i al seu seient al Parlament, per deman les deu mil lliures que anualment percebia per mantenir la seva residncia de Clarence House.

L'any 1899 mor el seu fill i successor a Merano (ustria, actualment Itlia) a causa d'un intent de sucidi dut a terme poques setmanes abans. Per aquest motiu la successi recaigu sobre el seu nebot, el prncep Carles Eduard del Regne Unit, duc de Saxnia-Coburg Gotha. El duc mor el 30 de juliol de l'any 1900 al castell de Rosenau a Coburg.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42113" title="Fakarava" nonfiltered="1202" processed="1190" dbindex="16269">

Fakarava s un atol de les Tuamotu, a la Polinsia Francesa. Est situat al centre i a l'oest de l'arxiplag, a 488 km al nord-est de Tahit. s el cap de la comuna de Fakarava que inclou set atols.

Geografia.
Fakarava s un atol rectangular de 60 km de llarg i 25 km d'ample. s el segon atol ms gran de les Tuamotu, desprs de Rangiroa, amb una superfcie de 31 km  i una llacuna de ms de 1.000 km . L'atol disposa de dos passos a l'interior, un al nord i un altre al sud. El pas nord de Garuae s el ms gran de la Polinsia Francesa. s molt ric en fauna marina amb rajades, mantes, barracudes, meros, tortugues i dofins. s un centre important del submarinisme esportiu. 




La vila principal s Rotoava, situada al nord-est prop del pas de Garuae. Al pas sud hi ha la vila de Tetamanu, antiga capital de l'illa i residncia de l'administrador de les Tuamotu durant el segle XIX. La poblaci total era de 699 habitants al cens del 2002. El desenvolupament del turisme, amb la construcci d'un hotel, ha incrementat la poblaci els darrers anys. A ms del turisme al voltant del submarinisme, l'economia es basa en la explotaci de la copra i el cultiu de nacre i perles.

L'atol compta amb un aeroport al nord, i un port.

Histria.
Antigament era conegut com Havaiki o Havai'i, i Farea. El nom sagrat Havaiki es troba en altres indrets com ara Savai'i, Raiatea i Hawaii. Un altre nom colonial era Wittgenstein. L'atol va ser descobert per Fabian Bellinghausen, el 1820. Va ser evangelitzat pel catlic Laval, el 1849, i es va construir la primera esglsia, el 1850, a Rotoava. Al final del segle XIX va ser el centre administratiu de les Tuamotu.

Enllaos externs.

 Imatges de Fakarava.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42115" title="upanija" nonfiltered="1203" processed="1191" dbindex="16270">
upanija s una paraula croata que equival a comtat i s el nom que rep cada divisi administrativa de Crocia.

El nom deriva de upan, ttol dels prnceps feudals eslaus que governaven els territoris de Crocia, i ms tard els dotze governadors dels districtes.

Llista de comtats.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42117" title="Ragusa" nonfiltered="1204" processed="1192" dbindex="16271">

Ragusa (Siclia) s una ciutat de Siclia;
provncia de Ragusa a la regi de Siclia (Itlia).
Ragusa fou el nom anterior (llat i itali) de la ciutat croata de Dubrovnik, a la costa dlmata, capital d'una repblica sobirana, Repblica de Ragusa, dissolta el 1808.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42120" title="Helena del Regne Unit" nonfiltered="1205" processed="1193" dbindex="16272">


Helena del Regne Unit, princesa d'Schleswig-Holstein (Londres 1846 - 1923). Filla del la reina Victria I del Regne Unit i del prncep Albert de Saxnia-Coburg Gotha. Des de la mort del seu pare l'any 1861 es manitgu al costat de la seva mare tenint un paper important a la cort britnica. Fou coneguda amb el nom de Lenchen.

L'any 1866 es cas amb el prncep Cristi de Schleswig-Holstein fill del duc Carles August de Schleswig-Holstein i de la comtessa Llusa de Danneskjold-Samoe. El casament implic una enorme disputa en el si de la famlia reial britnica, mentre la princesa reial Victria del Regne Unit, reina de Prssia i el seu esps el futur kiser Frederic III de Prssia recolzaven el matrimoni, ja que el duc Augustenburg era el principal candidat a ocupar el tron d'Schleswig i Holstein en contra de Bismark (aqu tot es barrejava amb els antogonismes interns de la casa reial prussiana; la princesa de Galles Alexandra de Dinamarca i el seu esps el futur rei Eduard VII del Regne Unit estaven en contra de les demandes dels Augustenburg perqu creien que els ducats eren danesos i en conseqncia del pare de la princesa de Galles. La parella que es conegu a Coburg el 1866 es cas a la Capella Privada de Castell de Windsor el mateix any i tingueren quatre fill que arribaren a la vida adulta:

 Sa Altesa el prncep Cristi Victor de Schleswig-Holstein nascut l'any 1867 a Londres i mort l'any 1900.
 SA el Albert de Schleswig-Holstein nascut a Londres el 1868 i mort el 1931.
 SA la Helena Victria de Schleswig-Holstein nascuda a Windsor el 1870 i morta a Londres el 1948.
 SA la Maria Llusa de Schleswig-Holstein, princesa d'Anhalt nascuda a Windsor el 1872 i morta a Londres el 1956, es cas el 1891 amb el princep Eribert d'Anhalt del qual es divorci el 1900 a causa de la seva homosexualitat.

Va portar una vida bastant retirada de la vida pblica per mantigu uns certs deures reials vinculats amb associacions a les quals pertanyia com la de "Dones cristianes britniques". Mor el 1923 a Londres i fou enterrada a Castell de Windsor.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42128" title="Provncia de Cotopaxi" nonfiltered="1206" processed="1194" dbindex="16273">

Cotopaxi s una de les 22 provncies de l'Equador. Est situada a la zona central del pas, a la fossa oriental del Patate. La seva capital s Latacunga, la poblaci s de 349.540 habitants (2001), 100.000 dels quals en assentaments urbans, i la seva superfcie s de 6.008 km2. 

La ramaderia d'aquesta provncia s una de les ms importants del pas, especialment de bov i ov. En el seu territori es troba el Parc Nacional Cotopaxi, amb el volc Cotopaxi, i la Reserva Ecolgica Los Illinizas. Als pobles de Saquisil i Pujil es celebren importants mercats tradicionals.

La provncia consta de set cantons (la localitat principal entre parntesi):
 La Man (La Man);
 Latacunga (Latacunga);
 Pangua (El Corazn);
 Pujil (Pujil);
 Salcedo (San Miguel);
 Saquisil (Saquisil);
 Sigchos (Sigchos);



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42131" title="Provncia d'Imbabura" nonfiltered="1207" processed="1195" dbindex="16274">

Imbabura s una de les 22 provncies de l'Equador. Situada al nord de Quito, se la coneix com la "provncia dels llacs", a causa de la gran quantitat de llacs (ms de 400) que s'hi han format.  La provncia rep el nom del volc Imbabura. La capital s Ibarra, t 335.000 habitants i una superfcie de 4.559 km2.

s especialment important la produci d'artesania dels indgenes de la zona d'Otavalo, localitat on se celebra un important i turstic mercat setmanal. Hi destaquen la Reserva Ecolgica de Cotacachi-Cayapas, on s'hi troba el volc Cotacachi i el llac de Cuicocha, les llacunes de Mojanda i el llac de Yahuarcocha, que rep el nom d'una batalla entre els inques i els caranquis pel domini del territori al segle XV (yahuar significa "sang" en qutxua).

La provncia consta de sis cantons (la localitat principal entre parntesi):
Antonio Ante (Atuntaqui);
Cotacachi (Cotacachi);
Ibarra (Ibarra);
Otavalo (Otavalo);
Pimampiro (Pimampiro);
San Miguel de Urcuqu (Urcuqu);






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42132" title="Provncia de Chimborazo" nonfiltered="1208" processed="1196" dbindex="16275">

Chimborazo s una de les 22 provncies de l'Equador. Est situada al bell mig de "l'avinguda dels volcans", envoltada de muntanyes, entre les quals destaca el Chimborazo, la ms alta del pas (6.310 m). La capital s Riobamba, t 430.000 habitants i una superfcie de 6495 km2.

A la localitat de Riobamba comena el trajecte de ferrocarril que passa per la Nariz del Diablo, estret congost en la ruta cap a la costa. Dins d'aquesta provncia destaquen la Reserva de Produci Faunstica del Chimborazo i el Parc Nacional Sangay (on s'hi troba el volc del mateix nom).

La provncia consta de deu cantons (la localitat principal entre parntesi):
 Alaus (Alaus);
 Chambo (Chambo);
 Chunchi (Chunchi);
 Colta (Villa la Unin);
 Cumand (Cumand);
 Guamote (Guamote);
 Guano (Guano);
 Pallatanga (Pallatanga);
 Penipe (Penipe);
 Riobamba (Riobamba);





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42133" title="Catal light" nonfiltered="1209" processed="1197" dbindex="16276">
El catal light s un terme que es remunta com a mnim al 1986, any de publicaci de Verinosa llengua, de Ferran Toutain i Xavier Pericay, que advocaven per un "catal que ara es parla", a l'estil dels moviments encapalats per en Rusiol un segle enrere, allunyant-se de les formes ms genunes i poc usades per la massa catalanoparlant. D'aquesta manera es volia promoure l's social del catal malgrat fos al preu de perdre la genunitat de la llengua.

Sembla que el terme va aparixer en un article de Joan Barril a El Mn del 1990, en qu anomenava catal light el que reivindicaven Pericay i Toutain, i catal heavy el dels autors que ells criticaven.

L'expressi es fa servir per criticar aquell catal massa deixat i poc curat per al nivell mnim que se li suposa, com per exemple el de la Corporaci Catalana de Rdio i Televisi segons diversos crtics.

 Bibliografia .

 Maria-Llusa Pazos i Noguera. L'amenaa del catal light ISBN 8486421667;
 Xavier Pericay i Ferran Toutain. Verinosa llengua ISBN 8475960766 	;

 Enllaos externs .
 Catal heavy   catal light: una problemtica de la lingstica de profans (PDF);
 Qestions obertes del llenguatge de comunicaci, article a Llengua Nacional.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42135" title="gata Roca i Maragall" nonfiltered="1210" processed="1198" dbindex="16277">



gata Roca i Maragall (Barcelona, 1968) s una actriu catalana.

La petita de cinc germanes, pass la infncia al barri de Sant Gervasi de Barcelona. s neboda dels poltics catalans Miquel Roca i Junyent i Pasqual Maragall i Mira. Est casada amb el guionista i director Cesc Gay i t dos fills. Actualment viu al barri de Grcia, a Barcelona.

L'any 1991 acab els estudis a l'Institut del Teatre de Barcelona i amb 4 companyes de promoci cre la companyia de teatre T de Teatre. 

En teatre ha participat a les obres Trio en mi bemol, Maria Estuard, Paraula de poeta, Un dels ltims vespres de carnaval, A la glorieta, VOS, Petits contes misgins, Homes! i Criatures.

A la televisi, ha participat al programa Gradua't, ara pots, a les sries Estaci d'enlla, Sitges, Laura, Crims, Casting, Jet Lag, Crack i Porca Misria, al llargmetratge  L'estratgia del cucut, i ha estat conductora del programa diari Hola Barcelona a BTV.

Al cinema, ha participat a Las horas del da, de Jaime Rosales, Excuses!, de Joel Joan i Ficci, de Cesc Gay.

A la rdio, ha participat al programa L'hora del pati, a RAC 1.

 Enllaos externs .
 Companyia T de Teatre;
 gata Roca a teatrenacional.com;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42136" title="Solitudo" nonfiltered="1211" processed="1199" dbindex="16278">
Solitudo s una zona de Dubrovnik (Crocia) situada al nord de la pennsula de Lapad. Te una platja amb el mateix nom on hi a un centre d'activitats per submarinistes. Es tracta d'un rea verda encara no urbanitzada.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42138" title="Toau" nonfiltered="1212" processed="1200" dbindex="16279">

Toau s un atol de les Tuamotu, a la Polinsia Francesa, incls a la comuna de Fakarava. Est situat a l'oest de l'arxiplag, davant del canal del nord de Fakarava.

Geografia.
La superfcie terrestre s de 9 km . L'atol disposa de dos passos a la llacuna interior, de 561 km , i de platges de sorra.


La vila principal s Maragai. Els habitants sn espordics i provenen de la vena Fakarava per pescar i recollectar copra. ltimament tamb hi ha visitants ocasionals per la prctica del submarinisme. No disposa d'infrastructures. 

Histria.
El primer europeu en visitar Toau va ser l'angls James Cook, el 1774.

 Enllaos externs .
Imatges de Toau .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42140" title="Niau" nonfiltered="1213" processed="1201" dbindex="16280">

Niau s un atol de les Tuamotu, a la Polinsia Francesa, i una comuna associada a la comuna de Fakarava. Est situat a l'oest de l'arxiplag, a 53 km a l'oest de Fakarava.

Geografia.
L'atol s petit, de forma quasi circular de 8 km d'ample i 7,5 km de llarg. La superfcie total s de 24 km , i la llacuna t 32,4 km . Les terres encerclen completament la llacuna interior, sense cap pas a l'oce, provocant que l'aigua sigui molt salina. En canvi el terra s molt frtil, contrriament als altres atols, i permet cultivar fruites com ara taronges, llimones, bananes, a ms dels cocoters que produeixen copra. Precisament el nom Niau, en tahiti, vol dir palma de cocoter.

La vila principal s Tupuna, situada al nord-est. Al nord-oest hi ha la vila abandonada d'Ofare. La poblaci total era de 147 habitants al cens del 2002. Dos camins envolten l'atol, un per la llacuna i l'altre per l'exterior. No disposa d'aeroport i els vaixells han de fondejar a 100 m de la costa.

Histria.
Niau va ser descobert, el 1820, per Fabian von Bellingshausen. L'atol va ser conegut amb el nom colonial de Greg o Greig. 

Referncies.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42144" title="Babin Kuk" nonfiltered="1214" processed="1202" dbindex="16281">


Babin Kuk s el nom de la part nord de la pennsula que surt de Dubrovnik (Crocia) i entra a la mar Adritica. s una zona verda amb nombrosos hotels.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42145" title="Petka" nonfiltered="1215" processed="1203" dbindex="16282">


Petka s el nom de dues muntanyes que formen la part sud de la pennsula que surt de Dubrovnik (Crocia) cap a la mar Adritica. La ms alta es la Velika Petka amb 192 metres i la de Mala Petka t 145 metres. La zona no esta urbanitzada. L'extrem de la pennsula per l'oest es diu Punta Petka. Tamb es el nom d un hotel emblemtic del port de Gruz (port nord-occidental de Dubrovnik).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42146" title="Lapad" nonfiltered="1216" processed="1204" dbindex="16283">

Lapad es el nom d'una pennsula i per extensi del barri alli existent, que forma part del terme de Dubrovnik a Crocia. Es troba entre Babin Kuk (al nord), Petka (al sud), Giman i Montovjerna (a l'est) i la badia de Sumratin (a l'oest).







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42147" title="Hladnica" nonfiltered="1217" processed="1205" dbindex="16284">
Hladnica s una zona verda al sud de Lapad, a Dubrovnik, (Crocia), i a l'est de les muntanyes Petka. Installacions sanitries a les rodalies. Al extrem sud, s'arriba a la mar per la punta Gebela Glava.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42149" title="Gru" nonfiltered="1218" processed="1206" dbindex="16285">


Gru, antigament Gravosa, forma la part occidental de la ciutat de Dubrovnik a Crocia, i t el principal port de la ciutat. Situada a la costa, est separada de la pennsula de Lapad per un entrant de mar que es diu Uvala Gru (badia de Gru). T com a edifici ms destacat el campanar, que sona a les 6 del mat i de la tarda.

Aquest port fou construt desprs del terratrmol de 1667, per actualment t modernes installacions que acullen grans vaixells.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42151" title="Montovjerna" nonfiltered="1219" processed="1207" dbindex="16287">
Montovjerna s el nom del barri de Dubrovnik (Crocia) sorgit al inici de la pennsula de Lapad, tocant a Gruz. Te a l'oest la zona de Giman (nord-oest) i el barri de Lapad; al nord, la badia de Gruz; al est, el barri de Gruz; i al sud, la zona de Hladnica (sud-oest) i Gospino Polje.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42152" title="Aratika" nonfiltered="1220" processed="1208" dbindex="16288">

Aratika s un atol de les Tuamotu, a la Polinsia Francesa. Depn de la comuna associada de Kauehi, de la comuna de Fakarava. Est situat a l'oest de l'arxiplag, a 48 km al nord de Fakarava i a 35 km al nord-oest de Kauehi.

Geografia.
La superfcie total s de 10 km . L'atol t dos passos a la llacuna interior, un al nord i un altre al sud. La vila principal s Paparara, sense una poblaci permanent. Disposa d'un aerdrom privat.


Histria.
Va ser descobert, el 1824 per Otto von Kotzebue. Es va pensar que era la mateixa Carlshof descrita per Jacob Roggeveen i va mantenir aquest nom. En realitat l'illa de Roggeveen era Tikei, i Aratika es va conixer com Carlshof de Kotzebue, o Carlshov.

Referncies.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42153" title="Gospino Polje" nonfiltered="1221" processed="1209" dbindex="16289">
Gospino Polje s una zona verda al sud de la pennsula de Lapad, a Dubrovnik, (Crocia), amb installacions esportives, dues esglsies, el cementiri, el emblemtic Hotel Libertas i una magnifica vista a la badia de Dance. T al nord i est el barri de Montovjerna, al sud el mar, i a l'oest Hladnica.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42154" title="Boninovo" nonfiltered="1222" processed="1210" dbindex="16290">
Boninovo s el nom d'una platja de la badia de Dance a Dubrovnik (Crocia) i per extensi del barri que hi ha al seu costat, on est el principal cementiri de la ciutat i una esglsia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42155" title="Dance" nonfiltered="1223" processed="1211" dbindex="16291">

El dance s un estil musical, subgnere de la msica electrnica, nascut als anys 80 per l'explosi del qual no es va produir fins els anys 90. Es caracteritza principalment pel seu peculiar ritme, composat per quatre cops de percussi per comps, i per tenir un tempo de entre 120 i 150 bpm.

Gneres.
Tot i que el dance s un gnere especfic, sovint s'anomena dance a tota msica electrnica prpia de la discoteca. En aquest sentit, el dance t diversos gneres
techno;
trance;
happy hardcore: s l'estil ms rpid de tots, caracteritzat per melodies alegres i veus agudes, de caire infantil;
eurodance;
hardcore ;
house;
progressiu: s l'equivalent a la fuga en la msica electrnics;
garage: variant del house ms fosca, basada en la repetici del tema central;
jump;
eurobeat;
mkina;
pop dance;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42156" title="Kauehi" nonfiltered="1224" processed="1212" dbindex="16292">

Kauehi s un atol de les Tuamotu, a la Polinsia Francesa. s el cap d'una comuna associada a la comuna de Fakarava, juntament amb Aratika, Raraka i Taiaro. 

Geografia.
Est situat a l'oest de l'arxiplag, a 43 km al nord-est de Fakarava i a 18 km al nord-oest de Raraka.


L'atol s molt baix, amb una forma quasi circular de 23 km de llarg i 17 km d'ample, i amb un pas a la llacuna interior. La superfcie total s de 28,28 km  incloses les terres emergides (15,18) i els esculls (13,1).

La vila principal s Tearavero, amb una poblaci de 670 habitants al cens del 2002. Els habitants viuen principalment del cultiu de perles i copra. Disposa d'un aerdrom.

Histria.
Kauehi va ser descobert per Fitz-Roy, el 1835, encara que probablement ja era conegut pels comerciants de perles. Va ser conegut com Vincennes, nom del vaixell de Charles Wilkes que hi va arribar el 1838.

Referncies.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42157" title="Gradac" nonfiltered="1225" processed="1213" dbindex="16293">

Gradac s un barri de Dubrovnik (Crocia), al sud de Pile, a la part oriental de la badia de Dance, zona on hi ha la universitat de Dubrovnik. 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42159" title="Pile" nonfiltered="1226" processed="1214" dbindex="16294">


Pile s el barri principal de la ciutat de Dubrovnik (Crocia), a l'oest de la ciutat vella (Grad). S'estn cap a l'oest fins a Gru, l'antiga Gravosa. Aquests tres barris i el de Plo e formen el nucli bsic de la ciutat de Dubrovnik. Molts dels serveis principals sn en aquest barri, des del qual s accedeix a la zona emmurallada a travs de la Porta de Pile. Entre d'altres atractius, compta amb la fortalesa de Lovrijenac, l'Hotel Imperial de la cadena Hilton, el parc de Gradac i les platges de Dan e i Boninovo.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42160" title="Banje" nonfiltered="1227" processed="1215" dbindex="16295">
Banje s el nom d'una platja i de la zona de l'entorn, just desprs de la ciutat vella (Grad) de Dubrovnik (Crocia) cap a l'est, i s la part de mar del barri de Plo e.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42163" title="Plo?e" nonfiltered="1228" processed="1216" dbindex="16296">


Plo e s un important port de Crocia, a la costa adritica, enfront de la pennsula de Peljeac que la separa de l'illa de Kor ula i al nord del delta del Neretva, a pocs quilmetres del port de Neum, l'nica sortida al mar de Bsnia i Hercegovina. Pertany al comtat de Dubrovnik-Neretva. 

L'any 2001 el municipi tenia una poblaci de 10.834 habitants, 6.537 residents a la ciutat.

De 1950 a 1954, i de nou entre 1980 i 1990, Plo e fou anomenada Kardeljevo en honor del poltic iugoslau Edvard Kardelj.

Enllaos externs.
 Pgina oficial de Plo e ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42164" title="Betina pilja" nonfiltered="1229" processed="1217" dbindex="16297">
Betina pilja s el nom d'una platja de Dubrovnik, a Crocia, i per extensi del seu entorn, a l'est del barri de Plo e. Es troba situada entre les de Banje i la de Sveti Jakov.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42165" title="Utilitarisme" nonfiltered="1230" processed="1218" dbindex="16298">
L'utilitarisme s un marc teric per a la moralitat, basat en la maximitzaci de la utilitat per a la societat o la humanitat.

La moralitat de qualsevol acci o llei ve donada per la seva utilitat per a la societat. 

De vegades, es resumeix l'utilitarisme com a "el mxim benestar per al mxim nombre de persones".

 Una teoria sobre el benestar i el que s correcte .

L'utilitarisme s tant una teoria sobre el benestar com sobre el que s correcte. Com a teoria sobre el benestar, l'utilitarisme defensa que s bo all que ens suposi una major utilitat, s a dir, plaer, preferncia-satisfacci, o una llista objectiva de valors. Com a teoria sobre el que s correcte, l'utilitarisme t en compte les conseqncies de l'acte, i afirma que l'acte correcte ser aquell que ens suposi una major utilitat.

 Utilitarisme negativista .

Moltes teories utilitaristes defensen el mxim benestar per al mxim nombre de persones possible. L'utilitaritarisme negativista creu necessari promoure la menor quantitat de dolor o dany per al major nombre de persones possible. Els defensors d'aquesta interpretaci de l'utilitarisme argumenten que es tracta d'una frmula tica ms efica, ja que hi ha ms possibilitats de crear danys que de crear benestar, i els danys majors tenen majors conseqncies que els bens ms grans.

 Histria de l'utilitarisme .

Les bases filosfiques de l'utilitarisme es remunten a les obres de Richard Cumberland i David Hume, o fins i tot a l'Antiga Grcia amb Parmnides, per formalment el seu pare va ser Jeremy Bentham, que va afirmar que el plaer i el dolor eren els nics absoluts del mn: "la naturalesa ha sotms a l'home al govern de dos sobirans: el plaer i el dolor". Des d'aquesta presumpci va escriure la regla de la utilitat: el benestar es all que dona la major felicitat al mxim nombre de persones. Temps desprs, en adonar-se que la formulaci reconeixia dues mximes diferents, i potencialment conflictives, va passar a xerrar simplement del "principi de la mxima felicitat".

Tant la filosofia d'Epicuri com la de Bentham poden considerar-se com dos tipus de conseqencialisme hedonista, ja que jutgen la correcci de les accions segons la felicitat que aportin, identificant la felicitat amb plaer. La formulaci de Bentham no s un hedonisme egoista, ja que mentre Epicuri recomanava fer el que te feia ms feli, Bentham mant que s'ha de fer el que fa feli a la majoria.

John Stuart Mill n's el responsable del concepte dutilitat, amb el seu fams i breu llibre Utilitarisme. Encara que Mill era un utilitarista, sostenia que no totes les formes de plaer tenien el mateix valor, ja que afirmava que "es millor ser un Scrates insatisfet que un idiota satisfet". No estava d'acord amb el clcul hedonista de Bentham, ja que considerava que la qualitat es millor que la quantitat.

L'utilitarisme influ molt al camp de l'economia, especialment a la teoria de la utilitat, on el concepte tamb s'utilitza, encara que amb un efecte diferent. Aquest es aplicat de forma mecnica a les teories marginalistes per explicar el comportament econmic de les persones, aix com les mesures ms correctes (en general, partidries del laissez faire).

Al camp de la biologia, es considera el plaer com una guia natural cap a la salut fisiolgica i un canvi evolutiu beneficis. Herbert Spencer, amb el seu Data of Ethics, va formular definitivament els principis de llibertat sobre una base biolgico-econmica, aportant-hi la seva teoria quantitativa de la llibertat: la mxima llibertat per a l'individu es compatible amb igual llibertat per als altres.

 Utilitarisme de l'acte envers utilitarisme de les normes .

S'han proposat altres formes d'utilitarisme. La tradicional es la de l'utilitarisme de l'acte, que afirma que el millor acte es aquell que aporta la mxima utilitat. Una altra forma de veure-ho es la de l'utilitarisme de les normes, que considera millor l'acte que segueix una norma que aporta la mxima utilitat.

Per a entendre millor els conceptes, es podria considerar els segent escenari: un cirurgi t sis pacients: un necessita un fetge, un altre un pncrees, el tercer una vescula biliar i dos en necessiten un rony. Finalment, un sis s'acaba d'operar d'apendicitis. Ha de matar el metge al sis pacient i trasplantar els seus rgans als altres? O per contra ha de deixar que es morin els altres cinc? Una concepci clssica de l'utilitarisme de l'acte ens foraria a decantar-nos per la primera opci.

Un utilitarista de les normes es fixaria en la norma abans d'en l'acte en si (matar al sis pacient). En aquest cas la norma seria: "si un cirurgi pot matar a una persona relativament sana per trasplantar els seus rgans a ms d'una persona que els necessiti vitalment, aix ho ha de fer". bviament, institucionalitzar aquesta norma dins la societat tindria ms conseqncies negatives que positives: les persones relativament sanes deixarien d'anar a l'hospital, es realitzarien operacions arriscades, etc. Aix doncs, un utilitarista de les normes diria que hem d'implementar una normativa oposada a aquesta, que garantitzi que no es poden fer malb els rgans de persones sanes per donar-los a d'altres. Per tant, si el cirurgi mats al sis pacient, estaria fent l'incorrecte.

Molts utilitaristes argumentarien que l'utilitarisme no noms entn d'actes, sin tamb de desitjos i disposicions, de premis i de cstigs, de regles i institucions. Una vegada reconegut aix, l'utilitarisme es converteix en una teoria moral ms complexa i rica, que s'alinea ms amb les nostres institucions morals.

 Utilitarisme preferencial, utilitarisme pareti .

Un tipus especial d'utilitarisme, vinculat amb el mn econmic, defineix l'utilitarisme en termes de satisfacci de les preferncies. Els utilitaristes de la preferncia afirmen que el correcte es fer all que produeixi les millors conseqncies, per definint les millors conseqncies en termes de satisfacci de les preferncies, que podrien incloure, per al cas del cirurgi, conceptes tals com la reputaci davant del pur hedonisme.

Tamb aplicat a l'exemple anterior, apareix el concepte pareti de la satisfacci, segons el qual aquesta no es pot ni quantificar, ni comparar entre diferents individus. Per tant, cap element racional ens permetria decidir, dins una visi d'utilitarisme de l'acte, si s millor matar al sis pacient i salvar als altres, o al contrari. Proposa com a judici d'acci la recerca de l'eficincia de Pareto.

 Crtics de l'utilitarisme .

Els crtics de l'utilitarisme sovint argumenten que aquesta visi s'enfronta a molts de problemes, un dels quals es comparar la utilitat entre diferents persones. Molts dels primers utilitaristes pensaven que la felicitat es podia mesurar quantitativament, i ser comparada a travs de clculs, encara que ning ho hagi arribat a aconseguir. 

S'ha argumentat que la felicitat de les persones no es pot mesurar, i que per tant aquest clcul s impossible, no tan sols a la prctica, sin tamb en principi. Tot i aix, els que sostenen aquesta crtica normalment acaben acceptant la concepci paretiana.

 A aquesta crtica els utilitaristes responen apellant a la empatia i a alguns principis biolgics, aix com a exemples extrems: segons aquestes teories, la mort de milers de persones no seria pitjor que la d'una d'nica.
 
L'utilitarisme tamb ha estat criticat per arribar a unes conclusions contraries "a la moral" i al "sentit com". Per exemple, si estigussim forats a escollir entre salvar al nostre propi fill, o a dos que no en coneixem, la majoria de la gent escolliria salvar al seu propi fill. En canvi, un utilitarisme no-pareti defensaria el haver de salvar als altres dos, ja que tenen major potencial de felicitat que un d'nic. 

 Els utilitaristes responen que l'argument del "sentit com" ha estat utilitzat per a justificar moltes posicions en temes controvertits, i que la noci de "sentit com" varia entre cada individu, fent que no pugui ser utilitzat com a base d'una moral collectiva. Tanmateix, cal destacar que l'utilitarisme normatiu respon perfectament a l'exemple esmentat.

John Rawls refusa l'utilitarisme, tant el normatiu com el dels actes, ja que aquest fa que els drets depenguin de les bones conseqncies del seu reconeixement, i "aix es incompatible amb el liberalisme". Es tracta d'una postura essencialment iusnaturalista, que considera que els drets tenen origen natural. A la crtica iusnaturalista s'argumenta que, per exemple, si l'esclavitut o la tortura fossin beneficioses per tota la poblaci, podrien ser justificades tericament per l'utilitarisme. Rawls defensa que l'tica poltica ha de partir de la posici original. 

 La resposta utilitarista, a part de la concepci paretiana, sost que Rawls no te en compte els efectes indirectes de l'acceptaci de poltiques inhumanes, com podrien ser un sentiment d'inseguretat, i que per tant resulta impossible que aquestes poltiques resultin beneficioses per a la collectivitat. Tamb critiquen fortament la concepci iusnaturalista, la qual consideren un mite i una mena de religi moderna.

Cal destacar que la majoria de les crtiques cap a l'utilitarisme estan dirigides a l'utilitarisme dels actes de concepci benthamiana, i que s possible per als utilitaristes de les normes, o els benthamians, arribar a conclusions que siguin compatibles amb les dels seus crtics. De fet, John Stuart Mill va considerar a Immanuel Kant com a utilitarista de les normes. Segons Mill, els imperatius categrics de Kant noms tenen sentit en casos de violncia, si tenim en compte les conseqncies de l'acci. Kant afirma que viure egosticament no pot ser universalitzat, ja que tots necessitem l'afecte en un moment o un altre. Segons Mill aquest argument es basa en les conseqncies. Es pot observar que algunes formes d'utilitarisme son potencialment compatibles amb el Kantisme i altres filosofies morals.

R.M. Hare s un altre exemple d'utilitarista que ha adaptat la seva filosofia al kantisme. No basa la seva teoria en el principi d'utilitat, per creu que podem fer consideracions utilitaristes, conseqncies, a l'hora de formular judicis universals. A aquesta filosofia l'anomena perspectivisme universal.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42167" title="Sveti Jakov" nonfiltered="1231" processed="1219" dbindex="16299">
Sveti Jakov (en croat, literalment, "Sant Jaume") s el nom d'una platja i un petit barri, el ms oriental de Dubrovnik (Crocia). T una esglsia dedicada a Sant Jaume (Samostan Svetog Jakova). Al nord-oest t la zona forestal de Zlatni Potok, al nord la de Vinjica, al nord-est la de arkovica, i al sud-est la punta Orsula (rsula).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42168" title="arkovica" nonfiltered="1232" processed="1220" dbindex="16300">
arkovica s una rea forestal de l'est de Dubrovnik (Crocia), amb una altura de 324 m. Se situa just al nord de la punta Orsula i entre arkovica i aquesta punta passa la carretera que porta a Cavtat, l'antiga Epidaurum.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42170" title="Orsula" nonfiltered="1233" processed="1221" dbindex="16302">


Orsula (Ursula) s el nom de la punta o cap que marca l extrem oriental de la ciutat de Dubrovnik a Crocia. A 18 kilmetres a l'est hi ha Cavtat amb l aeroport que dona servei a Dubrovnik. A la vora de la punta, cap a l'oest, hi ha el barri de Sveti Jakov.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42171" title="Cavtat" nonfiltered="1234" processed="1222" dbindex="16303">

Cavtat (tamb coneguda en itali com a Ragusavecchia) s una ciutat de Crocia, a 18 km a l'est de Dubrovnik, a la zupnia de Dubrovnik-Neretva, amb 2.000 habitants, situat a la badia de Zupa. 

La seva activitat principal s el turisme. El port est tancat per dues pennsules, al sud-oest Sustjepan (amb els illots de Bobara i Mrkan) i a l'est la de Rat, a l'est de la qual hi ha la badia de Tiha. T platges fins el cap Prahhljevac. L aeroport proper a la ciutat es diu Cilipi i serveix per Dubrovnik.

 Histria .

Epidaure d'Illria (grec Epidauros, llat Epidaurus i tamb Epidaurum, illiri Zaptal, croat Cavcat) fou fundada pels grecs el segle IV aC per s'esmenta per primera vegada durant la guerra civil entre Csar i Pompeu, quan es va declarar a favor del primer i fou assetjada per M. Octavius per es va salvar per l'arribada de Vatinius. Fou colnia romana. Com la ciutat del mateix nom del Pelopons, la ciutat tenia com a du principal a Asclepi.

A les guerres gtiques fou ocupada per la flota manada per Contantianus, general de Justini I. Desprs fou destruda en algun moment desconegut proper al 614, degut a la invasi dels eslaus, i els habitants es van refugiar a una illa i, units a un assentament eslau, van formar el nucli de Ragusa Vecchia (o Ragusavecchia) que es va dir Civitas vetus i va originar la ciutat de Ragusa (Dubrovnik).


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42173" title="Sr?" nonfiltered="1235" processed="1223" dbindex="16304">


Sr  (en croat, literalment, Sergi) s el nom d'una muntanya al peu de la qual va sorgir la ciutat de Ragusa, desprs Dubrovnik, a Crocia. La muntanya t 408 metres d altura i s'hi arriba per una carretera amb molts revolts. T una antena (repetidor) de TV i una torreta des de la qual es domina la ciutat. El funicular amb qu s'hi accedia ha quedat inutilitzat desprs dels bombardejos serbis de 1991-1992. Tota l'rea del voltant porta tamb el nom de Sr , fins a les muntanyes Bosanka (264 metres), a l'est, i Nuncijata (148), al nord-oest.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42175" title="Bosanka" nonfiltered="1236" processed="1224" dbindex="16305">
Bosanka s una muntanya al nord-est de Dubrovnik, (Crocia) a la que s'arriba per carretera. T a la vora un restaurant i prop del cim una ermita anomenada Sveti Spas. La seva altura s de 264 metres, i est darrera del barri de Plo e








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42176" title="Provncia de Tungurahua" nonfiltered="1237" processed="1225" dbindex="16306">

Tungurahua s una de les 22 provncies de l'Equador, situada a la banda oriental dels Andes i centrada en una de les rutes d'accs a la selva amznica, per la vall del riu Pastaza. La seva capital s Ambato i t una superfcie de 3.336 km2.

Sens dubte, la provncia est dominada per la presncia del volc Tungurahua i la seva activitat gaireb constant, que en moltes ocasions han obligat a evacuar diverses zones de la provncia. La localitat de Baos, famosa per els seves aiges termals, s el principal punt de partida cap a Puyo, lloc d'accs a la selva. Cal destacar tamb els mercats tradicionals d l'tnia salasaca, el Parc Nacional Llanganates i el volc Carihuairazo.

La provncia consta de nou cantons, que agafen el nom de la seva localitat principal:
 Ambato;
 Baos;
 Cevallos;
 Mocha;
 Patate;
 Pelileo;
 Pllaro;
 Quero;
 Tisaleo;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42179" title="Lokrum" nonfiltered="1238" processed="1226" dbindex="16307">


Lokrum es una illa situada enfront del barri de Plo e a Dubrovnik (Crocia). El seu punt mes alt es a 97 metres. Al sud-est te la zona de Portoc amb platja; al oest te la petita badia de Galija, al est la de Gorna Bocina i al nord la de Skalica.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42180" title="Victria del Regne Unit (reina de Prssia)" nonfiltered="1239" processed="1227" dbindex="16308">


Victria del Regne Unit, reina de Prssia i emperadriu d'Alemanya (Londres 1841 - Berln 1901). La princesa reial Victria fou la primera filla de la reina Victria I del Regne Unit i sense cap mena de dubte la que assol una posici ms elevada a la vida al casar-se amb el prncep Frederic de Prssia que amb els anys assoliria el tron reial de Prssia i l'imperial d'Alemanya.

Naixement i infncia.

La princesa reial Victria era la filla primognita de la reina Victria I del Regne Unit i del prncep alemany Albert de Saxnia-Coburg Gotha. Nasqu el 21 de novembre de 1840 al Palau de Buckingham a Londres, al ser filla d'una reina reb immediatament el ttol de prncesa del Regne Unit amb grau d'altesa reial. Fins el 9 de novembre de 1841, dia en qu nasqu el futur rei Eduard VII del Regne Unit fou considerada com a pressumpte hereva de la seva mare.

L'educaci de la jove princesa fou estretament vigilada pels seus pares. Victria era intelligent, brillant i precoa, a diferncia del seu germ Eduard. Abans dels cins anys era capa de llegir i aprengu a parlar francs amb la seva institutriu lady Lyttelton. Amb els anys estudi cincies, literatura, llat i histria, i aprengu a expressar-se a la perfecci en angls, francs i alemany.

Casament i descendncia.

La princesa reial era sense cap mena de dubtes la preferida dels seus pares que veien en ella una persona intelligent i bondadosa. L'any 1851 coneix al que seria el seu futur marit a la Gran Exposici de Londres de 1851, era el prncep Frederic de Prssia.

Frederic de Prssia procedia de la glida i militarista cort prussiana, fill del prncep hereu Guillem de Prssia i de la princesa Augusta de Saxnia-Weimar-Eisenach. La parella es compromet l'any 1855 quan el jove prncep prussi visit Balmoral. El matrimoni tingu lloc a Londres, a la Capella Reial del Palau de Saint James l'any 1858. El matrimoni pensat com una aliana entre l'hegemnica Anglaterra i la creixent Prssia era, principalment, un projecte somiat pel prncep Albert que veia en el matrimoni la possibilitat d'unificar polticament Alemanya, a la vegada que permetre un gir liberal i democrtic al pas. El matrimoni per, fou feli i l'amor que es professaren els cnjugues qued pals en nombroses ocasions.

El matrimoni tingu vuit fills:

SM el kiser Guillem II de Prssia. Nascut a Potsdam l'any 1859 i mort a Haus Doorn Pasos Baixos l'any 1941. Es cas amb la princesa Augusta Victria de Schleswig-Holstein-Sondenburg-Augustenburg en primeres npcies, i en segones amb la princesa Hermnia de Reuss.

SAR la princesa Carlota de Prssia, nascuda a Potsdam el 1860 i morta a Berln el 1919. Es cas amb el duc Bernat III de Saxnia-Meiningen.

SAR el prncep Enric de Prssia nascut a Potsdam el 1862 i mort a Hemmelmark (Schleswig-Holstein) el 1929, es cas amb la princesa Irene de Hessen-Darmstadt l'any 1888.

SAR el prncep Segimon de Prssia, nascut a Potsdam el 1864 i mort el 1866.

SAR la princesa Victria de Prssia, nascuda a Potsdam el 1866 i morta a Bonn el 1929. Es cas en primeres npcies amb el prncep Adolf de Schaumburg-Lippe i en segones amb el rus exiliat Alexander Zoubkov.

SAR el prncep que nasqu a Potsdam el 1868 i mor el 1878.

SAR la princesa Sofia de Prssia que nasqu a Potsdam el 1870 i mor a Frankfurt el 1932. Es cas amb el rei Constant I de Grcia el 1892.

SAR la princesa Margarida de Prssia, nascuda a Potsdam el 1872 i morta a Kassel el 1954. Es cas amb el landgravi Frederic Carles de Hessen-Kassel el 1893. ;

Princesa hereva de Prssia.

L'any 1861 esdevingu princesa hereva de Prssia juntament amb el seu marit. A partir d'aquest moment, en qu apareix el canceller Oto von Bismarck i es consolida la figura del kaiser Guillem I de Prssia que la cort prussiana es torna insuportable per la princesa britnica. Es constituiren dos blocs, un primer bloc encapalat pel kiser Guillem I de Prssia, per la seva esposa, pel canceller i pels prnceps Guillem II de Prssia, Carlota de Prssia i Enric de Prssia d'idees conservadores, molt religiosos i partidaris de l'antic ordre. Contra aquest bloc se situaren els prnceps hereus i les seves tres filles petites Victria de Prssia, Sofia de Prssia i Margarida de Prssia de carcter ms liberal, democrtic i anglfil.

La cort dividida arrib a quotes d'enemistat importants, fins i tot molts fills de la princesa li donaren l'esquena, es dedicaren a criticar-la i a fer-li l'existncia insuportable, aquest fet s'observ arran de l'enfermetat de Frederic de Prssia. Frederic decid visitar-se per un metge angls la qual cosa despert l'ira dels seus pares i del seus fills grans que arribaren a imperdir-ho i feren irreversible la mort de l'anomenat kiser dels cent dies.

Emperadriu Frederic de Prssia.

L'any 1888 i durant noms tres mesos ocup junt amb el seu marit els trons de Prssia i Alemanya. Al juny de 1888, Frederic III de Prssia moria d'un cncer de laringe. Victria es vei sola i desemparada contra la fria del seu fill que encercl el castell dels seus pares perqu cap document oficial fos enviat al Regne Unit. La mort del seu esps fu que Victria es dediqus a viatjar i a visitar diferents corts europees ms asiduament, com la grega, l'anglesa o l'austriaca. Mor al castell de Frederichschloss l'any 1901, vuit mesos abans que la seva mare la reina Victria I del Regne Unit, aquesta quan ho sab digu, "Quina reina, per sobretot quina gran dona s'ha mort".




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42182" title="Patr" nonfiltered="1240" processed="1228" dbindex="16309">


Patr (empreses) cap, amo.
Patr rom, grau social a l'antiga Roma.
Sant patr s un sant que t una afinitat especial a un grup de persones o personatge sota la protecci del qual es posa un territori, ciutat o lloc.
Patr (Magnitud), magnitud fsica.
Patr de vaixell, de vaixell.
Patr (model), model.
Patr monetari, monetari.
Patr (arbre), arbre injertat.
Patr (impremta), impremta.
Patr (Fotometria), fotometria.
Biografies: ;
Patr (filsof), filsof epicuri grec.
Patr de Fcida, cap de mercenaris grecs.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42189" title="Luis Mariano" nonfiltered="1241" processed="1229" dbindex="16311">

Luis Mariano, (Irun, 12 d'agost de 1914 - Pars 14 de juliol de 1970) fou un tenor basc que va accedir a la celebritat el 1945 amb La belle de Cadix, opereta de Francis Lpez. 

El seu pare era mecnic a Irun. Quan la seva famlia es va refugiar a Frana al comenament de la guerra civil espanyola, el jove Luis, atret pel dibuix, va entrar a l'acadmia de Belles-Arts de Bordeus. Donat que li agradava molt cantar, es present a l'examen d'ingrs del conservatori de Bordeus, que aprov. All fou remarcat per Jeannine Micheau, que s'adon que el feien treballar en papers massa feixucs, aix que el present al tenor Miguel Fontecha, les llions del qual li foren molt profitoses.

Desprs de conixer Francis Lopez i Raymond Vincy, crea la seva primera opereta La belle de Cadix, decisiva en la seva carrera (24 de desembre del 1945 al teatre del Casino Montparnasse a Pars). Prevista per unes desenes de representacions, l'obra es va mantenir en cartell durant un parell d'anys. La fama de Luis Mariano augment a Frana i, per una desena d'anys, domin en el mn de la can d'opereta. L'apogeu de la seva carrera es pot situar en el bieni 1951-1952, anys del Chanteur de Mexico i de la pellcula Violettes Impriales. Al teatre, triomfa amb Andalousie (1947), Le Chanteur de Mexico (1951) i Chevalier du Ciel (1955). En el perode 1946-1958, Mariano intervingu en una vintena de films i va fer diverses gires arreu del mn: EEUU, Mxic, Argentina, Romania.
 
A partir del 1960, els nous cantants i el rock and roll arraconen l'opereta on, tanmateix, continua tenint el mateix xit: La Cancin del Amor mo (Madrid, 1958) Le Secret de Marco Polo (1959), i especialment Le Prince de Madrid (1967). El 1963 grava uns extraordinaris discos de canons espanyoles i napolitanes. Pel desembre del 1969 estrena La Caravelle d'Or al teatre del Chtelet, per, molt malalt, ha de deixar el seu paper al cap d'uns quants mesos. Mor el 14 de juliol a Pars.

La seva tomba a Arrangoitze (Arcangues en francs)(Euskadi Nord) s encara visitada i florida molts anys desprs de la seva defunci. Uns quants mesos abans de la seva mort, havia gravat un disc en basc.

Operetes.
Va crear les operetes segents:

La belle de Cadix 1945;
Andalousie 1947;
Le chanteur de Mexico 1951, el seu major xit;
Chevalier du ciel 1955;
La cancin del amor mo 1958, nica opereta castellana seva , va estrenar-la a Madrid;
Le secret de Marco Polo 1959;
Visa pour l'amour 1962;
Le prince de Madrid 1967;
La caravelle d'or 1969.


Bibliografia.
en francs;
Jean-Louis Chardans, J'ai connu un prince, La table ronde, Paris, 1976;
Christophe Mirambeau, Saint Luis, Flammarion, 2003;
en castell;
Alberto Lpez Echevarrieta, Luis Mariano entre el cine y la opereta, 1995;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42191" title="Provncia d'Esmeraldas" nonfiltered="1242" processed="1230" dbindex="16312">

Esmeraldas s una de les 22 provncies de l'Equador, situada a l'extrem nord-occidental del pas. La seva capital s Esmeraldas, t 430.000 habitants i una superfcie de 15.573 km2.

Les principal activitats econmiques sn la pesca, l'agricultura i el turisme. La capital, Esmeraldas, s el principal port de la zona nord del pas, mentre que la majoria de pobles de la costa tenen platges turstiques. Cal destacar l'illa de La Tolita, important jaciment arqueolgic de la cultura precolombina anomenada La Tolita. Al llarg de la costa tamb s habitual trobar zones de manglar.

A la provncia d'Esmeraldas s'hi troba concentrada la important comunitat afroequatoriana (un 8% de la poblaci total del pas). El seu origen es troba en el naufragi d'una nau d'esclaus el 1552; els supervivents s'installaren en aquesta zona, llavors prcticament despoblada, de l'actual Equador, bsicament a la costa, tot i que posterioment alguns es desplaaren cap a la vall del Chota.

La provncia consta de 7 cantons (localitat principal entre parntesi):
 Atacames (Atacames);
 Eloy Alfaro (Valdez);
 Esmeraldas (Esmeraldas);
 Muisne (Muisne);
 Quinind (Rosa Zrate);
 Ro Verde (Rioverde);
 San Lorenzo (San Lorenzo);



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42195" title="Ciutat Vella de Dubrovnik" nonfiltered="1243" processed="1231" dbindex="16314">





La Ciutat Vella de Dubrovnik (en croat Stari Grad, o simplement Grad, la Ciutat) s la part ms antiga d'aquesta ciutat croata, declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, i all on es concentren gaireb tots els edificis singulars:

Placa o Stradun (el carrer Gran);
la catedral de l'Assumpci ;
el monestir dominic ;
el convent francisc ;
la torre del rellotge ;
el palau Sponza ;
el Museu de Dubrovnik i el Museu Etnogrfic de itnica Rupe ;
la Seu del Govern de la zupnia de Dubrovnik-Neretva ;
el mercat (plaa Gunduli eva) ;
Sant Blai ;
la fortalesa de Lovrijenac ;
les muralles ;
la torre Min eta ;
Sveti Ivan (Sant Joan) ;
la font d'Onofrio ;
les portes de Pile i Plo e ;
el port vell;
el Museu Martim ;
la fortalesa de Revelin ;
l'ajuntament ;
el convent de Santa Clara;
el llatzeret ;
la duana ;
la mesquita ;
el monument al poeta Ivan Gunduli  (Giovanni Gondola), nascut a la ciutat ;

La Ciutat Vella est rodejada per les imponents muralles de Dubrovnik. Alguns carrers tenen el terra de marbre. A la part ms allunyada de la costa els carrers sn molt estrets i amb forta pujada. 

El nucli central s la Placa (de l'itali Piazza) o Stradun (de Stradone, carrer gran), on hi ha els comeros per al turisme. A l esquerra t una petita cala flanquejada per la fortalesa de Lovrijenac, i a la dreta t el port. S hi accedeix des Pile (a l'oest) per l anomenada Porta de Pile, i des de Plo e (a l'est) per la Porta de Plo e. Al nord es veu la muntanya de Sergi (Sr ).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42197" title="Catedral de Dubrovnik" nonfiltered="1244" processed="1232" dbindex="16315">




La Catedral de Dubrovnik s un edifici religis a Grad o ciutat vella de Dubrovnik (Crocia), construit el 1713 desprs de la destrucci de l'antiga catedral pel terratrmol de 1667.

El bisbat de Ragusa era sufragani de Lara i tenia 45 parroquies principals i 11 secundaries.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42198" title="Enric Danoy i Bru" nonfiltered="1245" processed="1233" dbindex="16316">
Enric Danoy i Bru, oficialment Henri Danoy, (Sant Lloren de la Salanca 27 de gener de 1859   22 d'agost de 1928) va ser un dramaturg i lingista rossellons. Amb el seu amic Simon Sin va mirar de crear un nou gnere l opereta rossellonesa. La seva obra, sense valor literari, s un tresor pels estudiosos de la llengua catalana. 

Obres publicades.

En catal.

Hast' (sic) la Mort!. Imprimerie Barrire, Perpiny, 1924;

En occit provenal.

Esteleto, la fado di tourre d'Ate. Imprimerie Lanet, Ate, 1911;
Mouloun d'auvri en sounetoun prouvenau. Imprimerie Lanet, Ate, 1912;
Garo m'ac dins lou Couloun. Imprimerie Lanet, Ate, 1912;
Embaumo!, Imprimerie Mistral, Cavalhon, 1921;

En francs.
La truffe noire et les truffires rationnelles dans le dpartement du Vaucluse, contenant une prface sur la Mutualit Agricole par M.M Henry Danoy et Joseph Martin, propritaire, Editorial Seguin, Aviny, 1910;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42203" title="Monestir dominic de Dubrovnik" nonfiltered="1246" processed="1234" dbindex="16318">


El monestir dels Dominics de Dubrovnik es un edifici singular de Grad, ciutat vella de Dubrovnik (Crocia), en el que destaca la presencia d un quadre de Tici. L edifici monumental te accs des la zona del port i te al seu interior una sala per l exhibici de pintures d artistes locals i un magnfic pati.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42206" title="Convent francisc de Dubrovnik" nonfiltered="1247" processed="1235" dbindex="16319">


El Convent francisc de Dubrovnik s un edifici singular de la ciutat de Dubrovnik a Crocia, situat a la part vella o Grad, a l esquerra entrant per la porta de Pile. Es tracta d un edifici monumental on destaca la creu de l esglsia. Al seu interior hi ha una farmcia que va obrir les portes el 1391 i no ha tancat mai.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42209" title="Torre del rellotge de Dubrovnik" nonfiltered="1248" processed="1236" dbindex="16320">


La torre del rellotge de Dubrovnik s un edifici que cont un rellotge, potser imitant la torre del rellotge de Vencia. Es troba al final del carrer Stradun conegut com Placa.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42213" title="Arxiu Sponza" nonfiltered="1249" processed="1237" dbindex="16321">


L arxiu Sponza es un Palau (Palau Sponza) actualment habilitat com arxiu local de Dubrovnik (Crocia) amb tota la documentaci de la Repblica de Ragusa i de la ciutat de Dubrovnik.

A l entrada del Palau es pot veure una sala on es recorda als croats caiguts en la defensa de la ciutat durant els bombardejos del exercit federal dominat pels serbis el 1991 i 1992.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42215" title="Drets histrics" nonfiltered="1250" processed="1238" dbindex="16322">

Els drets histrics sn uns drets recollits a la disposici addicional primera de la Constituci espanyola de 1978 als territoris forals que aquesta empara i respecta. Foren proposats pel PNB a la ponncia per a la redacci de la Constituci i finalment acceptats per aquesta sense obtenir que el PNB dons suport finalment a la Constituci.

En el cas de Catalunya els drets histrics es fonamenten en un ordenament jurdic especfic aplegat, entre altres recopilacions de normes, en les Constitucions i altres drets de Catalunya, abolits amb els Decrets de Nova Planta (1716), reivindicats al llarg dels segles i utilitzats com a fonamentaci de l'Estatut d'Autonomia.

 Text de la disposici addicional primera de la Constituci espanyola de 1978 .

"La Constituci empara i respecta els drets histrics dels territoris forals.;
L actualitzaci general del dit rgim foral es dur a terme, en el seu cas, dins el marc de la Constituci i dels estatuts d autonomia.";

 s d'aquest precepte en els diferents estatuts d'autonomia .

Aquest precepte fou inicialment pensat per al Pas Basc i la Comunitat Foral de Navarra, per al llarg del temps s'ha anat estenent a altres comunitats autnomes que en el passat havien estat territoris forals, com ara l'Arag, on diu, com en l'Estatut basc, que "l'acceptaci del rgim autonmic no suposa renuncia per part del poble aragons als drets que com a tal li podrien haver correspongut en virtut de la seva histria, que podran sser actualitzats d'acord amb la disposici addicional primera de la Constituci".

Els projectes de Nou Estatut d'Autonomia de Catalunya i de reforma de l'Estatut d'Autonomia del Pas Valenci recolliren aquest precepte en determinats punts del seu projecte, com ara l'article cinqu del projecte de nou Estatut catal, que diu que "l'autogovern de Catalunya es fonamenta en els drets histrics del poble catal"; i de la disposici addicional primera d'aquest mateix projecte, en el que es recullen matries que l'article cinqu "empara especialment", com ara el finanament i el dret civil catal. En el text definitiu d'aquest nou Estatut, l'esmentada disposici addicional no hi apareix.

La reforma de l'Estatut del Pas Valenci pactada per PP i PSPV recull la derogaci del decret de nova planta de 1707 i la recuperaci del dret foral valenci, entre d'altres afers. Aquest precepte ha estat vist per alguns juristes, com l'expresident del Tribunal Constitucional, Manuel Jimnez de Parga, com a anticonstitucional.

 Els drets histrics al nou Estatut d'Autonomia de Catalunya .
 Proposta del Parlament .
La proposta de reforma de l Estatut d Autonomia de Catalunya que s'envi,a les Corts Generals incloa dues referncies als drets histrics en el seu article cinqu i en la disposici addicional primera com segueix:

"Article 5. Els drets histrics;

L'autogovern de Catalunya com a naci es fonamenta tamb en els drets histrics del poble catal, en les seves institucions seculars i en la tradici jurdica catalana, que aquest Estatut incorpora i actualitza a l'empara de l'article 2, la disposici transitria segona i altres disposicions de la Constituci, preceptes dels quals deriva el reconeixement d'una posici singular de la Generalitat amb relaci al dret civil, la llengua, l'educaci, la cultura i el sistema institucional en qu s'organitza la Generalitat.";

"Disposici addicional primera. Reconeixement i actualitzaci dels drets histrics;

L'acceptaci del rgim d'autonomia que s'estableix en aquest Estatut no implica la renncia del poble catal als drets que, com a tal, li corresponguin en virtut de la seva histria, que poden sser actualitzats d'acord amb el que estableix la disposici addicional primera de la Constituci.";

 Text aprovat (en vigor) .
En el text final de l'Estatut hi qued una referncia als drets histrics, corresponent a l'Article 5 de la proposta amb algunes modificacions en el contingut:

"Article 5. Els drets histrics;

L'autogovern de Catalunya es fonamenta tamb en els drets histrics del poble catal, en les seves institucions seculars i en la tradici jurdica catalana, que aquest Estatut incorpora i actualitza a l'empara de l'article 2, la disposici transitria segona i altres preceptes de la Constituci, dels quals deriva el reconeixement d'una posici singular de la Generalitat amb relaci al dret civil, la llengua, la cultura, la projecci d'aquestes en l'mbit educatiu, i el sistema institucional en qu s'organitza la Generalitat.";

La disposici addicional referent als drets histrics que hi havia a la proposta, no apareix al text definitiu.

 Constitucions catalanes versus constitucions espanyoles .
Veiem doncs que mentre les primeres constitucions catalanes de les que en tenim constncia, daten del segle XIII, i en elles el mot Catalunya surt nombroses vegades, no s fins al segle XIX que ens trobem amb contitucions que podriem comenar a denominar espanyoles, tot i que no s fins al final del segle XIX que aquestes parlen per primer cop de Espanya en singular.

 Decrets de Nova Planta .
Els Decrets de Nova Planta suposaran aix la prdua de la capacitat legislativa i del control econmic, fiscal, judicial, duaner i monetari propi i dependncia dels aparells poltics castellans, tot imposant l autoritat real, per damunt de la legal.

 Referncies .


Vegeu tamb.
 Dret catal;
 Sobirania;
 Corts Catalanes;
 Constitucions catalanes;
 Decrets de Nova Planta;
 Tercera Guerra Carlina;

Enllaos externs.
Mentides i drets histrics Francesc Ferrer i Girons senador;
Drets histrics i les Constitucions catalanes - Article del senador Francesc Ferrer i Girons;
Estat i naci a l'Europa moderna Conferncia de Joaquim Albareda;
 Espanya a les constitucions espanyoles;
Els Drets histrics a Viquidites;

Referncies.
 Constitucions de Catalunya del 1495;
 Furs, captols, provisions e actes de cort fets y atorgats per la S.C.R.M. del rey don Phelip nostre senyor, ara gloriosamente regnant. Mon, 1626;
 Constitutions y altres drets de Cathalunya, Barcelona, 1704;
 Exemplars de les constitucions catalanes al Parlament de Catalunya;
 La prescipci al dret histric catal al Collegi de Notaris de Catalunya;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42216" title="Kingston" nonfiltered="1251" processed="1239" dbindex="16323">

Kingston s la capital de Jamaica.

 Dades .
Poblaci:  600.000 h;
Llengua oficial: Angls;
Any de fundaci: 1693;
Moneda: Dlar;
Clima: Tropical;





































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42218" title="Museu de Dubrovnik" nonfiltered="1252" processed="1240" dbindex="16324">


El Museu de Dubrovnik se situa a l antic palau gtic de la rectoria de la ciutat de Dubrovnik (Crocia) construt el 1441. Actualment s un mausoleu amb habitacions moblades, pintures barroques i exposicions histriques. Est al costat del Ajuntament de la ciutat.

La ciutat t un altre museu anomenat Zitnica Rupe.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42222" title="Seu del Govern de la zupnia de Dubrovnik-Neretva" nonfiltered="1253" processed="1241" dbindex="16325">


La seu del Govern de la zupnia de Dubrovnik-Neretva s un edifici a Dubrovnik (Crocia) on resideix el govern de la zupnia.

Es situa enfront de l'Ajuntament i del Museu de la ciutat i a les rodalies (per davant i darrera) es fa mercat. A la faana onegen la bandera de Crocia, de la zupnia i de la ciutat.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42224" title="Gunduli?eva" nonfiltered="1254" processed="1242" dbindex="16326">


Gunduli eva Poljana o, simplement, Gunduli eva (en croat, "plaa de Gunduli ") s una plaa de la ciutat vella (Grad) de Dubrovnik (Crocia) dedicada al poeta Ivan Gunduli , que hi t un monument a la part central. En un dels racons de la plaa hi ha la curiosa Font dels Lleons, i a l'extrem dret una gran escalinata puja fins a l'esglsia de Sant Ignasi de Loiola. Entre la plaa Gunduli eva i la plaa Pred Dvorom (literalment, "Pla de Palau") hi ha la seu del Govern del Comtat. 

La plaa s coneguda pel seu mercat, que tamb s'estn a la plaa adjacent, anomenada Buni eva, darrere la Catedral. El mercat no t prou animaci a causa de la proximitat de la Placa o Stradun, el carrer major, veritable centre del comer local. Tanmateix, els turistes sn la principal font d ingressos de la ciutat.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42226" title="Esglsia de Sant Blai de Dubrovnik" nonfiltered="1255" processed="1243" dbindex="16327">


L esglsia de Sant Blai (Svei Vlaho) de Dubrovnik (Crocia) es un edifici religis d aquesta ciutat dedicat al seu patr. Fou construda el 1715.

Al davant de l esglsia s ala una gran bandera de la Repblica de Ragusa, blanca amb vores vermelles, triforcada, i la paraula Libertas escrita amb vermell, punt que marca el final de la Placa o carrer principal. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42228" title="Lovrijenac" nonfiltered="1256" processed="1244" dbindex="16328">


Lovrijenac s una fortalesa situada just a l esquerra de Grad, o ciutat vella de Dubrovnik (Crocia), mirant des del mar, que fou construda a finals del segle XV i el XVI i que servia de refor a les muralles de Dubrovnik.

Est ubicada sobre un sortint de terra entre dues badies o cales. La de la dreta, mirant des del mar, t dues roques, i entre la fortalesa i les muralles hi ha l esglsia de Sant Edurda; s'anomena badia de Pile o Uvala Pile. A l esquerra la badia es coneix amb el nom de Lovrijenac (Uvala Lovrijenac).







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42232" title="Sveti Ivan" nonfiltered="1257" processed="1245" dbindex="16330">


Sveti Ivan o Sant Joan es una esglsia de la ciutat vella de Dubrovnik a Crocia, situada a tocar de les muralles, construda al segle XVII. Es adjacent al museu martim de la ciutat i es la mes propera al mar (a la vora del port).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42235" title="Font d'Onofrio" nonfiltered="1258" processed="1246" dbindex="16331">


La Font d'Onofrio (en croat Onofrijeva Fontana), a Dubrovnik (Crocia), fou una creaci del napolit Onofrio della Cava al segle XV (1438), quan feia l aqeducte de la ciutat de Ragusa. La Gran Font (ja que hi ha en realitat a la ciutat n'hi ha dues de creades per l'autor, la Gran o Velika, i la Petita o Mala) est situada a l'entrada de Dubrovnik per la Porta de Pile, vora les muralles, entre l'antic convent de Santa Clara, que data del segle XIII, l'esglsia de Sant Salvador (Sveti Spas) i el convent francisc, en una placeta al comenament de l'Stradun, o carrer Gran. La font va patir destrosses al terratrmol de 1667 i durant els bombardejos serbis de 1991-1992, per encara surt aigua pels seus 16 brocs.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42236" title="3 de 10 amb folre i manilles" nonfiltered="1259" processed="1247" dbindex="16332">



El 3 de 10 amb folre i manilles s un castell de 10 pisos d'alada i 3 persones per pis, reforat amb dues estructures suplementries al pis de segons (folre) i de teros (manilles). s la construcci humana ms alta que s'ha vist fins avui.

El primer intent d'aquest castell el van fer els Minyons de Terrassa el 5 de juliol de 1998, en el marc de la Festa Major de la seva ciutat.

El primer 3 de 10 amb folre i manilles carregat va arribar de la m dels Castellers de Vilafranca el 15 de novembre de 1998 a la plaa de la Vila de Vilafranca del Peneds, en una actuaci que van crear especialment per assolir aquest castell desprs d'uns intents infructuosos que van realitzar poc temps abans i sabent que els Minyons de Terrassa el volien tornar a portar a plaa el 22 de novembre.

I aix fou, just una setmana desprs, el 22 de novembre de 1998, i en el marc de la seva XX Diada de la Colla, els Minyons de Terrassa aconseguiren carregar i descarregar aquest castell, per primer cop a la histria de la castellstica, a la plaa Vella de Terrassa.


De la petita histria d'aquesta construcci cal destacar que don la victria a la Colla Vella dels Xiquets de Valls al XVIII Concurs de castells de Tarragona de l'any 2000, quan el va aconseguir carregar "in extremis". D'altra banda, el primer descarregat pels Minyons de Terrassa (colla que el tornaria a descarregar l'any 2002) fou precedit uns minuts abans per un altre 3 de 10 amb folre i manilles, que no completaren per la relliscada i despenjament de l'enxaneta en el moment del darrer pas abans de la culminaci de la construcci. Malgrat tot, van aconseguir desmuntar-ne tota l'estructura sense caure, repetir-lo i, ara s, descarregar-lo per primer cop a la histria.

 Colles que han fet el 3 de 10 amb folre i manilles.


D=descarregat   C=carregat    ID=Intent Desmuntat    I=Intent

Poblacions on s'ha fet el 3 de 10 amb folre i manilles.


 Enllaos externs .
Estadstiques del mn casteller;
Fotografia del primer 3 de 10 amb folre i manilles descarregat de la historia fet pels Minyons de Terrassa;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42238" title="Porta de Pile" nonfiltered="1260" processed="1248" dbindex="16333">


La porta de Pile a Dubrovnik (Crocia) s l accs a la ciutat vella (Grad) des el barri de Pile, que avui forma el nucli central de la ciutat de Dubrovnik. La vella ciutat emmurallada noms tenia dues portes, una per Pile i un altra per Plo e, el que feia molt difcil conquerir la ciutat.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42239" title="Port de Dubrovnik" nonfiltered="1261" processed="1249" dbindex="16334">


El port de Dubrovnik (Porat) a la ciutat vella (Grad) cal diferenciar-lo del port principal de la ciutat situat a la zona de Gruz. 

Aquest port te avui un carcter de port esportiu i turstic, presidit per les muralles i l'antic Palau gtic de la rectoria, i flanquejat a la dreta (mirant des el mar) pel monestir dominic, la fortalesa de Revelin i la torre Luka; i a l'esquerra per la punta Porporela, l'esglsia de Sveti Ivan i el Museu martim de Dubrovnik. Te enfront l'anomenat Kase que protegeix el port.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42241" title="Museu Martim de Dubrovnik" nonfiltered="1262" processed="1250" dbindex="16335">


El Museu martim de Dubrovnik s un museu annex a l esglsia de Sveti Ivan, molt proper al port, que cont molts elements del passat martim de la Repblica de Ragusa, entre ells maquetes de les naus, documents, banderes, elements com ncores etc...

El seu accs s per les mateixes muralles que continen cap el port.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42243" title="Fortalesa de Revelin" nonfiltered="1263" processed="1251" dbindex="16336">

La Fortalesa de Revelin es una edificaci que defensava la part mes propera a terra ferma del port de Ragusa, avui Dubrovnik (Crocia). s quadrada i est prop de la Porta de Plo e.

Fou construda al segle XVI seguint el disseny de l'arquitecte Anton Ferramollino, enviat per l'almirall Doria (al servei d'Espanya). Per accelerar la construcci es van aturar les obres privades que es feien a la ciutat i tothom va haver de dedicar-se a la construcci d'aquesta fortalesa.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42245" title="Ajuntament de Dubrovnik" nonfiltered="1264" processed="1252" dbindex="16337">


L'Ajuntament de Dubrovnik es la seu del govern de la ciutat de Dubrovnik (Crocia), i esta a tocar del Museu i antic Palau gtic de la rectoria.

Es un edifici singular construt el 1862 juntament amb el teatre de la ciutat.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42246" title="Joc del duro" nonfiltered="1265" processed="1253" dbindex="16338">

El duro s un popular joc que consisteix en introduir un duro (o moneda) en un dels quatre gots que es troben sobre una taula disposats en forma de quadrat. Perqu el llenament sigui vlid el duro ha d'efectuar un bot a la taula abans d'entrar en un dels gots (o entre els quatre). El tipus de got que normalment s'utilitza sn els gots de tallat de vidre.
Habitualment s'utilitza el joc del duro en els bars per tal d'anar bevent (generalment calimotxo) amb els amics.

Normes.
Existeixen moltes variants d'aquest joc i les normes varien fins i tot d'un poble a l'altre. No obstant aix, s usual que un mateix grup de persones utilitzi diferents normes segons el dia o el moment per trencar la monotonia.

Normes bsiques.
Cada un dels jugadors realitza un tir al seu torn. Quan s'efectua un tir ens podem trobar en diverses situacions:
La moneda entra en un dels quatre gots: el jugador de la dreta del que ha tirat ha de beure mig got. Es passa el torn al segent jugador.
La moneda entra a l'espai entre els quatre gots: el jugador de la dreta del que ha tirat ha de beure un got sencer i es canvia el sentit del torns (si era horari passa a antihorari, essent el torn del jugador que acaba de beure). ;
La moneda no entra en cap got ni al mig: ning beu res i es passa el torn al segent jugador.

NOTA: mentre el sentit dels torns sigui antihorari, el jugador que beu s el de la dreta; i quan el sentit dels torns s horari, el jugador que beu s el de l'esquerra.

Variants.
Una de les variants d'aquest joc permet que el jugador tri qui beu quan la moneda entra en un dels gots.

En aquest cas, les normes ms habituals sn les segents:
La moneda entra en un dels quatre gots: es diu que el jugador porta "1 got" i segueix tirant. Si al segent tir torna a entrar la moneda, portar "2 gots" i aix successivament.
La moneda entra a l'espai entre els quatre gots: Si la part de la moneda que es veu s cara, el jugador s'anota tants gots com jugadors; i si s creu s'anota tants gots com la meitat dels jugadors que hi ha. A ms a ms, el jugador pot continuar tirant i acumulant ms "gots".
La moneda no entra en cap got ni al mig: com que el jugador ha fallat pot repartir els gots que tingui acumulats entre tots els jugadors de la manera que ms li agradi (incluint-se ell mateix). Passa el torn al segent jugador.

Existeix encara una altra variant coneguda del joc del duro, sovint utilitzada quan es vol beure molt. En aquesta variant les normes sn les que segueixen:
Seguint un ordre establert (sentit horari o antihorari) els jugadors tiren la moneda una sola vegada. El primer jugador que falla (no entra la moneda en cap got ni al mig) beu tants "gots" com jugadors han entrat la moneda successivament abans del seu torn. Evidentment, cada cop que un jugador falla i beu, el nmero de "gots" acumulats torna a ser zero. ;
Si un jugador entra la moneda entre els quatre gots, conta per dos: s a dir, s sumen "2 gots" al compte de gots acumulats que hi hagi en aquell moment.

NOTA: en les normes es parla de "gots" per segons la mida dels recipients i les ganes de beure dels jugadors poden ser glops, mitjos gots, quarts de got, etc.

Normes adicionals.
Segons el dia i les ganes de jugar dels participants es pot afegir alguna o algunes normes ms per animar el joc. Alguns exemples sn:
Si un jugador fa caure la moneda al terra haur de beure.
Si un jugador arrossega la moneda per sobre la taula amb el dit haur de beure.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42250" title="Convent de Santa Clara de Dubrovnik" nonfiltered="1266" processed="1254" dbindex="16339">


El Convent de Santa Clara de Dubrovnik (o Convent de les Clarisses) s una edificaci religiosa de la ciutat vella (Grad) de Dubrovnik (Crocia) que fou construda al segle XIII.

Es troba a l'entrar a la dreta per la porta de Pile. T enfront la font d'Onofre, del segle XV. T un magnfic pati interior.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42253" title="Placa de Dubrovnik" nonfiltered="1267" processed="1255" dbindex="16340">


La Placa (pronunciat ) o Stradun, a Dubrovnik, s el carrer central de la ciutat vella (Grad o Stari Grad), entorn de la qual va crixer la ciutat actual, especialment desprs del terratrmol de 1667. El nom popular del carrer deriva de l'itali piazza ("plaa"), en el sentit de centre neurlgic. Tamb s d'origen itali Stradun, derivat de stradone, "carrer gran".

El carrer era ple de palaus o cases senyorials (avui dia encara es conserven i tenen un aspecte elegant per ms modest). Gaireb a cada casa hi ha un comer i els turistes recorren el carrer en gran nombre. El partit poltic croat HDZ t la seu en un dels palauets.

El carrer s inicia a la porta de Pile, amb la font d'Onofrio a m dreta i el convent francisc a l esquerra. Acaba a la plaa de la Llotja (Lua), amb la columna de Rotllan (pedestal de la bandera de la Repblica de Ragusa) i l'esglsia de Sant Blai a m dreta i el Palau o Arxiu Sponza a l esquerra, i enfront la torre del rellotge.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42256" title="Pilar de 7 amb folre" nonfiltered="1268" processed="1256" dbindex="16342">

El pilar de 7 amb folre s un castell de 7 pisos d'alada i un casteller per pis, reforat en el pis de segons pel folre.

Aquest castell ja el descarregaven les colles de Valls al segle XIX.

El 23 de novembre de 1969, a la plaa Vella del Vendrell, els Nens del Vendrell descarregaren el primer pilar de 7 amb folre del segle XX, convertint-se en el primer castell folrat descarregat de la centria, i recuperant aix una part estructural del castell, el folre, habitual del segle anterior. Aquell mateix any, els Nens el tornaren a carregar en dues ocasions i la Colla Vella dels Xiquets de Valls una altra.

Per no va ser fins l'any 1995, quan els Castellers de Vilafranca descarregaren novament el pilar de 7 amb folre, que aquest tipus de castell es pogu veure amb regularitat a les places castelleres. Diverses colles l'assoliren a partir d'aleshores, per els vilafranquins s'erigiren com els grans dominadors de l'estructura, convertint-se ms endavant, en els primers en aconseguir el pilar de 8 amb folre i manilles al segle XX.

 Colles que han fet el Pilar de 7 amb folre .
Bordegassos de Vilanova;
Capgrossos de Matar;
Castellers de Barcelona (un carregat 2000);
Castellers de Lleida (un carregat 2008);
Castellers de Vilafranca;
Colla Jove Xiquets de Tarragona;
Colla Joves Xiquets de Valls;
Colla Vella dels Xiquets de Valls;
Minyons de Terrassa;
Nens del Vendrell;
Xiquets de Tarragona;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42257" title="Colla Vella dels Xiquets de Valls" nonfiltered="1269" processed="1257" dbindex="16343">



La Colla Vella dels Xiquets de Valls s una colla castellera vallenca nascuda el 1801 i reorganitzada l'any 1947. Reprn la tradici de la Colla Vella d'abans de la guerra civil espanyola quan les dues colles de Valls foren obligades a fusionar-se sota el nom de Colla dels Xiquets de Valls.

Durant el segle XIX fou coneguda com la la Colla d'en Salvador, Colla dels Pagesos, i la Colla de la Muixerra i posteriorment com la Colla Vella "Rabass"

 L'actual Colla Vella .
El color de la seva camisa s rosat.

El seu castell ms important s el 3 de 10 amb folre i manilles carregat al XVIII Concurs de castells de Tarragona el 8 d'octubre de 2000, donant-los la victria final. La Colla vella tamb compta amb el 5 de 9 amb folre descarregat (1996), el 4 de 9 carregat (2001), el 4 de 9 amb folre i el pilar descarregat (1998c, 2002 d), el 2 de 8 carregat (2000), el 9 de 8 descarregat (2001), el pilar de 8 amb folre i manilles descarregat (1998), el 3 de 8 aixecat per sota descarregat (1999) o el 2 de 9 amb folre i manilles descarregat (1994). A ms de ser la primera colla castellera d'assolir el 4 de 9 amb folre descarregat (1981) i el 3 de 9 amb folre carregat (1982)

 Breu histria de la Colla Vella .
La Colla Vella dels Xiquets de Valls s la colla castellera degana de les colles castelleres del Mn Casteller. Nascuda al 1801 inicialment fou coneguda Colla dels Pagesos i durant tot el segle XIX pos les arrels la tradici castellera que podem viure actualment arreu del nostre pas. Amb la figura d'Isidre de Rabass al capdavant a partir de 1876, la Colla Vella protagonitz el que s'ha anomenat "l'poca D'or" dels castells i que tingu el seu punt culminant el 1881 a Tarragona, descarregant el quatre de nou sense folre i el 1883, assolint per Santa rsula a Valls el cinc de nou amb folre. El perode finisecular provoc una decadncia en el mn dels castells no va ser fins al 1932 que la mateixa Colla Vella recuper el dos de set i el quatre de vuit a l'Arbo del Peneds.
La Guerra Civil i les seves conseqncies prohibiren a la Colla Vella actuar com a tal, per al 1947 aquesta es reorganitz de forma reeixida i recobr de nou la seva activitat castellera de forma ininterrompuda fins a l'actualitat. Els anys cinquantes tamb foren difcils pels castells, per l'empenta d'aquells castellers voluntariosos i compromesos portaren a l'xit dels anys setanta, amb la recuperaci del dos de vuit folrat, el pilar de set i el cinc de vuit. Aquest xit laboris i creixent es vei reflectit el 1981 amb el retrobament un segle desprs dels castells de nou, la colla Vella descarreg el primer quatre de nou del segle XX. Aquest cam ha portat al l'poca ms gloriosa de la Colla Vella i dels castells, assolint quasib tots els castells que avui en dia es poden trobar en la nmina del Mn Casteller.I sent, com en tota la seva histria, la Colla qui ha disputat amb la resta de colles la supremacia en el Mn Casteller.
Socialment la Colla Vella s'ha caracteritzat per la valentia a l'hora de conduir grans projectes, com una Cooperativa de Vivendes, primer local social d'una colla castellera, primera revista o primer grup de grallers. I per la convivncia amb la tradici i la modernitat tant com l'esperit de sacrifici i solidaritat entre els seus membres i amb la ciutat de Valls.

 Participaci en els concursos de castells .
La Colla Vella dels Xiquets de Valls ha participat, en les seves dues etapes, a gaireb tots els concursos de castells que s'han dut a terme al llarg dels segles XX i XXI, assolint a cadascuna de les seves participacions, un lloc entre els tres primers classificats.

Aquestes sn les edicions dels concursos en qu han resultat guanyadors:
Primera etapa
Concurs Regional de Xiquets de Valls, Barcelona, 1902;
I Concurs de castells de Tarragona, 1932;
Segona etapa
IV Concurs de castells de Tarragona, 1954;
V Concurs de castells de Tarragona, 1956;
I Concurs de castells de Can Jorba, Barcelona, 1964;
II Concurs de castells de Can Jorba, Barcelona, 1965;
III Concurs de castells de Can Jorba, Barcelona, 1966;
Concurs de castells de Mobles Quer, Vilafranca del Peneds, 1973;
IX Concurs de castells de Tarragona, 1982;
X Concurs de castells de Tarragona, 1984;
XI Concurs de castells de Tarragona, 1986;
XV Concurs de castells de Tarragona, 1994;
XVIII Concurs de castells de Tarragona, 2000;

 Actuacions de la Colla Vella a l'estranger .
La Colla Vella ha actuat com a ambaixadora nacional, al continent europeu i al continent americ. Des de l'any 1958, que va realitzar la seva primera sortida fora de les nostres fronteres, a l'Expo internacional de Brusselles, fins avui, ha actuat, a moltes ciutat espanyoles, a Mil i a Lausana, i tamb en algunes ciutats dels Estats Units (Houston al 1992, per participar al Festival que la ciutat texana va dedicar a Espanya en motiu del cinqu centenari del descobriment d'Amrica; San Antonio, al mateix any i a Xicago, al 1994, amb motiu del campionats mundials de futbol). 
L'any 2004 la Colla Vella va participar a la Mostra de Folklore Catal que es va celebrar a la ciutat austraca de Graz, i el passat 2007 va participar a la Fira Internacional del llibre que es va celebrar a la ciutat de Frankfurt.

 Commemoraci dels 25 anys de Castells de nou  .
El passat any 2006 la Colla Vella dels Xiquets de Valls va celebrar la commemoraci dels 25 anys ininterromputs assolint castells de nou. L'any 2006, es va celebrar que va fer 25 anys que a la Plaa del Blat de Valls i per Santa rsula una colla de castells carregava per primera vegada al segle XX i tamb descarregava un castell de 9 pisos d'alada. Era el 4 de 9 amb folre aixecat per la Colla Vella. D'altra banda desprs d'aquell dia de Santa rsula de 1981, la Colla Vella ha anat aixecant ininterrompudament al llarg d'aquests 25 anys castells de 9.

 Bicentenari de la Colla Vella dels Xiquets de Valls .
L'any 2001 la Colla Vella va celebrar el seu bicentenari donat que els primers castells de la Colla daten de l'any 1801. 
Els actes de celebraci del Bicentenari van superar qualsevol esdeveniment anterior; entre els nombrosssims actes que
es varen fer cal destacar el segents per la seva magnitut: 
Pel seu valor histric, l'Acte d'Inauguraci en el que es varen realitzar castells de la mateixa manera com es feia al segle XIX. 
Pel caliu del grup, la pujada de 300 castellers al Cim del Puigmal (2916 m) per a fer-hi una actuaci castellera a dalt.
Pel seu simbolisme, la Cursa del Bicentenari, 200 km a travs de Catalunya per relleus en grups, recorrent els escenaris d'actuacions histriques de la Colla.
Per la seva emotivitat, l'homenatge a ms de 200 enxanetes i aixecadors en vida, que han pujat a dalt de tot dels castells de la Colla Vella.
Finalment l'espectacular Gala de Cloenda del Bicentenari, amb 2000 assistents entre el pblic, un desplegament audiovisual per a recordar la histria de la Colla, actuacions musicals, ms de 300 actuants i les pertinents intervencions institucionals. Un acte de gran nivell va merixer una retransmisi por la Televisi de Catalunya.

 Valls, bressol dels castells humans  .
Fins ben entrat el segle XIX, els castells humans noms es coneixien, sense comptar la ciutat de la qual eren originaris, en
alguns pobles i ciutats del Camp de Tarragona, aix com a la comarca del Peneds. Va ser la gent d'aquestes poblacions, que de tant en tant, amb motiu de les festes patronals, podien gaudir de les proeses dels castellers, les que genricament van comerar a anomenar i a conixer pel nom de Xiquets de Valls.
Per aquest motiu, els castells humans a Valls -i a molts altres indrets que ja els coneixen i admiren- es viuen amb una intensitat i passi especials. De la mateixa manera, els castellers no noms hi posen els msculs, per aixecar un castell, sin que tamb hi posen el cor.
Aquests elements emotius han convertit els castells dels Xiquets de Valls en el tret identificador d'un poble i de la seva gent. A la vegada, sn l'exponent ms majestus, significatiu, espectacular i dinmic de la cultura popular catalana.

 L'entitat social  .
En un altre ordre de coses, i a partir de l'any 1970, la Colla Vella es converteix en una entitat legalment constituda i, a partir de 1979, aconsegueix un local social propi. El 1982 s'estren l'himne de la Colla i, des d'un any abans (1981), edita una revista trimestral: "La Veu de la Colla Vella".
Actualment la Colla t ms de 500 castellers en actiu, un grup de grallers -que executa la melodia, al ritme de la qual s'aixequen els castells-, i al voltant d'un miler de socis, a ms d'una gran quantitat de simpatitzants i aficionats.
A partir del mes de desembre del 1988 l'entitat disposa d'un nou local social (pavell poliesportiu, instal.lacions de preparaci fsica,sala-museu, arxiu, sala de juntes, sala d'actes i bar-restaurant).

 Reconeixements i honors  .
La Colla Vella, al marge de les seves fites intrnsecament castelleres, tot i que com a conseqncia directa d'aquestes,
ha estat distingida amb diversos honors oficials. Entre aquests honors hi ha la Medalla d'Or de la Ciutat de Valls -mxim honor que atorga l'Ajuntament vallenc en reconeixement als que ms renom i glria han donat a la ciutat- i la Creu de Sant Jordi - que concedeix la Generalitat de Catalunya a qui ha fet aquesta tasca en benefici del pas.

 Enllaos externs .
Colla Vella dels Xiquets de Valls;
Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya;
http://www.moncasteller.com Informaci castellera del punt de vista de les colles ms grans del Mn Casteller.
http://www.webcasteller.com/ Rnking i base de dades castellera dels ltims anys, es pot consultar l'agenda, els resultats de les actuacions i articles de premsa vinculats a l'actuaci.
http://www.lamalla.net/canal/castellers/ Informaci a La Malla sobre properes actuacions, actuacions realitzades, notcies breus i altres temes de l'entorn dels castells.
http://www.termcat.cat/dicci/casteller/index.html Diccionari casteller del Termcat, Centre de Terminologia;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42258" title="Minyons de Terrassa" nonfiltered="1270" processed="1258" dbindex="16344">


Els Minyons de Terrassa s una colla castellera nascuda el 21 de juny del 1979 i presentada el 14 de juliol del mateix any. Amb el malva com a color de la seva camisa, s la ms veterana de les dues colles castelleres de Terrassa (l'altra sn els Castellers de Terrassa, fundada l'any segent partint d'una escissi dels Minyons), ciutat en aquell moment sense cap tradici en l'art de fer castells. 

Histria.
Els Minyons es van convertir ben aviat en una de les colles capdavanteres del mn casteller, l'any 1984 ja van ser convidats a participar en la prestigiosa diada castellera de Sant Flix on hi actuen nicament les millors colles del panorama casteller i en la qual no han deixat d'actuar-hi des de llavors. 

Des de la seva presentaci al pblic el 14 de juliol del 1979 aixecant castells de cinc pisos, van experimentar un progrs tcnic rpid i incessant, arribant a assolir castells de nou pisos l'any 1988, i que els va dur a carregar el primer castell de gamma extra del segle XX l'any 1993: el 2 de 9 amb folre i manilles, castell que no s'havia assolit mai i fet que va revolucionar el mn casteller, donant l'inici al que cronistes i historiadors han batejat com "poca de Plat del Fet Casteller".  L'any segent a les festes de La Merc a Barcelona es van convertir en la primera colla en assolir tres castells de nou en una mateixa actuaci. Tamb ha estat la colla que ha carregat el primer 5 de 9 amb folre (1995) i ha descarregat el primer 4 de 9 net del segle XX, i tamb la colla que ha descarregat el primer castell de deu pisos de la histria: el 3 de 10 amb folre i manilles (1998). Aquesta fita extraordinria del mn casteller la van dur a terme els de la camisa malva per primer cop en la histria el 22 de novembre del 1998, a la Plaa vella de Terrassa, durant la seva XX Diada de la Colla. Sn fins ara l'nica colla castellera que ha pogut completar -carregar i descarregar- un castell de deu pisos d'alada, fet que van tornar a repetir al Raval de Montserrat de Terrassa el 2002. Tamb, a partir del dia 26 d'octubre del 2008 quan van descarregar el seu primer Pilar de 8 amb folre i manilles, es van convertir en l'nica colla que ha completat els tres castells amb folre i manilles (el Pilar de vuit, el 2 de 9 i el 3 de 10) que s'han descarregat en tota la histria. La seva darrera gran aportaci al fet casteller la van protagonitzar el dia 16 de novembre del 2008 quan carregaven per primera vegada a la histria, i al primer intent, l'indit 3 de 9 amb folre i agulla en el marc de la seva 30a Diada de la Colla al Raval de Montserrat de Terrassa.

Els Minyons han estat, tamb, la colla pionera en la plena incorporaci de la dona als castells, fenmen ara ja ests en el mn casteller i en gran part primordial en l'assoliment de les ms grans estructures. Tamb han estat una colla destacada pel que fa a la manera d'entendre, de fer i d'assajar els castells.

La seva espectacular i fulgurant trajectria els va comportar la concessi, per part de la Generalitat de Catalunya, de la Creu de Sant Jordi l'any 1993, com a reconeixement a la seva aportaci a la societat catalana.

Tot i ser una de les colles capdavanteres del mn casteller, present en diverses de les diades castelleres ms destacades del calendari, els Minyons de Terrassa no han participat mai en cap edici del concurs bianual de castells de Tarragona perqu en declinen la invitaci, al no estar d'acord amb la filosofia d'aquest tipus d'esdeveniments ni amb la visi que des dels concursos es mostra dels castells.

Vegeu tamb.
Diada Minyons de Terrassa 1998;

 Enllaos externs .
Minyons de Terrassa - Web de la colla amb el calendari d'actuacions i activitats, histria de la colla, i localitzaci del local social entre altres coses.
festimatge.skamot.com - Fotografies dels Minyons;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42262" title="Califat fatimita" nonfiltered="1272" processed="1259" dbindex="16346">
El califat fatimita o al-F timiyy n (rab          ) es caracteritza per ser l'nic califat xita ismailita de la histria. S'extn al nord-est d'frica, entre el 909 i el 1171. Rep el nom de fatimita, ja que la dinastia que el form descendia, suposadament, del profeta Mahoma per lnia de la seva filla Ftima az-Zahra.

 Els fatimites a Tunsia .
Abu Muhammad Ubayd Allah al-Mahdi Billah (909 934);
Abul Qasim Muhammad al-Qaim Biamrillah (934 946);
Abul Tahir Ismail al-Mansur Binasrillah (946 952);
Abu Temin Maad al-Muizz Lideenillah (952 975);

La dinastia fatimita fou fundada per Said ibn Husayn (conegut com a Ubayd Allah al-Mahdi Billah), d'origen siri, a Tunsia. Amb la idea de controlar el comer sahari, rpidament dominaren tot el Magrib central, territoris que ara ocupen el Marroc Oriental, Algria, Tunsia i Lbia, i l'illa de Siclia. Fracassa, per, en les seves campanyes al Marroc Occidental. La capital d'aquesta poca inicial era una ciutat de nova planta anomenada Mahdia, en referncia al ttol de Mahdi que es va auto-atorgar Said ben Husayn.

Durant el regnat de Muhammad al-Qaim, es construeix una important flota de 900 vaixells, amb la que s'ataquen les costes de Frana i Itlia. El rgim haur de fer front a una revolta bereber (944 947), liderada per Abu Yazid, que comptava amb el support del Califat de Crdova (el califat omeia d'Al-Andalus), i a una revolta siciliana, apaciguada quan els Kalbites obteniren el ttol d'emirs. Tamb l'imperi bizant torn hostil als fatimites, aliant-se amb el Califat de Crdova, principal responsable de les derrotes fatimites al Marroc Occidental.

Isma'il al-Mansur pacifica el regne, i Ma'ad al-Muizz aconsegueix la conquesta d'Egipte, grcies a un gir estratgic en les seves aliances i els seus objectius. Efectivament, al seu exrcit es trobaven nombrosos sicilians, dos contingents Rum (bizantins) i gran quantitat de berebers que no pertanyien a la tribu dels kutama, sobre la qual s'havia basat l'exrcit fatimita fins aleshores.

 Els fatimites a Egipte .

Abu Temin Maad al-Muizz Lideenillah (952 975);
Al-Aziz Nizar Abu Mansur Billah (975 996);
Al-Hakim Mansur Bi-Amriallah (996 1021);
Al-Zahir Abul Hasan Ali (1021 1035);
Al-Mustansir Abu Temim Moad (1035 1094);
Al-Mustali Abul Qasim Ahmed (1094 1101);
Al-Amir Abu Ali Mansur Bi-Ahkamillah (1101 1130);
Al-Hafiz Abul Maimun Abdel Meshid (1130 1149);
Al-Zahir Abu Mansur Ismail (1149 1154);
Al-Faiz Abul Qasim Isa (1154 1160);
Al-Adid Abd Allah ben Yusuf (1160 1171);

Al 969 es culmina la conquesta de l'Egipte, on s'installa la nova capital (tamb de nova planta) a El Caire l'any 973. La inestabilitat poltica que caus la irrupci dels fatimites al Magrib havia desviat el comer transsahari, i la hostilitat berber no seblava ajudar a reactivar-ho.

Aix va forar un canvi d'estratgia, interessant-se ms pel comer de l'Oce ndic, el qual intentaren desviar des del Golf Prsic cap al Mar Roig amb nombroses ambaixades a la ndia i al Iemen, que finalment es va convertir a l'ismailisme sota la dinastia sulayhita. 

Tamb posaren els seus ulls a la costa de Sria i Palestina, on aconseguiren dominar nombroses places fortes, i al Hedjaz (territori que inclou les ciutats santes de La Meca i Medina), que depenia alimentriament d'Egipte. Els seus dominis al Magrib central passren a tenir un paper secundari, donant el viregnat als Zrides, cosa que supos una progressiva regresi de la frontera occidental.

Per evitar la hostilitat de les poblacions locals, i conscients de la poca acceptaci de l'ismailisme entre els egipcis, al-Muizz decret la completa igualtat religiosa, fins i tot dins l'administraci, on els crrecs es repartiren ms pel mrit que pel llinatge. Aquest detall cap a les altres confesions supos un important pas en les relacions amistoses amb l'imperi bizant.

Les poltiques fatimites suposaren una important millora en el nivell de vida de l'Egipte, augmentant notoriament la seva riquesa. Aquesta es va mantenir fins al regnat d'Al-Hakim, on la falta de finanament del sistema de reg es va comenar a fer notori. Ja des de l'poca d'al-Muizz les importants despeses militars que suposava la presncia a Siria, aix com la xarxa de missioners-ambaixadors, varen forar l'augment dels imposts sobre la terra i sobre el comer. A ms, el manteniment de les infraestructures hidruliques qued a crrec dels propis agricultors.

 Decadncia .

La progressiva degradaci de l'agricultura supos una important crisi econmica i alimentria. Amb l'objectiu d'evitar revoltes, Al-Hakim decret la prohibici del vi i la cervesa, de forma que totes les terres s'haguessin de dedicar a la producci d'aliments de primera necessitat. Aix no agrad als no-musulmans, que ho veien com un atac als seus drets. Tamb prohib la pesca del barb, peix que ajudava de forma natural a la neteja de les canalitzacions agrcoles.

Per reduir la influncia de l'esglsia melkita, depenent del Patriarca de Constantinoble, es varen confiscar totes les seves propietats. Aix mateix, s'orden la destrucci del Sant Sepulcre. Aix tenia com a objectiu guanyar-se el favor de la majoria copta, que constituia la majoria de la pagesia d'Egipte. Una vegada ms, la crisi alimentria. Com a conseqncia d'aquestes poltiques, Basili II trenc l'any 1015 les relacions comercials entre el califat fatim i l'imperi bizant. 

Tamb, en un intent de guanyar-se als musulmans no-ismailites, renunci al ttol d'imam, i nombr successor al seu cos. Aquests canvis tan radicals, trencant amb dos dogmes bsics de l'ismailisme, provocren la confusi i la ira dels ismailites. Una part d'ells consideraren que havia passat dels lmits humans als divins, naixent aix la confessi drusa. L'altra, per, es rebell contra ell. L'any 1021 va desapareixer sense deixar rastre, suposadament assassinat per la seva germana.

Amb la desaparici d'Al-Hakim es torn a l'ortodoxia ismailita, per el paper de l'imam qued relegat a un segon pl, ja que aquests eren massa joves per governar. El fill d'Al-Hakim, Az-Zahir, arrib al poder als 16. A la seva mort, l'imam fou Al-Mustansir, de 7 anys.

El govern efectiu estava en mans de visirs, ms interessats en mantenir lstatu quo que en complir els objectius fatimites. L'any 1038 se sign un nou tractat comercial amb els bizantins, per aquest no tingu els efectes positius que s'esperaven. A ms, la situaci alimentria es continu degradant, fins al punt de demanar blat a Constantinoble l'any 1054.

Irnicament, en aquesta situaci es produeix un cop d'Estat a l'actual Iraq l'any 1057, poc desprs de la caiguda de la dinastia abbssida, passant aix les ciutats de Mossul i Bagdad a mans fatimites, culminant l'expansi del seu imperi. Per poc temps desprs les perden a mans del seljcides. El mateix succe amb Sria i Palestina.

L'arribada dels croats l'any 1099 a Jerusalem supos un cop definitiu a les seves aspiracions geopoltiques. Desprs de l'any 1130 es veuen forats a atendre totes les seves demandes. Finalment, l'oficial Salad derroca la dinastia fatimita al 1171, tornant l'Egipte als dominis del sunnisme.

 Influncia .

El fet que l'poca daurada del califat fatimita coincids amb una total tolerncia religiosa tingu com a conseqncia que, a part de l'herncia arquitectnica (com la mesquita d'Al-Hakim), els vestigis de l'ismailisme a l'Egipte siguin quasi nuls. Aquests es poden trobar principalment a Algria i a Tunsia, on precisament aquesta vessant de l'Islam va permetre l'ascensi de la dinastia.

Segurament la major influncia t el seu origen en l'poca de les croades, marcada d'una banda per l'aliana entre els fatamites i els croats, i d'altra per l'enorme poder que va adquirir una branca particular de la xarxa de missioners: la secta dels assassins, de la qual deriva aquesta paraula.

 Vegeu tamb .

Croades;
Histria de l'Islam;
Secta dels assassins;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42284" title="Bandera de Dubrovnik" nonfiltered="1273" processed="1260" dbindex="16347">
Las banderes i gonfanons  de Ragusa portaven normalment la imatge de Sant Blai (itali Biagio, croat Vlaho), patr de la comuna des el 972. El blas de Sant Blai fou establert el 2 de maig de 1272. Inicialment la bandera era blanca amb el patr brodat. Aquesta mateixa bandera apareix amb fons vermell el 1667, any del terratrmol, i amb fons blau el 1765. 





El 1765 per primera vegada la bandera apareix acompanyada de les lletres S.B. (Santo Biagio) en color blau. Aquesta bandera fou abolida el 27 de desembre de 1807 pels francesos per el govern local va ignorar l'ordre i formalment va seguir utilitzant-se fins el gener del 1808 quant la repblica fou definitivament dissolta. La bandera fou restablerta pel govern provisional installat el 1813 quant els francesos van ser assetjats pels anglesos, per va perdre oficialitat al ser ocupada pels austracs el 28 de gener de 1814. Aquesta bandera s'usava a terra com a bandera de la repblica i a mar per els vaixells de guerra la Repblica.






La bandera amb la paraula Libertas es documenta desprs del terratrmol del 1667. Era blanca, amb l'escut blanc de vora negra i la paraula Libertas escrita en color negre. 



Aquesta bandera apareix en els segents anys en moltes variants: la paraula Libertas en camp blanc, la paraula Libertas en blanc i vora blava pels quatre costats o nomes a dalt i baix, la paraula Libertas en blanc escrita en minscules, la paraula Libertas escrita en tres parts (Li-ber-tas) sobre fons blanc o sobre fons blanc amb una banda diagonal blava, i la paraula a l'escut (coneguda tamb amb la paraula i tres bandes blaves a l'escut). Era complementaria de la bandera de Sant Blai i fou abolida igualment el 1807. S'utilitzava a terra com a bandera civil i a mar com a pavell comercial.














Als darrers anys del segle XVII apareix una bandera secundaria, blanca amb l'escut, que va desaparixer el 1807. aquesta bandera assenyalava que un oficial de la repblica era dalt al vaixell que la portava. Per qestions de visibilitat l'escut se situava lleugerament mes proper al asta. Aquesta bandera es feia servir abans com bandera de proa i l'escut era vermell i blau o be blau i vermell, i esta testificada des el 1627, si be l'escut era anterior. Al segle XVII al escut si va afegir corona. Un segon escut de tres franges blaves en camp de plata i el lema Libertas en negre, i la corona antiga, tamb es documenta durant el segle XVII i d'ell deriva una de las banderes ja esmentades, l's concret de la qual no es conegut.


La ciutat de Ragusa no va tornar a tenir bandera oficial durant les dominacions austraca i del regne de Iugoslvia, fins que als anys setanta, a una data no coneguda, sen va adoptar una vermella, portant inclosa una bandera triforcada vermella de vora groga i la paraula Libertas en color blanc. 



Aquesta bandera va estar en us fins el 1990. A partir d'aquest any l'antiga bandera fou de fet utilitzada, fins que el disseny oficial va ser establert al tomb del 1995. Vers el 2000 es va adoptar una bandera civil i es va deixar la bandera de Sant Blai com a bandera cerimonial.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42290" title="Escut de Dubrovnik" nonfiltered="1274" processed="1261" dbindex="16348">

L escut de Dubrovnik, abans Ragusa, s anterior al segle XVII per no est documentat abans del 1627, encara que se segur que ja existia. Probablement fou adoptat un temps desprs de la independncia el 1403, i abans era la figura del sant Blai la que servia d escut. Inicialment era un escut vermell i blau, i tamb al revs (blau i vermell).

Durant el segle XVII es va afegir la corona a l'escut. Pel mateix temps va aparixer un segon escut argent amb tres franges blaves, amb corona. En el segle XVIII apareix l escut argent amb franges vermelles i corona que amb petits retocs es l escut actual de la ciutat de Dubrovnik.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42291" title="Pont Franjo Tu?man" nonfiltered="1275" processed="1262" dbindex="16349">


El Pont Franjo Tu man (en croat Most dr. Franje Tu mana) s una obra d'enginyeria que uneix la ciutat de Dubrovnik, concretament el barri de Gru, amb l altra banda de l'entrant de mar anomenat Rijeka Dubroba ka. 

El nom li fou donat en honor al president croat Franjo Tu man, i es va obrir el 2002.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42297" title="Joan Perucho i Gutierres-Duque" nonfiltered="1276" processed="1263" dbindex="16350">
Joan Perucho i Gutierres-Duque (Barcelona, 1920 - d. 2003) fou un novellista, poeta i crtic d'art catal, que va alternar la feina d'escriptor amb la seva professi de jutge. 

Biografia.
Va nixer el 7 de novembre de 1920 al barri de Grcia de Barcelona. Va estudiar dret a la Universitat de Barcelona, dedicant-se posteriorment a la carrera judicial. Va ser membre de l'Acadmia de Bones Lletres de Barcelona i Doctor honoris causa per la Universitat Rovira i Virgili. 

L'any 1991 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi concedit per la Generalitat de Catalunya. Mor el 28 d'octubre de 2003 a la ciutat de Barcelona.

Obra literria.
Perucho va saber simultanejar elements tradicionals i elements avantguardistes en un mateix discurs literari, donant com a resultat una obra amb grans dosis d'originalitat. Destaca tamb l's de temtica fantstica en les seves obres, una caracterstica poc comuna en la literatura catalana.

La seva novella ms aclamada, Les histries naturals, una trama de vampirs ambientada en plena guerra carlina, ha estat traduda a ms de vint idiomes.

Al llarg de la seva carrera ha estat guardonat amb diversos premis literaris: el 1953 amb el Premi Ciutat de Barcelona per El Medium, l'any 1981 amb el Premi Joan Crexells de narrativa i la primera edici del Premi Ramon Llull de novella per Les aventures del cavaller Kosmas, obra per la qual tamb reb el Premi de la Crtica de narrativa catalana. El 1996 fou guardonat amb el Premi de la Crtica de poesia catalana per Els jardins botnics, el 1995 amb el Premi Nacional de Literatura concedit per la Generalitat de Catalunya i el 2002 amb el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles.

D'ell va dir en Luis Alberto de Cuenca amb motiu de l'obtenci del Premi Nacional de les Lletres Espanyoles de l'any 2002:
Joan Perucho ha escrito de todo -libros de prosa, esplndidos poemas- y siempre lo ha hecho con esa especie de mezcla de erudicin socarrona y de vrtigo expresivo que caracteriza su escritura y que hace de l uno de los escritores ms originales que tenemos ahora en la literatura espaola, comprendiendo en ese concepto todas las dems literaturas peninsulares.

 Obres .


Narrativa.
1953: Diana i la mar morta;
1956: Amb la tcnica de Lovecraft;
1957: Llibre de cavalleries;
1960: Les histries naturals;
1963: Galera de espejos sin fondo;
1965: Roses, diables i somriures;
1968: Nicforas y el grifo;
1968: Aparicions i fantasmes;
1969: Botnica oculta o el fals Paracels ISBN 84-233-1053-1;
1972: Historias secretas de balnearios;
1974: Histries apcrifes;
1975: Els balnearis;
1976: Monstruari fantstic;
1981: Les aventures del cavaller Kosmas;
1981: Museu d'ombres;
1981: Petit museu de monstres marins;
1982: Gbia per a petits animals felios;
1982: Discurs de l'Aquitnia i altres refinades perversitats;
1983: Incredulitats i devocions;
1983: Pamela;
1984: Les delicies de l'oci;
1984: Los laberintos bizantinos o un viaje con espectros;
1984: Un viatge amb espectres;
1985: Dietario apcrifo de Octavio de Romeu;
1986: La guerra de la Cotxinxina;
1986: Roses, diables i somriures;
1987: Minuta de mostruos;
1988: Los misterios de Barcelona;
1989: Els emperadors d'Abissnia;
1990: Detrs del espejo;
1990: El basilisc;
1990: Alg a la nit respira;
1990: Els fantasmes de la calaixera;
1994: El bar de Mald i les bsties de l'infern;
1995: Las sombras del mundo;
1996: Fabulaciones;
1997: Obres completes 1985-1997;
2001: Carmina o la gnosi anglica;
2001: Histria d'un retrat;
2001: La darrera mirada;



Poesia.
1947: Sota la sang;
1951: Aurora per vosaltres;
1953: El medium;
1956: El pais de les meravelles;
1970: Antologa potica;
1978: Poesa 1947-1973;
1982: Poesa 1947-1981 (bilinge);
1983: Quadern d'Albinyana;
1984: Obras potica completa;
1985: Itineraris d'Orient;
1986: Els miralls;
1987: La medusa;
1988: El duque de Portland sale a la calle;
1989: Cendres i diamants;
1993: Inscripcions, lpides, esteles;
1994: Els dies de la Siclia i la Germnica;
1995: Un silencio olvidado: poesa (1943-1947);
1995: Versos d'una tardor;
1997: El far;
1998: La mirada d'Antinea;
2000: Els morts;

Assaig.
1968: Mir, les essncies de la terra;
1985: Teoria de Catalunya;
1986: Una semntica visual;
1990: Monstres i erudicions;
1991: Cultura i imatge;
1993: La gespa contra el cel, notes de viatge;
1994: Picasso, el cubisme i Horta de Sant Joan;
1998: Els secrets de Circe;
1998: La meva visi del mn, 2 volums;
1999: Gastronomia i cultura;
1999: La porta de la identitat;


 Enllaos externs .

  Pgina dedicada a Joan Perucho, dins de lletrA, l'espai de literatura catalana de la Universitat Oberta de Catalunya;

  Pgina de l'autor a l'Associaci d'Escriptors en Llengua Catalana;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42302" title="Iniciativa per Catalunya Verds" nonfiltered="1277" processed="1264" dbindex="16351">


Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) s un partit poltic ecosocialista d'mbit catal.

Orgens i partits intervinents en la formaci.

El naixement de la federaci Iniciativa per Catalunya.

El 23 de febrer de 1987,  sota el nom d'Iniciativa per Catalunya (IC), es crea una federaci de partits poltics formada inicialment pel Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), l'Entesa dels Nacionalistes d'Esquerra (ENE) i el Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC). La nova federaci tamb incorpora independents i persones provinents dels moviments socials.

Creada sota l'impuls del PSUC, el partit fundador ms important, IC no noms pretn recomposar l'espai comunista catal, greument afectat per la crisi interna i electoral de principis dels vuitanta, sin que busca construir una aliana programtica de les esquerres i obrir-se cap als nous moviments socials. 

Al igual que sempre havia fet el PSUC amb el Partit Comunista d'Espanya (PCE), IC mant l'obedincia catalana i la seva sobirania respecte d'Esquerra Unida (IU en les seves sigles en castell, una formaci bastida a l'Estat Espanyol pel PCE i altres partits en un procs similar al que havia iniciat IC) i es limita a establir acords electorals i parlamentaris amb IU.

En aquesta poca el mxim dirigent de la formaci s Rafael Rib, secretari general del PSUC.

Ben aviat per dins la federaci es produeixen tensions i el 1989 el PCC abandona IC. Per contra, el PSUC parcialment, i l'ENE de manera ms complerta, cedeixen a IC parts de les seves atribucions en favor de la federaci, que de facto, actua ja com un nic partit poltic, encara que aix no es reflecteixi documentalment fins l'assemblea de 1997. 

Parallelament a aquests moviments, i com un dels seus mltiples desencadenants, es realitza un procs d'unificaci comunista que porta a la reintegraci al PSUC de l'organitzaci Bandera Roja i dels restes del Partit del Treball de Catalunya, si b el PCC rebutjar la reunificaci, malgrat el reingrs d'un cert nmero de militants i quadres.

La Coalici Iniciativa per Catalunya-Els Verds.



Superada aparentment aquesta primera crisi, el 1995 IC conforma una coalici electoral, anomenada Iniciativa per Catalunya-Els Verds (IC-EV), a la que s'integra, a part, lgicament, de la prpia IC, l'organitzaci Els Verds (Confederaci Ecologista de Catalunya) i novament el PCC, aconseguint millorar els resultats electorals.

Tanmateix, tant al si de la federaci IC, com en la mateixa coalici IC-EV, es mantenen les diverses tensions ideolgiques i organitzatives que havien portat a la desvinculaci del PCC d'IC el 1989.
 
A nivell organitzatiu hi ha diferncies sobre si els partits integrants han de cedir completament les seves atribucions a IC i conformar aquesta com un partit nic, o si per contra, IC-EV ha de ser una plataforma electoral i programtica per mantenint la independncia de cada partit. Aquesta discussi orgnica va molt lligada a la discussi ideolgica sobre si IC ha d'evolucionar ms enll del comunisme o b ha de limitar-se a ser un mbit com de treball programtic i electoral. Tamb hi ha diversos punts de vista a nivell estratgic, especialment sobre quina poltica d'aliances cal dur a terme envers el Partit Socialista. Tanmateix, hi ha possicions encontrades respecte poltica laboral, social, la construcci de la Uni europea sota el prametres del Tractat de Maastricht, o sobre la campanya d'ajut ecnomic a la candidatura nica a Galcia entre Esquerda Unida, Els Verds i el PSdeG-PSOE.

Fruit de totes aquestes tensions la coalici es trenca el 1997 quan el PCC abandona la coalici i, alhora, un sector del PSUC contrari a la seva dissoluci a l'interior d'IC formen el Collectiu Roig-verd-Violeta i elPSUC-viu. Aquests organitzacions, junt amb algunes altres organitzacions ms petites creen Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) i estableixen relacions amb IU. L'any anterior, IU i IC havien trencat la seva collaboraci a nivell estatal.

A l'interior de l'altre soci de la coalici, Els Verds (CEC), tamb hi ha diverses tendncies que porten a la fragmentaci del partit, la minoria mantenint acords amb IC i PSC -Opci Verda-, d'altres en solitari i en coalicions  amb ERC ( europeas i alguns municipis) EUiA ( Estatals i alguns municipis -Els Verds CEC - i d'altres intenten bastir el seu projecte independent.

Tots aquests fets comporten un daltabaix electoral en tots i cada un dels grups que han sorgit d'IC-EV.

Consolidaci d'Iniciativa per Catalunya Verds.

Desprs de la crisi trobem doncs que l'ENE i el PSUC han cedit definitivament la seva sobirania a IC i que aquesta est disposada a avanar cap a un nou projecte poltic que se sap que no vol renunciar al carcter alternatiu del comunisme enfront del capitalisme per que, en no seguir els seus postulats, ha de construir un marc conceptual nou. A primers dels 90 van sser simpaties pel Partit_Democr%C3%A0tic_de_l%27Esquerra itali, al 1997 ecosocialisme, i a la Cinquena Assemblea de 1998 "radicalisme democrtic" 

Aix s'aprova a la IV assemblea nacional al 1997 una nova definici del partit com a ecosocialista. Posteriorment, desprs de la ruptura, s'adopta el nom d'Iniciativa per Catalunya-Verds (IC-V), amb nom i logotip molt similar a l'antiga coalici, i es conforma un nic partit. Poc desprs (2002) s'adopta el nom actual d'Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) que va conflicte amb els moviment ecologista i politic

L'any 2000 Joan Saura relleva Rafael Rib al capdavant del partit. Noms recuperar els seus anteriors resultats electorals paradoxalment, recuperant relacions amb EUiA.

El 2004 la formaci Els Verds-Esquerra Ecologista (EV-EE) -un petit partit ecologista provinent de la fragmentaci de Els Verds (CEC)- formar part de la federaci ICV. Al 2007 abandonen l'organitzaci per discrepncies poltiques amb la prctica institucional d'ICV.

En l'mbit local, des dels seus orgens, ICV t establert un protocol de collaboraci amb diversos collectius independents agrupats a l'Entesa del Progrs Municipal (EPM).

Representaci institucional.




En el darrer cicle (a partir del 2003) ICV i EUiA ha recomposat les seves relacions sobre la base d'acords electorals i programtics, per aparcant el projecte d'unificaci orgnica que tants desacords ha causat en el passat i optant per una formula de coalici electoral. Les relacions entre les dues formacions s'articulen ara en un Consell Coordinador. Aix ha comportat, de retruc, el restabliment de relacions amb IU. 

Els resultats electorals de la coalici han continuat progressant i actualment aquesta ostenta representaci als principals Ajuntaments del pas; al Parlament de Catalunya  dotze diputats i diputades (tres dels quals d'EUiA)-; al Congrs dels Diputats  un diputat Joan Herrera i una diputada Carme Garca, (integrats al grup parlamentari Esquerra Verda, format per IU, ICV i EUiA), al Senat (un senador, aqu sota la llista unitria de l'Entesa Catalana de Progrs conjunta amb PSC, ERC i EUiA) i al Parlament Europeu (on ICV s'integra amb el seu diputat  Ral Romeva- al Partit Verd Europeu  del que ICV s un dels partits fundacionals- mentre que EUiA, a travs d'IU, s'integra al Partit de l'Esquerra Europea).

Arran de les eleccions de novembre de 2003 ICV i el seu soci EUiA, es van integrar en el Govern tripartit de la Generalitat de Catalunya sota presidncia Pasqual Maragall i amb la presncia de dos consellers d'ICV, Joan Saura (Relacions Institucionals i Participaci) i Salvador Mil (Medi Ambient i Habitatge).

La primavera de 2005 el govern va patir dues crisis de govern que van propiciar primer el relleu de diversos consellers i conselleres (entre ells Salvador Mil, que va ser substitut per Francesc Baltasar, tamb d'ICV), i poc desprs l'aband del govern per part d'ERC. 

A les eleccions al Parlament de Catalunya del novembre del 2006, ICV va millorar els resultats obtinguts el 2003 i va aconseguir tres diputats ms, cosa que permetia al seu grup tenir actualment 12 diputats al Parlament de Catalunya.

A nivell local ICV (conjuntament amb EUiA i les EPM) ostenta una vintena d'alcaldies i t uns quatre cents regidors i regidores. ICV participa tamb del govern de la ciutat de Barcelona (la cap de llista s Imma Mayol) amb un pacte de progrs amb el PSC, i en moltes localitats de Catalunya t pactes similars, sobretot amb el PSC i ERC.

Ideologia i principis programtics.

En els documents definitoris d'ICV apareixen sovint les expressions ecosocialisme, ecopacifisme, esquerra transformadora, esquerra alternativa o esquerra verda nacional.

Segons la prpia definici, Iniciativa per Catalunya Verds s una organitzaci de l'esquerra verda nacional que lluita per una societat d'homes i dones, lliures i iguals, en un planeta habitable i que, amb la ms amplia participaci ciutadana, impulsa la construcci d'una majoria social i poltica d'esquerres a Catalunya.

Estructura organitzativa.

L'estructura organitzativa ha anat evolucionant al llarg dels anys des del model jerrquic centralitzat de la tradici comunista que es va adoptar en un principi fins al model actual amb trets ms horitzontals, influt pels moviments socials.

Fruit d'aquesta concepci actualment la presidncia d'ICV i les persones cap de llista o dirigents d'organitzaci local sn escollides en eleccions primries internes; s'ha regulat un procediment de consulta interna mitjanant referndum vinculat on poden participar tots els afiliats i afiliades del partit, procediment que s obligatori per a les decisions ms rellevants, fet que comporta una translaci de la sobirania cap als i les militants de base; i s'han adoptat poltiques d'igualtat de gnere que garanteixen un presncia mnim del 40% de cada sexe en els rgans de direcci del partit.

El mxim rgan d'ICV s l'Assemblea Nacional que s reuneix, com a mnim, un cop cada quatre anys i que t competncia exclusiva en la fixaci dels principis del partit, del seu manifest programa i de les normes de funcionament. 

L'Assemblea Nacional escull un Consell Nacional que s el mxim rgan entre assemblees. Aquest escull una Comissi Permanent per tal d'executar i fer seguiment dels seus acords i una Secretaria Poltica que dirigeix l'activitat diria del partit coordinada pel president o presidenta d'ICV.

ICV s'organitza territorialment a travs d'agrupacions comarcals i locals i a nivell poltic en mbits temtics i programtics. Aix mateix mant un protocol de collaboraci amb l'organitzaci juvenil Joves d'Esquerra Verda (JEV)  anteriorment Joves amb Iniciativa (JIC), formada per la confluncia i abandonament d'activitat de les joventuts poltiques del PSUC i l'ENE .

Smbols.
La bandera d'ICV s la vermella amb el logotip, per s'utilitza tamb amb els colors verd (pels ecologistes) i morat (considerat el color del moviment antiglobalitzaci i alternatiu i smbol del feminisme).

Els himnes del partit sn Els Segadors i La Internacional.

El principal rgan d'expressi d'ICV s el peridic Treball fundant pel PSUC el 1936.

Resultats Electorals de la coalici ICV-EUiA.


Enllaos externs.
Plana web d'Iniciativa per Catalunya Verds;
Plana web del Partit Verd Europeu;
Plana web de Joves d'Esquerra Verda;
Plana web de la Fundaci Nous Horitzons;

Articles relacionats.
Partit Socialista Unificat de Catalunya;
Entesa dels Nacionalistes d'Esquerra;
Els Verds (Confederaci Ecologista de Catalunya);
Esquerra Unida i Alternativa ;

Bibliografia.
 RIUS i PINIS, Marc "INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS (1987-2004) Una histria de l'esquerra verda de Catalunya". Fundaci Nous Horitzons. Barcelona. 2005.

Referncies.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42303" title="IC" nonfiltered="1278" processed="1265" dbindex="16352">

 Iniciativa per Catalunya Verds, formaci poltica catalana segle XX i XXI.
 Interval de confiana, parmetre estadstic.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42307" title="Joves d'Esquerra Verda" nonfiltered="1279" processed="1266" dbindex="16353">


Joves d'Esquerra Verda (JEV) es l'organitzaci juvenil d'Iniciativa per Catalunya Verds, de tendncia ecosocialista. 

Histria.
El seu nom anterior era Joves amb Iniciativa, que s va formar per la confluncia de la Joventut Comunista de Catalunya (JCC) i l'Entesa de Joves Nacionalistes d'Esquerra (EJNE). 

Programa.
Segons el manifest de la organitzaci juvenil, des de Joves d Esquerra Verda reivindiquen l ecosocialisme com a una ideologia
poltica capa de defensar la justcia social, la solidaritat, la igualtat d oportunitats, el respecte i la defensa de les llibertats personals, la igualtat de gnere, la pau, l emancipaci nacional i la sostenibilitat. 
Per JEV, l ecosocialisme vol transformar la societat actual superant el sistema capitalista per avanar cap a una societat justa,
sostenible i democrtica.

Organitzaci.
La participaci a JEV es regeix pel principi de radicalitat democrtica que implica el reconeixement de la sobirania, la presa de decisions mitjanant una veritable deliberaci, la corresponsabilitat amb els acords i l eficcia en la seva actuaci.
El mxim organ de decisi del moviment s l'Assemblea Nacional, que es reuneix cada dos anys, on s'aprova la lnia poltica, i s'escullen els Coordinadors Nacionals, actualment Janet Sanz i Mguel Angel Daz, i el Consell Nacional, el mxim rgan de decisi entre Assemblees.
Els grups de Joves d Esquerra Verda sn la forma bsica d organitzaci dels adherits i adherides. Aquests grups sn prioritriament locals i sectorials. Ams, els grups locals s'organitzen de manera comarcal o intercomarcal formant les organitzacions territorials.

Consell Nacional.
El Consell Nacional de JEV est format per 49 membres, s el mxim rgan de direcci de JEV entre Assemblees, i hi estan representats tots els grups territorials de JEV, aix com les sectorials.
Els grups territorrials de JEV sn; Barcelona, Valls Occidental, Baix Llobregat, Terres del Bess, Catalunya Central, Valls Oriental, Terres de Ponent, Camp de Tarragona, Terres de l'Ebre, Peneds/Garraf, Maresme i Comarques de Girona.
I les sectorials: Dona jove, Relacions internacionals, Medi ambient, Universitats, Educaci, Gnere, Moviments socials, Naci estat i llengua, Poltiques socials i treball, Llibertats sexuals, Immigraci, i Cultura. 

Equip Coordinador Nacional.
L'Equip Coordinador Nacional s la direcci executiva del moviment, s escollit per Consell Nacional i es reuneix setmanalment.
Els seus membres sn:
Mguel Angel Daz (Coordinador Nacional),
Janet Sanz (Coordinadora Nacional),
Jesus Hernndez,
Candela Lpez,
Mrius Aguilar,
Lidia Muoz,
Ramon Gutirrez,
Delfina Rossi,
Ferran Elias,
Jlia Brosa,
Eduard Urtasun.

Publicacions.
El principal rgan d'expressi de JEV s el Jovent.

Enllaos externs.
Plana web de Joves d'Esquerra Verda;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42315" title="Raraka" nonfiltered="1280" processed="1267" dbindex="16354">

Raraka s un atol de les Tuamotu, a la Polinsia Francesa. Depn de la comuna associada de Kauehi, de la comuna de Fakarava.

Geografia.
Est situat al centre i a l'oest de l'arxiplag, a 49 km a l'est de Fakarava. L'atol t una forma ovalada de 26 km de llarg i 19 km d'ample. Consta d'uns bancs de sorra, amb una superfcie terrestre de 7,2 km , que envolten la llacuna, de 342 km , amb un pas navegable a l'interior. 

La vila principal s Motutapu, i els habitants sn ocasionals. No disposa d'infrastructures.


Histria.
Va ser descobert l'1 d'octubre del 1831 pel capit Ireland del Adhemar.

Referncies.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42316" title="Oregon" nonfiltered="1281" processed="1268" dbindex="16355">


Oregon s un estat dels Estats Units d'Amrica, a la costa de l'Oce Pacfic. Limita amb els estats de Washington al nord (separant-los el riu Colmbia), Idaho a l'oest, Nevada al sud-est i Califrnia al sud. Els rius Columbia i Snake formen la major part de la frontera nord i est de l'estat.

L'Oregon t un dels paisatges ms diversos dels Estats Units. s conegut pels seus boscos densos, que cobreixen un ter de la zona nord i gaireb la meitat de la zona sud. Alhora, tamb s clebre per la seva costa natural i els seus volcans amb glaciars de la Serralada de les Cascades. La zona oriental, per contra, presenta boscos cada cop menys densos, que deixen pas a grans planures i deserts.

 Poblaci .
Segons el cens dels Estats Units del 2000, la poblaci de l'estat era de 3'5 milions de persones, el que suposa un increment del 20'3% sobre l'anterior cens, de 1990.

Segons aquestes mateixes dades, a l'estat hi havia censats 89.616 amerindis nord-americans (2,7 %). Les principals tribus eren els cherokee (14.767), sioux (3.431), klamath (2.890), warm springs (2.752), choctaw (2.747), chippewa (2.646), blackfoot (2.427), siletz (2.063), kalapuya (2.051), apatxe (1.453), umatilla (1.356), navaho (1.128), iroquesos (1.014), yakama (865), karok (851), nez perc (669), paiute (643), modoc (603), yurok (558), chinook (372), shasta (225), wallawalla (165) i cayuses (79).











































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42320" title="Ivan Gunduli?" nonfiltered="1282" processed="1269" dbindex="16356">


Ivan Gunduli  (Itali: Giovanni Gondola) va nixer el 8 de gener de 1589 a Ragusa (Dubrovnik), i fou un destacat poeta barroc, amb treballs centrats en la contrareforma religiosa. 

Fill de Franco Gundulic, conseller i ambaixador de la Repblica de Ragusa a Constantinoble, que va tenir una molt bona educaci.

El seu poema principal es diu "Osman" (poema inacabat publicat el 1626, i complert el 1844, escrivint els dos darrers captols Ivan Maurani ) en el que apella a la uni dels catlics sota el rei de Polnia contra els turcs; tamb cal esmentar el poema religis "Suze sina razmentnoga (Trets del fill prdig)" (1622), inspirat en la coneguda histria de la Bblia. El drama Dubravka fou un cant a la llibertat de Ragusa.

Va ser influt per Torquato Tasso i va contribuir a l'estandarditzaci del idioma croat. La seva imatge apareix als bitllets de 50 kunas, i tamb a alguns segells de correus. Te una esttua dedicada a Dubrovnik a la plaa Gunduliceva.

Fou membre del Baix Consell i magistrat en cap de la Repblica. Va morir a Ragusa el 8 de desembre de 1638

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42325" title="Platges de Dubrovnik" nonfiltered="1283" processed="1270" dbindex="16357">


La ciutat de Dubrovnik (Ragusa), a Crocia, es troba envoltada d'unes quantes platges dins la seva oferta turstica: Solitudo i Copacabana al nord de la pennsula de Lapad; la de la badia de Sumratin a l'oest de la pennsula; les de Boninovo i Dan e a la part central de la ciutat; les de Banje, Betina pilja i Sveti Jakov al sud-est; i les de Gornja Bo ina, Galija i Skalica a l'illa de Lokrum. Totes aquestes platges sn molt freqentades pels turistes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42326" title="Campanar d'Uvala Gru" nonfiltered="1284" processed="1271" dbindex="16358">

El Campanar de Gru s una torre situada a la badia de Gru (Uvala Gru), just enfront del port, amb una petita esglsia annexa. Les campanes toquen a les 6 del mat i a les 6 de la tarda. Al seu entorn, a ms del port principal de Dubrovnik (Crocia), es troba un petit jard, i a la dreta l'emblemtic hotel Petka.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42327" title="Muralles de Dubrovnik" nonfiltered="1285" processed="1272" dbindex="16359">


Les Muralles de Dubrovnik (Crocia) son una construcci monumental feta entre els segles XIII i XVI, de mes de dos kilmetres de longitud i vint-i-cinc metres d altura, que rodegen la ciutat vella, abans Ragusa, i la varen protegir durant el seu perode d independncia, dels atacs exteriors. Disposa de 16 torres, les principals de les quals son la Torre Minceta, al punt mes alt, la torre Bokar, al franc esquerra de la banda de mar, la de Sveti Ivan (Sant Joan), al flanc dret (i esquerra del port), i la de Sveti Luka (Sant Lluc) al flanc dret del port. Es complementa amb fos fortaleses separades: Lovrijenac, al flanc esquerra de la banda de mar, separat de les muralles per una cala, i la de Revelin, protegint l entrada per Ploce.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42328" title="Torre Min?eta" nonfiltered="1286" processed="1273" dbindex="16360">

La Torre Minceta s el punt mes alt de les muralles de Dubrovnik (Crocia). Se situa a la part nord-oest mirant des del mar. Consisteix en una torre circular amb accs per una portalada amb escalons amples, i a l'interior una sala rodona amb unes escales d accs cap a la part superior merletada des d'on es domina la badia o Port de Dubrovnik, la mar, la muntanya Sred i Pile i Plo e. En aquesta part superior i ha una garita per la gurdia de la vigilncia protegida per una reixa de ferro.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42329" title="Bokar" nonfiltered="1287" processed="1274" dbindex="16361">


La Torre Bokar (tamb torre Zvjezdan) es una de les torres principals de les muralles de Dubrovnik a Crocia, encarregada de protegir el flanc esquerra (mirant des mar) de la ciutat. Fa cara a mar i lateralment a una petita cala, l altra banda de la qual esta protegida per la fortalesa de Lovrijenac, que servia de suport a Bokar. Fou construda seguint el disseny del arquitecte Michelozzi, el 1461 i s hi van fer reformes el 1570.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42331" title="Split" nonfiltered="1288" processed="1275" dbindex="16362">

Split (coneguda tamb pel seu nom itali, Spalato) s la ciutat ms gran de Dalmcia a Crocia, capital de la comarca de Split-Dalmcia. Est situada en una petita pennsula que entra a la mar Adritica, al peu de les muntanyes Kozjak i Mosor. s la segona ciutat de Crocia amb uns 188.694 habitants, la majoria croats (90,1%) i catlics (88,4%), segons el cens del 2001.

Aquesta ciutat presenta la singularitat d'haver estat construda dins, i posteriorment a l'entorn, del palau de Diocleci.

Aquest emperador rom, d'origen dlmata, es va fer construir un immens palau sobre la seva costa natal, del 294 al 305, per passar-hi la seva jubilaci. Ocupa una superfcie de 39 000 m. El front de mar encara est constitut del recinte del palau, on s'obre encara la porta martima, que en l'Antiguitat, permetia als vaixells atracar directament.

L'any (615), el palau s transformat en ciutat quan s'hi refugien els habitants de la vena Salona (capital de la provncia romana de Dalmcia). Construeixen altes cases aprofitant les muralles i els monuments antics. El mausoleu de Diocleci s transformat en catedral dedicada a Sant Duje, patr protector de la ciutat.

La ciutat s Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42334" title="Repblica de Ragusa" nonfiltered="1289" processed="1276" dbindex="16363">


La Repblica de Ragusa (croat:  Dubrova ka Republika) fou un estat que va existir sota aquest nom del 1403 al 1808. Estava centrat a la ciutat de Ragusa (avui Dubrovnik).

 Histria .

La ciutat fou fundada amb el nom de Ragusium vers el 614 amb romans d'Epidaurum que escapaven de la invasi dels eslaus. El territori pertanyia al Imperi Bizant. La primera menci de la ciutat es del 667. Vers l any 1000 la comuna de Ragusa va reconixer la sobirania de Vencia per uns 18 anys, per desprs va tornar a ser un territori autnom bizant. EL 1080 s'incorporen al territri les illes Elfites. El 1081 la comuna va signar un acord amb el duc normand d'Aplia i va restar sota protecci dels normands durant quatre anys. Desprs va gaudir d'una independncia de fet, a la que els bizantins van posar fi el 1169. El 1172 els venecians van imposar el protectorat per fou de curta durada; el 1180 fou el regne de Siclia (dinastia normanda a Npols) la que va imposar el protectorat, que va durar fins el 1190. El 1194 fou de nou Vencia qui es va imposar, per noms fins el 1201. El 1204, amb la conquesta de Constantinoble, els Venecians van imposar la sobirania que va durar fins el 1358, amb tres breus perodes (1207-1211, 1215-1217 i 1232-1235) de llibertat. El 1230 fou el dspota bizant del Epir el que va fer reconixer la sobirania a la comuna per noms va durar dos anys. Durant el perode de domini veneci es va establir el Senat (1252) i es va aprovar la Constituci o llei principal (9 de maig de 1272). Territorialment la comuna va estendre el seu domini a l illa de Mljet el 1345. El Tractat de Zadar va transferir la sobirania al regne d'Hongria per mantenint el seu govern aristocrtic. El 1403 va prendre el nom de Repblica de Ragusa, i si be mai no va trencar formalment amb Hongria va esdevenir de fet independent. El 1458, en plena expansi dels otomans, va reconixer la sobirania del Sult, que no va passar de ser nominal, fins que es va establir formalment per tractat amb fixaci d un petit tribut. El 6 d'abril de 1667 un terratrmol va destruir la ciutat i va matar a la meitat dels seus habitants, i  ja no es va poder recuperar. Tot i que lentament els edificis van ser reconstruts i es va aixecar una nova catedral, l economia local va quedar molt tocada per aquest fet i pel desplaament de les rutes comercials. El 1669 va haver de cedir dos trossos del seu territori als Otomans per rebre l ajuda contra Vencia que la volia ocupar. El 20 d'agost de 1684 un tractat entre l'imperi Otom i ustria va establir un protectorat conjunt. El 1718, per la pau de Postxarewatz fou reconeguda independent per es va augmentar el tribut a la Porta otomana i des llavors va haver de pagar 12.500 ducats anuals a la Porta (Turquia) i per fer-hi front els ragusans es van dedicar al cabotatge a la costa d'Espanya i Itlia. El 24 d'agost de 1798 fou ocupada pels austracs. El tractat de pau de Presburg el 26 de desembre de 1805 va obrir les portes de la ciutat a les forces napoleniques sota el comandament del general Lauriston que hi va entrar el 15 de maig de 1806, i el general Marmont va abolir la repblica per decret el 31 de gener de 1808 i la va integrar al Regne d'Itlia i a l any segent a les Provncies Illriques (14 d'octubre de 1809) formant part del departament de Ragusa-Boques del Cattaro. El 15 d'abril de 1811 es va convertir en una intendncia francesa (Intendncia de Ragusa). A finals de 1813, assetjada pels anglesos que van ocupar les illes de Sipan, Lopud, Kolocep i Cavtat, la poblaci local va formar un govern provisional republic que va prendre tot el poder el 18 de gener de 1814 al retirar-se els francesos, per el 29 de gener de 1814 fou ocupada pels austracs als que es va reconixer la possessi dins a la provncia de Dalmcia. Amb el Congrs de Viena el 1815 va ser assignada definitivament al Imperi austrac i amb la monarquia dual austrohongaresa va ser part de Transletnia o Hongria-Crocia.

 Llista dels governants coneguts .

Governadors bizantins .

1023                       Lampidius ;
1036                       Gregor, prior (de Ragusa i Zara);
1042                       Katakalon, strategos ;
1044                       Petrus Slabba ;
1072                       Vitale Ventrano ;
1114                       Drago Gondola ;

Governadors Venecians .

1124                       Marco Dandola ;
S. XII                     Cristiano Pontestorto ;
S. XII                     Jacopo Dorsoduro ;
?- 1152                    Pietro Molina ;
1152 - 1192                tres rectors que rotaven el carrec cada any;

 Vicecomes venecians . 

1172 - ?                  Rainier, comte de Zane ;
? -   ?.                  Falcone ;
? - 1180                  Trifon, comte de Cattaro ;

 Comes .
 
1186 - 1190                Gervasius ;
1190 - 1194                Rectors anyals;

Governadors venecians .

1196 - 1198                Marino Morosini ;
1204 - 1206                Lorenzo Quirini ;
1206 - 1207                Giovanni Dandola (primera vegada) ;
1211 - 1215                Giovanni Dandola (segona vegada) ;
1217 - 1221                Giovanni Dandola (tercera vegada) ;
1221 - 1223                Damiano *Guida                           ;
1223                       Zellovello ;
1229                       Giovanni Michieli ;
1230                       Andrea Dauro ;
1230                       Giovanni Dandola (quarta vegada) ;
1232 - 1232/33             Giovanni Dandola (cinquena vegada) ;
1235                       Teodoro Croce i Petar Ballislav ;
1237                       Giovanni Tiepolo ;
1239                       Nicolo Tomistio i Andija Dobranc ;
1249                       Nicolo Tonisto ;
1252                       Marino Giorgi (Marsilio) ;
c.1260                     Marco Dandola ;
1262                       Giovanni Tiepolo ;
1264                       Tristano Pontestorto ;
1266                       Marino Contarino ;
1268                       Piero Tiepolo (primera vegada) ;
1270                       Iacomo Dossodoro ;
1272                       Marco Iustiniano (primera vegada) ;
1273                       Marino Badoer ;
1275                       Piero Tiepolo (segona vegada) ;
1277                       Andrea Venier ;
1278                       Marco Iustiniano (segona vegada) ;
1279                       Marco Geno ;
1281                       Niccolo Morosini (Mauriceni) ;
1281                       Egidio Quirini ;
1283                       Giovanni Giorgi ;
1284                       Michele Morosini ;
1286                       Niccolo Quirini ;
1291                       Andrea Dandola ;
1292                       Marino Badoer ;
1296                       Marino Morosini ;
1298                       Marino Geni ;
1299                       Andrea Dauro (primera vegada) ;
1301                       Marco Cornaro ;
1302                       Iacopo Candalmir ;
1302                       Marino Badoer ;
1305                       Andrea Dauro (segona vegada) ;
1306                       Benedetto Falliero ;
1308                       Andrea Dauro (tercera vegada) ;
1309                       Bartolommeo Gradenigo (primera vegada) ;
1311                       Pietro Michieli                        ;
1311                       Andrea Marcello ;
1312                       Bartolommeo Gradenigo (segona vegada) ;
1314                       Pietro Geni ;
1317                       Paolo Morosini ;
1318                       Ugolino Iustiniano (primera vegada) ;
1320                       Bartolommeo Gradenigo (tercera vegada) ;
1322                       Lodovico Morosini (primera vegada) ;
1325                       Paolo Trevisano ;
1325                       Ugolino Iustiniano (segona vegada) ;
1327                       Biagio Geni ;
1328                       Baldovino Delfin ;
1331                       Lodovico Morosini (segona vegada) ;
1333                       Niccolo Fallier ;
1334                       Cristoforo Geni ;
1337                       Iacopo Gradenigo ;
1339                       Filippo Belegno ;
1342                       Ugolino Iustiniano ;
1342                       Giovanni Foscaro ;
1343                       Leonardo Morosini (primera vegada) ;
1346                       Marco Morosini ;
1346                       Leonardo Morosini (segona vegada) ;
1346                       Filippo Horio ;
1348                       Filippo Bellegno ;
1348                       Pietro Iustiniano ;
c.1350                     Niccolo Volpe ;
1354                       Niccolo Barbarigo ;
1354 - 1358                Marco Soranzo (Superanzio) ;

 Ducs (Knez) i rectors .

1370 - 1390                Marco de Bobali (tres vegades) ;
1403, 1417                 Vittorio de Bobali  ;
segle XVI-XVII (7 vegades Nicol Vito di Gozzi, Francesco Gundola                   Sigismondo Gundola, Matteo Gundola;
Segle XVII (5 vegades)     Giovanni Bona                ;
Segle XVII (varies vegades)Giovanni Bona, Jr.                  ;
Segle XVIII (6 vegades)    Luca Bona                             ;
180? - 31 gener 1808       Simone, conte de Giorgi (primera vegada);

 Governador francs .

28 de maig de 1806 -  Desembre de 1807,  Jacques Alexandre de Lauriston, marqus de Lauriston (comandant fins el 12 de juliol de 1806);

 Duc de Ragusa . 

1809 - Desembre de 1813, Auguste Frdric Louis Viesse de Marmont, duc de Ragusa, Governador de la Republica ;

Rectors .

Desembre de 1813 - 18 de gener de 1814, Blasio, comte de Caboga ;
18 de gener de 1814 - 29 de gener de 1814  Simone, comte de Giorgi (segona vegada) ;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42337" title="Knez" nonfiltered="1290" processed="1277" dbindex="16364">
Knez s el ttol nobiliari eslau i correspon a ttol de Prncep o Duc.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42346" title="Dalmcia" nonfiltered="1291" processed="1278" dbindex="16365">
Dalmcia s una regi que s'estn del nord-oest al sud-oest de la costa de la mar Adritica. Polticament forma part de Crocia menys un petit port (Neum) que pertany a Bsnia i Hercegovina. 

 Clima .

El clima s mediterrani. 

 Economia .

l'activitat econmica principal s el turisme i l'agricultura i ramaderia, amb algunes indstries a les grans ciutats (construcci naval, siderrgia, qumica i construcci)

 Muntanyes (ms de 1.500 m): .

Bukovica;
Svilaja;
Biokovo;
Mosor;

 Illes de la costa: .

Mljet;
Kor ula;
Bra ;
Lastovo;
Hvar;
Solta;
Vis;
Krk;
Rab;
Cres;
Unije;
Loinj;
Silba;
Pag;
Dugi;
Ugljan;
Paman;
Kornati;

 Pennsules .

Peljeac;
Istra;

 Rius .

Neretva;

 Ciutats .

Split;
Dubrovnik;
Zadar;
ibenik;
Synodium;
Senj;
Knin;
Sinj;

 Poblaci .

La major part de la poblaci s croata, amb menys d'un 10% de bosnians.

 La llengua dlmata .

La llengua histrica del territori s el dlmata, llengua romnica del grup oriental (juntament amb l'itali i el romans) i extingida completament a finals del segle XIX, quan el seu ltim coneixedor (un sagrist anomenat Tuone Udaina) va morir interrompent drsticament el treball del doctor torins Matteo Bartoli, el ms gran estudis d'aquesta llengua. En el seu dia fou la llengua de la talassocrcia de la Repblica de Ragusa, per aviat fou absorbit pel veneci i el serbocroat. En conservem alguns documents. Amb tot, es tracta probablement de la ms enigmtica de les llenges romniques.

 Histria .

La regi fou poblada per tribus illriques (Liburns, dlmates) que el segle IV aC van rebre influencies hellniques, establint-se a la costa algunes colnies (Isso, Salona...).

Amb l'emperador Octavi August la regi va passar a Roma i Diocleci va formar les provncies de Dalmatia i Praevaliana. A la caiguda de l'imperi el 460 (o abans) la regi va passar a l'imperi Oriental. Desprs de les incursions dels avars (segle VI) van venir els eslaus (croats) al segle VII.

Des el 1420 al 1797 la regi va ser principalment un domini de la Repblica de Vencia, i desprs domini austrac (1797-1808). El 1808 va passar a Frana i va formar els departaments de les Provncies illriques fins el 1814 en qu va tornar a ustria i va constituir una provncia. El 1918 va integrar-se en el Regne dels serbis, croats i eslovens que desprs fou Iugoslvia. El 1940 va passar a l'estat independent staixa de Crocia (que incloa Bsnia) sota protecci italiana i el 1943 fou ocupada pels alemanys. El 1944 alliberada pels partisans de Josip Broz Tito, va entrar a la Iugoslvia socialista i va formar part de la repblica federada de Crocia. El 1990 va quedar dins de la Crocia independent.

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42348" title="Taiaro" nonfiltered="1292" processed="1279" dbindex="16366">

Taiaro s un atol de les Tuamotu, a la Polinsia Francesa, depenent de Kauehi, comuna associada a la comuna de Fakarava.

Geografia.
Est situat al centre i a l'oest de l'arxiplag, a 65 km al nord-est de Fakarava. L'atol s de forma circular, una anella de terra de 700 m d'ample amb una superfcie emergida de 3,85 km  ms 1,56 km  d'esculls, i una altitud entre 3 i 4 m. La llacuna, d'11,84 km , queda tancada encara que l'aigua es renova per diversos canals. El fons de la llacuna s de sorra, amb una profunditat entre 15 i 20 m.

La vila principal s Paganie. Avui l'atol s de propietat privada de W.A.Robinson, i no s habitat permanentment, ni disposa d'infrastructures.

Histria.
Taiaro vol dir literalment perdut en el mar. Va ser descobert, el 13 de novembre del 1835, per Fitz-Roy, sent l'ltim atol descobert de les Tuamotu. El 1839 el capit Wilkes el va anomenar King's Island, pel nom del mariner que el va veure primer. Tamb s'ha conegut amb el nom de Wilkes. 

L'any 1977 la UNESCO va declarar la reserva de la biosfera de l'atol de Taiaro, destacant la particularitat d'un atol completament tancat i deshabitat, i la importncia i la diversitat de la fauna i la flora. ltimament hi ha una proposta per ampliar la reserva de la biosfera a tots les atols de la comuna de Fakarava.

Referncies.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42349" title="Rum (croades)" nonfiltered="1293" processed="1280" dbindex="16367">
Rum es el nom que els rabs donaven als habitants de l'imperi bizant. Deriva de rom, ja que els bizantins eren hereus de l'Imperi Rom d'Orient.

El paper dels rum durant les croades era, d'una banda, de suport als cristians per motius religiosos, i de l'altra, als rabs, ja que els estats croats suposaven una amenaa per al propi imperi i aquests actuaven de forma vandlica.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42352" title="Dubrovnik-Neretva" nonfiltered="1294" processed="1281" dbindex="16368">

Dubrovnik-Neretva s un comtat (upanija) de Crocia amb capital a la ciutat de Dubrovnik. Poblaci: 125.090 habitants. Superfcie: 1782 km2. Formen part del comtat les illes de Korcula, Lastovo, Mljet (la part nord de la qual es un parc nacional), Sipan, Lopud i Kolocep (a ms d'altres menors). La regi dels llacs Bacina, al nord de Plo e, s un parc natural. Al sud del pas la pennsula de Prevlaka s un territori en litigi.

 Smbols .

L'escut inclou al primer i quart quartals els colors de l'escut de Dubrovnik (franges de gules en plata) que existeixen des al menys el segle XIV; les quatre barres blanques representen avui el riu Neretva i els altres tres rius del comtat. La vall del Neretva es representada pel tradicional vaixell Trupica usat al delta del riu (segon quartal). Al tercer quartal els colors de Korcula, blau amb la torre de plata. Fou adoptat el 29 de febrer de 1996 i aprovat pel Ministeri d'administraci el 19 d'abril de 1996.

La bandera de la upanija t els colors de l'escut de Dubrovnik i t l'escut al mig d'un cinqu de la llargada, amb vora daurada, i fou adoptada el 5 de mar de 1996  i aprovada pel Ministeri d'administraci el 19 d'abril de 1996. La proporci s 1:2

El govern de la upanija correspon a un upan (avui equivalent a prefecte), auxiliat per dos viceupan. Hi ha una assemblea representativa de 41 membres.

Ciutats i municipalitats.

Ciutat de Dubrovnik ;
Ciutat de Korcula ;
Ciutat de Metkovic ;
Ciutat de Opuzen ;
Ciutat de Plo e ;
Municipalitat de Blato ;
Municipalitat de Dubrovacko Primorje ;
Municipalitat de Janjina ;
Municipalitat de Konavle ;
Municipalitat de Kula Norinska ;
Municipalitat de Lastovo ;
Municipalitat de Lumbarda ;
Municipalitat de Mljet ;
Municipalitat de Orebic ;
Municipalitat de Pojezerje ;
Municipalitat de Slivno ;
Municipalitat de Smokvica ;
Municipalitat de Ston ;
Municipalitat de Trpanj ;
Municipalitat de Vela Luka ;
Municipalitat de Zazablje ;
Municipalitat de Zupa Dubrovacka ;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42354" title="Frederic III de Prssia" nonfiltered="1295" processed="1282" dbindex="16369">


Frederic III de Prssia (Potsdam, 18 d'octubre de 1831 - 15 de juny de 1888) va ser emperador d'Alemanya i rei de Prssia del mar al juny de 1888.

Era fill del primer emperador alemany (Guillem I de Prssia) i pare de l'ltim (Guillem II de Prssia). La seva mare era la princesa Augusta de Saxnia-Weimar-Eisenach nta del tsar Pau I de Rssia. Casat amb la princesa reial Victria del Regne Unit, s avantpassat del prncep Jordi Frederic de Prssia (l'actual cap de la casa reial prussiana), del rei Constant II de Grcia, de la reina Sofia de Grcia (reina d'Espanya), del rei Miquel I de Romania, el duc Amadeu de Savoia-Aosta i del prncep Ernest August de Hannover.

Educaci.

Va ser educat en l'ambient extremadament rgid i conservador de la cort prussiana junt amb la seva germana la princesa Llusa de Prssia que esdevindria gran duquessa de Baden. 

Matrimoni i descendncia.

L'any 1851 conegu a la seva esposa la princesa reial Victria del Regne Unit a l'Exposici Universal de Londres. Es casaren alcastell de Windsor l'any 1858. La parella s'establ a Prssia i tingueren vuit fills:

 SM el kiser Guillem II de Prssia, nascut a Potsdam l'any 1859 i mort a Haus Doorn Pasos Baixos l'any 1841. Es cas amb la princesa Augusta Victria de Schleswig-Holstein-Sondenburg-Augustenburg en primeres npcies, i en segones amb la princesa Hermnia de Reuss.

SAR la princesa Carlota de Prssia, nascuda a Potsdam el 1860 i morta  a Berln el 1919. Es cas amb el duc Bernat III de Saxnia-Meiningen.

SAR el prncep Enric de Prssia, nascut a Potsdam el 1862 i mort a Hemmelmark (Schleswig-Holstein) el 1929, es cas amb la princesa Irene de Hessen-Darmstadt l'any 1888.

SAR el prncep Segimon de Prssia, nascut a Potsdam el 1864 i mort el 1866.

SAR la princesa Victria de Prssia, nascuda a Potsdam el 1866 i morta a Bonn el 1929. Es cas en primeres npcies amb el prncep Adolf de Schaumburg-Lippe i en segones amb el rus exiliat Alexander Zoubkov.

SAR el prncep Waldemar de Prssia que nasqu a Potsdam el 1868 i mor el 1878.

SAR la princesa Sofia de Prssia que nasqu a Potsdam el 1870 i mor a Frankfurt el 1932. Es cas amb el rei Constant I de Grcia el 1892.

SAR la princesa Margarida de Prssia, nascuda a Potsdam el 1872 i morta a Kassel el 1954. Es cas amb el landgravi Frederic Carles de Hessen-Kassel el 1893.

Prncep i Rei de Prssia.

L'any 1861 es convert en prncep hereu al tron prussi. Polticament parlant, el futur kiser abra la ideologia liberal i parlamentria que la seva esposa portava des d'Anglaterra i defug les tesis conservadores dels seus pares i el canceller Otto von Bismarck. La cort el margin i l'apart de les esferes de poder. Junt amb la seva muller i les seves tres filles petites Victria de Prssia, Sofia de Prssia, reina de Grcia, i Margarida de Prssia constituiren el bloc liberal i parlamentari de la famlia de Prssia.

Lluit activament a la Guerra Austroprussiana de 1866 i grcies a la seva arribada es pogu consolidar l'xit prussi a la batalla de Sadowa.

L'any 1887, el metge angls Morell Mackenzie li detect un cncer a la laringe. Immediatament es prepar una operaci quirrgica per tal d'extirpar-li el cncer, per la intervenci dels seus pares i dels seus tres fills grans evit l'operaci que li hagus salvat la vida. La ra d'aquesta prohibici era el fet que el metge era angls i no alemany. Quan es volgu reprendre el tractament ja era tard i el futur kiser perd la veu definitivament.

El mar de 1888 va morir el seu pare Guillem I de Prssia, el kiser de la Unificaci. Frederic III de Prssia el substitu al tron prussi i alemany durant 99 dies. El 15 de juny de 1888 Frederic moria a Potsdam. S'apagava una oportunitat per Alemanya d'evolucionar sense traumes cap al parlamentarisme britnic.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42356" title="Tractat de Zadar" nonfiltered="1296" processed="1283" dbindex="16370">
El Tractat de Zadar fou un acord entre Vencia i Hongria que el 1358 va posar fi a la guerra entre ambds estats que havia durat del 1356 al 1358.

Mort el dux Giovanni Gradenigo el 1356, el va succeir Giovanni Dolfino. Els hongaresos van envair Dalmcia, on els venecians tenien forts interessos. El hongaresos es van apoderar de la part oriental de Hercegovina, que pertanyia a Bsnia i van permetre que el capitost local Vojeslav Vojnov es fes autnom a la part occidental amb el ttol de comte. L'any segent els hongaresos van establir-se a Zara (Zadar) i altres llocs de Dalmcia abans sota domini veneci. Quan el 1358 les autoritats de Zadar van anunciar que acceptaven el protectorat hongars, altres ciutats o illes dlmates van seguir l'exemple (Veglia, Lesina, Ragusa...) i Vencia es va veure abocada a signar la pau a Zadar.  

En aquest tractat Vencia va cedir la costa de Dalmcia des del Quarnero fins a Durazzo, i el dux veneci va haver de renunciar al ttol de Dux de Dalmcia.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42358" title="Talassocrcia" nonfiltered="1297" processed="1284" dbindex="16371">
Talassocrcia (del grec         "mar"  i         "domini, poder") s la fora o govern que es basa en el domini del mar i el conjunt de factors del poder martim. S'empra generalment per designar els governs aristocrtics d'algunes potncies antigues com Vencia, Gnova o Ragusa.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42359" title="Provncia de Carchi" nonfiltered="1298" processed="1285" dbindex="16372">

Carchi s una de les 22 provncies de l'Equador, situada a l'extrem nord i fronterera amb Colmbia. La seva capital s Tulcn, t 152.939 habitants (2001) i 3.790 km2. La capital ha adquirit una certa importncia pel fet de ser el punt fronterer ms important del pas amb Colmbia. Cal destacar la vall del Chota, zona amb una important comunitat afroequatoriana. En els darrers anys la provncia ha sofert problemes per les incursions puntuals d grups guerrillers de les FARC colombianes.

La provncia consta de 6 cantons (localitat principal entre parntesi):
 Bolvar (Bolvar);
 Espejo (El ngel);
 Mira (Mira);
 Montfar (San Gabriel);
 San Pedro de Huaca (Huaca);
 Tulcn (Tulcn);




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42363" title="Llus IV de Hessen-Darmstadt" nonfiltered="1299" processed="1286" dbindex="16373">


Llus IV de Hessen-Darmstadt (Darmstadt 1837 - 1892). Gran duc de Hessen-Darmstadt (1877 - 1892). Nebot del gran duc Llus III de Hessen-Darmstadt, esps de la princesa Alcia del Regne Unit, descendents seus sn lord Llus Mountbatten o el prncep Felip de Grcia.

Nascut a Darmstadt el 12 de setembre de 1837, fill del prncep hereu Carles de Hessen-Darmstadt i de la princesa Elisabet de Prssia, filla del prncep Guillem de Prssia i de la landgravina Frederica de Hessen-Homburg, per part de pare era nta del rei Frederic Guillem II de Prssia.

El prncep era, a ms a ms, nebot de la princesa Maria de Hessen-Darmstadt i del prncep Alexandre de Hessen-Darmstadt del qual descendeixen els prnceps de Battenberg i la famlia Mounbatten.

L'1 de juliol de 1862 es cas amb la princesa Alcia del Regne Unit i tingueren set fills:

SAR la princesa Victria de Hessen-Darmstadt nascuda a Darmstadt el 1863 i morta a Londres el 1950. Es cas amb el prncep Llus de Battenberg.

SAR la princesa Elisabet de Hessen-Darmstadt, nascuda a Darmstadt el 1864 i assassinada a prop d'Ekaterinburg pels bolxevis l'any 1918. Es cas amb el gran duc Sergi de Rssia.

SAR la princesa Irene de Hessen-Darmstadt, nascuda a Darmstadt el 1866 i morta a Hemmelmark a Schleswig-Holstein el 1953. Es cas amb el prncep Enric de Prssia.

SAGD el gran duc Ernest Llus IV de Hessen-Darmstadt, nascut a Darmstadt el 1868 i mort el 1937. Es cas en primeres npcies amb la princesa Victria Melita del Regne Unit de la qual es divorci l'any 1901, i es cas el 1905 en segones npcies amb la princesa Elionor de Solms-Hohensolms-Lich.

SAR el prncep Frederic de Hessen-Darmstadt nascut el 1870 i mort el 1873 a Darmstadt a causa de l'hemofilia.

SAR la princesa Alexandra de Hessen-Darmstadt nascuda a Darmstadt el 1872 i assassinada a Ekaterinburg pels bolxevics el 1918. Es cas amb el tsar Nicolau II de Rssia.

SAR la princesa Maria de Hessen-Darmstadt nascuda el 1874 i morta el 1878 aDarmstadt.

Durant la guerra austroprussiana el gran ducat de Hessen-Darmstadt don suport a l'emperador Francesc Josep I d'ustria en contra de Prssia, la guerra fou perduda i Hessen ocupada. Malgrat aix mantigueren la seva sobirania a canvi de la collaboraci durant la guerra francoprussiana de 1870. 

Desprs de la mort de la seva esposa es torn a casar de forma morgantica amb la senyora Alexandrina Hutten-Czapska, dona del delegat de negocis de l'ambaixada russa a Darmstadt. El matrimoni fou anullat un any desprs a causa del malestar de la famlia gran ducal. A la sra. Alexandrina se li don el ttol de comtessa de Romrod.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42368" title="Provncia de Galpagos" nonfiltered="1300" processed="1287" dbindex="16375">

La provncia de Galpagos (nom oficial: Archipilago de Coln) s una de les 22 provncies de l'Equador. Est formada per les illes Galpagos i la seva capital s Puerto Baquerizo Moreno.

La provncia consta de 3 cantons (localitat principal entre parntesi):
 Isabela (Puerto Villamil);
 San Cristbal (Puerto Baquerizo Moreno);
 Santa Cruz (Puerto Ayora);

Per a ms informaci sobre les illes, vegeu l'article Illes Galpagos.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42371" title="Pau de Passarowitz" nonfiltered="1301" processed="1288" dbindex="16376">
La Pau de Passarowitz (pel nom alemany de la ciutat srbia de Poarevac, on se sign el 1718) fou un tractat entre l'Imperi Otom i ustria, al que es va afegir Vencia.

Antecedents.
El 1715 l'Imperi Otom, que havia signat la pau amb Rssia, va comenar una srie de mesures per restablir l ordre, i contra els venecians. A Anatlia es va combatre el bandidatge mentre a Dalmcia es va assetjar Sinj, i a Grcia es va envair el Pelopons veneci (Morea) sota el comandament de Silahdar Pasha (mes de juny) i durant les segents setmanes es varen ocupar Corinto, Argos, Nuplia, Modona (Methone), Monemvasia i Koron, i a mes a mes la flota va ocupar les illes de Tenos, Egina, Cerigo i Santa Maura i Spinalonga i La Suda a Creta. Aix va provocar la reacci d'ustria, a qui interessava sostenir a Vencia, que va preparar la guerra a la Porta otomana. L'abril de 1716 ustria es va aliar amb Vencia i van signar un tractat d amistat i cooperaci. El juny de 1716 els austracs van dirigir un ultimtum al govern otom que no li donava altre remei que rebutjar-lo i anar a la guerra. 

El 25 de juliol els otomans, sota el comandament de Kara Mustafa Pasha per terra i Mehmed Pasha per mar, van atacar Corf i tot seguit Leukas o Santa Maura. Els austracs van ocupar Eger (Hongria) i van guanyar la batalla de Peterwardein el 5 d'agost de 1716 (on va morir el gran visir Damad Ali Pasha). El general austrac Joan Maties Von Schulenberg va rebutjar l atac a Corf (19 i 20 d'agost de 1716) si be els otomans van continuar provant-ho durant els segents dos anys. Amb el nou gran visir Khalil Pasha Hadjdji Arnawud (nomenat el 22 d'agost) les coses no varen millorar pels turcs: els austracs van ocupar Temesvar en els combats del 21 al 30 d'octubre del 1716, i varen entrar al Banat (que aniran ocupant entre 1716 i 1718) i la Petita Valquia entrant a Orsova i Bucarest; tamb es varen establir a Butrinto y Leukas.  L any segent els venecians, amb ajut portugus, varen guanyar als otomans la batalla naval de Cap Matapan, a l ancorada de Passavia i els austracs van continuar el seu avan assetjant Belgrad el juny. Els turcs van mobilitzar un exercit sota el comandament del gran visir Khalil Pasha que va sortir d'Edirne (Adrianpolis) el 12 de juny per fou desfet davant Belgrad el 16 d'agost i el governador de la ciutat, Safi Mustafa Pasha va capitular tres dies desprs, mentre les restes el exercit turc fugia cap a Nish. Khalil Pasha fou destitut el dia 26 d'agost. Els venecians van continuar tamb els seus xits i van ocupar Imotski a Dalmcia i Mostar a l'Hercegovina. Els austracs varen entrar a Bsnia i van assetjar Izvornik (octubre) per el governador Numan Pasha (que n era governador per conservava el seu anterior govern de Xipre) va saber rebutjar-los. La resta de combats destacats foren protagonitzats per la flota veneciana que va controlar Santa Maura i va combatre en aiges de l illa de Cerigo, sense resultat decisiu.

El 11 de febrer de 1718 ustria i l'Imperi Otom varen signar un armistici, mentre els venecians ocupaven la costa albanesa. El nou gran visir Neushehirli Ibrahim Pasha va encetar l anomena t "Perode de les Tulipes" (1718-1730) que fou un perode de pau i progrs econmic, social i cultural. Les converses de pau amb ustria varen tenir lloc a Passar (Srbia, en serbi Poarevac), de maig a juliol. El 20 de juliol els venecians varen guanyar la batalla naval del Golf de Pagania i el dia segent Turquia i ustria varen signar la pau de Passarowitz o Postxarewatz pel qual els austracs van rebre la part d Hongria al sud del riu Save, Temesvar, el Banat, Craoiva, el nord de Srbia, la Petita Valquia fins el riu Aluta o Oltu i una part de la frontera occidental de Bsnia. Uns dies desprs va esclatar l arsenal veneci de Corf i va destruir tres quarts de la flota veneciana i la repblica es va afegir a la pau, renunciant a Morea, Creta, illes de la mar Egea, Sud-est d'Hercegovina i la ciutat dlmata de Gabela per va conservar la costa albanesa, la costa de Dalmcia, Imotski, la costa d'Hercegovina, Prevesa, les Illes Jniques i l illa de Cerigo. La nova frontera Adritica es va anomenar "Lnia Mocenigo" i passava al est de les comunes de Metkovic, Imotski, Sinj, Vrlika i Knin fins a Klek i Zabska Gora. La Dalmcia veneciana en els seus nous lmits va prendre el nom dAcquisto Nuovissimo. 

Contingut i conseqncies.
Per aquest tractat, que venia a confirmar els canvis territorials produts per les accions militars, l'imperi Otom va cedir a ustria el Banat, la Srbia septentrional, incloent Belgrad, i una franja de Bsnia al sud del riu Sava, mentre que Vencia va cedir als otomans les seves possessions a Grcia (Morea, al Pelopons, Creta, illes de la mar Egea) el Sud-est d'Hercegovina i algunes possessions de Dalmcia, per va poder conservar les illes Jnies i estendre el seu domini en diferents llocs de Dalmcia.

Amb aquest tractat, que posava fi a la lluita entre l'imperi otom i Vencia, ja que prcticament desapareixien els possibles punts de contacte entre els seus territoris, ustria assolia la seva mxima expansi a la pennsula balcnica, ja que alguns dels territoris guanyats els tornarien als turcs el 1739 amb la Pau de Belgrad, i quan al segle XIX l'imperi otom els perds definitivament, seria en favor de la Srbia autnoma (i desprs independent) i no de l'imperi austrac.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42373" title="Sobirania" nonfiltered="1302" processed="1289" dbindex="16377">
Tot i que el concepte de sobirania s un dels ms difcils i espinosos de la teoria de l'Estat i de les cincies poltiques en general, podrem definir-la com el dret exclusiu d'exercir autoritat poltica suprema (legislativa, judicial i/o executiva) sobre una regi geogrfica, grup de gent o a un mateix. Representa doncs el poder legtim de darrera instncia. 

Aix significa la inexistncia terica de limitacions jurdiques al seu poder a l'mbit (territorial o hum) que li pertany. S que n'hi podria haver de socials, com per exemple els drets histrics, o altres convencions implcites.

A l'hora de tractar sobre la sobirania, cal tractar sobre dos conceptes bsics: l'un es l'mbit d'aplicaci, i l'altre el subjecte portador.

 L'mbit d'aplicaci s el conjunt d'entitats que se sotmeten a aquesta sobirania. Aix inclou, normalment, a persones i propietats.
 El subjecte portador s aquella instituci que en fa us de la sobirania, s a dir, la que fa exercici del seu poder.

A les democrcies el subjecte portador coincideix nominalment amb l'mbit d'aplicaci. A les dictadures el subjecte portador es ms redut que l'mbit d'aplicaci.

Tradut a llenguatge vulgar, a la democrcia un collectiu decideix sobre si mateix, mentre que a les dictadures una nica persona, o un grup redut d'elles, decideix sobre tot el collectiu. Sempre xerrant "en ltima instncia".

Fora de l'mbit d'aplicaci de les diverses sobiranies, existeix una anarquia, en el sentit pejoratiu de la paraula, on l'ordre no s'estableix per llei, sin per la fora bruta o la intriga. Actualment, aix correspon a l'mbit internacional, tot i que l'acord al que han arribat els pasos membres de la Organitzaci de les Nacions Unides suposa una harmonitzaci dels diferents poders sobirans i el que alguns autors consideren els ciments d'una sobirania mundial.

L'mbit d'aplicaci de la sobirania coincideix, tamb actualment, amb els anomenats Estats-Naci, mentre que el subjecte portador depen de l'organitzaci especfica de cada pas, dominant les democrcies.

S'ha de dir que un subjecte sobir, en tenir la legitimitat del poder ltim, tamb pot cedir competncies a altres entitats, de forma explcita o implcita. D'aquesta forma reconeix drets individuals i collectius, ja sigui per conviccions ideolgiques o pel simple fet de ser incapa d'exercir realment la seva sobirania.

Existeixen diferents interpretacions sobre qui o qu haurien de ser els mbits d'aplicaci i els subjectes portadors. Com a divisi inicial, existeixen dues famlies: les democrtiques i les dictatorials.

 Ideologies democrtiques .

Son aquelles on l'mbit d'aplicaci coincideix amb el subjecte portador. Taxonmicament coincideixen amb les ideologies poltiques, i es divideix segons el que considerin que s el subjecte sobir.

 Les ideologies individualistes consideren a l'individu portador ideal de la sobirania, la qual pot recuperar en tot moment, i que per tant tota construcci social no es ms que l'atribuci voluntria de competncies.
 Les ideologies identitries consideren que unes determinades entitats collectives son les portadores ideals de la sobirania, i que per tant es poden organitzar internament segons decideixin, mentre que de portes cap afora s'han de regir pel sistema anrquic, amb la possibilitat de realitzar determinades construccions socials cedint voluntriament competncies. Com a exemple d'aix estaria la Uni Europea.
 Les ideologies universalistes consideren a tota la humanitat com a portadora ideal de la sobirania, i per tant com la que hauria de reglamentar l'ordre pel qual ens regim tots. Recordem que aquest ordre pot reconixer competncies a altres entitats.

 Ideologies dictatorials .

Son aquelles on una o un grup de persones decideixen sobre un collectiu major. Taxonmicament, es categoritza dins les ideologies parapoltiques, ja sigui perqu es consideri als dictadors com a representats sobre la terra d'una suposada sobirania divina, ja sigui per pur egocentrisme o egoisme.

 Les ideologies espirituals creuen en unes lleis, en una sobirania, establertes per una entitat supra-humana. Aquesta s'hauria de respectar, i per aix es fa necessria la seva representaci sobre la terra (per exemple, el Papa).
 Les ideologies egocntriques consideren la seva visi del mn com a l'ordre ideal, ignorant aix possibles preferncies d'altres individus.
 Les ideologies egoistes consideren a la mateixa persona (o grup d'elles) com a l'entitat a beneficiar-se, i per tant com a portador de la sobirania, mentre que els altres l'haurien de servir.

Vegeu tamb.
Moviment d'alliberament nacional;
 Autodeterminaci;
 Nacionalisme;
 Nacions sense estat;
 Estat;

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42374" title="Nombre deficient" nonfiltered="1303" processed="1290" dbindex="16378">

Un nombre deficient s un enter n la suma dels divisors del qual s menor que dues vegades ell mateix. En altres paraules,  (n) < 2n, on  (n) s la funci divisor, que proporciona la suma de tots els divisors d'un nombre. La diferncia 2n    (n) s'anomena "deficincia de n".

Els nombres deficients foren introduits per primera vegada per Nicmac a la seva obra Introductio Arithmetica (c. 100). Els primers nombres deficients sn: 1, 2, 3, 4, 5, 7, 8, 9, 10, 11, 13, ... Existeix un nombre infinit de nombres deficients senars i parells. Per exemple, tots els nombres primers o tots els divisors propis de nombres deficients o de nombres perfectes.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42377" title="Tractat de Pressburg" nonfiltered="1304" processed="1291" dbindex="16379">
El tractat de Pressburg fou un tractat de pau entre Frana i l'Arxiducat d'ustria signat el 1805 a Pressburg, actualment anomenada Bratislava, com a final de la guerra de la Tercera Coalici.

El tractat de Pressburg entre l'Arxiducat d'ustria i Frana es va signar el dia 26 de desembre de 1805, i per aquest tractat ustria va rebre Salzburg (menys Eichstadt i Passau, que van passar a Baviera; l elector de Salzburg fou compensat a la cessi de les ciutats imperials de Frankfurt i Wetzlar amb el ttol de gran duc elector de Frankfurt), i renunciava als bisbats d'Augsburg, Brixen, al Tirol i al Voralberg que van passar a Baviera; a la Subia austraca i part de Brisgvia que va passar a Wrttemberg; i als territoris austracs assignats a Baden; a mes reconeixia com a reis als sobirans de Wrttemberg i de Baviera; a Frana li cedia el Venet, Istria i Dalmcia. Aquest tractat va permetre l ocupaci de total la Dalmcia (incls la Repblica de Ragusa) de la que fou nomenat governador Vicen Dandolo (1805-1809).





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42380" title="Provncies Illriques" nonfiltered="1305" processed="1292" dbindex="16380">

Les Provncies Illriques, van ser una entitat poltica que va existir durant les Guerres Napoleniques. Estaven compostes per un conjunt heterogeni de territoris avui en dia austracs, croats, italians, montenegrins i eslovens, que havien estat ocupats per Napole entre 1805 i 1806 i foren annexats al Primer Imperi Francs el 1809. El 1813, l'Imperi Austrac les va reconquerir.

 Histria .
Les Provncies Illriques foren establertes el 1809 amb l'antiga Dalmcia veneciana i els territoris dlmates sota ocupaci francesa (la Repblica de Ragusa singularment) i els territoris cedits per ustria desprs de la batalla de Wagram i el tractat de Schoenbrunn (Carntia, Carniola, part de Crocia al sud-est del riu Sava, Gorizia i Trieste). La capital fou establerta a Laibach, avui Ljubljana (capital d'Eslovnia), i va ser nomenat un governador-general, essent el primer Auguste de Marmont. El codi civil francs va ser imposat; els jueus emancipats i les lleis que els privaven de drets abolides; els idiomes oficials foren el francs, l alemany i l eslavnic. 

Administrativament es va dividir en departaments al estil de Frana, essent de 1809 a 1811 els 11 segents:


De resultes del tractat de Tilsit, el juny de 1807, la marina britnica impos un bloqueig al mar Adritic. El 22 d'octubre del 1810, una temptativa franco-italiana de prendre l'illa de Vis, en possessi de les forces britniques va fracassar.

El 1811 l administraci fou reestructurada i es van dividir en 7 intendncies:



L'agost de 1813 ustria va declarar la guerra a Frana i el general austrac Franz Tomasic va envair les provncies illiriques; els croats de l'exrcit francs van canviar de bndol. Zadar va capitular el 6 de desembre de 1813 (desprs de 34 dies assetjada) i a Ragusa una revolta popular va obligar als francesos a sortir de la ciutat, installant-se un govern provisional republic, fins que varen arribar els austracs el 20 de desembre. Els montenegrins van ocupar Kotor per l'11 de juny de 1814 es varen veure obligats a entregar-la a ustria davant la presencia d un fort exercit. Els britnics varen ocupar les illes de la costa i hi van restar fins el juliol de 1815. El Congrs de Viena va confirmar la sobirania austraca i el 1816 es va establir un regne d'Illria (sense incloure Dalmcia) i va existir formalment fins el 1849 per de fet el 1822 ja va desaparixer al integrar-se els districtes croats dins el regne d Hongria (part del Imperi d'ustria-Hongria)

 Llista de governants .
Juliol de 1806 - 1809: Vincenzo Dandolo (governador)  ;
      
 Governadors militars de Dalmcia . 
25 desembre de 1805 - 7 juliol 1806: Gabriel Jean Joseph Molitor ;
7 juliol 1806 - 1809: Auguste Frdric Louis Viesse de Marmont ;
1809 -14 octubre 1809: Clausel Bertrand, comte Bertrand ;

Governadors generals de les Provncies Illiriques.
14 octubre 1809 - gener 1811: Auguste Frederic Louis Viesse de Marmont, duc de Ragusa  ;
21 febrer 1811 -  9 abril 1811: Alexis-Joseph Delzons (inter) ;
9 abril 1811 - 21 febrer 1812: Henri-Gratien Bertrand              ;
21 febrer de 1812 - 1813: Jean-Andoche Junot, duc d'Abrants  ;
juliol de 1813 - agost de 1813: Joseph Fouch, duc d'tranto        ;

 Ducs de Dalmcia i de Ragusa. 
11 juny 1808 - 28 octubre 1813: Nicolas Jean-de-Dieu Soult, duc de Dalmcia  ;
1809 - desembre 1813: Auguste Frdric Louis Viesse de Marmont, duc de Ragusa ;

Governador austrac. 
1813 - 1814: ocupaci militar (Franz Tomasic);
1814 (a 1831): Franz Tomasic (governador);
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42382" title="Duro" nonfiltered="1306" processed="1293" dbindex="16381">
Aquest article s sobre la moneda. Pel que fa al joc, vegeu joc del duro.;


El duro s el nom tradicional de l'antiga moneda espanyola de cinc pessetes, o del valor d'aquesta moneda. Originalment era una moneda grossa d'argent, que degut als canvis monetaris dels segles XIX a XX, successivament dugu les inscripcions 8 reials (d argent), 20 reials (de bill), 2 escuts i 5 pessetes.

Procedeix de l'antiga moneda anomenada peso fuerte o peso duro en castell, de 20 rals. Tamb existia el peso de 10 rals o peso a seques. En molts pasos d'Hispanoamrica es va mantenir la paraula peso per a la seva moneda nacional.

En els ltims anys de circulaci de la pesseta, a causa del seu valor escs, el duro va ser per a molts la moneda ms petita que s'utilitzava a Espanya.

El canvi del duro a l'euro s de 33,2772 duros (166,386 pessetes) per 1 euro. Un duro equival aproximadament a tres cntims d'euro.

 s social .
Popularment, alguns mltiples de 5 pessetes eren tan o ms coneguts en duros que en pessetes: per exemple, les 100 pessetes eren conegudes com els 20 duros. No tan difs era anomenar les 500 pessetes com els 100 duros i les 5.000 com els 1.000 duros. Molts acords monetaris i moltes travesses, especialment aquells que es feien de paraula, es feien en duros i no en pessetes. Per exemple, durant molts anys les travesses als trinquets de pilota valenciana es feien sovint en duros i no en pessetes.

 Referncies .


 Vegeu tamb .
 Joc del duro;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42384" title="Propietat privada" nonfiltered="1307" processed="1294" dbindex="16382">
La propietat privada s el nom que rep el dret exclusiu d'una persona fsica o jurdica sobre una mercaderia tangible o no-tangible. Aix implica que cap persona, o grup d'elles, pot utilitzar-la de forma legtima sense que abans la propietat de la mateixa sigui transferida a una altra persona (donaci, transacci, etc.), o que l'autoritat competent anulli aquest dret (expropiaci).

Aquest darrer supsit noms s possible dins la interpretaci positivista de les lleis. Els iusnaturalistes que consideren la propietat privada com a dret natural, bviament, neguen l'existncia d'una autoritat competent per a la seva derogaci.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42385" title="Externalitat" nonfiltered="1308" processed="1295" dbindex="16383">
Una externalitat s el nom que rep a l'economia la producci o el consum d'un b afecta directament consumidors o empreses que no participen en la seva compra ni en la seva venda, i quan aquests efectes no sn reflectits totalment en els preus de mercat.

Aquest es el cas de les emissions de gasos contaminats a l'atmosfera, que perjudiquen a tota la humanitat per per les quals ning paga, o de l'excessiu renou que pugui ocasionar una empresa de construcci. Pel costat dels beneficis es podria trobar l'absorci de dixid de carboni per part d'empreses agro-forestals, o el paper cultural de certes editorials. 




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42386" title="Consell Nacional Croat" nonfiltered="1309" processed="1296" dbindex="16384">
El Consell nacional Croat fou la representaci dels croats al 1918 al dissoldre s l'Imperi Austrohongars.

Consells nacionals de les nacionalitats s havien format a ustria-Hongria i Rssia el 1917 i 1918. El 29 d'octubre de 1918 el parlament (Sabor) croata, actuant com a Consell Nacional, va proclamar el regne de Crocia, Eslavnia (Eslovnia) i Dalmcia un estat independent. Els Habsburg van reconixer l estat i li van transferir la flota el 31 d'octubre. El 2 de novembre de 1918 es va formar el govern de Crocia. La bandera nacional croata vermella, blanca i blava fou la bandera del nou estat. 

Un altre Consell Nacional, el Consell Nacional Iugoslau, s havia format al estranger agrupant sobre tot serbis, i algun croata i eslov, per oposar-se a la cessi a Itlia de la Dalmcia (que els aliats li havien proms si entrava en guerra) i es va establir a Zagreb el 15 d'octubre de 1918, presidit per un eslov per dominat pel serbi Svetozar Pribicevic, i el 24 de novembre de 1918 va demanar formar un estat com a serbis, croats i eslovens. Aquest Consell s havia acostat als serbis com nic poder que podia ajudar als croats i eslovens contra les ambicions territorials italianes.

El partit agrari, el principal de Crocia, defensava la independncia, i els delegats electes van demanar una repblica de camperols independent i neutral. Per tropes srbies ja estaven al pas i l'1 de desembre de 1918 el prncep serbi Alexandre va demanar el reconeixement d un estat unificat de serbis, croats i eslovens, que es va formar el dia 5. El Consell Nacional Croata, superat per les circumstancies i mancat de suport militar, no va poder fer res.  Per decret Alexandre va dissoldre el Consell Nacional Croata, i va formar un parlament de majoria de serbis que va declarar vigent la constituci srbia de 1903. Tot i els intents de conservar la independncia a la Conferencia de Paris del maig de 1919, el regne dels Serbis, Croats i Eslovens fou reconegut i el Consell Nacional Iugoslau en va sortir guanyador.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42388" title="Regne dels Serbis, Croats i Eslovens" nonfiltered="1310" processed="1297" dbindex="16385">
Regne dels Serbis, Croats i Eslovens (en serbocroat               ,                    / Kraljevina Srba, Hrvata i Slovenaca, en eslov Kraljevina Srbov, Hrvatov in Slovencev) s el nom que va tenir Iugoslvia entre l'1 de desembre de 1918 i el 6 de gener de 1929. Tot i que aquest fou el nom oficial, des del primer moment va ser conegut com a Regne de Iugoslvia (s a dir, "Regne dels Eslaus del Sud"). El 1929 el nom de Iugoslvia va esdevenir oficial.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42389" title="Poliarquia" nonfiltered="1311" processed="1298" dbindex="16386">
La poliarquia es una ideologia poltica que propugna que cada individu hauria de ser lliure d'elegir el sistema al que viu, i que per tant diferents sistemes d'organitzaci poltica haurien de conviure a un mateix espai geogrfic.

Es relaciona fortament amb l'anarcocapitalisme i l'autodeterminisme. Amb el primer, per compartir una visi individualista no-estatista. Amb el segon, per la capacitat dels individus d'organitzar-se en sistemes poltics independents i la seva visi en com sobre el contracte social.

Tamb s'utilitza la paraula per denominar els sistemes on el poder efectiu es reparteix entre mltiples lits, que arriben a un equilibri de poder. Molts politolegs consideren als Estats Units d'Amrica com a exemple tpic de poliarquia.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42391" title="Transleitnia" nonfiltered="1312" processed="1299" dbindex="16388">
Transleitnia fou el nom de l'estat dual dins l'Imperi austrohongars que corresponia als territoris ms enll del riu Leitha (per contraposici a Cisleitnia, que eren els territoris abans del riu Leitha). Aquest nom va sorgir de l'acord constitucional de 1867 que establia un imperi dual, amb dos estats sota el mateix emperador, i cada estat amb els regnes i provncies corresponents. Transleitnia fou de majoria hongaresa encara que dins aquest conjunt hi havia altres tnies (croats, eslovens, italians, rutens i alemanys principalment) i els hongaresos nomes eren majoritaris al Regne d'Hongria.

Foren part de Transleitnia:
El regne d'Hongria;
El Regne triun (tres en un) de Crocia (Crocia, Eslavnia i Dalmcia, la darrera part de Cisleitnia);
Crocia;
Provncia d'Eslavnia;
Provncia de Fiume ;
Provncia de Rutnia ;
Provncia de Transsilvnia;

El territori de Bsnia i Hercegovina fou un territori imperial conjunt.

Vegeu tamb.
Cisleitnia;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42394" title="Estat independent de Crocia" nonfiltered="1313" processed="1300" dbindex="16390">

L'Estat independent de Crocia fou un estat que va existir del 1941 al 1945. Fou dominat pel moviment staixa, partidari del nacionalsocialisme i aliat a Alemanya. S estenia per les actuals Crocia i Bsnia i Hercegovina.

 Histria .

El 26 d'agost de 1939 es va garantir l autonomia de Crocia (Banavina, del ttol Ban) i quant l estat iugoslau es va ensorrar el 1941 desprs del atac de les forces de l'eix, es va proclamar l estat independent de Crocia el 10 d'abril de 1941 sota la direcci del partit feixista "staixa". Els italians exercirien el control militar de la part occidental i els alemanys de l oriental. El 18 de maig de 1941 es va decidir que Crocia seria un regne i es va oferir la corona a un prncep de la dinastia savoiana, Aimon de Savoia Aosta, duc d'Spoleto (amb el nom de Tomislav II). El 10 de setembre de 1943 els alemanys van ocupar les antigues zones italianes i l idea del regne fou descartada dos dies desprs. El 9 de maig de 1944 els partisans van declarar a Crocia un estat federal dins de Iugoslvia.

Va existir formalment fins el 6 de maig de 1945 quant els partisans van entrar a Zagreb i els lders staixes van fugir, si be en els darrers mesos ja els partisans dominaven gaireb tot el territori.

 Llista de governants .

Ban de Crocia (autonomia) .

1939-1941  Ivan Subasic

 Lder (Poglavnik). 

1941-1945  Ante Paveli 

 Comandants militars italians (occident 1941-1943) .

1941-1942        Vittorio Ambrosio                ;
1942-1943         Mario Roatta                ;
1943            Mario Robotti                      ;

 Comandants militars alemanys (orient 1941-1943, tot l'estat 1943-1945) . 

1941  Maximilian Maria Joseph Freiherr von und zu Weichs  (primera vegada);
1941-1944  Edmund Glaise von Horstenau  ;
1944-1945  Maximilian Maria Joseph Freiherr von und zu Weichs (segona vegada) ;
1945    Alexander Lhr ;

 Oficial civil alemany a Crocia .              

1941-1945         Siegfried Kasche                 ;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42396" title="Mahdi" nonfiltered="1314" processed="1301" dbindex="16392">
El ttol de Mahdi o al-Mahdi, que en rab vol dir guiat per la divinitat, s un qualificatiu utilitzat amb relativa freqncia entre els dirigents islmics, amb finalitat propagandstica.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42397" title="Secta dels assassins" nonfiltered="1315" processed="1302" dbindex="16393">
La secta dels assassins va ser un moviment politicoreligis de musulmans xites ismalites, de la secta nizarita, i actiu entre els segles VIII i XIV, especialitzat en terroritzar la dinastia abbssida mitjanant l'assassinat poltic. El seu nom real era al-da'wa al-jad da (              ), La Nova Doctrina, i s'autodenominaven fedans, de l'rab, fid ' , que significa un que est disposat a sacrificar la seva vida per una causa. El mot assass t el seu origen en els seus enemics, amb connotacions despectives.
Els musulmans que li eren contemporanis eren extremadament suspicaos amb els assassins, i de fet eren descrits amb una terminologia (batini) que suggeria que noms eren musulmans nominalment. Aquest distanciament religis els veuria, eventualment, anar tan lluny com per aliar-se amb els cristians occidentals (croats) contra els musulmans en nombroses ocasions. Fins i tot, hi ha qui sost que intentaren negociar la seva conversi al cristianisme amb Amalric I de Jerusalem, per que acabaren frustrats per les maquinacions dels templers, suposadament amb l'objectiu de rebre exempcions per als onerosos imposts que els no-cristians havien de pagar a Terra Santa. La seva connexi amb el corrent principal de l'Islam era tangencial en el millor dels casos.

La secta orient l'assassinat sistemtic bsicament contra els dirigents seljcides que els perseguien. Eren molt meticulosos en matar noms el seu objectiu, evitant al mxim la prdua de vides innocents, per cometien els seus actes en pblic, especialment a mesquites desprs de l'oraci dels divendres, assegurant aix el manteniment de la seva reputaci de terror. Habitualment s'aproximaven a les seves vctimes disfressats, utilitzant com a arma una daga, mai ver o altres armes que permetessin a l'atacant escapar. Per cal destacar que sota cap circumstncia se sucidaven, preferint ser ajusticiats pels seus captors.

 Etimologia de la paraula "assass" .
Majoritriament es creu que el nom "assass" s una mutaci de "ha     n" (       , "consumidors d'haixix" en rab). Aquesta interpretaci s molt qestionada en l'actualitat, ja que prov de la crnica de Marco Polo sobre la seva visita a Alamut l'any 1273, en la que descriu una droga amb efectes ms semblants a l'alcohol que al haixix. Alguns autors suggereixen que assass simplement significa "seguidor d'al-Hasan" (o Hasan ibn Sabbah al-Razi, xeic d'Alamut). D'altres, simplement pensen que, com els consumidors de haixix eren marginats durant l'edat mitjana, la paraula ha     n es convert en sinnim de "fora de la llei". Aix que l'atribuci que es fa d'aquesta paraula a la secta ismalita de Hasan no s necessriament un indici sobre l's de drogues.

Algunes descripcions habituals sobre la seva connexi amb l'haixix s a causa de la creena errnia que aquests assassins prenien aquesta droga per a calmar-se abans de les seves missions; d'altres diuen que per a multiplicar les seves forces, convertint-los en guerrers bojos. Tamb es menciona a altres versions que era utilitzat per als seus rituals inicitics, per tal de mostrar als novenans la sensualitat i els plaers que els esperen a l'altre mn.
"Molts arabistes han pogut demostrar de forma bastant convincent que l'atribuci de l'eptet consumidors de haixix prov d'un nom poc apropiat agafat dels enemics dels ismalites, i que mai fou utilitzat pels cronistes musulmans. Per aix, era utilitzat en un sentit pejoratiu d' enemic i gent de mala reputaci. Aquest sentit de la paraula ha sobreviscut fins a l'actualitat, amb l's vulgar a l'Egipte del terme ha     n durant els anys 30 com a sinnim de sorolls o descontrolat. s poc probable que l'auster Hasan ibn Sabbah al-Razi consents el consum de drogues".
"No existeix cap menci d'aquesta droga (haixix) en connexi amb els assassins perses - especialment a la biblioteca d'Alamut (els arxius secrets)" ;
(Edward Burman, The Assassins - Holy Killers of Islam.);
Amin Maalouf, en el seu llibre Samarcanda, on explica l'origen de la secta aix com la vida de Hassan-i-Sabah, cita la manera en que, als segles XI-XIII, els seguidors de la secta Nazarita (xites ismaelites) es referien per a anomenar els guerrers d Alamut, la ciutat-fortalesa on vivia i governava Hassan-i-Sabah, lder de la secta:  Al-Assas  voldria dir  base , o lloc d on procedeixen les operacions, i  al-Assasin  voldria dir  els que son a la base  o  els que venen de la base .

 Histria dels assassins .
Tot i que aparentment ja eren coneguts al segle VIII, la fundaci de la secta dels assassins s situada comunment a l'any 1090, quan Hasan ibn Sabbah al-Razi estableix els seu baluard a Alamut, a les muntanyes al sud de la mar Cspia. Emigrant iemenita i xita ismalita, Hasan es marca com a objectiu la destrucci del califat abbssida assassinant als seus membres ms destacats.  La major part del coneixement occidental sobre els assassins prov de Marco Polo, que suposadament va visitar Alamut l'any 1273, cosa que es considera generalment un mite, ja que la fortalesa fou destruda pels mongols el 1256.

Benjamin de Tudela, jueu castell que hi va viatjar un centenar d'anys abans que Marco Polo, menciona els al ha     n i el seu lder com a "l'home vell" (traducci literal de xeic), tot i que indica que la seva ciutat principal era Kadmus.

El grup va inspirar un terror desproporcionat respecte al seu nombre i territori limitats. Els membres eren organitzats dins unes rgides classes, depenent del seu grau d'iniciaci als secrets de la secta. Els seus devots constituen una classe que cercava el martiri i seguia les ordres amb devoci inqestionable ordres que incloen l'assassinat. Degut a la naturalesa secreta de l'organitzaci, aquesta fou esmentada a nombroses teories conspiratives.

La majoria de les vctimes dels assassins foren musulmans sunnites, algunes de les quals ocupaven crrecs extremadament alts, com s el cas de Nizam-ul-Mulk. s conegut que Salad, indignat per la gran quantitat d'intents d'assassinat contra ell que quasi aconsegueixen el seu objectiu, va assetjar la seva plaa forta a Sria, Masjaf, durant la reconquesta del 1176, per que va aixecar el setge desprs de negociar, i des d'aquell moment intent mantenir bones relacions amb la secta. La versi donada pels assassins fou que el xeic en persona va arribar a colar-se a la tenda de Salad, deixant un pasts enverinat amb una nota dient Ests a les nostres mans mentre dormia.  Una altra versi parla d'una carta enviada al seu oncle matern, jurant la mort a la totalitat de la dinastia aibida. Sigui com sigui, el fet s que Salad va fer cas de les advertncies i desist.

Els cristians quedaren generalment fora de les ambicions dels assassins; no fou fins a mitjans del segle XII que realment sentiren parlar d'ells, i aix que Raimon II de Trpoli i Conrad I de Montferrat, rei de Jerusalem, en varen ser vctimes. s possible que els assassins de Conrad fossin pagats per Ricard Cor de Lle.

El poder dels assassins va ser destrut pel senyor de la guerra mongol Hulagu Khan. Durant el setge se'n va destruir la biblioteca, aix com la base del seu poder. Com que els seus propis arxius foren destruts la major part de les fonts sobre ells venen dels cronistes rabs de l'poca.

 Metodologia .

Tot i que la llegenda afirma que Hasan ibn Sabbah, lder original dels ismalites nizarites, utilitzava haixix per a concedir als seus seguidors visions del parads, s altament improbable, ja que l's i els efectes d'aquesta droga eren ben coneguts en aquella poca, i objecte de nombrosos sermons dels imams a les mesquites. Marco Polo, que va viatjar per la zona, en dna una versi similar:

Als reclutes se'ls prometia el parads a canvi d'una mort en acci. Eren drogats, sovint amb substncies similars a l'haixix (alguns tamb proposen opi i vi), i apareixien a un jard amb gran quantitat de dones (hurs) i fonts amb vi. En aquell moment els despertaven i els hi explicaven que la seva recompensa per la mort era quelcom com aix, i els convencien que el seu lider, Hasan ibn Sabbah, podia obrir les portes del parads.;

Al comenament, Hasan no era partidari d'utilitzar individus drogats i segrestats, ja que el seu fonamentalisme el prevenia d'utilitzar qualsevol tipus de droga, o de convertir infidels en mrtirs. Per a mesura que el poder ismaelita creixia, i nombroses fortaleses i els seus poblats quedaven sota el seu domini, es pensa que Hasan i els seus seguidors comenaren a reclutar i entrenar assassins des del seu naixement.

 Parallelismes moderns .

Alguns analistes comparen la histrica secta dels assassins amb Al-Qaida, indicant la similitud a les tctiques de terror i assassinat poltic, la promesa d'arribar al parads, aix com un culte mstic al voltant d'Osama Bin Laden. Al-Qaida tamb s una societat secreta, amb lders que s'amaguen a les muntanyes. El martiri tamb es una pea clau de la tctica d'Al-Qaida. A ms, est confirmat que els terroristes de l'11-S i l'11-M consumien drogues habitualment.

Cal destacar les diferncies (sucidi, atac indiscriminat, etc.), sobre les que els simpatitzants d'Al-Qaida insisteixen, donat l's pejoratiu de la paraula al mn musulm. Per s un fet que l'assassinat i el terror sn els components majoritaris de la poltica rabo-israeliana.

 Influncia a la literatura .

 Els assassins figuren a diverses noveles de William S. Burroughs. ;
 La histria dels assassins apareix mpliament a la trama de la novella de Dan Brown Angels i Dimonis. ;
 La metodologia dels assassins, descrita per Marco Polo apareix a les novelles d'Umberto Eco Baudolino i El pndol de Foucault.
 La vida d'Hassan-i-Sabah i l'origen de la secta, aix com la histria de la vida d'Omar Khayyam (fams poeta, filsof, matemtic i astrnom persa coetani de Hassan-i-Sabah) i les seves Ruba'iyyat (versos) queden descrits al llibre d'Amin Maalouf Samarcanda.
 La novella Alamut de Vladimir Bartol est dedicada als assassins;

 Bibliografia .

 Les Croades vistes pels rabs, Amin Maalouf;

 Vegeu tamb .

 Califat fatimita;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42399" title="Paul Tibbets" nonfiltered="1316" processed="1303" dbindex="16394">


Paul Warfield Tibbets, Jr. (Quincy, 1915 - Columbus, 2007) militar estatunidenc, va pilotar el primer avi que va llanar una bomba atmica.

Biografia.
 Infncia i joventut .
Tibbets va nixer el 23 de febrer de 1915 a la localitat estatunidenca de Quincy, a l'estat d'Illinois, sent fill de Paul Warfield Tibbets Sr. i d'Enola Gay Haggard. De jove va viure a Cedar Rapids (Iowa), on el seu pare tenia un negoci de confecci a l'engrs, tal i com recull el cens de poblaci dels EUA l'any 1920. El cens de 1930 indica que es traslladaren a viure a Des Moines, ciutat del mateix estat. Poc desprs es varen traslladar a Miami, a l'estat de Florida. Tibbets curs estudis a la Universitat de Florida situada a Gainesville, i fou un membre iniciat de la secci psilon Zeta de la fraternitat Sigma Ni l'any 1934.

 Allistament i guerra .

El 25 de febrer de 1937, Tibbets va ingressar com a alumne pilot al Cos Aeri de l'Exrcit a Fort Thomas a l'estat de Kentucky. L'any 1938 fou promocionat a sots-tinent rebent la insgnia a la base aria de Kelly Field, Texas (posteriorment Kelly AFB i ara Kelly Field Annex de Lackland AFB). Tibbets fou nomenat comandant de la 340a Esquadra Bombardera pilotant avions B-17 Flying Fortress el mar de 1942. Destinat a la RAF Polebrook, pilot el primer bombarder de la Eight Air Force encarregat d'una missi de bombardeig a Europa el 17 d'agost de 1942. Desprs comand missions de combat al Teatre d'Operacions de la Mediterrnia fins que retorn als Estats Units per provar avions B-29 Superfortress. "Per reputaci", Tibbets era "el millor pilot de la Forces Aries de l'Exrcit". Un dels que va subscriure aquesta reputaci va ser Dwight D. Eisenhower, del qui Tibbets serv com a pilot personal en algunes ocasions durant la guerra. 


El setembre de 1944 va ser selleccionat per comandar el projecte a la Base Aria de Wendover, a Utah, que esdevingu el 509 Grup Composat, en connexi amb el Projecte Manhattan. El 5 d'agost de 1945, el ja coronel Paul Tibbets, va batejar el B-29 amb nombre de srie 44-86292 amb el nom dEnola Gay, en honor a la seva mare (que tingu aquest nom degut a una herona d'una novella que agrad al seu pare). A les 2:45 del mat del 6 d'agost, l'avi s'enlair de l'Illa Tinian, a les Illes Mariannes Septentrionals, cap a Hiroshima (Jap) amb Tibbets al capdavant. La bomba atmica, amb el nom en codi Little Boy, va ser llanada a les 8:15 del mat (hora local) des d'una alada de 9.600 metres, i va explotar 43 segons desprs a una alada de 550 metres.

La pellcula Above and Beyond (1952) mostra els esdeveniment de la Segona Guerra Mundial que involucren a Tibbets, amb la interpretaci de Robert Taylor com a Tibbets i Eleanor Parker com a Lucy, la seva primera muller. L'any 1980, la pellcula per a televisi Enola Gay: The Men, the Mission, the Atomic Bomb torn a escenificar de forma ms fictcia la histria de Tibbets i els seus homes, amb Patrick Duffy encarnant el protagonista i Kim Darby interpretant a Lucy. Tibbets tamb ha estat representat a les pellcules Day One i The Beginning or the End.

El seu matrimoni amb Lucy Wingate acab en divorci l'any 1955; casant-se poc desprs amb Andrea. L'any 1959 fou ascendit a general de brigada, i es retir de la Fora Aria dels Estats Units el 31 d'agost de 1966.

 Desprs de la guerra .

Als anys 60 va ser destinat com a agregat militar a l'ndia, per a causa de les protestes en contra seva va ser traslladat. Desprs de retirar-se de les Forces Armades, treball per a Executive Jet Aviation una empresa de taxis aeris situada a Columbus, actualment anomenada NetJets. Es retir de l'empresa l'any 1970 per tornar a Miami. Pocs anys desprs torn a ingressar a les files dExecutive Jet Aviation desprs de vendre's la casa de Miami l'any 1974. Fou president de la companyia des de 1976 fins 1987, any de la seva retirada definitiva.

El govern dels Estats Units es disculp al Jap l'any 1976 desprs que Tibbets reprodus el bombardeig en un B-29 restaurat a una demostraci aria de Texas. Tibbets afirm que no tenia la intenci d'insultar als japonesos amb l'espectacle aeri.

Al 1995, titll de "gran i malet insult" una exposici programada pel 50 aniversari de lEnola Gai a l'Smithsonian Institution, en la que s'intentava contextualitzar el bombardeig amb la destrucci que va provocar.

L'any 1982 feren una entrevista a Paul Tibbets a la pellcula Atomic Cafe. Tamb apareix a la srie documental britnica The World at War en una entrevista feta a la dcada de 1970.

Tibbets no express cap remordiment pel que fa a la decisi de llear la bomba. En una entrevista de 1975 digu: "Estic orgulls d'haver comenat amb res, planejar-ho, i haver-ho fet funcionar tant b com ho va fer... Dormo cada nit tranquilament". El mar de 2005, va manifestar, "si es donessin les mateixes circumstncies, ho tornaria a fer."

Mort.
Mor l'1 de novembre de 2007 a la casa on vivia de Columbus, a l'estat d'Ohio (Estats Units). En els darrers anys pat insuficincies cardaques i petits accidents vasculars cerebrals, motiu que l'oblig a estar ingressat a l'hospital en ms d'una ocasi.

Tibbets especific al seu testament que no volia cap funeral desprs de la seva mort, ni tampoc que fos enterrat en una tomba per tal d'evitar que fos un punt de pelegrinatge d'activistes antinuclears. Tibbets deman que fos incinerat i que les seves cendres fossin llenades a les aiges del Canal de la Mnega.

Referncies.


 Enllaos externs .
  Web sobre l'Enola Gay ;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42400" title="Provncia de Bolvar" nonfiltered="1317" processed="1304" dbindex="16395">

Bolvar s una de les 22 provncies de l'Equador, situada en les vessants occidentals dels Andes centrals de l'Equador. La seva capital s Guaranda, t 169.370 habitants (2001) i una superfcie de 4.150 km2. Es constitu com a provncia de l'Equador el 23 d'abril de 1884. 

La posici geogrfica de la provncia fa que disposi de zones d'agricultura i ramaderia tant prpies dels Andes com de la zona costanera. Hi destaca el cultiu del blat de moro, blat, patata, civada i pltan.

La provncia consta de set cantons (la capital entre parntesi):
 Caluma (Caluma);
 Chilianes (Chilianes);
 Chimbo (San Jos de Chimbo);
 Echeanda (Echeanda);
 Guaranda (Guaranda);
 Las Naves (Las Naves);
 San Miguel (San Miguel);


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42401" title="Provncia de Caar" nonfiltered="1318" processed="1305" dbindex="16396">
Caar s una de les 22 provncies de l'Equador, situada a la part meridional dels Andes equatorians. La seva capital s Azogues, t 207.000 habitants (2001) i 3.669 km2 de superfcie. Es constitu com a provncia en 23 d'abril de 1884.

La provncia rep el nom de la cultura caari, una de les cultures preincaiques ms importants de la zona i que s'enfront als inques durant la incorporaci d'aquest territori al Tahuantinsuyo. Al nord de la provncia es troba el jaciment arqueolgic d'Ingapirca, que cont les restes inques ms importants del pas.

La provncia consta de set cantons (capital entre parntesi):
 Azogues (Azogues);
 Biblin (Biblin);
 Caar (Caar);
 Dleg (Dleg);
 El Tambo (El Tambo);
 La Troncal (La Troncal);
 Suscal (Suscal);



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42402" title="Illiniza" nonfiltered="1319" processed="1306" dbindex="16397">

L'Illiniza s un volc adormit de l'Equador, situat uns 50 quilmetres al sud de Quito. En realitat consta de dos pics: l'Illiniza Nord (5.126 m) i l'Illiniza Sud (5.248 m) situat a 1,8 km del primer. Malgrat que sembla que la majoria d'erupcions daten del Plistoc, el dom de lava Rasuyacu sembla haver estat actiu encara en poca holocnica.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42405" title="Equaci de Riccati" nonfiltered="1320" processed="1307" dbindex="16398">
En matemtiques, una equaci de Ricatti s qualsevol equaci diferencial de la forma:

;

on q0, q1 i q2 sn funcions reals, sovint escollides de forma que siguin contnues en un mateix intrval. L'equaci rep el nom el matemtic itali Jacopo Francesco Riccati (1676-1754), qui el 1720 la present, en una forma lleugerament diferent, al seu amic Giovanni Rizzetti.

L'equaci de Riccati no es pot tractar per les tcniques elementals de soluci d'equacions diferencials. El procediment de soluci s el segent. Si es pot trobar una soluci particular y1, la soluci general ser

;

I ara, substituint

;

a l'equaci de Riccati s'obt:

;

i com

;
;

o

;

que s una equaci diferencial de Bernoulli. Malauradament, y1 s'ha de trobar fent alguna suposici. La substituci necessria per solucionar aquesta equaci de Bernoulli s

;

I substituint

;

directament a l'equaci de Ricati, obtenim l'equaci lineal:

;

Llavors la soluci general de l'equaci de Riccati es pot escriure com

;

on z s la soluci general de l'equaci lineal anterior.

 Enllaos externs .
 L'equaci de Riccati a EqWorld: The World of Mathematical Equations. ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42406" title="109P/Swift-Tuttle" nonfiltered="1321" processed="1308" dbindex="16399">

El cometa 109P/Swift-Tuttle s un cometa peridic descobert independentment per Lewis Swift el 16 de juliol de 1862 i per Horace Parnell Tuttle el 19 de juliol de 1862. El cometa aparegu de nou el 1992 i fou redescobert per l'astrnom japons Tsuruhiko Kiuichi. s el cometa que causa la pluja de meteors coneguda com Perseides.

La por a la collisi de cometes i asteroides contra la Terra no va comenar a ser presa en consideraci fins als anys vuitanta, quan es va comprovar l'amenaa d'impacte d'aquest cometa, de mida aproximadament igual a la de l'asteroide que va causar l'extinci dels dinosaures. No obstant aix, clculs recents han desmentit que el cometa pugui impactar contra la Terra l'any 2126, com es creia, i comproven que no existeix perill de collisi imminent. Segons un article de la revista New Scientist, el cometa s en una rbita que probablement el dur a collidir amb la Terra o la Lluna, tot i que, de tenir lloc, la collisi no esdevindria durant aquest millenni. 

Referncies.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42409" title="staixa" nonfiltered="1322" processed="1309" dbindex="16401">



staixa s un partit poltic de Crocia fundat el 1929 per Ante Paveli , de carcter nacionalista. Va utilitzar mtodes terroristes, com l'assassinat del rei Alexandre I de Iugoslvia el 1934. El 1941 els alemanys i italians, que havien envat Iugoslvia, varen constitur l'estat independent de Crocia amb al territori autnom de la Banavina, i van installar al capdavant a Paveli , amb el ttol de Poglavnik (lder). 
La seva secci de Joves fou organitzada militarment i estructurada territorialment. Es dividia en tres grups: Ustaska uzdanica (de 7 a 11 anys), Ustaki junak (de 11 a 17) i Star evi eva mlade (de 11 a 21). Les unitats d'lit del darrer grup formaven els  Ustaki jurinik, i participaven en els combats.

Les dones foren organitzades de manera similar amb el cos de Ustaka djevojka
 
Ustaixa utilitzava la bandera nacional afegint l'emblema de l'organitzaci.

Alguns dels seus membres, els staixes van participar en la defensa de l'Alemanya de Hitler fins al darrer moment.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42410" title="Iugoslvia" nonfiltered="1323" processed="1310" dbindex="16402">


Iugoslvia significa "Pas dels Eslaus del sud", i fou el nom donat a les actuals Eslovnia, Crocia, Bsnia i Hercegovina, Srbia, Montenegro, Macednia i Kosovo des de 1929 a 1941 i des de 1945 al 2003.

Es va formar el desembre de 1918 sota el nom de Regne dels Serbis, Croats i Eslovens, amb la dissoluci de l'Imperi austrohongars. Aquest regne ja fou generalment conegut com a Iugoslvia, nom que va adoptar formalment el 1929. El 1941 va ser envat pels alemanys i pels italians, i es constituren tres estats independents: Srbia, Montenegro i Crocia (incloent Bsnia i Hercegovina). De la resta del pas Eslovnia fou repartida entre Alemanya, Itlia i Hongria; i Macednia entre Itlia i Bulgria. Srbia va conservar el Banat per la resta de la Voivodina va passar a Hongria, i el Kosovo va passar a Albnia (sota domini itali). Itlia tamb va rebre zones de la costa a Dalmcia a crrec de Crocia i Montenegro.

El 1944 els partisans van declarar la restauraci de Iugoslvia com estat federal i socialista destronant el rei Pere II de Iugoslvia. Aquest es va formar el 1945 sota el nom de Repblica Democrtica Federal de Iugoslvia, que el 1946 es va canviar a Repblica Federal Popular de Iugoslvia, i el 1963 a Repblica Federal Socialista de Iugoslvia. El 1991 Eslovnia i Crocia s'independitzaren, i ms tard tamb ho feren Bsnia i Hercegovina i Macednia. Desprs de l'anomenada Guerra dels Balcans (1991-1992), l exrcit federal format majoritriament per serbis no va poder imposar la unitat 1992, i Iugoslvia es va reconstituir sota noves bases entre Srbia i Montenegro, amb el nom de Repblica Federal de Iugoslvia, de la que es va separar la regi de Kosovo, que desprs d un conflicte fou posat sota control internacional. A Montenegro va guanyar les eleccions el partit oposat al nacionalisme serbi de Slobodan Miloevi , i de fet va quedar separat. Desprs de la guerra de Kosovo, Miloevi  va perdre les eleccions a Srbia i fou entregat al Tribunal Internacional de la Haia per ser jutjat per crims de guerra.  El 2003 Srbia i Montenegro van refer la uni (virtualment desfeta) sota bases confederals, i varen crear la Repblica de Srbia i Montenegro, desapareixent aix el nom de Iugoslvia. Ms tard, el 2006, mitjanant un referndum, es van dividir en 2 estats independents, Montenegro i Srbia. El 17 de febrer de 2008 la provincia serbia de kosovo aconsegui la independencia, al votar a favor 111 del 120 diputats.




































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42411" title="Banovina Crocia" nonfiltered="1324" processed="1311" dbindex="16403">
Banavina s el nom que va portar Crocia del 1939 al 1941, quan es va constituir en territori autnom dins del Regne de Iugoslvia.

El nom deriva de "Ban" que era el ttol tradicional que portaven els governants de Crocia.

Vegeu tamb.

 Estat independent de Crocia ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42415" title="Bandera de l'Estat de Crocia" nonfiltered="1325" processed="1312" dbindex="16404">


L'Estat independent de Crocia format el 10 d'abril de 1941 pels staixes sota protecci d'Alemanya i Itlia, va adoptar la bandera nacional vint dies desprs de la seva proclamaci, el 30 d'abril de 1941. Durant els primers vint dies es van utilitzar les banderes amb els colors de Crocia amb o sense smbols staixes i sobretot la bandera de la Banavina (entitat autnoma constituda per Crocia dins el regne de Iugoslvia), que era vermella, blanca i blava amb l'escut a quadres blancs i vermells (com un tauler d'escacs) al mig.

La bandera adoptada el 30 d'abril fou la mateixa que la de la Banavina, per amb el smbol staixa al cant superior esquerre, i fou la primera d'una llarga srie de banderes per diverses utilitzacions establertes per les autoritats de l'Estat.

Vegeu: Banderes de l'Estat de Crocia per Zeljko Heimer



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42416" title="Escut de l'Estat de Crocia" nonfiltered="1326" processed="1313" dbindex="16405">


L escut de l'estat independent de Crocia fou el tradicional escut croat, format per quadres blancs i vermells. L escut de tipus sus es composava de cinc lnies de quadres, a la primera, comenant per blanc, tres de blancs i dos de vermells; a la segona tres de vermells i dos de blancs; a la tercera tres de blancs i dos de vermells; a la quarta tres de vermells i dos de blancs; i a la cinquena tres de blancs i dos de vermells.

Juntament amb aquest escut fou omnipresent l emblema del moviment dirigent del pas, staixa.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42418" title="Croat" nonfiltered="1327" processed="1314" dbindex="16406">

Etnografia: poble dels Balcans. Vegeu croats.
Histria: cristi que va prendre part de les Croades. Vegeu Croat (guerrer).
Lingstica: una de les tres estandarditzacions principals del diasistema  del serbocroat juntament amb el serbi i el bosni. Vegeu llengua croata;
Numismtica: moneda catalana de plata. Vegeu Croat (moneda);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42419" title="Croats" nonfiltered="1328" processed="1315" dbindex="16407">
Croat s el poble que habita Crocia i per extensi la seva llengua, a cops anomenada serbocroat, tot i que hi ha controvrsia amb aquesta denominaci.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42420" title="Croat (guerrer)" nonfiltered="1329" processed="1316" dbindex="16408">
Croat fou el guerrer catlic que va prendre part a les Croades, que es distingien per una creu cosida al pit i per la seva obediencia a l'esglsia a canvi de la protecci eclesistica sobre llurs bens i persones mentre durava l'expedici.

Molt pocs cavallers catalans van agafar la creu. Si ho van fer molts occitans, especialment de Tolosa. Ramon de Sant Geli va arribar a ser comte de Trpoli al Lban. 

Jaume I el Conqueridor, fou el primer rei croat de la Corona d'Arag. Va agafar la creu el 1269 i va sortir amb una expedici naval cap a Terra Santa, per va haver de tornar per una tempesta i nomes 11 naus van arribar a Sant Joan d'Acre sota comandament dels cavallers croats Ferran Sanxis de Castre i Pere Ferrandis, fills naturals d'En Jaume. La Croada de Jaume I hauria estat la novena croada. El 1274 Jaume I va anar al concili de Li i va oferir agafar la creu per el seu oferiment no va tenir cap acollida.

Posteriors croades contra els turcs en les que van participar els catalans (a partir de 1455) ja tenen un caracter diferent. Els cavallers que hi participen ja no son croats sino servidors del seu sobir. L'poca del cavallers croats havia passat.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42421" title="Croat (moneda)" nonfiltered="1330" processed="1317" dbindex="16409">


El croat era una moneda catalana d'argent creada el 1285 pel rei Pere II. Se la va conixer com a croat barcelon i, tamb, com a xamberg. A l'anvers figurava l'efgie del comte de Barcelona, i al revers la creu a la qual devia el nom la moneda. 

Un croat equivalia a dotze diners de tern. Es caracteritzava per tenir una gran creu al revers, d'aqu el seu nom. Els croats s'emetien des de les seques de les ciutats de Barcelona i Perpiny.

Tamb van posar-se en circulaci peces de mig croat i d'un quart de croat.

Es van encunyar croats durant segles, encara que la quantitat de plata que duien va anar variant. Els darrers croats es van fer a Barcelona els anys 1705 i 1706, primer a nom de Felip V de Borb, i desprs per al pretendent Carles III d'ustria.

 Referncies .
 Vall-llosera i Tarrs, J. Noves aportacions al Catleg dels croats de Barcelona, 1285-1706, Acta Numismtica, volum 35, any 2005, pgines 67-71.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42423" title="Cap d'Estat" nonfiltered="1331" processed="1318" dbindex="16410">
El terme cap d'Estat s un terme genric per referir-se a l'individu o al grup d'individus que sn els principals representants pblics d'un estat poltic, federaci, monarquia o repblica. El seu paper sovint inclou la personificaci de la continutat i legitimitat de l'Estat i l'exercici de les funcions, tasques i poders poltics que li han estat atorgats per la constituci del seu pas. 

Charles de Gaulle va descriure el paper que planejava pel president francs quan va escriure la constituci francesa moderna. Va dir que el cap d'Estat hauria de personificar l'"esperit de la naci" davant la naci mateixa i el mn. Avui dia, molts pasos esperen que llurs caps d'Estat personifiquen llurs valors nacionals de manera similar. 

Cada pas t el seu propi sistema executiu per, essencialment, n'existeixen quatre categories:
 El sistema presidencialista (o imperial) en qu el cap d'Estat s alhora el cap de govern i exerceix tot el poder executiu activament.
 El sistema semipresidencialista en qu el cap d'Estat comparteix l'exercici del poder executiu amb un cap de govern.
 El sistema parlamentari en qu el cap d'Estat posseeix poders executius terics per, a la prctica, l'exercici del poder executiu recau en un cap de govern.
 El sistema no-executiu, en qu el cap d'Estat no posseeix cap poder executiu i t noms un paper simblic i representatiu.




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42424" title="Zagreb" nonfiltered="1332" processed="1319" dbindex="16411">

Zagreb (pronunciat: ) s la capital de Crocia. Est situada entre els turons meridionals de la muntanya Medvednica i la riba nord del riu Sava, a uns 120 metres sobre el nivell del mar.

La seva posici geogrfica favorable, a la part sud-oest de la plana pannnica, que s'estn pels Alps, els Alps dinrics, la mar Adritica i les regions de la plana pannnia, la doten d'una connexi excellent per al trnsit entre l'Europa Central i l'Adritic. 

Aquesta situaci de trnsit, la concentraci d'institucions industrials, cientfiques i de recerca i la tradici industrial sn la clau de la seva posici de lideratge econmic.
 
Zagreb s la capital dels poders administratius de l'Estat i de gaireb tots els ministeris del govern croat. 

Poblaci.

Zagreb s la ciutat ms gran de Crocia i la nica amb una rea metropolitana de ms d'un mili de persones. 1.088.841 viuen a l'rea metropolitana de Zagreb, que inclou altres ciutats ms petites com Samobor, Velika Gorica i Zaprei . La poblaci oficial noms de la ciutat ha passat de 779.145 persones el 2001 a 973.667 el 2005. Aix s'explica per la gran quantitat de gent que prov de les zones rurals. Noms durant el 2005, Zagreb reb cap a 80.000 nous residents. 

La majoria dels seus ciutadans sn croats (91,94%), segons el cens de 2001. El mateix cens t una poblaci de 40.066 residents que pertanyen a minories tniques. Les minories tniques i la seva composici es distribueixen de la segent manera: 18.811 serbis (2.41%), 6.204 bosnians (0.80%), 3.389 albanesos (0.43%), 3.225 eslovens (0.41%), 1.946 gitanos (0.25%), 1.131 montenegrins (0.17%), 1.315 macedonis (0.17%), entre altres minories tniques menors. 

Nom.
El nom modern Zagreb fou registrat per primer cop al segle XI (1094). Deriva del croat "a la squia/depressi", probablement en referncia a la seva situaci geogrfica. 

Histria.

Mentre els hbits humans sn presents a la ciutat des del neoltic i fins i tot amb l'antiga ciutat romana d'Andautonia, molt ben conservada, fou al 1094 que el rei hongars Ladislau I d'Hongria fund un bisbat al tur Kaptol. Al tur del costat, Gradec (Gri ), es desenvolup una comunitat eclesistica independent. Els emplaaments patiren una forta invasi mongola el 1242, per quan aquesta s'acab, el rei Bela IV d'Hongria declar Gradec una ciutat reial autnoma per tal d'atraure artesans estrangers. 

Durant els segles XIV i XV, totes dues comunitats rivalitzaven entre elles tant econmica com polticament. Noms treballaven conjuntament en el camp del gran comer - com per exemple la fira anual de l'arbre que durava dues setmanes. Aquests dos turons medievals, Gradec i Kaptol, es fusionaren finalment en una comunitat, Zagreb, cap a principis del segle XVII. Actualment formen el centre cultural de la ciutat moderna (el centre econmic i de trnsit s'ha desplaat cap al sud). Des de llavors, el bisbat de Kaptol ha esdevingut l'Arquebisbat de Zagreb. 

La construcci de la xarxa ferroviria (1860) va permetre als vells suburbis barrejar-se gradualment amb el Donji Grad que es caracteritza per una estructura de bloc regular tpica de les ciutats centre-europees. Aquest nucli aixopluga grans edificis, monuments i parcs, aix com un bon nombre de museus, teatres i cinemes. 

Els barris de la classe treballadora se situaren entre la via del tren i el riu Sava mentre la construcci de barris residencials als turons del sud de Medvednica foren acabats entre les dues guerres mundials. 

Desprs de la meitat dels anys 50 la construcci de noves rees residencials del sud del riu Sava comenaren amb l'anomenada Novi Zagreb (Nou Zagreb). La ciutat tamb s'expand cap a l'oest i l'est incorporant Dubrava, Podsused, Jarun, Blato, etc.

La xarxa ferroviria de mercaderies i l'aeroport internacional Pleso foren construts al sud del riu Sava. La zona industrial ms gran (itnjak) del sud-est representa una extensi de les zones industrials dels afores de l'est de la ciutat, entre el Sava i la regi de Prigorje. 

Lnies urbanitzades d'edificis conecten Zagreb amb els centres dels seu voltant: Sesvete, Zaprei , Samobor, Dugo Selo i Velika Gorica. Sesvete s la que ms probablement esdevindr part del nucli urb i, de fet, ja s'inclou a la Ciutat de Zagreb.

Economia.
La majoria de la indstria croata es concentra a Zagreb, com la indstria metalrgica, l'electrnica, txtil, electrnica, qumica, farmacutica (Pliva), grfica i la indstria de pell, fusta, paper, etc. 

La ciutat tingu una important renda per cpita el 2004. Tanmateix, els sous i preus encara sn ms baixos que a l'Europa Occidental. 

Durant el 2005 la taxa d'atur a Zagreb era d'un 8%, la meitat de la mitjana nacional. 

Govern municipal.
La Ciutat de Zagreb t l'estatus de comarca dins de Crocia. El govern municipal s governat pel Batlle que s elegit per l'Ajuntament. 

El batlle actual de Zagreb s en Milan Bandi  (SDP).

L'Ajuntament est format per 51 representants, presidits per Tatjana Holjevac (ind. rep.), els quals es reparteixen de la segent manera: 
 Partit Social Demcrata de Crocia (SDP) 19;
 Uni Democrtica Croata (HDZ) 7;
 Partit Croat dels Drets (HSP) 6;
 Partit del Poble Croat (HNS) 4;
 Partit Croat dels Pensionistes (HSU) 3;
 Partit Croat Agrari (HSS) 3;
 Partit Social Liberal de Crocia (HSLS) 1;
 Centre Democrtic (DC) 1;
 Independent 7;

s resultat de les eleccions de 2005. 

Transport.

Hi ha tres principals vies de trnsit:
 l'oest, cap a Ljubljana, Eslovnia i cap a l'Europa Occidental;
 l'est, cap a Eslavnia i l'Europa del sud-est i Orient Mitj; i ;
 el sud, cap a Rijeka, el port ms gran de la badia de Kvarner i Split a Dalmcia, la segona ciutat ms gran de Crocia, que tamb disposa d'un port important.

S'ha planejat un tnel que travessa les Muntanyes Medvednica i esdevindr la principal connexi de trnsit del nord de la ciutat. 

El ferrocarril que passa pel riu Sutla i la principal carretera de Zagorje (Zagreb - Maribor - Viena), aix com connexions amb la regi de Pannnia i Hongria estan enllaades amb les rutes camioneres. 

La connexi ferroviria meridional cap a Split funciona seguint una lnia per la regi de Lika (renovada el 2004 per permetre una viatge de cinc hores); hi ha una via ms rpida passant per la vall del riu que actualment s en s fins la frontera de Crocia amb Bsnia i Herzegovina. 

El ferrocarril i l'autovia (A3) pel riu Sava que va fins Eslavnia i fins a Belgrad son algunes de les vies amb ms trnsit del pas. 

La ciutat t una xarxa viria ben desenvolupada amb diverses de les principals vies amb ms de quatre carrils. Hi ha certa congesti al centre de la ciutat i el prquing tamb s un problema. El problema s'alleuja de certa manera amb la construcci del nou prquing subterrani amb diversos pisos. 

El transport pblic de la ciutat s'organitza en dues capes: les parts interiors de la ciutat estan principalment cobertes per trams i els suburbis exteriors estan enllaats amb autobusos. La companyia de transport pblic, ZET (Zagreba ki Elektri ni Tramvaj, Tramvies Elctrics de Zagreb), s subvencionada per l'ajuntament. Actualment hi ha un programa ambicis entre mans per substituir els carrils vells de tramvia amb els nous tramvies moderns construts sobretot per companyies Kon ar elektroindustrija i, en una proporci menor, per TV Gredelj. S'han comprat 70 trams, i es calcula que l'ltim tram entrar en funcionament cap al desembre de 2007, a ms d'un acord que assegurar 100 trams ms. 

El funicular Uspinjaca de la part histrica de la ciutat s una atracci turstica. Els taxis estan disponibles per sn lleugerament ms cars. Durant aquests ltims anys, l'empresa ferroriria estatal H (Hrvatske eljeznice, Ferrocarrils Croats) ha estat desenvolupant una xarxa de trens de rodalies a la rea metropolitana de Zagreb. Pel que fa al 2004, s'han restaurat algunes connexions ferroviries de l'est a l'oest de la ciutat. 

S'est planejant un sistema ferroviari lleuger. De fet, el sistema es preveu amb cinc lnies; tres d'oest a est, i dues de nord a sud. Totes les lnies serien soterrades al centre de la ciutat. La primera lnia entrar en funcionament cap al 2012.

L'Aeroport de Zagreb factura cap a 1,6 milions de passatgers per any. S'ha projectat una nova terminal pel 2008, la construcci de la qual comenar l'abril del 2006.

Rodalies.

Els voltants de Zagreb han estat constantment deshabitats des de l'era prehistrica, per les troballes arqueolgiques de la cova de Veternica del paleoltic i l'excavaci de les runes de la ciutat romana d'Andautonia, prop de l'actual poblet de  itarjevo.

Ex-poblats pintorescos als turons de Medvenica: estine, Gra ani i Remete estan disposats al voltant de la ciutat com perles d'un collar, i mantenen la seva rica tradici cada dia: costums folclriques, paraiges de estine, productes de gengibre, etc.  

La Muntanya Medvednica (Zagreba ka gora), amb el seu cim ms alt Sljeme (1,033 m), ofereix una vista panormica de Zagreb, el Sava i les valls de Kupa, i la regi de Hrvatsko Zagorje. Cap a mitjans de gener del 2005, Sljeme acoll el seu primer Campionat d'Esqu Mundial, que acab sent un esdeveniment puntual. Des d'all es pot veure fins a Velebit a travs de la costa rocosa del nord de Crocia, i els pics nevats dels Alps julians de la vena Eslovnia. Hi ha diversos pobles que ofereixen allotjament i restaurants per als excursionistes. Els esquiadors visiten Sljeme, que t quatre pistes d'esqu, tres remuntadors i un telecadira.

La vella Medvedgrad, una localitat medieval construda cap al segle XIII i restaurada recentment, representa una atracci especial de la muntanya Medvednica. Esguarda la part oest de la ciutat i tamb t el Santuari de la Ptria, un indret memorial, on Crocia homenatja tots els seus herois nacionals que defensaren la ptria durant la seva histria. 

Les agncies de viatge tamb organitzen excursions guiades cap als afores de la ciutat. 






























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42427" title="Ante Paveli?" nonfiltered="1333" processed="1320" dbindex="16412">
Ante Pavelic (Ante Paveli ) fou un poltic croata nascut el 14 de juliol de 1889 a Bradina (Bsnia i Hercegovina).

Membre del Partit dels drets, va fer part de la facci mes nacionalista de Josip Frank. El 1919 fou secretari del Partit pur del drets, i fou breument detingut el 1921. El 1927 fou elegit pel consell municipal de Zagreb.

Al establir-se la dictadura del rei el 1929 va fundar el moviment nacionalista d extrema dreta staixa, a la clandestinitat. El 1934 el seu grup va assassinar a Frana al rei Alexandre I de Iugoslavia, i Ante Pavelic, que era a Itlia, fou detingut altre cop per poc temps.

Fou nomenat lder (Poglavnik) de l'Estat independent de Crocia el 1941 i va governar fins el 1945. Durant el seu govern es va reprimir als comunistes i es van fer campanyes contra jueus, gitanos i serbis. El maig de 1945 va fugir cap Alemanya (a ustria) i desprs a Itlia on fou amagat pels seus partidaris italians, i tot i que els americans van conixer la seva estana, no va ser detingut. Vers el 1946 va fugir a l'Argentina, on va ser protegit per Pern

El 1957 va patir un intent d assassinat per part del txtnik serbi Blagoje Jokovic. Llavors va fugir a Espanya on va ser protegit per Franco.

Va morir a Madrid el 28 de desembre de 1959.

 Referncies .
 Philip Rees Biographical Dictionary of the Extreme Right Since 1890 (Simon & Schuster, c1990, ISBN 0-13-089301-3);































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42428" title="Llista de bisbes de Girona" nonfiltered="1334" processed="1321" dbindex="16413">


Bibliografia.
Web del bisbat de Girona;
Episcopologi del bisbat de Girona;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42430" title="Duc" nonfiltered="1335" processed="1322" dbindex="16414">


Duc s un ttol nobiliari que t el seu origen a Roma, on funcionaris militars portaren el nom de dux (en plural Duces), subordinat als comites (comtes).

Ms tard fou tamb un funcionari poltic i amb el temps els governadors provincials o territorials. Amb Diocleci, el dux fou el governador militar de les provncies al costat del governador civil. A l'Imperi bizant els governadors dels themos (districtes) portaren el ttol de dux. El ttol va passar als brbars, on el dux era el cap militar d un ducat per tenia tamb altres atribucions (judicials, financers, poltiques...)

A Catalunya el ttol apareix a l alta edat mitjana com a ttol personal del comte principal, junt amb el de marqus quan els seus comtats eren fronterers. El darrer que va usar el ttol fou Ramon Berenguer III el 1114.

A l edat mitjana les funcions militars i civils tornaren a unir-se i els ducs van tenir ambds poders. Aix a Frana eren els feudataris ms importants desprs del rei. A Alemanya els ducs van arribar a tenir molt de poder que va anar minvant desprs amb l enfortiment dels feus menors. Tot i aix a Franca i Alemanya van subsistir ducs, amb poder limitat a Frana per sobirans a Alemanya (Baviera, Saxnia, Subia, Francnia...)

Lnia d'honor dels ttols nobiliaris.


Nota: (A Alemanya i Itlia el duc i gran duc estan per davant del prncep).
Nota2: En alguns pasos, per damunt del prncep hi ha el gran prncep.
Nota3: En alguns pasos, per damunt del duc hi ha el gran duc o arxiduc.

Evoluci.
El ttol es va abandonar en alguns llocs per va continuar derivat del sistema administratiu rom a Frana, Alemanya i Itlia i es va estendre a Anglaterra (vers el 1133 es va crear el ttol de duc de Cornualla) Portugal (duc de Combra el 1415), Esccia (duc de Rothesay el 1398), Castella (duc de Molina el 1371) i Arag (duc d'Hixar el 1483).

A Catalunya el ttol es va concedir a alguns nobles a partir del segle XIV: duc de Girona el 1351, duc de Montblanc el 1387, duc de Gandia el 1399, duc de Vilafermosa el 1464, duc de Sogorb el 1476,  duc de Villena (a Castella) el 1420, duc de Cardona el 1491. Tamb es crearen ducs als regnes de Siclia i Npols (Sermoneta el 1501, Somma el 1502, Montalto el 1507).

A Catalunya no se'n va concedir cap ms desprs del segle XVI fins al segle XX, ja amb carcter merament honorfic.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42431" title="Senat" nonfiltered="1336" processed="1323" dbindex="16415">
El Senat s una cambra de representaci, existent en el pasos amb sistemes bicamerals, i que s considerada la cambra alta, formant junt amb la cambra baixa, el parlament.

Orgens.
La instituci t el seu origen en el Senat rom, consell suprem de l'estat, que va anar perdent les seves atribucions amb les successives dictadures i l'establiment de l'Imperi.

Estats federals.
Als estats federals tenen per missi protegir els drets dels territoris o minories integrants del estat, per en els estats unitaris tenen la missi de controlar les lleis dictades per la cambra baixa.

Estat espanyol.
A Espanya el Senat s una cambra territorial segons la constituci per les fortes arrels unitries dels successius governs, l'han deixat en una cambra de control del Congrs de Diputats, que en ltim terme fa prevaldre les seves decisions, no quedant garantits els drets del territoris per cap cambra de representaci.

Actualment (novembre de 2005) es debat la seva reforma que pretn convertir-la en una cambra de representaci territorial, a l'estil altres estats federals.

Vegeu tamb.
 Senat espanyol tamb anomenat Cambra alta.
 Congrs de Diputats o Cambra baixa.

Enllaos externs.
 Web del senat espanyol;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42432" title="Equacions de Cauchy-Riemann" nonfiltered="1337" processed="1324" dbindex="16416">
Les equacions de Cauchy-Riemann caracteritzen les funcions d'una variable complexa diferenciables en sentit complex entre les funcions diferenciables en sentit real: sn condicions necessries i suficients relatives a les derivades parcials d'una funci diferenciable en sentit real perqu sigui diferenciable en sentit complex.

Considerem aqu una funci  d'una variable complexa, definida en un obert U de . Emprem les notacions segents:
la variable complexa  es nota per , on x, y sn reals;
les parts real i imaginria de  es noten respectivament per  i , es a dir: , on  sn dues funcions reals de dues variables reals.

Les equacions de Cauchy-Riemann en  es poden escriure sota les formes equivalents segents:
;
 i ;
;

Funcions d'una variable complexa diferenciables en sentit complex.

Definici.
Diem que la funci  s diferenciable en sentit complex, o -diferenciable (o derivable) en un punt  si existeix el lmit (finit) , anomenat derivada de f en .

Fixem-nos que aquesta condici de -diferenciabilitat per a funcions de variable complexa s molt ms restrictiva que l'equivalent per a funcions de variable real. L'origen d'aix es troba en el fet que per a funcions de variable real per a la diferenciabilitat en un punt noms cal exigir que existeixin i siguin iguals els lmits per la dreta i per l'esquerra quan els increments  x tendeixen a zero, ja que sn les dues niques possibilitats d'aproximar-se al punt. En canvi, en el pla complex hi ha infinites possibilitats (infinits camins) per aproximar-se a un punt determinat.

Un cas important.
Es diu que una funci s holomorfa en un obert de  si s -diferenciable en tot punt d'aquell obert.

Caracteritzaci de les funcions diferenciables en sentit complex.

Teorema.

Les funcions -diferenciables en un punt  (on  sn reals) son aquelles funcions;
diferenciables en sentit real en ;
i que, a ms a ms, compleixen les equacions de Cauchy-Riemann en . Aquestes equacions es poden escriure sota les formes equivalents segents:
;
 i ;
;
En aquest cas:
la diferencial de  al punt  s l'aplicaci ;
;


;

Un cas important.
La caracteritzaci segent de les funcions holomorfes s una conseqncia immediata del teorema precedent, aplicat en cada punt.

Teorema: una funci  s holomorfa en l'obert U de  si i noms si:
s diferenciable en sentit real en tot punt de U,
i compleix les equacions de Cauchy-Riemann en tot punt de U;

Exemples.
La funci  s (almenys) de classe  en , per tant hi s -diferenciable; per no s -diferenciable en cap punt, perqu no compleix les equacions de Cauchy-Riemann en cap punt. En efecte, com que :
;
: per a tot , .
La funci  s (almenys) de classe  en , per tant hi s -diferenciable; s -diferenciable en 0 i noms en aquest punt (no s holomorfa en cap obert: el conjunt  dels seus punts de -diferenciabilitat t interior buit).
La funci  s holomorfa en  i per a tot , . En efecte, si  i ,  quan . Es t , per tant:
;
 (equacions de Cauchy-Riemann en z).

Un exemple on les derivades parcials no sn contnues.
Se sap que tota funci holomorfa en un obert t derivades parcials contnues en aquest obert (aix no forma part de la definici; la continutat i dhuc el carcter infinitament diferenciable de la funci s una conseqncia de la teoria de Cauchy). Tanmateix, s possible que una funci diferenciable compleixi les equacions de Cauchy-Riemann en un conjunt no obert (per exemple en un nic punt) i que les seves derivades parcials no siguin contnues.

;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42433" title="Ortografia del neerlands" nonfiltered="1338" processed="1325" dbindex="16417">
L'alfabet neerlands..
L'alfabet emprat per escriure el neerlands s, com a la majoria de llenges europees l'alfabet llat ampliat amb l'accent tancat, obert i circumflex, i el conjunt IJ (lletra), encara que no hi ha uniformitat sobre si es considera una lletra, o es deu de separar com a dues lletres independents. Correspon al diftong . Pot tamb escriure's com a  (noti's que escrivint tenen el mateix aspecte). En comenaments de paraules tant I com J van en majscula (exmp: IJsselmeer). 



1 La y s sovint reemplaada per el conjunt  , intercalada entre la x i la z. Realment apareix en paraules extrangeres i no es considera com a una lletra prpia. s habitual la segent ordenaci:
A, B, C, D, E, F, G, H, I, J, K, L, M, N, O, P, Q, R, S, T, U, V, W, X,  , Z.

Les grafies menys emprades sn la q, la x.
La lletra de ms s s la e.

Ortografia.
Per poder representar tots els sons de l'idioma s necessari una quantitat elevada de digrafs i trgrafs. Algunes de les grafies actuals corresponen a sons ja desapareguts com sch.

digrafs voclics: eu, oe.
dgrafs per assenyalar vocals llargues: aa, ee, ie, oo, uu.
diftongs: au, ay, ei, ij, ou, ui, uw.
altres combinacions vocliques: aai, auw, eeuw, ieuw, ooi.
digrafs consonntics ch, ng, sj, tj.
trgrafs: sch.

Aquest sistema d'escriptura permet distingir immediatament les vocals curtes de les llargues. Si una vocal est repetida (o en el cas de la i, t una "e" darrera) s llarga, per exemple a raad ("consell"), zee ("mar"), tien ("deu"), groot ("gros"), vuur ("foc"). 

Si noms n'hi ha una, la vocal ser sempre curta excepte si es troba en una sllaba no final de paraula i darrera noms hi t una consonant. Aix per exemple a leren ("aprendre") la primera e s llarga mentre que la segona s curta. 

Molts verbs que en infinitiu tenen a la primera sllaba una vocal llarga escrita amb una sola lletra veuen com la seva arrel varia en passar a formes del singular. Per exemple: 
 lopen -
</doc>
<doc id="42435" title="Dspota (ttol nobiliari)" nonfiltered="1339" processed="1326" dbindex="16418">
Dspota (grec:         , despot s, femen:         , despoina, blgaro i serbi       , despot, femen:          , despotina), s un ttol bizant que tamb s'atorgava a l'Imperi Llat, Imperi Blgar, Imperi Serbi, i Imperi de Trebizonda.

 Origens .
El terme original en grec despot s volia dir senzillament "senyor" i era el sinnim de kyrios. Com l'equivalent del ttol llat dominus, el terme despot s es feia servir per referir-se a l'Emperador rom, ocasionalment utilitzat a llocs formals, com per exemple, monedes. 

El ttol despot s s'otorgava a membres de la casa imperial. Aquesta tradici va comenar amb el futur rei Bla III d'Hungria, com el futur gendre i hereu de l'emperador bizant, I Comn] a l'any 1163. Segons Gyula Moravcsik, el ttol va ser una simple traducci del ttol hngar de Bla "r", per altres historiadors creuen que ve del ttol rom dominus.

La majoria dels despot s foren els fills petits o els gendres d'emperadors bizantins, que tenien per costum proclamar als seus fills grans com a co-emperadors (symbasileus). El ttol despot s va ser un ttol cortes sense funcions ni poders militars ni administratius especfics, malgrat que gaudien de la posici honorfica ms alta desprs de l'emperador.

Desprs de la Quarta Croada, el ttol va passar a ser utilitzat en els estats que succeren l'Imperi bizant, i l'otorgava qualsevol monarca que tingus ttol imperial, inclosos els emperadors de l'Imperi Llat i l'Imperi de Trebizonda, o tsars de l'Imperi blgar o l'Imperi serbi. El ttol despot s tamb el podia atorgar un emperador a un estranger noble per enllaos familiars o per serveis prestats. A l'Imperi de Trebizonda, el ttol s'atorgava als hereus del tron, a diferncia de tots els altres.

Insgnia.
Els despot s ' bizantins feien servir roba especial que s'assemblaven molt a les vestimentes de l'emperador biznat: 
Corona mural (amb quatre merlets per fills imperials, i un per gendres imperials).
tnica vermella o de color porpra, normalment decorada amb les guiles imperials.
Botes de color vermell o porpra.

A Srbia i Bulgria, les insgnies es canviaven segons les preferncies locals.

 Despotats .
Desprs de la Quarta Croada, certs dsopotes es van associar amb uns territoris en particular, com per exemple:
Despotat d'Epir;
Despotat de Morea;
Despotat de Srbia;

s important subratllar que el terme dspota utilitzat per aquests territoris no s el ms exacte, donat que el ttol de despot s no va ser hereditari ni intrnsec respecte a jursdicci de cap territori en especial. Segons aix, l's apropiat seria dspotes a Morea i no dspotes de Morea. Per exemple, el fet que tots els dspotes de Morea van ser de la mateixa famlia, fou grcies a que els emperadors sempre atorgaven aquest ttol als seus fills petits, que es convertien en governadors d'aquell territori en particular. Els governadors d'Epir i de Srbia duien el ttol de dspotes, no per dret hereditari, si no per l'atorgament d'empereradors successius. 

Desprs de la mort de Constant XI, darrer emperador bizant, el 29 de maig de 1453, la proclamaci de dspotes esdevingu irregular. El papa Pau II va atorgar aquest ttol a Andreu Paleleg, hereu del tron bizant i dspota de Morea, el 1465 i el  rei d'Hongria als hereus del Despotat de Srbia.

Referncies. 
 Oxford Dictionary of Byzantium, Oxford University Press, 1991.
 B. Ferjan i , Despoti u Vizantiji i junoslovenskim zemljama, Belgrade 1960.
 I.A. Biljarski, Instituciite na srednovekovna B lgarija. Vtoro b lgarsko carstvo (XII-XIV v.), Sofia, 1998.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42440" title="Hao" nonfiltered="1340" processed="1327" dbindex="16419">

Hao s un atol de les Tuamotu, a la Polinsia Francesa. Est situat al centre i a l'est de l'arxiplag, a 920 km a l'est de Tahit. s el cap de la comuna d'Hao que inclou 12 atols.

Geografia.
s un atol de forma allargada, de 50 km de llarg i 14 km d'ample. La superfcie total s de 47 km , i la altitud mxima s de 3 m. La llacuna s una de les ms grans de la Polinsia Francesa, amb 497 km , que noms s'obre a l'oce per un sol pas on es produeixen forts corrents.

El clima s martim amb una temperatura que oscilla entre 23 i 32C al llarg de l'any. L'absncia de relleu fa que els vents alisis allunyin els nvols i, per tant, les precipitacions sn relativament moderades.

La vila principal s Otepa, i la poblaci era de 1.287 habitants al cens del 2002, amb un fort increment demogrfic des que es va establir la base del Centre d'Experimentaci del Pacfic (CEP) per les proves nuclears. Les infrastructures construdes els ltims anys sn importants: un aeroport amb una pista de 3.380 m, un port de crrega, una carretera de 15 km, dessalinitzadores, generadors elctrics i un hospital militar.

Com a curiositat, disposa d'un camp de golf amb un dels recorreguts ms durs del mn. La sortida es troba en un illot i l'arribada en un altre. Una barca amb el fons de vidre ajuda als jugadors a trobar les pilotes perdudes. El par del recorregut, de 18 forats, s de 312.

Histria.
Hao va ser descobert, el 1606, per Pedro Fernndez de Quirs que l'anomen La Conversin de San Pablo. Per la seva forma allargada Louis Antoine de Bougainville l'anomen l'Arpa (La Harpe) i James Cook, l'Arc (Bow Island).

A Hao es va establir la base avanada del Centre d'Experimentaci del Pacfic (CEP) pels assaigs nuclears. Entre 1963 i 1965 es van construir grans infrastructures que servien de pont aeri i martim per desembarcar material als atols de Moruroa i Fangataufa. El juny del 2000 es van retirar les forces armades de l'atol. Les infrastructures han passat al govern territorial que pretn aprofitar-les per desenvolupar el turisme davant de la incertesa del futur econmic de l'atol.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42442" title="Amanu" nonfiltered="1341" processed="1328" dbindex="16420">

Amanu s un atol de les Tuamotu, a la Polinsia Francesa. Forma una comuna associada a la comuna d'Hao. Est situat al centre i a l'est de l'arxiplag, a 15 km al nord d'Hao.

Geografia.
L'atol s de forma ovalada, de 29 km de llarg i 10 km d'ample, amb una orientaci nord-est a sud-oest formant angle recte amb Hao, una orientaci atpica en els atols de les Tuamotu. La superfcie total s de 9,6 km . L'escull exterior encercla la llacuna excepte per tres passos situats a l'oest. A l'est hi ha uns perillosos esculls per a la navegaci.

La vila principal s Ikitake i la poblaci total era de 165 habitants al cens del 2002. No disposa d'infraestructures significatives.

Histria.
Amanu va ser descobert, la viglia de Tots Sants del 1774, per Jos Anda y Varela que el va anomenar Isla de las nimas. Va ser cartografiat per Bellinghausen el 1820, sota el nom de Moller Island. Tamb s'ha conegut amb el nom de Freycinet.

El 1929 s'hi van trobar els canons de la caravella espanyola San Lesmes perduda el 1526. Era la segona expedici espanyola a les Moluques comandada per Garca Jofre de Loaisa. Al sortir de l'estret de Magallanes la caravella San Lesmes es va perdre al Pacfic. El investigador australi Robert Langdon mant que la caravella va encallar a Amanu, els tripulants van sobreviure i van influir en la cultura de les illes venes. L'any 2000 es van trobar les restes del HMS Hercules, perdut el 1821.

Referncies.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42444" title="Despotat de l'Epir" nonfiltered="1342" processed="1329" dbindex="16421">
El despotat de l'Epir (conegut tamb com a despotat d'Arta) va sorgir a la regi de l'Epir el 1204 al caure Constantinoble en mans dels croats i crear-se tot seguit l'Imperi Llat de Constantinoble. Va existir del 1205 al 1358.

 Histria .

El 1204 els croats van conquerir Constantinoble i desprs de guanyar la batalla de Pemaneo (desembre del 1204) van entrar a Bitnia. L'emperador Constant XI Lscaris va morir en la lluita el gener del 1205 i el seu germ Teodor I Lscaris fou proclamat emperador a Nicea, per el patriarca de Constantinoble Camatero, que havia fugit a Trcia, no va voler anar a Nicea per coronar-lo. Els blgars van envair Trcia el febrer del 1205 acompanyats de contingents cumans i al mateix temps Teodor va patir una greu derrota enfront dels croats (ara anomenats llatins) a la batalla d'Adrametium (mar del 1205) i els llatins van ocupar gaireb tota la Trcia i la Bitnia, que van erigir respectivament en ducats per al comte de Saint Pol (Ducat de Demtica) i per al comte Llus de Blois (Ducat de Bitnia). 

Els grecs de Trcia es van revoltar i Demtica i Adrianpolis es van entregar als blgars. Filippolis, que era capalera d'un ducat (concedit nominalment a Rainer de Trith) fou assetjada. En aquestes condicions el governador bizant de Nicpolis, Miquel I ngel-Comn es va proclamar dspota i va estendre els seus dominis establint la capital a Arta. La desfeta dels llatins encapalats per l'emperador Baldu I de Flands a Adrianpolis (14 d'abril del 1205), en front dels blgars, va suposar un respir per Miquel. Llus de Blois va morir, Baldu fou fet presoner, i Godofred de Villehardouin i el dux veneci Enric Dandolo (de 97 anys d'edat) varen aconseguir retirar-se a Constantinoble salvant una part del exercit, per Filipopolis fou ocupada pels blgars i va haver-se d'evacuar Bitnia (maig del 1205) que aix va poder ser ocupada per Teodor Lscaris (menys Pegai a la costa sud del Mar de Mrmara), deixant nomes als llatins Constantinoble i rodalies i Redesto i Selimbria.

La regncia llatina va passar a Enric comte d'Hainaut, germ de Baldu, que en fou confirmat el mes de juny. El dspota de Sinope, David Comn, es va aliar amb Enric contra Teodor Lscaris, per fou derrotat a Nicomdia. Llavors el pes de la lluita va passar a la part occidental on Bonifaci de Montferrato, rei de Tessalnica, va haver de lluitar contra el dspota de Grcia Lle Sguros, al que va guanyar a les Termpiles i es va assegurar el domini de Tesslia. Altres senyors llatins van avanar mes cap al sud: Guillem de Champlitte i Godofred de Villehardouin van entrar a Becia i van ocupar Tebes sense lluita (els grecs es van refugiar a la fortalesa i hi van restar fins el 1209); desprs van seguir fins Atenes (a l'tica) i a l'illa d'Eubea o Negroponte. 

El Pelopons es va sotmetre al dspota Miquel d'Epir, i Tebes i Atenes foren constitudes en baronia depenent del rei de Tessalnica, concedida a Ot I de la Roche, i Negroponte fou donada a Jaume d'Avesnes. Godofred de Villehardouin i Guillem de Champlitte van envair llavors el Pelopons (Acaia, anomenada pels llatins Morea) i van ocupar lide i Arcdia desfent a les forces enviades pel dspota Miquel a la batalla de Kondura. Guillem fou proclamat prncep d'Acaia, amb poder feudal sobre Atenes i Tebes per feudatari del rei de Tessalnica, i Godofred es va proclamar prncep de Koron i Kalamata. A Argos, Nuplia i Corint va restar independent per un temps Lleo Sguros, anomenat tir d'Argos i Nuplia.

El 1206 va ser de calma, amb Miquel intentant refer les seves forces, i a la primavera del 1207 va atacar als llatins per fou derrotat altre cop a la batalla de Lacos. Aquesta desfeta i els fets que es desenvolupaven a la regi (amb l'enfortiment del Emperador que va assegurar la submissi del regne de Tessalnica que no respectava la sobirania imperial) va fer que el 1209, en el parlament de Ravenica, a la vall del riu Esperquios, Miquel I es reconeixes vassall del Imperi llat: una filla de Miquel es va casar amb Eustaqui, germ del emperador, segellant aix l'aliana. Al mateix parlament Godofred de Villehardouin prncep de Morea (Acaia) i Ot de la Roche, senyor d'Atenes i Tebes (Becia) van quedar establerts com a feudataris immediats del imperi.

El 1210 la debilitat de Miquel el va obligar a signar un tractat amb Vencia (mes de juny) pel qual va reconixer la sobirania feudal de la repblica. Per contrarestar aquests fets va intentar estendre's per Tesslia al desembre, per l'exrcit imperial l'hi va impedir. El 1211 va haver d'enviar un contingent per lluitar al costat del emperador  contra el prncep blgar de Prosec.

El estiu del 1212 Miquel va ocupar Larissa a Tesslia i l'any segent va trencar amb Vencia i va atacar Durazzo, que pertanyia a la repblica, sense poder ocupar la ciutat per si alguns territoris de les rodalies. El 1215 va ocupar als venecians l'illa de Corf. Miquel fou assassinat segurament per instigaci dels venecians i el va succeir el seu germ Teodor I ngel-Comn Ducas, que va seguir la mateixa poltica, atacant i ocupant Durazzo (1215) i incorporant les regions entre el riu Drin i la mar Adritica.

El 1216 Teodor es va assegurar la frontera nord amb un tractat amb el duc de Rascia (Srbia), i amb els llatins va signar una treva. Llavors va atacar als blgars als qui va prendre Prilep i Ocrida. 



El 1217 l'emperador Llat Pere II de Courtenay va atacar Durazzo, per en fou rebutjat i va caure en un parany a la costa albanesa essent fet presoner. El 1218 Teodor va iniciar una campanya de quatre anys contra el regne de Tessalnica, que es va desenvolupar sobretot a Tesslia (1218-1222) i que va comportar l'ocupaci de gran part del regne, des Platamnia al sud, fins a Serres i Drama al nordest. Salnica fou assetjada, i Guiu de Pallavicini va assumir la direcci de la ciutat com a regent del jove Demetri que va marxar a demanar ajuda al Papa i als senyors italians. L'emperador va enviar alguns soldats l'any segent (1223) per l'atac de Joan III Vatatzs de Nicea va obligar a retirar aquestes tropes. Teodor va ocupar llavors Adrianpolis i part de Trcia.

El 1224 va arribar a Salnica Guillem IV de Montferrato per defensar la corona del seu germ Demetri, per les seves tropes foren delmades per una epidmia de pesta en la que va morir el mateix Guillem IV i a darrers del any la ciutat va capitular. Teodor va entrar a Salnica i es va proclamar emperador (deixant aix el ttol de dspota) mentre els seus soldats ja s'acostaven a Constantinoble. Les operacions no varen continuar i Teodor es va dedicar a consolidar el seu poder. El 1227 el nou rei de Srbia, Radoslav (Esteve II Radoslav), que acabava de succeir al seu pare Esteve I, es va declarar vassall d'Epir. El 1230 la Repblica de Ragusa va reconixer la sobirania de Teodor. 

L'any 1230, a la cimera del seu poder, Teodor va atacar territori blgar per va patir una greu desfeta a la batalla de Clocnica, a la vora del riu Maritza Superior, i fou fet presoner; inicialment fou tractat amb honors, per quant es va descobrir que ell i el seu fill Joan preparaven un complot contra el tsar Ivan Asen, va esser cegat. Els territoris conquerits per Teodor als llatins es van sotmetre al tsar blgar (menys una part de Tesslia), i els blgars van entrar amb poca resistncia a Albnia i Durazzo. Manel, germ de Teodor, casat amb una filla d'Ivan Asen, va agafar i conservar el poder a Epir, Etlia, Acarnnia i part de Tesslia, perqu es va reconixer vassall del tsar de Bulgria. Ragusa va rebutjar la sobirania d'Epir el 1232. Srbia ho va fer el 1233 (Esteve II es va tornar boig i fou deposa per la noblesa que va collocar al tron al seu germ Esteve III Vladislav), i es va aliar a Bulgria. 

El 1237 el cec Teodor fou alliberat junt amb el seu fill Joan. Va tornar a la resta dels seus dominis i rpidament la noblesa es va posar del seu costat i va deposar a Manel, que va fugir a Nicea. Teodor, restablert, va abdicar en el seu fill Joan I, i una filla es va casar amb el tsar blgar Ivan Asen garantint aix la neutralitat d'aquest. Amb tots aquest disturbis, Miquel II ngel-Comn, fill del dspota Miquel I, es va proclamar dspota a Epir, Etlia, Acarnnia i Corf, deixant a Joan nomes alguns territoris principalment a Tesslia i Macednia. Llavors (1239) l'exiliat Manel va retornar amb soldats que li va deixar l'emperador de Nicea i va desembarcar prop de Salnica. Per Manel i Teodor el Cec van arribar a un acord i es va establir un govern conjunt entre Joan I i Manel.



Nicea va encaixar malament aquest acord. El 1241, al morir Manel, Nicea va enviar tropes a Salnica i en les lluites fou fet presoner el pare de Joan I, Teodor el cec. La costa de Tesslia i Macednia fou ocupada pels soldats de Nicea, fins a les portes de Salnica, mentre el interior de Tesslia era ocupat pel dspota Miquel II de l'Epir, i els venecians aprofitaven per apoderar-se de Volo i Almiro, ciutats costaneres. Les operacions no van continuar per l'imperi de Tessalnica era cada dia mes minvat mentre el despotat d'Epir tornava a agafar embranzida. El 1244 va morir Joan I i el va succeir el seugerm Demetri ngel-Comn. El 1246 l'exrcit de Nicea va ocupar Salnica i va deposar a Demetri. Llavors, el 1247 Miquel II va ocupar Albnia fins a Durazzo i la costa de Macednia que estaven en poder dels blgars des el 1230.

Aix el 1248 Nicea va buscar l'aliana amb Miquel. Joan Ducas Vatatzes li va proposar l'enlla de Nicefor (fill de Miquel II) amb la seva neta, proposta que va tenir el suport de Teodora Petralifina, muller de Miquel, i l'enlla es va concertar el 1249 (no es va celebrar fins el 1256). Teodor el cec, que havia estat alliberat i ara era senyor de Vodena, es va oposar a aquesta aliana i va aconseguir convncer a Miquel II de capgirar les seves aliances i ocupar els territoris dominats per Nicea a la costa de Macednia i Tesslia. Miquel II va envair aquestos territoris i va ocupar la costa de Macednia el 1251. El 1252 Nicea va passar a l'ofensiva i va recuperar les seves possessions, amb la fortalesa de Castria i varen arribar fins Albnia. Miquel II va demanar la pau i va signar el Tractat de Larissa pel qual renunciava a favor de Nicea als territoris grecs occidentals que havia pres a Bulgria, i a Prilep i Croia (Kroja o Kruje) a Albnia, i a canvi se li reconeixia el ttol de dspota d'Epir, per com a vassall del Emperador de Nicea. Teodor el cec de Vodena fou fet presoner altra cop i empresonat a Nicea on va morir. 

Desprs d'una campanya de Nicea contra els blgars (1255-1256) Miquel II, impressionat, va finalment enviar al seu fill Nicefor per casar amb Maria, filla de Teodor II Lascaris de Nicea, acompanyada de Teodora, la dona de Miquel, acomplint l'acord de 1249. La boda es va fer a Salnica el 1256 i Teodor II va exigir com a dot els territoris serbis de Miquel II i la ciutat de Durazzo, i Miquel no va poder negar-si al tenir a la seva dona i fill en mans de l'emperador. Una vegada varen retornar, Miquel II va envair Macednia i va iniciar-se una guerra de tres anys (1257-1259) en la que Miquel va tenir el suport de Manfred regent de Siclia i de Guillem de Morea i Oreos (a l'illa d'Eubea) que l'any 1258 es va casar amb Anna Comneno Ducas, filla de Miquel II, aportant com a dot el territori del sud de Tesslia que ja era possessi de Guillem per sobre el que Epir tenia drets; l'any segent (1259) un altra filla de Miquel II, Elena ngela, es va casar amb Manfred de Siclia i li va aportar com a dot Albnia (Janina, Durazzo, Berat i Valona) i Corf. En aquest any 1259 es va lliurar la batalla definitiva: les forces de Miquel II i els seus aliats (i contingents de Srbia) es van enfrontar a un exercit de Nicea enviat per l'emperador Miguel VII Paleleg sota el comandament de sa germ Joan Paleleg; inicialment el serbis varen ocupar Skopje i Kosovo per a Pelagnia els exercits epirota i nic varen xocar i Joan Paleleg va triomfar decisivament. Guillem d'Acaia i Oreos fou fet presoner; el rei serbi Esteve III Uro es va retirar i va buscar aliats per fer front al perill (tractat amb Hongria pel qual el seu fill Dragut es va casar amb la neta del rei hongars).



Van passar uns anys tranquils, i el 1263 i va haver una curta guerra amb l'emperador (ara altra cop a Constantinoble) per territoris fronterers al nord de Grcia. El 1266 va morir Manfred de Siclia al camp de les roses (26 de febrer) i Miquel II va aprofitar per recuperar les possessions albaneses que li havia entregat el 1259, per no va poder recuperar Corf que ja havia reconegut a Carles d'Anjou. El 1268 Carles va entrar a Durazzo. Miquel II va morir el 1271 i va repartir els seus dominis: al seu fill gran Nicefor Andrnic li va deixar el Epir i Albnia; al segon, Joan, la part sud de Tesslia. El 1272 Nicefor Andrnic va renunciar  a la major part d'Albnia en favor de Carles d'Anjou rei de Siclia per evitar la guerra i li va retornar els territoris ocupats pel seu pare (1272/1273).

El 1274 l'emperador bizant Miquel VII, amenaat per Carles d'Anjou (comte d'Anjou i Provena i rei de Npols) que aspirava al Imperi Llat, va atacar Albnia. Dirigia la flota bizantina el pirata Licari, que s'havia posat al servei del emperador, i que tamb va ocupar algunes illes de la mar Egea. Carles d'Anjou era una amenaa tamb per Nicefor Andrnic, i el 1279 es va declarar vassall del angev. El 1281 els bizantins van atacar a Carles a les seves possessions albaneses, concretament a Berat, i van obtenir una victria parcial, per l'estiu Carles va reunir contingents de Frana, enviats del Papa, Srbia, Bulgria, Acaia, Tesslia, Epir, Atenes i Vencia i va restaurar el control sobre Albnia, i la mort de Miquel Paleleg i les vespres sicilianes, tot  el 1282, van posar fi a les lluites. El 1290 va morir el dspota de Tesslia i Lcrida Joan, sense successi, i els seus territoris van passar a la lnia del Epir representada per Nicefor Andrnic. Aquest va morir el 1296 i el va succeir el seu fill Toms, sota regncia de sa cosina Anna

L'any 1300, Joan Orsini, fill del comte de Cefalnia, va construir una fortalesa a l'illa de Leukas o Santa Maura, que depenia d'Epir per reclamaven els Orsini. Toms d'Epir es va casar el 1304 amb una neta del emperador Andrnic II de Bizanci, enfortint el partir pro-bizant, mentre el partit angev, representat per Tamara (germana de Toms) perdia pistonada (Tamara estava casada amb Felip de Trent, senyor d'Acaia i prncep de Trent i el 1306 els llatins foren expulsats del despotat.

El 1310 es van produir combats amb la Companyia Catalana d'Orient que acabava de sortir de Tesslia i havia entrat al servei del duc Gualteri d'Atenes. Toms va morir (assassinat) sense successi masculina. Anna ngela va heretar el despotat i en estar casada amb Joan Orsini de Cefalnia es va iniciar la dinastia Orsini. El fill de Joan, Nicolau, es va casar amb la vidua de Tomas. El 1315 Ferran de Mallorca va desembarcar a Acaia (juliol) i va ocupar algunes ciutats i va obtenir el suport d'alguns barons, i en la confusi el dspota d'Epir, Joan Orsini, tamb va envair la regi i algun dels barons li va jurar lleialtat. Llus de Borgonya va desembarcar a Acaia i va derrotat a Ferran de Mallorca a Manolada o Espero (5 de juliol de 1316) i els barons es van passar al seu bndol per va morir assassinat el setembre.



Joan I Orsini va morir el 1317 i el va succeir el seu fill Nicolau que va ocupar el poder. La dona de Nicolau, Anna Paleleg el va enverinar el 1323, amb l'esperana de sotmetre l'Epir i Cefalnia al Imperi Bizant, governat pel seu pare Andrnic II Paleleg, per el prncep d'Acaia Joan de Gravina (conegut com Joan d'Anjou) va ocupar Cefalnia i la va declarar un feu de Acaia, installant al tron com a vassall a Nicfor I, fill d'Anna i Nicolau; a la part continental Joan II Orsini, germ de Nicolau, fou reconegut pels senyors. Joan II va seguir la mateixa sort que Nicolau, i tamb fou assassinat el 1335 per la seva mullar grega Anna. El fill menor d'edat Nicefor II fou proclamat i Anna va exercir la regncia i va establir una estreta aliana amb l'Imperi Bizant. El 1336 Anna va entregar el poder a Bizanci. El jove Nicfor II fou tret del pas i portat a Npols pel partit antibizant i quant el 1337 les tropes enviades per l'emperador anaven a prendre possessi, Nicefor II, que havia obtingut l'ajut de Catalina de Valois-Courtenay (que reclamava l'imperi i Acaia) i li havia donat una flota, es va presentar amb les naus i va lliurar batalla; fou derrotat, per les tribus albaneses no varen acceptar la presencia dels bizantins, i es van revoltar; van ocupar Timoron (Timorindje) i van assetjar algunes fortaleses bizantines. Els bizantins, molt millor armats i amb l'ajut de tropes deixades per l'emir d'Aidin, van passar a l'ofensiva, van derrotar el revoltats (que es van refugiar a les muntanyes) i van reconquerir Timoron; els mes beneficiats foren els serbis, que van ocupar algunes regions albaneses. Joan ngel-Comn fou establert com a governador o dspota vassall de Bizanci. El 1340 Nicfor II es va tornar a presentar amb les restes de la seva flota i els vaixells obtinguts a Npols, per fou derrotat pel dspota bizant del Epir, Joan ngel-Comn, amb l'ajut de tropes enviades pel governador de Salnica i nord de Tesslia Teodor Sinadenos. Nicefor II, en veure que tot estava perdut, es va sotmetre al emperador, va renunciar als seus drets i es va casar amb la princesa Maria, filla del influent Joan Catacuz (que era cos de Joan ngel-Comn) establint-se a Constantinoble. En els anys segents Epir va passar a mans del rei de Srbia Esteve Dushan. El 1355 a la mort d'Esteve Dushan, les tribus albaneses sotmeses van quedar de fet lliures, especialment els Balsha (al nord) i els Thopia al sud. Nicefor II va tornar al Epir i fou reconegut dspota al sud d'Albnia fins a l'Acarnnia. El 1358 va morir en els combats contra els serbis per l'extensi dels seus dominis (batalla d'Arta) i el cap albanes Carles Thopia es va fer l'amo de la regi, acabant aix el despotat.

 Llista de Dspotes de l'Epir .

 Miquel I ngel-Comn 1205-1215 (en realitat Miquel I Ducas o Miquel I ngel-Comn Ducas);
 Teodor I ngel-Comn Ducas (germ) 1215-1230 (es nomena Emperador de Tessalnica el 1224);
 Manel I ngel-Comn (germ) 1230-1237 (Emperador) (en realitat Manel I Ducas o Manel I ngel-Comn Ducas);
 Teodor I ngel-Comn Ducas (2n cop) 1237 (Emperador);
 Joan I ngel-Comn (fill Teodor I) 1237-1244 (Emperador de Tesslonica 1237-1242, despota de Tesslonica 1242-1244) (nom complert Joan I ngel-Comn Ducas);
 Manel I ngel-Comn (segona vegada) 1237-1241 (Emperador associat);
 Miquel II ngel-Comn (fill Miquel I) 1237-1271 (dspota de l'Epir 1237-1241, dspota de l'Epir i Tesslia 1241-1252, dspota de l'Epir 1252-1271) (nom complert Miquel II ngel-Comn Ducas);
 Demetri ngel-Comn 1244-1246 (dspota de Tessalnica) (en realitat Demetri ngel Ducas);
 Nicfor Andrnic I ngel-Comn Ducas (fill) 1271-1296;
 Toms I ngel o ngel-Comn Ducas (fill) 1296-1310;
 Anna I ngela o ngela-Comnena Ducaina  (filla) amb Joan I Orsini 1310-1317;
 Nicolau I Orsini (fill) 1317-1323;
 Nicfor II Orsini (fill) 1323-1337;
 Joan ngel-Comn, governador per Bizanci 1337-134?
 Esteve Dushan, rei de Srbia 134?-1355;
 Nicfor II Orsini (2n cop) 1355-1358;

Articles relacionats.
Giorgios Acropolita;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42445" title="Glria al poble brau" nonfiltered="1343" processed="1330" dbindex="16422">
Gloria al Bravo Pueblo (Glria al poble brau) s una can patrtica popularitzada durant les lluites per la independncia de l'Amrica del Sud creada a l'entorn de 1810.

La seva lletra s'atribueix a Vicente Salinas i la msica a Juan Jos Landaeta.

Va ser establert com a himne nacional de Veneuela pel president Antonio Guzmn Blanco el 25 de maig de 1881.

S'han realitzat algunes modificacions oficials el 1881, a crrec d'Eduardo Calcao; 1911, de Salvador Llamozas, i el 1947 de Juan Bautista Plaza. Aquesta darrera versi s la que s'utilitza oficialment en l'actualitat.

Gloria al Bravo Pueblo (en castell).

CORO
Gloria al bravo pueblo
que el yugo lanz,
la ley respetando 
la virtud y honor.

I

Abajo cadenas!
Abajo cadenas!
gritaba el Seor;
gritaba el Seor;
y el pobre en su choza
libertad pidi:

A este santo nombre
tembl de pavor
el vil egosmo
que otra vez triunf.
(Coro)

II

Gritemos con bro:
Gritemos con bro:
Muera la opresin!
Muera la opresin!
Compatriotas fieles,
la fuerza es la unin;

Y desde el Empreo
el Supremo Autor,
un sublime aliento
al pueblo infundi.
(Coro)

III

Unida con lazos
Unida con lazos
que el Cielo form,
que el Cielo form,
la Amrica toda
existe en Nacin.

Y si el despotismo
levanta la voz,
Seguid el ejemplo
que Caracas dio!
(Coro)

Enllaos externs.

Glria al poble brau interpretat en llengua warao (arxiu d'audio)



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42453" title="Erasmus" nonfiltered="1344" processed="1331" dbindex="16423">


 Erasme de Rotterdam - Humanista i teleg neerlands.
 Programa erasmus - Part del programa d'intercanvi d'estudiants de la Uni Europea.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42464" title="Vilfredo Pareto" nonfiltered="1345" processed="1332" dbindex="16425">

Vilfredo Pareto (Pars, 1848 - Cligny, Sussa 1923) fou un economista i poltic itali, sobretot conegut per la teoria de l'ptim de Pareto.

Fill d'un genovs i d'una francesa, desprs d'estudiar enginyeria a la Universitat de Tor (1870), va treballar als ferrocarrils i en la siderrgia, es va dedicar a la poltica, va viatjar i assolir una mplia cultura, fou lector d'economia a la Universitat de Florncia (1886) i succe Lon Marie Walras a la ctedra d'economia poltica de la Universitat de Lausana (1893).  

Ha destacat per ser un dels primers cientfics en aplicar el mtode matemtic a la teoria econmica i a la sociologia. El seu ideari poltic exigia el govern d'una elit, cosa que va propiciar que acabs a les files feixistes de Benito Mussolini, qui el nomen senador vitalici, tot i que sempre mantingu la seva posici crtica i independent.

s molt coneguda la seva llei sobre la distribuci estadstica de les rendes, coneguda com a ptim de Pareto, definit com a aquella situaci en la que hom no pot millorar la seva situaci sense empitjorar la d'altri. Tericament, tot sistema liberal ha de tendir de forma natural a la Pareto-eficincia, i per tant a un aprofitament ptim dels recursos.

Una altra de les seves aportacions va ser el desenvolupament dels grfics Edgeworth-Pareto. Aix mateix, la seva posici respecte a la intercomparabilitat de les satisfaccions entre diferents individus va ser una de les causes principals de l'escissi del liberalisme entre les escoles austraca i americana. 

Al 1906 va fer la famosa observaci de que as Itlia el 80% de la propietat estava en mans del 20% de la poblaci, mes tard aquesta relaci va ser generalitzada per Joseph M. Juran i altres que varen crear el que avui es coneix com a Principi de Pareto



 Obres .
1896-1897 Cours d conomie politique;
1902 Les systmes socialistes;
1906 Manuale d economia polititica;
1911 Le mythe vertuiste et la littrature immorale (sobre la censura literria);
1916 Trattato di sociologia generale ;
1920 Fatti e teorie;
1921 Transformazione della democrazia;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42468" title="Fosa (metallrgia)" nonfiltered="1346" processed="1333" dbindex="16426">
 

Una fosa s un aliatge de ferro amb ms d'un 2% de carboni. 
Les foses presenten una elevada colabilitat, cosa que fa que s'utilitzin molt en peces fabricades per fusi i emmotllament (p.ex. blocs de motor, cossos de vlvules...)

Les foses poden presentar com a components microestructurals ferrita, perlita , cementita i grafit.

La morfologia del carboni de les foses s el principal criteri de classificaci. Aquest es pot presentar en forma de cementita (carbur de ferro) o de grafit (carboni pur). 


D'aquesta manera tenim:
Fosa grisa: el carboni es presenta en forma de grafit laminar.
Fosa blanca: el carboni es presenta en forma de cementita. ;
Fosa pigallada: el carboni es presenta en foma de grafit laminar i de cementita.
Fosa nodular (tamb coneguda com a dctil o esferodal): el carboni es presenta majoritriament en forma de grafit esferodal. Aquesta es diferencia de les altres per la seva apreciable ductilitat.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42469" title="Resistncia mecnica" nonfiltered="1347" processed="1334" dbindex="16427">
La resistencia mecnica s el mxim esfor que pot suportar un material.

Se sol mesurar en les segents unitats: Pa , psi, MPa (N/mm^2)




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42470" title="Tremp (metallrgia)" nonfiltered="1348" processed="1335" dbindex="16428">
En metallrgia, el tremp s un tractament trmic caracterstic dels acers ( tamb aplicable a altres metalls). Consisteix a escalfar l'acer per sobre de la temperatura d'austenitzaci i refredar rpidament(normalment en aigua). Amb aix s'aconsegueix augmentar la resistncia mecnica i la duresa, amb l'inconvenient que tamb augmenta la fragilitat.
En aquest tractament cal distingir-ne dues fases. En la primera es fa una modificaci de l'estructura interna del metall(a causa de la calor, a temperatures de prop dels 800 graus, per als acers), que en millora la duresa i la flexibilitat. En la segona fase s el refredament rpid, obtingut en submergir el metall en un bany fred; el metall mant les qualitats obtingudes a la primera fase.  













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42473" title="(243) Ida" nonfiltered="1349" processed="1336" dbindex="16429">

Ida asteroide nm. 243 descobert en 1884 per l'astrnom austrac Johann Palisa. T un satllit Dactyl. s un asteroide classe S, mesura 55x24x20 Km i gira cada 4,6 hores al voltant del seu eix ms curt. s un membre de la famlia Koronis. La seva rbita t un semieix major de 2,86 UA i un perode de 4,84 anys. La seva inclinaci s 1,1.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42474" title="(4179) Toutatis" nonfiltered="1350" processed="1337" dbindex="16430">

(4179) Toutatis s un asteroide descobert en Caussols, el 4 de gener de 1989 per Christian Pollas. 

Rep el seu nom de Tutatis un dels dus gals, protector de les tribus (*teuteh, *teuta). Anteriorment se'l coneixia per la designaci provisional 1989 AC. Les historietes d'Astrix i Oblix el van fer conegut durant el segle XX per mitj de les contnues invocacions que li fan els personatges.

Tamb t com a designaci 1934 CT.-

Els seus elements orbitals per al equador i equinocci mitj J2000.0, sn:

poca (T) = 10 de juny de 2003;
Anomalia mitjana en l'poca (M) = 234979682;
Distncia perihlica (q) = 0,919659024 u.a.;
Semieix major (a) = 2,51085734 u.a.
Excentricitat (e) = 0,63372709 u.a.
Argument del periheli = 27480741;
Longitud del node ascendent = 1282206794;
Inclinaci = 04695972;
Perode de revoluci (P) = 3,97862 anys;
Data de pas pel periheli: 2004 octubre 26,6724323;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42475" title="Esponsi" nonfiltered="1351" processed="1338" dbindex="16431">


Es creu que Esponsi fou un usurpador del tron imperial rom en temps de Felip l'rab (l'any 248). Ens s conegut grcies als aurei trobats a Transsilvnia l'any 1713, per per les tcniques emprades en la forja d'aquestes monedes, tot sembla indicar que es tracten de falsificacions modernes. Per tant, l'exitncia d'Esponsi encara s dubtosa.

Vegeu tamb.
Llista d'emperadors romans;

Enllaos externs.
 Assaig de Krner sobre els usurpadors en l'poca de Felip l'rab;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42476" title="Hereheretue" nonfiltered="1352" processed="1339" dbindex="16432">

Hereheretue s un atol de les Tuamotu, a la Polinsia Francesa. Forma una comuna associada a la comuna d'Hao. Est situat al sud-oest de l'arxiplag, a 450 km d'Hao.

s un atol petit i allunyat. Les terres ms properes sn les illes del Duc de Gloucester, a 150 km, que depenen de la comuna associada d'Hereheretue. Unides administrativament, algun cop s'inclou en aquest grup. La superfcie total s de 4 km , tancant completament la llacuna interior. 

La poblaci total era de 60 habitants al cens del 2002. La vila principal es troba a l'illot de l'oest, per segons les condicions del vent i del mar, la poblaci es desplaa a l'illot del sud. Disposa d'una estaci meteorolgica, per no hi ha ni port ni aeroport.

La poblaci actual prov d'Anaa, situat al nord, amb qui comparteix el mateix dialecte anomenat parata.

Enllaos externs.
Imatges d'Hereheretue ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42477" title="Cristi de Schleswig-Holstein" nonfiltered="1353" processed="1340" dbindex="16433">


Cristi d'Schleswig-Holstein-Sondenburg-Augustenburg, prncep d'Schleswig-Holstein-Sondenburg-Augustenburg (Augustenburg 1831 - Londres 1917). Les diverses famlies reials europees que encara avui es cognominen d'Schleswig-Holstein sn fruit de branques secundries de la casa reial de Dinamarca. Els reis danesos posseen els territoris dels ducats d'Schleswig i de Holstein des de temps immemorials. Aquestes possessions personals es trobaven incloses dintre del Sacre Imperi Romano Germnic. Els diferents prnceps danesos se'ls hi atorgava un ducat dintre d'aquests territoris a fi que pogus garantir un ttol als seus successors i una posici econmica i financera.

El jove prncep Cristi era fill del duc Carles August de Schleswig-Holstein i de la comtessa danesa Llusa Sofia af Danneskjold-Samsoe. Descendent dels reis danesos el seu pare havia rebut el ducat d'Augustenburg i era una de les branques ms importants dels prnceps danesos confinats als ducats meridionals d'Schleswig i de Holstein. 

L'any 1848 el duc d'Augustenburg indut per l'onada nacionalista imperant a tot Europa declara la independncia dels ducats i n'estableix una capital a la ciutat porturia de Kiel. Immediatament se sotmet a la protecci de Prssia. Anys desprs el 1862 el rei dans ocupa els territoris que consideraven aquests propietats personals des de temps immemorials iniciant-se aix una guerra entre ustria i Prssia en contra de Dinamarca. Els terrioris sn dividits, mentre ustria administrava Holstein, Prssia ho feia sobre Schleswig. Un any desprs la guerra esclata entre els aliats i culmina amb la batalla de Sadowa on Prssia guanyadora es queda els dos ducats. A partir d'aquest moment els Augustenburg viuen reclamant la sobirania sobre els dos terrioris ducals annexionats per Prssia.

El prncep Cristi assist a la Universitat de Bonn on fu una profunda amistat amb el futur kiser Frederic III de Prssia.

L'any 1865 el prncep Cristi coneix a la Helena del Regne Unit a Coburg. S'enamoren i es comprometen. El perms matrimonial fou concedit a canvi que la parella s'establs a Londres, a canvi el prncep Cristi rebria el tracte d'Altesa Reial al Regne Unit. La parella tingu quatre fills:

SAS el prncep Cristi Vctor de Schleswig-Holstein, nascut a Londres el 1867 i mort el 1900 a la mateixa ciutat.

SAS el prncep Albert de Schleswig-Holstein, nascut a Londres el 1869 i mort a la mateixa ciutat el 1931.

SAS la princesa Helena Victria de Schleswig-Holstein, nascuda a Londres el 1870 i morta a la ciutat del Tmesis el 1948. Casada l'any 1893 amb el prncep Heribert d'Anhalt se'n divorci l'any 1900 a causa de la seva homosexualitat.

SAR la princesa Maria Llusa de Schleswig-Holstein, nascuda i mort a Londres el 1872 i el 1956 respectivament.

El prncep Cristi mor a Londres l'any 1917 enmig de la Primera Guerra Mundial que enforntava el seu pas d'origen amb el seu pas d'acollida a l'edat de vuitanta-set anys. Es enterrat al Fragmore Royal Burial de Windsor.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42480" title="Helena de Waldeck-Pyrmont" nonfiltered="1354" processed="1341" dbindex="16434">


Helena de Waldeck-Pyrmont, duquessa d'Albany (Arolsen 1861 - Hinterris, ustria 1922). Filla dels prnceps sobirans del terriori de Waldeck a l'actual estat de Hessen i de la ciutat de Pyrmont a l'actual land de Baixa Saxnia i es cas amb el prncep Leopold del Regne Unit, descendents seus sn l'actual rei Carles XVI Gustau de Sucia o l'actual cap de la casa reial de Saxnia-Coburg Gotha.

Nascuda a Arolsen el dia 17 de febrer de 1861 era filla del prncep Jordi Vctor de Waldeck-Pyrmont i de la princesa Helena Guillermina de Nassau-Weilburg. La seva germana fou   Emma de Waldeck-Pyrmont. 

Casada el 27 d'abril de 1882 a la Capella de Saint James de Windsor amb el prncep Leopold del Regne Unit, duc d'Albany tingu dos fills:

SAR la princesa Alcia del Regne Unit nascuda a Londres el 1883 i morta a la mateixa ciutat el 1981. Es cas amb el prncep Alexandre de Teck.

SAR el prncep Carles Eduard del Regne Unit nascut Surrey el 1884 i mort a Coburg el 1954. Es cas l'any 1905 amb la princesa Victria Adelaida de Schleswig-Holstein-Sondenburg-Glcksburg.

L'any 1884 el seu esps, que patia d'hemofilia, moria al Yacht Club de Cannes deixant-la viuda dos anys desprs del matrimoni i amb un fill al ventre. Romangu viuda fins el dia de la seva mort.

Desprs de la caiguda de l'Imperi Alemany de 1918 es trasllad a viure a ustria, concretament a les valls del Tirol.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42482" title="Enric de Battenberg" nonfiltered="1355" processed="1342" dbindex="16435">


Enric de Battenberg, prncep de Battenberg (Mil 1858 - Costes africanes 1895). Prncep de Battenberg, pertanyent a la casa gran ducal de Hessen-Darmstadt, es cas amb la princesa Beatriu del Regne Unit. Descendents seus sn el rei Joan Carles I d'Espanya i el comte itali Alessandro Lecquio.

Nascut a Mil el 5 d'octubre de 1858 essent fill del prncep Alexandre de Hessen-Darmstadt i de la comtessa polonesa Jlia von Hauke. Pertanya a una de les branques ms desafavorides i malvistes de la reialesa la dels Battenberg, per ser una lnia molt secundria, d'un terriori (Hessen-Darmstadt) ja secundari i pel fet de qu el seu origen es trobava en una matrimoni morgantic (entre diferents). 

La seva educaci fou orientada vers el mn militar. Els contactes amb altres cases reial foren importants, molts aconseguits a travs de la casa gran ducal de Hessen. El prncep Llus de Battenberg, germ gran del prncep Enric, es cas amb la princesa Victria de Hessen-Darmstadt.

L'any 1884 el prncep Enric es compromet amb la princesa Beatriu i es casen l'any 1885 a l'Illa de Wight. La reina Victria I del Regne Unit i accedeix a canvi que la jove parella romangui al seu costat, com a contrapartida investeix al seu gendre amb el grau d'Altesa Reial. La parella tingu quatre fills:

Sa Altesa Serenssima el prncep Alexandre de Battenberg, nat a l'Illa de Wight l'any 1886 i mort a Londres el 1961. Es cas amb lady Irene Denison.

Sa Altesa Reial la princesa Victria Eugnia de Battenberg, nascuda a Balmoral Esccia el 1887 i morta a Lausana el 1969. Es cas l'any 1905 amb el rei Alfons XIII d'Espanya.

SAS el prncep Leopold de Battenberg nat a l'illa de Wight el 1889 i mort en un accident automovilstic a Frana l'any 1922.

SAS el prncep Maurici de Battenberg nat a l'illa de Wight el 1891 i mort en acci durant la Primera Guerra Mundial el 1914.

L'any 1895 el prncep contragu malria al participar en la guerra Ashanti que les tropes angleses desenvolupaven a l'frica. El jove Battenberg mor l'any 1896 i resta enterrat a l'illa de Wight.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42483" title="(87) Sylvia" nonfiltered="1356" processed="1343" dbindex="16436">
(87) Sylvia (en catal Slvia) s un dels asteroides ms grans del cintur d'asteroides. T un dimetre de 260,9 km i orbita a 3,49 UA del Sol. Pertany a la famlia de l'asteroide  (65) Cybele. s important per ser el primer asteroide conegut en tenir ms d'un satllit asteroidal.  

 Descobriment i denominaci .  
El va descobrir Norman Robert Pogson (1829-1891) el 16 de maig de 1866 des de Madrs, a l'ndia.

Paul Herget, en la seva obra The Names of the Minor Planets (els noms dels planetes menors) (1955), diu que el nom s en honor a la primera esposa de l'astrnom Camille Flammarion, Silvie Petiaux-Hugo Flammarion, per en l'article anunciant el descobriment d'aquest asteroide, Pogson va explicar que va seleccionar el nom en referncia a Rea Slvia, mare de Rmul i Rem, els fundadors de Roma.

 Les caracterstiques fsiques .  
(87) Sylvia s de color molt fosc i probablement t una composici molt primitiva. El descobriment de les seves llunes va fer possible una mesura exacta de la massa de l'asteroide (1,1 x 10 19 kg) i la  seva densitat (1,1 gr/cm3). La seva densitat s molt baixa, indicant que l'asteroide s molt pors; pot estar buit en un 60%.

 Les llunes .  
(87) Sylvia t dos xicotets satllits asteroidals que s'han anomenat Romulus i Remus, els noms llatins dels fills de la deessa romana Rea Slvia.
  
Romulus es va descobrir el 18 de febrer de 2001 amb el telescopi Keck II de 10 metres situat a la cima del Mauna Kea (Hawaii), per Michael E. Brown del Caltech i Jean-Luc Margot de la Universitat de Cornell. Van descobrir aquest satllit en imatges obtingudes en banda H, usant un sistema d'ptica adaptativa. La seva designaci completa s (87) Sylvia I Romulus; abans de rebre aquest nom, era conegut com S/2001 (87) 1 . T 18 km de dimetre i orbita a una distncia de 1.370 km de Sylvia amb un perode orbital de 87,6 hores. Els astrnoms van poder calcular b la seva rbita perqu la van fotografiar 27 vegades al llarg de dos mesos. En dotze de les dites imatges va aparixer una segona lluna ms xicoteta. 
 
El descobriment de Remus es va anunciar el 10 d'agost de 2005 per Franck Marchis de la Universitat de Califrnia a Berkeley, i Pascal Descamps, Daniel Hestroffer, i Jrme Berthier de l'Observatori de Pars (Frana), usant el telescopi Yepun de l'European Southern Observatory (ESO) a Cerro Paranal (Xile). La seva designaci completa  s (87) Sylvia II Remus; abans de rebre aquest nom, era conegut com S/2004 (87) 1. T 7 km de dimetre i orbita a una distncia de 710 km de Sylvia amb un perode orbital de 33 hores.  
  
Els astrnoms creuen que aquestes llunes es van formar per un impacte en el passat d'un asteroide amb Sylvia,  quedant atrapades per la gravetat de l'asteroide i que tamb es poden trobar altres llunes ms xicotetes.

 Enllaos externs .  
 Pogson, N. R. (1866), El planeta menor (87) Sylvia, Avisos Mensuals de la Societat Astronmica Reial, Vol. 26, p. 311 (juny de 1866)   ;
 Dades de (87) Sylvia de l'arxiu de Johnston  ;
 El planeta menor (87) Sylvia i els seus bessons (notcies d'ESO)  ;
 El sistema d'ptica adaptativa revela un nou satllit d'un asteroide (SpaceDaily.com)  ;
 Space.com: Descobert el primer asteroide triple;




Vegeu tamb .
 Llista d'asteroides;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42486" title="Asteroide troi" nonfiltered="1357" processed="1344" dbindex="16437">
  
Es denomina troians a un grup de asteroides que es mouen en l'rbita de Jpiter. Com es va definir originriament, els asteroides troians  tenen una rbita  de la qual el  semieix major est entre 5,05 UA i 5,40 UA.

Estan situats en els dos punts de Lagrange triangulars a 60 graus per davant i per darrere de Jpiter.  El seu nom s en honor dels herois de les guerres troianes. Els situats en el punt L4, que precedeixen a Jpiter, van rebre els noms dels guerrers grecs, i d'ac que se'ls coneguen com els "grecs", mentres que els que segueixen a Jpiter, punt L5, van rebre noms dels defensors de la ciutat de Troia, i familiarment li'ls designen com els "troians".

Els troians no es comporten com un nvol d'objectes amuntegats en els seus punts de libraci, a manera de nvol, sin que mostren rbites allargades en forma de "gota". Els seus moviments sn una combinaci entre el perode d'11,856525 anys de Jpiter i un altre perode llarg, de 150 a 200 anys de duraci. El major asteroide troi conegut s (624) Hctor.
  
El terme a vegades s'usa per a referir-se a cossos que orbiten amb relacions semblants respecte al Sol i Mart o respecte a Saturn i algun dels seus satllits com Dione (veure satllit troi).
  
 Histria .  
  
Es creu ara que E. E. Barnard va fer la primera observaci d'un asteroide troi, en 1904, per la importncia de la seva observaci no va ser apreciada en el seu moment. Es creia que havia vist un  recent descobriment de  Saturn el satllit Febe que estava en eixe moment a noms dos minuts d'arc,  o  incls una estrela. La identitat del punt que  Barnard va observar no va ser compresa fins que es van fer suficients observacions per a traar l'rbita del Troi (12126) 1999 RM 11 , un objecte que va ser redescobert en 1999. Per no comprendre el que ell estava mirant, l'observaci de Barnard s ara noms una curiositat histrica.  
  
Al febrer de 1906, l'astrnom alemany Max Wolf va descobrir un asteroide en el punt de Lagrange  L 4  del sistema, Sol i el planeta Jpiter i el va anomenar (588) Aquilles, el mtic Aquilles, s un dels herois  la Iliada  de Homer. La raresa de la seva rbita es va comprendre al cap  d'uns mesos, i abans que es van descobrir molts altres asteroides en L 4  i L 5  (els punts de Lagrange que formen un triangle equilter amb el Sol i Jpiter).  
  
Fins a juliol del 2004 hi havia 1.679 asteroides troians coneguts, 1.051 en L 4  i 628 en L 5 . N'hi ha molts altres massa xicotets per a ser vists amb els instruments actuals. El Troi ms gran s (624) Hctor, que mesura 370195 km.

 Els  noms  .  
Als asteroides associats a en L 4  que precedeix a Jpiter  se li van donar noms associats amb la Ilada; de fet, el punt s'anomena desprs com el node grec o "grup d'Aquilles", i aquells al voltant de  L 5  s'anomenen amb els herois de Troia i s'anomena el node troi. Aquest  grup s'anomena a vegades asteroides de Patroclus per ser l'asteroide major encara que l'heroi  Patroclus estava en el costat grec. No obstant, (617) Patroclus  va ser el primer asteroide descobert en  L 5  i va rebre el seu nom abans d'inventar-se la regla de Grecs i Troians. El node grec tamb t un "infiltrat" l'asteroide (624) Hctor.  
  
Els asteroides es coneixen  collectivament com els asteroides troians. Amb el temps, este terme ha arribat a ser aplicat ms generalment a qualsevol cos que ocupa els punts triangulars de Lagrange de qualsevol sistema; a ms dels Troians de Jpiter. Aix el planeta Mart t a l'asteroide (5261) Eureka com a troi i Nept t un  Troi l'asteroide 2001QR322. A ms hi ha satllits troians,  al voltant de Saturn i el seu satllit Tetis: (Telesto ocupa el lloc L 4  i Calipso el lloc L 5 ). El satllit de Saturn Dione t a Hellena en el lloc  L 4  i a  Pllux en el lloc L 5 , aquesta ltima lluna descoberta recentment per la nau Cassini. Parlant estrictament, el terme Troi noms s'aplica  a aquells asteroides que ocupen els llocs  L 4  i L 5  del sistema Sol-Jpiter.

Vegeu tamb .   
 Llista d'asteroides troians (grup grec)  ;
 Llista d'asteroides troians (grup troi)  ;

 Asteroides troians de Mart .
L'asteroide (5261) Eureka  que es va descobrir el 20 de juny de  1990 va resultar ser el primer asteroide troi conegut de Mart que ocupa el punt de Lagrange  L5  de Mart.

 Asteroides troians de Nept .
Tamb el planeta Nept t un asteroide troi 2001 QR 322   tamb denominat  2001 QR322 ) s un asteroide descobert en 2001 i s un dels dos asteroides troians coneguts  de Nept (l'altre s 2004 UP10 orbita davant de Nept en el seu punt de Lagrange L 4 )





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42487" title="Tauere" nonfiltered="1358" processed="1345" dbindex="16438">

Tauere s un atol de les Tuamotu, a la Polinsia Francesa, depenent administrativament d'Amanu, comuna associada a la comuna d'Hao. Est situat al centre i a l'est de l'arxiplag, a 85 km al nord-oest d'Hao.

Geografia.
s un atol petit de forma quadrada, de 8 km de llarg, i una superfcie total de 2 km . La llacuna interior, de 60 km , t dos passos a l'oce. s deshabitat, sense cap infrastructura.

Histria.
Va ser la desena illa que va descobrir Pedro Fernndez de Quirs, el 1606, anomenant-la Dezena. El 1772 Domingo Bonechea l'anomena San Simn y Judas. Per va ser ms conegut pel nom de Resolution, el nom del vaixell de James Cook que hi va arribar el 1773.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42492" title="Illes del Duc de Gloucester" nonfiltered="1359" processed="1346" dbindex="16439">

Les illes del Duc de Gloucester (en francs les du Duc de Gloucester) s un grup de tres atols de les Tuamotu, a la Polinsia Francesa, depenent de la comuna associada d'Hereheretue de la comuna d'Hao. Els tres atols sn, de nord a sud: Anuanuraro, Anuanurunga i Nukutepipi. A vegades s'inclou en el mateix grup l'atol Hereheretue de qui depenen administrativament. 

Estan situats en una posici allunyada, al sud-oest de l'arxiplag, a 480 km al sud-est de Tahit. Sn d'origen volcnic, de 16 o 17 milions d'anys d'antiguitat, situats en la lnia que va des del punt calent de Pitcairn fins a Hereheretue. Encara que la distncia entre ells no s ms de 30 km, estan separats per l'oce amb 2.000 m de profunditat.

Van ser descoberts, el 1767, per l'angls Philip Carteret.

Anuanuraro.
Anuanuraro s el ms gran dels tres atols, amb una superfcie total de 18 km . Les seves coordenades sn . 

s un atol circular sense cap pas a la llacuna interior. No s habitat de forma permanent, per disposa d'un aerdrom privat. Era propietat privada de Robert Wan, que controla el 50% del mercat de perles negres, i va ser comprat pel govern territorial el 15 de mar del 2002.

Anuanurunga.
Anuanurunga s un atol situat a 25 km al sud-est d'Anuanuraro. Les seves coordenades sn: .

L'atol, de forma circular, t una superfcie total de 7 km , amb una llacuna tancada sense cap pas. La barrera exterior de corall est prcticament submergida, i les terres emergides consten de quatre illots. L'atol s visitat ocasionalment. 

Nukutepipi.
Nukutepipi s un atol situat a 30 km al sud-est d'Anuanurunga. Les seves coordenades sn: .

L'atol, de forma circular, t una superfcie total de 0,6 km . s visitat ocasionalment. Disposa d'un aerdrom privat que pertany a Jean-Pierre Fourcade, un dels grans comerciants de perles negres.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42495" title="Nengonengo" nonfiltered="1360" processed="1347" dbindex="16440">

Nengonengo s un atol de les Tuamotu, a la Polinsia Francesa, incls a la comuna d'Hao. Est situat a 790 km a l'est de Tahit.

Geografia.
La superfcie terrestre s de 9 km , i la llacuna t 68 km . No t cap pas navegable a la llacuna. 

Hi ha una cinquantena d'habitants, amb un aerdrom privat que pertany a Robert Wan, el principal comerciant de perles negres de les Tuamotu. 

Histria.
Histricament era conegut amb el nom de Prince William Henry, nom que li va donar Samuel Wallis, el 1767. El francs Duperrey el va anomenar l'Ostange.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42496" title="Manuhangi" nonfiltered="1361" processed="1348" dbindex="16441">

Manuhangi s un atol de les Tuamotu, a la Polinsia Francesa, incls a la comuna d'Hao. Est situat a 900 km al sud-est de Tahit. L'illa ms propera s Paraoa a 50 km a l'oest.

Geografia.
s un atol petit, de forma ovalada, amb una superfcie terrestre d'1 km  i una llacuna de 7 km . L'est i sud de l'atol est format per esculls de corall amb nombrosos canals (ho'a). Est plantat de cocoters i la fauna consisteix en crancs dels cocoters i ocells (manu significa ocell). s deshabitat i visitat ocasionalment per recollectors de copra. No disposa d'infraestructures, encara que t algunes cases, una capella i pous d'aigua fresca. 

Histria.
Va ser descobert, el 1767, per l'angls Samuel Wallis que el va anomenar Duke of Cumberland. Histricament ha estat deshabitat.

Referncies.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42498" title="Ahunui" nonfiltered="1362" processed="1349" dbindex="16442">

Ahunui s un atol de les Tuamotu, a la Polinsia Francesa, incls a la comuna d'Hao. Est situat a 55 km al sud-est de Paraoa i a 950 km al sud-est de Tahit.

Geografia.
s un atol petit, quasi circular, amb la llacuna encerclada pels esculls sense un pas navegable a l'interior.

No disposa d'infrastructures i ha estat molt temps deshabitat. s una reserva natural d'ocells. A les platges es troben petites ostres amb unes perles naturals petites anomenades poe pipi. 

Histria.
Va ser descobert per l'angls Frederick Beechey, el 1826, que l'anomen Byam Martin en honor a l'almirall sir Thomas Byam Martin.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42505" title="Rekareka" nonfiltered="1363" processed="1350" dbindex="16443">

Rekareka, anomenat abans Tehuata, s un atol de les Tuamotu, a la Polinsia Francesa. Depn administrativament d'Amanu, comuna associada a la comuna d'Hao. Est situat a 720 km a l'est de Tahit, i l'illa ms propera s Tauere a 70 km al sud-est.

Geografia.
s un atol petit, amb una superfcie terrestre de 2,66 km  ms 1,76 km  d'esculls. La llacuna interior de 0,74 km  s tancada sense cap pas.

s deshabitat i sense infrastructures. 

Histria.
Va ser descobert, el 1606, per Pedro Fernndez de Quirs que l'anomen La Sagitaria. En aquell temps era habitada i els natius portaven unes enormes llances. Com que s en un parallel similar a Tahit, durant un temps s'identific aquesta illa amb la Sagitria de Quirs. Tamb s'ha conegut amb el nom de Bonne Esperance o Good Hope.

Referncies.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42511" title="Satllit troi" nonfiltered="1364" processed="1351" dbindex="16444">
Parlant estrictament, el terme Troi noms s'ha d'aplicar  a aquells asteroides (asteroides troians) que ocupen els Punts de Lagrange L 4  i L 5  del sistema Sol-Jpiter.  No obstant aix, aquest terme s'aplica ms generalment a qualsevol cos que ocupa els punts triangulars de Lagrange de qualsevol sistema; si es tracta d'un planeta i un dels seus satllits s'anomenen satllits troians. 
 El sistema Terra-Lluna no t cap satllit en  L 4  i L 5 , encara que si pareix haver-hi una acumulaci de pols. ;
 Al voltant de Saturn i el seu satllit Tetis: (Telesto ocupa el lloc L 4  i Calipso el lloc L 5 ). ;
 El satllit de Saturn Dione t a Hellena en el lloc  L 4  i a  Pllux en el lloc L 5 , est ltima lluna descoberta recentment per la nau Cassini. ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42514" title="Edgar Morin" nonfiltered="1365" processed="1352" dbindex="16445">

Edgar Morin, pseudnim d'Edgar Nahoum, (Pars, 8 de juliol de 1921) s un filsof francs, un dels principals precursors de l'anomenat "Pensament Complex".

Biografia.
Va nixer el 8 de juliol de 1921 a la ciutat de Pars en una famlia sefardita. Va estudiar geografia, histria i dret a la Sorbona, on es llicenci el 1942.

Membre del Partit Comunista Francs, particip en la Resistncia francesa durant la Segona Guerra Mundial on coincid amb Franois Mitterrand. En aquell moment adopt el pseudnim de Morin, que utilitzar posteriorment. Un cop alliberada Frana, participa en l'ocupaci d'Alemanya i escriu L'any zero d'Alemanya on descriu la situaci del poble alemany. A partir del 1949 s'allunya del Partit Comunista Francs, d'on s expulsat poc desprs per les seves idees contrries a l'estalinisme.

Grcies als consells de Georges Friedmann entr al Centre National de la Recherche Scientifique (CNRS), on condu un estudi pluridisciplinar sobre una localitat de la Bretanya, publicat sota el ttol de Plozvet. Aquest s considerat un dels primers assajos d'etnologia de la societat francesa contempornia. S'interess per les prctiques culturals emergents i mal considerades pels intellectuals en general. Posteriorment cre i dirig el Centre d'Estudis sobre les Comunicacions de Masses (CECMAS), on es publiquen particularment estudis sobre la televisi a travs de la revista Communication que dirigeix encara avui.

Durant la revolta estudiantil del maig francs (1968) escriu articles per a Le Monde, en els quals desxifra el significat i sentit d'aquest succs. Director emrit de recerca al CNRS, va crear i dirigir l'Associaci pel Pensament Complex (APC).

L'any 1993 fou guardonat amb la 5a edici del Premi Internacional Catalunya concedit per la Generalitat de Catalunya juntament amb Luigi Luca Cavalli-Sforza.

Desenvolupament Filosfic. 
A l'integrar-se al CNRS s'inici en el camp de l'antropologia social en el terreny de la cinematografia, aproximant-se al surrealisme, encara que no abandon els seus ideals socialistes, del qual comparteix idees amb Franco Fortini i Roberto Guiducci, aix com de Herbert Marcuse i altres filsofs. Fund i dirig la revista Arguments (1956-1962) al mateix temps que visqu una crisi interior i es manifest contra la guerra algeriana (1954-1962). 

A l'iniciar la dcada del 1960 inici treballs i expedicions per Amrica Llatina i qued impressionat per la seva cultura. Posteriorment comena a elaborar un pensament que faci complementar el desenvolupament del subjecte. A Poulhan, i en companyia dels seus collaboradors, desenvolup una investigaci de carcter experimental que culmina amb la tesi de la transdisciplinarietat, que li genera grans contradiccions amb altres acadmics. 

Amb el sorgiment de la revoluci bio-gentica estudi el pensament de les tres teories que duen a l'organitzaci de les seves noves idees (la ciberntica, la teoria de sistemes i la teoria de la informaci). Tamb es complementa en la teoria de l'autorganitzaci de Heinz von Frster. L'any 1977 elabora el concepte del coneixement enciclopdic, del qual lliga els coneixements dispersos, proposant l'epistemologia de la complexitat. 

El Pensament Complex. 
El pensament de Morin argumenta que encara estem en un nivell "prehistric" pel que fa a l'esperit hum i solament la "Complexitat" pot civilitzar el coneixement. A travs d'aquest pensament ens podem endinsar en el desenvolupament de la naturalesa humana multidimensional, la lgica generativa i dialctica, del qual l'univers s una barreja de caos i ordre. A partir del concepte i prctica de la Acte-eco-organitzaci, el subjecte i l'objecte sn parts inseparables de la relaci autoorganitzador-ecosistema. 

Obres.
 1951, L homme et la mort;
 1969, La rumeur d Orlans;
 La Mthode (6 volumes);
 1977, La nature de la nature;
 1980, La vie de la vie;
 1986, La connaissance de la connaissance ;
 1991, Les ides;
 2001, L humanit de l humanit ;
 2004, thique;
 Autocritique (el seu distanciament del Partit Comunista);
 1970, Journal de Californie;
 1981, Pour sortir du XXe sicle;
 1982, Science avec conscience;
 1983, De la nature de l URSS ;
 1990, Introduction  la pense complexe;
 1993, Terre-patrie ;
 1994, Mes dmons;
 1994, La complexit humaine;
 1997, Comprendre la complexit dans les organisations de soins ;
 1999, L intelligence de la complexit;
 1999, Relier les connaissances;
 1999, La tte bien faite;
 2000, Les sept savoirs ncessaires  l'ducation du futur;
 2001, Journal de Plozvet, Bretagne, 1965;
 2002, Pour une politique de civilisation;
 2002, Dialogue sur la connaissance. Entretiens avec des lycens;
 2003, La violence du monde;
 2003, duquer pour l re plantaire, la pense complex comme mthode d apprentissage dans l erreur et l incertitude humaine;
 2003, Les enfants du ciel : entre vide, lumire, matire ;
 2004, Pour entrer dans le XXIe sicle;

 Enllaos externs .
  Pensament d'Edgar Morin;
     Els set sabers necessaris per l'educaci del futur;
  Association pour la Pense Complexe : APC;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42515" title="Inflaci" nonfiltered="1366" processed="1353" dbindex="16446">

La inflaci s un fenomen econmic que es caracteritza per una pujada generalitzada dels preus. Es sol associar a una emissi excessiva de moneda respecte a l'oferta de bns i serveis. Per aquesta interpretaci noms respon a una part dels processos inflacionaris, si b aquests sn precisament els ms extrems i persistents. Aquesta pujada relativa dels preus respecte a la moneda s sinnim d'una prdua del seu valor.

El procs contrari a la inflaci (s a dir, quan aquesta torna negativa) s la deflaci.

 Causes .

La frmula general del nivell preus, elaborada per Irving Fisher, s:



On  s l'ndex de preus,  la quantitat de diner circulant,  la seva velocitat de circulaci,  el volum de depsits bancaris i  el ritme al que aquests es gasten.  s el el volum de transaccions o, aproximadament, el nivell de comer.

Cal destacar que l'ndex de Preus de Consum (IPC) no es calcula utilitzant aquesta frmula (per impossibilitat tcnica), sin mitjanant una cistella de la compra que inclou una srie de productes, dels quals se mesura el preu nominal mitj.

L'anlisi de l'anterior frmula permet elaborar els models de les principals teories de la inflaci:

 D'una banda, la interpretaci monetarista de Milton Friedman, considera que en tot moment la inflaci est causada per un excs relatiu de moneda, i per tant responsabilitat de la poltica monetria i financera de l'Estat. s a dir, simplifiquen la frmula a , on  s la massa monetria existent i  la quantitat de bns i serveis oferits. ;

 Els post-keynesians distingeixen tres tipus d'inflaci, que es poden complementar els uns als altres. Un s causat per un increment global de la demanda agregada, un per la reducci de l'oferta agregada i finalment una de carcter estructural: les espirals salaris-preus. Si b els dos primers casos podrien semblar coincidir amb la visi monetarista, cal dir que aix no s aix necessriament, ja que per exemple, un increment de l'activitat productiva podria ocasionar aquest excs de demanda.

 Alguns corrents de pensament no diferencien entre la moneda i altres mercaderies, i per tant consideren que el seu valor est subjecte a la llei de l'oferta i la demanda. Per tant, consideren que mentre hi hagi demanda, es pot emetre ms moneda. Aquesta demanda pot ser ocasionada per l'oferiment de bns i serveis o per l'atresorament ( negatiu).

Cal dir que, a nivell profund, aquestes visions no sn ms que diferents ptiques sobre el mateix, i conegut, fenomen.

 Conseqncies .

No existeix consens sobre les conseqncies de la inflaci sobre l'economia, i de fet aquestes depenen de l'origen d'aquesta inflaci. Per en general es coincideix en qu t un efecte expansiu a curt termini i depressiu a llarg termini, si b factors psicolgics (com la confiana) poden distorsionar completament aquestes previsions.

En quant a la distribuci de la riquesa, els efectes de la inflaci sn un desplaament dels que tenen uns ingressos fixos als que en tenen uns de ms flexibles. Tradicionalment, aix ha coincidit amb els treballadors assalariats i pensionistes, que perdien poder adquisitiu, i empreses, que augmentaven els seus guanys. La inflaci tamb suposa un traspassament de riquesa dels creditors als deutors, sempre i quan aquest deute no es revisi amb l'IPC. 

Als sistemes fiscals progressius, la inflaci tamb pot suposar una pujada dels impostos. Tanmateix, quan la inflaci s producte d'una emissi excessiva de diners, amb l'objectiu de l'Estat de finanar-se, es pot considerar com a un impost ocult, ja que es traspassa riquesa del sector privat al sector pblic.

La inflaci tamb t una srie de costs externs, ja que s'han d'actualitzar els preus amb ms freqncia, i perqu existeix una tendncia a evitar l'atresorament de diners (ja que aquests van perdent el seu valor), cosa que implica un s menys racional dels mateixos i, per exemple, un major nombre de viatges al banc per fer ingressos (si el banc actualitza amb l'IPC).

 Lluita contra la inflaci .

Els efectes negatius ocasionats per les grans inflacions han fet que molts economistes hagin estudiat formes de lluitar contra ella. Algunes d'aquestes propostes s'han aplicat de forma draconiana, arribant a l'extrem de produir greus deflacions i el consegent estancament de l'economia. Aix succeeix especialment quan en comptes d'atendre a clculs econmics, s'actua per ideologia. 

 L'augment dels tipus d'inters ocasiona un fluxe de diners circulants cap als dipsits bancaris, i d'aquests cap al banc central, retirant l'excs de moneda. Aquesta mesura est especficament orientada cap al sector privat.
 Amb la poltica fiscal, reduint el dficit pblic o augmentant el supervit. Aix suposa que el sector pblic retiri (o injecti menys) moneda al conjunt de l'economia.
 Els sostres de preus suposen una mesura d'intervencionisme directe al mercat, que desvirtuen la fluctuaci dels preus. Sol ser utilitzada noms a casos d'emergncia, per evitar grans desordres econmics, i a curt termini. ;
 L'emissi qualitativa de moneda, proposada per Walter Beveraggi, considera que el problema no s tant la quantitat de moneda respecte a producci, sin en qu s'est utilitzant aquesta. Per tant proposa que a processos inflacionaris es retiri moneda que es dedicaria al consum (o a una gran demanda), augmentant-ne la que es dedica a l'augment de la producci (de l'oferta de bns i serveis). A moments de gran inflaci, estaria justificat un augment de l'emissi de moneda, sempre i quan aquesta s'inverteixi a una producci de bns i serveis equivalents o superiors en valor.

 Inflacions histriques .

Alguns processos inflacionaris han tingut un impacte histric especialment fort. Aquest s el cas, per exemple, de les grans hiperinflacions dels anys 20 a Europa central (especialment Alemanya i ustria), on una combinaci de la falta d'experincia en l's de diner fiduciari (desprs de la caiguda del patr or), la necessitat de finanament pblic per a pagar els deutes de la guerra i el descontrol d'aquest procs varen reduir el valor dels bitllets al del paper on estaven impresos. N's clebre l'exemple de mestresses que anaven amb carros plens de bitllets a comprar pa.

Tamb destaca la crisi ocasionada als anys 70 quan l'emissi excessiva de dlars dels Estats Units, per finanar la guerra de Vietnam, juntament amb la Crisi del Petroli, suposaren la destrucci de l'ordre econmic de postguerra.

La majoria de les grans guerres i revolucions tamb vnen acompanyades de processos inflacionaris, ja sigui per les necessitats de finanament, ja per la destrucci del teixit productiu o b per una prdua de confiana en el futur (i per tant, en la moneda). Un cas fams s el de la Reichsmark a finals de la Segona Guerra Mundial, que no valia res sense la cartilla de racionament i que, finalment, fou substituda per cigarrets. El mateix succe a la Guerra Civil Americana, la Revoluci Russa, etc.

 Vegeu tamb .

Diner;
Deflaci;
Stagflaci;
Evoluci dels preus de l'ATM;

 Bibliografia .

 John Kenneth Galbraith, Money: Whence It Came, Where It Went, 1975.































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42517" title="Beatriu del Regne Unit (princesa de Battenberg)" nonfiltered="1367" processed="1354" dbindex="16447">


Beatriu del Regne Unit, princesa de Battenberg (Londres 1857 - 1944. Fou l'ltima supervivient dels fills de la reina Victria I del Regne Unit i del seu esps el prncep Albert de Saxnia-Coburg Gotha. Beatriu pass a la histria per haver portat a terme la publicaci de les memries i la correspondncia de la seva mare un cop aquesta hagus mort.

Nascuda al Palau de Buckingham el 14 d'abril de 1857 essent filla de la reina Victria I del Regne Unit i del prncep consort Albert de Saxnia-Coburg Gotha. Per naixement obtigu el ttol de princesa del Regne Unit amb grau d'Altesa Reial.

El seu pare mor quan ella tenia apenes quatre anys i pass a viure en un ambient marcat pel carcter de reclusi de la seva mare que adopt un cop perd el seu esps. De jove visqu un amor amb el prncep imperial Napole Eugeni Bonaparte que s'acaba quan aquest mor l'any 1879 en la guerra entre anglesos i zuls.

L'any 1885 es compromet i es cas amb el prncep Enric de Battenberg amb la condici imposada per la seva mare que estableixin la residncia al Regne Unit i que no s'allunyin d'ella. Enric fou elevat a la dignitat d'Altesa Reial. La histria de la famlia dels Battenberg s'inici amb el matrimoni del prncep Alexandre de Hessen-Darmstadt amb la comtesa polonesa Jlia von Rauke, la parella eren pares del jove prncep Enric i del prncep Llus de Battenberg. El matrimoni desigual o morgantic fu que el gran duc de Hessen-Darmstadt els crees prnceps de Battenberg amb el grau d'altesa serenssima. La poca fortuna, el seu origen i la seva condici de prnceps secundaris d'una casa gran ducal ja secundria feren d'ells un mal partit.

El matrimoni s'establ a l'illa de Wight on el prncep fou nomenat governador. La parella tingu quatre fills:

Sa Altesa Serenssima el prncep Alexandre de Battenberg, nat a l'Illa de Wight l'any 1886 i mort a Londres el 1961. Es cas amb lady Irene Denison.

Sa Altesa Reial la princesa Victria Eugnia de Battenberg, nascuda a Balmoral Esccia el 1887 i morta a Lausana el 1969. Es cas l'any 1905 amb el rei Alfons XIII d'Espanya. ;

SAS el prncep Leopold de Battenberg nat a l'illa de Wight el 1889 i mort en un accident automovilstic a Frana l'any 1922.

SAS el prncep Maurici de Battenberg nat a l'illa de Wight el 1891 i mort en acci durant la Primera Guerra Mundial el 1914.

La princesa enviud l'any 1896 quan el seu mor al contraure malria a l'frica mentre lluitava amb l'exrcit angls. A la mort del seu esps romangu al costat de la seva mare i a la mort d'aquesta fou relegada pel seu germ una casa de camp dintre la propietat d'Osborne a l'illa de Wight. L'any 1914 es trasllad a viure al Castell de Cabisbrooke i mantingu un apartament al Palau de Kensington.

Abans de morir la seva mare la reina Victria I del Regne Unit li encomen la publicaci dels seus diaris personals que escriv des de la seva joventut. A tota aquesta feina ella s'encarreg d'esborrar i transcriure tots els diaris per evitar sofriments als seus parents i descendents. La feina li comport trenta anys de la seva vida i el resultat foren 111 volums editats per la Biblioteca Reial. 

L'any 1917 ella perd el ttol de princesa de Battenberg i a canvi assum el de princesa del Regne Unit. El seu fill gran fou creat marqus de Cabisbrooke i el seu fill petit li atrogaren el ttol de cortesia de lord. La famlia canvi el cognom pel de Mounbatten.

Mor a la casa de Balcome a Surrey en temps de guerra. El seu enterrament tingu lloc a Castell de Windsor i fou l'ltima supervivent dels fills de la reina Victria. 





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42523" title="lvaro Siza Vieira" nonfiltered="1368" processed="1355" dbindex="16448">

lvaro Siza Vieira (nat a Matosinhos el 1933) s un dels  arquitectes portuguesos ms importants del segle XX.

Va estudiar a lEscola de Belas Artes de Porto entre 1949 i 1955.
El seu primer disseny construt va ser l'any 1954.
Va treballar per l'arquitecte Fernando Tavora entre 1955-58.
Ms endavant va treballar de professor en diversos centres.

El 1992 va ser guardonat amb el premi Pritzker Prize, el 1998 li fou concedit al Meiji Memorial Hall de Tquio, Jap, el premi Praemium Imperiale, i el 2001 el Wolf Prize de les Arts.

Obres.
1958-1963: Boa Nova restaurant a Matosinhos. **Fotos;
1958-1965: Quinta de Conceicao (piscines). ;
1966: Lea da Palmeira (piscines). Fotos;
1981-1985: Casa Avelino Duarte Ouar.
1987-1993: Facultat d'arquitectura d'Oporto. **Fotos, **Fotos 2;
1995: Biblioteca de la Universitat Aveiro.
1997: Museu d'Art Contemporani Serralves. Fotos  ;
1998: prctiques d'arquitectura. Fotos  ;

Bibliografia.
Alvaro Siza : Writings on Architecture. Antonio Angelillo (Editor). Skira (March 1999). ;
ISBN 8881183153. 
Alvaro Siza. Peter Testa. Birkhauser (August 1996). ISBN 3764355980. ;
Alvaro Siza (Architecture & Design Series). Philip Jodidio. TASCHEN America Llc (May 1999). ;
ISBN 3822871893. 
Alvaro Siza : Inside the City. Marc Dubois, Alvaro Siza. Watson-Guptill Pubns (April 1998).
ISBN 0823001717.

Enllaos externs.

Web oficial Pgina oficial d'lvaro Siza;
Web del premis Pgina dels premis Pritzker;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42525" title="Despotat de Grcia" nonfiltered="1369" processed="1356" dbindex="16449">
El Despotat de Grcia fou un efmer estat independent sorgit vers el 1204 quant els croats van ocupar Constantinoble i alguns governadors van quedar de fet independents. Un d aquestos fou Lle Sguros, que va quedar com a dspota de Tesslia i el Pelopons. Aviat va perdre els seus territoris del nord (Tesslia) enfront del rei de Tessalnica Bonifaci de Montferrato, desprs de ser derrotat a les Termpiles, i es va retirar cap al sud vers on marxaren els senyors llatins Guillem de Champlitte i Godofred de Villehardouin, que vers el 1206 van entrar a Becia i van ocupar Tebes sense lluita (els grecs es van refugiar a la fortalesa i hi van restar fins el 1209); desprs van seguir fins Atenes (al tica) i l illa d'Eubea o Negroponte. Una part del Pelopons es va sotmetre al dspota Miquel d'Epir, i Sguros nomes dominava el Pelopons oriental i potser el del sud. Envat el Pelopons per Guillem i Godofred el 1207, la part que s havia sotms a Epir fou dominada desprs d una batalla i va quedar en poder de Guillem i la part sud fou conquerida sense massa problemes per Godofred. Sguros va restar en possessi de la part oriental, amb Argos, Nuplia i Corint com a principals dominis. Des llavors Sguros fou tir (ttol poltic semblant a dspota, sense les connotacions actuals) d'Argos i Nuplia. Vers el 1211 Guillem va entrar a Nuplia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42526" title="Riu Drin" nonfiltered="1370" processed="1357" dbindex="16450">

El Drin s un riu d'Albnia que desemboca a la mar Adritica prop de Lezh. Es forma per la uni de dos rius anomenats Drin Negre (que neix al llac Ohrid a Macednia) i Drin Blanc (que neix a les muntanyes de Kosovo), a les rodalies de la ciutat albanesa de Kuks. T un curs de 282 km.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42527" title="Batalla de Pemaneo" nonfiltered="1371" processed="1358" dbindex="16451">
La batalla de Pemaneo fou un combat que els croats varen guanyar als bizantins a la part asitica de l'estret dels Dardanels el desembre del 1204, que els va permetre ocupar Bitnia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42529" title="Dlar" nonfiltered="1372" processed="1359" dbindex="16453">

El dlar (en angls dollar) s la unitat monetria oficial de diversos estats i territoris dependents. El dlar dels Estats Units, d'on prov el nom de totes les altres monedes anomenades "dlar", s la moneda ms usada del mn en les transaccions comercials i bancries. El seu smbol s "$". Es divideix en 100 cntims o cents.

Origen del nom.
El nom del dlar es relaciona amb monedes histriques com el thaler (o tler) d'Alemanya, el daalder (o flor) dels Pasos Baixos o el daler dels pasos escandinaus, i fins i tot amb el ms recent tolar d'Eslovnia, actualment substitut per l'euro. El nom thaler (de l'alemany Thal, o  com s'acostuma a escriure habitualment  Tal, "vall") originriament prov de les monedes alemanyes anomenades Guldengroschen (o "florins grossos", que eren d'argent per tenien el mateix valor que un flor d'or), fetes amb la plata provinent de les riques mines de Joachimsthal (literalment "la vall de Sant Joaquim"), a Bohmia (llavors part de l'Imperi Habsburg i avui de la Repblica Txeca, amb el nom de Jchymov). 

El nom de Spanish dollar (o dlar espanyol) es va fer servir per denominar una moneda espanyola de plata, el peso, amb el valor de vuit rals, que va tenir una mplia circulaci durant el segle XVIII a les colnies espanyoles del Nou Mn. L's d'aquest dlar espanyol i del tler de Maria Teresa com a monedes de curs legal als primerencs Estats Units d'Amrica s la ra per la qual la moneda nacional nord-americana es va anomenar aix. La paraula dollar per designar el tler, en angls ja s'usava si fa no fa uns 200 abans de la Guerra d'Independncia dels Estats Units. Els dlars espanyols, o pieces of eight ("peces de vuit") com se'n deia vulgarment, estigueren en circulaci a les tretze colnies britniques que esdevindrien els Estats Units, i van tenir curs legal a Virgnia. 

El dlar tamb fou usat a Esccia durant el segle XVII, i es diu que es va inventar a la Universitat de Saint Andrews.

El nom de la moneda de Samoa, el tala, est basat en la pronncia samoana del mot angls dollar. De la mateixa manera, el nom de la unitat fraccionria, sene, equival al cntim o "cent".

Unitats monetries actuals anomenades "dlar".



Dlar australi;
Dlar de les Bahames;
Dlar de Barbados;
Dlar de Belize;
Dlar de les Bermudes;
Dlar de Brunei;
Dlar de les illes Caiman;
Dlar de les illes Cook (de fet s una emissi especial per a les illes Cook del dlar neozelands);
Dlar canadenc;
Dlar del Carib Oriental;
Dlar dels Estats Units;
Dlar fiji;
Dlar de Guyana;
Dlar de Hong Kong;
Dlar jamaic;
Dlar liberi;
Dlar namibi;
Dlar neozelands;
Dlar de les illes Salom;
Dlar de Singapur;
Dlar de Surinam;
Nou dlar de Taiwan;
Dlar de Trinitat i Tobago;
Dlar de Tuvalu (de fet s una emissi especial per a Tuvalu del dlar australi);
Dlar de Zimbabwe;

El nom tamb s'aplica al dlar internacional, moneda hipottica amb el mateix valor de compra que el dlar dels Estats Units en un moment determinat.

Histria del smbol del dlar.

Hi ha moltes teories sobre l'origen del smbol del dlar. D'acord amb l' U.S. Bureau of Engraving and Printing, l'Oficina de Gravat i Impressi dels Estats Units, t l'origen en el smbol del peso mexic, "Ps", que va evolucionar a $. Aquest smbol ja era utilitzat abans de la creaci del dlar nord-americ el 1785. Una altra teoria suggereix que les lletres U i S van evolucionar al smbol $ amb dues lnies verticals. Una tercera teoria suggereix que el smbol va sorgir de les Columnes d'Hrcules de l'escut d'armes d'Espanya, ja que les monedes fabricades a la Nova Espanya i, desprs, a la resta de les colnies espanyoles, van portar aquest smbol per ordre del rei Carles V.

Unitats monetries que usen el mateix smbol.
Escut portugus;
Peso argent;
Peso bolivi;
Peso colombi;
Peso cub;
Peso dominic;
Peso mexic;
Peso uruguai;
Peso xil;
Real brasiler;


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42531" title="Bitnia" nonfiltered="1373" processed="1360" dbindex="16454">



Bitnia (regi);
Regne de Bitnia ;
Bitnia (provncia romana) a partir del 74 aC;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42533" title="Alcia del Regne Unit (gran duquessa de Hessen-Darmstadt)" nonfiltered="1374" processed="1361" dbindex="16455">



Alcia del Regne Unit, gran duquessa de Hessen-Darmstadt (Londres 1843 - Darmstadt 1878) era la filla de la reina Victria I del Regne Unit, esposa del gran duc Llus IV de Hessen-Darmstadt i via i besvia respectivament de lord Llus Mountbatten i del prncep Felip de Grcia.

Naixement i educaci.

Nascuda a Londres el 25 d'abril de 1843 al Palau de Buckingham de Londres era la tercera filla del matrimoni format per la reina Victria I del Regne Unit i pel prncep Albert de Saxnia-Coburg Gotha. Al nixer reb el ttol de princesa del Regne Unit amb el grau d'Altesa Reial.

La princesa Alcia fou educada al costat de la seva germana la princesa reial Victria. Ben aviat mostr enormes interessos culturals i intellectuals. De carcter dur, sever i alhora apassionat, Alcia tindria al llarg de la vida importants frustracions a causa de la passivitat de la vida que port a Darmstadt.

Casament i descendncia.

L'any 1860, el prncep Llus de Hessen-Darmstadt assist a les curses d'Ascot on coneix a la princesa anglesa. La reina Victria ja havia triat prviament al prncep de Hessen-Darmstadt per esps de la seva filla.

El prncep i futur gran duc Llus IV de Hessen-Darmstadt era fill de l'hereu al tron gran ducal el prncep Carles de Hessen-Darmstadt, hereu del seu germ el gran duc Llus III de Hessen-Darmstadt, i de la princesa Elisabet de Prssia.

Les noces tingueren lloc a la capella privada del Palau d'Osborne de l'illa de Wight al sud d'Anglaterra. La parella s'establ a Darmstadt i tingu set fills:

SAR la princesa Victria de Hessen-Darmstadt nascuda a Darmstadt el 1863 i morta a Londres el 1950. Es cas amb el prncep Llus de Battenberg.

SAR la princesa Elisabet de Hessen-Darmstadt, nascuda a Darmstadt el 1864 i assassinada a prop d'Ekaterinburg pels bolxevis l'any 1918. Es caspa amb el gran duc Sergi de Rssia.

SAR la princesa Irene de Hessen-Darmstadt, nascuda a Darmstadt el 1866 i morta a Hemmelmark a Schleswig-Holstein el 1953. Es cas amb el prncep Enric de Prssia.

Sa Altesa Gran Ducal el gran duc Ernest Llus IV de Hessen-Darmstadt, nascut a Darmstadt el 1868 i mort el 1937. Es cas en primeres npcies amb la princesa Victria Melita del Regne Unit de la qual es divorci l'any 1901, i es cas el 1905 en segones npcies amb la princesa Elionor de Solms-Hohensolms-Lich.

SAR el prncep Frederic de Hessen-Darmstadt nascut el 1870 i mort el 1873 a Darmstadt a causa de l'hemofilia.

SAR la princesa Alexandra de Hessen-Darmstadt nascuda a Darmstadt el 1872 i assassinada a Ekaterinburg pels bolxevics el 1918. Es cas amb el tsar Nicolau II de Rssia.

SAR la princesa Maria de Hessen-Darmstadt nascuda el 1874 i morta el 1878 aDarmstadt.

Princesa i Gran Duquessa de Hessen-Darmstadt.

Arran del seu casament s'install a Darmstadt on port una vida dedicada a la seva famlia i a l'activitat de promoci de la infermeria. Decepcionada per la monotonia que es respirava a la capital del gran ducat alemany tingu un matrimoni bastant infeli.

La pobresa relativa en qu visqu marc tamb les seves capacitats de distracci o d'ocupaci. La seva dot de 30.000 lliures estarlines fou dedicada a la construcci del Nou Palau de Darmstadt i al pagament dels 3.000.000 de florins que Hessen hagu de pagar a Prssia arran de la guerra dels Ducats (1866), que comport l'ocupaci durant sis setmanes de la capital de Hessen-Darmstadt.

L'any 1877 moria tan l'hereu al tron de Hessen, el pare del seu esps, i el gran duc Llus III de Hessen-Darmstadt. Ascend al tron l'any 1877, encara que mor escassos mesos desprs el 14 de desembre de 1878 a la capital de Hessen, justos disset anys desprs de la mort del seu pare el prncep Albert l'any 1861. 

Durant l'any 1878 tota la seva famlia, a part d'ella i la seva filla la princesa Elisabet contragueren la diftria. Ella en mor a causa del contagi i tamb ho fu la seva filla Maria.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42534" title="Bitnia (regi)" nonfiltered="1375" processed="1362" dbindex="16456">

Bitnia fou una regi del nord-oest d'sia Menor, a la part asitica del Bsfor i de cara a la mar Negra. El seu lmit natural oriental fou el riu Sangarius; pel sud tenia (d est a oest) Paflagnia, el riu Ryndacus (que marcava la frontera amb Msia) i Galcia.

Muntanyes:

Olimpus de Misia (2.300) prop de Brusa.
Ala-Dagh ;

Boscos:

A a Denizi (Oce d arbres) ;

Costa:

Golf d'Astacus (avui Golf d'Izmit);
Golf de Cius (avui Golf de Gemlik);

Llacs:

Iznik, prop del qual estava Nicea;

Rius:

Sangarius (avui Sakarya);
Billaeus (Filiyas) ;
Parthenius (avui Bartin);


Ciutats:

Nicomedia (avui Izmit);
Nicea;
Cius (avui Gemlik);
Chalcedon (avui Kad ky), ;
Herclea Pntica (avui Eregli);
Claudiopolis (avui Bolu) ;
Tium ;
Basilinpolis;
Poblaci i histria:

Possiblement fou poblada per les tribus trcies dels Tini i Bitini que van expulsar als Misi i altres tribus menors (nomes van restar els Mariandini al nord-est). Els Bitini van esdevenir la tribu mes important i van donar nom al pas, per el rei Lidi Cressus els va sotmetre. El 546 aC van passar amb Lidia a Persia i el territori va formar part de la satrapia de Frgia. Al segle IV els bitinis ja eren independents quant Alexandre el gran va iniciar la conquesta de Persia. Vegeu Regne de Bitnia.
 
El 74 aC el regne va passar a Roma i va formar una provncia romana que va continuar sota domini bizant. Vegeu Provncia de Bitnia




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42537" title="Ducat de Demtica" nonfiltered="1376" processed="1363" dbindex="16457">
El ducat de Demtica fou un estat efmer creat pels croats en territori bizant, a Trcia, el 1204. La capital era Demtica, al sud d'Adrianpolis. Va ser concedit a Llus comte de Blois que mai el va poder ocupar. El 1205 els grecs es van revoltar i es van sotmetre a Bulgria. Llus de Blois i l'emperador llat Baldu de Flandes van intentar establir la sobirania llatina a la regi per foren derrotats a la batalla d'Adrianpolis (14 d'abril del 1205) en la qual Llus va morir i Baldu fou fet presoner.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42538" title="Demtica" nonfiltered="1377" processed="1364" dbindex="16458">
Demtica s una ciutat de la part europea de Turquia, vilaiat d'Adrianpolis a la vall del riu Maritza, uns 35 quilometres al sud de la ciutat d'Adrianpolis. Est a un tur prop del riu Zizildeli, en el punt d'uni d'aquest amb el Maritza. Poblaci: 10.000 habitants.

Ja existia a l'edat mitjana (el seu nom grec s Dymothicos) i el 1204 fou seu d'un efmer Ducat llat. Fou seu d'un arquebisbat grec. Carles XII de Sucia va residir a la ciutat de principis del 1713 fins a la tardor del 1714.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42540" title="Rodosto" nonfiltered="1378" processed="1365" dbindex="16460">
Rodosto o Redesto (Rhaedestus) fou el nom d'una ciutat de Trcia, situada a la part europea de Turquia al vilaiat d'Adrianpolis, a la costa del mar de Marmara. El 1923 va ser rebatejada  Tekirda .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42541" title="Silivri" nonfiltered="1379" processed="1366" dbindex="16461">

Silivri s una ciutat de ms de 50.000 habitants del districte homnim, situada al vilaiat d'Istanbul, a la costa del mar de Marmara a la part europea de Turquia, a uns 80 km a l'oest d'Istanbul.

s l'antiga Selimbria (en turc, Selymbria), una ciutat de Trcia, colnia de Megara. 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42542" title="Fulla" nonfiltered="1380" processed="1367" dbindex="16462">


Una fulla s un rgan de les plantes de forma generalment laminar, de creixement limitat i caracterstic de l'esporfit dels espermatfits i dels pteridfits. Neix als nusos i es disposa lateralment sobre la tija. s habitualment verd amb simetria bilateral i especialitzat en la fotosntesi. Per a aconseguir la seva funci, una fulla s tpicament plana i fina, amb l'objectiu d'exposar els cloroplasts que contenen les cllules (clornquima) a la llum sobre la mxima superfcie, i permetre que la llum penetri completament en els teixits fins. s a les fulles on, en la majoria de les plantes, t lloc la respiraci i la transpiraci.

Les fulles poden emmagatzemar aliment i aigua, i en algunes plantes es troben modificades per a d'altres propsits. Algunes plantes sn mancades de fulles i s'anomenen afilles.

Anatmicament i segons el lloc que ocupen i les modificacions que han experimentat, hi ha cinc tipus bsics de fulles: 
 Cotildons: que es correspon amb la primera fulla, o fulles, de l'embri de les fanergames;
 Catafilles: o fulles esquamiformes situada per damunt dels cotildons i per sota dels nomofilles o fulles en sentit restrictiu ;
 Nomofilles o fulles prpiament dites: sn les fulles normals, situades en la successi foliar entre els catafilles i els hipsofilles ;
 Hipsofilles o brctees: sn rgans foliacis situats entre els nomofilles i els antofilles;
 Antofilles: cadascuna de les fulles especialitzades modificades (peces florals) que integren la flor;

 Origen .
Els rgans foliars s'originen a les gemmes on sn reconegudes en forma de primordis foliars. El creixement d'aquests primordis s sempre un creixement limitat i es localitza de bon comenament a l'pex i als marges i, posteriorment a la base i en zones intercalars. En les plantes, per, les primeres fulles no provenen d'aquestes gemmes, sin que sn originades dins l'embri de la llavor.
i a gent k konfon la paraula fulla amb la de folla i es +++++ diferent

 Estructura de la fulla.
Una fulla consta de les segents parts, algunes de les quals poden mancar:
 Limbe: part laminar de la fulla, especialitzada en les funcions de fotosntesi i intercanvi de gasos, on es diferencien l'anvers (cara superior amb ms exposici a la llum) i el revers (cara inferior on es marquen ms els nervis), quan la posici de la fulla s horitzontal. Si la disposici s vertical no presenta cap diferncia morfolgica aparent.
 Pecol: peu que sost la fulla. Pot tenir estpules.
 Base: part ms eixamplada a l'extrem del pecol oposat al limbe, on el pecol s'uneix a la tija.

 Morfologia de la fulla .
Vegeu article principal: morfologia foliar

Les fulles mostren una extraordinria variabilitat: des de les petites fulles de la llentia d'aigua que estan parcialment fusionades amb la tija i que no solen sobrepassar el millimetre, fins les grans fulles de fins a 3 metres de la planta sud-americaca Victoria regia. 

Generalment el limb t dues cares ben diferenciades (anvers i revers) i llavors es parla de fulles bifacials. Algunes plantes com l'eucaliptus, per, tenen les dues cares equivalents i llavors s'anomenen fulles equifacials.

 Estructura anatmica .
En l'anatomia interna de la fulla, es distingueix una epidermis superior i una epidermis inferior, entre les quals hi ha el mesofille, que consta de dues parts, una de superior, anomenada parnquima en palissada, de cllules atapedes i riques en cloroplasts, i una d'inferior, anomenada parnquima esponjs o lacunar, que presenta molts espais i s integrada per cllules ms grosses i amb fora menys cloroplasts. 


Peces accessries de la fulla.
Algunes fulles presenten a banda i banda de la base del pecol uns apndixs, generalment foliacis, anomenades estpules. Entre les dicotilednies on sn molt ms freqents solen aparixer com un parell d'escates o folols a la base de la fulla. En les monocotilednies sn escasses i quan estan presents sol haver noms una a cada full. El paper de les estpules s protegir el primordi foliar o les estructures associades a ella, per aix en moltes plantes quan es desenvolupa la fulla les estpules es desprenen. A vegades sn de mida gran, com en el cas de Pisum o es confonen amb les fulles com en Rubia. Algunes vegades les dues estpules sn concrescents i formen una sola pea membranosa que encercla i rodeja la tija anomenada crea i que t com origen la soldadura dels elements estipulars; aquest darrer cas s freqent en el gnere Polygonum. 

Algunes fulles presenten la base eixamplada que envolta totalment o parcialment la tija; aleshores, la base s'anomena beina. Aquesta beina es present amb moltes umbellferes i la totalitat de les gramnies. Aquesta darrera famlia, gaireb mai no t pecol, i eventualment en altres plantes, a la zona d'uni entre la beina i el limbe, es troba un apndix membrans en forma de llengueta anomenat lgula. Aquesta lgula tamb prov de la modificaci de les estpules.

Ocasionalment en algunes plantes que no tenen estipules els folols de la base de la fulla poden assumir el paper de les autntiques que es deformen i es poden distingir de la resta dels folols. Aquestes s'anomenen pseudoestpules. Per diferenciar de les autntiques, de vegades cal recrrer a l'anlisi dels rastres foliars.

Modificacions de les fulles.

 Circell: rgan d'aspecte filiforme que es cargola al voltant d'un suport, que presenten les plantes enfiladisses com a conseqncia de la transformaci total o parcial de les seves fulles. Encara que poden produir a partir de les tiges tamb s'originen per transformaci d'una fulla o alguna de les seves parts.

 Espina: apndix rgid i punxent, que generalment inclou teixits interns a ms dels epidrmics, que prov d'una part de la fulla o del total del limbe foliar. En algunes plantes els teixits epidrmics del full produeixen excrescncies en forma d'espina que poden situar sobre els nervis, el marge, les dues cares del limbe o el pecol, en aquests casos les espines no es corresponen amb una transformaci de la fulla sin que representen una caracterstica ms de l'rgan. ;

 Glndules i tricomes: sn formacions epidrmiques o subepidrmiques que es poden desenvolupar sobre diferents parts de les tiges i de les fulles. Sovint quan es tracta d'rgans pluricellulars especialitzats on se segreguen algun tipus de substncia (aigua, sals, essncies, nctar, etc .. .) s'anomenen glndules. ;

 rgans caadors: la majoria de les plantes anomenades "carnvores" atrapen insectes o altres petits animalons per proveir-se de nitrogen en ambients on els nitrats sn escassos, ja sigui perqu la pluja renta el sol rpidament o existeix un procs de reciclatge deficient. La captura gaireb sempre es realitza mitjanant transformacions de les fulles. A vegades, n'hi ha prou amb una superfcie amb glndules i adherent (Pinguicola), per en altres ocasions la fulla es transforma en un complicat mecanisme en forma de cep (Dionea) o d'urna (Nepenthes). ;

 Propguls i altres estructures epfilles: Habitualment s'admet que les fulles sn rgans de creixement limitat incapaos, per tant, de desenvolupar altres estructures. Tanmateix hi ha alguns casos en qu des de la fulla es produeixen flors capaces d'actuar com a propguls. Aquest fenomen s'anomena epiflia i es pot produir per diferents mecanismes, un dels quals s la presncia de cllules del primordi foliar que conserven la seva capacitat de creixement generant sobre la fulla adulta nous brots. ;

 Dimorfisme polimorfisme o heteroflia: s un fenomen molt freqent que es produeix quan les fulles d'una planta varien en mida o forma. Les modificacions de les fulles poden obeir a adaptacions per a realitzar diferents funcions (protectora, trfica), indudes per les condicions ambientals (sol, ombra) o ser conseqncia de l'estat de desenvolupament (cotiledons, fulles vegetatives).

 Funcions de la fulla .
Encara que les fulles poden transformar-se en estructures protectores (esquames) o en peces florals, les seves funcions primordials sn la fotosntesi, la respiraci i la transpiraci. Aquestes activitats es poden efectuar tamb en les tiges herbacis i en les porcions joves de les tiges llenyosos (tiges amb estructura primria). De fet en algunes plantes afilles com els cactus, aquestes funcions recauen totalment sobre les tiges. 

 Funci clorofllica o fotosntesi: consisteix en la sntesi de les substncies orgniques nutritives a partir del CO2 atmosfric (absorbit a travs dels estomes) i l'aigua que en els cormfitos s subministrada per les arrels. El procs requereix un consum energtic que s'obt a partir de la llum solar i genera O2. En condicions d'illuminaci el balan entre el O2 desprs en la fotosntesi i el CO2 absorbit, emmascaren a la respiraci, motiu pel qual durant el dia les plantes desprenen oxigen i absorbeixen CO2 a travs dels estomes. ;

 Respiraci: l'energia necessria per a desenvolupar l'activitat biolgica s'obt de la metabolitzaci dels productes (sucres) generats per la fotosntesi. Molts aquests processos requereixen la presncia d'oxigen i desprenen CO2. En la foscor, quan cessa l'activitat fotosinttica, el balan s'inverteix de manera que la planta desprn anhdrid carbnic i absorbeix oxigen. Encara que la respiraci es realitza per totes les cllules vives de la planta i no noms en les fulles, l'intercanvi de gasos es fa majoritriament a travs dels estomes que sn molt ms abundants en les fulles que en altres parts de la planta. ;

 Transpiraci: s la prdua de l'aigua, que a les plantes vasculars, es realitza a travs dels estomes. La transpiraci s un procs fonamental perqu la saba bruta pugui moure's des del sl fins la fulla i per controlar la temperatura del vegetal. ;

Aquestes funcions es veuen afavorides per l'estructura foliar, la forma laminar de la majoria de fulles facilita l'intercanvi gass i la recepci de llum. A ms, aquest procs es pot controlar de forma precisa variant l'orientaci de la lmina en funci de la necessitat energtica.


Articles relacionats.
 Morfologia foliar.

Referncies.
;


















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42543" title="Paraoa" nonfiltered="1381" processed="1368" dbindex="16463">

Paraoa s un atol de les Tuamotu, a la Polinsia Francesa, incls a la comuna d'Hao. Est situat a 930 km al sud-est de Tahit i a 52 km a l'est de Manuhangi, l'illa ms propera.

Geografia.
s un atol ovalat de 8,5 km de llarg i 5,5 km d'ample. T una superfcie terrestre de 4 km . La llacuna interior, de 14 km , s tancada sense cap pas a l'oce, per amb nombrosos canals al sud-oest. 

s deshabitat, sense cap infrastructura. 

Histria.
Va ser descobert, el 1767, per l'angls Samuel Wallis que l'anomen Gloucester.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42545" title="Palatalitzaci" nonfiltered="1382" processed="1369" dbindex="16464">
La palatalitzaci s un fenomen fontic que altera la pronunciaci de determinades consonants 
en contacte amb les vocals anteriors  o la glida palatal  (tamb anomenada iod). Articulatriament, la palatalitzaci representa un desplaament  del punt d'articulaci cap a la posici postpalatal, 
per tamb pot comportar (i ser un tret contrastiu)  un arquejament de la llengua contra l'arc del paladar.

Diacrnicament, la palatalitzaci s el fenomen que ha determinat 
l'evoluci de paraules catalanes com:

 GENERU > gendre, on + >  > [ ];
 CICERONE > cigr, on + >  >  > ;
 BALNEUM > bany, on + > [ ];
 PALEA > palla, on + > [ ];
 PUTEU > puig, on + > ;

La palatalitzaci s un fenomen ben viu en llenges com l'angls o el grec modern.

Algunes llenges eslaves tenen sries de consonants velaritzades (tamb anomenades dures) que contrasten amb una srie de consonants palatalitzades (tamb anomenades suaus).

Les llenges uralianes solen tenir sries de consonants palatalitzades que contrasten 
amb les seves parelles corresponents sense palatalitzar.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42546" title="Tureia" nonfiltered="1383" processed="1370" dbindex="16465">

Tureia s un atol de les Tuamotu, a la Polinsia Francesa. Est situat al sud-est de l'arxiplag, a 1.100 km al sud-est de Tahit i 115 km al nord de Moruroa. s el cap de la comuna de Tureia que inclou els atols cedits per fer proves nuclears.

Geogafia.
s un atol petit, amb una superfcie de 8,3 km . T forma de rombe amb 13 km de llarg i 7,4 km d'ample. L'atol no t cap pas a la llacuna interior. Les terres emergides formen un gran illot, de 22,5 km de llarg i 250 m de mitjana d'ample, que ocupa la meitat est, i la meitat oest la completen 27 illots. 

La vila principal s Hakamaru. Disposa de diverses construccions del Centre d'Experimentaci del Pacfic (refugis, cisternes, aeroport, centre meteorolgic), abandonades des del 1996 quan van finalitzar les proves nuclears franceses. La poblaci ha anat disminuint per la retirada dels efectius militars. Al cens del 2002 eren 261 habitants.

Histria.
Histricament es coneixia amb el nom Papahena. L'atol va ser descobert, el 1791, per l'angls Edward Edwards, mentre buscava els amotinats del Bounty, i l'anomen Carysfort.

Enllaos externs.
Imatges de Tureia ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42547" title="Fnac" nonfiltered="1384" processed="1371" dbindex="16466">
Fnac s una companyia francesa dedicada a la venda de productes electrnics i culturals. 

El seu nom s un acrnim; originriament de Fdration Nationale dAchats des Cadres (Federaci Nacional de Compres per Directius), actualment Fdration Nationale dAChats (Federaci Nacional de Compres). 

Va ser fundada el 1954 per Andr Essel (nat el 1918) i Max Thret, dos antics militants trotskistes.Actualment pertany al grup Pinault Printemps Redoute, creat per Franois Pinault el 1963, al que s'ajunt desprs de ser-ne comprada el 1996 (parcialment el 1994).

Al comenament noms venia material cinematogrfic i fotogrfic, per actualment el seu rang de productes inclou tamb llibres, CDs, DVDs, maquinari i programari.

Tendeix a situar-se en centres comercials, on organitza actes culturals i exposicions. Disposa de 67 botigues a Frana, 8 a Espanya 6 a Blgica, 10 a Portugal, 5 al Brasil, 5 a Itlia, 4 a Sussa i 2 a Taiwan. Als Pasos Catalans hi t un total de 6 botigues: una a Perpiny, 3 a Barcelona, una a Valncia i una Alacant.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42549" title="Teodor I Lscaris" nonfiltered="1385" processed="1372" dbindex="16467">
Teodor I Lscaris Karatzaina (Constantinoble 1174 - Nicea 1222) fou el primer emperador bizant de Nicea (1204 - 1222).

Era fill de Manel Lscaris i Joana Karatzaina. El 1199 es va casar amb Anna ngela Comnena, filla del emperador bizant Aleix III ngel. Va exhortar al seu sogre a resistir als llatins el 1203. Quan la situaci era critica Aleix va fugir (ms tard fou empresonat i enviat el 1205 a Itlia a la cort de Conrat, marqus de Montferrato, que estava casat amb la seva germana). Teodor es va seguir oposant als llatins i quan la ciutat va caure el 12 d'abril del 1204 i el seu germ Constant XI Lscaris (el darrer emperador) va morir, va fugir (gener del 1205) a la costa asitica on va aconseguir reunir algunes tropes amb les que va dominar Nicea i part de Bitnia i va prendre el ttol de dspota en nom del seu sogre Aleix III.

Va perdre aquestos territoris davant de Llus comte de Blois, que havia rebut Bitnia com a feu, per quan els blgars van atacar a Baldu I de Flands emperador de Constantinoble, Llus va haver d'anar en el seu ajut i Teodor va poder recuperar els territoris, i com que Aleix II estava encara retingut a Montferrato va agafar el ttol d'emperador (1206) i fou coronat pel patriarca Miquel IV Autori (1206-1213). 

El ttol li fou disputats per altres prnceps bizantins que havien establert dominis propis, especialment Aleix I Comn de Trebisonda amb el que va lliurar una guerra durant alguns anys; atacat per David Comn dspota de Sinope i el seu germ Aleix I Comn de Trebisonda, i en guerra contra Enric I de Flands, nou emperador llat (formalment desprs del 20 d'agost del 1206), va poder acordar una treva amb l'emperador llat. Contra els seus vens orientals va obtenir diversos victries i va poder incrementar els seus dominis i poder. 

El 1209 va tornar Aleix III i es va voler fer reconixer a Nicea per Teodor s'hi va negar; Aleix va conspirar contra Teodor amb el suport de Kai Khusraw I sold del Soldanat Seljcida de Rm a la cort del qual va fugir el 1210. A la batalla del riu Meandre el 1211 les forces del sold i d'Aleix III foren derrotes, el sold va morir i l'antic emperador fou capturat per les forces lleials a Teodor. Aquest el va enviar a un monestir a Nicea on va morir un cert temps desprs ja a avanada edat.

El 1212 es va casar en segones noces amb Filipa d'Armnia, filla del rei Rupen III per el matrimoni fou anullat per motius religiosos i el fill que havien tingut fou eliminat de la successi. 
La treva amb els llatins es va trencar el 1214 quan Teodor es va aliar a Aleix I Comn de Trebisonda i va envair Bitnia, va sorprendre a les tropes d'Enric a la zona i la va conquerir. Llavors Enric va creuar el Bsfor amb un exrcit escollit i va assetjar Pemanene que finalment, desprs de llarga resistncia, es va rendir. Enric va fer matar als tres principals oficials encarregats de la defensa de la ciutat, Dermcit, Andrnic Paleleg (cunyat de Teodor) i un tercer personatge el nom del qual no s'esmenta per que era germ de Teodor i ha estat identificat com Constant Lscaris). Finalment es va ajustar la pau per la que Enric va haver de reconixer a Lscaris els territoris a l'est d'una lnea entre Sardes i Nicea, i a ms a ms tota la Bitnia conquerida pels grecs.

El 1219 es va casar en terceres noces amb Maria de Courtenay, filla de Pere de Courtenay.

Del seu primer matrimoni amb Anna ngela Comnena va tenir dues filles:

Irene, casada amb el futur Joan III Ducas Lscaris Vatatzs.
Maria, casada amb Bella IV rei de Bulgria.

La resta del seu regnat va restar en pau. Va morir quan noms tenia uns 45 anys, el 1222, desprs de 18 anys de regnat de fet i 16 anys des de la seva coronaci. No va deixar fills mascles i el va succeir el seu gendre Joan III Vatatzs, casat amb la seva filla gran Irene.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42550" title="Constant XI Lscaris" nonfiltered="1386" processed="1373" dbindex="16468">
Constant XI Lscaris o simplement Constant Lascaris, ja que al no haver estat coronat no t ordinal a bona part de les llistes d'emperadors (?-1205), fou el darrer emperador bizant durant la conquesta de Constantinoble pels croats (1204). L'ordinal XI correspondria, segons l'ordre d'emperadors considerant noms els coronats, a Constant XI Paleleg que fou el darrer emperador bizant fins el 1453.

El 13 d'abril de 1204 va fugir l emperador Aleix i els cortesans van proclamar emperador Constant XI Lscaris. Refugiat a Brusa, a Bitnia, fou derrotat a la batalla de Pemaneo el desembre de 1204 i va morir en els combat subsegents el mes de gener de 1205. El seu germ Teodor I Lscaris va recollir la successi legitimada pel Patriarca de Constantinoble com a Emperador de Nicea.

Arran de la conquesta de Constantinoble pels croats, l'Imperi Bizant es divid en 4 estats:
Imperi de Nicea. El primer emperador fou Teodor I Lscaris, nombrat hereu legtim de Bizanci.

Imperi Llat, creat a Constantinoble pels croats comandats per Baldu I, comte de Flandes i primer emperador llat. El 1261, el regent de Nicea Miquel VIII Paleleg va reconquerir Constantinoble als llatins i es va autoproclamar emperador de Constantinoble i de Nicea. Amb aquest acte, l'imperi de Nicea i l'imper Llat es van unir per formar de nou l'imperi Bizant.

Despotat de l'Epir o d'Arta, amb Miquel I ngel Comn, de la famlia imperial bizantina, com a primer dspota. Nicfor II, ltim dspota de l'Epir, va morir el 1358 en els combats contra els serbis per l'extensi dels seus dominis (batalla d'Arta) i el cap albans Carles Thopia es va fer l'amo de la regi.

Imperi de Trebisonda, el primer emperador fou Aleix I Comn, fill de l'emperador bizant Andrnic I Comn. El ms durader dels quatre, fin el 1461 a mans del sold otom Mehmed II.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42552" title="La Sorbona" nonfiltered="1387" processed="1374" dbindex="16469">

La Sorbona (en francs La Sorbonne) s un establiment pblic d'ensenyament superior, avui dividit en dues universitats (Universitat de Pars III i de IV). Es troba al centre de Pars, al cinqu districte, al davant del liceu Louis Le Grand i del Collge de France, a prop del monument El Pante; (Le Panthen), de les universitats (Pars I, II, V, VI) i del Jard de Luxemburg.

Va ser fundada l'any 1257 per Robert de Sorbon amb la intenci de facilitar l'ensenyana de la teologia als alumnes pobres. Tres segles desprs es va convertir en un espai privilegiat per als debats de la facultat de teologia i va tenir un paper important en les querelles religioses del pas, contra els jesutes al segle XVI i contra els janseistes al segle XVII.

A les seves aules, reconstrudes en la seva totalitat entre 1885 i 1901, s'ensenyen avui principalment humanitats, histria, geografia, dret i llenges.

L'any 1968 fou l'epicentre del maig francs 

Referncies.


 Enllaos externs.
 La Sorbona;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42553" title="Nicea" nonfiltered="1388" processed="1375" dbindex="16470">




Nicea de Bitnia, ciutat de Bitnia, capital imperial del 1204 al 1261;
Imperi de Nicea, imperi amb capital a Nicea de Bitnia;
Ciutat de Trcia anomenada tamb Nices, on fou derrotat Valent el 378.
Nicea de l'Hidaspes;
Nicea de Lcrida;
Nicea, reina de Trcia;
Nicea de Corint, dona d'Alexandre de Corint;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42554" title="Etnologia" nonfiltered="1389" processed="1376" dbindex="16471">
L'etnologia (del grec ethnos: famlia, estirp, poble) s una cincia social, que per alguns autors forma part de l'antropologia. Es basa en la comparaci sistemtica de les societats, principalment a partir de les seves prctiques i creences. Entre els seus objectius estan la reconstrucci de la histria humana, la formulaci de lleis sobre la cultura i el canvi cultural, i la formulaci de generalitzacions sobre la 'natura' humana.

 Etnlegs .
Fritz Graebner;
Marc Aug;
Eudald Carbonell;
Wilhelm Schmidt;
Pierre Clastres;

 Vegeu tamb .
Antropologia social;
Museu Valenci d'Etnologia;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42555" title="Teodor I ngel-Comn Ducas" nonfiltered="1390" processed="1377" dbindex="16472">
Teodor ngel-Comn Ducas fou dspota de l'Epir del 1215 al 1230 i el 1237, i senyor de Vodena vers el 1245 al 1252. Era fill de Joan ngel Comn i net de Constant ngel. 

El 1204, a la caiguda de Constantinoble el d'abril, va servir amb Constant XI Lscaris i a la seva mort amb el seu germ Teodor I Lscaris, per el  va tornar a Europa per unir-se al seu germ bastard Miquel I ngel Comn, que s'havia apoderat de l'Epir amb el ttol de dspota.

El dspota Miquel I ngel Comn fou assassinat el 1215 i son germ Teodor el va succeir i va incorporar als seus dominis la regi entre el riu Drin (a Albnia) i la mar Adritica. El 1216 Teodor es va assegurar la frontera nord amb un tractat amb el duc de Rscia (Srbia), i amb els llatins va signar una treva. Llavors va atacar als blgars als qui va prendre Prilep i Ocrida. 

El 1217 l emperador llat Pere de Courtenay va atacar Durazzo, per en fou rebutjat i va caure en un parany a la costa albanesa essent fet presoner (no fou alliberat, i va morir captiu el 1219). El 1218 Teodor va iniciar una campanya de quatre anys contra el regne de Tessalnica, que es va desenvolupar sobretot a Tesslia (1218-1222) i que va comportar l ocupaci de gran part del regne, des de Platamnia al sud, fins a Serres i Drama al nord-est. Salnica fou assetjada, i Guiu de Pallavicini va assumir la direcci de la ciutat com a regent del jove Demetri que va marxar a demanar ajuda al papa i als senyors italians.

L emperador va enviar alguns soldats l any segent (1223) per l atac de Joan III Vatatzs de Nicea va obligar a retirar aquestes tropes. Teodor va ocupar llavors Adrianpolis i part de Trcia. El 1224 va arribar a Salnica Guillem IV de Montferrato per defensar la corona del seu germ Demetri, per les seves tropes foren delmades per una epidmia de pesta en la que va morir el mateix Guillem IV i a darrers del any la ciutat va capitular. Teodor va entrar a Salnica i es va proclamar emperador (deixant aix el ttol de dspota) mentre els seus soldats ja s acostaven a Constantinoble. 

Les operacions no varen continuar degut a conflictes amb els blgars i Teodor es va dedicar a consolidar el seu poder. El 1227 el nou rei de Srbia, Radoslav (Esteve II Radoslav), que acabava de succeir al seu pare Esteve I, es va declarar vassall d'Epir. El 1230 la Repblica de Ragusa va reconixer la sobirania de Teodor.

L any 1230, a la cimera del seu poder, Teodor va atacar territori blgar per va patir una greu desfeta a la batalla de Clocnica, a la vora del riu Maritza superior, i fou fet presoner; inicialment fou tractat amb honors, per quant es va descobrir que ell i el seu fill Joan preparaven un complot contra el tsar Ivan Asen, va esser cegat. Els territoris conquerits per Teodor als llatins es van sotmetre al tsar blgar (menys una part de Tesslia), i els blgars van entrar amb poca resistncia a Albnia i Durazzo. 

Manel I ngel Comne, germ de Teodor, casat amb una filla d'Ivan Asen, va agafar el poder a Epir, Etlia, Acarnnia, Macednia i part de Tesslia, i el va conservar perqu es va reconixer vassall del tsar de Bulgria. 
Ragusa va rebutjar la sobirania d'Epir el 1232 i Srbia ho va fer el 1233.

El 1237 el Teodor fou alliberat junt amb el seu fill Joan. Va tornar a la resta dels seus dominis i rpidament la noblesa es va posar del seu costat i va deposar al seu germ Manel, que va fugir a Nicea. Teodor, restablert, va abdicar en el seu fill Joan I ngel Com, i una filla seva es va casar amb el tsar blgar Ivan Asen garantint aix la neutralitat d aquest.

Amb tots aquest disturbis, Miquel II ngel Comn (fill del dspota Miquel I), que havia estat a l'exili, va poder agafar el poder a Epir, Etlia i Acarnnia, i es va proclamar dspota a aquestes regions i a Corf, deixant a Joan nomes alguns territoris principalment a Tesslia. Llavors (1339) l exiliat Manel I va retornar amb soldats que li va deixar l emperador de Nicea i va desembarcar prop de Salnica. Per Manel I i Teodor el Cec van arribar a un acord i es va establir un govern conjunt entre Joan I i Manel.

Nicea va encaixar malament aquest acord. El 1241 va morir Manel I i Nicea va enviar tropes a Salnica i en les lluites fou fet presoner Teodor. Fou finalment alliberat i el seu fill Joan (que va haver de renunicar al ttrol d'emperador, recuperar el de dspota, i declarar-se vassall de Nicea) li va donar el govern de Vodena una de les ciutats que conservava;  Joan va morir el 1244 i el va succeir el seu germ Demetri ngel Comn que el 1246 fou deposat per Nicea i enviat a l'exili. 

Teodor el Cec va conspirar contra Nicea amb el dspota de l'Epir Miguel II, que va envair les possessions de Nicea a Tesslia i Macednia i va ocupar la costa de Macednia el 1251. El 1252 Nicea va passar a l ofensiva i va recuperar les seves possessions, amb la fortalesa de Castria i varen arribar fins Albnia. Miquel II va demanar la pau i va signar el Tractat de Larissa pel qual renunciava a favor de Nicea als territoris grecs occidentals que havia pres a Bulgria, i a Prilep i Kroja a Albnia, i a canvi se li reconeixia el ttol de dspota d'Epir, per com a vassall de l'emperador de Nicea. Teodor el Cec de Vodena fou fet presoner altra cop i empresonat a Nicea on va morir desprs del 1252. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42556" title="Patriarca de Constantinoble" nonfiltered="1391" processed="1378" dbindex="16473">


El patriarca de Constantinoble s la figura que representa al Patriarcat de Constantinoble, i s el primer entre tots els bisbes ortodoxes per sense jurisdicci sobre d altres patriarques de l esglsia oriental.

Tot i la semblana entre ambdues figures, com a caps de les respectives esglsies, el poder dels Patriarques dins l'Imperi Bizant va ser molt inferior al que tenien els Papes a occident, ja que els Patriarques estaven molt ms sotmesos al poder imperial. La figura encara existeix i actualment recau en un ciutad turc.

 Llista de Patriarques de Constantinoble .
 Bisbes de Bizanci .
 Sant Andreu (mort el 38) ;
Estaci de Bizanci (38-54) ;
Onssim de Bizanci (54-68) ;
Policarp I (69-89) ;
Plutarc I (89-105) ;
Sedeci de Bizanci (105-114) ;
Digenes de Bizanci (114-129) ;
Eleuteri de Bizanci (129-136) ;
Flix de Bizanci (136-141) ;
Policarp II (141-144) ;
Atenodor de Bizanci (144-148) ;
Euzois (148-154) ;
Lloren I (154-166) ;
Alipi de Bizanci (166-169) ;
Pertins de Bizanci (169-187) ;
Olimpi de Bizanci (187-198) ;
Marc I de Bizanci (198-211) ;
Filadelf de Bizanci (211-217) ;
Cirac I (217-230) ;
Cast de Bizanci (230-237) ;
Eugeni I de Bizanci (237-242) ;
Tit I (242-272) ;
Domeci de Bizanci (272-284) ;
Ruf I (284-293) ;
Probe de Bizanci (293-306) ;
Metrfanes I (306-314) ;
Alexandre I de Constantrinoble (314-337);

 Arquebisbes de Constantinoble .
Pau I (337-339) ;
Eusebi de Nicomdia (339-341) ;
R Pau I (341-342), 2n cop ;
Macedoni I (342-346) ;
R Pau I (346-351), 3r cop ;
R Macedoni I (351-360), 2n cop ;
Eudoxi d'Antioquia (360-370) ;
Demfil de Constantinoble (370-379) ;
Evagri de Constantinoble (379) ;
Mxim I de Constantinoble (380) ;
Gregori I Nazianz (379-381) ;

 Patriarques de Constantinoble .
Nectari (381-397) ;
Joan Crisstom (398-404) ;
Arsaci de Tars (404-405) ;
tic (406-425) ;
Sisini I de Constantinoble (426-427) ;
Nestori (428-431) ;
Maximi de Constantinoble (431-434) ;
Procle (434-446) ;
Flavi de Constantinoble (446-449);

 Patriarques Ecumnics de Constantinoble .
Anatoli I (449-458) ;
Genadi I (458-471) ;
Acaci (471-488) ;
Fravites (488-489) ;
Eufemi de Constantinoble (489-495) ;
Macedoni II (495-511) ;
Timoteu I (511-518) ;
Joan II de Capadcia (518-520) ;
Epifani I de Constantinoble (520-535) ;
ntim I de Constantinoble (535-536) ;
Menes I (536-552) ;
Eutiqui (552-565) ;
Joan III Escolstic (565-577) ;
R Eutiqui (577-582), 2n cop ;
Joan IV Nesteutes (582-595) ;
Cirac II (596-606) ;
Toms I (607-610) ;
Sergi I de Constantinoble (610-638) ;
Pirrus I (638-641) ;
Pau II de Constantinoble (641-653) ;
Pere de Constantinoble (654-666) ;
Toms II (667-669) ;
Joan V (669-675) ;
Constant I (675-677) ;
Teodor I (677-679) ;
Jordi I (679-683) ;
Teodor I (683-686) (segona vegada);
Pau III de Constantinoble (687-693) ;
Callist I (693-705) ;
Cir I de Constantinoble (705-711) ;
Joan VI (711-715);
Germ I de Constantinoble (715-730) ;
Anastasi de Constantinoble (730-754) ;
Constant II (754-766) ;
Nicetes de Constantinoble (766-780) ;
Pau IV de Constantinoble (780-784) ;
Tarasi de Constantinoble (784-806) ;
Nicfor I de Constantinoble (806-815) ;
Teodor I Casiteres (815-821) ;
Antoni I de Constantinoble (821-836) ;
Joan VII el Gramtic (836-843) ;
Metodi I (843-847) ;
Ignasi I (847-858) ;
Foci I el Gran (858-867) ;
Ignasi I (867-877, 2 vez) ;
R Foci I el Gran (877-886), 2n cop ;
Esteve I de Constantinoble (886-893) ;
Antoni II de Constantinoble (893-901) ;
Nicolau I el Mstic (901-907) ;
Eutimi I Sincelle (907-912) ;
R Nicolau I el Mstic (912-925), 2n cop ;
Esteve II d'Amsia (925-928) ;
Trif de Constantinoble (928-931) ;
Teofilacte de Constantinoble (933-956) ;
Polieute de Constantinoble (956-970) ;
Basili I de Constantinoble Escamandr (970-974) ;
Antoni III Studites (974-980) ;
Nicolau II Crisoberges (984-996) ;
Sissini II (996-998) ;
Sergi II (999-1019) ;
Eustaqui I de Constantinoble (1019-1025) ;
Aleix I Estudites (1025-1043) ;
Miquel I de Constantinoble (1043-1054) ;

 Patriarques Ecumnics de Constantinoble desprs del Gran Cisma d'Orient (1054) .
Miquel I de Constantinoble (1054-1058) ;
Constant III Licudes (1059-1063) ;
Joan VIII Xifil (1064-1075) ;
Cosme I de Constantinoble (1075-1081) ;
Eustaqui II Garides (1081-1084) ;
Nicolau III Gramtic (1084-1111) ;
Joan IX Agapit (1111-1134) ;
Lle Estipes (1134-1143) ;
Miquel II Curcuas (1143-1146) ;
Cosme II tic (1146-1147) ;
Nicolau IV de Constantinoble (1147-1151) ;
Teodot II de Constantinoble (1151-1153) ;
Nefit I de Constantinoble (1153) ;
Constant V Cliar (1154-1156) ;
Lluc Crisoberges (1156-1167) ;
Miquel III de Constantinoble (1167-1177) ;
Carit de Constantinoble (1177-1178) ;
Teodosi I Borradiotes (1179-1183) ;
Basili II Carnter (1183-1186) ;
Nicetes II Muntanes (1186-1189) ;
Lle II Teotquites (1189-1190) ;
Dositeu de Constantinoble (1190-1191) ;
Jordi II Xifil (1191-1198) ;
Joan X Camter (1198-1206) ;
Miquel IV Autori (1206-1213) ;
Teodor II Irnic (1213-1215) ;
Mxim II de Constantinoble (1215) ;
Manel I de Constantinoble (1215-1222) ;
Germ II de Constantinoble (1222-1240) ;
Metodi II de Constantinoble (1240) ;
- Seu vacant 1240-1244 
Manel II de Constantinoble (1244-1255) ;
Arseni de Constantinoble (1255-1259)  ;
Nicfor II de Constantinoble (1260-1261) ;
R Arseni (1261-1267), 2n cop;
Germ III de Constantinoble (1267) ;
Josep I Galesiotes (1267-1275) ;
Joan XI Bekkos (1275-1282) ;
Gregori II Xipriota (1283-1289) ;
Atanasi I de Constantinoble (1289-1293)  ;
Joan XII (1294-1303) ;
R Atanasi I (1303-1309), 2n cop;
Nef I (1310-1314) ;
Joan XIII Glykas (1315-1320) ;
Gersim I (1320-1321) ;
Isaes de Constantinoble (1323-1334) ;
Joan XIV Kalekas(1334-1347) ;
Isidor I de Constantinoble (1347-1350) ;
Calixte I o Callist I (1350-1354)  ;
Filoteu Cocci (1354-1355) ;
R Calixte I (1355-1363), 2n cop;
R Filoteu Coccinos (1364-1376), 2n cop;
Macari (1376-1379)  ;
Nil I (1379-1388) ;
Antoni IV de Constantinoble (1389-1390)  ;
R Macari (1390-1391), 2n cop;
R Antoni IV (1391-1397), 2n cop;
Calixte II Xanotopoulos (1397) ;
Mateu I de Constantinoble (1397-1410) ;
Eutimi II de Constantinoble (1410-1416) ;
Josep II de Constantinoble (1416-1439) ;
Metrfanes II (1440-1443) ;
Gregori III Mammas (1443-1450) ;
Atanasi II de Constantinoble (1450-1453) ;
Genadi II Escolari (1453-1456)    ;
Isidor II Xantopoulos (1456-1457) ;
- Seu vacant 1457-1458
R Genadi II Escolari (1458), 2n cop;
- Seu vacant 1458-1462
R Genadi II Escolari (1462-1463), 3r cop;
Soforni I Siropoulos (1463-1464) ;
R Genadi II Escolari (1464), 4t cop;
Josafat I de Constantinoble (1464-1466) ;
Marc II Xilocaraves (1466) ;
Sim I de Trebisonda (1466)   ;
Dions I (1466-1471)  ;
R Sim I de Trebisonda (1471-1474), 2n cop ;
Rafael I de Constantinoble (1475-1476) ;
Mxim III Manasses (1476-1481) ;
R Sim I de Trebisonda (1481-1486), 3r cop;
Nef II (1486-1488)  ;
R Dionisi I (1489-1491), 2n cop;
Mxim IV de Constantinoble (1491-1497) ;
R Nef II (1497-1498), 2n cop;
Joaquim I de Constantinoble (1498-1502) ;
R Nef II (1502), 3r cop;
Pacomi I (1503-1504) ;
R Joaquim I (1504), 2n cop;
R Pacomi I (1504-1513), 2n cop;
Teolepte I (1513-1522) ;
Jeremies I de Constantinoble (1522-1545) ;
Joanic I de Constantinoble (1546) ;
Dions II de Constantinoble (1546-1555) ;
Josafat IId e Constantinoble (1555-1565) ;
Metrfanes III (1565-1572);
Jeremies II Tranos (1572-1579)  ;
R Metrfanes III (1579-1580), 2n cop;
R Jeremies II Tranos (1580-1584), 2n cop;
Pacomi II (1584-1585) ;
Teolepte II (1585-1586) ;
R Jeremies II Tranos (1587-1595), 3r cop;
Mateu II de Constantinoble (1596) ;
Elies I l'Illustre (1596) ;
Tefanes I Cariques (1597) ;
Meleci I Pegues (1597-1598) i (1601 com a coadjutor) ;
R Mateu II (1598-1602), 2n cop ;
Nefit II (1602-1603)  ;
R Mateu II (1603), 3r cop;
Rafael II (1603-1607);
R Nefit II (1607-1612), 2n cop;
Ciril I Luscaris (1612);
Timoteu II de Constantinoble (1612-1620) ;
R Ciril I Lucaris (1620-1623), 2n cop ;
Gregori IV d'Amsia (1623) ;
R Ciril I Luscaris (1623-1630), 3r cop ;
ntim II de Constantinoble (1630) ;
R Ciril I Luscaris (1630-1633), 4t cop ;
Ciril II Contares (1633) ;
R Ciril I Luscaris (1633-1634), 5 cop ;
Atanasi III Patelar (1634) ;
R Ciril I Luscaris (1634-1635), 6 cop  ;
R Ciril II Contares (1635-1636), 2n cop;
Nefit III de Nicea (1636-1637) ;
R Ciril I Luscaris (1637-1638), 7 cop;
R Ciril II Contares (1638-1639), 3r cop;
Parteni I (1639-1644) ;
Parteni II (1644-1646);
Joanic II de Constantinoble (1646-1648) ;
R Parteni II (1648-1651), 2n cop;
R Joanic II 1651-1652), 2n cop ;
Ciril III de Constantinoble (1652) ;
Paisi I (1652-1653);
R Joanic II (1653-1654), 3r cop  ;
R Ciril III (1654), 2n cop;
R Paisi I (1654-1655), 2n cop;
R Joanic II (1655-1656), 4t cop;
Parteni III (1656-1657) ;
Gabriel II de Constantinoble (1657) ;
Parteni IV (1657-1662) ;
Tefanes II de Constantinoble (1659 com a coadjutor) ;
Dions III de Constantinoble (1662-1665) ;
R Parteni IV (1665-1667), 2n cop ;
Climent I de Constantinoble (1667) ;
Metodi III de Constantinoble (1668-1671) ;
R Parteni IV (1671), 3r cop;
Dions IV el Musulm (1671-1673) ;
Gersim II (1673-1674) ;
R Parteni IV (1675-1676), 4t cop ;
R Dions IV el Musulm (1676-1679), 2n cop ;
Atanasi IV de Constantinoble (1679) ;
Jaume I (1679-1682) ;
R Dions IV el Musulm (1682-1684), 3r cop ;
R Parteni IV (1684-1685), 5 cop ;
R Jaume I (1685-1686), 2n cop ;
R Dions IV el Musulm (1686-1687), 4t cop ;
R Jaume I (1687-1688), 3r cop ;
Calnic II (1688) ;
Nefit IV de Constantinoble (1688) ;
R Calst II (1689-1693), 2n cop ;
R Dions IV el Musulm (1693-1694), 5 cop ;
R Callist II (1694-1702), 3r cop ;
Gabriel III de Constantinoble (1702-1707) ;
Nefit V de Constantinoble (1707) ;
Cipri I de Constantinoble (1707-1709) ;
Atanasi V de Constantinoble (1709-1711) ;
Ciril IV de Constantinoble (1711-1713) ;
R Cipri I (1713-1714), 2n cop ;
Cosme III de Constantinoble (1714-1716) ;
Jeremies III de Constantinoble (1716-1726) ;
Paisi II (1726-1732) ;
R Jeremies III (1732-1733), 2n cop ;
Seraf I de Constantinoble (1733-1734) ;
Nefit VI de Constantinoble (1734-1740) ;
R Paisi II (1740-1743), 2n cop ;
R Nefit VI (1743-1744), 2n cop ;
R Paisi II (1744-1748), 3r cop ;
Ciril V de Constantinoble (1748-1751) ;
Callist III (1751-1752) ;
R Ciril V (1752-1757), 2n cop ;
Callist IV de Constantinoble (1757) ;
Seraf II de Constantinoble (1757-1761) ;
Joanic III de Constantinoble (1761-1763) ;
Samuel I de Constantinoble Chatzeres (1763-1768) ;
Meleci II de Constantinoble (1769-1769) ;
Teodos II (1769-1773) ;
R Samuel I Chatzeres (1773-1774), 2n cop ;
Sofroni II de Constantinoble (1774-1780) ;
Gabriel IV de Constantinoble (1780-1785) ;
Procopi I de Constantinoble (1785-1789) ;
Nefit VII de Constantinoble (1789-1794) ;
Gersim III (1794-1797) ;
Gregori V de Constantinoble (1797-1798) ;
R Nefit VII (1798-1801), 2n cop ;
Calnic IV (1801-1806);
R Gregori V (1806-1808), 2n cop ;
R Calnic IV (1808-1809), 2n cop ;
Jeremies IV de Constantinoble (1809-1813) ;
Ciril VI de Constantinoble (1813-1818) ;
R Gregori V (1818-1821), 3r cop ;
Eugeni II de Constantinoble (1821-1822) ;
ntim III de Constantinoble (1822-1824) ;
Crisant I (1824-1826) ;
Agatngel I (1826-1830) ;
Constanci I (1830-1834) ;
Constanci II (1834-1835) ;
Gregori VI de Constantinoble (1835-1840) ;
ntim IV de Constantinoble (1840-1841) ;
ntim V de Constantinoble (1841-1842) ;
Germ IV de Constantinoble (1842-1845) ;
Meleci III de Constantinoble (1845) ;
ntim VI de Constantinoble (1845-1848) ;
R ntim IV (1848-1852), 2n cop ;
R Germ IV (1852-1853), 2n cop ;
R ntim VI (1853-1855), 2n cop ;
Ciril VII de Constantinoble (1855-1860) ;
Joaquim II de Constantinoble (1860-1863) ;
Sofroni III de Constantinoble (1863-1866) ;
Gregori VI de Constantinoble (1867-1871) ;
R ntim VI (1871-1873), 3r cop ;
Joaquim II de Constantinoble (1873-1878) ;
Joaquim III de Constantinoble (1878-1884) ;
Joaquim IV de Constantinoble (1884-1887) ;
Dions V de Constantinoble (1887-1891) ;
Nefit VIII de Constantinoble (1891-1894) ;
ntim VII de Constantinoble (1895-1897) ;
Constant V de Constantinoble (1897-1901) ;
R Joaquim III (1901-1912), 2n cop ;
Patriarca Germnic V (1913-1918) ;
Doroteu de Constantinoble (1918-1921) ;
Nicolau V de Constantinoble (1921) ;
Meleci IV Metaxakis (1921-1923) ;
Patriarca Gregori VII (1923-1924) ;
Patriarca Constant VI (1924-1925) ;
Basili III (1925-1929) ;
Foci II de Constantinoble (1929-1935) ;
Benjam de Constantinoble (1936-1946) ;
Patriarca Mxim V (1946-1948) ;
Atengores I (1948-1972) ;
Demetri I de Constantinoble (1972-1991) ;
Bartomeu I (1991- );






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42557" title="Satllit coorbital" nonfiltered="1392" processed="1379" dbindex="16474">
Satllits coorbitals sn dos o ms satllits que giren en la mateixa rbita. Els satllits troians sn coorbitals, per tamb ho sn els satllits de Saturn Janus i Epimeteu que disten en les seves rbites menys que la suma dels seus dimetres. A l'anar quasi en la mateixa rbita viatgen quasi a la mateixa velocitat, per el satllit interior va lleugerament ms rpid que l'exterior pel que l'avana lentament. Quan s'acosten entre si la seva mtua atracci gravitatria altera la seva quantitat de moviment, el satllit interior guanya quantitat de moviment, es mou cap a una rbita superior i perd velocitat. El satllit exterior perd quantitat de moviment, es mou cap a una rbita interior on perd velocitat. En poques paraules els dos satllits intercanvien les seves posicions, el satllit interior es convertix en exterior i comena a ressagar-se. Este fet es repetix cada quatre anys.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42558" title="Resistncia francesa" nonfiltered="1393" processed="1380" dbindex="16475">

La Resistncia francesa (La Rsistance) va ser un moviment que va lluitar contra el Govern de Vichy i l'ocupaci nazi de Frana durant la Segona Guerra Mundial. Va comenar amb petits grups d'homes que prengueren armes i van a arribar a ser alguns milers. Sabotejaven ponts i lnies de ferrocarrils, organitzaven evasions de presoners i lluitaven contra la Gestapo.

 Les diferents maneres de considerar la Resistncia .
Historiador del comproms resistint, Olivier Wieviorka mostra que la Resistncia pot organitzar-se segons una lgica de guerra, a la qual es lliguen les xarxes i la lluita exrcit, o segons una lgica d'ocupaci, a la qual corresponen els moviments i les formes civils. Henri Michel, fundador del Comit d'Histria de la Segona Guerra mundial, definia pel que fa a lludes la Resistncia com  la junts dels combats portats al nom de la llibertat de la ptria i de la dignitat humana  contra l'ocupant i les seves ajudes.

 Enllaos externs.
 Museu de la Resistncia (Frana);



 



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42560" title="Govern de Vichy" nonfiltered="1394" processed="1381" dbindex="16476">




El Govern de Vichy, la Frana de Vichy o el Rgim de Vichy, denominat oficialment l'Estat Francs, fou el govern de Frana des de juliol de 1940 fins a l'agost de 1944, s a dir, durant la Segona Guerra Mundial des de l'ocupaci del pas pels alemanys fins a la intervenci dels Aliats mitjanant els desembarcaments de Normandia i Provena.

 Introducci .
El 10 de juliol de 1940, el mariscal Ptain, heroi de la Primera Guerra Mundial com a vencedor de la batalla de Verdun, darrer primer ministre de la Tercera Repblica Francesa, va dissoldre el parlament i va instaurar un rgim dictatorial aliat del Tercer Reich, amb el qual es proposava regenerar Frana mitjanant una "revoluci nacional", del tot oposada als valors republicans i hereva dels ideals contrarevolucionaris dels sectors contraris als ideals de la Revoluci de 1789, reflectits pels valors republicans. Per aix, Charles Maurras, dirigent d'Action Franaise, partit monrquic d'extrema dreta, va saludar el nou rgim de Vichy qualificant-lo de "sorpresa divina". 

El rgim de Vichy va establir-se desprs que Frana s'hagus rendit a Alemanya el 22 de juny de 1940; rep aquest nom perqu, entre 1940 i 1944, la seu del govern francs fou la ciutat de Vichy. Oficialment, per, Pars continuava sent la capital de Frana, a la qual Ptain sempre va aspirar a traslladar-hi el govern quan aix fos possible. A partir de l'Armistici de Compigne, Frana es declar neutral, ara b, el govern de Vichy va collaborar amb el III Reich fins a l'extrem de la participaci de la policia francesa en la captura de jueus i d'altres persones considerades "indesitjables" pels nazis; aix, el govern de Vichy deport ms de 70.000 jueus a camps de concentraci en diferents pasos d'Europa i va enviar 650.000 treballadors (entre voluntaris i forats) a Alemanya com a ajuda a l'esfor de guerra del III Reich. Tamb va fer installar camps de concentraci per a dissidents poltics i estrangers sospitosos com ara el de Le Vernet d'Arige, el de Ribesaltes- i a Algria, llavors sota domini francs -per exemple, a Djelfa.

Malgrat la divisi, establerta en l'Armistici, de Frana en una "zona lliure" i una "zona ocupada", separades per una lnia de demarcaci que actuava com una frontera, el govern de Vichy tenia jurisdicci sobre tot el pas, excepte sobre les regions d'Alscia i Lorena posades sota administraci alemanya. Aix, funcionaris de Bordeus, com ara Maurice Papon, o de Nantes depenien dels ministeris de Vichy; com tamb foren les autoritats de Vichy les que nomenaren Ren Bousquet cap de la policia francesa, el qual, a Pars, juntament amb el seu segon Jean Leguay, va coordinar la seva acci amb la dels nazis.

L'11 de novembre de 1942, desprs del desembarcament dels Aliats a les colnies franceses del Magrib, els alemanys van iniciar l'Operaci Case Anton amb la qual van apoderar-se del territori que, segons l'armistici de 1940, era "zona lliure"; malgrat tot, per, fins a l'arribada dels Aliats (juny de 1944), va mantenir-se l'autoritat administrativa de Vichy, facilitada ara per la desaparici de la lnia de demarcaci entre les dues zones.

La legitimitat del rgim de Vichy i l'autoritat del mariscal Ptain foren qestionades pel general Charles de Gaulle, qui, exiliat al Regne Unit, va proclamar-se encarnaci de la legitimitat i continutat de Frana. El juny de 1944, desprs de l'ocupaci de Frana pels Aliats que segu al desembarcament de Normandia, de Gaulle proclam la instauraci d'un Govern Provisional de la Repblica Francesa, el qual, el 31 d'agost , va installar-se a Pars i, el 23 d'octubre de 1944, fou reconegut com a legtim govern de Frana pels Aliats. Per altra banda, sobretot des de finals de 1942, quan els Aliats desembarcaren al Magrib i els alemanys s'apoderaren de la zona lliure, el govern de Vichy va haver d'enfrontar-se a les accions armades de la Resistncia.

Desprs de l'alliberament de Frana, els dirigents i collaboradors de Vichy fugiren a Alemanya, i establiren un govern a l'exili a Sigmaringen que, sota la direcci de Petain, actu fins a l'abril de 1945.

La instauraci del Govern de Vichy.
La Caiguda de Frana.
El 3 de setembre de 1939, arran de la invasi de Polnia pel Tercer Reich, Frana va declarar la Guerra a Alemanya. Desprs de vuit mesos de Guerra de Broma al Front Occidental, el 10 de maig de 1940, els alemanys comenaren l'ofensiva contra Frana; al cap de poc dies, els francesos es veieren clarament desbordats per les forces alemanyes; davant de la desfeta, el primer ministre Paul Reynaud volia traslladar el govern al Nord d'frica per continuar la guerra amb la marina i les forces colonials; ara b, el vice-primer ministre mariscal Ptain i el comandant en cap de les forces armades, general Maxime Weygand, inistiren que el govern s'havia de quedar a la Frana metropolitana compartint la dissort del seu poble, la qual cosa duia, bviament, a aturar la guerra.

Mentre es duia a terme aquest debat, per tal d'evitar caure en mans dels alemanys, el govern francs va haver d'abandonar Pars fins acabar establint-se a Bordeus. En una situaci de desori general amb refugiats fugint caticament per les carreteres, els partidaris de l'armistici s'imposaren dins del govern. Aix, el Consell de Ministres accept iniciar negociacions de pau amb Alemanya, en el ben ents, s clar, que si tractaven d'imposar-los unes condicions massa dures, Frana continuaria la guerra; per aix, al general Huntziger, cap de la delegaci francesa de l'armistici, se li van donar instruccions de trencar les converses si els alemanys exigien l'ocupaci de tota la Frana metropolitana o la cessi de la flota francesa o de qualsevol territori d'ultramar, per, al final, no fou aquest el cas.

L'Armistici.
El Primer Ministre Paul Reynaud va dimitir i, seguint el seu consell, el 16 de juny, el President de la Repblica Albert Lebrun va nomenar el mariscal Ptain per substituir-lo. L'Armistici amb Alemanya es va signar el 22 de juny i, a ms, tamb es va signar un tractat amb Itlia, que havia entrat en la guerra contra Frana el 10 de juny, quan la batalla ja estava decidida.

Hitler va acceptar l'armistici per tal d'evitar que Frana continus la guerra des del Nord d'frica i per tal d'assegurar-se que la flota francesa sortia de la guerra; a ms, reconeixent l'existncia d'un govern francs, s'estalviava el cost d'haver d'administrar Frana; a ms, volia dirigir la seva actuaci contra el Regne Unit, on tamb s'esperava una victria rpida.

L'Armistici dividia Frana en dos territoris:
zona ocupada: el nord i l'oest de Frana, incloent-hi tota la costa atlntica, amb presncia de l'exrcit alemany;
zona lliure: els altres dos cinquens del territori on, fins l'11 de novembre de 1942, no va haver-hi tropes alemanyes;

Tant l'una zona com l'altra estava sota l'autoritat del govern del mariscal Ptain, establert a Vichy.

En la seva gran majoria, els 1.600.000 de presoners de guerra francesos enviats a Alemanya a finals de 1940 continuarien en captivitat durant tota l'ocupaci nazi. A ms, Frana havia de pagar el manteniment de les forces alemanyes d'ocupaci, valorats en uns vint milions de marcs al dia, una xifra fora superior al cost real. A ms, el govern francs havia d'evitar la fugida de francesos cap a l'exili

A la zona lliure, es va permetre l'existncia d'un exrcit francs, dit lArme de l'Armistice (Exrcit de l'Armistici) com tamb hi continuaria havent-hi tropes franceses a les colnies; en qualsevol cas, l'exrcit francs sempre havia de sotmetre's a la direcci alemanya. A ms, l'exrcit francs sempre havia d'estar format per voluntaris; ara b, Vichy sempre es va trobar amb el problema de no disposar de prou voluntaris, per aix, sempre va demanar als alemanys poder recrrer a la lleva forosa. Finalment, a la Frana metropolitana, l'exrcit no podia posseir ni tancs ni d'altres vehicles armats; a les forces colonials s que se'ls va permetre disposar de vehicles armats, els quals, per, sempre resultaven ser antigalles de l'poca de la Primera Guerra Mundial.

L'Exrcit de l'Armistici no va dedicar-se a lluitar contra la Resistncia sin que aquesta tasca va correspondre a la Milice Franaise, la qual, a diferncia de l'Exrcit, no fou dissolta desprs de l'ocupaci alemanya de l'antiga zona lliure.

L'Armistici tamb establia l'obligaci de Frana de lliurar a les autoritats alemanyes qualsevol persona reclamada per Alemanya que es trobs dins de Frana. Aquesta clusula fou considerada "deshonorable" ja que exigia a Frana extradir gent que hi havia entrat fugint d'Alemanya; els intents de renegociar aquesta clusula amb Alemanya no van donar resultat, i els francesos van decidir acceptar l'armistici tot i desitjar millorar aquesta clusula en ulteriors negociacions amb Alemanya.

Mers-el-Kebir.
Les relacions entre el Regne Unit i Vichy resultaren especialment difcils, ja que Frana, demanant una pau per separat a Alemanya, havia violat els termes de l'aliana formada el 1939 amb Gran Bretanya. 

Desprs del fracs de les gestions de Winston Churchill per evitar la rendici de Frana, els britnics van demanar a Frana que destrus la seva prpia flota per tal d'evitar que se n'apoders Alemanya o b que la dugus a un port neutral o b que continus la guerra contra Alemanya. Com que els francesos no van acceptar cap d'aquestes opcions, el 5 de juliol de 1940, els britnics van enfonsar la flota francesa encorada al port de  Mers-el-Kebir (Algria), per la qual cosa, Frana va trencar relacions amb el Regne Unit. 

Els fets de Mers-el-Kebir van dur a molts francesos a donar suport a Vichy en contra dels partidaris de la Frana Lliure establerts a la Gran Bretanya.

El rgim dictatorial.
L'1 de juliol de 1940, el govern i el parlament francesos es reuniren a Vichy. Pierre Laval i Raphal Alibert van comenar a convncer els diputats i senadors de votar la concessi de plens poders al mariscal Ptain; Laval i Alibert van intentar influir en la voluntat dels parlamentaris ja fos prometent-los crrecs ministerials o b amb l'amenaa i la intimidaci; per altra banda, figures carismtiques que se'ls haurien pogut oposar com ara  
Georges Mandel, Edouard Daladier, etc., havien fugit cap al Nord d'frica a bord del vaixell Massilia. El 10 de juliol, per 569 vots a 80, el Parlament va votar els plens poders a Ptain a qui, a ms, s'autoritzava a establir una nova constituci. Desprs de l'alliberament de 1944, aquesta votaci es va considerar illegal, i en aix es basa la consideraci de Vichy com un rgim illegtim.

Els acords constitucionals de l'11 i el 12 de juliol de 1940 concentraren en Ptain, a qui es concedia el ttol de chef de l'Etat franais (cap de l'Estat francs) l'atribuci dels poders legislatiu, executiu i judicial, trencant aix amb el principi de separaci de poders propi de la democrcia parlamentria. A ms, Ptain tenia el dret de designar el seu successor, prerogativa que exerc el 12 de juliol nomenant vice-president Pierre Laval, com tamb va nomenar Fernand de Brinon representant davant de l'Alt Comandament Alemany establert a Pars. Paul Reynaud, que no havia dimitit oficialment com a primer ministre, fou arrestat el setembre de 1940 pel govern de Vichy i condemnat a cadena perptua el 1941 al Judici de Riom.

D'acord amb el carcter contrarevolucionari i antirepublic del nou rgim, el lema Llibertat, igualtat, fraternitat fou abolit i substitut pel de Treball, Famlia i Ptria. A ms, les llibertats pbliques i les garanties constitucionals foren immediatament suprimides; per aix, s'establ el delicte d'opini; els crrecs pblics deixaren de ser elegits per passar a ser designats, i els ajuntaments i els consells generals dels departaments quedaren sota l'autoritat dels prefectes. El gener de 1941, Ptain fu nomenar un Consell Nacional, format per notables de les diferents provncies. 

Molts dels dirigents de Vichy, com ara Ptain mateix, eren uns contrarevolucionaris segons els quals la desfeta que Frana havia acabat de patir era una mena de cstig div pel seu carcter republic i per les accions dels seus governs d'esquerra, en especial les del Front Popular, dirigit per Lon Blum entre 1936 i 1938. Molts dels simpatitzants de Vichy compartien la idea de Charles Maurras que un sistema autoritari catlic, com el de Franco a Espanya, era millor que un sistema republic.

D'altres, com ara Joseph Darnand, eren antisemites i simpatitzaven obertament amb el nazisme; molts d'ells s'allistaren a la Lgion des Volontaires Franais contre le Bolchvisme la qual, igual com la Divisin Azul espanyola, marx al Front Oriental a lluitar amb el III Reich contra la Uni Sovitica; posteriorment, la Lgion esdevingu la Divisi Charlemagne.

Tamb va haver-hi tecncrates com ara Jean Bichelonne, bastants dels quals continuaren als seus llocs desprs d'acabada la guerra o b aviat recuperaren els seus llocs; moltes de les seves reformes foren mantingudes pels governs de la Quarta Repblica Francesa; aix, algunes de les mesures de l'Estat del Benestar de la postguerra, basades en l'intervencionisme de l'Estat, tenen origen en Vichy, tal com fou el cas de la Fundaci Francesa per a l'Estudi dels Problemes Humans, creada per  Alexis Carrel, un prestigis metge que donava suport a l'eugensia, fou reconvertida desprs de la guerra en l'Institut Nacional d'Estudis Demogrfics (INED), existent encara avui dia. Per altra banda, el collaboracionista Ren Bousquet va crear el Groupe mobile de rserve (GMR) un cos policial concebut per lluitar contra el Maquis, el qual, desprs de 1944, va passar a dir-se Compagnies Rpublicaines de Scurit (CRS) i s l'actual secci anti-avalots de la policia francesa.

La collaboraci de Vichy amb el III Reich.

El 24 d'octubre de 1940, Ptain i Hitler s'entrevistaren a Montoire (Loir-et-Cher) i acordaren la cooperaci entre els seus dos pasos. La fotografia d'aquesta trobada, on hi surten els dos mandataris donant-se la m, fou mpliament usada per la propaganda nazi; gaireb una setmana ms tard, el 30 d'octubre, Ptain va manifestar pblicament per la rdio:
 "J'entre aujourd'hui dans la voie de la collaboration...."  Posteriorment, el 22 de juny de 1942, Pierre Laval, l'organitzador de l'entrevista de Montoire i un ferm partidari de la collaboraci, va declarar que esperava i desitjava la victria alemanya.

Poltica interior.
 Camps de concentraci .
Tan aviat com fou establert, el govern de Ptain va prendre mesures contra els denominats "indesitjables": jueus, immigrants, a qui es donava el nom de metecs, francmaons, gitanos, comunistes. Aquesta poltica semblava inspirada per la idea de Charles Maurras de l'"Anti-Frana", formada pels "estrangers interns": protestants, jueus, francmaons i estrangers, per tamb gitanos, homosexuals i, d'una manera general, tota persona amb idees d'esquerra. El rgim de Vichy va imitar les poltiques racials del III Reich com tamb va fomentar la natalitat per reviure la "raa francesa". Un decret d'octubre de 1940 va autoritzar l'internament de jueus noms amb una ordre prefectoral, i les primeres persecucions van tenir lloc el maig de 1941.

L'agost de 1940, el govern va declarar abolida la llei contra l'antisemitisme als mitjans de comunicaci (la Llei Marchandeau) mentre que pel decret nm 1775 del 5 de setembre de 1943 es va retirar la nacionalitat francesa a molts jueus procedents de l'Europa de l'Est, com tamb es va promulgar un Estatut dels Jueus obligant-los a dur un distintitu groc i excloent-los de l'accs al funcionariat.

Durant la Primera Guerra Mundial, Frana havia usat camps de concentraci per tancar-hi presoners enemics; desprs de la derrota dels republicans espanyols a la Batalla de l'Ebre i de l'ocupaci de Catalunya per les tropes franquistes, molts dels que fugiren d'Espanya acabaren tancats en camps de concentraci; finalment, quan, a conseqncia de la signatura del Pacte Molotov-Ribbentrop (23 d'agost de 1939), el govern d'Edouard Daladier va illegalitzar el Partit Comunista Francs, molts comunistes van acabar internats als camps, com ara el camp de concentraci de Drancy, construt el 1939 per a aquest propsit; sota el rgim del mariscal Ptain, el camp de concentraci de Drancy, sota control de la policia francesa fins que el 3 de juliol de 1943, n'assumiren la direcci els nazis (Alois Brunner va ser-ne responsable fins a l'agost de 1944), va esdevenir una etapa en el cam de molts deportats cap als camps d'extermini del III Reich; aquesta funci tamb va complir-la el camp de concentraci construt a Ribesaltes (Rossell), dit el "Drancy de la zona lliure". El rgim de Vichy va usar els camps de concentraci per recloure-hi tots els que considerava "indesitjables"

Per la seva banda, els nazis tamb obriren camps de detenci a Frana, i a Alscia, annexionada al Tercer Reich, hi establiren el camp de Natzweiler, dotat d'una cambra de gas usada per exterminar uns vuitanta-sis interns, molts d'ells jueus; s'us el gas com a mitj d'extermini, perqu, d'aquesta manera, no es destrua l'esquelet de les vctimes, i aix els esquelets podien ser estudiats pel professor nazi August Hirt.

 Eugensia .
El 1941, el doctor Alexis Carrel, Premi Nobel de Medicina el 1912, un pioner en la defensa de l'eugensia i de l'eutansia, militant del Partit Popular Francs de Jacques Doriot, va usar els seus contactes dins del govern, en especial la seva relaci amb Andr Gros i Jacques Mntrier, per aconseguir la creaci de la Fondation Franaise pour l Etude des Problmes Humains, encarregada d'estudiar mesures per protegir, millorar i desenvolupar la poblaci francesa. 

La Fundaci dirigida per Carrel va aconseguir que el 16 de desembre de 1942 el govern aprovs la instituci del certificat prenupcial, requisit necessari per al casament que havia de garantir, desprs d'un examen biolgic, la bona salut dels esposos sobretot pel que fa a les malalties de transmissi sexual i a la "higiene vital". L'institut de Carrel tamb va concebre la idea d'establir un "livret scolaire", on hi constaria el curriculum estudiantil de cada alumne, cosa que duria a la seva posterior classificaci social. Per altra banda, la Fundaci va iniciar els estudis en demografia (Robert Gessain, Paul Vincent, Jean Bourgeois), nutrici (Jean Sutter), habitatge (Jean Merlet) com tamb les primeres enquestes (Jean Stoetzel).

Alexis Carrel, autor del llibre L'Homme, cet inconnu, un xit de vendes el 1935, havia defensat l's de cambres de gas per alliberar la humanitat dels seus "elements inferiors", identificant-se, doncs, amb el discurs del racisme cientfic fundat per Joseph-Arthur Gobineau. En el prleg de l'edici alemanya de 1936 del seu llibre, Alexis Carrel va afegir-hi una reivindicaci de la poltica nazi d'eugensia que deia aix:

 El govern alemany ha pres enrgiques mesures contra la propagaci dels degenerats, els malalts mentals i els criminals. La soluci ideal seria la supressi de cadascun d'aquests individus tant aviat com se n'ha mostrat la perillositat.

Alexis Carrel tamb va participar en un congrs a Pontigny organitzat per Jean Coutrot. Estudiosos com ara Lucien Bonnaf, Patrick Tort i Max Lafont han acusat Carrel de l'execuci de milers de malalts mentals durant el rgim de Vichy.

 L'Estatut dels Jueus .

A la zona ocupada, una ordenana nazi del 21 de setembre de 1940 va obligar els jueus a declarar la seva condici a les comissaries de policia i a les sotsprefectures. Sota la responsabilitat d'Andr Tulard, cap del Servei d'Estrangers i d'Afers Jueus a la Prefectura de Policia de Pars, va crear-se un registre de jueus, idntic al registre de militants del PCF que ell mateix havia creat sota la Tercera Repblica; el registre de jueus se subdividia entre jueus francesos i jueus estrangers. El fitxer del registre de jueus fou lliurat a Theodor Dannecker, cap de la Gestapo a Frana, qui actuava sota les ordres d'Adolf Eichmann. La Gestapo va usar el registre de jueus per perseguir-los a Frana, tal com va fer l'agost de 1941 a l'XIe arrondissement de Pars, cosa que va dur a l'internament de 4.200 jueus (3.200 d'estrangers i 1.000 de francesos) a Drancy i a d'altres camps. A ms, la policia francesa feia constar la condici de jueu en els carnets d'identitat.

El 3 d'octubre de 1940, el govern francs va promulgar el primer Estatut dels Jueus, els quals esdevenien ciutadans de segona, vctimes d'un procs de segregaci racial. Andr Tulard va participar en la distribuci dels distintius grocs que, segons l'Estatut, els jueus eren obligats a dur. A partir d'aleshores, els jueus foren exclosos del funcionariat, de l'exrcit, dels espectacles i de certes professions com ara mestres, advocats o metges. El 29 de mar de 1941, va crear-se el (CGQJ, Commissariat Gnral aux Questions Juives), que fou dirigit per Xavier Vallat, fins maig de 1942, i per Louis Darquier de Pellepoix fins el febrer de 1944; tamb es va fundar la Union Gnrale des Isralites de France seguint el model de l'Associaci de Jueus del Reich.

La policia francesa tamb va confiscar els telfons i aparells de rdio de les cases dels jueus, igual com a partir de febrer de 1942 va establir un toc de queda per als jueus, com tamb va vigilar que els jueus complissin la prohibici de no anar a places pbliques i de no viatjar al darrer vag del metro de Pars.

Entre d'altres oficials de la policia francesa, Andr Tulard va estar present el dia de la inauguraci del camp de concentraci de Drancy el 1941, usat com a lloc d'internament de tots els detinguts a Frana; tots els jueus i d'altres "indesitjables" va passar per Drancy -o per Ribesaltes- abans de fer cap a Auschwitz i a d'altres camps d'extermini nazi.

 Les persecucions de jueus .
Durant els dies 16 i 17 de juliol, la policia francesa, dirigida per Ren Bousquet i pel seu lloctinent a Pars Jean Leguay, organitz, juntament amb responsables de la SNCF, la Batuda del Veldrom d'Hivern, en la qual, la policia va capturar
12.884 jueus -4.051 criatures (Pierre Laval orden la deportaci tamb de les criatures en contra de les ordres explcites dels nazis), 5.082 dones i 3.031 homes-, als quals va recloure, en condicions inhumanes de manca d'higiene, al Veldrom d'Hivern de Pars, des d'on van ser enviats camp al camp de concentraci de Drancy, dirigit pel nazi Alois Brunner. Per si sola, la Batuda del Veldrom d'Hivern va representar una quarta part dels 42.000 jueus francesos enviats a  Auschwitz el 1942, dels quals noms en sobrevisqueren 811. Aquesta acci s'explica ms per la iniciativa de la policia francesa mateixa que no pas per la imposici de la Gestapo, tal com oficialment va admetre-ho el President de la Repblica francesa Jacques Chirac el 16 de juliol de 1995. Segons els historiadors Jean-Luc Einaudi i Maurice Rajsfus, entre la policia francesa, l'actitud de resistncia contra els nazis no va comenar fins a finals de la primavera de 1944.

Poc desprs dels fets del Veldrom d'Hivern, la policia francesa, dirigida per Bousquet, va capturar 7.000 jueus a les regions meridionals durant l'agost de 1942, 2.500 dels quals van ser enviats al Camp des Milles a prop d'Ais de Provena abans d'anar a raure a Drancy. Ms endavant, durant els dies 22, 23 i 24 de gener de 1943, amb la collaboraci de les forces policials de Ren Bousquet, els nazis organitzaren una batuda a Marsella, a resultes de la qual, desprs que la policia francesa hagus revisat els carnets d'identitat de 40.000 persones, 2.000 marsellesos van ser enviats en tren cap als camps d'extermini; dins d'aquesta operaci, es va expulsar un venat sencer (30.000 persones) del Port Vell abans de decidir destruir-lo. Per dur a terme la Batuda de Marsella, el SS Karl Oberg, cap de la policia alemanya a Frana, va desplaar-se des de Pars per transmetre a Bousquet les ordres rebudes de Himmler mateix.

El 1940, hi havia uns 300.000 jueus a la Frana metropolitana, la meitat d'ells tenien la ciutadania francesa. Uns 200.000 jueus -i la gran majoria dels jueus estrangers- vivien a Pars i rodalia. D'entre els 150.000 jueus francesos, uns 30.000 eren originaris de l'Europa central i havien obtingut la ciutadania francesa desprs de 1930.En total, Frana va collaborar en la deportaci de 76.000 jueus cap als camps d'extermini, dels quals noms en sobrevisqueren 2.500; comptant, a ms, els jueus morts en camps de concentraci de Frana, s'arriba a un total de 90.000 jueus morts, gaireb una quarta part del total de la poblaci jueva d'abans de la guerra. Certament, a Holanda els jueus morts foren el 75% del total, ara b, a Frana la xifra hauria estat molt ms baixa sense la collaboraci de Vichy ja que els nazis no tenien prou personal per dedicar-lo a activitats policials.

 Els collaboracionistes.
Stanley Hoffmann el 1974, i, desprs d'ell, d'altres historiadors com ara Robert Paxton i Jean-Pierre Azma han usat el terme "collaboracionistes" per referir-se als francesos d'extrema dreta, simpatitzants, doncs, del nazisme i del feixisme, que, per raons ideolgiques, desitjaren fer ms intensa la collaboraci amb el Tercer Reich. Aix, el terme "collaboracionista" serviria per designar gent com ara Jacques Doriot, Robert Brasillach o Marcel Dat. 

Abans de 1940, ja hi havia feixistes francesos, com ara la gent de l'organitzaci La Cagoule, que havia contribut a desestabilitzar la Tercera Repblica, sobretot d'en de la formaci del govern d'esquerra del Front Popular. Desprs de la derrota, alguns d'aquests feixistes serviren Vichy i collaboraren activament amb els nazis en la persecuci dels jueus, tal com va fer-ho el fundador de l'empresa de cosmtics L'Oral, Eugne Schueller i el seu soci Jacques Corrze. Ara b, malgrat que els collaboracionistes influren en el rgim, l'actitud ultracollaboracionista no fou majoritria al govern abans de 1944..

Per tal de reforar l'acci del rgim, es van crear organitzacions paramilitars feixistes, d'entre les quals es pot destacar la "Lgion Franaise des Combattants" (L.F.C.), que si, en un principi, noms admetia antics combatents, aviat va obrir les portes als "Amis de la Lgion" i a soldats de la Legi que mai no havien entrat en combat, per que simpatitzaven amb Vichy. Per aix, l'organitzaci va canviar-se de nom per passar a dir-se "Lgion Franaise des Combattants et des volontaires de la Rvolution Nationale". Llavors, Joseph Darnand va crear un "Service d'Ordre Lgionnaire" (S.O.L.), format per francesos nazis, el qual fou aprovat per Ptain.

Relacions amb els Aliats.
Les relacions diplomtiques entre Frana i el Regne Unit van quedar trencades desprs dels fets de Mers-el-Kebir; ara b, els Estats Units van reconixer plenament el govern de Vichy i van nomenar l'almirall William D. Leahy ambaixador a Frana. El President Roosevelt i el Secretari d'Estat Cordell Hull confiaven poder influir en aquells elements de Vichy contraris a la collaboraci militar amb el Tercer Reich i aix aconseguir que Frana no ceds a totes les peticions alemanyes, com ara poder establir bases arees a Sria o transportar material de guerra a travs de les colnies nord-africanes. La postura dels americans era aconseguir que les accions del govern francs no anessin mai ms enll dels termes de l'Armistici, per aix no perjudicar els esforos bllics dels Aliats. Seguint aquesta lnia, els americans no aprovaren pas la presa de Saint-Pierre i Miquelon per la Frana lliure el 24 de desembre de 1941 perqu al Secretari d'Estat Hull li semblava que aix contradeia l'acord entre Washington i Vichy de mantenir el status quo pel que feia a les possessions franceses de l'hemisferi occidental. 

La Uni Sovitica, aliada amb el Tercer Reich entre 1939 i 1941 en virtut del Pacte Molotov-Ribbentrop, va mantenir relacions diplomtiques a alt nivell amb Vichy fins el 30 de juny de 1941, s a dir, fins a vuit dies desprs de l'inici de l'Operaci Barbarroja amb qu Hitler va atacar l'URSS, fet al qual Vichy va donar suport.

Canad no va trencar les relacions diplomtiques amb Vichy fins a principis de novembre de 1942 quan els alemanys ocuparen l'antiga zona lliure. Per la seva banda, Austrlia va reconixer Vichy fins al final de la guerra, tot i haver establert relacions diplomtiques amb la Frana lliure.

Creaci de les Forces Franceses Lliures.
Per lluitar contra Vichy, el general Charles de Gaulle va crear les Forces Franceses Lliures desprs d'haver llenat la seva Crida del 18 de juny. En un principi, Winston Churchill no donava ple suport a de Gaulle i noms va establir-hi relacions quan es va fer evident que Vichy no lluitaria contra Alemanya. Per altra banda, dins dels quarters generals de la Frana Lliure a Londres, hi havia molt de mal ambient a causa de gelosies i rivalitats personals. 

Els Aliats no veieren clara en un principi la participaci de forces de la Frana Lliure a la campanya de Sria, perqu aix podia crear una situaci de guerra civil a Frana; a ms, es va considerar que les forces franceses de Sria estarien molt ms disposades a lluitar contra els Aliats si amb ells hi anaven els francesos lliures. Malgrat tot, de Gaulle va convncer Churchill perqu el deixs participar, tot i que de Gaulle fou obligat a prometre que al final de la guerra concediria la independncia a Sria i al Lban.

Quan es va tractar d'iniciar els preparatius per dur a terme el desembarcament al Nord d'frica, com que Roosevelt no sentia gaire simpatia per Charles de Gaulle a qui considerava un aprenent de dictador, en un primer moment, fins el desembre de 1941, els americans intentaren guanyar-se el general Maxime Weygand, delegat de Vichy a l'frica; desprs, veient que aquesta poltica no donava resultat, van intentar aproximar-se a Henri Giraud fins poc abans del desembarcament (8 de novembre de 1942); finalment, quan l'almirall Darlan, president del govern de Vichy des de febrer de 1941 fins abril de 1942, va passar-se als Aliats, llavors, els americans intentaren usar-lo contra de Gaulle; aix, el 22 de novembre de 1942, el general americ Mark W. Clark, cap del comandament aliat, fu signar a Darlan un tractat pel qual l'frica del Nord quedava a disposici dels americans i Frana esdevenia un pas vassall. Entre 1941 i 1942, els americans consideraren seriosament la possibilitat d'arribar a posar Frana sota el protectorat d'un Govern Militar d'Ocupaci Aliada, tal com s'acab fent amb Alemanya. Desprs de l'assassinat de Darlan (24 de desembre de 1942), els americans recorregueren a Henri Giraud, a qui s'havien associat Maurice Couve de Murville, que havia tingut responsabilitats financeres a Vichy, i Lemaigre-Dubreuil, un empresari, antic membre de  La Cagoule com tamb Alfred Pose, director general del Banque nationale pour le commerce et l'industrie.

L'administraci Roosevelt era ms aviat hostil a de Gaulle, especialment quan aquest va rebutjar cooperar en el desembarcament de Normandia (6 de juny de 1944); finalment, com que els dirigents de Vichy havien fugit a Alemanya desprs dels desembarcaments aliats, el 23 d'octubre de 1944 Gran Bretanya, els Estats Units i la Uni Sovitica reconegueren formalment el Govern Provisional de la Repblica Francesa, dirigit per de Gaulle, com a legtim govern de Frana.
L'Imperi Colonial.
Introducci.
En un principi, la majoria de les autoritats colonials es mantingueren fidels a Vichy, tot i que, en alguns casos, n'hi hagu d'alineades amb la Frana Lliure des del primer moment. En general, la majoria de les colnies acabaren passant-se als Aliats pacficament segons ho indiquessin el curs dels esdeveniments; aix a les Antilles, Guadeloupe i laMartinica com tamb la Guaiana Francesa no van unir-se a la Frana Lliure fins 1943.

Conflictes amb el Regne Unit a Dakar, Sria, i Madagascar.
El 23 de setembre de 1940, els britnics van iniciar la Batalla de Dakar dita tamb Operaci Amenaa, una part de la Campanya de l'frica Occidental. L'objectiu era prendre un lloc estratgic com ho era el port de Dakar a l'frica Occidental Francesa per installar-hi les forces de la Frana Lliure del general Charles de Gaulle. Dos dies desprs, la batalla s'acab amb un fracs dels Aliats, ja que Dakar continu en mans de Vichy. 

Usant com a bases les possessions franceses a Sria, la Luftwaffe i la Regia Aeronautica (la fora area italiana) havien intervingut a l'Iraq contra els britnics que hi havien sotms una revolta, la qual cosa va assenyalar Sria com una amenaa per als interessos britnics a l'Orient Mitj; per aix, el 8 de juny de 1941 les forces armades del Regne Unit i de la Commonwealth van envair Sria i el Lban, en la dita Campanya Sria-Lban o Operaci Exportador. Damasc fou presa el 17 de juny i desprs de cinc setmanes d'operaci caigu Beirut i es va arribar a l'Armistici de Sant Joan d'Acre el 14 de juliol de 1941.

Des del 5 de maig fins al 6 de novembre de 1942 va tenir lloc la Batalla de Madagascar; com que els britnics van tmer que els japonesos usesin Madagascar com a base per tallar-los la comunicaci amb l'Oce ndic. Els britnics van ocupar fcilment l'illa; ara b, desprs s'ha considerat que, per poder actuar a Madagascar, els britnics van haver de retirar forces d'altres llocs ms importants.

Indoxina.
Desprs de la caiguda de Frana (1940), les autoritats colonials d'Indoxina es van quedar allades de l'exterior; a ms, desprs de la invasi japonesa de setembre de 1940, dita tamb Expedici del Vietnam, Frana va haver permetre la installaci de bases japoneses a l'Indoxina. Llavors, a Tailndia, el primer ministre general Plaek Pibulsonggram va considerar arribada l'ocasi d'apoderar-se d'Indoxina, confiant que els francesos no serien capaos de resistir; l'atac tailands contra Indoxina va comenar l'octubre de 1940 cosa que va dur a la Guerra Franco-Tailandesa. 

El mar de 1945, mitjanant un cop d'estat, els japonesos van aconseguir prendre el control del Vietnam i estalbir-hi un rgim titella.

La Somlia Francesa.
Ja des de l'inici de l'ocupaci d'Etipia per les forces de Mussolini el 1936 hi havia hagut continus conflictes i escaramusses a la frontera entre la Somlia francesa i l'frica Oriental Italiana. El 1940, les autoritats de la Somlia francesa es declararen lleials a Vichy, per desprs miraren de mantenir-se al marge de la Campanya de l'frica Oriental. Ara b, el desembre de 1942, desprs de la derrota dels italians, la colnia francesa es va trobar encerclada pel bloqueig britnic, la qual cosa va permetre als Aliats i a les forces de la Frana Lliure entrar a la capital de la Somlia francesa a finals de 1942. Un batall local de Djibouti va participar en l'alliberament de Frana el 1944.

L'frica del Nord.

La campanya dels Aliats al Nord d'frica va comenar el 8 de novembre de 1942 amb els desembarcaments del Marroc i d'Algria. Aquesta invasi, dita Operaci Torxa, es va dur a terme perqu la Uni Sovitica estava pressionant els Estats Units i el Regne Unit per iniciar una operaci a Europa i obrir un segon front que obligus el Tercer Reich a afluixar la seva pressi contra l'Exrcit Roig. Els americans, proposaren un desembarcament a l'Europa ocupada, per els britnics consideraren que tal operaci acabaria necessriament en un desastre; per aix, van proposar atacar les colnies franceses del Nord d'frica, amb la qual cosa, les Potncies de l'Eix serien expulsades del Nord d'frica, es milloraria el control naval de la Mediterrnia i quedaria obert el cam cap a la invasi de l'Europa meridional per a 1943. Roosevelt sospitava que l'operaci del Nord d'frica obligaria a deixar de banda la idea d'ocupar Europa el 1943, per, malgrat tot, va decidir donar suport al pla de Churchill.

Les forces del XIX Exrcit de Vichy dirigides per l'almirall Franois Darlan, desembarcades a Alger el 7 de novembre de 1942, foren neutralitzades en noms quinze hores per una fora de la resistncia francesa formada per quatre-cents homes. Arran de l'xit d'aquesta operaci, totes les autoritats franceses del Nord d'frica, lleials a Vichy fins 1942, acabaren passant-se als Aliats.

Desprs del cop d'estat dut a terme el 8 de novembre de 1942 per la Resistncia francesa al Nord d'Africa, foren arrestats molts antics alts crrecs de Vichy, entre els quals el general Alphonse Juin, comandant en cap del Nord d'frica, i l'almirall Darlan. Tanmateix, Darlan fou alliberat i el general Dwight D. Eisenhower va acabar acceptant el seu autonomenament com a alt comissari del Nord d'frica i de l'Africa Occidental Francesa, fet que va indignar de Gaulle, que va negar-se a reconixer l'autoritat de Darlan, el qual, malgrat haver-se passat als Aliats, va mantenir el sistema dictatorial imposat per Vichy, amb els camps de concentraci del sud d'Algria, on s'obligava els reclusos a treballar al ferrocarril transahari, aix com tamb la legislaci racista contra els jueus, per aix va continuar la poltica d'"arianitzaci", es a dir, d'espoli, dels patrimonis dels jueus, com tamb hi havia un Servei d'Afers Jueus sota la direcci de Pierre Gazagne i, fins i tot, a molts nens jueus se'ls prohibia anar a escola, cosa que no s'havia arribat a fer mai a la Frana metropolitana. 

El general Henri Giraud, que, en el moment de la seva arribada a Alger el 10 de novembre, havia acceptat subordinar-se a Darlan, es convert en el seu successor de fet quan aquest fou assassinat el 24 de desembre de 1942, cosa que de Gaulle va acabar acceptant. Finalment, els americans van enviar Jean Monnet per aconsellar Giraud i per pressionar-lo que abols la legislaci de Vichy i allibers els reclusos dels camps de concentraci, cosa que Giraud va acceptar desprs de llargues negociacions. Immediatament, el general Charles de Gaulle va restablir el Decret de Cremieux, que concedia la ciutadania francesa als jueus d'Algria, i que Vichy havia abolit.

Giraud i de Gaulle van participar conjuntament a la Reuni de Casablanca (gener 1943) amb Roosevelt i Churchill. Els Aliats van discutir-hi l'estratgia general de la guerra i van reconixer el liderat conjunt al Nord d'frica de Giraud i de Gaulle, esdevinguts copresidents del Comit Francs d'Alliberament Nacional, que unific les Forces Franceses Lliures i dels territoris sota el seu control. La democrcia fou restablerta a l'Algria francesa i els jueus i els comunistes van ser alliberats dels camps de concentraci.

A finals d'abril de 1945, Pierre Gazagne, secretari del govern general encapalat per Yves Chataigneau, va aprofitar-se de la seva absncia per enviar a l'exili el dirigent anticolonialista Messali Hadj i detenir els dirigents del seu partit (Partit Popular d'Algria). El dia de l'alliberament de Frana, el Govern Provisional de la Repblica Francesa va reprimir durament una revolta a Algria, que va dur a la Matana de Setif (8 de maig de 1945), considerada per alguns historiadors com l'inici real de la Guerra d'Algria.
La invasi alemanya, novembre de 1942.

Desprs que Darlan hagus signat l'armistici amb els Aliats que deixava el Nord d'frica a la seva disposici, el 10 de novembre de 1942, violant l'armistici de 1940, el Tercer Reich va ocupar l'antiga zona lliure, cosa que va dur a la destrucci de la flota francesa a Tol. 

Davant la invasi alemanya, el govern de Vichy va limitar la seva resistncia a emtre declaracions radiofniques denunciant-hi la violaci de l'armistici de 1940. Les forces de Vichy, uns 50.000 homes, van prendre posicions defensives al voltant de Tol, per quan els alemanys els demanaren que es disolguessin, no van tenir capacitat de resistir a les potncies de l'Eix.

A partir de l'ocuapci de 1942, el govern de Vichy, que va continuar existint, fou vist com un simple titella dels alemanys.

El 1943, el Service d'ordre lgionnaire (SOL) la milcia collaboracionista, dirigida per Joseph Darnand, esdevingu un organisme independent i es transform en la Milice franaise. Oficialment dirigida per Pierre Laval, el detentor del poder real a Vichy, el cap efectiu de la Milice era Darnand, que tenia rang dins les SS i havia prestat jurament a
Hitler. Sota Darnand i els seus homes, entre els quals, Paul Touvier i Jacques de Bernonville, la Milice prest una valuosa ajuda als alemanys en la repressi i persecuci de la Resistncia francesa i del Maquis. A ms, la Milice va collaborar amb el cap de la Gestapo Klaus Barbie en l'enviament de resistents i de jueus cap al camp de concentraci de Drancy, com a etapa del dest final a Auschwitz, i d'altres camps de concentraci com ara Dachau o Buchenwald.


 L'alliberament de Frana .
Sigmaringen.
Desprs de l'entrada dels aliats a Frana, el 7 de setembre de 1944, Ptain i els seus ministres foren duts pels alemanys a Alemanya on formaren un govern a l'exili establert a 
Sigmaringen que exist fins el 22 d'abril de 1945. 
El govern de Sigmaringen tenia la seva emissora (Radio-patrie), premsa (La France, Le Petit Parisien) i acollia ambaixades de les potncies de l'Eix: Alemanya, Itlia i Jap. A Sigmaringen hi va arribar a haver-hi uns 6.000 francesos, entre els quals notables escriptors collaboracionistes com ara Louis-Ferdinand Cline o Lucien Rebatet, actors (Le Vigan) i les seves famlies, a ms de 500 soldats i 700 SS francesos.

La depuraci legal.
Desprs de l'alliberament, durant un breu perode a Frana va haver-hi execucions sumries sense judici de collaboracionistes; per altra banda, aquelles dones sospitoses d'haver tingut relacions sentimentals amb nazis o d'haver estat prostitutes nazis foren humiliades pblicament pelant-les al zero. Tamb es va perseguir aquells que s'havien dedicat al mercat negre de productes alimentaris. Aquest fet fou durament criticat; alguns antics ptainistes van donar una xifra de 100.000 execucions i denunciaren el Terror Roig, l'anarquia o la venjana cega. El 1960, el periodista Robert Aron va calcular el nombre d'execucions populars en unes 40.000, la qual cosa va sorprendre de Gaulle qui considerava que n'hi havia hagut unes 10.000, i aquesta s la xifra que, ara per ara, accepten els historiadors; a ms d'aquest total, 9.000 execucions tingueren lloc durant la batalla.

Aviat el Govern Provisional de la Repblica Francesa va restablir l'ordre i comenaren els processos judicials contra els collaboracionistes; tanmateix, molts dels condemnats per collaboracionisme foren amnistiats durant la Quarta Repblica Francesa i, a ms, es don el cas d'alguns antics funcionaris de Vichy com ara Maurice Papon, que arrib a ser ministre amb Valry Giscard d'Estaing; a ms de la seva actuaci a Vichy, la policia francesa va dur a terme la Massacre de Pars de 1961 actuant sota les ordres de Papon.

Philippe Ptain va ser acusat de traci el juliol de 1945 i condemnat a mort per afusellament, per Charles de Gaulle li va conmutar la sentncia per cadena perptua. El cantant Tino Rossi fou recls a la pres de Fresnes, on, segons el diari Combat els gurdies de la pres li demanaven autgrafs. Pierre Benoit o Arletty tamb foren detinguts, molts dels collaboracionistes detinguts van ser duts al Veldrom d'Hivern de Pars, a Fresnes o al camp de concentraci de Drancy. En nombres absoluts, va haver-hi menys execucions legals a Frana que, en un petit pas com a Blgica i menys empresonaments que a Noruega i els Holanda.

Els membres de la Division Charlemagne foren considerats tradors; alguns dels oficials principals foren executats mentre que els soldats de tropa van ser condemnats a pres; a alguns se'ls va donar l'opci de redimir-se servint a la Guerra d'Indoxina (1946-1954) amb la Lgion trangre.

 Els judicis dels anys vuitanta .
Molts dels criminals de guerra van ser jutjats noms durant els anys vuitanta:Paul Touvier, Klaus Barbie, Maurice Papon, Ren Bousquet, Jean Leguay. Els caadors de nazis
Serge i Beate Klarsfeld van passar-se dcades intentant dur-los a judici. Un gran nombre de collaboracionistes van unir-se a l'OAS durant la Guerra d'Algria(1954-1962).
Jacques de Bernonville va fugir al Quebec, i desprs al Brasil. Jacques Ploncard d'Assac esdevingu conseller de Salazar a Portugal.

El 1993, Ren Bousquet fou assassinat a Pars mentre estava a l'espera de judici desprs d'una demanda de 1989 per crims contra la humanitat. Desprs de la guerra se l'havia jutjat, per el 1949 havia quedat absolt. Paul Touvier (1915-1996) fou condemnat per crims contra la humanitat el 1994. Maurice Papon va ser condemnat el 1998.

Persones relacionades amb el rgim de Vichy.
 Membres del Govern .
 Philippe Ptain, cap de l'Estat Francs (Vichy);
 Pierre Laval, primer ministre de l'Estat Francs ;
 Ren Bousquet, cap de la policia francesa;
 Jean Leguay, delegat de Bousquet a la "zona lliure", acusat de crims de contra la humanitat per la seva participaci el 1942 en la Batuda del Veldrom d'Hivern;
 Louis Darquier de Pellepoix, Comissari General d'Afers Jueus;
 Philippe Henriot, Secretari d'Estat d'Informaci i Propaganda de Vichy;
 Maurice Papon, cap del Servei d'Afers Jueus a la prefectura de Bordeus (condemnat per crims contra la humanitat el 1998);
 Simon Sabiani, cap a Marsella del PPF de Jacques Doriot;
 Paul Touvier, condemnat el 1995 per crims contra la humanitat per la seva actuaci com a cap de la Milice Franaise a Li.
 Xavier Vallat, Comissari General d'Afers Jueus;
 Marcel Dat, fundador del Rassemblement national populaire (RNP) el 1941. Va entrar al govern als darrers temps de l'Ocupaci.

 Distingits ptainistes o collaboracionistes .
 Marcel Bucard, fundador del moviment d'extrema dreta Mouvement franciste i de la Lgion des volontaires franais contre le bolchvisme (LVF);
 Eugne Deloncle, cofundador el 1935 de la La Cagoule grup terrorista d'extrema dretaand i desprs del moviment feixista Mouvement social rvolutionnaire el 1940;
 Jacques Doriot, fundador del Parti Populaire Franais (PPF) i membre de la LVF;
 tienne Leandri, va dur l'uniforme de la Gestapo durant la guerra (va participar en la creaci del Service d'Action Civique (SAC) gaullista durant els anys seixanta);
 Robert Brasillach, escriptor, executat desprs de la guerra per collaboracionista;
 Louis-Ferdinand Cline, escriptor;
 Pierre Drieu La Rochelle, escriptor;
 Lucien Rebatet, escriptor;
 Charles Maurras, escriptor and i fundador del moviment monrquic L'Action franaise;
 Pierre Taittinger, president del consell municipal de Pars Paris (1943-1944);
 Henri Lafont;
 Pierre Bonny (dit tamb Pierre Bony);

Vegeu tamb.
 Vichi;
 Rvolution nationale;

 Referncies .












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42561" title="Satllit asteroidal" nonfiltered="1395" processed="1382" dbindex="16477">
Un satllit asteroidal s un asteroide que gira entorn d'un altre asteroide. Els asteroides poden posseir llunes, en alguns casos de molta grandria. Els asteroides amb llunes grans generalment s'anomenen asteroides binaris. El terme asteroide doble s'usa a vegades per als sistemes en qu l'asteroide i la seva lluna sn aproximadament de la mateixa grandria.  
  
L'origen de les llunes asteroidals no es coneix amb certesa, i hi ha una varietat de possibilitats. Una teoria mpliament acceptada s que estes llunes de l'asteroide es formen de les runes expulsades per l'asteroide  primari desprs d'un impacte. Poden formar-se altres emparellaments quan un asteroide xicotet s capturat  per la gravetat d'un ms gran.  
  
La primera lluna asteroidal  identificada va ser Dctil qu gira entorn de  (243) Ida. La va descobrir la  sonda Galileu el 1993. El segon es va descobrir al voltant de  (45) Eugnia el 1998. Unes 37 llunes asteroidals s'han descobert amb telescopis des de la Terra. S'han descobert les llunes asteroidales orbitant el cintur principal, els asteroides troians, els asteroides Apollo, i el Cintur de Kuiper . En 2005, es van descobrir dos llunes girant en torn de l'asteroide (87) Slvia sent el primer asteroide triple conegut.  
  
Un exemple d'un asteroide doble s (90) Antope, on dos components iguals en grandria giren entorn del centre com de gravetat.  

 Asteroides notables amb les seves llunes .



 Enllaos externs .
Asteroides amb satllits;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42562" title="Robert de Sorbon" nonfiltered="1396" processed="1383" dbindex="16478">
Robert de Sorbon fou un teleg francs nascut l'any 1201 a Sorbon, departament de les Ardennes, i mort a Pars al 1274.

Capell i confessor del rei Llus IX de Frana, va crear a Pars al 1257 el Collegi de la Sorbona (Collge de Sorbonne) per a 20 estudiants de teologia. Aquest centre esdevindria ms tard la Universitat de la Sorbona.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42563" title="Cum" nonfiltered="1397" processed="1384" dbindex="16479">

Els cumans (singular mascul: cum, femen: cumana), kiptxak (en turc), polovtzes o polovtesos (en rus), komanoi (en grec), qumani (rab) o kuns (hongars) foren els membres d'una horda turca que van emigrar des de les estepes de la mar d'Aral cap a l'oest al segle X i varen dominar Ucrana. 

L'horda fou inicialment part de la dels kimk, que vivien a Sibria, al Irtish mitj o potser a l'Obi. Kimk i cumans o kiptxak  estaven emparentats i parlaven un dialecte turc idntic que es distingia d'altres dialectes turcs per algunes particularitats. Foren vassalls del khanat dels Turks Orientals (coneguda tamb com a confederaci dels gks, vers els segles VI i VII). La confederaci del cumans s'esmenta als poemes pics a partir del segle VIII. 

A la meitat del segle XI els cumans (kiptxak) es van separar dels kimk i van emigrar cap a Europa on les crniques russes els assenyalen per primer cop el 1054 al nord de la mar Negra, al mateix temps que als oghuz (tork dels russos). Els cumans empenyien als oghuz i es van aprofitar de la victria d'aquestos sobre els petxenegs; quan els oghuz van quedar delmats pels bizantins, petxenegs i blgars  (1065) els cumans van quedar amos i senyors de tota l'estepa russa (Ucrana).

El 1120-1121 Ibn al-Athir els esmenta com aliats de Gergia. En aquesta poca elements mongols emparentats als kitan van arribar des de les llunyanes terres de Manxria i es van imposar com a classe dirigent sobre els cumans, per aviat aquestos mongols van esdevenir turcs i es van fondre en la massa cumana.

El 1204 van atacar i saquejar Kev.  Els cumans van restar els senyors de les estepes fins l'arribada dels mongols de Gengis khan el 1222, moment en el que una part de la classe dirigent, per la influncia russa, havia adoptat el cristianisme; el khanat fundat pels mongols a Rssia va prendre el nom de Kiptxak.

Part dels cumans van emigrar a Hongria i es van establir a la regi avui anomenada encara Cumnia o  Kunsg, en les provncies actuals de Bcs-Kiskun i Jsz-Nagykun-Szolnok, on es van fer cristians. El hongaresos en van dir kun. Altres restes del cumans es troben tamb entre els trtars de Crimea, Trtars del Volga, Nogai, Karakalpaks, Uzbeks, i Kazakhs.

El cum mes fams s Kutb al-din Aibek, fundador del soldanat de Delhi, que d'esclau del sold afgans va esdevenir governador de Delhi i finalment es va fer independent.

 Khans coneguts dels cumans .

 Blush-Khan vers 1050 ;
 Sharu-Khan 1060-> 1068;
 Sokal-Khan 1061 ;
 Asep-Khan >1070-1082 ;
 Tugor-Khan ?-1096 ;
 Bonyak-Khan 1096-1111 ;
 Otrok-Khan 1111- < 1146  ;
 Aepak-Khan  ?-1120 ;
 Kobyak-Khan < 1146-1183  ;
 Sotan-Khan  segle XII ;
 Begluk-Khan >1160 ;
 Kozel <1170 ;
 Gazi-Khan vers 1184 ;
 Kontxak-Khan 1183-1194  ;
 Togli Khan vers 1190-1192 ;
 Kuntuvdi-Khan vers 1192 ;
 Kotyan-Khan >1194-1223 ;
 Bortz Khan (a Valquia) vers 1222;
 Domini mongol 1223-1236;
 Batxhman 1236-1237 ;
 A l'Horda d'Or 1236-1237;
 A l'Horda Nogai 1266-1299;
 A l'Horda d'Or 1299-1361;
 A l'Horda de Mamai 1361-1381;
 A l'Horda Blava 1381-1390;
 Beg Pulad 1389-139?
 Tash Timur >1390 ;
 Timur Qutlugh < 1394-1398 ;
 A l'Horda d'Or 1398-1406;
 Pulad Timur 1406-1407 ;
 A l'Horda d'Or 1407-1427;

Enllaos externs.	

Article en angls sobre el Codex Cumanicus;
Textos en cum d'Ucrana;
Pare Nostre en cum d'Hongria;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42564" title="Trcia (desambiguaci)" nonfiltered="1398" processed="1385" dbindex="16480">

Geografia:
Trcia Occidental, regi de Grcia;
Trcia Oriental, regi de Turquia equivalent a la part europea;
Dicesi de Trcia, divisi eclesistica;
Geografia histrica:
Regne de Trcia, regne hellenstic;
Regi de Trcia, regi antiga repartida avui entre Grcia, Turquia i Bulgria.
Provncia de Trcia, provncia romana;
Estat autnom de Trcia, efmer estat grec;
Repblica de Gumuldjina o de Trcia, efmera repblica musulmana i turcfona.
Rumlia Oriental, antiga provncia autnoma a la Trcia Blgara.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42566" title="Jennifer Aniston" nonfiltered="1399" processed="1386" dbindex="16481">

Jennifer Linn  Joanna Anastassakis, s el nom original de l'actriu Jennifer Aniston, nascuda a Sherman Oaks, Califrnia, Estats Units, l'11 de febrer de 1969. El que ha propulsat aquesta variaci en el cognom, ha estat fruit de la seva ascendncia familiar. Concretament de nacionalitat grega, a l'arribar als Estats Units, la famlia, de tradici tamb artstica, decid americanitzar-se el cognom. Les seves aparicions en sries de televisi d'xit han ajudat a reportar una fama que ha impulsat la seva carrera cinematogrfica. 

Antecedents familiars i inici de la carrera.

John Aniston (Yannis Anastassakis), ja va ser actor i protagonitz sries de televisi tals com  Days of our Lives  de 1965 en el paper de Viktor Kiriakis, nom que va repetir tamb a  Night Sins , 28 anys desprs; a ms de mltiples collaboracions en pellcules o d'altres sries. D'aquesta manera, resultava ms fcil que algun dels seus fills segus els seus passos. 

Jennifer, doncs, tot i nixer als Estats Units, visqu un temps a Grcia, fins que els seus pares es van divorciar, el 20 d'agost de 1980 i ella hagu d' anar a viure a Nova York amb la seva mare, Nancy Dow.

Un altre cop la intervenci del seu pare, faria que Jennifer rests apadrinada per Telly Savalas, artsticament parlant, mort ja el 22 de gener de 1994 i fill d'immigrants grecs, que va mantenir una ntima amistat amb el pare de na Jennifer, i fins i tot el va fer aparixer a l'exitosa srie de televisi  Kojak  que va rodar de 1973 a 1978. 

D'aquesta manera Jennifer prengu la decisi de ser actriu, pertanyent al club dramtic de l'escola secundria de Nova York, el 1987,  The Fame School  (abreviaci de  Fiorello H. LaGuardia High School of Music & Art and Performing Arts ) on es va graduar com altres actors de renom. Aquell mateix any, doncs, ja va prendre part en algunes produccions teatrals Off-Broadway, fent gala de les seves dots a  For dear Life  i  Dancing on Checker's Grave  que li havien de permetre fer el salt a la televisi, amb la vista posada a Hollywood amb el desig de triomfar.

Els anys difcils.

Fou el 1990 quan Jennifer fu el salt a la televisi de la m de la srie  Molloy , una comdia on fu el paper de Courtney, la qual no assol cap cota d'audincia notable. D'aquesta manera, el mateix any prov amb una altra comdia,  Ferris Bueller , en la que tingu tamb paper protagonista en els tretze captols de durada que varen suposar el segon fracs consecutiu. 

Aquesta situaci, comen a crispar l'entorn de Jennifer, la qual, amb els objectius molt clars segu agafant papers. Dins d'aquest ambient, anecdticament el seu representant va recomanar-li perdre una mica de pes, ja que tot i tenir bona figura (actualment 34C-23-35   que li han perms ser model i portada de moltes revistes de moda grcies en bona part al seu look) potser no era l'estereotip d'actriu idllica de Los Angeles. Sense pena ni glria, aix va tenir papers en una multitud de sries com  The Edge (una srie d'esquetxos altre cop d'humor on va estar-hi els anys 1992-1993) i  Quantum Leap  (aquesta, una mica ms reconeguda, amb un recorregut de cinc temporades, el 6 d'octubre de 1992) o  The Herman's Head  (10 de maig de 1992, srie de tres temporades).

No s d'estranyar que arribada a aquest punt, l'actriu d'un metre i 68 centmetres es va acabar plantejant deixar aquesta carrera en veure que cap dels serials en els que prenia part no la duien ms enll d'una vaga popularitat, i l'nic que podia dir que havia rellevat a la seva carrera era la pellcula que havia  protagonitzat,  Leprechaun , una comdia amb pinzellades de terror, i amb mala crtica cinematogrfica, el 1993, que la va encoratjar a fer un ltim intent presentant-se a un csting per a una nova comdia el 1994.

Friends: la sortida del tnel.

El 1994, la cadena de televisi dels Estats Units, la NBC, feia una prova pilot per a un serial humorstic, anomenat   Friends  al csting del qual va aparixer Jennifer. Els productors van veure que tenia habilitat per interpretar el paper de Monica Geller, una persona amb tics neurtics. Tanmateix, Jennifer cregu convenient interpretar el de Rachel Green perqu s'avenia ms al seu carcter. Persuadint els productors d'aquesta percepci, va aconseguir finalment aquest ltim paper, que no va deixar fins al final de la srie 2004, que va resultar ser l'xit que necessitava per donar un gir a la seva carrera. 

La srie  Friends , va esdevenir un enorme hit dins la graella de la cadena NBC, ms els sis actors principals de la srie esdevingueren estrelles. Tant, que el pentinat de la Jennifer fou un dels ms perseguits a la perruqueria, inventant un look que la va fer famosa durant l'emissi de la srie;  The Rachel . A ms a ms, co-protagonitzaria una simptica campanya publicitria de llet, deixant-se emblanquir els bigotis al costat d'altres celebritats com Rebecca Romijn-Stamos, Tyra Banks o la seva companya de repartiment a  Friends , Lisa Kudrow.

Prova del salt a la fama grcies als resultats de la seva interpretaci en una srie tan popular s tamb l'inici de la seva carrera com a model i personatge de moda a ms d'actriu premiada i altament cotitzada:

 Figura en la llista de  Persones ms intrigants , per la revista  People  (25-12-1995);
 Segons la mateixa revista People, s una de les  dones ms belles del mn  (1999);
 El 2001 fou nomenada una de les  20 millors entretenidores , per la revista  E!'s ;
 Altre cop, la revista People, la nomena una de les  50 persones ms belles  (2002);
 Revista Forbes: Nmero 1, en la categoria  Celebrity 100 List  del 2003, amb un clcul de guanys de 35.000.000 $ aquell any.

 Revista FHM:  Les 100 dones ms sexis :

1996: 6a
 
1997: 2a
 
1998: 4a 

1999: 6a
  
2000: 10a

2001: 55a
 
2002: 54a

2003: 83a
 
2004: 69a

2005: 78a

 Revista FHM-US':  Les 100 dones ms sexis dels Estats Units :

2000: 12a

2001: 30a
 
2002: 13a
 
2003: 15a

2004: 30a

Premis.

Com la resta de reconeixements de revistes de tot tipus, els premis tamb varen arribar a partir de la seva posada en escena a  Friends , d'entre aquests:

 1995: Screen Actors Guild (per  Friends );
 2002: Emmy Award (per  Friends ) ;
 2002: International star of stars (per  Friends );
 2003: Golden Globe Award (per  Friends );
 2003:  Teen Choice Award (per  The Good Girl );

L'estrella de Hollywood.

Mantenint-se en el gnere de la comdia, mentre Jennifer actuava a la NBC, va interpretar papers en el mn del cinema independent, el 1996 amb la pellcula  She's the One , compartint escena amb actors i actrius de la talla d'Edward Burns, Cameron Diaz o Amanda Peet. El mateix any, tamb es va deixar veure a  Dream for an Insomniac , del mateix gnere, sempre entre la comdia i la pellcula romntica; donant una bona impressi amb la seva capacitat interpretativa, en part grcies a la formaci teatral de Nova York.

Amb tot, Jen va atraure finalment Hollywood i un dels seus directors ms preuats, Steven Spielberg que la va fer aparixer el 1996 al seu joc de CD-ROM  Steven Spielberg's Director's Chair  on tamb aparegu Quentin Tarantino. Digitalment parlant, tamb la requer Bill Gates per aparixer a la Video Guia del Windows 95 juntament amb Matthew Perry. Que la seva popularitat dins el camp de la  interpretaci digital  li permets fer aquests dos treballs, no fou pas casualitat, ja que a les darreries del segon milleni, totes les webs dedicades a l'atractiva actriu varen comenar a proliferar essent doncs, l'actriu ms recorrent de la xarxa.

Tot i moure's gaireb sempre en el mateix gnere i combinar la seva carrera a Hollywood amb algun salt espordic, per prestigis en el cinema independent, el seu inici com a estrella fou una mica modest, ja que no va aconseguir des d'un primer moment sser cridada pels grans directors, tot i les bones sensacions que desprenia. 

Aix, va protagonitzar films com:  Picture Perfect  (1997) amb Kevin Bacon,  The object of my Affection  (1998),  Office Space  i  The Iron Giant  (1999).

Al tombant del segle, doncs, encara escalaria un gra ms en la seva carrera professional i sentimental; abans, per, el febrer de 1999, mentre estava dins la seva propietat en top-less, un paparazzi (Franois Navarre) escal els murs de 2,5 metres d'alada i capt unes fotografies que desprs escamp per revistes de diferents pasos com:  Celebrity Skin ,  High Society ,  Celebrity Sleuth ,  Eva Tremila  (itali),  Daily Sport  (premsa anglesa) i  Voici  (francesa). El paparazzi hagu de respondre davant el jutge, quan Jennifer el va denunciar per invasi de privacitat, violaci de domicili i apropiaci indeguda del nom i imatge d'Aniston. 

El 7 d'agost del 2000 guanyaria el cas, i el 20 de novembre del 2003 mitjanant la sentncia, Aniston reb 550.000 dlars, 100.000 directament del fotgraf i la resta de l'asseguradora d'aquest. 

En el camp sentimental, esclataren els rumors que desprs es confirmaren quan es vei a Jennifer acompanyada de l'actor Brad Pitt a gales i preestrenes cinematogrfiques, just quan els rumors apuntaven en una altra direcci. Finalment, l'enlla va tenir lloc el 29 de juliol del 2000; una cerimnia que cost un mili de dlars, a Malib a la que Jennifer no convid la seva mare a causa d'unes declaracions d'aquesta estranyament desagradables vers la seva filla en un tabloide (un diari de format redut) i d'haver escrit aquest llibre: From mother to daughter, una biografia de Jennifer des de la seva infncia fins al seu xit desprs de Friends, un llibre ple de fotografies i records el qual Jennifer es va negar a llegir. S que va ser-hi una de les seves millors amigues, Andrea Bendewald, que li fu de dama d'honor, com Jennifer desprs fu de padrina en el casament d'aquesta amb Mitch Rouse. 

Tot i ser un dels casaments ms celebrats i qualificat com un dels ms slids de Hollywood, el divorci acab arribant el 25 de mar del 2005. No abans sense haver-se canviat el nom a Jennifer Pitt el 25 d'octubre del 2000, seguint igualment amb el cognom Aniston per la seva carrera d'actriu, haver patit un lleu accident de cotxe el 15 de gener del 2002 i fundat una productora amb el seu marit, Brad Pitt,  Plan B Productions .

Pel que fa a la seva ascensi cinematogrfica, va impressionar els crtics de cinema amb la seva interpretaci a  Rockstar  el 2001, una tragicomdia on fu de nvia fidel de Mark Wahlberg; (any tamb en qu la seva quota va elevar-se, com la dels seus companys de  Friends  a un mili de dlars per captol) i encara ms a la pellcula independent,  The Good Girl , el 2002 per la qual va ser guardonada amb el  Teen Choice Award  havent recollit diverses nominacions i aplaudiments de la crtica demostrant que no noms podia fer un paper simptic, de pura comdia com  Rachel , sin que a ms es podia ajustar a l'accent del sud dels Estats Units en aquest drama amb algun toc humorstic.

D'aquesta manera, ha treballat al costat de Jim Carrey i Morgan Freeman a  Bruce Almighty  el 2002 o  Along Came Polly  amb Ben Stiller el 2004, dues comdies que amb la fi de la srie de l'NBC el 2004, li han perms iniciar una carrera cinematogrfica slida amb diverses produccions, per sobre dels seus companys de repartiment havent partit de ser l'actriu menys coneguda des de l'arrancada de la srie el 1994.

 Enllaos externs .

 ;






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42568" title="Adrianpolis" nonfiltered="1400" processed="1387" dbindex="16482">
 Per altres ciutats amb el nom llat Adrianopolis (derivat del emperador Adri) vegeu la pagina de desambiguaci: Adrianopolis;

Adrianpolis fou una ciutat de la Regi de Trcia avui coneguda com Edirne, a la confluncia del riu Tunja (antic Tonzos) amb el Maritza (antic Hebros) i a la provncia d'Edirne o Adrianpolis a Turquia. El seu nom original fou Uskudama per va prendre el nom del emperador Adri que la va ampliar durant el segle II.

Fou teatre de la batalla d'Adrianpolis entre els romans i els visigots el 9 d'agost del 378, amb victria dels gots. 

Durant la Quarta Croada, El 14 d'abril de1205 fou tamb teatre d un altra batalla d'Adrianpolis important entre els blgars i l emperador de l'Imperi Llat de Constantinoble, Baldu de Flands, que fou derrotat i fet presoner. 

Fou conquerida pels otomans el 1362 i en fou la seva capital del 1365 fins el 1453.

Fou ocupada per Rssia el 1829 i 1878, per Bulgria el 1912, i per Grcia el 1919-1920.

En total es van produir a la ciutat o el seu entorn no menys de 15 batalles importants.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42569" title="Filippolis" nonfiltered="1401" processed="1388" dbindex="16483">


Filippolis (Philippopolis) es l'antic nom de dues ciutats modernes:

 Plvdiv a Bulgria;
 Shahba a Sria;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42570" title="Moruroa" nonfiltered="1402" processed="1389" dbindex="16484">

Moruroa, tamb anomenat Mururoa, s un atol de les Tuamotu, a la Polinsia Francesa. Administrativament depn de la comuna de Tureia, per va ser cedit per l'Assemblea territorial al Centre d'Experimentaci del Pacfic, junt amb l'atol Fangataufa, per fer-hi proves nuclears. s una zona militar amb accs prohibit sense autoritzaci. Est situat al sud de l'arxiplag, a 1.250 km al sud-est de Tahit.

El nom Moruroa, en la llengua de Mangareva, vol dir 'illa del gran secret'. Molts cops s'escriu Mururoa, per no existeix una grafia oficial al no tenir una organitzaci administrativa. 

Geografia.
L'atol s de forma ovalada de 28 km de llarg i 11 km d'ample. T un pas a la llacuna interior al nord-oest, de 10,2 m de profunditat i 100 m d'ample. La llacuna t una profunditat mitjana de 37 m. Disposa de diversos edificis i construccions militars, a ms d'un aeroport. s habitat per una unitat militar de vigilncia.

Histria.
L'atol va ser descobert, el 1767, per l'angls Philip Carteret que l'anomen Osnaburg. El 1792 hi naufrag el balener Matilda i els supervivents aconseguiren arribar fins a Tahit amb les barques de salvament. Tamb es conegu com Matilda's Rock.

Des del 1966 fins el 1974 s'hi han fet 41 proves nuclears atmosfriques i, fins el 1995, 137 proves subterrnies. L'ltima campanya d'assaigs, abans de la firma del Tractat de prohibici total d'assaigs nuclears, va provocar una gran campanya de protesta internacional i de boicots, sobretot de pasos del Pacfic i d'organitzacions internacionals, com ara Greenpeace. Els assaigs van ser abandonats definitivament el 1996, substituts per simulacions de laboratori. Avui l'armada francesa t un dispositiu de vigilncia de l'evoluci geolgica i radiolgica de l'atol.
 
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42573" title="Vanavana" nonfiltered="1403" processed="1390" dbindex="16486">

Vanavana s un atol de les Tuamotu, a la Polinsia Francesa, incls a la comuna de Tureia. Est situat al sud-est de l'arxiplag, a 55 km a l'est de Tureia i 110 km al nord de Moruroa.

Geografia.
s un atol petit de forma ovalada amb 5 km de llarg i 3,2 km d'ample. La superfcie terrestre s de 2 km  i la llacuna s de 3 km . T dos canals oberts a la llacuna (hoas), un a l'est i l'altre a l'oest. 

Noms s visitat ocasionalment des dels atols vens per recollectar copra. No disposa d'infrastructures. 

Histria.
Antigament era anomenat tamb Kurataki o Huataki . Va ser descobert per l'angls Frederick Beechey, el 31 de gener del 1826, que l'anomen Barrow en honor a Sir John Barrow.

Referncies.


Enllaos externs.
Imatges de Vanavana ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42574" title="Arta" nonfiltered="1404" processed="1391" dbindex="16487">


Nomo d'Arta, districte de Grcia;
Arta (Grcia), ciutat d'Etlia a Grcia, capital del nomo d'Arta;
Despotat d'Arta, estat bizant (1205-1358);
Districte d'Arta, districte de Djibouti;
Arta (Djibouti), ciutat de Djibouti;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42575" title="Tematangi" nonfiltered="1405" processed="1392" dbindex="16488">

Tematangi s un atol de les Tuamotu, a la Polinsia Francesa, incls a la comuna de Tureia. Est situat al sud-est de l'arxiplag, a 160 km a l'oest de Moruroa, l'atol ms proper.

Geografia.
L'atol t una forma quasi triangular, d'11,5 per 7 km. La superfcie terrestre s de 7,7 km . La llacuna interior s profunda sense cap pas obert a l'oce. T una superfcie de 61 km . s habitat espordicament.

Est situat als antpodes de la Meca.

Histria.
Va ser descobert per l'angls William Bligh, el 1792 en el seu segon viatge desprs de patir l'amotinament del Bounty, i l'anomen Lagoon Island. Tamb era anomenat Bligh's Lagoon per diferenciar-lo de Cook's Lagoon (Vahitahi).










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42577" title="Corrent del Golf" nonfiltered="1406" processed="1393" dbindex="16490">
El Corrent del Golf s un corrent ocenic que duu aigua clida des del Carib fins a les costes d Europa Occidental a travs de l Atlntic Nord. El nom prov del Golf de Mxic, l rea on el corrent s origina.

La velocitat de l aigua hi pot atnyer valors de fins a 3m/s, representant una forta influncia en el trnsit martim.

Hom creu que grcies al Corrent del Golf Europa gaudeix d un clima molt ms clid del que a priori li tocaria per la latitud en qu est situada, especialment a l hivern. Aix, les costes de les Illes Britniques, Escandinvia o el Benelux es veuen no noms alliberades del gla sin que tenen les gelades com un fenomen excepcional, essent-hi la forma normal de precipitaci la pluja.

Per comparar-ho amb altres continents, Barcelona est a la mateixa latitud que Nova York, on la neu hi s un fenomen freqent a l hivern, amb una mitjana mensual de temperatura de noms +0,5 al gener (Barcelona: +9).

Les ciutat del Quebec, a una latitud equivalent a la de Pars, coneix ms de 4 mesos d intensa gelada, amb una mitjana de  11,5 graus al gener. Una mica ms amunt, al voltant dels 50 graus de latitud nord, la presencia de ciutats s ja gaireb inexistent tant a Amrica del Nord com a l Extrem Orient, mentre que moltes de les capitals europees hi sn localitzades sense patir gaire problemes per raons del clima (Londres, Brusselles, Amsterdam, Berln, Praga...).

Finalment, al voltant dels 60 graus, que correspon a la latitud de les capitals escandinves, amb prou feines hi ha poblaments importants als altres continents.

Ni Islndia ni les illes Froe, malgrat estar als confins del cercle polar rtic, no coneixen un clima especialment fred a l hivern, si b l estiu no hi s massa ms clid. El corrent del golf els proporciona climes humits, ventosos i amb poca oscillaci trmica.

A l Hemisferi Sud, Buenos Aires i Montevideo, les capitals ms meridionals d Amrica del Sud gaudeixen d un rgim trmic sensiblement semblant al de Barcelona tot i estar situades 7 graus de latitud ms a prop de l Equador: a 34 graus, que en el nostre cas correspondria ja a frica. Anlogament, Wellington, capital de Nova Zelanda, t una mitjana anual que no arriba  a 13 graus, tot i estar situada a la mateixa latitud de Barcelona.

Vegeu tamb.
 Clima de Noruega;

Enllaos externs.
Enciclopdia catalana ;
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42582" title="Louise Brooks" nonfiltered="1407" processed="1394" dbindex="16491">

Louise Brooks (1906   1985) fou una actriu nord-americana que es convert en una de les cares ms famoses del cinema mut. Mary Louise Brooks va nixer a Cherryvale, Kansas i s coneguda principalment pels seus papers en pellcules mudes durant l'ltima meitat de la dcada dels anys 20 als Estats Units i, sobretot, per tres pellcules fetes a Europa entre els anys 1929 i 1930. El seu estil de pentinat, un dels ms imitats i influents del cinema, s el tret ms caracterstic de la seva imatge.

La seva mare era una pianista de talent. Els seus pares li van inculcar una gran passi pels llibres i la msica, per no van ser capaos de protegir-la d'un ve que va abusar sexualment d'ella en diferents ocasions quan tenia 9 anys. Aquests esdeveniments marcaran profundament la seva vida i la seva carrera de ballarina i actriu, activitats per a les quals tenia un do natural.

Va comenar la seva carrera en el mn de l'espectacle com a ballarina en la companyia de dansa moderna de l'escola de dansa de Denishawn amb Martha Graham, Ruth St. Denis i Ted Shawn, per la seva tossuderia va provocar que hagus d'abandonar la companyia. Sota la protecci d'amics influents, va aconseguir entrar a treballar de ballarina a les Ziegfeld Follies a Broadway a on ben aviat va ser descoberta pels estudis de cinema Paramount pels quals va rodar la gran majoria de les seves pellcules americanes. El seu primer film va ser The Street of Forgotten Men a l'any 1925. De seguida, per, va comenar a interpretar papers de protagonista a diferents comdies lleugeres al llarg dels anys segents. Va comenar a ser coneguda a Europa grcies a un paper de vampiresa en la pellcula de Howard Hawks A Girl In Every Port de l'any 1928.

La seva millor actuaci en una pellcula americana va ser a Beggars Of Life (1928) a on interpreta a una noia de poble de qui han abusat sexualment i que s'escapa amb dos vagabunds (Richard Arlen i Wallace Beery) que troba en un tren. En aquell moment la seva vida es movia en els cercles de l'alta societat i era una convidada habitual a les festes de la mansi de William Randolph Hearst. El seu pentitat havia comenat una moda i moltes dones es tallaven els cabells imitant el seu estil. El cinema sonor entra en escena i, desprs de negar-se a fer una versi sonora de la seva pellcula The Canary Murder Case, marxar a Europa per rodar amb el gran director expressionista alemany G. W. Pabst. Aquest fet marcar el punt i final de la seva carrera a Hollywood.

A Alemanya protagonitzar la pellcula de G. W. Pabst Pandora's Box (1928) a on interpreta a Lul, una vampiresa sexual que acaba assassinada a mans de Jack l'Esbudellador desprs de portar a tots els seus amants a la perdici. Aquesta pellcula s la que va convertir a Louise Brooks en un autntic mite. El film s especialment interessant pel tractament modern que fa de la sexualitat, incloent la primera aparici d'una lesbiana en una pantalla de cinema. Desprs va rodar el drama social Diary Of A Lost Girl (1929) i Prix de Beaute (1930), aquest ltim filmat a Frana. Aquests tres films van ser severament censurats a l'poca perqu se'ls considerava molt "adults" i per l'escndol provocat pel tractament franc de la sexualitat i per la seva forta crtica social. Aquestes pellcules van passar desaparcebudes pel gran pblic perqu en aquell moment es va produir l'eclosi del cinema sonor i el cinema mut va perdre rpidament el seu atractiu. Avui en dia aquestes tres pellcules sn considerades obres mestres del cinema mut i l'actuaci de Louise Brooks en el paper de Lul a Pandora's Box s unnimament reconeguda com una de les millors interpretacions de tota la histria del cinema.

La Louise s una de les primeres actrius "naturals" del cinema, la seva actuaci s molt ms subtil i continguda comparada amb els estndards del cinema mut. En aquella poca es va comenar a utilitzar el primer pla de manera habitual i el rostre gaireb hipntic de la Louise era perfecte per utilitzar aquesta nova tcnica cinematogrfica. La Louise era una actriu difcil de dirigir per la seva tossuderia i pel seu llenguatge barroer, que no dubtava a utilitzar si ho creia necessari. A ms a ms, va fer-se la promesa de no somriure mai si no li venia de gust. s per aix que en la majoria de les seves fotografies la trobem amb una expressi neutral.

En tornar a Hollywood desprs de la seva aventura europea es va trobar que els estudis l'havien posat a la llista negra i ja mai ms va tenir l'xit que havia tingut abans de marxar cap a Europa. Els grans estudis van fer correr el rumor que no tenia una bona veu per actuar al cinema sonor, per aix no es corresponia amb la realitat. A l'any 1938 es va retirar definitivament desprs de patir la humiliaci dels grans estudis en forma de papers d'nfima qualitat en pellcules sonores de srie B. Va tornar a Wichita, a on havia crescut, per de seguida es va establir a Nova York a on va treballar uns anys als magatzems Saks de la Cinquena Avinguda i, desprs, va viure d'acompanyant d'homes rics. La Louise va tenir problemes amb l'alcohol durant la major part de la seva vida.

A principis dels anys 50, els historiadors de cinema francesos van redescobrir la figura de Louise Brooks en una retrospectiva sobre cinema mut a la Filmoteca Francesa i van proclamar que era una icona cinematogrfica que superava fins i tot a mites de l'alada de la Marlene Dietrich o la Greta Garbo. Ella mateixa va ser la primera sorpresa quan va sentir aquesta notcia. Aquest revifat inters per la seva figura va fer que es fessin diferents retrospectives que van aconseguir rehabilitar la seva reputaci als Estats Units. En aquella poca es va traslladar a Rochester, New York per viure a prop de la filmoteca de la casa de George Eastman. Amb la seva ajuda, va comenar una ms que notria i prestigiosa carrera com a cronista de l'poca muda del cinema nord-americ.

Louise Brooks va viure molts anys sola (per voluntat prpia) i va morir el 1985, desprs de patir artritis i enfisema durant els ltims anys de la seva vida. Sis anys desprs de la seva mort, el grup de synthpop Orchestral Manoeuvres in the Dark va dedicar-li una can, anomenada "Pandora's Box".

 Filmografia .

 Overland Stage Raiders (1938);
 King of Gamblers (1937);
 When You're in Love (1937);
 Empty Saddles (1936);
 Windy Riley Goes Hollywood (1931);
 God's Gift to Women (1931);
 It Pays to Advertise (1931);
 Prix de beaut (1930);
 Das Tagebuch einer Verlorenen (Diary of a Lost Girl) (1929);
 The Canary Murder Case (1929);
 Die Bchse der Pandora (Pandora's Box) (1929);
 Beggars of Life (1928);
 A Girl in Every Port (1928);
 The City Gone Wild (1927);
 Now We're in the Air (1927);
 Rolled Stockings (1927);
 Evening Clothes (1927);
 Just Another Blonde (1926);
 Love 'Em and Leave 'Em (1926);
 The Show Off (1926);
 It's the Old Army Game (1926);
 A Social Celebrity (1926);
 The American Venus (1926);
 The Street of Forgotten Men (1925);

 Enllaos externs .
 
Louise Brooks Society;
All Movie Guide - entry on actress;
News of Lulu;
RadioLulu - Louise Brooks themed radio station;
Louise Brooks blog;
Louise Brooks Studies;
The Jazz Age - Flapper Culture (Louise Brooks' and 1920s culture and fashion);




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42586" title="MC" nonfiltered="1408" processed="1395" dbindex="16492">
La paraula MC o emcee (pronunciat 'emsi') prov de l'angls i s l'acrnim de Master of Ceremonies. Anteriorment s'emprava per a referir-se a les persones que maniaven al pblic en les sessions de DJs, per actualment s'utilitza ms sovint per a referir-se als vocalistes de rap.

 Vegeu tamb .
Rap;
Hip Hop;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42587" title="Disc jockey" nonfiltered="1409" processed="1396" dbindex="16493">
S'anomena disc jockey a l'encarregat de posar msica a les discoteques o a la rdio. Popularment tamb se'ls anomena DJs (dijei).

Hi ha diferents tipus de DJs depenent de l'estil musical en qu estiguin especialitzats, que pot ser house, tecno, trance, chill-out, drum and bass hip hop, de rdio, etc. Generalment la feina d'un DJ de rdio s molt ms senzilla que la dels altres estils musicals, ja que aquests no es limiten a posar discs i empren una gran quantitat d'efectes: l'scratch, el beatmatch, el mixing, el phrasing...

L'equip utilitzat per un DJ sol estar format per taula de mescles, micrfon, reproductor de CDs, samplers, procesadors d'efectes i auriculars.

DJs destacats.
 Mr. Oizo;
 Carl Cox;
 Sven Vth;
 Dave Clarke;
 Laurent Garnier;
 Dj abril;
 Richie Hawtin;
 Dj Sasha;
 Jeff Mills;
 Dj Eans;
 Danny Tengalia;
 Deep Dish;
Albert Malla;

Articles relacionats.
White label;
Mixxx;


Enllaos Externs.
 Noticies rap;















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42589" title="Vassili I de Moscou" nonfiltered="1410" processed="1397" dbindex="16494">


Vasili Dmitriyevich (1371- febrer de 1425). Fill gran de Dimitri Donskoi i de la princesa Eudoxia, filla del gran prncep de Suzdal i Nizhny-Novgorod Dmitri Konstantinovich. Regn el principat de Moscvia d en la mort del seu pare (1389-1425).

 El pioner en la unificaci de Rssia .

Vasili no tenia ms crrecs que aquest: Gran Prncep de Moscvia, ja que seguint l estil del seu pare, tots els altres poders que heret, els an incorporant al prncipat, com una regi ms. S estava incubant l Imperi Rus del segle XVI. Per comenar, Vasili I va annexionar el 1392 el gran territori de que disponia la seva mare Eudoxia: Nizhny-Novgorod. Aquest gran principat, va estar governat pel seu avi matern Dmitri Konstantinovich fins 1383, i tamb incloa el gran principat de Suzdal des de 1350, quan aquest va unificar els dos territoris.
El 1392, tamb annexion el principat de Murom, i el 1397-1398, altres ciutats com Bezhetsky, Verkh, Vologda o Veliki Ustyug tamb passaren a formar part del principat moscovita.

D altra banda, per arribar a l esmentat Imperi Rus del segle XVI, els poders del prncep de Moscvia havien de ser ms grans i autoritaris que no fins ara, i la prova de l aven el tenim e Vasili I. Durant el seu regnat, va fer reduir molt el poder que havien assolit els terratinents de la zona, i aquests poders judicials recaigueren en gran part als seus diputats i als caps dels volosts (regions del principat).

 El fracassat intent de desbancar el khan de l'Orde d'Or .

L altra faceta que el primer Vasili moscovita va mostrar va ser el seu afany protector envers els possibles atacs dels trtaro-mongols que componien l Orde d Or. Per aix, es va aliar amb Vytautas el Gran de Litunia el 1392 i tres anys ms tard, quan a l Orde d Or Temur Qutlugh va fer fora del crrec de khan a Tokhamysh, vasili I es neg a pagar-li el tribut, fent notar una alta voluntat d insubordinaci al khan. 
Temur Qutlugh estava feble enfront l aliana entre Moscou i Litunia, per tot empitjor per Vasili I amb l inici del segle XV. El 1403-1404, Vytautas el Gran va capturar les ciutats de Smolensk i Vyazma, que eren ciutats de propietat mongol, encara que des de feia moltes dcades eren una pugna entre lituans i moscovites. Aquesta lluita havia quedat frenada per l aliana entre Vytautas i Vasili, per amb els atacs del primer, les relacions amb Moscou van comenar a sser bastant turbulentes. Aix ho va aprofitar el khan vigent el 1408, Pulad khan, per envair Yedigey aquell any tot aix forant Vasili I a pagar de nou el tribut a l Orde d Or. La resta del regnat de Vasili va ser fora ms conservador, i ja no va fer cap ms gran fita.

 L'mbit familiar de Vasili .

Tanmateix, s ha d apuntar que les diferncies amb Vytautas no passaren d aix, ja que el 9 de gener de 1391 la seva filla Sofija contragu matrimoni amb Vasili I. Amb ella, tingu nou fills: Anna (1393-1417), Yuri (nat el 30 de mar de 1395), Ivan (que va nixer el 15 de gener de 1396), Anastsia (nascuda el 1398), Danil (del 6 de desembre de 1401), Vassilissa (que al 1403 nasqu), Sime (nat el 13 de gener de 1405), Vasili II (l hereu, va nixer 22 anys desprs que la seva germana Anna, el 15 de mar de 1415) i Maria, de data de naixement desconeguda. 

Com ja hem dit, a l haver-se casat Vasili I amb la filla del governador litu, les corones lituanes i moscovites quedaven unides i, en teoria, el fill hereu de la parella, Vasili, hauria d haver heretat les dos parts, per no va ser aix, ja que es va decretar a Litunia que la filla de Vytautas no podia heretar res per ser dona. Aix doncs, a la mort de Vasili I el febrer de 1425, Vasili II heret noms el principat de Moscou.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42591" title="Garrot vil" nonfiltered="1411" processed="1398" dbindex="16495">


El garrot s un instrument utilitzat per executar els condemnats a mort. A Espanya s'introdu l'any 1820 per substituir la forca i hi rest vigent fins al 1978, any en qu amb la redacci de la nova constituci la pena de mort va ser abolida. 
Aquesta forma de pena de mort tamb es va utilitzar en diversos pasos de l'Amrica Llatina.

Els ltims condemnats per aquest sistema a Espanya van ser l anarquista catal Salvador Puig Antich, a la Pres Model de Barcelona i el delinqent com d origen alemany Heinz Ches, a la de Tarragona. Van ser ajusticiats el 2 de mar del 1974.

El garrot consisteix en un collar de ferro que per mitj d un cargol estreny el coll del reu fins a provocar-li la mort per asfxia, alhora que el pot arribar a desnucar. La variant denominada catalana, inclou un punx de ferro que penetra pel clatell i destrossa les vrtebres cervicals del condemnat.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42593" title="Microeconomia" nonfiltered="1412" processed="1399" dbindex="16496">
La microeconomia s la part de la teoria econmica que estudia  el comportament econmic de les unitats econmiques com poden ser els consumidors i les empreses i la seves interrelacions en el mercat. Considera a les persones provedors de m d'obra i com a consumidors del producte final. Per altre banda, les empreses sn analitzades com a provedors de productes i consumidors de m d'obra i capital.

La microeconomia analitza el mercat i els mecanismes que estableixen els preus relatius dels bns i serveis i l'assignaci dels recursos limitats de la societat.

Conceptes fonamentals de la microeconomia.
 escassetat;
 cost d'oportunitat;
 oferta i demanda;
 elasticitat;
 externalitat;

Teoria del consumidor.
 Teoria del consumidor;
 preferncies;
 corbes d'indiferncia;
 utilitat;

Mercats.
 definici de mercat;
 monopoli;
 oligopoli;
 competncia monopolista;
 competncia perfecta;























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42594" title="Macroeconomia" nonfiltered="1413" processed="1400" dbindex="16497">
La macroeconomia s l'estudi de l'economia general, en termes de les quantitats agregades, com ara el nombre total de bns i serveis produts en una economia o un pas, la renda total, el nivell d'ocupaci i dels recursos productius, i el comportament general de tots els preus. La macroeconomia analitza les poltiques i metes nacionals com ara el creixement econmic, l'estabilitat dels preus i la inflaci, l'ocupaci i l'atur, i la balana de pagaments. 

Orgens.
Fins a la dcada del 1930 la major part de l'anlisi econmic es concentrava en les indstries o empreses individuals. Desprs de la Gran Depressi i el desenvolupament del concepte de renda nacional i de les estadstiques de producci, per, el camp de la macroeconomia va comenar a expandir-se. Les idees ms influents van ser les de John Maynard Keynes, qui va utilitzar el concepte de demanda agregada per a explicar les fluctuacions de la producci i l'atur.

Un dels reptes ms grans ha estat la reconciliaci entre models macroeconmics i microeconmics. Comenant en la dcada del 1950, els macroeconomistes van comenar a desenvolupar models de comportament macroeconmic basats en la microeconomia (com la funci de consum). L'economista Jan Tinbergen va desenvolupar el primer model macroeconmic ampli, el qual va fer per al seu pas, els Pasos Baixos i que desprs va aplicar als Estats Units i el Regne Unit desprs de la Segona Guerra Mundial. El primer model macroeconmic global, un projecte de Wharton Econometric Forecasting Associaties va ser iniciat per Lawerence Klein.

Alguns economistes terics, com ara Robert Lucas Jr. van suggerir que al menys alguns dels models keynesians tradicionals eren objectables i que no es derivaven de suposicions del comportament individual. Per, la nova macroeconomia keynesiana ha presentat models microeconmics com a fonament per a la teoria macroeconmica.

Cal esmentar que les diferents escoles de pensament no sempre sn conflictives o estan en competncia les unes i les altres; encara que arriben a conclusions variades. La macroeconomia s una rea de recerca continua. El propsit de la recerca econmica s donar dades precises. Els diferents models sn una pea important en el desenvolupament d'una comprensi major del funcionament de l'economia.

Anlisis.
Hi ha dues anlisis tradicionals de la macroeconomia: la economia keynesiana, la qual s'enfoca en la demanda i la economia neoclssica, enfocada en l'oferta. Cap, per, pot ignorar l'altre aspecte: s noms una qesti d'mfasi.

 Economia keynesiana: s'enfoca en la demanda agregada per a explicar els nivells d'atur i el cicle econmic. s a dir, les fluctuacions del cicle de producci poden reduir-se per mitj de la poltica fiscal (que el govern gasti ms o menys depenent de la situaci) i de la poltica monetria. Al comenament la macroeconomia keynesiana era "activista", ja que pregonava l's regular de la poltica fiscal per a estabilitzar l'economia capitalista (s a dir, en moments de recessi proposava augmentar la despesa pblica, tot i incrrer en dficit pblic per tal d'augmentar la demanda agregada). Altres economistes keynesians van preferir l's d'altres eines.

 Economia neoclssica: dna clarament el paper de la poltica monetria i la poltica fiscal. L'enfocament de la poltica monetria ha de ser merament sobre el preu dels diners determinat per l'oferta i la demanda dels diners. Pregona l's d'una poltica monetria que directament reguli el valor dels diners i que no estableixi les taxes d'inters. Tpicament, el valor dels diners s mesurat en referncia a l'or, o a alguna altra referncia. El propsit de la poltica fiscal s determinar la quantitat necessria per a les inversions del govern, reconeixent l'impacte d'aquests sobre el comer intern.
 























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42595" title="Econometria" nonfiltered="1414" processed="1401" dbindex="16498">
L'econometria s el mesurament econmic; una combinaci de matemtica econmica, estadstica i teoria econmica. L'econometria proveeix eines per a l'anlisi del contingut empric de la teoria econmica, sigui per a la verificaci de la teoria, o la comprovaci de la hiptesis d'un model de relacions entre variables. Amb l'econometria, els economistes analitzen valors numrics de les variables i no noms llur comportament o tendncia general.

L'econometria est basada en l's i desenvolupament dels mtodes estadstics amb el propsit d'estimar les relacions entre dues o ms variables econmiques. Tamb s'utilitza per provar teories econmiques proposades o existents amb dades histriques, i per avaluar i implementar poltiques governamentals o empresarials.

L'econometria s'ha separat de la disciplina de l'estadstica matemtica ats que l'econometria s'enfoca en els problemes relacionats amb les dades no experimentals, s a dir, les dades que no poden recollectar-se per mitj dels experiments cientfics controlats, sin de les observacions histriques o experimentals de les decisions dels individus, empreses o altres segmentes de l'economia i llurs resultats. Aix s possible amb la creaci d'un model economtric. Un model economtric est compost per una variable dependent de diverses variables independents amb parmetres constants per cadascuna d'aquestes variables (pendents de la corva que representa el model economtric) i el terme de l'error. Desprs que es recollectin les dades necessries, els mtodes economtrics s'utilitzen per determinar el valor d'aquests parmetres. Per exemple, un model economtric simple seria:

salari = a*educaci + b*experincia + u,

en qu a i b sn els parmetres que s'han d'estimar, salari s la variable dependent, educaci i experincia les variables independents, i u el terme que cont el error aleatori. Aquest anlisi, una de les eines ms importants de l'econometria, s l'anlisi de regressi. 

Els models de regressi simple lineals se solen calcular utilitzant el mtode de Mnims Quadrats Ordinaris










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42609" title="Sinalefa" nonfiltered="1415" processed="1402" dbindex="16500">
La sinalefa s un fenomen fontic en el qual dues vocals en contacte, que sn de dos paraules venes, formen un diftong. Exemples: no hi ha pa sona , no ho obris sona is.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42610" title="Elisi voclica" nonfiltered="1416" processed="1403" dbindex="16501">
L'elisi voclica s un fenomen fontic en el qual, de dues vocals en contacte, que sn de dos paraules venes, i almenys una d'elles s tona, s'elimina la vocal tona, tpicament . Exemples: una hora sona , no en tinc sona , pa amb oli sona .


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42613" title="Fangataufa" nonfiltered="1418" processed="1404" dbindex="16503">

Fangataufa s un atol de les Tuamotu, a la Polinsia Francesa. Administrativament depn de la comuna de Tureia, per va ser cedit per l'Assemblea territorial al Centre d'Experimentaci del Pacfic, junt amb l'atol Moruroa, per fer-hi proves nuclears. Est situat al sud-est de l'arxiplag, a 40 km al sud-est de Moruroa.

Geografia.
L'atol t forma rectangular, de 8,5 km de llarg i 7,5 km d'ample, amb una superfcie total de 45 km . Originalment no tenia cap pas a la llacuna interior, per les forces armades franceses van volar 400 m d'esculls per obrir un pas que facilits el programa de proves nuclears. s una zona militar amb accs prohibit sense autoritzaci.

Histria.
Fangataufa va ser descobert, el 2 de febrer de 1826, per l'angls Frederick Beechey quan intentava localitzar la vena Moruroa que havia descrit Philip Carteret. L'anomen Cockburn. Va ser habitat durant el segle XX per recollectors de copra. 

El 1964 va ser cedit per ser utilitzat de blanc en el programa nuclear francs. Entre el 1966 i 1996 s'hi van fer 5 explosions nuclears atmosfriques i 10 subterrnies a una profunditat entre 500 i 700 m sota la llacuna.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42615" title="Mataiva" nonfiltered="1419" processed="1405" dbindex="16504">

Mataiva s un atol de les Tuamotu, a la Polinsia Francesa. Administrativament s una comuna associada a la comuna de Rangiroa. Est situat a l'extrem nord-oest de l'arxiplag, a 39 km a l'oest de Tikehau, i 80 km de Rangiroa. El nom Mataiva significa nou ulls, i molts cops s'escriu incorrectament com Matahiva.

Geografia.
L'atol t una forma ovalada de 10 km de llarg i 5,3 km d'ample. La llacuna s poc profunda i molt rica en fosfats. Al centre de la llacuna hi ha un monlit de basalt negre. La corona d'esculls t nou canals entre l'oce i la llacuna. El clima s humit i tropical, amb una temperatura entre 24 i 30C i una precipitaci mitjana anual de 2.500 mm.

A banda i banda del pas principal hi ha la vila de Pahua unida per un pont de 120 m de llarg.




Histria.
Va ser descobert per Fabian von Bellingshausen, el 1820, que el va anomenar Lazareff. L'atol era visitat espordicament des dels vens Tikehau i Rangiroa per recollectar copra i tortugues marines. Des del 1945 s habitat permanentment amb una poblaci de 237 habitants al cens del 2002.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42617" title="(5261) Eureka" nonfiltered="1420" processed="1406" dbindex="16505">
L'asteroide (5261) Eureka es va descobrir en l'Observatori de Mount Palomar el 20 de juny de 1990 i va resultar ser el primer asteroide troi conegut de Mart que ocupa el punt de  Lagrange L5  de Mart. La seva distncia que varia noms 0,3 UA durant cada revoluci (amb una tendncia secular, de distncia d'1.5-1.8 UA al voltant de 1850 a 1.3-1.6 UA cap al 2400). Les distncies mnimes a la Terra, Venus i Jpiter sn 0.5, 0.8 i 3.5 UA, respectivament.  
  
La integraci numrica a llarg termini efectuades per Kimmo A. Innanen i Seppo Mikkola  demostren que l'rbita s estable per a un temps de diversos milions d'anys.  
  
Des de llavors, s'han identificat altres Troians de Mart; a saber 1999 UJ7 en el punt L 4  i 1998 VF31, 2001 DH47, 2001 FG24, i 2001 FR127 en el punt L 5 . Els asteroides coorbitals 1998 QH56 i 1998 SD4 no es consideren com a Troians perqu no sn estables i seran allunyats per la gravitaci de Mart en els prxims 500.000 anys.  
  
No obstant, a partir de 2005, el Minor Planet Center no reconeix oficialment cap asteroide troi de Mart : "a la llum d'algunes especulacions recents poc fidedignes d'un grup de discussi Yahoo d'astronomia". 

L'espectre en el infraroig per a este asteroide s tpic d'un asteroide tipus A, i l'espectre visual s consistent amb una forma evolucionada de condrita anomenada angrite. Un asteroide de color roig, amb un moderat albedo. L'asteroide ha d'haver estat en esta rbita estable del punt de Lagrange L5  de Mart durant la major part de la histria del Sistema solar.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42621" title="Harmonia voclica" nonfiltered="1421" processed="1407" dbindex="16506">
L'harmonia voclica s un fenomen fontic, un tipus d'assimilaci, que afecta les vocals d'una mateixa paraula per fer-les d'una mateixa qualitat.

En el valenci meridional i alacant hi ha harmonia voclica en algunes paraules amb o oberta o e oberta tniques que fan variar la qualitat de la vocal a tona final a la mateixa vocal oberta. Per exemple: olla que sona  i terra que sona  en valenci meridional i alacant.

L'harmonia voclica tamb va ajudar a la formaci dialectal d'algunes paraules: rony, jonoll, toix i rod per reny, genoll, teix i red.

En algunes llenges, l'harmonia voclica s regla general. Per exemple, en turc la vocal de la major part de sufixos pot variar segons el tipus de vocals de l'arrel. Una paraula turca noms pot contenir o b vocals anteriors (ei) o b vocals posteriors (a ou). A ms, les vocals altes (i ) tendeixen a tornar-se les arrodonides corresponents (u) quan estan precedides d'una vocal arrodonida (ou). Per aix, alguns sufixos gramaticals tenen fins a quatre formes diferents.

Altres llenges amb harmonia voclica sn la majoria de les llenges uralianes, entre elles el fins i l'hongars.

Aquesta regla d'harmonia voclica tamb existeix a algunes varietats italianes. 




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42622" title="Tetis (satllit)" nonfiltered="1422" processed="1408" dbindex="16507">


Tetis s el cinqu satllit ms gran de Saturn. Va ser descobert per Giovanni Cassini el 1684.

 Nom .
Tetis s un dels quatre satllits de Saturn descoberts per Giovanni Cassini entre 1671 i 1684. Els altres sn: Jpet, Rea i Dione. Cassini els va batejar amb el nom llat de Sidera Lodoicea (estrelles de Llus), en honor del rei Llus XIV de Frana. Per els astrnoms van seguir el costum habitual a l'poca de designar els satllits amb el nom del planeta seguit d'un numeral rom. A Tetis se li va assignar el nom de Saturn III per ser el tercer satllit de Saturn, si se seguia l'ordre del ms proper al ms lluny al planeta. Aquest nom encara es continua utilitzant avui dia, a pesar de qu s'han descobert altres satllits entre Saturn i l'rbita de Tetis, de manera que ja no s el tercer satllit sin l'onz.

Molts anys ms tard, el 1847, John Herschel, fill de William Herschel, va proposar que els satllits de Saturn rebessin els noms dels Titans i les Titnides de la mitologia grega, germans i germanes de Cronos (Saturn en la mitologia romana). Tetis era una Titnide i una deessa del mar, germana i esposa d'Oce.

Caracterstiques.
Tetis s un cos glaat, semblant en naturalesa a Dione i a Rea. La seva densitat s prxima a la de l'aigua i la temperatura a la superfcie s de 86 K (-187C), pel que es pensa que est compost, principalment, per gel d'aigua. Comparteix la seva rbita amb els petits satllits troians Telesto i Calipso, que es troben en els seus punts de Lagrange L4 i L5, respectivament. Es troba en rotaci sncrona, per tant el seu perode orbital s el mateix que el seu perode de rotaci. Va ser visitat per la sonda Voyager 2 el 1981 i ms recentment per la nau Cassini, la qual va realitzar un sobrevol a 1.500 km de Tetis el 24 de setembre de 2005.

Superfcie.


La superfcie de Tetis est densament coberta de crters i cont nombroses esquerdes causades per falles en el gel. Atravessant les regions cobertes de crters, hi ha un cintur de color ms fosc i poc crateritzat, cosa que indica que Tetis va ser internament actiu en el passat, fent que parts del seu interior resorgissin a la superfcie. La causa exacta del color fosc del cintur s desconeguda per una possible interpretaci ha estat proporcionada per les imatges preses per la sonda Galileo dels satllits jovians Ganimedes i Callisto. Aquests dos cossos tenen, en els casquets polars, petits dipsits de gel en les pendents encarades al pol de milers de petits crters. Des d'una certa distncia els casquets es veuen blanquinosos degut als mils de petites parcelles de gel que no es poden distingir una a una. La superfcie de Tetis podria estar formada d'una forma semblant, els casquets polars contenen petites parcelles de gel que donen una aparena ms clara al terreny i la zona fosca es troba al mig.

L'hemisferi occidental de Tetis est dominat per un enorme crter d'impacte anomenat Odysseus. T 400 km de dimetre, gaireb 2/5 del dimetre de Tetis (1.073 km). Quan el crter es va formar devia tenir un alt anell de muntanyes i els pics centrals tpics dels crters de la Lluna i Mercuri per actualment s fora pla (o ms precisament est conformat amb la forma esfrica de Tetis), com els crters de Callisto. Aix s degut probablement a l'enfonsament de la frgil crosta de gel de Tetis al llarg de milions d'anys. Que l'impacte que va crear un crter aix no destrus completament Tetis implica que en aquell poca el material que forma el satllit no era encara gaire slid sin ms aviat lquid.

El segon gran tret de la superfcie de Tetis s una enorme vall anomenada Ithaca Chasma. S'estn al llarg de 2.000 km, aproximadament 3/4 de la circumferncia de Tetis, t 100 km d'ample i entre 3 i 5 km de fons. Es pensa que Ithaca Chasma es va formar quan l'aigua lquida interna de Tetis es va solidificar, fent que la lluna s'expands i quebrs la superfcie per acomodar el volum extra a l'interior. Crters antics d'abans que Tetis se solidifiqus van ser probablement esborrats per l'activitat geolgica. Hi ha una altra teoria sobre la formaci d'Ithaca Chasma: quan l'impacte que va causar el gran crter Odysseus va tenir lloc, l'ona de xoc va viatjar a travs de Tetis i va fracturar la superfcie gelada de l'altre costat del satllit. 

 Enllaos externs .

 The Nine planets: Tetis;
 Solarviews: Tetis;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42624" title="Telest (satllit)" nonfiltered="1423" processed="1409" dbindex="16508">

Telest s un satllit de Saturn. Descobert  per Smith, Reitsema, Larson i Fountain de la Universitat d'Arizona en 1980 en  observacions des de la Terra, va ser anomenat provisionalment   1980 S 13 . En 1983 es va anomenar oficialment Telest de la mitologia grega. Tamb es designa com Saturn XIII .  Va ser descobert quan els anells de Saturn es veien des de la Terra de cantell. Esta orientaci dels anells redux molt la llum que difonen quan contemplem el planeta des d'un telescopi i per tant permeten la detecci de dbils cossos en les proximitats d'estos.
  
Telesto s un satllit troi del sistema Saturn-Tetis, ocupant el punt de Lagrange L4 i, per tant, s un satllit coorbital de Tetis, el qual es troba aproximadament 60 darrere. La lluna Callipso ocupa el punt de Lagrange L5.

Vegeu tamb.
Satllits de Saturn;
Saturn;
Tetis;
Callipso;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42625" title="Tikehau" nonfiltered="1424" processed="1410" dbindex="16509">

Tikehau s un atol de les Tuamotu, a la Polinsia Francesa. Administrativament s una comuna associada a la comuna de Rangiroa. Est situat al nord-oest de l'arxiplag, a 300 km al nord-est de Tahit i a 13 km a l'oest de Rangiroa.

Geografia.
Tikehau s un atol quasi circular de 26 km de dimetre i d'una amplada entre 300 i 1.000 m, amb un sol pas navegable per a vaixells petits, Tuheiava. La superfcie emergida s de 25,8 km  ms 28,8 km  d'esculls i 394,3 km  de la llacuna interior. s considerat l'atol amb ms peixos de les Tuamotu. Hi abunden rajades, barracudes, tonyines i taurons grisos. Tamb hi ha nombroses colnies d'ocells en els illots allats de la llacuna. 



L'economia es basa en la recollecci de copra, en la pesca que aporten al mercat de Tahit, i en el turisme. La vila principal s Tuherahera i la poblaci total era de 407 habitants al cens del 2002. s remarcable que entre aquesta poblaci reduda coexisteixin quatre religions: la majoritria sanito, branca dissident dels mormons, i a ms protestants, catlics i adventistes. Disposa d'un aeroport en el mateix illot que la vila principal.

Histria.
El nom Tikehau significa aterratge per la pau, per les llegendes expliquen que s la uni del nom d'un home, Tii, i d'una dona, Hau. Va ser descobert pel rus Otto von Kotzebue, el 24 d'abril del 1816, i el va anomenar en honor al primer explorador rus del Pacfic: Krusenstern.

Referncies.


Enllaos externs.
Imatges de Tikehau ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42626" title="Calipso (satllit)" nonfiltered="1425" processed="1411" dbindex="16510">

Calipso  s un satllit de Saturn. Va ser descobert  per  Pascu, Seidelmann, Baum i Currie en 1980 en  observacions des de la Terra; va ser anomenat provisionalment 1980 S 25 . En 1983 se'l va anomenar oficialment Calipso de la mitologia grega. Tamb es designa com Saturn XIV . Va ser descobert quan els anells de Saturn es veien des de la Terra de cantell. Esta orientaci dels anells redux molt la llum que difonen quan contemplem el planeta des d'un telescopi i per tant permeten la detecci de dbils cossos en les proximitats d'estos. Es va utilitzar un prototip de cmera planetria projectada per a un telescopi orbital dels EUA.

Calipso s un satllit troi del sistema Saturn; Tetis, ocupa el punt de Lagrange L5 i per tant s un satllit co-orbital de Tetis, al qual seguix en la seva rbita aproximadament uns 60 per darrere. La lluna Telest ocupa el punt de Lagrange L4.

No ha de ser confs amb l'asteroide 53 Kalypso.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42628" title="Epir" nonfiltered="1426" processed="1412" dbindex="16511">


Regne de l'Epir, regne hellnic;
Regi de l'Epir, regi a Albnia i Grcia;
Epir (Grcia), regi de Grcia;
Provncia de l'Epir, provncia romana a partir del 159 aC.
Epirus Vetus;
Epirus Nova;
Despotat de l'Epir, estat bizant existent del 1205 al 1358;
Estat autnom de l'Epir, efimer autonomia al sud d'Albnia 1914-1916;
Epir del nord, regi albanesa amb un govern a l'exili;
Epir del sud o Txamria, territori grec poblat per albanesos;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42629" title="Corrupci" nonfiltered="1427" processed="1413" dbindex="16512">


Corrupci poltica.

La corrupci poltica s el conjunt d'actitud i activitats amb les quals una persona transgredeix compromisos adquirits amb d'altres persones, utilitzant la confiana i els privilegis atorgats per aquests acords presos, amb l'objectiu d'obtenir un benefici ali al b com.

 Exemples .
 Una persona es presenta a eleccions prometent el compliment d'unes propostes. L'electorat el vota i aquesta persona aconsegueix el crrec poltic pel qual es presentava. Una vegada aconseguit el crrec pblic aquesta persona, moguda per un inters no relacionat amb el seu electorat, utilitza la seva posici per a prendre decisions que incompleixen els seus compromisos electorals.
 Un policia d'un cos de lluita contra el narcotrfic fa la vista grossa i/o protegeix traficants de drogues a canvi de favors o obligacions econmiques.
 Un militar d'alta graduaci promet pblicament al seu pas que s'enviaran tropes per a aconseguir la pau, i aleshores ordena fer la guerra.
 Un grup poltic, des del poder, reforma les lleis per a adaptar-les a les necessitats econmiques d'un sector empresarial, i/o sense haver incls les reformes en el seu programa electoral ni haver-ho consultat amb l'electorat. Aix tamb sol condur a la corrupci estructural.
 El cap de personal d'una empresa selecciona una nova treballadora pel seu atractiu sexual, en comptes de valorar millor altres candidates que responen ms als interessos de la corporaci. El mateix pot pasar amb motiu d'amistat o parentiu.

 Casos reals .


 Madrid, 10-06-2003: Els diputats del parlament de la comunitat autnoma de Madrid Eduardo Tamayo i Mara Teresa Sez escollits per la llista del partit PSOE en les eleccions autonmiques del 25-05-2003, varen ser deslleials al propi partit per tal de qu, en fer-se l'elecci per la presidncia del parlament, fracasss el pacte entre els partits IU i PSOE (que sumaven 56 escons: 9+47) per a qu sorts escollit el seu candidat Francisco Cabaco, doncs amb la desaparici d'aquests dos vots va guanyar la votaci la candidata Concepcin Dancausa del partit opositor amb els seus 55 vots. No varen abstenir-se perqu no hi fossin, ja que fins a l'ltim minut eren presents amb el seu grup parlamentari, i doncs varen desaparixer just quan comenava l'elecci tot i que se'ls va estar esperant i convocant personalment.
Per a excusar-se pblicament, els 2 diputats varen alegar que no els agradava el pacte entre IU i PSOE. Pel qu molts testimonis varen comunicar, va ser notori el suborn del dirigent del PP Ricardo Romero de Tejada amb Jos Esteban Verdes als 2 diputats deslleials poc abans de la seva traici, amb fons d'empresaris de la construcci. Els 2 diputats deslleials varen actuar de la mateixa manera el 28-06-2003 per a impedir la investidura de Rafael Simancas com a president de la comunitat autnoma de Madrid.
Desprs de tot l'enrenou meditic, es va dissoldre el parlament i es varen tornar a convocar eleccions pel 26 d'octubre, en qu Eduardo Tamayo i Mara Teresa Sez ja no varen concrrer a la llista del PSOE, per aix no va impedir que es capgirs el predomini parlamentari: PP 57 escons, PSOE 45 escons, IU 9 escons.
 Granada, 1995-1997: Francisco Jimnez Carmona com a regidor de l'Ajuntament de Granada va estar carregant a l'empresa municipal Emucesa (gestora del cementiri) despeses ficticies per un import total equivalent a 938 Eur. Aix ho va confirmar un jutjat de Granada, que el va condemnar a 18 mesos de pres, 18 mesos d'inhabilitaci i a una multa equivalent a 1.082 Eur per malversaci de cabals pblics.
 Barcelona, 1991-1992: Llus Pasqual Estevill, com a jutge titular del Jutjat d'Instrucci nmero 5 de Terrassa, i amb d'altres collaboradors, van estar requerint i cobrant milionries sumes de diners a directius empresarials a canvi d'emetre sentncies favorables per acusacions de delicte fiscal, i d'evitar empresonaments. Aix ho van estar confirmant diverses sentncies del Tribunal Superior de Justcia de Catalunya, Tribunal Suprem i Audincia Provincial de Barcelona per prevaricaci, alament de bens, detencions illegals; i que el varen estar condemnant a diverses penes de pres i quantioses multes.
Cas Calvi;
Cas del 3%, es descobreix que alts dirigents de CiU van cobrar comissions del 3% durant l'adjudicaci de les obres de metro a barcelona.

 Enllaos externs .
 Transparencia Internacional;
 Anticorrupcin en Amrica Latina (bitcola);
 PROBIDAD;
Groucho Marx va dir: No permetr injustcies ni joc brut, per, si s'atrapa alg practicant la corrupci sense que jo rebi una comissi, el posarem contra la paret... i donarem ordre de disparar!

 Corrupci material .


Alteraci de la puresa o integritat d'una substncia, tant sigui per la seva desmembraci, per la barreja amb d'altres substncies, o per la desviaci del seu curs esperat.

 Exemples .
 L'oxidaci del ferro, que com a conseqncia sol fer que una pea de ferro ja no tingui la resistncia inicial.
 Si es tracta d'un objecte manufacturat, se sol parlar de corrosi;
 La contaminaci de l'aigua.

 Enllaos externs .
Societat Catalana de Qumica
Contaminacion y Purificacion del Agua (bitcola)

 Corrupci informtica .
Alteraci inesperada en l'organitzaci o la coherncia de les dades que anteriorment s'han desat en un suport informtic o s'han transms digitalment per un mitj de comunicaci.

 Exemples .
 Una persona envia un missatge de correu electrnic amb l'assumpte "Frmula qumica del benz", i el destinatari quan reb el missatge veu l'assumpte com a "FXrmula quXmica del benzX";
 Es desa un fitxer en un disquet, que es tracta d'una fotografia. Passat el temps, en intentar recuperar la imatge, aquesta es visualitza noms la meitat superior, i a l'altra meitat s'hi veu una trama de colors incomprensible.
 Un error en el desenvolupament d'un programa, com per exemple un processador de textos, pot fer que els documents guardats no quedin amb l'aspecte en qu s'han creat.
 Un tall en el subministrament elctric d'un ordinador mentre aquest estava gravant informaci en un disc, pot fer que l'ltim bloc de dades estigui en mal estat, o b aquestes dades no figurin encara indexades en cap registre, i per tant siguin difcils de localitzar.
 La mala cobertura de les transmissions digitals per radiofreqncia pot causar que, tant sigui en xarxes WiFi com en telefonia mbil, les dades arribin distorsionades o de forma discontnua i per tant difcils d'interpretar. Aquest fenmen se sol paliar amb la repetici de la transmissi de paquets de dades, i se sol tractar amb la intercalaci de dades de comprovaci (CRC, checksum, ..);
 Els virus informtics de vegades solen tenir com a propsit impedir el bon funcionament dels ordinadors, i per aix moltes vegades sabotejen la integritat dels fitxers, tant fitxers del programari com documents d'usuari.

 Corrupci lingstica .
Transformaci ortogrfica d'un terme lingstic, mantenint el significat o una variant fins i tot anecdtica d'un significat original.

 Exemples .
 La paraula llatina colloquor s'ha conservat semnticament amb colloqui, tot i que l'ortografia ha canviat.
 El terme Wikipedia s'ha variat ortogrficament, i ha donat lloc a Viquipdia.

Vegeu tamb: Etimologia

 Corrupci sexual .
Prctica sexual a la qual algunes creences atribueixen un desvirtuament de la puresa de la persona, puresa mantinguda abstenint-se de la sexualitat o tenint una sexualitat aprovada per una doctrina cultural.

La visi cristiana de la puresa sexual dels ssers ha donat lloc tamb al terme corrupci de menors, doncs en comptes d'assenyalar l'adult com a persona corrupta (que traiciona la confiana de la societat), assenyala el menor corromput pel fet qu ha canviat el seu estat de puresa.

 Exemples .
Masturbar-se, practicar relacions homosexuals o sser vctima d'una violaci ha estat vist com a corrupci sexual per la tradici cristiana.

 Corrupci moral .
Manca de coherncia ideolgica, b sigui entre les diverses idees que t una persona o un grup, o b sigui entre el qu s'enuncia i el qu es practica.

 Exemples .

 Predicar la pau i practicar la guerra: arran dels forts moviments pacifistes del segle XX, els estats i els exrcits s'emplenen els discursos de qu les seves actuacions militars tenen per objectiu garantir la pau.
 Oferir un regal a canvi d'una compra: tot sovint la publicitat comercial intenta estimular el consum parlant de regals, quan en realitat es tracta de productes o serveis integrats en una compra.
 Contaminar de color verd: les empreses ms contaminants solen basar les seves operacions d'imatge en la seva cura pel medi ambient, com s el conegut cas de Gas natural;
 Un estat que dedica recursos a la lluita contra el tabaquisme, i parallelament explota la indstria del tabac.
 Una persona li promet fidelitat a la seva parella, i l'enganya.
 Un nen demana tenir un gos a casa, promet alimentar-lo i cuidar-lo sempre, per acaba passant de les obligacions.

 Casos reals .
 Estat espanyol, 1988-1993: El sindicat UGT, a travs de les empreses instrumentals PSV i IGS, va desenvolupar activitats mercantils dedicades a obtenir grans beneficis que no tenien res a veure amb l'activitat sindical a la qual se suposa que es dedica un sindicat de treballadors.
 La cooperativa Promocin Social de Viviendas (PSV) neix el 1988 avalada pel prestigi de la Unin General de Trabajadores (UGT), amb la intenci de proporcionar pisos a families de tot l'Estat Espanyol que precisaven d'un habitatge a preu assequible.
 La PSV es funda grcies a la relaci existent entre el promotor immobiliari Carlos Soto Pulido i el secretari general de la UGT Nicols Redondo, doncs queda constitut el sindicat com a promotor i Carlos Soto com a gestor. El primer desitjava una central sindical rendible a l'estil de les alemanyes, i l'altre enfocava la rendibilitat en el camp immobiliari.
 El grup IGS es constitueix el 1989, participant la UGT amb el 47% i la resta la Fundacin de Iniciativas de Economa Social (de la UGT tamb). El mateix any Carlos Soto s nomenat president, i poc desprs el grup arriba a controlar 21 empreses, entre elles IGS Gestin, la constructora SCN, l'asseguradora Unial i l'agencia de viatges Club IGS.
 Les auditories de 1991 i 1992 varen revelar que la gestora IGS invertia desenes de milions de euros en construccions moltes inexistents, i tamb en altres grups empresarials. Amb aix la iniciativa d'edificar habitatges de promoci social es converteix en un escndol d'enormes proporcions que arrosseguen la imatge del sindicat.
 El desembre de 1993, PSV i IGS a la vegada van suspendre pagaments i van deixar al descobert les aportacions econmiques de 19.135 famlies, produnt-se aix l'estafa immobiliria ms gran en 50 anys. Carlos Soto s substitut en els seus crrecs per dirigents de la UGT. Poc a poc les resolucions judicials varen establir un deute total de 151.000.000 Eur (la meitat indemnitzacions) per part del sindicat UGT, que PSV i IGS formaven part de UGT, que hi hagu deixadesa de responsabilitat pels deutes, i l'ingrs a pres de diversos directius i dirigents del sindicat.
 Una vegada el govern de l'estat assumeix l'aval per nous crdits bancaris, es reprn la construcci de habitatges fins a entregar-ne ms de 12.000;

Vegeu tamb.
 ;















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42631" title="Semifinal" nonfiltered="1428" processed="1414" dbindex="16513">
Situaci en la qual s'enfronten dos o ms contrincants, tot buscant un lloc per a la final. Normalment s'enfronten els participants que han guanyat els enfrontaments de quarts de final. S'acostuma a utilitzar el format de quatre participants, realitzant-se dos enfrontaments (participant A contra participant B i participant C contra participant D). 

Els guanyadors de cadascuna de les disputes seran els que jugaran la final, mentre que els dos perdedors poden arribar a jugar la final de consolaci.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42632" title="Dione (satllit)" nonfiltered="1429" processed="1415" dbindex="16514">

Dione s el quart satllit ms gran de Saturn. Va ser descobert per Giovanni Cassini el 1684.  Compartix la seua rbita amb els xicotets satllits troians Helena i Pllux, que es troben en els seus punts de Lagrange L4 i L5, respectivament.

 Nom .
Dione s un dels quatre satllits de Saturn descoberts per Giovanni Cassini entre 1671 i 1684. Els altres sn: Jpet, Rea i Tetis. Cassini els va batejar amb el nom llat de Sidera Lodoicea (estrelles de Llus), en honor del rei Llus XIV de Frana. Per els astrnoms van seguir el costum habitual a l'poca de designar els satllits amb el nom del planeta seguit d'un numeral rom. A Dione se li va assignar el nom de Saturn IV per ser el quart satllit de Saturn, si se seguia l'ordre del ms proper al ms lluny al planeta. Aquest nom encara es continua utilitzant avui dia, a pesar de qu s'han descobert altres satllits entre Saturn i l'rbita de Dione, de manera que ja no s el quart satllit sin el catorz.

Molts anys ms tard, el 1847, John Herschel, fill de William Herschel, va proposar que els satllits de Saturn rebessin els noms dels Titans i les Titnides de la mitologia grega, germans i germanes de Cronos (Saturn en la mitologia romana). Dione era una deessa, mare d'Afrodita, classificada com a Titnide per Apollodor d'Artemita per no per Hesode.

Caracterstiques.
Dione s la tercera lluna ms densa de Saturn (desprs de Tit i Encelade, la densitat dels quals es veu incrementada per compressi gravitacional). Est compost principalment per gel d'aigua per ha de tenir una fracci considerable de material ms dens com ara silicats en el seu interior.

Encara que s una mica ms petit, Dione (1.125 km de dimetre) s fora semblant a Rea (1.528 km), un dels altres satllits de Saturn. Ambds tenen una composici i un albedo similars (0,6), i un terreny semblant. A ms, els dos es troben en rotaci sncrona i per tant un dels seus hemisferis est sempre encarat cap endavant (hemisferi davanter), en el sentit de moviment al llarg de la seva rbita, mentre que l'altra cara del satllit s'anomena hemisferi posterior, a l'estar sempre encarat cap endarrere. L'hemisferi davanter de Dione est densament crateritzat i s d'un color brillant uniforme. Per contra, l'hemisferi posterior s ms fosc i cont una caracterstica inusual i distintiva, una xarxa de tnues lnies blanques que s'estenen al llarg de centenars de quilmetres atravessant diversos crters, cosa que ens indica que sn relativament recents. Aquesta disparitat entre els dos hemisferis i la xarxa de lnies blanques en un d'ells tamb la comparteix amb Rea.

Els astrnoms han reconegut els segents trets geolgics a la superfcie de Dione:
 Chasmata (valls profundes);
 Lineae (tnues lnies blanques);
 Crters;

Cingles de gel.

Des de qu van ser descobertes per la Voyager 1 el 1980, l'origen de les tnues lnies blanques era incert. En part perqu les niques fotografies que es tenien van ser realitzades des d'una gran distncia. Tot el que se sabia era que el material tenia un albedo elevat i que era prou prim com per a no enfosquir els trets superficials que es trobaven a sota. Una de les hipotsis deia que, poc desprs de la seva formaci, Dione era geolgicament activa i alguns processos geolgics com ara el criovolcanisme van fer que material de l'interior del satllit ressorgs en forma d'erupcions al llarg d'esquerdes en la superfcie de Dione i desprs aquest material es va dipositat sobre la superfcie en forma de neu o cendra formant les lnies blanques. Molt de temps desprs, quan l'activitat interna va cessar, impactes de meteorits van crear nous crters que van esborrar les lnies blanques, principalment a l'hemisferi davanter.

Tanmateix, el 13 de desembre de 2004, la sonda Cassini va realitzar un sobrevol de Dione i va realitzar fotografies  de la seva superfcie. Les imatges de la Cassini mostren que les lnies blanques en realitat sn cingles de gel, creats a partir de fractures tectniques. El dia 11 d'octubre de 2005, la Cassini va realitzar un altre sobrevol a noms 500 km de Dione i va captar imatges obliqes dels cingles mostrant que alguns d'ells tenen uns quants centenars de metres d'alt.

Crters.
La superfcie gelada de Dione inclou terreny densament crateritzat, zones planes amb una densitat de crters moderada i rees de fractures tectniques. El terreny densament crateritzat t nombrosos crters de ms de 100 km de dimetre mentre que les planes tendeixen a tenir crters de menys de 30 km de dimetre. Una fracci important del terreny crateritzat es troba en l'hemisferi posterior. Aix s contrari al que els cientfics esperaven: el 1982, Shoemaker i Wolfe van proposar un model de crateritzaci per a satllits gravitacionalment lligats per les forces de marea on la major densitat de crters s'hauria de trobar a l'hemisferi davanter. Aix suggereix que durant el perode d'intens bombardeig meteric, Dione estava lligat a Saturn amb una orientaci inversa a l'actual. Donat que Dione s relativament petit, un impacte que causi un crter de 35 km podria haver girat el satllit. Donat que hi ha diversos crters de ms de 35 km a la superfcie de Dione, s possible que hagi estat invertit diverses vegades al llarg del temps. Tanmateix, el patr de crateritzaci i l'elevat albedo de la cara davantera suggereixen que Dione ha restat en la seva posici actual durant diversos milers de milions d'anys.

Igual que el satllit jovi Callisto, els crters de Dione careixen d'un relleu elevat com els de la Lluna i Mercuri; aix probablement sigui degut a l'enfonsament de la frgil crosta gelada de Dione al llarg d'un llarg perode de temps a escala geolgica.



 Enllaos externs .

 The Nine planets: Dione;
 Solarviews: Dione;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42633" title="Helena (satllit)" nonfiltered="1430" processed="1416" dbindex="16515">

Helena (Helene) s un satllit de Saturn, conegut tamb com Saturn XII, descobert en 1980 pels astrnoms francesos Pierre Laques del Observatori Pic du Midi i Jean Lecacheux del Observatori de Pars.  Va ser descobert quan els anells de Saturn es veien des de la Terra de cantell. Esta orientaci dels anells redux molt la llum que difonen quan contemplem el planeta des d'un telescopi i per tant permeten la detecci de dbils cossos en les proximitats d'estos.

Compartix la seva rbita amb el satllit molt major Dione a qu precedix en 60 ocupant el punt de Lagrange L4. La sonda Cassini ha descobert en L5 s a dir 60 retardat respecte a Dione al satllit Pllux. (Vegeu: Satllit troi)

Perode orbital = 2d73691 dies;
Semieix major = 377,400 km;
Excentricitat = 0,005;
Dimetre = 36  32  30 km;

 Vegeu  tamb .
(101) Helena, un asteroide.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42634" title="Sunnisme" nonfiltered="1431" processed="1417" dbindex="16516">
El sunnisme s la branca principal de l'islam. Sn els seguidors de la sunna, "recte cam o costum", i la seva doctrina es basa en l'exemple personal del profeta Mahoma. Representen un 80% dels musulmans. 

Els sunnites van patir al llarg dels segles diverses escissions, referides a polmiques sobre lideratge i teologia. Tots tenen en com, per, el paper central que atorguen a la voluntat divina, a la qual s'ha de sotmetre la llibertat de l'sser hum. Les diferents escoles es reconeixen les unes a les altres (cosa que no passa amb altres branques islmiques), s cada persona la que tria la que millor s'adapta a la seva visi de la religi.

Articles relacionats.
Hanbalisme;
 Divisi de l'Islam;
 Xiisme;




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42635" title="Pllux (satllit)" nonfiltered="1432" processed="1418" dbindex="16517">
Pollux  s un satllit de Saturn. Descobert  per Carolyn C. Porco en imatges preses el 21 d'octubre de 2004 per la nau Cassini: Temporalment es va anomenar S/2004 S 5 .  Tamb s'anomena Saturn XXXIV. 
Pollux s un satllit troi del sistema Saturn- Dione, ocupant  el  punt de Lagrange (L 5 ) i per tant s un  satllit coorbital de Dione. En el sistema de Saturn, Pollux s'allunya ms del punt de Lagrange, arribant-se a desviar fins a  32 graus de L 5 .  El seu dimetre s'estima per a ser aproximadament 3,5 km. 
La lluna Hellena ocupa el punt de Lagrange  (L 4 ).

El nom Pollux va ser acceptat per l'IAU el 21 de gener de 2005. En la mitologia grega, Pollux s un altre nom per a Pollux, germ de Castor.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42637" title="Alegria" nonfiltered="1433" processed="1419" dbindex="16518">

L'alegria s un sentiment de felicitat momentnia, caracteritzat per una visi optimista d'un mateix i de l'entorn i associada al plaer. s l'estat contrari a la pena. 

Fisiolgicament, es manifesta amb la dopamina. A l'expressi facial es lliga amb el somriure i els ulls brillants, si b s una aparena que depn de la cultura, ja que en determinades societats ensenyar les dents sempre s mostra d'agressivitat.

En un cert sentit del terme, lligat al de despreocupaci, pot tenir connotacions negatives, com per exemple quan es diu que una persona gasta alegrement els diners.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42638" title="Janus (satllit)" nonfiltered="1434" processed="1420" dbindex="16519">

Janus  s un satllit natural de Saturn tamb conegut com Saturn X  rep el seu nom del du  Janus.   
  
 Descobriment i rbita .  
Janus ocupa la mateixa rbita que la lluna Epimeteu. Els astrnoms van assumir que hi havia noms un cos en eixa rbita, i com s  evident s impossible reconciliar  les observacions de dos objectes distints amb un sol objecte.  Els satllits de Saturn Janus i Epimeteu que disten en les seves rbites menys que la suma dels seus dimetres sn satllits coorbitals a s satllits que giren en la mateixa rbita.
  
El descobriment de Janus s'atribux al seu primer observador al astrnom francs Audouin Dollfus que el 15 de desembre de 1966 des del Observatori de Pic du Midi va observar un dels dos sent difcil decidir qual d'ells era. (IAUC 1987). El nou objecte se li va donar la designaci temporal S/1966 S 2 .  
Poc abans, Jean Texereau havia fotografiat Janus el 29 d'octubre 1966. (IAUC 1995).  

El 18 de desembre, Richard L. Walker va fer una observaci semblant que s'acredita ara com el descobriment de Epimeteu (IAUC 1991).  
Dotze anys desprs, a l'octubre 1978, Stephen M. Larson i John W. Fountain de la Universitat d'Arizona van comprendre que les  observacions de 1966 s'expliquen millor si hi ha dos objectes distints (Janus  i Epimeteu) compartint rbites molt semblants. Veure l'article d'Epimeteus per a una descripci ms detallada.

Janus tamb el va observar la sonda  Pioneer 11 quan va passar prop de Saturn el 1 de setembre de 1979. Tom Gehrels i James  A. Allen, van observar la seva "ombra" en forma de partcules enrgiques, el van anomenar S/1979 S 2 IAUC 3417).  
Janus va ser  observat per Dan Pascu el 19 de febrer 1980 (S/1980 S 1, IAUC 3454), i  per John W. Fountain, Stephen M. Larson, Harold J. Reitsema i Bradford A. Smith  (S/1980 S 2 , IAUC 3456).  
 
La  sonda Voyager  1 va observar l'existncia de Janus el 1 de mar de 1980 donant-li a Janus la denominaci provisional 1980 S1 perqu en eixe moment era l'interior i a Epimeteu la denominaci provisional 1980 S3 perqu en eixe moment era l'exterior.  

Encara que el nom "Janus" es va proposar informalment poc desprs descobriment inicial de  1966, no es va donar este nom oficialment fins a 1983, alhora que Epimeteu rebia el seu nom.

 La relaci orbital entre Epimeteu  i Janus .  
Janus i Epimeteu sn satllits coorbitals, la distncia de Janus a Saturn s 151.472 km i la d'Epimeteu s 151.422 km, una separaci de noms 50 km. El dimetre d'Epimeteu s 115 km i Jano mesura 178 km. A l'anar quasi en la mateixa rbita viatgen quasi a la mateixa velocitat, per el satllit interior va lleugerament ms rpid que l'exterior pel que l'avana lentament. Pareix inevitable que es produsca un xoc entre ambds, per quan s'acosten entre si la seva mtua atracci gravitatria altera la seva quantitat de moviment, el satllit interior guanya quantitat de moviment, es mou cap a una rbita superior i perd velocitat. El satllit exterior perd quantitat de moviment, es mou cap a una rbita interior on perd velocitat. En poques paraules els dos satllits intercanvien les seves posicions, el satllit interior es convertix en exterior i comena a ressagar-se. Este fet es repetix cada quatre anys.

El prxim acostament ocorrer al gener/febrer del  2006. Este intercanvi d'rbites  s fins on es coneix nic en tot el Sistema solar.

 Les caracterstiques fsiques .  
Janus est profundament craterizat amb diversos crters majors de 30 km i pocs trets lineals. La superfcie de Jano  pareix ms vella que la de Prometeu per ms jove que la de Pandora. De la seva molt baixa densitat i relativament alt albedo, pareix probable que Janus siga  un cos gelat molt pors.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42640" title="Makatea" nonfiltered="1435" processed="1421" dbindex="16520">


Makatea (en el dialecte local Ma atea) s una illa de les Tuamotu, a la Polinsia Francesa. Administrativament s una comuna associada a la comuna de Rangiroa. Est situada al nord-oest de l'arxiplag, a 230 km al nord-est de Tahit i a 82 km de Rangiroa.

Geografia.
s una de les poques illes de les Tuamotu que no s un atol. s una plataforma elevada de corall a 80 m sobre el nivell del mar, de 7,5 km de llarg i 7 km d'ample. La superfcie total s de 24 km . El guano dels ocells marins va negar la llacuna formant, amb el corall calcari, una sorra fosfatada. En geologia, s'utilitza el nom de makatea per descriure aquests tipus d'illes.

La vila principal s Moumu, amb 93 habitants al cens del 2002. L'activitat principal s l'agricultura, la producci de copra i el comer de crancs dels cocoters. S'hi troben les rares restes de l'nica via frria de la Polinsia, avui abandonada.

Histria.
Antigament era anomenada Papa Tea, que vol dir roc blanc. Va ser descoberta el 1722, pel neerlands Jacob Roggeveen que la va anomenar Verkwikking (Recreaci). Tamb s'ha conegut com l'illa de Roggeveen.

El fosfat va ser explotat des del 1917 fins a exhaurir-se el 1966.

Enllaos externs.
Informaci sobre Makatea ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42644" title="Crucifixi" nonfiltered="1436" processed="1422" dbindex="16521">
La crucifixi s un antic mtode d'execuci i tortura mitjanant el qual la vctima s estacada o lligada, generalment despullada, a una gran creu de fusta (en llat crux) i deixada all penjada fins la seva mort. Es diu que el mtode ms com de la crucifixi era el de lligar a la vctima, essent la crucifixi amb estaques reservada per casos de molta serietat. La mort pot arribar per desabric, per ms comunament arriba per una forma de sufocaci: quan la vctima es debilita no pot suportar el pes del seu propi cos i els seus pulmons es veuen contrets.

Contrriament al que alguns poden pensar de la crucifixi, les vctimes no eren estacades a la creu per les palmes de les mans sense ser lligats pel canell abans, ja que la carn de la m no pot suportar el pes complert de la vctima i la persona simplement cauria esquinant-se-li la carn. Quan no eren estacats per les mans, l estaca era clavada al canell (entre el radi i el cbit). Hi ha representacions artstiques de carcter religis dels dos estils d estacament.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42645" title="Victria Eugnia de Battenberg" nonfiltered="1437" processed="1423" dbindex="16522">


Victria Eugnia de Battenberg, reina d'Espanya (Balmoral, Esccia 1887 - Lausana 1969). Princesa del Regne Unit de la Gran Bretanya i d'Irlanda per concessi del seu oncle el rei Eduard VII del Regne Unit es cas amb el rei Alfons XIII d'Espanya l'any 1906, descendents seus sn el rei Joan Carles I d'Espanya i el cap de la casa reial legitimista francesa Llus Alfons de Borb.

Infncia i adolescncia.

Filla del prncep Enric de Battenberg i de la princesa Beatriu del Regne Unit per part de pare era nta del prncep Alexandre de Hessen-Darmstadt i de la comtessa polonesa Jlia von Hauke. Per part de mare era nta de la reina Victria I del Regne Unit i del prncep Albert de Saxnia-Coburg Gotha. Fou batejada amb el nom d'Ena, malgrat que posteriorment i de cara el seu casament se'l canviaria pel de Victria Eugnia. Per naixement seria considerada princesa de Battenberg amb el grau d'altesa serenssima, una posici ms que discreta dintre el conjunt de les famlies reials.

La princesa cresqu a la cort de la reina Victria. La seva famlia, els Battenberg, s'havien establert des del seu casament a la cort de la reina anglesa ja que aquesta era la condici que la sobirana havia posat perqu la seva filla es pogus casar amb el jove Battenberg. Visqu entre el Palau d'Osborne a l'illa de Wight, el castell de Balmoral i el de Windsor. El seu pare mor quan ella tenia nou anys, l'any 1896 d'unes febres que havia contret a l'frica.

Comproms, casament i descendncia.

A la mort de la seva via, els Battenberg passaren a residir en els seus apartaments del Palau de Kensington a Londres i s'apartaren de la vida de la cort. Malgrat aquest fet, l'any 1905 mentre el rei Alfons XIII d'Espanya visitava la cort britnica i els rumors d'un imminent comproms entre el citat rei i la princesa Margarida de Connaught creixien dia a dia, els dos joves coincidiren en un sopar organitzat al seu honor que oferiren els reis Eduard i Alexandra al Palau de Buckingham. El jove sobir s'interess per la jove princesa de Battenberg i a partir d'aqu comen l'idilli entre els dos joves.

El futur casament entre els dos joves, el rei Alfons XIII d'Espanya i la princesa Victria Eugnia havia de superar importants obstacles. El primer de tots era l'aprovaci de la reina mare Maria Cristina d'ustria que no veia en bons ulls que una simple princesa de Battenberg s'incorpors a la seva famlia i apostava per una candidat austriaca o alemanya. El segon escull el plantejava el Govern, temiem que la princesa fos portadora de la malaltia de l'hemoflia i amb la possibilitat que no pogus donar un hereu sa a la Dinastia, per tamb amb la falta de dot de la princesa. El tercer escull era l'expressat per l'Esglsia que no acceptava que una anglicana es converts en reina d'Espanya.

Aquest problemes se solucionaren a travs, fonamentalment, de la conversi al catolicisme de la princesa de Battenberg i a l'acceptaci del rei Eduard VII del Regne Unit a convertir la seva neboda en altesa reial i en princesa del Regne Unit, per tamb amb el fet que fou el propi rei qui entreg la dot de 800.000 pessetes de l'poca a la seva esposa. El fantasma de l'hemoflia que tans mal de caps donaria s'intent oblidar.

El 9 de mar de 1906 la casa reial espanyola anunci el casament entre els dos joves previst pel dia 31 de maig de 1906 a l'esglsia de Los Jernimos de Madrid. La desfilada nupcial fou accidentada en explotar una bomba llenada al carrer Major de Madrid per l'anarquista catal Mateu Morral.

La seva vida a la Cort fou extremadament difcil. Allada del mn i enganyada pel seu marit amb nombroses amants entre les quals destac la seva cosina la princesa Beatriu del Regne Unit esposa de l'Infant Alfons d'Orleans-Borb. La parella, malgrat tot, tingu sis fills:

SAR l'infant Alfons d'Espanya nascut a Madrid el 1907 i mort a Miami el 1938 en un accident automovilstic. Es cas dues vegades amb Edelmira Sampedro i amb Marta Rocafort. Renunci als drets sobre el tron espanyol a causa del seu matrimoni desigual.

SAR l'infant Jaume d'Espanya nascut a Madrid el 1908 i mort el 1975. Es cas amb l'aristcrata francesa Emmanuella Dampierre de la qual es divorci l'any (1949), i en segones npcies amb Carlota Tiedemann. Renunci els seus drets sobre la corona espanyola l'any 1933 a causa de la seva sordesa.

SAR la infanta Beatriu d'Espanya, nascuda a Madrid el 1909 i morta a Roma el 2002. Es cas el 1935 amb el prncep de ttol vatic Alexandre Torlonia.

SAR la infanta Maria Cristina d'Espanya nata a Madrid el 1911 i morta el 1996. Es cas l'any 1940 amb Enric Marone-Cinzano.

SAR l'infant Joan nat a Madrid el 1913 i mort a Pamplona el 1993 a causa d'un cncer. Es cas amb la princesa Maria de la Merc de Borb-Dues Siclies a Roma el 1935.

SAR l'infant Gonal d'Espanya nat a Madrid el 1914 i mort en una carretera austraca l'any 1934;

El fantasma de l'hemoflia aparegu a les vides dels reis d'Espanya ja des del naixement del seu primer fill. Tant el prncep Alfons com el prncep Gonal eren patidors d'aquesta malaltia, i les princeses Beatriu i Maria Cristina eren portadores del gen de l'hemoflia. La successi s'agreuj pel fet que l'infant Jaume era sord-muti aix era considerat un greu impediment. Noms l'infant Joan gaudia d'un perfecte estat de salut.

Reina d'Espanya i reina a l'exili.

El seu paper durant el regnat del seu esps fou ms aviat de baix relleu malgrat que en certs moments encapal el bndol anglfil durant la Primera Guerra Mundial. Al pas presid i fund la Creu Roja Espanyola i nombroses organitzacions de la caritat.

El 15 d'abril de 1931 emprn, junt amb al resta de la Famlia reial, l'exili que la conduir en primer moment a Frana. Es en aquest moment que es produeix la separaci dels dos monarques, Victria Eugnia no suport les ms infidelitats del seu esps i Alfons cregu que mantenia relacions lsbiques amb la duquessa de Lcera. 

Posteriorment s'establ a Itlia, al Regne Unit i finalment a Sussa desprs que el govern de Benito Mussolini l'expulss pel fet de ser princesa britnica. Establerta a Lausana a partir de 1939 compr la Vielle Lafonteine, una magnfica vila a la riba del llac Lman. Visqu grcies a la llista civil que percebia com a princesa britnica i a la pensi atorgada pel govern franquista. 

Al llarg dels anys 1950 port una vida retirada de la vida poltica apareixent nicament a actes socials de la reialesa. Fou convidada al casament de la futura reina Elisabet II del Regne Unit i el prncep Felip de Grcia o a la del duc Eduard del Regne Unit.

Particip en l'anunci d'un espot publicitari d'una marca de cremes facials. Al llarg dels anys 1960 la seva vida reprengu un to ms pblic. Particip activament en el casament del seu nt Joan Carles I d'Espanya amb la princesa Sofia de Grcia (1962) i fou la padrina del prncep Felip de Borb (1968).

La reina mor l'any 1969 a la seva casa de Lausana a causa del cncer que patia. Les seves despulles foren traslladades al pante reial de Sant Lloren de l'Escorial l'any 1985 pel seu nt el rei Joan Carles I d'Espanya. El seu llegat despert nombrosos recels familiars.

La reina Victria Eugnia fou la nta de la reina Victria I del Regne Unit que mor ms tard desprs de la princesa Alcia del Regne Unit i de lady Patrcia del Regne Unit mortes el 1981 i el 1976 respectivament.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42646" title="Illes de la Decepci" nonfiltered="1438" processed="1424" dbindex="16523">

Les illes de la Decepci (en angls Disappointment Islands i en francs les du Dsappointement) s un grup d'atols de les Tuamotu, a la Polinsia Francesa. Sn els atols de Napuka i Tepoto Nord, situats al nord de l'arxiplag. En ocasions s'inclou en el grup l'atoll Puka Puka, ms allunyat i allat, i culturalment diferenciat. 

El primer europeu en arribar va ser l'angls John Byron, el 1765. Eren les primeres illes que trobava al Pacfic, per no va poder desembarcar i anomen al grup manifestant la seva decepci. Prviament Magallanes havia trobat el 1521 l'illa de San Pablo (Puka Puka) i havia anomenat als grups d'atols com Infortunate (Desafortunades).

Administrativament les illes de la Decepci formen la comuna de Napuka subdividida en dues comunes associades. Culturalment formen una de les set rees lingstiques del tuamotu.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42650" title="Tepoto Nord" nonfiltered="1439" processed="1425" dbindex="16524">

Tepoto s un atol del grup de les illes de la Decepci, a l'arxiplag de les Tuamotu, de la Polinsia Francesa. Administrativament s una comuna associada a la comuna de Napuka. Est situat a 16 km al nord-oest de Napuka.

Geografia.
s un atol amb la llacuna assecada, de 2,6 km de llarg i 800 m d'ample. La superfcie total s de 4 km . La vila principal s Tehekega, situada al nord-oest, amb una poblaci de 64 habitants al cens del 2002. Se l'anomena amb l'orientaci Nord per diferenciar-lo de Tepoto Sud, tamb a les Tuamotu a les illes Raevski. 

Histria.
Va ser descobert per l'angls John Byron, el 1765, per al ser petit i allat ha tingut pocs contactes amb el mn occidental.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42651" title="Partit Obrer Revolucionari" nonfiltered="1440" processed="1426" dbindex="16525">
Fundat en la clandestinitat l'any 1974, l'aleshores anomenat Partit Obrer Revolucionari d'Espanya (PORE) representa una de les vies rupturistes i revolucionaries amb el franquisme. D'orientaci trotskista, el seu programa es resumeix amb el lema de "Repblica, Socialisme i Autodeterminaci". El seu rgan s L'Aurora

Durant trenta anys el POR va ser dirigit per Anbal Ramos (nom adoptat durant la clandestinitat per Arturo Van den Eynde) i va oposar-se a la via reformista que oblidava les reivindicacions socialistes i nacionals de la lluita antifranquista. Enfrontat per tant amb les poltiques conciliadores del PSOE i del PCE, va oposar-se als governs felipistes, a la seva poltica social i a la repressi del movilment d'alliberament basc (essent un dels primers a denunciar la guerra bruta).

D'mbit estatal per sobretot implantat a Catalunya, ha participat activament des de la seva fundaci a Esquerra Unida i Alternativa. Tamb forma part de la Unitat Internacional dels Treballadors-Quarta Internacional.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42653" title="Managua" nonfiltered="1441" processed="1427" dbindex="16526">


Managua amb una poblaci d'aproximadament 1,817,096.2  habitants el 2004, s la capital de Nicaragua des de 1855.

Antigament les capitals de Nicaragua foren Len (Nicaragua) i Granada (Nicaragua).

La ciutat fou destruida dues vegades, el 1931 i el 1972 per dos terratrmols.



































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42654" title="Illes Raevski" nonfiltered="1442" processed="1428" dbindex="16527">

Les illes Raevski, Raeffsky, o Raffski, sn un grup de tres atols petits al centre de les Tuamotu, a la Polinsia Francesa. Administrativament depenen de Katiu, comuna associada a la comuna de Makemo.

Geografia.
Els tres atols sn: Hiti, Tepoto Sud i Tuanake.

Formen un grup per ser tres atols molt petits i prxims. Tepoto s considerat l'atol ms petit de les Tuamotu. Al nord hi ha Tuanake; Hiti s a 7 km al sud-est de Tuanake; i Tepoto s a 17 km al sud-oest  de tots dos.

Tots tres sn deshabitats.

Histria.
El nom de Raevki es deu a Fabian von Bellingshausen que el 1820 va arribar a Tepoto, per aviat el nom es va estendre al grup. El 1839, durant l'expedici d'exploraci nord-americana del Porpoise el van anomenar Sea Gull Group.

Referncies.


Enllaos externs.
Imatges de Tepoto. ;
Imatges de Tuanake. ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42656" title="Els crims del carrer Morgue" nonfiltered="1443" processed="1429" dbindex="16528">
Els crims del carrer Morgue ( The Murders in the Rue Morgue ) s un conte d' Edgar Allan Poe, publicat a la revista "Graham's Lady's and Gentleman's Magazine" de Filadlfia, el desembre de 1841. El relat, un dels ms clebres de Poe, narra la investigaci que porta a terme Dupin per a descobrir l'assassinat brutal de dues dones en una habitaci tancada per dins i com si el criminal s'hagus esvat. L'autor es basava en els mtodes de l'inspector de policia de Pars Vidocq i en realitat pretenia fer una burla dels mtodes analtics i racionalistes portats a l'extrem, per, irnicament, va sentar les bases de la narrativa policaca. Dupin, que desprs protagonitzaria dos contes ms de Poe, El misteri de Marie Rogt i "La carta robada", inspir a Arthur Conan Doyle el seu fams Sherlock Holmes.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42660" title="Raroia" nonfiltered="1444" processed="1430" dbindex="16529">

Raroia s un atol de les Tuamotu, a la Polinsia Francesa. Administrativament s una comuna associada a la comuna de Makemo. Est situat a 770 km al nord-est de Tahit i a 6 km al sud-oest de Takume.

Geografia.
L'atol s de forma ovalada, de 43 km de llarg i 14 km d'ample. La superfcie total s de 20 km  ms 359 km  de la llacuna. La corona de corall est trencada en ms de cent illots o motus. Noms tres tenen una allargada de ms de quatre quilmetres. Disposa d'un pas navegable a l'interior de la llacuna situat a l'oest. 

La vila principal s a l'illot Garumaoa, situada prop de l'nic pas obert. La poblaci total era de 219 habitants, al cens del 2002, en descens degut a l'emigraci.

Economia.
Les principals activitats sn la perlicultura i la recollecci de copra. La pesca s per l'autoconsum. Des dels anys 1990 va producci de copra ha anat disminuint amb la baixa demografia. En canvi, el cultiu de perles ha tingut un desenvolupament moderat degut a l'amplitud de la llacuna on hi ha una quinzena de granges de cultiu.

Infraestructues.
El turisme est poc desenvolupat i no disposa d'aeroport ni carreteres. El desembarcador de la llacuna noms t un metre de profunditat. En cas d'emergncia usen l'aerdrom de Takume situat a una hora en llanxa rpida.

Disposa d'una escola de primria amb 22 alumnes (any 2003). Per la secundria s'han de desplaar a Makemo, i per estudis superiors a Papeete. Des del 2002 disposen de telfon i accs a internet.

Histria.
Segons les tradicions orals, l'atol va ser poblat al segle XV. El primer colonitzador va ser Tane Ariki, provinent de les illes Marqueses. La seva famlia va regnar sobre Raroia i Takume durant tres segles.

El primer europeu que el va descobrir, el 14 de febrer del 1605, va ser Pedro Fernndez de Quirs que el va anomenar La Fugitiva. El 1820 va ser redescobert per Fabian von Bellingshausen que li va posar el nom del general rus Barclay de Tolly. 

L'any 1947 es va fer fams per la histria de la Kon Tiki. El noruec Thor Heyerdahl va construir un rai tradicional de fusta i bamb, semblant als que utilitzaven els inques per desplaar-se pel llac Titicaca. Per demostrar que era possible la navegaci prehistrica i el poblament de la Polinsia des d'Amrica, va fer un viatge de 101 dies des del Per fins a Raroia.

Enllaos externs.

Web oficial;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42665" title="Economia de Blgica" nonfiltered="1445" processed="1431" dbindex="16530">
Blgica s un estat del primer mn. Forma part de la Uni Europea i de la zona Euro (la seva moneda des del 2002 s l'euro).

 L'economia belga de 1945 fins avui .
Quan la Segona Guerra Mundial va acabar, les economies de la immensa part d'Europa estaven destrossades: l'atur era molt important i la guerra havia portat la fam i la misria a gran part del continent, incloent-hi Blgica.

Per malgrat tot, en poc ms de 10 o 15 anys Blgica, i part d'Europa, ressuscitava grcies als ajuts econmics del pla  Marshall.

Actualment, els belgues cobren anualment (de mitjana) ms de $ 25.000, i disfruten de la 6a societat ms benestar d'acord amb l'ndex de Desenvolupament Hum ("IDH").

 Dades econmiques .
Aquestes dades sn del 2002
PNB: $ 246.948.000.000;
PNB per habitant: $ 24.468;
Atur: 7,3%;
Poblaci activa: 4.400.720;
Producci del sector terciari: 72% del total del PNB;
Producci del sector secundari: 27% del total del PNB;
Producci del sector primari: 2% del total del PNB;
Creixement econmic: 0,6%;
Inflaci: 1,6%;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42667" title="Vahitahi" nonfiltered="1446" processed="1432" dbindex="16531">

Vahitahi (abans Les Quatre Facardins i Lagoon) s un atol de les Tuamotu, a la Polinsia Francesa. Administrativament s una comuna associada a la comuna de Nukutavake. L'atol Akiaki n's una dependncia. Est situat a 50 km al nord de Nukutavake.

Geografia.
T una superfcie terrestre de 2,5 km , i una llacuna de 7,4 km  sense cap pas navegable per amb nombrosos canals entre l'oce i l'interior. 

La vila principal s Mohitu (abans anomenada Temanufaara). La poblaci total era de 103 habitants al cens del 2002. Disposa d'un aerdrom.

Histria.
Va ser la primera illa que va trobar al Pacfic el francs Bougainville, el 1768, en el seu viatge de circumnavegaci. Li va recordar el nom d'una famosa novella de l'poca: Les Quatre Facardins. L'any segent tamb va ser la primera illa que va trobar l'angls James Cook en el seu primer viatge, a ms del primer atol, que va anomenar Lagoon Island.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42668" title="Economia d'ustria" nonfiltered="1447" processed="1433" dbindex="16532">
ustria s un estat de l'Uni Europea, forma part del primer mn. La seva economia s molt prspera.

 Dades econmiques del 2002 .

PNB: $ 201.775.000.000;
PNB per habitant: $ 24.816;
Poblaci activa: 3.940.300;
Atur: 4,3%;
Creixement econmic: 0,9%;
Inflaci: 1,8%;
Producci del Sector terciari: 67% del total del PNB;
Producci del Sector secundari: 30% del total del PNB;
Producci del Sector primari: 3% del total del PNB;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42669" title="Vairaatea" nonfiltered="1448" processed="1434" dbindex="16533">

Vairaatea s un atol de les Tuamotu, a la Polinsia Francesa. Administrativament s una comuna associada a la comuna de Nukutavake. Est situat a 180 km al sud-est d'Hao.

Geografia.
L'atol est format per dos illots, amb un pas navegable a la llacuna interior. La superfcie total s de 3 km . 

La vila principal s Ahurua, i la poblaci total era de 36 habitants al cens del 2002.

Histria.
Va ser descobert per Pedro Fernndez de Quirs, el 1606, que el va anomenar San Miguel Arcngel. Altres noms histrics sn: Lord Egmont i Industriel.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42670" title="Maud del Regne Unit" nonfiltered="1449" processed="1435" dbindex="16534">


Maud del Regne Unit, reina de Noruega (Londres 1869 - 1938). Reina de Nourega (1905 - 1938) fou la primera reina consort de Noruega que no era reina de Sucia ni de Dinamarca. Descendent seu s el rei Harald V de Noruega. 

Naixement, infncia, adolescncia i joventut.

Nascuda el dia 26 de novembre de 1869 a Marlborough House, Londres, era la tercera filla del prncep de Galles i futur rei Eduard VII del Regne Unit i de la princesa Alexandra de Dinamarca, reina del Regne Unit , era nta per tant de la reina Victria I del Regne Unit i del prncep Albert de Saxnia-Coburg i Gotha, prncep consort del Regne Unit, per part de pare, i del rei Cristi IX de Dinamarca i de la princesa Llusa de Hessen-Kassel, reina de Dinamarca. Les seves padrines foren la reina Llusa de Sucia, reina de Dinamarca, i la tsarina Dagmar de Dinamarca, tamb, Dagmar de Rssia.

De soltera particip en diversos creuers per Dinamarca i la Mediterrnia amb la seva mare i les seves germanes. Visit molt freqentment Dinamarca. L'any 1888 reb l'Ordre de la Corona de l'ndia de mans de la reina Victria, fou Dama de la Gran Creu de l'ordre de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem i creu de primera classe de l'Ordre d'Albert i Victria.

Casament.

El 22 de juliol de 1896 es cas amb el prncep Carles de Dinamara. El prncep era cos germ de la jove princesa i fill dels reis Frederic VIII de Dinamarca i Llusa de Sucia, aix com nt del rei Cristi IX de Dinamarca i del rei Carles XV de Sucia. La parella es cas a la capella de Buckingham Palace. Tingueren un nic fill:

SM el rei Olaf V de Noruega nat a Sandringham Norfolk l'any 1903 i mort a Oslo el 1991. Es cas amb la princesa Marta de Sucia.

El jove prncep dans era un cadet de la Marina danesa.

Reis de Noruega.

L'any 1905 el Parlament de Noruega decid posar fi a la uni en la figura del rei de Sucia entre els dos regnes: Noruega i Sucia. A la vegada el Parlament decid oferir la corona al jove prncep dans Carles de Dinamarca que l'acceptaria tot adoptant el nom de Haakon VII de Noruega. La parella fou coronada a la catedral de la vila de Trodheim, al centre de Noruega.

Malgrat que al llarg de la seva vida la nova reina de Noruega sempre sent una especial melancolia per la seva ptria, la jove monarca adopt rapidament un rol actiu en les funcions del seu crrec. Suport moltes empreses caritatives que relacionades amb els animals i les criatures, actu de mecenes per a msics i artistes, aprengu a esquiar, s'interess per la jardineria i moltes altres coses.

La reina de Noruega mor tres dies desprs de ser intervinguda quirrgicament a Londres. La seva ltima aparici pblica fou en la coronaci del seu nebot el rei Jordi VI del Regne Unit on ocup un lloc de primer ordre en la distribuci de l'Abadia de Westminster, al costat de la reina Maria de Teck i de la princesa reial Maud del Regne Unit.

El seu cos fou retornat a Noruega a bord del HMS Royal Oak. Resta enterrada en el mausoleu reial del castell de Akershus.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42673" title="Akiaki" nonfiltered="1450" processed="1436" dbindex="16535">

Akiaki (abans Lanciers i Thrum Cap) s un atol de les Tuamotu, a la Polinsia Francesa. Administrativament depn de la comuna associada de Vahitahi, de la comuna de Nukutavake. Est situat al centre i a l'est de l'arxiplag, a 45 km al nord-oest de Vahitahi i a 130 km de Nukutavake.

Geografia.
Avui la llacuna interior est seca, i l'atol s deshabitat. 

Histria.
Va ser descobert, el 1768, pel francs Louis Antoine de Bougainville. Sorprs de qu una illa tant petita pogus estar habitada, va pensar que serien nufrags, per al apropar-se els indgenes els amenaaren amb unes enormes llances, i l'anomen illa dels Llancers (Lanciers). L'any segent a l'angls James Cook li va semblar que tenia la forma de la tpica gorra de llana dels mariners i l'anomen Thrum Cap.

Referncies.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42674" title="Pinaki" nonfiltered="1451" processed="1437" dbindex="16536">

Pinaki (abans Nganati i Whitsunday) s un atol de les Tuamotu, a la Polinsia Francesa. Administrativament depn de la comuna de Nukutavake. Est situat a 10 km al sud-est de Nukutavake.

Geografia.
s un atol circular format per tres illots, amb una superfcie total de 1,3 km . La llacuna interior, de 0,7 km , queda gaireb tancada. 

Avui s deshabitat i visitat ocasionalment pels vens de Nukutavake.

Histria.
Histricament es coneixia com Nganati. Va ser descobert per l'angls Samuel Wallis el diumenge de Pentecosta del 1767 (en angls Whitsunday).










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42675" title="Apus" nonfiltered="1452" processed="1438" dbindex="16537">

Astronomia:
Constellaci Au del Parads, Apus en llat.
Ornitologia:
Gnere d'aus (Apus) de la famlia dels apdids (Apodidae).










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42678" title="Persa" nonfiltered="1453" processed="1439" dbindex="16538">

El persa s una llengua indoeuropea parlada a l'Iran, l'Afganistan, el Tadjikistan, l'Uzbekistan, Bahrain, l'Iraq, l'Azerbaidjan, Armnia, Gergia, el sud de Rssia i pasos vens. Deriva de la llengua dels perses. s una llengua indoeuropea i una branca de la famlia de llenges indories.

Des de la conquesta islmica, el persa s'escriu amb alfabet rab, si b al Tadjikistan, des dels anys 30, coincidint amb importants campanyes d'alfabetitzaci, s'adopt l'alfabet cirllic, en part per motius lingstics (l'alfabet cirllic, com l'alfabet llat i el grec, estan ms ben adaptats a les llenges indoeuropees, amb ms varietat de vocals que les semtiques) i en part per motius poltics. En aquella poca la llengua comen a anomenar-se tadjik.















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42681" title="Partit Valenci Nacionalista" nonfiltered="1454" processed="1440" dbindex="16539">
El Partit Valenci Nacionalista (PVN) va ser un partit nacionalista al Pas Valenci durant el primer lustre dels anys noranta del segle XX.

Va nixer d'una escissi produda al si de la Unitat del Poble Valenci (UPV) durant el V Congrs d'aquesta formaci, de resultes del pacte electoral d'aquesta formaci amb Esquerra Unida del Pas Valenci i del debat ideolgic intern. En aquell Congrs, un grup de militants organitzats sota el nom d'Assemblea d'Almussafes va presentar una esmena a la totalitat de la ponncia oficial. En aquesta esmena es propugnava que UPV es constituir en referent nacionalista interclassista al Pas Valenci. L'esmena no va prosperar, les negociacions per la formaci d'una nova direcci es van trencar, i es va produir l'escissi.

El PVN va celebrar tres Congressos Ordinaris, el darrer d'ells el 1997. Durant quasi tot el perode va estar liderat per la regidora d'Oliva, Pepa Chesa.

Durant 1993 i 1994, el PVN va participar en les negociacions per la conformaci d'una Convergncia Democrtica Valenciana, junt a sectors que mai s'havien apropat al discurs nacionalista d'arrel fusteriana: Esquerra Nacionalista Valenciana (ENV), Uni Valenciana (UV), un sector liderat per Rafael Blasco i Castany i altres grups. Les negociacions van acabar quan UV va intentar forar una declaraci lingstica secessionista.

El PVN mai no es va presentar en solitari a les Eleccions, donada la seua escassa dimensi i per no restar el vot nacionalista a Unitat del Poble Valenci. El 1995 es va presentar a les Eleccions autonmiques en coalici amb Unitat del Poble Valenci, Nacionalistes d'Alcoi, el Bloc de Monver i altres grups, a la candidatura UPV-Bloc Nacionalista. Les Eleccions autonmiques del 1999 ho va fer a la coalici Bloc Nacionalista Valenci, i forma part de la federaci del mateix nom des del seu Congrs fundacional el 2000.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42682" title="Josepa Chesa i Vila" nonfiltered="1455" processed="1441" dbindex="16540">
Pepa Chesa i Vila (Oliva, La Safor), poltica nacionalista al Pas Valenci. Biloga i Catedrtica d'Ensenyament Mitj.

En la seua etapa universitria ja va militar als moviments anti-franquistes. La seua primera militncia organitzada es va produir a Germania Socialista (GS), grup liderat per Josep Vicent Marqus. Desprs tamb va formar part del Moviment d'Acci Comunista (MAC). S'integr, com a independent, en la Unitat del Poble Valenci (UPV) des de la seua fundaci, i lider l'escissi per formar el Partit Valenci Nacionalista (PVN). Finalment, ha estat impulsora de la conformaci de la federaci Bloc Nacionalista Valenci (BLOC).

En l'mbit institucional, Pepa Chesa ha format part de totes les candidatures locals nacionalistes a Oliva des de 1983. Ha estat regidora a l'Ajuntament d'Oliva des de 1987 fins a 2004 i al llarg d'aquest perode ha desenvolupat, en perodes succesius, les delegacions de Medi Ambient, Sanitat, Cultura i Turisme, entre d'altres, i ha format part de la Comissi de Govern en diversos moments. En el perode corporatiu que va de 1999 a 2003 va estar Presidenta de la Mancomunitat de Municipis de La Safor.

Pel que fa als crrecs orgnics, Pepa Chesa va estar membre del Consell Poltic de la UPV entre 1984 i 1988, lloc que abandon en dissentir de la poltica de l'organitzaci. Desprs va estar Presidenta del PVN. I amb la fundaci del BLOC com a federaci, el 2000, va estar triada Vice-presidenta, amb Pere Mayor com a President. Al Congrs Extraordinari de 2003, va estar elegida Secretria d'Organitzaci del BLOC, en la candidatura del Secretari General, Enric Morera. El 2006 va ser reelegida com a Secretria d'Organitzaci del BLOC

La seua evoluci poltica l'ha portada a convertir-se en un referent, sense el qual, no es pot entendre l'evoluci del nacionalisme al Pas Valenci.

 Enllaos externs .
 Blog personal de Pepa Chesa;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42685" title="Zen" nonfiltered="1456" processed="1442" dbindex="16541">


Onomstica:

Zen (emperador) (425-491) fou un emperador de Bizanci (475-491).
Zen d'Afrodsies, escultor grec ;
Zen d'Atenes, metge grec atenenc.
Zen de Ction, anomenat l'estoic (333 aC - 264 aC), filsof hellenistic de Citium, Xipre.
Zen de Ction (orador), orador grec;
Zen d'Elea (490 aC - 430 aC), filsof grec, deixeble de Parmnides;
Zen  de Laodicea, orador grec;
Zen  de Mindos, escriptor grec;
Zen  de Rodes, historiador grec ;
Zen  de Sid (segle III aC), filsof  grec;
Zen de Sid (segle I aC), filsof grec;
Zen de Soli, escultor grec ;
Zen  de Tars, filsof  grec;
Zen  de Xipre, metge grec;
Zen (historiador), historiador grec;
Zen (metge), metge grec;
Zen (militar), governador macedoni d'Atamnia;
Sant Zen, eclesistic i bisbe rom.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42686" title="Angostrina i Vilanova de les Escaldes" nonfiltered="1457" processed="1443" dbindex="16542">

Angostrina i Vilanova de les Escaldes (en francs Angoustrine-Villeneuve-des-Escaldes) s un municipi de l'Alta Cerdanya. Administrativament s una comuna del departament dels Pirineus Orientals.

A ms dels pobles d'Angostrina () i de Vilanova de les Escaldes (, estndard ) t el nucli de la Part Petita (La Part Petite).

 Enllaos externs .
Trinxat.cat Tcniques per a escapar-se a la Cerdanya;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42687" title="Bolquera" nonfiltered="1458" processed="1444" dbindex="16543">


Bolquera (, en francs Bolqure) s un municipi de l'Alta Cerdanya. Administrativament s una comuna del departament dels Pirineus Orientals.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42689" title="Pilar de 8 amb folre i manilles" nonfiltered="1459" processed="1445" dbindex="16544">

El Pilar de 8 amb folre i manilles s una construcci humana de mxima dificultat que t 8 pisos d'alada i un casteller per pis. El segon pis va reforat amb una segona pinya, el folre i al damunt, en el tercer pis, hi va una altra tercera pinya de refor, les manilles.

El primers pilars de 8 amb folre i manilles documentats es remunten al 1858, quan les dues colles de Valls, la Vella i la Nova, aconseguiren descarregar aquest castell que esdevingu llegendari. Durant el segle XIX es t constncia que es descarreg en set ocasions i es va carregar dues vegades ms. Tots aquests assoliments es duen a terme en els anys 1858, 1878, 1880, 1881, 1885, i 1886.

El primer intent de pilar de 8 amb folre i manilles del segle XX va anar a crrec dels Castellers de Vilafranca en prpia plaa en el marc d'una diada creada per a la ocasi, el 22 de juliol del 1995. Aquest intent, que no es va arribar a carregar, no va ser gaire ben vist per la resta del mn casteller ja que els castellers vilafranquins no havien descarregat encara ni el pilar de set amb folre ni tampoc el pilar de sis (tot just en duien dos carregats de cada).
 
El primer pilar de 8 carregat, doncs, a crrec de la mateixa colla va arribar per la diada de Sant Ramon a Vilafranca del Peneds (31 d'agost) de 1995. El primer Pilar de 8 descarregat no es va assolir fins dues temporades desprs, quan la mateixa colla aconsegu descarregar-lo en el mateix escenari el 29 d'agost de 1997.

Noms dues colles ms han assolit aquest castell: la Colla Vella dels Xiquets de Valls el carreg per primera vegada el 4 d'octubre de 1998 a Tarragona i aconsegu descarregar-lo per la diada de Santa rsula del mateix any (25 d'octubre de 1998); i els Minyons de Terrassa que el carregaren per primera vegada el 17 d'octubre de 1999 i l'aconseguien descarregar en la diada de Sant Narcs a Girona el 26 d'octubre del 2008.

 Colles que han fet el Pilar de 8 amb folre i manilles.


D=Descarregat   C=Carregat


Poblacions on s'ha fet el Pilar de 8 amb folre i manilles.



D=Descarregat   C=Carregat

 Enllaos externs .
Imatge del pilar de 8 al web dels castellers de vilafranca;
Imatge del pilar de 8 al web de Minyons de Terrassa;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42691" title="Imperi de Trebisonda" nonfiltered="1460" processed="1446" dbindex="16545">

L'Imperi de Trebisonda (1204 al 1461) fou un imperi d'arrel bizantina, establert amb ajuda georgiana per la famlia Comn quant els llatins van conquerir Constantinoble.


El primer emperador fou Aleix I Comn (net del emperador Andrnic I Comn que va governar del 1183 al 1185, i fill del sebastocrator Manel Comn) que al entrar els llatins va fugir en vaixell junt amb el seu germ David i varen arribar a Trebisonda on van rebre el suport de la seva parenta la reina Tmara de Gergia. David es va encarregar de conquerir les ciutats del Pont com Amisos (Samsun), Sinope, Kastamunu, Amastris i Herclea. El 1205, aliat als llatins, va atacar Nicomedia per fou derrotat per Teodor I Lascaris de Nicea; el 1206 David fou de nou derrotat per Teodor i va morir, i el 1208 Teodor Lascaris fou coronat emperador pel patriarca. Entre 1206 i 1214 Nicea va ocupar tots els ports entre Herclea i Amisos i el 1214 el sold de Konya va ocupar Sinope i Aleix va haver de pagar tribut al sult. Aleix va morir el 1222. El seu ttol era basileus i la seva bandera era vermella amb un cap d'guila daurat, i s'anomenaven "Rei i Emperador de tot l'est, Ibria i Perteia" (nom que feia allusi a la reclamaci de Crimea)

El va succeir Andrnic I Gidus. Les naus del Imperi van comenar a atacar les del sold i van recollir molt de bot per abans de tornar a port van ser sorpreses per una tempestat i van haver de recalar a Sinope on el governador se'n va apoderar i va fer presoners als tripulants. Andrnic va haver d'atacar Sinope per alliberar a la seva gent i la va saquejar. El sold de Konya va bloquejar Trebisonda per mar i la va atacar tamb per terra el 1228, per es van haver de retirar.

No massa desprs es va conixer l'expansi de Djalal al-Din Khwarizmshah i Andrnic se'n va declarar feudatari, per Kai Kobad de Konya el va derrotar a Yassi Cimen el 1230 i ja no va tornar, per si ho van fer uns anys desprs els mongols que van liquidar el poder del emirat de Konya a la batalla de Kse Da  el 26 de juny de 1243. 

Manel I va arribar al govern el 1238. Trebisonda va conquerir Sinope el 1254 per la va tornar a perdre el 1266 al morir Manel. El 1261 els Palelegs de Nicea (successors dels Lascaris) reconqueriren Constantinoble el que deixava al Imperi de Trebisonda en una posici de prestigi secundari. Jordi va intentar expandir-se altra cop cap a Sinope el 1277 per fou derrotat i els turcs van ocupar totes les terres al Oest de Samsun. Cap el 1290 s'havia perdut tamb la regi de Halibia (avui Unye), i encara es van perdre mes territoris a les campanyes dels emirs turcs del 1313 i 1323. El 1311 Aleix II (1297-1330) es va aliar al emir de Sinope contra els genovesos i el 1313 els va atacar per va ser derrotat i va haver de fer la pau, que fou renovada el 1316. Pocs anys desprs van comenar les lluites contra tribus turcmanes que, dirigides per Hasan Kuyuk van ocupar Amasia i van atacar territori del imperi el 1336, per foren rebutjats, 

L'Emperador Basili va morir el 1340 i va esclatar la guerra civil durant deu anys. El turcmans van intentar ocupar el pas el 1340 i en un assalt la ciutat fou incendiada. El 1347 Aina Beg de Erzindjan, aliat a Mehmet Beg de Bayburt i a Ali Beg dels Ak Koyunlu ho va tornar a provar sense mes xit que abans. El 1348 va esclatar un conflicte local amb els genovesos i es va produir una matana d'italians,i els vaixells genovesos no van tardar a destruir la flota del Imperi i ocupar Kerasus, i l'emperador va haver de tornar als genovesos els seus anteriors privilegis. Una plaga de pesta es va produir arrel d'aquestos fets.

El 1349 amb Aleix III va tornar la pau. Va casar-se amb Teodora Cantacuzeno, parenta del emperador bizant Joan VI. Moltes princeses es van casar amb emirs de la zona, com la seva germana Maria que es va casar amb el fill del emir dels Ak Koyunlu. El 1360 va construir la fortalesa de Gumushane, que dominava la ruta d'accs des Bayburt, per el governador Joan Kabasite fou derrotat per Latif de Bayburt i sols es va evitar el seu avan per la mort del emir a mans de gent d'un poblet del cam (1361). El 1362 Kilidge Arslan Kelkit, un cap turcman, va conquerir Sebinkarahizar, i va atacar la fortalesa de Siran, i es va fer l'amo de la regi desprs de les campanyes que va fer entre 1368 i 1374. El 4 de mar de 1380 Aleix III va atacar als turcmans que dominaven Sinope, Samsum, Giresun i la vall del Harsit i els va derrotar a Kurtun. A finals de segle va aparixer per la regi Tamerl al qui Manel III va pagar tribut. El 1396 es va trencar l'acord amb els genovesos i Manel va haver de donar mes privilegis als venecians.

Baiazed I (1389-1402) cap dels turcs otomans, es va fer l'amo del litoral del Mar negre entre Herclea i Samsun. Trebisonda es va aliar amb Tamerl i li va subministrar ajuda, inclosos alguns vaixells, el 1402, quant va guanyar la batalla d'Ankara. Amb Joan IV els otomans ja estaven recuperats i van comenar a atacar al Imperi. Un atac turcman separat va arribar a les rodalies de la capital i el cap de la flota, Alexandre, va morir, per Joan IV els va rebutjar amb noms 50 soldats. El 1442 els otomans van atacar per mar sense xit, per Joan IV va accedir a pagar tribut al sold Murat II. Per el seu successor Mehmet II va assetjar Constantinoble i la va prendre el 29 de maig de 1453. Joan IV es va aliar als Ak Koyunlu i va demanar ajuda a Frana. Per el 1461 Mehmet II va iniciar la conquesta de la regi, primer l'emir de Sinope, i desprs els altres incloent els Ak Koyunlu. David va oferir un fort tribut per li va ser rebutjat i a l'octubre els otomans assetjaven la ciutat per terra i mar. El setge va durar 21 dies i al final David va demanar la capitulaci que va negociar el protovestiarius Giorgios Amoiroutzes a discutir las condiciones de la rendici. Es va acordar el respecte de la vida i els bens dels ciutadans i es permetria sortir de la ciutat a qui ho volgus; David fou autoritzat a establir-se a Serres. Per la realitat va ser que la ciutat fou saquejada i molts ciutadans venuts com esclaus. El metropolit de Trebisonda va perdre els seus drets el 1462. David es va establir a la zona del riu Strimon, per el 1463 es va trobar a Adrianopolis amb Demetri Paleleg (ex dspota del Peloponesi) i Mehmet, sospitant una conspiraci, el va fer executar amb set dels seus vuit fills, i alguns nebots. La seva dona Irene Paleologina es va morir de pena.

Llista d'emperadors de Trebisonda.
Aleix I Comn 1204-1222 ;
Andrnic I Gidus 1222-1235 (gendre);
Joan I Axoucos 1235-1238  (fill d'Aleix I);
Manel I Comneno 1238-1263  (germ);
Andrnic II Comn 1263-1266 (fill);
Jordi Comn 1266-1280 (germ);
Joan II Comn 1280-1284 (germ);
Teodora Comn 1284-1285 (germana);
Joan II Comn (segona vegada) 1285-1297;
Aleix II Comn 1297-1330 (fill de Joan II);
Andrnic III Comn 1330-1332 (fill);
Manel II Comn 1332 (fill);
Basili I Comn 1332-1340 (germ d'Andrnic III);
Irene Paleologina 1340-1341 (dona de Basili);
Anna Comnena (Anatchoutlou) 1341 ;
Miquel Comn 1341 (germ d'Aleix II);
Anna Comnena (segona vegada) 1341-1342 (germana d'Andrnic III);
Joan III Comn 1342-1344 (fill de Miguel);
Miquel Comn (segona vegada) 1344-1349 ;
Aleix III Comn 1349-1390 (fill de Basili);
Manel III Comn 1390-1417 (fill);
Aleix IV Comn 1417-1429 (fill);
Joan IV Comn 1429-1458 (fill);
Aleix V Comn 1458 (fill de Joan IV);
David Comn 1458-1461 (germ de Joan IV);

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42693" title="Despotat de Sinope" nonfiltered="1461" processed="1447" dbindex="16546">
El despotat de Sinope fou un efmer estat bizant sorgit desprs de la conquesta croada de Constantinoble el 1204. Amb l ajuda de la seva parenta la reina Tamara de Gergia, David Comn i el seu germ Aleix Comn es van apoderar de la costa de la mar Negre.

David es va establir a Sinope i va dominar aquesta regi fins Heraclea del Pont, incloent Paflagnia, mentre que Aleix I Comn de Trebisonda va establir-se a Trebisonda on va fundar l'Imperi de Trebisonda, que comprenia d'Amisos (Samsun) fins a Lazistan).

El 1205 David Comn, es va aliar amb Enric comte d'Hainaut i germ del Emperador Llat, en contra de Teodor I Lscaris, proclamat sobir a Nicea, per fou derrotat a Nicomdia. David es va establir desprs a Heraclea.

El 1214 l emperador de Nicea Teodor Lscaris va signar amb l'Imperi Llat el tractat de Nimfea, que reconeixia als llatins la pennsula de Calcednia i la costa sud del Mar de Mrmara, per se li reconeixia Brusa i el interior d'sia Menor, el que li deixava les mans lliures cap al est. Immediatament l exrcit de Nicea es va dirigir contra Heraclea del Pont, ara la capital de David, que va ocupar junt amb el Pont occidental. David es va traslladar a Sinope per fou atacat all per les tropes del Soldanat Seljcida de Rm que van entrar a la ciutat i van ocupar la resta dels territoris. David va morir a la lluita. Sinope fou rebatejada Sanub. Aleix Comn de Trebisonda, germ de David, davant el perill que suposava el sult de Rum, es va declarar el seu vassall.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42694" title="Djahandar Oghlu" nonfiltered="1462" processed="1448" dbindex="16547">
Els Djahandar Oghlu fou la dinastia que va governar l emirat turc de Kastamonu.

Porta aquest nom pel seu ancestre, el cap tribal ghazi Iaman Djahandar (o Iaman Djandar), pare del primer emir.

Ms tard la dinastia fou coneguda tamb per Isfendiyar Oghlu, pel nom del emir que fou restaurat per Tamerl i va residir a Sinope.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42695" title="Sinope" nonfiltered="1463" processed="1449" dbindex="16548">

Sinope (      ) es un port de la costa de la Mar Negra, capital d un districte (Il) d igual nom de Turquia.

Fou una ciutat hitita que apareix sota el nom de Sinuwa. 

Al primer millenni aC fou la principal de les colnies gregues a la costa de l'Eux, situada a una pennsula de la costa de Paflagnia, propera al Cap Carambis. 

La llegenda la relaciona amb els argonautes i amb Sinope, la filla d'Asop. Els habitants allegaven que havia estat fundada per Autlicos, un argonauta i company d'Hrcules.

Va ser fundada com a colnia de Milet per Ambron; els colons en foren expulsats pels cimmeris als que Herdot assigna la fundaci. Expulsats els cimmeris s'hi va establir una colnia d'Efes (632 aC) dirigida per Cous i Crtines (Estatius i Esteve Bizant l'anomenen Crtios de Cos). En els anys segents Sinope va esdevenir una ciutat important molt prospera. 

A la segona meitat del segle V aC estaven governat per un tir anomenat Timesileon, que fou aliat d' a la guerra del Pelopons. Expulsat el tir els atenencs hi van enviar un cos de 600 colons. Xenofont la descriu com a rica i florent i diu que el seu territori arribava al riu Halis, exercint influencia sobre les tribus de Paflagnia i Capadcia; tenia colnies a Cerasos, Cotiora i Trapezos (Trebisonda). Amb l'ajut de la ciutat els deu mil van poder embarcar cap a Heracleia Pntica. Estrab diu que la seva flota era de les principals dels grecs i mestressa de l'Eux, i es repartia amb Bizanci la pesca de tonyina.

Era una republica que el 362 aC es va sotmetre als perses i el 331 fou inclosa en el regne de Capadcia sotms a Alexandre el gran. 

Del 322 al 301 aC va passar per mans d alguns dels didocs d'Alexandre el gran i el 301 aC s hi va establir altra cop la tirania amb Escidrotemis (Scydrothemis), prncep que va rebre una ambaixada de Ptolemeu I Soter; el 280 aC fou altra cop repblica.

El 220 aC fou atacada pel rei Mitridates del Pont per fou rebutjat amb ajut enviat des de Rodes. Un temps desprs fou atacada per Farnaces, successor de Mitridates, en un atac per sorpresa, i se'n va apoderar (183 aC). Els reis del Pont la van convertir en la seva capital.

Mitridates V Evergetes fou assassinat a la ciutat el 120 aC i el va succeir el seu fill Mitridates VI Eupator anomenat el gran, que havia estat educat a la ciutat i que la va embellir, construint un nou port, arsenals navals, i magatzems per la pesca. Desprs de la batalla de Czic, Mitridates va nomenar tir de la ciutat a Bquides per fou finalment ocupada per Luculle (70 aC) que li va restaurar la seva independncia.

Desprs de la derrota de Farnaces II del Pont a Zela, Juli Csar va posar la ciutat sota protectorat rom i hi va establir una colnia romana (Colonia Julia Caesaris Felix Sinope).  

La ciutat va romandre com a ciutat important i plaa forta destacada, per el seu comer va comenar a decaure, per la pesca de la tonyina encara mantingu la seva prosperitat. El problema de la manca d'aigua fou resolt per Traj amb la construcci d'un aqeducte. Va romandre en poder de Roma i de Bizanci, fins que el 1071 fou ocupada pels seljcides per els bizantins la van recuperar el 1098 i la van conservar fins el 1204. En aquest any, fou ocupada per tropes de la reina Tamara de Gergia que van entregar el poder a David Comn que va establir un efmer despotat. El 1214 el territori fou repartit entre Nicea i Iconi (que va ocupar la ciutat); el 1243 la regi va passar sota sobirania del IlKhan de Persia i vers el 1302 l'emir de Kastamonu (de la dinastia Djahandar Oghlu) la va ocupar. Sota els turcs es va dir Sinab.
 
Vers la segona meitat del segle XIV les lluites civils van portar a la divisi dels dominis dels Djandar Oghlu i alguns dels emirs pretendents va residir a Sinope; aqu residia Isfandiyar quant la ciutat fou ocupada pels otomans el 1393. El 1402 Isfandiyar fou restaurat per Timur Lenk (Tamerl) fins el 1458 en qu fou altra cop ocupada pels otomans. 

El 1853 es va lliurar a Sinope una batalla naval en la que els russos sota comandament de l'almirall Nakhimov, van destruir la flota otomana.

Van nixer all el filsof Digenes el cnic, Bat historiador de Prsia, i Dfil o Dfilos, poeta cmic.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42696" title="Kastamonu" nonfiltered="1464" processed="1450" dbindex="16549">
Kastamonu (en turc modern Kastamuni) fou un emirat format per les tribus turques a Anatlia.

El 1291 el general Shams al-Din ben Iaman Djahandar (o Djandar) fou nomenat governador pel il Khan de Persia i de fet va actuar com a sobir. Va morir el 1301 i el va succeir el seu fill Shudja al-Din Solim (1301-1340) que va conquerir Sinope vers el 1302. Va deixar tres fills, Ibrahim, Ali Bey i Nasir al-Din (conegut com Nastratios) dels quals el primer va governar efmerament el 1340 per es va imposar Adil Bey (conegut per Ali) que era fill de Amir Iakub (germ de Shudja al-Din Solim).

Mort Ali, desprs del 1345, el va succeir el seu fill Djalal a-Din Baiezid (conegut per Koturum), fins que va morir el 1385. El 1384 es va retirar a Sinope i el poder a Kastamonu va quedar en mans del fill Solim. Va deixar tres fills: Iskandar; Solim (la filla del qual es va casar mes tard amb el sult otom Murad I) que va governar a Kastamonu fins que l'emirat fou conquistat(1392) i fou deposat i mort pels otomans el 1393; i Mubariz al-Din Isfendiyar, que va succeir al seu pare a Sinope i tamb fou deposat pels otomans el 1393.

El 1402 Tamerl va restablir els emirats turcs i Isfendiyar fou reinstallat a Kastamonu i Sinope. El 1417 va cedir Tosya, Cankiri i Kaledjik als otomans. Va morir el 26 de febrer de 1440 i el va succeir el seu fill Ibrahim. Els seus germans foren Kawan al-Din (que va tenir un fill anomenat Iskander o Mirza Bey), Kasim Bey, Khidir i Murad; una germana anomenada Halima es va casar amb el sult Murad II.

Ibrahim va morir el 1443 i el va succeir el seu fill Kemal al-Din Abul Hasan Ismail que fou deposat pels otomans el 1460 i l'emirat annexionat. Els seus drets van passar al seu fill Hasan. Germans de Ismail foren Khalidja i Kizil Ahmed; aquest darrer fou el pare de Mehemet Mirza, pare a la seva vegada de Shamsi Pasha i de Mustaf, els darrers membres destacats de la famlia Djahandar Oghlu (O Djandar Oghlu).















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42701" title="Konya" nonfiltered="1465" processed="1451" dbindex="16553">

Konya (en turc otom:       ; tamb Koniah, Konieh, Konia i Qunia; histricament coneguda pel nom d'Iconi, en llat: Iconium, en grec:  Iknion) s una ciutat de Turquia, a l'altipl central d'Anatlia. T una poblaci de 1,412,343 habitants (2007).

Histria.
Iconi o Iconium fou una ciutat de l'sia Menor que Xenofont considerava la ciutat ms oriental de la regi de Frgia, per ms tard apareix com la principal ciutat de Licania. Estrab al segle I aC diu que era una ciutat petita per en creixement i en un lloc frtil. Plini el Vell ja la descriu com una ciutat populosa habitada per grecs i jueus. En aquest temps la ciutat formava una tetrarquia amb catorze ciutats de la qual Iconi n'era capital. En el regnat de Gali les monedes l'esmenten com a colnia, cosa que no s esmentada en cap altra font. A la divisi de l'imperi el 395 va quedar dins de l'imperi oriental o bizant.

Als segles VIII, IX i X fou escenari d'incursions rabs, per no se sap de cap que ataqus la prpia ciutat, es creu que era evitada expressament. Va ser ocupada pels turcs seljcides el 1069 i va quedar en el seu poder definitivament desprs de la Batalla de Manazkert del 1071. Els turcs la van anomenar Konya, que s encara el seu nom actual.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42702" title="Roine" nonfiltered="1466" processed="1452" dbindex="16554">




El Roine (antic Rhodanus, en alemany estndard Rhone, en el dialecte del Valais Rotten, francoprovenal Rno, francs Rhne, occit Rse) s un riu de l'Europa occidental que neix als Alps sussos a la glacera del Roine (Rhonegletscher en alemany), al cant de Valais, i flueix primer cap a l'est i desprs cap al sud fins arribar al Mediterrani (Golf de Lle). 

Geografia.
Al llarg del seu recorregut el Roine travessa el llac Lman, el ms gran de Sussa. Hi arriba per llevant i en surt per ponent tot travessant la ciutat de Ginebra. Posteriorment s'endinsa a Frana, on la seva vall ha estat tradicionalment un passads de connexi entre l'Europa de clima continental i la mediterrnia. Actualment constitueix un corredor d'infraestructures de primer ordre (autopistes, xarxes elctriques, TGV). A Li se li afegeix l'afluent principal, la Saona. Posteriorment rep encara fora afluents alpins per llevant (de rgim de fosa) i mediterranis per ponent, especialment de les Cevenes. Desprs d'Aviny, el Roine ha constitut un delta, conegut tradicionalment com la Camarga.

Durant aquest darrer tram (i ja dins el delta) el Roine se separa en dos braos: el Gran Roine a l'est i el Petit Roine a l'oest. El primer segueix un curs rectilini vers el sud-est durant uns 50 km i porta la major part del cabal (85-90%, si b l aportaci de sediments s un xic menor, especialment durant les avingudes). El segon s menys profund, ms antic, amb molts meandres i 70 km de longitud. Ambds han estat fortament canalitzats de manera que noms vessen sediments a les planes contigues en cas de crescudes catastrfiques.

 Principals afluents .


 Principals ciutats .


Hidrologia.
T una longitud de 812 km i un cabal mitj a la desembocadura de 1.710 m /s, cosa que considerant la seva rea de 95.000 km  en fa un dels rius amb un cabal relatiu ms gros d'Europa: 17,9 l/s/ km .

T tres mecanismes d'alimentaci principals:
 La fosa de neu dels Alps.
 Els fronts ocenics (que afecten sobretot el nord-est de la seva conca);
 Les tempestes mediterrnies (que n'afecten el sud de la conca).

Aix causa un rgim irregular, amb un mnim d'estiu marcat i mxims de primavera i tardor. Les avingudes atenyen anualment valors mxims de 4.000 m /s, mentre que en crescudes excepcionals s'ha arribat a cabals de 13.000 m /s. El seu cabal ha disminut fora en els darrers segles. S'hi apunten 3 raons:
 Disminuci general de les precipitacions d'en de la Petita Edat de Gel.
 Reforestaci de la seva conca, per culpa del canvi d'usos del sl general a Europa que ha implicat l'abandonament de l'agricultura.
 Represament de molts dels seus afluents.

Els dos darrers factors no noms n'han disminut el cabal, tamb n'han laminat les puntes i disminut l'aportaci de sediments (l'increment de la superfcie boscosa grcies a una menor erosi, el represament per culpa de l'acumulaci a les infraestructures).

Delta del Roine.
El delta del Roine es va comenar a formar fa uns 7.000 anys, amb un creixement centrat al seu costat occidental (corresponent a l'actual Petit Roine, tot formant el bra de Sant Ferreol) que posteriorment fou suplantat per la formaci d'una punta oriental a la boca del Gran Roine. Actualment el delta ocupa una superfcie de 1.710 km , i t una longitud de litoral de 90 km. Est marcada per tres grans puntes: la de Graciouso a l'est, la de Baudu al centre i la de l'Espiguet a l'oest (aquestes darreres separades pel golf de Baudu, a l'est del qual hi ha el poble de Li Santo), la de Baudu al centre i la de Graciouso a l'est.

Pel fet que el mar on se situa s micro-mareal (desnivell de la marea: 0,3 m) les ones i les actuacions humanes sn els principals factors que en dicten l'evoluci i modificaci de la forma (a ms de l'escs aportament de sediments).

La ra per la qual el vent no hi s important s que tendeix a bufar-hi vers el sud-est, de manera que empeny sediment cap al mar. A certs punts del delta, aquest sediment s posteriorment tornat a lloc per les corrents generades per l'onatge (punta de l'Espiguet), de manera que es forma un cicle. Tanmateix, la vegetaci que cobreix bona part de l'rea emergida fa que el transport elic sigui molt petit en relaci amb el transport martim.

Durant el darrer segle, el delta del Roine ha vist el seu comportament expansiu invertir-se. En general, tota la costa del delta est en regressi. L'increment del nivell del mar unit a la disminuci de l'aportaci de sediments en sn les causes ms citades. Tanmateix, l'erosi de la costa no s uniforme, i les 3 puntes gaudeixen d'acumulaci de sediments i acreci.

Enllaos externs.
Pgina oficial de la casa del Roine (en francs);
Dades hidrolgiques en temps real (en francs);
Explicaci detallada sobre sa conca (en francs);
Informe sobre el Delta del Roine i els seus usos (en angls);

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42704" title="Economia de Frana" nonfiltered="1467" processed="1453" dbindex="16555">


Amb un PIB de 1,7 bilions d'euros, Frana s la cinquena economia ms gran del mn, d'acord a la mesura del PIB en termes de taxes de canvi, i la setena en termes de la paritat de poder adquisitiu, i presenta la taxa ms baixa de pobresa del mn (6%). D'acord al Fons Monetari Internacional, s la segona economia ms gran d'Europa, desprs d'Alemanya. Cont abundants recursos agrcoles, un fonament indudstrial slid, una fora laboral molt capacitada. El sector dels serveis representa el 72% de l'economia del pas. Comparat amb altres economies desenvolupades, el creixement del PIB francs s robust, per no tan accelerat com el dels Estats Units] (2% entre 1994-1998). La taxa d'atur s estable, per, el dficit comercial en compte corrent ha caracteritzat el comer francs dels ltims anys. Com a estat de la Uni Europea s'ha acollit a l'euro com a moneda (substituint el franc).

 Dades bsiques (2002) .
PIB: $ 1.418.512.000.000;
PIB per habitant: $ 23.197;
Poblaci activa: 26.384.671;
Atur: 8,7%;
Creixement econmic: 1,2%;
Inflaci: 1,8%;
Producci del Sector terciari: 71% del total del PIB;
Producci del Sector secundari: 26% del total del PIB;
Producci del Sector primari: 3% del total del PIB;

 Empreses i companyies franceses .
Air France-KLM (franconeerlandesa);
Alcampo;
Altadis (francoespanyola);
Alcatel;
Carrefour;
France Telecom;
Gas de France;
Lacoste;
Peugeot;
Renault;
TF1;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42705" title="Economia d'Alemanya" nonfiltered="1468" processed="1454" dbindex="16556">

Alemanya s una de les economies de mercat ms desenvoloupades del mn. s la tercera economia ms gran del mn, en termes del Producte Intern Brut calculat en base a les taxes de canvi euro-dlar, i la cinquena en base a la paritat de poder adquisitiu. s l'economia ms gran d'Europa. L'acompliment recent, per, no ha estat dinamic, i l'economia alemanya ha estat marcada per la seva vulnerabilitat als xocs externs, als problemes estructurals interns, i les dificultats relacionades amb la Reunificaci alemanya. 

Els alemanys descriuen llur sistema econmic com a "economia de mercat social". El govern provex una xarxa extensa de serveis socials. Encara que el govern interv en l'economia per mitj de l'aplicaci de subsidis en alguns sectors especfics i en el control d'algunes empreses pbliques, la competncia i el lliure mercat sn promoguts com a poltica econmica. 

L'economia d'Alemanya s'ha convertit en una de les economies amb menor creixement de la zona euro, i no es preveu cap canvi en el futur. El creixement durant el perode de 2001-2003 va ser menor a l'1%, va incrementar-se a l'1,7% el 2004 per, va caure al 0,9% el 2005. La modernitzaci i la integraci de l'economia de l'Alemanya Oriental encara continuen, amb ujna transferncia de la regi occidental cap a la regi oriental de $70 mil milions de dlars. La poblaci alemanya, que continua envellint, en combinaci amb l'alta taxa d'atur, ha pujat els nivells de seguretat social sobre el nivell de les contribucions dels traballadors. Les estructures del mercat laboral sn rgides la qual cosa ha contribut a l'agreujament de la taxa d'atur. La caiguda en la renda percebuda pels impostos i l'augment de les despeses han incrementat el dficit sobre el lmit del 3% estipulat per la Uni Europea. 






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42706" title="Economia dels Pasos Baixos" nonfiltered="1469" processed="1455" dbindex="16557">
Els Pasos Baixos sn una economia de mercat oberta i prspera, en qu el govern ha redut reeixidament la seva participaci des de la dcada de 1980. L'activitat industrial t el seu fonament en el processament d'aliments, la producci de qumics, la refinaci petroliera i la producci de maquinaria elctrica. El seu sector agrcola s molt mecanitzat i ocupa no ms del 4% de la fora laboral, per, provex enormes excedents que sn utilitzats en la indstria de processament d'aliments i d'altres sn destinats a l'exportaci. Els Pasos Baixos sn el tercer estat del mn en termes de les exportacions agrcoles, desprs dels Estats Units i de Frana. Els Pasos Baixos van resoldre els problemes de les finances pbliques, i van promoure la reducci de la taxa d'atur reexidament. El creixement del PIB neerlands s molt robust, en comparaci amb altres pasos europeus. Va ser un dels primers 12 pasos a ingressar a la eurozona. 

 Dades econmiques .
Aquestes dades sn del 2002
PIB: $ 418.376.000.000;
PIB per habitant: $ 25.890;
Atur: 2,3%;
Poblaci Activa: 7.444.000;
Producci del sector terciari: 70% del total del PIB;
Producci del sector secundari: 27% del total del PIB;
Producci del sector primari: 3% del total del PIB;
Creixement econmic: 0,4%;
Inflaci: 3,8%;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42708" title="Illa de Frana" nonfiltered="1470" processed="1456" dbindex="16558">




L'Illa de Frana (en francs le-de-France) s una regi francesa que compta amb 8 departaments. La seva capital s Pars. s una de les regions amb major renda per cpita del mn i constitueix l'rea metropolitana de Pars.

 Histria .
La regi de l'Illa de Frana troba els seus orgens en la propietat reial d'en del segle X per la dinastia dels Capets. Els seus lmits han canviat des de la fi de l'Antic Rgim. Aquesta provncia es va estendre ms cap a l'oest i sobre tot cap al nord, era menys gran que en l'actualitat. Formava la zona d'inters econmic de les corporacions comercials de Pars, que van contribuir a fixar les seves fronteres.

Desprs de la Revoluci Francesa, va ser dividida en tres departaments: Sena, Sena i Oise, i Sena i Marne. Aquests noms es corresponen amb els dels rius que travessen els departaments homnims. El 1965, el nombre de departaments va passar de tres a vuit, incls Pars. Un d'ells, el Sena i Marne, ocupa quasi la meitat de la superfcie regional. Al voltant de Pars, els Alts del Sena, Sena Saint-Denis i Val-de-Marne formen la "petita corona" (petite couronne). Els departaments de Val-d'Oise, Yvelines i Essonne constitueixen la "gran corona" (grande couronne).

La regi va ser reconstituda el 1945 i es va realitzar una tasca de descentralitzaci administrativa a partir del 1964.

Geografia.
L'Illa de Frana cont els vuit departaments segents:

Alts del Sena (92);
Essonne (91);
Pars (75);
Sena Saint-Denis (93);
Sena i Marne (77);
Val-de-Marne (94);
Val-d'Oise (95);
Yvelines (78);

































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42709" title="Economia d'Espanya" nonfiltered="1471" processed="1457" dbindex="16559">

 Resum general .
Espanya t una economia mixta, amb un PIB per cpita equivalent al 87% del PIB per cpita de les quatre economies europees ms grans. El govern de centre-dreta del president Jos Mara Aznar, va aconseguir que Espanya fos del primer grup de pasos en adoptar l'euro, l'1 de gener, 1999. L'administraci d'Aznar va promoure la liberalitzaci i la privatitzaci de l'economia, i va realitzar reformes al sistema de cobrament d'impostos. La taxa d'atur va disminuir durant la seva gesti, per, el 2005 encara va ser alta, prop del 10%. Aquesta taxa s un gran assoliment comparada amb el 20% al comenament de la dcada de 1990. La taxa de creixement del 2,4% el 2003 va ser molt satisfactria, en comparaci amb la resta dels pasos europeus, i la taxa analitzada de creixement per al 2005 s de 3,3%. El president Jos Luis Rodrguez Zapatero ha planejat reduir la intervenci governamental en els negocis, combatre l'evasi i el frau fiscal, donar un nou suport a la innovaci, la recerca i el desenvolupament, i tamb contrarestar algunes reformes al mercat laboral realitzades pel govern d'Aznar. Els reptes d'Espanya avui dia sn reduir la taxa d'atur i ajustar les poltiques monetries i econmiques a la resta de la Uni Europea. D'acord a la mesura de la Renda Nacional Bruta, Espanya s la vuitena economia ms gran del mn, i d'acord a la mesura del Producte Intern Brut, la quinzena.

 Turisme .
Espanya s la segona destinaci turstica ms important del mn, segons dades de l'Organitzaci Mundial de Turisme, darrera de Frana i superior al turisme que reben els Estats Units i Itlia. El 2004, Espanya va rebre 37.000 milions d'euros derivats d'aquesta indstria, la qual cosa va posicionar l'estat en la segona posici mundial en termes de renda econmica derivada del turisme, darrera dels Estats Units. S'estima que el 2005 ms de 52 milions de turistes estrangers van visitar Espanya. Catalunya s la primera destinaci turstica; les Illes Balears, la segona, i les Illes Canries la tercera. 

 Reptes i preocupacions .
El model de creixement espanyol ha estat basat en el turisme massiu (Espanya s la segona destinaci turstica ms important del mn, desprs de Frana), la indstria de la construcci i el sector manufacturer, d'acord a alguns economistes, no podr continuar creixent amb el mateix ritme. L'Observatori de la Sostenibilitat ha publicat un report, amb suport del Ministeri del Medi Ambient i de la Universitat d'Alcal, mostra que el PIB per cpita va crixer 25% els ltims deu anys mentre que les emissions de gasos d'efecte hivernacle han augmentat un 45% des de 1990. Encara que la poblaci espanyola va crixer menys del 5% entre el 1990 i el 2000, les rees urbanes es van expandir ms del 25%; el consum energtic d'Espanya s'ha duplicat des de 1985, i creix a una taxa de 6% anual. Espanya depn fora del petroli important (que supleix el 80% de les necessitats energtiques de l'estat).
 
 Autonomies .
 Autonomies ms desenvolupades .
Les zones ms desenvolupades d'Espanya, s a dir, les que sobrepassen la mitjana de la UE-15 sn:
Comunitat de Madrid;
Pas Basc;
Navarra;
Catalunya;
Illes Balears;
Pas Valenci;
Arag;
La Rioja;
Castella i Lle;
Cantbria;

 Zones menys desenvolupades .

Andalusia;
Extremadura;
Castella - la Manxa;
Galcia;
Regi de Mrcia;
Astries;

 Zones industrials .
Encara que hui dia la indstria no s tan important com durant el s.XX, les zones ms industrials en el passat i en l'actualitat sn:
Comunitat de Madrid;
Catalunya;
Pas Basc ;
Pas Valenci;

 Empreses espanyoles .
Canals de Televisi.
- Pblics:
RTVE;
- Privats:
Antena 3;
Canal +;
Tele 5;
Cuatro;
La Sexta;

Autonmiques.
TV3, K3-33, Canal 300 i 3/24 a Catalunya;
Canal Sur a Andalusia;
Canal 9 i Punt 2 a la Comunitat Valenciana;
Telemadrid i LaOtra a la Comunitat de Madrid;
ETB1 i ETB2 al Pas Basc;
TVG a Galcia;
TV Canarias a Canries;
IB3 a les Illes Balears;

Cadenes de rdio.
SER;
COPE;
Onda Cero;
Punto Radio;
RNE;

Premsa.
El Pas;
Pblico;
El Mundo;
ABC;
La Razn;

Moda.
Adolfo Domnguez;
El Corte Ingls;
Zara;

Lnies aries.
Iberia;
Spanair;
Air Europa;
Clickair;
Vueling;

Telecomunicacions.
Telefnica;
Movistar;
Vodafone;
Orange;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42711" title="Bilbao" nonfiltered="1472" processed="1458" dbindex="16560">


Bilbao (Bilbo  en basc) s la ciutat ms gran del Pas Basc i la capital del territori foral de Biscaia. 

La ciutat t 353.340 habitants (2008), anomenats bilbans, i s la part integrant ms activa econmicament i industrialment de la Gran Bilbao o rea metropolitana, on viu ms de la mitat de la poblaci del Pas Basc. Els 946.829 habitants del Gran Bilbao (on, a part de la capital biscana, la ciutat principal s Barakaldo) s'estenen tot al llarg del riu Nerbion, a les ribes del qual hi tenen tamb la seu nombroses empreses, mines de ferro i fbriques, que durant la revoluci industrial van portar una gran prosperitat a la regi. De fet, Bilbao s un dels tres grans centres industrials de l'Estat espanyol (despres de Madrid i Barcelona), ra per la qual va rebre molta immigraci que va fer crixer la ciutat i els municipis vens. Aquests immigrants procedien principalment de les regions espanyoles venes i d'Andalusia.

Situaci i poblaci.
Destacat centre industrial, compta amb un important port a les ribes del riu Nerbion, per on s'estenen la ciutat i els municipis de la seva rea metropolitana, que arriben fins al golf de Biscaia. El municipi de Bilbao tenia l'any 2003 una poblaci de 354.000 habitants, que el 2004 pujaven als 935.000 de l'rea urbana i als 947.000 de la Gran Bilbao o rea metropolitana (l'rea urbana ms les ciutats satllits) segons estimaci del 2003, cosa que la situa en el sis lloc pel que fa a les rees metropolitanes de l'estat. L'actual alcalde de la ciutat (2005) s Iaki Azkuna, del Partit Nacionalista Basc.

Limita al nord amb els municipis d'Erandio, Sondika i Derio, a l'est amb Zamudio i Etxebarri, al sud amb Basauri i Arrigorriaga i a l'oest amb Barakaldo.

Renovaci urbana.

La ciutat ha emprs recentment una important regeneraci i renovaci urbana, per tal de fer oblidar el seu passat histric de ciutat grisa i industrial i centrar-se en el turisme i els serveis. Les principals innovacions han estat la nova xarxa de metro amb disseny de Norman Foster (vegeu Metro de Bilbao) i, sobretot, el Museu Guggenheim de Frank Gehry. El 2002, a ms, va entrar en funcionament una moderna xarxa de tramvia, l'EuskoTran. El port de Bilbao, antigament situat al riu, s'ha traslladat i ampliat al golf de Biscaia, amb la qual cosa ha deixat lliure una rea molt cntrica de la ciutat on s'aixequen noves edificacions. Altres construccions destacades sn el pont Zubizuri (o "Pont Blanc", amb disseny de Santiago Calatrava) i el centre cultural anomenat Palau Euskalduna, ms amunt del riu. Tots dos punts estan units per un nou passeig enjardinat vora el riu a l'altra banda de la Universitat de Deusto, que ofereix una extensa zona verda per al relax dels bilbans.

Tamb hi ha prevista la construcci d'una destacada torre d'oficines dissenyada per Csar Pelli, destinada a hostatjar el govern de Biscaia, i hi ha ambiciosos plans per regenerar la pennsula sobre el riu coneguda com a Zorrozaurre. La nova terminal de l'aeroport es va obrir l'any 2000 i va significar una notable expansi de la capacitat de les antigues installacions, alhora que va permetre el creixement del turisme que arriba amb lnies de baix cost com ara easyJet i Vueling.

El potenciament del turisme.
La idea s de crear una ciutat interessant i atractiva per als turistes: una Bilbao efervescent amb una bona varietat d'hotels al cor d'un pas verd i d'alt inters per als visitants. A part del fams Museu Guggenheim, a la ciutat s'hi troben tamb el Museu de Belles Arts o Bilboko Arte Eder Museoa (reconegut com un dels millors de l'Estat i recentment renovat) i el Museu Martim o Bilboko Itsasadarra Itsas Museoa, a la riba del Nerbion. I aix s noms una petita part del que la ciutat t per oferir.

Evoluci de la poblaci.
El 1970, Bilbao era la sisena ciutat ms poblada de l'Estat espanyol, amb uns 410.000 habitants, i la tercera rea metropolitana. El 1981, la poblaci va arribar als 433.115 habitants. Aquest va ser el nombre mxim assolit, ja que a partir de llavors la poblaci de la ciutat va comenar a disminuir, i el 2003 el cens de Bilbao comptava amb 353.567 habitants. 
Disminuci de la poblaci.
Mentre que el total de la poblaci de la regi continua creixent, el centre urb ha experimentat un descens en el nombre de residents. Aix s resultat de la tendncia (constant i sembla que imparable) dels bilbans a marxar cap a la costa, ja des de la dcada de 1990. Aix, les rees industrials s'abandonen a favor de la lnia costanera. De fet, de les 18 ciutats de l'entorn de Bilbao amb ms de 10.000 habitants, noms vuit -(Amorebieta, Arrigorriaga, Durango, Gernika, Getxo, Leioa, Mungia i Sopelana) han augmentat de poblaci. Sestao ha estat la que s'ha endut la pitjor part, ja que ha perdut gaireb un 11% de la seva poblaci en vuit anys.

 Transport i comunicacions .
 Autovies i autopistes .
 AP-8: Autopista del Cantbric.
 AP-68: Autopista Bascoaragonesa.

 Transport aeri .
L' Aeroport Internacional de Bilbao, ubicat al  municipi de Loiu, s a 12 quilmetres del centre de la ciutat. Cada any l'utilitzen prop de 4 milions de persones, i hi operen les principals companyies aries europees.

Esports.
El club de futbol ms important de la ciutat s l'Athletic Club de Bilbao, que juga a l'estadi de San Mams.

Ciutats agermanades.


Enllaos externs.

Pgina oficial de Bilbao;


































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42713" title="Awk" nonfiltered="1473" processed="1459" dbindex="16561">
El llenguatge de programaci awk s un llenguatge interpretat especialment dissenyat per al tractament de fitxers de text (o text procedent d'un filtre o pipe). El nom del llenguatge ve de les inicials del cognoms dels seus tres autors originals: Aho, Weinberger i Kernighan; a la prctica el nom es pren pel nom en angls de l'alca (un ocell rtic), per exemple tal com apareix a la portada del llibre de referncia The AWK Programming Language. 

L'awk fa servir strings, expressions regulars (regexp),  i arrays associatius (hash). Incorpora tot de conceptes implcits com el bucle principal d'entrada, delimitador de camp i delimitador de registre, parsing automtic de camps, obrir i tancar fitxers, etc. Aix facilita la creaci de programes molt compactes d'una sola lnia.

L'awk s l'antecessor directe del perl, i tot i que s un llenguatge fora senzill, resulta molt potent i rpid per al tractament de fitxers de text. L'intrpret d'awk demana molt pocs recursos al sistema, i la crrega i interpretaci del programa s ms rpida que amb un intrpret de perl (s clar que aquest altre pot fer moltes altres coses com accedir a una base de dades o establir connexions de xarxa).

L'awk s una utilitat present en qualsevol entorn unix estndard. Existeixen implementacions d'awk per a gaireb tots els sistemes operatius (unix, linux, ms-windows, hp-mpe, etc). Existeix una versi gnu anomenada gawk, que incorpora algunes interessants extensions al llenguatge estndard.

 Estructura tpica d'un programa awk .

Un programa awk tpic s una srie de regles que especifiquen qu cal fer amb el text d'entrada.

Cada regla tpicament s una parella de condici (opcionalment delimitada entre () o parntesis) i d'acci (delimitada entre  o claus). Encara que una regla pot tenir noms la condici (llavors s'aplica l'acci per defecte que s llistar el mateix registre de l'entrada a la sortida) o noms l'acci (llavors s'aplica la condici per defecte que s aplicar l'acci sempre per a tots els registres de l'entrada). 

Per exemple:

  /hola/   # llista totes les ratlles que contenen "hola"

     # llista llargada en carcters de cada ratlla llegida

  /hola/   # llista llargada en carcters de les ratlles que contenen "hola"

Un programa awk pot incloure regles de dues menes de condicions especials: 
 BEGIN: regles que s'apliquen abans de comenar a llegir l'entrada;
 END: regles que s'apliquen desprs d'acabar de llegir l'entrada;

Per exemple:

  /hola/  # compta ratlles que contenen "hola"
  END  # llista el comptador al final

 Sintaxi .

El format del codi awk s fora lliure.

Cada sentncia ve separada en una ratlla (ratlles cabades en 
 (salt de lnia). 
Per partir una sentncia llarga i continuar-la en una altra ratlla cal acabar la ratlla partida 
amb un carcter  (antibarra o backslash). 
Per incloure ms d'una sentncia en una mateixa ratlla, es poden separar amb ; (punt-i-coma).
El text a la dreta d'un # (sostingut o hash) es considera un comentari i s ignorat per l'intrpret.


 Tipus de dades, constants i variables, expressions .

 ...
 ... constants numriques;
 El text d'una constant string est delimitat entre "" (dobles cometes).
 El text d'una constant expressi regular est delimitat entre // (barres).
 ... variables predefinides;

 Estructures de control i subprogrames .

 ...
 assignaci;
 sentncia composta ;
 crida a funci;
 function ...(...); return;
 if(...)  else  ;
 cicle de lectura implcit; next; exit;
 while()   ;
 do  while ();
 for(...;...;...)  ;
 for (... in ...) ;
 continue, break;

 Entrada i sortida .

 ...
 entrada implicita;
 getline explicit;
 print;
 system();
 operadors de redirecci: < > |;

 Operacions predefinides .

 ...
 operadors d'assignaci: = += -= ;
 operadors lgics: && || !
 operadors relacionals: == != <= >= < >;
 operadors numrics: + - * / % ++ --;
 operacions amb strings: substr(), length(), index(), concatenaci implcita, sprintf(), toupper(), tolower();
 operacions amb dates: time(), strftime();
 operacions amb expressions regulars: ~, !~, match(), sub(), gsub(), split();
 operacions amb arrays associatius: in, delete;
 
 Programes d'exemple .

Programa que escriu Hola Mn per la sortida estndard.

  #!/usr/bin/awk -f
  BEGIN 

Cal destacar que la primera lnia inclou la ubicaci del binari gawk, que pot variar segons el sistema operatiu, o la seva configuraci.


Calcular freqncia de les paraules d'un text.

Una versi simple, fent servir un array associatiu:

 BEGIN 
 
 END 

El bloc BEGIN (que s'interpreta abans de comenar la lectura) determina com a delimitador de camp (variable predefinida FS) qualsevol seqncia de carcters que no formin paraules (enumerem els carcters que formen paraules en catal). Els delimitadors de camp poden ser expressions regulars, no noms strings literals.

Desprs, posem l'acci que cal fer sobre cada lnia d'entrada (cicle d'entrada implcit). En concret, per cada camp (en aquest cas ser cada paraula delimitada), comptem quantes vegades apareix la paraula (desprs de passar-la a minscules). La creaci de cada element de l'array associatiu, identificat amb la paraula com a clau, tamb s implcita. La variable predefinida NF cont automticament el nombre de camps del registre llegit en curs. La sintaxi $i permet referir-se al camp d'ordre i (base 1) del registre llegit en curs.

Finalment, al bloc END (que s'interpreta desprs de finalitzar la lectura), es llista l'array associatiu: les claus dels elements (les paraules) i els valors associats (els comptadors acumulats de nombre d'ocurrncies). L'estructura for (i in paraules) permet iterar sobre totes les claus d'ndex definides d'un array associatiu (en un ordre indefinit, dependent de la implementaci). 



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42714" title="Aeroport" nonfiltered="1474" processed="1460" dbindex="16562">

Un aeroport s un rea definida de terra o aigua destinada total o parcialment a l'arribada, sortida i moviment en superfcie d'aeronaus. Tot i que els aeroports petits (comunament denominats aerdroms) tenen pistes curtes de graveta o pasto, els grans aeroports disponibles per a vols internacionals conten amb pistes d'aterratge pavimentades d'un a diversos kilmetres d'extensi.

En un aeroport, des del punt de vista de les operacions aeroporturies, s'hi poden distingir dues parts: el "costat aire" i el "costat terra". La diferenciaci entre ambdues parts es deriva de les diferents funcions que s'hi realitzen.

En el "costat aire" les operacions s'apliquen sobre les aeronaus i tot es mou al voltant de les seves necessitats.


En el "costat terra", els edificis terminals tenen com a funci la connexi entre els mitjans de transport terrestre (vehicles, autobusos, tren, metro) i el mitj de transport aeri. El volum de passatgers i el tipus de trfic condicionen la configuraci de la terminal per en general totes les terminals tenen les segents dependncies: vestbuls de sortida i arribada, control de passaports, sales d'embarcament, zones d'oci, control de duanes.

El costat aire tamb anomenat rea de moviments est integrat per l'rea de maniobres (pistes i carrils de rodatge) i la plataforma. La seva funci s el rodatge de les aeronaus fins/des de les pistes i el decalatge i aterratge de les aeronaus.

Un rea important en tot aeroport s l'anomenat centre de control d'aeri, en el qual es desenvolupen els anomenats controladors de trnsit aeri o ATC (per les seves inicials en angls), encarregats de dirigir i controlar tot el moviment d'aeronaus a l'aeroport i en la zona sota la seva jurisdicci.

La plataforma s l'rea destinada a donar espai a les aeronaus mentre es realitzen les operacions d'embarcament i desembarcament de passatgers o mercaderies aix com altres operacions d'atenci a l'aeronau (repostatge de combustible, petit manteniment, neteja).

Aeroports amb ms trnsit.
Els cinc aeroports amb ms trnsit del mn l'any 2006 van ser Atlanta (84.8 milions de passatgers), Chicago (67.5), Londres Heathrow (67.5), Tokyo (Haneda) (65.2) i Los Angeles (61.0). 

Als territoris de parla catalana, l'any 2006 van transitar per l'aeroport de Barcelona 30.008.152 passatgers, per l'aeroport Son Sant Joan de la Ciutat de Mallorca 22.408.302 passatgers, per l'Alacant 8.893.749, per l'aeroport de Valncia 4.969.113 i l'aeroport de Perpiny t una capacitat de 700.000.

 Vegeu tamb .

Torre de control;

Enllaos externs.
Database with extended seach functionality 


































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42715" title="Epimeteu (satllit)" nonfiltered="1475" processed="1461" dbindex="16563">

Epimeteu s un satllit natural de Saturn  tamb conegut com Saturn XI  rep el seu nom del du  Epimeteu.   
Hi ha tamb un asteroide anomenat 1810 Epimeteus.  

 Descobriment i rbita .  
Epimeteu ocupa la mateixa rbita que la lluna Janus. Els satllits de Saturn Epimeteu i Janus, que disten en les seves rbites menys que la suma dels seus dimetres, sn satllits coorbitals a s satllits que giren en la mateixa rbita. Els astrnoms van assumir que hi havia noms un cos en eixa rbita, i com s evident s impossible reconciliar  les observacions de dos objectes distints amb un sol objecte.  

Audouin Dollfus, va observar una lluna  el 15 de desembre 1966 (IAUC 1987). Al nou objecte li se va donar la designaci temporal  'S/1966 S 2  i Dollfus va proposar anomenar-lo Janus.  El 18 de desembre, Richard L. Walker va fer una observaci semblant de qu s'acredita ara com el descobriment d'Epimeteu (IAUC 1991). Tanmateix, de moment, es va creure que hi havia noms una lluna, extraoficialment coneguda com Janus. Dotze anys desprs, a l'octubre 1978, Stephen M. Larson i John W. Fountain van comprendre  que les  observacions de 1966 s'explicaven millor si hi ha dos objectes distints (Janus  i Epimeteu) compartint rbites molt semblants. 

En 1980 les  sondes  Voyager  van observar l'existncia dels dos satllits donant-li a Janus la denominaci provisional 1980 S1 perqu en eixe moment era l'interior i a Epimeteus la denominaci provisional 1980 S3 perqu en eixe moment era l'exterior. Encara que el nom "Janus" es va proposar informalment poc desprs descobriment inicial de  1966, no se li va donar oficialment aquest nom fins a 1983, alhora que Epimeteu rebia el seu nom.

 La relaci orbital entre Epimeteu  i Janus .  
Epimeteu i Janus sn satllits coorbitals, la distncia de Janus a Saturn s 151.472 km i la d'Epimeteu s 151.422 km, una separaci de noms 50 km. El dimetre d'Epimeteu s 115 km i Janus mesura 178 km. A l'anar quasi en la mateixa rbita viatgen quasi a la mateixa velocitat, per el satllit interior va lleugerament ms rpid que l'exterior pel que l'avana lentament. Pareix inevitable que es produsca un xoc entre ambds, per quan s'acosten entre si la seva mtua atracci gravitatria altera la seva quantitat de moviment, el satllit interior guanya quantitat de moviment, es mou cap a una rbita superior i perd velocitat. El satllit exterior perd quantitat de moviment, es mou cap a una rbita interior on perd velocitat. En poques paraules els dos satllits intercanvien les seues posicions, el satllit interior es converteix en exterior i comena a ressagar-se. Aquest fet es repeteix cada quatre anys.

El prxim acostament ocorrer al gener/febrer del  2006. Aquest intercanvi d'rbites  s fins on es coneix nic en tot el Sistema solar.

 Les caracterstiques fsiques .  
  
Hi ha diversos crters d'Epimeteu ms gran que 30 km en el dimetre, aix com dos ranures i serralades xicotetes i allargades. La gran crateritzaci  indica que Epimeteu ha de ser prou vell. Janus i Epimeteu poden haver-se  format d'una ruptura d'un sol cos per a formar els satllits coorbitals, per si aquest s el cas, la ruptura deu haver ocorregut molt prompte en la histria del sistema del satllit. De la seva densitat molt baixament i relativament alt albedo, pareix probable que Epimeteus s un cos gelat molt pors. 
La sonda  Cassini  ha de  realitzar un sobrevol d'Epimeteu el 3 de desembre de 2007.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42716" title="Eleccions europees (2004)" nonfiltered="1476" processed="1462" dbindex="16564">
Aquests sn els resultats de les eleccions europees del 2004 per grups al parlament europeu.




Grfica dels resultats per partits poltics:



Aquesta s la taula comparativa d'aquestes eleccions amb els resultats de les de 1999.



El PPE-DE va tornar a guanyar les eleccions europees, deixant als socialistes en segona posici (ambds perdent suport popular, per guanyant escons.

ALDE i ID van guanyar en suport popular i en escons.

Les altres tres formacions poltiques van perdre suport popular i escons.

A Frana.



*NOTA: El Front Nacional no forma part de cap grup parlamentari, s als No Inscrits.



A Alemanya.



A Espanya.



A Itlia.



*NOTA: Aquests partits poltics no formen part de cap grup poltic en el Parlament Europeu, forma part dels No Inscrits.

Vegeu tamb.
Eleccions europees a Catalunya (2004);















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42717" title="Eleccions europees (1999)" nonfiltered="1477" processed="1463" dbindex="16565">



Aquesta s la taula comparativa d'aquestes eleccions amb els resultats de les de 1994.



El PPE-DE va guanyar les eleccions europees, deixant als socialistes en segona posici (per primera vegada en tota la histria de les eleccions europees). El PPE-DE, ALDE, Verds i EUL-NGL van guanyar escons i suport popular

PSE, UEN i ID varen perdre escons i suport popular.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42719" title="Eleccions europees (1994)" nonfiltered="1478" processed="1464" dbindex="16566">

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42720" title="La Cabanassa" nonfiltered="1479" processed="1465" dbindex="16567">


La Cabanassa (en francs La Cabanasse) s un municipi de l'Alta Cerdanya. Administrativament s una comuna del departament dels Pirineus Orientals.

Referncies.


Enllaos externs.
 Plana web oficial;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42721" title="Eleccions europees (1989)" nonfiltered="1480" processed="1466" dbindex="16568">

A les eleccions al Parlament europeu de 1989 el resultat a nivell europeu fou:














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42722" title="Dorres" nonfiltered="1481" processed="1467" dbindex="16569">


Dorres () s un municipi de l'Alta Cerdanya. Administrativament s una comuna del departament dels Pirineus Orientals.


Geografia.
Histria.
Administraci.

Llista de batlles:
mar 2001: Vctor Marty

Demografia.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42723" title="Richard J. Terrile" nonfiltered="1482" processed="1468" dbindex="16570">
Richard J. Terrile va nixer en 1951. Es va criar en Flushing en Queens. Va estudiar en l'Institut d'Ensenyana Mitjana John Brown de  Flushing i posteriorment en la Universitat Estatal de Nova York en Stony Brook on va aconseguir una doble llicenciatura en Fsica i Astronomia. Va fer el doctorat de Cincies Planetries en l'Institut Tecnolgic de Califrnia treballant en el telescopi de 5 metres de Mont Palomar. Va ser deixeble de Tobies C. Owen. En la dcada dels 80 va participar com a astrnom en la missi del Voyager 1 i 2 on va fer diversos descobriments:
En octubre de 1980 va descobrir en les fotografies del Voyager 1 la luna Atles de Saturn que orbita lleugerament exterior a l'anell A de Saturn i mant la seva vorera.
En la mateixa poca a l'observar que la lluna pastora de l'anell F de Saturn Telesto tenia una rbita excntrica va pensar que l'anell F tamb seria excntric pel que se li va ocrrer comparar fotos dels anells a un costat i a l'altre del planeta demostrant l'excentricitat del F i d'un altre anell en l'interior d'una divisi de l'anell C.
El 20 de gener de 1986 a l'acostar-se el Voyager 2 a Ur va descobrir les llunes pastores de l'anell psilon, Cordlia i Oflia.
En 1989 a l'acostar-se el Voyager 2 a Nept va descobrir la llunes Naiad i Talasia.

Ha participat en diversos projectes ms de la NASA i com astrnom en l'estudi de planetes extrasolars.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42724" title="Eleccions europees (1984)" nonfiltered="1483" processed="1469" dbindex="16571">















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42725" title="Eleccions europees (1979)" nonfiltered="1484" processed="1470" dbindex="16572">
 Les eleccions europees de 1979 foren eleccions parlamentries celebrades a travs de tots els estats membres de comunitat europea CEE llavors noms 9. Eren les primeres eleccions europees per ser celebrades, permetent als ciutadans elegir 410 parlamentaris del parlament europeu i tamb la primera elecci internacional de la histria.

Els escons al parlament s'havien assignat als estats segons el seu pes demogrfic els membres s'agruparen segons grups poltics. 


]]



Enllaos externs.
  Le Parlement Europen issu des lections europennes de 1979;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42726" title="Cordlia (satllit)" nonfiltered="1485" processed="1471" dbindex="16573">

Cordlia  s lluna d'Ur ms prxima al planeta. Rep el seu nom de la filla ms jove del Rei Lear de William Shakespeare.
  
El va descobrir Richard J. Terrile a partir les imatges preses pel Voyager 2 el 21 de gener de 1986, i va rebre la designaci temporal S/1986U7. Tamb es designa Ur VI. Cordlia actua com el satllit pastor interior de l'anell   d'Ur. El satllit pastor exterior d'aquest anell s Oflia.

Cal no confondre'l amb l'asteroide (2758) Cordlia.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42727" title="Eleccions europees" nonfiltered="1486" processed="1472" dbindex="16574">
Les eleccions europees o eleccions al Parlament Europeu sn les eleccions que tenen com a objectiu escollir als eurodiputats. Aquestes eleccions es realitzen cada 5 anys.

Vegeu.
Eleccions europees (2004);
Eleccions europees (1999);
Eleccions europees (1994);
Eleccions europees (1989);
Eleccions europees (1984);
Eleccions europees (1979);















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42728" title="guet" nonfiltered="1487" processed="1473" dbindex="16575">


guet (, en francs gat) s un municipi de l'Alta Cerdanya. Administrativament s una comuna del departament dels Pirineus Orientals.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42730" title="Oflia (satllit)" nonfiltered="1488" processed="1474" dbindex="16576">

Oflia s una  lluna de Ur. Rep el seu nom de la filla de Polonius  en Hamlet  de William Shakespeare.
  
El va descobrir Richard J. Terrile de les imatges preses pel  Voyager 2 el 21 de gener de 1986, i va rebre la designaci temporal S/1986U8 . Tamb es designa Ur VII.  
  
Ofelia actua com el satllit pastor exterior del anell psilon d'Ur. El satllit pastor interior de tal anell s Cordelia.

Hi ha tamb un asteroide anomenat 171 Ofelia.  




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42732" title="Eina (Alta Cerdanya)" nonfiltered="1489" processed="1475" dbindex="16577">


Eina (en francs Eyne) s un municipi de l'Alta Cerdanya, a la Catalunya del Nord. Administrativament s una comuna francesa del departament dels Pirineus Orientals.

Medi fsic.
El riu Eina naix al cap de la vall d'Eina, a prop de la Pica de les Nou Fonts i recorre la vall en direcci nord fins unir-se amb el riu de Bolquera per formar el riu d'Angost, que desemboca en el riu Segre.

Referncies.


Enllaos externs.
 Cerdanya on line, Eina;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42734" title="Enveig" nonfiltered="1490" processed="1476" dbindex="16578">


Enveig (en francs Enveitg) s un municipi de l'Alta Cerdanya. Administrativament s una comuna del departament dels Pirineus Orientals.

El poble d'Enveig (1.258 m) s'emplaa al llarg de la carretera que el travessa, mentre resten l'esglsia i el nucli principal a migdia, a l'interfluvi de les valls dels rius Querol i Rar. Sant Sadurn - antigament Sant Andreu- conserva una petita mostra de l'excellent treball romnic, malgrat haver estat molt reformada als segles XVII i XVIII. El mobiliari que custodia s de caire excepcional.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42737" title="Referndum sobre la Constituci Europea a Luxemburg" nonfiltered="1491" processed="1477" dbindex="16579">

El referndum sobre el Tractat que estableix una Constituci per a Europa es va celebrar en Luxemburg el 10 de juliol de 2005. Va guanyar el S.




El S estava recolzat per partits com el Partit Popular Social Cristi (el partit que governa, membre del Partit Popular Europeu).









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42738" title="Estavar" nonfiltered="1492" processed="1478" dbindex="16580">


Estavar s un municipi de l'Alta Cerdanya. Administrativament s una comuna del departament dels Pirineus Orientals (Catalunya Nord).

Llocs d'inters.
Esglsia de Sant Juli d'Estavar.
Esglsia de Sant Bartomeu de Bajande.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42739" title="Partit Popular Europeu" nonfiltered="1493" processed="1479" dbindex="16581">



El Partit Popular Europeu (PPE) s un partit poltic europeu demcrata cristi a nivell europeu fundat al 1976 i d'ideologia democristiana.

Membres.


Membres associats i observadors.


Lders.
Presidents.


Presidents del Grup PPE-DE al Parlament Europeu.




Denominaci del PPE en la resta de llenges europees.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42740" title="Pan (satllit)" nonfiltered="1494" processed="1480" dbindex="16582">

En astronomia, Pan  s una de les llunes del planeta Saturn, anomenada tamb Saturn XVIII.

s el ms intern dels satllits coneguts d'este planeta (a penes a 133.583 km del centre de Saturn), i es troba dins la divisi d'Encke de l'anell A, de la que actua com satllit pastor, essent responsable de mantenir-la oberta. Es creu que pot ser un antic asteroide capturat pel planeta.

Va ser descobert per Mark R. Showalter en 1990, mentre examinava les velles fotografies obtingudes nou anys abans pel Voyager 2 en la seva trobada amb Saturn.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42741" title="Partit Socialista Europeu" nonfiltered="1495" processed="1481" dbindex="16583">

El Partit Socialista Europeu (PSE) s un partit poltic socialdemocrta.

Fou fundat l'any 1992. La seu es troba a Brusselles (Blgica). Actualment, sota la presidncia de Poul Nyrup Rasmussen, s la segona fora poltica de la Uni Europea (superada pel Partit Popular Europeu des de les Eleccions europees de 1999). 


Histria.
El 1952 es fund el Grup Socialista al Parlament Europeu, i el 1973, la Confederaci de Partits Socialistes, per no fou fins el 1992 quan es fund realment el partit.

El 1953, desprs de qu s'establ el Parlament Europeu (que es deia Assemblea Comuna de la Comunitat Europea del Carb i l'Acer), i Paul Henri Spaak, en fou elegit President, i Guy Mollet, el primer president del grup al parlament. 

El 1973, desprs de l'entrada a la CEE, de la Repblica d'Irlanda, el Regne Unit i Dinamarca, es canvi el nom a "Confederaci de Partits Socialistes de la Comunitat Europea".

El PSE ha guanyat 4 de les 6 eleccions europees (1979, 1984, 1989 i 1994), tan sols en excepci de les dues ltimes (1999 i 2004), que han estat guanyades pel Partit Popular Europeu.

Membres.


Membres associats i observadors.


Lders.
Presidents.


Presidents del Grup Socialista al Parlament Europeu.



Denominaci del PSE en la resta de llenges europees.



Enllaos externs.
 Plana oficial del PSE;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42742" title="Campana" nonfiltered="1496" processed="1482" dbindex="16584">

La campana s un instrument musical de percussi que ha tingut diverses afinacions al llarg dels segles. Als pasos mediterranis, les campanes s'utilitzen, sobretot, per a la comunicaci, i sn un signe comunitari, mentre que en les terres centrals d'Europa, i sobretot en els carillons, s'empren per tocar melodies. A les esglsies i escoles s'usen per marcar el pas del temps i les crides a missa o a classe.

La campana a la cultura.
Instrument de percussi, normalment de metall, t forma de vas que va susps boca a vall i sona en esser colpit pel batall o per un martell exterior.(diccionari de la llengua catalana)

Els japonesos tenen una campana de la pau que es toca cada any a l'agost en record de les bombes nuclears de la Segona Guerra Mundial.

Antigament des de la taula es feia sonar una campaneta per cridar el servei, per aix la campaneta ha esdevingut un smbol de treball, especialment les petites, i apareixen a les penques caribenyes, juntament amb picarols i altres sonalls.

Els malalts de lepra havien de tocar una campana per advertir de la seva presncia a l'Edat Mitjana i que la gent pogus protegir-se d'ells.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42743" title="S/2005 S 1" nonfiltered="1497" processed="1483" dbindex="16585">
  
S/2005 S 1  s un satllit de Saturn. El seu descobriment el va anunciar Carolyn Porco  el 6 de maig de 2005. Va aparixer en sis imatges preses per la nau Cassini el 1 de maig amb una exposici de 16 minuts del  vora exterior de l'anell A. En les imatges d'alta resoluci (3,54 km/pxel) s'observa el seu disc de 7 km. Abans de poder observar-lo s'havia inferit prviament la seva existncia de les ones gravitatries observades en la vora exterior de la Divisi Keeler.   

S/2005 S 1 t aproximadament de  6 a 8 quilmetres de dimetre, i orbita dins de la Divisi Keeler un buit en l'anell A de Saturn  a una distncia mitjana de 136.505 Km i amb un perode de 0,594 dies (0,59537 si el semieix major s exacte). Les dades actuals no permeten estimar inclinaci o excentricitat, encara que  ambds probablement estiguen prop de zero.   T un albedo estimat del 50%.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42744" title="Afresi" nonfiltered="1498" processed="1484" dbindex="16586">
L'afresi s un fenomen fontic que consisteix en l'elisi de fonemes a principi de paraula o frase. 

Un exemple diacrnic en catal seria: EPISCOPUS > bisbe (amb prdua de la vocal inicial).

Un exemple en angls seria l'escruament de la frase "good morning!" en simplement "morning!".











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42745" title="Apcope" nonfiltered="1499" processed="1485" dbindex="16587">
L'apcope s un fenomen fontic que consisteix en l'elisi de fonemes a final de paraula.

Per exemple: fotografia > foto, collegi > cole, digues+me > digue'm (cau la s final del verb). Tamb per noms propis: Montserrat > Montse.

Algunes llenges tenen alternances entre formes plenes i formes apocopades determinades per regles gramaticals segons el context i la posici de la paraula, com per exemple, les parelles de paraules castellanes un/uno, gran/grande, san/santo; o les italianes un/uno, bel/bello.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42746" title="Sncope" nonfiltered="1500" processed="1486" dbindex="16588">
La sncope s un fenomen fontic que consisteix en l'elisi de fonemes al mig d'una paraula o frase.

Per exemple: si us plau > sisplau (cau la u procedent del pronom us)





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42747" title="Oscar Wilde" nonfiltered="1501" processed="1487" dbindex="16589">

El seu nom complet era Oscar Fingal O'Flahertie Wills Wilde. Escriptor i dramaturg anglo-irlands, nascut el 16 d'Octubre a Dubln, Irlanda de 1854 i mort el 30 de Novembre de 1900 a Pars, Frana. Va tenir forts problemes legals a causa de la seva homosexualitat, que el van dur a la pres durant una temporada.

Destaca per les seves obres, sobretot en teatre, on retrata la veritable cara de la societat noble de la seva poca. Demostra en cadascuna de les seves obres ser un gran coneixedor del comportament i pensament hum, i en les seves millor obres, fa s de l'humor ms angls i ms pur per descriure el mn tal com ell el veia.

 Principals obres . 
Les seves obres literries principals sn (per ordre cronolgic):
 1878 Rvena (Ravenna);
 1881 Poesies (Poems);
 1888 El prncep feli i altres contes (The happy prince and other tales);
 1889 La decadncia de la mentida (The Decay of Lying);
 1891 El retrat de Dorian Gray (The Picture of Dorian Gray);
 1891 El crim de lord Arthur Saville i altres relats (Lord Arthur Savile's Crime and Other Stories);
 1891 Intencions (Intentions);
 1891 Salom (Salome);
 1892 The House of Pomegranates;
 1892 El ventall de Lady Wintermere (Lady Windermere's Fan);
 1893 Una dona sense importncia (A Woman of No Importance);
 1893 La duquesa de Pdua (The Duchess of Padua);
 1894 L'esfinx (The Sphinx);
 1895 Un marit ideal (An Ideal Husband);
 1895 La importncia de ser Franc (The Importance of Being Earnest);
 1898 La balada de la pres de Reading (The ballad of Reading Gaol);




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42748" title="Velaritzaci" nonfiltered="1502" processed="1488" dbindex="16590">
La velaritzaci s un fenomen fontic que altera la pronunciaci de determinats sons en contacte amb les consonants velars. Articulatriament, la velaritzaci representa un desplaament de la part posterior de la llengua cap al vel del paladar.

En catal, les consonants laterals es velaritzen en contacte amb les consonants velars, 
les consonants nasals es velaritzen noms davant de les consonants velars.
Alguns exemples:
 alga on la l sona [ ];
 angle on la n sona [ ], la l sona [ ];
 blanc on la n sona [ ] (independentment de si el vostre dialecte pronuncia o no  final).

Algunes llenges eslaves tenen sries de consonants velaritzades (tamb anomenades dures) que contrasten amb una srie de consonants palatalitzades (tamb anomenades suaus).









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42750" title="Aliana dels Liberals i Demcrates per Europa" nonfiltered="1503" processed="1489" dbindex="16591">
Alliana dels Liberals i Demcrates Europeus (ALDE) s un grup poltic liberal del Parlament Europeu composat per l'ELDR (Liberals, Demcrates i Reformistes Europeus) i pel Partit Demcrata Europeu. Al 2005, el seu lder era Graham Watson i disposava del 12% dels vots de l'Uni Europea i controlava 88 eurodiputats.

Aquest partit es federalista, s a dir, partidari d'una Europa federal.

Enllaos externs.
 http://www.ignasiguardans.cat  Web de l'eurodiputat catal integrat al grup ALDE; Ignasi Guardans Camb;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42751" title="Atari Teenage Riot" nonfiltered="1504" processed="1490" dbindex="16592">
Atari Teenage Riot (ATR) s un grup alemany fundat a Berln l'any 1992 de msica hardcore propera al gnere del tecno i la msica electrnica. La seva msica es caracteritzava per barrejar un missatge anarquitzant amb el so contundent del nou estil emergent que van anomenar digital hardcore, terme que ms endavant seria emprat per Alec Empire com a nom de la seva companyia discogrfica. Segons Empire, digital hardcore inicialment significava qestionar-ho tot, el conjunt.  Ms endavant passaria a significar senzillament la negaci absoluta, fins i tot a l'hora de qestionar la prpia existncia i donar un "no" per resposta. 

El grup es va formar com un atac a l'emergent escena tecno d'influncia neonazi apareguda a Alemanya, i estava format per tres berlinesos - Alec Empire, Hanin Elias i MC Carl Crack. Les primeres creacions d'ATR (entre les quals es troben el temes com Hetzjagd Auf Nazis!, Cacera de nazis!) van estar envoltades de controvrsia a Alemanya degut a la idea generalitzada de no barrejar poltica amb msica de ball.
 
Desprs de signar per Phonogram, una discogrfica europea important, l'any 1993 la banda va rebre una inusual injecci de diners per avanat que van aprofitar per formar el seu propi segell discogrfic: Digital Hardcore Recordings (DHR). ATR mai no va entregar a Phonogram una sola demo comercialment viable.

El 1997 Nic Endo, artista americana d'origen japons especialitzada en soroll i so ambiental, es va afegir a la banda durant la gira de Beck.

EL 1999 ATR va publicar 60 Second Wipe Out, un lbum on feia un s extens del mostreig i incorporava el so dels rapers novaiorquesos Arsonists.

L'any 2000 el grup decideix separar-se i no tornen a considerar el seu futur fins l'any 2003. Carl Crack mor uns quants mesos ms tard degut a una sobredosi. La seva mort va doldre molt a Empire i va fer menys avinent una reforma d'ATR. Desprs del sotrac la resta de membres d'ATR han tirat endavant amb xit la seva carrera per separat. Tot i que Endo i Empire han collaborat des d'aleshores en moments puntuals la relaci entre Elias i Empire roman distant malgrat compartir interessos comercials. Aix s degut, tal com ella ha dit en ser entrevistada, al fet que ella va decidir iniciar el seu propi segell discogrfic, on no se sents pressionada per una majoria masculina d'artistes. El seu segell discogrfic s'anomena Fatal Recordings.

El maig de 2002 l'lbum Future of War, editat l'any 1997 va ser censurat a Alemanya. Segons Alec Empire, la notorietat de Future of War s deguda al seu missatge d'esquerres de crtica de la moderna guerra d'alta tecnologia, que havem pogut veure anys enrere a la Guerra del Golf. 

Discografia.

 Delete Yourself (DHR 1995, DHR 1999);
 Kids Are United (DHR 1996);
 Speed / Midijunkies (DHR 1996);
 Deutschland Has Gotta Die! (Grand Royal 1996);
 Not Your Business (Grand Royal 1996);
 Sick to Death (DHR 1997, Beat Records 1997);
 The Future of War (DHR 1996, Beat Records 1997);
 Burn Berlin Burn (Grand Royal 1997);
 Destroy 2000 Years of Culture (Interdord 1997, Cortex 1998);
 Live in Philadelphia - Dec. 1997 (DHR 1998);
 Revolution Action! (DHR 1999);
 60 Second Wipeout (DHR 1999, Beat Records 1999, DHR 2000);
 Too Dead for Me (DHR 1999);
 Live at Brixton Academy (DHR 1999);
 Rage (DHR 2000);
 Redifine the Enemy - Rarities and B-Side Compilation 1992-1999 (DHR 2002);

Enllaos externs.
Digital Hardcore Records;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42755" title="Rabindranath Tagore" nonfiltered="1505" processed="1491" dbindex="16593">

Rabindranath Tagore (  en bengal:                   ) ( Calcuta, ndia 1860 - d. 1941 ) fou un escriptor,  poeta, compositor i filsof indi guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1913.


Biografia.
Primers anys.

Va nixer el 7 de maig de 1860 a la ciutat de  Calcuta, en una ndia que en aquells moments formava part de l'Imperi Britnic. Fou el petit dels catorze fills d'una famlia selecta de Calcuta i amant de les arts. 

El seu germ gran, Dwijendranath, fou un respectat poeta i filsof, Satyendranath fou el primer membre d'una tnia ndia adms en l'elitista Servei civil indi i Jyotirindranath fou un msic i compositor clebre en el seu moment. El 1878 aconsegu viatjar fins a Anglaterra per estudiar a l'escola pblica de Brighton i posteriorment aconsegu ser adms a la Universitat de Londres, no obstant, no va acabar els seus estudis i va abandonar Anglaterra al cap d'un any. Aquesta exposici a la cultura anglesa i la seva llengua es filtraria en els seus primers passos amb la tradici de la msica Bengal per crear nous estils musicals. Tagore no va abraar mai completament les rgides normes angleses ni l'estricta interpretaci de la tradicional religi Hind per part de la seva famlia en la seva vida o en el seu art, escollint en lloc seu prendre el millor d'ambdues esferes d'experincia. 


Vida a Shelaidaha.

El 9 de desembre de 1883 es va casar amb Mrinalini Devi, amb la qual va tenir dos fills i tres filles, diversos dels quals van morir ben petits. En aquell moment ja s'havia convertit en el centre d'atenci del mn literari amb diverses obres, incloent un poema llarg adaptat a l'estil Maithili del que va ser pioner Vidyapati, que al seu torn reclamava que pertanyia al poeta perdut anomenat Bhanu Simha. La seva reputaci es va consolidar amb recopilacions com Sandhya Sangit (1882), que inclou el fams poema Nirjharer Svapnabhanga (El crit de la cascada). 

L'any 1890 comen a gestionar les propietats familiars de Shelaidaha, una regi esturia situada a l'actual Bangla Desh, on va viure en una casa-vaixell sobre el sistema tributari del riu Padma. Treballs d'aquest perode tals com Sonar Tari (1894), Chitra (1896) i Katha O Kahini (1900) van acabar de crear-li una gran fama com a poeta. A ms, estava guanyant-se tamb una reputaci com assagista, escriptor d'obres i d'histries curtes, reflectint la vida del poble que veia al seu al voltant, cosa que li feu obtenir considerables elogis. 


Vida a Santiniketan. 
El 1901 va abandonar Shilaidaha i es va traslladar a Santiniketan, poblaci situada a Bengala Occidental, on va posar en funcionament una escola experimental en unes propietats donades pel seu pare. Aquesta escola, establerta segons la tradicional estructura *Brahmacharya dels estudiants vivint al costat del seu Gur en una comunitat autosuficient, fou un iman per a grups internacionals d'estudiants, artistes, lingistes i msics. Tagore va dedicar prodigioses quantitats d'energia a obtenir fons per a aquesta escola, utilitzant per exemple l'import concedit amb Premi Nobel. Avui dia la instituci s coneguda com Universitat Visva Bharati (en bengal:           , ndia al mn), sota el control del govern indi. 

Vers l'any 1906 va morir la seva esposa aix com diversos fills, la qual cosa el sum en una gran pena. En aquells moments per ja tenia un ampli nombre de seguidors entre els lectors bengals, i grcies a les primeres traduccions de les seves obres comen a ser reconegut fora de les fronteres del seu pas.

En resposta a alguns admiradors anglesos, com el pintor William Rothenstein, va comenar a traduir alguns dels seus poemes en vers lliure. El 1912 marxa a Anglaterra per realitzar diverses xerrades i donar a conixer el seus versos, deixant impresionats, entre d'altres, el poeta irlands William Butler Yeats. Posteriorment aquest autor va escriure el prefaci de la versi anglesa de l'obra de Tagore Gitanjali. L'any 1913 fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura pel seu vers profund i sensible, fresc i bell, pel qual, amb habilitat consumada, ha fet del seu pensament potic, expressat en les seves prpies paraules angleses, una part de la literatura d'Occident

El 1916 va iniciar un seguit de conferncies que el van dur al Jap i els Estats Units d'Amrica, moment en el qual va denunciar el xovinisme nacionalista aix com els nacionalismes belligerants. Aquest posicionament poltic el va fer rebre moltes crtiques per tamb reb l'elogi del pacifistes com Romain Rolland. La seva experincia en aquests pasos fou recollida en el seu llibre Japanyatri, i la visita el 1927 a Bali, Java, Kuala Lumpur, Malacca, Penang, Siam i Singapur s'observ en la seva obra Jatri.

L'any 1915 fou nomenat Cavaller pel rei Jordi V del Regne Unit, per l'any 1919 renunci a aquest ttol com a protesta per l'acci de l'exrcit britnic a la massacre de Jaliyaanwala Bagh. Al llarg de la seva vida va mantenir mltiples contactes amb altres intellectuals del seu temps, entre d'altres Henri Bergson, Albert Einstein, Robert Frost, Mahatma Gandhi, Thomas Mann, George Bernard Shaw, H.G. Wells i Romain Rolland. 

Va morir el 7 d'agost de 1941 a la seva residncia de Calcuta, un dia que encara s recordat en actes pblics en el mn de parla bengal.

Obra literria. 

Reconegut internacionalment per la seva obra potica, Tagore tamb va escriure novelles, assajos, histries curtes, diaris de viatge, obres de teatre aix com nombroses canons. 

Histries curtes. 
De la prosa de Tagore les obres que es tenen mes en consideraci sn les seves histries curtes i se li atribueix ser el pioner a escriure histries breus en bengal. Les seves histries curtes estan escrites en una prosa rtmica, sovint fins al punt de ser potica, i la principal temtica de la qual sn les vides de la gent corrent. 

Tagore va comenar a escriure histries curtes tan sol amb setze anys, el 1877, comenant amb Bhikharini (La captaire). Entre 1891 i 1895 sn definits pels historiadors com el perode "Sadhana" de Tagore, en el qual escrigu al voltant de la meitat de les histries contingudes en els tres volums del Galpaguchchha, una collecci de 84 histries. Tagore solia associar aquestes primeres histries, com des del perode "Sadhana", amb una exuberant vitalitat i espontanetat, caracterstiques ques estaven ntimament relacionades amb la vida de l'autor en els diversos pobles on gestionava les mplies propietats familiars. 

Obra seleccionada.


Poesia.
 1882: Sandhya Sangit;
 1890: Manasi;
 1894: Sonar Tari;
 1896: Chitra;
 1900: Katha O Kahini;
 1901: Naivedya;
 1906: Kheya;
 1910: Gitanjali;
 1914: Gitimalya;
 1916: Balaka;


Teatre.
 1881: Valmiki Pratibha;
 1890: Visarjan;
 1910: Raja;
 1912: Dak Ghar;
 1912: Achalayatan;
 1922: Muktadhara;
 1926: Raktakaravi;

Novelles.
 1901: Nastanirh;
 1910: Gora;
 1916: Ghare Baire;
 1929: Yogayog;

Assaigs.
 1912: Jivansmriti, autobiografia;
 1940: Chhelebela, autobiografia;


Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Literatura 1913;
  Rabindranath Tagore al Projecte Gutenberg;















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42759" title="Boys be" nonfiltered="1506" processed="1492" dbindex="16594">
Boys Be (       ), srie anime publicada a l'any 2000 per Hal Film Maker en 13 episodis, emesa a Espanya l'any 2002.

Est basada a la histria del manga original, escrita per Masahiro Itabashii illustrada per Hiroyuki Tamakoshi. Kodansha el va publicar en tres volums, serialitzats al Shukan Shonen Magazine. La srie va ser distribuda a Espanya per Jonu Media.



Personatges, actors originals i dobladors (al catal).
Kyouichi Kanzaki, Kenichi Suzumara, Albert Trifol Segarra;
Makoto Kurumizawa, Akira Ishida, Claudi Domingo;
Yoshihiko Kenjo, Hideo Ishikawa, Josep Maria Mas;
Chiharu Nitta, Murai Kasuza, Eva Lluch;
Aki Mizutani, Yuri Shiratori, Mnica Padrs;
Mizuki Takano, Junko Noda;
Erika Kawai, Michiko Neya;
Yumi Kazama, Miki Nagasawa  ;
Aya Kurihara, Misato Fukuen;
Jyunna Morio, Rika Komatsu;
Nao Nitta, Chie Ishibashi;
Shoko Sayama, Yuka Imai;

Descripici curta.
A la srie Boys Be... es mostren les alegries, tristors i sentiments en general del primers amors i el roman adolescent. Sis estudiants lluiten per la cerca de la seva nima germana. Els seus nics enemics solen ser els lmits de l'adolescncia.

Cada episodi comena i acaba amb una cita filosofal (potser del mateix Kyouichi) que, curiosament, acaba resumint el concepte del mateix episodi i ho relaciona amb una estaci de l'any. Al principi sembla que la srie gira en torn de Kyouichi y Chiharu, quan ell deixa de veure a ella com la seva amiga de la infncia, sin com una tia. Per es altres personatges tamb acaben sent protagonistes.

Canons.
La msica de fons va crrer a compte de Be Factory.
Can d'obertura: "Daijobu", per Maeda Aki. Excepte al tretz episodi: "Hatsukoi", per Yuka Imai;
Can de tancament: "Minna ga Ii ne", per Maeda Aki. I "My Tomorrow" de Yuka Imai, al vuit episodi.

Enllaos externs.
http://www.animenfo.com/animetitle,84,felxno,boys_be.html;
http://www.3xl.net/p3xl/3xlSerie.jsp?idint=60303837;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42770" title="Timoron" nonfiltered="1507" processed="1493" dbindex="16595">
Timoron (tamb Timorindje) fou una fortalesa bizantina a Albnia, al despotat de l'Epir,  que fou ocupada pels albanesos revoltats vers el 1237, per va ser reconquerida pels bizantins l'any segent.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42771" title="Manolada" nonfiltered="1508" processed="1494" dbindex="16596">
Manolada s un poble del Pelopons oriental, a la prefectura de Varda, on Llus de Borgonya, que havia desembarcat a Acaia, va derrotar Ferran de Mallorca el 5 de juliol de 1316. Els barons de la regi, que havien jurat lleialtat a Ferran, es van passar al bndol de Llus per aquest va morir assassinat el setembre del mateix any.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42774" title="Lucada" nonfiltered="1509" processed="1495" dbindex="16597">
Lucada (en grec        , Lefkada) s una de les illes Jniques, arxiplag pertanyent a Grcia. Situada entre les illes de Pax i Antpaxi al nord i Cefalnia i taca al sud, a l'extrem nord-oriental est connectada a la costa d'Acarnnia per un pont. T una extensi de 325 km  i uns 21.000 habitants, anomenats lefkaditis (leucadites). La capital de l'illa s la vila homnima, Lucada (Lefkada), al nord de l'illa, amb uns 10.000 habitants. 

Tamb s'ha conegut amb els noms de Leucs o Lefks. La fortalesa veneciana de Santa Maura al nord-est, construida pels Orsini (el 1300) pero reconstruida pels venecians i desprs pels romans, va donar a l'illa el seu nom a l'edat mitjana. La fortalesa fou residencia del governador veneci. A la rodalia es va formar la ciutat de Amaxkhi
(         ) que fou considerada la capital (les runes son al lloc avui anomenat Kaligni) no lluny de l'antiga Nerikos i de la corintia Leucs. 

Juntament amb les illes adjacents de Meganisi, Klamos i Kasts forma el districte o noms de Lucada, de 356 km  i 22.879 habitants el 2005. Se subdivideix en 6 municipis (dimi) i dues comunitats (kintites). 

Municipis:
Apollonia (capital Vasilik) ;
Ellomenos (capital Nidr) ;
Kari (capital Kari) ;
Lefkada (capital Lefkada) ;
Meganisi (capital Meganisi) ;
Sfakiotes (capital Lazarata);

Comunitats:
Klamos;
Kasts ;

Localitats compreses dins els municipis de Lucada:

gios Ilias ;
gios Nikitas ;
gios Petros ;
Alxandros ;
Apoplena ;
Athani ;
Drgano ;
Englouv ;
vgiros ;
Ftern ;
Kalamitsi ;
Kari ;
Kariotes ;
Katokhori ;
Katouna ;
Kvallos ;
Kharaditika ;
Khortata ;
Komili ;
Kontrena ;
Lazarata ;
Lefkada ;
Ligi ;
Marantokhori ;
Meganissi ;
Neokhori ;
Nidr ;
Nikiana ;
Nikols ;
Platstoma ;
Poros ;
Porto Katsiki ;
Sivros ;
Vafker ;
Vasilik ;
Vlikh ;

Localitats de les illes adjacents:

Episkop, a Klamos ;
Klamos, a Klamos;
Kasts, a Kasts ;
Katomeri, a Meganisi ;
Kefal, a Klamos ;
Meganisi, a Meganisi;
Spartokhori, a Meganissi ;

Histria .

Homer esmenta l'illa i diu que estava unida al continent; Nerikos era la principal ciutat i era poblada pels leleges i els telebons que en foren expulsats pels acarnanis que hi van viure fins vers la meitat del segle VII aC quant els corintis van fundar la ciutat de Leucs o Epilecudia, a l'istme que la separava del continent, i hi van establir mil colons i als habitants de Nerikos; els colons van fer un canal al istme i Lucada va esdevenir una illa; el canal, inicialment navegable, desprs fou cobert per la sorra i els vaixells no hi van poder passar ms (Polibi diu que Filip V de Macednia el va creuar desprs de netejar-lo, el 218 aC) i desprs fou restaurat pels romans el 197 aC quant estaven assetjant Leucs. Sobre el canal es va fer un pont que existia en temps d'Estrab)

Com a colnia corntia va esdevenir un estat independent. A les guerres mdiques va ajudar a Atenes i va enviar tres vaixells a la batalla de Salamina (480 aC) i 800 homes a la batalla de Platees. A la guerra del Pelopons va estar al costat de Corint la seva metrpoli, i per tant generalment al costat d'Esparta. El 343 aC va esdevenir aliada d'Atenes contra Macednia, i victoris el rei Filip II de Macednia l'illa va passar al seu control. El 312 aC la seva independncia fou restaurada. Al segle segent va passar a la confederaci d'Acarnnia i fou seu de les reunions de la confederaci. El 230 aC fou aliada de Macednia contra Roma, per fou derrotada i el 197 aC va passar a domini rom al ser conquerida desprs d'un llarg setge. Altres ciutat de l'illa en aquest temps eren: Fara (Phara     ) i Hellomenion (Hellomenium (         ). El cap al sud-oest de l'illa fou anomenat Leucatas o Leucates (        ).

Lucada va ser inclosa a la provncia romana d'Acaia (segle I aC) i a finals de segle es va construir la capital Nicpolis. Va romandre en mans dels romans (fou destruda per un terratrmol el 375) i desprs els bizantins, sota els quals va patir en nombroses poques atacs dels pirates. El segle VII fou inclosa al thema de Kefalonia. Vers el 1083 fou ocupada pels normands de Siclia que la van abandonar el 1085. Al repartiment de l'Imperi el 1205 va correspondre al prncep d'Acaia i la senyoria en fou donada a Gaius, prncep de Trent per fou ocupada pel dspota d'Epir el 1215; Epir la va dominar fins el 1294. En aquest any Nicfor Andrnic ngel la va donar com a dot feudal a la seva filla (germana de l'hereu Toms I de l'Epir o Toms ngel), quant es va casar amb Joan Orsini, filla del comte de Cefalnia Ricard I Orsini, que a l'any 1300 hi va construir una fortalesa (Agia Mavra o Santa Maura), i el 1304 a la mort del seu pare va esdevenir comte de Cefalnia i Zante i senyor de Santa Maura o Lucada incorporant de fet l'illa als dominis paterns. Va seguir en mans dels comtes de Cefalnia, primer els Orsini i desprs els Tocco, que temporalment foren dspotes de l'Epir (ngel-Comn). Lleonard I Tocco, fill de Guillem II Tocco i de Margarita Orsini, i net de Ricard I Orsini per via femenina, va rebre la senyoria el 1352 (incloent Vonitza) i el 1358 a la mort del seu cos Nicfor II ngel-Comn Orsini va heretar Cefalnia i Zante (va ser afavorit en la successi en front del seu cos Guido i els seus descendents) i va ser comte fins que va morir el 1381. El 1357 va esclatar la revolta anomenada  Voukentra" dels camperols de l'illa contra el domini eclesistic de la terra. El 1362 els napolitans van renunciar als drets feudals i el senyor de Lucada va rebre el ttol de duc de Santa Maura. Des el 1386 va estar sota protectorat de Vencia. 

La dinastia Tocco va esdevenir tributaria de Turquia des el 1478 i els otomans van desembarcar a l'illa el 1479 i de fet va passar a ser possessi turca que fou annexionada formalment el 1500. El 1502 fou ocupada per Vencia que la va abandonar el 1503. El 1684, desprs d'un setge, fou conquerida pels venecians dirigits per Morosini que la van conservar fins el 1797 excepte per una breu ocupaci turca del 1714 al 1716 durant la guerra amb Vencia.

Al final de la Repblica fou cedida a Frana (10 de juliol de 1797) per el 1798 fou ocupada per Rssia i el 1800 integra dins la Repblica de les Set illes. El 1807 van tornar a Frana e foren integrades a les provncies Illiriques i el 6 d'abril de 1810 fou ocupada pels britnics i al final de la guerra integrada dins la Repblica de les Illes Jniques el 5 de Novembre de 1815, la sobirania de la qual fou transferida a Grcia el 1 de juny de 1864. 

Va romandre com a part de Grcia. El 1 de maig de 1943 fou ocupada pels italians i el 8 de setembre de 1943 pels alemanys. L'octubre de 1944 va quedar en mans dels aliats i fou retornada a Grcia.

 Governadors venecians .

Rocco Cornaro 1753 - 1755               ;
Giulio Bembo 1755 - 1757             ;
Pietro Gezo 1757 - 1759                ;
Jacopo Contarini 1759 - 1761               ;
Antonio-Vettore Dolfin 1761 - 1763               ;
Francesco Soranzo 1763 - 1765                ;
Daniele-Lodovico Balbi 1765 - 1767               ;
Antoino Riva 1767 - 1770         ;
Nicol Balbi 1770 - 1772                ;
Gianfrancesco Sagredo 1772 - 1774                ;
Giovan-Girolamo Salamono 1774 - 1776               ;
Bernardo Di Mezzo 1776 - 1778                ;
Lorenzo Pizzamano I 1778 - 1780                ;
Lorenzo Pizzamano II 1780 - 1782               ;
Fortunato-Antonio-Maria Balbi 1782 - 1784               ;
Angelo Barbaro 1784 - 1786               ;
Luigi-Antonio Giorgio 1786 - 1788               ;
Francesco Morosini 1788 - 1790                ;
Giovanni Pasquligo 1790 - 1793                ;
Francesco Bonlini 1793 - 1795               ;
Giustiniano-Antonio Giorgio 1795 - 1797               ;
Luigi Bonlini 1797;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42780" title="Spiens" nonfiltered="1510" processed="1496" dbindex="16600">


Spiens s un revista en llengua catalana de divulgaci histrica i periodicitat mensual. Pertany al grup editorial Enciclopdia Catalana. Es distribueix als quioscos de Catalunya i les Illes Balears, aix com a llibreries del Pas Valenci, amb un preu de portada de 3,5 euros (2008). La seva redacci est situada al carrer Corders de la ciutat de Badalona.

Spiens t per objectiu divulgar la histria dels Pasos Catalans i del mn. Els seus articles normalment abracen des de la prehistria fins a la edat contempornia, i tracten una amplia varietat temtica que inclou, entre d'altres, poltica, cultura, economia, natura, gastronomia i cincia. La revista porta a terme investigacions per aportar dades a fets histrics poc coneguts o ignorats de la histria dels Pasos Catalans. Cada nmero compta amb la collaboraci de persones de l'mbit acadmic, tant escrivint articles com assessorant als periodistes.

Segons lOficina de Justificaci de la Difusi (OJD) espanyola, durant el 2004 va tenir un tiratge mitj de 27.975 exemplars i una mitjana de vendes de 20.927 exemplars.

 Histria .
Spiens va publicar el seu primer nmero el novembre del 2002. El projecte va ser emps per l'xit de les revistes d'aparici recent Descobrir Catalunya i Descobrir Cuina, en un context on la manca de revistes en catal als quioscos dels Pasos Catalans era la norma. Des del primer nmero es va distribuir a tots els quioscos de Catalunya i en alguns quioscos i llibreries de les Illes Balears i el Pas Valenci. Posteriorment es va comenar a distribuir amb normalitat a tots els quioscos de les Illes Balears. Des de bon comenament es va situar com a lder de vendes a Catalunya en el seu sector de mercat, independentment de la llengua d'edici. Ats l'xit de la revista, l'empresa editora va decidir llanar el febrer del 2005 la revista Nat.

 Directors .
 Eduard Voltas (novembre 2002- octubre 2003);
 Jordi Creus (novembre 2003 - present);

Enllaos externs.
 Oficina de Justificaci de la Difusi;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42781" title="Nat" nonfiltered="1511" processed="1497" dbindex="16601">

Nat va ser una revista en llengua catalana de divulgaci de la natura i periodicitat mensual que s public entre el febrer del 2005 i el febrer del 2008. Pertanyia al grup editorial Spiens Publicacions. Es distribuia als quioscos i llibreries d'Andorra, Catalunya, les Illes Balears i el Pas Valenci, amb un preu de portada de 4 euros (2007). La seva redacci estava situada al carrer Corders de la ciutat de Badalona. 

Nat tenia per objectiu divulgar la natura dels Pasos Catalans i del mn. Els seus articles abraaven una amplia varietat temtica sobre cincia i medi ambient. 

 Histria .
Nat va publicar el seu primer nmero el febrer del 2005. El projecte va ser emps per l'xit de la revista Spiens, de la mateixa empresa editora (en aquells moments, Enciclopdia Catalana i Critria), i per l'xit anterior de Descobrir Catalunya i Descobrir Cuina, en un context on la manca de revistes en catal als quioscos dels Pasos Catalans era la norma. Tanmateix, el febrer del 2008 va publicar el seu darrer nmero.

Directors.
 Maria Josep Pic (febrer 2005- febrer 2008);

Editors.
Enciclopdia Catalana (febrer 2005 - ? 2006);
Spiens Publicacions (actualitat);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42782" title="Concurs de castells de Barcelona 1902" nonfiltered="1512" processed="1498" dbindex="16602">
El Concurs de castells de Barcelona 1902 s la primera actuaci castellera amb una normativa establerta de competici i premi al vencedor de la histria del mn casteller. Es celebr el 24 de setembre de 1902 a Barcelona, amb la participaci de la Colla Nova dels Xiquets de Valls i la Colla Vella dels Xiquets de Valls que s'endugu la victria.

En ocasi de les festes de la Merc de 1902, l'Ajuntament de Barcelona, en mans de la Lliga Regionalista decid recrear i modernitzar els elements festius caracterstics de les festes majors catalanes. Amb aquesta intenci encarreg a la Federaci Espanyola de Gimnstica la organitzaci d'un concurs de castells, que port el nom de "Concurso Regional de Xiquets de Valls".

El concurs es celebr a la plaa d'armes del Parc de la Ciutadella, davant del que actualment s el Parlament de Catalunya, on un nombrs pblic contempl des de la distncia les evolucions de les colles castelleres, cmodament asseguts en cadires.

El concurs l'obr la Colla Nova amb un intent de 3 de 7, que tornaria a intentar per descarregar-lo finalment. La Nova complet l'actuaci descarregant el 4 de 7, el 3 de 6 aixecat per sota i deixat net desprs de la darrera aixecada, la torre de 6 i el pilar de 5.
Al seu torn, la Colla Vella descarreg el 3 de 7, el 4 de 7 amb l'agulla, el 3 de 7 aixecat per sota, la torre de 6 i el pilar de cinc.
Ambdues colles adornaren les seves construccions amb figueretes, tant als tresos com a les torres

El reglament manava fer quatre castells i un pilar en menys de mitja hora, fet que explica perqu es tiraren tants castells, quan la norma s de fer-ne tres ms un pilar de comiat per cada colla.

Finalment, la Colla Vella s'endug les 150 pessetes de premi, mentre que la Nova hagu de conformar-se amb els vint duros del segon premi. De totes maneres, ambdues colles recolliren del pblic assistent, nombroses donacions monetries, fet molt habitual en aquelles dates, que ajudaven a finanar un bon pat a les colles.






 Enllaos externs .
Ressenya del concurs a la web de la Colla Vella;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42787" title="Font-romeu, Odell i Vi" nonfiltered="1513" processed="1499" dbindex="16603">


Font-romeu, Odell i Vi (en francs Font-Romeu-Odeillo-Via) s un municipi de l'Alta Cerdanya. Administrativament s una comuna del departament dels Pirineus Orientals.


Enllaos externs.

Estaci d'esqu de Font-romeu ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42788" title="La Guingueta d'Ix" nonfiltered="1514" processed="1500" dbindex="16604">


La Guingueta d'Ix (tradicionalment les Guinguetes, en francs Bourg-Madame) s un municipi de l'Alta Cerdanya. Administrativament s una comuna del departament dels Pirineus Orientals (Catalunya Nord).

Situat entre Llvia al nord-est, i Puigcerd al sud-oest, el 70% dels seus lmits sn estatals. Al sud-est limita amb Santa Llocaia, Naja, Oceja i Palau de Cerdanya, i al nord-oest amb Ur.

Histria.
En un inici les Guinguetes d'Ix eren unes barriades del municipi d'Ix situades al costat de la nova frontera entre Frana i Espanya posterior al tractat dels Pirineus. Grcies al comer transfronterer i al contraban gran part dels habitants d'Ix s'hi an traslladant i aquestes guinguetes s'anaren fent grans, fins que sobrepassaren la mida del poble original.

El 1815, Napole I havia exiliat a Barcelona el duc d'Angulema Llus Antoni de Frana. Desprs de la desfeta de Waterloo, el 10 de juliol s'install a Puigcerd i els principals de la Guingueta d'Ix es prepararen per a rebre un Borb tan destacat (fill del futur Carles X de Frana). Com a recompensa al primer poble francs que trepitj, el duc don a aquell burg la capitalitat del municipi d'Ix. Els guinguetesos oferiren anomenar Bourg-Angoulme el nou municipi, per el duc prefer retre homenatge a la seva esposa (i cosina) Maria Teresa de Frana filla primognita dels guillotinats Llus XVI de Frana i Maria Antonieta i li don el nom modern de Bourg-Madame, ja que Madame Royale era el ttol que li corresponia.

L'actual terme de la Guingueta d'Ix, a ms d'Ix tamb inclou els nuclis de Cldegues i Oncs, que hi formen part des que el 1973 el municipi de Cldegues es dissolgu i s'integr en el de la Guingueta d'Ix.

Enllaos externs.
Plana de l'ajuntament de la Guingueta d'Ix ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42789" title="Llo" nonfiltered="1515" processed="1501" dbindex="16605">

Llo s un municipi de l'Alta Cerdanya. Administrativament s una comuna francesa del departament dels Pirineus Orientals, concretament del cant de Sallagosa.

El batlle de Llo s Robert Autons, i el municipi t 133 habitants.
s en aquest municipi on neix el riu Segre, el ms llarg dels que transcorreixen integrament pels Pasos Catalans.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42790" title="Montllus" nonfiltered="1516" processed="1502" dbindex="16606">


Montllus (en francs Mont-Louis) antigament dit Vilar d'Ovansa (o Ovana) s la vila capital de la comarca nord-catalana de l'Alta Cerdanya. Administrativament s una comuna francesa del departament dels Pirineus Orientals. s la capital del cant de Montllus.

La vila conserva un important atractiu turstic degut a la bona conservaci de les fortificacions militars dutes a terme en 1679 per l'enginyer militar francs Vauban. Desprs del Tractat dels Pirineus (1659), el rei Llus XIV orden la construcci d'aquest fort en un lloc tan estratgic. De fet, el petit terme municipal est situat al lmit entre l'Alta Cerdanya i les comarques del Capcir i el Conflent. En la ciutadella fortificada de l'enclavament, encara hi roman una guarnici de l'exrcit francs. 

El seu aerdrom est situat a la localitat vena de la Llaguna, a la comarca del Capcir. A la poblaci tamb s'hi pot arribar mitjanant el fams Tren Groc.


L'any 2008 el conjunt de les 12 fortificacions principals de Vauban a l'Estat francs, entre les quals la de Montllus, fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

Referncies.


 Enllaos externs .

  Plana sobre les fortificacions de Montllus;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42792" title="Zen de Ction" nonfiltered="1517" processed="1503" dbindex="16607">

Zen de Ction (Zenon, )  (vers 334 - 262 aC al menys), fill de Mnasees, fou un filsof grec, fundador de l'estocisme. Va nixer a Ction (Citium) a Xipre. Fou deixeble sobretot del filsof cnic Crates de Tebes per tamb del megric Estilp i del platnic Xencrates de Calcednia, entre d'altres. El seu pensament agafa elements d'Herclit i Plat, i alguns d'Aristtil, i combat sobretot l'escola contrincant del seu temps: la d'Epicur.

En el prtic pintat d'Atenes (la stoa, en grec) s on acostumava a donar llions en pblic, i d'aqu ve el nom de la seva escola.

Zen i els seus deixebles Cleantes i sobretot Crisip de Soli foren els tres membres principals del primer perode de l'estocisme.

Zen va visitar Atenes diverses vegades amb el seu pare on finalment es va quedar a residir (vers 310/305 aC). Va acumular una gran fortuna (1000 talents). La seva moderaci i contenci va esdevenir proverbial. Va estudiar filosofia durant 20 anys i va presidir una escola durant uns 50 anys. Encara que s'ha dit que va viure 98 anys (Digenes Laerci) una font li dona noms 72 anys al morir.

La filosofia de Zen.
Zen, de forma similar a l'epicureisme, subdivid la filosofia en tica, fsica i lgica (i sembla que impuls als seus seguidors un afany pel domini de la retrica). Tanmateix, subordinava totes les parts intellectuals de l'estocisme a l'tica.

La fsica.
La fsica de Zen s bastant semblant a la d'Herclit i agafa elements de Plat. Un principi rector (el logos), en forma de foc, conforma totes les coses de l'univers, fins les no materials (du s intern a l'univers, no pas extern). Aix doncs, res escapa al dest universal i tot obeeix inevitablement lleis divines. Al final l'element div del foc se separar i es tornar a unir de forma cclica eternament.

La lgica.
La lgica de Zen (en contradicci amb la cannica d'Epicur i la seva escola) admet que tots els coneixements vnen dels sentits (no hi ha idees innates), per quan l'home adquireix els coneixements arriba a percebre les nocions comunes, s a dir, els coneixements morals universals. Per als estoics, els coneixements lgics no sn innats sin senzillament comuns a tots els homes. L'home percep els universals a travs dels sentits (una intuci ens fa veure aquests coneixements a travs del particular, no a travs d'una intuci divina com defensava Plat).

L'tica.
L'tica de Zen s, segons els mateixos estoics, "la recompensa de la doctrina del prtic". D'acord amb la fsica, l'sser hum tamb s una part sense llibertat de l'sser de foc, per els estoics volen donar un sentit a la llibertat individual. Per aix la llibertat preferible per als estoics s la que comprn i accepta la voluntat de l'sser div en cada moment, combatent les passions. Ra, divinitat, llibertat, naturalesa i felicitat sn pels estoics uns elements comuns indissociables. La ra, aix, prepara unes conductes individuals (domini dels instints i passions, obedincia a la ra), socials (justcia i seguiment de les lleis de la teva societat concreta) i poltiques (alguns ltims estoics veieren parcialment realitzat l'ideal estoic en els costums de l'imperi rom del segle I dC).

L'tica de l'estocisme, a diferncia del cert llibertinatge de l'epicureisme, s una tica del dest: la fsica descriu la divinitat que hi ha en la matria, la lgica en fa comprendre les normes intrnseques i l'tica ens fa obeir la divinitat exigint oposar resistncia a les passions.

L'tica de Zen, originria de Grcia, fou seguida durant alguns segles i arrib a ser durant un temps la predominant a Roma, per amb notables modificacions, abandonant gradualment l'inters en la fsica i la lgica i quedant-se bsicament com una pura tica de l'esfor i la disciplina (que deixaria bastant cam lliure a la posterior victria del cristianisme).

 Obres de Zen .
Algunes obres seves foren:
;

Enllaos externs.
Zen de Ction a la Filoxarxa;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42793" title="XVIII Concurs de castells de Tarragona" nonfiltered="1518" processed="1504" dbindex="16608">
El XVIII Concurs de castells de Tarragona s el concurs de castells que es celebr a la plaa de braus de Tarragona el 8 d'octubre de 2000, organitzat pel Patronat de Castells de Tarragona.

En aquest concurs hi participaren 18 colles, les 4 amfitriones tarragonines ms les 14 millors colles del mn casteller, exceptuant els Minyons de Terrassa, els Bordegassos de Vilanova i els Xics de Granollers que declinaren la invitaci.

La Colla Vella dels Xiquets de Valls es proclam guanyadora del concurs grcies al 3 de 10 amb folre i manilles que carregaren in-extremis a la segona ronda, que for els Castellers de Vilafranca a seguir una estratgia arriscada que en no reeixir els port a la tercera posici darrera la Colla Joves Xiquets de Valls, cosa que produ l'inusual espectacle de veure bona part dels afeccionats vallencs animant les dues colles de la ciutat a la vegada.

 Colles participants, castells assolits i puntuaci .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42794" title="Sigebert I" nonfiltered="1519" processed="1505" dbindex="16609">




Sigebert I (535 - Vitry, 575) va ser rei merovingi d'Austrsia des de la mort del seu pare l'any 561 fins el seu assassinat el 575.

Fill de Clotari I i d'Ingunda, esdevingu rei d'Austrsia el 561 a la mort del seu pare en dividir el regne de Frana en quatre parts. El 566 es cas amb Brunilda, filla del rei visigot Atanagild. El 567, la mort del seu germ Caribert I li proporcion el regnat de Pars.

Els vars, una tribu nmada relacionada amb els huns, van fer incursions el 562 i el 568 que el van obligar a traslladar la seva capital de Reims a Metz.

El 567 Galswinta, germana de Brunilda i dona del seu germ Khilperic I de Nustria, fou assassinada. Sigebert decideix venjar la seva cunyada, fet que inicia la guerra entra Nustria i Austrsia, continuada pels seus successors.

Al 573 s apoder de Poitiers i de la Turena, per el seu germ Khilperic aconsegu conquestes a l'Aquitnia i per un temps aconsegu tamb Reims. El 575, desprs de qu Khilperic trenqus una treva, Sigebert va aconseguir recuperar el seu regne, per poc desprs va ser assassinat a Vitry per ordre de Fredegunda (llavors esposa de Khilperic, possible assassina de Galswinta).

El seu fill Khildebert II, de cinc anys d'edat, va ser proclamat rei d'Austrsia a Metz, sota la regncia de Brunilda i la protecci de Guntram de Borgonya.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42795" title="Neoltic egipci" nonfiltered="1520" processed="1506" dbindex="16610">
El neoltic egipci es desenvolupa al Baix Egipte i va des d'aproximadament el 6000 aC fins al 4000 aC, en qu dna pas a una cultura neoltica ms complexa anomenada de Maadi i la d'Omari. s d aparici ms tardana a l'Alt Egipte.

S han localitzat establiments agrupats a la cultura neoltica de Faium (Faium a i b) que fou la primera cultura de granges a la vall del Nil, entre ells els de Kom W i Kom K (de la Faium a). La regi de Faium era molt apropiada per l agricultura i ja abans del 6000 aC (Epipaleoltic o Mesoltic) apareixen evidncies de cultures trigo-capsianes (Faium B)

Un emplaament important, el primer localitzat el 1928, fou Merimde Beni Salamais, a la part occidental del delta, i s posterior al 5000 aC, sent considerat una prolongaci de la cultura de Faium A, i al final, part de la cultura Badariana, estesa per l Alt Egipte. Les tombes sn simples i els difunts eren enterrats en posici contreta. S aprecia una progressi d estils urbans i dissenys de carrers durant un perode prolongat de temps que fa pensar en un increment de la urbanitzaci

El neoltic es distingeix per l'increment de l agricultura i la ramaderia, procs que sembla situar-se vers el 5600 aC. Merimde fou ocupada des del 5600 al 4900 aC i els ocupants s hi enterraven en tombes petites d uns tres metres de llarg i la meitat d ample, amb poca pedra i a terra sota la porta, costum que desprs es va abandonar. Eren pescadors i vivien dels peixos del riu. El comer i l'intercanvi amb l'Alt Egipte es va iniciar vers el 5000 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42796" title="Maadi" nonfiltered="1521" processed="1507" dbindex="16611">
La cultura de Maadi rep el nom de la vila de Maadi, 5 km al sud d'El Caire, Egipte. S hi han trobat productes (cermica, pots) importats de Palestina, mentre que la cermica local s pobre i similar a la cermica del Alt Egipte de la mateixa poca. Menjaven peixos del riu. La comunitat es va fer cada vegada ms complexa amb importacions del Sina, acumulaci de gerres, agricultura ms desenvolupada, etc. A Buto s ha trobat un altra assentament (1980) i de les troballes es creu que hi va haver relacions amb la cultura d'Uruk a Summer. Va iniciar-se al cinqu millenni i es va perllongar fins avanat el quart millenni.

La barriada d'Al-Maadi (       ) a El Caire, va sorgir el 1904 amb la construcci del ferrocarril de El Caire a Helwan, i es va anar poblant densament parell amb el creixement de la capital d'Egipte.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42806" title="Omari" nonfiltered="1522" processed="1508" dbindex="16613">
La cultura d'Omari rep el nom del seu descobridor l'egipci Amim al-Omari (1924) i fou excavada el 1925. No han quedat moltes restes. Es troben restes de cases de fang i rames,  i objectes als furats. La cermica fou feta amb fang de la zona, les eines de pedra es concreten principalment a destrals i falses. Els enterraments eren en forats prop de casa, estan collocats a l'esquerra amb el cap al sud i mirant al oest. Es va desenvolupar entre el 4600 i el 4400 aC


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42807" title="Cultura Badariana" nonfiltered="1523" processed="1509" dbindex="16614">
La Cultura Badariana s el nom assignat a la cultura de l'Alt Egipte desenvolupada vers el 4400 aC, nom que rep de la vila de Badari on es van fer les primeres troballes; es caracteritza per enterraments simples i s de pots bastant ben fets, sn vermells i de broc negre. Desprs del 4000 aC donar pas al perode conegut com Naqada I.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42808" title="Becia" nonfiltered="1524" processed="1510" dbindex="16615">
Becia es el nom histric de la regi a l'oest d'tica, a Grcia, amb capital a Orcomen i centre principal a Tebes.

Actualment s un noms (nomoi) de Grcia amb 2952 km i 150.000 habitants. 

Est situada entre Tesslia (al nord), tica (a l'est), Lcrida (a l'oest) i el canal de Corint (al sud), i la capital s Levdia. 

Economia.

L'economia s principalment agrcola. 

Els seus productes tradicionals sn el ferro i el marbre.


Geografia.

Territori muntanys amb poques planes. Cal esmentar la conca dessecada del llac Copais.

Muntanyes.

Mont Helic, 1748 m.
Citer;
Parmes;
Parnasos;
Opunties;
Ptoon;
Mesapion;
Foeniquion (Sphingion);
Hyphanteion;
Acontion;
Hedulion;
Tilphossion;
Laphustion;
Thonrion (Orthopagon);
Teumessos;
Hypatos;
Messapion;
Kerukeion;


Planes.

Queronea;
Tebes;

Rius.

Cefs antic Cefisos;
Morios;
Herkuna;
Phalaros;
Kouarios;
Isomantos o Hoplies;
Ocalee;
Lofis;
Permessos;
Olmeios;
sop;
Melas (actual Mavropotmi);
Ismenos (segurament el mateix que Knopos);
Dirce;
Oeroe;
Thermodon;

 Llacs .

Copais;
Hylica (avui Livdhi o Snzina);
Llac Mortzi o Paralmni (nom antic desconegut);


Ciutats de la Becia clssica.

Tebes;
Queronea;
Orcomen;
Platees;
Tanagra;
Leuctres;

 Altres ciutats d'poca clssica.

Tegira;
Asledon o Aspledon, se li atribueix la fundaci a Aspled.
Olmones;
Copis;
Eritrea;
Acrfia, se li atribueix la fundaci a Acrafeos;
Arne;
Medeon;
Onquestos;
Haliartos;
Ocalee;
Thilfossion;
Alalcomen;
Coroneta;
Levdia (o Lebdia);
Mideia;
Cirtone;
Hyettos;
Larimna;
Focee;
Anthedon;
Isos;
Clia;
Salgenos;
Micalessos;
Aulis;
Cerces;
Delion;
Oropos (incorporada a territori de l'tica);
Thisbe;
Sifes o Tifes;
Creusis;
Hippotis;
Ascra;
Ceressos;
Donacon;
Tspies;
Eutresis;
Hyle;
Trafeia;
Peteon;
Esquenos;
Teumessos;
Glises;
Cnpia;
Harmes;
Potnies;
Terapnis;
Hysis;
Eritrea;
Scolos;
Sidis;
Etenos (Scarfe);
Eleion;
Feres;
Enfita;

 Histria .

La llegenda fa viure a aquesta regi a les tribus barbares dels Aons, Ectens, Temrnics i Hiants, d'arrel Lelgica o Pelsgica. Els Minians  i els Cadmians van poblar mes tard Orcomen i Tebes que van encapalar dos lligues, cadascuna a la seva vall o plana. Desprs van venir els beocis, un grup dels eolis, que van emigrar des Phthiotis expulsats pels Tessalis, que van incorporar als Minians i Cadmeians (vers 1200 aC). Inicialment van formar l'amfictionia d'Antela. Un temps desprs (vers el segle VII aC)  es va formar la Lliga Becia dirigida per Tebes i amb entre 10 i 14 estats, la llista dels quals es la segent (els quatre darrers no es clar que fossin membres de la Lliga):

Tebes;
Orcomen;
Levdia;
Queronea;
Copis;
Haliartos;
Tspies;
Tanagra;
Anthedon;
Platees;
Ocalee;
Clia;
Onquestos;
Eleutera;

Oropos es creu que fou inicialment membre de la Lliga per mes tard va passar a Atenes. Platees es va retirar de la lliga i es va posar sota protecci d'Atenes vers el 519 aC. La Lliga Becia era dirigida pels beotarques, dos elegits per Tebes i un altre per cada membre de la lliga; el consell general era format per 660 consellers. A la batalla de Delion el 424 aC hi havia 11 beotarques el que donaria deu membres. El festival anual de la Lliga era la Pambetia que es feia al temple d'Atenea Itnia prop de Queronea. Cada estat era independent per els afers militars comuns eren competncia de la Lliga i de fet de Tebes.

El 480 aC fou ocupada per Xerxes I de Prsia desprs de la batalla de les Termpiles i les ciutats foren incendiades (menys Tebes on es va imposar el partit favorable a Persia). Desprs de la batalla de Platees (Pla d'Asop, prop de Platees el 479 aC)), Tebes fou assetjada pels espartans i altres contingents; el cap de Tebes, Atginos, va fugir i el seu successor Timagenides, va encapalar la resistncia, per la ciutat fou ocupada desprs de 20 dies de setge, i Timagenides i els seus collaboradors foren executats per ordre del espart Pausanies. 

Becia va formar aliana amb Esparta en la guerra contra Atenes (Primera Guerra del Pelopons) anomenada Pentecontcia. El 457 aC. El regent espart Nicmedes, marxa a la regi, per va ser derrotat per Pricles d'Atenes a Tanagra (prop de Platees); l'any segent els tebans foren derrotats a Epfites (febrer) i la lliga Becia fou dissolta i es van installar arreu de la regi rgims democrtics aliats d'Atenes. 

El 447 aC es va imposar l'oligarquia a Tebes, Orcomen i Queronea, i es va trencar l'aliana amb Atenes. Els atenencs van ocupar Queronea per la victria dels Tebans a Queronea, amb la mort del general Tlmides, va obligar-los a evacuar la regi (menys Platees).

Tebes es va aliar altra cop a Esparta en la Segona guerra del Pelopons (432 aC) i van atacar Platees el 431 aC sense xit. Finalment fou ocupada per reconquerida pels espartans el 427 aC i la ciutat fou incorporada a Tebes. Va ratificar l'aliana a la pau de Ncies (421 aC) que les ciutats becies no van signar, per finalment, a la pau d'Antlcides les lligues es van dissoldre.

El 379 aC fou assassinat el cap del partit aristocrtic de Tebes, Arquies, i aviat va esclatar una revoluci democrtica dirigida per Pepides i Epaminondes. Els espartans es van fer forts a la fortalesa de Cadma per foren finalment foragitats de Tebes. El 377 aC Tebes va ingressar a la segona Lliga tica. Epaminondes governava la ciutat, que exercia l'hegemonia a Becia; van destruir Platees, van annexionar Tspies i van reclamar Oropos (374 aC). Llavors Epaminondes fou nomenat beotarca i al tractat de pau del estiu del 371 aC va exigir el reconeixement de la Lliga Becia i quant foren atacats pels espartans (per forar-los a signar la pau) els tebans van guanyar la batalla de Leuctres (estiu del 371 aC) i la Fcida, lide, Acaia i Tesslia (i mes tard Arcdia) es van aliar a Becia. Tebes va ajudar a Arcdia i va envair Messnia (que fou declarada independent) per van fracassar contra Esparta. El 369 aC van ocupar Pellene i devastar Treznia i Epidaure per els caps tebans Ismenies i Pelpides foren derrotats pel tir hegemnic de Tesslia, Alexandre de Feres, derrota que fou revenjada l'any segent pel propi Epaminondes amb una gran victria. En canvi el 367 aC i 366 aC l'expedici tebana al Pelopons no va tenir gaire xit. El 365 aC els tebans van derrotar el rei Tolomeu Alorites de Macednia (que fou executat) i van restaurar a Prdicas III; poc desprs el teb Pelpides va entrar altra cop a Tesslia i va derrotar a Alexandre a Cinoscfals. Tamb varen fer una expedici naval a Bizanci, Quios, Rodes i Ceos, que es van convertir en aliades per per molt poc temps. Durant l'expedici els oligarques (principalment d'Orcomen) van intentar un cop d'estat que va fracassar, i Orcomen fou destruda. El 363 aC Tebes va fer una darrera expedici al Pelopons. El 362 aC la ciutat de Tegea, aliada de Tebes, es va enfrontar a Mantinea, aliada d'Esparta, i Epaminondes va crrer a ajudar als seus aliats, i va guanyar la batalla de Mantinea (12 de juliol) on va perdre la vida i va acabar de fet el breu perode d'hegemonia Tebana a Grcia.


El 338 aC Becia fou sotmesa per Filip II de Macednia desprs de la batalla de Queronea. Alexandre el gran va destruir Tebes (335 aC) i va fer independents a les ciutats de Becia. Les ciutats es van despoblar progressivament. 

A meitat del segle II aC la lliga Becia es va reconstruir i es va aliar a la Lliga Aquea per la victria romana de Scorfea el 146 aC va posar fi a la Lliga. Becia fou incorporada a Roma i convertida en ager publicus.

Durant l'imperi noms restaven Tanagra i Tspies com a ciutats i la resta o eren runes o eren llogarets insignificants. Tanagra i Tspies foren ciutats lliures sota domini de Roma.


 Personatges clebres .
Entre els beocis mes celebres cal esmentar a Hesiod, Corinna, Pindar i Plutarc.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42809" title="tica" nonfiltered="1525" processed="1511" dbindex="16616">

tica s el nom histric de la regi que t per capalera la ciutat d'Atenes, a Grcia. Fou una regi de la Grcia clssica en forma de triangle, que limitava al nord amb Becia; al est la mar Egea; al oest Megara (estrictament part del tica) i el golf Sarnic. Els seus habitants s'anomenaven Atenencs nom que actualment noms designa els habitants d'Atenes.

El seu nom podria derivar de la ciutat principal, Atenes, o b de Akte (pennsula) i el seu derivat Aktika, tot i que la llegenda atribueix el seu origen a Acteon, o a Athis filla de Cranaos, segon rei mitolgic d Atenes. El primer rei de l'tica fou Acteos

Vegeu tamb.
 Academos;

 Enllaos externs .






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42810" title="Gigabyte" nonfiltered="1526" processed="1512" dbindex="16617">


Un gigabyte (uni del prefix del SI giga- i byte) s una unitat d'enmagatzematge. Habitualment s'escriu GB (diferent de Gb, abreviaci de gigabit) o, ms colloquialment, giga.

Hi ha dos possibles mides a les que pot fer referncia, depenent del context:
 109 (1.000.000.000) bytes s utilitzada en telecomunicacions i tamb per la majoria de fabricants de maquinari d'enmagatzematge. Aquesta forma segueix les pautes del SI.
 230 (1.073.741.824 o 10243) bytes s la forma ms utilitzada en l'mbit de la informtica, donat que en aquest mbit s normal treballar amb potncies de 2. Aquesta forma fa servir el prefix del SI de manera diferent al que el aquest indica habitualment.

Donada la confusi que aquestes dues possibilitats supossen, el desembre de 1998 l'IEC (International Electrotechnical Comission) va definir el que va anomenar com prefixes binaris per eliminar aquesta ambigitat, amb aquests prefixes la segona forma, 230, passaria a anomenar-se gibibyte.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42811" title="GB" nonfiltered="1527" processed="1513" dbindex="16618">


GB, smbol de Gigabyte ;
Gb, smbol de Gigabit;
GB, codi internacional de la Gran Bretanya;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42813" title="XIX Concurs de castells de Tarragona" nonfiltered="1528" processed="1514" dbindex="16619">
El XIX Concurs de castells de Tarragona s el concurs de castells que es celebr a la plaa de braus de Tarragona el 6 d'octubre de 2002, organitzat pel Patronat de Castells de Tarragona.

En aquest concurs hi participaren 18 colles, les 4 amfitriones tarragonines ms les 14 millors colles del mn casteller, exceptuant els Minyons de Terrassa, els Bordegassos de Vilanova i els Xics de Granollers que declinaren la invitaci.

Els Castellers de Vilafranca es proclamaren guanyadors del concurs grcies a un actuaci molt completa, 3 de 10 amb folre i manilles incls. La Colla Vella an a remolc de la colla vilafranquina durant tot el concurs, classificant-se en segona posici, tot i que intentaren a darrera hora el 2 de 9 amb folre, castell que mai s'havia intentat anteriorment. La tercera posici l'ocuparen uns sorprenents Capgrossos de Matar.

 Colles participants, castells assolits i puntuaci .







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42816" title="Histria de l'Islam" nonfiltered="1529" processed="1515" dbindex="16620">
La histria de l'Islam, o ms correctament, del mn islmic, s un element important d'estudi per entendre el comportament actual dels musulmans. Abarca des de la mitologia rab preislmica fins a l'actualitat. Es poden distingir clarament vuit etapes.

 Temps preislmic .

Abans de l'arribada del profeta Mahoma, a la Pennsula Arbiga hi existien, junt amb el cristianisme i el judaisme, diverses creences idlatres que es reunien al voltant de la Ka'ba. Els rabs s'organitzaven de forma tribal, sota unes normes dictades per l'hostilitat del desert. 

S'hi podien distingir tres nuclis diferenciats:
el nord peninsular, que mantenia relacions estretes amb el Mediterrani. Als segles V-VI apareixen a les fronteres del desert els estats dels lkhmides i dels ghassnides per protegir Bizanci i Prsia.
Al centre peninsular hi havia el desert, poblat per tribus nmades i petites poblacions en oasis per on hi passaven les caravanes, com ara La Meca, Medina o Taf.
I al sud-oest hi havia el Iemen, molt frtil. Era un pas agrcola que dominava la canalitzaci de les aiges, per la destrucci del dic de Marib al segle VI va provocar la dessecaci i emigracions massives al nord.

 Mahoma i l'Islam .
Dins d'aquest context, apareix Mahoma (o Muhmmad), que desenvolupa el monoteisme dels cristians i els jueus fins a les seves darreres conseqncies i l'adapta als costums i lleis tribals. El nom del seu Du, All, s el mateix que utilitzaven les tres creences predominants fins aleshores: al cas dels idolatres, era el nom que donaven a la detat superior, creadora de totes les coses que existien.

Amb anterioritat al 610 no se'n sap gaire cosa de Mahoma. Va nixer vers el 570 i era un comerciant d'xit grcies al capital de la seva primera esposa, Khadija. Va rebre ensenyances religioses d'un rab o d'un sacerdot cristi, i estigu en contacte amb la secta cristiana dels essenis. I l'any 610 tingu la revelaci i comen a difondre la seva doctrina.

Cre el concepte dumma, o comunitat de creients, que dona un cos unitari i d'igualtat entre tots els musulmans independentment del seu origen. Aix tindr una importncia capital de cara a la unificaci poltica de la pennsula i la posterior expansi.


L'atac contra la idolatria i el politeisme, aix com el suport cap a les classes ms desafavorides, fan que es guanyi l'hostilitat dels mercaders o quraixites de La Meca, d'on ha de fugir el 15 de juliol de 622. Aquesta fugida, o hgira, de La Meca a Medina marca l'inici del calendari musulm.

A Medina les seves doctrines compten amb un fort suport popular, incloent-hi el del poeta Al-Abbas ben Mirdas. En aquesta ciutat estudia la Bblia i rep una forta influncia jueva, la qual cosa es reflecteix en l'establiment de Jerusalem com a ciutat santa i en la creena que Abraham s el pare dels rabs, a travs d'Ismael. Per no obstant aix els habitants de Medina expulsen l'oligarquia jueva i donen el poder a Mahoma, que redacta l'Alcor. Els jueus s'alien ara amb els quraixites i esclata la guerra. Mahoma organitza un exrcit amb el que arriba a conquerir La Meca el 630. A continuaci expulsa els jueus d'Arbia, trencant-se aix qualsevol vincle.

Una vegada conquerida La Meca, i sotmesa aquesta al domini de l'Islam, aconsegueix ampliar la seva base militar, cosa que permet unificar polticament els rabs. Les tribus se sotmetran en massa, excepte els beduns, que sn politeistes i seran reprimits durament. Aquesta unificaci marca l'inici de l'expansionisme arbic, fonamentat en un important excs demogrfic i la promesa d'aconseguir una recompensa material. S'ataca l'Imperi Sassnida i el bizant.

Finalment, el 8 de juny de 632 mor per causes naturals a Medina, mentre part del seu exrcit conqueria Jerusalem.

Taula cronolgica.


ImageSize = width:800 height:auto barincrement:15
PlotArea  = top:10 bottom:30 right:130 left:20
AlignBars = early

DateFormat = yyyy
Period     = from:600 till:1930
TimeAxis   = orientation:horizontal
ScaleMajor = unit:year increment:65 start:600

Colors     =
  id:canvas      value:rgb(0.97,0.97,0.97)
  id:PA   value:green
  id:GP   value:red

Backgroundcolors = canvas:canvas

BarData =
  barset:Rulers

PlotData=
  width:5 align:left fontsize:S shift:(5,-4) anchor:till
  barset:Rulers

  from:632 till:661 color:PA text:"Primers califes"
  from:661 till:750 color:PA text:"Califat Omeia"
  from:750 till:1258 color:PA text:"Califat Abbssida"
  from:909 till:1171 color:PA text:"Califat Fatimita"
  from:929 till:1031 color:PA text:"Califat de Crdova"
  from:1037 till:1157 color:PA text:"Dinastia Seljcida"
  from:1171 till:1250 color:PA text:"Dinastia Aibida"
  from:1250 till:1517 color:PA text:"Mamelucs d'Egipte"
  from:1265 till:1338 color:PA text:"Il-khans"
  from:1299 till:1922 color:PA text:"Imperi Otom"
  from:1501 till:1722 color:PA text:"Imperi Safvida"
  from:1527 till:1858 color:PA text:"Imperi Mogol"
  

  barset:skip


 Primers califes .

L'poca dels quatre primers successors del profeta, on no se seguia una lnia successria predefinida, s coneguda com l'"poca dels primers califes" o dels "ben-guiats". Es caracteritza per una rpida expansi de signe anrquic, i pels primers intents de centralitzaci.

 Abu Bakr (632 634) .

Al seu testament, Mahoma no va indicar qui havia de ser el seu successor. Mentre la majoria del poble plorava la seva prdua, es va organitzar un cop d'Estat per garantir l'estabilitat del regne fundat per ell. Abu Bakr, que havia estat nomenat director de la pregria dels divendres pel mateix Mahoma, assumeix tots els ttols d'am r al-mu'm n n, o "Prncep dels Creients" i de califa, o "successor del profeta", i es posa aix al front de la umma.

Aquest cop d'Estat marca l'inici de la divisi de l'Islam entre xites i sunnites, ja que els primers eren partidaris d'Al ibn Abi-Tlib i consideraven als descendents del profeta com els nics hereus legtims. Al mateix era gendre de Mahoma.

Durant el regnat d'Abu Bakr es realitzen diverses ofensives sobre Sria, Iraq i l'Egipte, per la gran majoria dels esforos militars es dediquen a l'eradicaci de la dissidncia interna i la submissi d'algunes tribus rabs independents. Finalment, mor el 23 d'agost de 634, nomenant a Umar successor.

 Umar I (634 644) .

Com Abu-Bakr, Umar era parent del Profeta: el seu sogre. Sota el seu regnat de 10 anys, els dominis de l'Islam adquireixen el rang d'imperi. Egipte, Sria i tota la Mesopotmia sn incorporats.

La poltica seguida cap als territoris conquerits era la de mantenir el sistema propi de cada un d'ells, fent noms petites adaptacions. Per aquest motiu, es mantingueren les antiquades estructures sassnides a l'Iraq, cosa que suposa una font inesgotable de problemes per als segents califes.

Preocupat pel risc de desintegraci, degut a l'excessiva autonomia dels governadors locals i els oficials rabs, Umar mor assassinat per un esclau el novembre de 644 sense haver designat cap successor, per s un comit de sis, que ho hauria de decidir.

 Uthman I (644 656) .

El califa Uthman, marit de dues de les filles del profeta, fou l'elegit com a legtim successor. Va orientar les seves preferncies de l'aristocrcia medinesa a la mequina, collocant a familiars seus al capdavant de les provncies de l'imperi, en un intent de centralitzaci. Aix li va suposar fortes crtiques, fins i tot en l'espectre religis, per la qual cosa es va veure forat a crear escoles alcorniques per establir una ortodxia. Aix, durant el seu govern fou fixat el text nic de l'Alcor.

Comencen els atacs contra Xipre i Siclia, donant preferncia al front occidental, tot i que per l'est es completa la conquesta de l'imperi sassnida, fins a Khurasan. Pel nord, s'amplien els dominis al voltant de la mar Cspia.

Per les rivalitats entre diferents sectors islmics, sobre tot pel que fa als afers del bot i de la terra, varen ocasionar que, el 17 de juny de 656, un grup de soldats destinats a l'Egipte entrs a casa seva, a Medina, per donar-li mort.

 Al (656 661) .

Tot i que Al havia disputat el ttol de califa als seus antecessors des del principi, les circumstncies de mort violenta d'Umar i Utman el varen fer retractar-se. De fet, ja al comit dels sis va ser proposat com a califa en primera instncia, per refus aquest ttol ja que com a condici es posava no alterar el sistema tribal rab. Aquesta condici fou acceptada per Utman, per violada a partir del sis any de govern.

A les noves circumstncies, sense cap candidat alternatiu seris, no quedava altre remei que ampliar els poders atorgats al califa, per tal de persuadir a Al. Tot i aix, s'escamp el rumor que era l'instigador de l'assassinat, i aviat sorgiren nombrosos complots per venjar Utman.

En un clima de guerra civil, trob suport entre els sectors rabs que s'havien sentit deixats de banda pels predecessors, principalment de l'Iraq, ja que propugnava una poltica igualitarista: tots els musulmans tenien els mateixos drets amb independncia del seu origen, antiguitat de conversi i antiguitat de participaci a les conquestes. Per els partidaris d'Utman, governadors de les principals provncies, el rebutjaven.

Al era el califa dels partidaris del canvi, ja que des d'un principi es mostr ferm a les necessitats d'ampliar el poder d'un califa, especialment en l'aspecte religis, ja que hauria de poder reinterpretar l'obra de Mahoma en funci de les circumstncies histriques. Encara ara, aquest es un tret caracterstic del xiisme.

Al voltant seu es forma una mplia coalici pel canvi, que li permet obtenir una victria militar contra els conspiradors Talha i Zubayr a la Batalla del Camell. Amb aquesta, afirma el seu poder com a califa, cosa que suposa l'obedincia d'Egipte. Per a Sria, els familiars d'Uthman liderats per Muawiya es resisteixen, encara que no nomenessin al seu propi Amir al-Muminin. El motiu de la seva resistncia eren una srie de privilegis obtinguts amb Umar i Utman.

Desprs d'una llarga i fallida negociaci, els dos exrcits xoquen per primera vegada l'any 657 a Siffin. Aquesta batalla s'allarga durant tres mesos, prcticament sense morts, ja que bsicament es continuaren les negociacions. Quan finalment els siris es varen decidir a lluitar, els iraquians posaren pgines de l'Alcor a les seves llances, com a smbol d'una voluntat de treva. Es decid la soluci de l'arbitratge.

s a partir d'aquest moment que comena a desfer-se la coalici d'Al, ja que a l'arbitratge no es representaren tots els interessos, i les seves aspiracions d'autoritat perderen consistncia. Finalment, mor assassinat a Kufa, l'any 661.

 Dinastia omeia (661 750) .
Article principal: Dinastia Omeia;
La victria de Muawiya, del clan dels Omeies, suposa la seva proclamaci com a califa i la fundaci de la Dinastia omeia, ja que fa el califat hereditari. La seva proclamaci suposa la total prdua de poder per part de les elits de Medina i La Meca, ja que la capital de l'imperi passa a Damasc. L'exrcit de Sria passa a ser el responsable del control de l'imperi.

Es trenca la lnia de califes raixidun i l'estricta observaci de l'Alcor, per la qual cosa els omeies son rebutjats com a califes legtims per part del sunnisme. El xiisme, bviament, noms reconeix a Al ibn Abi-Tlib. La fidelitat religiosa s substituda per l'obedincia monrquica (mulk).

 Ascens .

Amb l'ajut de les tropes sries, Muawiya acab amb l'anarquia inherent als sistemes d'organitzaci tribal, posant les bases d'un autntic Estat musulm. Per aconseguir aix, s'hagu d'enfrontar a nombroses revoltes, continuaci de la guerra civil iniciada en temps d'Al. Va dividir l'Imperi en provncies amb governadors i va establir una cancelleria central i un servei postal.

Una vegada superada, es reprengu l'expansi de l'imperi, arribant a assetjar Constantinoble l'any 668. Es conquereixen Rodes (672) i Creta (674), al temps que es crea una base naval a la mar de Mrmara, des d'on entre 674 i 680, any en qu va morir Muawiya, es llenaren atacs anuals contra la capital de l'imperi bizant.

Per el seu rgim encara era precari, i l'arribada al poder del seu fill Yazid I va desencadenar noves revoltes. La xita, liderada per Husayn, fill menor d'Al, fou reprimida fcilment, i Husayn mort a Karbala per l'octubre de 680.

Ms gran fou la revolta quraixita, liderada per Abd-Allah ibn al-Zubayr, nt d'Abu-Bakr, i de caire tradicionalista. Aquesta coincid amb la mort de Yazid (683) i, quaranta dies desprs, del seu successor Muawiya II (684), cosa que convert la revolta en una autntica amenaa pel rgim omeia.

Arriba aix al poder la branca marwnida de la famlia omeia, de la m de Marwan I, i en perjudici de la sufynida. Sota ella, es repet l'escenari de la primera guerra civil, de rivalitat pel repartiment del poder entre els primers invasors i els posteriors immigrants. Durant el seu mandat, els omeies guanyen una decisiva batalla contra al-Zubayr, al nord de Damasc.

Desprs de la mort de Marwan I, al 685, Abd al-Malik assumeix la tasca de recuperar l'estabilitat del regne. Amb m de ferro, reprimeix amb l'exrcit totes les revoltes, obligant a molts dissidents a exiliar-se i donant peu a una vertiginosa espiral de violncia. Aquesta poltica marcar la resta de la dinastia omeia, i va fer necessria l'aparici d'un exrcit permanent.

Per a curt termini s'aconsegueix pacificar el regne, i la unificaci administrativa i monetria, aix com l'arabitzaci i islamitzaci dels seus territoris, donen un important impuls a l'economia, en el que seria l'poca daurada dels omeies. S'estableix un sistema monetari bimetllic duodecimal: un dinar d'or equival a dotze drhems de plata i es fixa una autntica xarxa de petites i mitjanes ciutats per tot l'imperi, fins al punt que el comer interior passa a ser la principal font de riquesa, per davant de l'agricultura. La frontera occidental avana fins a Tnger (694), tamb tenen xit les campanyes a l'sia Central, mentre que les altres es mantenien relativament estables.

El regnat de Walid I (705 715), inclou una data clau en l'expansi de l'Islam: 711. Aquest any el general bereber Triq ibn Ziyad creua l'estret de Gibraltar i noms dos anys desprs proclamaria a Toledo la sobirania del califa de Damasc. Per el 711 tamb s'envaeix l'sia Central i la conca de l'Indus. Desprs d'aquesta data cabdal vindr una poca d'estabilitat forosa: el 722 la Batalla de Covadonga frenar l'expansi ibrica (encara que noms es considera definitivament detinguda amb la victria de Carles Martell a la batalla de Poitiers el 732 davant el val Al-Ghafiq); i el Papa Lle III organitzar la contenci tant a Bizanci com a Frana, reconstruint la flota bizantina.

La prosperitat, i relativa calma, es mantingueren durant els regnats de Sulayman (715 717) i Umar II (717 720). Es continua avanant al nord d'frica, sia central i s'ocupa el Belutxistan. En aquesta poca es destina gran part del pressupost a obres pbliques i assistncia social, principalment a Sria i el Hijaz, aix com als sistemes de regadiu a l'Iraq.

 Decadncia .

La pau obtinguda per la famlia marwnida desprs de la segona guerra civil fou molt frgil. Tot i la solidesa de l'aparell administratiu creat, les revoltes eren constants. Ja no per governadors que es volguessin independitzar, i cada vegada menys pels afers dels immigrants rabs, sin ms aviat sobre qestions com l'expansionisme i el militarisme del rgim.

L'estabilitat de l'imperi depenia de l'exrcit de Sria, vist per les altres provncies com a una fora hostil, mentre que els ingressos del tresor pblic ho feien d'un insostenible expansionisme, ja que li corresponia una cinquena part del bot. Aquest expansionisme era utilitzat, a ms, com a una eina per reduir l'amenaa de revoltes militars, ja que els mantenia ocupats, redua la seva quantitat i suposava una font d'ingressos extraordinria per a ells.

Per a mesura que passaven els anys les conquestes es feien ms difcils i inestables. A ms, comen a aparixer un fort procs d'integraci i assimilaci entre els cossos militars rabs i la poblaci indgena. Els militars sentien aix un creixent inters per l'agricultura i el comer, tamb un cert sentiment nacionalista i l'establiment de famlies. Per aquest motiu, les campanyes de conquesta cada vegada eren menys populars, tot i que necessries per mantenir el sistema econmic establert.

El creixement de la poblaci a les ciutats fou mpliament superior al del comer i la indstria, i els sistemes de beneficncia que alleugerien la situaci temporalment es tornaren insostenibles. Si a aix se li suma una disminuci d'ingressos per la reducci dels botins de guerra, la situaci es torna explosiva.

El fet que els crrecs d'importncia es reservessin a la famlia marwnida i als seus protegits va suposar l'aparici d'una classe privilegiada, que defensava els seus interessos de forma agressiva. Tant aix com el procs d'assimilaci i oposici a la guerra, foren especialment importants al Khurasan, des d'on part la revoluci abbssida.

Conscients d'aquests problemes, sota els regnats de Sulayman i Umar II, s'inici un procs de reforma. Primer de signe moderat, i desprs de carcter radical, i molt similar a les grans revolucions europees dels darrers dos segles, amb la diferncia que aquesta fou dirigida des de dalt, i per aix no tingu continutat.

Sota el govern de Sulayman, es canvien a l'administraci els elements conservadors per altres de reformistes. Les campanyes militars se centraren en consolidar els seus dominis, obrint-se a militars no-rabs, amb l'excepci de les importants campanyes contra l'imperi bizant, arribant a assetjar Constantinoble (716), campanya durant la qual mor el propi Sulayman l'any 717. Aix supos un fort cop per a l'exercit de Sria, del qual depenia l'estabilitat de l'imperi.

L'arribada al poder d'Umar II suposa una radicalitzaci extrema de les poltiques de reforma. El nomenament d'aquest com a successor, per part de Sulayman, anava en contra de les preferncies mostrades pel seu pare Abd-al-Malik i la major part de la famlia marwan. Per aix, noms s'accept l'execuci del testament sota condici que Yazid II fos el segent successor. Els partidaris d'Umar II acceptaren, amb l'esperana d'un llarg govern per part d'aquest.
 
Per el fet es que Umar II mor l'any 720, deixant darrera seu un legat de reformes a mig executar. Atur totes les poltiques expansionistes, gran part dels privilegis de la famlia omeia, i establ la igualtat entre tots els musulmans, fossin o no rabs. Pretenia recolzar el seu poder en una ideologia islamista, en comptes de fer-ho en el poder militar arabo-siri.
Es restablia, per tant, el concepte de la umma. El seu govern es caracteritz per un major centralisme, per una reducci de la importncia del poder militar.

Yazid II, durant el seu breu regnat (720 724), anull totes les directives d'Umar II. L'expansionisme i el domini rab tornaren a ser moneda com. El succe el seu germ Hixam, que grcies a la seva habilitat poltica aconsegu la continutat de l'imperi duran dues dcades. La seva mort l'any 743 supos prcticament el final de la dinastia omeia. Els esforos de Walid II (743 744), Yazid III (744), Ibrahim (744) i Marwan II (744 750), arribant a acceptar algunes poltiques d'Omar II, no aconseguiren aturar la revoluci.

 Dinastia abbssida (750 1258) .

Desprs de la caiguda de la dinastia omeia, arriba al poder la famlia abbssida, descendent d'un oncle del Profeta, Abbas ibn Abd-al-Muttalib. Tot i que gran part del seu xit l'havien d'agrair als xites, la doctrina oficial continu sent el sunnisme ortodox. La caiguda dels abbssides suposa la fi de l'Islam clssic i del domini rab, i s'inicia una llarga fase de decadncia.

 Revoluci i esplendor .

Desprs dels vint anys de govern d'Hixam, la qesti de la seva successi divid a la famlia omeia en tres bndols. La fi de la unitat familiar suposa la destrucci d'un dels pilars del rgim. L'altre, el poder militar siri, estava ja debilitat per una dbil demografia, i cansat d'haver de matar a altres musulmans, amb el desprestigi que aix duia.

Les forces revolucionries que s'havien anat acumulant al llarg dels anys esclataren amb la mort d'Hixam. S'havia d'aprofitar la delicadesa de la successi, i la divisi de la famlia governant, per tal d'aconseguir d'una vegada un canvi de situaci. 

Esclataren revoltes a l'Iraq, el Hijaz i, sobre tot, el Khurasan. Una d'aquestes darreres estava dirigida per Abu Muslim, d'origen persa i confessi xita haiximita, en nom dun membre de la Casa del Profeta. Sota proclames d'igualtat entre tots els musulmans, es conquer l'any 748 la plaa forta de Merv, i des d'all s'iniciaren diverses operacions contra la resta de l'imperi.

A comenaments de 750 l'exrcit revolucionari conquer Kufa. Mentrestant, els omeies havien descobert el membre de la Casa del Profeta que suposadament estava darrera de la revoluci, Ibrahim ibn Muhammad, i l'assassinaren. Aquest era fill de Muhammad ibn Al, membre de la famlia abbssida que s'havia auto-proclamat successor d'Abu Hashim, fundador del xiisme hashimita.

Davant aquesta situaci, no qued ms remei que proclamar Imam Amir al-Muminin al germ d'Ibrahim, Abu al-Abbas Abd Allah ibn Muhammad. Aquest s'hauria d'enfrontar a lAmir al-Muminin omeia de Damasc, Marwan II.

A la batalla del Zab, el mateix any 750, es derrota a l'exrcit omeia. Set mesos desprs, es captura i dona mort a Marwan II, culminant aix la revoluci abbssida.

 Decadncia .
L'poca de mxima esplendor va correspondre al regnat d'Harun al-Raixid (786-809), per ja en aquell temps va comenar la decadncia poltica que s'accentuaria amb els seus successors.

A partir del segle X, les lluites successries al si de la dinastia abbssida obriren la porta a successives dinasties no rabs que controlaven el poder mentre els abbssides representaven noms el poder simblic del califat.

L'ltim califa, al-Musta sim, va ser assassinat en 1258 pels mongols, que havien conquerit Bagdad. Tanmateix un membre de la dinastia va poder fugir a Egipte i va mantenir el poder sota el control dels mamelucs. Aquesta ltima branca de la dinastia es va mantenir fins a 1517 quan els turcs otomans van conquerir Sria i Egipte.

 Domini turc .

 Croades .


Les croades foren expedicions militars cristianes entre els segles XI i XIII per reconquerir Jerusalem i la resta de territoris anomenats Terra Santa, on van succeir fets destacats de la Bblia, de mans dels musulmans. El Papa animava els reis i senyors feudals a usar el seu poder militar per expandir els territoris cristians, com una manera de reunir el cristianisme, reforar el papat i posar l'est sota el seu control. Els croats rebien privilegis civils el perd dels pecats desprs de jurar un vot (el nom croada ve de prendre la creu). Tot i ser convocades en nom d'ideals com l'honor o la fe, les croades sovint van acabar en actes de brutalitat i saquejos indiscriminats. Van obrir noves rutes comercials i van afavorir el desplaament de poblaci, i van suposar l'inici de les persecucions massives contra els jueus.

La Primera Croadafou convocada al Concili de Clermont (1095), durant la campanya conqueriren Nicea, la capital del Sultanat de Rum el 1097, i finalment van entrar a Jerusalem el 15 de juliol de 1099, creant diversos estats croats, entre ells el Regne de Jerusalem. Els croats van ser derrotats a la Batalla de Mersivan el 1101, quan els musulmans s'uneixen per fer front als invasors, demostrant la vulnerabilitat dels occidentals, imbatuts fins llavors. 

Desprs d'uns anys de relativa calma, els musulmans reconqueriren el Comtat d'Edessa el 1144, sent el primer dels Estats croats en caure. Eugeni III va cridar la croada impulsada per Bernat de Claravall, i Llus VII de Frana i Conrad III d'Alemanya van marxar cap a Jerusalem el 1147, per fan fallar en els objectius, i van posar en perill ela resta dels estats croats amb un atac sucida a Damasc. El 1150 ambds lders van tornar a casa. El 1187 Salad, sold d'Egipte va reconquerir Jerusalem, i el Papa Gregori VIII va cridar la croada que va ser escoltada per Ricard Cor de Lle del Regne d'Anglaterra, Felip II de Frana i Frederic I Barbaroja de Sacre Imperi Romanogermnic. Barbaroja va abandonar a Cilcia el 1190 i els francesos el 1191, desprs de la captura de Sant Joan d'Acre, per tot i arribar a la vista de Jerusalem, els croats van haver de pactar amb Salad una treva i la seva retirada. 

Els interessos papals representats pels templers van conduir al conflicte amb Egipte el 1243, i l'any segent els Corasmis van prendre Jerusalem. Els croats van lluitar contra ells a la batalla d'Harbiyah a Gaza i foren derrotats pels corasmis, marcant el punt final als estats croats. En resposta, Llus IX de Frana va organitzar una fracassada croada contra Egipte de 1248 a 1254. A partir d aleshores, els estats llatins creats a Terra Santa arran de la primera croada, van anar desapareixent paulatinament fins al 1291, quan la fortalesa d Acre, l ltim basti croat, va caure en poder dels mamelucs.

 Califats i regnes parallels .
Si durant el califat omeia s'havia mantingut la unitat de l'imperi islmic, aquesta es trenca a l'inici del perode abass, quan Abd Al-Rahman, prncep omeia supervivent, fuig a la Pennsula Ibrica i sap aprofitar la presncia de partidaris de la seva famlia i les dissensions tribals per declarar-s'hi emir independent el 15 de maig del 756 i resistir els intents del califat de sotmetre'l.

Al cap de pocs anys s'independitzen tamb els territoris de l'actual Marroc.

 Califat de Crdova .

Com a conseqncia del desmembrament del Califat de Crdova van aparixer a Al-Andalus una srie de regnes independents anomenats taifa, sent les principals la Taifa d'Algesires, Taifa d'Almeria, Taifa de Badajoz, Taifa de Carmona, Taifa de Crdova, Taifa de Huelva, Taifa de Mlaga, Taifa de Morn, Taifa de Mrcia, Taifa de Ronda, Taifa de Toledo, Taifa de Tortosa, Taifa de Valncia, Taifa de Saragossa, Taifa de Granada i la Taifa de Sevilla.

 Califat fatimita .

El califat fatimita es caracteritza per ser l'nic califat xita ismailita de la histria. S'estengu al nord-est d'frica, entre el 909 i el 1171. Rep el nom de fatimita, ja que la dinastia que el form descendia, suposadament, del profeta Mahoma per lnia de la seva filla Ftima az-Zahra.

 Sultanat Aibida de Damasc.

La dinastia aibida, fundada per Salad (Salah ah-Din), d'origen kurd, va governar Egipte, Sria, Iemen (tret de les muntanyes del nord), Diyarbakir, la Meca, Hijaz i el nord d'Iraq durant els segles XII i XIII. El 1171 Salad va deposar l'ltim califa fatimita, per es va anar distanciant del seu senyor Nur ad-Din, qui va morir el 1174, i Salad va declarar la guerra al seu jove fill As-Salih Ismail, i va prendre Damasc. Ismail va fugir a Alep, des d'on va continuar resistint-se a Salad fins al seu assassinat el 1181. Posteriorment, Salad prengu el control de la totalitat de Sria, i encara va conquerir Jazira al nord d'Iraq. Per el seu xit ms gran va ser la victria sobre els estats croats a la Batalla de Hattin i la conquesta de Jerusalem el 1187. Salad va morir el 1193, poc desprs d'haver firmat un tractat amb el rei d'Anglaterra Ricard Cor de Lle pel qual retornava al control croat la franja costanera entre Ascal i Antioquia.

Amb la mort de Salad, els seus fills s'enfrontaren per la divisi de l'Imperi fins que el 1200 el germ de Salad, Al-Adil, va aconseguir-ne el control. El mateix procs es va repetir amb la mort d'Al-Adil el 1218, i amb la mort del seu fill Al-Kamil el 1238, per el poder de la dinastia va perdurar.

 Sultanat Aibida d'Egipte (1171-1250).
El 1250 Turan-Shah, el darrer sold aibida d'Egipte, va ser assassinat i substitut pel seu general-esclau mameluc Aibek, que fund la dinastia bahrita. Els aibides es van retirar desprs de la prdua d'Egipte. Alguns reductes contra els mamelucs van resistir a Sria durant 80 anys ms (amb base a la ciutat de Hama), fins que van ser definitivament absorbits el 1334.

 Sultanat Mameluc d'Egipte (1250-1517).

El 1250, la dinastia aibida fou substituda per els regiments d'esclaus mamelucs, que es van expandir rpidament a Palestina, deposant els darrers estats croats i van repellir la invasi mongola de Sria, creant la uni entre Sria i Egipte ms duradora entre la dinastia abbssida i l'Imperi Otom.

 Imperi otom (1299 - 1928).


 Imperi mogol .

L'Imperi mogol es va estendre a l'ndia des del segle XV. Fundat per pobles musulmans de l'sia Central, va durar fins al segle XVIII malgrat les desavinences internes i la resistncia dels senyors locals. La seva capital es va installar a Agra. Sota aquest imperi va florir l'arquitectura religiosa, essent el Taj Mahal la mostra ms reeixida.

L'Islam contemporani .
La majoria de pasos musulmans van patir durant el segle XIX la invasi europea lligada a l'imperialisme, que va portar al naixement de nous Estats, i a la disgregaci de l'Imperi Otom desprs de la Primera Guerra Mundial. L'extensi de la cultura occidental i l'adopci de rgims afins a Europa va provocar el naixement d'un nacionalisme musulm, que lligava independncia i religi. Per aix molts pasos van voler instaurar una teocrcia, com l'Iran o Afganistan. Els enfrontaments amb Israel pel control de Palestina van avivar aquesta forta relaci entre poltica i creena.

 Vegeu tamb .
Imamisme;



 Bibliografia i referncies.

 Las Claves del Mundo Islmico (622 1945)   Emilio de Santiago Simn;
 Histria de l'Islam (600 750 d. J.C.)   M.A. Shaban;
 Histria de l'Islam (750 1055 d. J.C.)   M.A. Shaban;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42817" title="XX Concurs de castells de Tarragona" nonfiltered="1530" processed="1516" dbindex="16621">
El XX Concurs de castells de Tarragona s el concurs de castells que es celebr a la plaa de braus de Tarragona el 3 d'octubre de 2004, organitzat pel Patronat de Castells de Tarragona.

En aquest concurs hi participaren 18 colles, les 4 amfitriones tarragonines ms les 14 millors colles del mn casteller, exceptuant els Minyons de Terrassa i els Bordegassos de Vilanova que declinaren la invitaci.

Els Castellers de Vilafranca es proclamaren guanyadors del concurs grcies de la que va destacar la torre de 8 (neta o sense folre. La Colla Vella dels Xiquets de Valls es mantingu al nivell dels vilafranquins fins que mald en el mateix castell i en l'intent desesperat de 3 de 9 (net o sense folre). La tercera posici l'ocup la Colla Joves, empatada a punts amb els Capgrossos de Matar.

 Colles participants, castells assolits i puntuaci .






 Enllaos externs .
Les nostres imatges de Tarragona, pgina web amb imatges del concurs i de Tarragona, les festes, etc;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42818" title="Llista de concursos de castells" nonfiltered="1531" processed="1517" dbindex="16622">
Aquesta llista presenta tots els concursos de castells de la histria, ordenats cronolgicament:





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42822" title="Rembrandt van Rijn" nonfiltered="1532" processed="1518" dbindex="16624">
 
Rembrandt Harmenszoon van Rijn (Leiden, Pasos Baixos, 15 de juliol de 1606 - Amsterdam, 4 d'octubre de 1669) fou un pintor holands. 

Fill d'una acomodada famlia de moliners, Rembrandt va rebre una educaci molt acurada i fins i tot va arribar a ingressar a la Universitat de Leiden. De totes formes noms arrib a estudiar-hi un any, ja que poc desprs va decidir dedicar-se a la pintura.

Va tenir dos mestres, un a Leiden i un altre a Amsterdam, per fou aquest darrer el que ms el va influir i el que li va transmetre les tendncies italianes ms de moda. Prova d'aix s que les seves primeres obres, com Lapidaci de Sant Esteve, estan molt influenciades per l'estil de Pieter Lastman.

Quan va acabar la seva formaci al 1625 va obrir un taller a Leiden amb Jan Lievens i all el seu estil va anar evolucionant des d'uns inicis de color brillants i gestos exagerats fins a arribar a tenir un gran domini del clarobscur. Aquesta tcnica tan tpica del Barroc s la ms caracterstica de la seva obra, i la que li dna ms fora i personalitat. 

Al 1630 i com a conseqncia de la mort del seu pare es va traslladar a Amsterdam, on s'associ amb el marxant Hendrick van Uylenburgh, a travs de qui va conixer Saskia van Uylenburgh, filla del seu cos Rombertus van Uylenburgh, amb qui finalment es cas. Aquella va ser una etapa de prosperitat econmica i de bona vida, que es va truncar de sobte al 1642 amb la mort de la seva dona . Els problemes econmics es varen anar succeint fins que al 1656 es va veure obligat a subhastar totes les seves possessions. El consol li arrib de la m de Hendrickje Stoffels, que va entrar al seu servei per a fer-se crrec del seu fill Tito i amb qui va mantenir una relaci sentimental, encara que mai es varen casar.

Les dues etapes de la vida de Rembrandt (la prspera i l'adversa) es reflecteixen en les seves obres, i molt especialment en els autoretrats. Mentre que els primers sn alegres i brillants, els dels darrers anys tenen un carcter molt ms ser i fosc, amb una profunditat superior.

Dels nombrosos gneres que va cultivar, el religis i el retrat varen ser els dos en els que ms va brillar el seu talent de mestre del Barroc. La seva especialitat eren els retrats en grup, molt allunyats dels convencionalismes. D'entre les seves obres, destaquen les magistrals Lli d'anatomia del Dr. Nicolaes Tulp i La Ronda de nit.

En les creacions dels darrers anys el pintor manifesta un absolut domini de totes les tcniques i efectes practicats durant anys, amb un estil ms madur. Alguns exemples de les seves darrers pintures sn Jacob beneeix als fills de Josep o La nvia jueva.

A ms, Rembrandt fou un gran dibuixant i un gravador genial, que va deixar prop de 1.500 dibuixos i 400 gravats molt similars a les pintures de l'artista. Totes aquestes sn obres plenament barroques dominades per l'acci, el dramatisme i un realisme derivat de l'observaci del mn que l'envoltava.

 Galeria d'obres .
Autoretrats.

Obres.
Aristtil contemplant el bust d'Homer, 1653, Oli sobre tela, 143,5  136,5 cm, Metropolitan Museum of Art, Nova York;

Enllaos externs.






























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42824" title="Llusa del Regne Unit" nonfiltered="1533" processed="1519" dbindex="16625">


Llusa del Regne Unit, princesa reial i duquessa de Fife (Londres 1867 - 1931. Nascuda a Malbororugh House, la que era residncia oficial a Londres dels seus pares els prnceps de Galles i futurs reis Eduard VII del Regne Unit i Alexandra el dia 20 de febrer de 1867. Els seus avis eren la reina Victria I del Regne Unit i el prncep Albert de Saxnia-Coburg Gotha per via paterna, i per via materna era nta del rei Cristi IX de Dinamarca i de la princesa Llusa de Hessen-Kassel. 

Aquest parentiu la convertia en cosina en primera grau del rei Cristi IX de Dinamarca, del tsar Nicolau II de Rssia, de la tsarina Alexandra de Hessen-Darmstadt, del rei Constant II de Grcia, del rei Haakon VII de Noruega, del rei Guillem II de Prssia, de la reina Maria de Romania i de la reina Victria Eugnia de Battenberg. 

Crescuda bsicament a la finca rural de Sandringham al comtat de Norfolk, va rebrer junt amb les seves germanes, les princeses Victria del Regne Unit i Maud del Regne Unit, una educaci molt limitada per les formalitats del perode victori.

El 27 de juny de 1889 la princesa Llusa es cas amb l'aristcrata escocs Alexandre Duff. Dos dies abans del casament la reina Victria I del Regne Unit l'elev de la categoria de comte a la de duc i li atorg el ttol de marqus de MacDuff amb la qualitat de par del Regne Unit. La parella es cas a la capella privada del Palau de Buckingham. La parella tingu dues filles que arribaren a edat adulta i un fill que nasqu mort:

Lady Alexandra Duff nascuda a Richmond el 1891 i morta a Londres el 1959. Es cas amb el prncep Artur del Regne Unit l'any 1913. L'any 1905 fou creada princesa del Regne Unit de la Gran Bretanya i d'Irlanda amb el grau d'Altesa pel seu avi el rei Eduard VII del Regne Unit.

Lady Maud Duff nascuda a Richmond el 1893 i morta a Londres el 1945 Es cas amb Carles de Carnegie el 1923. L'any 1905 fou creada princesa del Regne Unit de la Gran Bretanya i d'Irlanda amb el grau d'Altesa pel seu avi el rei Eduard VII del Regne Unit.

L'any 1905 fou creada pel seu pare "princesa reial del Regne Unit i d'Irlanda" una distinci que es concedeix a les filles grans del reis britnics. Alhora que concedia el ttol de princeses amb el grau d'altesa a les seves ntes. 

L'any 1911 mentre la famlia navegava amb destinaci a Egipte i passaven per davant de les costes de Marroc, el seu vaixell va naufragar. Malgrat que van sortir illesos del contratemps la salut del duc va quedar greument afectada i un any desprs moria a la ciutat d'Assuan. La princesa reial es convert en duquessa viuda de Fife i el ttol traspass a la seva filla la ja princesa Alexandra Duff.

La princesa reial mor a Londres l'any 1931 a la seva casa de Portman Square ifou enterrada a Windsor. Anys desprs fou trasladada a la capella privada dels ducs de Fife al comtat d'Aberdeen a Esccia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42826" title="OpenBSD" nonfiltered="1534" processed="1520" dbindex="16626">

OpenBSD s un sistema operatiu lliure i multiplataforma semblant a UNIX basat en BSD. OpenBSD s'especialitza en la seguretat i la correctesa. Per aix, els desenvolupadors n'analitzen el codi freqentment i proactiva. El projecte el regeix Theo de Raadt.

OpenBSD es distribueix sota la llicncia BSD, igual que els altres BSD.

 Histria .

OpenBSD s un fork de NetBSD degut a diferncies entre Theo de Raadt i la resta de fundadors de NetBSD.

 Versi actual .

La versi actual, 4.1 (publicada l'1 de maig de 2007), inclou el servidor X.Org 6.9.0, diverses ampliacions a packet filter, els dimoni BGP, el dimoni NTP (OpenNTPD) i el dimoni OSPF (ospfd) que implementa el protocol d'enrutament OSPF . Les eines de gesti de paquets tamb s'han millorat considerablement.

 Seguretat .

En el desenvolupament d'OpenBSD es para especial esment en la seguretat. Per exemple, es van substituir en el codi diverses funcions que operen sobre cadenes --strcpy, strcat, sprintf, vpsrintf-- per unes altres de protegides --strlcpy, strlcat, snprintf, vsnprintf, asprintf-- perqu no eren segures i usar-les podria dur a errors que cressin fallades de seguretat (vegeu Les pgines de man d'OpenBSD per saber-ne ms detalls.) A ms, es va modificar l'enllaador d'OpenBSD perqu mostri una advertncia quan s'emprin aquestes funcions no segures.

La criptografia tamb s especialment important en OpenBSD. Com a mostra, es va substituir el dimoni no segur telnet pel de SSH, OpenSSH, que xifra les dades abans d'enviar-les. Aquest dimoni s una implementaci lliure del SSH. Avui dia l'empren com a substitut de telnet els principals sistemes operatius BSD i la majoria de distribucions de GNU/Linux.

S'han integrat al sistema proteccions contra tot un seguit de fallades de seguretat:

 Desbordament de la pila: El protector contra atacs de desbordament de la pila s activat per defecte al compilador GCC a partir d'OpenBSD 3.3. A la versi 3.4 el nucli tamb inclou aquesta protecci. D'altra banda, OpenBSD/sparc inclou una protecci addicional contra atacs de desbordament de pila, StackGhost.
 Desbordaments de buffer: La versi 3.4 empra l'esquema de gesti de memria W^X com a protecci contra els desbordaments de buffer. W^X (pronunciat w x-or x), que assegura que la memria no s alhora editable i executable.
 Errades de programaci: El compilador inclou un analitzador esttic de dimensions per trobar en temps de compilaci les errades de programaci ms comunes. Es pot protegir el sistema durant l'installaci dels ports emprant Systrace.
 Desxifrat de paraules de pas: L'algorisme que xifra les paraules de pas, derivat del Blowfish, fou dissenyat perqu requereixi clculs intensius i sigui difcil d'optimitzar i accelerar. D'aquesta manera s'espera frustrar els intents de desxifrar les paraules de pas.

 Enllaos externs .

 Pgina web d'OpenBSD ;
 Revista d'OpenBSD ;
 OpenBSD 101 ;





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42828" title="Concurs de castells" nonfiltered="1535" processed="1521" dbindex="16628">
Un concurs de castells s una actuaci castellera regida per unes bases i que recompensa amb premis les colles participants, en funci de la seva classificaci.

Les bases i la classificaci converteixen els concursos de castells en un tipus d'actuaci completament diferent de les actuacions convencionals, que es regeixen per les normes no escrites d'una tradici secular, i que no contempla en principi l'esperit competitiu dels concursos.

El primer concurs de castells, anomenat Concurs regional de Xiquets de Valls es celebr a Barcelona l'any 1902, en el marc de les festes de la Merc.

Tarragona, Vilafranca del Peneds, Valls, el Vendrell, Reus i Torredembarra tamb han acollit concursos de castells en alguna ocasi, per s a Tarragona on el Concurs de castells s'ha consolidat i on se n'han organitzat ms edicions.

La vessant competitiva dels concursos (que per a molts castellers contradiu l'esperit de germanor que hauria d'imperar en els castells), la celebraci en un recinte tancat i de pagament, el fet que els castells noms es valorin segons una taula de punts i que hi hagi d'haver un jurat que els "puntui", i molts d'altres trets especfics dels concursos de castells provoca en certs mbits una polmica important, que porta una colla de primera lnia com els Minyons de Terrassa a renunciar a la participaci i fer-ne bandera, la resta, per l'accepten i preparen el concurs amb ganes i illusi. Val a dir per que el preu de les entrades no cobreix la despesa que suposa l'organitzaci del concurs, que se salda mitjanant aportacions de patrocinadors.

 El concurs de castells de Tarragona .
El concurs de castells de Tarragona es celebra actualment el diumenge del primer cap de setmana d'octubre dels anys parells, a la plaa de braus.

La primera edici se celebr l'any 1932, repetint-se l'any 1933, per no tingu continutat fins l'any 1952 data a partir de la qual es celebraren biennalment tres concursos ininterromputs. Els anys 1970 i 1972 es tornaren a celebrar concursos a Tarragona, per no fou fins el 1980 que es consolid plenament, celebrant-se sense interrupcions fins avui.

Les bases del Concurs de castells de Tarragona determinen una puntuaci concreta pels castells, en funci de la seva dificultat. Els castells carregats puntuen menys que els castells descarregats, i es resten punts de penalitzaci per diferents conceptes (assolir un castell al segon intent, no fer l'aleta, despenjament de menys de tres castellers, etc.). La suma dels tres millors castells d'estructura diferents (no es compatibilitza un 3 de 8 si s'ha carregat un 3 de 9 amb folre) determina una classificaci final, en funci de la qual, les colles reben premis en metllic i una copa pel vencedor. Un jurat vetlla per l'aplicaci correcta de les normes del concurs.

La ponderaci numrica de la dificultat dels castells, les diferncies entre una i altra estructura i la major o menor diferncia de puntuaci entre un castell carregat o descarregat generen a cada edici una polmica recurrent.

Al concurs de Tarragona, organitzat pel Consell Municipal de Castells, hi eren convidades tradicionalment totes les colles del mn casteller, per des de l'edici de l'any 1996, a causa de la quantitat creixent de colles, l'organitzaci convida les quatre colles locals i totes aquelles que han descarregat el 3 de 8 abans de Sant Joan de l'any de concurs, completant el cartell amb les millors colles del mn casteller fins a assolir una participaci de 18 colles. Val a dir que els Minyons de Terrassa declinen aquesta invitaci.

Per aquesta circumstncia, els Nois de la Torre, exclosos del concurs tot i haver-hi participat durant molts anys, organitzaren a partir del 1997 i amb periodicitat biennal el Concurs de Castells Vila de Torredembarra (conegut tamb com el Concur7), on hi sn convidades les colles que es mouen en la gamma de castells de 7 pisos.

 Vegeu tamb .
Llista de concursos de castells;
Llista de concursos de castells de Tarragona;
Taula de Puntuacions Unificada 2006;

 Enllaos externs .
 Concurs de Castells de Tarragona 2008;
 xagatarragona.cat Especial Concurs de Castells de Tarragona;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42832" title="Animelliure" nonfiltered="1536" processed="1522" dbindex="16629">
Animelliure s una comunitat d'aficionats a l'animaci i als mangues japonesos en catal. L'eix d'aquesta comunitat s un frum on els usuaris intercanvien opinions, idees i treballs. Una altra tasca d'Animelliure s distribuir tot l'anime possible en catal entre els seus usuaris.

Altrament tamb diposa d'un grup fansub que subtitula sries i pellcules en japons per a que les puguin gaudir els catalans en la seva llengua.

 Histria .
Animelliure va gestar-se a Spanishare , comunitat p2p, al juny del 2003, davant la necessitat de crear una comunitat per a que els catalanoparlants pogussin reunir-se i distribuir les seves versions d'anime. Es va proposar la creaci d'Animelliure el 18 de juny del 2003, comenant en uns frums de Mi@. 

Posteriorment es va crear un frum amb phpbb2 davant la inestabilitat de Mi@ i actualment, amb diversos canvis de servidors, continua en un frum phpbb2. Tamb es va decidir desenvolupar la comunitat d'Animelliure com una anella de serveis per als seus usuaris, en la que cada secci funcions de forma independent. Donat aix han sorgit diversos/es serveis/seccions d'Animelliure en aquest temps.

Animelliure Fansub va ser creat l'octubre del 2003 per iniciativa de Kanhorta, que ja no s al mateix. El primer llenament va ser la pellcula koreana Wonderful Days el 30 d'octubre del 2003. Actualment segueix subtitolant pellcules, sries i editant mangues.

La Web d'Animelliure es va anunciar el 25 de mar del 2005 desprs d'una llarga gestaci i l'ajuda de la Nuka, membre de Butinet. La web es va crear per a donar cara i ulls a Animelliure i disposar de tots els elinks publicats indexats, aix com enllaos a altres planes de la mateixa temtica, manuals...

El 10 d'agost del 2005 es va anunciar la Rdio d'Animelliure, que es tracta d'un blog.radio, amb les canons que els usuaris d'Animelliure consideren ms indispensables, i aix poguer-les escoltar online.

El 17 d'agost del 2005 es va afegir MangAnimelliure. s una galeria online de tots els mangues no llicenciats a l'estat espanyol que hi ha editats en catal per aficionats.

El 19 de setembre del 2005 es fa crear el WebXat d'Animelliure. El WebXat va nixer arran de la dificultat d'alguns usuaris per a connectar a la xarxa IRC i parlar en viu amb altres usuaris, posant-hi aix soluci.

La ltima incorporaci a la xarxa d'Animelliure ha estat el BBS d'Animelliure el 27 de gener del 2006. El BBS est orientat a que els usuaris puguin compartir de manera fcil i prctica imatges entre ells.

 Enllaos externs .
Pgina d'Animelliure;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42833" title="psilon" nonfiltered="1537" processed="1523" dbindex="16630">

L'psilon (en majscules , en minscules ) s la vintena lletra de l'Alfabet grec. Representa el 400 en el sistema de numerals grec. Deriva del la lletra fenicia vav. Quatre lletres de l'alfabet llat derivaren de l'psilon: V, Y i, ms tard, U i W.

La pronunciaci era /u/ inicialment, per en grec clssic va canviar a /y/ (el so de la u francesa o la  alemanya). En grec modern es pronuncia /i/. En grec antic tenia versions llargues i curtes, per aquesta distinci s'ha perdut en el grec modern. En grec clssic aquesta lletra anava acompayada d'un so aspirat (equivalent a l'hac h aspirada).

L'psilon participava com a segon element en els diftongs decreixents, que han evolucionat de diverses marneres; per exemple desprs d'alfa o psilon es pronuncia /f/ o /v/.

L'emperador rom Claudi propos introduir una nova lletra a l'alfabet llat amb un so aproximat al de l'psilon, per en comptes d'aix la lletra Y que fou adoptada finalment.

El nom de la lletra era simplement  . Va canviar a "u psilon" (en grec,        , "u senzilla") per a distingir-la de l'  , que es pronunciava igual, /y/.

 s .
En fsica l'psilon majscula  denota un mes. Cal escriure-la exactament  per evitar confusi amb la lletra llatina Y, que denota l'hipercrrega.




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42837" title="Utopia" nonfiltered="1538" processed="1524" dbindex="16631">
Utopia significa literalment "el que no s enlloc". El terme va ser inventat per Thomas More, al segle XVI, per descriure una societat perfecta en tots els sentits. La mateixa ciutat que ell descriu s'anomena "Utopia". Aix doncs, utpic designaria all que s ideal -particularment l'ideal de societat humana-, que se suposa mximament desitjable, per que s difcilment assolible."Utpic" equivaldria a "modlic i perfecte".
Les utopies poden referir-se tant al passat com al futur. Les utopies que fan referncia al passat descriuen una edat d'or de la humanitat, durant la qual els humans convivien en pau, no existia el treball ni la propietat privada, estaven lliures de mals i vivien en perfecte harmonia amb la naturalesa. Aquest tipus d'utopia ha tingut la seva expressi en mites populars i en relats literaris. Tanmateix, al llarg de la histria s'han presentat tamb molts altres exemples de societats utpiques :
la Repblica de Plat, una societat perfecta governada pels ms savis; la ciutat de Du  de sant Agust, on el pensador cristi proposa una societat basada en l'amor a Du; la ja esmentada Utopia de Thomas More, etc. Totes elles presenten models de societat/Estat ideal (sense propietat privada, sense desigualtats socials, sense injustcies...). Els autors d'utopies sn conscients de la dificultat que implica portar a terme els seus plans, per tots ells se senten insatisfets amb la societat de la seva poca i els mou un profund desig de renovar-la.

La utopia s'ha d'entendre, doncs, com a pensament idealitzat, no com a pensament impossible i quemric. Per aix, la primera funci de la utopia s criticar lstatu quo, aix s, la situaci social en qu hom viu.Contra el realisme poltic, la utopia representa la no conformitat amb all existent i l'inters per millorar-lo, sovint a travs d'un canvi radical. La diferncia entre "all que s" i "all que hauria de ser" marca el terreny de la utopia. Des d'aquest punt de vista, la utopia realitza un funci dinamitzadora en tota societat. La utopia es constitueix en un important factor de canvi social.

Sovint els utpics sn acusat pel poder establert de ser uns visionaris, i per aix es diu d'ells que sn cecs davant la realitat humana. Tamb s'ha dit que tot pensador utpic porta dintre seu un dictador, ja que no s capa d'entendre un mn millor que el seu i, en conseqncia, estaria disposat a aconseguir-lo i imposar-lo de forma violenta si fos necessari. Finalment, tamb s'ha posat de relleu que un esperit utpic portat a la prctica s'aniquila a si mateix perqu, assolida la societat perfecta, ja no seria possible cap altre plantejament, ni canvi, ni progrs.

En resum, el pensament utpic es presenta com una teoria capa de modificar la realitat social existent, amb fora per influir sobre els esdeveniments socials. En aquest sentit, la utopia va lligada a l'aspiraci irrenunciable dels humans a una vida feli. I en aix radica precisament el seu valor.

La utopia preveu un final feli, una evoluci cap a un futur millor, en contra de la distopia, que preveu un futur apocalptic.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42839" title="Colla dels Xiquets de Valls" nonfiltered="1539" processed="1525" dbindex="16632">


La Colla dels Xiquets de Valls, popularment coneguda com la Barreja, va ser una colla castellera, nascuda l'any 1939, de la fusi forada per les autoritats franquistes de les dues colles vallenques anteriors: la Colla Nova dels Xiquets de Valls i la Colla Vella dels Xiquets de Valls.

El color de la camisa d'aquesta colla no era uniforme, ats que cada casteller conserv la camisa de la seva colla de procedncia: vermell per la Nova i rosat per la Vella.

La direcci de la colla qued en mans dels antics integrants de la Nova, amb en Ramon Barrufet "Blanco" com a mxim responsable.

La colla es proclam vencedora de les edicions del concurs de castells de Valls (1941) i del concurs de castells del Vendrell l'any (1945).

L'any 1947, un grup de castellers de l'antiga Colla Vella, disconformes amb el lideratge d'en Blanco,  el seu cap de colla, s'escindiren de la Barreja per recuperar la seva antiga colla, i retornar aix a Valls la seva tradicional dualitat castellera. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42842" title="Amrati" nonfiltered="1540" processed="1526" dbindex="16633">
L'Amrati fou un perode cultural predinstic egipci, que ve del llogaret d'Al-Amrah, proper a Abidos. Els jaciments trobats sn tots de l'Alt Egipte i no n'hi ha cap del Baix Egipte (Delta del Nil).

El primer jaciment fou el de Naqada i per aix el perode s ms conegut com a Naqada I (estadis a, b, c i d). De fet, el terme amrati correspon a la cronologia establerta per per l'egiptleg britnic William Flinders Petrie que va explorar Naqada el 1894, mentre que el terme Naqada I correspon a la cronologia establerta per Werner Kaiser el 1957, que s'usa actualment i que ha estat adaptada per autors posteriors.

L amrati segueix la tradici de la cultura Badariana (o Badari), igual com aquest va ser continuador del Tasi.

En aquest perode els egipcis vivien de la caa i la pesca, i encara no estaven prou condicionats els camps de cultiu. La caa de l'hipoptam va agafar ms tard un significat religis que potser derivi del perode amrati.

Foren molt utilitzades les paletes per triturar la pasta, i en aquestes paletes apareixen els primers signes jeroglfics que es devien originar en aquest perode. El material emprat fou molt sovint el slex, amb ganivets de retocs mltiples. Tamb s han trobat objectes d obsidiana, que, per no existir a Egipte, van haver de ser importats. Les esttues representen homes barbuts amb estoig fllic, model relacionat amb els libis.

Els jaciments principals sn Naqada, Ballas, Huh, Abidos, Mahasna, i Hemamiyeh, tots vers l'Egipte Mitj i part de l'Alt Egipte.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42845" title="Concurs de castells de Valls 1941" nonfiltered="1541" processed="1527" dbindex="16635">
El Concurs de castells de Valls es celebr al Camp del Casinet de Valls, el 26 d'octubre de 1941, en el marc de la festa major de Santa rsula.

Hi participaren les tres colles resultants de la unificaci forada pel rgim franquista de les colles  castelleres de Valls, el Vendrell i Tarragona, liderades per en Ramon Barrufet el Blanco, en Jan Julivert i l'Esteve Pomerol respectivament.

La Colla dels Xiquets de Valls i els Nens del Vendrell empataren a 900 punts, grcies a una maniobra del cap de colla vallenc, que va fer suspendre el concurs quan els vendrellencs anaven a provar un nou castell. Aix, els de Valls carregaren el 5 de 7 i el 3 de 7 aixecat per sota, mentre que els vendrellencs carregaren el 5 de 7 i el 2 de 7. Per la seva banda, els Xiquets de Tarragona descarregaren el 3 de 7 i ocuparen la tercera i ltima posici.

Segons els criteris actuals de puntuaci, els Nens del Vendrell s'haurien proclamat guanyadors del concurs pel valor del 2 de 7, superior al del 3 de 7 aixecat per sota. Malgrat tot, per primera vegada a la histria dels concursos una colla no vallenca encapal, tot i que ex-aequo, la classificaci d'un concurs de castells.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42848" title="Ansietat" nonfiltered="1542" processed="1528" dbindex="16636">

L'ansietat s una reacci instintiva normal d'autoprotecci que es desencadena davant d'una situaci de perill; estimula el nostre organisme impulsant la nostra capacitat d'esfor per lluitar o fugir. Quan l'ansietat ens bloqueja, som davant d'una ansietat patolgica.

Per exemple, davant de les proves d'accs a la universitat un cert nivell d'ansietat s positiu: incita l'alumne a estudiar per anar ms ben preparat, per si el nivell s excessiu, pot arribar a paralitzar-lo i la seva ment quedar en blanc pel pnic que li produeix la situaci.

Hi ha alteracions orgniques que s'acompanyen de simptomatologia ansiosa, com per exemple l'hipertirodisme, l'asma, l'infart agut de miocardi, la malaltia de Parkinson, etc. Tamb s present l'ansietat com a smptoma secundari en molts trastorns de la personalitat: les psicosis maniacodepressives, les depressions agitades, els trastorns dissociatius, els trastorns psictics, etc. L'ansietat s la patologia ms comuna de les persones que acudeixen a l'atenci primria. El DSM-IV descriu els trastorns d'ansietat segents:

La crisi d'angoixa, en la qual la persona t una aparici sobtada i inesperada, sense causa justificada, de pnic. Sent terror i t por de tornar-se boja o de morir de cop i volta. La seva capacitat de raonar es paralitza. Acostuma a durar poc (no ms d'una hora).

Enllaos externs.
Qestionari GAD-7 per la mesura del Trastorn d'Ansietat Generalitzada. ;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42850" title="Framework" nonfiltered="1543" processed="1529" dbindex="16637">
Framework s un terme adoptat de l'angls i equival a entorn de treball o, tamb, marc de treball. Aquest mot forma part de la terminologia tcnica utilitzada en mltiples mbits de l'enginyeria i de l'informtica.

 Framework en el programari .
Inclou tots aquells recursos, la metodologia en la seva disposici i la seva interfuncionalitat que determinin el desenvolupament organitzat d'un projecte de programari. Pot incloure programari de suport, llibreries de codi, llenguatges de programaci, i programari extra que ajudi a desenvolupar i integrar components diversos d'un projecte de programari.

Exemples de frameworks.
 Akelos Framework   Entorn de desenvolupament d'aplicacions Web basat en el patr Model Vista Controlador.
 Apache Cocoon   de l'Apache Software Foundation;
 Apache Struts   de l'Apache Software Foundation;
 Cocoa   d'Apple Computer;
 Eclipse   d'IBM;
 MARF   un entron de codi obert escrit en Java per a  udio/parla/veu i processament de llenguatge natural.
 Microsoft .NET   de Microsoft;
 PRADO   Un entorn per a desenvolupament d'aplicacions web PHP utilitzant  programaci orientada a objectes.
 RIFE    Un entorn de codi obert per a desenvolupament d'aplicacions web PHP utilitzant  Java.
 Zope   un servidor d'aplicaionsbasat en Python.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42852" title="Sistema educatiu de l'Estat espanyol" nonfiltered="1544" processed="1530" dbindex="16638">


El sistema educatiu actual a Espanya, segons la LOGSE, classifica els ensenyaments en: rgim general (educaci infantil, educaci primria, educaci secundria obligatria (ESO), batxillerat, formaci professional de grau mitj i de grau superior) i rgim especial (ensenyaments artstics i d'idiomes). L'ensenyament s obligatori entre els sis i els setze anys.

Educaci Infantil. 
Estructura.
Dos cicles educatius de tres cursos acadmics cadascun, que s'anomenen: 
Llar d'Infants (0-3 anys). ;
Parvulari (3-6 anys). ;

Educaci primria.
Estructura.
Tres cicles de dos cursos cadascun: 
Cicle inicial (6-8 anys).
Cicle mitj (8 -10 anys).
Cicle superior (10-12 anys).

Educaci secundria. 
Estructura.
Dos cicles de dos cursos acadmics cadascun:
1r Cicle  (12 -14 anys).
2n Cicle (14-16 anys).
En acabar l'ESO l'alumne t diferents  opcions:
Cursar els cicles formatius de grau mitj.
Accedir al Batxillerat.
Incorporar-se al mn del treball (perqu ja t l'edat mnima per a accedir-hi).

Batxillerat. 
Estructura.
Consta d'un cicle de dos cursos acadmics (16-18 anys) dividit en modalitats:
Arts.
Cincies de la naturalesa i la salut.
Humanitats i Cincies Socials.
Tecnologia.


Modalitats.
En acabar: Pot accedir al batxillerat convalidant a ms determinades matries o incorporar-se al mercat laboral Matries comunes (30 crdits) (en tots els batxillerats).

A Catalunya, Illes Balears i el Pas Valenci, llengua i literatura catalana; a Euskadi i Navarra, llengua i literatura basca i a Galcia llengua i literatura gallega.
Llengua castellana i Literatura.
Llengua estrangera.
Filosofia.
Histria.
Educaci fsica*(noms a primer de batxillerat).
Religi (voluntria).

Modalitat Arts.
L alumne/a tria un mnim de 6 matries de la modalitat que vol cursar (equivalen a 18 crdits). Aquest mnim es completa amb les matries optatives.

Dibuix artstic.
Dibuix tcnic.
Fonaments del disseny.
Histria de l Art.
Imatge.
Tcniques d expressi graficoplstica.
Volum.


Modalitat Humanitats i Cincies Socials.
L alumne/a tria un mnim de 6 matries de la modalitat que vol cursar (equivalen a 18 o 21 crdits). Aquest mnim es completa amb les matries optatives.

Llat.
Matemtiques aplicades a les Cincies socials.
Economia i organitzaci d empresa.
Grec.
Economia.
Geografia.
Histria de l Art.
Histria del mn contemporani.
Histria de la msica.
A Catalunya, Illes Balears i el Pas Valenci, literatura catalana; a Euskadi i Navarra, literatura basca i a Galcia literatura gallega.
Literatura castellana.


Modalitat Cincies de la naturalesa i la Salut.
L alumne/a tria un mnim de 6 matries de la modalitat que vol cursar (equivalen de 21 a 24 crdits). Aquest mnim es completa amb les matries optatives.
Matemtiques.
Biologia.
Fsica.
Qumica.
Cincies de la Terra i del Medi ambient.
Dibuix tcnic.


Modalitat Tecnologia.
L alumne/a tria un mnim de 6 matries de la modalitat que vol cursar (equivalen a 18 o 21 crdits). Aquest mnim es completa amb les matries optatives.
Fsica.
Matemtiques.
Tecnologia industrial.
Dibuix tcnic.
Electrotcnia.
Mecnica.
Qumica.


Optatives.
Sn matries de modalitat o optatives tipificades o b optatives ofertes pel centre docent. L alumne/a ha de completar els crdits necessaris per arribar al total, amb matries de la mateixa modalitat, d altres modalitats, o amb matries optatives, que poden ser tipificades pel Departament d Educaci o ofertes pel centre. Les matries optatives tipificades pel Departament d Educaci sn les que figuren en el quadre segent:
Segona llengua estrangera.
Ampliaci de Matemtiques.
Biologia humana.
Electrnica.
Estada a l empresa.
Esttica.
Expressi vocal.
Formaci laboral;
A Catalunya, Histria de Catalunya.
Informtica.
Literatura universal.
Lgica i Metodologia.
Psicologia.
Simbologia religiosa.
Sociologia.

Formaci professional especfica de grau mitj. 
 
Accs.
Tenir el ttol de Graduat en Educaci Secundria o equivalent o b superar la prova d'accs.

Estructura.
Comprn un conjunt de cicles formatius  que s'organitzen en mduls professionals.
Els cicles formatius estan organitzats en diferents famlies professionals.

Formaci professional especfica de grau superior.

Accs.
Amb el ttol de Batxillerat o mitjanant la prova d'accs (diferenciant si ve de la FP de grau mitj o no).

Estructura.
Comprn un conjunt de cicles formatius  que s'organitzen en mduls professionals.

Ensenyaments per adults. 
L'edat mnima per participar en aquestes activitats s de 16 anys.

Ensenyaments de rgim especial.
Els ensenyaments que comprenen aquest apartat no estan integrats en els nivells, les etapes o els cicles que constitueixen el rgim general.

Tenen la seva estructura i el seu nivell propis, i poden anar des dels ensenyaments elementals fins a estudis equivalents a diplomatura o llicenciatura.

Sn ensenyaments de rgim especial: 

Arts plstiques i Disseny.
Conservaci i Restauraci de bns culturals .
Msica.
Dansa.
Art Dramtic (Teatre).
Idiomes.

Educaci universitria.
Els estudis universitaris s'estructuren en cicles, i prenen com a mesura de la crrega lectiva el crdit.

Estructura i accs.
Estudis de 1er cicle: Accs amb la preinscripci. Son estudis terminals i al acabar s'obt els ttols de Diplomat, Mestre, Arquitecte Tcnic o b Enginyer Tcnic. Tamb permeten l'accs a estudis de 2n cicle. ;
Estudis de 1er i 2n cicle: Accs amb la preinscripci universitria.  La seva superaci dna dret a l'obtenci dels ttols de Llicenciat, Arquitecte o b Enginyer. La superaci del primer cicle de qualsevol d'aquests estudis no comporta l'obtenci de cap titulaci oficial, per pot ser vlida per a la incorporaci a uns altres estudis de segon cicle. ;
Estudis de segon cicle: Accs per mitj d'un primer cicle universitari, o b estant en possessi del ttol de diplomat, arquitecte tcnic, enginyer tcnic o mestre, sempre que aquests estudis s'ajustin a la normativa d'accs per a cadascun dels segons cicles. La seva superaci dna dret a l'obtenci dels ttols de llicenciat, arquitecte o enginyer.  ;
Estudis de 3r cicle: Sn els anomenats programes de doctorat. L'accs ve regulat per la mateixa universitat, per mitj de la Comissi de Doctorat. Cal estar en possessi del ttol de llicenciat, arquitecte o enginyer.

Ttols propis.
Sn estudis no reglats conduents a una titulaci no oficial, reconeguda noms per la universitat que els imparteix. 

Aquests estudis tenen la mateixa estructura que els estudis reglats: per tant, hi ha ttols propis de primer cicle, de primer i segon cicle i de segon cicle. 

Les universitats regulen l'accs als ttols propis i en fixen els preus acadmics. Tamb poden oferir ttols de postgrau no oficials.

Vegeu tamb.
Educaci formal.
Educaci no formal.

Enllaos externs.
 Educaci i formaci a la Generalitat de Catalunya;
 Xarxa Telemtica Educativa de Catalunya;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42856" title="Ray Bradbury" nonfiltered="1545" processed="1531" dbindex="16639">

Ray Bradbury, novellista nord-americ, escriptor d'histries curtes i assaigs, dramaturg, guionista i poeta, va nixer el 22 d'agost del 1920 a Waukegan, Illinois. Es gradu a la universitat de Los Angeles al 1938. Tot i que la seva educaci formal acab aqu, es convert en un "estudiant de la vida", venent diaris a les cantonades dels carrers de L.A. del 1938 al 1942, passant les seves nits a la biblioteca pblica i els seus dies a la impremta. Es convert en un escriptor a temps complet el 1943, i contribu en nombroses histries curtes per a diaris abans de fer-ne una collecci: Dark Carnival, el 1947.

La seva reputaci com a escriptor de coratge i visi s'establ amb la publicaci de Crniques Marcianes el 1950, que descriu els primers intents de la Terra de conquerir i colonitzar Mart, i les conseqncies inesperades. A continuaci vingu L'home illustrat i desprs, el 1953, Fahrenheit 451, la que molts consideren l'obra mestra de Bradbury, una morda acusaci a la censura realitzada en un mn futur en qu la paraula escrita est prohibida. En un intent per salvar la seva histria i cultura, un grup de rebels memoritzen obres senceres de literatura i filosofia a mesura que els llibres sn cremats per l'estat totalitari. Altres treballs inclouen (versions en angls): The October Country, Dandelion Wine, A Medicine for Melancholy, Something Wicked This Way Comes, I Sing the Body Electric!, Quicker Than the Eye i Driving Blind.

En total, Bradbury ha publicat ms de trenta llibres, prop de sis-centes histries curtes i nombrosos poemes, assaigs, i peces de teatre. Les seves histries curtes van aparixer en ms de mil currculums d'antologies de "lectura recomanada" en escoles. 

El treball de Ray Bradbury ha estat incls en quatre colleccions de Best American Short Story (Millor Histria Curta d'Amrica). Va ser premiat amb el premi O. Henry Memorial, el premi Benjamin Franklin, el premi World Fantasy per part de Lifetime Achievement, el premi Grand Master de la Sciencie Fiction Writers of America (Escriptors de Cincia Ficci d'Amrica), el premi PEN Center USA West Lifetime Achievement, entre d'altres. Al novembre del 2000, la National Book Foundation Medal (la Medalla de la Fundaci Nacional del Llibre) per part de la Distinguished Contribution to American Letters (la Distingida Contribuci dels Lectors Americans) va fer una conferncia sobre el senyor Bradbury amb motiu de la cerimnia dels premis 2000 National Book a la ciutat de Nova York.

R.B. mai ha confinat la seva visi a la literatura pura. Ha estat nominat per un Academy Award (pel seu film animat Icarus Montgolfier Wright), i guany un Emmy Award (pel seu gui televisiu de The Halloween Tree). Ha adaptat seixanta-cinc de les seves histries per a Ray Bradbury Theater de la televisi. Va ser el consultor creatiu en el United States Pavilion al New York World's Fair del 1964. El 1982 cre les metfores interiors de la mostra Spaceship Earth al Epcot Center, Disney World, i ms tard contribu a la concepci de la ruta espacial Orbitron a Euro-Disney, Frana.

Casat des del 1947, R.B. i la seva dona Maggie viuen a Los Angeles amb els seus quatre estimats gats. Tenen quatre filles i vuit nts. Maggie mor el novembre del 2003.

Amb ocasi del seu 80 aniversari a l'agost del 2000, Bradbury digu, "La gran alegria de la meva vida ha estat aixecar-se cada mat i crrer a la mquina d'escriure perqu alguna nova idea m'ha vingut. La sensaci que tinc cada dia s molt semblant a la mateixa que tenia quan tenia dotze anys. En qualsevol esdeveniment, aqu estic, amb vuitanta anys, sense sentir-me diferent, ple d'un gran sentit de joia, i content per la llarga vida que se m'ha perms. Tinc bons plans pels prxims deu o vint anys, i espero que m'hi acompanyeu."

 Referncies .

 Pgina oficial de Ray Bradbury;
 ;




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42859" title="I Concurs de castells de Tarragona" nonfiltered="1546" processed="1532" dbindex="16640">
El I Concurs de castells de Tarragona s el concurs de castells que es celebr a la plaa de braus de Tarragona el 2 d'octubre de 1932.

Aquest concurs representa la primera edici dels concursos de castells tarragonins, que malgrat diverses interrupcions, sn els que han assolit consolidar-se i mantenir la continuitat fins els nostres dies.

L'elecci de l'escenari, la plaa de braus, port una polmica important que no ha desaparegut malgrat el pas del temps.

En el concurs del 1932 hi prengueren part les dues colles vallenques i les dues colles tarragonines, ats que les dues colles vendrellenques, Mirons del Vendrell i Nens del Vendrell, renunciaren a participar per motius poltics, malgrat haver-s'hi inscrit previament.

El jurat del concurs va ser presidit pel mestre Pau Casals, gran aficionat als castells.

Assistiren al concurs entre 8.000 i 10.000 aficionats vinguts principalment del Camp de Tarragona i del Peneds, des d'on es va programar un tren especial des de Vilafranca, per poder-hi assisitir.

No obstant aix, els resultats d'aquest primer concurs foren decebedors, ats que les colles tarragonines no estaven a l'alada de les colles vallenques per competir; les colles vendrellenques s'absentaren; i les colles vallenques no assoliren tots els castells que es proposaven, entre ells el 4 de 8.

 Colles participants, castells assolits i puntuaci .



Segons algunes fonts, el 5 de 7 de les colles de Valls serien sengles 4 de 7 amb l'agulla, deixant la puntuaci en 144 i 135 punts per la Colla Vella i la Colla Nova respectivament.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42861" title="Corvus" nonfiltered="1547" processed="1533" dbindex="16641">

Antiga Roma:
Corvus (aparell) o corb, aparell que sortia d'un vaixell rom amb la finalitat d'abordar el vaixell enemic.
Astronomia:
Corvus, vegeu Corb (constellaci);
Biologia:
Corvus, gnere d'ocells que inclou el corb.
Onomstica:;
Corvus, Corv o Corb,  sobrenom de la gens Aqullia i la gens Valria. ;
Luci Aquilli Corv o Corvus,  trib amb potestat consolar el 388 aC;
Marc Valeri Corv o Corvus, magistrat rom.

Zoologia:
Corvus (gnere), gnere que inclou diversos ocells de color negre.
Mantidactylus corvus, espcie de granota endmica de Madagascar.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42865" title="Tasi" nonfiltered="1548" processed="1534" dbindex="16642">
El Tasi o cultura Tasiana es un perode cultural del predinstic egipci, que mostra influencies de la cultura de Maadi i que va precedir a la cultura Badariana. Es prpia del Egipte mitj i Alt Egipte.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42868" title="Gerze" nonfiltered="1549" processed="1535" dbindex="16644">
El Gerze s un perode cultural del predinstic egipci, que se situa aproximadament entre el 3500 aC i el 3200 aC i que compren els diversos estadis de Naqada II.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42870" title="Naqada" nonfiltered="1550" processed="1536" dbindex="16645">


Naqada s el nom que rep una cultura predinstica d'Egipte entre el 4000 aC i el 3000 aC, del nom del llogaret de Naqada, a la vora oest del Nil, 25 km al nord de Luxor. Les primeres excavacions les van fer Sir W. M. Flinders Petrie i James Quibell del Collegi Universitari de Londres, i John Garstang de la Universitat de Liverpool, i van trobar evidncies d una cultura que va fer eclosi vers el 3800 aC i que va tenir una continutat cultural durant gaireb un millenni, arribant fins a Nbia (Hemamein). 

Es divideix en:
Naqada I (Amrati);
Naqada II (Gerze);
Naqada III;

Inicialment la Naqada I fou anomenada cultura Amratiana per Petrie, per Kaiser el 1957 va donar-li el nom de Naqada mentre Amrati s aplicava al perode, per fer ms incidncia en el fet de la continutat cultural entre les tres fases de Naqada.

En egipci antic Naqada s anomenava Nubt, i fou la primera ciutat-estat o confederaci regional que va exercir l hegemonia a l'inici del perode Naqada II (estadis IIa i IIb), hegemonia que desprs va passar a Hierakonpolis (Naqada IIc i IId). Anomenada de vegades confederaci del Nubt se suposa que va iniciar-se ja durant el perode Naqada I com una ciutat estructurada com entitat poltica que per alguna ra, probablement econmica, va esdevenir una important ciutat-estat i va sotmetre per via de la fora o de la persuasi a algunes ciutats menors que a la seva vegada formaven entitats poltiques menys importants. La seva hegemonia cal situar-la no abans del 3500 aC i fins vers el 3300 aC.

Els grecs la van anomenar Ombos i m tard els rabs Tukh. Cal no confondre aquesta ciutat amb la moderna Kom Ombo que fou la clssica Ombos i antigament es va dir Nubt (Ciutat de deu).

A la ciutat hi ha les restes d un temple dedicat a Seth construt probablement per Tuthmosis I, Tuthmosis III, Amenhotep II, i algun altra sobir de l poca. A la ciutat es va trobar el ceptre d'Amenhotep III, avui a un museu de Londres.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42871" title="Benasc" nonfiltered="1551" processed="1537" dbindex="16646">


Benasc (en benasqus, Bens) s una vila i municipi de la comarca de la Ribagora que dna nom a la vall on se situa i la llengua de transici que s'hi parla, el benasqus. 

Geografia.

La vila s travessada pel riu ssera. Constitueix un municipi destacat a la comarca de la Ribagora i s el ms septentrional de la Vall de Benasc; abasta el Parc Natural de Posets-Maladeta i el pic de l'Aneto. 

El seu terme municipal comprn els pobles de Cerler (Sarll) i Ancils (Ansils), el primer d'ells conegut per les seves pistes d'esqu.

Filolgicament s conegut per ser el lloc de trobada del catal i de l'aragons, i parlar-s'hi un parlar de transici anomenat benasqus. Els parlants l'acostumen a anomenar patus.

Tradicionalment ha estat molt allat tant de Frana com de la resta d'Espanya. Abans de la construcci de la carretera del Congost de Ventamillo (entorn  l'any 1916), arribar fins a Graus costava un dia de viatge, que nicament podia ser fet a peu o a cavall, fins a Banhras de Luishon costava ms de 10 hores i una mica menys fins a la Vall d'Aran.

Histria.

Hi ha qui diu que va ser fundada pels romans, que construren uns primers banys d'aigua sulfurosa a la seva actual ubicaci, tot i que aquest fet no est documentat. La referncia documental ms antigua, el Rtul de Benasc, data del 1006 al 1018.

Al segle XI va ser incorporat al Comtat de Ribagora, que acabaria formant part de l'antic Regne d'Arag.

La poblaci ha patit variacions al llarg de la seva histria, arribant a un mxim de 1.750 habitants al 1870 i un mnim de 574 l'any 1970, moment que t lloc un fort xode cap a les grans ciutats a tota la vall. Als primers anys del segle XXI ha tornat a assolir un nou mxim.

 Esdeveniments rellevants .
Al 1660 va partir un fort terratrmol. Els anys 1727, 1834 i 1925 es van produir grans avingudes del riu ssera que van causar nombrosos danys, entre ells la destrucci dels ponts de la vila.

L'any 1858 es va demolir, per Reial Decret, un castell que existia des del segle XIII sobre un tur a l'extrem nord del poble, per por a ser pres pels francesos. 

Durant la Guerra civil espanyola, un incendi va destruir bona part de la vila.

L'any 1939, el Portill de Benasc (2.444 m.) va ser testimoni del dur pas de republicans que fugien a Frana.

Economia.

Tot i que ha girat tradicionalment entorn la ramaderia i en menor mesura l'agricultura, la silvicultura i el contraban (en segles anteriors), a les darreres dcades aquestes activitats s'han redut a nivells anecdtics, sent el turisme l'activitat econmica principal.

Al primer ter del segle XX s'explotava una mina de pirita per sobre de Cerler (Sarll). El producte es baixava en un telefric de ms de 3 km. Les seves restes encara avui es poden apreciar uns 500 metres abans de l'entrada a Benasc.

La creaci i expansi de l'estaci d'esqu de Cerler aix com el creixent turisme de muntanya han impulsat la construcci de nombrosos hotels, edificis d'apartaments, restaurants i comeros.

Esdeveniments i festes.

Festes patronals de San Marsial el 30 de juny. Cerler (Sarll) celebra les seves festes patronals el 10 d'agost (Sant LLoren) i el 29 d'abril (Sant Pere Mrtir). Anciles (Ansils) el 29 de juny (Sant Pere). 

Des del 1981 es fa a l'estiu el Torneig "Open Internacional d'Escacs Vila de Benasc". A ms, des de 1994 funciona a l'estiu el Benasque Center for Science, on cientfics d'arreu del mn tenen l'oportunitat de treballar i intercanviar idees en un entorn agradable.

Llocs d'inters.

Edificis.
Al nucli urb trobem:
L'esglsia de Santa Maria, d'origen romnic (segle XIII);
Palau dels Comtes de Ribagora (renaixentista);
Torre de la Casa Juste ;
Casa Faure;

Muntanyes i glaceres.
El terme municipal de Benasc cont gran part del Parc Natural de Pocets-Maladeta on s'hi troben nombrosos pics de ms de 3.000 metres, agrupats en tres massissos principals:
Masss de la Maladeta. Pics Aneto (3.404 m), Maladeta, Malet, Margalida, Tempestats, Russell, Alba, ...
Masss de Pocets. Pics Pocets (3.375 m), Espades, Sud d'Eriste,...
Masss de Perdiguero. Pics Perdiguero (3.222 m), Royo, Lliterola, Gorgs Blancs,...

Tot i que les glaceres dels Pirineus es troben en recessi a causa del canvi climtic, encara es conserven a la vall de Benasc les majors glaceres pirinenques. En destaquen la Glacera de l'Aneto (amb unes 75 hectrees) i la Glacera de la Maladeta.

Enllaos externs.
Ajuntament de Benasc i oficina de turisme ;
Estaci d'Esqui de Cerler ;
Estaci d'Esqu Nrdic Plans de l'Hospital   ;
Cova d'Alba / Sistema d'Alba (espeleologia) ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42874" title="Dof (constellaci)" nonfiltered="1552" processed="1538" dbindex="16647">
Delphinus redirigeix aqu. Si busqueu el gnere de dofins, vegeu Delphinus.;

Dof (Delphinus, en llat, segons la denominaci de la Uni Astronmica Internacional) s una petita constellaci boreal molt a prop de l'equador celeste.
s una de les 48 constellacions catalogades per Claudi Ptolemeu. 

S'assembla de forma remarcable a un dof, per la qual cosa s fcil de reconixer en el cel.
Delphinus est envoltada per la Guineueta, la Sageta, guila, Aquari, el Cavallet i finalment el cavall volador: Pegs.

Estels principals.

Sualocin (  Delphini).

Sualocin, l'estel   de la constellaci del Dof (que s lleugerament menys brillant que  ), no passa de la magnitud aparent 3,77. Es tracta d'un estel blanc que dna voltes molt rpidament sobre ell mateix (70 vegades ms rpidament que el Sol).

Sualocin s un estel doble: els dos astres que el formen estan a una distncia de 12 ua l'un de l'altre, i la seva rbita dura 17 anys.

Els noms de Sualocin i Rotanev (l'estel  ) tenen un origen poc com: apareixen per primer cop al catleg d'estels publicat per l'observatori de Palerm el 1814, i provenen de Nicolaus Venator escrit a l'inrevs, el nom llatinitzat de Niccol Caccicatore (Caccicatore i Venator signifiquen caador), el director adjunt d'aquell observatori en el moment de la publicaci del catleg.

Rotanev (  Delphini).

L'estel ms brillant de la constellaci del Dof s l'estel  , que es coneix amb el nom de Rotanev des de 1814 (vegeu ms amunt).

Rotanev s un estel doble, compost per dos subgegants de 4,0 i 4,8 de magnitud, allunyats un de l'altre 13 ua per terme mig, i orbitant en 26,7 anys.

Altres estels.

  Delphini s un estel doble on els components estan separats entre 600 i 40 ua.  ,  ,  , i   Delphini formen l'asterisme anomenat el fretre de Job.

Deneb Dulfim (  Delphini), un nom rab que significa la cua del Dof, est situada al final de la constellaci.

R delphini s un estel variable del tipus Mira (constellaci de la Balena) que passa de la magnitud 7,6 a la 13,8 en 285,5 dies.

Taula dels estels de Dof.


Nota: Els valors numrics provenen de les dades obtingudes pel Satllit Hipparcos 


Objectes de cel profund notables.

NGC 6891: Nebulosa planetria de la magnitud 10,5.
NGC 6934: Aquest cmul globular s de la magnitud 0,75.
NGC 7006: a una distncia de un 185.000 anys-llum aquest cmul globular s molt remot, i s de la magnitud 11,5.




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42875" title="Naqada I" nonfiltered="1553" processed="1539" dbindex="16648">

Naqada I fou un perode cultural predinstic egipci, anomenat en conjunt Amrati, que es va estendre de Matmar al Nord fins a Wadi Kubbaniya al sud. El nom li fou donat per Kaiser el 1957 per reforar la continutat amb els perodes segents (Naqada II i Naqada III). Naqada es deia en antic egipci Nubt (Daurada), i polticament fou una de les ciutats, per cadascuna de les existents formava un nucli independent.

Vers el 4000 aC el Badari va donar pas al Amrati, desprs anomenat Naqada I. El canvi es caracteritza per l'estratificaci social, artesania millorada i noves formes artstiques, i es va estendre mes al sud. Les tombes es van fer mes grans junt amb altres de petites i pobres; els establiments foren permanents. La pedra era millor treballada i eren freqents les bifacials; apareixeren tamb elements decoratius; s'han trobat figuretes de cermica i d'ivori. A la cermica va continuar la pintura en vermell per amb dibuixos lineals o geomtrics; es tamb d'aquesta poca l'aparici de culleres, pintes i agulles, per res en metall. D'aquest perode nomes s'ha trobat metall a El Hammamiya i Khattara. A Hierakonpolis es va trobar un forn i una estructura rectangular, que sembla indicar edificis permanents i ben fets mes que una barraca, per poblaci sedentria. 

Les tombes van esdevenir forats ovals amb el difunt enterrat en posici contreta, el cap orientat al sud i mirant a l'esquerra. Sota el cos hi ha sovint una estora, i sota el cap una tela o una pell.

La formaci d'entitats poltiques va comenar a Naqada I. Naqada i altres ciutats van evolucionar cap a poders locals que foren els primers organitzats d'Egipte. Potser la necessitat de collaboraci en l'explotaci agrcola i la importaci de materials, va fer necessria l'aparici de caps. Es creu que una evoluci similar es va donar per la mateixa poca a la cultura de Maadi a la zona del Delta 

Per les seves caracterstiques es divideix en els estadis de Naqada Ia, Naqada Ib, Naqada Ic, i fins i tot (mes discutible) una Naqada Id que alguns situen en realitat dins del perode Naqada IIa. Els perodes Ia, Ib, i Ic incrementen progressivament l'estratificaci social, per desde el Ic s'atura.

L'alimentaci era a base de peix i animals com gaseles; es menjaven cereals com civada, un tipus de moresc, psols i altres.

S'han detectat importacions de Sria, Palestina, Nbia i Mesopotmia; apareixen incls Lapisltzuli d'Afganistan

Persones i animals apareixen enterrats junts a Mahasna, Abadiya, Al-Amra, Gebelein i Hierakonpolis; a Al-Amra alguns enterraments estan acompanyats de cornamentes. Als cementiris s'aprecia una diferncia social en els enterraments. S'han trobat molts cementiris: al N i al B hi ha no menys de 112 tombes. Al final del perode l'estratificaci social s'aprecia al cementiri T, que sembla correspondre a l'lite, amb poques per riques tombes; a Abadiya es va trobar una tomba (B101) amb fora cermica amb la pintura d'un antlop, sis boles d'argila blanquejada (una guarnida amb ziga-zagues), un model d'hipoptam, polseres i tres dents de marfil de l'hipoptam. 

Entre els llogarets excavats hi ha el de Hemmamiya, que es tpic, amb 9 estructures circulars enfonsades en part a terra, amb restes d'haver estat una llar i altres rees d'emmagatzemen 

Hierakonpolis (Nekhen) apareix tamb en el perode de Naqada I per fou mes important als perodes segents, i es creu que estava ben situada pel comer amb Nbia i propera al Desert Oriental.

Abidos, que ser important al perode Naqada III, conserva un cementiri del perode Naqada I amb signes d'estratificaci social. 
La tomba U-502, del final del perode, es d'un infant prematur amb molta cermica i vuit figures femenines i tres de masculines, el que es lliga amb l'establiment del sistema hereditari.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42876" title="Parc Natural de Pocets-Maladeta" nonfiltered="1554" processed="1540" dbindex="16649">
El Parc Natural de Pocets-Maladeta fou declarat Parc per Llei la 3/1994, del 23 de juny, de les Corts d'Arag, amb la finalitat de preservar els seus valors naturals, vegetaci, flora i formacions geomorfolgiques. Comprn una extensi de 33.267 hectrees dels termes municipals de Benasc (Bens, en parla benasquesa), Gistain (Chistn), Montanuy, Sanc i Sant Joan de Pla. 

s el parc amb major nombre de cims per sobre dels 3.000 metres. La seva altitud va des dels 1.500 metres al fons de la vall als 3.404 metres del cim de l'Aneto. Hi destaquen les tretze glaceres, amb prop de 350 ha., en els massissos Pocets, Perdiguero i Maladeta. Dins o a prop del Parc hi ha ms de 95 llacs d'origen glacial de distintes dimensions i caracterstiques. En destaquen Cregenya i Batisielles. s el refugi de ms de 10 espcies animals (mamfers i aus) i d'una trentena d'espcies vegetals de gran inters biolgic. 

El Centre de Visitants del Parc es troba a Benasc.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42877" title="Naqada II" nonfiltered="1555" processed="1541" dbindex="16650">

Naqada II fou el nom del perode cultural predinstic egipci, conegut en conjunt com a Gerze (de la localitat de Al-Gerzeh, a la regi de Fayum) que va del 3500 aC al 3200 aC. Es divideix, seguint a Kaiser, en els estadis Naqada IIa, Naqada IIb, Naqada IIc i Naqada IId.

Deriva del Naqada I o Amrati i els llocs han estat trobats a la mateixa rea, principalment a l'Alt Egipte. Es caracteritza per una evoluci de les practiques funerries, amb menys enterraments, poca variaci en el seu tipus i en la forma del sepulcre, increment dels enterraments rics amb mesura i disseny, enterraments gaireb exclusius per una sola persona, per els enterraments mltiples en ms nombre que a Naqada I; apareix el tat ajustat al cos i als elements que l acompanyen; es troben alguns ganivets amb els difunts. Els cementiris continuen essent a terra, i els dels rics estan separats dels altres. La cermica canvia d estil amb noves decoracions, el treball de la pedra es millora; aparici de joies i or i plata; figures femenines, amulets, ms productes d importaci (Palestina, Mesopotmia) i desaparici dels trets semblants a la cultura de Maadi (a l'estadi IIc).

En els estadis IIa i IIb s incrementa la poblaci, apareixen noves tcniques, sorgeix l especialitzaci i es millora l estructura social i la qualitat dels elements sigui de pedra, marfil o cermica. L enterrament encara s semblant a Naqada I.

En els estadis IIc i IId la cultura s expandeix sobretot cap el Baix Egipte on provoca la desaparici de la cultura de Maadi. Els assentaments de Buto, Sedment, Harageh, Abusir el Maleq i Minshat Abu Omar deixen de tenir elements d aquesta cultura i, o b desapareixen o b sn substituts per elements de la Naqada II. Les teories modernes suggereixen que la cultura Maadi, dins la seva prpia evoluci, podria haver arribat a un grau similar a la de Naqada, sense precisar una influncia directe, per els contactes estan acreditats. L expansi de Naqada II va arribar tamb al Sina i al sud de Palestina (Ain Besor, Tel Erani, Azor). Les influncies externes venen d'Uruk, Jamdat Nasr, Tell Judeidayh, Biblos i Megiddo. El Lapisltzuli, procedent de Mesopotmia, apareix molt sovint a Naqada II.

En aquest perode s establiren verdaderes ciutats estats, si b alguns llocs van conservar la seva independncia com a entitats poltiques menors. De les excavacions els experts dedueixen que Nubt (Naqada) fou sobrepassada en poder per Hierakonpolis. El mite dinstic de la lluita entre els dus Seth (que fou el du de Naqada) i Horus (el du de Hierakonpolis) podria indicar aquest fet. El procs sembla que fou general i les comunitats ms riques i poderoses es van imposar, b per voluntat o b per conquesta, a les petites. Les causes ms probables, potser a vegades una barreja d algunes, podrien ser l activitat militar, les migracions de poblaci des el desert oriental, les noves rutes del intercanvi comercial amb sia, el compartir recursos, els matrimonis entre famlies dirigents i altres. No s descarta que alguns estats menors de fet continuessin existint per com a dependncies d un estat major, i que fossin el nucli dels futurs noms.

La societat es va desenvolupar amb ms expressions artstiques i idees. Apareixen els signes precursors dels jeroglfics. La tomba 100 a Hierakonpolis, d un cap, molt rica en comparaci amb anteriors, mostra l estratificaci social; d aquest perode s el primer temple tamb a Hierakonpolis, que demostra l establiment d idees religioses.

L economia continua essent agrcola i ramadera amb increment del comer. Alguns animals foren domesticats com les ovelles, les cabres, els porcs i els gossos. El Nil ja s irrigava per mitjans naturals en aquest perode, amb les crescudes de l'agost i setembre.

Principals indrets de la cultura Naqada II a l'Alt Egipte: 

Mahansa;
Nubt (Naqada);
Hierakonpolis;
Abidos;
Elefantina;

Principals indrets de la cultura Naqada II al Baix Egipte:

Merimda;
El Omari;
Maadi;
Tell el-Fara in (Buto);
Sais ;
Minshat Abu Omar;
Kafr Hassan Dawood;
Tell el-Farkha ;
Al-Gerzeh;
Abusir el-Maleq;
Harageh;
Tura;

Al Baix Egipte la principal excavaci s Algara, a la regi a l'est de Fayum, que correspon al Naqada IIc i IId, i que va donar el nom inicial a Naqada II en les exploracions de Petrie. Cont 288 tombes de les quals 249 estan senceres. Tamb s important Tell el-Fara'in (Buto) que conserva trets de la seva identitat anterior en el Naqada II que persistiran fins el Naqada III. El lloc de Harageh al sud-est de Lahun, va ser excavat abans de la primera guerra mundial i s hi van trobar bastants cementiris del IIc i IId. A Tura, que fou un establiment petit a la part est del riu a 9 kms al sud de El Caire i a 2 Kms de Maadi, tamb es va trobar un cementiri, amb indicis de la presncia de Naqada II per la cermica encara s del tipus de Maadi. Al Delta, el lloc de Kafr Hassan Dawood, recentment excavat, s han trobat tombes del IIc i IId, 40 d elles de personatges suposadament ms importants.

En tots els llocs del Baix Egipte es percep ms o menys clarament la transformaci de la cultura de Maadi per la cultura Naqadiana.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42879" title="Nubt" nonfiltered="1556" processed="1542" dbindex="16651">



Nom egipci antic de la ciutat de Naqada, que fou la clssica Ombos al noms V;

Nom egipci antic de la ciutat de Kom Ombo, que fou la clssica Ombos al noms I.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42882" title="Faium" nonfiltered="1557" processed="1543" dbindex="16653">

Faium o El Faium s el nom aplicat a diversos llocs d'Egipte:

Faium (en rab Madinat al-Fayyum que vol dir "Ciutat de Faium, o simplement Fayum o Fayyum) s una ciutat d'Egipte, al canal de Bahr Yusuf. T ms de 200.000 habitants. Antigament va portar els noms de Shedet o Shedit o Sedt (fou capital d'Egipte durant la dinastia XII), Cocodrilpolis, Ptolemais i Arsinoe. La ciutat est a uns 100 km al sud d'El Caire. Els seus llocs moderns principals sn:
Kiman Faris (tur dels jenets);
Mesquita Penjant;
Mesquita de Qaybey;
Ein al-Silin;



Madinat al-Fayyum s el nom d un muhafaza (districte) d'Egipte del qual la ciutat de Faium n's la capital, amb 1.827 km i uns dos milions d habitants. ;

La regi de la ciutat amb el seu entorn, que fou coneguda tradicionalment com Oasis de Faium (rab Fayyum o Fayum), terme que no era exacte, car les seves aiges derivaven del Nil. ;

El llac a pocs kilmetres es diu ara Birket Qarun, per antigament era el Llac de Faium. En aquest llac el fara Amenemhat III i va fer importants obres, per en anar baixant el nivell es van haver de tornar a fer a l poca Ptolemaica. Tota la regi o comarca a l'entorn d aquest llac, avui en bona part sec, era l'Oasis de Faium, i ha esdevingut a finals del segle XX un lloc principal per les excavacions arqueolgiques, ja que a la zona hi ha temples, pirmides, esglsies cristianes i musulmanes, restes gregues i romanes; s han fet moltes troballes de la cultura de Maadi, i dels perodes Naqada II (que va substituir l'anterior) i Naqada III. 

La regi de Faium, a part del seu patrimoni faranic, destaca pels seus monestirs coptes, els ms importants dels quals sn:

El monestir de l'arcngel Gabriel, el monestir de Sant Samuel o Al-Qalamun, el monestir de la Verge Maria (o Anba Ishaq, s a dir Pare Isaac, Deir Abu Isaac), el monestir de Deir al-Azab; i el monestir de la coloma (Deir al-Haman o Hamman). 

Vegeu tamb les entrades per altres llocs de la regi:

Kom Aushim o Karanis;
Dimai ;
Soknopaiou Nesos;
Qasr al-Sagha;
Qasr Qarun;
Temple de Dionysias;
Abgig;
Obelisc de Senusret I;
Medinet Madi o Narmouthis;
Temple de Renenutet;
Tell Umm al-Breigat  o Tebtunis;
Seila;
Batn I Hrit o Theadelphia;
Hawara;
Pirmide d'Amenemhet III;
Laberint d'Egipte;
Byahma o Biahmu;
Lahun (antic Kahun);
Pirmide de Lahun;



















Text subindexat
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42887" title="Birket Qarun" nonfiltered="1558" processed="1544" dbindex="16656">

Birket Qarun o llac de Karun s el nom rab d'un llac situat a l'oest del Nil, uns cent kilmetres al sud-oest del Caire. T uns 230 km. Est situat per sota el nivell del mar com tota la regi. Esta unit al Nil per un canal.

El llac, molt ms gran al neoltic, va anar baixant de nivell, i est actualment redut a una desena part de la superfcie que tenia fa 10.000 anys. El seu nom antic fou Llac de Moeris.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42889" title="Karun" nonfiltered="1559" processed="1545" dbindex="16658">


Llac d'Egipte, vegeu: Birket Qarun;
Riu d'Iran, antic Pasitrigris: vegeu Riu Karun;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42891" title="Alt Egipte" nonfiltered="1560" processed="1546" dbindex="16659">
Alt Egipte s la part de l'antic Egipte situat ms avall del Delta del Nil i per tant al sud del pas. La lnia imaginaria que talla aquestes dues parts d'Egipte passaria per Maadi. Els seus habitants es coneixen com a han.remmaris, per diferenciar-se dels del Baix Egipte (han.rememhit). 

La ciutats ms importants de nord a sud, foren:

Memfis;
Lisht;
Cocodrilpolis;
Heraclepolis;
Hermpolis;
Licpolis;
Tinis (Abidos);
Denderah;
Coptos;
Tebes (Egipte) (Uest);
Luxor ;
Karnak;
Hieracmpolis (Nekhen);
Elefantina;

























Egipte es dividia en dues rees: Alt Egipte i Baix Egipte; s'anomenaven d'aquesta manera a causa de qu al Alt Egipte hi neixia el Riu Nil i al Baix Egipte hi desembocava.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42892" title="Luar na lubre" nonfiltered="1561" processed="1547" dbindex="16660">
Luar na lubre s un grup de msica folk gallec. Tot i que han passat ms de 20 anys des dels seus inicis, la formaci va adquirir ms ress arrel de collaborar amb Mike Oldfield en una gira i en la nova versi que Oldfield fu de "O son do ar", una can instrumental del grup.

Luar na lubre vol dir Llum de la lluna al bosc sagrat dels celtes.

La discografia del grup s la segent:
O son do ar;
Beira Atlntica;
Ara Solis;
Plenilunio;
Cabo do mundo;
XV aniversario;
Espiral;
Hai un paraso;

Enllaos externs.
Web oficial de Luar na lubre;
Videoclip del grup;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42894" title="Nekhen" nonfiltered="1562" processed="1548" dbindex="16661">
Nekhen s el nom egipci antic per la ciutat anomenada en els temps clssics Hierakonpolis o Hieracompolis (catal Hieracmpolis). El seu nom modern s Kom al-Ahmar (Monticle vermell) prop de la qual el 2005 es va trobar una necrpoli predinstica. Fou capital del noms III del Alt Egipte. Est a uns 650 kms al sud de El Caire entre les ciutats d'Esna (Isna) i Edf (Idf).

Se la coneixia com la ciutat dels falcons perqu el du adorat a la ciutat era el falc (Horus). Va substituir en l'hegemonia a Nubt (Naqada) vers el 3300 aC. Narmer (Nemes) fou sobir de Nekhen abans de ser fara de l'Alt i Baix Egipte. Han quedat a la ciutat algunes restes de temples dels faraons Narmer i Khasekhemui, per al no esdevenir capital de l'Egipte unificat va anar perdent importncia, tot i que fou objecte d'atenci per part d'alguns faraons, i a l'Imperi Nou la capital de la provncia (el noms III de l'Alt Egipte, anomenat Ten o Capella rural) va passar a Nekheb o Eileithispolis (Al-Kab) a la vora oposada del riu, ciutat dedicada a la deessa Nekheb (en forma de voltor). 

A Hierakonpolis es va trobar la famosa Paleta de Narmer, datada el 3168 aC, avui al Museu Arqueolgic d'El Caire, que explica la victria del rei al delta i la unificaci de les terres. Altres troballes destacades foren: la primera esttua humana de mida natural (c. 3000 aC), la primera tomba decorada amb pintures (predinstica); els ms llargs ganivets de pedra (c. 3100 aC), l'esttua de metall ms antiga (corresponent al fara Pepi i datada prop del 2200 aC), la imatge destinada al culte ms antiga del mn (c. 2300 aC), la casa ms antiga conservada (3600 aC), la primera fbrica (c. 3600 aC), el temple ms antic (3400 aC), la primera mmia (3600 aC), el primer pentinat (3500 aC), la primera tomba per un elefant (3500 aC) i altres. Tamb s'han trobat molts altres objectes alguns relacionats amb el culte a Horus, esttues del fara Khasekhemui (c. 2700 aC), joies i cermiques.

Fou explorada en primer lloc per Vivant Denon, membre del cos expedicionari de Napole, el 1798. Quibell i Green hi van ser el 1897; Garstang el 1905 i 1906; De Morgan el 1908; Burton el 1927; Lansing el 1934. Les modernes expedicions segueixen treien a la llum noves troballes.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42895" title="Kom al-Ahmar" nonfiltered="1563" processed="1549" dbindex="16662">




Paraules rabs equivalents a "tur vermell", donat a alguns llocs, especialment a Egipte:

Nom modern de la ciutat de Nekhen (Heracmpolis);
Nom modern de la ciutat d'Hebenu (Teodosipolis);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42897" title="Esna" nonfiltered="1564" processed="1550" dbindex="16664">


Esna ( sne, en antic egipci Iunyt, Ta-senet, i Latpolis) s una ciutat egpcia amb ms de 50.000 habitants, a la vora del Nil, a uns 500 km al sud del Caire. El monument ms important s el temple de Khnum. Tamb hi ha un monestir copte del segle X.

A l'altura de la ciutat el Nil ha de ser recorregut per els vaixells mitjanant unes rescloses.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42898" title="Temple de Khnum" nonfiltered="1565" processed="1551" dbindex="16665">

El Temple de Khnum s un temple grec situat a Esna (Egipte).

El temple construt en  poca ptolemaica sota Ptolemeu VI Filomtor iPtolemeu VII Evergetes II, estava dedicat a Khnum i a Neit i Heka. Noms resta sencera la sala hipstila que mesura 33 x 16,5 metres i t 24 grans columnes. Els texts i imatges gravats son molt importants i donen detalls de les festes de l'any sagrat i de les practiques religioses locals; dos himnes a Khnum estan escrits amb els signes del molt i del cocodril.

Fou descobert per Champollion el 1828, quant servia de dipsit de cot desprs de servir de magatzem durant tot el segle XVIII (fins i tot de magatzem de plvora). Al menys dos temples accessoris que Champollion va veure, van desaparixer posteriorment (en realitat es tractaria de 4 temples dels que noms en va veure 2). L'embarcador de la barca sagrada encara es pot veure a la vora del Nil. L'avinguda que unia el temple amb l'embarcador tamb va desaparixer. Un petit temple s'ha trobat recentment a Kom Mer a uns 12 km al sud.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42899" title="Edf" nonfiltered="1566" processed="1552" dbindex="16666">


Edf (Idf) es una ciutat egpcia a la vora del Nil (part occidental) entre Esna i Aswan. Te vora 50.000 habitants. Se situa a uns 90 km al sud de Luxor.

El seu primer nom fou Wetjeset-Hrw o "El lloc on Horus es alabat". Desprs es va dir Djeba (Ciutat de la retribuci) que en copte fou Etb, d'eon va venir Edf. El lloc fou on tradicionalment es collocava la batalla entre Horus i Set. A partir de la Dinastia V apareix amb el nom de Behdet.

Fou capital del noms II de l'Alt Egipte i fou important ja en el Imperi antic. Era centre de caravanes cap al oasis de Kharga al oest i les mines del desert oriental i costa de la mar Roja al est. Les troballes mes antigues son de la Dinastia III per el lloc devia ser habitat ja abans. Es tradici que Imhotep, el dissenyador de la pirmide esglaonada de Djoser, va fer un temple a Edf dedicat a Horus. Amb la dinastia V tota la regi es va dir Behedet o Behdet i el du fou adorat com Horus Behedet. Del perode de la dinastia  VI es va trobar la tomba d'un dels nomarques de nom Isi "gran cap del noms del tron d'Horus", que vivia mes o menys en temps de Pepi I, que va arribar a ser adorat com un du durant l'Imperi mitj. Amb la dinastia X apareix un sobir de nom Ankhtify, que fou governador del noms III (Ten, capital Nekhen) i es va apoderar de Behdet desprs d'enderrocar al monarca, que es deia Khuy i era aliat dels tebans.

A l'Imperi nou alguns faraons com Ramss II i Shabaka van construir a la ciutat.

En temps grecoromans la ciutat fou anomenada Apollinopolis Magna (Apollonpolis Magna o Apollinpolis Magna, grec                        , llat Apollonos Superioris), ja que Horus era identificat amb Apollo. 



Les principals construccions lgides a Egipte foren el temple d'Isis a Philae, el d'Hathor a Denderah i el d'Horus a Edf, essent aquest el primer que van ordenar construir a Edf. El temple ptolemaic d'Horus es el mes ben conservat d'Egipte i fou anomenat Mesen, El lloc de l'arp, la Casa de Ra, Nedjem Ankh, Gust de viure dins, la Finestra del falc, l'altar d'Horus, i Wetjeset (el lloc d'alabar a du); l'edifici principal fou anomenat Behdeti. La construcci va comenar el 23 d'agost del 237 aC sota Ptolemeu III Evergetes; el 206 aC la construcci es va aturar per una revolta de dos prnceps de la zona de Tebes que es van declarar independents del faraons lgides; finalment el temple fou consagrat per Ptolemeu VII Neofiloptor i la seva dona Clepatra II.

La sala hipstila exterior amb 12 columnes dona pas a la biblioteca, que era a una petita cambra; un altra cambra al oest era dedicada a consagrar als sacerdots; l'entrada a la pronaos obria un llarg tall rodejat per tres  costats de columnes i al sud per un pil amb torres fora altes. La part mes sagrada era l'altar amb una esttua; el santuari era rodejat de 70 cambres i magatzems, un sala de 8 pilars, 2 petites sales, i dos escales. Una capella tenia la barca sagrada; Vuit capelles mes en un corredor que portava fora del santuari eren dedicades probablement als dus principals: Isis, Osiris, Min, Khonsu, Ra, i altres tres. En front del santuari una antecambra, i al est una sala de sacrificis, donant pas a la plaa de la puresa on es vestien les esttues i es rebien els amulets; al oest un altra antecambra era dedicada a Min; la segent cambra en direcci a la sortida era la de les ofrenes i seguia la sala hipstila interior amb dos gran columnes; dos cambres adjuntes servien per un pas interior cap al temple, i per emmagatzemar els tresors; les cambres adjacents al oest eren per fer les ablacions i els olis sagrats, i la cambra sagrada del Nil on es purificava l'aigua del nilmetre exterior. Una sala hipstila de 18 columnes es va afegir al sud aix com unes portes el 57 aC deixant el temple complert.
Si be el temple es complert les dependencies annexes com el llac sagrat, cuines, magatzems, oficines, el lloc dels falcons i altres dependencies van ser eliminats per la ciutat.

Mariette fou el primer que va arribar a Edf el 1860; llavors el temple es feia servir per viure i hi havia estables i magatzems de productes agrcoles. S'havien fets parets de rajoles i algunes parts eren cobertes d'arena. Les feines de conservaci que es van fer van permetre recuperar el temple.

Durant la dominaci romana fou seu de la Legio II Trajana. En el perode cristi fou seu d'un bisbe.

Vegeu tamb.
 Temple d'Edf;


Enllaos externs.
 The Edfu-Project El Projecte d'Edf  ;
 Galeria d'imatges d'una visita al temple d'Edf ;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42902" title="Latpolis" nonfiltered="1567" processed="1553" dbindex="16669">
Latpolis (Latopolis) fou el nom grec de l'antiga ciutat egpcia de Iunyt o Senet (Ta-senet). El nom de Latpolis li fou donat pel peix niltic "lates" que era un peix sagrat que s'enterrava a un cementiri al oest de la ciutat.

Les caravanes que anaven a Nbia (Kush) sortien de la ciutat. Fou en algun moment la capital del noms III de l'Alt Egipte desprs de qu ho foren Hieracmpolis (Nekhen) i Eileithyiaspolis (Nekheb). Al oest de la ciutat es troben dos cementiris de l'poca de l'Imperi nou.

La principal resta faranica de la ciutat es el temple de Khnum  o Knum, en ple centre de la ciutat moderna a 9 metres per sota del nivell de carrer a uns 200 metres del riu construt en poca ptolemaica sobre els fonaments d'un temple anterior de Tuthmosis III.

La ciutat moderna es diu Esna.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42912" title="Temple d'Edf" nonfiltered="1568" processed="1554" dbindex="16674">




El temple d'Edf es un temple dedicat a Horus (el deu falc) construt a l'poca Ptolemaica entre el237 aC i el 57 aC, que es conserva fora be a la localitat egpcia de Edf (en grec Latpolis).

El temple amb unes parets magnifiques amb profusa decoraci de figures egpcies, te un pati interior amb impressionants columnes, i al interior un altar que sembla ser el punt neurlgic del lloc. Tamb hi ha la sala de la barca sagrada noms amb el suport mentre que es pot veure pintada a les parets; aquesta barca utilitzada noms en presencia dels faraons i s unia breument cada any amb la barca de la deessa Hathor del temple de Denderah (Dendara). Com altres llocs, el temple te l anomena t nilmetre, que servia per mesurar la crescuda del riu.



Un fet relacionat amb els Pasos Catalans s la figura d'un egipci armat amb llana que dona mort a un animal, i que s ha interpretat com una representaci antiga de la llegenda de Sant Jordi.

Just al entrar, amb les dues primeres columnes, es troba una esttua d'Horus.

El temple fou excavat el segle XIX per Auguste Mariette. Estava en part tapat per sorra i altra part es feia servir com a cases pels camperols de la zona, que hi tenien fins i tot el bestiar.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42913" title="Nilmetre" nonfiltered="1569" processed="1555" dbindex="16675">

El nilmetre (del grec Nilometer, mesura del riu Nil) s un sistema de medici de la crescuda del riu Nil, basat en els vasos comunicants. Consistia en una columna on es marcava el nivell, i servia per determinar els impostos (si la crescuda era important, la collita era bona i els impostos es podien apujar). El sistema, de manera primria, fou utilitzat a l'Antic Egipte, i en queden restes a alguns temples, com al d'Edf. Ms tard, el sistema fou perfeccionat pels governants rabs del pas (segle IX), amb una obra hidrulica anomenada nilmetre de Roda per haver estat construda a aquesta illa.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42914" title="Baix Egipte" nonfiltered="1570" processed="1556" dbindex="16676">

Baix Egipte s el nom donat antigament a la zona del Delta del Nil. Egipte es dividia entre el Baix i Alt Egipte, amb una frontera imaginaria la lnia de la qual passaria per Maadi. Cap al sud Memfis ja era part de l'Alt Egipte per al nord, les ciutats existents formaven part del Baix Egipte. 

Ambds parts d'Egipte, que probablement no formaven dues unitats, van ser unificades par Narmer (Menes) sobir de Nekhen (que devia tenir l hegemonia sobre tot o la major part de l'Alt Egipte) desprs del 3200 aC. Hi havia nombroses diferncies entre els alts i els baixos egipcis al mn antic. Parlaven diferents dialectes i tenien diferents costums. Moltes d'aquestes diferncies, i les ocasionals tensions que creaven, encara existeixen als temps moderns. Els seus habitants es coneixen com a han.rememhit, per diferenciar-se dels del Alt Egipte (han.remmaris).

En aquell moment el Baix Egipte estava fragmentat en petits estats, i probablement havia estat teatre de guerres entre les ciutat-estats o confederacions de ciutats.

Les ciutats principals del Baix Egipte foren:

Buto;
Sais;
Xois;
Sebennitos;
Mareia;
Mendes;
Magdolum;
Naucratis;
Bubastis;
Avaris (Tanis);
Heropolis;
Helipolis;
Papremis;
Babilnia (El Caire);






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42915" title="Paleta de Narmer" nonfiltered="1571" processed="1557" dbindex="16677">


La Paleta de Narmer va ser trobada per Quibell al 1897 al santuari de la voltor Nekhbet, protectora dels reis del sud, situat a El-Kab, pel que es pensa que fou un present d aquest monarca desprs de la victria sobre el nord. Actualment es troba al museu d'El Caire.

Les paletes sn un dels documents ms antics dels quals es pot conixer la histria d Egipte. Es daten en el perode predinstic, i es troben en les rees d assentament del Gerzense o Naqada II (3600-3200 aC aproximadament), cultura molt estesa que es pot trobar incls en la Baixa Nbia. En un principi la seva funci era la de servir de suport per als pigments, cremes, olis, etc, que s aplicaven al cos, tot i aix era com trobar-les dins d aixovars funeraris o com a ofrenes als temples. Estan elaborades en diferents materials, com la pedra, ivori, fusta, etc, i en elles es plasmaven tant fets mitolgics com reals.

La paleta de Narmer est confeccionada amb esquist verd, segons altres investigadors el material s pissarra, i t unes proporcions de 45 cm d ample i 64 cm d alt i en la seva part ms grossa de 6 5 cm. Les dos cares de la paleta estan decorades, en la seva part superior apareixen dos caps de vaca que simbolitzen, a la deessa Hatubat o a la deessa Hathor. Entre aquestes se situa la fatxada del palau, i en el seu interior es troba el nom Horus del rei, el peix Nar i un cisell, el significat del qual s  Estimat de Nar .

En un dels seus costats apareix el rei amb la corona de l Alt Egipte en actitud de colpejar amb una massa piriforme a un enemic (Uash, segons un jeroglfic), gest que es representar posteriorment en molts relleus, sobretot durant el Regne Nou. Darrere del rei apareix un portasandlies, i en la part superior dreta un falc, que posat sobre sis papirs, agafa amb una de les seves urpes una corda, a l extrem de la qual es troba un presoner subjectat pel nas, la qual cosa ha sigut interpretada com la victria del sobir del Sud sobre el Delta, havent fet presoners o donant mort a sis mil enemics, que tamb apareixen al registre inferior sent xafats pel rei.

En l altra cara es troba el rei marxant sobre Buto, porta la corona roja del Baix Egipte i un vestit ritual, segueix acompanyat del seu portasandlies, per en aquest registre tamb apareixen una altra srie de figures que s han interpretat com el seu primer ministre i quatre portaestandarts, que posteriorment serien coneguts com els Seguidors d Horus o els Dus que segueixen a Horus.  Enfront d ells es troben deu enemics decapitats i una srie de jeroglfics, la interpretaci dels quals, segons Kemp, no es pot portar d un mode fiable. En la part inferior apareix un bou, simbolitzant al rei destruint una fortalesa. El motiu central est compost per dos animals amb cos de lle i grans colls que formaven el recipient per a mesclar els olis. Driotn i Vandier creuen que s un motiu asitic, mentre la idea de Kemp s que expressa certa harmonia amb el fi de contrarestar les representacions blliques. Fernando Olaguer-Feli veu al personatge agenollat com la manifestaci del poble sotms, mentre que la idea que mana dels personatges que marxen al costat del monarca (portaestandarts, portasandlies...) s la del servei i total submissi cap a ell.

Un concepte fonamental de la paleta s el protagonisme total del rei de l'Alt Egipte, ja que als dos costats s el que representa al sud amb claredat, mentre que al Baix Egipte apareix representat per diferents persones, totes elles moribundes, mortes o fetes presoneres.

Fos com fos, la idea ms estesa defensant qui s la figura unificadora del pas s que era Menes, el qual es pot identificar amb Narmer. Per el problema de la unificaci s una altra de les qestions en les que no es posen d acord els estudiosos. En la paleta, el sobir apareix tant amb la corona del Sud com amb la del Nord, per amb cap moment apareix amb la doble corona, la qual cosa es pot interpretar que les representacions que apareixen en ella serien la culminaci d aquest procs, igual que hi ha qui parla d una Reunificaci de les Dues Terres. En aquest aspecte Kees i Sethe creuen que va existir una primera unificaci cap al 3600 aC aproximadament, quan un regnat del Nord, amb capital a Buto, envaeix el Sud, amb capital a Nekhen, unificant el pas, uni que no tardaria a desaparixer, tornant el Sud a convertir-se en independent possiblement cap al final del Gerzense. Alguns estudiosos situen els regnats d Escorp i Narmer en aquesta poca.

En un moment posterior comena un procs d expansi o reconquesta per part de l Alt Egipte, que acabaria amb l inici del Perode Dinstic, igual que la unificaci no seria total, car no desapareix la identitat de cada un dels estats, cosa que fa que en moments de crisi del poder central es tornen a separar en els territoris predinstics. Durant els primers reis encara es produeixen enfrontaments, la qual cosa comporta que hi hagi investigadors que opinen que el veritable unificador del pas seria algun dels monarques de la Primera Dinastia.

Hi ha autors que pensen que no va existir cap regnat al Nord, l nic que hi havia era una srie de petits territoris que equivalen a poques posteriors als nomos o sepaut, cada un d ells amb el seu propi governant. Mesuradament haurien estat conquistats per un estat unificat del Sud. Altres investigadors recolzen aquesta tesis, per li donen un carcter econmic, argumentant que la causa d aquestes conquestes es deu al control de la inundaci del Nil i a l obtenci de metalls, cosa que faria que exists un enfrontament en el Sud, que poc a poc s estengus cap al Nord. 

Finalment, caracterstiques relacionades amb la unificaci d Egipte tamb es poden apreciar en l mbit religis, com pot observar-se en el cas dels mites, sent el ms conegut el d Osiris, on les lluites entre Horus i Set tindrien unes connotacions poltiques amb l intent d uni i domini d Egipte.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42918" title="Museu Arqueolgic del Caire" nonfiltered="1572" processed="1558" dbindex="16678">



El Museu Arqueolgic del Caire actualment anomenat tamb Museu d'Antiguitats del Caire, s un museu egipci amb uns fons arqueolgic egipci de tota primera magnitud. Es troba situat a la ciutat d'El Caire. Depn del Consell Suprem d' Antiguitats, organisme governamental encarregat del patrimoni histric del pas, i que depn a la seva vegada del Ministeri de Cultura. Prop de la porta d accs oneja la bandera del Consell Suprem, que s blava amb el seu smbol al mig, on s identifica al deu Ra.

Tot i que els objectes ms apreciats sn els relacionats amb Tutankhamon (especialment la seva mscara d or) el museu s ple d objectes de totes les dinasties, de la ms variada natura, des d'objectes d s diari a les mmies de faraons i alts personatges. 






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42920" title="Shesmetet" nonfiltered="1573" processed="1559" dbindex="16679">
Shesmetet fou una deessa egpcia representada com una lleona, possible manifestaci de la deessa Sakhmet.

Era la deessa que protegia el naixement del rei i ms tard fou la mare dels morts als papirs funeraris; el seu nom era invocat contra les forces del mal.

Se l anomena Senyora del Punt (la regi de l'encens, a Somlia) el que fa pensar en un origen extern i una posterior adaptaci a la societat egpcia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42921" title="Encens" nonfiltered="1574" processed="1560" dbindex="16680">

L'encens es una goma resina que surt d'algunes plantes arbustives del genere boswllia (Boswellia serrata i Boswellia glabra)  que creixen a les regions meridionals de la pennsula Arbiga i a la costa d'frica Oriental. 

No s segur que sigui la mateixa substncia que s'utilitzava en l'antiguitat i durant temps es pensava que procedia de Juniperus lycia L. Va ser font important de comer, fins al punt de crear-se la ruta de l'encens per al seu transport.
 
La goma s'obt mitjanant incisions al tronc i s olorosa en cremar-se, per de gust agre. S'utilitza per perfums i com a fumigatori. S utilitza en cerimnies, especialment de caire religis, o funerari, en les que fou introdut per contrarestrar la pudor del difunt. 

En temps antics, i en cerimnies de religions on s'oferien sacrificis d'animals als dus, servia per contrarestar la pudor de les vctimes.En el cristianisme primitiu servia per amagar la pudor que feia dins les catacumbes. Posteriorment els grans Senyors del feudalisme es feien precedir de serfs amb encensaris que els perfumaven fins al punt que es distingien les categories nobiliries pel nombre de voltes i encensacions que es donaven. 




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42925" title="Furs" nonfiltered="1575" processed="1561" dbindex="16681">
Els furs sn lleis creades per a constituir com a Naci, Principat o Regne un territori conquerit. Cal destacar dins la Pennsula Ibrica els respectius furs dels territoris de la Corona d'Arag i el Regne de Navarra.

Els furs eren estatuts que documentaven els privilegis i usatges amb que regir la comunitat, donats normalment per monarca, malgrat que no nicament, a les persones que poblaven un poble. Com a resultat el consell del poble era depenent del seu senyor. El primer fur va ser atorgat al comte Ferran Gonzlez de Castrojeriz durant la dcada del 940. Els furs serien el sistema ms utilitzat per repoblar Navarra i ms tard Arag.

Del segle XIII en endavant no es van concedir ms furs ats que la pressi demogrfica havia desaparegut i van ser ideats altres mitjans per colonitzar les terres conquerides. Els furs, que pasaren de ser lleis locals a territorials, van perdurar fins al segle XVIII als regnes d Arag, Valncia i a Catalunya, i fins al segle XIX al Regne de Navarra i les regions feudals de Castella. L abolici dels furs a Navarra seria una de les causes de les Guerres carlines. A Castella, les disputes quant al sistema van ser importants durant la guerra contra Carles I.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42927" title="II Concurs de castells de Tarragona" nonfiltered="1576" processed="1562" dbindex="16682">
El II Concurs de castells de Tarragona s el concurs de castells que es celebr a la plaa de braus de Tarragona el 24 de setembre de 1933.

La Colla Nova dels Xiquets de Valls es presentava a plaa com la gran favorita per guanyar el concurs i no es deix sorprendre pels Mirons del Vendrell que assistien per primera vegada a un concurs de castells. Les colles tarragonines quedaven, una vegada ms, lluny de les colles foranes. Per la seva banda, la Colla Vella dels Xiquets de Valls renunci a participar per desacord amb les bases del concurs, deixant la victria franca a l'altra colla vallenca, en considerar que s'infravalorava el 2 de 7 respecte al 4 de 8.

De fet, aquest concurs present unes bases molt ms estrictes que les edicions d'anteriors concursos i tingu la peculiaritat de premiar econmicament les colles en funci dels castells assolits enlloc del seu lloc a la classificaci. El guanyador tenia la obligaci de fer el 4 de 8, s'impos un color uniforme als castellers de cada colla, es limit el nombre de castellers per colla (150), s'exig un mnim de 5 castells, etc.

Tot i la qualitat dels castells realitzats, la manca de competitivitat entre les colles, la polmica sobre l'emplaament que s'arrossegava de l'any anterior, el mal temps que acompany la diada i el relatiu desencs que supos el concurs anterior, va fer devallar l'inters que despertava el concurs de castells a Tarragona. Per aquesta ra, no s'hi torn a celebrar cap altre concurs fins la dcada dels 50, tot i que altres ciutats s'encarregaren d'organitzar-ne durant aquest perode.

 Colles participants, castells assolits i puntuaci .









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42932" title="Illes del Vent" nonfiltered="1577" processed="1563" dbindex="16683">
Les illes del Vent (en francs les-du-Vent; en tahiti te fenua Ni a Mata i m ) sn el grup oriental de les illes de la Societat, a la Polinsia Francesa. Comprn les illes de Tahit, Moorea, Maiao, Mehetia i Tetiaroa. Totes sn illes altes d'origen volcnic, excepte Tetiaroa que s un atol.

Administrativament el grup forma una subdivisi administrativa de la Polinsia 
Francesa. Amb una poblaci de 184.224 habitants (cens del 2002), concentra el 74% del total del pas, la majoria a Tahit. L'aeroport internacional de Tahit-Faa'a i el port de Papeete sn els principals nusos de comunicacions.

L'expressi "del vent", o "de sobrevent", s una expressi marinera que indica el costat d'on ve el vent, especialment respecte a una embarcaci. Geogrficament s'ha utilitzat per indicar les costes o les illes orientals situades a sobrevent dels vents alisis. Tradicionalment es coneix com a illes de Sobrevent a les illes orientals de les Antilles, i com a illes del Vent a les illes orientals de l'arxiplag de la Societat, encara que tamb es pot aplicar a altres arxiplags.

Inicialment el nom d'illes de la Societat el va utilitzar James Cook pel grup d'illes de Sotavent. Els missioners britnics a Tahit anomenaven a les illes del Vent com illes Georgianes, a partir del nom que va donar Samuel Wallis a Tahit: King George III. A principis del segle XIX es va estendre el nom de Societat per a tot l'arxiplag, diferenciant els dos grups com Windward (del Vent) i Leeward (Sotavent).
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42936" title="Naja" nonfiltered="1578" processed="1564" dbindex="16684">


Naja (en francs Nahuja) s un municipi de l'Alta Cerdanya. Administrativament s una comuna del departament dels Pirineus Orientals.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42938" title="Oceja" nonfiltered="1579" processed="1565" dbindex="16685">


Oceja (amb ortografia tradicional Osseja i en francs Ossja) s un municipi de l'Alta Cerdanya, a la Catalunya del Nord. Administrativament s una comuna del departament dels Pirineus Orientals.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42941" title="Palau de Cerdanya" nonfiltered="1580" processed="1566" dbindex="16686">


Palau de Cerdanya (en francs Palau-de-Cerdagne) s un municipi de l'Alta Cerdanya. Administrativament s una comuna del departament dels Pirineus Orientals.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42942" title="Plans" nonfiltered="1581" processed="1567" dbindex="16687">


Plans (, estndard ) s un municipi de l'Alta Cerdanya. Administrativament s una comuna del departament dels Pirineus Orientals.

Referncies.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42943" title="Perode protodinstic d'Egipte" nonfiltered="1582" processed="1568" dbindex="16688">

El Perode protodinstic, situat generalment entre els anys 3200 i 3000 aC, s considerada la fase final del perode predinstic a Egipte. Es tracta d'una denominaci genrica per referir-se als sobirans egipcis dels quals s coneix el nom i sn anteriors a la dinastia I. Per aquest motiu, el perode protodinstic s conegut tamb com a Dinastia 0; no obstant, el fet de qu es tracti de governants de diferents ciutat-estat o confederacions, sense lligams de cap tipus entre tots ells fa que el terme "dinastia" sigui inapropiat. Es tracta doncs d una denominaci cronolgica dels diversos reis d un perode, ms que d una llista dinstica.

El ms antic fou enterrat a Gebelein i correspon al comenament del perode de Naqada II. Tamb el propietari de la tomba 100 de Nekhen (Naqada IIc), els de la tombes del cementiri T a Nekhen (Naqada IIc i IId), els caps enterrats al cementiri U d'Abidos, (Naqada IId i IIIa), els caps enterrats a la tomba 11 de Nekhen (Naqada IId i IIIa), els personatges de les tombes L24 de Qustul i 137-1 de Seiala a Nbia (Naqada IIIa, o potser Naqada IIIb)

Els governants de la lnia de Tinis o Abidos inclosos a la dinastia 0 foren enterrats al cementiri B, que fou la continuaci del cementiri U. La darrera tomba s la d'Aha. Els segents faraons de la dinastia I i II foren enterrats al cementiri conegut com Umm al-Qa'ab. 

Francesco Raffaele dna una llista cronolgica i geogrfica de tots els serekhs predinstics, alguns sense nom:

Naqada IIIa2, Abidos cementiri U, nom desconegut ;
Naqada IIIa2, Abidos cementiri U, Escorpit;
Naqada IIIa2, Djebel Tjawti , Escorpit;
Naqada IIIb, Abidos, cementiri U, nom desconegut ;
Naqada IIIb, Abidos, cementiri U, nom desconegut ;
Naqada IIIb, Abidos, cementiri U, nom desconegut ;
Naqada IIIb, Abusir al-Melek, nom desconegut ;
Naqada IIIb, Abusir al-Melek, nom desconegut ;
Naqada IIIb, Wadi al-Arish, nom desconegut ;
Naqada IIIb, Wadi al-Arish, nom desconegut ;
Naqada IIIb, Tura SS, Doble Falc;
Naqada IIIb, El Beda, Doble Falc;
Naqada IIIb, El Beda, Doble Falc;
Naqada IIIb, El Beda, Doble Falc;
Naqada IIIb, Tell Ibrahim Awad, Doble Falc;
Naqada IIIb, Sina, Doble Falc;
Naqada IIIb, Adaima, Doble Falc;
Naqada IIIb, Abidos, Doble Falc;
Naqada IIIb, Palmahim, Doble Falc ;
Naqada IIIb, El Beda, nom desconegut;
Naqada IIIb, Tura, Ni-Hor;
Naqada IIIb, Tura, Ni-Hor;
Naqada IIIb, Ezbet al-Tell, Ni-Hor o Narmer;
Naqada IIIb, Tel Malhata, Ni-Hor o Narmer;
Naqada IIIb, Buto, Ni-Hor o Narmer;
Naqada IIIb, Helwan, nom desconegut (podria ser Horus-Ka);
Naqada IIIb, Helwan, nom desconegut;
Naqada IIIb, Helwan, nom desconegut;
Naqada IIIb, Tarkhan, Hatj (Hatj-Hor);
Naqada IIIb, Minshat Abu Omar, nom desconegut  ;
Naqada IIIb, Minshat Abu Omar, nom desconegut  ;
Naqada IIIb, Minshat Abu Omar, nom desconegut  ;
Naqada IIIb, Minshat Abu Omar, nom desconegut  ;
Naqada IIIb, Siali, nom desconegut  ;
Naqada IIIb, Qustul, nom desconegut    ;
Naqada IIIb, Qustul, nom desconegut    ;
Naqada IIIb, Qustul, Pe-Hor;
Naqada IIIb, Adaima, Pe-Hor;
Naqada IIIb, Armant, Pe-Hor;
Naqada IIIb, Armant, Pe-Hor;
Naqada IIIb, ?, nom desconegut;
Naqada IIIb, Nekhen, nom desconegut;
Naqada IIIb, ?, nom desconegut;
Naqada IIIb, Djebel Sheikh Suleiman, nom desconegut;
Naqada IIIb-IIIc, Tarkhan, Djehuti mer;
Naqada IIIb-IIIc, Wadi Qash, nom desconegut;
Naqada IIIb-IIIc, Djebel Tjawti, nom desconegut;
Naqada IIIb-IIIc, Tura, Hedju (Hedjw-Hor);
Naqada IIIb-IIIc, Tura, Hedju (Hedjw-Hor);
Naqada IIIb-IIIc, Delta Oriental, Hedju (Hedjw-Hor);
Naqada IIIb-IIIc, Abidos, Hedju (Hedjw-Hor);
Naqada IIIb-IIIc, Abidos, Iri-Hor (o Ro-Horus) ;
Naqada IIIb-IIIc, Zawiet al-Aryan, Iri-Hor ;
Naqada IIIb-IIIc, Abidos, Iri-Hor ;
Naqada IIIb-IIIc, Tel Lod, Iri-Hor ;
Naqada IIIb-IIIc, Wadi Umm Balad, Hwt Hor o Ni Hor (tamb pot ser Nj-Hor, Hwt-Hor, Ka, Hor Aha);
Naqada IIIb-IIIc, Abidos, Ka  ;
Naqada IIIb-IIIc, Tarkhan, Ka ;
Naqada IIIb-IIIc, Helwan, Ka ;
Naqada IIIb-IIIc, Tel Lod, Ka;
Naqada IIIb-IIIc, Kafr Hassan Dawood, Ka;
Naqada IIIb-IIIc, Adaima, Ka  ;
Naqada IIIb-IIIc, Helwand, Ni Neith;
Naqada IIIb-IIIc, Abidos, Ni Neith;
Naqada IIIb-IIIc, Wadi Mineh, nom desconegut;
Naqada IIIb-IIIc, Tarkhan, Cocodril;
Naqada IIIb-IIIc, Minshat Abu Omar, Ka o Cocodril ;
Naqada IIIb-IIIc, Nekhen, Cocodril o Escorpit;
Naqada IIIb-IIIc, Djebel Sheikh Suleiman, Escorpit (II);
Naqada IIIb-IIIc, Nekhen, Escorpit  ;
Naqada IIIb-IIIc, Wadi Qash, Nar mer ;
Naqada IIIb-IIIc, Abidos, Narmer ;
Naqada IIIb-IIIc, Delta oriental, Narmer ;
Naqada IIIb-IIIc, Coptos, Narmer ;
Naqada IIIb-IIIc, Zawiet al-Aryan, Narmer ;
Naqada IIIb-IIIc, Helwan, Narmer ;
Naqada IIIb-IIIc, Tarkhan, Narmer  ;
Naqada IIIb-IIIc, Halif/Nahal Tillah, Narmer ;
Naqada IIIb-IIIc, Halif, Narmer ;
Naqada IIIb-IIIc, Ezbet al-Tell, Narmer o Ni Hor;
Naqada IIIb-IIIc, Ezbet al-Tell, Narmer ;
Naqada IIIb-IIIc, En Besor Narmer ;
Naqada IIIb-IIIc, Tel Malhata, Narmer ;
Naqada IIIb-IIIc, Tel Lod, Narmer           ;
Naqada IIIb-IIIc, Tell es-Sakan, Narmer ;
Naqada IIIb-IIIc, Tel Erani, Narmer ;
Naqada IIIb-IIIc, Minshat Abu Omar, Narmer ;
Naqada IIIb-IIIc, Buto, Narmer ;
Naqada IIIb-IIIc, Tell Ibrahim Awad, Narmer ;
Naqada IIIb-IIIc, Kafr Hassan Dawood, Narmer ;
Naqada IIIb-IIIc, Nubt (Naqada), Narmer ;
Naqada IIIb-IIIc, Nekhen, Narmer ;
Naqada IIIb-IIIc, ?, Narmer ;
Naqada IIIb-IIIc, Nekhen, Narmer  ;
        
Gnter Dreyer ha reconstrut els possibles noms de sobirans dels segells trobats al cementiri U d'Abidos, a la paleta de Tehenu i als Colossos de Coptos. De vegades ms que el nom el que s identifica s el smbol del regnat. Segons Dreyer, els Colossos tenen gravats el smbols del governants fins a Narmer (el que indicaria que els colossos sn anteriors a Narmer)

D algunes evidncies es pensa que el sobirans de Nekhen van augmentar el seu poder durant el perode Naqada II i potser fins i tot van derrotar militarment a Nubt al comenament del perode Naqada III. El cementiri d'Abidos fou lloc d enterrament des del Naqada I, per els primer serekhs coneguts sn del perode IIIa 

La llista de governants d'Abidos del perode Naqada III (fins a Narmer) tal com fou establerta per Dreyer (no s acceptada totalment) s la segent:

Orix estendard ;
Conxa;
Peix;
Elefant ;
Brau;
Bucranium estendard I?
Cigonya;
Gos ;
Bucranium estendard II   ;
Escorpit I ;
Falc I ;
Min estendard + planta ;
perdut ? ;
Falc II? ;
Lle;
Doble Falc;
Iri-Hor ;
Ka-Hor (Horus-Ka);
Escorpit II (no s ha trobat res d'ell a Abidos);
Narmer;
Hor-Aha;

Els reis dels quals el segell (serekh) ha estat trobat a un altre lloc diferent que el cementiri d'Abidos no s han incls en la llista. Entre aquest podem indicar l'Alt Egipte: 

Pe-Hor (serekh a Qustul);
Ni-Neith-Hor ?
Djehuti-Mer/Falc-cisell;
Hwt-Hor (?);
Horus Ka ;
...-Hor ;
Hat-Hor;
Ni-Hor;
Hedju-Hor (Hediu-Hor);
Cocodril (Horus-Cocodril);
Escorpit II (esmentat per Dreyer a la llista d'Abidos);

Al Baix Egipte alguns sobirans sn assenyalats a la Pedra de Palerm:

...Pu ;
Seka;
Khaau ;
Tiu ;
Tjesh ;
Neheb ;
Uadinar ;
Mekhet ;
 A (nom illegible);



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42944" title="Porta (Alta Cerdanya)" nonfiltered="1583" processed="1569" dbindex="16689">


Porta (, estndard ) s un municipi de l'Alta Cerdanya. Administrativament s una comuna del departament dels Pirineus Orientals.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42945" title="Gebelein" nonfiltered="1584" processed="1570" dbindex="16690">
Gebelein es una ciutat prop de la qual hi ha el lloc arqueolgic de Naga el-Gherira. Es a 29 km al sud de Luxor, i a la riba occidental del riu. El seu nom vol dir "Les dues muntanyes" i deriva del quemtic Inerty o Inr-ti  (les dos roques). El lloc est format per un tur al nord amb un cementiri i un tur al sud amb un temple de Hathor prop del Nil, a una cova contenint un santuari i un mur exterior construt tardiament. La ciutat antiga va prendre el nom de Hathor i es va dir Pr-Hwt-Hr (Per Hathor, o "Casa d'Hathor"), que es va convertir en Pathyris amb els grecs i tot seguit Aphroditopolis (Afroditpolis, ja que Hathor fou identificada amb Afrodita). Tot i aquest culte a Hathor tamb el culte a Sobek, el deu cocodril, era important.

Les excavacions el Museu egipci de Tor van fer nombroses troballes, entre elles algunes del Naqada I datades vers el 4000 aC que es la data en qu s'establ la ciutat. Gebelein fou un centre poltic anterior a Nubt, situat entre Nubt i Nekhen. Tamb s han trobat algunes tombes de caps predinstics. Era un dels quatre centres politics principals de la regi junt amb Nubt, Nekhen i Abadiya.

Una troballa interessant es una estela reial de la Dinastia II construda al mur del temple d'Hathor. La tomba d'Iti, un nomarca i tresorer reial que va governar durant la dinastia XI, es va trobar al cementiri, amb fora objectes molts d'ells de la seva dona Neferu.
Durant l'Imperi mitj  Nebhepetre Mentuhotep va ampliar el santuari del temple d'Het-Hert. El fara s esmentat en algun moment com sA Hwt-Hr nbt iwnt Hwt-Her, Nebet Iunet --  Fill d' Hathor senyora de Denderah en un cartutx. La naos fou consagrada durant el regnat de Sobekemsaf II (Dinastia XVII) . Hathor va continuar essent adorada segons es demostra per troballes posteriors, que demostren que el temple fou restaurat per Tuthmosis III al comenament de la Dinastia XVIII. Una estela dedicada a Hathor es del temps de Seti I.
A la ciutat hi va viure un exrcit mercenari del 150 al 88 aC, segons documents trobats per Giulio Farina. El temple existia encara sota dominaci romana i desprs es va malmetre i es va fer servir com pedrera. Els texts grecs i cristians trobats, dels segles V i VI, constitueixen una evidencia dels atacs dels Blmies a la regi

El lloc fou explorat per primer cop el 1884. El 1891 E. Grebaut i G. Daressy van ser al lloc i van seguir J. Morgan i G. Foucart el 1893, G. W. Fraser i M. W. Blackden el mateix 1893 i  H. de Morgan, L. Lortet i C. Gaillard entre 1908 i 1909. Els objectes trobats van anar a El Caire, Berln i Li (Museu Guimet). El 1910 va comenar les excavacions el Museu egipci de Tor dirigit per Ernesto Schiaparelli, i va seguir el 1911, 1914 i 1920; desprs va seguir Giulio Farina, successor d'Schiaparelli, que hi va ser el 1930, 1935 i 1937; finalment el museu i va tornar el 1990.

Creuant des Gebelein al costat oriental del riu hi ha la necrpoli de Moalla, un petit cementiri amb tombes a partir del primer perode intermedi, algunes de dignataris locals que van assolir el poder en aquell perode.

Prop de Gebelein hi havia una cantera a Dibabia.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42946" title="Abadiya" nonfiltered="1585" processed="1571" dbindex="16691">
Abadiya fou un centre poltic anterior a Nubt, situat entre Nubt i Abidos. S'han trobat algunes tombes de caps predinstics. Pertany al perode Naqada I. Era un dels quatre centres politics principals de la regi junt amb Nubt, Nekhen i Gebelein.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42948" title="Port" nonfiltered="1586" processed="1572" dbindex="16692">


Port, o tamb Port i Pimorent (en francs Port-Puymorens), antigament Portesa, s un municipi de l'Alta Cerdanya. Administrativament s una comuna del departament dels Pirineus Orientals.

Estaci d'esqu.
Compta amb una estaci d'esqu situada a ponent del poble, a recer del Pic de l'Estanyol, tot seguint el Torrent de la Vinyola. Hom preveu que s'acabi unint amb el domini de Grandvalira, a Andorra.

Enllaos externs.

Lloc web de l'estaci















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42949" title="Narmer" nonfiltered="1587" processed="1573" dbindex="16693">
Narmer (Men, Meni o Menes) va ser un fara d'Egipte, llistat com a primer de la I Dinastia. Regnat vers 3150 aC. Probablement va tenir un llarg regnat d'entre 30 i 40 anys (Manet li atribueix 62 anys i la mort per un atac en una lluita contra un hipoptam).

El seu pare podria ser el rei Ka o el rei Escorpit II (vegeu dinastia 0). Es creu que fou el pare d'Aha. Si b tradicionalment es considera l'unificador de l'Alt i Baix Egipte s possible que aix fos un procs ms llarg que es perllongues des d'abans de Menes i fins desprs. Al papir de Tor segueix a Shemsu Hor encara considerat semidu. 

La seva capital podria haver estat Nekhen per la necrpolis s a Abidos. El seu du principal era Jetj-amentiu, representat per una espcie de gos, possible antecessor d'Osiris. Herodot el fa el fundador de Memfis, per ms aviat es tractaria en tot cas d'obres de reconstrucci o de construccions parcials.

Se'n coneixen molts objectes trobats a molts llocs d'Egipte (Nekhen, Wadi Qash, Djebel Tjawti, Coptos, Minshat Abu Omar, Tell Ibrahim Awad, Buto..., fins i tot a Palestina a Tel Erani, Arad, En Besor, Halif o Nahal Tillah...i a Nbia a Kafr Hassan Dawood prop del Wadi Tumilat). La ms famosa s la Paleta de Narmer. En dos llocs apareix amb l'abreviaci Nar, que alguns proposen que s'identifiqui amb un sobir diferent. Fou enterrat a Abidos, tomba B17-18, prop del seu probable fill i successor Aha.

La seva dona fou Neithhotep, probable mare d'Aha, i que pel nom sembla ser originaria del Baix Egipte.

Noms: Narmer o Nar (nom d'Horus), Men, Meni, Menes, Menoete, Mnesis, Men, Mena/Menas i Meni. (nom de Nesut-Biti), nom grec Menes, altres transcripcions: Merinar, Merinari, Mernar, Nar, Narmeru, Narmerta , Narmertau, Narmertaw, Narmertjai, Narbatjai




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42951" title="Seiala" nonfiltered="1588" processed="1574" dbindex="16694">
Seiala (Seyala o Sayala) s una excavaci arqueolgica important de Nbia on s han descobert nombrosos objectes dels perodes Naqada II i Naqada III. Est uns 150 kms al nord de Qustul. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42952" title="Umm al-Qa'ab" nonfiltered="1589" processed="1575" dbindex="16695">

Umm al-Qa'ab (Mare dels pots) s un llogaret d'Egipte on s'assentaven els antics cementiris d'Abidos, situada a un extrem de la vall d'Abidos que els egipcis consideraven la entrada al inframon. Estrictament el cementiri U s fora d'Umm al-Qa'ab pero el B i el sud en sn continuaci.

Abidos fou el lloc d'enterrament dels primers faraons de l'Egipte unificat, i ja abans hi ha enterraments del perode predinstic.

El cementiri predinstic de Al-Amra  fou excavat el 1900 i es van trobar centenars de tombes de totes les fases. Altres cementiris es van trobar a Naga ed-Deir, Al-Mahasna, Mesheikh, Beit Allam i a la mateixa Abidos.

Els cementiris predinstics i dinstics estaven localitzats al desert inferior i es dividien en:

Cementiri U (al nord) amb centenars de tombes i llocs d'ofrenes, cermiques de la cultura de Naqada. La tomba mes important es la U-j (excavada el 1988) que correspon a uns 150 anys abans d'Aha, la qual t dotze cambres que fan uns 7 x 7 metres, contenint molt d'equipament funerari incloent 200 gerres de vi segurament de Palestina i 150 objectes d'ivori. El tat era de fusta per noms quedava alguna resta; tamb hi havia un ceptre d'ivori. Aquest cementiri va romandre el lloc principal dels enterraments de particulars durant l'Imperi mitj i encara s'usava al perode grecorom

Cementiri B (al centre) amb tombes de la Dinastia 0 i alguna de la Dinastia I, i al sud les tombes complexes de sis reis i una reina de la Dinastia I i dos reis de la Dinastia II. Les tombes de la dinastia I mostren restes de focs, i foren saquejades mes d'una vegada. Les tombes identificades son les de Djer o Djet la reina Merneith i Den de la dinastia I, i Peribsen i Khasekhemui de la dinastia II. Algunes d'aquestes tombes tenen altres de subsidiries pels servidors enterrats amb el fara. Tamb hi ha tres tombes de doble cambra atribudes al rei Aha (dinastia 0), Narmer i Ka, i possiblement un altra d'un rei anomenat Iri-Hor. 

La tomba de Khasekhemui es anomenada  Shunet es-Zebib (Magatzem de les moques) i t unes mesures de 70 metres de llarg i una mitjana de 12 metres d'ample. A poc mes d'un km al nord es troba el temple de Khentyamentiu o temple d'Osiris, i en aquesta zona s'han trobat 14 barques sagrades de la dinastia I d'uns 22 metres de llargues.

El cementiri del sud fou una zona dedicada al culte reial; dos complexes ben conservats corresponen a Sesostris II (Dinastia XII) i Ahmose I (Dinastia XVIII). Aquest darrer va construir aqu una petita pirmide. Algunes restes s'han trobat prop de la pirmide i complex funerari representant escenes de la lluita contra els hikses (grups armats asitics,  el rei hikse, i Avaris la capital del hikses apareixen als fragments)



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42954" title="Sallagosa" nonfiltered="1590" processed="1576" dbindex="16696">

Sallagosa (en francs i oficialment Saillagouse) s un municipi catal de la comarca de l'Alta Cerdanya, a la Catalunya del Nord. Administrativament s una comuna francesa del departament dels Pirineus Orientals. s la capital del cant de Sallagosa.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42955" title="Djebel Tjawti" nonfiltered="1591" processed="1577" dbindex="16697">
Djebel Tjawty (Gebel Djauti), s un lloc del desert occidental de Tebes (Luxor) on s han trobat uns grafits que fan referncia al perode predinstic egipci.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42956" title="Mariano Rajoy Brey" nonfiltered="1592" processed="1578" dbindex="16698">

Mariano Rajoy Brey ( Santiago de Compostella, Galcia 1955 ) s un poltic espanyol, diverses vegades ministre durant les VI i VII legislatures i actual lder de l'oposici al Congrs de Diputats.

Biografia.
Va neixer el 27 de mar de 1955 a la ciutat gallega de Santiago de Compostella, nt d'un dels redactors de l'Estatut de Galcia de 1936 que va ser apartat de la docncia universitria per la dictadura franquista fins a l'inici de la dcada del 1950 i fill del President de l'Audincia Provincial de Pontevedra, ciutat on va crixer.  

Va estudiar dret a la Universitat de Santiago de Compostella, en la qual es va llicenciar. Posteriorment aconsegu esdevenir funcionari de l'Estat al guanyar les oposicions a Registrador de la Propietat, sent destinat a Padrn, Villafranca del Bierzo i Santa Pola.

Poltica gallega (1981-1991). 
Afiliat a Aliana Popular (AP) va ser escollit diputat al Parlament de Galcia en les primeres eleccions autonmiques gallegues, celebrades el 20 d'octubre de 1981, sent nomenat el 1982 director general de Relacions Institucions de la Xunta de Galcia.

En les eleccions municipals del 8 de maig de 1983 va ser triat,, regidor de l'Ajuntament de Pontevedra, i l'11 de juny de 1986 va ser nomenat President de la Diputaci Provincial de Pontevedra, ocupant aquest crrec fins el juliol de 1991.

En les eleccions generals del dia 22 de juny de 1986, va obtenir un esc al Congrs de Diputats com a cap de llista per la provncia de Pontevedra, encara que va renunciar al novembre del mateix any per esdevenir vicepresident de la Xunta de Galcia desprs de la dimissi de Xos Luis Barreiro i la resta dels consellers, crrec que ocuparia fins a finals de setembre de 1987. 

En el congrs extraordinari del partit del mes de maig de 1988 va ser nomenat secretari General d'Aliana Popular a Galcia. 

Al gener de 1989 Aliana Popular es va refundar creant un nou partit, el Partit Popular (PP) sent nomenat president Manuel Fraga Iribarne, alhora que Rajoy fou nomenat membre del Comit Executiu Nacional i diputat per Pontevedra, sent reelegit el 1993. 

El 4 de setembre de 1989 Jos Mara Aznar, fins en aquell moment President de Castella i Lle), va ser escollit candidat a les eleccions generals, a proposta del propi Fraga i a l'abril de 1990, Aznar es va convertir en president del Partit Popular i Rajoy va ser escollit membre de l'Executiva Nacional i sotssecretari general del PP. Desprs de les eleccions autonmiques de 1989 va ser novament escollit diputat per Pontevedra i va presidir la "Comissi de Control Parlamentari de RTVE". 

Poltica espanyola (1989-2004).

En les eleccions del 6 de juny de 1993 el Partit Popular es va consolidar com a primera fora de l'oposici i Rajoy va renovar la seva acta de Diputat per Pontevedra. 

En les eleccions generals del 3 de mar de 1996 el Partit Popular va vncer amb 9.716.006 vots, sent Aznar proclamat President del Govern amb el suport de PNB, CIU i Coalici Canria i Rajoy va renovar per tercera vegada el seu esc al Congrs, desprs d'haver dirigit aquesta reeixida campanya electoral. En la formaci del primer govern d'Aznar Rajoy fou nomenat Ministre d'Administracions Pbliques, per la qual aprov la Llei d'Organitzaci i Funcionament de l'Administraci General de l'Estat (LOFAGE).

Al gener de 1999 Rajoy va deixar el seu crrec a ngel Acebes i va substituir a Esperanza Aguirre al capdavant del Ministeri d'Educaci i Cultura, crrec des del qual aprov nous plans d'estudi de la Formaci Professional. 

En les eleccions generals de 2000 Rajoy fou novament l'escollit per dirigir la campanya electoral, eleccions en les quals el Partit Popular va aconseguir obtenir la majoria absoluta enfront del PSOE liderat per Joaqun Almunia aconseguint 10.321.178 vots, la xifra de sufragis ms alta fins al moment aconseguida per un partit poltic. En la formaci del segon govern d'Aznar Rajoy fou nomenat Vicepresident Primer i Ministre de la Presidncia.

Al febrer de 2001, desprs de la fallida treva d'ETA de 1999, va ser nomenat Ministre de l'Interior en substituci de Jaime Mayor Oreja, candidat a lehendakari en les eleccions autonmiques al Pas Basc. Com responsable d'aquest ministeri va impulsar la poltica antiterrorista contra ETA, el Govern va aprovar el projecte de llei d'associaci (juny de 2001), es va aprovar el Reglament que desenvolupava la llei d'Estrangeria (juliol de 2001) i l'avantprojecte de Llei de Prevenci del Consum Indegut de Begudes Alcohliques (maig de 2002). 

Al gener de 2002 va ser reelegit sotssecretari general del partit en el XIV Congrs i al juliol Rajoy va cessar com a Ministre d'Interior, sent substitut per ngel Acebes per assumir la cartera de Portaveu del Govern i, novament, la del Ministeri de la Presidncia. Com a portaveu va haver d'afrontar al desastres del Prestige i el suport incondicional d'Aznar a George W. Bush durant la Invasi de l'Iraq de 2003. 

El 30 d'agost de 2003 va deixar els crrecs anteriors al ser proposat per Jos Mara Aznar com a Secretari General del PP i candidat a la Presidncia del Govern, esdevenint el nou lder del partit desprs del XIV Congrs del Partit Popular. 

En les eleccions generals realitzades el mar de 2004, just desprs dels atemptats de l'11 de mar a Madrid i els posteriors successos derivats dels mateixos, fou derrotat per lder socialista Jos Luis Rodrguez Zapatero per una diferncia de gaireb 1.300.000 vots respecte del PP. 

Lder de l'oposici (2004-actualitat).

Mariano Rajoy ocupa actualment la Presidncia del Partit Popular, primer partit de l'oposici. 

Les seves crtiques al govern actual s'han centrat en la derogaci de plans de l'executiu anterior com sn el Pla Hidrolgic Nacional i la LOCE; en la poltica exterior, principalment respecte a la relaci amb els Estats Units d'Amrica desprs de la retirada de les tropes espanyoles de l'Iraq; en la poltica immigratria; en l'aprovaci de la denominaci de les unions homosexuals com a matrimoni i en les reformes estatutries, especialment la catalana, encara que tamb en l'andalusa i la gallega. Segons Rajoy, la reforma de l'estatut de Catalunya constitueix un canvi encobert de l'Estat de les Autonomies cap a un model confederal i insolidari, que podria arribar a posar en perill la prpia unitat d'Espanya. A ms argumenta que aquesta reforma faria necessria, prviament, la reforma de la Constituci Espanyola, fet que necessitaria per a la seva execuci de l'aprovaci en referndum de tots els espanyols. 

Respecte al procs de pau obert arran de l'alt el foc permanent declarat per l'organitzaci terrorista ETA el 2006 (i finalitzat el 2007), ha mantingut una actitud obertament crtica i d'oposici a la tasca del Govern i de la majoria de partits de l'oposici, ja que no creu en la voluntat d'ETA de deixar les armes. 


Enllaos externs.
  Mariano Rajoy al Portal del Patit Popular;
   Entrevista a "La Nit al Dia";


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42957" title="Abusir al-Melek" nonfiltered="1593" processed="1579" dbindex="16699">
Abusir al-Melek s una localitat a uns 10 km al sud d'El Caire on s'han fets excavacions i s'han trobat objectes dels perodes de Naqada II i Naqada III. Una mmia molt ben conservada hi fou trobada el 1904 per una expedici alemanya. A la rodalia hi ha un complex funerari amb quatre pirmides i diversos temples situats a poc ms d'1 km al nord de Saqqara, i al sud de Giza.

Inicialment hi havien 14 pirmides per noms en resten tres (les de Nefererkare, Niuserre i Sahure) i les restes d'una quarta (la pirmide de Neferefre, la ms al sud). Ms al nord de les tres piramides i ha els temples solars d'Userkaf i de Niuserre en el lloc anomenat Abu Gharab.

Hi ha, a ms a ms, diverses tombes (entre elles una mastaba) i alguns temples solars.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42958" title="Wadi al-Arish" nonfiltered="1594" processed="1580" dbindex="16700">
Wadi al-Arish s un riu d'Egipte que desemboca a Al-Arish al Sina. S hi han fet troballes arqueolgiques dels perodes Naqada II y Naqada III. A la Bblia el Wadi al-Arish es equivalent a la ribera d'Egipte.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42959" title="Tura" nonfiltered="1595" processed="1581" dbindex="16701">


En catal antic tura significa bou. ;
A Olot s un nom propi tpic, en honor a la patrona Verge del Tura.
Geografia: ;
Tura (Egipte) era una de les ciutats que formaven part de l'antic Egipte.
Tura (Rssia) districte autnom de Rssia|.
Celebracions: Les Festes del Tura sn les festes patronals d'Olot.
Montserrat Tura i Camafreita, consellera de Justcia de la Generalitat de Catalunya.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42961" title="El Beda" nonfiltered="1596" processed="1582" dbindex="16702">
El Beda s una localitat d'Egipte al nord-est del delta, on s han fet troballes del perode Naqada III. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42963" title="Tell Ibrahim Awad" nonfiltered="1597" processed="1583" dbindex="16703">
Tell Ibrahim Awad es una localitat d'Egipte, al nord-est del delta, provncia de Sharqiya, a 14 kms de Faqus, propera de Pi-Ramss. S hi fan excavacions des 1986 i s han trobat objectes predinstics, las restes d un establiment i una necrpolis. La ciutat va continuar fins al Imperi Mitj.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42964" title="Donald Knuth" nonfiltered="1598" processed="1584" dbindex="16704">

Donald Ervin Knuth (Wisconsin, 10 de gener de 1938) s professor emrit de la Universitat d'Stanford i un dels experts en cincies de la computaci ms coneguts del mn.



Se'l coneix principalment com a autor de l'obra The Art of Computer Programming, una de les referncies ms respectades al camp de les cincies de la computaci. Prcticament va crear el camp d'anlisi d'algoritmes i va fer moltes aportacions seminals en diverses branques teriques de la cincia de la computaci. s el creador del sistema tipogrfic TeX i del sistema de disseny Metafont, i fou un dels precursors en l'estil de programaci literria.

Tamb s l'autor de 3:16 Bible Texts Illuminated (1991, ISBN 0895792524), llibre en el que intenta examinar la Bblia per un procs de "mostra estratificada aleatria". s a dir, una anlisi del captol 3, versicle 16 de cada llibre.

Est casat amb Jill Knuth, que va publicar un llibre sobre litrgia, i t 2 fills.

Enllaos externs.
 Pgina de Donald Knuth a Stanford;























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42965" title="Sina" nonfiltered="1599" processed="1585" dbindex="16705">


Mont Sina, Muntanya d'Egipte.
Pennsula del Sina, regi d'Egipte.
Sina del nord, governadorat d'Egipte.
Sina del sud, governadorat d'Egipte.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42967" title="Josep Piqu i Camps" nonfiltered="1600" processed="1586" dbindex="16706">

Josep Piqu i Camps (Vilanova i la Geltr, Garraf, 1955) s un poltic, economista i professor universitari catal, diverses vegades ministre durant les VI i VII legislatures i expresident del Partit Popular de Catalunya. 

Biografia.
Va nixer el 21 de febrer de 1955 a la ciutat de Vilanova i la Geltr, capital de la comarca del Garraf, fill de Josep Piqu i Tetas, darrer alcalde del seu poble natal de la dictadura franquista, ms tard afiliat a UCD i actualment President Honorari de l'Associaci d'Empresaris del Garraf. Va estudiar cincies econmiques i empresarials, aix com dret, a la Universitat de Barcelona, centre en el qual ha impartit classes de teoria econmica.

Activitat empresarial.
Membre de la Junta directiva del Cercle d'Economia de Barcelona sota la presidncia de Carles Tusquets (1989-1995), en fou el seu president entre 1995 i 1996. Entre 1989 i 1992 va ser president del grup Ercros, on tamb va ocupar diversos crrecs directius. Fou relacionat amb la suposada venda illegal de la petroliera Ertoil, empresa filial d'Ercros, al grup Elf, per l'Audincia Nacional arxiv la seva causa.

Des del novembre de 2007, Piqu presideix la companyia de vols de baix cost Vueling.

Activitat poltica.
Va comenar en poltica com a militant de Bandera Roja i poc desprs del PSUC. Entre els anys 1986 i 1988 va ser Director General d'Indstria de la Generalitat de Catalunya sota el govern de Convergncia i Uni. 

L'any 1996 a la victria del Partit Popular en les eleccions generals de 1996 fou escollit pel nou president Jos Mara Aznar Ministre d'Indstria i Energia, com a independent, crrec que ocup fins l'any 2000. El 13 de juliol de 1998 fou nomenat Portaveu del Govern desprs del relleu de Miguel ngel Rodrguez, crrec que compagin amb la seva tasca de ministre d'Indstria fins al final de la VI legislatura. Amb la nova victria dels populars en les eleccions generals de l'any 2000, fou nomenat Ministre d'Afers Exteriors, crrec del qual fou rellevat el 10 de juliol de 2002 en la primera remodelaci del segon govern d'Aznar, passant a ocupar el Ministeri de Cincia i Tecnologia.

Afiliat al Partit Popular l'octubre de 2002, el 4 de setembre de 2003 abandon les seves tasques al govern d'Espanya per esdevenir candidat del Partit Popular de Catalunya (PPC) en les eleccions al Parlament de Catalunya d'aquell any, en les quals fou escollit diputat, esdevenint el president del grup popular en aquesta cambra.

El 19 de juliol de 2007 Josep Piqu present la dimissi irrevocable com a president del Partit Popular de Catalunya, desprs que s'hagi fet pblica la decisi d'ngel Acebes d'imposar una gestora al PP catal, sent substitut per Daniel Sirera Bells.

Referncies.


Enllaos externs.

  Perfil de Josep Piqu al PPC.
  Perfil de Josep Piqu del diari El Mundo, en ser nomenat ministre per Jos Maria Aznar.
  Informaci sobre Josep Piqu a la xarxa;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42968" title="Adama" nonfiltered="1601" processed="1587" dbindex="16707">
Adama o Adaima s una localitat de l'Alt Egipte, a l'oest del riu Nil, 50 kms al sud de Luxor, on es fan excavacions des del 1989, i s'han trobat mots objectes del perode predinstic, i una necrpolis.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42970" title="Palmahim" nonfiltered="1602" processed="1588" dbindex="16708">
Palmahim s una excavaci de Palestina on es va trobar un serekh del rei predinstic conegut com Doble Falc. Apart d aix no s han trobat materials egipcis.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42971" title="Ezbet al-Tell" nonfiltered="1603" processed="1589" dbindex="16709">
Ezbet al-Tell s una excavaci al sud de Palestina on s'han trobat alguns serekhs de caps egipcis.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42972" title="Tel Malhata" nonfiltered="1604" processed="1590" dbindex="16710">
Tel Malhata (en rab Tel Mihl) s una excavaci al sud de Palestina on s'han trobat alguns serekhs de caps egipcis.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42974" title="Helwan" nonfiltered="1605" processed="1591" dbindex="16712">
Helwan (avui Hulwan) es una localitat d'Egipte prop de la localitat de al-Faium on es fan excavacions en las que s'han trobat serekhs de caps predinstics i del Imperi antic. S'han descobert mes de deu mil tombes



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42980" title="Tarkhan" nonfiltered="1606" processed="1592" dbindex="16717">
Tarkhan s un llogaret d'Egipte al nord de Al-Gerzeh (5 km) i al sud de Memfis (35 km), i prop d un cementiri amb unes dos mil tombes, un dels ms importants del perode predinstic i de l'Imperi Antic. El cementiri fou anomenat aix per Petrie per manca d un altre nom. Els enterraments de data posterior a la zona foren anomenats Kafr Ammar, d un altre llogaret proper. Administrativament era part del Baix Egipte per al lmit amb l'Egipte mitj.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42983" title="Minshat Abu Omar" nonfiltered="1607" processed="1593" dbindex="16720">
Minshat Abu Omar es una excavaci del delta Oriental d'Egipte a 150 al Nord-est del Caire, on s han trobat 400 tombes i algun serekh predinstic




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42984" title="Qustul" nonfiltered="1608" processed="1594" dbindex="16721">
Qustul es una excavaci a Nbia, en territori d'Egipte, que es troba a uns 50 kms al nord de la segona cataracta no lluny d'Abu Simbel per al altra costat del Nil. S hi va trobar un cementiri de l poca predinstica el 1964.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42985" title="Tetiaroa" nonfiltered="1609" processed="1595" dbindex="16722">

Tetiaroa (Teti aroa en tahiti normalitzat) s l'nic atol del grup d'illes del Vent de l'arxiplag de la Societat, a la Polinsia Francesa. Est situat a 42 km al nord de Tahit.

Geografia.
Tetiaroa s un atol format per 13 illots amb una superfcie total de 6 km . La llacuna, que no t cap pas navegable a l'oce, fa 7 km de llarg i 30 m de profunditat. En diversos illots allats, com Tahuna Iti i Tahuna Rahi, hi ha importants colnies d'ocells. 

L'atol s de propietat privada i administrativament depn de la comuna d'Arue, al nord de Tahit. Hi ha una cinquantena d'habitants a l'illot de l'oest: motu Onetahi. Disposa d'un aerdrom i d'un petit hotel tancat al turisme. Fora de l'hotel noms es permeten excursions organitzades a l'illot Tahuna Iti. El 1983 va patir series destrosses provocades per un hurac.

Histria.
Tetiaroa ja havia sigut vist pels primers descobridors de Tahit, per no va ser explorat fins el 1789 per l'angls William Bligh. L'espanyol Domingo Bonaechea el va anomenar Los Tres Hermanos.

L'atol era utilitzat com a residncia d'estiu pels grans caps del districte d'Arue, de Tahit, i posteriorment per la famlia reial Pomare. Antigament s'anomenava Teturoa. Desprs de la investidura de Tu com a rei de Tahit, i d'acord amb l'anomenat costum pi'i, van ser prohibides totes les paraules que tinguessin la sllaba "tu" i, d'aquesta forma, Teturoa va ser canviat per Tetiaroa. Segons una llegenda, a Tetiaroa s'hi amagaven els tresors reials.

El 1904 la famlia Pomare va cedir Tetiaroa al dentista canadenc Johnston W. Williams com a reconeixement pels seus serveis. El 1965, l'actor Marlon Brando, desprs de filmar Mutiny on the Bounty, va adquirir l'atol per 99 anys. Desprs de la seva mort, el 2004, l'atol s propietat del seu fill Teihotu Brando, excepte dues hectrees cedides al seu amic Michael Jackson. Hi ha un projecte per construir, el 2008, un gran hotel de luxe, amb materials naturals i integrat a l'entorn.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42986" title="Armant" nonfiltered="1610" processed="1596" dbindex="16723">
Armant s una ciutat d'Egipte, antigament anomenada Hermonthis a uns 12 km al sud de Luxor. s d poca predinstica, i no era massa important. Els seus habitants es dedicaven a l'agricultura i la ramaderia. Cleopatra hi va construir (sobre un temple de l'poca de Mentuhotep I) un temple dedicat a Montu (que es va usar per a la construcci d'una refineria de sucre en el segle XIX) i la va convertir en capital d'un noms. Va existir fins el comenament de l'poca cristiana. S'hi ha excavat una necrpolis on ha aparegut algun serekh predinstic de Per-Hor.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42988" title="Djebel Sheikh Suleiman" nonfiltered="1611" processed="1597" dbindex="16725">
Djebel Sheikh Suleiman s una muntanya a Nbia, en territori d'Egipte, on s han trobat un grafits d poca predinstica amb un serekh d un cap no identificat. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42989" title="Wadi Qash" nonfiltered="1612" processed="1598" dbindex="16726">
Wadi Qash s un riu gaireb sempre sec entre Luxor i la Mar Roja on s ha trobat un serekh predinstic d un cap desconegut. S han fet excavacions a la zona. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42990" title="Zawiet al-Aryan" nonfiltered="1613" processed="1599" dbindex="16727">
Zawiet al-Aryan o Zawiyet el-Arian s un llogaret a uns 4 kms al sud-est de les pirmides d'Egipte entre Gizeh i Abusir, a la riba del Nil, a 7 km al nord de Saqqara.

A l'oest del llogaret, a una zona una mica aixecada, hi ha una necrpolis constituda principalment per dues pirmides que no es van acabar (la pirmide de Khaba, tercer rei de la III Dinastia; i la pirmide de Nebka anomenades  pirmide de capes i pirmide inacabada). En parlar de qualsevol d'ambdues hom sol parlar de la pirmide de Zawiet al-Arian.

El nom fa uns 50 anys que ja no es utilitzat pels pobladors del lloc. S hi ha trobat un serekh de Iri-Hor.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42992" title="Tel Lod" nonfiltered="1614" processed="1600" dbindex="16729">
Tel Lod s una excavaci a Israel, propera a Tel Aviv (cap al sud), on s'han trobat un serekh d'Iri-Hor.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42993" title="Wadi Umm Balad" nonfiltered="1615" processed="1601" dbindex="16730">
Wadi Umm Balad s una excavaci al desert occidental d'Egipte, en una zona de mines, on s'ha trobat un serekh de Hwt Hor o Ni Hor (tamb pot ser Nj-Hor, Hwt-Hor, Ka i Hor Aha)





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42995" title="Kafr Hassan Dawood" nonfiltered="1616" processed="1602" dbindex="16731">
Kafr Hassan Dawood s una excavaci a la vora del Wadi Tumilat (un riu que antigament desaiguava al Nil), al est del delta, prop del Canal de Suez (a uns 40 kms al est d'Ismailia). S han excavat prop de 1000 tombes i 138 cases i s ha trobat al menys un serekh predinstic.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42997" title="Wadi Mineh" nonfiltered="1617" processed="1603" dbindex="16733">
Wadi Mineh s un riu del desert oriental, al est de Nekhen, on s'han fer excavacions i s'ha trobat un serekh d'un cap egipci predinstic .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="42998" title="Nahal Tillah" nonfiltered="1618" processed="1604" dbindex="16734">
Nahal Tillah s una excavaci a Palestina, al sud d'Israel, entre la mar Morta i la frontera amb Egipte, on s'ha trobat un serekh del rei Narmer, el primer fara. Forma part de l'excavaci arqueolgica d'Halif (Tell Halif)



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43000" title="Halif" nonfiltered="1619" processed="1605" dbindex="16735">
Halif (Tell Halif) es una excavaci important del sud d'Israel en una regi a mig cam entre la Mar Morta i la frontera d'Egipte prop de Gaza. Te diverses excavacions properes l'una de l'altra.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43002" title="En Besor" nonfiltered="1620" processed="1606" dbindex="16737">
En Besor (Nahal Besor) es un riu del sud d'Israel, on s'han fet excavacions i s'han trobat objectes predinstics egipcis



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43003" title="Tel Erani" nonfiltered="1621" processed="1607" dbindex="16738">
Tel Erani es una excavaci a Palestina, al sud d'Israel, on s'han trobat objectes predinstics egipcis. Fou el punt inicial de la penetraci egpcia a la regi abans del 3000 aC

.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43007" title="Tell es-Sakan" nonfiltered="1622" processed="1608" dbindex="16739">
Tell es-Sakan es una excavaci a Palestina a 5 km al sud de Gaza. Alguns materials foren descoberts per casualitat el 1998 durant una construcci civil, i s'hi trob un gran complex que va estar habitat del 3300 aC al 2300 aC. S'hi han trobat objectes predinstics egipcis. S'han descobert tamb les muralles, les mes antigues de'Egipte i Palestina, i que podrien indicar que vers el 3000 aC (o fins i tot abans) era un centre administratiu egipci pel sud de Canaan. Fou ocupada vers el 2650 aC per cananeus. Cap al 2300 aC va quedar abandonada i quan els pastors es van sedentaritzar vers el 1800 aC es van establir prop de all, a Tell al-Ajjul, que fou una ciutat prospera al segon millenni a.C.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43008" title="Paleta de Tehenu" nonfiltered="1623" processed="1609" dbindex="16740">
La paleta de Tehenu o Paleta de les Ciutats es un objecte predinstic egipci on es presenta una batalla en la que es conquereixen ciutats que han estat identificades com ciutats lbies. Es creu que els libis (els libis reberen el nom de Tehenu dels egipcis), antecessors del berebers, poblaven en aquells temps fins a la part occidental del delta. A la paleta apareixen alguns noms de sobirans predinstics egipcis en opini de Dreyer. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43010" title="Colossos de Coptos" nonfiltered="1624" processed="1610" dbindex="16741">
Els Colossos de Coptos sn unes grans esttues que representen a Min, de pedra calcria, trobades per Petrie al temple de la ciutat de Coptos (Koptos) el 1894. Representen al deu Min (a la ciutat de Coptos Min era l esps de la deessa Isis), dret i amb el penis erecte i estaven al temple de la ciutat. Nomes una part est conservada i estan al Museu Arqueolgic de El Caire i un cap a xford. T gravats algns signes que han estat identificats com a noms de sobirans cada un dels quals els feia gravar all, i com que el darrer fou Narmer, se suposa que les esttues son anteriors a la seva poca. En base a aquestos signes i els d altres llocs, Dreyer va establir una possible llista dinstica anterior a Narmer.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43012" title="Horus-Ka" nonfiltered="1625" processed="1611" dbindex="16743">
Horus-Ka (Sekhen) fou el suposat predecessor del primer fara Narmer segons l'evidncia del cementiri B d'Abidos. Ka tamb hi est enterrat. D'ell es troba  evidncia al Baix Egipte (com al cementiri de Tarkhan), i fins a tot a Palestina (Kafr Hassan Dawood), per molt poca a l'Alt Egipte (noms a un parell de llocs). Horus Ka era el seu nom reial. Altres situen entre ambds al rei Escorpit II, la tomba del qual no apareix a Abidos.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43013" title="Iri-Hor" nonfiltered="1626" processed="1612" dbindex="16744">
Iri Hor (Wr-Ra) s el ms antic sobir de les tombes d'Abidos del cementiri B. Prcticament no ha hi troballes fora d'Abidos excepte a Zawiet al-Aryan i (amb dubtes) a Nekhen. Al nord de la seva tomba hi ha tres tombes ms que enllacen el cementiri B amb el seu predecessor cementiri U.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43018" title="Escorpit II" nonfiltered="1627" processed="1613" dbindex="16748">
Escorpit II fou un sobir egipci, que governava vers el 3200 aC.

El rei Escorpit II s conegut amb seguretat per un sol objecte, si b algun altre potser se li podria atribuir ja que se'n proposen algunes ms. 

La dataci dels experts el situen entre Horus-Ka i Narmer. Es creu que fou un rei prsper i amb bastant poder, per potser era d'un llinatge menor (d'una ciutat secundria). Dreyer pensa que encara que no estigui enterrat a Abidos, donat que les seves evidncies sn de Nekhen, devia ser del llinatge tinita, i el fa pare de Narmer (i possible fill de Horus-Ka). 

Apareix a un objecte trobat a Nekhen i algun altre objecte amb menys claredat. En un dels objectes apareix sense el signe real d'Horus; a l'altre porta la corona vermella del Baix Egipte per podria tractar-se de Narmer o un altre rei. Un grfic a la pedra a Nbia al Djebel Sheikh Suleiman, avui al Museu de Khartum, el representa amb presoners, per podria referirse a un cap simbolitzat pel Escorpit ms que a un rei, i alguns experts opinen que la referncia s de data anterior (de finals del perode Naqada II o principis del Naqada III).

La seva tomba mai s'ha trobat. Dreyer pensa que podria estar a Abidos (cambra B50) o a Nekhen (loc. 6 tomba 1), que son d'escs relleu, i d'altra banda no ni ha cap evidncia segura.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43019" title="Menes" nonfiltered="1628" processed="1614" dbindex="16749">


Biografies:;
Menes o Narmer, primer fara egipci;
Menes d'Esparta, poltic espart.
Menes de Bitnia, poltic de Bitnia;
Menes (llibert), llibert de Pompeu Magne i de Sext Pompeu;
Menes (strapa), militar macedoni, strapa de Sria i Cilcia;
Geografia:
Menes (Huelva);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43025" title="Grup de discussi" nonfiltered="1629" processed="1615" dbindex="16751">
Un grup de notcies s un magatzem per missatges enviats per usuaris i al qual aquests poden accedir-hi per llegir-los o enviar-ne de nous. Quan es parla de grups de notcies generalment s referit als grups pertanyents al sistema Usenet.
Tot i anomenar-se grups de notcies es tracta en realitat de grups de discussi, i de vegades s'els anomena aix. Sovint es fa servir el seu nom en angls newsgroup.

El seu funcionament intern no t res a veure amb els frums de discussi disponibles a la web, per en son funcionalment molt semblants (amb la diferncia que els grups de notcies donen l'aspecte d'estar centralitzats: en un mateix servidor es pot accedir a grups de tota mena).

 Jerarques .

Els grups estan organitzats jerrquicament i el nom de cada grup est format per tots els elements de la jerarqua separats per punts. El nom, doncs, generalment indica el tema a debatre i en teoria fa ms fcil trobar grups semblants.
S'en diu jerarqua de primer nivell a la pertanyent al prefix fins al primer punt. Per referir-se a tots als grups dintre d'una jerarqua es fa servir un asterisc desprs del punt, per exemple, 'rec.arts.sf.starwars i rec.arts.sf.tv.babylon5 penjen de (pertnyen) rec.arts.sf.*, i tamb ho fan de rec.*. Cada element d'una jerarqua s un grup en si mateix, per tant, seguint amb l'exemple, tant rec.arts com rec.arts.sf sn grups, de caire ms general que aquells que en penjen.

Donat que el sistema Usenet s el ms utilitzat les jerarques tamb son les ms conegudes. En aquest sistema hi ha 7 jerarques destacades de primer nivell, conegudes com les 7 Grans:

 comp.*   relacionats amb ordinadors.
 news.*   relacionats amb els propis grups de notcies.
 sci.*    temes cientfics.
 rec.*   relacionats amb activitats de lleure (jocs, art, hobbies....).
 soc.*   relacionats amb temes d'inters social.
 talk.*   discussions polmiques com poltica o religi.
 misc.*   discussi variada, temes que no pertnyen a la resta de jerarques.

Totes elles fren creades en un procs de reorganitzaci dut a terme entre 1986 i 1987, abans tots ells penjaven de la jerarqua net.*. En el moment de la reorganitzaci es va aixecar certa polmica sobre qu s'hauria de permetre o no als grups amb partidaris de prohibir temes controvertits com drogues o sexe. Com a soluci es va crear una vuitena jerarqua de primer nivell amb regles molt ms laxes que les 7 Grans a l'hora de permetre la creaci de grups.

La nova jerarqua, alt.* no es va incloure en el grup de les grans per la seva normativa menys estricta li va permetre un creixement molt rpid (que encara segueix) i tamb va supossar que determinats temes que en un moment donat i amb prou popularitat podren optar a un grup dels 7 Grans es creesin dintre de la jerarqua alt.*.
La naturalesa anrquica de la jerarqua alt.* va fer que alguns fessin broma dient que ALT eren les sigles de "Anarquistes, Luntics i Terroristes".

El 1995 una nova jerarqua es va afegir als 7 Grans (passant a format els 8 Grans). La nova jerarqua era humanities.* dedicada a temes d'humanitats, com filosofia, literatura o histria.

Abans de crear un nou grup dintre les jerarques del 8 Grans cal debatre-ho al grup news.groups i s'ha de dur a terme una votaci, en la que qualsevol pot participar. La creaci del grup noms guanya la votaci si aconsegueix al menys dos teros dels vots i hi ha com a mnim 100 vots ms a favor que en contra. La creaci d'un grup nou a la jerarqua alt.* no segueix normes tan estrictes per s'haura de debatre primer al grup alt.config.

Tipus de grups.

Grups de text i Grups binaris.
Generalment es fa una distinci entre grups de text i grups binaris: els grups binaris inclouen en el seu nom l'equivalent de la paraula binaris en l'idioma predominant del grup (binaries, binarios...).

Tecnolgicament sn iguals per la separaci permet evitar els grups binaris si fs necessari, ja que aquests necessiten una amplada de banda molt ms gran que els grups de text.

Els grups binaris sn aquells en qu la majoria de missatges inclouen un arxiu binari (o ms d'un). Sovint en els grup de text no es permet que cap missatge n'inclogui.

Missatges on-topic i off-topic.
Tot i que com s'ha esmentat els grups estan centrats en un tema concret en alguns grups es permet enviar missatges sobre altres temes. Aquest missatges s'en diu off-topc (fora-de-tema) mentre que dels missatges sobre el tema central del grup s'en diu on-topic (en-tema).

Com a norma d'etiqueta aquests missatges haurien d'incloure en el seu assumpte una marca, la ms habitual s , i sovint es demana explcitament que es faci aix a les normes del grup.

Grups moderats i Grups no moderats.
Normalment els grups son no moderats, en aquest cas els missatges estan disponibles per llegir des del mateix moment en que sn enviats at servidor. D'altra banda, als grups moderats un moderador (o grup de moderadors) han de donar el vist i plau a cada missatge abans que aquest aparegui als servidors i pot rebutjar-lo cas que el seu contingut no sigui apropiat.

Transmissi d'arxius binaris.
Abans de poder trametre arxius binaris es van haver de superar una srie d'obstcles.

Per comenar, els grups de discussi van ser creats amb la idea de trametre noms text, per tant es va haber de trobar una forma de transformar l'arxiu binari en text i desprs poder invertir el procs per poder reconstruir l'arxiu original.

Inicialment, i durant anys, es van utilitzar mtodes com Uuencode i Base64 que, en poques paraules, transformen la representaci binria de l'arxiu en un text que noms utilitza la primera meitat del codi ASCII (la part comuna a tot el mn).
Com que els arxius binaris poden utilitzar qualsevol carcter dels 255 possibles (8 bits) i la versi codificada est limitada a 127 (7 bits) el resultat s considerablement ms gran que l'original, habitualment al voltant del 33% ms gran  per redur una mica l'augment de mida s habitual comprimir els arxius, per la compressi s poc efectiva en determinats tipus d'arxius com els de vdeo o msica que ja utilitzen compressi .
Per solucionar el problema de l'augment de mida s'ha desenvolupat yEnc, que fa servir els 8 bits i l'augment de mida es limita a un 1% o 2%. Aquest mtode ha guanyat molta acceptaci, tot i no ser un estndar oficial.

D'altra banda hi havia un lmit en la mida mxima d'un missatge i per tant no es podien trametre arxius grans, pel que val aparixer lectors de missatges capaos de dividir els arxius i enviar-los en mltiples missatges per, a l'hora de rebre'ls, recombinar-los automticament.

Enllaos externs.

 Google Groups, l'interfcie web de Google per accedir a grups de notcies;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43028" title="Osca" nonfiltered="1630" processed="1616" dbindex="16752">


Osca (Huesca en castell, Uesca en aragons), s una ciutat aragonesa, capital de la Provncia d'Osca.

Geografia.
Est situada a la Vall de l'Ebre, a tocar del riu Isuela, davant de les serres exteriors dels Pirineus.

Histria.
En l'antiguitat, els ibers (concretament, els ilergets) ocupaven la regi abans de l'arribada dels romans. En aquella poca la ciutat s'anomenava Bolskan, i ja s'hi encunyava moneda al segle II aC.

Al segle I aC Osca ja era una ciutat plenament romanitzada que portava el nom d'Osca. Fou capital de la Hispnia de Sertori revoltada contra la Repblica de Roma i se suposa que Sertori va morir a la ciutat.

Fou elevada a la categoria de municipi per August l'any 30 aC, depenent fins aleshores de Cesaragusta. Plini situa la ciutat a la regi anomenada Vescitnia, districte desconegut. Va ser colnia romana. Probablement es la mateixa ciutat que Estrab anomena com Ileoscan. Es creu que tenia mines de plata, cosa que Florez posa en dubte.

Desprs de l'etapa visigoda i la invasi rab, Osca fou controlada pels musulmans, que l'anomenaren Wasqa. Frontera enfront dels regnes cristians del nord, hi foren insistents els intents de setge, cosa que va convertir la ciutat en una base militar de primer ordre.

L'any 1094 el rei cristi San III d'Arag va intentar conquerir la ciutat construint-hi el castell de Montearagn, per va morir en rebre una fletxa mentre feia reconeixement de la muralla. La primavera del 1096 l'exrcit cristi, amb el rei Pere I al front, assetjaren la ciutat durant sis mesos. Osca fou entregada al rei San, vencedor de la batalla de les planes d'Alcoraz, tal com s'havia acordat amb el cabdill de la taifa de Saragossa Ahmed II Ibn Yusuf al-Mustain.

Administraci.
;


Demografia.


Monuments.
Monuments religiosos.
 Catedral d'Osca   Jaume I d'Arag n'inici la construcci sobre les restes de la mesquita Misleida a finals del segle XIII. s d'estil gtic i presenta tres naus amb capelles laterals. A la portada poden admirar-s'hi les figures dels apstols tallades en pedra.
 Esglsia de Sant Pere el Vell - El temple s una esglsia romnica reformada el segle XVII. El seu claustre data de l'any 1140.
 Esglsia de Sant Lloren (s. XVII-XVIII);
 Esglsia de Sant Domnec, d'estil barroc;
 Esglsia de la Companyia -Sant Vicen-, del segle XVII;
 Ermita de Ntr. Sra. de Salas-M.H.A.-, romnic i barroc;
 Ermita de  Loreto -M.H.A.-, bressol de Sant Lloren segons la tradici ;
 Ermita de Sant Jordi -s. XVI-, en record de la batalla d'Alcoraz;
 Ermita de les Mrtirs ;
 Ermita de Santa Llcia ;
 Ermita de Jara -runes-;
 Sant Miquel, torre romnica y capalera gtica;
 Santa Maria de Foris, romnic de transici;
 Santa Creu -Seminari-, romnica en origen;

Monuments civils.
 Ajuntament, bon exemple de casa consistorial aragonesa del segle XVI;
 Muralles, des del carrer Costa fins a la plaa de toros, amb trets islmics i afegits posteriors;
 Edificis civils dels segles XVI al XVII sn les cases de Climent -Santa Anna- Oa, Claver, Asa, Palau de Villahermosa;
 Segle XX: Casino Municipal, Escorxador, Correus y Delegaci d'Hisenda;

Cultura.
 Museu Dioces;
 Museu Provincial;
 Museu Arqueolgic ;
 Museu d'Art Contemporani de l'Altarag ;
 Museu Pedaggic de la Pesca;
 Huesca es un cuento. Festival Internacional de l'Oralitat;
 Perifries;
 Fira de Teatre;
 Okupart;
 Festival de Cinema;
 Congrs de Periodismo digital;
 Les festes de Sant Lloren i la Setmana Santa, declarades festes d'inters turstic.

Festes.
 22 de gener en honor a Sant Vicen;
 23 d'abril en honor a Sant Jordi;
 Del 9 al 15 d'agost en honor a Sant Lloren;

Enllaos externs.

 http://www.dphuesca.es/;
 Huesca Portal Web - El Altoaragn;
 Mapa fotogrfic de la ciutat;
 Ajuntament d'Osca;
 Turisme Ajuntament d'Osca;
 Rdio Osca;
 Diario del Alto Aragn;
 Fitxa de la poblaci;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43030" title="Naqada III" nonfiltered="1631" processed="1617" dbindex="16753">


Naqada III es un perode del predinstic d'Egipte que segueix al de Naqada II, i se situa entre el 3200 i el 3000 aC. Semaini s el nom donat per Petrie al perode, aquest nom prov del llogaret de Semaina, a 25 km a l'oest d'Esna. Petrie pensava que l origen del canvi cultural d aquest perode era una invasi des l est. 

Durant aquest perode acaba la cultura Naqadiana. Es subdivideix en quatre estadis (Naqada IIIa 3200-3150 aC; Naqada IIIb 3150-3100 aC; Naqada IIIc 3100-1050 aC; i Naqada IIId 3050-3000 aC).

En aquest darrer perode va comenar el procs de formaci de l estat unificat, potser ja iniciat al Naqada II. Els reis d aquest perode s han agrupat a efectes cronolgics en una dinastia 0. De Nekhen l hegemonia va passar a Abidos (Tinis) per es van mantenir els estats locals o regionals origen possible dels futurs noms (16 noms del Alt Egipte i 10 del Baix Egipte son anteriors a la tercera dinastia) 

Caracterstiques d aquest perode foren: els primers jeroglfics, les primeres narracions grfiques en paletes, l's continuat de serekhs a manera de segells distintius de cada sobir, els primers autntics cementiris reials, i segurament les primeres obres d irrigaci. 

Dintre dels cementiris s incrementa el nombre de tombes de personatges importants i se n'estableixen alguns noms per la classe dirigent, entre ells el cementiri reial d'Abidos amb tombes molt ms riques i arquitectnicament mes complexes; aix posa en evidncia una diferenciaci social molt notable.

Els primers sobirans amb poder sn d aquesta poca. Fan servir els serekhs que identifiquen al rei i al seu territori. La cultura egpcia, si no el poder poltic, s estn cap a Nbia.

En els aspectes culturals, la cermica decorada disminueix per apareixen altres manifestacions artstiques. El comer s expandeix cap al sud, a Nbia, i cap al nord-est, a Palestina i Mesopotmia.

L hegemonia regional al Alt Egipte es desplaa de Nekhen cap a This (Abidos), amb algun altra estat important com Elkab. En canvi Nubt (Naqada) gaireb no t presncia i les tombes trobades a la ciutat sn pobres, sigui per falta de poder poltic o econmic (els experts consideren probable que hagus estat absorbida per Nekhen o per Abidos). Altres possibles estats de l poca podrien situar-se a Tinis i Abadiya (Alt Egipte), Maadi, Buto i Sais (Baix Egipte), i Qustul a Nbia.

L influncia del Alt Egipte s estn cap a Maadi (que desapareixer avanat el Naqada III) i cap Buto al Delta. s durant aquest perode que es va fundar o engrandir Memfis que va esdevenir capital. Vers el 3150 aC en qu podria situar-se el regnat de Narmer, el primer fara que se suposa que va governar sobre l'Alt i Baix Egipte, fins a la fi del perode, vers el 3000 aC o una mica ms tard, es va consolidar la uni de les dues terres i va iniciar-se l anomena t Perode tinita, i la primera dinastia, potser ja al estadi Naqada IIIa. La unificaci fou feta segons algunes evidncies (com la paleta de Narmer i la Paleta de Tehenu) mitjanant activitat militar per aquesta devia ser mol minsa perqu no n hi ha evidncies arqueolgiques; semblaria doncs que els reis de Abidos noms van recollir una fruita madura, preparada ja per la unificaci que es va donar mitjanant un procs econmic, cultural i social perllongat en el temps (segurament iniciat abans del 3300 aC), al que podrien no ser aliens les aliances (familiars o no) i la manca de poder i lideratge de molts petits estats enfront a la fora poltica, econmica i militar d un poder territorialment extens, numricament fort, socialment cohesionat, culturalment dominant i econmicament ric. Les resistncies podrien haver sorgit en llocs puntuals o de pobles culturalment diferents com el libis.

Des de l'establiment de Memfis com a capital, fou el centre administratiu de l'estat. El cementiri reial va seguir a Abidos i el dels alts funcionaris es va establir a Saqqara. El cementiri secundari degu ser Helwan. Tarkhan degu ser un cementiri de dignataris de segon nivell. La desaparici de Maadi, que fou despoblada, pensen els experts que tindria causes econmiques ms que politiques: la capital es va desplaar una mica al sud cap a Memfis i el centre del comer amb Canaan es va desplaar a un altre lloc (el motiu podria ser la unificaci i la nova administraci que es devia establir ms propera a Palestina i all on els interessos dels nous sobirans eren millor satisfets) i els rics i comerciants es van resituar abocant a la ciutat a la decadncia i finalment a l aband. En tot el Naqada III s aprecia un constant increment del comer i la presncia egpcia a Palestina amb una possible seu administrativa a Tell es-Sakan o En Besor. El comer es feia de coure, fusta, obsidiana, plata, lapisltzuli i altres 

Els dus ms importants de l poca foren Horus (un falc), Seth (un animal irreconeixible), Nekhbet (de Nekheb), Min (de Coptos, du de la fertilitat), Bat (deessa bou amb corns cap endintre) i Hathor (bou amb els corns cap afora)

Els jeroglfics que ja havien aparegut a Naqada II en forma de signes, evolucionen durant el perode. L influncia mesopotmica no est establerta.  

Per els sobirans i faraons vegeu Dinastia 0 i Dinastia I.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43035" title="Perode tinita" nonfiltered="1632" processed="1618" dbindex="16754">

El perode tinita (de Tinis o Abidos, lloc d'origen dels faraons) o perode arcaic, s un perode de la histria de l antic Egipte que correspon a la Dinastia I i II des d'aproximadament el 3000 fins al 2686 aC. L'poca anterior o Perode predinstic va del 3500 al 3000 aC.

La primera dinastia es data tradicionalment entre el 3000 aC i el 2890 aC, tot i que probablement el seu iniciador governava vers el 3150 aC. La segona dinastia es data del 2890 aC al 2686 aC.

Es tracta bsicament d'un perode d'iniciaci en el qual comencen a formar-se algunes de les caracterstiques del mn faranic amb l'adopci de determinades convencions artstiques, la gestaci del pante, etc. Altres realitzacions com l'escriptura i l'enterrament sati, infludes pel mn sumeri, sn, en llur majoria, prpies nicament d'aquesta poca.

En aquest perode, Menes port a terme la unificaci del pas, el Baix Egipte i Alt Egipte. Tamb s'unifiquen els dos ttols reials (nesut-biti: "Rei de l'Alt i el Baix Egipte") i totes dues corones en l'anomenada pent, i ambdues deesses entraren a formar part del protocol reial, b que la distinci entre l'Alt i el Baix Egipte perdur fins a la fi de la histria egpcia.

La informaci sobre l'economia i la poltica exterior d'aquest perode s escassa, les fonts sn molt migrades i cal recrrer a la famosa paleta de Narmer per explicar la unificaci d'Egipte. Sobirans importants de la dinastia I (3100-2890 aC) foren tamb Aha, Djer i Den. Ms pobres sn encara les dades sobre la dinastia II (2890-2686 aC), en la qual destaquen faraons importants, com ara Peribsen, Khasekhem i Khasekhemui, que potser era el mateix que l'anterior, i que patrocin una srie d'avenos artstics i tcnics.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43036" title="Abidos" nonfiltered="1633" processed="1619" dbindex="16755">



Abidos (egipci antic Abdjw o Abdju o Abedju) fou una ciutat de l'Alt Egipte, al nord de Luxor, que va tenir l'hegemonia vers el 3200 aC substituint a Nekhen.

Existia ja vers el 4000 aC. El culte principal de la ciutat era al deu Jetj-amentiu, representat per una espcie de gos, possible antecessor d'Osiris, al qui es dedicava el culte durant l'Imperi mitj

T una necrpolis molt important on a la part coneguda com cementiri U estan enterrats els caps o personatges locals del perode Naqada I i part del Naqada II; els reis predinstics fins a la dinastia 0 i dos reis de la dinastia I sn al cementiri B que fou la continuaci del cementiri U. La darrera tomba s la d'Aha. Els segents faraons de la I i els de la II dinastia foren enterrats al cementiri conegut com Umm al-Qa'ab.

Com a monuments destacats cal esmentar l'antic temple de Kentamentiu (vers el 3150 aC) convertit en un temple d'Osiris; el temple de Seti I fou tamb dedicat a Osiris, que fou lloc de pelegrinatge i va esdevenir el Osireion. Tamb Ramss II hi va fer un temple desprs de Seti.

La ciutat va existir fins el 641, amb la conquesta rab.

Vegeu tamb.

Al-Araba al-Madfuna ;
Kom al-Sultan ;
Umm al-Qa'ab ;
Temple d'Osiris a Abidos ;
Temple de Seti I a Abidos ;
Osireion;
Temple de Ramss II a Abidos ;
Temple portal de Ramss II a Abidos ;
Temple de Tuthmosis III a Abidos ;
Temple de Sesostris III a Abidos ;
Temple d'Ahmose I ;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43040" title="Reintegracionisme" nonfiltered="1634" processed="1620" dbindex="16756">
El reintegracionisme (reintegracionismo en gallec) s un moviment cultural i lingstic que sost que el gallec i el portugus sn variants ortofniques del mateix idioma, el gallegoportugus o simplement el portugus. s a dir, el gallec forma part del mateix sistema o diasistema lingstic. Malgrat aix, hi ha avui bsicament dues normes per al portugus: la de Portugal i la brasilera. La tercera (o la segona, si considerem que les altres en sn una de sola) s la gallega de l'AGAL (Associaom Galega da Lngua).

El reintegracionisme considera que les Nomiga ("Normas ortogrficas e morfolxicas do idioma galego"), del ILG (Instituto da Lingua Galega), consagrades per la RAG (Real Acadmia Galega), sn incorrectes per ser conseqncia de la castellanitzaci del gallec (nica normativa galaicoportuguesa amb ortografia semblant a la del castell) i proposa l's de la normativa elaborada per la Associaom Galega da Lngua el 1981.

Les normes de l'ILG i de la RAG fan veure que no hi ha remei per l'evident espanyolitzaci o castellanitzaci del gallec oficial. Les reformes, com la de 2003, per, es van apropant, encara que molt lentament, a l'ortografia reintegrada.

El reintegracionisme defensa l'adopci d'una grafia a l'actual norma portuguesa, i harmnica amb el gallegoportugus interncional. Trets: NH, LH, per no ~ ("til de nasalidade"); -aria, -vel, per -om, en lloc de -o.

Altres, com el MDL (Movimento Defesa da Lngua), utilitzen la Norma AGAL i la portuguesa indiferentement. L'AAG-P (Associao de Amizade Galiza-Portugal) i les IFG-P (Irmandades da Fala da Galiza e Portugal) usen la norma acordada de Lisboa de 1990.

El terme "reintegracionismo" s conciliador, perqu accepta posicions intermdies per a una adopci progressiva de l'ortografa portuguesa o d'aproximaci al portugus de Portugal. Per lusisme i reintegracionisme tenen els mateixos objetius.

El lusisme adopta l'ortografia i la morfologia portugueses, amb el lxic com i tamb el lxic propi gallec. El reintegracionisme usa peculiaritats gallegues (ortogrfiques i morfolgiques).

Promotors del reintegracionisme: l'Associaom Galega da Lngua (AGAL), el Movimento de Defesa da Lngua (MDL), l'Associao de Amizade Galiza-Portugal (AAG-P), les Irmandades da Fala da Galiza e Portugal (IFG-P), l'Associao Scio-Pedaggica Galaico-Portuguesa (AS-PGP), etc.

 Enllaos externs .

 Document sonor: (Escoltar una conferncia del professor Martinho Monteiro Santalha, on argumenta la unitat lingstica gallegoportuguesa -a partir del minut 04:09-);
Associaom Galega da Lngua;
Moviment de Defensa de la Llengua (gallegoportuguesa);
El conflicte ortogrfic del gallec al CMI Galiza;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43041" title="Tinis" nonfiltered="1635" processed="1621" dbindex="16757">



Tinis o thinis poble traci emparentat amb els bitinis.
Tinis, es el nom d'una ciutat d'Algria, que sota els francesos fou Tenes, i antigament Cartenna. Vegeu Tinis (Algria);
 Tinis fou una ciutat a les rodalies d'Abidos, vegeu Tinis (Egipte);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43043" title="Domici II" nonfiltered="1636" processed="1622" dbindex="16758">


Es creu que Domici II fou un oficial rom, tot i que la seva existncia encara ens s confusa, que durant un curt perode de temps, l'any 270 o 271, usurp del tron imperial de l'Imperi Gal, el qual el formaven les provncies de la Gllia i Britnnia. 

Les proves que hi ha que demostren la seva existncia noms sn dues monedes, una trobada a la riba del Loira l'any 1900 i la qual es consider falsa, i l'altra trobada a Oxfordshire l'any 2003 entre 5000 monedes ms que, indiscutiblement, eren dels anys 250 al 275.    

D'aix se'n dedueix que el govern de Domici II no pogu durar ms que un parell de dies, prou com per a encunyar unes quantes monedes. 

Vegeu tamb.
Llista d'emperadors romans;

Enllaos externs.
 Una moneda desenterra un nou emperador , BBC News, 25 de febrer de l'any 2004;
 Anlisi de la moneda de Domici del British museum ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43044" title="Horus-Cocodril" nonfiltered="1637" processed="1623" dbindex="16759">
Cocodril (o Horus-Cocodril) fou un cap o rei egipci del perode predinstic que podria ser un usurpador segons Dreyer, o un sobir de la regi de Tarkhan que s on s han trobat evidncies de la seva existncia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43045" title="Perode predinstic d'Egipte" nonfiltered="1638" processed="1624" dbindex="16760">

Perode predinstic fou, en el context de l'Antic Egipte, el perode anterior a la Dinastia I, s a dir, anterior a la unificaci i abraa ms o menys del 3500 aC al 3000 aC (perode neoltic)

Es desenvolup el treball del coure i el de la fusta. Es coneixen tres fases culturals: el Faium B, Maadi i Naqada I i II, obra aquesta ltima d'estrangers, potser semtics, que exerciren una forta influncia en el pas. A la fi del perode apareixen ja documentats dos regnes:

 Baix Egipte, amb seu a Buto, sota la protecci de la deessa serp Edjo i amb un rei que portava el ttol de biti i emprava la corona vermella.
 Alt Egipte, amb la capital a Nekhen, que tenia per patrona la deessa voltor Nekhebet i amb un sobir que tenia el ttol de nesut i ostentava la corona blanca.

Cada regne era dividit en una srie de noms o provncies, organitzaci administrativa que es mantingu al llarg de la histria faranica. Amb la posterior unificaci del pas duta a terme per Menes, s'unificaren tamb ambds ttols (nesut-biti: "Rei de l'Alt i el Baix Egipte") i totes dues corones en l'anomenada pent, i ambdues deesses entraren a formar part del protocol reial, b que la distinci entre l'Alt i el Baix Egipte perdur fins a la fi de la histria egpcia. Hom coneix dos sobirans d'aquesta poca: Ka i el rei Escorp, que intent d'unificar el pas.

Naixia aix el que es coneix com a Perode arcaic (3000 aC-2686 aC), que comprn les dinasties I i II, amb seu a Memfis.



 El final de les glaciacions i la revoluci neoltica .

Entre els anys 13.000 i 10.000 aC, la temperatura va comenar a pujar de manera gradual i el nord d'frica va comenar  rebre pluges abundants que van formar pastures, especialment a prop dels llacs que havia a la regi que actualment ocupa el desert del Shara (a l'oest del riu Nil) i en el desert rab (al est del Nil). La vall del Nil era pantanosa, ja que les pluges se sumaven al cabal del riu i aix feia que hi hagus molta humitat. La presncia de pastures va atreure diferents espcies d'animals (per exemple ases salvatges que, juntament amb la gran quantitat de gramnies (cereals com el mill o l'arrs afric, no cultivats encara)va atreure als grups humans caadors-recollectors.

Cap el VI milleni aC va comenar a desenvolupar-se, en torn a petits llogarrets, activitats sedentries d'agricultura i ramaderia, iniciant el neoltic a Egipte. La presncia de llogarrets agraris s relativament tardiu a Egipte, ja que des del IX milleni aC comena a desenvolupar-se en altres regions del Proper orient, com ara Palestina (Jeric), Anatlia central (a l'actual Kurdustn turc), i als monts Zagros (actual Irn i Iraq). La neolititzaci de Mesopotmia es va produr cap a la mateixa poca que la vall del Nil, cap el 5.500aC.

A causa de les pluges produdes a l'actual Uganda, on es troba una de les fonts del Nil, a finals del mes de juny el nivell del riu creixia, prenent un color verds degut a que arrossegava restes de vegetals dels pantans i llacs all situats; ms tard arribaven les inundacions produdes pel desgel de les muntanyes d'Etipia, que portaven amb elles argila vermellosa. Una vegada acabada la inundaci el nivell del riu descendia, deixant grans superfcies cobertes de llim, composat pels sediments transportats pel Nil (argila i restes vegetals). Aquest llim fertilitzava la terra anualment, de manera que era molt fcil cultivar.

 El Predinstic Primitiu (5500 - 4000 aC)  .
La neolititzaci egpcia va comenar a desenvolupar-se en torn del jaciment de el-Badari, situat en el lmit de l'Egipte Mitj i l'Alt Egipte























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43046" title="Noms" nonfiltered="1639" processed="1625" dbindex="16761">
El noms fou la divisi administrativa de l'Antic Egipte. El seu nom egipci era "sepat" o sepet per convencionalment s'utilitza el seu nom grec.

Els primers noms foren entitats independents, i ms tard constituen divisions administratives. En moments d anarquia algun dels noms va tornar a ser independent temporalment. El nombre de noms fou de quaranta-dos si be al IV i III millenis eren segurament menys. Amb la dinastia III, segurament regnant Huni, els erudits creuen que set piramides no destinades a sepulcre es van erigir en alguns llocs i que corresponien a les possibles capitals dels noms de Zawiyet el-Mayitin, Abidos, Naqada, el-Kula, Edf, Seila i Elefantina; aquestes capitals provincials eren tamb centres ecoomics per les terres de la seva rodalia on vivien en petits poblets la majoria dels egipcis. 

El governant del noms era un princep o nomarca. Quant el poder central no podia controlar el pas els nomarques es feien mes independents i poderosos; algunes vegades van engrandir o embellir les seves capitals. Alguns nomarques van aspirar a la corona egipcia.

Els noms tenen una capital, niwt, y un temple, het neter, en honor del deu del clan regional, convertit en divinitat titular de la ciudad principal. El nomarca residia a la heka het, i tena un emblema que el distinga dels altres; els nomarques tenien les seves festes i celebracions locals, i prohibicions rituals i alimentaries especifiques. 

Els noms de l'Alt Egipte van existir sense canvis des l'antic imperi, pero al Baix Egipte es creu que va patir algunes variacions inicialment, augmentant a mesura que algunes zones pantanoses eren convetides en terra util. El nombre es va estabilitzar amb 22 noms a l'Alt Egipte i 20 al Baix. Els noms de l'Alt Egipte tenien un nom i estandart.

Llista de noms.

Baix Egipte .


Alt Egipte.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43047" title="Sais" nonfiltered="1640" processed="1626" dbindex="16762">
Sais (antic egipci Zau, rab Sa al-Hagar) es una ciutat del delta, a Egipte.

Va tenir certa importncia a l poca predinstica per sempre superada per Buto. Fou la capital del noms V del Baix Egipte (Sap-meh). Sempre va ser una ciutat mitjana fins que va guanyar importncia amb la dinastia XXIV. Amb la dinastia XXVI fou la capital del pas (perode sata).

La deessa local fou Neith. Tamb tenien temples a la ciutat Osiris, Horus, Sobek, Atum, Amun (Amon), Bastet, Isis, Nekhbet, Wadjet i Hathor. 

Herodot parla dels seus temples, palaus reials i tombes, per casi be res es conserva avui dia. El temple de Neith es creu que podia comparar-se amb el de Karnak
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43055" title="Coalici Valenciana" nonfiltered="1641" processed="1627" dbindex="16768">


Coalici Valenciana (CV) (Coalicin Valenciana, en castell) s un partit poltic blaver, qualificat d'ultradret. Fundat en 2004 per l'expresident del Grup d'Acci Valencianista i de la Fundaci Nou Valencianisme, Juan Garca Sentandreu. El seu mbit d'actuaci s el Pas Valenci.

Segons els estatuts del partit, Coalici Valenciana s un partit que defensa un foralisme constitucional plenament arrelat en la histria i en el sentiment ms generalitzat dels valencians, oposant-se per tant a qualsevol vincle econmic, histric, cultural o poltic entre els distints territoris de parla catalana.

En ell es van integrar alguns xicotets i extraparlamentaris partits poltics locals, com el Partit Regional de la Comunitat Valenciana, el Partit Blasquista Autonomista (d'ideologia republicana), i altres partits producte d'escissions d'Uni Valenciana, com Identitat del Regne de Valncia o Renovaci Valencianista. 

Ha formalitzat recentment acords electorals amb el PADE (Partit Demcrata Espanyol), la Organitzaci Independent Valenciana i el Grup Independent Valenci (Gival), aquest ltim una escisi a la dreta del PP de curta durada, noms existent a la ciutat de Gandia i que mai no ha obtingut representaci municipal, ni independentment ni en simbiosi amb CV. 

Hui dia, el partit utilitza les normes del Puig que ells reivindiquen com autntiques oposant-se a les reformes ortogrfiques preses per la RACV, la base del secessionisme lingstic, i la llengua valenciana (separada de la catalana). Normes que varen ser creades per la Real Acadmia de Cultura Valenciana, fundada en 1915.

Va tindre representaci en les Corts Valencianes a travs del diputat trnsfuga Francisco Javier Toms Puchol, qui, en abandonar el grup popular, va ostentar el crrec de portaveu del grup parlamentari mixt . El partit es present a les eleccions autonmiques i municipals de la Comunitat Valenciana tot i que no va obtenir la representaci esperada, al obtenir sols 17.331 vots (0,72%),sent la cinquena llista ms votada al Pas Valenci, per darrere del PP, el PSOE i Comproms pel Pas Valenci (coalici d' Esquerra Unida i el Bloc), llistes que van obtenir representaci parlamentria a les Corts, aix com d' Uni Valenciana-Els Verds Ecopacifistes-Uni de Centre Liberal (UV-LVE-UCL), els quals van obtenir 22.789 vots (0'95%) i no van arribar a obtenir representaci parlamentria.

Coalici Valenciana disposa d'un peridic electrnic denominat El Palleter. 

 Referncies .



 Enllaos externs .
 Web oficial de Coalici Valenciana;
 Web El Palleter;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43056" title="Espaa 2000" nonfiltered="1642" processed="1628" dbindex="16769">
Espaa 2000 s un partit poltic espanyol d'ideologia ultradretana i xenfoba, amb especial implantaci en el sud de Catalunya, Pas Valenci, Granada i Madrid. S'ha manifestat en repetides ocasions en contra de la unitat de la llengua catalana.

S'autodefineix com a social, populista i democrtic. Advoca per un conservadorisme amb matisos, centrant-se en la defensa del model de famlia i matrimoni tradicional. Alguns dels seus punts bsics sn la lluita contra moviments independentistes, okupas o antifeixistes, la defensa de la unitat d'Espanya, l'enduriment del control de fronteres per a impedir la immigraci illegal aix com l'expulsi dels immigrants illegals que es trobin en el pas, el foment de la inversi en despeses policials i militars, l'enduriment de les penes per a delictes de terrorisme, i la discriminaci cap a residents estrangers a l'hora d'accedir a un treball o ajudes socials, atorgant-li prioritat als ciutadans espanyols.  

Els seus lders sn els empresaris Jos Luis Roberto i Salvador Gamborino. T com finalitat ltima constituir un "Frente Espaol" de carcter ultradret amb suport del Front Nacional de Jean-Marie Le Pen, al costat dels partits Movimiento Social Republicano, Vertice Social Espaol, Partido Nacional de los Trabajadores i Democracia Nacional,  per ha mostrat discrepncies amb Alianza Nacional i La Falange.

En les eleccions municipals de 2007, va obtenir representaci als ajuntaments d'Onda i Silla, amb un regidor a cadascun.

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Web oficial de Espaa 2000 ;
 Entrevista ambJos Luis Roberto ;
 Programa electoral de E2000  ;
 Entrevista amb Jos Luis Roberto en una televisi local ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43068" title="Nomenclatura de Bayer" nonfiltered="1643" processed="1629" dbindex="16770">
La nomenclatura de Bayer s un sistema de designaci d'estrelles introdut per l'astrnom Johann Bayer en el seu atlas estelar Uranometria (1603). Consisteix en assignar a cada estrella una lletra grega seguida pel genitiu del nom llat de la constellaci on es troba l'estrella. L'ordre d'assignaci segueix l'alfabet grec per ordre de brillantor de l'estrella. Aix, l'estrella ms brillant de l'ssa Major seria   Ursae Majoris, la segona ms brillant   Ursae Majoris, la tercera   Ursae Majoris, etc.

Nogensmenys, en alguns casos l'ordre d'assignaci original de Bayer s incorrecte (no sempre l'estrella ms brillant t assignada la  ) o a vegades les fronteres modernes de les constellacions no corresponen a les de Bayer. Tot i aix, la nomenclatura de Bayer encara s ampliament utilitzada.

El sistema de Bayer s'ampli per poder designar ms estrelles. Primer utilitzant lletres llatines minscules i desprs majscules. La majoria d'aquestes designacions s'utilutzen poc, amb algunes excepcions, con h Persei i P Cygni. La nomenclatura de Bayer llatina majscula mai va ms enll de la Q; els noms com R Leporis o W Ursae Majoris sn designacions d'estrelles variables que no formen part de la nomenclatura de Bayer.

A ms a ms tamb s'utilitzen superndexs per distingir estrelles dobles que inicialment tenien una sola designaci de Bayer, tot i que no sempre s exclusiu d'estrelles dobles, com la cadena d'estrelles  1,  2,  3,  4,  5 i  6 Orionis.

 Vegeu tamb .

Nomenclatura de Flamsteed;
Henry Draper Catalogue (HD);
Harvard Revised Catalogue (HR);
Bonner Durchmusterung (BD);





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43070" title="IJ" nonfiltered="1644" processed="1630" dbindex="16771">



 Un estany al costat d'Amsterdam: IJ (estany) ;
 Una lletra addicional a l'alfabet llat emprada en el neerlands: IJ (lletra);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43071" title="Nomenclatura de Flamsteed" nonfiltered="1645" processed="1631" dbindex="16772">
La nomenclatura de Flamsteed s un sistema de designaci d'estrelles introdut per l'astrnom John Flamsteed en una versi preliminar de la seva Historia coelestis Britannica i publicat per Edmond Halley i Isaac Newton el 1712 sense el perms de Flamsteed. Curiosament, en la versi final de la seva obra Flamsteed no inclogu cap mena de sistema de designaci.

La nomenclatura consisteix en l'assignaci d'un nombre seguit del genitiu del nom llat de la constellaci on es troba l'estrella. L'ordre de numeraci s per ascensi recta creixent dins de cada constellaci; per exemple, 51 Pegasi o 61 Cygni. Tot i aix, a causa de la precessi dels equinoccis, actualment algunes estrelles no es troben en l'ordre correcte. A ms, Flamsteed noms catalog estrelles visibles des del Regne Unit, de manera que bona part de les estrelles de l'hemisferi sud no tenen nombres de Flamsteed assignat.

Actualment la nomenclatura de Flamsteed s'utilitza per a les estrelles que no disposen d'una designaci segons la nomenclatura de Bayer. Quan aquesta existeix els nombres de Flamsteed s'utilitzen molt rarament.

 Vegeu tamb .

Nomenclatura de Bayer;
Henry Draper Catalogue (HD);
Harvard Revised Catalogue (HR);
Bonner Durchmusterung (BD);






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43072" title="HD" nonfiltered="1646" processed="1632" dbindex="16773">


Sigles en angls:
Catleg estellar Henry Draper Catalogue utilitzada per a la nomenclatura d'estrelles llistades en aquest catleg.
Alta definici, en angls High-definition.
Disc dur, en angls Hard Disk.

Vegeu tamb: HDTV.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43073" title="? (lletra)" nonfiltered="1647" processed="1633" dbindex="16774">
L'  s una lletra emprada en escriure en llengua neerlandesa que suplementa l'alfabet llat habitual i representa el so  o  quan s tnica i  quan s tona.

Contrriament a la resta de diftongs o combinacions de dues vocals que apareixen en el neerlands, l'  constitueix una unitat inseparable, de manera que si va en majscula cal escriure  ; i no pas Ij (per exemple: sselmeer). A vegades per el conjunt " " s'escriu com a "" (que a m sovint tenen exactament el mateix aspecte).

En neerlands se l'anomena "  llarga" per oposici a l  curta ei, que en la majoria de dialectes sona igual (per aquest darrer conjunt s considerat un diftong).

Cal no confondre-la amb l'Y/y (i grega), que en neerlands s una lletra que noms apareix en paraules estrangeres.

El seu codi Unicode s el U+132 (HTML:&#306;) per a la majscula ( ) i U+133 (HTML:&#307;) per a la minscula ( ).

Histria.
L'  aparegu com una deformaci d'una i llarga, escrita incialment com a ii, per que posteriorment (segles XV o XVI) esdevingu   o y. Per comoditat els impressors del segle XVIII o XIX la reduren a un sol carcter:  (y amb diresi). Darrerament per, en neerlands hom tendeix a escriure  / , si b la variant Y/y roman en l'afrikaans.

Emplaament alfabtic.
No hi ha unanimitat entre diccionaris o fins i tot administracions (tericament sotmeses a l'autoritat de la Uni de la Llengua Neerlandesa) sobre quin s el lloc dins l'alfabet que correspon a la lletra  . Roman fins i tot gent que no la considera una lletra, sin un simple dgraf combinant I i J (especialment al sud de Flandes). Tanmateix, la majoria de neerlandesos lletrejarien vr dag ("divendres"), com a v-r- -d-a-g. La qesti s per saber si  sland (Islndia) es troba entremig de l'I o de l'Y. 

Els diccionaris tendeixen a collocar l'  entre Ih i Ik, mentre que les enciclopdies i els guies telefniques dels Pasos Baixos (per no pas els de Blgica) classifiquen l'  i l'Y juntes, com si fossin la mateixa lletra. 




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43074" title="Sant Pere dels Forcats" nonfiltered="1648" processed="1634" dbindex="16775">


Sant Pere dels Forcats (en francs Saint-Pierre-dels-Forcats) s un municipi de l'Alta Cerdanya, a la Catalunya del Nord. Administrativament s una comuna del departament dels Pirineus Orientals.

Rferncies.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43075" title="Henry Draper Catalogue" nonfiltered="1649" processed="1635" dbindex="16776">
El Henry Draper Catalogue s un catleg estelar amb dades astromtriques i espectroscpiques de ms de 225.000 estrelles. Fou publicat entre 1918 i 1924 per Annie Jump Cannon i els seus collaboradors a l'observatori de Harvard, sota la supervisi d'Edward Pickering. El 1949 es public una ampliaci del catleg (Henry Draper Catalogue Extension, HDE) amb 135.000 estrelles ms.

Les estrelles del catleg sn de magnitud mitjana, fins a aproximadament la magnitud 9. Cobreix tot el cel i s el primer projecte a gran escala per catalogar els tipus espectrals, a ms de la posici. Les estrelles es designen amb les lletres HD seguides per un nombre entre 1 i 225301 (fins a 359083 amb l'ampliaci) per ordre d'ascensi recta per a l'poca 1900.0 i sense referncia a les constellacions; per exemple HD 124897 (que correspon a Arcturus,   Bootis en la nomenclatura de Bayer). Actualment la classificaci HD s'utilitza abastament per a totes les estrelles que no disposen de designaci de Bayer o de Flamsteed.

Les estrelles contingudes a l'ampliaci haurien de dur la designaci HDE, per com el nmero assegura que no hi pot haver confusi, s habitual nomenar-les tamb amb HD.

 Vegeu tamb .

Nomenclatura de Bayer;
Nomenclatura de Flamsteed;
Harvard Revised Catalogue (HR);
Bonner Durchmusterung (BD);






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43076" title="Santa Llocaia" nonfiltered="1650" processed="1636" dbindex="16777">


Santa Llocaia (en francs Sainte-Locadie) s un municipi de l'Alta Cerdanya, a la Catalunya del Nord. Administrativament s una comuna del departament dels Pirineus Orientals. Els seus barris son: Val de Llous, Hameau de Llous, Mairie, Freixes del Puigmal i Llous (municipi de Santa Llocaia). Al barri de Val de Llous es far un centre turstic, que s'anomenar "Els Verns resort de muntanya". Tamb en forma part el municipi de Palau.

Actualment en aquest barri hi ha uns apartaments que s'anomenen "Residence les bleuets" i "Residence les violetes", tots ells com un mateix conjunt.

Al "Mairie" s on hi ha l'Ajuntament de Santa Llocaia, un museu, el cementiri i alguna casa de pags. Tamb hi ha una zona que pertany tamb al Mairie, que es on hi ha la granja i tamb alguna casa, per aquesta zona hi ha un GR que va a Nahuja i continua passa per Osseja etc. I a l'altre banda et porta a Err i a Llo i tamb va continuant...

"Llous" s el municipi de Santa Llocaia on hi ha apartaments i cases, i tamb hi ha una zona esportiva, per botigues no n'hi ha. Hameau de Llous s una altra urbanitzaci, tamb amb cases i apartaments. Finalment, Les Freixes del Puigmal, constitut noms per apartaments.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43077" title="Targasona" nonfiltered="1651" processed="1637" dbindex="16778">


Targasona (en francs Targasonne, per oficialment Targassonne) s un municipi de l'Alta Cerdanya, a la Catalunya del Nord. Administrativament s una comuna del departament dels Pirineus Orientals.

Destaca el lloc anomenat Caos de Targasona, format per blocs de granit de formes capritxoses que s'han desprs del pic dels Moros.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43078" title="La Tor de Querol" nonfiltered="1652" processed="1638" dbindex="16779">


La Tor de Querol (en francs Latour-de-Carol) s un municipi de l'Alta Cerdanya, a la Catalunya del Nord, que rep el seu nom del riu Querol, afluent del Segre. Administrativament s una comuna del departament dels Pirineus Orientals. Hi ha una estaci ferroviria internacional amb tres amples de via: l'internacional (lnia cap a Tolosa de Llenguadoc), el de via estreta del tren groc (cap a Vilafranca de Conflent) i el d'amplada espanyola de RENFE (cap a Puigcerd i Barcelona).















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43079" title="Ur (Alta Cerdanya)" nonfiltered="1653" processed="1639" dbindex="16780">


Ur s un municipi de l'Alta Cerdanya, a la Catalunya del Nord. Administrativament s una comuna del departament dels Pirineus Orientals.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43080" title="Vallcebollera" nonfiltered="1654" processed="1640" dbindex="16781">


Vallcebollera ( o , antigament Vallsabollera i en francs Valcebollre) s un municipi de l'Alta Cerdanya, a la Catalunya del Nord. Administrativament s una comuna del departament dels Pirineus Orientals.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43096" title="Bonner Durchmusterung" nonfiltered="1655" processed="1641" dbindex="16782">
El Bonner Durchmusterung ("compilaci de Bonn", en alemany) s un catleg estelar publicat per Friedrich Wilhelm Argelander, Adalbert Krger i Eduard Schnfeld entre 1852 i 1859. Llista 320.000 estrelles amb les seves posicions per a l'poca 1855.0. s el catleg ms important anterior a l'aparici dels primers catlegs fotogrfics.

Inicialment noms cobria el cel de l'hemisferi nord i una part del sud, de manera que es va ampliar amb el Sdliche Durchmusterung (SD), que cobreix estrelles entre les declinacions -1 i -23 (1886, 120.000 estrelles). Posteriorment es va ampliar encara ms amb el Cordoba Durchmusterung (CD, 580.000 estrelles), que es comen a compilar a Crdoba, Argentina, el 1892 per iniciativa de John M. Thome i cobreix les declinacions -22 a -90. La darrera ampliaci del catleg s la Cape Photographic Durchmusterung (CPD, 450.000 estrelles, 1896), compilat a Ciutat del Cap, Sudfrica, i que cobreix declinaciones entre -18 i -90.

Els noms de les estrelles es designen amb la inicial del catleg al qual pertanyen (BD, SD , CD, CPD) seguida de la declinaci de l'estrella i d'un nombre per ordenar totes les estrelles amb la mateixa declinaci. Per exemple BD+501725 o CD-4513677; en el primer cas s una estrella inclosa en el primer catleg Durchmusterung, situada a una declinaci de +50 i classificada com la 1.725 en aquesta declinaci.

Actualment s'utilitza ms la designaci del Henry Draper Catalogue (HD), ja que tamb cont informaci espectroscpica, per com els Durchmusterung contenen ms estrelles, quan no es disposa de designaci HD s'utilitza la ms antiga dels Durchmusterung.

 Vegeu tamb .

Nomenclatura de Bayer;
Nomenclatura de Flamsteed;
Henry Draper Catalogue (HD);
Harvard Revised Catalogue (HR);















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43101" title="Universitat Carolina de Praga" nonfiltered="1656" processed="1642" dbindex="16783">


La Universitat Carolina de Praga (Univerzita Karlova v Praze en txec) s una universitat situada a la ciutat de Praga, a la Repblica Txeca. Gaudeix d'un notable prestigi tant nacional com internacional i destaca per tenir el lectorat de catal ms important d'Europa. Des de 1999 la Universitat s dirigida pel Dr. Vclav Hampl.

Histria.

Malgrat els intents del rei Venceslau II de Bohmia per crear un Studium generale (Estudi General) a Praga, no fou fins el regnat de Carles IV que la Universitat fou creada (1348), tot inspirant-se en el model de les Universitats de Bolonya i de la Sorbona de Pars (d'aqu el nom de Carolina). Per tant, es tracta de la universitat ms antiga d'Europa oriental.

Ben prest la Universitat s'organitz com un Studium generale de l'poca amb la creaci de les facultats d'Art, Teologia, Dret i Medicina. A ms, amb el ressorgiment de la litrgia eslava, la Universitat s'encarregava de la formaci de cantors per a la Catedral de Sant Vit de la ciutat. Malgrat Carles IV la funds amb la idea que s'encarregus de la formaci intelectual dels notables i nobles de Bohmia, a ella assistien alumnes de tot l'Sacre Imperi Rom Germnic del qual el rei Carles IV en fou l'emperador. Per aix els alumnes de la Universitat s'organitzaren el 1363 en les segents nacions (nationes):

Txeca (que tamb incloa els alumnes de Morvia, Hongria i Srbia).
Polonesa (que tamb incloa als estudiants de Silsia i els Estats alemanys).
Bavaresa.
Saxona (que incloa els alumnes de Sucia, Noruega i Dinamarca).

Malgrat tot, els dos grups hegemnics eren els txecs i els alemanys, que es repartien tot els pes als rgans de decisi i mostraven una enorme rivalitat entre ells. Aquest fet fou molt com en totes les institucions de Praga fins ben entrat el segle XX.

La Universitat arrib a adquirir un notable prestigi a tot Europa i organiz intercanvis amb altres universitats d'Europa Occidental.

El corrent de pensament predominant a la Universitat era la del teleg John Wycliffe, partidria del pelagianisme. Per tant, era considerada un corrent heretge per la Esglsia. Aquest fet fou molt contestat per la comunitat alemanya, ms partidria del nominalisme. El conflicte fou solucionat pel rei Venceslau IV quan don la supremacia als txecs, pel que els alemanys fundaren una nova universitat a Leipzig (Alemanya) el 1409. Tanmateix, el rector de la Universitat, Jan Hus, fou condemnat per heretge i cremat a la foguera. Actualment s considerat un heroi a la Repblica Txeca. A partir de 1417 la Universitat desenvolupa un programa husita conservador i publica els Quatre articles de Praga (1419). Per aquest motiu, els alumnes catlics estrangers deixen la Universitat, que llavors queda apartada del moviment cultural europeu.

En el segle XVI el luteranisme permet a la universitat tornar a establir contactes amb les universitats dels pasos protestants. El fracs del protestantisme a Bohmia obligar a clausurar la Universitat, per es torna a obrir el 1622 a crrec dels jesutes. L'Estat no torna a recuperar el control total de la Universitat fins el 1747.

El 1784 es produeix una notable millora de l'ensenyament universitari: per primera vegada les classes deixen de fer-se en llat per a ser impartides en alemany. No ser fins el Despertar nacional txec (1848) que es planteja la necessitat d'emprar el txec a la docncia.

A la Segona Guerra Mundial la comunitat universitria protest enrgicament per la invasi alemanya de Txecoslovquia, el que cost la vida a molts alumnes i professors, aix com el tancament de la Universitat i la seva substituci per una Universitat alemanya que depenia totalment del Tercer Reich. Amb l'alliberament de Praga pels aliats (1945), la Universitat alemanya fou clausurada i es reobr la Universitat Carolina. Malgrat tot, desprs del cop d'estat comunista de 1948, la Universitat pat un control ferri de l'Estat, que no permetia un ensenyament lliure i imparcial, el que provoc molt malestar. Per aix, fou la comunitat universitria la que estigu al capdavant de la Primavera de Praga (1968) i la Revoluci del Vellut (1989), que provocaren la caiguda del comunisme a Txecoslovquia.

Installacions.

La Universitat Carolina de Praga no compta amb un campus, sin que t els seus edificis escampats pel centre histrics de Praga, declarat Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO. Malgrat tot, la Facultat de Medicina compta amb edificis a Pilsen i Hradec Kralove. La Facultat de Farmcia t la seva seu a la ciutat de Hradec Kralove. Des de 2000 est dividida en les segents 17 facultats, totes elles amb autonomia prpia:

	Facultat de Teologia Catlica.
	Facultat de Teologia Protestant.
	Facultat de Teologia Hussita.
	Facultat de Dret.
	Facultat de Medicina.
	Facultat de Cincies Naturals.
	Facultat de Matemtiques i Fsica.
	Facultat de Pedagogia.
	Facultat de Cincies Socials.
	Facultat d'Humanitats.
	Facultat d'Art i Filosofia.
	Facultat d'Educaci Fsica i Esport.
 Facultat de Farmcia.

L'edifici principal de la Universitat rep el nom de Karolinum i es troba en ple barri antic (Star Mesto) de Praga. Fou donada pel banquer Rotlev a la Universitat, que orden la seva remodelaci a FM Kanka el 1518. Actualment s la seu de les oficines principals i el rectorat i acull exposicions d'art contemporani obertes al pblic general.

La Biblioteca Central de la Universitat Carolina de Praga (que tamb s la Biblioteca Nacional de la Repblica Txeca) est situada a l'edifici histric anomenat Klementinum, situat tamb al barri d' Star M sto de Praga. Construt el segle XVI fou la seu del Collegi dels Jesutes de Praga. Com el Karolinum tamb s obra d'FM Kanka. Es tracta del conjunt monumental ms important de la ciutat, noms per darrera del Castell. Disposa d'un fons de ms de 5 milions de volums (entre els quals destaquen 6.000 manuscrits com el Codi de Vyehrad i 4.000 incunables).

Professors Destacats.

Mateu de Cracvia, teleg.
Jan Hus, teleg.

Alumnes Destacats.

Friedrich Hopfner, astrnom.

Convenis amb altres universitats.

La Universitat Carolina de Praga s membre del Grup Combra, l'Europaeumi de l'Associaci Universitria Europea. A ms, mant signat un conveni amb la Xarxa d'Universitats Institut Joan Llus Vives per a intercanvis d'estudiants del lectorat de catal amb universitats dels Pasos Catalans.

El 2001 sign la Declaraci de Bolonya, per la qual ingress en l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior, juntament amb la resta d'universitats de la Uni Europea.

Enllaos externs.
 Pgina web oficial de la Universitat Carolina de Praga;
 Pgina web oficial del Grup Combra;
 Pgina web oficial de l'Associaci Universitria Europea;
 Pgina web oficial de l'Europaeum;
 Pgina web del lectorat de catal;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43106" title="Victria del Regne Unit (princesa del Regne Unit)" nonfiltered="1657" processed="1643" dbindex="16784">

Victria del Regne Unit, princesa del Regne Unit (Londres 1868 - Coppins, Iver a Buckinghamshire 1935. Princesa del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda per naixement amb el grau d'Altesa Reial. Filla del llavors prncep de Galles i desprs rei Eduard VII del Regne Unit i de la princesa Alexandra de Dinamarca, era per tant nta dels anomenats dos avis d'Europa, la reina Victria I del Regne Unit i el rei Cristi IX de Dinamarca.

La seva eduaci an a crrec de mltiples tutors i transcorregu idllicament als camps de Sandringham i a la mansi londinenca de Malborough House. Al llarg de la seva vida estigu extremadament unida al seu germ i futur rei Jordi V del Regne Unit.

Malgrat que ella tingu una quantitat considerable de pretendents, sembla ser que desencoratjada per la seva mare, els rebutj un darrera l'altre. Ella inici una vida centrada en tenir cura de mltiples parents i en especial de la seva mare, a la qual fu companyia fins a la mort d'aquesta l'any 1925. Quan la reina Alexandra mor ella s'install a la seva casa de camp de Coppins a la poblaci d'Iver a Buckinghamshire. All ella desenvolup un enorme inters per la jardineria arribant a ser presidenta de La Societat d'Horticultura d'Iver.

L'any 1935 ella mor a Coppins essent enterrada a Windsor. Un ms desprs moria el seu germ el rei Jordi V del Regne Unit que havia quedat molt afectat per la seva mort. Les seves propietats, inclosa Coppins, pass al seu nbot el duc de Kent, Jordi del Regne Unit, duc de Kent.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43107" title="Albert Vctor del Regne Unit" nonfiltered="1658" processed="1644" dbindex="16785">


Albert Vctor del Regne Unit, duc de Clarence (Windsor 1864 - Londres 1892). Prncep del Regne Unit de la Gran Bretanya i d'Irlanda i duc de Clarence era fill primgenit dels reis Eduard VII del Regne Unit i Alexandra de Dinamarca. Era per tant, nt de la reina Victria I del Regne Unit, del prncep Albert de Saxnia-Coburg Gotha i del rei Cristi IX de Dinamarca i de la princesa Llusa de Hessen-Kassel.

Nascut a Windsor dos mesos prematurament era intellectualment limitat, incls s'arrib a afirmar que patia cert retrs mental. El prncep i el seu germ, el prncep Jordi van rebrer una formaci militar a la marina anglesa entrant al HMS Bacchante.

L'any 1891 es promet amb la seva cosina la princesa Maria de Teck filla del duc Alexandre de Teck i de la princesa Maria Adelaida del Regne Unit. El comproms amb la princesa de Teck arribava desprs de diversos intents frustrats de comproms amb la princesa Alexandra de Hessen-Darmstadt i de la princesa Helena d'Orleans, en el primer cas el prncep britnic no era correspost i en el segon la princesa era catlica i no estava disposada a abandonar la seva fe.
 
El comproms arribava desprs d'una vida realment escandalosa; mentre el biograf oficial de la reina Maria de Teck, que havia estat la seva promesa, el prncep portava una vida 'dissipada' el biograf del rei Jordi V del Regne Unit el prncep havia estat involucrat en un escndol relacionat amb un prostbul d'homosexuals. A part d'aquests comentaris el temps atribu un seguit de responsabilitats al duc de Clarence. Se li atribu la personalitat de Jack the Ripper, un delinqent annim que assassin a un seguit de prostitutes londinenques la primavera de 1888, aquesta atribuci histricament fou desmentida perqu el prncep vivia a Esccia durant aquest temps. Tamb se li atribu sser present durant l'escndol a un prostibul londinenc, a Cleveland Street, que implic a nombrosos aristcrates britnics l'any 1890.

El 14 de gener de 1892 el prncep moria a causa d'una pneumonia abans de contraure matrimoni. La princesa de Teck es cas amb el prncep i futur rei Jordi V del Regne Unit formant un llarg i feli matrimoni. La mort del duc de Clarence tampoc fou lliure de comentaris. S'afirm que en realitat fou un sucidi argumentant que el prncep s'administr conscientment una alta dosis de morfina. Es digu que fou eliminat per tal de saltar-se'l a la lnia de successi. Altres rumors digueren que en realitat visqu fins els anys 1920 en una habitaci del Palau d'Osborne a l'illa de Wight.
 





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43108" title="Ra" nonfiltered="1659" processed="1645" dbindex="16786">

La ra s una facultat especficament humana que consisteix en aplicar normes i lgica al pensament per obtenir judicis, observacions comprobables o servir de base per a teories. En un sentit ms redut, vol dir capacitat per establir inferncies.

La paraula "ra" (ratio en llat) s una traducci del grec "logos" que volia dir alhora pensament, ra i paraula, cosa que mostra fins a quin punt el llenguatge i el pensament estan lligats en l'sser hum. La ra s estudiada per la psicologia i la filosofia (sobretot la branca de l'epistemologia). 

Pensament racional.
El pensament racional permet l'abstracci, l'associaci d'idees, la autoconscincia i els smbols, coses que no tenen els animals, ms lligats a l'instint i a una resposta unvoca al medi (per aix es diu que no posseeixen ra, que sn irracionals). La ra, doncs, tamb est ligada a la capacitat per decidir entre diverses alternatives de conducta.  Max Weber distingeix entre quatre tipus de racionalitat: la instrumental, la moral, l'afectiva i la tradicional, segons l'mbit on s'apliqui el pensament racional.

El Renaixement i, sobretot la Illustraci, sn les poques on s'ha donat ms importncia a la ra. Sn perodes que coincideixen amb un auge de la cincia i un qestionament de la religi. Segueixen a poques marcades per la passi.

La irracionalitat.
Amb el terme irracional es contempla tot un seguit de manifestacions diferents:
els sentiments ;
l'inconscient;
les malalties mentals;
les conductes absurdes de les masses ;
la fe;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43109" title="Avorriment" nonfiltered="1660" processed="1646" dbindex="16787">

L'avorriment s un sentiment desagradable basat en la rutina, en la manca de sentit i inters del que passa al voltant de la persona o de l'activitat que aquesta realitza. Quan s un estat molt freqent pot ser un smptoma de depressi. Un sinnim pot ser tedi i l'antnim la diversi.

En literatura, lennui o spleen (termes en francs i angls respectivament) s un tema habitual a partir del Romanticisme. El protagonista pateix perqu el seu entorn no el pot satiser, busca el plaer, l'elevaci per no l'aconsegueix, tot el cansa i avorreix. Autors com Charles Dickens, Charles Baudelaire o Arthur Schopenhauer li han dedicat moltes planes. Els afectats d'avorriment crnic, a les seves histries, sn gent que ja t cobertes les necessitats materials i que no aconsegueix omplir les altres, ni amb relacions ni amb activitats. 





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43110" title="John William Waterhouse" nonfiltered="1661" processed="1647" dbindex="16788">

John William Waterhouse fou un pintor nascut a Itlia l'any 1849 i relacionat amb la Germandat Prerrafaelita creada a Anglaterra, ms coneguda com a Pre-raphaelite Brotherhood.

Enllaos externs.

 John William Waterhouse (1849-1917);




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43112" title="Concurs de castells de Vilafranca 1935" nonfiltered="1662" processed="1648" dbindex="16789">
El Concurs de castells de Vilafranca 1935 o Concurs de Xiquets com apareixia en el programa, s el concurs de castells que es celebr a Vilafranca del Peneds el 30 d'agost de 1935.

En realitat, es tract de la tradicional actuaci de Sant Flix per la festa major vilafranquina, organitzada en forma de concurs.

Les bases d'aquest concurs quedaren ocultes als arxius durant anys, fet pel que sovint s'ha considerat que no es tractava realment d'un concurs, per els historiadors castellers Pere Ferrando i Salvador Arroyo els desobriren al pblic l'any 1997. En aquelles bases s'especifica quins castells puntuarien (tan sols ho feien el 3 de 8, el 4 de 8, el 2 de 7 i el pilar de 6); el valor de cada castell, 10 punts pel 3 de 8 i el pilar de 6 i 8 punts pel 4 de 8 i el 2 de 7; el castells puntuarien en ser carregats, per sumarien 2 punts en cas de ser descarregats; el premi del guanyador s'establ en 500 pessetes; la presncia d'un jurat, la decisi del qual era inapellable.

La Nova de Valls es presentava novament com la mxima favorita a aquest concurs, ms encara si es t en compte que havia conseguit carregar el 3 de 8 l'any anterior. La Vella de Valls venia en canvi d'actuar a l'Arbo, fracassant en els seus intents de 4 de 8 i de 2 de 7. El Xiquets del Vendrell, antics Mirons competiren amb les colles vallenques, assolint la segona posici grcies al seu primer i esperat 4 de 8 carregat.

En el decurs de l'actuaci, la Nova en tingu prou descarregant els castells que portava en cartera: el 4 de 8 i el 2 de 7. Els vendrellencs noms pogueren carregar el 4 de 8, aix que malgrat descarregar el 2 de 7, intentaren sense xit un pilar de 6 per superar la Nova. Per la seva banda, la Vella no s'en sort amb els intents dels mateixos castells, ni tan sols del 5 de 7, havent-se de conformar amb el 3 de 7 aixecat per sota.


 Colles participants, castells assolits i puntuaci .










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43114" title="Esquerra" nonfiltered="1663" processed="1649" dbindex="16790">
En poltica, esquerra es refereix, sense precisi particular, al conjunt de les tendncies poltiques tpicament associades a qualsevol classe de socialisme o socialdemocrcia en oposici a la dreta poltica i al liberalisme econmic. Aquesta accepci es deu al fet que, en l'Assemblea Constituent que es va formar a Frana desprs de la Revoluci Francesa, els constituents ms radicals, els jacobins, que propugnaven la transformaci de la monarquia constitucional en una repblica, ocupaven el cant esquerre de l'hemicicle legislatiu.

Dins de l'esquerra, existeix un ampli espectre poltic que va des de l'esquerra moderada a l'extrema esquerra. El comunisme i l'anarquisme estan considerats com formes radicals d'esquerra poltica, encara que tcnicament els segons no s'inclourien en l'espectre poltic ja que no es regeix per un sistema poltic representatiu per a dur a terme els seus projectes. L'esquerra tamb est associada amb els sindicats i les manifestacions, encara que aquests no siguin exclusius de l'esquerra. Tamb es consideren d'esquerra moviments socials com el de l'alterglobalitzaci, ecologisme, el feminisme, els okupes, el pacifisme o els punks.

Els conceptes d'esquerra i dreta, de totes maneres, sn relatius al pas i a la situaci poltica del propi pas i del mn.





 
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43116" title="Dinastia I d'Egipte" nonfiltered="1664" processed="1650" dbindex="16791">

La Dinastia I de l'Antic Egipte, fou la primera de les dinasties que van regir al pas i comena amb Narmer aproximadament el 3100 aC i acaba el 2890 aC. Est inclosa dins l anomenat perode tinita amb seu a Memfis. 

Les dades que se'n coneixen sn molt escasses. La cultura durant la primera dinastia no presenta grans variacions amb la de Naqada III; s'incrementa l'urbanisme i es fan ms fortes les institucions religioses, administratives i socials; millora l escriptura i el serekh substitueix definitivament la roseta com a smbol reial. Apareixen els cosmtics, els ganivets de vori, pintes i caps de maa; sn freqents els gots de pedra; es fabrica mobiliari. Les joies sn d'or, turqueses i lapisltzuli.

Els lmits d'Egipte acabaven a la primera cascada del Nil.

 Llista de faraons de la Dinastia I .

Narmer;
Aha  3100- ? ;
Djer  ;
Djet ;
Merneith (reina) (Regent de Den?);
Den ;
Anedjib ;
Semerkhet;
Qa'a  ? -2890;
Rei Ocell  c. 2890;
Sneferka c. 2890;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43118" title="Pedra de Palerm" nonfiltered="1665" processed="1651" dbindex="16792">

La Pedra de Palerm s un pedra gravada amb fets i reis de l'Antic Egipte que es conserva a Palerm (Siclia, Itlia) essent d origen desconegut (el primer fragment es va trobar en els fons del museu, desprs en van aparixer altres, i un parell foren comprats a mercats d antiquaris).

s una llosa de basalt d uns 45 x 30 cms, part d un bloc ms gran del que n existeixen set fragments dispersos el ms gran dels quals est al Museu arqueolgic de Palerm i d altres a museus d'Anglaterra i Egipte. Els jeroglfics sn per ambds costats i inclouen una llista de reis amb dades sobre cada regnat fins a la cinquena dinastia. Cont dades sobre sobirans anteriors a Narmer.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43119" title="Maneth" nonfiltered="1666" processed="1652" dbindex="16793">
Maneth fou un historiador egipci del segle III aC, nascut a Sebennitos, al Delta del Nil, i sacerdot a Helipolis, que va escriure una histria del pas, en qu va establir una divisi cronolgica per dinasties encara en s. Dona detalls de noms i fets per part de l obra s ha perdut i la resta noms es coneix per la via indirecta d autors jueus i cristians posteriors, entre ells Sextus Julius Africanus (any 220), Josephus (segle V) i el bisbe Eusebi de Cesarea (Segle IV) 







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43121" title="Maa" nonfiltered="1667" processed="1653" dbindex="16795">


Maa (arma);
Maa (objecte);
Maa (m de morter);
Maa (esports);
Maa (Insgnia protocollria);
Maa (eina);
Maa (martell);
Maa (pea del martinet);
Maa (entomologia);
Maa (bola per msica);
Maa (llinatge);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43123" title="Forsterita" nonfiltered="1668" processed="1654" dbindex="16797">

La forsterita (Mg2SiO4) s el terme magnsic de la srie isomorfa de l'olivina, l'altre, el terme frric s la faialita, la frmula de la qual es . Entre ambds extrems tenen lloc totes les composicions intermdies sense que l'estructura del cristall s'en vegi gaire afectada. Forma part de la classe dels silicats, de la subclasse dels neosilicats i del grup de l'olivina. Rep el nom del naturalista alemany Johann Forster.

Pel seu contingut en magnesi, la forsterita s ms lleugera, de color ms clar i amb menor ndex de refracci que no pas la faialita, ms rica en ferro. Tot i aix la distinci entre ambds termes no s pas fcil sense recrrer a les anlisis qumiques. Per altra banda la forsterita o la faialita pures sn rares, essent el ms normal de trobar-ne composicions intermdies a les que s'anomena olivina de forma genrica. Olivina s el nom pel qual el pblic general conex els minerals d'aquesta srie.

S'utilitza com a gemma, com a sorres refractries i abrasives en la indstria i com a mena de magnesi.

La forsterita s'associa amb les roques gnies i tamb s'ha trobat en alguns meteorits de ferro. El 2005 es va trobar tamb en la pols cometria portada a la Terra per la sonda Stardust i el telescopi espacial Spitzer la va localitzar en el disc de pols que es creu que envolta l'estrella HD 69830.

Peridota.
La peridota s el nom que rep la varietat d'olivina apreciada com a gemma. s una pedra transparent de color verd groguenc, que dificilment es confn amb la maragda pel color verd ms fosc d'aquesta darrera. Generalment la peridota s ms rica en forsterita que no pas en faialita. El seu color s degut a la presncia de ions de ferro. Per altra banda, la faialita, pel seu contingut molt ms alt en ferro dna lloc a uns especimens ms foscos i menys atractius que no tenen s com a pedra preciosa. El contingut en ferro de les peridotes ms vistoses s del 15%. Pel que sembla la presncia de crom i de nquel en quantitats traa contribuex a la coloraci. Bona part de les forsterites ms usades en gemmologia provenen de formacions basltiques, tot i que tamb algunes tenen el seu origen en formacions de marbres metamrfics.

 Fonts .

Adaptat a partir de Amethyst Galleries, Inc.;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43124" title="Pinta" nonfiltered="1669" processed="1655" dbindex="16798">


Pinta (estri);
Pinta (adornament);
Pinta (eina);
Pinta de llevar llana;
Pinta de planxar pell;
Pinta de forner;
Pinta de mol de vent;
Pinta (barrot);
Pinta (pea);
Pinta de dentar;
Pinta de desfer;
Pinta de roscar;
Pinta (Botnica) o pinta de moro;
Pinta de Venus;
Pinta peix;
Pinta (nau);
Pinta o mal de Pinto;
Pinta (volc);
Pinta (unitat de volum);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43128" title="Waterhouse" nonfiltered="1670" processed="1656" dbindex="16799">

John William Waterhouse, pintor (1849-1917);
George Robert Waterhouse, naturalista (1810-1888);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43130" title="Vori" nonfiltered="1671" processed="1657" dbindex="16800">


El vori (tamb anomenat ivori, o amb el manlleu castell, marfil) s la part de la dentina coberta d esmalt. El vori ms apreciat s el d elefant perqu pot ser comercialitzat ja que arriben a pesar 70 quilos. Un altre vori de notable mesura s el de les dents de la morsa i del senglar, i les defenses del narval.

El vori pot ser treballat. Avui dia s utilitza per fer boles de billar, pintes, tecles de piano, peces de marqueteria i escultures.

Fou molt apreciat a l'Antic Egipte i desprs a la Grcia clssica. Es coneixen tamb objectes de vori dels romans. Tamb a la Xina i l'ndia es feren treballs artstics en vori. A l edat mitjana es va utilitzar sobretot per a imatges religioses i jocs de taula. Al segle XVII va passar a la decoraci amb pilastres i balustres i marqueteria; i al segle XVIII es van fer nombroses esttues de petit format, per el segle XIX quasi b va deixar d'usar-se. Al segle XX va servir per a la joieria. A l'frica negra es treballava molt a Benn (per joieria) i el Congo.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43132" title="Bao" nonfiltered="1672" processed="1658" dbindex="16801">


Bao (, estndard ) o Ba (en francs Baho), s un municipi del Rossell, a la Catalunya del Nord. Administrativament s un municipi del departament dels Pirineus Orientals.

El topnim prov del nom germnic Basone, documentat al segle X com Baso, Basonem i Bazone.

 Geografia .
Bao es troba situat dins de la subcomarca del Riberal, a la vora esquerra de la Tet. Ba limita amb Baixs, Sant Esteve del Monestir, El Soler, Vilanova de la Ribera, Perpiny i Toluges.

El poble disposa d'una important xarxa de canals de reg; al nord, hi ha la Garriga, tur dedicat al conreu de la vinya. Les terres agrcoles acostumen a situar-se a la zona sud, a la vora de la Tet

 Evoluci demogrfica .

 1962: 787 habitants;
 1968: 1.068 habitants;
 1975: 1.449 habitants;
 1982: 1.672 habitants;
 1990: 2.027 habitants;
 1999: 2.490 habitants;

 Activitats culturals .

Des del 2002, cada any s'hi celebra la Identi'Cat (trobada de la catalanitat a la Catalunya Nord), organitzada per l'associaci Aire Nou de Bao i que acull tot tipus d'activitats tradicionals i culturals d'arreu dels Pasos Catalans.

La poblaci compta amb una colla castellera des de l'any 1996: Els Castellers del Riberal.

Referncies.


 Enllaos externs .

 Aire Nou de Bao, associaci per la promoci de la llengua i cultura catalana.
 Alternativa Democrtica a Bao, candidatura encapalada per Colette Tigneres.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43133" title="Turquesa" nonfiltered="1673" processed="1659" dbindex="16802">


Turquesa (llengua), vegeu Llenges turqueses;
Turquesa (literatura), vegeu Literatures turqueses;
Turquesa (Mineral);
color turquesa;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43134" title="Llac Tanganyika" nonfiltered="1674" processed="1660" dbindex="16803">

El llac Tanganyika est situat a la zona centre-oriental del continent afric. Est a 782 metres per sobre del nivell del mar i t una profunditat mxima de poc menys de 1500 metres. s el segon llac ms gran en superfcie de l'frica, ja que el primer s el llac Victria.


T una forma estreta i allargada que fa que s'estengui de nord a sud i que sigui navegable. Forma part d'una frontera natural entre diversos pasos, com Zmbia (al sud), la Repblica Democrtica del Congo, a l'oest; Tanznia, a l'est i Burundi al nord-est.

El llac pren el seu nom del territori de Tanganyika, que alhora vol dir, en suahili, el que hi ha darrera (nyika) de Tanga (una ciutat costanera, davant de l'arxiplag de Zanzbar.

El llac Tanganyika fou descobert per Burton i Speke el 13 de febrer de 1858 en la part septentrional. El 1867 hi va arribar Livingstone pel sud, i va explorar la part occidental. A la seva rodalia, a Ujiji, es van trobar Livingstone i Stanley el 10 de novembre de 1871. Cameron, enviat a buscar a Livingstone, tamb va explorar la part sud del llac ni va seguir el riu Lukunga.






































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43135" title="Turquesa (mineral)" nonfiltered="1675" processed="1661" dbindex="16804">

La turquesa s un mineral format per fosfat hidratat d alumini i coure amb grups d hidroxil , que cristallitza . Densitat 2,8. Color blau cel verds o verd blavs. Es pot polir i utilitzar en joieria, i els de color blau sn utilitzats per ornament des de l antic Egipte. Sn un smbol del mes de desembre

Les millors turqueses venen d'Iran, Turquia i l'ndia. Tamb s han trobat alguns exemplars a Europa (Frana i Alemanya) i Estats Units.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43137" title="Color turquesa" nonfiltered="1676" processed="1662" dbindex="16805">


El color turquesa s un color blau cel verds o verd blavs. El seu nom ve del mineral turquesa, que es presenta sovint d'aquest color, i que s'importava de Turquia.

Una mostra del color turquesa:
 
























 Vegeu tamb .
 Llista de colors;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43139" title="Lapisltzuli" nonfiltered="1677" processed="1663" dbindex="16806">

El Lapitzltzuli s una latzurita destinada a l'ornamentaci. s una gemma molt apreciada en joieria des de l'antiguitat. 

 Etimologia .

El seu nom prov del llat lapis ('pedra'), i lzuli s la forma genitiva del llat medieval lzulum, que s evoluci de l'rab clssic lzaward ('lapisltzuli'), aquest del persa lavard i aquest del snscrit rja-vrta ('real joia'), sent rya 'rei', i vrtam 'pirita', 'pedra semipreciosa', i tamb remol, rull, rnxol.

Es creu que rjvarta s l'origen de la paraula 'blava'. Un altre nom del lapisltzuli s vrta-mani que seria 'joia de pirita'.

 El mineral .

Es defineix geolgicament com una roca, ja que s un material compost de diversos minerals. Els principals components sn latzurita (d'un 25% a un 40%), un silicat clcic complex (sodi, alumini, silici, oxigen i sofre) que li proporciona el color blau caracterstic, wollastonita que aporta l'envetat gris, calcita que es la responsable de l'envetat blanquins, i pirita, que li dona els reflexos daurats. La seva frmula qumica s:
(Na, Ca)8 (Al, Si)12 O24 S2  FeS-CaCO3.

T una densitat de 2'7 a 3, un pes especfic de 2'4 i una duresa de 5'5 en l'escala de Mohs. Presenta un reflex vitri i una fractura concoide. s atacable per l'cid clorhdric, fet que facilita la seva diferenciaci d'altres roques com l'atzurita.

 Aplicacions .

El seu color blau es considera smbol de puresa, salut, sort i noblesa, el que ha motivat que histricament fos utilitzada pels egipcis, babilonis i assiris per a adorns i mscares funerries. Els romans creien que tenia propietats afrodisaques. A l'edat mitjana se li atribuen altres virtuts medicinals per la robustesa dels membres, per prevenir la por, el dubte i l'enveja; es bevia barrejada amb llet.

La pols del mineral, la latzurita, proporcionava un pigment blau, molt apreciat entre els grans pintors del Renaixement per la seva durabilitat. Leonardo da Vinci, Albrecht Drer i Fra Angelico es van referir a la pols de lapisltzuli com or blau i en aquella poca el seu preu igualava el de l'or. Un bell exemple de la seva utilitzaci es pot trobar en el llibre illustrat ms valus conservat, el Les molt riques hores del Duc de Berry, al museu Cond, a Chantilly.

Prcticament tot el lapisltzuli utilitzat en l'antiguitat a Eursia s'obtenia de pedreres situades a les muntanyes de l'Afganistan, les quals encara sn explotades amb procediments molt similars als utilitzats fa milers d'anys.

A Amrica, els inques i altres cultures precolombines van explotar fa 2000 anys jaciments a Xile, a la zona d'Ovalle, fent-lo servir en l'elaboraci de mscares i altres ornaments.

En l'actualitat es continua emprant en joieria, havent-se popularitzat per la introducci al mercat del lapisltzuli nord-americ.

 Enllaos externs .
Marama.cl Lapislzuli de Xile;
Lapislzuli d'Afganistan;














 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43141" title="Aha" nonfiltered="1678" processed="1664" dbindex="16807">

Aha (nom d'Horus: Horus-Aha; nom de Nebti: Aha; nom de Nesut-Biti: Iti, Men, Meni, Teti; nom grec donat per Maneth: Athothis) fou el segon fara de la Primera Dinastia d'Egipte, que va governar vers el 3100 aC per un perode, segons les fonts, d'entre 23 i 30 anys.

Es suposa que fou fill i successor de Narmer i de la princesa Neithhotep. El seu nom volia dir Falc lluitador. Segons la Pedra de Palerm va comerciar amb les ciutats fencies, va dirigir una expedici a Nbia i va rebre tributs de les tribus lbies (origen dels berbers, que vivien a l'oest del pas).

Va tenir com a dones a: Berenib i Khenthap i segurament d altres. El seus suposats fills foren Djer (el successor), Het, Rekhit i Saiset.

Altres transcripcions del seu nom: Horaha, Ity, Mena, Min 
 
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43143" title="Djer" nonfiltered="1679" processed="1665" dbindex="16808">

Djer (Nom d'Horus: Horus-Djer; nom de nebti: Iti; nom d'Horus d'or: Ninebu; nom de Nesut-Biti: Itit; nom grec donat per Maneth Kenkenes) fou el tercer fara de la primera Dinastia de l'Antic Egipte. Fou fill d'Aha i de la princesa Khenthap (Hent). Va residir a la capital Memfis on va fer bastir un palau i va governar durant 50 anys. Va combatre als anomenats Hikses al Sina. S'ha trobat una inscripci seva a Wadi Halfa, al sud de la primera cascada del Nil.

Es va casar amb Merneith i Nakhneith. El seu complex mortuori a Abidos s anomenat l'autntica tomba del du Osiris. Fills seus foren probablement Djet (possible successor) i Meritneith.

Altres transcripcions del seu nom: Ata, Atet, Ati, Cencenes, Dje, Djer, Dye, It , Itet, Iteti, Itti, Ity, Khent, Khentta, Sekhti, Tchetat , Ti, They, Ty, Zar.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43144" title="Wolf 359" nonfiltered="1680" processed="1666" dbindex="16809">


Wolf 359 s la tercera estrella ms propera al Sol, desprs de   Centauri i de l'estel de Barnard. Est situada a 7,78 anys llum. Es tracta d'una nana roja, invisible a ull nu, i variable de tipus fulgurant, de manera que la seva brillantor pot augmentar sobtadament, tot i que les fulguracions sn escasses i de potncia moderada. Com a estrella variable rep la denominaci CN Leonis. Fou descoberta el 1918 per mtodes astrofotogrfics per l'astrnom Max Wolf. L'estrella ms propera s Ross 128, a 3,79 anys llum de Wolf 359.

Aquesta estrella s especialment famosa dins la saga de cincia ficci Star Trek, ja que s on t lloc una de les batalles ms importants de la Federaci Unida de Planetes contra el collectiu Borg (The Next Generation, captol The Best of Both Worlds; versi catalana: "La Nova Generaci", captol "El millor d'ambds mons").

Enllaos externs.
Wolf 359 a SolStation (en angls).























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43145" title="Smbol" nonfiltered="1681" processed="1667" dbindex="16810">

Un smbol s una representaci d'una idea de manera que aquesta pugui ser percebuda per algun dels sentits; s una realitat que evoca d'altres en la nostra ment mitjanant algun procediment d'analogia. Segons, Charles Sanders Peirce s un tipus de signe especial.

La seva etimologia deriva del grec     o o , que vol dir aproximadament "llanar amb" o "juntar amb", s a dir, el smbol treu a la llum una altra realitat sense desaparixer ell mateix, sin combinant les dues, com passa a la metfora. El smbol acostuma a ser polismic grcies a la connotaci, que l'enriqueix. 

Els smbols poden ser de molts tipus: materials (una creu s el smbol del cristianisme), visuals (el color vermell s smbol de moviments socialistes), verbals (tota paraula s un smbol), numrics, sons...

La semitica s la disciplina que estudia els smbols, presents a la religi, la psicologia o l'art, entre altres.

En un altre sentit, un smbol era un tipus especial de joia, normalment un medall, dividit en dues meitats que es quedaven cadascuna en poder d'un enamorat o amics. Quan la parella es retrobava, el smbol estava complet i mostrava el dibuix, inscripci o figura. En canvi, quan els dos estaven separats, una meitat evocava sempre l'altra perqu es veia incomplet.

 Enllaos d'inters .
Enciclopdia de smbols;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43146" title="Merneith" nonfiltered="1682" processed="1668" dbindex="16811">

Merneith (Meriet-Nit) fou una princesa, probablement reina de l antic Egipte, dona de Djet amb quasi tota probabilitat i mare de Den d acord amb la inscripci d un segell trobat a la tomba T del cementiri d'Abidos (Umm al-Qa'ab). La possibilitat que fos germana de Djet (que tenia una germana de nom transcrit com Meritneith) no t gaires partidaris. La tomba on es va trobar una estela amb el seu nom a Abidos s propera a la del seu marit Djet, per sembla que la tomba pertany a un mascle i que la seva vera tomba fou a Saqqara (mastaba 3503) on els segells esmenten a Den.

Els experts suposen que el fara Djet va morir desprs de governar durant uns deu anys i deixant un fill, Den, menor d edat. No consta inclosa com a reina a totes les llistes: el segell trobat a Abidos per Petrie l esmenta per una pea similar del temps de Qa'a no en fa referncia. El seu nom apareix a alguns recipients de fusta, a fragments de recipients de Saqqara, a un recipient de vori tamb a Saqqara i a una estatueta.

Es suposa que va deixar el poder al seu fill Den quan aquest va arribar a la majoria d edat.
 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43148" title="Nana roja" nonfiltered="1683" processed="1669" dbindex="16812">

Una nana roja s un tipus d'estrella caracteritzada per ser petita i relativament freda, situada a l'extrem inferior dret de la seqncia principal i de tipus espectral K o M. La majoria d'estrelles sn nanes roges i tenen un dimetre i una massa inferior a un ter del Sol (si tenen masses menors a 0,08 masses solars ja es consideren nanes marrons) i una temperatura superficial inferior a 3.500 K. A causa del baix ritme a que cremen el seu hidrogen, les nanes roges tenen vides molt llargues. Mai inicien la fusi de l'heli i, per tant, no poden convertir-se en gegants vermelles; en canvi es contreuen lentament fins que es consumeix tot l'hidrogen. Totes les nanes roges es troben a la seqncia principal ja que no ha passat prou temps des del Big Bang perqu la seva evoluci les hagi desplaat. Aquest fet, a ms, s una evidncia que l'univers t una edat finita.

Un misteri encara no resolt s l'aparent absncia de nanes roges sense metalls (en astronomia un metall s qualsevol element que no sigui l'hidrogen o l'heli). El Big Bang prediu que la primera generaci d'estrelles noms estan formades per hidrogen, heli i liti. Si entre aquestes estrelles hi havia nanes roges haurien de poder-se observar actualment, per no s aix. L'explicaci convencional s que sense elements pesants no es poden formar estrelles de massa petita i que les primeres estrelles foren totes de massa molt alta que, per tant, es consumiren rpidament i generaren elements pesants per a les segents generacions d'estrelles.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43150" title="Djet" nonfiltered="1684" processed="1670" dbindex="16813">

Djet (nom d'Horus: Horus-Djet, nom de Nebti: Iterti; nom de Nesut-Biti: Itetiu, Ita; nom grec: Uenefes o Uenephes, Vaveniphis) fou el quart fara de la Primera Dinastia de l'Antic Egipte. Fill de Djer, va regnar entre 5 i 42 anys segons les fonts  (Maneth li atribueix 23 anys i 31 al seu pare). La forma ms correcta del seu nom podria ser Wadjet i s anomenat pel seu signe el rei serpent. Casat amb la princesa Merneith, amb qui va tenir el seu fill i successor Den. Fou enterrat a Abidos per s ha trobat una mastaba a Saqqara que per la seva importncia ha fet pensar que hi podia estar enterrat (20 x 50 metres amb 400 caps de brau -i amb cornamenta original- esculpits per les parets). Tamb s han trobat un parell de mastabes a Tarkhan.
 
Altres transcripcions del seu nom: Ata, Uadji, Uadye, Uadyib, Djet, Dyet, Edyo, Ita, Itay, Iterty, Itetiou, Itiui, Ittiw, Ouadji, Uadjet, Uadyi , Uazi, Uenephes, Uto, Wadj, Wadji, Wazi, Za, Zet




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43151" title="Den" nonfiltered="1685" processed="1671" dbindex="16814">

Den (nom d'Horus: Horus-Den; nom de Nebti: Jaseti; nom d'Horus d'or: Jasetinebu; nom de Nesut-Bity: Jaseti, Sepati, Zemti; nom grec Usafaidos, Usafais) fou el cinqu fara de la primera Dinastia de l'antic Egipte. Fill de Djet i de la princesa Merneith, probablement era menor a la mort del seu pare i va governar per un temps la seva mare com a regent, deixant-li el tron a l'arribar a l'edat de governar. 

Se li atribueix un regant de 50 o 55 anys (Maneth en dna 20 anys) durant el qual es pensa que va fer expedicions militars al nord-est i al desert de l'est del Nil per uns gravats a una placa de vori. Va fer un cens de tot el poble. 

Va estar casat almenys amb quatre dones, per noms se'n conserven els noms de tres: Semat, Seshemetka i Serethor. Fou el pare de Anedjib, que el va succeir. Fou enterrat a Abidos. Quaranta mastabes del seu regne sn a Saqqara

Altres transcripcions del seu nom: Dem, Deuen, Dewen, Dun, Hesepti, Jasty, Kenti, Khaseti, Khasti, Khasty, Oudeni, Oudimou, Qenti, Semdi, Semti, Sengi , Senti, Septy, Tem, Udimu, Usaphais, Wedimu

 Referncies .



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43152" title="Anedjib" nonfiltered="1686" processed="1672" dbindex="16815">

Anedjib (nom d'Horus: Horus-Adjib; nom de Nebti: Merpeba, Merpebanebu; nombre de Nesut-Biti: Merpeba; nom grec: Miebidos, Niebais) fou el sis fara de la primera dinastia de l'antic Egipte.

Possible fill de Den (per altres un usurpador, casat amb la princesa Betrest de la famlia reial), va succeir al seu pare i va regnar entre 7 i 14 anys segons les fonts (26 segons Maneth). Va residir a Memfis. El seu nom s el primer de les llistes de Saqqara. Els seus monuments foren malmesos pel seu successor i el seu nom a un serekh fou esborrat i el nom del nou fara es va posar al seu lloc, igual que en alguns objectes trobats a Saqqara. El seu nom noms apareix dins d'Egipte a Abidos i Helwan, a ms de Saqqara. A Palestina apareix a En Besor.

Sembla que va solucionar un conflicte entre les classes altes del Alt i el Baix Egipte i s'especula que fou perqu al ser un usurpador no era reconegut per uns i si per uns altres. Al nord en alguns noms es detecta resistncia.

Es va casar amb Batirites i va tenir com a fill al seu successor Semerkhet.

Segons el Papir de Tor va morir amb 74 anys. Va ser enterrat a Abidos. El seu principal ministre va tenir mastaba a Saqqara.
 
Altres transcripcions del seu nom: Adjib, Andjib, Andyib, Anedjeti, Anedjib, Anezjed, Anzib, Atchab, Azab, Enegib, Enezib, Merbapen, Merbiap, Merbiape , Merbiapou, Meribapen, Meribiapen, Meribiapu, Meripibia, Meriregeregpen , Merpabia, Merpebia, Merpeha, Merpibia, Merpubia, Miebis, Miriba, Niebais























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43154" title="Semerkhet" nonfiltered="1687" processed="1673" dbindex="16816">

Semerkhet o Semsem fou el set fara de la primera dinastia de l'antic Egipte. 

Noms.
Conegut des del moment del seu naixement com a Semerkhet, quan va coronar-se fara va prendre diversos noms:
Nom d'Horus: Horus-Semerkhet;
Nom de Nebty (deesses Nekhbet i Buto): Irineter-Semsem;
Nom d'Horus d'Or: Irineter-Semsem;

En diversos texts antics grecs apareix amb els noms de Mempses o Semempses. Altres transcripcions que s'ha trobat del seu nom sn: Xepses, Irinebty, Irineter, Irinetyer, Nekht, Nekhti, Semenphes, Semerchet, Semerkha, Semerjet, Semsempt, Semsou, Semsu, Smerja, Smerkha 

Antecedents familiars.
Semerkhet era fill del fara Anedjib i la reina Batirites. No hi ha acord sobre si Anedjib era fill del fara Den o fou un usurpador del tron que es marid amb una princesa de la famlia reial. De totes maneres, Semerkhet era descendent dels altres faraons de la Dinastia I per part de pare, de mare o d'ambds.

Dades sobre Semerkhet.
Se li atribueix un regnat d'entre 8 i 18 anys (la pedra de El Caire descriu el seu regnat i dna 8 anys i mig). Va residir a Memfis. 
 
El Papir de Tor diu que va morir amb 72 anys. Fou enterrat a Abidos i a la seva tomba es van trobar 10 recipients importats de Palestina. Alguns servents foren enterrats amb ell com havia passat ja amb els seus antecessors. Se'n conserva una estela funerria trobada per Petrie a la seva tomba el 1898. Cap mastaba d'aquest rei existeix a Saqqara. 

Un dels seus ministres, Henuka, va servir tamb al seu successor Qa'a. Aquest no era fill de Semerkhet, per aix es desconeix com va arrivar al poder.

Semsem.
La tradici egpcia de la Bblia l'assimila a Sem, fill de No. Segons aquesta tradici, Sem i els seus fills poblaren l'actual Prxim i Mitj Orient esdevenint Sem el cabdill de totes aquestes terres.

Un nebot de Sem anomenat Nimrod va comenar a guanyar poder a la Mesopotmia, fundant la ciutat de Babilim, edificant la Torre de Babel i ocupant les regions d'rec, Acad i Calan, a les terres de Xinar. Desprs va estendre els seus dominis a Assur, on hi va edificar Nnive, Rehobot-Ir, Qulah i la capital Ressen.

Aleshores va produir-se una lluita entre Nimrod i Semsem que va acabar amb la mort del primer.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43155" title="Qa'a" nonfiltered="1688" processed="1674" dbindex="16817">

Qa'a (nom d'Horus: Horus-Kaa o Horus-Qaa; nom de Nebti: Qaa, Sen; nom de Nesut-Biti: Kebh, Kebehu, Qaa; nom grec: Bienekes, Ubientes, Vibentis) fou el darrer fara de la primera dinastia de l'antic Egipte. Se li atribueix un regnat d'entre 26 (Maneth) i 33 anys. Era fill d'un tal Merqa i va tenir un fill anomenat tamb Merqa. No se sap com va arribar al poder. Durant el seu regnat va combatre a l'est del pas. Es va trobar una estela d'aquest fara on noms porta la corona blanca de l'Alt Egipte, corona que es diu Hedjet, i des llavors se l'anomena sovint Qa'a-Hedjet.

Est enterrat a Abidos. Segons el Papir de Tor va morir amb 63 anys. A la seva tomba es va trobar un segell amb tots els noms de faraons de la dinastia fins ell mateix, amb Narmer com a primer esmentat. Al final del regnat se suposa l'existncia de dos faraons de breu i segurament agitat regnat, difcils de situar cronolgicament: el rei Ocell i Sneferka

Altres transcripcions del seu nom: Qa, Ka, Kaa, Kabeh, Kabhou, Kaja, Kebeh, Kebehou, Qebh, Qebehu, Sen, Senda, Senebty, Senmu, Ubienthes, Ubienthis

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43156" title="Rei Ocell" nonfiltered="1689" processed="1675" dbindex="16818">
El Rei Ocell s probablement un efmer fara del final de la primera dinastia de l'Antic Egipte que va governar vers el 2890 aC.

Es coneix un serekh d'aquest fara trobat a la pirmide escalonada de Djoser, a Saqqara, en un recipient de pedra. Per comparaci es creu que podria pertnyer al final de la primera dinastia, ja que s semblant als de l'poca i a ms s'ha trobat un serekh de Qa'a (trobat a Abidos el 1902) que tamb porta un ocell, si b no s prou clar.

Anterior o posterior a aquest fara es pensa que hi hauria un altre efmer sobir de nom Sneferka.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43157" title="Primera cascada del Nil" nonfiltered="1690" processed="1676" dbindex="16819">
La Primera cascada del Nil era la cascada situada ms septentrional de les que forma el riu Nil al llarg del seu recorregut. Des del seu naixement l'anomenada primera cascada s la darrera que es troba en direcci a la desembocadura a la mar Mediterrnia, i se situava en l actual territori d'Egipte, prop d'on avui hi ha la presa d'Assuan (Aswan).

A la rodalia de la primera cascada es trobava Elefantina, i el temple de Philae

Vegeu tamb: Segona cascada del Nil;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43159" title="Wadi Halfa" nonfiltered="1691" processed="1677" dbindex="16821">
Wadi Halfa s una ciutat del Sudan, prop de la frontera amb Egipte, i a la vora del llac Nasser format per la presa d'Assuan (Aswan).

S'hi han fet importants troballes arqueolgiques.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43161" title="Memfis" nonfiltered="1692" processed="1678" dbindex="16822">


Memfis (antic egipci Men-Nefer i tamb Taui; rab Mit Rahina o Mit Rahim) s una ciutat d'Egipte, situada poc al sud d'El Caire. Memfis s el nom que li donaren els grecs. Fou capital del noms I del Baix Egipte. A la ciutat es pot veure el cols de Ramss II, l esfinx d alabastre (de ms de 4 metres d altura i 8 de llarg que podria ser d'Amenhotep II, i que pesa 80 tones, la qual se suposa que flanquejava l entrada al temple de Ptah), i les sales de momificaci dels braus del Serapum, en les que es conserva una taula de momificaci de la Dinastia XXVI. Un altre cols en granit rosa es va trobar prop de l'anterior per avui s a El Caire.



Fou fundada abans del 3000 aC (Herodot dna 2900 aC) per Narmer, que probablement va triar l emplaament d un llogarret ja existent i va regular el curs del Nil, protegint la ciutat per un dic. El seu fill i successor, Aha, hi va bastir palaus. Llavors s anomenava Anbu-Hey (mur blanc), i ms tard, encara durant l'Imperi Antic, es va dir Hut-ka-Ptah (temple del Ka de Ptah) que va sonar als grecs com aigyptus i va donar nom al pas; a l'Imperi mitj es deia Anj-Tauy (ciutat que uneix dues terres). Fou la capital de les primeres dinasties fins que al comenament de la IV, el fara Snofru (o Sneferu) la va traslladar a Gizeh, per va tornar a ser capital amb la sisena dinastia. Tot i perdre la capitalitat al primer perode entremig, la seva importncia no va disminuir fins a l'Imperi nou, per amb la dinastia XVIII s hi van fer grans obres i va romandre com una capital religiosa fins al temps del Ptolomeus.

Galeria d'imatges.




Enllaos externs.
 Memfis ;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43162" title="Cols de Ramss II" nonfiltered="1693" processed="1679" dbindex="16823">


El cols de Ramss II s una esttua del fara Ramss II realitzada en pedra silcia amb una alada original de 13 metres. Actualment el cols ha perdut la part inferior de les cames, i amb aix ha quedat redut a 10,3 metres. El nom del fara apareix gravat en el pit, la sivella del cintur i a l espatlla dreta. Es pot visitar al museu de Mir-Rahima (Memfis).








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43168" title="Sneferka" nonfiltered="1694" processed="1680" dbindex="16829">
Sneferka fou un fara de la primera dinastia de l Antic Egipte, potser el darrer, que va governar desprs de Qa'a, potser seguint al Rei Ocell o precedint-lo. En el convuls temps que va originar el canvi de la dinastia Sneferka va governar poc temps i no es coneix la relaci que podia tenir amb altres governants anteriors. El seu nom apareix en dos fragments trobats a Saqqara, al complex funerari de Djoser 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43171" title="Saqqara" nonfiltered="1695" processed="1681" dbindex="16830">
Saqqara s una gran necrpolis situada prop de Memfis, al sud del Caire, de la qual resta ja molt poc.

El monument ms conegut s la pirmide escalonada de Djoser, construda durant la tercera Dinastia, aix com la pirmide arrunada del fara Userkaf, de la Dinastia V, situada a l esquerra.

  

Saqqara pot ser visitada i es poden veure les tombes de l'Imperi Antic. Les ms importants sn les del fara Teti (Dinastia VI), la del ministre Kagemni (que va governar sota tres faraons diferents) i el Serapeum, el lloc d enterrament dels bous consagrats al du Ptah, que va estar en s durant l'Imperi Nou i fins el perode ptolemaic. S han trobat uns 20 sarcfags. Molt aprop hi ha la pirmide d'Unas, on es troben els primers jeroglfics gravats a una pirmide.



()




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43172" title="Pirmide esglaonada de Djoser" nonfiltered="1696" processed="1682" dbindex="16831">

La pirmide esglaonada de Djoser s una pirmide esglaonada feta de parts que formen escales fins a la cimera. Fou la soluci ideada pels arquitectes egipcis per a una gran construcci, car encara no havien perfeccionat la tcnica i necessitaven una base cada pocs metres per anar-hi collocant el segent nivell.

Va ser construda a la tercera Dinastia (vers el 2630 aC) per servir de tomba al fara Djoser, i la construcci fou dirigida pel seu ministre Imhotep. s la ms famosa per no l'nica que va emprar aquesta tcnica.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43173" title="Concurs de castells de Barcelona 1936" nonfiltered="1697" processed="1683" dbindex="16832">
El Concurs de castells de Barcelona 1936 s el concurs de castells que es celebr a al Poble Espanyol de Barcelona el 14 de juny de 1936 en el marc de la segona festa major penedesenca, organitzada per la Casa del Peneds.

Hi participaren les dues colles penedesenques del moment: els Mirons i els Nens del Vendrell.

Els guanyadors del concurs van ser els Nens del Vendrell, a les ordres d'en Joan Julivert, grcies, entre altres castells, a un matiner 2 de 7 que augurava una bona temporada per la colla. Per la guerra civil espanyola la va interrompre precipitadament.

En definitiva, els registres de cada colla van ser els segents:
Nens del Vendrell: 2d7, 3d7s, 5d7, 3d7.
Mirons del Vendrell: 4d7a, 5d7 (i).

El jurat el composaren importants personatges de l'poca, entre els que destacaven Enric Morera, Eduard Toldr i Joan Amades.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43174" title="Pirmide esglaonada" nonfiltered="1698" processed="1684" dbindex="16833">
La pirmide esglaonada s un model de pirmide que utilitza una tcnica constructiva que s'aprofita dels esglaons per elevar el segent nivell. Les pirmides ms comuns no sn esglaonades, per s que ho foren les primeres que es van construir. 

El model esglaonat sorgeix a la tercera dinastia de l'Antic Egipte i mentre la primera tenia dos esglaons la darrera en tenia cinc. La capella funerria est per sota el nivell del sl. La pirmide esglaonada ms coneguda s a Saqqara i la va fer construir el fara Djoser. 

A partir de la quarta Dinastia el sistema de construcci de pirmides es millora i l'esglaonada es deixa de fer en favor de la pirmide normal, que no fou ms que la culminaci tcnica de l'anterior.

Una pirmide esglaonada ms antiga s'esmenta a Ur (Mesopotmia)

Es troben tamb pirmides esglaonades a Amrica Central i Amrica del Sud, i la ms coneguda s la de "El Castillo" a Chichn Itz (Guatemala). A l'Estat espanyol es troben les Pirmides de Gmar, a les illes Canries.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43175" title="Papir de Tor" nonfiltered="1699" processed="1685" dbindex="16834">
El Papir de Tor o Cnon reial de Tor, s un papir fragmentat amb una llista de reis que es conserva al museu egipci de Tor (Itlia) i que fou propietat del rei de Sardenya.

Fa 1,70 ms de llarg i 0,40 d ample i dna a ms del nom dels faraons el perode exacte de molts regnats. Hi ha esmentats ms de 300 reis des el dus i semidus fins a la dinastia XVII, i fou escrit en temps de Ramss II vers el 1200 aC, per no se'n saben les fonts ni la finalitat. Els reis estan agrupats pel lloc on tenien la capital i aix es formen 16 grups, diferents a la tradicional divisi de Maneth. Encara que t algun error que s ha pogut comprovar en general s una bona font que malauradament resta incompleta, ja que durant un trasllat (quan fou enviat a Tor) es va malmetre i no s ha pogut reconstruir del tot.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43178" title="Grup de l'Olivina" nonfiltered="1700" processed="1686" dbindex="16836">

S'anomena grup de l'Olivina als silicats la frmula dels quals t la segent forma:

;

on A = Mg, Fe, Mn, Ni, Co, Zn, Ca, Pb.

Classe: Silicats;
Subclase: Nesosilicats;

Tots aquests cations, amb excepci del calci i del plom, se substitueixen mtuament dins la xarxa critallina formant sries isomorfes. La gran dimensi dels radis inics dels dos darrers elements condiciona la formaci de compostos dobles.

Les propietats fsiques i ptiques dels minerals de les olivines varien en funci de la seva composici qumica, aix per exemple les varietats pobres en FeO (<13%) sn bixiques positives, mentre que les que en sn riques ho sn negatives.

 Minerals principals .
Aquest grup presenta una srie de miscibillitat contnua entre la Faialita () i la Forsterita () amb els segents termes intermedis en funci del percentage de contingut mollecular en faialita:
0-10: Forsterita;
10-30: Crislit;
30-50: Hyalosiderita;
50-70: Hortonolita;
70-90: Ferrohortolita;
90-100: Faialita;

Igualment existeix una altre srie de miscibillitat contnua entre la Faialita i la Tefrota () tal i com es representa esquemticament en la segent figura:


S'anomena Talasskita l'olivina amb fins un 10% de . La Knebelita, per altra banda t fins un 10% de . Ambdues sn prpies de zones de metamorfisme de contacte en forma d'inclussions en jaciments amb ferro.

De vegades el Ti substitueix parcialment el Si donant lloc a la Titanoolivina.

Els termes clcics, com la Monticellita () i Kirscheinita (), sn fora rars.

El terme peridota s'usa sovint per a designar varietats riques en Mg, que donen lloc a cristalls ben facetats, de color verd groguenc transparent que per la seva vistositat tenen us  gemmolgic. El seu nom prov del grec "peri" (al voltant) i "dona" (abundncia) i es referix a les nombroses cares que tenen els seus cristalls.




 Font .
UNED Curs de Mineraloga Descriptiva;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43185" title="Constituci Espanyola de 1931" nonfiltered="1701" processed="1687" dbindex="16837">
La Constituci Espanyola de 1931 fou la primera gran reforma del govern de la Segona Repblica Espanyola (1931-1939). Va crear un nou marc legal des d'on legitimar les altres reformes.

La constituci es va redactar desprs d'un llarg debat a les Corts constituents.

Contingut.
Aquestes sn les principals caracterstiques de la constituci espanyola de 1931:
Repblica democrtica;
Estat integral: terme nou i ambigu que pretenia aproximar els republicans unitaristes i els federalistes.
Sobirania popular;
Sufragi universal mascul (el vot de les dones va ser aprovat en una llei posterior del 1932);
Estat aconfessional: punt que comporta un debat intens en el moment de la seva redacci, perqu els diferents partits poltics no es posaven d'acord.
Parlament unicameral (congrs dels diputats);
Drets fonamentals: novetat llei de divorci, inviolabilitat de domicili, llibertat d'expressi, d'uni, d'associaci.
Possibilitat de socialitzar la propietat;

 Vegeu tamb .
 Constituci de Cadis de 1812;
 Constituci Espanyola de 1978 (l'actual);

 Enllaos externs .
 Text de la Constituci de la Repblica Espanyola de 1931;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43191" title="Menxevic" nonfiltered="1702" processed="1688" dbindex="16838">

Els menxevics (en rus:           , mensheviki) eren la facci moderada i majoritria del Partit Socialdemcrata Obrer Rus, que es va escindir l'any 1903 arran de disputes ideolgiques amb la facci liderada per Vladmir Ilitx Ulinov (Lenin), que al seu torn prendria el nom de bolxevic. 

Els menxevics, encapalats per Julius Martov, sostenien que era preferible tenir una base partidria ampla, a diferncia del model de partit nic que proposava Lenin. En una lnia socialdemcrata, plantejaven la instauraci d'una democrcia representativa mantenint l'estructura de producci capitalista. 

Si b l'opini de Martov tenia el suport majoritari dels afiliats del partit, aviat es va trobar en minoria dintre del comit directiu; el malnom de menxevics, "la minoria", prov d'aquest fet. Els menxevics es van mantenir dins del partit i van ser molt actius en l'organitzaci dels soviets durant la Revoluci de 1905; malgrat tot, desprs del fracs revolucionari van abandonar la lluita armada i van proposar una liquidaci progressiva del tsarisme i una revoluci burgesa on el tercer estat comparts el poder. La seva separaci del partit es va fer definitiva l'any 1912.

L'any 1914, els menxevics, de la mateixa manera que els bolxevics, es van oposar frontalment a la participaci de la I Guerra Mundial. Tanmateix, desprs de la revoluci de Febrer que va comportar la seva arribada al poder el 1917, van mantenir la participaci de l'Exrcit Roig en la Gran Guerra. Alguns dels seus membres van emigrar i van mantenir els Centres menxevics de Berln, Pars i Nova York fins a inicis del decenni dels 70's.

Articles relacionats.
Estat lliure de Kamtxatka;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43193" title="Estrella variable" nonfiltered="1703" processed="1689" dbindex="16839">
Una estrella variable s una estrella la lluminositat de la qual varia considerablement al llarg del temps. Aquestes variacions han de ser prou significatives; el nostre Sol, per exemple, presenta unes variacions de lluminositat d'un 0,1% cada 11 anys, aproximadament, per no es pot considerar una estrella variable. Les estrelles variables poden ser intrnseques, on la variabilitat est provocada per mecanismes propis, o extrnseques, on la variabilitat est produda per efectes externs. Les variables intrnseques es classifiquen en molts tipus diferents, anomenats habitualment a partir de la primera estrella descoberta (o la ms important) que presenta el tipus determinat de variabilitat.

Les estrelles variables s'analitzen amb tcniques fotomtriques i espectrofotomtriques i es poden caracteritzar mitjanant la seva  corba de llum, que representa la magnitud de l'estrella en funci del temps. Algunes variables sn molt regulars, s a dir, la variaci de llum es repeteix amb un perode molt ben definit; altres, en canvi, no mostren cap mena de regularitat.

 Variables intrnseques .

 Variables pulsants .

 Cefeides: Sn un dels tipus ms importants de variables, estrelles gegants grogues que presenten pulsacions amb un perode extremadament regular. El seu nom prov de la primera estrella d'aquest tipus descoberta:   Cephei. Els seus perodes van d'un da a unes quantes setmanes. Sn especialment importants perqu serveixen com a fars espacials: hi ha una relaci directa entre la seva lluminositat i el seu perode de pulsaci, de manera que coneixent aquest darrer podem determinar-ne la magnitud absoluta i comparant aquesta amb la magnitud aparent podem trobar facilment la distncia. Vegeu l'article sobre les cefeides.;

 Variables W Virginis: Molt similars a les cefeides, per pertanyen al grup de poblaci estelar II i, per tant, tenen una metallicitat menor i una relaci perode-lluminositat lleugerament diferent.

 Variables   Scuti: Similars a  les cefeides per bastant dbils i amb un perode ms curt. Abans es coneixien com a cefeides nanes. A vegades presenten diversos perodes sobreposats, que generen unes corbes de llum estremadament complexes.

 Variables RR Lyrae: Sn semblants a les cefeides per no tan lluminoses. Pertanyen a la poblaci estelar II. Sn habituals en els cmuls globulars i la seva relaci perode-lluminositat est ben determinada, de manera que sn bons indicadors de distncia.

 Variables RS Canum Venaticorum: Sn sistemes binaris propers amb un perode d'activitat cromosfrica ms llarg, que dura habitualment entre 1 i 4 anys. Aquest cicle d'activitat s comparable al del Sol.

 Variables RV Tauri: Sn supergegants grogues que presenten mnims de lluminositat alternadament profunds i poc profunds. El perode complet s d'uns 30 a 100 dies, sobre el qual es poden superposar perodes llargs de l'ordre d'uns quants anys.

 Variables   Cygni: Es tracta de supergegants amb una puslaci no radial, amb classes espectrals de Bep a AepIa. Presenten perodes d'alguns dies a diverses setmanes i la seva amplitud de variaci s de l'ordre de 0,1 magnituds. Els canvis de llum, sovint irregulars, estan causats per la superposici de moltes oscillacions amb perodes semblants. Deneb n's l'estrella prototpica.

 Variables Mira Ceti: Sn supergegants vermelles molt fredes que presenten pulsacions molt grans. El seu perode pot ser d'uns quants mesos i en aquest temps la seva brillantor pot augmentar unes quantes magnituds. L'estrella prototpica, Mira Ceti, passa de la magnitud 2 a la magnitud 9.

 Variables semiregulars: Normalment es tracta de supergegants vermelles. De tant en tant poden mostrar un perode definit, per normalment passen per perodes de variaci irregular. L'exemple ms conegut d'aquest tipus s Betelgeuse, la magnitud de la qual varia entre 0,2 i 1,2.

 Variables irregulars: Acostumen a ser supergegants vermelles i no presenten cap perode de variabilitat ben definit.

 Variables eruptives o cataclsmiques .

 Supernoves: Les supernoves, un dels fenmens ms energtics de l'univers, es produeixen durant la mort d'estrelles molt massives. Tamb es poden produir per transferncia de matria capa una nana blanca. Durant una supernova la brillantor d'una estrella pot augmentar moltes vegades.

 Noves: Tamb sn el resultat d'esplosions dramtiques, per no produeixen la destrucci de l'estrella. Es formen en sistemes binaris i poden repetir-se amb un perode de pocs anys, de segles o dhuc de millenis. Les noves es poden caracteritzar com a rpides, lentes o molt lentes, segons el comportament de la seva corba de llum.

 Noves nanes: Es tracta d'estrelles dobles amb transferncia de matria entre les dues components, que provoca explosions regulars. Hi ha tres tipus de noves nanes: U Geminorum (explosions d'uns 5-20 dies cada pocs centenars), Z Camelopardalis (amb llargs perodes de brillantor constant entre el mxim i el mnim) i SU Ursae Majoris (amb petites explosions bastant freqents i grans explosions molt ms escasses).

 Variables R Coronae Borealis: Sn estrelles que passen la major part del temps en un mxim de brillantor, per desprs d'intervals irregulars s'afebleixen sobtadament en unes quantes magnituds. Posteriorment recuperen lentament (mesos o anys) la seva magnitud inicial. Es creu que aquestes variacions sn causades per episodis de formaci de pols a l'atmosfera estelar: a mesura que la pols es forma i s'allunya de l'estrella, es refreda i es fa ms opaca.

 Variables fulgurants o UV Ceti: Sn estrelles fora dbils de la seqncia principal que presenten fulguracions bastant regulars. Poden augmentar la seva brillantor en dues magnituds en noms uns pocs segons i desprs tornen lentament a la seva magnitud normal durant una hora o menys.

 Variables extrnseques .

 Variables binries eclipsants: Es tracta d'estrelles binries que, vistes des de la Terra, s'eclipsen mtuament cada cert temps, el que provoca una disminuci de la brillantor total. La ms famosa de les binries eclipsants s Algol (  Persei).

 Variables eclipsants planetries: Les estrelles amb planetes al seu voltant poden presentar variacions de lluminositat si algun dels planetes que la orbiten passa per davant seu observada des de la Terra. Aquestes variacions sn molt febles i calen observacions molt acurades. De fet aquest s un mtode per a la detecci de sistemes planetaris en altres estrelles.

 Variables rotants: Sn estrelles que tenen taques solars de grandria considerable, de manera que al rotar es poden apreciar diferncies significatives de brillantor a mesura que se'ns presenten alternativament zones amb taques o sense.

 Nomenclatura de les estrelles variables .

Les estrelles variables es designen, per a cada constellaci, amb un codi de una o dues lletres seguit pel genitiu del nom de la constellaci on es troben. El codi d'una o dues lletres comena per la R fins a la Z, deprs segueix amb RR fins a RZ, desprs SS fins a SZ, etc. fins arribar a ZZ. Si se'n necessiten ms se segueix amb AA   AZ, BB   BZ, etc. Tot plegat permet designar fins a 334 estrelles en una constellaci. En cas que n'hi hagi ms s'utilitza la V seguida d'un nombre per ordre de descobriment, comenant pel 335. Ax, per exemple, tenim R Andromedae, RR Lyrae o V1500 Cygni.

En resum l'ordre s:
 de la R a la Z,
 de la RR a la RZ,
 de la SS a la SZ,
 de la TT a la TZ,
 de la UU a la UZ,
 de la VV a la VZ,
 de la WW a la WZ,
 de la XX a la XZ,
 de la YY a la YZ,
 la ZZ,
 de la AA a la AZ,
 de la BB a la BZ,
 etc... (la J no s'usa);
 de la QQ a la QZ,
 de V335 cap endavant.

Evidentment, a part de la designaci com a variable, una estrella pot tenir una designaci de Bayer, de Flamsteed o de qualsevol catleg estellar.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43205" title="Poblaci estellar" nonfiltered="1704" processed="1690" dbindex="16840">
Les estrelles es poden agrupar en dues poblacions estellars: la poblaci I i la poblaci II, segons diverses caracterstiques com la composici qumica, la seva posici en el diagrama de Hertzsprung-Russell i la seva edat, entre altres.

Les estrelles de la poblaci I contenen quantitats significatives d'elements ms pesats que l'heli (anomenats genricament metalls en astrofsica). Aquests elements foren produits per generacions anteriors d'estrelles a travs d'explosions de supernova. El nostre Sol pertany al grup de poblaci I. Sn habituals en els braos espirals de la Via Lctia.

Les estrelles de la poblaci II sn les primeres estrelles de vida llarga formades desprs del Big Bang i, per tant, contenen poca quantitat de metalls. Es troben en cmuls globulars i al centre de la Via Lctia. Evidentment, sn estrelles molt ms velles que les de la poblaci I.

Tamb es conjectura l'existncia d'estrelles de poblaci III, amb un contingut nul de metalls i que podrien explicar la presncia de metalls en els qusars. Serien estrelles de la primera generaci, les primeres a formar-se, amb una gran massa. Fins a l'actualitat no s'ha detectat cap estrella que pogus classificar-se dins d'aquest grup











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43209" title="Carrom" nonfiltered="1705" processed="1691" dbindex="16841">

El carrom (pronunciat /krrom/) s un joc de taula que segueix unes normes similars, a escala petita, del billar americ, s a dir, cada jugador ha d'introduir les peces d'un color als forats. En aquest cas les peces sn discos en comptes de boles i la funci del tac la realitza un disc ms gran que s impulsat amb els dits per part dels jugadors.


L'actualit du carrom en France;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43210" title="Heinz Wilhelm Guderian" nonfiltered="1706" processed="1692" dbindex="16842">


Heinz Wilhelm Guderian (Kulm, 17 de juny de 1888-Schwangau, 14 de maig de 1954) fou un oficial alemany conegut per la seva participaci a la Segona Guerra Mundial.

Tinent a la Primera Guerra Mundial, va comandar diverses unitats frontereres en el perode d entreguerres. A finals dels anys vint comenaria a formular noves idees sobre els exrcits de blindats, que va plasmar en el seu llibre Atchung Panzer! que li va donar prestigi internacional.

L'arribada dels nazis al poder el 1933 va facilitar que les seves idees arribessin fins a Hitler, que impressionat el va nomenar coronel d estat major d unitats blindades el 1934, convertint-se aix en un dels principals idelegs alemanys de la  Blitzkrieg o guerra llampec.

Durant la Segona Guerra Mundial va participar com a oficial en cap de cossos d exrcit a la Campanya de Polnia (1939) i la Batalla de Frana (1940), triomfant amb les seves teores d atacs en massa de blindats. Quan Hitler va decidir llenar la Operaci Barbarroja (1941)i atacar per sorpresa la URSS, ell va dirigir els atacs a Kev i l'ofensiva cap a Moscou, on va ocupar la ciutat de Tula, al sud de la capital sovitica. L'arribada de l'hivern rus i de reforos per l'Exrcit Roig van fer que pats diverses derrotes que el van fer caure en desgrcia fins a ser nomenat de nou comandant de les forces blindades el 1943. Un any desprs succeiria a Keitel en el comanament de l exrcit de terra.

Quan a finals del 1944, Hitler volia llanar una ofensiva a les Ardenes contra els aliats occidentals, ell s'hi va oposar energicament, ja que creia que defensar el front oriental era prioritari, ja que els russos estaven a les portes d'Alemanya i de la regi de Prssia Oriental, la seva terra natal.

Les seves desavinences amb l'estat major van provocar que Hitler li dons la baixa per malaltia, una excusa per destituir-lo.

Quan va morir encara no s'havia reconstruit l'exrcit alemany, per la gurdia de la frontera va llanar salves en honor seu.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43213" title="Edward Smigly-Rydz" nonfiltered="1707" processed="1693" dbindex="16843">


Edward Smigly-Rydz (11 de mar de 1886 - 2 de desembre de 1941), alies  mig y, Tar owski, Adam Zawisza, fou un poltic, militar, pintor i poeta polons, i comandant en Cap de l'exrcit polons durant la Campanya de Polnia al 1939, primera etapa de la Segona Guerra Mundial.

 Biografia .

Nasqu a  apszyn, a Galcia, fill d'un sots-oficial de l'exrcit austro-hongars. Orfe als 13 anys, va ser criat pels seus avis materns i, a la mort d'aquests, per la famlia del metge del poble. Desprs de graduar-se amb distinci a l'institut, va anar cap a Cracvia per a completar els seus estudis de filosofia i histria de l'art a la Universitat Jagiellonian. Va estudiar per ser pintor a l'Acadmia d'Arts de Cracvia, i desprs a Viena i Munic. Entre 1910-11 va estar a l'Acadmia d'Oficials de Reserva a Viena i va estar un temps destinat al 4t. Regiment d'Infanteria "Deutschmeister" (desprs  Archduke Eugene ).

Un cop completada la seva educaci militar amb distinci, li van oferir un lloc a l'exrcit imperial, oferiment que declin, per passar a ser al 1912 un dels fundadors de l'organitzaci paramilitar Zwi zek Strzelecki (Associaci de Fusellers). Mobilitzat al 1914 per l'Exrcit Austrac, va ser enviat a les Legions Poloneses a l'agost, lluitant a la 1 Brigada Polonesa de Jzef Pi sudski. Va participar en diverses batalles contra els russos al sud del Vstula, ascendint rpidament i arribant a Coronel al 1916 (si b seguia pintant i exhibint a Cracvia).

Al 1917, desprs de refusar prendre jurament a les autoritats alemanyes i austriaques, les legions poloneses van ser desmobilitzades, els seus soldats van ser internat i Rydz va ser tancat a la fortalesa de Magdeburg. En Pi sudski el nomen comandant de l'Organitzaci Militar Polonesa, i adopt l'alies de  mig y (Rpid o gil), que es convertiria en part del seu cognom.

A l'octubre de 1918 va entrar a formar part del govern socialista de Ignacy Daszy ski a Lublin com a ministre de la guerra, sent ascendit a Brigadier General. Aquest va ser el primer cop en qu fa servir el seu nom complert de Rydz- mig y. El 18 de novembre de 1918, el govern va abandonar tot el poder a Pi sudski, qui es convert en el Cap d'Estat Provisional.

 Triomfs Militars .

Durant la Guerra Poloneso-Sovitica de 1919-21, en Rydz comand diverses ofensives de l'exrcit polons, capturant les ciutats de Wilno i Dnaburg. Desprs va ser nomenat Comandant en Cap de les Forces Armades Letones i conquer Livnia a l'Exrcit Roig. A continuaci destru la 12 Divisi de l'Exrcit Roig i conquer Kev. Llavors pass a dirigir el Front Central de les forces poloneses durant la Batalla de Varsvia (coneguda com  el miracle del Vstula). A aquesta batalla decisiva, el comandant polons Pi sduski va derrotar totalment al comandant sovitic Mikhal Tukhachevsky. El Front Central de Rydz- mig y bloquej l'atac sovitic, bloquejant les rutes de fugida dels derrotats 4t. i 15. exrcits sovitics, aix com el del 3r. Cos de Cavalleria del General Gay Dimitrievich Gay, qui va haver de fugir a la Prssia Oriental i on va ser internat pels alemanys.


 El Segon Home de l Estat .

Desprs de la Guerra de 1919-21 va ser nomenat Inspector General de l'Exrcit Polons al districte de Vilna i desprs a Varsvia. Al 1926, durant el Cop d'Estat (el Cop de Maig) de Pi sudski, opt pel bndol del mariscal i envi tropes a Wilno per a reforar les tropes sublevades a Varsvia. En Pi sudski no va oblidar mai aquesta fidelitat, i al 1929 va ser nomenat diputat de tots els afers de l'Est. El 13 de maig de 1935, d'acord amb la darrera voluntat d'en Pi sudski, s nomenat pel President i el Govern com Inspector General de les Forces Armades Poloneses, i el 10 de novembre de 1936 s ascendit al rang de Mariscal de Polnia: a partir d'aquell moment passa a ser l'home ms poders a Polnia, i extra-oficialment se li atorga el ttol de  Segon Home de l'Estat desprs del President . El govern t cada cop un talant ms autoritari i conservador, amb un equilibri de poders entre el conservador  mig y-Rydz i el moderat Ignacy Mo cicki, qui segueix com a President. Durant un temps va valorar la possibilitat d'aliar-se amb el Partit Lliberal dels Camperols (PSL), per desprs de desestimar-ho, es llan cada cop ms cap a l'extrema dreta. Al 1938 es reconcili amb el president, per tamb s'establ la divisi dels  Homes del President  (o  Grup del Castell , civils en la seva majoria, i els  Homes del Mariscal , que es tractava majoritriament de vells camarades d'en Pi sudski i d'oficials professionals.

 1939 .

Al mar de 1939, Hitler ocup Bohmia i Moravia i cre l'estat satllit d'Eslovquia. Aix envoltava per un anell de ferro per tots els costats excepte per l'Est. Rydz fou l'nic membre del Gabinet que vei clarament l'amenaa d'un conflicte amb Alemanya. Tanmateix, quedava molt poc temps per crear plans operatius a l'oest. Durant les negociacions a Moscou d'agost de 1939, Rydz rebutj tots els intents de les potncies occidentals perqu l'Exrcit Roig marxs cap a l'oest declarant que  no hi ha garantia de qu els sovitics prenguin part activa a la guerra i, a ms, un cop hagin entrat en territori polons, no l'abandonaran mai 

L'1 de setembre de 1939, quan els alemanys van envair Polnia a una guerra no provocada i sense declarar,  mig y-Rydz va ser nomenat Comandant en Cap de les Forces Poloneses. El 7 de setembre evacu Varsvia. La coordinaci de les forces poloneses no trig en desaparixer donats els problemes de comunicaci, que sustreien a Rydz la possibilitat de comandar els exrcits. L'11 de setembre orden des de Brze   que Varsvia havia de ser defesa a qualsevol cost. En el seu plantejament, Varsvia i la Fortalesa de Modlin havien de ser dues ciutadelles a la Polnia central, sostenint la lluita durant mesos, mentre que les forces poloneses esperaven l'atac proms pels aliats francesos i britnics. El que  mig y-Rydz no sabia s que ni Frana ni Gran Bretanya no tenien cap pla, i de fet estaven esperant la caiguda de Polnia. El seu pla va acabar d'enfonsar-se quan el 17 de setembre les forces sovitiques van envair Polnia des de l'est. Assumint que la defensa contra tots dos vens seria impossible,  mig y-Rydz orden la retirada cap a Romania, evitant la lluita contra els sovitics.

El 18 de setembre de 1939, desprs d'evitar de ser capturat tant per les tropes sovitiques com per les alemanyes, va creuar la frontera romanesa, on va ser internat. La fugida a Romania del govern polons va evitar que Polnia hagus de signar la rendici i permet als soldats polonesos mantenir la lluita amb l'Alemanya nazi. Molts soldats polonesos es van reagrupar a Frana i, desprs, a Gran Bretanya, creant noves unitats poloneses.

 Els darrers anys .

 mig y-Rydz, com a Comandant en Cap de les Forces Armades Poloneses, va assumir tota la responsabilitat per la derrota militar de setembre de 1939. No hi havia excuses per a ell, tot i que Polnia havia estat atacada a traci per tots dos costats per dues de les mquines militars ms poderoses de tot el mn: la Wehrmacht i l'Exrcit Roig. Per un altre costat, tampoc no es pot negar que si b Rydz era un comandant experimentat i extremadament hbil en fronts petits, no havia lluitat en un gran conflicte. Ja al 1922, a una avaluaci dels generals polonesos, Pi sudski va escriure sobre ell:  al treball operatiu mostra un gran sentit com i molta energia. El recomanaria sempre com a comandant d'un exrcit, per no obstant no estic segur de qu tingui suficients habilitats per funcionar com a comandant en cap a una guerra entre dues nacions 

Durant el seu internament romans, inici la creaci del Subterrani Polons. Estava basat en oficials lleials a la memria d'en Pi sudski. Encara a Romania, el 27 d'octubre va dimitir de les seves funcions com a Comandant en Cap i Inspector General de les Forces Armades, assumint dites funcions en W adys aw Sikorski, que es trobava amb en govern exiliat a Frana i desprs a Gran Bretanya. En  mig y-Rydz va ser traslladat del camp d'internament a la vila d'un exrimer ministre romans a Dragoslavele, d'on va escapar el 10 de desembre de 1940 i creu la frontera illegalment cap a Hongria.

La seva fugida a Hongria, i els seus plans de retorn a Polnia van provocar considerables molsties al seu rival poltic Sikorski, que era Primer Ministre. Sikorsi era opositor a  mig y-Rydz i a Pi sudski des del Cop de 1926. Mai no va acceptar un comandament militar de  mig y-Rydz al setembre de 1939, i ara declarava a un telegrama al general Stefan Grot-Rowecki, lder del grup de resistncia Armia Krajowa (AK) que  el govern polons assumiria una estada del Mariscal a Polnia com un sabotatge del seu treball al pas. El Mariscal ha de traslladar-se tan aviat com sigui possible a algun pas de l'Imperi Britnic . Tot i aix, en  mig y-Rydz deix Hongria el 25 d'octubre de 1941 i entr a Polnia a travs d'Eslovquia, arribant el 30 d'octubre a Varsvia en un secret estricte, per a participar al moviment de resistncia com un simple soldat ras ms, suspenent voluntriament el seu rang de Mariscal de Polnia. Aconsegu establir contacte amb en Grot-Rowecki, per no arrib a participar a cap combat, car traspass d'un atac de cor el 2 de desembre de 1941, tot just 5 setmanes desprs de la seva arribada a Varsvia. Va ser enterrat a Varsvia sota l'alies de "Adam Zawisza . La seva tomba al Cementiri de Pow zki port aquest nom fins al 1991.

 Llegat .

Desprs de la II Guerra Mundial la seva reputaci qued malmesa: a la Polnia Comunista i a la Uni Sovitica va ser desacreditat per la seva participaci a la Guerra Poloneso-Sovitica de 1920 i per la repressi poltica sota el govern militarista de la dcada dels 30. A occident, sota la influncia dels cercles anti-Pilsudski amb W adys aw Sikorski com el seu el se mxim representant, se'l veia fugint del camp de batalla al 1939, sense cap reconeixement al fet de la derrota polonesa davant de nazis i sovitics. 

Fins al 1990 no va ocupar el seu lloc a la memria nacional Polonesa, com a un patriota que va sacrificar la seva vida al servei de la seva naci i com un dels herois trgics de la Histria de Polnia.

 Condecoracions .

 Orde de l'liga Blanca ;
 Comandant de l'Orde Virtuti Militari ;
 Gran Creu de l'Orde Polnia Restituta ;
 Creu al Valor (4 cops) ;
 Creu al Mrit d'Or;
 Creu de la Independncia amb espases;
 Gran Creu de l'Orde de l'Estrella (Romania) ;
 Gran Creu de l'Orde de la Corona d'Itlia;
 Gran Creu de la Legi d'Honor (Frana) ;
 Gran Oficial de l'Orde de la Rosa Blanca (Finlndia) ;
 Gran Creu de l'Orde del guila Blanca (Iugoslvia) ;
 Gran Creu de l'Orde de Saint Sava (Iugoslvia) ;
 Gran Creu de l'Orde del Mrit (Hongria) ;
 Gran Creu de l'Orde del Sol Naixent (Jap) ;
 Cavaller de l'Orde del Bearslaver (Letnia) ;
 Medalla Pulaski (EUA) ;
 Creu al Mrit Militar (Itlia);


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43214" title="Carl Gustaf Emil Mannerheim" nonfiltered="1708" processed="1694" dbindex="16844">


El Bar Carl Gustaf Emil Mannerheim (Askainen, Finlndia 1867-Lausana, Sussa 1951) va ser un militar i poltic finlands, sis president de la Repblica de Finlndia (1944-1946) i Mariscal de Finlndia.

Mannerheim va nixer a la mansi Louhisaari, en Askainen, al si d' una famlia sueco-finesa, amb avantpassats neerlandesos, que havien ascendit a la noblesa en 1768. Els seus pares varen ser  el compte Carl Robert Mannerheim i la seva esposa Hedvig Charlotta Hlne von Julin, com a tercer fill d' aquest matrimoni, una familia en la que els fills menors heretaven el ttol de Bar (en fins Vapaaherra, en suec Friherre). Era tanmateix, parent del explorador Adolf Erik Nordenskjld. Mannerhein, batejat Carl Gustaf Emil, era conegut pel seu segon  nom, Gustaf (en fins Kustaa), i durant la seua vida, firm les seves cartes privades com Gustaf o G. La seva llengua materna era el suec, per tambn parlava rus, francs, alemany, angls i polons. Irnicament, Mannerheim no va aprendre a parlar fins fins els 50 anys d' edat aproximadament.

Origen.

La famlia Mannerheim descendia d' Henrik Marhein, un empresari neerlands amo de diversos molns que va emigrar a Gvle, en Sucia. El seu fill, Augustin Marhein, va ser distingit com a noble en 1693, i el seu cognom es va convertir finalment en Mannerheim. El seu fill Johan Augustin Mannerheim, un coronel de artilleria i supervisor de molins, va ser proclamat bar junt el seu germ en 1768. La famlia Mannerheim finalment va arribar a Finlndia a la fi del segle XVIII.

El besavi de Mannerheim, el comte Carl Erik Mannerheim, realitzava algunes funcions en el servei civil de Finlndia durant els primers anys del Gran Ducat, sent membre del Senat. El pare de Mannerheim, el comte Carl Robert (1835-1914), era poeta, escriptor i empresari. No obstant aix, els seus negocis no van ser reeixits, pel que finalment va acabar en la runa, mudant-se a Pars per a viure com un artista. La mare de Mannerheim, Hedvig Charlotta (Hlne) von Julin (1842-1881), era membre de la famlia von Julin. La mansi Louhisaari va ser venuda en 1880 per a cobrir els deutes del comte Carl Robert, i a l'any segent la seva esposa va morir, deixant als seus fills sota la cura dels seus parents. 

A causa de la preocupant situaci econmica de la famlia, Mannerheim va ser enviat a l'escola de Cadets de Finlndia en Hamina en 1882, a l'edat de 15 anys, si b en 1886 va ser expulsat per problemes de disciplina. Posteriorment va estudiar al Liceu Privat de Hlsinki, aprovant els seus exmens universitaris al juny de 1887. Immediatament va viatjar a Sant Petersburg, on va ser acceptat en l'Escola de Cavalleria del Tsar, ja que el Gran Ducat pertanyia dinsticament a Rssia. Es va graduar en 1889, sent ascendit al rang de alferes, i va servir en el 15 Regiment de Dracs d'Alexandria, en Polnia, mentre esperava poder ocupar un lloc en la Gurdia de Cavallers. 

 Oficial en l'Exrcit Imperial Rus .

Finalment, al gener de 1891 Mannerheim va ser transferit a la Gurdia de Cavallers de sa Majestat Maria Fyodorovna, a Sant Petersburg. La seva famlia va arreglar el seu matrimoni amb Anastasia Arapova, filla d'un general rus, per motius econmics. El matrimoni va acabar en una separaci en 1902, fins al divorci en 1919.

Mannerheim va servir en la Gurdia de Cavallers fins a 1904, sent assignat a l'Administraci d'Estables de les Corts Imperials, des de 1897 fins a 1903. Mannerheim es va convertir en un expert en cavalls, comprant sementals i cavalls especials per a l'exrcit. En 1903 va ser posat al comandament d'un esquadr i es va convertir en un monitor d'entrenament eqestre en els regiments de cavalleria. A l'octubre de 1904, Mannerheim va ser transferit al 52 Regiment de Dracs de Nezhin,  Manxria, amb el rang de tinent coronel. Va lluitar en la guerra ruso-japonesa, sent ascendit a coronel per la seva valentia en la batalla de Mukden.

Al tornar de la guerra, Mannerheim va passar els anys de 1905 i 1906 en Finlndia i Sucia. Com representant de la branca baronil de la seva famlia, va estar present com membre de la noblesa en l'ltima sessi de la Dieta de Finlndia. De juliol a octubre de 1906 va dirigir una expedici a Xina, viatjant des de Taixkent a Kashgar amb el sinleg francs Paul Pelliot. A la tardor de 1908 va tornar a dirigir una nova expedici a Xina, amb finalitats antropolgiques i estratgiques, ja que aquestes rees septentrionals de Xina eren potencialment problemtiques entre Rssia, Xina i fins i tot el Regne Unit, en el que se sol conixer com el Gran Joc o Torneig de les ombres.

Desprs d'aquest viatge, va ser designat comandant del 13 Regiment d' Ulans de Vladimir. A l'any segent va ser ascendit a major general, i designat com comandant del Regiment d'Escortes Ulans de sa Majestat en Varsvia. En 1912 va entrar a formar part del comandament militar imperial, sent designat com comandant de brigada de cavalleria en 1913.

En la Primera Guerra Mundial, Mannerheim va servir com comandant de cavalleria en els fronts romans i austrohongars. Desprs de distingir-se en combat contra les forces austraques, va ser condecorat amb la Creu de Sant Jordi de 4 classe, un dels ms alts honors de l'Imperi rus. En 1915 va ser assignat al comandament de la 12 Divisi de Cavalleria, i desprs de la Revoluci de Febrer de 1917, va assumir el comandament del 6 Cos de Cavalleria en l'estiu d'aquest mateix any, sent ascendit al rang de tinent general (el seu ascens s'havia paralitzat des de febrer de 1915). No obstant aix, Mannerheim no va gaudir de la confiana del nou govern, que l' observava com un dels oficials que no havien donat suport la revoluci. Al setembre va ser rellevat del comandament, al resultar ferit desprs de caure del seu cavall, passant a la reserva i recuperant-se de la seva caiguda en Odesa, on va decidir tornar a la vida civil i tornar a Finlndia. 

 Des de la guerra civil a la Prefectura de l'Estat .

Vegeu tamb: Guerra civil finlandesa;

Al gener de 1918, el Senat de la recent proclamada Finlndia independent, sota el seu lder Pehr Evind Svinhufvud, va designar a Mannerheim com a comandant en cap del prcticament inexistent exrcit finlands, format per poc ms d'un modest nombre de Gurdies Blancs, sent la missi d'aquest cos la de defensar al Govern durant la guerra civil. Mannerheim va acceptar el crrec, a pesar del seu pressentiment sobre la influncia alemanya sobre el govern fins. Va establir la seva caserna general en Seinjoki, i va comenar a desarmar les guarnicions russes que encara romanien  a territori finlands, el nombre del qual ascendia a uns 42.500 efectius. Durant la subsegent guerra civil (denominada Guerra de la Llibertat per l'exrcit blanc) va ser ascendit al mar de 1918 al rang de general de cavalleria (Ratsuvenkenraali).

Disgustat per la creixent influncia germana, Mannerheim va abandonar temporalment el pas al juny de 1918. D'aquesta forma, es trobava fora del pas durant l'ltima i desastrosa fase del conflicte civil, una etapa de gran mortaldat com a conseqncia de les epidmes i la inanici en els camps de presoners i els perllongats processos. Mannerheim va tractar d'evitar el "terror blanc", oposant-se a empresonaments massius dels "rojos" per part dels blancs vencedors.

A la tardor de 1918, Mannerheim va mantenir converses diplomtiques en Londres i Pars, sent requerit al setembre de tornada al seu pas des de Pars per a ser nomenat Protector de l'Estat o Regent (Valtionhoitaja o Riksfrestndare), existint fins i tot una facci monrquica que pretenia coronar-lo com rei. Desprs que Frederick Charles de Hesse-Kassel fos dessignat com pretendent, despertant aix les suspiccies en els aliats, la seva posterior renncia al tron va permetre a Mannerheim assegurar el reconeixement de la independncia finlandesa per part del Regne Unit i els Estats Units, sollicitant i rebent ajuda alimentosa estrangera per a combatre la fam existent desprs del conflicte civil. A pesar que era un fervent anti-bolxevic, finalment va rebutjar una aliana amb el Exrcit Blanc rus a causa de la probabilitat que no reconeguessin la independncia finlandesa. En 1919 va perdre les eleccions presidencials en el Parlament en benefici de Kaarlo Juho Sthlberg, desprs d'aix es va retirar de la vida pblica.

 Perode de entreguerres .

En els anys entre els dos conflictes mundials, els objectius de Mannerheim van ser principalment humanitaris. Recolz la Creu de Sant jordi Finlandesa, creant aix mateix la Fundaci Infantil Mannerheim. En 1929 va rebutjar l'oferta que reb dels radicals de la dreta poltica per a erigir-se en dictador de facto, si b va mantenir alguna simpatia cap al dret Moviment Lapua, de tendncia semi-feixista. Desprs de l'elecci de Pehr Evind Svinhufvud com President de Finlndia en 1931, Mannerheim va ser triat com cap del Consell de Defensa de Finlndia, al mateix temps que rebia la promesa escrita de ser proclamat Comandant en cap en cas hipottic de guerra, promesa que va ser renovada en 1937 pel successor de Svinhufvud en la Presidncia, Kysti Kallio.

En 1933 va obtenir el ttol honorfic de Mariscal de Camp (Sotamarsalkka, Fltmarskalk). Mannerheim va impulsar la indstria militar finlandesa, a ms d'intentar sense xit una aliana militar defensiva amb Sucia. No obstant aix, el rearmament de l'exrcit finlands no es va produir tan rpida o tan efectivament com era de desitjar, sent per tant poc optimista respecte a un hipottic conflicte armat. En aquest sentit, va mantenir algunes disputes amb diversos gabinets, la qual cosa li va dur fins i tot a signar diverses cartes de renncia.

 Comandant en cap .

Vegeu tamb: Guerra d'Hivern, Guerra de Continuaci, Guerra de Lapnia ;

Quan les negociacions amb la Uni Sovitica per la cessi de territoris en el istme de Carelia van fracassar en 1939, Mannerheim va retirar la seva renncia el 17 d'octubre, acceptant aix de nou el lloc de Comandant en cap de l'Exrcit finlands en cas de guerra, mandat que va entrar oficialment en vigor quan els sovitics van atacar a Finlndia el 30 de novembre. Assistit en les decisions estratgiques pel tinent general Aksel Airo, Mannerheim va establir el seu quarter general en Mikkeli, on va romandre gran part del temps en qu es van desenvolupar la Guerra d'Hivern i la Guerra de Continuaci, si b va fer nombroses visites al front. Va mantenir el crrec de Comandant en cap entre ambdues guerres, d'acord amb la carta formal que havia rebut dels presidents Kysti Kallio i Risto Ryti desprs de la Pau de Moscou (12 de mar de 1942).

Durant la Guerra de Continuaci, va guardar relacions amb el govern de la Alemanya nazi de la forma ms formal possible, rebutjant la seva proposta de signar una aliana i fins i tot rebutjant la proposta nazi que les tropes finlandeses participessin en el setge de Leningrad.

El 4 de juny de 1942, el dia que Mannerheim complia els 75 anys, el govern finlands li va atorgar el rang honorfic i exclusiu de Mariscal de Finlndia (Suomen Marsalkka, Marskalken av Finland), sent la primera i l'nica persona a posseir tal rang. Aquest mateix dia va rebre la inesperada i no tan agradable visita d' Adolf Hitler per a felicitar-li pel doble esdeveniment, la qual cosa li va causar cert sotsobre. Hitler havia programat la visita a Mannerheim per al dia del seu aniversari, si b aquest no desitjava una trobada amb el lder nazi, ni en Mikkeli ni en Hlsinki, ja que podria interpretar-se ms com una deferncia personal que com una simple visita d'un cap d'estat. Altre factor era el desgrat que li causaven els alemanys, havent-se mostrat sempre contrari a la seva influncia en els assumptes poltics i militars de Finlndia. Finalment, va accedir a la trobada, que va tenir lloc en una via morta del ferrocarril proper a l'aeroport de Immola, en el sud-est de Finlndia, i va ser mantingut en secret.


Des de l'aeroport, i acompanyat pel president Ryti, Hitler va ser condut fins a Mannerheim, qui li esperava en la via morta del tren. Quan Hitler va veure a Mannerheim, va crrer a la seva trobada, cosa que el mariscal finlands va comentar amb certa sorna cap als oficials que li acompanyaven: "un oficial mai corre, s una cosa que noms els caporals fan" (en referncia a la graduaci que Hitler havia obtingut a la Primera Guerra Mundial). Hitler, que era molt ms baix que Mannerheim (qui media 1,94 m), vestia per a l'ocasi unes botes de tal ms alt, havent ordenat als seus fotgrafs que noms li retratessin des d'un angle que no mostrs la gran diferncia d'alria amb Mannerheim. Desprs d'un discurs de felicitaci de Hitler, i desprs d'un incmode pat, Hitler va tornar a Alemanya, romanent tan sols cinc hores en sl finlands. La intenci d'aquest viatge hauria estat la de sollicitar als finlandesos que continuessin les seves operacions militars contra els sovitics, per la difcil trobada amb Mannerheim va semblar haver-li frenat a l'hora de plantejar qualsevol demanda concreta en aquest sentit.

Els xits de Mannerheim com a comandant en cap de les forces finlandeses no sn fcils de determinar. En aquell temps, i fins i tot fins als nostres dies, el gran prestigi de Mannerheim va crear tamb detractors que van catalogar les seves accions de guerra com l'equivalent a una traci, especialment aquelles crtiques procedents de les fonts sovitiques o dels comunistes finlandesos. s per tant necessari analitzar la figura de Mannerheim des de dues perspectives: la militar i la poltica.

Com comandant militar, Mannerheim va ser generalment afortunat. Sota el seu lideratge les Forces de Defensa de Finlndia van lliurar una reeixida guerra que al final va salvar al seu pas de l'ocupaci sovitica. Mannerheim va tenir molta cura de no malgastar la vida dels seus soldats, aix com tampoc va crrer riscos innecessaris. Potser el seu major defecte va ser el seu rebuig a delegar tasques: encara que possea un gran nombre de subordinats molt capaos (el principal d'ells, el tinent general Aksel Airo), Mannerheim insistia que tots els caps de servei de les casernes generals finlandeses havien d'informar-li directament, deixant aix poc que fer a Erik Heinrichs, general d' infanteria i cap de l'Estat Major. De fet, Mannerheim va arribar a dir que no desitjava ser "presoner d'un sol home". Mannerheim es va aclaparar amb el treball, i en conseqncia la coordinaci entre els diversos departaments en les casernes generals es va veure afectada negativament, un fet que potser va  influir en qu l'ofensiva sovitica en el istme de Carlia al juny de 1944 agafs desprevinguts als finlandesos. No existia altra autoritat excepte Mannerheim que recapts tota la informaci i la bolqus en ordres operacionals.

D'altra banda, pot dir-se que Mannerheim va sobrepassar la seva labor poltica. dhuc sent un soldat, que per tant no havia de prendre partit en la poltica, Mannerheim no podia ajudar al seu pas sense ser una important figura poltica. Una qesti crucial durant la guerra havia de ser el moment de buscar la pau amb la Uni Sovitica. Massa aviat podria significar represlies per part de l' Alemanya nazi, i massa tard, l'ocupaci sovitica de Finlndia. A partir de 1942 va quedar cada vegada ms clar que Alemanya podria no derrotar a la Uni Sovitica. Mannerheim va ser doncs caut en aquest aspecte, per a anar prenent gradualment el lideratge del pas i conduir-lo a la pau. Mannerheim va ocupar aquest paper de forma molt hbil, ja que tenia una clara visi sobre com Finlndia havia de conduir la seva guerra en la delicada situaci del moment, quan el final de la contesa romania encara incert. Sabia com negociar amb els alemanys per a obtenir tota l'ajuda militar possible sense involucrar a Finlndia en un tractat a cegues. Per exemple, durant els preparatius de la Guerra de Continuaci de 1941, a Mannerheim se li va oferir el comandament de les tropes alemanyes desplegades en sl finlands. Acceptar aquesta oferta hagus significat facilitar el desenvolupament de la guerra, per Mannerheim va advertir que Hitler no deixaria llibertat als finlandesos en la direcci dels combats, dintre de l'ofensiva germana general en aquesta zona. Ja que Mannerheim desitjava evitar per tots els mitjans executar ordres directes des de Berln o que afectessin a Alemanya, finalment va rebutjar l'oferiment.

No obstant aix al juny de 1944, a causa de l'amenaa que suposava una imminent ofensiva sovitica sobre el front finlands, Mannerheim va creure necessari que Finlndia acceds a signar el pacte d'aliana que demandava el Ministre d'Afers exteriors alemany, Joachim von Ribbentrop, per a poder aix assegurar l'ajuda militar alemanya. Per fins i tot llavors Mannerheim va tractar de distanciar la seva figura de l'acord, aconseguint que fos el President Risto Ryti el signant del pacte, conegut com el acord Ryti-Ribbentrop. L'estratgia de Mannerheim va tenir la seva conclusi esperada quan l'acord va ser revocat desprs de la dimissi de Ryti a l'agost d'aquest mateix any, desprs d'aix Mannerheim va succeir a Ryti com a President de Finlndia.

 Final de la guerra i breu presidncia .

En el moment que Alemanya es va mostrar suficientment afeblida, i grcies a que l'ofensiva d'estiu de la URSS va ser finalment frenada i duta a una guerra de desgast arran de la batalla de Tali-Ihantala, els lders finlandesos van albirar una oportunitat per a arribar a la pau amb la URSS, especialment desprs de la dimissi de Ryti, la qual cosa deixava sense molt de valor l'acord arribat entre Ryti i Ribbentrop al juny de 1944. Mannerheim va ser llavors triat com President el 4 d'agost, principalment perqu era l'nica figura amb el suficient prestigi tant internacional com nacional per a ocupar el crrec en aquest moment. A causa de les singulars condicions del pas en aquests instants no es van celebrar eleccions generals, pel que va anar el Parlament qui va nomenar a Mannerheim President de la Repblica.

La perillosa situaci que es trobava Finlndia en aquest moment va ser reflectida en el discurs inaugural de Mannerheim en el Parlament de Finlndia:

Senyor portaveu, desitjo expressar el meu profund agrament per les seves amables paraules dirigides cap a mi. Honorables membres del Parlament, a l' acceptar per segona vegada, en aquest moment crtic del dest nacional, les tasques de Cap d'Estat, em dono per completament informat de les responsabilitats que em corresponen. Grans sn les dificultats que haurem de superar per a salvaguardar el nostre futur. Abans de res tinc en ment a l'Exrcit de Finlndia, ara en el seu cinqu any de combat. Confiant en el Totpoders, espero i crec, recolzat pel parlament i pel govern, que amb el suport unnime del poble rere nosaltres, tindrem xit per a preservar la nostra independncia i l'existncia de la nostra naci.


Un mes desprs d'ocupar el crrec, va concloure la Guerra de Continuaci en unes dures condicions imposades pels sovitics, si b van ser menors que les imposades a altres pasos limtrofs de la Uni Sovitica, que arribarien fins i tot a perdre la seva independncia (com els pasos bltics). Finlndia va conservar la seva sobirania, la seva democrcia parlamentria i la seva economia de mercat, sent les seves prdues territorials bastant limitades, encara que les reparacions de guerra van ser elevades. A ms, Finlndia va tenir encara que lluitar contra les tropes alemanyes establertes en els seus territoris del nord, en retirada cap a Noruega, en el que es coneix com la Guerra de Lapnia.

Mannerheim va dimitir de les seves funcions presidencials el 4 de mar de 1946, allegant motius de salut. Els seus esforos darrere de la pau van ser reconeguts fins i tot pels comunistes finlandesos, els seus enemics en 1918. Va Ser substitut en el crrec pel seu primer ministre, Juho Kusti Paasikivi, conservador encara que de tendncia rusfila.

Mannerheim es va establir en la mansi de Kirkniemi, en Lohja, amb la intenci de passar all els seus ltims anys, si b desprs d'una operaci d'lcera en 1947 se li va recomanar viatjar al sanatori de Valmont en Montreux (Sussa), per a recuperar-se all i redactar les seves memries. Va morir finalment en Lausana el 28 de gener (data de Finlndia; 27 de gener, data local) de 1951, als 83 anys d'edat. Va ser enterrat en el cementiri de Hietaniemi de Hlsinki en un funeral d'estat amb honors militars, sent reverenciat avui dia com un dels ms grans caps d'estat de Finlndia.

El dia del seu aniversari, el 4 de juny, s celebrat a Finlndia com el dia de la bandera per les Forces de Defensa de Finlndia, acte que se celebra des de 1942 que fos nomenat Mariscal de Finlndia en el seu 75 aniversari. El dia de la bandera s celebrat amb una desfilada nacional, i amb distincions i promocions per als membres de les Forces de Defensa.

 Carrera militar .

Exrcit del Imperi rus.
1888: Suboficial;
1889: Corneta;
1891: Corneta de la Gurdia de Cavallers;
1893: Tinent de la Gurdia;
1899: Capit subalterne de cavalleria de la Gurdia;
1902: Capit de cavalleria de la Gurdia;
1904: Tinent coronel;
1905: Coronel;
1911: Major general;
1917: Tinent general;
1918: General de cavalleria;
Exrcit de Finlndia.
1933: Mariscal de Camp;
1942: Mariscal de Finlndia;

 Condecoracions .

Ordre de Santa Ana, 2t grau (Imperi rus);
Ordre de San Estanislao, 2 classe (Imperi rus, Polnia);
Ordre  de San Vladimir, 4t grau (Imperi rus);
Cavaller de 4 classe de la Ordre de Sant Jordi (Imperi rus);
Cavaller de la Ordre de Seraf (Sucia);
Cavaller de la Ordre del Elefant (Dinamarca);
Creu de Ferro (Alemanya);
Oficial de la Legi d' Honor (Frana);
Gran Creu de Cavaller de l'Orde del Imperi Britnic (Regne Unit);
Gran Creu de l' Ordre de la Creu de la Llibertat (Finlndia);
Creu de Mannerheim, 1 classe (Finlndia);

 Anecdotari .

Va ser l'nica persona que va rebre condecoracions militars d'ambds bndols en conflicte, tant en la Primera com en la Segona Guerra Mundial. Tamb va ser condecorat per Sucia, un pas neutral en ambds conflictes.

Als trenta anys Mannerheim va ser convidat a una cacera d'un tigre pel rei de Nepal. Va ser Mannerheim qui va abatre a l'animal, un dels majors que s'hagin medit mai, i que havia arribat a matar a dues persones. La pell de l'animal s'exhibeix en el Museu Mannerheim d'Hlsinki.

En els seus temps en la Gurdia de Cavallers, els gurdies eren obsequiats amb un glop de vodka cada dia. El got curt on s'abocava era emplenat fins a dalt, per a aix assegurar que tots els homes bevien la mateixa quantitat, i havia de ser buidat d'un glop. Mannerheim va continuar aquesta tradici fins a la seva maduresa. Aix mateix, no apreciava els licors existents a Finlndia, pel que sempre sollicitava que li barregessin ginebra i vermut sec francs amb qualsevol akvavit. La barreja resultant s molt afamada a Finlndia, coneguda com Marskin ryyppy ("El glop del mariscal").

A causa del seu reumatisme, sempre dormia en un senzill matals militar plegable.

De tots els comandants militars que van participar en la Segona Guerra Mundial, Mannerheim era qui ostentava la major graduaci durant la Primera Guerra Mundial, sent general de cavalleria (Ratsuvenkenraali) al finalitzar la guerra en 1918.

El 5 de desembre de 2004, Mannerheim va ser triat com el finlands ms destacat de tots els temps en el programa Suuret Suomalaiset.

 El 4 de Juny de 1942, com a regal d' aniversari, se li va fer entrega d' una cabanya per caar a  Lieksajrvi, a la regi de parla finesa de Carlia (URSS). Era un edifici de fusta alat pels soldats que defensaven la zona. Tanmateix, al canviar el curs de la guerra, aquest edifici es desmantell i es torn a alar a  Loppi, en la Repblica Finesa. Actualment s una atracci turstica coneguda com "Marskin maja" ( la cabanya del Mariscal).
 A Carl Gustaf Emil no li agradava el seu ltim nom, aix que signava com a  C. G. Mannerheim, o, simplement, Mannerheim. ;
 Al perode de regent de Finlndia 1918 - 1919 de vegades signava els papers oficials amb la forma finesa del seu nom, Gustaf : Kustaa (Mannerheim).

 Vegeu tamb .

Mannerheimintie;
Creu de Mannerheim;
Lnia Mannerheim;
Pare de la ptria;





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43216" title="Vidkun Quisling" nonfiltered="1709" processed="1695" dbindex="16845">


Vidkun Quisling fou un poltic noruec nat a Fyredal el 1887 conegut per la seva collaboraci amb els invasors nazis durant la Segona Guerra Mundial. El seu nom esdevingu un epnim de trador.

Agregat militar a la Uni Sovitica entre 1927 i 1929, va passar a ser ministre de defensa el 1931 com a membre del Partit Agrari. Inspirat pel nazisme cre el Nasjional Samling (Partit de la Uni Nacional). El 1940, desprs de la invasi de Noruega per part d'Alemanya, collabor activament amb les autoritats alemanyes desprs d'haver intentat assumir el poder mitjanant un fallit cop d estat. El 1942 fou nomenat cap del govern. El 1945, un cop retornat el govern a l exili, va ser condemnat a mort per delicte d alta traici i afusellat a la fortalesa d Akershus.

 Referncies .
 Philip Rees Biographical Dictionary of the Extreme Right Since 1890 (Simon & Schuster, c1990, ISBN 0-13-089301-3);







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43218" title="Brull" nonfiltered="1710" processed="1696" dbindex="16846">


Brull (en francs Brouilla) s un municipi del Rossell, a la Catalunya del Nord. Administrativament s una comuna del departament dels Pirineus Orientals.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43221" title="Mehetia" nonfiltered="1711" processed="1697" dbindex="16847">
Mehetia (o tamb Meetia; Meheti a en tahiti normalitzat) s una illa del grup del Vent de les illes de la Societat, a la Polinsia Francesa. Est situada a 110 km a l'est de Tahit.

L'illa s un volc molt jove que es troba en una zona encara molt activa amb moviments ssmics. L'altitud mxima es troba al crter del mont Fareura a 435 m. La superfcie total s de 2,3 km . Des del principi del segle XX s deshabitada i avui s de propietat privada.

Histricament l'illa era habitada i controlada pels caps de Taiarapu, la pennsula al sud-est de Tahit. S'utilitzava com a punt intermedi de comer entre Tahit i les illes Tuamotu, que proporcionaven perles i nacre. Al trobar-se immediatament a l'est de Tahit, va ser un punt de pas dels navegants europeus des d'Amrica fins a Tahit. El primer europeu en visitar-la va ser l'angls Samuel Wallis, el 1767. L'anomen Osnaburg Island en honor al segon fill del rei Jordi III, Frederick Augustus bisbe d'Osnabruck a Hanover, Alemanya. L'any segent va arribar el francs Louis Antoine de Bougainville que anomen a l'illa Le Boudoir. No est clar el propsit d'aquest nom ja que en aquella poca era la cambra ntima de la mestressa de casa. Al pic volcnic el va anomenar Boudeuse, nom del seu vaixell, i poc desprs Jos Anda l'anomena cresta de San Cristbal.

En aquesta poca, el segle XVIII, l'illa comptava uns 1.500 habitants, que van ser deportats pels pirates d'Anaa, el 1806. Al segle XIX es va utilitzar com a colnia penitenciria i desprs va quedar deshabitada. L'any 1986 va patir un fort terratrmol.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43222" title="Maiao" nonfiltered="1712" processed="1698" dbindex="16848">
Maiao (Mai ao en tahiti normalitzat) s una illa del grup del Vent de les illes de la Societat, a la Polinsia Francesa. Est situada a 75 km a l'oest de l'illa de Moorea, amb qui forma la comuna de Moorea-Maiao. Les seves coordenades sn: .

L'illa t la particularitat de tenir dos llacs interiors, a ms de la llacuna exterior envoltada pels esculls de corall. Els tres estan connectats per canals subterranis per tenen un alt grau de salinitat. La superfcie total s de 10 km , i l'altitud mxima s de 154 m.

La vila principal s Taora-o-mere, on viu la majoria dels 324 habitants (cens del 2002). L'activitat principal s la pesca, la copra i, sobretot, la fabricaci artesana de les teulades tradicionals de fulles de pandancies trenades que fan per la majoria d'hotels de luxe de la Polinsia. Contrriament, a casa seva utilitzen teulades prefabricades per poder recollir l'aigua de pluja. A ms, els habitants defugen el turisme a la seva illa. Han refusat la construcci d'un aerdrom i d'un hotel, i han decidit que els forasters no hi poden restar ms d'una jornada.

El nom de Maiao significa "grapa". Histricament estava sota el domini d'Huahine, i era anomenada Tupuaemanu o Tubuai Manoa. Va ser descoberta per l'angls Samuel Wallis, el 1767, que l'anomen Saunders. Per Domingo Bonaechea (1775) era La Pelada.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43223" title="Illes de Sotavent" nonfiltered="1713" processed="1699" dbindex="16849">


Illes de Sotavent s una denominaci geogrfica imprecisa que s'utilitza en contraposici a illes del Vent o de Sobrevent. El mot sotavent s una expressi marinera que indica el costat contrari d'on ve el vent, especialment respecte a una embarcaci.

En castell (islas de Sotavento) i en neerlands (Benedenwindse Eilanden) s'utilitza per les illes al sud de les Petites Antilles, davant de la costa de Veneuela. Sn les illes neerlandeses d'Aruba, Bonaire i Curaao, i les veneolanes Margarita i Tortuga entre d'altres.

En angls (Leeward Islands) s'aplica a les illes del nord de les Petites Antilles: des de les illes Verges Britniques fins a Dominica, la major part de les quals formaven part de la colnia britnica, desprs territori, de les Leeward Islands. En canvi, localment s'utilitza el criteri d'integrant-les en les illes de Sobrevent. Tamb s'utilitza en angls el nom de Leeward Islands per la cadena d'illots nord-occidentals de les illes Hawaii.

En francs (les Sous-le-Vent) s'utilitza principalment per les illes occidentals de l'arxiplag de la Societat, a la Polinsia. Les ms importants sn: Huahine, Raiatea, Tahaa i Bora Bora.

En portugus (Ilhas do Sotavento) sn les illes meridionals de l'arxiplag de Cap Verd: Maio, Santiago, Fogo i Brava.

Vegeu tamb.
A les Antilles:
Petites Antilles;
Illes ABC;
A la Polinsia:
Illes de la Societat: illes del Vent i illes de Sotavent;
Illes de Sotavent (Hawaii);
A l'frica:
Repblica de Cap Verd.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43224" title="Maria del Regne Unit" nonfiltered="1714" processed="1700" dbindex="16850">


Maria del Regne Unit (duquessa de Gloucester) (1776 - 1857).

Maria del Regne Unit (reina de Romania) (1875 - 1938).

Maria del Regne Unit (comtessa de Harewood) (1896 - 1950).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43225" title="Orada (constellaci)" nonfiltered="1715" processed="1701" dbindex="16851">


Orada nom catal de la constellaci Dorado (peix espasa en llat) s una constellaci austral. Aquesta constellaci fou una des les dotze constellacions creades per Pieter Sirkszoon Keyser i Frederick de Houtman entre 1595 i 1597, i apareix per primer cop a l'obra Uranometria de Johann Bayer el 1603. s notable per contenir la major part del Gran Nvol de Magalhes, mentre la resta pertany a Taula.

  Doradus.

L'estel ms brillant de la constellaci   Doradus no s ms que de la magnitud 3,30. Es pot trobar fcilment situada a una dotzena de graus de Canopus (  Carinae) dins una regi molt pobre en estels.

Allunyat prop de 180 anys-llum,   Doradus s un estel blau del tipus espectral A0, 120 vegades ms brillant que el Sol, lleugerament variable (del tipus d'2 Canum Venaticorum), passant de la magnitud 3,26 a la magnitud 3.30 en 2,95 dies.

  Doradus.

  Doradus s un estel lleugerament variable, que varia alguns punts percentuals estre 4,23 i 4,27 en dos perodes succesius de 17,5 i 18,1 hores. El seu comportament s'assembla a les variables de tipus   Scuti, per la temperatura de   Dor (7000K) s ms feble per respondre al mateix mecanisme.

Altres estels.

  Doradus s una variable cefeida, que evoluciona entre les magnituds 3,46 i 4,08 en 9,8426 dies.

R Doradus s una variable semi-regular, que passa de 4,8 a 6,6 en un perode de 338 dies, per en llum infraroig s una de les estrelles ms brillants del cel.

Taula dels estels de Dorado.


Nota: els valors numrics provenen de les dades mesurades pel satllit Hipparcos


Objectes de cel profund notables.

Degut que Dorado cont una part del Gran Nvol de Magallanes, s molt rica en objectes de cel profund. Totes les coordenades es donen per l'poca J2000.0.

NGC 1566 (AR 04h 20m 00s Dec -56  56,3 ) imatge del Skyview (telescopi virtual) s una galxia situada de cara. Dona nom al grup NGC 1566 de galxies.
NGC 1755 (AR 04h 55m 13s Dec -68  12,2 ) imatge del Skyview image s un cmul globular. ;
NGC 1763 (AR 04h 56m 49s Dec -68  24,5 ) imatge del Skyview s una nebulosa brillant associada a tres estel del tipus B.
NGC 1820 (AR 05h 04m 02s Dec -67  15,9 ) Imatge del Skyview s un cmul globular.
NGC 1850 (RA 05h 08m 44s Dec -68  45,7 ) imatge del Skyview s un cmul globular.
NGC 1854 (RA 05h 09m 19s Dec -68  50,8 ) imatge del Skyview s un cmul globular.
NGC 1869 (AR 05h 13m 56s Dec -67  22,8 ) imatge del Skyview s un cmul obert. ;
NGC 1901 (AR 05h 18m 15s Dec -68  26,2 ) imatge del Skyview s un cmul obert. ;
NGC 1910 (AR 05h 18m 43s Dec -69  13,9 ) imatge del Skyview s un cluster obert. ;
NGC 1936 (AR 05h 22m 14s Dec -67  58,7 ) imatge del Skyview s una nebulosa brillant i s un de quatre objectes NGC molt a apropats un de l'altre, els altres sn NGC 1929, NGC 1934 i NGC 1935. ;
NGC 1978 (AR 05h 28m 36s Dec -66  14,0 ) imatge del Skyview s un cmul obert.
NGC 2002 (AR 05h 30m 17s Dec -66  53,1 ) imatge del Skyview s un cumul obert.
NGC 2027 (AR 05h 35m 00s Dec -66  55,0 ) imatge del Skyview s un cmul obert. ;
NGC 2032 (AR 05h 35m 21s Dec -67  34,1 ) (Seagull Nebula) imatge del Skyview s una nebulosa complexa que cont quatre objectes NGC diferents: NGC 2029, NGC 2032, NGC 2035 and NGC 2040. ;
NGC 2070 (RA 05h 38m 37s Dec -69  05,7 ) ms coneguda com a Nebulosa de la Tarntula.

NGC 2164 (RA 05h 58m 53s Dec -68  30,9 ) imatge del Skyview s un cmul globular.




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43229" title="Pic Royo" nonfiltered="1716" processed="1702" dbindex="16852">


El Royo (que vol dir roig, en benasqus) s un pic de 3.121 m d'altitud situat als Pirineus centrals, entre les valls de Lys, O i Ests.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43233" title="Banhras de Luishon" nonfiltered="1717" processed="1703" dbindex="16853">


Banhras de Luishon o Luishon (nom occit) (en francs: Bagnres-de-Luchon, Luchon) s un municipi francs, situat al departament d'Alta Garona i a la regi de Migdia-Pirineus. L'any 1999 tenia 2.900 habitants.

Cap a l'est Luishon comunica amb la Vall d'Aran, a l'oest amb la vall de Loron pel coll de Peirasorda i al sud amb la vall de Benasc pel Portill de Benasc.

T un balneari i una estaci d'esqu (Luchon-Superbagnres). Fou lloc de residncia d'Alexandre Dumas, que va viure a la Ville Marie, al Boulevard Henry Gorsse.

 Enllaos externs.

 Oficina de Turisme ;
 Ajuntament ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43234" title="Crulles" nonfiltered="1718" processed="1704" dbindex="16854">


Crulles s una vila del Baix Empord que actualment forma part del municipi de Crulles, Monells i Sant Sadurn de l'Heura, del qual n's el centre administratiu i s on hi ha l'Ajuntament. Va disposar de municipi propi fins al 1973, quan es va fusionar amb Monells i Sant Sadurn de l'Heura per formar el municipi actual.

L'any 2005 tenia 250 habitants i era el segon nucli ms poblat del terme, desprs de Puigvents.

 Geografia .
El vast territori crullenc s'estn des de la plana de l'Empord fins a ocupar gran part del masss de les Gavarres. El poble es troba al Pla de Crulles, ms amunt del Dar, al peu de la carretera comarcal GI-664 entre la Bisbal d'Empord i Cass de la Selva, a un parell de quilmetres de la Bisbal.

 Histria .

El poble fou seu dels senyors de Crulles, els quals, al segle XIII, tamb ho foren de Peratallada.

 Monuments i llocs d'inters .
 Torre del Castell;
 Monestir de Sant Miquel de Crulles;
 Esglsia parroquial de Santa Eullia de Crulles;
 Ermita de la Mare de Du de l'Esperana;

 Enllaos externs .

Crulles a la pgina de l'ajuntament;
Crulles a l'Empordanet;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43236" title="Llista de llenges del mn" nonfiltered="1719" processed="1705" dbindex="16855">



Aquesta llista s'ha basat en el codi ISO 639-2. Al final d'aquesta relaci hi apareix una srie de codis reservats per a casos especials.
 

 
A.

 


B.

 


C.

 


D.

 

 
E.

 

 
F.

 

 
 ISO 639-2 assigna un codi diferenciat per a la llengua fanti, mentre ISO/DIS 639-3 li assigna el mateix codi de la llengua kan. s per aix que donem com a preferent el nom catal d'kan a aquesta parla.
 
G.

 

 
H.

 

 
I.

 


J.

 

 
K.

 

 
L.

 

 
 ISO 639-2 assigna un codi diferenciat per a la parla lahnda, mentre ISO/DIS 639-3 li assigna el mateix codi de la llengua panjabi occidental. s per aix que donem el nom catal de panjabi occidental a aquesta parla.
 
M.

 

 
 ISO 639-2 assigna un codi diferenciat per a la llengua moldava, mentre ISO/DIS 639-3 li assigna el mateix codi de la llengua romanesa. s per aix que donem com a preferent el nom catal de romans a aquesta parla.
 
N.

 

 
O.

 

 
P.

 

 
Q.

 

 
R.

 

 
S.

 

 
T.

 

 
 ISO 639-2 assigna un codi diferenciat per a la parla twi, mentre ISO/DIS 639-3 li assigna el mateix codi de la llengua kan. s per aix que donem el nom catal d'kan a aquesta parla.
 
U.

 

 
V.

 


W.

 


X.

 

 
Y.

 

 
Z.

 

 
Especials.

Codis especial emprats al codi ISO 639-2.
 


 
Vegeu tamb.
Llista de codis ISO/DIS  639-3;
 
Fonts.
pgina oficial del ISO 639-2
 
Enllaos externs.
 Gabriel Bibiloni;
 Joaquim Sard;
 
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43238" title="Victria Melita del Regne Unit" nonfiltered="1720" processed="1706" dbindex="16856">

Victria Melita del Regne Unit, gran duquessa de Hessen-Darmstadt i de Rssia. (Malta 1876 - Cannes 1936). Nta de la reina Victria I del Regne Unit i del tsar Alexandre II de Rssia, d'ella descendeix l'actual cap de la casa imperial russa Maria de Rssia.

 Infncia i adolescncia .

Nascuda el 25 de novembre de 1876 al Palau de Sant Antoni de La Valletta Malta, essent la segona filla i el tercer fill del prncep Alfred del Regne Unit i de la gran duquessa Maria de Rssia, ducs d'Edimburg. Era nta de la reina Victria I del Regne Unit i del prncep Albert de Saxnia-Coburg Gotha per via paterna, i del tsar Alexandre II de Rssia i de la princesa Maria de Hessen-Darmstadt. Per naixement reb el ttol de princesa del Regne Unit, al ser nta, per via paterna, d'un sobir, amb el grau d'altesa reial. 

Victria visqu els seus primers anys a Malta mentre el seu pare realitzava all la missi de governador de l'illa que era una colnia britnica. Malgrat tot, l'any 1889 el seu pare, per renncia del rei Eduard VII del Regne Unit va esdevenir hereu del seu oncle al ducat de Saxnia-Coburg Gotha, la famlia dels Edimburg es va traslladar a viure a Coburg.

Joventut.

L'any 1891 la princesa Victria Melita viatja amb la seva mare la gran duquessa Maria de Rssia a Sant Petersburg pels funerals de la princesa Alexandra Georgievna de Grcia. All conegu al que seria l'amor de la seva vida, el gran duc Ciril de Rssia. Ciril era fill del gran duc Vladimir de Rssia i de la princesa Maria de Mecklenburg-Schwerin i nt del tsar Alexandre II de Rssia i del gran duc Frederic Francesc II de Mecklenburg-Schwerin. Malgrat tot, la mare de la princesa Victria Melira no estava disposada a permetre un casament dintre de la famlia imperial de Rssia d'una de les seves filles. Tot i aix, l'any 1892 es tornaren a retrobar i esdevingueren compromesos secretament.

Gran Duquessa de Hessen-Darmstadt.

Desprs del casament de la princesa Maria del Regne Unit els esforos de la famlia dels Edimburg se centraren en buscar marit a la seva segona filla. La reina Victria I del Regne Unit observ que la jove princesa tenia una magnfica relaci i coincidncia de gustos amb un altre seu nt, el gran duc Ernest Llus IV de Hessen-Darmstadt fill de la princesa Alcia del Regne Unit, la mare de la jove estava entusiasmada amb un possible enlla, ja que la seva mare era per naixement princesa de Hessen-Darmstadt. La parella de joves per es mostrava reticent al casament, mentre Victria Melita estava enamorada i 'promesa' amb el gran duc Ciril de Rssia, Ernest Llus IV de Hessen-Darmstadt es mostrava poc interessat amb el gnere femen.

Degut a les pressions familiars els dos joves es casaren el gener de 1894 al castell d'Ehrenburg a Coburg. L'enlla fou ats per la majoria de famlies reials europees. LA parella s'establ a Darmstadt i tingueren dos fills:

SAR la princesa Elisabet de Hessen-Darmstadt, nascuda a Darmstadt el 1895 i mort a Polnia el 1903 degut al tifus.

Un fill que nasqu mort l'any 1900.   ;

El matrimoni finalitz l'any 1897 quan la jove gran duquessa, desprs de tornar d'un viatge a Romania enganx al seu marit al llit amb un servent de palau descobrint aix la seva homosexualitat. Tot i els esforos per recuperar el matrimoni, l'any 1901 es decid divorciar. El divorci fou concedit per la Cort Suprema de Hessen-Darmstadt el 21 de desembre de 1901 causant un gran escndol a totes les corts europees. Desprs del divorci marx a viure a la casa de la seva mare a la Riviera francesa.

Gran duquessa de Rssia.

La cort de Rssia s'escandalitz pel divorci, no env el gran duc Ernest Llus IV de Hessen-Darmstadt era germ de la tsarina Alexandra F'dorova i decid envi al gran duc Ciril de Rssia a l'Extrem Orient de Sibria com a exiliat. L'any 1905 fou declerat heroi de guerra desprs de sobreviure a un atac nip durant la Guerra Russo-japonesa de 1905. A Ciril se li permet tornar a Moscou i sortir de Rssia. Rpidament marx a Coburg on es cas amb la seva promesa de joventut sense la presncia de la reialesa europea. El tsar Nicolau II de Rssia influt per la seva esposa derog el ttol de gran duc i d'altesa reial al jove Ciril i l'expuls de Rssia i de la marina.

La parella s'installa a Pars on compr una casa als Camps Elisis. Tingueren tres fills:

 SAI la gran duquessa Maria de Rssia, nascuda a Pars el 1907 i morta a Leiningen Alemanya el 1951. Es cas amb el prncep Carles de Leiningen, prncep de Leiningen.

SAI la gran duquessa Kyra de Rssia, nascuda a Pars el 1908 i morta a Bdingen Alemanya el 1967. Es cas amb el prncep hereu Frederic Guillem de Prssia. ;

SAI el gran duc Vladimir de Rssia nascut a Porvoo Finlndia el 1917 i mort a Madrid el 1992. Es cas amb la princesa georgiana Lenida Bragation.

L'any 1909 el tsar els hi permet la tornada a Rssia alhora que els hi concedia els ttols de gran ducs de Rssia amb el grau d'altesa imperial. El canvi del tsar es produia per diferents morius, la salut dels tsarevitx Aleix de Rssia, que patia hemoflia, el preocupava. Molts monarques i parents seus no entenien l'actitud vers als grans ducs Ciril i Victria Melita, entre ells el rei Eduard VII del Regne Unit. El germ del tsar, el gran duc i desprs tsar per un dia Miquel II de Rssia s'havia casat morganticament. Per tots aquests motius, i preocupat per la successi i la continutat de la dinstia, reconsider la seva posici vers la parella i els permet retornar a Rssia. 

Installats a Rssia portaren una vida cmode fins l'any 1917. La revoluci de febrer els expuls de Rssia i emigraren a Finlndia a travs del Golf de Crelia. Aquest fet els salv d'una mort segura. Moltes eren les llegendes que corrien per Europa sobre la salvaci dels dos grans ducs, la ms impressionant era la que deia els grans ducs havien creuat el golf de Carlia nevat mentre el gran duc portava en braos la gran duquessa embarassada. Tot i aix, la realitat era que havien aconseguit una salvaconducte del govern de Kerensky que els permet escapar-se de Rssia i emigrar a Finlndia.

Allotjats primer a Finlndia, desprs a Coburg i a Munic i finalment a la Costa Blava. L'any 1924 el gran duc Ciril de Rssia es converteix en cap de la casa imperial de Rssia i s'autoproclama emperador de totes les rssies, s a dir, tsar.

La parella visqu a Cannes els ltims anys de la seva vida, realitzant nombroses visites a Alemanya on la gran duquessa Victria Melita s'interess enormement pel moviment nacionalsocialista.

Mor a Cannes d'un atac de cor desprs de saber que el seu esps li era infidel des de feia anys.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43239" title="Nbia" nonfiltered="1721" processed="1707" dbindex="16857">

Nbia fou la regi del sud de l'antic Egipte, ms enll de la primera cascada del Nil. La regi s'estenia fins a la sisena cascada, a la vora de l'actual Khartum. Nbia es divideix en dues regions: Alta Nbia (al sud, des de la segona a la sisena cascada) i Baixa Nbia (regi al nord, fins a 400 km ms enll de la primera cascada i a la vora de la segona). El seu nom podria derivar de la paraula de l'antic egipci, Nub, que vol dir or.

 Antigues denominacions .
El pas es deia a l'Imperi Antic Ta-Seti (Terra dels Arcs, per la fama de bons arquers dels habitants del pas) nom que fou tamb aplicat al noms ms al sud d'Egipte. Els egipcis anomenaven al territori mes al sud, sud-est i sud-oest del pas com a Ta-Netjer  (Terra de dus). El territori de Nbia fou nomenat Ta-Nehesi (Nehesi = Nubi). La Baixa Nbia fou anomenada Wasat (del nom d'un dels principats de la regi). Els nmades del desert de Nbia eren esmentats com a Iuntiu o Iuntiu-setiu (Tribus Nbies). Els noms de Medjai, Irtjet, Zatju i Kaau es donaven a pobles o regnes de la Baixa Nbia. La terra de Iam era una part de l'alta Nbia (entre la cinquena i la sisena cascada o mes probablement entre la tercera i quarta segons altres) que es coneix be perqu ha quedat record d'una visita feta en temps de la sisena dinastia per Harkhuf, Governador d'Elefantina. La terra del Punt, suposadament a Somlia, ha estat identificada (amb dubtes) com una part de l'alta Nbia, la zona del est a la vora de la Mar Roja.

Des el Imperi Mitj els egipcis van utilitzar la paraula Kash per designar a Nbia. Kash (probablement el regne Bblic de Kush) era el nom del regne (pot ser successor de Iam) establert a Kerma fins al segle XVI aC (en que els egipcis van arribar all) i desprs a Napata (i molt mes tard a Meroe, pronunciat Meroguai). Noms regionals durant l'Imperi Mitj foren: Sha'at (a la regi de l'illa de Sai), Irishek, Tua, Imana'a i Ruket (al centre) i Awshek i Webet-Sepat a les muntanyes orientals. 

A l'Imperi Nou els egipcis es referien a Nbia (o concretament al regne de Kush) com a Khenet-Hennefer  es creu que era el nom de l'alta Nbia  entre la segona i la quarta cascada. El poble que vivia a la regi de Dngola (abans potser esmentat com a Terra de Iam) s esmentat com a Irem. Una mica mes tard, a la regi de Napata se la anomenar Karoi. Durant la capitalitat de Meroe a la regi mes enll de la cinquena cascada se li deia Illa de Meroe (entre els rius Atbara, Nil i Nil Blau). 

 Histria . 

 Paleoltic .

S'han trobat eines del paleoltic per no restes humanes degut a les difcils condicions climtiques per la seva conservaci.  Aquestes eines son destrals, arrodonida de l'extrem pel que era utilitzada per donar cops, i que s'agafava per l'altre, de les que n'existeixen al Sudan Central i fins al delta del Nil, i similars a les d'Europa i sia, i que corresponen a l'Homo erectus. Aquesta cultura es coneguda com Acheuli i va existir vers 500.000 aC a 50.000 aC
 
Als anys 90 es van trobar prop de Dongola uns centenars de destrals de m i en un dels llocs  un taller de pedra amb restes i una fila de pedres grans que suggerien un resguard i que seria el lloc habitat mes antic de la Vall del Nil, de fa uns 70.000 anys. Per entre el 50.000 i el 25.000 aC la  cultura de la destral de m a va desaparixer i fou substituda per una altra tipus de treball de la pedra,  variable segons les regions. Les primeres restes humanes son d'aquesta poca i corresponen ja a l'espcie Homo sapiens. Entre el 25.000 i el 8000 aC les condicions climtiques es van anar acostant a les actuals. D'aquesta fase s'han trobat alguns assentaments a la zona de la segona cascada del Nil, que sembla corresponen a un poble seminmada (Qadan) que recollectava, pescava i utilitzava el gra salvatge; tenien cementiri (que s'ha trobat a Gebel Sahaba prop de Wadi Halfa) el que indicaria un assentament bastant estable, i per la quantitat de morts violentes que es detecten sembla que havien de lluitar per la terra o els recursos

 Neoltic .

El neoltic va comenar vers el 8000 aC; les comunitats van comenar a viure en assentaments permanents i a produir el seu propi menjar; els assentaments s'han localitzat casi tots a zones avui dia en ple desert (el desert de Bayuda al nord de Khartum, el desert Sahari al oest de Dongola, i el desert de Nbia al Est de Kerma) el que indica o be un canvi climtic o be que el Nil ha canviat el seu trajecte al menys en algunes zones. S'han trobat les restes d'un antic riu (Wadi Howar) que des el Txad arribava al Nil per la zona de Dongola; el territori al nord de la gran corba del riu Nil era tallat per una branca del Nil Blanc que corria cap al nord a lo que avui es el Wadi Muqaddam on s'aprecien traces d'haver estat ben regada i s'han trobat restes de peixos; al est de Kerma, a la regi coneguda con Wadi al-Khowi totalment desrtica,  tamb s'han trobat restes de rius. s'ha comprovat que el riu Nil corria uns 10 km ms a l'est que actualment, i a la regi de Kadruda s'ha pogut determinar que va agafar el seu llit actual vers el 5000-2000 aC, observant-se que els assentaments son mes vells a 10 km a l'est del riu i que ho sn menys progressivament cap a l'oest. En aquesta regi del Wadi al-Khowi s'han localitzat uns trenta cementiris alguns amb un miler de tombes, algunes de les quals reflecteixen una diferencia social, per la collocaci i la presencia de cermica, armes , vori i altres objectes, diferencia que s'hauria iniciat vers el 5000 aC i hauria continuat. A Kadero, uns 15 km al nord de khartum, s'han trobat restes de cases , d'animals domstics i cermica; s'han excavat unes 160 tombes (n'hi ha centenars) i tamb s'aprecia l'estratificaci amb la presencia d'objectes entre els quals conquilles  de la Mar Roja (a 300 km a l'est). A la vora de Shendi, ms al nord, s'ha trobat un establiment del perode vers el 4000 aC anomenat Kadada, on el cementiri tenia milers d'individus, i centenars de tombes han estat excavades, observant-se que els nens eren enterrats sota les cases i no al mateix lloc que els adults
 
 El grup A . 

A partir del 3500 aC van florir dues noves cultures. Una, a la Baixa Nbia entre la primera i segona cascada i, l'altra, entre la tercera i la quarta. Es creu que estaven emparentades per presenten algunes diferncies. Aquestes cultures foren identificades per l'arqueleg George Reiner el 1907 i les va anomenar Grup A perqu cap inscripci egpcia conserva el seu nom. Sembla que aquest grup A era molt diferent dels seus contemporanis egipcis tant polticament com en la llengua, la cultura i fins i tot l'tnia. Se n'ha trobat objectes a la Baixa Nbia i algun a Egipte i es van excavar alguns cementiris en els quals hi ha objectes de luxe portats d'Egipte. A Qustul, al sud d'Assuan (lloc documentat ja amb els primers faraons i potser fins i tot en poca predinstica), es van trobar algunes tombes amb fora objectes suposadament egipcis de luxe, i entre ells representacions de reis amb la corona i amb el deu falc Horus, i el prehistoriador Bruce Williams va suggerir que existia un estat central que hauria estat regit per una dinastia amb 10 o 12 reis que serien els all representats (que no serien pas faraons egipcis) i que Egipte hauria copiat mes tard el model, incls els objectes all trobats, confirmant aix l'afirmaci de Diodorus de Siclia que al segle I aC afirmava que la cultura egpcia derivava de Nbia. El fet de qu alguns productes siguin no importacions sin locals semblava que li donava la ra per les ultimes descobertes a Abidos de materials similars datats vers el 3400 aC, anteriors a les tombes de Qustul, han fet perdre pes a la hiptesis. A Qustul i a altres ciutats del mateix grup, la gent s'enterrava en forats amb pedres alineades amb acompanyament de recipients i productes cosmtics. Una estructura de ciutat a Kerma (datada vers 3500 a 2500 aC) s'ha descobert all, on tamb hi ha un cementiri amb alguns caps o reietons enterrats i s'ha trobat tanmateix les restes d'una ciutat anterior (vers 5000 a 3500 aC). Un altre assentament important es el d'illa de Sai tamb amb un cementiri del grup A.
 
Els texts egipcis deixen constncia de 5 expedicions a Nbia: la de Snefru, vers 2550 aC fou la primera (700 presoners i 2000 caps de ramat). Desprs d'aix les restes del Grup A desapareixen, b assimilades per Egipte o expulsats cap al desert, i els egipcis van poder avanar cap a Nbia i establir un lloc avanat a Buhen, a la segona cascada, lloc sobretot d'intercanvi comercial. Vers el 2550 a 2400 aC els egipcis van poder ocupar alguns punts claus de la Baixa Nbia i el seu control devia desorganitzar els poders existents i van arribar nous pobles seminmades potser organitzats en confederacions tribals dirigides per caps que els egipcis anomenen  els grans . Els egipcis van haver de tornar vers la primera cascada deixant la Baixa Nbia en mans d'aquestes tribus i amb els contactes comercials interromputs.


 El grup C, els regnes de Wawat, Irtjet, Setju i Iam (Kerma).

Vers el 2500 aC va entrar un grup a la regi, anomenat Grup C, una branca dels quals va originar a l'Alta Nbia l'anomenada Cultura de Kerma, que va substituir el pre-Kerma, i va florir plenament vers el 2200 aC que es diu aix perqu el seu centre principal fou la ciutat actual de Kerma (on s'han trobat les principals restes); altres branques del Grup C es van establir mes al nord a la Baixa Nbia. A pre-Kerma s'han trobat les restes d'un gran palau rodo datat d'abans del 2000 aC i una estela escrita en jeroglfics egipcis amb el nom de dos oficials egipcis que havien visitat la ciutat; tamb s'han trobat objectes comercials i gerres de pedra.

El concepte abstracte Grup C fou introdut igualment per l'arqueleg americ George Reisner a comenaments del segle XX. La gran expedici del fara Snefru (vers 2550 aC) a Nbia, ja esmentada, on va fer set-cents presoners, no va aturar l'entrada del grup C, que devia procedir del sud o sud-oest i que es va establir a la riba occidental del Nil entre la primera i segona cascada. Molt similar fou l'altra branca del grup que va formar la esmentada cultura de Kerma, a la zona de la tercera cascada. Ambds grups eren pastors i els seus assentaments eren barraques rodones amb parets vegetals; els llocs on es van establir eren frtils (Dakka, Aniba, Qustul, Ballana, Faras) facilitant el desenvolupament de tribus, l'aparici de caps i la formaci de petits estats o regnes com Irtjet, Satajw (Setju), Wawat...Iam, el mes important dels regnes fou probablement el que avui dia es coneix com regne de Kerma i podria ser Iam. Sembla que eren molt bons arquers i com a mercenaris van servir als exercits egipcis. Al Imperi mitj les ciutats del grup C es van fer mes solides, construdes de pedra o rajola. Els egipcis, per controlar el pas, van haver d'establir una srie de fortaleses.

La presncia dels nouvinguts est testimoniada per algunes tombes baixes i rodones i per la cermica vermella o negra decorada amb incisions i pigmentaci blanca. Inicialment es va pensar en un grup B, per finalment es va descartar i se'l va incloure al grup C. A partir del 2600 aC els egipcis anomenaren els nubis com Nehesy, per dins el terme s'incloen diversos grups cadascun amb nom tribal o geogrfic diferent. A la sisena dinastia (2300-2150 aC) apareixen els noms de Wawat (al nord), Irtjet (al sud de la anterior), i Setju (mes al sud encara), que serien diferents petits regnes formats per individus integrants del Grup C. Un altre grup va ser anomenat Medja, poble nmada potser del desert oriental a partir de la segona cascada, i que per similitud de nom s'han identificat amb els beges, antics blmies i que van arribar per la mateixa poca o poc desprs (vers 2300-2200 aC), coneguts com cultura dels sepulcres de cassoles, per amb tendncia a barrejar-se els tres grups (C, Kerma i sepulcres de Cassoles).

Vegeu Medja

Si be des la Primera dinastia els egipcis ja comerciaven amb Nbia, i hi van fer expedicions, que podrien haver estats intents de conquesta parcial o respostes a incursions frontereres, el comer principal fou precisament amb la gent de la terra de Medja, es a dir els Medjai (que els arquelegs esmenten com el poble dels sepulcres de cassoles), els quals es distingien tamb con a guerrers ferotges i alguns es van enrolar als exercits egipcis com a mercenaris al menys des la sisena dinastia. Els egipcis estaven interessats bsicament en comerciar amb productes que els hi mancaven i en minerals com la pedra dura, el coure i l'or (a Nbia hi havia unes mines al actual Wadi Allaqi al est de les muntanyes prop de Qubban, a menys de 200 km al sud d'Elefantina. Mes tard (encara a l'Imperi Antic) el comer es va estendre a altres productes que de vegades procedien d'altres pobles, com eren l'encens, la mirra, l'or verd, el vori, la fusta negra i d'altres, olis, resines, gomes, pells d'animals (panteres, lleopards, micus, gossos, girafes), plomes i ous d'estru, i nans (que eren necessaris pels rituals religiosos).

Al comenament de la tercera dinastia (o potser ja durant la segona) es va fundar el punt avanat egipci de Buhen, a la segona cascada del Nil, prop de la producci de coure; mes tard el fara Khufu va treure diorita al oest de Toshka i al sud de Buhen; altres expedicions van sobrepassar la segona cascada; a la quarta dinastia va quedar establert el servei regular de missatges entre la primera i la segona cascada; amb el fara Sahure, a la dinastia V, s'esmenta el comer amb Punt, que es feia amb vaixells per la Mar Roja (les caravanes sortien de Coptos fins el Wadi Hammamat o be el Wadi Gasus a la costa de la mar). Durant aquest perode es va abandonar Buhen i les mines prop de Toshka es van tancar, per uns anys desprs, amb la segent dinastia, es reclutaven mercenaris per la campanya del Canaan i s'esmenten cinc diferents pobles nubis; tamb es van fer expedicions a Ibhat, al sud-est de la segona cascada, i es van construir barques gegants a Wawat per emportar-se fusta i es va anomenar als sobirans de Wawat, Irtjet, Iam i Medja com "Fusta arrossegada" possiblement com una darrera humiliaci; poc desprs es van obrir canals a la regi de la primera cascada i desprs (vers 2550 aC) el fara Merenre va anar a Elefantina on va ser homenatjat pels sobirans nubis de Wawat, Irtjet, i  Setju. Una biografia del oficial egipci Uni trobada a la seva tomba a Abidos explica que va dirigir la construcci de canals a la regi de la primera cascada i estan all va visitar en barca pel Nil alguns llocs de Nbia per agafar pedra per a la pirmide del fara, i que els reis de Nbia li van facilitar la fusta que va necessitar (suposadament la fusta havia de venir de l'Alta Nbia ja que no ni havia a la Baixa Nbia; per la mateixa poca mercenaris nubis es van enrolar al exercit egipci, que formaven el cos principal vers el 2150 aC, i molts dels qual es van establir a Egipte, sobre tot al Alt Egipte, i es van barrejar amb la poblaci que encara conserva traces d'aquesta barreja.  Els texts egipcis esmenten en aquesta poca  (vers 2200 aC) uns reis (o caps) nubis anomenats Ibi i Pepi-Nakht.

Sembla que els governadors d'Elefantina eren els delegats reials pels afers de Nbia i un d'ells, ja esmentat, Harkhuf va deixar constncia de quatre expedicions a l'alta Nbia i Iam durant els regnats de Merenre i de Pepi II, amb ordres de descobrir les rutes a travs del pas i negociar amb els seus caps, com desprs veurem.

Mes tard es coneix una expedici dirigida per Hekajib, governador d'Elefantina, que aparentment buscava aniquilar al grup C, traient Wawat de la confederaci i establint un control egipci mes estable, per no ho va aconseguir, i les campanyes militars van continuar la resta del Imperi vell. Amb la sisena dinastia el governador d'Elefantina, Sabni, explica que havia hagut de caminar un dia fins a Wawat, amb un exercit, per poder recuperar el cos del seu pare, el anterior governador, assassinat mentre comerciava. El grup C doncs va tenir un destacat paper en l'expulsi del egipcis al iniciar-se les guerres civils i el primer perode entremig.

Vers el 2200 o poc desprs apareix el regne de Iam, els guerrers del qual tamb van entrar a l'exrcit egipci. La nica font per aix es la biografia de Harkhuf, governador d'Elefantina (o cap de caravana segons altres) en qu narra quatre expedicions a Nbia en les que va emprar uns vuit mesos en cada una. Iam tenia un rei que era aliat dels egipcis i al que Harkhuf va portar regals; el rei de Iam va donar tres cents cavalls carregats de mercaderies i un pigmeu (un nan) de  la terra dels habitants del horitz . Per anar des Egipte, Harkhuf va seguir les rutes del desert ja que era perills passar per Wawat, Irtjet, i Setju o Zatju. Per tornar, com que necessitava passar vora el riu, el rei de Iam li va donar una escorta fins al mateix Egipte, i va poder creuar els tres regnes hostils. Alguns erudits proposen identificar Iam amb Kerma.



 Fortaleses egpcies a Nbia; el regne de Kus o de Kerma.

A partir del 2150 in fins vora el 2000 aC Egipte va viure el primer perode entremig i el comer amb Nbia va quedar susps. Durant aquesta poca va desaparixer el regne de Iam i se substitut per Kus al texts egipcis. Alguns erudits proposen que, com abans Iam, Kus fou un estadi del regne de Kerma, el regne mes poders de Nbia que s'ha de identificar al Kus egipci. Efectivament es molt probable que Kus fou el regne que va tenir centre a la moderna ciutat de Kerma. La paraula Kus era modificada pels egipcis per donar l'adjectiu vil o menyspreable, potser perqu Iam fou amic i Kus era enemic. Sorgit de lo que fou el regne de Iam, que potser va subsistir un temps, es creu que va formar una confederaci oposada a Egipte i va acabar unificant el petits regnes del nord com Irtjet, Zatju, i Wawat sota un sol sobir. 

Reunificat Egipte abans del 2000 aC els egipcis no van tardar a tornar a Nbia. Aquesta vegada els egipcis edificaran punts forts, establiments comercials i temples i els dirigents nubis es convertiran a la religi egpcia, adoptant els seus costums i emprant els jeroglfics per escriure; l'or, la fusta, el vori i altres productes eren exportats a Egipte. Es coneixen alguns reis de Kerma: Awawa (vers 1850 aC) i Nedjeh (vers 1650 aC).

Vers el 1900 aC es van comenar a construir fortaleses a la zona de la segona cascada, defensades per una muralla i amb llocs pels arquers. Casi totes eren a l'oest del riu el que indicaria que els atacs venien mes fcilment del est. Aquestes fortaleses eren a mes de militars, emporis comercials, i punts de vigilncia i de control tant per prevenir invasions com per protegir a les barques que recorrien el Nil i a les caravanes. Aquestes fortaleses eren tamb una advertncia del poder egipci als reis de Kus (Kerma?) perqu no intentes res vers el nord com potser va passar abans del 1900 aC. Les fortaleses tenien torres de vigilncia cada certa distancia i havien de ser aprovisionades per manca de provisions suficients en el mateix terreny. La mes al sud fou Semna (Batn al-Hajjar) que potser es deia Het, al sud de la segona cascada (70 km al sud de l'actual frontera entre Egipte i Sudan). Altres foren  (de nord a Sud) Aniba, Kubban, Ikkur, Buhen, Kor, Dorginarti, Mirgissa (Iken), Dabenarti, Askut, Shelfak i Uronarti. A la zona de Semna hi havia Kumma (al altra costat de riu) i Semna del sud (a tocar de Semna)

Vegeu Kerma

 Conquesta de Kus o Kerma .



Vers el 1700 aC o 1650 aC  aquestes fortaleses van haver de ser abandonades davant el atac dels Hikses (Prnceps de les terres Estrangeres) al delta; el rei Nedjeh, suposadament de Kus o Kerma va conquerir o ocupar algunes fortaleses als egipcis, que potser les abandonaven voluntriament, i alguns soldats egipcis van passar al seu servei. Els Hikses van formar dos dinasties (XV i XVI) i van considerar al rei que governava a Tebes com a tributari fins que vers el 1550 aC Kamose va arribar al tron del Alt Egipte; llavors el rei del delta i el de Kus van planejar repartir-se l'Alt Egipte per Kamose es va avanar i va atacar el nord, que desprs va sotmetre el seu successor Ahmose I, fundador de la dinastia XVIII. Mentre el regne de Kus havia ocupat el sud d'Egipte fins a la mateixa Assuan. La conquesta de Kus per Egipte no fou fcil i fins vers el 1450 aC no es va poder donar per feta.

Kamose va capturar un missatger del rei dels Hikses en qu els invitava a atacar l'Alt Egipte des el sud i dividir-se el territori. El seu successor Ahmose I va expulsar als Hikses i mes tard va conquerir la zona de la primera cascada del Nil. El seu fill Amenhotep I vers el 1500 va arribar a la segona cascada i potser fins a l'illa de Sai. Tuthmosis I, el successor, va arribar fins a la tercera cascada, i un destacament, pel desert, va arribar fins la vora de la cinquena cascada. Per amb Tuthmosis II i la reina Hatshepsut la situaci no va progressar gaireb mes. Es possible que es conquers Kerma (Kus?) vers el 1480 aC per la conquesta no es va completar fins Tuthmosis III, desprs del 1450 aC quant els egipcis es van establir a Napata, a la quarta cascada, i la ciutat de Kurgus (Hagar al-Merwa) a la cinquena al sud de la moderna Abu Hamed, en cada una de les quals es va construir una fortalesa. 

 Virregnat de Kus .

Es va crear llavors un virregnat, el cap del qual es deia "Reial fill de Kus i cap de les terres exteriors del Sud" i governava des Nekhen a Napata. Des llavors a tota Nbia se li va dir Kush ja que fins llavors era anomenada Wawat (especialment la Baixa Nbia). La capital del virregnat fou Aniba o be Faras. Els territoris de Wawat i Kus (Baixa i Alta Nbia) havien d'aportar un tribut anual, que era or, esclaus, ramats i productes agrcoles (Wawat) i a mes vori i animals extics , fusta resines aromtiques, gomes, pedres precioses etc.. (Kus). Cada regi tenia un governador responsable davant el virrei. Aquest tenia el control del exercit el cap del qual es deia  Comandant dels arquers de Kus ; els prnceps nubis van ser enviats a Egipte per adoptar les costums i mes tard tornaren a Nbia com a governadors de les seves regions d'origen (sembla que podrien ser tres principats a Wawat i sis a Kush, per una representaci a les parets de la tomba del virrei Amenhotep Hui del temps de Tutankhamon vers el 1330 aC). Els nubis van servir a l'exrcit egipci i molts van ser enviats  a la frontera asitica.

Per poder establir egipcis a Nbia calia que els egipcis se sentissin all com a Egipte. Els egipcis volien morir a la seva terra i amb els seus deus. Els faraons van bastir molts temples a Nbia. A Soleb, Abu Simbel i d'altres llocs n'hi ha exemples notables. A la vora del temple sorgia una petita ciutat; els egipcis es casaven amb nbies i els nubis rics s'assimilaven fcilment als egipcis i aprenien a parlar i escriure amb egipci. Sembla que el primer deu nubi fou el sol, i desprs de la conquesta Amon va esdevenir el principal deu. A Nbia se'l representava sovint com un home amb cap d'animal (un cabrit) coronat pel sol  potser derivat d'un anterior deu nubi. El santuari principal fou al Gebel Barkal prop de Napata, que es pensava que era una esttua natural d'un deu (des l'est la muntanya sembla el cap d'un rei coronat amb una diadema).

 El regne de Napata .

Desprs de la mort de Ramss II el 1224 aC el control egipci a Nbia s'esmicolar. Uns anys desprs Egipte va quedar de nou dividit i l'Alt Egipte fou administrat pels grans sacerdots d'Amon a Tebes (Ueset). Vers el 1080 aC es creu que hi havia un rei a l'alta Nbia i que la Baixa Nbia era terra de ning (fins que el rei d'Alta Nbia se'n va apoderar vers 750 aC). L'influencia cultural egpcia a l'Alta Nbia era minsa i a la part mes propera a Egipte, on era mes gran, els temples foren abandonats. Al segle X tornen a aparixer productes de Nbia a les llistes egpcies  com els regals al temples dels faraons (per exemple Sheshonq I vers el 945-925 i Osorkon vers 925-890 aC). Mercenaris nubis es van emprar a la guerra contra Jud. Aix el comer estava restablert per no la dominaci que va correspondre en tots aquest segles a un poder nubi independent que no se sap on podia ser per que s'ha de suposar que fou a Napata pel descobriment per Reisner del cementiri de Al-Kurru prop del Gebel Barkal, on es va descobrir una ciutat emmurallada i tombes reials en qu les robes passen de ser nbies a egpcies; les primeres tombes circulars, reminiscncies del grup C, no tenen inscripcions i no se'n coneix els propietaris; s'hi van trobar objectes d'or i joies; mes tard les trombes es van fer quadrades i collocades en petites pirmides, el furat era espais i havia algunes cambres i el difunt estava en un tat; les darreres tombes pertanyen als reis de la Dinastia XXV d'Egipte. No obstant les primeres tombes son de vers el 900 aC aix que encara resta un perode fosc d'uns tres-cents o quatre-cents anys. 

El canvi cultural que porta els reis de Napata a esdevenir faraons se suggereix que fou fet per influencia de sacerdots de Tebes expatriats: el fara Takelot II volia imposar al seu fill com a gran sacerdot d'Amon i els sacerdots s'hi oposaven, i alguns segurament van fugir a Kus de la fria del rei i van influir a la cort.

 Napata conquereix Egipte .

El primer rei egipcianitzat fou Alara (785-760 aC) que era almenys el sis rei enterrat a Al-Kurru i probablement fou el primer que va unificar aquest territori i va construir (o millor reconstruir) temples per Amon a Gebel Barkal i Kawa. El seu successor Kashta va conquerir la Baixa Nbia i es va titular rei de l'Alt i Baix Egipte on mai devia entrar. El va succeir Piankhi  El que viu  que  va conquerir l'Alt Egipte i va collocar a la seva germana com a  Dona divina del Du  a Tebes, equivalent a gran sacerdotessa, deessa vivent i reina mortal. La guerra contra el nord va acabar en victria. Mort Piankhi el seu successor Shabaka va aplanar una revolta del nord i es va establir a Egipte, a Memfis. Shebiktu i Taharqa foren els segents reis. Taharqa va perdre el pas davant el assiris per el seu successor Tanutamen el va recuperar efmerament.

 Segon perode de Napata .

Establert el regne noms a Nbia amb capital a Napata (des Assuan cap al sud) els seus reis usaven els ttols i insgnies del fara com si fossin els verdaders faraons; per aix el 593 aC un exercit de mercenaris grecs i de Caria contractats pel fara d'Egipte Psammetic va envair Kus (Napata), va derrotar el exercit nubi al sud de la tercera cascada mentre un altra cos de l'exrcit creuava pel desert i es presentava a Napata que fou saquejada i incendiada i els seus palaus i temples foren destruts. El rei Aspelta va fugir a Meroe on va establir la capital, encara que potser temporalment la capital va tornar mes tard a Napata que fou com una capital religiosa on es celebraven festivals i actes,  i el lloc on es coronaven i s'enterraven els reis. Es en els segles segents que desapareixer el egipci escrit i les inscripcions es faran en la llegua coneguda com Merotic, que utilitzava un nou alfabet. Diodorus de Siclia escriu que els sacerdots de Meroe podien escriure al rei i demanar-li que entregues la vida a deu (es sucids) per aix fou abolit per Ergamenes (Arkamani) que quant va rebre la carta va anar al temple, va detenir als sacerdots i va fer el que va voler, per la narraci de Diodorus no ha pogut estar comprovada. El cert es que aquest rei fou el primer que va tenir una pirmide al cementiri de Nuri, usat des el rei Taharqa i on foren enterrats 90 dels seus successors i 54 reines. Nomes 5 successors de Taharqa estan documentats histricament, i els altres noms sn noms trobats a les seves tombes

 Regne de Meroe .

La fase de Napata va acabar quan els reis van comena a ser enterrats a Meroe que ja devia ser la capital abans, i es va iniciar l'anomenat perode Merotic. La regi de Meroe es coneguda com Butana i com Illa de Meroe. Com que el merotic encara no s'ha pogut desxifrar ben b i d'aquesta poca les inscripcions son escrites en aquesta llengua, les dades histriques son encara molt imprecises. Altres llocs importants del regne foren Massawarat (Mussawarat es-Sufra) I Wad Ban Naqa o Naga. Algunes reines van regir el pas i sembla que portaren el nom de Candaces que seria l'equivalen a Reina mare, i segurament noms eren regents dels seus fills menors d'edat.

 La fi del regne de Meroe . 

L'nic text que es coneix sobre la fi de Meroe s una inscripci en llengua Geez del rei Ezana d'Aksum, que diu que va envair  Kasu  (Kus) a la meitat del segle IV on la terra havia estat ocupada per un poble anomenat Noba que vivia en cases d'herba i ciutats de rajoles. Certament no se sap res del que va passar a Meroe del 350 al 550. La invasi d'un poble, els noba, sembla assegurada per la seva presncia ms tard. El pas es devia fragmentar en molts estats (s'han trobat alguns cementiris amb tombes amb un grau de riquesa que indicaria que es tractava de reis o reietons). Aquestes tombes s'han trobat a Al-Hobagi, uns 20 km riu amunt de Meroe, i consisteixen en tmuls de terra (el mes llarg de 40 m de dimetre i d'uns 5 m d'alada), rodejats de paret; l'interior de la tomba s similar a les merotiques i cont objectes merotics i romans; els cossos enterrats se suposa que corresponen a reis i tenen a la vora menjar, gerres de beguda, armament i alguns objectes de bronze romans i merotics, algun d'ells amb la inscripci merotica  rei  (qore), aix com gossos, camells, cavalls i altres animals. S'han trobat altres cementiris ms al nord, a la regi entre la quarta cascada i Dongola, els mes importants a Tangasi i Zuma (prop de Napata), per les tombes sn pobres i difcilment es poden considerar de reis. Aix doncs, encara continuaria el regne si b la capital o el lloc d'enterrament seria ara un altre.

Els noba s'han identificat a vegades amb els blmies, per generalment se'ls considera dins l'anomenat Grup X, amb la seva cultura centrada a Ballana que precedeix a la cultura cristiana i se sobreposa a la cultura merotica. El seu monument ms important s el cementiri reial descobert i explorat per Emery i Kirwan entre 1931 i 1934 tant a Ballana com a l'altre costat del riu, a Qustul, no lluny d'Abu Simbel. 

Vegeu Ballana

 Els regnes cristians .

D'aquesta cultura es devia originar el regne de Nobdia, que reclamava haver derrotat els blmies a uns inscripci al temple de Kalabsha. Sembla que el seu rei es va fer cristi. El primer rei cristi fou el d'Aksum, al segle IV; els bizantins es van aliar amb aquest regne i el 524  li van oferir tropes mercenries formades per blmies i nobades per ajudar-lo a conquerir Iemen. El 540 el temple d'Isis a Philae es va tancar i els blmies i els nobades es va convertir, si no ho estaven ja al menys en part, al cristianisme, sense oposici. Per a la resta de la Baixa Nbia la cristianitzaci fou mes lenta i amb problemes o violencia. A Qasr Ibrim s'ha trobat les restes d'un temple pag del segle VI que fou destrut suposadament pels cristians. Les disquisicions entre les tendncies monofisites i diofisites sobre la naturalesa de Jess van provocar una divisi religiosa. Bizanci va optar pel diofisisme (dos naturaleses una divina i una humana) i Egipte (amb Sria i Armnia) pel monofisisme (una sola naturalesa); el 451 el monofisisme fou formalment declarada heretgia per era majoritria a Egipte. El 543 Nobtia es va convertir portant per la tendncia monofisita i Makurru (Dongola) es va convertir el 570 seguint la tendncia diofisita; loa, regne sorgit a l'Alta Nbia vers el segle IV, el 580 va seguir tamb l'opci monofisita (el seu ve Aksum era diofisita). El 616 (fins el 629) Egipte fou ocupat pels perses i el 638/641 pels rabs, i Makurru, unida a Nobtia, va esdevenir monofisita depenent de l'esglsia principal d'Egipte. Tamb Axum o Aksum va passar al camp monofisita i va reconixer l'autoritat del patriarca copte.
Els rabs van entrar a Nbia el 642 i desprs el 653 per sense xit. Els arquers nubis els van rebutjar la primera vegada, i a la segona els nubis van aconseguir un acord, un pacte (Bakht) en el qual pagarien un tribut de 360 esclaus al any i permetrien la construcci d'una mesquita a Dongola, la capital. Aix es va respectar durant sis cents anys. Existien llavors diversos bisbats i s'havien aixecat catedrals amb l'ajut de tcnics bizantins; el segle VIII la decoraci de les catedrals es va fer mes espectacular. La mes important sembla que fou la de Faras (les pintures de la qual van poder ser salvades de ser cobertes per l'aigua del llac Nasser); el monestir mes importants fou Ghazali al desert enfront de Napata al altra costat del riu (uns 20 km endins). Els escrits es van fer en grec primerament i mes tard en llengua prpia escrita en carcters grecs.


 Decadncia del regnes cristians, islamitzaci .

Progressivament el poder del rei va declinar vers el segle XIII. Els senyors locals construen castells per no esglsies, les quals cada cop eren mes petites. El 1400 Makurru estava de fet dividit en diversos principats. El mateix va passar a loa. L'entrada de beduns rabs expulsats d'Egipte tamb va contribuir a la fragmentaci i els petits territoris autnoms van caure a mans de caps rabs i musulmans per les armes o per enllaos matrimonials i van esdevenir aviat musulmans. A Nbia l'herncia passava no al fill propi sin al fill gran de la germana; ja era aix en temps dels faraons de la XXV dinastia; i els rabs es casaven amb dones nbies que sovint heretaven de son germ; el fill de l'rab era l'hereu; per els musulmans no tenien aquest tipus d'herncia i quan arribava l'herncia (terrenys o propietats, o be un territori) a un musulm, desprs la deixava al seu fill. La inseguretat general a Nbia va fer que el comer decaigus i el pas quedes allat. Al nord els nubis van conservar els costums i la llengua per al sud es van arabitzar i van passar a parlar rab; cada ciutat o grup de petites ciutats era regida per un cap rab anomenat mek (rei). Un intent de reunificaci fou frustrat quant els Funj procedents del sud van comenar a reclamar tribut als Mek amb territoris ms al sud  de la tercera cascada (mes al nord pertanyia al sult otom junt amb les ciutats de Suakin i Massawa a la costa de la Mar Roja). El 1504 els regnes estaven en poder dels Funj de Sennar que el 1523 van esdevenir oficialment musulmans. El poder dels Funj va durar fins el 1821

 Domini egipci, perode de la Mahdiya .

Els egipcis van dominar el regne de Sennar el 1821. La seva dominaci fou opressora i va provocar descontentament. El 1881 un sant anomenat Muhammed Ahmed es va declarar el mateix el Mahdi (el messies) i va unir el pas contra el odiats egipcis. La major part de les tribus es van posar al seu costat sobretot desprs de les seves primeres victries. Mentre Egipte va esdevenir protectorat britnic. El 1885 la gent del Mahdi va ocupar Khartum, governat pel britnic general Charles Gordon i des llavors i fins el 1898 Sudan fou un estat independent islmic.

 Domini britnic i independncia .

Des el 1899 al 1956 Sudan i Egipte restaren units de fets. Sudan formava un condomini anglo-egipci, i Egipte era un regne primer sota protectorat britnic i el 1922 independent. Fins el 1956 els nubis doncs estaven repartits en dues administracions, per en la practica, com que el Sudan era territori egipci (i britnic)encara no hi havia una separaci clara. Per el 1956 el Sudan va esdevenir independent i el Nubis de cada banda van quedar separats.

El regim democrtic fou enderrocat i va sorgir un regim socialista dirigit per Gafar al-Numeiri, fins que un cop d'estat comunista que va fracassar, el va portar a posicions radicals de dreta i dictatorials. La guerra amb els pobles del sud fou casi endmica. Enderrocat El Numeiri i desprs d'un breu perode d'un govern moderat, els islamistes van tornar al poder per mitj del general Bashir i de Hassan al-Turabi, i va seguir la guerra contra el sud. Els islamistes segueixen avui al poder per el 2005 es va signar la pau amb el sudistes.

 Nbia moderna .

Avui dia els nubis estan repartits entre Egipte i Sudan.

Nubis d'Egipte .

Dins Egipte van quedar dos tribus principals i algunes subtribus: Fadija i Kanuz. 

Els Kanuz viuen entre Assuan i Al-Madhiq, en 17 llogarrets. Parlen el dialecte Matuk o matuki

Els Fadija viuen ms avall d'Al-Mahdiq, fins a la frontera sudanesa. Habiten 19 llogarrets. Parlen el dialecte fadij.

El nubis sn una atracci turstica. Els seus poblats es visiten i sn considerats ms nets i acollidors que els rabs. No tenen especials problemes de discriminaci. No hi ha cap protecci per la seva cultura que sobreviu pel seu allament. Els joves, per, marxen a les ciutats o a l'estranger a buscar feina.

 Nubis de Sudan .

A Sudan van quedar les tribus nbies dels Donakela, Mahiss i  Sokkot, amb diverses subtribus.

Els nubis del Sudan estan o se senten discriminats. Una part ha collaborat amb els rebels del sud de Sudan. Les seves regions no reben ajuts del govern i la seva cultura no te cap tipus de protecci.

 Smbols i poltica de Nbia .

De moment no hi ha cap bandera o emblema de la naci nbia. La seva representaci poltica est, de fet, en mans del United Sudan National Party (USNP), format per la uni de la General Union of Nuba (GUN), el Sudan National Party (SNP), el Free Sudan National Party (SNP-Free) i el Sudan National Party - Collective Leadership (SNP-CL), presidit pel bisbe Phillip Abbas Ghaboush (SNP-Free) amb tres vicepresidents, Mohammed Hamad Kuwa (SNP-CL), Elamin Hamouda (SNP) i Yussif Abdalla Jibril (GUN). L'USNP dna suport al sudista SPLA/SPLM per s partidari de seguir en un Sudan democrtic. Molts nubis han lluitat a les files del SPLA.

 Llista de reis .

Reis de Nbia.

Ahmose-Sitaiet ? ;
Turi (Tjuroi)  1520- ? ;
Seni, comenaments del segle XIV aC;
Inebni, comenaments del segle XIV aC;
Amen-em-nekhu,  comenaments del segle XIV aC ;
Nehi, meitat del segle XIV aC;
User-Satet, meitat del segle XIV aC ;
Merimose, comenaments del segle XIII  aC ;
Amenhotep-Hui (I), finals del segle XIII aC ;
Paser (I), finals del segle XIII aC;
Messui ? ;
Iuni, prop del 1300 aC;
Amenemope, prop del 1290 aC ;
Tuthmosis, prop del 1290 aC ;
Hekhanakhte, comenaments del segle XII aC  ;
Hui (II), comenaments del segle XII aC ;
Iwni, comenaments del segle XII aC;
Paser (II, meitat del segle XII aC ;
Setau, meitat del segle XII aC ;
Penout ? ;
Hori fill de Kama, vers  1080 aC ;
Panehasi (revoltat), vers 1080-1070 aC;
Herihor (de Tebes), vers 1074 ;
Neshkhons (reina, dona de Pinudjem II de Tebes), vers 970 aC, amb ttol de superintendent de les Terres Estrangeres del sud i virreina de Kush, crrec probablement nominal perqu Egipte ja no dominava Nbia;

Reis de Napata . 

Piankhi I  1074-v. 1050 aC;
Painuten I ;
Masakharta ;
Menkheperra   v.1030-v. 991 aC ;
Nesubanebdjed v. 991-v. 987 aC;
Painuten II v. 987-980 aC;
Sebi c. 980-970 aC;
Pokeamon ;
Asarkamon I ;
Amenkhotep v. 930-c. 880 aC;
Pamses v. 880-c. 855 aC;
Aserkamon II v. 855-c. 815 aC;
Rei desconegut v. 815- ?  aC;
Shabaka I  v. 795 aC;
Alara   v. 785-760 aC ;
Kashta v. 760-747 aC;

 Faraons de la XXV dinastia (Nbia i Egipte) .

Piankhi II (primer fara de la XXV dinastia)  747-716 aC;
Shabaka II (segon fara de la XXV dinastia) 716-702 aC;
Shebitku (tercer fara de la XXV dinastia) 702-690 aC;
Taharqa (quart fara de la XXV dinastia) 690-664 aC;
Tanutamen (cinqu fara de la XXV dinastia) 664-653 aC;

 Reis de Napata .

Amenardis (reina) 664-653 aC;
Altanersa 653-643 aC;
Senkamanisken 643-623 aC;
Anlamani 623-593 aC;
Napata saquejada per Egipte el 590 aC (la capital passa a Meroe);

 Reis de Meroe .

Aspelta 593-568 aC;
Amtalqa 568-555 aC;
Malonaqen 555-542 aC;
Analmaaie 542-538 aC;
Amaninatakilebte (Amaniastabarqa) 538-519 aC;
Karkamani  519-510 aC;
Amaniastabarqa 510-487 aC;
Siaspiqa 487-468 aC;
Nasakhma 468-463 aC ;
Malewiebamani 463-435 aC;
Talakhamani 435-431 aC;
Amanineteierike (Irike-amanote) 431-405 aC (Es creu que va ajudar als egipcis en la seva rebelli contra els perses  el 414-413 aC i al 404 aC);
Baskakeren 405-390 aC;
Harsiotef 390-369 aC;
Rei desconegut  369-350 aC;
Akhraten 350-335 aC;
Nastasen 335- v. 310 aC;
Aktisanes v. 310-270 aC;
Arkamani-qo (Ergamenes) 270-260 aC;
Amanislo 260-250 aC;
Aman...tekha  250-235 aC;
Arnekhamani 235-218 aC;
Arqamani  218-200 aC;
Tabriqo (Adikhalmani ?)  200-190 aC;
...iwal 190-185 aC;
Rei desconegut 185-170 aC;
Reina Candaces Shanakdakhete 170-150 aC;
Rei desconegut 150-130 aC;
Naqirinsan 130-110 aC;
Tandjidamani 110-90 aC;
...hale 90-50 aC;
...amani (reina) ;
Nawidemak ;
Amanikhabale (amb la Reina Kaditede)  50-40 aC;

 Reis de Napata .

Teriteqas (a Napata, amb la reina Candaces Amanirenes)  40-? aC;
Reina Candaces Amanishakheto (Amanirenes) (a Napata) v. 35-20 aC;
Akinidad  ;
Atac a la regi d'Assuan i contraatac rom, Napata s saquejada vers 24 aC ;

 Reis de Meroe . 

Candaces Amanishakheto o Amanitores (reina) 10-1 aC ;
Natakamani o Natekamani amb la reina Candaces Amanishakheto o ;
Amanitores 1 aC-20  
Amanishakheto o Amanitores (reina) ;
Arikhankharer ;
Arikakahtani ;
Shorkaror,  v. 20-30 ;
Pisakar,  v. 30-40 ;
Amanitaraqide v. 40-50 ;
Amanitenmemide v. 50-62 ;
Amanikhatashan 62-85 ;
Teritnide v. 85-90 ;
Teqerideamani I v. 90-114 ;
Tamelerdeamani 114-134 ;
Adeqetali 134-140 ;
Takideamani v. 140-155 ;
Tarekeniwal v. 155-170 ;
Amanikhalika v. 170-175 ;
Ariteniesbokhe v. 175-190 ;
Amanikhareqerem v. 190-200 ;
Teritedakhatei v. 200-215 ;
Ariesbokhe 215-225 ;
Teritnede 225-246 ;
Aretnide 246 ;
Teqerideamani II 246-266 ? ;
Tamelerdeamani 266-283 ;
Iesbokheamani 283-306 ;
Lahideamani (reina) 306-314 ;
Maleqorobar 314-329 ;
Akedaketival 329-340 ;
Rei desconegut 340-355 ? ;
Fragmentaci vers la segona meitat del segle IV. Es formen alguns estats, els principals dels quals foren Nobtia (capital Faras o Pakhoris o Bukharas) i Dngola;

 Vegeu tamb .
Nubiologia;
Napata;
Meroe;
loa;
Dngola;
Mukurra;
Nobtia ;
Dotawo;
Funj;
Sennar;
Kordufan;
Sudan;

 Enllaos externs .

Web de napata ;
Excavacions a Kerma ;
Fotos i notes sobre el Sudan ;
Article sobre Nbia ;
merowiki ;
Pdf ;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43244" title="Sant Sadurn de l'Heura" nonfiltered="1722" processed="1708" dbindex="16860">

Sant Sadurn de l'Heura s un poble del Baix Empord que des del 1973 forma part del municipi de Crulles, Monells i Sant Sadurn de l'Heura. s el ms extens de la comarca amb una superfcie de prop de 40 quilmetres quadrats.

La documentaci medieval s'hi refereix amb el nom de Sant Sadurn de Saldet o de Salzet. El nucli histric es troba al peu de les Gavarres, una de les principals fonts de riquesa dels seus habitants al llarg dels segles. 

De l antic castell no se n ha preservat res, tot i que s probable que el campanar vell (una torre romnica quadrada) de l esglsia forms part de les seves defenses si atenem a les seves caracterstiques de fermesa constructiva que ultrapassa la seva funci de cloquer. 

 Monuments i llocs d'inters .

 Castell de Sant Sadurn;
 Esglsia de Sant Sadurn de l'Heura;
 Esglsia de Sant Joan de Salelles;

 Enllaos externs .

 Sant Sadurn de l'Heura a la pgina de l'ajuntament;
 Sant Sadurn de l'Heura a l'Empordanet;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43249" title="Arne Jacobsen" nonfiltered="1723" processed="1709" dbindex="16864">

Arne Jacobsen va ser un arquitecte i dissenyador dans.
Va nixer a Copenhaguen l'11 de febrer de 1902 i va morir el 24 de mar de 1971. 
Es va graduar a l'Acadmia de les Arts de Copenhaguen el 1928 i va comenar a exercir el 1930. 

Utilitza tcniques tradicionals i funcionalistes.
Va ser el precurssor de l'arquitectura moderna organicista a Dinamarca, que proposava una visi humanitzada de l'arquitectura moderna racionalista. ;
Tenia molta cura amb els espais interiors i la llum, i dissenyava els mobles i tots els petits detalls dels projectes.


Obres.
 St Catherine's College, Oxford;
 Merton College, Oxford, ;
 Hotel SAS, Copenhagen, ;
 Edifici del Danish National Bank a Copenhagen,
 Varis centres de ciutats (town halls) a Dinamarca. ;
 HEW, Hamburg;
 Va dissenyar molts mobles, el ms conegut, la cadira Model 3107, tamb coneguda com la cadira numero 7, foto cadira n 7, l'any 1955. Tamb va dissenyar coberts per dretans i esquerrans que van aparixer a la pelcula 2001: Odissea a l'espai, foto coberts.

Enllaos externs.

Pgina oficial d'Arne jacobsen;
http://www.epdlp.com/arquitecto.php?id=75 ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43252" title="Gavarres" nonfiltered="1724" processed="1710" dbindex="16865">

El masss de les Gavarres constitueix, juntament amb el masss de Begur, l'extrem ms septentrional de la Serralada Litoral.

T forma d'arc, que s'estn per les comarques del Baix Empord i el Girons. s un masss antic, de formes arrodonides, que Josep Pla va definir una vegada com a elefantaques.

El bosc ms important s l'alzinar, per tamb es dna, en rees de solana, la sureda, que s explotada per l'home per a la indstria del suro.

El 1998 es fund el Consorci de les Gavarres, amb representaci de diferents ajuntaments de la zona, per a protegir i gestionar aquest espai d'inters natural, declarat com a tal en el marc del PEIN des de 1992.

Darrerament, durant el mes d'agost, s'organitza una caminada nocturna per alguns espais de les Gavarres, que comena i acaba a la Bisbal d'Empord.

 Cims principals .
 Puig d'Arques (535 m);
 Mare de Du dels ngels (485 m);
 El Montigalar (467 m);
 Santa Pellaia (353 m);
 Puig Cargol (363 m);
 El Montnegre (285 m);

Bibliografia.
Ricard Grabulosa Sol, "Impacte social de la creaci d'un parc natural", Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 40 (2007), 773-786.

 Enllaos externs .
 Consorci de les Gavarres;
 Gavarres.org: Actualitat de les Gavarres;
 Floragavarres.net: Atles fotogrfic de la flora til i medicinal de les Gavarres;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43257" title="Irtjet" nonfiltered="1725" processed="1711" dbindex="16870">
Irtjet s el nom donat pels antics egipcis a un poble que va formar un petit estat a Nbia, a la part entre la primera i la segona cascada del Nil.

Vegeu tamb.
Nbia;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43258" title="Zatju" nonfiltered="1726" processed="1712" dbindex="16871">
Zatju s el nom donat pels antics egipcis a un poble que va formar un petit estat a Nbia, a la part entre la primera i la segona cascada del Nil.

 Vegeu tamb .
Nbia;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43259" title="Kaau" nonfiltered="1727" processed="1713" dbindex="16872">
Kaau es el nom donat pels antics egipcis a un poble que va formar un petit estat a Nbia, a la part entre la primera i la segona cascada del Nil.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43260" title="Iam" nonfiltered="1728" processed="1714" dbindex="16873">
Iam era un estat de l alta Nbia situat entre la cinquena i la sisena cataracta, a la regi que desprs fou Dngola. Es coneix millor que d'altres perqu ha quedat el relat d una visita feta en temps de la sisena dinastia d'Egipte per Harkhuf, governador d'Elefantina. 

Vegeu:Nbia



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43272" title="Ta-Nehesi" nonfiltered="1729" processed="1715" dbindex="16883">
Ta-Nehesi s una paraula emprada en l'antic egipci que vol dir "Terra de Nubis" i que els egipcis aplicaven alternativament a Nbia junt amb el nom de Ta-Seti. 

Vegeu:Nbia



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43273" title="Karoi" nonfiltered="1730" processed="1716" dbindex="16884">


Nom antic de Napata, vegeu: Nbia;
Karoi (Mewar), tikhana de Mewar;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43278" title="Grup Local" nonfiltered="1731" processed="1717" dbindex="16885">
El Grup Local s el grup de galxies unides gravitatriament en qu est inclosa la nostra, la Via Lctia. El grup cont ms de 30 galxies i el seu centre de gravetat est situat en algun punt entre la Via Lctia i la Galxia d'Andrmeda, que sn les dues majors. El Grup Local ocupa una extensi aproximada d'uns 10 milions d'anys llum de dimetre i forma part del supercmul de Virgo.

Dins del Grup Local es coneixen, com a mnim, tres sistemes amb una galxia massiva que acta com a centre al volant de la qual orbiten altres galxies ms petites:
 Sistema d'Andrmeda;
Galxia principal: galxia d'Andrmeda (M31).
Galxies satllit: M32, M110, NGC 147, NGC 185, Andrmeda I, Andrmeda II, Andrmeda III i Andrmeda IV.
 Sistema de la Via Lctia ;
Galxia principal: Via Lctia.
Galxies satllit: nana de Sagitari, Gran Nvol de Magallanes, Petit Nvol de Magallanes, nana de l'ssa Major, nana del Drac, nana de Carina, nana del Sextant, nana d'Sculptor, nana de Fornax, Leo I, Leo II i nana de Tucana.
 Sistema del Triangle;
Galxia principal: galxia del Triangle (M33).
Galxies satllit: nana de Piscis (LGS 3).




 El futur del Grup Local .

S'ha observat que Andrmeda i la nostra galxia s'apropen rpidament a una velocitat d'uns 500.000 km/h, amb un alt risc de collisi dins d'uns 3.000 o 5.000 milions d'anys, segons la massa exacta d'ambdues galxies. Les conseqncies d'un xoc d'aquest tipus sn incertes per es creu que, o b podrien fusionar-se per formar una galxia ellptica, o b es travessarien arrencant-se material una a l'altra. Sigui com sigui, si hi ha collisi la forma actual d'ambdues galxies canviar per sempre. Pel que respecta al futur del Grup Local globalment, aquest podria quedar integrat al cmul de Virgo. Aquest cmul est situat al centre del supercmul de Virgo.

 Galxies del Grup Local .

Galxies espirals;
Via Lctia - tipus SBbc;
Galxia d'Andrmeda (M31, NGC 224) - tipus Sb;
Galxia del Triangle (M33, NGC 598) - tipus Sc;

Galxies ellptiques;
M110 (NGC 205) - tipus E6p ;
M32 (NGC 221) - tipus E2 ;

Galxies irregulars;
Wolf-Lundmark-Melotte (WLM, DDO221) - tipus Ir+;
IC 10 - tipus KBm o Ir+ ;
Petit Nvol de Magallanes (SMC, NGC 292) - tipus SB(s)m pec ;
Nana de Peixos (LGS3) - tipus Irr ;
IC 1613 (DDO 8) - tipus IAB(s)m V ;
Nana del Fnix - tipus Irr ;
Gran Nvol de Magallanes (LMC) - tipus Irr/SB(s)m ;
Leo A (Leo III) - tipus IBm V ;
Sextans B (DDO 70) - tipus Ir+IV-V ;
NGC 3109 - tipus Ir+IV-V ;
Sextans A (DDO 75) - tipus Ir+V ;

Galxies nanes ellptiques;
NGC 147 (DDO 3) - tipus dE5 pec ;
GR 8 (DDO 155) - tipus Im V;
SagDIG (nana irregular de Sagitari) - tipus IB(s)m V ;
NGC 6822 (galxia de Barnard) - tipus IB(s)m IV-V;
Nana d'Aquari (DDO 210) - tipus Im V ;
IC 5152 - tipus IAB(s)m IV ;
Nana de Pegasus (DDO 216) - tipus Irr in ;

Galxies nanes esferoidals;
Nana de la Balena - tipus dSph/E4 ;
Andromeda III - tipus dE2 ;
NGC 185 - tipus dE3 pec;
Andromeda I - tipus dE3 pec(?) ;
Nana de l'Esculptor (E351-G30) - tipus dE3 ;
Andromeda V - tipus dSph ;
Andromeda II - tipus dE0 ;
Nana de Fornax (E356-G04) - tipus dSph/E2 ;
Nana de Carina (E206-G220) - tipus dE3 ;
Nana d'Antlia - tipus dE3 ;
Leo I (nana) (DDO 74) - tipud dE3 ;
Nana del Sextant - tipus dE3;
Leo II (Leo B) - tipus dE0 pec ;
Nana de l'ssa Major - tipus dE4;
Nana del Drag (DDO 208) - tipus dE0 pec ;
Nana ellptica de Sagitari - tipus dSph/E7 ;
Nana de Tucana - tipus dE5;
Nana de Cassiopea (Andromeda VII) - tipus dSph ;
Nana esferoidal de Pegs (Andromeda VI) - tipus dSph ;
Nana de l'ssa Major - tipus dSph;

Identificaci poc clara;
Andromeda IV - Galxia irregular o cmul estelar (Irr?) ;
UGC-A 86 (0355+66) - Galxia irregular, ellptica o lenticular (Irr, dE o S0) ;
UGC-A 92 (EGB0427+63) - Galxia irregular o lenticular (Irr o S0) ;

Probables no membres;
NGC 404 - Galxia ellptica o lenticular (E0 o SA(s)0-) ;
NGC 1569 - Galxia irregular (Irp+ III-IV) ;
NGC 1560 (IC 2062) - Galxia espiral (Sd) ;
Camelopardalis A - Galxia irregular (Irr);
Nana d'Argo - Galxia irregular (Irr) ;
2318-42 - Galxia irregular (Irr) ;
UKS 2323-326 - Galxia irregular (Irr);
UGC 9128 (DDO 187) - Galxia irregular (Irp+) ;
Nana de Capricorn (Palomar 12) - Cmul globular de la Via Lctia;
Nana de l'Ossa Major original (Palomar 4) - Cmul globular de la Via Lctia ;
Sextans C;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43279" title="Dar" nonfiltered="1732" processed="1718" dbindex="16886">

El Dar s un riu de Catalunya de rgim fluvial mediterrani que neix al masss de les Gavarres i s actualment afluent del riu Ter. Antigament desembocava a la Mediterrnia nodrint els aiguamolls de Pals. 

 Afluents .
 el Rissec;
 la riera del Vilar;
 la riera de Cantagalls;
 la riera de Pastells (o de Can Mercader);

 Municipis que travessa .
 Crulles, Monells i Sant Sadurn de l'Heura;
 la Bisbal d'Empord;
 Cor;
 Parlav;
 Serra de Dar;
 Gualta;
 Pals (antiga llera, abans de la seva canalitzaci que actualment fa que desguassi directament al Ter poc desprs del seu pas pe Gualta);










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43285" title="Supercmul de la Verge" nonfiltered="1733" processed="1719" dbindex="16887">
El supercmul de Virgo, o supercmul local s un supercmul de galxies que cont al Grup Local i, per tant, a la Via Lctia. T una forma de disc aplanat amb un dimetre d'uns 200 milions d'anys llum. Cont uns 100 cmuls i agrupacions de galxies i est dominat pel cmul de Virgo a prop del seu centre. El nostre Grup Local est situat en un extrem i s'acosta cap al cmul de Virgo.

Observant l'efecte gravitatori global del cmul sobre les diferents galxies s'estima la massa total del supercmul en unes 1015 masses solars (2   1046 kg). Com la seva lluminositat s massa petita per explicar aquesta massa, es creu que bona part del supercmul est format per matria fosca. Cap al centre del supercmul s'ha detectat una anomalia gravitatria coneguda com el Gran Atractor.

Es sospita que, igual que els cmuls s'agrupen en supercmuls, els supercmuls s'agrupen en hipercmuls. Aquests hipercmuls serien la segona estrutura ms gran de l'univers, desprs de la Gran Barrera.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43286" title="Gran Barrera CfA2" nonfiltered="1734" processed="1720" dbindex="16888">
La Gran Barrera o, ms especficament Gran Barrera CfA2, s la segona major estructura coneguda de l'univers desprs de la Gran Barrera Sloan. s una agrupaci formada per galxies, situada a uns 200 milions d'anys llum. Les seves dimensions sn superiors a 500 milions d'anys llum de llargada, 300 milions d'anys llum d'amplada i noms 15 milions d'anys llum de gruix. Fou descoberta el 1989 per Margaret Geller i John Huchra a partir d'un estudi de dades de desplaament al vermell. De totes maneres, no se sap quants anys llum ms s'estn la Gran Barrera, ja que les concentracions de pols i gas de la nostra Via Lctia ens impedeixen determinar si encara s ms llarg.

L'origen de la Gran Barrera ens s actualment desconegut, per les hiptesis actuals teoritzen que estructures d'aquest tipus es poden formar seguint "cordes" de matria fosca en forma de teranyina. s possible que sigui la matria fosca la que determini l'estructura a gran escala de l'univers. La matria fosca atrau gravitatriament la matria normal i s aquesta matria normal que observem que forma  les llargues i estretes barreres dels supercmuls galctics.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43287" title="Napata" nonfiltered="1735" processed="1721" dbindex="16889">
Napata fou la capital de Nbia o Kush, establerta ms tard de l any 1500 aC, desprs de qu abans ho fora Kerma. El regne de Napata es confon amb el regne de Nbia.



Fou fundada pels egipcis (Tuthmosis III) com a centre administratiu el 1460 aC per mai va tenir aquestes funcions per els egipcis, i algun temps desprs va esdevenir capital dels nubis al afluixar Egipte el control del pas (vers el 1100 aC). Durant la dinastia XXV Napata fou el lloc d origen dels faraons i potser la capital d'Egipte i lloc d entronitzaci. Els faraons nubis d'Egipte van perdre aquest pas davant els assiris, i van tornar a Napata; fou saquejada per Egipte (Psammtic II) el 590 aC i la capital es va traslladar a Meroe i des llavors es coneix com a Regne de Meroe. El 24 aC fou saquejada pels romans sota el comandament de Publi Petroni (Petronius).

La seva necrpolis principal fou Al-Kurru (800-650 aC) que desprs fou substituida per Nuri (700-300 aC) i per Sanam Abu Dom (700-425 aC). Al Djebel Barkal (Muntanya Pura) tamb hi ha pirmides i tombes, a ms de tretze temples i tres palaus.
El temple millor conservat es el d'Amon-Ra (v. 1500 aC, ampliat ms tard).

La regi ha estat excavada el 1916, 1918 i 1919.

Per els reis de Napata vegeu Nbia;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43289" title="Meroe" nonfiltered="1736" processed="1722" dbindex="16890">
El regne de Meroe fou el continuador del Regne de Napata (tamb conegut com Nbia o Kush). Porta el nom de la seva capital, la ciutat de Meroe.



 La ciutat de Meroe .

La ciutat de Meroe existia des de al menys el 750 aC i fou capital secundaria del regne de Napata o Kush. Napata fou saquejada per Egipte el 590 aC i des de llavors la capital principal va passar a Meroe. De la ciutat es conserven restes de muralla i potser d'un palau reial, alguns temples petits i el gran temple d'Amon, i santuaris. Els temples estn dedicats a dus egipcis i a dus nubis. Una necrpoli prop de la ciutat t unes mil tombes quasi totes de tmuls. Una ms llunyana a Begarawiya, cont tombes reials: la zona sud (ms antiga) fins a 204, entre elles la pirmide de Arakakamani o Arkamani (Ergamenes) que correspon al primer rei que es va enterrar a la ciutat vers el 260 aC; la zona nord 44 tombes (37 d'elles dels reis de Meroe entre el 250 aC i el 320 dC); i el sector oest amb les tombes del alts dignataris. Les pirmides sn petites (la ms gran no arriba als 20 m2 de base). Fou excavada del 1909 al 1914, del 1920 al 1923 i del 1974 al 1976.

 Histria del regne de Meroe .

Vers el 270 aC, el rei Ergamenes va destruir Napata i es va traslladar a Meroe que va passar a ser capital unica. Apareixen en aquestos anys uns reis rivals, probablement governant a Napata: Ardjamani, Kash...merj, Imen Barkal, Iriqe-Pidje-qo i Sabraqamani.

Queda record entre els historiadors romans dels enfrontaments i els tractats entre Roma i Meroe.  Vers el 25 aC el rei de Meroe, que ara tornava a residir a Napata, va intentar conquerir la Tebaida i va ocupar Elefantina i Siene per fou rebutjat per Petronius que va entrar a Napata uns mesos desprs de conquerir Dakka i Premnis. La reina Candaces (Kandako, modern Candida) o Amanirenes va demanar un tractat de pau que li fou refusat i els romans es van emportar milers d'esclaus i bot. Finalment la reina va apellar per la pau a Csar August, que li va concedir vers el 20 aC i es va establir la frontera i el regne de Nbia (Meroe) va quedar lliure de tribut. Premnis fou retornat a Meroe. Progressivament durant aquests darrers segles del millenni el culte a Amon, el du egipci principal entre els nubis, fou substitut pel du local Apedemak. 
 
Vers l'any  250 de la nostre era, la cultura va fer un canvi radical, al entrar a la Vall del Nil pobles d'altres llocs identificats com a grup X. Desapareixeran les pirmides i sorgiren els enterraments en tmuls que s'aprecien al regne nubi de Ballana, on els reis estn enterrats amb servidors, cavalls, camells i burros. Sembla que aquestos invasors podrien ser l'origen de les tribus Tobati que van dominar Nbia al comenament de l'era cristiana. Grups nubis anomenats blmies (antecessors dels actuals beges), van fer incursions en territori rom, Diocleci els va reconixer com a federats a l'Imperi, tot i aix ciutats com Prima, Phoenicon, Ciris, Taphis i Talmis, al sud d'Egipte, es van rendir als atacants. 

El  298, Roma va evacuar la zona de la frontera amb Meroe (s a dir amb la part nord de Nbia). El regne nubi va atacar uns anys desprs el regne d'Axum (a l'actual Etipia) i en el contraatac Meroe fou ocupada i el regne es va enfonsar vers el 350, fraccionant-se en estats menors. Tot i aix en el segle V la Tebaida estava tan devastada que l'emperador Marci va haver de signar un desfavorable tractat de pau el 451 amb un rei de Nbia, potser el de Nobtia, principal regne successor de Meroe.

 Els reis de Meroe .

Vegeu Nbia, amb la llista dels reis de Napata i Meroe


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43291" title="FIB" nonfiltered="1737" processed="1723" dbindex="16892">

Barcelona: Facultat d'Informtica de Barcelona (UPC);
Msica: Festival musical de Benicssim (Festival Internacional de Benicssim);










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43298" title="Prada" nonfiltered="1738" processed="1724" dbindex="16893">


Prada (o Prada de Conflent, oficialment en francs: Prades) s la vila capital de la comarca nord-catalana del Conflent.

Administrativament s una comuna francesa del departament dels Pirineus Orientals, capital del cant de Prada.

 Geografia .

El municipi ocupa bona part de la cubeta de Prada, en el recorregut del riu Tet. El terme arriba al sud fins al coll de Creu (contraforts septentrionals del Canig), i al nord fins a la vall de la Castellana.

 Histria .

Etimolgicament, Prades vindria del llat prata (praderies). La primera menci del lloc data de 843. s en aquesta data que Carles el Calb feu donaci al comte d'Urgell i Cerdanya de la vila de Prada. El comte fa donaci de la vila a l'abadia de la Grassa cap a 855. Prades esdev llavors senyoria de la Grassa, estatut que el poble conservar fins a la Revoluci. La primera menci de l'actual esglsia parroquial de Sant Pere s del segle XI.. Al segle XIII la ciutat es dota d'un recinte fortificat, el qual ser reforat al segle XVI abans de ser ms tard desmantellat..

Pau Casals i Pompeu Fabra, com altres republicans exiliats, hi trobaren refugi desprs de la fi de la Guerra civil espanyola. El msic catal fou l'impulsor de la creaci el 1950 d'un festival de msica que es coneix amb el seu mateix nom.

Tots els estius, des del 1968, tamb s'hi celebra la Universitat Catalana d'Estiu.

Transport.
La vila disposa d'una estaci d'autocars i l'estaci de tren, ambdues situades molt a prop l'una de l'altra.

Llocs d'inters.

L'esglsia parroquial de Sant Pere (segle XVII) fou bastida al mateix lloc de l'anterior, dedicada a sant Salvador, a sant Pere i a sant Joan, ja esmentada al segle IX; el campanar, romnic i quadrat, s del segle XII; l'altar major t un notable retaule de fusta policromada de Josep Sunyer (1699).

Viles agermanades.
 Ripoll;
 Lous, Portugal;
 Kitzingen, Alemanya;

Referncies.


Vegeu tamb.
Universitat Catalana d'Estiu a Prada;

 Enllaos externs .

 Universitat Catalana d'Estiu plana oficial.
 Explicaci sobre Prada;
 Escola catalana a Prada de Conflent;
  Festival de Msica de Prada;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43301" title="Ciutat autnoma" nonfiltered="1739" processed="1725" dbindex="16894">
Una ciutat autnoma s una circumscripci territorial amb estatus especial que abasta noms una ciutat o conurbaci. 

A Espanya s una divisi administrativa a mig cam entre el municipi i la comunitat autnoma. A Espanya hi ha dues ciutats amb aquest rang: Ceuta i Melilla.L'any 1995 es va aprovar a les Corts Generals (Parlament) un estatut especfic que, tot i no considerar-les amb capacitat legislativa, els permet proposar a les Corts les iniciatives legislatives que considerin oportunes. A diferncia de les Comunitats Autnomes, no tenen una assemblea legislativa autnoma prpia.

A l'Argentina el ttol de ciutat autnoma correspon a la ciutat de Buenos Aires i s la desiganci equivalent del districte federal d'altres federacions.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43302" title="Gran Atractor" nonfiltered="1740" processed="1726" dbindex="16895">
El Gran Atractor s una anomalia gravitatria situada a prop del centre del supercmul de Virgo i que atreu les galxies que es troben al seu voltant en un radi de centenars de milions d'anys llum. Totes aquestes galxies presenten desplaament al vermell, com si estiguessin allunyant-se de nosaltres i entre elles, per les variacions en els seus desplaaments al vermell permeten deduir l'existncia d'una gran concentraci de massa equivalent a desenes de milers de galxies.

Aquesta concentraci, batejada amb el nom de "Gran Atractor", es va descobrir el 1986, est situada a uns 250 milions d'anys llum en la direcci de les constellacions d'Hydra i Centaurus. En la seva proximitat s'observen moltes galxies grans i velles, moltes de les quals es troben en collisi amb d'altres i emeten quantitats considerables d'ones de rdio. El Gran Atractor sembla estar dominat pel cmul de Norma, per s difcil fer-ne un estudi acurat, ja que la nostra prpia galxia ens n'impedeix la bona observaci.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43304" title="Misto" nonfiltered="1741" processed="1727" dbindex="16896">
Per al bolet de mateix nom vegeu camagroc.



Un misto, llum o cerilla s un recurs simple de produir foc en circumstncies controlades i a petici. Consta d'un pantal curt de fusta o cartr encerat amb un cap de productes qumics inflamables.


Introducci.
Principalment n'hi ha de dos tipus: Integral i de Seguretat. Un misto integral s aquell que s'encn per fricci en qualsevol lloc. Un misto de seguretat s aquell que noms encn al seu propi rascador. Tamb es poden classificar pel tipus de material del plan: fusta, paper, paper amb cera.

El principi d'encesa consisteix en afegir energia, mitjanant fregament, per generar una reacci controlada d'oxidaci-reducci i encendre un combustible.

Probablement, en catal, el mot misto prov de l'adjectiu "mixto", mixt, per tal de designar els llumins de seguretat, que posseien el cap dividit en dues parts: La punta, que funcionava com ignitor, i que produia l'espurna, i la base, que feia la flama inicial. Aparagueren a Catalunya a comenaments del segle XX.


Misto integral.
El principi oxidant i el reductor es troben junts. Com a oxidant principal s'utilitza clorat de potassi i com a reductor sesquisufur de fsfor. 
Com a rascador s'utilitza paper de polir (paper kraft amb molts vidres  i amb cantell viu). Per a evitar que la barreja no surti explosiva s'afegeix a la frmula, gelatina com a aglutinant; enguixa, dixid de titani i xid de zenc com a massa de farcit.


Misto de seguretat.
El cap del llum noms t l'element oxidant. L'element reductor, que en aquest cas s fsfor vermell (al principi es va utilitzar fsfor blanc, per s molt verins), es troba en forma de pintura en el rascador.


Histria.
Un predecessor del misto, que consistia en pals petits de pineda o de canya de bamb impregnats amb sofre, va ser desenvolupat a la Xina el 577.

El primer misto modern s'inventava el 1805 per K. Chancel, ajudant al Professor Louis Jacques Thnard de Pars. El cap del misto constava d'una mescla de clorat de potassi, sofre, sucre, i goma. S'encenien submergint la punta del misto en una ampolla d'amiant petita omplerta d'cid sulfric. Aquesta classe de misto era bastant car i el seu s era perills, aix els mistos de Chancel mai no varen ser gaire populars.

El primer misto de fricci era inventat per l'angls John Walker el 1827. El primer treball havia estat fet per Robert Boyle durant els anys 1680 amb fsfor i sofre, per els seus esforos no havien produt resultats tils. Walker descobria una mescla d'antimoni (III) sulfur, clorat de potassi, goma i mid es podrien encendre donant contra qualsevol superfcie rugosa. Walker anomenava els congreves de mistos, per el procs era patentat per Samuel Jones i els mistos es venien a dojo. Els primers mistos tenien un cert nombre de problemes -- la flama era inestable i la reacci inicial era desconcertantment violenta; addicionalment l'olor produda pel misto que cremava era desagradable. Malgrat aquests problemes, els mistos nous eren responsables d'un augment en el mercat del nmero de fumadors.

El 1831, Frenchman Charles Sauria afegia fsfor blanc per treure l'olor. Aquests mistos nous s'havien de guardar en una caixa hermtica per eren populars. Desafortunadament, aquells implicaven en la fabricaci dels mistos nous eren afligits amb "mandbula de phossy" i uns altres desordres d'ossos, i all hi havia prou fsfor blanc en un paquet per matar una persona. Hi havia una campanya vociferant de prohibir aquests mistos una vegada que els perills es coneixeren.


El misto de seguretat s'inventava el 1844 pel suec Gustaf Erik Pasch i era millorat per Johan Edvard Lundstrm una dcada ms tard. La seguretat s a causa de la separaci dels ingredients de combustible entre el cap del misto i una superfcie sorprenent especial. La superfcie sorprenent es compon de vidre polvoritzat i fsfor vermell, i el cap del misto componia d'antimoni (III) clorat de sulfur i potassi. L'acte d'encendre converteix el fsfor vermell en blanc per la calor de la fricci; el fsfor blanc s'encn i la ignici comena la combusti del cap del misto. La seguretat addicional era la substituci de fsfor blanc amb fsfor vermell. Una empresa americana desenvolupava un misto similar que utilitzava sesquisulfur de fsfor i el patentava el 1910.

El desenvolupament d'una caixa de mistos especialitzat amb els dos llumins i una superfcie sorprenent no ocorria fins a 1890 amb l'americ Joshua Pusey.


Focs a causa de mistos encesos.

El Bosc Cocoanut era un cabaret a Boston, Massachusetts. El 28 de novembre, de 1942, el cabaret estava ple de gom a gom, en el que roman l'incendi de llocs d'entretiment ms mortal en tota la histria dels Estats Units, matant 492 persones i ferint centenars ms. Una palmera artificial prengu foc quan un noi de 16 anys Stanley Tomaszewski encengu un misto per illuminar-se mentre canviava una bombeta. El cas es reobr el 1997, i es determin que el foc de flaix fou accelerat per clorur de methyl que perdia una nevera defectuosa, prop del Sal de Melodia.

L'anomenat King's Cross fire fou un incendi que es produ a Londres el 18 de novembre, de 1987, va matar 31 persones. Fou provocat per les escombraries i el greix que s'encengueren sota les escales mecniques de fusta, probablement a causa un misto encs i llenat.


Vegeu tamb.
Encenedor;
Ivar Kreuger (Productor i comerciant de mistos, va tenir el monopoli d'aquests);
Misto negre (Pirotcnia);
Vaga de les dones de mistos de Londres de 1888;
Mistos garibaldis;

Enllaos externs.

Histria de les caixes de mistos. ;




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43306" title="Tarota" nonfiltered="1742" processed="1728" dbindex="16897">
La tarota s un instrument de vent de la famlia dels obos format per un tub de fusta de perforaci cnica, una transici metllica (el tudell) i una llengeta (inxa) de doble canya. La llargada del tub s d'uns seixanta centmetres, la majoria de vegades es troben en dues peces i en la seva versi ms primitiva (tarota seca), aquest consta de sis forats a la part davantera i un a la part posterior (tot i que en algunes construccions el forat posterior es inexistent) on el msic colloca els dits per executar la melodia.

Avui en dia, l'instrument comena a guanyar popularitat ja que nombrosos grups de l'escena folk catalana i mediterrnia l'estan integrant en 
el seu repertori i per tant es diu que gaudeix d'una bona salut.

S'ha dit que la tarota s un instrument inventat perqu ning sap realment com era, la majoria de tarotes actuals sn "invents" dels constructors, la primera versi de tarota que es coneix la va construir el constructor de gralles Xavier Orriols, d'ell han anat fent modificacions diverses.

Tamb el grup dels Ministrils del Rossell ha aprofitat els estudis fets pel CIMP (Centre Internacional de Msica Popular) de Ceret a Catalunya Nord que va fer construir unes tarotes primes tal com eren antigament.

Histria.
A nivell histric la tarota s germana de la gralla i es pot dir que comparteixen els orgens. Com a obo ms greu i ms dol que la gralla, i ja en l'edat medieval, era utilitzat preferentment en la msica de cort. Ms tard (segle XIX) va passar a formar part de la formaci de "cobla de tres quartans" amb el sac de gemecs i el flabiol i tambor. A partir dels anys quaranta i cinquanta cau en dess arreu de Catalunya i s cap als vuitanta i noranta que s'ha recuperat l'instrument. 

Tot i que avui en dia encara hi ha moltes discussions de com es toca, construeix, tessitura, etc. I del seu passat incert.

Constructors.
Actualment a Catalunya hi ha diferents lutiers de tarotes que han treballat i afinat el patr i fins i tot hi han afegit alguna clau per augmentar-ne la tessitura.
Entre ells:
Xavier Orriols;
Cesc Sans;
Jordi Aixal i Basora;
Txema Morales;
Jordi Macaya;

Enllaos externs.
Els Ministrils del Rossell;
Aula de Msica Tradicional i popular;
Sans Luthier;
Directori Luthiers;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43308" title="Joan Gaspart i Solves" nonfiltered="1743" processed="1729" dbindex="16898">
Joan Gaspart i Solves va nixer a Barcelona el 10 d'octubre de l any 1944.Va ser president del FC Barcelona entre els anys 2000 i 2003, i anteriorment n'havia estat vicepresident durant els mandats de Josep Llus Nez. Joan Gaspart dirigeix el grup hoteler HUSA, s president del consorci Turisme de Barcelona, i cnsol general honorari de les Illes Seychelles. Des de l'any 2004 s president de la Uni Esportiva Sant Andreu.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43312" title="Albert Pintat i Santolria" nonfiltered="1744" processed="1730" dbindex="16899">
Albert Pintat Santolria, nascut el 23 de juny de 1943, s un poltic andorr, economista i empresari. s llicenciat en Ciencies Econmiques per la Universitat Catlica de Friburg, Sussa. Cap del govern d'Andorra a partir del 2004. A ms a ms, des de novembre de 2005 s president del Partit Liberal d'Andorra, en substituci de Marc Forn i Moln.

 Crrecs .
 2004--: cap del govern d'Andorra;
 2001-2004: ambaixador a Sussa i al Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord;
 1997-2001: ministre de Relacions Exteriors;
 1995-1997: ambaixador d Andorra al Benelux i a la Uni Europea;
 1986-1991: conseller general;
 1984-1985: secretari personal del cap de Govern Josep Pintat, responsabilitat en comer exterior;
 1982-1983: cnsol menor de Sant Juli de Lria;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43314" title="Fata morgana" nonfiltered="1745" processed="1731" dbindex="16900">


Una fata morgana, nom derivat de Morgan le Fay, la fada de forma canviant i mig-germana del Rei Arts, s un miratge, un fenomen ptic causat per una inversi trmica. Els objectes de l'horitz, com illes, penya-segats, vaixells o icebergs, apareixen allargats i elevats, com castells de contes de fades.

Si fa un clima temperat, el contacte no alterat entre l'aire calent sobre el fred vora la superfcie de terra pot actuar com a lent refractant, produint una imatge invertida, per sobre la qual la imatge real distant sembla levitar. Les fata morgana se solen veure pel mat, desprs d'una nit freda, que ha propiciat la radiaci de la calor cap a l'espai.

El primer esment que es fa de les fata morgana en angls apareix l'any 1818, quan es parla d'un miratge que s'aprecia a l'Estret de Messina, entre Calbria i Siclia. Apareix sovint en valls profundes, com la Vall de San Lus de Colorado, on l'efecte s exagerat per la curvatura del terra de la vall, que cancella la curvatura de la terra. Tamb se les pot veure als mars rtics en matins molt tranquils.


Vegeu tamb.

 Min Min light;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43315" title="El gran Carlemany" nonfiltered="1746" processed="1732" dbindex="16901">
El gran Carlemany s l'himne nacional d'Andorra.

 Histria .
El doctor Joan Benlloch, coprncep episcopal del principat d'Andorra, s l'autor de la msica de l'himne andorr. La lletra s de mossn Enric Marfany, originari de Sant Juli de Lria.

L'himne es va interpretar per primer cop el 8 de setembre de 1921 al santuari nacional del principat d'Andorra la diada de la celebraci de la Verge de Meritxell, Festa Nacional del principat d'Andorra, que fou consagrada en aquesta ocasi.

 Enllaos externs .

Plana amb l'Himne d'Andorra;
Pgina del Lectorat de catal a Praga;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43317" title="Terrassa Futbol Club" nonfiltered="1747" processed="1733" dbindex="16902">


El Terrassa FC s el club de futbol ms representatiu de la ciutat de Terrassa, al Valls Occidental, i un dels ms importants de les comarques vallesanes.

Histria.
El 1902 es juga el primer partit de futbol a Terrassa, per estudiants de l'Escola Industrial. El 1906 un grup d'aquests joves creen el Young s Club als terrenys d'En Belil. Dos anys ms tard pass a nomenar-se Terrassa Foot-Ball Club, que el 1911 esdev Terrassa Futbol Club. Desprs de la Guerra Civil i fins el 1969 el club es va anomenar CD Terrassa. 

Ha jugat a l'antic Veldrom de Pi i Margall (1913) i actualment a l'Estadi Olmpic, inaugurat el 21 d'agost de 1960 amb un partit entre el Terrassa FC i el Sevilla FC, amb resultat final de 2 a 4. L'estadi fou subseu olmpica durant els Jocs de Barcelona 92 per a les competicions d'hoquei sobre herba, motiu pel qual fou remodelat. El club tamb disposa d'un complex esportiu anomenat TerrassaSports.

El seu uniforme sempre ha estat samarreta blanca amb pantal negre, fins el 1972 en qu adopt el color vermell per tot l'uniforme amb mitges blanques.

Ttols.
 4 Copes de Catalunya (1925, 1936, 2002 i 2003);
 2 Campionat de Catalunya de Segona Categoria (1915-16, 1923-24) ;
 5 cops campi de 3a Divisi (1953-54, 1961-62, 1967-68, 1969-70, 1974-75);

 Temporades .
Fins l'any 2008 el club ha militat 15 vegades a Segona Divisi, 16 a Segona B i 33 a Tercera.



1942-43: 2a Divisi 5;
1943-44: 3a Divisi 4t;
1944-45: 3a Divisi 10;
1945-46: 3a Divisi 9;
1946-47: 3a Divisi 10;
1947-48: 3a Divisi 5;
1948-49: 3a Divisi 5;
1949-50: 3a Divisi 8;
1950-51: 3a Divisi 2n;
1951-52: 3a Divisi 3r;
1952-53: 3a Divisi 3r;
1953-54: 3a Divisi 1r;
1954-55: 2a Divisi 14;
1955-56: 2a Divisi 9;
1956-57: 2a Divisi 13;
1957-58: 2a Divisi 14;
1958-59: 2a Divisi 12;
1959-60: 2a Divisi 6;
1960-61: 2a Divisi 16;
1961-62: 3a Divisi 1r;
1962-63: 3a Divisi 9;
1963-64: 3a Divisi 2n;

1964-65: 3a Divisi 10;
1965-66: 3a Divisi 2n;
1966-67: 3a Divisi 7;
1967-68: 3a Divisi 1r;
1968-69: 3a Divisi 2n;
1969-70: 3a Divisi 1r;
1970-71: 3a Divisi 3r;
1971-72: 3a Divisi 2n;
1972-73: 3a Divisi 11;
1973-74: 3a Divisi 4t;
1974-75: 3a Divisi 1r;
1975-76: 2a Divisi 16;
1976-77: 2a Divisi 7;
1977-78: 2a Divisi 12;
1978-79: 2a Divisi 18;
1979-80: 2a Divisi B 5;
1980-81: 2a Divisi B 15;
1981-82: 2a Divisi B 18;
1982-83: 3a Divisi 8;
1983-84: 3a Divisi 18;
1984-85: 3a Divisi 3r;
1985-86: 3a Divisi 6;

1986-87: 3a Divisi 3r;
1987-88: 2a Divisi B 3r;
1988-89: 2a Divisi B 19;
1989-90: 3a Divisi 18;
1990-91: Cat. territorials;
1991-92: Cat. territorials;
1992-93: 3a Divisi 7;
1993-94: 3a Divisi 2n;
1994-95: 2a Divisi B 13;
1995-96: 2a Divisi B 5;
1996-97: 2a Divisi B 5;
1997-98: 2a Divisi B 2n;
1998-99: 2a Divisi B 5;
1999-00: 2a Divisi B 15;
2000-01: 2a Divisi B 12;
2001-02: 2a Divisi B 5 ;
2002-03: 2a Divisi 12 ;
2003-04: 2a Divisi 12;
2004-05: 2a Divisi 20;
2005-06: 2a Divisi B 10;
2006-07: 2a Divisi B 6;
2007-08: 2a Divisi B 15;

 Copa Catalunya

Himne. 
MP3 - Himne del Terrassa

Terrassa, Terrassa, Terrasa, Terrassa, 
Endavant, endavant, endavant, endavant, 
el Terrassa sempre triomfant. 

Joventut, joventut, 
cridanera i alegre endavant, 
i portant cada pit un escut, 
i portant un color roig i blanc. 

Joventut, joventut, 
Endavant, endavant, endavant. 
Un color roig i blanc, 
un color roig i blanc, 
un color roig i blanc, 
i un escut. 

Un escut sobre el pit 
que s el crit de l'esfor, 
t darrera la ciutat 
que s bandera 
i que s un nom, 
i un equip ha lliurat, 
i un equip que ha lliurat les suors. 

Terrassa, Terrassa, Terrassa, Terrassa. 
Endavant, endavant, endavant, endavant, 
el Terrassa sempre triomfant.

Enllaos externs.
Web oficial del club ;
Fria Roja;
TerrassaFC.cat - Web NO Oficial;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43325" title="Beatriu del Regne Unit (duquessa de Galliera)" nonfiltered="1748" processed="1734" dbindex="16903">


Beatriu del Regne Unit, duquessa de Galliera (Eastwell Park de Kent 1884 - Sanlcar de Barrameda 1966). Princesa del Regne Unit de la Gran Bretanya i d'Irlanda, Princesa de Saxnia-Coburg Gotha, Infanta d'Espanya, Princesa d'Orleans i Duquessa de Galliera.

Nascuda el 20 d'abril de 1884 a la finca rural d'Eastwell Park al comtat de Kent. Filla petita dels ducs d'Edimburg, el prncep Alfred del Regne Unit i la gran duquessa Maria de Rssia. Era per tant nta de la reina Victria I del Regne Unit i del prncep Albert de Saxnia-Coburg Gotha per via paterna, i del tsar Alexandre II de Rssia i de la princesa Maria de Hessen-Darmstadt per via materna.

Per naixement fou princesa del Regne Unit de la Gran Bretanya i d'Irlanda amb grau d'altesa reial. Pass gran part de la seva infncia a Malta on el seu pare servia a la marina anglesa. L'any 1889 s'installa amb la seva famlia a Coburg on el seu pare fou declarat hereu al tron del petit ducat de Saxnia-Coburg Gotha.

L'any 1902 s'enamor del gran duc i futur tsar per un dia Miquel II de Rssia. El gran duc Miquel era el germ petit i hereu presumible del tsar Nicolau II de Rssia. Malgrat que la relaci era corresposta per les dues famlies i l'amor existia entre els dos joves, la religi ortodoxa prohibeix casaments entre cosins primers (els dos joves tenen com a avis el tsar Alexandre II de Rssia i la seva esposa).

Desprs del desengany va saltar el rumor d'un possible casament amb el rei Alfons XIII d'Espanya, fet que no pass, ja que el jove monarca s'acab casant amb la princesa Victria Eugnia de Battenberg. Fou precisament en el casament dels reis espanyol on conegu el que seria el seu esps.

L'Infant Alfons d'Orleans-Borb, era el cinqu duc de Galliera, els seus pares eren el prncep Antoni d'Orleans i la infanta Eullia d'Espanya, era per tant descendent de la reina Isabel II d'Espanya i del rei Llus Felip I de Frana. 

El casament de l'infant espanyol amb la princesa britnica era vist amb reticncia per al casa reial espanyola davant de la negativa de la princesa de convertir-se al catolicisme i abandonar la seva fe luterana. La ceremnia tingu lloc a Coburg l'any 1909 i fou oficiada pels dos rituals. La parella s'establ a Coburg ja que la cort espanyol els hi agra que no s'establissin a Espanya, tingueren dos fills:

SAR el prncep Alfons nat a Coburg l'any 1910 i mort a Sanlcar de Barrameda l'any 1998. Es cas amb l'italiana Carla Parodi di Delfino l'any 1937.

SAR el prncep Alonso nat a Madrid l'any 1912 i mort en acci durant la Guerra Civil espanyola l'any 1936 a la vora de la poblaci de Ranquillo.

SAR el prncep Atalf nat a Madrid l'any 1913 i mort l'any 1973 a Mlaga.

L'any 1912 se'ls hi peremt tornar a Espanya installant-se a Madrid. Famoses foren les aventures del rei Alfons XIII d'Espanya amb la princesa coburguesa. Les relacions arribaren a les orelles de la reina viuda Maria Cristina d'ustria i sollicit a la jove que abandons el pas, davant la seva negativa fou el mateix rei qui els envi de nou a l'exili. 

Installats al Regne Unit els seus fills s'educaren al Winchester College. Al cap dels anys se'ls perdon i pogueren tornar a Espanya a on establiren una gran propietat rural a Sanlcar de Barrameda. Durant la guerra civil perderen les seves propietats i es veieren obligats a viure en un estat de pobresa relativa. L'Infant treball a la Ford General Company de Roma. 

Desprs de la guerra s'establiren de nou a Sanlcar de Barrameda d'on ja no es mogueren fins la seva mort l'any 1966 i 1975 respectivament.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43326" title="Paul Czanne" nonfiltered="1749" processed="1735" dbindex="16904">


Paul Czanne (19 de gener de 1839  - 22 d'octubre, 1906) va ser un pintor francs que representa l'enlla entre l'impressionisme i el cubisme.

Vida i Obra.

Czanne va nixer a Ais de Provena, on va anar a l'escola. Des de 1859 fins a 1861 va estudiar dret, alhora que continuava amb les seves llions de dibuix. Malgrat les objeccions de son pare, va decidir llanar-se a una carrera artstica i va marxar a Pars amb el seu amic mile Zola el 1861. Poc a poc, el seu pare va anar acceptant son estil de vida i li va anar donant suport. Ms tard va rebre una gran herncia, amb la qual va poder viure lliure de problemes. A Pars, va conixer Camille Pissarro i altres impressionistes.

Czanne va comenar amb la pintura lleugera i airosa dels impressionistes, per poc a poc la va anar solidificant i la va fer mes arquitectnica. En les seves prpies paraules, "Vull fer de l'Impressionisme quelcom slid i durador com l'art als museus". Ordenava estructuralment qualsevol cosa que percebia en formes simples i plans cromtics per crear la imatge ms comunicativa de la matria estudiada. El seu essencialisme geomtric de les formes va influir en el cubisme, en particular.

Les seves pintures foren a la primera exhibici del Salon des Refuss el 1863, que exposava obres que no havien estat acceptades pel jurat de l'oficial Paris Salon. El Paris Salon refus les obres de Czanne cada any des de 1864 fins a 1869.

No va exposar gaire durant la seva vida i va treballar en un allament artstic creixent, romanent al sud de Frana lluny de Pars. Es va concentrar en uns quants mbits: natures mortes, estudis de banyadors, i especialment el Mont Sainte-Victoire, del qual va pintar innumerables vistes.



Per als modernistes de principis del segle 20, Czanne va ser el fundador de la pintura moderna. Henri Matisse l'anomenava "el pare de tots nosaltres".

Czanne i Zola van tenir desacords, i mai es van reconciliar, a causa de la descripci ficcionalitzada de Czanne per part de Zola a la novella L'Oeuvre (L'Obra, 1886).

El 1906, Czanne va desmaiar-se mentre pintava a l'aire lliure durant una tempesta. Una setmana ms tard, el 22 d'Octubre, va morir a causa d'una pneumnia.

El 10 de maig de 1999, la pintura de Czanne Rideau, cruchon et compotier es va vendre per 60,5 millions de dlars, aleshores el quart preu ms alt mai pagat per una pintura.

Enllaos externs.

 Czanne al WebMuseum;
 L'assassinat c. 1867;








































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43330" title="Illes de Sotavent (de la Societat)" nonfiltered="1750" processed="1736" dbindex="16905">
Les illes de Sotavent (en francs les Sous-le-Vent; en tahiti te fenua Raro Mata i m ) s l'arxiplag occidental de les illes de la Societat, situat entre 200 i 600 km a l'oest de Tahit. Administrativament forma la subdivisi de les illes de Sotavent (subdivision administrative des les Sous-le-Vent), una de les cinc subdivisions de la Polinsia Francesa. A ms, s una circumscripci electoral per a l'Assemblea de la Polinsia Francesa.

Geografia.
L'arxiplag consta de cinc illes i quatre atols organitzats en set comunes. D'est a oest sn:
Huahine, constituda en comuna.
Raiatea, dividida en 3 comunes, amb Uturoa la capital.
Tahaa, constituda en comuna.
Bora Bora, constituda en comuna.
Tupai (Motu Iti), atol depenent de Bora Bora.
Maupiti, constituda en comuna.
Maupihaa (Mopelia), atol depenent de Maupiti.
Motu One (Bellinghausen), atol depenent de l'administraci territorial.
Manuae (Scilly), atol depenent de l'administraci territorial.

A banda dels atols, ms petits, les illes sn muntanyoses d'origen volcnic. Estan formades de traquita, diabasa i basalt. Els volcans fa temps que no sn actius i els crters estan molt erosionats, formant profundes valls. Al voltant tenen uns esculls de corall, tancant una llacuna salada i que protegeixen la costa frtil. La superfcie total de terres emergides s de quasi 400 km .

La vegetaci inclou arbre del pa, pandancies i cocoters. La fauna terrestre es limita a porcs salvatges, rates i sargantanes. En canvi, la pesca s abundant i variada als esculls de corall.

La poblaci total era de 30.714 habitants al cens del 2002, un 12% de la Polinsia Francesa. Les activitats principals sn l'agricultura i la pesca, i la producci de copra, sucre, rom, nacre i vainilla. El turisme s important per l'economia de Bora Bora i es comena a desenvolupar a Huahine.

Histria.
Antigament les illes eren un important centre poltic i religis des d'on es van colonitzar altres illes de la Polinsia. Els grans cap de Tahit tenien les seves arrels en aquestes illes. Raiatea era el centre religis amb un temple que era la referncia per les altres illes. Bora Bora, amb una poblaci molt guerrera, exercia una gran influncia poltica. 

El primer europeu en visitar-les va ser l'holands Jacob Roggeveen, el 1722, per no s'hi va aturar. Va ser l'angls James Cook qui va explorar les illes ms grans, en diverses ocasions entre 1769 i 1779, i les va anomenar Society Isles. Va explicar que el nom era degut a que les illes sn contiges, per es va interpretar que era en honor a la Royal Society de Londres que finanava l'expedici. Ms tard el nom es va estendre a tot l'arxiplag.

Desprs de constituir-se, el 1880, la colnia francesa a les illes del Vent, les illes de Sotavent es van resistir a integrar-se, geloses de la seva independncia. Entre el 1889 i 1897 es va produir una llarga situaci d'insurrecci en l'anomenada guerra de les illes de Sotavent.

Vegeu tamb.
Illes de Sotavent, per altres arxiplags amb aquesta denominaci geogrfica.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43335" title="Cmul de Norma" nonfiltered="1751" processed="1737" dbindex="16906">
El cmul de Norma (ACO 3627) s un cmul de galxies que sembla ser la part ms important i massiva del Gran Atractor (cont un 10% o ms de tota la seva massa). Com noms est situat a 7 graus del nostre pla galctic, el seu estudi des de la Terra s difcil ja que la Via Lctia n'impedeix una bona observaci.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43336" title="KPDF" nonfiltered="1752" processed="1738" dbindex="16907">




KPDF s el visor de PDFs de KDE el qual est basat en el codi de l'xpdf.

 Caracterstiques .
Les seves caracterstiques ms destacables sn:
 Tres maneres de buscar: Dileg de cerca, amb el filtre de thumbnail i la cerca progressiva.
 Possibilitat de capturar imatges i text fcilment simplement fent un rectangle al voltant del que es vol capturar;
 Possibilitat d'escollir els colors de fons i del text, com una fulla d'estil CSS;

 Enllaos externs .

Lloc web de KPDF ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43338" title="Barcelona Universitari Club" nonfiltered="1753" processed="1739" dbindex="16908">


El BUC (Barcelona Universitari Club) s un histric club de rugbi barcelon fundat l'any 1929. L'any 2002 el club va signar un conveni de collaboraci amb la USAP de Perpiny i s a partir d'aquell moment que l'equip es coneix com a USAP-Barcelona. La temporada 2005/06 l'equip debuta a la divisi d'honor, la mxima categoria estatal.

 Histria .
Els inicis.
L'any 1929 un grup de jugadors de diferents equips funden el Rugbi Club Universitari amb Ramon Eiximeno com a president de l'entitat. El seu primer partit es disput el 25 de desembre del mateix any contra un altre histric del rugbi catal, la UE Santboiana. L'any segent, l'equip s'incorpora al Campionat de Catalunya. L'any 1930 s'incorporen a la formaci la major part de jugadors de la Uni Esportiva d'Estudiants Catlics i el club canvia de nom per passar a anomenar-se Barcelona Universitari Club. El club es converteix en una societat esportiva multidisciplinria, on es practica des d'atletisme fins a boxa, tennis, hpica, etc. Amb la creaci de la Universitat Autnoma Republicana de Barcelona, l'any 1931, el club passa a dependre del seu Patronat, essent el president el Sr. August Pi i Sunyer, aleshores president del Comit Olmpic Espanyol. En aquest perode s'organitzen diverses gires per l'estranger que donen prestigi al club. L'any 1934 s'inicia l'poca daurada del club, que dura fins l'inici de la Guerra Civil espanyola. El BUC passa a ser l'rgan Oficial Esportiu de la Universitat Autnoma. L'any segent es converteix en l'rgan representatiu de l'esport universitari a Barcelona i, per extensi, a Catalunya.

Post-guerra.
Desprs del cruent perode que suposen els anys de guerra, es tracta de reorganitzar el BUC, per l'oposici de les autoritats feixistes, representades pel Frente de Juventudes i el Sindicato de Estudiantes Universitarios (el SEU), fa que aix no sigui possible. Aquestes entitats absorbeixen totes les seccions del club aix com tots els mrits i la seva documentaci. A finals de la dcada segent, els antics jugadors fundadors encapalats per Zarraluqui i Ciscar, inicien la gens fcil labor d'anar aixecant el club. Significatius canvis caracteritzen aquest perode: el BUC modifica la seva denominaci per passar a anomenar-se Barcelona Unin Club. Es canvia el tradicional uniforme de color blanc, per uniformes totalment negres. En aquesta etapa el club limita les seves accions a la secci de rugbi, essent aquesta la nica disciplina que s'hi practica actualment.

En el perode que va dels anys 50 als 60, el BUC, amb Julio Zarraluqui com a president, es consolida tant en l'aspecte institucional com en l'esportiu. S'obtenen dos subcampionats de 2a Divisi Nacional i un campionat en la mateixa categoria. Es consoliden les visites a Catalunya de clubs estrangers, aix com la participaci de l'entitat en gires a l'estranger supera les de qualsevol equip de l'poca, jugant per tota Europa, inclosos els pasos de l'Europa de l'Est. En aquest perode es crea l'equip de veterans del club.

A finals dels 60 s'inaugura un local social situat a les immediacions del Port de Barcelona, que serveix per donar localitzaci fsica al club. L'any 1971 s'inicia una nova etapa en la vida del club basat en el treball de base amb la intenci de crear un planter que nodreixi els equips snior en un futur prxim i es crea l'equip juvenil. Fou en aquest anys que mort Julio Zarraluqui, la presidncia passa a mans de Kepa Uriarte, que prossegueix l'obra del seu antecessor i mestre. 

La Transici.
El BUC durant la L'evoluci del club continua endavant, l'any 1979 es creen dues noves seccions, l'equip femen, que va tenir un breu perode de dos anys i es comencen a fonamentar les bases del que ser l'Escola de Rugbi. Amb els canvis poltics del pas consolidats, l'equip catalanitza el seu nom, per aviat retornar a adoptar el seu nom primer, Barcelona Universitari Club. Amb l'ascens a Divisi d'Honor, l'any 1987, s'inicia una poca de consolidaci a la mxima categoria, on es mantingu varies temporades i aconsegu un subcampionat de Copa del Rei. Les categories inferiors, a ms, aconsegueixen diversos Campionats de Catalunya i torna a crear-se la secci femenina del club.

 USAP-Barcelona.
Amb la signatura, l'any 2002, d'un conveni de collaboraci amb la USAP de Perpiny, el club agafa una nova embranzida, aconseguint l'any 2005 un nou ascens a Divisi d'Honor. Fruit d'aquest acord, el club pren el nom d'USAP-Barcelona i adopta els colors vermell i groc del club nord-catal.

 Enllaos externs .
Pgina oficial del BUC;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43339" title="Alexandra del Regne Unit (princesa de Hohenlohe-Lagenburg)" nonfiltered="1754" processed="1740" dbindex="16909">


Alexandra del Regne Unit, princesa de Hohenlohe-Langenburg (Malta 1878 - Schwabish Hall a Baden-Wrttemberg 1942). Princesa del Regne Unit de la Gran Bretanya i d'Irlanda per naixement amb el grau d'altesa reial a part de princesa de Saxnia-Coburg Gotha i duquessa a Saxnia.

Filla dels ducs d'Edimburg, Alfred del Regne Unit i de la gran duquessa Maria de Rssia. Era per tant, nta de la reina Victria I del Regne Unit i del tsar Alexandre II de Rssia. 

L'any 1896 es compromet i cas amb el prncep Ernest de Hohenlohe-Lagenburg. El prncep Ernest que pertanyia a una de les famlies ms antigues i reputades del Sacre Imperi. Ernest era fill del prncep Germ de Hohenlohe-Langenburg i de la princesa Leopoldina de Baden, alhora era nt de la princesa Feodora de Leiningen, germana de mare de la reina Victria I del Regne Unit.

El matrimoni s'establ a Alemanya i tingueren cinc fills:

 SAS el prncep Guifr de Hohenlohe-Langenburg nat a Lagenburg el 1896 i mor l'any 1960. Es cas amb la princesa Margarida de Grcia l'any 1930.

 SAS la princesa Maria Melita de Hohenlohe-Langenburg, nascuda a Lagenburg el 1899 i morta a Munic el 1967. Es cas l'any 1916 a Coburg amb el duc Guillem Frederic de Schleswig-Holstein-Sondenburg-Glcksburg.

 SAS la princesa Alexandra de Hohenlohe-Langenburg, nascuda el 1901 a Coburg i morta el 1963 a la mateixa localitat.

 SAS la princesa Irma de Hohenlohe-Langenburg, nascuda el 1902 a Lagenburg i morta el 1986 a Heilbronn.

 SAS el prncep Alfred de Hohenlohe-Langenburg, nat a Lagenburg el 1911 i mort dos dies desprs.

L'any 1900, amb la mort del duc Alfred del Regne Unit, duc de Saxnia-Coburg Gotha, la parella de prnceps de Hohenlohe-Langenburg es trasllad a viure a Coburg, capital del ducat sax, per actuar com a regent del duc Carles Eduard del Regne Unit durant la seva minoria d'edat.

La seva vida fou trnquila en comparaci a la de les seves germanes, visqu el resta de la seva vida a Alemanya on mor al castell de Langenburg en plena Segona Guerra Mundial.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43342" title="Huahine" nonfiltered="1755" processed="1741" dbindex="16910">

Huahine s una de les illes de Sotavent de l'arxiplag de les illes de la Societat, a la Polinsia Francesa. s l'illa ms oriental del grup, situada a 175 a l'oest de Tahit.

L'illa est formada per dues pennsules muntanyoses, Huahine Nui (Gran Huahine) i Huahine Iti (Petita Huahine), unides per un estret istme que separa les badies de Maroe i Bourayne. Huahine Nui t una altitud de 669 m al mont Turi, i Huahine Iti culmina a 462 m al mont Pohuerahi. L'illa s encerclada completament per un escull de corall, que est a una mitjana de 2 km de la costa, i forma una llacuna estreta accessible per dos passos a l'est i dos a l'oest. La superfcie total s de 75 km .

La poblaci total era de 5.778 habitants al cens del 2002, distribuda en vuit viles: Fare (la capital), Maeva, Faie, Fitii, Parea, Tefarerii, Haapu i Maroe. L'activitat principal s el cultiu de vainilla, la producci de copra, la pesca i el turisme.

A Huahine es troba una de les ms grans concentracions de restes arqueolgiques polinsies datades entre el 850 dC i 1100 dC. El primer europeu en explorar-la va ser l'angls James Cook, el 1769. Antigament era anomenada Matairea, que significa brisa joiosa. El nom Huahine significa literalment sexe de dona. Probablement es podria traduir com dona prenyada ja que el perfil del mont Tavaiura fa pensar en una dona embarassada ajeguda. Domingo Bonaechea, el 1775, la va anomenar La Hermosa. Avui es coneix amb el malnom de l'illa de la dona.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43346" title="Ignasi Iglsias Pujadas" nonfiltered="1756" processed="1742" dbindex="16911">


Ignasi Iglsias Pujadas va nixer al poble de Sant Andreu de Palomar l'any 1871 i mor a Barcelona al 1928. Fou un dramaturg i poeta vinculat amb el moviment modernista. 

Va ser fortament influt pels modernistes (grup de L'Aven) i pel dramaturg norueg Henrik Ibsen. El seu primer gran xit el va assolir amb L'escur (1894). Va fer obres de clara lnia ibseniana com L argolla (1894) i Fructidor (1897). Es va consagrar amb l'estrena de diverses obres d xit al Romea com El cor del poble (1902), Els vells (1904) -que va ser traduda a altres llenges- i Les garses (1905). Amb l'esclat del Noucentisme va entrar en una crisi esttica que el va mantenir un llarg temps sense escriure. Finalment, va reaparixer amb drames ms aburgesats com La llar apagada (1926).

Les seves poesies foren publicades a Ofrenes (1902) i posteriorment en altres reculls pstums.

Obra dramtica.
 La can nova, 1894.
 L'argolla, 1894;
 Fructidor, 1897.
 Els invencibles, 1898.
 Foc follet, 1899.
 Les caramelles, 1901. Amb msica d'Enric Morera;
 Els primers freds, 1901.
 El cor del poble, 1901.
 Els vells, 1903.
 Flor tardana, 1903.
 Joventut, 1904.
 La festa dels ocells, 1905.
 Les garces, 1906.
 La barca nova, 1907;
 Cor endins, 1907.
 En Joan dels Miracles, 1908.
 L'alegria del sol, 1908.
 Cendres d'amor, 1909.
 La comedianta, 1909.
 La noia maca, 1910.
 Flors de cingle, 1911.
 L'home de palla, 1912.
 Els emigrants, 1916.
 L'encs de la glria, 1918.
 La senyora Marieta, 1919.
 La nostra parla, 1920.
 Perdigons de plata, 1921.
 La fallera de l'amor, 1921.
 La llar apagada, 1926.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43348" title="Khartum" nonfiltered="1757" processed="1743" dbindex="16912">





Khartum s la capital del Sudan i de la wilaya de Al-Khartum, una de les 26 wilayat del pas. T una poblaci de ms d'un mili i mig d'habitants (quatre milions i mig comptant el suburbi d'Umm Durman (Omdurman). Est situada a la uni del Nil Blanc i el Nil Blau.

La wilaya d'Al-Khartum t 28.160 km2 i cinc milions d'habitants. La regi disposa de jaciments de sal. La indstria, poc desenvolupada, es concentra a la capital. A la resta de la wilaya noms s'hi desenvolupen activitats agrcoles.

La ciutat t un port fluvial, aeroport internacional, universitats (la de Khartum fundada el 1956, i una branca de la universitat de El Caire fundada el 1955).

 Histria .  

La ciutat fou fundada per Muhammad Ali el 1821 com a punt militar pel control de Sudan. Gordon la va engrandir. El 1884 fou assetjada i conquerida (1885) pel Mahdi ,que es va establir a Umm Durman. Reconquerida per Lord Kitchener el 1898, es va reconstruir i va ser la capital del protectorat angloegipci del Sudan des el 1899. En proclamar-se la independncia fou declarada capital del Sudan (1956).

Transport.
L'aeroport internacional de Khartum s la installaci aeroporturia ms gran del pas. s el hub principal de Sudan Airways, la lnia aria nacional. Va ser construt al sud de la ciutat, per amb el rpid creixement urbanstic ha quedat envoltat d'edificis. Actualment s'est construint un aeroport internacional nou a la ciutat d'Omdurman, que ha de substituir l'infraestructura actual.

A ms, la ciutat t un port fluvial.















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43349" title="Mari Brossa i Arn" nonfiltered="1758" processed="1744" dbindex="16913">
Mari Brossa i Arn va nixer al 1831 al poble de Sant Andreu de Palomar (avui Barcelona) i hi mor al 1881. Fou poltic i periodista. Tamb fou alcalde de Sant Andreu de Palomar al 1869.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43356" title="Raiatea" nonfiltered="1759" processed="1745" dbindex="16914">

Raiatea (en tahiti Ra i tea) s una de les illes de Sotavent de l'arxiplag de les illes de la Societat, a la Polinsia Francesa. Est situada a 210 km a l'oest de Tahit, entre Huahine, que es troba a 40 km, i Bora Bora.

Geografia.
Amb una superfcie total de 238 km  s la segona illa ms gran de l'arxiplag, desprs de Tahit. La corona d'esculls envolta alhora les illes de Raiatea i Tahaa compartint la mateixa llacuna. L'altitud mxima s de 1.017 m al mont Tefatoaiti. A la carena muntanyosa de l'illa, Temehani, s'hi troba una flor nica, endmica i smbol de l'illa, la tiare apetahi. Es tracta d'una gardnia blanca de cinc ptals en forma de ma que s'obre de matinada amb un soroll caracterstic.

La poblaci total era de 16.438 habitants al cens del 2002, distribuda en tres comunes: Uturoa (la capital), Taputapuatea i Tumara a. Uturoa s, a ms, el cap administratiu de les illes de Sotavent i el segon centre urb de la Polinsia Francesa, desprs de Pape ete.

Histria.
Antigament l'illa s'anomenava Havai i, nom sagrat a la cultura polinsia i relacionat amb els noms de Hawaii; Savai'i, a Samoa; i Havaiki, antic nom de Fakarava a les Tuamotu. Situada al centre del triangle cultural de la Polinsia, va ser el punt de partida de l'ltima onada migratria, notablement a Nova Zelanda i Hawaii. A les illes de la Societat va exercir una gran influncia religiosa i cultural. El gran temple (en tahiti marae) de Taputapuatea, dedicat al du Oro, era el centre religis ms important de les illes. El seu culte va suplantar altres deus tradicionals com Taaroa i Tane, i els diferents marae eren subsidiaris del de Taputapuatea. Al voltant seu es va formar la secta arioi, barreja religiosa, aristocrtica, guerrera i festiva, que era respectada a totes les illes i aconseguia, noms amb la seva presncia i el seu carcter de tab, una treva en les guerres tribals.

Raiatea va ser explorada per l'angls James Cook, el 1769, que va transcriure el seu nom com Ulietea, nom que va ser utilitzat durant anys. El nom Raiatea, o Rangiatea, significa cel llumins. Per Domingo Bonaechea (1775) va ser La Princesa. Avui se la coneix amb el malnom de l'illa sagrada.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43360" title="Nord de Sudan" nonfiltered="1760" processed="1746" dbindex="16917">
La wilaya del Nord del Sudan (o Sudan del Nord, en rab Ash Shamaliyah) s una de les 26 wilayat (divisions administratives descentralitzades) del Sudan, amb una superfcie de 348.700 km2 i una poblaci d un 600.000 habitants (2004). 

La capital s Dongola i dins l'estat es troba Wadi Halfa, lloc d'excavacions arqueolgiques i que fou una posici avanada britnica el segle XIX. El territori s bsicament agrcola. Est subdividit en quatre provncies de les quals la ms gran s la de Dongola. 

El setembre de 1999 una inundaci del Nil va inundar part de la provncia i el 90% de la ciutat, desgrcia de la que s'ha refet amb dificultat grcies a ajuts del govern i de les ONGs.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43362" title="Dngola" nonfiltered="1761" processed="1747" dbindex="16918">
Dngola es la pell de molt, cabra o vedell, adobada, que s'utilitza en adoberia per fer sabates. El terme es refereix sobretot a la pell emprada per fer l'empenya de la sabata, i per extensi s'usa tamb com a sinnim d'empenya (que s la part de la sabata que queda sobre el peu).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43363" title="Tahaa" nonfiltered="1762" processed="1748" dbindex="16919">


Tahaa (en tahiti Taha a) s una de les illes de Sotavent de l'arxiplag de les illes de la Societat, a la Polinsia Francesa. Est situada a 5 km a l'oest de Raiatea.

Tahaa, ms petita que Raiatea, es troba encerclada per la mateixa corona d'esculls, compartint la mateixa llacuna. La superfcie total s de 88 km , i l'altitud mxima s de 590 m al mont Ohiri. La vila principal s Patio i la poblaci era de 4.869 habitants al cens del 2002.

L'illa produeix el 80% de tota la vainilla de la Polinsia Francesa. Es cultiva la varietat de vainilla tahitensis, creada a les illes pel creuament de la vainilla fragans i vainilla pompona, resultant una varietat molt apreciada pel seu perfum i la riquesa d'oli. Degut a la riquesa que ha proporcionat, es diu que la vainilla s la perla negra de Tahaa. Avui l'illa es coneix amb el malnom de l'illa vainilla.

Antigament Tahaa s'anomenava Uporu, en record de l'illa Upolu a les Samoa. Degut a la proximitat amb Raiatea, n'ha sigut fortament dependent. Per durant els segles XVIII i XIX va ser un lloc estratgic en el conflicte de rivalitats entre Raiatea i Bora Bora.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43364" title="Dongola" nonfiltered="1763" processed="1749" dbindex="16920">


Dngola,  pell;
Regne de Dongola;
Ciutat de Dongola;
Provncia de Dongola;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43365" title="Ciutat de Dongola" nonfiltered="1764" processed="1750" dbindex="16921">
Dongola  s una ciutat del Sudan, capital de la wilaya del Nord de Sudan, a la vora del riu Nil. Poblaci: 20.000 habitants (2005)

Histria .

Antigament durant l'imperi Antic d'Egipte, la regi de Dongola es deia Iam i amb l'imperi Mitj s'esmenta com Irem. Independent vers el segle IV, de la uni amb el regne de Nobtia va sorgir el regne de Makurra del que l'antiga ciutat de Dongola, situada a uns 110 kms al sud de l'actua'l ciutat, al altra costat del riu, en fou capital.

El regne fou posat sota tribut dels mamelucs egipcis als darrers anys del segle XIII (des 1275). El 1315 un sobir musulm, Bershambo (Saif al-Din Abdallah), el primer que tenia el pas,  fou collocat al tron pels mamelucs i el Palau reial es va convertir en mesquita; poc desprs es va aixafar el intent de mantenir la independncia dirigit per l'ex rei Kerembes el 1324. Vers el 1366 fou definitivament annexionat a Egipte i la ciutat va quedar casi be despoblada. 

La regi fou incorporada a finals del segle XV o comenaments del XVI al regne de Sennar, fundat pels Funj el 1484. Ocupada per Muhammad Ali d'Egipte el 1821, va caure en mans del Mahdi el 1885 per fou reconquerida per britnics i egipcis el 1896. Des llavors fa part del Sudan, primer del protectorat angloegipci i el 1956 del estat independent.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43367" title="Atbara" nonfiltered="1765" processed="1751" dbindex="16922">

Atbara s una ciutat de Sudan.

T ms de 100.000 habitans (uns 80.000 habitants el 2000) i es dins la wilaya del Riu Nil (An Nil), molt propera a la capital provincial Ad-Damir. Est tamb relativament propera de les runes de Meroe (uns 100 kms al sud, seguint el Nil) amb les piramides dels reis de Meroe. Es un nus ferroviari.

El 8 de juny de 1898 es va lliurar all prop (a Nakhayla) la batalla d'Atbara (o Atbarah) entre els britnics de Sir Herbert Kitchener (desprs lord Kitchener) i les forces (12000 infants i 4000 cavallers) de'Abdallah al-Khalifa, successor del Mahdi i el seu general Mahmud Ahmad, que Kitchener va guanyar i en la que van morir dos mil combatents dervixos.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43370" title="Nil Blau" nonfiltered="1766" processed="1752" dbindex="16925">

El Nil Blau (en rab Al-Bahr al-Azraq) s un riu d'uns 1.600 km que desaigua al Nil a la ciutat de Khartum.

Neix al llac Tana, a Etipia, amb el nom d'Abbai i corre cap al nord per Etipia i Sudan.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43371" title="Mirra (planta)" nonfiltered="1767" processed="1753" dbindex="16926">


La mirra s una goma resinosa aromtica de color gris groguenc i gust amargant. s emprada com a estimulant tpic de la boca i per a emplastres de la medicina popular.

La mirra sembla que procedeix d'un arbre espins d'Arbia i Etipia anomenat Balsamodendron kataf Kunth. Per no s segur que sigui el mateix producte que hi havia en els pobles antics quan la mirra cremava en els temples i els palaus dels prnceps a ms de servir per embalsamar els morts.

La Bblia menciona la mirra en el llibre de l'xode com el primer entre les ms esquisides aromes que entraven en la composici de loli sant.

Els evangelis diuen que els reis mags l'oferiren al nen Jess junt amb or i encens.

Bibliografia.
Dalby, Andrew (2corregeixo000), Dangerous Tastes: the story of spices, London: British Museum Press, ISBN 0714127205, pp. 107-122 ;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43372" title="Transposicionals" nonfiltered="1768" processed="1754" dbindex="16927">
En malabarisme, els transposicionals sn una manera de modelitzar matemticament els llanaments. Els transposicionals es basen en la idea que el temps entre cada llanament resta constant, cosa que permet preveure el nombre de llanaments que tindrem el temps de fer abans que una bola, per exemple, torni a caure.

Les bases.
Un transposicional s simplement una srie de xifres que descriuen alternativament l'alada dels llanament de la m dreta i de la m esquerra. Per exemple, la cascada de 3 boles s'anota simplement: 33333333... La m esquerra llana a l'alada 3, desprs la m dreta fa el mateix, i aix successivament. En la prctica, es para la srie a la primera repetici. La cascada de 3 boles es representa aleshores 3.

Les xifres descriuen l'alada dels llanaments com segueix:
el 0 correspon a una m buida.
el 1 correspon a passar rpidament la bola d'una m a l'altre.
el 2 correspon a que l'objecte resta a la m.
el 3 correspon a l'alada dels llanaments quan es malabareja amb 3 boles (creuat).
el 4 correpon a l'alada dels llanaments quan es malabareja amb 4 boles (no creuat).
el 5 correspon a l'alada dels llanaments quan es malabareja amb 5 boles (creuat);

i aix successivament...

NOTA: pels llanaments superiors a 9 s'utilitzen generalment les lletres: 8, 9, a, b, c,... (a=10, b=11,...).

En realitat, les xifres corresponen ms aviat al temps que la bola llanada no ho sigui de nou que a l'alada dels llanaments (per est tot lligat: un llanament alt ser ms llarg que un llanament baix). Aleshores, en funci del ritme del malabarista, un mateix siteswap ser malabarejat ms o menys alt. El siteswap s un sistema de notaci molt cmode per aix: noms imposa el temps, per no una alada precisa.

Podem considerar un exemple ms evolucionat que la cascada de 3 boles. El flash, per exemple de 3 boles, consisteix en llanar les boles ms alt per quedar-se amb les dos mans lliures durant un curt instant de temps abans de reprendre una cascada normal. Aix porta, de fet, llanar les tres boles a l'alada d'una cascada de 5 boles i desprs no fer res durant el temps lliure que correspon a les 2 boles restants. Aquesta seqncia es nota 55500:

el primer 5 correspon a un llanament amb la m esquerra.
el segon 5 correspon a un llanament amb la m dreta.
el tercer 5 correspon a un segon llanament amb la m esquerra.
els dos 0 corresponen al temps de reps.

Transposicionals asncrons i sncrons.
Els llanaments sn sovint asncrons, s a dir que les dues mans no realitzen llanaments alhora sin alternativament. A cada temps un objecte s llanat: un cop de la m esquerra, un cop de la m dreta (excepte pel 0 que indica justament una m buida). Cada m llana cada dos temps.

Tamb s possible malabarejar de manera sncrona, s a dir que els llanaments es fan alhora amb les dues mans. En aquest cas, es noten els dos llanaments entre parntesis i separats per una coma. Per exemple (4,4) s una font de 4 boles sncrona, mentre que 44444... s una font de 4 boles asncrona. En els siteswap sncrons noms s'utilitzen nombres parells. No obstant aix, pot ser que els llanaments siguin creuats. En aquest cas s'adjunta una x desprs de la xifra. Per exemple, (4,2x)(2x,4) s la caixa de 3 boles.

Una qesti habitual s la segent: perqu noms s'utilitzen els nombres parells? La resposta curta s que aix permet de comparar ms fcilment amb les figures asncrones. Si malabarajem amb 3 boles en una m la notaci sncrona dna (6,0). Per com noms s'utilitza una m tamb ho podriem escriure (3,0), on cada bola de la m esquerra s llanada cada 3 temps.

Es tracta doncs d'una convenci coherent. Com les xifres dels siteswap corresponen al nombre de temps abans que la bola sigui llanada de nou, una xifra imparella no t sentit ja que no hi haur llanament un nombre imparell de temps ms tard.

Clculs.
Per saber el nmero d'objectes amb el que hem de malabarejar una seqncia podem sumar totes les xifres i dividir el resultat pel nmero de xifres.

Per exemple el transposicional: 5551

5+5+5+1=16

16/4=4

Aquesta seqncia es malabareja amb 4 boles. Si el nmero de boles trobat no s enter, el transposicional no s valid. Tot i aix, aquesta condici no s suficient per assegurar la validesa d'un transposicional. 432 es podria malabarejar amb tres boles, tot i aix no s vlid. 

Per assegurar la validesa d'una seqncia s'ha d'utilitzar un mtode una mica ms complicat que veurem amb un exemple:
Per comenar, el perode d'un transposicional correspon al nombre de llanaments abans que es repeteixi la seqncia.
volem testar la validesa de 97531. El seu perode s 5. Fa falta escriure el transposicional i a sota l'ordre dels llanaments. Seguidament se sumen les dues lnies i s'apunta el reste de la divisi pel perode, s a dir 5 (s'efectua un mdul):

 9 - 7 - 5 - 3 - 1
 1 - 2 - 3 - 4 - 5
aix ens dna:
 10- 9 - 8 - 7 - 6
 0 - 4 - 3 - 2 - 1
Si els valors trobats sn tots diferents el transposicional s vlid.
 considerem l'exemple no vlid que hem anomenat abans, el 432. El seu perode s tres:
 4 - 3 - 2
 1 - 2 - 3 
 5 - 5 - 5
 2 - 2 - 2
Els tres valors sn idntics, per aix aquest transposicional no s vlid.

Nota: Existeix la noci de transposicional exitat


Els multiplexes.
Els multiplexes es noten aix: . Aix significa que s necessari llanar un 4 i un 5 al mateix temps. Es poden utilitzar totes les xifres a l'interior dels claudtors per indicar, excepte el 0.
El nmero de boles llanades en un multiplex defineix la seva categoria:

 s un duplex,

 s un trplex,

 s un quadrplex,

etc...

Creuar els braos.
s possible d'adjuntar a aquesta notaci la posici dels braos. El principi s el segent:

 O per 'over' representa els braos creuats, la m que llana per sobre l'altra.
 U per 'under' representa els braos creuats, la m que llana a sota.
 S per 'side' representa els braos no creuats.

Exemples:
S en un patr 3 representa una cascada simple de 3 boles.
O - S - U en un patr 3 representa un mills mess (veure Figures de malabarisme amb boles) : els llanaments sn de 3 per alternativament a sobre de l'altre bra, descreuats i desprs sota l'altre bra.

L'aplicaci als rebots.
Podem fer exactament els mateixos siteswap amb les boles que reboten en lloc de les boles llanades a l'aire normalment. A ms, es poden adjuntar notacions indicant els llanaments actius (rebotant) i passius (a l'aire) afegint a o p i aix barrejar els llanaments de rebot i els llanaments normals en les mateixes seqncies.

El malabarisme resta un art.
Aquesta notaci s una eina que noms informa de les alades dels llanaments. Contrriament al que se li ha retret alguna vegada, no limita la creativitat dels malabaristes ni la vessant artstica del malabarisme. La notaci permet intercanvis ms fcils entre els malabaristes.
Tot i aix queden nombroses variants que no es precisen en els transposicionals:
Llanaments per l'esquena, per sota la cama,...
Agafar la bola sobre el cap,...
En un 0 o un 2 es pot efectuar una pirueta, un salt perills, una reverncia,...
Variants especfiques de les masses (1 volta, 2 voltes, sobre el pla parallel al cos,...);

Es poden considerar els transposicionals com el solfeig del malabarisme.

Exemples.

1 objecte.
1

300

50000
2 objectes.
40

5300

501

31
3 objectes.
3

423

531

441

5511

45141

4512

34512

44502

571122

63141

60

42

522

55500

4 objectes.
4

55550

5551

552

561

53

5 objectes.
5

73

744

97531










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43373" title="Elefantina" nonfiltered="1769" processed="1755" dbindex="16928">
Elefantina fou el nom grec d un establiment d'Egipte a l illa Elefantina (conegut en antic egipci com Abu o Iebu), illa formada pel riu Nil, al extrem sud de l'antic Egipte, vora la primera cascada del Nil. Es propera a l actua l Assuan (Aswan), ciutat de la que actualment forma part. Avui dia hi ha ubicat a l illa un museu amb moltes restes greques i romanes, un hotel, i tres poblets nubis.

El mausoleu del Aga Khan esta al altra costat del riu en front al Hotel Cataract, i es un temple d arquitectura fatimita. A la vora hi ha tambe l illa de la Plantaci, que es una exhibici natural d arbres i plantes.

Elefantina, capital d un noms, va fer funcions de centre d intercanvi comercial amb les terres de Nbia durant l imperi Antic. Durant l imperi Mitja i Nou els seus governadors sovint eren a la vegada encarregats dels afers de Nbia. A la ciutat s adorava a Khnum i Satet

Tuthmosis III va construir un temple dedicat a Satet que encara es conserva, mentre altres de Khnum i Satet estan mes malmesos. Tamb hi ha capelles d'ambds deus.

Vegeu tamb: Illa Elefantina

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43380" title="Buhen" nonfiltered="1770" processed="1756" dbindex="16933">

Buhen fou un establiment egipci a Nbia al Imperi Antic, fundat vers el 2500 aC inicialment com a centre de comer i per les explotacions mineres properes (principalment Toshka) i que de fet va esdevenir el centre del domini egipci a Nbia quan durant l'imperi mitj s'hi va construir una fortalesa vers el 1930 aC (fara Sesostris I), refeta per Sesostris III el 1860 aC. Fou habitat per comerciants, funcionaris i soldats egipcis, que rarament foren ms de tres mil. Buhen era el centre d'una srie de fortins, dels quals els principals foren Mirgissa, Shalfak, Uronarti, Askut, Dabenarti, Semna i Kumma. Tenia tamb les dependncies de l'administraci de Nbia.

Al segon perode entremig (vers 1650 aC) fou ocupat pel regne de Kerma, probablement el mateix que es coneix com a Kus (Kush).

Vers el 1500 aC tornava a ser egpcia, i la fortalesa es va reconstruir. Els egipcis la posseren durant la resta del millenni per al segent millenni va passar al regna de Nbia o Napata al qual va romandre unida, aix com al successor regne de Meroe, fins a la seva desaparici

Va quedar inundada pel Llac Nasser el 1964, per fou prviament excavada per Walter Emery. Es troba en territori de Sudan.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43381" title="Jabber" nonfiltered="1771" processed="1757" dbindex="16934">


Jabber s un protocol lliure de missatgeria instantnia d'especificacions obertes basat en XML. Aquest est gestionat i mantingut per la Jabber Software Foundation i ha estat estandarditzat per l'IETF amb el nom de XMPP.

La xarxa de Jabber est formada per milers de petits i grans servidors d'arreu del mn, interconnectats per Internet. 
s el projecte ms acceptat com a alternativa lliure al sisema MSN Messenger de Microsoft, al AOL o al Yahoo Messenger.

Tot i que s un protocol bastant minoritari, est creixent dia a dia, en part grcies a Google, ja que Gmail per defecte ofereix un servidor Jabber que permet connectar-s'hi des de qualsevol client.

 Caracterstiques .
 Protocol obert: Amb tots els avantatges del programari lliure, es pot programar un servidor o un client i si volem podem veure el codi, entre d'altres llibertats.
 Descentralitzat: Es pot crear un servidor Jabber i que interoperi amb la resta de la xarxa Jabber. Aix significa que si cau un servidor podem continuar parlant des d'un altre servidor, no depn tothom d'un sol servidor.
 Extensible: Es pot ampliar amb millores sobre el protocol original. Generalment ho gestiona la Jabber Software Foundation;
 Segur: Qualsevol servidor Jabber est allat de l'exterior. El servidor de referncia permet SSL per les comunicacions servidor-client i alguns clients accepten GPG per xifrar les comunicacions usant xifrat asimtric. Est en desenvolupament l's de claus SASL.
 Multixarxes: Podem usar una passarella Jabber per comunicar-nos amb altres protocols, usats per clients com ICQ, AOL o Yahoo!.

Hi ha milers de servidors Jabber a Internet i s'estima que almenys un mili de persones usa el servei regularment (dades de la Jabber Software Foundation al 2004), actualment s major. Tot i aix no s tan conegut com altres sistemes privatius ms extensos.

 Clients .
Jabber, com altres protocols necessita un programa (client) per connectar-se al servidor. No obstant aix, tamb s'hi pot accedir des del navegador web.

 Noms Jabber .
 Akeni Jabber Client: Multiplataorma, privatiu;
 Cabber;
 Exodus: Windows, GPL;
 Gabber: Linux/UNIX, GNOME, GPL;
 Gajim: Linux/UNIX, Windows, GPL;
 Google Talk: Windows, privatiu;
 Gossip: Linux/Unix, GNOME, GPL;
 Jabber Instant Messenger: Windows, privatiu;
 JabberFoX: Mac OS X, licence BSD;
 Just Another Jabber Client ou JAJC: Windows, privatiu;
 JBother: Java;
 Jeti: Multiplataforma, GPL;
 Neos: Windows, privatiu;
 Nitro: Mac OS X, GPL;
 Pandion: Windows, privatiu;
 Psi: Multiplataforma, GPL;
 TKabber: Multiplataforma;

 Multiprotocol .

 Adium X: Mac OS X, GPL;
 BitlBee via IRC: Multiplataforma, lliure;
 CenterICQ: Multiplataforma, GPL;
 Fire: Mac OS X, GPL;
 Pidgin: Multiplataforma : Windows, Linux, Mac OS; GPL;
 iChat 3.0 d'Apple: noms Mac OS X 10.4;
 Kopete: Linux/Unix, GPL;
 Miranda IM: Windows, GPL;
 Proteus: Mac OS X, privatiu;
 SIM: Linux/Windows, GPL;
 Trillian Pro : Windows, privatiu amb connector;

 Estndard aprovat per la IETF .
Els protocols amb nucli XML (nucli XMPP) i de missatgeria instantania bsica amb extensions  
(XMPP MI) Jabber s'han aprovat pels estrictes requisits de seguretat i internacionalitzaci de la IETF. D'aquesta manera es garanteix la compatibilitat amb el programari per Jabber, a ms augmenta el prestigi del protocol.

Se segueix avanant amb d'altres estandarditzacions de diferents especificacions per aix aconseguir que sigui l'estndard oficial per la missatgeria instantnia.

 Enllaos externs .
Jabber Software Foundation 


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43382" title="Serveis Ferroviaris de Mallorca" nonfiltered="1772" processed="1758" dbindex="16935">


Serveis Ferroviaris de Mallorca (abreujat SFM) s una empresa pblica que des de 1994 s'encarrega de l'explotaci de les lnies de ferrocarril de via estreta de l'illa de Mallorca, exceptuant el Tren de Sller que comunica Palma amb Sller. Recentment ha comenat a gestionar el metro de Palma. L'empresa s dirigida per un gerent de designaci directa pel conseller de Mobilitat i Ordenaci del Territori del Govern de les Illes Balears.

Histria.
L'empresa va nixer el 1994 desprs que el Govern Balear rebs les competncies en matria de gesti i control dels ferrocarrils pblics de via estreta que en aquell moment hi havia a Mallorca. Fins aleshores, l'empresa encarregada de la gesti d'aquests ferrocarrils era Ferrocarriles de Va Estrecha (FEVE), de carcter estatal. Aquesta empresa s'havia fet crrec de les lnies de ferrocarril de via estreta de Mallorca desprs que aquestes (excepte la lnia Palma-Sller) fossin nacionalitzades el 1964. Des d'aleshores el ferrocarril s'havia patit una etapa negra a causa de la falta mitjans i pressupost que l'havia obligat a tancar lnies (fins que a partir de 1981 la xarxa es redu a una nica lnia entre Palma i Inca) i a racionalitzar els serveis.

Per tot aix, una de les prioritats de l'empresa des de la seva creaci ha estat la recuperaci del ferrocarril, tot millorant els serveis i installacions i reobrint lnies que havien estat tancades. S'augment el pressupost i es millor la seguretat de la via, es constru una via descendent entre Palma i Inca i es contruren uns nous tallers de reparaci al Polgon de Son Fuster (Palma). Es restaur i reform l'estaci de Palma i s'obriren noves estacions per a donar servei als nous nuclis de poblaci sorgits desprs de l'explosi demogrfica dels anys 60. Tamb es renov completament la flota amb automotors de la marca basca CAF.

En quant al treball de recuperaci de lnies fora de servei, el 1997 es comenaren les obres per a reobrir el tram Inca-Sa Pobla, que foren finalitzades l'any 2000. Aquest mateix any, comenaren les obres de remodelaci de l'antiga lnia Inca-Manacor, que torn a ser operativa l'any 2003. Malgrat tot, un descarrilament el mateix any de la reopertura, oblig a tornar a tancar la lnia prop d'un any, en el qual es fixaren talossos i es rehabilit l'estaci del municipi de Sant Joan. Les freqncies han estat ampliades considerablement, especialment entre les estacions de Palma i Marratx.

Des que s'han fet aquestes millores el nombre d'usuaris no ha fet ms que augmentar: ja es calcula que el 10% dels desplaaments que es fan en el corredor Palma-Inca es fan amb el ferrocarril i s'espera arribar a un 25% en els prxims anys. Aix i tot, les lnies sn encara econmicament deficitries. Segons fonts del Govern de les Illes Balears el 2005 l'empresa tingu ms de tres milions de passatgers, el que suposa un augment del 25% en la relaci passatger-quilmetre. El tram Palma-Inca fou el de ms demanda, amb 1.544.674 viatgers, seguit del tram Palma-Marratx, amb 753.865 passatgers.

L'empresa actualment ha comenat a gestionar el Metro de Palma. El 25 d'abril del 2007 comen a cirucular amb passatger la primera lnia de metro, Estaci Intermodal / Plaa d'Espanya - UIB. S'espera que aquesta lnia incrementi considerablement el nombre d'usuaris.

Material Ferroviari Disponible.

Serveis Ferroviaris de Mallorca opera dues lnies de via estreta. Excepte el tram Palma-Inca, totes les vies sn d'un sol sentit. Des de la creaci de la companyia s'han utilitzat automotors de la marca CAF, que han estat renovats peridicament i sn capaces de recrrer les vies a una velocitat mitjana d'uns 80 Km/h. La lnia no est electrificada, pel que els automotors han de funcionar amb gasoil. Des de 2000 l'empresa disposa d'uns tallers de manteniment i reparaci al Polgon de Son Fuster a Palma.

Lnies de ferrocarril.

Lnia Palma - Marratx.
Estaci Intermodal - Plaa d'Espanya;
Jacint Verdaguer;
Son Fortesa - Son Costa;
Son Fuster;
Verge de Lluc;
Pont d'Inca;
Pont d'Inca Nou;
Polgon de Marratx;
Marratx;

Freqncia mitjana dels dies feiners: 1 hora

Freqncia mitjana dels dies festius: No circulen trens

Aquesta lnia prest servei fins el 14 de juny de 2008, quan fou perllongada fins a Inca.

Lnia Palma - Inca.
Estaci Intermodal - Plaa d'Espanya;
Jacint Verdaguer;
Son Fortesa - Son Costa;
Son Fuster;
Verge de Lluc;
Pont d'Inca;
Pont d'Inca Nou;
Polgon de Marratx;
Marratx;
Festival Park (Es Calls);
Santa Maria;
Consell - Alar;
Binissalem;
Lloseta;
Inca;

Freqncia mitjana en dies feiners: 1 hora

Els dies festius no circula i les lnies de sa Pobla i Manacor efectuen el seu recorregut.

Lnia Palma - Sa Pobla.
Estaci Intermodal - Plaa d'Espanya;
Jacint Verdaguer;
Son Fortesa - Son Costa;
Son Fuster;
Verge de Lluc;
Pont d'Inca;
Pont d'Inca Nou;
Polgon de Marratx;
Marratx;
Festival Park (Es Calls);
Santa Maria;
Consell - Alar;
Binissalem;
Lloseta;
Inca;
Enlla;
Llub;
Muro;
Sa Pobla;

Freqncia mitjana cada dia: 1 hora

Lnia Palma - Manacor.
Estaci Intermodal - Plaa d'Espanya;
Jacint Verdaguer;
Son Fortesa - Son Costa;
Son Fuster;
Verge de Lluc;
Pont d'Inca;
Pont d'Inca Nou;
Polgon de Marratx;
Marratx;
Festival Park (Es Calls);
Santa Maria;
Consell - Alar;
Binissalem;
Lloseta;
Inca;
Enlla;
Sineu;
Sant Joan;
Petra;
Manacor;

Freqncia mitjana cada dia: 1 hora

Lnies del Metro de Palma.


Lnia 1: Estaci Intermodal / Plaa d'Espanya - UIB.

 Estaci Intermodal - Plaa d'Espanya;
 Jacint Verdaguer;
 Son Fortesa - Son Costa;
 Son Fuster Vell;
 Son Castell;
 Gran Via Asima;
 Cam dels Reis;
 Son Sardina;
 Universitat de les Illes Balears (UIB);

Freqncia mitjana (feiners): 15 minuts
Freqncia mitjana (festius): 30 minuts

Tarifes: 0,90  el bitllet senzill, amb opci a usar la targeta intermodal del Consorci de Transports de Mallorca, que ofereix descomptes per a joves i pensionistes i dues modalitats d'abonament, la T-20 i la T-40.


Consulteu article principal: Metro de Palma

Actuacions actuals.

Millora i Manteniment de les installacions.

Des de 2005 s'estan fent obres de soterrament de les lnies de ferrocarril en el tram comprs entre les estacions de Palma i Son Oliva, pel que aquestes dues estacions passaran a ser subterrnies. Les obres seran aprofitades per a transformar l'estaci de Palma en una estaci intermodal on confluiran totes les lnies de tren operades per SFM, lnies d'autobs (interurbanes) i la resta de transports del TIB.Aquesta obra ha estat molt polmica, ja que ha obligat a desmantellar el Parc de ses Estacions (inaugurat el 1999) i es vol aprofitar l'obra per a convertir el carrer de Jacint Verdaguer de Palma en una nova via d'accs de vehicles al centre de la ciutat. Els vens proposen la construcci d'un nou parc que ocuparia els terrenys compresos entre la Plaa d'Espanya i el final del carrer de Jacint Verdaguer, vora la Via de Cintura. Es preveu que les obres acabin el 2007.

Totes les lnies de la SFM estaran integrades en el sistema tarifari integrat de Mallorca. Per aix, s'hauran de fer millores tecnolgiques a les vies i installar mquines expenedores de bitllets i torniquets amb sistema de lectura ptica a totes les estacions preparades per a llegir les noves targetes electrniques. L'empresa concessionria del projecte realitza aquestes millores des de l'estiu de 2006.

Noves lnies i estacions.

Primera estaci soterrada: Jacint Verdaguer.

El soterrament de les vies de tren que passen per Palma ja s una realitat. Des del 18 de setembre ha entrat en funcionament l'estaci Jacint Verdaguer, que a partir de l'any 2007 tamb hi passar el Metro de Palma. L'estaci consta d'un vestbul on hi ha una taquilla per a comprar els bitllets de tren. Just a sota hi ha una andana central, on hi ha una via a cada costat. Per accedir tant al vestibul com a l'andana hi ha escales i ascensors.
Tot i la innovaci de l'estaci, ha arrancat amb unes quantes queixes. La manca d'espai a l'andana i el fum dels trens (cal recordar que actualment els trens sn disel). Sembla ser que el problema del fum ja l'han solucionant collocant un nou ventilador.
Aix i tot, la megafonia i les pantalles indicadores del tren fan de l'estaci una gran innovaci ferroviria a la ciutat.

Metro de Palma.

Llegiu l'article principal: Metro de Palma

Aprofitant l'inici de les obres de soterrament de les lnies de ferrocarril de la SFM, el president de les Illes Balears, Jaume Matas Palou (PP) anunci la construcci de la primera lnia de metro de Palma, entre la plaa d'Espanya i la Universitat de les Illes Balears. El metro tamb ser gestionat per SFM i aprofitar part del soterrament que s'est realitzant en aquests moments. L'agost de 2005 comenaren les obres del tnel exclusiu del metro al seu pas pel Polgon de Son Castell (Palma). La lnia tendr la mateixa amplada que la resta de lnies de la companyia i ser l'nica d'aquestes completament electrificada. Noms el tram comprs entre el Cam dels Reis i la UIB ser en superfcie.

Estaci de Festival Park.

Des de l'estiu de 2006 ha comenat la construcci d'una nova estaci al tram com de les lnies Palma-Sa Pobla i Palma-Manacor a l'alada de Festival Park reanomenada "Es Calls", al terme municipal de Marratx. Aquesta estaci donar servei a aquest centre d'oci, els clients del qual actualment han d'agafar un bus des de l'estaci de Marratx si volen accedir al recinte amb transport pblic.

Actuacions en projecte.

El Pla de Transports de les Illes Balears preveu l'allagament de les lnies Palma-Inca-Sa Pobla i Palma-Inca-Manacor fins a Alcdia i Art respectivament. Tamb en aquest pla es proposa la recuperaci de la lnia Santa Maria del Cam-Felanitx i la construcci d'una nova lnia que recorri tot el Migjorn mallorqu entre Palma i Santany recuperan la antiga linia ferroviaria. Aquestes dues darreres lnies no s'han explicat en termes de demanda real, sin en termes de cohesi territorial de Mallorca. Cap d'aquests projectes ha passat actualment cap el procs de licitaci.

Enllaos externs.

Consorci de Transports de Mallorca;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43383" title="Segona cascada del Nil" nonfiltered="1773" processed="1759" dbindex="16936">
La Segona cascada del Nil era la segona de les cascades del riu Nil que es trobava remuntant-lo des d'Egipte en direcci sud. Estava situada en territori de Sudan, al sud d'Abu Simbel, a poc ms de 50 km al sud de l actual lnia fronterera. Desprs de la construcci de la presa d'Assuan la cascada va desaparixer dins el Llac Nasser (1964).

Molt prop de la cascada els egipcis van construir en l'Imperi Antic (probablement durant la Tercera Dinastia), un establiment comercial. Abandonada ms tard, abans del 1900 aC es va reocupar i s'hi va bastir la fortalesa de Buhen, que es va refer el 1860 aC i es va convertir en capital de la part de Nbia sota administraci egpcia (vers 1900-1700 aC). La segona cascada va marcar la frontera entre Egipte i Nbia durant l imperi Mitj. La posici egpcia ms meridional era Semna, a uns 50 km al sud de la cascada.

Vegeu tamb: Primera cascada del Nil;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43384" title="Toshka" nonfiltered="1774" processed="1760" dbindex="16937">
Toshka fou una explotaci minera de l'Antic Egipte, a Nbia, a la zona de l'actua l frontera entre Egipte i Sudan, prop d'Abu Simbel.

Fou explotada durant l'imperi Antic per desprs abandonada.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43385" title="Desenvolupador de programari" nonfiltered="1775" processed="1761" dbindex="16938">
Un desenvolupador de programari s una persona que crea o dissenya programes. Aquesta persona pot ser un programador o un individu involucrat en tasques ms mplies que la simple programaci anomenades desenvolupament de programari. La tasca del desenvolupador de programari pot ser treballar globalment sobre l'aplicaci en comptes de tasques de programaci o a nivell de components. Els desenvolupadors de programari solen estar guiats pel programador en cap per tamb inclou als desenvolupadors de programari freelance.

De vegades tamb s'utilitzen d'altres noms en el mateix context com analista o enginyer de programari.

Segons passa el temps, les diferncies entre el disseny de sistemes, el desenvolupament de programari i la programaci es fan ms grans. Actualment en el mercat laboral ja existeix la diferenciaci entre programadors i desenvolupadors, s a dir, aquells que finalment fan la implementaci no solen ser els que dissenyen l'estructura del programa. Encara ms, alguns desenvolupadors passen a ser arquitectes de sistemes, s a dir, aquells que dissenyen arquitectures de molts nivells o sistemes de programari molt grans.
Temes relacionats.
Metodologia araneus;

Bibliografia.
 "Small ISVs:  You need Developers, not Programmers", Eric Sink, Fundador de SourceGear;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43386" title="Wadi Hammamat" nonfiltered="1776" processed="1762" dbindex="16939">
Wadi Hammamat fou un riu de l'Antic Egipte, i un centre de caravanes a la seva vora. Est a mig cam entre Quseir  un port de la costa de la Mar Roja, a l'est de Luxor  i Coptos  a la vora del Nil, 50 km al nord de Luxor . Els egipcis l aprofitaren com a estaci per a les caravanes que transportaven pedres de les pedreres de Bekhen, no massa llunyanes. Els romans el feren servir com a centre caravaner d enlla amb la mar Roja i en el seu temps el comer era tan intens que els rabs eren majoria a la ciutat de Coptos; les restes de les construccions romanes encara es poden veure. Fou mes tard centre de pas dels pelegrins a la Meca i fins i tot una estaci de la ruta de la seda.

A la zona s adorava principalment el du Amon. 

Fou documentat el 1769 i excavat a finals del segle XIX. S'hi han trobat nombrosos gravats en pedra de totes les poques, des de l'Antic Egipte fins als temps moderns.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43388" title="Wadi Gasus" nonfiltered="1777" processed="1763" dbindex="16940">
Wadi Gasus s un riu i centre comercial de l'Antic Egipte, situat 50 kms al nord del port de Quseir, a la costa de la Mar Roja. El port s'anomena Mersa Gewasis i fou construt durant la XII Dinastia (vers el 1900 aC) i va servir de punt de sortida cap el Punt. Les runes del centre son a uns 10 km de la costa remuntant el riu i a uns 10 km de la desembocadura del Wadi Gasus i t necrpolis gregues i romanes i suposadament de la gent del desert coneguts com Blemmies, del primer millenni abans de Crist). El port conserva installacions grecoromanes, que probablement foren abans egpcies i algunes necrpolis (al sud, amb restes entre el predinstic i el segon perode entremig) per no hi ha cap resta de fortificaci ni establiment permanent, i es troba a la desembocadura del Wadi Gewasis que est a dos kilmetres del Wadi Gasus.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43390" title="Ibhat" nonfiltered="1778" processed="1764" dbindex="16942">
Ibhat fou un punt avanat egipci al sud-est de la segona cascada del Nil, que va constituir el lmit del domini egipci a Nbia durant l Imperi mitj.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43391" title="Wawat" nonfiltered="1779" processed="1765" dbindex="16943">
Wawat fou una regi de Nbia des on els egipcis prenien la fusta, sobretot fusta negra, vers Egipte, per el Nil i mitjanant barques, algunes de les quals es van construir all mateix.

Es va constituir en regne durant l imperi mitja, per no es coneix gaireb res de la seva histria.
 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43392" title="Kerma" nonfiltered="1780" processed="1766" dbindex="16944">
Kerma s el nom modern donat al que fou el centre d'un regne de Nbia probablement anomenat pels egipcis Kash (d'on va derivar Kus o Kush) al sud de la segona cascada del Nil, potser fins a la quarta cascada del Nil. (Iam alguns el situen entre la cinquena i sisena cascades i era independent pero d'altres el consideren el nom del regne en el primer estadi de la cultura de Kerma i siuat entre la segona i quarta cascades.  El nom antic de la ciutat no es coneix. En el segon estadi el nom de Kus pel regne (que els egipcis donaren a la part central de Nbia), tot i que molt probable, est encara per demostrar.

El nom ve de la moderna ciutat sudanesa de Kerma o Karmah a uns 15 kms al sud de la tercera cascada, a la riba est del riu.

El poblat ms antic a Kerma esta datat de poc despres del 5000 aC (vers 4800 aC) i correspon a una cultura de pastors identificada des el 7500 aC, any en qu s'han trobat les primeres evidencies de domesticaci dels ramats; un cementiri d'aquest perode s'ha trobat igualment. 

El segon poblat de Kerma correspon a la gent assenyalada com a grup A de Nbia (vers el 3500 al 2200 aC) possibles descendents de la cultura de pastors antriors, i s'anomena Pre-Kerma. Tenia unes 50 cases rodones  d'uns 3 ms de dimetre amb alguna de ms de 7 metres suposadament per altres funcions o ocupades per els caps; noms dos cases sn rectangulars potser per emmagatzemar bestiar. Abans del 2500 aC el Nil de repent es va desviar al oest i el establiment de Pre-Kerma fou abandonat, i es va construir una nova ciutat prop del riu que esdevindr la capital en el perode proper.


La cultura de Kerma, corresponent al tercer poblat, es va iniciar al final d'aquest perode amb l'arribada del grup C (perode anomenat Antic Kerma) i vers el 2000 aC es va consolidar amb centres principals a Kerma i l'illa de Sai (perode de Kerma mitj). Es suposa que fou des aquesta poca (vers el 2000 aC)la principal ciutat de Nbia i fou aix durant uns cinc-cents anys. El seu nom antic no es pas conegut, i se li dona el nom modern, per els egipcis anomenaven a la regi com Kus o Kush que podria ser tamb el de la capital. Situada al mig d'una regi frtil i on plovia sovint aleshores estava ben situada per ser capital d'un estat. Estava a uns 250 kms de la fortalesa egpcia ms propera.
El seu cementiri es a uns 3 kms al est del Nil. Excavada per Reisner (1913-1915) es va tornar a excavar des el 1973. La ciutat estava rodejada de muralles i tenia un palau i un santuari, aix com unes 200 cases rodones al principi i ms tard rectangulars; el palau estava rodejat d'una estructura de uns 12 metres de dimetre  i d'una estructura rectangular quatre vegades ms gran; fora de les muralles hi havia moltes ms cases; sembla que hi havia un area de temples dedicats al culte dels reis morts; a la vora del riu hi havia llocs per fer barques i magatzems; a 3 kms al est hi havia el cementiri; l'edifici principal o al menys el ms gran fou una casa de base de rajola que mesurava a la darrera fase un 18 metres d'altura y 50 x 25 als costats; aquest edifici es conegut com a Deffufa Occidental (Deffufa es el nom antic de les cases de rajola a Sudan), mentre que un edifici similar per una mica ms petit situat al cementiri es conegut con Deffufa oriental; no se sap perqu servien aquestes  Deffufa  per se suposa que foren temples.

En el cementiri (que cobreix una superfcie de 1,8 x 0,8 kilmetres), es troben tombes fins a una data propera al 1500 aC (vers 1480 aC) en un numero aproximat de trenta-cinc mil.
Les ms antigues estn al nord i les darreres al sud; en aquesta part i ha quatre muntanyes artificials de 90 metres de dimetre i altres de ms petites que se suposa corresponien a les tombes dels reis i estn properes al Deffufa oriental que podria ser la capella funerria del reis; en el cementiri,per arreu, hi ha rombes amb pedres petites i pedres grans, essent aquestes darreres les de les persones de ms importncia; els cossos estn enterrats en forats ovals de 1,5 metres de fondo, amb menjar a la vora; els cossos estn flexionats mirant a la dreta, les mans a la cara, els peus cap el est i el cap en direcci a l'oest, mirant de nord. Inicialment estaven en estores per ms tard  es collocaren en llits com si dormissin, i tapats amb una estora; a les tombes ms recents hi ha varius individus en una de sola, que se suposa foren sacrificis humans; molta gent era enterrada amb el seu gos; els sepulcres eren tapats amb munts de terra decorats amb pedres blanques o negres del desert.

Les tres tombes ms gran al sud tenen 90 metres de dimetre i casi 4 metres d'alt; dins l'estructura es van fer parets de rajola per evitar el moviment de l'arena; al centre del munt hi havia una cambra petita connectada a un corredor que recorria el dimetre de la tomba; a la cambra hi havia el cos del rei i les seves possessions ms apreciades; hi havia portes de  fusta  i les parets enguixades (on s'aprecien restes de pintures) i sembla que se'ls hi posava una barca pel seu futur viatge pel riu; els primers reis van ser enterrats en arena i l'idea de la cambra sembla que pogu ser importada d'Egipte; als corredors hi havia dotzenes (en un cas ms de 300) de cossos de gent que devien ser sacrificada amb la mort del rei com el seu servi personal, i tambe dones i nens; les dones dels reis i les dones al servei del rei sembla que eren enterrades amb aquest; desprs de l'enterrament i de guarnir amb pedres la muntanya d'arena se sacrificaven animals (per milers) i les seves pells dispersades pel permetre; a les tres tombes s'hi va collocar un monlit de marbre de 10 tones; els anys segents, a la vora de la gran tomba, s'anaven formant tombes subsidiries, algunes fora riques i amb moltes persones sacrificades, que devien correspondre als ms importants propers del rei. 

Alguns regnes menors com Irtjet, Zatju i Wawat quedaren unificats sota un sol rei i se suposa que aix fou obra del rei de Kerma. Vers el 1900 aC Kerma era un regne unificat i el fara Sesostris I va comenar a establir algunes posicions militars a la frontera, i Sesostris III va construir fortaleses, com la de Buhen, i va dirigir al menys un atac a Kerma, atac en el que el cronista diu, fent parlar al fara: "Me'n vaig emportar a les seves dones, als seus homes de totes les edats, vaig capturar els seus pous, vaig matar als seus bous, i vaig emportar-me o cremar les seves collites".

La tercera fase de la cultura de Kerma (anomenada Kerma clssica) esta datada des vers el 1700 aC, per desprs de 150 anys fou eliminada pels egipcis que, desprs d'alguns atacs previs vers 1550-1530, conqueriren la ciutat i regne de Kerma o Kus vers el 1530 aC sota Tuthmosis I (i la dominaren entre el 1530 aC i el 1325 aC). El darrer rei de Kus fou portat a Egipte "penjat del revs a la proa de la barca de remolc del fara". El govern del territori fou concedit a un fill del fara. Vuitanta anys desprs (vers 1452 aC) la gent de Kerma es va revoltar essent fara Amenhotep II, per foren derrotats i set dels lders de la revolta foren capturats i executats personalment pel fara amb la maa reial, i els cadvers de sis d'ells foren penjats de les parets del temple d'Amon a Tebes, i el set de les parets d'una ciutat de Nbia "perqu el victoris poder de sa majestat pugui ser vist pel tot el poble i per sempre"

La fase ms coneguda es la Kerma clssica de la que com s'ha dit, a l'excavaci de la ciutat, s'ha trobat un palau i moltes tombes ue son d'aquest perode. De les tres principals tombes esmentades es creu que una pertany al rei Nedjeh que degu ser uns dels ms poderosos i fou enterrat amb uns 300 servidors. Es coneixen els noms d'un parell de reis de Kerma (Awawa vers 1850 aC, i Nedjeh vers el 1650 aC) a traves dels egipcis. D'Awawa (o Awa'a) s'ha trobat el nom escrit en tinta en trossos d'una escultura d'argila  trencada expressament (es devia considerar la imatge del enemic), feta vers el 1850 aC, i noms es diu que era "rei de Kus"; el segon s esmentat en un jeroglfic trobat a Buhen que fou ocupada per Kerma durant el primer perode entremig, i que pertanyia a un soldat que explica que havia servit pel rei nubi i que s'havia "rentat els peus amb el rei Nedjeh a les aiges de Kus"

Ms tard, quan s'acaba el domini egipci, el centre de poder nubi es va desplaar cap a Napata, ms al est, on amb el temps va sorgir un nou regne.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43394" title="Semna" nonfiltered="1781" processed="1767" dbindex="16946">
Semna fou un establiment egipci a Nbia, uns 50 kms al sud de la segona cascada del Nil i de Buhen, i a uns 30 kms de la fortalesa menor de Mirgissa o Mirguissa. Estava a la riba oest del Nil.

Semna fou el punt mes meridional de la dominaci egpcia a Nbia durant l imperi Mitj.

La fortalesa fou construda per Senusret III vers el 1850 o una mica desprs, per potser ja s havia iniciat abans. Fou evacuada amb la invasi dels Hikses, vers el 1650 aC o poc abans.

1 Km al sud fou construda un altra fortalesa coneguda com a Semna del sud. Una sembla que era militar i l altra comercial. Al davant la cascada de Semna on es va bastir la fortalesa de Kumma, i mes al sud (uns 5 kms) la cascada d'Attiri.

Correspon a la moderna Batn al-Hajjar al Sudan. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43396" title="Conca" nonfiltered="1782" processed="1768" dbindex="16948">


Conca (hidrografia);
Conca (recipient);
Conca (concavitat);
Conca (geomorfologia);
Conca (oceanografia);
Conca (geologia);
Conca (mesura), antiga unitat de mesura prpia de Galcia;
Conca minera;

Geografia d'Espanya:

Conca (Castella - la Manxa), ciutat espanyola;
Provncia de Conca, Castella - La Manxa.

Geografia dels Pasos Catalans:

Cala Conca, Cadaqus, Baix Empord;
Cala sa Conca, Castell d'Aro, Baix Empord;
Conca de Barber, comarca;
Conca de Dalt, Pallars Juss;
Conca de Tremp;

Histria dels Pasos Catalans:

Baronia de la Conca d'dena;

Geografia d'Europa:

Conca, comuna francesa al departament de Crsega del Sud;

Riu Conca, a Itlia;
Conca Casale, comuna italiana a la provncia d'Isernia ;
Conca dei Marini, comuna italiana a la provncia de Salern ;
Conca della Campania, comuna italiana a la provncia de Caserta;
Conca d'Oro, comarca de Siclia;
Conca di Brandolo, regi hidrografica d'Itlia a Vencia.

Geografia d'Amrica:

Cuenca (Equador);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43399" title="Kurgus" nonfiltered="1783" processed="1769" dbindex="16949">
Kurgus es el nom modern d una ciutat de Sudan entre la quarta i la cinquena cascada del Nil, 540 kms al sud d'Abu Hamed. Fou el lmit de la presencia egpcia a Nbia durant l imperi Nou.

S'hi ha trobat un conjunt de pedra gravada o pintada amb signes a les rodalies al lloc anomenat Hagr al-Merwa (Roca de quars) incloses dues esteles dels faraons Tuthmosis I i Tuthmosis III, amb la figura del deu Amon-Ra entre d altres. El conjunt te un mxim de 23,6 metres d alt i esta decorat per tot un costat i una petita part d un altra. Hi apareix tamb la figura del deu Amon-Ra. Tamb hi ha una inscripci histrica referida probablement al regnat de Tuthmosis III.

La necrpolis es de l poca post-merotica i medieval.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43402" title="Gebel Barkal" nonfiltered="1784" processed="1770" dbindex="16950">

Gebel Barkal s el nom que t ara el que fou el lloc sagrat del regne de Napata, situat a una petita muntanya no massa lluny al nord de la ciutat, a la mateixa banda de riu Nil. El nom antic no es coneix. Pertany a Sudan i s prop de la ciutat de Karima. El seu nom vol dir "muntanya pura".

Vers el 1450 aC l'exrcit de Tuthmosis III va arribar a la zona del Gebel Barkal, on es va fundar Napata, i Egipte es va estendre encara una mica ms seguint el riu. La regi va pertnyer a Egipte durant uns 200 anys i desprs fou capalera d'un regne autcton successor de Kerma. Els reis de Napata residien al Gebel Barkal, on s'han trobat tretze temples i tres palaus. Tamb hi hagueren unes pirmides merotiques i capelles dedicades a Amon. S'hi han trobat dues esteles: la de Tuthmosis III (de la Dinastia XVIII) i la de Harsiotef (de la Dinastia XXII). Al peu de la muntanya, el rei d'Egipte i Napata, Taharqa, va erigir un temple anomenat el Thiphonium perqu estava decorat amb figures de Tifons (Tif es el monstre grec de les tempestes i volcans).

Els temples principals apart del Thyphonium, foren el d'Amon, fundat per Tutankhamon, i ms tard reconstrut amb la XXV dinastia, que s tan gran com el de Karnak; el d'Amon i Mut, al costat de l'anterior, construt per Taharqa; el temple de Mut, tamb construt per Taharqa per tallat sobre la roca de la muntanya i amb nombroses representacions d'Hathor, Mut i Tefnut; i el de Natakami, construt pel rei Natakami (1-20 dC) al costat d'un palau reial ms antic.
 
Les restes ja foren informades vers el 1825, per les excavacions en forma les va fer George Reisner el 1916.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43403" title="Harkhuf" nonfiltered="1785" processed="1771" dbindex="16951">
Harkhuf fou un funcionari egipci governador d'Elefantina que es fams perqu vers el final del Imperi Antic va narrar un pic viatge a Iam (entre la quarta i la sisena cascades) a traves de tres regnes de Nbia que li eren hostils, situats versemblantment entre la segona i la quarta cascades. Al seu retorn el rei de Iam, aliat egipci, li va proveir d auxilis militars.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43404" title="Abu Hamed" nonfiltered="1786" processed="1772" dbindex="16952">
Abu Hamed (o Abu Hamad) s una ciutat del Sudan a la wilaya de Nahr al-Nil (o An-Nil) amb 50.000 habitants. Estaci de tren de la lnia que va a Wadi Halfa (al nord) i Atbara (al sud a uns 250 kms). Prop de la ciutat es troba el llogaret de Kurgus amb troballes notables. La ciutat est a la vora nord del riu, i prop de la punta oriental de l'illa de Mograt.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43407" title="Nahr an-Nil" nonfiltered="1787" processed="1773" dbindex="16955">

Nahr an-Nil s una wilaya del Sudan, una de las 26 wilayat que formen el pas. T una superfcie de 122,123 km i una poblaci al tomb del mili d'habitants. La capital s Ad-Damir i les ciutats ms importants sn Atbara, Abu Hamad i Shandi.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43409" title="Nuri" nonfiltered="1788" processed="1774" dbindex="16957">
 
Nuri fou la necrpoli reial de Napata desde aproximadament l'any 664 aC.

El rei Taharqa, de la XXV dinastia d'Egipte i de Napata, va morir a mans dels assiris i no fou enterrat a Al-Kurru, car per raons que no s han pogut determinar (hi ha algunes teories) el cementiri es va traslladar al altre costat de riu, uns quants kms al nord-est de Napata. Es diu que la riba esquerra del riu, on el Sol s amagava, pertanyia al mn dels morts i per aix es va traslladar al altre costat. Taharqa va ser enterrat a una tomba de 60 metres d altura, la ms alta de Nbia. Tots els seus successors foren enterrats all menys Tanutamon (vers 664-653 aC), successor immediat de Taharqa (690-664 aC).

Al cementiri hi ha 74 pirmides, ms puntegudes que les egpcies, de les quals ms de vint sn de reis i unes 50 de reines.

Nuri es va deixar d usar com a cementiri reial quan la capital va passar a Meroe i els reis es van enterrar all.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43411" title="Al-Kurru" nonfiltered="1789" processed="1775" dbindex="16958">
Al-Kurru fou la primera necrpoli dels reis de Napata.

Fins el segle IX aC els nubis s'enterraven en tmuls. En aquesta poca, els reis s'encomanaven a Amon. Els seus ttols tamb foren els mateixos o similars que els faraons egipcis. A la tomba d'Alara (vers 795-760 aC), s'hi han trobat smbols dels seus egipcis, aix com a altres tombes de reis.

A la meitat del segle VIII aC, el rei Piankhi va establir un sistema d'enterrament amb semblances al d'Egipte, amb els tmuls convertits en pirmides. S'han trobat les tombes del reis a Al-Kurru, incls la de Tanutamon, que va regnar del 664 al 643 aC, quan ja el seu predecessor Taharqa havia inaugurat el cementiri de Nuri que va substituir el d'Al-Kurru vers el 664 aC. La pirmide de Tanutamon est en un extrem, al costat de la de Shabaka. Al costat d'aquesta, amb un espai entremig, hi ha la de Piankhi la ms gran. La de Kashta est la segona al costat oposat a la de Tanutamon, en una lnia que t 8 pirmides i altres construccions. Les pirmides de les reines (14) tenen uns 7 metres quadrats de base (les dels reis uns 10 metres quadrats). Tamb s'han trobat al nord-est les restes de 24 cavalls probablement dels carros de combat dels faraons de Nbia, i dos gossos.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43414" title="Sanam" nonfiltered="1790" processed="1776" dbindex="16959">
Sanam Abu Dom s el nom modern del llogaret on hi va haver un cementiri del Regne de Napata, on hi ha enterrats funcionaris i persones ms humils.

El lloc est a l altra banda del riu Nil en front del Djebel Barkal, proper a la ciutat de Marawe.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43417" title="Apedemak" nonfiltered="1791" processed="1777" dbindex="16960">
Apedemak fou el principal du de Nbia. Fou du de Naga (Nbia) i de Debod on se l'esmenta com Pa-jere-Meki (El caador), potser el seu nom egipci. Al temple de Naga se l representa com un home amb cap de lle. Protector del fara a les batalles, estava casat amb una deessa de la que no es coneix el nom, i de la qual hi ha representacions al temple de Naga i a una columna de Massawarat, i que sembla que era nbia.

Apedemak va guanyar importncia perqu era un du d arrels nbies i va substituir progressivament al du principal Amon. Apedemak era casi be desconegut a Egipte 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43418" title="Naga" nonfiltered="1792" processed="1778" dbindex="16961">


Llengua naga, llengua del poble Naga;
all que te a veure amb Nagaland;
Temple de Naga (Nbia);










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43419" title="Temple de Naga" nonfiltered="1793" processed="1779" dbindex="16962">
Naga, Naqa, o Wad Ban Naga fou un temple de Nbia, al sud de Meroe, que estava dedicat al du Apedemak, antic du nubi i egipci, i a la seva dona nbia de nom desconegut. Naga vol dir serp. Especialment vistoses son les representacions de la reina Amanitores de Meroe.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43421" title="Debod" nonfiltered="1794" processed="1780" dbindex="16963">
Debod fou una petita ciutat de l'Antic Egipte situada a uns 15 kms al sud d'Assuan (Siene) on un temple fou construt pel rei Adikhalamani (probablement el rei Tabriqo que va regnar vers 200-190 aC) de Napata-Meroe, dedicat a Amon i a la deessa Isis.

El Temple de Debod fou un regal d'Egipte a Espanya de l'any 1968, en compensaci per l'ajuda espanyola, desprs de la crida internacional realitzat per la UNESCO per salvar els temples de Nbia, principalment el d'Abu Simbel, en perill de desaparici a causa de la construcci de la presa d'Assuan

 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43422" title="Massawarat" nonfiltered="1795" processed="1781" dbindex="16964">
Massawarat fou un temple dedicat al Du Apedemak, situat prop de l'actual ciutat de Shendi, al sud de Meroe. Les columnes del temple resten encara prou ben conservades. Es diu aix perqu est aprop del llogaret de Massawarat es-Sufra.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43423" title="Shendi" nonfiltered="1796" processed="1782" dbindex="16965">
Shendi s una ciutat de la wilaya de Nahr an-Nil a Sudan, amb ms de 50.000 habitants (2004). Estaci de tren. Incipient turisme per a visitar la propera Meroe. La poblaci es dedica a l agricultura i el comer.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43425" title="Konqueror" nonfiltered="1797" processed="1783" dbindex="16966">


Konqueror s un gestor de fitxers, navegador web i visor de fitxers, desenvolupat com part de l'entorn d'escriptori K (KDE). El nom Konqueror s un joc de paraules amb els noms d'altres navegadors: primer era un navegador (Navigator), desprs un explorador (Explorer) i finalment un conqueridor (Konqueror).

 Interfcie d'usuari  .
La interfcie d'usuari del Konqueror s similar a la del Microsoft Internet Explorer encara que s totalment personalitzable. Funciona sobre la base de plafons que poden afegir-se i moure's lliurement. Per exemple, mentre s'est al mode de gesti de fitxers es poden afegir altres plafons de fitxers, tenint aix una interfcie similar a la del Midnight Commander.

A partir de la versi 3.1 Konqueror suporta mltiples pestanyes en una sola finestra.

 Navegador web .
El Konqueror ha estat desenvolupat com un navegador web des de zero. Utilitza el KHTML com a motor de renderitzat. KHTML implementa suport per HTML, JavaScript, applets en Java, Cascading Style Sheets, SSL, i altres estndards oberts.

Konqueror integra motors de cerca personalitzables que es poden accedir introduint una abreviaci que distingeix el servei i desprs els termes de cerca, per exemple gg:konqueror per buscar konqueror al Google o grec:menjar per buscar menjar al Gran Diccionari de la Llengua Catalana).

La velocitat de renderitzat de Konqueror s similar a la dels navegadors amb els que competeix. D'altra banda sol ser una mica menys tolerant amb les pgines web que no segueixen els estndard que la resta de navegadors.

 Gestor de fitxers .

Konqueror tamb permet navegar la jerarquia local de directoris. T diferents vistes de navegaci, cadascuna amb una distribuci i mida d'icones diferent. Els fitxers es poden executar, veure, copiar, moure, etc.

 Visor de fitxers .
Grcies a la tecnologia KParts, Konqueror pot executar i encastar en si mateix components que siguin capaos de veure el tipus de fitxer que s'hagi obert. Aix fa possible, per exemple, veure un document de KOffice directament al Konqueror. Qualsevol aplicaci que implementi la tecnologia KParts es pot usar d'aquesta manera.

 KIO .
A ms a ms de navegar per pgines web i els fitxers locals, Konqueror utilitza el sistema KIO per estendre les seves capacitats ms enll que la resta de navegadors o gestors de fitxers. Els diferents KIO permeten a Konqueror accedir a servidors SSH remots (fish://usuari@mquina), a les pgines man (man:) i info (info:), veure les aplicacions installades (applications:/), etc.

 Vegeu tamb .
 KHTML;

 Enllaos externs .
 Lloc web de Konqueror ;




 











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43426" title="Dakka" nonfiltered="1798" processed="1784" dbindex="16967">
Dakka fou una ciutat de Nbia, situada a uns 15 kilmetres al sud de la primera cascada del Nil, que el 24 aC fou conquerida pel rom Publi Petronius en resposta a un precedent atac nubi a la regi d'Elefantina i Siene. En el tractat de pau vers el 21 aC fou retornada a la reina de Napata.

La ciutat capital de Bangladesh porta el mateix nom per escrit correctament com a Dacca, si be freqentment apareix tamb com a Dakka.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43427" title="Premnis" nonfiltered="1799" processed="1785" dbindex="16968">
Premnis fou una ciutat de Nbia a uns 20 kms al sud de la Primera cascada del Nil, a la riba dreta.

Vers el 25 aC el rei de Meroe, que ara tornava a residir a Napata, va intentar conquerir la part sud d'Egipte i va ocupar Elefantina i Siene per fou rebutjat pel cap militar rom Petronius que va ocupar Dakka i Premnis (vers el 24 aC) i va entrar a Napata uns mesos desprs (vers 23 aC). La reina Candaces (Kandako, modern Candida) o Amanirenes va demanar un tractat de pau que li fou refusat i els romans es van emportar milers d'esclaus i bot. Finalment la reina va apellar per la pau a Csar August, que li va concedir vers el 21 aC i es va establir la frontera, i el regne de Nbia (Meroe) va quedar lliure de tribut. Dakka i Premnis foren retornats a Meroe pels romans. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43431" title="Ballana" nonfiltered="1800" processed="1786" dbindex="16969">
Ballana fou un regne situat a Nbia a uns 10 km al sud d'Abu Simbel, format per emigrants coneguts com a Grup X, cultura del grup post-merotic que va dominar Nbia des del 250 al 550. Sembla que la seva imposici no fou violenta i no es percep un trencament de la societat amb la seva arribada, si b canvien algunes costums. Alguns experts pensen que potser eren blmies, nmades del desert de l'est, per altres sostenen que el Grup X estava format per gent emigrada de l'oest, els noba o nobodai. La cultura de Ballana precedeix a la cultura cristiana i se sobreposa a la cultura merotica. El nom li fou donat per un llogaret modern avui cobert per l'aigua del llac Nasser.

Els cementiris sn petits i les tombes sn relativament senzilles i no hi ha elements monumentals com en els reis de Napata o Meroe, per s que s han trobat algunes tombes molt ben decorades. Les tombes que s han excavat a Ballana i Qustul presenten moltes similituds i ambdues podrien ser caps de petits regnes. Restes d aquesta cultura s han trobat des de Shellal, al nord, a Sesebi, al sud.

El seu monument ms important s el cementiri reial descobert i explorat per Emery i Kirwan entre 1931 i 1934 tant a Ballana com a l'altre costat del riu, a Qustul, no lluny d Abu Simbel. Quaranta tombes semblen pertnyer a reis o membres de la casa reial. Les tombes son pilons de terra molts grans (fins i tot semblaven formacions naturals del terreny) d'uns 75 m de dimetre i 12 m d alada. El rei era enterrat en una cambra a l entrada amb menjar i beguda en gerres de plata, pedres precioses, peces de bronze i objectes de valor, inclosa una corona reial. En una habitaci al costat s'hi disposava l'armament, mentre la reina i els servents es troben en un altre habitaci (devien ser sacrificats). Tambe s'hi troben animals con cavalls amb els apers de plata, camells, gossos amb collars. Les tombes ms grans tenien uns 70 humans sacrificats. Els objectes trobats eren sovint bizantinoegipcis, alguns amb motius cristians; les corones portaven insgnies egpcies i merotiques.

El tmul tpic de Ballana t entre 4 i 20 m de dimetre. Els ms grans sn els dels reis. La posici dels cossos s contreta i orientada al sud (en lloc de l'oest com fins aleshores).

La cermica de Ballana s similar a la de l'Egipte bizant, i molt diferent de la precedent de Meroe.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43434" title="loa" nonfiltered="1801" processed="1787" dbindex="16970">
El regne d'loa (rab Alwa, copte Alwodia) fou un regne del sud de Nbia que es va formar desprs del 550. La capital fou Soba o Suba

Caigut el regne de Meroe vers el 350, els petits regnes com Ballana i Qustul van acabar desapareixent al cap de 200 anys; un poder mitja com Nobtia, al nord, va existir una mica mes per acabar absorbit per l'estat mes poders de Mukurru o Makurri que va tenir per capital a Dongola. Al sud va existir un regne a Soba, que passat el 550, probablement abans del 600, va originar el regne d'loa. La seva historia es molt poc coneguda. 

Vers finals del segle V aparegueren per els regnes de Nbia els primers eremites i monjos procedents de la Tebaida, al Egipte bizant; Plini i Mela anomenen aquest territori com Etipia per cal identificar-lo com Nbia i Abissnia, es a dir les modernes Sudan i Etipia, i no pas sols aquesta darrera.

Al segle VI els regnes i els pobles de Nbia encara no eren cristians i l emperadriu Teodora va enviar al monjo Juli d Alexandria que va difondre el monofisisme (els monofisites s anomenaven coptes). El primer que es va fer cristi fou el regne de Nobtia, la segona meitat del segle, per aviat fou incorporat al regne de Dongola per formar Makurru (vers el 600). Juli va difondre el cristianisme monofisita, desprs predicat pel seu successor Longinus, auxiliat pel bisbe Teodor de Philae. Fou el monjo Longinus qui va batejar al rei de Soba o d loa vers el 580

El 640 Amr Ibn al-Aziz, comandant en cap dels rabs, va conquerir Egipte. El patriarca melquita (catlic) Jordi d Alexandria va fugir a Constantinoble i la seu va restar vacant durant cent anys. Els coptes pel contrari es van aliar al rabs i van rebre a canvi les esglsies catliques; el patriarca copte va passar a tenir jurisdicci sobre tot Egipte i Nbia. Els bisbes designats arreu de Nbia foren monofisites i aquesta tendncia es va imposar rpidament. Nbia es va dividir en tres provncies eclesistiques amb 17 bisbes: Maracu (amb les dicesis sufragnies de Korta, Ibrim, Bucoras, Dunkala, Sai, Termus, i Suenkur); Albadia (amb les dicesis de Borra, Gagara, Martin, Arodias, Banazi, i  Menkesa); Niexamitis (amb les de Soper, Coudjarim, Takdji, i Amankul).

A la regi va existir un altre regne que s esmenta des el 900 i que es deia Dotawo, i la seva capital era a Dau, i que potser va sorgir per fraccionament d'loa. Desprs va ser ocupat per Mukurra i va restar sotms dos segles.

El segle XII es va independitzar, i es van produir enfrontaments amb els musulmans que ja no es van aturar els tres segles segents; els arquers d'loa van combatre amb eficcia contra els mamelucs d'Egipte, i quant el perill casi be havia passat, el pas fou conquerit pels Funj de Sennar el 1504.

Llista de reis .

Reis desconeguts abans de 943 ;
Eusebius Gurdjuh v. 943-958 ;
Esteve v. 958-969 ;
A Mukurra 969-1174 ;
Reis desconeguts 1174- v. 1270;
Ador v. 1270 ;
Desconeguts desprs de 1270;
A Sennar desprs del  1504 ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43436" title="Dotawo" nonfiltered="1802" processed="1788" dbindex="16971">
Dotawo fou un regne del Sud de Nbia, que va sorgir vers l any 900, en circumstancies desconegudes. Sembla que el seu territori estava abans sota sobirania del rei d'loa. El regne no va ser ocupat per Mukurru, que en canvi va ocupar loa al segle X, i va enfrontar ocasionalment als mamelucs egipcis. Fou ocupat pels Funj de Sennar el 1504. La seva capital fou Dau o Djebel Adda.

 Llista de reis .
 
Desconeguts v. 900-v. 1144 ;
Moiss Jordi v. 1144 ;
Basili v. 1199 ;
David v. 1250 ;
Jordi Sim v. 1287 ;
Saba-Nol v. 1327 ;
Siti v. 1334 ;
Nasr v. 1397 ;
Eltei v. 1410 ;
Siti v. 1430 ;
Qudlaniel v. 1460 ;
Djoel v. 1484 ;
A Sennar desprs de 1504 ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43443" title="Plstic" nonfiltered="1803" processed="1789" dbindex="16977">

En Qumica i Tecnologia els plstics son materials orgnics polimrics, ms d'un, naturals com el cautx i la cira i la majoria artificials o sinttics que tenen la propietat d'adaptar-se a diferents formes com laminat o filat.


 Les propietats caracterstiques .
Sn barats;
Tenen baixa densitat;
Sn impermeables;
Allen l'electricitat;
Allen la calor, que no resisteixen molt;
Sn resistents a la corrosi i a la intemprie;
Resisteixen molts factors qumics;
Alguns es reciclen millor que altres que no son biodegradables ni fcils de reciclar;
Sn fcils de treballar;
En alguns plstics la seva combusti pot ser molt contaminant;

 Processos d'elaboraci .
La primera part de la producci de plstics s l'elaboraci de polmers en la indstria qumica. Avui en dia la recuperaci post-consumidor s essencial tamb. La part de producci de productes terminats per l'industria manufactura actua sobre els plstics en forma de gra o resina. Ms freqentment s'utilitzen diverses formes de modelat (per injecci, compressi, rotaci, inflaci, etc.) o la extrusi de perfils o fils, per generar millors resultats.

 Codificaci de plstics .

Existeix una gran varietat de plstics, per classificar-los hi ha un sistema de codificaci que es mostra en la Taula 1. Els productes duen una marca que consisteix en el smbol internacional de reciclat amb el corresponent codi corresponent al mitj segons el material especfic.

 Reciclatge .
El plstic s un dels materials que es pot reciclar. Molts pasos tenen contenidors de reciclatge de plstics.


































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43446" title="Llista d'estrelles per magnitud" nonfiltered="1804" processed="1790" dbindex="16978">
Llista de les estrelles ms brillants, classificades per magnitud aparent i per magnitud absoluta.


Per magnitud aparent.

Les 100 estrelles ms brillants vistes des de la Terra, s a dir, classificades per la seva magnitud aparent a longituds d'ona visibles, segons les dades del satllit Hipparcos. L'ordre exacte de la llista no est ben definit i est sotms a possibles canvis a partir de noves observacions:
algunes estrelles dobles es tracten individualment, mentre que altres com a una de sola amb magnitud combinada;
existeixen variacions estadstiques en les dades mesurades;
algunes estrelles sn variables (fet que s'indica amb var).





Per magnitud absoluta.

L'ordre exacte d'aquesta llista no s definitiu i pot estar sotms a canvis:
no sempre es coneixen les distncies exactes a una estrella;
algunes estrelles dobles es tracten individualment, mentre que altres com a una de sola amb magnitud combinada;
existeixen variacions estadstiques en les dades mesurades;
algunes estrelles sn variables.

Per aquestes raons altres referncies proporcionen ordenacions diferents per ordre de magnitud absoluta o fins i tot estrelles diferents. Per exemple:
 http://www.rssd.esa.int/SA-general/Projects/Hipparcos/table364.html ;
 http://www.starmapping.co.uk/abslist.cfm ;




Referncies.
Observer's Handbook (1991, The Royal Astronomical Society of Canada); de la llista "The Brightest Stars".

Enllaos externs.
Les 26 estrelles ms brillants des de la Terra;
Bright Stars Worth Knowing;
Sobre les 7 ms brillants;
Sobre LBV 1806-20;
Sobre les magnituds estelars;
Els noms de les estrelles en rab (plana en castell);
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43448" title="Club Pat Vic" nonfiltered="1805" processed="1791" dbindex="16979">


El Club Pat Vic s una entitat esportiva fundada el 1951 a Vic, Osona, amb la finalitat de promoure i practicar l'hoquei patins i el patinatge, entre d'altres esports. s el club d'hoquei ms antic de Osona. A principis dels anys 70 el CP Vic es va reformular decisivament, amb l'ampliaci de la seva base social, l'adquisici de terrenys propis i la creaci d'unes instal.lacions esportives a disposici del soci, que no han parat de crixer. Durant els Jocs Olmpics d'estiu 1992 el seu pavell acoll els partits d'hoquei patins.
Disposa actualment de 2 pavellons coberts, ntegrament dedicats a l'hoquei patins, essent en aquest sentit un cas nic en el mon. El club tamb disposa de dues piscines, una d'exterior i una de coberta, solrium, cinc pistes de tennis, fronton, dues pistes de pdel, gimns, sala de billar i bar-restaurant.

Destaquen tamb les escoles d'hoquei base, de tennis i de patinatge.

Anualment organitza, amb gran xit, les Estades de tecnificaci d'hoquei patins, n nens de diferents edats conviuen durant una setmana, amb jugadors de la OK Liga, entrenadors i tcnics.

Actualment compta amb 2.000 socis titulars (cada ttol permet incloure la resta de la famlia com a beneficiaris). 

Han estat presidents de l'entitat les segents persones:
(1951-53) Oriol Alb i Vidal de LLobatera;
(1953-55) Josep Caban i Vilar;
(1955-57) Joaquim Mata i Tarrs;
(1957-60) Josep Riera i Rius;
(1960-62) Carles Sureda i Gomis;
(1962-67) Miquel Serra i Pujol, Rafael Colomer i Munmany, Josep Riera i Rius (1er Triunvirat);
(1967-68) Miquel Serra i Pujol, Rafael Colomer i Munmany, Antonio Torres Alvarez (2on Triunvirat);
(1968-71) Miquel Serra i Pujol amb Rafael Colomer i Munmany;
(1971-76) Miquel Serra i Pujol;
(1976-80) Pau Espona i Jansana;
(1980-85) Miquel Estrada i Sard;
(1985-91) Pere Punt i Sany;
(1992-03) Santi Benito i Martnez;
(2004-  ) Miquel Altimiras i Bancells;

Palmars.
 1 Copa d'Espanya / Copa del Rei (1999);
 1 Copa de la CERS (2001) ;

Penyes.
 Vigatans 1705;
 Merma ;

Plantilla 2008-09.

Altes.
  Jordi Galn (del Lleida Llista Blava);
  Joan Baget (del CH Sant Feliu);

Baixes.
  Quim Pujadas (al CP Tenerife);
  Vctor Agramunt (retirat);

Temporades.
 2007-2008;

Enllaos externs.
Pgina oficial del club;
Pgina de la penya Vigatans 1705;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43450" title="Club Pat Voltreg" nonfiltered="1806" processed="1792" dbindex="16980">

El Club Pat Voltreg s una entitat esportiva de Sant Hiplit de Voltreg, a Osona, fundada el 1955 i dedicada a la prctica de l'hoquei patins. 

Al cap de poc temps de la seva fundaci, el CP Voltreg aconsegueix assolir la mxima divisi. Des d'aleshores, el CP no ha baixat mai de categoria. Noms un altre equip pot dir aix, el Futbol Club Barcelona.

Els primers anys foren brillants per al CP Voltreg, que va aconseguir les tres copes d'Europa que posseeix (1965-1966, 1974-1975 i 1975-1976).
El 2001-2002 el primer equip aconsegueix la Copa Europea de la CERS 

El 2006 li fou concedida la Creu de Sant Jordi pel Govern de la Generalitat de Catalunya.

Cal destacar l'equip femen del Club Pat Voltreg, en la temporada 2005-2006 aconsegueix els tres ttols als que aspirava (Campionat de Catalunya, Campionat d'Espanya i Copa de la Reina) .
El CP Voltreg es converteix en el primer equip en organitzar la I Copa d'Europa Femenina (Maig 2007). Aquest any aconsegueix el ttol que faltava en el palmars, la Copa d'Europa, disputada a Mealhada (Maig 2007).

Palmars.
Categoria masculina
 3 OK Lligues / Lligues espanyoles (1964-65, 1973-74 i 1975-76);
 5 Copes d'Espanya / Copes del Rei (1960, 1965, 1969, 1974 i 1977);
 3 Copes d'Europa (1965-66, 1974-75 i 1975-76);
 1 Lliga Catalana (1990-91);
 1 Copa de la CERS (2001-02) ;

Categoria femenina 
 1 Copa d'Europa (2008);
 5 Campionats d'Espanya (2003, 2005, 2006, 2007, 2008);
 3 Copes d'Espanya / Copes de la Reina (2006, 2007, 2008);
 6 Lligues Catalanes (2002-03, 2003-04, 2004-05, 2005-06, 2006-07, 2007-08);
 1 Copa Catalana;

Plantilla 2008-09.
Categoria masculina



Entrenador:  Ricard Muoz
Entrenador adjunt:  Sergi Pablos

Altes.
  Xavi Malin (del CP Voltreg Jr.);
  Pablo Martn (del Concepcin PC);
  Marcelo Uribe (de l'AS Hockey Valdagno);
  Ricard Muoz (del CP Voltreg 2n entrenador);

Baixes.
  Dani Rodrguez (al Blanes HC);
  Quim Casal (al CH Lloret);
  Oriol Pons (al CH Matar);
  Albert Folguera (?);

Categoria femenina

Altes.

  Maria Ferrn (del CP Vic);
  Marta Mompart (del CP Vic);

Baixes.

  Adeline LeBourgne (al US Coutras RH);

Temporades.
 2007-2008;

Enllaos externs.
Pgina oficial del club;
Blog de l'equip femen del Voltreg;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43451" title="Josep Llus Pons i Gallarza" nonfiltered="1807" processed="1793" dbindex="16981">
Josep Llus Pons i Gallarza (Sant Andreu de Palomar (actualment Barcelona) 1823 - Sller 1894). Poeta i un dels impulsors dels Jocs Florals.

 Biografia .
De pare mallorqu i mare castellana, es llicenci en Filosofia i Lletres (1843) i Dret (1850) a Barcelona. El 1849 va ocupar la ctedra de Retrica de l'Institut de Barcelona, i va ser un dels set primers mantenidors dels renovats Jocs Florals de Barcelona. El 1861 s'establ a Palma. Fou catedrtic d'Histria i Geografia a l'Institut Balear, on va tenir una destacada tasca pedaggica. Entre els seus alumnes trobem Joan Alcover, Miquel Costa i Llobera, Miquel dels Sants Oliver, Mateu Obrador i Gabriel Maura. 

Va ser president de l'Ateneu Balear i va dirigir la Revista Balear i el Museu Balear. Al mateix temps de la seva continuada intervenci en la vida cultural mallorquina, es mantenia vinculat als Jocs Florals de Barcelona, que considerava una instituci aglutinadora de tot el domini lingstic catal. Hi va obtenir nombrosos premis, fou nomenat Mestre en Gai Saber (1867) i va presidir les edicions de 1870 i 1878. 
 

 Obra .
Com a poeta, la seva reduda obra es caracteritza per un marcat classicisme i perfeccionisme forrmal. La seva millor expressi es troba en les visions del paisatge mallorqu, com es pot veure en dos dels seus poemes ms famosos, Los tarongers de Sller i L'olivera mallorquina. La seva obra potica fou recollida a Poesies catalanes (1892) i suposa la incorporaci de la literatura mallorquina a la Renaixena.

Vegeu tamb.
Els poetes romntics de Mallorca

 Enllaos .
Poesies de Pons i Gallarza;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43453" title="Igualada Hoquei Club" nonfiltered="1808" processed="1794" dbindex="16982">


L'Igualada Hoquei Club s una entitat esportiva d'Igualada, a l'Anoia, fundada el 1950 i dedicada a la prctica de l'hoquei patins.

Histria.
L'Igualada Hoquei Club va ser fundat el 4 de maig de 1950 i la seva creaci va ser el fruit de la notable presncia que aquest esport havia assolit a la capital de l'Anoia des que gaireb quatre anys abans hi comencessin a arribar els primers patins i s'inicis una veritable febre entre el jovent local, que va desembocar en el primer partit, jugat a la pista de ball del Cinema Modern, posteriorment anomenat Astria, el 20 de novembre de 1949. El naixement de l'Igualada va ser el resultat del cisme que hi va haver entre els pioners de l'hoquei a Igualada, que van quedar dividits entre el Club Patn i l'entitat que hauria d'esdevenir un dels clubs ms importants del mn d'aquesta modalitat esportiva. Sis mesos desprs de la fundaci, l'Igualada HC va participar en la seva primera competici oficial, el Campionat de Catalunya de Segona Divisi. El primer partit que va jugar l'IHC va ser a la pista de l'Escuela de Trabajo de Reus; es va perdre per 4-3. En canvi, el debut en competici oficial va ser la victria per 3-1 davant el Club Patn. L'Igualada va acabar el campionat en sisena posici. 

La progressi de l'hoquei igualad havia comenat i la ciutat va disposar rpidament d'una pista ms gran, grcies a l'ampliaci de la inicial. El nou escenari ja va acollir un partit de la selecci espanyola, que acabava de guanyar el seu primer mundial. La temporada segent l'IHC va aconseguir el seu primer ascens i es va classificar per jugar a Segona Divisi Preferent. La ciutat vivia intensament l'esport i se succeen visites de equips grans per jugar amistosos. El 18 de maig de 1952 Igualada va viure el seu primer partit internacional, amb la visita del Stuttgarter Rollsportclub alemany, que es va imposar per 3-4 als locals. 

La temporada 1954-55 l'Igualada va aconseguir l'ascens a Primera Divisi i es va proclamar vencedor del Campionat d'Espanya de Segona Divisi, el primer gran xit de l'entitat i que la va fer mereixedora del Pergam d'Honor de la federaci. 

La consolidaci

El 7 de novembre de 1959 l'Igualada va inaugurar la pista de l'Estadi del Xipreret, envoltada per un veldrom, amb capacitat per a 800 espectadors i que va suposar un gran pas endavant per al club i per a l'esport igualad. La progressi del club seguia creixent i no va tardar a arribar un nou xit, ja que l'equip es va proclamar sotscampi d'Espanya de Primera Divisi a Salt, darrere de l'Espanyol, que es va emportar el triomf final no sense polmica. 

Aquesta poca brillant, per, va donar pas a uns anys plens de dificultats, que es van encetar amb el descens a Segona el 1964, tot i que dues temporades ms tard es va aconseguir recuperar la categoria; l'Igualada es va convertir en el rei de les promocions, ja que en va jugar cinc en cinc anys consecutius. Malgrat les dificultats, per, l'IHC va ser un dels catorze equips que van tenir el privilegi d'estrenar la Divisi d'Honor de l'hoquei patins espanyol, el 1969. 

Anys difcils

La dcada dels setanta va ser especialment dura per a l'Igualada HC, que la temporada 1972-73 va retornar a Primera Divisi desprs de perdre una nova promoci. L'equip va patir un nou descens i l'entitat tenia un futur molt negre, que fins i tot amenaava la seva continutat, precisament coincidint amb les seves noces d'argent. 

La temporada 1975-76 l'IHC va haver de decidir si es mantenia en una Primera Divisi econmicament sucida o si feia un pas enrere i baixava a Segona. La decisi va ser mantenir la categoria, aix s, amb el comproms dels jugadors a jugar sense cobrar. Aix no obstant, aquell mateix any la trajectria esportiva va abocar finalment l'equip al descens. Les coses no van millorar a Segona i la directiva va decidir la desaparici del primer equip, tot i mantenir el treball i les esperances en els juvenils. Desprs, la temporada 1978-79 l'IHC va tenir l'oportunitat de retornar a Primera Divisi, arran d'una reestructuraci. No es va aconseguir muntar un equip amb jugadors sniors, aix que l'nica possibilitat era sacrificar els juvenils, que encara tenien un any ms per arribar a la mxima categoria, per que van acceptar el repte de jugar a Primera tot i la seva joventut i inexperincia. Aquella decisi va ser clau per al futur de l'Igualada HC, que aquell any va finalitzar la lliga en onzena posici. 

L'poca prodigiosa

La temporada 1980-81 l'equip va salvar la categoria, tot i la crisi econmica i social que afectava l'entitat. Per un grup de persones joves, vinculades amb el club a travs del seu treball amb els juvenils, va decidir agafar les regnes de l'IHC. Era l'inici d'un rellanament que ben pocs podien imaginar fins on arribaria. Desprs de dues temporades de transici, l'Igualada va iniciar una nova etapa. Entre les novetats hi havia el trasllat a la pista de les Escoles Pies, que va esdevenir el primer pavell cobert de l'hoquei igualad. La pista va ser l'escenari, la temporada 1983-84, del retorn de l'IHC a la Divisi d'Honor, desprs d'un pic partit final a la pista del Cambrils. 

S'havia aconseguit l'objectiu, per el repte era ara consolidar l'equip a la mxima categoria. La temporada 1984-85 es va assolir la permanncia, no sense dificultats. I l'any segent encara va ser ms dramtic, fins al punt que l'Igualada es va veure abocat a una nova i intensa promoci, que es va poder resoldre de manera satisfactria. L'any segent no hi va haver promoci, per s patiment fins a la darrera jornada, en qu una inoblidable victria a Cerdanyola assegurava la permanncia. Al final de temporada ning no podia imaginar que l'Igualada, que mantenia la seva aposta pels equips bases i la incorporaci de jugadors joves amb projecci, estava cridat a ser l'equip revelaci de la temporada 1987-88, en qu l'Igualada, que ja jugava a la pista del poliesportiu de les Comes, va sorprendre tothom i va aconseguir una tercera posici final tan inesperada com merescuda. El millor, per, encara havia d'arribar. La temporada segent l'Igualada ja era un equip que alguns tenien en compte, per els joves jugadors que l'integraven ja no es van conformar amb ser una sorpresa, sin que van anar consolidant una trajectria que els va deixar amb el ttol de lliga al seu abast. Finalment, el 16 d'abril de 1989, a la pista de Riazor de la Corunya, l'Igualada guanyava el partit amb el Dominicos (5-6) i es convertia per primer cop en la seva histria en el campi de la Divisi d'Honor d'hoquei. Aquella mateixa temporada, l'IHC va jugar les finals de la Copa del Rei i de la Copa de la CERS. 

D'aleshores en, l'Igualada HC s'ha consolidat com el millor equip europeu de la dcada dels 90. Tot i que desprs de la primera lliga, les limitacions econmiques de l'entitat l'han obligat a lluitar en condicions desiguals amb equips molt ms potents i farcits de grans jugadors -com el Liceo de la Corunya primer i el FC Barcelona, desprs-, l'IHC ha aconseguit un palmars realment excepcional, que inclou sis Copes d'Europa, cinc Supercopes d'Europa, cinc Lligues espanyoles, 2 Copes del Rei, 1 Supercopa d'Espanya i 4 Lligues catalanes. 

Entre les dates ms destacades d'aquesta histria recent destaquen les del 24 de febrer de 1992, quan va guanyar a les Comes la segona lliga espanyola; el 5 de juny de 1993, en qu es va proclamar per primera vegada campi d'Europa, a la pista del Benfica; la temporada 1993-94, en qu l'equip va aconseguir cinc ttols; la doble exhibici protagonitzada en la fase fina de la Copa d'Europa de la temporada 97-98, quan va superar el Bara i el Vercelli per un doble 8 a 1, o la fase final de la mateixa competici que va acollir la pista de les Comes el maig de 1999, que va suposar la sisena Copa d'Europa de l'entitat, amb el valor afegit d'haver-la guanyada davant el seu pblic en una vibrant final disputada amb el Porto i que es va haver de decidir a la tanda de penals. 

Palmars.
Categoria masculina
6 Copes d'Europa (1992-93, 1993-94, 1994-95, 1995-96, 1997-98 i 1998-99);
5 Copes Continentals (1992-93, 1993-94, 1994-95, 1997-98 i 1998-99);
5 OK Lligues / Lligues espanyoles (1988-89, 1991-92, 1993-94, 1994-95 i 1996-97);
2 Copes del Rei / Copes espanyoles (1992 i 1993);
1 Supercopa espanyola (1993-94);
5 Lligues Catalanes (1991-92, 1992-93, 1993-94, 1997-98 i 1999-00);
1 Campionat 1er. Divisi (1983-84);

Categoria femenina
 cap;

Plantilla 2008-09.
Categoria masculina



Entrenador:  Joan Carles
Preparador fsic:  "Coco" Bariles

Altes.
  Ral Pelicano (del CH Lloret);
 Albert Balagu (del SL Benfica);
  Jordi Creus (del CP Tenerife);

Baixes.
  Oriol Bargall (a l'AP Follonica Hockey);
  Jordi Bargall (al HC Liceo);
  David Cceres (al CE Noia);
  Sergi Montferri (retirat);
  Ramon Peralta (al CP Sitges);

Categoria femenina

Temporades.
 2007-2008;

Enllaos externs.
Pgina del club;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43454" title="Joan Torras i Guardiola" nonfiltered="1809" processed="1795" dbindex="16983">
Joan Torras i Guardiola (Sant Andreu de Palomar 1827 - Barcelona 1910) fou arquitecte i mestre d'arquitectes com Elies Rogent, Antoni Gaud i August Font.

Fill d'un forner de Sabadell, va obtenir els ttols de mestre d obres i arquitecte l any 1854. Dos anys ms tard fou elegit membre numerari de l'avui anomenada Reial Acadmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, i entr com a professor a l Escola de Mestres d Obres, Aparelladors, Agrimensors i Directors de Camins Venals de Barcelona, que ms endavant es convertiria en la prestigiosa Escola Provincial d Arquitectura, d'on van sortir els arquitectes catalans del Modernisme. En aquesta Escola impart durant ms de trenta anys matries tcniques, principalment d'estructures metlliques i els clculs de resistncia, de gran importncia a l'aquitectura de finals del segle XIX. Va fundar una empresa dedicada a grans construccions metlliques: la Casa Torras, Herrera y Construcciones. 

Relacionades amb aquestes matries, va fer obres com el canal de Sant Boi, la carretera de Can Tunis, el cam del Bogatell, el pont de peons de Sant Agust a Girona o la gran bastida que es va utilitzar per construir el monument a Colom. El seu projecte pel pont de Girona va ser escollit abans dels que havien proposat La Maquinista Terrestre i Martima o l enginyer Gustave Eiffel. 

Tamb va fer cobertes i estructures metlliques per a mercats, com els de Lleida o Tortosa, i per a esglsies, com el Seminari Conciliar, l esglsia del Pilar a Saragossa o la capella per a l escola-convent de Jess Maria, que avui s l esglsia de Sant Paci, on hi collabor el seu alumne Antoni Gaud. 

 Referncies .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43460" title="Xarxanet" nonfiltered="1810" processed="1796" dbindex="16984">

Xarxanet era una xarxa associativa i del voluntariat de Catalunya posada en marxa el 10 de juliol de 2003 pel  Departament de Benestar i Famlia de la Generalitat de Catalunya, s un projecte de consolidaci de les xarxes associatives de voluntariat de Catalunya que vol ajudar, a travs d un instrument tecnolgic, a la creaci d un espai com del mn associatiu catal.

Cont notcies, agenda d'activitats, cursos de formaci, recursos per al sector. Hi estan implicades una dotzena d'entitats promotores, que vetllen pel seu correcte funcionament.

Enllaos externs.
http://www.xarxanet.org;
http://www.gencat.cat/benestar Departament de Benestar i Famlia;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43462" title="Cerler" nonfiltered="1811" processed="1797" dbindex="16985">

Cerler (Sarll, en benasqus), s un poble de la Vall de Benasc amb una poblaci aproximada de 250 habitants. Administrativament, pertany al municipi del Benasc. 

Amb 1540 metres d'altitud, s el poble ms alt del Pirineu aragons. Compta amb nombroses cases nobles del segle XVI i algunes construccions d'poques anteriors. 

Sarll celebra les seves festes patronals el 10 d'agost (Sant Lloren) i el 29 d'abril (Sant Pere Mrtir).

Estaci d'esqu.
Cerler s conegut per tenir l'estaci d'esqu ms alta del Pirineu aragons, Aramn Cerler. Aquesta estaci t la seva cota mnima als 1500 metres i la mxima als 2630 metres, amb una superfcie total de 13'4 Km2. 

 Enllaos .

Estaci d'esqu;
Plana web de Cerler i la Vall de Benasc;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43467" title="Daito Ryu" nonfiltered="1812" processed="1798" dbindex="16986">
Dait -ry  (   ), aiki-j jutsu, originalment anomenat Daito ryu jujutsu, s un art marcial japons.

Durant algun temps va ser prcticament desconegut, i va adquirir notorietat grcies a Sokaku Takeda i a Morihei Ueshiba, un dels seus alumnes ms famosos i fundador de l'Aikido. 

Malgrat que no hi hagi documents que demostrin la seva continutat en el temps, Sokaku Tajeda el considerava un Koryu, i de fet en el seu esperit est ms a prop dels Koryu que dels Gendai Budo.

Actualment, l'escola est dividida en diverses branques.

 Enllaos externs .
Nihon Daito Ryu Aikibudo Daito Kai (Kato Shigemitsu Soshi);
Daito-ryu Aiki Jujutsu (Kondo Katsuyuki);
Daito Ryu Aikijujutsu Roppokai (Seigo Okamoto);
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43471" title="Ad-Damir" nonfiltered="1813" processed="1799" dbindex="16987">
Ad-Damir s una ciutat del Sudan, a la vora del riu Nil, que s capital de la wilaya de Nahr an-Nil. Est situada a uns 10 quilmetres d'Atbara (situada al nord) i uns 50 quilmetres de Shendi (al sud) amb les que est unida per tren. Te uns 90.000 habitants. La poblaci viu de l'agricultura; hi ha un petit nombre de funcionaris; el comer es limita als productes bsics.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43473" title="Ali Sina" nonfiltered="1814" processed="1800" dbindex="16988">
Ali Sina s el pseudnim que usa un crtic de l'Islam nascut a l'Iran i resident al Canad. Sina es defineix com un humanista secular que, en collaboraci amb d'altres ex-musulmans, s a dir, persones que han abandonat la fe islmica, ha fundat el lloc web Faithfreedom.org,  per ajudar la gent a abandonar l'Islam.

Sina amaga la seva identitat real perqu tem que les seves crtiques a l'Islam el posin en risc d'acabar assassinat com li va passar a Theo van Gogh.

bviament, els detractors d'Ali Sina l'acusen d'islamfob

L'ndex de visites a Faithfreedom.org ha fluctuat des de la seva creaci el juny del 2001. A principis del 2003, segons la font en lnia Alexa.com, es trobava entre els deu mil primers llocs d'Internet. Acutualment es troba entre els trenta mil primers.


 Idees i Creences .

 Afirmacions d'Ali Sina .
L'Islam no s pas una religi d'amor sin una doctrina d'odi;
Els musulmans no tenen conscincia, la conscincia no s'hi ha desenvolupat en ells. La Regla d'Or noms l'entenen les persones, els animals i els musulmans no poden pas entendre-la;
L'objectiu final de l'Islam s governar el mn; l'Islam s un moviment poltic de tipus feixista;
Totes les religions sn bones en essncia, menys l'Islam que, per essncia, s dolent. Noms un estpid posaria l'Islam en la mateixa categoria que les altres religions.

 Crtica a Mahoma .
Ali Sina acusa Mahoma de ser un violador,  pedfil, assass, genocida, torturador despietat,  misogin,  narcisista,  lladre i bandoler,  lder sectari i malalt mental: era paranoic, sentia veus, tenia allucinacions de veure jins, Satans i ngels, es creia que tenia relacions sexuals amb les seves dones, quan aix no era cert, patia depressions i tenia tendncies sucides.

Totes aquestes acusacions, Ali Sina les basa en fets atributs a Mahoma per l'Alcor i les hadit, textos sagrats de l'Islam. Acusacions d'Ali Sina contra Mahoma

 Crtica a l'Alcor .

Segons Ali Sina, la doctrina de l'Alcor queda condensada i resumida en els segents versicles:

Sura 2 La Vaca.
 Tant fa que tu els avisis o que no els avisis, els infidels, els no creients, no volen creure-hi. s All, Du, qui ha posat un gran segell, una membrana, sobre els seus cors, sobre les seves orelles, sobre els seus ulls, i ells tindran un cstig realment molt gran (6-7);
tingueu temor del foc d'infern, que crema amb homes, que crema amb pedres; s'ha preparat per als que no hi creuen, ni volen creure-hi, per als infidels (24);
Els qui no segueixin el bon guia, els infidels, els no creients, els qui no creguin en els Nostres textos, els Nostres miracles, aquests seran companys del foc i romandran en l'infern eternament (39);
Els infidels, rebutjadors del que s cert, tindran un cstig ben humiliant. (90);
Els infidels, els qui no hi creuen, els qui rebutgen la veu de Du, tindran un cstig molt dolors (104);
Li va dir Ell: "Als qui no hi creguin, als infidels rebutjadors, els deixar que gaudeixin encara un poc. Per desprs els portar, arrossegats, cap al seu cstig, al foc de l'infern. Quina desgrcia! Quin mal final! (126);
Eternament malets, als infidels no se'ls alleujar el cstig ni amb espera ni amb esperana! (162);
Certament (aquests jueus), aquells que amaguen tot el que Ns hem revelat, baixat del cel, de l'escriptura, la Bblia santa i que la venen per un baix preu, aquests menjaran foc i res ms no hi haur en l'interior de les seves entranyes, i All, Du, no els dirigir la Seva paraula el dia de la resurrecci, quan s'alcin tots, ni els donar riqueses pures! Noms tindran un cstig dur i dolors! (174);
Mateu els infidels all on els trobeu. Si us ataquen, llavors mateu-los. Aquest s el premi per als infidels. (191);
Ha estat escrit, com a manament vingut de Du, que heu de lluitar i fer la guerra (216);

Sura 3 La Famlia d'Imran.
El qui desitgi una religi que no sigui la de l'islam, submissi a Du, aquest no ser acceptat per Du, ni per nosaltres. Aquest ser, doncs, dels perdedors, dels condemnats (85);

Sura 4 Les Dones.
 I a qui combati en el cam de Du, tant si el maten com si ell triomfa, en el futur Ns donarem a aquest fidel una immensa recompensa (74);
Els bons creients, de veritat, bons musulmans, lluiten de deb en el cam de Du, All, guerra sagrada, per uns motius de religi. Els qui no hi creuen, els infidels, enemics de Du, lluiten de deb en el cam d'aquests taguts, uns dols falsos, bruixots, dimonis. Vosaltres, doncs, lluiteu de deb contra els amics d'Ax-Xaitan, el gran dimoni! Car les astcies d'Ax-Xaitan sn poca cosa (76);
No preneu els infidels com a companys, com a amics, com a aliats, encara que siguin dels que vingueren com a emigrants (amb el Profeta, de la Meca a Medina), per lluitar en el cam de Du, la guerra santa, per motius religiosos. Si canvien d'idea i tornen a voler estar amb vosaltres, agafeu-los i mateu-los, all on siguin, on els trobeu. (89);
si els infidels no proposen ser-vos sotmesos, si no obren les mans i deixen les armes, agafeu-los i mateu-los, all on siguin i els trobeu (91);

Sura 5 La Taula Servida, Baixada del Cel.

El pagament dels qui combaten contra All, Du, i en contra del Seu missatger, dels qui fan el mal amb corrupci sobre la terra, ser una mort violenta, crucifixi, amb trencament de mans i peus, un de cada costat, o que ells siguin foragitats i expulsats d'aquesta terra. Ells patiran una vergonya en aquest mn i ells tindran un cstig gran en l'altra vida (33);

En realitat, no sn creients aquells qui diuen: "All, Du, s el Mesies (Jess), fill de Maria". Va dir el Mesies expressament: "Fills d'Israel! Serviu All, el vostre Senyor i el meu Senyor, i adoreu-lo". Perqu All, Du, ha prohibit que entri al cel, al parads, qui ha associat a All, Du, qualsevol sser que sigui creat. La seva estana ser el foc, lloc infernal. Els pecadors, sempre en tenebres, mai no tindran qui els ajudi. (72);

 El terrorisme islmic .
Segons Ali Sina, la guerra contra el terrorisme islmic cal dur-la a terme tamb en el nivell ideolgic; l'Islam ha de ser o b eradicat o b afeblit. L'Islam moderat significa menys islam; l'islam moderat s un mite, no existeix un islam moderat de la mateixa manera que no hi ha cercles quadrats.

L'Islam s el pitjor perill a qu s'ha d'enfrontar la humanitat avui dia. Per altra banda, per, l'Islam s un castell de cartes que caur quan l'empenyem; podrem veure la fi de l'Islam durant les properes dcades. Sina compara l'Islam amb el nazisme i el comunisme i aix arriba a la conclusi que o b es collapsar des de dins com els rgims comunistes d'Europa o b tindr la fi apocalptica que va tenir el Tercer Reich, desprs d'haver causat milions de morts en un holocaust nuclear.

Segons Sina, les modernes tecnologies d'Internet seran un punt de no retorn per a l'Islam igual com la invenci de la impremta va ser-ho per al cristianisme .

Els que donen suport a Sina afirmen que el president George W. Bush hauria d'escoltar-lo a l'hora de decidir les estratgies a seguir en la lluita contra el terrorisme islmic.

Pgines relacionades.
Ayaan Hirsi Ali;
Conversi religiosa;
Daniel Pipes;
Robert Spencer;
Serge Trifkovic;
Bat Ye'or;
Koenraad Elst;
Mark A. Gabriel;
Taslima Nasrin;
Salman Rushdie;
Ibn Warraq ;
Oriana Fallaci;
Theo van Gogh;
Pim Fortuyn;


 Punts de vista contraris a Ali Sina.

 What is Islam? ;
 Understanding the Islam ;
 Examinethetruth.com Resposta als punts de vista d'Ali Sina;
 Thetruereligion.org Oposici a Ali Sina;
 The Prophet Muhammad (pbuh) ;
 The Independent Centre for Strategic Studies Awareness Un debat entre Yamin Zakaria i Ali Sina;

Enllaos externs.

 World Net Daily Article Capalera:  "Ex-Muslim's site trashes Muhammad" ;
 Understanding Islam ;
 FrontpageMag.com Debat: Apartheid de Gnere i Islam ;
 Asia Times SPENGLER sobre Sina ;





 What do you know about Isalm? ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43475" title="Nobtia" nonfiltered="1815" processed="1801" dbindex="16989">
Nobtia fou un regne de Nbia que es va establir a la part mes propera a Egipte desprs de l'any 350 com a successor, en aquesta part del pas, del regne de Meroe. La capital fou Faras.

Al segle V aparegueren els primers eremites i monjos de la Tebaida (Egipte Bizant) per territori nubi. Al segle VI encara el pas no era cristi i l emperadriu Teodora va enviar al monjo Juli d Alexandria que va difondre el monofisisme (els monofisites s anomenaven coptes). Els primers reis de Nobtia coneguts foren Silko (vers 536-555) i Eirpanomos (desprs del 555 i abans del 590) que es van convertir al cristianisme monofisita predicat per Longinus, successor de Juli d Alexandria, i auxiliat pel bisbe Teodor de Philae. Longinus va batejar tamb al rei d loa vers el 580. Un altre rei d aquestes dates fou Tokiltoeton esmentat vers el 574. No es coneix el nom de cap mes rei. Vers l any 600 el regne de Nobtia van quedar unit amb el regne ve de Mukurra i la capital nica es va establir a Dongola.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43476" title="Faras" nonfiltered="1816" processed="1802" dbindex="16990">
Faras (tamb Pachoras,  Pachoris i Bukharas) fou una ciutat de Nbia entre la primera i la segona cascada del Nil, entre Abu Simbel i Wadi Halfa, que vers el 350 i fins vers l any 600 fou la capital del regne de Nobtia. Abans d aix ja era una ciutat destacada del regne de Meroe. Vers el segle VIII era la seu d un bisbe cristi.

A la ciutat s ha trobat un temple de Tutankhamon (quadrat amb prtics a cada costat amb dues lnies de columnes, una sala hipstila amb dotze columnes i un santuari) una capella de Hathor d'Ibshek, possiblement construda per Tuthmosis III i ampliada per Ramss II. Els arquelegs han descobert tamb all una catedral amb frescos que van dels segles VI al VIII.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43477" title="Ibshek" nonfiltered="1817" processed="1803" dbindex="16991">
Ibshek fou probablement una petita ciutat al nord d'Abu Simbel, on hi ha un petit temple dedicat al deu Hathor que s esmenta com a Hathor d'Ibshek. Tamb una capella dedicada a Hathor d'Ibshek es troba la propera ciutat de Faras.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43478" title="Capella (estrella)" nonfiltered="1818" processed="1804" dbindex="16992">


Capella (  Aur /   Aurigae / Alfa Aurigae) s l'estrella ms brillant de la constellaci Auriga i la sisena ms brillant del cel. s una estrella groga, que tradicionalment marca l'espatlla esquerra de l'auriga que dna nom a la constellaci. s ms propera al pol nord celeste que qualsevol altra estrella brillant (Polaris s fora dbil en comparaci) i, com a resultat ha jugat un paper significatiu en moltes histries mitolgiques. Una tauleta datada el 2000 aC fa referncia a Capella.

Astronmicament, l'inters de Capella s troba el fet que s una estrella binria espectroscpica no eclipsant que es pot estudiar fcilment. Aquestes dues gegants de classe G tenen lluminositats d'entre 50 i 80 vegades la del Sol i es troben separades per menys de 100 milions de km, amb un perode orbital de 104,02 dies. Aquestes dues estrelles tenen una companya molt dbil que, al seu torn, tamb s doble. D'aquesta manera Capella s en realitat un sistema qudruple. Aquestes dues companyes dbils sn dues nanes roges de classe M situades a aproximadament un any llum de la parella principal.

Capella s una font de raigs X, probablement a causa de l'activitat magntica superficial en una de les estrelles de la parella principal. Capella fou la primera estrella de la qual s'obtingueren imatges d'alta resoluci mitjanant un interfermetre ptic de base llarga, el COAST, el 1995.

 Enllaos externs .

Les primeres imatges d'alta resoluci del COAST, entre les quals hi ha Capella (en angls).

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43479" title="Veu sobre IP" nonfiltered="1819" processed="1805" dbindex="16993">
La veu sobre IP, tamb coneguda com a telefonia IP o simplement VoIP (de l'angls Voice over IP), s una tecnologia per a mantenir converses amb veu a Internet o a qualsevol xarxa IP.

 Protocols principals.
 H.323 ;
 Protocol d'iniciaci de sessi (SIP) ;
 Skype protocol privatiu P2P del programa Skype.

 Programes ms populars.

 Ekiga (abans anomenat GnomeMeeting);
 Google Talk;
 Skype;
 WengoPhone Classic;

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43484" title="Queixs" nonfiltered="1820" processed="1806" dbindex="16994">


Queixs (, amb ortografia antiga Caixs, en francs Caixas) s un municipi del Rossell, a la Catalunya del Nord. Administrativament s una comuna del departament dels Pirineus Orientals.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43486" title="Calmella" nonfiltered="1821" processed="1807" dbindex="16995">


Calmella (, en francs Calmeilles) s un municipi del Rossell, a la Catalunya del Nord. Administrativament s una comuna del departament dels Pirineus Orientals.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43488" title="Mukurra" nonfiltered="1822" processed="1808" dbindex="16997">
Mukurra (Al-Mukurra o Al-Makurra) fou un regne de la part central de Nbia entre Nobtia i loa.



Uni amb Nobtia .

Devia existir ja abans del 600 i per aquesta data va quedar unit amb Nobtia. Els experts no han pogut establir la data d'uni que no fou anterior al 600 ni posterior al 690, durant el regnat de Mercurius (va governar desprs del 675 i fins vers el 710), segons el que es pot desprendre de les dades dels escrits de Isaac patriarca d'Alexandria (690-692) i d'una inscripci del esmentat rei. Isaac fa esment dels problemes entre el rei de Nobtia (que Isaac anomena Maurotnia, probablement derivat de Maris) i el de Macuria; la inscripci de Mercurius, que regnava Dongola (Dunqula) fa esment de la construcci de dos esglsies a Nobtia, una a Faras i una a Taifa. Un document del 759 dona al rei Ciracos (probablement va governar del 759 al 768) el ttol de senyor de Mukurra i de Nbia.

 rabs i coptes .

El 640 Amr Ibn al-Aziz, comandant en cap dels rabs, va conquerir Egipte. El patriarca melquita (catlic) Jordi d'Alexandria va fugir a Constantinoble i la seu va restar vacant durant cent anys. Els coptes, al contrari que els catlics, es van aliar al rabs i van rebre a canvi les esglsies catliques; el patriarca copte va passar a tenir jurisdicci sobre tot Egipte i Nbia. Els bisbes designats arreu de Nbia foren monofisites i aquesta tendncia es va imposar rpidament. Es te constncia de nombrosos bisbes a diverses parts de Nbia, entre ells a Faras. Sembla que foren uns 9 bisbats a Mukurra (i sis ms a loa); la tradici n'esmenta 17. En aquest temps alguns rabs vivien a Nbia.

Els reis de Mukurra van pagar el bakt (tribut) als governants d'Egipte el que implicava una certa dependncia a ms a ms de la dependncia religiosa del patriarca d'Alexandria. Vers la segona meitat del segle IX el rei de Mukarra va atacar Assuan pero fou derrotat i molts soldats foren fets pressoners; els fatimites van avanar al sud fins Abreem i la regi d'Assuan va restar a les seves mans fins a la desaparici de la dinastia vers el 1169, quant el rei de Makurru va aprofitar l'aband del govern per entrar a la zona i la va ocupar.

El historiador rab Al-Makrizi esmenta que Mukurra anava des d'Assuan a loa (en rab Alua o Alwa). En general els rabs es refereixen al regne como "Nbia" (Nuba) o com a Dunkula, per queda constncia en una carta de Kasr Ibrahim al patriarca Marc III d'Alexandria (1166-1169) del nom de Makurra i la seva regi del nord, i el regne del sud, que all s'esmenten com  Nobdia, Makuria i Alodia; en aquesta carta el sobir mameluc s'atribueix jurisdicci sobre aquestos territoris.

Aibides i Mamelucs .

El 1173 el germ de Salad, Shams al-Dawla Turanshah, des del Iemen, va entrar a Nbia, va destruir esglsies i es va emportar algun bisbe i 70.000 nubis, mentre la part nord era ocupada pels aibides (ho fou fins vers el 1210). El 1272 el rei David va atacar Aydhab, en territori egipci (port a la Mar Roja, prop de l'actual frontera entre Egite i Sudan), i aix va provocar la resposta mameluca. El 1274 el soldat mameluc Baybars va enviar un exrcit a Nbia i va conquerir Dongola, d'on va fugir el rei cristi David, i els cristians del pas van haver de pagar una taxa per evitar la conversi forosa. Va seguir (1276-1290) una poca convulsa amb canvis freqents de rei per les lluites entre els favorables als mamelucs i els seus enemics. Es creu que alguns territoris van independitzar-se vers el 1290 i un regne, amb capital a Dau (Daw), apareix com independent. Se sap tamb del regne de Dotawo, que probablement era abans tributari, centrat a la regi de Djebel Adda, per alguns creuen que el regne de Dau i el de Djebel Adda foren el mateix. 

El 1293 el rei de Makurru es va fer tributari dels mamelucs, i tamb el seu successor, per el 1304 el pas tornava a ser independent. El 1315 els mamelucs van entrar al pas i van installar al tron a un partidari seu, Bershambo, que es va convertir a la religi musulmana i va prendre el nom de Saif al-Din Abdallah (1316). Els segents reis foren mers instruments dels mamelucs i van perdre tot poder a la meitat del segle XIV. L'ltim rei esmentat s Nasir, sobir nominal el 1397. Desprs desapareix tota traa del regne.

El 1377 la tribu nbia islamitzada dels Kanuz, sotmesa als mamelucs, es van apoderar d'Assuan, que era de Makurru, per com que estaven revoltats contra els mamelucs la van conservar fins vers el 1403. Llavors es va produir una baixada del nivell del Nil que va portar la gana a la zona i Assuan fou abandonada per tots. El 1410 la tribu dels nubis islamitzats Hawwara va derrotar els Kanuz.

Dels petits estats que van anar sorgint entre el 1290 i finals del segle XV, el principal fou el de Sennar fundat el 1484 i continuat per la tribu negra dels Funj que el 1504 va dominar Mukurra.

 Llista dels reis de Mukurra .

Reis desconeguts fins el 651 ;
Qaliduru 651-652 ;
Zacaries I v. 645-655 ;
Rei o reis desconeguts 655-675;
Mercurius v. 675-v. 710 ;
Rei o reis desconeguts 710-722;
Ciracos I v. 722-v. 738 ;
Zacaries II v. 738-v. 744 ;
Sim v. 744-v. 748;
Abraham  v. 748- v.755;
Marc  v. 755- v. 759;
Ciracos II v. 759-v. 768 ;
Rei o reis desconeguts v. 768-v. 790 ;
Miquel v. 790-v. 810 ;
Joan v. 810-v. 822 ;
Zacaries III Israel v. 822-v. 831 ;
Qanun el usurpador v. 831 ;
Zacaries III Israel (restaurat) v. 831-v. 854 ;
Ali Baba v. 854-v. 860 ;
Israel v. 860-v. 870 ;
Jordi I v. 870-892 ;
Asabisos .892-v. 912 ;
Esteve v. 912-v. 943 ;
Kubri ibn Surun v. 943-v. 958 ;
Zacaries IV v. 958-v. 969 ;
Jordi II v. 969-v. 980 ;
Sime v. 980-v. 999 ;
Rafel v. 999-v. 1030 ;
Jordi III v. 1030-v. 1080 ;
Salom  v. 1080-v. 1089 ;
Basili v. 1089-v. 1130 ;
Jordi IV v. 1130-v. 1158 ;
Moiss v. 1158-v. 1174 ;
Una part als aiubites d'Egipte v. 1174-v. 1210 (en l'altra part del pas reis desconeguts);
Iahia v. 1210-v. 1268 ;
David I v. 1268-v. 1274 ;
David II v. 1274-1276 ;
Shakanda 1276-v. 1277 ;
Meskedet v. 1277-1279 ;
Berek 1279-1286 ;
Shamumun 1286-1288 ;
Rei desconegut 1288- ? ;
Shamumun (restaurat) ;
Rei desconegut v. 1290 ;
Shamumun (restaurat) 1290-1293 ;
Als Mamelucs d'Egipte 1293-1304 ;
Anni (vassall mameluc 1293-?);
Budeminah  (vassall mameluc  ?-1304);
Amai 1304-1305 ;
Kudanbes 1305-1312 ;
Kerembes 1312-v. 1315 ;
Als Mameluc d'Egipte vers el 1315-1323 ;
Bershambo (Saif al-Din Abdallah) (vassall mameluc 1315-1320 );
Kanz al-Dawla (vassall mameluc 1320-1323) ;
Ibrahim 1323 (rei vassall mameluc per uns tres dies) ;
Kerembes  1223 (restaurat com a rei independent);
Als Mamelucs d'Egipte desprs de 1323;
Kanz al-Dawla 1323-? (restaurat com a vassall mameluc);
Mahmud  v. 1350 (vassall mameluc);
Nasir v. 1397 (vassall mameluc;
reis vassals dels mamelucs;
Annexi desprs de 1397;

Bibliografia .

U. Moneret de Villard, Storia de la Nubia cristiana, Roma 1928;
Y. F. Hasan, The arabs and the Sudan, Edimburgh 1967;
Jakobielski, Faras III. A history of the Bishops of Pachoras, 1972;
G Vantini, Oriental sources concerning Nubia, 1975; The Excavations at Faras, 1970;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43489" title="Maupihaa" nonfiltered="1823" processed="1809" dbindex="16998">

Maupihaa (Maupiha a en tahiti normalitzat), o tamb Mopelia, s un atol del grup d'illes de Sotavent de les illes de la Societat, a la Polinsia Francesa. Depn administrativament de la comuna de Maupiti que es troba a 160 km al nord. Les seves coordenades sn: 

L'atol s de forma rodona i consisteix en una profunda llacuna central rodejada d'esculls en tres quartes parts. El costat de sotavent s un illot estret amb una vegetaci densa. La superfcie total s de 3,6 km . s una reserva natural protegida on es reprodueixen les tortugues marines. No t una poblaci permanent, per rep residents temporals per recollir cocos.

Maupihaa va ser descobert, el 1767, per l'angls Samuel Wallis. El nom colonial de l'atol era Lord Howe. Existeixen algunes restes arqueolgiques polinsies. El 1917 va ser cedit a una companyia per produir copra i va ser replantat de cocoters i s'hi van portar porcs i gallines. Entre 1997 i 1998 va ser devastat per dos huracans.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43491" title="Nuba" nonfiltered="1824" processed="1810" dbindex="17000">

Nuba s un terme collectiu per a designar la gent que habita les muntanyes de Nuba, en la provncia de Kordufan, Sudan. Encara que el terme s'utilitza per a descriure-les com si fossin una sola tribu, de fet els Nuba sn bastant diversos, i es componen de diferents grups tnics i lingstics. Les estimacions del nombre dels Nuba varien considerablement; el govern sudans va estimar que eren 1,1 milions el 1993. 

Leni Riefenstahl, ms coneguda per haver dirigit El Triomf de la Voluntat i Olympia, va publicar el 1976 una collecci de les seves fotografies d'aquesta gent titulada The Last of the Nuba.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43494" title="Daw" nonfiltered="1825" processed="1811" dbindex="17003">
Daw s una ciutat de Nbia, avui desapareguda sota les aiges del Llac Nasser, prop d'Abu Simbel, per a l'altre costat del Nil.

Fou la capital d'un regne vers els segles XII al XV. Alguns pensen que foren els reis de Mukurra els que van traslladar la capital des de Dongola a Daw. Altres pensen que Daw s el mateix que Djebel Adda on estava la capital d'un altre regne cristi de la regi anomenat Dotawo (entre el sud d'Egipte i el nord de Sudan).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43495" title="Motu One" nonfiltered="1826" processed="1812" dbindex="17004">


En diverses llenges polinsies, significa illa de sorra i s un nom com utilitzat a diferents indrets de la Polinsia:
Illes Marqueses: bancs de sorra Motu One (Marqueses), o le de Sable.
Illes de la Societat:
Atol Motu One (Societat), o Bellinghausen.
Illot a l'escull corall de Bora Bora.
Illes Cook: illot de l'atol Suwarrow.
Illes Loyaut: esculls a Uvea.
A ms, d'origen angls s:
Illes Cook: Motu One Foot, illa d'un peu, a Aitutaki.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43496" title="Djebel Adda" nonfiltered="1827" processed="1813" dbindex="17005">
Djebel Adda fou una excavaci arqueolgica prop del llogaret d igual nom, propera a Abu Simbel, a la banda dreta del riu Nil. Fou coberta per les aiges del Llac Nasser el 1964.

Djebel Adda fou la capital del regne de Dotawo, i s identifica normalment amb la ciutat de Daw (Dau)

Tamb va poder ser abans del segle XII, i temporalment, la capital del regne de Mukurra.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43497" title="Motu One (illes de la Societat)" nonfiltered="1828" processed="1814" dbindex="17006">
Per altres indrets homnims vegeu la pgina de desambiguaci Motu One.;
----
Motu One, conegut tamb com Bellinghausen, s l'atol ms septentrional del grup d'illes de Sotavent de les illes de la Societat, a la Polinsia Francesa. Administrativament depn directament del govern territorial. Est situat a 380 km al nord-oest de Tahit. Les seves coordenades sn: .

L'atol consisteix en quatre illots i una llacuna sense cap pas navegable. s un del llocs importants per a la reproducci de les tortugues verdes que venen a niar a la tardor. La superfcie total s de 2,8 km  i no t una poblaci permanent. 
 
Motu One va ser descobert pel rus Otto von Kotzebue, el 1824, que li pos el nom del seu amic l'explorador Fabian von Bellinghausen. El nom motu one significa illot de sorra i s un nom com utilitzat en altres indrets. Altres noms histrics sn: Papa Iti i Temiromiro. No hi ha evidncies que fos poblat fins fa poc temps. En la dcada dels anys 1950 va ser ocupat per treballadors de copra, per abandonat a la dcada segent.

Enllaos externs.
Vista aria de Motu One















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43498" title="Kashta" nonfiltered="1829" processed="1815" dbindex="17007">
Kashta (760-747 aC), fou probablement germ del seu antecessor, el rei Alara (785-760 aC), al que va succeir vers el 760 aC. El seu nom sembla que vol dir "el kusita" (els egipcis li deien Kash al regne de Nbia). Fou suposat fill del rei Piankhi-Miamum i de la reina Kenensat. Es va casar amb Pebatma de Nbia i amb la princesa egpcia Shapenuapit.

Es possible que fos el primer a fixar permanentment la capital a Napata. En els seus primers anys va engrandir el seu regne i va sobrepasar la frontera a la primera cascada del Nil, dominant Elefantina i Assuan vers el 750 aC. Fou el iniciador de la XXV dinastia egpcia al conquerir Egipte. Va portar el ttol de rei de l'Alt i Baix Egipte.

La seva filla Amenardis I (Amenardis Akaluka) va portar el ttol d esposa divina d'Amon. El seu fill Piankhi el va succeir a la seva mort vers el 747 aC. Fou enterrat a Al-Kurru, cementiri proper a Napata, i la seva tomba es una mica ms gran que les dels reis anteriors.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43499" title="Farmacognsia" nonfiltered="1830" processed="1816" dbindex="17008">
La farmacognsia (del grec, "       ", frmac i "      ", coneixement) s la cincia que s'ocupa de l'estudi de les drogues i les substncies medicamentoses d'origen natural: vegetal, microbi (fongs, bacteris) i animal. Estudia tant substncies amb propietats teraputiques com substncies txiques, excipients o altres substncies d'inters farmacutic, malgrat que el seu s siga bsicament tecnolgic i no teraputic. Es considera una branca de la farmacologia.

Objectius.
Determinar l'origen sistemtic: l'espcie (vegetal o animal) d'on prov la droga.
Establir les caracterstiques morfoanatmiques: tant macroscpiques i microscpiques, com organolptiques, que permeten la caracteritzaci de la droga i la determinaci de la planta medicinal en qesti.
Investigar els mtodes ptims de producci de les drogues (a petita i a gran escala): conreu, millora, recollecci, conservaci, extracci dels principis actius, etc.
Establir la composici qumica de la droga: tant qualitativa com quantitativament, sobre tot a all que es refereix a principis actius.
Obtenir els extractes de les drogues que continguen els principis actius.
Controlar la qualitat de les drogues: cercar mtodes per a comprovar els continguts requerits de principi actiu, assegurar l'absncia  de certs productes txics i evitar adulteracions i falsificacions.
Establir les propietats farmacolgiques de les drogues (la seua activitat);
Investigar nous principis actius que puguen constituir un punt de partida per al disseny de nous frmacs en el futur.

Temes relacionats.
Biotecnologia Vegetal;
Botnica;
Qumica Farmacutica;
Tecnologia Farmacutica o Farmcia Galnica;
Fitoterpia;
Biofarmcia;
Farmcia;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43500" title="Piankhi" nonfiltered="1831" processed="1817" dbindex="17009">
Piankhi (Pidje o Piye) (747-716 aC), fill de Kashta. Casat amb la reina Abar. Va conquerir tot Egipte. Va acabar la conquesta del Alt Egipte iniciada pel seu pare i va conquerir Tebes vers el 730 aC. All la seva germana Amenardis fou designada successora de Shepenwepet I, germana de Rudamun de la Dinastia XXIII. La lnia tebana va establir-se a Hieraclepolis on governava  Peftjauawy-bast, aliat de Piankhi i darrer rei de la regi.

El Baix Egipte estava ara dominat per Tefnakht de Sais que havia imposat el seu poder als petits senyors locals. Quant Piankhi es va assebantar que Tefnakht havia sotms Memfis i el regne de Lisht (Itj-tawy) va marxar a la zona i es va enfrontar al seu rival a la riba del Nil en dos batalles navals. Piankhi va tornar a Tebes per uns festivals, per ms tard va tornar al nord i va ocupar tres ciutats i en la lluita va morir un fill de Tefnakht. Piankhi va atacar Ashmunein, on era rei Nimlot, que abans fou el seu aliat i s havia sotms a Tefnakht, conquerint la ciutat desprs d un setge de cinc mesos. Mentre Hieraclepolis, regida per un rei aliat de Piankhi (Peftjauawy-bast) fou atacada pel seu rival; en les lluites fou capturat un altre fill de Tefnakht i Piankhi va dominar totes les ciutats al sud de Memfis, la qual era una ciutat fortificada difcil de conquerir. Per els nubis ho van aconseguir i van entrar en ella. Llavors els petits senyors locals del Delta es van sotmetre immediatament a Piankhi. Tefnakht es va refugiar a la zona dels pantans i encara va lluitar un temps i desprs va oferir la submissi a Piankhi. Amo aquest del Baix Egipte va governar mitjanant tractats i aliances ms que per la fora de les armes. El 718 aC va tornar a Napata i va erigir una estela en la que va explicar les seves victries (Estela de la victria, al Museu Arqueolgic de El Caire). Absent el rei, Tefnakht va recuperar el Baix Egipte. 

El seu nom de regne fou Menkheperre, que vol "la presencia de Re" 

Va morir desprs de regnar uns 30 anys i fou enterrat a una pirmide d estil egipci a Al-Kurru, juntament amb molts cavalls, animal molt apreciat pels nubis de l poca. El va succeir el seu fill Shabaka.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43503" title="Shabaka" nonfiltered="1832" processed="1818" dbindex="17010">

Shabaka (Gran gat] (716-702 aC), fou fara d'Egipte, fill (o germ) de Piankhi al que va succeir vers el 716 aC. El seu nom com a rei fou Neferkare i els seu nom d'Horus, Horus d'or i Nebti fou Sebaqtawy, que segurament vol dir "el que fereix les dues terres" . La seva capital fou Memfis. 

Va fer construccions als temples com els de Memfis (a Ptah), Esna (a Khnum), Abidos (a Osiris), Denderah (a Hathor), i Edf (a Horus). Va engrandir el temple de Medinet Habu, prop de Tebes i va fer construccions a Karnak (entre elles l'anomenada Tresor de Shabaka). El seu fill Horemakhet (Harenmakhet) fou gran sacerdot d'Amon a Tebes, regi que governava la seva germana (o tia) Amenardis (la tomba de la qual es conserva a Medinet Habu. Se l'esmenta al Antic Testament, Gnesis 10). Queden esteles al territori de Sais, una del quart any a Sau i un altre del sis a Buto. Bakenranef de Sais, darrer fara de la dinastia XXIV, va apoderar-se de Tanis per Shabaka devia recuperar-la i consta que vers el 710 i 709 aC dominava plenament tot Egipte

Es va casar amb Tabekenaum "filla i germana de reis" que era sacerdotessa d'Hathor, senyora de Tepihu a Afroditpolis, sacerdotessa d'Hathor a Iunit (Denderah) i sacerdotessa de Neit. Sembla que era fill d un rei libi probablement del Delta i germana del rei (Per lnia materna?). Un altra dona fou Mesbat, mare del Gran Sacerdot d' Amon Horemakhet. Una tercera dona fou Qalhata, mare del rei Tantamani, que potser era filla de Piankhi o germana de Taharqa, o potser era filla del propi Shabaka.

La pedra de Shabaka, avui al Museu Britnic, conte la copia en pedra d'un papir descobert a Memfis que explica la teologia de Memfis dels dus creadors; s una resta molt important que malauradament esta en part deteriorada.

Va morir el 702 aC i fou enterrat a Al-Kurru. El seu successor fou Shebiktu, que no es clar si era el seu fill o era fill de Piankhi.

Referncies.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43504" title="Shebiktu" nonfiltered="1833" processed="1819" dbindex="17011">
Shebitku fou fara d'Egipte (702-790 aC). Fou fill o b de Shabaka (primer fara de la Dinastia XXV) o b de Piankhi (conqueridor d'Egipte). 

Va canviar la poltica de conciliaci amb Assria del seu antecessor i va optar per l'enfrontament. Una estela a Kawa (a Nbia) parla de la crida que va fer als seus germans, incls Taharqa, perqu acudissin a Tebes des de Nbia, per combatre l'enemic. Un altra estela diu que va enviar un exrcit a Palestina quan Jerusalem era assetjada pels assiris, sota el comandament del seu germ Taharqa.

Va morir el 790 aC i fou enterrat a Al-Kurru prop de Napata. El va succeir el seu germ Taharqa.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43505" title="Dinastia XXV d'Egipte" nonfiltered="1834" processed="1820" dbindex="17012">

La Dinastia XXV fou un perode histric de l'Antic Egipte, en el qual el pas fou governat per reis d origen nubi, que van sortir de Napata i s enterraven al cementiri d'Al-Kurru d aquesta ciutat. Kashta fou el primer rei que va dominar a Egipte, per noms al sud, a Elefantina i Siene (Assuan), vers el 750 aC. El seu fill Piankhi II de Nbia va dominar Tebes vers el 730 aC i la zona del Delta vers el 720 aC i de fet fou el primer sobir nubi d'Egipte (Piankhi I). La dinastia va continuar amb el seu fill o germ Shabaka I d'Egipte i II de Nbia, el fill o germ d aquest, Shebiku, i desprs el seu germ Taharqa. Va acabar amb Tanutami, fill de Shabaka. Egipte va passar a Assria.

 Llista de faraons de la XXV dinastia (Nbia i Egipte).

Piankhi 747-716 aC ;
Shabaka 716-702 aC ;
Shebitku 702-690 aC ;
Taharqa 690-664 aC ;
Tanutami 664-653 aC ;


Cronologia.

ImageSize = width:600 height:auto barincrement:15
PlotArea  = top:10 bottom:30 right:20 left:20
AlignBars = early

DateFormat = yyyy
Period     = from:-775 till:-625
TimeAxis   = orientation:horizontal
ScaleMajor = unit:year increment:25 start:-775

Colors     =
  id:canvas      value:rgb(0.97,0.97,0.97)
  id:PA   value:green
  id:GP   value:red

Backgroundcolors = canvas:white

BarData =
  barset:Rulers

PlotData=
  width:5 align:left fontsize:S shift:(5,-4) anchor:till
  barset:Rulers

  from: -760 till: -747 color:PA text:"Kashta"  760-747
  from: -747 till: -716 color:PA text:"Piankhi"  747-716
  from: -716 till: -702 color:PA text:"Shabaka"  716-702
  from: -702 till: -690 color:PA text:"Shebitku"  702-690
  from: -690 till: -664 color:PA text:"Taharqa"  690-664
  from: -664 till: -653 color:PA text:"Tanutami"  664-653
  barset:skip




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43506" title="Kawa" nonfiltered="1835" processed="1821" dbindex="17013">
Kawa (Gematen) fou una ciutat de Nbia, uns 10 kms al sud de Dongola, on s'han fet importants troballes, especialment les restes d un temple bastit en temps de Akhenaton, l estela del rei de Napata-Meroe Irike-Amanote (431-405 aC), i el temple d'Amon construt pel rei Taharqa entre el 684 i el 680 aC, entre molts altres objectes. El temple es pot visitar actualment (2005)






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43508" title="Taharqa" nonfiltered="1836" processed="1822" dbindex="17014">
Taharqa  fou fara d'Egipte (690-664 aC), possible fill de Piankhi i germ de Shebitku, al que va succeir vers el 690 aC. 

Va iniciar el regnat ajudant als jueus contra el assiris, missi que ja l'hi havia encomanat sa germ abans d'arribar al tron. Jerusalem fou salvada perqu una epidmia de pesta va fer retirar als assiris. Per desprs Taharqa no va poder contenir-los. El profeta Isaes esmenta a Taharqa i el fa rei d' Etipia (Sudan-Abisinia). Desprs d'aix va sufocar algunes revoltes al Delta. Un perode prolongat de sequera va donat pas a un nou perode de pluges que van produir bones collites. Va establir la seva capital a Tinis.

El seu nom esta gravat al temple de Osiris a Karnak. Va fer moltes construccions a Egipte i Nbia, entre elles al temple d'Amon de Karnak. Va reconstruir el temple de Kawa, prop de Dongola (al altra costat del riu) que es va construir en el segon ms important dels reis nubis.

La invasi assria es va iniciar el 674 aC i rpidament es va produir la conquesta de Memfis per Assarhaddon (on Taharqa fou ferit i el seu harem capturat), el va fer retirar-se cap al sud. Els reietons del Delta es van sotmetre a Assria i Assarhaddon es va proclamar rei del Baix i Alt Egipte. El rei Nekao I fou installat com a sobir, casi be un governador, pels assiris, amb capital a Sais, per Taharqa va retornar aviat (al sortir el assiris del pas) i el va derrotar i mols reietons es van passar al seu bndol. Memfis fou ocupada.  Assarhaddon va intentar la reconquesta per va morir de cam. La pau va durar tres anys.  Llavors els assiris van tornar sota Assurbanipal (fill d'Assarhaddon) vers el 671 aC i Taharqa va haver de fugir altre cop ms el sud que abans, entre la tercera i quarta cataracta, ja que els assiris van entrar a Tebes i van arribar fins la primera cascada del Nil. No va aconseguir que Egipte, sobretot el Delta, es revoltes contra els assiris

Va morir el 664 aC i fou enterrat a Nuri, prop de Napata. El va succeir el seu nebot Tanutamon, fill de Shebiktu



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43509" title="Shebitku" nonfiltered="1837" processed="1823" dbindex="17015">
Shebitku fou fara d'Egipte (702-790 aC). Fou fill o be de Shabaka (segon fara de la Dinastia XXV) o be de Piankhi (conqueridor d'Egipte). 

Va canviar la poltica de conciliaci amb Assria del seu antecessor i va optar per l'enfrontament. Una estela a Kawa (a Nbia) parla de la crida que va fer als seus germans, incls Taharqa, per que acudissin a Tebes des Nbia, per combatre al enemic. Un altra estela diu que va enviar un exercit a Palestina quant Jerusalem era assetjada pels assiris, sota el comandament del seu germ Taharqa.

Va morir el 790 aC i fou enterrat a Al-Kurru prop de Napata. El va succeir el seu germ Taharqa















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43512" title="Tanutamon" nonfiltered="1838" processed="1824" dbindex="17018">
Tanutamon(Tanutamen, Tanutami, Tanwetamani, Tanuntamani, Tanuetamani) fou el darrer fara de la Dinastia XXV de l'Antic Egipte (664-653 aC).

Fou fill de Shabaka i nebot de Taharqa. Era a Nbia per desprs de la sortida dels assiris d'Egipte el 663 aC,  va envair el pas i va sotmetre l'Alt Egipte. El va governar durant onze anys. Llavors el assiris van tornar atacar Tebes i van matar molta gent i destruir temples i els nubis ja no van tornar a Egipte, i va governar noms a Napata (Nbia).

Fou enterrat a Al-Kurru, en cambres bellament decorades amb pintures. Una esttua del rei s'ha trobat a Djebel Barkal, i es ara al Museu d'art de Toledo (Ohio) per li falta el cap.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43514" title="Planta medicinal" nonfiltered="1839" processed="1825" dbindex="17019">


Una planta medicinal s qualsevol vegetal que contingui en qualsevol dels seus rgans, alguna substncia amb activitat farmacolgica que es pugui utilitzar amb fins teraputics o que es pugui fer servir com a prototip per obtenir nous frmacs per sntesi o hemisntesi farmacutica. Es calcula en unes 260.000 les espcies de plantes que es coneixen en l'actualitat, de les que el 10% es poden considerar medicinals, s a dir, es troben recollides en els tractats mdics de fitoterpia, moderns i d'poques passades, per presentar algun s. Evidentment, sobretot a les regions equatorials, la proporci d'espcies medicinals pot variar sensiblement d'aquest percentatge, ja que ni tan sols es coneix la totalitat de la flora.


 Principis actius i la recollecci .
L'estudi dels components de les plantes medicinals se centra en les substncies que exerceixen una acci farmacolgica sobre el ser hum o els ssers vius en general. Els principis actius de les plantes poden ser substncies simples (com a alcaloides) o b barreges complexes (resines, olis essencials, etc.). Els compostos ms comuns sn els glcids i hetersids (glcid ms un compost sense cap glcid), que poden ser glucsids, galactsids, etc. El primer hetersid que es va descobrir va ser la salicina (extret de Salix alba). Altres components actius de les plantes sn alcaloides, lpids, gomes, muclags, principis amargs, tanins, olis essencials, resines, blsams, oleoresines, cids orgnics, enzims i vitamines.

La recollecci ha de realitzar-se quan els principis actius de la planta estan madurs. Generalment, s'ha de procedir a l'assecat dels vegetals el ms rpid possible, de manera que no fermentin els sucres que contenen, encara que cal tenir en compte que les herbes seques a poc a poc van perdent les seues propietats. Les flors han d'agafar-se acabades d'obrir i assecar-se amb paper net; les fulles han de recollectar-se abans i durant la floraci i estendre's sobre un paper o reixeta; les plantes senceres han de ser despossedes de les fulles marcides i les restes de terra; les llavors i fruits no solen necessitar cap tractament; i les escorces i arrels s'han de prendre d'exemplars joves.

 Preparacions comunes amb Plantes medicinals .

Infusi: calfar aigua i afegir la part de la planta necessria en el primer bull. Tot seguit s'aparta del foc, es tapa i es deixa reposar uns minuts. La infusi una vegada feta no ha de bullir. Se sol preparar amb les parts joves de la planta, com a fulles, flors i llavors. ;
Decocci: procs pel qual la planta es bull en aigua durant un perode de temps determinat. S'usa aquest procediment amb les parts ms dures, com a escora, fulles coricies, arrels i tiges. ;
Reducci: si la cocci es du a terme durant ms de 20 minuts, es produeix la reducci. S'empra per a principis actius que resisteixen la calor i dels que es necessita, per la seua escassa proporci, una major concentraci. ;
Maceraci: consisteix a deixar reposar les plantes en aigua freda durant algunes hores. Serveix per a extraure principis actius inestables enfront de la calor per soluble en aigua. ;
Tintura o vins medicinals: s la maceraci feta en alcohol i normalment porta una part de la planta per cinc d'alcohol. S'usa si els principis actius no es dissolen b en aigua o sn de sabor desagradable, emprant-se generalment planta seca. Sn molt coneguts els vins de quina o l'aiguardent d'aranyoner (patxaran). ;
Xarops: sn dissolucions de sucre en aigua a qu desprs se'ls afegeix la planta. ;
Suc: directament es trituren les plantes fresques i desprs es tamisa el lquid. ;
Olis medicinals: igual que l'alcohol, l'oli s un altre dels dissolvents ms usats. De fet hi ha certes plantes que transfereixen millor els seus principis actius a l'oli. Sn els ms utilitzats per a s extern (fregues, massatges o untes). ;
Cataplasmes o compreses: es fan bullint la planta o sotmetent-la a l'acci de l'aigua. Les plantes bullides s'emboliquen en draps prims que se situen sobre la zona a tractar. ;
Bafs: es preparen amb herbes aromtiques, les quals es bullen en aigua. El vapor que es desprn del recipient una vegada retirat aquest del foc, s el que ha de ser inhalat. ;

 Accions farmacolgiques .
Els principis actius de les plantes, als que cal atribuir els seus efectes curatius, poden utilitzar-se en el tractament de gran nombre de malalties. A continuaci es donen alguns exemples de les propietats medicinals de les plantes, aix com d'algunes de les espcies vegetals que presenten aquestes propietats: 

Pectorals i antitussives: frfara (Tussilago frfara), rosella (Papaver rhoeas) i malva. ;
Tniques i digestives: la slvia, l'orenga, el poliol, la mariallusa, la genciana, l'anglica o el donzell. ;
Laxants: el grvol, el garrofer, la cuscuta o el polipodi. ;
Dirtiques: l'api, el julivert, la llimera o la cua de cavall (Equisetum arvense). ;
Abortives: corona del rei, savina, teix (Taxus baccata) o safr. ;
Hipntiques: ar blanc, tiller, valeriana, llpol o taronger.
Estimulants: el te, el caf, el cacau, el guaran;
Antireumtiques: neret, herba talpera, espgol o jueva. ;
Vermfugues: ontina, tim, noguer o tanarida. ;
Vulnerries: hipric (Hipericum perforatum), vulnerria o vern.
Carminatives: camamilla, menta ,poliol;

Vegeu tamb.
 Farmacognsia;
 Botnica;
 Llista de plantes medicinals;

Enllaos externs.
Plantes medicinals a Eivissa




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43518" title="Achernar" nonfiltered="1840" processed="1826" dbindex="17020">

Achernar (  Eri /   Eridani / alfa Eridani) s l'estrella ms brillant de la constellaci d'Eridanus, i la novena ms brillant del cel.

Achernar s una supergegant visible a les zones meridionals del cel nocturn i sempre es troba per sota de l'horitz per a bona part dels observadors de l'hemisferi nord terrestre. En els cels de l'hemisferi sud s especialment conspcua durant el ms de setembre, quan ms alta es troba. Es troba a uns 144 anys llum de la Terra.


De totes les estrelles estudiades amb detall, Achernar s la menys esfrica: rota tan rpidament que el seu dimetre equatorial s un 50% superior al seu dimetre polar (s a dir, s una estrella molt oblata). A ms, emet matria a un ritme milers de vegades superior al Sol

El nom prov de l'rab           ( xir an-nahr) que significa "el final del riu".

 Enllaos externs .

Informaci sobre Achernar a SolStation ;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43519" title="Hadar" nonfiltered="1841" processed="1827" dbindex="17021">

Si cerqueu el jaciment arqueolgic d'Etipia, vegeu Hadar (Etipia);

Hadar (  Cen /   Centauri), tamb coneguda com Agena, s la segona estrella ms brillant de la constellaci del Centaure i l'onzena estrella ms brillant del cel. Es tracta d'una gegant blau-blanca situada a uns 525 anys llum de la Terra.

En realitat Hadar s una estrella doble: Aproximadament a un segon d'arc (equivalent a unes 210 U.A.) es troba una estrella de tipus B8 de magnitud 4 (Hadar B). El ms interessant, per, s que observacions recents mostren que Hadar A es tracta, al seu torn, d'un sistema doble, amb un perode orbital d'una estrella al voltant de l'altra de 357 dies i una separaci mitjana de 2,6 U.A.

El seu nom prov del terme rab que significa "base" o "terra", mentre que agena prov del terme llat per a "genoll" (genu). Hadar s til com a guia, ja que forma una lnia imaginria amb Rigil Kentaurus que passa a pocs graus de Gacrux, a la constellaci de la Creu del Sud; amb Gacrux i Acrux es pot determinar fcilment el sud.


 Enllaos externs .

Informaci recent sobre Hadar (en angls).
Un altre lloc d'informaci (en angls).























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43522" title="Luxor" nonfiltered="1842" processed="1828" dbindex="17022">


Luxor s una ciutat d'Egipte enclavada a la governaci de Qena, governada amb estatut autnom especial, situada a l'est del Nil, amb ms de 415.000 habitants. El seu nom ve de l'rab Al-Uqsur, que vol dir l'Emmurallada o la Fortificada. La governaci especial d'Al-Uqsur tenia una poblaci de 414.389 hab. el 2004 (360.503 hab. el 1999). La superfcie de l'rea especial es de 55 km2.



 Descripci general .

La ciutat t una zona central moderna; el barris periferics son pobres i no disposen de la majoria dels serveis basics. Els mercats populars no reuneixen les garanties higieniques dels mercats moderns i s'estableixen en ple carrer, sobretot la tarda i la nit, amb els productes barrejats, sense cap ordre. Els carrers principals del centre sn Sharia al-Mahatta (on est l estaci de tren), el carrer Sharia al-Karnak (que porta a Karnak) que desprs canvia el nom a Sharia-al-Markaz i finalment es diu Sharia al-Lokanda (a la part en qu arriba a Karnak) i l'anomenat Corniched, prop del Nil. En aquests carrers es troben restaurants, hotels i bars, i algunes tendes on es ven alabastre, souvenirs i altres objectes com papirs, estatuetes, etc... i productes de consum local.

 Hidrografia, clima, relleu, vegetaci .

L nic riu s, naturalment, el Nil, a la vora del qual s Luxor. El clima es calors i sec. Les temperatures superen fcilment els 40 a l estiu. Tota la zona s completament plana. Noms a uns centenars de metres del riu desapareix tota vegetaci. A la vora de la ciutat la planta ms abundosa s la palmera.



 Entitats, festes .

La ciutat s seu de nombroses entitats esportives, culturals, turstiques, politiques i sindicals. El transport de persones es fa sovint amb calesses, els conductors de les qual sont majoritariament d origen nubi.

El Museu s un edifici modern. No s pas un edifici singular, per el seu contingut s fora interessant. El Museu va obrir el 1975. Cont un cap de pedra d'Amenhotep III i el cap d una deessa de la tomba de Tutankhamon. Es poden veure moltes escultures de pedra i altres materials i objectes de tota mena. Les restes de les pintures d un temple construt a Karnak per Akhenaton tamb sn all. Hi ha tamb dos sarcfags.

Durant tot l estiu se celebra el Tourist Shopping Festival, que es fa tamb a altres ciutats, per afavorir les compres de productes locals pels turistes.

 Poblaci, economia .

La poblaci ha augmentat considerablement els darrers anys atreta pel boom del turisme. Tenia 12.000 habitants al final de la I Guerra mundial, 30.100 habitants al cens de 1952 i gaireb els mateixos el 1960 (31.000). El 1982 tenia uns 84.00 habitants i va sobrepassar els 150.000 abans del 1995. Al 2004 l rea de Luxor tenia 400.000 habitants, dels quals la major part habiten la prpia ciutat. 

L economia s bsicament depenent del turisme en el que treballa una part de la poblaci, en hotels i serveis. A les rodalies la gent es dedica a l agricultura i a petits oficis artesans. Alguns es dediquen a la pesca al riu. Els que tenen animals, camells o cavalls, els lloguen per passejar turistes. Luxor es un centre comercial per la regi, ms pobre que el nord del pas, per tot i aix el comer s limitat: es poden trobar joieries i tendes casi be exclusivament per a turistes, i es comercia amb txtils, productes del camp, peix, i altres articles a traves de la via del riu i ara sobretot per carretera.



Un fenomen curis s la gran quantitat de gent que ha anat a treballar fora i ha estat enviant diners durant anys per poder construir una casa en bones condicions. A les faanes es fan referncies visuals als viatges, les penalitats, la riquesa etc... La decoraci distingeix la casa d un emigrant o un retornat de la d un que no s ha mogut mai. Altre circumstncia s que les cases que es construeixen (no sols les dels emigrants) inclouen generalment l estructura d una planta ms elevada amb l esperana de poder ampliar-la un dia potser pels fills.

 Edificis .

Ja esmentats el Museu i l Estaci de tren, resten altres edificis destacats a la ciutat: el Banc Nacional, l estaci de Policia, la seu del govern local, la mesquita ms antiga de la ciutat coneguda com El-Mekashkesh, amb les restes d un sant musulm del segle X que abans fou suposadament un monjo cristi, l esglsia franciscana, l esglsia copta, alguns hotels com el Mina Palace i l'Old Winter Palace Hotel, el Museu de Momificaci, les tombes dels sants Sidi Ahmed i Sidi Ali, la seu del departament d antiguitats (prop de l entrada de Karnak) i el centre Franco-Egipci que gestiona els temples des del 1967.

 Monuments i llocs d inters .




A la mateixa Luxor, a la riba Est, hi ha el temple de Luxor construt per Amenofis III, connectat per una avinguda coneguda per la dromos (construda per Nectanebo I) amb el Temple de Karnak;
Temple de Mut ;
Capella d'Achoris, lloc d arribada de la barca sagrada d'Amon;
Capella romana de Luxor;
Vall dels Reis ;
Vall dels nobles, amb les necrpolis de Gurnat Murrayi, Sheikh Abd al-Gurnah, Al-Khokha, Asasif, Dra Abu al-Naga, i Al-Tarif (coneguda com necrpolis dels Antef);
Temples de Deir al-Bari (Temple de Mentuhotep, Hatshepsut i Temple de Tuthmosis III);
Ramesseum (temple mortuori de Ramss II);
Temple de Ramss III;
Temple de Ramss IV;
Temple de Tuthmosis I;
Temple de Tuthmosis II;
Temple de Tuthmosis III;
Temple de Tuthmosis IV;
Temple d'Amenhotep I;
Temple d'Amenhotep II;
Temple d'Amenhotep III;
Temple de Nebwenenef;
Temple de Siptah;
Temple de Tawosret;
Temple de Merneptah;
Temple d'Ai;
Temple d'Horemheb;
Temple de Wadjmose;
Temple del Nord;
temple del Sud;
Capella de la Reina Blanca;
Colossos de Memnon;
Deir al-Madinah ;
Vall de les Reines;
Madinet Habu;
Palau de Malkatta;
Temple d'Hathor (al costat la capella d'Hathor i el Temple d'Amon);
Temple rom de Deir Shelwit;

 Barris i entorn .



La ciutat es composa de la prpia Luxor i de Karnak (egipci antic Waset o Uaset) uns dos quilmetres al nord, a l altra banda del riu.

La riba oposada s fcilment accessible a travs de diverses barques de motor que fan el trajecte. Tamb es pot fer amb les faluques (rab faluqa o faluka) dels pescadors. Es tracta de mitja dotzena de poblets agrcoles i de pescadors (El Taref, Gedide o New Qurna, Geziret Sad, el Bairat, Al Ezba i El Agalta) coneguts en conjunt com Tebes Occidental (Western Thebas).

L'aeroport est  a uns 5 km, a Nag al-Amar. Altres pobles de la part oriental sn Nag al-Hamziya i Al Bayadiya. Al nord de Karnak es troben Nag al-Tatani, Nag al-Malqata, Nag al-Fugani, Nag Badran i Al-Zeniya Qibli

 Histria .

Deba era una dependncia de la ciutat de Ueset (Karnak) destinada als palaus. El nom  en antic egipci, Taped, que es pronunciava Thaba en el dialecte menfita del copte, es va convertir pels grecs en Thethai i desprs Thebai o Teba o Tebes. Els hebreus l anomenaren No-Ammon, i els grecs i  romans  Dispolis o Dispolis Magna.  Als jeroglfics s escriu Ap o Ape amb l article T (femen) es a dir T-Ape, que podria voler dir "la capalera" (del Alt Egipte). El seu deu principal fou Amon (desprs Zeus).

Fou capital d un nomo del Antic Egipte (Wast o Waset) i per un temps capital del pas durant bona part del Imperi mitj i del nou: va comenar a tenir un paper destacat a la dinastia XI (vers 2130-1990 aC) i fou capital d'Egipte del 2040 al 1991 aC. Ahmosis I la va tornar a fer capital el 1567 aC i ho va restar fins el 1085 aC, en qu la capital va passar a la zona del Delta, si b va conservar el paper de capital religiosa. Seu de governador i d alguns reis, fou ocupada pels assiris vers el 674 i 671 aC. L antiga Tebes fou destruda per la invasi persa del 526 o 525 aC i Cambises va ordenar incendiar-la. Va passar desprs a Macednia, fins a la mort d'Alexandre el Gran i durant el perode ptolemaic fou teatre d alguna lluita. Diodor hi va ser quant la ciutat fou ocupada per Ptolomeu X Ltir el 87 aC. Estrab hi va ser durant l expedici d'Eli Gal (25 aC o 24 aC) que va arribar a Elefantina.

Un terratrmol a l era cristiana i les destruccions dels coptes que consideraven els temples egipcis com a monuments pagans, van destruir tot el conjunt de temples de la ciutat deixant noms els de Luxor i Karnak. Amb els rabs el que quedava va acabar destrut o enterrat.














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43523" title="Al-Uqsur" nonfiltered="1843" processed="1829" dbindex="17023">

La governaci especial d'Al-Uqsur s una governaci d'Egipte amb estatut autnom especial, que va formar part de la governaci de Qena-Luxor fins el 1994. Dins d'aquesta governaci ja tenia un estatut especial i limitada autonomia (el governador era la mateixa persona) i s administrava de forma diferent a la resta de la governaci.

El 1994 va arribar al nivell de governaci separada amb una autonomia ms mplia que les altres governacions, i va esdevenir la regi amb ms autogovern d'Egipte a causa de la forta incidncia del turisme.

La governaci est formada per la ciutat de Luxor (amb Karnak) i els llogarets annexos. Tenia una poblaci de 414.389 al 2004 (360.503 el 1999). La superfcie d aquesta rea especial s de 55 km2.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43524" title="Deba" nonfiltered="1844" processed="1830" dbindex="17024">


Luxor, ciutat egpcia.
Deba (Guipscoa), ciutat guipuscoana.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43525" title="Teba" nonfiltered="1845" processed="1831" dbindex="17025">

 Teba (Mlaga) pel municipi de la provncia de Mlaga.
 Teba o Tebes per a l'antiga Luxor situada a l'actual Egipte.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43527" title="Tebes" nonfiltered="1846" processed="1832" dbindex="17027">


Tebes (en grec antic      , Th bai; en catal medieval, Estives) s una ciutat de Grcia, situada a 48 km al nord-oest d'Atenes, al nord de la serralada de Citer, que separa la Becia de l'tica, i al sud de la plana de Becia. 

Actualment, al lloc de la antiga ciutadella, la Cadmea, es troba la ciutat de Thiva (    ), que va ser reconstruda desprs del terratrmol de 1893. La ciutat actual t 24.400 habitants (2001), anomenats tebans.

En temps antics fou la ciutat ms gran de la regi de Becia, territori que estava dividit en dos parts pel riu Onquestos, del que Tebes era situada al sud i al nord es trobava Orcomen (Orcomenes). Era al peu de la muntanya Teumessus ; els petits rius Ismenos (avui Ai Inni) i Dirce (avui  Platzitissa) passaven prop i un rierol de nom Cnopos o Strophia  dividia la ciutat en dues parts: al oest Cadmea,  i al sud el tur Ismenios  i Amfon.

Tebes era famosa per les seves set portes a les que van fer allusi Homer i Hesode. Els seus nom son donats per set diferents historiadors, que no concorden plenament:

Proitides;
Electra;
Neita;
Honkas;
Borraia;
Homoloides;
Ebdoma;

Els monuments i llocs principals de Tebes:

El Temple del Apollo Ismeni;
La font Mlia d'Ismenos;
Athenea Onca;
La font de Dirce o Paraporli;
El teatre i el temple de Dions;
El monument d'Amfi i Zetos;
La font de Sant Teodor;
Syrma Antgona;
Casa de Pindar;

Les vies principals portaven a Platees, Leuctres, Tanagra, Calcis, Tspies i Acrafnium.

Personatges famosos nascuts a Tebes foren:

Teiresies;
Amfon (msic);

Histria.

La tradici fa a Tebes fundada per Cadmos fill d'Agnor, rei de Fencia), cap d una colnia fencia, que va fundar la ciutat amb el nom de Cadmea (habitants Cadmeis o Cadmeions), nom que mes tard es va restringir a la ciutadella.  La plana del sud de Becia es va conixer com la Terra Cadmea. L odissea esmenta a Amfon i Zetos, el primer com a fundador de les muralles. Cinc espartans, guerrers que van sobreviure a una guerra contra un drac, foren els ancestres de les famlies nobles (Sparti). Historiadors moderns consideren als tebans d origen pelsgic i no fenici, i alguns pensen que fou en realitat una colnia de Creta i que els fenicis nicament van introduir l alfabet.

La tradici diu que Cadmos va tenir un fill, Polidor, i quatre filles (Ino, Semele, Autonoe, i Agave). La primera fou muller d'Athames u mare de Melircetes; la segona fou amant de Zeus i mare del deu Dionis; Autonoe fou mare d'Acte; i Agave mare de Pente. Fou Pente qui va succeir al seu avi, ja vell, com a  rei de Tebes, per el seu regne fou efmer i Polidor va accedir al tron. El va succeir el seu fill Labdacos que al morir va deixar un fill infant de nom Laios i el tron fou usurpat per Licos, germ de Nicteu. A la mort de Nicteu, Licos i la seva muller Dirce van perseguir a la seva neboda Antiope, els fills de la qual, el bessons Amfon i Zetos, es van revenjar i van assolir el tron de Cadmea, que van fortificar i van unir la ciutat baixa amb la ciutadella per formar la ciutat de Tebes. Els va succeir com a rei el ja esmentat Laios pare d'dip. dip va sortir de Tebes desprs que va descobrir que havia matat al seu pare Laios i s havia casat amb la seva prpia mare Jocasta. Els seus dos fills Eteocles i Polinices es van disputar el tron i durant la guerra civil Argos va assetjar Tebes dues vegades (aquests fets son objecte dels poemes la Tebaida i els Epgons, que son considerats noms inferiors a l'Ilada i l'Odissea. Polinices fou derrotat i va fugir a Argos i va obtenir l ajut del rei d aquesta ciutat Adrastos per ocupar el poder. Polinices, Adrastos i cinc herois mes (Amfiraos, Capaneos, Hippomed, Partenopeos i Tideos, si be una llista escrita per Asquilos i omet el d'Adrastos i colloca al seu lloc al rei rival teb Eteocles. Aquest set caps van formar una aliana coneguda com "els Set contra Tebes" i van atacar Tebes, cadascun per una de les set portes de la ciutat. Eteocles i Polinices es van enfrontar a una de les portes, Amfdicos va vncer a Partenopeos i els argives foren derrotats i els seus caps van morir menys Adrastos, que es va escapar a cavall. Catorze anys desprs els fills dels set caps van organitzar un altra expedici contra Tebes per revenjar als pares (Guerra dels Epgons); l expedici fou altra cop dirigida per Adratos i la formaren: el seu fill Agesilau, Tersandre (fill de Polinices), Alcme i son germ Amfiloc (fills d'Amfiraos), Diomedes (fill de Tideos), Stenelos (fill de Capaneos) i Promac (fill de Partenopeos). Aquesta vegada els epgons van guanyar a una batalla al riu Glisas i es van presentar a les muralles de Tebes. Els Tebans, aconsellats per Teiresies, es van retirar a territori illiri dirigits per Laodames, fill d'Adrastos. Els epgons van collocar al tron a Tersandre, fill de Polinices; la primera expedici dels Set hauria passat 20 anys abans de l expedici a Troia i 30 anys abans de la conquesta d aquesta ciutat. Evidentment la veritat d aquesta tradici es mes que dubtosa.

Un altra tradici diu que Hrcules va nixer a la ciutat i va lluitar all contra la ciutat d'Orcomen, el rei de la qual, Erginos, havia imposat tribut a Tebes del que Hrcules els va deslliurar i va reduir el poder d'Orcomen.

Els Tebans no van participar a la guerra de Troia, si be els escriptors grecs tardans van incloure a Tersandre entre els membres de l expedici i el fan morir a Msia a mans de Telefos. Desprs d aquesta mort els tebans van nomenar rei a Peneleos, perqu el fill de Tersandre, Tisamenos, era un infant. Peneleos s esmentat a l'Ilada com a lder beoci per no es diu que fos lder de Tebes. Seixanta anys desprs de la guerra de Troia els cadmeions foren expulsats de Tebes per els beocis, tribu dels etolis emigrada des Tesslia. Un altra tradici diu en canvi que els tracis i pelsgics van ocupar Tebes durant la guerra de Troia i els seus habitants enviats al exili a Tesslia, exili del que van tornar anys mes tard

Tisamenos va arribar al tron de Tebes, Pausnies dona la llista de reis que el van succeir fins que la monarquia fou abolida i es va establir la repblica. El nic esdeveniment histric conegut es la victria als jocs olmpics del 728 aC. El corinti Filolaos i el seu amant Diocles (tamb corinti) es van establir a Tebes i van crear un codi de lleis que mes tard foren esmentades per Aristtil.

Tebes apareix a l historia sota una forma de govern oligrquic, quant era cap d una confederaci de entre deu i catorze ciutats de Becia. Els habitants de Platees, descontents amb l hegemonia de Tebes, es van retirar de la Confederaci becia i es van aliar a Atenes. Els tebans foren derrotats i van haver de cedir a Platees el territori al sud del riu Asop, que va servir de frontera (vers 519 aC o 510 aC). El 479 aC els tebans i els seus aliats van combatre amb els perses a Platees i foren derrotats; l'octubre d aquell any els atenencs i altres grecs van assetjar Tebes i la van ocupar al cap de 20 dies; el cap oligarca de Tebes, Ataginos, es va escapar amb els perses, i els lders oligrquics favorables a Prsia que van restar, encapalats per Timagenides, foren executats. L hegemonia sobre les ciutats de Becia es va casi perdre per mercs a l ajut d'Esparta es va poder restablir. El 457 aC Esparta  va enviar un exercit a Becia per assegurar-se el seu control, i els espartans van acampar prop de Tanagra; els atenencs van enviar un exrcit a aquest lloc que fou derrotat a la Vall del Asop (Batalla de Tanagra, novembre del 457 aC), per el febrer de 456 aC, havent-se retirat els espartans, els atenencs van tornar sota la direcci de Mironides i van guanyar  la batalla d'Enofita (febrer del 456 aC) imposant la dissoluci de la Confederaci becia, les ciutats de la qual van rebre governs democrtics que van ingressar a la Lliga tica. Els lders oligrquics foren enviats al exili. El govern democrtic de Tebes va durar deu anys i va governar malament; el 447 aC els oligarques es van fer amb el poder a Orcomen, Queronea i altres ciutats. Els atenencs van enviar un exercit dirigit pel general Tolmides que van reconquerir Queronea on es va establir una guarnici, per atacat pels tebans fou derrotat i mort i els atenencs expulsats, deixant milers de presoners. Per recuperar als presoners Atenes va haver de reconixer la independncia de Tebes i la seva hegemonia sobre les ciutats de Becia, i els governs democrtics foren deposats i substituts per governs oligrquics. Nomes Platees va restar sota influencia d'Atenes. Aquest fet va iniciar la segona guerra del Pelopons quant els tebans, el 431 aC van atacar Platees.

Els magistrats o generals dirigents de la confederaci eren els beotarques, que se sap que eren en nombre d onze al temps de la batalla de Delion (es creu que dos representants de Tebes i un per cada altra membre de la confederaci); a Delion els beocis van rebutjar l atac atenenc (424 aC). Tebes i la Confederaci becia (en realitat un instrument de Tebes) foren absentes de la pau de Ncies (421 aC) i el 420 aC es van aliar a  Esparta. El 413 aC els atenencs van atacar Tanagra a Becia i van ocupar la ciutat becia de Micaleso. El 405 aC, desprs de la Batalla d'Egosptams, juntament amb els corintis van urgir a Esparta a eliminar Atenes i vendre tots els seus habitants com esclaus. Per Esparta va preferir installar un govern aliat a Atenes i els exiliats atenencs, encapalats per Trasibul, van trobar llavors auxili a Tebes i altres ciutats de Becia, sobretot  per part del teb Ismnies.

Quant el 397 aC el rei espart Agesilau va creuar a sia per lluitar contra els perses els tebans van refusar d ajudar-lo i van interrompre al rei quant estava fent un sacrifici religis (a imitaci d'Agamen) ofensa  que l espart no va oblidar. El strapa persa Titraustes va enviar un delegat a Grcia (el rodi Timcrates) que va repartir molts diners als dirigents de les ciutats, entre ells Andrclides, perqu fessin la guerra a Esparta, i abans de formar-se una coalici ja la guerra va esclatar entre Tebes i Esparta (inicialment Guerra Becia) quant en la disputa fronterera entre els Locris Opuntis i el focis, Tebes es va posar al costat dels primers (i va envair Fcida) i Esparta dels segons (en revenja per l ofensa a Agesilau). Lisandre, el cap espart, va envair Becia per fou derrotat pels tebans a Haliartos (tardor del 395 aC). Pausnies, el rei agada d'Esparta, es va retirar i fou desterrat (el va substituir Agespolis I) i el rei proclida Agesilau va tornar a Esparta (394 aC). Corint, Atenes i Argos es van aliar a Tebes (mes tard a la guerra se li va dir Guerra de Corint perqu els combats van passar al seu territori). Els corintis foren derrotats pels espartans a rierol de Nemea, al sud de la ciutat (juliol del 394 aC) per els espartans foren derrotats pels perses a la batalla naval de Cnidos (agost del 394 aC) i dotzenes de ciutats es van  separar de la seva aliana, per Agesilau va salvar la situaci amb una victria sobre els tebans a Queronea (agost del 393 aC) en la que nomes Orcomen, que era aliada d'Esparta i formava l ala esquerra, fou derrotada, mentre el centre i la dreta espartana van arramblar als tebans que es van reagrupar al puig Helic i van poder impedir l avan espart per a costa de moltes baixes. La guerra de Corint va continuar els tres anys segents amb nombrosos combats al istme de Corint on els espartans van ocupar el port de Leque i la ciutat de Sici. Al esmentat port foren derrotats pels atenencs el 390 aC. El 387 aC la pau d'Antlcides va posar fi a la guerra i va reconixer la independncia de totes les ciutats gregues (menys Lemnos, Imbros i Sciros que foren reconegudes a Atenes "com en temps antics"). Agesilau va vetar que Tebes podes exercir hegemonia sobre les ciutats de Becia. Les ciutats becies (Platees, Queronea, Tspies o Thspia, Tanagra, Queronea, Orcomen, Livdia i Aliarte) van rebre governs oligrquics hostils a Tebes i favorables a Esparta, una guarnici de la qual es va establir a Orcomen i un altra a Tspies, per controlar Becia  i Platees fou reconstruda i posada sota influencia espartana  (386 aC). El 382 aC quant el general espart Fbides anava cap a Acantos i Apollnia d'Illria que havien sollicitat l ajut d'Esparta en un conflicte local, va passar per Tebes on el cap opositor oligrquic Leontiades li va demanar conquerir i establir una guarnici a Cadmea (la ciutadella de Tebes); els espartans van ocupar Cadmea amb ajut dels oligarques i van enderrocar al cap democrtic teb Ismnies. Una guarnici tebana fou establerta a Cadmea i Leontiades va assolir el poder. Aix fou vist a tota Grcia com una traci espartana a Tebes i als termes de la pau del 387 aC. El govern espart va haver de destituir del comandament al general Fbides, per el general va restar a Cadmea, i molts ciutadans tebans es van refugiar a Atenes. Leontiades fou substitut per Arquies, que va governar fins el 379 aC quant una revoluci dirigida per Pelpides el va assassinar i els revolucionaris van expulsar als espartans i van prendre el poder. El 378 aC Tebes es va aliar amb Atenes contra Esparta. Els tebans van derrotar els espartans a Tegira (Becia, 375 aC) desprs del qual van restaurar la seva hegemonia regional, de la que nomes van quedar excloses Queronea i Orcomen; la pau entre Atenes i Esparta es va signar a la ciutat d'Esparta el 374 aC, per la guerra es va reiniciar l any segent, any en el que els tebans van destruir Platees i van annexionar Tspies (i a mes reclamaven Oropos). El 371 aC Epaminondes fou nomenat beotarca i poc desprs Atenes i Esparta van signar la pau (Pau de Cllies)  l estiu del mateix any, tractat que ratificava el del 374 aC i  al que Tebes va refusar adherir fins que no es reconegus la seva hegemonia a Becia. Per forar als tebans a signar, els espartans dirigits pel rei Cleombrot I, van marxar al nord i van ocupar el port de Creusis (al golf de Corint) i van acampar a la plana de Leuctres, prop de Tspies, on es van presentar els tebans i es va lliurar batalla en la que els tebans (uns sis mil homes) van obtenir la victria (els espartans eren vint-i-cinc mil) i Cleombrot va morir (juny o juliol del 371 aC). Fcida, lide, Acaia i Tesslia es van aliar a Tebes, per tot i aix els altres estats grecs van ratificar el tractat de pau. Arcdia va demanar l aliana tebana contra Esparta a finals d any. El 370 aC Tebes es va aliar a Argos i els tebans van envair el Pelopons. Sici fou ocupada i s hi va establir un govern democrtic; els tebans van entrar a Arcdia i el govern oligrquic de Tegea fou enderrocat i la democrcia establerta. Els cantons del nord i est de Lacnia, pertanyents a Esparta, van passar a mans d aliats de Tebes; els tebans van entrar a Messnia que es va fer independent (i es va fundar la ciutat de Mesene com a capital), per van fracassar a la ciutat d'Esparta. El 369 aC es va fundar a Arcdia la ciutat de Megalpolis que fou poblada amb els ciutadans de algunes ciutats arcdies; en aquest any els tebans van ocupar Pelena i van devastar les regions de Trecene i Epidaure; van lluitar contra el tir de Tesslia Alexandre de Feres, combats en els que foren capturats els caps tebans Ismnies i Pelpides. El 368 aC els tebans van tornar a atacar Esparta i el 366 aC Tesslia; en aquest darrer territori van ser derrotats  per l any segent Epaminondes va vncer i va obligar als tessalis a alliberar als tebans presoners (especialment Pelpides i Ismnies); mentre un intent de pau mitjanant un congres a Delfos organitzat per Dionis de Siracusa i Ariobarzanes strapa de Frgia, no va reeixir. El 367 aC els espartans van derrotar els arcdis i argius a Medea (l anomenada Victria sense llgrimes) i Epaminondes va tornar al Pelopons per tercera vegada; el 366 aC Epaminondes va ser a Acaia per unir aquesta regi amb Argos i Arcdia contra Esparta; el 365 aC els tebans van construir una flota amb la que van ocupar Larimna a la Lcrida. El 364 aC Epaminondes, va imposar a Perdicas III com a rei de Macednia (enfront de Ptolomeu Alorita que fou executat) i va tornar a Tesslia i va derrotar a Alexandre de Feres a Cinoscfals; tamb Epaminondes van fer una expedici naval que va suposar que Bizanci, Rodes, Quios i Ceos deixaren l aliana amb Atenes i passaren a la de Tebes, per aix nomes va durar mentre les naus tebanes foren a aquestos llocs, doncs nomes sortir els partits proatenencs van recuperar el poder. Durant l absncia d'Epaminondes els oligarques que tenien el seu principal a Orcomen, van intentar un cop d estat a Tebes que fou avortat i 300 conspiradors i ciutadans d'Orcomen foren executats; Orcomen fou atacada i destruda i molts habitants assassinats o venuts com esclaus. El 363 aC Epaminondes va fer la seva quarta i darrera expedici al  Pelopons; a Arcdia la disputa era permanent entre Tegea (aliada de Tebes) i Mantinea  (aliada darrerament a Esparta); Epaminondes va atacar Mantinea on hi havia forces espartanes i va derrotar la ciutat i els seus aliats (12 de juliol del 362 aC) victria en la que va perdre la vida. La mort d'Epaminondes va suposar el final de l hegemonia tebana a Grcia. Una pau a Arcdia va establir poc desprs la partici entre els dos bndols: Tegea i Megalpolis i altres ciutats menors d un costat, i Mantinea d un altra. Tebes encara va conservar un cert prestigi per un temps per el 358 aC les ciutats de l illa d'Eubea, que havia passat a domini teb desprs de la batalla de Leuctres el 371 aC, es van revoltar; Tebes va enviar un exercit per els rebels van demanar ajut a Atenes amb el qual van rebutjar als tebans.

Un decret religis del consell amfictinic de Delfos va condemnar als espartans i focis, i aquestos darrers dirigits per Filom i Onomarc van ocupar Delfos i es van apoderar del tresor sagrat. Aix va fer aixecar una coalici contra Fcida (356 aC), que van encapalar Tebes (que no perdonava a Fcida la seva sortida de la Lliga Becia) i Tesslia. Aix va ser el inici de l anomenada Tercera Guerra Sagrada. El 346 aC Tebes va atacar Fcida i va incendiar Aba; la guerra va acabar amb la intervenci de Filip de Macednia que va destruir les ciutats de la Fcida obligant al cap foci Felecos a rendir-se (346 aC); Filip va retornar a Becia la ciutat d'Orcomen i altres que s havien separat; a la pau de Filocrates el 346 aC Fcida fou exclosa de l amfictionia, desmilitzaritzada (i les fortificacions destrudes) i va haver de pagar 60 talents al any per tornar els tresors robats. El 339 aC, a la quarta Guerra Sagrada, Filip II de Macednia va passar per les Termpiles i va ocupar Elatea, a la frontera de Becia. Tebes que era aliada de Macednia, va entrar llavors , gracies a l oratria de Demstenes, a l aliana atenenca (la Lliga Hellena) per fer front a l hegemonia macednia, pel qual les dues ciutats formarien un exercit conjunt que seria dirigit per Atenes per terra i alternativament per ambdues a la mar; Tebes pagaria un ter de les despeses i Atenes dos teros. La coalici fou derrotada per Filip a Queronea el 338 aC, i les ciutats gregues van esdevenir de fet dependencies de Macednia. Tebes es va rendir i la Lliga Becia fou dissolta (Oropos fou transferida a Atenes); una guarnici macednia es va establir a Cadmea i es va crear el govern dels Tres-cents, partidari de Filip. Orcomen i Platees foren restaurades i repoblades amb ciutadans enemics de Tebes.  El 336 aC va morir Filip i el 335 aC els tebans antimacedonis es van revoltar al crrer el rumor de la mort del rei macedoni Alexandre (el gran), i van assetjar la guarnici macednia i van demanar als grecs la rebelli general; Alexandre va anar des Illria i va exigir als rebels la submissi, i com que no la va obtenir va ocupar la ciutat i la va destruir; sis mil tebans van morir i la resta dels seus habitants (un trenta mil)  foren fets esclaus, i el seu territori repartit entre les ciutats venes d'Orcomen, Platees i de la Fcida i alguna altra. Nomes va restar en peu Cadmea, seu de la guarnici macednia i la casa de Pindar. Durant els segents vint anys Tebes va restar despoblada fins que el 315 aC fou restaurada per Cassandre que hi va portar tebans exiliats i els seus descendents, operaci en la que ve tenir el suport d'Atenes i altres estats de Grcia; a Cadmea va restar una guarnici lleial a Cassandre. El 293 aC Tebes va passar a mans de Demetri, que la va perdre, per la va recuperar el 290 aC.

Tebes va seguir l historia de les ciutats gregues. Desprs de la caiguda de Corint el 146 aC el cnsol Mumius la va destruir segons Tit Livi, per probablement nomes va destruir les muralles. Feu costat a Mitridates VI Eupator rei del Pont en la guerra contra Roma, per lo que Sulla li va prendre la meitat del seu territori que va destinar al culte religis en compensaci per les destruccions dels temples d'Olmpia, Epidaur i Delfos. Mes tard les terres foren tornades a Tebes que ja no es va recuperar i era noms un llogaret en temps d'August i de Tiberi (segons Estrab). Al segle II Cadmea era deshabitada i la part baixa de la ciutat estava casi destruda menys els temples. Al final del segle III i al segle IV va recuperar poblaci degut a l afluncia de refugiats de les ciutats costeres. 

El 1040 els tebans van lluitar contra els invasors blgars per foren derrotats. El 1146 la ciutat fou incendiada pels normands de Siclia que van fer un gran bot. El 1166 fou visitada per Benjam de Tudela i era una ciutat de certa importncia amb una forta poblaci de jueus (uns dos mil).

Fou ocupada pels almogavers que la van convertir en la seva capital desprs del 1311, i fou integrada  aviat dins el ducat d'Atenes. El vicari general i l'arquebisbe del ducat residien a Tebes amb forta poblaci catalana i el municipi era organitzat segons els costums de Barcelona i les consuetuds de Catalunya. L'infant Ferran de Mallorca fou empresonat al castell de Sant Omer que fou destruit pels catalans el 1331, el mateix any en qu es va signar un tractat entre els almogavers i el senyor de Negroponte. El 1362 Roger de Lloria es va aixecar all contra el lloctinent del vicari a Tebes Pere Despou. Roger va permetra l'establiment dels otormans a la ciutat (1363) per els va expulsar el 1364 a precs del Papa. Una assamblea de dignataris catalans va donar lloc als anomenats Capitols de Tebes (1367), aprovats pel rei de Siclia, referits al bon estament dels ducats i al govern i la defensa dels castells. El Papa va reunir als delegats d'Europa a Tebes per una aliana contra els turcs (1373). El 1378 els catalans es van revoltar contra el vicari Llus Frederic, per aquest els va sotmetre. Els navarresos de Joan d'Urtbia van atacar la ciutat afavorits per la traici d'alguns habitants com misser Aner, Oliver Domingo, Juan Coromines i probablement el arquebisbe Sim Autamano. El assetjats van rebre ajut de Galceran de Peralta i del notari  Pere Balter des Atenes per aquestos foren derrotats i van caure presoners dels navarresos, i llavors la ciutat fou ocupada i saquejada; els catalans i grecs van fugir a Eubea i Atenes (maig a juny del any 1379). L'any segent (1380) Llus Frederic va intentar recuperar la ciutat i Joan d'Urtbia va demanar l'ajut i protecci als hospitalers. El 1388 va passar a la famlia florentina dels Acciajouli.

Mes tard sota domini otom (des 1460), va quedar reduda noms a la ciutadella de Cadmea i algunes cases mes. No queda cap rastre de l antiga ciutat i nomes s han trobat algunes esttues i fragments de les muralles.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43530" title="Bandera de Luxor" nonfiltered="1847" processed="1833" dbindex="17030">



La bandera de Luxor s blanca amb un complex emblema al centre que inclou un dibuix dels temples en colors daurats i negre. A les imatges superiors la bandera (esquerra del observador) i detall de l'emblema central (a la dreta)






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43531" title="Governaci de Qena" nonfiltered="1848" processed="1834" dbindex="17031">

Qena s una governaci d'Egipte que el 1994 va patir la separaci d'Al-Uqsur (Luxor), que tenia un estatut especial. Fins llavors s anomenava governaci de Qena-Luxor.

La capital s Qena, a 60 kms al nord de Luxor.

La superfcie s de 1.850,7 km2. 

La poblaci, que era de 400.000 habitants el 1882, es va doblar al final de la primera guerra mundial, per fins el 1955 no va arribar al mili. El 1960 eren 1.350.000 habitants, 1.550.000 el 1970, 1.800.000 el 1980 i 2.500.000 el 1990. La poblaci va quedar estancada el 1995 quan va deixar de comptabilitzar-s'hi Al-Uqsur. El 1999 eren 1.275.000 i el 2004 va passar a 1.850.000 habitants.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43534" title="Txuktxi" nonfiltered="1849" processed="1835" dbindex="17032">


El txuktxi s una llengua paleosiberiana parlada per 10.400 persones aproximadament l'any 2001, els txuktxis, els quals viuen a la regi ms oriental de Rssia, principalment a l'krug de Txukotka. Est estretament relacionada amb la llengua koriak, la qual t la meitat de parlants de txukti. El txuktxi forma, juntament amb les lenges koriak, itelmen, aliutor i kerek, la famlia luorawetlan (considerades paleosiberianes). Es divideix en els dialectes uelen (est), txaun (nord), enmylin, nunligran i khotyr.  

Els txuktxis i els koriaks formen una unitat cultural amb una economia basada en la cria i caa de rens i ambds pobles tenen autonomia de Rssia.    

El mot rus txuktxi, que acab donant nom a l'tnia i llengua homnimes, deriva del mot txuktxi txautxu, que significa "ric en rens".

En el Llibre Roig de Llenges Amenaades de la UNESCO hi apareix la llengua txuktxi a la llista de llenges en perill.

 Escriptura .
Des de temps antics, els txuktxis havien escrit pictogrames en ossos de balena o morsa. Els primer texts aparegueren a Iakutsk el 1881 i el 1894, amb l ocasi de la coronaci del tsar. El 1920 el pastor Tenevil va intentar crear un llenguatge escrit amb lletres derivades dels pictogrames. L'escriptura txuktxi fou creada amb l'alfabet llat el 1932 en l'Institut de Pobles Nrdics de Leningrad. Vladimir Bogoraz va compilar el Celgy-Kalekal (Llibre Roig), alguns llibres de text i traduccions del rus.  Per el 1937 s'impos l'alfabet cirllic.  El 1940, es va publicar Tynetegin, collecci de contes i faules, primer llibre en txuktxi, i es van editar alguns llibre de text i petites obres literries, per a finals dels seixanta es paralitz la producci en txuktxi.  

A finals dels vuitanta es va compilar el llibre de lectura Tirkykej (Petit sol) i el diari Sovetken Chukotka  a Anadir. Vladimir Bogoraz va prendre part activa en la creaci de la literatura txuktxi, endems amb la publicaci d una gramtica el 1934.  P. Skorik n'escriv una altra el 1961 i el 1977.

El sistema d'escriptura que empra el txuktxi s l'alfabet cirllic amb dos carcters afegits:    i   , a ms del signe  .

 Literatura .
Els principals escriptors en txuktxi han estat Vladimir Bogoraz, autor de materials lingstics (1899-1900) i folklrics txuktxis (1910-1922), un diccionari rus-txuktxi (1927) i una gramtica; Tr. Z. Semushkin, N. E. Shundik i Tynetegyn (T. Tinetejev, 1920-1040). Ms tard tamb aparegueren A. A. Kymytual (1935) i V. Tyneskin (1945). El 1953 es fund el diari Sovetken Txukotka, nic en txuktxi, i els autors Viktor Keul kut (1929-1963), amb Gymnin Chukotk (1958), i Jury Rytgeu (1930) autor de Pyn'ultelte (1953), Aivangu (1964), Saga o chukhchak (1956), O'ravetlen vagyrgyn (Poble de la nostra costa, 1951) i Tite tylgyrkyn y'll (Quan les neus es fonen, 1958). Darrerament ha destacat el grup folklric Ergiron dirigit per Oleksandr Telyalkov i autors ms recents com Antoniny Kymytval , Galina Tagrina, Grigorii Pananto, Yakova Tegyeka, Nikolai Mentseva, Sergei Zakatyury, Nikolai Tatato, Aleksandr Tevlyal'kota i Vasilii Kevkeya.

Enllaos externs.
Informe d'Ethnologue sobre el txuktxi (en angls);
Chukchee Homepage (en angls);


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43535" title="Jaume Fuster i Guillem" nonfiltered="1850" processed="1836" dbindex="17033">
Jaume Fuster i Guillem neix el 1945 a Barcelona, al barri de Ciutat Vella. El 1996 comena a collaborar amb la revista Presncia i, un any ms tard, publica Breu histria del teatre catal. El 1969, un cop acabat el servei militar a Mallorca, es casa amb Maria Antnia Oliver. El 1972 publica De mica en mica s'omple la pica, un dels grans best-sellers catalans, amb uns 200.000 exemplars venuts des de llavors.

El 1975 va rebre el Premi Ciutat de Palma-Lloren Villalonga de novella per Tarda, sessi contnua, 3,45 (tamb coneguda com Collita de sang).

Acabat el franquisme es funda l'Associaci d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), de la qual n s un dels fundadors i integrant de la Comissi Gestora. Ms endavant n esdevindr secretari (1978) i president (1995-1998). Juntament amb Xavier Romeu i Juv i molts d'altres fou membre dels collectius d'escriptors Oflia Dracs (de novella ertica), Trencavel (escriptors de l'esquerra independentista) i un dels fundadors de l'editorial La Magrana. Militant del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN) en fou un dels principals dirigents a la dcada dels 1970.

A banda d'escriptor de novella polciaca, tamb excelleix com a traductor, rebent el premi Crtica Serra d'Or de traducci de novella (1989).

El 1993 s guardonat amb el premi de narrativa Ramon Llull per El Jard de les palmeres, obra que tanca la trilogia d espasa i bruixeria iniciada per L illa de les Tres Taronges (1983). El desembre d'aquell mateix any ser escollit Escriptor del mes.

Mor el 31 de gener de 1998, a l edat de 52 anys, a causa d un cncer de pulm detectat tot just aquell Nadal.

Una biblioteca pblica del barri de Grcia de Barcelona porta el seu nom.
Enllaos externs.
 Biografia documentada per l'AELC;
 Biblioteca virtual Jaume Fuster;
Referncies.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43539" title="El-Mekashkesh" nonfiltered="1851" processed="1837" dbindex="17034">
El-Mekashkeh s una mesquita de Luxor (Egipte), la ms vella de ciutat, situada prop de l'estaci de policia, baixant pel carrer de Sharia al-Karnak. Lloc de pelegrinatge. Est dedicada a un sant. T les restes d'un sant musulm del segle X, que segons el rumor popular fou abans un monjo cristi i desprs es va convertir a l'Islam.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43542" title="Museu de Momificaci de Luxor" nonfiltered="1852" processed="1838" dbindex="17035">
El Museu de Momificaci de Luxor s un petit museu de la ciutat de Luxor a Egipte, on s'exposen 56 artefactes utilitzats per a la momificaci de persones i animals, aix com les eines que s'empraven en la feina. T les restes d'unes 150 mmies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43543" title="Krakatoa" nonfiltered="1853" processed="1839" dbindex="17036">



El Krakatoa (nom indonesi: Krakatau) s un volc prop de l'illa indonsia de Rakata, a l'estret de Sunda. Ha entrat en erupci repetidament, massivament i amb conseqncies desastroses durant la histria enregistrada. El ms conegut d'aquests esdeveniments tingu lloc a finals d'agost de 1883.

L'erupci de 1883 expuls ms de 25 km de roca, cendra, i pedra tosca, i provoc el so ms intens, registrat histricament, sentit pels humans: l'explosi se sent clarament tan lluny com Perth, a Austrlia, i a l'illa Rodrigues prop de Maurici. Les ones de xoc acstiques van ressonar arreu del mn. Prop de Krakatoa, van quedar devastats 165 pobles, van morir 36.000 persones i molts milers van resultar ferits per l'erupci, principalment en el tsunami que se'n segu.

L'erupci va destruir dos teros de l'illa preexistent de Krakatoa. Les erupcions noves del volc, des de 1927, han format una illa nova, anomenada Anak Krakatau ("nen de Krakatoa").






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43544" title="Tombes dels sants Sidi Ahmed i Sidi Ali" nonfiltered="1854" processed="1840" dbindex="17037">
Les Tombes dels sants Sidi Ahmed i Sidi Ali s un monument situat a Luxor (Egipte) on estan suposadament enterrats dos sants musulmans, i que s un dels monuments principals de la ciutat, exclosos els de l'Antic Egipte.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43545" title="Altair" nonfiltered="1855" processed="1841" dbindex="17038">

Altair (  Aql /   Aquilae / alfa Aquilae) s l'estrella ms brillant de la constellaci de l'guila i la dotzena ms brillant del cel, amb una magnitud aparent de 0,77. Altair s un dels vrtexs del Triangle Estival. s una estrella blanca situada a uns 17 anys llum de la Terra, una de les estrelles ms properes visibles a ull nu.

Altair s destacable per la seva rotaci extremadament rpida; mesurant l'amplada de les seves ratlles espectrals, es pogu determinar que el seu equador fa una rotaci completa en aproximadament 6 1/2 hores (altres fonts donen 9 hores o 10,4 hores). En comparaci, la nostra estrella, el Sol, triga una mica ms de 25 dies per a una rotaci completa. Com a resultat de la seva rotaci rpida, Altair s una estrella oblata: el seu dimetre equatorial s com a mnim un 14 per cent ms gran que el seu dimetre polar.

El seu nom prov del terme rab que significa volador, de la frase            (an-nasr a -  ir) l'liga voladora. A vegades el seu nom es troba com a Atair.

Enllaos externs.
Imatge d'Altair d'alta resoluci (en angls).
Altair a SolStation (en angls).








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43546" title="Acrux" nonfiltered="1856" processed="1842" dbindex="17039">


Acrux (  Cru /   Crucis / alfa Crucis) s l'estrella ms brillant de la constellaci de la Creu del Sud i la tretzena ms brillant del nostre cel, amb una magnitud aparent de 0,77.

Com Acrux est situada a una declinaci d'uns  60, noms s visible al sud del Trpic de Cncer i per aix no reb un nom tradicional antic; "Acrux" s simplement una combinaci de l'A en "alfa" ms Crux. Acrux s l'estrella de primera magnitud ms meridional, uns pocs graus ms al sud que Alfa Centauri.

Acrux s, de fet, una estrella ternria situada a uns 320 anys llum del sistema solar. Noms dues components sn visualment distingibles,  1 i  2, separades per 4 segons d'arc.  1 s de magnitud 1,33 i  2 de magnitud 1,73. Ambdues sn estrelles calentes de classe B (gaireb classe O), amb temperatures superficials d'aproximadament 28.000 i 26.000 klvins respectivament; les sevs lluminositats respectives sn 2.500 i 1.600 vegades que del Sol.  1 i  2 orbiten durant un perode tan llarg que el seu moviment amb prou feines s perceptible; aquest perode pot ser de 1.500 anys o superior, amb una separaci mnima de 430 unitats astronmiques.

 1 s, al seu torn, una estrella binria espectroscpica, les components de la qual es creu que sn al voltant de 14 i 10 vegades la massa del Sol i que orbiten en noms 76 dies a una separaci d'al voltant una unitat astronmica. Les masses de  2 i la component ms brillant de  1 suggereixen que aquestes estrelles explotaran com supernoves. El component ms dbil de  1 pot sobreviure per convertir-se en una nana blanca massiva.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43549" title="Aldebaran" nonfiltered="1857" processed="1843" dbindex="17040">

Aldebaran (  Tau /   Tauri / alfa Tauri), anomenada popularment la Cabra, la Mosca, o l'Ull de Bou, s l'estrella ms brillant de la constellaci de Taure i una de les estrelles ms brillants en el cel nocturn.


Es tracta d'una estrella de classe K5 III, que significa que s taronja, gran, i que s'ha mogut de la seqncia principal utilitzant tot el seu combustible d'hidrogen. Actualment Aldebaran crema principalment heli i s'ha expandit a un dimetre d'aproximadament 5,3107 km (al voltant de 38 vegades el dimetre del Sol). 
El satllit Hipparcos ha determinat la seva distncia en 65,1 anys llum. Amb una magnitud aparent de 0,85, brilla amb 150 vegades la lluminositat del Sol. Tot i que aquesta lluminositat s lleugerament variable, del tipus pulsant amb variacions de 0,2 magnituds, es considera la 14a estrella ms brillant. T una velocitat radial de 54,3 km/s, dada de la qual es dedueix que s'allunya de la terra a una velocitat superior als 195.400 km/h (fenmen que se deu tant al seu propi moviment com al del nostre planeta).

Aldebaran t una companya menor, una nana fosca de classe M2 i que orbita a uns quants cents d'U.A. El 1997, es va detectar la possible presncia d'un planeta (o d'una nana marr petita), amb una massa mnima d'11 Jpiters i orbitant a una distncia de 1,35 U.A.

Aldebaran s una de les estrelles ms fcils de trobar en el cel nocturn, en part a causa de la seva brillantor i en part a causa de la seva relaci espacial respecte a un dels asterismes ms evidents en el cel. Si hom segueix les tres estrelles del cinyell d'Ori d'esquerra a dreta (a l'hemisferi nord) o b de dreta a esquerra (al sud), la primera estrella brillant que es troba continuant aquesta lnia s Aldebaran.

El seu nom prov de l'rab         (ad-dabar n) que significa el seguidor, una referncia al fet que l'estrella sembla seguir a les Pliades en el seu viatge nocturn a travs del cel. Aldebaran sembla ser el membre ms brillant del cmul obert de les Hades; tanmateix, est situat simplement en la lnia de visi entre la Terra i les Hades i s de fet una estrella independent.

 Misticisme nazi .

Els mstics nazis creien que l'estrella Aldebaran era l'orgen de la raa ria i asseguraven que extraterrestres originaris d'aquesta estrella s'establiren a la terra i mantingueren contacte amb els ocultistes nazis.

Vegeu tamb: 
Societat Vril;
Societat Thule;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43550" title="SHUM Maanet" nonfiltered="1858" processed="1844" dbindex="17041">


EL SHUM Maanet s un club esportiu de Maanet de la Selva, dedicat la prctica de l'hoquei patins. Les sigles SHUM corresponen a Secci Hoquei Uni Maanetenca.

La temporada 2006-2007 perd la categoria de l'OK Lliga.

Plantilla 2008-09.


Entrenador:  Marc Siscart
Entrenador adjunt:  Jordi Roca 
Preparador fsic:  Albert Freixas

Altes.
  Manel Garca (del CH Lloret);
  Xavi Gonzlez (del CH Matar);
  David Calonge (del CH Matar);
  Arnau Blzquez (del GEiEG);
  Marc Siscart (del CH Lloret);
  Jordi Roca (del CE Arenys de Munt);
  Albert Freixas;

Baixes.
 Francesc Tibau (?)

Enllaos Externs.
Pgina del club;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43553" title="Pietat de Miquel ngel" nonfiltered="1859" processed="1845" dbindex="17042">

La Piet o Pietat (1498-99) de Miquel ngel s una escultura de marbre que es troba a la Baslica de Sant Pere a Roma, la primera d'almenys dues obres amb la mateixa temtica de l'artista. L'esttua fou encarregada pel cardenal francs Jean de Billheres, que era un representant del rei francs a Roma. L'esttua es feu pel monument funerari del cardenal, per es mogu a la seva localitzaci present, la primera capella a la dreta quan hom entra a la baslica, al segle XVIII.

Aquesta famosa obra d'art mostra el cos de Crist en les mans de Sa mare Maria desprs de la Crucifixi. El model en el posicionament dels cossos s el de la iconografia nrdica, que Michelangelo assimila i elabora d'una manera personal. Porta a l'extrem l'ideal renaixentista d'harmonia, bellesa i restricci clssica. L'esttua est molt acabada en comparaci amb altres obres de Michelangelo.

Estil.
L'estructura s estrictament piramidal, i el vrtex coincideix amb el cap de Maria. L'esttua s'eixampla progressivament cap a baix fins la base, on cauen les vestimentes.

Les figures estan bastant desproporcionades, degut a la dificultat de mostrar un home ja crescut sostingut a la falda d'una dona. Si Crist estigus a escala humana, la Verge, dempeus, faria quasi cinc metres d'alada. Aix podria estar fet expressament; tanmateix, com ja s'ha dit, aquesta esttua es mogu de la seva localitzaci original, i no sabem en quina posici estava abans. Si havia d'estar situada en un lloc alt, Michelangelo podria haver-la deformat expressament, per compensar l'aberraci de la vista humana. Tanmateix, gran part de la grandria de la Verge est amagada rere la seva roba, i les figures tenen un aspecte bastant natural.

Les marques de la crucifixi estan limitades a marques de claus molt petites i un indici de la ferida al costat de Jess. Les marques dels claus als peus no arriben fins el darrere del peu.

Interpretacions.
La Mare de Du est representada com si fos molt jove, i sobre aquesta peculiaritat hi ha diferents interpretacions. Una s que la seva joventut simbolitza la seva puresa incorrompible, com en Michelangelo mateix va dir al seu bigraf i company escultor Ascanio Condivi:

Que no saps que les dones castes romanen fresques molt ms que aquelles que no ho sn? I quant ms en el cas de la Verge, que mai va experimentar el menor desig lasciu que pogus canviar el seu cos?

Una altra explicaci suggereix que el tractament d'en Michelangelo del tema estigu influt per la seva passi per la Divina Comdia del Dant. La coneixia tan b que quan an a Bolonya va pagar per l'hospitalitat recitant-ne versos. Al Paradiso (Cant XXXIII del poema), Sant Bernat, en una pregria per la Verge Maria, diu Vergine madre, figlia del tuo figlio... (Mare de Du, filla del teu fill...). Aix es diu perqu, essent Jess una de les tres figures de la Trinitat, Maria seria Sa filla, com tota la humanitat, per tamb s Sa mare.

Una tercera interpretaci s aquella suggerida per Ascanio Condivi poc desprs del passatge reprodut ms amunt: simplement que tal frescor i flor de la joventut, a part de ser mantinguts de manera natural, eren assistits pels actes de Du.

Precedents.
Mentre que s que hi havia un precedent per les pintures de la Verge lamentant-se sobre el Crist mort en l'art florent, sembla que el tema era noveds per l'escultura italiana. Hi havia, tanmateix, una tradici de piet esculpides en l'art del Nord, particularment a la Frana nadiua del cardenal. A ms, l'esglsia de San Domenico in Bolonya tenia una piet esculpida alemanya. Aix ha dut alguns a pensar que el donant (si no Michelangelo) tenia aquestes esttues en ment quan l'obra fou encarregada.



Histria desprs de la finalitzaci.
La primera llar de la Piet fou la Capella de Santa Petronilla, un mausoleu rom proper al transepte meridional del de Sant Pere, que el cardenal escoll com la seva capella funerria. La capella fou enderrocada ms endavanant per Donatello durant la seva reconstrucci de la baslica. Segons Giorgio Vasari, poc desprs de la installaci de la seva Piet, en Michelangelo sent alg que deia que era l'obra de l'escultor inferior Cristoforo Solari. Enrabiat, en Michelangelo va gravar MICHELA(N)GELUS BONAROTUS FLORENTIN(US) FACIEBAT (Michelangelo Buonarroti, Florent, ho fu) al pit de Maria. Ms tard se'n va penedir del seu atac de suprbia i jur no signar mai ms una obra de les seves mans.

En anys segents, la Piet fou bastant danyada. Quatre dits de la m esquerra de la Verge van ser restaurats el 1736 per Giuseppe Lirioni i els estudiosos estan dividits pel que fa a si el restaurador es va prendre llibertats per donar-li una posici ms "retrica". Pat els danys ms substancials el 21 de maig del 1972, dia de Pentecosta, quan un geleg perturbat mental anomenat Laszlo Toth va entrar a la capella i va atacar la Verge amb un martell mentre cridava "Jo sc Jesucrist!".

Desprs de l'atac, l'obra fou restaurada amb penes i treballs i fou retornada al seu lloc a la Baslica de Sant Pere, just a la dreta de l'entrada, entre la Porta Santa i l'altar de Sant Sebasti, i ara est protegida per un panell de vidre irrompible. La capella de la Piet s el lloc on el Papa es vesteix abans de les celebracions litrgiques a la baslica.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43555" title="Alize" nonfiltered="1860" processed="1846" dbindex="17043">

Alize Jacotey, nascuda a Ajaccio, Crsega el 21 d'agost del 1984, s una cantant francesa. El seu nom artstic s Alize. Als seus inicis va ser la protegida de la Mylne Farmer, una coneguda i reeixida cantant nascuda al Qubec. 

El single ms popular de n'Alize va ser "Moi... Lolita", llanat el juliol de 2000, Moi...Lolita es va convertir en uns dels singles ms venuts de la francesa, venent 1.500.000 cpies solament a Frana, la can tamb va traspassar fronteres, Moi...Lolita es va posicionar el #2 als Pasos Baixos, #5 a Alemanya, #9 a Anglaterra i va ser #1 A Espanya i Itlia. El segon single, L'Aliz va arribar el novembre i va ser #1 a Frana venent 700.000 cpies noms a aquest pas. El mateix mes es va llanar el seu lbum debut titulat Gourmandises, que va arribar al #1 i va vendre 800.000 cpies. Parler Tout bas i Gourmandises van ser els segents singles. Alize va tindre gran projecci internacional els anys 2001-2002 fent arribar la seva msica francesa a tots els indrets del mn. El mar del 2003 Alize va tornar a la escena musical editant el seu segon lbum Mes Courants lectriques, que no va tenir el mateix xit que el seu predecessor, per va entrar el #2 de les llistes franceses. L'agost de 2003 Alize va donar el seu primer concert de la seva primera gira en directe que va arribar a Frana, Blgica i Sussa i va culminar el 17 de gener del 2004 al Znith de Pars. La gira es va editar en CD i DVD l'octubre del mateix any.
Alize es va prendre un temps sabtic, per el 2007 va treure un nou disc, Psychdlices. 

L'Alize es va casar amb el cantant francs Jrmy Chatelain el 6 de novembre del 2004. La parella va tenir la seva primera filla, Annily, el 28 d'abril del 2005.

A finals del 2007 va tornar amb un nou disc Psychdlices en qu combina canons de diversos estils.

Discografia.
 lbums .
 Gourmandises (Novembre 2000);
 Mes courants lectriques (Mar 2003);
 Alize en concert (18 d'octubre 2004);
 Psychdlices (3 de desembre del 2007);

 Singles .
 "Moi... Lolita" (Juliol 2000) ;
 "L'Aliz" (Novembre 2000);

 "Parler Tout Bas" (Abril 2001);
 "Gourmandises" (Agost 2001);
 "J'en Ai Marre!" (Febrer 2003);
 "I'm Fed Up!" (Abril 2003);
 "J'ai Pas Vingt Ans" (Juny 2003);
 "I'm Not Twenty" (Octubre 2003);
 "A Contre-Courant" (Octubre 2003);
 "Mademoiselle Juliette" (2007);
 "Fifty Sixty" (2008);

 DVDs .
 Alize en concert (18 d'octubre 2004);

 Enllaos externs .
Plana oficial   ;
myspace.com;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43557" title="Matt Pokora" nonfiltered="1861" processed="1847" dbindex="17044">


Matthieu Tota, anomenat M. Pokora s un cantant de Frana. Va nixer a la regi d'Alscia a Estrasburg. Matt Pokora va guanyar el programa de telerealitat Popstars, grcies al qual es va fer fams.

 Discografa .

 lbums .
 2005 : "M. Pokora";
 2006 : "Player";
 2008 : "MP3";

 Singles .
 2005 : "Showbiz" (The Battle);
 2005 : "Elle me contrle" (feat. Sweety);
 2005 : "Pas sans toi";
 2006 : "De retour";
 2006 : "It's Alright" (feat. Ricky Martin);
 2006 : "Oh la la la (Sexy Miss)" (feat. Red Rat);
 2006 : "Mal de guerre" ;
 2008 : "Dangerous" (feat. Timbaland & Sebastian) ;

Premis.
M Pokora guany:
NRJ Music Awards del 2006: Millor Clip del Any.
NRJ Music Awards del 2006: Millor Can francfona del Any.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43561" title="Regla d'Or" nonfiltered="1862" processed="1848" dbindex="17045">
En tica, es defineix la Regla d'Or com el principi de tracta els altres com tu voldries que ells el tractessin. Aquesta frase apareix a l'evangeli de Mateu 7:12, per se'l considera un principi tan vell com la humanitat i, per tant, anterior al cristianisme. De fet, aquest principi es pot trobar en totes les cultures i societats i, amb algunes comptades excepcions, s el com denominador de tots els codis de la moral i les religions.

La Regla d'Or no s'ha de confondre pas amb la idea dull per ull i dent per dent de la justcia recproca. La Regla d'Or es refereix no pas a reparaci d'ofenses sin a tractar els altres amb el mateix respecte i consideraci amb qu hom vulgui ser tractat.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43564" title="Tupai" nonfiltered="1863" processed="1849" dbindex="17046">
Tupai s un atol del grup d'illes de Sotavent de les illes de la Societat, a la Polinsia Francesa. Depn administrativament de la comuna de Bora Bora que es troba a 22 km al sud. Les seves coordenades sn: .

L'atol t la particularitat de tenir dues llacunes: la llacuna interior i una llacuna exterior estreta tancada per una segona anella d'esculls. La superfcie total s de 11 km . Noms hi ha alguns habitants espordics per recollectar copra. Disposa d'un aerdrom privat.

Tamb s'anomena Motu Iti, que vol dir illa petita. Segons una llegenda, les nimes de cam al mn del morts passen per Tupai.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43565" title="Txetxnia" nonfiltered="1864" processed="1850" dbindex="17047">

Txetxnia (en rus       , Txetxni; en txetx:          (Nokhtxitxo)/Noxiy/Nokhchiycho), a vegades dita incorrectament Itxkria, s una repblica (subjecte federal) de la Federaci Russa.
Segons les autoritats elegides sota control de la OSCE s un estat independent del Caucas, tot i que la repblica independent no ha estat reconeguda per cap altre Estat. Cada un dels bndols controla una part del pas, Rssia la part plana i el govern existent fins el 1999, abans de l'entrada dels russos, les parts muntanyoses. 

La capital s la ciutat de Grozni que pel govern refugiat a les muntanyes es diu Djokharkala.

T vers un mili d'habitants, la majoria txetxens (90%) amb nogais, russos i altres (10%). 

Les forces militars russes a la repblica sn (2005) uns 130.000 (les estimacions donen entre 120.000 i 180.000).

 Histria .
Del 1773 al 1791 els txetxens es van revoltar contra els russos dirigits pel xeic Mansur, dit Ushurma. El 1810 els russos van obtenir la submissi del poble ingix i es van expandir vers Txetxnia. El 1830 els txetxens van comenar la guerra santa contra Rssia sota l'imam Kazi Mullah sota la bandera verda dels muridites, una escola teolgica islmica llavors en auge, portant inscripcions alcorniques. Va rebre el suport d'altres cabdills txetxens com Hadji Murad i Bei Pulat.

L'imam Gamzat Beg va seguir desprs (1831) utilitzant la bandera del cap suf Sheikh Tashu Khadzhi, de color vermell amb peces verdes als cantons. El va succeir el 1834 l'Imam Xamil, el color del qual era el blanc encara que cada naib (cap) tenia la seva prpia bandera. 34 banderes de la guerra d'independncia s'han conservat als museus, si b cap d'elles es pot dir que sigui una bandera nacional dels txetxens d'aquells temps.

Desprs d'una terrible guerra amb milers de morts civils els russos van aconseguir establir-se al pas. Degut a la manca d'homes, l'esperit de resistncia va tardar en recuperar-se per ja existia a comenaments del segle XX. El 1917, desprs de la revoluci, els pobles de muntanya txetxens (i ingixos) van restar de fet independents. La Confederaci dels Pobles Muntanyesos del Caucas va sorgir el 1917 i una assemblea es va reunir a Vladikavkaz el maig de 1917, i altra cop l'agost de 1917, i es va decidir la creaci d'un estat autnom muntanys que incloa els districtes de Kabrdia, Balkria, Txetxnia, Ingixia, Daguestan i Osstia i quatre districtes cosacs, per sobre les que l'estat noms tenia un control parcial.

El 11 de maig de 1918 l'estat autnom dels Muntanyesos del Caucas va proclamar la independncia sota el nom de Repblica dels Muntanyesos del Caucas. A la regi van sorgir poders sovitics: els soviets del Don, de Kuban-Txernomorie i de Stavropol; els dos primers es van unir formant el soviet del Don-Kuban (juny de 1918) i aquest es va unir al juliol amb el de Stavropol i es va formar la Repblica Sovitica (autnoma) del Caucas Nord que es va dissoldre poc desprs davant l'avan dels alemanys i els otomans als darrers temps de la guerra. La repblica Muntanyesa del Caucas fou en part ocupada pels russos blancs (tsaristes) de Denikin el novembre de 1918, i del seu ensorrament van sorgir el govern independent de l'emirat del Caucas nord, que tenia per capital Vedeno (Txetxnia) i estava dirigit per l'imam (i emir) del Daguestan Uzur Hair Hadzi Khan amb el prncep V. Dyshninskiy-Arsanukaev com primer ministre, comandant en cap i ministre d'exteriors. Els muntanyesos van iniciar la lluita contra els tsaristes, per els generals blancs Pokrovski i Shatilov van ocupar Grozni el 23 de gener de 1919 i els guerrillers es van retirar a les muntanyes; els blancs van rebutjar els bolxevics a la primavera; desprs de l'evacuaci turca de Daguestan, els delegats dels pobles muntanyesos (de Daguestan, Txetxnia i Ingixia, i a ms els alans d'Osstia) es van reunir all i van acordar constituir un consell de defensa del Caucas nord (12 de juny de 1919) embri de la segona Repblica dels Muntanyesos del Caucas. Els txetxens per negociaven l'autonomia amb els bolxevics i rebutjaven els blancs; aquestos, per imposar-se, van designar al major general Daniil Pavlovitx Dratsenko, jove oficial que s'havia distingit en una expedici contra els kurds del nord de Prsia el 1912-1913, que va emprar una tctica malvola: va destruir un poble, i va anunciar que destruiria un per un si els txetxens no s'afegien al bandl blanc, per va oferir autonomia. Van acceptar a contracor. El 20 de gener del 1920 els sovitics havien ocupat part dels territoris per una part del pas va resistir fins l'agost, i la guerrilla va operar fins la primavera del 1921. Les unitats de combatents txetxenes i ingixos van acabar aliant-se als bolxevics que els hi van prometre una autonomia amplssima. Els territoris ocupats pels sovitics i altres (Kabrdia, Balkria, Karatxai i Txerkssia) van constituir la Repblica Muntanyesa (coneguda com Gorstki que vol dir "Muntanyes" en rus) a la que es van incorporar rpidament els dems territoris; aquesta repblica va existir complerta fins el 20 de gener de 1921 en que se li va segregar Daguestan, i l'1 de setembre de 1921 en que es cre la regi autnoma de Kabrdia i Balkria  quedant la resta rebatejat Repblica Sovitica Autnoma d'Osstia, de la que el 27 de juny de 1922 es va segregar el territori autnom de Karatxai-Txerkssia, el 20 de novembre de 1922 la regi autnoma de Txetxnia i el 7 de juliol de 1924 la regi autnoma de Ingixia.

El 1931 un txetx, Xamil, nt de l'imam Xamil, va fundar un partit autonomista a Pars.



Txetxnia (Nakhtxo) i Ingixia (Gialgiai) es van constitur en una sola regi autnoma el 15 de gener de 1934, a la qual es va incorporar tamb el districte autnom cosac de Suzhenski. La regi autnoma va esdevenir repblica autnoma socialista sovitica el 5 de desembre de 1936. Llavors es va adoptar una bandera en el model clssic sovitic, que en portar el nom fou canviada quan el 1938 l'alfabet txetx-ingix va abandonar els carcters llatins en favor dels carcters cirllics.

El 1940, en esclatar la guerra, els txetxens es van revoltar. El seu lder Khasan Israilov va proclamar la guerra per alliberar el Caucas, i va formar un govern popular revolucionari que va tenir el control d'alguns districtes, per l'exrcit sovitic, inclosa la fora aria, van ser enviats a la regi. Els txetxens i ingixos foren exclosos del reclutament per l'exrcit sovitic. En aquesta situaci el govern provisional va buscar l'ajut dels alemanys, per no consta que en rebessin, i la rebelli fou aixafada i nomes van resistir uns centenars de guerrillers. Els txetxens i ingixos van ser deportats en massa a l'sia Central el 1944 i la repblica abolida el gener de 1944 (confirmat per decret de 25 de juny de 1946). Fins el 1955 no foren rehabilitats i se'ls va permetre tornar al seu territori ancestral, que es va reconstituir com a repblica autnoma de Txetxnia-Ingixia el 9 de gener de 1957 que va adoptar una bandera d'estil sovitic. Encara llavors els guerrillers continuaven a les muntanes oferint per poca resistncia. Els darrers guerrillers no es van rendir fins el 1972. La bandera de la Repblica va patir un nou retoc el 24 de juny de 1981.

Des del 1989 els txetxens van tornar a mobilitzar-se per la independncia. Un congrs nacional del poble txetx a Grozni va proclamar la sobirania el 27 de novembre de 1990 i es va aprovar la bandera nacional; a les eleccions de 1991 un exgeneral sovitic de l'exrcit de l'aire, que havia estat condecorat a l'Afganistan, anomenat Djokhar Dudiev, fou elegit president. El 27 d'octubre de 1991 es va proclamar la independncia de Txetxnia-Ingixia (per el districte d'Ingixia es va separar el 30 de novembre de 1991 i es va constituir en repblica autnoma que va declarar ser part de Rssia, i aquest estat la va reconixer). Noms cinc dies desprs es va constituir a Sukhumi (Abkhzia) la Confederaci de Pobles del Caucas (que ja havia existit durant la revoluci bolxevic), instrument poltic - militar per la independncia dels pobles del Caucas, que el 4 d'octubre de 1992 va tenir el seu IV Congres a Grozni. La bandera nacional fou llegislada el 9 de novembre de 1991, segons un disseny de Yushaev Sultan, ciutad de Hasav-Yurt. Els nou estels del emblema nacional representen els 9 caps de clans (tukhum o tepi) que van originar la naci, el major dels quals es el de Nohtxmahko al que pertanyen la majoria dels lders independentistes (com Xamil Bassiev i Aslan Maskhdov; Dudiev era del tukhum de Karabulak o Orstkhoi). Un tukhum s un grup de tribus unides en un territori normalment petit que parlen el mateix dialecte i el tukhum dels Nohtxmahko (inicialment el districte de Vedeno i Nokhai-Yurt) es deia Itxkria, per Dudaiev va donar el nom d'Itxkria a totes les terres txetxenes de la Repblica (Repblica Txetxena d'Itxkria) obrint la possibilitat a l'existncia d'una repblica Txetxena a Daguestan o a Gergia. El territori englobant els estats txetxens i ingixos es diria Vainak.

A l'abril de 1993 Dudiev va dissoldre el Parlament. L'oposici es va agrupar en el Consell Provisional dirigit per Umar Avturkhanov, i va obtenir l'ajut de Rssia, iniciant una revolta, per foren completament derrotats al acostar-se a Grozni el novembre de 1994. Com que per mitj de les forces internes Rssia no podia recuperar el control del pas, el govern de Moscou inici la primera guerra de Txetxnia enviant tropes que van entrar a Grozni el 31 de desembre de 1994, per una vegada dins foren aniquilades per les forces de Dudaiev. Van haver d'enviar-se tancs, avions i milers d'homes per conquerir Grozni que va quedar arrasada. All el comandament militar rus va collocar (gener de 1995) un govern addicte anomenat Govern de Renovaci Nacional de Txetxnia, dirigit per Salambek Hadzhiev (que ja havia estat constituit a les afores de Grozni el 26 de desembre de 1994). Dudiev es va refugiar a les zones muntanyoses per mitjanant l's de satllits es va localitzar el seu telfon mbil i el president rus Ieltsin va donar l'ordre d'assassinar-lo. Per no per aix va acabar la guerra doncs el vicepresident Yelikam Iandarbiev (ms tard assassinat per agents secrets russos a Qatar) va ocupar el seu lloc i a la primavera de 1996 una ofensiva general dels guerrillers va assetjar a les tropes russes a Grozni. El general Lebed fou enviat rpidament al pas i va concertar un alto el foc per permetre la sortida dels soldats i evitar el seu aniquilament. El govern de Txetxnia era reconegut com a govern provisional i es celebrarien eleccions. El govern installat pels russos, dirigit ara per Doku Zavgaiev quedaria dissolt (Zavgaiev fou enviat d'ambaixador a Tanznia). El estatus final de la repblica fou ajornat per deu anys (Maig de 1996, acord de Khaisavurt). El cap del estat major de les forces txetxenes, Aslan Maskhadov, fou elegit president en les segents eleccions supervisades per l'OSCE.

El 1999 els territoris autnoms islmics que s'havien constituir a Daguestan foren atacats per la policia de l'estat. Unitats irregulars txetxenes van acudir a la repblica per ajudar-los. Allegant una invasi del pas, Rssia va tornar a enviar tropes a Txetxnia. La resistncia fou molt forta per va cedir davant la superioritat dels atacants que van entrar a Grozni el 6 de febrer del 2000. Maskhadov va fugir a les muntanyes amb el cap militar Xamil Bassiev. Desprs d'un temps sota administraci militar fou designat president inter l'exguerriller Akhmad Kadrov (2000), i aix va comenar l'existncia de dos governs. Les tropes russes van comenar les operacions de neteja en la qual foren assassinats o segrestrats milers de civils provocant que milers de persones marxessin a les muntanyes per unir-se als guerrillers i provocant tamb la participaci d'alguns caps militars del govern muntanyes en actes terroristes, com Xamil Bassiev (presa d'hostatges a un teatre de Moscou, assalt i presa d'ostatges a l'escola de Beslan a Osstia...) que fou incls a la llista de terroristes del departament d'estat americ. Les vdues dels txetxens morts sota tortura o mares de noies violades van adoptar el vestit negre i es van fer algunes operacions d'atac terrorista sucida, normalment contra installacions militars russes. Kadirov fou assassinat el 9 de maig del 2004 i es va nomenar president al rus Sergei Abramov (inter) i es van celebrar eleccions amb una participaci d'un 11%, i el 4 d'octubre del 2004 va prendre possessi el nou president electe Alu Alkhanov.

El gener del 2005 el president de la muntanya txetxena Maskhdov va morir en un enfrontament amb soldats russos i fou nomenat president provisional Abdul-Khalim Saduliev, que l'agost del 2005 va designar a Xamil Bassiev com a cap militar suprem.
La guerra ha causat 120.000 victimes civils a Txetxnia (mes del 10% de la poblaci) i uns 40.000 soldats russos (estimacions del comit de les mares de soldats, si b Rssia noms reconeix unes 18.000 baixes).
Ciutats i municipis.
Gudermes;
Xali;
Xatoi;

Enllaos.
Txetxnia, trenquem el silenci;
BBC Chechnya profile;
Kavkaz Center;
Associaci de Veterans de Txetxnia (en angls) ;
Txetxnia Lliure (en angls);
Prague Watchdog - recull d'informaci sobre el conflicte a Txetxnia;
Guerra a Txetxnia 1999;























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43567" title="Temple de Mut" nonfiltered="1865" processed="1851" dbindex="17048">
El Temple de Mut fou un temple de l'Antic Egipte a Karnak (avui a Luxor). Mut era la dona de Amon i mare de Khonsu. 

El Temple fou senyalat arrel de l expedici francesa a Egipte i mes tard per Nestor l'Hte el 1839 i desprs per altres. Fou excavat el 1895-1895 per Margaret Benson i Janet Gourlay. El 1920 es va excavar el Temple de Khonsupakherod (Khonsu el nen), dins el mateix complex.

El temple de Mut fou construt per Amenhotep III i ampliat o restaurat per altres faraons. En temps de Tuthmosis III es composava del temple i el llac sagrat per amb es va fer mes gran i els temps dels Ptolomeus tenia tres grans temples, algunes capelles i cases pels sacerdots.



D aquestos tres temples que formen el conjunt, el mes important es del nord-est es el de Khonsupakherod construt durant la dinastia XVIII i ampliat per Ramss II. Ramss III va fer construir el temple d'Amon al oest del llac, on hi ha dos colossals esttues del fara i la seva dona. Taharqa, de la dinastia XXV, va ampliar el complex, feina que va encarregar a Motuemhat, governador de l'Alt Egipte, i el temple de Khonsupakherod va quedar incls al complex (abans quedava fora), i es van construir algunes capelles. Al est hi ha un petit temple construt pel fara Nectanebo II. La capella mes destacada es la Nitocris, un altra esposa d'Amon, construda durant la Dinastia XXVI. La capella d'Osiris es troba al costat de l'avinguda de les Esfinx.



El Temple principal est casi rodejat per tres parts pel llac sagrat o Isheru, destinat a protegir el temple contra la fria de Sekhmet.

El conjunt te accs per l avinguda de les esfinxs.



El seu us va decaure al segle I dC i va deixar d'utilitzar-se vers el segle V. Les seves pedres fores utilitzades per la construcci. Una part del temple fou destrut el 1840 per fer-hi una fabrica.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43568" title="Capella d'Achoris" nonfiltered="1866" processed="1852" dbindex="17049">
La Capella d'Achoris s una capella construda a Karnak, pel fara Achoris (Hakor) de la dinastia XXIX, que servia de lloc per rebre la barca sagrada.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43569" title="Capella romana de Luxor" nonfiltered="1867" processed="1853" dbindex="17050">
La capella romana de Luxor fou una capella construda pels romans al temple de Karnak, a Luxor. Est a l'entrada del temple a la dreta i a la vora t unes parets i 11 pedestals amb les esttues d'11 emperadors.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43570" title="Saarbrcken" nonfiltered="1868" processed="1854" dbindex="17051">

Saarbrcken , s la capital del Land (l'estat federat alemany) de Saarland. Les seves coordenades geogrfiques sn . Es troba al sud de la Repblica Federal d'Alemanya, molt prxima a la frontera francesa i de Luxemburg,  i es travessada pel riu Saar. Precisament, degut a aquesta proximitat amb Frana i les seves relacions al llarg de la histria, actualment mant unes relacions estretes amb l'altra banda de la frontera: existeix una mena d'"Eurozona" entre Forbach i Saarbrcken, i el TER (Tren Exprs Regional) de Metz a Saarbrcken ha estat co-financiat pel departament francs de la Mosella i el govern de Saarland.

Actualment t uns 209.000 habitants. La ciutat t, en els seus afores, la seu de la Universitat de Saarland (Universitt des Saarlands). Tamb disposa d'un aeroport: l'Aeroport de Saarbrcken-Ensheim (SCN).

Entre els momuments de la ciutat trobem el pont de pedra sobre el riu Saar (1546), l'esglsia gtica de St Arnual, el Saarbrcker Schloss (castell del segle XVIII) i la part vella de la ciutat, especialment la plaa del mercat St. Johanner Markt. 

 Histria .

La regi del Saar va ser incorporada a l'Imperi Rom durant el segle I a.C., i posteriorment estigu sota el domini dels francs. L'any 925 esdevingu part del Sacre Imperi Rom Germnic. Des de 1381 al 1793 els comtes de Nassau-Saarbrcken foren la principal autoritat local. Tanmateix la regi estigu sota el control francs durant el segle XVI i va se incorporada a Frana a la dcada de 1680. Frana va veure's obligada a abandonar la Saar en 1697, per des de 1793 a 1815 va recuperar el control de la regi. Al 1815, Saarbrcken passa a estar sota control prussi. Durant el segle XIX els importants recursos de carb i ferro existents a la zona van portar una gran activitat econmica a la ciutat. La regi va esdevenir una gran productora de l'acer que la Revoluci Industrial necessitava. 

Desprs de la Primera Guerra Mundial (1919), la regi de la Saar va ser administrada per la Societat de Nacions (SDN) sota control francs. En 1935, la poblaci es va pronunciar a favor de la re-adhesi a Alemanya. 

Totalment destruda durant la Segona Guerra Mundial, Saarbrcken va ser reconstruida. Com tota la regi, va estar a la zona d'ocupaci francesa des de la finalitzaci de la guerra (1945). Desprs d'un segon referndum al 1956 es va reunificar a la Repblica Federal d'Alemanya (RFA) en 1957.


 Ciutats agermanades .
 Nantes (Frana), des de 1965;
 Tbilisi (Gergia), des de 1975;
 Cottbus (Alemanya), des de 1987;

Enllaos externs.
Pgina oficial de la ciutat;






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43573" title="Saarland" nonfiltered="1869" processed="1855" dbindex="17052">

Saarland (en alemany ) s un dels 16 estats federats que formen Alemanya. La seva capital s Saarbrcken. 

 Geografia .
T una superfcie de 2.570 Km i una poblaci de 1.054.580 habitants (31 mar de 2005). Limita amb Luxemburg, Rennia-Palatinat (Rheinland-Pfalz) i la Lorena. Aquestes quatre entitats administratives s'han associat en l'anomenada "Gran Regi" o tamb "Saar-Lor-Lux", per facilitar la cooperaci interregional trans-fronterera.

Saarland est dividit en sis districtes:



 Merzig-Wadern;
 Neunkirchen;
 Saarbrcken;
 Saarlouis;
 Saarpfalz;
 Sankt Wendel;

Les ciutats ms importants de l'estat sn: Saarbrcken, Saarlouis i Vlklingen

 Territori entre Frana i Alemanya.

Vegeu tamb: Histria de Saarbrcken;

El territori va ser establert en 1920 d'acord amb el tractat de Versalles. Va abastar porcions la provncia de prussiana del Rin i la Rennia-Palatinat. L'rea va ser posada sota control de la Societat de Nacions i administrada a la prctica per Frana per 15 anys, en contra els desitjos de gaireb tots els alemanys tant de l'interior com de l'exterior del territori. 

En 1933, un nombre considerable d'alemanys contraris al rgim nazi van refugiar-se a la regi, ja que era l'nica part d'Alemanya fora del domini de Hitler. Aquests i alguns "anti-nazis" originaris de Saarland van fer una forta campanya per a que la regi rests com a territori francs. Per el sentiment que des de temps enrere hi havia contra Frana result massa difcil de canviar. Quan el termini de 15 anys va expirar, es va dur a terme un referndum en el territori (13 de gener de 1935): 90,3% dels votants desitjaven re-unificar-se a Alemanya ms aviat que seguir l'Alscia i ser part de Frana. El nazis va anomenar l'rea "Westmark" (Marca Occidental). 

Desprs de la Segona Guerra Mundial, Saarland va tornar a ser sota administraci francesa. En 1954, Frana i Alemanya van desenvolupar un pla molt detallat, anomenat el "Saarstatut", per a establir un Saarland independent, per un segon referndum va rebutjar aquest pla per 67,7%. El fet de qu Frana havia intentat impedir que es fes campanya contra aquest pla per mitjans no democrtics, no va sentar gens b als habitants i el rebutjaren al referndum amb un resultat ms clar que el que s'esperava. El tractat del Saar (27 d'octubre de 1956) va establir que es devia permetre a la regi unir-se a Alemanya, fet que va produir-se el 1 de gener de 1957. 

El franc francs va continuar com a moneda oficial a la regi un any ms, fins que el marc alemany el va substituir en 1958. El tractat de Saar establ que el francs, i no l'angls (com a la resta de la Repblica Federal d'Alemanya), devia romandre com a primer idioma estranger ensenyat a les escoles de Saarland; aquesta disposici se segueix en gran part fins a avui, encara que ja no s obligatria. 

Des de 1920 a 1935, i des de 1947 a 1959, els habitants de Saarland van utilitzar segells elaborats especialment per al territori.

Desprs de la segona guerra mundial i fins la seva reincorporaci a Alemanya, Saarland va participar com entitat independent en diferents institucions internacionals. Entre 1950 i 1956 va formar part del Consell d'Europa i la FIFA, i va prendre part a les olimpades de 1952 a Hlsinki i als tornejos classificatoris del Mundial de Futbol de 1954 a Sussa.

 Caps de govern .

Ttols corresponents en cada perode:
1920-1935: president de la Comissi de Govern de la Societat de Nacions; ;
1935-1945: Comissionat federal; ;
1945-1946: president administratiu; ;
1946-1947: president de la Comissi Administrativa; ;
des de 1947 fins avui: Ministre-president de Saarland (Ministerprsidenten des Saarlandes).

Llista de caps de govern de Saarland:
1920 - 1926: Victor Rault (Frana);
1926 - 1927: George Washington Stephens (Canad);
1927 - 1932: Sir Ernest Colville Collins Wilton (Regne Unit);
1932 - 1935: Geoffrey George Knox (Regne Unit);
1935 - 1944: Josef Brckel (NSDAP);
1944 - 1945: Willi Sthr (NSDAP);
1945 - 1946: Hans Neureuther;
1946 - 1947: Erwin Mller;
1947 - 1955: Johannes Hoffmann (CVP);
1955 - 1956: Heinrich Welsch (sense partit);
1956 - 1957: Hubert Ney (CDU);
1957 - 1959: Egon Reinert (CDU);
1959 - 1979: Franz Josef Rder (CDU);
1979 - 1985: Werner Zeyer (CDU);
1985 - 1998: Oskar Lafontaine (SPD);
1998 - 1999: Reinhard Klimmt (SPD);
des de 1999: Peter Mller (CDU);

 Enllaos externs .
 Portal oficial del Govern de Saarland;
 Oficina d'estadstica;






Wikipedia es una marca registrada de la organizacin sin nimo de lucro Wikimedia Foundation, Inc.







































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43574" title="Paracetamol" nonfiltered="1870" processed="1856" dbindex="17053">

El paracetamol o acetaminofn  s un analgsic molt utilitzat en l'actualitat. Posseeix propietats analgsiques i antipirtiques semblants a les de l'aspirina per no t activitat antiinflamatria, ni exerceix cap efecte antiplaquetari.

El paracetamol s famlia dels paraaminofenols. Molts autors inclouen aquest frmac com a AINE degut que el seu mecanisme d'acci i els efectes analgsics i antipirtics sn molt semblants a aquests per normalment no s'inclou, ja que no t gaire efecte antiinflamatori.

Descripci del frmac. 
El paracetamol s un metablit de la fenacetina, un analgsic molt utilitzat antigament que, per ser txic a les dosis teraputiques i metabolitzades a paracetamol, ja no s utilitzat. El paracetamol posseeix propietats analgsiques i antipirtiques semblants a les de l'aspirina per no t activitat antiinflamatria, ni exerceix cap efecte antiplaquetari.

El paracetamol s'utilitza en el tractament del dolor moderat agut i crnic, i s considerat com l'analgsic d'elecci per la major part dels autors en els pacients de ms de 50 anys. Tamb s l'analgsic d'elecci quan l'aspirina no s ben tolerada o quan est contraindicada. El paracetamol est utilitzant-se des de finals del segle XIX i es pot adquirir sense prescripci mdica. 

Mecanisme d'acci:. 
Es desconeix el mecanisme exacte de l'acci del paracetamol, dhuc hui es discuteix, encara que se sap que actua a nivell central. Es creu que el paracetamol augmenta el llindar al dolor inhibint les ciclooxigenases en el sistema nervis central, enzims que participen en la sntesi de les prostaglandines. El paracetamol tamb sembla inhibir la sntesi i/o els efectes de diversos mitjancers qumics que sensibilitzen els receptors del dolor als estmuls mecnics o qumics. 

Indicacions i Posologia.

Tractament del dolor lleuger/moderat o febre (cefalees, milgies, dolor d'espatlla, dolor dental, dismenorrea, molsties associades als refredats o grip, etc):

Administraci oral o rectal:.

Adults i xiquets > 12 anys: 325-650 mg per via oral o rectal cada 4-6 hores. Alternativament, 1.000 mg, 2-4 vegades al dia. No han de sobrepassar-se dosi de ms d'1 g de cop o ms de 4 g al dia. ;
 Xiquets < 12 anys: 10-15 mg/kg per via oral o rectal cada 4-6 hores.
 No administrar ms de cinc dosi en 24 hores. ;
 Nadons: 10-15 mg/kg per quilo per via oral cada 6-8 hores.
 
Malalts amb insuficincia heptica: el paracetamol ha de ser utilitzat amb precauci en pacients amb la funci heptica alterada o amb histria de sobredosi. No ha d'utilitzar-se en pacients amb histria d'alcoholisme. Els pacients amb malaltia heptica estable pot ser tractats amb dosis teraputiques de paracetamol per a l'alleugeriment de dolors episdics de curta duraci (menys de cinc dies).

Pacients amb insuficincia renal: encara que el paracetamol s el frmac d'elecci per al tractament del dolor episdic en els malalts renals, no es recomana el seu s crnic. Les dosis han de ser modificades en funci de la resposta clnica i de grau d'insuficincia renal

Contraindicacions i precaucions.

Els pacients alcohlics, amb hepatitis vrica o altres hepatopaties tenen un risc major d'una hepatotoxicitat pel paracetamol pel fet que la conjugaci del frmac pot ser reduda.

La depleci de les reserves de glutati heptic limita la capacitat del fetge per a conjugar el paracetamol, predisposant el pacient per a noves lesions heptiques. Per tant, en els pacients amb malaltia heptica estable, es recomana l'administraci de les dosis mnimes durant un mxim de 5 dies.
 
Els pacients no deuen automedicar-se amb paracetamol si consumeixen ms de tres begudes alcohliques al dia. 
 
L'administraci crnica de paracetamol ha de ser evitada en pacients amb malaltia renal crnica. Diversos estudis han posat de manifest que hi ha el risc d'un desenvolupament de necrosi papillar, fallada renal, o malaltia renal terminal. Igualment pot ser perills l's de paracetamol quan s'administra per a tractament de febre persistent en xiquets amb malnutrici.

Els pacients no deuen automedicar-se amb paracetamol durant ms de cinc dies en el cas dels xiquets i durant ms de deu dies en els adults. La febre no ha de ser tractada amb paracetamol durant ms de tres dies sense consultar al metge. El paracetamol pot interferir amb els sistemes de detecci de glucosa reduint en 120% els valors mitjans de la glucosa.  El paracetamol est classificat dins de la categoria B de risc en l'embars, per a qualsevol dels tres trimestres.

Alguna publicaci allada, ha associat l's del paracetamol durant l'embars amb un menor pes i talla del fetus en nixer. No obstant aix, un estudi prospectiu de 48 casos de sobredosi de paracetamol durant l'embars no va posar en relleu cap cas de toxicitat fetal directament associada al frmac. Hi ha qui considera el paracetamol com el frmac d'elecci durant l'embars, sempre que la seua utilitzaci siga estrictament necessria.

Interaccions i Reaccions adverses.
Els anticids i el menjar retarden i disminueixen l'absorci oral de paracetamol. Les fenotiazines interfereixen amb el centre termoregulador, amb la qual cosa el seu s concomitant amb el paracetamol pot ocasionar hipotrmia. No es recomana l's concomitant de paracetamol i salicilats, per estar augmentat el risc d'una nefropatia analgsica, incloent necrosi papillar i malaltia renal terminal.

El paracetamol s preferible a l'aspirina en els pacients que necessiten un analgsic estant estabilitzats amb warfarina. Les concentracions plsmiques de paracetamol augmenten un 50% desprs d'administraci de diflunisal, mentre que les concentracions d'aquest ltim no sn afectades. Els pacients tractats amb prilocana tenen un major risc desenvolupar metahemoglobinmia.

El paracetamol s hepatotxic encara que en la major part de les ocasions aquesta toxicitat s el resultat d'una sobredosi o de dosis excessives administrades crnicament. L'hepatotoxicitat induda pel paracetamol es manifesta com a necrosi heptica, ictercia, hemorrgies, i encefalopatia. Desprs d'una sobredosi, les lesions heptiques es manifesten als 2 o 3 dies. Els frmacs i agents que afecten a la funci del citocrom P-450 i l'alcohol poden agreujar la intoxicaci per paracetamol. Tamb s'ha suggerit que l'administraci de dosi elevada en dej pot ser potencialment hepatotxica. En cas de sobredosi, el tractament d'elecci s la N-acetilcistena, que actua com a donador de -SH en substituci del glutati. Les reaccions d'hipersensibilitat poden manifestar-se per urticria, eritema, borradura, i febre.

Remarques.



Fonts.
 Flrez, Jess i cols.. Farmacologia humana 4a edici. Editorial Masson, 2005. ISBN 8445812904;




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43575" title="Altanersa" nonfiltered="1871" processed="1857" dbindex="17054">
Altanersa fou un rei de Napata (653-643 aC), que era fill del fara de la dinastia XXV,  Taharqa. Va succeir al seu cos Tanutami i va governar deu anys. A la seva mort el va succeir Senkamanisken.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43576" title="Senkamanisken" nonfiltered="1872" processed="1858" dbindex="17055">
Senkamanisken fou un rei de Napata emparentat amb la Dinastia XXV d'Egipte. Successor d'Altanersa. Va governar del 643 al 623 aC. Fou el pare dels reis Aspelta  i Anlamani (el seu succesor). Fou enterrat a Nuri.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43578" title="Anlamani" nonfiltered="1873" processed="1859" dbindex="17056">
Anlamani fou un rei de Napata (Nbia) que va governar del 623 al 593 aC. Era fill de Senkamanisken al que va succeir a la seva mort. Va governar durant uns trenta anys. A la seva mort el va succeir el seu germ Aspelta. Fou enterrat a Nuri.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43579" title="Aspelta" nonfiltered="1874" processed="1860" dbindex="17057">
Aspelta o Aspalta fou un rei de Nbia o Napata que va governar del 593 al 568 aC. Va succeir al seu germ gran Anlamani. Aspelta devia ser el germ petit perqu va viure encara vint-i-cinc anys. A la seva mort el va succeir Amtalqa (Armantelqo). Fou enterrat a Nuri.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43580" title="Irike-amanote" nonfiltered="1875" processed="1861" dbindex="17058">
Irike-amanote (Amanineteierike) fou un rei de Nbia que va governar del 431 al 405 aC. Es creu que va ajudar als egipcis en la seva rebelli contra els perses, el 414-413 aC i el 404 aC. Va succeir a Talakhamani (435-431 aC). Inscripcions referents a aquest rei s'han trobat a alguns llocs per la nica rellevant es a les parets del temple d'Amon a Kawa, en la que es descriu la seva coronaci i les batalles en les que va prendre part; tanmateix esmenten que els reis de Napata o Kus consideraven haver estat elegits per Amon al temple de Djebel Barkal. Va morir vers el 405 aC i el va succeir Baskakeren.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43581" title="Harsiotef" nonfiltered="1876" processed="1862" dbindex="17059">
Harsiotef fou rei de Nbia del 390 al 350 aC. Queda una inscripci d'aquest rei on es descriu el lloc sant de Djebel Barkal a Napata. El Palau reial tenia seixanta habitacions. Va succeir a Baskakeren i fou succeit per un rei del que no es coneix el nom.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43582" title="Lorena" nonfiltered="1877" processed="1863" dbindex="17060">


Lorena (en francs Lorraine; en alemany Lothringen, en lorens Loutrengen), s una de les 22 regions de Frana.

 Geografia .

Est situada al centre de l'anomenada "banane bleue". Limita amb tres pasos: Blgica (Valnia), Luxemburg, i Alemanya (Saarland i Rennia-Palatinat); i amb tres altres regions franceses: Alscia, Xampanya-Ardenes i el Franc-Comtat. s l'nica regi francesa que t frontera amb tres pasos.

Les seves ciutats ms importants sn Metz, Nancy i Forbach. 

 Administraci .

El Conseil Rgional de Lorraine (govern regional) s membre de la cooperaci interregional transfronterera "Saar-Lor-Lux", juntament amb Luxemburg i els estats federats alemanys de Saarland i de Rennia-Palatinat.

La seu del Conseil Rgional es troba a Metz. La regi est marcada per una forta rivalitat entre Metz i Nancy. 

Economia.
Lorena genera el 3,4% del PIB francs (la 8 amb ms PIB de les 22 regions franceses).

Emblema.

La Creu de Lorena s l'emblema ms conegut de la regi. Herncia dels ducs d'Anjou, en convertir-se en ducs de Lorena, aquesta creu fou escollida com el smbol de la Frana Lliure per mile Muselier, en oposici a la creu gamada del rgim nazi. 

Habitants notables de Lorena.

Art i literatura.



 Jacques Callot (1592-1635);
 Claude Gelle (1600-1682};
 mile Erckmann (1822-1899);
 Alexandre Chatrian (1826-1890);
 Paul Verlaine (1844-1896);
 mile Jules Gall (1846-1904;
 Jules Bastien Lepage (1848-1884;
 Eugne Vallin (1856-1922) ;
 Emile Durkheim (1858-1917);
 Victor Prouv (1858-1943) ;
 Louis Majorelle (1859-1926) ;
 Lucien Weissenburger (1860-1929) ;
 mile Friant (1863-1932);
 Paul Charbonnier (1865 - 1953);
 Henri Berg (1870-1937);
 Jacques Gruber (1870-1936);
 mile Andr (1871-1933);
 Charles de Crevoisier (1947-);
 Bernard-Marie Kolts (1948-1989);

Poltics.



 Pierre-Louis Roederer (1754-1835);
 Jules Ferry (1832-1893);
 Raymond Poincar (1860-1934);
 Maurice Barrs (1862-1923);
 Albert Lebrun (1871-1950);
 Jack Lang (1939-);

Msics, actors i comediants.
 Darry Cowl (1925-2006);
 Charllie Couture (1956-);
 Tom Novembre (1959-);
 Patricia Kaas (1966-);

Religi.
 Bruno d'Eguisheim-Dagsbourg Papa Lle IX (1002-1054);
 Henri Grgoire (1750 - 1831);

Cincies.
 Charles Messier (1730-1817);
 Jean-Franois Piltre de Rozier (1757-1785);
 Jean-Victor Poncelet (1788-1867);
 Charles Hermite (1822-1901);
 Edmond Laguerre (1834-1886);
 Henri Poincar ;
 Marie Marvingt (1875-1963) ;
 Hubert Curien (1924-2005);

Esport.
 Michel Platini;

Economia i indstria.
 Albert Bergeret (1859-1932);
 Antonin (1864-1930);
 Auguste (1853-1909);

Militars. 



 Joana d'Arc (1412-1431);
 Georges Mouton (1770-1838);
 Joseph Lopold Sigisbert Hugo (1774-1828);
 Louis-Hubert Lyautey (1854-1934);

 Enllaos externs .


Consell Regional de la Lorena;
Parc Natural Regional de la Lorena;
Diccionari de lorrain;

































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43583" title="Nastasen" nonfiltered="1878" processed="1864" dbindex="17061">
Nastasen fou rei de Nbia o Kus del 335 al 315 o 310 aC amb capital a Napata. Al comenament del seu regnat un cap egipci anomenat Kambasawden va envair la Baixa Nbia per fou rebutjat pel rei, i amb el tresor acumulat a la victria va fer un temple al deu Amm. Altres texts esmenten combats amb pobles del desert, en les que el rei apareix sempre com a victoris.

Fou el successor del rei Akhraten (350-335 aC) i el va succeir Aktisanes (v. 315 o 310-270 aC)






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43584" title="Ergamenes" nonfiltered="1879" processed="1865" dbindex="17062">
Ergamenes o Arqamani fou rei de Nbia o Kus del 275 al 250 aC. Va destruir Napata i va establir la capital a  Meroe on  va construir grans pirmides. La decoraci del temple de  Kalabsha li es atribuda. El temple es va acabar de construir desprs del 50 aC. La capital Meroe era ja una ciutat important nus de comunicacions i del pas de les caravanes cap el Nil Blanc, el Nil Blau i frica Oriental. En aquesta poca els nubis fabricaven bonics teixits, cermiques decorades, objectes de bronze i de ferro, i algunes peces de joieria d or fi.

Va succeir a Aktisanes (v. 315 o 310-270 aC) i el va succeir Amanislo (260-250 aC)

 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43585" title="Candaces" nonfiltered="1880" processed="1866" dbindex="17063">
Candaces o Kandakos (Kandke,        , Candaces) s el nom d'algunes reines de Nbia o Kus, el nom de les quals sembla ser l'origen del nom Cndida.

La reina Candaces (Amanirenes), reina d'Etipia amb seu a Meroees, es esmentada a les fonts romanes. Estrab diu que li faltava la visi en un ull, Plini el Vell diu errniament que totes  reines del pas portaven aquest nom, i Eusebi diu que entre els etops era costum tenir reines.

Vegeu Shanakdakhete i Amanirenes


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43587" title="Shanakdakhete" nonfiltered="1881" processed="1867" dbindex="17065">
Candaces (Shanakdakhete) fou reina de Meroe (170 150 aC). El seu nom vol dir Gran Dona en llengua merotica. Va succeir vers el 170 aC a un rei de nom desconegut i vers el 150 aC la va succeir un altre rei del que tampoc es coneix el nom.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43588" title="Amanirenes" nonfiltered="1882" processed="1868" dbindex="17066">
Candaces Amanishakheto (Amanirenes) fou reina de Nbia amb capital a Napata) vers el 40 o 35 al 20 aC

Casada amb el rei Teriteqas, es va installar amb ell a Napata (els anteriors reis residien a Meroe). Vers el 25 aC el rei Teriteqas va intentar conquerir la Tebaida i va ocupar Elefantina i Siene per fou rebutjat per Petronius que va  conquerir Dakka i Premnis i va entrar a Napata uns mesos desprs (vers 24 aC). La reina Candaces Amanirenes va demanar un tractat de pau que li fou refusat i els romans es van emportar milers d esclaus i bot. Finalment la reina va apellar per la pau a Csar August, que li va concedir vers el 20 aC i es va establir la frontera i el regne de Nbia (Meroe) va quedar lliure de tribut. Premnis i Dakka foren retornats a la reina.

En una data no coneguda, per segurament no molt allunyada del any 20 aC, la va succeir Akinidad.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43589" title="Amanitores" nonfiltered="1883" processed="1869" dbindex="17067">
Candaces Amanishakheto o Amanitores fou reina de Nbia amb capital a Meroe. Va governar del 10 aC fins vers el 20 dC. Va succeir a Akinidad i desprs d uns deu anys va governar plegada amb Natakamani o Natekamani i mes tard tornava a governar sola o potser amb els reis Arikhankharer i Arikakahtani. Desprs de l any 20 dC ja apareix com a rei Shorkaror.

Aquesta reina es esmentada pel Nou Testament (Actes (:26-40)






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43590" title="Qumica farmacutica" nonfiltered="1884" processed="1870" dbindex="17068">

La Qumica Farmacutica s una disciplina cientfica enmig de la Qumica i la Farmcia relacionat amb el disseny i desenvolupament de frmacs. La Qumica Farmacutica, tamb anomenada en altres mbits (sobre tot, en l'anglesa) Qumica Mdica Medicinal Chemistry, o b Qumica Teraputica, tracta la identificaci, la sntesi i el desenvolupament de noves identitats qumiques utilitzades per a l's teraputic. A, tamb inclou l'estudi dels frmacs ja existents, les seues propietats biolgiques i les seues relacions estructura-activitat qualitatives (SAR) i relacions estructura-activitat quantitatives (QSAR).

Abast de la Qumica farmacutica.
Inicialment el seu estudi se centr fonamentalment en les modificacions qumiques simples de molcules d'origen natural, per la tendncia actual s a l'estudi de les interaccions dels frmacs amb les seves molcules diana. Aix s degut a la major sofisticaci dels caps de srie, atribuble al desenvolupament de la Qumica Orgnica a les darreres dcades. Tanmateix, ms recentment el gran desenvolupament de la Biologia Molecular i de la Enginyeria gentica ha perms un estudi detallat de l'acci farmacolgica les molcules diana i de les caracterstiques del centre actiu.

La Qumica Farmacutica es una cincia molt interdisciplinria, la qual combina Qumica Orgnica amb Bioqumica, Qumica Computacional, Farmacologia, Biologia Molecular, Estadstica i Fisicoqumica.

Procs del descobriment d'un Frmac.
Descobriment.
El primer pas del descobriment d'un frmac s la identificaci dels nous principis actius. Aquests principis actius poden provenir de fonts naturals, com plantes, animals o fongs. Molt sovint, aquests poden venir de la sntesi o hemisntesi farmacutica, en qu els principis actius se sintetitzen completament o es modifiquen d'altres composts provinents d'aquestes fonts naturals. El gran avan en informtica i robtica ha pogut accelerar i automatitzat aquest procs, amb els processos de cribatge o screeninng

Optimitzaci.
El segon pas del descobriment d'un frmac s la modificaci sinttica. Aquesta es realitza per a millorar les propietats biolgiques del farmacfor. La correlaci quantitativa entre l'estructura qumica i l'activitat biolgica del farmacfor juga un paper important per a trobar "compostos principals", perqu els quals mostren el millor potencial, la millor sellectivitat, i la menor toxicitat. A inclou la possibilitat de crear profrmacs i  frmacs durs i tous mitjanant l'estudi del metabolisme de frmacs i la recerca de millores mitjanant relacions estructura-activitat qualitatives i quantitatives. Per a la optimitzaci dels frmacs existents s'han de tenir en compte les diverses fases de l'acci global d'un frmac.

Desenvolupament.
L'ltim pas s l'elecci de compost principal ms adequat per a l's en assajos clnics. A inclou l'optimitzaci de la ruta sinttica per a la producci a gran escala i la preparaci de frmules magistrals adequades.

Enllaos externs.
  Current Medicinal Chemistry;
  Journal of Medicinal Chemistry;
  European Federation for Medicinal Chemistry;
  Glossari de termes utilitzats en la Qumica farmacutica;
  Plana Web Qumica farmacutica;
  Collection of important medicinal chemistry links;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43592" title="Nancy" nonfiltered="1885" processed="1871" dbindex="17069">

Nancy s un municipi francs, situat al departament de Meurthe i Mosella i a la regi de Lorena. L'any 2007 tenia 110.000.

Nancy fou la capital del ducat de Lorena i ms endavant de la provncia francesa de Lorena. Quan la regi de Lorena va ser creada a mitjan segle XX, Metz va ser triada com a capital en comptes de Nancy. 

 Ciutats agermanades .

 Newcastle upon Tyne (Regne Unit), des de 1954;
 Lieja (Blgica), des de 1954;
 Karlsruhe (Alemanya), des de 1955;
 Pdua (Itlia), des de 1964;
 Kanazawa (Jap), des de 1973;
 Qiryat Xemona (Israel), des de 1984;
 Lublin (Polnia), des de 1988;
 Cincinnati, Ohio (Estats Units d'Amrica), des de 1991;

 Demografia .

A l'rea metropolitana hi viuen 410.508 persones. Ciutat petita i densament poblada, Nancy, s'ha trobat des de fa temps amb els seus municipis vens en el seu procs de creixement.  



 Enllaos externs .

 Ajuntament de Nancy;
 Plaa Stanislas;





























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43593" title="Histria d'Amrica" nonfiltered="1886" processed="1872" dbindex="17070">
La histria d'Amrica s la histria dels pobles de Nord-amrica, Amrica Central, Sud-amrica i el Carib. Comena amb la immigraci cap a aquestes regions de pobles possiblement d'sia o d'Oceania durant l'Edat de Gel; la qual, quan acab, va trencar el contacte entre aquest continent i la resta dels continents per millenis.

La majoria dels ascendents dels pobles amerindis de Nord-amrica van ser pobles caadors immigrants que hi van immigrar per l'Estret de Bering, que durant l'Edat de Gel va estar congelat permetent el pas a peu. Els amerindis Paleo probablement van seguir als mamuts i altres animals que caaven. En aquesta regi es van desenvolupar nombroses civilitzacions, com a l'Antic Mn, per segles desprs, com ara les civilitzacions cahokia, zapoteca, tolteca, olmeca, asteca. Totes aquestes civilitzacions, llevat la civilitzaci cahokia, van conformar una regi histrica coneguda com a Mesoamrica. Aquesta regi inclou part de l'Amrica Central on es va desenvolupar la civilitzaci maia.

Els ascendents dels pobles amerindis sud-americans potser van immigrar de Nord-amrica, o d'Oceania, per mitj de basses. A Sud-amrica es van desenvolupar la cultura del Chavn, la civilitzaci chim i la civilitzaci inca, que va estendre el seu domini del Per cap a Xile i Argentina.

Procs d'Immigraci.
La data del comenament de la immigraci per l'Estret de Bering s un tema molt controvertible. Es creu que va ocrrer fins i tot el 40.000 a.C. Els descobriments arqueolgics suggereixen diverses onades d'immigraci. Totes les teories, per, han acceptat que el poble inuit del Canad va arribar molt desprs, probablement el segle VI, des de Sibria. Les runes arqueolgiques ms antigues sn del 13.500 a.C., de la cultura clovis.

Cap a l'any 10.000 a.C. els humans van arribar al Cap d'Hornos, a la punta sud d'Amrica. S'han trobat artefactes a Nord-amrica i Sudamrica que daten del 10.000 a.C.

Civilitzacions.
Article principal: Civilitzacions precolombines;
Les civilitzacions es van desenvolupar segles desprs del comenament de la immigraci. La capital dels cahokians, Cahokia, localitzada a l'estat d'Illinois va tenir una poblaci de 20.000. Per al segle XII la ciutat va ser una de les ms poblades de Nord-amrica; Monk's Mound, el centre cerimonial ms important de Cahokia s una de les construccions ms grans del Nou Mn. No obstant aix, els asteques i els maies van bastir ciutats molt ms grans, com ara Tenochtitlan que va tenir una poblaci superior als 300.000 habitants a l'arribada dels conquistadors espanyols. El mercat que hi van establir va ser el ms  gran que havien vist.

Aquestes civilitzacions van desenvolupar l'agricultura, principalment de blat de moro, que s molt ms gran del que es troba a sia, i que es va originar a Mxic, aix com la xocolata. Tamb van plantar patates, tomquets, carabasses i alvocats. No van desenvolupar la ramaderia a gran escala, ja que hi havia poques espcies adequades.

Nord-amrica (llevat de Mesoamrica).
Les civilitzacions ms grans que es van desenvolupar a Nord-amrica sn:
 els amerindis "Pueblo", que es van establir al sud-oest dels Estats Units.
 Civilitzaci Chaokia, que es va desenvolupar al centre de l'estat d'Illinois prop del riu Mississippi.

Mesoamrica.
Les principals civilitzacions, pobles o ciutats que es van desenvolupar a Mesoamrica sn:
 Civilitzaci zapoteca, que es van establir al centre-est de Mxic; encara sobreviuen les runes de Monte Albn.
 Civilitzaci olmeca, que es van establir al sud de Mxic, i van ser els primers en crear un sistema d'escriptura.
 Civilitzaci tolteca, un poble, originalment nmada i militar, que parlava el nhuatl.
 Teotihuacan, una ciutat i un imperi molt important; la ciutat va ser una de les ciutats ms grans del Nou Mn, probablement amb ms de 150.000 habitants.
 Civilitzaci maia, que es va desenvolupar al sud-est de Mxic i al nord de Centreamrica; van bastir grans ciutats, com ara Palenque; els seus coneixements d'astronomia i matemtiques van ser molt avanats, fins i tot superiors als del Vell Mn.
 Civilitzaci asteca, originalment un poble nahua nmada del nord de Mxic que es va establir al centre d'aquest pas, fundant la ciutat de Tenochtitlan, i l'imperi ms gran de Mesoamrica, fins a l'arribada dels europeus.

Sud-amrica.
 els chavins, una civilitzaci del nord de Sudamrica.
civilitzaci chim, al nord-oest del Per.
 civilitzaci inca, la civilitzaci ms gran i important de Sudamrica, fins a l'arribada dels europeus.

Descobriment d'Amrica i la colonitzaci.
Article principal: Colonitzaci europea d'Amrica;
Els primer europeus que van arribar a Amrica van ser els vkings, els quals van establir una colnia de poca duraci a Terranova. Hi ha altres teories que suggereixen que els xinesos van visitar Amrica, per no hi a prou proves per confirmar-lo. El viatge ms important, i sovint anomenat el "descobriment d'Amrica" va ser el viatge de Cristfor Colom. Aquest viatge va ser l'inici de l'abrupte fi del desenvolupament d'aquestes civilitzacions, la colonitzaci de les terres per immigrants europeus, i la marginaci i a algunes rees exterminaci dels habitants.

L'esclavatge i l'exterminaci dels amerindis (per guerra o per causa de les malalties europees), van canviar drsticament el component tnic i demogrfic del continent. A ms dels immigrants europeus, les feines d'agricultura al Carib, Brasil i els Estats Units van provocar l'arribada de esclaus d'frica. 

Les principals nacions colonitzadores van ser Regne Unit, Espanya, Portugal, Frana, els Pasos Baixos i Dinamarca (Grenlndia). El comenament de la fi de la colonitzaci va ser la independncia dels Estats Units el 1776, seguida d'Hait el 1804, i desprs dels pasos llatinoamericans de 1810-1830. Les noves nacions van tenir una composici tnica molt diferent de la composici original: a Nord-amrica principalment europea (Canad i els Estats Units) o mestissa (Mxic); a Centreamrica principalment mestissa o amerndia, al Carib principalment africana, a Sud-amrica molt variada: principalment europea i mestissa a Argentina i Uruguai, principalment mestissa a Xile, Veneuela, Colmbia i Equador, principalment amerndia al Per, Bolvia i potser Paraguai, i principalment europea i mulata al Brasil. Surinam s un pas amb una demografia molt diversa, que inclou immigrants de l'sia, principalment d'ndia.

Articles relacionats.
Civilitzacions.
 Civilitzaci asteca;
 Civilitzaci olmeca;
 Civilitzaci maia;
 Civilitzaci inca;

poca colonial.
 Nova Espanya;
 Virregnat del Per;
Reial Audincia de Quito;

Histria per pas.
 Histria de l'Argentina;
 Histria del Brasil;
 Histria de Costa Rica;
 Histria de Grenlndia;
 Histria de l'Equador;
 Histria dels Estats Units;
 Histria de Mxic;
 Histria de Xile;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43594" title="Wadi Muqaddam" nonfiltered="1887" processed="1873" dbindex="17071">
Wadi Muqaddam s un riu i comarca del Sudan, que s'inicia a la wilaya del Kordufan, segueix per la de Nahr an-Nil i acaba a la d'Ash-Shamaliya. 

Aquesta regi fou el centre d una cultura de la que resten tmuls i cementiris. Importants troballes s han fet a Al-Meragh, 225 km al nord de Khartum i 65 km al sud de Korti, amb les restes de tmuls. En aquesta ciutat s'han localitzat tambe les restes d'un antic assentament merotic que fou destrut per uns invasors identificats com els meded, que les inscripcions diuen que vivien a l'oest de Krtn que sembla ser la transcripci de Korti. La seu originaria dels meded podria haver estat a Gireid-Fuweika, uns 50 km al nord d'Al-Meragh, i foren els meded els que desenvoluparen la cultura dels tmuls.

Vegeu meded



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43596" title="Al-Meragh" nonfiltered="1888" processed="1874" dbindex="17072">
Al-Meragh s una petita ciutat del Sudan, 65 kms al sud de Korti i 225 kms al nord de Khartum, en la que s'ha trobat les restes d'una cultura de tmuls, probablement del poble dels Meded (vers 450-50 aC) dels que la ciutat hauria estat la seva capital o hauria estat al menys un dels seus llocs principals.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43597" title="Korti" nonfiltered="1889" processed="1875" dbindex="17073">
Korti s una ciutat de Sudan a la provncia d'Ash-Shumaliya, a uns 100 kms al sud de la quarta cascada del Nil.

El seu nom no s rab (els rabs li diuen Kurti o Koarta) i s'identifica amb la Krtn de les inscripcions dels reis de Nbia (Meroe). En poca romana fou esmentada  una ciutat de nom Cadetum, Cadata o Coetum, que estava propera a Napata i que sens dubte fou Korti.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43598" title="Meded" nonfiltered="1890" processed="1876" dbindex="17074">
Els Meded serien un poble nmada que envaa peridicament el regne de Meroe a l poca de pluges a la busca d aigua i menjar pel bestiar, i que vivien al oest del riu Nil, a la regi del Wadi Muqaddam al sud de Korti. Els territoris dels Wadi Abu Dom, Wadi Muqaddam, i Wadi al-Malik, formaven la regi anomenada Baiuda (Bayuda), poblada per sedentaris, que eren governats per caps a nivell local i per caps suprems o reis a nivell regional segon expliquen les inscripcions de Napata, probablement vers el 500-400 aC

L estela de Kawa del rei Irike-amanote (v. 430-400 aC) fa esment de qu Krtn (Korti) fou atacada 8 dies desprs de la coronaci del rei, que s hi havia desplaat a un palau que hi tenia; els atacants era saquejadors del desert del oest anomenats Mdd (Meded) que van fugir quant van veure que el rei era all, i els soldats reials van matar molts enemic i no van tenir cap baixa.

A l estela del rei Harsiotef (v. 390-350 aC), el rei diu que el seu tercer any va combatre els rebels de la terra dels Meded y els va derrotar i que el cinqu any va enviar contra ells a l infantaria i la cavalleria; el rei diu que va destruir tres ciutats del districte de Anruare i feren presoner al cap dels Meded, Saweri-raga, que fou executat; al any segent el rei va tornar a marxar contra els Meded i els va derrotar altra cop i els hi va capturar els ramats i els esclaus i esclaves; el rei Meded va reconixer al rei de Meroe i s hi va sotmetre deixant al seu lloctinent com hostatge, desprs del qual el rei es va retirar. Desprs d aix no s esmenten altres combats. 

Es possible que fou llavors quant Meroe va establir el seu domini sobre la regi i va establir un centre administratiu a Al-Meragh,  que no devia ser un establiment allat tot i que amb excepci del establiment de Tamtam no se n ha descobert encara cap mes. Es suposa que els merotes es van establir a tota la regi del Wadi Muqadam, llavors un territori que no tenia  les dolentes condicions climtiques i productives d avui dia. L establiment merotic a la regi degu produir-se vers el 300 aC o poc abans i no va sobreviure molt de temps. Abans del 100 aC (probablement vers el 200 aC) havia estat destrut pels Meded. 

Durant el regnat de Nastasen (vers el 335-315 aC) apareix esmentat un poble sota el nom de Mdyy, que es creu que podrien ser el Meded. Nastasen va derrotar a molts pobles segons la seva estela, i en dona els noms, o districte o tribu; els Mdyy haurien atacat la zona del temple de Kawa i pres els tresors que all s acumulaven des el temps del rei Aspelta. Com que Kawa esta la riba est del Nil, aquesta dada va servir per suposar que el Mdyy foren els avantpassats dels moderns beges.

L establiment meroita va desaparixer uns anys desprs. Les restes arqueolgiques suggereixen la destrucci per foc i el saqueig de cada casa. No es torna a percebre posterior presencia merotica. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43599" title="Fibromilgia" nonfiltered="1891" processed="1877" dbindex="17075">
La fibromilgia s una sndrome crnica que es caracteritza per un dolor difs, fatiga i altres smptomes. No s contagiosa, i recents estudis semblarien indicar que pot haver-hi una predisposici gentica.  Afecta majoritriament a dones amb una proporci de 3-5:1 i algunes estadstiques assenyalen que podria afectar al 5% de la poblaci. Encara hi ha molts dubtes al voltant de la natura de la malaltia i actualment no hi ha cura, encara que existeixen formes de millorar la vida dels afectats.

Fins i tot en l'actualitat, pel seu desconeixement i dificultat de tractament, alguns professionals de la medicina s'han mostrat escptics o han rebutjat l'existncia de la malaltia malgrat aquesta va ser reconeguda com a tal el 1982 per l'OMS.

La poltica catalana Manuela de Madre Ortega n'est afectada, fent-se'n gran ress de la malaltia als mitjans quan per aquest motiu va deixar la batllia a l'ajuntament de Santa Coloma de Gramenet.

 Desencadenants .
Malgrat que es desconeix les seves causes, s'ha vist que els traumatismes i crregues fsiques o emocionals severes o sostingudes, malalties inflamatries crniques i alguns processos infecciosos vrics poden desencadenar l'aparici de la malaltia.

 Smptomes .
 Dolor muscular intens;
 Fatiga i cansament encara que no s'hagi realitzat cap esfor;
 Migranyes;
 Alteracions del son;
 Ansietat i depressi;

La presncia i severitat dels smptomes depn de la persona i s'agreugen pels canvis ambientals, les situacions d'estrs i angoixa, i l'increment de l'activitat fsica.

 Diagnstic .
El diagnstic sovint es fa per exclusi d'altres malalties que presenten smptomes semblants, com ara la fatiga crnica. Es habitual la prova dels punts dolorosos per a determinar el llindar de dolor que presenta el pacient quan s'aplica una pressi sobre un nombre determinat de parts del cos. Ara per ara, no hi ha cap prova analtica que permeti determinar inequvocament la presncia de la malaltia.

 Tractament .
Com en altres desordres, no hi ha una cura universal per a la fibromilgia. Tot i aix el tractament al costat d'especialistes mdics ajuda a millorar la qualitat de vida del pacient notablement.

A ms del tractament al costat d'especialistes cal dir que sovint els afectats per la malaltia han estat anant d'un metge a un altre sense saber que els passava exactament.Aix,una educaci sanitria correcta sobre la seva malaltia, la informaci i la comunicaci amb d'altres persones afectades poden ser beneficioses per al pacient.

En funci dels smptomes:
 Programa d'exercici regular;
 Medicaments per al dolor;
 Medicaments per dormir;
 Antidepressius;
 Afrontament psicolgic;

 Enllaos externs .
Associaci catalana d'afectats de fibromilgia - ACAF;
Fibromilgia a l'ODP;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43600" title="Blmies" nonfiltered="1892" processed="1878" dbindex="17076">
Els blmies eren pobles nmades nadius de les regions muntanyoses del desert oriental d'Egipte i Nbia, guerrers i saquejadors de les caravanes egpcies i nbies, constatats ja el Imperi Mitj. Aix van viure sense sortir de les seves terres els segents dos mil anys;  desprs amb la decadncia de l'Imperi Rom i el seu afebliment militar van entrar al Wawat (nord de Nbia), des de l est, i desprs van pujar al nord cap a la Tebaida. La capital la van establir a Kalabsha i el seu du fou Mandulis. Se'ls considera els avantpassats dels actuals beja de Sudan.

A la meitat del segle II els blmies van arribar mes enll de Siene (Aswan) i els romans van haver d enviar exrcits regulars. El 250, en temps de l'emperador Deci, els blmies i els romans es van enfrontar directament. Els blmies saquejaven les rodalies de Philae i Elefantina. El 274 sn esmentats com a part de la process triomfal d'Lluci Domici Aureli i fent regals a l'emperador. El 280 foren captius blmies els que van instigar al poble rom contra Probe. Diocleci els va voler controlar i  els va reconixer com a federats pagant un tribut als seus caps i renunciant a totes les possessions dels romans a Nbia, establint la frontera a la primera cascada del Nil, per aix noms va servir temporalment.

Als territoris abandonats pels blmies es va establir un poble procedent potser del sud o sud-oest, que va fundar el regne de Ballana i que va ser l embri del regne de Nobtia. Al final del segle III hi hagueren uns anys de guerres amb els blmies en qu romans i aliats van combatre a aquest poble. Els enfrontaments peridics no van parar durant el segle IV i la primera meitat del V.

El 451 l emperador Marci va signar la pau amb els blmies i a canvi d una petita indemnitzaci i d alliberar als presoners romans, els blmies van obtenir el dret a establir-se a Philae on podrien adorar als seus dus pagans (cosa que estava prohibida al Imperi). Finalment, el rei de Nobtia, Silko, els va derrotar definitivament i quan, el 540, Justini I va tancar el temple de Philae, els blmies  que encara practicaven la religi egpcia  no van oposar resistncia. Progressivament es van convertir al cristianisme.

Els blmies provocaven moltes llegendes entre els romans. La ms coneguda, recollida a Plini entre altres, els imaginava com a ssers sense cap (els ulls i la boca estarien enmig del tronc). Aquests monstres es van fer populars a l'Edat Mitjana, perdent el referent histric i van aparixer en diverses obres de ficci.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43601" title="Kalabsha" nonfiltered="1893" processed="1879" dbindex="17077">
Kalabsha fou una ciutat de Nbia amb un important temple que era el ms gran de Nbia (el segon, si es compta Philae, en territori egipci), amb un permetre de 70 x 30 m. Estava situada uns 50 km al sud de la primera cascada del Nil i a la riba del riu. El nom egipci era Taser, Taset o Termis, i el nom grec fou Talmis. El poble va desaparixer colgat per l aigua embassada a Assuan. El temple fou construt per Csar August en honor del du de la fertilitat Mandulis. Cont inscripcions del rei Silko de Nobtia explicant una victria sobre els blmies.

Els anys seixanta el temple fou desmuntat del seu emplaament per evitar la seva desaparici i fou reconstrut a l esquerra del llac Nasser. Fou el primer trasllat d un temple i va ser realitzat per un equip alemany, quedant finalitzat el 1970.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43605" title="Mandulis" nonfiltered="1894" processed="1880" dbindex="17081">
Mandulis s el nom grec d'un du egipci anomenat Merw, Merwl, Merwil, Merweter, Menrwil o Menlil.

Era un du adorat a la Baixa Nbia i especialment pels blmies, nmades de la regi entre el Nil i la costa de la mar Roja, que encara l'adoraven al segle VI.

Se'l representa com un nen o un noi o, de vegades, com un lle o un ocell amb cap d'home. Fou considerat fill d'Isis i Osiris i desprs identificat tamb amb Horus en el perode ptolemaic i rom. Tamb se l'associa a Satis, deessa de la primera cascada del Nil, i a Wadjet, deessa de Buto.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43611" title="Merw" nonfiltered="1895" processed="1881" dbindex="17087">


Emirat de Merw;
Ciutat de Merw;
Regi de Merw;
Merw o Mandulis, du egipci.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43612" title="Colonitzaci europea d'Amrica" nonfiltered="1896" processed="1882" dbindex="17088">
La colonitzaci europea d'Amrica va comenar arran d'all que culturalment s'ha anomenat el "descobriment d'Amrica", per Cristfor Colom. Tantmateix no se sap amb certesa si alguns grups europeus van immigrar a Amrica abans de la nostra era i s'ha demostrat que els vkings nrdics es van establir a Grenlndia, i temporalment a la regi est de Nord-Amrica, en una regi que ha estat anomenada "Vnland". 

Tipus de colonitzacions.

Colonitzaci promoguda pels estats europeus.

Amb la inici de l'edat moderna, Cristfor Colom, el 12 d'octubre, 1492, va arribar a un nou continent en un viatge patrocinat pels Reis Catlics amb la fita de trobar una nova ruta cap a la Xina i a l'ndia. En altres indrets hi trobem exploradors anglesos, com ara John Cabot, italians com Giovanni da Verrazzano, ... El descobriment de grans mines d'or va propiciar la conquesta de les civilitzacions asteca  i inca a Nord i Sud-Amrica, per part dels castellans, seguida d'una colonitzaci, principalment al que avui s Mxic, el Carib i el nord de Sud-Amrica. La conquesta castellana va introduir una nova religi, que dominaria tota la regi: el catolicisme. L'esglsia i els missioners es van encarregar de la cristianitzaci i de l'educaci dels amerindis, i van crear sistemes d'escriptura llatina per a transcriure el nhuatl, qutxua i el guaran. De notable qualitat van ser els tractats sobre la gramtica del nhuatl del segle XVI, probablement, els primers i ms extensius tractats sobre la gramtica de qualsevol llengua de l'poca. No obstant aix, el castell es convertiria en la llengua ms important de la regi.

Portugal va ser el segon Estat en realitzar una colonitzaci similar a la de la corona castellana, a la regi del Brasil. Frana i Anglaterra ho farien molt temps desprs al Nord d'Amrica i al Carib.

Immigraci religiosa.

Altres grups de colons van arribar a Amrica fugint de la persecuci religiosa als seus pasos arran de la Reforma Protestant del segle XVII. La persecuci severa, originalment a Anglaterra i Irlanda, va provocar la immigraci massiva de diversos grups religiosos a Nord-Amrica. Algunes colnies es van crear amb el propsit de practicar una religi en particular (com ara Pennsilvnia pel quaquerisme) i altres amb completa llibertat religiosa.

Immigraci econmica.

A diferncia de la colonitzaci espanyola, la colonitzaci anglesa i francesa de Nord-Amrica no provocaria mestissatge, ja que la poblaci amerndia era molt ms petita que no pas a Mxic i Sud-Amrica. Els anglesos i els francesos tamb van iniciar un sistema de comer amb les tribus amerndies (principalment al Canad), i no una subjugaci dels pobles. No obstant aix, amb les malalties europees, i l'extermini dels pobles el segle XIX van eradicar molts tribus i tnies amerndies. Altres colons anglesos van arribar ja que la situaci obrera agrcola a Anglaterra era molt difcil, i els terratinents anglo-americans pagaven els viatges dels immigrants per a aconseguir m d'obra.

Immigraci forada: els esclaus.

L'esclavatge sota el govern angls va comenar amb la importaci de esclaus blancs i desprs pel desplaament d'amerindis del Carib, a les regions angleses. Quan la poblaci nativa comenava a decaure, es va recrrer a la importaci d'esclaus de l'frica, prctica que no acabaria fins al segle XIX.

Per contra, l'esclavatge sota el govern espanyol es va realitzar amb els pobles amerindis conquistats. Al comenament, les condicions eren infrahumanes. A Mxic per exemple, la poblaci amerndia va decaure de 18 milions a menys d'1 mili durant els primers 100 anys. Les condicions van millorar poc, per l'esclavatge seria abolit noms amb la proclamaci de la independncia dels pasos sota el domini espanyol.


Conquesta i colonitzaci de l'Amrica.

La Colonitzaci de l'Amrica del Sud fou el procs d'explotaci econmica i d'introducci de  la civilitzaci europea a Sudamrica. Va ser duta a terme, principalment, per portuguesos i espanyols i fou la conseqncia de l'inters per trobar una ruta martima d'accs a les mars de l'ndia que facilits el comer d'espcies, llavors una mercaderia molt valuosa a Europa occidental, i per trobar metalls preciosos per satisfer la necessitat de la creixent economia monetria i el comer amb Orient. La troballa d'un nou continent per Cristfor Colom tenia com objectiu trobar un pas comercial cap a les ndies Orientals sense passar pel cap de Bona Esperana. 

Conquesta i colonitzaci castellana.

Al principi de l' edat moderna, en temps dels reis Catlics,  el regne de Castella i la Corona d'Arag compartien la monarquia per no les institucions (Generalitat) i lleis (Corts), per aquest motiu el poblament de les noves terres qued reservat als sbdits de la corona de Castella, com aix consta en el testament d'Isabel de Castella. Aquesta exclusi dels sbdits no castellans de la monarquia fou aplicada, amb algunes excepcions, fins al segle XVIII.

La corona castellana va ser la primera a afirmar el dret de possessi, d'acord amb les butlles pontifcies d'Alexandre VI (1493-94). Hernan Corts va conquerir els imperis asteca i maia, arrib a la Florida i explor el Mississip i, al sud, de Guatemala fins a Panam; Pizarro dugu a terme la conquesta de l'imperi inca (1532) i n'incorpor a Castella els territoris des de Xile fins a Colmbia. Es fundaren noves ciutats com Cartagena d'ndies (1553), Quito (1534), Lima i Guaiaquil (1535), Asuncin (1537), Bogot (1538),  (1539), Santiago de Xile (1541), Mrida de Yucatn (1542), Potos (1545), La Paz (1548), Caracas (1562). Durant el s XVII no hi va haver grans conquestes sin que es consolidaren les existents , va ser aquesta l'poca de la conquesta de la "Nova Catalunya" pel catal Joan Orp (1631-45).

El tractat de Tordesillas (1494) va significar el repartiment del nou mn entre el regne de Castella i Portugal deixant a aquest ltim la part del Brasil.

Administraci de les colnies.

Els reis castellans no establiren noms bases comercials sin que des del primer moment van mostrar la voluntat de poblar aquests nous territoris. En teoria eren part de la corona amb igualtat de drets.  Per tant intervingueren en la vida dels indgenes nomenant autoritats i procurant la seva evangelitzaci. L'estructura administrativa comenava a Castella, on el Consell d'ndies centralitzava tots els afers de les colnies. En territori colonial, els virreis gaudien tericament de plens poders dins llurs territoris (viregnats de Nova Espanya, i del Per, creats el 1534, Nova Granada, 1739, i Riu de la Plata, 1777). Les audincies complien les funcions judicials i a la vegada tamb algunes d'administratives. Per sota les audincies hi havia els corregidors, representants del rei a nivell local. En el govern municipal s'adopt el model castell del cabildo els alcaldes feien de jutges de primera instncia. Carles III introdu un canvi substancial en l'estructura administrativa en crear el carrec d'intendent, segons el model francs  la seva tasca primordial era de promoure l'activitat econmica; per gaudia, tamb, de facultats militars, judicials i d'administraci d'hisenda

Economia colonial.

La corona castellana  va organitzar els nous territoris seguint els coneguts esquemes de colonitzaci medievals. Les condicions d'ocupaci i explotaci del territori es regiren pel dret medieval de conquesta, i en l'ocupaci de la terra es feia servir el sistema de l'aprisi, el mateix que s'aplicava en la  repoblaci de territoris a Espanya durant l'anomenada Reconquesta contra els musulmans. Tamb es va aplicar el sistema econmic conegut com "Encomienda" que  consistia en la cessi, a un "encomendero", dels drets que els indis havien de pagar a la corona; en canvi, l'"encomendero" es comprometia a instruir i evangelitzar el lot d'indis que li havia tocat i que treballava per a ell ("encomienda de servicio personal") o que pagava en diner ("encomienda de tributo"). Introduda a les Antilles ja el 1503, tingu per ms xit en el continent. Hernn Corts implant l'encomienda a Mxic i Carles V permet nous repartiments d'indis al Per (1533) i a Mxic (1535). Bartolom de Las Casas,  en la seva Historia de las Indias denunci repetidament els abusos dels encomenderos. Aix oblig la corona a revisar la seva posici, i les Leyes Nuevas (1542) establiren que hom no conceds noves encomiendas i que les ja concedides desapareguessin en caducar i els indis tornessin a dependre de la corona.

Tamb altres abusos es cometien contra els indis obligats a treballar en condicions molt dures en els "obrajes" on confeccionaven teles senzilles i en la mineria. 

Molt posteriorment es va aplicar el mercantilisme i es va anullar el monopoli atorgat inicialment al descobridor, i  l'explotaci del territori descobert esdevingu ms sistemtica, organitzada i controlada per l'estat, que esperava treure'n importants fonts d'ingressos per a finanar el dficit crnic de les finances. El sistema d'explotaci colonial castell va ser restrictiu i centralitzat ja que totes les operacions es feien a  Sevilla (posteriorment a Cadis), on actuava la Casa de Contratacin. Seguint el model clssic de colonialisme , les colnies eren com un gran mercat reservat a la producci de la metrpoli i llur funci nica era de subministrar matries primeres i metalls preciosos a la Pennsula. Entraven a Espanya procedents d'Amrica or, argent, cuir, sucre, cacau, caf i cotxinilla i d'Espanya hi sortien Oli, vi, ferro, teixits, llana, manufactures, armes i llibres. Per la situaci econmica de la metrpoli era tan deficient que a la fi del segle XVI no era capa de cobrir amb la seva producci la demanda del mercat americ. Aix foment la invasi de la Pennsula Ibrica amb manufactures estrangeres destinades al mercat americ i que eren pagades amb les remeses de metalls preciosos, fet que provoc una desviaci contnua de l'or i l'argent cap als veritables centres manufacturers d'Europa. L'atac de corsaris anglesos, francesos i holandesos va fer que els vaixells de transport haguessin de ser protegits per vaixells de guerra cosa que encaria el producte. Indirectament aquestes deficincies fomentaren el contraban que ja al segle XVIII es considerava per les autoritats com un problema irresoluble. Durant el segle XVIII el reformisme borbnic intent de racionalitzar l'administraci de les colnies amb la introducci de les intendncies i el foment de l'explotaci de productes agraris comercialitzables, A Espanya Carles III liberalitz el comer amb Amrica el1778 autoritzant els ports de Barcelona,Els Alfacs, Alacant i Palma de Mallorca amb una vintena de ports americans. Aquest comer signific un dels principals factors de l'xit de la Revoluci industrial a Catalunya.

Conquesta i colonitzaci portuguesa.

Portugal va realitzar una ocupaci costanera amb bases o factories comercials com havia fet a l'frica i l'sia, fins que el descobriment d'or a Minas Gerais i Mato Grosso al Brasilvan impulsar la penetraci cap l'interior. La activitat inicial comercial dels portuguesos van ser el negoci de la fusta (Pal de Brasil) que va donar nom a tot el territori.

A Portugal l'estructura administrativa no era tan complexa ni centralitzada com la castellana. Al principi es va organitzar en capitanias gerais encomanades a un donatari de carcter senyorial, per aviat la corona portuguesa es reserv el govern i nomen governadors generals. L'administraci municipal era a crrec de camaras o consells.

Al Brasil en la part nord s'hi establ una prspera economia de plantaci basada en la ramaderia i l'agricultura. El trfic d'esclaus tamb era un gran negoci. Els anomenats "bandeirantes" feien incursions per raptar indis de les missions jesutiques del Paragai i convertir-los en esclaus. A les darreries del segle XVIII la baixada del preu del sucre va impulsar el conreu del caf.

Conseqncies socials de la colonitzaci d'Amrica.

La metrpoli exercia el monopoli del comer (hi havia imposts duaners tant d'entrada com de sortida) i el control sobre la immigraci. L'excs d'extracci minera, sobretot en les colnies espanyoles, va empobrir i descapitalitzar Sudamrica. En definitiva es tractava de mantenir una economia al servei de la metrpoli sense tenir en compte els interessos dels habitants autctons.

Pel nomenament d'alt crrecs noms se seleccionaven als peninsulars i en canvi a criolls i mestissos noms els deixaven ocupar crrecs municipals. Al Brasil els amos de les plantacions de sucre constituen una classe culta i elegant i la resta de la poblaci era ms igualitria.

Els colons americans reclamaven llibertat de comer amb l'estranger i aquestes demandes eren desateses per les autoritats. Paulatinament es va anar formant una conscincia nacional en la poblaci que unides a la difusi de les idees de la illustraci van desembocar en la independncia.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43613" title="Saar" nonfiltered="1897" processed="1883" dbindex="17089">


El Saar (Sarre, en francs; Saar en alemany) s un riu que passa per la Lorena i pels estats alemanys del Saarland i de la Rennia-Palatinat. Neix als Vosges, de la uni del Saar vermell i el Saar blanc en el Donon. Desprs de recrrer 126 km a Frana i 120 km a Alemanya, desemboca al Mosella, a Konz (Rennia-Palatinat), no gaire lluny de Trveris. 

En poques anteriors, el Saar fou molt important per a les indstries del carb, del ferro i de l'acer del Saarland. Matries primeres i productes acabats eren enviats a travs del seu curs via el Mosella i el Rin, per exemple, a la regi del Ruhr (Ruhrgebiet) o al port de Rotterdam. 

 Ciutats importants al seu curs .

A Frana al llarg del Saar trobem: Sarre-Union, Sarralbe i Sarreguemines. A Saarland passa per Saarbrcken, Saarlouis, Dillingen i Merzig, i a Rennia-Palatinat per Saarburg i Konz. A Mettlach, conforma el conegut "meandre del Saar", bastant concorregut pels turistes.

 Principals afluents .

Blies;
Nied;
Prims;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43615" title="Beges" nonfiltered="1898" processed="1884" dbindex="17090">
Els beges sn un poble nmada que viu principalment a les muntanyes de la costa de la mar Roja, al Sudan. No sn rabs, sin camtics i sn vora dos milions. S'anomenen bedawiyet i parlen una llengua del grup cuixita anomenada To-Bedawiye, per parlen l'rab com a segona llengua. Sn els descendents dels blmies, ja esmentats fa quatre mil anys i que haurien viscut a la regi des de fa sis mil anys.

 Caracterstiques del poble beja .
 
Els beges sn conservadors i lleials al clan (diwab) ms que a la unitat tribal. Sn poc hospitalaris (excepte amb els amics ntims) i no els agraden els estrangers. La famlia es patriarcal i el cap de famlia respon de l'honor de tots. Els matrimonis sn concertats pel cap de famlia, sovint amb cosins. El divorci est perms. Els nois sn circumcidats i a les dones se'ls amputa el cltoris. La dona no t dret d'herncia. No es practica la revenja, sin que es busca el comproms i la compensaci. Practiquen la religi musulmana, per d'una manera distant i els ordes sufs no tenen gaire incidncia, exceptuant la Mighaniya i la Majdubiya. Les dones porten el cabell llarg i els homes estil afro.

 Economia . 

La base econmica s l'agricultura (en aquells llocs on el terreny ha perms establir granges), la pastura i el treball a les ciutats. L'ofici tradicional s fer de pastor portant els ramats als llocs adequats a cada poca. Utilitzen bsicament el camell i tamb en tenen ramats. Del camell n'aprofiten la llet, la carn, la pell i el greix. Els camells dels beges es venen a Egipte i Arbia. Els camells dels beges son de tres classes, Shallagea, Aririit i Matiaat. Tamb fan servir el cavall.

 Tribus . 

Hadendowa: s el grup principal i existeix des de vers el 1600; viuen al sud de Port Sudan i a Eritrea.

Bisjarin: tribu creada desprs de l'any 1000, amb un ancestre com anomenat Bishar ibn Marwan ibn Ishaq ibn Rabi'a; viuen al nord de Port Sudan.

Ama'ar, tribu originada vers el 1750; viuen als turons de la mar Roja, al nord de Port Sudan.

Bani-Amir, viuen a Eritrea i al sud de Sudan i parlen com a segona llengua el tigrinya; es divideixen en castes (nobles o nabtabs i servidors o tigres).

Ababda, viuen a Egipte i al nord-est de Sudan;

 Histria .

Els egipcis els deien blmies i aquest nom va ser reprs per grecs i romans. Al comenament de l'poca cristiana van comenar a utilitzar el camell. Els axumites els deien bega. Es van convertir al cristianisme durant el segle VI, desprs de ser derrotats pel rei cristi de Nobtia, Silko. 

Al 638, desprs de la conquesta rab d'Egipte, es va signar un tractat amb els beges que els garantia la llibertat de religi i els permetia comerciar amb Egipte, per els prohibia fer incursions i els imposava un tribut en camells. Sota els fatimites, durant els segles X i XI, el comer amb Egipte es va incrementar, aix com amb els regnes cristians de Nbia. Algunes incursions de saqueig cap a Egipte foren respostes amb una expedici el 831 que va derrotar al cap dels beja, Kanum, i li va imposar un tractat que reconeixia la sobirania del Califa, el respecte a la religi musulmana, i el lliure transit pel seu territori. No obstant les lluites van seguir, i van haver nous atacs i contraatacs i els beja van refusar pagar el tribut per les mines d'or. Derrotats el 855, el seu cap va haver d'anar a Samarra a fer submissi personal al califa (856) per al cap d'un any ja tornaven a atacar i van arribar fins al-Fustat. Finalment els rabs van dominar la regi el 868/869. Els beja estaven dividits llavors en diverses regnes menors alguns dels quals foren suprimits.

El seu territori va agafar ms importncia un segle ms tard per ser el pas per les caravanes cap al port d'Aydhab. Yakubi enumera sis regnes beja. Durant les croades els pelegrins musulmans havien de passar per territori dels beges per anar a la Meca i els beges venien aigua i els productes que produen als viatgers. El segle XIII, en contacte amb els mamelucs egipcis (que es van establir a Suakin), es van fer musulmans i van participar als atacs als regnes cristians de Nbia.

Adhyab va declinar al segle XIV quan les mines d'or es van abandonar. El grup principals dels beja, els hadarib va emigrar cap al sud i van esdevenir la casta dominant dels Balaw que dominaven el pas de Suakin-Massawa. L'expansi de les tribus rabs que pujaven el Nil i l'establiment del sultanat funj el 1504 va portar la islamitzaci general. El 1517 el territori fou considerat dintre dels dominis otomans. Una mica desprs la guerra entre otomans i perses va bloquejar la ruta de la seda i la importncia de Suakin va augmentar. Els Banu Amir, un conglomerat de tribus beja dominat pel clan rab sudans dels Nabtab havia suplantat als Balaw al final del segle XVI, es va reconixer vassall dels funj.

Al segle XVIII quasi tots els beges van quedar sotmesos al menys nominalment al regne Funj de Sennar, per a la practica van restar independents. A comenaments del segle XIX el grup beja dels Hadarib (el mateix nom per diferents dels antics Hadarib) va dominar Suakin. 

El 1820 Muhammad Ali va envair Nbia. Els beges foren derrotats en diversos xocs menors, i li van haver de pagar tribut. El 1831 van eliminar a un contingent egipci, per es van sotmetre davant de noves forces mes equipades. Un fort egipci es va establir a Kasala el 1840.  El 1844 es van revoltar i foren massacrats pels egipcis de Kasala esdevingut  centre comercial i militar per controlar els beges. 

Va seguir una poca de pau fins a la revoluci del Mahdi el 1881. Els beges van tardar a unir-se al cap religis, per finalment Osman Digna (Uthman Dikna) va unir les tribus i van fer costat al Mahdi. Durant la guerra la poblaci fou delmada i van morir quatre cinquenes parts del mig mili de beges. La conquesta de la capital beja, Tukar, el 1891, pels angloegipcis, va marcar el principi del final. La revolta fou finalment liquidada per Kitchener el 1898. 

L'establiment del control britnic va millorar llur situaci econmica i social. Els britnics van donar autonomia als caps locals (nazirs), als caps tribals (omdas) i als caps religiosos (shaykhs) a canvi de tranquil litat als camins i d'un tribut. El 1922 es va crear Port-Sudan per substituir al vell Suakin on no podien ancorar els moderns vaixells. La crisis dels anys quaranta va obligar a molts beges a col locar-se de treballadors al port i feines similars a Port Sudan, que fou poblat quasi exclusivament per beges.

Els beges s'havien mantingut allats fins aquest segle i havien evitar la prdua de la seva identitat tnica i lingstica. La sequera de 1984-1986 va ser un desastre per aquest poble amb la prdua de gran part dels ramats. Desprs d'aix als grups urbans es van comenar a organitzar moviments poltics. El nacionalisme beja va esclatar el 1986 quant l'esttua del lder beja Osman Digna a Port Sudan va aparixer amb les mans i el cap tallats. Es van produir manifestacions i marxes i es van agafar armes (ganivets, arcs i fletxes).

Actualment (des 1992) una part (el Congrs Beja) est revoltada contra el govern de Sudan . El 1995 el lider Amin Shingrai va signar la declaraci d'Asmara amb altres grups (llavors controlava Garoura i Hamshkoraib); el lder rebel actual, el Sheikh Omar es ms radical que un altre lder, el Sheikh Suliman Betay, que t el suport dels grups tradicionals. El Congrs Beja ha acollit malament l'acord de pau entre el govern de Khartum i el sudista Sudan Peoples Liberation Army (SPLA), aliat dels beges, que els deixa allats, i ha signat acords amb els grups rebels a Darfur.

 Smbols .

Els beges no han adoptat encara una bandera nacional. Les banderes dels moviments poltics no sn conegudes.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43616" title="Regi del Ruhr" nonfiltered="1899" processed="1885" dbindex="17091">

La regi o conca del Ruhr (Ruhrgebiet, en alemany) s una zona d'elevada concentraci urbana en Alemanya, amb ms de 5,3 milions d'habitants, considerada part de la gran rea Rin-Ruhr, amb ms de 12 milions. 
Est formada per una srie de ciutats industrials limitades pels rius Ruhr (al sud), Rin (a l'oest) i Lippe (al nord). Al sud-oest limita amb el territori de Berg (Bergisches Land).

Anant d'oest a est, l'rea inclou les ciutats de Duisburg, Oberhausen, Bottrop, Mlheim an der Ruhr, Essen, Gelsenkirchen, Bochum, Herne, Hamm, Hagen, i Dortmund, aix com parts de districtes ms "rurals" com Wesel, Recklinghausen, Unna i Ennepe-Ruhr. 

s la quarta rea urbana ms gran d'Europa desprs de Moscou, les rees metropolitanes de Londres i Pars (vegeu tamb: Istanbul). La regi del Ruhr sovint es percep equivocadament com sola ciutat, ja que molts mapes no mostren els lmits entre les ciutats individuals.

 La llengua .
La parla s'anomena comunament Ruhrdeutsch ("alemany del Ruhr"), tot i que no existeix realment un dialecte uniforme que justifiqui la designaci. s ms aviat un sociolecte amb influncies dels diferents dialectes que es troben a la regi. L'afluncia de treballadors estrangers ha introdut les noves expressions que es presentaven a les situacions de treball industrial i ha condut a una forma d'argot tpica de certs grups de gent a la regi. No existeix una gramtica unificada de les diferents variacions de Ruhrdeutsch. Amb tot, s'ha publicat una quantitat substancial de literatura en diferents de les varietats parlades a la regi.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43617" title="Port de Rotterdam" nonfiltered="1900" processed="1886" dbindex="17092">
El port de Rotterdam s el port ms gran d'Europa i el segon del mn, desprs del port de Xangai, a Xangai (Xina).

La situaci estratgica de la ciutat, al punt de confluncia del Rin i el Mosa, n'han fet un importantssim nus de comunicacions que canalitza l'intercanvi de mercaderies entre Europa i la resta del mn, mitjanant enllaos per carretera, barcassa (fluvial), tren i, sobretot, vaixell (ocenic). Desprs d'haver liderat el rnking de ports mundials en diverses categories, actualment s'ha vist desplaat principalment per ports del sud-est asitic, com  Shang Hai, Hong Kong i Singapur, impulsats pel creixement econmic de la Xina. Segueix essent per el principal port d'Europa i el set del mn. A banda de la logstica en s, el port acull tamb moltes indstries, especialment petroqumiques.

De Rotterdam les mercaderies sn transportades per vaixell, llanxa, tren o carretera. Des de l'any 2000 est en construcci el Betuweroute, un ferrocarril rpid de crrega de Rotterdam a Alemanya. Els rius Mosa i Rin proporcionen un accs excellent terra endins. Durant la primera meitat del segle passat, les activitats del port es van moure del centre cap al Mar del Nord. La Nieuwe Waterweg ("Nova Via Martima") va ser construida de Rotterdam al Mar del Nord i va ser acabada al 1872. 

Recentment, l'rea del port de Rotterdam ha estat engrandida per la construcci del complex de la Europoort (porta a Europa) al llarg de la boca de la Nieuwe Waterweg, i pel Maasvlakte en el Mar del Nord, prop de Hoek van Holland. El projecte d'un segon Maasvlakte va ser tema del discussi poltica durant els anys 90, ja que havia de ser finanat en part pel govern. La seva construcci va comenar durant l'estiu de 2004.

 Enllaos externs .
Port de Rotterdam (en neerlands, angls, alemany o mandar);
Rnking de ports (en angls);















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43618" title="Konz" nonfiltered="1901" processed="1887" dbindex="17093">


Konz (del lat. Contionacum)  s una ciutat de Rennia-Palatinat, al sud-oest d'Alemanya, on el riu de Saar desemboca al Mosella.

T una superfcie de 44,54 km i al maig de 2004 estaven censades 17.565 persones. 


 Ciutats agermanades .

 Brienon (Frana), des de 1966;
 Charny (Frana), des de 1970;
 Koksijde (Blgica), des de 1973;
 Puck (Polnia), des de 2003;

 Enllaos externs .

 http://www.konz.de/   (Pgina web de la ciutat);

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43619" title="Forbach" nonfiltered="1902" processed="1888" dbindex="17094">


Forbach, ciutat francesa del departament de Mosella, a la regi de Lorena. 
Est a 15 Km de Saarbrcken (Alemanya) i a 120 Km d'Estrasburg. T aproximadament 23.000 habitants. 

La famlia del President dels Estats Units Dwight David Eisenhower fou originria d'aquesta ciutat. 

 Histria .

Durant la guerra dels Trenta Anys, Forbach va ser escenari d'enfrontaments armats. El castell de Schlossberg i la muralla que ho protegia van ser desmantellats en 1635 per ordre del cardenal Richelieu. En 1739 va nixer en aquesta ciutat el General Jean Nicolas Houchard, figura destacada de la Revoluci Francesa i de l'Imperi de Napole I. La lnia de tren entre Metz i Forbach s'inaugur l'any 1851 i l'any segent la de Saarbrcken. A partir de mitjans del segle XIX tres famlies influents dominaren la vida poltica, econmica i social. Aquestes famlies sn els De Wendel, els Couturier i els Adt. Desprs de la batalla de Spicheren en el marc de la guerra franc-prussiana en 1870, Forbach fou annexionada al Reich alemany, del que formar part fins al final de la Primera Guerra Mundial. Durant bona part de la Segona Guerra Mundial, Hitler va annexionar la regi de Mosella al Tercer Reich.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43620" title="Estrasburg" nonfiltered="1903" processed="1889" dbindex="17095">

Estrasburg (Strossburi, en alsaci; Strasbourg, en francs; Straburg, en alemany) s la capital i principal ciutat de la regi d'Alscia i del departament del Baix Rin, al nord-est de Frana, prop de la frontera amb Alemanya. T uns 1.084.000 habitants a la seva rea metropolitana (1999).

Estrasburg s un centre important de fabricaci i enginyeria, aix com de comunicacions per carretera, ferrocarril i riu. A Estrasburg hi ha la seu del Consell d'Europa, el Tribunal Europeu de Drets Humans i el Parlament Europeu. 

El nom de la ciutat significa "ciutat a l'encreuament de camins". 

 Residents famosos .
Johann Gutenberg (1400-1468), inventor;
Erasme de Rotterdam, (1467-1536), humanista;
Martin Bucer Promotor de la Reforma;
Joan Calv (1509-1564), Promotor de la Reforma;
Johann Wolfgang von Goethe (1749-1832), escriptor;
Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791), compositor;
Claude Joseph Rouget de Lisle (1760-1836), compositor de la Marsellesa;
Georg Bchner (1813-1837), escriptor;
Louis Pasteur (1830-1895), cientfic;

 Enllaos externs .
 Pgina de la ciutat d'Estrasburg   ;
 100 Fotos d'Estrasburg;
















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43621" title="Ducat de Lorena" nonfiltered="1904" processed="1890" dbindex="17096">

El ducat de Lorena (duch de Lorraine/Haute-Lotharingie, en francs; Herzog von Oberlothringen, en alemany) fou un estat independent durant la majoria del perode entre l'any 843 i 1739. El ducat, aix com la regi moderna de Lorena, fou objecte de disputa entre Frana i Alemanya durant segles.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43622" title="Histria d'Europa" nonfiltered="1905" processed="1891" dbindex="17097">
Aquest article s sobre la histria del continent europeu i les cultures i civilitzacions que s'hi van establir.

Orgens.
La primera aparici de l'home anatmicament modern a Europa data del 35.000 a.C. L'evidncia de assentaments permanents data del 7 millenni a.C. a les regions de Bulgria, Romania i Grcia. No hi ha per, cap cultura prehistrica que hagus cobert tota la regi d'Europa. Una de les ms esteses va ser la de Magdalena. La revoluci neoltica va comenar a Tesslia (Grcia) i va anar expandint-se lentament pel continent. Molts pobles, per, van continuar amb les tcniques antigues durant segles, ja que Europa es va desenvolupar a diverses velocitats. Els protoindoeuropeus van ser una cultura tribal de la qual van nixer la majoria d'idiomes parlats a Europa.

Edat Antiga.
La primera civilitzaci coneguda a Europa que va utilitzar sistemes d'escriptura va ser la civilitzaci minoica, a l'illa de Creta, i poc desprs la civilitzaci micnica i el altres regions de Grcia. La cultura grega es va estendre fins a la pennsula Ibrica. Els etruscos es van establir a l'Itlia central i a Llombardia, lloc del qual van ser desplaats pels celtes, els quals tamb van migrar cap a Ibria, produint una cultura celtibera nica amb els residents ibrics. Ats que els celtes no utilitzaven cap sistema d'escriptura, en tenim poc coneixement de les seves civilitzacions antigues. Els romans van escriure molt sobre ells; aquests registres en llat, i l'evidncia arqueolgica sn el fonament primari del coneixement i enteniment que tenim de la seva influent cultura.

Els grecs.
A la fi de l'Edat del Bronze, els regnes grecs antics es van collapsar, i una nou civilitzaci va sorgir: la civilitzaci hellnica, composta per diverses ciutats-estats (les ms importants Atenes i Esparta), les quals tenien diferents formes de govern i cultura. La civilitzaci hellnica va desenvolupar el coneixement de la filosofia, cincia, poltica, esportes, teatre i msica. Les ciutats-estats van fundar nombroses colnies a la vora de la Mar Negra, la Mar Mediterrnia, sia Menor, Siclia, el sud d'Itlia i altres regions de Grcia. Les guerres internes del segle IV a.C. van fer que Felip II de Macednia prengus el control d'elles. Les campanyes del seu fill Alexandre el Gran, van estendre la cultura grega a Prsia, Egipte i fins i tot ndia, per tamb va afavorir el contacte amb altres formes de coneixement d'aquests pasos, obrint un nou perode de desenvolupament per la cultura hellnica, conegut com "Hellenisme", "Perode hellenstic" o "Perode alexandr".

Roma.
El coneixement grec va ser assimilat pel naixent estat rom en la seva expansi fora d'Itlia, el qual va aprofitar la inhabilitat dels grecs per a unificar-se: l'nic amenaa forta pels romans va ser la colnia fencia de Cartago, per, la seva derrota a la fi del segle III a.C. va marcar l'inici de l'hegemonia romana. Van ser governats per reis al comenament, desprs es van conformar com a repblica senatorial (la Repblica Romana), i finalment es va convertir en un imperi a finals del segle I a.C., sota el govern d'August, i els seus successors autoritaris. El centre de l'Imperi Rom va ser la Mar Mediterrnia, la frontera nord van ser els rius Roine i el Danubi; el segle II va arribar a la seva mxima expansi, la qual incloa la Gran Bretanya, Romania i algunes regions de Mesopotmia. L'imperi va produir pau, civilitzaci un govern eficient centralitzat als territoris subjugats, per el segle III, una srie de guerres civils van danyar la seva fora econmica i social. El segle IV els emperadors Diocleci i Constant van dividir l'imperi, en un intent per a prevenir la decadncia. Diocleci va perseguir severament al cristianisme; per contra, Constant li va atorgar poder fins ser declarada, desprs de la seva mort, religi oficial de l'imperi, donant fi a la persecuci d'estat el 313 amb l'Edicte de Mil. L'Imperi es va convertir oficialment en un imperi cristi ca. 380 (la qual cosa convertiria a l'esglsia en una instituci poltica de gran importncia).

Edat Mitjana.
L'Imperi Rom d'Occident va caure el segle V per causa de les invasions barbriques, separant-lo de l'Imperi Rom d'Orient, que va ser conegut com a Imperi Bizant, el qual sobreviuria un millenni ms. A Europa Occidental es van formar nous regnes, la major part per les tribus germniques que s'hi van establir. El segle VII l'expansi rab va dur la cultura islmica a les zones del sud d'Europa (Turquia, Siclia i Espanya), separant les civilitzacions mediterrnies de les regnes del nord. El mateix segle els blgars van crear el primer estat eslau d'Europa, Bulgria. 



El feudalisme va reemplaar l'administraci centralitzada de Roma. L'nica instituci que sobreviure al collapse de l'Imperi Rom d'Occident va ser l'Esglsia Catlica Romana, la qual va preservar part de la herncia cultural romana, i la qual es convertiria en la primera fons de ensenyament fins al segle XIII. El bisbe de Roma, un dels cinc bisbes de l'esglsia cristiana, que desprs va ser conegut com a papa, es va convertir en el lder de l'esglsia occidental.

El Sacre Imperi Rom va sorgir ca. 800, quan Carlemany, rei dels francs, va subjugar l'Alemanya occidental, diverses seccions d'Itlia, i altres pasos propers. Va rebre suport per mitj de la seva aliana amb el papa, el qual volia trencar els enllaos amb l'Imperi bizant, convertint els dominis papals en un estat independent.

A finals del segle IX i segle X, el nord i l'oest d'Europa van ser influenciats pels vkings que van conquistar moltes regions. Al centre i sud el feudalisme continuava creixent, la qual cosa va debilitar el Sacre Imperi Rom.

Els senyals primers del renaixement de la cultura i arts va comenar el segle XI, quan el comer va recomenar a Itlia, la qual cosa va promoure el desenvolupament econmic i cultural de les ciutats-estats independents com ara Vencia i Florncia. Al mateix temps es van comenar a formar nacions-estats en diverses regions de Frana, Espanya i Portugal, encara que el procs de la seva formaci, acompanyada de rivalitat monrquica i l'esglsia, va ser llarg. Per altra banda, el Sacre Imperi Rom es va fragmentar en una mirada de principats feudals o petites ciutats-estats.

Una de les catstrofes ms grans d'Europa va ser la plaga bubnica, coneguda tamb com la Mort Negra, matant a un ter de tota la poblaci europea. Ats que els jueus treballaven com a prestadors (prohibit pels cristians), i eren ms immunes (per les seves lleis alimentoses relacionades amb la higiene), se'ls va culpar de l'epidmia, duent a un increment en la persecuci. Milers de jueus van fugir a Polnia, regi que, irnicament, no va ser afectada per la plaga.

Al comenament del segle XIV, la Mar Bltica es va convertir en una de les rutes comercials ms importants, integrant a Polnia, Litunia i altres pasos bltics a l'economia europea.

La data convencional per a la fi de l'Edat Mitjana s la data de la caiguda de la ciutat de Constantinoble i de l'Imperi Bizant el 1453. Els trucs van convertir la ciutat en la capital de l'Imperi Otom, el qual va existir fins a 1919, i incloa Egipte, Sria i els Balcans.

Edat Moderna.
Renaixement i Reforma.
El segle XV van sorgir nous estats molt poderosos, construts per la uni de monarquies, i centralitzant el poder, com ara Frana, Anglaterra i Espanya. Per altra banda, l'Esglsia Catlica estava perdent poder per causa de la corrupci, els conflictes internes i l'expansi de la cultura que duia a milloraments de l'art, de la filosofia, de la cincia i de la tecnologia. Aquest perode del descobriment i expansi en les cincies i les arts s conegut com a Renaixement.

Les noves nacions-estats estaven en guerra constant. Particularment, desprs de l'inici de la Reforma Protestant el 1517, les guerres de poltica i religi van sorgir arreu del continent: la fragmentaci de l'Esglsia cristiana va tenir implicacions molt importants poltica, social i culturalment a Europa. A diferncia d'Europa Occidental, els pasos d'Europa Central, Hongria, Polnia i Litunia van resoldre les qestions religioses promovent la tolerncia.

Expansi colonial.
Els nou estats van tenir els recursos per a comenar l'exploraci, i desprs, la conquesta de diverses regions arreu del mn, particularment a l'sia i el nou continent americ. El segle XV, Portugal va ser el pioner de l'exploraci geogrfica, seguit d'Espanya el segle XVI, i van ser els primers pasos en establir colnies a Amrica, frica i sia. Poc desprs Frana, Anglaterra i els Pasos Baixos ho farien tamb.

L'expansi i el control colonial va continuar per tres segles. Espanya va dominar gaireb tota Sud-amrica, el Carib i les Filipines; Gran Bretanya va establir colnies a Austrlia, Nova Zelanda, Nord-Amrica, ndia, i frica; Frana va tenir control de diverses regions del Canad i Nord-Amrica i ndia (territoris que va perdre en la guerra amb Anglaterra el1763), Indoxina i diverses regions d'frica; els Pasos Baixos van establir colnies a Indonsia, Sud-amrica i el Carib; Portugal va colonitzar el Brasil i diversos territoris de l'frica i de l'sia; i molt desprs, altres nacions, com ara Alemanya, Blgica, Itlia i Rssia van comenar el procs de colonitzaci principalment a l'frica i a l'sia.

poca moderna.
La Reforma Protestant va afectar la unitat d'Europa. Les nacions no noms estaven dividides una de l'altre per la seva orientaci religiosa; alguns estats estaven dividits internament per les lluites religioses, sovint amb el suport d'altres nacions estrangeres. Les Guerres Religioses de Frana, i la persecusi dels hugonots, sn un exemple d'aix. Aquestes guerres terminarien amb el triomf i establiment de la dinstasta catlica dels Borb. Anglaterra tamb va experimentar conflictes religosos internes que van motivar l'emmigraci a Amrica de diverses confesions del cristianisme. Alemanya, estava diviida en nombrosos estats petits, tamb es va dividir religiosament. 

En aquest perode, el capitalisme va remplaar el feudalisme com a forma d'organitzaci econmica. L'expansi colonial va tenir com a resultat la Revoluci Comercial. Aquest perode va estar acompanyat del creixement del coneixement cientfic i la seva aplicaci a la tecnologia, la qual cosa seria el motor de la Revoluci Industrial. Noves formes de comer van desenvolupar una necessria llei internacional. 

No obstant aix, l'absolutisme es va convertir en la forma de govern de la majoria dels estats del continent, encara que altres van comenar amb la publicaci de lleis i constitucions nacionals. Al nord-oest d'Europa, la Illustraci va donar un nou impuls a la filosofia, el qual va estar acompanyat del increment de l'alfabetisme.

Edat Contempornia.
Segle XIX.
Posteriorment a la derrota de la Frana revolucionria, les monarquies europees volien restablir l'ordre contra qualsevol amenaa liberal mitjanant la Santa Aliana. Tot i aix, cada cop tenen ms dificultats per aturar les amenaces revolucionries, en qu les classes mitjanes estaven influenciades pels ideals de democrcia escampats grcies a la Revoluci Francesa.

Amb la Revoluci Industrial, iniciada a Anglaterra a finals de segle, la societat va canviar radicalment:
 Es va passar d'una economia rendista feudal a una economia de mercat (capitalisme).
 La societat estamental on l'aristocrcia tenia privilegis va passar a ser una societat de classes regida pel nivell econmic de cadasc. La classe baixa obrera es va arrelar als moviments socialistes (Marx i Engels), anarquistes (Bakunin) i socialistes utpics (R.Owen).
 Aquest segle tamb va estar marcat pel naixement dels moviments nacionalistes a Espanya, Itlia, Alemanya, Polnia, que volien fer coincidir estat amb naci. Del 1815 al 1875 va haver-hi un gran nombre de guerres d'independncia.
Tot i que els revolucionaris van ser gaireb sembre reprimits, les monarquies van passar de ser absolutistes a ser constitucionals. 

El 1871, alemanya va sortir-ne vencedora en la guerra franco-prusiana i es va portar a terme l'adhesi de Prssia, formant-se el II Reich, amb Guillem I com a monarca i Otto Von Bismarck com a arquitecte. Els Regnes d'Itlia van ser unificats, un dels artfex del qual va ser Garimaldi.

Esdeveniments molt importants d'aquests segle van ser el Congrs de Viena, on es volia repartir l'Imperi derrotat de Napole desprs de la batalla de Waterloo, i la guerra de Crimea, que esclataria amb el declinament de l'Imperi Otom (aix va ser aprofitat per les potncies europees i el 1854 esclat la guerra). Totes aquestes causes varen ser antecedens de la Primera Guerra Mundial (1914-1918).

Segle XX.
Primera Guerra Mundial.
La rivalitat entre les potncies europees va esclatar el 1914 data en qu la Primera Guerra Mundial va comenar. D'un costat es trobaven Alemanya, ustria-Hongria i Turquia (les Potncies Centrals o la Triple Aliana), i de l'altre costat es trobaven Srbia i la Triple Entesa, la coalici de Frana, el Regne Unit i Rssia; Itlia s'hi uniria el 1915 i els Estats Units el 1917. Malgrat la derrota de Rssia el 1917 (la guerra seria una de les mltiples causes de la Revoluci Russa de la qual sortiria la Uni Sovitica comunista, l'Entesa va prevaler i va derrotar la Triple Aliana la tardor de 1918.

Perode d'entreguerres.
En el  Tractat de Versalles (1919) els vencedors van imposar condiciones molt severes sobre Alemanya, i van reconixer nous estats (com Polnia, Txecoloslovquia, Hongria, ustria, Iugoslvia, Finlndia, Estnia, Letnia i Litunia) creats a l'Europa central i oriental a partir dels imperis alemany, austrohongars i rus, suposadament sota el dret de l'autodeterminaci. La majoria d'aquests pasos van entrar en guerra (com ara la Guerra entre Polnia i la Uni Sovitica de 1919-1921). Durant les dcades segents, la por al comunisme i la depressi econmica de 1929-1933, van fomentar l'aixecament dels governs nacionalistes o feixistes a Itlia (1922), Alemanya (1933), Espanya (desprs d'una guerra civil) el 1939) i en altres pasos.

Segona Guerra Mundial.
Desprs de signar el Pacte d'Acer amb Itlia i el Pacte de No-agressi amb la Uni Sovitica, el dictador alemany Adolf Hitler i el dictador sovitic Josef Stalin van comenar la Segona Guerra Mundial l'1 i el 17 de setembre, 1939, atacant Polnia desprs d'un perode armamentista durant la dcada de 1930. Desprs de les victries militars (la conquesta de Polnia, la major part d'Escandinvia, Frana i els Balcans abans de 1941) els poders de l'Eix es van estendre. Els enemics ideolgics de Hitler eren els comunistes a Rssia, per, a causa de les derrotes alemanyes al Regne Unit i les derrotes italianes al Nord d'frica i la mar Mediterrnia, les forces de l'Eix van quedar dividides entre l'enfortiment de les guarnicions a l'Europa occidental i Escandinvia i els atacs a l'frica. L'atac a la Uni Sovitica, per tant, no va tenir prou fora. Malgrat les victries inicials, Alemanya va ser derrotada prop de Moscou el desembre de 1941. Durant aquest perode Alemanya va comenar el genocidi sistemtic d'11 milions de persones, la majoria jueus en all que s'ha anomenat l'Holocaust.

Mentrestant, el Jap, membre de l'Eix des de setembre de 1940, va atacar als britnics al sud-est d'sia i als Estats Units a Hawaii el 7 de desembre, 1941. Alemanya, llavors, va declarar la guerra als Estats Units. Els Aliats (el Regne Unit, els Estats Units i la Uni Sovitica) van guanyar l'Eix al Nord d'frica, van envair Itlia el 1943 i Frana el 1944. La primavera de 1945 Alemanya va ser envada a l'est per Rssia i a l'oest pels aliats, Hitler es va sucidar i Alemanya es va rendir el maig de 1945, amb la qual cosa, la guerra acabaria a Europa. 

Guerra Freda i actualitat.
La Segona Guerra Mundial va acabar amb la posici preeminent d'Europa occidental. El mapa d'Europa es va redibuixar durant la Conferncia de Yalta i es va dividir, convertint-se en l'rea principal de contenci durant la Guerra Freda entre dos blocs: els pasos occidentals i el bloc oriental. Els Estats Units i Europa occiental van signar l'aliana NATO com a protecci d'una possible invasi sovitica. La Uni Sovitica i els pasos orientals van establir el Pacte de Varsvia.

Europa occidental va comenar un procs d'integraci poltica econmica amb la intenci d'unir Europa i evitar una altra guerra. Aquest procs va tenir com a resultat el desenvolupament de la Uni Europea i el Consell d'Europa.  









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43631" title="Necrpolis dels Antef" nonfiltered="1906" processed="1892" dbindex="17098">
La necrpolis dels Antef es el cementiri on foren enterrats els faraons de la dinastia XI. 

Esta situada al oest de Luxor, entre el temple de Hatshepsut (al oest) i el temple de Seti I (el est); te menys d un km, al nord fins a Dra Abu al-Naga i a 1 km al sud el temple de Tuthmosis III, el temple de Siptah i el de Amenhotep II,a tocar del Ramesseum. Al oest, abans del temple de Hatshepsut, es troben l'Asasif i el temple de Mentuhotep. 

Es la necrpolis mes antiga de la regi per las restes que s'han conservat son poques.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43632" title="Necrpolis de Dra-Abu al-Naga" nonfiltered="1907" processed="1893" dbindex="17099">
Dra Abu al-Naga es el nom d una necrpolis al Oest de Luxor, al nord-est del temple de Hatshepsut, dins de la Vall dels nobles, en el que hi ha 114 tombes d'alts oficials i 17 faraons. 

Els primers sepulcres foren construts pels sistema anomenat Saff, paraula rab per designar a un objecte ple de forats, que es l aspecte de les tombes des l exterior. Les tombes estan excavades a la pedra, sostingudes mitjanant columnes i segueix una sala rectangular. El seu estat de conservaci s dolent.

Es poden visitar les tombes de Roi i Shuroi que han estat restaurades. El complex mortuori d'Amenhotep I  i la seva dona Ahmose-Nefertari es el mes rellevant del conjunt. Al complex hi ha el temple de Mentuhotep II, els temples dels Antefs (Dinasties XI i XVII) i la tomba-pirmide del fara Ahmose I i la reina Tetisheri.

Fou excavada per Clarence Fisher del 1921 al 1923 i per Lanny Bell el 1967
 
Tombes mes destacades.
 
Amenhotep I ;
Tut ;
Hray;
Shuroi ;
Hui;
Tetiky (fill d'Ahmose);
Panehsy ;
Baki;
Amenmose ;
Montukherkhopshef;
4 de personatges anomenats Nebamon;
Kefia (Neferronpet);
Bakenkhons;
Samut;
Nu;
Amenemopet;
Amenmose;
Userhet;
Heti;
Tati ;
Antef ;
Pennesuttawy;
Nebwanenef;
Thonefer ;
Raia ;
Besenmut;
Nakht;
Kenamon;
Amenemhat;
Intef;
Nehemawai ;
Ramose;
Ani;
Senna;
Nebamon;
Tharwas;
Saroi i Amenhotep ;
Roi;
Hornakht;
Wennefer;
Penhet;
Roi (escriba reial);
User;
Khaemwaset;
Mentuhotep Sankhkare;
Nakht;
Roma (Roi);
Pahemnetjer;
Iny;
Niay;
Pendua;
Bakenkhons;
Setau virrei de Kush;
Ramessenakhte;
Anhotep virrei de Kus;
Hori;
Paraemheb;
Paser;
Piay;
Paser;
Irdjanen;
Thonefer;
Penrenutet;
Piai;
Nebseni;
14 de personatges no identificats;

 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43635" title="Asasif" nonfiltered="1908" processed="1894" dbindex="17101">
Asasif s una Vall (el conjunt de la qual s coneguda avui dia com Vall dels nobles) que va servir de necrpolis per els alts funcionaris de les dinasties XIX i XX si b hi ha tombes anteriors i posteriors. Est molt proper al temple de Hatshepsut.

Cal esmentar les tombes d'Ankhhor (dinastia XXVI), Kharuef (conegut com Senaa, assistent de la reina Tiji de la Dinastia XVIII) i Aba o Pabasa (gran chambel o administrador de Nitocris, deessa esposa d'Amon) que t els millors relleus

Altres tombes:

Amenemheb;
Khnumemheb;
Sheshonq;
Hori;
Pairi (Amenemopet);
Tutmosis;
Pediamenopet;
Mentuemhet;
Bakenkhons;
Ibi;
Harwa ;
Userhet;
Nakhtdjehuty;
Esbanebded;
Wehebrenebpehti;
Ptahemheb;
Tutemheb;
Bakenamon;
Padihorresnet;
Padineith;
Meru;
Wehebre;
Pemu;
Pakharu;
Amenemopet (Djehutynefer o Thonefer);
Amenemheb;
Djar;
Intef;
Meriptah;
Basa;
Irterau;
Akhamenerau;
Piai;
Bentenduanetjer;
Bakenamon;
Samut (Kiki);
Mutirdais;
Psamtek;
Kenamon;
Unasankh;
Ankhhor ;
Amenhotep;

 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43636" title="Organitzaci Internacional del Treball" nonfiltered="1909" processed="1895" dbindex="17102">


L'Organitzaci Internacional del Treball (OIT), en angls: International Labour Organization i en francs: Organisation internationale du travail, s un organisme de cooperaci internacional, fundat el 11 d'abril de 1919, en el marc de les negociacions del tractat de Versalles. Inicialment de carcter autnom, va adherir-se a les Nacions Unides el 14 de desembre de 1946, sent el primer organisme especialitzat de l'organitzaci. 

T la seva seu a Ginebra (Sussa), i un centre de formaci a Tor, Itlia, i durant la Segona Guerra Mundial la seu es va installar temporalment a Mont-real. T 175 estats membres i el seu director general actual, (des de l'agost de 2004, s Juan Somava.

Histria. 

L'Organitzaci Internacional del Treball va ser fundada el 1919 en el marc de les negociacions que es van obrir en una Conferncia de Pau realitzada primer a Pars i desprs a Versalles al finalitzar la Primera Guerra Mundial. 

Les negociacions van tenir la particularitat de ser realitzades entre els governs, els sindicats i la patronal, que van prendre com a base l'Associaci Internacional per a la Protecci Legal dels Treballadors que havia estat fundada a Basilea el 1901 per a establir la Constituci de l'Organitzaci Internacional del Treball, adoptada per la Conferncia de Pau de Pars i inclosa en la secci XIII del Tractat de Versalles. 

L'Organitzaci Internacional del Treball es va organitzar des d'un principi amb un govern tripartitt, nic en el seu gnere, integrat per representants dels governs, els treballadors i la patronal, que van escollir com a primer Director General el francs Albert Thomas. 

Entre 1919 i 1921 l'OIT va sancionar setze convenis internacionals del treball i divuit recomanacions i el 1926 es va introduir un mecanisme de control, encara vigent, pel qual cada pas havia de presentar anualment una memria informant sobre l'estat d'aplicaci de les normes internacionals. Amb la finalitat d'examinar aquestes memries es va crear tamb la Comissi d'Experts, integrada per juristes independents, que cada any presenta el seu informe a la Conferncia. 

El 1944, quan encara la guerra no havia acabat, la Conferncia Internacional del Treball a Filadlfia va aprovar la Declaraci de Filadlfia que es va integrar com un annex a la Constituci, fixant els principis, fins i objectius de l'OIT. En 1948 es va adoptar el Conveni sobre Llibertat Sindical N 87. L'OIT t com objectius les millores de les condicions de treball en els pasos membres, mitjanant promulgaci de normatives internacionals i convenis relatius a diverses qestions (salaris, edat mnima de treball, llibertat d'associaci sindical). 

Entre 1948 i 1970, durant la direcci del nord-americ David Morse, a causa del procs de descolonitzaci es va duplicar el nombre d'estats membres de l'Organisme, quedant en minoria els pasos industrialitzats. L'OIT va ampliar les seves activitats quintuplicant el pressupost i quatriplicant el nombre dels seus treballadors. El 1960 es va crear el Institut Internacional d'Estudis Laborals i el 1965 el Centre Internacional de Perfeccionament Professional i Tcnic, amb seu a Tor. El 1969, en motiu del seu cinquentanari, fou guardonada amb el Premi Nobel de la Pau pels seus treballs en la cooperaci internacional en el camp del treball. 

El 1977 Estats Units es va retirar de l'OIT causant una crisi pressupostria a causa de la disminuci automtica del pressupost en un 25%, problema que no fou controlat fins al seu reingrs en 1980. 

Durant dcada del 1980 l'OIT va ocupar un paper decisiu en el desenvolupament del Sindicat Solidaritat dirigit per Lech Walesa, aplicant el Conveni sobre la Llibertat Sindical (1948). Finalitzada la Guerra Freda i enfront del procs de globalitzaci i deterioraci dels drets laborals arreu del mn, l'OIT ha assenyalat la necessitat de donar prioritat al compliment de les Normes i Principis i Drets Fonamentals en el Treball garantits pels vuit convenis fonamentals: llibertat sindical, negociaci collectiva, abolici del treball fors, abolici del treball infantil i eliminaci de la discriminaci en matria d'ocupaci, destacant els conceptes de ocupaci decent i democratitzaci de la globalitzaci.

La OIT t un programa especialitzar en el treball infantil, el Programa internacional per l'eliminaci del treball infantil (IPEC). 

rgans. 

Conferncia Internacional. 
La Conferncia Internacional del Treball s l'rgan superior de l'OIT. Es reuneix anualment, al juny, a la ciutat de Ginebra. Est integrada per quatre delegats per cada pas membre, dos d'ells triats pel govern, i els altres dos proposats per les organitzacions de treballadors i patronals respectivament. D'aquesta manera, la meitat dels integrants de la Conferncia representen als governs, mentre que una quarta part integra el bloc de treballadors, i l'altra quarta part integra el bloc de la patronal. 

A la Conferncia Internacional li correspon la sanci de les normes internacionals del treball, fonamentalment convenis i recomanacions per les dues terceres parts dels seus membres. 

Tamb correspon a la Conferncia Internacional examinar les memries anuals que cada pas ha de presentar sobre l'estat de l'aplicaci de les normes internacionals en cada pas, i eventualment aprovar recomanacions en els casos que existeixen deficincies. En aquesta tasca la Conferncia compta amb l'ajuda de la important Comissi d'Experts que ha d'examinar cada memria i produir un informe a la Conferncia recomanant els cursos d'acci en cada cas. 

A partir de 1998 la Conferncia ha d'examinar l'Informe Global sobre la Declaraci de l'OIT relativa als Principis i Drets Fonamentals en el Treball, que ha de preparar l'Oficina, havent de donar comptes, cada any en forma rotativa, l'estat en el qual es troben cadascun d'aquests punts: 
llibertat sindical i d'associaci i reconeixement efectiu del dret a la negociaci collectiva; ;
l'eliminaci de totes les formes de treball fors o obligatori; ;
l'abolici efectiva del treball infantil, ;
l'eliminaci de la discriminaci en el treball i l'ocupaci.

Comissi d'Experts. 
La Comissi d'Experts en Aplicaci de Convenis i Recomanacions (CEACR) s un organisme permanent assessor de la Conferncia Internacional, integrat per juristes especialistes en Dret Internacional del Treball. 

La funci de la Comissi d'Experts s examinar les memries que tots els pasos tenen l'obligaci de presentar cada any, detallant l'estat que es troba l'aplicaci dels convenis internacionals en cada pas. 

Cada any la Comissi d'Experts ha de presentar el seu informe a la Conferncia, amb l'opini que li mereix cada situaci i les recomanacions que proposa en cada cas. Les opinions de la Comissi d'Experts han adquirit gran importncia jurdica per a la interpretaci de les normes internacionals i es troben recopilades com jurisprudncia en cada conveni, en la base de dades ILOLEX. 

Consell d'Administraci. 
El Consell d'Administraci est integrat per 56 persones. Dels 28 integrants que corresponen als governs, 10 sn designats directament pels deu pasos de major importncia industrial i la resta pels delegats governamentals en la Conferncia. Els altres 28 membres corresponen en parts iguals als treballadors i patyronals i sn triats pels blocs corresponents en la Conferncia. Els membres es renoven cada tres anys. 

s l'rgan administratiu de l'OIT, es reuneix quadrimestralment i actua a travs de l'Oficina Internacional del Treball, les regles del quals estableixen el seu funcionament. 

Comit de Llibertat Sindical. 
El Comit de Llibertat Sindical (CLS) s un important organisme que depn del Consell d'Administraci, integrat per nou dels seus membres, pertanyents per parts iguals als tres blocs. La seva funci s intervenir en la queixes relacionades amb la llibertat sindical, derivades de les potencials violacions als Convenis Internacionals N 87 i 98 i aquells que resulten complementaris. 

La importncia del CLS radica en l'alt perfil poltic dels seus membres, i en la facultat que t per a produir recomanacions crtiques als governs, quan determina que la llibertat sindical ha estat afectada. Existeix un procediment especfic per a processar les queixes per violacions a la llibertat sindical.

Oficina Internacional del Treball i Director General. 
La Oficina Internacional del Treball est dirigida pel director General, triat per la Conferncia Internacional en mandats de cinc anys, qui al seu torn contracta el personal d'acord a estrictes normes de concursos. 

Els Directors Generals de l'OIT han estat: 
1919-1932: Albert Thomas;
1932-1939: Harold Butler;
1939-1941: John Winant;
1941-1948: Edward Phelan;
1948-1970: David Morse;
1970-1973: Wilfred Jenks;
1973-1989: Francis Blanchard;
1989-1999: Michel Hansenne;
1999-actualitat: Juan Somava;

Oficines regionals. 
L'Oficina Internacional del Treball posseeix una estructura regional descentralitzada en cinc regions: 
frica ;
Amrica Llatina i el Carib ;
Pasos rabs ;
sia i el Pacfic ;
Europa i sia Central ;

Al seu torn, cada regi t oficines subregionals i d'rea. Estats Units i Canad no estan inclosos en cap regi especial. 

Direcci executiva de Dileg Social. 
L'Oficina Internacional del Treball est integrat per un gabinet de cinc directius. Una d'elles s la de Dileg Social la qual al seu torn est dividida en dos importants estructures: les oficines de suport a les activitats dels treballadors (ACTRAV) i la patronal (ACTEMP). 

ACTRAV. 
ACTRAV s l'Oficina de Suport a les Activitats dels Treballadors. Actua en relaci directa amb el bloc de treballadors de la Conferncia Internacional, les dues centrals internacionals (CSI i FSM), els sindicats mundials (federacions sindicals internacionals) i les centrals sindicals nacionals. 

ACTEMP. 
ACTEMP s l'Oficina de Suport a les Activitats de la Patronal. Actua en relaci directa amb el bloc de patronals de la Conferncia Internacional, la central internacional (OIE), i les cmeres empresarials sectorials, regionals i nacionals. 

 Enllaos externs .
  Organitzaci Internacional del Treball ;
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de la Pau 1969;















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43638" title="Vall dels nobles" nonfiltered="1910" processed="1896" dbindex="17103">


La Vall dels nobles es el nom turstic, contraposat a la Vall dels Reis o Vall de les Reines, situat al oest de Luxor, prop del Temple de Hatshepsut, que compren sis necrpolis:

Gurnat Murrayi, nobles del Imperi Nou;
Sheikh Abd al-Gurnah, nobles de la Dinastia XVIII, entre les que cal esmentar les de Nakht, Menna, Sennefer, Ramose, i Rekhmire. ;
Al-Khokha, cinc tombes del antic Imperi i d altres de nobles de les dinasties XVIII i XIX;
Asasif, tombes del Imperi Nou i del tercer perode entremig;
Dra Abu al-Naga, faraons de la dinastia XVII i alts funcionaris de les dinasties XVIII i XIX. ;
Al-Tarif (necrpolis dels Antef), faraons de la dinastia XI i del segon perode entremig ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43639" title="Gurnat Murrayi" nonfiltered="1911" processed="1897" dbindex="17104">
Gurnat Murrayi (Gurnet Murai) s una necrpolis del conjunt conegut com a Vall dels nobles a Luxor. 

S'hi van trobar 15 sepulcres sense profanar de comenaments del Imperi Nou. Es composaven d'un pou i una cambra excavada al terreny. Els cossos eren a sarcfags i mal embalsamats. La decoraci era senzilla, i l'aixovar noms de cermica i objectes comuns.

La ms destacada de les tombes d'aquesta necrpolis es la de Hui (Amenhotep), virrei de Nbia en temps de Tutankhamon.

Altres tombes:

Merimose, virrei de Kus fill d'Amenhotep III;
Horimin ;
Hekammatranakhte (Turo) ;
Karakhamon;
Userhet;
Amonemuia;
Nai;
Khaemopet;
Saiemiotf;
Amenwahsu;
Sebekmose;
Amenemopet;
Amenemonet, sacerdot d'Amon;
Amenemheb, sacerdot d'Amon;
Ankefenrahorakhti;
Amenemonet;
Usermontu;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43642" title="Temple de Seti I" nonfiltered="1912" processed="1898" dbindex="17107">
El Temple de Seti I es un antic temple egipci situat al Nord del conjunt conegut com Tebes del Oest (Western Thebas), a Luxor. 

Es del segle XIX aC., i conegut generalment com a temple de Qurna. Els egipcis li diuen temple de Qasr al-Rubaiq

El temple fou construt per Seti I en honor d'Amon. Ramss II el va acabar hi va fer una capella. Durant el perode roma fou lloc de treball d artesans, i amb ell cristianisme va esdevenir esglsia i algunes cases particulars es van adaptar dins el mateix temple i alguns materials es van utilitzar per la construcci fora del temple. Des el 1972 esta en restauraci.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43645" title="Pllux (estrella)" nonfiltered="1913" processed="1899" dbindex="17110">

Pllux (  Gem /   Geminorum / beta Geminorum) s una de les estrelles ms brillants de la constellaci dels Bessons. Tot i que la seva designaci de Bayer s "beta", en realitat s ms brillant que   Geminorum (Cstor).

Cstor i Pllux sn els dos "bessons celestes" que donen el seu nom a la constellaci. Curiosament, per, les dues estrelles sn totalment diferents: Cstor s un sistema qudruple, mentre que Pllux s una gegant groga relativament freda. Est situada a uns 33,7 anys llum de nosaltres i t un dimetre 8,3 vegades superior al del Sol.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43646" title="Espanyolisme" nonfiltered="1914" processed="1900" dbindex="17111">





Concepte.

L'espanyolisme o nacionalisme espanyol s el moviment que defensa l'existncia d'una naci espanyola i, conseqentment, la integritat territorial de l'actual Regne d'Espanya. En el seu corrent majoritari, no concep com a legtimes les aspiracions d'alguns pobles de l'Estat d'autodeterminar-se i decidir sobiranament llur futur, ja que considera que la sobirania recau de manera exclusiva en el conjunt del poble espanyol. Per aquesta ra, es contraposa als anomenats nacionalismes perifrics (catal, basc, gallec, etc.) presents dins les fronteres d'aqueix estat. D'acord amb els postulats de l'espanyolisme, l'Estat espanyol s'hauria d'articular com una naci unitria fonamentada en una llengua (la castellana), un dret i unes institucions comunes. Per tant, aquesta concepci d'Espanya va acompanyada de la selecci del que s o no espanyol i qu debilita o enforteix Espanya. En aquest sentit, l'espanyolisme considera la cultura castellana com l'essncia real d'Espanya. Es dna la paradoxa que encara que consideri els territoris no monolnges castellans com a intrnsecament espanyols, llurs cultures arriben a ser considerades com un element desestabilitzador d'Espanya i contrari a la concepci castellana d'aquesta. 

Com a conseqncia, i de forma molt clara a partir del segle XVIII, l'espanyolisme s'ha caracteritzat per ser un nacionalisme d'assimilaci, en tant i en quant per tal d'aconseguir els seus objectius fonamentals ha perseguit la desaparici de les identitats no castellanes existents a l'Estat. Es contraposa, per tant, als nacionalismes d'afirmaci, que exalcen la identitat prpia de la naci sense intentar laminar, menystenir o eliminar d'altres identitats. Exemples d'altres nacionalismes d'assimilaci han estat el francs, el rus o el serbi, i entre els nacionalismes d'afirmaci es compten l'alemany (al segle XIX), el portugus o el catal. Els perodes histrics no democrtics es van caracteritzar per un plantejament radicalitzat de la visi espanyolista.


L'espanyolisme en la histria contempornia d'Espanya.

En la seva concepci radical, l'espanyolisme entn Espanya com a unitat indivisible i no t en compte les diferncies culturals entre els pobles que conformen l'estat espanyol. A ms, histricament, el nacionalisme espanyol ha derivat en episodis catalanofbics, bascofbics, i en general de fbia vers qualsevol fet diferencial en el s de l'Estat. Aix, per exemple, la voluntat d'articular una llengua comuna per tots els ciutadans espanyols ha fet impulsar, de forma molt clara a partir del segle XVIII, poltiques concretes d'ignorncia o de prohibici de les llenges no castellanes, en els mbits pblics. L'objectiu d'aquestes poltiques no ha estat tan sols aconseguir el coneixement del castell per part de tots els ciutadans espanyols, sin eliminar la presncia pblica de les altres llenges, copiant d'aquesta manera el model francs.  La voluntat unitarista no acaba en la llengua, sin que s'estn a l'mbit del dret, les infrastructures, les institucions, la fiscalitat, etc. com a part d'una estratgia global d'assimilaci que pretenia que Espanya esdevingus un Estat-naci centrat en Castella. 

Aquesta estratgia netament espanyolista fou especialment dura, en quant a la seva catalanofbia i bascofbia, durant les dictadures de Primo de Rivera i Franco, si b s'ha manifestat tamb en poques democrtiques, en la Restauraci, en la Segona Repblica o en l'actual monarquia parlamentria. No obstant, en aquests ltims periodes, les poltiques actives de repressi dels fets diferencials no castellans han minvat, i les autoritats centrals espanyoles han mostrat una tolerncia superior cap a la pluralitat de l'Estat i els nacionalismes perifrics. En el cas catal, diversos fets, com la presentaci del Memorial de Greuges (1885), la creaci de la Mancomunitat de Catalunya (1914), la restauraci de la Generalitat i del Parlament (1932) o l'aprovaci de l'Estatut (1980) demostren aquesta major comprensi. No obstant, en comptades ocasions les institucions centrals espanyoles han fet passos endavant per al reconeixement del carcter plural d'Espanya, i quan ho han fet ha estat per la pressi democrtica dels ciutadans o dels partits poltics de les regions no monolnges castellanes, i de Catalunya i el Pas Basc, molt especialment. Aquesta major tolerncia no ha impedit, per, la continutat de poltiques espanyolistes fins i tot en poca democrtica, i s per aix que la tensi entre els nacionalismes (espanyol i perifrics) segueix ben viva encara avui. Un exemple d'actualitat s la impugnaci per part del Partit Popular espanyol, davant del Tribunal Constitucional, del nou Estatut d'autonomia catal, aprovat per les corts espanyoles i ratificat pel poble de Catalunya l'any 2006. Aquest Tribunal ha de determinar-se en relaci a la constitucionalitat de l'Estatut, particularment en aspectes (llengua, naci, fiscalitat, relaci entre institucions centrals i "autonmiques") que podrien xocar amb la visi espanyolista-unitarista d'Espanya. Un altre exemple pretrit, el 1981, fou l'aprovaci, per part dels principals partits d'mbit estatal del moment (Unin del Centro Democrtico, Partido Socialista Obrero Espaol i Alianza Popular) de la Llei Orgnica d'Harmonitzaci del Procs Autonmic (LOAPA, en castell) destinada a laminar el desenvolupament de l'Estat espanyol autonmic, i que fou declarada inconstitucional posteriorment.


El reflex de l'espanyolisme en el marc jurdico-poltic actual d'Espanya.

En l'actual monarquia parlamentria espanyola, la translaci de determinats postulats espanyolistes a les principals normes jurdiques estatals s molt abundant, ja sigui en l'mbit de l'educaci, de l'economia o de les institucions. Aix, per exemple, les lleis estatals vetllen per a que tots els espanyols arribin al final de l'escolaritzaci obligatria dominant el castell, mentre ignora les altres llenges de l'Estat. Parallelament, els rgans de govern dels jutges espanyols s'han mostrat reiteradament en contra dels intents dels legisladors "autonmics" (regionals) d'exigir el coneixement de les llenges diferents del castell en aquells territoris on sn cooficials: a parer dels jutges, l'nica llengua que els pot ser requerida s la llengua comuna castellana. Totes aquestes regulacions troben l'empara en la Constituci espanyola aprovada el 1978, que en el seu ttol preliminar (art. 3) estableix que "el castell s la llengua espanyola oficial de l'Estat", la qual "tots els espanyols tenen el deure de conixer" i "el dret a usar-la". El privilegi atorgat pel poder constituent a la llengua castellana, nica que s mencionada en la carta magna, s un exemple d'aplicaci dels principis de l'espanyolisme. 

Tot i aix, multitud de preceptes constitucionals desenvolupen idees espanyolistes, com l'atribuci de la sobirania al poble espanyol en exclusiva (i no pas als diferents pobles que conformen l'Estat), la consideraci d'Espanya com l'nica naci (front les "nacionalitats" o "regions" que la conformen), l'atribuci a les Forces Armades de la missi de defensar l'integritat territorial de l'Estat, o la potestat del govern central espanyol d'imposar a un president "autonmic" (regional) el compliment d'obligacions que emanin de les lleis estatals o de la prpia Constituci, marcant aix una certa relaci de jerarquia entre les institucions centrals i les autonmiques (regionals), ms enll de la relaci lgica de competncia. Aquests preceptes espanyolistes es veuen contrapesats per d'altres que obren la porta al reconeixement de les llenges no castellanes com a cooficials en llurs mbits lingstics respectius, aix com en la creaci d'institucions regionals (dites comunitats autnomes) per descentralitzar l'Estat. No obstant, en all essencial (llengua comuna, sobirania nica, dret com i institucions centrals compartides) la Constituci espanyola de 1978 o b transposa idees espanyolistes o b es mant ambigua, deixant en mans de la dinmica poltica conjuntural l'adopci de poltiques concretes ms o menys espanyolistes. 

A la prctica, la configuraci de les majories a les corts espanyoles de 1977 en ha perms l'adopci de poltiques espanyolistes en els periodes de majoria absoluta de partits estatals, mentre que quan els nacionalismes perifrics han pogut influir en la governabilitat d'Espanya, aquestes s'han atenuat i el procs de descentralitzaci autonmica s'ha accelerat.

En aquesta lnia, una de les qestions que de forma recurrent apareix en l'mbit poltic s la voluntat de limitar la presncia dels partits dits "nacionalistes" (partits que no tenen un referent d'mbit espanyol, noms amb seu "autonmica") al parlament central, per evitar que puguin influir en la governabilitat de l'Estat, impedint les poltiques espanyolistes. 

Finalment, tot i que la carta magna espanyola de 1978 obria la porta, encara que de manera ambigua, a una diferenciaci, en quant al poder "autonmic", entre nacionalitats i regions, cosa que hauria perms un major sostre d'autogovern, per exemple, per a Catalunya i el Pas Basc, a la prctica totes les regions han reclamat el mateix sostre competencial. Aix ha derivat en un model autonmic uniformitzat, anomenat de "caf per a tots", benet pel govern central espanyol per evitar conflictes entre territoris. Aquest model entronca en certa manera amb els principis uniformistes de l'espanyolisme.

En conclusi, perviuen encara en la Constituci espanyola de 1978 molts preceptes que recullen principis de l'espanyolisme, tals com l'existncia d'una llengua comuna obligatria, d'un dret i unes institucions comunes, d'una sola naci, Espanya, i d'una sobirania nica que recau en el conjunt del poble espanyol. El canvi respecte a etapes poltiques anteriors ha vingut per la major tolerncia respecte les altres llenges de l'Estat i, molt especialment, pel procs de descentralitzaci poltica i la creaci de governs i parlaments regionals, que han perms l'establiment de poltiques regionals prpies en certes matries. Aquest marge de maniobra regional es veu permanentment amenaat per les actituds espanyolistes dels partits d'mbit estatal o b per les interpretacions ms o menys restrictives de la Constituci espanyola que faci el Tribunal constitucional, intrpret suprem de la carta magna.


La difusi de l'espanyolisme en la societat espanyola.

El nacionalisme espanyol abraa una gamma molt variada d'ideologies que van des de l'ultraesquerra fins a l'ultradreta, passant per totes les ideologies intermdies. No forma cap mena de grup homogeni i aix evita que sigui organitzat. Hi podria haver moltes maneres de classificar les tendncies que hi conviuen. Es troba en totes les classes socials, edats i territoris espanyols. L'espanyolisme s transversal i majoritari en els territoris monolnges castellans, mentre que la seva influncia social s menor en aquelles regions de l'Estat on el castell conviu amb una altra llengua oficial, particularment a Catalunya i al Pas Basc, on als respectius parlaments les forces poltiques vinculades a partits poltics amb seu a Madrid estan en minoria respecte als partits d'estricta obedincia "autonmica". No obstant, precisament en aquests indrets, la condici de minoria social ha fet aparixer amb fora grups organitzats polticament que tenen en l'espanyolisme la seva font d'inspiraci principal, tals com Ciutadans-Partido de la Ciudadana, a Catalunya, o Unin, Progreso y Democracia (UPyD), liderada per l'ex-dirigent socialista basca, Rosa Dez.

Fora de l'mbit poltic, les mostres d'espanyolisme han estat freqents en la histria recent de l'Estat espanyol, tamb en l'mbit de la societat civil i dels mitjans de comunicaci, sovint vinculades amb la catalanofbia o bascofbia mencionades anteriorment. Aix, fou especialment remarcable el boicot a productes i a empreses catalanes arran del procs d'aprovaci del nou Estatut d'autonomia de Catalunya, l'any 2006, o les campanyes contra les poltiques de promoci de la llengua catalana del govern catal, promogudes per mitjans de comunicaci amb seu a Madrid (la rdio COPE, el diari ABC, etctera). Al mateix temps, tamb determinades manifestacions en contra del terrorisme de l'Euskadi Ta Askatasuna (ETA) han estat utilitzades per estigmatitzar el nacionalisme democrtic basc.

Recentment ha aparegut un manifest signat per intellectuals espanyols, tant d'esquerra com de dreta, que ha rebut el suport d'entitats i grups empresarials espanyols, en defensa de la llengua comuna castellana i en contra de les poltiques de promoci de les llenges no castellanes que es porten a terme en algunes comunitats autnomes, com Catalunya, el nou Estatut de la qual preveu el deure dels ciutadans de Catalunya de conixer tant el castell com el catal. Aquest manifest, anomenat Manifiesto por la Lengua Comn, s'inspira clarament d'idees espanyolistes, i molt especialment de la concepci del castell com a llengua preeminent, comuna de tots els espanyols. Una de les empreses que ha donat suport al Manifiesto s la cadena de televisi Telecinco, la qual s lder d'audincia a Catalunya.

Un altre episodi que posa de relleu la contradicci entre espanyolisme i defensa de les llenges no castellanes fou la negativa de l'empresa Air Berlin d'utilitzar la llengua catalana en els vols amb les Illes Balears, amb el mateix pretext que l'nica llengua comuna s el castell. L'actitud hostil d'Air Berlin vers el catal motiv la reacci del Govern de les Illes Balears aix com de diverses entitats cviques, i fins i tot el Futbol Club Barcelona es neg a volar amb aquesta companyia en ocasi d'un desplaament, degut al seu menyspreu vers la llengua catalana.

Segons una enquesta de 2005, un 80% dels espanyols considera intolerable que qualsevol altra entitat espanyola a banda de l'estat central es pugui definir com a naci, si b no s'especifica si aix est motivat per simple nacionalisme espanyol o b perqu ho estimen contrari al marc legal, estatal i internacional, vigent.

Recentment, arran de diversos xits internacionals de ciutadans espanyols (Rafael Nadal, Pau Gasol, Ferran Adri, la selecci espanyola guanyadora de l'Eurocopa 2008, etc.) ha aparegut un sentiment d'espanyolitat o d'espanyolisme molt potent i vinculat a les capes populars i la gent jove, collectius que anteriorment s'havien mostrat indiferents davant el fet nacional espanyol. Aix doncs, ha aparegut un nou espanyolisme, fonamentat en les virtuts de l'espanyolitat o de la "marca Espanya" (frescor, joventut, espontenetat, valentia, etc.), i no pas (almenys de moment) en aspiracions o objectius poltics concrets. La novetat d'aquest fenomen s que ha provocat adhesions no noms en els territoris monolnges castellans, tradicionalment ms proclius a les expressions d'espanyolitat, sin tamb a Catalunya o el Pas Basc. Aix, per exemple, la victria de la selecci d'Espanya a l'Eurocopa 2008 comport imatges poc habituals, com la celebraci massiva de la victria pels carrers de la ciutat de Barcelona, amb profusi de banderes espanyoles i d'altres smbols de l'espanyolitat. Caldr veure si aquest fenomen incipient d'espanyolisme fonamentat en valors i actituds es consolida, i t una translaci en els comportaments electorals dels ciutadans, fora de moments puntuals.


Connotaci del mot "espanyolista".

La paraula espanyolista tradicionalment ha tingut una connotaci negativa i ha estat utilitzada de manera crtica per part d'aquells sectors que defensaven una concepci plural d'Espanya que, en major o menor mesura, dons cabuda a les diferents identitats presents a l'Estat. El fet que els governants espanyols ms identificats amb el totalitarisme (Franco, Primo de Rivera) fessin de l'espanyolisme abrandat una de les seves principals senyes poltiques, accentu la imatge negativa dels grups que s'identificaven com a espanyolistes. Tot i l'adveniment de la democrcia, a partir de 1977, aquesta connotaci negativa de l'espanyolisme s'ha mantingut, i fins i tot aquells grups poltics i socials que el defensen obertament de fet, no s'autoqualifiquen com a espanyolistes de paraula. Aix els porta a qualificar-se simplement d'"espanyols", o "no nacionalistes", per b que la seva concepci de l'Estat (nica naci, nica sobirania, nica llengua comuna i institucions centrals fortes) els porti a defensar poltiques concretes que clarament desenvolupen postulats espanyolistes, com s'ha detallat amb anterioritat.


Nacionalisme espanyol excloent.

S'entn per nacionalisme excloent aquell que nega qualsevol possibilitat de l'existncia d'una naci alternativa a la prpia, en aquest cas Espanya, dins del mateix territori i la reivindicaci de qu s quelcom impossible per definici. Aquesta argumentaci se sol emparar sobretot en la histria i el Dret Internacional.

Des del punt de vista histric, defensa la perspectiva que la naci ms antiga possible s Espanya ja que segons la majoria d'historiadors aquesta nasqu en el casament dels Reis Catlics i segons els ms radicals a partir del Regne de Toledo o la provncia Hispnica romana. El nacionalismes perifrics serien doncs invents ms recents i sense lgica histrica. Sovint impera la creena que s un sentiment imposat des dels poders fctics territorials com ara la burgesia i les institucions de les Comunitats Autnomes amb la finalitat d'obtenir recursos econmics, per que no s ni pot ser un sentiment real.

Des del punt de vista del Dret Internacional, l'argumentaci s que "naci" s igual a "estat independent" (naci en sentit positiu). ;

Ha estat tradicionalment el corrent de pensament majoritari dins l'espanyolisme, i s'ha desenvolupat en poltiques concretes que perseguien l'assimilaci de les identitats no castellanes de l'Estat, ms o menys subtils.


Reivindicacions histriques i actuals.

Dins del variat moviment que defensa aquest concepte d'Espanya hi ha diverses reivindicacions histriques compartides per la majoria del moviment. Destaca:

Incorporaci de Gibraltar a Espanya: tot i el breu temps que en va formar part i que es va donar a canvi d'altres territoris que no estan subjectes a negociaci, destaca el dret histric d'absorbir aquest territori malgrat la voluntat contrria de la poblaci local, expressat en referndum .

Dret a l'immersi lingstica en castell a tot el territori: que es considera un dret irenunciable i vertebrador d'Espanya.


Nacionalisme espanyol no excloent.

Per contraposici, aquest s el nacionalisme espanyol que accepta en el seu discurs que dins d'Espanya hi puguin conviure d'altres sentiments identitaris com el catal o el basc, sense que aix hagi de significar necessriament l'acceptaci de processos d'autodeterminaci d'aquests o altres territoris. Algun president del govern espanyol ha fet discursos defensant aquesta concepci d'Espanya com Rodrguez Zapatero o el president de la II Repblica espanyola Azaa, ambds situats en l'mbit de l'esquerra. Des de la dreta, l'nica personalitat que ha defensat aquesta visi no excloent de manera clara s el ponent de la Constituci espanyola i membre de la Unin del Centro Democrtico (UCD), Miguel Herrero y Rodrguez de Min. Tanmateix, aquest corrent ha estat clarament minoritari dins l'espanyolisme, tant en l'mbit de la dreta com de l'esquerra. 

Destaca pel fet de no contraposar els nacionalismes perifrics a l'espanyol i concebre'ls com a complement al sentiment nacional espanyol. Aquesta concepci d'Espanya s present en diversos corrents poltics -per b que no tots- del PSOE, del PSC i del PSE.

Un cas paradigmtic s el d'IU i ICV que defensen mantenir l' statu quo actual d'unitat d'Espanya com el ms favorable per als seus ciutadans, alhora que defensen com a inherent el dret a l'autodeterminaci dels diferents territoris d'Espanya que ho reclamin.

Des d'aquesta ptica no es considera una amenaa per a Espanya enfortir els governs autonmics sin que pot servir per a un equilibri territorial que n'enforteixi la convivncia, i per tant la unitat.

s discutible fins a quin punt els plantejaments ms comprensius amb la pluralitat de l'Estat sn intrnsecs a aquest espanyolisme "suau" o b simplement responen a la necessitat conjuntural d'evitar un clima de confrontaci permanent a l'Estat, tenint en compte l'existncia de nacionalismes perifrics. En aquest sentit, s ben probable que si el grau d'implantaci d'aquests darrers fos inexistent o residual, la visi espanyolista i unitarista de l'Estat s'imposaria completament, a inspiraci del model francs. Per tant, en lnies generals, es pot atribuir a aquest espanyolisme no excloent una visi ms democrtica, tolerant i pragmtica, no pas un convenciment de les bondats de la pluralitat per Espanya.

Amb tot, hi ha hagut intellectuals catalans que s'han manifestat diverses vegades a favor d'aquesta concepci d'Espanya. Destaquen l' Oda a Espanya de Joan Maragall o la clebre frase Volem una Espanya no castellana de Vctor Balaguer. En el cas de Maragall, emper, el seu anhel de construcci d'una naci espanyola en qu hi tinguessin cabuda les nacions no castellanes de l'Estat top amb la realitat histrica de l'espanyolisme, que s'ha estructurat a partir de la idea d'assimilaci i no pas d'integraci de les diferents identitats no castellanes de l'Estat. Aix va derivar en el desencs del poeta.


 Iberisme .

Fora de l'espanyolisme es poden trobar moviments iberistes, alguns dels quals defensen la reconstrucci d'un estat com la Uni Ibrica, del que formessin part els actuals estats d'Espanya i Portugal.  Aquest estat rebria el nom d'Ibria, perqu el terme Espanya no inclou Portugal. La situaci d'Andorra no ha estat objecte d'inters per part de l'iberisme .

(Val a dir que, esportivament, el mot espanyolista fa referncia tamb a la persona que s seguidora de l'equip Reial Club Deportiu Espanyol, als quals hom anomena tamb periquitos pels colors de la seva samarreta (blanc i blau) i la mascota del seu equip que s aquest animal.)


 Vegeu tamb .

 Andalusisme;
 Anticatalanisme;
 Basquisme;
 Castellanisme;
 Catalanisme;
 Valencianisme;
 Nacionalisme;
 Antiespanyolisme;


 Enllaos externs .

 El Nacionalisme espanyol, per Joan Fuster.
 Franco i l'espanyolisme;
 Articles espanyolistes;
  Extracte del Jardin de los Frailes de Manuel Azaa;
  Espaolistas, nos suelen insultar los nacionalistas;
  Reaccin contra el espaolismo per Juan Bautista Alberdi;






 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43647" title="Temples de Deir al-Bari" nonfiltered="1915" processed="1901" dbindex="17112">


Els temples de Deir al Bari sn un complex de temples al Oest de Luxor i al est de la Vall dels Reis. El de Mentuhotep, al oest de la necrpolis d'Asasif, el de Tuthmosis III, i el principal, el Temple de Hatshepsut.

El temple mortuori de Mentuhotep II, recull elements de les piramides, i es el mes antic del oest de Luxor dedicat al culte a Hathor. Descobert a la meitat del segle XIX fou excavat a comenaments el segle XX i del 1968 al 1971

Al oest es troben les restes del temple de Tuthmosis III, i a tocar d'aquest esta el temple mortuori de Hatshepsut.


Tamb hi ha algunes tombes. Els temples i tombes principals son:

Temple de Hatshepsut;
Temple mortuori de Mentuhotep II;
Temple de Tuthmosis III;
Temple de Nebhepetre;
Tomba de Kemsit;
Tomba del canceller del rei de l'Alt Egipte;
Tomba de Khety;
Tomba del visir Espekashuti;
Tomba de Henenu;
Tomba de Horhotep;
Tomba d'Ipi;
Tomba de Neferhotep;
Tomba de Nofru, esposa de Mentuhotep II;
Tomba d'Inhapy ;
Tomba de Senenmut;
Tomba d'Ahmose Meritamun, filla de Tuthmosis III i dona d'Amenhotep II;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43648" title="Maupiti" nonfiltered="1916" processed="1902" dbindex="17113">
Maupiti s una de les illes de Sotavent de les illes de la Societat, a la Polinsia Francesa. s l'illa volcnica ms occidental de l'arxiplag, a 40 km l'oest de Bora Bora. Les seves coordenades sn: .

Maupiti consisteix en una illa de 380 m d'altitud que es troba al mig d'una llacuna envoltada per cinc illots baixos i uns esculls de corall i oberta a l'oce per dos passos navegables. La superfcie terrestre s de 11 km .

La vila principal s Vaiea, amb una poblaci total de 1.192 habitants al cens del 2002. L'activitat principal s el cultiu de sndries i la recollecci de copra. El temple protestant s el centre religis i social de l'illa, encara que els adventistes i els mormons tenen tamb els seus llocs de culte.

S'hi troben vestigis arqueolgics datats al voltant de l'any 850 dC. Es tracta de petrglifs representant tortugues, hams i penjolls de dents de catxalots que sn comparables al trobats a Nova Zelanda, per anteriors. El primer europeu que la va veure va ser el neerlands Jacob Roggeveen, el 1722. Histricament l'illa ha tingut unes relacions estretes amb Bora Bora. Al principi del segle XIX va quedar sota la sobirania del gran cap de Bora Bora. El 1877 va entrar en conflicte amb l'illa vena per litigis sobre l'atol Manuae, i va demanar el protectorat francs.

Histricament es coneixia amb el nom de Maurua, i Domingo Boenechea, el 1775, l'anomen San Antonio.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43649" title="Amoxicillina" nonfiltered="1917" processed="1903" dbindex="17114">
L'amoxicillina s una penicillina semisinttica semblant a ampicillina, amb una millor biodisponibilitat per via oral que aquesta ltima. A causa de la seua millor absorci gastrointestinal, l'amoxicillina ocasiona uns majors nivells d'antibitic en sang i uns menors efectes gastrointestinals (en particular, diarrea) que l'ampicillina. L'amoxicillina t un espectre d'activitat antibacteriana superior al de la penicillina, si b no s estable enfront de les beta-lactamases.

Els segents microorganismes sn considerats, per regla general, susceptibles a l'amoxicillina: Actinomyces sp.; Bacillus anthracis; Prevotella melaninogenica; Bifidobacterium sp.; Bordetella pertussis; Borrelia burgdorferi; Brucella sp.; Clostridium perfringens; Clostridium tetani; Corynebacterium diphtheriae; Eikenella corrodens; Enterococcus faecalis; Erysipelothrix rhusiopathiae; Escherichia coli; Eubacterium sp.; Haemophilus influenzae (beta-lactamasa negativa); Helicobacter pylori; Lactobacillus sp.; Listeria monocytogenes; Neisseria meningitidis; Peptococcus sp.; Peptostreptococcus sp.; Propionibacterium sp.; Proteus mirabilis; Salmonella enteritidis; Salmonella sp.; Salmonella typhi; Shigella sp.; Staphylococcus sp. (beta-lactamasa negativa i sensible a meticilina/oxacilina noms); Streptococcus agalactiae (estreptococs del grup B); Streptococcus dysgalactiae; Streptococcus pneumoniae; Streptococcus pyogenes (grup A beta-hemoltics); Treponema pallidum; Vibrio cholerae; Viridans streptococci.

Mecanisme d'acci. 
Els antibitics -lactmics com l'amoxicillina sn bactericides. Actuen inhibint l'ltima etapa de la sntesi de la paret cellular bacteriana unint-se a unes protenes especfiques anomenades PBPs (Penicillin-Binding Proteins) localitzades a la paret cellular. En impedir que la paret cellular es construesca correctament, l'amoxicillina ocasiona, en ltim terme, la lisi del bacteri i la seua mort. L'amoxicillina no resisteix l'acci hidroltica de les beta-lactamases de molts estafilococs, per la qual cosa no s'usa en el tractament d'estafilocccies. Encara que l'amoxicillina s activa enfront dels estreptococs, molts ceps s'estan tornant resistents mitjanant mecanismes diferents de la inducci de  -lactamases, per la qual cosa l'addici d'cid clavulnic no augmenta l'activitat de l'amoxicillina enfront d'aquests ceps resistents. Ats que molts altres grmens s'estan tornant resistents a l'amoxicillina, es recomana realitzar un antibiograma abans d'instaurar un tractament amb amoxicillina, sempre que aix siga possible.

Una xicoteta quantitat de l'amoxicillina s'excreta en la llet materna. En canvi, l'amoxicillina no creua la barrera placentria.

Indicacins i posologia.
L'amoxicillina est indicada en el tractament d'infeccions sistmiques o localitzades causades per microorganismes gram-positius i gram-negatius sensibles, en l'aparell respiratori, tracte gastrointestinal o genitourinari, de pell i teixits blans, neurolgiques i odontoestomatolgiques. Tamb est indicat en la borreliosi o malaltia de Lyme, en el tractament de la infecci preco localitzada (primer estadi o eritema migratori localitzat) i en la infecci disseminada o segon estadi. Tractament d'eradicaci de H. pylori en associaci amb un inhibidor de la bomba de protons i si s procedent a altres antibitics: lcera pptica, limfoma gstric tipus MALT, de baix grau. Prevenci d'endocarditis bacteriana (produdes per bacterimies post-manipulaci/ extracci dental).

Tractament d'infeccions moderades a severes per grmens sensibles:.
Administraci oral:. 
Adults, adolescents i xiquets de ms de 40 kg: les dosis recomanades sn de 500 mg cada 12 hores o 250 mg cada 8 hores. En el cas d'infeccions molt severes o causades per grmens menys susceptibles, les dosis poden augmentar-se a 500 mg cada 8 hores. ;
Lactants i xiquets de < 40 kg: per a infeccions moderades, les dosis recomanades sn de 20 mg/kg/dia dividits en dosi cada 8 hores o 25 mg/kg/dia en dosi cada 12 hores. Aquestes dosis es poden augmentar fins a 40 mg/kg/dia en tres administracions o a 45 mg/kg/dia en dues administracions. ;
Nadons i lactants de < 3 mesos d'edat: la mxima dosi recomanada s de 30 mg/kg/dia en dues dosis al dia.
 
Contraindicacions i Precaucions.
L'amoxicillina est contraindicada en pacients amb allrgies conegudes les penicillines, cefalosporines o a l'imipenem. Els pacients amb allrgies, asma o febre del fenc sn ms susceptibles a reaccions allrgiques a les penicillines.

L'amoxicillina est classificat en la categoria B de risc per a l'embars. Les dades en animals indiquen que el frmac no s teratognic i, en general, les penicillines sn considerades com a frmacs segurs durant l'embars. L'amoxicillina s'excreta en la llet materna en xicotetes quantitats i pot produir borradura, diarrea o superinfeccions en els lactants. S'hauran de considerar aquests riscos per al lactant quan es prescriga un tractament amb amoxicillina a la mare.
 
L'amoxicillina s'ha d'usar amb precauci en pacients amb leucmia limftica que sn ms susceptibles a les borradures. El mateix ocorre en els pacients amb SIDA, altres infeccions virals i especialment en els pacients amb mononucleosi.

Interaccions i reaccions adverses.
En moltes ocasions, els antibitics aminoglucsids es mostren sinrgics amb l'amoxicillina davant enterococs i estreptococs del grup B. Tanmateix, per existir una incompatibilitat qumica, ambds antibitics no s'han de mesclar ni administrar al mateix temps.

L's concomitant de l'amoxicillina i l'cid clavulnic millora l'activitat antibacteriana de l'amoxicillina enfront dels bacteris que produeixen beta-lactamases com la H. influenzae. Aquesta interacci s aprofitada i hi ha associacions d'amoxicillina + cid clavulnic. 

L'amoxicillina pot reduir l'eficcia dels anticonceptius orals que contenen estrgens degut, b a una estimulaci del metabolisme d'aquests, b a un reducci de la seua circulaci enteroheptica en reduir-se la flora gastrointestinal per acci de l'antibitic. La nifedipina sembla augmentar les absorci de l'amoxicillina estimulant el transport actiu de l'antibitic a travs de l'epiteli intestinal. No obstant aquesta interacci sembla no tenir cap significat clnica

La bromelana augmenta l'absorci de l'amoxicillina. Es va observar que 80 mg de bromelana administrats conjuntament amb l'amoxicillina augmentava els nivells plsmics de l'antibitic, encara que es desconeix el mecanisme d'aquesta interacci.

S'han observat falsos positius als tests de glucosa en orina de pacients tractats amb penicillines, en les proves que usen soluci de Benedict o de Fehling o Clinitest. Tanmateix, aquesta interacci no es produeix amb les tires reactives basades en la glucosa .

Els efectes secundaris ms freqents sn els associats a reaccions d'hipersensibilitat i poden anar des de la borradura sense importncia a serioses reaccions anafilctiques. S'ha descrit eritema multiforme, dermatitis exfoliativa, borradura macullo-papullar amb eritema, necrolisi epidrmica txica, sndrome de Stevens-Johnson, vasculitis i urticria. Aquestes reaccions adverses sn reversibles en discontinuar el tractament.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43651" title="Temple de Hatshepsut" nonfiltered="1918" processed="1904" dbindex="17115">

El temple de Hatshepsut s un temple mortuori construt per la reina Hatshepsut d'Egipte i dissenyat per l'arquitecte Senenmut. Hatshepsut va ser una de les dones de Tuthmosis II i fou regent del seu fill Tuthmosis III; va arribar a proclamar-se reina, i va utilitzar una falsa barba per imposar-se, fent construir algunes temples, dels quals el principal s el de Deir al-Bari, prop de Luxor. El temple fou dedicat als dus Amon i Hathor.


A la mort de la reina, el seu fill Tuthmosis III va assumir plens poders. Va fer destruir les seves inscripcions i esttues, i va eliminar la seva imatge.

El seu accs es fa per una mplia esplanada de 36 metres d ample amb tres lnies d esfinxs i es puja al temple mitjanant rampes que porten d una terrassa a l'altra. Les terrasses estan aguantades per parets de crrega. Les terrasses i columnes es confonen amb la muntanya. L esplanada, que encara s l accs avui dia, ja no t les esfinxs. El complex est fortament custodiat per la policia turstica i es passen control per accedir-hi.

El temple s en part excavat a la roca i en part construt fora de la paret de la muntanya. La primera terrassa t un gran pati amb murs i doble prtic decorat amb relleus. Hi havia dos estanys en forma de T que tenien plantes que no hi sn ara. Al prtic hi ha dues esttues d'Osiris (noms 1 ha estat reconstruda).

El segon nivell, amb accs per rampa protegida per un lle, t un prtic amb dues files de 22 pilars gravats amb relleus. A la dreta hi ha un prtic, que no fou acabat, amb quatre sepulcres. A l angle entre ambds hi ha la capella d'Anubis i tres santuaris ben decorats amb escenes religioses de la reina i de Tuthmosis. A l esquerra hi ha la capella d'Hathor, excavada a la roca amb dues sales hipstiles; una de columnes hatriques i una d acanalades.

La darrera terrassa (tercera) t 22 columnes amb pilars osriacs que foren destruts per Tuthmosis. A l esquerra hi ha la capella de Tuthmosis I i una cambra d ofrenes i a l'altre costat les sales de Ra-Horajti, amb un vestbul i un pati interior. 

El santuari del temple t tres sales; una d'elles per a la barca sagrada i les altres dues de culte. Al darrere hi ha esttues de la reina i un accs.

En general es pot dir que est ricament decorat i el nombre d esttues conservades o refetes s important. Al nivell ms alt hi havia esttues de la reina que foren destrudes pel seu fill, algunes de les quals han estat restaurades



Fou restaurat des 1906.

El 17 de novembre de 1997 fou el teatre d una matana feta per sis fantics islamistes de les organitzacions Jihad Talaat al-Fath (Guerra Santa i Avantguarda de la Conquesta) i Al-Gama'a al-Islamiyya (Grup Islmic) contra turistes estrangers, dels que van morir 58. Els sis terroristes foren abatuts per les forces de seguretat egpcies. El ministre de l'Interior egipci General Hassan al-Alfi fou cessat i nomenat el Major General Habib al-Adly. Els morts foren 35 suissos, 10 japonesos, 6 britnics, 4 alemanys, 1 francs, 1 colombi i 1 blgar amb passaport britnic. Van resultar ferits 12 suissos, 2 japonesos, 2 alemanys, 1 francs i 13 egipcis entre ells 3 policies. Durant el dos anys segents, el turisme a Egipte va baixar de forma accentuada i no va arribar a l'anterior nivell fins passats cinc anys.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43653" title="Farmcia" nonfiltered="1919" processed="1905" dbindex="17116">
La Farmcia, (del grec         , "medicament"), s la cincia i prctica de la preparaci i dispensaci de productes farmacutics. El concepte de dispensaci no noms s la venda de medicaments, sin el fet de conixer-los, aconsellar sobre l's correcte d'aquests i vetlar pel benestar de qualsevol pacient davant el medicament i la malaltia. La farmcia s un rea de la Matria Mdica, rama de la cincia mdica que s'ocupa de la procedncia, naturalesa, propietats, i preparaci de frmacs i medicaments. 

Per farmcia tamb es pot referir al lloc on es preparen els productes medicinals i el lloc on es dispensen per aquest s anomenat oficina de farmcia per a distingir el concepte de cincia amb el concepte de lloc.

Els farmacutics comparteixen amb els qumics i els metges la responsabilitat de sintetitzar compostos orgnics amb valor teraputic, encara que el farmacutic s l'nic capa de fer aquests compostos aptes per a l's curatiu. A ms, cada vegada amb ms freqncia se sollicita consell a la comunitat de farmacutics en matria de salut i higiene. La Farmcia inclou, a ms dels coneixements sobre frmacs i medicaments, coneixements sobre els efectes que pot tenir aquests al cos hum i les propietats qumiques i biolgiques del cos on actua amb ajuda de disciplines de la mateixa farmcia o d'altres camps afins com sn la farmacologia, farmacocintica, farmacodinmia, toxicologia i qumica farmacutica.

 Simbologia farmacutica .
La farmcia est representada per molts smbols. Els ms comuns a Espanya o Frana sn la copa d'Higia i la creu grega verda o la creu platejada, aquest ltim especialment als llums de les oficines de farmcia. Tamb existeixen altres com el morter i el picam (molt usat als EUA), el carcter de recepta, (recipere), mesures cniques, caduceus, vares d'Esculapi o una A vermella estilitzada en el cas d'Alemanya.




 Disciplines de la Farmcia .
La farmcia t arrels en la medicina, bioqumica, la qumica orgnica, la biologia vegetal i la biologia cellular i molecular. Amb a, la farmcia s, en veritat, un poti-poti de cincies o disciplines nodrides mtuament i aquest es pot dividir en tres branques principals:
 Cincies farmacutiques bsiques;
 Farmacologia;
 Farmacodinmia;
 Farmacocintica;
 Toxicologia;
 Qumica farmacutica;
 Botnica farmacutica;
 Etnobotnica farmacutica o Etnofarmacologia;
 Farmacognsia;
 Fitoqumica;
 Farmcia galnica;
 Biofarmcia;
 Tecnologia farmacutica;
 Farmcia industrial;
 Dermofarmcia i cosmtica;
 Prctica farmacutica;
 Atenci farmacutica;
 Farmcia comunitria;
 Farmcia hospitalria;
 Farmacovigilncia;
 Farmacoepidemiologia;

A ms d'aquestes disciplines, hi podem afegir-ne d'altres de recent aplicaci de la biotecnologia vegetal o microbiolgica com el Pharming o la Biofarmacologia.

 Histria breu de la Farmcia .

Per a major informaci consulteu Histria de la Farmcia;

En l'antiguitat, la farmcia i la prctica mdica generalment estaven unides, a vegades sota la direcci de sacerdots, homes i dones, que assistien tamb als malalts mitjanant l's de ritus religiosos. En el mn, moltes persones mantenen l'estreta associaci entre els frmacs i la medicina amb la religi i la fe. La separaci entre medicina i farmcia s va fer per primera vegada al mn islmic (en el context de la medicina inani tibb) amb la primera escola de Farmcia a Bagdad a principis del segle IX, estudiant-s'hi principalment botnica i qumica. Aquesta, es va estendre a Europa de forma gradual com a alqumia, que amb el temps va evolucionar cap a la qumica, a mesura que els metges van comenar a abandonar les creences indemostrables en el mn fsic. Moltes vegades els metges preparaven i prescrivien medicaments; alguns farmacutics no sols preparaven prescripcions sin que a ms fabricaven grans volums per a la seua comercialitzaci. La distinci entre el farmacutic com a fabricant de medicaments i el metge com a terapeuta no va obtenir l'acceptaci general fins ben avanat el segle XIX. En l'actualitat, en molts pasos, s'exigeix que els farmacutics, abans d'exercir la seua professi, reben un ensenyament universitari especialitzat amb una duraci d'entre tres i cinc anys, seguida d'un perode de prctiques.

La farmcia moderna comprn remeis complexos que difereixen molt dels elixirs, beuratges, i pols descrites en la Farmacopea de Londres (1618) i en la Farmacopea de Pars (1639), provinents la majoria de preparats d'obres clssiques (com De Materia Medica), obres rabs i jueves com les d'Avicena o Maimnides i de les primeres farmacopees europees com Antiditarium Florentinum (1498) o les Concrdies de Barcelona (1511). La majoria dels pasos amb un sistema sanitari regulat preparen una farmacopea i/o un compendi, o formulari, dels frmacs i frmules autoritzades.


 Oficina de farmcia .

L'oficina de farmcia s el lloc o establiment on un farmacutic exerceix la farmcia, o sia, proporciona servei de salut a un pacient oferint consell, dispensant medicaments fruit d'aquest consell o per recepta del metge i altres productes de parafarmcia com productes de cosmtica, aliments especials, productes d'higiene personal, etc. Popularment a l'oficina de farmcia se li sol anomenar simplement farmcia i tradicionalment se li anomena apotecaria. Una oficina de farmcia pot albergar un laboratori d'anlisis clniques o un de fabricaci de productes medicinals mitjanant les frmules magistrals.

 Vegeu tamb .

 Farmacutic;
 Farmacologia;
 Farmacopea;
 ;
 Frmac i Medicament;
 Especialitat farmacutica;

 Enllaos externs .
  www.pharmacy.org - Mn de la farmcia;

 Collegis Oficials de Farmacutics als Pasos Catalans .

Collegi Oficial de Farmacutics de la Provncia d'Alacant;
Collegi Oficial de Farmacutics de la Provncia de Barcelona;
Collegi Oficial de Farmacutics de la Provncia de Castell;
Collegi Oficial de Farmacutics de la Provncia de Girona;
Collegi Oficial de Farmacutics de les Illes Balears;
Collegi Oficial de Farmacutics de la Provncia de Lleida;
Collegi Oficial de Farmacutics de la Provncia de Tarragona;
Collegi Oficial de Farmacutics de la Provncia de Valncia Entrar en MICOF.
Conseil de l'Ordre des pharmaciens de la rgion Languedoc-Roussillon - Consell del Collegi Nacional de Farmacutics de Frana del Llenguadoc-Rossell;
A Andorra hi ha Collegi de Farmacutics per no t pgina Web ;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43654" title="Sheikh Abd al-Gurnah" nonfiltered="1920" processed="1906" dbindex="17117">


La necrpolis de Sheikh Abd al-Gurnah (o Sheikh Abd al-Qurnah), o simplement Qurna, fou un cementiri prop de l'antiga Tebes (Luxor). El seu nom ve de Al-Qurn (El pic) per la muntanya de 482 m on s'ubica. Fou una necrpolis de l'Imperi Nou, i est al sud-oest de Al Khokha, en el conjunt anomenat la Vall dels nobles, al nord del Ramesseum, i al sud-est dels temples de Deir al-Bari. 

T unes 150 tombes de l'poca de les dinasties XVIII i XIX, i algunes de la XX i XI. Les ms importants sn les de Rekhmire, Sennefer, Nakht, Menna i Ramose.

Altes tombes:
 
User;
Meriamon (Wah);
Tjay (To);
Khonsmose;
Khons (To);
Djeserkaraseneb ;
Amenemopet (Ipy);
Amenmose;
Neferronpet;
Amenemheb;
Tutemheb;
Neferhotep;
Neferhebef (Userhet);
Amenemhat;
Hui i Kenro;
Userhet;
Khaemhet (Mahu);
Ken;
Intefiqer;
Amenuser (User);
Amenemwaskhet;
Sebekhotep;
Hekerneheh;
Imiseba (Nebamon);
Hepu;
Hepuseneb;
Espaneferhor (Penrenkhnum);
Amenmose;
Senenmut;
Re;
Amenhotep;
Tjanuny;
Amenhotep-si-se;
Thenuna;
Ptahemhet (Roi);
Horemheb;
Menkheper (Menkheperreseneb);
Tutnefer (a);
Ineni;
Amenemhat;
Amethu (Ahmose);
Amunedjeh (Meri);
Amenemheb (Mahu);
Menkheperreseneb ;
Minnakhte;
Pehsukher (Thenenu);
Amenmose;
Nebamon;
Meri;
Suemnut;
Kenamon;
Ami (Ramose);
Meri;
Amenemhat;
Kaemheribsen;
Thanuro;
Imhotep;
Dagi;
Tutnefer (b);
Khaemopet;
Paser;
Nefersekheru;
Nebseni;
Min;
Tutmosis;
Amenwahsu;
Ashefytemwaset (Menkheperreseneb);
Kynebu;
Amenmose;
unknown;
Aanen;
Ahmose;
Amenemhat (Amenhotep);
Amenemhat;
Rai;
Duauneheh;
Hormose;
Senemiah;
Pathenfy;
Mai;
Amenuser (User);
Ramose;
Neferronpet;
Thauenany (Ani);
Bakenamon;
Mose;
Nedjemger;
Pairi;
Nebmehit;
Ahmose (Humai);
Amenmose;
Men;
Neferronpet;
Amenmose;
Senimen;
Hori;
Piay;
Intef (Meketre);
Tutnefer;
Amenmose;
Hatiay;
Penne (Sunero);
Nakhtamun;
Tutmosis;
Benia (Pahekmen);
Amenhotep;
Amenhotep (Penra);
Hori;
Nedjemger;
Tjai;
Abau;
Paser;
Amenhotep (Hui);
Nebmehyt;
Hunefer;
Karabasaken;
Nakht;
Kamose;
Merymaat;
I unes quantes de personatges no identificats ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43662" title="Al-Khokha" nonfiltered="1921" processed="1907" dbindex="17120">
Al-Khokha s una necrpolis de la Vall dels nobles, a l'oest de Luxor. El nom s d'un llogaret a la vora i es troba entre l'Asasif (al nord) i Sheikh Abd al-Gurnah (a l'oest). Al-Khokha vol dir "porta en una paret". Es tracta de tombes particulars de l'Imperi Antic i el primer perode entremig. 

Inclou cinc tombes principals: la de Surer o Amenemhat, s una de les ms grans del perode; la de Puimre, profeta d'Amon amb Tuthmosis III, la de Kenro (Neferrenpet) escriba d'Amon amb Ramss II; la de Khnummose, escriba d'Amon amb Amenhotep III; i la de Mose (Amenmose), supervisor del tresor amb Tutankhamon o Ai II. 

Altres tombes: 

Neferhotep;
Mentiywi;
Khay;
Amenuserhet;
Amenemopet;
Nebamon ;
Ipuki (Nebamon);
Amenemhat;
Nebsumenu;
Nefermenu;
Senioker;
Ihi ;
Pakhihet;
Parennefer;
Riya;
Amenarnefru;
Dedi;
Re;
Nakhtamun;
Wennefer;
Nebanensu;
Tutmosis;
Ipuemheb;
Horemheb;
Seremhatrekhyt;
Neferweben;
Ahmose;
Hori;
Senenre;
Samut;
Tutmosis;
Nebenkemet;
Mahu (Neferhotep);
Menkheper;
Ipiy;
Amenhotep;
Paroi (Tuhmosis);
Nefersekheru (Pabasa);
Paanemwaset;
Paraemheb;
Nefermenu;
Khaemwaset;
Amenkhau;
Amenmessu;
Amenemopet;
Khenti;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43663" title="Alfred del Regne Unit (prncep hereu de Saxnia-Coburg Gotha)" nonfiltered="1922" processed="1908" dbindex="17121">
Alfred del Regne Unit, prncep hereu de Saxnia-Coburg Gotha (Londres 1874 - Merano Itlia 1899). Nascut al Palau de Buckingham era fill dels llavors ducs d'Edimburg i desprs ducs de Saxnia-Coburg Gotha, Alfred del Regne Unit i Maria de Rssia. Era, per tant, nt de la reina Victria I del Regne Unit per part de pare, i del tsar Alexandre II de Rssia per part de mare. Per naixement fou considerat prncep del Regne Unit amb grau d'altesa reial, a la vegada que era hereu del seu pare al ducat d'Edimburg.

Al llarg de la seva infncia visqu a Malta i a Londres, concretament a Clarence House. L'any 1893 es traslad amb la seva famlia a viure a Coburg al castell de Rosenau ja que el seu pare havia heretat el petit ducat centreuropeu de Saxnia-Coburg Gotha del seu oncle el duc Ernest II de Saxnia-Coburg Gotha.

L'any 1899 realitz un intent de sucidi al veure's involucrat en un escndol amb una seva amant que va resultar casada. L'intent de sucidi es realitza durant les celebracions pel vint-i-cinc aniversari de noces dels seus pares i fou un intent fallit tot essent enviat a la ciutat tirolesa de Merano per tal de reposar. Sis setmanes desprs moria i fou enterrat a Gotha al cementiri de Friedenstain.

Desgut a la seva mort el ducat d'Edimburg retorn a la Corona desprs de la mort del seu pare l'any 1900 i el ducat alemany pass al seu cos el prncep Carles Eduard del Regne Unit, duc de Saxnia-Coburg Gotha.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43664" title="Deir al-Madinah" nonfiltered="1923" processed="1909" dbindex="17122">


Deir al-Madinah s una necrpolis a l'oest de Luxor, a tocar de la Vall dels nobles per no inclosa en aquesta vall perqu les tombes que hi ha sn d artesans i treballadors. Es troba entre el Ramesseum a l'est, i la Vall dels Reis (nord-est) i Vall de les Reines (sud-oest). Just al sud hi ha la necrpolis de Gurnat Murrayi.

Fou habitada pels treballadors que van construir la Vall dels Reis a partir de la Dinastia XVIII. Hi van viure unes setanta famlies. A ms de les tombes dels treballadors hi ha un temple dedicat a diversos dus construt en temps d'Amenhotep III i reconstrut per Ptolomeu IV.

Fou excavada per Ernest Schiaparelli del 1905 al 1909 i per Bernard Bruyre entre 1917 i 1947

Les tombes principals sn:

Sennedjem;
Khabekhnet;
Pashedu;
Ken ;
Neferabet;
Nebnefer (Neferhotep);
Ramose;
Kha;
Amenmose;
Kasa (Penbui);
Raweben;
Paneb;
Ramose;
Penamun;
Khawi;
Amenemopet ;
Neferhotep;
Ipui;
Amenakhte i Iymway;
Nebenmaat;
Khaemteri;
Ramose;
Amenemopet;
Amenakhte;
Hai;
Nebnakhte i famlia;
Irinufer;
Nakhtmin (Nu);
Pashedu  ;
Baki (Wennefer);
Inherkau ;
Khaemopet;
Penshenabu;
Pashedu  ;
Simen;
Pashedu;
Turobai;
Hai;
Mose i Ipi;
Karo;
Nakhtamon ;
Neferronpet;
Eskhons (Ken);
Mai;
Hui (Pashedu) ;
Amenemhat ;
Amenemhat ;
Amenpahapi;
Amonemuia;
Tutihermaktuf;
Inherkau;
Kaha;
Huy;

Enllaos externs.
 The Deir el-Medina Database ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43666" title="Margarida del Regne Unit (princesa hereva de Sucia)" nonfiltered="1924" processed="1910" dbindex="17123">

Margarida del Regne Unit, princesa hereva de Sucia (Londres 1882 - Estocolm 1920). Princesa del Regne Unit amb el tractament d'altesa reial nascuda en el si de la branca dels ducs de Connaught i que contragu matrimoni en el marc de la Casa Reial de Sucia. 

Nascuda el dia 15 de gener de l'any 1882 a Londres era la filla primognita del prncep Artur del Regne Unit i de la princesa Llusa Margarida de Prssia. La princesa era nta per via paterna del prncep Albert de Saxnia-Coburg Gotha i de la reina Victria I del Regne Unit; i per via materna, del prncep Frederic Carles de Prssia i de la princesa Maria Anna d'Anhalt.

El dia 11 de mar de 182 fou batejada a la capella privada del Castell de Windsor essent els seus padrins el kiser Guillem I de Prssia, la duquessa Augusta de Saxnia-Weimar-Eisenach, la princesa Victria del Regne Unit, el prncep Frederic Carles de Prssia, la princesa Maria Anna d'Anhalt i el Prncep de Galles.

El 15 de juny de 1905 es cas amb el prncep hereu de Sucia, que anys desprs esdevindria el rei Gustau VI Adolf de Sucia, fill del rei Gustau V de Sucia i de la princesa Victria de Baden.  

L'any 1907 esdevindrien prnceps hereus al morir el rei scar II de Sucia avi del prncep. La parella s'establ a Sucia i tingu sis fills:

 SAR el prncep Gustau Adolf de Sucia, prncep hereu de Sucia, nat a Estocolm el 1906 i mort en accident aeri l'any 1947. Es cas amb la princesa d'origen britnic Sibilla de Saxnia-Coburg Gotha.

 SAR el prncep Sigvar de Sucia, nascut a Estocolm el 1907 i mort l'any 2002. Es cas amb Erica Patzek.

 SAR la princesa ngrid de Sucia, nascuda a Estocolm l'any 1910 i morta a Copenhaguen el 2002. Es cas amb el futur rei Frederic IX de Dinamarca.

SAR el prncep Brtil de Sucia, nascut a Estocolm el 1912 i mort l'any 1997. Es cas amb Liliana Davies.

SAR el prncep Carles Joan de Sucia nascut a Estocolm el 1916. Es cas amb Gunilla Wachtmeister.

Durant la Primera Guerra Mundial, la princesa Margarida des de la neutral Sucia esdevingu el cap de pont d'un complex sistema de correu que permetia mantenir el contacte entre la Casa Reial britnica i la de Rssia amb les cases reials d'Alemanya. 

El dia 1 de maig de l'any 1920 mor sobtadament a Estocolm a causa d'una infecci. L'any 1923 el seu marit es cas amb lady Llusa Mountbatten, filla de la princesa Victria de Hessen-Darmstadt, cosina de Margarida.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43670" title="Vall de les Reines" nonfiltered="1925" processed="1911" dbindex="17124">

El Vall de les Reines es el nom d una necrpolis del oest de Luxor on foren enterrades moltes reines d'Egipte i els seus fills, que es diu en rab Biban al-Harim o Biban al-Sultanat. Esta al sud de la Vall dels Reis, a un kilmetre al nord de Madinet Habu i a l'oest del gran temple de Tuthmosis III. 

Hi ha tombes de membres de les Dinasties XVII i XVIII.

Foren excavades per Ernest Schaparelli a comenaments del segle XX. Les mes destacada es la de Sitre, dona de Ramss I, per la mes coneguda es la de Nefertari la dona principal de Ramss II (que es pot visitar per te un nombre limitat de visites cada dia), que esta molt ben conservada. Altres tombes destacades, on la decoraci de pintura esta ben conservada, son les d'Amonherkhopshef i Khaemwaset, dos fills de Ramss III.

Les tombes de la Vall de les Reines son les segents:

prncep Hori i princeses desconegudes;
princeses Meritre i Urmerutes ;
Nebri ;
princesa o reina Tenedjemet ;
prncep Pareherwenemef, fill de Ramss III;
prncep Setherkhopshef, fill de Ramss III;
Imhotep (probablement el visir de Tuthmosis I);
princesa Ahmose, filla de Sekenenre Tao i Sitdjehuti, mig germana dels faraons Ahmose i Kamose de la Dinastia XVII;
Reina Iset ta Habasillat, dona de Ramss III;
Reina Titi, dona de Ramss III;
prncep Ramss-Meriamon, fill de Ramss III ;
Reina Nebettaui filla i dona de Ramss II;
Reina Meritamon, filla i dona de Ramss II;
Nehesi;
Reina Bint-Anath, filla i dona de Ramss II;
prncep Baki i princesa Hatneferet ;
princesa Henuttawi, filla i dona de Ramss II;
Reina Tentopet,  dona de Ramss IV ;
Reina Henutmire, dona i filla de Ramss II;
princesa Meritre ;
Reina Tui, dona principal de Seti I;
Heka...
prnceps Minemhat i Amenhotep ;
prncep Ahmose ;
25 tombes de princeses o reines no identificades  ;
7 tombes no acabades;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43671" title="Jean Baptiste Perrin" nonfiltered="1926" processed="1912" dbindex="17125">


Jean Baptiste Perrin, conegut generalment com Jean Perrin, ( Lilla, Frana 1870 - Nova York, EUA 1942 ) fou un fsic i qumic francs guardonat l'any 1926 amb el Premi Nobel de Fsica. 

Biografia.
Nascut el 30 de setembre de 1870 a la ciutat francesa de Lilla va cursar estudis en l'Escola Normal Superior de Pars, sent posteriorment professor de la mateixa des de 1891. L'any 1910 es va incorporar a la Universitat de Pars com a professor de fsica-qumica, que va dirigir des de 1927 a 1940. 

Durant la Primera Guerra Mundial va servir a l'exrcit francs. El 1923 va ser escollit membre de l'Acadmia Francesa de Cincies i fou tamb membre de la delegaci extrangera de la Royal Society britnica. En 1936 va ser nomenat sotssecretari d'Estat per a assumptes cientfics en el Govern del Front Popular de Lon Blum. 

Jean Baptiste Perrin mor el 17 d'abril de 1942 a la ciutat nord-americana de Nova York, sent transportades les seves cendres el 17 de novembre de 1948 al Pante de Pars. Fou el pare de Francis Perrin, tamb fsic, especialista en fissi nuclear, qui dirig la Comissi per l'Energia Atmica de Frana (CEA) de 1951 a 1970.

Recerca cientfica.

L'any 1895 demostr que els raigs catdics estan fets de corpuscles amb crrega elctrica negativa. El 1908 va calcular de forma exacta el nombre d'Avogadro, nombre de molcules contingudes en un centmetre cbic de gas en condicions normals, mitjanant diferents mtodes. Tamb va explicar l'energia solar com a conseqncia de les reaccions termonuclears de l'hidrogen.

Membre de les Conferncies Solvay de 1911 i 1927, l'any 1926 va ser guardonat amb el Premi Nobel de Fsica pels seus treballs relatius a la discontinuitat de la matria i pel descobriment de l'equilibri de sedimentaci.

El 1940 es va traslladar als Estats Units, participant en el moviment "Frana Lliure" i va dirigir el departament cientfic de l'Escola Lliure d'Estudis Superiors de Nova York, on establ la seva residncia definitiva. 

Llista d'obres publicades.
 Les principes. Expos de thermodynamique (1901);
 Trait de chimie physique. Les principes (1903);
 Les preuves de la ralit molculaire (1911);
 Les atomes (1913, 1936);
 Matire et Lumire (1919);
 Les lments de la physique (1929);
 L'orientation actuelle des sciences (1930);
 Les formes chimiques de transition (1931);
 La recherche scientifique (1933);
 Grains de matire et grains de lumire (1935);
 L'organisation de la recherche scientifique en France (1938);
  la surface des choses (1940-1941);
 La science et l'esprance (1948);

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1926;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43673" title="Repblica rab Sahrau Democrtica" nonfiltered="1927" processed="1913" dbindex="17126">
El Shara Occidental (antic Shara Espanyol) s un territori del nord-oest d'frica que es correspon amb la part occidental del desert del Shara, amb faana atlntica; limita al nord amb el Marroc, al nord-est amb Algria, a l'est i al sud amb Mauritnia i a l'oest amb l'oce Atlntic. 

T una extensi de 266.000 km  i una poblaci d'uns 270.000 habitants (2004). La capital i principal ciutat s El Aain o Laayoune, on s'agrupa la majoria de la poblaci. El Shara Occidental s un dels territoris de poblaci ms dispersa del mn, i en algunes classificacions surt com el menys densament poblat.

Els recursos minerals hi sn extraordinaris, en particular els fosfats (Bu Craa) i el ferro. 

La sobirania del territori se la disputen el Marroc i la RASD (Repblica rab Sahrau Democrtica). Actualment es troba majoritriament ocupat, i reclamat en la seva totalitat, per l'Estat marroqu, per aquesta reclamaci no s reconeguda internacionalment; de fet, la majoria d'estats sobirans no la reconeixen. El Shara Occidental es troba a la llista de les Nacions Unides de territoris no autnoms. En el pla de pau hi ha prevista una futura Autoritat del Shara Occidental sota els auspicis de l'ONU que s'hauria d'ocupar de la celebraci del referndum d'autodeterminaci, per les parts encara no s'han posat d'acord.

 Histria .
Sembla que els primers habitants foren pobles de raa negra, els quals van ser foragitats cap al sud a causa de l'aven dels berbers nord-africans als segles VIII i IX. 

A mitjan segle XIX diversos comissaris espanyols visitaren el Shara occidental sense resultats prctics. El temor a una colonitzaci anglesa fu que en 1884-85 una expedici espanyola organitzada per la Societat Espanyola d'Africanistes i Colonistes prengus possessi del territori i hi funds dues bases pesqueres, una de les quals fou Villa Cisneros (l'actual Dakhla). 

El 1900 hi foren fixades les fronteres pels governs espanyol i francs. El 1958 el Shara esdevingu provncia espanyola. Des del 1970, Algria, el Marroc i Mauritnia exigiren al govern de Madrid la descolonitzaci del Shara. El 14 de novembre de 1975, el govern espanyol es retir del territori, que fou repartit entre el Marroc i Mauritnia, a travs de l'acord de Madrid. Per la poblaci autctona, els sahraus, encapalada pel Front Polisario (organitzaci d'alliberament nacional sahrau fundada el 1973), hi proclam la Repblica rab Sahrau Democrtica (RASD) i, amb el suport libi i algeri, inici la lluita contra els dos nous estats ocupants. 

L'any 1979, Mauritnia renunci als seus territoris, que foren ocupats pel Marroc. Aquest estat, per la seva part, ha construt un mur al voltant de la regi ms desenvolupada econmicament, Bu Craa, per protegir-se dels atacs del Polisario, que administra els camps de refugiats establerts a la regi algeriana de Tindouf. Tant l'ONU com l'OUA malden per l'alto el foc i per la celebraci d'un referndum sobre el futur del Shara.

 Enllaos externs .

Sahara Press Service (SPS) Agncia de Premsa oficial de la RASD.
RASD TV Canal TV oficial (majoritriament en espanyol);
Repblica rab Saharaui Democrtica en rab;
SADR Oil & Gas 2005 Ofertes de llicncia petrolferes i de gas de la RASD.
Western Sahara Online;
Associaci per a un Referndum Lliure al Shara Occidental;
Recull d'histria del Shara Occidental, dels temps colonials espanyols a l'ocupaci marroquina (MnDivers);

 















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43674" title="Ramesseum" nonfiltered="1928" processed="1914" dbindex="17127">



El Ramesseum s el nom donat des de 1829 al temple mortuori de Ramss II, situat a l'oest de Luxor, entre el temple de Seti I al nord-oest, i el palau de Malkatta al sud-oest, en mig d una impressionant srie de temples dels que cal destacar: 

Temple de Seti I;
Temple de Tuthmosis III (temple mitj, hi ha un altre temple mes petit al costat del temple de Hatshepsut, i un de mes gran al sud-oest).
Temple de Siptah;
Temple d'Amenhotep II;
Temple de Tuthmosis IV;
Temple de Tawosret;
Temple de Meremptah;
Temple de Tuthmosis I;
Temple d'Amenhotep III;
Temple d'Amenhotep (fill de Hapu);
Temple de Tuthmosis III (el temple gran);

El temple de Ramss II est entre els d'Amenhotep II i el de  Tuthmosis IV. Fou bastit en un perode de 20 anys sobre un temple anterior de Seti I. Te semblances arquitectniques amb el temple d'Abu Simbel i amb el temple mortuori de Ramss III a Madinet Habu. 


Actualment noms una petita part resta conservat. Fou construt com un del que els egipcis anomenaven castells de milions d anys de nom Usermatre Setepenre  que unia Ueset (Luxor) amb els dominis del deu Amon. El nom de Ramesseum li fou donat per Jean-Franois Champollion el 1829. Els constructors foren Penre (arquitecte de Coptos) i Amenemone (d'Abidos).

L edifici principal fou el del culte funerari del rei amb una sala hipstila al costat. Els pilons estan decorats amb escenes de la batalla de Qadesh o Kadesh. Hi ha esttues osriques de Ramss. A la faana interior hi ha una escena de la conquesta de la fortalesa sria de Dapur.

Entre les restes conservades i ha part d un palau reial i magatzems, graners  i un petit temple dedicat a la mare de Ramss, Tuia i a la seva dona Nefertari.

Hi ha tamb una tomba d un sacerdot amb instruments per a la mgia i texts religiosos.

Al front de les runes hi ha la base dels colossos de Ramss que mesuraven 17 metres d altura per que no s'han conservat senceres i els trossos estan repartits per museus. Cada esttua pesava mil tones i es va fer amb una sola pedra portada des Assuan.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43677" title="Madinet Habu" nonfiltered="1929" processed="1915" dbindex="17128">

Madinet Habu s un conjunt situat al oest de Luxor, on va estar l antiga ciutat egpcia de Diamet, el patr de la qual era el deu Amon. La ciutat era un centre administratiu. Est situat al sud de la Vall de les Reines i de Gurnat Murrayi i al sud-oest del Ramesseum.

All va construir Ramss III el seu temple mortuori que s l edificaci principal. A la mateixa ciutat existeix un temple d'Amon. Tamb hi ha un temple de Tuthmosis III i el temple mortuori d'Amenhotep III. El Palau de Malkatta era el palau reial de Amenhotep III. No massa lluny hi ha els colossos de Memnon.

Les inscripcions de Madinet Habu sn les ms importants en relaci als Pobles de la Mar i expliquen les guerres el perode vers el 1190 aC. Alguns pobles de mar estan esmentats aqu: Peleset, Tjeker, Shekelesh, Denien, i Weshesh. 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43678" title="Temple de Tuthmosis III" nonfiltered="1930" processed="1916" dbindex="17129">
Cal distingir dos temples de Tuthmosis III dins la zona de necrpolis al oest de Luxor:

El Temple de Tuthmosis III fou un temple iniciat per Tuthmosis II i acabat per Tuthmosis III situat a Madinet Habu al oest de Luxor. Altres reis i van afegir elements. Prpiament seria el temple de Tuthmosis II. Era un temple petit per tot i aix es el mes gran de Madinet Habu desprs del temple mortuori de Ramss II.

El Temple de Tuthmosis III fou un temple dedicat a Tuthmosis III i situat al nord del temple de Siptah. Estava dedicat al deu Amon.
 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43680" title="Diamet" nonfiltered="1931" processed="1917" dbindex="17130">
Diamet (Dyamet o Tjamet, en copte Gem) fou una antiga ciutat d'Egipte que avui es diu Madinet Habu, on es troba el temple mortuori de Ramss II, el de Amenhotep II, i un temple acabat per Tuthmosis III dedicat a Amon.

Fou un centre administratiu amb l'Imperi Nou.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43684" title="Colossos de Memnon" nonfiltered="1932" processed="1918" dbindex="17134">
El Colossos de Memnon (en rab Al-Colossat o Es-Salamat) son dues grans esttues de pedra del fara Amenhotep III, situades al oest de Luxor, prop deMadinet Habu (que es al sud-oest) i del Ramesseum (que es el nord-oest)





El fara Amenhotep III (del segle XIV aC) apareix assentat mirant en direcci al riu i al sol. A la part dels peus hi ha dos sub-figures que sn la seva dona Tiy i la seva mare Mutemwia

La pedra es una quarsita portada de Gizeh o de Djebel al-Silsileh (55 kms al nord d'Assuan)

Mesuren uns 18 metres d alt

La seva funci era presidir l entrada del temple de Amenhotep, que no s ha conservat. Aquest temple tenia 35 hectrees i anava fins a Madinet Habu i fins el Ramesseum. Era mes gran que el temple de Karnak

Estrab esmenta un terratrmol que va malmetre els colossos el 27 aC, i des llavors es van sentir uns sorolls considerats veus del Colossos que van durar fins el 199 dC



El nom li fou donat pels grecs i correspon a un heroi de la guerra de Troia que era rei d'Etipia i va anar a defensar la ciutat. Els grecs donaven a tota la part de les necrpolis de Tebes el nom de Memnonium.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43685" title="Nag al-Amar" nonfiltered="1933" processed="1919" dbindex="17135">
Nag al-Amar s una petita ciutat a 7 km de Luxor (Egipte) on est situat l'aeroport Internacional de Luxor.

L'aeroport, que s'est ampliant, s una installaci senzilla, amb noms dues terminals i 5 portes d'embarcament. Les arribades nacionals i internacionals ho fan a una installaci prefabricada.
 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43686" title="Palau de Malkatta" nonfiltered="1934" processed="1920" dbindex="17136">

El Palau de Malkatta (o Malqata) s un palau del fara Amenhotep III, situat a Malqata, a l'oest de Luxor, al sud de la zona de necrpolis. Antigament fou conegut com Palau de Dazzling Aten, un dels noms del fara, per al segle XX el nom de Malqata va predominar. El nom vol dir "el lloc en el que s escullen les coses" per les moltes runes que hi havia. La construcci es va iniciar el 1381 aC i el fara hi va anar a residir 17 anys desprs.

Es un complex amb variades estructures, amb diversos palaus, temples, sales, cases de la famlia reial, departaments del servei, i un altar de desert (Kom al-Samak). Les restes d un canal artificial (Birket Habu) son encara visibles. Te al nord el palau mortuori de Ramss III a Madinet Habu. El palau fou residencia permanent dels faraons (que hi vivien per perodes de menys d un any).

El palau mateix te capelles, sales d audincies, cuines, departaments per la reialesa i pel servei, sales de treball i altres. La sala del tron es al sud amb els departaments del fara al darrera. Una muralla de mes de cent metres el protegia. Dins les muralles hi havia magatzems, cuines, edificis i altres dependncies.
 
Encara se n conserva una bona part i la decoraci est preservada. Destaquen les pintures de la deessa Nekbet i els noms i ttols del fara. Algunes pintures han estat restaurades. El paviment deixa veure rastres de banys o piscines.

A les columnes hi ha diversos relleus entre ells alguns del fara i la deessa Bes.

Te un temple dedicat a Amon.
 
Fou construt per a la reina Tidje (Tiye) i altres membres de la famlia reial. Resten algunes pintures de la reina. El fara Amenhotep va morir all als 48 anys i hi va nixer Tutankhamon.

Al sud hi ha un temple rom dedicat a Isis, que els habitants de la zona anomenen Deir al-Shalwit.

Fou excavat per Daressy el 1888, per molt parcialment. El 1910-1920 s'hi feren noves excavacions dirigides pel Museu Metropolit d art de Nova York. Al 1971 i fins el 1979 es va tornar a excavar. Es van trobar restes del paleoltic, a la zona del establiment rom i vers el desert. Restes de la Dinastia XVIII es van trobar al tur anomenat Kom al-Samak. Tamb s'han trobat objectes romans i bizantins. Noves excavacions es van iniciar el 1985.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43689" title="Temple de Ramss IV" nonfiltered="1935" processed="1921" dbindex="17138">
El Temple de Ramss IV fou un temple mortuori dedicat al fara Ramss IV construt a la zona de necrpolis al oest de Luxor, a tocar del actual carretera que porta al Temple de Amenhotep III, i al sud del temple de columnes de Ramss IV prop dels Temples de Deir al-Bari avui destruit. Esta molt proper a l oficina del Inspector del departament d antiguitats, i en queden molt poques restes. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43691" title="Temple d'Amenhotep I" nonfiltered="1936" processed="1922" dbindex="17140">
El Temple d'Amenhotep I i de la seva esposa la reina Ahmose Nefertari, es un temple de la zona de necrpolis del oest de Luxor dedicat al fara i a la reina.

Esta al sud de Dra Abu al-Naga. Nomes una petita part es conserva, i alguns fragments mostren al fara al festival de Seth. S'han trobat tamb algunes esttues i fragments d estela.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43692" title="Temple d'Amenhotep II" nonfiltered="1937" processed="1923" dbindex="17141">
El temple d'Amenhotep II es un temple situat just al nord del Ramesseum, al grup de necrpolis del oest de Luxor. Fou construit pel fara Amenhotep II. Noms es conserven unes poques restes, per se sap que era relativament petit.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43693" title="Temple de Nebwenenef" nonfiltered="1938" processed="1924" dbindex="17142">
El Temple de Nebwenenef fou un temple construt per l'oficial egipci Nebwenenef, que va obtenir el perms del fara per erigir el seu propi temple, favor bastant excepcional. Es troba prop de Dra Abu al-Naga i prop del temple de Seti I. En aquest temple es van trobar dos colossos de Ramss II. La resta del temple esta destruda.

Nebwenenef era sacerdot de Onuris i Hathor a Denderah. Al comenar el regnat de Ramss II era primer profeta d'Amon.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43694" title="Temple de Siptah" nonfiltered="1939" processed="1925" dbindex="17143">
El Temple de Siptah es un temple de la zona de necrpolis del oest de Luxor, entre el temple de Tuthmosis III i el Ramesseum (de fet abans d aquest hi havia el Temple d'Amenhotep II). Fou construt pel fara de la Dinastia XIX Siptah. Es van trobar uns depsits del fara i del canceller Bai. Al sud hi ha el temple de la seva dona Tawosret o Tausert que esta destrut (desprs del Ramesseum segueix el temple de Tuthmosis IV i desprs el de Tawosret).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43695" title="Capella de la Reina Blanca" nonfiltered="1940" processed="1926" dbindex="17144">
La capella de la Reina Blanca es una capella situada al costat del Ramesseum i al oest del temple d'Amenhotep II, a la zona de necrpolis del oest de Luxor, que es diu aix per un bust de Merit-Amon, germana gran i esposa de Ramss II, que s'hi va trobar.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43696" title="Temple d'Amenhotep" nonfiltered="1941" processed="1927" dbindex="17145">
El temple d'Amenhotep fou un temple que no es refereix a un fara sin a un alt oficial anomenat aix, fill d'Hapu. El temple es diu de fet "Temple d'Amenhotep fill d'Hapu". Esta situat prop (al nord-est) del Temple de Tuthmosis III a la vora de Madinet Habu, i al sud del Temple de Tuthmosis I.

Es un temple petit per ben conservat, i tot i aix es el mes gran dels temples particulars, i es mes gran que alguns temples de la zona de sobirans. Amenhotep era el responsable de construcci del temple mortuori de Amenhotep III, i d altres edificacions (per exemple Soleb a Nbia) Va obtenir perms del fara per fer un temple per a ell mateix.
 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43697" title="Temple de Tuthmosis I" nonfiltered="1942" processed="1928" dbindex="17146">
El Temple de Tuthmosis I es un petit temple a la zona de necrpolis del oest de Luxor, al sud del Ramesseum i al nord-est de Madinet Habu. Prcticament no en queda res actualment.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43699" title="Temple de Tuthmosis IV" nonfiltered="1943" processed="1929" dbindex="17148">
El temple de Tuthmosis IV es un temple de la zona de necrpolis al oest de Luxor, just al sud del Ramesseum.

Esta format per dos pilars que obren a un prtic amb pilars i columnes. Desprs segueix el santuari
 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43700" title="Temple d'Ai" nonfiltered="1944" processed="1930" dbindex="17149">
El Temple d'Ai es un temple dedicat al fara Ai, al sud de la zona de necrpolis del oest de Luxor.

Ai fou ministre de Tutankhamon i va ocupar desprs el poder i es va casar amb la vdua. Va fer el seu temple mortuori al sud de la zona de necrpolis que desprs va ser ocupat en part pel seu successor Horemheb (Ai la part interior i Horemheb l exterior). Horemheb va eliminar el nom d'Ai del temple i es va apropiar de tot el temple.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43703" title="Temple del Nord" nonfiltered="1945" processed="1931" dbindex="17152">
El temple del Nord s un petit temple que fou construt al costat del temple d'Amenhotep III i al lloc on hi havia el temple de Ramss IV, a la zona de necrpolis de l'oest de Luxor. El seu propietari s desconegut.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43704" title="Temple del Sud" nonfiltered="1946" processed="1932" dbindex="17153">
El temple del Sud es un petit temple prop del llogaret de Nag Kom Lolah, a pocs metres del Temple de Tuthmosis II, a la zona sud de les necrpolis del oest de Luxor. S assembla al Temple del Nord. El seu constructor es desconegut.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43705" title="Temple de Wadjmose" nonfiltered="1947" processed="1933" dbindex="17154">
El temple de Wadjmose es un petit temple entre el Ramesseum i el Temple de Tuthmosis IV a la zona de necrpolis del oest de Luxor, construt durant la dinastia XVIII per a Wadjmose fill de Tuthmosis I, potser per ordre del seu pare.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43706" title="Temple d'Hathor" nonfiltered="1948" processed="1934" dbindex="17155">
El temple d'Hathor es un temple de l'poca Ptolemaica, construir a la zona de necrpolis del oest de Luxor, probablement sobre un altre temple de l'poca de Ramss III.

Fou construt per ordre de Ptolomeu IV Filopator i hi van collaborar tamb Ptolomeu VI i Ptolomeu VIII. La part de la dreta es dedicada a Amon, Ra i Osiris, i la de l'esquerra a Amon, Sokar, Osiris; la part central es dedicada a Hathor.

Al segle IV fou un monestir copte i va donar nom a Deir al-Madinah (Monestir de la ciutat)

A poca distancia cap al est hi ha una capella dedicada a Hathor construda per Seti I, i el temple d'Amon dedicat a Amon, Mut i Khonsu, construt per Ramss II. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43707" title="Fomalhaut" nonfiltered="1949" processed="1935" dbindex="17156">


Fomalhaut (  PsA /   Piscis Austrini / alfa Piscis Austrini) s l'estrella ms brillant de la constellaci de Piscis Austrinus i una de les ms brillants del cel. Sembla ser una estrella relativament jove, de noms 200 a 300 milions d'anys i una vida prevista de noms mil milions d'anys. La seva temperatura superficial s d'uns 8.500 K. Comparada amb el Sol, t una massa 2,3 vegades superior i un dimetre 1,7 vegades superior.

Fomalhaut est envoltada per un disc de pols, semblant al de Vega, de forma toroidal i amb una vora interna molt marcada a una distncia de 133 U.A. i descentrat unes 15 U.A. de la prpia estrella. La pols es distribueix sobre una amplada d'unes 25 U.A. Per analogia amb el nostre sistema solar a vegades se l'anomena el cintur de Kuiper de Fomalhaut. Es creu que aquest disc s un disc protoplanetari i emet una quantitat considerable de radiaci infraroja. A partir de les anlisis dels nuvols de pols del disc, el 1998 es va deduir l'existncia de, com a mnim, un planeta.

El seu nom prov de l'rab          (fum al-  t), que significa boca de la balena.

Enllaos externs.
 El cintur de Kuiper de Fomalhaut, a la revista Sky and Telescope. ;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43708" title="Temple de Merneptah" nonfiltered="1950" processed="1936" dbindex="17157">
El Temple de Merneptah fou un temple mortuori de la zona de necrpolis del oest de Luxor, modelat segons el Ramesseum, per Merneptah, fara i pare de Ramss II, que va governar al final del segle XIII aC. Es van trobar moltes peces del temple incls una part de l'estela d'Israel. El temple fou construir amb pedres d'altres temples com el Temple d'Amenhotep III la figura del qual apareix en molta decoraci del temple.

Esta just al sud del temple de Tawosret.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43709" title="Temple d'Amenhotep III" nonfiltered="1951" processed="1937" dbindex="17158">
El temple d'Amenhotep III es un temple de la zona sud de les necrpolis al oest de Luxor, construt pel fara Amenhotep III com a temple mortuori. Es el mes gran de la zona, fins i tot mes que el Temple de Karnak. L arquitecte es deia tamb Amenhotep fill d'Hapu i va tenir el seu propi temple a la zona. Estava dedicat a Amon. Es va construir durant deu anys

Va decaure rpidament i els seus materials es van usar per fer altres temples. Els nics restes que en queden sn els Colossos de Memnon que estaven a l entrada; altres fragments, esttues i elements trobats estan a museus.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43710" title="Economia internacional" nonfiltered="1952" processed="1938" dbindex="17159">
L'economia internacional (tamb coneguda com a cincia del comer internacional) s la branca de l'economia que estudia els conceptes de comer internacional, inversi estrangera directa i indirecta, taxa de canvi, i llur influncies en les economies nacionals, regionals i mundial. L'estudi de l'economia internacional est basat en tres conceptes principalment:
 l'avantatge comparatiu - basat en el model de David Ricardo, que estableix que encara que un pas sigui ms productiu que un altre en tots el seus productes, ambds pasos, per mitj del comer tenen avantatges comparatius que permeten l'increment de la producci i utilitat globals, per mitj de l'especialitzaci. De fet, entre ms gran sigui la diferncia productiva, els guanys del comer sn majors per a ambds.  D'acord a aquest model, pasos amb la mateixa capacitat productiva no tenen cap incentiu per a comerciar. Aquest model explica perqu existeix el comer entre nacions desenvolupades i nacions en vies de desenvolupament.
 economies d'escala - aquest model es basa en el concepte econmic de les economies d'escala; amb major producci, els costos per a produir una unitat ms sn menors. Per mitj del comer, dos pasos amb la mateixa capacitat productiva poden especialitzar-se, i grcies a les economies d'escala, produir els productes amb menor cost. Aquest model explica perqu existeix el comer entre nacions desenvolupades.
 competncia imperfecta;

Algunes subcategories de la branca de l'economia internacional sn:

 El procs d'integraci econmica;
 Liberalitzaci del comer;
 Tractats de lliure comer, com ara el NAFTA;
 Uni monetria, com ara l'eurozona;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43711" title="Economia laboral" nonfiltered="1953" processed="1939" dbindex="17160">
L'economia laboral s la branca de l'economia que estudia el funcionament dels mercats laborals. Aquests mercats operen per mitj de la interacci dels treballadors i els patrons. L'economia laboral estudia l'oferta del servei laboral (treballadors) i la demanda (patrons), per realitzar models de predicci dels salaris, atur i renda.  

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43712" title="Economia del benestar" nonfiltered="1954" processed="1940" dbindex="17161">
L'economia del benestar s la branca de l'economia que utilitza les tcniques de microeconomia per a determinar simultniament l'eficincia d'una macroeconomia i la distribuci de la renda i les seves conseqncies. El propsit de l'economia del benestar s maximitzar el nivell de benestar social examinant les activitats econmiques dels individus que conformen la societat, i no pas a la societat com una entitat.

L'economia del benestar estudia el benestar de individus, i no de grups, comunitats ni societats, ja que la suposici bsica s que els individus sn la unitat bsica de mesurament. Els individus realitzen judicis de valor en relaci a llur benestar, el qual pot ser amesurat en termes monetaris o preferencials.

El benestar social es refereix a l'estat utilitari de la societat. Es defineix com la sumatria del benestar de tots els individus que conformen la societat. El benestar pot ser amesurat en termes de "dlars", "euros" o unitats d'utilitat cardinal o ordinal. El mtode cardinal sovint no s'utilitza ja que els problemes d'agregaci fan que el resultat sigui poc precs.

Hi ha dues branques principals de l'economia laboral: l'economia de l'eficincia i la distribuci de la renda. L'economia de l'eficincia s positiva; per contra la distribuci de la renda s normativa.

 Models poltics del Benestar .

Alguns autors, en comptes de parlar genricament d'Estat del Benestar prefereixen parlar de rgims de benestar dels que sovint s'acaba establint tres models de benestar:

 El liberal: (desenvolupat a USA, UK...) que constru els drets a les prestacions socials al voltant del criteri de demostrabilitat de les necessitats i promogueren sistemes d'assegurances privats i voluntaris, i on els malgastadors i ganduls eren atesos per una Assistncia Social estigmatitzant i discriminadora que pretenia dissuadir els assistits i empnyer-los a buscar-se la vida tant bon punt poguessin. Aix trobem tres tipus de classes socials: uns a mans d'una assistncia social estigmatitzant, un altre ats per la seguretat social, i un tercer ms afortunat que pot contractar assegurances privades... (si no fos perqu a l'estat espanyol la seguretat social s universalitzada i oberta a tothom hi hauria un cert parallelalisme).

 El corporativo-conservador: (desenvolupat a l'Europa continental on el liberalisme estava apaivagat per concepcions paternalistes i cristianes que no confiaven en els resultats d'un mercat sense restriccions: Alemanya, ustria, Frana i Itlia). Aquest rgim s'apress a trencar les "solidaritats" de la classe treballadora fomentant els particularismes corporatius i el "clientisme" aix que l'Estat ocup l'espai que podien haver-se emplenat d'empreses privades d'assegurances i don lloc a un sistema de seguretat social amb multiplicitat de rgims de contribucions i de prestacions on els funcionaris gaudien sempre de privilegis.

Aquest corporativisme autoritari sempre ha estat recolzat per l'Esglsia catlica i serv tamb com a base ideolgica dels feixismes. s ms desmercantilitzat que el rgim liberal per posa ms mfasi a la unitat familiar com a xarxa de solidaritat (aix s'explica com l'esglsia sempre ha posat traves al desenvolupament de poltiques familiars que trenquessin el paper tradicional de la dona).

 El socialdemcrata ha intentat acabar amb les prestacions socials vinculades a la demostraci de necessitats i als privilegis corporativistes mitjanant el desenvolupament de drets socials universals (cas paradigmtic: Pasos escandinaus que han intentat desmercantilitzar als treballadors i independitzar als individus respecte a la famlia). Si no s'ha pogut evitar que les prestacions s'ofereixin mantenint desigualtats de classe, s sn menys accentuades que en els ambds rgims anteriors. S'ha tamb fomentat conscientment la plena incorporaci de la dona al mn laboral, aix com a programes pblics d'atenci a la gent gran, nens i discapacitats que ja tenen drets com a individus i no com a membres d'una unitat familiar.

El cas de l'Estat espanyol s diferent: ha estat influenciat per les doctrines corporativistes-conservadores per don lloc a una poltica social corporativo-desptica (frut de l'herncia del rgim autoritari franquista) que es diferncia bsicament amb el d'ustria, Alemanya, Frana... ats que tot i ser corporativo-conservadors, desprs de la II G.Mundial es respectaren les llibertats formals liberals i es va permetre a la classe treballadora canalitzar els seus interessos mitjanant sindicats i de partits poltics, cosa que no va poder passar a Espanya fins 1977. El seu rgim tamb tingueren orgens conservadors i autoritaris per es desenvoluparen sota condicions de democrcia liberal (a Espanya sota una dictadura amb connotacions feixistes, sense cap mena de participaci directa dels treballadors i amb una elevada influncia de l'Esglsia Catlica).

La transici cap a la democrcia liberal ha condut a importants reformes i a un augment notable de la despesa social, l'aspiraci d'instaurar un rgim socialdemcrata s'enfrontava a sries dificultats causades per l'herncia institucional franquista i les circumstncies internacionals que envolten a l'Estat del Benestar. Aix doncs el projecte de construir un sistema de benestar social pblic -regit per principis d'universalitat, major desmercatilitzaci dels treballadors, igualaci de privilegis i poltica familiar dirigida cap a l'emancipaci de la dona- s mantinguda per un sector de l'esquerra i dels sindicats.

El PSOE puj al govern enfrontant la responsabilitat de reconvertir un sistema productiu en crisi i supedit la poltica social a la poltica econmica (sembla paradoxal que per portar aquesta opci de poltica, pugui donar el poder a aquells que originriament ho farien aix...) que recolzat amb les reaccions a nivell internacional davant l'anomenada crisi de l'Estat del Benestar de retornar les responsabilitats socials de l'Estat a la comunitat o a la societat civil (noms que moltes vegades, i en el cas de la Sanitat amb els seus concerts i subvencions s el ms clar..., amaguen una veritable propietat privada amb nim no noms de lucre...). Aquestes "solucions" compten amb un gran nombre de defensors fins i tot dins els partits d'esquerra, que ara no saben resistir a les pressions del sector privat i de la belligerncia poltica d'una Esglsia que no es resigna a acceptar la secularitzaci creixent de l societat espanyola i la seva prdua d'influncia en qestions de moral sexual i familiar.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43713" title="Neuroeconomia" nonfiltered="1955" processed="1941" dbindex="17162">
La neuroeconomia s la combinaci de la neurocincia, l'economia i la psicologia per a estudiar el procs d'elecci dels individus. Analitza el paper del cervell quan els individus avaluen decisions, categoritzen els riscos i les recompenses i com interactuen els uns amb els altres.
 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43716" title="Temple rom de Deir Shelwit" nonfiltered="1956" processed="1942" dbindex="17163">
El temple rom de Deir Shelwit es un petit temple que fou construt pels romans al final del segle I (i encara fou decorat al segle II), proper al Palau de Malkatta, al sud de la zona de necrpolis del oest de Luxor. Fou dedicat a Isis. Resta la porta de la paret que el rodejava (la paret ja no existeix) i el temple propi on es feia el culte.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43717" title="Faluca" nonfiltered="1957" processed="1943" dbindex="17164">


La Faluca (rab Faluka o Faluqa) s una barca de pescadors utilitzada principalment al riu Nil, que t una vela gran que es moguda amb habilitat pel patr que aconsegueix dirigir-la cap on vol noms aprofitant una mica de vent.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43718" title="Alexandre VI" nonfiltered="1958" processed="1944" dbindex="17165">

Alexandre VI s el nom que va adoptar Roderic Llanol i de Borja, conegut com a Roderic de Borja, en ser nomenat Papa.
Va nixer a Xtiva, (actual comarca de La Costera, al Pas Valenci), el 31 de desembre de 1431, i mor a Roma l'any 1503.

A l'ombra del Papa Calixt.
Era fill de Jofr Gil Llanol i Escriv i la seva esposa i cosina Elisabet de Borja. El 1437 mor el pare i la famlia es trasllada a Valncia. El 1452 s documentat a Bolonya com a estudiant de dret, i s hi doctora el 1456. Un any abans, quan el seu oncle Alfons de Borja s escollit Papa de Roma, Roderic assumeix el cognom matern i des de llavors signa com Roderic de Borja.

Acabats els estudis, el papa Calixt III (oncle seu), el va fer cardenal i bisbe de Valncia en un consistori secret el febrer del 1456. El 17 de setembre va ser nomenat vicecanceller de l'Esglsia. Com que el ttol de canceller corresponia al mateix Papa, en realitat, el jove cardenal Borja ocupava, de fet, el centre administratiu de la Santa Seu. 
Ja noms abandonaria aquest crrec per esdevenir ell mateix Papa.
El 1458 Calixt III, tamb li va donar la seu cardenalcia de Valncia.

 Cardenal Borja .

A principi d'agost del 1458 el vell papa Calixt agonitza i la poderosa famlia romana dels Orsini, enemiga dels Borja, insta el poble rom a la persecuci dels parents i compatriotes del papa, majoritriament valencians, catalans i aragonesos. 
El seu germ gran, Pere Llus, el favorit de Calixt ha de fugir precipitadament de Roma i intenta tornar a Valncia per mor per causes que encara avui ens sn desconegudes.
Roderic es queda a Roma i t temps d'acompanyar els ltims moments del seu oncle i de veure com el seu palau s incendiat per la multitud. 
Malgrat les pressions no abandona Roma i resulta decisiu en el conclave que elegeix l'humanista Enea Silvio Picolomini amb el nom de Pius II. Desprs de nombroses votacions, Roderic s'aixeca i li dna el vot en veu alta, provocant-ne l'elecci.
Pius II arriba al tron de Sant Pere amb l'obsessi de reconquerir Constantinoble, per no aconsegueix el suport dels prnceps cristians. Roderic l'acompanya com a canceller de l'Esglsia en els seus viatges. 

En un viatge a Siena contrau una malaltia venria perqu segons el metge "no havia dormit noms".
En un altre viatge a Ancona el 1464, Pius II va morir. 
Els papes que surten en els conclaves de 1464, 1471 i 1484, Pau II, Sixt IV i Innocenci VIII , confirmen a Roderic en els crrecs de vicecanceller i arriba a deg del collegi cardenalici. s en aquests anys quan la seva influncia a la Cria romana comena a augmentar.
Tamb s en aquesta poca quan neixen els seus fills ms coneguts de la seva relaci quasi conjugal amb Vannozza Cattanei:
Joan 1474;
Csar 1476;
Lucrcia 1480;
Jofr 1482;

A ms d'ells ja tenia tres fills de mares desconegudes: Pere-Llus, Jernima i Isabel.
Durant el seu pontificat tamb va mantenir relacions amb Jlia (Giulia) Farnese, el germ de la qual va ser Papa amb el nom de Pau III.

Complint ordres de Sixt IV, viatja a Valncia el 1472 on s rebut amb honors reials.
En aquest viatge dna el vist-i-plau per avanat al casament de Ferran II d'Arag i Isabel I de Castella, els reis catlics.
Quan torna a Roma comena a acumular ttols i rendes eclesistiques, convertint-se en el cardenal ms ric de la Cria romana.
Tamb li compra a Ferran II el ducat de Gandia i un contracte de matrimoni amb una cosina, per al seu fill Pere Llus. 
La prematura mort d'aquest va fer que Joan herets el ducat i el comproms matrimonial.

 Papa Alexandre .

L elecci de Roderic com a papa Alexandre VI, l agost de 1492, t com a rerefons el trencament de l equilibri poltic itali a causa de la usurpaci del ducat de Mil a mans de Ludovico il Moro. El conclave que ha d elegir el successor d Innocenci VIII est dividit entre els partidaris dels Sforza, representats pel cardenal Ascanio, germ del Moro, i Giuliano della Rovere, que tenia el suport dels francesos i a ms a ms era itali. 
Roderic t el suport dels espanyols i s el cardenal ms ric, aix que els que el votin poden comptar amb grans recompenses en ttols, crrecs i diners. Roderic no els va decebre.



Elegit papa el 11 d'agost de 1492 amb el nom d Alexandre VI, dirig una poltica encaminada a estendre els dominis territorials de l Esglsia i a afavorir les ambicions familiars. Intelligent home d estat, va defensar sempre els interessos de l Esglsia, per tamb els de la seva prpia famlia.
El trencament de l equilibri peninsular itali i l amenaa externa de les corones de Castella-Arag i Frana, enfrontades pel domini del regne de Npols, expliquen bona part del joc poltic fluctuant d Alexandre.
A ms a ms les lluites contra les poderoses famlies romanes, com els Orsini, enemics jurats dels Borja, van marcar el seu pontificat.
Entre els enemics dels papa, hi havia tamb el cardenal Giuliano della Rovere, futur papa Juli II, que juntament amb els Orsini controlava alguns castells estratgics dels voltants de Roma, i Florncia, on la famlia dels Medici havia estat expulsada per Girolamo Savonarola, frare dominic, que predicava en contra dels abusos dels Borja i que va installar-hi una repblica de frares,a la prctica aliada de Frana.

En un primer moment per no veure's rodejat a Roma, va aliar-se amb Mil i va casar Lucrcia amb Giovanni Sforza, cos de la famlia milanesa, com a penyora de l'aliana.
Quan el 1494 el rei francs Carles VIII va travessar Itlia per ocupar Npols, Alexandre va refugiar-se a Sant'Angelo i va deixar-lo passar, sense confirmar-lo com a rei. 
Cal assenyalar que els Papes tenien la potestat d'oferir la Corona de Npols al rei que consideressin oport i en aquella poca a Npols i governava una branca dels Trastmara de la Corona d'Arag, descendents illegtims d' Alfons el Magnnim.

Carles VIII va sortir de Roma enduent-se Csar Borja com a penyora de la lleialtat d'Alexandre, per a mig cam, Csar es va escapar i Carles va comprendre que darrere seu hi deixava un enemic. 
Llavors el Papa va crear una lliga en contra dels francesos i els va expulsar d'Itlia.

Desprs de la derrota el papa va declarar la guerra als Orsini, per en aquella ocasi no en va sortir gaire ben parat, ja que els seus castells estratgics eren molt difcils d'ocupar i el seu fill Joan de Borja, nomenat gonfanoner dels exrcits pontificis va resultar ferit.
El 1497 va excomunicar Savonarola, que va ser cremat viu. Aquest gest tenia com a objectiu tallar el recolzament de Florncia als francesos que el frare professava, per va semblar que Alexandre feia matar a un home sant i just, noms perqu predicava els seus excessos.
Aquell any tamb va trencar les seves relacions amb els Sforza, que li havien donat l'esquena durant la invasi francesa i va forar a Giovanni Sforza a reconixer que no havia pogut consumar el matrimoni amb Lucrcia i per tant facilitar-ne el divorci, per tal que la seva filla pogus tornar a ser penyora de la seva poltica exterior en futurs jocs d'aliances.
Llavors es va aliar amb els reis de Npols, una lnia illegtima dels Trastmara de la Corona d'Arag, i va casar Jofr amb Sana d'Arag i Lucrcia amb Alfons.
Aquell any Joan Borja va morir assassinat i el seu cos va ser llanat al Tber.

Alexandre va sentir molt la prdua dels seu fill predilecte i es va tancar a les seves habitacions i es va negar a menjar durant uns quants dies, per va decidir no buscar culpables, ja que molts acusaven a Csar de l'assassinat, i va promoure una reforma de la moral eclesistica que per falta de temps i diners no es va dur mai a terme.

Amb la mort del seu germ gran, Csar va penjar els hbits i el capel cardenalici i va ocupar el lloc del seu germ com a gonfanoner dels exrcits pontificis.

Una nova invasi francesa, a les ordres de Llus XII, va fer que es trenquessin les relacions amb Npols i Csar va ordenar a un dels seus capitans, Miquelet Corella, que executs Alfons, gaireb davant de la seva germana Lucrcia i Sana, per la seva banda, va ser empresonada al Castell de Sant'Angelo.

El preu del papa per aliar-se amb els francesos va ser autoritzar el divorci de Llus XII perqu aquest es pogus casar amb Anna, duquessa de Bretanya i poder-se quedar amb el poders ducat.
A canvi, Csar va casar-se amb Carlota d'Albert, cosina del rei francs, i obtenia el ttol de duc de Valentinois.
Amb l'ajuda de l'exrcit francs Csar va conquerir i sotmetre els primers territoris a la Romanya, que pretenia convertir en un regne per ell mateix, amb el suport de Llus XII i del seu pare.

Alexandre, mentrestant, va embargar els territoris i els bens dels Savelli i els Colonna, per tal de finanar les campanyes del seu fill i per donar territoris pels seus nets.
Llavors va arribar l'hora de la venjana contra els Orsini, que van ser excomunicats i perseguits per tot Roma.

Quan Ferran II va enviar els veterans de la guerra de Granada, comandats per Gonzalo Fernandez de Cordoba, el "Gran Capit" a Npols, els francesos no ho van resistir i van ser-ne expulsats.
Mentre Csar preparava un altre canvi d'aliances, Alexandre VI va morir.

La Famlia Borja.

Per contrarestar els cardenals contraris i per tal d aconseguir fons per subvencionar, entre d altres, les campanyes militars del seu fill Csar, Alexandre opta per crear cardenals afins, la majoria procedents de la Corona d'Arag:

El 31 d'agost de 1492, al seu nebot, Joan Borja, arquebisbe de Monreale, a Siclia.
El 20 de setembre de 1493, al seu fill Csar de Borja, arquebisbe de Valncia i a Alessandro Farnese, futur papa Pau III (1534-1549).
El 19 de febrer de 1497, a Joan Llopis, bisbe de Perugia,i a Joan de Borja-Llanol de Roman, bisbe de Melfi;
El 28 de setembre de 1500, a Pere Llus de Borja-Llanol de Roman, germ de l'anterior, cap de l'orde de Sant Joan de Jerusalem i nou arquebisbe de Valncia, Jaume Serra (futur abat comendatari de Ripoll), arquebisbe d'Orist, a Sardenya, i a Francesc de Borja, arquebisbe de Cosenza;
El 31 de maig de 1503, a Francesc de Lloris (un altre abat comendatari de Ripoll), bisbe d'Elna. ;

Pel que fa als seus fills:

Pere Llus va esdevenir el primer duc Borja de Gandia, per va morir prematurament el 1488.
Jernima i Isabel les va casar amb nobles romans.

Joan va ser el segon duc Borja de Gandia, es va casar amb una cosina de Ferran II d'Arag, Maria Enrquez.
Acostumat a l'ambient de Roma, hi va tornar i va ser nomenat gonfanoner o comandant dels exrcits pontificis. 
Va morir assassinat el 1497 i el seu cadver va ser trobat al fons del Tber. Alguns apunten al seu germ Csar, altres a una venjana dels Orsini, contra Alexandre VI, ja que era el seu fill preferit.

Csar va ser nomenat cardenal i arquebisbe de Valncia, per la vida eclesistica no li va agradar i va penjar els hbits.
Es va casar amb la cosina del rei de Frana i va substituir el seu germ Joan en el comandament de l'exrcit del papa.

Lucrcia es va casar diverses vegades, com a penyora de les aliances del seu pare. Primer amb Giovanni Sforza, desprs amb Alfons d'Arag, que va ser assassinat per Csar. Finalment es va casar amb Alfons d'Este, duc de Ferrara.

Jofr va casar-se molt jove amb Sana d'Arag, com a mostra d'aliana entre la Santa Seu i Npols, i va aconseguir el ttol de prncep d'Squillace.

Els nets d'Alexandre, a qui la gent anomenava I duchetti, els duquets, haurien heretat ducats confiscats pel papa o conquerits per Cesar, per amb la mort de l'avi, es van quedar sense res i Lucrcia es va encarregar de la seva manutenci.

Llegat.

Alexandre fou l'encarregat de legalitzar el matrimoni de Ferran II d Arag i Isabel de Castella, i assenyal, el 1493, el lmit entre les descobertes portugueses i castellanes amb les Butlles Alexandrines.

Va rebre crtiques dels Reis Catlics, a qui el mateix papa havia concedit aquest ttol, perqu acollia els jueus expulsats d Espanya, la majoria dels  quals eren de la Corona d'Arag. Fins i tot avui, la via principal del call de Roma es diu Via Catalana.

Va protegir algunes Universitats i s'envolt d'humanistes, que premiava amb dignitats o amb crrecs a la seva cria, per va destacar sobretot pel mecenatge artstic: Raffaello Santi, Miquel ngel Buonarroti i Bernardino di Betto, anomenat Pinturicchio van treballar per a ell.

Va fer construr quan era canceller el primer palau d aire renaixentista, avui nomenat Sforza-Cesarini o Cancelleria Vecchia.

Reprim l heretgia i el fanatisme i s envolt d una cort fastuosa.

Va reformar el castell de Sant'Angelo, convertint-lo en una fortalesa i una pres.

Va fer-se construir uns apartaments sumptuosos al Vatic, decorats amb frescos de Pinturicchio.

Els reis catlics li van enviar el primer or que van trobar a Amrica, que ell va utilitzar per decorar el sostre de Santa Maria la Maggiore, on encara s'hi poden apreciar una srie de llunetes amb el bou de l'escut d'armes dels Borja.

Mort.

Va morir, probablement d apoplexia, durant una epidmia de malria a Roma, el 18 d'agost de 1503, va crrer el rumor que s'havia enverinat enlloc d'un cardenal que pretenia enverinar. El seu cadver va ser finalment traslladat a l'esglsia romana de Santa Maria de Montserrat, on reposa al costat de les despulles de Calixt III.
La fantasia popular va dir que el diable mateix havia enviat micos alats per emportar-se la seva nima a l'infern, en compliment del pacte que havia fet amb ell.

La seva figura, molt controvertida com la dels altres Borja, ha quedat com a smbol de la depravaci renaixentista.

Bibliografia recomanada.

Joan Francesc Mira. Borja Papa. Edicions 3 i 4. Valncia, 1996.

Enllaos i Referncies.

Institut Internacional d'Estudis Borgians: Roderic d Borja / Alexandre VI;
Centro Virtual Cervantes: Los Borja;

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43719" title="Funj" nonfiltered="1959" processed="1945" dbindex="17166">
El Funj foren un poble negroide que ocupava el sud de Nbia entre el Nil Blanc i el Nil Blau, i que es va establir all abans del segle V procedent de l'oest. Estaven emparentats amb els actuals Shilluk del sud del Sudan amb els que avui estan barrejats. Van assimilar els costums rabs i religi musulmana amb facilitat i es van barrejar amb els rabs mitjanant matrimonis mixtes.

Vers el 1484 Abdullah Jamma, que havia acumulat riqueses en el comer per la Mar Roja, va aconseguir el poder a les restes dels regnes de Makurru i loa (Makurru havia esclatat en petits regnes o entitats tribals i loa estava debilitat). Al cap de pocs anys els Funj van pujar del sud, es van fer amb el poder sota Amara Dunkas i van establir un regne que va tenir per capital a Senar o Sennar. Van governar la Nbia cristiana, incls  la Gezira, Butana, Bayuda, i el Kordufan fins el segle XIX. Al principi eren cristians per amb barreja d'animisme, per el 1523 el seu rei va adoptar oficialment el islam i el regne va passar a ser un Sultanat. El regne d'loa fou ocupat i es van estendre per la regi. La frontera amb els otomans va quedar fixada i cada part es va abstindre d'envair l'altra. En canvi van esclatar conflictes amb Axum o Aksum. La capital d'Aksum va passar a Gondar, ms propera a territori Funj, per assegurar la influncia entre els petits regnes. Inicialment van combatre amb els seus parents Shilluk per mes tard s'hi van aliar per combatre junts als Dinka. Abans del 1600 els antics prnceps d'loa, que formaven el clan anomenat Abdallah, es van revoltar dirigits per Ajib el Gran que va obtenir diverses victries i finalment el 1606 va dominar Sennar completament. Els Funj es van reorganitzar sota Adlan I i van derrotar a Ajib en dos batalles decisives. Finalment es va permetre a Ajib i els seus successors governar sobre la regi de Dongola amb molta autonomia.

Vers el 1650 el rei Badi II va fer tributari al regne de Taqali, a l'oest, i va arribar a la cimera del seu poder. Per al segle XVIII va comenar a declinar. Shendi, Berbera i Dongola pagaven tribut al rei dels Funj, per el seu poder no passava de ser nominal. El 1762 Badi IV fou enderrocat per un cop d'estat dirigit per Abu Likayik del clan Hamaj del nord-est del pas. Un membre de la dinastia va ser collocat com a rei sense poder i ell va actuar com a regent. Els soldans funj van intentar recuperar el poder i el Hamaj van intentar mantenir-lo, cada un amb els seus partidaris. Aix va debilitar al Sultanat doncs les lluites entre ambds partits van durar bastants anys. Finalment els soldans van recuperar tot el poder.

El 1821 els egipcis van entrar el pas i gaireb no van trobar resistncia, i van posar aix fi al soldanat. Els funj com a poble gaireb van desaparixer i van sorgir noves tribus. 

El 1772 el viatger James Bruce que va travessar la regi va dir que eren antropfags. Tot i ser musulmans el 1862 encara practicaven ritus pagans a la Muntanya Gula. Ernest Marno deia que una tribu dels Funj, els Boruns, eren canbals vers el 1870. Avui resten molt pocs funj.

El 26 de desembre de 1845 la santa seu va erigir un vicariat a Khartum que pensava que podia servir de cap de pont per estendre el cristianisme cap a l'frica Central. El vicariat fou confirmat per Gregori XVI el 3 d'abril de 1846. Es va establir una missi protegida per la famlia imperial austrohongaresa (econmicament) i pel consolat austrohongars a Khartum. Els jesutes Ryllo i Knoblecher van treballar a la zona i van fundar algunes estacions com la de Santa Maria a Gondokoro el 1851 i la d'Heligenkreuz a Al-Abiad, el 1855. Aquestes missions foren transferides el 1861 als franciscans. El 1880 el Kordufan fou conquerit per l'el Mahdi (Muhammad Ahmad)  que el 1883 va desfer a l'exrcit egipci i el 26 de gener de 1885 va entrar a Khartum. El seu successor Abdallah al-Khalifa fou derrotat per Lord Kitchener el 2 de setembre de 1898.  Desprs l'antic soldanat dels Funj va formar part del Sudan Angloegipci i del Sudan independent.


 Llista de reis i soldans Funj de Senar .

Abdullah Jamma 1484-1504;
Amara Dunqas ibn Adlan  v. 1504-v. 1546 (sult des 1523)  ;
Nail v. 1546-1550 ;
Abdul Qadir I 1550-1557 ;
Amara Abu-Sakaikin 1557-1568 ;
Dekin 1568-v. 1580 ;
Tabl I, v. 1580-v. 1590 ;
Unsa I, v. 1590-1603 ;
Abdul Qadir II 1603-1606 ;
Ajib Abdallah el gran 1606-1607;
Adlan I 1607-1611 ;
Badi I Sid al-Qum 1611-1616 ;
Rubat 1616-1644 ;
Badi II Abu-Daqan 1644-1680 ;
Unsa II 1680-1692 ;
Badi III al-Ahmar 1692-1716 ;
Unsa III 1716-1720 ;
Nul 1720-1724 ;
Badi IV Abu-Shulukh 1724-1762 ;
Nasr 1762-1769 ;
Ismail 1769-1777 ;
Adlan II 1777-1789 ;
Awkal 1789 ;
Tabl II 1789 ;
Badi V 1789 ;
Hassan Rabbihi 1789-1790 ;
Nuwar 1790 ;
Badi VI 1790-v. 1796 ;
Ranfi v. 1796-1803 ;
Badi VI (segona vegada) 1803-1821 ;
A Egipte 1821;

 Llista de Regents.

Abu Likayik - 1769-1775/6 ;
Badi walad Rajab - 1775/6-1780 ;
Rajab 1780-1786/7 ;
Nasir 1786/7-1788 ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43721" title="Sennar" nonfiltered="1960" processed="1946" dbindex="17168">
Sennar es una de les 26 wilayas del Sudan, segregada de la de An-Nil Al-Azraq. Superfcie 37844 km2. Poblaci: 1200.000 habitants. La capital es la ciutat de Sennar 

Sennar es una ciutat del Sudan, a la riba oest del Nil Blau, capital de la wilaya de Sennar. Poblaci: 130.000 habitants (2005). Te prop un gran llac format per una presa  al riu coneguda com Sennar Dam que fou acabada el 1925 i s ha revelat fonamental per l economia ja que el 60% de la producci agrcola del pas depn de la seva aigua; la presa te 45 ms de fondo i 3 kms de llarg   

 Histria .

Es una ciutat construda en el segle XX ja que la vella Sennar (no gaire lluny de la nova) fou abandonada. La vella Sennar fou des el 1504 capital del Regne dels Funj (Desprs, el 1523, Sultanat dels Funj de Senar) conegut com el Sultanat Negre. El 1821 els egipcis van entrar a la ciutat i van posar fi al soldanat. Fou domini egipci fins el 1885 en qu va passar al Mahdi, i el 1898 va passar a mans dels britnics dins del protectorat del Sudan Angloegipci. El 1956 va formar part del Sudan independent.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43722" title="Dinastia II d'Egipte" nonfiltered="1961" processed="1947" dbindex="17169">

La Dinastia II fou un perode de l'antic Egipte dins del perode tinita, que va entre el predinstic i el Regne Antic.

Va durar uns cent anys i va succeir a la Dinastia I. La transici sembla que no fou massa traumtica tot i que s informa de desordres socials i fins i tot de guerra civil.

Comena l'any 2890 aC i finalitza el 2686 aC. La Dinastia III fou una continuaci perqu el seu fundador fou possiblement fill i successor del darrer sobir de la Dinastia II.

Els primers cinc reis estan ben documentats. Cap a la meitat es creu que no governaven sobre tot Egipte. Al final es va reunificar el pas i es va establir un poder central a Hieracompolis.

Els noms dels faraons de la dinastia provenen de diferent fonts: tres llistes egpcies (Abidos, Saqqara i el papir de Tor), la llista de Maneth i l arqueologia. La llista d'Abidos noms t un rei desprs de Sened i totes les altres en tenen quatre. Donant el mxim valor a les fonts arqueolgiques, la llista de faraons s la segent (dos faraons podrien ser la mateixa persona):

Hotepsekhemui ;
Nebre;
Ninetjer ;
Za (Weneg?);
Weneg (Za?) ;
Sened ;
Nubnefer ;
Neferkare ;
Neferkaseker ;
Sekhemib (Peribsen?);
Peribsen (Sekhemib?);
Khasekhemui;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43725" title="Illes Perifriques Menors dels EUA" nonfiltered="1962" processed="1948" dbindex="17170">

Les Illes Perifriques Menors dels EUA (en angls United States Minor Outlying Islands) s una denominaci que engloba un conjunt d'illes petites i disperses, sense poblaci permanent, i que sn administrades directament pel govern federal dels Estats Units. Sn les segents:


Al Pacfic nord:
Atol Midway, a l'extrem oest de les illes Hawaii;
Illa Wake, al nord de les illes Marshall.
Atol Johnston, a mig cam entre les illes de la Lnia i Hawaii;
Al Pacfic equatorial:
Illa Baker, al nord de les illes Fnix.
Illa Howland, al nord de les illes Fnix.
Illa Jarvis, a l'oest de les illes de la Lnia.
Escull Kingman, a l'oest de les illes de la Lnia.
Atol Palmyra, a l'oest de les illes de la Lnia.
Al Carib:
Illa Navassa.

Totes elles es troben a l'oce Pacfic, excepte l'illa Navassa que s al Carib, entre Jamaica i Hait. Les illes Baker i Howland geogrficament sn de l'arxiplag de les Fnix. Jarvis, Kingman i Palmyra sn de l'arxiplag de la Lnia. Midway s una de les illes nord-occidentals hawaiianes. Cap d'elles no t ms de 6 km .

No tenien una poblaci nativa, ni tenen avui una poblaci permanent. La majoria d'elles van ser annexionades pels Estats Units durant la segona meitat del segle XIX per l'inters en explotar les reserves de guano. Algunes van tenir el seu paper durant la II Guerra Mundial i van ser ocupades militarment.

Amb l'excepci de l'atol Palmyra, totes elles tenen l'estatus de territoris no incorporats, s a dir que no s'aplica la constituci nord-americana; i territoris no organitzats, s a dir, sense un govern local. Juntament amb la Samoa Nord-americana, les illes Verges Nord-americanes i Puerto Rico formen l'anomenat "rees insulars dels Estats Units". Estan sota administraci del Departament d'Interior nord-americ, b de l'Oficina d'Afers Insulars o b del US Fish and Wildlife Service.

Avui l'illa Navassa s reivindicada per Hait, l'illa Wake ho s per les illes Marshall, i l'estat de Hawaii reclama les illes Johnston i Midway.

Les illes sn reconegudes com una collectivitat a la norma ISO 3166-1, representades pel codi UM. A internet el codi de domini s ".um".

Enllaos externs.
Oficina d'Afers Insulars dels EUA, en angls.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43726" title="Tinc un somni" nonfiltered="1963" processed="1949" dbindex="17171">


"Tinc un somni" (I have a dream) s la frase ms identificativa i el nom popular del discurs ms fams de Martin Luther King, una part important pel Moviment Americ pels Drets Civils. El discurs va ser pronunciat als graons de l'escala del Lincoln Memorial, a Washington DC el 28 d'agost del 1963, com a part de la Marxa sobre Washington per la Feina i la Llibertat. Parla poderosament i eloqentment del desig de King per un futur en qu els blancs i els negres poguessin coexistir en harmonia i en igualtat.

Aquest s el fragment on Luther King utilitza la frase que ha donat nom a tot el discurs:

A vosaltres, avui us dic, amics meus, que malgrat les dificultats d'avui i dem, jo encara tinc un somni. s un somni profundament arrelat en el somni americ.
Tinc un somni que un dia aquesta naci s alar i viur el veritable significat del seu credo:  Creiem que aquestes veritats sn evidents per si mateixes: que tots els homes sn creats iguals. 


Notes.


Enllaos externs.
 Text complet del discurs;
 Traducci al catal del discurs;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43728" title="Condomini" nonfiltered="1964" processed="1950" dbindex="17172">
El condomini s un terme de dret civil que indica una modalitat de propietat que pertany a parts iguals entre els copropietaris. En dret internacional un condomini s un territori sobre el que dos estats sobirans hi tenen drets per igual.

Condominis histrics.
Les Noves Hbrides van ser un condomini francobritnic fins la independncia de Vanuatu el 1980.
Les illes Canton i Enderbury van ser un condomini anglo-nord-americ des del 1939 fins el 1979 quan es van incorporar a Kiribati.
Sudan va ser un condomini angloegipci fins el 1956.
El coprincipat d'Andorra s'ha considerat per la banda francesa com un condomini francoespanyol.
L'illa dels Faisans es un condomini francoespanyol.
El 2001 el govern britnic va proposar per a Gibraltar una sobirania conjunta amb Espanya, per va ser rebutjada en referndum.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43734" title="Estat associat" nonfiltered="1965" processed="1951" dbindex="17173">
Un estat associat o un estat en lliure associaci s un estat independent que mant lliurement uns lligams constitucionals amb un altre estat. Tpicament sn uns acords revocables unilateralment, que contemplen la cessi dels afers exteriors, la representaci internacional o la seguretat militar, i poden incloure aspectes com la ciutadania o la representaci parlamentria.

Relaci d'estats associats.
Associats amb Nova Zelanda, sense representaci parlamentria:
Illes Cook, amb algunes missions diplomtiques prpies.
Niue;
Associats amb els Estats Units, sense representaci parlamentria:
Estats Federats de Micronsia, membre de les Nacions Unides;
Palau, membre de les Nacions Unides.
Illes Marshall, membre de les Nacions Unides.
Illes Mariannes Septentrionals, mancomunitat associada.
Pasos d'ultramar francesos, amb representaci parlamentria i amb autodeterminaci reconeguda:
Nova Calednia;
Polinsia Francesa;
Antigues colnies del Regne Unit, associades des del 1967 i avui independents:
Antigua i Barbuda;
Grenada;
Saint Lucia;
Saint Kitts i Nevis;
Saint Vincent i les Grenadines;

Encara que el nom oficial de Puerto Rico s "Estado Libre Asociado de Puerto Rico", tcnicament s un territori mancomunat, organitzat i no incorporat, i els Estats Units mantenen la sobirania. Disposen d'una mplia autonomia, amb representaci al Comit Olmpic Internacional, per el Congrs nord-americ pot revocar qualsevol decissi del govern local.

El president basc, Juan Jos Ibarretxe, en l'anomenat Pla Ibarretxe, proposava l'estatus d'estat lliure associat per a Euskadi, per ha sigut rebutjat.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43737" title="Territoris fidecomissaris" nonfiltered="1966" processed="1952" dbindex="17174">
Els territoris fidecomissaris de les Nacions Unides, successors dels mandats de la Lliga de Nacions, sn els territoris sobre els que s'estableix un fidecoms o tutela encarregant l'administraci a un estat fiduciari sota la supervisi del Consell Fidecomitent de les Nacions Unides (en angls, UN Trusteeshep Council).

Relaci de territoris fidecomissaris, agrupats per estats fiduciaris:

Austrlia:
Nauru, fins la independncia el 1968.
Papua Nova Guinea, fins la independncia el 1975.
Blgica:
Ruanda-Urundi, fins la independncia i separaci en Rwanda i Burundi, el 1962.
Estats Units:
Territori Fidecomissari de les illes del Pacfic (Trust Territory of the Pacific Islands), separat en els estats associats de les illes Marshall (1979), Estats Federats de Micronsia (1979) i Palau (1981); i la mancomunitat de les illes Mariannes Septentrionals (1978).
Frana:
Camerun francs, fins la independncia el 1960.
Togo, fins la independncia el 1960.
Itlia:
Somlia, fins la independncia el 1959.
Nova Zelanda;
Samoa Occidental, fins la independncia el 1962.
Regne Unit:
Camerun angls, fins el 1961 que es va repartir entre el Camerun i Nigria.
Tanganyika i Zanzbar, fins la independncia del primer el 1961, i la uni amb el segon el 1964 formant Tanznia.
Togo angls, fins la incorporaci a Ghana, el 1957.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43739" title="Manuae (illes de la Societat)" nonfiltered="1967" processed="1953" dbindex="17175">
Aquest article s sobre l'atol Manuae de les illes de la Societat. Per l'atol homnim de les illes Cook vegeu Manuae (Cook);

----

Manuae, tamb conegut com Scilly, s un atol del grup d'illes de Sotavent de les illes de la Societat, a la Polinsia Francesa. Est situat a 60 km al nord-oest de Maupihaa. Les seves coordenades sn: .

L'atol t 15 km de dimetre i una superfcie terrestre de 4 km . La llacuna interior no disposa de cap pas obert a l'oce, provocant que les espcies marines siguin poc nombroses i el fons es cobreixi de sorra. T unes ostres naturals que atrauen als pescadors de Raiatea. s un dels llocs que utilitzen les tortugues marines per niar sobre les platges.

Manuae va ser descobert per l'angls Samuel Wallis, el 1767. L'any 1855 hi va encallar el vaixell Julie Ann i els nufrags, inclosos vint-i-quatre dones i nens, van sobreviure durant dos mesos a l'atol. Al final van poder construir una nova embarcaci per arribar fins a Raiatea. No existeixen evidncies que fos poblat histricament. El primer assentament s de l'any 1952 per treballadors de copra. A la dcada dels anys 1960 s'hi van capturar moltes tortugues, fins que el 1971 es va restringir el seu comer. Altres noms amb els que s'ha conegut sn: Fenua Ura, Scilly, Putai i Pjaros. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43740" title="Kordufan" nonfiltered="1968" processed="1954" dbindex="17176">
Kordufan s una regi del Sudan, a l'oest del pas. Avui dia est dividida en dues wilayas: Kurdufan Ash-Shamaliya i Kordufan Ash-Janubiyah. Entre ambdues tenen uns quatre milions d habitants. El seu nom ve d un tur a 15 kms. al sud de Al-Ubayyid, capital de Kurdufan Ash-Shamaliya (Kaduqli s la capital de Kordufan Ash-Janubiyah).

 Geografia, poblaci, economia .

s un pas principalment pla de 375.000 km2. Al nord una zona semidesrtica, al centre una zona de dunes i al sud-est les muntanyes. Les pluges sn escasses (menys de 100 mm any al nord i 800 mm al sud).

La poblaci s nmada al nord  i cap al desert de Bayuda comena una zona amb agricultura de subsistncia; al centre sn pastors; noms es desenvolupa l agricultura a la depressi de Khayran, al nord de Bara.

Els habitants del pas sn una barreja d rabs i indgenes. Al nord i centre es troben grups rabs:

Kababish;
Dir Hamid;
Hamar;
Bidariyya;

Al sud sn nmades pastors coneguts com Bakkara dividits en:

Mistriyya;
Humr;
Hawazma;

Hi ha tamb pobles emigrats des del Nil:

Djaaliyyun;
Danakla;

Les poblacions principals, situades al centre, sn: 

Al-Ubayyid;
Bara;
Umm Ruwaba;
Al-Rahad;

A les muntanyes del sud viuen els nuba, que formen una barreja de diversos grups tnics amb fins a trenta llenges diferents. En els darrers anys s estan establint a les planes.

El principal producte s la goma arbiga produda per l arbre hashab (Acacia senegal). Hi ha una mica d'or al Djabal Shaybun, a les muntanyes del sud-est.

 Histria .

Al segle XIV van entrar al pas nmades rabs, els Djurdham i altres que van originar als Bakkara. Es creu que venien del nord. Les tribus es van formar al segle XVII. La primera confederaci fou la dels Fazara, al nord del pas. Desprs la confederaci es va dividir en els Kababish i els Zayyadiyya (aquest darrers a Darfur). La islamitzaci va arribar amb els Funj de Sennar que van comerciar amb el pas el segle XVI; va nixer llavors el regne de Takali, fundat per Muhammad al-Djaali, un fakih vingut del nord vers el 1530. Takali fou un estat tamp entre els Funj i el naixent soldanat de Dar Fur (Darfur), sorgit vers els 1650. Fou sotms pel rei funj de Sennar, Badi II, i els nuba foren reclutats al seu exrcit com a mercenaris. Des Badi II els funj van dominar el Kordufan central i oriental, amb els suport del Ghudiyyat, grup que vivia al sud del Al-Ubayyid, el cap dels quals portava el ttol de Shaikh Kurdufan.

Avanat el segle XVII i al XVIII el domini de la regi fou disputat pels caps dels Mussabaat (singular Misabbawi), originaris de Darfur, que van intentar crear un regne sota la direcci de Djankal, Isawi i Hashim (avi, pare i fill), i van aconseguir expulsar als Funj.

El 1785 o 1786 el soldanat de Kordufan fou envat per Muhammad Tairab de Darfur (1752-1786) que va aconseguir ocupar el pas i nomenar governadors (ttol: Makdum, plural Makadim), entre els que destaquen Muhammad Kurra i Musallim al-Tadjawi.

El 1821 Muhammad Ali d'Egipte va enviar al seu gendre Muhammad bei Khursraw, a conquerir el pas. Derrotada la guarnici del Darfur a Bara i mort el makdum Musallim (20 d'agost de 1821) el pas va quedar per Egipte, per no van poder seguir cap a Darfur per causa d una revolta a la zona del Nil. Al-Ubayyid va ser designada seu de l administraci provincial egpcia. Els egipcis es van dedicar a la captura d esclaus. El governador Rustum Bei (1828-1833) en va fer presoners a 1400 en un sol raid. Al Djabal Takali la poblaci va resistir als egipcis algun temps.

El 1881 va comenar aqu la revolta del Mahdi. El pas estava llavors dividit entre els partidaris de Ilias Pasha Umm Birair i els d'Ahmad Bei Dafa Allah al-Awadi. El primer fou nomenat governador de la provncia pel britnic Gordon per fou destitut al produir-se una revolta dels Ghudiyyat fomentada per Ahmad Bei. Llavors Ilias va contactar amb el Mahdi (1879). El 29 de juny de 1881 el mahdi es va manifestar i va derrotar els egipcis. El Mahdi es va establir a Djabal Kadir, al Kordufan, on va trobar suport. El 19 de gener de 1883 fou ocupada Al-Ubayyid i el 5 de novembre de 1883 la columna britnica d ajuda sota el comandament del coronel Hicks, fou desfeta a Shaykan, quedant tot el Kordufan en mans del Mahdi. Gordon va proposar nomenar al Mahdi sult de Kordufan, proposta que fou rebutjada.

Durant el perode del Mahdi, Kordufan fou una provncia governada per un subgovernador (wakil), integrada amb el Darfur dins la provncia del Oest (Amalat al-Gharb). El governador fou Uthman Adam (1881-1891) al que va seguir Mahmud Ahmad (1891-1896). Els Kababish de Kordufan no van acceptar al Mahdi i es van revoltar dirigits pel seu cap Shaikh Salih Fadl Allah Salim, que amb suport britnic va lliurar una guerra que va acabar amb la seva derrota i mort el 1887. Tamb hi va haver un mot dels Djihadiyya a Al-Ubayyid el 1885; els revoltats es van refugiar a les muntanyes de Nbia i van matar al governador Mahmud Abd al-Kadir, que els hi presentava batalla. El governador Mahmud Ahmad va rebre l ordre de combatre als egipcis i britnics el 1896, i amb les forces de Darfur i Kordufan va marxar cap al est; per el successor del Mahdi, el Khalifa Abdallahi, fou derrotat a Karrari (Omdurman) el 2 de setembre de 1898 i el Khalifa es va retirar al Kordufan, a Shirkayla, al est del pas, per fou perseguit i mort a Umm Dibaykarat (prop de la ciutat de Kosti) el 24 de novembre de 1899.

Establert el condomini angloegipci sobre Sudan, el Kordufan estava encara per pacificar. Bandes de mahdistes assolaven el pas i les tribus s havien desintegrat. Algunes expedicions britniques van intentar posar ordre, Els nuba, dirigits pels seus caps (makh) i per lders religiosos (kudjur) van organitzar la resistncia, que encara seguia el 1920.

El 1911 es va construir el tren de Al-Ubayid a Khartum i aix va millorar l economia i es va reprendre el comer de la goma arbiga. Avanat els anys 20, gaireb pacificat el pas, l administraci militar fou substituda per l anomena t "indirect rule", deixant en mans de caps locals i de tribu l administraci. La tribu principal fou la dels Karabish, dirigida per Sir Ali al-Tum Fadl Allah Salim (1874-1938). Algunes tribus es van reconstituir, com els Hamar. 

Kordufan va restar integrat al Sudan angloegipci, i va formar una provncia, que va subsistir a la independncia el 1 de gener de 1956. El 1974 en la reorganitzaci administrativa del pas, va formar dos de les regions del Sudan descentralitzades (Nord i Sud del Kordufan), amb assemblea legislativa, per sota control del partit de la Uni Socialista Sudanesa del president Gafar al-Numeiri; i el 1991 va tornar a agrupar-se en una sola  entitat, per amb la divisi del 1994 fou dividida altra cop en dos wilayas amb limitada autonomia.

 Llista de soldans i governadors de Kordufan .

 Regne de Taqali .

Muhammad al-Djaali 1530-?
altres reis ?-1650;

 Shaikh Kurdufan . 

Muhammad II 1650-c. 1700 ;

 Sultanat de Kordufan (dinastia Musabaat) .

Isawi c.1700- ? ;
Hashim ? -1748  ;
Sheikh Muhammad Abu'l Kaylak 1748-1772;
Hashim (segona vegada) 1772-1784 ;
Maqdum Musallam v. 1784-1821;
Muhammad Tairab de Darfur 1784-1786;

 Makadim de Kordufan (dependents de Darfur) 1786-1821 .

Muhammad Kurra;
Musallim al-Tadjawi;

 Governadors egipcis (llista detallada de governadors a R.L. Hill "Rulers of Sudan" 1820-1885" part de "Sudan: Notes and records" 1951).

Muhammad Bei Khursraw 1821-1822 ;
Halim Bei 1822-1825 ;
Suleiman Bei Harputli 1825-1827 ;
Rustam Bei 1828-1833 ;
desconeguts 1833-1843 ;
Mustafa Kiridli 1843-1848 ;
vacant 1848-1850 ;
Musa Pasha Hamdi 1850 ;
vacant 1850-1857 ;
Hassan Ali Pasha Aravut 1857-1859 ;
Desconegut 1859-1862 ;
Hassan Ali Pasha Aravut (segona vegada) 1862-1865 ;
Desconeguts 1865-1873 ;
Mehmed Sa'id Pasha Wahbi 1873-1874 ;
Desconeguts 1874-1879;
Mehmed Sa'id Pasha Wahbi (segona vegada) 1879-1883 ;
al Mahdi 1883-1899 ;

Wakils de Kordufan 1883-1899 .

Uthman Adam 1881-1891;
Mahmud Ahmad 1891-1896;
Desconegut 1896-1999 ;
Al Sudan angloegipci 1899-1956;
Provncia del de Sudan des 1956 al 1974 y del 1991 al 1994. Dividida en dos provncies 1974-1991.

 Governadors del Kurdufan Ash-Shamaliya (Nord) .

Muhammad al-Amu Febrer a Setembre de 1994 ;
Al-Awad al-Hassan  Setembre 1994 a desembre de 1997;
Ibrahim as-Sanussi  Desembre 1997 a gener 2000;
Osman al-Hadi Ibrahim Gener 2000 a febrer 2001;
al-Awad Mohammed al-Hasan Febrer del 2001-;

 Governadors del Kurdufan Ash-Janubiyah (Sud) .

Habib Makhtoum Febrer a desembre de 1997;
Abdullah Ubaydullah Desembre 1997 a gener del 2000;
Majzoub Babiker Gener del 2000-;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43743" title="Catalanitat de Cristfor Colom" nonfiltered="1969" processed="1955" dbindex="17179">


Diversos historiadors al llarg dels anys han defensat la tesi de la catalanitat de Cristfor Colom, enfrontada a la majoritriament acceptada tesi genovesa. S'ha afirmat que podria haver nascut a Gnova o a Sardenya, per de famlia originria catalana, o b a l'Empord, Girona, Tarroja de Segarra, Barcelona, Tortosa, Lleida, Eivissa o Felanitx. 

Algunes de les afirmacions sn meres conjectures, per en conjunt l'argumentaci sobre la tesi de la seva catalanitat presenta respostes als misteris que envolten Colom, resolen algunes llacunes de la tesi genovesa i formen una alternativa considerable.

Precedents de la tesi.
La tesi de la catalanitat de Colom es dna a conixer a partir del 1927 amb l'obra de Luis Ulloa, seguida i ampliada per diferents investigadors. Com antecedents, el tortos Cristfor Despuig en els seus Colloquis (1557) ja escriu el cognom Colom. El cronista Pere Serra i Postius (1671-1748) en la seva Historia de Catalua diu que el seu cognom era Colom, nascut al Genovesat per originari de Catalunya. A principi del segle XIX, Colom va ser objecte d'estudi relacionant-lo amb el lullisme, destacant Mossn Salvador Bov.

El monument a Colom de Barcelona fou inaugurat l'1 de juny de 1888. A ms de l'esttua de Colom dalt d'una columna, s un conjunt escultric amb un simbolisme que reivindica la presncia de catalans en el descobriment d'Amrica. A la base de la columna hi sn representats Llus de Santngel, el financer del primer viatge; Jaume Ferrer de Blanes, el mestre de Colom; Fra Bernat Bol, cap eclesistic del segon viatge i primer Vicari Apostlic d'Amrica; i Pere Bertran i de Margarit, cap militar de la segona expedici. Intercalats amb els personatges hi ha quatre figures femenines que sn allegories de Catalunya, Arag, Castella i Lle.

A principi del segle XX, Francesc Carreras i Candi fixa l'ortografia catalana de Colom, i el fa parent del corsari Guillem Casenove-Coullon. Afirma Luis Ulloa que persistia a Catalunya la convicci que l'origen de Colom tenia alguna connexi catalana.

Investigadors.

Luis Ulloa.
L'historiador peru Luis Ulloa (Lima, 1869 - Barcelona, 1936) va establir les bases de l'argumentaci de les tesis catalanes que posteriorment han anat aprofundint altres investigadors. Va fixar el cognom com Colom, ja utilitzat en vida del navegant, i el ms probable per explicar el castellanitzat Coln. Assegura que Colom sabia catal, explicant aix les errades que feia en castell. Explica que Colom havia de ser de famlia noble i de tradici marinera.

Ulloa identifica Colom amb Joan Colom, noble catal rebellat contra el rei Joan II, i al servei de Renat d'Anjou, aspirant al tron. Derrotada la revoluci catalana, Colom va fer de corsari junt amb Guillem Casenove, conegut a Frana com Coullon el Vell, i relacionat amb alguna famlia Colom catalana. Colom podria ser l'anomenat Coullon el Jove. A ms, havia reconegut al rei Ferran que havia servit a Renat d'Anjou i havia atacat la nau Fernandina. Els dos corsaris ataquen unes naus genoveses davant la costa portuguesa i, desprs de naufragar, s'estableix a Lisboa i canvia el seu nom per Xristoferens Colomo per evitar demandes per pirateria.

En un treball posterior (Cristfor Colom fou catal) assegura que Colom ja havia estat a Amrica uns anys abans, navegant des d'Islndia com a pilot amb el nom de Jon Scolvus. Aix va ser aprofitat pels seus detractors per desacreditar tot el seu treball, per avui en dia s'accepta la participaci d'en Colom en aquella expedici luso-danesa, encara que pocs identifiquen Colom amb el pilot Jon Scolvus (per exemple Thor Heyerdahl).
     
Per altra part, demostrat ja amb la trobada de dos nous documents que Joan Colom Bertran era mort el 1492, rellegint Ulloa, ell indicava que s'havia de buscar la veritable identificaci de Colom tamb entre les famlies Casanova-Colom, i d'altres, degut a que en els documents de Colom que es conserven a la Casa d'Alba, alguns tenen una marca d'aigua d'un Colom (Colom catal, els Colombo italians en duen tres) i altres s un mn coronat amb una creu (Montros), i a que el seu escut anterior a l'ampliaci pel Rei s semblant al dels Sacosta, Desvers, Saplana o Caramany. 

Ricard Carreras i Valls .
Ricard Carreras i Valls (Barcelona, 1881 - 1937), al seu llibre La descoberta d'Amrica: Ferrer, Cabot i Colom (Reus, 1928) amb prleg de Luis Ulloa, no tant sols afirma que Colom era catal sin que tamb ho era Joan Cabot, a ms de la importncia de Jaume Ferrer de Blanes i de l'Atles Catal de Abraham i Jafuda Cresques de 1375.
            
Carreras Valls veia, en el planisferi de Sebasti Cabot, nou topnims catalans en la desembocadura del riu Sant Lloren i a la pennsula de Terranova, les primeres terres que descobr son pare, l any 1494, en una primera expedici privada, sense ajut del rei angls Enric VII.

Salvador Madariaga.
Salvador de Madariaga (La Corunya, 1886 - Locarno, 1978) afirma que Colom era d'una famlia catalana, que havia fugit a Gnova, pels problemes que van haver al final del segle XIV a Catalunya als calls jueus.
Posteriorment, el caanazis Simon Wiesental, en el seu llibre Operacin Nuevo Mundo, afirm que el descobriment d'Amrica va ser una operaci pactada amb Ferran el Catlic, per tal de trobar una nova terra pels jueus expulsats d'Espanya amb el decret d'expulsi, i que Colom va marxar a Amrica guiant totes les naus de jueus que sortien d'Espanya el dia mxim que fixava el decret d'Expulsi.

Totes les personalitats que recolzen a Colom davant els reis sn d'origen jueu: Llus de Santngel (famlia Ginillo), Alfons de Cavalleria (famlia Ben Lab), Luis i Juana de la Torre, Isaac Abravanel, Abraham Zacuto. Tamb sn descendents de jueus Luis de la Cerda, Pedro Gonzalez de Mendoza, Juan Cabrero, Diego de Deza, Gabriel Sanxs i Joan de Coloma.

Enric Bayerri.
Enric Bayerri i Bartomeu (Tortosa, 1882-1958) afirma que Colom coneixia b la costa catalana que cita en diverses ocasions, inclosa la petita Tortosa. Proposa que Colom era de l'antiga illa de Gnova, al riu Ebre davant de Tortosa. Amb el temps aquesta illa ha quedat unida a la riba i avui s el barri de Ferreries. A Tortosa hi havia diversos Coloms registrats.

Caius Parellada.
Caius Parellada i Cardellach (?-2002), collaborador d'Ulloa i coneixedor de l'Arxiu de la Corona d'Arag (l'antic Arxiu Reial de Barcelona), escriu el 1985 que al dirigir-se Colom als Reis Catlics com mis seores naturales reconeix que era sbdit seu. No era una expressi normal, i l'antecedent ms proper es troba en un discurs del rei Mart l'Hum a les Corts de Perpiny de 1406.
 
A Colom ven Colombo, Parellada destri clarament les figures de Cristfor Colom i Cristoforo Colombo, demostrant que no podien ser la mateixa persona.
       
A Cristfor Colom i Catalunya: una relaci indefugible  demostra clarament la vinculaci de Colom amb Catalunya.

Caius Parellada s tamb autor de Corona d'Arag, denominaci imprpia de l'estat Catal medieval , demostra abastament que les nomenclatures Corona d'Arag o Arxiu de la Corona d'Arag sn creades a partir de 1492.

Gabriel Verd Martorell.
Gabriel Verd Martorell, investigador de l'Associaci Cultural Cristfor Colom, defensa que Colom va nixer a Felanitx, fill natural del prncep Carles de Viana i de Margalida Colom que era de famlia pagesa probablement conversa. Segons Gabriel Verd, aquesta tesi s recolzada per diversos estudiosos espanyols i sud-americans, per ha estat criticada per Nito Verdera  i per Luisa Isabel lvarez de Toledo, que va ser la XXI Duquessa de Medina Sidonia, historiadora i conservadora de l'arxiu de Medina Sidonia.

Amb aquesta tesi s'ajunten els arguments de la llengua catalana, la participaci en la guerra contra Joan II, la pirateria, la tradici marinera, l'origen noble i la relaci amb el judaisme.

Centre d'Estudis Colombins.
El Centre d'Estudis Colombins s una associaci de carcter acadmic, creada com a delegaci d'mnium Cultural, que t com objectiu aplegar els experts en recerca histrica sobre Colom i el mn catal. Formen part del Centre, entre altres, Francesc Albardaner, Pere Catal, Nito Verdera, Ernest Vallhonrat i Charles Merrill.

En base a exmens lexicomtrics i paleogrfics, identifiquen la llengua materna de Colom com catal oriental central amb calligrafia prpia d'una escola de catedral catalana. 
                   
El Centre va ser l'assessor per l'elaboraci del documental de Discovery Channel i ha collaborat en la recollida de mostres de diferents famlies Colom i Colombo per comparar l'ADN amb les restes de Colom exhumades a Sevilla, treball que est efectuant Jos Antonio Lorente. De moment, no hi ha resultat concloents.

Francesc Albardaner.
Francesc Albardaner i Llorens va trobar a Girona un document on a Francesc Colom Bertran se li concedia la "neteja de naixement" pel seu fill Joan Colom des del Vatic. (Aix es tracta de qu l'infant que neix d'un capell i una monja o una criada t pecat ell, i no els pares). Aquest treball va esser publicat al Butllet del Centre d'Estudis Colombins. (En Francesc Colom i Bertran, ardiaca de Girona en aquella poca, va morir quan era President de la Generalitat, uns dies abans de la capitulaci de la Generalitat davant Joan II, en la segona guerra civil catalana).

En Francesc Albardaner va anar aleshores a l'Arxiu Vatic (amb una carta de recomanaci del P.Batllori) a buscar si existia la carta original enviada des de Girona, per saber exactament el nom de la mare i altres dades interessants. A l'Arxiu Vatic el van informar que no tenien la carta, per que fa cent anys, quan es va iniciar el procs de la canonitzaci de Cristfor Colom, la Inquisici va reclamar a totes les esglsies i institucions eclesistiques que els enviessin tota la documentaci que tinguessin per a comenar l'expedient. 

Sembla ser que la Inquisici va veure alguna cosa que no els va agradar, i segueix arxivat no ja a l'Arxiu secret Vatic, sin a l'Arxiu de la Inquisici, on els documents no son consultables. La curiositat de la investigaci s que va demanar per escrit el document a la Inquisici, i li va respondre el seu cap en persona, el Cardenal Ratzinger, recordant-li que mai s'havia comenat l'expedient per a la canonitzaci d'en Cristfor Colom, cosa la qual s certa.

Pere Catal i Roca.
Entre totes les obres de Pere Catal i Roca destaquen els seus dos treballs Quatre germans Colom, el 1462 (1976) i Els Primers missioners d'Amrica foren catalans? (1988), aix com la direcci de l'obra conjunta Colom i el mn catal de 1993.
En el seu estudi sobre els quatre germans Colom establ clarament els fets biogrfics dels quatre germans Colom Bertran, Guillem, Francesc, Joan i Llus, contemporanis de l'Almirall.

Nito Verdera.

El periodista Nito Verdera (Joan Verdera i Escandell, Eivissa, 1934) estudia els topnims que Colom va utilitzar a les ndies i conclou que una part significativa est relacionada amb Eivissa i Formentera. Desprs d'investigar les famlies Colom a Eivissa, i els coneixements del navegant relacionats amb l'escola de cartografia de Mallorca, afirma que Colom era d'origen jueu nascut a Eivissa.

El seu ltim llibre Cristbal Coln, el libro de las Falacias y cuatro Verdades (ISBN 978-84-611-8722-5) ha estat presentat recentment a l'Ateneu de Madrid per l'actual Duc de Veragua, descendent directe de l'Almirall. No noms demostra ferventment la relaci de Colom amb Eivissa i el seu origen jueu, sin que desf una per una totes les "fallcies" que han envoltat al descobridor.
               
Nito Verdera s tamb, degut al seu ofici de pilot de la marina mercant, un dels millors estudiosos dels mapes precolombins d'Amrica. En el seu ltim llibre demostra que al Mapa Cantino hi ha les proves (topnims portuguesos) del coneixement portugus del Carib i la Florida abans que fos explorada per Juan Ponce de Len. 

Afegeix, com a prova de la catalanitat cultural de l'Almirall, varies llistes de vocabulari colloquial, nutic i toponmic de paraules utilitzades per Colom als seus escrits, que demostren no noms que Colom era catalanoparlant sin que, segons el mateix Diccionario Etimolgico Castellano e Hispnico, Colom s el primer en utilitzar moltes paraules en castell, especialment les del vocabulari nutic, existint totes elles, segons el Diccionari Etimolgic i Complementari de la Llengua Catalana molt abans documentades en catal.
         
Tamb s qui millor ha seguit la lnia d'investigaci de Simon Wiesenthal i Madariaga de qu Colom era jueu. En el seu ltim llibre amplia les tesis del fams caanazis amb les aportacions i estudis de la professora Estelle Irizarry (estudi del Llibre de les Profecies d'en Colom), Sara Leibovicci (les inicials Bet Hai de les capaleres de les cartes de Colom als seus fills).

Ernest Vallhonrat.

L'investigador tarragon Ernest Vallhonrat i Llurba investiga fa anys la relaci de Cristfor Colom amb Tarragona i amb el seu amic tarragon Miquel Ballester que va ser el primer colonitzador d'Amrica en produir rom de la canya de sucre.

Tamb Vallhonrat ha treballat una teoria que afirma que Beatriz Enrquez, l'amant de Cristfor Colom i mare de Hernando Colom, era germana de Ferran II. Segons Vallhonrat, el 1461 segons les crniques, la reina Joana Enrquez en la seva estana a Vilafranca del Peneds portava amb ella la seva filla Beatriu de nou mesos, filla que si no consta a les genealogies reials deu ser per no ser filla del rei Joan II, i que un cop va morir la reina, el 1468, va ser enviada a casa d'uns parents a Santa Maria de Trasierra (Crdova), lloc on al comenar la guerra de Granada s'hostatjaren els Reis Catlics, i on va conixer a Cristfor Colom.
Segons Vallhonrat, Colom era originari de Terra Rubra a la Sardenya catalano-aragonesa.

Charles J. Merrill.
Charles J. Merrill s un historiador dels EUA que acaba de publicar un llibre en qu recolza la teoria de la catalanitat de Cristfor Colom . Merrill s expert en literatura catalana medieval i ha collaborat amb el canal Discovery Channel.

Pel documental Enigma Colom: Columbus, secrets from the grave del Discovery Channel sobre l'origen de Colom, presentat per Merrill, viatj a Gnova a comprovar la carta de Colom al Banc de Sant Jordi de Gnova, datada a Sevilla el 2 d'abril de 1502, de la que sempre s'ha dit que posava "mi corazn est en Genova", i ens mostra que a l'original realment hi diu "Muy nobles Seores: Bien que el cuerpo ande ac, el corazn esta al de contiguo". Aquesta carta sempre havia estat una de les grans proves dels genovesistes.

El documental presenta algunes incoherncies de la tesi genovesa i mostra els ltims treballs del Centre d'Estudis Colombins amb intervencions de Francesc Albardaner, l'antropleg forense Miguel Botella, el genetista Jos Antonio Lorente, el lingista Llus de Yzaguirre a qui va encarregar un estudi lexicomtric de 39.000 paraules dels escrits atributs a Colom, i el palegraf Gabriel Roura. Conclou que Colom era un corsari catal involucrat en la guerra civil catalana.

Al llibre Colom of Catalonia: Origins of Christopher Columbus revealed, sost que Colom era catal, nascut en una famlia hostil a la dinastia que governava el seu pas. Graduat a la Duke University, l'investigador va passar un any a Cervera estudiant els orgens de l'almirall. Merrill sempre ha defensat que Colom era originari de Tarroja de Segarra.

Jordi Bilbeny.

Jordi Bilbeny (Arenys de Mar, 1961), exmembre creador de la Fundaci d'Estudis Histrics de Catalunya, escissi del Centre d'Estudis Colombins, i darrerament de la Fundaci Nova Histria, fa un reps a la documentaci relacionada amb la descoberta i mant la tesi que hi ha hagut manipulaci per ocultar la catalanitat de Colom en favor del domini colonial per part de la Corona de Castella. Segons Bilbeny, Colom era de Barcelona, on va ser enterrat, i es deia Joan Colom i Bertran.
        
En el seu ltim treball, Cristfor Colom, Prncep de Catalunya, Bilbeny afirm varies tesis: que Colom era Joan Colom Bertran, que Bartomeu es deia Llus Colom Bertran, que Colom es cas amb Felipa de Coimbra, princesa portuguesa, que Hernando era fill de Felipa i Didac de Caterina Als. Sobre aquesta tesi, en Francesc Albardaner t una acte de defunci suposadament de Joan Colom que de ser aix demostraria que s errnia.. 

Malgrat tot, (seguint el missatge i donant la ra a la mxima del fundador del CEC Caius Parellada, dirigit a F.Albardaner: "No hem de deixar, passius, que la iniciativa forastera ens prengui all que s nostre"), l'activitat d'en Bilbeny ha popularitzat el fet de la catalanitat de Colom, especialment entre la joventut, i ha fet arribar al pblic en general, investigacions d'anteriors colombistes i altres de prpies. Des de l'any 2001, organitza conjuntament amb l'Ajuntament d'Arenys d'amunt el Simposi sobre la descoberta catalana d'Amrica. 

Per contra, en Francesc Albardaner considera que l'obra de Bilbeny perjudica la credibilitat del colombisme catal davant la comunitat historiogrfica mundial., deixant no obstant que dins el s del Centre d'Estudis Colombins, hi hagi la resta de mitja dotzena de teories oposades entre s, fet que "no perjudica" la imatge devant la comunitat historiogrfica mundial.

Arguments de les tesis.
Encara que diferents investigadors arriben a diferents conclusions sobre l'origen exacte i la identificaci de Colom, hi ha una srie d'arguments comuns en la tesi sobre la seva catalanitat. En alguns punts s'hi adhereix l'aragonesa Marisa Azuara, qui fa a Colom itali de Sardenya amb mare aragonesa.

Participaci de la Corona d'Arag.
 Les Capitulacions estan signades per Joan de Coloma, secretari de Ferran II i protonotari de la Corona d'Arag, malgrat que la Concrdia de Segvia especificava que els funcionaris d'un regne no podien actuar a l'altre. Est redactat a l'estil de la Reial Cancelleria de la Corona d'Arag, amb divisions per captols tancat amb la sentncia plau a ses alteses, tal com es feia en els Captols de Cort de les Corts Catalanes, i sense precedents en les capitulacions castellanes.;
 La cpia cancelleresca de les Capitulacions es registra i s'arxiva al aleshores Arxiu Reial de Barcelona. Junt amb l'original de les Capitulacions, es va entregar a Colom un passaport i una carta de recomanaci a un Prncep sense posar el nom, que es registren tamb a l'Arxiu Reial de la Corona d'Arag. En canvi, els documents de desprs del segon viatge es registren al de Simancas.
 Els crrecs de Governador General i Virrei sn tpics de la corona aragonesa. A la corona castellana aleshores era inexistent el primer -amb el denominador de General- i poc conegut i no institucionalitzat el segon.  El crrec d'Almirall, en canvi, era hereditari a Castella i no a la corona aragonesa, i si Colom demana que aquest crrec sigui a l's de l'Almirall de Castella ho fa per demanar que sigui hereditari especficament.

Participaci de catalanoparlants.
 Qui finan l'operaci va ser el valenci Llus de Santngel, escriv de raci de l'poca, equivalent a l'actual conseller d'hisenda, amb 17.000 ducats. ;
 En el segon viatge acompanyen a Colom en Pere Bertran Margarit com a cap militar, el P. Bernat Bol com a Vicari eclesistic, Fra Ramn Pan del Monestir de Sant Jeroni de la Murtra a Badalona.
 s desprs de qu Colom hagi salpat en el segon viatge quan el Papa adjudica les noves terres a Castella. Aix es fa per respectar el tractat internacional d'Alcaovas entre Portugal i Castella on es repartien l'Atlntic.

Cognom Colom.
En vida del navegant ja es va utilitzar la forma Colom. s a partir de la signatura de les Capitulacions que passa a anomenar-se generalment Colon (sense accent). L'historiador Fernndez de Oviedo, cronista d'ndies el 1532, torna a usar preferentment Colom.

Ulloa destaca que Colom s un cognom catal, de diverses famlies notables de l'poca, i l'origen fontic ms probable del castellanitzat Coln.

Llengua.

Colom va escriure majoritriament en castell, fins i tot en notes personals, dirigint-se als seus germans, a amics italians o al Banc de Gnova. Tamb escrivia en llat i noms existeixen dues notes marginals en un itali deficient. 

Bartolom de las Casas ja va assenyalar que Colom no coneixia b el castell i no era la seva llengua materna. Segons Ramn Menndez Pidal, Colom escrivia un castell amb influncia portuguesa aprs abans d'arribar a Castella, i descarta com a llengua materna el castell, portugus i gallec. A ms, suggereix que potser parlava la lingua franca, la parla marinera del Mediterrani. 

Els autors que defensen aquesta tesi, afirmen que Colom tamb escrivia en catal, per no s'ha conservat cap document. En un catleg de la Biblioteca Colombina hi ha una anotaci del seu fill Hernando on registra la carta enviada a Llus de Santngel i afegeix que estava escrita en catal. L'edici en alemany feta a Estrasburg el 1497 indica que s una traducci del catal.

Ulloa va assenyalar que en el lxic castell de Colom s'hi poden trobar catalanismes. Nito Verdera ha ampliat el lxic a catalanismes d'origen nutic. A ms, assenyala la coincidncia de fins a vint topnims colombins amb les illes Pitises.

L'enginyer lingista Llus de Yzaguirre i Maura aplica tcniques de lingstica forense i arriba a la conclusi que les interferncies fonolgiques en els escrits autgrafs de Colom corresponen a les d'un parlant del catal oriental central. Estudi es basa en l'alt ndex d'interferncies i hipercorreccions donades per l'extensi del betacisme al segle XV, la neutralitzaci de la o tona en u i la vacillaci entre essa sorda i essa sonora representades com s, ss, c o . Afegeix que aix no implica necessriament un origen en la Catalunya Vella, donada l'expansi de la Corona d'Arag d'aleshores, per que la seva llengua materna explica l'aprenentatge i l's del castell de Colom.

Segons Mn. Gabriel Roura i Monserrat Sanmart, experts en paleografia, la calligrafia de Colom s d'una persona culta que utilitzava la lletra gtica cursiva catalana amb gran precisi.

Origen noble.

 Colom lluit contra Joan II a la guerra civil catalana al servei de Reiner d'Anjou.
 Colom es refereix als reis catlics com els seus senyors naturals (carta a Joana de la Torre).
 Juan de la Cosa, en carta a Colom parla de la nostra Spania.
 Colom no podia ser un pobre teixidor genovs i casar-se amb la noble portuguesa Filipa Monis.
 Colom coneixia grec i llat a ms de castell, portugus i catal. Tenia grans coneixements astronmics, geogrfics, matemtics i bblics. El seu mapa segueix la manera de fer de l'escola de cartografia catalana.
 Colom va ocultar deliberadament el seu origen, perqu els nacionals dels regnes hispnics no podien establir acords amb els reis al ser sbdits. ;
Tots els historiadors hispnics, coincidien fins el segle XIX que Colom va morir tenint entre 60 i 70 anys, perqu aix ho havien deixat escrit els historiadors coetanis.

Proves documentals del s XV al XIX.

 Cristfor Despuig escriu el 1557 a Los Col.loquis de la Insigne Ciutat de Tortosa: (Granada) jamai ses pogut conquistar fins que lo Rey d'Arag D. Fernando segon hi ha posat les mans y la jornada de les Indies del mar Occano que Christfol Colom, genovs, comens i aprs acabaren Ferrando Corts y Francisco Pizarro  la prspera fortuna del mateix Rey D. Fernando de Arag per manament y orde del qual se comensase  de atribuir no gens als castellans. La curadora de l'edici, l'Eullia Duran, diu en l'estudi introductori: "Despuig afirma que el descobriment d'Amrica fet per Cristfol Colom no compt amb gens de participaci castellana."   . ;
 Jeroni Zurita, el 1579, en el cinqu volum dels Anales de la Corona de Aragn, afirma que Colom va oferir la descoberta d'Amrica a Ferran II i al seu consell, i va dur a terme l'empresa amb tres naus petites que el rei li man que arms.;
 Als Fueros de Aragn, de 1585, s'afirma que el descobriment de les ndies i principi de la seva contesta es fu en el temps del serensim Rei En Ferran el Catlic, de gloriosa memria, i hi intervingueren persones s'aquest Regne.
 El 1602, Jaume Ramon Vila, escriu al llibre Armoria: En Barcelona se provey  Cristofol Colom (que fou qui descobr las Indias) de 17 milia ducats ques prengueren prestats de Lluis de St. Angel, Escrib de Racions del rey catolich, com consta per escripturas autnticas reconditas en lo Racional de Barcelona, ab las cuals provehy Cristofol Colom la aramada que feu per lo principi del descobriment desta empresa.;
 Andreu Bosch, al seu llibre Sumari editat a Perpiny el 1628, apunta: No saben tots quan gran part tenen los de Cathalunya, Rossell, y Cerdanya a la glria y blas de la primera Conquista  descobriment del Nou Orbe,  Indies Occidentals.;
 El 1630, Leonardo de Argensola, cronista del regne d Arag, edit la Primera Parte de los Anales de Aragn. Hi escriu Tal com no ha de ser agreujada Castella, permetent que els escriptors callin el que la seva naci ha obrat en aquell Mn, tampoc no s ha de consentir que ning no defraudi al Rei Catlic la glria d haver donat principi a la major obra de la Terra, de molts segles en. ;
Durant la revolta dels Segadors aparegu un escrit fet per Gaspar Sala, el 1640, dirigit al rei Felip III, en nom dels Consellers de Barcelona que afirma: En els quatre angles del mn resson el sorolls valor de les armes Catalanes, sempre vencedores. A la conquesta de les ndies Occidentals part de Barcelona En Colom, amb molts catalans. ;
El 1697, als Anales de Aragn escrits per Diego Iosef Dormer, on es parla de les Corts de Monts de Carles I, s explica que les Corts es dirigiren al rei en aquests termes: Ja el Rei Catlic, el vostre avi, es complagu per l ajut que els castellans feren al Rei en la conquesta d alguns dels dits Regnes -d Arag- donar-los i incorporar-los en els Regnes de Castella, la meitat del Regne de Granada i la meitat de les ndies, que pertanyien al dit Rei Catlic. ;
 Narcs Feliu de la Penya, el 1709 en els seus Anales de Catalua, explica: Molt del nostre intent s referir aquesta nova Meravella, per tal com s la Naci Catalana la primera que plant en aquell Nou Nn el Gloriosssim Estendard de la Fe, i d on part de Barcelona En Colom per aquesta conquesta. ;

Oposici.
Les principals dificultats i crtiques d'aquestes tesis sn:
Falta de formaci acadmica com a historiadors d'alguns dels investigadors. ;
Falta de proves documentals equiparables a la tesi genovesa.
Barreja de tesis, hiptesis i conjectures.
Prejudicis ideolgics, tant catalanistes com anticatalanistes.
Falta d'unitat acadmica. Francesc Albardaner, en nom del Centre d'Estudis Colombins, afirma que algunes hiptesis mancades de base, en referncia a Bilbeny, perjudiquen els esforos dedicats a defensar el possible origen catal de Colom.;

Referncies.


Recull de bibliografia.

 Varis autors dirigits per Pere Catal Roca, COLOM i el Mn catal, Centre d'estudis catalans - Rafael Dalmau Editors, Barcelona 1993, ISBN 84-232-0461-8;
 ARENAS I SAMPERA, Joaquim. A la recerca d'una histria amagada, Llar del Llibre;
 BILBENY, Jordi. La descoberta catalana d'Amrica. Una reflexi sobre la manipulaci de la Histria Edicions Gargot, S.C.P., Granollers, 1999.  ISBN 84-930490-2-6.
 BILBENY, Jordi. Brevssima relaci de la destrucci de la histria. La Falsificaci de la Descoberta Catalana d'Amrica, Els Llibres del Setcincies, Arenys de Mar, 2004. ISBN 84-930490-2-6;
 BILBENY, Jordi. Totes les preguntes sobre Cristfor Colom. David Bassa entrevista Jordi Bilbeny, Llibres de l'ndex, Collecci Descoberta, Barcelona, 2003, ISBN 84-95317-25-9.
 BILBENY, Jordi. Cristfor Colom. Prncep de Catalunya, Proa, Barcelona, 2006.ISBN 8484378330;
 BRINKBUMER, Klaus i HGES, Clemens. El ltimo viaje de Cristbal Coln, Destino, 2006;
 CASTELLNOU, Josep Maria. Cristfor Colom, catal (Com parlava Cristfor Colom?),  Llar del llibre, 1989.
 CATAL I ROCA, Pere. Un corsari anomenat Colom, Editorial Dalmau;
 CERD, Juan. Mallorca cuna de Colom?, Felanitx, 1968.
 ESLAVA GALN, Juan. El enigma de Coln, Planeta, 2006.
 MERRILL, Charles J. Colom of Catalonia: Origins of Cristopher Columbus revealed, Demers Books LLC, Spokane, Washington, 2008, ISBN 978-0-9816002-2-2.
 MIRALLES, Joan. "La connexi mallorquina amb el descobridor del Nou Mn", Serra d Or, maig 1992, pgs. 26-28.
 MIRALLES, Joan. "La connexi mallorquina amb l entorn social de Colom", L Aven, Barcelona, setembre 1992, pgs. 10-17.
 MIRALLES, Joan. "Els Colom de la ciutat de Mallorca en el segle XV", L Aven, Barcelona, novembre 1992, pgs. 8-13.
 MIRALLES, Joan. "Christophe Colomb et Majorque", Catalnia. Culture, Centre Unesco de Catalunya, janvier 1993, Barcelona, pg. 48.
 PARELLADA, Caius. Colom ven Colombo, Aleu & Domingo, 1986.
 SUAU ALABERN, Joan.  La tesis mallorquina de Cristbal Coln, Ediciones Cort, Palma, 1967.
 ULLOA, Lus. Cristfor Colom fou catal. Llibreria Catalnia, Barcelona, 1927. ;
 ULLOA, Lus, Noves proves de la catalanitat de Colom, Llibreria Oriental-Americana. Pars, s.d.
 VALLHONRAT, Ernest. Coln, sbdito de la Corona de Aragn, Edicions Tarraco, 2005.
 VERD MARTORELL, Gabriel. Cristbal Coln era noble y de sangre real: una realidad, naci en Mallorca, Palma, 1989.
 VERD MARTORELL, Gabriel. Cristbal Coln y la revelacin del enigma, 1986.
 VERDERA, Nito. Tesis ibicenca de Cristobal Colon: Cristofor Colom fou eivisesenc-Eivissa, 1979.
 VERDERA, Nito. La verdad de un nacimiento: Colon ibicenco. Madrid Kaydeda, 1988. ISBN 84-86879-07-8 ;
 VERDERA, Nito. Cristfor Colom, catalanoparlante, Editorial Mediterrnia-Eivissa, 1994. ISBN 84-87883-36-2;
 VERDERA, Nito. Cristbal Coln, originario de Ibiza y criptojudo, Consell Insular d'Eivissa i Formentera, Eivissa, 1999, ISBN 84-88018-42-8;
 VERDERA, Nito. De Ibiza y Formentera al Caribe: Cristobal Colon y la toponimia. 2000.
 VERDERA, Nito. Cristobal Colon, El Libro de las Falacias y Relacion de cuatro verdades- Barcelona.2007 ISBN 978 84 611 8722 5.

 Enllaos externs .
 Article de la Gran Enciclopdia Catalana sobre la catalanitat de Colom;
 Recull de l'obra d'autors catalans sobre Colom;
 Colom d'Eivissa, Nito Verdera;
 Web de la teoria mallorquinista de Colom;
 Fundaci d'Estudis Histrics de Catalunya, projecte Amrica ;
 Columbus: Secrets from the Grave, documental del Discovery Channel, segons les investigacions de Charles Merrill (en angls).
 Tema monogrfic de Presncia dedicat a les tesis sobre l'origen catal de Colom;
 Centre d'Estudis Colombins;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43744" title="Hotepsekhemui" nonfiltered="1970" processed="1956" dbindex="17180">

Hotepsekhemui (nom d'Horus: Hotepsekhemwy o Hetepsekhemwy = "El que satisf als poders"; nom de naixena Hotep; nom de Nesut-biti i de Nebti: Horus Hotepsekhemui = "els dos poders estan en pau") fou el primer fara de la Dinastia II de l'Antic Egipte potser referit a la pau entre els deus Horus i Seth o entre l'Alt i Baix i Egipte. Les dates podrien estar vers el 2725 al 2700 aC.

No se sap com va arribar al poder, per probablement fou per enlla amb una princesa de l'anterior Dinastia I. Alguns pensen que fou fill del fara Qa'a. Segells d'aquest fara s'han trobat a la tomba de Qa'a a Abidos i a la pirmide de Djoser. El seu nom apareix tamb gravat a la pedra en una esttua d'un sacerdot anomenat Hotepdif o Redjit, encarregat del seu culte, que encara vivia sota els seus successors. Al menys tres inscripcions ms s'han robat: un cilindre a Helwan; una pedra a la pirmide de Menkaure; i una gerra d'alabastre a una tomba a Badari. Entre Qa'a i Hotepsekhemui hi devia haver alguns faraons que van governar sobre tot o part d'Egipte.

Del seu regnat se sap d'un terratrmol a la regi de Bubastis al Delta

Es pensa que no es va enterrar a Abidos sin a Saqqara, i en aquest cas el tipus de tomba fou diferent als seus antecessors amb un vast complex de galeries mai vistes abans. La seva possible tomba fou localitzada el 1902 per l'arqueleg itali Barsanti; hi ha a la tomba nombrosos segells del fara; la tomba sembla que no es va acabar totalment per si la cambra funerria i l'habitaci al costat; i havia altres 20 habitacions preparades suposadament pels seus servents. 

Segons Maneth el fara es deia Boethos i va regnar 38 anys per per les restes arqueolgiques es pensa que fou ms curt, d'uns 15 o 20 anys. A les llistes egpcies se'l anomena com Bezau (Abidos), Neter Bau (Saqqara) o Bautnetjer (Papir de Tur). El seu successor fou Raneb (Nebre), que podria ser el seu germ, que alguns pensen que va donar un cop d'estat i es va fer amb el poder.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43745" title="Nebre" nonfiltered="1971" processed="1957" dbindex="17181">


Nebre o Raneb  ("Ra s el meu senyor" per alguns ho tradueixen per "Senyor del fill"; nom d'Horus: Horus Nebre; nom grec: Kaiechos o Kaichoos) fou el segon fara de la dinastia II d'Egipte (probable nom de naixena Kakau o Kakaw). Es creu que va integrar el sol amb el nom de Ra per fer el seu nom (Nebre = Senyor del sol) originant aix una tradici que va durar 200 anys. Fou segons alguns fill del seu antecessor Hotepsekhemui, i per altres el seu germ. El seu regnat fou entre 10 i 19 anys segons es dedueix de les restes arqueolgiques.

Maneth diu que va iniciar el culte de diversos deus: a Memfis el d'Apis o Den (potser ja iniciat a la primera dinastia); a Mendes a la cabra sagrada; a Helipolis el culte a Menvis. Li atribueix un regnat de 39 anys (que seria la suma dels dos primers regnats i no el de cada un) i li dna el nom de Kaiechos (Kakau a les tres llistes egpcies d'Abidos, Saqqara i Papir de Tur)

Els experts consideren que els problemes de la unitat es van replantejar durant el seu regnat, i que la unificaci del seu antecessor fou posada en qesti.

No se sap on fou enterrat. Com que s'han trobat segells a Saqqara se suposa que pogu ser enterrat all

Troballes.

Estela de granit des 1960 al Museu Metropolit de Nova York, trobada a la tomba de Mit Rahina, a Saqqara, prop de Memfis. ;
Segell a una pedra negra amb el nom dels dos primers faraons amb el seu ordre trobada a Armant;
Gravats al desert, 40 kms al est d'Armant (Alt Egipte);
Segell a un cilindre a Saqqara ;
Estatueta trobada a Redjit, esmentada com a estatueta de Hotepdief (esmentada tamb pel seu predecessor);
Placa amb el seu nom; possible nom a una gerra a la tomba de Peribsen a Umm al-Qa'ab, podria no correspondre al fara sin a un sacerdot amb aquest nom.
Segells a la suposada tomba del seu antecessor, tomba que podria haver estat usurpada o acabada per Nebre;
Inscripci a alguna pea de cermica del regnat del seu antecessor.

El va succeir Ninetjer (Nynetjer).























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43746" title="SISD" nonfiltered="1972" processed="1958" dbindex="17182">


En informtica SISD s l'acrnim de Single Instruction, Single Data (Una sola instrucci, una sola dada). s un terme relacionat amb la computaci que fa referncia a una arquitectura en la qual un nic processador executa un nic fluxe d'instruccions per operar en dades emmagatzemades en una nica memria. Es correspon, pertant, amb l'arquitectura de von Neumann.

Segons Flynn, SISD pot tenir caracterstiques de processament concurrent. L'obtenci d'instrucci i l'execuci d'instruccions segmentades, sn exemples comuns en la majoria dels computadors moderns SISD.




Referencies.

		









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43750" title="Drag (constellaci)" nonfiltered="1973" processed="1959" dbindex="17183">


El Drag (Draco, en llat), s una constellaci de l'hemisferi nord. s una de les 88 constellacions modernes, i una de les 48 descrites per Ptolemeu.

Estels importants.

Thuban (  Draconis).

L'estel   Draconis (Thuban) estava en el pol nord devers l'any 2700 aC, durant el temps dels antics egipcis. Degut a l'efecte de la precessi, estar una altra vegada en el pol nord l'any 21.000 dC.

Encara que en el catleg de Bayer Thuban apareix com a   Draconis, no s l'estel ms brillant de la constellaci. Amb la magnitud 3,65, s una magnitud ms feble que l'estel ms brillant: Etamin (  Draconis), de la magnitud 2,23.

Thuban s un estel gegant calent (9.800 K, 300 vegades mes llumins que el Sol i a una distncia de 300 anys-llum. s tamb un estel doble, el company   invisible des de la Terra   volta en 51 dies.

  Draconis.

  Draconis s l'estel ms brillant de la constellaci de Draco. El seu nom deriva d'un mot rab que significa la Serp. 

  Draconis s un gegant taronja, 50 vegades ms gran que el Sol, 600 vegades mes llumins. Est situat a 150 anys-llum, es desplaa en la nostra direcci i passar a menys de 30 anys-llum del nostre sistema en 1,5 milions d'anys.

Fou mirant de mesurar la parallaxi de   Draconis que James Bradley descobr l'aberraci de la llum cap a l'any 1725.

Altres estels.

  Draconis es un supergegant, 40 vegades ms gran que el Sol. Situat a uns 400 anys-llum, la seva magnitud absoluta s de -2,43, amb la lluentor de 800 sols. La seva magnitud aparent s de 2,79. T un company situat a 450 ua.

Nodus Primus (  Dra), s un estel de magnitud aparent 3,17. La seva magnitud absoluta de -1,92 correspon a una lluentor  500 vegades la del Sol. Distncia: 300 anys-llum.

  Dra, quaranta vegades ms llumins que el Sol (magnitud absoluta 0,81), es veu, a 100 anys-llum, amb la magnitud 3,29.

  Draconis s un estel de magnitud aparent 2,73. La seva magnitud absoluta s 0,58. Brilla com 50 sols i est situat a 88 anys-llum.

A Draco hi ha molts d'estels dobles interessants. Kuma (   Draconis) est format per dos components de la magnitud 4,9, separats 62 segons d'arc. Poden ser separats amb prismtics.

R Draconis i T Draconis sn estels variables del tipus Mira. El rang de R est entre les magnituds 6,7 i 13 amb un perode de 245,5 dies, i T entre la magnitud 7,2 i 13,5 amb un perode de 421,2 dies.

Hi ha tamb dos sistemes triples: 16-17 Draconis i 39 Draconis.

Objectes de Cel profund notables.

Un dels objectes de cel profund a Draco s la Nebulosa de l'Ull de Gat (NGC 6543), una nebulosa planetria que sembla un disc blau. Entre les febles galxies de Draco, es pot anomenar la Galxia Lenticular NGC 5866, que a vegades es considera que s l'objecte Messier 102.

Mitologia.

Degut a la seva semblana amb un drac hi ha ms d'un mite en torn a Draco. A la primera llegenda, Draco representava el drac mort per Cadmus abans de fundar la ciutat de Becia. A la segona llegenda, representa el drac que guardava el Tois d'Or, i que fou mort per Jas.

En un altre mite, representa a Lad, el drac que guardava les pomes de les Hesprides, un dels Dotze Treballs d'Hrcules. Degut a la seva posici i a estar a prop de les constellacions del signe del Zodac de Libra: Ursa Major, Ursa Minor, i Botes, donaren lloc al mite.






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43753" title="Joan Francesc Mira i Caster" nonfiltered="1974" processed="1960" dbindex="17184">

Joan Francesc Mira i Caster (Valncia, 1939) s un escriptor, antropleg i socileg valenci. s membre de l'Associaci d'Escriptors en Llengua Catalana i fou president d'Acci Cultural del Pas Valenci. El 1991 reb la Creu de Sant Jordi per la seua dedicaci cvica. En poltica, s militant i ha estat candidat del Bloc Nacionalista Valenci.

Al voltant de la temtica valencianista i histrica cal destacar les obres Crtica de la naci pura (1985), que discuteix el concepte de naci, Sobre la naci dels valencians (1997) i Els Borja: famlia i mite (2000).

Tamb s autor de novelles i contes com ara El bou de foc (1974), Els cucs de seda (1975), Viatge al final del fred (1984), Els treballs perduts (1989) -premi Lectors del Temps 1990 i un acostament temtic a lUlisses de Joyce-, Borja Papa (1996), Quatre qestions d'amor (1998) i Purgatori (2002).

Com a traductor, destaquen les seues versions de La Divina Comdia (2001), dels Evangelis (2004) i d El tramvia, de Claude Simon. 

 Obres .
 Narrativa .
El bou de foc (1974) - novella;
Els cucs de seda (1975) - relats;
El desig dels dies (1981) - novella;
Viatge al final del fred (1983) - novella;
El treballs perduts (1989) - novella;
Borja Papa (1996) - novella;
Quatre qestions d'amor (1998) - relats;
Purgatori (2002) - novella;
El professor d'histria (2008) - novella;

 Assajos .
Som. Llengua i Literatura (1974)  ;
Un estudi d'antropologia social al Pas Valenci (1974);
Els valencians i la terra (1978) ;
Introducci a un Pas (1980) ;
Poblaci i llengua al Pas Valenci (1981);
Crtica de la naci pura (1985) ;
Hrcules i l'antropleg (1994);
Sense msica ni ptria (1995) ;
Sobre la naci dels valencians (1997);
Cap d'any a Houston (1998);

 Premis .
    1974 Premi Andrmina de narrativa;
    1984 Premi Joan Fuster d'assaig;
    1984 Premi de la crtica Serra d'Or;
    1985 Lletra d'Or al millor llibre de l'any;
    1985 Creu de Sant Jordi;
    1996 Premi Crexells-Ateneu de Barcelona;
    1996 Premio Nacional de la Crtica, per Borja papa;
    2000 Premi de la crtica Serra d Or de traducci;
    2001 Medalla d Or de la Ciutat de Florncia;
    2001 Premio Nacional de Traduccin;
    2002 Premi Sant Jordi de novella;
    2003 Premio Nacional de la Crtica, per Purgatori;
    2004 Premi d'Honor de les Lletres Catalanes;
    2004 Miquelet d'Honor de la Societat Coral el Micalet de Valncia;

 Enllaos externs .
 Pgina dedicada a Joan Francesc Mira, dins de lletrA, l'espai de literatura catalana de la Universitat Oberta de Catalunya, en catal.

 Pgina personal de Joan F. Mira;
 Joan Francesc Mira a la pgina de l'AELC;
 Entrevista per Rac Catal a Joan F.Mira;
 Entrevista de Totcultura.com;
 Homenatge de l'Institut Llus Vives, inclou les seues obres;
 Entrevista publicada a la revista educativa d'mnium Cultural Escola Catalana;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43755" title="Franois Mitterrand" nonfiltered="1975" processed="1961" dbindex="17185">


Franois Maurice Adrien Marie Mitterrand ( Jarnac, Frana 1916 - Pars 1996 ) fou un poltic francs que va esdevenir el 21 president de la Repblica francesa i coprncep d'Andorra entre 1981 i 1995, sent el mandat ms longeu de la histria de l'estat gal. 

Biografia.
Va nixer el 26 d'octubre de 1916 a la ciutat de Jarnac, poblaci situada al departament francs de Charente, en una famlia catlica. El seu pare era agent d'una companyia del ferrocarril, ms tard fabricant de vinagre i que arrib a ser president de la federaci de sindicats de fabricants d'aquest lquid. 

Entre 1925 i 1934 realitz els seus estudis secundaris al Collge Saint-Paul d'Angulema, on s'integr en la Juventut Estudiantil Cristiana. Entre 1934 i 1937 estudi cincies poltiques a l'Escola lliure de Cincies poltques, on es diplom el juliol de 1937. 

 Inicis poltics .
Relacions amb l'extrema dreta. 
A partir de 1934 milita en moviments nacionalistes propers a Charles Maurras. Entre el 1935 i 1936 milit durant prop d'un any en el grup Volontaires nationaux ("Voluntaris nacionals") de Franois de la Rocque. Va participar en les manifestacions contra l'anomenada "invasi de rodamns" al febrer de 1935 i ms endavant en les que es van celebrar contra el professor de Dret Gaston Jze, desprs del seu nomenament com a conseller jurdic del Negus d'Etipia, al gener de 1936. Escriu articles en peridics de dretes com L'cho de Paris de Henri de Kerillis, proper al Partit Social Francs de carcter feixista. Sn articles de literatura, per tamb sobre la societat contempornia i la poltica El 1938 coneix al jueu i socialista Georges Dayan, al que salva d'agressions antisemites perpetrades per Acci Francesa, i amb el qual estableix una gran amistat.

Rgim de Vichy i Resistncia. 
Desprs de realitzar el servei militar a la infanteria colonial, al setembre de 1939, s enviat a la lnia Maginot, prop de Montmdy, amb el grau de sergent major i amb l'ocjectiu d'observa els moviments de les tropes alemanyes desprs de la invasi de Polnia pels alemanys, i el consegent esclat de la Segona Guerra Mundial. El 14 de juny de 1940 el sergent Mitterrand s fet presoner per l'Exrcit alemany. Desprs de 18 mesos recls en els stalags i dos intents frustrats, s'escapa al desembre i retorna a Frana. 

En els anys segents treballa a la "Legi francesa de combatents i voluntaris de la revoluci nacional" com a soldat contractat, i des de juny en el "Comissariat per la reclasificaci de presoners de guerra", on ajudar als fugitius a obtenir documentaci falsa, crrec del qual dimitir al cap de sis mesos. Durant l'estiu de 1942 particip en reunions al castell de Montmaur en les quals s'assenten les bases de la seva xarxa de Resistncia. 

El 15 d'octubre s rebut pel Mariscal Ptain, al costat de diversos responsables del Comit d'ajuda mtua als presoners repatriats, i a la primavera de 1943 s condecorat pel govern collaboracionista de Vichy. Poc desprs, acorralat per la Gestapo, el Sicherheitsdienst i la Milcia Francesa passa a la clandestinitat. Viatja a Londres i Alger, on contacta amb els generals Charles de Gaulle i Giraud. Posteriorment el febrer de 1944 dirigeix a Frana el "Moviment Nacional de presoners de guerra i deportats", que unifica totes les xarxes de resistncia dels presoners de guerra. Participa en l'alliberament de Pars al juny del mateix any, apoderant-se de la seu del "Comissariat General pels presoners de guerra". A l'octubre de 1944 organitza al costat de Jacques Foccart l'operaci Viacarage l'objectiu de la qual s alliberar els camps de presoners i de concentraci.

Quarta Repblica.
El 10 de novembre de 1946 s escollit diputat pe departament de Nivre, sota una etiqueta centrista, i noms gradualment aniria evolucionant cap a l'esquerra. El maig de 1948 forma part dels 800 delegats, entre els quals destaquen Konrad Adenauer, Winston Churchill, Harold Macmillan, Paul-Henri Spaak, Albert Copp o Altiero Spinelli, que participen en el Congrs de L'Haia, origen del Moviment europeu, al qual s'adhereix. 

Entre 1947 i 1957 va ocupar mltiples crrecs en les canviants combinacions ministerials de la Quarta Repblica: secretari d'Estat per als ex-combatents, secretari d'Estat d'Informaci, sotssecretari de la Presidncia, ministre de les Colnies, ministre d'Estat, ministre delegat en el Consell d'Europa, ministre de l'Interior i ministre de Justcia. El seu balan d'aquest perode inclou una ardent defensa del colonialisme i de la repressi dels nacionalistes algerians. Per el seu lideratge entre els antics combatents i presoners de guerra, fou president de la "Uni Democrtica i Socialista de la Resistncia" entre 1953 i 1958, li va atraure les simpaties de molts progressistes.

Cinquena Repblica.

Opositor acrrim a Charles De Gaulle, el setembre de 1958 demana el "no" en el referndum sobre la Constituci de la Cinquena Repblica, que no obstant aix s aprovada amb una mplia majoria. Promulgada el 4 d'octubre de 1958, Mitterrand titlla al General De Gaulle de "nou dictador" i posteriorment perd les eleccions legislatives del 30 de novembre de 1958.

Al mar de 1959 s escollit alcalde de Chteau-Chinon, crrec que exercir fins el maig de 1981, i un mes desprs senador pel departament de Nivre. S'inscriu en el grup parlamentari de la Gauche dmocratique ("Esquerra Democrtica"). A l'octubre d'aquell any es produex l'Atemptat de l'Observatori que acaba amb la inculpaci de Mitterrand per ultratge a la magistratura. La llei d'amnistia de 1966 finalitzar aquest procediment, recuperant el 25 de novembre de 1962 el seu esc de diputat per Nivre per abandonant el Senat. 

El 1964 es converteix en president del Consell General de Nivre. Encapala la "Convenci d'Institucions Republicanes" (CIR) i publica "El Cop d'estat permanent", que refora la seva postura d'opositor a De Gaulle. A pesar de ser el representant del CIR, que s una formaci petita, el 1965 aconsegueix ser l'nic candidat de l'esquerra en les eleccions presidencials. Obt una inesperada segona posici, amb uns deu milions de vots, tants com el candidat centrista Jean Lecanuet (15 % de vots). Per a la segona volta, Mitterrand rep el suport no noms de tota l'esquerra, sin tamb del centrista Jean Monnet, del conservador moderat Paul Reynaud i de part de l'extrema dreta (Organisation de l'Arme Secrte, OAS). A la segona volta, amb un 55 % dels vots, De Gaulle derrota Mitterrand, que obt un 45 %. 

Una nova victria del gaullista Georges Pompidou en les eleccions de 1969, en les quals els socialistes noms van obtenir un 5% de vots, va donar l'impuls definitiu al procs d'unitat del socialisme francs, en el qual Mitterrand tingu un paper protagonista, convertint-se en el primer secretari de l'acabat de crear Partit Socialista el mateix dia que va ingressar en les seves files (1971). Desprs de signar un acord programtic amb els comunistes l'any 1972, Mitterrand va fracassar de nou com candidat de l'esquerra unida en les eleccions presidencials de 1974, que van donar el triomf a Valry Giscard d'Estaing.

Presidncia.
El 24 d'abril de 1981, en la primera volta de les eleccions presidencials, Mitterrand se situa just darrere del president sortint amb un 25'85 % dels vots enfront del 28 % de Valry Giscard d'Estaing. Jacques Chirac ocupa el tercer lloc amb un 18 % dels vots. La nit del 10 de maig Mitterrand s escollit President de la Repblica Francesa amb un 51,8 % enfront del 48 % de Giscard. El suport de Chirac al president sortint queda molt ambigu: declara que, a ttol personal, noms pot votar per Giscard, per no fa cap recomanaci explcita en aquest sentit als seus votants. 

Primer mandat.

Adaptat des del principi a l'alt paper institucional que la Constituci de la Cinquena Repblica preveia per al president, Mitterrand es va convertir en un estadista gels de la continutat constitucional i del protagonisme internacional de Frana en un estil tpicament gaullista. No obstant aix, va iniciar el seu mandat amb mesures de gran poder simblic per a l'esquerra, com nacionalitzacions, millora de les condicions laborals, abolici de la pena de mort, descentralitzaci administrativa, posant al capdavant del govern a l'histric dirigent obrer Pierre Mauroy. 

Estableix un nou estatut per a la Polinsia Francesa, per es veu obligat a afrontar sagnants disturbis a Nova Calednia. A ms, una operaci de la intelligncia militar contra Greenpeace acaba amb el descobriment de les implicacions del govern en l'atac contra el vaixell Rainbow Warrior, que finalitza amb la mort del fotgraf neerlands Fernando Pereira i que mina bastant el prestigi internacional de Frana. 

La poc satisfatria evoluci econmica del pas li va fer canviar de rumb en un tret de pragmatisme, passant el govern a Laurent Fabius, representant de l'ala tecnocrtica del partit, que emprendria una poltica liberal de reconciliaci amb els mercats capitalistes. Aquesta rectificaci no va aconseguir evitar la derrota dels socialistes en les eleccions legislatives de 1986, que van donar al centre-dreta la majoria de l'Assemblea. Mitterrand va idear per a aquella ocasi la idea de la "cohabitaci", donant pas a l'experincia de cooperaci entre un president de la Repblica socialista i un govern conservador, encapalat en aquella ocasi per Jacques Chirac. Mitterrand va aparixer aix com el baluard de l'Estat del benestar enfront de l'ofensiva neoliberal, la qual cosa li va proporcionar la reelecci en les presidencials de 1988 davant Jacques Chirac. Aquell mateix any fou guardonat amb el Premi Internacional Carlemany, concedit per la ciutat d'Aquisgr, juntament amb Helmut Kohl pels seus esforos en favor de la uni europea

Segon mandat.

En el seu segon mandat va posar al capdavant del govern al seu antic adversari Michel Rocard, al que va substituir per dith Cresson el 1991 (la primera dona que aconsegueix aquest crrec) i per Pierre Brgovoy el 1992. Coneixedor del cncer de prstata que patia, Mitterrand va voler passar a la Histria com el gran impulsor de la unitat europea, en referncia a la UE, reforant la cooperaci amb Alemanya, que es va plasmar en el Tractat de Maastricht de 1991 i en el suport francs a la unificaci alemanya. No obstant aix, la situaci econmica no va evolucionar b, amb un persistent problema d'atur i continus escndols poltics i financers. 

Les eleccions legislatives de 1993 van donar de nou el triomf a la dreta, obligant a una segona "cohabitaci" amb un govern d'Edouard Balladur. Mitterrand, desprs d'haver encarnat durant 14 anys l'alternana poltica en el marc de la Constituci de 1958, va preparar el seu comiat del poder deixant que els socialistes s'embardissessin en querelles internes, mentre revelava a l'opini pblica les seves filiacions feixistes de joventut i les fosques amistats mantingudes des de llavors. 

Mort.
El 7 de maig de 1995 va observar com el candidat de la dreta Jacques Chirac s'imposava en les eleccions presidencials de al candidat improvisat pels socialistes, Lionel Jospin. Mitterrand mor el 8 de gener de 1996 a la ciutat de Pars.

Llista de primers ministres.



Obres de Franois Mitterrand.
1939: Pluie amie;
1940: Premier accord;
1945: Les Prisonniers de guerre devant la politique;
1953: Aux frontires de l'Union franaise;
1957: Prsence franaise et abandon.
1961: La Chine au dfi ;
1964: Le Coup d'tat permanent, Les dbats de notre temps.
1969: Ma part de vrit;
1971: Un socialisme du possible (escrit amb altres autors);
1973: La Rose au poing. ;
1974: L' homme les ides. ;
1975: La Paille et le grain. ;
1977: Politique I. ;
1978: L'Abeille et l'Architecte. ;
1980: Ici et maintenant, Converses amb Guy Claisse.
1981: Politique II;
1986: Rflexions sur la politique extrieure de la France. Introducci a 25 discursos (1981-1985). ;
1995: Mmoire  deux voix (amb Elie Wiesel). ;
1996: De l'Allemagne, de la France. ;
1996: Mmoires interrompus (recull d'entrevistes amb Georges-Marc Benamou) ;
1998: Les Forces de l'esprit. Message pour demain;


Referncies.


Enllaos externs.
  Institut Franois Mitterrand;
  Premi Internacional Carlemany;






































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43756" title="Laurent Fabius" nonfiltered="1976" processed="1962" dbindex="17186">
 
Laurent Fabius (n. Pars, 20 d'agost de 1946) s un poltic francs. Fou primer ministre de Frana entre el 19 de juliol de 1984 i el 20 de mar de 1986. 

Era fill d'un antiquari. Estudi a l'Escola de l'Administraci Pblica i el 1973 esdevingu auditor de comptes. El 1978 fou escollit diputat pel departament del Sena Martim. En el Congrs del PSF de Metz del 1979 es posicion contra Michel Rocard. El 1981 el president Franois Mitterrand el nomen ministre d'economia; destac per l'aprovaci de l'impost sorbe les grans fortunes. El 1984 substitu Pierre Mauroy com a primer ministre, fins el 1986. Durant el seu mandat destac l'escndol per l'atemptat contra el vaixell ecologista de Greenpeace, Rainbow Warrior, amb implicaci dels serveis secrets francesos; les protestes per la reforma de l'ensenyament privat, l'auge en vots del parit d'extrema dreta Front Nacional, i l'afer de la sang contaminada, que provocaria la seva dimissi. 

Fidel a Franois Mittrrand, el 1988 fou nomenat president de l'Assemblea Nacional, i primer secretari el 1992-1993. El 1995 intent ser el candidat socialista a les eleccions presidencials, per fou desplaat per Lionel Jospin. Des del 16 de juny de 2002 ha estat un membre de l'Assemblea Nacional francesa. s membre del grup del Partit Socialista. 

Va liderar el vot pel "no" al referndum de la Constituci Europea, el 29 de maig de 2005, dins del seu grup poltic, contrriament a la postura oficial del partit.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43757" title="Ninetjer" nonfiltered="1977" processed="1963" dbindex="17187">

Ninetjer o Neterimw o Neteren (nom d'Horus, Nesut-bit i Nebti: Ninejter = "el que agrada als dus" o "el que pertany a du") fou el tercer fara de la Dinastia II de l'antic Egipte.

Maneth li atribueix un regnat de 47 anys i li dona el nom de Binothris. El papir de Tur sembla que esmenta que va morir amb 95 anys i se l'esmenta com Banetjer (Servidor de du o Ba el de du). A la llista d'Abidos se'l esmenta com Baneteren o Neteren i a la de Saqqara com Baneteru (Ba el div). Eusebi l'anomena Biophis. 

Segells d'aquest fara s'han trobat a diversos llocs del Baix Egipte i a Saqqara (en total el nom del fara apareix 20 vegades; un total de sis tombes particulars a Umm al-Qaab i Saqqara tenen el seu nom; aquestes tombes particulars  corresponen a Mdjh Gnwty Ruaben o Niurab (primera part del regnat de Ninetjer), Ptahenhpty (Ni-hpty-Ptah) i a la part final Khnwmneferhotep (Nfr-htp-Khnemw) i Khnwmenii (Ji-en-Khnemw); l'altra esmenta noms d'una ciutat, Grgt Nekhbet, i de dus Hwt--wa-Pe i pertany a un oficial del rei el nom del qual no s'esmenta; una tomba esmenta el nom de Nikara com a possible titular. Tamb a una mastaba a Gizeh (amb segells a 11 gerres) i a la necrpolis de Helwan a la tomba anomenada 504 H4 on s'esmenta el nom Hwt sntjer netjerw, i els dus Per-Desher and Grgt Nekhbet. A Tell al-Farain, a Buto hi ha algunes inscripcions. 

Al Alt Egipte noms sel'l esmenta una vegada a Abidos, a dues gerres de la tomba de Peribsen que possiblement fou portada ali des el nord, amb el nom Nebra sobreescrit com Ninetjer i un altre amb el signe d'una barca. El seu nom tamb apareix a altres objectes: una etiqueta de vori de la zona de Saqqara i una estatueta de pedra d'alabastre (l'estatueta anomenada de Redjit o be d'Hetepdief, sacerdot encarregat del culte als faraons, que ja vivia durant els precedents regnats)

Les inscripcions a Saqqara fan creure que efectivament va tenir un llarg regnat de al menys 35 anys (va fer el cens bianual al menys 17 vegades).

A la pedra de Palerm s'esmenten fets d'alguns dels seus anys de regnat, un total de 15, del sis al vint-i-un. Els anys del 1 al 5 i del 21 al 36 s'han perdut, i els 9 darrers anys apareixen per no es poden llegir al fragment de la pedra del Museu Arqueolgic de El Caire. Els fets narrats son:

any 6: Shemsw Hor (Festival dels seguidors d'Horus); realitzaci per tercera vegada del cens bianual dels ramats. ;
any 7: Aparici del rei del Baix Egipte i estira la corda pel Hwt Hrw Rn (llegit com  r-n (possiblement es referix a la fundaci d'una capella);
any 8: Shemsw Hor; quarta vegada del cens;
any 9: Aparici del rei de l'Alt i Baix Egipte a la cursa de Apis;
any 10: Shemsw Hor; cinquena realitzaci del cens;
any 11: Aparici del rei del Baix Egipte al seu segon festival de Bark o Sokar;
Any 12: Shemsw Hor; sisena vegada del cens;
Any 13: Primera celebraci de la festa de Hr sb3 pt (Horus estel del cel) o primera entrada al edifici Hr dw3 pt. Fundaci (atac?) dels dominis Shem Re i Mehwt ("El sol ha vingut" i "El Nord"). Els experts no estan d'acord en si cal llegir fundaci de les ciutats o atac a les ciutats, la primera versi te mes partidaris ;
Any 14: Shemsw Hor; setena vegada del cens. L'altura del Nil noms arriba a un cbit (i segueix baix als segents anys);
Any 15: Aparici del Rei del Baix Egipte a la segona cursa d'Apis ;
Any 16: Shemsw Hor; Vuitena realitzaci del cens;
Any 17: Aparici del rei del Baix Egipte, tercera celebraci del Festival de Bark o Sokar;
Any 18: Shemsw Hor; novena realitzaci del cens.
Any 19: Aparici del rei del Baix Egipte, sacrifici en honor de la mare del rei, festes de la eternitat (Djet). La lectura de Maa (n) Mwt-Neswt djet sembla referir-se a la mort de la mare del rei guanyant aix l'eternitat per no hi ha unanimitat.
Any 20: Shesw Hor; desena realitzaci del cens ;

La seva tomba es va trobar a Saqqara per l'arqueleg S. B. Hassan, als anys quaranta, al sud de la pirmide de Djoser i no massa llunyana (150 m) de la del primer fara de la dinastia, Hotepsekhemui. Es menys gran que la d'aquest i te galeries que tampoc foren acabades. S'inicia a la mastaba del visir Nebkawhor i continua cap a les galeries irregulars a causa de la qualitat de la pedra. Un altra excavaci s'hi va fer el 1980 i va revelar que era mes gran que el suposat abans.
 
Sobre els seus actes constatats a la pedra son en general aparicions als festivals o actes religiosos com el de Sokar, que es feia cada sis anys o el culte a Apis (l'any 9 i 15 del seu regnat), casi tots a la regi de Memfis (al Alt Egipte noms es feia el de Nekhbet o Elkab). Al any set es creu que va fundar una capella. El tretze any es va produir la fundaci (per alguns atacs) de dues ciutats, una que s'ha tradut com "El Nord" o "Terra del nord" o "Casa del nord" (Mehwt), i un altre que s'anomena Shem-Re, i els experts partidaris de traduir com "atac" consideren que sn els signes d'una rebelli a la zona del delta. Algunes fets congeuts d'altres fonts, sense data, com l'assistncia al festival de Sokar o el 17 cens bianual, podrien haver tingut lloc al 24 i 35 any de regnat.

La seva successi es incerta i ha diverses teories:

Fou succet per Peribsen (Seth-Peribsen) a tot el pas (possible posterior fragmentaci del pas);
Fou succet per Peribsen al sud i Weneg (o Za) al nord;
Fou succet per Sekhemib a tot el pas (possible posterior fragmentaci del pas);
Fou succet per Sekhemib al sud i Weneg (o Za) al nord;
Fou succet per Za (dubts), Weneg, Sened,  Nubnefer, Neferkare i Neferkaseker, abans de Sekhemib i/o Peribsen i Khasekhemui;

Des la mort del fara hi ha un perode fosc d'una quarantena d'anys i els dubtes per ara no tenen resposta.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43762" title="Ballet" nonfiltered="1978" processed="1964" dbindex="17188">

El ballet s una pea musical composta especialment per a ser interpretada a travs de la dansa. Tamb s el nom especfic donat a l'estil de dansa i a la seva tcnica.

Les obres on se solen presentar aquestes danses tamb sn anomenades ballets i poden influir la mmica, la interpretaci, la msica de orquestra i coral...

Alguns dels ballets ms famosos sn El llac dels Cignes i La bella dorment.































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43765" title="Sekhemib" nonfiltered="1979" processed="1965" dbindex="17190">
Sekhemib s el nom d'un fara egipci de la Dinastia II, que hom identifica freqentment com Peribsen, per que no est demostrat que foren la mateixa persona. Unes referncies de les teories s'han exposat a Peribsen.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43766" title="Funk" nonfiltered="1980" processed="1966" dbindex="17191">
El funk s un estil musical que sorg als Estats Units durant els anys 70 com a resultat de l'evoluci d'alguns elements del soul i del jazz. La seva popularitat s'estengu tan rpidament que no tard a consolidar-se com un estil propi, i des d'aquell primer moment marc la histria de la msica de ball.

El funk es pot reconixer amb facilitat pel seu ritme sincopat, les lnies del baix molt marcades, una percussi molt destacada i un mfasi quasi sexual en la interpretaci vocal. 

Alguns dels seus principals exponents sn Jamiroquai, James Brown, Prince, Sly & The Family Stone, Maceo Parker, Stevie Wonder, etc.

 Enllaos externs .
"Acid Jazz Hispano" Msica funk i altres msiques.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43767" title="Peribsen" nonfiltered="1981" processed="1967" dbindex="17192">
Peribsen fou un rei de la Dinastia II de l'Antic Egipte. 

Les tesis sobre la seva successi sn variades i les principals serien:

Fou fill i immediat successor de Ninetjer a tot el pas. Una possible revolta al nord li va deixar noms el sud i va canviar de nom.
Fou fill i immediat successor de Ninetjer noms al sud (al nord va governar un altre branca o es va revoltar);
Fou successor de Ninetjer per entremig hi va haver altres faraons.
Fou successor de Sekhemib (en temps del qual potser es va produir la divisi);

El seu regnat pot datar-se desprs del 2700 aC.

Estan en discussi els seus noms. El nom d'Horus seria Sekhemit (que podria ser el nom d'un fara diferent) que vol dir "poders de cor" (Hr sxm ib, pr n mAa.t = Sekhemit Perenmaat "poders de cor que a vingut al front de l'ordre csmica"). El nom Nesut-biti seria tambe Sekhenmit Perenmaat. El nom de Seth (equivalent a nom d'Horus) fou Peribsen (stX pr ib=sn, es a dir Seth-Peribsen "El que ha vingut al front dels seus ordres). El nom de Nebti seria nb.tj pr ib=sn (Nebti-Peribsen).

Es pensa que va fer un canvi religis important: el culte principal d'Horus, associat al Baix Egipte, fou canviat pel de Seth, associat a l'Alt Egipte. Aix s'ha interpretat com que va perdre l'Alt Egipte a mig regne i que llavors va canviar el seu nom i el deu principal. Darrerament Raffaele va suggerir que no hi ha indicis de trencament violent (apareixen mes tard d'aquest regnat) i que la partici del pas podia haver estat acordada per dues parts (potser dos fills de Ninetjer). Aix no obstant no implica que la partici, tot i pacifica, comportes el canvi de nom, si es va produir quant ja portava un temps regnant i la partici fou acordada amb un germ. Si fos aix els faraons del quart al nov (o des) de la dinastia haurien regnat al Delta, i Peribsen i Khasekhem o Khasekhemui al sud (a mes Sekhemib seria un tercer rei del sud; Khasekhem i Khasekhemui tamb podrien ser dos faraons diferents un a Nekhen i un a Abidos o Tinis). Altres teories pensen que hi va haver una guerra i exposen que a una inscripci a la seva tomba a Abidos es parla d'un tribut o d'una conquesta de la ciutat de Sethroe al delta. Aix doncs segons aquesta tesis abans d'ell o al comenament del seu regnat el pas es va dividir, i desprs el va reunificar.

Si els faraons que segueixen a Ninetjer a les llistes, Weneg, Sened,  Nubnefer, Neferkare and Neferkaseker van regnar simultniament, caldria escorar la duraci de la dinasta: 39 anys entre els dos primers faraons i un nombre similar pel tercer (entre 35 i 45) donaria uns 80 o 85 anys. Restaria conixer la duraci dels regnats d'aquest cinc, i el temps que el darrer fara va governar sobre tot Egipte, per saber la duraci, per cal pensar que no fou menys d'uns altres 40 anys entre tot. El que donaria per la dinastia uns 125 anys (1775-1650 aC)

Les fonts per la successi son les habituals: Llista d'Abidos, Llista de Saqqara i Papir de Tur. La llista d'Abidos esmenta a dos "successors" de Ninetjer: Wadjnes (Weneg) i Sened o Senedj; desprs segueix Khasekhemwy (Djadjatepy). La llista de Saqqara i el Papir de Tur son concordants: Wadjnes, Senedj, Aaka (Neferka), Neferkaseker, un espai buit i Khasekhemui. Maneth coincideix amb les dos darreres per al espai buit esmenta Sesochris. Peribsen i/o Sekhemib no s esmentat a les llistes egpcies, per podria ser el del espai buit. 

La seva tomba s'ha trobat a Abidos. A fora la tomba es va trobar una estela amb el seu nom de Seth.
 
Troballes.

Segells impresos i algun fragment de peces de pedra gravada trobats per Petrie i ms tard Ayrton a Umm al-Qaab.
Inscripci a Elefantina on el nom apareix com a Sekhemib Perenmaat. No s'ha pogut demostrar que el nom Sekhemit fos del mateix Peribsen, canviat durant el seu regnat. Podria tractar-se d'un rei successor (o segons Raffaele, un predecessor);
Vuit peces de pedra amb el seu nom gravat a Saqqara, amb el nom Sekhemib, recents.
A la seva tomba a Abidos s'han trobat segells amb el nom Sekhemib Perenmaat i a fora amb el nom Peribsen;
 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43770" title="Itelmen" nonfiltered="1982" processed="1968" dbindex="17193">

L'itelmen, tamb coneguda com a kamtxadal, s una llengua agrupada dins les llenges paleosiberianes parlada a la pennsula de Kamtxatka. En queden menys de 100 parlants nadius, la majoria ancians, en uns quants assentaments al sud-oest del districte autnom de Korikia, mentre la majoria d'itelmens sn, actualment, parlants monolinges de rus. No obstant aix, hi ha intents de recuperar la llengua i s'ensenya en unes quantes escoles de la regi.

Classificaci.
L'itelmen forma una famlia separada. Emper alguns lingistes s'han qestionat si de fet no t cap mena de connexi amb altres llenges en comptes de tractar-la com una llengua allada. T algunes similituds morfolgiques amb el txuktxi i el koriak, que formen part de la famlia luorawetlan, per tamb algunes diferncies destacables, sobretot en fonologia. Abans de la colonitzaci russa de Kamtxatka hi havia tres dialectes de l'itelmen: el meridional, l'occidental i l'oriental; actualment noms se'n conserva l'occidental.

Histria.
L'itelmen es parlava, abans de la invasi russa de Kamtxatka, a tota la pennsula i, probablement, al nord de les illes Kuril. Vladimir Atlasov, qui annexion Kamtxatka a Rssia i hi establ algunes bases militars, calcul, l'any 1697, que hi havia aproximadament uns 20.000 itelmens. L'explorador Stepan Krasheninnikov, qui fu la primera descripci detallada de la cultura i llengua itelmens, identific tres dialectes i explic que, no obstant aix, tots els itelmens eren capaos d'entendre's els uns als altres. 

Des de la conquesta d'Atlasov, els mercaders de pell russos comenaren a assentar-se a la regi.  Els enfrontaments entre cosacs i itelmens eren freqents perqu els itelmens aviat se sublevaren contra l'hegemonia russa. Molts itelmen van ser obligats a convertir-se al cristianisme i a principis del segle XIX s'oblig als itelmen a adoptar noms russos. El casament entre colons russos i itelmens afavor l'aparici d'una llengua criolla anomenada kamtxadal, de la qual encara en queden restes al dialecte del rus parlat a Kamtxatka. La similitud per als russos entre l'itelmen i el kamtxadal fu que creguessin que es tractava de la mateixa llengua, la qual cosa fa que encara avui el nom de kamtxadal sigui una denominaci alternativa de l'itelmen, tot i que no sn el mateix. 

Durant l'era sovitica el procs d'assimilaci s'intensific a causa del desplaament fors dels itelmens a assentamens russos, on se'ls educ exclusivament en rus. A finals de la dcada de 1930 el rus era la nica llengua a l'escola i amb la qual creixien els nens itelmens. 

No obstant aix, va ser en aquest perode quan l'itelmen s'escriv per primera vegada. L'any 1930 es cre un alfabet basat en el llat per a totes les llenges del nord de Sibria i l'any 1932 es cre un alfabet autcton de 32 lletres per a escriure itelmen. S'escriviren uns quants llibres de text emprant aquests alfabets durant aquest perode, per aviat s'abandonaren. L'any 1986 es cre un alfabet basat en el cirllic i que t 32 lletres. Aquest ltim alfabet s l'alfabet vigent.   

Situaci actual.
L'itelmen s una llengua en perill i la majoria dels seus parlants nadius superen els seixanta anys d'edat. No obstant aix, hi ha un moviment per a recuperar la llengua i s'estan elaborant i perfeccionant materials educatius. Aquest itelmen modern t una forta influncia del rus tant en el seu lxic com en la seva fonologia i gramtica.   

Fonologia.
L'itelmen t un gran inventari fonolgic si la comparem amb la resta de llenges paleosiberianes i permet l'existncia de grups consonantics complexos, per li manca el sistema d'harmonia voclica caracterstic del txuktxi i el koriak.

El lingsta Volodin fu, l'any 1997, el segent inventari consontntic, mostrat aqu amb les formes cirlliques i de l'AFI: 



A ms d'aquestes consonants, en alguns treballs tamb s'hi inclou la glotal oclusiva // i d'altres fonemes nasals i laterals glotals com //, //, i //. A ms, 's' i 'z' poden dur pex, la qual cosa fa aquests sons ms postalveolars fricatius que no pas alveolars fricatius. Possiblement, tamb hi ha diferents fonemes labialitzats, per els estudis fets fins ara sn insuficients.

En itelmen hi ha cinc vocals: /a/, /e/, /i/, /o/ i /u/, per encara no s'ha aclarit la presncia de l'e neutra en itelmen.

Vegeu tamb.
Llenges paleosiberianes;
Llenges luorawetlan;

Bibliografia.
 Volodin, Aleksandr P. 1976. Itel menskij jazyk. Leningrad: Izd. Nauka.
 Volodin, Aleksandr P. & Klavdija N. Chalojmova. 1989. Slovar  itel mensko-russkij i russko-itel menskij. Leningrad: Prosve enie. ISBN 5-09-000106-5;

 Enllaos externs .
Informe d'Ethnologue ;
Com salvar l'itelmen ;
El Llibre Roig dels pobles de l'imperi rus ;
 ;
( .  .        ) ;
Bobalijk Papers ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43772" title="Weneg" nonfiltered="1983" processed="1969" dbindex="17194">

Weneg fou un fara de l'antic Egipte, de la dinastia II. No s clar si va governar sobre tot Egipte com a successor de Ninetjer o no, si va rebre el Baix Egipte per herncia o per acord, o se'n va apoderar per la fora. El Papir de Tor diu que va morir als 54 anys.

El seu nom d'Horus no es coneix. Les gerres de pedra trobades amb la inscripci donen el nom d'Horus d'un fara com Hwt-k3 Hrw S3 (Horus Sa o Horus Za) que podria pertnyer a aquesta poca ja que no pot ser identificat al Sanakht de la tercera dinastia ni probablement amb cap dels successors de Qa'a a la primera. S'ha proposat (Helck) que Za o Sa fos el seu nom d'Horus, i si aix fos Weneg i Za serien la mateixa persona. En tot cas Za seria un fara que va seguir a Ninetjer o a Weneg, per no massa allunyat. Algunes inscripcions suggereixen que el nom d'Horus de Khasekhemui hagus pogut serr Weneg o Sened, per per ara no es pot afirmar que no es tracti de sobirans diferents. Peter Kaplony identifica el nom d'Horus de Weneg a la pedra de El Caire, on llegeix Wngsekhemwy (Unegsekhemui) el que faria que Za fos un sobir diferent completament. Una altra hiptesi de Kaplony es assimilar Horus Za amb el njswt-bity (Nesut-biti) Wr-Za-Khnwm com el predecessor i pare de Djoser, el que faria a Za monarca de la III Dinastia.
 
El seu nom nebti i nesut-biti de Weneg o Ueneg apareix a una dotzena d'inscripcions, de les quals 7 prop de la pirmide de Djoser i unes 3 a una tomba de Saqqara (una altra no t origen conegut). El seu nom apareix a alguns documents com Wadjnes ("Llengua fresca") en lloc del correcte Wng (Weneg). Aquest nom apareix a gerres de l'poca de Peribsen que fan pensar a Helck que es parla del futur rei que ms tard apareix sota aquest nom. Maneth li diu Tlas (transcripci fontica de Wadjnes que es llegeix "ougotlas"). A la llista d'Abidos es Uaznes igual que a la de Saqqara. Al papir de Tur no es pot llegir. Alguns experts l'identifiquen amb Sekhemib per no hi ha cap prova concloent. Kaplony llegeix el seu nom com Seshen

El seu regnat degu ser curt, potser noms d'un parell d'anys. W. Barta ni dona uns cinc. Maneth li atribueix no obstant 17 anys. Pr la seva posici a la pedra d'El Caire no podria excedir de 10 o 12 anys.

La seva tomba no s'ha trobat per es suposa que pogus estar a Saqqara. A la mastaba S3014 s'ha trobat el seu nom per no s'ha establert que fos la seva tomba ja que el nom del propietari a les inscripcions de la mastaba no s'ha conservat.

El seu successor (sense contar la ubicaci incerta de Za, si correspon a aquest perode) fou Sened.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43774" title="Sened" nonfiltered="1984" processed="1970" dbindex="17195">


Sened fou un fara de la dinastia II de l'Antic Egipte, situat el cinqu a les llistes. Va succeir a Weneg o Wadjnes. 

El seu nom Nesut-biti fou Sened i est constatat a les llistes de Saqqara, a les llistes del temple de Seti I a Abidos i al Papir de Tor amb poca variaci (Senedi, Sened, Sendji). El seu nom es creu que es tradueix per "el que fa por". El nom grec que li don Maneth es Sethenes.

El seu nom nestu-biti consta tamb al Papir de Berln, a una estatueta de bronze (S-n-d), a les galeries de la tomba de Ninetjer i alguna altra mastaba, i al temple funerari de Khaefra a Gizeh. No consta, a l'igual que de Weneg, cap troballa a l'Alt Egipte. Noms una troballa s contempornia (la de Gizeh)

Com que noms s'ha trobat el seu nom al Baix Egipte se suposa que Weneg i Sened foren successors de Ninetjer a aquesta part (amb la possibilitat d'un fara anomenat Za, abans o desprs). En aquesta hiptesi seria contemporani de Sekhemib o de Peribsen.

El seu regnat no degu ser molt llarg, entre 4 i 10 anys, segons pensen els erudits. Maneth, per, diu que va regnar 41 anys.

Segons el Papir de Tor va morir als 70 anys. La tomba de Sened no s'ha trobat. Sembla que podria estar a les galeries de l'oest del complex funerari de Djoser a Saqqara. En les referncies de l'encarregat del seu culte, se suggereix que est a Saqqara. D'haver regnat 40 anys es tractaria d'un gran complex que ja hauria estat descobert aix que la seva tomba deu ser de redudes dimensions, per lo que va haver de ser un regne curt.

El seus successors no sn massa clars ja que les tres fonts no es posen d'acord. El ms probable s Nubnefer.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43778" title="Nubnefer" nonfiltered="1985" processed="1971" dbindex="17196">
Nubnefer es un rei de la Dinastia II de l'antic Egipte. Es creu que seria el sis de la llista i que potser noms va regnar al Baix Egipte amb capital a Memfis mentre Peribsen (i abans Sekhemib) regnaven a l'Alt Egipte amb capital a Abidos o Tinis. 

El seu nom Netsu-biti fou Nwbnefer (Nubnefer) que Kaplony llegeix om Nfr-nb (Nefreneb) i el colloca entre Weneg i Sened, i altres llegeixen com Nefernub. Un altra teoria l'identifica amb el fara Nebre, del que no es coneix el nom de Netsu-biti. Maneth esmenta a la seva llista a un fara Khaires i se'l ha associat amb Nubnefer per manca d'altra possibilitat millor, per no se sap d'on podria sortir aquest nom. Un fara Kara es conegut per un segell trobat a Al-Qab per noms per la semblana dels dos noms s'ha teoritzat amb la seva identitat.

Nomes se'l coneix per inscripcions trobades a Saqqara. La llista d'Abidos no l'esmenta i la de Saqqara i el Papir de Tor esmenten un rei Kara per Nubnefer podria ser un rei al espai o llacuna (Hudjefa) deixat pels escribes (van escriure Hudjefa per suposadament no com a nom d'un rei sin com equivalent a "desconegut").

Les seves inscripcions son al complex funerari de Djoser, a les galeries del est i al forat de la casa del tresor al sud. Es tracta d'inscripcions gravades a gerres de pedra.
  
El seu regnat degu ser curt. Potser noms mesos o un parell d'anys a tot estirar. Maneth dona al seu Khaires 17 anys, que sembla massa llarg.

La seva tomba no s'ha trobat encara per com les dels altres faraons de l'poca se suposa que estigui a Saqqara.

Com a successor es coloca a Neferkare







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43779" title="Za" nonfiltered="1986" processed="1972" dbindex="17197">
Za o Sa fou un rei de la Dinastia II de l'antic Egipte. Degu regnar poc desprs de Ninetjer. Za s el seu nom d'Horus i no se saben els seus noms Netsu-biti i Nebti. Una hiptesi l'identifica amb el rei Weneg, del que no se sap el nom d'Horus (Weneg s el seu nom Netsu-biti, nic conegut). Vegeu Weneg


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43780" title="Kara" nonfiltered="1987" processed="1973" dbindex="17198">
Kara s el nom d'un rei de l'Antic Egipte que es coneix per una sola troballa i que s'ha suggerit identificar amb Nubnefer perqu a la seva llista Maneth l'esmenta com a Khaires.

Vegeu: Nubnefer.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43783" title="Neferkare" nonfiltered="1988" processed="1974" dbindex="17199">

Neferkare fou un fara de la dinastia II de l'Antic Egipte, de posici i fets desconeguts.

No s'esmenta a la llista d'Abidos; a la de Saqqara s'esmenta a Neferkara i al Papir de Tor s'havia tradut com a Neterka (o Neferka) traducci avui qestionada. Maneth esmenta a un rei anomenat Nepherkeres

El seu nom al papir fou transcrit per Gardiner com Aaka i probablement no es podia llegir mai com "nefer" ni "ankh", mentre que l'anterior traducci Nfrka deixava aquest nom similar al que apareix a l'altra llista i a la troballa. La diferncia entre Aaka i Neferka noms es pot explicar per l'error del escriba per sembla que aquest error s difcil d'haver-se produt. Si al Papir el nom s Aaka no podria ser identificat amb Neferkare

No s'ha trobat cap inscripci del seu nom o segell, ni tampoc la seva tomba, que hauria de ser a Saqqara.

El seu successor segons les llistes de Saqqara i Tor fou Neferkaseker.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43786" title="Neferkaseker" nonfiltered="1989" processed="1975" dbindex="17201">
Neferkaseker s un fara de la dinastia II de l'Antic Egipte que pogu governar el pas (o ms probablement noms el nord del pas) abans del 1650 aC. 

El seu nom Netsu-biti fou Neferkaseker i el seu nom d'Horus no s conegut. 

El seu nom apareix a un segell amb cartutx de procedncia desconeguda, que s assembla al segell de Peribsen avui al Museu de Mil. Tamb se l'esmenta en un papir demtic del segle II dC conegut com Papirus Vindobonensis o Papir de Viena, que prov de Faium i que fou llegit primer com n3.w-nfr k3t n snte (Nefereketen) i ms tard com  N3.w-nfr-k3-skr (Neferekaseker) i finalment com N3.w-nfr-k3-skr (Neferkaseker); en aquest document es creu que el rei comena una edificaci.

A la llista de Maneth apareix un fara Sesochris per segurament es refereix a Peribsen i aquest fara no hi consta (la seva llista t nou reis i se'n coneixen entre 10 i 12). No apareix tampoc a la llista d'Abidos. A la llista de Saqqara i al Papir de Tor consta el seu nom netsu-biti com a Neferkaseker i Neferkasekru.

El papir diu que el seu regne va durar 8 anys i 3 mesos, i manca l'edat que tenia al morir. La tomba no s'ha trobat.

El seu successor podria ser Peribsen. Si aquest fara fou un rei de l'Alt Egipte, com sembla probable, el successor seria Khasekhemui, b com a successor amb just ttol de tot Egipte (o del Baix Egipte), b perqu va conquerir el Baix Egipte.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43788" title="Regulus" nonfiltered="1990" processed="1976" dbindex="17202">


Regulus (  Leo /   Leonis / alfa Leonis) s l'estrella ms brillant de la constellaci del Lle, amb un a magnitud aparent de 1,36 i est situada a uns 77,5 anys llum del Sistema Solar. 

Es tracta d'una estrella relativament jove, de noms uns pocs centenars de milions d'anys, amb una massa unes tres vegades superior a la solar. Rota sobre si mateixa molt rpidament, en noms unes 16 hores, el que provoca que tingui una forma considerablement oblata. i que els pols siguin fora ms calents i brillants que l'equador. Cal destacar que si rots noms un 10% ms rpid la seva prpia gravetat no seria capa d'evitar que es desintegrs.

Regulus est acompanyada per dues estrelles que formen per elles mateixes un sistema binari: Regulus B (de magnitud 8,1) i Regulus C (de magnitud 13), separades unes 100 U.A. de l'estrella principal (equivalent a una angle de 4,2").

El seu en llat significa "reiet" o "prncep". Tamb es coneix amb el nom de Cor Leonis ("el cor del lle") o amb el seu equivalent derivat de l'rab Kabelaced o Al Kalb Al Asad, de            (al-qalb al- asad).






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43791" title="Adhara" nonfiltered="1991" processed="1977" dbindex="17203">


Adhara (  CMa /   Canis Majoris / psilon Canis Majoris) s la segona estrella ms brillant de la constellaci del Ca Major, malgrat que la seva designaci de Bayer li adjudiqui la cinquena posici en brillantor.

Es tracta d'una estrella doble, situada a uns 430 anys llum del Sistema Solar. L'esrella principal (Adhara A) t una magnitud aparent de 1,5, mentre que la secundria (Adhara B) t una magnitud aparent de +7,5 i est situada a una distncia angular de 7,5", que correspon a unes 1.000 U.A.; malgrat tot no s segur que les dues estrelles formin un sistema lligat fsicament.

El seu nom (a vegades escrit Adara) prov del terme rab       ( a ra ), que significa  "verges".





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43797" title="Ginseng" nonfiltered="1992" processed="1978" dbindex="17204">

El Ginseng (Panax ginseng) s una petita planta herbcia de la famlia de les Aralicies, l'arrel de la qual s'utilitza tradicionalment en la medicina xinesa. T les fulles dividides en 5 lbuls. Les flors sn de color prpura i es disposen en umbella. Els fruits sn didrupes. L'arrel s carnosa i grossa i amb el temps adopta formes humanes, la qual cosa li dna ms edat i, per tant, ms principi actiu cont. Creix a les zones fredes i vessants de les muntanyes de la Xina, Corea, Jap, EUA i Canad.

 Composici qumica .
Panaxans, sn cadenes de polisacrids d'elevat pes molecular.
Vitamines D i B.
Protenes i aminocids.
Oligoelements: Cu, Al, Mn, Fe,...
Tanins.
Saponsids triterpnics: anomenats ginsensids i hi ha 14.
Hetersids diferents amb tres tipus d'aglicons:
cid oleanlic.
Protopanaxadiol.
Protopanaxatriol.

Farmacologia.

 s farmacutic .
L'arrel del ginseng t un s farmacutic per a l'obtenci de droga. S'arranca l'arrel i s'eliminen les restes de terra. A continuaci s'escalda per a retirar l'escora de l'arrel que protegeix l'interior.

 Acci .
T nombroses propietats farmacolgiques. s un producte antiestrs, tnic-revitalitzant, depuratiu i antianmic. s hipoglucemiant degut als panaxans, augmenta el metabolisme de glcids, lpids i protenes. Permet controlar la pressi arterial. Se li atribueixen propietats afrodisaques i posseeix propietats anabolitzants. Estimula el Sistema nervis central augmentant l'activitat psquica, la capacitat de concentraci i disminueix la sensaci de fatiga. Protegeix l'organisme davant d'agressions externes i substncies txiques. T un efecte antagonista dels depressors del SNC com l'alcohol, barbitrics i opiacis.

 Indicacions .
Per a combatre la prdua de memria i la fatiga fsica i mental. Tractament de depressions i atonia nerviosa. Trastorns de la sexualitat i coadjuvant en tractaments de desintoxicaci d'alcohol, barbitrics i opiacis.

 s .
Es pren via oral a soles o associat amb altres substncies (vitamines, minerals,..) en tractaments de dos mesos per a aconseguir els efectes desitjats i es recomana descansos entre tractaments.

 Altres plantes anomenades "Ginseng" .
Plantes del gnere Panax:
Panax japonicus: El ginseng japons.
Panax pseudoginseng: El ginseng de l'Himlaia.
Panax quinquefolius: El ginseng americ.
Panax trifolius: El ginseng nan.
Panax vietnamensis: El ginseng vietnamita i la seua varietat: P. v. var. fuscidiscus.

A ms, existeixen altres espcies que sovint sn anomenades ginseng pels efectes semblants que hi ofereixen, per que no sn del gnere Panax:

Eleutherococcus senticosus: Eleuterococ o Ginseng sibria ;
Pseudostellaria heterphylla: Ginseng menor  ;
Angelica sinensis: Ginseng femella o Dong Quai  ;
Withania somnifera: Ginseng indi ;
Pfaffia paniculata: Ginseng de Brasil;

 Vegeu tamb .
 Planta medicinal;
 Farmacognsia;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43798" title="Khasekhemui" nonfiltered="1993" processed="1979" dbindex="17205">
Khasekhemui o Khasekhemwy fou un rei de la dinastia II de l'Antic Egipte, que va governar vers el 2650 aC (una referncia astronmica a la seva esttua podria situar l'any 1638 aC dins al seu regne) Les dates varien segons cada egiptleg que situen el seu regne entre el 2754/2714 i el 2727/2647. Al menys tres de destacats situen la seva mort vers el 2682/2687 (2687, 2687 i 2682). 

No se sap si governava tot Egipte i el nord es va revoltar, o si la possible dinastia del nord es va extingir i el fara (o el seu predecessor, probablement Peribsen) no va acceptar un nou poder. Alguns erudits diferencien el rei Khasekhemui d'un altre rei de nom Khasekhem. Aquest darrer hauria governat a Abidos i Khasekhemui senyor a Nekhen hauria usurpat el poder al sud i desprs hauria sotms a la dinastia del nord, unificant el pas amb capital a Nekhen. Per el mes probable es que es tracti de la mateixa persona, que desprs de la victria va canviar el nom.

El seu nom d'Horus hauria estat inicialment Horus-Khasekhem ("El poders es manifesta")
i mes tard canviat al nom d'Horus-Seth Khasekhemwy que vol dir "El que domina els dos poders", nom que hauria adoptat desprs de la victria, el que deixa el dubte del fet que, si fou membre d'una dinastia governant Abidos, no tingues nom de Seth abans, com Peribsen.
i desprs el seu nom d'Horus i Seth fou Khasekhemui. El seu nom Nebti fou Nebti Khasekhemui Mebwi-Hetep-Imef, Nebti Khasekhemwy Nebu-khet-sen "les dos senyores els dos poders s'han manifestat, els seus cossos pertanyen a deu"

Es creu per un objecte trobat que es va casar amb una princesa del nord, Nemethap (Nimaatapis), per desprs de la victria, i va ser mare d'alguns dels fills del rei, probablement la mare de Djoser, fara de la Dinastia III (Djoser i Sebnakht estigueren emparentats amb Khasekhemui, potser eren gendres; encara que la mare fos Nemethap, no es gaire segur que Khasekhemui fos el pare). Es creu que Initkaes i Hetehernebti foren filles seves. A un objecte de pedra hi diu que va combatre un any al enemic del nord dins la citat de Nekhet, que es avui Elkab al altra costat de Nekhen (Hieracmpolis). L'escrit indica la mort de 47.209 persones del nord, el que seria un nombre molt gran i indicaria una guerra molt ferotge. La gent del nord son descrita com a rebels.

Desprs de la victria va traslladar la seva capital d'Abidos a Nekhen.

Va fer una campanya a Nbia i va prendre el ttol de "Dominador de les terres Exteriors"

No esta clar que se'l esmenti a la llista de Maneth ja que el fara esmentat com Khaneres podria ser un altra. A la llista d'Abidos se'l identifica con Djadjai; a la se Saqqara com a Bebi; i al Papir de Tor com a Bebti

S'han trobat inscripcions d'aquest rei a alguns llocs d'Egipte i fins i tot a Biblos (Lban). Desprs de la unificaci va venir una poca d'expansi econmica, amb la construcci d'alguns edificis, sobretot a Elkab, Nekhen i Abidos.

Al papir de Tor es dona per aquest rei un perode de 27 anys 2 mesos i 1 dia, i va morir amb uns 40 anys (el que vol dir que va pujar al tron amb uns 15 anys)

La resta mes important d'aquest rei s una esttua de pedra que el representa. Al desert prop de la ciutat i ha un temple solar construt amb pedres que es el mes antic del mon, i a la prpia ciutat un gran edifici, anomenat la Fortalesa, el propsit de la qual es discutit (defensiva, cerimonial) que mesura 67 x 57 metres amb una altura de 16 metres (dels que encara en resten 11), Alguns objectes de Nekhen comprats a Abidos estan al Museu Petrie. 

La seva tomba es a Abidos, la darrera tomba reial a la ciutat. La tomba es gran (70 x 17 metres) i te 58 sales. S'hi han trobat nombrosos objectes entre ells segells del fara Djoser, el que fa pensar (junt amb altres indicis) que en fou un prxim parent i encarregat del seu culte funerari. No massa lluny de la tomba, al desert, s'ha trobat una estructura coneguda com Shunet el-Zebib (magatzem de dates) de 123 x 64 metres, potser com a lloc per al seu culte, i a la part occidental de Saqqara l'estructura coneguda com Gisr al-Mudir, una paret que mesurava  600 x 340 metres amb una entrada al sud, sense que hi hagi cap resta d haver tingut construccions dins l'espai delimitat per la paret

Amb Khasekhemui es va acabar la Dinastia II i a la seva mort es va iniciar la Dinastia III.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43800" title="Farmacopea" nonfiltered="1994" processed="1980" dbindex="17206">
Les farmacopees sn  llibres oficials que "no noms han de  contenir les regles i preceptes que han d'observar-se en la preparaci dels medicaments oficinals, sin tamb els altres principis i indicacions prpies de tals medicaments perqu servisca de norma i pauta obligatria en l'elaboraci dels preparats galnics o de composici no definida, i de guia en la dels preparats qumics o de composici definida", (segons resa en una ordenana de Farmcia Espanyola.)

Un dels problemes que afronten les farmacopees oficials s la seua permanent actualitzaci, que pot tardar diversos anys. Aquest problema ha sigut esmenat per altres llibres particulars ms gils i molt populars en el que es registren tots els nous remeis, les seues indicacions i dosi, o es comparen les diverses concentracions dels mateixos preparats en les diferents farmacopees; tal s el cas de l' Acompanyant de la Farmacopea Squire o de la Farmacopea Extra Martindale, que trauen edicions actualitzades en intervals freqents.

Histria.
L'antecedent de les farmacopees sn els tractats, receptaris o antidotaris editats pels rabs, i el De Materia Medica de Dioscrides Pedani, escrit originalment en grec al segle I. 

La primera farmacopea va ser lAntidotarium Florentinum, editada sota l'autoritat del collegi de metges de Florncia el 1498. La segona va ser les Concrdies de Barcelona, editades el 1511 concordablement entre el Collegi d'Apotecaris i el de Doctors en Medecina de Barcelona. El 1794 es van unificar les farmacopees espanyoles amb la publicaci de la Pharmacopoea Hispana, ms tard anomenada Farmacopea Espaola.

United States Pharmacopeia.
La Farmacopea Americana (United States Pharmacopeia -USP-) promou la salut pblica mitjanant l'establiment i disseminaci dels estndards de qualitat oficialment reconeguts, aix com tamb informaci d'autoritat per a l's de medicaments i altres tecnologies de l'atenci mdica per a professionals de la salut, pacients i consumidors.
  
La USP inclou publicacions com la USP 25-NF 20, el Pharmacopeial Forum, el llibre Chromatographic Reagents i l' USP Dictionary.

Temes que tracten:.
Assegurament de la Qualitat;
Assumptes regulatoris;
Control de Qualitat;
Desenvolupament de Farmacopea;
Guies GxP;
Microbiologia;
Productes estrils;

British Pharmacopeia.
La Farmacopea Britnica s el treball de referncia essencial d estndards legalment relacionats amb la indstria farmacutica del Regne Unit. s d inters per a aquells que estiguen relacionats amb la qualitat dels medicaments. Cont el que inclou la Farmacopea Europea i el contingut especfic de la Farmacopea Britnica.

Temes que tracten:.
Assegurament de la Qualitat;
Assumptes regulatoris;
Control de Qualitat;
Desenvolupament de Farmacopea;
Guies GxP;
Publicacions de Referncia;
Veterinria;

Farmacopea Europea.
La Farmacopea Europea es crea a fi de promoure la salut pblica mitjanant el subministrament dels estndards comuns reconeguts per al seu s per professionals de la salut i altres els qui estiguen involucrats amb la qualitat dels medicaments.
 
Aquests estndards han de ser de qualitat apropiada com a base de la seguretat dels medicaments per a pacients i consumidors. La seua existncia facilita el moviment lliure de medicaments a Europa. Assegura la qualitat dels productes medicinals usats a Europa, aix com els que Europa exporta.
 
Les monografies de la Farmacopea Europea i altres textos estan dissenyades per a ser apropiades a les necessitats de les autoritats regulatries, aquelles involucrades en el control de qualitat i els que manufacturen els materials de partida i els productes medicinals.

Reial Farmacopea Espanyola.
La RFE s la versi en castell de la Farmacopea Europea i, en conseqncia, s'edita amb posterioritat a la mateixa. La missi de la Divisi de la Farmacopea Espanyola s oferir suport a l'Agncia Espanyola del Medicament i Productes Sanitaris (AEMPS) en l'rea de la qualitat, a travs de l'elaboraci dels codis de la Reial Farmacopea Espanyola i del Formulari Nacional.

Temes que tracten:.
Assegurament de la Qualitat;
Control de Qualitat;
Desenvolupament de la Farmacopea;
Guies GxP;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43806" title="Uronarti" nonfiltered="1995" processed="1981" dbindex="17207">
Uronarti fou una fortalesa egpcia a Nbia, situada a una illa del riu Nil uns 10 kms al nord de Semna.

Fou iniciada per Senusret I vers el 1900 aC i acabada per Senusert III vers el 1850-1800 aC i encara estava ocupada a l'poca de la Dinastia XIII, al final de la qual es va evacuar.

Fou ocupada per unes desenes de soldats, per probablement mai ho fou per les seves famlies. 

Fou part d'un conjunt de fortaleses de la regi de Buhen entre les qui hi havia Aniba, Kubban, Ikkur,  Kor, Dorginarti, Mirgissa (Iken), Dabenarti, Askut, Shelfak, Uronarti, Semna (Het?), Semna del sud i Kumma, collocades en llocs alts o fcils de defendre, per que mancaven de subministrament local per abastir a molta poblaci, i de les que algunes servien pel transport de material al nord, sobretot coure o com centres comercials. El possible enemic fou el regne de Kerma.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43807" title="Llista d'estrelles ms properes" nonfiltered="1996" processed="1982" dbindex="17208">
Aquesta llista d'estrelles ms properes a la Terra est ordenada per distncia creixent. Les estrelles que no sn visibles a ull nu estan ombrejades amb color gris. La classe espectral es mostra en el color de l'estrella. Cal tenir en compte que les xifres de distncies i parallaxis estan sotmeses a variacions i correccions futures; els valors en color vermell sn resultats preliminars.





 Notes .
Les distncies en anys llum estan obtingudes del Research Consortium on Nearby Stars. Les fonts sn les segents:

H) Catleg Hipparcos.
Y) Yale Parallax Catalog.
S) Soderhjelm 1999.
T) Tinney 1996.
1) Descoberta el 2003; la distncia exacta no s'ha determinat.

Enllaos externs.
 NStars database Estrelles a una distncia inferior a 25 prsec a la base de dades de la NASA (en angls).
 http://www.chara.gsu.edu/RECONS/TOP100.htm;
 Mapa dels 25 sistemes estelars ms propers (en angls).
 Sol Station   estrelles ms importants a una distncia de 100 anys llum (en angls).




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43808" title="Kor" nonfiltered="1997" processed="1983" dbindex="17209">



Kor (Nbia), fortalesa de Nbia;
Kor o Kurru, unitat de mesura d' Assria i Babilnia;
riu Kor, riu de l'Iran.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43809" title="Dorginarti" nonfiltered="1998" processed="1984" dbindex="17210">
Dorginarti fou una fortalesa egpcia a Nbia, situada a una illa molt propera a Kor, al sud de Buhen, destinada a la protecci de la navegaci pel riu Nil.

Fou construda vers el 1850 aC i evacuada vers desprs del 1700 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43811" title="Mirgissa" nonfiltered="1999" processed="1985" dbindex="17211">
Mirgissa fou una fortalesa egpcia a Nbia creada vers el 1850 aC per potser ja iniciada abans. Estava situada a la riba oest del riu Nil, en front d algunes illes a la segona cascada del Nil. Tenia un lloc d observaci uns 3 kms mes avall a un reco del riu, i un altra 5 kms mes amunt, entre Mirgissa i Kor al lloc anomenat Abu Sir. L excavaci de Jean Vercoutter del 1959 al 1964 va descobrir una estela amb la inscripci "Hathor senyora de Ikn" que estableix que el nom de la fortalesa en antic egipci fou Iken. La fortalesa era un depsit comercial amb guarnici militar a la zona. Fou evacuada desprs del 1700 aC amb la invasi dels Hikses. 

Mes tard, amb l imperi Nou, es van construir edificacions a aquest lloc i entre elles un temple a Hathor, potser aprofitant l estructura anterior.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43814" title="Dabenarti" nonfiltered="2000" processed="1986" dbindex="17213">
Dabenarti fou una fortalesa egpcia a Nbia, situada enfront de Mirgissa, a una illa del riu Nil, just a la segona cascada del Nil, uns 5 kms al sud de Buhen.

Encara que pogu ser iniciada vers el 1900 aC per Senusret I, no fou fins en temps de Senusret III que es va acabar. Fou evacuada desprs de 1700 aC.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43815" title="Askut" nonfiltered="2001" processed="1987" dbindex="17214">
Askut fou una fortalesa egpcia a Nbia situada a una illa del riu Nil a la vora de la cascada de Saras a mig cam entre Mirgissa i Semna (uns 15 kms de cada una). Tenia prop un lloc d observaci (uns 5 kms al nord) i protegia la zona entre la cascada de Difinarti (5 kms al sud, prop de Shelfak) i les de Murshid i Gemai a 5 i 10 kms al nord).

Fou iniciada probablement per Senusret I i acabada per Senusret III (entre 1900 i 1800 aC). Fou evacuada desprs del 1700 aC potser vers el 1650 aC.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43816" title="Aniba" nonfiltered="2002" processed="1988" dbindex="17215">
Aniba fou una fortalesa egpcia a Nbia que fou de les primeres que es va construir vers el 1900 aC i es fins i tot una mica anterior a Buhen al nord de la qual est situada. Es anterior al cinqu any de regnat de Senusret I, quant ja Buhen existia.

Fou evacuada vers el 1700 o 1650 aC.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43818" title="Kubban" nonfiltered="2003" processed="1989" dbindex="17216">
Kubban fou una de les primeres (sin la primera) fortalesa egpcia a Nbia, establerta vers el 1900 aC. i que es anterior a Buhen la qual existia ja el cinqu any de regnat de Senusret I. Est a la zona al nord Buhen.

Fou evacuada vers el 1650 aC.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43821" title="Ikkur" nonfiltered="2004" processed="1990" dbindex="17217">
Ikkur fou una fortalesa egpcia a Nbia que fou una de les primeres que es va construir vers el 1900 aC, i es fins i tot una mica anterior a Buhen al nord de la qual est situada. Es anterior al cinqu any de regnat de Senusret I, quant ja Buhen existia, per d'estructura constructiva molt similar.

Fou evacuada vers el 1700 o 1650 aC.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43822" title="Shelfak" nonfiltered="2005" processed="1991" dbindex="17218">
Shelfak fou una fortalesa egpcia a Nbia situada 7 o 8 km al nord de Semna i a la meitat d'Uronarti, al davant de la cascada de Shelfak, i a dos quilmetres al sud de la cascada de Diffinarti. Estava a la riba oest del riu Nil. Fou un centre comercial i fortalesa.

Probablement iniciada per Senusret I vers el 1900 aC fou acabada per Senusret III cap al 1850 o 1800 aC. Finalment, fou evacuada vers el 1700 o 1650 aC.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43823" title="Kumma" nonfiltered="2006" processed="1992" dbindex="17219">
Kumma fou una fortalesa egpcia a Nbia, situada enfront de Semna, a la cascada de Semna, a la riba est del riu Nil (es la nica de totes les fortaleses entre Buhen i Semna que esta situada la riba est). Junt a la de Semna del Sud protegia militarment la frontera egpcia amb el regne nubi de Kerma i amb el desert a cada banda, mentre Semna era mes centre comercial i administratiu.

Fou construda vers 1850 aC i evacuada desprs del 1700 aC.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43828" title="Motu One (Marqueses)" nonfiltered="2007" processed="1993" dbindex="17221">
Per altres indrets homnims vegeu la pgina de desambiguaci Motu One.;
----
Motu One, anomenat tamb en francs le de Sable, s una illa de les illes Marqueses, a la Polinsia Francesa. Est situada al nord de l'arxiplag, a 15 km al nord-est d'Hatutu. Les seves coordenades sn: 

L'illa de fet consta de bancs de sorra sobre un escull de corall. Es podria tractar de les restes d'un atol submergit. s l'nic escull de les illes Marqueses que es caracteritzen per ser illes altes volcniques sense esculls protectors. Motu One t aproximadament 5 km de dimetre. Tortugues marines i una mplia varietat d'ocells nien a l'illa.

Segons les tradicions els marquesans visitaven Motu One per recollir ous, per no hi ha evidncies arqueolgiques de qu fos habitat. El primer explorador a visitar-la va ser el nord-americ Joseph Ingraham, el 1791, que l'anomen Lincoln Island. El 1992 es va declarar com a reserva natural.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43829" title="Sebimuker" nonfiltered="2008" processed="1994" dbindex="17222">
Sebimuker fou un du de Nbia, company d'Arensnufis 

Ambds estan representats al temple de Massawarat i algun de Meroe. 

Fou una detat antropomorfa de la procreaci i se'l representava portant falses insgnies reials egpcies i amb la corona de l'Alt i Baix Egipte.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43832" title="Philae" nonfiltered="2009" processed="1995" dbindex="17223">
Philae es un complex de temples prop d'Assuan al sud d'Egipte conegut pels egipcis com Palau d'Anas al-Wogoud.



El temples principals son d poca Ptolemaica, i foren construts a una illa del Nil coneguda com Philae. 

El Temple mes antic es una capella o quiosc fet per Nectabeu (380-362 aC). Al nord es va construir en poca Ptolemaica el temple d'Isis, dedicat a aquesta deessa i al seu fill Harboqrat (Horus el nen), i s'hi van afegir edificis en els segles segents, durant bona part del perode grec i rom. Les darreres inscripcions jeroglfiques es van fer al temple l'any 394 i les darreres inscripcions demtiques el 452. El temple d'Isis va servir desprs com a esglsia, i fou el centre de l'expansi del cristianisme cap a Nbia.

El temple d'Isis te dos lleons de granit al front i columnes a ambds costats., Desprs d una estructura alta li segueix una altra mes baixa. Al oest hi ha l anomenada porta d'Adri, al tornar de la qual es passa per la capella principal i cap al temple de la deessa Hathor, al est del temple d'Isis. Els pilars estan decorats amb escenes de msics, dansaires i deus. Al sud-oest i ha el quiosc de Traj.



Als anys seixanta els temples estaven destinats a desaparixer al construir-se la  resclosa d'Assuan. El 1974 es van iniciar els treballs de salvament. El 1977 es van allar els temples, es va treure l aigua i es van desmuntar i van ser traslladats a la propera illa de Agilkai on l aigua de l'embassament no arribava. All es van reconstruir exactament fins el 1979. Des el 10 de mar de 1980 es poden visitar.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43834" title="Llac Nasser" nonfiltered="2010" processed="1996" dbindex="17224">


El llac Nasser (en rab           , Buhayrat Nasir) s el gran pant format per l'aigua del Nil embassada per la presa d'Assuan al sud d'Egipte i al nord del Sudan. Ocupa una superfcie de 5.250 km i pot encabir fins a 157 km d'aigua.

Va comenar a omplir-se en els anys seixanta del segle XX i va assolir el seu nivell actual als setanta.

El nom li fou donat en honor del president egipci Gamal Abdel Nasser.

Arran de la construcci de l'embassament s'hagueren de traslladar pedra per pedra, fins a un nivell ms alt, diversos emplaaments arqueolgics nubis com ara el d'Abu Simbel. La ciutat porturia sudanesa de Wadi Halfa va quedar tamb sota les aiges del pant i va caldre construir-ne una de nova a la seva vora. Pel que fa a la comunitat nbia d'Egipte resident a l'alta vall del Nil, que comptava amb uns quants centenars de milers de persones, vei desaparixer els seus pobles i fou obligada a mudar-se de lloc.

La crescuda del nivell del llac a la dcada del 1990 va propiciar el naixement dels llacs de Toshka el 1998 amb l'aigua que va anar a parar cap a l'oest, en ple desert del Shara. 

Hi ha un servei de transbordadors per a passatgers i vehicles entre les poblacions d'Assuan i Wadi Halfa, des d'on surt el ferrocarril cap a Khartum, la capital del Sudan. Com que s prohibit creuar la frontera egipciosudanesa per terra, i de tota manera no hi ha cap carretera que uneixi tots dos pasos, aquests transbordadors sn l'nica alternativa a l'avi, i de fet sn el mitj d'enlla de la carretera transafricana entre el Caire i la Ciutat del Cap, que queda tallada en aquest tram del Nil. 






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43835" title="Sofia de Prssia" nonfiltered="2011" processed="1997" dbindex="17225">


Sofia de Prssia, reina de Grcia (Potsdam 1870 - Frankfurt del Main 1932). Princesa de Prssia i d'Alemanya, Reina de Grcia (1913-1917 i 1920-1922). Filla del kiser Frederic III de Prssia i de la princesa reial Victria del Regne Unit, era nta de la reina Victria I del Regne Unit i del kiser Guillem I de Prssia. Nasqu el 14 de juny de 1870 al palau de Potsdam. 

Educada directament per la seva mare es mostr de tendncies anglfiles i juntament amb les seves germanes Victria de Prssia -futura princesa Schaumburg-Lippe- i Margarida de Prssia -futura landgravina de Hessen-Kassel- formaven un grup antangnic al del seus germans Guillem II de Prssia -futur kiser-, Carlota de Prssia -futura duquessa de Saxnia-Meiningen- i d'Enric de Prssia de tendncies conservadores. 

El seu casament amb l'hereu del tron grec, el futur Constant I de Grcia ocasion seriosos problemes familiars ja que ella de religi luterana i ell de religi ortodoxa fou mal vist per la cort berlinesa. Finalment es casaren a Atenes el 1890 amb la presncia de gran nombre de testes coronades europees. Immediatament se'ls associ amb la voluntat de recuperar les antigues glries gregues.

Sofia tingu sis fills: 

SM el rei Jordi II de Grcia nat a Atenes el 1890 a Atenes i mort el 1947. Es cas amb la princesa Elisabet de Romania.

SM el rei Alexandre I de Grcia nat el 1893 i mort el 1920 a Atenes. Es cas amb Aspasia Manos.

SAR la princesa Helena de Grcia nascuda a Atenes el 1896 i morta a Florncia el 1982. Es cas amb el rei Carles II de Romania.

SM el rei Pau I de Grcia nat a Atenes el 1901 i mort el 1964. Es cas amb la princesa Frederica de Hannover.

SAR la princesa Irene de Grcia nascuda el 1904 a Atenes i morta el 1974 a Florncia. Es cas amb el duc Aim de Savoia-Aosta.

SAR la princesa Caterina de Grcia nascuda el 1913 a Atenes. Es cas amb Ricard Brandam.

Visqu l'exili dels perodes 1917 - 1920 i 1922 - 1932 poca en qu pat importants penries econmiques. Se li atribu una mala influncia, progermnica, sobre la poltica del seu marit durant la Primera Guerra Mundial.

Mor a Frankfurt del Main a causa d'una cancer generalitzat l'any 1932.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43836" title="Freqncia modulada" nonfiltered="2012" processed="1998" dbindex="17226">
La freqncia Modulada (FM) s un tipus de modulaci angular que consisteix en modificar la freqncia instantnia de l'ona portadora en funci de les variacions del senyal d'informaci o modulador. Com a modulaci angular, s molt ms resistent al soroll que una modulaci d'amplitud, com podria ser la modulaci AM o doble banda lateral, ja que el soroll se suma a l'amplitud de la portadora per no afecta a la seva freqncia, que s precisament on est codificada la informaci.

En telecomunicacions, la freqncia modulada (FM) o la modulaci de freqncia s una modulaci angular que transmet informaci a travs d'una ona portadora variant la seva freqncia (contrastant aquesta amb l'amplitud modulada o modulaci d'amplitud (AM), on l'amplitud de l'ona s variada mentre que la seva freqncia es mant constant). En aplicacions analgiques, la freqncia instantnia del senyal modulada s proporcional al valor instantani del senyal moduladora. Dades digitals poden ser enviats per el desplaament de l'ona de freqncia entre un conjunt de valors discrets, una modulaci coneguda com fsk.
La freqncia modulada s utilitzat normalment en les radiofreqncies de molt alta freqncia per l'alta fidelitat de la radiodifusi de la msica i la parla (vegeu Rdio FM). El so de la televisi analgica tamb s difs per mitj d'FM. Un formulari de banda estreta s'utilitza per a comunicacions de veu a la rdio comercial i en les configuracions d'aficionats. El tipus utilitzat en la radiodifusi FM s generalment anomenat mplia-FM o W-FM (de la sigles en angls "Wide-FM"). A la rdio de dues vies, la banda estreta o N-FM (de la sigles en angls "Narrow-FM") s utilitzada per estalviar banda estreta. A ms, s'utilitza per enviar senyals a l'espai.
La freqncia modulada tamb s'utilitza en les freqncies intermdies de la majoria dels sistemes de vdeo analgic, incloent VHS, per registrar la luminncia (blanc i negre) del senyal de vdeo. La freqncia modulada s l'nic mtode factible per a la gravaci de video i per recuperar de la cinta magntica sense la distorsi extrema, com les senyals de vdeo amb una gran varietat de components de freqncia - d'uns pocs hertzs a diversos megahertzs, essent tamb massa mplia per treballar amb equalisers amb el deute al soroll electrnic sota de -60 dB. La FM tamb mant la cinta en el nivell de saturaci, i, per tant, actua com una forma de reducci de soroll de l'udio, i un simple corrector pot emmascarar variacions en la sortida de la reproducci, i que la captura de l'efecte d'FM elimina a travs d'impressi i pre-eco. Un pilot de to continu, si s'afegeix a la senyal - que es va fer en V2000 i molts formats d'alta banda - pot mantenir el tremolor mecnic sota control i ajudar al temps de correcci.
La freqncia modulada tamb s'utilitza en les freqncies d'udio per sintetitzar so. Est tcnica, coneguda com a sntesi FM, va ser popularitzada a principis dels sintetitzadors digitals i es va convertir en una caracterstica estndard per a diverses generacions de targetes de so d'ordinadors personals.


 Expressi matemtica del senyal FM .

Considerant l'ona portadora com:


Un senyal modulat en FM respon a l'expressi segent:



On x(t) s el senyal d'informaci (missatge),  s el senyal modulat en FM i  s la desviaci de freqncia, que determina la sensibilitat en la variaci de freqncia per a una variaci d'amplitud del missatge.


La freqncia instantnia del senyal FM es calcula com la derivada de la fase instantnia del senyal, on la fase instantnia s l'argument del cosinus.



En el cas del senyal FM:



Observem que la mxima desviaci de freqncia instantnia vindr determinada per l'amplitud del senyal modulador i per la desviaci de freqncia. No hem de confondre la desviaci de freqncia instantnia mxima del senyal amb el seu ample de banda/espectre!

 Espectre i ample de banda del senyal FM .

Per determinar l'espectre d'un senyal FM quan el senyal a transmetre s un cosinus de freqncia  i amplitud , cal fer un desenvolupament en srie complexa de fourier, que dna lloc a la segent expressi:



On  s la funci de Bessel d'ordre n de en el punt .
I  es calcula com,




Determinar de forma analtica l'espectre d'un senyal FM per a un senyal modulador qualsevol s molt complicat, i per aix se suposa un espectre amb una forma genrica rectangular, centrat en la freqncia fo, i amb un ample de banda determinat a partir de les anomenades Taules de Carson, que van ser definides experimentalment.

 Potncia senyal FM .

Si calculem la potncia del senyal FM a partir de l'esperana de la seva expressi temporal al quadrat, observem que aquesta nicament depen de la potncia de l'ona portadora.




 Demodulaci FM .

La demodulaci d'un senyal FM consisteix bsicament en derivar el senyal per tal d'aconseguir tenir la informaci a l'envolvent i, a continuaci, utilitzar el mateix sistema que en AM, un detector d'envolvent, filtre pas baix i supressor de continua per eliminar la continua generada en l'envolvent desprs de derivar a causa de la freqncia constant fo.

Aplicacions en rdio.
Edwin Armstrong va presentar el seu estudi: "Un Mtode de reducci de Molsties a la Rdio Mitjanant un sistema de Modulaci de Freqncia", que va descriure per primera vegada a la FM, abans que la secci novaiorquesa de l'Institut d'Enginyers de Rdio el 6 de novembre de 1935. L'estudi va ser publicat el 1936.
La FM d'ona llarga (W-FM) requereix una amplada de banda que la modulaci d'amplitud per un senyal moduladora equivalent, per alhora fa a la senyal ms resistent al soroll i la interferncia. La modulaci de freqncia s tamb ms resistent al fenomen del esvaniment, molt com en la AM. Per aquestes raons, la FM va ser escollida com l'estndard per a la transmissi de rdio d'alta fidelitat, resultant en el terme "Rdio FM" (encara que per molts anys la BBC la va anomenar "Rdio VHF", ja que la radiodifusi en FM fa servir una part important de la banda VHF).
Els receptors de rdio FM utilitzen un detector per senyals FM i exhibeixen un fenomen anomenat efecte de captura, on el sintonitzador s capa de rebre el senyal ms fort de les que transmetin a la mateixa freqncia. Tanmateix, la desviaci de freqncia o manca de selectivitat pot causar que una estaci o senyal sigui sobtadament presa per una altra en un canal adjacent. La desviaci de freqncia generalment constituir un problema en receptors vells o barats, mentre que la selectivitat inadequada pot afectar qualsevol aparell.
Un senyal FM tamb pot ser usada per transportar un senyal estereofnica (vegeu FM estreo) No obstant, aix es fa mitjanant l's de multiplexaci i demultiplexaci abans i desprs del procs de la FM. Es compon un senyal moduladora (en banda base) amb la suma dels dos canals (esquerre i dret), i es anando un to pilot a 19 KHz. Es modula a continuaci un senyal diferncia dels dos canals a 38 KHz a doble banda lateral, i se li afegeix a la moduladora anterior. D'aquesta manera s'aconsegueix compatibilitat amb receptors antics que no siguin estereofnicos, ia ms la implementaci del demodulador s molt senzilla.
Una amplificaci de commutaci de freqncies radials d'alta eficincia pot ser usada per transmetre senyals FM (i altres senyals d'amplitud constant). Per una fora de senyal donada (mesura a l'antena del receptor), els amplificadors de commutaci utilitzen menys potncia i costen menys que un amplificador lineal. Aix li dna a la FM altra avantatge sobre altres esquemes de modulaci que requereixen amplificadors lineals, com la AM i la QAM.

Altres aplicacions.
La modulaci de freqncia troba aplicaci en gran quantitat de sistemes de comunicaci. A banda de la FM de radiodifusi, entre 88 i 108 MHz, la separaci entre dos canals adjacents s de 200KHz i la desviaci de freqncia  f = 75KHz. la FM s'ha utilitzat principalment en les aplicacions segents:
Televisi:
Subportadora de so: La informaci de so modula en freqncia la subportadora de so, que posteriorment s'uneix a la resta de components del senyal de TV per modular en AM la portadora del canal corresponent i es filtra per obtenir la banda lateral vestigial. El so NICAM s digital i no segueix aquest procs.
SECAM: El sistema de televisi en color SECAM modula la informaci de color en FM.
Micrfons sense fil: Degut a la major insensibilitat davant les interferncies, els micrfons sense fils vingut utilitzant la modulaci de freqncia.
Ajudes a la navegaci aria. Sistemes com el Dvor (VOR Doppler), simulen una antena giratria que, per efecte Doppler, modula en freqncia el senyal transmesa.

Pgines relacionades:.
Rdio FM


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43837" title="Beit al-Wali" nonfiltered="2013" processed="1999" dbindex="17227">
Beit al-Wali (Beyt el-Wali) s un llogaret d'Egipte, on hi havia un antic temple egipci. Estava a uns 50 kms al sud d'Assuan i prop del Temple de Kalabsha (fou traslladat  no massa lluny per evitar ser submergit per les aiges del Llac Nasser, gracies a un equip d arquelogues i experts polonesos)

Construt a l poca de Ramss II se segurament el mes antic, essent uns anys anterior a Gerf Hussein. Fou construt en un lloc sense pobles a la vora.

Fou dedicat a Amon. A l poca cristiana es va fer servir per eremites i segurament com a lloc de culte, gracies al qual fou conservat. Les pintures i gravats estan en bon estat i reflecteixen moments de la vida de Ramss II, en pau i a la batalla. Hi figuren tambe el prncep Amunhershepeshef, i Khaemwese, desprs gran sacerdot de Ptah a Memfis, acompanyant al fara a la batalla (per quant es va produir la batalla ambds eren nens de pocs anys). Hi ha esttues i pilars. El santuari te uns 10 m2.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43838" title="Gerf Hussein" nonfiltered="2014" processed="2000" dbindex="17228">
Gerf Hussein fou un llogaret nubi al sud de Dendur, a la riba oest del Nil avui cobert pel Llac Nasser, on hi havia un temple egipci que fou traslladat al seu actual emplaament no gaire llunya, al costat del temple de Kalabsha. 

Es van traslladar les peces per per molts anys va estar sense muntar. Avui dia ja es pot visitar.

El temple es deia La Casa de Ptah (Per Ptah) i fou construt per un alt oficial de nom Setau (Setaw), virrei de Kus,  en temps de Ramss II. S assembla al Temple d' Abu Simbel. Est tambe en part excavat a la roca. Estava dedicat a Ptha, Ptah-Tetenen, Hathor i al propi fara. Al centre tenia una esttua colossal de Ramss II avui al Museu d'Assuan







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43839" title="Dendur" nonfiltered="2015" processed="2001" dbindex="17229">

Dendur o Tutzis fou una ciutat d'Egipte al sud d'Assuan, de Philae i de Debod i propera a Kalabsha (que est pocs kilmetres al nord)

S hi va construir un temple per ordre de Csar August vers el 20 aC. Aquest temple fou salvat de ser cobert per l aigua del Llac Nasser i traslladat als Estats Units com a regal del govern egipci que va regalar alguns temples als pasos que van participar al rescat dels monuments de Nbia. 

El temple fou dedicat a Isis, Osiris i Horus. L emperador apareix vestit de fara fen ofrenes als deus Pihor i Pateese (Padise), fills de Kuper, que havien ajudats els roman i foren deficats. Tambe apareix una pintura del deu nubi Arensnufis i una del deu rom Mandulis.

El Temple es ara al Museu metropolit de Nova York. El relleus no han estat ben conservats.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43840" title="Wadi al-Sabua" nonfiltered="2016" processed="2002" dbindex="17230">
Wadi al-Sabou (Vall dels lleons) fou un lloc del sud d'Egipte a 140 kms al sud oest d'Assuan on hi havia construt dos temples del temps de les dinasties XVIII i XIX.

Un d aquestos temples es va traslladar per evitar ser cobert per les aiges del Llac Nasser. Es tracta del temple d'Amon (Amon-Re) construt per Ramss II que va ser mogut a uns kilmetres al nord-est a un lloc mes elevat. L altre temple, el d'Amenhotep III, va desaparixer sota les aiges si be cinc esteles d aquest temple son al Museu d'Assuan.

El temple d'Amenhotep III estava dedicat a Horus, i mes tard a Amon. Ramss II el va restaurar de les malmeses que havia patit anteriorment.

El temple de Ramss II fou construt per presoners libis vers l'any 44 del seu regnat i fou dedicat a Amon. Pel aspecte de les esfinxs, que conformen una avinguda d accs,  el lloc fou conegut com a Vall dels lleons. Una esttua de Ramss II i una esfinx d'ell mateix son a cada costat de l entrada. Al centre dos esfinxs de cap hum. Pilars i decoracions apareixen a part del recinte amb escenes de deus i el fara. La cambra de les ofrenes esta abans del santuari principal que esta flanquejat per dues capelles. 

El temple fou adaptat pels cristians com esglsia segles mes tard i la figura del fara fen l ofrena a Horus fou canviada i es veu el fara fen ofrena a Sant Pere.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43841" title="Artur del Regne Unit (comte de MacDuff)" nonfiltered="2017" processed="2003" dbindex="17231">

Artur del Regne Unit, comte de MacDuff (Windsor 1883 - Londres 1938). nic fill mascle dels ducs de Connaught, el prncep Artur del Regne Unit i de la princesa Llusa Margarida de Prssia. Era, per tant, nt de la reina Victria I del Regne Unit i del prncep Albert de Saxnia-Coburg Gotha per part de pare, i dels prnceps Frederic Carles de Prssia i Maria d'Anhalt-Dessau. Per naixement obitngu el rang d'altesa reial i el ttol de prncep del Regne Unit.

Fou el primer prncep en sser educat al Collegi d'Eton. Desprs ingress a la carrera militar essent instruit a la prestigiosa acadmia naval de Sandhurst on assol el crrec de coronel en cap del segon regiment de dragons (Royal Scots Greys). L'any 1922 esdevingu general i ajuda de camp del seu cos el rei Jordi V del Regne Unit.

El 12 d'octubre de 1913 es cas amb la princesa Alexandra del Regne Unit, duquessa de Fife. La princesa en qesti era filla de la princesa reial Llusa i del duc Alexadre de Duff. Era per nta del rei Eduard VII del Regne Unit i besnta de la reina Victria I del Regne Unit. La princesa havia estat elevada a la dignitat de princesa amb el grau simple d'altesa l'any 1905 pel seu avi. La parella tingu un nic fill:

Sa Altesa el prncep Alistair de Connaught nascut a Londres el 1914 i mort a Ottawa Canad el 1943.

L'any 1920 el jove prncep substitu al vescomte de Buxton com a governador de la colnia del Cap, tres anys desprs el jove Connaught seria substitut pel seu cos poltic el prncep Alexandre de Teck.

Al seu retorn del Cap el prncep pass a sser patr d'una gran multitud d'associacions caritatives. Mor d'un cncer estomacal a l'edat de 55 anys, el 1937. El seu pare, el duc Artur de Connaught el sobrevisqu quatre anys i pass el ttol de duc de Connaught al seu nt, el prncep Alistair que port el ttol durant pocs mesos. L'any 1943 el ttol de duc de Connaught tornava a la Corona al no tenir descendncia.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43843" title="Derr" nonfiltered="2018" processed="2004" dbindex="17232">
Derr (o Al-Derr) fou una ciutat del sud d'Assuan a Egipte, a la riba del Nil, on hi havia un temple que va ser desmuntat el 1964 per evitar ser cobert per les aiges del Llac Nasser. Va ser traslladat uns kilmetres al sud, prop del Temple d'Amada

Fou construt per Ramss II per celebrar el festival de Set vers els seus 30 anys de regnat i fou excavat en part a la roca. S assembla a Abu Simbel. Fou dedicat a Ra. La ciutat nbia de Derr li va donar nom, per no se sap el seu nom egipci ni la seva importncia quant el temple es va fer

A l poca cristiana fou reconvertit en esglsia per encara es conserven pintures i gravats. Hi ha dos sales amb pilars que conserven part de la decoraci on es mostren sobretot escenes religioses i al fara fen ofrenes







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43845" title="Amada" nonfiltered="2019" processed="2005" dbindex="17234">

Amada fou una ciutat de Nbia, uns 180 km al sud d'Assuan, en territori d'Egipte.

La ciutat tenia un temple petit per amb inscripcions histriques importants i que s el ms antic de la zona. Una estela descriu una campanya militar d'Amenhotep II a sia. Una altra estela descriu la guerra amb els libis amb Menerptah

El temple fou dedicat a Amon i Ra.

Fou construt per ordre de Tuthmosis III i el va acabar el seu fill Amenhotep II. La sala hipstila fou afegida per Tuthmosis IV, i Seti I i Ramss I tamb i van fer adicions. 

Per evitar ser cobert per les aiges fou traslladat a uns 2 o 3 kilmetres, junt amb el temple de Derr. L'operaci va durar ms de deu anys.

La decoraci est conservada amb pintura policromada i escenes de culte. Hi ha fora relleus pintats. Algunes representacions d'Amon foren esborrades per ordre d'Akhenaton. S'han trobat escenes del virrei de Kus, Messui 

A l'poca cristiana es va fer servir com esglsia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43846" title="Aksha" nonfiltered="2020" processed="2006" dbindex="17235">
Aksha fou un llogaret de Nbia, 5 kms al nord del llogaret de Serra, proper a l'antiga Buhen, a la riba oest del Nil, on els antic egipcis van construir un temple.

El llogaret va ser cobert per les aiges del Llac Nasser el 1964 i el temple va desaparixer. S'hi havien fet algunes exploracions per la manca de temps no va permetre excavar tota la zona.

El temple, fundat per Ramss II, amb pintures de qualitat inferior a altres, fou dedicat a esglsia durant l'poca cristiana. Al costat (al sud) hi havia una fortalesa  una ciutat de temps de Seti I. Tamb s'hi va trobar una necrpolis merotica i una necrpolis de la cultura de Ballana.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43847" title="Soleb" nonfiltered="2021" processed="2007" dbindex="17236">
Soleb fou una ciutat de Nbia a mig cam entre Dongola i Semna, a la riba oest del Nil.

Amenhotep II hi va construir un temple, que va dirigir Amenhotep fill d'Hapu, el temple mortuori del qual es a la zona de necrpolis de Luxor. Fou dedicat a Amon i a Nebmatre senyor de Nbia que fou una representaci del mateix fara. Al temple conservat encara hi ha escenes gravades del festival de Seth d'Amenhotep III. 

Aquest temple pot ser visitar actualment (2004). 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43848" title="Argo" nonfiltered="2022" processed="2008" dbindex="17237">
Costa 001.jpg|thumb|L'Argos, de Lorenzo Costa.]
Segons la mitologia grega, Argo fou la nau en la qual es van embarcar els argonautes. Rep el nom per Argos, el seu constructor, per tamb evoca el significat de "rpid".

Alguns la consideraven la primera nau construda pels humans.


Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 25.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43849" title="Cristall" nonfiltered="2023" processed="2009" dbindex="17238">



Un cristall s una forma slida, en la que els constituents, toms, molcules, o ions estan empaquetats de manera ordenada i amb patrons de repetici que s'estenen en les tres dimensions espacials. La cristallografia s l'estudi cientfic dels cristalls i de la seva formaci.

Mentre que el terme "cristall" t un significat precs dins de la cincia de materials i en la fsica d'estat slid, colloquialment, la paraula cristall t dues accepcions:
Una d'elles es refereix a objectes slids que presentes formes geomtriques ben definides i sovint agradables, per la qual cosa es troben en moltes colleccions o fins i tot es venen en comeros especialitzats. ;
L'altra correspon a la paraula que colloquialment es fa servir com a sinnim de vidre, el qual per la seva natura es l'anttesi dels cristalls als que es refereix la fsica de l'estat slid. En la majoria dels casos, per fabricar aquests materials vitris cal refredar un fluid molt rpidament de manera que els toms no puguin viatjar als seus llocs d'enreixat abans que perdin la mobilitat. Aquests materials no cristallins, que no tenen cap ordre de llarg abast, s'anomenen slids amorfs o vidriosos. L'exemple ms conegut d'aquesta mena de materials s el vidre, per n'existeixen molts ms.

Les diferncies ms importants entre els slids i els vidres: ms notablement, el procs de formar un vidre no allibera la calor latent de fusi. Per aquesta ra, molts cientfics consideren que els materials vidriosos sn lquids molt viscosos ms que  slids veritables, encara que aix s un tema controvertit; vegi l'entrada sobre vidre per a ms detalls.

Les diverses formes de tals cristalls es troben en la natura. La forma d'aquests cristalls s dependent del tipus d'enllaos moleculars entre els toms per determinar l'estructura, aix com de les condicions sota les quals s'han format. Els flocs de neu, els diamants, i la sal comuna sn exemples comuns de cristalls.

Les substncies poden formar cristalls quan sofreixen un procs de solidificaci, ja sigui pel pas de lquid a slid, de gas a slid o per la precipitaci d'una dissoluci saturada. Sota condicions ideals, el resultat pot ser un cristall senzill, on tots els toms en el slid caben al mateix enreixat o estructura cristallina per, generalment, molts cristalls es formen simultniament durant la  solidificaci, portant a un slid policristall. La majoria dels metalls que es troben en la  vida diria sn policristalls. Els cristalls creixen junts simtricament  formant parelles bessones.


Quina estructura cristallina formar el fluid dependr de la substncia qumica del fluid, les condicions sota les quals s'est solidificant, i tamb de la pressi ambiental. Al procs de formaci d'una estructura cristallina se'l coneix amb el nom de cristallitzaci.

Les estructures cristallines ocorren en totes les classes de materials, amb tots els tipus d'enllaos qumics. Gaireb tots el metalls existeixen en un estat policristall; els metalls amorfs o monocristallins s'han de produir sintticament, sovint amb gran dificultat. Els cristalls amb enllaos inics es poden formar be des d'un fluid fos o per precipitaci d'una dissoluci. Els cristalls amb enlla covalent sn tamb son  molt comuns, exemples notables sn el diamant, la slice, i el grafit. Els materials de polmer generalment formaran regions cristallines, per les llargades de les molcules normalment eviten una  completa cristallitzaci. Les forces ms dbils de Van der Waals tamb poden jugar un paper important en una estructura cristallina; per exemple, aquest tipus d'enlla dbil mant unides les capes hexagonals del grafit i expliquen la seva tendncia a l'exfoliaci.


La majoria dels cristalls tenen una varietat de defectes cristallogrfics, que apareixen per causes diverses: deformacions mecniques, refredament excessivament rpid, defectes produts per la radiaci, impureses etc.  

Defectes ms comuns;
Defectes puntuals;
Defecte de Frenkel: un i es desplaat des del seu lloc a la xarxa a un dels espais intersticials (espais que queden entre els toms) de la xarxa.
Defecte de Schottky: dos ions de signes oposats deixen la xarxa.

Els tipus i les estructures d'aquests defectes poden tenir un efecte profund sobre les propietats dels material

Alguns materials cristallins poden exhibir propietats elctriques especials com l'efecte ferroelctric o l'efecte piezoelctric. El comportament de la llum en cristalls s descrit per l'ptica cristallina. En estructures dielctriques peridiques es pot esperar una gamma de propietats ptiques niques, tal com les que es donen als cristalls fotnics.





























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43850" title="Tabo" nonfiltered="2024" processed="2010" dbindex="17239">




Tabo (coneguda com Argo Island) s una localitat del Sudan situada a l'illa d'Argo, a uns 40 km al nord de Dongola, a la riba del Nil, que t un temple de l poca faranica (dinastia XIX).

El temple fou usat a l poca cristiana (segles IV a VII)  com a esglsia. Actualment (2004) es pot visitar.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43852" title="Franc (desambiguaci)" nonfiltered="2025" processed="2011" dbindex="17240">

El franc s la unitat monetria de diversos estats del mn.
Els francs foren un poble germnic que va conquerir la Gllia;
Es denomina zona franca una rea lliure d'impostos.
Una lingua franca s la llengua utilitzada per parlants de diferents llenges per comunicar-se.
Franc, en un altre sentit, s sinnim de sincer i obert. ;
Un pas franc s un pas lliure, sense perill ni obstacles importants.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43854" title="Estel de Barnard" nonfiltered="2026" processed="2012" dbindex="17241">


L'estel de Barnard s un estel de la constellaci d'Ophiuchus que t el moviment propi ms gran de qualsevol estrella respecte al Sol (10,3" per any, que equivalen a 140 km/s). Aquest moviment propi fou descobert per l'astrnom Edward Barnard el 1916.

Est situat a una distncia de 5,96 anys llum de la Terra, el que el converteix en el quart estel ms proper a al Sol, noms per darrera de les tres components d'Alfa Centauri. L'estel de Barnard s una nana roja bastant vella (tipus espectral M4), de manera que, malgrat la seva proximitat, s massa feble per poder-lo observar a ull nu (la seva magnitud aparent s de 9,57). El seu ve ms proper s Ross 154, a 5,41 anys llum.

Durant la dcada de 1960 es va anunciar que certes pertorbacions en el moviment de l'estrella podien ser provocades per la presncia de planetes, per aquest fet mai s'ha confirmat i les observacions del telescopi espacial Hubble semblen eliminar aquesta possibilitat.

 Referncies .
 E. E. Barnard, "A small star with large proper motion", Astronomical Journal 29 (1916) 181 183. L'article original de Barnard amb el descobriment del moviment propi de l'estrella que ara duu el seu nom (en angls).
 El moviment de l'estel de Barnard en una animaci amb imatges entre 1985 i 2000 (en angls).
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43858" title="Tombos" nonfiltered="2027" processed="2013" dbindex="17244">
Tombos es una ciutat del Sudan situada a la riba est del Nil, a 10 kms al nord de Kerma, que fou capital d'un regne de Nbia el segon millenni aC. Al Nil hi ha una illa anomenada Tombos a la vora de la qual, prop de Hannek, s'han trobat inscripcions de Tuthmosis I gravades a la pedra. Hi ha tambe una pedra de granit amb un cols inacabat probablement del rei Taharqa.

Te un establiment fortificat i un temple anomenat Temple del Elefant. Molt posterior es una mesquita anomenada Musarat Alsafra que abans va ser una esglsia copta. Hi ha altres restes menors d'poca merotica.

Les excavacions han posat a la llum una pirmide amb un cementiri de gent de grau entremig de la dinastia XVIII i posterior. Durant aquesta dinastia i la segent Tombos va ser a la frontera mes al sud. Tuthmosis I va establir una posici a Kombos al seu segon any de regnat.

Prop, a Sebou, hi ha pedres gravades que podrien ser neoltiques






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43862" title="Illa de Sai" nonfiltered="2028" processed="2014" dbindex="17247">
Illa de Sai (Sai Island) s una illa del Nil d uns 11 km de llarg, una de les ms grans del riu, situada al nord de Dongola, i de Kerma. La localitat ms propera s Abri a 9 km al nord. En egipci antic es deia Shaat del que deriva Sai. T al centre el Djebel Adu i hi ha una fortificaci otomana a la riba est del Nil en front de l'illa. 

S hi han trobat restes paleoltiques, neoltiques, i una necrpolis de la civilitzaci de Kerma, la segona ms important desprs de la de Kerma ciutat. Tamb restes d'una fortificaci egpcia de l'Imperi Mitj (Sesostris III vers 1850 aC), una ciutat egpcia de l'Imperi Nou (vers 1550-1080 aC) i una necrpolis merotica del grup X o cultura de Ballana. Tamb sn visibles les restes d un palau del bisbe, una catedral i una mesquita i finalment, a la costa, d una fortalesa otomana (Soliman el magnfic vers 1550).

Les excavacions van comenar el 1954 per es van aturar al cap de tres anys per la campanya de salvaci dels monuments de Nbia que havien de quedar coberts per la construcci de la resclosa d'Assuan. Es van reprendre el 1969 i no han parat ms que de 1978 a 1987.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43863" title="Histria d'Espanya" nonfiltered="2029" processed="2015" dbindex="17248">
La Histria d'Espanya s la prpia d'una naci europea, que abasta el perode comprs entre la prehistria i l'poca actual, passant per la formaci i caiguda del primer imperi global.

 Edat Antiga .
Les poblacions originries de la pennsula Ibrica (en el sentit qu es desconeixen la seua procedncia) sn els ibers, que consisteixen en unes quantes tribus separades. Una de les quals podrien ser els bascos, l'nic poble precltic que actualment existeix a la pennsula com a grup tnic diferent. La cultura ms important d'aquest perode s a la ciutat de Tartessos, en la vall del Guadalquivir. A comenaments del segle IX aC, les tribus celtes entraren a la pennsula a travs dels Pirineus i s'assentaren a tot arreu, passant a ser celtibers.

Els navegants de Fencia, grecs, i cartaginesos tamb s'assentaren al llarg de la costa mediterrnia i hi fundaren colnies comercials durant un perode d'uns quants segles.

Prop de l'any 1100 aC els mercaders fenicis fundaren la colnia comercial de Gadir o Gades (en l'actualitat Cadis, prop de Tartessos). Al segle VIII aC es fundaren les primeres colnies gregues a l'est de la costa mediterrnia, com ara Rodes (Roses) i Emporion (en l'actualitat Empries), deixant per als fenicis el sud de la costa. El nom d'Ibria prov dels grecs pel riu Iber (en l'actualitat l'Ebre). En el segle VI aC els cartaginesos arribaren a Ibria, disputant-se el control de la Mediterrnia Occidental als grecs, i la seua colnia ms important fou Carthago Nova (actualment Cartagena).


Els romans arribaren a la pennsula ibrica durant la Segona Guerra Pnica al segle II aC, i s'annexionaren tot el territori desprs de dos segles de guerra contra les tribus celtes i iberes i, aleshores, les colnies fencies, gregues i cartagineses es convertiren en provncies d'Hispnia. Noms algunes tribus cltiques del nord resistiren a la dominaci romana (galaics, asturs, bascs, cntabres, etc...) per amb el temps es romanitzaren, igual que a tota la pennsula. Gran part de les llenges, religions i lleis actuals d'Espanya s'originaren sota aquest perode rom.

 Edat Mitjana .

Quan caigu l'Imperi Rom d'Occident, els sueus, vndals, i alans prengueren el control de part d'Hispnia. Al segle V dC els visigots, una tribu germnica romanitzada, conqueriren tota la Hispnia i establiren el Regne de Toledo, amb una estabilitat relativa. Desprs d'una discreta i pacfica colonitzaci islmica, en l'any 711 musulmans del Nord d'frica travessaren l'estret de Gibraltar i hi envaren, per la qual cosa pass a ser un valiat de l'imperi islmic sota el nom d'al-ndalus, si b poc temps desprs s'independitz polticament de l'imperi, i pass a ser el califat de Crdova. De nou, la franja muntanyosa del nord ibric resist a la dominaci musulmana, en especial els gallecs, asturians, i bascons lliures.

Al segle X, Abd al-Rahman III proclama la independncia tamb religiosa d'Al-ndalus, encetant una poca de prosperitat cultural, caracteritzada per les innovacions en les cincies i les lletres, i una especial atenci a l'urbanisme. Les ciutats ms importants van ser Valncia, Saragossa, Sevilla i, especialment, Crdova (la capital d'aquest califat independent), que havia aplegat els 500.000 habitants, considerada la ms gran ciutat d'Europa Occidental i centre cultural de l'poca. No obstant aix, la decadncia comen al segle XI, quan comenaren les disputes entre les diferents famlies reials musulmanes, i el califat es desmembra en molts regnes de taifa mentre que diversos territoris cristians de la franja muntanyosa del nord comencen a atacar militarment cap al sud, sobretot des de tres fronts: Galcia, Astries, i la Marca Hispnica.


Entre els segles XI i XIV diversos regnes hispnics cristians s'expandeixen a gaireb tota la pennsula a costa dels febles regnes de taifes andalusins. Aquest procs, anomenat Reconquesta, fa que finalment els regnes cristians s'agrupin bsicament en quatre estats: els Regnes de Portugal i de Navarra mantenen en general una poltica d'allament; una srie d'inestables fets poltics matrimonials i disputes territorials uneixen Astries, Lle i Galcia amb el Regne de Castella; i, per ltim, Arag i Catalunya queden sota la mateixa sobirania reial, tot i respectant i mantenint les respectives institucions i lleis, creant la Corona d'Arag on s'aplica la mateixa poltica federalista per als nous regnes de Valncia, Mallorques, i en la seua expansi pel Mediterrani, convertint-se en un dels estats ms poderosos d'Europa de l'poca.

A finals del segle XV el Regne de Castella i la Corona d'Arag resten sota la mateixa sobirania reial en haver-se unit en matrimoni els seus respectius reis, Isabel la Catlica i Ferran el Catlic, i estableixen una mena de confederaci poltica. En 1478 els Reis Catlics enceten la imposici del catolicisme amb la creaci de la Inquisici, i es persegueix als jueus hispnics (sefardites), als quals el 1492 se'ls orden l'expulsi dels que rebutjaven convertir-se al cristianisme. En el mateix any desapareix definitivament Al-ndalus, pel pacte de Boabdil amb el Regne de Castella al qual se'l lliurava pacficament el Regne de Granada sota condici de respectar la religi islmica. Aquest comproms no es compliria ms tard el 1502, quan es duu un pla de conversi forosa dels musulmans sota amenaa de desterrament a l'frica. Mentrestant, en el mateix any 1492, una expedici castellana amb l'objectiu de trobar una ruta martima cap l'Oest que aplegue a l'Extrem Orient, encapalada pel navegant Cristfol Colom, descobriria definitivament per a Europa el "Nou Mn".

 Edat Moderna .
Es pot dividir la histria d'Espanya durant l'Edat Moderna en dos perodes:
Regnat dels Habsburg (segles XVI i XVII).
Segle XVIII. Primer segle del regnat dels Borb. Espanya es va convertir en un Estat centralitzat.

 Regnat dels Habsburg .
Carles I. Al segle XVI, Carles I de Castella hereta el tron del Sacre Imperi Rom-Germnic, del Regne de Castella (i les seues colnies), de la Corona d'Arag, i del Regne de Navarra, iniciant-se el regnat dels Habsburg als regnes hispnics, tret de Portugal. El seu regnat es caracteritz pel seu gran poderiu poltic i econmic a Europa que controlava des del Regne de Castella, i pel qual Frana se'l disputava en nombroses guerres. Mentrestant, hagu de reprimir greus conflictes socials dels comuneros a Castella, i de la Revolta de les Germanies al Pas Valenci. Les colnies castellanes d'Amrica s'expandien amb les conquestes d'Hernn Corts de la Nova Espanya (l'actual Mxic), i el Regne de Portugal tamb es convertiria en una altra potncia europea per les riqueses del seu imperi colonial portugus creat durant les exploracions del segle anterior, sobretot de Magallanes. El 1556 el rei abdica i deixa els dominis hispnics europeus i d'ultramar al seu fill Felip, i els dominis romano-germnics al seu germ Ferran.

Felip II. El 1580 Felip II de les Espanyes s'annexion militarment Portugal als seus dominis, fent-se valer pels seus drets al tron en un moment de crisi successria i, per primera i nica vegada, tots els regnes hispnics estigueren sota la mateixa sobirania reial. A va refermar l'existncia d'un poders Imperi Espanyol, amb les colnies d'ultramar portugueses i castellanes a tot arreu del mn, on "mai es ponia el sol".

Successors de Felip II. No obstant aquest poder, al segle XVII comen la decadncia de l'Imperi Espanyol a Europa, a causa de llargues i costoses guerres i revoltes, que implica als regnes hispnics en la Guerra dels Trenta Anys. Amb el regnat de Felip IV de Castella s'enceta una poltica centralista duta a terme pel Comte-duc d'Olivares, que provoc el 1640 la independncia de Portugal i una breu independncia de Catalunya iniciada amb la Guerra dels Segadors, que retorn a la Corona Espanyola desprs d'estar uns anys sota sobirania francesa. Ms endavant, sota regnat de Carles II de Castella, esclata la Segona Revolta de les Germanies al Pas Valenci.

 Segle XVIII .
Felip V. En el segle XVIII, en haver-se mort sense descendncia l'ltim rei de la Casa d'ustria, Carles II de Castella, s'encet la Guerra de Successi Espanyola en qu finalment Felip V de Borb (conegut com el capgirat) aconsegu el tron de la Corona desprs de la renncia de l'Arxiduc Carles d'ustria a canvi de renunciar a tots els territoris que encara els quedaven a Europa fora de la pennsula ibrica i les illes balears (tret de Menorca). Sota el seu regnat, tots els regnes hispnics del seu domini s'unificaren en un sol estat, el Regne d'Espanya (que existeix fins l'actualitat). Aquest procs centralitzador comport especials repercussions als pasos hispnics de l'Antiga Corona d'Arag pels Decrets de Nova Planta, on es comena sistemticament a perseguir i reprimir la llengua catalana i tota manifestaci sociocultural prpia.

Successors de Felip V. Durant la resta d'aquest segle, el centralisme continu accentuant-se amb els reis borbnics que ocuparen el tron espanyol, si b grcies a la Illustraci es feren passos importants cap la modernitzaci de la Hisenda Pblica, de les Obres Pbliques, aix com avenos en la investigaci cientfica i pedaggica.

 Edat Contempornia .
 Primera meitat del segle XIX .
 Guerra del Francs (1808-1814) .

L Edat Contempornia a Espanya havia de comenar tal com havia acabat la moderna: amb el cam que va deixar Felip V i els seus fills Ferran VI i Carles III, o, almenys, aix estava disposat a fer el fill de l ltim, Carles IV (1748-1819). Per la Revoluci Francesa li va arruinar tots els seus projectes: els esdeveniments a Frana atemoritzaven les classes privilegiades i el rei havia d apaivagar els pocs illustrats que intentaven infructuosament canviar el pas. 

Manuel Godoy va ser l escollit per Carles IV a l hora de triar primer ministre per combatre els francesos. Espanya va tenir a partir de 1792 unes relacions hostils amb un altre estat amb qui comparteix Pirineus, i fins i tot li declar la guerra aquell any. El 1795, s'ali amb ella acabada la guerra per qestions estratgiques i per protegir l'imperi colonial dels atacs de Gran Bretanya. Dotze anys ms tard, Napole I, ja amb l imperi francs als seus peus, comunic al govern espanyol que volia envair Portugal, aliada de Gran Bretanya, i que havia de passar per les terres espanyoles. A canvi, els donaria la meitat del regne portugus; almenys, aix s estipulava al tractat de Fontainebleau. Els plans, per, serien finalment uns altres.

Amb aquest pretext, les tropes franceses penetraren a la Pennsula pel seu istme. Mentrestant, a la monarquia espanyola havia sorgit un personatge amb deliri de poder; era ni ms ni menys que el futur Ferran VII, que volia robar la plaa del seu pare. Amb el mot d Aranjuez, on l aristocrcia es decant cap a la seva banda, Ferran tragu del crrec el seu pare (mar de 1808). Aquesta pugna va ser l error ms greu dels Borb en molts anys. 

L hbil Napole va aprofitar aquesta crisi reial, i canvi de plans: decid envair no noms Portugal, sin la resta de la pennsula i posar-hi com a governador un membre de la seva famlia. Aix, per comenar, va segrestar la famlia reial a Baiona, i els va fer abdicar a tots. Mentrestant, va comenar l ocupaci a Espanya, i a Madrid, el 2 de maig d aquell any, es rebellaren i feren front a Napole. Ell no perdia el temps i declar sobir espanyol el seu germ Josep I Bonaparte. Durant sis anys, el poble local lluit aferrissadament contra els invasors en l anomenada Guerra del Francs o de la Independncia. 

Desprs de tres anys de domini napolenic, Espanya s alia amb Wellington, de l exrcit angls, en la lluita ara d Europa contra aquest emperador. Com a conseqncia d aix, es comena a decantar la guerra a favor dels envats. Parallelament amb l inici dels contactes anglo-espanyols, les Corts es van reunir a Cadis el 1810. D aqu van extreure, entre altres coses, la famosa Constituci de Cadis l any 1812, vulgarment coneguda com  la Pepa . Era una constituci que acceptava el rei Ferran VII, per amb limitacions de caire liberal. 

A partir de 1812, coincidint amb el debacle de Napole a Europa, aquest va perdent terreny en la guerra amb Espanya, i el juny de 1813 el governant fins al moment, Josep I, ha d abandonar el territori que l ha acollit ingratament durant ms de cinc anys. La guerra del Francs ha acabat, i tot ha de tornar a la normalitat.

 Primera Restauraci Borbnica (1814-1868) .
El 22 de mar de 1814, Ferran de Borb torna a entrar a Madrid per governar, i, fent cas a la constituci vigent, ho comen a complir. El primer que va fer fou abolir dita constituci, ja que era del tot desfavorable a la seva ideologia ja notablement desfasada comparada amb el marc europeu.
Per tant, el 1814 s l'any de la restauraci de l'absolutisme clssic, i el flamant rei es dedica fins el 1820 a perseguir els liberals, que intentaven sublevar-se sense cap xit. Noms la sublevaci de l'1 de gener de 1820, duta a terme pel general Rafael del Riego i els seus subalterns, va tenir els seus fruits: aconseguiren posar contra les cordes el rei Ferran VII, i l'obligaren a jurar la constituci en contra dels seus principis.

Aix comena el Trienni Liberal (1820-1823). Les reformes d'aquest nou govern (desamortitzaci, reformes del clericat regular, abolici del delme i el rgim senyorial, impost de consums...), per, incidiren negativament a les masses socials, que es posaren en contra d'aquest pronunciament i iniciaren un aixecament al nord d'Espanya. Quan aquest anava a ser sufocat pel govern, les potncies de la Santa Aliana (que venia a ser una associaci de pasos per salvaguardar l'absolutisme) intervingueren: el 1823, l'exrcit dels Cent Mil Fills de Sant Llus torn el poder a Ferran VII. Aquest, com era d'esperar, va tornar a derogar tot l'establert en els proppassats tres anys.

La de 1823 a 1833 s una dcada que, per l'avanament del pas, s una de les ms nefastes del segle. Per aix els historigrafs liberals li posaren el nom de Dcada Ominosa (sinnim de decadent). La poltica de Ferran VII havia agreujat la crisi existent amb les colnies americanes, i moltes s'estaven desannexant. La monarquia absoluta continuava perseguint els que no li donaven suport (els liberals) i, mentrestant, per una altra banda, s'anaven formant grups d'ultraconservadors que consideraven massa moderada la monarquia que estava duent a terme el rei. Foren aquests els que el 1826 publicaren el Manifest de la Federaci de Reialistes Purs, on donaven suport a l'infant Carles, germ del rei. 

El 10 d'octubre de 1830, Ferran VII finalment tingu descendncia, cosa que aguditz encara ms el conflicte successori: el rei prengu la decisi de publicar aquell mateix any la Pragmtica Sanci, que anullava la Llei Slica (que prohibia l'arribada al poder d'una dona des de 1713), amb la qual la nou nata futura Isabel II podria governar. 

Per assegurar el regnat de la seva filla en contra dels partidaris de Carles, Ferran VII va suavitzar les mesures antiliberals, i va acontentar a la societat. Fins i tot, el 1832, una amnistia permet que nombrosos liberals poguessin tornar de l'exili. 

La mort del rei el 28 de setembre de 1833 va ser l'inici de la confrontaci dels dos bndols que s'havien format els ltims anys: els liberals (partidaris d'Isabel), i els conservadors, que s'anomenaran Carlistes (a favor de l'infant Carles). De la confrontaci es pass a les armes, i el mateix 1833 comen la Primera Guerra Carlina o Guerra dels Set Anys. No oblidem que la reina, per estrictes normes successries, era Isabel II, per al tenir noms tres anys, la seva mare, Maria Cristina de Borb-Dues Siclies, assumeix la regncia. 

La guerra es desenvolupa generalment al Pas Basc, Navarra, Catalunya i al Maestrat (comarques de Terol i Castell, que comparteixen serralada). Sempre tingu caire isabel, ja que les forces carlistes estaven empobrides en matria armamentstica i no pogueren ocupar cap ciutat important. Al final, el general carl Maroto, en veure la impossibilitat de guanyar la guerra i transformar Espanya una altra vegada en absolutista (fet que hauria estat del tot vil pel progrs de l'Estat, ja que estava extremament desfasat a l'Europa central), firm l'agost de 1839 amb el general isabel Baldomero Espartero el conveni de Bergara, en el qual s'establia el final de les hostilitats, encara que la guerra s'arrosseg fins 1840, quan les tropes carlines s'exiliaren a Frana. 

A banda de la guerra, la regncia de Maria Cristina destac per la promulgaci de dos textos fonamentals ja clarament constitucionalistes: l'Estatut Reial de 1834 i la Constituci de 1837. El primer document establia un rgim manejat pel rei i unes Corts elitistes (elegides per sufragi molt restringit) dividides en dues cambres diferents. Aix fu dividir els liberals, que ara s'escindirien en dos: els moderats, que estaven satisfets amb aquest document, i els progressistes, defensors de l'avanada Constituci de 1812. Com que la regent Maria Cristina sempre donava el govern als moderats, els progressistes organitzaren una revolta per prendre el poder, que fou el mot de la Granja, el 1836, i ho aconseguiren. 

El segon text publicat per Maria Cristina (la Constituci de 1837) era de caire ms radical, ja que ara eren els progressistes els qui governaven (Espanya estava canviant: quatre anys abans, encara es podria considerar que existia l'absolutisme, encara que molt suau i desgastat). En aquesta Constituci es reconeixia la sobirania nacional, i es concretava en l'escissi de les Corts: hi haurien dues cambres: el Senat (elegit pel rei) i el Congrs dels Diputats (elegit pel sufragi censatari).

El govern de Mendizbal (aix es coneixia el govern dels progressistes iniciat el 1835, pel sobrenom del seu primer ministre, de nom, Juan lvarez Mndez) tamb dugu a terme mesures importants, com les famoses desamortitzacions de l'Esglsia, i l'ampliaci de dret a vot.

El 1840, els progressistes assoliren la seva mxima fita: derrocaren la regenta Maria Cristina, i la feren exiliar-se a Frana, d'on torn tres anys desprs, i, mentrestant, ells posaren com a regent el general Espartero, lder de la victria en la Primera Guerra Carlina.

Aquesta regncia fou enterbolida per l'acci dels subalterns que rodejaven el general, que va donar peu al pronunciament dels militars moderats i el descontentament dels propis progressistes (que aix ho demostraren bombardejant tristament Barcelona el 1842), la qual cosa oblig a Espartero a dimitir el 1843.

Davant l'humilliaci poltica que hagus suposat una altra regncia, s'avanc la majoria d'edat d'Isabel II i els moderats aprofitaren el desprestigi d'Espartero per aix treure els progressistes del govern i comenar una dcada de poder en solitari (juntament amb Isabel II, que, amb 13 anys d'edat, no tenia massa autoritat ni coneixement): fou l'anomenada Dcada Moderada. Aquests dos lustres provocaren un fre a les reformes progressistes. 

Com a fets ms transcendentals, els moderats, governats per Narvez i Bravo Murillo, varen paralitzar la venda de bns eclesistics, i foren forjades noves armes de poder: la creaci de la gurdia civil (1844), la Constituci de 1845 (que negava la sobirania nacional) i la drstica reducci del cens electoral. La publicaci d'algunes lleis, com el Codi Penal, la Reforma Fiscal o les lleis d'administraci provincial i local foren fora importants.

El 1854, com a conseqncia de les mateixes confrontacions internes transcorregudes durant la regncia d'Espartero, incloent ara la corrupci i els abusos administratius, un extens moviment revolucionari iniciat a Viclvaro (antic poble ara ja annexionat a Madrid), iniciat el 30 de juny pels generals Leopoldo O'Donell, lder de Unin Liberal, i Domingo Dulce, va expulsar els moderats del govern i don el poder a Espartero i O'Donnell, el primer per segona vegada. S'iniciava aix el Bienni Progressista.

S'emprengueren una srie de reformes, com la nova desamortitzaci general, que afectava principalment a les terres civils, la llei de ferrocarrils, i l'elaboraci d'una nova constituci que mai va ser posada en vigor per la falta de temps del govern progressista, totes les mesures de les quals, que ajudaven a desenvolupar un mn capitalista.

No obstant aix, aquest govern aviat es vei desbordat per les agitacions camperoles i pel proletariat urb. El 1855, fins i tot, es va arribar a dur a terme una vaga general a Barcelona. Per una altra part, la pugna d'Espartero i O'Donnell acab arrunant les possibilitats dels progressistes. 

Amb aquest embolic governamental, O'Donnell el juliol de 1856 fu un cop d'estat i el govern pass a mans de la Unin Liberal, un partit centrista que albergava moderats i liberals. La Unin Liberal es va alternar al govern amb els moderats de Narvez fins el 1868.

En matria de govern, els primers anys foren acceptablement estables, per el 1864 la crisi econmica en el cot i el sector txtil va agreujar-se i la gent s'abraon cap a la governant titular, la reina Isabel II. A ms, no estaven satisfets amb ella puix que sempre atorgava el poder als moderats, havia fet passar el ferrocarril per on a ella li havia convingut (a fi i efecte d'afavorir una certa classe de gent), i perqu volien ms nombre de votants en les eleccions. L'oposici a Isabel s'agreuj, i el 22 de juny de 1866 ja consta la primera reforma militar en contra d'ella. A l'agost, progressistes i altres forces emergents, com els demcrates i els republicans, van signar el conegut pacte d'Ostende per posar fi al regnat d'una monarca ms que catica.

El fiasco general en els governs i en la monarquia fu que inevitablement hi hagus una ruptura en la societat poltica del moment. El 19 de setembre de 1868, les grans masses socials d'Ostende es revoltaren, cosa que finalment fou ms que aix. El poble va rebre la notcia amb molta illusi i esperana, i pocs dies desprs les tropes lleials al govern van ser derrotades pel general Serrano, qui, a ms, era el nou lder d'Unin Liberal desprs de la mort de O'Donnell. Davant d'aquesta situaci, la reina Isabel II va haver d'exiliar-se a Frana, on passaria la resta dels seus dies.

 Final del segle XIX i principi del XX .
 Sexenni Democrtic (1868-1874) .
Finalment, el conjunt d insurreccions militars arreu del territori fructificaren: aix va ser la coneguda Revoluci de 1868,  la Gloriosa . A partir d aqu, comena una nova etapa plena de controvrsies, com les anteriors, que s el Sexenni Democrtic. A finals d any, sense cap tipus d organitzaci que governs Espanya, es formaren a les ciutats ms importants unes Juntes Revolucionries; les de Madrid van decidir fer un Govern Provisional per l Estat, i nombraren com a cap d aquest el general Serrano. En el seu govern hi havia tant progressistes com revolucionaris, i s per aix que en un principi es dna una mica ms de llibertat a les persones, per en temtica econmica no canvien res de l poca isabelina (a part de la introducci el mateix 1868 de la pesseta com a moneda unitria d Espanya). Ho van fer perqu volien modernitzar el pas, per deixant una estructura per acollir un nou rei. 

A principis de 1869, es constituren unes Corts, amb majoria monrquica. El primer semestre de l any, els diputats treballaren per fer una nova constituci, que es fu una realitat l 1 de juny (data en qu s aprov). La Constituci de 1869 era molt ms liberal que totes les que s havien escrit, i incls democrtica. Nogensmenys, exigia que el cap d'estat fos el Rei, que governaria amb una Monarquia Constitucional calcada a la britnica d aquell temps. Aix volia dir que es necessitava rei, i pel moment posaren de regent al general Serrano i, com a cap de govern, al general Prim.

Desprs d aquest important pas, Prim fou l encarregat de cercar el nou monarca per Espanya. Aquesta tasca, fou molt dura de realitzar, ja que hi havia pocs candidats pel tron, i la majoria d ells no s acollien a les exigncies del general catal. Finalment, per, la casa italiana ofereix el fill del rei Vctor Manuel I com a candidat, Amadeu de Savoia. El 16 de novembre de 1870, en una sessi parlamentria histrica en el Congrs, sort d entre diverses opcions el candidat itali, Amadeu I (amb 191 vots, dels 320 que votaren), que fou rei oficialment a partir del 2 de gener de l any segent, i el seu cap de govern seria Serrano.

La seva monarquia no funcion gens, ja que l Estat estava massa fraccionat: els carlins provocaren el 1872 la Tercera Guerra Carlina, els republicans el volien veure fora del tron, a l igual que els borbnics, que semblaven sser ocults, o els aristcrates, que estaven sortint perjudicats de la poltica d Amadeu I, i el poble en general estava indignat en veure el mediocre resultat que havia tingut aquella  Gloriosa  revoluci, ja que en la vida quotidiana no havia canviat res des de l poca d Isabel II. El cap de govern el 1871 canvi molt, comenant per Serrano, que deix el crrec a l estiu. En aquell moment s hi posa primer Ruiz Zorrilla, i desprs el general Malcampo, per cap dels dos surt votat en majoria pel Congrs. Finalment, es posa Sagasta, que amb el perms d Amadeu dissolgu el Congrs i convoc eleccions, on ms gent va poder votar. Tanmateix, aquelles eleccions foren el reflex del fracs de la revoluci, ja que sembla que foren molt manipulades.
Sagasta caigu del poder el maig de 1872 per fraus econmics, i ocup el seu lloc el general Serrano ja per ensima vegada. Serrano demana dissoldre les Corts al rei, i aquest li ho denega, amb la clebre frase de:  Yo, contrario . Aquest general dimit, i en el seu lloc Amadeu hi pos Ruiz Zorrilla, i aleshores s que accept la dissoluci de les Corts per anar a les urnes. Aix va ser el debacle d aquella monarquia, ja que en les eleccions venc majoritriament l esquerra, i la minoria ms important fou la republicana; pocs mesos desprs, a l hivern del 1872-1873, Ruiz Zorrilla es veia incapa d aturar els republicans, que eren ja a Madrid, i els carlins, que s estaven posicionant b en la Tercera Guerra Carlina. 

Aquesta pauprrima situaci que estava vivint Espanya fu prendre una decisi important a Amadeu I: el 10 de febrer de 1873 abdic, deixant un gran buit en el Congrs. El dia segent, el que tothom predeia succe: els republicans proposaren abolir la monarquia al pas, i amb una minoria del 20% fou aprovada la proposta per ser l nica forma de govern que de moment no havia sortit fracassada. 

La I Repblica Espanyola, per, fou tot un desastre, ja que a part de tenir un escs suport, noms entre ells ja tenien les seves grans diferncies: uns eren partidaris d una repblica federalista, i uns altres d una unitria. El primer president, Estanislau Figueras, no pogu actuar degut a les mltiples revolucions d altres trossos del puzzle espanyol. El juny s exili, donant pas a Pi i Margall, qui rpidament fa un projecte de Constituci federal, que no s aprovaria donat que sorgiren les indites insurreccions cantonals, amb les quals un poble com Cartagena o Valncia volia fer sol un Estat Federal. 
Pi i Margall esdeven insostenible, i en el seu lloc entr Nicols Salmern, molt ms centralista, amb la qual cosa potenci molt els cantonalismes. Salmern hagu de dimitir donat el caos que estava formant el setembre. s llavors quan Emilio Castelar, partidari d'una repblica unitria, fou proclamat cap de govern amb uns poders extraordinaris, a fi i efecte de solucionar tots aquests problemes. Castelar don per acabades totes les insurreccions cantonalistes, per amb una actitud absolutista, atur el projecte de Pi i Margall, clausur les Corts i govern ell sol, aix s, durant molt poques setmanes.

El 3 de gener de 1874, el general Pava fa un cop d'estat donant per acabat el poder de Castelar, i dissol les Corts. Amb la formaci d aquestes, el general Serrano es torn a fer amb el govern republic (en una repblica ja parlamentria; molts diuen que ja havia acabat la I Repblica), i de gener fins a desembre es prepara l entrada al poder novament als borbons, amb Alfons XII com a monarca. El 29 de desembre, per accelerar aquest procs, el general Martnez Campos fa un cop d Estat i proclama el fill d Isabel II nou rei d Espanya, mentre que Cnovas del Castillo, que era qui havia preparat el retorn dels borbons des de la Gran Bretanya, es fa crrec del govern. 

Mentrestant, en aquells sis anys havien succet moltes coses en la societat obrera espanyola, i val la pena fer aquest parntesi. Els treballadors de les indstries havien de patir pssimes condicions de treball, i per aix i per les revolucions que altres pasos ja havien posat en marxa, el 1868-1869, de la m de Jos Fanelli i la I Internacional, es funden les primeres AIT a Madrid i Barcelona, embrions dels corrents anarquistes i marxistes que desprs es formarien. El 1870 es celebr el primer congrs obrer a Barcelona, que aniria tenint continutat aix tamb continuant els corrents obrers.

 Segona Restauraci Borbnica (1874-1931) .
Vegeu l'article principal sobre la Segona Restauraci Borbnica;
El moviment obrer tamb faria acte de presncia en la II Restauraci Borbnica, que comenava el 1874 amb Alfons XII per treure el pas del forat on estava immers, o aquesta era la teoria. La realitat per, fou una altra, i s que el rei no govern, sin que deix pas als poltics de dos partits a fer-ho excloent els altres. Aquestes dues formacions, anomenades Partits Dinstics, eren el Partit Moderat (liderat per Cnovas del Castillo i que incloa aristcrates i terratinents) i el Partit Liberal (liderat per Sagasta i que allotjava els progressistes i burgesos).

Per fer un govern bipartit, inventaren el sistema de torns, amb el qual s anirien intercanviant el poder del pas. Primer va ser el torn del conservador Cnovas del Castillo, que va dur a terme la pacificaci de l exrcit, arribant al final de la Tercera Guerra Carlina (1876) i al de la guerra amb Cuba el 1878, que s havia iniciat deu anys abans fruit de sublevacions de la colnia ultramarina. Cnovas tamb va elaborar la Constituci de 1876, que reunia aspectes de la de 1869 i de la de 1845. En quant a drets individuals, s assemblava a la del Sexenni, ja que era liberal-progressista, i en quant a la forma de govern, era un reflex de la isabelina, puix que dividia el poder en dos: l executiu (que requeia en el rei, que l exercia a travs de les Corts) i el legislatiu (que requeia en ambds). Les Corts es dividien en dues cmeres: el Senat (l elitista, on la majoria era elegit pel rei o per s mateixos degut al seu poder) i el Congrs (elegit pel poble primer en Sufragi Censatiu, i a partir de 1891 en Sufragi Universal Mascul; tot i aquest pas democrtic, les eleccions eren sempre un frau fruit del caciquisme i les tupinades).

El 1879, per la seva banda, Pablo Iglesias funda el PSOE, partit d ideologia socialista.
El 1881 accedien al poder Sagasta i els liberals, i aquest govern don ms importncia a les llibertats personals (la de ctedra, expressi, associaci i reuni), fu la Llei de Premsa, i tamb fu estudiar el moviment obrer. De 1883 a 1885 govern Cnovas, i a finals d aquest mandat mor el rei Alfons XII, deixant abans d aix un embri a la seva dona Maria Cristina, Alfons XIII, que es convertiria en rei des del primer dia de vida. Al no sser per  apte per a governar , es pos com a regent la seva mare fins el 1902. Com a conseqncia de la mort d'Alfons XII, se signa el Pacte del Pardo el 1885, el qual significava la continuaci del bipartidisme a Espanya.

Mentrestant, en governaci fins el 1890 rest Sagasta, que dugu a terme algunes reformes de caire social i poltic. Espanya s estava fent forta, per per altra banda l obrerisme anava avanant al seu ritme: el 1888, a part de fer-se la primera Exposici Universal a Barcelona, nasqu la Uni General de Treballadors (UGT). 

L ltima dcada del segle XIX semblava que seria tranquilla i favorable per continuar fent reformes, i efectivament ho va ser (encara que no tota), ja que els dos partits poltics majoritaris es continuaren tornant el poder. El 1897, per, comen una nova etapa de patiment i davallada espanyola: el dirigent conservador Cnovas del Castillo fou assassinat per Anjolillo, un anarquista. I l any segent, amb els liberals en el poder, el govern no va saber frenar els greus problemes que hi havia des de feia anys a les colnies. El 1895 havia comenat una guerra per la Independncia cubana encapalada per Jos Mart. Anys ms tard, els Estats Units, que en un primer moment eren favorables a una independncia del territori, se la voleren arrebatar a Espanya, i el 1898, desprs d una curta guerra entre els dos pasos, Espanya hagu de cedir-li la majoria de les seves colnies (Cuba, Filipines, Puerto Rico i Guam). Fou el Desastre de 1898 per Espanya, una gran humilliaci que portaria cua, i un cert descrdit per una forma poltica que comen a experimentar una decaiguda fruit de l evoluci dels nacionalismes, els republicans, l'abstenci, els obrers i els intellectuals, que reflectien la ineptitud de govern i monarquia. 

Enmig d una societat decebuda, on tothom criticava els poltics per sense aportar cap soluci, els alts crrecs pensaven en com dur a terme el regeneracionisme, per al no saber com canviar aquell pas, que era incapa d adaptar-se a la modernitat, seguiren igual fins el 1902. Aquell any, Alfons XIII acced al poder de monarca sense regncies. 

Tamb el 1902, encara Espanya amb el sistema de torns i els fraus electorals, comenava a intentar aixecar el cap. El seu governant vigent, Francisco Silvela, intent modernitzar i regeneracionar el pas infructuosament. Aquesta tasca la reprengu de 1903 a 1909 Antonio Maura (conservador), que combat contra els cacics i els nacionalismes. La seva primera crisi a Catalunya (1905) vingu arran d'aquest ltim fet i a partir d'un acudit fet a la revista "Cucut!", en el qual es ridiculitzava l'exrcit pels seus fracassos colonials i que comport la crema d'aquesta revista i del diari "La Veu de Catalunya" i l'aprovaci de la llei de jurisdiccions. Tamb intent instaurar la democrcia real, i no aparent com fins aquell moment. El 1907 public la Llei d Administraci Local, la qual havia d abolir el caciquisme i havia de donar molta autonomia a Catalunya, per noms qued en un projecte.

Set anys desprs de l entrada al poder, a Alfons XIII li arribaren ms problemes: l exrcit estava intentant recuperar el prestigi perdut el 1898 batallant al nord d frica per aconseguir colonitzar la zona. Aix estava comenant a portar divergncies entre els poltics i els militars, que feien trontollar l intent de regeneracionisme dels primers. La crisi, per, arrib quan la ciutat de Barcelona es revel contra la mobilitzaci d uns reservistes catalans que havien d anar al Marroc. El poble estava en desacord amb aquesta imposici, i una ona de violncia pass per la ciutat comtal en la Setmana Trgica de 1909, que qued reduda per l exrcit.

All fu dimitir Maura, que fallava en el seu intent, i el seu lloc l ocup Segismundo Moret, que noms dur uns mesos. El seu successor fou Jos Canalejas (liberal), que va fer el segon intent d aquest reformisme desitjat per tothom. Alguns dels canvis que va fer aquest dirigent foren inventar-se un impost per les rendes urbanes, que gravava especialment als rics, i donar la soluci per acabar amb el problema dels nacionalismes, fent la Llei de Mancomunitats Regionals, tot i que no arrib a aprovar-la. Un altre problema de Canalejas fou el moviment obrer, ja que el 1910 es fund la Confederaci Nacional de Treballadors (CNT), fent ms potent aquest moviment. El cap de govern decid acontentar-los passant la jornada laboral a nou hores diries, i tamb regularitz el treball de la dona.

Quan la modernitzaci de l estat somniada per tothom s estava duent a terme, el 1912 un anarquista mat Canalejas, frenant les grans reformes. El poder recaigu en el conservador Eduardo Dato, qu, com a tal, no gaire favorable a aquestes modernitzacions. Tot i aix aprov el 1912 la Llei de mancomunitats i el 1914 s'establ la Mancomunitat de Catalunya.

Per tant, s auguraven uns anys d estancament, i en quant al regeneracionisme, acab all; per l economia espanyola puj com l escuma, ja que a l esclatar la Primera Guerra Mundial i posar-se el pas com a neutral, fou el subministrador majoritari dels altres pasos europeus, aix enriquint-se. Aix tingu una part dolenta per la societat espanyola, i s que el cost de vida puj entre un 15 i un 20%, per b que els salaris no pujaven correlativament. Durant els anys 1914-1918, el pas visqu uns anys de constants vagues de treballadors que es queixaven de tal injustcia.

L agost de 1917, l UGT i el PSOE convocaren una vaga general a tot l Estat, i a aix, el govern d Eduardo Dato declar l Estat de guerra, tancant les Corts, i la reprim en una setmana. Els parlamentaris reclamaren la reobertura del Congrs i com a nica sortida a aquest nou caos el Rei deman la formaci d'un govern de concentraci nacional presidit per Garca-Prieto i format pels poltics ms rellevants de l poca de tots els partits, incls Francesc Camb (Lliga Regionalista)). Previsiblement, per, aquest govern es desfeu per incompatible, i fins el 1923 es van anar succeint governs provisionals (als quals el Rei donava el seu obligatori suport) per l estil, aix desfent el bipartidisme nascut el 1876 amb Cnovas i Sagasta.

El 1921, una altra desgrcia militar com la de 1898 succea. La invasi al Marroc estava essent difcil, i s intent sublevar un lder local, Abd-el-Krim. D aquesta missi, l exrcit espanyol en sort mpliament derrotat (moriren 12.000 soldats i s hagueren de retirar de la zona del Rift), i l opini pblica en aquell moment es tir a la iugular dels militars, poltics i monarca per incompetents.
En aquell moment es decid crear un govern de concentraci presidit pel general Garca Prieto, amb la intenci de reformar la Constituci. No obstant aix, el 13 de setembre de 1923, l Exrcit fu un cop d estat a Catalunya mitjanant el seu capit general, Miguel Primo de Rivera, que s extengu rpidament.

Donada la situaci anrquica que vivia el pas, la majoria de la poblaci don suport al cop (especialment l Esglsia, la burgesia, l Exrcit, els terratinents i en general, molts habitants). No obstant aix, els republicans, anarquistes, socialistes i comunistes s oposaren fermament al govern que es presagiava de Primo de Rivera. El rei, per la seva banda, anhelava un govern militar, ja que no veia altre sortida a Espanya. Per tant, aquella mateixa setmana Primo fou nomenat cap de govern, i a l instant assum tots els poders legislatius, declar l Estat de guerra i dissolgu les Corts. Era un dictador al qual el rei li havia donat suport.

Els dos primers anys, 1923-1925, Primo form el directori governamental com va voler; tot el govern estava format per militars. La primera etapa de Primo seria el Directori Militar. En aquells anys es dedic a abolir les llibertats aconseguides pels restauradors, invalid la Constituci de 1876, i dugu una poltica totalment adversa al moviment obrer i els nacionalismes (dhuc es prohib l s del catal). L nic partit perms, que fou el governamental, fou la Unin Patritica, formada per conservadors, burguesos, catlics i grans terratinents.

Militarment, el govern s que sapigu actuar b en la guerra amb el Marroc que 19 anys enrere s havia engegat. Amb l ajuda de l exrcit francs, el 1925, com a conseqncia del desembarcament d'Alhucemas, Espanya es fu amb el territori de la vall del Rift, al Nord d frica.

Aquell any, nomen un nou govern, ara format per 4 militars i 6 civils, que restaria fins l any 1930. Era l etapa del directori civil. La nova executiva dugu a terme una poltica social i econmica que funcion, fent progressar una mica la situaci del pas. 

Es millor la xarxa de carreteres i ferrocarrils, fent baixar l atur, es crearen confederacions hidrogrfiques per tal d aprofitar la fora de l aigua dels rius i comenar a crear energia elctrica d aquesta font, i culturalment fu tirar endavant l Exposici Internacional de 1929 a Barcelona. Val a dir que la poltica econmica de la dictadura funcionava fruit del progrs que estava afectant tot el mn en aquells  felios anys vint .

Per altra banda, la poltica interior estava anant totalment per on ell volia, com ho demostra noms la dada que tots els partits estaven illegalitzats. Era per aix que socialistes, anarquistes (que fundaren la Federacin Anarquista Ibrica (FAI)), republicans i catalanistes com a ms destacats comenaren a fabricar un clima de crtiques cap al rgim (els intellectuals tamb els seguien) en quant a poltica interior. L econmica, que funcionava b, pat un cataclisme a partir de l octubre de 1929, amb el fams Crack del 29, que afect tot el mn. Molts militars retiraren el seu suport a la dictadura ja que la consideraven un fracs, i aquella dictadura que ja tremolava d all ms, aguant fins que el rei Alfons XIII li retir el seu suport. Automticament, Primo dimit el 28 de gener de 1930.

El monarca, amb l objectiu de restablir l ordre, form un govern provisional capdavantejat pel general Berenguer, que durant l any 1930 torn a validar la Constituci de 1876, i intent tornar al panorama social espanyol d abans de 1923. Aix, per, fou impossible de fer, ja que la desestructuraci dels partits dinstics (els del sistema de torns) era mxima, i els altres partits pactaren un moviment poltic revolucionari per derrocar Alfons XIII. Eren els republicans, socialistes i nacionalistes.

El febrer de 1931, Berenguer dimit, i el seu lloc l ocup interinament l Almirall Aznar, qui convoc eleccions pel 12 d'abril de 1931, per tal de triar nou president i fer una mena de referndum per preguntar al poble si era monrquic o no. Els resultats de les eleccions (en les quals pogu votar la dona), foren clars: els socialistes i republicans arrassaren; la conclusi d aix fou encara ms clara: el rei s exili, i el 14 d'abril de 1931 es declara la Repblica a diversos territoris, com a Catalunya. Niceto Alcal-Zamora fu la proclamaci de la II Repblica Espanyola al conjunt del territori, establint un govern provisional.

 Segle XX .
 Segona Repblica Espanyola (1931-1939) .
Vegeu l'article principal sobre la Segona Repblica Espanyola;
El 1931, desprs d unes altres eleccions (les primeres sense caciquisme), Manuel Azaa fou proclamat cap de govern, i Alcal Zamora president de la Repblica. El govern vigent, necessitat d una carta magna, el mateix 1931 aprov la Constituci de 1931, que constava de les segents bases: l Estat estava unit, encara que reconeixia les autonomies de tots els pobles i regions; per altra banda, el poder legislatiu requeia noms al Congrs, els diputats del qual eren triats cada 4 anys per Sufragi Universal (tamb femen, i a partir dels 23 anys); tamb garantitzava les llibertats de premsa, ensenyament, reuni, religi i drets socials i poltics paritaris per homes i dones. Amb aquesta constituci s obria la primera etapa republicana, l anomenat Bienni Progressista.

En aquell mandat, s aprovaren un seguit de processos progressistes, com per exemple la llei de la limitaci de poder de l Esglsia, el procs de professionalitzaci de l exrcit, per assegurar que era fidel a la Repblica, o la Llei de la Reforma Agrria, amb l objectiu de destruir el latifundisme que tant de mal havia fet a la societat. Tamb es fu front a l analfabetisme de la societat, primant ms els mestres, i s intent aturar l atur acumulat, encara que no es trob cap soluci adient. Per ltim, a l acceptar les autonomies, el 1932 el Congrs aprov l Estatut de Nria catal, amb el qual Francesc Maci pogu accedir a sser president de la restaurada Generalitat de Catalunya.

Com en tots els governs anteriors, per, comen a aparixer oposici contra els mandataris, aquesta vegada des de dins mateix del republicanisme; la dreta i l esquerra radical eren les principals detractores. Tamb cal destacar la sublevaci militar sense fruits de 1932 duta a terme pel general Sanjurjo, que representava la dreta monrquica.

El 1932, de la m de Gil Robles es fund la CEDA, un partit de la dreta republicana que intent desprestigiar el govern, com tamb ho feren els radicals (la CNT i UGT). El govern, encara dbil, comen a trontollar, i l opini pblica s abraon a ell desprs que algunes insurrecions camperoles acabaren amb una dura acci policial.

El 1933, Alcal Zamora no tingu ms remei que retirar el seu suport a Manuel Azaa i proclamar eleccions. Aquestes donaren com a resultat una victria de la CEDA, que per governar s hagu d aliar amb el Partit Radical de Lerroux, aix formant un clima governamental de gran inestabilitat. 
Fins l octubre de 1934, el president de la repblica nomen Lerroux cap de govern, fins que en aquell moment acced a donar el poder a la CEDA de Gil Robles. Seria l inici del Bienni Conservador, o Bienni Negre (anomenat aix pels d esquerra). Aquell govern es caracteritz per un notable conservadorisme poltic i l anullaci de les reformes poltiques, regionals i econmiques del govern anterior.

Nogensmenys, el mateix octubre de 1934, amb la frenada de les reformes i una crisi econmica que s estava incovant, fu que alguns poltics autonmics (catalans i asturians, majoritriament) es revelessin contra la CEDA. Les revoltes, val a dir-ho, acabaren amb un munt de presos poltics (amb Companys i tot el seu govern al capdavant), que feren que el poble comencs a posar-se a favor de les esquerres. 

Per altra banda, el govern conservador tingu cada vegada una actitud ms reaccionria; permet, per exemple, actuar a la dreta feixista contra l esquerra. Aquests enfrontaments feien que l estat es divids profundament entre l esquerra i la dreta. Els primers, per posar mesura a l ascenci del feixisme, s acolliren a fer un Front Popular per combatre ls, com estaven fent tots els pasos europeus amb el mateix. Amb aquella tensi, el govern de la CEDA i dels radicals, entr en una greu crisi per uns fraus protagonitzats per Lerroux. A conseqncia d all, el 1935 Alcal Zamora fu fora Gil Robles del govern, per posar-hi Portela Valladares, que convoc eleccions.

Molts grups poltics liberals i d esquerra feren un pacte per unir-se al Front Popular, mentre que les dretes tingueren problemes per fer-ho; resultat: el Front Popular obtingu la victria (1936), i el govern pass a ser presidit per Azaa de nou (mentre que el President de la Repblica continuava essent Alcal Zamora). Aquest continu les reformes que havia comenat al primer bienni republic: es restitu la Generalitat i tots els alts crrecs empresonats foren alliberats, el Pas Basc i Galcia comenaren a tramitar llurs estatuts i s impuls de nou l educaci.

Al maig, el vigent president de la Repblica fou destitut per les Corts, i el seu lloc l ocup Manuel Azaa, mentre que el cap de govern pass a ser Santiago Casares Quiroga. Aquests problemes venien donats per la gran quantitat d ideologies que es barrejaven: els partits es dividiren en els partidaris d un reformisme democrtic, i els d un procs revolucionari. El PSOE, la UGT i les Joventuts Socialistes s uniren per comenar ells les actituds revolucionries que esperaven. Francisco Largo Caballero fou el lder d aquest moviment de viglies de conflicte bllic.

Fora del govern republic, no era d estranyar que el 1933 el fill de Primo, Jos Antonio, funds un partit anomenat Falange Espaola, partit feixista d extremadreta, que s ajunt l any segent amb les JONS, d ideologia similar. Tampoc fou anormal que a la primavera de 1936 el bloc nacional i la FE de las JONS intensificaren la violncia que ja hi havia al territori, per tal de desestabilitzar el rgim. Aquests tenien al seu favor molts generals de la Unin Militar Espaola, que per la seva banda estaven conspirant tamb contra el govern.

Desprs de l assassinat el juliol de Calvo Sotelo, militant de la CEDA, els nacionals, tamb de dretes, esclataren, i aix dugu a Espanya una sublevaci militar el 17 de juliol, amb el general Mola al capdavant, i el general Franco com a militar destacat d aquesta revoluci.
All va ser l explosi de la Guerra Civil Espanyola, ja que la sublevaci no va ser prou potent perqu funcions el cop militar. El dia 18 comen dita guerra a la pennsula, on es formaren dos bndols: el republic, amb forces comunistes, anarquistes, socialistes i antimonrquiques, que acceptava i lluitava per un govern com el que hi havia hagut des de 1931, i el nacional, que comptava amb molts militars, reialistes, conservadors, feixistes i en conjunt, de la gent de la dreta espanyola, que tots feien un front com per derrocar els republicans i instaurar un possible govern militar. Tamb comptaria amb exrcits feixistes italians, i nazis alemanys en grans quantitats. 

Azaa hagu d acceptar la dimissi de Casares Quiroga, i al seu lloc pos Jos Giral, desprs que un dia abans l elegit, Diego Martnez Barrio, dimits. Al setembre, el lloc de cap de govern l ocup Francisco Largo Caballero.

A l inici d aquella guerra, els sublevats comenaven dominant el nord de Castella i Lle, Galcia, Navarra, part d Arag, Balears, Canries, la part marroquina i l Andalusia occidental. Els republicans controlaven el Pas Basc (menys laba), Castella la Nova (una aproximaci a Castella-la Manxa amb Madrid), part d Extremadura, l Andalusia oriental, i la franja del mediterrani que anava de Catalunya a Mlaga.

Entrant en matria bllica, el primer objectiu (per acabar la guerra rpidament) era conquerir Madrid, encara que quan hi van arribar des de Toledo, en varen sortir derrotats a la Batalla del Jarama i la de Guadalajara, mpliament grcies a les brigades Internacionals, exrcits estrangers, majoritriament russos, italians i francesos, que combatien el feixisme. Mentrestant, Mlaga quedava controlada per Mola, Franco i els altres, i Granada, un escull que tenien, el mantenien. Els militars, al fracassar, anaren a atacar el nord a fi de fer-se amb la majoria de territori espanyol i allar Madrid. 

El general Mola conquer Sant Sebasti, per mor en unes circumstncies estranyes, un accident d avi (primavera de 1937). A partir de llavors, Franco pass a ser el generalssim dels exrcits i per acabar amb el Pas Basc, bombardej les ciutats de Durango i Gernika. Aix fu que els habitants de la zona prcticament no lluitessin i, com a conseqncia, Bilbao caigu a mans franquistes el 19 de juny. Ms tard ho feren Santander, i tota Astries, on els republicans perdien una zona vital. Mentrestant, per fer distreure l atenci dels rivals, els republicans feren dues temptatives per fer-se amb Arag que fracassaren: foren les batalles de Brunete i Belchite. Aquestes ja foren dissenyades per Juan Negrn, el nou cap de govern desprs de Largo Caballero, que mai es posava en aspectes militars.

El que s que funcion en un primer moment pels republicans fou reconquerir Terol (desembre de 1937), per poc temps desprs torn a caure. Aix fou una gran victria per Franco, ja que a partir d aquell moment comen a envair l altra part de l Ebre per Arag fins arribar a Lleida, i per altra banda contact amb el Mediterrani prop de Terol.

S estava apropant el final, ja que la comunicaci Catalunya-Madrid estava ja tallada, i als nacionals noms els faltava penetrar per Catalunya, escull importantssim republic. Abans d aix, per, es dugu a terme la batalla ms sagnant de la guerra, ja que ambds bndols sabien el que es jugaven: era la Batalla de l'Ebre. De juliol a novembre de 1938, rest activa aquesta pugna, que don com a resultat la quantitat ms esferedora de morts de la guerra, i una victria, la ms important, de l Exrcit de Franco.
A partir d aquell moment, els republicans es dedicaren a fugir per la frontera catalano-francesa (incls el mateix Azaa) tot deixant als rivals que fessin un passeig pel Principat. El 26 de gener caigu Barcelona, i el 9 de febrer la totalitat del territori catal.

Negrn intent fer de Madrid el gran baluard republic, encara que no ho aconsegu, ja que estava sol a tota Espanya. Franco fou acceptat pels europeus, Azaa dimit, i a finals de mar de 1939 el coronel Segismundo Casado de Madrid entreg la capital. La guerra acab oficialment l 1 d'abril de 1939.

 Dictadura Franquista (1939-1975) .
 Vegeu l'article principal sobre el Franquisme;
Amb aquell captol acabava la ignominiosa guerra per tot el poble, ja que deix el pas en una situaci deplorable en quant a l economia del poble, els seus recursos, i el seu estat. La pobresa del pas s extendria al llarg dels anys 40 i es coneixeria com la post-guerra. Per altra banda, deixava Espanya amb un nou panorama: una dictadura militar capdavantejada per Francisco Franco, que suposava la prdua de les llibertats poltiques de tothom i la persecuci dels que no obessin aquella llei (Ley de Responsabilidades Polticas, 1939). Les caracterstiques principals d aquest rgim, deixant de banda aquesta, foren: l absncia d una constituci, la concentraci del poder poltic i militar en Franco, la illegalitzaci del catal i de totes les seves institucions, com les de les altres autonomies. En general, seria un rgim antimarxista, antiliberal i feixista. Tamb es caracteritzava perqu durant la majoria de l estada de Franco al poder, no hi hauria cap tipus d oposici, com a conseqncia de la poltica del terror que feia servir, prpia de l absolutisme del segle XVII.

Durant els primers anys de franquisme, la post-guerra, uns 400.000 espanyols foren detinguts, uns 70.000 condemnats a pena de mort i 25.000 fusilats (d entre aquests, el president de la Generalitat a l exili, Llus Companys); a ms, introdu la Falange a tots els indrets d Espanya. Aix s com es comport Franco al principi, per tal de no patir cap ensurt durant els anys de mandat. Tamb comen a fer les seves lleis que substituren una Constituci:
La Ley Constitutiva de las Cortes declarava que hi hauria una cmera a les Corts, sempre triada per Franco, i es limitaria a aprovar les lleis que presents el dictador.
El 1945 es cre el Fuero de los Espaoles, on es declararen els seus drets i deures.
Un any desprs, la Ley de Sucesin a la Jefatura del Estado li permetia nomenar un successor, encara que no ho fu fins 1969. El poble estava coneixent que Franco manaria fins que mors.

Franco, per, podria haver actuat millor si volia que Espanya mantingus el nivell d abans de la guerra, ja que en els primers anys, a part de dur a terme una poltica autrquica, allacionista, hi havia recessi econmica, justament per la guerra i la inefica poltica en aquest aspecte. La producci industrial era insuficient, l'agricultura ocupava la meitat de la poblaci activa i era de baix rendiment, i el comer exterior era molt pobre.

El 1950, Franco hagu de redrear la situaci, deixant la seva poltica autrquica, i deman fer un pacte amb Estats Units. Aquests estaven autoritzats a establir bases pels exrcits, a canvi que Espanya rebs diners. Franco permet que Espanya entrs en frums internacionals com la ONU, la UNESCO o el FMI. El 1953, la Santa Seu legitimava moralment el rgim, i aquests moviments feren rehabilitar el rgim a l mbit internacional. 

Als anys 50 sorgiren les primeres revoltes universitries, vagues d obrers, o crtiques en general, degut a la timidssima liberalitzaci del sistema. Per aix Franco remodel el govern, fent entrar noves figures pertanyents a l Opus Dei, i excloent alguns falangistes. Aquest nou gabinet redact la Ley de Principios del Movimiento Nacional (que es referia al  partit franquista , al que manava).

Aquesta renovaci en el govern franquista, on s incorporaven tamb els anomenats tecncrates i reformistes, fu que a partir de 1959 el rgim entrs en l etapa del Desarrollismo. Aquesta etapa tingu com a base la Ley de Estabilizacin Econmica del mateix any, que aturava el semidesastre econmic que vivia l Estat: es proposava mantenir els preus, i per tant, frenar les despeses, i aix l'esgarrifosa inflaci. Tamb es prengueren mesures per millorar el comer exterior. Les mesures d aquesta llei funcionaren, l'economia millor, i s'iniciaren les bases per un creixement econmic. Aquells anys de canvis donaven a Franco dues opcions clares, la dels tecncrates (que era la perduraci del rgim amb un immobilisme poltic a ms de la designaci de Joan Carles de Borb com a successor del dictador) i la dels reformistes (que volien una evoluci poltica de la dictadura). El Generalssim de l'Exrcit, opt per una barreja de les dues, introduint reformes, com per exemple les lleis segents: la dels Convenis Collectius, que permetia la negociaci entre empresaris i treballadors de les condicions laborals; la de les bases de la Seguretat Social; la Llei de Premsa, que suprimia la censura prvia, i la Ley de Estado (1966), que inaugurava un sistema de  democrcia orgnica , amb un sufragi molt limitat. 
Franco tamb segu la lnia dels tecncrates, i el 1969 la Ley de Sucesin design Joan Carles de Borb com a successor del vigent dictador.

Als anys 60 comen a fer-se ress una oposici ja imparable dels detractors del rgim:
Una reuni el 1962 a Munic de personatges importants, tals com Gil Robles, conclu que Espanya necessitava urgentment democrcia.
L Esglsia, sempiterna aliada de Franco, tmidament comenava a estar en desacord amb el dictador. Els eclesistics catalans i bascos comenaren a criticar el rgim per l eliminaci de les llenges i cultures basca i catalana.
En aquells anys, les Comissions Obreres (CCOO) comenaren a fer protestes, vagues i manifestacions obreres.
A ms, l ETA nasqu per fer front al rgim. El 1968 comenaria a matar dirigents franquistes. L organitzaci terrorista basca faria l'assassinat ms important de la seva histria franquista el 1973, quan fu volar pels aires el president del govern, el tecncrata Luis Carrero Blanco. ;

Era el debacle de la dictadura, que anava parallel amb el de l existncia del seu dictador, Francisco Franco. Amb la salut feble, el 1975 no pogu evitar que l exrcit marroqu de Hassan II, la marxa verda, li conquers les possessions espanyoles a l frica, bsicament el Shara, amb 350.000 soldats. All fu tornar el desert a Mauritnia i el Marroc. La tardor d aquell any, oficialment el 20 de novembre (altres teories diuen que fou abans), l home que havia estat el dictador del pas durant 36 anys moria finalment.

 Tercera Restauraci Borbnica (des de 1975) .
El dia 22 de novembre del 1975, l infant Joan Carles de Borb era proclamat Rei d'Espanya com a Joan Carles I. Aquest no seguiria els passos del seu predecessor; amb all s acabava l era dictatorial, i comenaria una nova etapa per la histria del pas que s ha anomenat  transici , referint-se al pas del franquisme a la democrcia. Tot just el 5 de desembre, el rei design un govern encapalat per Arias Navarro, perqu n'establs les bases. Arias pos com a ministre entre d altres Manuel Fraga (que fou el cap visible del govern), per aquests no foren capaos d agilitzar el procs de democrcia. s per aix que el Rei li deman a Arias Navarro que dimits, i fou nomenat cap de govern Adolfo Surez.

El nou president convoc un referndum per la reforma poltica, per acceptar o no la reimplantaci de les eleccions a les Corts Constituents, a la democrcia: el 94% de la poblaci vot s. El 15 de juny de 1977, es feren les primeres eleccions a les Corts, encara que el mig any que an del referndum a les eleccions, fou el ms catic en la Transici: conflictivitat laboral i social, problemes amb el terrorisme i la legalizaci de partits (sobretot en el Partit Comunista (PCE) de Santiago Carrillo), els nacionalismes i una situaci econmica cada vegada ms crtica.

A la fi, les primeres eleccions democrtiques desprs de 1936 es feren, el resultat fou la victria amb el 34% dels vots per l UCD, i el 29% pel PSOE; Adolfo Surez continuava com a president. A aquest li exigirien una nova Constituci espanyola rpidament, ja que la situaci era fora complicada sense la carta magna, sobretot econmicament.

Entre aquell any i el 1978, una comissi de set poltics construiren el document, que fou aprovat finalment el 6 de desembre de 1978 en referndum mpliament, per amb una abstenci d un ter dels votants. La Constituci de 1978 potenciava molt els drets dels ciutadans, que eren tots iguals i amb els mateixos drets. Econmicament, tot i ser bviament capitalista, la constituci complaa fora els obrers.

Semblava que la transici quedava enrere, i el 1979 se celebraven unes noves eleccions a les Corts, on l UCD i Surez repetien govern, i es feien les primeres eleccions a les diverses alcaldies del territori. Tamb s aprovaven els primers estatuts d autonomia, el basc i el catal.

Dos anys desprs, Surez dimitia com a president, i en la sessi d'investidura del seu successor de l UCD, el 23 de febrer, el tinent coronel Antonio Tejero Molina entr al Congrs i intent fer un cop d estat, que el rei fren aquella mateixa nit. Dos dies desprs, Leopoldo Calvo-Sotelo era elegit president del govern. 

El 1982, es feien unes noves eleccions a les Corts, on el PSOE sort vencedor, i el cap de govern pass a ser Felipe Gonzlez. En aquella legislatura, de 4 anys, Espanya entr a la OTAN el 1982 (amb un referndum) i a la CEE el 1986, el mateix any que unes noves eleccions li revalidaren el crrec.

La democrcia estava establerta, per no per aix tots els problemes estaven resolts: el juny de 1987, un atemptat de l ETA a Barcelona matava 20 persones; el terrorisme era infrenable. Nogensmenys, l economia de l estat comenava a millorar a causa de l entrada a la CEE. Per aix, el 1989 els socialistes revalidaven la victria a les eleccions fins 1993.

Era l ltima legislatura de Felipe Gonzlez, ja que el mateix any es destapava el primer dels fraus que desgastarien el govern. Luis Roldn, cap de la gurdia civil, fou el protagonista d aquella estafa. Anys ms tard, es destapaven altres fraus, com els casos de Mario Conde, Rafael Vera o Jos Barrionuevo. Per altra banda, tamb es destapava l afer GAL, una organitzaci armada del govern que pretenia contrarrestar ETA.

El 1996, Gonzlez avan les eleccions pel deplorable estat de la legislatura, i com era d esperar, el PP en fou el guanyador. El president del govern passava a ser el conservador Jos Mara Aznar, que obtingu el suport de la federaci nacionalista catalana CiU, el partit basc PNB i la Coalici Canria (CC). En la legislatura, accept com onze pasos ms la instauraci d una nova moneda comuna per tota la Uni Europea: l euro. Tamb destac la treva que fu ETA durant ms d un any, per poder pactar amb el govern. La banda terrorista acab amb la treva el 2000, allegant que el PP no volia dialogar amb ells. Aquell any, el partit conservador renovava el poder en unes noves eleccions, ara amb majoria absoluta.

En aquella legislatura, una nova moneda europea entr en vigor a l Estat (gener de 2002); per, com l ltima del PSOE, va estar plena d irregularitats: el 20 de juny de 2002, el govern afront una vaga general organitzada per la UGT i les CCOO. El mes segent, l Exrcit espanyol proced a la conquesta de l illot de Perejil, ocupat per pastors marroquins. All va ser l inici d un seguit de males convivncies entre els dos pasos. A finals d any, el naufragament d un petroler anomenat  Prestige  va provocar el vessament d una enorme quantitat de petroli sobre les costes gallegues, principalment. Va ser l inici d una crisi poltica i medioambiental en l Estat. 

L any segent, Aznar acompanyava els Estats Units de George W. Bush i el Regne Unit de Tony Blair a la guerra de l'Iraq, enviant-hi tropes quan la gran majoria de la poblaci mostr el seu rebuig en milionries manifestacions. Finalment, a les acaballes de la legislatura, l 11 de mar de 2004, un atemptat islamista a Madrid mat 192 persones i sacsej la societat. L atac responia a les amenaces que havia fet temps enrere l organitzaci terrorista Al-Qaida.

Tres dies desprs, unes noves eleccions donaren altra vegada el poder al PSOE, amb Jos Luis Rodrguez Zapatero com a nou president del govern. La nova executiva orden la retirada de les tropes a l Iraq aquell mateix any, i el segent, convoc un nou referndum al pas sobre una nova proposta de Constituci Europea. Els ciutadans l aprovaren mpliament tamb, per mostraren la seva indiferncia amb el 40% d abstenci. El 2005, tamb fou l any en qu s aprov la llei que legalitzava els matrimonis entre persones del mateix sexe.













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43864" title="Basa" nonfiltered="2030" processed="2016" dbindex="17249">
Basa fou una ciutat amb un temple a Nbia, entre el Temple de Massawarat i el Temple de Naga en territori de Sudan. Forma part del grup de temples anomenats del lle i no est tan ben conservat com Naga. 

Estava dedicat al deu Apedemak. 

Si be l estil s egipci t influencies merotiques. A les pintures les dones apareixen musculoses i desproporcionades, cosa prpia del art merotic i no de l'egipci. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43867" title="Lalande 21185" nonfiltered="2031" processed="2017" dbindex="17250">

Lalande 21185 s una estrella de la constellaci de l'ssa Major, la quarta ms propera al Sol, a una distncia de 8,29 anys llum. Es tracta d'una nana roja i presenta un moviment propi considerable, en un pla perpendicular al pla galctic. La seva vena ms propera s Wolf 359, a 4,03 anys llum. Fou descoberta per l'astrnom francs Joseph-Jrme Lefranais de Lalande des de l'observatori de Pars.

Lalande 21185 s una estrella variable de tipus fulgurant, amb augments sobtats de brillantor. A partir de les anlisis de pertorbacions astromtriques amb les dades recollides entre 1930 i 1994, es creu que aquesta estrella t, com a mnim, dos planetes que l'orbiten. El setembre de 2002 es va anunciar el descobriment d'emissions mser de molcules d'aigua procedents del sistema de Lalande 21185; aquestes emissions de microones poden estar produdes per molcules d'aigua en una atmosfera planetria quan sn excitades per la radiaci infrarroja de l'estrella.

Referncies i enllaos externs.
 Animaci en java del sistema planetari de Lalande 21185 (en angls).
 Discussi sobre el sistema planetari de Lalande 21185 (en angls).




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43868" title="Sedeinga" nonfiltered="2032" processed="2018" dbindex="17251">
Sedeinga es una ciutat de Sudan a la riba oest del Nil a uns 25 kms al sud d'Abri. Els habitants del lloc anomenen a les runes com Adeya o Aday o Adaya, que encara s'emprava al segle XIX per la ciutat. Amb egipci antic es deia Hut Tidj (Hut Tiy) que vol dir "La residencia de la Reina" i va transformar-se en llengua merotica amb At Eye (o At Wete). Es troba a 150 de l'oasi de Selima, etapa del Darb al-Arbayn, una ruta que es deia que unia l'frica amb Egipte en 40 dies a traves d'oasis parallels al Nil en el desert del oest.

Hi ha una tomba anomenada tomba de Taharqa que es diu aix perqu sobre els blocs d'una porta hi ha gravada la seva imatge i el seu nom amb cartutx (la seva tomba es a Nuri). El temple del fara Amenhoptep III de Soleb es a uns 15 kms al sud i fou construt per a l'esposa principal de Amenhotep III. A la vila hi ha una necrpolis merotica amb algunes tombes curioses


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43869" title="HIP" nonfiltered="2033" processed="2019" dbindex="17252">
HIP s l'abreviatura del catleg estellar elaborat a partir de les dades del satllit astromtric Hipparcos, utilitzada en la nomenclatura d'estrelles incloses en aquest catleg.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43870" title="Economia de la informaci" nonfiltered="2034" processed="2020" dbindex="17253">
L'economia de la informaci s la branca de l'economia que estudia la manera en la qual la informaci afecta les decisions econmiques. La informaci t un paper especial ja que s fcil de comunicar-se, per difcil de controlar. s fcil de crear, per difcil de confiar.

La economia de la informaci s'enfoca en tres rees:
 l'estudi de les asimetries de la informaci;
 l'economia dels bens de la informaci;
 l'economia de la tecnologia de la informaci;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43871" title="Economia dels recursos" nonfiltered="2035" processed="2021" dbindex="17254">
L'economia dels recursos inclou l'estudi de l'economia ambiental, la producci agrcola i el mercat, la bioeconomia, el desenvolupament econmic de les comunitats, la utilitzaci dels recursos, i les poltiques ambientals d'un govern.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43873" title="Tebaida" nonfiltered="2036" processed="2022" dbindex="17255">
La Tebaida (o Thebais) fou una provncia que equivalia  a l'Alt Egipte (sense l'Egipte Mitj). Fou creada per Diocleci el 293, i abraava fins a Siene (Syene) o Aswan Nbia, al sud, fins a Hermpolis, al nord, fins a la mar Roja, a l'est (en part dominada pels blmies), i fins al desert occidental, a l'oest. Form part de la dicesi d'Orient. La capital fou Tebes que li va donar nom. Apollinpolis Magna (Edf) fou la seva segona ciutat principal desprs de Tebes. Tamb cal esmentar Latpolis, Ombi (Kom Ombos), Coptos, Denderah (Tentyra), Panpolis, Siene i Hermpolis.

La Tebaida romana incloa generalment deu noms del Antic Egipte, i fou regida per nonarques. Plini esmenta onze noms dins la Tebaida, i altres escriptors en esmenten fins a catorze.
Els deserts de la Tebaida eren poblats de llops, hienes i xacals. El cocodril era abundant llavors, per actualment ha desaparegut. La poblaci es dedicava casi al cent per cent a l agricultura. La poblaci era egpcia per amb barreja amb elements nubis i semites. Va tenir una poblaci nbia important que centrava el seus cultes al temple de Philae dedicat a Isis.

Durant el perode rom el pas va estar tranquil i Tiberi va restaurar molts monuments. En temps de Diocleci la regi fou envada pels blmies i altres tribus de Nbia.
Amb Justini I, emperador bizant, estava dividida en Tebaida Superior (de Tinis o Abidos cap al sud) i Tebaida Inferior (la resta de la provncia). Les capitals es creu que foren Abidos i Tebes.

En poca cristiana van sorgir al desert els primers eremites, com Sant Antoni (271) i  monestirs com el de Sant Pacomi. El monestir fundat per Sant Pacomi va esdevenir gaireb un orde religis amb seu a Tabenna. Sant Pacomi va morir el 346 i el va succeir Orasi, i desprs Teodor, que van mantenir el nivell monstic. La seva germana va fundar un orde femen. Begol va fundar a Atripis un orde encara ms extrem en qu els monjos es preparaven per viure com a ermitans, per el seu successor Eshouldi va morir el 452 i l orde es va dissoldre. Tot i aix els ordes monstics no van desaparixer fins el 638, amb l arribada dels musulmans. Llocs de recolliment com Nitria, Tabenna o Atripis desapareixerien en poc temps. La provncia de la Tebaida va deixar de ser una entitat administrativa per ser un nom regional que va substituir al nom "Alt Egipte".














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43874" title="Mercat" nonfiltered="2037" processed="2023" dbindex="17256">
En la cincia de l'economia, un mercat s un mecanisme o acord per mitj del qual els venedors i els compradors poden intercanviar productes i/o serveis o qualsevol cosa de valor, el qual est governat per la teoria de l'oferta i la demanda. L'existncia d'un mercat assequible redueix els costes d'una transacci.

Tipus de mercats.
Els mercats tenen caracterstiques especials en la seva estructura. Aquestes caracterstiques poden ser influenciades pel nombre i la grandria de les empreses que operen en el mercat, el grau de diferenciaci dels productes que s'ofereixen i la possibilitat i facilitat de l'accs de noves empreses al mercat. Aix doncs, en l'economia existeixen quatre tipus de mercats principals:

 competncia perfecta: un mercat sense restriccions d'entrada amb un gran nombre de empreses petites (en relaci al mercat en conjunt) que venen el mateix producte (que no pot ser diferenciat d'un altre) al mateix preu, el qual est determinat per les forces del mercat.
 monopoli: un mercat amb una sola empresa que produeix un producte pel qual no hi ha cap substitut; l'entrada a aquest mercat est limitada per barreres explcites o implcites; l'empresa t el poder del mercat per a determinar el preu del producte.
 competncia monopolista: un mercat format per un gran nombre d'empreses petites (en relaci al mercat en conjunt), que ofereixen productes diferenciats (amb caracterstiques niques); aquest mercat no t barreres a l'entrada de noves empreses. Els productes tenen caracterstiques que els separen d'altres (per exemple, pastes de dents amb caracterstiques niques); ats que hi ha diferncies entre els productes, les empreses tenen un grau relatiu de poder de mercat, per a establir els preus.
 oligopoli: un mercat amb poques empreses que generen tota la producci del mercat de manera que les empreses tenen un grau relatiu de poder de mercat i llur poltiques afecten a les altres empreses.

Altres sistemes.
El concepte oposat al mercat, s el concepte d'economia planejada. En aquest sistema les decisions es realitzen pels planificadors o pel govern per mitj d'un model centralitzat que determina el tipus de productes i les quantitats que s'han de produir i la seva distribuci. El comunisme utilitza aquest sistema. 













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43875" title="Valeriana" nonfiltered="2038" processed="2024" dbindex="17257">



Les valerianes (Valeriana) sn un gnere de plantes de tipus herbaci, perennes, robustes,que mesura fins a dos metres d'alada, de gran tija, viva, amb les tiges buides, acabalades, erectes, robustes, glabres o pubescents. Les fulles estan oposades a la tija i en roseta a la base, sn compostes, pinnades, segmentades, de color verd fosc i amb influorescncies terminals. Diferenciem les fulles superiors de les inferiors perqu les primeres sn sssils i oposades i les times generalment sn peciolades i basalts. Les fulles estan foliolades amb uns folols grans , ovalats o lanceolats, enters o forts i desigualment dentats.Les inflorescncies se situen en cima i tenen flors pentmeres rosades o blanques. Es troba als lmits dels boscos, prats humits, etc.
 
La droga o la part utilitzada farmacolgicament parlant s l'arrel, que s molt gruixuda, i el rizoma fonamentalment. Quan s'acaba de recollectar, el rizoma s inodor i de sabor dol per, amb el temps, durant la conservaci, desenvolupa un aroma i sabor amarg a causa de la cmfora; per acci dels enzims es forma cid isovalric que li confereix un sabor desagradable.

El rizoma s curt, de nombroses arrels fines i d'estolons. s de color marr clar cilndric, de 2 a 5 cm de llarg per 1,5 a 3 cm d'ample. Les arrels sn fines de 10 cm de llarg per 1-3 mm d'ample, blanquinoses i carnoses.

La histologia de la droga polvoritzada presenta color marr clar. Cont fcula abundant, grans arredonits allats o en grups de 2 a 6 i residus de parnquima amb cllules repletes de mid.

 rgans reproductors .

s una planta hermafrodita. La inflorescncia s un caparr terminal que mesura entre uns cinc i uns dotze centmetres d'amplada, amb forma aplanada,  semblant a una umbella. Sn denses, ramificades i formades per un nombre important de flors. Floreix ente la primavera i l'estiu (maig-juliol). Les flors petites, sssils, amb un calze (transformat en un vill) que es desenvolupa quan es realitza el procs de la fructificaci i est enrotllat cap a l'interior quan la planta floreix. La corolla t forma d'embut, de color blanc-rosada, pentalobulada i de tub inflat a la base. L'androceu est format per tres estams fusionats al tub de la corolla. El gineceu s tricarpelar, t un ovari nfer que forma un fruit sec amb una llavor. El fruit s aqueni, ovode, estriat, llarg i oblong.

 Composici qumica: .

Oli essencial: fins a el 6% en algunes espcies;
Valenol.
cid valernic;
Mono i sesquiterpens:
sters de borneol.
Valeranona, cid valerinic, etc.
Valepotriats.
Alcaloides:
Actinidina.
Valerina.
Valerianina.
Catinina.
Flavonoides.
Tanins.

 Accions farmacolgiques i Indicacions .
Les accions farmacolgiques sn degudes al sinergisme entre els components (olis essencials i valepotriats). Encara que es consideren els principis actius els valepotriats. Tenen un efecte sedant amb poc poder hipntic, efecte antiestrs, relaxant, depressor del SNC i un efecte espasmoltic sobre el mscul llis.

Les indicacions sn per a distonies neurovegetatives: ansietat, hiperexcitabilitat, histerisme, neurosis gstriques, mal de cap, etc. S'utilitza per al tractament de l'insomni, depressi nerviosa, dolors premenstruals i com a preventiu en els atacs epilptics, com coadjuvant, ja que disminueix la freqncia d'aparici i permet reduir la dosi de medicaci.

 Toxicitat .
Gaireb no s txica, encara que s'utilitzi durant un perode de temps prolongat. No afecta a la pressi arterial ni als parmetres hemtics o heptics. Per evitar problemes, noms cal no consumir dosis en excs i complir aquests passos: no administrar durant l'embars, la lactncia o a menors de tres anys, com que s un additiu per acumulaci no s'hauria d'administrar de forma continuada durant ms de deu dies. A ms a ms, durant aquests deu dies seria recomenable deixar un perode de reps entre aplicacions de quinze a vint dies, no aplicar a persones que tinguin problemes d'allrgia respiratria sota tractaments externs i finalment no administrar oli essencial a nens menors de 10 anys

 Etimologia .
El nom de Valeriana officinalis prov del terme valere que significa fortalesa o salut.

 Ecologia . 
s original d'Europa i del nord d'sia, per actualment es cultiva per tot el mn, sobretot a  Nord-Amrica. 
Dins la Pennsula Ibrica s una espcie que la trobem situada al nord i als sistemes muntanyosos del centre, des dels nivells ms baixos fins als 2000 metres d'altitud. 

 Observacions .
La valeriana presenta una considerable varietat infraespecfica. A la Pennsula Ibrica podem diferenciar dues subespcies: la collina i la repens. 
La primavera o la tardor sn les millors poques per a recollir les rels de la planta. Shan de netejar i deixar assecar en llocs ventilats. Quan la rel est seca ofereix una olor desagradable distintiva. 

 Vegeu tamb .

Farmacognsia;
Planta medicinal;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43877" title="Sesebi" nonfiltered="2039" processed="2025" dbindex="17258">
Sesebi es una petita ciutat de Sudan a 25 kms al Sud de Soleb i 75 kms al sud de l'illa de Sai, a la riba est del Nil. En front es troba Delgo.

Hi ha un temple construt per ordre de Akhenaton (Amenhotep IV) que es troba entre dos parts del poble modern. Fou dedicat a Aton i desprs a Amon.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43879" title="Soba" nonfiltered="2040" processed="2026" dbindex="17259">
Soba s una ciutat de Sudan a 15 kms al sud de Khartum, a la riba est del Nil, que fou la capital del regne cristi d'loa a Nbia (vers 600-1504). Conserva encara les restes d'algunes esglsies en mal estat que ja no s utilitzen pel culte.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43880" title="Abu Fatma" nonfiltered="2041" processed="2027" dbindex="17260">
Abu Fatma s una ciutat del Sudan situada a 10 km al nord de Kerma, a la riba oriental del Nil, a poca distancia al sud de Tombos.

T una tomba avoltada musulmana (Oubba) que sembla una roca i que medeix 110 x 45 metres, que s lloc de visita religiosa.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43881" title="Ghazali" nonfiltered="2042" processed="2028" dbindex="17261">
Ghazali s un monestir cristi en runes situat en ple desert de Bayuda o Baiuda, no massa lluny de Meroe, al Sudan. Les restes del monestir sn del principi de l'era cristiana (del segle V) i conserven bona part de les parets per ja no hi ha sostres; no queda res del seu interior ni decoraci. Est completament allat.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43882" title="Hafir" nonfiltered="2043" processed="2029" dbindex="17262">
Un hafir s una reserva d aigua. Aquest nom s freqent al Sudan, on 50 kms a cada costat del Nil es poden veure les restes d alguns hafirs, essent el ms gran el d'Alem (uns 300 ms de dimetre). Avui dia tots sn noms les restes i l aigua hi ha desaparegut, per encara existien molts hafirs a l poca merotica (fins al segle III).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43884" title="Suakin" nonfiltered="2044" processed="2030" dbindex="17263">

Suakin s una petita ciutat porturia al Sudan, a la costa de la Mar Roja, provncia de Al-Bahr al-Ahmar, a uns 25 kms al sud de Port Sudan. Te uns 20.000 habitants

La ciutat es trobava a l'illa de Condensor. El barri a la costa es diu El Gerf, i avui es de fet la ciutat ja que la ciutat vella est en runes.

Entre els edificis destacats de la ciutat vella cal esmentar:

Les mesquita d'Hanafi, Shafai i Taj es-Sir;
Cases senyorials otomanes (Shennawi Bey i altres);
Wakkala, casa dels comerciants;
Antigues installacions militars sobretot a El Gerf;
edificis del govern colonial (casa de Khorshid Effendi, Muhafisa Government House);

 Histria .

Els romans van establir un port en aquest lloc que van nomenar Evangelon Portus.

Al segle X ja s'esmenta el port i al segle XIV va assolir un trfic important. Des el 1517 els otomans el van utilitzar com a port principal a la zona. El 1884 fou atacada pels seguidors del Mahdi dirigits pel beja Uthman Dinga. El 1885 i va arribar el tren. Assetjada tot seguit va capitular davant Dinga el 1889. Deu anys desprs els britnics hi van tornar. 

Per la poca profunditat de les seves aiges i el Corall els vaixells gran no podien atracar i es va construir Port Sudan mes amunt (comenat el 1905 i  expandit el 1909) i Suakin va quedar gaireb abandonat desprs del 1922 quedant molt poca gent el 1930. Avui es una petita ciutat amb quasi tota la gent vivien a El Gerf, a la costa. El 1973 l'Unesco va fer una crida per la seva preservaci.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43885" title="Kura (Sudan)" nonfiltered="2045" processed="2031" dbindex="17264">
Kura s un llogaret del Sudan a la provncia de Darfur al-Janubiyah, situada al nord de del Djebel Marra, que antigament fou capital del sultanat de Darfur. Al sud-est es troba Nyala, actual capital de la provncia, que va ser capital del soldanat substituint a Kura (des del segle XV).

A les rodalies la muntanya Marra o Murra (3088 m) i el volc d'igual nom (3070 m). 

Tota la zona de la muntanya est actualment (2004) en mans d'un dels grups revoltats al Darfur.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43886" title="Abdalla Nirqi" nonfiltered="2046" processed="2032" dbindex="17265">
Abdalla Nirqi s un llogarret a uns 5 km. al nord-est d'Abu Simbel, a Egipte, a la governaci d'Assuan, a la riba oest del Nil, on s'han trobat dues tombes, una de merotica i una altra de l'poca cristiana, i una esglsia del segle VIII ben conservada amb unes notables pintures d'estils bizant i nubi, que va ser utilitzada per al culte fins vers el segle XV.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43887" title="Panax" nonfiltered="2047" processed="2033" dbindex="17266">

Panax s una gnere de petites plantes herbcies de la famlia de les Aralicies.

N'existeixen les segents espcies:
Panax ginseng: El ginseng xins o ginseng;
Panax japonicus: El ginseng japons.
Panax pseudoginseng: El ginseng de l'Himlaia.
Panax quinquefolius: El ginseng americ.
Panax trifolius: El ginseng nan.
Panax vietnamensis: El ginseng vietnamita i la seua varietat: P. v. var. fuscidiscus.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43891" title="Ibrim" nonfiltered="2048" processed="2034" dbindex="17268">
Ibrim o Qasr Ibrim, fou un llogaret d'Egipte a la governaci d'Assuan, a la riba oriental del Nil. Est a uns 250 kms al nord de Wadi Halfa.

El lloc va quedar submergit el 1966 per les aiges del Llac Nasser. 

Tenia restes d'un establiment egipci amb algunes capelles que corresponen a l poca entre Hatshepsut, Tuthmosis III, Amenofis II i Ramss II. Una d'elles fou construda per Setau virrei de Kus amb Ramss II.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43893" title="Epsilon Eridani" nonfiltered="2049" processed="2035" dbindex="17269">

Epsilon Eridani (  Eri /   Eridani) s una estrella de la constellaci d'Eridanus. A una distncia de 10,7 anys llum, s una de les ms properes al Sistema Solar i la tercera ms propera visible a ull nu.

Es tracta d'una estrella de la seqncia principal, de tipus espectral K2, lleugerament ms petita que el Sol per bastant ms jove. El 1988 es va descobrir un disc de pols al voltant de l'estrella, a una distncia similar a la del cintur de Kuiper en el cas del Sol. Posteriorment a partir de mesures Doppler es va suggerir la presncia d'un planeta, i l'any 2000 d'un segon planeta. La presncia de planetes, per, tot i que sembla molt probable, necessita encara una confirmaci definitiva.

Enllaos externs.
 Eridani a SolStation. Informaci molt completa sobre l'estrella i el seu posible sistema planetari. ;
 Animaci en java del sistema   Eridani. ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43895" title="Monotrema" nonfiltered="2050" processed="2036" dbindex="17270">

Els monotremes (Monotremata, del grec monos, "nic" i trema, "forat", en referncia a la cloaca) sn un grup de mamfers. Destaquen perqu posen ous en lloc de donar a llum cries vives com ho fan els marsupials i els mamfers placentaris.

Caracterstiques generals.

Com altres mamfers, els monotremes sn de sang calenta, amb un alt rendiment metablic (tot i que no tan alt com el d'altres mamfers); tenen pl que els cobreix el cos; produeixen llet per a nodrir les seues cries; tenen un nic os a la mandbula inferior; i tenen tres ossos a l'oda mitjana (tot i que es pensa que aquesta caracterstica va evolucionar independentment en els monotremes). 

Els monotremes no van ser ben entesos durant molts anys, i avui en dia encara perduren alguns dels mites que van crixer al seu voltant durant el segle XIX. Encara es pensa, a vegades, que els monotremes sn "inferiors" o semi-reptilians, i que sn uns avantpassats llunyans dels "superiors" mamfers placentaris. Ara sembla bastant clar que els monotremes actuals sn els supervivents d'una branca primitiva de l'arbre de l'evoluci dels mamfers; una branca ms tardana porta als grups marsupial i placentari.

De manera similar, a vegades es diu que els monotremes tenen sistemes de control de la temperatura interna menys desenvolupats que els d'altres mamfers, per una recerca ms recent indica que els monotremes mantenen una temperatura corporal constant en una gran varietat de circumstncies sense dificultat (per exemple, l'ornitorinc viu a una freda riera de muntanya). Els primers investigadors van errar a causa de dos factors. Els monotremes mantenen una temperatura mitjana ms baixa que molts dels placentaris (al voltant dels 32 C, en contrast amb uns 35 pels marsupials, 38 per la majoria dels placentaris, o 41 pels ocells). D'altra banda, l'equidna de bec curt (que s ms molt fcil d'estudiar que l'evasiu ornitorinc noms mant la temperatura normal quan est actiu; durant poques fredes, conserva energia "apagant" el seu sistema de regulaci de temperatura.

Fisiologia.

La diferncia fisiolgica clau entre els monotremes i altres animals s la que els dna nom. Monotrema vol dir nica obertura en grec, i ve del fet que els seus sistemes urinari, excretori i reproductiu conflueixen en un sol forat, la cloaca. Aquesta estructura s molt similar a la que es troba en els rptils. En contrast amb l'nica cloaca dels monotremes, altres mamfers tenen obertures separades per a la reproducci, micci i excreci: la vagina, l'uretra i l'anus.

Els monotremes posen ous. Tanmateix, l'ou roman durant un temps dins la mare, que proporciona nutrients activament a l'ou. Els monotremes tamb produeixen llet, per no tenen mamelles definides. Totes les espcies tenen una gran longevitat, amb poca activitat reproductiva i tenint cura durant un perode relativament llarg de les cries per part dels pares.

Els monotremes vivents no tenen dents quan sn adults. Algunes formes fssils i els ornitorincs joves tenen dents molars "tribosfniques" que sn una de les marques dels mamfers. Tanmateix, recerques recents suggereixen que els monotremes van adquirir aquesta forma de molar independentment dels mamfers placentaris i marsupials (Luo i altres, 2001). La mandbula dels monotremes est construda de manera diferent a la d'altres mamfers, i el mscul que obre la mandbula tamb s diferent. Com en tots els mamfers autntics, els ossos minsculs que condueixen el so a l'oda interior estan plenament incorporats al crani, enlloc d'estar a la mandbula com en els cynodonts i altres sinpsids premamfers; amb tot, aquesta caracterstica s vista ara com un tret que ha evolucionat separadament en monotremes i theris (Rich i altres, 2005).

Tanmateix, l'obertura externa de l'oda encara rau a la base de la mandbula. Els monotremes tamb tenen ossos de ms a l'articulaci dels ossos, incloent una interclavcula, que no es troben en altres mamfers. Els monotremes mantenen una postura reptiliana, amb potes que es troben al costat del cos en lloc de a sota. Les potes dels monotremes possexen una punxa a la regi del turmell; aquesta no t funci en els equidnes, per cont un poders ver en l'ornitorinc mascle.

La fisiologia dels monotremes s igualment nica. La seva activitat metablica s relativament baixa per la mitjana dels mamfers, tot i que s incert fins a quin punt aix s una caracterstica especfica dels monotremes i fins a quin punt noms s una caracterstica de les poques espcies supervivents en condicions dures.

Evoluci.

Els nics espcimens supervivents sn tots autctons d'Austrlia-Nova Guinea i Tasmnia, tot i que hi ha proves que van arribar a viure a ms llocs. Fssils d'un fragment de mandbula de fa 110 milions d'anys van ser trobats a Lightning Ridge, Nova Galles del Sud. Aquests fragments, de l'espcie Steropodon galmani sn els fssils coneguts ms antics de monotremes. Fssils dels gneres Kollikodon, Teinolophos i Obdurodon tamb han estat descoberts. El 1991, hom va descobrir la dent fssil d'un ornitorinc de fa 61 milions d'anys al sud de l'Argentina. 
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43901" title="Alcia del Regne Unit" nonfiltered="2051" processed="2037" dbindex="17271">



Alcia del Regne Unit (gran duquessa de Hessen-Darmstadt) (1843 - 1878);

Alcia del Regne Unit (comtessa d'Athlone) (1882 - 1981);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43908" title="Eleuterococ" nonfiltered="2052" processed="2038" dbindex="17272">

L'eleuterococ, eleuter o ginseng siberi (Eleutherococcus senticosus) s una planta dicotilednia de la famlia de les Aralicies, la qual t un efecte farmacolgic igual que el Ginseng. La droga o la part utilitzada de lEleutherococcus senticosum s, igual que el Ginseng, l'arrel. Aquesta planta creix als vessants de les muntanyes de Sibria i zones properes de Xina i Corea, per aix tamb se l'anomena Ginseng siberi.

s una planta matoll que assoleix gran altura. Tota la planta est recoberta d'espines i les fulles, que sn a l'extrem d'un llarg pecol, sn palmejades. Les flors sn petites i agrupades en umbelles globoses. Les flors femenines sn grogues i les masculines sn violcies. El fruit s una baia negra.

Composici qumica:
Eleuterans: sn glucans, cadenes de glucsids similars als panaxans del ginseng.
Eleutersids: sn hetersids de glucosa i diferents aglicons. Eleutersids A (daucosterol, glucsid del  -sisterol), B (hetersid de la isofraxidina), D, E (hetersids del siringaresinol), I, K, L, M (saponsids derivats de l'cid oleanlic). Els eleutersids B, D i E suposen el 80% del total.
Fitoestrgens amb una possible aplicaci en cosmetologia.

Acci i Indicacions farmacolgiques.
Com ja s'ha dit, presenta accions similars al ginseng, per amb menor activitat en general. Es considera equilibrant i un antiestrs. Tamb s hipoglucemiant, el seu s continu dna vigor, augmenta la memria i la gana. El poder adaptogen (estimula el Sistema nervis central, augmenta el rendiment fsic i intellectual, incrementa la resistncia inespecfica a les malalties, redueix la freqncia de les malalties degudes al fred i l'esgotament) s inferior al ginseng per s'ha utilitzat mpliament per a augmentar el rendiment fsic dels esportistes. Tamb millora l'estat general dels malalts oncolgics sotmesos a quimioterpia o radioterpia.

Igualment que el ginseng, es recomana fer descansos entre tractaments i no administrar en la segona part del cicle menstrual, ni en casos on no convinga l'efecte estrognic.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43909" title="Guinard" nonfiltered="2053" processed="2039" dbindex="17273">

El barri del Guinard pertany al districte barcelon d'Horta-Guinard. S'ubica dins l'antic municipi de Sant Mart de Provenals, als lmits que aquest tenia amb l'antic poble d'Horta i la vila de Grcia, als vessants orientals de la Muntanya Pelada. Fins a les darreres dcades del segle XIX, els terrenys en els que ara es situa eren camps de conreu, pedreres (el sector actual de Can Bar),pasturatges i masos. Entre aquests, es trobava el Mas Guinard, que va donar nom al barri.

Les primeres urbanitzacions a les terres del Mas Guinard i del Mas Viladomat van tenir lloc al 1896. El 1906, el Mas Guinard (o Can Guinard), que segons diu la tradici fou habitat al segle XVII per Joan d'ustria i fou on hi reb els consellers de Barcelona al 1652. Tamb fou la residncia de James Fitz James, el Duc de Berwick, comandant en cap de les tropes franceses i espanyoles durant el setge a la ciutat de Barcelona al llarg de la part final de la Guerra de Successi i l'assalt en la jornada del 11 de setembre de 1714, ja que la seva privilegiada possici li permetia tenir una visi prcticament total del Pla de Barcelona. Al llarg del segle XIX esdevingu l'entitat cultural i recreativa ms representativa del barri.

El Guinard als anys trenta era ja habitat per moltes famlies de classe mitjana amb l'estructura tpica de la caseta i l'hortet. Fins a la dcada del cinquanta, com els altres barris de la vall d'Horta, continu essent un barri de pagesos, menestrals, grangers, estiuejants i rendistes. Poc desprs, la situaci privilegiada del barri el convert en objectiu preferent d'especulaci i la febre de la construcci canvi tota la fesomia del barri. 

A la anys seixanta, l'elevada quantitat d'edificaci amb blocs de pisos va elevar extraordinriament la densitat de la zona i va facilitar l'arribada de la immigraci, deixant relativament pocs espais verds. Les principals rees verdes es concentren al parc del Guinard, amb jardins projectats per Forestier (1916) i Nicolau Rubi i Tudur (1920), al parc de les Aiges, entre el carrer de les Camlies i la ronda del Guinard, i a algunes petites places com la de Maragall, la Catalana o els jardins de Federica Montseny.

El Guinard continua essent un barri sense indstries i mant un cert to residencial. Hi havia viscut gent d'una certa popularitat, com el lder anarquista Federico Urales (Joan Montseny). El 1923 es crea l'escola municipal Parc del Guinard. Desprs de la Guerra Civil Espanyola (1936-39) s'hi installaren moltes escoles privades i prestigioses escoles municipals com l'Escola del Bosc, regentada per Dolors Palau, deixebla de Rosa Sensat. El 1966 es funda una escola d'educaci especial,de la m de Mn. Francesc de Paula Sard i Pujadas, rector de la parrquia, que porta per nom Escola parroquial especial Mare de de Du de Montserrat.

Sn vies importants la ronda del Guinard, l'avinguda de la Mare de Du de Montserrat (oberta el 1913), que comunica amb Grcia i el passeig de Maragall (1911), lmit amb Sant Andreu de Palomar.


 Vida associativa .
Abans del 1939 hi havia diverses entitats relacionades amb els partits i les tendncies poltiques i l'Ateneu Catal del Guinard. A la postguerra sorgiren el Cercle Catlic, centre d'escoltisme, els Joves Amics del Guinard, el Casal Calassan, el Grup Torxa, el Centre de Cultura de Joan Maragall, el Centre de Cultura Popular Montserrat o la Cooperativa Cultural Rocaguinarda. 

Actualment, hi ha una entitat que aglutina moltes d'altres que s la Coordinadora d'entitats del Guinard. El Centre Cvic del Guinard fou el primer equipament d'aquestes caracterstiques que va obrir les seves portes a Barcelona (1982). 

Entitats.
CAL Guinard (Coordinadora d'Associacions per la Llengua);










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43910" title="Felip III" nonfiltered="2054" processed="2040" dbindex="17274">


Felip III de Macednia (352 aC-317 aC), rei de Macednia;
Felip III de Frana (1245-1285), rei de Frana;
Felip III Evreux (1328 1342), rei de Navarra;
Felip III de Tarent (1364-1373), prncep d'Aquilea;
Felip III de Borgonya (1419-1467), duc de Borgonya;
Felip III de Castella i II d'Arag i Portugal (1578-1621), rei de Castella, Arag i Portugal;
Felip III d'Arag i Portugal i IV de Castella (1605-1665), rei de Castella, Arag i Portugal;
Felip III d'Anjou i V d'Espanya (1683-1746), rei d'Espanya, Npols i Siclia;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43913" title="Castell de Petrer" nonfiltered="2055" processed="2041" dbindex="17275">

Situaci.

Es troba en un monticle a l'est de la vila de Petrer

Caracterstiques.
Originari de finals del segle XII o principis del XIII, s un castell musulm, probablement construt sobre una talaia anterior, s de forma poligonal, i la seva fbrica s de maoneria amb cadirat en les arestes dels seus costats. Est almenat i el seu interior recorregut per un terrapl.

La muralla exterior est formada per dos llenos de tapial separats per una torrassa central i galledes en els extrems. El seu element ms destacat s la seva gran torre quadrada, amb dos pisos i un soterrani que era un aljub en l'poca islmica. Posteriorment seria utilitzada com pres. Tamb posseeix una gran sala avoltada, escenari de les festes del senyor feudal. 

La seva funci era eminentment estratgica i de domini del territori, al controlar el pas entre l'altipl castell i el litoral mediterrani. 

Va ser pres pels moriscs durant les revoltes de 1265; per a recuperar-lo, l'infant Alfonso de Castella va haver de recrrer a l'ajuda de Jaume I, qui aviat ho re-va conquistar. 

Les obres de reconstrucci van finalitzar en l'any 1982, presentant actualment un impecable aspecte, en la seva torre de l'homenatge es realitzen exposicions, s Monument Histric-Artstic d'Inters Nacional des de 1983.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43915" title="Nacionalisme valenci" nonfiltered="2056" processed="2042" dbindex="17276">



Sota el terme de valencianisme, o nacionalisme valenci, en l'actualitat podrien encabir-s'hi un grup molt heterogeni de moviments que tenen com a mbit d'actuaci el Pas Valenci. Aquests poden demanar el reconeixement de les particularitats culturals o tradicionals valencianes, un major grau d'autonomia o, fins i tot, la independncia.

Pot distingir-se aquells que entenen el Pas Valenci en el context d'una nica naci catalana en els Pasos Catalans, coneguts tamb com a pancatalanistes; o b, com a una naci valenciana diferenciada, sense que aix excloga la cooperaci poltica i cultural amb Andorra, Catalunya i les Illes Balears.

D'altra banda, tamb s'autoanomenen valencianistes diferents grups de tendncies ms o menys espanyolistes, que es caracteritzen majoritriament pel seu blaverisme i anticatalanisme.

 Histria .
 Orgens .

Els historiadors assenyalen al doctor Faust Barber com a pare del valencianisme, i la lectura del seu discurs, De regionalisme i valentinicultura, el 1902 com a simblica data de naixement per al nacionalisme valenci. La Renaixena cultural valenciana que preced l'aparici del valencianisme no es destac per tindre implicacions poltiques en ser protagonitzada per personatges com Teodoro Llorente que ho trobaren innecessari. Tot i aix, ja des d'aquell perode sorgeixen alguns grups valencianistes, sovint al caliu de Lo Rat Penat, entitat, no obstant, amb la que s'enfrontaren bona part d'aquest naixent valencianisme pel seus tibis i sovint elitistes, posicionaments.

El primer grup organitzat, Valncia Nova, convoc i celebr el 1907 la Primera Assemblea Regionalista Valenciana, tractant d'aconseguir un pacte solidari valenci, inspirat en la Solidaritat Catalana. Valncia Nova es convert ms tard en el Centre Regionalista Valenci que acoll a la "Joventut Valencianista" relacionada amb la Joventut Nacionalista de Castell i la Joventut Valencianista de Catalunya.

La primera generaci de valencianistes publicaren diverses revistes, sent Ptria Nova una de les ms importants per la seua transcendncia. Tot i que el fenomen aparegu a la ciutat de Valncia, amb el temps anaren apareguent grupuscles valencianistes per altres localitats del pas, especialment a les comarques centrals i a les comarques del nord.

Un dels fets ms destacats d'aquell incipient nacionalisme valenci fou la promulgaci de la Declaraci Valencianista de 1918, patrocinada principalment per la prpia Joventut Valencianista. En aquesta declaraci s'arreplegaven alguns dels posicionaments bsics del moviment nacionalista valenci de l'poca.

El pensament valencianista primigeni ja era heterogeni per en bona mesura partidari de la construcci nacional  estrictament valenciana, el manteniment de la unitat lingstica i l'establiment de relacions especials entre els territoris del seu domini lingstic, aix si, en un escenari no exempt del confusionisme  propi d'un baix grau de desenvolupament de les cincies socials i la filologia.

Una excepci significativa la protagonitz Josep Maria Bayarri, autor d'una normativa prpia per al valenci, diferenciada del catal, i del llibre El perill catal. No fou l'nic, per s el ms destacat precursor de l'ideari anticatalanista dins del nacionalisme valenci com a resposta a alguns plantejaments de signe contrari que arribaven des de Catalunya. Paradoxalment l'anticatalanisme era una de les claus del discurs republic blasquista que sovint ho intrumentalitzava en contra del propi valencianisme als qui acusava de cmplices amb la burgesia catalana contempornia.

La influncia de l'ideari pancatalanista proposat per una part del nacionalisme a Catalunya tamb troba cabuda al discurs valencianista de principis del segle XX. Si b la catalanoflia era habitual, personatges com Miquel Duran i Tortajada, proposaren anar ms enll en la concepci d'un espai com amb catalans i balears. Un  testimoni que anys desprs recolliria Joan Fuster per desenvolupar el seu concepte de Pasos Catalans. La visi fou minoritria i no agreuj les discrepncies entre els valencianistes fins al trencament fusteri.

 El valencianisme republic .


Durant la Repblica reapareixen alguns partits de tall valencianista de diversa ideologia. Per l'esquerra, sovint com a escissions del blasquista PURA, trobarem el Partit Valencianista d'Esquerres, Esquerra Valenciana i Esquerra Republicana Valenciana. Tots tres partits defensors d'una naci valenciana i de la unitat lingstica, tot i la normalitat amb la que feien servir el terme llengua valenciana, mai amb nim secessionista. Les relacions amb els partits catalans d'ideologia af eren fludes, aix el diputat Vicent Marco Miranda ingress com a diputat al grup poltic d'ERC a l'estat.

La catalanoflia era ms visible encara en alguns dels grups de dretes on Uni Valencianista Regional, encapalada pel banquer Ignasi Villalonga i Villalba, qui mantenia  molt fludes relacions amb la Lliga Regionalista de Camb. 

Tamb foren altres destacats grups valencianistes de dretes lAcci Nacionalista Valenciana , o Acci Valenciana, grup catlic sorgit d'escissions de la Dreta Regional Valenciana i l'Agrupaci Valencianista de la Dreta.

Les reivindicacions autonomistes d'altres pobles de l'estat tingueren reflex al Pas Valenci amb l'aparici de diverses propostes d'Estatut d'Autonomia. Aix fou redactat el text d'un avantprojecte, publicat pel juliol del 1931, per iniciativa fonamentalment blasquista. La negativa de nuclis republicans d'Alacant i de Castell a secundar-lo impossibilit l'acord. La victria del Front Popular al 36 revif la qesti autonomista i noms l'esclat de la guerra civil espanyola deix sense estatut al Pas Valenci.

 La Dictadura i el  Nou Valencianisme  fusteri .

Una vegada instaurat el rgim dictatorial de Francisco Franco, el valencianisme experiment una forta repressi. El primers anys de dictadura, un redut grup intellectual mantindr viu, per, el moviment nacionalista. En part, el grup de l'editorial La Torre, liderat per Miquel Adlert i Xavier Casp, es lliur d'una major repressi del franquisme per la seua fe cristiana i el posicionament ideolgic conservador que tots dos mantenien. Tamb des de Lo Rat Penat, amb una intermitent tolerncia per part del rgim,  treballaran alguns valencianistes.

El pensament nacional d'aquest grup, que tamb comptava amb la participaci de joves com Eliseu Climent, Alfons Cuc i el propi Joan Fuster continuava sent valenci si b guanyava terreny la concepci cultural de la comunitat catalnica, terme encunyat per Adlert. L'evoluci intellectual del jove Fuster fou fonamental per entendre l'evoluci del propi valencianisme i posterior ruptura en dos grans blocs.

Fuster, que havia nascut en una famlia de tradici carlista, i fins i tot havia tingut una xicoteta incursi en el falangisme, adopt progressivament un posicionament ms progressista, convergent amb algunes de les idees existents al pensament europeus. Els seus contactes amb el catalanisme, que tamb tenien la resta del grup, foren conseqncia o motivaci de la recuperaci de l'ideari pancatalanista dins del valencianisme que amb els anys condens en Nosaltres els valencians.  

El pensament nacionalista fusteri atorga a la llengua compartida amb catalans i balears un paper central en la concepci nacional. D'aquesta concepci eminentment lingstica es deriva la proposta dels Pasos Catalans, conformada pels territoris catalanoparlants dels diversos pasos que havien conformat la Corona d'Arag.

La modernitat del discurs fusteri, enfrontada al conservadorisme dels lders valencianistes del seu temps, li valgu un major protagonisme, especialment entre els grups ms joves que hi veien en ell un clar referent antifranquista. A, junt al trencament intern que supos la seua concepci nacional, deriv en un enfrontament amb el ratpenatisme, o valencianisme clssic. En un primer moment la resposta que ben b podria representar un escrit publicat a la revista catalana Serra d'Or, no contingu cap smptoma anticatalanista i fins i tot fou signada per joves, com Alfons Cuc que desprs seguirien d'alguna manera el pensament fusteri. La resposta a Serra d'Or dels primers textos de Fuster, qestionava el sentit d'atorgar a la unitat lingstica i cultural un paper absolutament definitori en la concepci nacional. Fuster per, no renunci al nou pensament i l'expos de manera detallada en Nosaltres els valencians publicat a l'any 1962.

Tot i que el llibre no tingu en un primer moment excessiva repercussi entre la societat valenciana - a diferncia d'altres com la  polmica guia El Pas Valenciano- el nou valencianisme, com el defin Fuster, es convert en un referent destacat per a les noves generacions d'estudiants universitaris, que assimilaren la qesti nacional com un element notori dins del discurs antifranquista.  L'xit entre els adversaris al rgim fou tal que la prctica totalitat de l'esquerra assum, tot i que noms fra de manera esttica, el discurs valencianista, tal i com reflexa l'addici de les sigles "PV" als noms de grups i partits poltics de la clandestinitat. La resposta del rgim fou contundent. Ja ho havia sigut amb la publicaci del llibre de viatges en aprofitar alguns dels seus passatges  per oferir una caricatura antivalenciana i ofensiva de l'intellectual de Sueca. En aquell episodi, s'inst a les falles, controlades pel franquisme, a cremar un ninot de Joan Fuster i algunes pgines dEl Pas Valenciano a una desfilada festiva al centre de la ciutat de Valncia.

 La Batalla de Valncia .

Per ms informaci vegeu l'article principal sobre la Batalla de Valncia.;

El caire intellectual del  discurs fusteri, si b inspir una introspecci acadmica sense precedents (l'estudi de les cincies socials, l'economia, la historiografia, la filologia) no trob adhesi entre sectors populars, sovint prxims a la ciutat de Valncia, que professaven un valencianisme temperamental. Aix, bona part del mn festiu  i cultural qued en mans dels adeptes al rgim primer, i de l'anticatalnisme desprs.

Precisament foren alguns sectors del valencianisme tradicional, encapalats per Adlert i Casp, qui abjuraren de les seues idees catalanfiles i promogueren una resposta lingsticament secessionista per tal d'evitar, segons les seues intencions, les derivacions poltiques que el fusterianisme preconitzava. Aprofitant d'una banda l'herncia anticatalanista del blasquisme republic, i d'altra l'oposici del rgim franquista a l'ideari fusteri, Casp i Adlert foren els precursors del blaverisme. Un moviment populista de reacci, ideolgicament heterogeni que convert el particularisme valenci en fonament d'un discurs anticatalanista, i en la prctica, conservador. Un moviment que pren el seu nom, de la Senyera tricolor, originria de la Ciutat de Valncia, que el fusterianisme no reconegu com a prpia del pas a diferncia dels seus predecessors valencianistes.

L'enfrontament identitari entre blavers i catalanistes que tingu lloc durant la transici, ocult en realitat un enfrontament entre dreta i esquerra estatal, sobretot quan la UCD adopt una estratgia d'instrumentalitzaci per tal de superar, precisament, la polaritzaci en els termes clssics d'esquerra-dreta. Aquest perode, que fractur definitivament el valencianisme embrionari, s conegut com la Batalla de Valncia.

Al terreny cultural, Lo Rat Penat qued sota el control de l'anticatalanisme. No pass aix amb altres associacions, com ara la Societat Coral el Micalet o amb la molt ms recent Acci Cultural del Pas Valenci, d'Eliseu Climent, l'activista cultural i empresari ms destacat entre el fusterianisme i que evolucion des dels posicionaments socialcristians inicials a l'activitat cultural i empresarial entorn al nacionalisme.

A l'esquerra, generacions de joves universitaris com les que havien fundat, encara al franquisme, el Front Marxista Valenci o el Partit Socialista Valenci, crearien ara el Partit Socialista del Pas Valenci, integrat primer, i definitivament absorbit desprs pel PSOE. Tamb destacaren el PSAN i el PCPV.  No obstant a bona part de l'esquerra  tingu lloc una assumpci programtica de reivindicacions nacionalistes bsiques que lligaven la democrcia amb el reconeixement del fet diferencial valenci i l'autonomia.

La dreta valencianista tingu ms problemes per a trobar expressions  poltiques per l'xit del discurs anticatalanista entre els sectors socials ms favorables al seu posicionament ideolgic. No obstant destaca la Uni Democrtica del Pas Valenci, que defens el valencianisme poltic des de la democrcia cristiana. Membres de la UCD valenciana abandonaren el partit desprs de la deriva anticatalanista i l'estratgia blavera. Aix, Francesc de Paula Burguera amb la formaci del Partit Nacionalista del Pas Valenci, fou protagonista d'un intent no reeixit per agrupar el nacionalisme valenci.

Millor sort tingu des de l'esquerra lUnitat del Poble Valenci que supos un primer intent seris d'aglutinar el nacionalisme valenci d'esquerres i que, una vegada aprovat l'estatut valenci, es convert en el referent nacionalista d'arrel fusteriana. Front a ell, Uni Valenciana acab per consolidar-se com el referent nic del valencianisme blaver deixat arrere la Uni Regionalista Valenciana que s'havia refundat en Esquerra Nacionalista Valenciana. Amb Vicent Gonzlez Lizondo al capdavant, UV assol representaci parlamentria a les Corts Valencianes i una molt destacada presncia municipal, sobretot a la provncia de Valncia.

 Corrents actuals .

Hui dia podem distingir diferents tipus de nacionalisme valenci: el valencianisme d'esquerres, el seccessionista, la "tercera via", i finalment l anomenat valencianisme de construcci. Encara que de formes diferents, tots hi tracten d'aconseguir el mxim grau de sobirania per al poble valenci respecte de la resta d'Espanya, especialment a all que es referixen sovint com a Castella.

 Valencianisme fusteri i d'esquerres.

Anomenat tamb com a "nou valencianisme" pel seu rupturisme amb el valencianisme tradicional de pre-guerra, t el seu marc ideolgic en la proposta de Joan Fuster a traves del llibre Nosaltres els valencians. Postula que com el Pas Valenci s un territori de llengua catalana s tamb, per tant, de naci catalana, almenys culturalment. Per aix els partits que concorren en aquest pensament busquen fomentar i reforar els llaos culturals i poltics amb la resta de territoris de 'cultura catalana', s a dir, Catalunya i les Illes Balears; aix, en ltima instncia, comportaria la independncia del Pas Valenci respecte d'Espanya, i a la formaci d'un Estat poltic dels Pasos Catalans. En aquest context se situaven partits histrics com el PSAN i la UPV, i actualment partits com ERPV i alguns sectors del Bloc i influents corrents d'EUPV.

Fou el corrent nacionalista valenci majoritari durant la dcades dels 60, 70 i 80, representat inicialment pel Partit Socialista del Pas Valenci (PSPV), d'esquerres, i la Uni Democrtica del Pas Valenci (UDPV), de centredreta. No obstant aix, no existeix, ni tan sols tampoc llavors, unanimitat sobre el model poltic, que va des de la lliure confederaci a la uni, ni tan sols sobre l'exercici del dret d'autodeterminaci respecte dels PPCC. A causa d'aquestes importants divergncies, si b el "nou valencianisme" es mantingu cohesionat per la seua oposici al rgim franquista, als pocs anys desprs de l'aprovaci de l'Estatut d'Autonomia valenci s palesa una important crisi de credibilitat poltica reflexada en els seus dolents resultats electorals. En conseqncia, hi t lloc un intens debat a partir d'aquestes divergncies poltiques, que acaba amb la integraci d'aquests partits nacionalistes en partits d'mbit estatal, el PSPV en el PSOE i la UDPV en la UCD, amb la pretensi qu ambds partits assumiren part dels seus objectius valencianistes. No obstant aix, no tota la militncia assum aquesta decisi, i es crearen partits com Partit Nacionalista del Pas Valenci (PNPV, de centredreta), Unitat del Poble Valenci (UPV, d'esquerres), Agrupament d'Esquerres del Pas Valenci (AEPV), etc.,  que, sense haver-hi clos el debat poltic i ideolgic, amb innombrables escissions i fusions, evolucionaria cap a postures que van des del valencianisme poltic estricte (tercera via, veure secci) al lliure confederalisme amb els pasos de parla catalana, tot aix sempre partint del dret d'autodeterminaci del poble valenci com a subjecte poltic estricte.
Altres partits, com el PSAN, s'han mantingut en els seus trets ideolgics sense cap incidncia electoral.

Dins Esquerra Unida del Pas Valenci (EUPV) tamb va tenir avanos considerables el valencianisme progressista,inicialment mitjanant les consecucions del corrent Esquerra i Pas que va arribar a tenir un pes intern considerable, fins part dels seus membres amb un perfil ms ecologista van decidir constituir una altra formaci poltica. Els que van romandre a EUPV van crear el corrent Nacionalistes d'Esquerres el novembre de 2007 i van continuar impulsant el valencianisme d'EUPV, amb l'objectiu de fer valdre els principis que ja es van aprovar a la VIII Assemblea d'EUPV el 1995: "EUPV com a fora poltica nacional i sobirana aposta clarament pel desenvolupament de les llibertats nacionals del Pas Valenci".

 Valencianisme seccessionista .

L'objectiu d'aquesta corrent s obtenir les majors quotes d'independncia per la Naci Valenciana (nom amb que designen al Pas Valenci), tamb a nivell cultural i lingstic, negant la unitat de la llengua catalana i postulant que el valenci es una llengua distinta (seccesionisme lingstic). A diferenci del blaverisme, del que sn hereus, s reivindiquen el dret d'autodeterminaci del poble valenci, aix com la independncia poltica, qestions no assumibles pel regionalisme blaver. T una escassa implantaci social, no obstant s reivindiquen ells mateixos com hereus del valencianisme tradicional de pre-guerra, encara que el seu discurs poltic s fora diferent, i de vegades contradictori. Amb freqncia, els militants d'aquest moviment  s'autoanomenen "quarta via", sent els seus estendards Opci Nacionalista Valenciana i Esquerra Nacionalista Valenciana, si b el primer recentment ha mostrat indicis de simpatia cap el moviment tercerviista.

 Tercera via .

Corrent nascuda als anys 80 amb la finalitat de fer convergir ambdues corrents anteriors, t les seues bases ideolgiques en els llibres De Impura Natione i Document 88, que van fructificar a partir de les anomenades  converses de l Hotel Angls . Fruit d aquelles converses es va produir la signatura d un acord entre diversos partits valencianistes, entre els que es trobaven UV i el PVN, que va resultar un fracs. Un segon intent es va produir a finals dels anys 90 amb l acostament entre la UV liderada per Hctor Villalba i el Bloc de Pere Mayor, que de nou no va fructificar, el que va arraconar definitivament aquesta corrent ideolgica fins a la prctica desaparici.

L'estatut de Benicssim pot ser considerat com la primera plasmaci de l esperit tercerviista; en ell, valencians d'un costat i del altre consensuaren una bandera i un nom per al territori. A efectes de l'actualitat, la principal feina de la tercera via s acabar amb la divisi del nacionalisme que s'obr en 1979 durant la batalla de Valncia i aconseguir el consens de la transici.

 Valencianisme de construcci .



L ltima de les corrents nacionalistes valencianes, a l igual que la tercera via reivindica la sobirania plena del Pas Valenci, i t en la unitat de la llengua un dels seus pilars fonamentals, per al contrari que aquesta no es reivindica fruit de la fusi de les dues corrents sorgides de la batalla de Valncia, sin hereva directa del valencianisme republic, que a diferencia del pancatalanisme i el secessionisme tenia molt clara la sobirania valenciana i la unitat de la llengua. Aix i tot, es tracta majoritriament d una evoluci del fusterianisme cap a un marc nacional purament valenci que t les seues arrels en el llibre de Joan Francesc Mira, Sobre la naci dels valencians.
En l actualitat el seu mxim representant s el Bloc Nacionalista Valenci.

Entre els seus objectius est la aconseguir la sobirana del Pas Valenci, que permeta organitzar una repblica valenciana, i la plena normalitzaci del valenci, el qual es reconeix com a pertanyent al mateix sistema lingstic que el catal, per conservant els seus trets diferencials regulats per l AVL.

 Vegeu tamb .

Catalanisme;
Anticatalanisme;
Espanyolisme;
Blaverisme;
Joan Francesc Mira;
Joan Fuster i Ortells;

 Enllaos externs .
 Valncia en la integraci de Catalunya per Joan Fuster;
 Valencianisme.com El Valencianisme de construcci;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43918" title="Lira (moneda)" nonfiltered="2057" processed="2043" dbindex="17277">

La lira s la unitat monetria de Turquia, el Lban i Sria, i tamb fou l'antiga moneda d'Itlia, San Marino i el Vatic, i de Malta i Xipre.

El nom prov del valor d'una lliura de pes, de plata de gran puresa, originria de Troia, a travs del llat libra; per tant, t el mateix origen que la lliura, moneda de diversos pasos com ara la Gran Bretanya. El smbol de la lira s L, de vegades escrit tamb  . 

Lires amb valor legal actualment.
Turquia.
La lira turca (o lliura turca) s'hi va introduir a mitjan la dcada del 1870. La nova lira turca, que equival a un mili de les antigues, s la unitat monetria actual de Turquia, emesa l'1 de gener del 2005.

Lban / Sria.
Semblantment al que passava amb la lliura xipriota, tamb la lliura libanesa i la lliura sria s'anomenen "lira" en la llengua del pas, l'rab.

Lires sense valor legal actualment.
Itlia.

Segurament la ms coneguda de les lires, la lira italiana fou la unitat monetria oficial d'Itlia fins a l'1 de gener del 1999, quan fou substituda per l'euro (tot i que els bitllets i monedes d'euro no s'hi van introduir fins al 2002). Les antigues lires van deixar de tenir valor legal el 28 de febrer del 2002. La taxa de conversi fou de 1.936,27 lires per euro.

Ciutat del Vatic.
La lira vaticana fou la unitat monetria oficial de l'estat de la Ciutat del Vatic. Segons un concordat signat amb Itlia, el seu valor era el mateix de la lira italiana. Els bitllets i monedes italians eren de curs legal a tot el Vatic. A Roma es van encunyar monedes especfiques per a la Ciutat del Vatic que tenien valor legal tamb a Itlia i a San Marino.

El Vatic ha fet el canvi a l'euro igual que Itlia. Tal com passava amb les antigues lires vaticanes, la Ciutat del Vatic emet les seves prpies monedes d'euro, molt apreciades pels colleccionistes numismtics.

San Marino.

La lira de San Marino fou la unitat monetria oficial de la repblica de San Marino. El seu valor era el mateix de la lira italiana. Els bitllets i monedes italians eren de curs legal a San Marino, per a Roma es van encunyar monedes especfiques per a San Marino que tenien valor legal tamb a Itlia i al Vatic.

San Marino ha fet el canvi a l'euro igual que Itlia. Tal com passava amb les antigues lires santmarineses, San Marino emet les seves prpies monedes d'euro, molt apreciades pels colleccionistes numismtics.

Malta.
La lira maltesa (o lliura maltesa), coneguda en malts com a Lira Maltija, fou la unitat monetria de Malta fins a la seva substituci definitiva per l'euro a comenament del 2008. La taxa de conversi fou de 0,429300 euros per lira.

Xipre.
La lliura xipriota tamb fou anomenada "lira" tant en grec com en turc, les llenges locals de l'illa, i fou la unitat monetria de Xipre fins a la seva substituci definitiva per l'euro a comenament del 2008. La taxa de conversi fou de 0,585274 euros per lira.

Vegeu tamb.
Lira italiana;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43920" title="2 de 9 amb folre" nonfiltered="2058" processed="2044" dbindex="17278">

El 2 de 9 amb folre o torre de 9 amb folre o tamb 2 de 9 net, s un castell de 9 pisos d'alada amb dues persones per pis, reforat amb una estructura suplementria (folre) en el pis de segons. Es considera el castell ms difcil realitzat fins ara.

El 2 de 9 amb folre s un castell indit als segles XIX i XX. El primer carregat a la histria es va poder veure per la diada de Sant Flix de 2005 (30 d'agost) a la plaa de la Vila de Vilafranca del Peneds, per part dels Castellers de Vilafranca.

El primer intent d'aquest castell el va dur a terme la Colla Vella dels Xiquets de Valls, al XIX Concurs de castells de Tarragona, l'any 2002, per no es torn a provar, de nou sense xit, fins la diada de Tot Sants de 2004, per part dels Castellers de Vilafranca.

El primer dos de 9 amb folre carregat va ser assolit abans que el castell immediatament inferior, el 2 de 8 (sense folre) s'hagus descarregat mai. Per aix, els Castellers de Vilafranca van tirar aquest mateix castell inferior per d'extrema dificultat, en un assaig amb xarxa, aconseguint carregar-lo. Aquest fet, absolutament excepcional, s'afegeix a la histria d'aquest 2 de 9 amb folre, ats que el 2 de 8 noms s'havia carregat en sis ocasions al llarg de la histria moderna dels castells.

 Colles que han carregat el 2 de 9 amb folre .
 Castellers de Vilafranca;

 Vegeu tamb .
2 de 9 amb folre i manilles;

 Enllaos externs .
Castellers de Vilafranca: foto de la torre de 9 amb folre;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43921" title="Pentatl" nonfiltered="2059" processed="2045" dbindex="17279">
El pentatl fou una disciplina atltica dels Jocs Olmpics i altres jocs Panhelncis que es disputaven a l'antiga Grcia. Cal no confondre aquesta competici amb el Pentatl modern, que fou ideat pel Bar Pierre de Coubertin, pare dels Jocs Olmpics moderns.

Competicions del pentatl antic;
Stadion, una cursa curta;
Lluita;
Salt de llargada;
Llanament de javelina;
Llanament de disc;

Els pentatletes eren considerats uns dels esportistes ms hbils i el seu entrenament formava part sovint del servei militar, ja que cadascuna de les 5 proves era considerada d'utilitat en les batalles.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43923" title="La bta d'amontillado" nonfiltered="2060" processed="2046" dbindex="17280">
La bta d'amontillado ( The cask of amontillado en el ttol original en angls i El barril d'amontillado en la traducci al catal de Carles Riba) s un conte d' Edgar Allan Poe, publicat a "Godey's Lady's Book" el novembre de 1846. El narrador, en primera persona, comena explicant les mil injries que li ha provocat un tal Fortunato i la seva necessitat de venjana, sense entrar en quina mena d'ofensa es tracta i expressat en un sol pargraf. Com el tal Fortunato es creu un expert en vins, el narrador, en plenes festes de carnaval, a Vencia, el desafia a tastar un vi amontillado, la bta del qual es troba al stans de la seva casa. Un cop all, el fa entrar en un recinte on el tanca i l'empareda. La tcnica emprada per Poe s la de la concisi, amb uns dilegs que arriben al seu punt culminant quan Fortunato creu que tot plegat s una broma i encara pensa que podr sortir del seu parany. El tema de la claustrofbia i l'agonia, presents en tota l'obra de l'autor, aqu est tractat amb un humor amarg i cruel, per l'nsia venjativa que expressa el narrador. Segons Robert Louis Stevenson - tal com esmenta el traductor al castell Julio Cortzar - Tot l'esperit del conte depn de la disfressa carnavalesca de Fortunato, la gorra amb els cascabells i el vestit de buf. Una vegada Poe encert en vestir a la seva vctima grotescament, trob la clau.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43924" title="Economia de l'empresa" nonfiltered="2061" processed="2047" dbindex="17281">
L'economia administrativa o economia de l'empresa s la branca de l'economia que aplica l'anlisi microeconmic a les decisions empresarials especfiques. Com a tal, s una conjunci de la teoria econmica amb l'economia prctica. Utilitza tcniques quantitatives, com ara l'anlisi de regressi i la correlaci, el clcul lagrangi, la programaci lineal, la teoria de les decisions, i la teoria del jocs. En aquest sentit s molt similar a la investigaci d'operacions; de fet, utilitza moltes de les tcniques de la investigaci operacional.

El propsit principal de l'economia administrativa s realitzar l'optimitzaci de les decisions empresarials sota els objectius i les restriccions imposades per l'escassesa.

Encara que qualsevol decisi empresarial pot ser analitzada amb l'economia administrativa, sovint s'utilitza en:
 l'estimaci de la demanda - les tcniques estadstiques com ara l'anlisi de regressi sn utilitzades per a determinar el nivell de la demanda d'un producte, servei o marca.
 l'anlisi dels riscos - diversos models d'incertesa, regles de decisi i de la quantificaci dels riscos sn utilitzats per a determinar el risc d'una decisi.
 l'anlisi de la producci - tcniques microeconmiques utilitzades per a analitzar l'eficincia de la producci, l'assignaci ptima dels factors, costos, economies d'escala i per a estimar la funci de costos de l'empresa.
 l'anlisi del preu: tcniques microeconmiques que s'utilitzen per a analitzar les decisions de determinaci dels preus, com ara la transferncia de preus, l'assignaci conjunta dels preus, les estimacions de l'elasticitat dels preus, i l'elecci del preu ptim.
 el pressupost del capital - teoria de la inversi, que s'utilitza per a examinar les decisions de compra de capital d'una empresa.

A les universitats aquest curs s'ofereix principalment als estudiants avanats de llicenciatura.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43925" title="Economia del desenvolupament" nonfiltered="2062" processed="2048" dbindex="17282">
L'economia del desenvolupament s la branca de la macroeconomia que estudia les causes del creixement econmic a llarg termini, especialment en els pasos en vies de desenvolupament. L'estudi inclou l's de mtodes matemtics dels sistemes dinmics, com ara les equacions diferencials i l'optimitzaci inter-temporal, o una combinaci de mtodes quantitatius i qualitatius.

L'economia del desenvolupament tamb estudia temes relacionats amb el deute dels pasos del tercer mn, i les funcions i operacions d'organitzacions com ara el Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial. Molts economistes en aquesta branca d'estudi estan interessats en analitzar els mtodes per a promoure el creixement estable i sustentable en els pasos pobres, incloent el millorament dels sistemes educatius dels pasos de renda ms baixa. Els estudis del desenvolupament inclouen aspectes socials i poltics a ms d'econmics.

Les teories ms noves del desenvolupament hum han comenat a incloure, a ms de mesures de desenvolupament hum, mesures de progrs relacionades amb la justcia de la distribuci, encara que aquest concepte sigui ms normatiu que no pas positiu.
Vegeu tamb.
Decreixement;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43928" title="Carles Eduard del Regne Unit" nonfiltered="2063" processed="2049" dbindex="17283">


Carles Eduard I de Saxnia-Coburg Gotha (Surrey 1884 - Coburg 1954). Des del seu naixement ostent el ttol de duc d'Albany que heret del seu pare i a partir de l'any 1900 es convert en duc sobir del petit ducat centreeuropeu de Saxnia-Coburg Gotha. 


 Infncia .


Fill pstum del prncep Leopold del Regne Unit i de la princesa Helena de Waldeck-Pyrmont. Per via paterna era nt de la reina Victria I del Regne Unit i del prncep Albert de Saxnia-Coburg Gotha, en conseqncia era possedor del ttol de prncep del Regne Unit amb grau d'altesa reial; i per part de mare era nt dels prnceps sobirans de Waldeck i de la ciutat de Pyrmont, Jordi Vctor de Waldeck-Pyrmont i Helena Guillermina de Nassau-Weilburg. Pels quatre costat pertanyia a famlies de les ms rncia aristocrcia alemanya: els Hannover, els Saxnia o Gelfs, els Waldeck i els Nassau, el carcter i l'orgull alemany tindrien una ascendncia importantssima al llarg de la seva vida.

El seu pare mor l'any 1884 pocs mesos abans del seu naixement a Cannes, al Yacht Club, a causa d'una hemorrgia ja que era portador del gen de l'hemoflia. En conseqncia heret els ttols de duc d'Albany, comte de Clarence i bar d'Arklow. L'any 1902 el seu oncle, el rei Eduard VII del Regne Unit li atorg l'orde de la Garratera.


 Matrimoni i descendncia .


L'any 1905 es cas al castell de Glcksburg amb la princesa Victria Adelaida de Schleswig-Holstein-Sondenburg-Glcksburg filla dels prnceps d'Schleswig-Holstein. El matrimoni que s'install a Coburg tingu cinc fills:

SAR el prncep Joan Leopold de Saxnia-Coburg Gotha nat a Coburg el 1906 i mort el 1972. Es cas en primeres noces amb la baronessa Feodora von der Horst el 1932, per casar-s'hi renunci als seus drets sobre el petit ducat, se'n divorci posteriorment i es cas amb Maria Teresa Reindl.

SAR la princesa Sibilla de Saxnia-Coburg Gotha nasqu a Coburg el 1907 i mor a Estocolm el 1972. Es cas amb el prncep hereu Gustau Adolf de Sucia el 1934 a Coburg.

SAR el prncep Humbert de Saxnia-Coburg Gotha nascut a Coburg el 1909 i mort en acci durant la Segona Guerra Mundial a Rssia l'any 1943.

SAR la princesa Carolina Matilde nascuda a Coburg el 1912 i mort el 1983. Es cas amb el comte Frederic Wolfgang de Castell-Rdenhausen el qual mor en acci durant la Segona Guerra Mundial.

SAR el prncep Frederic Jesus de Saxnia-Coburg Gotha nat a Coburg el 1918 i mort a la poblaci de Coburg el 1998. Es cas amb la comtessa Victria Llusa de Solms-Baruth el 1942 de la qual es divorci i es cas amb la senyora Denyse Henrietta Muralt i desprs amb la senyora Katrin Bremme.


 Ducat de Saxnia-Coburg Gotha .



L'any 1899, desprs del sucidi del prncep Alfred del Regne Unit i de la renncia del seu oncle el duc de Connaught es convert en hereu del seu oncle, el duc d'Edimburg, en el ducat de Saxnia-Coburg Gotha. Des d'aquell moment comen a viure a Alemanya a la cort de Coburg.

L'any 1900 moria el duc d'Edimburg Alfred del Regne Unit, i el petit prncep es convertia en duc de Saxnia-Coburg Gotha, malgrat que fins l'any 1905, als seus vint-i-un anys no accediria als plens poders. Mentrestant hi hagu una regncia del seu cos poltic, el prncep Ernest de Hohenlohe-Lagenburg esps de la princesa Alexandra del Regne Unit.

L'any 1905 arrib al poder i fu un important desmarcament de la poltica de neutralitat i prxima al Regne Unit dels seus predecessors i se centr en un gir fortament germanfil i de suport al kiser Guillem II de Prssia.

L'any 1914 prengu partit pels imperis centrals i s'ali amb Prssia i ustria, aix fu que el seu cos el rei Jordi V del Regne Unit li tragu l'orde de la Garratera i l'any 1917 el desposse dels seus ttols anglesos.

El 10 de novembre de 1918 renunci als seus dominis sobirans dels ducats de Coburg i de Gotha, per a canvi se li atorgaren generoses compensacions pecuniries i se li permeteren mantenir les importants i immenses possessions familiars.


 Des de 1918 i fins a 1954 .

Des de 1918 el prncep s'afili a tots els moviments d'extrema dreta que havien sorgit amb el pas dels anys. L'any 1931 va prendre part al fams moviment del Front Harzburg on els partits d'extrema dreta i monrquics s'uniren amb els nazis per pressionar al govern de Berln. Es denotatiu de la situaci familiar el fet ocorregut durant el casament de la princesa Sibilla amb l'hereu al tron suec en qu ms de quatre mil camises pardes nacionalsocialistes assistiren al casament. 

Per fou a partir de l'any 1935 en qu el prncep s'implic de forma pblica en la jerarquia del partit. Hitler l'utilitz com a president de les relacions anglogermniques i fou amfitri a petici del fhrer del destronat Eduard VIII del Regne Unit i de la duquessa de Windsor. Des de llavors tamb fou president de la Creu Roja alemanya i la seva participaci en actes del partit era d'una continutat total.

Amb l'ocupaci nord-americana de Coburg arribaren temps molt magres pel prncep, el general Patton li permet seguir vivint en el castell familiar del Veste, per hagu de sotmetre's a un tribunal de desnazificaci. A ms a ms, comen a desenvolupar un cncer que li desfigur de forma important la seva cara. Pocs mesos desprs fou ingressat en un camp de desnazificaci que prviament havia albergat serbis, all les condicions eren durssimes, hi havia un important carestia d'aliments i la insalubritat era molt important. L'any 1946 fou alliberat i s'install a una casa petita del parc del Palau de Callenberg que era ple de refugiats.

Hagu de fer front a un judici on un prncep Carles Eduard reconegu la seva participaci en el moviment nacionalsocialista i mostr una falta de penediment evident quan afirm: "Ning a Alemanya s responsable dels crims de guerra i que Hitler havia fet un treball excellent". Fou deixat en llibertat l'any 1949 en qu fou classificat com a persona de quarta categoria i multat amb una important suma econmica per haver sigut membre del Partit.

Els ltims anys de la seva vida els pass al Castell del Veste d'on ja no sort degut a la forta descomposici del rostre que sofria. L'any 1954 moria a la seva residncia de Coburg.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43934" title="61 Cygni" nonfiltered="2064" processed="2050" dbindex="17284">

61 Cygni s una estrella de la constellaci del Cigne. s una de les estrelles ms properes al Sistema Solar, a noms 11,4 anys llum, per s especialment important per ser una de les que presenten un moviment propi ms gran. Per aquesta ra, 61 Cygni fou la primera estrella (a part del Sol) a la qual es pogu mesurar la seva distncia mitjanant parallaxi: aix ho aconsegu Friedrich Wilhelm Bessel els 1838 i trob un valor molt semblant a l'acceptat actualment de 11,4 anys llum.

En realitat es tracta d'un sistema doble (61 Cygni A i 61 Cygni B), i s possible que 61 Cygni B tingui un planeta o una nana marr orbitant al seu voltant, tot i que encara no est confirmat.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43938" title="poca musulmana al Pas Valenci" nonfiltered="2065" processed="2051" dbindex="17285">


Malgrat que la preconfiguraci del Pas Valenci comena amb l'arribada dels musulmans a terres valencianes, cal dir que aquesta etapa musulmana, malgrat la seua transcendncia, no est suficientment estudiada, i constitueix a hores d'ara, encara, un perode fosc de la histria valenciana. A l'any 711 les tropes de Tariq desembarquen a Ibria, i en la primavera del 713 Abd-al-Aziz ibn Mussa, fill de Mussa ibn Nussayr, governador de Kairuan, firmava un pacte de capitulaci amb el noble Teodomir, pel qual aquest reconeixeria la sobirania islmica i passava administrar un ample territori que abastava les conques dels rius Segura i Vinalop, la futura kura de Tudmir, amb el seu centre a Oriola. Aquest s el punt de partida de la islamitzaci del Xarq al-Andalus, per la costa mediterrnia ibrica.

Bibliografia.
  Vicente Coscoll Sanz, La Valencia musulmana ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43939" title="Galxia del Triangle" nonfiltered="2066" processed="2052" dbindex="17286">


La galxia del Triangle (M33, NGC 598) s una galxia espiral de tipus Sc que es pot observar a la constellaci del Triangle. s una de les galxies principals del Grup Local, juntament amb la Via Lctia i la galxia d'Andrmeda (M31), on forma un petit nucli amb la galxia LGS 3 com a satllit.

Aquesta galxia fou descoberta probablement per Giovanni Batista Hodierna abans de 1654, segurament ajuntant-la amb el cmul obert NGC 752. Fou redescoberta independentment per Charles Messier el 1764, i la catalog com a M33 el 25 d'agost. Tamb fou catalogada independentment per William Herschel l'11 de setembre de 1784 i li assign el nmero H V.17. La galxia del triangle fou una de les primeres en ser identificades com a "nebuloses espirals" per Lord Rosse i, posteriorment, fou una de les primeres "nebuloses" en ser identificades com a galxies exteriors a la Via Lctia.

El 2005, Andreas Brunthaler present un treball de recerca on es mostrava el moviment propi de la galxia, detectat a partir d'emissions de rdiofreqncia produdes per processos mser. Aquest resulta ser d'uns 190 km/s en la direcci de la galxia d'Andrmeda i es tracta de la primera mesura del moviment propi d'una galxia.

Observaci.

Aquesta galxia pot observar-se a ull nu en bones condicions atmosfriques. s considerat l'objecte ms lluny que es pot veure a ull nu per un observador mitj. No obstant aix, l'objecte ms lluny s M81, encara que per veure'l a ull nu calen unes condicions excepcionals. 

 Referncies .
 "The Geometric Distance and Proper Motion of the Triangulum Galaxy (M33)". L'article original de Brunthaler del 2005. (296 KB) ;

Enllaos externs i referncies.
 Informaci sobre M33 al web SEDS. ;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43941" title="Folre" nonfiltered="2067" processed="2053" dbindex="17287">
El folre s una part d'alguns castells que refora el pis de segons i ajuda el pis de teros.

Actua com una segona pinya situada sobre la soca.

Pot trobar-se en castells de diferents tipus: pilars, dosos o torres, tresos, quatres o cincs, per noms s'utilitza a partir d'un determinat nmero de pisos en qu la construcci assoleix un nivell de dificultat extrema.

Una mateixa estructura es considera ms difcil d'execuci si no s'ajuda d'un folre. Aix, el 4 de 9 s un castell ms difcil que un 4 de 9 amb folre. Habitualment els castells folrats sn ms freqents que els seus homnims sense folre, pel que l's de la llengua ha portat a emprar el terme quatre de nou o tres de nou per referir-se als castells folrats. Per aquesta ra, els castells sense folre reben sovint l'especificaci de net o sense folre (en principi innecessria): quatre de nou net o quatre de nou sense folre.

Els castells folrats sn els segents:
Pilar de 7 amb folre;
Pilar de 8 amb folre i manilles;
2 de 8 amb folre;
2 de 9 amb folre i manilles;
2 de 9 amb folre;
3 de 9 amb folre;
3 de 10 amb folre i manilles;
4 de 9 amb folre;
4 de 9 amb folre i agulla;
5 de 9 amb folre;

L'estructura del folre ve a ser la mateixa de la pinya, per menys compacta (de manera que no hi ha taps que ocupin els buits) i s ms reduda. A les regles de mans s'hi afegeix un casteller que fa la funci d'ajupir-se per facilitar la pujada sobre el folre als castellers del tronc i la canalla, pel que se'l coneix com a escaleta.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43943" title="Horta-Guinard" nonfiltered="2068" processed="2054" dbindex="17288">

El districte d'Horta-Guinard s el tercer districte ms extens de Barcelona, desprs de Sants-Montjuc i Sarri-Sant Gervasi. Amb una superfcie de 1.192 ha, representa l'11,9% de l'extensi total del municipi. La seva poblaci era de 169.739 habitants l'any 2006. Elsa Blasco, d'ICV-EUiA n's la Regidora.

El territori que avui ocupa el districte d'Horta-Guinard s'ha integrat tardanament en l'espai barcelon. No va ser afectat pel procs d'industrialitzaci del Pla de Barcelona al segle XIX, ni va sofrir el creixement urb d'altres nuclis de la ciutat fins a mitjans dels anys 50, combinant-se l'edificaci catica de zones sense condicions i l'existncia de nuclis barraquistes, amb la creaci d'algunes rees residencials de qualitat.

Compta amb dotze barris o unitats territorials bsiques: Guinard, Baix Guinard, Can Bar, Font d'en Fargas, Carmel, La Teixonera, la Clota, Font del Gos, Horta, Vall d'Hebron, Montbau i Sant Gens dels Agudells.

 Situaci .
El territori s centrat per una mplia vall, la vall d'Horta, al sector nord-est de la ciutat, entre els districtes de Grcia i Nou Barris. Al vessant septentrional, vorejant amb els municipis de Sant Cugat i Cerdanyola del Valls, hi ha els vessants de la serra de Collserola, des de Coll Serola (que dna nom a la serra) a llevant, fins al tur de les Roquetes (305 metres) a ponent, passant pel tur de Sant Gens (amb l'ermita de Sant Cebri i Santa Justina), els turons de Magarola i de Valldaura (422 metres), i el coll de la Ventosa a l'altre vessant de la vall, el tur de la Creueta del Coll o d'en Falc (249 metres), el tur del Carmel (267 metres), separats pel coll de Font-rbia (antic nom del santuari del Coll), el tur de la Rovira (261 metres), amb la font d'en Fargas, muntanyes que han rebut el nom de conjunt de la Muntanya Pelada, i ms al nordest el tur de la Peira (133 metres) o de Montadell.

 Histria . 
La primera referncia a Horta s del 965, quan s'esmenta la vall d'Horta en una donaci de terres a l'esglsia de Sant Miquel de Barcelona. Entre les famlies que tingueren propietats importants al terme, relacionades amb la noblesa militar i l'Esglsia, hi ha referncies a la famlia Horta des del 1034. Aquesta famlia va promoure la parrquia de Sant Joan d'Horta, de la que ja es t notcia l'any 1095.

Desprs del decret de Nova Planta foren regulats els nous municipis de l'administraci borbnica i Horta rest sotms al municipi de Sant Gens dels Agudells, per el creixement del nucli d'Horta fu ja al mateix segle XVIII que la casa consistorial s'aixequs (1768) a la plaa de Santes Creus d'Horta, refeta el 1896.

L'escut municipal fins a la primera meitat del XIX portava el nom de Sant Gens dels Agudells d'Horta i els tres ocells propis de Sant Gens, per desprs ja perd el nom i les armes. El 1888 Horta tenia els districtes de Vallcarca i els Penitents, Sant Gens dels Agudells i el Coll, i el 1903, quan fou annexionat, comprenia, a ms d'Horta, els barris de la Clota, el Coll, Vallcarca, Sant Gens i els Penitents.

El creixement del nucli de poblaci entre el segle XVI i principis del segle XX est molt lligat a l'existncia de grans quantitats d'aigua a la zona, que va fer possible la installaci de nombroses bugaderies, fins al punt que a principis del XX s'hi rentava roba procedent de tot Barcelona. 

El segle XVIII represent una recuperaci econmica general al pas que incid especialment a Barcelona i als pobles de les rodalies. Horta tenia dins el seu terme municipal un ampli poblament dispers entre camps i vinyes i les masies feien costat a les cases de nobles i fabricants. La prosperitat es va accentuar amb l'arribada del tramvia a partir de 1901. 

Del 1845 al comenament del segle la poblaci pass de 1.855 habitants a 6.035 habitants i molts propietaris de masies i terres vengueren les propietats com a solars per a la construcci. Desprs del 1904 s'empedr el Carrer Major (des de la riera del carrer de Castell) i s'urbanitz la plaa Eivissa, que ha desplaat la de Santes Creus com a centre urb.

Durant la Setmana Trgica del 1909, els revoltats es replegaren vers Sant Andreu i Horta i cremaren el convent de les dominicanes i la vella esglsia de Sant Joan. L'ambient dels anys vint fou molt tens i tingu rellevncia la Societat de Paletes d'Horta, de caire esquerr i anarquista. Desprs dels anys foscs de la Dictadura, quan foren clausurats el Centre Catal i altres grups i partits poltics, la Repblica aport una revifalla, reflectida en publicacions com La Vall d'Horta, El boletn o La Peira. El carcter residencial fu que la poblaci presents durant la Guerra Civil una relativa normalitat (els primers incidents tingueren lloc als carrers de Fulton i d'Horta, a causa de la FAI, que ocupava la masia de Can Querol) i la postguerra fou igualment tranquilla fins a la gran onada immigratria dels anys 1950-60, que comport unes grans transformacions sociolgiques.

Els carrers ms caracterstics de la part antiga sn la Rambla de Cortada, el carrer de Feliu i Codina, de Salses, de Canig, dels Mestre Dalmau. La substituci de les cases de planta baixa per blocs de pisos ha representat, a ms de la prdua del carcter tradicional, una densitat demogrfica que ha fet insuficients els equipaments.

 Les Masies .
A part les torres modernistes que resten, les millors al carrer de Campoamor, tenen un gran inters les antigues masies, unes 45, algunes de pags i altres de nobles i gent adinerada, de les quals en resten unes 10.

Can Cortada, al final del carrer de Campoamor, s una vella construcci medieval, antiga torre fortificada que correspon a la fundada per la famlia Horta, els propietaris de la qual, els Oriola Cortada, comtes de la Vall de Merls, tenien el patronat de l'esglsia de Sant Joan; conserva finestrals gtics d'poques diferents; en el seu subsl han aparegut restes d'una villa romana. Can Querol, al passeig de Maragall, prop dels carrers de Petrarca i de Sant Alexandre, s un edifici del segle XVIII de planta quadrada amb bonics esgrafiats, reformat i ampliat, que estatja la residncia d'ancians de la Fundaci Valldejuli. Can Fargas, al carrer de Frederic Rahola, prop del passeig de Maragall i del carrer de Peris Mencheta, s esmentada ja el 1300 i s propietat dels Fargas de Casanoves des del 1734; s un notable edifici amb una mplia galeria i grans contraforts, voltat de pins, Can Mariner s el carrer d'Horta cantonada amb el del Vent, restaurada el 1950, s una de les masies ms grans i ben conservades. Tamb cal citar Ca N'Andalet, seu del centre territorial de Barcelona Activa a Horta-Guinard, a la Clota; Can Carabassa, edifici neoclssic seu del collegi SAFA; Can Masdu, Can Notari, Ca la Snia, Can Papanaps, Can Travi Vell, Can Travi Nou, Can Santgens...

 Can Fargas .

Can Fargas ja es troba documentada en el s. XIII i fou coneguda en el s. XIX com a Masia Pujol. L'any passat l'Ajuntament inicia la tramitaci del pla especial per l'adquisici de la masia, que tindr titularitat municipal i ser la seu de la nova Escola de Msica d'Horta-Guinard, segons va anunciar en el seu moment, l'ex-alcalde Joan Clos, desprs que l'Ajuntament de Barcelona es compromets a adquirir la masia, en mans privades. L'idea d'installar-hi una Escola de Restauraci provoc la creaci d'una plataforma venal de protesta, Salvem Can Fargas. 

Inclosa en el Catleg de Protecci del Patrimoni Arquitectnic amb la mxima protecci (nivell B o b d'inters local), Can Fargas s una de les masies que millor ha soportat el pas del temps i ofereix ua imatge medievalista, inslita dins el paisatge urb de Barcelona. Hi ha notcies que afirmen que la masia disposava d'una capella, derrocada l'any 1914, de la que s'aprofitaren les pedres per construir la vena parrquia de Sant Antoni de Pdua.
 
Els jardins que envolten la masia tenen una superfcie de 2000 m. La zona verda est formada per dos espais ajardinats diferents: el de la part superior, ms assoleiat i amb vegetaci de clima clid, i el de la part nord, d'estil romntic, amb espcies resistents al fred, vegetaci tupida i grups de casuarines que arriben als quinze metres d'altura. A ms, l'espai disposa d'una plaa circular amb un estanc i bancs de pedra.

 Jardins del Laberint .

El Parc del Laberint d'Horta forma un notable conjunt, actualment de propietat del municipi de Barcelona, al voltant d'una antiga mansi dels Vallseca i desprs dels Roger, que pass al segle XVIII als Desvalls, marquesos del Poal i de Llupi i desprs d'Alfarrs (resten vestigis de l'antiga Torre Sobirana darrere el palau construt al segle passat, amb faana neomusulmana); els jardins foren creats a partir del 1793 per Joan Antoni Desvalls i d'Ardena (que fou un destacat matemtic i cientfic) amb l'ajuda del mestre d'obres Andreu Valls i segons plans de l'enginyer itali Domenico Bagutti; el cercle de xiprers i les conduccions d'aigua sn del 1797-99 i fou decorat amb escultures, un templet i balustres. Els jardins es troben situats al passeig de la Vall d'Hebron, al nord de l'antic poble (passeig que ressegueix l'anomenada carretera de Cornell a Fogars de Tordera, oberta el 1869), al peu de Collserola, entre les Llars Mundet i l'accs a Can Papanaps. Actualment sn un jard-museu i en una part de l'edifici hi ha oficines de l'Institut Municipal de Parcs i Jardins

 Economia .


La ubicaci perifrica del districte al sector nord-est de la ciutat el situa a una certa distncia dels principals eixos terciaris de desenvolupament de Barcelona: Passeig de Grcia i Diagonal fins a la Gran Via de Carles III i bona part de l'Eixample, rees on es concentren les activitats terciries ms especialitzades (finances i assegurances, comer de luxe...)

L'estructura econmica del districte es basa, fonamentalment en els serveis de consum, concretament en el comer minorista i altres serveis al consumidor, mentre que els serveis destinats a les empreses sn molt poc significatius, i representats fonamentalment en els serveis distributius (comer a l'engrs i magatzems).

De la mateixa manera si b l'activitat industrial disposa d'un pes relatiu considerable, la majoria de sectors que la componen tenen un carcter residual. Aquesta estructura econmica va lligada a la funci urbana residencial prpia del districte, s a dir, aquest s'ha dotat principalment de tota una srie de serveis orientats a satisfer les necessitats bsiques dels seus habitants.

D'altra banda, l'existncia d'infraestructures hospitalries grans, com la Ciutat Sanitria de la Vall d'Hebron o l'Hospital de Sant Pau, d'establiments que fabriquen productes farmacutics i d'activitats generades a partir d'aquestes implantacions, atorguen al districte un carcter especfic i un cert nivell d'especialitzaci en temes sanitaris i farmacutics.

 Bugaderes i pellaires .
Entre les activitats econmiques, a part de les tradicionals agropecuries, que donaren una nova vitalitat al barri, la ms caracterstica fou la de les bugaderes, les dones que es dedicaven a rentar la roba de la gent de Barcelona, amb les quals anava lligada tota una indstria relacionada amb la roba i l'aigua. La indstria de la pell estigu representada per l'Adoberia de Barcelona de l'empresa Deu i Companyia (1789), installada a Can Fontaner, antiga casa d'esbarjo, i altres adoberies, i tamb hi hagu fbriques de mid. L'activitat de bugaderes i pellaires fou la predonimant fins a l'inici del segle XX, i de la pell derivaren sabaters, guarnicioners, guanters i relligadors. El carrer d'Aiguafreda s una mostra viva del passat laboral de la zona.

 Associacionisme i cultura .
Entre les entitats de tipus cultural i associatiu que han centrat la vida del barri, destaca el Centre Parroquial dels Llusos d'Horta, fundat el 1866 a Cal Xicus (carrer Baix d'en Mariner) per mossn Llus Cantarella, amb seccions d'excursionisme, fotografia, biblioteca, centre literari i teatral. Dels organismes filials en destaquen l'Esbart d'Horta fundat per J.M. Castells i Andilla, i els Grup d'Estudis Teatrals d'Horta, nascut sota la iniciativa de Josep Montanys el 1964. L'Ateneu fou fundat el 1868 amb el nom de Crcol Hortenc i compta amb biblioteca, secci d'escacs, sala d'activitats artstiques etc. La Vangurdia Obrera, fundada el 1894 per a pujar el nivell cultural dels seus associats, form part del moviment cooperatiu catal a travs de la Federaci de Cooperatives de Consum i altres entitas; en depenguerem escoles, seccions de msica, esports, etc.

El Foment s una entitat molt arrelada a Horta; fou fundada el 1887 com a continuaci de la Societat Casino Familiar de la plaa de Santes Creus i el 1917 amb el nom de Foment Hortenc s'install al local del carrer Alt d'en Mariner (edifici de Pere Serra i Pau); destrut pel foc el 1946, es reconstru el 1948 i t sala de reunions, conferncies i exposicions i disposa d'una biblioteca; en depenen un bon grup de teatre.

Altres entitats es dediquen ms intensament a l'esport, com el Club de Tennis Horta (del 1912), en terrenys de l'esglsia vella, la Uni Atltica d'Horta, la Uni Esportiva d'Horta, la Uni Excursionista d'Horta, que alhora tamb compleixen una funci de tipus cvic i cultural.

Entre els centres assistencials, molt nombrosos a Horta i que depassen completament l'mbit del barri, citem primer la Instituci o Patronat Ribas, asil d'orfes fundat per Llus Ribas i Regordosa, edifici de l'arquitecte Enric Sagnier, voltat de jardins, avui institut de formaci professional i de batxillerat; entre les Heures i el Laberint hi ha el gran complex assitencial centrat per les Llars Anna Gironella de Mundet, que ha recollit moltes de les installacions de la casa de Caritat de Barcelona; ja el 1915 la Diputaci de Barcelona install, grcies al suport econmic de la Fundaci Alb (instituda per Miguel Alb i Andreu), un centre hospitalari d'aquest nom, a l'antiga Torre dels Frares i un edifici bastit per F.de P. Villar i Carmona (acabat per B.Bassegoda); la donaci d'Artur Mundet i Carb (1954) impuls la Diputaci de Barcelona a bastir aquest conjunt assitencial, a partir d'un edifici inacabat del 1927 i nous pavellons, obra de l'arquitecte Manuel Baldrich, per a residncia de vells i tamb escoles i centres de reeducaci d'infants; els edificis sn ornats amb obres de bons pintors i escultors (Subirachs, Clar, E.Serra, Tharrats, Guinovart, etc.); l'Hospital de Sant Rafael, especialitzat en infants, es troba damunt el passeig el passeig de la Vall d'Hebron (fins al 1967 a les Corts); al seu costat hi ha la gran Ciutat Sanitria de la Vall d'Hebron, amb un conjunt de 2.300 llits i ambulatori, una de les ms grans i ben equipades de l'Estat. Prop, al sector de Can Papanaps, hi ha l'Institut Municipal de Psiquiatria, bastit a partir del 1971.

En el camp de l'ensenyament, Horta t una bona tradici que arrenca de la labor d'un mestre prestigis, Francesc Comerma i Bachs, i de la labor d'algunes escoles laiques, com les escoles de la cooperativa La Vangurdia Obrera, renovades, que es van mantenir fins al 1975. De les estatals s'ha de destacar l'Escola Unitria fundada el 1906 i que era situada a l'edifici de l'antic ajuntament d'Horta a la plaa Santes Creus, avui en dia, Centre de Serveis Socials. Fou interessant l'escola que funcionar durant la Guerra Civil a Can Glria, aquesta Escola Productiva, on els mateixos alumnes explotaven i comercialitzaven terres de conreu. Entre les confessionals, es destaca l'Escola Parroquial creada el 1904 per M.Bund i Vidal, de sensibilitat molt catalana i arrelada al poble, que pass el 1912 als germans de la Doctrina Cristiana (Escoles La Salle-Horta). El collegi de les dominicanes de l'Anunciata, creat el 1878, t tamb una bona tradici (fou visitat per Maria Montessori). El 1913 s'inaugur l'cole Mnagre, primera escola de la llar a l'Estat espanyol.

 Hortencs clebres .

Santiago Rusiol, que visqu a Can Cortada;
Miquel Utrillo;
Rafael Llimona i Benet;
Joan Brossa;
Juan Mars;
Joaquim Carb;
Mrius Serra;
Desideri Dez;
Feliu Formosa;
Joan Josep Isern;
Marta Pessarrodona;
Eulogio Dvalos;
Estanislau Torres;
Marisa Ordoez;

Entitats.

CAL Guinard (Coordinadora d'Associacions per la Llengua catalana);
Uni Atltica d'Horta;
Assemblea de Joves d Horta - Guinard;
TV Horta-Guinard;
Diables d'Horta;
Diables del Carmel;
Colla de gegants del Guinard;
Uni Excursionista d'Horta;

Enllaos externs.
Districte d'Horta-Guinard;
Centre Parroquial d'Horta Els Llusos;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43944" title="Noba" nonfiltered="2069" processed="2055" dbindex="17289">
El Noba o Nobodai o Nobadae foren un grup tnic que va arribar a Nbia vers el 200 o 250 i van originar la cultura de Ballana i mes tard el regne de Nobdia o Nobtia. El seu grup ha estat classificat com grup X de Nbia.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43945" title="Medja" nonfiltered="2070" processed="2056" dbindex="17290">
Medja s el nom donat pels egipcis al territori d'un poble, anomenat Medajai o Medjai, que es considera procedent generalment del desert oriental, per que probablement vingueren del desert occidental, identificats pels arquelegs com Cultura dels sepulcres de cassoles, que es van establir al nord de Nbia abans del 2200 aC, quant ja s'hi havia establert el grup C. Aquestes invasions i altres factors van acabar amb la presncia egpcia 100 anys ms tard. Els egipcis, per, comerciaren amb Nbia i els medja foren el grup amb el que ms van comerciar. El seu territori sembla que fou proper a Kerma.  Se'ls ha volgut identificar amb els blmies (beges) per la similitud del nom, per sembla que serien dos pobles, uns procedents del desert oriental i uns altres de l'occidental, i caldria potser veure en ells un avantpassats dels Meded.

El rei d'Egipte Nebhepetre Mentuhotep es va casar ja vers el 2000 aC amb una princesa medja de nom Ashait. Vers el 1800 aC un governador de fortalesa de Nbia era esmentat com Khesef Medjayu (el que expulsa els medja). Els medja van seguir venint a Nbia durant l'imperi mitj i s'han trobat cementiris a  Deir Rifeh, Mostagedda (el ms gran), Qau, Balabish, Hu, Tod, Daraw, Shellal, Dakka, Wadi Allaqi, Sayala, Aniba, Toshka, i altres llocs entre Faras i Gammai. Consta que alguna delegaci dels medja va ser rebuda a la cort de la Dinastia XIII. A la fi del segon perode intermig la cultura medjai havia estat absorbida per la de Kerma, per encara guerrers medja van servir a l'exercit egipci a les dinasties XVII i XVIII, i encara s'esmenten a la dinastia XX.

Durant l'Imperi Nou els nubis de Medja, reclutats per l exrcit, van monopolitzar els llocs de policies i per aix als policies se ls deia medjai durant aquest perode.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43946" title="Drets humans" nonfiltered="2071" processed="2057" dbindex="17291">


Els Drets Humans es defineixen generalment com aquelles llibertats, facultats, institucions o reivindicacions bsiques que corresponen a tota persona pel simple fet de la seva condici humana, per tal de garantir-li una vida digna. Aquests drets es posseeixen independentment de quina sigui la situaci legal o jurdica del pas o regi en el que habita i de factors com l'estatus, l'tnia, la nacionalitat o qualsevol altre circumstncia de l'individu en qesti.

Els Drets Humans sn inalienables i inherents a la persona. No poden ser concedits, limitats, canviats o venuts i tant sols poden ser assegurats o violats. 

De forma legal, els Drets Humans queden recollits en l'ordenaci legal de molts pasos, aix com en diversos tractats internacionals, el ms important dels quals s la Declaraci Universal dels Drets Humans. A ms, en la majoria de pasos avanats, els Drets Humans sn una base tica i moral al voltant de la qual es pretn construir l'ordre geopoltic de la societat moderna, al marge de qualsevol altra consideraci legal. 

Els Drets Humans son i han estat objecte de permanent estudi per part de diverses corrents filosfiques i poltiques al llarg de la histria, com el iusnaturalisme, el iusracionalisme o el iuspositivisme.

 Histria .
 Edat antiga .

El concepte de Drets Humans tal i com el coneixem avui en dia, t les seves arrels en la cultura occidental moderna, concretament del moviment conegut com Illustraci. No obstant aix, cal destacar que la majoria de cultures tenen i han tingut al llarg de la histria diversos conceptes similars que es concentren al voltant de la idea de la dignitat de la persona en tant que sser hum.

Alguns estudiosos consideren que qualsevol document sobre lleis generals acaba parlant indirectament dels Drets Humans. En aquest sentit, un dels primers exemples seria el Codi d'Hammurabi, datat del 1760 aC. Es tracta d'una mena de codi penal primitiu on s'hi inclouen lleis i normes de conducta aix com el cstig a aplicar si aquestes eren infringides. El codi legisla sobre una gran varietat de temes, incloent-hi els drets de la dona, dels infants o dels esclaus.

Altres autors creuen que fins a la Civilitzaci persa, al segle VI aC, no es pot parlar d'aquest concepte con un principi general, ms enll de lleis concretes. En efecte fou sota el regnat del rei persa Cir II el Gran que es cre un document anomenat el Cilindre de Cir. Aquest va ser descobert el 1879, i es reconegut per a molts historiadors com el primer document sobre Drets Humans de la histria. 

El cilindre proclama la Llibertat religiosa per a tots els ciutadans de l'imperi, alhora que aboleix l'esclavitud. Aquesta proclamaci converteix l'imperi Persa en una de les institucions ms avanades de l'poca, atorgant a tots els grups tnics els mateixos drets i donant un tractament igualitari a homes i a dones. El cilindre documenta tamb la protecci de drets com la llibertat, la seguretat, la llibertat de moviment o el dret a la propietat, aix com altres drets socials.

 Edat moderna .
Ms endavant, el 1215 trobem a Anglaterra el que podria ser el precedent dels rgims constitucionals en la Magna Carta, un document firmat pel rei Joan sense terra davant la pressi de l'aristocrcia. El document garantia una srie de drets com l'habeas corpus i una regulaci de la jurisprudncia i dels poders del monarca, que fins aleshores eren absoluts. Tamb s'hi introdueix la llibertat religiosa i poltica. Es tracta d'un fet histric a Europa.

L'any 1689 va ocrrer un fet similar quan el Parlament d'Anglaterra va obligar al prncep Guillem I d'Orange-Nassau a firmar un document que es va anomenar la carta de drets (Bill of Rights). Es tracta d'un tractat que est generalment acceptat com l'antecedent immediat de moltes altres declaracions modernes, entre elles la Declaraci d'Independncia dels Estats Units d'Amrica, la Declaraci dels Drets de l'Home i del Ciutad i fins i tot la Declaraci Universal dels Drets Humans. El document servir fonamentalment per retornar al parlament moltes de les seves funcions originals que havien estat debilitades o usurpades per la monarquia absolutista.

 Edat contempornia .
La Declaraci de drets de Virgnia o la Declaraci dels Drets de l'Home i del Ciutad son dos nous tractats que se sustentarien sobre la base de la carta de drets anglesa. Ambdues es produeixen en perodes histrics transcendentals, com sn la Guerra de la Independncia dels Estats Units i la Revoluci Francesa.

La Declaraci de drets de Virgnia es proclam el 12 de juny de 1776 durant la Convenci de Virgnia. s considerada la primera declaraci de drets de l'poca moderna i va resultar molt influent en el redactat de la Declaraci d'Independncia dels Estats Units d'Amrica el 4 de juliol del mateix any.

 
La Declaraci dels Drets de l'Home i del Ciutad s una declaraci de principis adoptada per l'Assemblea Constituent de Frana proclamada en 26 d'agost de 1789 i que serviria com a prefaci per a la futura constituci de 1791. Es tracta d'un document avanat al seu temps, que parla dels drets naturals, inalienables i sagrats de l'home i que assegura que a ignorncia, la negligncia o el menyspreu dels Drets Humans sn les niques causes de calamitats pbliques i de la corrupci dels governs. No obstant aix, no parlava de les dones, a les quals (malgrat que posteriorment es volgu ampliar la definici) no se les incloa com a ciutadanes de ple dret, fet que frustr les esperances que aquestes havien posat en la Revoluci Francesa.

Desprs de la Segona Guerra Mundial, en resposta a la gran barbrie comesa, la ONU comen a treballar en un document que intenti, per primer cop a la histria, limitar el poder dels estats en favor d'una universalitzaci dels Drets Humans per tal d'establir un nou ordre mundial. El tractat es firm el 10 de desembre de 1948.  La ONU va recomanar que el text fos distribut, comentat i discutit a les escoles de tot el mn, volent establir les bases del que s'anomena actualment Educaci en drets humans. Per tal de protegir i vetllar pel compliment de la declaraci, s'han establert diverses institucions, com el Tribunal Europeu de Drets Humans el 1998 a Europa  (que t tamb el seu equivalent a Amrica i a l'frica) o el Consell de Drets Humans de les Nacions Unides el 2006.

 Validesa i universalitat dels Drets Humans .
 
Les teories que defensen la universalitat dels Drets Humans, se solen contraposar al relativisme cultural, doctrina que afirma la validesa de tots els sistemes culturals i la impossibilitat d'establir un sistema absolut de valoraci. Segons aquesta teoria s impossible doncs establir un codi o drets universals per a totes les cultures del mn. Segons aquesta teoria prctiques com l'ablaci genital femenina, no podrien ser regulades per cap ingerncia externa amb voluntat universalitzadora. Val a dir que es tracta d'una postura molt extremista que troba per diferents matisos al llarg de la histria. 

L'any 1981, la Organitzaci per a la Unitat Africana, proclam la Carta Africana de Drets Humans i dels Pobles, que recull principis de la Declaraci Universal dels Drets Humans i en recull de nous, fonamentalment dirigits als pobles, com el Dret a l'autodeterminaci (que tradicionalment s'havia negat a la majoria d'estats africans) o el deure d'eliminar totes les formes de dominaci estrangera. 

Dins de les cultures poltiques liberals modernes, els Drets Humans bsics sn definits com aquells que poden ser sostinguts en una societat que segueixi les dues segents regles bsiques: 

 Tots els individus haurien de poder actuar de la forma que trin sempre que al fer-lo no privin a altres individus del mateix dret. ;
 Tots els individus han de prendre responsabilitat per les conseqncies dels seus actes. ;

Malauradament, diversos tipus d'extremismes creen dificultats per a aix, ja sigui no reconeixent els drets en general, o simplement ometent alguns dels drets per tal de promoure el seu propi punt de vista. Per tant, l'universalisme en els drets sembla pressuposar liberalisme, un acostament tolerant i no extrem. 

La cultura islmica ha recollit en ocasions crtiques a la Declaraci Universal dels Drets Humans, que va ser titllada per l'ambaixador irani a l'ONU de ser una interpretaci secular de la tradici judeo-cristiana que entrava directament en contradicci amb la tradici islmica. Altres pasos asitics tamb s'han posicionat en ocasions en contra de la carta, per considerar que els valors orientals i els occidentals son fora diferents, valorant sovint com a positiva una omissi a certes llibertats individuals en favor de la estabilitat i governabilitat d'un pas.

Durant la Guerra Freda, en el si de les Nacions Unides, sorgiren diverses tibantors entre els anomenats blocs capitalista i socialista per la seva visi diferent de la realitat dels Drets Humans. Mentre que els primers donaven ms valor a les llibertats individuals i els drets  civils i poltics, els segons sostenien la necessitat de valorar els drets socials, econmics i culturals.

La idea del liberalisme es contrapos doncs a les idees marxistes que sorgiren a principis del segle XX com la Lluita de classes, sorgides com a resposta a les pssimes condicions de vida de la massa obrera. En aquest context es demanaren nous drets que anteriorment no havien estat contemplats, com el dret a vaga o la prohibici del treball infantil i es reclam una intervenci directa de l'Estat per tal de solucionar aquesta srie de necessitats.

Isaiah Berlin, defensor del liberalisme, va dir: La llibertat total pot ser terrible, la igualtat total pot ser igual d'aterridora.


Sovint els Drets Humans han estat tamb ignorats en favor de l'anomenada Seguretat Nacional. La mateixa ONU ha reconegut en ocasions que alguns Drets Humans poden ser obviats o limitats de forma transitria en casos greus d'emergncia nacional. Aquest no son mai els drets bsics com el dret a la vida o a no ser torturat, regulats per la Convenci de Ginebra i ha de ser de forma estrictament temporal i sota unes condicions molt determinades. 

Les violacions en els Drets Humans es produeixen quan algun agent estatal o no estatal no respecta algun dels punts de la Declaraci Universal dels Drets Humans. En aquests casos el Consell de Seguretat de l'ONU esdev l'organisme responsable de discernir aquesta falta i d'establir, si s'escau, responsabilitats. Altres organitzacions no governamentals com Amnistia Internacional o Human Rights Watch vetllen tamb per al compliment dels Drets Humans a tot el mn.

 Classificaci .
Existeixen diverses formes de classificar els Drets Humans. Una de les ms conegudes s la de les tres generacions, en la qual es pren en compte la seva protecci progressiva. Fou establerta per primer cop per Karel Vasak l'any 1979, associant cadascuna de les tres generacions amb els tres valors de la Revoluci Francesa, Llibertat, igualtat, fraternitat. 

 Primera generaci .
Es refereix als drets civils i poltics, tamb denominats "llibertats clssiques". Van ser el primer tipus a ser exigits i formulats pel poble durant la Revoluci Francesa (en l'Assemblea Nacional) i uns anys abans en la Declaraci d'Independncia dels Estats Units d'Amrica. Aquest primer grup el constitueixen els reclams que van motivar els principals moviments revolucionaris en diverses parts del mn a la fi del segle XVIII. Com resultat d'aquestes lluites, aquestes exigncies van ser consagrades com autntics drets i difosos internacionalment, i varen ser plasmats en els articles 3 a 21 de la Declaraci Universal dels Drets Humans. Alguns d'aquest sn:

 Tota persona t drets i llibertats fonamentals sense distinci de raa, color, idioma, posici social o econmica. ;
 Tot individu t dret a la vida, a la llibertat i a la seguretat jurdica. ;
 Els homes i les dones posseeixen els mateixos drets. ;
 Ning estar sotms a esclavitud o servitud. ;
 Ning ser sotms a tortures ni a penes o tractes cruels, inhumans o degradants, ni se li podr ocasionar dany fsic, psquic o moral. ;
 Ning pot ser molestat arbitrriament en la seva vida privada, familiar, domicili o correspondncia, ni sofrir atacs a la seva honra o reputaci. ;
 Tota persona t dret a circular lliurement i a triar la seva residncia. ;
 Tota persona t dret a una nacionalitat. ;
 En cas de persecuci poltica, tota persona t dret a buscar asil i a gaudir d'ell, en qualsevol pas. ;
 Els homes i les dones tenen dret a casar-se i a decidir el nombre de fills que desitgen. ;
 Tot individu t dret a la llibertat de pensament i de religi. ;
 Tot individu t dret a la llibertat d'opini i expressi d'idees. ;
 Tota persona t dret a la llibertat de reuni i d'associaci pacfica. ;

 Segona generaci .
La constitueixen els drets econmics, socials i culturals, a causa dels quals, l'Estat de Dret passa a una etapa superior, s a dir, a un Estat Social de Dret. 
D'aqu el sorgir del constitucionalisme social que enfronta l'exigncia que els drets socials i econmics, descrits en les normes constitucionals, siguin realment accessibles i gaudibles. Es demanda un Estat de Benestar que implementi accions, programes i estratgies, a fi d'assolir que les persones els gaudeixin de manera efectiva, i sn: 

 Tota persona t dret a la seguretat social i a obtenir la satisfacci dels drets econmics, socials i culturals. ;
 Tota persona t dret al treball en condicions equitatives i satisfactries. ;
 Tota persona t dret a formar sindicats per a la defensa dels seus interessos. ;
 Tota persona t dret a un nivell de vida adequat que li asseguri a ella i a la seva famlia la salut, alimentaci, vestit, habitatge, assistncia mdica i els serveis socials necessaris. ;
 Tota persona t dret a la salut fsica i mental. ;
 Durant la maternitat i la infncia tota persona t dret a cures i assistncia especials. ;
 Tota persona t dret a l'educaci en les seves diverses modalitats. ;
 L'educaci primria i secundria s obligatria i gratuta.

Neixen a partir de la lluita obrera dels segles XIX i XX, i sn reconeguts per primerra vegada a la Declaraci Universal dels Drets Humans realitzada per Nacions Unides l'any 1948.

 Tercera generaci .

Aquest grup va ser promogut a partir de la dcada dels setanta per a incentivar el progrs social i elevar el nivell de vida de tots els pobles, en un marc de respecte i collaboraci mtua entre les distintes nacions de la comunitat internacional. Entre altres, destaquen els relacionats amb: 

 L'autodeterminaci. ;
 La independncia econmica i poltica. ;
 La identitat nacional i cultural. ;
 La pau. ;
 La coexistncia pacfica. ;
 L'enteniment i confiana. ;
 La cooperaci internacional i regional. ;
 La justcia internacional. ;
 L's dels avanos de les cincies i la tecnologia. ;
 La soluci dels problemes alimentosos, demogrfics, educatius i ecolgics. ;
 El medi ambient. ;
 El patrimoni com de la humanitat. ;
 El desenvolupament que permeti una vida digna.

 Vegeu tamb .
 Declaraci Universal dels Drets Humans;
 Consell de Drets Humans de les Nacions Unides;
 Declaraci Universal dels Drets Lingstics;
 Educaci en drets humans;
 Amnistia Internacional;

 Enllaos externs .
 Informe sobre l'estat dels Drets Humans al mn l'any 2007, realitzat per Amnistia Internacional. ;
 Lloc web d'Amnistia Internacional ;
 Solidaritat Pau Desenvolupament;
 Derechos Human Rights ;
 Equip Nizkor ;
 Declaraci Universal dels Drets Collectius dels Pobles;




































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43947" title="Sacco i Vanzetti" nonfiltered="2072" processed="2058" dbindex="17292">


Nicola Sacco (22 d'abril, 1891   23 d'agost, 1927) i Bartolomeo Vanzetti (11 de juny, 1888   23 d'agost, 1927) eren dos Italians anarquistes, que van ser arrestats, jutjats, i electrocutats a Massachusetts el 1927 sota l'acusaci de robatori de 15,766.51 dlars d'una fbrica de sabates, assassinat del seu comptable anomenat Frederick Parmenter i d'un gurdia de seguretat anomenat Alessandro Berardelli, tot i haver-hi molts dubtes de la seva culpabilitat.  Els fets ocorregueren l'abril de 1920, amb tres atracadors.  Ambds tenien coartades, per eren els nics acusats del crim.  El Jutge del cas, Webster Thayer, descrigu els acusats com a "bastards anarquistes".  Sacco era un sabater nascut a Torremaggiore, Foggia, Puglia. Vanzetti era un pescador nascut a Villafalletto, Cuneo, Piemonte. 

L'any 1971 aquest cas s portat al cinema per Giuliano Montaldo i Ennio Morricone va compondre la msica de Here's to you (la Balada de Sacco y Vanzetti), de la que en Joan Baez en va fer la lletra.

No seria fins el 23 d'agost de 1977, quan el governador de torn de Massachusetts Michael Dukakis, va exhortar-los de manera simblica constatant nombrosos errors en procs judicial.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43948" title="Dixid de sofre" nonfiltered="2073" processed="2059" dbindex="17293">


El dixid de sofre (SO2) s un gas incolor amb una caracterstica olor asfixiant. Es tracta d'una substncia reductora que amb el temps i en contacte amb l'aire i la humitat es converteix en trixid de sofre. La velocitat d'aquesta reacci en condicions normals s baixa. En aigua es dissol formant una dissoluci cida. 

Pot ser concebut com l'anhidrur d'un hipottic cid sulfurs H2SO3. Aix - en analogia al que passa amb l'cid carbnic - s inestable en dissolucions cides per forma sals, els sulfits i bisulfits. El dixid de sofre s un intermedi important en la producci de l'cid sulfric. Es forma en la combusti de sofre elemental o sulfurs (p. ex. la pirita FeS2, la wurzita o la blenda (ambds ZnS), la galena PbS, etc.). Desprs s oxidat en una segona etapa al trixid de sofre (SO3) que pot ser transformat directament en l'cid sulfric. 

Com catalitzador s'emprava antigament plat que ha estat substitut en els sistemes mes moderns per pentxid de vanadi (V2O5). Per a la seva sntesi en el laboratori s sovint ms convenient afegir cid sobre sulfit. El dixid de sofre t propietats desinfectants. Per aix va ser utilitzat durant segles en la desinfecci per exemple de les botes de vi cremant sofre en el seu interior. 











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43949" title="Nubiologia" nonfiltered="2074" processed="2060" dbindex="17294">
Nubiologia s l'especialitzaci en l'estudi de Nbia. 

El terme va comenar a existir els anys seixanta quant es va construir la resclosa d'Assuan, aprovat pel president Nasser el 1958. La pujada del nivell del aigua cobria molts monuments de Nbia a Egipte i Sudan. A partir de 1959 una crida mundial al salvament va ser feta per intellectuals, i entre 1959 i 1967 ms de 40 equips de tot el mn van treballar per excavar 500 kilmetres de la vora del riu. Es van descobrir milers d'objectes els quals van ser repartits per museus d'arreu del mn i alguns temples van ser moguts de lloc i d'altres desmuntats i portats a pasos d'Europa com els Pasos Baixos, Catalunya, i d'altres, i als Estats Units. Aquest gran esfor va fer de Nbia una de les regions ms conegudes arqueolgicament i va iniciar el cam de l'especialitzaci de nubiologia en haver-hi ja suficients dades.

Des del 1970 part dels experts que van participar en el rescat van comenar a treballar en el camp de l'estudi dels objectes i de la histria de Nbia, i se'n van afegir d'altres. Aix desprs dels fets, es van iniciar moltes exploracions sobre tot al nord de Sudan, a la part de Nbia que no havia quedat coberta per les aiges. Actualment uns 20 equips arqueolgics treballen a Sudan.

Especialitzacions similars per d'un altre mbit geogrfic, sn l'egiptologia, l'assiriologia, la hititologia, la mitanologia, la urartologia i l'elamologia.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43950" title="Religi pardica" nonfiltered="2075" processed="2061" dbindex="17295">

Una religi pardica pot ser una caricatura d'una religi, secta, qualsevol altres tipus de culte o b d'algun dels seus aspectes. 
Tamb pot ser una ficci que adopta les formes de les religions tradicionals, i a la qual uns suposats fidels declaren adherir-s'hi. 

En trobem exemples la pellcula La vida de Brian dels Monty Python, com tamb a les diferents versions irreverents dels Pastorets. Com a crtica en el segon sentit exposat, l'exemple actual ms conegut s el pastafarisme. 

Una pardia de religi pot ser-ho per a moltes religions, sectes, gurus o cultes alhora. L'apariaci d'Internet ha facillitat molt la difusi d'aquesta mena de pardies de religi, que en molt pocs casos arriben a tenir una expressi presencial en la forma de cerimnies religioses, per que en canvi tenen una gran activitat virtual.

La intenci de la creaci de les pardies de religi pot ser senzillament humorstica, per sovint apareixen com a crtica a certs aspectes de les religions establertes o b com a conseqncia d'altres problemes socials. Aix, el pastafarisme sorgeix amb la intenci de posar de manifest les contradiccions de l'auto-anomenat creacionisme cientfic.

 Exemples .

 Religi Jedi;
 Pastafarisme;
 Esglsia dels SubGenis;
 Esglsia Callinquista;
 Esglsia maradoniana, creada pels fans del futbolista Diego Armando Maradona.
 etc.

 Enllaos externs .

 http://www.angelfire.com/rant/saibyebye/ Pardia del New Age, Sathya Sai Baba i altres gurus;
 http://www.landoverbaptist.org Pardia del cristianisme;
 http://www.bettybowers.com/ Pardia del cristianisme;
 http://www.iglesiamaradoniana.com/ Esglsia maradoniana;
 http://www.stallman.org/saint.html Reacci d'en Richard Stallman davant d'aquells que l'acusaven extremisme;
 http://esglesiacallinquista.blogspot.com/ Esglsia Callinquista ;
 http://esglesiapastafari.blogspot.com/ Esglsia Pastafari de Xtiva;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43959" title="Pastafarisme" nonfiltered="2076" processed="2062" dbindex="17296">


El pastafarisme es una pardia de religi creada com a resposta a la decisi del Consell d'Educaci de l'Estat de Kansas (en angls: Kansas State Board of Education) a finals del 2005 de permetre que s'ensenyi el disseny intelligent com una alternativa a la teoria cientfica de la evoluci. Aquesta decisi va ser revocada a  l'agost de 2006.

El pastafarisme s fonamentalment una invenci de Bobby Henderson, llicenciat en fsica de la Universitat Estatal d'Oregon, per a demostrar irnicament que no correspon i es equivocat ensenyar el disseny intelligent com a teoria cientfica.

Aquesta religi s'ha convertit, des de llavors, en un fenomen d'Internet que reuneix a molts "seguidors" del Monstre Volador d'Espagueti (MONESVOL o MEV, abreviat en espanyol; en angls: FSM o Flying Spaghetti Monster) que s'anomenen a si mateixos pastafaris (pardia de cpia del terme rastafaris), i humorsticament proclamen haver sigut tocats pel Seu apndix tallarinesc i prediquen la paraula del seu Senyor Tallarinesc como la religi verdadera. 

 Histria .
 Antecedents previs .
Fins als anys vuitanta, les escoles nord-americanes tan sols podien impartir la doctrina teocntrica de l'origen de l'univers (tal com es predica a la Bblia). Per els tribunals federals van comenar a obligar als collegis a que, com a mnim, dediquessen el mateix temps a la teoria de l'evoluci. Els grups cristians ms fonamentalistes es van rebellar, per cap a finals dels anys noranta es van imposar completament les tesis d'ensenyar noms les teories cientfiques, al ser laiques i no dogmtiques.

Al 2004 el Consell d'Educaci de l'Estat de Kansas va ordenar a las escoles estatals que a las classes de biologia s'havien de donar la mateixa quantitat d'hores lectives tant a la teoria del disseny intelligent com a la de l'evoluci; ja que segons la seva opini el disseny intelligent s era una teoria cientfica (fet que realment es rebutjat per la comunitat cientfica).

 Creaci .
Va ser aix, com al juny de 2005, Bobby Henderson va publicar una carta oberta protestant per aquella norma arbitrria. Llavors, va demanar formalment que el pastafarisme tingus el mateix tracte, al presentar conjectures lgiques basades en "abrumadores evidencies observables"; al igual que les que proclamava el disseny intelligent (o sigui, la idea de qu l univers va ser creat per un Du), amb l objectiu de tractar de ser ensenyat com a teoria alternativa a la teoria de l evoluci.  Va avisar que si no era aix, ens veurem forats a procedir amb accions legals. Poc desprs, la seva sarcstica carta va rebre dos respostes de dos simpatitzants, membres del Consell. A mitats d agost va rebre una tercera resposta.

En els dos mesos segents, va crixer de manera constant el trfic a la web del Monstre Volador d Espagueti de Henderson. La popularitat del lloc va explotar a l agost quan el  Monstre Volador d Espagueti va aparixer a diversos blocs i llocs de noticies a Internet. Prompte li van seguir articles als principals mitjans.

En la secci d ltimes noticies del Lloc web de Henderson senyala que el president dels Estats Units George W. Bush i el senador Bill Frist han recolzat pblicament la educaci del creacionisme antievoluci, del que Henderson dedueix (humorsticament) que recolzen les ensenyances del pastafarisme. Malgrat aix, cap dels dos mandataris ha manifestat pblicament la seva posici sobre el pastafarisme.

 Creences .
Moltes de les <> proposades per Henderson van ser trades amb intenci de parodiar els arguments comunament usats pels defensors del disseny intelligent:
L'univers va ser creat per un Monstre Volador d Espagueti invisible i indetectable. Totes les evidncies que errniament recolzen la evoluci han sigut plantades intencionadament por aquest ser, amb l objectiu de posar a prova la fe dels seus fidels.
El MEV fa que tot sembli ms vell del que s en realitat. Per exemple, quan un cientfic realitza un procs de datat per carboni en un objecte arqueolgic, podria veure que aproximadament 75% del carboni-14 s'ha desintegrat, per emissi de neutrons, a nitrogen-14, i inferir que aquest artefacte s d'aproximadament 10.000 anys d'antiguitat, ja que el perode de semidesintegraci del carboni-14 sembla ser de 5.730 anys. Per del que el cientfic no s adona, s que cada vegada que realitza el mesurament, el MEV est aqu, canviant els resultats amb El seu apndix tallarinesc.
Encara que el MEV posseeix un nom, aquest s tan bell i difcil de pronunciar que no noms mata a qualsevol que ho intenti, sin tamb a tot ser dintre d'un rdio de 6,0534 quilmetres. Aquest rdio es duplica quan un tracta d'escriure o mecanografiar el seu nom. Aix va ser fet a propsit pel MEV noms per a entretenir-se.
L'escalfament global, els terratrmols, els huracans y altres desastres naturals sn conseqncia directa de qu des dels anys 1800 ha disminut el nombre de pirates. A la web de Henderson es presenta un grfic que demostra la correlaci inversa entre la quantitat de pirates i les temperatures mundials. Aquest component de la teoria accentua la fallcia lgica defensada pels creacionistes de qu la correlaci implica causa.
Bobby Henderson s el profeta d aquesta Primera Esglsia Unida del Monstre Volador d'Espagueti (First United Church of the Flying Spaghetti Monster).
 El smbol principal s una creu, que en comptes de tenir un Jess crucificat, t una forquilla per a menjar espaguetis.
Lesoracions a Ell han d acabar sempre amb la paraula RAmn en lloc de Amn. Ramen s un tipus de fideu japons.

Exemple:

Oh Tallarins que estan als cels gourmets Santificada sigui la vostra farina Vingui a nosaltres els teus nutrients Faci s la vostra voluntat a la Terra com als plats Dna ns avui les nostres mandonguilles de cada dia i perdona les nostres gules aix com nosaltres perdonem  als que no et mengen. No ens deixis caure en la temptaci (de no alimentar-nos de vos) i lliura ns de la fam... RAmn.
La creena Pastafari del cel fa mfasi en aquests dos punts:
 T volcans de cervesa fins on arriba la vista. ;
 T una fbrica de stripers.

 Codi de conducta .
 El monstre continua guiant invisiblement la conducta de cada sser hum (creient o no) per mitj dels seus apndixs tallarinescs .
Els pastafaris vesteixen completament amb roba de pirata.

 El Capit Mosey i els vuit Realment preferiria que no .
Els Realment preferiria que no sn una pardia dels Deu Manaments. Quan Mosey el capit pirata (una pardia del Moiss bblic) estava al cim del Mont Salsa, va rebre consell del MEV en forma de deu taules de pedra. Aquestes van ser anomenades les "Realment preferiria que no" ("I'd really rather you didn't" en l angls original) pel MEV, "Manaments" per Mosey, i "Condiments" ("Commandments" s Manaments en angls) per la seva tripulaci pirata, que no havia escoltat abans la paraula "Manaments." Encara que originalment havia deu, dos van caure mentre Mosey baixava de la muntanya. Aix explica, almenys en part, els laxos estndards morals dels pastafaris. Els manaments del MEV es refereixen al tractament amb la gent d'altres fes, l'adoraci a Ell, la conducta sexual, i la nutrici. 

 Realment preferiria que no actuessis com un imbcil santurr que es creu millor que els altres quan descriguis el meu tallarinesca santedat. Si alguns no creuen en mi, no passa res. De deb, no sc tan vanits. A ms aix no s sobre ells aix que no canvis de tema.
 Realment preferiria que no usessis la meva existncia com un mitj per a oprimir, subjugar, castigar, viscerar, o... ja saps, ser dolent amb uns altres. Jo no requereixo sacrificis, i la puresa s per a l'aigua potable, no per a la gent.
 Realment preferiria que no jutgessis a les persones pel seu aspecte, o com vesteixen, o la manera en qu parlen, o... mira, solament sigues b, val? Ah, i que t'entri en el cap: dona = persona, home = persona, Samey = Samey. Cap s millor que l'altre, llevat que parlem de moda clar, ho sento, per aix l'hi vaig deixar a les dones i a alguns homes que coneixen la diferncia entre verd mar i fcsia. ;
 Realment preferiria que no tinguessis una conducta que t'ofengui a tu mateix, o al teu company amors mentalment madur i amb edat legal per a prendre les seves prpies decisions. Respecte a qualsevol un altre que vulgui objectar alguna cosa, crec que l'expressi s "fot-te", llevat que ho trobis ofensiu, en el cas del qual poden apagar el televisor i sortir a caminar, per a variar. ;
 Realment preferiria que no desafiessis les idees fantiques, misgines, i d'odi d'uns altres amb l'estmac buit. Menja, desprs ves darrera dels cabrons. ;
 Realment preferiria que no construssis esglsies/temples/mesquites/santuaris multimilionaris a la meva tallarinesca santitat quan els diners podria ser millor gastat en (tu tries):
Acabar amb la pobresa.
Guarir malalties.
Viure en pau, estimar amb passi, i baixar el preu de la televisi per cable.Puc ser un ser omnipresent de carbohidrats complexos, per gaudeixo de les coses senzilles de la vida. Jo ho s, per a aix SC el creador.
 Realment preferiria que no anessis per aqu contant-li a la gent que et parlo. No ets tan interessant. Madura ja. Et vaig dir que estimessis al teu prosme, no entens les indirectes? ;
 Realment preferiria que no li fessis als altres el que t'agradaria que et fessin a tu si et van les... eh... les coses que usen molt cuir/lubricant/Las Vegas. Si a l'altra persona tamb li interessa (conformi a #4), llavors gaudiu-ho, traieu-vos fotos, i per l'amor de Mike useu un PRESERVATIU! En seris, s un tros de goma. Si no hagus volgut que gaudssiu al fer-ho hauria afegit pinchos, o alguna cosa.

 Beneficis de la conversi . 
Henderson va donar les segents raons per a convertir-se al pastafarisme: 
Els pastafaris tenen una moral laxa, com els espagueti que adoren. ;
Tots els divendres sn festa. ;
En el cel, trobars un volc de cervesa i una fbrica de stripers.

 Arguments sobre l'existncia del MEV .
Segons Brian D. Rabern, professor del departament de Filosofia de la Universitat de Califrnia en Santa Brbara (Califrnia), es poden presentar diversos arguments ontolgics i cosmolgics sobre l'existncia del Monstre Volador d'Espagueti: 

 Argument ontolgic del MEV .
(Parafrasejant les premisses ontolgiques de Sant Anselm de Canterbury) 
Premissa 1: el Monstre Volador d'Espagueti s un sser que t tota perfecci. ;
Premissa 2: l'existncia s part de la perfecci. ;
Conclusi: per tant el Monstre Volador d'Espagueti existeix. ;

 L'argument cosmolgic del MEV .
(Estil Kalam) 
Premissa 1: l'existncia de tot el que comena a existir t una causa. ;
Premissa 2: l'univers va comenar a existir. ;
Conclusi 1: per tant l'existncia de l'univers t una causa. ;
Premissa 3: com no hi ha una explicaci cientfica que pugui elucidar la causa de l'origen de l'univers, aquesta causa ha de ser sobrenatural, o sigui l'univers va ser creat per un du. ;
Conclusi 2: per tant, un du existeix (o no). ;
Premissa 4: els dus sempre han creat als humans a la seva prpia imatge i semblana. ;
Premissa 5: el cervell dels humans sembla una font d'espaguetis. ;
Conclusi 3: per tant, el Monstre Volador d'Espagueti s l'nic Du veritable. ;

 Argument ontolgic del MEV .
Premissa 1: es pot imaginar el ser ms gran (del que no es pugui imaginar un ms gran). ;
Premissa 2: si no existeix un sser a partir del com no es pot imaginar un ms gran, de totes maneres jo podria imaginar un ms gran que aquest sser del com no es podia imaginar un ms gran (o sigui, un sser a partir del com realment ja no es pugui imaginar un ms gran). ;
Premissa 3: no s possible imaginar un ser ms gran que un sser del com ja no s possible imaginar un ms gran. ;
Conclusi 1: per tant, existeix un sser del que no es pot imaginar un ms gran. ;
Premissa 4: si aquest ser no t un Apndix Tallarinesc, llavors jo podria imaginar un ser ms gran que aquest sser: un que tingus un Apndix Tallarinesc. ;
Conclusi 2: per tant, l'sser del que no es pot imaginar un ms gran t un Apndix Tallarinesc. ;
Conclusi 3: per tant, l'sser del que no es pot imaginar un ms gran t un Apndix Tallarinesc i existeix ;
Conclusi 4: per tant, el Monstre Volador d'Espagueti existeix. ;
Conclusi 5: per tant, el Monstre Volador d'Espagueti s tot poders. Ramn!

 Trivial . 
En la srie Infern, Leoz lluita contra aquest personatge. Desprs d'una lluita igualada, Leoz aconsegueix matar-ho arrencant una de les seves mandonguilles. ;
En la srie The IT Crowd (a Espanya "Els informtics"), surt un petit pster en la paret de l'estudi dels protagonistes. ;

 Vegeu tamb . 
 Parodia de religi ;
 Unicorn rosa invisible;

 Referncies . 
 

 Enllaos externs . 
 Venjana ORG (lloc web original del pastafarisme) ;
 1 Esglsia del Monstre Volador d'Espagueti Espanya (lloc web del moviment pastafari en espanyol) ;
 1 Esglsia Pastafari dels Pasos Catalans (Esglsia Pastafari de Xtiva (Valncia) ;

 






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43962" title="Lira" nonfiltered="2077" processed="2063" dbindex="17297">


Astronomia:;
Lira (constellaci) (en llat Lyra) s una constellaci de l'hemisferi boreal.

Economia / Numismtica:;
lira (moneda) s la unitat monetria de diversos estats del mn.

Geografia:
Lira (Salvaterra), parroquia del municipi de Salvaterra de Mio;
Msica:;
lira (instrument musical) s un antic instrument musical de corda.

Poesia:;
lira (poesia) s una estrofa prpia de la poesia castellana. Tamb se'n diu de la inspiraci d'un poeta, ja que els antics poetes s'acompanyaven musicalment de la lira en fer les seves composicions.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43964" title="XVII Concurs de castells de Tarragona" nonfiltered="2078" processed="2064" dbindex="17298">
El XVII Concurs de castells de Tarragona s el concurs de castells que es celebr a la plaa de braus de Tarragona el 4 d'octubre de 1998, organitzat pel Patronat de Castells de Tarragona.

Es tracta d'un dels concursos ms ajustats de la histria, resolt a favor dels Castellers de Vilafranca per un marge escs de 20 punts d'avantatge sobre la Colla Vella dels Xiquets de Valls. Val a dir que per primera i nica vegada a la histria dels concursos de castells, un castell de gamma extra com el 2 de 9 amb folre i manilles no va puntuar per no trobar-se entre els 3 ms importants de la colla que el realitzava. A efectes prctics doncs, la colla vilafranquina i la colla vallenca realitzaren la mateixa actuaci, tot i que els del Peneds descarregaren el castell de ms valor, mentre els de l'Alt Camp noms el carregaven, i viceversa amb el de dificultat immediatament inferior.

En tercera posici es classific una de les colles locals, la Colla Jove Xiquets de Tarragona, per ja lluny de les colles capdavanteres.


 Colles participants, castells assolits i puntuaci .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43966" title="Quinetoscopi" nonfiltered="2079" processed="2065" dbindex="17299">


El quinetoscopi fou el precursor del modern projector de pellcules desenvolupat per William Kennedy Laurie Dickson mentre treballava amb Thomas Edison.

D'acord amb els fets histrics, abans de tenir la idea Edison s'inspir en una visita que va fer a Eadweard Muybridge en 1888, qui desenvolup una invenci que l'anomen com a Zoopraxiscopi. Sembla ser que la intenci de Muybridge era finanar i promoure una major collaboraci amb Edison en l'ellaboraci d'un disseny d'una mquina que poguera emetre so i projectar imatges alhora. En aquest disseny s'hi incloa el fongraf inventat per Edison.

Aleshores, Edison, impressionat i inspirat per les idees de Muybridge, rpidament i independentment registr una patent d'una mquina que podria "fer per als ulls all que el fongraf fa per als oides", assign la tasca del nou disseny a Laurie Dickson, i decid anomenar "el seu" invent com a "quinetoscopi" (kinetoscope), com a resultat de la combinaci de les paraules gregues "kineto" (moviment) i "scopos" ("veure-hi").

Edison, Dickson i altres treballadors del laboratori d'Edison realitzaren progressos en el disseny fins a un punt, ja que la seua idea de fer servir cilindres rotatius noms permetria projectar animacions massa curtes, ats la limitaci del dimetre del cilindre. El projecte qued paralitzat, per es reprengu desprs d'una visita d'Edison a Etienne-Jules Marey, un metge i fotgraf francs que havia desenvolupat un "cronofotgraf", amb el qual feia servir una tira de pellcula fora ms llarga que el dimetre de qualsevol cilindre utilitzable.

Els treballs de John Carbutt sobre la pellcula de celluloide oferiren ms progressos en aquesta direcci, ja que William Heise, treballant amb Dickson als laboratoris d'Edison, hi incorpor aquest avan. La pellcula es disseny com un lla, que serpentejava al voltant d'una srie d'eixos dins d'una caixa de fusta, i es podia veure-la mirant cap avall des d'una obertura. Aix, els laboratoris desenvoluparen una nova cmera per a utilitzar aquesta pellcula, el quinetgraf.

El 20 de maig de 1891, la primera projecci pblica del prototip de quinetoscopi d'Edison es realitz als seus laboratoris per a una convenci de la Federaci Nacional de Clubs de Dones dels EUA. La presentaci pblica del quinetoscopi compet tingu lloc a l'Institut de les Arts i les Cincies de Brooklyn el 9 de maig de 1893.

Quinetfon.
El quinetfon fou un intent primerenc d'Edison d'unificar la imatge i el so a finals del segle XIX. En la primavera de 1895, present aquesta mquina, s a dir, una pellcula de quinetoscopi sincronitzat per una corretja amb un fongraf. La primera pellcula que es mostr en un quinetfon fou "Dickson Experimental Sound Film".

Dickson abandon el laboratori i el quinetoscopi caigu en popularitat, i els treballs del quinetfon se suspengueren per divuit anys. En 1913, Edison present un nou quinetfon dissenyat per a sincronitzar el so amb una pellcula projectada en una pantalla externa, per encara hi persistien els problemes amb talls de pellcula, i amb els operadors estaven mal preparats, la qual cosa causava la desincronitzaci amb el so. El resultat, aleshores, fou la insatisfacci de l'audincia i el quinetfon mai es popularitz.

Vegeu tamb.
Histria del cinema;
Lurline Baths;

Referncies.
"History of Edison Motion Pictures, the kinetoscope". Library of Congress. Retrieved Jan. 25, 2005.
"Kinetoscope". EarlyCinema.com. Retrieved Apr. 15, 2005.
"Kinetophones". About.com. Retrieved Apr. 15, 2005.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43969" title="Astrix el gal" nonfiltered="2080" processed="2066" dbindex="17300">
Astrix el Gal s un personatge de cmic creat pel dibuixant Albert Uderzo i el guionista Ren Goscinny. Els seus lbums s'han tradut a moltes llenges, incloent-hi el catal, el llat i el grec antic. s probablement el cmic francs ms popular del mn (si b en Tintn s un adversari a tenir en compte). Les aventures tenen sempre com a punt de partida un llogaret de la Gllia romanitzada els habitants del qual, possedors d'una poci mgica que els fa invencibles, sn intilment assetjats pels romans. Com a protagonistes, a ms del guerrer Astrix, tenen tot una srie de personatges que es repeteixen en tots els episodis (Oblix  l'amic d'Astrix , el seu gos Idfix, el druida Panormix, etc). Els autors fan una pardia humorstica de costums i problemtiques contempornies a travs de la seva transposici a temps antics.

Personatges.
Aqu s'inclouen els personatges ms recurrents. Cal destacar que a molts lbums es parodien persones reals, especialment del mn del cinema i la societat francfona. Molts noms canvien a cada traducci per mantenir l'acudit de l'original.
Astrix s el personatge principal dels lbums, com reflecteix l'etimologia d'estel que t el seu nom. s un petit, per llest, guerrer ros. En totes les obres (excepte en la primera, "Astrix el gal", on el segon personatge principal s el druida Panormix) l'acompanya lOblix, un gran tallador de menhirs pl-roig. Junts formen un habitual duet cmic. Es pot dir que la resta de personatges que es repeteixen a les obres sn noms secundaris o anecdtics. Aix no obstant, els altres personatges s'han anat definint i han donat una ambientaci prpia. Pel que fa als noms d'aquests personatges, han anat variant segons qui hagi estat el responsable de la traducci al catal; al comenament s'usaven noms ms imaginatius (jocs de paraules adaptats al catal. ex: el cap del poblet gal s Copdegarrtix per Abraracourcix en francs) per ms allunyats de l'original francs, mentre que darrerament es tractava ms aviat de meres adaptacions fontiques dels noms francesos dels personatges que perden tot el suc del joc de paraules(ex: Copdegarrtix esdev Abraracrcix).
 Panormix el druida. s la sola persona capa d'elaborar la poci mgica, si b tamb sap elaborar altres pocions de diverses menes. Barbut, alt i una mica orgulls, acompanya a Astrix i Oblix en algunes aventures. A vegafes els romans l'han mirat de raptar o d'eliminar per causa de la seva poci mgica, encara que a la fi les maquinacions d'aquests contra el druda acaben fallant.
 Idefix o Idefix, segons la traducci, s el gos que sempre acompanya l'Oblix. Actua com un mim. La seva primera aparici s a La volta a la Gllia.
 Acopdegarrtix o Abraracrcix, segons la traducci. Cap del poblat gal, sempre se sotmet a la decisi de la seva esposa Bonakara (o Karabella); aquesta s una de les rars dones del poblet que s'anomena pel seu nom propi (i no amb expressions del tipus "la senyora de..."). Es desplaa amb l'ajuda de dos portadors que el duen sempre sobre un escut, del qual cau tot sovint. L'nic que tem s que el cel li caigui al damunt.
 Ordralfabtix. s el peixater del poblat. Es caracteritza pel pobre estat de conservaci dels seus peixos, per dir-ho de manera fina.
 Esautomtix. Ferrer del poble, sovint porta un martell a les mans. T sovint discussions i picabaralles amb l'Ordralfabtix, i sovint se'l veu estomacar l'Asseguranatrix per no deixar-lo cantar. A l'lbum Astrix i els normands no participa al banquet final, sin que acaba amb julivert a les orelles lligat a l'arbre on habitualment s'est l'Asseguranatrix.
 Edatdepdrix o Xarquix, segons la traducci. s l'home ms vell del poble, excombatent de la batalla de Gergvia; s casat amb una dona bella de deb i molt ms jove que ell ("la senyora Edatdepdrix").
 Asseguranatrix, Asseguratrix o Asseguranatotrix. Bard del poble, desafina molt. Ell creu que la seva msica s genial, opini que no tenen gens ni mica la gent que l'envolta. Amb tot, un cop, a l'ndia, salva una ciutat de la sequera (Astrix a l'ndia), fent ploure amb el seu cant. En una altra aventura, tamb espanta, amb la seva msica, uns normands que volien envair les costes de la Gllia perqu, curiosament, volen descobrir i sentir qu s tenir por (Astrix i els normands).
 Farbal. Dona preciosa, filla del carter del poble Filatelix. A la seva primera aparici a la srie (Astrix legionari) captiva l'Oblix per la seva bellesa. Es casar desprs amb el musculs Tragicmix, amb qui anir a viure a Condate. A l'lbum Astrix i Latraviata fou suplantada per una actriu (Latraviata), que treballava com a agent a favor dels romans.
 Magistra. Dona bard (o bardessa) que visita el poblat (a l'lbum Astrix, la rosa i l'espasa). Porta durant un cert temps el desordre al poble per les seves idees feministes i reivindicatives. Desprs, es reconcilia amb la gent del poblat i se'n torna a Lutcia.
 Juli Csar. El conegudssim Juli Csar, emperador de Roma i conqueridor de la Gllia. Un dels pocs personatges reals que apareixen activament a les aventures de l'Astrix. Repetidament intenta, sense xit, de conquerir el poble de l'Astrix i d'aconseguir el secret de la poci mgica. Tamb, veient que potser no pot arribar a ms, mira de trencar l'amistat i la uni de la gent del poble d'Astrix i rex a fer-los desavenir-se. De totes maneres, en una aventura uns legionaris romans, a esquena seva, cremen el poble d'Astrix, Juli Csar el fa reconstruir (en El fill d'Astrix). A ms, en els cmics apareixen tamb els seus fills Brutus i Cesari, i la reina Cleopatra (que s aleshores la seva parella).
 Cleopatra. La conegudssima reina d'Egipte, que en fou la darrera sobirana. Fa la seva primera aparici a Astrix i Cleopatra, quan enutjada per uns comentaris indiferents i "passotes" de Juli Csar, llana la bravata que pot construir un gran palau a Egipte "per a demostrar la grandesa del meu poble". Malgrat les dificultats, i amb l'ajut d'Astrix, Cleoptra construeix el temple dins el perode fixat, i aix es guanya el reconeixement i l'admiraci de Csar. Als darrers lbums d'Astrix apareix  com a parella de Juli Csar, i tenen un fill plegats, Cesari (a l'lbum El fill d'Asterix). En alguns lbums, com L'endev, no apareix per se l'esmenta. En els cmics d'Astrix, Cleopatra s dibuixada amb un fsic precis, quan, de fet, pel que sembla deduir-se dels textos histrics i de les imatges grfiques conservades d'ella, Cleopatra era una dona d'un fsic (i d'una esttica) bastant normal. Ella destacava, aix s, per la seva notable inteligncia i el seu gran talent com a capdavantera i dona autoritria.
 Vercingtorix. Capitost gal, personatge tamb basat en la realitat. En les histries d'Astrix ja s'ha rendit al Csar, cosa que fa que tota la Gllia (excepte el poblat de l'Astrix) sigui sota la dominaci romana. No apareix en l'acci, per se l'esmenta com a fet passat; apareix dibuixat a 3 histries, cada vegada ms subms i derrotat: a les dues primeres vinyetes d'"Asterix el gal", llanant les armes als peus de Csar (pardia d'una famosa pintura neoclssica francesa), al comen de L'escut arvern, on es representa la seva rendici davant Csar, encara altiu, i finalment, a "La Residncia dels Dus", totalment derrotat i als peus de Csar.
 Tun el violeta. Personatge escrit i dibuixat noms per Uderzo, i molt ms propi d'un mn de fantasia que de la realitat. Noms apareix a l'lbum El cel ens cau al damunt. A la primeria paralitz per error els habitants del poble (excepte l'Astrix, l'Oblix i en Panormix), per aviat els torn a l'estat normal. Pertany a la raa dels Dyswaltenians, i els seus enemics sn la raa Namga. Al final, desfa els plans dels Namga, ambdues races se'n tornen als estels, la qual cosa provoca una amnsia als habitants del poble perqu no recordin qu els ha passat.

 Aparicions .
A les diverses histries d'Astrix, no s gens difcil de trobar alguna aparici de personatges populars, ms o menys llarga. Els ms habituals sn personatges de la vida pblica francesa, per tamb en trobem d'internacionals. Entre els quals podem trobar l'actor britnic Charles Laughton (La fal d'or), els Beatles (Astrix a Bretanya), Kirk Douglas (El mal trngol de l'Oblix), els Dupont i Dupond (Astrix a Blgica), Eddy Merckx (Astrix a Blgica), Sean Connery (L'odissea d'Astrix), Ren Goscinny (L'odissea d'Astrix), Stan Laurel & Oliver Hardy (Oblix i companyia) o Jacques Chirac (Oblix i companyia). Tamb es veuen dibuixats els autors en un relleu a la porta d'Olmpia sota els ttols de Tir i Dspota (Astrix als Jocs Olmpics, pgina 29)

lbums.
Amb gui de Goscinny i dibuix d'Uderzo.
 Astrix el gal (1961);
 La fal d'or (1961);
 Astrix i els gots (1963);
 Astrix gladiador (1964);
 La volta a la Gllia (1965);
 Astrix i Cleopatra (1965);
 El combat de caps (1966);
 Astrix a Bretanya (1966);
 Astrix i els normands (1967);
 Astrix legionari (1967);
 L'escut arvern (1968);
 Astrix als Jocs Olmpics (1968);
 Astrix i el calder (1969);
 Astrix a Hispnia (1969);
 La zitznia (1970);
 Astrix a Helvcia (1970);
 La residncia dels dus (1971);
 Els llorers del Csar (1972);
 L'endev (1972);
 Astrix a Crsega (1973);
 El regal del Csar  (1974);
 La gran travessia (1975);
 Oblix i companyia (1976);
 Astrix a Blgica (1979);

Amb gui i dibuix d'Uderzo.
 La gran rasa (1979);
 L'odissea d'Astrix (1981);
 El fill d'Astrix (1983);
 Astrix a l'ndia (1987);
 Astrix la rosa i l'espasa (1991);
 El mal trngol de l'Oblix (1996);
 Astrix i Latraviata (2001);
 El cel ens cau al damunt (2005);

Obres inspirades en l'univers d'Astrix.
 Les dotze proves d'Astrix (1976) - lbum del film homnima.
 Com Oblix caigu a la marmita del druida quan era petit (1996) - Histria original de Goscinny illustrada modernament per Uderzo.
 L'Astrix mai vist (2003) - Recull de diferents historietes curtes, incloent-ne algunes de publicades anteriorment de forma dispersa i d'altres d'indites.

Enllaos externs.
Pgina oficial d'Astrix;
Asterix around the World - 100+ translations;
The International Asterix Page. Noms dels principals personatges en diverses llenges;






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43971" title="Gil Pupilla" nonfiltered="2081" processed="2067" dbindex="17301">
Gil Pupilla (nom original en francs:Gil Jourdan) s l heroi d una srie de cmics amb el mateix nom creat per l autor belga Maurice Tillieux. La seva primera aventura va aparixer al n 926 de la revista Spirou, el 20 de setembre de l any 1956. Tillieux va realitzar els guions i els dibuixos de tots els lbums excepte dels quatre darrers, fets pel dibuixant Gos. La srie es va aturar l any 1978 a causa de la mort del seu autor en un accident de cotxe. Va ser adaptada en catal per Albert Jan a la revista Cavall Fort i, posteriorment, editada en forma d lbums per l editorial Casals.

 La srie .
En Gil Pupilla s un detectiu privat, semblant als herois de Hammet i Chandler: t el seu despatx polsegs a Pars i treballa acompanyat del seu maldestre ajudant Sargantana, la seva secretria Cirereta i amb la collaboraci habitual de l'inspector Crost. 

En aquestes aventures, el ritme i l'acci juguen un paper fonamental: les persecucions amb cotxe, les baralles, les caigudes i les corredisses estan presents en cada episodi. El ritme trepidant, moltes vegades, d'aquests lbums t molta semblana amb el de les pellcules nord-americanes de gngsters. Aquest dinamisme est traslladat de forma efica al cmic, grcies a la planificaci de la pgina i la distribuci de les vinyetes.

Encara que les aventures de Gil Pupilla l'han dut alguna vegada a llocs extics (vegeu, per exemple, L'infern de Xica-Xic) la majoria d'episodis de la srie transcorren en petits llogarets del territori francs: la Normandia dEl pas dels ofegats, els poblets de l'interior a Festival sobre 4 rodes o El secret de la cripta.

 Els personatges .
Gil Pupilla, llicenciat en dret, s est un detectiu privat molt espavilat amb un humor burleta. Du un vestit blau mar, camisa blanca, coll d aletes vermell i cabells foscos. Res no l atura: per a resoldre la seva primera investigaci, ajudar un lladre de caixes fortes a escapar-se de la pres ja que necessita la seva collaboraci.
En Sargantana s aquest (ex) lladre: vestit groc, camisa blanca, corbata negra, calb, a vegades du un barret i li agrada beure. Desprs d haver-se fugat de la pres amb l ajuda voluntria de Gil Pupilla i la involuntria de l inspector Crost, esdev rpidament el bra dret del detectiu, tot i que no sigui gaire valent. s un personatge cmic, grcies al seu llenguatge especial i a les seves batusses verbals amb la Cirereta. ;
La Cirereta s l assistenta cultivada d en Gil Pupilla. Roba negra, jaqueta vermella, arracades blanques, apareix en la srie de manera espordica.
L inspector Crost tamb s un personatge humorstic, tot i que a mida que la srie es va desenvolupant es torna ms seris. Vestit negre, camisa blanca, coll d aletes blau, un gran bigoti panotxa, capell i bast, s l enemic ntim d en Sargantana. Al comenament adversari d en Gil Pupilla, esdevindr ms endavant un dels seus aliats ms valuosos. ;


Curiositats.
Gil Pupilla no s, en el sentit estricte de la paraula, una srie original, ja que es tracta de l adaptaci d un altre personatge del mateix autor,  Flix , al qual va canviar-li el nom degut a un canvi d editorial.

Els dos primers episodis van estar censurats a Frana fins l any 1971: es considerava que l inspector Crost donava una imatge poc respectuosa de la policia.

Com llur creador, els personatges de la srie sn uns grans fumadors, excepte l heroi principal.

 Els lbums .
Gui i dibuixos de Maurice Tillieux, excepte especificaci.

 Libellule s'vade, 1959. ;
 Art i popaina, 1959. ;
 El pas dels ofegats, 1960. ;
 Els vaixells del capvespre, 1961. ;
 L infern de Xica-Xic, 1962. ;
 Festival sobre 4 rodes, 1963. ;
 El secret de la cripta, 1964. ;
 Les tres taques, 1965. ;
 El guant de tres dits, 1966. ;
 L home de les dues rodes, 1967. ;
 Chaud et froid, 1969. ;
 La Pte explosive, 1971. ;
 Carats en vrac (gui de Maurice Tillieux, dibuixos de Gos), 1971.
 Gil Jourdan et les fantmes (dem), 1972.
 Sur la piste d'un 33 tours (dem), 1973. ;
 Entre deux eaux (dem), 1979. ;

Bibliografia.
Article de Toni Segarra al Diccionari de cmics.
DBD n 10, mar del 2001.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43976" title="Lliura" nonfiltered="2082" processed="2068" dbindex="17302">


La lliura (unitat de massa) s una unitat de massa.
La lliura (moneda) s la unitat monetria de diversos estats del mn; la ms coneguda s la lliura esterlina.
Lliura (constellaci);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43978" title="Lliura (moneda)" nonfiltered="2083" processed="2069" dbindex="17303">
La lliura s la unitat monetria de diversos estats del mn. El seu nom prov del valor d'una lliura de pes, de plata de gran puresa, originria de Troia, a travs del llat libra; per tant, t el mateix origen que la lira, moneda de diversos pasos com ara Turquia o b, fins a l'adopci de l'euro, Itlia. 

Tipus de lliures usades actualment:


La lliura egpcia (Egipte);
La lliura libanesa (Lban);
La lliura sria (Sria);
La lliura sudanesa (Sudan);
La lliura esterlina, emesa pel Banc d'Anglaterra per al seu s a Anglaterra i a Galles. Hi ha diverses lliures equivalents emeses en altres parts de les illes Britniques i als territoris britnics d'ultramar, com ara:
 la lliura escocesa (Esccia);
	la lliura de Gibraltar (Gibraltar);
	la lliura de Guernsey (Guernsey);
 la lliura d'Irlanda del Nord (Irlanda del Nord);
	la lliura de Jersey (Jersey);
	la lliura de les Malvines (illes Malvines);
	la lliura de l'illa de Man (illa de Man);
	la lliura de Santa Helena (Santa Helena);

Tamb la Repblica d'Irlanda va fer servir la lliura com a moneda oficial fins a la seva substituci per l'euro el 1999. La lliura irlandesa, emesa per primer cop el 1928, va mantenir la paritat amb la lliura esterlina fins al 1979. Altres lliures que han passat a la histria han estat la lliura australiana, la lliura neozelandesa i la lliura sud-africana.


La moneda de Malta, coneguda abans com a lliura, fou anomenada lira el 1983 i substituda per l'euro a comenament del 2008, igual com la lliura xipriota. La lliura de Turquia tamb se sol conixer ms habitualment amb el seu nom turc de lira.

El smbol de la lliura, sobretot pel que fa a la lliura esterlina del Regne Unit i les seves possessions, s una L majscula manuscrita travessada horitzontalment per un guionet o el signe igual: .

El mateix smbol  fou usat a Itlia i a la Repblica d'Irlanda per a la lira i la lliura irlandesa respectivament, abans de la introducci de l'euro en aquests pasos (si b darrerament el smbol oficial de la lira italiana era una L majscula).

Vegeu tamb.
Lira, nom alternatiu de la lliura.
Lliura barcelonina, antiga moneda catalana equivalent a 240 diners.
Lliura mallorquina, antiga moneda de Mallorca, vigent fins l'any 1868.
Lliura parisenca, una moneda encunyada a Pars.
Lliura tornesa, una moneda francesa de Tours.
Moneda romana, de la qual deriva la lliura.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43983" title="Palau d'Altamira" nonfiltered="2084" processed="2070" dbindex="17304">


El palau d'Altamira est situat en el vessant del riu Vinalop, en ple centre de la ciutat d'Elx (El Baix Vinalop). 

Histria. 
El castell palau d'Altamira o Alcsser de la Senyoria, va ser construt a la fi del segle XV pel noble castell Gutierre de Crdenas, primer senyor de la ciutat, desprs d'haver tornat a la Corona amb els Reis Catlics, convertint-lo en la seva residncia habitual. Tanmateix, s probable que ans construt sobre una obra anterior del segle XII o XIII, que formaria part de les defenses de la vila murada almohade. Va pertnyer als comtes d'Altamira. 

La seva planta s poligonal, i els seus elements ms excellents sn la slida torre major cuadrangular i les torrasses cilndriques que protegeixen els seus cantons.

Estat de conservaci. 
Actualment est restaurat i en perfecte estat de conservaci albergant el Museu Arqueolgic Alejandro Ramos.




 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43985" title="All-Star" nonfiltered="2085" processed="2071" dbindex="17305">
En termes esportius, un All-Star es refereix a l'equip seleccionat a partir dels millors jugadors de cadascuna de les posicions, dins d'un esport d'equip, com el bsquet o el futbol. Tamb es refereix a la llista dels millors participants en esports individuals, com el golf o les carreres.

Les celebracions, on s'acostumen a seleccionar aquests equips, es realitzen un o dos cops a l'any, tenint l'espectacle com a mxima fita, aix com fer un homenatge als millors jugadors de l'any.

A Espanya destaca l'All-Star de la Lliga ACB. Als Estats Units, aquestes celebracions tenen molta ms repercussi meditica, amb celebracions de l'estil del partit de les estrelles de l'NBA, entre les conferencies de l'Est i de l'Oest, o el Major League Baseball All-Star Game, de beisbol.

 Vegeu tamb .
 All-Star Weekend de la NBA;

Enllaos Externs.
Major League Baseball All-Star Game;

Pgina Oficial de l'NBA;

Pgina Oficial de la Lliga ACB;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43986" title="Cadis" nonfiltered="2086" processed="2072" dbindex="17306">


Cadis (en castell i oficialment Cdiz) s la capital de la provncia de Cadis, a Andalusia. s coneguda popularment com a "La Tacita de Plata".

 Geografia .
La seva situaci geoglgica s nica al nostre pas, car s una ciutat envoltada per l'aigua, d'una banda l'Atlntic i d'altra la Badia de Cadis. L'nica part que s'obre a la resta de la Pennsula s una estreta llengua de terra cap al Sud de la ciutat ( entrada ) que uneix aquesta capital amb el municipi de San Fernando. Aquest promontori separa les aiges de la Badia amb les de l'Atlntic, fins que s'obre en un parc natural abans de l'entrada a San Fernando. Desde aquesta mateixa entrada ( que s tamb la sortida ) de Cadis, tamb hom t un enlla al pont mbil Jos Len de Carranza, un pont damunt la badia que s'obre quan passen vaixells amb destinaci La Carraca, a San Fernando.



 Poblaci .
131.813 habitants en l'ltim cens (63.022 homes i 68.791 dones). s l'nica poblaci de la Badia de Cadis la poblaci de la qual disminueix en els ltims anys. Entre 1995 i 2005 la ciutat ha perdut ms de 20.000 habitants. Encara que s'atribueix aquest fet a l'escassesa de sl edificable, la veritat s que es tracta de la capital de provncia amb major taxa d'atur, i un dels llocs d'Europa on l'atur afecta ms directament a la poblaci jove, motiu pel qual la ciutat est perdent als seus joves d'entre 18 a 30 anys, que emigren a altres llocs d'Espanya (Catalunya, Madrid i Castell, fonamentalment) i del mn. La poblaci menor de 20 anys s de noms el 18,46%. El gentilici s gadit.

 Histria .

Cadis s la ciutat ms antiga d'Occident, fundada per navegants fenicis de Tir en la data de 1104 aC. Va ser establerta amb el nom de Gadir ("fortalesa", amb la mateixa etimologia que Agadir, al Marroc), sobre el que antany era un petit arxiplag, avui dia una sola illa, per a explotar les riques rutes atlntiques d'estany , de coure i el mercat tartssic. Va ser coneguda pels grecs com Gadeira i pels romans com Gades; i s d'ambdues d'on ve el gentilici gadit. Com gaireb tots els historiadors que han tractat d'investigar sobre la fundaci de Cadis, ens presenten la llegenda d'Hrcules vencent al gegant de tres caps Geri.

Contava amb diversos temples dedicats a Crono, Melkart (atribut a la divinitat d'Hrcules), etc. A part de servir de culte, probablement s'afavorien nombrosos acords comercials posant a la respectiva detat com testimoni.

Va ser metrpoli de les ciutats i factories fencies atlntiques fins a l'ascensi de Cartago. A la mort del rei Argantoni cap a 530 aC esclata una guerra entre els fenicis i els tartessos. Es va demanar ajuda a Cartago davant la major pressi que exercien els tartessos i grecs focenses (vegi's guerres heleno-pniques).

Les ciutats fencies temien en general el poder d'altres ciutats, especialmente de les prpies ciutats fenicies, i Gades no es va sotmetre a Cartago fins la conquesta de la pennsula ibrica per Amilcar desprs de la Primera Guerra Pnica. 

La ciutat va fer la seva primera aliana amb Roma a travs suposadament del centuri L. Marcius, desprs de la mort dels Escipions (212 aC). L'aliana amb Roma fou confirmada durant el consolat de  M. Lepidus i Q. Catulus, el 78 aC.  Juli Csar va ser a la ciutat el  49 aC i va concedir la ciutadania romana als habitants.

Sota l'imperi fou municipi rom amb el nom dAugusta Urbs Julia Gaditana, i fou seu d'un convent jurdic de la Btica. Les seves monedes (tant del perode fenici com el rom) porten generalment la imatge (el cap) d'Hrcules de Tir (fenici Melcarth), detat tutelar de la ciutat, i a la part del darrere un o dos peixos i un epgraf fenici damunt i un d'hebreu sota: el primer no se sap ben be que deia i el segon deia "Agadir" nom fenici originari de Gadir (Gades sota els romans). A les monedes romanes, apart de no aparixer generalment el nom, tenen altres smbols i el nom dels successius patrons de la ciutat: Balbus (L. Cornelius Balbus Major conegut per Gaditanus o Tartesius, que fou el primer no itali a ser cnsol; i el seu nebot L. Cornelius Balbus Minor, procnsol d'frica vencedor dels garamants el 19 aC), August, Marc V. Agripa i el seus fills Caius i Lucius, i l'emperador  Tiberi. L. Cornelius Balbus Minor s esmentat a les monedes com el constructor de la nova ciutat de Gades i el seu port (Portus Gaditanus avui Puerto Real), cosa que hauria fet durant el perode en qu fou qestor de la Citerior Asinius Pollio (43 aC). Va construir un pont que unia el port a la ciutat i que era al mateix temps aqeducte. Les restes del aqeducte es conserven aix com altres edificis pblics: els Temples de Saturn, a la mateixa ciutat,  i d'Hrcules, una mica al sud a la via cap a la Mlaga. Aquest darrer temple tenia un oracle fams i fou dels temples mes rics.

Amb els romans es van reforar les comunicacions terrestres de Cadis amb la resta de la pennsula i es van construir un circ rom, un aqeducte, ms temples, etc. En aquesta poca es van fer famoses les exportacions gaditanes del grum.

A partir del segle III dC, comena la decadncia econmica de la ciutat i el seu consegent despoblament, de la qual no es recupera fins al descobriment d'Amrica.

Amb la caiguda de l'Imperi Rom va passar per mans de Vndals, Bizantins i Visigots. Desprs de la conquesta musulmana, Cadis va caure en decadncia. L'esttua d'Hrcules va ser demolida cap al segle XI. En 1262 Alfons X la va reconquerir, desprs d'aix va comenar la seva revitalitzaci.

L'emirat de Cadis fou un estat musulm de breu existncia (1145-1147) centrat en la ciutat de Cadis.

De Cadis va partir Cristfor Colom en el seus segon i quart viatges a les ndies. En l'any 1509 adquireix el dret de registrar les naus d'ndies i ms tard el de desembarcar productes de les Antilles. En 1535 es va fundar el Jutjat d'ndies que permetia eludir el control que exercia la Casa de Contractaci de Sevilla en el comer amb les ndies.

En 1553 el pirata Barba-rossa va intentar apoderar-se de la ciutat que va ser defensada amb l'ajuda del genovs Andrea Doria. En 1587 va sofrir el saqueig de l'angls Francis Drake, en 1596 el de l'esquadra anglo-holandesa al comandament del comte d'Essex, motiu per a la seva posterior fortificaci. Els anglesos van demanar rescat per la majoria de la poblaci escollint ostatges entre els ciutadans ms assenyalats. En 1625 Lord Wimbledon va ser repellit a pesar de la seva superioritat. En 1702 la Badia de Cadis va ser espectadora de noves batalles navals. El prncep Darmstadt en nom del pretendent austrac assalta Trencada i El Port. En 1717 es va traslladar a Cadis la Casa de Contractaci arravassant-li a Sevilla el monopoli comercial amb Amrica. El que juntament amb la poltica liberalitzadora dels primers Borb va afavorir la formaci d'una burgesia gaditana. En 1755 un sisme submar va assotar la ciutat provocant grans danys.

El 21 d'octubre de 1805 parteix de Cadis el combinat naval hisp-francs per a enfrontar-se contra l'esquadra anglesa al comandament d'Horaci Nelson, la victria del qual en el cap de Trafalgar remata una brillant tradici martima hispnica.

Durant la invasi napolenica Cadis va resistir al setge francs i el 1810 es van reunir diputats d'Espanya (incloent Hispanoamrica i Filipines) d'aquell temps a San Fernando, en l'actualment denominat Teatre de les Corts, per a redactar una Constituci. Posteriorment les reunions van anar a Cadis, a l'Esglsia de San Felip Neri on van aprovar la primera constituci espanyola en 1812. Aquesta era de marcat carcter liberal i va ser abolida ms tard per Ferran VII (qui interromp definitivament la prosperitat d'aquesta ciutat amb l'ajuda dels Cent Mil Fills de San Llus).

En 1868 es va produir l'aixecament de Topete iniciant la Revoluci Liberal que desembocaria en la constituci democrtica-liberal de 1869. Durant la Primera Repblica Espanyola (1873) Cadis es va declarar cant independent, per amb la pujada al tron d'Alfons XII va ser obligada a renunciar al cantonalisme.La prdua de les provncies d'ultramar (Cuba, Puerto Rico, Filipines)en 1898 va suposar l'inici d'una nova decadncia. En 1936 Varela es va revoltar a Cadis contra la Repblica. En 1947 va explotar un polvor de l'Armada que va destruir bona part de la ciutat.

 Economia .

Cadis fou originalment una ciutat bolcada al mar, base del seu desenvolupament a finals del segle XVIII i principis del XIX. No obstant aix, el comer martim s'ha redut en els ltims 30 anys, la pesca ha entrat en una greu crisi per la prdua de caladors al Marroc i les drassanes es troben actualment infrautilitzades; els motius d'aquesta situaci sn l'escassa demanda de producci de vaixells i la dura competncia d'altres drassanes estrangeres. Actualment la ciutat es veu fortament assotada pel problema de l'atur. El sector econmic que gaudeix d'una relativa salut s el turisme, a causa de les seves platges, a la importncia del seu carnaval i a l'important patrimoni histric que posseeix. Tanmateix, la veritat s que la importncia d'aquest sector no es veu reflectida en una millora econmica substancial en la poblaci, com ho demostra el fet que desprs de ms de tres dcades de lliurament al turisme, ni l'economia de les famlies hagi prosperat ni l'atur hagi disminut. Aix mateix, l'Ajuntament de Cadis ha sollicitat repetidament al govern de l'Estat una poltica pressupostria especial a causa de la crtica situaci de la ciutat.

 Enllaos externs .
Ajuntament de Cadis;
Universitat de Cadis;
FIT de Cadis;
Alcances;
Museu de Cadis ;
Carnaval de Cadis;























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43988" title="Llista de clubs d'hoquei patins" nonfiltered="2087" processed="2073" dbindex="17307">
Espanya.
Catalunya.

 A.E. Santa Isabel (Barcelona)  ;
 Club Hoquei Caldes (Caldes de Montbui) Enlla extern: Web del CH Caldes  ;
 Casal l'Espluga (L'Espluga de Francol)  ;
 Club Esportiu Universitari (Barcelona)  ;
 Club Esportiu El Vendrell (El Vendrell)  ;
 Club Esportiu Laiet (Barcelona)  ;
 Club Esportiu Molins de Rei (Molins de Rei)  ;
 Club Hoquei Cad (La Seu d'Urgell)  ;
 Club Hoquei Farners (Santa Coloma de Farners)  ;
 Club Hoquei Juneda (Juneda)  ;
 Club Hoquei Premi de Mar (Premi de Mar) ;
 Club Hoquei Sant Feliu (Sant Feliu de Codines)  ;
 Club Hoquei Santa Perptua (Santa Perptua de Mogoda) ;
 Club Olesa Pati (Olesa de Montserrat)   Enlla extern: Web del Club Olesa Pat;
 Club Pat Amposta (Amposta)  ;
 Club Pat Badia del Valls (Badia del Valls);
 Club Pat Breda (Breda);
 Club Pat Calafell (Calafell)  ;
 Club Pat Congrs (Barcelona)  ;
 Club Pat Corbera (Corbera de Llobregat)  ;
 Club Pat Dertusa (Tortosa)  ;
 Club Pat El Pla de Santa Maria (El Pla de Santa Maria)  ;
 Club Pat Folgueroles (Folgueroles)  ;
 Club Pat Jonquerenc (La Jonquera)  ;
 Club Pat Manlleu (Manlleu)  ;
 Club Pat Masquefa (Masquefa)  ;
 Club Pat Monjos (Sant Mart Sarroca)  ;
 Club Pat Ribes de Freser (Ribes de Freser)  ;
 Club Pat Riudebitlles (Sant Pere de Riudebitlles)  ;
 Club Pat Riudoms (Riudoms)  ;
 Club Pat Roda (Roda de Ter)  ;
 Club Pat Sant Celoni (Sant Celoni)   ;
 Club Pat Valls (Valls)  ;
 Esp. Maristes Sant Joan (Barcelona)  ;
 Futbol Club Martinenc (Barcelona)  ;
 Gramenet Hoquei Patins (Santa Coloma de Gramenet)  ;
 Hoquei Canet (Canet de Mar)  ;
 Hoquei Club Capellades (Capellades)  ;
 Hoquei Club Castellet (Sant Vicen de Castellet)  ;
 Hoquei Club Esplugues (Esplugues de Llobregat)  ;
 Hoquei Club Palau de Plegamans (Palau de Plegamans)  ;
 Hoquei Club Pat Castelldefels (Castelldefels)  ;
 Hoquei Club Ripoll (Ripoll)  ;
 Hoquei Patins Tona (Tona)  ;
 L'Hospitalet Club d'Hoquei (L'Hospitalet de Llobregat);
 Pat Malgrat (Malgrat de Mar)  ;
 Ribes Club Pat (Sant Pere de Ribes)  ;
 S.H. Casal Montblanqu (Montblanc)  ;
 Pat Hoquei Club Sant Cugat (Sant Cugat del Valls)  ;
 Sferic Hoquei Club  (Terrassa)  ;
 Scoris Club (Lleida)  ;
 Uni Esportiva Claret (Barcelona)  ;
 Uni Esportiva d'Horta (Barcelona);
 Uni Esportiva La Garriga (La Garriga)  ;
 Uni Esportiva Sant Andreu (Barcelona)  ;
 Vilassar Club Hoquei (Vilassar de Mar);
 C.H. Palafrugell (Palafrugell);

Pas Valenci i Illes Balears.


 Club Hoquei Espaa (Palma de Mallorca) ;
 So N'Espanyolet (Palma de Mallorca) ;
 Alberic Hoquei Club (Alberic) ;
 Club Atltic Sant Vicent Hockey (Sant Vicent del Raspeig) ;
 Club Pat Alacant (Alacant) ;
 Club Pat Contest (Cocentaina) ;
 Club Pat Muro (Alcoi) ;
 Club Pat Villena (Villena) ;
 Club Pat Paiporta (Paiporta) ;
 Hoquei Club Sedav (Sedav) ;
 Club Atltic Montemar (Alacant);

Altres.



 A.D. Liceo La Paz (La Corunya) ;
 H.C. Xuntanza (La Corunya) ;
 Club de Mar (La Corunya) ;
 Ex Alcoholicos (La Corunya) ;
 C. Colegio Santo Domingo (La Corunya) ;
 H.C. Unin Sp. Santa Lucia (La Corunya) ;
 Traviesas H.C. (Vigo) ;
 Club Patin Vigo (Vigo) ;
 Club de Campo de Vigo (Vigo) ;
 Castrelos H.C. (Vigo) ;
 Puenteareas H.C. (Puenteareas) ;
 H.C. Raxoi (Santiago de Compostella) ;
 C.P. El Pilar (Pola de Lena) ;
 C.P. Alcorcn Parque Lisboa (Alcorcn) ;
 Coslada C.H. (Coslada) ;
 C.P. Claret (Sevilla) ;
 C.P. La Salle (Santa Cruz de Tenerife) ;
 Atltico Balling (Santa Cruz de Tenerife) ;
 C.P. Chinyero  (Santa Cruz de Tenerife) ;
 C.P. Noria  (Santa Cruz de Tenerife) ;
 C.P. Puerto Cruz (San Cristbal de La Laguna) ;
 C.P. Somosierra  (Santa Cruz de Tenerife) ;
 C.P. Claret (Las Palmas de Gran Canaria) ;
 C.P. Schamann (Las Palmas de Gran Canaria) ;
 C.P. Salymar (Las Palmas de Gran Canaria) ;
 C.P. Ciudad del Mar (Las Palmas de Gran Canaria) ;
 Tenis Santander (Santander) ;
 Loyola Indautxu (Bilbao);
 Santutxu HT (Bilbao);
 Jolaseta (Getxo);
 CD Urdaneta (Loiu);

Portugal.
Porto
 Futebol Clube do Porto (Porto);
 Clube Infante de Sagres (Porto);
 Associao de Cultura e Recreio de Gulpilhares (Gulpilhares-Vila Nova de Gaia);
 Centro Desportivo Nortecoope (Maia);
 Acadmico Futebol Clube (Porto);
 Associao Acadmica de Espinho (Espinho);
 Associao Desportiva de Valongo (Valongo);
 Clube Hquei dos Carvalhos (Carvalhos);
 Hquei Clube do Marco (Marco de Canaveses);
 Juventude Pacense (Paos de Ferreira);
 Estrela e Vigorosa Sport (Porto);
 Unio Sport Clube de Paredes (Paredes);
 Grupo Desportivo e Coral de Fnzeres (Fnzeres-Gondomar);
 Grupo Desportivo da Casa do Povo da Sobreira (Sobreira);
 Associao Hquei Clube de Santa Cruz (Santa Cruz do Bispo-Matosinhos);

Lisboa
 Sport Lisboa e Benfica (Lisboa);
 Sporting Clube de Portugal (Lisboa);
 Clube Desportivo de Pao de Arcos (Pao de Arcos-Oeiras);
 Sport Alenquer e Benfica (Alenquer);
 Hockey Club de Sintra (Sintra);
 Associao Acadmica da Amadora (Amadora);
 Associao da Juventude Salesiana (Estoril);
 Associao de Educao Fsica e Desportiva (Torres Vedras);
 Associao Desportiva de Oeiras (Oeiras);
 Clube Atltico de Campo de Ourique (Lisboa);
 Grupo Dramtico e Sportivo de Cascais (Cascais);
 Futebol Clube de Alverca (Alverca);
 Parede Foot-Ball Clube (Parede);
 Sporting Clube de Torres (Torres Vedras);
 Unio Desportiva Vilafranquense (Vila Franca de Xira);
 Unio Desportiva e Cultural de Nafarros (Nafarros-Sintra);
 Santos Futebol Clube Venda Nova (Venda Nova-Amadora);
 Liga dos Melhoramentos e Recreios de Algs (Algs);
 Clube de Futebol "Os Belenenses" (Lisboa);

Minho
 quei Clube de Barcelos (Barcelos);
 Riba de Ave Hquei Clube (Riba de Ave);
 Vitria Sport Clube de Barcelinhos (Barcelinhos-Barcelos);
 Associao Desportiva de Barcelos (Barcelos);
 Famalicense Atltico Clube (Vila Nova de Famalico);
 Associao Juventude de Viana (Viana do Castelo);
 Associao Desportiva "Os Limianos" (Ponte de Lima);
 Seixas Hquei Clube (Caminha);
 Unio Grundig (Braga);
 Valena Hquei Clube - Mar Ibrica (Valena);

Coimbra
 Associao Acadmica de Coimbra (Coimbra);
 Amigos da Freguesia de Arazede (Arazede);

Setbal
 Grupo Desportivo de Sesimbra (Sesimbra);
 Juventude Azeitonense (Azeito);
 Vasco da Gama Atltico Clube (Sines);
 Seixal Futebol Clube (Seixal);

Aveiro
 Unio Desportiva Oliveirense (Oliveira de Azemeis);
 Associao Desportiva Sanjoanense (So Joo da Madeira);
 Clube Desportivo de Cucujes (Cucujes-Oliveira de Azemis;
 Hquei Acadmico de Cambra (Vale de Cambra);
 Hquei Clube da Mealhada (Mealhada);
 Clube Acadmico da Feira (Santa Maria da Feira);
 Clube Escola Livre de Azemis (Oliveira de Azemis);

Algarve
 Clube Desportivo de Boliqueime (Boliqueime);
 Ginsio Clube Olhanense (Olho);
 Hquei Clube de Portimo (Portimo);

Leiria
 Sporting Clube Marinhense (Marinha Grande);
 Hquei Clube de Turquel (Turquel-Alcobaa);
 Clube Stella Maris (Peniche);
 Biblioteca Instruo e Recreio (Nazar);
 Sport Clube Escolar Bombarralense (Bombarral);
 Associao Alcobacense Cultura e Desporto (Alcobaa);
 Sport Clube Leiria e Marrazes (Leiria);

Alentejo
 Clube de Futebol de Estremoz (Estremoz);
 Sport Clube Mineiro Aljustrelense (Aljustrel);
 Grupo Desportivo "Diana" (Evora);

Ribatejo
 Sporting Clube de Tomar (Tomar);
 Associao Cultural e Recreativa de Santa Cita (Santa Cita-Tomar);
 Clube Desportivo de Torres Novas (Torres Novas);

Madeira
 Clube Desportivo Portosantense (Porto Santo);
 Club Sport Martimo (Funchal);
 Grupo Desportivo do Estreito (Estreito);
 Clube Desportivo So Roque (Funchal);

Aores
 Clube Unio Micaelense (Ponta Delgada);
 Clube Desportivo Santa Clara (Ponta Delgada);
 Candelria Sport Clube (Madalena do Pico);
 Sport Clube Lusitnia (Angra do Herosmo);

Itlia.


 Salernitanta Hockey (Salerno) ;
 C.G.C. Viareggio (Viareggio)  ;
 Roller Novara (Novara)  ;
 Hockey Modena (Modena)  ;
 A.P. Follonica Hockey (Follonica)  ;
 A.S.Hockey Valdagno (Valdagno)  ;
 Amatori Reggio Emilia (Reggio de l'Emlia)  ;
 H.C. Forte dei Marmi (Forte dei Marmi)  ;
 G.S. Hockey Pordenone (Pordenone)  ;
 H.C. Castiglione della Pescaia (Castiglione della Pescaia)  ;
 H.C. Thiene (Thiene)  ;
 Rotellistica Matera (Matera)  ;
 G.S. A.F.P. Giovinazzo (Giovinazzo)  ;
 H. Villa d'Oro Modena (Modena)  ;
 Roller Bassano (Bassano del Grappa)  ;
 U.G. Goriziana, Gorizia (Gorizia)  ;
 Rotellistica 93 Novara (Novara)  ;
 Hockey C. La Mela Modena (Modena)  ;
 Hockey C. Correggio (Correggio)  ;
 A. Sportivo H. Viareggio (Viareggio)  ;
 H.C. Vaccari Montecchio Precalcino (Montecchio)  ;
 H.C. Montecchio Maggiore (Montecchio Maggiore)  ;
 Hockey Club Prato (Prato)  ;
 Mens Sana Siena Hockey (Siena)  ;
 A.S. Hockey Lodi (Lodi)  ;
 Bassano Hockey & Skating (Bassano del Grappa)  ;
 A.S. Gorizia (Gorizia)  ;
 Amatori Valdagno (Valdagno)  ;
 Roller Monza (Sesto San Giovanni)  ;
 Hockey Club Monza (Monza)  ;
 Amatori Sandrigo (Sandrigo)  ;
 Hockey Grosseto (Grosseto)  ;
 Hockey Club Pistoia (Pistoia)  ;
 Reggiana Reggio Calabria (Reggio di Calabria)  ;
 U.S. Triestina (Trieste)  ;

Antics Clubs  
 S.S. Amatori Modena (Modena)  ;
 Corradini Reggio Emilia (Reggio de l'Emlia)  ;
 Sempione Milano (Mil)  ;
 Milan Skating (Mil)  ;
 Lazio Roma (Roma)  ;
 Hockey Pola;

Argentina.


 Club Atltico Social (San Juan)  ;
 Hockey Club Huarpes (San Juan)  ;
 Leonardo Murialdo (Mendoza)  ;
 Bernardino Rivadavia (Mendoza)  ;
 Club Petroleros Y. P. F. (Godoy Cruz-Mendoza)  ;
 Casa de Italia (San Martn-Mendoza)  ;
 Club Ciudad de Buenos Aires (Buenos Aires)  ;
 Club de Gimnasia y Esgrima (Buenos Aires)  ;
 Club Atltico Platense (Buenos Aires)  ;
 Emp. de Casinos (Mar del Plata)  ;
 Club Atltico Libertador San Martn (Paran)  ;
 Recreativo (Paran);

Frana.
 La Vendenne La Roche-sur-Yon (La Roche-sur-Yon);
 Union Sportive Coutras (Coutras);
 Hockey Club Quvert (Quevert);
 Skating Club de la Rgion Audomaroise Saint-Omer (Saint-Omer);
 S.A. Mrignac Roller Skating (Mrignac);
 Roller Armor Club Saint-Brieuc (Saint-Brieuc);
 Nantes Atlantique Rink Hockey (Nantes);
 Amicale Laque Quimper (Quimper);
 Union Sporitve Villejuif (Villejuif);
 Amicale Laque Ergue-Gaberic (Ergue-Gaberic);
 C.S. Noisy-Le-Grand (Noisy-Le-Grand);
 Stade Ploufragan Roller Skating (Ploufragan);
 Sport Athletique de Gazinet Cestas (Cestas);
 Roller Skating Gujan-Mestras (Gujan-Mestras);
 Biarritz Olympique Rink-Hockey (Biarritz);
 Patineurs de l'Arguenon Crhen (Crhen);
 Association Sportive et Toutes Aides Nantes (Nantes);
 Nantes Longchamp P.R. (Nantes);
 Hockey Club du Fresnoy Tourcoing (Tourcoing);
 Roller Olympique Club Vaulx-en-Velin (Vaulx-en-Velin);
 Rink-Hockey Club Lyon (Li);
 Hockey Club Aix-les-Bains (Aix-les-Bains);
 Hockey Club Voiron (Voiron);
 Club des Patineurs de Roubaix (Roubaix);
 Hockey Club Chambry (Chambry);
 Blagnac Sporting Club (Blagnac);
 A.S.P.T.T. Bordeaux (Bordeus);
 Roller Club Toulousain (Tolosa de Llenguadoc);
 A.P.P.R. Plouguerneau (Plouguerneau);
 Hermine Callacoise (Callac);
 Hockey Club Saint Etienne (Saint Etienne);
 A.L.C. Bouguenais (Bouguenais);
 Amicale Laque Saint Sebastien (Saint Sebastien);
 Sporting Hockey Club Paris Fontenay (Fontenay-sous-Bois);
 Carhaix Hockey Club (Carhaix);
 Paris Hockey Club (Pars);
 Roller City knights Seynod (Seynod);

Sussa.
 SC Thunerstern (Thun);
 RHC Wimmis (Wimmis);
 Genve RHC (Ginebra);
 Montreux HC (Montreux);
 RSC Uttigen (Uttigen);
 RC Biasca (Biasca);
 Uri RHC (Seedorf);
 RHC Bern (Berna);
 RHC Mnsingen (Mnsingen);
 RS Basel (Basilea);
 Riviera Chablais Villeneuve HC (Villeneuve);
 RHC Langenthal (Langenthal);
 Juventus HC (Clarens-Montreux);
 RC Zrich (Zuric);
 RHC Vordemwald (Vordemwald);
 Pully RHC (Pully);
 Roller Lausanne-Sports (Lausana);
 Delmont RHC (Delmont);
 RHC Gipf-Oberfrick (Gipf-Oberfrick);
 RC Langnau (Langnau);
 RHC Diessbach (Diessbach);

Alemanya.
 RSC Cronenberg (Wuppertal);
 RESG Walsum 1937 (Walsum);
 TuS Dsseldorf Nord (Dsseldorf);
 ERG Iserlohn (Iserlohn);
 VfB Remscheid (Remscheid);
 SK Germania Herringen (Herringen);
 VfL Hls (Hls);
 RSC Darmstadt (Darmstadt);
 ERC Chemnitz (Chemnitz);
 HSV Krefeld (Krefeld);
 RSV Weil am Rhein (Weil am Rhein);
 Friesen 1884 (Friesen);
 IGR Remscheid (Remscheid);
 TV Dortmund (Dortmund);
 TVF Wuppertal (Wuppertal);
 SpVg Herten 07 (Herten);
 RHC Recklinghausen (Recklinghausen);
 REC Konstanz (Konstanz);
 TGS Ober-Ramstadt (Ober-Ramstadt);
 GRSC Mnchengladbach (Mnchengladbach);
 TSG Darmstadt 1846 (Darmstadt);
 SSRC Stuttgart (Stuttgart);
 1. FC Nrnberg (Nrnberg);
 Eintracht Dortmund (Dortmund);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43990" title="Castell de la Mola" nonfiltered="2088" processed="2074" dbindex="17308">

El castell de la Mola s'ala al costat del Santuari de Santa Maria Magdalena, a uns 4 quilmetres de la localitat de Novelda (Vinalop Mitj). 

Caracterstiques.

El castell de la Mola s d'origen almohade, i va ser construt en el segle XII sobre una antiga fortificaci romana. Es tracta d'un recinte poligonal de gruixuts murs. Es conserven les runes de la muralla, amb una porta d'accs emmarcada de carreus i amb arc de mig punt. Tamb es mant en peus una torre quadrada exempta, de tapial, sense finestres, i tamb amb accs d'arc de mig punt. En el seu interior hi ha una escala de pedra. L'element ms destacat de la fortalesa s la seva torre triangular, situada al fons del pati d'armes i de construcci molt posterior a la del castell, ja que data de la primera meitat del segle XIV. Aquesta torre s un dels primers exemples d'un edifici cvic-militar d'estil catal en terres valencianes. La hi coneix amb el nom de Torre dels Tres Cantons, i s nica en la seva classe en tota Europa. El seu accs s un arc de mig punt i t dues plantes amb voltes aristades, actualment es troba en estat de runa.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43991" title="Wadi Howar" nonfiltered="2089" processed="2075" dbindex="17309">
Wadi Howar s el nom d'una regi del Sudan, al nord de Darfur, a l'oest de Dongola, derivat d un riu generalment sec. La regi s desrtica i despoblada.

Antigament (fa uns deu mil anys) fou un riu que procedent del Txad desaiguava al Nil.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43992" title="Bayuda" nonfiltered="2090" processed="2076" dbindex="17310">

Bayuda s un desert del Sudan, al nord de Khartum i a l'oest de Kadabas. Juntament amb el desert de Nbia, que queda ms al sud, constitueix la part oriental del desert del Shara. Est rodejat pel riu Nil al nord i nord-oest, est i sud. 

El nord i nord-est s muntanys mentre que la resta s plana.

L'oasi homnim de Bayuda s al centre, a uns 50 kms del Nil (al nord-oest).









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43994" title="Desert de Nbia" nonfiltered="2091" processed="2077" dbindex="17312">
El desert de Nbia s una zona desrtica de l'est del Sudan, que ocupa prcticament tota la wilaya d'Al-Bahr al-Ahmar, i va des les muntanyes de la costa de la mar Roja, a l'est, fins prop del Nil, a l'oest.

Fou habitat des d'aproximadament el 4000 aC pels blmies, origen dels actuals beges.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43995" title="Wadi al-Khowi" nonfiltered="2092" processed="2078" dbindex="17313">
Wadi al-Khowi s una regi del Sudan, a la wilaya d'Ash-Shamaliyah, a l'est del Nil, que rep el nom d'un riu generalment sec. La regi s considerada una part del desert de Nbia i queda circumscrita al nord, sud i oest pel riu Nil, mentre a l'est es perllonga el desert, que es fa ms muntanys a partir del Djebel Kurur de 1240 ms. La regi s plana i est despoblada.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43996" title="Kadruda" nonfiltered="2093" processed="2079" dbindex="17314">
Kadruda s una subregi de Wadi al-Khowi a Sudan, al nord-est de Karmah (Kerma). S'ha pogut comprovar que fa cinc mil anys el riu Nil corria deu kilmetres ms a l'est que actualment i s'hi han localitzat cementiris datats vers el 3000-2000 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="43998" title="Castell de Saix" nonfiltered="2094" processed="2080" dbindex="17315">

El castell de Saix, s'ala sobre la poblaci de Saix (Alt Vinalop), dominant una penya propera al riu Vinalop.

Caracterstiques. 
El castell de Saix va conixer distintes fases constructives fins a arribar a tenir l'aparena que avui dia contemplem. Sn molts autors els quals opinen que la seva actual fbrica s del segle XIV, encara que ja en poca musulmana existia en aquest mateix lloc un alcsser que rebia tamb la denominaci de Saix. La part ms antiga del castell s la zona nord, i la ms moderna, la qual correspon a la torre de l'Homenatge. 

El Castell s una de les tres grans fortaleses de la comarca, juntament amb les de Villena i Biar. Formava part de la lnia defensiva de fortificacions d'aquesta zona des de l'poca musulmana. 

Es compon bsicament de dues grans torres cbiques unides per llenos de muralla amb merlets. Els fonaments d'una de les torres sn possiblement romans, i l'altra, considerada com la de l'homenatge, s musulmana, del segle XII, encara que els seus fonaments sn del segle X.

En el seu interior es troba una notable escala amb volta d'arcs ogivals que ascendeix fins als pisos superiors. 

La torre de l'homenatge es troba en el segon recinte, cimentada sobre una caverna de la roca, amb ms de 15 metres d'altura i tres plantes de cadirat encadenat.

La primera i la segona d'aquestes plantes posseeixen una volta de mig can apuntada, amb sageteres en aquesta ltima i en la tercera d'elles. La comunicaci entre les plantes es realitza a travs d'una escala que, adossada al mur, es troba coberta amb arcs apuntats i escalonats.

Existia un pont llevadis com accs a la torre de l'Homenatge que avui dia ha desaparegut. Al costat de la torre existeix un gran aljub amb un dels seus costats. 

L'altra torre se situa en l'extrem de la planta allargada del castell. El seu forma s quadrada i posseeix una nica planta amb volta de can i gruixuts murs. A part d'aquests elements, la seva secci ms destacable s l'accs al castell, que es realitza a travs d'un baluard  que dna pas al pati principal.

La fortalesa ha estat restaurada i el seu estat s molt bo.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44000" title="Kadada" nonfiltered="2095" processed="2081" dbindex="17316">
Kadada (Al-Kadada) s un llogaret a uns 180 km al nord de Khartum, a la vora de Shendi.

S'hi han fet excavacions i s'han trobat vestigis de diversos perodes. Hi ha un cementiri neoltic datat des vers el 4000 aC on s'ha comprovat l'existncia d'un poble d'agricultors i ramaders. 300 tombes han estat excavades, per n'hi ha milers. Reynold va excavar el 1984 una necrpolis similar a Kadruka, al nord de Kerma.

Tamb i ha dos cementiris de tmuls de l'poca merotica, del perode precristi, un al mateix Kadada i un altre a Hobagi (o Al-Hobagi, a l'altre costat del riu), on s han trobat set tombes molt riques atribudes a reis.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44004" title="Kadero" nonfiltered="2096" processed="2082" dbindex="17318">
Kadero s un llogaret de Sudan a uns 15 kms al nord de Khartum on s'han trobat restes de cases, d'animals domstics i cermica, i un cementiri del neoltic (vers 4000 aC) on s'han excavat unes 160 tombes (n'hi ha centenars) i on s'aprecia l'estratificaci social amb la presncia de molts objectes diferents entre els quals conquilles de la Mar Roja (a 300 kms a l'est). Molts objectes sn al Museu Arqueologic de Poznan.

Articles relacionats.
Ghaba;

Referncia.
 L. Krzyzaniak 1984, "The Neolithic habitation at Kadero (Central Sudan)" L. Krzyzaniak i M. Kobusiewicz;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44005" title="Castell de Santa Pola" nonfiltered="2097" processed="2083" dbindex="17319">

El castell de Santa Pola es troba en ple centre la poblaci de Santa Pola (El Baix Vinalop), que li dna el seu nom, i antigament albergava l'Ajuntament de la vila.

Caracterstiques.

Es va edificar en 1557, regnant Carles I i d'acord amb el pla de defensa de la costa contra els pirates barbarescos. L'ordre de construcci va ser donada pel virrei de Valncia, Bernardino de Crdenas i Pacheco, i va ser aixecat sobre una antiga torre del segle XIV que protegia el port. 

La fortalesa s de planta quadrangular, formant un espai envoltat de slids murs amb sengles torrasses en els seus quatre cantons, dels quals noms un ha arribat fins a nosaltres. La seva porta principal d'accs, del segle XVIII, est en la faana de ponent, protegida per altra torrassa de la mateixa poca. La seva obra principal s de maoneria amb pedra de gran grandria i reforada per carreus en els cantons. 

Tota la muralla disposa de cornisa i terrassa, i en el seu interior alberga distintes dependncies d'institucions municipals. Encara que molt modificat pels distints usos que ha estat destinat, es troba en bon estat de conservaci.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44007" title="Djebel Sahaba" nonfiltered="2098" processed="2084" dbindex="17320">
Djebel Sahaba s una muntanya del Sudan, prop de la frontera amb Egipte on es van descobrir (1968) les tombes ms antigues de la part alta del Nil d'un perode de fa uns deu mil anys. Tombes similars apareixen a Gezira Dabarosa i Toshka, a la mateixa zona. Molts difunts van patir una mort violenta.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44009" title="Gezira Dabarosa" nonfiltered="2099" processed="2085" dbindex="17321">
Gezira Dabarosa s una illa del riu Nil a Sudan, prop de Wadi Halfa, a la frontera amb Egipte, on es van descobrir (1968) les tombes ms antigues de la part alta del Nil d'un perode de fa uns deu mil anys. Tombes similars apareixen a Djebel Sahaba i Toshka, a la mateixa zona.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44011" title="Qadan" nonfiltered="2100" processed="2086" dbindex="17322">
Qadan s una cultura  paleoltica desenvolupada a Egipte i Nbia vers el 13000 aC-8000 aC.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44012" title="Hatutu" nonfiltered="2101" processed="2087" dbindex="17323">

Hatutu, o tamb Hatuta a, s una illa de les Marqueses, a la Polinsia Francesa. Est situada en el grup nord de l'arxiplag, a 3 km al nord-est d'Eiao. Les seves coordenades sn: .

L'illa s deshabitada i consisteix en una plataforma elevada de 428 m d'altitud amb una superfcie de 6,5 km .

Hatutu va ser descoberta, l'abril del 1791, pel nord-americ Joseph Ingraham que l'anomen Hancock, nom del primer governador de Massachusetts, John Hancock. Altres noms utilitzats van ser el francs Chanal i l'angls Langdon. El 1992, Hatutu va ser declarat reserva natural. s un lloc utilitzat pels ocells marins per a niar, un dels importants pel mascarell camablau (Sula nebouxii).















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44013" title="Shabona" nonfiltered="2102" processed="2088" dbindex="17324">
Shabona s un llogaret del Sudan, a la riba del Nil Blanc, on s ha trobat la tomba mesoltica ms antiga de Nbia, de l'anomenat mesoltic de Khartum (8000-5000 aC) amb dos esquelets. Altres restes s han trobat a Saqqai i Kahartum.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44016" title="Ghaba" nonfiltered="2103" processed="2089" dbindex="17327">
Ghaba (al Al-Ghaba) s un llogaret del Sudan prop de Khartum on s'han trobat restes humanes del Mesoltic (datades vers el 5000 aC). Els esquelets tenien algun adornament i la tomba objectes de cermica. En alguna de les tombes s'han trobat conquilles portades de la mar, fet que no s'havia produt anteriorment. Restes de pintura de cara, probablement usada per mgia. La societat era encara igualitria. L'excavaci de Kadero, lleugerament posterior, presenta fora analogies i s'acosta ja a les tombes de Kadada del quart millenni, on la societat igualitria ja ha desaparegut.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44023" title="Pere II de Siclia" nonfiltered="2104" processed="2090" dbindex="17332">


Pere II de Siclia, ( Calascibetta 1304 - 1342 ) fou Rei de Trincria o Rei de Siclia (1337-1342).

 Orgens familiars .

Fill gran de Frederic II de Siclia i d'Elionor d'Anjou. En 1321 el pare Frederic II li heret el tron de la Trincria, amb la intenci d'invalidar de facte el Pau de Caltabellotta, que preveia el retornament del regne sicili a la Casal d'Anjou.

Npcies i descendents.

El 23 d'abril de 1323 s'un en matrimoni amb Elisabet de Carntia, la uni de la qual s'hi concebiren sis fills: 
 la princesa Constana de Siclia (1324-1355), regent ;
 la princesa Elionor (1325-1375), casada el 1349 amb Pere IV d'Arag;
 la princesa Beatriu de Siclia (1326-1365);
 la princesa Eufmia de Siclia (1330-1359), regent;
 la princesa Violant de Siclia (1334-?), morta jove;
 el prncep Llus I de Siclia (1337-1355), rei de Siclia;
 el prncep Joan de Siclia (1340-1353);
 el prncep Frederic III de Siclia (1341-1377), rei de Siclia;
 la princesa Blanca de Siclia (1342-v1373), casada el 1364 amb Joan I d'Empries;

Vida poltica.

El seu regnat estigu marcat per les fortes discrepncies entre el rei i els nobles, com ara les poderoses famlies dels Ventimiglia, dels Palisi, de Chiaramonte i d'Antioquia, en alguns casos dels quals no aconsegu suportar la pressi, per la qual cosa es vei forat concedir-los majors poders i algunes propietats demanades.

Va morir improvissadament el 15 d'agost de 1342 a Calascibetta, heretant el regne el seu primognit Llus I de Siclia de cinc anys. La seua tomba es troba a la Catedral de Palerm.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44024" title="Castell del Riu" nonfiltered="2105" processed="2091" dbindex="17333">

El Castell del Riu s una construcci que es troba a 4 quilmetres de la localitat d'Asp (Vinalop Mitj), sobre un monticle situat prop de la confluncia del riu Tarafa amb el riu Vinalop i des del seu emplaament es poden veure tamb el Castell de la Mola en Novelda i la torre de Montfort del Cid.

Caracterstiques.
s d'origen almorvit, concretament del primer ter del segle XII, i va anar el nucli del primer assentament d'Asp, cridant-se Asp Vell. 

Actualment queden restes notables de les muralles i de les bases de les seves cinc torres quadrades. La base d'aquesta construcci s de maoneria, i a partir dels 1,5 metres de tapial i cants rodats. Actualment es troba en runes.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44026" title="Wadi Allaqi" nonfiltered="2106" processed="2092" dbindex="17334">
Wadi Allaqi s el riu ms gran de la part sud del desert oriental d'Egipte. T uns 250 km de sud-est (on neix) a nord-est (on desaigua al Llac Nasser). Normalment no porta aigua. Quan en porta desaigua a uns 150 km al sud d'Assuan. El 1994 va desaiguar durant deu dies seguits per aix no s gaire freqent. Les aiges del Llac Nasser entren al llit del riu uns 50 km.

La regi a cada costat del riu t el mateix nom, i s rida i amb poca pluja, i el riu corre algunes vegades grcies a la pluja de les muntanyes de la costa de la Mar Roja on neix.

La zona a l'oest del riu entra a territori sudans per est administrada per Egipte (Sudan administra una regi egpcia a la costa). 

La temperatura a la zona arriba sovint als 40 graus per a l'hivern hi fa fred.

La regi fou declarada reserva de la biosfera el 1993.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44028" title="scar II de Sucia" nonfiltered="2107" processed="2093" dbindex="17335">


scar II de Sucia (Estocolm 1829 - 1907). Membre de la dinastia dels Bernadotte que fou rei de Sucia i de Noruega des de 1872 fins la seva mort l'any 1907. 

 Naixement i formaci .

Tercer fill del rei scar I de Sucia i de la duquessa Josefina de Leuchtenberg, era nt per via paterna dels primers reis suecs de la famlia dels Bernadotte, el rei Carles XIV Joan de Sucia i la reina Desidria de Sucia, mentre que via materna era nt del duc Eugeni de Beauharnais i de la princesa Amlia de Baviera. En nixer reb els ttols de prncep de Sucia i de Noruega amb el tractament d'altesa reial i fou creat duc de stergtland. 

Curs la seva formaci primerament a la marina sueca i la complet amb una estada a la Universotat d'Uppsala on fou guardonat en estudis de matemtiques.

 Casament i descendncia .

El 6 de juny de 1857 es cas amb la princesa Sofia de Nassau filla del duc Guillem de Nassau-Weilburg i de la princesa Paulina de Wrttemberg. La parella tingu quatre fills:

 SM el rei Gustau V de Sucia nat a Estocolm el 1858 i mort el 1950 a la mateixa ciutat. Es cas amb la princesa Victria de Baden.

SAR el prncep scar de Sucia, creat duc de Gotland, nat a Estocolm el 1859 i mort el 1853 es cas morganticament amb la senyora Ebba Munck. El seu fill petit fou el fams diplomtic de Nacions Unides el comte Folke Bernadotte.

SAR el prncep Carles de Sucia, nat a Estocolm el 1861 i mort el 1951. Es cas amb la princesa Ingeborg de Dinamarca.

SAR el prncep Eugeni de Sucia, creat duc de Nrke. Nasqu el 1865 a Estocolm i mor el 1947. Romangu solter.

 Obra de govern .

scar II era un rei constitucional, plenament constitucional, que se sotmet a la voluntat del Parlament i que mantingu nicament una mnima quota representativa de l'Estat i s nominalment el cap de l'estat.

El seu prestigi d'home intelligent i mesurat feren que el Regne Unit, els Estats Units i Alemanya l'elegissin com l'arbitre internacional per resoldre els afers anomenats de Samoa, que es disputaven aquest territori l'any 1899.

L'any 1905 el Parlament sobir de Noruega dissolgu l'uni reial que existia entre aquest pas i Sucia. Una uni reial s una uni de dos estat en la figura d'un mateix cap d'estat. El rei rebutj que el tron noruec l'ocups una persona de la seva nissaga i per aix acab al prncep dans i desprs rei Haakon VII de Noruega.

 Intellectual .

Diverses sn les obres que aquest monarca public, sobretot de carcter histric, per tamb de carcter lric, sobre Herder o Goethe sn de primer ordre. Fou traduda a l'angls la seva biografia sobre el rei Carles XII de Sucia. Fund el primer museu a l'aire lliure al seu palau de Cristiania, ara Oslo. 





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44034" title="Alara" nonfiltered="2108" processed="2094" dbindex="17336">
Alara fou rei de Napata (Nbia) (785-760 aC). Fou el primer reig egipcianitzat d'una serie que amb el seu segon succesor iniciara la Dinastia XXV d'Egipte. Fou enterrat a Al-Kurru (fou el sis rei a ser enterrat all). Va construir o reconstruir temples dedicats a Amon a Djebel Barkal i Kawa












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44040" title="Butana" nonfiltered="2109" processed="2095" dbindex="17337">
Butana es el nom de la regi de Sudan situada entre Khartum i Abu Hamed (i per extensi vers l'est del Nil), el centre de la qual fou Meroe, per el que se li va donar tambe el nom d'Illa de Meroe.

Es una regi plana i rida, amb algunes ciutats, com Shendi, Ad-Damir (capital de provncia), i Atbara, sempre a la vora del riu.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44041" title="Llus I de Siclia" nonfiltered="2110" processed="2096" dbindex="17338">


Llus de Siclia, anomenat "el Nen" ( Catnia 1337 -  castell d'Aci, Catnia 1355 ), rei de Siclia (1342-1355).

Orgens familiars.
Llus nasqu a l'any 1337, i era fill de Pere II de Siclia i Elisabet de Carntia. En morir el seu pare el 1342, esdevingu Rei de Trincria o rei de Siclia amb tan sols cinc anys, sota la regncia del Duc de Randazzo, Joan de Siclia i de la seva mare, en qu hi hagueren posteriorment tensions i inestabilitat al Regne. Resid fins el 1347 a Randazzo.

Vida poltica.

El seu regnat atravess un delicat perode de crisi econmica i d'inestabilitat poltica. A l'hivern del 1347 hi arrib tamb una gran epidmia de pesta que dur durant un any delmant la poblaci.

A l'any 1348 tot just abans de morir, el Duc de Randazzo, Joan de Siclia, design la regncia al catal Blasc II d'Alag, la qual cosa no va ser bn rebuda per la noblesa local siciliana. La rivalitat entre les famlies llatines (com ara els Chiaramonte, Palizzi, i Scaloro dels Uberti, partidaris de la Casa d'Anjou), i les famlies catalanes (Peralta, Alagona, Ventimiglia, partidaris de la Corona d'Arag), que fins aleshores era continguda mitjanant la diplomcia del desaparegut duc Joan, degener finalment en una guerra civil a l'any segent. Llus hi hagu d'enviar l'exrcit reial contra els Chiaramonte, desafiant-los a Milazzo. A l'any 1350 s'arrib a un comproms de pau.

A causa de la mort de pesta l'any 1355 del cos Frederic, Senyor d'Aci i fill de Joan de Siclia, Llus abandon la fortalesa d'Agira i es refugi al Castell d'Aci intentant fugir de l'epidmia. Malauradament, la pandmia arrib al jove rei que mor a la fortalesa el 16 d'octubre, amb noms 17 anys d'edat.

La seua tomba es troba a la Catedral de Catnia, al costat del rei Frederic III de Siclia i de Joan de Siclia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44046" title="Castell de Monver" nonfiltered="2111" processed="2097" dbindex="17339">

Situaci. 

S'ala sobre una dels dos pujols que dominen la localitat del mateix nom, al nordest de la poblaci, en el Vinalop Mitj. 

Histria. 
El Castell de Monver va ser construt en poca almohade, entre finals del segle XII i principis del XIII, i va ser utilitzat fins a principis del segle XVII. Disposava d'una privilegiada situaci, des de la qual dominava la xarxa de fortificacions que jalonava el riu Vinalop, (els castells i la torreta d'Elda, i el castell de Petrer), aix com la via de comunicaci del corredor El Pins-Jumella, sortida natural cap a Mrcia i Andalusia.

Caracterstiques.
Es tractava d'un castell de planta irregular, semblant a un triangle. En el centre es troba la torre de l'Homenatge, on tamb havia un aljub. Tamb poden veure's restes d'una torre ms petita en la cara nord, i alguns llenos de la muralla. 

En les excavacions arqueolgiques que s'han realitzat en el pujol on s'erigiria el castell, s'han trobat restes arqueolgiques de l'Edat de Bronze, fragments de cermica almohade dels segles XII i XIII, una pea de joieria dels segles XV o XVI i fragments de pitxers, plats i escudelles del segle XIV des d'ara. 

En la actuatitat es troba en runes i solament conserva part d'una torre, restaurada recentment.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44054" title="Tangasi" nonfiltered="2112" processed="2098" dbindex="17341">
Tangasi s un llogaret del Sudan, prop de Napata, on s ha trobat un cementiri merotic precristi. La gent de Tangasi i Zuma va formar entitats similars a Ballana (encara que diferenciada) per difcilment foren seus de regnes ja que les tombes no semblen tenir prou riquesa per correspondre a tombes de reis. Se ls suposa els antecedents del regne de Makurru. En canvi si que s observen riqueses a les tombes de Hobagi, molt ms amunt del riu, suposat antecedent del regne d'loa. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44055" title="Zuma" nonfiltered="2113" processed="2099" dbindex="17342">
Zuma es un llogaret del Sudan, proper a Napata, excavat per Reisner que hi va trobar unes tombes similars a les de Tangasi, i emparentades amb les de Ballana. Es va suggerir que podrien ser de reis, i el lloc seu d un regne, per per la seva relativa pobresa mes aviat es creu actualment que foren tombes de caps locals.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44057" title="Mostagedda" nonfiltered="2114" processed="2100" dbindex="17343">
Mostagedda (Mustajidah) s un llogaret a l'Alt Egipte, 50km al sud d'Asyut per a la riba oriental del Nil, en el qual fou trobat un cementiri amb restes de tots el perodes de la histria, essent especialment importants les troballes de restes del Grup C de Nbia que sembla que es van establir i van treballar a Egipte si be van conservar les seves costums i cultura per bastant de temps. El cementiri s el mes gran d'aquest tipus i te 40 estatges que es poden dividir en diversos establiments; a tota la regi de Mostagedda i Matmar hi ha un total de 41 cementiris i 40 establiments, tots separats del riu i propers al desert, que corresponen en la seva majoria al perode Badari (4800-4000 aC)





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44059" title="Gammai" nonfiltered="2115" processed="2101" dbindex="17345">
Gammai fou una petita ciutat de Sudan al sud de Faras, a la regi de Wadi Halfa. A la regi s hi han fet excavacions i s han trobat alguns cementiris, entre ells un que fou utilitzat pel poble dels Medja abans del 2000 aC. Va quedar coberta per les aiges del Llac Nasser el 1967.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44062" title="Coptos" nonfiltered="2116" processed="2102" dbindex="17348">
Coptos (grec: Koptos, egipci antic Gebtu; els coptes l'anomenen Kebto o Keft) fou una ciutat de l' antic Egipte situada on avui esta la ciutat de Qift (les runa de l'antiga Coptos son al mig de la moderna ciutat). Resten algunes restes grecoromanes (el temple d'Isis, iniciat per Ptolemeu II sobre una capella dedicada a Osiris construda per Tuthmosis III, i continuat per Ptolemeu IV, Ptolemeu VII, Callgula i Ner), romanes (un petit temple d'Isis avui anomenat temple de Al-Qal'a, una porta de Claudi, part d'una porta de Callgula) i Ptolemaiques (restes d'una porta de Ptolomeu XII i una capella de Cleopatra).  Els lleons de Coptos (al Museu Petrie) i tres esttues monumentals (a El Caire i Oxford) van sortir de la ciutat. No gaire lluny el cementiri de Kom el Momanien (Kom el Koffar), te tombes del perode de la VIII dinastia en endavant a mes d'alguns tmuls mes antics

Molt propera esta la ciutat moderna de Qus, antiga Gesa, i a l'altra banda del riu Kuth, que fou l'antiga Nubt (Ombos)

La ciutat moderna vers el 2000 tenia mes de 70.000 habitants.

 Histria .

La ciutat, que ja existia vers el 4000 aC, tenia com a patr al deu Min (el Pan dels grecs) a qui es va dedicar un temple. La seva importncia derivada de la posici dominant sobre el Wadi Hammamat i els uadis (rierols) cap a la Mar roja, utilitzats per les caravanes que fien el comer amb productes que arribaven per mar. Fou un port fluvial en el que destacava l'arribada d'elefants

Durant el perode Ptolemaic va esdevenir mes important, car a la fundaci del port de Berenike va seguir mes tard la revolta de Tebes (Luxor) el 207 aC i la ruta cap a Berenike va quedar tallada i les caravanes es van haver de desviar cap a Coptos.

La ciutat es va revoltar contra els romans i fou destruda per Diocleci el 292 per va ser reconstruda i encara va recuperar una certa importncia de ciutat provincial.

Amb els bizantins fou seu d'un bisbat i amb Justini I va agafar el nom de Justinipolis. Els arabs li van donar el nom de Qift.

Durant el perode otom va perdre importncia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44070" title="Gesa" nonfiltered="2117" processed="2103" dbindex="17354">
Gesa o Gesy fou el nom egipci de la ciutat de l'Antic Egipte situada al sud de Coptos, a la riba oriental del Nil, que els grecs van anomenat Apollinpolis Parva. Estava propera al Wadi Hammamat, riera i cam de caravanes a la Mar Roja, el que li donava certa importncia. Te un temple d'Horus i Heket del perode Ptolemaic

Anomenada Qus pels rabs, a l poca otomana va avanar a la vena Qift. Avui t uns 150.000 habitants.

A 6 km al sud, a Shenhur, queden les restes d un temple rom.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44073" title="Ombos" nonfiltered="2118" processed="2104" dbindex="17356">



Nom clssic de la ciutat de Naqada o Nubt a l'Antic Egipte;

Nom clssic de la ciutat egpcia de Kom Ombo, que fou l'antiga Nubt;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44076" title="Benasqus" nonfiltered="2119" processed="2105" dbindex="17359">



El benasqus (patus), s un parlar romnic propi de la Vall de Benasc, a la comarca de la Ribagora (Arag), que comparteix amb altres zones del Pirineu com als dels departaments d'Arieja, Alta Garona i els Alts Pirineus (Frana). S'estimen entre 1.000 i 2.500 parlants noms a la Vall de Benasc.

 Un dialecte de transici .

El benasqus comprn forces similituds amb l'aragons, el gasc (occit de la Gascunya) i el ribagor (catal de l'Alta Ribagora). Depn de la zona, es troben ms caracterstiques comunes amb cada una d'aquestes llenges. Per, en principi no queda clar a quina llengua inclouen aquest parlar, per aix rep el nom de llengua o dialecte de transici. Alguns citen que la suposada transici amb el gasc s solament un mnim influx lxic (vid. Saura, Elementos de fontica y morfosintaxis benasquesas, Gara- IFC, 2003). Com a varietat de transici ha patit fortes discussions sobre la seva inclusi en l'aragons, en el catal o en l'occit (aquesta darrera a principis del s. XX). Per les seves peculiaritats i diferncies amb aquestes llenges el benasqus ha estat considerat particularment. Algun filleg s'ha decantat per catalogar-lo com a microllengua (sobretot pel seu nombre de parlants, p. ex. Saura). Encara ara la cosa no s clara, continuen havent-hi opinions diferents. Tot i aix, actualment la majoria de lingistes sn partidaris de la seva inclusi en l'aragons, basant-se principalment en la diftongaci. de les vocals llatines tniques e i o. Tots els lingistes llevat d'algn i d'aficionats coma A. Babia que inclou el benasqus dins del catal basant-se en opinions subjectives, accepten l'aragonesitat d'aquest parlar de transici (cf. Saura (2003), Pidal (1985), Veny (1998, et alii). Tanmateix, els benasquesos, dins de la ideologia localista imperant a l'Arag (per al fet lingstic) veuen la seva llengua fora diferent del catal normatiu i de l'aragons com.

 El nom patus .

"Patus" s la denominaci que usen els parlants del benasqus per referir-se a la seva llengua; per per a la gent que no la parla, sobretot pels francesos, per tamb en catal (patus), sovint t un sentit despectiu. En el benasqus el mot patus no t cap connotaci despectiva: s el nom de la llengua dins i fora del pas. Tanmateix, el benasqus (i l'aragons tamb) est en estat de diglssia amb les altres llenges oficials. Per altra banda, "benasqus" conjuntament amb "patus" s la denominaci que es fa servir per referir-se a l'aragons que es parla a la Vall de Benasc, d'aquesta manera es provoca una confusi que porta a pensar que el patus s sempre aragons. s important saber que el glotnim "patus" anomena els parlars utilitzats des de l'alta Ribagora aragonesa -de parla aragonesa-, pasant pel Coll de Fadas (on que es troven les isogloses que partixen la llengua aragonesa de la catalana) fins als parlars de l'Alta Garona. 

 Localitzaci .
Es parla a la Vall de Benasc (al sud-oest de la Vall d'Aran), concretament a les poblacions de Benasc, Sarller, Ansils, Grist, Saunc, Cha, Castill de Sos, El R, Bisagorri, Renanu, Urmella, Bilanoba, Sessu, Eressu, Remastu, Sos, Llire, Arasn, La Muria, San Feliu i Samart.

 Caracterstiques .
 Fonologia .
Principals diferncies de pronunciaci entre benasqus i l'aragons:
 El grau d'obertura de les vocals e i o (st, cr), que de vegades fa distinci semntica (frt 'fort', frt~'forn'), per que es redueix a uns pocs parells mnims.
 En alguns parlars benasquesos, concretament al A de Saura (cf. supra) la a dels plurals i d'algunes formes verbals esdev e, com en catal (Las fransesas se'n tornan ta Pars~Les franseses se'n tornen ta Pars). La interdental sorda, que l'aragons representa amb una z, en benasqus sona sempre /s/ (zielo~sielo, zereo~sereo) o com /ts/ en els plurals procedents de -T'S que la resta de l'aragons ha fet evolucionar a aqueixa "z"(ziudaz~siudats).

Gaireb tots els trets del benasqus es poden trobar en algunes varietats de l'aragons, sobretot en l'aragons oriental.

El benasqus no diftonga algunes de les vocals que s diftonga l'aragons (fl~fiel, fc~fuego), encara que son molt poques per del vocabulari ms usual. La resta del lxic i morfosintaxi s tpicament aragonesa.

 Ortografia .
La forma ms emprada per escriure el benasqus s una adaptaci prpia de l'ortografia de la llengua aragonesa de 1987, que usa l'alfabet llat. 

L'accentuaci segueix ms o menys les mateixes normes que l'aragons, encara qu en alguns mots usa l'accent diacrtic en casos que l'aragons no ho fa: mai-mi (cat. mare-mai), mon-mn (cat. mont-mn). Aquestes normes seran substitudes per les definitives, surtides de l'Academia de l'Aragons, nica autoritat lingstica per a l'aragons; triada y reconeguda per totes les associacions de promoci i estudi de la llengua aragonesa.

 Morfosintaxi .
Hi ha casos en qu la -o final es mant en singular per no en plural. Aix s  curis perqu s fora com tamb en l'aragons de la Ball de Tena, a la Terra de Biescas, i a la Ribagora.

arco/arcs, banco/bancs, chermano/chermans, farsiello/farsiells, lelo/lels, meco/mecs, miollo/miolls, palo/pals, pito/pits, sepo/seps, sueco/suecs, tusuelo/tusuels, nugo/nucs, edo/ets, sentiu/sentits, forau/forats, llinau/llinats, prau/prats,gello/gells, casuelo/casuels, amb la particularitat qu cuan acaben en vocal + u en singular, el plural el poden fer en -ts o en -us: sentius/sentits, foraus/forats, llinaus/llinats.

En aquests casos dedum que la presncia de la -o al final de mot s una forma antiga que s'ha perdut. Cal destacar que acompanya els diftongs -ie- i -ue-, (gello, farsiello), s una prova de la gran filiaci entre el benasqus i l'aragons.

 Situaci social .
La situaci social del benasqus s semblant a la de la resta de l'aragons. s una llengua que ha estat en una situaci de rpida recessi, per el seu s social ha augmentat els darrers anys grcies al procs de recuperaci que duen a terme associacions i persones de dins i de fora de la vall. El benasqus est sent molt revaloritzat des dels anys 80. La petici del seu ensenyament a les escoles de la vall ha estat impulsada per moltes iniciatives, com ara el consens de premis que han estimulat la creaci de textos literaris en aquesta llengua durant els ltims anys.  

 Enllaos externs .
Benasqus a la Gran Enciclopedia Aragonesa. ;
El parlar benasqus a la Gran Enciclopdia Catalana. ;
Dicsionari de patus (benasqus-castelln) de l'Asoziazin Guayente. ;
El patus sigue vivo en las escuelas del valle de Benasque ;
Academia de l'Aragons ;

 Bibliografia .

Saura Rami, Jos Antonio (2003). Elementos de fontica y morfosintaxis benasquesas. Zaragoza: Gara d'Edizions-Institucin Fernando el Catlico (417 p.) 84-7820-679-5;
 Babia, Antoni (1997). La Franja de la Franja : la parla de la Vall de Benasc, on el catal s patus. Barcelona: Empries (387 p.) 84-7596-551-2;
 Ballarn Cornel, ngel (1978). Diccionario del benasqus. Saragossa: Talleres grficas La Editorial. (523 p.) 84-85-077-08-3;
 Ballarn Cornel, ngel (1976). Elementos de gramtica benasquesa. Saragossa: Talleres Grficos La Editorial. (88 p.) 84-8507711-3;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44078" title="Xangai" nonfiltered="2120" processed="2106" dbindex="17360">


La ciutat de Xangai o Shanghai (xins:   , pinyin: Shngh i) s la segona ms gran de la Xina, per darrere de la megpoli de Chongqing. Est situada al sud del delta del  Yang-tse.

Administrativament, Shanghai s una de les quatre municipalitats de la Repblica Popular de la Xina, totes elles administrades directament pel govern central del pas. Shanghai s la capital econmica de la Xina i compta amb ms de 4.800 gratacels. Ocupa una superfcie de 6.340 Km2 i una poblaci censada de tretze milions d'habitants 2003.

Histria.

Shanghai va comenar a cobrar importncia com ciutat durant la dinastia Han quan es van comenar a desenvolupar la pesca i la indstria de la sal. Al segle XII Shanghai era ja un centre important de la indstria del cot. El 1553 es va construir la muralla de la ciutat, data que es considera el naixement de Shanghai com a ciutat.

A principis del segle XIX, Shanghai es va convertir en el principal centre industrial i comercial de la Xina grcies a la seva situaci estratgica, propera al riu Yang-tse, que facilitava el comer amb occident. Al finalitzar la Primera Guerra de l'Opi, el 1842, els britnics van exigir que Shanghai s'obrs als estrangers. Les relacions entre els habitants de la ciutat i els britnics van ser sempre cordials, ja que es basaven en el mutu inters.

El 1930, Shanghai es va convertir en una municipalitat de la Repblica de la Xina. El 1937, desprs de la Batalla de Shanghai, la ciutat va caure en mans dels japonesos. Aquesta ocupaci va durar fins el 1945. Durant la Segona Guerra Mundial es va convertir en punt de refugi de molts europeus. Va ser l'nica ciutat del mn oberta als jueus durant aquest perode.

Amb el triomf de la revoluci comunista el 1949, la majoria dels estrangers va abandonar la ciutat. Tamb ho van fer alguns empresaris xinesos que van preferir desplaar els seus negocis a Hong Kong. Desprs de molts anys d'estancament, gracies a l'obertura propiciada per Deng Xiaoping, Shanghai va recuperar la seva importncia econmica amb rapidesa i avui dia s un dels motors industrials de la Xina i un dels principals centres financers d'sia.

Clima.

Encara que Shanghai no s directament al mar (la costa est a 40 quilmetres), la proximitat de la desembocadura del Yangtse (a 20 quilmetres) fan que la ciutat tingui uns ndexs d'humitat elevats durant tot l'any. T un clima amb estacions marcades. El perode de pluges es concentra al maig i a la tardor, amb els monzons. A l'estiu es poden superar els 40 C i els hiverns solen ser crus. 

 Ciutats agermanades.
Xangai est agermanada amb les segents ciutats i regions:



 Referncies .







































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44082" title="Informe Brundtland" nonfiltered="2121" processed="2107" dbindex="17361">
L'informe Brundtland s un informe soci-econmic sobre una gran quantitat de nacions encarregat per l'ONU desprs de la resoluci de l'Assemblea General A/38/161 al 1983 i per la qual es form la Comissi mundial sobre Medi Ambient i Desenvolupament (WCED, en les seves sigles angls).

En 1987, la Comissi (encapalada per l'ex-primera ministra noruega Gro Harlem Brundtland), va publicar el seu informe sota el ttol "El nostre futur com" (Our Common Future, en angls). Tot i aix, l'informe passaria a ser conegut amb el cognom de la presidenta de la comissi que l'elabor. 

L'informe propos els principis per al desenvolupament sostenible com s'entn generalment avui, i utilitz per primera vegada el terme Desenvolupament sostenible (o Desenvolupament Sustentable) com "aquell que satisf les necessitats del present sense comprometre les necessitats de les futures generacions". 

En 1989, l'informe va ser discutit en l'Assemblea General, que decid organitzar una Conferncia de les Nacions Unides sobre Medi Ambient i Desenvolupament. 

 Enllaos externs .
 Enlla al text complet de l'Informe;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44088" title="Lnia internacional de canvi de data" nonfiltered="2122" processed="2108" dbindex="17362">


La Lnia Internacional de Canvi de Data s una lnia irregular imaginria en la superfcie de la Terra traada sobre l'oce Pacfic, prxima al meridi 180, que quan es creua suposa el canvi de data (exactament un dia). Passar la lnia d'Est a Oest fa que la data canvi a l'endem (prdua d'un dia); i a l'inrevs, travessar-la d'Oest a Est, fa guanyar un dia. 

Aquesta lnia passa per l'estret de Bering, entre Alaska i Sibria, per la qual cosa ambds tenen diferents dates, per la major part del recorregut transcorre pel mig de l'oce. Amb l'objectiu que els nombrosos estats insulars formats per arxiplags no tinguessin fusos horaris diferents, s'ha adaptat la lnia de canvi de data a la geografia de l'indret, ra pel qual no s recta i no sempre segueix el meridi 180.

La necessitat de la seva existncia respon al fet que a la Terra hi ha 24 fusos horaris a partir del meridi de Greenwich: 12 cap a l'est (amb cadascun dels quals s'afegeix una hora) i 12 cap a l'oest (amb cadascun es resta una hora). Aix, per exemple, si al Regne Unit (per on passa el meridi de Greenwich) sn les dotze del migdia, a Alaska sn la una de la nit (acaben d'encetar el dia d'avui), i a l'extrem oriental de Rssia, que s a tocar d'Alaska, sn les dotze de la nit per de l'endem. 











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44089" title="Llista dels principals llocs de l'antic Egipte" nonfiltered="2123" processed="2109" dbindex="17363">
Llista dels principals llocs de l'antic Egipte segons el nom ms conegut, generalment en grec. Si no es coneix un nom antic s'indica el nom modern. Els noms en antic egipci sn indicats quan sn coneguts. Algunes ciutats destacades com Edf, Luxor, Elkab, Esna i Assuan entren pel seu nom modern ms conegut.

 Baix Egipte (Delta).

 Alexandria;
 Biblioteca d'Alexandria;
 Far d'Alexandria;
 Athribis (Modern: Tell Atrib, Egipci antic: Hut-Tahery-Ibt);
 Avaris (Modern: Tell al-Dab'a, Egipci antic: Pi-Ramss);
 Al-Balamun o Tell al-Balamun (egipci antic: Semabehdet o Sma-Behdet, grec: Dispolis Inferior);
 Al-Baqliya (egipci antic: Bah o Ba'h, grec: Hermpolis Parva del est);
 El Beda (Al-Beda);
 Behbeit el-Hagar (egipci antic: Hebet o Hebyt; grec: Isidis, llat Isidis Oppidum o Iseum);
 Bilbeis;
 Bubastis (Modern: Tell Basta, egipci antic: Bast);
 Busiris (Modern: Abusir; egipci antic: Per Usiri);
 Buto (Modern: Tell al-Farain, egipci antic: Pe);
 El Caire;
 Maadi;
 Pirmides d'Egipte;
 Gran Pirmide de Giza (Pirmide de Khufu) ;
 Pirmide de Khefren;
 Pirmide de Micerinos (Pirmide de Menkaure);
 L'esfinx de Giza;
 Gizeh;
 Helipolis (Modern: Tell-Hisn, egipci antic:Iunu);
 Hermpolis Parva del oest (modern: Damanhur	egici antic: Metelis i desprs Tema-en-Hor);
 Imu (modern: Kom al-Hisn);
 Iseum (Modern: Behbeit el-Hagar, antic egipci: Hebyt o Hebet);
 Kafr Hassan Dawood;
 Al-Khatana;
 Leontpolis (Modern: Tell el-Yahudiya i Tell el-Muqdam, antic egipci: Nay-Ta-Hut);
 Letpolis (Modern: Ausim o Awsim, egipci antic: Khem);
 Mendes (Modern: Tell al-Rub'a, antic egipci: Anpet) ;
 Memfis;
 Abu Ghurab;
 Abu Rawash;
 Dashur;
 Pirmide encorbada de Snefru;
 Pirmide blanca;
 Pirmide negra;
 Pirmide roja de Snefru;
 Helwan;
 Pirmides de Memfis;
 Mit Rahina;
 Saqqara;
 Pirmide esglaonada;
 Pirmide esglaonada de Djoser;
 Pirmide de Teti;
 Pirmide d'Unas;
 Pirmide d'Userkaf;
 Zawiet al-Arian;
 Minshat Abu Omar;
 Naucratis (Naukratis) (Modern: Al-Gieif, Al-Niqrash,Al-Nibeira);
 Pelusium Tell el-Farama;
 Per-Sopdu (nom clssic Arabia, modern: Saft el-Hinna;
 Pithom (modern: Tell el-Maskhuta, antic egipci: "Tjeku;
 Qantir;
 Saft el-Hinna (antic egipci: Per-Sopdu);
 Sais (Modern: Sa al-Hagar, Antic egipci: Zau);
 Sebenitos (Sebennytos) (Modern: Samannud, antic egipci: Tjebnutjer);
 Shagamba;
 Suwa;
 Tanis (Modern: San al-Hagar, Antic egipci: Djan'net);
 Taposiris Magna (Modern: Abusir);
 Tell Abqain;
 Tell al-Maskhuta (Antic egipci: Tjeku);
 Tell al-Rataba;
 Tell Ibrahim Awad;
 Tell Nabasha;
 Terenuthis (Modern: Kom Abu Billo);
 Thmuis o Tmuis (Modern: Tell el-Timai);
 Xois (Modern: Sakha);

 Egipte Mitj .
	
 Abusir al-Melek;
 Akoris (Modern: Tihna al-Djebel);
 Amarna (Tell al-Amarna) (Antic egipci: "Akhetaten");
 Ankironnpolis (Modern: Al-Hiba, antic egipci: Teudjoi);
 Antinopolis (Modern: "el-Sheikh 'Ibada");
 Beni Hasan;
 Speos Artemidos (Modern: Istabl 'Antar) ;
 Speos Batn al-Bakarah;
 Deir al-Bersha;
 Deir al-Gabrawi;
 Dishasha;
 Regi de Faium o Oasis de Faium (Al-Fayyum) ;
 Kom Aushim o Karanis;
 Dimai ;
 Soknopaiou Nesos;
 Qasr al-Sagha;
 Qasr Qarun;
 Temple de Dionysias;
 Abgig;
 Obelisc de Senusret I;
 Medinet Madi o Narmouthis;
 Temple de Renenutet;
 Tell Umm al-Breigat  o Tebtunis;
 Batn Ihrit o Theadelphia;
 Hawara;
Pirmide d'Amenemhet III;
 Laberint d'Egipte;
 Byahma o Biahmu;
 Lahun o Al-Lahun (antic Kahun);
 Pirmide de Lahun;
 Kom Medinet Ghurab;
 Meidum (Maidum);
 Birket Qarun;
 Cocodrilpolis (Krokodilopolis) i desprs Arsinoe	(modern: Madinat al-Fayyum o Medinet al-Fayum,   egipci antic: Shedet o Shedit)	;
Kiman Faris (colina dels jenets);
 Lisht (Al-Lisht);
 Heraclepolis Magna (Modern: Ihnasiyyah al-Madinah, antic egipci: Henen-Nesut);
 Sedment al-Djebel;
 Kom el-Aqarib;
 Seila;
 Tombes de Frazer;
 Hermpolis Magna (Modern: el-Ashmunein, antic egipci: Khmun);
 Hur (antic egipci: Herwer);
 Cusae o Kusae (modern Al-Qusiya, egipci antic Kis);
 Meir;
 Tombes de Meir;
 Licpolis  (Lykopolis) (Modern: Asyut, antic egipci: Zawty);
 Al-Minya (egipci antic Menat Jufu);
 Zawyet al-Maiyitin;
 Mostagedda;
 Oxirrinc (Oxyrhynchos) (Modern: el-Bahnasa, antic egipci: Per-Medjed);
 Alabastronpolis (antic egipci: Hutnesut, modern Sharuna);
 Al-Sheikh Said;
 Shutb;
 Tuna al-Djebel o Tuna al-Gebel.
 Wadi Umm Balad;


 Alt Egipte .

 Abadiya;
 Abidos (Abydos) (Antic egipci: Abedju);
 Al-Araba al-Madfuna;
 Kom al-Sultan;
 Umm al-Qa'ab;
 Temple d'Osiris a Abidos;
 Temple de Seti I a Abidos;
 Temple de Ramss II a Abidos;
 Temple portal de Ramss II a Abidos ;
 Temple de Tuthmosis III a Abidos;
 Temple de Sesostris III a Abidos;
 Temple d'Ahmose I;
 Adama;
 Afroditpolis (Modern: Gebelein, antic egipci: Per-Hathor);
 Antepolis (Antaeopolis) (Modern: Qaw el-Kebir, antic egipci: Tjebu o Djew-Qa);
 Djebel al-Haridi;
 Apollinpolis Parva (Modern: Qus, antic egipci: Gesa o Gesy);
 Athribis (Modern: Wannina, antic egipci: Hut-Repyt);
 Beit Khallaf;
 Coptos (Koptos), (Modern: Qift, antic egipci: Gebtu);
 Denderah (Modern: Dendera, antic egipci: Iunet o Tantere);
 Temple d'Hathor de Denderah;
 Diamet;
 Dispolis Parva (Modern:"Hiw, antic egipci: Hut-Sekhem);
 Djebel al-Silsila (Antic egipci: Khenu);
 Edf (Apollinpolis Magna o Apollonpolis Magna) (Modern: Edf, antic egipci: Djeba i desprs Mesen);
 El-Kab o Al-Kab o Al-Qab (Eileithyaspolis) (Modern: Elkab, antic egipci: Nekheb);
 Tura;
 Esna (Latpolis), antic egipci: Iunyt, Senet, Ta-senet);
Temple de Khnum;
 Gebelein;
 Al-Hawawish;
 Hermonthis (Modern: Armant, antic egipci: Iuny);
 Hieracmpolis (Modern: Kom el-Ahmar, antic egipci: Nekhen);
 Necrpolis de Kom al-Ahmar;
 Khemmis o Panpolis (Modern: Akhmin, Antic egipci: Ipu o Khent-Min);
 Khenoboskion (Modern: Nag Hammani);
 Kom Ombo (Ombos) (modern: "Kom Ombo", antic egipci: Nubt);
 Temple de Kom Ombo (o de Sobek i Aroeris o Apollo);
 Karnak (egipci antic: Ipet-Isut);
Temple de Karnak;
El gran temple d'Amon o Amon-Ra;
El temple de Khonsu;
El temple d'Opet;
Temple de Ptah;
Temple d'Osiris de Taharqa;
Temple del Festival d'Amenhotep II;
Temple d'Osiris Hek-Djet;
Temple de Ramss II;
El temple de Mut;
Temple de Khonsupakherod (conegut com temple A);
Temple de Ramss III (conegut tamb com Temple C);
Temple d'Amon-Kamutef;
Llac Sagrat Isheru;
El temple de Montu;
Temple de Monut;
Temple de Ma'at;
Temple d'Harpara;
Temple de Tuthmosis I a Karnak;
Temple d'Amenhotep IV ;
 Luxor (Tebes) (Modern: Luxor, Antic egipci: Niwt-rst o Waset o Ueset");
Temple de Luxor ;
Capella d'Achoris ;
Capella romana de Luxor;
Vall dels Reis ;
Vall dels nobles ;
Gurnat Murrayi;
Sheikh Abd al-Gurnah;
Al-Khokha;
Asasif;
Dra Abu al-Naga;
Al-Tarif (conegut com necrpolis dels Antef);
Temples de Deir al-Bari;
Temple de Mentuhotep;
Temple de Hatshepsut;
Temple de Tuthmosis III;
Ramesseum ;
Temple de Ramss III;
Temple de Ramss IV;
Temple de Tuthmosis I;
Temple de Tuthmosis II;
Temple de Tuthmosis III;
Temple de Tuthmosis IV;
Temple d'Amenhotep I;
Temple d'Amenhotep II;
Temple d'Amenhotep III;
Temple de Nebwenenef;
Temple de Siptah;
Temple de Tawosret;
Temple de Merneptah;
Temple d'Ai;
Temple d'Horemheb;
Temple de Wadjmose;
Temple del Nord;
temple del Sud;
Capella de la Reina Blanca;
Colossos de Memnon;
Deir al-Madinah ;
Vall de les Reines;
Madinet Habu;
Palau de Malkatta;
Temple d'Hathor ;
Temple rom de Deir Shelwit;
 Qasr al-Aguz;
 Temple de Thoth;
 Djebel Tjawty;
 Al-Mo'alla (Antic egipci: Hefat);
 Naga ed-Deir;
 Nag al-Madamud (Antic egipci: Mabu);
 Naqada (Ombos) (Modern: Kuth, antic egipci: Nubt);
 Al-Salamuni;
 Shanhur;
 Tarkhan;
 Tinis (modern: probablement Girga, egipci antic Tyeny);
 Tufium (Tuphium) (Modern: Tod, antic egipci: "Djerty");

 Baixa Nbia .

 Abu Simbel;
 Assuan (Aswan) (nom grec antic: Siene" o Syene, egipci antic Sunu);
 Agilkia;
 Elefantina (egipci antic: Abu);
Temple de Knum o Khnum;
 Kalabsha;
 Philae;
 Qubbet al-Hawa;
 Sehel;
 Amada;
 Aniba (nom antic: Miam);
 Basa;
 Beit al-Wali;
 Contra Pselchis (Modern: Quban o Kubban o Qubban, antic egipci: Baki);
 Debod;
 Djebel Sheikh Suleiman;
 Derr;
 Faras (nom grec: Pachoris);
 Gammai;
 Gerf Hussein;
 Ibhat;
 Ibshek;
 Kalabsha (modern: Beit el-Wali);
 Al-Lessiya;
 Medja;
 Premnis o Primis (Modern: Qasr Ibrim o Ibrim);
 Pselchis (Modern: el-Dakka, antic egipci: Pselqet);
 Wadi al-Sabua;
 Sayala;
 Taphis (Modern: Tafa);
 Toshka;
 Tutzis (Modern: Dendur);
 Quiosc de Tzitzis (Modern: Qertassi) ;

 Alta Nbia .

 Amara;
 Abahuda (Abu Oda);
 Aksha (Serra);
 Aniba;
 Askut;
 Buhen;
 Dabenarti;
 Dibeira;
 Djebel al-Shams;
 Ciutat de Dongola;
 Dorginarti;
 Faras;
 Iam (Yam);
 Ikkur;
 Kawa (Gematen);
 Kerma;
 Kor;
 Kubban;
 Kumma ;
 Kurgus;
 Meinarti;
 Meroe;
 Mirgissa (antic egipci: Iken);
 Napata;
 Nuri;
 Al-Kurru;
 Djebel Barkal;
 Sanam Abu Dom ;
 Sedeinga (nom antic post-merotic Adeya o Aday o Adaya, egipci antic Hut Tidj o Hut Tiy, merotic  At Eye o At Wete);
 Qustul;
 Illa de Sai;
 Semna (modern: Batn al-Hajjar, antic egipci: Het);
 Semna del sud;
 Sesebi;
 Shelfak;
 Soleb;
 Tabo;
 Tombos;
 Uronarti;
 Wadi Halfa;

 Oasis .

 Siwa;
 Aghurmi;
 Al-Zeitun;
 Djebel al-Mawta;
 Qaret al-Musabberin;
 Umm al-Ebeida;
 Bahriya;
 Al-Qasr (Al-Qasr al-Saiyad) (antiga Psobthis);
 Al-Haiz (Al-Hayz);
 Al-Bawiti o Bawiti;
 Ain el-Muftella;
 Temple d'Alexandre el Gran;
 Temple de Bes;
 Temple d'Hrcules de Bahariya;
 Tomba de Bannantiu;
 Toma de Zedamonefankh;
 Vall de les mmies daurades;
 Farafra;
 Ain Al-Wadi;
 Dakhla;
 Amheida;
 Balat;
 Deir al-Hager;
 Kellis (Modern: Ismant el-Kharab);
 Mut al-Kharab;
 Qaret al-Muzawwaqa;
 Kharga;
 Baris;
 Djebel al-Teir;
 Hibis;
 Kisis (Kysis) (Modern: Dush);
 Nadurs;
 Qasr al-Ghueida;
 Qasr Zaiyan;

 Sina i frontera .

 En Besor;
 Ezbet al-Tell;
 Halif (Tell Halif);
 Maghara;
 Nahal Tillah;
 Palmahim;
 Rud al-Air;
 Serabit al-Khadim;
 Tel Erani;
 Tel Kedwa;
 Tel Lod;
 Tel Malhata;
 Tell es-Sakan;
 Wadi al-Arish;


 Desert oriental d'Egipte .

 Wadi Gasus;
 Wadi Hammamat;
 Leukos Limen o Myos Hormos (modern: Quseir al-Qadim antic egipci Duau);
 Wadi Mineh;
 Wadi Qash;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44090" title="Escala Saffir-Simpson" nonfiltered="2124" processed="2110" dbindex="17364">
L escala Saffir-Simpson d intensitat dels huracans s una escala que mesura i classifica els huracans o ciclons tropicals d acord amb la intensitat dels vents sostinguts. Va ser creada l'any 1969 per l'enginyer civil Herbert Saffir i l'aleshores  director del Centre Nacional d'Huracans dels EUA, Bob Simpson.

Mentre realitzava l'estudi, Saffir s'adon que no hi havia cap escala simple per descriure els efectes probables d'un hurac. Coneixedor de la utilitat de l Escala de Richter per a mesurar la magnitud i els efectes dels terratrmols, va idear una escala dividida en 5 categories: des de la categoria 1 (per als ms lleus) fins a la categoria 5 (per als ms severs). La classificaci es faria d'acord amb la velocitat del vent, els danys que aquest podia ocasionar a les estructures i les inundacions que potencialment podien provocar els huracans.

L escala Saffir-Simpson s'utilitza noms per als huracans que es formen a l Oce Atlntic i a l Oce Pacfic nord, a l est de la lnia internacional de canvi de data. Altres rees del planeta, on els huracans reben altres denominacions (com ara ciclons o tifons) utilitzen els seus propis esquemes de classificaci. Aix, per exemple, a Austrlia tamb s utilitza una escala de categoria 1 a 5 per a mesurar  els ciclons tropicals. Ara b, a diferncia de l escala Saffir-Simpson, les categories de severitat es decreten d acord amb els cops o rfegues de vent ms fortes i  no pas amb els vents sostinguts. Per aix, les categories estan per sota  de les Saffir-Simpson, i una categoria 2 de cicl tropical a Austrlia es correspondria, aproximadament,  amb una categoria 1 d hurac en l escala Saffir-Simpson.

Taula de categories.
Les cinc categories sn, per ordre de creixent intensitat:





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44096" title="Castell de la Talaia" nonfiltered="2125" processed="2111" dbindex="17365">

El Castell de la Talaia s'ala sobre la forest San Cristfol, des d'on domina el terreny circumdant, en la localitat de Villena, a l'Alt Vinalop, Pas Valenci.

Caracterstiques. 

Va ser construt pels musulmans probablement sobre una fortificaci romana anterior, no obstant aix, la major part de l'edifici s una reforma del segle XV, que el convert en castell-palau amb la seva gran torre de l'homenatge. 

Algunes fonts rabs ja l'esmenten vers l'any 1172. En 1239 el vescomte de Cardona el conquer definitivament, ajudat pels almogvers, els catalans i l'Ordre de Calatrava. Va ser plaa en discrdia entre els aragonesos i els castellans, i qued en mans d'aquests darrers pel Tractat d'Almizra. Va ser centre d'enfrontaments en la Revolta de les Germanies. 

El recinte s de planta poligonal i disposa de torres cbiques en els angles, excepte en un, on es localitza la torre de l'homenatge. L'edifici est envoltat per una muralla jalonada per galledes. Les torres i els murs sn rematats per merlets rectangulars. 

La torre de l'homenatge, de planta quadrangular, s l'estructura ms caracterstica de l'edifici i destaca i s'eleva per sobre de la resta del conjunt. En els angles i a la meitat dels murs disposa de garites, que li donen a la construcci un aspecte ms defensiu. En els seus gruixuts murs s'obren algunes obertures. 

Entre altres aspectes dignes d'esment destaquen, els diferents sistemes per a cobrir les estades de la torre de l'homenatge. La primera planta es cobreix amb arcs de ferradura que s'entrecreuen. El segon pis destaca per la seva curiosa coberta amb arcs entrecreuats. La tercera planta t coberta de fusta i la quarta, volta de can. 

En l'actualitat es troba en bon estat de conservaci.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44097" title="Olmpia (desambiguaci)" nonfiltered="2126" processed="2112" dbindex="17366">


 Olmpia s el lloc de l'Antiga Grcia on es van disputar els primers Jocs Olmpics.
 Olmpia d'Epir s la mare d'Alexandre el Gran, Macednia.
 Olympia s una ciutat de l'estat de Washington.
 Olympia s un music-hall i un auditori de Pars, Frana.
 Olympia fou un teatre de l'Avinguda del Parallel, Barcelona;
 Olympia fou un teatre de la Ronda de Sant Pau, Barcelona;
 Club Olimpia s un club de futbol paraguai.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44099" title="Wolf-Lundmark-Melotte" nonfiltered="2127" processed="2113" dbindex="17367">


Wolf-Lundmark Melotte (WLM, DDO 221, UGCA 444) s una galxia irregular descoberta el 1909 per l'astrnom Max Wolf i que est situada en un extrem del nostre Grup Local. Es pot observar, amb ajuda d'un telescopi, en la direcci de la constellaci de la Balena; s fora allargada, per bastant ms petita que la Via Lctia o la galxia d'Andrmeda. El descobriment que es tractava realment d'una galxia s'atribueix a Landamark i Melotte el 1926.

Enllaos i referncies.
 Informaci sobre WLM al web SEDS ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44100" title="Castell de Biar" nonfiltered="2128" processed="2114" dbindex="17368">

El castell de Biar s'ala sobre un tur des del qual domina la localitat Biar (Alt Vinalop).

Caracterstiques.

Durant la dominaci musulmana ja havia notcies de la fortalesa, per sn molt escasses, i no comenar a tenir rellevncia fins a Jaume I.

L'edifici es compon de dues parts. D'una banda, un recinte amb quatre torres semicirculars en els cantons del mateix, i per l'altre, un espai amb quatre estructures cbiques i la torre de l'homenatge. Aquestes torres i altres estructures constitueixen les defenses bsiques del castell, aix com la seva posici elevada en un monticle rocs, la seva proliferaci de petites obertures en els seus murs i la seva rematada de merlets. 

La torre de l'homenatge s la part ms destacada del conjunt arquitectnic. Aquesta torre de l'homenatge es data en el segle XII. Se situa a un costat i arriba a una altura de deu i set metres. La seva planta s de forma quadrangular i consta de tres pisos, adquirint aquests una enorme importncia per la distinta forma de cobrissin que t cadascun d'ells. 

Un dels aspectes ms destacats de l'edifici seran les distintes cobertes utilitzades en els tres nivells de la torre de l'homenatge. En la planta inferior s'utilitza la denominada volta de can i en la resta dels nivells, segon i tercer, s'utilitza la anomenada planta nervada de clara reminiscncia hisp-rab. 

El castell va ser construt en pedra. Els sistemes que han intervingut en la construcci sn d'una banda la maoneria, pedra escassa o nullament treballada, i el tapia'l que s'ha utilitzat per a la torre de l'homenatge. 

D'poca rab s el treball en ma. 

El castell es troba avui dia restaurat.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44104" title="Castell de Montfort (Vinalop Mitj)" nonfiltered="2129" processed="2115" dbindex="17369">




Les restes del castell de Montfort, en el Vinalop Mitj, es troben formant part de l'actual esglsia parroquial. 

Caracterstiques. 

Encara que no existeixen dades fiables sobre la data de construcci del castell, se sap que a principis del segle XVI ja havia perdut les seves funcions defensives, pel que parteix d'ell va ser convertit en esglsia parroquial, desapareixent la resta. 

Sn molt escassos els vestigis que han quedat d'aquesta fortalesa, entre ells algunes restes de muralles adossades al temple parroquial.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44106" title="Desert oriental d'Egipte" nonfiltered="2130" processed="2116" dbindex="17370">
El desert oriental d'Egipte s la zona desrtica situada a l'est del riu Nil, entre aquest riu i la mar Roja i entre el delta del riu al nord i la primera cascada del Nil al sud (ms al sud s'anomena desert de Nbia).














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44110" title="Maghara" nonfiltered="2131" processed="2117" dbindex="17371">
Maghara (nom que vol "les gorges") es una regi del sud-oest del Sina marcada pel Djebel Maghara, una petita muntanya rocosa d'una 150 metres d'altura, i pel Wadi Maghara, un riu sec que noms corre quant plou bastant, a la dreta de la muntanya. La muntanya tenia mines de turqueses que foren explotades pels egipcis des l'Imperi Antic. A una plana entre el Wadi Quenaia i el Wadi Igna se situaven els allotjaments dels treballadors. Hi havia algunes esteles al costat de la muntanya on s'expliquen les expedicions d'alguns faraons de l'Antic Imperi, per avui han estat portades al Museu Arqueolgic de El Caire i noms resta la de Sekhemkhet, la mes alta. Maghara fou conquerida per Djoser i explotada des el comenament de la III Dinastia. Es possible que es tragus tamb una mica de coure, probablement durant les dinastia IV i V. El perode de mxima explotaci de les mines sembla que fou durant el regnat d'Amenemhet III. 

Al sud es trobaven les mines de Serabit al-Khadim que tamb foren explotades.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44111" title="Club Deportivo Numancia" nonfiltered="2132" processed="2118" dbindex="17372">


El Club Deportivo Numancia s un club de futbol de la ciutat de Sria a Castella i Lle, fundat el 1945 i que en l'actualitat juga a la Primera divisi espanyola.

Histria.
El Club Deportivo Numancia de Soria va ser fundat el 1945. La major part de la seva histria la va passar jugar a tercera divisi quan encara no existia Segona B.

En 1945 el Club Deportivo Numancia es va  inscriure com a club en la Federaci territorial aragonesa de futbol.

Per a fer el primer equip es va fer una crida al poble per atraure gent interessada en jugar, d'aquesta crida van sortir el primers jugadors del club

Jos Herrero Garca, Santiago;
Sanz Mozas ;
Mariano Aguilar Tijero ;
Domingo Fernndez ;
Eliseo Barral ;
Juan de Pedro;
Chicote;
Jos Jorge Miguel;
Doroteo Martnez;
Manuel Ruiz;
ngel Ruiz;
Carlos Luengo;
Antonio Lablanca;
Vicente Rangil;
Luis San Juan;
Nicols Rivera;

Inicialment el club no tenia entrenador pel que el jugadors tenien que preparar-se i jugar el partits sols.

L'etapa amb ms xit del club va ser l'any 1996, quan va participar a la copa del Rei militant a segona B i eliminant al S.S. de los Reyes i desprs a tres equips de primera divisi: el Racing de Santander, l'Sporting de Gijn i la Real Sociedad per a desprs caure davant del FC Barcelona a quarts de final, fins i tot posant el partit de tornada a favor de l'equip sori amb un momentani 0-1 al marcador.

Primer ascens.
Desprs d'aquesta actuaci, l'equip dirigit per Antonio Lopez va aconseguir l'ascens a la Segona Divisi davant el Recreativo de Hueva. La temporada segent (97-98) va aconseguir mantenir-se a Segona, i en la temporada 98-99 va aconseguir, dirigit per Miguel ngel Lotina ascendir a Primera divisi.

Descensos i ascensos.
A primera divisi es va mantenir durant dues temporades, la primera, amb Andoni Goikoetxea com a entrenador; i en la segona van descendir desprs de diversos canvis d'entrenador.
Desprs de dues temporades mantenint-se a segona divisi, l'equip va tornar a ascendir de la m de Quique Hernndez, sent l'equip ms golejador i menys golejat de la categoria.
Aquesta vegada van mantenir-se un any a la mxima categoria.
Cal destacar tamb que en la dcada del anys 50, l'equip v ascendir durant dues temporades a segona divisi.

Afici.
A l'estadi de Los Pajaritos existeixen dues penyes principals. Una s Orgullo Numantino, fundada el 1997; i l'altra s el Frente Rojillo, fundada el mateix any. La mitjana d'assistncia a camp aquest any ha sigut al voltant de 6 000 espectadors.

Uniforme.
Primera equipaci: Samarreta vermella, pantal blau i mitges blaves.
Segona equipaci: Samarreta blanca, pantal blau i mitges blanques.

Estadi.
L'estadi del club s el Nuevo estadio de Los Pajaritos, fundat el 1999 amb capacitat per a 9 500 persones i amb unes dimensions de 103x70 metres.

Dades del club.
 Temporades a Primera divisi: 3;
 Temporades a Segona divisi: 7;
 Millor posici a la lliga: 17 (Primera divisi temporada 99-00);
 Pitjor posici a la lliga: 20 (Primera divisi temporada 00-01);

Presidents.

Eusebio Brieva (1945-1948);
Alberto Heras (1948-1950);
Flix Redondo (1950-1951);
Narciso Fuentes (1951-1953);
Pablo del Barrio (1953-1954);
Andrs Beltrn (1954-1955);
Antonio Ruiz (1955-1960);
Juan Sala de Pablo (1960-1964);
Miguel Gil (1964-1965);
Pablo Caballero (1965-1966);
Victorino Gonzalo (1966-1968);
Hilario Enciso (1968-1969);
Florentino Villar (1969-1970);
Miguel Gil (1970-1971);
Miguel ngel Rangil (1971-1972);
Julin Carro (1972-1973);
Jos Luis Jimnez (1973-1974);
Victorino Gonzalo (1974-1976);
Vicente Valero (1976-1980);
Jorge Moya (1980-1983);
Sebastin Ruiz (1983-1991);
Sebastin Ruiz/Jos M. Garca (1991-1992);
Jos M. Garca (1992-1993);
Francisco Rubio (1993-2003);
Jos Isla (2003----);

Secci de voleibol.


Vegeu tamb.
Nuevo Estadio Los Pajaritos


Enllaos externs.
 www.cdnumancia.com ;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44112" title="Serabit al-Khadim" nonfiltered="2133" processed="2119" dbindex="17373">
Serabit al-Khadim s un lloc del Sina al nord de l'actual Al-Tor, prop de la costa del sud-oest, a uns 15 km al sud de Maghara, on hi va haver una explotaci minera dels antics egipcis i s'hi va bastir un temple.

Les mines de turqueses foren descobertes vers el 3500 aC. El material extret es portava pel Wadi Matala fins un petit port a la costa (Al-Markha, al sud de Abu Zenima) i en vaixells vers Egipte. Els miners eren pobles protocanaanites.

Del temple noms en resten runes. Fou investigat per Petrie el 1905 que hi va trobar una mostra de l'escriptura protosinaica, precursora de l'alfabet. Fou construt per Amenemhet III. Tenia una capella dedicada a Hathor. Una part del temple fou ampliat per la reina Hatshepsut i una capella es va fer al nord per al culte dels faraons, i una dedicada a la deessa del desert oriental, Sopdu.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44120" title="Rom (desambiguaci)" nonfiltered="2134" processed="2120" dbindex="17374">

Rom/na (substantiu): Ciutad natural de Roma. ;
Rom (adjectiu): Pertanyent a Roma o a l'Imperi Rom. ;
Rom: nom propi de persona.
Rom I: Papa de Roma de l'any 897.
Rom I Lecap: emperador bizant del 920 al 944.
Rom II el Jove, emperador bizant del 959 al 963;
Rom III Argir, emperador bizant del 1028 al 1034;
Rom IV Digenes, emperador bizant del 1067 al 1071;
Rom Hisp, retric rom;
Juli Rom, poeta llat;

Dins d'un context histric, Romans fa referncia a tres poques principals de l'Antiga Roma:

 Regne de Roma (del 753 aC al 509 aC) Primera etapa, on havia set reis de Roma, abans de l'establiment de la Repblica Romana.
 Repblica Romana (del 509 aC al 44 aC) Es tractava del govern representatiu de Roma i els seus territoris, fins a l'aparici de l'Imperi Rom, sobre els anys 44 i 27 aC.
 Imperi Rom (del 44 aC al 476) Terme que fa referncia l'estat de Roma en els segles que van seguir a la reorganitzaci dels territoris realitzada per Csar August.

Dins del context de l'edat mitjana, Romans s'aplica a:

 L'Imperi Bizant (del 330 al 1453) ;

 Sacre Imperi Romanogermnic (del 900 al 1806) Pretensi germnica d'emular a l'Imperi Rom, formant un conglomerat poltic d'estats de l'Est i el centre d'Europa.

 Epstola als Romans   Bblia. Una de les vint-i-una cartes, atribuides als apstols, que formen part del llibre del Nou Testament.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44123" title="Carles Puyol i Saforcada" nonfiltered="2135" processed="2121" dbindex="17375">

Carles Puyol i Saforcada s un futbolista catal que actualment juga al primer equip del FC Barcelona. 

Biografia.
Va comenar com a futbolista a la Pobla de Segur (Pallars Juss) on va tenir una gran progressi, al 1996 amb 17 anys va entrar en la Masia on tamb va tenir una gran progressi. El cim en la carrera de Puyol va ser quan Louis Van Gaal el va pujar al primer equip on es quedar i es convertir en un dels jugadors ms importants del Bara amb una clusula de 180 milions d'euros.  

El primer i nic partit de Carles Puyol amb la selecci catalana va ser el 28 de desembre del 2001, contra Xile. Quatre mesos desprs, el 17 d'abril de 2002, el capit del FC Barcelona va debutar amb Espanya a Belfast, en un partit davant Irlanda del Nord. Des d'aleshores, ha disputat ms de 40 partits amb la selecci espanyola i no va tornar a jugar-ne  amb la catalana fins el 29 de desembre de 2007, al partit Euskal Herria - Catalunya.

Caracterstiques tcniques.
En Puyol ha jugat a totes les posicions de la defensa, per des de fa tres anys juga de forma regular a la posici de defensa central. s el clssic "tronc" de les defenses, alt, fort, agressiu sobre el rival, i gaireb insuperable en l'u contra u. s un dels pocs defensors purs que queden en circulaci avui en el futbol modern.
Rpid i de increbles reaccions, especialista en l'anticipaci. Juntament amb Xavi, s tcticament el jugador clau del Bara. 
Finalment dir que est dotat d'una gran personalitat i entrega, cosa que ha fet que sigui un smbol del Bara i de Catalunya.

 Trajectria .
 1996-1997 FC Barcelona C;
 1997-1999 FC Barcelona B;
 1999-? FC Barcelona;

 Palmars .






FC Barcelona.
 3 Copes Catalunya (2003-04, 2004-05 i 2006-07);
 2 Lligues espanyoles (2004-05 i 2005-06);
 2 Supercopes d'Espanya (2005 i 2006);
 1 Lliga de Campions (2005-06);

Selecci espanyola.
 1 Medalla de plata als Jocs Olmpics de Sydney 2000.
 1 Eurocopa (2008);

Individual.
 Millor defensa de la Lliga de Campions 2005-2006, per la UEFA.

 Enllaos externs .
 Web oficial del FC Barcelona;






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44125" title="Oleguer Presas i Renom" nonfiltered="2136" processed="2122" dbindex="17376">


Oleguer Presas i Renom, conegut amb el nom d'Oleguer, s un futbolista catal, nascut a Sabadell (Valls Occidental) el 2 de febrer de 1980. Estudi a l'escola Sant Nicolau de Sabadell i s llicenciat en Economia per la UAB.

Biografia.

Procedent de la UDA Gramenet, va entrar al segon equip del FC Barcelona l'any 2001 a l'edat de 21 anys. La temporada segent, l'entrenador Louis Van Gaal el va fer debutar al primer equip, on s'ha consolidat a l'eix de la defensa, ocupant puntualment la posici de lateral dret. La concentraci i la sobrietat sn les dues grans qualitats d'Oleguer. Molt incisiu en la defensa dels davanters de l'equip contrari, grcies a la seva alada destaca tamb pel seu joc aeri.

Tot i que no acostuma a jugar la pilota des de la defensa, tamb participa amb els jugadors del mig del camp per treure el joc controlat des del darrera, tot i que no s un dels seus punts forts.

Trajectria pblica.
T simpaties pels moviments de l'Esquerra Independentista, alhora que va ser cridat pel Subcomandante Marcos per jugar un partit benfic a Chiapas.

El dia 30 de mar del 2006, va presentar el seu primer llibre "Cam d'taca" (ed. Mina) juntament amb el poeta sabadellenc -i amic personal seu- Roc Casagran. Al llibre, Oleguer reflexiona sobre el ttol de Lliga que va conquerir el FC Barcelona la temporada passada, fent un recorregut cronolgic des del moment en qu el Bara guanya la Lliga al camp del Llevant fins a la celebraci al Camp Nou. Per tamb hi barreja la seva visi sobre per exemple la lluita antifranquista o la guerra de l'Iraq. A l'inici de cada captol s'inclou una cita de diversos autors com Groucho Marx, Vzquez Montalbn, Rafael Alberti, Manu Chao, Joan Brossa o Caldern de la Barca.

L'any 2006 rep el premi President Companys pel seu suport a les seleccions esportives catalanes.

 Palmars .
FC Barcelona.
 3 Copes Catalunya (2003-04, 2004-05 i 2006-07);
 2 Lligues espanyoles (2004-05 i 2005-06);
 2 Supercopes d'Espanya (2005 i 2006);
 1 Lliga de Campions (2005-06);































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44128" title="Rud al-Air" nonfiltered="2137" processed="2123" dbindex="17377">
Rud al-Air fou una explotaci minera del egipcis de l'Imperi Antic d'Egipte molt propera a Serabit al-Khadim.

 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44129" title="Tel Kedwa" nonfiltered="2138" processed="2124" dbindex="17378">
Tel Kedwa s una excavaci del nord del Sina on s'ha localitzat una antiga fortalesa egpcia.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44131" title="Eiao" nonfiltered="2139" processed="2125" dbindex="17380">

Eiao s una illa de les Marqueses, a la Polinsia Francesa. Est situada en el grup nord de l'arxiplag.

Geografia.

L'illa s una plataforma elevada, amb penya-segats de 500 m al sud-oest i una gran roca en forma d'obelisc a la punta sud-est. A la costa nord-oest hi ha algunes badies amb una zona d'ancoratge i desembarcament a Vaituha on, a ms, hi ha un riu d'aigua fresca.

Histria.
Avui l'illa s deshabitada, per antigament era habitada per la tribu anomenada Tuametaki, i era un lloc sagrat pels habitants de Te I i, al nord de Nuku Hiva. En altres illes de les Marqueses s'han trobat restes arqueolgiques d'eines fetes amb roques basltiques d'Eiao. L'illa va ser descoberta, el 1791, pel nord-americ Joseph Ingraham que l'anomen Knox en honor al aleshores secretari de guerra dels Estats Units Henry Knox. Altres noms utilitzats foren: Masse, Fremantle i Robert. En marques s'escriu  eiao i en ocasions es va transcriure Eiau o Hiaou.

A finals del segle XIX es va utilitzat com a illa penal. En la dcada dels 1970 va ser ocupada militarment pels francesos com un possible lloc per fer-hi proves nuclears. El 1992 es va declarar com  reserva natural per protegir les espcies en perill, algunes d'elles endmiques.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44132" title="Ad hominem" nonfiltered="2140" processed="2126" dbindex="17381">
Un argument ad hominem, tamb conegut com a argumentum ad hominem (llat), literalment "argument a l'home", s una fallcia lgica consistent en replicar a una afirmaci o a un argument referint-se a la persona que l'ha formulat en lloc de referir-se a la propi argument o afirmaci.

 Ad hominem com a fallcia lgica.

Un argument (falla) ad hominem t la segent forma bsica:

 La persona A afirma B;
 Hi ha quelcom objectable a A;
 Per tant B s fals;

A la primera declaraci se l'anomena 'afirmaci fctica' i s l'eix central del debat.
A l'ltima afirmaci se li diu 'afirmaci conclusiva' o 'conclusi' i representa el procs raonatiu. D'afirmacions conclusives n'hi ha de dos tipus: explcites i implcites.
Els arguments sobre la persona sn exposats com apellaci a l'autoritat.

Ad hominem s una de les fallcies ms ben estudiades i normalment s recollida en els llibres d'introducci a la lgica i al pensament crtic. Tan la fallcia prpiament com l'acusaci del seu s sn emprats normalment en els debats actuals. Malgrat la seva manca de subtilesa, s una eina retrica poderosa i s'utilitza amb assidutat.

s.

Una fallcia ad hominem consisteix en afirmar que l'argument (o arguments) exposat per alg s erroni noms perqu hi ha quelcom de desacreditable/desautoritzable en la persona (o les persones) que l'ha formulat. Queda clar, doncs, que l'objectiu de la fallcia 'ad hominem' s desacreditar a la persona que exposa l'argument, per tal que els dems descartin les seves afirmacions, en lloc de rebatre els arguments en si.

L'insult a la persona en mig d'un discurs racional no ha de constituir necessriament una fallcia had hominem. Igualment, no totes les fallcies ad hominem han de ser insults. Tradicionalment, el terme ad hominem havia sigut utilitzat d'una forma ms literal,  per descriure arguments referits a l'individu o per descriure atacs personals. Per aquest no s el sentit que se li dona en els llibres de lgica i retrica moderns i els experts estan d'acord en qu l's en aquest sentit seria incorrecte.

Exemples:

"En Joan explica que aquesta paraula est mal escrita, per s fals perqu en Joan no s prou intelligent per saber-ho.";

Aquesta s una fallcia ad hominem perqu s'ataca a l'intelligncia d'en Joan en lloc d'argumentar el perqu la paraula est ben escrita.

"La Marta exposa perqu creu que l'rbitre s'ha equivocat, per el que diu s fals perqu la Marta s massa important com per estar pendent del joc.";

Aquesta tamb s una fallcia ad hominem malgrat que s'est dient una cosa positiva sobre la persona. Aqu, igualment, no es dna cap argument sobre el que es tracta sin sobre la persona que ho ha dit.

 Validesa .

Ad hominem s falla quan s'aplica a una deducci per no quan s un indici (o premissa) de l'argument. Un testimoni pot ser dubts o refusat basant-se en la font per raons de credibilitat. Per quan es dubte o refusa un raonament deductiu basant-se en la font aleshores s que constitueix una fallcia ad hominem.


Premisses que desacreditin una persona poden ser utilitzades com arguments vlids si la persona criticada s font nica d'un dels indicis emprats en l'argumentaci. Per exemple:

 A s acusat de calumnies quan ha dit Q;
 No podem acceptar el testimoni en el qual es va cometre perjuri;
 Per tant, el testimoni d' A sobre Q ha de ser descartat;

Vegeu tamb.
 Fallcia lgica;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44134" title="Quseir al-Qadim" nonfiltered="2141" processed="2127" dbindex="17382">
Quseir al-Qadim s un petit port d'Egipte a la costa de la Mar Roja, just a l'est de Luxor. El seu nom antic egipci fou Duau, i al perode grec fou Leukos Limen (Port Blanc) i estava proper a un altre establiment portuari anomenat Myos Hormos (           , catal: Port del Musclo) que fou el seu nom rom. Hi ha un temple de l'poca ptolemaica i un vell fort a Sharia al-Gumhuria. s lloc de mercat pels beduins de la regi.

Fou utilitzat primer pels egipcis i al segle III aC pels Ptolomeus (Ptolemeu II Filadelf el va practicament fundar el 274 aC al cap que portava aquest mateix nom o un de similar). Fou elegit com a principal port pel comer amb l'ndia, amb preferncia sobre Arsinoe (Suez) al capdamunt de la mar Roja. El seu nom segurament li fou donat perqu a la rodalia es troba un musclo anomenat Pinna marina. 

Als segles I i II fou utilitzat pels romans pel comer per l'oce ndic, i alternativament es va dir Afrodita-Hormos (per les moltes esponges a la zona) per el nom antic va prevaldre; el viatge des de la sortida de la mar Roja fins a l'ndia durava 40 dies.

Desprs fou substitut per Berenice (que era ms al sud de la mar Roja) i Myos Hormos fou abandonat uns mil anys, fins que al segle XIII va tornar a ser utilitzat pels mamelucs d'Egipte i es va convertir en el principal port de la zona fins vers el 1840, essent utilitzat pels pelegrins a La Meca. Al segle XIX fou utilitzat com a centre d'entrenament per soldats reclutats al Sudan dirigits per mercenaris europeus.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44137" title="Meinarti" nonfiltered="2142" processed="2128" dbindex="17385">
Meinarti s una antiga illa del riu Nil a la segona cascada, avui en territori del Sudan, en la qual es van fer excavacions els anys seixanta abans que fos coberta per les aiges del llac Nasser el 1967, i es van descobrir establiment merotics del segle III i IV, esglsies del perode cristi i restes musulmanes, havent estat habitada fins al segle XIX. s l'establiment merotic medieval ms ben estudiat




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44138" title="Djebel al-Shams" nonfiltered="2143" processed="2129" dbindex="17386">
Djebel al-Shams (o Gebel esh Shams) fou un llogaret d'Egipte uns 8 kms al sud d'Abu Simbel que tenia la tomba d un personatge anomenat Paser, virrei de Kus sota el regne d'Ai. El sepulcre fou desplaat vers 1970 per l'Unesco a uns 5 kms del seu antic emplaament i fou salvat aix de ser cobert per les aiges del Llac Nasser que van inundar el poble.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44140" title="Dibeira" nonfiltered="2144" processed="2130" dbindex="17387">
Dibeira fou un llogaret de Sudan avui cobert per les aiges del Llac Nasser, al sud de Wadi Halfa.

A la zona oest s han trobats restes de la darrera fase del neoltic (o de vers desprs del 3500 aC) i un temple d'Horus del temps de la reina Hatshepsut. A l'est, l'establiment ms antic s de vers el 2200 aC.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44141" title="Argos" nonfiltered="2145" processed="2131" dbindex="17388">


 Geografia:
 Argos d'Acaia, ciutat d'Acaia.
 Argos de Tesslia, ciutat de Tesslia.
 Ciutat d'Argos, capital de l'Arglida.
 Regne d'Argos, que va tenir com a capital Micenes.
 Districte d'Argos (antiga Arglida; pel nom modern a Grcia vegeu Arglida).

Onomstica:
 Argos (fill de Zeus), don nom a la ciutat d'Argos.
 Argos (fill d'Arstor), monstre amb cent ulls.
 Argos (fill de Frixos), argonauta.
 Argos (heroi), constru el vaixell dels argonautes.

Constellaci;
Nau Argos;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44142" title="Abahuda" nonfiltered="2146" processed="2132" dbindex="17389">
Abahuda (Abu Hoda) s un lloc de Nbia al Djebel Adda amb un temple excavat a la roca construt per ordre del fara Horemheb i dedicat a Amon, Thoth i altres dus de Nbia. Es creu que estava situat a uns 50 kms al sud d'Ibrim.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44143" title="Amara" nonfiltered="2147" processed="2133" dbindex="17390">

Amara fou una ciutat de Nbia a uns 20 kms al sud de Semna, que vers el 1500 aC fou residencia dels virreis de Kus. Sembla que va substituir Soleb com a capital de la provncia egpcia de l'Alta Nbia mentre que la ciutat d'Aniba era la capital de la Baixa Nbia. Tenia un temple de pedra que fou excavat entre 1938 i 1948. El virrei Amenemope (vers 1279 aC) va gravar all una estela en honor del fara Seti I. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44144" title="Quiosc de Tzitzis" nonfiltered="2148" processed="2134" dbindex="17391">
El quiosc de Tzitzis, conegut com quiosc de Qertassi o Kertassi, s una capella del tipus quiosc que es trobava fins els anys 60 a uns 40 km al sud de la presa d'Assuan a un llogaret anomenat Qertassi o Kertassi. Abans de ser cobert per les aiges de l'embasament, fou mogut per les autoritats egpcies del servei d'antiquats a una illa del nord del Llac Nasser anomenada Nova Kalabsha (on tamb es va traslladar el temple de Kalabsha i el temple de Beit al-Wali). El seu emplaament actual no es massa llunya de l'anterior (a uns 35 kms ms al nord) ja que l'illa de Nova Kalabsha est a uns 5 km de la presa d'Assuan. Quertassi estava a 15 km al nord de Beit al-Wali i a uns 20 km al nord de Kalabsha.

La capella estava dedica a Hathor. Prop del quiosc hi havia tamb una capella dedicada a Isis i a Osiris. Es compon de quatre columnes amb capitells florals i murs a mitja altura entre les columnes; al ser construt se li va fer sostre per ja no en queda cap rastre.

Els experts el consideren construt en poca Ptolemaica i fou construt a la ciutat llavors anomenada Tzitzis o Qirtas.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44149" title="Taphis" nonfiltered="2149" processed="2135" dbindex="17396">
Taphis fou una localitat de l'Antic Egipte, a uns 50 km al sud de Philae, on hi havia un temple d poca grecoromana que va quedar cobert per les aiges del Llac Nasser. El nom modern del llogaret era Tafa o Taffa o Tafah.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44150" title="Al-Lessiya" nonfiltered="2150" processed="2136" dbindex="17397">
Al-Lessiya era un llogaret, avui desaparegut sota les aiges del Llac Nasser, a uns 10 kms al nord de Miam, 20 km al sud de Derr i 200 km al sud d'Assuan. Tuthmosis III vers el 1450 aC hi va construir un temple o capella dedicat al deu Dedun, l'equivalent a Horus a Miam, i al deu Seth, que fou excavada a la roca. El temple t moltes imatges del fara entre els deus. Ramss II va modificar la decoraci i es va representar a si mateix amb Amon i Horus.

El temple fou regalat pel govern egipci al govern itali per la seva participaci en el rescat dels monuments a Nbia. Desmuntat el 1964-1965 fou reconstrut al Museu egipci de Tor i obert al pblic el 1970.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44152" title="Agilkia" nonfiltered="2151" processed="2137" dbindex="17399">
Agilkia s una illa al Llac Nasser on s'ha reconstrut el temple de Philae al quedar coberta per les aiges l'illa de Philae.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44153" title="Qubbet al-Hawa" nonfiltered="2152" processed="2138" dbindex="17400">
Qubbet al-Hawa s un lloc a la riba oest del Nil, enfront d'Assuan, on es troben unes tombes tallades a la roca conegudes com Tomba de la princesa, que daten de l'Imperi Antic i algunes tombes de l'Imperi Mitj i Nou. Ms tard hi va haver un monestir copte.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44154" title="Catedral de Sant Vit" nonfiltered="2153" processed="2139" dbindex="17401">
La Catedral de Sant Vit (Chrm Svatho Vta o Katedrla Svatho Vta en txec) s un temple dedicat al culte catlic situat a la ciutat de Praga (Repblica Txeca). Forma part del conjunt monumental del Castell de Praga i s la major mostra d'art gtic de la ciutat. Des de 1989 la Catedral est dedicada a Sant Vit, Sant Venceslau i Sant Adalbert. Ha estat escenari de la coronaci de tots els reis de Bohmia, aix com tamb s'hi han enterrat tots reis, sants, bisbes i arquebisbes.

Histria.

La construcci de la catedral de Sant Vit fou la culminaci de les reinvidicacions dels reis de Bohmia de convertir la dicesi de Praga en arquebisbat. La primera pedra fou collocada el 21 de novembre de 1344 per l'arquebisbe de Praga, Ernest de Pardubice, en presncia del rei Joan de Luxemburg i dels seus dos fills, Carles (futur Carles IV de Bohmia) i Joan en el mateix solar on antigament s'aixecaven una rotonda i una baslica tamb dedicades a Sant Vit, de les quals encara en queden restes. El projecte fou dissenyat per l'arquitecte francs Maties d'Arras, que s'inspir en l'art gtic inicial francs, prenent com a models les catedrals de Tolosa i Narbona. De fet, la Catedral de Sant Vit s una de les darreres mostres importants d'aquest corrent artstic.

A la mort de d'Maties d'Arras, el succe Petr Parler el 1356 desprs d'uns anys sense que l'obra fs dirigida per cap mestre d'obres i seguidament els fills d'aquest segon, Jan i Vclav. D'aquests nous arquitectes imprimiren a la nova catedral un estil ms inspirat en el gtic alemany per alhora molt personal, ben present al cor, la capella de Sant Seguismund i la sacristia, que ells van acabar. D'aquesta poca destaquen les complexes bvedes, noms comparables a les de les catedrals angleses.

El 1419 els treballs es van interrompre a causa de la rebelli husita. Els hussites, contraris a la veneraci dels sants i a les mostres d'opulncies prpies de l'Esglsia catlica, saquejaren la catedral i feren coronar el rei Seguismund al nou temple.

El 1485 la cort torn al Castell de Praga i es comen a restaurar la Catedral. Es contru un nou Oratori Reial, obra de Hans Spiesz, smbol de la sobirania del rei, que no fou acabada fins el 1490. Les escenes de la legenda de Sant Venceslau foren enllestits per a la coronaci del rei Llus Jagell el 1509.

El 1526 Ferran I d'Habsburg es converteix en el primer Habsburg coronat rei de Bohmia. D'aquesta poca data la galeria de la msica, obra de Bonifaci Wolmut, d'estil manierista amb bvedes neogtiques i la capella de Sant Adalbert, que posteriorment fou destruda. El 1566 Maximili II d'Habsburg encarreg el pante reial com a monument al Casal d'Habsburg i als seus predecessors al tron de Bohmia. El pante fou acabat el 1589.

El 23 de maig de 1618, es produ la defenestraci de Praga, comenant aix la Guerra dels Trenta Anys. El 1619 radicals calvinistes causen desperfectes a la Catedral, que va haver de ser reconsagrada el febrer de 1621, desprs de la derrota txeca a la batalla de la Muntanya Blanca. Gaspar Bechteler confeccion els relleus de fusta que commemoren la defenestraci i les seves conseqncies. El 1644 Leopold Guillem, bisbe d'Olomuc, fu restaurar un canelobre romnic de la Capella de Sant Joan Baptista que suposadament prov del Temple de Jerusalem.

Amb l'arribada del barroc l'emperador Leopold I d'Habsburg colloc el 1673 la primera pedra d'una nau dissenyada per Giovanni Domenico Orsi, per les obres es van interrompre el 1675 per falta de pressupost. Igualment fracass el projecte de Johann F Schor. Malgrat tot, d'aquesta poca daten les esttues dels sants patrons txecs de la Capella de Sant Joan Nepomuc, obra de Rinaldo Ranzoni, el retable de Sant Seguismund de Frantisek Weiss i la tomba de Sant Joan Nepomuc; l'obra mestre d'Antonio Corradini.

El 1844, Vclav M Pesina reclam l'acabament de la Catedral. No fou, per, fins el 1859 que es constitu una Societat amb tal finalitat. El 1862 Josef O Kranner comen els treballs restaurant el presbiteri, del qual elimin gran part dels afegits barrocs. Amb motiu del retorn de les Joies de la Corona Txeca a Praga reform la Cmara de la Corona. Parallement s'acabaren la bveda principal i la faana Oest. El 28 de setembre de 1929, s'obr al pblic la Catedral ja definitivament acabada.

Estances.
Faana Oest.

D'estil neogtic s la primera que es va acabar. Est decorada per esttues de catorze sants, aix com per la del rei Carles IV i per una dels seua arquitectes. Els portons de bronze foren construts el 1927 per Otakar Spaniel. En total sn tres portons: en el cantral s'ha representat la construcci de la catedral, en el de la dreta la vida de Sant Adalbert i en el de l'esquerra la vida de Sant Venceslau. Des de 1929 s la faana principal. La rossella fou dissenyada per Frantisek Kysela el 1928. Representa la Creaci.

Faana Sud i Porta Daurada.

Durant cinc segles, la faana sud fou l'entrada principal a la catedral. D'ella en destaca la Porta Daurada, que deu el seu nom al fons roig i daurat dels mosaics venecians obra de Niccoletto Semitecolo que representen el Judici Final, obra excepcional a Europa Oriental. Al centre d'aquests mosaics hi podem distingir Jesucrist per sobre dels sis sants patrons de la Repblica Txeca. A ambds costats de Jesucrist hi ha representacions de les nimes salvades i condemnades. En elles, s'hi pot reconixer el rei Carles IV i la seva darrera esposa Isabel de Pomernia. Per a la seva realitzaxi es van necessitar ms de 40.000 peces. El 1967 i 1980 es van intentar restaurar sense gaire xit. 

La torre principal, situada en aquesta faana, fou construda per Petr Parler. T 99m d'alada i est coronada per una cpula renaixentista de Pacassi, construda el 1770. La balustrada fou construda per Hans de Tirol i B Wohlmt i, com la cpula, s d'estil renaixentista.

Volta.

La volta de la Catedral de Sant Vit presenta una planta de tres naus amb transepte, deambulatori i capelles. Es tracta de l'obra mestra de Petr Parler, que introdu modificacions i innovacions al projecte de Maties d'Arras.

Altar major.

Construt per J Kranner entre 1868 i 1873 s d'estil neogtic, per conserva detalls renaixentistes del segle XVII. Els relleus de fusta foren realitzats per K Bendl entre els anys 1625 i 1650. El de l'esquerra representa la fugida d'un rei d'un hivern i el de la dreta, una vista de Praga l'any 1620.

Tomba de Sant Joan Nepomuc.

La tomba de Sant Joan Nepomuc data de 1736 i fou construda en plata per Josef E. Fisher von Erlach, Antonio Corradini i Jan Josef Wrth. Fou encarregada per l'emperador Carles VI i finanat per subscripci popular. La dinmica de l'obra remarca l'apoteosi del sant. Tamb en aquest indret es troben les tombes de catorze bisbes de Praga. Es tracta d'una de les poques obres barroques de la catedral que han quedat intactes fins els nostres dies. L'alada total s de cinc metres. Les esttues de plata dels patrons txecs van ser realitzades el 1699 per Rinaldo Ranzoni.

Pante reial.

Al Pante reial s'accedeix per la Capella de la Santa Creu. En aquest indret tamb es poden veure restes de l'antiga Rotonda de Sant Vit, que ocupava el lloc que avui en dia ocupa la Catedral. Al Pante reial hi podem trobar les restes de Carles IV de Bohmia, els seus fills i mullers, les del rei Venceslau IV, Ladislau el Pstum, Josep de Podebrady, Rudolf II i de Maria Amlia, filla de l'emperadriu Maria Teresa d'Habsburg. Els sarcfags foren renovats el 1935 per Kamil Roskot, seguint el reflex de l'art contemporani txec.

Oratori reial.

Fou concebut per Benedikt Ried el 1493 per ordre de Ladislau Jagell. s una de les obres del gtic flamenc ms importants de la Catedral de Sant Vit. Es poden apreciar els escuts d'armes dels Estats sotmesos per Ladislau Jagell.

Capella de Sant Venceslau.

s una de les estances ms importants de la Catedral. s d'estil gtic i fou construda entre els anys 1362 i 1367, any en qu fou consagrada en presncia del rei Carles IV de Bohmia. s obra de Petr Parler i es troba situada al lloc exacte on es trobava la Rotonda de Sant Vit, on fou executat Sant Venceslau. Les pintures murals daten de 1509. A la part superior es poden distingir imatges de la vida de Sant Venceslau. Sota de l'altar es troba situada la tomba del sant (construda en or i pedres precioses), on foren enterrats per ordre del qui el fu executar, Boleslau I de Bohmia.

Joies de la Corona Txeca.

S'hi accedeix per la Capella de Sant Venceslau, all on antigament es trobava la sacristia de la Capella (avui en dia anomenada Cmara de la Corona. Es necessiten set claus diferents per a poder entrar a l'estana que les custodia des de 1791. Molt poques vegades s'exposen al pblic general.

Les Joies de la Corona Txeca simbolitzen la sobirania dels reis de Bohmia i el passat monrquic de la Repblica Txeca. La ms antiga s la Corona de Sant Venceslau, confeccionada per la coronaci de Carles IV i Blanca de Valois com a reis de Bohmia el 2 de setembre de 1347. La corona fou donada com a ofrena a Sant Venceslau (d'aqu el seu nom). El disseny de la Corona, amb quatre grans flors de llis a la diadema, tancada per dos arcs i amb una creu parisina, s'inspira en la insgnia reial del Casal dels Premislites, aix com el de la corona dels reis de Frana. La corona s d'or i est decorada amb pedres precioses. La corona es guarda en un estoig de cuir amb l'escut del rei Carles IV, l'guila imperial i l'escut de la Repblica Txeca.

La Creu de la Coronaci fou duta del Castell de Karlstejn. s d'or i pedres precioses i, a ms, cont fragments de la Corona d'espines de Jesucrist. L'altre pea d'importncia s l' espasa de Sant Venceslau, documentada per primer cop el 1333 i el ceptre reial, que es comen a utilitzar a partir de la coronaci dels reis del Casal d'Habsburg, reis de Bohmia des de 1526.

Tresor de la Catedral.

El tresor t el seu origen en el regnat de Sant Venceslau. Aquest rei es va sotmetre a Enric I l'ocellaire, el qual li regal un bra de Sant Vit. Carles IV de Bohmia, gran colleccionista de relquies religioses, engrand el tresor. Anualment el tresor s'exposava a la Plaa de Carles de Praga, a la qual hi anaven nombrosos pellegrins. A l'poca husita es perd la tradici i part del tresor, que no es torn a recuperar fins el regnat de Vladislau Jagell i la recatolitzaci de la Repblica Txeca desprs de la derrota d'aquests a la batalla de la Muntanya Blanca el 1620. El 1645 la collecci s'engrand amb el tresor del Castell de Karlstejn i el 1782 amb el del Convent de Sant Josep de Praga.

Biblioteca capitular.

Forma part del Tresor de la Catedral. Consta de 125 manuscrits illuminats, incls un fragment de l'evangeli segons Sant Marc del segle VI autografiat per Carles IV. Tamb cont el misal del bisbe d'Olomuc Joan de Neumarkt.

Vitralls.

Els vitralls ja sn de l'poca de la Primera Repblica Txecoslovaca, pel que, a part del seu significat religis, contenen un important simbolisme de l'Estat Txecoslovac, aleshors acabat d'independitzar-se de l'Imperi Austrohongars. Desprs de buscar finanament a la burgesia txecoslovaca, es va recrrer als principals mestres cristallers de Bohmia, que patiren una gran influncia de Josef Cibulka. La majoria dels vitralls sn obra de Frantisek Kysela, aix com dels seus alumnes de la Escola d'Arts Decoratives de Praga, entre els quals destaquen Cyril Bouda i Karel Svolinsky. Destaquen els vitralls del presbiteri i la de la Porta Daurada, que representa el Judici Final amb referncies a la histria de la Repblica Txeca, ambdues obres de Max Svabinsky.

Bibliografia recomanada.

HLOBIL, Ivo: La Catedral de San Vito. Ed. Opus Publishing Limited. Londres, 1995. 1a edici.

Enllaos externs.
Informaci de la Catedral penjada a la pgina web oficial del castell de Praga (en angls).;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44155" title="Sehel" nonfiltered="2154" processed="2140" dbindex="17402">
Sehel es una illa a poca distancia al sud d'Assuan, de similar estructura a l'illa Elefantina, on el riu (la primera cascada, de fet uns rpids) ha format roques en forma d escultures. Fou utilitzada com a cantera de granit.  Els habitants de l'illa dedicaven el seu culte a la deessa Anuket. A les roques hi ha inscripcions de l'Imperi Nou i una dotzena de posteriors (perode Ptolemaic), repartits en dos turons de roca, al est el de Bibi Togug i al oest Hussein Togug. La gravaci mes coneguda es l estela de la fam del temps de Djeser, quant desprs de pujades de poca importncia la fam amenaava al pas i es feren pregaries als dus (els tres dus principals de la regi Knum, Satet i Anuket) el culte dels quals havia disminut, i desprs d aix la pujada del riu del any segent ja fou bona












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44161" title="Assuan" nonfiltered="2155" processed="2141" dbindex="17403">



Assuan o Aswan (en rab      , Asw n) s una ciutat d'Egipte, capital de la governaci d'Aswan. Es troba al sud d'Egipte, 150 km al sud de Luxor. Antigament va portar el nom de Syene o Siene i en egipci Suan, Sunu o Swan. La poblaci de la ciutat s d'uns 200.000 habitants, majoritriament rabs i nubis.

 Descripci de la ciutat .

La ciutat s relativament petita i t un fams passeig ("Corniche") a la vora del riu. Davant mateix hi ha l'illa Elefantina, amb les dues illes menors (illa Kitchener al nord, amb el seu jard botnic, i illa Amun al sud). Enfront, a l'altra banda, hi ha Qubbet al-Hawa amb unes famoses tombes. Remuntant el riu es troba l'illa Sehel (a uns 3 km) i la resclosa d'Assuan (la resclosa vella), i uns 7 km ms amunt l alta resclosa d'Assuan. Entre ambdues, un monument a Osiris, i al riu, les illes Agilkia (amb el temple de Philae), Biga i Al-Hisha). L'aeroport d'Assuan es troba a l'oest de l altra presa, a 23 km de la ciutat.

Monuments principals .

a l'illa Elefantina;
Museu d'Assuan ;
Nilmetre;
Temple de Knum;

a la ciutat:
Obelisc inacabat d'Assuan;
Museu de Nbia;
Cementiri musulm ;
Jardins de la Fira;
Sarcfag grecorom i cols inacabat;

a l altra banda de riu:
Mausoleu de l'Aga Khan;
Tomba de la Princesa;
Monestir de Sant Sim ;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44162" title="Gran Nvol de Magallanes" nonfiltered="2156" processed="2142" dbindex="17404">


El Gran Nvol de Magallanes (LMC, de l'angls Large Magellanic Cloud) s una galxia irregular que orbita al voltant de la Via Lctia i, per tant, forma part del Grup Local de galxies. Est situada a noms uns 179.000 anys llum, noms ms allunyada de nosaltres que les galxies nanes del Ca Major i de Sagitari. 

Igual que passa amb el Petit Nvol de Magallanes, s possible que originalment fos una galxia espiral barrada que s'ha anat deformant progressivament a causa dels efectes gravitatoris de la Via Lctia. De fet, les observacions semblen indicar que part de la seva barra central encara existeix. El sud de la barra central sembla estar connectat amb el Petit Nvol de Magallanes a travs de l'anomenat pont magallnic. Tamb contribueix al corrent magallnic, una estructura clarament "arrencada" de la galxia per l'atracci de la Via Lctia.

Dins la galxia es troba la nebulosa Tarntula (NGC 2070), una de les regions de formaci d'estrelles ms actives de tot el Grup Local, i moltes nebuloses i cmuls oberts i globulars.

Es pot observar des de l'hemisferi sud, entre les constellacions de Dorado i Mensa. Malgrat ser coneguda des de temps prehistrics pels habitants de l'hemisferi sud, el primer a escriure'n fou l'astrnom persa Abd-al-Rahman al-Suf el 964. L'expedici de Magallanes (Magalhaes) al voltant del mn la don a conixer a Europa i li don el nom actual.

 Enllaos externs .
 Informaci sobre l'LMC al web SEDS (en angls).
 Informaci sobre l'LMC al web Extrasolar-Planets (en alemany).
 APOD, en angls; plana al voltant del Gran Nvol de Magallanes;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44165" title="Illa Kitchener" nonfiltered="2157" processed="2143" dbindex="17405">

L'illa Kitchener s una petita illa al davant d'Assuan, Egipte, que rep el nom del general Horatio Kitchener, que el 1883 va ser enviat a Egipte i va ser governador general del Sudan i guanyador de la guerra contra els dervixos (1898), el qual hi va plantar nombroses plantes extiques que avui dia conformen un jard botnic.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44166" title="Especialitat farmacutica" nonfiltered="2158" processed="2144" dbindex="17406">
L'especialitat farmacutica s terme que rebia antigament en la Llei del Medicament del 1990 a l'Estat espanyol al medicament de composici i informaci definides, de forma farmacutica i dosificaci determinada, preparat per al seu s medicinal immediat, dispost i condicionat per a la seva dispensaci al pblic, amb denominaci, embolcall, envs i etiquetat uniformes i al que l'autoritat farmacutica atorgui autoritzaci sanitria i inscrigui al Registre d'especialitats farmacutiques. Actualment aquest terme s'ha substitut gaireb en la Llei 26/2006 de Garanties de l's Racional del Medicament i de Productes Sanitaris (LGRUM) pel de medicament i noms s'usa per a la denominaci dels medicaments genrics.

L'Especialitat Farmacutica Genrica (EFG), tamb coneguts com a medicament genric, s l'especialitat amb la mateixa forma farmacutica i igual composici qualitativa i quantitativa en substncies medicinals que una altra especialitat de referncia (bioequivalncia), el perfil d'eficcia i seguretat del qual estigui suficientment establert pel seu continu s clnic.

Cada nmero de registre es referir nicament a una composici, una forma farmacutica, una dosi per unitat d'administraci i una presentaci per a la venda.

Per a obtenir autoritzaci sanitria, una especialitat farmacutica haur de satisfer les segents premisses: 

 Ser segura, s a dir, quan en condicions normals d'utilitzaci no produeix efectes txics o indesitjables desproporcionats al benefici que procura, pel que seran objecte d'estudis toxicolgics.

 Ser efica en les indicacions teraputiques per a les quals s'ofereix. L'eficcia dels medicaments per a cadascuna de les seves indicacions teraputiques s'haur d'establir mitjanant la prvia realitzaci d'assajos clnics controllats per persones suficientment qualificades. ;

 Assolir els requisits de qualitat i puresa que s'estableixin i ser estables (condicions de conservaci).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44167" title="Forma farmacutica" nonfiltered="2159" processed="2145" dbindex="17407">
Forma farmacutica, antigament dita forma galnica, s la disposici individualitzada que s'adapten les substncies medicinals (principis actius) i excipients (matria farmacolgicament inactiva) per a constituir un medicament. O dita d'una altra forma, la disposici externa que es dna a les substncies medicamentoses per a facilitar la seua administraci.

El primer objectiu de les formes farmacutiques s normalitzar la dosi d'un medicament, per aix tamb se les coneix com a unitats posolgiques. Al principi es van elaborar per a poder establir unitats que tingueren una dosi fixa d'un frmac amb qu es poguera tractar una determinada patologia". 

La importncia de la forma farmacutica resideix que determina l'eficcia del medicament, ja siga alliberant el principi actiu de manera lenta, o en el seu lloc de major eficincia en el teixit blanc, evitar danys al pacient per interacci qumica, solubilitzar substncies insolubles, millorar sabors, millorar aspecte, etc.

Exemples de formes farmacutiques.
Lquids:
Soluci, Xarop, Gotes, Tintura, Tisana, Soluci injectable, Extracte vegetal, Percolat, Colliri;

Slids:
Slid pulverulent (Pols i plvores), Granulats, Cpsula, Dragea, Comprimit, Comprimit efervescent, Pndola, Liofilitzat;

Semislids:
Suspensi, Emulsi, Pasta, Crema, Pomada, Gel, Loci, Supositori, Liniment, Glbul;

Altres:
Nanosuspensi, Cataplasma, Pegat transdrmic, Aerosol, Inhalaci, Nebulitzat;

Referncies.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44168" title="Substncia medicinal" nonfiltered="2160" processed="2146" dbindex="17408">
La Substncia medicinal s tota matria, qualsevol que sigui el seu origen -hum, animal, vegetal, qumic o d'un altre tipus- a la que se li atribueix una activitat apropiada per a constituir un medicament.

Se sol utilitzar com a sinnim principi actiu, diferenciant-se aix d'excipient i dels dissolvents emprats en la fabricaci d'ambdos.

Es contraposa a nom comercial, ja que el principi actiu t una denominaci que s de domini pblic.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44169" title="Principi actiu" nonfiltered="2161" processed="2147" dbindex="17409">
Un principi actiu s en una formulaci de productes qumics aquell compost del que se n'espera unes determinades caracterstiques o accions.

Productes farmaceutics.
Aix doncs, el terme principi actiu en productes farmaceutics s la denominaci recomanada per la OMS o, en el seu defecte, la denominaci d'un medicament genric. Aix, el principi actiu de l'aspirina (nom comercial) s l'cid acetilsaliclic.

Una altra forma de denominar els medicaments s mitjanant el seu nom comercial o marca de fantasia, per l'ordenaci en catlegs per principis actius s ms estable que amb els noms comercials, a causa de les fluctuacions dels noms entre mercats.

Altres productes.
Per analogia en productes fitosanitaris o de control de plagues el terme es refereix a aquells compostos que tenen una acci sobre els organismes vius. B sigui una acci beneficiosa, com ara els fertilitzants, o perjudicial, com ara els biocides.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44170" title="Resclosa d'Assuan" nonfiltered="2162" processed="2148" dbindex="17410">


La resclosa d'Assuan s el nom que es dna generalment a les dues rescloses existents a la vora de la ciutat d'Assuan (Aswan), a Egipte, i que porten ambdues aquest nom.

La primera, coneguda com la resclosa vella d'Assuan, fou construda pels britnics entre el 1898 i 1902, i es va donar per acabada el 1907. Va servir per emmagatzemar una considerable quantitat d'aigua per al regadiu. En general els llocs amb restes arqueolgics prcticament no van ser tocats. 

La segona s la resclosa alta d'Assuan, i est a uns sis kilmetres al sud de la vella. La seva construcci es va decidir el 1958. Vers el 1967 estava quasi acabada i l'aigua comenava a cobrir els terrenys a ambds costats del riu enterrant molt monuments i no fent ms mal perqu la campanya internacional pel salvament dels monuments de Nbia va ser un xit i 70 equips internacionals van treballar contra rellotge fent centenars d'excavacions i rescatant milers d'objectes. La resclosa fou en aquell temps una gran obra d'enginyeria; t 18 vegades ms material que el que es va emprar per la pirmide de Kheops. La resclosa t 4 km de llarg, 1 km d'ample a la base i 125 m d'altura, i produeix tota l'energia del pas. L'rea egpcia cultivada es va incrementar un 30%.

L'embasament de l'aigua va crear un llac artificial que va rebre el nom de Llac Nasser, del president d'Egipte.





























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44171" title="Carihuairazo" nonfiltered="2163" processed="2149" dbindex="17411">

 
El Carihuairazo s un volc apagat de l'Equador, a la serralada occidental dels Andes. T una alada de 5.116 m i est situat a noms 10 km del Chimborazo. El pic principal s'anomena Josefina i hi ha un segon pic a una alada de 5.020 m anomenat Mocha.

El seu nom prov dels mots qutxues cari (home), hauaira (vent) i razu (neu) i segons les llegendes locals perd una batalla amb el taita Chimborazo per aconseguir l'amor de mama Tungurahua; per aquesta ra el seu crter est escapat.

Es una muntanya molt visitada pels escaladors per tractar-se d'una ascensi relativament fcil i que permet una bona aclimataci per  atacar posteriorment pics ms alts i ms difcils.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44172" title="Nus (unitat)" nonfiltered="2164" processed="2150" dbindex="17412">
El nuc o nus s una unitat de velocitat igual a una milla nutica per hora.

Tot i no tractar-se d'una unitat reconeguda pel Sistema Internacional d'Unitats, s acceptada i utilitzada arreu del mn tant en la navegaci martima com aria. Sovint s'utilitza tamb en meteorologia per mesurar la velocitat del vent. Equival a una milla nutica per hora, s a dir:

1 nus = 1 milla nutica/hora = 1.852 metres/hora;

D'acord amb aix, es pot establir que 1 nus equival a:
0,51444 m/s (metres per segon o m/s);
1,852 km/h (quilmetres per hora o km/h);
1,15 mi/h (milles terrestres per hora);
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44173" title="Aeroport d'Assuan" nonfiltered="2165" processed="2151" dbindex="17413">
L'aeroport d'Assuan es troba uns 23 km al sud-oes de la ciutat  d'Assuan (Egipte) que li dna nom. El seu codi IATA s ASW.

L'any 2006 tingu un trnsit de 874.014 passengers, amb vols sobretot a les localitats tursitiques d'Abu Simbel i Luxor. Les installacions sn modernes per senzilles. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44177" title="Illa Elefantina" nonfiltered="2166" processed="2152" dbindex="17414">

L'Illa Elefantina s una illa al riu Nil, al davant d'Assuan, la ms gran de la zona. T al costat l'illa Kitchener (nord) i Amun (sud). Est just a la primera cascada del Nil el que histricament la va collocar en una posici estratgica.

Fou seu del establiment egipci conegut com Elefantina situat al sud, i tenia un pont fins a la riba est del riu. Els egipcis li deien Abu o Iabu que vol dir elefant i els grecs li van dir Elefantina. A l'illa s'adorava al deu Knum i de vegades s'anomenava a l'illa Kom. L'illa fou un empori comercial, especialment de vori, per en general de tota mena d articles.

A l'illa es troben alguns monuments interessants: un Nilmetre (un dels tres que resten al Nil) que es feia servir al segle XIX; les runes del temple de Knum que ja existia amb la Dinastia III per que fou millorat per la reina Hatshepsut; les runes del temple de Satet (dona de Knum) tamb construt per ordre de la reina Hatshepsut; una capella feta pel governador de l'illa Hekadjib durant la Dinastia VI (vers 2300 aC); una pirmide esglaonada de granit; un temple Ptolemaic  acabat pels romans amb Csar August (construt amb materials procedents de Kalabsha i amb decoracions que podrien ser del rei de Napata Argamenes); i algunes tombes.  A les excavacions de la ciutat es van trobar entre altres coses, esttues de Knum, la principal de las qual es troba al Museu situat a la prpia illa (conegut com Museu d'Assuan) 

Els temples de Tuthmosis III i Amenhotep III, fora ben conservats, foren destruts per ordre del governador turc el 1822. Es van trobar a l'illa un tros de calendari conegut com Calendari d'Elefantina, i un papir conegut com Papir d'Elefantina (per sembla que s'han perdut) i a mes a mes una estela del fara Sesostris III (al Museu Britnic)






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44180" title="Temple de Knum" nonfiltered="2167" processed="2153" dbindex="17417">
El temple de Knum o Khnum es un temple egipci a l' illa Elefantina, al costat d'Assuan

Fou dedicat a la deessa Khnum i actualment est en runes. La seva construcci s atribueix a la reina Hatshepsut, i fou restaurat per Ramss II. A la zona del temple hi ha restes gregues i romanes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44181" title="Museu d'Assuan" nonfiltered="2168" processed="2154" dbindex="17418">

El museu d'Assuan s un museu situat a l'illa Elefantina, al costat d'Assuan. T un total de 3328 objectes, gaireb tots trobats a l'illa o a la ciutat i rodalies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44182" title="Museu de Nbia" nonfiltered="2169" processed="2155" dbindex="17419">
El Museu de Nbia s un museu a la ciutat d'Assuan en el que hi ha principalment objectes de Nbia.

El seu origen est en la crida a l'ONU que va fer el govern egipci el 6 d'abril de 1959 per salvar els monuments de Nbia, que va tenir resposta de l'UNESCO. El gener de 1975 la General Egyptian Authority for Antiquities va demanar a l'UNESCO l assistncia en la creaci de museus per dipositar els materials, i l'organisme internacional va crear un comit per establir museus a El Caire i Assuan, i el 4 de febrer de 1986 es va posar la primera pedra. T 50.000 metres quadrats amb un edifici de tres plantes. Hi ha dipositades tota classe de peces, des de les prehistriques de Nbia fins a l'poca islmica, passant pel neoltic, faranic, grec, roma, bizant i copte. En total ms de 3.000 peces.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44183" title="Obelisc inacabat d'Assuan" nonfiltered="2170" processed="2156" dbindex="17420">

L'obelisc inacabat d'Assuan es troba a les canteres del nord de la ciutat (de la ciutat d'Assuan sortia bona part de la pedra amb la que es feien els monuments egipcis).

s un objecte en el qual s'estava treballant i que possiblement havia de ser la parella de l'Obelisc Later de Karnak (avui a Roma), que es va esquerdar i es va haver de deixar. Si no hagus estat aix haguera estat la pea de pedra treballada ms gran del mn.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44184" title="Mausoleu de l'Aga Khan" nonfiltered="2171" processed="2157" dbindex="17421">
El Mausoleu de l'Aga Khan s la tomba del lder dels ismalites Mohammed Shah Aga Khan prop de la ciutat egpcia d'Assuan, a l'altre costat del riu Nil.

s una construcci de granit rosa feta a finals del 50 que s'assembla a altres tombes de califes fatimites a El Caire. El Mausoleu t vista a la residncia dels Aga Khan a les rodalies i al monestir de Sant Sim.

L'Aga Khan va succeir al seu pare el 1885 com imam. Va estudiar a Europa i va morir el 1957 succeint-lo el seu fill Karim Aga Khan. L'1 de juliol del 2000 va morir la seva viuda la Begum Omme Habibeh, i hi va ser enterrada. El Mausoleu est tancat al pblic.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44185" title="Tomba de la Princesa" nonfiltered="2172" processed="2158" dbindex="17422">
La Tomba de la Princesa s el nom que es dona a una part del conjunt de tombes situades als turons de la riba occidental del riu Nil a Assuan, zona coneguda com a Qubbet al-Hawa (volta ventosa). El conjunt es coneix com a Tombes dels nobles.

S'hi van excavar a la roca algunes tombes de prnceps de l'Imperi Antic fins l'poca romana, ssent les ms importants les de la Dinastia VI amb molts textos biogrfics i de la Dinastia XII. Les tombes de la dinastia VI estan decorades amb pintures d'escenes de la vida quotidiana i de viatges. Les tombes de Sarenput  I i II, de la dinastia XII, sn les ms ben acabades; altres corresponen a personatges rellevants: Pepinakht (Hekayib), Harkhuf, Khunes, Sibni, Mekhu. Illuminades de nit es veuen des d'Assuan

A les rodalies el monestir de Qubbet al-Hawa que ocupa una part del terreny de les tombes. Se'l coneix com a monestir de Sant Jordi o Deir Mari Girgis, per el nom antic no es coneix amb seguretat ja que s'han trobat esments dels noms "Monestir de Sant Lloren" i Monestir del Salvador" i un historiador rab esmenta el monestir de Sant Antoni per la zona. Es creu que fou una dependncia del monestir de Sant Sim. Las runes de l'esglsia est a tocar de la tomba de Khune. El monestir conserva algunes pintures que es creu que sn totes anteriors al 1180 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44188" title="Monestir de Sant Sim" nonfiltered="2173" processed="2159" dbindex="17425">
El monestir de Sant Sim s un edifici copte del segle VI, prop d'Assuan (Egipte) a l'altre costat del riu Nil. En rab es diu Deir Anba Siman i en copte Anba Hatre.

El nom de Sant Sim li fou donat pels arquelegs per abans el nom d'Anba Hatre estava dedicat a un anacoreta que es deia aix, que fou consagrat bisbe de Siene pel patriarca Tefil (385-412); aquest home sant es va casar als divuit anys per va mantenir la castedat i fou desprs deixeble de Sant Baim i ms tard es va retirar al desert, fins que va morir essent emperador Teodosi.

El monestir, sorgit a finals del segle VI o al segle VII, fou inicialment format per coves amb pintures. Va esdevenir important al segle IX i es van fer algunes construccions. Al segle X tenia 1000 monjos. Fou ampliat al segle XI per al segle segent fou danyat per Salad, i va perdre importncia i al segle XIII fou abandonat per manca d'aigua i pels continuats atacs dels saquejadors del desert. La seves dependencies principals estan ben conservades per la resta del monestir s avui en runes. T una torre que servia com a residncia; un penya-segat separa el monestir en dos nivells. Algunes parets arribaren a tenir 10 metres per avui dia les parets estan ensorrades; la terrassa inferior s la part original, amb les coves i les pintures, i el lloc dels pelegrins; l'esglsia fou construda a finals del segle X o al segle XI i s la ms antiga d'aquesta classe a Egipte, amb la nau central i dos passos laterals. Una habitaci servia de baptisteri, i altres habitacions servien de residncia a monjos i altres usos; l'esglsia t bastants pintures que s'han fet malb darrerament (encara es veien el segle XIX); a les celles formades per coves hi vingueren els monjos o alguns, potser noms temporalment. El refectori s rectangular i t celles al costat i un corredor illuminat per finestres. S'hi va fabricar cermica. Prop del cementiri hi ha dues-centes tombes dels segles VI al IX.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44196" title="Orde de Calatrava" nonfiltered="2174" processed="2160" dbindex="17426">

Orde militar-religiosa fundada a Castella, en el segle XII, per l'Abat Don Raimundo de Fitero, amb l'objectiu inicial de protegir la vila de Qal'at Rabah, castellanitzat com Calatrava (prop de l'actual Ciudad Real). Pertany a la famlia dels ordes cistercencs.
 
El seu origen es deu a un gest heroic. Calatrava havia estat arrabassada als rabs per Alfons VII de Castella el 1147. Donada la importncia estratgica del lloc com a baluard avanat de Toledo davant els moros, el rei va voler assegurar la seva defensa lliurant-la a l'Orde del Temple, ja que per aquelles dates no existien els exrcits regulars, ni era fcil poblar les zones de frontera. Uns anys ms tard, davant l'embranzida islmica, el Temple va donar l'empresa per perduda, i va retornar la fortalesa al rei San III de Castella. Aquest rei va reunir als seus notables i va oferir Calatrava a qui es fes crrec de la seva defensa. Entre la sorpresa i les bromes dels nobles, Ramon de Fitero, abat del monestir cistercenc de Fitero, assessorat pel monjo Diego Velzquez, que havia estat prviament guerrer, va acceptar el repte. AL no oferir-se ms alternatives, el rei va complir la seva paraula, lliurant Calatrava als monjos de Fitero. Ells, per la seva banda, van formar en poc temps un exrcit de ms de 20.000 monjos-soldat, unint, als quals havia aconseguit organitzar Diego Velzquez en les proximitats de Calatrava, els quals havia reclutat D. Raimundo en el Regne d'Arag. Davant tal multitud, els rabs van declinar entrar en batalla, retirant-se cap al sud. A poc a poc, els monjos que van romandre en Calatrava es van deslligar de l'Orde del Cster, fundant el seu propi Orde militar, derivat en el religis del propi Cster, per inspirat en els aspectes militars i estratgics del Temple.

El primer Maestre de l'Orde va ser don Garca que va obtenir del Cster i del Pontificat la primera regla. Aquesta regla, modelada sobre els costums cistercencs per a germans laics, va imposar sobre els cavallers, a ms de les obligacions dels tres vots religiosos (obedincia, castedat i pobresa), les de guardar silenci en el dormitori, refetor (menjador) i oratori; dejunar quatre dies a la setmana, dormir amb la seva armadura, i dur, com nica vestimenta, l'hbit blanc cistercenc amb la creu morada (desprs vermella) "flordelisada": una creu grega amb flors de lis en les puntes. 

Des de la seva fundaci fins a principis del segle XIII va sofrir una srie d'alts i baixos. Desprs de la derrota cristiana en la Batalla d Alarcos (1195) fins i tot va haver d'evacuar les seves possessions i refugiar-se a Toledo. Va arribar el seu fianament definitiu desprs de la Batalla de Las Navas de Tolosa (1212), quan va fixar la seva seu en la nova fortalesa de Calatrava la Nova (1218) construda per presoners musulmans en la seva major part. Des de llavors i fins al final de la Reconquesta va gaudir d'un gran poder poltic i militar, rivalitzant en ms d'una ocasi amb el dels reis, ats que l'Orde de Calatrava no els obea a ells, sin al Maestre, i en ltim terme al Papa. 

Ferran el Catlic va assolir ser triat Maestre de l'Orde en 1477 per una butlla papal, i a partir d'ell tots els reis d'Espanya van revalidar el ttol. 

Sota el comanament dels successius monarques, i amb la reconquesta de la pennsula finalitzada, gradualment van anar desapareixent tant l'esperit militar com el religis. Amb el temps, la seva nica ra d'existir eren la generaci d'ingressos procedents dels seus grans dominis, i la conservaci de les seves relquies. Confiscats els bns de l'Orde per disposici de Josep I Bonaparte el 1808, van ser restituts en 1814 per Fernando VII, per a acabar definitivament secularitzats en 1838.
 
Dignitats.
Les altes dignitats de l'Orde van anar apareixent amb l'esdevenir dels anys, essent confirmades en els estatuts definitius (1467). Per ordre de jerarquia, eren les set segents: 

Maestre 

Autoritat suprema de l'Orde. Atorgava les encomanes. Conferia hbits i priorats. Administrava justcia a totes les persones pertanyents a l'Orde, vassalls inclosos. El crrec era electiu i vitalici.

Comendadores Mayores de Castella i Arag
 
Primeres autoritats, desprs del maestre, en les encomanes dels seus respectius regnes. 

Clavero 

La seva missi era guardar i defensar el castell i convent major de l'Orde, s a dir, la seva seu de Calatrava la Nueva. 

Prior
 
Encarregat de la cura espiritual dels cavallers. Representava a l'abat de Marimond. 

Sacristn

Encarregat de la custdia de les relquies de l'Orde, gots sagrats i ornaments. 

Obrero Mayor

Supervisor de les obres i edificacions.
 

Llocs i monuments relacionats amb l'Orde de Calatrava.

Situats en la provncia de Ciudad Real (Espanya): 

Castell de Calatrava la Vella (Carrin de Calatrava). Seu de l'Orde durant el segle XII. 

Castell de Salvatierra (Calzada de Calatrava). Seu de transici, durant els primers anys del segle XIII. 

Sacro-Convent Castell de Calatrava la Nueva (Aldea del Rey). Seu definitiva a partir de 1218.
 
Palau de Clavera (Aldea del Rey). Residncia del Clavero de l'Orde des de mitjans del segle XVI. 

Almagro. Principal ciutat de l'Orde. 

Campo de Calatrava. Comarca en la qual es troben els llocs principals de l'Orde (Calatrava la Nueva, Almagro, etc).

Miguelturra, una de les localitats favorites de l'Orde i motiu de confrontaci principal amb la vena Villareal (desprs Ciudad Real), nica ciutat depenent directament del rei de Castella en la zona. 

Situat en la provncia de Terol (Espanya): 

Castell dels Calatravos (Alcanys). Testimoni de la important presncia de l'Orde en el Sota Arag. Segle XII.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44197" title="M110" nonfiltered="2175" processed="2161" dbindex="17427">

Messier 110(M110 o NGC 205) s una galxia ellptica-esferoidal que forma part del Grup Local de galxies i s satllit de la gran galxia d'Andrmeda, situada a la constellaci d'Andrmeda. Fou descoberta per Charles Messier l'any 1773, tot i que inicialment no la inclogu al seu catleg.Caroline Herschel la descobr independentment el 27 d'agost de 1783 i William Herschel la catalog el 5 d'octubre de 1784 sota la designaci H V.18. Finalment va ser afegida per Kenneth Glyn Jones al catleg Messier el 1966.  

Est situada aproximadament a la mateixa distncia que la galxia d'Andrmeda (uns 2,9 milions d'anys llum). El seu tipus s E6, amb l'afegit d'una p ("peculiar") a causa d'un conjunt poc habitual d'estructures fosques, que probablement sn nvols de pols. A M110 es pot observar un sistema destacable de 8 cmuls globulars a l'halo que l'envolta. Al seu centre s'estan formant noves estrelles i s'han detectat estrelles joves blaves i massives. 

Enllaos externs.
 Informaci sobre M110 al web SEDS (en angls).
 Dades astronmiques SIMBAD ;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44200" title="Lliga espanyola" nonfiltered="2176" processed="2162" dbindex="17428">

 Lliga espanyola de futbol masculina;
 Lliga espanyola de futbol femenina;
 Lliga espanyola de bsquet masculina;
 Lliga espanyola de bsquet femenina;
 Lliga espanyola d'handbol masculina;
 Lliga espanyola d'handbol femenina;
 Lliga espanyola d'hoquei patins masculina;
 Lliga espanyola d'hoquei herba masculina;
 Lliga espanyola d'hoquei herba femenina;
 Lliga espanyola de rugbi;
 Lliga espanyola de waterpolo masculina;
 Lliga espanyola de waterpolo femenina;
 Lliga espanyola de voleibol masculina;
 Lliga espanyola de voleibol femenina;
 Lliga espanyola d'hoquei gel;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44205" title="Cmul del pessebre" nonfiltered="2177" processed="2163" dbindex="17429">

Messier 44, tamb conegut amb els noms de Cmul del Pessebre, Praesepe (del seu nom en llat), M44 o NGC 2632, s un cmul obert de la via Lctia en la constellaci de Cncer. El cmul fou identificat per  ratos de Soli en el 260 aC i tamb fou obervat per Galileu en 1610 qui va poder distingir per primera vegada les estrelles individuals que ho componen.

M44 es troba situat a una distncia de 577 anys llum. La seva edat s'estima en uns 730 milions d'anys. Una dels seus components ms brillants s l'estrella Epsilon Cancri, coneguda tamb com 41 Cancri. Inicialment el nom de   Cancri es va utilitzar per a tot el cmul. El cmul t una magnitud global de 3.7 i apareix a l'observaci com una zona de lluminositat difusa cobrint 95 minuts d'arc.  Cont gran quantitat de estrelles variables pulsants del tipus Delta Scuti, cap de les quals s fcil d'observar per als aficionats. Entre les mrs de 200 estrelles que s'hi poden trobar, hi ha gegants vermelles i nanes blanques.
Pels voltants i fins i tot dintre del propi cmul, encara que situades molt ms llunyanes que qualsevol de les seves estrelles, pot contemplar-se un petit cmul de galxies disperses no massa brillants ni grans: formen part del conjunt Coma-Lle. Amb una lluentor feble, poden ser observades fcilment per qualsevol telescopi mitj equipat amb una cmera CCD o fins i tot amb fotografies de llarga exposici. Alguns exemples sn NGC 2637 o IC 2388. 
Observaci.

M44 es pot observar a ull nu grcies a la seva magnitud total de 3,7 , encara que les seves estrelles sn massa febles per a ser observades a ull nu. El cmul es mostra com a una nebulositat que cobreix una rea de 95 minuts d'arc. Amb binoculars es poden resoldre un gran nombre d'estrelles. El cmul es mostra magnfic amb un telescopi de 150 mm. Amb  freqncia tant la Lluna com els planetes es mouen sobre la zona del M44 (Saturn es va desplaar lentament entre les seves estrelles a inicis de juny de 2006); no s infreqent que algun feble asteroide transiti, lentament, entre les seves diferents components. 

Enllaos externs. 

SEDS ;
Dades astronmiques SIMBAD ;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44208" title="Supercopa d'Espanya de futbol" nonfiltered="2178" processed="2164" dbindex="17430">

La Supercopa d'Espanya s un campionat de futbol a dos partits (anada i tornada) en el qual s'enfronten el campi de la Lliga Espanyola i el campi de la Copa del Rei. L'organitza la Federaci Espanyola de Futbol des de 1982 i es disputa a finals d'agost, marcant l'inici de la temporada futbolstica.

Als seus inicis, si un equip es proclamava campi de lliga i copa alhora, en resultava automticament campi. Aquesta normativa canvi posteriorment i actualment, si un equip aconsegueix el doblet, el sots-campi de la Copa del Rei disputa la Supercopa amb el campi de Lliga.

Els antecedents histrics de la Supercopa d'Espanya els trobem a les segents competicions:
 La Copa de Campions (1939-40);
 La Copa d'Or Argentina (1944-45);
 La Copa Mara Eva Duarte de Pern (1946-1953);

Historial.

1 En negreta els gols de l'equip vencedor

 Palmars .
 Real Madrid: 8;
 FC Barcelona: 7;
 RC Deportivo: 3;
 Real Sociedad: 1;
 Athletic de Bilbao: 1;
 Atltico de Madrid: 1;
 RCD Mallorca: 1;
 Valncia CF: 1;
 Real Zaragoza: 1;
 Sevilla FC: 1;

 Enllaos relacionats: .
 Precedents Supercopa d'Espanya;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44209" title="Dosi" nonfiltered="2179" processed="2165" dbindex="17431">
La dosi del medicament s el contingut de principi actiu, expressat en quantitat per unitat de presa, per unitat de volum o de pes en funci de la presentaci, que s'administrar una vegada.

La sobredosi s la presa per damunt de la dosi recomanada. En el seu extrem, pot ser una dosi letal.

Els medicaments es poden presentar en forma de multidosi o unidosi. En la unidosi, cada unitat de medicament s una presa i ve identificada amb el seu lot i caducitat. Per al seu s hospitalari, s'empra la unidosi i cada vegada comena a ser ms habitual que tamb s'utilitzi en la medicaci de les oficines de farmcia.

 Enllaos externs .
Institut Nacional de Toxicologia i Cincies Forenses. Servei d'Informaci Toxicolgica. En castell;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44212" title="Copa del Rei" nonfiltered="2180" processed="2166" dbindex="17432">

 Copa del Rei de futbol;
 Copa del Rei de bsquet;
 Copa del Rei d'Handbol;
 Copa del Rei d'Hoquei Patins;
 Copa del Rei d'Hoquei Herba;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44213" title="Orde del Temple" nonfiltered="2181" processed="2167" dbindex="17433">

L'Orde del Temple va ser una instituci medieval de carcter religis i militar carregada de tints llegendaris, nascuda en la primera croada. 

 Fundaci .

Va ser fundat a Jerusalem el 1119 per nou cavallers, amb el catal Hug de Pins al capdavant. 

Als seus inicis la seva denominaci oficial va ser Orde dels Pobres Cavallers de Crist; ms tard van ser coneguts comunament com a cavallers templers o cavallers del temple de Salom, denominaci sorgida desprs d'installar-se a l'antic temple de Salom. 

 Histria .
Amb l'ajuda de l'abat Sant Bernat de Claravall i el seu escrit "De laude novae militiae" van redactar la seva regla basada en la regla de Sant Benet, d'acord a la seva recent reforma, efectuada pels cistercencs, dels quals van adoptar l'hbit blanc al que van afegir la creu encarnada; el 1128, al concili de Troyes, l'Orde va obtenir l'aprovaci papal. 

Durant la seva estada inicial a Jerusalem es van dedicar nicament a escortar als pelegrins que acudien als sants llocs, ja que el seu escs nombre (9) no permetia que realitzessin actuacions de major magnitud. No obstant aix, el seu nombre va augmentar de manera significativa al ser aprovada la seva regla i aquest va ser l'inici de la gran expansi dels "pauvres chevaliers du temple" . 

A part del poder militar, van desenvolupar un eficient sistema bancari, assolint convertir-se en els banquers de gran part d'Europa i dels seus reis amb un nou sistema de crdits i garanties. Aquestes garanties serien el que avui coneixem com xecs de viatge, ja que consistien en un document d'autoritzaci escrit i segellat pel qual l'autoritzat podia percebre la quantitat especificada en qualsevol castell templer; es van crear amb el propsit inicial de salvaguardar els pelegrins a Terra Santa dels saquejadors. 

Felip IV de Frana, el Bell, davant els deutes que havia adquirit amb ells i l'enveja pel poder que manejaven, va convncer el papa Climent V que inicis un procs contra els templers acusant-los de sacrilegi a la creu, heretgia, sodomia i adoraci d'dols pagans (se'ls va acusar d'escopir sobre la creu, renegar de Crist a travs de la prctica de ritus hertics i de tenir contacte homosexual, entre d'altres).

 Desaparici .
El 13 d'octubre de l'any 1307, Jacques de Molay, ltim gran mestre de l'Orde, i 140 templers van ser empresonats en una operaci conjunta a tot Frana i van ser sotmesos a tortures, per les quals la majoria dels acusats es va declarar culpables d'aquests crims secrets. Alguns van efectuar similars confessions sense l's de la tortura, per ho van fer de por; l'amenaa havia estat suficient. Tal era el cas del mateix gran mestre, Jacques de Molay, qui desprs va admetre haver mentit per salvar la vida. 

Portada a terme sense l'autoritzaci del papa, qui tenia els Ordes militars sota la seva jurisdicci immediata, aquesta investigaci era radicalment corrupta quant a la seva finalitat i als seus procediments. No noms va introduir Climent V una enrgica protesta, sin que va anullar el judici ntegrament i va suspendre els poders dels bisbes i els seus inquisidors. Tot i aix, l'ofensa havia estat admesa i romania com la base irrevocable de tots els processos subsegents. Felip el Bell va aprofitar-se del descobriment, al fer-se atorgar per la Universitat de Pars el ttol de campi i defensor de la fe, aix com alant a l'opini pblica en contra dels crims dels templers en els Estats Generals de Tours. Ms encara, va assolir que es confirmessin davant del papa les confessions de setanta-dos templers acusats, qui havien estat expressament triats i entrenats per endavant. A causa d'aquesta investigaci realitzada a Poitiers (juny de 1308), el papa, que fins llavors havia estat escptic, finalment es va mostrar interessat i va obrir una nova comissi, que el seu procs ell mateix va dirigir. Va reservar la causa de l'Orde a la comissi papal, deixant el judici dels individus en mans de les comissions diocesanes, a les quals va retornar els seus poders. 

La comissi papal assignada a l'examen de la causa de l'Orde havia assumit els seus deures i va reunir la documentaci que hauria de ser sotmesa al papa i al concili general convocat per a decidir sobre la destinaci final de l'Orde. La culpabilitat de les persones allades, que s'avaluava segons l'establert, no comportava la culpabilitat de l'Orde. Encara que la defensa de l'Orde va ser efectuada deficientment, no es va poder provar que l'Orde, com a cos, professs cap doctrina hertica o que una regla secreta, distinta de la regla oficial, fos practicada. En conseqncia, en el Concili General de Viena, al Delfinat, el 16 d'octubre de 1311, la majoria va ser favorable al manteniment de l'Orde, per el papa, indecs per la corona de Frana principalment, va adoptar una soluci salomnica: va decretar la dissoluci, no la condemnaci de l'Orde, i no per sentncia penal sin per un decret apostlic (butlla Vox clamantis del 22 de mar de 1312). 

El papa va reservar per al seu propi arbitri la causa del gran mestre i dels tres primers dignataris. Ells havien confessat la seva culpabilitat i noms quedava reconciliar-los amb l'Esglsia una vegada que haguessin testificat el seu penediment amb la solemnitat acostumada. Per a donar-li ms publicitat a aquesta solemnitat, davant de la catedral de Ntre-Dame va ser erigida una plataforma per a la lectura de la sentncia, per en el moment suprem, el gran mestre va recuperar el seu coratge i va proclamar la innocncia dels templers i la falsedat de les seves prpies suposades confessions. En reparaci per aquest deplorable instant de debilitat, es va declarar disposat al sacrifici de la seva vida i va ser arrestat immediatament com hertic reincident al costat d'un altre dignatari que va triar compartir la seva destinaci i, per ordre de Felip, va ser cremat al costat de Geoffroy de Charnay a l'estaca enfront de les portes del palau de Versalles el dia de la Candelera (18 de mar) de 1314. 

Als altres pasos europeus les acusacions no van prosperar i els seus membres van ser absolts, per arran de la dissoluci de l'Orde, els templers van ser dispersats. Els seus bns en la pennsula Ibrica van passar a la corona d'Arag a l'est peninsular, a Castella en el centre i nord, a Portugal a l'oest i a l'Orde dels Cavallers Hospitalaris, si b tant en un regne com en un altre van sorgir diverses Ordes militars que ens recorden a la dissolta, com l'Orde dels Frates de Cceres o de Santiago, l'Orde de Montesa, l'Orde de Calatrava o Alcntara, a les quals es va concedir la custdia dels bns requisats. A Portugal el rei Dions I de Portugal els restitueix l'any 1317 com "Militia Christi" o Cavallers de Crist, assegurant aix les pertinences (per exemple el Castell de Prendre) de l'Orde en aquest pas.

Vegeu tamb.
 Llista de mestres de l'Orde del Temple a la Corona d'Arag;
 Orde militar;
 Orde de Sant Jordi d'Alfama;
 Orde de Montesa;
 Orde d'Alcntara;
 Orde de Calatrava;

Enllaos .

 Domus Templi: Dominis del Temple a la Corona d'Arag;
 El secret dels Templers;
 La ruta dels Templers a la Corona d'Arag;
 Histries de Catalunya: L'Orde del Temple;






























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44215" title="Bones Prctiques de Manufactura" nonfiltered="2182" processed="2168" dbindex="17434">
S'anomena Bones Prctiques de Manufactura o normes GMP (de l'angls Good Manufacturing Practice), a un conjunt de normes i procediments a seguir en la indstria farmacutica per a aconseguir que els productes siguin fabricats de manera consistent i d'acord amb certs parmetres o estndards de qualitat.

Aquest sistema es va elaborar per a minimitzar errades en la manufactura de productes farmacutics que no poden ser eliminats al sotmetre el producte a les proves finals, s a dir, abans de ser distribut.

Les normes GMP comprenen tots els aspectes de la fabricaci de productes farmacutics.

A ms de productes farmacutics, es pot estendre aquest concepte a produccions d'aliments i indstria qumica en general. En aquestos casos els principis que s'estableixen busquen assegurar que els procediments d'elaboraci de productes i aquestos productes estiguin compresos dins de lmits acceptables de regulacions legals, internes de la fbrica/laboratori o del mercat.


Vegeu tamb: GLP | GxP












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44216" title="Arbequina" nonfiltered="2183" processed="2169" dbindex="17435">
 

L' arbequina s una mena d'olivera. El seu nom prov del poble d' Arbeca a la comarca de les Garrigues. El duc de Medinaceli, que vivia al castell-palau d'Arbeca, la va portar de Palestina al segle XVII.

Es caracteritza per una gran resistncia al fred, un vigor molt redut i una baixa resistncia a la terra calcria. La mida del seu fruit s el menor de les varietats conreades a Espanya, entre un i dos grams.

Cultiu.

A Catalunya ocupa unes 55.000 hectrees i tamb s'estn per Arag i darrerament per Andalusia. Tamb es cultiva a l'Argentina.  s la base de les modernes plantacions intensives ja que el seu escs vigor permet una alta densitat de plantes.

Usos.
Produeix un oli molt apreciat per les seves excelents qualitats organolptiques per de baixa estabilitat. Tamb malgrat la seva petit mida fa servir d'oliva de taula. El seu pinyol al contrari que la majoria de les varietats t un alt percentatge de germinaci i aix fa que serveixi de portampelt.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44218" title="M98" nonfiltered="2184" processed="2170" dbindex="17436">


Messier 98 (M98 o NGC 4192) s una galxia espiral barrada de tipus Sb en la seqncia de Hubble que es pot observar a la constellaci de la Cabellera de Berenice i forma part del Cmul de la Verge (tot i que alguns astrnoms opinen que podria ser una galxia ms propera no associada al cmul de la Verge). Fou descoberta per Pierre Mchain el mar de 1781 i posteriorment inclosa en el catleg de Messier el 14 d'abril d'aquell mateix any.

Des de la nostra posici M98 es veu gaireb de costat, de manera que s difcil apreciar amb claredat els braos espirals. s evident un disc galctic relativament difs i un nucli brillant per parcialment ocult per nvols de pols. Cont algunes regions blaves denses d'estrelles de formaci recent.

Enllaos externs. 
SEDS ;
Dades astronmiques SIMBAD ;
 Observacions histriques d'M98, incloent la descripci original de Messier .
 Algunes imatges d'M98 .






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44220" title="GxP" nonfiltered="2185" processed="2171" dbindex="17437">
Com a GxP s coneix al conjunt de normes per a la correcta prctica en l'rea de treball, especialment en els camps de  la medicina, la farmcia i la qumica farmacutica on la seua importncia s bastant gran.

Dins de les normes GxP pertanyen aquestes altres:
 Good Manufacturing Practice (GMP) o "Bones Prctiques de Manufactura";
 Good Clinical Practice (GCP) o "Bones Prctiques Clniques";
 Good Laboratory Practice (GLP) o "Bones Prctiques al Laboratori";

Les GMP sn el cas ms com conegut del GxP. El terme GxP noms s'utilitza de manera informal per a resumir el paquet de guies de qualitat. Aquestes guies se solen trobar en les farmacopees.

Aquestes "normes" han de ser fixades per les autoritats sanitries i les agncies del medicament com la EMEA europea o la FDA americana. A Espanya hi ha l'Agncia Espanyola de Medicaments i Productes Farmacutics i s la que regula tots aquestos continguts.

Enllaos externs.
Agncia Espanyola de Medicaments i Productes Farmacutics En castell.
EMEA (European Agency for the Evaluation of Medicinal Products) En angls;
FDA (U.S. Food and Drugs Administration) En angls.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44223" title="Piqual" nonfiltered="2186" processed="2172" dbindex="17438">
La picual s una mena d'olivera. El seu nom ve de la forma de pic que tenen els fruits. Es tracta de la principal varietat espanyola amb unes 700.000 hectrees conreades. Estesa principalment a Andalusia s prcticament la nica varietat de Jan i s molt comuna a Crdova i Granada.

Caracterstiques.

Es considera fora vigorosa de rpida entrada en produccii bastant resistent al fred (en relaci a les condicions climatolgiques d'Andalusia en realitat s menys resistent al fred que l'Arbequina).Tamb suporta l'excs d'humitat ( suporta l'excs d'aigua al sl durant ms temps que altres varietats )i la salinitat i en canvi poc resistent a l'aridesa i les terres calcries on desenvolupa l'anomenada clorosi frrica que torna les fulles grogues i n'alenteix el creixement i la producci. Com que el fruit s de mida mitjana i amb poca resistncia a desprende's per vibraci la Picual s una varietat fcil de collir mecanitzadament.

L'oli s de qualitat mitjana i molt estable. Per les seves bones caracterstiques aquesta varietat s la base de moltes noves plantacions del sud d'Espanya.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44229" title="Blanqueta" nonfiltered="2187" processed="2173" dbindex="17439">
La Blanqueta s una varietat conreada d'olivera

Distribuci.
Ocupa unes 17.000 hectrees principalment a les provncies d'Alacant Valncia i Mrcia. Tamb s present per amb poca superfcie a Catalunya.

Caracterstiques agronmiques.
s un arbre poc vigors el que implica  que creix poc a poc i fa ramificacions curtes. Tamb s una varietat  rstega ja que resisteix a l'aridesa i relativament al fred comparada amb altres varietats d'olivera

La productivitat s alta i de carcter constant ja que no s gaire afectada pel fenomen de la contranyada

Collita.
Difcil de collir mecanicament amb el mtode de vibraci dels troncs ja que el fruit s petit i resistent a caure. 
Pero es de bona classe i agrada molt.

Caracterstiques de l'oli produt.
Fa un oli dol i fruitat de molt baixa estabilitat per tant es torna ranci abans que l'oli d'altres varietats d'olivera.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44230" title="Gordal" nonfiltered="2188" processed="2174" dbindex="17440">
La gordal s una varietat d'olivera. 

Amb aquest nom hi ha dues varietats diferents: la Gordal de Sevilla i la Gordal de Granada. Aquest article fa referncia noms a la de Sevilla que s la ms estesa de les dues varietats.

De la Gordal de Sevilla se'n cultiven unes 30.000 ha.

Es tracta d'una olivera vigorosa per de producci baixa i afectada pel fenomen de la contranyada cosa que vol dir que la producci no s constant d'un any a l'altre. Es conrea nicament per a oliva de taula on destaca per la seva gran mida que s el ms gran de totes les olives.

Les operacions de conreu sn les prpies de les olives dedicades al consum directe: Es cultiva en regadiu ja que sense estrs hdric s'aconsegueix un gran creixement del fruit.Es fan aclarides d'olives a l'arbre de manera que les que queden acabin sent ms grosses. La collita es fa al mes de setembre i a m amb molta cura per tal de no fer cap ferida a l'oliva i es dipositen en cabassos curosament procurant no amuntegar-les massa.

La Gordal noms es conrea a Andalusia on t el seu ptim ecolgic ja que el llarg i calors estiu permet aconseguir el mxim calibre.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44231" title="Sevillana" nonfiltered="2189" processed="2175" dbindex="17441">
Per a la varietat d'olivera visiteu sevillenca;

La sevillana s el ball tradicional i caracterstic d'Andalusia, nascut a la ciutat de Sevilla.

Enllaos externs.
Vdeos de sevillanes;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44233" title="Albercoquer" nonfiltered="2190" processed="2176" dbindex="17442">



L'albercoquer (Prunus armeniaca) s un arbre conreat pel seu fruit l'albercoc i sembla  originari de l'sia, probablement del nord de la Xina. 

El seu nom i el de l'albercoc deriva de l'rab que a la seva vegada s'origina de la  paraula latina "praecox" que fa referncia a la seva precocitat comparat amb el prssec. 

Descripci de l'arbre i el seu fruit.

s un arbre de mida mitjana de fins a 8 metre d'alt, caducifoli que molt aviat entra en vegetaci. Li agraden les terres permeables. Necessita clima temperat o mediterrani. Les flors suporten glaades lleugeres i la  fusta freds molt intensos que no es donen mai en climes mediterranis. Durant febrer o mar obre les flors que sn blanques o rosades Les fulles apareixen primer cargolades i un cop esteses tenen el limbe en forma de cor amb un llarg peciol. Com la majoria dels fruiters el percentatge de flors que quallen i es transformen en fruit s noms d'un 20%.
El fruit s en forma de drupa, un globus amb un solc longitudinal de color entre groc i taronja segons les varietats i amb una sola llavor de la qual es pot extreure un oli d'utilitat en cosmtica. s dels  ms primerencs i maduren a partir del mes de maig encara que hi ha varietats ms tardanes que ho fan el juliol. s un arbre molt rstic resistent a la secada i a la majoria de malalties encara que no suporta l'entollament perllongat de l'aigua. s molt conreat en sec per si hi ha deficincia d'aigua els fruits tindran poc calibre malgrat que la qualitat gustativa i el perfum poden ser excellents en aquestes condicions. Les altes produccions i mides noms es donen quan s conreat en regadiu. ;

Entre moltes altres varietats les ms conreades sn  les segents: Canino, Blida i  Galta Roja estesos a Mrcia i el Pas Valenci i el Moniqu per l'Arag. s tpic el conreu de l'albercoquer al Rossell amb varietats autctones com el Roig de Rossell.
L'albercoc (Prunus armeniaca) s un fruit en drupa de l'albercoquer amb forma de globus.  Pertany al mateix subgnere que la pruna (Prunophora).


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44234" title="Peso" nonfiltered="2191" processed="2177" dbindex="17443">

El peso s la unitat monetria de diversos estats: 
Argentina: Peso argent (ISO 4217: ARS);
Colmbia:  Peso colombi (COP);
Cuba: Peso cub (CUP);
Filipines: Peso filip o "piso" (PHP);
Mxic: Peso mexic (MXN, abans MXP);
Repblica Dominicana: Peso dominic (DOP);
Uruguai: Peso uruguai (UYU) ;
Xile: Peso xil (CLP);

El terme "peso" deriva del mot castell que significa "pes". Precisament l'espanyol s  o era, en el cas filip  la llengua oficial de tots aquests pasos. 

La moneda principal espanyola de l'poca colonial era una pea que valia vuit rals (reales), coneguda popularment com a "pea de vuit" i ms endavant anomenada peso. Aquesta moneda pesava 27 grams i estava formada en un 92% de plata pura. Coneguda tamb com el "dlar espanyol" (Spanish dollar), va ser el model per a les monedes dels Estats Units, on un dlar de plata equivalia exactament a un peso.

Aquests pesos espanyols van circular arreu de les colnies europees d'Amrica i a les Filipines. Ms endavant tamb foren usades als Estats Units recentment independents, on van continuar tenint valor legal fins al 1857.

Bolvia va canviar el peso bolivi per una nova moneda, el boliviano (a ra d'un boliviano per un mili d'antics pesos), el 1990.

Guinea Bissau, pas de parla portuguesa, tamb va usar pesos (GWP) abans d'adoptar el franc CFA (XOF) arran de l'entrada a la Uni Econmica i Monetria de l'frica Occidental (UEMOA segons les sigles en francs) l'1 de maig del 1997.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44235" title="Regla del Cinc de Lipinski" nonfiltered="2192" processed="2178" dbindex="17444">
En 1997 Christopher A. Lipinski va publicar un estudi identificant una srie de caracterstiques comunment trobades en frmacs actius oralment. Aquestes caracterstiques estan recopilades en La regla del Cinc de Lipinski i es pot fer servir com una regla general per a indicar si una molcula s biodisponible oralment (bioactiva).S'anomena "regla del cinc" perque la majoria de les caracterstiques comencen amb el nmero cinc.

En general, un frmac s oralment actiu quan t:
no ms de 5 enllaos d'hidrogen donants (grups -OH i -NH);
no ms de 10 enllaos d'hidrogen acceptors (notablement N i O);
un pes molecular sota 500;
un LogP per sota de 5;

El treball de Lipinski ha sigut exts per a incloure altres propietats com el nmero d'anells o els enllaos rotables.

Referncies.
 CA Lipinski, Adv. Drug Del. Rev. 1997, 23, 3;

Enllaos externs.
 Calculadora interactive de la Regla del Cinc En angls.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44236" title="Andrs Iniesta Lujn" nonfiltered="2193" processed="2179" dbindex="17445">

Andrs Iniesta Lujn s un futbolista del F.C. Barcelona. Va nixer a Fuentealbilla (provncia d'Albacete) l'11 de maig de 1984.  Juga de centrecampista.

 Trajectria en equips .
L'any 1996, Andrs, que tenia 12 anys, va fitxar pel Bara, desprs de destacar en el torneig infantil de Brunete com a jugador de l'Albacete, i des del principi va tenir una gran progressi. Va militar dues temporades al Barcelona B fins que la temporada 2002-2003, Van Gaal el va fer debutar en un partit de la Lliga de Campions.

Durant dues temporades, la 2002-2003 i 2003-2004, va combinar partits amb el Bara B amb alguns amb el primer equip. 

La temporada 2004-2005 va passar a formar part definitivament de la plantilla del primer equip, i va participar activament de la consecuci del ttol de campi de la Lliga espanyola de futbol. Tot i que no va ser titular habitual en l'onze de Frank Rijkaard acostumava a ser el primer jugador a sortir al camp en les segones parts. De fer, tan sols es va perdre un partit de lliga i va ser el jugador de la plantilla que va disputar ms partits, juntament amb Samuel Eto'o.

El 17 de maig de 2006 va participar a la final de la Lliga de Campions, la seva actuaci va ser important per a que l'equip aconsegus el ttol per segona vegada en la seva histria.

A partir de la temporada 2007-2008 portar el dorsal nmero 8, enlloc del nmero 24 que portava a l'actualitat.

 Palmars .
 1 Copa d'Europa (2006).
 2 Lligues Espanyoles (2004-2005, 2005-2006).
 2 Supercopes d'Espanya (2005 i 2006).
 1 Europeu sub'16 (2001).
 1 Europeu sub'19 (2002).
 1 Eurocopa (2008);











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44239" title="Farmacfor" nonfiltered="2194" processed="2180" dbindex="17446">
Un farmacfor (joc de paraules entre "        " -frmac- i "          " -transportador-) s una subestructura tridimensional d'una molcula que transporta la caracterstica essencial responsable de l'activitat bolgica del frmac (Ehrlich. Dtsch. Chem. Ges. 1909, 42: p.17). Aquesta subestructura va ser definida per primera vegada per Paul Ehrlich en 1909. En 1977, aquesta definici va ser actualitzada per Peter Gund a "un conjunt de caracterstiques estructurals en una molcula que sn reconegudes pel lloc d'acci d'un receptor i s responsable de l'activitat biolgica d'una molcula" (Gund. Prog. Mol. Subcell. Biol. 1977, 5: pp 117 143). 

Alternativament tamb es descriu com a un conjunt de grups funcionals interactius amb una geometria definida. Bsicament, s'intenta parlar el llenguatge proteic per a trobar la "complementarietat qumica i estructural" (tamb anomenat "Hiptesi del farmacfor") amb els receptors diana.


Vegeu tamb.
QSAR;
Cromfor;
Osmpfor;

Referncies.
 Osman F. Gner (2000) Pharmacophore Perception, Development, and use in Drug Design ISBN 0-9636817-6-1 Table of contents and preface;

 Thierry Langer and Rmy D. Hoffmann (2006) Pharmacophores and Pharmacophore Searches ISBN 3-527-31250-1 Table of contents and preface;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44240" title="Frmac" nonfiltered="2195" processed="2181" dbindex="17447">
En un sentit estricte, s'entn per frmac (del grec        , droga), qualsevol substncia biolgicament activa, capa de modificar el metabolisme de les cllules sobre les quals fa efecte. Al camp de la medicina s'utilitzen amb fins teraputics, diagnstics o preventius (profilaxi). Aquest concepte de frmac inclou les drogues, neurotransmissors, hormones, verns, etc. s un concepte bastant ampli.  Per, en resum, una substncia biolgicament activa perqu siga frmac, ha de ser administrada exgenament al cos.

Els frmacs poden ser substncies idntiques a les produdes per l'organisme com per exemple les hormones obtingudes per enginyeria gentica o ser substncies qumiques de sntesi que no existeixen en la naturalesa per que tenen regions anlogues dins de la seua estructura molecular, que produeixen un canvi en l'activitat cellular. 

Generalment se sol confondre la paraula frmac com a sinnim de medicament, ja que el principi actiu d'un medicament s el frmac, teraputicament parlant. 

Les drogues, com popularment es coneix als frmacs allucingens, estupefaents o relaxants, etc., sn molcules que, com tot frmac, posseeixen activitat biolgica, no obstant, aquests tipus de frmacs no tenen utilitat clnica i no constitueixen ms que mitjans per a aconseguir estats eufrics o plaents passatgers, que desprs de la primera vegada d'experimentats, no es tornen a repetir en intensitat, tenint forosament que augmentar cada vegada la dosi per a acostar-se a l'estat eufric que es va sentir una vegada. A causa dels efectes socials que comporta l'addicci a aquests frmacs (delinqncia i problemes familiars entre altres) i la falta d'utilitat teraputica, la qualitat d'aquests principis actius s pssima, introduint agents altament txics que fan decaure cada vegada ms l'estat de salut de l'individu.

La cincia encarregada de l'estudi dels frmacs s la farmacologia i les seues .

Fases de l'acci global d'un frmac.

 Fase farmacutica.
Comprn totes les etapes mitjanceres des de l'administraci del medicament fins a l'entrada al medi fisiolgic. Hi s important la forma d'administraci i la seva via, com tamb els processos fisicoqumics que en condicionen l'alliberament i que donen lloc a la disponibilitat farmacutica. Aquesta fase, d'altra banda constitueix l'eix central de la Farmcia Galnica i de la Biofarmcia.

 Fase farmacocintica.
s la fase que inclou les etapes ADME, s a dir les etapes d'Absorci, Distribuci, Metabolisme i Eliminaci dels frmacs, que en determinen la biodisponibilitat, l'optimitzaci de la qual s bsica en l'estudi de la Qumica Farmacutica.

 Fase farmacodinmica.
Comprn la interacci del frmac amb el seu receptor diana, que desferma la resposta biolgica a travs d'una srie de processos bioqumics

 Tipus de frmacs .
 Analgsic.
 Antibitic.
 Antifibrillant.
 Citosttic.
 Antineoplstic.
 Quimioterpic.
 Antihelmntic.
 Ansioltic.
 Cardiotnic.
 Anticolinrgic.
 Antipirtic.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44243" title="Nombre d'Erd?s" nonfiltered="2196" processed="2182" dbindex="17448">
El nombre d'Erd s, en honor del matemtic hongars Pl Erd s, un dels matemtics ms prolfics del segle XX, s un nombre natural que defineix la "distncia de collaboraci" de qualsevol matemtic respecte a Erd s pel que fa a articles publicats.

El nombre d'Erd s es defineix inductivament de la segent manera:
Paul Erd s t un nombre d'Erd s igual a 0.
El nombre d'Erd s d'un autor M, que hagi signat un treball amb alg que tingus un nombre d'Erd s, s igual a 1 ms el mnim de tots els nombres d'Erd s dels matemtics amb qui M hagi signat un article de recerca en matemtiques.

s a dir, que qualsevol matemtic que hagi publicat un article amb el mateix Erd s t un nombre d'Erd s igual a 1. Un matemtic que hagi publicat un article amb alg que hagi publicat un article amb Erd s t un nombre d'Erd s igual a 2. I aix successivament. Erd s va publicar articles amb 509 collaboradors diferents, de manera que hi ha 509 matemtics amb nombre d'Erd s igual a 1, i hi ha 6.984 amb un nombre igual a 2.

Els nombres d'Erd s formen part del "folklore" de les matemtiques, fins al punt que el 20 d'abril de 2004 Bill Tozier, un investigador amb nombre d'Erd s igual a 4, pos a subasta a eBay la possibilitat de publicar un article amb ell perqu el collaborador pogus aconseguir un nombre d'Erd s igual a 5; el guanyador va pagar 1.031 dlars.

 Enllaos i referncies .
 Jerry Grossman, The Erds Number Project. Cont estadstiques i una llista completa de matemtics amb un nombre d'Erd s igual o inferior a 2. ;
 Caspar Goffman, And What is Your Erds Number?. The American Mathematical Monthly 76, 7 (1967).

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44248" title="Dinastia Tang" nonfiltered="2197" processed="2183" dbindex="17449">


La dinastia Tang (  , pinyin: tngcho) (618-907) va ser la successora de la dinastia Sui i predecessora del perode de les Cinc dinasties i Deu regnes a la Xina. La decadncia dels ltims anys de la dinastia va portar a un fraccionament del poder poltic.
Tenia la seva capital a Chang'an (actual Xi'an), llavors la ciutat ms poblada en el mn.

Els historiadors consideren la Dinastia Tang com un moment d'esplendor de la civilitzaci xinesa. El seu territori, adquirit mitjanant les conquestes militars dels seus primers governants, va ser major que el de la dinastia Han. Estimulada pel contacte amb l'ndia i l'Orient Mig a travs de la Ruta de la Seda, l'imperi va viure un auge de la creativitat en nombrosos camps. El budisme, que havia sorgit a l'ndia en l'poca de Confuci, va continuar creixent durant el perode Tang i va ser adoptat per la famlia imperial, convertint-se en una part essencial de la cultura tradicional xinesa. El desenvolupament de la impremta de blocs va estendre la difusi de les obres escrites a un pblic ms ampli.


El perode Tang fou l'edat daurada de l'art i la literatura xinesa. El sistema de govern per funcionaris es va ananar perfeccionant, format per una gran classe de lletrats confucians seleccionats a travs dels exmens de l'administraci. Aquest procediment competitiu va ser inicialment dissenyat per a captar els millors talents per al govern, per alhora servia per a crear un cos d'oficials professionals sense bases de poder autnomes territorials ni funcionals. Aix servia a la famlia imperial per a desempallegar-se de la dependncia de poderoses famlies aristocrtiques i caps militars. 

I aix va ser, aquests oficials erudits van guanyar un cert estatus en les seves comunitats locals, aix com llaos familiars i valors compartits que els connectaven a la cort imperial. Des dels temps de la dinastia Tang fins als ltims dies de l'imperi Qing al 1911, els oficials erudits van funcionar sovint com intermediaris entre la poblaci rural i el govern.

Cap a mitjans del segle VIII, el poder Tang havia decaigut. La derrota militar del 751 davant dels rabs a la batalla del Tales va marcar el final de l'autoritat Tang a l'sia Central. La inestabilitat econmica interna i la subsegent rebelli d'Anlushan va marcar el comenament del declivi militar de l'imperi Tang. El mal govern, les intrigues de la cort, l'explotaci econmica i les rebellions populars van afeblir l'imperi, permetent al cap militar Zhu Wen d'arrabassar el tron per a fundar la seva prpia dinastia. D'aquesta manera, va comenar un nou perode de fragmentaci en la histria de Xina: el perode de les Cinc Dinasties i els Deu regnes.


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44255" title="Dinastia Qin" nonfiltered="2198" processed="2184" dbindex="17450">

La Dinastia Qin (221 aC fins al 206 aC) fou fundada per l'emperador Qin Shihuang desprs de la unificaci de la Xina per conquesta de tots els estats veins.

Va suposar no noms una unificaci territorial sin tamb poltica, social i econmica, per la unificaci de pesos, mesures, escriptura, etc.

Va ser una dinastia molt curta per molt important perqu va fundar les bases del sistema feudal i imperial xins que havien de perdurar fins a l'edat moderna.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44256" title="Eric S. Raymond" nonfiltered="2199" processed="2185" dbindex="17451">

Eric Steven Raymond (4 de desembre, 1957), tamb conegut com ESR, s l'autor de La catedral i el basar i actual responsable del Jargon File (conegut tamb com El nou diccionari del hacker). La seva contribuci en aquesta darrera iniciativa va donar-li gran reputaci com a historiador/antropleg de la cultura hacker, per des del 1997 s conegut principalment com una de les figures del moviment del codi obert, del qual s avui un dels personatges ms famosos i controvertits.

Es declara obertament com anarcocapitalista. Mostra gran inters en la cincia-ficci i en les armes de foc, essent un gran admirador de l'Associaci Nacional del Rifle. Ha rebut moltes crtiques per la seva contnua defensa de la segona esmena de la Constituci dels Estats Units d'Amrica, on s'especifiquen el drets a l's de les armes; com pel seu suport a la invasi de l'Iraq del 2003. 


 Biografia .

Nascut a Boston, Massachusetts el 1957, en Raymond va viure a tres continents abans d'establir-se a Pennsylvania el 1971. El seu comproms amb la cultura hacker comena el 1976, i va escriure el seu primer projecte de codi obert el 1982.

Fou el coordinador del client de correu Fetchmail. Tamb va collaborar amb els modes d'edici de l'Emacs i va coescriure porcions de la biblioteca GNU ncurses. Ha escrit una implementaci de C del llenguatge de programaci de pardia INTERCAL.

s seu l'aforisme "Amb prou ulls, totes les errades sn fcils de trobar". Reconeix a Linus Torvalds la inspiraci d'aquesta cita, que anomena com a "Llei de Linus". La font principal d'aquesta s el llibre La catedral i el basar, el qual es considera la seva obra ms important. Endems, ESR freqentment escriu assaigs, molts de tema poltic, que poden trobar-se a la xarxa. Se'l coneix ms pel seu estil vid i persuasiu en escriure, que no pas com a programador.

Desprs del 1997, va esdevenir un dels principals teoritzadors del moviment del codi obert i un dels fundadors de l'Open Source Initiative. Prengu el paper d'ambaixador del codi obert a la premsa, els negocis i a la cultura de masses. s un bon orador i ha visitat ms de quinze pasos en sis continents. 

D'entre els seus xits, cal destacar la seva contribuci en l'alliberament del codi de Netscape per a esdevenir el projecte Mozilla el 1998. Se li reconeix haver portat el codi obert als cercles de Wall Street d'una forma ms efectiva que anteriors partidaris.

 Crtica .

Va fer-se fams inicialment per l'adopci del Jargon File. Des de llavors, molts hackers s'han sentit insatisfets pel control centralitzat a les aportacions del projecte, algunes addicions i edicions que ha fet, i la supressi de certs termes per haver estat datats (gens usual in els projectes de diccionaris histrics). Aquells que recolzen a en Raymond argumenten que ning ha fet cap cas per a fer una bifurcaci del projecte i esdevenir el coordinador d'aqueixa nova versi.

Els crtics acusen a en Raymond de segrestar el moviment del programari lliure per a la seva prpia promoci personal. Es diu que sovint ha posat traves a altres lders i oradors del moviment. El seu desacord amb en Richard Stallman i la postura de la Free Software Foundation pel que fa a l'tica del programari lliure en favor d'una visi ms mercantil, ha exacerbat les tensions pre-existents a la comunitat. Va incrementar la fricci fent una xerrada a Microsoft , i es diu que va acceptar opcions d'acci a canvi de donar credibilitat a VA Software.  

Tamb hi hagut malestar entre en Raymond i els desenvolupades del nucli de Linux, desprs que es rebutj la incorporaci de CML2, una configuraci del kernel alternativa que havia desenvolupat.   

Endems, el seu temperament ha provocat tensions amb altres partidaris del codi obert, per exemple amb Bruce Perens. Aquest fu pblics a les llistes de correu de Debian uns missatges que va rebre d'en Raymond on es mostrava preocupat per la seva seguretat.  

En Raymond afirma que s un desenvolupador central de Linux, cosa que li ha fet rebre moltes crtiques, perqu mai cap codi seu ha estat acceptat  al nucli de Linux. La seva major contribuci en codi ha estat en els projectes fetchmail, ncurses i als modes d'edici d'Emacs. Aquesta manca de credencials, va provocar una resposta a Richard Stallman a l'assaig "Calla i mostra'ls el codi". 

En Raymond ha respost a aquestes crtiques en el seu assaig "Pren la meva feina, si us plau!" , on argumenta que si alg est qualificat i disposat a representar el codi obert arreu del mn, ell el seguir.

Durant l'estiu del 2003, en Raymond va exposar les seves opinions pel que fa la poltica, les diferncia de QI humanes , el terrorisme i la guerra de l'Iraq en el seu bloc, provocant un allau de crtiques. Tamb ha estat criticat d'haver modificat el Jargon File  per a poder-hi reflectir-hi les seves prpies opinions sobre la guerra.

Tamb ha expressat l'opini que, a diferncia dels Estats Units d'Amrica, Europa collapsar en un futur prxim pels problemes associats al voltant de la immigraci, especialment la musulmana. 

Enllaos externs.

 Pgina personal ;
 El seu weblog  ;
 Filmografia a la imdb (pellcules amb n'Eric S. Raymond)  ;
 La caldera mgica  ;
 Com ser un hacker  ;
 Everybody Loves Eric Raymond Una tira cmica de n'Eric Raymond, en Linus Torvalds i en Richard Stallman, vivint junts en un apartament.   ;
 Ja no cal la GPL!  ;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44259" title="Socialitzaci" nonfiltered="2200" processed="2186" dbindex="17452">

La socialitzaci s el procs mitjanant un individu adquireix les normes de conducta, els valors imperants i la cultura d'un determinat grup social. De durada variable, el procs es concentra en els primers anys de vida, quan hi ha ms aprenentatge per imitaci. Desprs queda integrat dintre l'educaci.

Amb la socialitzaci es produeix la transmissi dels diferents rols i creences entre generacions, tot i que no exclou el canvi social. Els agents de socialitzaci poden ser molt diversos: famlia, escola, mitjans de comunicaci...

Se sol distingir entre socialitzaci primria, que prov de l'entorn ms immediat del nen en els seus primers anys de vida (escola bressol i famlia), la secundria, on s'amplien els agents i poden aparixer conflictes de valors i idees i la terciria, que es produeix mitjanant xarxes lliurement triades.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44261" title="Homenatge" nonfiltered="2201" processed="2187" dbindex="17453">
En general, un homenatge s un acte de submissi, de respecte o de veneraci, envers una persona. Per exemple, un sopar d'homenatge al guanyador d'un concurs o una gala d'homenatge a una llarga trajectria en el mn del cinema.

Del Segle X al Segle XVIII, un homenatge era la manifestaci externa i ostensible que donava solemnitat i eficcia a la dependncia del vassallatge envers el seu senyor.

La Torre de l'Homenatge (o simplement homenatge) era la torre ms alta d'un castell, on es jurava la defensa i protecci de la fortalesa del senyor.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44263" title="Motu Iti" nonfiltered="2202" processed="2188" dbindex="17454">
 Per altres indrets homnims vegeu  Motu Iti (desambiguaci).
Motu Iti, o tamb Hatu Iti, s una illa de les Marqueses, a la Polinsia Francesa. Est situada en el grup nord de l'arxiplag, al nord-oest de Nuku Hiva. Les seves coordenades sn: .

L'illa consta de dues roques: Motu Iti i Plate. Per aquest motiu tienne Marchand les va anomenar, el 1791, Deux-Frres (dos germans). Tres mesos abans el nord-americ Joseph Ingraham l'havia anomenat Franklin Island en record a Benjamin Franklin. El nom Motu Iti significa illa petita. s un nom com a la Polinsia utilitzat en molt indrets diferents. Motu Iti s d'origen volcnic i t una altitud mxima de 220 m. s deshabitat i depn administrativament de la comuna de Nuku Hiva.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44264" title="Motu Iti (desambiguaci)" nonfiltered="2203" processed="2189" dbindex="17455">


En diverses llenges polinsies, significa illa petita i s un nom com utilitzat a diferents indrets de la Polinsia:
A les illes Marqueses, s una illa al nord de l'arxiplag: Motu Iti, o Hatu Iti.
A les illes de la Societat, s un nom alternatiu per l'atol Tupai.
A l'illa de Pasqua, s un illot prop de la costa.
A diversos atols de les Tuamotu, Tokelau, etc, s un illot de la corona d'esculls.
A ms tamb pot ser:
Ttol de la novella Motu Iti de Robeto Piumini.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44265" title="Circuit de Catalunya" nonfiltered="2204" processed="2190" dbindex="17456">


El Circuit de Catalunya s una pista de curses situada a Montmel, Valls Oriental, Catalunya.

El 3 d'octubre de 1986, el Parlament de Catalunya va aprovar per unanimitat una proposici no de llei, instant al Consell Executiu a "coordinar els organismes pertinents, amb la finalitat d'estudiar i unir esforos per a la creaci d'un nou circuit permanent de velocitat".

El 24 de febrer de 1989 es va constituir el Consorci del Circuit de Catalunya entre la Generalitat, l'Ajuntament de Montmel i el Reial Autombil Club de Catalunya, i es va firmar el conveni amb el Consejo Superior de Deportes (CSD). Aquell mateix dia, es va posar la primera pedra del Circuit de Catalunya.

Cinc dies desprs de la inauguraci oficial el 10 de setembre de 1991, el Circuit de Catalunya va acollir la primera cursa oficial, el Campionat d'Espanya de Turismes amb victria de l'ex-pilot de F-1, Llus Prez Sala. El 29 de setembre de 1991 es va disputar el 35 Gran Premi d'Espanya de Frmula 1 desprs de setze anys d'absncia a Catalunya. El mundial de motociclisme arribaria un any ms tard amb la celebraci del G.P. d'Europa, nom que canvi pel de Gran Premi de Catalunya a partir de 1996.

Durant la realitzaci dels Jocs Olmpics d'estiu de 1992 a Barcelona el Circuit de Catalunya alberg la prova de 100 quilmetres contrarellotge de ciclisme.

Caracterstiques del circuit.
Degut a l'enorme quantitat de proves i tests que es fan al circuit, els pilots i mecnics de la Formula 1 se'l coneixen a la perfecci, cosa que genera crtiques per part dels que pensen que es deixa molt poc marge a les sorpreses.

Els avanaments no sn gens fcils de dur-se a terme, ja que degut a les turbulncies creades pel cotxe que es t davant, el cotxe perseguidor no pot seguir-lo de prop en arribar al tram rpid del final del circuit. Aix fa que el perseguidor no pugui estar suficientment a prop del cotxe que vol superar en el pas de la primera volta, que s l'nic punt on hom podria pensar raonablement en l'avanament. A la cursa de l'any 2007 es va introduir una petita xicana en el lloc del primer dels dos sweepers, per tal de facilitar l'avanament.

La direcci del vent pot canviar de forma radical durant una cursa, un factor significatiu donada la importncia de l'aerodinmica en els cotxes de Frmula 1. Com a resultat d'aix, el fet s que resulta difcil de trobar una bona configuraci aerodinmica, donat que, mentre els cotxes poden patir d'excs de crrega aeodinmica (resistncia) i dificultat de viratge en una part concreta del circuit pel mat, poden evidenciar l'efecte contrari en la mateixa part del circuit per la tarda. Per si aix no fos suficient, una combinaci i composici de pneumtics poden adaptar-se perfectament en una sessi de proves, per poden no fer-ho de la mateixa forma un parell de mesos ms tard. Aquestes condicions variables poden portar a rendiments inesperats a alguns equips durant la cursa.

Malgrat aquests aspectes, el circuit ha estat lloc d'alguns grans moments pels afecionats:
 Al GP de 1991, Ayrton Senna i Nigel Mansell van crrer en parallel tota la recta de tribuna lluitant per la segona plaa, amb un Mansell que finalment va guanyar el "duel" i la cursa.
 Al GP de 1994 Michael Schumacher va aconseguir finalitzar en segona posici malgrat haver conduit la meitat de la cursa sense sisena velocitat.
 Al GP de 1996 Schumacher va guanyar la seva primera cursa amb Ferrari, desprs de dominar una cursa marcada per una tempesta de pluja.
 Al GP de 2001 Mika Hkkinen va trencar l'embragatge quan liderava la cursa a manca d'una volta, cedint la victria a Schumacher. ;
 Al GP de 2006 Fernando Alonso va ser el primer pilot espanyol en guanyar una cursa en un gran premi d'Espanya.

Curses.
Al Circuit de Catalunya s'hi celebren el Gran Premi d'Espanya de Frmula 1, GP2 i les competicions de motociclisme de 125, 250 i 500 cc.. Amb una varietat de revolts, Catalunya es veu com a circuit ms completament rod. Com a tal s la zona de proves ms important de l'esport.

 Gran Premi d'Espanya de Frmula 1.
 Gran Premi de Catalunya de motociclisme de MotoGP;
 Campionat d'Espanya de GT;
 Campionat de Catalunya d'automobilisme;
 Campionat de Catalunya de motociclisme;
 Les 24 hores de Catalunya Frmula Q;

Enllaos externs.

Pgina oficial del Circuit de Catalunya;
Veure el Circuit de Catalunya a travs de Google Maps;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44266" title="Gran Premi d'Espanya de Frmula 1" nonfiltered="2205" processed="2191" dbindex="17457">
El Gran Premi d'Espanya s una carrera vlida pel campionat de Frmula 1 i actualment es disputa al Circuit de Montmel, prop de Barcelona.


 Histria .

El primer Gran Premi d'Espanya s va disputar ja a l'any 1913 sobre un circuit de carretera de 300 km prop de Madrid, a la carretera que anava cap Valladolid.

Ja al 1951, el Gran Premi d'Espanya va entrar al calendari de la Frmula 1, disputant-se al Circuit de Pedralbes. A l'any 1955, a conseqncia d'un terrible accident a Le Mans, s va incloure noves regles per  la seguretat dels espectadors, amb el que el Gran Premi d'Espanya va sortir del calendari pels anys seguents.

A partir de l'any 1960 Espanya  va tornar a les competicions internacionals amb la construcci del circuit del Jarama, prop de Madrid i l'actualitzaci  d'un circuit urb a Montjuc, a Barcelona. Des del 1968, el Gran Premi d'Espanya torna al calendari de la Frmula 1 alternant els circuits de Jarama i de Monjuc.

El Gran Premi d'Espanya de 1975 va estar marcat per la tragdia. Durant les prctiques va haver-hi incidents que van fer dubtar sobre la seguretat del circuit de Montjuc. Emerson Fittipaldi, dos cops  guanyador de la competici s va retirar com a senyal de  protesta desprs de la primera volta de la cursa. A la volta 26, el cotxe  de Rolf Stommelen va xocar i va matar a quatre espectadors. La carrera fou donada per acabada i es va donar com a guanyador a Jochen Mass, obtenint la meitat dels punts. Fou la fi del circuit de Montjuc.

El Gran Premi d'Espanya s va seguir corrent al Jarama fins el 1981.

Pocs anys desprs, a la  Temporada 1986 de Frmula 1 s va inaugurar el circuit de Xers, on hi tingu lloc  una gran cursa entre Ayrton Senna i Nigel Mansell, amb un final de fotografia. Els jutges van  declarar guanyador a Senna amb 14 millsimes de segon d'avantatge sobre Mansell.

A partir del 1991 el Gran Premi d'Espanya va canviar la seu al Circuit de Catalunya. El circuit de Xers ha acollit des de llavors dos cops el Gran Premi d'Europa.

 Guanyadors del Gran Premi d'Espanya .

Les curses que no formen part de la Frmula 1 estan marcades amb un fons de color.



 Enllaos externs .

 Pgina del Circuit de Catalunya;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44267" title="Circuit de Montecarlo" nonfiltered="2206" processed="2192" dbindex="17458">

Al Circuit de Montecarlo, situat a Mnaco, s'hi celebra el Gran Premi de Mnaco de Frmula 1 i el de GP2.
s un circuit fams pel seu traat urb, amb unes vies molt estretes on t ms importncia l'habilitat de l pilot que la potencia de la mquina.


 Histria .

La idea de crear una cursa pels carrers de Mnaco fou de Anthony Noghes, president del Monegasque car club i amic de la familia Grimaldi. La cursa inaugural es va disputar al 1929 i va ser guanyada per William Grover-Williams amb un Bugatti.

 Descripci .

El circuit te una extensi de 3.320 m de recorregut, amb una gran quantitat de pujades i de baixades, revolts tencats i estretes vas amb les tanques molt a prop i en molts llocs sense zones d'escapament, pel que probablement s el circuit ms esgotador pels pilots i pels seus vehcles degut a la quantitat de frenades i acceleracions existents.

Tamb s el circuit ms perills (degut a la manca de zones d'escapament en diversos dels revolts) entre els que actualment s'hi disputen les curses de la Frmula 1. Al llarg de l'histria de la cursa hi ha hagut les morts dels pilots Luigi Fagioli al 1952 i de Lorenzo Bardini al 1967.

Aix, el fams pas del tunel i els revolts a peu del Mar Mediterrani on va caure Alberto Ascari l'any 1955 d'on va ser rescatat rpidament pels comisaris, fan que sigui el circuit ms espectacular i un dels ms seguits pels espectadors a la televisi.

Del circuit de Montecarlo es diu que s el test definitiu d'habilitat al volant de un Frmula 1. 



 ltims guanyadors .

 1990    Ayrton Senna  amb McLaren - Honda ;

 1991    Ayrton Senna amb  McLaren - Honda ;

 1992    Ayrton Senna amb McLaren - Honda;
 
 1993    Ayrton Senna amb McLaren - Cosworth;
 
 1994    Michael Schumacher amb Benetton - Cosworth;

 1995    Michael Schumacher amb  Benetton - Renault;

 1996    Olivier Panis amb Ligier - Honda;

 1997    Michael Schumacher amb  Ferrari;

 1998   Mika Hkkinen amb McLaren - Mercedes ;

 1999    Michael Schumacher amb  Ferrari;

 2000   David Coulthard  amb McLaren - Mercedes;
 
 2001    Michael Schumacher amb  Ferrari;

 2002   David Coulthard  amb  McLaren - Mercedes;

 2003   Juan Pablo Montoya  amb Williams - BMW;

 2004   Jarno Trulli  amb   Renault;

 2005   Kimi Rikknen  amb  McLaren - Mercedes;

 2006  Fernando Alonso amb  Renault;

 2006  Fernando Alonso amb  McLaren - Mercedes;




 Enllaos externs .


 Monaco Grand Prix;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44269" title="Gran Premi de Mnaco" nonfiltered="2207" processed="2193" dbindex="17459">

   GP de Mnaco


Al principat de Mnaco t lloc un dels ms antics dels grans premis de Frmula 1. El Gran Premi de Mnaco s celebra a un circuit urb pels carrers de Montecarlo, capital del Principat.


 Histria .


El Gran Premi de Mnaco s va disputar per primera vegada l'any 1929 i als anys segents fins el 1937 van tenir lloc diferents curses, tornant-se a crrer l'any 1948  i quan a l'any 1950 es va crear el primer campionat de Frmula 1 ja hi va ser present com a prova puntuable, tot i que no va ser fins la temporada de 1955 que es va incorporar definitivament al calendari i ja s'ha disputat cada any fins ara.

El circuit de MonteCarlo t una  gran quantitat de pujades i de  baixades, revolts tencats i estretes vas amb les tanques molt a prop i en molts llocs sense zones d'escapament, pel que probablement s el circuit ms esgotador pels pilots i pels seus vehcles degut a la quantitat de frenades i acceleracions existents.

Tamb s el circuit ms perills (degut a la manca de zones d'escapament en diversos dels revolts) entre els que actualment s'hi disputen les curses de la Frmula 1.

Aix, el fams pas del tunel i els revolts a peu del Mar Mediterrani on va caure Alberto Ascari l'any 1955 d'on va ser rescatat rpidament pels comisaris, fan que sigui el circuit ms espectacular i un dels ms seguits pels espectadors a la televisi.



A l'any 1962 va tenir lloc el greu accident de Richie Ginther que es va sortir i va matar un comisari. Cinc anys desprs, al Gran Premi del 1967 va tenir l'nic fins ara accident mortal entre els pilots, quan l'itali Lorenzo Bandini va morir per causa de les cremades rebudes desprs d'accidentar-se a la xicana de la sortida del tnel. L'ltim ensurt va ser el del austrac Karl Wendlinger, que a la temporada 1994 va patir greus lesions quan es va estavellar contra les tanques del circuit.

Al GP del 1996 on va aconsseguir la victria Olivier Panis amb Ligier noms vana acabar la cursa quatre cotxes, fet que fins ara el mant com el GP on han acabat menys cotxes de l'histria de la Frmula 1.






 Guanyadors del Gran Premi de Mnaco .

Les curses dels anys que no formaven part del calendari del campionat de Frmula 1 estant marcats amb un fons de color.



 Enllaos externs .

 Monaco Grand Prix;
 Automobile Club de Monaco;
 Monaco Grand Prix Statistics;
 Monte Carlo formula 1 statistics;
 Monaco Grand Prix in pictures;

 Altres .







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44270" title="Maria, mare de Jess" nonfiltered="2208" processed="2194" dbindex="17460">

En el cristianisme i en l'islam,  Maria (en arameu      Mary m, en hebreu         Miry m, en grec        Mariam i en rab      Maryem) coneguda com a Santa Maria, Verge Maria o Maria, mare de Jess (? - Jerusalem o Efes?, 42 o 45 dC?) fou la mare de Jess de Natzaret, que d'acord amb la doctrina cristiana, quan el va donar a llum, era la promesa de Josep, i esperaven encara que arribs el temps de les noces per a consumar el matrimoni; s a dir, creuen que Maria era verge quan va donar a llum a Jess. La majoria dels cristians i musulmans creuen que Maria era verge quan conceb de l'Esperit Sant, per miracle de Du. Els creients cristians l'acostumen a reconixer com a Mare de Du.

Maria s venerada en la fe cristiana, principalment en l'Esglsia Catlica Romana i l'Esglsia Ortodoxa. L'rea d'estudi sobre Maria en la teologia cristiana s'anomena "Mariologia".

Maria en la histria.
La majoria, encara que no tots, els historiadors accepten que Jess de Natzaret va ser un personatge histric, encara que no acceptin les histries miraculoses dels evangelis. Tres dels quatre evangelis cannics esmenten a Maria, aix com el llibre dels Fets dels Apstols. L'evangeli segons Joan no esmenta el seu nom. L'Alcor tamb esmenta a Maria, encara que aquest va ser escrit 600 anys desprs.

No obstant aix, no hi ha cap referncia ni informaci verificable a ms dels evangelis, sobre l'existncia i la vida de Maria. Existeix un evangeli no cannic del segle II sobre la seva infantesa, l'evangeli de Jaume. Gran part de les tradicions catliques i ortodoxes estan centrades en la figura de Maria, i a traves dels segles s'ha desenvolupat el culte mari basat en la fe, les tradicions dels Pares de l'Esglsia i les seves interpretacions de les Escriptures, principalment de l'Apocalipsi.

Maria, d'acord a les Escriptures.
Escriptures cristianes.
Les Escriptures cristianes no donen molta informaci sobre la vida de Maria. D'acord al Nou Testament era parenta d'Elisabet, la qual era del llinatge d'Aaron. Vivia a Natzaret amb els seus pares quan es va comprometre amb Josep. Abans de les noces, l'ngel Gabriel li va anunciar que seria la mare del Messies profetitzat sent verge, per obra de l'Esperit Sant. (Aquest esdeveniment es coneix al cristianisme com "L'Anunciaci" (el catolicisme la celebra el 25 de mar, 9 mesos abans de Nadal).  Desprs d'aix, va visitar  Elisabet, la qual vivia amb el seu marit Zacaries. Elisabet l'anomen "mare del meu Senyor". Elisabet respon amb un himne de gratitud a Du, anomenat "Magnificat".

Tres mesos desprs Maria va retornar a casa seva. Un ngel li va dir a Josep que no rebutjs a Maria per la seva condici. Poc desprs del decret d'August, Josep i Maria van anar a Betlem, on va nixer Natzaret. Van circumcidar-lo al vuit dia i el van presentar al temple, d'acord a la tradici jueva. Els mags d'Orient van visitar la famlia, per la notcia del "nou rei dels jueus" va provocar la persecuci i matana de nens per part d'Herod, de la qual cosa Josep va ser advertit abans per un ngel i van fugir a Egipte. Quan Herod mor, van retornar a Israel, establint-se a Natzaret.

Desprs d'aix, Maria no apareix als Nou Testament, tret de situacions especials com ara el viatge al Temple quan Jess tenia 12 anys, les Noces de Can, quan Maria i els germans de Jess volien parlar amb ell durant el seu ministeri, i a la creu. El llibre de Fets dels Apstols ens diu que Maria estava present durant el Pentecostes. No hi ha ms informaci sobre la seva vida. D'acord a la tradici cristiana, i a la petici de Jess, l'apstol Joan va cuidar d'ella.

Tradici cristiana no cannica.
D'acord a l'evangeli apcrif de Jaume, Maria era filla de Joaquim i Anna. Abans de la concepci de Maria, Anna era estril, i els seus pares eren vells. De manera similar a la histria de Samuel, la van presentar al Temple de Jesuralem quan Maria tenia tres anys d'edat. Encara que els cristians dels primers segles van considerar aquest evangeli com a apcrif, i avui dia no pertany a la compilaci del Nou Testament de cap denominaci cristiana, les tradicions catliques i ortodoxes consideren que les histries sn verdiques o possibles.

D'acord amb l'Esglsia Catlica i l'Esglsia Ortodoxa, 13 o 15 anys desprs de la mort de Jesucrist, Maria va morir a Jerusalem o a Efes, en presncia dels apstols. Dies desprs, quan els apstols van visitar la seva tomba, la van trobar buida, i van concloure que havia ascendit en cos i nima al cel (esdeveniment anomenat l'Assumpci). No obstant aix, hi ha catlics que afirmen que no va morir.

Maria i l'Alcor.
Maria t una posici d'honor entre les dones de l'Alcor. s l'nica dona el nom de la qual apareix al llibre, i va ser declarada, amb Jess, el Senyal de Du per a la humanitat, qui va guardar la seva castedat, va ser obedient, i va ser escollida i dedicada a All abans de nixer, acceptada (l'nica dona) al servei d'All.
Els relats de Sura de l'Alcor s gaire idntic al relat de l'evangeli de Lluc, i ambds comencen amb la visitaci de l'ngel a Zacaries i l'anunciaci del naixement de Yahya (Joan), seguit de l'anunciaci del naixement de Jess a Maria. Altres seccions sn ms similars als llibres apcrifs del cristianisme, principalment del pseudo-llibre de Mateu i de l'evangeli de la infantesa de Jess segons Jaume el Just.

Teologia de Maria.
Naixement virginal de Jess.
Totes les denominacions cristianes accepten la doctrina del naixement virginal de Jess, confirmada pel credo apostlic i el Credo de Nicea, els quals es refereixen a Maria, com la verge Maria. D'acord a aquesta doctrina, Maria va concebre Jess per obra de Du Esperit Sant, i no pas per Josep. La negaci d'aquest dogma s considerat una heretgia en el catolicisme, el cristianisme ortodox i el protestantisme.

Jess no s l'nic fundador de religi que neix d'una mare verge, aquest miracle es dna en moltes religions orientals. Els crtics sostenen que els primers compiladors grecs estaven molt influts per aquests cultes i que van voler donar a Jess un lligam amb els grans herois religiosos coneguts pels pblics. D'altres afirmen que tot es deu a un error de traducci. La paraula "almah" hebrea que s'usa per referir-se a Maria significa verge per tamb jove (com apareix en totes les representacions artstiques). L'interpretaci jueva de la profecia afirma que el Mesas ha de naixer d'una dona jove, per que no cal que sigui virge. La traducci al grec la va transformar en el "partenos", que noms t el primer sentit.

Virginitat perpetua de Maria.
El catolicisme i l'ortodxia de l'est ensenyen que Maria era verge abans, durant i desprs del naixement de Jess. La majoria dels protestants avui dia creuen, per, que Maria era verge quan va donar a llum a Jess, el qual va ser concebut per obra de l'Esperit Sant, per que desprs va tenir fills de Josep, ja que el Nou Testament esmenta als germans de Jess, i Jaume, en la seva epstola, s considerat el germ de Jess. Els catlics, per, consideren que el terme "germ" de Jess, en el Nou Testament fa referncia als cosins o potser mig-germans de Jess, fills de Josep d'un matrimoni previ al matrimoni amb Maria. El catolicisme associa aquesta virginitat perptua a la puresa i per aix la vesteixen sempre amb els colors blau i blanc.

La immaculada concepci de Maria.
El concepte de la immaculada concepci de Maria, s una doctrina del catolicisme que afirma que Maria va ser preservada per Du del pecat orginal quan va ser concebuda, ra per la qual no va ser afligida pel pecat ni de la privaci de la grcia de santedat, i va viure una vida lliure de pecat. Aquest concepte va ser afirmat com a dogma pel papa Pius IX el 8 de desembre, 1854, encara que aquest concepte s'havia originat segles abans. El protestantisme, per contra, rebutja aquesta doctrina, principalment basat en el "Magnificat", ja que Maria canta "el meu esperit s'alegra en Du meu salvador", que per a ells, mostra que Maria tamb necessitava al salvador. A ms, consideren que tots el ser humans neixen amb una naturalesa de pecat, i necessiten de l'obra redemptora de la creu, inclosa Maria. Jess, d'acord al protestants, per virtut de la concepci de l'Esperit Sant va ser l'nic home que va ser lliure de pecat, i per tant, podia prendre el lloc de cstig i de mort de la humanitat per causa de llur pecats, i vncer a la mort, ressuscitant i prometent resurrecci als que creuen en la seva obra de redempci. Si Maria havia estat una dona amb grcia especial sobre el pecat, doncs, per a la teologia protestant, el sacrifici de Jess no s global, ja que una grcia especial podia restaurar la condici de pecat de l'home sense necessitat d'aplicar la justcia divina (mort) sobre el pecat de tota la humanitat. Un dogma parallel s el de l'assumpci, que indica que Maria va pujar al cel en cos i nima i no sols en nima com la resta de persones.

Mare de Du.
Els primers cristians consideraven que Maria era la mare de Jesucrist, Du Fill, en la Terra. Desprs del III concili ecumnic, el Concili d'Efes, el 431 dC, es va considerar correcte referir-se a Maria com a theotokos, "mare de Du", per a emfatitzar que Jesucrist era Du (segona persona de la Trinitat), en oposici al nestorianisme, l'arrianisme i altres heretgies que negaven la divinitat de Jess. No obstant aix, aquest ttol va crear confusi, i va ser objecte de controvrsia entre els cristians d'aquella poca, i posteriorment entre protestants i catlics, ja que suposava la superioritat i pre-eminncia de Maria sobre l'eternitat de Du. Per als protestants Maria, s mare de Jess, la dona per mitj de la qual Du Fill va arribar a la Terra, per que no s Mare de Du (trinitat).

Veneraci a Maria.
El catolicisme i el cristianisme ortodox accepten la veneraci a Maria, la qual es realitza per mitj de l'oraci i intercessi (o que ella fa intercessi de les peticions dels homes davant Jess), aix com cntics, poemes, pintures i icones. Tamb es prosternen davant esttues o imatges en senyal de respecte i veneraci. Maria tamb rep ttols d'exaltaci superior a tots el sants, i que els protestants atribueixen a Jess. El segon concili vatic (1962-1965) van descriure a Maria com a ser superior a tots els sers creats, incloent als ngels, superant a totes les criatures al cel i a la Terra. No obstant aix, l'anlisi final la declara humana i no pas divina en la seva naturalesa. L'increment en la fora del culte a Maria, va comenar en l'edat mitjana, principalment per mitj de Bernat de Claravall. Bernat va declarar que la "Verge s la manera reial per mitj de la qual el Salvador ve a nostra vida".

El protestantisme, per, rebutja la veneraci a Maria (de fet, la veneraci a qualsevol sant), ja que consideren que les activitats catliques de veneraci sn, de fet, adoraci, la qual cosa est prohibida en el primer i segon dels deu manaments. A ms, no creuen que pugui escoltar ni fer miracles des del cel (aix com el sants), ja que aix implica que ella (i el sants) comparteixen els atributs divins que noms pertanyen a Du, com ara l'omniscincia (poden escoltar les pregries de tota la humanitat, fins i tot pregries mentals), omnipresncia (poden escoltar i respondre pregries dels homes de tot el mn), i omnipotncia (si els miracles sn fets per ells i no pas per Du mateix).

Conceptes i crtiques no bbliques sobre la vida de Maria.
Les persones que no sn cristianes ni musulmanes generalment dubten de la concepci virginal de Maria. Una teoria no cristiana suggereix que Maria havia tingut relacions amb un soldat rom, i desprs es cas amb Josep el qual la va protegir de les lleis jueves que l'haurien sentenciat a mort. Aquesta versi va ser proposada per primera vegada el segle III per Orgenes, qui va dir que l'havia escoltada d'altres romans, i aquests de jueus contemporanis.

Enllaos externs.
Pgina sobre la Verge Maria;
Sobre la immaculada concepci de Maria: ;
Suzanne Stratton, La Inmaculada Concepcin en el arte espaol, Cuadernos de Arte e Iconografia, Tomo I- 2. 1988. Disponible en lnia;

















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44273" title="Histria de la Xina" nonfiltered="2209" processed="2195" dbindex="17463">

La histria de la Xina t ms de 4.000 anys de registres escrits i un abundant patrimoni prehistric. s, per tant, la histria d'un dels primers pasos civilizats. Les dinasties successives van desenvolupar un sistema burocrtic fora elaborat, que don als pagesos xinesos un avantatge important respecte als nmades i als muntanyesos vens. La civilitzaci xinesa va estar reforada pel desenvolupament d'una ideologia nacional basada en el confucianisme i per una llengua escrita comuna que permet lligar les diferents llenges locals, totes molt diferents de l'oral. Quan la Xina va ser conquerida per les tribus nmades del Nord, com els mongols al segle XIII, els invasors van adoptar tard o d'hora els costums de la civilitzaci xinesa i van designar xinesos per a la seva administraci.

Cronologia tradicional xinesa.
La histria de la Xina s'origina a la conca del Riu Groc, on van sorgir les primeres dinasties Xia i Shang. L'existncia de documents escrits des de temps molt antics han perms el desenvolupament d'una tradici historiogrfica molt precisa, que ofereix una narraci contnua des de les primeres dinasties fins a l'edat contempornia, el que en en fa una de les civilitzacions ms antigues del mn amb continutat fins a l'actualitat. 

L'enorme extensi del territori ocupat per l'estat actual de la Repblica Popular de la Xina fa que, inevitablement, la histria de tot aquest territori inclogui un gran nombre de pobles i civilitzacions. Tanmateix, el fil conductor de la narraci tradicional de la histria xinesa es centra, en un sentit ms restringit, en el grup tnic dels xinesos han, i est ntimament associada a l'evoluci de la llengua xinesa i el seu sistema d'escriptura basat en els ideogrames. Aquesta continutat cultural i lingstica permet establir una lnia expositiva de la histria de la civilitzaci xinesa, que, des dels texts ms antics del I millenni aC, com els cinc clssics confucians, i passant per les grans histries dinstiques promogudes pels emperadors, ha continuat fins avui dia. Els descobriments arqueolgics del segle XX, en especial els dels ossos oraculars, que recullen les primeres manifestacions escrites a llengua xinesa, han contribut a un coneixement molt ms detallat dels orgens de la civilitzaci xinesa.

La narraci tradicional xinesa de la histria es basa en l'anomenat cicle dinstic, mitjanant el qual els esdeveniments histrics s'expliquen com al resultat de successives dinasties de reis i emperadors que passen per etapes alternes d'apogeu i declivi. Aquest model del cicle dinstic ha estat criticat per molts autors per dues raons fonamentals: en primer lloc pel seu simplisme, ja que el model adopta un patr recurrent en el qual els primers emperadors sn heroics i virtuosos, mentre que els ltims emperadors sn febles i corruptes. Aquesta visi est sens dubte influda per la interpretaci de les prpies dinasties regnants, que trobaven en la degradaci de la dinastia precedent una legitimaci del seu propi ascens en poder. En segon lloc, el model dinstic ha estat tamb criticat per presentar una visi nacionalista artificial, ja que el que en una interpretaci alternativa podria veure's com a una successi de diferents estats i civilitzacions en un mateix territori, apareix com una mera alternana de rgims de govern dins del marc impertorbable d'una entitat nacional nica.

Malgrat aquestes crtiques, el model del cicle dinstic permet veure els esdeveniments histrics que han portat a la formaci de la Xina actual com una estructura lineal de fcil comprensi, la qual cosa ha mantingut la seva vigncia entre els historiadors fins a l'actualitat. Una altra ra per la qual l'estudi de les dinasties i els seus emperadors ha estat fonamental entre els xinesos en l'anlisi de la seva prpia histria s el sistema tradicional de dataci, en el qual cada emperador establia els seus perodes de regnat com a marc per comptabilitzar els anys. Aix, l'any cristi de 1700 correspon en el sistema tradicional xins a l'any 38 de l'era Kangxi, mentre que l'any 1750 seria l'any 15 de l'era Qianlong. Fins i tot avui en dia, al Taiwan de l'any 2007 se'l designa en contexts formals com a "any 96 de la Repblica". Aquest s de les dinasties i els seus emperadors per a la prpia dataci dels anys ha fet imprescindible en la tradici cultural xinesa el domini de la cronologia dinstica per endinsar-se en l'estudi de la histria.

 Prehistria .

El territori que actualment ocupa la Repblica Popular de la Xina ha estat poblat des de fa milers d'anys. S'han trobat restes d'homnids que constitueixen els avantpassats ms remots de l'home. De fet, per a molts experts cada vegada est ms clar que aquest va poder ser un dels escenaris, junt amb frica, on va sorgir la civilitzaci humana. Aix ho demostren les restes trobades pertanyents a l'home de Renzidong, de fa ms de dos milions d'anys; l'home de Yuanmou de fa un mili set-cents mil anys; l'home de Nihewan de fa un mili cinc-cents mil anys; l'home de Lantian de fa uns sis-cents mil anys; l'home de Nanjing de fa mig mili d'anys o l'home de Pequn, el ms conegut de tots ells, ja que quan es va descobrir el 1929 es va identificar com la "baula perduda" de l'evoluci humana.

Posteriorment sorgirien altres cultures, com l'home de Dali, que va viure a Yunnan fa entre 230.000 i 180.000 anys; l'home de Maba en Canton; l'home de Fujian de fa uns 200.000 anys o l'home de Dingcun, a la provncia de Shanxi, de fa uns 100.000 anys.

L'Homo sapiens fa la seva aparici fa uns 40.000 anys. L'home de la caverna superior, trobat a Zhoukoudian, va viure fa 18.000 anys i revela un grau d'evoluci de major complexitat respecte a altres cultures del sud del pas. Fa uns 10.000 anys es comena a conrear arrs al riu Yangzi i poc desprs mill a la provncia d'Henan.

En el VIII millenni aC. les cultures de la zona de la vall del riu Groc es van fer sedentries. Un millenni desprs comenaria la domesticaci d'animals. s el comenament del que actualment coneixem com a civilitzaci xinesa, els primers vestigis de la civilitzaci han que acabaria assimilant en mesura major o menor les altres cultures sorgides al sud i oest del pas.

Entre el VII i VI millenni aC. sorgeixen les primeres civilitzacions neoltiques, Peilikan i Cishan, precursores de la cultura de Yangshao, que s'estendria per les actuals provncies de Gansu i Shaanxi, entre el V millenni aC. i el III millenni aC. Va ser la primera en abastar una gran rea. Sn caracterstics els seus objectes en cermica pintada, amb inscripcions que podrien ser el comenament dels carcters xinesos d'escriptura. Una cultura semblant s la de majiayao, desenvolupada a Gansu i Qinghai.

Contemporniament a la de Yangshao sorgeixen altres cultures: en el delta del riu Yangzi la d'Hemudu entre els anys 5.000 i 3.000 aC. i posteriorment la de Liangzhu, considerada la seva hereva; la d'Hongshan, entre els anys 4.000 i 2.500 aC., a l'actual regi de Monglia Interior i que posteriorment s'estn per les actuals Hebei i Liaoning, que fabrica amulets de jade i presenta un gran desenvolupament dels rituals funeraris; la de Dadiwan, a Gansu i la de Dawenkou.

De totes aquestes cultures noms sobreviurien les de Yangshao, Dawenkou i Hongshan, que es fusionaria en la cultura de Longshan, comenament de la unitat territorial i poltica de Plana del Nord de la Xina. En aquest substrat cultural sorgeixen les figures semillegendries de l'Emperador Groc i dels tres augustos i cinc emperadors, els ltims dels quals, Yu el gran, fundaria la dinastia Xia, entrant aix la Xina en la seva poca histrica.

 El mn antic .

A partir del Segle IV aC es va forjant una cultura original. La particular geografia en marca el carcter, perqu les valls dels dos grans rius estan envoltades al nord per les estepes mongoles, a l'oest pels deserts d'sia central, al sud per l'Himlaia i a l'est pel mar. En aquest entorn tancat apareixen i desapareixen regnes.
Societat esclavista.
Les dinasties Xia, Shang i Zhou de l'Oest sn dinasties que controlen noms part del territori. Han de guerrejar contnuament amb els estats vens. Els clans familiars es van transformant en senyors feudals.

Inici del feudalisme.
L'extensi de l's del ferro en agricultura va fent ms forts alguns estats.
El perode de Primaveres i Tardors i el perode dels Regnes Combatents marquen l'poca clssica de la Xina, amb l'aparici de figures tan importants com  Confuci i Laozi.

Unificaci de la dinastia Qin.
A poc a poc l'estat de Qin va prenent ms fora, el gran desenvolupament de la seva producci el fa molt poders en tots els mbits, econmic, poltic i militar.

El 221 aC l'emperador Qin Shihuang sotmet la resta de regnes, funda la Dinastia Qin i inicia una unificaci administrativa i social sense precedents.
Es produeix la primera unificaci del que esdevindr Xina.

 L'edat imperial .

Des de la instauraci de la Dinastia Han el 206 aC fins a la caiguda de l'ltima dinastia, la Dinastia Qing el 1912, la histria de la Xina s una successi d'uns perodes estables i d'unificaci sota una sola dinastia, i d'altres de fragmentaci i inestabilitat, ja sigui d'origen intern o per invasions dels pobles del nord.

Durant les dinasties ms llargues i estables, Han, Tang, Yuan, Ming i Qing, s'escometen grans obres pbliques hidruliques i defensives. Els exemples ms coneguts sn la construcci de la Gran Muralla Xinesa o el Gran Canal.

La Dinastia Han, la succeeix un perode convuls d'uns 300 anys fins el 589 amb la instauraci de la Dinastia Sui. La breu dinastia Sui dna pas a la prspera Dinastia Tang. Segons alguns autors s el perode de mxim esplendor de la cultura xinesa. La Dinastia Tang pacifica el nord, obre grans rutes comercials (Ruta de la Seda) cap a l'ndia i sia central i produeix un gran augment de la producci.

Desprs del llarg perode de pau el pas es torna a fraccionar i no es torna a pacificar fins que no es completa la conquesta de les tribus nmades del nord, es funda la Dinastia Iuan d'origen mongol.

Amb les ltimes dinasties el sistema imperial est molt consolidat. La maduresa i estabilitat interna de la dinastia Ming i desprs de la dinastia Qing d'origen manxur, fan que es produeixi un cert estancament social i cultural. 
Xina pensava que ho tenia tot, que no hi havia al mn ning a qui tmer o de qui aprendre.

 L'edat moderna .

Cap al segle XVIII la Xina deixa de ser el centre del mn perqu apareixen les potncies martimes europees. Aix posa encara ms en evidncia la decadncia de la dinastia Qing en comparaci amb Occident. L'imperialisme europeu s'imposa a tot sia en una carrera per controlar territoris i mercats. La Xina imperial es desf durant un segle de guerres i transformacions durant les quals el nacionalisme xins va prenent fora. El 1912 s'instaura la Repblica de la Xina, i el Guomindang, o partit nacionalista, arriba al poder.

Per la corrupci dels dirigents del Guomindang i l'entorn bllic internacional fan que les guerres continun. Persisteixen els saquejos de les potncies occidentals, Jap envaeix primer Manxria i desprs la resta del pas.

Durant les dcades de 1930 i 1940 es barreja la guerra civil i la guerra contra la invasi estrangera, en aquest entorn el Partit Comunista de la Xina i l'Exrcit roig van prenent fora. Primer, el final de la Segona Guerra Mundial suposa la derrota del poder militar japons, desprs es reprn la guerra civil que acabar amb l'expulsi del govern nacionalista a Taiwan i la instauraci per part del Partit Comunista de la Xina de la Repblica Popular de la Xina el 1949.

Des de la instauraci de la Repblica Popular de la Xina fins a l'actualitat s'ha de distingir dos perodes. El primer perode dominat per la figura de Mao Zedong arriba fins al 1975. Mao sempre va voler transformar i modernitzar el pas usant el comunisme, per aix va convulsionar-lo amb grans reformes o experiments socioeconmics, els ms important s'anomenen: les mil flors, Gran Salt Endavant i la revoluci cultural. 

Desprs de la mort de Mao, Xina entra en el perode que s'anomena reforma i obertura de Xina (), iniciat per Deng Xiaoping i que continua fins a l'actualitat. Aquest perode est caracteritzat per un fort creixement econmic i per la normalitzaci de les relacions internacionals.

Vegeu tamb: Histria de la Repblica de la Xina

 Vegeu tamb .
 Regne de Tungning, un Estat independent creat al segle XVII a l'illa de Taiwan arran de la caiguda de la dinastia Ming.














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44274" title="Mid" nonfiltered="2210" processed="2196" dbindex="17464">

El mid s, juntament amb el glicogen, un homopolisacrid de funci de reserva energtica a l'estar format d'anmers   de glucosa cosa que li permet hidrolitzar-se fcilment alliberant els monosacrids quan sigui necessari. Com els altres polisacrids, no s soluble en l'aigua. A li permet una idonietat davant els monosacrids i disacrids perqu la concentraci de les cllules en qu es troben es mant inalterada i s'eviten problemes osmtics.

El mid es troba en els amiloplasts de les cllules vegetals, sobretot en les llavors, les arrels i les tiges. Tamb apareix en alguns protoctists.

El mid es compon en realitat de dues o tres molcules:
 Amilosa: Est formada per  -D-glucopiranoses unides mitjanant enllaos (1 4) en una cadena sense ramificar. Aquesta cadena adopta una disposici helicodal i t sis monmers per cada volta d'hlix.
 Amilopectina: Tamb est constituda per  -D-glucopiranoses, encara que forma una cadena ramificada en la qual hi ha unions (1 4), com en el cas anterior, i enllaos (1 6) que originen llocs de ramificaci cada dotze monmers.
La proporci entre aquests dos components varia segons l'organisme en el qual es trobi.

El mid constitueix la principal font glicdica de l'alimentaci humana, ja que s un dels aliments bsics de la dieta. Abunda en els productes de consum diari, com ara les patates, els cereals, els llegums o el pa, i la seva hidrlisi, que es du a terme durant el procs digestiu, permet obtenir una gran quantitat de molcules de glucosa.




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44277" title="Glcid" nonfiltered="2211" processed="2197" dbindex="17465">


Els glcids sn biomolcules orgniques formades per carboni, hidrogen i oxigen. Els monmers bsics dels glcids sn els monosacrids, de frmula emprica CnH2nOn, s a dir (CH2O)n, per la qual cosa es va suposar que eren toms de carboni units a molcules d'aigua, o "carboni hidratat" d'on es va derivar el seu primer nom, "hidrats de carboni"; Els dos darrers elements es troben en els glcids en la mateixa proporci que en l aigua, d aqu ve el seu nom d hidrats de carboni, encara que la seva composici i les seves propietats no corresponguin en absolut amb aquesta definici. Malgrat que des fa temps se sap que aix no es cert, se segueixen utilitzant els termes d'hidrat de carboni i carbohidrat per a designar-los (sobre tot en diettica) de forma, si ms no, inexacte.

La realitat s que els monosacrids estan formats per una curta cadena de carbonis (de tres a set), un dels quals duu un grup carbonil i la resta grups hidroxil (-OH) i toms d'hidrogen. Diversos monosacrids es poden unir per formar oligosacrids (de dos a deu monosacrids) i polisacrids (ms de deu, sovint milers).

Monosacrids.


Oligosacrids.


Polisacrids.


Fisiologia.

La principal funci del glcids s aportar energia a l organisme. De tots els nutrients que puguin ser utilitzats per obtenir energia, els glcids sn els que produeixen una combusti ms neta dins les nostres cllules i les que deixen menys residus en l organisme. De fet, el cervell i el sistema nervis noms utilitzen glucosa per obtenir energia. D aquesta manera, s impedeix la presncia de residus txics (com l amonac, que es el resultat de cremar protenes) i el contacte d aquests amb les delicades cllules del teixit nervis.
Una part molt petita dels hidrats de carboni que ingerim es fa servir en la construcci de les molcules ms complexes, juntament amb els greixos i les protenes, que llavors s incorporaran als nostres rgans. Tamb utilitzem una porci d aquests carbohidrats per aconseguir metabolitzar de forma menys txica les protenes i greixos que es fan servir com a font d energia.                           


Les reserves dels glcids: el glicogen. 
Prcticament la totalitat dels glcids que consumim sn transformats en glucosa i absorbits per l intest. Posteriorment, passen al fetge on sn transformats en glicogen, que s la substncia de reserva d energia per a ser utilitzada en els perodes en qu no hi ha glucosa disponible. Segons es requqereix, el glicogen es converteix en glucosa, que passa a la sang per ser utilitzada als diferents teixits de l organisme. Tamb s emmagatzema glicogen als msculs, per aquesta reserva d energia noms es fa servir per a produir energia en el propi mscul davant situacions que requereixen una rpida i intensa activitat muscular. 

El glicogen s emmagatzema fins arribar a la quantitat mxima d uns 100 grams al fetge i un 200 grams en els msculs. Si s arriba a aquest lmit, l excs de glucosa a la sang es transforma en greix i s acumula en el teixit adips com a reserva energtica a llarg termini.
Tots els processos metablics en els quals intervenen els glcids estan controlats pel sistema nervis central, que a travs de la insulina retira la glucosa de la sang quan la seva concentraci s massa alta. Existeixen tamb hormones, com el glucag o l adrenalina, que tenen l efecte contrari.
Els diabtics no poden utilitzar ni retirar la glucosa de la sang, per tant, cauen fcilment en estats de desnutrici cellular i estan exposats a mltiples infeccions.

Nutrici.
L ndex glucmic.
Quan prenem qualsevol aliment ric en glcids, els nivells de glucosa en la sang s incrementen. La velocitat a la que se digereixen assimilen els diferents aliments depn del tipus de nutrient que els componen, de la quantitat de fibra de l aliment i de la composici de la resta d aliments presents en l estmac i l intest durant la digesti.

Per valorar aquests aspectes de la digesti s ha definit l ndex glucmic d un aliment com la relaci entre l rea de la corba de l absorci de 50 grams de glucosa pura al llarg del temps. 

Necessitats diries de glcids.
Els glcids han d aportar entre un 50% i un 60% de les calories de la dieta i entre aquests, un 10% han de ser sucres d absorci rpida. Seria possible viure durant mesos sense prendre hidrats de carboni, per es recomana una quantitat mnima d uns 100 grams diaris.

La quantitat mxima de hidrocarburs que podem ingerir noms est limitat pel seu valor calric (un gram de glcids aporta 4 calories).

Classificaci diettica del glcids.
Els midons o fcules                 ;
Els sucres               ;
La fibra;

Les fcules o midons.

Els midons o fcules sn components fonamentals de la dieta de l home. Sn presents en els cereals, els llegums, les patates, etc. Constitueixen els materials de reserva energtica dels vegetals, que emmagatzemen en els seus teixits o llavors amb l objectiu de disposar d energia en el moments crtics, com el de la germinaci.

Els midons estan formats per l encadenament de molcules de glucosa, i els enzims que descomponen l enlla anomenat alfa amilasa, presents a la saliva i als fluids intestinals. Per poder digerir els midons, s necessari sotmetre ls a un tractament amb calor previ a la seva ingesta (cocci, torrat, etc). El mid cru no es digereix i produeix diarrea. 

Els sucres.

Els sucres es caracteritzen pel seu gust dol. Poden ser sucres senzills (monosacrids) o complexes (polisacrids). Sn presents a la fruita (fructosa), a la llet (lactosa), al sucre blanc (sacarosa), a la mel (glucosa ms fructosa)...

Els sucres simples o monosacrids, glucosa, fructosa i galactosa s absorbeixen a l intest sense necessitat d una digesti prvia, per la qual cosa sn una font d energia molt rpida. 

El ms com i abundant dels monosacrids s la glucosa. s el principal nutrient de les cllules del cos hum a les quals arriba a travs de la sang. No sol trobar-se en els aliments en estat lliure, sin que sol formar part de cadenes de mid o de disacrids.         

Entre els sucres complexes o disacrids destaca la sacarosa component (principal del sucre de canya) que est formada per una molcula de glucosa i una altra de fructosa.

La fibra.

La fibra s present en verdures, en fruites, en els fruits secs, els cereals integrals i en els llegums. Sn polimers glucdics amb enllaos beta que els animals no podem hidrolitzar pel fet que no tenim els enzims especfics. Per tant, els humans no som capaos de digerir-les b i arriben a l'intest gruixut sense assimilar-se. 

El component principal de la fibra que ingerim a la nostra dieta s la cellulosa. Altres components fora habituals en la fibra diettica sn l'hemicellulosa, la lignina i les substncies pctiques com la pectina.

Alguns tipus de fibra retenen diverses vegades el seu pes d aigua. Aix les engrandeix i fa que arrosseguin els residus que no podem expulsar perqu els moviments peristltics del tub digestiu no poden abaixar-los. Per tant i encara que no s'aprofiti, la fibra, per obtenir energia, s necessria la seva presncia en una dieta equilibrada per a netejar el tub digestiu de substncies nocives producte de la digesti.

 Vegeu tamb .








































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44305" title="Caterina II de Rssia" nonfiltered="2212" processed="2198" dbindex="17467">


Caterina II de Rssia (Stettin 1729 - Sant Petersburg 1796). Princesa alemanya que esdevingu tsarina de Rssia per l'abdicaci del seu marit el tsar Pere III de Rssia. Representa la monarca illustrada per antonomsia del segle XVIII a Rssia. La seva llegenda s'ha mantingut viva fins els nostres dies. 

Infncia.

Nasqu a la ciutat d'Stettin, capital histrica de Pomernia, en aquell moment pertanyent al regne de Prssia i que avui forma part de Polnia, l'any 1729. Era filla del prncep Cristi August d'Anhalt-Zerbst i de la princesa Elisabet d'Schleswig-Holstein-Gottorp. La seva era una famlia de tercer grau dintre de la noblesa alemanya de principis de segle XVIII. La seva educaci transcorregu amb una certa precarietat econmica, encara que no cultural.

Casament i descendncia.

L'any 1745 la princesa d'Anhalt-Zerbst, Sofia Augusta, s l'escollida per la tsarina Elisabet I de Rssia per casar-se amb el seu nebot i hereu, el futur tsar Pere III de Rssia. El llavors tsarevitx Pere de Rssia era fill del duc Carles Frederic d'Holstein-Gottorp i de la gran duquessa Anna de Rssia filla de Pere I de Rssia i germana de la tsarina Elisabet I de Rssia. El casament es produ el 1745, la parella s'establ a Sant Petersburg i tingueren dos fills, la paternitat dels quals s'ha posat ms que en dubte:

SM el tsar Pau I de Rssia nat a Sant Petersburg el 1754 i assassinat al castell dels Mihailovski de Sant Petersburg l'any 1801. Es cas amb primeres npcies amb la princesa Natlia de Hessen-Darmstadt i en segones npcies amb la princesa Sofia de Wrttemberg.

SAI la gran duquessa Maria de Rssia nata el 1757 i morta el 1759 a Sant Petersburg.

La paternitat dels seus fills s'atribueix a un dels seus mltiples amants, en especial a Sergi Saltykov. La tsarina tingu mltiples amants i sembla demostrat el fet que pat de nimfomnia ja que es descobriren mltiples aparells de carcter sexual.

Esposa de Pere III de Rssia.

El fracs del matrimoni ja es fa pals la nit de noces ja que no ser fins dotze mesos desprs que el matrimoni ser consumat. Pere pendr una amant i Caterina iniciar contactes amb diferents grups de poder contraris al seu marit a la vegada que tamb inciava la seva particular, i extensa, llista d'amants. 

Extremadament informada de les notcies que occorrien a Rssia i a la resta d'Europa, mantenia correspondncia amb els ms grans pensadors del moment, inclosos Diderot i Voltaire.

El 1762 el seu marit accedeix al tron amb el nom de Pere III de Rssia, per les seves excentricitats i les seves poltiques, en especial la seva obsessi amb Prssia, li crearen mltiples enemics que veuran en Caterina la candidata ideal a ocupar el tron de Rssia. Caterina i el seu amant Grigori Orlov van liderar un cop de palau emprant una tropa que va entrar al Palau on residia el tsar, capturant-lo i transportant-lo al castell de Ropsha on una setmana desprs moriria assassinat pels partidaris de la seva dona.  Caterina esdevenia la nova tsarina, adoptant el nom de Caterina II de Rssia.

Tsarina de Rssia.

En la poltica interna destaca la voluntat de reforma de lleis i codis que per tal de portar-la a terme convoc una comissi legislativa en qu totes les classes socials, a excepci dels serfs, hi eren representats. Mesos desprs la desconvoc en una onada de conservadurisme desprs de la revolta cossaca dirigida per Yemelyan Pugachev els anys 1774 - 1775. A causa de la revolta reorganitz les provncies i els districtes russos per aconseguir un control ms gran de les rees rurals.

Afavor la colonitzaci de les noves rees ocupades a Alaska i a Ucrana, donant terres a la noblesa i garantint-los serfs. Va establir la Societat Econmica Lliure per tal d'encoratjar la modernitzaci de l'agricultura i la indstria. Va animar a la inversi estrangera a establir-se a Rssia per tal de convertir-se en un motor per les regions menys desenvolupades. Redu la presncia de la censura a la societat russa, encoratjant a l'educaci de les classes mitjanes i de l'aristocrcia.

Pel que fa la poltica exterior de la tsarina Caterina, aquesta es caracteritza pel continu aven de la frontera russa l'Oest. Durant els primers anys del seu regnat el ministre d'Afers Estrangers fou Kikita Panin, el qual exercici una influncia considerable. El seu exercici estigu encaminat a aconsguir el Pacte del Nord, un pacte entre les monarquies de Rssia, Polnia, Prssia, Sucia i potser el Regne Unit en contra de la uni dels Borb de Frana i Espanya i dels Habsburg d'ustria. El pacte fracass i Panin perd el suport de la tsarina i hagu de dimitir l'any 1781.

La qesti polonesa.

L'any 1764 Caterina colloc un seu antic amant al tron de Polnia, Estanislau II August de Polnia. Malgrat que la idea fou de Prssia, Rssia sort molt afavorida dels tres successius repartiments que s'aplicaren sobre de Polnia, en el qual particparen Prssia i Rssia, i en menor mesura ustria (1772, 1793 i 1795.

L'Imperi otom.

Durant el regnat de Caterina, Rssia es convert en la principal potncia a l'Europa Oriental. La rivalitat amb l'Imperi Otom s'express en les dues guerres turcorusses de 1768 - 1774 i de 1787 - 1792 En aquestes guerres, Caterina intent aplicar la filososfia dels repartiments polonesos per no tingu xit. Tot i aix, aconsegu debilitar les posicions otomanes i fer-se amb la Pennsula de Crimea durant la Primera Guerra Turcorussa situaci ratificada desprs de la Segona Guerra Turcorrussa i amb el Tractat de Jassy. 

Guerra de successi bavaresa.

Desprs de la mort sense descendents directes de l'ltim elector de la branca principal de la famlia dels Wittelsbach una guerra, la Guerra de Successi de Baviera entre ustria i Prssia va iniciar-se per tal de collocar els propis candidats al tron bavars 1778 - 1779. Mentre ustria apostava pel prncep Carles IV Teodor de Baviera i Prssia i Saxnia ho feien pel comte Carles II de Zweibrcken. Caterina fou nombrada intermediadora per arribar a la pau que s'acord al Congrs de Teschen de 1779. 

Caterina jugar un rol importantssim que posteriorment durant el segle XIX i XX jugaria el Regne Unit, i ho fu moltes vegades inconscientment.

Conflicte amb Sucia.

L'any 1788 Rssia es trob embolicada en una guerra amb Sucia. El tron suec era ocupat pel cos de Caterina, el rei Gustau III de Sucia. Sucia reclamava les progressives conquestes russes als estats bltics. La guerra tingu diverses etapes, la que enfront Rssia amb Sucia i la que encar Sucia i Dinamarca. El conflicte se segell restaurant els diversos territoris a les diverses nacions. La pau regn durant vint anys.

La Cultura.

Caterina s'autoqualific com una "filsofa al tron". Malgrat la seva voluntat de passar per una sobirana illustrada i liberal molts dels seus actes denoten un menyspreu pels serfs, denotant caracterstiques d'una tirana i amb una gran falta de sensibilitat liberal.

Fou una patrona de les Arts i de la Literatura. El Museu de l'Hermitage comen amb les peces de la collecci particular de la tsarina. Va escriure un manual per l'educaci dels infants inspirant-se en les idees de John Locke, fund l'Institut Smolny, esdevinguent una de les ms importants d'Europa en la seva especialitat.

Escrigu novelles, comdies i menries. Mantigu correspondncia amb Diderot, D'Alembert i Voltaire. Malgrat tot, el seu regnat tamb estigu marcat per la figura de la censura.






































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44307" title="Nicolau I de Rssia" nonfiltered="2213" processed="2199" dbindex="17468">


Nicolau I de Rssia (Tsrskoie Sel 1796 - Sant Petersburg 1855). Tsar de Rssia (1825 - 1855 de la dinastia dels Romanov. Descendents seus sn el rei Constant II de Grcia, el rei Carles XVI Gustau de Sucia, el rei Miquel I de Romania, el prncep Felip de Grcia, la reina Sofia d'Espanya o el duc de Kent.

Infncia.

Primer fill mascle del tsar Pau I de Rssia i de la princesa Sofia de Wrttemberg, era nt per lnia paterna de la tsarina Caterina II de Rssia i oficialment del seu marit el tsar Pere III de Rssia tot i que la rumorologia afirma que el seu avi era l'amant de la tsarina, Sergi Saltykov. Per lnia materna, era nt del duc sobir Frederic II de Wrttemberg i de la princesa Frederica Dorotea de Brandenburg-Schwedt.

Matrimoni i descendncia.

Es cas amb la princesa Carlota de Prssia, nascuda l'any 1798 a Berln i morta l'any 1860 a Tsrskoie Sel. Era filla del rei Frederic Guillem III de Prssia i de la mtica princesa Llusa de Mecklenburg-Strelitz. Essent nta del rei Frederic Guillem II de Prssia i de la princesa Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbttel per part de pare, mentre per part de mare ho era del prncep Carles de Mecklenburg-Strelitz i de la princesa Frederica de Hessen-Darmstadt. La parella que s'install a Rssia tingu set fills:

SM el tsar Alexandre II de Rssia nat a Moscou l'any 1818 i mort a Sant Petersburg el 1881. Es cas amb la princesa Maria de Hessen-Darmstadt. I en segones npcies amb la princesa Caterina Dolgoruki.

SAI la gran duquessa Maria de Rssia nascuda el 1819 a Pavlovsk i morta el 1876 a Sant Petersburg. Es cas amb el duc Maximili de Beauharnais.

SAI la gran duquessa Olga de Rssia nascuda el 1822 a Sant Petersburg i morta el 1892 a Friederichshafen. Es cas amb el rei Carles I de Wrttemberg.

SAI la gran duquessa Alexandra de Rssia nascuda el 1825 a Sant Petersburg i morta el 1844 a Tsrskoie Sel.

SAI el gran duc Constant de Rssia nascut el 1827 a Sant Petersburg i mort a Pavlovsk el 1892. Es cas amb la princesa Alexandra de Saxnia-Altenburg.

SAI el gran duc Nicolau de Rssia nascut el 1831 a Tsrskoie Sel i mort el 1891 a Crimea. Es cas amb la princesa Carlota de Prssia.

SAI el gran duc Miquel de Rssia nascut el 1832 a Sant Petersburg i mort el 1909 a Cannes. Es cas amb la princesa Ceclia de Baden.

Tsar de Rssia.

Arrib al tron l'any 1825 al succe al seu germ, el tsar Alexandre I de Rssia mort sense descendncia. Des del mateix moment que acced al tron hagu de fer front a la Revolta dels Decabristes, el 1825, moguda per les societats secretes. Per tal de superar aquest moment decid buscar suport en la burocrcia; bast la policia secreta, les bases de l'Estat modern a Rssia i el codi de l'Imperi que fou vigent fins el 1917.

Referent a la seva poltica exterior, refor els vincles amb l'Imperi austrac i amb el Regne de Prssia a travs de la constituda Santa Aliana. Particip en nombroses intervencions exteriors per tal de defensar els valors i rgims imperants, destaca la intervenci que fu a Hongria per socrrer a l'Emperador Francesc Josep I d'ustria de la revolta nacionalista hongaresa en el context de les revolucions nacionals de 1848.

Continu amb la poltica expansionista tpicament tsarista a costa de l'Imperi otom. Aquesta ocupaci acab sobtadament amb la derrota russa a la Guerra de Crimea de l'any 1855 - 1856. La voluntat d'ampliaci de Rssia es devia als creixents sentiments paneslavistes, a les nsies imperialistes, i al voluntat messianista (la Santa Rssia) de la poblaci i el govern rus. Aquests afanys feren que el Regne Unit i Frana socorreguessin l'Imperi otom provocant la derrota russa a la Guerra de Crimea denotant la debilitat de l'exrcit rus.

L'any 1830 - 1831 Nicolau I man a l'exrcit rus a aixafar la revolta nacionalista polonesa, consolidant l'ocupaci russa i anihilant la voluntat nacional polonesa. Tamb reprim durssimament les revoltes dels mugics.

Econmicament inici tmidament la industrialitzaci de Rssia creant el primer ferrocarril i diverses iniciatives empresarials. Tamb intent millorar la situaci de la servitud a Rssia. Dos fets que l'allunyen o desmitifiques la imatge de revolucionari extrem que se'n t.















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44309" title="Grans Prnceps de Moscou" nonfiltered="2214" processed="2200" dbindex="17469">
Prnceps de Moscou i Grans Prnceps (1283-1547).
 Danil (1283-1303);
 Yuri (1303-1325);
 Ivan I (1325-1341);
 Semen (1341-1353);
 Ivan II (1353-1359);
 Dmitri (1359-1389);
 Vassili I (1389-1425);
 Vassili II (1425-1462);
 Ivan III (el Gran) (1462-1505) - primer sobir de tota Rssia;
 Vassili III (1505-1533);
 Ivan IV (Etapa abans d'autoproclamar-se tsar) (1533-1547);




]



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44317" title="Gran Premi d'Austrlia" nonfiltered="2215" processed="2201" dbindex="17470">


El Gran Premi d'Austrlia s una carrera de Frmula 1 que es disputa actualment al Circuit d'Albert Park com a  part de la temporada de Frmula 1.

 Histria .


El Gran Premi d'Austrlia  es disputa desde 1950 per noms va entrar a formar part de la Frmula 1 a partir de l'any 1985 , quan es va disputar a un circuit  pels carrers  de la ciutat de Adelaida.  

A l'any 1996, la carrera es va trasladar al circuit d'Albert Park a Melbourne. 

A l'any 2001 va haver-hi una trgedia quan degut a un accident entre els cotxes de Ralf Schumacher i Jacques Villeneuve es va escapar una roda i aquesta va caure damunt de un oficial de pista voluntari.

Al 2002, el corredor australi Mark Webber va aconseguir fer un 5 lloc amb el seu Minardi poc competitiu, fet que el va convertir en un heroi local ja que feia molts anys que no hi havia cap pilot australi en posicions capdavanteres.

A l'ultim G.P. disputat fins ara (2007) la victria ha estat per Kimi Rikknen.




 Guanyadors del Gran Premi d'Austrlia .


les curses que no formen part del calendari de la Frmula 1 estan resaltades amb un fons de color.



 Altres .

 Volta rpida: Kimi Rikknen 1'26.045 ;


 Enllaos externs .

 Pgina oficial del Gran Premi de Austrlia  ;
 Noms F1   ;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44318" title="Circuit d'Albert Park" nonfiltered="2216" processed="2202" dbindex="17471">



Al Circuit d'Albert Park, situat a Melbourne (Austrlia), s'hi celebren el Gran Premi d'Austrlia de Frmula 1 i de GP2.

s un circuit urb que es monta al voltant del llac Albert Park per que t part del traat remodelat pensant en el Gran Premi, el que fa que tingui sectors amples i rpids que permeten els avanaments.

En el gran premi es fan un total de 58 voltes donant com a resultat un total de 307,574 km que recorren els monoplaces. 

 Altres .

El circuit urb t una extensi de 5.303 m de pista.
La volta rpida la t Michael Schumacher amb 1: 24. 125

 Enllaos externs .

Pgina oficial del circuit;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44319" title="Circuit de Sepang" nonfiltered="2217" processed="2203" dbindex="17472">



El Circuit de Sepang, situat a Kuala Lumpur (Malisia), acull el Gran Premi de Malisia de Frmula 1, el Gran Premi de Malisia de Motociclisme, el de GP2 i els de A1.  


 Histria .

El circuit va ser dissenyat per l'alemany Hermann Tilke, que posteriorment tamb dissenyaria les impressionants noves installacions del Circuit de Xangai i el Circuit de Bahrain.

 Traat .

El circuit principal, que normalment es recorre en el sentit de les agulles del rellotge, t una longitud de 5.54 quilmetres, i destaca pels seus grans revolts  i mplies rectes. El traat s fora inusual, amb una llargussima contrarecta separada de la recta d'arribada noms per un revolt molt tancat.

En el Gran Premi de Frmula 1 es fan 56 voltes per a un total de 310,408 km.

Ben considerat com a banc de proves per a d'altres circuits, Sepang mostra orgullosament les seves magngiques installacions i zona de boxes, aix com les seves impressionants graderies i zona de patrocinadors. S'han aixecat algunes crtiques amb motiu de la irregularitat de la superfcie de la pista, ja que la pista t alguns sots. Probablement aix s degut al fet que Sepang es va construir en un antic aiguamoll.

 Configuraci del traat .

Tamb es poden fer servir altres configuracions del circuit. El circuit Nord, que tamb es corre en sentit horari, correspon a la primera meitat del circuit principal. El traat torna cap a la recta d'arribada desprs del revolt nmero 6 i t 2.71 quilmetres en total.

El circuit Sud correspon a l'altra meitat de la pista. La contrarrecta del circuit principal esdev la recta d'arribada d'aquest circuit Sud, i retorna al circuit principal al revolt nmero 8, amb un recorregut total de 2.61 quilmetres.

Al Circuit de Sepang tamb s'hi disputen competicions de carts i motocross.

 Guanyadors recents: .

1999 ,  Eddie Irvine  ,  Ferrari

2000 ,  Michael Schumacher  ,  Ferrari

2001 ,  Michael Schumacher  ,  Ferrari

2002 , Ralf Schumacher   ,   Williams-BMW

2003 , Kimi Rikknen    ,   McLaren-Mercedes

2004 , Michael Schumacher   ,   Ferrari

2005 , Fernando Alonso   ,  Renault

2006 , Giancarlo Fisichella   ,  Renault

2007 , Fernando Alonso   ,  Renault

 Enllaos externs .

 Gran Premi de F1 al Circuit Internacional de Sepang;
 Histria i Estadstiques del Circuit Internacional de Sepang;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44321" title="Circuit de Bahrain" nonfiltered="2218" processed="2204" dbindex="17473">


El Circuit de Bahrain situat a la capital Al-Manama acull el Gran premi de Bahrain de Frmula 1 des de l'any 2004 i tamb curses de GP2..

La construcci del circuit, iniciativa del prncep Shaikh Salman bin Hamad Al Khalifa, va esdevenir un objectiu nacional de Bahrain. El prncep s actualment el president honorfic del Federaci Automobilstica de Bahrain.

Els organitzadors de la cursa estaven preocupats perqu el circuit no estigus acabat a temps de manera que van proposar que el primer Gran Premi s'endarrers fins el 2005, per el cap de la Frmula 1, Bernie Ecclestone ho va refusar, de manera que es va acabar disputant tot i que no s'havien acabat la totalitat de les installacions.

El circuit t un nic problema. Situat al mig del desert, hi havia la preocupaci que la sorra del desert portada pel vent embruts la pista. Per de moment els organitzadors han pogut mantenir la sorra fora de la pista aplicant cola amb esprai a la que envolta el traat.

El circuit va ser dissenyat per l'arquitecte alemany Hermann Tilke i la seva construcci va costar aproximadament 150 milions de dlars US$.

 Traats .

El circuit t sis configuracions.

 Traat del Gran Premi (mostrat al dibuix);
 Traat interior (la secci del mig de la pista - revolts 5 a 12 del circuit principal amb un grup de corbes que uneixen els revolts 5 i 12);
 Traat exterior (el traat sencer, per saltant del revolt 5 al 12);
 Traat del Paddock (s'eliminen els trams des del revolt 4 fins al 9);
 Drag Strip ;
 Pista Oval;

En el gran premi d'automobilisme es fan un total de 57 voltes donant com a resultat un total de 308,769 km.

 Enllaos externs .

 Circuit Internacional de Bahrain;
 Histria i Estadstiques del Circuit Internacional de Bahrain;
 





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44323" title="Circuit d'Enzo i Dino Ferrari" nonfiltered="2219" processed="2205" dbindex="17474">


El Circuit d'Enzo i Dino Ferrari (conegut tamb com a Circuit d'Imola) est situat a la ciutat d'Imola (Itlia). 

S'hi celebren el Gran premi de San Marino de Frmula 1 i GP2. Tot i ser un circuit en territori itali rep el nom de Gran Premi de San Marino perqu ja existia el Gran Premi d'Itlia que es disputava al Circuit de Monza, i perqu el principat de San Marino s massa petit per acollir una competici d'aquestes caracterstiques.

En el gran premi es fan un total de 62 voltes donant com a resultat un total de 305,609 km que recorren els monoplaces. 

El circuit te una extensi de 4.933 m de pista.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44324" title="Gran Premi de San Marino" nonfiltered="2220" processed="2206" dbindex="17475">
   

El Gran Premi de San Marino s una carrera vlida pel campionat de Frmula 1 que es disputa desde 1981 al circuit d'Imola anomenat Autdrom Enzo i Dino Ferrari a la petita ciutat d' Imola, a Itlia.
Se li diu Gran Premi de San Marino degut a que ja existeix el Gran Premi d'Itlia, i el principat de San Marino s per si mateix molt petit per poder tenir un circuit vlid per poder correr un gran premi. 

 Histria .

La regi de Imola t diversos constructors de cotxes de carrera, com sn Ferrari, Lamborghini i Maserati. A l'acabar la segona Guerra Mundial la ciutat va fer un programa per millorar l'economia local. Quatre entusiastes de las carreres automobilstiques van proposar la construcci d'una nova via que uns les carreteres ja existents i que podien ser utilitzades per els constructors locals per provar els seus prototips. La construcci es va comenar al mar de 1950. Les primeres proves  de cotxes es van dur a terme dos anys ms tard quan  Enzo Ferrari va manar provar un dels seus prototips.

A l'abril de 1953, es van  disputar les primeres carreres de motos a Imola i la primera carrera de autombils es va correr al juny de 1954.

A l'abril de 1963 es va correr la primera carrera de Frmula 1 a Imola per com una cursa no vlida pel campionat i va ser guanyada per  Jim Clark amb  Lotus. Una segona carrera no vlida es va correr el 1979 i va ser guanyada per Niki Lauda que corria amb Brabham-Alfa Romeo.



 Curses de Frmula 1 .

A l'any 1980, el circuit de Imola va ser utilitzat pel G.P. d'Itlia i va ser guanyat per Nelson Piquet amb un  Brabham-Cosworth. A l'any segent el Gran Premi d'Itlia va tornar a Monza i Imola va ser inclosa al campionat com a Gran Premi de San Marino.

A l'any 1994, va haver-hi greus accidents durant la prctica del divendres,  Rubens Barrichello va xocar amb fora contra la defensa a la variant Bassa a gran velocitat i va estar inconscient durant alguns minuts. Desprs durant la calificaci va perdre la vida Roland Ratzenberger i a la carrera  Ayrton Senna al revolt de Tamburello va tenir el que de moment s l'ltim accident mortal de l'histria de la Formula 1.

A l'any segent la corba de  Tamburello es va convertir en una xicane per disminuir la velocitat. Aquests accidents van  motivar la modificaci de molts altres circuits aix com tot un seguit de canvis a la reglamentaci en conjunt, per aconseguir una  manera de fer ms segura la F1.

Als ltims anys , diversos constructors s'han queixat de la poca qualitat de les instalacions d'Imola i s'ha parlat d'eliminar aquest gran premi del calendari de Frmula 1, sobre tot, perque ja existeix el gran premi d'Itlia. De moment, per la Temporada 2007 el Gran Premi de San Marino ja no forma part del calendari de Frmula 1.

 Guanyadors del Gran Premi de San Marino .



 Amb un fons de color les curses disputades per no vlides pel campionat del mn de Frmula 1;

Enllaos externs.
 Gran Premi de San Marino;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44325" title="Circuit de Nrburgring" nonfiltered="2221" processed="2207" dbindex="17476">


Al Circuit de Nrburg (alemany: Nrburgring, a vegades escrit Nuerburgring), situat a Nrburg, s'hi celebren actualment el Gran Premi d'Europa de Frmula 1 i GP2.

El circuit original es va construir com a circuit de proves de les marques alemanyes de autombils. La construcci del circuit, dissenyat per Otto Creutz, es va iniciar al setembre de 1925. En aquesta poca existia un nic traat de 28,3 km (17,5 milles terrestres) de 6,7 m  d'ample i estava format per dos seccions, la secci sud, Sdschleife, de 7,5 km, i la secci nord, Nordschleife, de 22,8 km. El primer Campionat Mundial de Motociclisme s'hi va disputar en aquest circuit (ring) el 19 de juny de 1927 i un mes ms tard, el primer Gran Premi d'Alemanya de Frmula 1.

En el gran premi es fan un total de 60 voltes donant com a resultat un total de 308,863 km que recorren els monoplaces. 

El circuit t una longitud de 5.148 m de pista.

Cal recordar que la frmula 1 va crrer durant molts anys, concretament fins al trgic accident de Niki Lauda el 1976, al circuit del Nordschleife, que feia 23 quilmetres, i que suposava un gran repte per als pilots d'aleshores, amb uns 176 revolts i canvis de rasant espectaculars.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44326" title="Gran Premi d'Europa" nonfiltered="2222" processed="2208" dbindex="17477">


 Histria .

Els estatuts de la FIA estableixen que noms pot haver-hi una cursa per  pas al Campionat Mundial de Frmula 1. Tot i aix, la FIA mateixa no segueix al peu de la lletra les  seves propies regles i organitza desde fa temps dues curses a  Alemanya i a  Itlia, a les que els hi dona un nom diferent. Els noms dels GP sn respectivament el Gran Premi d'Europa i el Gran Premi de San Marino.

El Gran Premi de Luxemburg es va disputar  nicament els anys 1997 i 1998, per donar-li un nom diferent a la carrera disputada al circuit de Nrburgring, que s'anomenava en anteriors edicions Gran Premi d'Europa per que en 1997 s  va disputar sota aquest nom a Espanya.

L'any 1998 no s va disputar i ja posteriorment la carrera s'ha tornat a disputar a Nrburgring de forma permanent.

A partir de 2008 aquest premi es disputa a Valncia al Circuit Urb situat a la zona del port i gestionat per la societat Valmor, creada ad hoc i formada per un conglomerat d'empreses. La primera edici a aquest nou circuit ha estat el 24 d'agost de 2008.
Amb aquest premi, l'Estat espanyol passar a tenir dos GP, tots dos en terres de parla catalana, tot esperant que Madrid estrene el 2010 el seu nou circuit i es disputi amb Montmel o Valncia un dels dos grans premis.

 Guanyadors del Gran Premi d'Europa .






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44327" title="Circuit Gilles Villeneuve" nonfiltered="2223" processed="2209" dbindex="17478">


 Histria . 

El circuit deu el seu  nom  al pilot canadenc Gilles Villeneuve que va morir trgicament en un accident amb el seu monoplaa de Frmula 1 al Gran Premi de Blgica de 1982. Gilles era el pare de Jacques Villeneuve que va ser campi de la Frmula 1 l'any 1997.

 Situaci .

El Circuit Gilles Villeneuve es troba i es monta a la le Notre-Dame, una illa situada al riu San Lorenzo i  que forma part de Montreal, a la provincia francfona de Quebec, Canad. Aquest circuit no s permanent , amb el que la gran zona verda que es l'illa noms es veu transformada uns pocs dies a l'any.
 
 Traat .

En el gran premi es fan un total de 70 voltes al circuit, que amb una extensi de 4.361 m de pista dona com a resultat un total de 305,270 km que recorren els monoplaces al finalitzar el GP.
 

 Guanyadors del GP del Canad disputats en aquest circuit .

(Noms els GP disputats al Circuit Gilles Villeneuve, per altres GP veure Gran Premi del Canad.)


 

 Enllaos externs .

 Circuit Gilles Villeneuve ;
 Circuit Gilles Villeneuve Histria i Estadstiques ;
 Ciro Pabn's Racetracks ;
 





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44328" title="Gran Premi del Canad" nonfiltered="2224" processed="2210" dbindex="17479">
El Gran Premi del Canad (en francs Grand Prix du Canada) s una carrera vlida pel campionat mundial d'automobilisme de Frmula 1, que es disputa al Canad des de l'any 1967. 

Fins la temporada  1977 es va disputar als circuits de Mosport, Ontario i Saint-Jovite, a Quebec. A partir de 1978, es disputa regularment a  Montreal.

El primer guanyador a Montreal fou el corredor canadenc Gilles Villeneuve, nascut a Quebec i mort durant les proves de qualificaci del Gran Premi de Blgica de 1982. Desprs de la seva mort, el circuit de Montreal va ser batejat com a Circuit Gilles Villeneuve en el seu honor.


Al Gran Premi de Canad del 1982 va haver-hi un greu accident on Ricardo Paletti va morir desprs de xocar amb el seu Osella contra el monoplaa de Didier Pironi.

Fins al Gran Premi de Canad del 1997 no va haver-hi un altre greu accident, Olivier Panis va patir ferides i fractures en ambdues cames. Panis va haver de deixar les curses durant les segents nou carreres i molts pensen que aquest accident va causar greuges al guanyador del Gran Premi de Mnaco del 1996 de forma perdurable.

A la cursa de 1999, la corba final del Circuit Gilles Villeneuve es va fer famosa ja que tres campions de Frmula 1, Damon Hill, Michael Schumacher i Jacques Villeneuve van xocar tots contra el mateix mur. 



Degut a les noves regulacions respecte a la publicitat de tabac a l'esport i  a la creaci de nous circuits, el Gran Premi del Canad no fou inclosa en el programa inicial del campionat del 2004, per els organitzadors van aconseguir reunir suficients fons per mantenir el circuit en el campionat, amb el que la temporada d'aquest any va incloure 18 carreres.

Al Gran Premi de Canad del 2007, el pilot polons Robert Kubica va patir un greu accident a ms de 300 km/hora en el que va sortir ills. L'any segent va guanyar la prova en la que va ser la seva primera victria a la F1.

 Guanyadors del Gran Premi del Canad .



 Enllaos externs .
 Plana oficial del Gran Premi del Canad;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44329" title="Circuit d'Indianpolis" nonfiltered="2225" processed="2211" dbindex="17480">
 

 Histria .

Al Circuit d'Indianpolis , situat a Indianpolis,Estats Units s'hi celebren tota mena de competicions automobilstiques, i des de la temporada 2000 hi t lloc tamb el Gran Premi dels Estats Units de Frmula 1 i de GP2.

Als ultims anys ha tingut un domini aclaparador de Ferrari, que ha guanyat sis de les ltimes cinc curses disputades.


 Traat .

El circuit t una extensi de 4.192 m de pista i al llarg de la cursa del gran premi es fan un total de 73 voltes donant com a resultat un total de 306,016 km que recorren els monoplaces a cada cursa.


 Enllaos externs .

 Plana oficial d'Indianpolis;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44330" title="Gran Premi dels Estats Units" nonfiltered="2226" processed="2212" dbindex="17481">

El Gran Premi dels Estats Units s una competici automobilstica puntuable pel campionat de Frmula 1 que s'ha disputat en varies localitzacions desde la temporada 1959 . Als seus origens va formar part del campionat dels Estats Units.

 Histria .
Als primers anys de la Frmula 1 es considerava que la cursa de Indianpolis 500 formava part del campionat. Aquest fet, per, amb l'excepci d'Alberto Ascari al 1952, no va aconseguir una  participaci regular dels pilots europeus de la Frmula 1 a aquesta competici.
 
 American Grand Prize .
Entre els anys 1908 i 1916 s diputava el Gran Premi dels Estats Units i la cursa s'anomenava American Grand Prize.

 Sebring .
A la temporada 1959 es va organitzar el primer Gran Premi dels Estats Units de Frmula 1 en un circuit urb pels carrers de Sebring, a  Florida al desembre de 1959 i era l'ltima cursa de la temporada. A pesar del excitant final de la competici amb Jack Brabham empenyent el seu cotxe sense combustible per poder arribar a puntuar i aix guanyar el campionat del mon de pilots, l'espectacle no va produir els guanys esperats.

 Riverside .
La cursa es va traslladar a  California a l'any segent, on al circuit de Riverside, Stirling Moss amb un cotxe privat va aconseguir la victria. Altre vegada per, la competici fou poc seguida pels espectadors.

 Watkins Glen .
Al 1961, la competici va esdevenir un xit a Watkins Glen, Nova York, ja que hi existia ja pblic que anava a veure les curses automobilstiques.

Aquesta va ser la seu de les curses de la F1 al llarg de 20 anys. Aquest circuit per, tenia problemes de seguretat pels pilots, tant que a l'any 1973 el pilot Franois Cevert va perdre la vida a causa d'un greu accident i un any desprs, al 1974 Helmuth Koinigg
va morir tamb al xocar amb les proteccions de la pista.

 Long Beach .
Vegeu tamb: Gran Premi de l'oest dels Estats Units.

 Las Vegas .
Vegeu tamb:  Gran Premi de Las Vegas.

 Detroit .
Vegeu tamb:  Gran Premi de l'est dels Estats Units.

 Dallas .
La cursa a Las Vegas noms s va disputar en dues ocasions, i es van realitzar plans per crear un Gran Premi de Nova York pel 1983, per aquests plans no es van poder portar a terme. Al 1984, la cursa de Long Beach va sortir del calendari i es va intentar organitzar una cursa a Dallas, Texas. Al no poder-se realitzar, Detroit va ser l'nica cursa de F1 que es va disputar als EUA durant cinc anys.

 Phoenix .
Desprs, al llarg de tres anys la cursa es va disputar al Circuit de Phoenix amb molt xit comercial per va ser eliminada al 1991 quan Mika Hkkinen va patir un greu accident a la pista. Aquest accident va provocar que aquesta seu tamb fos eliminada del calendari, tot i que era un circuit on era difcil tenir un accident fatal, ja que totes les corbes eren lentes.

 Indianpolis .

No va ser fins el any 2000 que es va tornar a  disputar el Gran Premi dels Estats Units, aquesta vegada al legendari Circuit d'Indianpolis. El circuit de Frmula 1 utilitza una recta i una curva del val  utilitzat als campionats nord-americans, circulant en el sentit de les agulles del rellotge. Al Gran Premi dels Estats Units de 2000 van assistir-hi prop de 225.000 espectadors, que s probablement el ms alt nmero de pblic per una cursa de Frmula 1. 
Al 2001, la cursa es va disputar menys de tres setmanes desprs de l'atemptat de l'11 de setembre, i molts equips i pilots van fer un homenatge especial als Estats Units en les decoracions dels seus cotxes i cascs. 
A l'any 2005 problemes amb els pneumtics Michelin van portar a 7 equips a retirar-se de la cursa desprs de la volta de formaci. Noms 6 cotxes (que utilitzaven pneumtics Bridgestone) van competir a una cursa que molts van considerar una farsa.

 Guanyadors del Gran Premi dels Estats Units .
Els anys que no sn vlids pel campionat del mn de Frmula 1 tenen un fons de color.



 Enllaos externs .
 Histria del Gran Premi dels Estats Units;
 Pgina oficial del Gran Premi dels Estats Units;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44331" title="Existncia" nonfiltered="2227" processed="2213" dbindex="17482">
L'existncia s el fet d'sser, per exemple el fet d'sser d'una manera absoluta, el fet de ser donat per a la percepci, o fins i tot per a la conscincia.

Existncia s'oposa al mateix temps a la essncia (el que s) i al res que s la seva negaci.

 El problema metafsic de l'existncia .

Tots els ssers existeixen, i s una evidncia el dir que el pensament (i fins i tot l'imaginari) i la acci suposen l'existncia. Existir s ser; sser s existir. Aix doncs l'existncia s una mica l'immediat, que constitueix el comenament de tot.

En aquest sentit, l'existncia s el simple fet de ser, l'sser concebut sense determinaci alguna, sense predicat, sense no-res: l'sser comena doncs per la indeterminaci de l'existncia, indeterminaci del fet de ser pur i simple. Aix, aquesta primera idea de l'existncia ens la far concebre per un coneixement immediat. Des d'aquest punt de vista:

sser i pensament sn idntics;
l'existncia s immediatament coneguda.

El coneixement del que s l'existncia s doncs originada de l'existncia mateixa. Cadasc tindria llavors un saber immediat de l'immediat. Aquests punts aixequen algunes de les dificultats de la filosofia:

Si l'existncia s coneguda per un jo, es pot deduir d'aix l'existncia de les coses?
s l'existncia immediatament coneguda per nostra conscincia?
s l'existncia un objecte de coneixement?

Aquestes preguntes impliquen unes distincions:

existncia per a un jo (subjectiu) i existncia de les coses (objectives): en el idealisme modern, s l'existncia subjectiva en tant que pensament la que s absolutament certa.
sser i existncia: es distingeix entre "sser" i "ser un sser".

 L'origen metafsic de l'existncia .
En aquesta ltima distinci, es pot estimar que la filosofia a triat tradicionalment l'sser en detriment de l'existncia, el que es tradueix per la formulaci de Aristtil: L'objecte etern de totes les recerques presents i passades, el punt sempre en suspens: qu s l'sser? equival a preguntar qu s la substncia? Segons Plat, la recerca d'Aristtil se centra llavors sobre l'essncia, i no sobre l'existncia, i l'existncia seria doncs ocultada: l'existncia deu sempre metafsicament pensar-se en relaci a l'essncia; l'essncia s la condici de inteligibilitat de l'existncia.

Des d'aquest punt de vista essencialista, es desprenen diverses conseqncies importants:

l'essncia s l'sser possible, i l'existncia l'sser real;

l'existncia d'un sser s funci de la seva essncia;

l'existncia s doncs definida per la seva essncia, que li dna doncs els seus lmits i la seva perfecci;

la diferncia entre les essncies produeix una jerarquia de les existncies; una jerarquia de la realitat: hi ha ordre;

com ms perfecta s una essncia, ms perfecta s l'existncia que es desprn d'ella;

Du (o el B, l'acte pur, etc.) - sent la sobirana essncia, s d'on procedeix tota existncia; Ell seria fins i tot l'nica i veritable essncia, de la qual l'existncia es desprn necessriament, el que faria de qualsevol metafsica i qualsevol cincia, una teologia (Filosofia primera per a Aristtil).

No obstant aix, aquesta metafsica posseeix un problema molt simple: si l'existncia depn fins a aquest punt de l'essncia (definici, inteligibilitat, estructura del sser, ra de ser, etc) llavors per qu existeix alguna cosa fora de l'essncia?

Una resposta s que Du ha creat les essncies i complert aquest pas del possible al real que la ra humana no aconsegueix pensar (vegi's tamb Plat, Timeu). Per el problema s sempre el mateix: com una essncia suprema pot posar fora de si mateixa una mica contingent i inferior, l'existncia?

 Filosofia de l'existncia .

Enfront d'aquests problemes, un pot voler pensar en l'existncia de manera autnoma, independentment de l'essncia. s la bolcada existencial de la metafsica: el fet d'existir es converteix en el punt de partida del pensament, el que dna sentit veritablement a la nostra experincia. s l'existncia sense essncia, sense ra i sense jerarquia.

 L'anlisi de l'existncia com fenomen .

L'existncia, en la metafsica occidental, est fora del concepte: en aquest sentit, se li pot retreure l'haver ignorat l'existncia, ja que l'existncia s simplement el que escapa a l'essncia: l'existncia no es dedueix del concepte, no s un predicat sin una posici - el que est posat aqu i ara (Kant).

Per l'existncia s tamb l'individual, i per tant revela no el saber del que s, sin subjectivitat. s doncs l'individu qui s l'existent, i el coneixement de la seva realitat passa per la seva conscincia i pels seus actes (la seva voluntat). No obstant aix, s aquest aspecte de l'existncia que l'especulaci metafsica ignora, a la qual s'oposen les filosofies que parteixen de l'individu, de la seva llibertat i de les seves eleccions de vida.

 La conscincia de l'existncia .

La realitat de l'existncia pot ser apresa de manera efectiva (la sensibilitat per a Rousseau), independentment de la ra, que el que d'aix s'obt do es dedueix de l'essncia, no s demostrable, s irrefutable (Nietzsche) i sembla doncs sobretot un fenomen irracional. Per aquesta conscincia afectiva pot ser concebuda com un "humor" (Stimmung, Heidegger) a priori, una tonalitat de l'existncia que precedeix la captaci de coses en la seva particularitat. Aquesta tonalitat s llavors contempornia del que s cridat "obertura al mn"

nusea, per a Sartre, les coses que perden el seu sentit utilitari ja no es poden nomenar; s llavors la seva existncia pura la qual es torna invasiva, incontrolable. La conscincia dubta entre la fusi subjecte/objecte i el rebuig.

angoixa: per a Heidegger, l'angoixa, al contrari que la por, no t un objecte real identificable en l'experincia. La por pot ser combatuda emprant mitjans de protecci contra un perill ben identificat. L'angoixa, per contra, al no tenir objecte, s una angoixa de res i la seva font s per tant el propi existent que ha de ser de manera autntica.

plaer: al contrari de les filosofies contempornies de l'existncia que posen en el cor de l'existent, en la seva propi estructura, sentiments ms aviat negatius, un filsof com Rousseau pensa trobar sota la falsedat de la vida social el pur plaer de l'existir que s el gaudir natural de la sensibilitat: aquesta sensibilitat s per a ell el punt de partida de l'existncia.

 L'sser d'aquest mn .

 La finitut .

En les filosofies de l'existncia, la llibertat s un absolut, l'essncia irrebatible de l'existncia. Per aquesta llibertat no pot ser el seu propi fonament, car hi ha una facticitat originria de la llibertat que revela doncs la finitut no sobremuntable de la mateixa. La llibertat s ni ms ni menys que l'home mateix, la seva existncia i defineix la condici humana: estem condemnats a la llibertat, som llanats a ella, exactament com som llanats aqu al mn.

 L'art d'existir .
saviesa i mort;
l'tica;
la cultura de si mateix (esttica de l'existncia);
la fe;

 Matemtiques .

Que els nombres imaginaris existeixin o no, aix importa poc per als matemtics d'avui.

Prenguem un exemple: imaginem que el nostre univers sigui un plnol en el qual totes les criatures siguin cucs plans. Dibuixem una m esquerra i una m dreta. En el plnol, no hi ha cap manera de passar del dibuix d'un al de l'altre. Per el cuc pla pot imaginar una tercera dimensi perpendicular a les altres 2 que li va a permetre fer una rotaci tridimensional imaginria de manera que podr transformar un dibuix de m dreta en un dibuix de m esquerra. Duguem ara aquest exemple al ser hum: mitjanant una rotaci en un espai de 4 dimensions podrem transformar un guant dret en un guant esquerre. No podem fer-lo i aix prova b que la 4 dimensi s imaginria respecte de les altres 3. Per aix no impedeix fer clculs i geometria de 4 dimensions.

Qu s la realitat en relaci amb la percepci que tenim d'ella? La matemtica va ms enll del debat real o imaginari, a ms el terme complex significa real i imaginari.

 Bibliografia .
Proslogion, Anselm de Canterbury;
La Ciutat de Du, Agust d'Hipona;
De la producci original de les coses presa d'arrel, Leibniz;
Crtica de la ra pura, Kant;
Enciclopdia de les cincies filosfiques, Hegel;
Mditations cartsiennes, Husserl;
tre et temps, Heidegger;
L'sser i l'Existncia, Etienne Gilson;
Fenomenologia de la Percepci, Merleau-Ponty;
El Mite de Ssif, Albert Camus;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44332" title="Antiga Fbrica de la Seda de Vinalesa" nonfiltered="2228" processed="2214" dbindex="17483">

L'Antiga Fbrica de la Seda de Vinalesa s un edifici de la segona meitat del segle XVIII que inicialment alberg la Fbrica Nacional de la Seda i que, amb el pas del temps, fou fbrica de teixits d'espart i jute. Fou tamb la base operativa d'una important empresa d'adobs.
 Histria .
Aquesta fbrica fou fundada a les acaballes del segle XVIII per la famlia Lapayesse, la qual la convert en el primer cas de centre fabril valenci utilitzant la fora motriu de l'aigua de la Reial Squia de Montcada. El gran botnic Cavanilles explicava que sirve aquella fbrica para hilar, devanar y torcer de diferentes modos la seda, y prepararla para los usos correspondientes. Cap a 1820-30 fou propietat de Josep Casadevn, i en 1839 ja havia sigut comprada per la famlia Trnor, en les mans de la qual romandria una bona part del segle XIX.
Aquest edifici t una importncia histrica i documental reconeguda en el proces industrialitzador valenci. 

 Descripci .
L'edifici s una ampla nau amb sostres de fusta i altres petites dependncies adossades, per el ms notable com a elemente del patrimoni hidrulic era la gran roda vertical que es constru sobre la squia i que generava la fora motriu de les mquines. Segons ens descriu Cavanilles a les darreries del segle XVIII, recibe el impulso general de las aguas que corren por la acequia, las quales mueven una rueda de 104 palmos de dimetro, y esta  varias mquinas distribuidas en salas espaciosas. Para el torcido de han dispuesto 22 mquinas, y en ellas 48 ruedas, moviendo cada rueda quatro husos. Catorce de dichas mquinas sirven para torcer la seda  un cabo o hilo solamente, siete para torcerla  dos, y la ltima para tramas. En otra pieza hay tambien 22 mquinas, las 19 para devanar y cada una pone en movimiento 36 madexas, que cuida con comodidad una sola muchacha; las tres restantes sirven para doblar, y ocupan seis mugeres, cuidando de treinta rodetes cada una.

Actualment est abandonada aquesta funci fabril i desprs d'una restauraci quasi integral, s un centre social i municipal. Acull diferents serveis municipals: ajuntament, biblioteca, centre de salut, associacions locals, gimns, aules formatives, sala d'exposicions, llar dels jubilats, nau de festes, etc.

 Enllaos interns .
 Vinalesa;
 Squia Reial de Montcada;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44334" title="Gran Premi de Frana" nonfiltered="2229" processed="2215" dbindex="17484">
El Gran Premi de Frana s una carrera automobilstica que forma part del Campionat mundial de Frmula 1 organitzat per la FIA.


 Histria .

Els Grans Premis d'autombils com a competici esportiva van tenir el seu origen a Frana i el Gran Premi de Frana s una competici internacional des de l'any 1906 quan l' Automobile Club de France va organitzar la primera cursa a Sarthe amb una participaci de 32 autombils.  

El GP de Frana forma part del campionat de Frmula 1 des de la primera temporada, la corresponent a l'any 1950 i ja no s'ha deixat de disputar llevat de l'edici de la 1955. 

A l'octubre del 2008, el patr de la Frmula 1, Bernie Ecclestone, va confirmar que a l'any 2009 no hi hauria GP de Frana, a causa de problemes econmics.

 Circuits .

El GP de Frana es va comenar a crrer al circuit de Reims Gueux  i desprs s'ha corregut a diversos circuits ms, per des de la temporada 1991 aquesta carrera es disputa actualment al Circuit de Nevers Magny-Cours.


 Guanyadors del Gran Premi de Frana .


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44335" title="Circuit de Magny-Cours" nonfiltered="2230" processed="2216" dbindex="17485">

Al Circuit Magny-Cours, situat a Magny-Cours (Frana), s'hi celebren el Gran Premi de Frana de Frmula 1 i GP2.

El circuit t una extensi de 4.411 m de pista i al llarg d'una cursa d'un gran premi es fan un total de 70 voltes donant com a resultat que els monoplaces recorren  un total de 308,586 km . 

 Histria .

La primera construcci de Magny-Cours van ser fetes per Jean Bernigaud a l'any 1960 i hi va construir una escola de conducci (escola de carreres) , d'on van sortir notables pilots com Franois Cevert i Jacques Laffite. 

Ja a l'any 1980, el circuit s comprat pel  Conseil gnral de la Nivre i aquest remodelaria el circuit per poder disputar-hi curses internacionals de motor.

A la decada dels 90, l'escuderia Ligier (que desprs seria Prost F1) va establir la seva base de proves al circuit.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44338" title="Gran Premi de Malisia" nonfiltered="2231" processed="2217" dbindex="17486">


El Gran Premi de Malisia s una prova puntuable pel campionat de Frmula 1 que es disputa al Circuit de Sepang, a prop de Kuala Lumpur.

 Histria .

 

El Gran Premi de Malisia es disputa des de l'any 1999 i sempre s'ha corregut al circuit de Sepang. Degut a la seva situaci geogrfica, aquest circuit s molt variat climatolgicament parlant, ja que en els G.P. disputats fins ara hi ha hagut un clima que va des de la calor seca, la humitat amb molta calor, fins a la turmenta tropical.


A partir de l'any 2001, el Gran Premi de Malisia es disputa al comenament de la temporada.

 Guanyadors del Gran Premi de Malisia .



 Altres .

 Record de volta rpida: Fernando Alonso, Renault, 1' 34. 803 ;
 

 Enllaos externs .

 Pgina del Circuit Internacional de Sepang;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44339" title="Maldecap" nonfiltered="2232" processed="2218" dbindex="17487">

El maldecap (conegut mdicament com a cefallgia o cefalea) s una condici de dolor lleu a sever al cap; sovint el dolor de cervicals o del bescoll pot ser interpretat tamb com a maldecap.  

 Causes de les cefallgies .
Els maldecaps tenen una gran varietat de causes, des de forar massa la vista fins a la inflamaci de les cavitats sinusodals o, altres condicions perilloses com encefalitis, cncer al cervell, meningitis o una aneurisma cerebral. Quan el maldecap apareix juntament amb una ferida al cap, la causa s normalment bastant evident; encara que moltes causes dels maldecaps sn ms elusives. El tipus de maldecap ms com s el maldecap tensional. Molta gent t maldecaps quan tenen fam o estan deshidratats (la deshidrataci severa s una de les causes del maldecap desprs de la borratxera, ja que l'alcohol s un dirtic).

Les cefalees tensionals es deuen a la contracci i tensi dels msculs en els muscles, el coll, el cuir cabellut i la mandbula, i sovint estan relacionats amb l'estrs, la depressi o l'ansietat. El fet de treballar massa, no dormir prou, ometre menjars i consumir alcohol o allucingens pot fer que les persones siguen ms susceptibles als dolors de cap. Igualment, els dolors de cap poden ser desencadenats per la xocolata, el formatge o el glutamat monosdic (GMS). Les persones que consumeixen cafena poden presentar dolors de cap quan no obtenen la quantitat diria usual.

Altres causes comunes poden ser:

 Realitzar una activitat que obligui a la persona a mantenir el cap en una posici durant molt de temps, com utilitzar una computadora, un microscopi o una mquina d'escriure;
 Dormir en una posici anormal;
 Esforar-se massa;
 Estrnyer la mandbula o esmussar les dents;

Les cefalees tensionals tendeixen a donar-se en ambds costats del cap i sovint comencen en la part posterior d'aquest i es propaguen cap avant. El dolor pot ser sord o opressiu, fins i tot com una banda ajustada o una premsa al voltant del cap. s possible que se senti dolor i rigidesa en els muscles, el coll i la mandbula.

Les migranyes sn maldecaps forts i recurrents que generalment estan acompanyats d'altres smptomes, com a trastorns visuals o nusees, i tendeixen a comenar en un costat del cap, encara que el dolor es pot disseminar a un costat i a l'altre. s possible que la persona experimente un "aura" (smptomes d'advertncia que s'inicien abans del maldecap) i generalment sent un dolor intensament pulsatiu i palpitant.


Tipus de maldecaps.
Maldecap tensional;
Migranya;
Cefallgia histamnica de Horton (en angls cluster headache);
Cefallgia de rebot;
Cefallgia ictal;
Cefallgia neurtica;
Cafallgia vascular;

 Curaci del maldecap .

Els maldecaps s'han de mantindre diriament per a ajudar a identificar la font o el desencadenant dels smptomes. Desprs, s'ha de modificar l'ambient o els hbits per a evitar futurs maldecaps. Quan es presente un maldecap, s'ha d'anotar la data i l'hora en qu va comenar, el que la persona va menjar en les ltimes 24 hores, la quantitat de temps que la persona va dormir la nit anterior, el que la persona estava fent i en el que estava pensant just abans que comenara el maldecap, qualsevol situaci d'estrs, la duraci del maldecap i el que la persona va fer per a detindre'l. Desprs de cert temps, la persona pot comenar a observar un patr.

Un maldecap es pot alleujar descansant amb els ulls tancats i el cap recolzat o utilitzant tcniques de relaxaci. Per a alleujar les cefalees tensionals pot ser efectiu un massatge o calor aplicada a la part posterior superior del coll.

Per a les cefalees tensionals es recomana intentar amb acetaminof (paracetamol), aspirina o ibuprof. Tanmateix, l'aspirina no s'ha d'usar amb xiquets a causa del risc de desenvolupament de la sndrome de Reye.

Les migranyes poden respondre a l'aspirina, naprox o a una combinaci de medicaments per a la migranya.

En el cas que els medicaments de venda lliure no aconseguisquen controlar el dolor, es recomana parlar amb el metge respecte a l's de possibles medicaments receptats.

Els medicaments receptats que s'utilitzen per a les migranyes comprenen entre altres: ergotamina, dehidroergotamina, ergotamina amb cafena (Cafergot), isometept (Midrin), igual que triptans com sumatript (Imitrex), rizatript (Maxalt), eletript (Relpax), almotript (Axert) i zolmitript (Zomig). Algunes vegades, els medicaments que s'utilitzen per a alleujar les nusees i vmits serveixen per a alleujar altres smptomes de migranya.

Si la persona sovint pateix dolors de cap, el metge pot prescriure-li medicaments per a previndre abans que ocrreguen. Exemples d'aquests medicaments pot ser:

 Antidepressius, com nortriptilina (Pamelor), amitriptilina (Elavil), fluoxetina (Prozac, Sarafem), sertralina (Zoloft) o paroxetina (Paxil), per a les cefallgies tensionals i migranyes.
 Beta-bloquejadors, com el propranolol (Inderal) per a migranyes freqents.
 Bloquejadors dels canals de calci, com verapamil, per a migranyes freqents.
 Medicaments antiepilptics com topiramat (Topomax);

Si s'utilitzen medicaments per al dolor ms de dues vegades per setmana es pot estar patint de cefalees de rebot, que sn causades per un cicle d's de medicaments per al dolor a curt termini, a qu li segueix el retorn del maldecap per perodes cada vegada ms llargs, a pesar de prendre ms medicaments per al dolor.

Tots els tipus d'analgsics (incloent els medicaments de venda lliure), relaxants musculars, alguns descongestionants i la cafena poden produir aquest patr. Si es considera que aquest pot ser un problema per a la persona, s'ha de consultar al metge.

Enllaos externs.
Associaci Espanyola de Pacients amb Cefalea (AEPAC) ;
About Headaches / Migraine ;
All Info About Headaches and Migraine Disease ;
American Council for Headache Education ;
ClusterHeadaches.com ;
Help for Headaches and Migraine ;
National Headache Foundation ;
OUCH, Organization for Understanding Cluster Headaches ;
MAGNUM, the National Migraine Association ;
World Headache Alliance ;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44345" title="Circuit de Silverstone" nonfiltered="2233" processed="2219" dbindex="17488">



El Circuit de Silverstone situat a Silverstone (Anglaterra) va entrar en funcionament l'any 1948. S'hi va disputar la primera cursa del recent creat Campionat del mn de Frmula 1 l'any 1950 amb el primer Gran Premi de Gran Bretanya de Frmula 1. Aquest gran premi ha anat variant d'emplaament, disputant-se al Silverstone, a Aintree i a Brands Hatch entre 1955 i 1986, per assentar-se definitivament a Silverstone des de l'any 1987.

La meitat del circuit s a Northamptonshire i l'altra meitat a Buckinghamshire, perfectament equidistant a Milton Keynes, Northampton i Oxford. Est situat on hi havia la base de bombarders que la RAF va construr l'any 1943 a Silverstone durant la Segona Guerra Mundial. Les tres pistes de l'aerdrom, en la forma triangular clssica de la Segona Guerra Mundial, voregen el lmit exterior de la pista actual. Durant el Gran Premi, l'aerdrom es converteix en el ms transitat del Regne Unit, amb el seu propi control sobre el trnsit ari.

En els darrers anys Silverstone ha estat criticat per les seves installacions deteriorades. Altres crtiques anteriors anaven dirigides cap als embussos de trnsit que s'hi produen els dies de cursa. El canvi de data l'any 2000 que va portar el Gran Premi al mes d'abril, va deixar en evidncia la zona d'aparcaments ja que va quedar enfangada i va provocar un gran caos entre els espectadors a l'hora d'aparcar els vehicles.

El 30 de setembre de 2004, el president del Club Britnic de Pilots de curses, Jackie Stewart, va anunciar que el Gran Premi de la Gran Bretanya no s'inclouria al calendari provisional de l'any 2005. Per finalment el 9 de desembre es va arribar a un acord amb Bernie Ecclestone per a organitzar-hi el Gran Premi fins el 2009.

En el gran premi de Frmula 1 es fan un total de 60 voltes (308,355 km).

Enllaos externs.

 Circuit de Silverstone;
 Vista del circuit de Silverstone des del satlit (Google Maps);
  Histria i estadstiques del Circuit de Silverstone;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44346" title="Gran Premi de Gran Bretanya" nonfiltered="2234" processed="2220" dbindex="17489">
El Gran Premi de la Gran Bretanya (en angls British Grand Prix) s una carrera puntuable pel  campionat mundial de Frmula 1. Actualment es disputa al Circuit de Silverstone, prop del poble de Silverstone, en Northhamptonshire, Anglaterra.

Aquest gran premi ha anat variant d'emplaament, disputant-se al Silverstone, a Aintree i a Brands Hatch entre 1955 i 1986, per assentar-se definitivament a Silverstone des de l'any 1987.



 Histria .

El primer Gran Premi de la Gran Bretanya es va disputar al  1926 i va ser  organitzat per Henry Segrave desprs de la seva participaci al Gran Premi de Frana del 1923 i al Gran Premi d'Espanya de l'any segent. La cursa va ser guanyada per l'equip francs format per Louis Wagner i Robert Senechal conduint un Delage 155B.

La primera cursa del primer campionat del mn de Frmula 1 de l'any 1950 va ser precisament, el Gran Premi de la Gran Bretanya.

 

 Guanyadors del Gran Premi del Regne Unit .



 Notes .

  El campionat del mn de la Frmula 1 va comenar l'any 1950;
 Els anys que no van formar part del campionat del mn de la Frmula 1 s troben resaltats amb un fons de color.;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44348" title="Circuit de Hockenheim" nonfiltered="2235" processed="2221" dbindex="17490">


El Circuit de Hockenheim (Hockeinheimring) est situat a la ciutat de Hockenheim (Alemanya) i acull el Gran Premi d'Alemanya de Frmula 1 i el de GP2.  

 Histria .

Aquest circuit es va construir l'any 1936 com a pista de proves de la marca automobilstica Mercedes-Benz. El circuit original tenia gaireb vuit quilmetres i consistia en dues llargussimes rectes amb dos grans revolts que les unien. Desprs de la Segona Guerra Mundial es va construir un nou circuit de Hockenheim, fora llarg i amb un traat que travessava alguns boscos i que bsicament consistia en quatre rectes d'aproximadament 1.3km, separades per una seqncia de xicans, i seguida per una part ms estreta i revirada anomenada Motodrom i tamb coneguda com "de l'estadi" per les grans graderies que hi ha. Aix fa que la configuraci dels reglatges dels cotxes sigui complicada, ja que cal escollir - crrer amb el cotxe molt rasant per a optimitzar la velocitat a les rectes i comprometre l'adherncia a la secci de l'estadi, o vice-versa. Va ser aqu on va morir d'accident Jim Clark.

 Traat .

El circuit s completament pla sense canvis de rasant.

Per al Gran Premi d'Alemanya de Frmula 1 de l'any 2002 l'alemany Hermann Tilke va retocar-ne el disseny, millorant qestions de seguretat a les zones ms rpides que eren massa aprop dels boscos. La zona de l'estadi va quedar intacta. De totes maneres el circuit es va escurar dramticament, tallant la secci del bosc en favor dels revolts ms estrets. Com sempre passa quan es redissenya un circuit, aix ha provocat queixes dient que no s tan bo com era, tot i que el revolt que hi ha a continuaci de la contrarecta ofereix la possibilitat d'avanar. El circuit t una capacitat per a 120.000 espectadors.

En el gran premi de Frmula 1 es fan un total de 67 voltes donant com a resultat un total de 306,458 km.



 Enllaos externs .

 Hockenheimring;
 Histria i Estadstiques del Hockenheimring;
 Fitxa del circuit a Formula1.com;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44349" title="Gran Premi d'Alemanya" nonfiltered="2236" processed="2222" dbindex="17491">
El Gran Premi d'Alemanya (Groer Preis von Deutschland) s una carrera vlida pel campionat mundial de Frmula 1.

 Histria .

S inicia a l'any  1907 amb la primera carrera dels Kaiserpreis al circuit de Taunus, on noms van  participaven vehicles de turisme amb motors inferiors a sis litres. La primera carrera va ser guanyada per l'itali Felice Nazzaro amb un Fiat. 
A l any 1926 es organitza la carrera de vehicles esportius a la pista Automobil Verkehrs und bungs-Strae (tamb coneguda per AVUS) al sud-oest de Berln, per, degut a  un accident on hi van perdre la vida tres persones, el Gran Premi d'Alemanya no es va tornar  a crrer a AVUS fins l any 1959.

A l'any  1927 la carrera marxa  a Nrburgring  de 28 km, on es va crrer fins a la dcada dels 70. 

A partir de llavors el  Gran Premi d Alemanya s'anava  alternant entre Nrburgring  i  el circuit de Hockenheim. 

A partir de la temporada  1986,  Hockenheim  passa a ser la seu  permanent. 

A la temporada 2007 cau  del calendari del Mundial, encara que t opcions de tornar.


 Guanyadors del Gran Premi d'Alemanya .


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44350" title="Circuit d'Hungaroring" nonfiltered="2237" processed="2223" dbindex="17492">

Al Circuit d'Hungaroring, situat a Mogyord (Hongria), s'hi celebra anualment el Gran Premi d'Hongria de Frmula 1 i de GP2.

En el gran premi es fan un total de 70 voltes donant com a resultat un total de 306,873 km que recorren els monoplaces. 

El circuit t una extensi de 4.384 m de pista.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44351" title="Gran Premi d'Hongria" nonfiltered="2238" processed="2224" dbindex="17493">
El G.P. d'Hongria de Frmula 1 es corria habitualment al Circuit d'Hungaroring.



El primer Gran Premi d'Hongria es va disputar el 21 de juny de 1936 a un circuit traat en un parc prop del centre de Budapest.

Els constructors Mercedes-Benz, Auto Uni i  Ferrari van enviar tres autombils  cada un i l'esvent va atraure a una gran quantitat de gent. Amb tot i aix, la poltica i la propera segona Guerra Mundial van significar el final de les competicions automobilstiques per ms de cinquanta anys.

El primer Gran Premi de Frmula 1 a disputar-se darrera del  tel d'acer fou el Gran Premi d'Hongria de 1986, en el circuit anomenat Hungaroring, prop de Budapest. 

Aquesta carrera es disputa generalment a mitjans de l'estiu d'Europa i s dona la circumstncia nica que fins ara mai ha plogut durant la competici. 

Actualment el Gran Premi d'Hongria atrau aficionats de diversos pasos de la regi que no tenen un Gran Premi local, fet que ocasiona una gran aglomeraci de gent al llarg de tot el Gran Premi.

 Guanyadors del Gran Premi d'Hongria .

Amb fons de color els anys no puntuables pel campionat del mn






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44353" title="Dinastia rurkida" nonfiltered="2239" processed="2225" dbindex="17494">
Llista de sobirans rurkides.

Aquesta llista inclou tota la saga dels territoris que varen derivar el posterior Imperi Rus, i l'actual territori de Rssia: Nvgorod, Kev, Vladmir-Szdal i Moscou. Descendeixen tots bviament de Rrik.  

Prnceps de Nvgorod.

 Rrik (860-879);

Grans Ducs de Kev.

 Oleg (879 912);
 gor I (912 945);
 Olga (regent) (945 962);
 Sviatoslav I de Kev (962 972);
 Iaropolk I de Kev (972 980);
 Vladmir I de Kev (980 1015);
 Sviatopolk I de Kev (1015 1016);
 Iaroslav I de Kev (1016-1017);
 Sviatopolk I de Kev (1017-1019);
 Iaroslav I de Kev (1019 1054);
 Iziaslav I de Kev (1054 1068), ;
 Vseslav I de Kev (1068 1069);
 Iziaslav I de Kev  (2a vegada) (1069 1073), ;
 Sviatoslav II de Kev (1073 1076);
 Vsvolod I de Kev (1076-1077);
 Iziaslav I de Kev (3a vegada) (1077 1078);
 Vsvolod I de Kev (2a vegada) (1078 1093);
 Sviatopolk II de Kev (1093 1113);
 Vladmir II Monmac (1113 1125);
 Mstislav I de Kev (1125 1132);
 Iaropolk II de Kev (1132 1139);
 Viatxeslav I de Kev (1139);
 Vsvolod II de Kev (1139 1146);
 gor II de Kev (1146);
 Iziaslav II de Kev (1146 1149);
 Iuri I Dolgoruki de Kev (1149 1150);
 Iziaslav II de Kev  (2a vegada) (1150);
 Viatxeslav I de Kev (2a vegada) (1150);
 Iuri I Dolgoruki de Kev (2a vegada) (1150-1151);
 Viatxeslav I de Kev (2a vegada) (1151-1154);
 Rostislav I de Kiev (1154-1155);
 Iziaslav III de Kev (1155;
 Iuri I Dolgoruki de Kev (3a vegada) (1155-1157);
 Iziaslav III de Kev (1157);
 Mstislav II (1157-1158);
 Rostislav I de Kev (2a vegada) (1158 1161);
 Iziaslav III de Kev (2a vegada) (1161);
 Rostislav I de Kev (3a vegada) (1161-1167);
 Mstislav II de Kev (2a vegada) (1167-1169);
 Gleb I de Kev (1169);
 Andrei I de Kev (1169-1170);
 Gleb I de Kev (2a vegada) (1170-1171);
 Vladmir III de Kev (1171);
 Mikhal I de Kev (1171);
 Roman I de Kev (1171 1172;
 Rrik I de Kev (1172;
 Roman I de Kev (2a vegada) (1172-1173);
 Vsvolod III de Kev (1173);
 Rrik I de Kev (2a vegada)(1173 1211, amb intervals);
 Sviatoslav III de Kev (1173-1174), 1176 1180, 1181 1194);
 Iaroslav II de Kev, (1174 1175, 1180);
 Roman I de Kev (3a vegada) (1175-1177);
 Sviatoslav III de Kev (2a vegada);
 Rrik I de Kev (3a vegada) (1180-1181);
 Sviatoslav III de Kev (3a vegada) (1181-1194);
 Rrik I de Kev (4a vegada) (1194-1202;
 Ingvar I de Kev (1202);
 Rrik I de Kev (5a vegada) (1202-1204);
 Rostislav II de Kev (1204 1206);
 Rrik I de Kev (6a vegada) (1206);
 Vsvolod IV de Kev (1206 1207;
 Rrik I de Kev (7a vegada) (1207-1211);
 Vsvolod IV de Kev (2a vegada) (1211-1212);
 Ingvar I de Kev (2a vegada) (1214);
 Mstislav III de Kev (1214 1223);
 Vladmir III de Kev (1223 1235);
 Iziaslav IV de Kev (1235 1236);
 Iaroslav III de Kev (1236 1238);
 Mikhal II de Kev (1238 1239);
 Rostislav III de Kev (1239);
 Danil I de Kev (1239 1240);

Grans Prnceps de Vladmir-Szdal.

 Iaroslav II de Vladmir (1238-1246) ;
 Sviatoslav III de Vladmir (1246-1249) ;
 Andrei II de Vladmir (1249-1252) ;
 Aleksandr Nevski (1252-1263);

Prnceps i Grans Prnceps de Moscou.

 Danil I de Moscou (1283 1303) (des de 1261, per en no tenir la majoria d edat, el seu germ Dmitri far de regent fins al 1283);
 Iuri I de Moscou (1303 1325);
 Ivan I Kalita (1325 1341);
 Semion I de Moscou (1341 1353);
 Ivan II de Moscou (1353 1359);
 Dmitri I Donskoi (1359 1389);
 Vassili I de Moscou (1389 1425);
 Vassili II de Moscou (1425 1433);
 Iuri II de Zvenigorod (1433);
 Vassili II de Moscou (2a vegada) (1433-1434);
 Iuri II de Zvenigorod (2a vegada) (1434);
 Vassili el Guerxo (1434);
 Vassili II de Moscou (3a vegada) (1434-1446);
 Dmitri V Xemiaka de Galtsia (1446-1447);
 Vassili II de Moscou (4a vegada) (1447-1462);
 Ivan III el Gran (1462 1505);
 Vassili III de Moscou (1505 1533);
 Ivan IV el Terrible (1533-1547);

Tsars russos.

 Ivan IV el Terrible (1547 1584);
 Fidor I de Rssia (1584 1598);






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44354" title="Farmacocintica" nonfiltered="2240" processed="2226" dbindex="17495">
La Farmacocintica s una branca de la farmacologia dedicada a l'estudi del transcurs en el temps de substncies i la llur relaci amb un organisme o un sistema. En la prctica aquesta disciplina est aplicada majoritriament als frmacs, encara que en principi es refereix a qualsevol substncia resident dins d'un organisme o sitema, com els nutrients, metablits, hormones endgenes, toxines, etc. Aix, en termes bsics, mentre la farmacodinmia explora tot el que un frmac fa al cos, la farmacocintica explora que fa el cos al frmac.

la Farmacocintica ha sigut dividida amplament en dues categories d'estudi: l'absorci i la disposici. La disposici est subdividida en el estudi de la distribuci, metabolisme i eliminaci o excreci del frmac. Aix que Farmacocintica est sovint relacionada amb el (L)ADME. Una vegada que en frmac est administrat en una dosi, aquest procs compensa simultniament.
El procs d'absorci es pot veure com l'augment de la quantitat d'un compost o una dosi x introduida dins d'un sistema. L'absorcion estudia intentar definir l'index de l'entrada,dx/dt, de la dosi x. Per exemple, un index constant constant, R, d'un frmac podria ser 1 mg/h, mentre que la integral sobre el temps de dx/dt es refereix com el grau de l'entrada del frmac, x(t) (la quantitat total de frmac x administrat fins un cert temps). De vegades s'assumeix que el frmac s'absorbeix pel tracte intestinal en forma d'index d'absorci de 1r ordre designat com . Els perfils coplexos d'absorci poden ser creats amb l's del uso de l'alliberament controllat, exts, retardat o sincronitzat de frmacs des d'una forma de dossificaci.
Els procesos de disposici es poden considerar como l'allament del sistema d'una dosi. El procs de disposici distribueix el compost o la substncia dins del sistema, el converteix o el metabolitza, i elimina el compost matriu o els seus productes incorporant-los a les rutes d'eliminaci corporal. De vegades els compostos o els llurs productes poden romandre indefinidament en el sistema mitjanant rutes metabliques que els hi incorporen dins de sistema. ;

La forma funcional de l'aparent depuraci sistmica (en angls, clearance)Cl, d'un frmac x es -(dx/dt)/c(t), on x(t) s la quantitat de droga present i c(t) s la concentraci observada del frmac (com en el plasma sanguini). Per a un frmac monocompartimental administrat intravensicament (entrada en embolada) l'equaci diferencial de 1r ordre que regeix s:

 
 

 

Vegeu l'article de depuraci per a una explicaci ms detallada i ms detallada. 

Per a un frmac s'assumeix obeir la farmacocintica monocompartimental, el Cl s igaul a K. V/K s una constant de l'index d'eliminaci de 1r ordre i Vs el volum de distribuci de la substncia (frmac), o proporcionalment constant entre x(t) i c(t), es a dir x(t)=c(t)V. Amb l'equaci (2), la vida mitja del frmac es pot demostrar que s igual a ln(2)V/K (collocar c(t)=c(0)/2 i resoldre t). La integral total de c(t) sobre el temps (o lrea Sota la Corva, ASC) s'utilitza per a calcular la biodispomibilitat, F, d'una substncia o compost, la qual dna el percentatge de la dosi que arriba a la circulaci sistmica.  

La teoria de sistemes linials s'ha aplicat per a modelar molts sistemes farmacocintics quna la linearibilitat est assumida. El test de linearibilitat d'un frmac s'obt observant l'ASC de bastants dosis administrades. Si l'ASC varia directament amb la dosi administrada aleshores la depuraci sistmica aparent del frmac, Cl, roman constant. Tanmateix, la farmacocintica pot determinar la linearibilitat o no-linearibilitat, i la variabilitat enfront del temps davant el model matemtic involucrat per a qualsevol d'aquests processos. El processos linials farmacocintics sn generalment els menys complexos a estudiar, mentre que un sistema no-linial i variable enfront del temps poden ser molt difcils de resoldre i poden no tenir una soluci allada i numrica. La farmacocintica comprn un gran camp de coneixement matemtic amb molts experts treballant-hi. Aquesta cincia t arrels en la ingenieria, l'estadstica, la cintica qumica i la medicina.


 Temes relacionats .
 Biodisponibilitat;
 Concentraci d'alcohol a la sang;
 Depuraci renal;
 Cintica qumica;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44364" title="Dinastia III d'Egipte" nonfiltered="2242" processed="2227" dbindex="17497">
;
La dinastia III fou un perode de l Antic Egipte. Amb aquesta dinastia s inicia el Regne Antic.

La cultura va donar un pas endavant i van sorgir les grans pirmides com expressi de la cultura funerria egpcia. 

La successi de faraons no est ben determinada i els experts no es posen d acord en l ordre de successi i el nombre de faraons. Tampoc s clara la cronologia. La mxima situa el comenament el 2775 aC i la mnima al 2650 aC, data aquesta darrera que sembla comptar amb ms possibilitats. La duraci fou entre 25 anys (molt improbable pel temps que es van necessitar per les pirmides) i 200 anys (ms de 200 dna Maneth, seguit per Eusebi i Erasttenes).

L nic estudi recent s el de l'egipci Nabil Swelim i s molt discutit. La millor font, apart de les llistes de faraons i l arqueologia, sn les informacions extretes dels panels de Hesira, un alt dignatari que va deixar escrita la seva vida en panels de fusta a la seva tomba a Saqqara.

L esmenta t Maneth dna el nom de sis faraons i els seus anys de regne:

Necherophes (28 anys);
Tosorthros (29 anys) (Erasttenes l'anomena Sesosthros);
Thireis (7 anys);
Mecrokhris (17 anys);
Soiphis (16 anys);
Akhes (42 anys);
Tosortasis (19 anys);
Sephuris (30 anys) ;
Kerpheris (26 anys);


El Papir de Tor dna una duraci de 74 anys mancant un fara, essent faraons:

Nebka (19 anys);
Djoserit (19 anys);
Djoserti (6 anys);
Llacuna d informaci (6 anys, 2 faraons?);
Huni (24 anys);

La llista d'Abidos dna com a faraons a:

Nebka;
Djoserza;
Teti;
Llacuna d'informaci;
Neferkare o Neferka;
Llacuna d informaci ;

La llista de Saqqara dna com a faraons a:

Llacuna d'informaci;
Djoser;
Djoser Teti;
Llacuna d informaci (2 o 3 faraons?);
Nebkare;
Huni;

I Nabib Swelin dna entre 130 i 140 anys amb la segent llista (set faraons tenen nom d'Horus i de dos no es coneix):

Khaba, grec Necherophes (equivalent a Nebka);
Sa, grec Sesosthros (equivalent a Djoserza o Sadjeser i a Djoser i a Djoserit);
Ba, grec Thireis (Teti a Abidos, omes a les altres dos);
Sanakht, grec Mecrochris (omes a les tres llistes);
Netjerikhet, grec Souphis (omes a les tres llistes);
Sekhemkhet, grec Tosortasis (omes a Abidos, Djoserti o Djoserteti);
Hor-? (Nebkare), grec Akhes (omes a dos llistes i Nebkare a Saqqara);
Hor-? (Neferka), grec Sephuris (omes a dos llistes i Neferkare a Abidos);
Qahedjet, grec Kerpheris (Huni, omes a Abidos);

Segons Swelim, la duraci fou:

Khaba, uns 20 anys;
Sa, uns 20 anys;
Ba, uns 7 anys;
Sanakht, menys de 20 anys;
Netjerikhet, uns 30 anys;
Sekhemkhet, uns 15 anys;
Nebkare, uns 3 anys;
Neferka, uns 2 anys;
Qahedjet (Huni), uns 25 anys;

La cronologia seria:

Khaba (Nebka) 2650-2630 aC;
Sa (Djeser) 2630-2610 aC;
Ba (Teti) 2610-2600 aC;
Sanakht, 2600-2585 aC;
Netjerikhet (Djoser) 2585-2555 aC;
Sekhemkhet (Djoserti) 2555-2540 aC;
Nebkare 2540-2537 aC;
Neferka 2537-2535 aC;
Qahedjet (Huni) 2535-2515 aC;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44372" title="Nebka" nonfiltered="2243" processed="2228" dbindex="17499">
El fara Nebka de la III Dinastia (llista d'Abidos, Papir de Tor) ha estat identificat per Swelim com el fara amb nom d'Horus Khaba. La identificaci s discutida. 

Generalment el nom de Nebka s associava a Sanakht per l opini de Lauer i Petrie, avui en discussi per nous descobriments. Nebka podria ser el nom Nesut-bit de Sanakht (Sanakht nom dHorus) que seria un germ de Djoser que el va precedir en el tron; sembla que no s ha d associar amb Nebkara que seria de 50 anys ms tard. Nebka precedeix a Djoser al Papir de Tor i se li dona un regnat de 19 anys. La Pedra de Palerm, fragmentada, sembla que li dona noms 17 anys 2 mesos i 23 dies; Maneth li don 28 anys per no se segur que el seu Necherothes correspongui a Nebka (apart de qu Maneth el colloca el darrer de la Dinastia II per exaltar el paper de Djoser al fer-lo fundador de la Dinastia III). Tamb el colloca primer la llista d'Abidos.

Nebka (Khaba?) es coneix per les restes arqueolgiques La ms antiga evidncia s la inscripci del nom a la mastaba de Saqqara Q 3345-3346; segueixen les d'Abusir, un cartutx ara al Museu de Berln i un cartutx al Museu de Leipzig, i una menci a una tomba nomenant un sacerdot del temple funerari de Nebka, que seria el temple proper de Niuserra. Apareix el nom dbilment a uns taps de gerra trobats per Quibell a la tomba S2322 de Saqqara, per no se segur que es tracti del nom del rei perqu la tomba s de la segona dinastia. Nabil Swelim esmenta una tomba troba als darrers anys al complex de Djoser, el propietari de la qual es diu Niankh Nebka que per una srie de raons es pensa que podria indicar un cert culte a Nebka durant la quarta dinastia; a la tomba a 50 ms al nord-oest, el propietari de la tomba es diu Niankh Ba, que estaria format pel nom d un altre rei de la Dinastia III. L egiptleg Kurt Sethe va llegir un segell de Bet Khallaf com Nebka per al cartutx noms es llegible Ka. Petrie fa referncia a alguns escarabats de Nebka: el nom es tancat en un cartutx i la caracterstica s de comenaments de la dinastia per tamb existeixen exemples fins a la cinquena dinastia. 

Khaba es conegut per les troballes de Arkell publicades el 1956 i 1958: unes copes i bols amb el segell Horus de Khaba. No se sap ben be d'on procedien, algunes eren de la tomba de Z 500 al nord de la pirmide de Zawiyet al-Aryan i altres les havia trobat Reisner tamb la zona de la pirmide. A Zawiet hi ha tombes de les dinasties 1, 2, 3 i 18 i algunes de predinstiques. Foren les ltimes inscripcions en pedra, car desprs les gerres i objectes de pedra jo no es van gravar (la costum va desaparixer de fet en temps de Khasekhemui) fins que es va tornar a fer amb Snefru. La capa de pirmide de Zawiyet al-Aryan s atribueix al rei Khaba per Swelim atribueix aquesta a Neferka. La pirmide hauria tingut cinc esglaons per no es va acabar. 

A part del esmentat s han trobat segells o impressions amb el nom Khaba a Hieracmpolis i algun altra lloc (Naqada). Als escarabats i cilindres de Petrie s hi troba una nom reial llegit com Irt Djed.f que podria ser Khaba; tamb dos bols amb el nom Horus Khaba del complex de Sahura a Abusir i de la necrpolis de Naga ed-Deir. Finalment s ha trobat un segell del rei a Elefantina. En total, entre les troballes a cinc punts diferents, el seu nom s esmentat una dotzena de cops.

No se sap res del seu regnat ms que una referncia de Maneth que ens diu que en el seu temps hi va haver una revolta dels libis. Tradicionalment se l va considerar fill de Khasekhemui, per avui dia aix s molt dubts. L origen de la dinastia no obstant si que s ha de buscar a la II. El canvi dinstic, ms que un trencament genealgic seria un canvi de capital, de Tinis o Abidos a Memfis desprs de la reunificaci. Els experts s inclinen a pensar que fou Khasekhemui qui va fer construir el cementiri de Gisr al-Mudir a Saqqara, per ell encara fou enterrat a Abidos; la seva dona Nimaathapi fou enterrada a Bet Khallaf prop d'Abidos (un altra es creu que s a Helwan), i es pensava pel seu ttol de "mare dels fills del rei" que fou la mare del primer fara.

La pirmide de Zawiet al-Aryan (7 kms al nord de Saqqara) li fou atribuda per Swelim li assigna com a monument funerari un fort a Hieracmpolis i no pas Zawiet al-Aryan, on el seu nom no s ha trobat, i que seria incompatible amb la seva posici a l'inici de la dinastia ja que el monument esmentat t una tcnica constructiva (fou construt amb pedres que formaven paret que augmentava progressivament la inclinaci) que es va seguir i millorar a la Dinastia IV i no s'usava a la dinastia II. El seu nom apareix a vuit gerres de pedra a una mastaba una mica al nord. A la pirmide no hi ha restes escrites del temps de la construcci.

A. Dodson proposa com a tomba de Nebka (o del primer rei de la Dinastia III) una de les dues d'Abu Rawash (zona de Memfis) al nord del llogaret d'Abu Roash, conegut con Al Dair, que fou excavat el 1902 per Palenque i el 1931 per Macramallah. Swelim en canvi pensa que pot ser de Sanakht.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44374" title="Djeser" nonfiltered="2244" processed="2229" dbindex="17501">
Sa fou el nom d' Horus d un fara de la Dinastia III, identificat per Nabib Swelim amb el fara que es conegut amb els noms de Djeser i Djeserit (probablement nom Nesut-biti i Nebti) o Sadjeser. Seria el Tosorthos de Maneth l Afric que Eusebi (que el segueix) anomena Sesorthos. 

S han trobat molt poques restes: El seu nom est escrit tres vegades: a sereks a gerres de pedra trobades a les galeries de Saqqara del complex de Djoser, explorat per Zakaria Goneim als anys 50. 

Swelim pensa que va poder regnar prop de 20 anys. Se l'esmenta a la llista d'Abidos i al Papir de Tor.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44375" title="Teti" nonfiltered="2245" processed="2230" dbindex="17502">
Teti s un fara de la dinastia III de l'Antic Egipte. Nebib Swelim proposa identificar-lo amb Ba, que seria el nom dHorus mentre Teti seria el nom Nesut-biti. Teti seria el Thireis de Maneth.

Es van trobar dos sereks a la meitat del segle XIX a la pirmide esglaonada, per saber quan va regnar s ms complex. Els dos sereks no sn exactament iguals i podrien correspondre a dos faraons diferents: a un es llegeix Ba i al altre Bba (Beba ?). Un dels dos seria el rei Ocell de la segona dinastia. Tamb podria ser el nom d' Horus d'un dels reis de la segona dinastia dels que no se'n coneix aquest nom.

Swelim atribueix a Ba el recinte de Ptahhotep a Saqqara, al oest de la pirmide esglaonada. Per una tomba de Saqqara (d'un personatge de nom Niankh Ba), es pensa que hi va haver un cert culte al fara desprs de la seva mort, potser durant la dinastia IV.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44377" title="Sanakht" nonfiltered="2246" processed="2231" dbindex="17504">
Sanakht fou un fara de la Dinastia III de l'Antic Egipte.

Considerat inicialment com el fundador i identificat com el Nebka (Khaba) d'algunes llistes, aix fou posat en questio i actualment Nabib Swelim, el principal historiador de la Dinastia III, el colloca com a sobir diferent, que hauria estat oms a les tres llistes (Tor, Saqqara i Abidos) i seria el Mecrochris de Maneth.

No es coneix res del seu regne. Maneth li dona 17 anys, quantitat que recull Swelim com a probable, per s possible que s'hagi de rebaixar uns deu anys.

S'ha trobat el seu nom a la mastaba K2 de Bet Khallaf, prop d'Abidos, i potser alguna estructura al recinte de la pirmide esglaonada podria ser-li atribuda. Aix faria pensar que no va regnar ms de mitja dotzena d'anys. A la mastaba K1 s'han trobat segells i inscripcions del rei. Durant la dinastia III s'utilitzaven els sereks (segell generalment del nom dHorus) i els seshen (cartutxos amb el nom Netsu-biti) no seran utilitzats fins a Huni, Snofru i Khufu, per hi ha exemples de cartutx anteriors

S'han trobat dos segells al nord-oest del complex funerari de Djoser a Saqqara. Un segell s'ha trobat per arquelegs alemanys a Elefantina esmentant al segellador (natural del Baix Egipte) del Per-Nesut del Horus Senaksht

Tamb hi ha dos gravacions en pedra al Sina, al Wadi Maghara, on explica que hi havia activitat minera (turqueses) sota el seu regne.

Una tomba de la Dinastia IV a Saqqara pertanyia a un oficial que a la seva biografia diu que ha treballat pel culte del rei difunt Sanakht i que la seva memria era venerada a una capella de la zona desprs de la seva mort.

La tomba de Sanakht no s'ha trobat amb seguretat per sembla que la mastaba K2 de Bet Khallaf, s el lloc ms probable. Maneth va indicar que el fara era molt alt (ms de tres cbits) i el propietari de la tomba mesurava ms de 1,90 (25 cms ms de la mitjana a l'poca segons la resta de tombes). Amb l'autpsia es va detectar un lleuger sndrome amb un creixement addicional del cos que venia marcat per l'extensi del s ms baix de la maixella. Djoser tamb fou fora alt i pesat per no tant. Generalment es pensa que Sanakht fou el germ gran de Djoser.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44379" title="Milla" nonfiltered="2247" processed="2232" dbindex="17506">

Es coneix com a milla diverses unitats de longitud ms o menys semblants emprades al llarg de la histria, cap de les quals forma part del sistema mtric decimal. Les milles foren una de les principals unitats de distncia del mn occidental malgrat que el seu valor variava d'un pas a un altre. Amb la introducci del sistema mtric, els pasos llatins -aix com altres, comenaren a fer s del quilmetre per a mesurar distncies terrestres i, actualment, s'utilitza a tot el mn, excepte en els pasos anglosaxons i els de la seva influncia, on encara s'utilitza la milla.

Origen.

Els orgens de la milla remunten a temps antics. Sembla haver estat heretada de l'antiga civilitzaci romana i equivalia a mil parells de passes caminades per un home (en llat: "mille passus", plural: "milia passuum"). Ats que una passa equivalia a uns 73 cm i que les passes eren dobles, la milla romana mesurava aproximadament 1.467 metres.

Milles actuals.

Avui, una milla terrestre equival a 1.609 metres i una milla nutica o marina a 1.852 metres. D'aqu que parlem de diferents tipus de milla:

Milla terrestre.

S'utilitza als Estats Units i el Regne Unit i s'abrevia mi als Estats Units i ml o m al Regne Unit). Es defineix com l'equivalent a 1.760 iardes internacionals (1 iarda = 0,9144 m); ra per la qual correspon exactament a 1.609,344 m. A efectes prctics, per molts usos s'arrodoneix el seu valor a 1.609 metres. Aix:

1 milla terrestre = 1.609 metres;
1 milla terrestre = 1,609 km;
1 km = 0,621 milles terrestres;

Milla nutica.



Tamb anomenada milla martima, s'introdu en la nutica fa segles i fou adoptada amb petites variacions per tots els pasos occidentals. Encara avui s el referent per a tots els navegants del mn, fins i tot, per a aquells acostumats a l's del sistema mtric. Tamb s'utlitza en la navegaci aria. En angls, sovint se l'abrevia nm.

La divisi de la longitud de la lnia equatorial (arrodonida en 40.000 km) entre els 21.600 minuts que cont la circumferncia terrestre (360 x 60') dna com a quocient 1.851,85 metres, que normalment s'arrodoneixen en  1.852 m, essent aquesta la longitud de la milla nutica. Aix:

1 milla nutica = 1 minut de l'arc terrestre;
1 milla nutica = 1.852 m;
1 milla nutica = 1,852 km;
1 km = 0,540 milles nutiques;

Tanmateix, la Terra no s una esfera perfecta, ra per la qual si es pren una circumferncia diferent de la lnia equatorial, la medici de la milla nutica pot variar en uns quants metres atenent a la ubicaci; aix, en els pols, es pot reduir la circumferncia a un punt i a l'equador sn 40.000 km. Per tant, a fi d'evitar confusions, l'any 1929 es va decidir a la Conferncia Hidrogrfica Extraordinria Internacional celebrada a Mnaco que la milla nutica mesuraria  exactament 1.852 metres. En un dia s'unific el valor de la milla nutica a tot el mn, per b que els EUA i el Regne Unit no s'afegiren a aquesta definici fins als anys 1954 i 1970 respectivament.

Relacionat amb la milla nutica hi ha el nus, una unitat de velocitat que equival a una milla nutica per hora.

La milla nutica s'empra en navegaci martima i aria.

Altres milles.

Altres contrades del mn presenten o han tingut tamb la milla com a unitat:

Milla irlandesa: 2.048,3 m (oficialment en dess des de 1826 per utilitzada fins als nostres dies).
Milla russa: 1.066,8 m ;
Milla escocesa: 1.814,2 m;
Milla austraca: 7.585,9 m;
A Noruega i Sucia han utilitzat tradicionalment la denominaci milla per a definir la distncia equivalent a 10 km.
 















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44380" title="Djoser" nonfiltered="2248" processed="2233" dbindex="17507">
Djoser o Netjerikhet fou un fara de la Dinastia III de l'antic Egipte. El seu nom Nesut-biti fou Sesen i s el Soiphis de Maneth.

Del seu regne es coneixen uns quants alts dignataris dels que s'han trobat inscripcions a Saqqara i a l'Alt Egipte. El ms conegut s llgicament Imhotep el constructor de la pirmide esglaonada i canceller del regne (que fou deficat ms tard). El que dna ms informaci s Hesira.

La seva obra principal s el complex funerari culminat per la pirmide esglaonada. Fou excavat principalment per Segato, Perring, Brugsch, Lepsius, Firth, Quibell i Lauer. El monument s una ofrena funerria al rei difunt. El complex t una paret que el envolta, que sembla la paret d'un palau, a l'estil dels fortins de Hieracmpolis. La pirmide t 6 esglaons.

Noms es coneix de moment un bol que porti el serekh d' Horus Netjerikhet. Uns relleus del complex el mostren celebrant rituals envoltat de smbols mgics i geogrfics i jeroglfics que no poden ser interpretats. Uns altres relleus del rei han estat trobats a Horbeit (Shednu, capital del noms XI del Baix Egipte). A les runes del temple de Helipolis es van trobar unes plaques de pedra amb els noms d'Intkaes i Hotephernebti que junt a una tercera apareixen prop del rei i sn esmentades com a filla (Sat Nesut) i dona Wrt Hts/Maa Hrw. Una altra dona de nom possiblement Njankh-Hathor podria ser la mare Njmaathapi

Una inscripci del perode Ptolemaic a l'illa Sehel representa tamb al fara pregant a la trade de deus del lloc, amb Knum al capdavant. Aqu es anomenat pels seus dos noms principals Netjerikhet (o Netherihet) i Djoser. Una gravaci en pedra ms anterior (el Nou Regne) esmentava el nom de Djoser per no el de Netjerikhet, que potser fou el nom de naixena. Un altre monument, l'esttua de Sesostris II, t un cartutx del rei a la base.

Tamb va deixar inscripcions a Maghara al Sina (on hi ha inscripcions tamb de Sekhemkhet, Sanakht i reis posteriors)

La pedra de Palerm esmenta els cinc primers anys de regnat (la resta est deteriorat):

Any I: Apareix el rei de l'Alt Egipte i del Baix Egipte, uni de les dues terres; carrera a la paret al voltant del recinte.
Any II: Apareix el rei de l'Alt i Baix Egipte; pas dels ibs del rei de l'Alt Egipte per els dos snti o Snuti (pilars o esteles);
Any III: Seguidors d'Horus; naixement de l'esttua de Min ;
Any IV: Apareix el rei de l'Alt i Baix Egipte i estira les cordes (participa al festival) pel Qbh Ntrw; fundaci del recinte oriental.
Any V: Shemsu Hor; Dj.....(festa de Djet?);

El segell de Djoser ha estat trobat, apart de les mastabes K1, K2, K3, K4 i K5 on se n'han trobat 16, 1, 3, 1 i 8, a Shunet ez- Zebib (Abidos), a Maghara, a les mastabes de Mereri a Saqqara (1 a la S3518, 1 a la S2305 i 1 a la tomba S2405 d'Heisra) i a la pirmide esglaonada de Sekhemkhet. A la tomba de Khasekhemui tamb es van trobar i aix es va interpretar com que Djoser va dirigir les cerimnies funerries pel seu pare (?) Khasekhemui.

El seu regne va tenir una durada segons Maneth de 16 anys. Si el papir de Tor l'esmenta com a Djoserti, parla de 19 anys. Ambdues semblarien durades curtes per a tanta obra. 

Semblava que les seves restes havien estat identificades per la prova del carboni 14 de moment deixant aquesta possibilitat en entredit. Els egiptlegs, incls si les proves demostressin que es tracta de restes del perode de la Dinastia III, ja no creuen que puguin pertnyer a Djoser.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44383" title="Rmul August" nonfiltered="2249" processed="2234" dbindex="17508">

Flavi Rmul August, nascut en el 461 va ser l'ltim emperador rom d'occident (475-476). Es desconeix la seva histria desprs de la seva deposici.

 Orestes .
Flavi Rmul August era fill del general Orestes, un militar probablement d'origen got nascut a Pannia, i de la filla del  comte Rmul, un noble rom de la Nrica. Orestes havia estat un collaborador del rei dels huns Atila, i, com a tal, havia viatjat a Constantinoble en missi diplomtica. Desprs de mort Atila, Orestes es pos al servei de l'Imperi d'Occident; l'any 474, l'emperador occidental Juli Nepot el nomen comandant en cap de la guarnici i li conced el ttol de patrici.

Aprofitant que les tropes d'Itlia, formades principalment per mercenaris germnics, li eren ms lleials a ell que no pas a l'emperador, durant l'agost del 475 Orestes organitz un cop d'estat en qu les tropes marxaren contra Ravenna, i Juli Nepot fug cap a la Dalmcia

 Accs al tron .
Desprs de la fugida de Juli Nepot, Orestes controlava el poder a Itlia; ara b, per origen familiar, ell era mig brbar mig rom; per aix, li va semblar ms convenient no proclamar-se emperador ell mateix sin collocar al tron el seu fill Flavi Rmul August, el qual fou coronat emperador d'Occident el 31 d'octubre del 475. Per la seva banda, per, l'Imperi d'Orient no reconegu pas Rmul com a emperador sin que continuava considerant com a legtim emperador d'Occident Juli Nepot, exiliat a Dalmcia.

 Regnat .
Rmul August, un adolescent a qui el seu pare havia posat com a emperador, fou objecte d'escarni entre els seus contemporanis; un motiu de befa del noi era el seu nom mateix Rmul, el del mtic fundador de Roma, nom que  li canviaven pel de Mmil (=petita desgrcia), i August, el ttol que l'any 27 aC el Senat havia concedit a Octavi, desprs d'haver venut Marc Antoni i haver quedat com a nic amo de l'Imperi; la victria d'August havia posat fi a les guerres civils del segle I aC i havia dut a una etapa d'esplendor de l'Imperi; com que la situaci de l'Imperi al segle V, amb la majoria de les provncies occidentals envades pels brbars, era precria, i Rmul August no era, evidentment, un general victoris com en el seu temps ho havia estat Octavi August, a Itlia hom li pos el malnom d' Augstul (August el petit), d'ac que avui dia molts historiadors l'anomenin Rmul Augstul.

 Deposici .
Noms deu mesos desprs de la proclamaci de Rmul com a emperador, va produir-se una sedici de les tropes. La causa de l'alament es trobava en el fet que a les altres provncies de l'Imperi d'Occident, els caps germnics aliats de Roma havien rebut la concessi de dos teros de les propietats dels terratinents romans, una mesura, per, mai no aplicada a Itlia; ara b, Orestes havia proms aquesta mena de concessi als mercenaris germnics si l'ajudaven a destronar Juli Nepot, una promesa que, desprs, Orestes va voler oblidar.
El dirigent del mot fou Odoacre, rei dels hruls, qui pos setge a la ciutat de Ticinum (Pavia), on Orestes s'havia fortificat; un cop rendida i saquejada la ciutat, Orestes fou dut presoner a Placncia, on va ser executat l'agost del 476; Pau, germ d'Orestes, fou mort a Ravena, on, el 4 de setembre del 476, Odoacre oblig Rmul a abdicar.  

 Dest final .
A Odoacre, li va fer pena matar un noi com era Rmul; per aix, en va tenir prou fent-lo desterrar a la vila de Luculle a Misenum (Campnia) que fou des llavors un castell fortificat (Castell dell'Uovo), amb una pensi anual pel seu sosteniment. A partir d'aquest moment, resulta desconeguda la trajectria vital de l'ex-emperador d'Occident; no sabem quan va morir, per, segons sembla, pot ser que vers els anys 507-511, Rmul encara continus viu; en tot cas, desprs de la seva abdicaci, no va jugar cap mena de paper poltic important.

 L'ltim emperador d'Occident .
Desprs de l'abdicaci de Rmul, el Senat, Odoacre i Juli Nepot van enviar delegats a Constantinoble per entrevistar-se amb l'emperador d'Orient Zen; el cabdill dels hruls reclamava ser nomenat virrei d'Itlia, mentre que Juli Nepot volia recuperar el tron perdut el 475; al final, Zen va decidir que Odoacre fos virrei d'Itlia, per reconeixent l'autoritat de Juli Nepot com a emperador legtim; aix, fins el 480, quan mor assassinat, s'encunyaren monedes amb l'efigi de Nepot a Itlia, la Dalmcia i als territoris de la Gllia controlats pel general rom Siagri. 
Per aix, s'ha generat la polmica sobre si s correcte considerar, com generalment es fa, Rmul August com l'ltim emperador d'Occident; al capdavall, desprs del 476, Juli Nepot fou reconegut de nou com a emperador occidental; de fet, per, poca gent a Itlia acat l'autoritat de Juli el 476; desprs de la deposici de Rmul per Odoacre, el Senat envi una carta a Zen dient-li que la Majestat d'un nic monarca s suficient per preservar i protegir, al mateix temps, tant Orient com l'Occident, amb la qual cosa es mostraven contraris a acceptar cap nou emperador d'Occident; Zen va respondre'ls que Juli Nepot era el seu legtim sobir, per tampoc no va dur a terme cap mesura de pressi per obligar-los a obeir-lo; Zen va reconixer Odoacre com a patrici d'Itlia i accept les insgnies imperials d'Occident quan Odoacre les hi envi.

No hi va haver cap altre emperador a occident fins que el dia de Nadal de l'any 800 el papa Lle III coron emperador el rei dels francs Carlemany.

 Rmul August en la literatura .
Rmul August s el protagonista de l'obra teatral de Friedrich Drrenmatt Rmul el Gran, la qual tracta, amb moltes llicncies respecte de la histria, la fi de l'Imperi d'Occident. Per altra banda, Rmul August s tamb un dels personatges de la novella de Valerio Massimo Manfredi L'ltima legi, en la qual, desprs d'haver perdut l'Imperi, Rmul troba un nou dest a Britnia; aquesta novella enllaa Rmul amb les llegendes del rei Arts i del mag Merl

Vegeu tamb.
Caiguda de l'Imperi Rom;



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44384" title="Sajolida" nonfiltered="2250" processed="2235" dbindex="17509">

La sajolida  s un gnere vegetal, al qual pertanyen unes 30 espcies de la famlia de les labiades. Algunes de les quals s'utilitzen com a plantes aromtiques utilitzades tradicionalment per adobar olives.

Sn abundoses a la regi mediterrnia. La Satureja hortensis s la sajolida de jard, i s una planta anual i conreada. La Sajolida silvestre o de bosc tamb es coneix simplement com "herba de les olives". s una planta de la famlia de les labiades. s una petita mata de 20 a 40 cm que noms s llenyosa a la base. Les flors sn blanques o violcies i floreix d'agost a setembre. En les seves petites fulles hi ha glndules amb essncia. El seu sabor s una mica picant.

La Satureja montana es distribueix en diverses subespcies (ssp montana, ssp innota), aquestes dues principalment a l' interior de Catalunya i nord del Pas Valenci, i la subespcie obovata. Aquesta darrera s prpiament "l'herba de les olives", i noms es troba al centre i sud del Pas Valenci en contrades poc plujoses . Viu des de nivell del mar fins els 1000 metres aproximadament. De distribuci mundial exclusiva del nord del mediterrani (no es troba a l'frica.)

La sajolida s'utilitzar tradicionalment per adobar olives.
Per adobar olives, primer es posen les olives en aigua una desena de dies, canviant l'aigua sovint, i desprs es posen amb aigua i sal i la sajolida.

Enllaos externs.

Informaci  al web de les plantes aromtiques i medicinals de Catalunya;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44408" title="Fonamentalisme" nonfiltered="2251" processed="2236" dbindex="17510">


El fonamentalisme religis o integrisme s una tendncia que busca la puresa, el retorn als orgens de les prpies creences i per aix sovint s'oposa als canvis de la modernitat. En la majoria de pasos t una connotaci negativa, d'intolerncia i radicalitat. 

Hi ha fonamentalisme en totes les religions al llarg de la histria, tot i que predomina en les denominades "abrahmiques": cristianisme, judaisme i islam. Tenen en com l'assumpci dels seus llibres sagrats com a nica veritat (en una lectura literal), lluita contra partidaris d'altres interpretacions o creences, l'establiment d'una normativa molt rgida que regula els principals aspectes de la vida quotidiana i la justificaci de tots els seus actes per la voluntat de Du. En general els fonamentalistes sn molt maniqueus: ells sn els escollits que actuen justament i els altres sn el mal, els que han oblidat o mensypreat el missatge div.

Fonamentalisme cristi.
Les primeres manifestacions del fonamentalisme cristi sn de l'edat mitjana, on el teocentrisme era dominant. Es creia que els nics elegist que assolirien la salvaci eren els cristians i per aix perseguien els infidels o els intentaven convertir. Les croades i la inquisici sn signes d'aquest fonamentalisme. En general, el zel de l'esglsia per esborrar qualsevol heretgia es pot interpretar com a mostra d'integrisme.

A partir del segle XIX, sorgeix un nou tipus de fonamentalisme a comunitats cristianes que creuen en la Bblia com a llibre revelat, que cont veritats histriques expressades de manera literal (per exemple, creun en la Creaci tal com est narrada al Gnesi i per tant s'oposen a l'evoluci darwinista). Aquest corrent s ms fort entre el protestantisme americ. Al catolicisme s'assimila a l'oposici al concili Vatic II, vist com massa liberal.

Els mormons i grups afins tamb es poden considerar cristians radicals o fonamentalistes, si b ells rebutgen la denominaci. 

Fonamentalisme jueu.

El fonamentalisme jueu est molt lligat a la ortodxia i a un tipus de sionisme poltic de dretes. Juntament amb la Torah, tenen la Mishnah, el Talmud i les ensenyances dels rabins hasdics com a font de tota normativa. Sn un grup extremadament legalista.

Fonamentalisme islmic.

El fonamentalisme islmic proposa l'aplicaci de la xara o llei islmica i la no separaci entre Estat i religi (teocrcia). Els ms radicals defensen fins i tot el terrorisme per aconseguir els seus objectius. S'oposen a l'Occident com a smbol de corrupci i degeneraci.

Un dels aspectes ms visibles de les tendncies radicals islmiques afecten la dona i constitueixen un dels punts de conflicte ms important amb altres grups: els fonamentalistes releguen la dona a un segon terme, fent-la vestir amb excessiva modstia i negant-li part dels seus drets.

Sovint s'anomena aquest moviment "islamisme", tot i que aquest mot designi, en primer terme, el "conjunt de dogmes i preceptes que constitueixen la religi dels musulmans", sense cap connotaci extremista.

Dels Cinc pilars de l'Islam, alguns autors n'han proposat un sis: la guerra santa (el gihad). Gihad vol dir "lluita o combat", i permet dues interpretacions: la versi moderada entn el gihad com l'esfor que ha de fer tot musulm per a millorar-se, per a ser ms bon creient, de manera que el combat s un combat interior. En una altra visi, aquest combat ha passat a ser una lluita contra l'enemic exterior i s'ha interpretat el gihad com el dret a la legtima defensa en cas d'ocupaci del propi pas.


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44416" title="Cigr" nonfiltered="2252" processed="2237" dbindex="17511">

Els cigrons o ciurons sn de la famlia de les lleguminoses o Fabaceae que pertanyen al gnere cicer. L'origen s desconegut per actualment s molt conreat a l'ndia mentre que a Europa noms se'n fan als pasos mediterranis.

Conreu. 
s altament resistent a la secada per comparat amb els cereals poc productiu ja que en les millors condicions de conreu difcilment arriba als 1000 kg per Ha. Habitualment se sembra al mes de mar tot i que en llocs d'hivern temperat es pot fer a la tardor si a ms es fan servir herbicides ja que les herbes ofegarien la cigronera. Per tal com s una lleguminosa no cal l'adobat amb nitrogen, en canvi s que cal adobar amb fsfor i potassa en les quantitats que aconsellin les anlisi de sls. Les dosis de sembra oscillen entre els 50 i 10 kg per Hectrea. El desherbatge tradicional es fa passant el cultivador quan les plantes sn encara prou xiques i ms modernament amb herbicides persistents o de contacte. Passada la floraci (flors blanques i allades a l'extrem de la planta) es forma una tavella amb un o ms rarament dos o tres cigrons a dins. La recollecci antigament es feia arrencant a m durant la matinada les mates quan tota la planta ja quedava seca i actualment s'utilitza una recolectora normal de cereals amb algunes modificacions per tal de no trencar les llavors.














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44417" title="Veterinria" nonfiltered="2253" processed="2238" dbindex="17512">

La Veterinria s una branca de la cincia mdica que s'ocupa de prevenir, guarir o palliar les malalties i lesions dels animals, especialment dels domstics; comprn les disciplines d'histologia, anatomia, microbiologia, parasitologia, patologia, farmacologia i fisiologia dels animals. Els veterinaris tamb ajuden a protegir en ser hum de les ms de 100 malalties dels animals que poden afectar-lo.

La major part dels veterinaris es dediquen a la prctica privada. Molts d'ells tracten a tot tipus d'animals, per en els ltims anys molts han limitat la seua prctica al tractament d'animals de companyia. Alguns s'han especialitzat en el tractament de certes poblacions, com les de cavalls, aus de corral o els animals dels zoolgics. Altres s'han especialitzat en certs problemes mdics dels animals; aquests especialistes sn oftalmlegs, dermatlegs, radilegs i patlegs veterinaris. Molts d'ells sn membres de facultats d'institucions educatives, que a ms d'impartir ensenyaments realitzen tamb investigacions. Les indstries que elaboren frmacs per a les persones i els animals donen treball a un gran nombre de veterinaris. Un nombre redut de veterinaris treballen com a gestors de grans granges de cria de bov per a carn, de centres de producci de llet i de moltes de les grans granges avcoles, cada vegada ms gran. Tamb hi ha un nombre redut de veterinaris que comencen a implicar-se en la transferncia d'embrions en el ramat bov, en la que s'extrauen ous fecundats de donants superiors per a transferir-los a l'ter de vaques de qualitat gentica inferior.

La veterinria moderna est avui al mateix nivell que la medicina, i s'empren mtodes d'investigaci semblants. Moltes de les clniques privades per a animals que han aparegut tenen dues o ms veterinaris entre el seu personal, i les ms grans normalment disposen d'especialistes en determinats animals. La demanda d'inspecci alimentria per part de veterinaris va en augment, especialment en el cas de la carn, la llet i els aliments processats, aix com la de regulaci del trfic de qualsevol tipus d'animals i l'eradicaci de les plagues que els afecten. A ms, l'apilotament cada vegada major de molts animals de granja requereix experts veterinaris als camps de la vacunaci, la immunitzaci i mtodes especials d'higiene.

Enllaos externs.
Manuel Dez i el seu manual de menescalia: la culminaci de la veterinria en el marc ibric tardomedieval i renaixentista (Temes de Scincia.cat);






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44418" title="Astrometria" nonfiltered="2254" processed="2239" dbindex="17513">
L'Astrometria s la part de l'astronomia que s'encarrega d'estudiar la posici i el moviment del astres.
s una disciplina molt antiga, tant com l'astronomia. A mesura que la tcnica ho ha anat fent possible s'ha anat guanyant precisi.

En poques prehistriques es pensa que es feia servir alineaments de roques o pals per a poder efectuar les primers mesures sobre la posici del sol, la lluna i els planetes. Aquestes mesures eren necessries per a poder confeccionar els primers calendaris, imprescindibles per al desenvolupament de l'agricultura.

Ja en poca histrica grcies a l'astrolabi el grau de precisi va millorar d'una forma considerable.

L'altra gran millora en astrometria va ser sens dubte la invenci del telescopi. 
I ja ms recenment s'utilitza la fotografia qumica i posteriorment la revoluci de les cmeres CCD que han servit per a popularitzar aquesta disciplina entre els astrnoms aficionats .




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44419" title="Psol" nonfiltered="2255" processed="2240" dbindex="17514">

El psol (Pisum sativum) s una planta de la famlia de les lleguminoses o fabcies. El nom s'aplica tamb a la seva llavor, que s comestible.

Descripci botnica.
Del gnere Pisum n'hi ha tamb altres espcies a frica, sia i Europa.

Planta anual d'alria variable de 0,5 a 1,2 metres amb fulles compostes, flors generalment blanques, solitries o agrupades en dues amb cinc dents, amb deu estams, fruit en llegum, bivalva, contenint grans llisos o angulosos.

Usos.
s un dels conreus ms antics d'Europa, amb ms de de 5.000 anys d'antiguitat. Es creu que com a conreu va aparixer a Orient poc desprs del blat.

Abans es menjava com a gra sec i en forma de pur. Ara els grans verds i tendres dels psols constitueixen una de les verdures ms populars sols o com acompanyament.

Conreu d'horta.
Hi ha varietats d'emparrar(que s'enfilen per canyas o parets) i de mata baixa Tamb hi ha varietats com la dels "tirabecs" que es menja amb tavella i tot.

La sembra es fa al setembre en el litoral on ja es pot collir el mes d'abril quan el preu s alt. Tamb hi ha varietats molt rpides que a la primavera fan el seu cicle en noms 60 dies.

A petita escala les feines de conreu des de la sembra al desherbatge i la collita sn manuals. Sn molt apreciats els psols conreats a la comarca del Maresme "els psols de Llavaneres".

En llocs d'hivern ms rgid la sembra es fa de novembre a febrer per fer la collita al maig i juny.



Conreu com a llavor seca farratgera.
El psol de les varietats anomenades proteaginoses pel seu major contingut en protena, per no tan ric en sucres, s un conreu extensiu que se sembra a mquina de novembre a febrer sovint en secans una mica humids.

Amb la sembra de tardor o hivern s'assegura normalment prou humitat en els secans pel seu desenvolupament ja que quan arriba la calor d'estiu la collita ja ha acabat. No suporta les fortes calors i noms es conrea durant l'estiu en climes on aquest s molt fresc com Anglaterra on dna un producte de gran qualitat.

Es imprescindible el desherbatge mecnic o qumic amb un herbicida de preemergncia ja que la creixena al principi s molt escassa i fcilment les pesoleres poden ser ofegades per la vegetaci espontnia ms vigorosa.

Malalties i plagues.
Les pesoleres tenen un cert grau de resistncia a les malalties, si el temps s molt humit la malura ms important s el fong el fong de l'oidi que ataca sobretot en temps calors per s fcil de combatre amb fungicides preventius. 

Les tavelles encara verdes poden ser parasitades per alguns tipus d'erugues. Diversos insectes com el corc del psol s'alimenten del gra sec. Els ocells poden desenterrar les llavors completament principalment en petites extensions. 

s planta milloradora del sl i molt convenient d'utilitzar en rotacions de conreu. A Europa substitueix fins a cert punt a la soia com a font de protena animal i el seu conreu i s est fomentat per la poltica agrcola de la Uni Europea.






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44422" title="Fisioterpia" nonfiltered="2256" processed="2241" dbindex="17515">
La paraula Fisioterpia prov de la uni de les veus gregues:     , que significa Naturalesa i         , que ve del verb "            " i vol dir guarir.

Per tant, des d'un punt de vista etimolgic, Fisioterpia o physis-therapeia significa  Tractament per la Naturalesa , o tamb  Tractament mitjanant Agents Fsics  . L'Organitzaci Mundial de la Salut (OMS) defineix en 1958 a la Fisioterpia com: "L'art i la cincia del tractament per mitj de l'exercici teraputic, calor, fred, llum, aigua, massatge i electricitat. A ms, la Fisioterpia inclou l'execuci de proves elctriques i manuals per a determinar el valor de l'afectaci i fora muscular, proves per a determinar les capacitats funcionals, l'amplitud del moviment articular i mesures de la capacitat vital, aix com ajudes diagnstiques per al control de l'evoluci".

Per la seua banda, la Confederaci Mundial per la Fisioterpia (WCPT) en 1967 defineix a la Fisioterpia des de dos punts de vista: 

 Des de l'aspecte relacional o extern, com  un dels pilars bsics de la teraputica, dels que disposa la Medicina per a curar, prevenir i readaptar els pacients; aquests pilars estan constituts per la Farmacologia, la Cirurgia, la Psicoterpia i la Fisioterpia ;

 Des de l'aspecte substancial o intern, com  Art i Cincia del Tractament Fsic, s a dir, el conjunt de tcniques que mitjanant l'aplicaci d'agents fsios curen, prevenen, recuperen i readaptar els pacients susceptibles de rebre tractament fsic ;

Histria de la Fisioterpia.

La histria de la Fisioterpia s'ha d'entendre des del conjunt d'actuacions, mtodes i tcniques que de forma personal o collectiva s'han basat en l'ocupaci dels agents fsics dins de situacions historicosocials diferents a fi de promoure la salut.
Aix, des de l'home primitiu, trobem referncies a tractaments naturals o basats en agents fsics per a combatre la malaltia associades en un principi a rituals magicoreligiosos.

En la Antiga Mesopotmia, una casta sacerdotal anomenada  Asu  era l'encarregada de realitzar el tractament mitjanant agents fsics i tamb mitjanant la fitoterpia. En el Antic Egipte, per la seua banda, aquesta funci requeia a la figura dels anomenats  Sinu , sanadors laics. 

Hi ha nombroses referncies a l's d'agents fsics com a agents teraputics en la cultura que es va desenvolupar en la Vall de l'Indus en el 1500 a.C., aix com en l'antiga Xina.

En la Amrica precolombina, els Asteques van desenvolupar mtodes teraputics basats a l'aigua en els seus  banys de vapor  (temazcalli) de la mateixa manera que els Maies amb els seus  banys de suor  (zumpulche).
No obstant aix, un punt de referncia important per al desenvolupament de la fisioterpia va ser el floriment de la cultura hellnica. A partir de Grcia, l'empirisme en el qual s'havia basat fins llavors tot acte teraputic, deixa pas a un enfocament ms racional d'entendre la salut i la malaltia i en conseqncia, del tractament.

Hipcrates, pare de la Medicina,  pot tamb considerar-se com un dels grans impulsors de la Teraputica Fsica, allunyant-la de les prctiques religioses i acostant-la a posicions ms experimentals. La seua filosofia teraputica era la de  ajudar a la naturalesa , a s, impulsar mitjanant mitjans naturals, les forces d'autocuraci del cos (Vis Naturalis Medicatrix). 
En el tema del Moviment com a Agent Teraputic (Kinesioterpia), Hipcrates va desenvolupar maniobres de correcci de Les incurvacions del raquis de causa externa, mitjanant compressions, traccions i manipulacions.
Al camp del Massatge com a Agent Teraputic (Massoterpia) va descriure l'anomenada anatripsi, o  fricci cap amunt  que aplicava per a realitzar drenatges vasculars.
Aix mateix, va impulsar mtodes gimnstics preparatoris per a l'enfortiment de les extremitats en l'art de la caa, el esport i la guerra, mtode que posteriorment perfeccionaria Herodio en el seu tractat  Ars Gimnstica .

Aristtil per la seua banda va consagrar els seus esforos en aquest camp a l'estudi de la Kinesiologia o cincia del cos hum en moviment, i a l'estudi de la marxa humana. Al camp de la Electroterpia, o Electricitat com a Agent Teraputic, va realitzar experincies amb  descrregues elctriques de peix torpede (vaca), que aplicava per als atacs de gota, mtode que desprs popularitzarien els romans.

La Civilitzaci Romana va desenvolupar aquesta herncia teraputica del mn hellnic. Aix, el massatge era prctica habitual a l'Imperi y es realitzava abans i desprs dels banys, de gran auge en aquells dies,  a crrec dels anomenats frictori i ungentarii. 
Celio Aureliano introdueix l'hidrokinesiterapia (gimnstica aqutica), i la suspensi-terpia (cinesiterpia amb pesos i corrioles), aix com pautes per a exercicis postoperatoris i malalties reumtiques com l'artritis entre altres.
Asclepades Bitini va desenvolupar exercicis teraputics basats en el moviment actiu i passiu, aix com els anomenats  banys penjats .
La figura principal d'aquesta poca, no obstant,  va ser Gal, que va descriure una gran varietat d'exercicis teraputics amb els seus parmetres de vigor, durada, freqncia, s d'aparells i part del cos intervinent, aix com gimnstica planificada del tronc i els pulmons, per a la correcci del trax deformat ciftico o escolitico.

En la edat mitjana, la consolidaci del cristianisme comporta un aband de la cultura de la salut, ja que l'home deixa de preocupar-se per les vicissituds fisicoterrenals i posa la seua mirada en el conreu de l'esperit i el ms enll.
La Civilitzaci, la cultura i el llegat dels clssics, es refugien als monestirs i els coneixements sanitaris queden en mans de la classe religiosa. Amb tot, en Europa, es van unir i van ajudar els hmens d'igual i ocupaci: cirurgians-barbers i sanitari-apotecaris. 
No obstant aix, en 1215 una llei aprovada en diversos pasos europeus, prohibeix la prctica de la cirurgia als metges. Aqu, el cirurgi (de la veu grega kier, m) se separa de la medicina (farmacopea) ja que utilitzar la m com a instrument, consagrant-se per tant a l'art manual. Els metges, que fonamentalment utilitzaven la botnica, eren considerats els sanadors de les classes altes i influents i tenien accs a la Universitat, mentre que els cirurgians-barbers eren menyspreats per aquelles, no gaudien de formaci universitria i atenien principalment a les classes ms humils. La part ms important d'aquest grup evolucionar en el temps fins a desenvolupar la Cirurgia actual, que molts segles desprs, en l'poca moderna,i a causa dels seus benefiecis i eficcia demostrada, tornaria a integrar-se amb la Medicina.  No obstant aix, un altre grup d'ells, es van decantar per  l'aplicaci  dels Agents Fsics amb fins teraputics i van ser precisament els que van mantenir aquesta tradici en l'edat mitjana. Com es veu, Cirurgians i Fisioterapeutes tenen histricament un tronc com.
Tornant a l'edat mitjana, al contrari que en l'Europa cristiana, en el mn musulm beuen les fonts dels clssics i s'experimenta un gran inters i cultiu per totes les cincies, i entre elles la medicina.
Metges com Avicenna, Averrois o Maimnides descriuen en els seus textos remeis per a nombroses malalties, moltes d'elles tractades amb Agents Fsics, sobretot problemes reumtics i afeccions de columna, utilitzant per a aix massatge, traccions, exercicis i diverses manipulacions.

En el Renaixement ressorgeix l'inters a Europa pel llegat dels clssics i les obres dels grans terapeutes del passat sn rellegides i estudiades.

En la poca Moderna, el progrs i desenvolupament de la cincia ampla en gran manera els horitzons de la medicina. Es comencen a realitzar aplicacions prctiques dels descobriments cientfics als laboratoris de les universitats, aix com s'amplien els coneixements anatmics, de fisiologia i de teraputica.

Al camp de la Terpia Fsica, es desenvolupa la Terpia Manipulativa Articular en mans de Andrew Taylor Still (Osteopatia) i Daniel David Palmer (Quiroprctica), aix com la Hidroterpia i Balneoterpia (Vincent Priessnitz i Sabastian Kneipp).
Al camp de la Massoterpia destaca P.Henrik Ling, que desenvolupa la prctica i ensenyament del massatge, el  Massatge Suec . Al camp de l'exercici, desenvolupa aix mateix un mtode Gimnstic propi, la  Gimnstica Sueca , sent un precursor de la Cinesiterpia, terme que es crega oficialment en 1847. El camp de la Mecanoterpia (utilitzaci d'enginys mecnics com a Agent Teraputic) avana grcies als estudis de Gustav Zander. Els grans avanos en la comprensi i control del fenomen elctric aix com de la fisiologia del sistema nervis, permeten una aplicaci cada vegada ms qualificada de l'electroterpia. 
A principis del segle XX, s'impulsa als hospitals de Londres l's dels agents fsics per al tractament de patologia respiratria, sent el germen de l'actual fisioterpia respiratria.

A mitjan segle XX, i desprs de les Guerres Mundials o epidmies diverses com la de la poliomielitis, les factures de la qual van ser la d'una gran quantitat de malalts, lesionats i discapacitats, a poc a poc es va assentant a la classe mdica mundial la idea de la creaci d'un corpus professional que es consagre exclusivament a l'estudi i prctica d'aquesta disciplina, la Teraputica Fsica. Aquest s el motiu de la creaci oficial dels cossos de Fisioterapeutes en tot el mn i la professionalitzaci i l'arrancada de la mateixa en accedir la Fisioterpia al rang d'estudi de carcter Universitari.  Algunes figures importants que han enriquit la Fisioterpia en aquesta segona meitat del segle XX sn Kalternborn, Maitland, McKenzie, Cyriax, Souchard, Mezieres, Busquet, Butler, Postiaux,  Gimnez,  Perfetti, o  Vojta entre altres molts.

En l'actualitat, grcies als avanos de la tecnologia i fidel a la seua histria i tradici, la Fisioterpia disposa al seu abast de l's de nombrosos agents fsics (massatge, aigua, so, electricitat, moviment, llum, calor, fred...) en les modalitats de electroterpia, ultrasonoterpia, hidroterpia, mecanoterpia, termoterpia,  magnetoterpia o  laserterpia, entre altres, per sense descuidar o abandonar el desenvolupament i impuls de  noves concepcions i mtodes de Terpia Manual (principal ferramenta del fisioterapeuta) per a la prevenci, tractament, curaci i recuperaci d'un gran nombre de patologies i lesions.

Funcions del Fisioterapeuta.

Sn tres: Assistencial, Docent i Investigadora i de Gesti. 

1.  Funci Assistencial: 

Relaci que el fisioterapeuta, com a professional sanitari, estableix amb la societat sana i malalta amb la finalitat de prevenir, curar i recuperar per mitj de l'actuaci i tcniques prpies de la fisioterpia.
El fisioterapeuta haur d'establir una valoraci prvia i personalitzada per a cada malalt a partir del diagnstic mdic, que consistir d'un sistema d'avaluaci funcional i un sistema de registre i histria clnica de fisioterpia, en funci dels quals, plantejar uns objectius teraputics i en conseqncia dissenyar un plans teraputic utilitzant per a aix els agents fsics propis i exclusius de la seua disciplina.
Sense cap gnere de dubtes, la ferramenta principal del fisioterapeuta s la m i en conseqncia, la terpia manual. Aix:

Massoterpia: aplicaci de distintes modalitats de massatge, com el massatge teraputic, el drenatge limftic manual teraputic, el massatge transvers profund, crio-massatge, massatge esportiu, inducci i alliberament miofascial, tcniques manuals neuro-musculars, miotensives, massatge del teixit conjuntiu, massatge reflex, massatge del periosti, etc.

Kinesioterpia, o Terpia pel Moviment.

Fisioterpia Manipulativa Articular.

Reeducaci postural global i mtodes kinsicos manuals analtics i/o globals de valoraci i tractament, potenciaci, estirada i reequilibraci de la funci mscul-esqueltica.

Mobilitzacions articulares, neuro-menngees, fascials i viscerals.

Mtodes manuals de reeducaci del to postural, sinergies i patrons neuro-motors patolgics en el cas de la Fisioterpia Neurolgica.

Mtodes manuals de desobstrucci de la via aria, reequilibraci dels parmetres ventilatoris i reeducaci a l'esfor en el cas de la Fisioterpia Respiratria. ;

Gimnstica miastnica hipopressiva i altres mtodes analtics i/o globals per a la reeducaci de disfuncions pelvianes uro-ginecolgica en l'mbit de la Fisioterpia Obsttrica.  ;

Embenat funcional i Kinesio-Taping.

Per tamb s'ajuda d'altres agents fsics:

Electroterpia: aplicaci de corrents elctrics.

Ultrasonoterpia: aplicaci d'ultrasons.

Hidroterpia: Terpia per l'Aigua.

Termoterpia: Terpia per la Calor.

Mecanoterpia: aplicaci d'enginys mecnics a la Terpia.

Radiacions: excepte radiacions ionitzants.

Magnetoterpia: Terpia mitjanant Campos Electromagntics.

Crioterpia: Terpia mitjanant el Fred.

Lser-terpia.

Vibre-terpia.

Pressoterpia.

Terpia per Ones de Xoc Radials.

Electre bio-feedback.

Altres agents fsics aplicats a la terpia.



2. Funci Docent i Investigadora: 

La Fisioterpia s una professi sanitria que est integrada a l'Universitat; correspon per tant al fisioterapeuta docent proporcionar una formaci qualificada als seus alumnes, adaptar-se als nous avanos cientfics que es produsquen en la professi per a aix poder proporcionar una formaci en tot moment actualitzada i participar en estudis d'investigaci propis de la seua disciplina.



3.	Funci de Gesti: 

El Fisioterapeuta t la responsabilitat de participar en la Gesti dels gabinets o Centres de Fisioterpia on realitza la seua activitat sanitria.

Procesos en els que interv la Fisioterpia.

La Fisioterpia  intervindr en els processos patolgics de totes les Especialitats de Medicina i Cirurgia sempre que en ells estiga indicada baix prescripci mdica l'aplicaci de qualsevol de les modalitats de Teraputica Fsica abans descrites, sent el fisioterapeuta el responsable de la valoraci i planificaci d'objectius i mesures teraputiques prpies de la seua disciplina:

Ginecologia i Obstetrcia: Reeducaci pre i post part, incontinncia urinria, etc.

Pediatria: Parlisi Cerebral Infantil, Parlisi Braquial Obsttrica, Bronquiolitis, Artrogriposis, Atenci Primerenca, etc.

Vascular:Fisioterpia en Amputats, drenatges limftics i venosos, etc.

Neurologia: Citica, Hrnies de disc, Hemiplegies, Esclerosi mltiple, Parkinson, Parlisis Nervioses, TCE, Lesi Medullar, etc. ;

Gerontologia: prdua de mobilitat i funcionalitat del pacient anci.

Pneumologia: EPOC, Fibrosi qustica, Lobectomia,etc.

Traumatologia i Ortopdia: Esquinos, fractures, luxacions, ruptures musculars, lesions esportives, desviacions de la columna, recuperaci postoperatria.

Reumatologia: Artrosi, Artritis, Fibromilgia, calcificacions, Osteoporosi, Espondiloartritis, etc.

Cardiologia: Reeducaci a l'Esfor de pacients cardipates.

Coloproctologia: Incontinncia Fecal.

Oncologia: Linfedemas post-mastectomies.

Hematologia: Hemoflia.

 Fisioterpia del Pacient Cremat.

Altres: Alteracions psicosomtiques, Estrs, etc.

En funci de la patologia o la lesi, la fisioterpia en alguns casos s terpia de primera elecci i en altres s un suport de gran ajuda al tractament mdic o farmacolgic.

Especialitats de la fisioterpia.

Precisament per aix, sorgeixen les Especialitats de la Fisioterpia que es cursen a manera d'estudis de Postgrau: 

Fisioterpia Traumatolgica ;
Fisioterpia Obsttrica;
Fisioterpia Respiratria;
Fisioterpia Reumatolgica;
Fisioterpia Neurolgica;
Fisioterpia Neurolgica Infantil;
Fisioterpia Geritrica;
Fisioterpia Peditrica;
Fisioterpia Manipulativa Articular;
Fisioterpia de l'Esport;
Fisioterpia especialista en Baneoterpia;


Comptant totes elles amb un plantejament teraputic propi per a l'abordatge dels quadres nosolgics especfics abans citats.

Possibles efectes secundaris.

La Fisioterpia, en ser una terpia que es basa en elements Naturals, com sn els agents fsics, en general NO produeix efectes secundaris, ni de bon tros toxicitat de cap tipus. 
Si hi haguera efectes secundaris, aquests es deurien a les contraindicacions que les diverses terpies presenten, o b, com en tota praxi mdica, a causa d'una mala actuaci professional.

Fisioterpia i Rehabilitaci.
Hi ha un error com i s considerar que fisioterpia i rehabilitaci s el mateix.

No s exactament aix. La rehabilitaci s la recuperaci fsica, psquica, social i laboral, s a dir, la rehabilitaci s la recuperaci GLOBAL del malalt o lesionat.

La fisioterpia noms s'ocupa de la recuperaci fsica. La rehabilitaci, s per tant, un treball multidisciplinari. Es podria dir que en el procs de rehabilitaci, interv la fisioterpia, per la fisioterpia NO s tota la rehabilitaci. En el procs de rehabilitaci d'un malalt, a ms de la fisioterpia, interv l'Especialista, la logopdia, la terpia ocupacional, la psicologia, etc.

D'altra banda, com s'ha explicat anteriorment la fisioterpia t dins de les seues funcions assistencials a ms de la recuperaci, la prevenci, per la qual cosa tamb podria dir-se que NO tota la fisioterpia s rehabilitaci.

On treballen els Fisioterapeutes.

Els Fisioterapeutes treballen en Hospitals i Centres de Salut, tant en Atenci Primria com Especialitzada. 
Aix mateix, en gabinets d'Exercici Lliure, Centres Mdics, Mtues d'Accidents de Treball o de Trnsit, Clubs Esportius, Centres de Dia,  Centres Geritrics, Collegis d'Educaci Especial, Balnearis i SPA, associacions de Malalts, Gimnasos i Centres Esportius, atenci domiciliria.
Tamb es troben fisioterapeutes docents en universitats o centres de formaci continuada.




 Enllaos externs .
Associacions i collegis profesionals.
Asociacin Espaola de Fisioterapeutas. http://www.aefi.net;
Collegi de Fisioterapeutes de Catalunya: http://www.fisioterapeutes.com;
Collegi de Fisioterapeutes de la Comunitat Valenciana: http://www.colfisio-cv.com;
Portals de Fisioterpia.    
 FISIODOC (Departamento Fisioterapia UDC)   ;
 FISIONET  ;
 E-FISIOTERAPIA  ;
 FORO FISIOCAT  ;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44423" title="Terpia ocupacional" nonfiltered="2257" processed="2242" dbindex="17516">
La Terpia ocupacional (T.O.) s definida com un tractament paramdic que implica una activitat til planejada que afavoreix la recuperaci de les persones afectades per una malaltia mental o una incapacitat fsica que algunes vegades apareixen desprs d'un accident. Aquest tipus de terpia s proporcionada per un terapeuta ocupacional sota la direcci d'un metge. Considerada en el seu origen com una forma d'ocupar el temps dels pacients en perode de convalescncia, en l'actualitat la terpia ocupacional s'ha convertit en un programa d'activitats de treball que se seleccionen pel seu valor fsic, mental, emocional i vocacional.

Recentment, l'Associaci Professional Espanyola de Terapeutes Ocupacionals qualificava a la T.O. Com "la disciplina soci sanitria que avalua la capacitat de la persona per a exercir les activitats  de la vida quotidiana i interv quan la dita capacitat est en risc o danyada per qualsevol causa. El Terapeuta Ocupacional utilitza l'activitat amb propsit i l'entorn per a ajudar la persona a adquirir el coneixement, les destreses i actituds necessries per a desenvolupar les tasques quotidianes requerides i aconseguir el mxim d'autonomia i integraci".

 rees de la Terpia Ocupacional .
El terapeutes ocupacionals treballen en una gran varietat de marcs, aquests inclouen:
 Marc fsic .
Ortopdia (fractures/caigudes clniques);
Pediatria;
Rehabilitaci d'ancians;
Departament hospitalari d'accidents i urgncies;
Terpia de la m;
Rehabilitaci cardaca;
Cremades;
Accidents de trnsit;

 Marc comunitari .
Cures intermdies;
Centres de dia;
Escoles;
Centres pedaggics;
Particulars, duent a terme la terpia a la casa del pacient;

 Marc neurolgic .
Rahabilitaci de vessaments cerebrals;
Danys traumtics cerebrals;

 Marc de la Salut Mental .
Reformatoris;
Psiquiatria forense;
Presons;
Cliniques i centres de Salut Mental;
Programes de rehabilitaci psiquitrica;

 Tractament de patologies mes freqents .
La Terpia Ocupacional s inclosa en el tractament de rehabilitaci de l'accident cerebrovascular i l'hemiplegia; les malalties degeneratives del Sistema Nervis central; les lesions cefliques i el traumatisme craneoenceflic; la parlisi cerebral infantil; el retard psicomotor i els trastorns de l'aprenentatge; les lesions de la medulla espinal; les amputacions; les lesions traumatolgiques i cremades; els trastorns reumtics; la ceguesa; les afeccions psiquitriques; l'abs de drogues, etc.

Ajudes tcniques i adaptacions.
Els T.O. Tenen un rol important en matria d'ajudes tcniques i adaptacions aix com en l'avaluaci i implementaci d'rtesis i prtesi; les tcniques de transferncies i mobilitat en el llit; les transferncies assistides i les independents; les tcniques d'alament; el maneig  de la cadira de rodes; la mobilitat del pacient discapacitat i la detecci de barreres arquitectniques i urbanstiques i l'abordatge dels problemes de mobilitat a la llar.

La disponibilitat de les noves tecnologies permeten utilitzar noves ajudes tcniques en l'mbit de la comunicaci, la vida diria (domtica), el desplaament, aix com noves estratgies d'intervenci

Les activitats teraputiques.
El Terapeuta Ocupacional es val de les activitats teraputiques ms variades i la seua disciplina pot emprar-se en tots els tipus de pacients una vegada que ha rems la fase ms aguda de la malaltia.

Perqu una activitat puga ser entesa com a teraputica haur de reunir una srie de caracterstiques, sent les ms importants:

 estar dirigida a un objectiu ;
 tenir un significat til per al pacient;
 ser una ferramenta apta per a la prevenci de la disfunci, el manteniment o millorament de la funci, la destresa i la qualitat de vida;
 concretar la participaci del pacient en tasques vitals;
 ser graduable;
 estar determinada pel criteri professional del Terapeuta Ocupacional, qui es basar per a aix en els seus coneixements de la patologia en qesti, les indicacions especfiques del metge tractant, les relacions interpersonals i el valor especfic de l'activitat indicada.

Per a una correcta valoraci del potencial teraputic d'una activitat el T.O. Tindr en compte l'estat previ del pacient quant a les seues capacitats motores, sensorials, cognitives, emocionals, socials i culturals.

 Formaci del Terapeuta Ocupacional .
La formaci del terapeuta ocupacional es divideix en tres etapes:
1) la fase mdica, que comprn el coneixement de les cincies mdiques bsiques, les afeccions o processos que han de tractar-se;
2) l'estudi de les destreses o activitats teraputiques que s'utilitzaran en el tractament de rehabilitaci i 
3) la prctica clnica durant la qual tractar als diferents tipus de pacients i patologies (fsiques, psquiques, socials, etc.) sota la supervisi d'un terapeuta ocupacional experimentat.

Assenyala el Collegi Professional de Terapeutes Ocupacionals d'Arag, Espanya, que "l'exercici d'una professi com la Terpia Ocupacional requereix de persones amb una visi humanista, una mentalitat oberta i habilitat per a respondre amb creativitat a distintes situacions. Persones amb conscincia de la importncia de la cincia que spien valorar, al mateix temps, els factors culturals i contextuals de la societat. Sensibles cap a les necessitats socials de l'individu i el seu entorn, amb inters per la investigaci i la principal motivaci de la qual siga aportar amb la seua actuaci una millor qualitat de vida a les persones".

 Universitats espanyoles on ofereixen la carrera de Terpia Ocupacional .
 Universitat Autnoma de Barcelona (UAB) ;
 Universitat de Burgos ;
 Universitat de Vic (UdV)  ;
 Universitat de Castella-La Manxa  (UCLM)  ;
 Universitat Alfons X El Savi  ;
 Universitat Rei Joan Carles  ;
 Universitat Complutense de Madrid  ;
 Centre Superior d'Estudis La Salle  ;
 Universitat d'Extremadura  ;
 Universitat de Saragossa  ;
 Universitat de La Corunya ;
 Universitat de Granada  ;
 Universitat de Salamanca  ;
 Universitat Miguel Hernndez ;
 Universitat Catlica Sant Antoni de Mrcia ;
 Escola Unversitria Pare Enrique Oss d'Oviedo  ;
 Universitat Catlica de Valncia Sant Vicent Mrtir  ;

 Visi histrica .
L'antecedent ms remot de la professi, segons pareix, es connecta amb el psiquiatre francs Philip Pinel (1745-1826), qui en 1793 va alliberar als "bojos" de les seues cadenes i va ser un fervent defensor del "tractament moral" d'aqueixos pacients en oposici al corrent repressor i disciplinria. 

El "tractament moral" del malalt es va caracteritzar per dispensar-li una vida en un  ambient saludable, amb el desenvolupament d'hbits socials beneficiosos, una alimentaci apropiada i una activitat adequada i organitzada.

Pinel considerava a l'ocupaci com un element central en la concepci del "tractament moral". Va introduir l'ocupaci d'activitats com la msica, la literatura, l'exercici fsic i el treball. Aquest enfocament va passar a formar part del programa teraputic de les institucions psiquitriques de l'poca amb la condici expressa de qu fra del gust del pacient. 

La comunitat internacional ha assenyalat que, histricament,  el "tractament moral" s l'antecessor ms ntid de la terpia ocupacional.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44430" title="Sekhemkhet" nonfiltered="2258" processed="2243" dbindex="17517">
Sekhemkhet fou un fara de la Dinastia III de l' antic Egipte, que Nabib Swelim proposa identificar a Djeserti o Djeserteti que figuren al Papir de Tor i a les llistes de Saqqara. Seria el Tosortasis de Maneth.

Al Papir de Tor apareix desprs de Djoser i abans d'una entrada esborrada. Dna pel seu regne 6 anys. Maneth li dona 19 anys i Swelim pensa que foren uns 15 anys.

Es va trobar la seva tomba a Saqqara el 1951 (la pirmide inacabada de Saqqara) que havia etat abandonada desprs de pocs anys de treball, amb noms un esgla i mig i el material es va fer servir desprs de cantera per altres monuments. La base tenia 132 metres i l'altura final havia de ser d'uns 70 metres, es a dir ms gran que la de Djoser. Hi ha alguns corredors a tres costats de la pirmide amb 132 sales de les que la d'enterrament ocupa el centre. S'hi van trobar nombrosos objectes entre ells joieria d'or. Les inscripcions donen com a nom del propietari a Sekhemkhet, que inicialment no es va associat a cap rei conegut i que ms tard fou identificat con Djeserteti o Djeserti. Una inscripci a Maghara, al Sina, es pensa que li pogus correspondre. Aquesta construcci es pensa que, com la del predecessor Djoser, fou dirigida per Imhotep. La va descobrir Zakaria Goneim.

A la cambra morturia es va trobar el tat i algunes restes de fusta. La cambra esta segellada amb guix i es va pensar que s'hi trobaria la mmia per quant es va obrir el 1954 no va ser aix i el tat estava buit; se suposa que la tomba fou saquejada i ms tard restaurada potser durant el Nou Regne com va passar en altres monuments. El sarcfag es va deixar al lloc. Als darrers anys una caiguda de pedres va estar a punt de destruir-lo per se'n va lliurar per centmetres.

A la part sud de la pirmide es va trobar una tomba amb restes d'una mastaba, que noms tenia un tat de fusta i l'esquelet d'un nen d'uns 3 anys, que els experts pensen que pogus ser un fill del rei.

A una tauleta de vori hi diu "Nebti Djeserit Ankh" que vol dir "Visca el nebti Djeserti", que seria per tan el nom nebti d'un fara, i l'associaci va ser llgicament amb Sekhemkhet del que es van trobar objectes a la vora (un fragment de segell). S'ha suggerit que Djeserti seria el nom d'una reina perqu el nom Nebti no estava en us llavors, i no es va recuperar fins Snefru. Swelim accepta la identificaci de Djeserti amb Sekhemkhet. 

Al Wadi Maghara (al Sina) hi ha unes gravacions a la pedra que correspondrien a aquest rei (inicialment es va pensar en Teti). A una es veu al rei amb la maa colpejant als enemics. El nom Teti derivaria del seu nestu-biti Ti o Iteti, que fou una esttua que se sap que era adorada al temple de Neferirkara Kakai durant la Dinastia V.  Un esttua persa d'un sacerdot de Djoser estableix per la diferencia entre Sekhemkhet/Djerserti, Djoser i Teti.

La seva prematura mort devia ocasionar problemes successoris. Swelim colloca com a successor a Nebkare o Nebkara.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44432" title="Fava" nonfiltered="2259" processed="2244" dbindex="17519">

La fava (Vicia faba) s una planta lleguminosa  conreada. 

Com en altres plantes hi ha persones que en sn alrgiques i sembla que aquesta era la ra de la profunda aversi que afectava a Pitgores

 
Descripci botnica.
La fava s precisament la planta "tipus" de la famlia Fabaceae, pertany al gnere Vicia 

Planta annual herbcia robusta, pot ultrapassar el metre d'alada. Fulles pinnades acabades en punta. Folils llargs, de color glauc. Inflorescncia en ram de dos a cinc flors (a voltes flor solitria), amb la corola blanca o rosada amb taques negres. El fruit s un llegum que cont les llavors de forma oval i aplastada, les faves.


La Fava Vicia faba t dues formes varietals principals:
varietat "major" :planta,de 40 a 120 cm d'alada, el seu fruit ,la fava, es consumeix encara tendre i en estat de poc desenvolupament. Tamb es menja la tavella sencera.

Antigament s'aprofitava el gra sec fent-ne una farina de gran valor protenic.

s planta d'horta que molt sovint es fa en sec.


 varietat "minor" o fava dels cavalls s ms rstega de mida ms petita de 30 a 50 cm i tamb el fruit sec s ms petit que la varietat anterior. s planta de terra campa i d'aprofitament per fer-ne pinso.
 
Conreu.
Sembra: s una planta prpia de terres ms aviats fortes o argiloses. En climes temperats se sembren de setembre a novembre i en els ms freds al febrer.

 Resistncia a glaades: La part aria noms suporta les  lleugeres (fins 4 sota zero) encara que un cop glaada torna a rebrotar. Les seves flors i tavelles recent quallades no suporten ms enll d'1 o 2 sota zero.
Feines de conreu: Desherbatge mecnic o amb herbicida, en els horts s'acotxa la terra a la planta per enfortir-la. En l'adobat no cal incorporar nitrogen ja que el sintetitzen per la simbiosi amb microorganismes (Rhyzobium). La collita s manual en l'horta i mecanitzada en els favons.

Malalties i plagues: s molt atacada pel pug negre de les faves (Myzus favae)sobretot les sembres fetes massa tard, per en general s la ms rstega de les lleguminoses.

Varietats de fava d'horta.
Les varietats d'horta ms coneguda sn la Aguadulce de Sevilla, La Mutxamel del Pas Valenci i la de Ma totes elles considerades les millors del mn.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44433" title="Melonera" nonfiltered="2260" processed="2245" dbindex="17520">
"Mel" redirigeix aqu. Potser buscveu mel (anatomia dels cetacis).;

La melonera s una planta conreada de la qual s'aprofiten els fruits, els melons o melons de tot l'any, per a distingir-los dels melons d'aigua o d'alger. El seu nom cientfic s Cucumis melo.

 Descripci botnica .

s una planta herbcia anual de la famlia Cucurbitaceae. T les tiges esteses i moltes branques aspres, amb circells, i de 3 a 4 metres de longitud. Les fulles tenen el peciol acanalat i estan partides en cinc lbuls obtusos. Flors solitries, algunes masculines i les altres femenines, la corolla s groga. El fruit s ellipsoidal, de 20 a 30 cm de llarg, amb l'escora blanca, groga, verda o tacada d'aquests colors. La polpa s olorosa i dola. Les llavors tenen l'epicarpi groc i sn blanques a l'interior.

 Caracterstiques agronmiques .



D'entre les plantes de la seva famlia botnica, la melonera s ms exigent en calor que la carabassera i menys que la sindriera. Necessita un mnim de 15 graus per a germinar, la sembra s'ha de fer en poca lliure de gelades a l'aire lliure, s a dir, durant l'abril o el maig. Per vegetar i fructificar adequadament necessita un perode vegetatiu per sobre dels 20 graus de mitjana durant uns tres o quatre mesos. Quan es rega s'ha de procurar que l'aigua no toqui les fulles ja que fcilment es pot podrir tota la planta, aix s'evita plantant en bancals i fent un reg amb solcs. Encara que amb menys rendiment que en terrenys de regadiu, tamb es pot conrear en secans ben llaurats, de manera que s'acumuli prou humitat al terra (els fruits de sec sn ms saborosos). Necessita esporga ja que, sin, la planta fa moltes flors masculines i poques de femenines, essent aquestes ltimes les que es transformen en el fruit. Hi ha diversos sistemes d'esporga: un dels ms senzills es deixar dues fulles quan la planta en t quatre, sense comptar els cotildons, i desprs a les branques que surten tallar a quatre fulles.

Als hivernacles es cultiven meloneres amb produccions molt primerenques que es recolzen en cordes lligades al sostre perqu creixin verticals.

La maduresa del fruit s un poc difcil d'apreciar, es calcula aproximadament quan el mel "pesa" i s una mica tou en la part del peduncle.

D'entre les malalties, la ms freqent s l'oidi o malura blanca, que cal tractar amb fungicides preventius que no continguin sofre, ja que aquest li resulta fitotxic. Tamb l'ataquen diversos fongs del terra.

 Varietats .

Moltes de les varietats de melonera principals sn valencianes, que tenen l'escora verda: Mel d'Elx, Mel d'Ontinyent, Pinyonet, Mel Roget, Pell de gripau. Altres varietats molt apreciades sn el mel Groc Canari i la francesa Cantaloup de mida petita i escora ataronjada.

Entre les varietats mallorquines mes apreciades hi ha l'erio i el fei.

En els darrers anys s'han fet moltes varietats d'origen hbrid que resulten molt vigoroses i productives. Tamb es fan servir meloneres empeltades amb altres cucurbitcies ms resistents a determinats fongs del terra.

Avantatges del seu consum.

El seu alt contingut d aigua el converteix en un aliat contra la deshidrataci. Ric en potassi, magnesi i calci, s un bon aliment pera les dones embarassades per a la bona formaci dels ossos del beb i per prevenir l osteoporosi. Cont sucre per no en excs, per tant, els diabtics i els qui estan a dieta poden menjar-ne sense cap problema. Aquests darrers. A ms, poden beneficiar-se de les poques calories que aporta, aix com del seu efecte dirtic i laxant per ajudar a eliminar toxines. La vitamina C que cont s antioxidant i afavoreix l absorci del ferro en els aliments i la resistncia a les infeccions. I la provitamina A redueix el risc de patir malalties cardiovasculars, degeneratives i cncer. Finalment, grcies al seu poder hidratant, t aplicacions cosmtiques: es pot fer servir com a mscara per a la cara o per suavitzar els colzes i els genolls. .

Vegeu tamb.
Mel amb pernil;

 Referncies.

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44438" title="Indstria farmacutica" nonfiltered="2261" processed="2246" dbindex="17521">


La indstria farmacutica s el sector dedicat al desenvolupament, fabricaci i preparaci de productes qumics medicinals per la prevenci o tractament de les malalties. Algunes empreses del sector fabriquen productes qumics farmacutics a granel (producci primria), i totes elles en preparen pel seu s mdic mitjanant mtodes coneguts collectivament com a producci secundria. Entre els processos de producci secundria, altament automatitzats, es troben la fabricaci de frmacs dosificats, com a pastilles, cpsules o sobres per a administraci oral, solucions per a injecci, vuls i supositoris.

Els preparats tenen diferents presentacions i poden xuclar-se (com els caramels) prendre's oralment (com els xarops) o administrar-se en forma d'inhalacions amb aerosols dosificats, de gotes per al nas, orelles o ulls, o de cremes, pomades i locions aplicades a la pell. Algunes empreses tamb fabriquen anestsics i mitjans de contrast utilitzats per a visualitzar estructures corporals mitjanant rajos X o ressonncia magntica nuclear (RMN).

La producci farmacutica.
Moltes companyies farmacutiques realitzen tasques de recerca i desenvolupament i innovaci (R+D+i) a fi d'introduir nous tractaments millorats. En alguns pasos, cada etapa de les proves de nous frmacs amb animals domstics (de granja o de laboratori) o amb ssers humans ha de rebre l'autoritzaci dels organismes reguladors nacionals. Si es produeix l'aprovaci final es concedeix l'autoritzaci per a utilitzar-los en determinades condicions. En altres pasos es pot obtenir el perms per a distribuir un frmac presentant l'autoritzaci del pas d'origen.

Una gran part de la producci de la indstria farmacutica correspon a vacunes. La majoria de les vacunes sn injectables, encara que algunes s'administren per via oral, en particular la vacuna de Sabin contra la poliomielitis, desenvolupada a mitjans de la dcada del 1950. Les vacunes protegeixen l'organisme tot administrant-li un agent infeccis debilitat, la qual cosa l'ajuda a crear nous anticossos (immunitzaci activa a llarg termini) o proporcionant-li anticossos actius (immunitat passiva, una soluci ms temporal).  
 
La majoria dels pasos concedeixen patents pels medicaments o frmacs recentment desenvolupats o modificats, per perodes d'uns quinze anys a partir de la data d'autoritzaci. Les companyies assignen una marca registrada a les seves innovacions, que passa a ser de la seva propietat exclusiva. A ms, els nous medicaments reben un nom genric oficial de propietat pblica. Una vegada que expira la patent, qualsevol empresa que compleixi les normes de l'organisme regulador pot fabricar i vendre productes amb el nom genric.

Histria de la indstria farmacutica. 

La indstria farmacutica va sorgir a partir d'una srie d'activitats diverses relacionades amb l'obtenci de substncies utilitzades en medicina. A principis del segle XIX, els apotecaris, qumics o propietaris d'herbolaris obtenien parts seques de diverses plantes, recollides localment o en altres continents. Aquestes ltimes es compraven als especiers, que fonamentalment importaven espcies, per com a negoci secundari tamb comerciaven amb productes utilitzats amb fins medicinals, entre ells l'opi de Prsia o la ipecacuana i la corfa de quina de Sud-amrica. Els productes qumics senzills i els minerals s'adquirien a comerciants d'olis, gomes i confitats.

Els apotecaris i qumics fabricaven diversos preparats amb aquestes substncies, com ara extractes, tintures, mescles, locions, pomades o pndoles. Alguns professionals confeccionaven major quantitat de preparats de la que necessitaven pel seu propi s i els venien a granel als seus collegues.

Algunes medecines, com les preparades a partir de la quina, de la belladona, de la digital, del sgol banyut (Claviceps purpurea) o de l'opi (ltex sec del cascall Papaver somniferum), eren realment tils, per la seva activitat presentava variacions considerables. El 1820, el qumic francs Pierre Joseph Pelletier va preparar l'alcaloide actiu de la corfa de quina i el va anomenar quinina, Desprs d'aquest xit, va allar diversos alcaloides ms, entre ells l'atropina (obtinguda de la belladona) o l'estricnina (obtinguda de l'anou vmica).

El seu treball i el d'altres investigadors va fer possible normalitzar diverses medicines i extraure de forma comercial els seus principis actius. Una de les primeres empreses que va extraure alcaloides purs en quantitats comercials va ser la farmcia de T.H. Smith Ltd. a Edimburg, Esccia. Prompte els detalls de les proves qumiques van ser difosos a les farmacopees, la qual cosa va obligar els fabricants a establir els seus propis laboratoris.

Les primeres medecines sinttiques. 

Els productes qumics extrets de plantes o animals es coneixien com orgnics, en contraposici als compostos inorgnics derivats d'altres fonts; es creia que els primers noms podien ser produts pels organismes vius, d'ac el seu nom. El 1828, no obstant, el qumic alemany Friedrich Whler va escalfar un compost inorgnic, el cianat d'amoni, i va aconseguir produir urea, que anteriorment noms s'havia aconseguit allar a partir de l'orina.

Aquesta sntesi revolucionria va fer que s'intentessin sintetitzar altres compostos orgnics. Per la futura indstria farmacutica va tenir gran importncia el descobriment accidental, el 1856, del primer colorant sinttic, la malva. Aquest descobriment del jove estudiant britnic de qumica William Henry Perkin va incitar diversos fabricants d'Alemanya i Sussa a desenvolupar nous colors sinttics, amb la qual cosa es van ampliar els coneixements sobre la nova qumica.


Els colorants o tints sinttics van tenir un impacte enorme sobre els avenos mdics, augmentant considerablement la gamma de productes biolgics de tenyiment, amb la qual cosa van accelerar el progrs de la bacteriologia i la histologia. La recerca de nous colors va estimular l'estudi de la qumica orgnica, la qual cosa al seu torn va fomentar la investigaci de noves medicines. 

El primer frmac sinttic va ser l'acetofenidina, comercialitzada el 1885 com a analgsic per l'empresa Bayer de Leverkusen (Alemanya) sota la marca "Fenacetina". Les investigacions derivades posteriorment per a trobar medicaments amb propietats antipirques i analgsiques van desenvolupar el paracetamol el 1893. El segon frmac sinttic important, comercialitzat el 1897, va ser l'cid acetilsaliclic, creat pel doctor Felix Hoffmann als laboratoris d'investigaci de Bayer. Aquest frmac es va vendre en tot el mn amb el nom comercial d'aspirina, propietat de Bayer, i va suposar un tractament nou i efica pels dolors reumtics. A partir d'aquests primers comenaments, Bayer va crixer fins a convertir-se en la gegantina empresa IG Farbenindustrie.


La indstria farmacutica catalana es va iniciar als voltants de Barcelona a la segona meitat del segle XIX quan van ser ampliades les rebotigues de moltes farmcies importants, entre elles les dels doctors Salvador Andreu i Grau i Uriach, que es van transformar en autntics laboratoris, i on s'hi van installar farmacutics d'altres comarques.

Els primers frmacs antiinfecciosos. 
El primer frmac que va curar una malaltia infecciosa que causava una gran mortalitat va ser la "bala mgica" del bacterileg alemany Paul Ehrlich. Convenut que l'arsnic era clau per a curar la sfilis, una malaltia venria, Ehrlich va sintetitzar centenars de compostos orgnics de l'arsnic. Ms tard va injectar aquests compostos en ratolins prviament infectats amb l'organisme causant de la malaltia, Treponema pallidum. Alguns dels 605 compostos provats van mostrar certs signes prometedors, per morien massa ratolins. El 1910, va fabricar i provar el compost nmero 606, l'arsfenamina, que restablia plenament els ratolins infectats.

Ehrlich es va enfrontar llavors al problema de fabricar el seu compost en grans quantitats, preparat de forma adequada per a la seva injecci, aix com per a la seva distribuci. Va cercar l'ajuda de l'empresa qumica Hoechst AG, de Frankfurt (Alemanya). L'empresa va comercialitzar la substncia en ampulles de vidre amb una dosi nica d'arsfenamina en pols, que havia de dissoldre's en aigua esterilitzada abans de ser injectada. El frmac, exportat a tot el mn, va rebre el nom comercial de Salvarsan. Aquest procs de descobriment, producci comercial i distribuci continua sent tpic de la indstria farmacutica.

El 1916, els cientfics de Bayer van inventar un frmac efica per a tractar una malaltia tropical, la tripanosomiasi o malaltia de la son. Aquest mal, que afecta els ssers humans i el ramat, s provocat per microorganismes anomenats tripanosomes, transportats per la mosca tsets. La Primera Guerra Mundial va interrompre els subministraments de productes qumics alemanys (i tamb sussos) a Gran Bretanya i Estats Units, la qual cosa va estimular les activitats d'investigaci i desenvolupament en aquests pasos.

Recerca en el camp de la diabetis. 
Es considera que els anys d'entreguerres van correspondre a ladolescncia de la indstria farmacutica. L'11 de gener del 1922, a la Universitat de Toronto (Canad), Frederick Grant Banting i Charles H. Best van injectar un extracte pancretic a un xicot de 14 anys, la diabetis del qual es considerava terminal, i els seus smptomes van remetre. Immediatament va sorgir una demanda mundial de la substncia salvadora, denominada insulina. Aquest aven revolucionari va suposar el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina per ambds cientfics. Les autoritats de la Universitat de Toronto es van adonar que necessitaven plantejar-se els problemes de la fabricaci i distribuci d'insulina amb un enfocament comercial, pel que van recrrer a l'empresa farmacutica nord-americana Eli Lilly, d'Indianpolis (Indiana). A mitjans del 1923, Lilly ja comercialitzava suficient insulina per a tractar milers de diabtics a Amrica del Nord. Les empreses farmacutiques europees que fabricaven insulina sota la llicncia de la Universitat de Toronto van obtenir un xit semblant.

Descobriment de les sulfamides i els antibitics. 

Al 1935 el patleg alemany Gerhard Domagk, dels laboratoris Bayer, va comprovar que un colorant comercialitzat amb el nom de prontosil era efica contra la infecci per estreptococs. Aquests microorganismes sn els causants de la sepsi puerperal, una malaltia que a vegades segueix el part i antigament provocava ben sovint la mort de la mare. Es va demostrar que la part activa de la molcula del prontosil era el radical sulfonamida, la qual cosa va estimular els investigadors farmacutics a sintetitzar una srie de frmacs nous coneguts com sulfonamides o sulfamides.

El 1928 Alexander Fleming va descobrir la penicillina i va suggerir que podria usar-se per a tractar determinades infeccions bacterianes. Tanmateix, aquest s no es va considerar seriosament fins el 1940, quan Howard Florey i Ernst Chain (un cientfic fugit de l'Alemanya nazi) van aconseguir produir i presentar la penicillina en una forma utilitzable. Una srie d'empreses del Regne Unit van reconixer la seva utilitat pel tractament de ferides de guerra i van comenar a fabricar-la a partir de conreus de Penicillium sp. desenvolupats en bateries d'ampolles de vidre. Les quantitats produdes eren insuficients, per la qual cosa Florey es va desplaar als Estats Units per a convncer a les companyies farmacutiques perqu fabriquessin penicillina. L'empresa qumica nord-americana Pfizer, de Brooklyn, fabricava cid ctric mitjanant la fermentaci de melasses. Desprs de moltes investigacions va adaptar tal procs per a produir penicillina. Desprs de la guerra, els tres cientfics van rebre el Premi Nobel pels seus treballs, i la penicillina va passar a estar disponible en tot el mn. 
 
Prompte es van descobrir altres substncies actives contra infeccions molt diverses, que es van denominar collectivament antibitics. Un dels ms coneguts va ser l'estreptomicina, descoberta per Selman A. Waksman i desenvolupada als laboratoris de l'empresa farmacutica nord-americana Merck & CO., de Nova Jersey. Juntament amb els productes antibacterians isoniacida i cid p-aminosaliclic, l'estreptomicina curava la tuberculosi, causada pel bacil de Koch.

El cas de la talidomida. 
A la dcada del 1950, la indstria farmacutica va assolir la seva majoria d'edat. Els laboratoris farmacutics alemanys, belgues, britnics, francesos, suecs i sussos van elaborar frmacs nous i gaireb sempre eficaos. El mercat es va veure inundat de nous antibitics (penicillines modificades qumicament per a destruir els bacteris que s'havien fet resistents als productes ms antics), antihistamnics per a tractar allrgies com la urticria o la febre del fenc, nous analgsics, somnfers i anestsics, a mesura que les companyies farmacutiques invertien cada vegada ms en investigaci i desenvolupament.

Els titulars dels peridics europeus van comenar a expressar crtiques per la falta de control del sector arran del desastre de la talidomida. Aquest frmac va ser descobert a Alemanya el 1953 i comercialitzat en aquest pas en 1956.

La talidomida era un tractament efica pels efectes negatius dels primers mesos de l'embars, un trastorn que a vegades portava al sucidi a algunes dones. Per, a finals de la dcada del 1950, es va observar que el nombre de xiquets nascuts amb membres desenvolupats de forma incompleta era estadsticament major entre els fills de mares tractades amb aquest frmac. Experiments posteriors amb animals van demostrar que la talidomida danyava el creixement dels membres en l'embri i n'interrompia el desenvolupament normal. La difusi d'aquest descobriment va fer que el frmac es retirara en tots els pasos. La companyia alemanya Grnenthal va ser acusada d'ocultar proves i va haver d'afrontar mltiples litigis.

A partir del 1970 es van establir en molts pasos organismes governamentals per a controlar la qualitat, els assajos clnics i l'empaquetatge, etiquetatge i distribuci dels frmacs. Concedeixen autoritzacions tant pels frmacs com pels seus fabricants, i els seus inspectors tenen dret a visitar en qualsevol moment les installacions on es fabriquen i emmagatzemen productes farmacutics. Altres organismes sn responsables de controlar la fabricaci i distribuci de medicines i productes de creixement per animals. La distribuci dels nombrosssims frmacs disponibles a les milers de farmcies i clniques existents resultaria gaireb impossible sense els serveis de distribudors majoristes estratgicament situats que realitzen subministraments diaris. Les farmcies locals, l'ltima anella en la cadena del subministrament de frmacs als ciutadans, sn inspeccionades per agents responsables dels diferents ministeris o departaments de Sanitat.

El descobriment de la pndola anticonceptiva.
L'xit dels nous frmacs s'ha vist subratllat pel marcat augment en l'esperana de vida en moltes parts del mn. La indstria farmacutica tamb va respondre a la necessitat de formes ms fiables de control de la natalitat. Al descobriment i allament de les hormones sexuals, desprs dels treballs que Adolf Butenandt va realitzar a Berln a la primera meitat del segle XX, li va seguir la seva producci comercial per Schering AG a Alemanya i Organon BV als Pasos Baixos. Aix va fer possible el desenvolupament desprs de la II Guerra Mundial de pndoles (que en realitat sn pastilles) anticonceptives eficaces. Aquests mateixos treballs van permetre el desenvolupament posterior de la terpia de substituci hormonal (TSH) postmenopausica.

La indstria farmacutica moderna. 
Les companyies farmacutiques van ser creades en diferents pasos per empresaris o professionals, en la seva majoria abans de la II Guerra Mundial. Allen & Hambury i Wellcome, de Londres, Merck, de Darmstadt (Alemanya), i les empreses nord-americanes Parke Davis, Warner Lambert i Smithkline & French van ser fundades per farmacutics. La farmcia d'Edimburg que va produir el cloroform utilitzat per James Young Simpson per a assistir en el part la Reina Victria tamb es va convertir en una important empresa de subministrament de frmacs. Algunes companyies van sorgir arran dels comenaments de la indstria qumica, com per exemple Zeneca al Regne Unit, Rhne-Poulenc a Frana, Bayer i Hoechst a Alemanya o Ciba-Geigy i Hoffmann-La Roche a Sussa. La belga Janssen, la nord-americana Squibb i la francesa Roussell van ser fundades per professionals de la medicina.

Les noves tcniques, la fabricaci de molcules ms complicades i l's d'aparells cada vegada ms cars han augmentat enormement els costos. Aquestes dificultats es veuen incrementades per la pressi per reduir els preus del sector, davant la preocupaci dels governs per l'envelliment de la poblaci i el consegent augment de les despeses sanitries, que suposen una proporci cada vegada ms gran dels pressupostos estatals.

La major part de les empreses farmacutiques t carcter internacional i posseeix filials a molts pasos. El sector, tecnolgicament molt avanat, dna ocupaci a molts llicenciats universitaris, com bilegs, bioqumics, qumics, enginyers, microbilegs, farmacutics, farmaclegs, metges, fsics i veterinaris, aix com diplomats en infermeria. Aquests professionals treballen en recerca i desenvolupament (R+D), producci, control de qualitat, mrqueting, representaci mdica, relacions pbliques o administraci general. El 2006, les dues empreses farmacutiques ms grans del mn eren les nord-americanes Pfizer i Merck & Co. Cadascuna d'elles dna feina a unes 50.000 persones per tot el mn, de les quals unes 7.000 sn llicenciats universitaris. 

 Situaci actual .
 El cost de la investigaci i fabricaci de medicaments .
La indstria farmacutica no afronta sola el cost de la investigaci, ja que el sistema s mixt, amb participaci pblica i privada. Les companyies argumenten que la major contribuci prov de les seves arques, per experts independents estimen que entre els governs i els consumidors financen el 84% de la investigaci en salut, mentre que noms el 12% correspondria als laboratoris farmacutics, i un 4% a organitzacions sense nim de lucre.

No obstant aix, les inversions necessries pel llanament d'un nou frmac han experimentat un fort increment a causa del nombre ms gran d'assajos clnics necessaris abans de la seva comercialitzaci. Aquest augment s conseqncia d'una legislaci ms estricta, que procura millorar la seguretat dels pacients, per tamb del fet que els nous frmacs s'assemblen cada vegada ms als antics, la qual cosa obliga a realitzar ms proves per a poder demostrar les petites diferncies amb el frmac antic.

De fet segons un estudi que va revisar la documentaci presentada davant de la FDA estatunidenca (organisme que autoritza la venda de medicaments en aquest pas), noms un 20% de la inversi en investigaci va anar a parar a productes que aporten una millora teraputica notable.

La indstria als pasos de parla catalana.
Catalunya s origen i seu de les cinc principals empreses farmacutiques estatals: Almirall, Esteve, Ferrer, Lacer i Uriach. Aquesta tradici, juntament amb el dinamisme del territori, ha atret sis dels principals grups farmacutics del mn, de manera el sector farmacutic de l'estat es concentra principalment a Catalunya, on es troben la meitat dels laboratoris farmacutics i que t un paper estratgic de primera lnia i compta amb una elevada qualificaci dels llocs de treball que genera.

 Tendncies: desenvolupament d'agents quirals .
Una tendncia de la indstria farmacutica s el desenvolupament d'agents quirals. El 1983, representaven el 3% dels medicaments, arribant en l'actualitat al 70% dels nous frmacs.

La quiralitat (del grec, chiros, m), pot influir sobre les propietats biolgiques de les molcules. D'aqu que nombrosos frmacs de mescles racmiques estan sent comparats amb els seus propis enantimers actius.

Els enantimers sn compostos que tenen la mateixa seqncia d'toms, per difereixen en la seva estructura tridimensional, ja que tenen una imatge especular. Es classifiquen en dextrogirs i levogirs (R o S). L'tom que permet que hi haja estructures en espill s'anomena centre quiral i s generalment un tom de carboni. Els enantimers tenen propietats fisicoqumiques idntiques, excepte que roten el pla de llum polaritzada en direccions oposades. No obstant aix, l'estereoselectivitat fa que un agent quiral pugui tenir una millor afinitat amb un receptor o un enzim.

L'estereoselectivitat pot tenir conseqncies significatives sobre l'acci teraputica o la toxicitat d'un medicament. Aix ha perms obtenir nous frmacs amb millors efectes sobre la tolerabilitat, la farmacocintica, la farmacodinmica, i amb menors interaccions farmacolgiques sobre el metabolisme i la biodisponibilitat.

En els ltims anys, l'impacte d'aquestes tcniques ha sigut notable en la classe dels frmacs actius sobre el sistema nervis central, donant lloc al desenvolupament de nous agents antidepressius (S-citalopram), psicoestimulants (dexmetilfenidat; armodafinil) i hipntics (S-zopiclona).

 Importncia econmica: la indstria com a negoci .
En l'actualitat, la indstria farmacutica creix vigorosament a nivell global. Els ingressos per al sector durant l'any 2006 van ser de 643.000 milions de dlars, un 7% superiors als registrats el 2005, Les vendes als EUA van ascendir a $235.400 milions, amb creixements d'al voltant del 8% en els darrers anys. Els Estats Units representen el 47,7% del mercat farmacutic mundial.

A partir del 2008 s imminent el venciment d'algunes de les patents que ms ingressos reporten a la indstria.  A causa d'aix, s'han incrementat els pressupostos per les rees d'investigaci i desenvolupament, sobretot en les corporacions ms poderoses del sector (vegeu el quadre ms avall). Aquestes corporacions es disputen prcticament la totalitat del mercat dels nous frmacs, registrant-se una tendncia creixent de concentraci en l'oferta.

Les segents van ser les companyies amb major facturaci durant l'any 2004 i 2006.



Any 2004


Any 2006


* Tots els valors expressats en milions de dlars americans.

Recerca i assajos clnics.  

La innovaci prossegueix el seu velo curs a mesura que la investigaci bsica en universitats, hospitals i laboratoris, finanada tant per contribucions de la indstria com per altres fonts, realitza nous descobriments sobre els teixits i rgans dels ssers vius. En l'actualitat, la investigaci dels laboratoris de les companyies farmacutiques centra el seu inters en la recerca de tractaments millorats pel cncer, les malalties del sistema nervis central, les malalties vriques com la sndrome d'immunodeficincia adquirida (SIDA), l'artritis i les malalties de l'aparell circulatori.

El descobriment de l'estructura de l'cid desoxiribonucleic (ADN) a principis de la dcada del 1950 va fer possible el desenvolupament de noves tcniques que han portat a la producci de prostaglandines, interfer, noves vacunes, el factor de coagulaci sangunia i molts altres compostos bioqumics complexos que abans eren difcils o impossibles de fabricar. Els directius de les companyies farmacutiques comprenen plenament la importncia de l'enginyeria gentica pel desenvolupament de nous frmacs en l'actualitat i en el futur.

L's d'animals vius a la investigaci mdica s font de polmica. Encara que els farmaclegs han desenvolupat i continuen desenvolupant tcniques per a evitar-ne l's, els animals vius (fonamentalment rates i ratolins) continuen sent crucials per a molts procediments. Els organismes de control mdic insisteixen en el fet que s'han d'utilitzar dues espcies diferents per a comprovar la possible toxicitat d'una nova substncia abans de concedir el perms per comenar assajos clnics.

La primera fase d'aquests assajos implica la cooperaci voluntria de persones sanes que reben un breu tractament del nou frmac. Si no apareixen problemes, l'organisme oficial que va atorgar l'autoritzaci permet l'inici de la segona fase dels assajos, en qu uns pocs assessors especialitzats proven el producte amb un grup seleccionat de pacients. Basant-se en les seves recomanacions, la companyia pot sollicitar perms per a dur a terme la tercera fase dels assajos, de carcter ms ampli. Si aquesta ltima fase produeix resultats satisfactoris, se sollicita l'autoritzaci del frmac. En alguns casos s necessari repetir un procediment semblant en aquells pasos on es vulgui comercialitzar.

Generalment els assajos es duen a terme en hospitals, on s possible organitzar assajos denominats "de doble cec". Els pacients es divideixen en dos o tres grups; un d'ells rep el frmac que es vol provar, un altre rep un placebo (una substncia inactiva) i a vegades un tercer grup rep un altre producte amb qu es vol comparar el nou frmac. Els tres compostos es presenten de manera que ni el pacient ni el metge puguen diferenciar-los. Noms el farmacutic de l'hospital sap quin grup rep cada compost i no divulga els resultats fins al final de l'assaig, quan els metges hagin avaluat els resultats clnics. En el cas de medicines per animals, es realitzen assajos semblants que sn duts a terme per veterinaris.

En l'actualitat la majoria dels governs occidentals considera que un requisit per la producci i distribuci de frmacs segurs i eficaos s que la indstria farmacutica continu en mans de l'empresa privada. Un altre requisit s l'establiment d'organismes governamentals de vigilncia compostos per experts i amb poders per concedir o negar l'autoritzaci a les companyies farmacutiques per a comercialitzar els seus productes, segons criteris de qualitat dels mateixos i seguretat per als pacients. Aquests organismes de control sn els responsables d'impedir abusos o irresponsabilitats per part dels fabricants, amb la qual cosa redueixen la possibilitat que apareguin perills per a la salut i es produeixin desastres com el de la talidomida.

 Crtiques a la indstria farmacutica .
Els medicaments no sn una mercaderia qualsevol, sin un element necessari per a mantindre la salut dels ciutadans. I aqu s on comena el conflicte d'interessos, ja que d'una banda, hi ha el dret de la indstria farmacutica a obtenir beneficis que la incentivin per continuar investigant, mentre que de l'altra banda est el dret a la salut, del que hauria de gaudir tot sser hum.

Els arguments ms empleats per a justificar l'increment dels preus dels medicaments diuen que les noves tcniques, la fabricaci de molcules ms complicades i l's d'aparells cada vegada ms cars han augmentat enormement les despeses. Aquestes dificultats es veuen incrementades per la pressi per reduir els preus del sector, davant de la preocupaci dels governs per l'envelliment de la poblaci, el problema amb les patents i l'accs als medicaments i el consegent augment de les despeses sanitries, que suposen una proporci cada vegada major dels pressupostos estatals. 

No obstant aix, els crtics del sector sostenen que en realitat els costos de fabricaci han disminut de manera important, a causa de l's d'aparells i processos industrials ms eficients, i a l'automatitzaci de moltes etapes productives, amb la consegent reducci de m d'obra. D'altra banda, la m d'obra s'ha vist reduda en forma notable desprs de les megafusions de les principals empreses farmacutiques que han tingut lloc en la dcada del 1990, que han generat una onada d'acomiadaments de l'ordre de diverses desenes de milers d'empleats.

El major generador de costos en la indstria farmacutica actual no s la fabricaci dels medicaments, ni tampoc les inversions en investigaci i desenvolupament, sin les despeses derivades de la comercialitzaci o mercadeig (mrqueting) dels seus productes, que inclouen despeses milionries per a realitzar estudis de mercat, anlisi dels competidors, estratgies de posicionament, extensi de patents, distribuci, promoci, publicitat i vendes dels seus productes, aix com les despeses administratives necessries per a mantenir estructures multinacionals, que inclouen salaris molt elevats pagats als seus principals executius. Segons els crtics de la indstria farmacutica, els alts preus tampoc no estan en relaci directa amb la inversi en la investigaci sin ms aviat amb els guanys produts per la comercialitzaci dels medicaments.

Alguns d'aquests conceptes van ser desenvolupats per Marcia Angell, que va ser editora en cap de la publicaci cientfica New England Journal of Medicine durant ms de vint anys. Les seves denncies (vegeu la bibliografia) han generat una resposta de l'Associaci de Fabricants i Investigadors Farmacutics dels EUA (Pharmaceutical Research and Manufacturers of America o PHRMA), en forma d'un document disponible a Internet (vegeu els enllaos externs).

 Un altre punt de vista .
Enfocaments alternatius assenyalen la realitat d'un mercat en qu la indstria promociona la investigaci i la comercialitzaci de novetats teraputiques. No obstant aix, menys d'una quarta part dels frmacs que es posen en el mercat sn innovadors. 

Quan aquestes novetats sn analitzades per comits d'experts independents, utilitzant processos normalitzats de treball que garanteixen la transparncia i reproductibilitat de l'avaluaci cientfica comparativa, de l'eficcia, seguretat, posologia, i economia, s'evidencia que la majoria d'aquests nous medicaments noms vnen a substituir l'espai econmic que per les companyies deixen altres amb patents prximes a expirar o que ja han expirat, per la qual cosa deixaran de fer tant de negoci com feien. Aix es pot veure com a prop d'un 90% dels nous frmacs usats en atenci primria no representen una millora teraputica respecte a altres medicaments presents en el mercat, amb eficcia i seguretat conegudes i gran experincia d's.

Aquesta substituci per novetats teraputiques representa un increment insostenible de la despesa sanitria per l'economia de molts pasos, que han de desviar ingents quantitats del pressupost nacional que podria destinar-se a millores en les prestacions que el seu sistema sanitari dna als seus ciutadans o simplement al desenvolupament de la seva economia i nivell de vida. La major part de l'augment de la despesa dels sistemes sanitaris als pasos rics es deu a la substituci de frmacs coneguts per novetats teraputiques.

Els organismes governamentals, que suposadament han d'exercir la funci de control d'aquest sector econmic en benefici dels ciutadans, estan finanats en percentatges molt alts per la prpia indstria (la FDA d'EUA en un 75% i l'Agncia Europea d'Avaluaci de Medicaments en un 80% en sn exemples), depenent, en el cas europeu, de la Direcci General d'Indstria i no de la de Salut. De tot aix es desprn que hi ha un conflicte entre la riquesa que la indstria genera (una altra cosa s com desprs es redistribueix) i els perjudicis que els ciutadans han d'assumir per ella. L'any 2002, just quan caducava la patent de tractaments hormonals substitutius (THS) en pegats transdrmics per dones amb simptomatologia menopusica, es va reconixer que no tan sols no protegeixen del infart de miocardi ni de la malaltia d'Alzheimer, sin que en realitat n'augmenten el risc, aix com el de cncer de mama. Es calcula que al Regne Unit poden haver causat 20.000 casos addicionals de cncer de mama. A Espanya poden haver produt uns 16.000 casos addicionals de cncer de mama, 6.000 d'ictus i 8.000 de emblia pulmonar, a canvi de reduir el nombre de casos de cncer colorectal en 6.000, i el de fractures de coll de fmur en 2.500. Quant a la demncia, es va registrar una incidncia del doble entre les usuries de THS, comparades amb les no usuries.

Una revisi dels coneixements sobre aquests riscos posa de manifest que el 1974 ja es coneixia que els estrgens incrementen el risc d'infart de miocardi, emblia i cncer d'endometri, i el 1978 ja es va suggerir que tamb incrementen el risc de cncer de mama. Com aquest exemple n'existeixen desafortunadament d'altres, la qual cosa posa en dubte la realitat d'una investigaci moltes vegades no independent, o exempta de conflicte d'interessos, que es basa en estudis de vegades amb un disseny metodolgic "poc ortodox" des del punt de vista cientfic, o que beneficia clarament el nou frmac. Una investigaci que no es realitza amb el tipus de pacients a qui desprs va dirigit el frmac, com s en molts casos el de les dones o el dels xiquets, en els que fins en un 90% de casos no es fa. Aix ltim ha portat a la Comissi Europea a donar un toc d'atenci a la indstria continental.

 Bibliografia complementria .
 Carlos Garca Villanueva: La industria farmacutica en Amrica Latina. Instituto Mexicano del Seguro Social, Secretara General, Departamento de Asuntos Internacionales, 1982. ISBN 9688241296;
 Julin Barrera, Nstor Meza: Planeacin Estratgica de la Industria Farmacutica. ISBN 958954911X;
 Peter D. Stonier: Careers with the Pharmaceutical Industry. John Wiley & Sons, 2003. ISBN 0470843284 ;
 Raffaele Paci: Innovazione tecnologica e intervento pubblico nell'industria farmaceutica. F. Angeli, 1990. ISBN 882046411X;
 Proteccin de los derechos de propiedad intelectual: El caso de la industria farmacutica en la Argentina. Manantial,1990. ISBN 9509515485;
Writing Group for the Women's Health Initiative Investigators. Risks and benefits of estrogens plus progestin in healthi postmenopausal women. Principal results from the women s Health Initiative randomised controled trial. JAMA 2002; 288:321-333;
Million Women Study Collaborators. Breast cancer and hormone replacement therapy in the Million Women Study. Lancet 2003;362:419-27;

 Enfocaments crtics .
 Jorge Bermudez : Indstria farmacutica, estado e sociedade: Crtica da poltica de medicamentos no Brasil. Sociedade Brasileira de Vigilncia de Medicamentos (1995). ISBN 8527103028;
 Fran Hawthorne: The Merck Druggernaut: The Inside Story of a Pharmaceutical Giant. Wiley, 2003. ISBN 0471228788;
 Merrill Goozner: The $800 million pill.  University of California Press, Berkeley, 2004, 297 S. ISBN 0-520-23945-8. ;
 Marcia Angell: The truth about the drug companies. Random House, New York, 2004, 305 S. ISBN 0-375-50846-5.
 Marcia Angell: Excess in the pharmaceutical industry.  Cmaj 171 (12): 1451-3. 2004. Text complet en angls. ;
 Philippe Pignarre: El Gran Secreto de La Industria Farmacutica. Gedisa Editorial, 2005. ISBN 8497840216;
 Ray Moynihan, Alan Cassels: Selling sickness: How the world's biggest pharmaceutical companies are turning us all into patients. Nation Books, New York, 2005.

 Referncies .


Vegeu tamb.
Qumica ;
Gentica;
Farmacologia;
Farmcia;
Toxicologia;

Enllaos externs.
Industria farmacutica I+D.Universitat de Barcelona;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44439" title="Nebkare" nonfiltered="2262" processed="2247" dbindex="17522">
Nebkare o Nebkara fou un fara de la Dinastia III de l' antic Egipte. Seria el Nebkare de la llista de Saqqara (no consta a les altres llistes) i el Akhes de Maneth. Aquest li dona un regnat de 42 anys i la llacuna del papir de Tor s d'un perode de sis anys que podria correspondre a dos faraons segons Swelim. 

Per Swelim Nebkare fou el fara que va comenar la pirmide de Zawiet al-Arian, i el seu successor Neferka va completar la mastaba 17 de Meidum pel reenterrament de Nebkare i va omplir el furat de la pirmide inacabada a l'estil de l'arquitectura que hauria satisfet a Nebkare. Swelim detalla la troballa de Wainwright a la cambra morturia 17 de Meidum, que podria correspondre a Nebkare, i que sembla fou restaurada desprs d'un saqueig; la insgnia reial (maa i corona) es van trobar a la cambra el que prova que era el lloc d'enterrament d'un rei. El sarcfag restaria al lloc perqu es devia fer mentre es construa i desprs ja no es va poder treure. 

El nom Nebkare apareix tamb esmentat al llibre de Gautier "El llibre dels reis", i a la collecci d'escarabats i cilindres amb noms de Petrie.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44441" title="Neferka" nonfiltered="2263" processed="2248" dbindex="17524">
Neferka o Neferkare fou un fara de la Dinastia III de l' antic Egipte. Seria el Neferka de la llista d Abidos (no consta a les altres llistes) i el Sephuris de Maneth. Aquest li dona un regnat de 30 anys. Swelim pensa que, com el seu predecessor va tenir un regnat breu (reparteix els 6 anys entre ambds)

Swelim li atribueix la capa de pirmide de Zawiet al-Arian on s han trobat una dotzena de peces de fusta i vori que es poden llegir com Neferka, Nebka, Aka, Baka, Bika, Shenaka i Sethka. No obstant una inscripci en qu es pot llegir clarament Neferka no porta el cartutx reial. Per una inscripci trobada per Barsanti al nord de la pirmide inacabada de Zawiet al-Arian, Swelim pensa que el seu nom horus fos Neb Hedjet Newbiti (un altra nom que apareix es Nebtawi). Altres autors pensen que es el nom Horus de Huni o d algun altre. Swelim li atribueix aquesta construcci perqu el sistema construcci va continuar (millorat) a la quarta dinastia i per tant el situa al final de la III i no, com es pensava fins fa poc temps, al comenament de la quarta.
 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44443" title="Huni" nonfiltered="2264" processed="2249" dbindex="17526">
Huni fou un fara de la Dinastia III de l' antic Egipte. Seria el Huni de la llista de Saqqara i del Papir de Tor (llacuna a la llista d Abidos) i el Kerpheris de Maneth. Aquest li dona un regnat de 26 anys i el Papir de Tor de 24. Swelim pensa que se l ha d identificar amb el fara nom d Horus Qahedjet i li dona efectivament un regnat d uns 25 anys. Kahl comparteix la identificaci mentre que Kaplony pensa que el seu nom horus deu ser Nebhedjet.

El nom de Qahedjet ve d una estela trobada als anys seixanta on figura noms el nom Horus, i hi apareix el rei amb la corona blanca de l'Alt Egipte abraat pel du Horus. La majoria dels egiptlegs donen aquest nom d Horus al fara Neferka (Neferka es el nom Nesut-biti) per Swelim difereix. Neferka o Neferkare era un nom molt com a l poca (Nefer = bell; Ka = anima; i Re o Ra = el du sol) igual que Nebkare (Neb o Nub = daurat; Ka = anima; Re = el du sol) escrit tamb com a Nebnubhedjet.

El nom Huni apareix com s ha dit a dues llistes per no se n sap cert el nom Horus, Hi ha una inscripci a una pedra de granit a Elefantina, a la part nord d una pirmide (que no es conserva) de la tercera dinastia, trobada per Gautier, amb el nom Hu o Nesut Huni, que podria formar el nom d un palau "Diadema del rei Huni". A la pedra de Palerm s esmenta un Sutenh, Nisuteh o Nesut Hu (Hw) objecte de culte per Neferirkara durant la Dinastia V El nom Heni apareix a Maghara, al Sina per es ppssible que es tracti d una dona (segons interpretaci del seu ttol per Kahl) o del responsable de la Frontera Asitica segon John Degreef (i en aquest cas podria molt be ser el futur Huni).

El Papir de Tor diu que va fundar una ciutat anomenada Seshem, que podria ser Seshemtawi al Delta, per ja no es pot seguir llegint. Son tils tamb per aquest regnat la biografia de Metjen, oficial al inici de la quarta dinastia, que dona detalls de l administraci durant la tercera; i la biografia de Pehernefer, de la mateixa poca. 

Recents teories atribueixen a un sol sobir les peites pirmides esglaonades de entre 10 i 17 metres que s han trobat a diversos llocs: Zawiet al-Mejtin (3 esglaons, 17 metres), Abidos (Sinki), Nubt (3 esglaons 22 m de base), Khula o Khola (Hieracmpolis, 3 esglaons prop de 17 metres), Edf (situada una mica al sud a Naga al-Ghonemia) i Elefantina. Alguns opinen que serien totes obres d Huni mentre un altre tendncia les situa en un sobir ms anterior perqu Huni ja era capa de fer pirmides de 8 esglaons. Swelim ajunta a les petites pirmides les de Athribis i un altre a Abidos. Hi ha diverses teories sobre la seva utilitat per cap sembla prou satisfactria.

El monument funerari que li correspon es la pirmide de Meidum. Es una pirmide esglaonada per de parets casi be verticals que completades amb una altra capa feien una pirmide llisa. La base interna dels tres esglaons es conserva per la pedra blanca amb cal que les cobria han desaparegut; als dos costats resten unes runes que probablement foren rampes de quant es va fer servir com a cantera. El nom del fara ni de cap altra no apareix dins del complex i se suposa que fou acaba pel successor Snefru, suposadament el seu fill o gendre. Fou la primera a tenir els costats rectes i llisos en lloc dels marcats esglaons que s havien fet fins llavors. Es creu que les pedres que la feien llisa les va posar Snefru (per fer-la assemblar a una pirmide i fer desaparixer els esglaons) i desprs es van ensorrar o van ser tretes (per usar en altres llocs) deixant a la vista el que resta, la base dels tres esglaons que semblen una torre . La petita pirmide de la reina se situa al sud-oest, bastant propera a la paret de la pirmide de Meidum, i te 26,5 metres de base i tres esglaons, i sembla que fou feta al mateix temps que la principal; al nord es troba la mastaba 17 de propietari no ben identificat, i la numero 16 que correspon a Nefermaat, fill del fara Snofru i visir de Snefru (que fou pare de Hemiunu, el arquitecte i visir de Kheops), i a la seva dona Itet. La cambra morturia no te cap sarcfag ni hi ha cap resta d enterrament . S atribua a la IV dinastia (Snefru) degut a una inscripci del Nou Regne que l anomenava el "bell temple de Snefru". Avui Swelim i d altres l atribueixen a Huni. En el segle XV el historiador rab Al-Makrizi li atribueix 5 esglaons i als dibuixos a la pedra dels treballadors de la pirmide tamb apareix com de 5 esglaons, per inicialment fou feta de 7 esglaons i desprs se n hi va afegir un vuit que la va deixar de 82 ms d altura i 122 metres de base amb una inclinaci de 52 graus. Reomplerts els esglaons (potser per Snefru) la base va passar a 144 ms i l altura a 91,75 (175 cbits). La paret que cercava el recinte ha desaparegut per tenia 1,4 metres de gruix i 2 metres d alt, i una llargada de 210 ms per cada costat que van arribar a 220 a dos costats i 236 als altres dos

La reina (dona d'Huni) seria Meresankh I, i el fill fou Snefru, que es va casar amb sa germanastra Hetepheres I, un altre filla de Huni, que fou la mare de Kheops (Khufu). Un papir (el Papir de Prisse) diu que Huni fou el predecessor de Snefru, per que fou el pare o el sogre no esta acreditat amb seguretat.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44444" title="Filip II de Macednia" nonfiltered="2265" processed="2250" dbindex="17527">

Filip II de Macednia (382   336 aC), rei d'aquesta zona al nord de Grcia del 356 al 336 aC. La seva habilitat poltica i militar li permet, en primer lloc, unificar tot el seu regne i crear un exrcit i una economia forts. Aquestes qualitats, junt amb el seu amor per la cultura i les formes de pensament gregues, de les quals es considerava part, el portaren a desenvolupar una poltica d'unificaci de les diferents ciutats-estat gregues, en crisi i devastades per les lluites entre elles. Fou assassinat quan planejava una expedici a sia Menor per recuperar les antigues colnies gregues d'aquella zona, llavors en mans dels perses. 

Context histric.
Macednia era una zona al nord de Grcia que, tot i ser de parla grega, s havia mantingut al marge de la histria fins aquell moment. La seva energia sempre havia anat dirigida a combatre les tribus al nord del pas, molt ms incivilitzades. En realitat, pel mn grec ms avanat, Macednia era considerada una zona semi-brbara, aix com un cmode coix que parava els possibles avenos dels brbars del Nord.

D'altra banda, al voltant del 400 aC, la incapacitat de les ciutats-estat gregues per deixar de fer-se la guerra les unes contra les altres les va portar a una situaci de crisi i decadncia susceptible de ser aprofitada per qualsevol potncia externa que sorgs.

L'adveniment de Filip.
Filip era el fill menor del rei Amintes III de Macednia i la reina Eurdice. L'hereu, Alexandre II de Macednia, va morir assassinat per un dels seus nobles al 368 aC, deixant com a rei al seu germ, Prdicas III, que actuava sota la regncia del noble assass. L'any 365 aC, per, Prdicas fu assassinar al regent i assum el tron de ple dret. Fu retornar el seu germ Filip, que havia estat retingut com a hostatge a Tebes.

L'poca que pass Filip a Tebes fou determinant, ja que va observar el funcionament de l'exrcit teb (l'inventor de la falange) i va treure idees que aprofitaria en el seu futur exrcit. A ms, la seva estada a Grcia li va permetre estudiar la situaci poltica i la crisi de les ciutats-estat ms de prop.

La primera muller Filip va ser Audata amb el qual va tenir nicament una filla anomenada Cinna  o Cinane (Cynna o Cynane).

El 359 aC Prdicas va ser mort en una batalla amb tribus frontereres, de manera que Macednia es va trobar en una situaci difcil. L'hereu de Prdicas, Amintes IV de Macednia, era noms un nen, i les tribus circumdants pensaven aprofitar la debilitat en el tron de Macednia per atacar. Per tant Filip assum el crrec de regent. S havia assegurat prviament l'amistat de la vena Epir, casant-se amb Olmpia, la neboda del rei. Amb gran energia aconsegu rebutjar i esclafar les tribus atacants, de manera que acab dominant tota la regi situada al nord de Grcia, des de Trcia fins al mar Adritic.

El 356 aC Olmpia don a llum al seu primer fill, Alexandre. Ara que ja tenia un hereu, Filip depos el seu nebot Amintes i es feu proclamar rei sota el nom de Filip II. Comen aix una poltica expansionista, aprofitant els eterns conflictes i enemistats de les diferents ciutats gregues per pactar amb unes i altres i quedar-se per a Macednia tot el que anava ocupant. Particularment important fou la presa de la ciutat d'Amfpolis el 358 aC i la seva zona propera, rica en mines d or.

L'exrcit macedoni va ser totalment remodelat per Filip, que havia aprs d Epaminondas de Tebes. A la tradicional cavalleria composta per nobles macedonis, hi va afegir una infanteria lleugera i la clebre falange, hereva de la falange tebana per molt millorada. Amb aquest exrcit ms nombrs i molt ms organitzat i disciplinat que qualsevol altre, Filip no tenia rival.

El 353 aC ocup tota Tesslia, el 348 aC Olint, que havia rebut ajuda dels atenencs. Llavors firm una pau amb aquests darrers, la qual cosa el va permetre conservar les seves possessions fins al moment i fixar-se en el nord. El 341 aC enva tota Trcia. Aprofitant noves disputes entre ciutats ocup l'important santuari sagrat de Delfos i acamp en terres del golf de Corint. Finalment les ciutats-estat principals, entre elles Tebes i Atenes, s aliaren i enfrontaren Filip a la batalla de Queronea. Filip venc de manera indiscutible i destru Tebes, mentre que perdon Atenes. Finalment ocup tot el Pelopons a excepci d'Esparta, que no es va voler rendir i a qui va permetre conservar la independncia. El seu segent objectiu seria la guerra contra Prsia per aconseguir recuperar les antigues colnies gregues de l sia Menor. Aix ho votaren les ciutats gregues en una assemblea a Corint, el 337 aC, desprs d escollir-lo general dels exrcits grecs (hegemon).

El 336 aC, mentre assistia a les festes pel matrimoni de la seva filla Clepatra amb el rei Alexandre I d'Epir, fou assassinat.

L assassinat de Filip.

Hi ha diverses teories sobre per qu Pausnias d'Orstia, l assass de Filip, va cometre el seu crim.
Filip va tenir diverses esposes, com a resultat de les diferents aliances que va haver de dur a terme amb tribus venes. La primera en rang i per tant, mare del prncep hereu, era Olmpia d Epir. Tot i aix, el 337 aC decid repudiar-la i casar-se amb una jove macednia de la qual tingu un altre fill. Amb el temps comen a fer-se possible un canvi en la successi en detriment del fill d Olmpia, Alexandre. Una Olmpia furiosa pel seu rebuig i tement la prdua del tron per part del seu fill podria haver pagat perqu assassinessin al seu esps.

Una altra teoria parla d una intrincada xarxa de relacions sentimentals que en darrer terme apuntarien a Pausnias com un amant rebutjat que mat per despit.

Troballes arqueolgiques.

Recentment, s'han trobat importants tombes reials de l'poca macednia a l'actual ciutat grega de Vergina, on hi havia l'antiga capital del regne de Macednia abans de ser moguda a Pella. Tot i el trasllat de capital, els reis se seguiren enterrant a l antiga capital pel seu significat religis.

El 8 de novembre de 1977, l'arqueleg grec Manolis Andronikos anunci la troballa de la tomba intacta de Filip II de Macednia a Vergina. Tamb es trob la tomba del seu nt Alexandre IV, que fou assassinat quan era un adolescent, la seva mare Eurdice, i d'altres que no s'han identificat. La troballa s d'una importncia cabdal. Els objectes trobats i les tombes s'exhibeixen en un museu sota un tmul a la mateixa ciutat de Vergina.


 Cronologia de Filip II .

382 aC Naixement de Filip, tercer fill d'Amintes II i Eurdice I de Macednia;

Vers 370 Filip enviat com hostatge a Tebes. Just diu que abans fou hostatge a Illria.

365 aC Perdicas III elimina al usurpador Ptolemeu I Alorita, assoleix la corona, i crida a Filip i li dona un principat que ell mateix havia governat abans.

360 aC Mor el rei Perdicas III, germ de Filip, en lluita contra els illiris. Filip assoleix la regncia del jove fill de Perdicas, Amintes IV de Macednia.

359 aC Filip assoleix el ttol de rei davant l'amenaa dels illiris a l'oest i els peonis al nord, i les reclamacions del prncep Pausnies;

359 aC Filip compra la retirada dels peonis i fa la pau amb Cotis dels odrisis de Trcia, aliat del pretendent Pausnies. Els atenencs donen suport a Argeu II.

359 aC Filip es retira d'Amfpolis a la que declara independent. Derrota a Argeu i ofer renovar l'aliana amb Atenes, proposta acceptada.

358 aC Filip inicia la guerra contra els peonis al morir el seu rei Agis; els peonis foren sotmesos. Tot seguit va iniciar la guerra contra els illiris que va acabar amb un tractat que establi el llac Lychnus com a frontera.

358 aC Filip recupera Amfpolis contra les pretensions d'Atenes (a qui va prometre entregar la ciutat) i Olint (que degut a la promesa de Filip no va obtenir l'aliana d'Atenes per defensar Amfpolis).

358 aC Filip entre sense lluita a Pidna, promesa pels atenencs a canvi d'Amfpolis. Per desprs es nega a entregar la ciutat als atenencs.

357 aC Filip s'alia a Olint per ocupar Potidea.

356 aC Ocupaci de Potidea que es entregada a Olint. Ocupaci de la colnia tsia de Crnides, rebatejada Filips (Philippi).

357 aC a 355 aC Guerra social.

354 aC Cllies de Calcis li demana ajut contra el tir Plutarc d'Ertria.

353 aC aliana amb Cersobleptes I per envair conjuntament el Quersons traci en poder d'Atenes. El pla fracassa per l'oposici del rei Amadocos II de Trcia a deixar pas pel seu territori.

353 aC ocupaci de Metone a la frontera de Tesslia, desprs destruda i colonitzada per macedonis. ;

352 aC Els aleuades de Tesslia li demanen ajut contra el tir Licofr II de Feres; Licofr obt l'ajut de Fcida per els focis dirigits per Faille foren derrotats. Filip Ocupa Pagases el port de Feres. Onmarc de Fcida passa a l'ofensiva i el fa retirar de Tesslia.

352 aC Filip torna a Tesslia i derrota a Onmarc; posa guarnici a Magnsia i arriba a les Termpiles. Tesslia romandr nominalment lliure excepte Magnsia i Pagases, per realment dominada per Filip.

352 aC La flota macednia de Filip ataca Lemnos i Imbros. Aliana amb el rei traci Amadocos contra Cersobleptes. Acolliment a la cort macednia del strapa rebel Artabazos II i el seu parent Memn de Rodes.

351 aC rumors de mort o malaltia de Filip a Trcia. ;

350 aC Possible intervenci a l'Epir a favor d'Alexandre I d'Epir, germ de la seva dona Olmpies de l'Epir.

349 aC Filip inicia els atacs a les ciutats calcdiques. Olint demana ajut a Atenes. Pitolau es fa amb el poder a Feres i Filip marxa a la ciutat i l'expulsa.

348 aC Desprs de conquerir les ciutats calcdiques Olint queda assetjada.

347 aC Per la traci de Lstenes i Eutcrates, Olint cau en mans de Filip i els seus habitants sn venuts com esclaus.

346 aC Els atenencs dividits entre els partidaris de resistir a Filip i els partidaris de la pau i aliana amb Macednia comencen a negociar amb Filip. Successives ambaixades.

345 aC Filip envia al general Parmeni a assetjar la ciutat d'Halos a Trcia; Filip intenta posar sota protectorat el regne de Cersobleptes, barrera entre Macednia i les possessions atenenques al Quersons traci. La segona ambaixada atenenca l'ha de esperar perqu quan arriba a Pella de Macednia) Filip es a Trcia on va conquerir el regne de Cersobleptes.

345 aC Filip domina la Fcida sense quasi be resistncia. Les ciutats fcides foren destrudes i el seu lloc al consell amfictinic s donat al rei de Macednia. Filip es nomenat junt amb el representant de Tebes i el de Tesslia, per la presidncia dels Jocs Pitis.

344 aC Filip s'erigeix en protector de Messnia, la Lliga Arcdia i Argos contra Esparta.

344 aC Fracassada expedici de Filip a Illria. Altre cop Macednia perd el control de Feres. Amb aquest motiu Tesslia es posada sota estreta dependncia de Macednia.

343 aC Filip intenta una revoluci a Megara a travs de Pteodor i Perilau que no reeix. Invasi de l'Epir on obliga a les tres ciutat del districte de Casspia (Pandsia, Buqueta i Elatea) a reconixer a Alexandre I d'Epir (cunyat de Filip). Des de all va meditar ocupar Ambrcia i Acarnnia per contactar amb la Lliga Etlia, a la que s'havia aliat i a la que havia proms l'entrega de Naupacte (domini de la Lliga Aquea). L'activitat diplomtica d'Atenes, va formar una poderosa lliga que va impedir els designis de Filip.

342 aC Negociacions amb Atenes sobre els punts conflictius: l'illa d'Halonns o Halonnesos, considerada seva per Atenes i ocupada per Filip quan era en mans de pirates; la restituci de la propietat a alguns atenencs expropiats a Potidea; la possessi d'Amfpolis; les ciutats trcies ocupades per Filip; el suport de Filip a la ciutat de Crdia per una disputa de lmits amb Atenes. Cap dels afers es pot solucionar.

342 aC Filip va a Trcia al territori dels prnceps Teres i Cersobleptes i estableix colnies al seu territori. Difites, comandant atenenc al Quersons s'enfronta als macedonis; queixa del rei macedoni a Atenes. Aquesta busca l'aliana de Prsia.

342 aC-341 aC Operacions militars a Eubea. Atenes es ara aliada a Cllies de Calcis.

340 aC Filip assetja Perint i Bizanci. Atenes els envia ajut. Cares no va aconseguir res, per Foci, que el substitu, obliga a Felip a retirar-se (339 aC).

339 aC Campanya de Filip contra el prncep traci o escita Atees; a la tornada derrota als tribalis (triballi) i queda ferit en una batalla.

338 aC La guerra que esclat al final amb Atenes i els seus aliats acaba amb la derrota atenenca a Queronea. Atenes restar independent mantenint la seva constituci i encara recobra Oropos (arrabassada als tebans), per Macednia tindr una influncia decisiva. Tebes, derrotada igualment, perd Oropos i la seva hegemonia a Becia, i un govern promacedoni fou installat a la ciutat.

338 aC Congres grec a Corint convocat per Filip on aquest convida als estats grecs (tots i van ser presents menys Esparta) a aportar soldats i material per la conquesta de Prsia. Filip es nomenat comandant en cap de la confederaci grega. Llavors va avanar cap al Pelopons, va assolar Lacnia i va obligar a Esparta a entregar part del seu territori a Argos, Tegea, Megalpolis i Messnia; Esparta fou humiliada. Filip torna a Macednia al final del 338 aC.
 
337 aC Es casa amb Clepatra, neboda del general tal. Olmpia d'Epir i el prncep hereu Alexandre es retiren a l'Epir i Illria (Alexandre per poc temps). Per evitar conflictes Filip dona a la seva filla Clepatra en matrimoni al rei Alexandre I d'Epir, cosa que esperava l'apartaria de d'influncia d'Olmpies. Alexandre sospita que vol ser apartat de la successi per la promesa de matrimoni del seu germanastre Filip amb la filla de Pixdaros strapa-rei de Cria; Alexandre envia delegats per demanar la ma de la princesa cria per ell mateix i quan Filip se'n assabent fa empresonar a tots els amics d'Alexandre.

336 aC Filip envia forces a sia dirigides per Parmeni, Amintes i tal. L'estiu celebra un gran festival a Eges, capital histrica i religiosa del regne, per celebrar el matrimoni de la seva filla Clepatra i d'Alexandre I d'Epir. El segon dia, Felip s assassinat pel noble Pausnies d'Orstia, que al seu torn va morir a mans de la gurdia. Pausnies tenia probablement un ressentiment privat amb el rei. Olmpies i Alexandre foren acusats d'estar implicats per no hi ha cap prova d'aix. Alexandre fou immediatament proclamat rei. Filip tenia al morir 47 anys i n'havia regnat 24.

 Famlia .

Filip es va casar amb diverses dones i concubines:

Audata, una princesa illria amb la que va tenir a Cinane.

Fila, princesa d'Elimiotis, germana de Derdes i de Macates.

Nicespolis de Feres, amb la que va tenir a Tessalnica.

Filinna de Larissa, mare de Filip III Arrideu.

Meda, filla de Citeles, rei de Trcia.

Arsinoe de Macednia, la mare de Ptolemeu I Ster d'Egipte, que es va casar amb Lagos quan ja estava embarassada, potser de Filip.

Olmpies d'Epir, mare d'Alexandre el Gran i de Clepatra.

Clepatra de Macednia (neboda  del general tal), mare d'un fill assassinat amb la mare quan era un infant de mesos.
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44446" title="Llista d'Abidos" nonfiltered="2266" processed="2251" dbindex="17528">

La llista d'Abidos s una relaci de faraons de l'Antic Egipte que es va trobar a una sala del temple de Seti I a Abidos. 

Fou escrita durant el regnat de Ramss II i esmenta els seus 76 predecessors, per alguns estan convenientment esborrats com Hatshepsut i Akhenaton. No hi apareixen els reis dels segon perode entremig.

Un duplicat de la llista, bastant deteriorat, es va trobar al temple de Ramss II a Abidos, al costat de l'anterior.

 Contingut de la llista .
Dinastia I.


Dinastia II.


Dinastia III.


Dinastia IV.


Dinastia V.


Dinastia VI.


Dinastia VII.




Dinastia XI.


Dinastia XII.


Dinastia XVIII.


Dinastia XIX.


Enllaos externs.
Taula d'Abidos;
Llista del reis d'Abidos;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44447" title="Llista de Saqqara" nonfiltered="2267" processed="2252" dbindex="17529">
La llista de Saqqara s una llista de faraons de l Antic Egipte que es va trobar a la tomba de l'escriba reial Thuneri, a Saqqara. 

La llista tenia 58 cartutxos per noms se n conserven 47 que van des d'Anedjib de la dinastia I fins a Ramss II. Els noms dels reis del segon perode entremig no hi figuren.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44448" title="Llista reial de Karnak" nonfiltered="2268" processed="2253" dbindex="17530">
La llista reial de Karnak s una llista de reis de l'Antic Egipte centrada en els noms del reis del segon perode entremig. Fou trobada al temple d'Ammon a Karnak, i actualment es troba al Museu del Louvre a Pars.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44452" title="Atafu" nonfiltered="2269" processed="2254" dbindex="17531">

Atafu s un atol del grup de les Tokelau, sota sobirania de Nova Zelanda. Est situat a l'oest del grup. 

Geografia.
L atol t uns 4 km d ampla i 6 de llarg. T uns 600 habitants.

Atafu s el nom de la illot al nord-oest on hi ha l'nica poblaci, de nom tamb Atafu, amb dos llocs on poden ancorar embarcacions. La part nord del llac central permet l entrada de les embarcacions en cas d emergncia.

Les altres illes on hi ha algun establiment sn: Fenualoa (al sud-oest) i Te Alofi i Tamaseko a l'oest. Els illots de l'est estan deshabitats.

Histria.
Atafu va ser descobert per l'angls John Byron, el 1765, i l'anomen Duke of York.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44454" title="ADME" nonfiltered="2270" processed="2255" dbindex="17532">
ADME s l'acrnim de Absorci, Distribuci, Metabolitzaci, i Excreci, i descriu l'efectivitat d'un compost farmacutic dins d'un organisme. Els quatre criteris sn tots crtics davant de l'xit del compost com a frmac:

Absorci: Abans de qu un compost siga biolgicament actiu, ha d'entrar dins del corrent circulatori   normalment per via de les superfcies de les mucoses com el tracte digestiu (absorci intestinal). La resposta dins dels rgans o cllules diana tamb ha d'estar assegurat. A pot ser un seris problema en barreres naturals com la barrera hematoenceflica.

Distribuci: S'ha de tenir en compte que el compost s transportat al seu lloc efector, molt sovist per via el corrent circulatori.

Metabolitzaci: Els compostos han de ser decompostos qumicament una vegada hagen realitzat la seua funci o tamb, en un altre cas, poden acumular-se als teixits i seguir el seu curs natural. En alguns casos les modificacions perqu el compost siga actiu farmacolgicament es produeixen dins l'organisme.

Excreci: Els compostos metabolitzats han de ser expulsats de l'organisme perqu els compostos no s'acumulen en alguns llocs de l'organisme on podria ser seriosament perjudicial.

Quan lalliberament, en angls Liberation, de la substncia (d'una coberta protectora, etc.) s considerat, aleshores estem parlant de LADME. Tamb, de vegades, la toxicitat real o potencial del compost es t en compte (ADME-Tox o ADMET).

Els qumics computacionals intenten predir les qualitats ADME-Tox dels compostos mitjanant mtodes com QSPR/QSAR.

 Vegeu tamb .
 Farmacocintica;
 Qumica computacional;
 Qumica combinatria;
 Farmacologia;
 Solubilitat;
 Srum;
 Regla del Cinc de Lipinski;
 Biodisponibilitat;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44455" title="Filip de Macednia" nonfiltered="2271" processed="2256" dbindex="17533">
Filip de Macednia fou prncep de Macednia, fill d'Alexandre I de Macednia i germ de Perdicas II (rei 454 aC a 413 aC). Es va revoltar contra el seu germ, amb el suport de Derdes d'Elimiotis. Els rebels foren ajudats pels atenencs i Perdicas en represlia va instigar a Potidea i als calcdids a la revolta. Quan els generals atenencs van arribar a la zona Filip els va ajudar (432 aC). Va morir abans del 429 aC quan ja apareix al front de la revolta el seu fill Amintes, amb suport de Sitalces rei els odrisis.

 Vegeu tamb .

Filip I de Macednia;
Filip II de Macednia;
Filip III Arrideu;
Filip IV de Macednia;
Filip V de Macednia;
Filip VI de Macednia;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44456" title="Edafologia" nonfiltered="2272" processed="2257" dbindex="17534">
Introducci.
La edafologia s la cincia que estudia els sls. Pedologia s refereix al mateix concepte per incidint especialment en l'aspecte dinmic del sl.

El sl ja va estar estudiat pels grecs i llatins i ms tard pels agrnoms d'Al-ndalus de l'edat mitjana. Al segle XVI Bernard Palissy i Olivier de Serres, reprengueren l'estudi cientfic d'aquesta disciplina que es va anar desenvolupant al segle XVIII, i esdevenint un subjecte d'atenci privilegiada al segle XIX en particular amb els treballs del gegraf rus Vassili Dochouchaev i del qumic alemany Justus von Liebig.

Ja sia sota el nom d'edafologia, pedologia o agrologia ha interessat a agrnoms, qumics, gelegs, gegrafs, bilegs, silvicultors, i especialistes en l'ordenaci del territori. Tots ells han contribut a fer avanar els coneixements en matria de sls i la seva formaci.

El sl no constitueix un suport inert o estable sin que al contrari s lloc d'interaccions entre el clima, els ssers vivents i la matria mineral de la roca mare. Un sl s sempre un sistema viu, per aix el que hi ha a la lluna i altres planetes sense vida s'anomena regolit.

La humanitat ha intervingut de manera molt notable en l'evoluci dels sls sobre la terra. L'agricultura noms pel fet de llaurar un terreny el transforma ja que forma sobre la part superior de l'horitz del sl una capa de pertorbaci antrpica amb unes caracterstiques fisioqumiques radicalment diferents de les que tindria en condicions naturals. Les antigues civilitzacions de regadiu en les conques dels rius Tigris i Eufrates ja van provocar la salinitzaci de gran part de les terres que per aix van acabar essent abandonades. L'agricultura moderna ja intenta evitar els errors del passat per en fa de nous amb una insidiosa contaminaci difusa que en el cas dels sls acaba transportant-la a les aiges subterrnies.


Les tasques de construcci d'edificis i infraestructures sn una altra forma d'intervenci humana en els sls que d'una banda els "segresta" deixant-los intils per altres funcions que les de suport constructiu i de l'altra modifica les seves caracterstiques fsico-qumiques originals.

La resta de la vida animal s la principal responsable de gran part dels processos evolutius del sl microorganismes, insectes, cars, llombrius, rosegadors amb la seva activitat constant han tingut i continuen tenint un dels  papers cabdals.


La cincia del sl s relativament nova (a Catalunya i en llengua catalana  es va publicar el primer llibre sobre la matria el 1938) com a cincia aplicada es basa principalment en la fsica i la qumica i fins el desenvolupament recent d'aquestes disciplines no s'ha pogut establir un veritable coneixement cientfic dels processos que transcorren en el sl.

Matries objecte d'estudi en l'edafologia.

Forma i Factors que componen el sl.

 El perfil del sl i els horitzonts del sl;
 Factors formadors del sl: Temps topografia, clima , organismes, roca mare.
 Components minerales del sl Roques. Minerals silicats, xids, carbonats. Argila.
 Components orgnics del sl. Mineralitzaci. Humificaci. Complexes argilo-hmics.

Propietats fsiques dels sls.
 Estructura del sl.
 Textura del sl. ;
 Temperatura.
 Color del sl. ;
 Densitat del sl.
 Porositat del sl.

L'aigua en el sl.
 Tipus d'aigua en el sl;
 Capacitat de camp. ;
 Potencial hdric;
 Disponibilitat d'aigua en el sl.

Propietats qumiques dels sls.
 Capacitat de bescanvi;
 pH del sl;
 Potencial redox.

Dinmica dels minerals.
 Salinitat del sl;

Classificaci de sls.
 Clasificaci Americana de sls.
 Unitats de la FAO de sls.

Influncia del Clima.
 Factors climtics;
 Microclima;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44458" title="Nukunonu" nonfiltered="2273" processed="2258" dbindex="17535">

Nukunonu, abans Nukunono, s un atol de les illes Tokelau, dependents de Nova Zelanda. s l'atol situat al mig de l'arxiplag. 

Geografia.
T una poblaci de menys de 400 habitants. L atol mesura uns 5 km d ample i uns 12 km de llarg.

L'illa del nord-est, Tokelau, s la que va donar nom al grup. Hi ha una poblaci a l illa de Nukunono al sud-oest, que tamb es diu Nukunono, i un altra al costat, a la illeta de Motusaga. A la vora la llacuna est lliure de corall i poden accedir-hi embarcacions a travs del pas entre ambdues illetes.

Histria.
Nukunonu va ser descobert per l'angls Edward Edwards, el 1791, i l'anomen Duke of Clarence.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44459" title="Precipitaci (meteorologia)" nonfiltered="2274" processed="2259" dbindex="17536">

Precipitaci s un terme meteorolgic que es refereix a l'aigua procedent de l'atmosfera, que en forma slida o lquida es diposita sobre la superfcie de la terra.

s un terme adoptat des de fa decennis encara que deriva de la concepci equivocada que la pluja i altres fenomens es produeixen per una precipitaci qumica.

Formes de precipitaci.
Pluja;
Boira;
Rosada;
Neu.
Gel: Pedregada Calamarsa Calabruix Gebre.

Mesura de la precipitaci.
El pluvimetre mesura directament la precipitaci lquida. En el cas d'haver neu al pluvimetre aquesta es fon amb una quantitat coneguda d'aigua calenta i es determina com a litres d'aigua lquida. El gruix de neu no es pot convertir directament en un volum exacte d'aigua ja que depen de factors com la compactaci de la neu.

La precipitaci es mesura en milmetres o en litres per metre quadrat. Les dues unitats sn equivalents, ja que un litre en un recipient de 1 metre quadrat puja un milmetre.

El gruix de neu es determina amb l's de pals de sondeig. De vegades es fa un aforament de la neu d'un lloc amb una estimaci de l'aigua disponible quan la neu es fongui o per prevenir allaus.

 Vegeu tamb .
 Pluvimetre;





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44461" title="Fakaofo" nonfiltered="2275" processed="2260" dbindex="17537">

Fakaofo s un atol de les illes Tokelau, dependents de Nova Zelanda. s l atol situat a l'est de l'arxiplag

Geografia.
T una poblaci de menys de 500 habitants per abans era el ms poblat. L atol mesura uns 5 km d ample i uns 12 km de llarg.

L'illa de Fakaofo, que est a l'oest, hi t un poblat amb el mateix nom de Fakaofo. Ms a l'oest, a l'extrem, es troba l'illa de Fenua Fala, on hi ha l'altre poblat de l illa. Al poblat de Fakaofo hi poden ancorar les embarcacions. Hi ha un pas cap a la llacuna on les embarcacions poden entrar en cas d emergncia, i a Fenua Fala tamb es pot ancorar. L illa de l'extrem sud es diu Fenua Loa, la del extrem est (nord-est), Matagi; i la del nord, Mulfenua.

Histria.
Fakaofo va ser descobert pel capit francs Morvan, el 1841. Abans es conexia amb el nom de Bowditch.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44462" title="Climograma" nonfiltered="2276" processed="2261" dbindex="17538">
Els climogrames sn grfics de doble entrada en el quals es presenten resumits els valors de precipitaci i temperatura recollits en una estaci meteorolgica determinada.

El que es representa s els valors mitjans de cada mes de l'any tenint en compte la precipitaci i la temperatura mitjana al llarg de tots els anys observats. 

En l'eix d'abcisses del climograma hi figuren els mesos de l'any i en l'eix d'ordenades de la dreta l'escala de les temperatures mentre que en l'altre eix d'ordenades, a l'esquerra, l'escala de les precipitacions.  

L'escala de precipitacions s sempre el doble que la de temperatures i aix es pot observar si hi ha un perode d'aridesa ja que segons l'ndex de Gaussen el perode d'aridesa est definit per:

Precipitacions = Temperatures x 2. 

Els perodes d'aridesa es reconeixen perqu la corba de les precipitacions queda per sota de la corba de les temperatures. En climes mediterranis com el del grfic de l'exemple (una localitat d'Algria) aix s'esdev a l'estiu. 

En les localitats de l'hemisferi sud es posen els mesos de l'any en l'eix d'abcisses comenant pel juliol a fi i efecte que visualment es puguin comparar els climogrames de tot el mn. 

En els climogrames clssics les temperatures es presenten en una lnia i les precipitacions en barres per pot ser tot en lnies.

Normalment s'afegeixen les dades de les precipitacions totals mitjanes i la temperatura mitjana anual. 

El climograma de Thorntwaite s d'un altre tipus ja que est basat en representar el balan del vapor d'aigua.

El climograma de Walter-Lieth, que s molt exahustiu, incorpora tamb altres dades:

nombre d'anys en qu s'han observat les temperatures;
nombre d'anys en qu s'han observat les precipitacions ;
temperatura mxima absoluta. ;
mitjana de les temperatures mximes absolutes anuals. ;
mitjana de les temperatures mximes diries del mes ms clid. ;
mitjana de les temperatures mximes. ;
oscillaci trmica ;
 mitjana de les temperatures mnimes ;
 mitjana de les temperatures mnimes diries del mes ms fred ;
mitjana de les temperatures mnimes absolutes anuals;
temperatura mnima absoluta;
temperatura mitjana;
mitjana de les precipitacions anuals;
hores de sol anuals;
perode de glaada segura;
perode de glaada probable;
Indicaci grfica del perode amb excs d'aigua;
Indicaci grfica del perode amb dficit d'aigua ;

    












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44463" title="Les Cases de Pena" nonfiltered="2277" processed="2262" dbindex="17539">


Les Cases de Pena (tradicionalment les Casasses, en francs Cases-de-Pne) s un municipi del Rossell, a la Catalunya del Nord. Administrativament s una comuna del departament dels Pirineus Orientals.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44464" title="Castellnou dels Aspres" nonfiltered="2278" processed="2263" dbindex="17540">



Castellnou dels Aspres (, en francs Castelnou) s un municipi del Rossell, a la Catalunya del Nord. Administrativament s una comuna francesa del departament dels Pirineus Orientals. Est situat sobre un tur al damunt del qual hi ha un castell. Actualment est considerat un dels pobles ms bonics de Frana.

El castell fou construt en 990 pel senyor de Castellnou. En 1003, Guillem de Castellnou fund el vescomtat de Vallespir, per fou el seu fill, Gullem II de Castellnou qui transform el ttol en 1067 a vescomtat de Castellnou. El vescomtat fou venut en el segle XIV a la famlia de Fenouillet, antics enemics del vescomtat. Des d'en, la famlia de Castellnou ser una de les ms importants del Rossell. Per aquest va ser pres per assalt el 1276 per Jaume II de Mallorca, tot i que al 1293 torn a ser pres per Jaspert V de Castellnou.

El castell fou abandonat desprs de la Revoluci Francesa, desprs d'haver estat saquejat. La restauraci data de 1897 i fou comprat en 1981 per una societat privada que s'encarrega de la conservaci i explotaci turstica del castell.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44473" title="Bruce Perens" nonfiltered="2279" processed="2264" dbindex="17541">
Bruce Perens s una important figura del moviment open source i del moviment del programari lliure.  Tamb va ser lider del projecte Debian GNU/Linux, el primer autor de la definici d'Open Source, i un fundador del Software in the Public Interest (programari d'inters pblic), fundador i primer lider del projecte Linux Standard Base, el primer autor de BusyBox, un fundador del projecte UserLinux i cofundador de l'iniciativa Open Source (OSI). Perens tamb t una srie de llibres de Prentince Hall PTR anomenat Bruce Perens' Open Source Seires. Tamb s vid radioaficionat amateur i mant technocrat.net, afirma que s 'un frum ms madur que Slashdot'.

Perens va marxar d'OSI un any desprs de cofundar-lo, amb les raons al correu anomenat "It's Time to Talk About Free Software Again, s el moment de parlar de programari lliure un altre cop".

Des del juny del 2005 s un empleat de SourceLabs.

Perens va patir un impediment en la parla als 18 anys, es creu que va ser una lleu parlisis cerebral.

Enllaos externs.
Lloc web de Bruce Perens ;
Els seus articles ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44475" title="Dinastia IV d'Egipte" nonfiltered="2280" processed="2265" dbindex="17542">

La dinastia IV fou un perode de l'Antic Egipte, segons la divisi encara vigent establerta per Maneth.

Fou el perode de les grans pirmides. 

La successi dels faraons sembla ben determinada i es coneix la seva relaci familiar. Per no es totalment coincident amb la llista de Maneth.

La cronologia mnima situa aquesta dinastia entre, aproximadament, el 2500 i el 2400 aC i la mxima entre el 2700 i el 2550 aC

Avui els regnats poden ser fixats amb bastant precisi. Seguint la cronologia assignada a la anterior dinastia, la dinastia IV hauria regnat entre el 2515 i el 2400 aC amb un marge de pocs anys d'oscillaci. El perode total de la dinastia es fixa en uns 111 anys i Maneth dona l'exagerada quantitat de 243, per assigna als constructors de les pirmides llargs regnats que no es van produir, sens dubte influt per la suposici de qu la construcci de pirmides tant grans necessitava molts anys, mentre que avui se sap que calien menys homes i menys temps que el que se suposava.

La llista de faraons es la segent:
  
Snefru (Snofru), grec Soris, 24 anys, pirmide de Dashur ;
Kheops (Khufu), grec Sophis I, 23 anys, pirmide de Kheops a Giza ;
Djedefre, 8 anys, pirmide d'Abu Rawash ;
Khefren (Khafre), grec Sophis II, 26 anys, pirmide de Khefren a Giza.
Bikka (Baka), grec Bicheris, 4 anys, pirmide de Zawiet al-Arian ;
Menkaure, grec Mykerinos (Micerinos), 18 anys, pirmide de Micerinos a Giza ;
Shepseskaf, grec Severkeris, 7 anys, pirmide de Saqqara sud ;

Maneth colloca a Bicheris desprs de Menkaure, i afegeix dos faraons mes: Ratoisis amb 25 anys de regnat, entre Menkaure i Baka; i Thamphitis, amb 9 anys, que tanca la dinastia.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44477" title="Toponmia de les illes Marqueses" nonfiltered="2281" processed="2266" dbindex="17543">
La toponmia de les illes Marqueses t uns noms originals formats per paraules compostes que estan fortament relacionades entre elles i, a ms, tenen relacions amb altres indrets de la Polinsia. Les Marqueses van ser les primeres illes del Pacfic en ser explorades quan hi va arribar l'espanyol lvaro de Mendaa y Neira. Tot i que no hi va haver cap altre expedici espanyola, els noms que hi va deixar en el grup Sud es van mantenir durant anys. En canvi, el grup Nord no va ser explorat fins dos-cents anys ms tard, i amb pocs mesos de diferncia nord-americans, francesos i anglesos van deixar els seus noms sobre el mapa. A ms, s'han mantingut alhora els noms locals marquesans, per amb gran diversitat d'ortografies, a vegades per la dificultat prpia de la llengua, i a vegades per transcripcions fontiques al francs o l'angls.

Noms de les illes.
En la taula segent es resumeixen els diferents noms utilitzats per les illes: 



D'aqu endavant s'utilitzen amb preferncia els noms marquesans.

Noms castellans.
lvaro Mendaa de Neira, el 1595, va anomenar l'arxiplag Las Marquesas de Mendoza en honor al virrei del Per Garca Hurtado de Mendoza y Manrquez, quart marqus de Caete. El nom aviat es va simplificar en Marqueses i tamb es va utilitzar com illes de Mendoza o illes de Mendaa. Quan es va descobrir el grup nord d'illes el nom de Marqueses es va aplicar noms al grup sud. Davant de l'evidncia de la unitat tnica i lingstica es va estendre el nom a tot l'arxiplag, resultant l'nic topnim aristocrtic de la repblica francesa.

Per anomenar les illes Mendaa va utilitzar noms religiosos. Tres de les illes les va descobrir les viglies de Santa Maria Magdalena (Fatuiva), Santa Cristina (Tahuata) i Sant Pere ad Vincula (Mohotani). La quarta l'anomen Dominica (Hivaoa) en honor a Sant Domnec a qui s'havia encomanat abans de partir de Lima.

Noms anglesos.
El nord-americ Joseph Ingraham, el 1791, va reflectir en els noms de les illes la situaci desprs de la independncia dels Estats Units. Va utilitzar els noms del primer president George Washington (uahuka i tamb tot el grup nord), el vice-president John Adams (uapou), el governador de Massachusetts John Hancock (Hatutaa) i el secretari de guerra Henry Knox (eiao). A ms, va anomenar Federal a Nukuhiva, nom que David Porter, el 1813, va canviar per l'aleshores president James Madison.

L'angls Richard Hergest, el 1792 desconeixent el viatge d'Ingraham, va utilitzar els noms dels seus oficials, com ja havia fet James Cook quan va anomenar Fatuuku amb el nom del primer oficial que la va veure Alexander Hood. Hergest utilitz els noms d'Edward Riou (uahuka), James Trevenen (uapou) i John Henry Martin (Nukuhiva), deixant el seu propi pel ms petit Hergest's Rock (Hatuiti).

En la transcripci fontica dels noms marquesans a l'angls tpicament s'escriu e o ee en lloc d'i (Nukuheva, Nuuheewa), o b a en lloc d'u (Nukahiva). El ttol de la novella de Herman Melville, Typee, es refereix al poble dels taipi de la vall Taipivai a Nukuhiva.

Noms francesos.
En la transcripci del marques al francs, al tractar-se de noms compostos, s'ha aplicat el criteri francs d'unir-los amb guions: Hiva-Oa, Nuku-Hiva. Actualment es tendeix a treure els guions, per es mantenen les dues paraules separades, a l'estil dels famosos Bora Bora o Pago Pago. Ja fora de les Marqueses s significatiu el cas de Puka Puka a les Tuamotu, i Pukapuka a les illes Cook.

En la transcripci fontica molts cops s'ha substitut la u marquesana pel francs ou, ambds pronunciats com la u catalana, per exemple Fatou-Houkou per Fatu uku. O b s'ha produt la confusi a la inversa: Ua-Pu per uapou. La lletra h, aspirada en marques i muda en francs, s'ha posat o s'ha tret de forma confusa: Fatu-Hiva per Fatuiva, quan hiva i iva sn coses diferents.

El francs Etienne Marchand va arribar a les Marqueses el juny del 1791, noms dos ms tard que Ingraham. Va anomenar el grup nord les Rvolution reflectint el moment poltic de l'poca. Per les illes va utilitzar noms propis: l'armador del vaixell Baux (Nukuhiva), el primer oficial Pierre Masse (eiao), el segon oficial Proper Chanal (Hatutaa) i el seu mateix per uapou. Finalment anomena Deux-Frres (Dos Germans) a Motuiti, que de fet consta de dues roques.

Quan el francs Dupetit Thouard va prendre possessi de les illes va recuperar els noms locals, encara que amb algunes incorreccions, com Motane per Mohotani.

Noms marquesans.
La llengua marquesana no t carcter d'oficial, i est dividida en dos dialectes: nord i sud, que es corresponen als dos grups geogrfics excepte uahuka. Noms existeixen noms oficials administrativament per les illes constitudes en comunes, no existint noms oficials per les illes deshabitades.

Com a nota prvia cal remarcar que el marques, com les altres llenges polinsies, disposa d'una oclusiva glotal de forma similar a la cometa simple inicial (), i representada en ocasions per un apstrof ('). s el resultat de la substituci d'antigues r i l, i t carcter de consonant que serveix tant per minscula com majscula. Salvant les distncies, es podria comparar a la pausa produda en la ela geminada. En les transcripcions, tant al francs com a l'angls, en ocasions s'ha substitut per una h. Per en marques l'h s espirada, semblant a l'h aspirada anglesa. A ms, en el dialecte del nord, la lletra f s substituda per h.

D'aquesta forma el nom de les illes t diferents variants: Henuaenana a Nukuhiva i uahuka, Henuaenata a uapou, i Fenuaenata a Hivaoa, Tahuata i Fatuiva. El nom fenua o henua significa 'la terra habitada'. Est relacionat amb el nom de Vanuatu, les Vanua de Fiji, Wanua a Salom o Fenuaura antic nom de Manuae. El nom enana o enata vol dir 'indgena', actualment anomenat maoi, com els maoris de Nova Zelanda. A l'igual que els noms de les illes, el nom de l'arxiplag s'escriu habitualment separant el nom compost, substituint l'oclusiva glotal per una h i afegint innecessriament l'article te: Te Fenua Henata. Es sol traduir grandiloqentment per la terra dels homes, per ms exacte seria simplement pas dels marquesans.

Hiva, utilitzat a Hivaoa i Nukuhiva i tamb a Motu Motiro Hiva (illa Sala i Gmez), vol dir 'lluny'. En canvi Iva, utilitzat a Fatuiva i tamb a Mataiva de les Tuamotu, vol dir 'nou' o 'nov'. El nom oficial de Fatu Hiva s, doncs, una incorrecci provocada per similitud.
Fatu al sud (Fatuiva, Fatuuku) i Hatu al nord (Hatutaa i Hatuiti) vol dir 'roca'. Aix, doncs, Fatuiva s la novena roca, comptant des del nord i sense tenir en compte les illes ms petites. El nom est relacionat amb els Hatu de l'illa de Pasqua, Batu a Malisia, Vatu a Fiji i Watu a Indonsia.
Nuku, o Nuu, vol dir 'poblament'. A ms de Nukuhiva es pot trobar Nukutavake i Nukutipipi a les Tuamotu, Nukufetau i Nukulaelae a Tuvalu, Nukunonu a Tokelau, Aunuu a Samoa i Nukuloa, Nukutapu, Nukuhifala o Nukuatea a Wallis;
ua (uapou i uahuka) vol dir 'dos', i es correspon amb rua o lua d'altres arxiplags. No est clar el seu sentit i una explicaci alternativa seria 'emplaament'.
Mohotani s el cant de l'ocell moho. El nom d'aquest ocell s antic i no s'ha identificat.
Tahuata est relacionat amb Tehuata, antic nom de Rekareka a les Tuamotu.
Motu s un mot que ha passat al vocabulari geogrfic internacional per designar els illots corallins dels atols o dels esculls que envolten les illes altes. Per en les llenges polinsies s'utilitza per qualsevol illa independentment de la seva grandria o del seu origen. Vegeu la desambiguaci de Motu One o de Motu Iti. Respecte a Motunao vol dir 'illa enfonsada'. Avui noms s una roca que sobresurt de l'aigua, per s'ha descobert que s'enfonsa 1 mm a l'any, com totes les illes Marqueses.

Finalment, com a ancdota, cal anotar el cas de la badia de Hanavave a Fatuiva. Es tracta d'una vall on hi ha unes formacions rocoses erosionades amb formes flliques. Popularment es coneixia com la badia de les Vergues, per els missioners ho van canviar per la badia de les Verges, tot afegint una i en francs: V(i)erges. El fons de la vall est rodejada de muntanyes, destacant l'anomenada Puta, que vol dir 'la Foradada'.

Enllaos externs.
 Toponmia de les illes Marqueses, article de S.Jourdan.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44479" title="Imhotep" nonfiltered="2282" processed="2267" dbindex="17544">



Imhotep fou un alt oficial (visir i gran sacerdot de Ptah) i arquitecte que va viure a Egipte durant la tercera dinastia. Alguns suposen que fou fill de Djoser, d altres el fan originari del poble i que va arribar a gran sacerdot d'Helipolis i Sacerdot lector per mrits propis i desprs fou el metge i arquitecte del fara; i d altres diuen que fou fill de Kanofer que ja va ser un alt funcionari del fara.

Es dedueix d algunes inscripcions i de les restes arqueolgiques que va exercir las mateixes funcions al regnat dels successors de Djoser. La seva mxima obra fou la pirmide esglaonada de Djoser, dins del complex funerari que va bastir per a aquest fara i que comprenia a ms a ms temples, pavellons, corredors i galeries, capelles, sales i magatzems.

Fou deficat durant el Nou Regne com a patr dels escrivans i fou identificat a Nefertum, fill de Ptah, i ms tard se l va declarar fill de Ptah i de Nut (Sekhmet) i se l va associar a Thot, i fou patr de la saviesa i de la medicina. Els grecs el van identificar amb Asclepios. Els Ptolomeus li van aixecar un temple a Philae i un a Deir al-Madinah. En temps dels romans encara hi ha inscripcions del seu culte a temples d'Egipte (el seu culte estava centrat a Memfis i Tebes). 




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44481" title="Farmacodinmica" nonfiltered="2283" processed="2268" dbindex="17545">
La farmacodinmica s l'estudi dels efectes bioqumics i fisiolgics dels frmacs i dels seus mecanismes d'acci i la relaci entre la concentraci del frmac i l'efecte d'aquest sobre un organisme. Pot ser estudiada a diferents nivells, s a dir, sub-molecular, molecular, celular, a nivell de teixits i rgans i a nivell del cos sencer, usant tcniques in vivo, post-mortem o in vitro.  

Per ser l'estudi del mode com els frmacs afecten el cos, la farmacodinmica s oposat a la farmacocintica, que s l'estudi de com el cos influeix en la concentraci del frmac.

Tipos d'efectes farmacolgics.
En administrar una droga es poden aconseguir diversos efectes medicamentosos que es correlacionen amb l'acci del frmac.
 Efecte primari: s l'efecte fonamental teraputic desitjat de la droga.
 Efecte placebo: sn manifestacions que no tenen relaci amb alguna acci realment farmacolgica.
 Efecte no-desitjat: quan el medicament produeix altres efectes que poden resultar no-desitjar amb les mateixes dosis que es produeix l'efecte teraputic;
 Efecte collateral: sn efectes no-desitjats conseqncia directa de l'acci principal del medicament.;
 Efecte secundari: sn efectes adversos independents de l'acci principal del frmac.
 Efecte txic: generalment es distingeix dels anteriors per ser una acci no-desitjada generalment conseqncia d'una dosi en excs. s llavors dependent de la dosi, s a dir, de la quantitat del medicament a qu s'exposa l'organisme i del temps d'exposici.
 Efecte letal: acci biolgica medicamentosa que indueix la mort.;
Dosi.

La dosi s la quantitat d'una droga que s'administra per a aconseguir eficament un efecte determinat. L'estudiar o estimar la dosi efectiva i la forma correcta d'administraci del frmac se l'anomena dosificaci, administrada per la posologia. La dosi pot classificar-se en:
 Dosi subptima o inefica: s la mxima dosi que no produeix efecte farmacolgic apreciable.
 Dosi mnima: s una dosi xicoteta i el punt en qu comena a produir un efecte farmacolgic evident.
 Dosi mxima: s la major quantitat que pot ser tolerada sense provocar efectes txics.
 Dosi teraputica: s la dosi compresa entre la dosi mnima i la dosi mxima.
 Dosi txica: constitueix una concentraci que produeix efectes indeseados.
 Dosi mortal: dosi que inevitablement produeix la mort.
 DL50: denominada Dosi Letal 50 o Dosi Mortal 50%, s la dosi que produeix la mort en 50% de la poblaci que rep la droga. Aix tamb es parla amb menys freqncia de DL20, DL90 i DL99.
 DE50: denominada Dosis Efectiva 50 s la dosi que produeix un efecte teraputic en el 50% de la poblaci que rep la droga.
En farcadoninmica s'usen altres denominacions, com a dosi inicial, dosi de manteniment, dosi diria i dosi total d'un tractament.

Selectivitat.
L'estudi dels mecanismes d'acci d'un medicament sobre les cllules comena coneixent la selectivitat de la droga. Alguns medicaments tenen una molt baixa selectivitat pel que exerceixen els seus efectes sobre molts rgans i teixits, mentre que altres drogues sn altament selectius, com un anticid que exerceix la seua funci en cllules d'un rgan especfic. Per a la majoria de les drogues, l'acci que exerceixen sobre el cos s crticament dependent de la seua estructura qumica, de tal manera que variacions minscules en aqueixa estructura altera molt la selectivitat del medicament.

Receptors.

La majoria dels frmacs exerceixen la seua acci sobre una cllula per virtut del seu reconeixement de receptors sobre la superfcie cellular, especficament per tindre la configuraci molecular que s'ajusta al domini d'uni del receptor. La selectivitat d'un frmac per un o ms rgans es fonamenta principalment per com s d'especfic l'adherncia del medicament al receptor diana. Alguns frmacs s'uneixen a un sol tipus de receptors, mentre que altres tenen la facultat bioqumica d'unir-se a mltiples tipus de receptors cellulars.

Les interaccions entre el frmac i el seu receptor vnen modelatges per l'equaci d'equilibri:

 ;

on L=lligand (frmac), R=receptor (lloc d'uni), i on es poden estudiar matemticament la dinmica molecular amb anes com el potencial termodinmic, entre d'altres.

Quan una droga, una hormona, etc., s'uneix amb un receptor, s anomenat un lligand, els quals es classifiquen en dos grups, els agonistes i els antagonistes.

 Agonistes .

Aquells medicaments que activen receptors cellulars es coneixen com a agonistes. En activar o estimular al receptor, la cllula pot respondre amb un augment o amb una disminuci de les seues funcions cellulars. Generalment, la cadena d'esdeveniments que comporta a una resposta cellular s mediada per segons missatgers.

 Antagonistes .

Aquells medicaments que inactiven receptors cellulars o que bloquegen o limiten l'accs i/o enlla dels agonistes als receptors, es coneixen com a antagonistes. Aix bloqueja o disminueix considerablement la resposta cellular a l'acci d'un antagonista. Generalment, l'acci d'un antagonista fa que falle la transducci de senyals i tendeixen a ser reversibles.

 Uni a receptors .
La uni d'un lligand, en aquest cas un medicament, als receptors es veu governat per la llei d'acci de masses, el qual relaciona a grosso modo la velocitat amb qu ocorren un gran nombre de processos moleculars. Les diferents velocitats de formaci i desintegraci d'unions proteiques poden ser usades per a determinar la concentraci d'equilibri de receptors units als seus lligands. La constant de dissociaci en equilibri per a una reacci entre un lligand (L) i el seu receptor (R):

 ;

es defineix amb l'equaci
 ;

On els claudtors ([]) denoten concentraci de l'element. La fracci unida a un receptor es calcula amb la frmula: (1+/)-1, el qual pot desprs ser expressat usant la constant de dissociaci (Kd) de la manera segent:

;

Aquesta expressi s una de les maneres de considerar l'efecte d'una droga, en el que la resposta cellular est associada a la fracci de receptors units als seus lligands. Aqueixa fracci de receptors units als seus lligands es coneix com ocupncia i est igualment relacionada amb la concentraci disponible del lligant, en aquest cas, la droga. La relaci entre l'ocupncia i la resposta farmacolgica generalment no s una relaci lineal. Aix explica el fenomen anomenat receptors de reserva, s a dir, la concentraci del lligand que produir un 50% de la resposta mxima.

 Afinitat i activitat intrnseca .
En la interacci del frmac i, en realitat, qualsevol lligant t dues propietats, l'afinitat, que s la capacitat del medicament d'establir una uni estable, i l'activitat intrnseca, que s l'eficcia biolgica del complex frmac-receptor a produir una major o menor resposta cellular. De manera que alguns medicaments poden tindre la mateixa afinitat estructural per un receptor, ms un pot tindre una gran eficcia en la uni, mentre que l'altre molt menor. Un agonista i un antagonista poden tindre la mateixa afinitat pel receptor, per l'antagonista no t eficcia a produir activitat intrnseca en la cllula com a conseqncia de la seua uni amb el receptor.

 Efectes en el cos .
La majoria dels frmacs actuen inhibint o estimulant les cllules, destruint-les o reemplaant en elles determinades substncies. Els mecanismes d'acci es fonamenten principalment en la seua associaci amb receptors associats a canals inics, a una protena G, receptors amb activitat enzimtica intrnseca o amb receptors associats a protenes enzimtiques com la tirosina-quinasa.

 Control de canals inics .

El contacte amb receptors associats a canals inics augmenta la permeabilitat de la membrana i la conducci de ions a travs de la membrana plsmica alterant el seu potencial de membrana elctric facilitant el seu despolaritzaci.

 Formaci de segons missatgers .

La formaci de segons missatgers adaptats a una protena G activa enzims com la adenilciclasa, el AMP cclic, protena-quinases, les quals transdueixen senyals que indueixen gran quantitat de possibles efectes funcionals sobre la cllula. Altres molcules diana d'un gran nombre de frmacs pertanyen al sistema dels fosfoinostids de la membrana cellular. Ells tamb sn adaptats a segons missatgers i exerceixen respostes cellulars mitjanant el calci, per exemple.

 Activitat enzimtica intrnseca .
Quan una droga s'uneix al seu receptor tendeix a exercir control directe sobre la fosforilaci de protenes cellulars, modificant l'estructura conformacional de la protena, activant o inactivant-la.

 Control de transcripci .

Alguns medicaments travessen la membrana plsmica i actuen directament sobre el nucli cellular i sobre receptors intracellulars, revertint la repressi del ADN i augmentant la transcripci i sntesi proteica.

 Modificaci de l'acci d'una droga .
Els principals factors o parmetres que modifiquen les accions dels frmacs inclouen:
 Fisiolgics: edat, sexe, raa, gentica, pes corporal, etc.
 Patolgics: estrs, factors endocrins, insuficincia renal, cardiopatias, etc.
 Farmacolgics: dosi, vies d'administraci, posologia, tolerncia, taquifilxia, etc.
 Ambientals: condicions meteorolgiques, fenmens de toxicitat de grup, etc.

 Farmacodinmica multicellular .
El concepte de la farmacodinmica ha sigut ampliat per a poder incloure a la Farmacodinmica Multicellular (MCPD), que estudia les propietats esttiques, dinmiques i les relacions entre un conjunt de frmacs i una organitzaci multicellular dinmica i diversa quadridimensional. s l'estudi de tot el funcionament del frmac en el mnim sistema multicellular (mMCS).

 Nous frmacs .
Els estudis farmacodinmics poden ajudar al desenrotllament racional d'agents farmacutics mitjanant els aspectes segents:

 Demostrar l'activitat biolgica del frmac sobre la seua diana teraputica quan s'administra als pacients.

 Analitzar els efectes moleculars i biolgics que es produeixen com a conseqncia de l'acci del frmac sobre la diana;

 Mitjanant aquests estudis es pot analitzar un rang de Dosi Biolgica ptima del frmac, s a dir, la dosi mnima de frmac que produeix el mxim efecte biolgic, i explorar l'eficcia dels distints esquemes d'administraci en funci de l'efecte biolgic que produeix cada un d'ells.

 Identificar els efectes moleculars (marcadors) relacionats amb la resposta i resistncia al frmac.

 Referncies .



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44482" title="Open Source Initiative" nonfiltered="2284" processed="2269" dbindex="17546">
L'Open Source Initiative (Iniciativa del codi obert tradut al catal) s una organitzaci dedicada a promocionar el programari de codi obert. Va ser fundada el febrer del 1998 per Bruce Perens i Eric S. Raymond. Raymond fou president des de la seva fundaci fins al febrer del 2005; Russ Nelson el substitu durant un mes, per desprs d'alguna polmica, va dimitir i Michael Tiemann esdevingu president inter.


 Antecedents .
El 1997 Eric S. Raymond va presentar la seva revolucionria obra sobre l'enginyeria de programari, La catedral i el basar, la qual pretenia mostrar els avantatges del procediment utilitzat en la creaci del nucli de Linux.

A comenaments del 1998, Netscape Communications Corporation, en cooperaci amb Eric Raymond, va publicar el codi font del navegador Netscape Communicator com programari lliure, per la prdua de guanys i la dura competncia amb l'Internet Explorer de Microsoft.

Un grup de gent interessada en el programari lliure i GNU/Linux van decidir introduir un nou terme comercial per al programari lliure, per tal de fer-lo ms atractiu per als negocis i amb menor crrega ideolgica en competncia amb el programari privatiu. El terme triat fou codi obert (Open Source en angls) i va portar al cisma amb en Richard Stallman i la Free Software Foundation.


 xits .
 El terme codi obert, des del 1998, ha aconseguit gran difusi a la premsa; per sovint no s'ha ents correctament.
 Moltes empreses iniciatives s'han interessat i adoptat sistemes operatius de codi obert.
 La Open Source Initiative va poder publicar uns documents interns de Microsoft, els documents de Halloween, que mostraven que Microsoft era un rival de GNU/Linux i se suggerien diferents mtodes per a eliminar l'amenaa del programari de codi obert.

 Enllaos externs .
 Pgina oficial ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44484" title="Snefru" nonfiltered="2285" processed="2270" dbindex="17547">
Snefru fou el primer fara de la dinastia IV de l' antic Egipte. El seu nom d' horus fou Nebmaat o Nebmaatseneferu; el seu nom nebti fou Snefru o Seneferu; el seu nom nesut-biti fou tamb Snefre o Seneferu; el seu nom d' Horus d'or fou Biknebu. Maneth l'esmenta com a Soris. El seu nom est tamb transcrit com Snofru, Senefer, Sephur, Sneferu, Sneferuw, Snefre i Snephur. Fou el primer fara a tenir el seu nom en cartutx, i es principalment pel nom d'aquest cartutx pel que s'ha conegut des llavors als faraons. El seu nom Snefru es podria traduir per "Fer-ho bonic". El Papir de Tor li dna una duraci de regne de 24 anys i Maneth li assigna 29. En qualsevol cas sembla que va tenir un regnat llarg que podria ser vers el 2515 al 2490 aC.

Tradicionalment se l considera fill d'Huni, el darrer fara de la dinastia III i de la reina Meresankh I. Si aix es aix es va casar amb sa germanastre Hetepheres I, filla d'Huni. Si no era fill d'Huni, llavors era el seu gendre i d aqu vindria el canvi de dinastia. El papir de Westcar (avui a Berln) es refereix a aquest sobir dient que no era de pura sang reial; aix seria perqu la seva mare, Meresankh, no era la dona principal del fara Huni, sin una dona secundaria. Seia per aix que Meresankh va arreglar el casament de Snefru amb Hetepheres, filla de la dona principal d'Huni (de nom no conegut), i aix va tenir un doble dret.

Apart de Hetepheres, Snofru va tenir al menys dos mullers mes de les que no se sap el nom  i amb les que va tenir diversos fills. Amb Hatopheres va tenir a Khufu (probablement el segon fill en ordre de naixena). La primera de les dones secundaries li va donar 4 fills (Nefermaat, el fill gran, que fou visir per va premorir segurament al pare; Rahotep; Ranofer; i un del que no es coneix el nom); i la segona dona secundaria dos fills mes: Kanefer que fou visir potser successor de Nefermaat, i va seguir al crrec amb Kheops, i (amb dubtes) Ankhaf. La tomba de Nefermaat va ser trobada a una mastaba propera a la pirmide de Meidum, i tamb la de Rahotep.  Aix vol dir que encara s enterraven en aquell lloc i que la pirmide de Dashur no s havia iniciat o acabat, i per tant que ambds van morir relativament joves. Per si es creu que Snefru va arribar jove al poder (vers els 18 o 20 anys) el seu fill mes gran Nefermaat no va poder arribar a visir abans de entre 15 i 20 anys desprs, i en aquest perode la pirmide ja havia d estar fora avanada, i aix planteja un altre possible causa de l arranjament de la pirmide de Medium.

Altres fills de Snefre se suposa que foren: Hetepheres (II), Idjnefer, Meritiotes I, Nefertkau, Nefernesu i Netjaraperef

La pedra de Palerm esmenta una expedici a Nbia on va fer 7000 presoners (probablement serien set-cents) i es va emportar 200.000 mil caps de bestiar. Una campanya contra els libis va tenir un resultat similar amb 11.000 presoners i 13.100 caps de bestiar. Tamb va explotar les mines del Sina i el seu nom figura a una inscripci a Maghara. El any 10 del seu regnat el Nil va fer una pujada de 5 colzes, una de les ms grans del Regne Antic; en aquest mateix any van arribar a Egipte 40 vaixells carregats amb fusta de cedre, procedents sens dubte del Lban (el nom del pas d'origen no s'esmenta a la Pedra)

Tambe esmenta que va fer el sis i el vuit cens de ramats per llavors no es feia cada dos anys exactes i per tant no se sap exacte quins anys el va fer i quins li corresponien dins el regnat.

En l administraci interior va donar poder als seus fills (dos d ells foren visirs per exemple) i altres membres de la famlia i va mantenir un poder central fort per per aix va haver de reorganitzar la possessi de les terres entre els nobles fidels, potser per evitar que adquirissin massa poder, i aix va estimular mes tard la formaci de petites senyories. 

La pirmide de Meidum que en principi se li atribua, seria obra d'Huni segons l'egiptleg Nabib Swelim. Sembla que Snefru la va voler convertir d'esglaonada a pirmide i la va enllestir (es del tot estrany que un fara acabi un monument funerari del predecessor en lloc de dedicar-se al seu propi, i potser momes va voler dnar-li l'aspecte de pirmide que a ell li agradava) per la construcci no va resistir i es va ensorrar. Potser per aix la seva pirmide funerria es va fer una mica diferent a Dashur, a 45 km al nord, on va construir la pirmide rombodal  o pirmide encorbada (la primera pirmide planejada aix des bon comenament i la quarta ms gran d'Egipte) i desprs la Pirmide roja (la primera pirmide reeixida i la tercera ms gran d'Egipte). Les petites pirmides esglaonades que tamb se li atribueixen, deurien ser obra d'Huni i la seva funci no es coneguda. Fos com fos Snefru fou el ms gran constructor perqu les seves obres juntes van utilitzar ms material que la gran pirmide. No se sap en quin d'aquestos llocs fou enterrats encara que es donen ms possibilitats a la pirmide roja de Dashur on els anys 50 es va trobar una mmia d'un home de una mica ms que mitja edat, el que suggeriria (si fos del fara) que va iniciar el seu regnat essent bastant jove.

Fou divinitzat durant l'imperi mitj (vers 2100 aC) perode en el que el seu temple funerari de Dashur fou restaurat.  El culte fou especialment fort entre els miners del Sina.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44487" title="Llista de noms dels ciclons tropicals" nonfiltered="2286" processed="2271" dbindex="17548">
Atesa la seva persistncia a llarg termini i la necessitat d'un identificador nic a l'hora de publicar pronstics i avisos, els ciclons tropicals sn identificats per mitj d'un nom de persona. 

Conv assenyalar que el nom original amb qu es "bateja" un cicl no s'ha de traduir mai al catal (ni a cap altra llengua) a fi d'evitar confusions. 

Les llistes de les quals es prenen aquests noms sn les que teniu a continuaci. Estan presentades d'acord amb les diferents zones del planeta on es produeixen ciclons tropicals.

Atlntic Nord.

El Centre Nacional d'Huracans dels Estats Units s l'ens encarregat de posar nom a les tempestes tropicals que tenen lloc a l'Oce Atlntic Nord. 

Hi ha 6 llistes de noms en s des de 1979, de manera que cada 6 anys la llista es reutilitza. Aix, la llista IV s el vigent l'any 2006 i s el mateix que s'utilitz el 1999 i que s'utilitzar el 2011. En cas que un hurac hagi provocat vctimes mortals o hagi tingut efectes particularment devatadors, se'n retira el nom i se substitueix per un altre amb la mateixa inicial i gnere com va ser el cas del Mitch.

Cada llista cont 21 noms on s'alternen, per ordre alfabtic, masculins i femenins. En cas que una temporada registrs un nombre superior a 21 ciclons (com succe el 2005), s'utilitzarien les lletres de l'alfabet grec (Alfa, Beta, etc.) per a designar la resta d'huracans.



Atlntic Sud.
Degut a la manca d'huracans al sud de l'Oce Atlntic, no existeix cap llista de noms. No obstant aix, l'any 2004 se'n va formar un que inicialment va ser anomenat "Catarina" (i tamb "Aldona") i posteriorment "Santa Catarina" al Brasil, on va tocar terra.

Pacfic Nord-Oriental (fins al meridi 140 W).

Les llistes d'aquesta zona segueixen el mateix esquema que a l'Atlntic Nord per, per contra, contenen 24 noms. Els noms que comencen amb les lletres X, Y i Z van ser afegits l'any 1985 en qu el nombre de huracans amenaava d'exhaurir la llista. Aqu tamb est previst de recrrer a les lletres de l'alfabet grec en cas que es registri un quantitat d'huracans superior a 24.

Cal dir que entre les llistes de l'Atlntic Nord i aquesta es produeix una alternana de gnere. Aix, quan a l'Atlntic el primer nom s de dona (per exemple, Ana, a la llista 1) en la del Pacfic nord-oriental s d'home (Andrs, a la llista 1). 



Pacfic Nord-Central (des de la lnia de canvi de data fins al meridi 140 W).

Els noms sn escollits pel Centre d'Huracans del Pacfic Central de Honolulu, (Hawaii).

Aqu, una llista no es correspon amb un any. Les llistes s'utilitzen rotatriament de manera que el primer nom d'un any s el primer que es va deixar d'utilitzar l'any anterior. 




Pacfic Nord-Occidental.

Els ciclons originats a la zona nord-occidental de l'oce Pacfic tropical sn anomenats pel Centre de Tifons de Tquio, depenent de l'Agncia Meteorolgica Japonesa. Els noms s'escullen de les llistes que elaboren els pasos membres de la "WMO Typhoon Committee". Cadascuna de les 14 nacions o territoris presenta 10 noms, que s'utilitzen seguint l'ordre alfabtic del nom en angls de cada pas.



 Filipines .
L'Administraci Filipina de Serveis Atmosfrics, Geofsics i Astronmics (PAGASA) t el seu propi sistema per anomenar els ciclons que s'originen en la seva rea d'influncia. Les llistes es reciclen cada 4 anys i sn vigents des de l'any 2005. Si en un any la quantitat de noms fos insuficient, se'n prendrien d'altres d'una llista auxiliar .

' Llista 1 '
 Auring - Bising - Crising - Dante - Emong - Feria - Gorio - Huaning - Isang - Jolina - Kiko - Labuyo - Maring - Nando - Ondoy - Pepeng - Quedan - Ramil - Santi - Tino - Urduja -Vinta - Wilma - Yolanda - Zoraida. Alamid - Bruno - Conching - Dolor - Ernie - Florante - Gerardo - Hernan - Isko - Jerome.

' Llista 2 '
 Agaton - Basyang - Caloy - Domeng - Ester - Florita - Gloria - Henry - Inday - Juan - Katring - Luis - Milenyo - Neneng - Ompong - Paeng - Queenie - Reming - Seniang - Tomas - Usman - Venus - Waldo - Yayang - Zeny. Agila - Bagwis - Chito - Diego - Elena - Felino - Gunding - Harriet - Indang - Jessa.

' Llista 3 '
 Amang - Bebeng - Chedeng - Dodong - Egay - Falcon - Goring - Hanna - Ineng - Juaning - Kabayan - Lando - Mina - Nonoy - Onyok - Pedring - Quiel - Ramon - Sendong - Tisoy - Ursula - Viring - Weng - Yoyoy - Zigzag. Abe - Berto - Charo - Dado - Estoy - Felion - Gening - Herman - Irma - Jaime.

' Llista 4 '
 Ambo - Butchoy - Cosme - Dindo - Enteng - Frank - Gener - Helen - Igme - Julian - Karen - Lawin - Marce - Nina - Ofel - Pablo - Quinta - Rolly - Siony - Tonyo - Unding - Violeta - Winnie - Yoyong - Zosimo. Alakdan - Baldo - Clara - Dencio - Estong - Felipe - Gardo - Heling - Ismael - Julio.

Oce ndic Nord.
El sistema de nomenament emprat en aquesta zona de l'oce ndic segueix un esquema semblant al descrit anteriorment quan ens referem al Pacfic Nord-Occidental. La segent llista s vigent des de mitjan 2004 en endavant.



 Austrlia .
 Oest d'Austrlia (de 90 E a 125 E) .



 Nord d'Austrlia (de 125 E a 137 E) .



 Est d'Austrlia (137 E a 160 E i al sud del parallel  10 S) .



 Sud-Oest de l'Oce ndic .

Temporada 2003/2004
 Abaimba - Beni - Cela - Darius - Elita - Frank - Gafilo - Helma - Itseng - Juba - Katiba - Lenny - Moingaza - Naledi - Olie - Patou - Quilmane - Ralph - Sefate - Tom - Umuri - Valetta - Wells - Xivier - Yvonne - Zuri;

Temporada 2004/2005
 Arola - Bento - Chambo - Daren - Ernest - Felapi - Gerard - Hennie - Isang - Juliet - Kalo - Lilian - Madi - Neddy - Ouledi - Patricia - Qiqita - Ramon - Sopani - Tina - Ula - Vera - Willem - Xaoka - Yelda - Zuze;

Temporada 2005/2006
 Alvin - Boloestse - Carina - Diwa - Elia - Farda - Guduza - Helio - Isabella - Jaone - Kundai - Lindsay - Marinda - Nadety (or)- Nyrai - Otile - Pindile - Quincy - Rugare - Sebina - Timba - Usta - Velo - Wilby - Xanda - Yuri - Zoelle;

 Fiji .

La llista E s una llista reserva per reemplaar noms d'altres llistes.


 Papua Nova Guinea .
Llista vigent des de 2005. La llista B cont, tamb, noms de reserva.






Pgines que s'hi relacionen.

Cicl tropical;
Escala Saffir-Simpson;
Llista de temporades d'huracans a l'Atlntic;
Escala de ciclons tropicals;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44488" title="Programari de propietat" nonfiltered="2287" processed="2272" dbindex="17549">
El programari de propietat s qualsevol programari amb restriccions en l's o modificaci privada, o amb restriccions en la cpia i publicaci de versions modificades o no modificades. Normalment el seu codi font no s disponible, o b, sota restriccions. L'oposat al programari de propietat s el Programari lliure. 

Encara que el codi font pugui fer-se pblic, el programari pot sser de propietat si es mantenen les restriccions abans esmentades; aquest s el cas de la versi comercial de l'SSH o el programa de llicncies shared source de Microsoft.

La Free Software Foundation s'hi refereix a tot aquell programari que s "no lliure" o semi-lliure.

 Terminologia .
Si b els diferents sinnims denoten principalment un mateix tipus de programari, cada terme pot emfatitzar un aspecte concret.

 Privatiu fa referncia a les restriccions que implica sobre la llibertat de l'usuari.
 De propietat indica que una persona o empresa t drets exclusius en aquell programari per uns drets d'autor o patents, que permeten limitar legalment a unes terceres parts.
 No lliure s una designaci per al programari d'acord amb les Directrius de programari lliure de Debian, aquestes tamb basades en la definici de codi obert de l'Open Source Initiative.

 Defensa .

Els defensors del programari privatiu acostumen a exposar els segents arguments:
 El programari privatiu, respecte el lliure, permet la simple retribuci dels autors. La creaci de programari s un procs costs i llarg, que amb el model lliure no permet rentabilitzar en la seva venta.
 Garanteix millor la protecci de les innovacions. El programari lliure permet la distribuci i cpia de la integritat del codi, sense que hi hagi temps d'obtenir un avantatge competitiu associat al nou mtode o algorisme que s'hi implementa. Per a descobrir-ho, amb el programari privatiu s necessari un temps d'estudi i d'enginyeria inversa, que pot ser llarg i complex.
 El codi font no s accessible, per tant, les vulnerabilitats de seguretat sn menys fcils de trobar per als pirates informtics.


 Enllaos externs .

 Categories de programari lliure i no lliure, segons GNU;
  Quan el lliure es troba amb el privatiu Article sobre la coexistncia de programari lliure i de propietat.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44491" title="Josep Maria Jujol i Gibert" nonfiltered="2288" processed="2273" dbindex="17550">




Josep Maria Jujol i Gibert (Tarragona, 16 de setembre del 1879 - Barcelona, 1 de maig del 1949) fou un arquitecte, escultor, dibuixant i pintor catal.

Biografia.
El seu pare, Andreu Jujol, era mestre i orind de la Selva del Camp i la seva mare, Teresa Gibert, era de Bonastre. 

Amb la seva famlia es va traslladar, l'any 1883, a Grcia (poblaci no integrada a Barcelona). Va anar a estudiar a Barcelona a la Facultat de Cincies i posteriorment a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona a partir del 1901, quan Domnech i Montaner era el director. Va obtenir el ttol d'arquitecte en 1906. 

Abans i tot d'estar titolat, l'any 1904, va comenar a collaborar amb Gaud, i va mantenir aquesta relaci professional fins a mort de Gaud l'any 1927. Va collaborar amb ell a La Pedrera, el Parc Gell i altres obres. 

Des de 1910, va ser professor a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona. A ms de les seves activitats com arquitecte, tamb va desenvolupar una interessant activitat com dibuixant i com escultor en fang, activitat de la qual va estar de professor a l'Escola del Treball de Barcelona el 1924. 

El 1926 s nomenat, per concurs, arquitecte municipal de Sant Joan Desp (Baix Llobregat). 
El 1927 es casa amb Teresa Gibert, i s'installa a Barcelona.

A ms de Gaud, va collaborar amb els arquitectes Antoni Maria Galliss (1901-1902), Josep Font i Gum (1902-1904). Amb tot, va ser creador d'una obra arquitectnica amb un marcat carcter personal. Sn caracterstiques de la seva producci una gran sensibilitat per les formes de la natura, l'inters pel detall artesanal i la reutilitzaci creativa de materials vells o de rebuig. La seva obra expressa el seu afecte pel paisatge rural del Camp de Tarragona i la seva profunda religiositat.


Principals obres.
Casa Batll (collaboraci amb Gaud). Barcelona, 1906.
Casa Mil (la Pedrera) (collaboraci amb Gaud). Barcelona, 1908.
Teatre del Patronat Obrer. Tarragona, 1908.
Torre Sansalvador. Barcelona, 1909-1915.
Comer i tallers Casa Maach, actualment CEIP Josep M Jujol. Barcelona, 1911.
Parc Gell (collaboraci amb Gaud). Barcelona, 1911-1913.
Torre de la Creu. Sant Joan Desp (Baix Llobregat), 1913-1916.
Casa Ximenis. Tarragona, 1914;
Reforma Casa Bofarull. Els Pallaresos (Tarragons), 1914-1931.
Reforma Can Negre. Sant Joan Desp (Baix Llobregat), 1915-1926.
Casa Queralt. C/ Pineda, 12. Barcelona. 1917;
Esglsia de Vistabella. La Secuita (Tarragons), 1918-1924.
Torre Serra-Xaus. Sant Joan Desp (Baix Llobregat), 1921-1927.
Casa Planells. Barcelona, 1922-;
Font monumental de la Plaa d'Espanya. 1929;
Santuari de Montserrat (obra inacabada, "interpretada" pstumament). Montferri (Alt Camp),1926-1935.
Torre Jujol. Sant Joan Desp (Baix Llobregat), 1932.
Rosassa de l'esglsia de Santa Maria del Pi (Barcelona), reconstruda sota la direcci de Jujol un cop acabada de la guerra civil, desprs que l'original gtica fos destruda el 1936. 1939-1943.;

Pgines que s'hi relacionen.
Modernisme;
Modernisme catal;
Trencads;
Referncies.



Enllaos externs.
Web elaborada per la Biblioteca Pblica de Tarragona;
Obres de Jujol ;
La relaci entre Gaud i Jujol ;
El treball de Jujol amb Gaud ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44493" title="Departament d'Usulutn" nonfiltered="2289" processed="2274" dbindex="17551">

Usulutn s un departament de la regi oriental d'El Salvador i el ms extens del pas (2.130,44 km). Fou creat el 22 de juny de 1865 i hi estan censades ms de 450.000 persones (tot i que, en general, els censos del pas tenen mancances importants). 

La seva capital administrativa s la ciutat d'Usulutn, que fou fundada pels lenques i ms tard conquistada pels pipils.  

El seu nom prov del lenca Uxulvotan.

 Municipis que conformen el departament .

 Alegra;
 Berln;
 California;
 Concepcin Batres;
 El Triunfo;
 Ereguayqun;
 Estanzuelas;
 Jiquilisco;
 Jucuapa;
 Jucuarn;
 Mercedes Umaa;
 Nueva Granada;
 Ozatln;
 Puerto El Triunfo;
 San Agustn;
 San Buenaventura;
 San Dionisio;
 San Francisco Javier;
 Santa Elena;
 Santa Mara;
 Santiago de Mara;
 Tecapn;
 Usulutn;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44494" title="Usulutn" nonfiltered="2290" processed="2275" dbindex="17552">
Usulutn s la capital administrativa del departament d'Usulutn (El Salvador) i la seva ciutat ms gran. 

Situada a 90 metres sobre el nivell del mar, t una poblaci estimada de 45.000 persones (2005) i una extensi de 139,75 km. Fou afectada durament pels terratrmols de gener i febrer del 2001 i per l'hurac Mitch (1998). Va ser fundada pels lenques i ms tard conquistada pels pipils i els espanyols. El seu nom prov del lenca Uxulvotan.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44499" title="Kheops" nonfiltered="2291" processed="2276" dbindex="17553">
Kheops, Keops o Queops, fou un fara de la dinastia IV de l'antic Egipte que va governar des de vers el 2490 fins a vers el 2470 aC, uns 23 anys. El seu nom d'horus fou Medied (o Mediu o Metheru), el seu nom nebti fou Khufu o Mediunebti; el seu nom d'horus d'or fou Bikuinebu; el seu nom nesut-biti fou Nesutbitimediu; el seu nom de Sa Ra (nom de naixena) fou Knumkhufu o Khufu que vol dir "Protegit pel du Knum", (el du Knum era un dels dus de la triada divina del sud, a Elefantina, responsable de les crescudes del Nil). Maneth l'anomena Sufis i Herdot Queops. Altres transcripcions del seu nom son: Khemmis, Khufuei, Khufui, Khnemkhufu, Khufuef, Khuifui, Medkhedu, Medkhu, Medidu , Mediu, Saofis (I), Saurid, Souphis, Suphis, Surid i Cheops.

Va succeir el seu pare Snefru probablement essent bastant jove (d'uns 25 anys d'edat). La seva mare fou la reina Hetepheres I. Es va casar al menys amb Meritiotes I (Merei-it-es), amb Henutsen, i amb un altre princesa de la que no se sap el nom, potser d'origen libi. Va tenir diversos fills: Kauab o Kawab (possiblement de la reina principal Meritiotis i que seria l'hereu designat, per que potser va premorir a Khufu); Djedefhor (probablement fill tamb de Meriotis); Baefra o Baufre (probable fill de Meriotis);  Djedefra o Djedefre o Radjedef (fill probablement de la reina secundaria d'origen libi); Khafre (Khefren (fill de la reina secundaria Henutsen); Henutsen (II); Hetepheres (II); Horbaef; Babaef; Khufukaf (I); Meresankh (II); Meritiotes (II); Minkhaf; i Nefertiabet. 
 
Va construir la pirmide ms gran del complex de Giza o Gizeh, la qual porta el seu nom (pirmide de Kheops) i en t un altre de potic "la pirmide que es el lloc del somriure i del capvespre". Va tenir com a visir a Hemiunu (probablement el seu nebot) que fou l'arquitecte de la gran pirmide. Les seves tres dones foren enterrades en tres petites pirmides subsidiries situades al sud del complex funerari de la gran pirmide. Es possible que Khufu fos tamb l'autor de l'esfinx.

Va enviar expedicions al Sina (el seu nom apareix gravat a dues tauletes a Maghara) i va establir mines de diorita a Nbia a la regi d'Abu Simbel on s'ha trobat el seu nom a Toshka. Una inscripci a Elefantina fa pensar que les canteres de granit de la regi foren objecte de l'atenci del fara que utilitzaria el granit d'Assuan i la pedra fina de Tura. El nom del fara apareix gravat tamb a la cantera d'alabastre de Hatnub; apareix tamb a Bubastis, i a un temple de Biblos (Lban). Probablement fou de Biblos d'eon va portar la fusta amb la que es va construir la barca sagrada que es va trobar el 1945 al costat de la pirmide i que desmuntada en milers de trossos fou reconstruda durant 14 anys; aquesta barca era part del culte al fara.

El seu nom tamb apareix a l'estatueta del fara trobada a Abidos i a gerres al temple d'Horus a Nekhen. Al est de la pirmide la reina Henutsen, al costat de la principal, s'ha trobat una estela que esmenta que Khufu va fundar un temple dedicat a Isis al costat de l'esfinx. 

Maneth diu que el rei va escriure un llibre sagrat del que va obtenir una cpia, per que va tancar temples i no va ser respectus de la religi. Herdot, que va escriure la seva historia vers el 450 aC el descriu com un dspota que va arrunar el pas, va tancar els temples i va prohibir als seus sbdits oferir sacrificis i els va obligar tots a treballar per ell; Herdot afegeix que el rei fou odiat pels egipcis. Una histria d'Herdot s que va enviar les seves filles als bordells per recaptar fons per la pirmide i que les noies demanaven a ms a ms a cada client una pedra per poder-se fer una pirmide per elles, per aquestes histries sn invencions posteriors, sense cap fonament si b les pirmides ms petites van ser probablement per les seves dones/germanes i el rei tenia al menys tres filles. El Papir de Westcar tamb descriu Khufu com a cruel per dins el normal dels reis orientals, amable amb els seus inferiors, interessat amb la naturalesa humana i amb desig de conixer coses de mgia; el papir esmenta que va cridar un mag de 110 anys que encara menjava cada dia 500 pans amb carn i bevia 100 gerres de cervesa; el papir fou escrit durant la dinastia XVIII per se suposa basat en un anterior de la Dinastia XII; una histria del papir, anomenada "Kheops i els Macs", explica que un mac anomenat Djedi tenia fama de poder ressuscitar els morts; Khufu el va cridar per fer una demostraci i va ordenar matar un presoner per qu el mag el torns a la vida; Djedi va objectar i el rei va accedir a no matar el pres, i el mag aleshores va demostrar les seves habilitats en un nec.

Sembla que aquestes llegendes vnen derivades de la feina a les pirmides que, especialment els grecs, noms podien concebre com fetes amb treball forat o per esclaus, per el seu pare Snefru, que va bastir ms pirmides (unes tres) que en total doblen el moviment de pedres de Khufu, fou recordat com un sobir amable i proper al poble. 

Una teoria recent atribueix el mal record de Khufu al seu autonomenament com a du Re, el que fou ressentit pels egipcis com un acte pecamins.

Del fara es conserva una petita estatueta de vori trobada a un edifici del temple de Khentiulmentiu a Abidos, 

Fou deficat durant la Dinastia XXVI i el seu nom escrit a escarabats. S'ha trobat el nom de dos sacerdots encarregat llavors del seu culte.

Va morir amb uns 50 anys d'edat i el va succeir el seu fill gran Djedefre.

Referncies.


 











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44507" title="Paltruc" nonfiltered="2292" processed="2277" dbindex="17558">

Un paltruc (poltruc, peltruc, poltr) o bull s la botifarra ms gruixuda. s un embotit fet a partir de la bufeta o de l'intest gros del porc, farcit de carn de porc capolada i adobada. Al Pas Valenci i una part del territori catal, se l'anomena bull i a Osona, al Valls Oriental, al Maresme i cap a Girona tamb paltruc. 

Segons el tpus de carn n'hi ha de diferents menes:

 Paltruc negre (anomenat tamb bisbe negre, o de sang, o bisbot negre): s aquell en qu la carn i sang del porc, un cop cuita, agafa un color negre.
 Paltruc blanc (anomenat tamb bisbe blanc, o bull blanc o bisbot): s aquell en qu s'emboteix carn magra i greix sense sang. Tamb s'hi pot posar fetge o llengua anomenant-se, a vegades, de fetge o de llengua. ;
 Paltruc d'ou: s la variant on el farcit s una barreja de carn magra bullida, greix i ou. Al paltruc d'ou tamb se l'anomena normalment paltruc blanc.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44541" title="Fajol" nonfiltered="2293" processed="2278" dbindex="17561">

El fajol, gra de fajol, blat negre, cairat o blat cairut (Fagopyrum esculentum), s una planta de la famlia de les poligoncies. No es tracta des del punt botnic d'un autntic cereal (no s pas una gramnia), per se'n fa el mateix s.

Planta de 30 a 80 cm d'alada amb fulles amb forma de sageta i flors hermafrodites blanques o rosades disposades en un ram curt. Els fruits sn botnicament uns aquenis de color bru negrenc. s planta d'estiu (no gaire clid) i de regadiu o de secans humits. s planta molt melfera i fa una mel de gust fort.

Usos.
 Cont les protenes de ms alt valor biolgic del regne vegetal, cosa que el fa popular entre alguns vegetarians. Tradicionalment es feien servir de pinso per a animals, per a partir dels anys 80 del segle XX el conreu ha ressorgit per l'increment de la nutrici equilibrada i natural. Actualment es destina a farines per fer galetes, crespells i pans especials.

Conreu.
El seu conreu s senzill, se sembra en lnies un cop ha passat el perill de glaades, d'abril a maig. No suporta l'entollament de l'aigua al terreny. El seu cicle dura uns 70 o 80 dies, moment en qu es pot collir amb una recolectora de cereals. Els rendiments mxims arriben a 2.500kg/Ha. Els principals productors mundials sn Rssia i Ucrana. A Catalunya noms s conrea a la Garrotxa, on el clima d'estiu plujs permet el seu desenvolupament. En aquesta comarca s un conreu tpic i tradicional; all compten amb les varietats anomenades "pota de gall" i "arracada".












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44551" title="Mill" nonfiltered="2294" processed="2279" dbindex="17562">


El mill (Panicum miliaceum) s una planta de la famlia Poaceae. s una gramnia de 40 a 100 cm d'alada fa unes inflorescncies (en pancula) denses i penjants.

s originria de la ndia per molt cultivada a l'antiga uni sovitica, la Xina i frica occidental, on forma part de la dieta bsica. En altres llocs noms s'aprofita per alimentaci animal per igual que el fajol s'ha revitalitzat el consum en la moderna diettica (s un cereal sense gluten). 

Resisteix molt b la secada i s de fcil conservaci i de cicle molt curt cosa que permet aprofitar una curta temporada plujosa.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44557" title="Margall" nonfiltered="2295" processed="2280" dbindex="17563">

El margall o raigrs sn diverses espcies del gnere Lolium. Lolium multiflorum (margall itali) i Lolium perenne (margall angls) sn espcies conreades, mentre que Lolium rigidum i altres espcies sn mala herba de nom com "margall".

El margall itali s una gramnia anual rstega, agressiva, molt resistent al fred i no suporta la terra entollada, ella sola es resembra.

El margall angls s que aguanta les terres entollades i s pot tenir com a planta perenne.

Se sembren de mar a juliol a 1 cm de fondria, separades uns 20 cm, utilitzant per a la sembra de 25 a 30 kg de llavor i amb 210 dies de durada del cicle. El rendiment en massa verda s de 30 a 60 tones per Ha, en massa seca de 2 a 6 tones i en llavors de 500 a 600 kg.

Constitueixen un bon farratge de zones temperades molt ben acceptat pels animals. Es poden utilitzar com adob verd, s a dir, per a ser colgat per a donar matria orgnica al sl. En sec noms es conrea amb bons rendiments a la Catalunya humida (principalment a les comarques gironines). 
  


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44558" title="Encloa" nonfiltered="2296" processed="2281" dbindex="17564">

L'encloa, enclova, clver o sulla (Hedysarum coronarium) s una planta farratgera lleguminosa perenne.

Descripci.
Planta de 30 a 100 cm d'alada, fulles amb 3 a 7 folols ellptics pubescents (amb pls suaus), floraci primaveral amb rams de 10 a 35 flors i fruits en llegum.

Conreu.
s una planta farratgera tpica i quasi exclusiva dels secans de Menorca. Tamb es cultiva a la pennsula (Cadis) i s'ha cultivat a Mallorca, Siclia o Malta(on era la base de les farratgeres). No es pot estendre gaire el seu conreu donat que s molt sensible al fred (a Menorca viu b ja que dficilment glaa)

Es sembra a principi de setembre, abans de les pluges de la tardor i encara amb la terra seca. Malgrat que sigui perenne, agrcolament noms s'aprofita durant dos anys i el primer, com que la planta creix ms aviat poc, no s tan productiva com l'any segent i per aix se'n fa un  sol dall per tal d'aprofitar-la i no debilitar-la. El moment adequat de recollir-la per ensitjar-la s en plena floraci, cosa que acostuma a ser durant el mes d'abril. Quan est acabada de nixer potser caldr fer un tractament contra llimacs o contra males herbes. A partir d'aleshores es comporta com una planta molt rstega. Aprofita molt b la climatologia menorquina ja que les pluges de la tardor sn ms abundants i segures i la planta creix habitualment amb molt bones condicions durant tota la tardor i tot l'hivern.
Si l'any s suficient plujs pot donar un rendiment de 45.000 kg de  matria al 16% d'humitat, cosa que representa 7.200 kg de matria seca.
El seu conreu, que era molt tradicional de l'illa, va entrar en regressi a partir de 1975 en competncia amb les plantacions de margall i brom que permeten fer diversos dalls cada any. Les autoritats agronmiques menorquines en promouen el conreu avisant que l'enclova est millor adaptada a les condicions climtiques i quan l'any s sec la producci no baixa tant com en les gramnies conreades








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44561" title="Toxicologia" nonfiltered="2297" processed="2282" dbindex="17565">
La toxicologia s una branca de la farmcia o de la medicina que estudia els efectes de les toxines o verins vegetals, animals i minerals, tant com tractament o intoxicaci. Normalment es considera una branca de la farmacologia o de la medicina legal.

La paraula "       " procedeix del grec i significa ver de les fletxes usades en la caa en l'antiguitat. Les puntes de les fletxes es preparaven amb material contaminat amb bacteris, per exemple amb trossos de cadvers o verins vegetals, amb la intenci d'accelerar la mort dels animals. Com a verins vegetals utilitzaven plantes que provocaven inflamacions, que lesionaven el cor o paralitzaven els msculs o la respiraci. Per tant la toxicologia s l'estudi dels efectes nocius causats per les substncies qumiques sobre els ssers vius.

 Concentraci i dosi .
La qesti de determinar la toxicitat d'una determinada substncia s important per a poder determinar la quantitat o concentraci d'aqueixa substncia. Algunes substncies tenen amb xicotetes quantitats un efecte positiu sobre el cos i es tornen perilloses quan es prenen en major concentraci.

Totes les coses sn un ver i res existeix sense ver, a penes una dosi i ra perqu una cosa no sigui un ver (Theophrastus Bombastus von Hohenheim, conegut com Paracels (1493-1541)). Una excepci a aquesta regla sn les matries genticament manipulades, ja que tericament a penes una molcula s prou per a danyar una cllula i fins i tot provocar un tumor.

Moltes substncies considerades verinoses sn txiques de forma indirecta. Un exemple s el metanol que no s verins en si mateix, sin quan es converteix en formaldehid txic en el fetge. Moltes molcules narctiques es tornen txics al fetge,com per exemple l'acetaminofn o paracetamol, especialment en presncia d'alcohol. La variabilitat gentica de certes enzims del fetge transformen en txics molts compostos diferents d'un individu a un altre. Perqu l'activitat d'un enzim heptic pot induir l'activitat d'altres, moltes molcules es tornen txiques en combinaci amb altres.

Una activitat molt comuna entre els toxiclegs s la d'identificar quines enzims del fetge sn les que converteixen una molcula en ver, o quals sn els productes txics d'aqueixa conversi o en quines condicions i en quins individus t lloc aqueixa conversi.

El terme DL50 es refereix a la dosi d'una substncia txica que mata al 50% d'una poblaci, generalment ratolins o altres animals utilitzats en laboratori.

Vegeu tamb.
Toxicologia gentica;

 Enllaos externs .
Agncia per a Substncies Txiques i el Registre de Malalties ;
ToxFAQs ;
Curs de toxicologia per a comunitats;
Resums de Salut Pblica;
Estudis de Cas en Medicina Ambiental;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44562" title="Microbiologia" nonfiltered="2298" processed="2283" dbindex="17566">
La microbiologia (del grec "      " = xicotet i "        " = estudi de la vida) s l'estudi dels microorganismes, incloent-hi els virus, procariotes i eucariotes simples. En l'actualitat, quasi tot el treball fet en microbiologia s realitzat per mtodes bioqumics i gentics. Tamb es relaciona amb branques de la medicina com la patologia, la immunologia i l'epidemiologia, ja que molts microorganismes sn patgens.

Els microbilegs han fet contribucions fonamentals a la biologia i medicina, especialment als camps de la bioqumica, la gentica i la biologia cellular. Els microbis tenen moltes caracterstiques que els fan organismes ideals per a l'experimentaci (veure tamb biotica):

 Sn xicotets, per la qual cosa no consumeixen molts recursos.
 Alguns tenen temps de generaci molt curts (el temps necessari per a la divisi d'una cllula bacterial en dos en condicions ptimes; ~30 minuts per a E. coli, per de 12 a 24 hores per a Mycobacterium tuberculosi).
 Les cllules poden sobreviure fcilment separades d'altres cllules.
 Els eucariotes unicellulars es reprodueixen per divisi mittica i els procariotes mitjanant fissi binria. A permet la propagaci de poblacions clniques genticament iguals.
 Poden romandre congelats per grans perodes de temps. Encara i quan el 90% de les cllules moren en el procs de congelaci, hi ha milions de cllules en cada millilitre de lquid de cultiu.

L'extensiva caracteritzaci de microbis ha perms que aquests siguen usats en la indstria com a eines experimentals en diferents branques de la bio-enginyeria.
Vegeu tamb.
Microbiologia ambiental;
 Postulats de Koch;
 Cultiu;































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44565" title="Fertilitzant" nonfiltered="2299" processed="2284" dbindex="17567">

Un fertilitzant o adob, s des de l'acepci agrcola de la paraula, qualsevol substncia que incrementi la productivitat o la qualitat dels conreus. Normalment es divideixen en orgnics i inorgnics, qumics o minerals i contenen un o diversos elements qumics indispensables per al nodriment dels vegetals i que, addicionada al sl,a les fulles o, ms rarament injectat al tronc, el compensa de les deficincies que pugui tenir d'aquests elements. L'adob, per tant, augmenta la fertilitat.

Els elements qumics que els vegetals extreuen en ms gran quantitat del substrat, per tal de subvenir a llurs necessitats sintetitzadores, sn els anomenats macronutrients; els principals dels quals sn el nitrogen, el fsfor i el potassi.
 
Tipus d'aplicaci.
Superficial. Per exemple en l'adobat de cobertura en cereals. S'utilitzen mquines adobadores centrfugues o b es fa manualment. ;
Localitzat en profunditat amb una llaurada cosa que evita la volatilitzaci del nitrogen i facilita l'acci d'elements poc mbils com el fsfor;
Injectat a la terra amb mquines especials (en el cas d'aplicar gas amoni com a font de nitrogen);
Fertirrigaci. principalment en hivernacles i rec gota a gota. ;

Adobs naturals.

Els adobs naturals sn d'origen orgnic b d'origen animal, vegetal o mixt; dejeccions d'animals, aiges fecals, fangs de depuradora, fems, restes vegetals i els anomenats adobs verds (conreus destinats a ser colgats amb terra), s'han emprat tradicionalment i sn coneguts des de l'antiguitat. Els adobs orgnics passen per una fase prvia de mineralitzaci a fi que els elements necessaris a les plantes que contenen puguin solubilitzar-se. Aquest s un procs complex en el qual interv activament la poblaci bacteris del sl. Els adobs naturals d'origen orgnic contenen quantitats relativament petites de nitrogen, fsfor i potassi, cosa que queda parcialment compensada per la gran quantitat que se'n fa servir, a partir de 10.000 kg per ha. A ms proporcionen substncies diverses afavoridores de la vida microbiana i milloren la textura de les terres i afavoreixen la capacitat de retenci d'aigua. 

Adobs minerals.

Els adobs minerals o inorgnics van apareixer el segle XIX arran dels treballs de Justus von Liebig i no han deixat d'evolucionar des dels nitrats naturals de Xile i Noruega fins els adobs d'alliberament lent i aminocids foliars actuals. Sn d'acci ms o menys directa per tal com forneixen al sl substncies directament assimilables per les plantes o substncies fcilment transformables. 
Quan contenen un sol element dels elements qumics que interessen els vegetals s'anomenen "adobs simples". Els nitrogenats forneixen nitrogen assimilable, en forma de nitrats o de derivats amoniacals; els fosfatats proporcionen el fsfor en forma de fostats o d'cid o anhdrid fosfric; i els potssics forneixen el potassi en forma de sulfats o clorurs potssics. ;
La mescla de dos o ms d'aquests adobs simples constitueix un "adob compost", el qual resol les exigncies d'adobament d'un terreny si respon a una frmula d'adobament correcta. De vegades, per, un sol producte ja cont ms d'un element fertilitzant (nitrat o fosfat potssic, per exemple), la qual cosa el converteix en "adob complex", la proporci relativa dels elements fertilitzats del qual s fixa. Per aix la riquesa en nutrients en els adobs qumics s'expressa amb tres nombres que corresponen als tres macronutrients principals assenyalats: l'anomenat 15:15:15 correspon a un producte amb 15% de nitrogen, 15% de fsfor i 15% de potassi. En general sn adobs de fcil conservaci pel seu escs o nul carcter higroscpic especialment si es toben en grnuls.

Ultra ser un dels factors principals responsables dels grans increments en els rendiments agrcoles provoquen la contaminaci generalitzada de sls i aiges.

Histrica de l'adob.
A l'antic Egipte el llim dipositat en les avingudes naturals del riu Nil era el seu fertilitzant natural i gratut que no calia aplicar sin tan sols aprofitar amb les crescudes anuals. 

A les terres negres tipus xernosiem molt riques en humus de l'estepa subhumida no calia aplicar adob per la gran quantitat de nutrients que contenien aquests sls dins la gran quantitat de matria orgnica acumulada i que anualment es mineralitzava.

A la majoria de terres s'aplicava fem o es feien els anomenats formiguers o boga (restes vegetals barrejades amb terra i cremades). Sovint es feia una artiga a partir d'un bosc i s'utilitzava el poder fertilitzant de la vegetaci llenyosa que s'havia destrut. Aquesta prctica encara perdura en fora zones tropicals. 

A partir del segle XIX s'estudiaren cientficament les bases de la fertilitzaci i a partir d'aleshores es van aplicar adobs obtinguts per sntesi qumica al costat del adobs orgnics.

La generalitzaci de l's exclusiu d'adobs qumics o l'aplicaci en excs de adobs orgnics molt solubles procedents d'explotacions intensives ramaderes ha provocat la contaminaci, en moltes zones de les aiges subterrnies mentre en altres es perd gran part del percentatge en matria orgnica que davalla per sota de l'1%.

Per tal d'intentar arranjar els problemes medioambientals arreu s'han generalitzat manuals de bones prctiques agrries en l'adobat. 

Enllaos externs.
 Fertilitzants lquids;















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44568" title="Guaret" nonfiltered="2300" processed="2285" dbindex="17568">
El guaret  (tamb anomenat goret) s una prctica agrcola ancestral per tal d'evitar esgotar el sl, i estava lligada amb el sistema de rotaci de conreus, especialment a l'agricultura de sec. Actualment est en regressi ja que la disponibilitat de fertilitzants i la intensificaci de l'agricultura permeten en molts casos prescindir-ne.

La tcnica tradicional, coneguda als Estats Units com a Fallow, consisteix en deixar la terra sense cap conreu un any de cada dos, per tal d'acumular aigua en el terra s'hi fan un seguit de llaurades superficials al mateix temps que es deixa la terra nua sense cap herba. Es pretn que grcies a aix amb la pluviometria de dos anys s'obt millor collita en una parcella. Noms es fa aquest tipus de guaret en zones de pluviometria inferior a 500 litres anuals.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44573" title="Diada Nacional de Catalunya" nonfiltered="2301" processed="2286" dbindex="17569">


L'Onze de Setembre, Diada Nacional de Catalunya, es commemora la caiguda de Barcelona desprs de mesos de setge en 1714 davant el duc de Berwick durant la Guerra de Successi en la que els Borb (amb el seu candidat, el futur Felip V) i els Austries (amb el arxiduc Carles) lluiten per tota Europa per la corona d'Espanya, on va tenir carcter de guerra civil perqu n'hi ha partidaris dels dos candidats en tot el territori, encara que majorment concentrats els del Borb al Regne de Castella i els de l'austrac a la Corona d'Arag. Amb la victria del Borb, s'implanta un sistema poltic uniforme, derogant-se els privilegis nobiliaris i els sistemes legals provinents dels diferents Regnes medievals que formaven Espanya. Per aix, l'11 de setembre tamb es recorda la consegent abolici de les institucions i llibertats civils catalanes. 

El Parlament de Catalunya, l'any 1980, va declarar-la institucionalment com a festa nacional de Catalunya. L'article 8.1 de l'Estatut d'Autonomia de 2006 declara: "Catalunya, definida com a nacionalitat en l'article 1, t com a smbols nacionals la bandera, la festa i l'himne". L'article 8.3 estableix: "La festa de Catalunya s la Diada de l'Onze de Setembre".

Les entitats i els partits poltics tradicionalment fan ofrenes florals, tant a Barcelona com a la resta del Principat, als monuments de Rafael Casanova (1660-1743) que va morir 30 anys desprs en Sant Boi de Llobregat on va seguir exercint com a advocat, i Josep Moragues i Mas (1669-1715) que va ser executat pel delicte de rebelli.

Les organitzacions i grups independentistes tamb presenten ofrenes al Fossar de les Moreres, on foren enterrats els defensors morts durant el setge de la ciutat.

Al llarg del dia hi ha manifestacions, concerts i s'organitzen parades informatives amb un caire reivindicatiu o festiu. Molts ciutadans pengen banderes catalanes o estelades en llurs balcons.

Tamb es canta l'himne de Catalunya, Els Segadors.

 Histria .
 Els inicis .
D'antuvi la celebraci consistia en una oraci fnebre a la parrquia de Santa Maria del Mar. El 1886 fou prohibida la que havia de celebrar el canonge de la seu de Vic, Jaume Collell, per a evitar que es converts en un mting catalanista. Tot i que l'acte fou criticat pels catalanistes republicans pel seu carcter religis, hom el considera la primera commemoraci de la caiguda de Barcelona i els lluitadors que moriren defensant les llibertats catalanes amb un contingut que superava l'mbit estrictament cultural o histric.

El 1888, coincidint amb la inauguraci de l'Exposici Universal s'installa el Monument a Rafael de Casanova, que es convertiria en el punt de referncia dels actes reivindicatius. El 1892 es recupera la idea d'acte de record als caiguts, per aquesta vegada amb ms denncia als atacs del centralisme. L'any 1894, endems dels oficis religiosos, es van fer les primeres l ofrenes florals al monument. Aix provoc que les autoritats seguissin de prop les activitats i el 1896 fou segrestat el nmero especial que el peridic Lo Regionalista dedicava a la diada.

La primera manifestaci veritablement reivindicativa davant el monument a Rafael de Casanova es produ el 1901, convocada per Llus Marsans i Sola i les associacions Catalunya i Avant, Lo Sometent, Lo Renaixement, Los Montanyenchs, La Fal i Lo Trngul. Desprs d'oferir una corona de flors es produren enfrontaments amb la policia, amb 30 detinguts (entre ells, el futur escriptor Josep Maria Folch i Torres). Dos dels detinguts, Llus Manau i Josep Soronelles, fundarien La Reixa, societat d'ajut als presos catalanistes i que s'adher a la Uni Catalanista. El dia 15 el president de la Uni, Manuel Folguera i Duran, convoc una manifestaci de protesta per les detencions que apleg unes 12.000 persones.

En la diada del 1905 s'hi incorporarien en la comissi organitzadora de la diada el CADCI i la Lliga Regionalista, i cridaren a portar ofrenes florals i a endolar els
balcons. El govern civil ho va prohibir i va posar fortes multes als organitzadors, alhora que es van fer alguns atemptats contra les seus de diferents publicacions catalanistes i populars. A les protestes populars el govern espanyol va respondre amb la llei de jurisdiccions en defensa de l'honor de l'exrcit i de la unitat de la ptria.

Les celebracions dels anys posteriors van estar marcades per la dretanitzaci de la Lliga Regionalista i el seu enfrontament amb sectors ms radicals, cosa que provoc el rebuig de la celebraci entre republicans i socialistes. Enric Prat de la Riba es mostrava contrari a la celebraci pel seu contingut romntic i intransigent, mentre que Llus Marsans i Sola n'afirm la necessitar com a afirmaci de la lluita per la llibertat. En la diada de 1912 i 1913 el consistori de l'Ajuntament de Barcelona, dominada pels lerrouxistes, rebutj fer una ofrena floral al monument de Rafael de Casanova. El 1913 comen a fer-se les primeres ofrenes al fossar de les Moreres per part del Casal Nacionalista Martinenc. En el de 1916 es produren ms incidents que acabaren amb tres detencions.

Les celebracions del 1917 al 1920 foren marcades per la vaga general de 1917, l'Assemblea de Parlamentaris i la vaga de la Canadenca, i pel paper de la Lliga Regionalista en tots ells. La diada de 1923 fou una gran celebraci de masses, amb ms d'un miler d'ofrenes florals, actes arreu del Principat de Catalunya i una certa participaci institucional. Per les manifestacions provocaren cinc policies i dotze manifestants ferits, diverses detencions. El president de la Mancomunitat de Catalunya express en persona la seva queixa al governador civil. Per el cop d'estat que instaur la dictadura de Miguel Primo de Rivera va suprimir novament la celebraci.

 Institucionalitzaci durant l'autonomia (1931-1939) .
La caiguda de la dictadura i la proclamaci de la Segona Repblica Espanyola van acabar amb la prohibici de la celebraci. La diada de 1931 fou marcada pel plebiscit per l'Estatut de Nria, i la del 1932 per l'aprovaci de l'estatut (dos dies abans de la diada). S'hi adheriren als actes un miler d'ajuntaments catalans i la participaci popular fou nombrosa. La diada de 1934 fou marcada pels conflictes generats per la Llei de Contractes de Conreu, i pels posteriors fets del sis d'octubre. 

A diada de 1935 els representants municipals de la Lliga Catalana foren rebuts amb hostilitat al portar la seva ofrena a Rafael de Casanova, i els aldarulls amb la policia se saldaren amb setze detinguts. Malgrat el desplegament policial i les prohibicions, una multitud reclam la recuperaci de les llibertats, l'autonomia i l'amnistia del govern empresonat. Les celebracions de 1936, 1937 i 1938, enmig de la guerra civil espanyola, es van caracteritzar pel seu significat antifeixista, fins i tot en la diada de 1937 hi va participar la CNT.
 El franquisme (1939-1975) .
Durant la dictadura franquista la celebraci fou novament prohibida, i fou relegada a l'mbit familiar i particular, per es continu celebrant de manera clandestina. El monument a Rafael de Casanova fou retirat. Des del 1940 el Front Nacional de Catalunya aprofitava la diada per a cometre algunes accions propagandstiques: llenament d'octavetes, penjament de senyeres, etc. En la diada de 1946 el jove del FNC Josep Corbella fou mort a trets per la policia mentre enganxava pasquins per a commemorar la diada. A partir del 1947, per, la davallada del FNC per l'empresonament de la majoria dels seus membres va fer decaure la celebraci.

No fou fins el 1964 quan es va reunir una comissi per a celebrar l'onze de setembre (Comit de l'Onze de Setembre), aprofitant el 250 aniversari i coincidint amb la celebraci franquista dels 25 aos de paz, composta per Joan Revents, Josep Benet i Morell, Jordi Carbonell, Joan Colomines, Heribert Barrera, Joan Cornudella i Barber, Joan Ballester i Canals i Santiago Albert. Es van imprimir octavetes i es van aplegar unes 3.000 persones a Barcelona, a Sabadell es penj una senyera al Monument a los Cados. El governador civil, Ibez Freire, va fer detenir 7 persones i impos fortes multes. 

En la diada de 1967 un representant de CCOO i del PSUC van formar part del Comit, cosa que va donar un tarann ms popular i reivindicatiu a la celebraci. Les segents celebracions restarien en segon pla a causa de la formaci de la Coordinadora de Forces Poltiques de Catalunya i de l'Assemblea de Catalunya. Ms sonada fou la diada de 1971, quan un grup de militants del FNC (Robert Surroca, lvar Valls, Joan Ramon Colominas i Ton Ribas), a una habitaci de l'hotel Duval de Barcelona, van collocar dos altaveus que van difondre un missatge del Front amb la msica d'Els Segadors. El 1973 van intentar repetir la fita a travs d'una emissi pirata de TVE del sector Tarragona-Reus, per la deficincia dels aparells emprats va fer fracassar l'operaci.

 Referncies .


 Vegeu tamb .
 Fossar de les Moreres;
 Catalanisme;
 Guerra de successi;
 Decrets de Nova Planta;
 Diada Nacional de Catalunya de 1978;

 Enllaos externs .

 Els smbols nacionals-Catalunya-Generalitat de Catalunya. La Diada: l'Onze de Setembre;
 Especial 11 de setembre de la Malla.net;
 Web sobre la Diada;
 11 de setembre - Festa per la Llibertat;
 El Fossar de les Moreres Poema de Frederic Soler.
 La Batalla de l'11 de Setembre de 1714;
 Documents sobre El cas dels catalans de l'any 1714, a la Cambra dels Lords, Gran Bretanya.
 Diari de la Cambra dels Lords: volume 19, 2 August 1715, Further Articles of Impeachment against E. Oxford brought from H.C. Article VI. ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44578" title="Serra de Castelltallat" nonfiltered="2302" processed="2287" dbindex="17570">



La Serra de Castelltallat est situada entre l'oest del Bages i el sud del Solsons. La major part de la serralada pertany al municipi de Sant Mateu de Bages mentre que la part ms occidental es troba dins els municipis de Pins i La Molsosa.

El poble de Castelltallat que fins 1840 era un municipi i que des de aquell any va formar part de Sant Mateu de Bages, s actualment una parrquia.

L'esglsia parroquial de Sant Miquel situada a 887 metes d'altitud i feta als peus de l'antic castell de Castelltallat,cont mostres dels estils arquitectnics romnic, renaixentista, barroc i neoclssic.

Orografia.

 


s un altipl de base calcria orientat de SW-W a NE-E que ocupa uns 65 km .  La mxima alada s a la muntanya del "Tossal" a 936 metres. Presenta una part obaga amb pendents forts i predomini forestal i una part solana amb ms dedicaci agrcola. s origen de la riera de Coaner al nord i de la riera de Fonollosa al sud, ambdues afluents del riu Cardener afluent del Llobregat.

Clima. 
Presenta un clima submediterrani de muntanya mitjana amb uns 600 litres de precipitaci anual i una temperatura mitjana de 12 graus amb un cert grau de continentalitat ja que les temperatures mitjanes mensuals oscillen des dels 4 graus al gener fins els 21 al juliol. Les mnimes i mximes absolutes oscillen entre els -6 i els 38C. La major part de la Serra forma part d'un PEIN (Pla d'Espais d'Inters Natural)

Vegetaci.
Segons l'orientaci nord a sud apareixen diverses formacions forestals. Les pinedes sn de pi blanc (pinus halepensis) amb algun pi pinyoner (pinus pinea) a les parts baixes i de pinassa per sobre dels 700 metres. Les rouredes sn de formes hibridades de roures de les espcies "faginea" i "cerroide". Els alzinars tamb presenten tipus intermedis entre el carrascar (quercus rotundifolia) i l'alzina vera (quercus ilex). All on no hi ha bosc hi predominen els prats de jona (aphyllantion) o el fenassar (Brachypodium). Es remarcable la presncia del ruac (ononis tridentata) en algunes petites afloracions de guix i la de la Melissa borda (Melittis melissophyllum). La maduixera de bosc (Fragaria) ocupa el lmit de distribuci dins de la depressi central. Tamb sn interessants els exemplars de Digital groga (Digitalis lutea) Primavera (Primula acaulis i ginestell cineri (Genista cinerea).

Fauna.
Pel que fa als animals salvatges es remarcable la nidificaci dels corbs i la presncia del duc (Bubo bubo). Sn molt abundants els senglars i les guineus, els conills i les perdius.

Afectaci per incendis.

L'afectaren en la major part els incendis de 1994 i 1998. La seva superfcie arbrada va quedar reduda a 1.000 ha quan abans en tenia 6.000. La recuperaci natural de la vegetaci ha comportat alguns canvis. D'una banda s'ha ests una roureda prcticament pura all on abans hi dominaven els pins i de l'altra els pins blancs s'han tornat a sembrar. Arreu on no s'ha tornat a installar el bosc hi domina ara la brolla on destaca la botja (Dorycnum hirsutum) el roman, fens etc. Els rebrots d'alzines i roures ja atenyen alades de ms de 5 metres.

Activitats productives.

Actualment s'ha fet un tomb cap l'agroturisme. Per tal de donar suport a aquesta activitat la Diputaci de Barcelona hi ha bastit un observatori astronmic al costat de les runes de l'antic "Castell talaiat" d'on en deriva el nom actual de la Serra.

Histria.
El castell de castelltallat anomenat de Montd o Castell rod (en llat Montedono i Castrodono) situat prop de l'actual esglsia de Sant Miquel i actualment en runes, existia ja des de primeries del segle X i a finals del mateix segle ja consta la poblaci de Castelltallat. L'any 937 el comte Llus Borrell  donava a Santa Ceclia de Montserrat unes terres situades al castell de Montedono. El 996 els comtes Ramon Borrell i Ermessenda atorgaven al mateix monestir montserrat diverses possessions del Castrodon anomenat Castrotallado. A partir del segle XII ja s'estableix la forma actual com Castelltallat 

El castell de Castelltallat estava situat en el lmit ra va 

Com a mnim des de 1021 i fins a la fi de l'antic rgim d'Espanya, el poble de Castelltallat va pertnyer als ducat de Cardona, tanmateix els seus habitants pagaven el delme eclesistic a Santa Ceclia de Montserrat.

En el fogatge de 1381 Castelltallat reunia 26 focs.

L'any 1659 es cita Castelltallat com un dels castells que actuaven junt amb la vila de Cardona. 

Enllaos relacionats.

Aplicaci multimdia sobre l'Espai Rural de la Serra de Castelltallat;
Pgina web de l'associaci d'agroturisme Serra de Castelltallat;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44580" title="Baioneta" nonfiltered="2303" processed="2288" dbindex="17571">
-- (discussi) 17:40, 21 des 2008 (CET)

La baioneta s una arma blanca, ajustada a l'extrem del can d'una arma de foc, com un fusell o un mosquet, per poder sser emprada en la lluita cos a cos.

L'origen del mot s francs, referint-se a la ciutat de Baiona, lloc on es varen fabricar les primeres baionetes. No es coneix amb exactitud la data d'aparici d'aquestes, per s'acostuma a situar als voltants de l'any 1640.

Les primeres baionetes eren simples ganivets amb mnec arrodonit, que es posaven directament sobre el can del mosquet, evitant que el soldat d'infanteria pogus disparar, per transformant-los automticament en piquets. 

Entre els anys 1680 i 1690 es va produir la transformaci que va estendre l's de la baioneta a la major part de guerres, fins ben entrat el segle XX: es va ancorar la baioneta al propi fusell, deixant lliure el can. D'aquesta manera, els soldats d'infanteria podien anar disparant i envestint alhora.

En el segle XIX, la baioneta va tenir un paper molt important. De fet, un de cada dos homes moria en combat per arma blanca. Ms endavant, en la Primera Guerra Mundial, tamb va tenir molta importancia degut a les Guerres de trinxeres on abundava el combat cos a cos.
Durant la Segona Guerra Mundial va tenir un forta importancia en les Guerres entre Jap i EE.UU, on els dos lluitavan intensament per conquerir les illes pacfiques que estaven poblats per selva i de terrenys salvatges.
Encara en l'actualitat es continua utilitzant, per l's d'aquest en combat es quasi nul.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44581" title="Llista de monedes del mn" nonfiltered="2304" processed="2289" dbindex="17572">
Llista de noms de monedes d'arreu del mn en ordre alfabtic i estats i territoris als quals pertanyen (entre parntesis, el codi ISO 4217 de classificaci de la moneda).


A-C.
Afgani - Afganistan - (AFN);
Ariary - Madagascar - (MGA);
Baht - Tailndia - (THB);
Balboa - Panam (per als bitllets s usat el dlar dels Estats Units) - (PAB);
Birr - Etipia - (ETB);
Bolvar - Veneuela - (VEF);
Boliviano - Bolvia - (BOB);
Cedi - Ghana - (GHS);
Coln;
Coln costa-riqueny - Costa Rica - (CRC);
Coln salvadorenc - El Salvador (obsolet, actualment substitut pel dlar dels Estats Units);
Crdoba - Nicaragua - (NIO);
Corona;
 Corona danesa (Krone) - Dinamarca, Grenlndia - (DKK);
 Corona eslovaca (Koruna) - Eslovquia - (SKK) (obsoleta, actualment substituda per l'euro);
 Corona estoniana (Kroon) - Estnia - (EEK);
 Corona feroesa (Krna) - illes Froe (de fet s una emissi especial de la corona danesa per a les Froe) - (DKK);
 Corona islandesa (Krna) - Islndia - (ISK);
 Corona noruega (Krone) - Noruega - (NOK);
 Corona sueca (Krona) - Sucia - (SEK);
 Corona txeca (Koruna) - Repblica Txeca - (CZK);

D-E.
Dalasi - Gmbia - (GMD);
Denar - Macednia - (MKD);
Dinar;
 Dinar algeri - Algria - (DZD);
 Dinar de Bahrain - Bahrain - (BHD);
 Dinar iraqui - Iraq - (IQD);
 Dinar jord - Jordnia, Palestina - (JOD);
 Dinar kuwaiti - Kuwait - (KWD);
 Dinar libi - Lbia - (LYD);
 Dinar tunisi - Tunsia - (TND);
 Dinar serbi - Srbia - (RSD);
 Dinar sudans - Sudan (obsolet, actualment substitut per la lliura sudanesa);
 Dinar irani - Iran (el dinar s una subdivisi del rial irani) - (IRR);
Drham ;
Drham dels Emirats rabs Units - Emirats rabs Units - (AED);
Drham marroqu - Marroc - (MAD);
Dobra - So Tom i Prncipe - (STD) ;
Dlar;
 Dlar australi - Austrlia; tamb usat a l'illa Christmas, les illes Cocos (Keeling), les illes Heard i McDonald, l'illa Norfolk, Kiribati, Nauru i Tuvalu - (AUD);
 Dlar de les Bahames - Bahames - (BSD);
 Dlar de Barbados - Barbados - (BBD);
 Dlar de Belize - Belize - (BZD);
 Dlar de les Bermudes - Bermudes - (BMD);
 Dlar de Brunei - Brunei - (BND);
 Dlar de les illes Caiman - Illes Caiman - (KYD);
 Dlar canadenc - Canad - (CAD);
 Dlar del Carib Oriental - Anguilla, Antigua i Barbuda, Dominica, Grenada, Montserrat, Saint Kitts i Nevis, Saint Lucia i Saint Vincent i les Grenadines - (XCD);
 Dlar dels Estats Units - Estats Units d'Amrica; tamb usat en diversos altres pasos, incloent-hi l'Equador, Panam i El Salvador, igual com en molts dels estats que van pertnyer al Fidecoms de les Illes del Pacfic - (USD);
 Dlar fiji - Fiji - (FJD);
 Dlar de Guyana - Guyana - (GYD);
 Dlar de Hong Kong - Hong Kong - (HKD);
 Dlar jamaic - Jamaica - (JMD);
 Dlar liberi - Libria - (LRD);
 Dlar namibi - Nambia - (NAD);
 Dlar neozelands - Nova Zelanda - (NZD);
 Dlar de les illes Salom - Illes Salom - (SBD);
 Dlar de Singapur - Singapur - (SGD);
 Dlar de Surinam - Surinam - (SRD);
 Dlar taiwans - Taiwan - (TWD);
 Dlar de Trinitat i Tobago - Trinitat i Tobago - (TTD);
 Dlar de Tuvalu - Tuvalu (de fet s una emissi especial per a Tuvalu del dlar australi) - (AUD);
 Dlar zimbabws - Zimbabwe - (ZWR);
Dong - Vietnam - (VND);
Dracma - Grcia (obsoleta, actualment substituda per l'euro);
Dram - Armnia - (AMD);
Escut ;
 Escut de Cap Verd - Cap Verd - (CVE);
 Escut portugus - Portugal (obsolet, actualment substitut per l'euro);
Euro - (EUR) ;
 Uni Europea (en tant que organitzaci; l'euro no s una moneda de curs legal a tots els estats de la UE);
 Membres de la UE que usen l'euro: Alemanya, ustria, Blgica, Eslovquia, Eslovnia, Espanya, Finlndia, Frana (excepte els territoris del Pacfic, que usen el franc CFP), Grcia, Irlanda, Itlia, Luxemburg, Malta, Pasos Baixos, Portugal i Xipre;
 Estats i territoris que han fet acords legals amb la UE per tal d'usar l'euro: Mayotte, Mnaco, Saint-Pierre i Miquelon, San Marino i el Vatic;
 Estats i territoris que unilateralment han decidit usar l'euro: Akrotiri i Deklia, Andorra, Kosovo i Montenegro.
 Monedes amb la taxa de canvi lligada a l'euro: la corona danesa, la corona estoniana, l'escut de Cap Verd, el franc CFA, el franc CFP, el franc de les Comores, el lats de Letnia, el lev de Bulgria, el litas de Litunia i el marc convertible de Bsnia i Hercegovina.

F-K.
Flor ;
 Flor de les Antilles Neerlandeses - Antilles Neerlandeses - (ANG);
 Flor d'Aruba - Aruba - (AWG);
 Flor neerlands - Pasos Baixos (obsolet, actualment substitut per l'euro);
 Flor de Surinam - Surinam (obsolet, actualment substitut pel dlar de Surinam);
Frint - Hongria - (HUF);
Franc ;
 Franc de Burundi - Burundi - (BIF);
 Franc CFA de l'frica Central - Camerun, Repblica Centreafricana, Congo, Gabon, Guinea Equatorial, Txad - (XAF);
 Franc CFA de l'frica Occidental - Benn, Burkina Faso, Costa d'Ivori, Guinea Bissau, Mali, Nger, Senegal, Togo - (XOF);
 Franc CFP - als territoris francesos del Pacfic de Nova Calednia, Polinsia Francesa i Wallis i Futuna - (XPF);
 Franc de les Comores - Comores (amb el canvi fix respecte al franc francs, i posteriorment amb l'euro) - (KMF);
 Franc congols - Repblica Democrtica del Congo - (CDF);
 Franc de Djibouti - Djibouti (amb el canvi fix repecte al dlar EUA des del 1973) - (DJF);
 Franc guine - Guinea - (GNF);
 Franc malgaix - Madagascar (obsolet, actualment substitut per l'ariary);
 Franc rwands - Rwanda - (RWF);
 Franc sus - Sussa, Liechtenstein - (CHF);
 Estats que usaven el franc francs, actualment substitut per l'euro: Andorra, Mnaco (la casa de la moneda de Frana tamb encunyava peces de franc monegasc amb l'efgie del prncep de Mnaco, per no bitllets), Frana (incloent-hi la Guaiana Francesa, Guadeloupe, la Martinica, la Reuni, Saint-Pierre i Miquelon i Mayotte);
 Estats que usaven el franc belga i el franc luxemburgus, actualment substituts per l'euro: Blgica, Luxemburg (els francs belgues i els luxemburguesos eren equivalents i de curs legal a tots dos estats);
Gourde - Hait - (HTG);
Guaran - Paraguai - (PYG);
Hrvnia - Ucrana - (UAH);
Ien - Jap - (JPY);
Iuan - vegeu Renminbi;
Kina - Papua Nova Guinea - (PGK);
Kip - Laos - (LAK);
Kuna - Crocia - (HRK);
Kwacha;
 Kwacha malawi - Malawi - (MWK);
 Kwacha zambi - Zmbia - (ZMK);
Kwanza - Angola - (AOA);
Kyat - Myanmar - (MMK);

L-M.
Lari - Gergia - (GEL);
Lats - Letnia - (LVL);
Lek - Albnia - (ALL);
Lempira - Hondures - (HNL);
Leone - Sierra Leone - (SLL);
Leu;
 Leu moldau - Moldvia - (MDL);
 Leu romans - Romania - (RON);
Lev - Bulgria - (BGN);
Lilangeni - Swazilndia - (SZL);
Lira;
 Lira italiana - Itlia (obsoleta, actualment substituda per l'euro);
 Lira maltesa - Malta (obsoleta, actualment substituda per l'euro) ;
 Lira de San Marino - San Marino (obsoleta, actualment substituda per l'euro);
 Lira turca - Turquia - (TRY);
 Lira vaticana - Vatic (obsoleta, actualment substituda per l'euro);
 Lira xipriota - vegeu Lira xipriota;
Litas - Litunia - (LTL);
Lliura ;
 Lliura egpcia - Egipte - (EGP);
 Lliura esterlina - Regne Unit - (GBP);
 Lliura de Gibraltar - Gibraltar - (GIP);
 Lliura de Guernsey - Guernsey - (GGP);
 Lliura irlandesa - Irlanda (obsoleta, actualment substituda per l'euro) ;
 Lliura israeliana - Israel (obsoleta, substituda pel xquel i posteriorment pel nou xquel) ;
 Lliura de Jersey - Jersey - (JEP);
 Lliura libanesa - Lban - (LBP);
 Lliura maltesa - vegeu Lira maltesa;
 Lliura de les Malvines - Illes Malvines - (FKP);
 Lliura de l'illa de Man - Illa de Man - (IMP);
 Lliura de Santa Helena - Santa Helena - (SHP);
 Lliura sria - Sria - (SYP);
 Lliura sudanesa - Sudan - (SDG) ;
 Lliura xipriota - Xipre (obsoleta, actualment substituda per l'euro);
Loti - Lesotho - (LSL);
Manat;
 Manat azerbaidjans - Azerbaidjan - (AZN);
 Manat turcman - Turkmenistan - (TMT);
Marc;
 Marc alemany (Deutsche Mark) - Alemanya (obsolet, actualment substitut per l'euro);
 Marc convertible - Bsnia i Hercegovina - (BAM);
 Marc finlands (Markka) - Finlndia (obsolet, actualment substitut per l'euro);
Metical - Moambic - (MZN);

N-S.
Naira - Nigria - (NGN);
Nakfa - Eritrea - (ERN);
Ngultrum - Bhutan - (BTN);
Ouguiya - Mauritnia - (MRO);
Pa anga - Tonga - (TOP);
Pataca - Macau - (MOP);
Peso;
 Peso argent - Argentina - (ARS);
 Peso colombi - Colmbia - (COP);
 Peso convertible cub - Cuba - (CUC);
 Peso cub - Cuba - (CUP);
 Peso dominic - Repblica Dominicana - (DOP);
 Peso filip - Filipines - (PHP);
 Peso mexic - Mxic - (MXN);
 Peso uruguai - Uruguai - (UYU);
 Peso xil - Xile - (CLP);
Pesseta - Andorra, Espanya (obsoleta, actualment substituda per l'euro);
Pula - Botswana - (BWP);
Quetzal - Guatemala - (GTQ);
Rand - Sud-frica - (ZAR);
Real - Brasil - (BRL);
Renminbi - Repblica Popular de la Xina - (CNY);
Rial;
 Rial iemenita - Iemen - (YER);
 Rial irani - Iran - (IRR);
 Rial omanita - Oman - (OMR);
Riel - Cambodja - (KHR);
Ringgit - Malisia - (MYR);
Riyal;
 Riyal de Qatar - Qatar - (QAR);
 Riyal saudita - Arbia Saudita - (SAR);
Ruble;
 Ruble bielors - Bielorssia - (BYR);
 Ruble rus - Rssia - (RUB);
 Ruble de Transnstria - Transnstria;
Rupia;
 Rupia ndia - ndia - (INR);
 Rupia indonsia (Rupiah) - Indonsia - (IDR);
 Rupia de les Maldives (Rufiyah) - Maldives - (MVR);
 Rupia de Maurici - Maurici - (MUR);
 Rupia nepalesa - Nepal - (NPR);
 Rupia pakistanesa - Pakistan - (PKR);
 Rupia de les Seychelles - Seychelles - (SCR);
 Rupia de Sri Lanka - Sri Lanka - (LKR);
Sol - Per - (PEN);
Som ;
 Som kirgus - Kirguizistan - (KGS);
 Som uzbek - Uzbekistan - (UZS);
Somoni - Tadjikistan - (TJS);
Sucre - Equador - (obsolet, actualment substitut pel dlar dels Estats Units);

T-Z.
Taka - Bangla Desh - (BDT);
Tala - Samoa - (WST);
Tenge - Kazakhstan - (KZT);
Tgrg - Monglia - (MNT);
Tolar - Eslovnia (obsolet, actualment substitut per l'euro);
Vatu - Vanuatu - (VUV);
Won ;
 Won nord-core - Corea del Nord - (KPW);
 Won sud-core - Corea del Sud - (KRW);
Xquel;
 Nou xquel israeli - Israel, Cisjordnia, Franja de Gaza - (ILS);
Xling;
 Xling austrac (Schilling) - ustria (obsolet, actualment substitut per l'euro)  ;
 Xling keny - Kenya - (KES);
 Xling somali - Somlia - (SOS);
 Xling de Somalilndia - Somalilndia;
 Xling tanz - Tanznia - (TZS);
 Xling ugands - Uganda - (UGX);
Zaire - Repblica Democrtica del Congo (obsolet, actualment substitut pel franc congols);
Z oty - Polnia - (PLN);

 Smbols de les monedes .
Els diferents smbols de les monedes han quedat obsolets arran de l'entrada en vigor del codi ISO 4217.

   - moneda genrica (usat quan el smbol concret no est disponible);
  - baht - Tailndia;
  - cedi - Ghana;
  - cntim i subdivisions equivalents, com ara els centaus, cents, centsimos, etc.
  - coln - Costa Rica, El Salvador;
  - cruzeiro (antiga moneda del Brasil);
  - ecu (substitut per l'euro);
 $ - dlar; usat tamb per a altres monedes com el peso, i anteriorment per a l'escut portugus (substitut per l'euro);
  - dong - Vietnam;
  - dracma - Grcia (substituda per l'euro);
  - euro - estats de la Uni Europea pertanyents a l'Eurozona (ms altres estats com Andorra, Kosovo, Mnaco, Montenegro, San Marino o el Vatic);
   - flor neerlands - Pasos Baixos (substitut per l'euro);
  - franc francs - Frana i dependncies, Andorra, Mnaco (substitut per l'euro); s'acostumava a usar tamb el smbol FF;
  - hrvnia - Ucrana;
  - ien - Jap (tamb usat a la Repblica Popular de la Xina per al iuan);
  - kip - Laos;
  - lira - Itlia, San Marino, Vatic (substituda per l'euro); usat tamb per a la lliura esterlina i, anteriorment, per a la lira maltesa (substituda per l'euro);
  - lliura - Egipte, Lban, Regne Unit i dependncies, Sria i, anteriorment, Xipre (substituda per l'euro); tamb usat per a la lira;
  - mill - Estats Units (1/10 cent);
  - naira -  Nigria;
  - peso filip - Filipines;
  - pesseta  - Espanya, Andorra (substituda per l'euro); s'acostumava a usar tamb el smbol PTS;
  - pfennig o penic - Alemanya (subdivisi del marc alemany, substitut per l'euro);
  - riel - Cambodja;
  - rupia - ndia, Indonsia, Maldives, Maurici, Nepal, Pakistan, Sri Lanka ;
  - rupia bengal (antiga moneda ndia);
  - tgrg - Monglia;
  - won - Corea del Nord, Corea del Sud;
  - nou xquel - Israel;

Vegeu tamb.
 ISO 4217;
 Uni monetria;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44582" title="Dhaka" nonfiltered="2305" processed="2290" dbindex="17573">



Dhaka, o Dacca (   ), s la capital de Bangla Desh. T una poblaci en la seva rea metropolitana de 12 milions d'habitants aproximadament. La ciutat est situada en un canal del riu Dhaleswari, al centre de la major regi productora de jute del mn. s el centre industrial, comercial i administratiu de Bangla Desh, amb un actiu comer de jute, arrs, sucre i te. Posseeix una destacada indstria txtil i l'artesania tamb hi t un paper econmic de primer ordre.

Va ser fundada cap a l'any 1000 amb el nom de Jahangir Nagar. Administrada pel Regne Unit el 1765, es va convertir en la capital del Pakistan Oriental el 1947 desprs de la independncia i partici de l'ndia. El 1971, la ciutat va passar a ser la capital de Bangla Desh en partir-se el Pakistan.




























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44583" title="Dia de la llibertat del programari" nonfiltered="2306" processed="2291" dbindex="17574">
El dia de la llibertat del programari s una iniciativa mundial de carcter anual per a celebrar les virtuts del programari lliure i promocionar-ne el seu s.

Va celebrar-se per primer cop el 28 d'agost del 2004, i hi participaren 70 equips. Des de llavors, ha guanyat popularitat i l'any 2005 i ms de 200 equips de prop de 60 pasos participaran en l'edici del 10 de setembre del 2005, entre ells Catalunya que hi participava per primer cop. L'any 2006 es va celebrar el 16 de setembre.

El Dia de la Llibertat de Programari se celebra, des de 2006 al tercer dissabte de setembre.

El patrocinador principal s Canonical Ltd, l'empresa darrere de la distribuci de GNU/Linux Ubuntu.

 Enllaos externs .
  Dia de la llibertat de programari;
 Equips i actes a Catalunya;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44586" title="Nuku Hiva" nonfiltered="2307" processed="2292" dbindex="17575">

Nuku Hiva s la ms gran de les illes Marqueses, a la Polinsia Francesa. Est situada en el grup nord de l'arxiplag.

Geografia.
L'illa t una superfcie total de 387 km , i una altitud mxima de 1.224 m en el mont Tekao situat al nord-oest. La part central de l'illa s una plana elevada anomenada T vi i. Cap a l'est i el sud s'obre en unes profundes valls que recullen l'aigua de pluja i a la costa formen badies protegides. Les ms notables sn Hakaui, Taiohae i Taipivai. En canvi, la part nord i oest sn ms seques, fins al punt que l'extrem nord-oest s'anomena el desert. s en aquest desert on hi ha l'aeroport de l'illa.

La badia de Taiohae s de fet un antic crter esfondrat que forma una rada en forma d'amfiteatre. A cada costat de l'entrada hi ha un illot: el Sentinella Est i el Sentinella Oest. Al fons de la badia es troba la vila de Taiohae, centre administratiu de les illes Marqueses que va substituir com a capital a Atuona d'Hiva Oa. Darrera de Taiohae s'aixeca el mont Muake de 864 m d'altitud. A l'est de la vila destaca la catedral de Ntre-Dame.

L'illa est dividida en tres comunes associades: Taiohae, Taipivai i Hatiheu. La poblaci total era de 2.652 habitants al cens del 2002. Les principals activitats econmiques sn l'agricultura, l'artesanat i el turisme.

En la vegetaci de l'illa abunden el arbres fruiters (cocoters, bananers, mangos, papaiers, anans, arangers, tarongers i llimoners) i les flors (buguenvllies, frangipaners, llorers, tiars, hibiscos, gessamins i roses). Entre els insectes es troben mosquits, mosques, centpeus, abelles, escorpins no verinosos i els famosos nonos de picada desagradable.

El clima s tropical suavitzat pels vents alisis. La temperatura varia entre 25C i 34C. L'estaci de pluges s d'abril a agost.

Histria.
Les restes arqueolgiques daten els primers establiments humans al voltant de l'any 150 aC. Entre els segles XII i XIII es van edificar nombroses construccions de pedra: temples (me'ae), plataformes com a fonaments per les cabanes (pa'epa'e), i esttues antropomorfes (tiki) relacionades amb els moai de l'illa de Pasqua. Degut a l'orografia de l'illa, amb valls allades i noms comunicades per mar, es produen moltes guerres tribals i els habitants eren temuts com a guerrers i canbals. Tradicionalment els homes es tatuaven completament el cos, inclosa la cara, donant un aspecte encara ms ferotge. 

El primer navegant que la va descobrir va ser el nord-americ Joseph Ingraham, l'abril del 1791, que l'anomen Federal. Els francesos van reclamar la descoberta quan hi arrib tienne Marchand el juliol del mateix any, i l'anomen Baux, nom de l'armador de la primera expedici comercial francesa al Pacfic. Els anglesos van acreditar la descoberta a Richard Hergest que l'any segent l'anomen Henry Martin. L'esplndida protecci de la rada de Taiohae va fer que tot seguit fos visitada per nombrosos vaixells comercials, baleners i aventurers.

El 1804 el rus Krusenstern va fer la primera descripci de l'illa i els seus habitants. Hi va trobar l'angls Robarts i el francs Cabry que feia sis anys havien naufragat d'un balener. A punt de ser sacrificats van ser salvats a petici de la filla del cap que acab casant-se amb el francs. Aix els enemist i, per posar pau, Krusentern retorn el francs a Europa on acab exhibint els seus tatuatges als circs.

El 1813, durant la segona guerra anglo-americana, el nord-americ David Porter va establir la seva base d'operacions a Nuku Hiva, fent la guerra de cors als vaixells anglesos. Amb l'ajuda de l'angls Wilson, que s'havia establert a l'illa, construeix el Fort Madison, nom que tamb va donar a l'illa honorant al president nord-americ James Madison. Els presoners anglesos, amb l'ajuda de Wilson, es van rebellar i van aconseguir fugir de l'illa. Quan va tornar Porter va trobar com nic supervivent a l'angls Peters. Anteriorment Peters ja s'havia escapat de la justcia espanyola i anglesa. Ara, novament, es va salvar de ser sacrificat grcies a la filla d'un cap.

El 1842, Dupetit Thouard en va prendre possessi per a Frana. Un espectador de la cerimnia va ser el nord-americ Herman Melville que tot seguit va desertar del seu balener i es va amagar a Taipivai. La vida en un parads, per alhora presoner d'uns canbals, ho va descriure desprs en la novella Typee, iniciant el gnere romntic de la literatura del Mars del Sud.

La poblaci va quedar reduda drsticament degut a les malalties importades, com la verola, els raids dels negrers peruans, el consum d'opi introdut pels xinesos, i l'alcohol. D'uns 12.000 habitants que hi havia el 1842, noms en quedaven 635 el 1934.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44587" title="Unitarisme" nonfiltered="2308" processed="2293" dbindex="17576">
L'unitarisme s una de les famlies teolgiques sorgides abans de la Reforma Protestant i que es va desenvolupar el mateix segle que aquesta. Est considerat com una de les tendncies de la Reforma Radical i es caracteritza pel seu rebuig del dogma de la Trinitat i la seva afirmaci de la unitat de Du i la naturalesa humana de Jess de Natzaret, aix com pel seu liberalisme en els mbits teolgic i social. No representa una doctrina nica, sin que ha tingut diferents manifestacions al llarg de la Histria. Es consideren teologies unitaristes el subordinacionisme, l'arrianisme, el servetisme i el socinianisme, entre d'altres.

Actualment, dins la tradici cristiana hi ha diferents grups que tenen una teologia no trinitria, com els Testimonis de Jehov o els Cristadelfians, que comparteixen en com el rebuig a la Trinitat, per no reben la denominaci de "unitaris" ni s'identifiquen amb els postulats ni les poltiques lliberals de les esglsies unitries, per la qual cosa no s apropiat relacionar-los amb elles.

Alguns personatges histrics famosos que defensaven creences unitries van ser Isaac Newton, John Milton, Miguel Servet, Joseph Priestley, John Adams, Thomas Jefferson y Ralph Waldo Emerson, entre d'altres.


 Histria .



 La controvrsia arriana .
La paraula i el concepte de Trinitat no apareixen en el Nou Testament, sin que van sorgir com a resultat d'un debat teolgic desenvolupat durant els primers secles del Cristianisme. Mentre alguns autors afirmaven la natura divina de Jesucrist, d'altres el veien com una creaci del Pare. Els que identificaven completament Pare i Fill es deien sabelians, mentre que els que afirmaven que el Fill era una criatura creada per Du Pare eren els arrians. Aquestes discussions van acabar amb les resolucions dels Concilis de Nicea (325) i Constantinopla (381), on es va afirmar la consubstancialitat de Pare i Fill, aix com la de l'Esperit Sant, i es formul la doctrina de la Trinitat com "un sol Du en tres persones".

Tot i aix, l'arrianisme va continuar com a doctrina dels pobles gots que van ocupar diferents regions de l'Imperi Rom d'Occident fins a mitjans del segle VI.

 Miguel Servet .
Miguel Servet va ser un metge i teleg heterodox aragons, que va criticar la Trinitat en els seus llibres De Trinitatis Erroribus ("Sobre els errors de la Trinitat", 1531), Dialogorum de Trinitate ("Dilegs sobre la Trinitat", 1532) i Christianismi Restitutio ("Restituci del Cristianisme", 1553). Servet afirmava que aquesta doctrina no t cap base, ni bblica ni racional, i que els cristians s'havien desviat de la veritable doctrina sobre Du que havien preservat els jueus i els musulmans. Va ser per aquesta ra, aix com pel seu rebuig del baptisme d'infants (i no pas per descobrir la circulaci menor de la sang) que va ser perseguit per la Inquisici i finalment va ser jutjat i condemnat a morir a la foguera pels seguidors del reformador Joan Calv. La sentncia es va executar el 27 d'octubre de 1553. 

 Els Germans Polonesos .
El pensament de Servet, tot i perseguit tant per catlics com per protestants, va trobar alguns seguidors. L'estudiant litu-polons Piotr de Goniadz havia estat relacionat amb antitrinitaris italians que coneixien les idees de Servet i, tornant al seu pas, va convncer a una part de la nova esglsia calvinista de Polonia de rebutjar la creena en la Trinitat. Els antitrinitaris polonesos es van separar del calvinisme in van constituir l'anomenada Esglsia Reformada Menor, ms coneguda com a Germans Polonesos, que va perdurar fins al 1640, quan va ser desfeta per la Contrareforma. 

El pensament teolgic dels Germans Polonesos va tenir la influncia del reformador humanista i antitrinitari itali Faustus Socinus (Sozzini en itali) (1539-1604). Soc Para pensava que la religi parlava de qestions que anaven "ms enll de la ra" (supra rationem), per mai havien de ser contrries a la ra (contra rationem). Amb el suport de Socinus i la protecci d'alguns nobles, els Germans Polonesos van crear un important centre d'estudis a la ciutat de Rakw, a prop de Cracvia. Les idees teolgiques principals de Socinus van quedar recollides al Catecisme Racovi (1605), que va propagar les seves idees a Holanda, Alemanya i especialment Anglaterra.

 L'esglsia Unitria de Transilvnia .

A Transilvnia, un territori de cultura hongaresa que va gaudir d'una frgil independncia durant el segle XVI, el reformador Ferenc Dvid va deixar el seu crrec de cap de l'esglsia calvinista per predicar la unitat de Du. Sembla que Dvid estava fortament influt per les idees del metge itali Giorgio Blandrata, que coneixia les obres de Servet. Seguint les ensenyances de Dvid, el mateix prncep Jnos Zsigmond Zpolya es va convertir a l'Unitarisme i la Dieta de Transilvnia va dictar el primer Edicte de Tolerncia religiosa en la historia moderna de Europa a la ciutat de Torda (Turda) l'any 1568. La protecci per a les esglsies reformades transilvanes es va mantenir, tot i amb dificultats, quan Transilvnia va perdre la seva independncia i va quedar inclosa a l'Imperi Austrac. Va ser a Transilvnia on apareix per primer cop la paraula Unitria per referir-se a aquesta esglsia, en un edicte oficial de l'any 1600.

 L'Unitarisme als pasos de parla anglesa .

A Anglaterra, la difusi del Catecisme Racovi i el pensament de John Locke van afavorir la propagaci de les idees socinianes, que rebutjaven la divinitat de Jess de Natzaret i proposaven un Du comprensible per la ra humana. El lliurepensador  John Biddle, entre d'altres, va ser un gran defensor de esta doctrina. El 1774, el pastor anglic Theophilus Lindsey va establir la primera esglsia unitria anglesa a Londres.

 Enllaos externs .
Unitaris i Universalistes de Catalunya
Unitarios Universalistas de habla hispana;
Noticias Unitarias Universalistas;
Sociedad Religiosa Unitaria Universalista de Espaa;
Unitarian Universalist Association (Estados Unidos);
Consejo Internacional de Unitarios y Universalistas;
Unitarian Universalism;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44592" title="Esglsia Universalista" nonfiltered="2309" processed="2294" dbindex="17577">
L' Esglsia Universalista s una de les branques del cristianisme liberal. Per a alguns telegs cont caracterstiques del protestantisme, i per altres, del restauracionisme. L'universalisme com a concepte telogic d'inclusi (salvaci universal), va nixer abans del sorgiment del moviment restauracionista. El moviment no es va organitzar fins al segle XVIII. 

Tot i que va nixer a Anglaterra, va ser a Estats Units on va desenvolupar-se com a denominaci independent amb una estructura i organitzaci prpies i prou fortes, que va existir des de finals del segle XVIII fins a 1961. 

Generalment es considera a George de Benneville (1703-1793), angls fill de pares hugonots francesos, com el primer universalista de l'era moderna, per les seves idees no van arrossegar seguidors. Ms xit va tenir el pastor metodista angls James Relly (1722-1778), tot i que es va trobar amb una forta oposici per part d'altres predicadors, principalment el mateix fundador del metodisme, John Wesley. Un dels deixebles de Relly, John Murray (1741-1815) va emigrar a les colnies nord-americanes, on va trobar partidaris a comunitats baptistes, ququeres i altres metodistes que coneixien l'obra de Relly. Desprs d'uns anys com a pastor itinerant, Murray va establir en 1779 la seva prpia esglsia a Gloucester, Massachusetts.

La Convenci general d'universalistes feta a Oxford, Massachusetts, en setembre de 1793, i en la qual Murray va actuar com a moderador i lder in pectore, es considera la trobada fundacional de l'esglsia, tot i que la denominaci no va assumir formalment el nom dEsglsia Universalista d'Amrica fins al 1942. 

Actualment els universalistes histrics es troben dintre de l'Associaci Unitria Universalista, nascuda de la seva fusi amb l'Esglsia Unitria. De tota manera, hi ha esglsies independents i alguns predicadors que es continuen definint com a universalistes, tot i no tenir ja una organitzaci autnoma que els agrupi en un nic moviment.

La doctrina universalista es desenvolupa a partir de la primera carta de Joan, on diu que "Du s amor" (1 Jn 4:7-9). Aquesta certesa de la naturalesa divina i l'ensenyament de Jess va moure a alguns a afirmar que no hi ha infern etern per als pecadors i Du salvar tothom a la fi del temps, car un Du que s amor noms pot estimar els seus fills i no els condemnar pas al turment etern. Un altre corrent teolgic, ms af a les ensenyances inicials de Relly, diu que el sacrifici redemptor de Jesucrist s universal i irresistible, i que per tant ning pot ser ja condemnat.

A partir d'aquest punt de partida es van desenvolupar dues currents principals: la dels que proposaven que els pecadors passarien un temps expiant els seus pecats abans de la seva salvaci, i els que afirmaven que la salvaci era general i immediata. Aquesta discussi es va mantenir al llarg de la histria de la denominaci i va ser la causa que l'Esglsia Universalista va incloure sempre una clusula de llibertat de creences a les seves confessions de fe.

 Enllaos externs .
Unitaris i Universalistes de Catalunya;
L'arribada de John Murray a Amrica;
Universalistes Cristians;
Articles sobre Universalisme;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44594" title="Djedefre" nonfiltered="2310" processed="2295" dbindex="17578">
Djedefre fou un fara de la Dinastia IV de l' antic Egipte. El seu nom d' Horus fou Kheper, el seu nom Nebti fou Djedefre o Djeremnebti (que vol dir "Resistent com Re"); el seu nom d' Horus d'or fou Bikunebu; el seu nom de Sa Ra fou Djedefra. Maneth no l esmenta per podria ser una confusi d ordre ja que esmenta un fara posterior i desconegut, sota el nom de Ratoises. Altres transcripcions del seu nom son: Dejedefra, Dejedefre, Didufri, Didufra, Didufre, Djedefra, Djedefrec, Diedefre, Kheper, Kheperemnebti, Radafra, Radafre, Radalf, Radjedef, Radiedef, Rededef, Redjedef, Tetfra, Tetfre, i potser Ragosis i Ratoises. El seu regnat se situa vers el 2470 a 2460 aC.

Va succeir al seu pare Khufu, del que possiblement era el fill ms gran sobrevivent (l hereu Khawa, de la reina principal, havia mort probablement). La seva mare podria no devia ser la reina principal sin una de les secundaries, d origen libi. La seva dona principal fou, suposadament la seva germanastra Hetepheres II, i va tenir al menys una altra dona anomenada Khentetenka o Khentetka; va tenir uns quants fills: Setka, Baka (probablement Bakka), Hernet (Hornit), Hetepheres, Neferhetepes i Nikaudjedefra. Al menys dels tres primers la mare fou molt probablement Khentetenka.

La successi es objecte de controvrsia: l hereu legtim Khawa va morir per d altres opinen que potser fou mort per Djedefre, que va usurpar el tron i es va casar amb la vdua i germanastre d ambds, Hetepheres II, i ms tard fou un altre germ, Khafre (Khefren), qui el va assassinar a ell potser com a revenja, i va ocupar el tron. No hi ha elements que confirmin aquesta suposici (Khefren desprs va ser succet per un fill de Djedefre) i el ms probable es que fos el fill gran amb millor dret dels que vivien (potser el seu millor dret fou l enlla amb Hetepheres II); la posterior successi cap al germ Khafre en lloc de cap al fill propi podria ser deguda a que el fill de Djedjefre era menor quant ell va morir. Una part de les sospites d usurpaci estan basades en el fet de qu va canviar el lloc d enterrament des Giza a Abu Rawash (desprs Khafre va tornar a Giza), per els descobriments ms recents suggereixen que fou Djedjefre qui va acabar el monument funerari del seu pare a Giza i es va encarregar dels ritus funeraris; tamb es pensa que desprs de la seva mort i va haver un culte a Djedjefre i no hi ha elements que permetin pensar que Khafre s hi va oposar. 

Fou el primer rei a adoptar el ttol de fill de Re, per el pare sembla que ja s havia proclamat com el propi Re.

El Papir de Tor li dona un regnat de 8 anys que sembla coincidir amb les troballes arqueolgiques. 

El nom del fara esta gravat a la cantera del desert occidental de Nbia junt amb el del seu pare, i a una estructura a Zawiet al-Arian.  S han trobat algunes esttues, entre elles alguns busts recuperats a la seva pirmide.

El seu temple funerari fou construt a Abu Rawash a 8 km al nord de Giza. La seva pirmide va rebre el nom de Sehedu (estrella). No es va acabar i l estructura avui esta en precries condicions. La pirmide tenia una paret tancant el recinte i una petita pirmide al nord-oest probablement per a la seva dona principal. El treball a la pirmide inacabada d'Abu Rawash es va abandonar quant es portava fet vers un ter. 
 
El seu successor fou son germ ms petit Khafre (Khefren), segurament l nic germ que encara vivia.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44607" title="Khefren" nonfiltered="2311" processed="2296" dbindex="17579">

Khafre o Khefren fou un fara de la Dinastia IV de l' antic Egipte, que va governar vers el 2520 al 2494 aC.

El seu nom dHorus fou Userib, el nom Nebti fou Rahotep o Useremnebti, el nom d' Horus d'or fou Sejembiknebu o Neternebusekhem; i el seu nom de Sa Ra fou Khafra o Rakhaaief o Useribkhafra. Maneth l'esmenta com Sufis o Sofis II i Herdot com Quefren. El seu nom apareix transcrit tamb com Herdjib, Hotpera, Hotpere, Huheit , Khafra, Kafren, Kefren, Khaefre, Kafra, Khaufre , Khaufra, Khephren, Neternebusekhem, Userib, Rakhaef, Rekhaef, Rekhadjef, Saofis, Sefren, Sekhembiknebu, Suphis , Userab, Userhati i Userdjeb. 

Era fill del fara Khufu i de la reina secundria Henutsen.

Va regnar uns 26 anys segons el Papir de Tor (Maneth li dona l'exagerada quantitat de 66 anys). Va succeir a sa germ (germanastre probablement) Djedefre. Va tenir unes quatre dones: Khamernebti I,  Meresankh III (filla de Khawa o Kawab, que era el fill gran de Khufu, i de la seva dona i germana Hetepheres II), i les ms dubtoses Hekenuhedjet i Persenet. Va tenir bastants fills: Menkaure (conegut com Micerinos, fill de Khamernebti), Khamernebti II (filla de Khamernebti I), Nebemakhet, Niuserra, Khenterka, Duaenre, (els quatre darrers fills de Meresankh III), Sekhemkare, Nikaure, Ankhmara, Hemetra, Iunra,  Rekhetra, Shepsetkau, Akhra (probable) i Iunmin  (probable), cap dels 9 darrers amb mare coneguda.

El motiu de qu Khefren assums la successi en lloc de son nebot Setka, fill del difunt Djedefre, s objecte de discussi. S'argumenta que Setka podia ja ser mort, per com que se suposa  que hi havia un fill viu, que potser desprs va regnar l'argument perd pes (no obstant la identificaci del futur fara Bakka o Baka o Bikka amb el fill de Dejedefre de nom similar est encara per demostrar). s possible que aquest fill fos menor d'edat i que el matrimoni de Khefren amb Meresankh III, neta de Khufu, li dons legitimat.

Del seu regnat la Pedra de Palerm diu que va fer el 13 cens de ramats, que se suposa serien bianuals, el que donaria 26 anys de regnat mnim, per incls essent anyals encara hauria regnat al menys 15 anys.

De Khefren n'hi ha bastants esttues, algunes de diorita. A un representaci del rei es pot veure l'anomenat Temple de l'esfinx amb 10 esttues colossals del fara, que probablement mai fou acabat.

El seu monument funerari fou la pirmide de Khefren, propera a la del seu pare Kheops, i una mica ms petita (encara que per la seva situaci sembla, de vista, una mica ms gran). L'estructura interior tamb s menys complexa. No obstant Khefren la va batejar com "la gran pirmide".

El va succeir Bakka o Bikka que podria ser el seu nebot.

Referncies.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44617" title="Arc (arquitectura)" nonfiltered="2312" processed="2297" dbindex="17584">
Un arc s un element constructiu estructural lineal de directriu corba, que permet cobrir un buit sense que es produeixin esforos de flexi ni tracci. La seva utilitat principal s la de salvar llums relativament elevades amb peces petites (anomenades dovelles, que solen ser de pedra, cermica o de formig prefabricat) o amb materials que no resisteixen la tracci, com el formig en massa.

Un arc funciona com un mecanisme de transport de crregues (ja siguin del seu pes propi o addicionals) que rep fins als murs o els pilars que el suporten. Per la seva morfologia treballa bsicament sotms a compressi (evitant l'aparici d'esforos de tracci), per la qual cosa t la peculiaritat d'originar empentes horitzontals cap a enfora en els punts de suport, de manera que tendeix a provocar-ne la desestabilitzaci per bolcada. Per contrarestrar aquestes accions, quan els murs o pilars no disposen de prou massa, es disposa d'un sistema de travament mitjanant contraforts (boterells), arcbotants (arcs boterells) o tirants. 

Origen de l'arc.
Segons Alexandre Deulofeu i Torres, l origen de l'arc a la mediterrnia es troba en els inicis de les primeres cultures Mesopotmiques.
En un pas on no existia la pedra ni la fusta, els nics materials de construcci que la naturalesa proporcionava eren el fang i les canyes, i se n servien per realitzar les primeres construccions, de la forma segent: Consistia a lligar juntes formant un feix, una bona quantitat de canyes i aquests feixos es plantaven fortament a terra formant dues lnies paralleles. Els feixos verticals s inclinaven cap endins i es lligaven els uns cap els altres formant una successi d arcs. Recobrien la part externa amb una grossa capa de fang. La casa de canyes o cabanya solia ser un tnel allargat, es a dir un recinte amb sostre de volta. Quan una d elles s encenia casualment, podia quedar en peu una part del teulat amb la seva grossa coberta de fang endurida per l escalfor; i aix s originar l arc. Per construir vertaders arcs n hi havia prou en collocar els rajols sobre una carcassa de canyes.

Elements constructius d'un arc.

Directriu (1): La lnia descrita per l'arc. Se sol considerar equidistant de l'intrads i l'extrads.
Dovelles (2): Peces en forma de tasc que componen l'arc i es caracteritzen per la seva disposici radial. La dovella del centre, que tanca l'arc, s'anomena clau (1), i les dues dovelles adjacents contraclaus. Les dovelles dels extrems, que reben el pes de l'arc, s'anomenen salmer, coixins o dovelles d'arrencada. Les dovelles properes a aquestes s'anomenen ronyons. ;
Extrads (3): La cara exterior de l'arc.
Imposta (4): Pea o filera de peces on arrenca l'arc. Solen tenir una mica de sortint o volada, de funci decorativa, en forma de cornisa.
Intrads (5): La cara interior de l'arc.
Carcanyol (8): Espai comprs a sobre de l'arc i els elements propers.

Dimensions de l'arc.
Fletxa (6): alada de l'arc, que es mesura des de la lnia d'arrencada fins a la clau.
Llum (7): amplada de l'arc.
Fondria: profunditat de l'arc.
Cantell: gruix de les dovelles.

Arcs segons la forma de la seva directriu.
arc de mig punt o de semicircumferncia;
arc rebaixat;
arc capalat: el que t una forma diferent, amb ms amplada i alada en un parament que en l'oposat. Parlem d'arc atrompetat si es mat la forma en els dos paraments per varia la mida. ;
arc ogival o de punta d'ametlla;
arc de ferradura;
arc de cordill, de jardiner o ellptic: amb la directriu en forma d'ellipse;
arc carpanell o d'ansa de cistell, d'ansa de paner o d'ansa-paner;
arc parablic: amb la directriu en forma de parbola;
arc pla o de llinda adovellada;
arc guerxo o de doble curvatura;
arc escarer;
arc esbiaixat;


Arcs segons la seva disposici en el conjunt de la construcci.
arc boterell o arcbotant;
arc cec, arc aplicat sobre un mur amb finalitats ornamentals, molt caracterstic en l'estil romnic llombard.
arc de creuer;
arc diafragma;
arc faix;
arc former;
arc invertit;
arc tercelet;
arc toral;

Referncies.


Bibliografa de referncia.
DEULOFEU, ALEXANDRE. Les cultures irano-sumria-caldea, hitita i egpcia, ed. AACC i CEE 2005
Enllaos externs.
Diccionari visual de la construcci;
CEIDOC;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44618" title="Bakka" nonfiltered="2313" processed="2298" dbindex="17585">
Bakka o Baka o Bikka fou un fara de la Dinastia IV de l' antic Egipte que va regnar vers el 2435 al 2430 aC.

El seu nom d' Horus fou suposadament Kahor o Ka i el seu nebti fou Shero; el seu nom de Sa Ra podria haver estat Baufre o Baka (Bakare). Maneth l esmenta com Biqueris. Altres transcripcions del seu nom son Bauefre, Baufra, Bicheres, Bicheris, Bikeres, Shero i  Sheiru.

El seu regnat fou curt. El Papir de Tor dona 7 anys a un rei el nom del qual esta esborrat (est en una part feta malb) que se situa entre Khefren i Micerinos. 
 
La seva filiaci no est clara. Podria ser germ de Khefren i fill de Khufu (es coneix un prncep anomenat Baufre), o be fill de Djedefre i nebot de Khefren (es coneix un fill de Djedefre anomenat Baka). S ha trobat una inscripci a la pirmide inacabada de Zawiet al-Arian amb el nom del rei i sembla que es llegeix com Baka. La pirmide seria la seva obra destinada a temple funerari, i no es va acabar per la seva mort desprs d uns set anys de regnat.

En ambds casos la successi passaria al ms gran de la famlia sorgida del fundador Snefru. Si Baufre ja era mort, es possible que el segent en l ordre successori fos el fill de Dejedefre. Si no era aix fou Baufre qui va assolir el tron. Aix quadraria be amb un curt regnat, car ja devia ser gran, per no exclou que un fill de Djedefre (Baka en aquest cas) moris relativament jove, ja que molts fills dels reis havien mort joves o abans que els pares.

Al seu suposat temple funerari, la pirmide inacabada de Zawiet al-Arian, s hi va trobar una tomba segellada amb guix per el tat estava buit, igual com havia passat amb el sarcfag de Sekhemkhet. Es suposa que la tomba fou malmesa anys desprs de l enterrament, segurament durant el primer perode entremig, i fou restaurada durant l imperi Nou. La mmia degu ser transportada a un altre lloc.

El va succeir el seu cos o nebot Menkaure (Micerinos).











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44620" title="Baka" nonfiltered="2314" processed="2299" dbindex="17587">

Antropologia: un poble pigmeu. Vegeu baka (poble);
Histria: una altra manera d'escriure el nom del fara egipci Bakka.
Geografia: Baka o Bak'a s una de les variants del nom de la plana de la Bekaa;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44625" title="Farmacutic" nonfiltered="2315" processed="2300" dbindex="17590">
Els farmacutics sn professionals de la salut que exerceixen la farmcia i sn un grans coneixedors del medicament, aix com dels efectes que pot tindre aquest al cos hum i les propietats qumiques i biolgiques del frmac i del cos on actua. 

El fet que en la carrera de farmcia hi haja gran quantitat de disciplines, fa que un farmacutic siga un professional verstil i multidisciplinar, des dels camps de la farmacologia o la qumica, fins a camps com la botnica, la medicina o la gentica. Un farmacutic no s noms un propietari o treballador en una oficina de farmcia que dispensa medicaments, tamb poden treballar en el camp de la recerca biomdica, en la indstria cosmtica, en anlisis clniques i d'aiges, en un hospital com a farmacutic hospitalari o com a especialista de diagnstic microbiolgic, bioqumic o immunolgic (FIR), collaborant en l'administraci pblica en el control de l's de medicaments (salut pblica) o en la indstria farmacutica o qumica ostentant la direcci tcnica d'un laboratori farmacutic o d'una distribudora de medicaments a l'engrs, etc.

 Actuaci d'un farmacutic en una oficina de farmcia .

Moltes vegades el farmacutic rep del metge, sovint a m del pacient, una recepta que inclou el medicament que ha de donar-li al pacient. Per altres ocasions pot dispensar medicaments sense necessitat de recepta. El farmacutic ha de remetre el pacient al metge en el cas que ho veja necessari.

Alguns exemple d'una actuaci correcta d'un farmacutic podrien ser:
 Preparar medicamnts (frmules magistrals, preparats oficinals en l'oficina de farmcia);
 Expendre medicaments no danyosos sense recepta.
 Remetre el pacient a un especialista quan se sap quina molstia o malaltia li ocorre.

Un prctica correcta per no estrictament legal podria ser vendre o administrar un medicament que requereix recepta en un cas d'emergncia, com un atac cardac. A a se li coneix com a dispensaci tica.

 Estudis .
Tot farmacutic ha d'haver estudiat la carrera de Farmcia. En el mn, la carrera de farmcia varia molt la seua durada i estatus professional (doctor, mestre, llicenciat, graduat...) depenent del pas on s'est cursant. A Europa, l'ensenyament de grau superior en Farmcia dura al entre 4 anys i 6 anys. Cal destacar el sistema francs, que dura 6 anys, s'ha de pasar un concurs al finalitzar el 1r curs i s'acaba el procs amb l'obtenci del ttol de Doctor de Farmcia. A Espanya, com qualsevol altra llicenciatura, la carrera dura 5 anys amb assignatures anuals i quadrimestrals per l'ltim any de la qual est compost per dos semestres: el primer s igual als anys anteriors (teoria i prctiques de laboratori) per al segon semestre hi ha les "Estades", un perode de prctiques de 6 mesos (aprox. 15 crdits) en una oficina de farmcia i/o en la farmcia d'un hospital. Desprs d'aquest perode de prctiques s'ha de presentar una memria i es realitza un exmen. 
 
Els farmacutics estudien d'entre d'altres:
 Del camp de la Farmacologia:
 Farmacologia;
 Farmacognsia;
 Biofamcia i Farmacocintica;
 Farmacodinmia;
 Tecnologia Farmacutica o Farmcia Galnica;
 Del camp de la Qumica:
 Qumica orgnica;
 Qumica farmacutica;
 Bioqumica;
 Qumica analtica i Tcniques instrumentals d'anlisi;
 Qumica fsica;
 Qumica inorgnica;
 Del camp de les Cincies Mdiques generals i aplicades:
 Anatomia;
 Fisiologia;
 Patologia;
 Immunologia;
 Nutrici i Bromatologia;
 Salut pblica i Epidemiologia;
 Assajos clnics;
 Microbiologia i Parasitologia clnica;
 Bioqumica clnica i Patologia molecular;
 Del camp de la Biologia:
 Botnica;
 Microbiologia;
 Parasitologia;
 Biologia cellular i Histologia;
 Gentica;
 Biotecnologia;
 Del camp de la Fsica i les Matemtiques:
 Estadstica;
 Biofsica;
 Del camp del Dret i la Psicologia:
 Legislaci i Deontologia;
 Psicosociologia sanitria;
 D'altres disciplines:
 Teoria de la Cincia: Histria de la Farmcia, el Mtode cientfic, Recerca i Documentaci cientfica,...

 Rols .

Els farmacutics sn el primer punt entre el pacient i el medicament, per tant ha de saber sobre les medicines, per a s molta la gent que abans d'anar al metge, van a la farmcia, on li demanen algun medicament al farmacutic i si els fa b el medicament no van al metge, entre els seus rols es troben:

 Preparar medicines;
 Expendre els medicaments que diu la recepta;
 Expendre remeis no danyosos sense la recepta;
 Proporcionar atenci farmacutica;
 Enviar als clients a un especialista si s necessari;

 Especialitats i sortides en el mn farmacutic . 
Les especialitats i les sortides professionals d'un farmacutic sn les segents:
Amb les oposicions en l'examen de Farmacutic Intern Resident (FIR):
Anlisis Clniques ;
Bioqumica Clnica ;
Immunologia Clnica;
Microbiologia i Parasitologia Clniques;
Farmcia Hospitalria ;
Radiofarmcia ;
Anlisi i Control de Medicaments i Drogues ;
Altres sortides (amb o sense realitzaci de Msters o altres complements): ;
Indstria farmacutica i qumica (Anlisi de control de qualitat, galnica, farmacoeconomia...);
Indstria cosmtica;
Nutrici i Diettica;
Distribuci Farmacutica;
Formaci a manipuladors d'aliments;
Plantes medicinals;
Medicaments Veterinaris;
Ortopdia, ptica, control de qualitat en aliments ;
Sanitat Ambiental;
Sanitat Pblica;
Oficina de Farmcia i Atenci farmacutica;

 Universitats de l'Estat Espanyol amb la Llic. en Farmcia (Enllaos externs).
 Universitats Pbliques .
Facultat de Farmcia de la Universitat de Granada;
Facultat de Farmcia de la Universitat Miguel Hernndez d'Elx - pgina web informativa;
Facultat de Farmcia de la Universitat de Valncia - Estudi General;
Facultat de Farmcia de la Universitat Complutense de Madrid;
Facultat de Farmcia de la Universitat de Barcelona;
Facultat de Farmcia de la Universiat del Pas Basc - Euskal Herriko Unibersitatea;
Facultat de Farmcia de la Univesitat de Santiago de Compostela;
Facultat de Farmcia de la Universitat de Salamanca;
Facultat de Farmcia de la Universitat de La Laguna;
Facultat de Farmcia de la Universitat de Sevilla;
Facultat de Farmcia de la Universitat d'Alcal;

 Universitats Privades .
Facultat de Farmcia de la Universitat de Navarra;
Facultat de Cincies de la Salut de la Universitat Alfonso X El Sabio;
Facultat de Cincies Experimentals i de la Salut de la Universitat Cardenal Herrera-CEU;
Facultat de Farmcia de la Universitat San Pablo-CEU;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44631" title="La Fundaci" nonfiltered="2316" processed="2301" dbindex="17592">
La Fundaci s el primer llibre de la trilogia de "La Fundaci" escrita per Isaac Asimov (o Cicle de Trntor com tamb es denomina). s una collecci de cinc relats curts que varen publicar-se per primera vegada en un llibre de forma conjunta per Gnome Press al 1951. Quatre de les histries foren publicades originalment al magazn Astounding, dirigit per John Campbell entre el 1942 i el 1944. El nom que se'ls va donar a les histries va ser diferent al que tenien al llibre. La cinquena histria s'hi va afegir quan es va recopilar en forma de llibre.

En les dcades segents, la trilogia va crixer i la seva trama es va ampliar per abastar dins del mateix fil narratiu la major part de la narrativa de cincia ficci d'Isaac Asimov, incloent alguns llibres independents escrits abans de La Fundaci, com les sries de robots (iniciades amb Jo, robot).



Histria.

Una de les caracterstiques ms interessants de la novella s que parla de fets d'un possible futur lluny, quan la humanitat s'ha expandit per tota la Galxia formant un nic Imperi Galctic, governat por un nic emperador.

 Els psicohistoriadors .

La histria comena a Trntor, el planeta capital de l'Imperi Galctic, que ha existit durant 12.000 anys. Tot i que aquesta organitzaci poltica de bilions de persones s aparentment estable i forta, l'imperi s'ha anat degradant a poc a poc durant centenars d'anys. L'nic que se n'adona s Hari Seldon, un matemtic  responsable d'haver creat la cincia de la psicohistria, que permet predir el comportament de les masses de persones estadsticament. Seldon ha creat un projecte en secret sota les sospites del funcionariat imperial, que veuen com un perill el potencial de la psicohistria. Aix, la histria comena quan s arrestat Gaal Dornick, un matemtic nouvingut al planeta capital per unir-se al projecte d'en Hari Seldon.

En Hari prediu que l'imperi s'esfondrar en el prxims 300 anys i que, desprs de la caiguda, la barbrie i l'anarquia s'imposaran durant 30.000 anys fins que no aparegui un segon imperi. s impossible evitar que l'imperi desaparegui. Tot i aix, Hari traa un pla per tal de reduir el temps de barbrie i destrucci a tan sols 1.000 anys, de forma que la humanitat no perdi els coneixements actuals. Desprs de moltes negociacions, en Hari Seldon aconsegueix que els governants de l'Imperi traslladin a tot l'equip i familiars a un planeta on puguin iniciar el projecte d'elaboraci d'una Enciclopdia Galctica que contingui tots els coneixements acumulats per la humanitat. Aix doncs, tot ells es traslladen a un remot planeta sense inters comercial que es troba a l'altre punta de l'imperi: Terminus. Malgrat que l'imperi creu que ha guanyat a Seldon, allunyant-lo de la capital, en realitat ja estava predit que a Terminus comenaria el seu gran projecte; la Fundaci.

 Els enciclopedistes .

Han passat cinquanta anys des que l'equip d'en Hari Seldon es va traslladar, Terminus s a punt de patir la primera de les crisis Seldon. El propi Seldon va predir que durant el procs de creaci de l'enciclopdia anirien succeint certes crisis que posarien en perill el projecte. En aquesta primera crisis, l'entorn social i els esdeveniments portaran als integrants de la jove Fundaci a prendre decisions que afectaran a tot el futur del projecte.

Terminus, un planeta petit, pobre en minerals i amb greus mancances de recursos naturals, veu com els seus quatre planetes vens (Anacreont, Smyrno, Konom i Daribow) s'autoproclamen independents de l'Imperi Galctic, formant aix quatre nous regnes. Al tractar-se dels planetes ms allunyats de Trntor el seu accs a la cultura centralitzada de l'Imperi s limitat i, en conseqncia, els seus rgims sn prxims a la barbrie descrita per Seldon mig segle abans.

La posici de Terminus s delicada. Al tractar-se d'un planeta planeta pla de cientfics i proper a les quatre capitals de les noves provncies, el lder Anacreont comena a interessar-se per Terminus perqu li oferir un avantatge tecnolgic important. Entre altres coses, Terminus s l'nic planeta de la zona que disposa d'Energia Nuclear efica.

Tot i que els enciclopedistes creuen que estan encara sota la protecci de l'emperador, l'actual alcalde de Terminus, Salvor Hardin, s'ha adonat del perill que corren. Tot i que Seldon va deixar clar que la finalitat de la colnia era l'enciclopdia i que l'alcalde noms tindria una funci merament administrativa, Hardin pren el control de Terminus. Grcies als consells de Bor Alurin (l'nic psicohistoriador del planeta), Hardin aconsegueix que les quatre provncies s'encarin pel control del planeta en igualtat de condicions. D'aquesta manera s'estableix una situaci de guerra freda on cap dels planetes vens intentar envair-lo per por a la represlia dels altres.

Un cop la situaci s'ha normalitzat, la colnia rep un missatge gravat pel propi Hari Seldon on els explica l'autntica finalitat de la fundaci: la creaci d'un segon Imperi Galctic.

 Els alcaldes .

Tres dcades desprs de la primera Crisis Seldon, les relacions entre la Fundaci i els regnes vens es basa en l'intercanvi de tecnologia tot usant la religi com a forma d'acceptaci i control. Aix, no tan sols controlen el desenvolupament tecnolgic dels regnes, sin que controlen tamb els propis sistemes vens. Els sacerdots, que sn educats exclusivament a Terminus, tenen el coneixement per usar la tecnologia mentre la resta de la gent pensa en ella com si fos mgia. El sistema de sacerdoci permet expandir el poder i les relacions de Terminus amb els quatre regnes i evita qualsevol intent de rebelli, tot grcies als miracles que obra la religi grcies a la tecnologia. Els estudiants d'altres planetes que s'inicien com a sacerdots tants sols se'ls confia com usar els artefactes, mentre que els ms brillants, romanen a Terminus com investigadors i ciutadans del plantea.

El prncep Wienis de la corona d'Anacreont (creient de l'esperit galctic i de la religi de Sheldon), s bellics i pretn controlar la Fundaci. Fortutament es troba amb una antiga nau espacial de l'Imperi i demana a la Fundaci que la restauri. Si la Fundaci restaura la nau regalar a Anacreont un poder de guerra superior a la resta dels regnes; si no la repara, Wienis aconseguir l'excusa perfecte para comenar, juntament amb la resta de regnes, una creuada contra Terminus. Terminus es troba davant d'una nova crisis.

Finalment, les persones dels regnes acaben per reconixer l'autoritat religiosa de la Fundaci i que el poder dels reis prov del misticisme dels artefactes dels sacerdots i, per tant, el control absolut acaba en mans de la Fundaci.

 Els comerciants .

Han passat 75 anys des de l'ltima crisis Seldon. Limmar Ponyets t una tasca a realitzar a Askone, un mn que ha depreciat qualsevol tipus de comer amb la Fundaci per la por que senten els seus dirigents en vers la religi, donat que temen que puguin acabar controlant la seva societat com ha passat en el passat. La feina de Ponyets s negociar la alliberaci de Eskel Gorov, un agent de la Fundaci que va ser enviat abans que ell amb la finalitat d'iniciar tractes comercials amb Askone.

La societat d'Askone sospita de la tecnologia i practica l'adoraci al treball dels avantpassats. El "gran mestre" no accepta la tecnologia de la Fundaci, per aquest motiu ha condemnat a Gorov a pena de mort. Per sort, Ponyets els conven a intercanviar la alliberaci de Gorov per la possibilitat de convertir el ferro en or usant un processador de menjar modificat de la seva nau.

No tant sols s'acaba alliberant a Gorov, sin que com a afegit s'obre la porta al comer amb la Fundaci. Ponyets fa xantatge a un dels membres del consell d'Askone i l'obliga a comprar tota la crrega tecnolgica de la nau, fet que es contradiu amb totes les lleis del planeta. Aquesta compra s l'espurna que comena el procs de legalitzaci del comer amb la Fundaci.

 Els prnceps comerciants .

Els anys passen, la influncia econmica i religiosa de la Fundaci augmenta dia a dia i s'estn per la Galxia. s una dominaci econmica, ni militar, ni poltica. Algunes naus de la Fundaci han desaparegut prop de la repblica de Korell. Aquest alerta als fundacionistes, cap provncia disposa de naus que puguin igualar en velocitat a les de la Fundaci, aix podria significar que tenen accs a tecnologies avanades que podrien ser una amenaa per la Fundaci. Hober Mallow, un comerciant veter (que no es agent de la Fundaci) s enviat a Korell en missi comercial per a que avalu el nivell tecnolgic de la zona i trobi una explicaci a la desaparici de la flota.

Mallow inicia petits intercanvis comercials amb el lder de Korel, Comdore Argo Asper, el qual s reticent a adoptar la tecnologia. Hober Mallow especifica que noms es tracten de negocis i que no t cap mena d'intenci d'expandir la religi. Finalment Mallow aconsegueix realitzar les vendes per no troba cap rastre de tecnologia avanada ni de les naus perdudes.

A Terminus, Mallow s denunciat per traci al noms negociar i no estendre la religi. Mallow argumenta que la religi ha perms augmentar el control de la Fundaci per que el comer ser l'eina que realment portar la Fundaci a convertir-se en un autntic Segon Imperi Galctic. Mallow s arrestat per no haver ajudat a un monjo missioner de la Fundaci destinat a Korell. Al final es descobreix que tot va ser una trampa de Korell per forar un enfrontament amb la Fundaci. Mallow guanya las eleccions a Alcalde i es converteix en lder de Terminus.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44632" title="Antisana" nonfiltered="2317" processed="2302" dbindex="17593">



L'Antisana s un volc inactiu de l'Equador. T 5.704 metres d'altura i s el quart pic ms alt del pas. Al voltant de les seves dues calderes es destaquen quatre pics.

Est situat a la provncia de Napo, a mig cam de la ruta Quito-Baeza, que duu cap a la selva. Malgrat estar situat molt a prop de la turstica localitat de Papallacta, l'accs al volc no s fcil i per aix no s gaire freqentat pels escaladors tot i tractar-se d'un ascens relativament fcil.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44633" title="Menkaure" nonfiltered="2318" processed="2303" dbindex="17594">
Menkaure ms conegut per Micer del grec Micerinos, fou un fara de la dinastia IV de l'antic Egipte que va governar des vers el 2430 al 2410 aC.

El seu nom d' Horus fou Ka o Kakhet o Hornub, el seu nom nebti fou Ka o Kanebti o Menkara o Menkaure; el seu nom d' Horus d'or fou  Neterbiknebu o Neternebuneter; i el seu nom de Sa Ra fou Menkara o Menkaure. Maneth l esmenta com Mykerinos. Altres transcripcions del seu nom son: Her, Ka, Kakhe, Kaket, Kakhet, Khakhet, Ke, Kekhet, Kekures, Menkheres, Menkare, Menkaura, Menkhara, Menkhare, Menkhaura, Menkure, Minqaus, Micerinus, Mikeri i Mikerinos 
 
Va succeir al fara Bakka o Baufre, que podria haver estat el seu cos o el seu oncle. El seu perode de regne fou d uns 18 anys segons el Papir de Tor, el que sembla correspondre a les troballes arqueolgiques. La Pedra de Palerm diu que va fer l onz cens dels ramats el que voldria dir que el seu regnat fou de almenys 20 anys, probablement vers 22. L estimaci de 63 anys donada per Maneth es exagerada.

El seu pare fou Khefren i la seva mare la reina Khamerernebti I. Es va casar amb Khamerernebti II que seria sa germanastre. Fill com fou Khunre o Khuenre, que va morir jove. Va tenir al menys altres dues dones amb una de les quals va nixer el successor Shepseskaf, i amb l altra a una filla anomenada Khentkawes, suposada mare d'Userkaf, fundador de la dinastia cinquena. Un possible prncep de nom Sekhemre podria haver estat tamb fill de Menkaure.

L'esmenta com a rei el Papir de Tor per no el fa successor directe del pare. Una inscripci del Imperi mitj al Wadi Hammamat inclou els noms dels faraons: Khufu, Djedefre, Khafre, Hordedef i Baufre i deia que Hordedef i Baufre van regnar desprs de Khafre. L enigma encara no esta ben resolt pel que fa a Hordedef mentre que Baufre efectivament seria un fara posterior a Khafre i anterior a Menkaure.

Dels texts de l poca se sap que els alts oficials disposaven de molts privilegis (mes que mai). A les tombes dels oficials s han trobat moltes estatues amb inscripcions i tamb algunes gravades a la pedra. A la tomba del oficial Debhen una inscripci esmenta l amabilitat de Menkaure, i que li va demanat perms per bastir la seva tomba prop de la del rei, i aquest li va concedir el perms i fins i tot li va donar algunes pedres de la cantera reial de Tura; tamb descriu com el rei es va parar pel cam i va inspeccionar les altres pirmides, i llavor esmenta el nom de la Pirmide de Hr (Her) que podria ser el nom del lloc on es van bastir; el nom Hr tamb apareix a la tomba a Giza d un funcionari anomenat Urkhuu encarregat d un terreny pertanyent a la "pirmide de Hr"

Tamb se sap que Menkaure va obrir el palau reial als fills dels alts oficials, que van ser criats junt amb els propis fills o familiars ms directes del rei. El Palau reial sembla que estava situat prop de la pirmide.

Va explotar les canteres d'Assuan i va dirigir alguna expedici al Sina. 

El nom de Menkaure fou trobat tamb en escarabats de la dinastia XXVI.

Un total de sis estatues de Menkaure foren trobades per l arqueleg americ Reisner el 1910 entre elles una esttua del fara amb una reina que se suposa podria ser Khamerernebti II per que es la nica reina que es coneix, per sembla que hi va haver  altres dones i podria ser una d elles. Altres peces del fara  sn un bust d alabastre i parts de quatre estatues ms es van trobar el 1908 a la Vall del Temple.  

Es coneixen dos inscripcions trobades al seu complex funerari: Un decret amb el nom d'Horus de Merenre (de la dinastia VI) que establia que la Vall del Temple va estar en us fins la final del Antic Regne; i un decret de Pepi II en el que es donaven privilegis als sacerdots de la pirmide de Menkaure (que suposadament eren els encarregats de mantenir el culte del fara).

Herdot diu que era fill de Khufu i que un oracle de Buto va predir a Menkaure que moriria sobtadament al cap de 6 anys de regnat i per aix el fara va comenar a beure molt i a gaudir al mxim de la vida, per desprs va viure i regnar 12 anys; tamb esmenta que la seva filla es va sucidar en vida del pare i que fou enterrada en un tat de fusta que encara es conservava al seu temps. En general segons Herdot fou un sobir ms estimat que el seu pare i el seu avi. 

Va construir com a monument funerari la Pirmide que porta el seu nom, Pirmide de Micer, per que el va batejar com "Menkaure es div". La pirmide es menys gran que la del seu pare i avi i esta encaixonada entre 16 capes de granit. Volia tamb cobrir-la de granit per va morir abans de fer-ho. El complex fou acabat pel seu fill Shepseskaf. Al conjunt hi havia temples, capelles, cases per sacerdots, un palau i altres edificis, per mes tard, segurament en el primer perode entremig. Uns anys desprs es va establir el culte a Menkaure i s hi van fer afegits als temples durant les dinasties V i VI. A la pirmide hi diu que va morir el dia 23 del mes quart del estiu, per la inscripci fou feta en temps de Khaemwas, fill de Ramss II. El nom del fara fou trobat pintat a la cambra d enterrament d una de les pirmides subsidiries. Hi havia un sarcfag per l esquelet era d una dona jove. Aquest sarcfag es va enfonsar a la mar el 13 d'octubre de 1838 quant era transportat pel Mediterrani. Es conserva la tapa de fusta del tat, que porta el nom i ttols del fara. El complex fou dedicat als deus Re, Hathor i Horus. El historiador Al-Makrizi, segles desprs, va donar a la pirmide el nom de Pirmide roja pel granit d aquest color.

Fou deficat desprs de la seva mort. El seu successor fou el fill Shepseskaf.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44634" title="Mykerinos" nonfiltered="2319" processed="2304" dbindex="17595">

Histria antiga: el nom del fara egipci Menkaure en transcripci grega, en catal anomenat tamb Micer.
Jocs: un joc de taula publicat per  stari Games; vegeu Mykerinos (joc).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44637" title="Alpheratz" nonfiltered="2320" processed="2305" dbindex="17598">









Alpha Andromedae (  And /   Andromedae)  s l'estrella ms brillant de la constellaci d'Andrmeda, que es pot trobar al nord est de Pegs. Es coneguda amb els noms tradicionals de Alpheraz i Sirrah (o Sirah). Degut al seu esclat Alpheratz s l'estrella   d'Andrmeda, per degut a la seva posici s un dels vrtex de l'asterisme conegut amb nom del Gran Quadrat de Pegs. Aquesta estrella es designada tamb com delta Pegasi (  Peg), encara que aquest nom es molt poc usat. Es troba a 96 anys-llum de la Terra. Amb una magnitud de 2,2, Alpheratz s una binria blava-blanca amb dues estrelles amb una rbita molt tancada per la qual cosa nomes es poden distingir els dos components per una anlisi  espectroscpica molt acurada.

La ms gran de les dues estrelles d'Alpheraz s la ms brillant coneguda de un grup estrany d'estrelles conegudes com a  estrelles de mercuri-magans . Mostra una abundncia elevada anormalment de mercuri, galli, mangans, i europi en la seva atmosfera, i una concentraci inusualment baixa dels altres elements. Es creu que aquestes anomalies sn el resultat de la separaci d'elements degut a que l'estirada interior de la gravitaci de la estrella, i la pressi de la radiaci actuen de forma diferent sobre els elements. Est classificada com a una variable del tipus Alfa2 Canum Venaticorum i el seu esclat varia des de la magnitud +2,02 al +2,06 amb un perode de 23,19 hores.

Els noms Alpheratz i Sirrah sembla ser que deriven d'un nom original rab:           irrat al-faras, si b Alpheratz es diu que significa el "l'espatla del cavall", i sirrah:  el llombrgol del cavall .

Localitzaci.

La localitzaci de l'estrella es pot veure a la segent representaci de la constellaci d'Andrmeda:
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44639" title="Pipil" nonfiltered="2321" processed="2306" dbindex="17599">
Els pipils foren un poble indgena que es va desenvolupar a l'rea ocupada per l'actual El Salvador. 

Segons les evidncies trobades a les runes de Chalchuapa i Tazumal, aquesta civilitzaci va desaparixer pels volts del 1500 aC. La paraula pipil significa, en nhuatl, noble o senyor, i parlaven una llengua uto-asteca. 

Sembla que les seves arrels es troben a la civilitzaci tolteca i que vingueren al que ara s conegut com El Salvador poc desprs de la caiguda de l'imperi de Tala. Aleshores potser eren uns 450.000 individus.

Les branques dels pipils sn: 
 els cuzcatlecos, que van tenir la capital a l'actual ciutat d'Antiguo Cuzcatln, a l'rea de San Salvador. ;
 els izalcos, que van produir cacau. ;
 els nonualcos, aficionats a la guerra. ;
 els mazahuas, poble ramader de crvols de cua blanca.

Entre d altres coses desenvoluparen el sistema de calpulli (descendncia) per justificar el poder i el control dels recursos, i la jerarquia social dels nobles, comuns i esclaus. Els comuns pagaven tribut als nobles, i desprs als espanyols. Es dedicaven a l agricultura de cacao i cot, i al comer de sal i obsidiana. Havien lluitat amb cakchikels i kichs en el darrer perode postclssic, i perderen molt territori a la costa.  Tanmateix, l emigraci pipil va estendre la cultura nahua per Centreameric, aix com la religi i la cincia.

Els pipil d origen tolteca s hi establiren el 801 al llarg de la costa pacfica de Centreamrica. I el grup Nonoalca, d influncia tolteca, arribaria al Salvador pel 1250-1300.
 
Els seus descendents encara viuen a El Salvador i Guatemala, per noms sn uns milers.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44640" title="Lenca" nonfiltered="2322" processed="2307" dbindex="17600">

El poble lenca s un grup tnic mesoameric lligat a la cultura maia. 

Va ocupar diverses rees del que avui es coneix com Hondures i El Salvador. Durant la conquesta espanyola, els lenques van organitzar una guerra de resistncia que va durar prop de deu anys i que va acabar amb la mort del cacic Lempira. La dinastia lenca, per, no va abdicar mai i el seu llinatge, segons la tradici oral, es remunta als temps antics.

La presncia identitria lenca ms important es redueix a petites comunitats d'El Salvador que intenten preservar viva la seva llengua i cultura a travs de diversos programes culturals duts a terme per associacions culturals, universitats i ajuntaments. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44643" title="Shepseskaf" nonfiltered="2323" processed="2308" dbindex="17601">

Shepseskaf fou un fara de la Dinastia IV de l' antic Egipte que va governar entre quatre i set anys, vers el 2410 aC. Maneth encara esmenta un fara al seu darrera de nom Thamphitis, del que res se sap.

El seu nom d' Horus fou Shepseska o Shepseskhet; el seu nom nebti fou Shepseskaf o Shepsesnebti; i el seu nom de Sa Ra fou Shepseskaf. Maneth l'esmenta com Severkeris o Seberkeres. Altres transcripcions del seu nom son Shepes, Shepseket, Shepses, Shepseskhe i Shepseskafra. 

Fou el fill i successor de Menkaure. El nom de la seva mare no es coneix. El rei va tenir dones (la reina principal potser fou Bunefer, per altres considerada filla), i una filla, Khamaat. Diedefptah tamb es creu que fou fill seu o mig germ. El seu germ gran Khuenre va morir abans que el pare i aix va poder arribar al tron

Alguns indicis semblen suggerir que al inici del seu regnat van sorgir discrepncies entre els sacerdots, en les que va participar la noblesa. ms tard algunes provncies o feus es van revoltar per sembla que el fara va aconseguir controlar el moviment. El rei va poder completar el monument funerari del seu pare i construir el seu propi.

Es conserva un bust d'alabastre que es pensa que el pot representar per molts opinen que es tracta de Menkaure.

El nom del fara s esmentat a un decret referent a la pirmide de Menkaure, a la biografia del funcionari Nikaanhh trobada a la seva tomba a Tehne, a la biografia del oficial Ptahshepses gravada a la porta falsa del tat (avui al museu Britnic de Londres), i a les tombes de Sekhemkare i de Nisutpunetjer a Giza.

El seu monument funerari fou l'anomenada Mastabat al-Faran, s a dir la mastaba del Fara anomenada tamb "La Pirmide Purificada". El monument fou fet com un sarcfag en forma de mastaba amb la part superior lleugerament saltada. Esta a uns 20 km al sud de Giza i a 3 km al sud de Saqqara. El disseny no es va repetir mai mes. Mesurava 100 x 74 x 19 meteres i fou encaixonada amb pedra calcaria. El conjunt fou tancat amb parets de pedra rectangulars (igual que era rectangular el monument). Els bloc de pedra utilitzats eren ms grans que els de les pirmides. El nom que se li dna al monument es la pirmide de Saqqara sud. No hi havia una pirmide menor per la reina.

Al morir es possible que el suposat fill o germanastre Diedefptah o Dedefptah regnes breument i fos el Thamphitis de Maneth, per en tot cas va morir aviat i la filla de Menkaure, Khentkawes, germanastre de Shepseskaf, es va casar (o ms probablement ja estava casada) amb un noble anomenat Userkaf, rebesnt de Khufu, que es va poder proclamar fara i va iniciar la Dinastia V.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44649" title="Dashur" nonfiltered="2324" processed="2309" dbindex="17605">

Dashur es un llogaret d'Egipte format per Dashur i Minsat Dashur, a les rodalies dels qual hi ha construt un conjunt de pirmides. Est a uns 9 km  al sud de Saqqara. El seu nom egipci fou Uenet Snefru i el seu nom actual sembla que deriva del copte Tahsur o del grec Takkuris. El conjunt de pirmides ocupa una superfcie d uns 3 km2.

 Pirmides .

Es tracta de la pirmide roja i la pirmide encorbada, construdes durant el regnat del fara Snefru; la pirmide de Amenemhat II, i la pirmide de Senuret III. Tamb hi ha les runes de la pirmide que va construir Amenemhet III, que desprs del fracs va fer construir el seu complex funerari a Hawara.

De vegades la pirmide roja de Snefru, la ms clebre de tot el conjunt, s coneguda simplement com la pirmide de Dashur.

Les pirmides de Dashur han estat catalogades per la Unesco dins la llista del Patrimoni de la Humanitat.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44658" title="Lenin" nonfiltered="2325" processed="2310" dbindex="17607">


Lenin (     ) (Simbirsk, 10 (22) d'abril de 1870 - 21 de gener de 1924), pseudnim de Vladmir Ilitx Ulinov (                      ), activista revolucionari i pensador rus. Lder el sector bolxevic del Partit Obrer Socialdemcrata Rus (POSDR), va ser el primer dirigent de la Uni Sovitica.

Vladmir Ilitx Ulinov va nixer en el si d'una famlia burgesa, a la ciutat de Simbirsk (actualment Ulinovsk), el 22 d'abril de 1870. El seu pare era un funcionari pblic amb idees demcrates. Ben aviat la seva vida va ser condicionada per l'execuci del seu germ Aleksandr, a qui Lenin professava un gran afecte, condemnat per la seua participaci en un complot contra el tsar Alexandre III.

Al 1887 va ingressar en la Facultat de Dret de la Universitat de Kazan, d'on va ser expulsat per la seva participaci en protestes estudiantils. Va haver de continuar els estudis al marge de la Universitat i als 21 anys va obtenir la llicncia per a exercir com a advocat. 

A causa de les seves activitats de propaganda marxista va ser empresonat i posteriorment desterrarat a Sibria. Va ingressar en el Partit Socialdemcrata Obrer Rus, que posteriorment (1903) es va dividir en dues faccions: menxevics i bolxevics, aquesta ltima encapalada per Lenin. Un dels motius de la divisi van ser les tesis que havia exposat en el seu llibre Qu fer? on defensava un model de partit que fos l'avantguarda del proletariat mitjanant el centralisme democrtic i una frria disciplina. Va participar en la fracassada Revoluci de 1905 

Exiliat a Sussa, en esclatar la Primera Guerra Mundial va condemnar la guerra per ser un conflicte entre les potncies imperialistes en el qual el treballadors del mn no hi tenien res a guanyar. Desprs de la revoluci de febrer de 1917 va tornar a Rssia. Lenin va haver d'utilitzar tota la seva influncia per convncer la majoria de la direcci del seu partit que havia arribat el moment de derrocar el govern per mitj d'una nova revoluci (la revoluci d'octubre)


que va portar al poder als bolxevics. Des de llavors i fins a la seva mort va encapalar el govern revolucionari (president del Consell de Comissaris del Poble). Desprs de signar la pau amb Alemanya al Tractat de Brest-Litovsk (1918), es va haver d'enfrontar a la guerra civil i contra els anomenats blancs, que comptaven amb l'ajuda de les principals potncies estrangeres. Va demostrar flexibilitat com a governant aprovant la Nova poltica econmica (NEP) l'any 1921, que va suposar un retorn transitori al capitalisme per fer front al desgavell econmic que havia suposat l'anomenat comunisme de guerra.

Va ser ferit en un atemptat (1918) que li deix greus seqeles. Va morir el 21 de gener de 1924 a causa d'un vessament cerebral. El seu cos embalsamat es troba al mausoleu de la Plaa Roja. Desprs de la seva mort es planteja el problema de la successi en la conducci del govern i el partit. Per a alguns el successor era clarament Trotski, encara que el mateix Lenin en el seu testament considerava que ni Trotski ni Stalin no eren aptes  aquest ltim fortament criticat per concentrar l'autoritat , i fins suggeria la remoci dels seus crrecs en el partit.

El text del testament de Lenin, es va mantenir en secret fins a 1956. En el seu honor, entre 1924 i 1991 es va anomenar Leningrad la ciutat de Sant Petersburg.

Anecdotari.

La seva frase "llibertat per a qu?" s'esmenta sovint com una negaci de la necessitat de llibertat per en realitat va dir "llibertat per a qu, per a comprar pa o per acaparar blat" que t tot un altre sentit.

Vegeu tamb.

Comunisme marxista;
Socialisme marxista;
Marxisme;
Leninisme;
III Internacional;
Uni Sovitica;
Exrcit Roig;
;

Enllaos externs.


Enciclopdia del marxisme.
V.I.Lenin.info: voting about carrying out of a body of Lenin from the Mausoleum. (Russian) (Red - against, Dark blue - for, Grey - I abstain);











































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44659" title="La Font d'en Carrs" nonfiltered="2326" processed="2311" dbindex="17608">


La Font d'en Carrs s una poblaci de la comarca de la Safor.

 Histria .
El seu origen es remunta a l'Edat del ferro, amb el jaciment ber de la muntanya del Rabat, d'poca romana s'hi conserven fragments de possibles esttues i monedes imperials, que mostren l'existncia d'una vila rstica altoimperial al Portal Roig. Durant el domini rab va ser coneguda com a Rafal i estava sota jurisdicci del senyoriu de Rebollet que, en 1241 fou donat, amb tot el seu territori al noble Carrs o Carro el qual llinatge va exercir el senyoriu fins finals del segle XV en qu pass a Pere Centelles. Posteriorment el posseren els comtes d'Oliva i ducs de Gandia fins 1771 en qu acaba en mans del ducat d'Osuna.

 Demografia i economia .
Els 3.351 habitants (cens de 2003), de gentilici, fonters, es distribueixen en tres nuclis de poblaci: la Font d'en Carrs, el Panorama II i el Tossal Gros. 

La base de l'economia local s l'agricultura que es veu recolzada per la fbrica  El Bolo , que fa artesanalment taulells hidrulics de gran bellesa.

 Geografia .
En un terme de 9,7 km2, solcat pel barranc de les Fontanelles podem fer excursions a l'assagador de les Covatelles, a la font de l'Om. Per als senderistes hi ha la pujada al Gualde, a l'Arrullador o a la muntanya de l'Estudiant, que ens portar a la cova de les Meravelles. 

 Edificis d'inters .
L'antiga vila s'aixecava sobre una carena de la Serra Gallinera per ms tard el pobladors s'estimaren ms installar-se a la plana. Del seu patrimoni conserva:
 Esglsia de Sant Antoni Mrtir. De 1792, en estil gtic, amb campanar neoclssic. Conserva bones talles del Crist de l'Empar i de la Mare de Du del Remei i dos antics sepulcres, possiblement els dels germans Carrs que es rescataren de l'afonament del castell.
 Castell de Rebollet. Refugi en poca islmica, pass a ser residncia senyorial en 1239 amb les modificacions de Pere Ximnez Carrs, ampliades en 1368 per Bernat de Vilaragut; en 1598 va ser enrunat per un terratrmol i mai ms va ser rehabilitat; actualment poden observar-s'hi escasses deixalles, enfront de les quals hi ha la torre de l'Homenatge, del segle XV.
 Ermita de Sant Miquel Arcngel. Edifici gtic, del segle XVI. Al seu voltant hi ha les restes d'una vila romana.
 Ermita de Sant Antoni Abat. De 1530, reformada en 1940 tot mantenint l'aspecte original.

 Demografia .


 Gastronomia .
Els visitants d'aquest poble podran gaudir dels saborosos plats tpics com l'arrs al forn, l'arrs amb crosta, entre altres tipus d'arrossos i, com no, de la magnfica paella valenciana i de la carn a la brasa.
Destacar d'entre els plats en base d'arrs el que s'anomena "Putxero" del qual s'en fa un Putxero Popular a la plaa en el Porrart de sant Antoni.

 Poltica .



L'ajuntament qued constitut, rere les votades de 2003, per 6 regidors del PSPV i 5 del PP.

Desprs d'aquest perode de govern socialista, a les eleccions de 2007 s'ha donat un canvi electoral: PP 4, PSOE 4, PSD 2, BLOC 1 . El partit ms votat va ser el PP que amb el recolament dels regidors del PSD ha conformat un nou govern.


 Enllaos externs .
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44669" title="LaTeX" nonfiltered="2327" processed="2312" dbindex="17609">
Per l'ajuda de la Viquipdia per escriure frmules matemtiques consulteu 



 (o LaTeX en escriptura normal, habitualment pronunciat  o b , per no acabat en ) s un conjunt de macros de TeX, escrites per Leslie Lamport (LamportTeX) el 1984, amb la intenci de facilitar l's del llenguatge creat per Donald Knuth, (TeX), al qual no noms modifica sin que complementa.

La idea principal de LaTeX s ajudar qui escriu un document a centrar-se en el contingut ms que en la forma. s molt utilitzat per a la composici de tesis i llibres tcnics ja que la qualitat tipogrfica dels documents realitzats amb LaTeX s comparable a la d'una editorial cientfica de primera lnia. LaTeX s programari lliure sota llicncia LPPL i est disponible per a la majoria de plataformes actuals (Linux, Unix, Windows, Mac, etc.)

La manera en qu LaTeX interpreta el format que ha de tenir el document s mitjanant etiquetes. Per exemple, documentclass li diu a LaTeX que el document que processar s un article. Pot resultar estrany que avui en dia es continu usant un sistema que no s WYSIWYG (what you see is what you get, el que veus s el que obtens) per les caracterstiques de LaTeX continuen sent moltes i molt variades i, en molts casos, supera mpliament en qualitat tipogrfica els paquets ms habituals. Tamb hi ha diverses eines (aplicacions) que ajuden una persona a escriure aquests documents d'una manera ms visual (LyX, TeXmacs, TeXnic Center i d'altres); aquestes eines se les podria anomenar WYSIWYM (what you see is what you mean, el que veus s el que volies dir). Cal remarcar que l'escriptura i la visualitzaci de frmules matemtiques de la Viquipdia es realitza amb LaTeX.

LaTeX es pronuncia habitualment com  latekh  amb la j final com el so alemany de la ch: en realitat aquest darrer carcter s un lletra grega   majscula, ja que el nom TeX deriva del grec       (habilitat, art, tcnica). Normalment s'imprimeix amb el logo tipogrfic de la imatge superior, per si no es pot escriure aix s'acostuma a representar com LaTeX per evitar confusi amb el nom com "ltex".

El segent exemple mostra el codi original (esquerra) i el resultat final (dreta):


 Programa d'exemple .
Aquest programa escriu "Hola mn" al dispositiu de sortida per defecte,


 Enllaos externs .
General;
 Official LaTeX project site lloc web per al desenvolupament del LaTeX;
 MikTeX: una distribuci de LaTeX per a Windows.
 El Grup d'Usuaris de TeX i LaTeX.
 CervanTeX: el grup d'usuaris hispanoparlants de TeX.
 Tirant lo TeX: el grup d'usuaris catalanoparlants de TeX (malauradament poc actiu).
 CTAN. The Comprehensive TeX Archive Network: l'arxiu "oficial" de tot el material relacionat amb TeX i LaTeX.
 BibTeX;
 CataLTeX: un lloc en catal amb recursos, exemples i plantilles per treballar amb LaTeX.

Tutorials per a principiants ;
 LaTeX para usuarios de procesadores de texto (pdf);
 LaTeX para el absolutamente inexperto;
 LaTeX para Humanidades (pdf);
Nivell intermedi;
 Receptari de LaTeX;
 ;
Nivell avanat;
 Diagrames amb Latex (pdf);










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44685" title="Biodisponibilitat" nonfiltered="2328" processed="2313" dbindex="17610">
En farmcia, la biodisponibilitat s'utilitza per a descriure la porci d'una dosi administrada d'un medicament que assoleix el sistema circulatori, una de les principals propietats farmacocintiques d'un frmac. Aix, quan s'administra un frmac de forma intravenosa, la seua biodisponibilitat assoleix el 100%. Per contra, quan un medicament s'administra mitjanant altres vies (com per via oral o tpica), la seua biodisponibilitat decreix (a causa de la absorci incompleta i un metabolisme primari). La biodisponibilitat s una de les ferramentes essencials en la farmacocintica que ha de ser considerada per a calcular dosis per a vies d'administraci no intravenoses.

Definici.
Biodisponibilitat s la mesura del ritme i l'extensi del frmac teraputicament actiu que assoleix la circulaci sistmica i s disponible al lloc d'acci. (Shargel & Yu, 1999)

S'expressa amb la lletra F.

Biodisponibilitat absoluta.
La biodisponibilitat absoluta mesura la disponibilitat del frmac actiu al torrent circulatori desprs d'una administraci no intravenosa (per exemple: oral, rectal, transdrmica o subcutnia).

Per a determinar la biodisponibilitat absoluta d'un frmac, s'ha de donar un estudi farmacocintic per a obtindre una grfica de la concentraci plsmica del frmac vers el temps desprs de l'administraci intravenosa i l'extravascular. La biodisponibilitat absoluta s l'rea sota la corba (ASC) de la grfica extravascular dividida per l'ASC de la grfica intravenosa.



Teniu en compte ac que el frmac donat per via intravenosa tindr una biodisponibilitat d'1 (F=1). Els frmacs donats mitjanant altres vies tindran una biodisponibilitat absoluta de menys d'1.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44690" title="TeX" nonfiltered="2329" processed="2314" dbindex="17611">

TeX (o TEX, habitualment pronunciat "tej" o "tek") s un sistema de tipografia desenvolupat per Donald E. Knuth, el qual s molt popular en l'ambient acadmic, especialment entre les comunitats de matemtics, fsics i informtics. Ha aconseguit substituir amb escreix troff, un altre programa de tipografia habitual a Unix.

TeX s considerat generalment com la millor forma de compondre complexes frmules matemtiques, per, especialment en la forma de LaTeX i altres paquets de macros, es pot usar per a moltssimes tasques de composici de documents. En particular, es pot usar per compondre expressions matemtiques a les pgines de la Viquipdia.

Donald Knuth, de la Universitat d'Stanford, va comenar a escriure TeX el 1977 perqu se sentia molest amb la decreixent qualitat de la tipografia de la seva obra The Art of Computer Programming. En una manifestaci del tpic impuls hacker de resoldre els problemes per si mateix i d'una vegada per totes, va comenar a dissenyar el seu propi llenguatge de tipografia. Va pensar que podia acabar-lo el seu any sabtic, 1978; es va equivocar per noms vuit anys. El llenguatge es va finalitzar i congelar (no es van fer ms modificacions) al voltant de 1985. Al prefaci del seu llibre The TeXbook, Knuth escriu: "TeX s un nou sistema d'escriptura de documents dissenyat per a la creaci de llibres bonics, i especialment per a llibres que contenen moltes matemtiques". L'xit del sistema fou immediat, fins al punt que Gordon Bell va escriure el 1979: " s potencialment la invenci ms significativa en tipografia d'aquest segle  en termes d'importncia es podria situar a la vora de la impremta de Gutenberg".

La primera versi de TeX es va escriure usant el llenguatge de programaci SAIL que s'executava en una PDP-10 en el sistema operatiu WAITS de la Universitat d'Stanford. Per a posteriors versions de TeX, Knuth va inventar el concepte de programaci literria, una forma de produir codi font compilable i documentaci amb referncies d'alta qualitat (evidentment, escrit en TeX) partint del mateix fitxer original. El llenguatge usat es diu WEB i produeix programes en Pascal.

TeX t un sistema de numeraci de versions peculiar. Des de la versi 3, les actualitzacions s'indiquen afegint un nmero extra al final del decimal, per la qual cosa el nmero de versi s'aproxima asimptticament a  . La versi actual s la 3.141592. Aix s un reflex del fet que TeX s ara mateix molt estable i noms es preveuen petites actualitzacions. Knuth ha indicat que l'"ltim canvi final (fet desprs de la meva mort)" ser canviar el nmero de versi a  , i que en aquell moment tots els errors que quedin seran considerats caracterstiques.


A partir de TeX s'han creat sistemes de preaparci de documents, el ms fams i utilitzat dels quals s LaTeX, que facilita extraordinariament la composici de documents amb TeX i s'ha convertit en estndard en diverses editorials cientfiques.

 Programa d'exemple .
Aquest programa escriu "Hola mn" al dispositiu de sortida per defecte,






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44707" title="Infermeria" nonfiltered="2330" processed="2315" dbindex="17612">

La Infermeria s la professi del camp de les cincies de la salut i titulaci universitria de la persona que es dedica a la cura dels individus, famlia i la comunitat en totes les etapes del cicle vital i en els seus processos de desenvolupament. En temps pre-moderns, les monjes i els militars donaven serveis d'infermeria. Aquestes arrels religioses i militars encara romanen avui. Com per exemple, al Regne Unit, les infermeres sn anomenades "sisters" o en alemany, "infermera" s "Krankenschwester" (lit. Germana de les malaties). Florence Nightingale es vista com a la fundadora de l'ofici d'infermeria modern, el qual va prosperar en resposta a la I i II Guerra Mundial. Nova Zelanda va ser el primer pas que va regular infermeres en mbit nacional amb l'adopci de l'Acta de Registre d'Infermeres al 12 de setembre de 1901.

 Missi de la infermeria .
Els serveis d'infermeria tenen com a missi prestar atenci de salut als individus, les famlies i les comunitats en totes les etapes del cicle vital i en els seus processos de desenvolupament. Les intervencions d'infermeria estan basades en principis cientfics, humanstics i tics, fonamentats en el respecte a la vida i a la dignitat humana.

 L'infermer generalista .
L'infermer generalista, amb independncia de la seua especialitzaci, s el professional legalment habilitat, responsable dels seus actes professionals d'infermer que ha adquirit els coneixements i aptituds suficients sobre el ser hum, dels seus rgans, de les seues funcions biopsicosocials en estat de benestar i de malaltia, del mtode cientfic aplicable, les seues formes de mesurar-lo, valorar-lo i avaluar els fets cientficament provats, aix com l'anlisi dels resultats obtinguts, auxiliant-se per a aix dels mitjans i recursos clnics i tecnolgics adequats, amb vista a detectar les necessitats, desequilibris i alteracions del ser hum, referit a la prevenci de la malaltia, recuperaci de la salut i la seua rehabilitaci, reinserci social i/o ajuda a una mort digna.

La professi infermera engloba quatre esferes de treball:
Assistncia (la ms coneguda) ;
Educaci ;
Gesti ;
Investigaci ;
Actualment aquesta professi es troba immersa en un canvi molt important. Especialitats i llicenciatura marcaran un prxim futur.

Articles relacionats.
Auxiliar d'infermeria;
Farmaciola;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44716" title="Rentar plats" nonfiltered="2331" processed="2316" dbindex="17613">


Rentar plats o escurar s l'acci de netejar els estris emprats per a la preparaci i el consum de menjar i beure, s a dir, no noms els plats sin tamb els coberts, els gots i copes, les paelles, les plates, les cassoles, les olles, etc...

Els plats poden ser rentats a m o b amb una mquina anomenada rentaplats.

Amb rentaplats.

El rentaplats s una mena de capsa grossa (en general amb una obertura a tota la cara frontal) que fa automticament tot el procs de rentar plats, des de la neteja amb sab fins a l'esbandida i l'assecament (a base d'aire calent). Rentar plats a mquina presenta una srie d'avantatges i inconvenients respecte fer-ho a m. Els principals avantatges sn la senzillesa (a priori noms cal ficar els plats dins els rentaplats, si b una mena d'escurament previ per treure'n les restes ms voluminoses s'estila molt) i l'estalvi d'aigua (si el rentaplats s ple). Els incovenients sn sobretot la corrosi que provoca en certs objectes (especialment de vidre i metall) i el cost: la inversi inicial s molt superior, i desprs cal comprar pastilles de sab o detergent (generalment ms cares que el sab per rentar plats habitual) i pagar l'electricitat que gasta, a ms de l'aigua. L'estalvi de temps s un factor que depn de com es calculi: per una rentada d'un sol pat (amb un nombre petit de gent i estris emprats), fer-ho a m resulta molt ms rpid que no pas esperar que el cicle sencer del rentaplats s'acabi. En canvi, si el rentaplats s ple i es renten de cop els plats corresponents a diversos pats, el temps total emprat s menor que el sumatori de les rentades individuals a m que haguessin calgut per fer-ho just desprs de cada pat.

A m.
No hi ha cap procediment estandaritzat per rentar plats a m, i, com en moltes altres facetes de la cultura, la manera de fer-ho varia de pas a pas, de famlia a famlia i de persona a persona.

Una seqncia d'accions estesa als Pasos Catalans consistiria en treure primer les restes de menjar ms grosses tot tirant-les a les escombraries, a l'aigera o guardant-les per ms endavant en tuppers, aix com buidar copes i gots, omplir la pica d'aigua i sab, ficar-hi els estris i fregar-los amb fregall, deixar-los a l'altra pica (si n'hi ha dues) on desprs sn esbandits, i finalment, deixar-los assecar a una "reixeta" al costat de la pica. Si la brutcia est molt enganxada, deixar els estris en remull dins l'aigua amb sab una estona abans s tamb una tctica habitual.

Una estratgia que s seguida sovint consisteix en netejar primer el qu est menys brut, i anar continuant amb coses gradualment ms brutes. Aix s'evita que les paelles ms greixoses embrutin l'aigua abans, per exemple, de rentar gots on noms s'hi ha begut aigua.

A vegades s'empren guants, cosa que a ms de protegir les mans permet l's d'aigua ms calenta que sense. Una temperatura alta de l'aigua s desitjable perqu aix el menjar es desengaxa ms fcilment (mentre es frega) i desprs s'evapora ms rpidament, de manera que el plat s sec abans.

Diferncies entre pasos.

A fora pasos europeus s habitual rentar els plats dins d'un gibrell que es colloca dins la pica. Hi ha raons histriques per aquest funcionament: durant molt de temps la pica era l'nica font d'aigua que hi havia a la casa, de manera que el seu s no estava limitat a rentar plats: tamb s'hi rentava roba, i fins s'hi abocava l'aigua que s'havia usat per fregar el terra, pel qu higinicament tenia sentit de no ficar-hi els plats. A ms, les piques tendien a ser fetes de cermica, i en netejar-hi estris metllics s'haguessin pogut esquerdar; emprar un altre recipient (ms fcilment substituble) evitava aquest perill. Les piques eren en general molt grosses, i omplir-les senceres una acci molt cara en un temps on l'aigua calenta era un luxe escs: el gibrell podia tenir una mida ms adequada. Finalment, l'espai entre el gibrell i la pica permet l'abocament de lquids que hagin roms a gots o copes.

Un exemple de les diferncies entre pasos s per exemple que aix com al sud d'Europa s habitual deixar que els plats s'assequin sols, al nord hom empra sovint un drap per eixugar-los i ficar-los immediatament a l'armari. Als Pasos Baixos, Alemanya i Anglaterra, un cop els plats han estat ensabonats i fregats, sn assecats directament, s a dir, no s'esbandeixen (cosa que pot xocar certa gent en adonar-se que "tot un pas est menjant sab". Tanmateix, aquest fet no sembla tenir cap efecte sobre l'esperana de vida dels habitants d'aquestes contrades).

L'element utilitzat per fregar tamb varia de pas a pas, i aix com a les rees catalano-parlants un fregall s el ms habitual (de fibres sinttiques per a brutcia estndard, de fibres metlliques per la molt enganxada), a d'altres llocs del mn (Finlndia, per exemple) hi prevalen els raspalls.

A Sucia, on el fregall tamb s prevalent, s costum de netejar el menjar que s'acumula al fons de la pica desprs d'escurar els plats mitjanant un estri especialment dissenyat per aquest fi (mena de pala semblant a un ventall amb forats estil ratllador de formatge) que permet tirar-lo cmodament a les escombraries. Aix es fa per contraposici, per exemple, als Estats Units, on s costum de tenir un trinxador d'escombraries a sota la pica, de manera que s precisament desaige avall on s'envia el menjar de rebuig.

Aspectes culturals i socials.
Tradicionalment rentar plats s'ha considerat un mtode de pagament alternatiu en cas que en anar a un restaurant no es tinguessin prou diners per pagar l'pat consumit. A certes famlies s de les primeres tasques de la llar que s'atribueixen a la quitxalla, a vegades com a cstig. Ms rarament, rentar plats pot ser vist com una bella estona de collaboraci i companyonia entre els membres de la llar, o un parntesi on la repetitivitat de la tasca permet una momentnia evasi mental de l'estrs quotidi.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44717" title="Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa" nonfiltered="2332" processed="2317" dbindex="17614">

El Grup Balear d Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB, a causa del seu primer nom: Grup d'Ornitologia Balear) s una associaci no governamental fundada el 1973 per Josep Maria Casasayas Truyols, sense afany lucratiu i declarada d'Utilitat Pblica, els objectius de la qual sn la defensa, la divulgaci i l'estudi de la natura i el medi ambient a les Illes Balears.
 
S'estructura en quatre seccions insulars (GOB-Mallorca, GOB-Menorca, GOB-Eivissa (GEN) i GOB-Formentera) i en diverses delegacions locals. s s el grup ecologista ms important de les Illes amb ms de 6000 socis.

Les seves activitats, desenvolupades en bona part per persones voluntries, es centren principalment en l'educaci ambiental en escoles i a l'aire lliure, les campanyes per la protecci d'espais naturals de gran valor ecolgic, la recuperaci d'animals silvestres accidentats, la realitzaci d'estudis sobre zoologia i botnica, el muntatge d'exposicions fixes i itinerants o en la recuperaci de la finca de La Trapa, a Andratx (Mallorca).

s membre de la Uni Mundial per a la Conservaci de la Natura (UICN) i de l'Oficina Europea de Medi Ambient (OEMA).

Entre les seves actuacions, destaquen  la recuperaci d'espcies en perill d'extinci, la implantaci de mesures ambientals com l'estalvi de recursos o el reciclatge, l'educaci ambiental.

T una secci ornitolgica de molta activitat des de la seva fundaci.

Guardons.
 1988: Premi Francesc de Borja Moll dels Premis 31 de Desembre de l'Obra Cultural Balear.
 2002: Medalla d'Or de la Comunitat Autnoma de les Illes Balears.

Enllaos externs.
GOB Mallorca;
GOB Menorca;
GOB Eivissa;
UICN;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44722" title="Elas Antonio Saca Gonzlez" nonfiltered="2333" processed="2318" dbindex="17615">

Elas Antonio Saca Gonzlez (va nixer el 9 de mar de 1965), tamb conegut com a Tony Saca, s l'actual president d'El Salvador i destacat home de negocis del pas. Va assumir la presidncia l'1 de juny de 2004, desprs de guanyar les eleccions del 21 de mar de 2004, en qu va succeir en el crrec Francisco Flores.	

Com Flores, s membre del partit ultradret Aliana Republicana Nacionalista (ARENA). Saca descendeix d'una famlia palestina que va arribar a El Salvador al principi del segle XX. Abans d'entrar en poltica va ser locutor de futbol.

Durant la seva campanya electoral, alguns van criticar la seva escassa experincia poltica, per es va imposar al candidat de l'FMLN (esquerres), Schafik Handal, per una diferncia de 58% a 36%, amb la utilitzaci de tot el poder de les comunicacions salvadorenques que, en la seva prctica totalitat, sn propietat d'alts funcionaris del partit ARENA o b sn controlades pel govern. Durant la campanya alguns van criticar la intervenci de senadors nord-americans advertint de les suposades greus conseqncies que tindria votar el partit d'esquerres i tamb els missatges electorals d'ARENA, basats en la "poltica de la por".	

La seva poltica est marcada pel suport als tractats de lliure comer amb els Estats Units i a favor dels interessos d'aquest pas, amb qu continua les lnies que ja foren impulsades pels seus antecessors.	



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44723" title="Schafik Handal" nonfiltered="2334" processed="2319" dbindex="17616">

Schafik Jorge Handal (Usulutn, El Salvador, 13 o 14 d'octubre de 1930 - San Salvador, 24 de gener de 2006), fou un poltic salvadorenc i membre del Front Farabundo Mart per a l'Alliberament Nacional (FMLN).

Handal, fill d'immigrants palestins, va ser secretari general del Partit Comunista d'El Salvador entre 1959 i 1994, una de les cinc forces opositores que van formar el Front Farabundo Mart per a l'Alliberament Nacional (FMLN). Desprs de la signatura dels Acords de Pau de Chapultepec en 1992, el FMLN es va convertir en partit poltic legalitzat i Handal va ser el seu coordinador general. 

Va ser candidat en les eleccions presidencials d'El Salvador al 2004, on va ser derrotat per Tony Saca, del partit governant ARENA.

Handal mor d'un atac de cor en tornar a El Salvador desprs de la presa de possessi del president Evo Morales, a Bolvia.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44724" title="Joan Puigcercs i Boixassa" nonfiltered="2335" processed="2320" dbindex="17617">


Joan Puigcercs i Boixassa (Ripoll, 2 de desembre de 1966) s un poltic catal.

Biografia.
Casat i amb dos fills, t estudis de filosofia i lletres i de sociologia i cincies poltiques. Fill de famlia de masovers, Joan Puigcercs es va criar en un entorn familiar d'ideari republic, especialment l'avi patern, que era militant d'ERC i fou destinat al front de Gandesa i a la batalla de l'Ebre durant la guerra civil espanyola. Criat a Ripoll, degut al rebuig dels ordes religiosos catalans al franquisme, Joan Puigcercs tingu l'oportunitat de conixer el socialisme militant a les escoles, assistint a classes que donaven els militants del PSC. Per on sobretot va desenvolupar el seu pensament d'esquerra i independentista, fou a la UAB.

Va ser en l'poca de la UAB on Puigcercs va ingressar a la Crida de la Solidaritat entre 1985 i 1987, i posteriorment s'afili  a Esquerra Republicana de Catalunya. Desprs d'una estreta collaboraci amb ngel Colom, Puigcercs va ser candidat a les eleccions municipals a Ripoll el 1987, on va obtenir l'acta de regidor. Durant aquella poca, Puigcercs fou nomenat secretari general de les JERC, crrec que ostent fins el 1994.

Les JERC van servir a Puigcercs per fer-se amb la confiana dels dirigents d'ERC, que el nomenaren l'any 1993 President de la Federaci de Girona, crrec que ocup fins el 1996. Fou candidat a les eleccions al Parlament de Catalunya (1992) com a Diputat, on s'especialitz en temes econmics. Posteriorment, l'escissi d'una part del partit per formar el Partit per la Independncia, entre ells ngel Colom, van provocar una reestructuraci dels crrecs d'ERC. Aleshores Puigcercs va substituir Pilar Rahola a les llistes al Congrs de Diputats espanyol i obtingu l'esc a Madrid a les eleccions generals espanyoles (2000). En aquesta seva primera legislatura, sota la presidncia del govern d'Aznar, treball en diferents comissions, entre les que destaca la comissi d'investigaci del cas Gescartera que li va merixer un reconeixement pblic dels periodistes parlamentaris espanyols. A les eleccions generals espanyoles (2004) an al nmero 2 de la llista per ERC a la circumscripci de Barcelona. El resultats electorals, amb 8 escons, permeteren que ERC obtingus grup parlamentari propi. Des de aquell moment fou el president del Grup Parlamentari d'Esquerra Republicana al Congrs de Diputats.

Dins d'ERC ha estat vicesecretari general del partit entre 1996 i 2001 i va ser escollit Secretari General d'Esquerra en el 24 Congrs Nacional, celebrat a Lleida els dies 3 i 4 de juliol del 2004. El 27 de juny de 2006, ERC decid que Puigcercs fos el nmero dos a Barcelona per a les eleccions al Parlament de Catalunya (2006) darrere de Josep Llus Carod-Rovira. Desprs de les eleccions, ERC va pactar amb el PSC i ICV-EUiA per formar un nou Govern amb Jos Montilla com a President de la Generalitat. Va ser nomenat Conseller de Governaci de la Generalitat de Catalunya, crrec que va exercir fins a les Eleccions generals espanyoles al 9 de mar del 2008. La desfeta electoral d'ERC en aquestes eleccions (passant dels vuit diputats que tenia a noms tres) va fer que Puigcercs decids abandonar el Govern de la Generalitat "per a dedicar-se al partit". El substitut de Puigcercs a la Conselleria de Governaci va ser l'alcalde de la Seu Jordi Auss i Coll.








 Enllaos Externs.
  Joan Puigcercs;
  Fitxa de Joan Puigcercs al Congrs dels Diputats;

Referncies.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44725" title="Camp Municipal Narcs Sala" nonfiltered="2336" processed="2321" dbindex="17618">

El Narcs Sala s l'estadi municipal que al barri de Sant Andreu de Palomar acull els partits de la Uni Esportiva Sant Andreu. Va ser inaugurat el 19 de mar de 1970, i t capacitat per a 18.000 espectadors. En el primer partit que s'hi va jugar el Sant Andreu va perdre per 0-1 contra el Bara. A banda de l'activitat futbolstica, al llarg de la seva histria ha acollit diversos esdeveniments i concerts. Des de l'estiu de 2005 el terreny de joc s de gespa artificial.







	







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44726" title="Diari" nonfiltered="2337" processed="2322" dbindex="17619">

Mitjans de comunicaci: Un diari s un peridic informatiu, en versi paper o digital, que es publica cada dia. Vegeu Premsa;
Cultura: Un diari personal s un quadern on una persona escriu els esdeveniments que ha viscut durant tot el dia, incloent-hi pensaments i sentiments propis. ;
Nutica: El diari de bord s el llibre on el capit del vaixell apunta tots els detalls que van ocorrent durant el viatge.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44728" title="Coln" nonfiltered="2338" processed="2323" dbindex="17620">


Economia / Numismtica:;
El Coln (moneda) s una moneda de l'Amrica Central.
Coln costa-riqueny, la moneda de Costa Rica (ISO 4217: CRC).
Coln salvadorenc, l'antiga moneda d'El Salvador (ISO 4217: SVC).
Geografia:;
Argentina;
Teatro Coln, el teatre d'pera de Buenos Aires.
Coln (Argentina), ciutat de la provncia d'Entre Ros vora el riu Uruguai, a l'altra banda de Paysand (Uruguai).
Colmbia;
Coln (Colmbia) provncia ;
Cuba;
Coln (Cuba), poble situat a la provncia de Matanzas. ;
Equador;
Archipilago de Coln, nom oficial de les illes Galpagos. ;
Espanya;
Plaza de Coln, una important plaa del centre de Madrid. ;
Hondures;
Departament de Coln (Hondures), departament hondureny de la costa del Carib.
Mxic;
Coln (Mxic), municipi de l'estat de Quertaro;
Panam;
Coln (Panam), la segona ciutat del pas, capital de la provncia homnima. ;
Provncia de Coln, provncia panamenya.
Personatges:;
Cristbal Coln s el nom amb qu s conegut en espanyol el navegant Cristfol Colom, d'origen discutit.
Germ Coln, filleg castellonenc.

 Vegeu tamb . 
Colon ;
Clon;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44729" title="Amfibologia" nonfiltered="2339" processed="2324" dbindex="17621">
L' amfibologia (del grec amphibolia) s, en lgica, una fallcia verbal que es produeix per l'ambigitat en l'estructura gramatical de la frase.

Per exemple:

No s'hauria de permetre conduir als adolescents. Els carrers s'estan tornant massa perillosos. ;

De la frase anterior es pot interpretar que els adolescents no han de conduir perqu estan en perill, o b que no han de conduir perqu sn els causants del perill.

O b:

Es ven gos. Menjar qualsevol cosa. Li agraden especialment els nens.;

Es dna freqentment en poesia, pel canvi de l'ordre natural de les paraules degut a la mtrica. Per exemple, Marlowe a Edward II:
Edwardum occidere nolite timere bonum est. (5.4.8-11);
Depenent de com el lector puntu la lnia, pot ser interpretada com a la sentncia de mort d'Edward o com un clam a salvar la seva vida: No tingueu por a matar al rei, s bo que mori o b no mateu al rei, s bo tmer el pitjor.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44730" title="Lempira (cacic lenca)" nonfiltered="2340" processed="2325" dbindex="17622">
Lempira (1499? - 1537) fou un cacic del poble lenca que va lluitar contra els espanyols durant la dcada de 1530. 

Lempira ("senyor de la muntanya", en lenca) va ser comissionat pel cacic Entepica perqu organitzs la resistncia a la penetraci espanyola. El 1537, tenint com a base d'operacions el puig de Cerqun, es va aliar amb el subgrup lenca dels cares i va reunir un exrcit de prop de 30.000 soldats, procedents de 200 pobles. El seu exemple va servir perqu altres grups s'alcessin tamb en armes a la vall de Comayagua, a la regi que avui es coneix com el departament de Lempira, a Hondures. Els intents espanyols per derrotar-lo, dirigits per Francisco de Montejo i el seu capit Alonso de Cceres, van resultar infructuosos durant anys.

La versi tradicional, que es basa en l'obra del cronista Antonio de Herrera y Tordesillas (Histria general dels fets dels castellans a les illes i la terra ferma del mar Oce), afirma que Lempira va ser mort a traci. Els espanyols varen convncer Lempira perqu accepts trobar-se amb dos representants de Cceres per negociar la pau. A la reuni, un arcabusser va disparar al cacic repetides vegades des de dalt d'un cavall i va posar fi a la vida de Lempira. Una altra versi, redactada a Mxic el 1558 i trobada a l'Arxiu d'ndies, afirma que Lempira va morir en combat cos a cos i que posteriorment se li va tallar el cap com a prova fefaent de la seva mort. 

Hondures li ha posat el seu nom a la moneda nacional, la lempira (codi ISO 4217: HNL).  Tamb commemora el nom del cacic lenca la ciutat de Puerto Lempira, capital del departament hondureny de Gracias a Dios, i el ja esmentat departament de Lempira. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44731" title="Coln (moneda)" nonfiltered="2341" processed="2326" dbindex="17623">


El coln s la moneda usada en dos estats de l'Amrica Central: Costa Rica i El Salvador.

Coln costa-riqueny (ISO 4217: CRC) ;
Coln salvadorenc (ISO 4217: SVC)  des del 2001 substitut pel dlar dels Estats Units; vegeu dolaritzaci;

El coln costa-riqueny es divideix en 100 cntimos, mentre que el salvadorenc es divideix en 100 centavos. 

La forma plural espanyola s colones, si b en catal tamb s usual el plural colons.

El nom de la moneda commemora el nom del descobridor d'Amrica, Cristfol Colom, anomenat Coln en espanyol, llengua oficial dels dos pasos que la utilitzen.

Smbol del coln.
Tant els colones de Costa Rica com d'El Salvador tenen el mateix smbol, , que en Unicode s'escriu U+20A1 i, segons la representaci decimal, 8353.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44732" title="Lempira" nonfiltered="2342" processed="2327" dbindex="17624">



Economia / Numismtica:
La lempira (moneda) s la moneda nacional d'Hondures.
Geografia:
Departament de Lempira s un dels departaments d'Hondures.
Puerto Lempira, ciutat  hondurenya, capital del departament de Gracias a Dios.
Personatges:
Lempira (cacic lenca), cacic dels lenques, poble mesoameric dels actuals estats d'Hondures i El Salvador.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44733" title="Ua Huka" nonfiltered="2343" processed="2328" dbindex="17625">

Ua Huka (en marques del sud  uahuka) s una illa de les Marqueses, a la Polinsia Francesa. Est situada en el grup nord de l'arxiplag, a 42 km a l'est de Nuku Hiva. Les seves coordenades sn: .

L'illa t una forma de croissant obert cap el sud, amb una superfcie total de 83,4 km . Amb un relleu menys elevat que les illes venes, l'altitud mxima s de 855 m al mont Hitikau. Moltes zones sn rides i quasi desertes desforestades pels ramats de cabres i cavalls. Hi ha uns 3.000 caps de bestiar.

La poblaci total era de 584 habitants al cens del 2002, distribuda en tres viles: Vaipaee, Hane i Hokatu. La riquesa turstica es basa en la restauraci dels nombrosos llocs arqueolgics, en l'exposici dels vestigis en dos museus, i en la conservaci de la flora en l'nic jard botnic polinesi. Entre els vestigis arqueolgics destaquen uns antics petrglifs. L'Arboretum de Pupuakeiha consta de 17 hectrees on s'han plantat ms de tres-centes espcies d'arbres. Permet constatar l'adaptaci al sol marques i seleccionar les varietats per reforestar l'illa. A l'oest es troba la misteriosa gruta de les passes. Es tracta d'una gruta accessible noms per mar on hi ha unes petjades.

Ua Huka, a vegades escrit com Roohka o Ua-huna, va ser descoberta pel capit nord-americ Joseph Ingraham, el 1791. L'anomen Washington Island, nom que tamb va donar a tot el grup nord en honor al president d'aleshores George Washington. Altres noms utilitzats sn Riou i Solide. Vegeu tamb Toponmia de les illes Marqueses.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44734" title="AbiWord" nonfiltered="2344" processed="2329" dbindex="17626">

AbiWord s un programa processador de textos de programari lliure, multiplataforma amb llicncia GPL.

Anteriorment era un producte comercial de l'empresa SourceGear, alliberat el codi desprs a un equip de desenvolupadors voluntaris.

AbiWord disposa de filtres d'importaci i exportaci de documents daltres formats, inclou caracterstiques XML, RTF, HTML, OpenOffice, Microsoft Word, LaTeX i PalmDOC.

s el processador de textos oficial de l'entorn grfic GNOME, a ms de formar part del projecte de suite GNOME Office per tal d'oferir un complet paquet d'eines d'oficina com ara aplicacions de bases de dades i full de clcul.

 Versions .
 Abiword 0.7 : 19 de maig de 1999;
 Abiword 0.9 : 31 de juliol de 2001 ;
 1.0 va sortir 19 d'abril de 2002;
 2.0 va sortir el 15 de setembre de 2003, va afegir la possibilitat de taules als textos, notes al peu i finals.
 2.2 va sortir el 3 de desembre de 2004, millora el suport per a taules i altres opcions.

AbiWord t un connector o plugin pel tal de cercar referncies de la Wikipedia sobre qualsevol paraula triada, entre molts altres.

 Enllaos externs .
 AbiSource.com, la pgina oficial ;
 GNOME Office ;
 Pgina del projecte de traducci al catal ;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44735" title="Meidum" nonfiltered="2345" processed="2330" dbindex="17627">
Meidum o Maidum es un llogaret a uns 80 km al sud de Memfis (Egipte), a la riba occidental del Nil, al est del Oasi de Faium, la importncia del qual ve donada per la construcci a l'imperi Antic de l'anomenada Pirmide de Meidum, aix com dos mastabes principals per prnceps reials i algunes ms per oficials, i per altres llocs d'enterrament a partir de la Dinastia IV.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44736" title="Lempira (moneda)" nonfiltered="2346" processed="2331" dbindex="17628">

La lempira (codi ISO 4217: HNL) s la unitat monetria d'Hondures. Es divideix en 100 centaus (en espanyol centavos).

La lempira es diu aix en commemoraci del cacic Lempira del poble lenca, un lder nadiu que va lluitar contra els espanyols. s un heroi nacional, i figura al bitllet d'1 lempira (de color vermell) i a la moneda de 50 centaus. La capital del departament hondureny de Gracias a Dios, Puerto Lempira, tamb es diu aix en honor d'aquest cacic, igual com el departament de Lempira.

Es va adoptar el 3 d'abril de 1926 en substituci del peso de plata i s emesa pel Banc Central d'Hondures (Banco Central de Honduras).

En circulen monedes d'1, 2, 5, 10, 20 i 50 centavos i bitllets d'1, 2, 5, 10, 20, 50, 100 i 500 lempiras.

Taxes de canvi.
La taxa de canvi era de dues lempires per cada dlar dels Estats Units al final de la dcada de 1980 (per exemple, la moneda de 20 centaus de lempira s'anomena popularment daime, ja que valia el mateix que la moneda nord-americana de 10 cntims o cents, anomenada dime). 
1 EUR = 23,98 HNL (21 de novembre del 2008);
1 USD = 19,03 HNL (21 de novembre del 2008);

Enllaos externs.
  Banc Central d'Hondures ;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44738" title="Illes espordiques xilenes" nonfiltered="2347" processed="2332" dbindex="17629">

Les illes espordiques xilenes, tamb anomenades illes oceniques de Xile o Xile insular, sn les illes que pertanyen a Xile, per allunyades del continent no es poden considerar illes litorals. Totes estan situades al Pacfic sud. Sn:

Illa de Pasqua;
Illa Sala i Gmez;
Illes Desventuradas:
San Flix;
San Ambrosio;
Arxiplag Juan Fernndez:
Robinson Crusoe;
Alejandro Selkirk;
Santa Clara;

Noms les illes de Pasqua i Robinson Crusoe sn habitades. Tradicionalment l'illa de Pasqua, ms allunyada del continent i culturalment polinsia, es considera part d'Oceania i les illes Desventuradas i l'arxiplag de Juan Fernndez es consideren americanes. L'illa Sala i Gmez s dependent de l'illa de Pasqua.

Administrativament totes elles estan incloses a la V Regi de Valparaso. Les illes de Pasqua i Sala i Gmez formen la provncia de Pasqua. Les illes Desventuradas i les Juan Fernndez sn de la provncia de Valparaso. Actualment existeix una demanda poltica conjunta perqu es tingui en compte els seus problemes especfics. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44739" title="Orde de Sant Jaume" nonfiltered="2348" processed="2333" dbindex="17630">

L' orde de Sant Jaume o orde de Sant Jaume de l'Espasa (tamb conegut imprpiament, per influncia castellana, com orde de Santiago) s un orde religis i militar castellanolleons institut per Alfons VIII de Castella i aprovat pel papa Alexandre III mitjanant una butlla atorgada el 5 de juliol de 1175. No obstant aix, el seu origen s confs i sembla ser que abans de ser institut formalment per Alfons VIII, el rei Ferran II de Lle ja els havia concedit la ciutat de Cceres (que van haver d'abandonar al ser conquistada pels musulmans). 

Els cavallers de l'orde de Sant Jaume van acceptar els vots de pobresa i obedincia. No obstant aix, a l'organitzar-se per la regla agustiniana en comptes de la del Cster, els seus membres no estaven obligats a fer vot de castedat i van poder contreure matrimoni (casats eren alguns dels seus fundadors). La butlla del papa Alexandre III recomanava el celibat. En els Estatuts de la fundaci de l'orde es precisava: "En conjugal castedat, vivint sense pecat, assemblen als primers pares, perqu millor s casar que cremar-se".

 Histria.

Alfons VIII de Castella li va cedir Ucls (1174), sent des d'aleshores la casa principal de l'orde, Moya i Mira (1211), a les quals s'unirien posteriorment Osa, Montiel i Alfambra. 

Els cavallers de Santiago van participar en la reconquesta de les comarques de Terol i Castell i van combatre en la batalla de Las Navas de Tolosa (1212). Els monarques castellanolleoneses els van concedir privilegis que van permetre a l'orde repoblar extenses regions d'Andalusia i Mrcia. 

Durant el segle XV, l'orde trasllada el seu radi d'acci a la Sierra Morena i prenen com a lloc habitual de residncia dels seus mestres la poblaci de Llerena (Badajoz), proporcionant un alt creixement tant en aquesta poblaci com als voltants.

El quarant i ltim mestre de l'orde va ser Alonso de Crdenas (1476-1499). Va ser home que va servir lleialment els Reis Catlics, penetrant amb els seus cavallers a Portugal ms de quinze lleges, mentre el rei portugus es posicionava en favor de Joana la Beltraneja. Assabentat Alonso de la mort del mestre de Sant Jaume, va desitjar ser-ho ell, per la reina Isabel la Catlica va ser ms diligent i va aconseguir que s'ajorns l'elecci del nou mestre. Es va avenir a aix Diego i mentre es resolia el plet es va dedicar a la seu que va anar ficar-se altra vegada a Portugal en to de guerra. Els Reis Catlics, agraint els seus serveis, van accedir que fos triat mestre de l'orde de Sant Jaume. Des d'un comenament, aquest mestre es va trobar en la guerra de Granada. All van ser acorralats pels moros. 

Els seus companys li van fer veure la necessitat de fugir, aprofitant les ombres de la nit per la resposta de l'ltim mestre va ser: "no torno jo les esquenes, per cert, a aquests moros, per si que fujo de la teva ira, Senyor Du, que s'ha mostrat avui contra nosaltres i t'ha plagut castigar els nostres pecats amb les mans d'aquestes gents infidels". Amb treballs va aconseguir posar-se fora de perill. Per all van quedar gran nombre dels seus companys, morts, fins al punt que aquell lloc se li va donar el nom de "Costas de la matanza". Va continuar lluitant en la guerra contra Granada i all va estar fins que va veure onejar sobre l Alhambra l'ensenya dels Reis Catlics. Va trigar molt poc a morir Alonso, essent l'ltim dels mestres de l'orde de Sant Jaume, ja que els Reis Catlics es van declarar en 1493 administradors de l'orde, agregant aquest mestrat a la Corona de Castella.

 Declivi.

Amb el pas del temps i la finalitzaci o ralentitzaci de la Reconquesta, l'orde de Sant Jaume es va veure implicada en les lluites internes del regne de Castella. Al mateix temps, els immensos bns de l'orde, la van obligar moltes vegades a sostenir les oposades pretensions de la corona. Tamb, sent el crrec de gran mestre de tanta influncia, les lluites internes eren freqents per a arribar a tal dignitat. Fins a tal punt havien desacreditat a l'orde aquests escndols, que a la mort del gran mestre Alonso de Crdenas, en 1493, els Reis Catlics van trobar excusa per a demanar a la Santa Seu una providncia capa de posar terme als escndols al mateix temps que subratllaven les grans despeses que la guerra de Granada havia suposat a la Corona. Aix, els reis van suplicar al papa Alexandre VI  que els conceds l'administraci del gran mestrat de l'orde, mesura que podia considerar-se com de necessitat i al mateix temps com una espcie de recompensa dels seus grans sacrificis per la fe catlica. El papa va accedir a la demanda, i amb butlla del mateix any va donar als Reis Catlics l'administraci de la suprema dignitat de l'orde de Sant Jaume. 

Desprs de la mort de Ferran II el Catlic, va succeir en l'administraci l'emperador Carles I, en el temps del qual el papa Adri VI va unir per a sempre a la corona d'Espanya els mestrats de Sant Jaume, Calatrava i Alcntara (1523). Fins aleshores, el gran mestre de Sant Jaume era triat pel consell dels tretze, aix anomenat perqu el componien tretze cavallers designats d'entre els governadors i comanadors de l'orde.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44741" title="Pirmide de Meidum" nonfiltered="2349" processed="2334" dbindex="17631">

La pirmide de Meidum s una piramide situada al llogaret de Meidum, al sud de Memfis (Egipte). Fou construda probablement per Huni, al final de la Dinastia III de l  antic Egipte i fou modificada per Snefru, primer fara de la dinastia IV. La seva dataci no obstant s controvertida, i molts egiptlegs pensen que va ser construda per Snefru. El nom d Huni mai s ha trobat a la pirmide o a la vora. Les mastabes de la vora, principalment la mastaba 16 i la mastaba 17, foren probablement per fills del fara Snefru.

La pirmide va ser inicialment esglaonada de fins a 8 esglaons (una primera fase de 7 i mes tard se n va afegir un vuit). Va ser la segona pirmide esglaonada ms gran de les acabades. Snefru la va modificar per convertir-la en una pirmide pura. L altura amb 8 escalons degu ser d uns 85 metres. Al convertirla en pirmide sembla que no va resistir i llavors Snefru va construir la pirmide de Dashur. Les investigacions arquitectniques per no han trobat cap rastre que permeti assegurar la modificaci i l ensorrament, i si va passar potser no fou durant la construcci afegida per Snefru sin mes tard; alguns incls pensen que les parts que manquen es van arrancar per fer servir en altres monuments.

Actualment noms la part superior resta visible, del quart al vuit esgla per modificats de manera que el quart i el cinqu formen un de sol; del set noms resta una part; i ha desaparegut el vuit, aix que sembla una torre de tres esglaons. 
L estructura interna s simple en comparaci amb altres pirmides posteriors, per va suposar una innovaci al seu temps. L entrada est situada al primer esgla, al nord i acaba en un corredor horitzontal. Dos petits nnxols se situen a l esquerra i dreta. Al final del corredor un tub vertical porta a la cambra morturia a nivell del tercer esgla. Per fer front a la pressi que empenyia cap a sota a la cambra, es va utilitzar una tcnica consistent en encorbar la teulada del compartiment que es projectava cap a dins i cap dalt. La cambra morturia mesura 6 x 2,5 metres, i no conte cap sarcfag ni signes d enterrament. El temple funerari era un petit santuari o capella de 9 x 9 metres a la cara est amb dos esteles que representaven al rei, el cos del qual no hi era present. A la part sud hi havia una petita pirmide subsidiria. El recinte de la pirmide estava tancat per paret d uns 236 x 218 metres. 

La mastaba 17 estava prop del recinte, a la cara est. No se sap qui hi ha enterrat per se suposa que fos algun fill de Snefru com a la mastaba 16, al nord-est de la anterior, mes allunyada de la pirmide on fou enterrat Nefermaat, amb la seva don Atet; un altra fill esta enterrat a una mastaba propera identificada com a numero 6, amb la seva dona Nefret



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44743" title="Cedre" nonfiltered="2350" processed="2335" dbindex="17632">

El cedre (cedrus) es un gnere de plantes amb flors de la famlia de les pincies, adopten la forma d'arbres sempre verds, de fulles aciculars agrupades en fascicles i pinyes ovoides i dretes, que cauen amb la maturitat. Sn arbres de capada grossa i figura cnica en la joventut passant a la forma tabular quan sn vells.

Els tres tipus principals sn:
Cedre de l'Himlaia;
Cedre de l'Atles;
Cedre del Lban;

El cedre del Lban s associa tradicionalment a aquest pas des l'antiguitat. Un cedre verd figura a la bandera nacional libanesa.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44745" title="Perdiguero" nonfiltered="2351" processed="2336" dbindex="17633">

El pic Perdiguero (3.221 m) es troba a la lnia divisria entre la vall de Benasc (Arag) i el departament de l'Alta Garona (Frana).











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44748" title="Orde de Montesa" nonfiltered="2352" processed="2337" dbindex="17634">


L'Orde de Montesa fou un orde militar fundat el segle XIV.

 Fundaci.
Fundat pel rei Jaume el Just, qui els va cedir el castell de Montesa, enclavat en territori valenci, frontera amb els sarrans d'aquella part i aprovat pel papa Joan XXII el 10 de juny de 1317.

Per les dificultats no van ser poques, segons la butlla de fundaci, era al mestre de Calatrava a qui corresponia la creaci del nou orde i l'armar cavallers i fer vestir l'hbit als cavallers de Montesa. El rei Jaume II, amb temps, havia escrit al mestre de Calatrava per tal que apresss la seva acci, per aquest, que feia molt poc cas del seu rei natural, que era el de Castella, i moltssim menys a un altre monarca estrany, com era el d'Arag, ni es va dignar contestar aquelles cartes. El rei es va dirigir al Papa perqu constrenys el desobedient mestre de Calatrava. El pontfex va passar l'encrrec a l'arquebisbe de Valncia i a aquest prelat li va succeir exactament el mateix quan va tractar de comunicar-se amb el mestre de Calatrava. 

Fart, l'arquebisbe de Valncia, va enviar a Castella, a la recerca del mestre de Calatrava, l'abat del monestir de Nostra Senyora de Benifass, de l'orde del Cister. Davant les pretensions del nouvingut, es va negar a acudir a Valncia, allegant les seves obligacions per a la custdia de la frontera que el seu rei li tenia encomanada, per el que bategava en el fons de tot aquell assumpte era que a l'Orde de Calatrava no li sentava gaire b cedir les possessions d'Arag a un altre orde, i fins contemplava amb horror la citada fundaci de Montesa. Per fi, va cedir, enviant a Valncia un procurador seu.

 Histria .
Es va acabar nomenant primer mestre del nou orde Guillem d'Erill, home ja anci, per molt experimentat en les arts militars, descendent de Berenguer Roger d'Erill, un dels anomenats "Nou Barons de la Fama", a Catalunya. Poc li va durar el crrec, a Erill, perqu als setanta dies d'haver estat triat moria. 

Trobant-se el regne de Valncia esvalotat per la revolta denominada, de "la Uni", per la qual alguns nobles valencians, recolzant-se en el poble, desitjaven emancipar-se de la tutela del regne d'Arag, constituint-se en regne independent, el rei d'Arag va encomanar al mestre de Montesa que passs per l'adreador els sediciosos, essent els de Montesa un puntal cabdal per a la definitiva victria de Pere el Cerimonis sobre els revoltats de Valncia. D'aquesta manera l'orde es va convertir en la principal fora militar defensora del tron.

 Declivi .
Ben aviat, per, els reis van comenar a prendre part activa en l'elecci dels mestres. El rei Ferran el Catlic, va imposar, com a mestre, Felip d'Arag i de Navarra, nebot seu, aix que, revocant l'anterior nomenament, va donar el crrec al seu parent. 

L'ltim mestre va ser Pere Llus Galceran de Bria, escollit als disset anys. Va ser un valent i lleial servidor del rei Felip II, va renunciar al mestrat en favor del rei, demanant al pontfex que incorpors l'orde de Montesa a la Corona. Aix es va fer per una butlla de Sixt V expedida a Roma el 15 de mar de 1587, que donava per conclosa la dignitat del mestre.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44750" title="Pedro de Alvarado" nonfiltered="2353" processed="2338" dbindex="17635">

Pedro de Alvarado (n. Badajoz, Extremadura, 1485 -   Guadalajara, Nova Espanya, 4 de juliol de 1541) fou un conquistador espanyol que va participar en l'ocupaci de Cuba, en l'exploraci per Juan de Grijalva de les costes de la pennsula de Yucatn i del Golf de Mxic, i en la conquesta de Mxic dirigida per Hernn Corts. 

Pot considerar-se'l com conquistador de gran part d'Amrica Central i va poder haver-lo estat tamb, juntament amb Pizarro i Diego de Almagro, del Per, per va renunciar a aix desprs d'enfrontar-se primer, i negociar desprs, amb Almagro. 

Prcticament totes les referncies a Alvarado esmenten com a mnim el seu carcter enrgic; la majoria l'eleven a crueltat. De vegades s'associa fins i tot el seu nom al genocidi, tant per la seva iniciativa en la matana del pati del Temple Major, com pel seu posterior participaci en l'assedi de Tenochtitlan, com sobretot per la violncia extrema de les seves accions a Centreamrica. 

A Mxic els indgenes li deien Tonatiuh, el sol, pel seu aspecte fsic. Pel que sembla era ros i d'elevada alada, el que ho convertia en cas tpic per a la deificaci que inicialment van fer els mexicas dels espanyols, considerant-los les "gents rosses i barbudes" anunciades com signe del retorn de Ce Acatl Topiltzin Quetzalcatl. 

Alvarado va estar casat primer amb Francisca de la Cova i desprs amb la seva germana Beatriz de la Cova la sense ventura. Abans, va tenir descendncia amb Tecuilhuatzin, filla del rei tlaxcalteca, Xicotncatl.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44751" title="Processador de text" nonfiltered="2354" processed="2339" dbindex="17636">

Un processador de text (o editor de texts) s una aplicaci informtica que es fa servir per la producci (incloent la composici, edici, format, i possiblement impressi) de qualsevol mena de text imprs.

s l'actual substitut de les mquines d'escriure, tot i que amb major capacitat, ja que es poden incloure imatges i mesclar dades. Tamb sn coneguts com a processadors de paraules (de la traducci directa de l'angls).

Hi ha una gran quantitat de programes, des de molt senzills a completament especialitzats. Es poden dividir en dos grups :WYSIWYG: el que veus s el que obtens (en angls what you see is what you get): com l'Abiword, Microsoft Word, OpenOffice.org Writer, Wordperfect, KWord o aquells editors per noms el contingut i l'escriptura com LyX.

Es distingeixen dels editors de texts en qu els processadors poden gestionar text amb format, imatges, taules i altres elements que acompanyen un document de text, mentre que els editors noms gestionen text pla.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44754" title="Bandera del Lban" nonfiltered="2355" processed="2340" dbindex="17637">

La bandera del Lban ve regulada per l article 5 de la constituci nacional.

El text complert de l article 5 de la Constituci diu actualment: "La bandera libanesa esta composa de franges horitzontals vermella, blanca i vermella, amb el cedre amb verd a la franja blanca. La mesura de la franja blanca es igual al de les dues vermelles juntes. El cedre est al mig i la punta superior toca a la franja vermella superior i la base toca a la franja vermella inferior. L'amplada del cedre ha de ser igual a un ter de la franja blanca".

La proporci no s esmenta a la constituci per es de 2:3. El seu significat no es clar per el blanc es el color dels iemenites i maronites i el vermell el color dels kaisites.

Aquesta bandera es nacional i d estat, a terra i a mar, i s utilitza tamb per altres usos amb algunes variacions:

Com a bandera de proa;
Com a bandera de la marina de guerra;
Com a bandera del exrcit de terra (cedre mes petit amb inscripci daurada al damunt, i a cada cantonada, dins el vermell, uns llorers daurats; a la part de darrera es partida en diagonal ascendent, blanca i vermella, amb l'emblema del exrcit daurat al centre);
Bander triangular, decoratiu i per la gurdia presidencial;
Vertical, decorativa;

La petita fora aria utilitza un emblema vermell amb un triangle blanc amb els tres costats iguals, dins el qual un disc verd.

 Histria de la bandera del Lban .

Des el segle XVII els cristians maronites del Lban van utilitzar el cedre com emblema a les seves banderes blanques. La primera informaci certa del seu us fou l'octubre del 1848. L'efimera repblica de Kisrawan, proclamada el 1858 va utilitzar aquesta bandera.

A la primera guerra mundial els soldats libanesos (dins l exrcit otom) van utilitzar una bandera consistent en una creu de Sant Andreu vermella sobre drap blanc, i el cedre verd fosc al damunt, per es tractava d una bandera militar i no pas nacional.

El 1918 els libanesos van hissar la bandera blanca amb cedre verd  la part inferior segons el disseny del escriptor emigrant Shukri al-Khouri i de Naum Labaki, preparada abans de la revolta libanesa del 1918, que va precedir a l ocupaci francesa. Aquesta bandera es feia servir encara el 1919 sota l autoritat del Mejlis o Consell administratiu. Ocupada la regi pels francesos el 1919, el tractat Sikes-Picot de 1916 entre Frana i la Gran Bretanya va entrar en vigor, i Lban va quedar integrat en el Mandat de Sria (abril de 1920). Al esclatar la lluita contra el rei de Sria, regne del qual nominalment el Lban formava part, el Gran Lban fou declarat independent sota mandat francs. El general Gourad va declarar possessi francesa els districtes de la Beeka, Hasbaia, Baalbeck i Rashaia el 3 d'agost de 1920, considerant-los la base del Gran Lban, el qual fou proclamat a Beirut l' 1 de setembre de 1920 amb les fronteres que encara conserva el Lban actual.

Vers aquest any 1920, es va comenar a usar la mateixa bandera blanca amb cedre per amb la francesa al cant esquerra, i el cedre desplaat a la part baixa del vol, i tamb la bandera nacional francesa per amb el cedre verd a la part inferior de la banda blanca

La primera bandera del Lban, sorg definitivament el 1921, i fou la bandera francesa amb el cedre al centre. Fou proposada el 1919 al president Poincare pel poltic Naum Moukarzel, lder del Moviment pel renaixement libans. El 1943 la Frana Lliure de Petain va reconixer la independncia de Lban, consumada realment amb posterioritat.

El Gran Lban va constituir un dels mandats francesos, i des el 1922 fou administrat conjuntament amb els altres mandats de Sria (entitat Sria-Gran Lban) per des el 1924 va obtenir administraci separada.

Una nova constituci el 23 de maig de 1926 va establir la repblica autnoma libanesa sota mandat francs, per no es va produir cap canvi a la bandera. L article 5 de la constituci deia: "La bandera libanesa es blava, blanca i vermella, amb el cedre a la part blanca"



El 26 de novembre de 1941 el general Catroux, en nom del General De Gaulle, va proclamar la independncia i la sobirania del Lban, si be aquesta decisi no fou realment efectiva fins el 1945 i les tropes aliades restaren al pas. Com que no era adequat l s de la bandera francesa es va tornar a usar la bandera blanca amb el cedre.

L' 11 de novembre de 1943 es van produir manifestacions contra la detenci del president Bekhara Khalil al-Khoury i alguns ministres. Set diputats (Henri Pharaon, Maroun Kanaan, Sab Salam, Sabri Hamad, Rachid Beydoun, Saadi al-Mounla i Muhammed al-Fadl) van entrar al parlament i van decidir establir una nova bandera nacional que segurament va dissenyar Henri Pharaon. Es va establir un govern provisional a Bechamun que va acceptar la bandera per es creu que la va usar en tres franges horitzontals iguals amb el cedre verd a la banda blanca ("amb la bandera libanesa" dintre de la banda blanca). El disseny dels parlamentaris fou fet a ma a la Cambra de diputats per Saade Munla i fou portat a Bechamun per membres del partit Kataeb i del Najjad (Renaixement), el 19 de novembre de 1943 essent hissada la bandera en drap el diumenge 21 de novembre de 1943. El dibuix del disseny parlamentari mostra una bandera en franges 1:2:1 per amb el cedre molt menys natural. L article 5 de la Constituci fou canviat: "La bandera libanesa es vermella, blanca i vermella horitzontal amb el cedre verd al centre de la franja blanca". El dia 21 de novembre fou establert com a dia de la bandera nacional des 1979.

El 22 de novembre de 1943 el govern de la Frana Lliure dirigit per Petain, va reconixer la independncia del Lban. La nova bandera va entrar en us oficial el 7 de desembre de 1943. El 27 de desembre la Frana de De Gaulle va reconixer a la Repblica i va acordar l evacuaci a partir de 1944. El inici de l evacuaci es va allargar al 1945 i no es va completar fins el desembre de 1946. 

El 1948 el comandant zahlawi (es a dir natural de Zahle) Michael Abu Takka fou el primer en hissar la bandera nacional libanesa a Malkieh (Palestina) en la guerra contra Israel. 





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44755" title="Repblica de Kisrawan" nonfiltered="2356" processed="2341" dbindex="17638">
La repblica de Kisrawan fou en efmer estat que va existir a Kisrawan, Lban, el 1858

A la meitat del segle XIX es van produir canvis econmics, poltics i socials al Lban, i entre ells el de la capitalitzaci de la indstria de la seda i la introducci de les relacions caracterstiques del mercat capitalista a la societat libanesa rural. El 1858 els camperols maronites de Kisrawan es van revoltar contra els terratinents en un intent de posar fi al sistema feudal. Els rebels van arribar a dirigir un virtual estat independent, per finalment la rebelli fou ofegada en sang. Tot i aix les potencies europees van pressionar per l'establiment d'un nou sistema poltic i social i per la protecci dels cristians. Aix els canvis que s'havien iniciat vers el 1850 van anar guanyant terreny fins el 1914.

La repblica va utilitzar bandera blanca amb cedre o bandera blanca amb una creu.

Font: Article a la revista Flag Report, Reus, Juliol del 2004.

Referencia: "A rewriting of peasant history in 19th centry Mount Lebanon" de Akran Fouad Khater (1993).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44757" title="Pirmide encorbada" nonfiltered="2357" processed="2342" dbindex="17639">

La pirmide encorbada o pirmide rombodal es una pirmide construda pel fara Snefru a Dashur.

El seu nom antic fou la pirmide brillant 

Es creu que va poder ser planejada aix des bon comenament (per altres opinions diuen que fou un canvi a meitat de la constrrucci) i es caracteritza perqu a mitja altura fa un canvi d inclinaci. Segons el primer angle de 52 graus l altura total hauria estat d uns 130 metres. El segon angle fou de 43 graus.

S atribueix a Snefru haver construt per ordre cronolgic una pirmide a Seila, prop de Faium, amb 5 esglaons i 35 metres de costat i la finalitzaci de la pirmide de Meidum, iniciada pel seu antecessor Huni. Es possible que la de Seila fos obra de Huni; la de Meidum en canvi va poder ser compartida; per la encorbada fou, sens dubte, obra completa de Snefru. 

Es creu que la seva construcci no es va completar com estava previst perqu van aparixer esquerdes al interior, per culpa del terreny. La seva altura total va quedar en 105 metres. Una vegada deixada com est el fara potser va decidir acabar la de Meidum. .

La pirmide te dos entrades orientades al nord i oest, dos cambres i dos corredors. L'entrada del nord,  a 12,2 metres sobre el nivell del sl, condueix a un corredor que baixa fins arribar a dos cambres altes tallades a la roca, des les que s'arriba a un altra cambra descoberta el 1946. T una pirmide subsidiria al sud. Al est es troba un petit temple funrari explorat el 1950 amb dos esteles amb noms reials inscrits, i un pati amb sis capelles.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44759" title="Aforament" nonfiltered="2358" processed="2343" dbindex="17641">
Aforament s l'acci d'aforar s a dir reconixer, pesar o mesurar gneres o mercaderies.

Histricament el terme es refereix a finalitats fiscals per establir el pagament de drets de duana i fixar la tarifa que li s aplicable o l'import de l'exacci aranzelria.

Actualment el significat d'aforar s ms ample i s'aplica a la determinaci de qualsevol material sense importar amb quina finalitat es fa.

En locals pblics l'aforament s sinnim de la capacitat d'encabir-hi persones.


En enginyeria es fan servir els aforaments per calcular quina quantitat de producte hi ha aproximadament. Per aix es calcula el volum del producte i se'n determina la densitat per poder conixer el pes total. Com sovint els productes estan emmagatzemats amb una forma irregular es redueix aquesta forma a volums regulars i s'apliquen les frmules geomtriques corresponents que acabaran donant el volum total aproximat.

En alguns casos si hi ha discussi sobre la quantitat de producte aforat es pot recrrer a tornar a pesar-lo.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44760" title="Pirmide roja" nonfiltered="2359" processed="2344" dbindex="17642">

La pirmide roja fou la darrera pirmide construda pel fara Snefru de la Dinastia IV de l' antic Egipte, i probablement el seu temple mortuori.

s la segona pirmide ms gran d'Egipte si b pel seu angle d'inclinaci (una mica ms de 43 graus) s menys alta (amb 104 metres s la quarta del pas). Fou la primera pirmide autntica que es va bastir a Egipte.

Rep el seu nom de la pedra vermella que es va usar pel seu recobriment procedents de les canteres de Tura. Tamb se l anomena pirmide del nord. 

T una base de 220 metres i una alada de 104 metres.

S hi han trobat gravats cartutxos de Snefru. Fou iniciada la construcci entre el 22 i el 29 any del regnat de Snefru. Al cap de dos anys si havien construt sis capes de pedra i amb 4 anys estava completada en un 30%. Es va acabar amb 17 anys.

A l'est i ha les restes d un temple mortuori i un Piramid. L entrada s pel nord i t un corredor que baixa en un angle de 27 graus cap una cambra (primera cambra), que t un sostre inclinat com altres cambres de la pirmide. Estan sota d'entre 11 i 14 capes de pedra per no tenen problemes estructurals. Un altra corredor va de la cambra primera a la segona que enllaa amb el centre exacta de la pirmide; ambdues estan sota el nivell del sl. Una tercera cambra est ms alta que el terreny i s hi pot accedir per un pas que porta desprs a la quarta i darrera cambra que se suposa seria la d enterrament. Com que no s hi va trobar cap cos es va excavar buscant ms cambres per no es va trobar res.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44761" title="Alexandra del Regne Unit (princesa del Regne Unit)" nonfiltered="2360" processed="2345" dbindex="17643">
Alexandra de Kent, princesa del Regne Unit (Londres 1936). Princesa del Regne Unit de la Gran Bretanya i d'Irlanda del Nord amb el tractament d'altesa reial. Filla dels ducs de Kent, el prncep Jordi del Regne Unit i de la princesa Marina de Grcia, era per tant nta del rei Jordi V del Regne Unit i de la princesa Maria de Teck per part de pare, i per part de mare del prncep Nicolau de Grcia i de la gran duquessa Helena de Rssia.

La seva infncia la pass junt amb la seva mare i els seus germans a la finca familiar de Coopins a Buckinghamshire. El seu pare, el duc de Kent, mor quan ella tenia sis anys en una accident aeri a Esccia durant la Segona Guerra Mundial l'any 1942. Des de la seva infncia ocup un crrec considerable a la cort, patge d'honor en el casament de la seva cosina la reina Elisabet II del Regne Unit i d'un seu altre cos Felip de Grcia. Avui en dia s considerada la tercera dama de la cort britnica desprs de la reina Elisabet II del Regne Unit i de la seva filla la princesa reial Anna del Regne Unit fins i tot abans de la comtessa Sofia Rhys-Jones i de la duquessa de Cornualles.

Molts foren els projectes de casament per la jove princesa, s'especul sobretot amb un casament amb el prncep hereu i futur rei Harald V de Noruega. Malgrat tot, s'acab casant amb l'aristcrata angls l'honorable Angus Ogilvy elevat a la categoria de sir. Sir Angus era el segon fill del dotz comte d'Airlie i de lady Alexandra Coke. El casament es produ a l'Abadia de Westmister amb presncia de mltiples famlies reials estrangeres. La parella que s'establ Londres, a Thatched House Lodge, i tingueren dos fills:

 Jaume Ogilvy nat a Londres el 1964 i casat el 1988 amb Jlia Rawlison.

 Marina Ogilvy nata a Londres el 1966 i casada el 1990 amb Paul Mowat del qual es divorci.

Sir August Ogily va morir l'any 2003. La princesa Alexandra gaudeix d'una excellent posici en el si de la famlia reial britnica i s una de les persones que constitueix un redut cercle al voltant del prncep Carles del Regne Unit i de la duquessa Camlia Parker-Bowles.

La famlia de la princesa no s'ha vist lliure d'escndols a causa de diversos afers financers i de les relacions de la seva filla petita Marina Ogilvy.

La princesa s dama de l'ordre de la Garratera.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44762" title="Bubastis" nonfiltered="2361" processed="2346" dbindex="17644">
Bubastis s el nom clssic de la ciutat egpcia de Bast o Per Bastet, antiga capital del noms XVIII del Baix Egipte. Correspon a la ciutat actual de Tell Basta si b les restes sn prop de Zagazig. Est situada a 80 km al nord-est del Caire en un dels braos del delta, l'anomena't bra Pelusi o Bubasti, en posici estratgica en el cam cap a sia.

Te restes d un temple d'Osorkon II, del temple de Ka, bastit per Teti i Pepi I, d'un parell de capelles del festival Seth de temps d'Amenemhat III i Amenhotep III, d'un santuari del temps de Nectabeo II, del temple d'Atum bastit per Osorkon II, del temple del deu lle Mihos, bastit per Osorkon III, un temple rom dedicat a Agathos Daimon l esperit protector, i d una necrpolis de gats. El temple de Bastet estava situat a una illa entre dos canals al mig de la ciutat, i queden alguns restes de columnes de la sala hipstila.

La ciutat tenia com a patrona a la deessa Bastet, una gata guardiana de la casa i defensora dels fills. 

Existia ja com a ciutat important amb la Dinastia IV, per ja es esmentada abans amb la Dinastia II.  La Dinastia XXII va tenir origen en aquesta ciutat i llavors fou virtual o autentica capital d'Egipte (alguns consideren que la capital oficial sembla que no es va moure de Tanis). Encara fou capital o principal ciutat amb la dinastia XXIII. Fou destruda pels perses per es va recuperar.

Amb la construcci d'Alexandria va iniciar la seva decadncia.

El lloc fou excavat per Edouard Naville a finals del segle XIX per no va poder reconstruir res mes que l estructura bsica del Temple de Bastet; la resta de monuments tamb foren descoberts per Naville per el seu estat era molt dolent. 

A la ciutat s han trobat tombes, entre elles la del visir Iuti (de la dinastia XIX) i de dos virreis de Kus, ambds anomenats Hori, que eren pare i fill (tamb de la Dinastia XIX o potser de la XX). Al nord de la ciutat hi ha les restes d una necrpolis del tercer perode entremig.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44764" title="Abu Rawash" nonfiltered="2362" processed="2347" dbindex="17645">
Abu Rawash s un llogaret d'Egipte prop del qual hi ha l'anomenada pirmide inacabada d'Abu Rawash, que podria ser el temple mortuori del fara Djedefre de la Dinastia IV. El nom apareix tamb com Abu Rowash i Abu Roash.

La regi s el Djebel Abu Rawash, que s'aixeca uns 150 metres i est limitada al nord pel Wadi Qarun i al sud pel Wadi al-Hassanah. El llogaret d'Abu Rawash est en aquesta elevaci a uns 8 km al nord de les pirmides de Gizeh i 15 km a l'oest de El Caire. Fa part del Djebel al-Ghigiga, que marca l'oest de la vall del Nil a la zona al nord de Memfis.

A la zona tamb hi ha alguns cementiris, predinstics, de l'Imperi Antic, i del perode grecorom.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44765" title="Pirmide inacabada d'Abu Rawash" nonfiltered="2363" processed="2348" dbindex="17646">

La pirmide inacabada de Djedefre, pirmide d'Abu Rawash o Pirmide de Djedefre, fou bastida a Abu Rawash, a una zona alta de 150 metres a la plana de Gaa. s la pirmide ms septentrional d'Egipte, entre les grans. Es va suposar que no es va acabar perqu noms en resta una part petita per els arquelegs moderns consideren probable que fos totalment acabada i que desprs quedes desmuntada com avui esta perqu va servir de cantera durant segles.

Va informar de la pirmide Howard Vyse al segle XIX i la van explorar Petrie i Lepsius. La pirmide escalonada al costat porta el nom de pirmide de Lepsius. L excavaci la va fer el institut francs d arqueologia oriental a El Caire, sota la direcci de Chassinat fins el 1902. Va descobrir algunes estatuetes amb el nom de Djedefre (en realitat la lectura feta fou Didufri) el que va fer suposar que la tomba li pertanyia. El 1912 i 1913 Pierre Lacau va continuar l excavaci.

Es van trobar alguns restes de faraons de la primera dinastia (Aha i Den) prop de la pirmide. Tamb es van excavar ms tard les tombes de la necrpolis tinita del sud-est, i el 1922-1924 les del nord. Fernand Bisson de la Roque va excavar mastabes de les dinasties V i VI i el 1958 Adolf Klasens va excavar tombes de la primera a la cinquena dinastia, i algunes del Imperi Mitj. Des el 2001 la zona torna a ser excavada per Michel Baud que ha trobat la necrpolis reial de Djedefre amb un dels seus fills, Hornit, que fou visir.

Tamb es van explorar els lloca cap al nord, al Wadi Qarun entre ells el monestir copte de Al-Deir Al-Nahya per Charles Palanque, que va utilitzar pedra de la pirmide de Djedefre, i una necrpolis de les dinasties III i IV excavada el 1913 incloent una part per l enterrament de cocodrils sagrats; la darrera troballa fou una necrpolis de la primera o segona dinastia.
 
El complex es va deteriorar durant el perode rom quan es va utilitzar com a cantera, i aix va seguir fins avanat segle passat. Els romans van tenir al lloc una guarnici militar.

L accs era llarg, potser d uns 1700 metres des la vall. El complex estava rodejat de paret de entre 1,5 i 2 metres. A la part nord hi devia haver el temple mortuori per no se n ha trobat cap rastre i de fet en aquella poca ja no es feia el temple a la part nord sin al est. Per aquestes reversions s observen tamb en algun altre element con el corredor i la cambra d enterrament que semblen similars a la pirmide esglaonada de Djoser. La pirmide tenia unes columnes al nord-est amb inscripcions amb el cartutx de Djedefre; en aquesta zona s han trobat esttues de tres fills del fara i de dos filles, i possiblement una esfinx de pedra fina

La pirmide tenia un angle de entre 48 i 52 graus, i per tant cal descartar que fos una pirmide esglaonada. L altura seria d uns 55 o 65 metres i la base de 106 metres . Potser contenia una barca reial per una estructura que encara resta al est. En total s hi han trobat fragments de 120 esttues moltes de Djedefre que sembla que foren destrudes voluntriament per probablement pels coptes que van bastir un monestir no massa lluny, a Wadi Karin; tres busts es van trobar gaireb sencers. A la pirmide no hi fou enterrat ning. A la vora existeixen les restes dels tallers i cases dels constructors de la pirmide. La pirmide te una de subsidiria que sembla que era per la reina.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44768" title="Pirmide de Zawiet al-Arian" nonfiltered="2364" processed="2349" dbindex="17649">
Pirmide de Zawiet al-Arian s el nom de qualsevol de los dues pirmides situades a l'oest del llogaret de Zawiet al-Arian, entre Gizeh i Abusir.

Per diferenciar-les, la primera es coneguda com la pirmide estratificada o la pirmide de capes. Els egipcis l'anomenen pirmide rodona o Haram al-Meduwara. fou explorada per Perring el 1839 i la van visitar Lepsius, Maspero i Morgan; el darrer va trobar un pas descendent el 1896 per no es va excavar fins el 1900 en qu ho va fer Barsanti, i ms tard Reisner i Fisher, per mai es va acabar i els informes entre els diversos arquelegs sn de vegades contradictoris. Actualment no pot ser excavada perqu est en zona militar. Es possible que a la part oriental hi hagus un temple que seria el primer orientat de l'est a l'oest. A l'est tamb es creu que hi va haver el temple mortuori. Es va fer pels sistema de capes amb 14 en total, i probablement tenia entre 5 i 7 esglaons per no es pot saber pel grau de deteriorament actual. Es pensa incls que no va ser acabada i que queden restes de rampes de construcci, que Petrie atribua a que la pirmide fou coberta de rajoles. L'entrada a la pirmide est al canto nord-est, i un corredor baixa cap a l'oest i acaba a l'eix nord-oest; a la base hi ha un corredor que t fins a 32 magatzems annexes. Un altre corredor porta a la cambra d'enterrament que est just sota l'eix vertical de la pirmide, per el corredor es tant estret que sembla que un sarcfag no hi podia passar (cap sarcfag s'hi va trobar). Una mastaba prop de la pirmide, identificada com Z-500, tenia 8 gerres d'alabastre amb el nom de Khaba, fara de la Dinastia III i va ser associada a aquest rei. Nabib Swelim per l'atribueix a Neferka, un altre fara de la mateixa dinastia. Les posicions no fan la unanimitat si b estan d'acord amb l'poca
 
La segona es anomenada pirmide inacabada de Zawiet al-Arian es probablement de la Dinastia IV i correspondria al fara Bakka. Les inscripcions que s'hi ha trobat es podrien llegir potser com Nebka per sn difcils de llegir i tamb es poden referir a Bakka que fou conegut com Nebkare i com Bakaure. Sembla que es va construir durant poc temps i no es va acabar, per d'haver estat completada hauria estat tant gran con la de Khefren. T un corredor d'uns 21 metres. S'hi va tronar un gran sarcfag de granit amb forma de tub ovalat, per sense cap cos. La pirmide hauria d'haver tingut una paret similar al model de les pirmides de Giza





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44775" title="Mastaba del fara" nonfiltered="2365" processed="2350" dbindex="17652">

La Mastaba del Fara (Mastabat al-Faran) s una mastaba o mitja pirmide a Saqqara Sud, que s el nom donat al temple funerari del fara Shepseskaf. De vegades s esmenta simplement com pirmide de Saqqara sud o mastaba de Shepseskaf.

Te mes aviat forma de mastaba que de pirmide i fou construda a Saqqara sud en lloc de Giza com els seus antecessors. Els egipcis la coneixen com la Mastaba del Fara i els occidentals com Mastaba o Pirmide de Saqqara sud. El seu aspecte actual sembla el d una pirmide tallada completament a un ter de la seva altura.

La zona de Saqqara sud fou excavada per Gustave Jeuier el 1924 i 1925 i es va pensar que fos la tomba del fara Unas. Tot i aix a una estela trobada all ja hi havia part del nom del fara Shepseskaf, a un altra estela del Imperi mitj constava que en aquell lloc es feia culte a Shepseskaf,  i se sabia que el nom d una tomba aix era "Shepseskaf ha estat purificat" per una troballa en la que estava gravada la paraula i dibuixada la mastaba.

La mastaba estava orienta nord-sud. Es petita i es distingeixen dues fases de construcci, la primera de pedra amb tres entrades, una al est, un al sud-oest i una al mig de la faana sud. Un corredor porta a la meitat oriental del temple i al nord-oest te un altar; la part occidental formava un temple amb una sala d ofrenes amb una falsa porta; no hi havia esttues per una part de l esttua del rei es va trobar al temple; al nord-oest hi havia diverses cambres o magatzems. El conjunt de la mastaba mesura casi 100 metres de llarg i 75 d ample i esta orientada nord-sud. La segona fase fou completada amb pedra mes fina.

A la paret nord, uns dos metres per sota el nivell del terra, l entrada s assembla a la d una pirmide; per mig d'un vestbul comena amb un corredor que baixa en angle de 23 graus durant mes de 20 metres i arriba a una cambra; desprs el corredor es fa horitzontal i acaba a un altra cambra connectada amb cinc o sis nnxols o magatzems; un pas en baixada porta a la cambra del oest i permet l accs a la cambra d enterrament feta de granit rosa. No s han trobat tombes per familiars o oficials del fara.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44777" title="Leslie Lamport" nonfiltered="2366" processed="2351" dbindex="17654">
 

Leslie Lamport (Nova York, 1941) s un informtic i matemtic estatunidenc. s especialment conegut per haver creat el sistema LaTeX.

Lamport estudi matemtiques al MIT i a la universitat de Brandeis. Dins del camp de la informtica s reconegut pel seu treball en algortmica distribuda i en lgica temporal, on introdu la Lgica d'Accions Temporal (Temporal Logic of Actions, TLA). Tamb formul la relaci "ha passat abans" (happened before), important en rellotges lgics en sistemes distributs, ja que permet obtenir una ordenaci parcial.

Actualment (2005) treballa per als centres de recerca de Microsoft.

 Enllaos externs .
la seva pgina web personal ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44779" title="Pirmide de Micer" nonfiltered="2367" processed="2352" dbindex="17655">

La pirmide de Micer (Pirmide de Menkaure) fou el temple funerari del fara Menkaure o Micer (grec Micerinos).

Es va construir al darrer lloc que restava a la plana de Giza. El seu nom fou "Menkaure es div"

El primer que la va visitar en poques recents fou Vyse, el 1837. Desprs van seguir Lepsius, Petrie, Reisner i d'altres. Aquest darrer la va excavar des el 1906 fins el 1924. 

La pirmide formava part d'un complex anomenat Temple de la Vall, que es va construir en part durant el regnat del fara i la resta mes tard, pel seu fill Shepseskaf. 

Al darrera de la porta del temple i havia una cambra amb quatre columnes; a cada costat quatre magatzems. Desprs seguia un gran pati amb parets decorades, un prtic amb dos files de columnes de fusta, i una sala d'ofrenes amb un altar d'alabastre. Aqu es van trobar les esttues del fara. El temple va ser malms durant la Dinastia V per una pedregada que va afectar al costat oest, per rehabilitat en temps de Pepi II. 

El cam d'accs a la pirmide que anava des la Vall al temple mortuori fou acabat per Shepseskaf per no del tot. El terra era de pedra calcaria i les parets tenien uns 2 metres al menys. La construcci sembla que es va aturar quant va arribar al oest de la cantera utilitzada per Khufu i d'aqu passava cap baix al temple potser com a rampa per portar pedres. Aquest cam tenia mes de 600 metres.

El temple mortuori es va fer al costat est de la pirmide. El temple no estava acabat quant va morir Menkaure; el mortuori el va completar Shepseskaf. El temple contenia un altar i altres elements; fou construt segurament en granit rosa per quant el seu fill el va acabar ho va fer amb pedra. 

La pirmide esta a la vora de la formaci Mokattam all on s'ajunta amb la formaci Maadi. La seva altura original fou de 66,5 metres amb un angle d'inclinaci de poc mes de 51 graus. Els costats fan a la base 104,5 cadascun. Te una solida base de roca de 2,5 metres. Sembla que la capa exterior fou de pedra calcaria fina de Tura. S'hi accedeix por una entrada al eix de la paret nord, 4 metres sota el nivell del terra; un corredor de baixada de 26 graus de desnivell cap una cambra; el segent corredor te una barrera de granit; el segent corredor continua fins una cambra sense decoraci , la punta est de la qual esta sota l'eix vertical de la pirmide; un altra passatge conegut com corredor superior, passa parallel al corredor inferior. A la cambra Vyse va trobar un tat amb el nom de Menkaure i dins restes humanes, per es creu que hi fou posat mes tard ja que les probes del Carboni 14 daten el tat del perode copte cristi vers el segle I o II. De la cambra un corredor baixa fins a esdevenir horitzontal, fins a la cambra d'enterrament que es orientada nord-sud i coberta de granit rosa; esta a uns 15 metres sobre el nivell de la base de la pirmide; te accs tamb per un tnel construt des la part oest, per on avui els visitants entrant a la pirmide. A la cambra Vyse hi va trobar un sarcfag buit. No s'ha trobat cap barca sagrada a pesar de buscar intensament. 

A tocar de la pirmide hi ha tres pirmides subsidiries anomenades las pirmides de les tres reines o les tres pirmides de les reines, identificades com G3a, G3b i G3c. Nomes la darrera es una autentica pirmide, i les altres son esglaonades (4 escalons). Encara que s'han atribut a les tres dones del rei altres experts les consideren pirmides dedicades al culte; en tot cas foren clarament usades com a lloc d'enterrament, per reines o no, i quedaren tancades dins un recinte delimitat per parets de pedra.  

La mes oriental es la G3a, te un temple mortuori; al sud una fila de columnes de fusta, una capella pel culte i una sala d'ofrenes. Es la mes gran de les tres i te entrada per la paret nord una mica per sota el nivell del sol. Te una cambra d'enterrament amb un corredor. A la cambra d'enterrament i havia un sarcfag que fou destrut pels lladres de tombes. Reisner pensava que hi havia enterrada Khamerernebti II, la dona principal de Micer. Te una altura de 28 metres i un grau d'inclinaci de poc mes d 52 graus; els costats mesuren a la base 44 metres

La del mig, G3b, es mes petita per te tamb un corredor descendent; les restes d'una dona jove foren trobades en el sarcfag de granit rosa a la cambra d'enterrament prop de la paret oest. Tamb te un temple mortuori orientat nord-sud. A la base mesura 31 metres a cada costat

La G3c no fou mai acabada; la cambra d'enterrament fou construda a la part nord-oest; no s'hi van trobar restes d'enterrament.  A la base mesura 31 metres a cada costat
 
A prop Mark Lehner ha estat excavant recentment la ciutat dels treballadors que van construir les pirmides i les van mantenir. L'rea principal es a 300 metres al sud de l'esfinx on hi ha una estructura coneguda com "Vall de la corona" i el cementiri dels treballadors; a prop hi havien pastisseries, tallers de coure i cases de treballadors, amb un cam que es pensa que portava a un palau reial.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44782" title="Flickr" nonfiltered="2368" processed="2353" dbindex="17658">
Flickr s un lloc web per a organitzar fotografies digitals que funciona com una xarxa social. Va ser desenvolupat per Ludicorp, una empresa fundada el 2002 a Vancouver, Canad. El mar del  2005, Flickr i Ludicorp foren comprades per Yahoo!.

s un servei molt utilitzat pels usuaris de blocs com a dipsit de fotos. 

 Funcionalitats .

El sistema de Flickr permet fer cerques d'imatges per etiquetes (tags), per data i tamb pel tipus de llicncia Creative Commons.

Altres funcionalitats sn els canals RSS i Atom, com tamb una API que permet a desenvolupadors independents desenvolupar els seus propis serveis.

El servei es basa en les caracterstiques habituals de l'HTML i l'HTTP, poden aix ser usable en mltiples plataformes i navegadors. La interfcie d'etiquetaci i edici de text utilitza AJAX, que tamb s compatible amb la gran majoria dels navegadors. Un component no essencial del lloc web, Organizr, es basa en la tecnologia de Macromedia Flash, la qual s mpliament disponible, per no plenament oberta.

Les fotografies o imatges poden tamb trametre's a travs del correu electrnic.

Flickr s especialment popular entre els usuaris de Macintosh, els quals sovint sn exclosos d'altres llocs de compartici de fotos perqu hi s necessria una arquitectura PC/Windows.

Una de les caracterstiques de Flickr, s que permet al usuaris registrats triar qui vol que accedeixi a les seves fotos. Per aix noms cal marcar-les com a pbliques, noms pels amics (contactes de Flickr) o per la famlia, encara que siguin usuaris de franc. Tamb permet triar la llicncia amb que es publiquen les fotografies, donant a triar entre una mplia gama de llicncies, algunes d'elles compatibles amb les de la Viquipdia, la qual cosa ha donat lloc a diversos projectes per compartir-les, com ara FlickrLickr.

 Vegeu tamb .

 Folcsonomia;
 Favshare;
 Zooomr;
 ;

 Enllaos externs .

  Lloc web de Flickr;
 Flick off! - Article sobre alguns usuaris que rebutjaren els moviments de Yahoo! d'en de la compra de Flickr.
  Flickr's Digest;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44798" title="Francisco Flores" nonfiltered="2369" processed="2354" dbindex="17659">

Francisco Guillermo Flores Prez (17 d'octubre de 1959), va ser president d'El Salvador en el perode de 1999-2004, s membre del partit Aliana Republicana Nacionalista (ARENA). 

Va estudiar Filosofia en el Amsherst College, i va ingressar en el mn poltic desprs de la mort del seu sogre, el Cap de Personal en el govern d'Alfredo Cristiani. Va comenar la seva carrera poltica en ARENA com Ministre de Planificaci. Desprs com Vice-ministre de la Presidncia, amb funcions com Assessor del cap d'Estat, i va dirigir el pla d'acci governamental per a acordar els Tractats de Pau de gener de 1992 que van acabar amb dotze anys de conflicte armat al pas. 

En les eleccions del 20 de mar de 1994, Flores va ser escollit diputat per a l'Assemblea Legislativa i el president Armando Caldern Sol el va nomenar Secretari d'Informaci per a la Presidncia. El 29 de mar de 1999, ARENA va anunciar que Flores seria el seu candidat per a les eleccions de 1999. L'1 de juliol de 1999 es va convertir en el tercer president del partit ARENA que governava El Salvador i en el cap de govern ms jove del continent (39 anys). 

El desgast durant els 5 anys del seu mandat van fer decidir al partit ARENA de buscar un altre candidat per a les segents eleccions, Tony Saca, qui guany les eleccions del 2004 amb una polmica estratgia meditica.
 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44800" title="En Patufet" nonfiltered="2370" processed="2355" dbindex="17660">



En Patufet fou una revista infantil illustrada, escrita en catal, publicada a Barcelona entre 1904 i 1938. Posteriorment, entre 1968 i 1973, fou represa amb el nom de Patufet. Va tenir una gran popularitat, fins al punt que la paraula patufet es feia servir per a designar genricament les revistes illustrades infantils, actualment anomenades cmics.

Histria.
Els orgens de la creaci d'En Patufet es troben en una reuni del Foment Autonomista Catal, on es decideix crear una publicaci per a nens. Per a tal finalitat es crid al folklorista Aureli Capmany, que va ser la persona que escoll el nom de la publicaci.  L'any 1905 Josep Bagu, editor de Cu-Cut!, es fa crrec d'En Patufet i s'inicia un perode de gran xit social, i acab convertint-se en un setmanari per a totes les edats. Entre 1909 i 1938 va ser dirigida per l'escriptor Josep Maria Folch i Torres. 

El 6 de desembre de 1968, en ple franquisme, En Patufet es va tornar a editar, ara amb el nom de Patufet, per noms va durar fins l'any 1973. Algunes de les seccions fixes n'eren "La Nuri tamb en vol saber", sobre gramtica i ortografia catalanes de Josep Miracle, "Histries possibles", per Ramon Folch i Camarasa, fill de Josep Maria Folch i Torres, "Mefist", una historieta humorstica del dibuixant Iv d'una sola pgina sobre un dimoni de l'infern, etc.

Escriptors i illustradors.
Alguns dels escriptors i illustradors que hi van anar collaborant, en alguns casos amb pseudnim, foren:

Lola Anglada;
Josep Maria Folch i Torres;
Joan Vila i Pujol, D'Ivori;
Manuel Marinello ;
Gaiet Cornet i Palau;
Joan Llaverias i Labr;
Joan Garca Junceda;
Xavier Bonfill i Trias, Jordi Catal;
Antoni Batllori i Jofr;
Josefina Tanganelli, Abel;
Ricard Opisso i Sala;
Carles Bcquer i Domnguez;


Enllaos externs.
Fundaci Folch i Torres;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44801" title="Orde d'Alcntara" nonfiltered="2371" processed="2356" dbindex="17661">

 
Alcntara, un poble a la vora del Tajo, est situat en Extremadura, un gran camp de conflicte entre els musulmans i cristians d'Espanya durant el segle XII. 

Presa primer pel rei de Lle en 1167, Fernando II, Alcntara va caure de nou en 1172; no va ser recuperada sin fins al 1214 quan va ser presa per Alonso de Len, el fill de Fernando. Per a poder defensar aquesta conquesta en una frontera exposada a molts assalts, el rei va recrrer a les ordes militars. 

Alonso de Len desitjava fundar en Alcntara una branca especial de l'Orde de Calatrava per al seu regne. Per quatre anys ms tard aquests Cavallers van sentir que el lloc estava massa lluny de les seves casernes castellanes. Van renunciar i van transferir el castell, amb el perms del rei, a una peculiar orde lleonesa encara en un estat de formaci, coneguda com  Els Cavallers de San Julin de Pereiro . 

 Fundaci.
El seu origen s fosc. Sn esmentats en 1176, en una concessi del rei Ferran de Lle, per sense alludir al seu carcter militar. Sn coneguts per primera vegada com orde militar per un privilegi del papa Celest III en 1197. A travs del seu pacte amb els Cavallers de Calatrava, van acceptar la regla cistercenca i el vestit, un mantell blanc amb una creu escarlata, i es van sotmetre al dret d'introspecci i correcci del Mestre de Calatrava. Aquesta uni no va durar molt. 

 Histria .
El crrec de gran mestre es va convertir en la meta d'aspirants rivals. Van emprar l'espasa uns contra altres, a pesar del vot de fer-lo nicament en guerra contra els infidels. En 1318, el castell d'Alcntara presentava el lamentable espectacle del Gran Maestre, Ruy Vaz, sent assetjat pels seus propis Cavallers, donats suport pel gran Mestre de Calatrava. Aquesta divisi, en conjunt, mostrava no menys de tres grans mestres en contesa, donats suport respectivament pels cavallers, els cistercencs i pel rei. Tals exemples mostraven clarament en el que s'havia convertit l'esperit monstic. 

 Declivi .
Els reis, pel seu costat, no van dubtar a prendre part activa en l'elecci del gran mestre, que podia donar un valus suport a l'autoritat real. El 1409 Ferran d'Antequera, regent de Castella, va triomfar a l'assolir que el seu fill Sancho, un nen de vuit anys, es converts en el Gran Mestre d'Alcntara. Intervencions com aquest van continuar fins a 1492, quan el papa Alexandre VI va investir el rei Ferran el Catlic amb el gran mestratge d'Alcntara per a tota la seva vida.

Hi havia no menys de trenta-set comandes, amb 53 castells o poblats. El 1808, sota el domini francs, les rendes d'Alcntara van ser confiscades, i van ser retornades noms en part el 1814, desprs de la restauraci de Ferran VII.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44806" title="Ross 154" nonfiltered="2372" processed="2357" dbindex="17662">
Ross 154 s una estrella situada a la constellaci de Sagitari, a 9,68 anys llum de la Terra, el que la fa la setena estrella per ordre de distncia al Sol. Es tracta d'una nana roja descoberta el 1925 per l'astrnom Frank Elmore Ross. Tamb s possible que es tracti d'una variable fulgurant. El seu ve ms proper s l'estrella de Barnard.


Enllaos externs.
 Informaci sobre Ross 154 a SolStation (en angls).













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44807" title="Rentaplats" nonfiltered="2373" processed="2358" dbindex="17663">

Un rentaplats s un electrodomstic especialitzat en la neteja de la resta de menjar dels plats, gots i altres eines de cuina. s d's habitual tant en establiments pblics com a domicilis particulars.

Els rentaplats fan servir la circulaci de l'aigua a una alta temperatura (entre 55 i 65 graus) i detergents molt forts (amb fora contingut de cal que no es fa aconsellable per al contacte directe amb la pell humana) per tal d'aconseguir la neteja dels plats i gots que hi ha al seu interior. El rentaplats bsicament projecte aigua amb fora damunt els plats, primer amb detergent i desprs, durant l esbandida, aigua sola. Molts models tamb fan servir corrents d'aire calent per accelerar el secat.

La disposici habitual del rentaplats sn diverses safates que es poden treure i on es distribueix els elements a rentar.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44809" title="Orde militar" nonfiltered="2374" processed="2359" dbindex="17664">
Els ordes militars eren institucions on es combinava els fins militars i religiosos.

Per alguns historiadors l'origen ideolgic d'aquest tipus d'institucions es trobaria en la cristianitzaci del concepte islmic de guerra santa, mentre que per a uns altres estaria lligat simplement al de peregrinaci i croada, de tota manera sembla que el seu model institucional es troba no solament en el aspecte monacal, sin tamb en la cofradia hospitalria, associada al mn de les peregrinacions.

Al ser les croades un fenomen d'arrel religiosa i eclesistica, va produir conseqncies variades i importants ms enll de l'mbit de Terra Santa. Algunes d'elles van ser duradores i van influir en aspectes molt diversos durant segles. Prenent com argument la necessitat de finanar expedicions i ajudes, el poder pontifical va augmentar el seu pes i extensi en tot Occident.

L'apellaci a la croada es va fer freqentment amb finalitats distintes a les prpies dels seus orgens, aix, el desenvolupament de les ordes militars, creades en principi per a contribuir a la defensa del Llevant llat, i la seva difusi en altres territoris, va generar situacions poltiques que, al principi, no s'havien previst. 


 Origen i evoluci .

No eren institucions exclusivament masculines, les monges podien associar-se a un convent de l'orde. Altra caracterstica a destacar s que els religiosos podien estar, i de fet sovint estaven, subordinats a germans no ordenats. De fet la majoria dels membres no eren religiosos. 

Els ordes militars estaven subjectes directament a la jurisdicci pontifcia i es regirien per una regla monstica, que solia ser la benedictina, en el que era compatible amb la finalitat de l'orde, que va anar la guerra contra els infidels en defensa dels Sants Llocs o d'altres territoris de la cristiandat, i amb la condici dels seus membres, seglars i cavallers o escuders. 

No obstant aix, l'Orde de Sant Joan de Jerusalem havia nascut abans, entorn de 1048. La croada va impulsar als hospitalaris a defensar i protegir als pelegrins, i amb aix a adoptar una organitzaci militar entre 1120 i 1160; a ella es va destinar la renda de moltes donacions rebudes en tota Europa i, sens dubte, va anar l'aspecte que va inspirar a altres ordes que van prendre als sanjuanistas com model. L'Orde del Temple va mancar d'aquella faceta assistencial doncs va nixer com una agrupaci de cavallers, a Jerusalem. 

La prdua de Terra Santa va produir a les ordes una greu crisi de supervivncia. Els projectes de fondre a l'Hospital i al Temple en una no es van realitzar. Els hospitalaris tenien major capacitat d'adaptaci per la importncia de les seves funcions assistencials i perqu es van fer crrec de la defensa de la illa de Rodes. Els Templers, en canvi, no contaven amb aquells arguments i, a ms, la seva activitat financera els havia involucrat en la vida poltica d'alguns regnes. En altres mbits d'expansi de la Cristiandat occidental van sorgir tamb ordes militars, emparades igualment per la idea de croada encara que en la prctica les seves finalitats i interessos no eren els mateixos que s'havien manifestat en Terra Santa. Els Cavallers Teutnics tenen el seu origen en la segona croada, i actuen en Llevant fins a finals del segle XIII. 

La necessitat d'organitzar millor la lluita contra els musulmans va provocar l'aparici de cofradies i ordes militars en l'Espanya cristiana des del segon quart del segle XII. Templers i hospitalers van tenir forta presncia i importants senyorius en la Corona d'Arag, per molt menys a Castella: desprs de la dissoluci dels primers en 1312, els seus bns van servir per a fundar l'orde de Montesa a Arag i la de Crist a Portugal. El fenomen singular ms important va ocrrer en els regnes de Lle i Castella, on va haver ordes militars autctons que van tenir un gran desenvolupament: Calatrava a Castella des de 1157, Alcntara a Lle i Sant Jaume en ambds regnes des de 1175, aproximadament. El mateix va succeir a Portugal, amb l'orde d'Avis.

L'activitat fonamental dels Ordes Militars hispnics era la de combatre en la Pennsula als infidels. Des dels seus orgens es va contemplar la possibilitat que actuessin en altres mbits en defensa de la cristiandat. Aix, quan en 1172 els frares d'vila es van afiliar a l'orde de Sant Jaume, van prometre ajudar-la a expulsar als moros d'Espanya, per a posteriorment, si aix ho decidia el maestre, del Marroc i finalment de Jerusalem.

 Declivi .

Finalment, els Ordes militars es van convertir en un instrument de poder emprat pels monarques hispans en les lluites entre els regnes cristians, especialment a la fi del segle XII quan els enfrontaments entre Castella, Lle i Portugal estaven a l'orde del dia. Grcies a la intervenci militar de les Ordes militars en la Pennsula van sorgir impressionants senyorius, que en part van contribuir a centrar l'atenci vers ells.

Ordes militars.


Notes.
* indica que encara segueixen actives.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44814" title="Element qumic essencial" nonfiltered="2375" processed="2360" dbindex="17665">

S'anomenen elements qumics essencials aquells elements qumics que sn imprescindibles per a l'existncia dels ssers vius. 

Els elements qumics que entren en la composici de la matria viva s'anomenen "biogentics". Alhora aquests es poden dividir entre "essencials" i "no essencials" segons la seva presncia sigui fonamental per a la vida o no.

En total s'han identificat ms de 70 elements qumics en els ssers vius, s a dir quasi tots els elements estables exceptuant els gassos nobles.

Per tal d'enumerar quins sn els elements essencials cal distingir entre vegetals i animals.

En els vegetals es troben al voltant de 60 elements qumics. D'aquests se'n consideren essencials 9 macronutrients, que sn: Carboni, Hidrogen, Oxigen, Nitrogen, Fsfor, Potassi ,Sofre, Calci i Magnesi. I 7 micronutrients, que sn Ferro, Bor, Mangans, Coure, Molibd, Clor i Zenc.

En els animals, la frontera que separa els elements essencials dels no essencials s ms difcil de determinar. Generalment s'accepta que hi ha 25 elements qumics essencials, que sn 11 de majoritaris: Carboni, Hidrogen, Oxigen, Nitrogen, Fsfor, Sofre, Sodi, Potassi, Magnesi, Calci i Clor. Als que cal afegir 14 oligoelements essencials, que sn Ferro, Coure, Zenc, Mangans, Iode, Fluor, Bor, Silici, Vanadi, Crom, Cobalt, Seleni, Molibd i Estany.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44821" title="Diresi" nonfiltered="2376" processed="2361" dbindex="17666">

La paraula diresi deriva del grec diarein que t el significat de "dividir".

En llengua catalana hi ha tres accepcions de "diresi": El signe diacrtic, la llicncia potica que consisteix a pronunciar en dues sllabes les vocals d'un diftong i el nom genric amb el qual sn designats els diferents procediments quirrgics usats per a dividir els teixits orgnics. Aquest article tracta del signe diacrtic.

s general.

La diresi s un signe consistent en dos petits puntents collocats sobre una vocal, per indicar que se n'ha d'alterar la pronunciaci. Tot i la semblana grfica, no s'ha de confondre amb l'umlaut.

En llenges com el francs o el grec, marca que la segona vocal pertany a una sllaba diferent que la primera. Usualment la vocal que porta diresi s tnica. 

En espanyol o portugus, en canvi, indica que s'ha de pronunciar la U de determinats dgrafs (com GE, per exemple).

En catal, tamb s'usa per trencar un diftong quan les normes de l'ortografia no permeten accentuar (com per exemple "pasos"). Hi ha excepcions a aquest s:

 Les paraules acabades en US, UM;
Mots comenats pels prefixos "anti-" "co-" "contra-" "re-" "semi" seguits de vocal: exemple "reunir" per es posa diresi en rex i rell;
En els mots acabats en vocal + els sufixos "-isme" "-ista" exemple egoisme per es posa diresi en prosme i llusme;
En els verbs acabats en vocal + IR, els temps de futur, condicional infinitiu i gerundi i tamb la forma de present de subjuntiu dels verbs acabats en vocal + AR.
Tamb s'utilitza en de g o q seguides de i o u per indicar que la u es pronuncia exemple: Qestionari;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44832" title="Viella" nonfiltered="2377" processed="2362" dbindex="17667">


Viella (en arans Vielha) s la vila i municipi capital de la Vall d'Aran, del municipi de Vielha e Mijaran i del ter de Castiro. Es va constituir el 1970 arran de la fusi del seu terme municipal amb els d'Arrs e Vila, Betlan, Escunhau, Gausac i Vilac. El seu nom significa, precisament, vila.

T una situaci central a la vall i s'aixeca a 980 m d'altitud, a la confluncia de la Garona amb el seu afluent el riu Nere. Hi passa la carretera N-230 de Lleida a Eth Pnt de Rei, a la frontera francesa, a travs del tnel de Viella, i en surt la carretera C-28 que comunica la vall amb el Pallars Sobir a travs de Salard i el port de la Bonaigua. 

El 2005 comptava amb 3.156 habitants, que representaven ms de la meitat de la poblaci total del municipi. s el centre comercial i de serveis de la vall. 

 Llocs d'inters .
 Lesglsia de Sant Miquu, amb elements romnics i gtics (en destaca la portalada), allotja el Crist de Mijaran, talla romnica considerada la principal mostra escultrica de l'Aran.
 El Musu dera Val d'Aran, installat a la Tor deth Generau Martinhon, casa senyorial del segle XVII que exhibeix diversos aspectes i elements de la geologia, la vegetaci, la fauna, la climatologia, la histria, l'arqueologia, l'art, la llengua i l'etnologia de la vall.
 Diverses cases i palaus de la part vella de la vila, a la dreta del riu Nere, com ara  de Rods,  de Fedusa o  de Burgarl.
 La Fabrica dera Lan, edifici del segle XIX dedicat a mostrar l'antiga indstria de la llana. ;
 El Parador de Vielha, dalt el tur d'Eth Castth, construt el 1966. ;
 El Palai de Gu o Palau de Gel, modern poliesportiu i pista de gel, construt l'any 1994 i inaugurat per l'aleshores President de la Generalitat, Jordi Pujol i Soley. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44834" title="Mosquet" nonfiltered="2378" processed="2363" dbindex="17668">

Un mosquet s una arma de foc porttil dels soldats d'infanteria, molt utilitzada entre el segle XVI i el segle XIX. El seu can feia fins a metre i mig, i es tractava d'una arma ms llarga i pesant que un fusell.

El seu disseny permetia que el soldat d'infanteria fos autosuficient en el camp de batalla, ja que podien arribar a disparar fins a cinc cops per minut. Tot i ser ms rpid que la major part d'armes de foc de l'poca, no era suficient per disparar contra un grup nombrs d'enemics, fet que va provocar que es complements amb la baioneta.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44835" title="Orde de la Banda" nonfiltered="2379" processed="2364" dbindex="17669">
El rei D. Alfons XI rei de Castella i Lle, estant a Burgos l'any de 1330 va instituir l'orde de la Banda, per a encoratjar-los a defensar la religi catlica. Uns anys abans, en 1324, s'esmenta que un cavaller va ser premiat pel seu defensa de Baza. Especficament, se li concedia el dret a dur adorns d'or i plata per ser cavaller de la banda d'or. 

Solament eren admesos en ella els fills de les famlies mes illustres, per bastava que qualsevol uss la banda, que era de tafet vermell, i sorts victoris del duel o desafiament que dos cavallers de l'orde s'encarreguessin de sostenir, perqu se li admets en la mateixa. 

Abolida pels Reis Catlics i restablia per Felip V, va quedar b aviat sepultada en l'oblit. 

L'orde era de tipus laic i cavalleresc. Els seus membres devien participar en justes i ser solidaris i lleials al rei. Els normes d'aquestes justes i les expressions de solidaritat es recollien en els estatuts de l'orde, igual que certes normes de comportament. La divisa dels cavallers d'aquesta orde era una cinta vermella de tres dits d'ample posada en situaci de banda, que desprs que va caure en dess, molts fills dels quals havien pertangut a ella, la van traslladar als seus escuts d'armes, afegint els quals es van trobar en la batalla del "Salado", que el rei D. Alfons va guanyar als musulmans en els camps de Tarifa el dia 30 d'octubre de 1340, dos caps de dracs en posat d'empassar-la; simbolitzant amb aix la fortalesa i valor amb que aquesta batalla els va dur a la victria contra els seus enemics. 

Els colors de la banda van ser canviant, igual que la importncia i el carcter de l'orde. Va ser adoptada per successius reis que van arribar a veure a la Banda com part de la instituci real. Va ser ampliant la seva base i en el segle XV la aanda va arribar a ser donada a dones com divisa. Durant el segle XV va entrar en decadncia i la hi considera extinta cap a 1474.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44838" title="Llista de capitals de comarca dels Pasos Catalans" nonfiltered="2380" processed="2365" dbindex="17670">
Vet aqu una llista de les capitals de comarca dels Pasos Catalans, ordenades alfabticament, amb la comarca a la qual corresponen indicada al costat de cadascuna.



A.
 Adems (Rac);
 Aiora (Vall de Cofrents);
 Alacant (Alacant);
 Albocsser (Alt Maestrat);
 Alcoi (Alcoi);
 l'Alcora (Alcalatn);
 Amposta (Montsi);
 els Angles (Capcir);

B.
 Balaguer (Noguera);
 Banyoles (Pla de l'Estany);
 Barcelona (Barcelons);
 Benavarri (Baixa Ribagora);
 Berga (Bergued);
 la Bisbal d'Empord (Baix Empord);
 les Borges Blanques (Garrigues);
 Borriana (Plana Baixa);

C.
 Castell de la Plana (Plana Alta);
 Ceret (Vallespir);
 Cervera (Segarra);
 Cirat (Alt Millars);
 Cocentaina (Comtat);

D.
 Dnia (Marina Alta);

E.
 Eivissa (Eivissa);
 Elda (Vinalop Mitj);
 Elx (Baix Vinalop);
 nguera (Canal de Navarrs);

F.
 Falset (Priorat);
 Figueres (Alt Empord);
 Font-romeu (Alta Cerdanya);
 Fraga (Baix Cinca);

G.
 Gandesa (Terra Alta);
 Gandia (Safor);
 Girona (Girons);
 Granollers (Valls Oriental);

I.
 Igualada (Anoia);

L.
 Lleida (Segri);
 Llria (Camp de Tria);

M.
 Manresa (Bages);
 Ma (Menorca);
 Matar (Maresme);
 Mollerussa (Pla d'Urgell);
 Montblanc (Conca de Barber);
 Mra d'Ebre (Ribera d'Ebre);
 Morella (Ports);

O.
 Olot (Garrotxa);
 Ontinyent (Vall d'Albaida);
 Oriola (Baix Segura);

P.
 Palma (Mallorca);
 Perpiny (Rossell);
 el Pont de Suert (Alta Ribagora);
 Prada (Conflent);
 Puol (Horta Nord);
 Puigcerd (Baixa Cerdanya);

R.
 Requena (Plana d'Utiel);
 Reus (Baix Camp);
 Ripoll (Ripolls);

S.
 Sabadell (cocapital del Valls Occidental juntament amb Terrassa);
 Sagunt (Camp de Morvedre);
 Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat);
 Sant Pau de Fenollet (Fenolleda, tot i que actualment la comarca no es considera part dels Pasos Catalans);
 Santa Coloma de Farners (Selva);
 la Seu d'Urgell (Alt Urgell);
 Silla (Horta Sud);
 Sogorb (Alt Palncia);
 Solsona (Solsons);
 Sort (Pallars Sobir);

T.
 Tamarit de Llitera (Llitera);
 Tarragona (Tarragons);
 Trrega (Urgell);
 Terrassa (cocapital del Valls Occidental juntament amb Sabadell);
 Torrent (Horta Oest);
 Tortosa (Baix Ebre);
 Tremp (Pallars Juss);

V.
 Valncia (Ciutat de Valncia, capital tradicional de l'Horta);
 Vall-de-roures (Matarranya);
 Valls (Alt Camp);
 el Vendrell (Baix Peneds);
 Vic (Osona);
 Vielha (Vall d'Aran);
 Vilafranca del Peneds (Alt Peneds);
 la Vila Joiosa (Marina Baixa);
 Vilanova i la Geltr (Garraf);
 Villena (Alt Vinalop);
 Vinars (Baix Maestrat);

X.
 Xtiva (Costera);
 Xelva (Serrans);
 Xiva de Bunyol (Foia de Bunyol);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44839" title="Balena blava" nonfiltered="2381" processed="2366" dbindex="17671">

La balena blava (Balaenoptera musculus) s un mamfer mar que pertany a l'ordre dels cetacis. Amb una llargada de fins a 30 metres i un pes de fins a 177 tones, es creu que s l'sser viu ms gran que ha viscut mai a la terra. La seva respiraci s pulmonar, tot i que fora de l'aigua no sobreviuria perqu el seu pes corporal l'aixafaria i es clavaria el trax. S'alimenta gaireb exclusivament de krill.

Mida.

La major criatura coneguda de l'poca dels dinosaures s l'Argentinosaurus de l'era Mesozoica, amb un pes estimat d'unes 90 tones. Hi ha alguns dubtes sobre quin s l'exemplar de balena blava ms gran conegut. La major part de les dades sn d'exemplars caats per baleners a l'Antrtida durant la primera meitat del segle XX i van ser realitzades per baleners no massa acostumats a les tcniques de mesura zoolgica. Els exemplars ms grans enregistrats sn dues femelles que mesuraven 33,6 i 33,3 metres respectivament, encara que aquestes dades poden ser no exactes; la balena ms gran que s'ha mesurat amb criteris cientfics pel Laboratori Nacional de Mamfers Marins dels Estats Units feia 29,9 metres de longitud, aproximadament la mateixa longitud d'un avi Boeing 737 o tres autobusos britnics de doble pis.

El cap d'una balena blava s prou gran com per encabir-hi una cinquantena de persones dretes a la seva llengua. El seu cor s aproximadament de la mida d'un cotxe petit, i un nad podria nedar dins de les seves artries. Durant els primers set mesos de vida, una cria de balena blava beu aproximadament 400 litres de llet cada dia i fins a 70 litres diaris d'aigua, creix a un ritme de 90 kg cada dia. En nixer, el seu pes s d'uns 1.400 kg, gaireb com un hipoptam adult.

s fora complicat pesar una balena blava justament per la seva gran mida. Moltes de les balenes caades pels baleners no s'han pesat senceres, sin que han estat tallades en peces de menor mida abans de ser pesades. Aix fa que no es pugui estimar el pes total de la balena, com a conseqncia de la prdua de sang i d'altres fluids. Malgrat aix, mesures de 150 a 170 tones s'han enregistrat en exemplars de 27 metres de longitud. Els exemplars d'una mida de 30 m es considera que han de pesar ms de 180 tones. La major balena mai mesurada per cientfics era una femella que pesava 177 tones.

Multimdia .

;
;
 Una balena blava a mida natural;

Referncies.




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44841" title="Alexandre II de Rssia" nonfiltered="2382" processed="2367" dbindex="17672">

Alexandre II de Rssia (Moscou 1818 - Sant Petersburg 1881). Tsar de Rssia (1855 - 1881). Pass a la histria com el ms important reformador de la societat russa durant el perode tsarista que a diferncia de les realitzades pels seus antecessors i successors tingueren una importncia transcendental. Descendents d'Alexandre II de Rssia sn el rei Miquel I de Romania, la cap de la casa imperial russa Maria de Rssia o el duc de Kent Eduard del Regne Unit.

Infncia.

El gran duc i desprs tsar Alexandre II nasqu al Kremlin de Moscou, essent l'ltim tsar que naixia a la ciutat santa de Rssia. Era el primer fill mascle del tsar Nicolau I de Rssia i de la princesa Carlota de Prssia. Era per tant nt, per lnia paterna, del tsar Pau I de Rssia i de la princesa Sofia de Wrttemberg, i per lnia materna del rei Frederic Guillem III de Prssia i de la mtica princesa Llusa de Mecklenburg-Strelitz.

D'infant don poques mostres de la seva futura capacitat poltica. Creix en un ambient de repressi cultural i intellectual en el qual la censura era ms present que mai i la crtica a les autoritats un delicte poltic de primer ordre. Malgrat que el seu pare l'indu a la carrera militar ell no hi mostr cap inters i es dedic a l'estudi de llenges europees i en la prctica de l'equitaci.

Casament i descendncia.

El 16 d'abril de 1841 es cas a Sant Petersburg amb la princesa Maria de Hessen-Darmstadt que era filla del del duc sobir Llus II de Hessen-Darmstadt i de la princesa Guillermina de Baden. La princesa de Hessen adopt el nom de Maria Alexandrovna.

La parella installada a Sant Petersburg tingu sis fills i dues filles:

 SAI la gran duquessa Alexandra de Rssia (1842 - 1849).

 SAI el gran duc Nicolau de Rssia nat a Tsrskoie Sel el 1843 i mort a Nia el 1865 poc desprs d'esdevenir comproms amb la princesa Dagmar de Dinamarca qui es va acabar casant amb el seu germ el tsar Alexandre III de Rssia.

 SM el tsar Alexandre III de Rssia nat a Sant Petersburg el 1845 i mort a Livadia (Crimea) el 1894. Es cas amb la que havia sigut promesa del seu germ gran la princesa Dagmar de Dinamarca.

SAI el gran duc Vladimir de Rssia nat a Sant Petersburg el 1847 i mort el 1909 a la mateixa ciutat on va nixer. Es cas amb la princesa Maria de Mecklenburg-Schwerin.

 SAI el gran duc Aleix de Rssia nat el 1850 a Sant Petersburg i mort el 1908 a Pars. Es cas morganticament amb Alexandra Zhukovsky.

 SAI la gran duquessa Maria de Rssia nata a Tsrskoie Sel el 1853 i mort el 1920 a Zuric. Es cas el 1875 amb el prncep britnic i duc d'Edimburg i de Saxnia-Coburg Gotha Alfred del Regne Unit.

 SAI el gran duc Sergi de Rssia nascut a Tsrskoie Sel el 1857 i mort a Moscou el 1905. El 1884 es cas amb la princesa Elisabet de Hessen-Darmstadt.

 SAI el gran duc Pau de Rssia nat a Tsrskoie Sel el 1860 i assassinat a la ciutat de Sant Petersburg el 1919 en mans dels bolxevics. Es cas en primeres npcies amb la princesa Alexandra de Grcia i en segones npcies amb la princesa Olga Karnovich von Pistolkors, princesa Paley.

A la mort de la seva esposa l'any 1880 es cas amb qui havia estat la seva amant de joventut i durant tot el seu matrimoni, la princesa russa Caterina Dolgoruki i tingueren tres fills:

 Jordi Romanov Yurievski (1872 - 1913) casat amb la comtessa Alexandra Zarnekau.

 Olga Romanov Yurievski (1873 - 1925) casada amb el comte Jordi von Marenberg.

 Boris Romanov Yurievski (1876 - 1876).

 Caterina Romanov Yurievski (1878 - 1956) casada en primeres npcies amb el prncep Alexandre V. Bariatinsky i en segones npcies amb el prncep Sergi Obolensky del qual es divorci.

Regnat.

Alexandre es convert en tsar l'any 1855 en substituci del seu pare un cop aquest mor. El primer any del seu regnat el destin a finiquitar la Guerra de Crimea iniciada pel seu pare el tsar Nicolau I de Rssia. Desprs de la derrota de Sebastopol, les negociacions per la pau foren liderades pel canceller, el Prncep Gorchakov.

Desprs de les negociacions, comen un perode de radicals reformes. Afortunadament per Rssia, aquestes reformes arribaven en un moment en qu el tsar era una persona capa de liderar les reformes sense tremolar i amb la voluntat de portar-les a terme i que a la vegada no es deixaria endur en vanes utopies.

Malgrat tot, durant el regnat d'Alexandre II, el creixement de partits radicals i revolucionaris d'esquerres fou increble. Aparegueren els nihilistes russos, l'anarquisme rus i finalment el comunisme de caire marxista. Des de 1855, per, ell aparegu com un liberal moderat a Rssia tot i que sofr nombrosos atemptats: 1866, 1873, 1880 i 1881. Aquest ltim acabaria amb la seva vida.

L'emancipaci dels serfs.

A diferncia del seu pare, que tenia un clar esperit de l'Antic Rgim indut pels valors de la Santa Aliana i del conservadorisme de caire autocrtic, les idees liberals d'Alexandre dominaren el seu mandat.

Inici reformes de caire econmic que permeteren l'aparici d'una inspida classe petit burgesa vinculada amb la industrialitzaci. Impuls de forma primordial el ferrocarril. El desenvolupament econmic, per, es veia frenat per l'existncia de la servitud.

L'any 1860 s'inici el projecte per desactivar la servitud. El governador polons per les provncies lituanes de l'Imperi envi una carta al Tsar perqu aquest li permets d'establir un comit de propietaris per acabar amb la servitud. Aquest primer pas fou aprofitat pel Tsar i envi una carta a tots els governadors elevant la voluntat del governador de Litunia i expressant el desig que els altres tamb portessin a terme un gest tan patritic. Els altres governadors de la Rssia europea seguiren el pas del governador de Litunia.

Malgrat tot, l'emancipaci no acabaria amb l'ucs imperial sin que afectava importants problemes parallels. Les solucions passaven per si convertir els serfs en agricultors depenents econmicament i laboralment dels propietaris de la terra o si els serfs es convertirien en una classe autnoma com a propietaris de terres comunals. La soluci adoptada fou l'ltima.

El 3 de mar de 1861, el tsar firma la llei d'emancipaci que acab definitivament amb la servitud a Rssia.

Altres reformes.

El tsar Alexandre II de Rssia port a terme altres reformes importants com la reorganitzaci de la marina i de l'exrcit l'any 1874, una nova organitzaci judicial basada en el model francs (1864), un nou codi penal (1864) i una nova organitzaci local i rural tamb l'any 1864. Formul una llei de grans ciutats, a les quals atorg una mnima autonomia fiscal i cre una policia rural a crrec del Ministeri de l'Interior.

Eliminaci dels moviments nacionals.

Al principi del seu regnat, el Tsar manifest la voluntat de 'No als somnis' referent als moviment nacionals de Polnia, dels tres estats bltics (Estnia, Letnia i Litunia) i de la Rssia blanca (Ucrana i Bielorssia).

L'any 1863-1864 reprim durament la revolta polonesa, per a canvi d'aix hagu de donar suport a la unificaci alemanya sota la batuta de Prssia (Vint anys desprs, l'Imperi Alemany seria el principal enemic de Rssia al continent europeu.). La repressi polonesa fou brutal: morts, deportacions a Sibria i l'aplicaci de la llei marcial, que s'estengu a Litunia. Les llenges nadiues fores prohibides completament incls en la seva forma oral.

Intents d'assassinat.

El tsar pat quatre intents d'assassinat:

El 4 de juny de 1866, l'atemptat fou produt per Dimitri Karalozov. El tsar s'escap pels pls, i per commemorar el que ell anomen els fets del 4 de juny de 1866 orden la construcci d'una nova porta per la ciutat de Sant Petersburg. Aquesta fou encarregada al guanyador d'un concurs, Vctor Hartmann. El disseny va ser molt ben rebut per mai es constru.

El 20 d'abril de 1879, el segon atemptat tingu lloc a la Plaa de la Gurdia quan el tsar caminava tranquillament i va veure la cara de l'exestudiant Alexander Soloviev de trenta-tres anys. Soloviev, que tenia un revlver a les mans, va disparar cinc vegades fallant totes elles.

L'organitzaci terrorista 'El poble guanyar', que pretenia una revoluci social, va collocar una bomba al ferrocarril que havia de portar el Tsar de Livadia a Moscou. L'operaci que tingu lloc l'any 1879 no tingu xit. L'any segent, el 1880, ho intentaren de nou, introduint-se a l'habitaci de sopar del Palau d'Hivern del Tsar a Sant Petersburg. La bomba que havien collocat no va afectar ni el palau ni el Tsar, malgrat que va destrossar els terres de l'habitaci.

Desprs de l'ltim intent d'assassinat, al Comte Louis-Melikov se li atorgaren grans poders per lluitar contra la vorgine terrorista. El 13 de mar de 1881, el Tsar va patir un atemptat de caire nihilista, i va morir poques hores desprs. L'atemptat tingu lloc als carrers de Sant Petersburg, mentre anava amb un cotxe de cavalls. Els terroristes eren Nicolau Kibalchich, Sofia Perovskaya, Nicolau Rysakov, Timoteu Mikhailov, Andreu Zhelyabov, que van ser condemnats a mort, i Gesya Gelfman, que fou enviat a Sibria. La mort l'hi provoc l'activista polons Ignasi Hryniewiecki, que mor en l'atemptat. Hryniewiecki actuava motivat per la forta repressi cultural que es vivia a Polnia en el procs anomenant de Russificaci. ;





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44842" title="Orde de Sant Jordi d'Alfama" nonfiltered="2383" processed="2368" dbindex="17673">


Aquest orde va ser fundat l'any 1201, per Pere el Catlic, rei d'Arag i comte de Barcelona, amb el nom d'Orde de Sant Jordi d'Alfama. Va rebre aquest nom ats que se li va concedir el desert d'Alfama, a unes cinc lleges de Tortosa (a l'actual terme municipal de l'Ametlla de Mar). 

Per a comprendre la decisi reial de fundar un orde militar, cal tenir en compte la personalitat del monarca i les circumstncies que van envoltar el seu regnat. Pere era fill primognit d'Alfons el Cast. Pel testament patern va rebre Arag, Catalunya i terres en el sud de Frana, mentre que el seu germ, Alfons, rebia Provena, Milhau i Gavald. Malgrat aquesta divisi, es va conservar certa uni en els dominis catalano-occitans, enfortida per l'aliana poltica entre ambds germans i perqu a la mort d'Alfons II de Provena, Pere va exercir la tutoria sobre el seu jove nebot, Ramon Berenguer V. Per, per tal de mantenir la fastuositat de la seva cort, al mateix temps que un exrcit ben provet, Pere precisava diners i aquests els obtenia mitjanant la imposici de forts tributs que provocaven el descontentament popular. Una de les seves idees va ser ampliar els seus dominis, emprenent la guerra contra els musulmans a fi d'arrabassar-los terres. Seria per aquest motiu que l'any 1201 va creure interessant la creaci d'un orde militar, els cavallers del qual l'havien d'ajudar en l'esmentada tasca.

 Histria .

L'orde va decidir regir-se per la regla de Sant Agust (confirmada en l'any 1373). Pere va emprendre la guerra i va aconseguir, amb l'ajuda dels cavallers de l'orde, conquerir Adems i Castellfabib als musulmans de Valncia.

El rei es va centrar en la seva aliana amb Castella i va tractar d'apoderar-se de l'illa de Mallorca amb una expedici que va acabar en un fracs. Alfons VIII de Castella va sollicitar la seva ajuda per a combatre el poder musulm i els aragonesos i catalans aix ho van fer, participant en la batalla de les Navas de Tolosa. Entre la host del rei Pere es trobaven els cavallers de l'Orde de Sant Jordi, que no van dubtar a acudir a la crida del monarca.

En l'ltima etapa del seu regnat, Pere es va trobar davant un dilema, d'una banda desitjava conservar l'amistat dels nobles del Llenguadoc i, per un altre, no volia enfrontar-se al Papa que havia decretat la Croada contra els ctars. La decisi papal d'enviar a la noblesa francesa contra els albigesos va obligar Pere a alinear-se al costat d'aquests. El problema afectava tamb a l'orde de Sant Jordi, obligada, d'una banda, a combatre amb el rei que l'havia creat i, d'una altra, a entrar en combat amb les forces protegides pel Papa. Pere va resultar derrotat i mort i tota Occitnia va quedar en poder dels croats, amb el que les pretensions catalanes sobre totes aquestes terres van quedar definitivament arrunades. L'Orde de Sant Jordi, tanmateix, no va deixar d'existir.

 Declivi .

El rei Pere el Cerimonis va voler donar nou vigor a l'orde per la qual cosa va sollicitar del Papa Gregori XI, la seva aprovaci pontifcia. Aquesta li va ser atorgada i per part del rei, l'orde va rebre el lloc d'Aranda. Ja per aquell temps, l'orde de Sant Jordi havia iniciat la seva decadncia. El seu convent era molt pobre, el nombre de cavallers era cada vegada ms escs. 

Mart l'Hum va intentar enfortir l'orde de Sant Jordi, tot unint-lo a l'orde de Montesa. El Papa Benet XIII d'Aviny va donar la seva aprovaci, de manera que els cavallers de Sant Jordi es van integrar en l'orde de Montesa.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44844" title="Ua Pou" nonfiltered="2384" processed="2369" dbindex="17674">

Ua Pou (en marques del nord  uapou) s una illa de les Marqueses, a la Polinsia Francesa. Est situada en el grup nord de l'arxiplag, a 35 km al sud de Nuku Hiva i 85 km al nord-oest d'Hiva Oa.

Geografia.
L'illa t una forma piramidal i en el centre destaquen uns pilars basltics en forma de pa de sucre: Matahenua (1028 m), Pouakei (1023 m) i Oave (1230 m). La superfcie total s de 105,3 km . Amb 2.200 habitants al cens del 2002 resulta l'illa ms densament poblada de l'arxiplag. La vila principal s Hakahau situada al nord-oest de l'illa amb el principal port i prop de l'aeroport. La poblaci s reconeguda per les qualitats artstiques innates dels artesans escultors i tatuadors a ms dels cantants i dansaires tradicionals. Bianualment se celebra el festival de Matava a constituint un centre important de la cultura marquesana.

Histria.
Els habitants d'Ua Pou van participar en les guerres tribals de Nuku Hiva, per interiorment eren la nica illa que estava unificada sota un sol cap abans de l'arribada dels europeus. El nord-americ Joseph Ingraham, el 1791, va ser el primer en anotar la seva posici anomenant-la Adams en honor al aleshores vice-president John Adams. Dos mesos ms tard hi desembarc el francs tienne Marchand deixant el seu propi nom. Tamb s'ha conegut com Trevenen Island. El nom Ua Pou significa dos pilars i reflecteix la seva orografia. Tamb s'ha escrit com Ua Pu, Hua Pu i Ropo. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44849" title="Repblica islmica de Qaim" nonfiltered="2385" processed="2370" dbindex="17675">
La Repblica islmica de Qaim fou constituda a primers de setembre del 2005 a la ciutat de Qaim, de trenta mil habitants, a 2 km de la frontera de l'Iraq amb Sria.

La ciutat fou ocupada per la facci de la resistncia iraquiana encapalada per Abu Musab al-Zarqawi, que uns mesos abans havia reconegut el suprem lideratge de Bin Laden.

Els resistents van controlar la ciutat i van executar als considerats collaboradors dels americans i del govern de Bagdad, imposant la xara o llei islmica. Es va collocar un cartell a l'entrada de la ciutat amb la llegenda "Benvinguts a la Repblica islmica de Qaim".

La bandera provisional de la Repblica s la del grup de Zarqawi, "Monoteisme i guerra santa", que s negra amb un disc groc al mig, la asahada al damunt del sol, i el nom del grup (en carcters arbics) sota (tot en blanc).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44850" title="Assaig clnic" nonfiltered="2386" processed="2371" dbindex="17676">
Un assaig clnic s un tipus de estudi clnic en el que s'investiga una pregunta important en medicina i farmcia, per a augmentar el coneixement.

La majoria dels assajos clnics que es duen a terme, avaluen nous frmacs o tractaments metges amb un protocol de investigaci estrictament controlat. Un assaig clnic medicaments s tota avaluaci experimental d'una substncia o medicament, a travs de la seua administraci o aplicaci a ssers humans, orientada a algun dels fins segents : 

 Posar de manifest els seus efectes farmacodinmicos o recollir dades referents a la seua absorci, distribuci, metabolisme i excreci en l'organisme hum.
 Establir l'eficcia per a una indicaci teraputica, profilctica o diagnstica determinada.
 Conixer el perfil dels seus reaccions adverses i establir la seua seguretat.

Els assajos clnics desprs de ser dissenyats han de ser aprovats per un comit de biotica, els pacients que formen part han de conixer els objectius de l'estudi, els seus riscos i beneficis i signar el consentiment informat. Els pacients podran abandonar l'estudi quan vullguen. L'assaig clnic finalitza quan acaben els terminis de temps definits en el protocol, o quan de forma prematura sn manifestament perjudicials o beneficiosos els efectes en el bra experimental (grup de pacients o individus que estan prenent el frmac o tractament en estudi).

Un assaig clnic s'inicia quan sorgeix una hiptesi a partir d'estudis no controlats observacionals, descriptius o retrospectius, o d'estudis preclnics. Sovint es descobreixen en investigacions preclniques possibilitats teraputiques que no tenen cap benefici en un assaig clnic. Moltes vegades es realitzen activitats mdiques la utilitat del qual no ha sigut demostrada mitjanant un assaig clnic, no obstant portar-lo a la prctica s difcil, sobretot pel cost econmic i de temps.

 Fases d'un assaig clnic .

Clssicament el perode de desenvolupament clnic d'un producte farmacutic
es divideix en 4 fases consecutives, per que es poden superposar. Aquestes fases es diferencien per uns objectius distints:
 La fase I inclou els primers estudis que es realitzen en sers humans, que pretenen demostrar la seguretat del compost i orientar cap a la pauta d'administraci ms adequada per a estudis posteriors. Podrem dir que es tracta d'estudis de farmacologia humana. Es correspon fonamentalment a estudis de farmacologia clnica i toxicitat. Solen realitzar-se en unitats de farmacologia clnica utilitzant al voltant de 100 subjectes per assaig (voluntaris sans);
 La fase II t com a objectiu proporcionar informaci preliminar sobre l'eficcia del producte i establir la relaci dosi-resposta; sn estudis teraputics exploradors. Es realitzen amb un nombre limitat de pacients per a estudiar una activitat biolgica especfica, el control o profilaxi d'un malaltia. Un dels principals objectius d'aquest tipus d'assajos s determinar el rang de dosificaci apropiat.
 Els assajos clnics de fase III avaluen l'eficcia i seguretat del tractament experimental en les condicions d's habituals i respecte a les alternatives teraputiques disponibles per a la indicaci estudiada. Es tracta d'estudis teraputics de confirmaci.
 La fase IV es realitza desprs de la comercialitzaci del frmac per a estudiar condicions d's diferents de les autoritzades, com noves indicacions, i l'efectivitat i seguretat en l'utilitzaci clnica diria.

Un assaig clnic s per tant un estudi experimental, analtic, prospectiu, controlat amb placebo (si s possible cec, doble cec o triple cec) i aleatoritzat i amb grandries mostrals suficients. Els assajos clnics poden tenir  una durada des de dies a anys, sobre una mostra seleccionada d'una poblaci  a la que es vol extrapolar els resultats de la intervenci.

La majoria dels assajos clnics requereixen gran nombre de participants i algunes vegades s necessari organitzar assajos clnics multicntricos, s a dir, que participen diversos centres d'investigaci o hospitals. Sovint els centres formen part d'un gran assaig clnic que s'est realitzant en diferents pasos, anomenant-se assaig clnic internacional.

L'assaig clnic s el estudi clnic que posseeix el nivell d'evidncia ms alt per a demostrar que el procediment mdic que es realitza s el ms adequat amb els coneixements cientfics que existeixen en aqueix moment, a causa del disseny de l'estudi, on les variables estadstiques estan controlades per a evitar els biaixos.

 Caracterstiques d'un assaig clnic .
Els assajos clnics han de complir les segents caracterstiques:
 Estudi controlat: L'assaig clnic s un estudi experimental en qu en el disseny d'investigaci estan definides les variables i els mecanismes de control de les dites variables, la funci dels quals s evitar els caires i les variables de confusi.
 Prospectiu: L'assaig cnic s'inicia quan prviament s'ha dissenyat un protocol d'investigaci i s'inclou el primer cas o pacient. El seu desenvolupament ocorre al llarg d'un perode de temps definit pel protocol d'investigaci.
 Aleatori: Els casos sn distributs a l'atzar en el grup control o en el grup experimental.
 Camuflament: Els casos assignats a cada un dels braos desconeixen a quin grup pertanyen. s el que s'anomena cec. Quan els clnics que inclouen els pacients en l'estudi tambin desconeixen aqueix dada, s'anomena doble cec. El cec no s imprescindible en un assaig clnic, ja que no sempre s possible, per exemple en determinats tractaments com sn els de cirurgia o radioterpia.
 Principi de causalitat: L'assaig clnic s l'nic que pot establir la causa o demostrar l'efecte d'un tractament.
 Grandria mostral suficient: En el disseny de l'estudi es defineix quants casos han de formar part cada un dels braos o grups que componen l'assaig clnic, perqu les diferncies observades no siguen degudes a l'atzar.

 Bases de dades internacionals d'assajos clnics .

ClinicalTrials.gov: Registre d'assajos clnics de la National Library of Medicine (EUA) (NLM), part del National Institutes of Health (NIH). El registre comprn ambds, assajos federals i amb finanament privat.

(CENTRAL): Registre que cont al voltant de 430.000 (mar-2005) informes d'assajos clnics publicats.

Current Controlled Trials (CCT): El CCT s part del Current Science Group (CGS) i en publicada per BioMed Central (publicaci Open Acces Now). El CCT dna accs lliure a la informaci sobre assajos clnics de tots els pasos del mn i en totes les rees de la salut.

ISRCTN. El International Standars Randomised Controlles Trial Number, esquema d'assignaci de 8 dgits per a cada assaig clnic.

metaRegister. Recopilaci  internacional d'assajos clnics completats o en desenvolupament incloent els assajos randomizados de la UK Medical Research Council, la National Health Service (NHS) i el US Deparment of Veterans Affairs Co-operative Studies Program;

TrialsCentral.org: Base de dades d'assajos clnics que recull aproximadament 200 bases de dades d'Estats Units.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44851" title="Reacci adversa a medicament" nonfiltered="2387" processed="2372" dbindex="17677">
Una reacci adversa a medicament o RAM s un efecte no desitjat que es produeix en un pacient en ser tractat amb un o diversos medicaments. Se sol denominar tamb efecte secundari.

Les reaccions adverses es classifiquen en:
Esperades o tipus A, quan la reacci es produeix pel mateix efecte farmacolgic del medicament, per exagerat.
Inesperades o tipus B, quan s una reacci poca comuna no relacionada amb l'efecte farmacolgic i que es produeix per una susceptibilitat particular del pacient al frmac. Exemples: reacci allrgica a penicillina o leucopnia produda per clozapina.

Tamb es poden dividir en lleus o tolerables i en greus, fins i tot letals.

Els professionals sanitaris, els fabricants i els titulars de medicaments, tenen el deure de comunicar amb celeritat a les autoritats sanitries o als centres especialitzats les RAMs.

La farmacovigilncia consisteix a recollir, classificar i elaborar la informaci sobre les reaccions adverses als medicaments.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44852" title="Regi ultraperifrica" nonfiltered="2388" processed="2373" dbindex="17678">
Regi ultraperifrica s una denominaci utilitzada per la Uni Europea per referir-se a les regions que en formen part per estan situades lluny del continent europeu. Aquestes regions tenen un tracte especfic a causa de les seves dimensions geogrfiques i humanes i al seu allament. Ordenades per estats membres sn:

Espanya:
Illes Canries;
Frana:
Guaiana;
Guadeloupe;
Martinica;
Reuni;
Portugal:
Aores;
Madeira;

El conjunt d aquestes regions t 3,6 milions d'habitants, i representen una gran part del territori martim de la Uni, que amb 25 milions de km  ocupa el primer lloc mundial. En les regions ultraperifriques el euro s la moneda de curs legal i estan incloses en el mapa dels bitllets. S aplica la legislaci de la Uni, per poden tenir algunes excepcions motivades pel seu allament. Noms a les regions portugueses s apliquen les taxes per IVA. 

Regions no incorporades.
Cal no confondre les regions ultraperifriques amb altres regions d'ultramar no incorporades. Aquestes regions sn mencionades especficament per la Uni Europea ja que tenen una relaci especial amb un estat membre per no s'aplica la legislaci de la Uni. Aquestes regions sn:

Frana:
Mayotte;
Nova Calednia;
Polinsia Francesa;
Saint-Pierre i Miquelon;
Terres Australs i Antrtiques Franceses;
Wallis i Futuna;
Dinamarca:
Grenlndia. En va sortir per referndum el 1985.
Regne Unit:
Illes Anglonormandes;
Anguilla;
Illes Caiman;
Illes Gergia del Sud i Sandwich del Sud;
Illes Malvines;
Illa de Man;
Montserrat;
Pitcairn;
Saint Helena;
Territori Britnic de l'Oce ndic;
Illes Turks i Caicos;
Illes Verges Britniques;
Pasos Baixos:
Antilles Neerlandeses;
Aruba;

Noms Mayotte i Saint Pierre i Miquelon estan incorporades a la zona euro.

Vegeu tamb.
Dependncies d'ultramar franceses;

Enllaos externs.
Informe del Comissari de Poltica Regional (format pdf) en francs, i en angls;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44853" title="Allrgia" nonfiltered="2389" processed="2374" dbindex="17679">
L'allrgia (del grec           allerga  i en paraules del mateix idioma       "altre", i      "feina"; la paraula composta aix t el significat de reacci estranya) i s una resposta exagerada de l'organisme quan entra en contacte amb determinades substncies provinents de l'exterior.
Aquestes substncies capaces de provocar una reacci allrgica es coneixen com a substncies allergniques o allrgens. L'allrgia s l'efecte perjudicial d'hipersensibilitat de l'organisme.

La substncia a la que es t allrgia s'anomena "allergogen", i els smptomes provocats es defineixen com "reaccions allrgiques". Quan un allergogen penetra en l'organisme d'un subjecte allrgic, el sistema immunitari d'aquest subjecte respon produint una gran quantitat d'anticossos, anomenats immunoglobulina E (IgE). Una exposici successiva al mateix allergogen produir l'alliberaci de mediadors qumics, en particular histamina, que produir els smptomes tpics de la reacci allrgica.

L'any 1905 Clemens von Pirquet va suggerir que la malaltia del srum (un fenomen d'hipersensibilitat) t relaci directa amb la producci d'anticossos o antigens contra el srum injectat, introduint el terme allrgia per referir-se a la reactivitat immunolgica alterada en la que s'acostuma a presentar una forta alliberaci d'histamines. 

Les allrgies o hipersensibilitats sn, segons Gell i Coombs, de quatre tipus:
 Immediates: Basades en la reacci a l'IgE;
 Citotxiques;
 De complexes immunes;
 Retardades;

Una substncia que freqentment s inofensiva pot provocar, en certs casos, reaccions patolgiques allrgiques. Alguns tractaments tracten de tornar a habituar l'organisme, procs que s'anomena desensibilitzaci. 

Classificaci i histria.
El concepte "allrgia" va ser introdut el 1906 pel pediatra viens Clemens von Pirquet, ja que es va fixar que alguns dels seus pacients eren hipersensibles a coses normalment inncues com la pols, el pllen o alguns menjars. Pirquet va anomenar aquest fenomen "allrgia" per les paraules gregues  allos que significava "altre" i ergon que significava "feina". Histricament, totes les formes d'hipersensibilitat es classificaven com a allrgies, i es creia que causaven una activaci del sistema immunitari. Desprs, es va deixar clar que s'hi implicaven diferents malalites, amb el punt com que totes eren un trastorn del sistema immunitari. El 1963, Philip Gell i Robin Coombs van fer una nova classificaci que descrivia quatre tipus de reaccions d'hipersensibilitat, conegudes de Tipus I a Tipus IV. Amb aquesta nova classificaci, la paraula "allrgia" noms servia per denominar hipersensibilitats de tipus I (tipus I tamb s'anomena hipersensibilitat immediata), que es caracteritzen per crear reaccions rpides.

Un dels passos ms grans per entendre els mecanismes de l'allrgia va ser el descobriment de l'antics anomenat Immunoglobulina E (IgE)    Kimishige Ishizaka fou dels primers en descriure l'IgE a la dcada del 1960.

 Simptomatologia o semiologia .

 Cutanis: czema, dermatitis atpica, urticria i edema angioneurtic;
 Pulmonars: asma, pneumopatia intersticial, pneumopatia eosinoflica;
 Oculars: conjuntivitis, queratitis;
 Otorrinolaringolgics: rinitis, sinusitis, epistaxis, ansmia;
 Digestius: vmits, diarrees, dolor abdominal;
 Hematolgics: anmia, trombopnia, leucopnia, eosinoflia;

Sensibilitzaci (Allrgia als metalls).
L'allrgia mes freqent que podem citar entre les d'aquest tipus s l'allrgia al nquel,
el qual es troba present  en prcticament totes els aliatges de metalls no-nobles i a vegades en alguns aliatges de or baix. 

L'allrgia al nquel est mediada per un mecanisme de hipersensibilitat tipus 4, amb inflamaci produda per alliberament de mediadors directament pels limfcits. 

Els smptomes ms freqents sn la producci de czemes a la zona de contacte amb els metalls (bijuteria, metalls de tancaments de roba interior, etc...).

La millor manera de prevenir s evitant el contacte amb aquests metalls, i una vegada apareguda, amb esteroides (corticoides) aplicats localment a curt termini. Encara que els smptomes desapareguen i l'allrgia semble remetre, la naturalesa de la sensibilitzaci s crnica, amb poques de ms o menys tolerncia.

Vegeu tamb.
 Sndrome Qumica Mltiple (SQM).
 Atpia;

Referncies.


 Enllaos externs .
 Alerglogos.com Directori d'allerglegs ;
 Sndrome Qumica Mltiple ;
 Institut de Seguretat i Higiene. Intolerncia ambiental idioptica (IAl): sensibilitat qumica mltiple (SQM) i fenmens associats ;
 Associaci catalana d'allrgics alimentaris i al ltex 2004 ;





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44854" title="Dinastia V d'Egipte" nonfiltered="2390" processed="2375" dbindex="17680">

La dinastia V fou un perode de l Antic Egipte establert per Maneth i encara en s. Amb aquesta dinastia l'Regne Antic arriba a la cimera del seu desenvolupament en tots els ordres.

Va tenir nou faraons dels quals en resten vuit pirmides. La necrpolis es trasllada a Abusir. El culte solar (Re) esdev majoritari.

Cronolgicament, considerant la cronologia mnima, caldria situar-la entre el 2400 i el 2250 aC. La seva duraci segons el Papir de Tor fou de 146 anys i segons Maneth de 218 anys.

La llista de faraons s la segent:

Userkaf (grec Ogserkeris), enterrat a Saqqara, va governar 7 anys (28 segons Maneth)  2400-2390 aC;
Sahure (grec Sehpris), enterrat a Abusir, va governar uns 12 anys,13 Abusir  2390-2380 aC;
Nefererkare (grec Neferkeris), enterrat a Abusir, va governar uns 20 anys  2380-2360 aC;
Shepsekare (grec Sesiris), enterrat potser a Abusir, va governar 7 anys  2360-2350 aC;
Neferefre (grec Khaires), enterrat a Abusir, va governar 3 anys (20 segons Maneth) vers 2350 aC;
Niuserre (grec Rathoris), enterrat a Abusir, va governar uns 25 anys (44 segons Maneth)  2350-2325 aC;
Menkauhor (grec Menkeris), no se sap on est enterrat, va governar uns 8 anys 2325-2315 aC ;
Djedkare (grec Tankeris), enterrat a Saqqara sud, va governar uns 32 anys (44 segons Maneth) 2315-2280 aC;
Unas (grec Jaunnos), enterrat a Saqqara, va governar 33 anys, 2280-2250 aC.
   






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44856" title="RAM (desambiguaci)" nonfiltered="2391" processed="2376" dbindex="17681">


informtica: RAM s l'acrnim angls de Random-Access Memory (memria d'accs aleatori).
Farmacologia: RAM s l'acrnim de Reacci adversa a medicament.
Alimentaci: RAM s una marca comercial de Lactimilk, S.A..






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44858" title="Farmacovigilncia" nonfiltered="2392" processed="2377" dbindex="17682">
La Farmacovigilncia s la recollecci, registre i avaluaci sistemtica de les reaccions adverses als medicaments, amb la finalitat de determinar possible causalitat, freqncia d'aparici i gravetat, per a aix poder establir mesures preventives que asseguren l's racional del medicament. S'entn per reacci adversa a medicament (RAM) qualsevol resposta que s nociva, no cercada i que apareix en la dosi habitualment utilitzada en el ser hum per a la profilaxi, diagnstic o tractament d'una malaltia o per a la modificaci d'alguna funci fisiolgica. L'aparici d'una reacci adversa pot significar una lleu molstia per al pacient, o pot ser tan greu que requerisca una modificaci del tractament. La farmacovigilncia permet conixer els efectes adversos dels medicaments quan s'utilitzen en un nombre elevat de persones.

Aquesta farmacovigilncia es realitza perqu el pacient t el dret a conixer els beneficis i els riscos del medicament que est rebent, tot professional de la salut ha de conixer les RAM ms comunes i les interaccions dels medicaments que prescriuen, dispensen i administren i perqu la indstria farmacutica ha de conixer la seguretat a llarg termini del medicament que fabrica.

En la farmacovigilncia hi participen totes les persones implicades en l's del medicament:
El pacient, qui ha de comunicar al metge tractant les molsties que sent amb l'administraci del medicament.
Tant el metge com altres professionals de la salut, qui han de comunicar els possibles esdeveniments adversos.
La indstria farmacutica, la qual ha de fer un seguiment de la seguretat dels medicaments que elabora, comunicant a les autoritats de salut els RAM detectats.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44859" title="Userkaf" nonfiltered="2393" processed="2378" dbindex="17683">
Userkaf fou un fara de la Dinastia V de l' antic Egipte. Va iniciar el seu regnat vers el 2400 aC segons la cronologia mnima.

El seu nom d' horus fou Irimaat; el nebti Irimaatnebty, el nom d horus d or, Neternebunefer; el nom nesut-niti: Userkaf; el nom de Sa-Ra Userkaf o Userkara. Maneth li diu Userkeres.

Pertanyia a la famlia reial ja que era net de . La seva mare fou probablement Nepherhetepes, filla d aquest fara. El seu pare no es coneix per el papir Westcar diu que el pare dels tres primers sobirans fou una dona casada amb el sacerdot d'Helipolis Rededjedet, que els va engendrar amb el du Ra.

Per molts autors aix suposava el triomfs del clergat d'Helipolis sobre el de Memfis, desprs d una relativa marginaci al regnat de Shepseskaf. El fara va fer moltes donacions de terres als temples sobretot els dedicats a Ra, encara que tamb a Hathor i Horus.  El culta solar fou plenament restablert en perjudici del de Ptah, per el fara ja no fou el mateix Ra sin el fill de Ra. El gran sacerdot de Ra a Helipolis ja no torna a ser un familiar directe del fara o una persona propera, i ni tan sols es nomenat pel fara (se sap perqu els grans sacerdots ja no porten ttols oficials i son enterrats a Helipolis)

La seva dona fou una filla del rei Menkaure (Micer), Khentkaus I. Va tenir al menys dos fills: Sahure i Nefererkare-Kakai. Alguns egiptlegs per pensen que Khentkaus I fou la dona de Shepseskaf i que els dos fills foren fills del anterior fara, aix que Userkaf seria un usurpador. La seva dona podria ser una Khentkaus diferent (Khentkaus II); tamb es pensa que va tenir una dona anomenada Maatkha. 

Sembla que el rei va perdre poder ja que els visirs deixen de ser membres de la famlia directa. Aix els nobles augmenten en nombre i reben del rei terres i de vegades una mastaba que pagar el fara. En dos anys de regne se sap que va donar 1924 arures de terra (unes 400 hectrees) als santuaris d'Helipolis, Nekheb i Pe, entre d altres temples, i va establir 88 ofrenes diaris per a la seva esttua. 

Els senyors territorials van augmentar el seu poder com demostren les troballes d objectes luxosos i s enterraven a la seva terra i no prop de la tomba reial

Va construir la seva tomba en ple Saqqara, prop del complex mortuori de Djoser. Va iniciar tamb una construcci a Abu Gharab, a 1 km al nord d'Abusir, un temple dedicat al culte solar al du Re o Ra, anomenat Nekhen-Re (Fortalesa de Re) amb un obelisc gegant (benben) i un altar d ofrenes on dos animals eren sacrificats cada dia. El varen acabar els seus successors.

La Pirmide d'Userkaf a Saqqara es va dir "La que es pura pels quatre costats". El temple te un terra de basalt i parets; la resta fou fet amb pedra calcaria fina de Tura, amb fora decoraci. Sis esttues del rei es van trobar all aix com un bust enorme de granit vermell. La pirmide mateixa fou d una qualitat baixa comparada amb les anteriors. Te dos pirmides subsidiries al sud; mesura 74 metres cada costat i 49 d altura. Una capella se situada al est. Tamb la pirmide fou acabada pels seus successors. Va ser feta servir de cantera i al treure la pedra exterior la part interna es va ensorrar i est en molt mal estat. El santuari esta al sud en lloc del est com era abans habitual. A la cambra funerria d uns 8 x 3 metres, es va trobar un sarcfag buit.  Al sud del temple hi ha les restes de la pirmide de  Neferhetep, de 17 metros d altura quant estava en peu. 

Va governar set anys segons el Papir de Tor. Maneth li assigna 28 anys. La pedra de Palerm esmenta noms tres cens de bestia durant el seu regnat i aquestos cens solien ser bianuals

El va succeir Sahure, molt probablement el seu fill.
 























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44861" title="Prospecte" nonfiltered="2394" processed="2379" dbindex="17684">
El prospecte s la informaci escrita dirigida al consumidor o usuari que acompanya al medicament.

En el prospecte figuren :

 Identificaci del medicament.
 Denominaci del medicament (b el principi actiu, b el nom comercial).
 Composici qualitativa completa en principis actius i excipients.
 Forma farmacutica i el contingut en pes, en volum, o en unitat de presa.
 Categoria farmacoteraputica, o tipus d'activitat, en termes fcilment comprensibles per al consumidor o usuari.
 Identificaci del titular de l'autoritzaci sanitria del medicament.
 Indicacions teraputiques.
 Enumeraci de les informacions necessries prvies a la presa del medicament.
 Contraindicacions.
 Precaucions d'ocupaci adequades.
 Interaccions medicamentoses i altres interaccions (per exemple, alcohol, tabac o aliments) que puguen afectar l'acci del medicament.
 Advertncies especials, quan siga necessari tenir en compte : ;
 La situaci particular de certes categories d'usuaris (xiquets, dones embarassades o durant la lactncia, ancians, esportistes, persones amb certes patologies especfiques).
 Els possibles efectes del tractament sobre la capacitat per a conduir un vehicle o manipular determinades mquines .
 Els excipients que tinguen acci o efecte coneguts, el coneixement dels quals siga important per a una utilitzaci efica i sense riscos del medicament.
 Instruccions necessries i habituals per a una bona utilitzaci, en particular : ;
 Posologia.
 Forma farmacutica i, si anara necessari, via d'administraci del medicament (intravenosa, intramuscular, intravesical, etc...);
 Freqncia de administraci (o preses), precisant, si fra necessari, el moment en qu dega o puga administrar-se el medicament ( en especial, en relaci amb els menjars ).
 En cas necessari, quan la naturalesa del medicament ho requerisca:
 Durada del tractament, quan haja de ser limitada;
 Mesures que hagen de prendre's en cas de sobredosi ( per exemple, smptomas, tractament d'urgncia).
 Actitud que ha de prendre's en el cas que s'hi ha oms l'administraci d'unes o diverses dosis.
 Indicaci, si s necessari, del risc de sndrome d'abstinncia.
 Instruccions, en cas necessari, per a la preparaci extempornia del medicament , a fi d'una correcta administraci.
 Descripci de les reaccions adverses  que puguen observar-se durant l's normal del medicament i, si s el cas, mesures que hagen d'adoptar-se. S'indicar al consumidor expressament que ha de comunicar al seu metge o farmacutic qualsevol reacci adversa que no estiguera descrita en el prospecte.
 Referncia a la data de caducitat que figure en l'envs con:
 Una advertncia de per a no sobrepassar aquesta data.
 Si procedira, les precaucions especials de conservaci.
 Si s el cas, una advertncia respecte a certs signes visibles al deteriorament.
 Per a les preparacions extempornies dosi, les condicions de conservaci per a la suspensi reconstituda i el seu termini de validesa, ja siga a temperatura ambient i/o en frigorfic (de 4 a 8 C).
 Data de l'ltima revisi del prospecte.
 Al final del text, i degudament separat d'ell, poden aparixer advertncies addicions, com Els medicaments han de mantenir-se fora de l'abast dels xiquets.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44863" title="Excipient" nonfiltered="2395" processed="2380" dbindex="17685">
Un excipient s aquella matria que, inclosa en les formes galniques, s'afig a les substncies medicinals o a les seues associacions per a servir-los de vehicle, possibilitar la seua preparaci i estabilitat, modificar les seues propietats organolptiques o determinar les propietats fisicoqumiques del medicament i el seu biodisponibilitat.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44864" title="Sahure" nonfiltered="2396" processed="2381" dbindex="17686">
Sahure fou un fara de la Dinastia V de l'antic Egipte que va governar vers el comenament del segle XXIII aC

El seu nom d' horus fou Nebkhau; el seu nebti Nebkhaunebti; el seu nom d' Horus d or Neteruinebu o Bikaunebu; el seu nesut-biti fou  Sahure; el seu nom de Sa Ra fou tamb Sahure; Maneth li diu Sefres. 
 
Fou probablement fill d'Userkaf i de la reina Khentkau I. Es va casar amb Neferthanebti i va tenir com a fills a Horemsaf, Khakere, Nebankhere i Neterirenre. Es possible que la seva mare hagus fet de regent un temps durant la seva minoria al principi del regnat.
 
Van quedar molts rastres del fara al seu complex mortuori a Abusir. Entre ells una escultura del fara assentat al seu tron amb el deu d un noms al seu costat.

Va augmentar les despeses en el manteniment dels temples, amb nombroses donacions sobre tot al Baix Egipte. Els temples, que a ms no pagaven impostos, es van enriquir i van guanyar independncia: En noms un any Sahure va fer 5856 ofrenes diries de pa i cervesa y ms de 400 hectrees de terra. Un altra any el seu propi temple solar fou dotat amb 425 hectrees en una nica donaci. 

El comer amb Lban i Creta es va estendre a Sria i Turquia. El nom de Sahure es va trobar escrit en una pea d or al "Tresor de Dorak" a Turquia. Un relleu mostra un os de Sria. S explotaven mines de turquesa al Sina (al Wadi Maghara i Wadi Kharit) i de diorita a Nbia. 

Militarment uns relleus mostren una expedici contra els libis el prncep dels quals fou fet presoner i es van capturar molts animals per com que un relleu molt semblant apareix en poca posterior (Pepi II) no se sap si era original o fou una copia d un model d poca anterior.

Va construir un temple solar anomenat Sekhet-Re, que no s ha trobat de moment per es possible que fos el temple d'Userkaf que Sahure devia continuar construint i potser li va donar un altre nom, per una inscripci esmenta als dos temples en us al mateix temps. Tenia un palau que es deia Uetjesneferusahure 

Va traslladar el lloc d enterrament a Abusir. La seva pirmide es va dir "La pirmide on s ala l esperit de Ba". Esta deteriorada i actualment no s hi pot accedir. S hi van trobar fragments de sarcfag quant s hi va entrar el segle XIX. La pirmide te uns 50 metres d altura i avui dia noms en queden runes. El nucli era esglaonat amb capes de pedra calcaria ajuntada amb fang del riu i els buits plens de sorra. Al damunt dels esglaons una capa de pedra calcaria per fer-la llisa. L entrada era pel nord. Un corredor portava cap a una cambra i desprs continuava fins a la cambra funerria d uns 40 m2 om hi havia fragments de sarcfag.
  
El temple adjacent tenia una entrada monumental i el cam que a travs d una rampa portava al prtic amb vuit columnes de granit amb el nom de Sahure escrit, i darrera un altre prtic amb dos columnes tamb de granit, tot decorat amb escenes religioses o del fara; des aquest segon prtic s anava a la teulada o al cam altra cop. Aquest cam tenia casi 250 metres amb un vestbul al final i amb sortida cap a ambds costats rodejant una sala o pati amb columnes; hi ha decoraci d escenes de la vida de Sahure i de la seva famlia. Per el corredor que rodejava el pati s accedia al interior del temple (a l esquerra) i a la pirmide subsidiria (a la dreta). Aquesta tenia uns 12 metres d altura. Hi havia tamb alguns magatzems i alguns vestbuls un dels quals portava al santuari i d aquest es passava a una sala amb cinc habitacions on es preparaven les ofrenes i els animals pels sacrificis. Aquest temple tenia fins i tot canals per la pluja amb forma de grgoles amb cap de lle i els desaiges del patis eren per canals excavats al terra.
    
Va governar 12 anys segons el papir de Tor per potser foren mes. Maneth ni dona 13, per la pedra de Palerm esmenta set censos de bestiar el que voldria dir uns 14 anys potser fins i tot 15, si es van fer cada dos anys, lo qual no se segur.

El va succeir el seu germ Nefererkare o Nefererkare Kakai
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44865" title="Cmul de Coma" nonfiltered="2397" processed="2382" dbindex="17687">

El cmul de Coma o Abell 1656 s un gran cmul de galxies format per ms d'un miler de galxies i que es pot observar en la direcci de la constellaci Coma Berenices. Forma part del supercmul de Coma.

La distncia mitjana d'aquest cmul al Sistema Solar s d'uns 140 Mpc (uns 450 milions d'anys llum). Les galxies ms brillants del cmul tenen magnituds aparents de 13 a 14. La part central est dominada per dues galxies ellptiques supergegants, la NGC 4889 i la NGC 4874, que determinen el moviment de tot el sistema. Aquestes dues galxies tenen un dimetre de 330.000 i 260.000 anys llum respectivament, ambdues sn molt ms grans que la nostra Via Lctia (100.000 anys llum).















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44867" title="Nefererkare" nonfiltered="2398" processed="2383" dbindex="17688">
Nefererkare fou un fara de la Dinastia V de l' antic Egipte. Ve governar segons la cronologia mnima des vers el 2380 aC al 2360 aC.

El seu nom d'Horus fou Userkhau; el seu nom nebti fou Khaiemnebti o Khensekhemuneb o Userkhaunebti; el seu nom d'Horus d or fou Sekhemunebu; el seu nom nesut-biti fou Neferirkara; el seu nom Sa Ra fou Kakai. Maneth li diu Neferqueres. El seu nom es transcriu tamb com Nefererkara. Es el darrer fara esmentat a la pedra de Palerm. En el seu ttol reial s esmenta oficialment com "Fill de Ra" que abans s usava per no estava a la titulaci.

Fou fill de Userkaf i germ i successor de Sahure. 

Es va casar amb Khentkaus II (o III) i els seus fills foren probablement Neferefre-Isi i Niuserre-Ini.

No se sap quant de temps va governar perqu el Papir de Tor est deteriorat en aquest punt i la pedra de Palerm tamb esta trencada, per esmenta el cinqu cens de ramats el que donaria ms d'11 anys. Com que Maneth ni dona 20, cal considerar aqueta xifra com possible. La pedra de Palerm es va fer durant el seu regnat i la llista es deu tancar amb la seva mort.

La seva poltica no va fer canvis. Les donacions als temples van seguir aix com les exempcions fiscals. Un decret conservat recull la immunitat fiscal i exempci de les prestacions degudes al rei per els sacerdots, a favor d un temple d'Osiris a Abidos. Al edificar un altar a Hathor li va concedir 413 ofrenes diries. Els temples ms beneficiats foren els d'Helipolis, Pe i Nekheb. Es conserven restes dels arxius reials amb unes detallades taules amb llistes mensuals, registres d obligacions per la custodia dels temples, per les ofrenes, horaris de sacrificis, edictes reials, i d altres incloent inventaris dels temples pea a pea, que eren inspeccionats una vegada al mes. 

La classe sacerdotal va augmentar la seva importncia i el Sacerdot Mxim era el cap de totes les funcions divines desprs del fara, si be aquest crrec encara el retenia el rei per mitj d un fill o alg proper (el seu visir normalment). Tamb augmenten poder els funcionaris provincials i els de la cort, el que s evidencia en la major riquesa de les seves tombes. Alguns dels nobles incls van rebre ttols abans reservats a la famlia reial. Un tribunal especial de justcia per els plets entre nobles va ser creat al sorgir litigis que abans no existien; els seus membres eren tots nobles i el tribunal s anomen "Tribunal del deu gran". El palau te una administraci complexa, amb dotzenes de funcionaris dirigits pel jutge intendent de palau, el canceller de palau, el canceller civil i el canceller sagrat; l administraci de palau s equipara a la d una de les provncies. La nobles esta formada per prnceps, es a dir parents del rei o prxims des molt enrere i els funcionaris civils amb ttols donats pel fara com per exemple "Primer desprs del rei", "amic", "favorit", "estimat del rei"; la noblesa esdev hereditria amb tres graus: els iri pat (prnceps), els rekh nisut (parents), i els imakhu (lleials); es reu que tots els nobles eren a mes sacerdots reials es a dir encarregats del culte al rei. Dels terrenys donats als temples s obtenien productes que anaven destinats a la instituci Ra-she-Kakai (la boca de l heretat de Kakai) des la que una vegada al mes es distribuen al temple solar i eren usats en bona part per ofrenes i sacrificis pel mateix temple o pel temple mortuori del fara; el consum anual era d unes 8.000 aus i 365 bous i aix noms pel culte d un sol fara per simultniament es feia el culte de diversos faraons.

Vers els deu any de regnat va construir un temple solar amb un canal al voltant i un mur que potser protegia la barca sagrada. Aquest temple no s ha trobat 

La seva tomba es a Abusir; al temple funerari s han trobat papirs i segells que donen idea del funcionament de l administraci (els anomenats Papirs d'Abusir). El culte al rei encara estava viu durant la dinastia VI. La pirmide se similar a la de Sahure i es va dir "La pirmide del esperit de Ba"; el cam i el temple de la vall foren afegits desprs per Niuserre. Primer es va fer una pirmide esglaonada de 6 esglaons desprs augmentats a 8, intentant arribar vers els 70 metres. Els buits de les pedres es van emplenar de trossos i es va posar una pedra fina calcaria al damunt per fer-la una pirmide de cares llises, per el revestiment no es va acabar. L entrada portava a una cambra i desprs seguia fins a la cambra funerria ambdues de granit vermell. Del sarcfag,m si hi fou, no se n han trobat rastres. El temple, construt de rajola i no de granit, te una estructura similar al de Sahure igualment amb un santuari; als magatzems es van trobar els Papirs d'Abusir. Al sud de la pirmide hi havia una pirmide subsidiria suposadament la de Khentkaus II, d uns 15 metres d altura. De les inscripcions es diu que fou mare de dos reis, segurament referit a Neferefre i Niuserre.

El va succeir Shepsekare.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44869" title="Shepsekare" nonfiltered="2399" processed="2384" dbindex="17689">
Shepsekare o Shepseskere fou un fara de la dinastia V de l' antic Egipte que va governar per pocs anys vers el 2360 aC (cronologia mnima).

El seu nom d' Horus fou Sekhemkhau (El poder ha aparegut); el seu netsu-biti fou Shepseskere o Shepseskarat; el seu nom Sa Ra fou Nekheruser (Netkher-weserw); Maneth li diu Sisires. Apareix a la llista d'Abidos per no a la de Saqqara. Tamb se'l esmenta al Papir de Tor amb un regnat de 7 anys coincident amb el que li dna Maneth. 

No se sap com va arribar al tron, per com que la famlia de Nefererkare va tornar a governar, se suposa que va poder ser un prncep reial que hauria pujat al tron per la minoria del cos o nebot a qui corresponia llegitimament.

S'ha conjecturat que es va poder casar amb Nimaathap II, que fou enterrada a Giza, per no s'ha demostrat.   

No se sap res del seu regnat. Un segell amb el seu nom d'horus es va trobar a la part antiga del temple funerari de Neferefre. No se sap si va construir cap temple solar o alguna pirmide. En general se li atribueix la pirmide incabada de Abusir, situada entre la de Sahure i el temple solar d'Userkaf per no se segur, si be com que tots els demes faraons de la dinastia tenen atribuda la seva pirmide, es molt probable. Aquesta pirmide, excavada a la dcada dels 80, sembla que fou feta amb molta ambici (hagus estat al menys la segona ms gran desprs de la de Nefererkare, sin la primera, amb una base d'uns 100 metres) per es va deixar de construir noms comenada, potser pel final del regnat del fara i noms queden algun restes i el forat on havia d'anar la cambra funerria.

El seu successor fou Neferefre.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44872" title="Neferefre" nonfiltered="2400" processed="2385" dbindex="17690">
Neferefre fou un fara de la Dinastia V de l' antic Egipte, que va governar segons la cronologia mnima vers el 2350 aC.

El seu nom d' horus fou Neferkhau (Nefer-khawand), el nebti Neferemnebti, el horus d or, Neferbiknebu o Neternebunefer, el nesut-biti Khaneferra, o Neferefra; el nom de Sa Ra, Isi o Khaneferra o Neferefra (Neferefre). Maneth l esmenta com a Keres.

Apareix a la llista d'Abidos i la llista de Saqqara, i a Maneth. Al Papir de Tor la part que li correspon est massa deteriorada per ser llegida 
  
Va succeir a Shepsekare.

Era fill, per, del anterior fara Nefererkare i de la reina Khentkaus II, probablement el fill gran. No se sap si va estar casat i si va tenir fills per es probable que moris jove. A un bloc trobat a Abusir el seu pare i mare in un fill jove apareixen gravats i el suposa que el fill fos Neferefre encara que el nom est gravat un xic diferent (Neferre i a un altre lloc Raneferef). A la pirmide es va trobar un cos d un home jove d uns 20 anys o poc ms que se suposa fou Neferefre. Durant la seva minoria la seva mare Khentkaus II actuaria com a regent i potser Shepsekare fou un prncep de la famlia que es va casar amb ella i va accedir al poder per que va morir un temps desprs qui sap si assassinat.

En el seu regnat les tombes dels nobles son cada vegada ms fastuoses i tenen ms habitacions interiors.

Va construir un temple solar anomenat Hetep-Re, que no s ha trobat

El seu complex funerari es va fer a Abusir. Va construir una pirmide per no la va poder acabar (cosa menys probable si, com diu Maneth, hagus regnat 20 anys). La pirmide s assembla a una mastaba i inicialment se la va batejar com "el monticle"; la base era quadrada (a les mastabes es rectangular) i l orientaci no era nord-sud com a les mastabes. Excavada a la dcada dels setanta, va quedar fixar que era la pirmide de Neferefre i que la seva mmia i estava enterrada. Ja un gravat al temple funerari de Neferirkare, acabat probablement per Niuserra, esmentava que la tomba de Neferefre era a Abusir. L alineaci de la cantonada del sud-est era perfecta amb les de Sahure i Neferirkare, i se suposa que aquesta alineaci imitava les de Giza, que s alineaven les tres amb Helipolis. El factor principal de la identificaci fou el nom de la pirmide, que era "El poder div de Neferefre" i tamb "La pirmide divina pels esperits de Ba". Per la construcci es va fer l excavaci i desprs la base i es va construir sobre ella. A no massa altura es va suspendre la construcci i va restar inacabada. Va servir com a cantera peridicament fins al segle XIX aprofitant que no estava tancada per la part de dalt. L entrada era pel costat nord, a ras de terra. Com era habitual un corredor amb granit rosa portava a la cambra funerria orientada est-oest, revestida de pedra calcaria blanca que fou espoliada. S han trobat restes del sarcfag (de granit rosa), alguns objectes d alabastre i parts d una mmia que se suposa fou la del fara que havia estat uns 300 anys dins al sarcfag abans de quedar a fora. Al est tenia un petit temple funerari alineat nord-sud, fet amb pedra calcaria. Tenia una sala d ofrenes que potser va tenir un altar; aquest temple fou ampliat per Niuserre. Als magatzems de la part nord del temple (paret est de la pirmide) es van trobar nombrosos papirs (uns 2000) que foren tils per conixer el funcionament del temple i de la necrpolis d'Abusir i sobre la deficaci i culte a Neferefre fins el regnat de Djedkare i de Pepi II; a la part sud es va afegir una sala hipstila amb 20 columnes en forma de lotus i si van trobar algunes esttues de Neferefre i figures de fusta de presoners de guerra i de vaixells, i algunes figures de diorita. Tot el conjunt era tancat per parets. A la part sud-est es va trobar l anomena t "Santuari del ganivet" destinat al sacrifici d animals, que ms tard fou destinat a magatzem i finalment tancat. L entrada monumental al costat Est i el pati de columnes amb les vivendes els sacerdots fou tamb obra de Niuserre. El culte del fara va durar fins a la dinastia VI. No hi va haver temple del vall ni calada.

Maneth li atribueix 20 anys de regnat per les probes arqueolgiques sembla que ms aviat s acostaria a uns tres anys.      

El va succeir Niuserre.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44877" title="Niuserre" nonfiltered="2401" processed="2386" dbindex="17691">
Niuserre fou un fara de la Dinastia V de l' antic Egipte, que va governar entre 20 i 30 anys vers el 2350 al 2325 aC segons la cronologia mnima.

El seu nom horus fou Setibtaui, el nebti Setibnebti, el nom horus d or Biknebuneter o Neterbiknebu, el netsu-biti Nebtaui o Neteraa o Niuserra (Niuserre = Posset pel poder de Re), el Sa Ra In o Ini. Maneth l esmenta com Ratures. Apareix a la llista d'Abidos i al Papir de Tor per en aquest darrer la part que li pertoca est deteriorada.

Era probablement el germ petit de Neferefre al que va succeir. Era fill del fara Nefererkare i la reina Khentaus II.

La seva dona fou Reptinub (Reput-Nebu), esmentada a un fragment d esttua del seu temple de la vall; un altre possible dona fou Khentikus; i va tenir al menys un fill anomenat Khamerernebti.

Pel papir de Tor es veu que va regnar ms de 10 anys, per no se sap quants. Maneth en dona 44. Segurament va arribar jove al poder, ja que el seu germ gran va morir amb una edat de no ms de 23 anys. Ell tindria uns 20 anys, potser menys, aix que regnar 44 anys (morir amb uns 60 o 65) tampoc es exagerat. A una representaci del festival Seth sembla que va regnar un 30 anys.

Les tombes dels nobles encara son ms espectaculars que abans. Fora d elles s han excavat i estan ben documentades. 

A una inscripci al Sina es veu al fara triomfant dels seus enemics, per no se sap d enemics a la zona; va explotar coure a Maghara. Potser tamb va fer una campanya contra el libis. Hi ha evidencies de comer amb el Punt, al Est de Nbia (malaquita, mirra, especies...) per ja Sahure hi havia comerciat abans.

Hi ha inscripcions que es refereixen a aquest rei al temple de Satis a Illa Elefantina, a objectes trobats a Biblos i a Djebel al-Asr Gneiss (al nord d' Abu Simbel) on es va trobar una estela amb el seu nom i el seu cartutx.

Al seu 13 any de regnat va celebrar el festival de Seth i se sap que en tal ocasi hi van haver 100.600 ofrenes de pa, cervesa i pastes. Trenta mil ofrenes foren registrades a un altre festival

Va construir un gran temple solar a Abu Ghurab, totalment en pedra, 1 km al nord d'Abusir. Cont nombroses representacions grfiques del fara, dels dus, de les estacions i de les provncies. Te un obelisc al centre amb una base tronco-piramidal
Estava format pel temple de la vall, el temple superior i una calada que connectava ambds. El temple de la vall tenia una entrada monumental  d accs a la calada; desprs un altre entrada amb quatre columnes i seccions laterals amb dos columnes. La calada, d uns 100 metres, portava al temple superior, construt sobre una plataforma de roca natural. Les vivendes dels sacerdots i treballadors estaven als dos costats del cam, que donava al temple propi que era un recinte sense sostre d uns 110 x 80 metres,, des on s arribava a la cambra d estacions i a la capella d ofrenes; un altre habitaci portava directament al obelisc o benben, que tenia uns 35 metres d altura i sobre un pedestal de 20 metres. La cambra de les estacions estava sud-est del obelisc i es diu aix per la decoraci (la naturalesa i els dus, amb les tres estacions egpcies: shemu, akhet i peret) que inclou la llista dels 22 noms egipcis del Baix Egipte i 20 de l'Alt Egipte. Al est hi havia una capella d ofrenes amb els relleus; a la zona nord hi havia magatzems pels bestiar destinat als sacrificis; al nord hi ha un altre sala que sembla tamb destinada als sacrificis. Al centre del temple hi havia nombroses esttues de Niuserre, de les que s han trobat fragments. Al costat sud es va trobar una barca solar d uns 30 metres. Aquest temple fou restaurat en temps de Ramss II (pel seu fill Khaemwaset, gran sacerdot de Ptah a Memfis)

La pirmide esta entre les de Sahure i Nefererkare sense seguir l eix basic perqu la situaci hagus suposat un cost excessiu. 
La pirmide tenia set capes de pedra calcaria. Tenia ms de 50 metres i ms de 80 a cada costat. La capa externa era de calcaria blanca i fina. L entrada estava al costat Nord, al nivell del terra. L entrada porta a un pas i un corredor que porta a un vestbul i continua desprs el corredor fins a una recambra i desprs la cambra funerria on no es va trobar res; les cambres estan cobertes de pedra de Tura. La cambra funerria est per sota del nivell del sl i cimentaci. Al voltant de la pirmide hi havia un pati i una petita pirmide de culte, que cal no confondre com a pirmide d una reina. Part del material emprat venia del temple solar de Sahure. Aquesta pirmide bou batejada com "La pirmide dels llocs establerts".
  
Tamb hi havia una petita  pirmide subsidiria d uns 11 metres d altura a la cantonada del sud-est. Tenia un temple al costat, adossat a la cimentaci, semblant al de Sahure; l entrada tenia un prtic amb 8 columnes de granit vermell amb els ttols del fara gravats; es passava a una sala i desprs a un altre que donava a la calada d accs; altres dos habitacions donaven la una a un prtic amb quatre columnes i un altre a la teulada. Hi havia  un altar d alabastre a una part del pati. El temple funerari es ms petit que d altres i esta orientat al Est de la pirmide.

El va succeir Menkahuor.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44879" title="Ping" nonfiltered="2402" processed="2387" dbindex="17692">
El ping s una eina de les xarxes TCP/IP (com ara Internet) que permet, de forma similar a una trucada perduda, determinar si un servidor est funcionant i si s'hi pot arribar des d'una xarxa concreta amb l'ordinador des d'on  es fa la prova. El programa envia paquets ICMP i n'espera les respostes. Tamb s anleg al funcionament dels snars en els submarins, amb qu es va inspirar el seu autor, Mike Muuss.

s una eina molt til per a la diagnosi de les connexions d'Internet. No obstant aix, molts provedors de serveis d'Internet filtren o bloquen aquest tipus de sollicitud.

Alguns cucs i altre programari maligne de la xarxa ho utilitzen per a trobar noves vctimes provocant, a ms, problemes de saturaci de la xarxa i desperfectes en els encaminadors (routers).

Algunes eines relacionades sn el traceroute, i el pathping.


 Exemples .

Exemple de ping a Windows XP a l'adrea IP (numrica) de la Viquipdia.


E:>ping 91.198.174.2

Haciendo ping a 91.198.174.2 con 32 bytes de datos:

Respuesta desde 91.198.174.2: bytes=32 tiempo=859ms TTL=128
Respuesta desde 91.198.174.2: bytes=32 tiempo=846ms TTL=128
Respuesta desde 91.198.174.2: bytes=32 tiempo=615ms TTL=128
Respuesta desde 91.198.174.2: bytes=32 tiempo=718ms TTL=128

Estadsticas de ping para 91.198.174.2:
    Paquetes: enviados = 4, recibidos = 4, perdidos = 0
    (0% perdidos),
Tiempos aproximados de ida y vuelta en milisegundos:
    Mnimo = 615ms, Mximo = 859ms, Media = 759ms


Exemple de ping a Linux a una adrea de nom (ca.wikipedia.org), transformada a numrica grcies a un servidor DNS.


$ ping ca.wikipedia.org
PING rr.knams.wikimedia.org (145.97.39.133) 56(84) bytes of data.
64 bytes from lily.knams.wikimedia.org (145.97.39.133): icmp_seq=1 ttl=48 time=127 ms
64 bytes from lily.knams.wikimedia.org (145.97.39.133): icmp_seq=2 ttl=48 time=243 ms
64 bytes from lily.knams.wikimedia.org (145.97.39.133): icmp_seq=3 ttl=48 time=239 ms
64 bytes from lily.knams.wikimedia.org (145.97.39.133): icmp_seq=4 ttl=48 time=457 ms

--- rr.knams.wikimedia.org ping statistics ---
5 packets transmitted, 4 received, 20% packet loss, time 4000ms
rtt min/avg/max/mdev = 127.062/266.665/457.262/119.506 ms


 Altres usos .

 Als jocs en xarxa sovint es refereix a la latncia en la comunicaci entre dos punts, factor molt important en la jugabilitat.
 A l'IRC s'utilitza l'ordre /ping per a conixer el temps de resposta d'un usuari en un canal. s habitual tamb cridar l'atenci d'alg escrivint-li ping, amb el que l'altre respon pong; recordant aix el joc ping-pong.
 En el mn dels blocs, es coneix com a ping a la notificaci que es fa a altres ordinadors, com ara altres blocs o portals, especialment quan hi ha contingut actualitzat.

 Enllaos externs .

  La histria del programa ping, pel seu autor, Mike Muuss.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44897" title="Dia Internacional de l'Alfabetitzaci" nonfiltered="2403" processed="2388" dbindex="17693">
El Dia Internacional de l'Alfabetitzaci se celebra el 8 de setembre des de 1966. Va ser fixat per la UNESCO el 1965 per cridar l'atenci sobre els problemes que provoca l'analfabetisme per a les persones (ms de 780 milions). Es duen a terme diverses campanyes de sensibilitzaci de l'opini pblica per recordar el dret universal a l'educaci

Pretn reconixer l'educaci com a un dret hum universal a qu tot individu ha de tenir accs sense cap tipus de discriminaci. Es calcula que al mn hi ha ms de 100 milions d'infants que no van a l'escola i ms de 800 milions de persones adultes analfabetes, dos teros de les quals sn dones. Totes aquestes persones estan condemnades a patir, amb tota probabilitat, pobresa i marginaci. 

Des de la perspectiva de la Unesco, l'alfabetitzaci s una condici prvia per assolir la participaci social efectiva i una eina per a l'enfortiment de l sser hum a nivell individual i comunitari. L'alfabetitzaci no es limita a saber llegir i escriure, sin que l'individu sigui capa de comunicar-se i desenvolupar-se en una societat que canvia constantment. 

D'aquesta manera, l'ONU ha fet de l'educaci universal una de les seves principals metes, recollida en els Objectius de Desenvolupament del Millenni per al 2015.


Enllaos externs.
 International Literacy Day (ONU);
 International Literacy Day (Unesco);













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44900" title="OS/400" nonfiltered="2404" processed="2389" dbindex="17694">


OS/400 s un sistema operatiu utilitzat en la lnia de miniordinadors AS/400 (actualment servidors eServer iSeries) d'IBM. El sistema operatiu OS/400 va aparixer al mercat el 1988 alhora que la lnia de miniordinadors AS/400, anomenats, en l'argot d'IBM, servidors midrange. La darrera versi de l'OS/400 s'anomena i5/OS o V5R3.

L'OS/400 t subsistemes incorporats que li permeten executar aplicacions dels sistemes /3x d'IBM en el maquinari de l'AS/400 de forma nativa o b modificat. En les ltimes versions tamb poden executar-se aplicacions AIX (mitjanant PASE) i installar-se Linux en particions lgiques (LPAR).


 Enllaos i referncies .

 iSeries (IBM);
 midrange.com -- Llistes de correu de discussi tcnica i5 / iSeries / AS400;

 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44902" title="OS/360" nonfiltered="2405" processed="2390" dbindex="17695">

OS/360 s un sistema operatiu d'IBM, produt entre 1965 y 1972. Desenvolupat per IBM el 1964, el seu llanament estava previst pel 1965 per a les versions ms simples i pel 1966 per a les ms complexes, per no va ser fins el 1967 quan va veure la llum oficialment. Inicialment pensat per ocupar 6 KB, posteriorment va ser augmentat desorbitadamente de mida amb noves funcionalitats fins a assolir la mida de llanament de 64 KB. Aquest sistema operatiu pertany a la tercera generaci dels sistemes operatius.

L'OS/360 va ser desenvolupat com una famlia de tres programes de control, que incrementaven en mida aix com en funcionalitat. Inicialment la tasca simple PCP (Primary Control Program, Programa de Control Primari) processava les tasques seqencialment (procs per lots); posteriorment l'MFT (Multiprogramming with a Fixed number of Tasks, Multiprogramaci amb un nombre fix de tasques) va afegir capacitats multitasca, per noms permetia un nombre fix de tasques concurrents, cada una tenint un lloc predefinit a la memria. Finalment l'MVT (Multiprogramming with a Variable number of Tasks, Multiprogramaci amb un nombre variable de tasques) va permetre un nombre variable de tasques la memria de les quals podia canviar dinmicament. L'OS/360 tamb va introduir el llenguatge d'ordres per lots anomenat JCL (Job Control Language, Llenguatge de Control de Processos).

Quan posteriormente es desenvolup el adreament virtual per al System/370, es van actualitzar i reanomenar els sistemes OS/360; MFT pass a OS/VS1 i MVT pass a OS/VS2. OS/VS2 es va anunciar de dues formes: OS/VS2 Release 1, o SVS (Single Virtual Storage) i OS/VS2 Release 2, o MVS (Multiple Virtual Storage). SVS estava dissenyat com a pas entre l'MVT i el'MVS i actualmet noms t un inters histric. L'MVS encara es pot trobar en els ltims membres de la srie 360 i els seus sucessors, la srie System/370, System/390 i zSeries.

Actualment l'OS/360 original s de domini pblic i es pot descarregar lliurement. Es pot executar en maquinari original System/360 i tamb amb l'emulador Hercules sobre Linux, Windows i Mac.


Enllaos externs.
 MVS... a long history: OS/360. Histria del sistema operatiu.
 Operating System/360 1965-1972 ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44905" title="Teixit cartilagins" nonfiltered="2406" processed="2391" dbindex="17696">
El teixit cartilagins s una varietat del teixit conjuntiu, que est format per cllules i matriu extracellular. Les caracterstiques ms essencials d'aquesta varietat sn una matriu extracellular slida  i cllules allotjades en llacunes 

s un teixit flexible i que t una bona resistncia a la compressi. s avascular i no t innervaci. La seva funci s la de sustentaci (com teixit conjuntiu que s), i la de permetre un moviment gaireb lliure de fricci. T el seu origen en el mesnquima.

Tipus i localitzaci.

 Cartlag hial, en les vies respiratries i en les superfcies articulessis dels ossos. ;
 Cartlag elstic, menys freqent, present en les orelles. ;
 Fibro-cartlag, formant part dels discos intervertebrals.

Histognesi.
El cartlag part en origen del mesnquima. Les cllules mesenquimtiques es transformen en condroblasts, condensant-se en una regi anomenada centre de condrificaci. Aqu s on es comena a sintetitzar la matriu cartilaginosa. D'aquesta forma les cllules es van distanciant ms i ms a causa de l'existncia d'aquesta matriu cartilaginosa, i queden allotjades en llacunes, una de les caracterstiques bsiques d'aquest teixit.

Una vegada queden allotjades en aquestes llacunes, els condroblasts passen a denominar-se condrcits. El mesnquima perifric es transforma, tanmateix, en el pericondri.

Una vegada formada la placa cartilaginosa, aquesta segueix creixent. Els condroblasts mantenen la seva capacitat de divisi. Al dividir-se formen els grups isognics. Succeeix que al sintetitzar menys components de matriu els condrcits, aquests quedaran menys distants els uns dels altres, i formaran grups isognics. Aquests grups sn fonamentals per al creixement intersticial de la placa de cartlag.

Articles relacionats.
 Histologia;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44906" title="Guadalupe (Illa)" nonfiltered="2407" processed="2392" dbindex="17697">



Guadalupe (en francs i oficialment Guadeloupe) s una illa i un arxiplag que forma una regi i departament d'ultramar (ROM-DOM) francs. Situat a les Petites Antilles, entre el mar Carib a l'oest i l'oce Atlntic a l'est, est separat de les illes de Montserrat i Antigua, al nord, pel pas de Guadeloupe, i de Dominica, al sud, pel pas de Dominica. Es considera una regi ultraperifrica de la Uni Europea.

L'arxiplag t 1.703 km2 i 443.000 habitants (segons l'estimaci del 2004). La capital s Basse-Terre, a l'illa homnima, si b la ciutat principal s Pointe--Pitre, a l'illa de Grande-Terre.

El nom s la versi francesa de l'espanyol Guadalupe, ja que Colom, quan hi va arribar el 14 de novembre del 1493, va anomenar l'illa Santa Mara de Guadalupe de Extremadura, en honor al monestir homnim extremeny. 

Geografia.

L'illa de Guadalupe est formada per dues parts, Basse-Terre i Grande-Terre, separades per un estret canal anomenat la Rivire Sale, s a dir, "el riu salat", que dna a l'illa una forma de papallona. Basse-Terre, que de fet s la ms alta, t un relleu abrupte i volcnic, amb un volc actiu, la Soufrire. En canvi, Grande-Terre, que s la ms petita, presenta turons arrodonits i planes extenses. L'arxiplag de Guadeloupe inclou les illes adjacents de La Dsirade, Les Saintes i Marie-Galante.

Ms cap al nord, Saint-Barthlemy i la part francesa de l'illa de Saint-Martin van estar incloses tamb en el departament de Guadalupe, per el 7 de desembre del 2003 aquests dos territoris van decidir per referndum esdevenir una collectivitat d'ultramar, estatus que es va adoptar oficialment el 22 de febrer del 2007.

 Govern .
L arxiplag forma una "collectivitat territorial d'ultramar". Un prefecte nomenat per Pars s l'alta representaci estatal i una Assemblea Territorial de 41 membres escollits per sufragi universal nomena un cap de govern que det el poder executiu. Tenen competncies en educaci primria i secundria, govern local, comer, desenvolupament i audiovisuals, per res en defensa ni en poltica monetria. Hi ha alguns partits poltics de caire independentista:
 Union Populaire pour la Liberation de Guadeloupe (UPLG) ;
 Groupe d Organisation Nationale de la Guadeloupe (GONG);
























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44908" title="Cartlag hial" nonfiltered="2408" processed="2393" dbindex="17698">
El cartlag hial o cartlag articular s una varietat de teixit cartilagins, que t com a components:

Matriu extra-cel-lular cartilaginosa.
 Fibres collgenes del tipus II. ;
 Substncia fonamental amorfa (condrina). Que s translcida, homognia, basfila i metacromtica. Formada per agregats de proteoglucans i glucosaminglucans (condroitin sulfat i queratn sulfat). ;

La matriu extracellular es divideix en dues regions que sn la 
 Matriu territorial. Envoltant cada llacuna. Poques fibres colagenas i molta substncia fonamental amorfa. ;
 Matriu inter-territorial. Amb ms fibres colagenes i menys substncia fonamental amorfa. ;

Composici cellular.
 Condroblasts. Sn els encarregats de sintetitzar la matriu cartilaginosa. Una vegada queden envoltats per aquesta, passen a denominar-se condrcits. Els condroblastes tenen el seu origen en: ;
 Clvlules condrogniques, en el cas dels adults. ;
 Cllules mesenquimtiques en el cas dels embrions. ;
Contenen un complex de Golgi, un RER, mitocondris, glucgen i vescules. 
 Condrcits. Una vegada queden envoltats de matriu, els condroblasts passen a ser condrcits, la finalitat dels quals s el manteniment de la matriu que ha estat sintetitzada pels condroblasts. ;
Contenen la maquinria metablica dels condroblasts, per es diferencien per tenir una major quantitat de lpids i glucogen. 
Tenen una activitat variable, podent ser actius o inactius. 

 Pericondri .
El pericondri una beina de teixit conjuntiu que recobreix el cartlag a fi de nodrir-lo i alimentar-lo. T dues capes: 

 Capa externa o fibrosa. Formada per: ;
 Fibroblasts ;
Collgena del tipus I ;
 Capa interna, cellular. ;
 Cllules condrogniques. ;

La finalitat del pericondri s la nutrici i creixement de la placa de cartlag.

Articles relacionats.
 Histologia;
 Teixit conjuntiu;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44911" title="Condroblast" nonfiltered="2409" processed="2394" dbindex="17699">
Els condroblasts sn un element cellular del mesnquima que dna origen a les cllules prpies i diferenciades del teixit cartilagins.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44912" title="Cartlag elstic" nonfiltered="2410" processed="2395" dbindex="17700">
El cartlag elstic s una varietat del teixit cartilagins, que es diferencia del hial en: 

 Cont, a ms, fibres elstiques en la matriu (en el hial, solament havien fibres collagenes del tipus II). ;

 Menys substncia fonamental amorfa. ;

 Menor creixement intersticial, com a conseqncia que t menys grups isognics.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44913" title="Fibrocartlag" nonfiltered="2411" processed="2396" dbindex="17701">
El fibrocartlag s una varietat de teixit cartilagins, que es diferencia del hial en: 

 Cont fibres de collagen tipus I formant feixos gruixuts. ;

 Menys substncia fonamental amorfa, el que fa que la matriu sigui acidfila, en comptes de basfila (la basofilia prov de la substncia fonamental amorfa). ;

 Els condrcits es disposen en filera i sn menys freqents. ;

 No t pericondri. ;

 Est associat a teixit conjuntiu dens, sense un lmit precs. ;

 Els condrcits no provenen dels condroblasts ni de cl-lules condrogniques, sin de fibroblasts (propietat relacionada amb el punt anterior). ;

Totes aquestes caracterstiques li confereixen una major resistncia a la compressi.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44914" title="Pericondri" nonfiltered="2412" processed="2397" dbindex="17702">
El pericondri s una beina vascularitzada de teixit conjuntiu que recobreix les superfcies dels cartlags (menys en el cas del fibrocartlag) amb la finalitat de nodrir i fer crixer el teixit cartilagins, ja que aquest s avascular i sense innervaci. 

T dues capes: 

 Una capa externa fibrosa que cont fibres collagen tipus I, aix com fibroblasts. ;

 Una capa interna i cellular condrognica.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44915" title="Abusir" nonfiltered="2413" processed="2398" dbindex="17703">


Nom de quatre ciutats d'Egipte:

Abusir, a l'oest d'Alexandria, antiga Taposiris Magna;
Abusir al centre del Delta, l'antiga Djedu i desprs Busiris.
Abusir al-Melek, prop de Saqqara, on hi un complex funarari amb pirmides.
Abusir, petita vila a la regi de Faium, entre l'oasi i Afroditpolis, antigament anomenada tamb Busiris.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44916" title="Alianza Republicana Nacionalista" nonfiltered="2414" processed="2399" dbindex="17704">
L'Alianza Republicana Nacionalista (ARENA) s un partit poltic d'extrema dreta d'El Salvador. 

Va ser fundat oficialment el 30 de setembre de 1981 per en Roberto D'Aubuisson, ex-major de l'exrcit on va dirigir lAgencia de Seguridad Salvadorea (ANSESAL). Una vegada trencat els seus vincles institucionals amb l'exrcit, es va donar a la tasca de conformar una organitzaci poltica-militar, entre els sectors econmicament poderosos del pas, donant origen a aquest partit poltic. D'Aubuisson s sospits d'haver estat vinculat als crims dels esquadrons de la mort, pels que hauria aprofitat les seves fonts d'intelligncia militar i els seus vincles amb els oficials ms conservadors de l'exrcit. El partit que va fundar, Aliana Republicana Nacionalista, agrupa a gaireb tot el gran empresariat del pas, que inclou els sectors financers, asseguradores, comercials, militars, industrials, terratinents, agropecuari, mitjans de comunicaci, etc., centralitzant tot el poder econmic i poltic, utilitzant el govern per a realitzar totes les mesures i lleis que el seu sistema econmic requereix per als seus negocis. 

El partit ha aconseguit la presidncia de la repblica ininterrumpudament des de 1989. Els presidents han estat Alfredo Cristiani (1989-1994), Armando Caldern Sol (1994-1999), Francisco Flores (1999-2004) i Tony Saca, electe en les darreres eleccions de 2004.

 Enllaos externs .
 ARENA ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44921" title="Magnolipsid" nonfiltered="2415" processed="2400" dbindex="17706">

Els magnolipsids (Magnoliopsida) o dicotilednies  sn una classe de plantes que pertany a la divisi dels espermatfits (Spermatophyta), subdivisi dels magnoliofitins (Magnoliophytha).

Agrupa unes 170.000 espcies de gran importncia, tant en el mediambient com econmica i s'han adaptat a prcticament tots els ambients de la terra mostrant una enorme diversitat quant a la seva morfologia, mida i hbit.

Des del punt de vista sistemtic, avui en dia hi ha dues classificacions taxonmiques que predominen: el clssic sistema de Cronquist que encara s'utilitza amb freqncia, i el ms recent de l'APG II (Angiosperm Phylogeny Group) que tot just s'est edificant.



----



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44924" title="Teixit conjuntiu" nonfiltered="2416" processed="2401" dbindex="17707">
El teixit conjuntiu s aquell teixit l'origen del qual s el mesnquima embrionari i que t com finalitat servir de sustentaci i envoltar la resta de teixits de l'organisme, l'intercanvi de nutrients, la defensa contra infeccions aix com la regulaci de la calor corporal. 

Classificaci.
 Teixit conjuntiu embrionari ;
 Teixit conjuntiu adult. (Engloba altres subgrups com el lax, dens regular, dens irregular, mucs, reticular, elstic, adips, cartilagins, ossi...

Components.
Cllules.
Autctones o residents.
 Fibroblasts ;
 Plasmocits;
 Mastcits ;
 Macrfags;

Immigrants.
 Limfcit ;
 Neutrfil. ;

Matriu extracellular .
 Fibres .
 Fibres collgenes ;
 Fibres reticulars ;
 Fibres elstiques ;

 Substncia fonamental amorfa del Teixit conjuntiu .

Vegeu tamb.
Histologia;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44925" title="Fibroblast" nonfiltered="2417" processed="2402" dbindex="17708">
Els fibroblasts sn cllules prpies del teixit conjuntiu encarregades de la sntesi dels components de la matriu. Poden ser actius (fibroblasts prpiament dits) o inactius (fibrcits). Ambds es diferencien en la forma, sent la dels actius ms arrodonida, i amb major prominncia dels orgnuls citoplasmtics i vescules de transport. En els fibrcits, la forma s aplanada i els orgnuls sn menys prominents.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44926" title="Abu Ghurab" nonfiltered="2418" processed="2403" dbindex="17709">

Abu Ghurab o Abu Gharab s un lloc d'Egipte a 1 km al nord d'Abusir, on es van construir dos temples solars de la Dinastia V de l'Antic Egipte, el de Userkaf i el de Niuserre.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44927" title="Macrfag" nonfiltered="2419" processed="2404" dbindex="17710">

Un macrfag s una cllula amb capacitat immunolgica present al teixit conjuntiu. Els macrfags sn capaos de migrar mitjanant un moviment ameboide en resposta a estmuls determinats com el sistema del complement. Tenen el seu origen en els moncits circulants, precursors presents en la medulla ssia. Sn components del sistema fagoctic-mononuclear. 

 Funcions .
 Neteja i defensa del teixit. ;
 Sn atrets per factors quimiotctics presents als bacteris i els fagociten units a aquests factors de reconeixement. ;
 Participen activament de la resposta immunitria, ja que sn cllules presentadores d'antgens, pel que activen els limfcits B perqu aquests puguin convertir-se en plasmcits. ;

 Ultraestructura . 
 Citoplasma eosinfil amb vacols i grnuls.
 Fagosomes i fagolisosomes que intervenen en la fagocitosi. ;
 Reticle endoplasmtic rugs i complex de Golgi desenvolupat. ;
 Microfilaments i microtbuls amb la finalitat de millorar el moviment i la fagocitosi de partcules estranyes.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44929" title="Plasmcit" nonfiltered="2420" processed="2405" dbindex="17711">

Els plasmcits sn cllules que tenen el seu origen en els limfcits B. Es diferencien a plasmcits arran de la presentaci d'antgens per part dels macrfags. 

Produeixen els anticossos, que sn immunoglobulines. Abunden en zones amb un elevat risc de patir infeccions, com sn el tracte digestiu i el respiratori. 

Presenten una gran basoflia i tenen un nucli esfric amb forma de roda de carro. En els radis d'aquesta "roda", pot trobar-se heterocromatina. Tenen un RER molt desenvolupat causant de la basoflia de la cllula, i un complex de Golgi tamb bastant prominent. 

Els macrfags fagociten el bacteri i presenten l'antigen als limfcits B, que els reconeixen activant-se (i convertint-se) en plasmcits, segregant immunoglobulines.

Es troben tamb al Teixit conjuntiu



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44930" title="Mastcit" nonfiltered="2421" processed="2406" dbindex="17712">


Els mastcits sn cllules que tenen el seu origen en la medulla ssia, on s'originen els   precursors immadurs, que tenen un curt recorregut en la sang i que en arribar als teixits, especialment el teixit conjuntiu, es converteixen en mastcits. Segons el teixit on maduri, el mastcit tindr diferents caracterstiques.

Tot i que sn majoritriament reconeguts pel seu rol en els processos d'allrgia i anafilaxi (inicien la reacci anafilctica o d'hipersensibilitat immediata, que s una reacci inflamatria produda per protenes estranyes a l'organisme), tamb juguen un important paper protector en la defensa contra patgens i curaci de ferides.  

Origen i classificaci.
Descrits per Paul Ehrlich l'any 1878 a la seva tesi doctoral, on errniament va creure que eren cllules que servien per a nodrir als teixits, i per aix les va anomenar "mastzellen" (del grec masto, alimentar). Avui en dia se'ls considera part del sistema immunitari.

Se'n coneixen de dos tipus, els del teixit connectiu i una muni de diferents mastcits de mucoses. Es troben presents  prop dels vasos sanguinis, i especialment nombrosos als espais que fan de frontera entre l'exterior i l'interior de l'organisme: pell, mucoses del pulm i tracte digestiu, aix com a la boca, conjuntiva i nas.

Morfologia.
Posseeixen reticle endoplasmtic rugs i aparell de Golgi. En el seu citoplasma hi sn presents unes vescules que contenen mediadors qumics, aix com heparina i histamina. Expressen, a l'igual que els basfils,  la protena CD34 a la seva membrana.

Reacci anafilctica.
Desprs del primer contacte amb l'antigen, els mastcits queden sensibilitzats amb immunoglobulines en la seva superfcie. Quan el mateix antigen arriba de nou a l'organisme, s'uneix l'antigen a l'antics sintetitzat pels plasmcits. Aquest complex antigen-antics (Ag-Ac) s l'encarregat d'alliberar els mediadors qumics que es troben als grnuls del citoplasma mastoctic.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44931" title="Tura (Egipte)" nonfiltered="2422" processed="2407" dbindex="17713">
Tura, avui Elkab, s una localitat prop de Nekhen, per a l'altra banda del riu. Fou dedicada a la deessa Nekhbet. T un cementiri dels perodes de Naqada II i Naqada III

Tamb s el nom d'unes canteres de pedra fina al nord-est de Memfis, a l'altra riba del riu.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44932" title="Fibra reticular" nonfiltered="2423" processed="2408" dbindex="17714">
Una fibra reticular s un terme que s'utilitza en histologia per descriure un tipus de fibra estructural composada per collagen del tipus III. Es tracta de petites fibres primes d'un dimetre de 30 a 40 nm que s'associen formant xarxes.  Aquestes xarxes actuen com a teixit de suport 

Poden apreciar-se negres al microscopi ptic. A l'electrnic s'aprecien unes estriacions transversals, amb bandes clares i fosques de perode 67. 

Poden trobar-se en el estroma de teixits limftics, a les beines que recobreixen les fibres nervioses, o envoltant a cllules musculars, i tamb es troben en lmines reticulars








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44934" title="Verge del Tura" nonfiltered="2424" processed="2409" dbindex="17715">
La mare de Du del Tura s la patrona d'Olot. s una de les moltes maresdedu negres i trobades de Catalunya. La festivitat de la Mare de Du Tura s el dia 8 de setembre i coincideix amb les Festes del Tura.

Diu la tradici que un bou anava cada dia a rascar el terra, prop del mas Caritat, fins que un dia el llaurador, amo del bou, estranyat de la insistncia de l'animal va cavar al lloc i va trobar la imatge de la mare de du. D'aquesta llegenda en prov el nom ja que Tura, en catal antic, significa bou i, per tant, mare de du del Tura significa mare de du del bou.

El seu santuari est situat al centre d'Olot .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44935" title="Tnel" nonfiltered="2425" processed="2410" dbindex="17716">



Un tnel s una galeria subterrnia realitzada artificialment amb la finalitat de donar pas a una via de comunicacions o de transport de fluids, materials o formes d'energia, a travs d'una muntanya o d'un tur, per sota d'un riu o fins i tot per sota d'un estret, d'una badia o de qualsevol bra de mar. El concepte de tnel es referix tamb als passos de vies urbanes o del ferrocarril (metro) o de canals de navegaci per sota d'una zona urbana: dels edificis i carrers o tamb per sota d'una carretera, via ferroviria o qualsevol infraestructura. Actualment, sn dissenyats i projectats per enginyers civils.

En la construcci d'infraestructures, els tnels, com els ponts, permeten salvar els obstacles naturals que es troben en el traat de la infraestructura. En termes planers podem dir que els ponts salven els obstacles passant per sobre i els tnels els salven passant per sota. En tot cas, mentre que els ponts foren emprats ja en les vies que creuaven l'Imperi Rom, la construcci de tnels per a les vies de comunicaci (excloent el transport per canals) no comena fins el segle XIX, amb les primeres construccions ferroviries dels Estats Units d'Amrica i d'Anglaterra.


 Les tcniques de construcci dels tnels .

 Tnels excavats .
Dins d'una primera famlia (els mtodes tradicionals) es troben els esquemes d'excavaci de tnels amb tcniques poc mecanitzades. En terrenys difcils, l'estabilitat del front d'excavaci depn en gran mesura de l'rea d'aquest. Aix, a mesura que els tnels van necessitar de seccions ms grans, van apareixer els ara anomenats mtodes tradicionals. Tots ells, consisteixen en excavar el tnel mitjanant galeries independents (unes ms avanades que d'altres) i eixamplaments d aquestes que formen en el seu conjunt l'rea total d'excavaci. Cada galeria i eixamplament s'apuntala convenientment per sostenir el terreny provisionalment, de manera que el sosteniment arriba en tot moment fins al front de l'excavaci i aquest s sempre estable perqu la seva secci rarament supera els 5 m2. A ms, l apuntalament gaireb instantani de totes les galeries limita de forma satisfactria les subsidncies i assentaments en superfcie i redueix considerablement la magnitud dels accidents. L'ordre d'excavaci d'aquestes galeries variava, en un principi, de pas a pas, i aix, encara es coneix cada esquema amb el nom del pas que el defensava.
 Mtode angls: en l'actualitat, s'ha deixat d'usar.
 Mtode alemany: encara s'usa en l'excavaci manual d'estacions de metro.
 Mtode austrac: encara s'usa en l'excavaci manual d'algunes estacions de metro.
 Mtode belga: apte per l'excavaci manual de tnels de poca secci.
 Mtode de Sant Gotthard: conegut aix per usar-se en l'homnim tnel dels Alps, que ha deixat d'usar-se en l'actualitat.

Existeixen una srie de mtodes, ms mecanitzats, on s'excava amb grans fronts d'excavaci. Sovint per, enlloc d'excavar a secci completa, s'avana primerament la secci superior (la calota) per desprs excavar ms fcilment la part inferior (la destroa):
Nou mtode austrac (N.M.A. o N.A.T.M.): s'avana (normalment amb voladures o fresadora) amb un front ampli sense sostenir i no s'intenta minimitzar la tendncia natural del terreny de tancar-se: nicament, es tracta de collocar noms el sosteniment mnim necessari per evitar el collapse del tnel, estalviant aix bona part dels sosteniments usats en altres mtodes. Es tracta d'una tcnica que funciona prou b en roques i sls durs sobre el nivell fretic, per el seu s s objecte de polmica ja que s'han registrat diversos collapses (com el del Carmel).
 Pretall mecnic: s'excava mecnicament (amb una espcie de serra gegant) la futura clau del tnel, per desprs injectar-la de formig i poder excavar a sota. s un mtode que sol anar b en sls consistents o roques toves, sobre el nivell fretic.

Les tuneladores sn mquines o estructures que sostenen el front d'excavaci permetent avanar a secci completa. Principalement, n'hi ha de dues classes:
 Els talps sn tuneladores dissenyades per excavar roques dures o mitjanes, sense masses necessitats de sosteniment.
 Els escuts sn tuneladores dissenyades per excavar roques toves o sls, terrenys que necessiten sistemticament la collocaci d'un sosteniment. N'hi ha que sn simples estrucutures que sostenen el terreny, i n'hi ha que excaven amb el seu cap giratori mentre que colloquen el sosteniment definitiu en l'interior de l'estructura que fa d'escut.


Els tnels superficials poden excavar-se tamb des de l'exterior. Principalment, hi ha dos procediments:
 Excavaci en trinxera: es tracta d'excavar des de l'exterior deixant els pendents necessaris perqu l'excavaci sigui estable. Seguidament s'hi colloca l'estructura que suportar posteriorment les terres i seguidament es rebleix la cavitat recuperant la rasant prvia a l'excavaci. ;
 Excavaci entre pantalles. Per poder excavar amb paraments verticals, primerament s'executen pantalles, que esdevindran els murs laterals del tnel. Seguidament s'excava entre pantalles fins a la cota desitjada, s'executa la solera i la volta del tnel. Desprs, es rebleix de terres fins a la rasant desitjada.

 Tnels submergits .
Els tnels submergits se solen construir mitjanant la uni de segments ja fabricats a l'exterior, que es fondegen i assemblen en l'interior de l'aigua.


 El tnels en la Histria .

L'origen dels tnels i de les tcniques de construcci corresponents s'ha de cercar en la mineria, activitat de la qual hi ha evidncies notables ja en el neoltic, com les Coves de can Tintorer a Gav (Baix Llobregat).

A l'antiguitat, a Assria, Fencia i Israel trobem alguns exemples de tnels que permetien les comunicacions i afavorien la defensa d'una ciutat assetjada. El Tnel dels Asmodeus, sota la Mesquita de la Roca de Jerusalem en seria un exemple.

Els romans ja havien construt nombrosos tnels de petites dimensions associats a la mineria, i al transport d'aigua (els canals tenen un pendent molt redut i de seguida requereixen tnels i aqeductes). Un bon exemple s el tnel construt sota el tur o colina de Posilip per portar a Roma laqua claudia, que fou usat durant vint segles.

Ms endavant, l's de la plvora, permet l'excavaci de seccions ms importants. Durant els segles XVI, XVII i XVIII es feren molts tnels sobretot per a permetre el transport de bns en canals. En general es tracta de tnels de secci rectangular de ms de 50 m2.

Amb l'aparici del ferrocarril, i donat que aquest necessita de pendents tamb molt estrictes, van comenar a excavar-se tnels per a aquest nou mitj de transport al segle XIX.

El primer tnel de ferrocarril la Pennsula Ibrica va ser el de Montgat el 1848 obert pel traat de la via de ferrocarril de Barcelona a Matar.

Durant el segle XX, es continuen obrint nous tnels per a ferrocarrils, canals (ara ja ms lligats a la producci d'energia elctrica) i finalment per a carreteres.

 Tnels singulars .

 El tnel d'Eupalinos, a l'illa de Samos (Grcia), s un dels tnels ms antics que es conserven, construt l'any 520 aC. T una longitud de 1.030 metres i es pot visitar. ;
 El tnel del Tmesi, construt per Marc Isambard Brunel i el seu fill Isambard Kingdom Brunel i obert el 1843, va ser el primer tnel sota l'aigua, i podria ser considerat com el primer tnel excavat amb escut. Tot i que en principi va ser noms per a vianants, ara forma part del metro de Londres.
 El tnel de Seikan, al Jap, s el tnel no hidrulic ms llarg del mn, amb 53,9 km, alguns dels quals sota el mar.
 El tnel del Canal de la Mnega, o Eurotnel, s el segon tnel no hidrulic ms llarg, amb 50 km, la major part sota l'aigua.
 El tnel base de Sant Gotthard (Sussa), encara en construcci, ser un nou tnel ferroviari amb un rcord de longitud de 57 km.
 El tnel de Lrdal, a Noruega, s el tnel de carretera ms llarg del mn, amb 24,5 km.
 El tnel de Sankt Gotthard, a Sussa, obert el 1980, amb 16,32 km, i el tnel del Mont Blanc sn els tnels transalpins ms importants.
 El tnel de Lincoln, entre Nova Jersey i Nova York, s un dels tnels de ms trnsit de vehicles del mn.
 El Tnel de Lefortovo, a Moscou s el tnel urb ms llarg d'Europa.















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44936" title="Fibra elstica" nonfiltered="2426" processed="2411" dbindex="17717">
Les fibres elstiques sn fibres que donen una especial elasticitat. Hi ha tres tipus de fibres elstiques en funci del dimetre:

 0,2 a 1 micrometres. Formant una xarxa tridimensional. Cas de la derma i el pulm. ;
 4 a 5 micrometres. Formant feixos parallels. Cas dels lligaments elstics. ;
 Lmines fenestrades, en les parets arterials. ;

Composici.
Estan formades per una protena, lelastina, que forma la part amorfa, i per la fibrillina, que sn glucoprotenes fibrilars. 

La fibrillina forma microfibrilles de uns 12 micrmetres, formant una armadura sobre la qual es disposa la protena elastina.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44937" title="Substncia fonamental amorfa del teixit conjuntiu" nonfiltered="2427" processed="2412" dbindex="17718">
La substncia fonamental amorfa del teixit conjuntiu s una substncia de consistncia de gel, transparent i incolora. Pot apreciar-se homognia al microscopi ptic i heterognia a l'electrnic. A ms, en l'electrnic presenta una baixa electrodensitat. s sintetitzada pels fibroblasts

Funcions.
 La nutrici a travs de substncies hidrosolubles. ;
 Actuar com barrera contra la disseminaci d'infeccions. ;

Composici i dinmica.

Els glucosaminglucans (GAG's) sn polisacrids de cadena llarga formats per disacrids formats per una hexosanina i una molcula dcid urnic. Tamb tenen units grups sulfat i carboxil que fan que tingui una especial apetncia per l'aigua, i de fet solen estar bastant hidratats. 

Diversos GAG's han d'unir-se a una sola protena per a formar proteoglucans mitjanant enlla covalent. Els proteoglucans s'uneixen a l'cid hialurnic formant agregats de proteoglucanos. 

Les molcules que permeten la correcta distribuci d'altres molcules en la matriu es diuen glucoprotenes estructurals, la finalitat de les quals s l'adherncia de les cllules als components de la matriu extra-cellular. 

La substncia fonamental amorfa cont una lmina basal formada per collagen del tipus IV (el caracterstic de lmines basals), proteoglucans i alguna protena estructural com la laminina.

Vegeu tamb.
 Teixit conjuntiu;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44938" title="Segon principi de la termodinmica" nonfiltered="2428" processed="2413" dbindex="17719">
Segon principi de la termodinmica, aquest s el principi que fa referncia a l'entropia:

s impossible obtenir un procs tal que, operant dins d'un cicle, produeixi exclussivament l'efecte d'extreure una quantitat positiva de calor d'una reserva i la producci d'una quantitat equivalent de treball. (Kelvin-Planck);

L'entropia d'un sistema macroscpic trmicament allat mai no disminueix (veure el dimoni de Maxwell), tanmateix un sistema microscpic pot presentar fluctuacions d'entropia contrries a les que estableix el segon principi (veure el Teorema de la Fluctuaci). En realitat, la demostraci matemtica del teorema de la fluctuaci a partir de la dinmica reversible en el temps i de l'axioma de la causalitat, constitueix una prova de la segona llei, que per tant deixa de ser una llei de la fsica i passa a ser un teorema que s vlid per a sistemes grans o temps llargs.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44939" title="Alfals" nonfiltered="2429" processed="2414" dbindex="17720">


L'alfals (Medicago sativa), s una planta de la famlia de les papilioncies. s una planta herbcia perenne amb fulles trifoliades, pexs foliolars dentats, inflorescncies blavoses i fruit en llegum enrotllats en hlix (orbiculars)amb diverses llavors.

L'alfals tamb rep el nom popular d'userda.

El nom prov d'una paraula rab que significa el millor aliment
Conreu.
s una planta farratgera prpia de climes meridionals. La llavor t la forma d'una petita mongeta i fa uns 2 mm de longitud.Com ms clid sigui el clima i ms aigua tingui a disposici major ser el rendiment Necessita terres de pH neutre o alcalines. La seva arrel pot atnyer els 4 metres de fondria i el conreu pot romandre fins 12 anys, encara que en conreu intensiu s'ala desprs de 3 o 4 anys. Es pot conrear en secans amb bons rendiments a partir dels 600 litres de pluja anual per s en els regadius on arriba al mxim potencial productiu. s intensament adobada fins i tot amb nitrogen malgrat que queda inoculada normalment amb bacteris de Rhyzobium. Les malalties ms comunes son l'insecte conegut com "cuca" i el pansiment bacterial.

N'hi ha moltes varietats per usualment es conreen els ectips "Arag" i "Empord" En climes prou clids pot arribar a tenir uns set dalls efectuats des de finals de mar a principi de novembre.

En la conca del Segre i les comarques del Girons i la Selva s on hi ha ms extensions d'alfals.

Actualment s un farratge molt conreat a tot el mn (Europa i Estats Units principalment), en climes d'estiu poc clid com Anglaterra i altres pasos del nord el substitueix el conreu del trvol.

Usos.
Darrerament per influncia dels nous corrents en diettica tamb es fan servir les llavors germinades en l'alimentaci humana per el seu s primordial s farratgera ja sia en estat verd o com a fenc, ensitjada o tamb deshidratada.

La deshidrataci de l'alfals pot ser feta de forma natural (assecat al sol i desprs mlta) o artificial en installacions dotades d'un tnel d'assecatge alimentat per energia elctrica o de combustibles fssils. Desprs de la deshidrataci es pot comercialitzar en bales o en grnuls.

La deshidrataci d'alfals i de determinats altres farratges rep ajudes de la Uni Europea amb l'objectiu de limitar la dependncia de la soja de fora de la Comunitat Europea.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44941" title="Teixit epitelial" nonfiltered="2430" processed="2415" dbindex="17721">
El teixit epitelial s un teixit histolgic format per cllules juxtaposades, una a continuaci de l'altra sense espai entre elles que recobreixen la superfcie, cavitats i rgans del cos ( epitelis de revestiment ) i formen part de les glndules ( epitelis glandulars ). 

 Origen .

 Endoderma. Revestiment del sistema respiratori i tub digestiu. ;

 Mesoderma. Endoteli de la crnia. ;

 Ectoderma. Pell, epitelis nasal i oral. ;

 Neuroectoderma. Epiteli pigmentari de la retina. ;

 Caracterstiques .

 Polaritat del teixit epitelial. T dues regions distintes ;

 Cohesi. Les cllules estan unides per complexos d'uni. No hi ha espai intercellular. ;

 Sempre estan sostinguts per una membrana basal que normalment els separa del teixit conjuntiu.

 Funcions .

 Protecci del teixit subjacent ;

 Transport al seu travs de substncies ;

 Barrera selectiva de substncies ;

 Conducci de substncies ;

 Absorci de substncies ;

 Secreci, en el cas d'epitelis especialitzats com els epitelis glandulars.

 Vegeu tamb .
Histologia;
Epiteli glandular;
Epitelis de revestiment;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44942" title="Polaritat del teixit epitelial" nonfiltered="2431" processed="2416" dbindex="17722">
El Teixit epitelial t dominis cellulars morfofuncionals, s a dir, dues regions de la cllula diferents en morfologia i funci. 

Domini apical (superfcie lliure).
Funcions.
 Absorci i transport de molcules, i la secreci regulada. ;

Especialitzacions.
 Augment de superfcie grcies a: ;
 Micro-vellositats. Intest, rony ;
 Estereocilios. Epididimo, conducte. ;
 Propulsi.Cilis. Epiteli respiratori. ;

Domini lateral.
Funcions.
 Secreci constitutiva, l'adhesi cellular i la correcta comunicaci cellular. ;
Especialitzacions.
 Barres terminals visibles al microscopi ptic. ;
 Complex d'uni que inclouen zonules occludens, adherens, desmosomes i unions comunicants, aquestes ltimes per a millorar la comunicaci cellular. ;
 Interdigitacions de membrana per a augmentar la superfcie de contacte entre les cllules. Es produeix el transport d'aigua i ions.

Domini basal.
Funcions. 
 s el suport fsic del endoteli;
 Separa el teixit epitelial del teixit conjuntiu ;
 Ultrafiltraci;
 s el responsable de la polaritat del teixit epitelial. ;
 s l'armadura guia per a la recuperaci del teixit ;
Especialitzacions.
 Invaginacions de membrana plasmtica, el laberint basal. Es produeix tamb el transport d'aigua i ions. ;
 Hemidesmosomes. Adhesi cellular, uneixen la membrana basal al teixit subjacent (filaments intermedis).
 Unions focals amb forta adhesi cellular.

Vegeu tamb.
 Teixit epitelial;
 Histologia;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44944" title="Helipolis" nonfiltered="2432" processed="2417" dbindex="17723">


Helipolis fou una ciutat important del l'antic Egipte, capital del noms 13 del Baix Egipte.

Estava situada al nord-oest del Caire, prop de l'aeroport, a l'actual barri de Tell Hisn, una mica allunyada de la riba occidental del Nil (al qual estava connectada per un canal). El seu nom egipci fou Iunu (que vol dir pilar), i el nom Helipolis li fou donat pels grecs i vol dir "Ciutat del sol", derivat del que era la seu principal del culte al du solar Ra (Re). Fou una de les tres majors ciutats d'Egipte desprs de Tebes (Luxor) i Memfis. Els coptes li van dir On.

La ciutat ja s'esmenta vers el 3000 aC. Durant la Dinastia II fou un centre d'astronomia i el gran sacerdot portava el ttol de Cap dels Observadors. Aquest ttol el tenia Imhotep durant el regnat de Djoser a la Dinastia III.

s probable que el seu temple solar fos similar al model de temples solars d'Abusir (Abu Ghurab), amb la cinquena dinastia, que vers el 2400 aC va establir el culte a Re com a culte principal. S'han trobat restes de la muralla i d'algun temple, dels quals els principals devien ser el d'Amon i Re. Es va conservar un obelisc per de la Dinastia XII. Tamb resten parts d'una capella de Djoser. Una estela de la Dinastia XVIII commemorava el tancament per parets del recinte del temple. Tamb s'han trobat restes de construccions del temps de Ramss II.

Vers la meitat del segon millenni abans de Crist va arribar al mxim esplendor quan el du Re (i desprs Amon-Re) va comenar a ser adorat com a principal du del pante. Vers el 1300 aC el temple va arribar a la seva mxima extensi; el declivi va comenar amb el primer millenni.

Destruda durant la invasi persa el 525 aC i ms tard el 343 aC. Desprs de la fundaci d'Alexandria va quedar marginada i es va anar despoblant; el segle I aC estava quasi b deshabitada, moment en qu la va visitar Estrab. Al segle segent la major part dels monuments foren portats a Alexandria i Roma i la resta va servir de cantera per construir el Caire a l'poca medieval.

La zona d'Helipolis fou comprada per una companyia privada a comenaments del segle XX, que hi va construir edificis i es va repoblar amb estrangers i coptes del pas, durant el perode de protectorat britnic. Amb el creixement del Caire la capital va incloure el barri dins la ciutat a la segona meitat del segle.

Vegeu: Ayn Shams;

Helipolis s tamb el nom que va portar la ciutat libanesa de Baalbek des del 223 aC fins al 639.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44945" title="El Camp d'en Grassot i Grcia Nova" nonfiltered="2433" processed="2418" dbindex="17724">

El Camp d'en Grassot i Grcia Nova s un barri de Barcelona que es troba dins del districte de Grcia, delimitat pel carrer Bailn i el Carrer Escorial, pel carrer Rossell al sud, pel carrer de les Camlies pel nord i pel carrer Sardenya a l'est. L'edifici ms emblemtic s l'antiga fbrica de La Sedeta, ara convertida en institut de secundria i centre cvic. El barri celebra la primera quinzena de setembre la seva prpia festa major. 

Actualment, a la part ms alta del Camp d'en Grassot, entre els carrers d'Escorial, Camlies, Sardenya i Pi i Margall, hi ha el venat de Ca l'Alegre de Dalt, que s una zona relativament autnoma de la Vila de Grcia. Aquesta zona es caracteritzada per una urbanitzaci diferent, amb edificis ms recents. En aquestes zones es on concentra l'aspecte del barri ms comercial, grcies a l'eix comercial propi conegut com a Grcia Nova.

El camp d'en Grassot era un zona rural a l'extrem del municipi de Grcia que estava a la zona fronterera amb Barcelona i que, amb el temps, va passar a pertnyer al barri de la Sagrada Famlia. A partir de 1860, aquest barri va passar a ser una zona urbanitzada pels seus propietaris, un dels quals fou Jeroni Grassot, de qui prov el nom del barri. 

L'antiga fbrica de La Sedeta fou creada l'any 1899 i va estar en funcionament fins a l'any 1976. L'any 1978 va ser adquirida per l'ajuntament de Barcelona. A part d'ella, tamb hi va haver altres fbriques en aquella poca, com ara la Casa Pujol i Casacuberta. Aquest fbriques s'hi installaren tot buscant les aiges subterrnies dels torrents existents.

Com a entitat destacada del barri cal esmentar el Club Esportiu Europa.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44946" title="Oflia Dracs" nonfiltered="2434" processed="2419" dbindex="17725">
Oflia Dracs fou un collectiu literari catal.

Estava format per un nucli fix d'escriptors (Joan Rend, Joaquim Carb, Jaume Fuster, Maria Antnia Oliver, Joaquim Soler, Jaume Cabr, Vicen Villatoro i Josep Albanell) i d'altres d'espordics (Isidre Grau, Quim Monz, Josep Maria Illa, Xavier Romeu, Margarida Aritzeta, Assumpci Cantalozella i Roser Vernet) que va apostar per aprofundir en la literatura de gnere (ertica, de misteri...), considerant que la literatura catalana tamb tenia dret a gaudir d'aquest tipus de narrativa com qualsevol altra llengua del mn.

Darrere del collectiu d'escriptors Oflia Dracs s'hi amaguen les inicials dels membres fundadors: Miquel Desclot, Carles Reig, Josep Albanell, Jaume Cabr i Joaquim Soler.

Bibliografia.
Deu pometes t el pomer, premi La Sonrisa Vertical 1979 (Tusquets, 1980);
Essa efa (Laia, 1985);
Boccato di cardinali (Tres i Quatre, 1985);
Misteri de reina (Tres i Quatre, 1994);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44954" title="Illa de la Reuni" nonfiltered="2435" processed="2420" dbindex="17726">



L'illa de la Reuni (en francs Runion) s una illa africana del grup de les Mascarenyes que forma una regi i un departament d'ultramar (ROM-DOM) francs. Situada a l'oce ndic, es troba a l'est de Madagascar i a uns 200 km al sud-oest de Maurici. Es considera una regi ultraperifrica de la Uni Europea.

T 2.512 km2 i 763.000 habitants (segons l'estimaci del 2004). La capital s Saint-Denis, a la costa nord. Tant les ciutats com les terres de conreu es concentren vora la costa, ja que l'interior s molt muntanys i abrupte. s d'origen volcnic, on destaquen el Piton des Neiges (3.070 m), volc extingit que s la mxima altitud de l'illa, i el Piton de la Fournaise (2.611 m), encara en actiu. 

Fins al 2005, les anomenades "illes esparses de l'oce ndic" (Bassas da ndia, Europa, Glorioses, Juan de Nova i Tromelin) depenien de la Reuni, i ara sn administrades pel prefecte de les Terres Australs i Antrtiques Franceses.

Els noms de l'illa.
Els mariners rabs solien anomenar-la Dina Morgabin ("illa de l'Oest"). Els portuguesos, el 1513, foren els primers europeus a visitar l'illa, que van trobar deshabitada; la van anomenar Santa Apolnia. Ocupada pels francesos el 1638, el rei Llus XIII li va donar el nom dle Bourbon ("illa Borb") en honor a la seva casa reial. 

El nom dle de la Runion li fou donat el 1793 per un decret de la Convenci arran de la caiguda de la Casa de Borb a Frana, i commemorava la reuni dels revolucionaris de Marsella amb la Gurdia Nacional a Pars que s'havia esdevingut el 10 d'agost de 1792.

Durant l'poca napolenica va rebre el nom dle Bonaparte i ms tard la van reanomenar "illa Borb" fins al 1848, en qu va reprendre el nom de "Reuni".






























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44955" title="Djebel al-Asr Gneiss" nonfiltered="2436" processed="2421" dbindex="17727">
Djebel al-Asr Gneiss s un llogaret d'Egipte, al governadorat d'Assuan, uns 65 km al nord d'Abu Simbel, on s'han trobat restes arqueolgiques del Antic Egipte i les restes d'una cantera utilitzada des del predinstic i durant l'imperi antic. El lloc est en perill per la carretera del Djebel Uweinat i per un projecte hidrolgic a l'oest del Wadi Toshka, que podria cobrir tota la zona. 

Fou localitzat el 1932 per un vehicle militar britnic i va ser excavat el 1933 i 1938. S'hi van trobar algunes esteles, d'entre les quals la ms important s la del fara Khufu. El 1998 una conferencia a Abu Simbel va demanar preservar el lloc i el proper jaciment neoltic de Nabta.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44956" title="Les Corts" nonfiltered="2437" processed="2422" dbindex="17728">


Les Corts s el nom del districte IV de la ciutat de Barcelona.

Geografia.
Les Corts esta situat al sud-oest de la comarca del Barcelons. Delimita al nord amb el districte de Sarri - Sant Gervasi, al sud amb L'Hospitalet de Llobregat i Sants, a l'est amb l'Eixample i a l'oest amb Esplugues de Llobregat i Sant Just Desvern. El seu emplaament geogrfic provoca que sigui una de les portes d'entrada a Barcelona.

Histria.

Primerament, fou una barriada que depenia del municipi de Sant Gervasi de Cassoles, fins que l'any 1836 va aconseguir la plena autonomia. Llavors es constru la parrquia (1850) el cementiri i l'eixample cortsenc. El 20 d'abril de 1897, en contra dels cortsencs de l'poca, entre en vigor un Decret Reial d'Agregaci, segons el qual els municipis de Grcia, Sant Mart de Provenals, Sant Andreu de Palomar, Sants i les Corts s'havien d'integrar al municipi de Barcelona.

Fins el segle XX, fou un poble camperol, amb nombrosos masos que es construien al voltant dels torrents que baixaven de Collserola. Tamb s'installaren diversos edificis de serveis, com l'edifici de la Maternitat i diverses ordres religioses. A principis del segle XX, comencen a establir-se al poble, diverses fbriques i colnies obreres (La Colnia Castells s una mostra viva d'aquesta poca).

A principis dels anys 60, comena una urbanitzaci salvatge que fa desaparixer bona part de les masies de les Corts. Avui, d'aquestes masies noms en queden 3 mostres. La Biblioteca Can Roses, la Masia del Bara, i la Masia Torre Rodona propietat de la cadena d'hotels HUSA.

Barris.
L'any 2007, l'Ajuntament de Barcelona va dividir el Districte de les Corts en tres zones; Les Corts, Pedralbes i Sant Ramon - Maternitat.



Les Corts.
Camp de la Creu.

Els lmits d'aquest barri sn el carrer Josep Tarradellas, el carrer Berln, el carrer Numncia, la travessera de les Corts, el carrer Entena, l'avinguda Diagonal i l'avinguda de Sarria. El barri del Camp de la Creu correspon a l'antiga partida medieval de Magria i fa referncia a la creu de terme que hi havia en aquest indret (la Creu de Magria). Durant la dcada dels anys setanta del segle XIX es van obrir els principals carrers (carrer Morales) i la plaa del Carme (anomenada primer de la Llibertat). A finals de segle va adquirir un aspecte industrial amb la installaci de la fbrica Castells i altres indstries i, ms endavant, amb la construcci de les casetes obreres de la Colnia Castells (Avui amenaades per un Pla d'Ordenaci Urbanstica).
Camp Vell.
Els lmits d'aquest barri sn el carrer Joan Gell, la travessera de les Corts, el carrer Numncia i l'avinguda de Madrid, aquest ltim, lmit amb el Districte de Sants. El nom d'aquest barri be donat perqu en aquestes terres s on es fa edificar l'antic camp del Futbol Club Barcelona, conegut llavors com el Camp de les Corts.

Can Batllori.
Els lmits d'aquest barri son l'avinguda Diagonal, l'avinguda Sarri, el carrer Jimnez Iglesias i el passeig Manuel Girona. El nom del barri be donat per l'histric Mas Can Batllori, important pels vestigis ibers i romans que conservava en el seu territori. Abans del seu enderrocament, s'hi van trobar sitges de gra, un caldarium, fragments de les columnes de l'hipocaust junt a una necrpolis romana. Avui en dia, en els terrenys on hi havia aquest mas, poden trobar els Jardins de Can Batllori.

Can Sol de Baix.
Els lmits d'aquest barri sn la travessera de les Corts, la Gran Via de Carles III, el carrer Joan Gell i l'avinguda de Madrid, aquest ltim , lmit amb el Districte de Sants. El nom be donat perqu ocupa l'espai on hi havia els camps i la masia de Can Sol de Baix. El nom originari d'aquest mas era Can Planes de Baix, per el sol de ferro forjat que presidia l'entrada a la finca va donar-li aquest mal nom a la masia, que va perdura fins al seu enderroc. L'any 1965 es va recuperar el topnim amb la construcci de la Plaa Sol de Baix, entre els carrers Guerau Piera mal dit Gerard, i Fgols.

Centre.
Els lmits d'aquest barri sn l'avinguda Diagonal, la Gran Via de Carles III, la travessera de les Corts i el carrer Entena. Conegut com el Barri Vell, alberga els edificis ms representatius del barri; l'Ajuntament, l'Esglsia del Remei, la Biblioteca Can Roses i el Centre Cvic Can Du. En els seus lmits tamb inclou el que en el seu dia es va conixer com a l'Eixample de les Corts.

Sant Ramon - Maternitat.
Can Bacard.
Sant Ramon.
Zona Universitria.

Pedralbes.
La Merc.

Pedralbes.

Equipaments.
El districte disposa d'una xarxa d'equipaments culturals municipals formada pel Centre Cvic Can Du, el Centre Cvic Joan Oliver "Pere Quart", el Centre Cultural de les Corts i el Centre Cultural Riera Blanca.

Educaci.

Al barri hi ha una notable oferta educativa:

Ensenyament Pblic:.
 Llars d'infants; EEI Bambi, EEI Xiroi i EEI Can Bacard;
 Centres d'Educaci Infantil i Primria; CEIP Lavnia, CEIP taca, CEIP Ausis March, CEIP Barcelona, CEIP Duran i Bas, CEIP Les Corts, CEIP Pau Romeva;
 Instituts d'Educaci Secundria; IES Les Corts, IES Joan Bosca i IES Ausis March;
 Centre de Formaci d'Adults; AFA Les Corts;
 Universitats; UB i UPC.

Ensenyament Concertat:.
 Llars d'infants;
 Educaci Infantil i Primria; Collegi Pare Manyanet;
 Educaci Secundria i Batxillerat; Collegi Pare Manyanet, Snion ICC;

Ensenyament Privat:.
 Llars d'infants;
 Educaci Infantil i Primria; Collegi Loreto - Abat Oliba;
 Educaci Secundria i Batxillerat; Collegi Loreto - Abat Oliba;

Educaci especial.
 Centres d'Educaci Especial; Escola Paideia, Escola Geroni de Moragas i Escola Esclat.
 Centres Ocupacionals; Centre Ocupacional Les Corts i Taller Ocupacional Ariadna.
 Centre d'Higiene Mental Les Corts;
 Centre de Recursos Educatius "Joan Amades" - ONCE;

Per altra banda, el districte tamb disposa de dues biblioteques integrades dins la Xarxa de Biblioteques de la Diputaci de Barcelona; Biblioteca Can Roses i Biblioteca Miquel Llongueres.

Esport.
Les Corts s la casa del Bara, un dels clubs de futbol ms famosos al mn. El Museu del FC Barcelona s el segon museu a Catalunya en el nmero de visitants. El club sempre ha estat associat amb el nacionalisme catal i t l'estadi ms gran d'Europa, el Camp Nou, on hi caben 98.600 persones.

La Festa Major.
La festa major del barri se celebra al voltant del 7 d'octubre, diada de la Verge del Remei, patrona de les Corts. Els seus colors sn el blau i el vermell. L'any 2006 es celebren 200 anys de Festa Major al barri, ja que la primera Festa Major documentada data de l'any 1806.

Entitats.
Les Corts gaudeix d'un creixent teixit associatiu.
Educaci en el lleure.
 Agrupament Escolta El Pi de les Corts ;
 Esplai Grup de Gent;
 Esplai Natzaret;
 Esplai Olivera Rodona;

Cultura Popular.
 Plataforma Infantil i Juvenil de les Corts: Coordinadora d'entiats i persones de les Corts que organtiza cada any la Festa Major Jove, la Calotada, el Carnestoltes i la revetlla de Sant Pere, entre altres activitats.
 Els Bocs de can Ross: Fundada l'1 de desembre de 1996. Colla de diables.
 Colla Grallera de les Corts: Colla de grallers i gralleres fundada el 19 de mar de 2006. La seva seu s al Casal de Joves de les Corts.
 La Republik de l'Avern: Grup de percussi nascut al barri que actualment compta amb una vintena de membres.
 Diables de les Corts : Colla de Diables fundada el 20 de maig de 1994. Pels volts de la plaa de la Concrdia. Actualment la seva seu s al Casal de Joves de Les Corts, al carrer Dolors Masferrer. A ms a ms de realitzar correfocs tamb realitza espectacles pirotecnico-teatrals i intercanvis amb altres colles vers els correfocs.
 SC L'Espiga de Les Corts. Entitat fundada el 1924 i que el 2004 va inaugurar el seu nou casal, on hi tenen la seva activitat les seccions de Coral, Teatre i Escacs. Tamb hi tenen lloc cursos de ball, country, pintura...
 Societat Gastronmica "lo calot roig";
 Tabalers de Les Corts : Grup de tabalers que formen part de la Colla de diables Diables de Les Corts. Acompanyen a la colla en tots els correfocs i tamb fan actuacions pel seu compte.

Associacions de Vens/es.
 AVV El Rac de les Corts;
 AVV Els tres jardins;
 AVV Camp Nou;
 AVV Les Corts;
 AVV Les Corts Sud;

Cortsencs illustres.
 Vicen Piera i Paella, futbolista;
 Gerard Piera i Piera, poltic del segle XIX;
 Pau Farinetes, personatge popular del segle XIX;
 Quique Guasch, periodista;
 Jordi Hereu, poltic;
 Lleonard Ramrez, lder venal;
 Ramon Mercader, militar i poltic comunista;
 Marc Cartes, actor;

Font.
Arxiu Municipal de les Corts;
Xarxa ciutadana de les Corts;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44957" title="Malaquita" nonfiltered="2438" processed="2423" dbindex="17729">

La malaquita es un mineral format per carbonat bsic de coure. La formula es Cu2(OH)2(CO3).

s de color verd i te una duresa de 3,5 a 4.
Es troba a la zona oxidada superior dels jaciments de coure.
s utilitzada com a pedra per decoraci.

Vegeu tamb: terres de colors











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44963" title="Jaume III" nonfiltered="2439" processed="2424" dbindex="17730">


Jaume III de Mallorca (1315-1349), rei de Mallorca i comte de Rossell i Cerdanya;
Jaume III Crispo (1446-1490), duc de Naxos;
Jaume III d'Esccia (1452-1488), rei d'Esccia;
Jaume III de Xipre (1473-1474), rei de Xipre;
Jaume de Borb i de Borb-Parma, pretendent carl al tron espanyol;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44964" title="Dependncies d'ultramar franceses" nonfiltered="2440" processed="2425" dbindex="17731">
Les dependncies d'ultramar franceses sn un conjunt de territoris sota sobirania francesa situats fora de la Frana metropolitana. Inclou illes als oceans Atlntic, Pacfic i ndic, a ms d'un territori a l'Amrica del Sud i d'una reclamaci sobre l'Antrtida. Se'ls coneix popularment amb l'acrnim DOM-TOM, a partir de les inicials de Dpartement d'outre-mer   Territoire d'outre-mer. Encara que desprs de l'ltima reforma constitucional francesa del 28 de mar del 2003 ja no existeixen formalment els territoris d'ultramar, es continua utilitzant de forma corrent l'expressi DOM-TOM per sintetitzar la varietat d'estatus jurdics existent en aquestes dependncies d'ultramar.

Regions i departaments d'ultramar.
Les regions d'ultramar (ROM) consten d'un nic departament d'ultramar (DOM) amb el mateix estatus que les regions i els departaments metropolitans, i es regeixen per l'article 73 de la Constituci. Formen part de la Uni Europea amb la consideraci de regions ultraperifriques. Sn:
Guadeloupe;
Guaiana Francesa;
Martinica;
Illa de la Reuni (Runion);

Collectivitats d'ultramar.
Les collectivitats d'ultramar (COM) tenen uns estatus ben diversos regits per l'article 74 de la Constituci. Sn:
Polinsia Francesa, amb la denominaci particular de pas d'ultramar.
Mayotte, amb la denominaci particular de collectivitat departamental.
Saint-Barthlemy, considerat una collectivitat territorial.
Saint-Martin, considerat una collectivitat territorial.
Saint-Pierre i Miquelon, considerat una collectivitat territorial.
Wallis i Futuna.

Estatus especfics.
Altres dependncies d'ultramar que es regeixen per estatus especfics sn:
Nova Calednia t una menci especfica a la Constituci com a collectivitat sui generis. A la prctica les competncies sn de pas d'ultramar, per a ms t reconegut el dret a l'autodeterminaci.
Terres Australs i Antrtiques Franceses, disposen d'una administraci prpia situada a l'illa de la Reuni. En francs el nom s Terres Australes et Antarctiques Franaises (TAAF), per internacionalment no est reconeguda la menci "antrtica".
Illes Esparses de l'Oce ndic, sn un conjunt d'illes deshabitades. El 3 de gener del 2005 la seva administraci va passar del prefecte de la Reuni a l'administrador general de les Terres Australs i Antrtiques Franceses.
Illa de Clipperton, s administrada per l'alt comissionat de la Repblica a la Polinsia Francesa.

Enllaos externs.
 Ministeri d'Ultramar francs ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44969" title="Regne (biologia)" nonfiltered="2441" processed="2426" dbindex="17732">

En biologia, un regne s cada una de les grans subdivisions en qu es consideren distribuits els ssers vius, basant-se en les seves caracterstiques comunes.
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44970" title="Canyamars" nonfiltered="2442" processed="2427" dbindex="17733">

Canyamars s un dels tres nuclis que formen el municipi de Dosrius, a la comarca del Maresme. El nucli es troba al fons d'una vall, situada entre les serres del Corredor i de Montalt.

 Esdeveniments .
Aplec de sardanes, al setembre;
Fira d'entitats, a l'octubre;

 Llocs d'inters .
 Esglsia de Sant Esteve, gtic (segle X);
Santuari del Corredor (segle XVI);
 Dolmen megaltic de Ca l'Arenes;

 Activitats .

Bosc vertical Parc de lleure i aventura;
Rucs del corredor;
Segwaynatura;

 Imatges .










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44976" title="Anna Rossell i Elias" nonfiltered="2443" processed="2428" dbindex="17734">


Anna Rossell i Elias (Flix, 1923) s una escriptora catalana i esperantista compromesa amb els drets de les nacions sense estat, especialment de les que va visitar a l'Amrica del Sud i Centreamrica i la seva prpia: els Pasos Catalans. 

El 1956 va haver de fugir al Brasil amb el seu marit (Josep Travesset) i la seva filla de dos anys i mig (Carme Travesset) per la repressi franquista i per la misria de l'estat espanyol en aquella poca. Desprs de residir a Sao Paulo un temps, van iniciar un viatge a travs de tot el con sud per visitar i conixer de prpia m les nacions amerndies que haven estat esclavitzades pels colonitzadors espanyols en poca del seu imperi colonial. El viatge, que feren en un carruatge tirat a cavall, els va dur pels estats de Brasil, Bolvia, Per, Equador, Colmbia, Panam, Costa Rica, Nicaragua, Hondures, El Salvador i Guatemala, quedant-se a les portes de Mxic on no els deixaren entrar. D'all giraren cua vers Panam i desprs de vuit anys al continent americ retornaren a Barcelona. 

Ha escrit vint-i-dos llibres a on explica les aventures i coneixences dels amerindis d'Abya Yala, assajos diversos sobre els catalans i les seves memries, on hi relata la repressi franquista que va patir ella i la seva famlia. 

 Obres .
 De burgs a socialista, 1971;
 L'Amrica marginada, 1978;
 No sn tres-cents milions. Estudi sobre les tnies sotmeses a l'estat espanyol, 1983; 2a ed. rev. i aug. 1988;
 O catalao (un catal a l'Amaznia), 1984;
 Desprs de la bellicosa nit, 1985;
 Illapa de Huancan, 1985;
 L'avi de les Illes Tule (Mu Inatulegui), 1985;
 El ms gran desert s una gran ciutat, 1986;
 La fora de la identitat, 1987;
 Guatemala punt i retorn, 1987;
 Quan el temps s'atura..., 1987;
 Jofre Montalt no s pas mort!, 1988;
 De So Paulo a l'illa de So Louiz passant per Braslia, 1990;
 De l'Alt Maestrat sense retorn..., 1991;
 Germanor entre colonitzats, 1992;
 Venuda s. Doblegada mai!, 1992; 2a ed. rev. i aug. 2004;
 Quan l'Iraz s'irrita..., 1993;
 A l'ombra del Chimborazo, 1994;
 Pels Andes, entre el passat i el present, 1995;
 Aquest mn nostre..., 1997;
 Sabeu que..., 1998;
 Memries d'una dona lluitadora. Venuda s, doblegada mai!, 2004.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44979" title="Bors Leondovitx Pasternak" nonfiltered="2444" processed="2429" dbindex="17735">


Bors Leondovitx Pasternak (en rus:                           ) ( Moscou, Imperi Rus 1890 - Peredelkino, URSS 1960 ) fou un escriptor i poeta rus, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura de l'any 1958 tot i que fou el primer en refusar aquesta distinci.

Mundialment s conegut per la seva novella pica Doctor Givago, una tragdia sobre el darrer perode de la Rssia tsarista i els primers dies de la Uni Sovitica, que es va publicar per primera vegada a Itlia (traduda) l'any 1957. A Rssia destaca especialment com a poeta. El seu llibre La meva germana, la vida, escrit el 1917, s possiblement el recull de poesia ms influent publicat en rus el segle XX.

Biografia.
Va nixer a la ciutat de Moscou el 10 de febrer (segons el calendari gregori) de 1890 (29 de gener segons el calendari juli). Fill del notable pintor jueu Leonid Pasternak, professor a l'escola de pintura de Moscou que es va convertir posteriorment al cristianisme ortodox, i Rosa Kaufman, una coneguda pianista. Pasternak va crixer en un ambient cosmopolita, donat que freqentaven casa seva Serguei Rakhmninov, Rainer Maria Rilke i Lev Nikolievitx Tolstoi. La conversi del seu pare, com s natural, el va afectar profundament i molts dels seus poemes posteriors contenen temes clarament cristians.

Inspirant-se en el seu ve Aleksandr Skriabin Pasternak va decidir esdevenir compositor i es va inscruire al Conservatori de Moscou. L'any 1910 va abandonar de sobte aquesta instituci per la Universitat de Marburg (Alemanya), on va estudiar amb els filsofs neokantians Hermann Cohen i Nikolai Hartmann. Malgrat les ofertes que va rebre en aquest sentit va refusar la filosofia com a professi i va tornar a Moscou el 1914. Aquest mateix any publicaria el seu primer recull de poesia, amb influncies d'Alexander Blok i el futurisme rus.

Durant la Primera Guerra Mundial va donar classes particulars i va treballar en una fbrica de productes qumics als Urals. Sens dubte, aix li va fornir materials per la seva obra mestra, el Doctor Givago. A diferncia dels seus parents i molts dels seus amics, Pasternak no va abandonar Rssia desprs de la Revoluci Russa fascinat per les noves idees i les possibilitats que la revoluci havia fet nixer. Convertit en el poeta del rgim comunista durant la dcada del 1930 va perdre el favor de les autoritats sovitics acusat de subjectivitat al rgim, tot i que va aconseguir escapar del seu internament als gulags.

Bors Pasternak va morir el 30 de maig de 1960 a la poblaci de Peredelkino, situada prop de Moscou, en presncia d'alguns admiradors fidels, entre ells, el poeta Andrei Voznesenski, a conseqncia d'un cncer de pulm.

Obra literria.
Poeta del poble i la Revoluci.

La primera poesia de Pasternak dissimula d'una manera intelligent la preocupaci per les idees d'Immanuel Kant. En la seva textura inclou sorprenents alliteracions, combinacions d'un ritme viu, vocabulari quotidi i allusions encobertes als seus poetes preferits (Mikhal Lermontov i els romntics alemanys). 

Pasternak va passar l'estiu de 1917 a l'estepa, prop de Saratov, on es va enamorar d'una jove jueva. D'aquesta passi en va sorgir La meva germana, la vida, que va escriure durant tres mesos i no va gosar publicar durant anys. Quan finalment va aparixer el 1921, el llibre va tenir un impacte revolucionari en la poesia russa. Va convertir Pasternak en el model a imitar per als joves poetes i va modificar definitivament el tarann potic d'ssip Mandelxtam i Marina Tsvetieva, per esmentar-ne noms dos. Autors tan diversos com Vladmir Maiakovski, Andrei Bel i Vladmir Nabkov van aplaudir els pomes de Pasternak com l'obra d'una inspiraci pura, desbocada. A finals de la dcada del 1920, tamb va participar en l'admirada correspondncia a tres bandes amb Rilke i Tsvetieva.

A finals d'aquesta dcada Pasternak sentia cada vegada ms que el seu estil modern i acolorit no coincidia gaire amb la doctrina del realisme socialista que havia aprovat el Partit Comunista. Va intentar fer ms entenedora la poesia per al lector senzill i va tornar a treballar en peces anteriors, a ms d'encetar dos llargs poemes sobre la Revoluci Russa. Tamb va iniciar-se en la prosa: va escriure diverses narracions autobigrfiques, com El salconduit. 

Pels voltants de 1932 Pasternak va canviar totalment el seu estil per fer-lo acceptable per al pblic sovitic i va imprimir un nou recull de poemes amb l'escaient ttol El segon naixement. Malgrat que els fragments del Caucas eren tan brillants com els anteriors, el llibre va foragitar la major part del pblic estranger refinat de l'autor. Encara va simplificar ms el seu estil en un recull de versos patritics: Trens del mat (1943), que va dur Nabokov a descriure Pasternak com un "bolxevic ploraner" i "Emily Dickinson amb pantalons".

Decepci davant el Comunisme.
Durant les grans purgues de finals de la dcada del 1930, l'autor es va anar decebent amb les idees comunistes, i perd alhora el favor del rgim comunista. Refractari a publicar la seva prpia poesia, es va consagrar a la traducci de William Shakespeare (Hamlet, Macbeth, Rei Lear), Goethe (Faust), Rainer Maria Rilke (Requiem fr eine Freundin), Paul Verlaine i poetes de Gergia afavorits per Stalin. Les seves traduccions de Shakespeare han resultat ser populars entre el pblic rus grcies als dilegs modernitzats i colloquials, per els crtics l'acusen de "pasternakitzar" el dramaturg angls. Malgrat les ferotges crtiques d'un subjectivisme excessiu, el mateix Josef Stalin va esborrar el nom de Pasternak d'una llista de futurs arrestos, i per tant del seu internament en un gulag, durant les grans purgues amb la frase "No el toqueu: viu als nvols".

Doctor Givago.

Alguns anys abans de la Segona Guerra Mundial el poeta i la seva dona es van establir a Peredlkino, un poble d'escriptors proper a Moscou, imbut d'un amor a la vida que va dotar la seva poesia d'un to esperanador i que li va permetre escriure la seva obra mestra, Doctor Givago. Aquest amor a la vida es reflecteix en el nom del protagonista, Givago, que deriva de l'equivalent rus de "vida". Un altre personatge fams, Lara, sembla que s'inspira en l'amant del poeta Olga Ivnskaia .

Mentre que les autoritats sovitiques el rebien amb el nas arrufat, Doctor Givago va sortir del pas d'amagat i es va publicar a Itlia el 1957. Amb un impacte instantani, la novella es va anar traduint i publicant a diversos pasos fora del bloc sovitic. Durant els anys 1958 i 1959 l'edici dels Estats Units va romandre vint-i-sis setmanes com a llibre ms venut de la llista del New York Times . Malgrat que cap dels detractors havia tingut l'oportunitat de llegir la novella proscrita, alguns d'ells exigien pblicament "fer fora el porc del jard", s a dir, expulsar Pasternak de l'URSS. No fou fins el 1987 que l'obra es pogu publicar en el seu pas.

L'xit del llibre fou refrendat amb la seva versi en pellcula cinematogrfica, seguint l'estil d'All que el vent s'endugu, amb la direcci de David Lean i amb els actors Omar Sharif i Julie Christie en els papers principals. En concentrar-se en les facetes romntiques de la histria, en poc temps va esdevenir un xit de masses a tot el mn, per no es va poder veure a Rssia fins a la desaparici de la Uni Sovitica.

Obres posteriors.
L'obra de Pasternak posterior a l'xit insisteix en les preguntes universals sobre l'amor, la immortalitat i la reconciliaci amb Du. Els poemes del seu darrer recull, que va escriure fins a la mort, sn possiblement el ms apreciat i conegut de la seva producci.

Premi Nobel.

L'any 1958 li fou otorgat el Premi Nobel de Literatura pel seu gran assoliment en la poesia lrica contempornia i en el camp de la gran tradici pica russa. En saber-ho, va enviar un telegrama d'agraiment a l'Acadmia Sueca: Eternament agrat, commogut, orgulls, sorprs, desconcertat

Quatre dies desprs va escriure un altre telegrama: Tenint en compte el significat que t aquest guard en la societat a la qual pertanyo, he de refusar aquest premi immerescut que se m'ha ofert. Espero que aquest refs voluntari no suposi cap disgust 

Seguidament l'Acadmia Sueca va anunciar: Aquest refs, naturalment, no altera la validesa del premi. Tanmateix, l'Acadmia ha d'anunciar amb dolor que no podr celebrar-se la presentaci del guard
Els historiadors, llegint entre lnies el segon telegrama de Pasternak, creuen que va refusar el premi per por de perdre la nacionalitat sovitica i no poder tornar al seu pas si viatjava a Estocolm per rebre'l. Era un home gran i estava malalt, per la qual cosa era una perspectiva poc agradable. Tot i que no el van empresonar, el 1958 el caricaturista Bill Mauldin va publicar una vinyeta, i per la qual va guanyar el Premi Pulitzer, que illustra Pasternak a la pres amb un altre convicte mentre tallen llenya. El poeta diu: "Jo vaig guanyar el Nobel. Vos quin crim vreu cometre?". 

Obra seleccionada.
1917: Per damunt de les barreres;
1922: La meva germana, la vida;
1931: El salconduit;
1932: El segon naixement;
1943: Trens del mat;
1957: Doctor Givago;

Referncies.



Enllaos externs.
 Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Literatura 1958;


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44986" title="Basoflia" nonfiltered="2445" processed="2430" dbindex="17736">
La basoflia s l'afinitat de les estructures histolgiques i de certs orgnuls cellulars pels colorants de naturalesa bsica, ja que aquestes tenen un gran contingut en cids. 

Zones com el nucli cellular es tenyeixen intensament a causa dels cids nuclics amb colorants bsics com la hematoxilina.

Vegeu tamb.
 Basfil;
 Eosinfil;
 Fucsina;
 Tinci;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44990" title="Menkauhor" nonfiltered="2446" processed="2431" dbindex="17737">
Menkauhor fou un fara de la Dinastia V de l'antic Egipte que va governar abans del 2300 aC.

El seu nom Horus era Menkau (El que ha aparegut), el horus d or era Biknubhedj (Falc daurat i platejat); el nom Sa Ra Menkauhor (L'horus de Ka roman, o L anima de Re es eterna); nom de naixena Ikauhor o Kaiu (Kalu) o Hor-ikaw "Re ha aparegut". Es el Menkeris de Maneth. Apareix a la Llista d'Abidos i a la Llista de Saqqara (Menkahor). Aquest fara no es va titular "fill de Re" com havien fets els seus predecessors.

Va succeir a Niuserre per no se sap quina relaci familiar tenia amb ell, encara que es possible que fos fill, i en aquest cas probablement la seva mare seria Reput-Nebu. El seu successor Djedkare devia ser el seu germ o fill. No se sap res de les seves circumstancies familiars.

El Papir de Tor li dona un regnat de 8 anys i Maneth diu que foren 9.

S ha trobat una inscripci amb el seu nom a Maghara, al Sina. Una esttua d alabastre del fara est avui al Museu Arqueolgic de El Caire. Un segell amb el seu nom es va trobar a Abusir.

No va abandonar el culte de Re i va construir un temple solar anomenat "Horitz de Re" (Akhet Re) que no s ha trobat, per si les tombes d alguns sacerdots d aquest temple. Un relleu en qu el fara es adorat pertany al Museu del Louvre de Paris. 

No s ha trobat la seva pirmide funerria. Es possible que fos l anomenada pirmide 50 de Lepsius, a Dashur o be la 29 de Lepsius (anomenada "Pirmide sense cap") a Saqqara, al est del complex de Teti. Un decret de Pepi I esmenta la pirmide de Menkauhor i un temple solar del fara a Abusir. Els seus successors van tenir la pirmide funerria a Saqqara i Menkauhor la va poder tenir a Abusir com els antecessors, o a Saqqara com els successors. La pirmide es deia "La pirmide dels llocs divins".

El va succeir Djedkare.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44993" title="Epiteli de revestiment" nonfiltered="2447" processed="2432" dbindex="17738">
L'epiteli de revestiment s aquell que recobreix les superfcies dels dems teixits al organisme. La membrana mucosa est formada per epitelis de revestiment ms teixit conjuntiu subjacent. La classificaci d'aquests epitelis varia en funci de diversos criteris. 

 Segons el nombre de capes cellulars .

 Epiteli simple, d'una capa ;

 Epiteli estratificat, amb diverses capes ;

 Epiteli subestratificat, amb una sola capa de cllules de les quals totes descansen sobre la lmina basal, per no totes arriben a arribar a la superfcie. ;

 Segons la forma de la cllula de la capa superficial .

 Epiteli pla paviments. Sn cllules allargades, aplanades i el nucli tamb aplanat. ;

 Epiteli cbic. Igual altura que amplria amb un nucli rod. ;

 Epiteli cilndric o prismtic. Cllules ms llargues que amples, nucli ovalat. El cas de l'epiteli pigmentari de la retina;

 Especialitzacions superficials .

 Diferenciacions de la membrana plasmtica de la capa lliure;

1) Epiteli amb vora en xapa o raspall 

2) Epiteli ciliat 

3) Epiteli amb estereocilis 

 Substncies qumiques;

1) Cutcula secretada 

2) Queratina 

2.1) Epiteli queratinitzat

 Articles relacionats .
 Histologia;
 Teixit epitelial;
 Epiteli glandular;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44994" title="Epiteli glandular" nonfiltered="2448" processed="2433" dbindex="17739">
Els epitelis glandulars son aquells teixits epitelials que estan especialitzats en la sntesi i alliberament de substncies, que s'agrupen i s'introdueixen en el teixit conjuntiu subjacent en forma de glndules.

 Composici .
 Estroma, elements de teixit conjuntiu la funci del qual s la sustentaci estructural. ;
 Parnquima, format per totes les cllules implicades en la secreci. ;

 Tipus .

 Glndula exocrina, Aboca el producte al mitj extern. ;
 Glndula endocrina, s'aboca al torrent sanguini. ;
 Glndula paracrina, aboca el producte en l'espai extracellular, es difon per la matriu extracellular i el seu efecte es nota en cllules venes. ;
 Glndula mixta, formada per cllules que sn endocrines i exocrines.

 Histognesi .

Els epitelis glandulars procedeixen d'un epiteli pavimentari embrionari en el qual apareix un rovell o esborrany, el qual es va introduint en el teixit conjuntiu embrionari. 

 Vegeu tamb .
Teixit epitelial;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44997" title="Cherrapunji" nonfiltered="2449" processed="2434" dbindex="17740">

Cherrapunji s una ciutat de l'estat de Meghalaya, a l'ndia. Amb 11.430 mm l'any, s un dels llocs on plou ms de la Terra (el Mont Wai ale ale a l'illa hawaiana de Kaua i en rep 11.684). 

Hom hi ha registrat dos rcords:
 Precipitaci mxima en un any: 22.987 mm entre l'agost de 1860 i el juliol de 1861.
 Precipitaci mxima en un mes: 9.299,96 mm el juliol de 1861.

Situada als peus de serralada de Khasi, al nord del golf de Bengala i molt oberta als vents marins, Cherrapunji rep l'embat dels monsons, tant el del sud-est com el del nord-oest. En tots els casos, la presncia de les muntanyes al darrere provoca precipitacions orogrfiques: els nvols es veuen forats a ascendir i descarregar, especialment entre juny i setembre. A l'hivern rep el mons del nord-est, que davalla per la vall del Brahmaputra.

Malgrat la seves intenses pluges, Cherrapunji pateix manca d'aigua potable, i la irrigaci dels camps hi s molt difcil arran de la desforestaci, que ha provocat l'erosi de bona part del sl cultivable.

El nom original de la ciutat era Sohra, que els britnics pronunciaren com a "Churra" i que acab per derivar en el nom actual.







Referncies.
 Rodrguez Pic, Alfred (1987): Quin temps far?, pg.23. Barcelona: Edicions Proa. ISBN 84-8256-073-5;
 Guinness World Records 2005, pg. 51 ISBN 0-85112-192-6 (en angls);
 http://www.infoplease.com/ipa/A0001431.html (en angls);
 http://fmd.dpri.kyoto-u.ac.jp/~flood/data/worldrec.html (en angls);
 http://uk.encarta.msn.com/encyclopedia_761554737/Rain.html (en angls);
 http://news.bbc.co.uk/2/hi/south_asia/2977169.stm (en angls);

Enllaos externs.
 Pgina de turisme (en angls);























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="44999" title="Glndula exocrina" nonfiltered="2450" processed="2435" dbindex="17741">

Una glndula exocrina s aquella que secreta el producte a l'exterior.

Es classifiquen atenent a diversos criteris. 

Segons la manera de secreci.

 Merocrines. Alliberen el producte mitjanant exocitosis (salivals, pncrees, sudorpares). ;

 Apocrines. Alliberament del producte ms una porci apical de la cllula (mamries i aixelles). ;

 Holocrines. Alliberament de tota la cllula (sebcees) ;

Naturalesa del producte de secreci.

  Mucoses. Secreten mucinas (sublingals, tracte digestiu i respiratori). ;

  Seroses. Secreten polipptids (salivals, partides, lagrimals). ;

  Seromucoses. Secreten mucina i polipptids (salivars submaxilars) ;

  Altres (productores de llet, sebcees,...) ;

Morfologia.

 Unicellulars. Una sola cllula. ;

 Multicellulars. ;

1) Sense conducte excretor 

2) Amb epiteli secretor 

 Intra-epitelial (nasal i uretral). Amb conducte excretor.

----
Articles relacionats.

 Teixit epitelial ;
 Histologia;
 Epiteli glandular;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45000" title="Djedkare" nonfiltered="2451" processed="2436" dbindex="17742">
Djedkare fou un fara de la Dinastia V de l' antic Egipte que va governar abans del 2300 aC.

El seu nom d'Horus fou Djedkhau (fermament aparegut), el nebti Djedkhawnebti; el Horus d'or,  Biknubdjed (El falc daurat es ferm); nom Sa Ra Djedkare (el Ka de Re is ferm o L'anima de Re perdura); nom de naixena Isesi o Asosi. Es el Tankeris de Maneth i a les llistes egpcies se'l esmenta com Maatkare i com Isesi.

Al temple mortuori de Nefererkare es va trobar un got on es veu una festa d'aniversari de regne que es feia als trenta anys  que va regnar 30 anys; el Papir de Tor diu 28 (per el signe es dubts i podria ser 38) i Maneth 44. Al arxiu del temple es va trobar tamb constncia del cens de ramats vint del fara el que voldria dir que al menys va governar 39 anys. 

Va succeir a Menkauhor, potser el seu pare o germ.

Es va casar amb Meresankh IV, la tomba de la qual es a la necrpolis principal de Saqqara. Va tenir al menys dos fills, Isesiankh i Raemkui (aquest darrer al menys va morir abans que Djedkare). Es possible que el seu successor, Unas, tamb fos fill seu. 

Va tenir com a visir a Rashepses que fou governador de l' Alt Egipte; la tomba del visir s'ha trobat a Saqqara; un altre visir fou Akhtihotep, tamb amb tomba a Saqqara que portava els ttols d' Inspector de la ciutat de la pirmide  i  inspector dels profetes de les pirmides de Niuserre, Djedkare i Menkauhor , el qual encara era visir amb Unas; el seu fill Ptahhotep, enterrat amb ell, fou tamb visir i va portar el mateix ttol que el pare  i el d'inspector dels sacerdots de la pirmide de Niuserre.

La seva pirmide la va construir Senekhemib que tamb va dirigir la construcci del seu palau 

El nom del fara apareix a les inscripcions de Maghara al Sina. Tamb consta que va explotar les cantes d'Assuan, i mines a Nbia, on unes gravacions a la pedra demostren una expedici al Punt. Tamb van existir contactes comercials amb Biblos. Apareix el nom del fara a la biografia d'Itush i de Gemni, a Saqqara, a algunes gerres on s'esmenta el primer festival Seth, i a una inscripci a Abusir.

Amb aquest fara l'administraci provincial i la noblesa va tenir ja un poder considerable. Per aix el fara va establir l'entrada als crrecs principals dels prnceps i familiars propers i altres crrecs menors es van suprimir. En canvi va guanyar pes la figura del visir per que va tenir contrapartida en la creaci del visir del sud (que feia balana al de Memfis). Els visirs van deixar tombes cada vegada ms luxoses. 

Aquest fara va decidir no construir cap temple solar, tant per una disminuci del culte a Ra durant el seu regnat, com perqu l'economia del pas no ho permetia. El culta de Ra no fou abandonat per es creu que va perdre pes. 
  
La seva pirmide funerria (anomenada al seu temps "La bella pirmide d'Isesi" i avui coneguda com "Pirmide del sentinella") es a Saqqara, tot i que els temples d'Abusir no es van tancar i el costs manteniment consta durant el seu regnat als papirs d'Abusir trobat a un del temples (el de Nefererkare). De la pirmide noms resten unes runes. Era d'estructura esglaonada (6 esglaons) i revestida per fer-la de cares llises, i tenia una altura d'uns 50 metres amb entrada pel nord. Fou identificada el 1946 com la pirmide de Djedkare. A la cambra funerria, revestida amb pedra calcaria fina de Tura, es va trobar algun tros d'un cos, suposadament el del fara, que correspon a un home de al menys 50 anys d'edat. El temple funerari no s'ha excavat ms que en part per s'ajusta al model normal dels faraons d'aquesta dinastia. A les 16 columnes s'hi va trobar el nom i ttols del fara. Fou destrut en el segon perode entremig i desprs utilitzat com a necrpolis durant la dinastia XVIII. La pirmide la reina i un temple funerari annex foren descoberts en els anys 50, per no poden ser de la reina Meresankh IV que te la tomba a Saqqara, i podrien correspondre a una reina secundaria. Algunes tombes es troben a la vora per la majoria dels familiars i collaboradors del rei (fills, filla i oficials) es troben a Abusir

El va succeir Unas.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45001" title="Glndula endocrina" nonfiltered="2452" processed="2437" dbindex="17743">
Les glndules endocrines sn glndules que sintetitzen i alliberen hormones, i aquestes van al medi intern per a arribar als rgans. 

Tamb existeixen glndules exocrines

El pncrees produeix hormones endocrines i exocrines.

Les principals glndules que composen el sistema endocr hum sn:

Hipotlem. ;
Hipfisi. ;
Pineal ;
Tiroide. ;
Glndules suprarenals ;
Gnades: testicle i ovari. ;
Paratiroides. ;
Illots de Langerhans. ;


Classificaci.

Per la seva naturalesa de secreci.
 Polipeptdica;
 Glucoproteica ;
 Esterodal;
Cllula de l'escora suprarenal ;
Cllula cos groc (ovari) ;
Cllula de Leyding (testicle) ;
 Catecolamines;

Morfologia.
 Unicellulars;
 Pluricellulars;
Agrupacions difuses com les cllules de Leyding ;
Reticulars o trabeculars. ;
 Folliculars;





Articles relacionats.

 Epiteli glandular ;
 Teixit epitelial ;
 Histologia;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45003" title="Epiteli pigmentari de la retina" nonfiltered="2453" processed="2438" dbindex="17744">
L' epiteli pigmentari de la retina s la capa retinal ms prxima a la coroide. Es compon d'una sola capa de cllules cbiques d'uns 14 micrmetres d'ample i d'alt. Aquestes cllules descansen sobre la membrana de Bruch de la coroides. Les cllules sn, a ms, ms altes en la fvea i regions adjacents. 

Les cllules d'aquest epiteli estan connectades mitjanant complexos d'uni composts per unions de nexe i elaborades zones occludents i adherents. Aquest el motiu que constitueixi un gran component de la barrera hematorretiniana. 

Les cllules pigmentaries posseeixen unes beines cilndriques en la seva superfcie apical que es relacionen amb l'extrem de les prolongacions dels cons i bastons, sense arribar a entrar en contacte directe. 

El nucli presenta moltes escotadures i es localitza prop de la membrana plasmtica basal adjacent a la membrana de Bruch.

Funcions. 
 Absorci de la llum que travessa la capa neural per a impedir la lluentor i la reflexi resultant. ;
 Allament de les cllules retinianes de les substncies que porta la sang grcies a la barrera hematoretiniana. ;
 Participa en la restauraci de la foto-sensibilitat, ja que aquestes cllules posseeixen la maquinria metablica necessria per a la re-sntesi del pigment visual. ;
 Fagocitosi de porcions inutilitzades dels cons i bastons.

Articles relacionats.  
 Histologia ;
 Ull ;
 Retina;
 Cllula retinal;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45004" title="Fatu Huku" nonfiltered="2454" processed="2439" dbindex="17745">
Fatu Huku (en marques del sud Fatu uku) s una illa de les Marqueses, a la Polinsia Francesa. Est situada en el grup sud de l'arxiplag, inclosa en la comuna d'Hiva Oa que es troba a 20 km al sud. Les seves coordenades sn: .

L'illa s petita i deshabitada, amb una superfcie de 1 km . Consisteix en una plana elevada de 361 m d'altitud. Una llegenda explica que abans era una illa frtil i verda. Tanaoa, du dels pescadors, va capgirar l'illa i aix s'explica l'existncia de corall en el centre de l'illa.

Fatu Huku va ser descoberta per l'angls James Cook, el 1774. L'anomen Hood, nom del mariner de 16 anys que va ser el primer en veure-la, Alexander Hood.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45005" title="Membrana de Bruch" nonfiltered="2455" processed="2440" dbindex="17746">
La membrana de Bruch s una prima capa refractil de cllules i fibres localitzada entre la capa coriocapillar i l' epiteli pigmentari de la retina. Tamb rep el nom de lmina vtrea. Presenta cinc capes. 

Capes de la membrana de Bruch.
 Lmina basal de les cllules endotelials de la capa coriocapillar. ;
 Capa de fibres collgenes d'al voltant de 0,5 micrmetres de dimetre. ;
 Capa de fibres elstiques d'uns 2 micrmetres de dimetre. ;
 Segona capa de collgenes. ;
 Altra lmina basal de les cllules epitelials de la retina. ;

L'aspecte final s el d'un aparedat de fibres elstiques. 

Articles relacionats.
 Coroide ;
 Ull;
 Retina;
 Epiteli pigmentari de la retina;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45006" title="Fvea ptica" nonfiltered="2456" processed="2441" dbindex="17747">
La fvea s una depressi retinal poc profunda localitzada a uns 2,5 mm en direcci lateral al disc o papilla ptica. s la zona de l'ull de major agudesa visual. A ms, l'eix ptic de l'ull la travessa. s, en definitiva, la regi retinal que concentra una major quantitat d'elements visuals. 

Al voltant de la fvea es troba una zona pigmentada groguenca anomenada mcula ltia. 

Vegeu tamb.
Ull;
Retina;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45008" title="Cantons de Sussa" nonfiltered="2457" processed="2442" dbindex="17748">
A Sussa, els cantons constitueixen l'ens poltic i administratiu sobre el qual es construeix l'estat nacional: de fet, l'anomenada Confederaci Helvtica, de carcter fortament federal, no va adoptar la seua condici actual fins a 1848, data fins a la qual cada un dels cantons llavors existents (des de llavors hi ha hagut modificacions menors en el seu nombre i en la seua configuraci) possea les seues prpies fronteres, el seu exrcit i la seua moneda i, a pesar de formar part, en el pla teric, del Sacre Imperi Rom, gaudien en la prctica d'una independncia virtualment illimitada des de la derrota sussa sobre l'emperador Maximili I en 1499. L'estructura i les caracterstiques dels cantons sussos sn molt variades, amb extensions entre els 37 i els 7.105 km2, i poblacions entre els aproximadament catorze mil habitants del menys populs als ms d'un mili dos-cents mil habitants de Zuric.

Tota competncia no atribuda expressament per la Constituci Sussa a la Confederaci pertany als cantons, que al seu torn decideixen quines competncies assignen als seus municipis, la qual cosa dna lloc a una gran heterogenetat en el grau d'autonomia i nivell de competncies municipals. Dos dels cantons encara mantenen la democrcia directa, mentre en la resta la voluntat popular s'expressa a les urnes.

Llista de cantons sussos.
Hi ha 23 cantons a Sussa, per 3 estan compostos per semicantons (Basilea, Appenzell i Unterwalden), siga perqu les dues comunitats sempre han estat separades (Unterwald) o per les histriques guerres de religions (les dues Basilees i els Appenzells).



Notes :
el 31 desembre de 2001, Estadstiques nacionals,
Seu del govern i del parlament cantonal, la seu de l'autoritat judicial s Trogen.

Les abreviatures de dues lletres s'utilitzen molt sovint per referir-se als cantons sussos. Per exemple, les matrcules dels vehicles o el codi ISO 3166-2 amb el prefix "CH-", (per exemple: CH-SZ per al cant de Schwyz).

 Evoluci .

Els tres primers cantons :
1291 - Uri, Schwyz, Unterwalden (partit en dos semicantons : Obwalden i Nidwalden).

La confederaci dels 8 :
1335 - Lucerna;
1351 - Zuric;
1352 - Zug, Glaris;
1353 - Berna;

La confederaci dels 13 :
1484 - Friburg, Solothurn;
1501 - Basilea (separat en Basilea-Ciutat i Basilea-Camp),  Schaffhausen;
1513 - Appenzell;

La repblica helvtica :
1803 - Sankt-Gallen, Argvia, Turgvia, Ticino, Vaud;

Sussa :
1815 - Grisons, Valais, Neuchtel, Ginebra;
1979 - Jura;

Noms en altres llenges.


Notes: S'utilitza una versi distinta de l'alemany.















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45009" title="Retina" nonfiltered="2458" processed="2443" dbindex="17749">
La retina s la capa ms interna de la cpula ptica, que es compon de dues capes. 

Capes de la retina.
 Pars nervosa. Capa interna que cont fotoreceptors. ;

 Epiteli pigmentari de la retina. Capa externa que descansa sobre la membrana de Bruch i la coroide en general, estant fortament adherida. ;

Entre aquestes dues capes existeix un espai potencial que facilita la separaci d'ambdues, succeint llavors el que es coneix com despreniment de retina. 

La retina t dues regions ben definides. 

Regions de la retina.

 Regi no fotosensible. Localitzada per davant de l'ora serrata. Revesteix el cos ciliar i la superfcie posterior del iris. ;

 Regi fotosensible. s la part posterior de la retina on es localitzen els fotoreceptors, excepte en el punt on s'uneix al nervi ptic. Aquest punt es denomina papilla ptica. ;

La retina es compon de deu capes ms o menys diferenciades i les seves prolongacions. Sn les segents, de ms externa (en contacte amb la tnica mitjana) a ms interna(en contacte amb el humor vitri):

 Capa pigmentria (I);
 Capa de cons i bastons (II) ;
 Membranaa limitant externa (III);
 Capa nuclear externa (IV);
 Capa plexiforme externa (V);
 Capa nuclear interna (VI);
 Capa plexiforme interna (VII);
 Capa ganglionar (VIII);
 Capa de fibres del nervi ptic (IX);
 Membrana limitant interna (X);

Elements retinals.
Cons i bastons.
Capa de cons i bastons. S'estenen des de la capa externa de la capa neural fins a l' epiteli pigmentari de la retina. Els cons i bastons sn els segments externs de les cllules fotoreceptores, els nuclis de les quals formen la capa nuclear de la retina. La llum que incideix deu travessar abans totes les restants capes de la pars nervosa. Els cons i bastons es disposen en estacada. 

Hi ha 120 milions de bastons i 7 milions de cons, tenint unes dimensions variables en funci de la regi de la retina (sn ms grans en la fvea ptica). Els bastons sn sensibles a la llum poc intensa pel que la visi al capvespre resulta ptima per a aquests fotoreceptors. S'aprecien tonalitats de grises. Mentre, els cons sn sensibles a les zones vermella, verda i blava de l'espectre llumins. Distingeixen colors i permeten una major agudesa visual. 

Cada bast i con est format per tres parts. 

 Segment extern de la cllula. s cilndric o cnic. Aquesta porci es relaciona amb la zona apical de les cllules de l'epiteli pigmentari de la retina, sense entrar en contacte directe. ;

s el lloc de la fotosensibilitat. S'observen de 600 a 1000 discos horitzontals regularment distributs. En els bastons, aquests discos contenen membrana i estan tancats en la membrana plasmtica del segment extern. Els bastons formen discos nous plegant la membrana plasmtica tota la seva vida, i ho fan regularment. En els cons, el procs, anleg, es dna amb molta menys freqncia. 

Els discos dels bastons perden la seva relaci de continutat amb la membrana plasmtica de la qual procedeixen poc desprs de ser formats. Aniran avanant fins a arribar a la zona apical de l'epiteli pigmentari de la retina, on acabaran per ser fagocitats. 

Els discos dels cons, per contra, s que mantenen la continutat amb la membrana plasmtica i aquesta s una de les grans diferncies. Aix va unit i influeix en el fet que el pigment visual no es renova de la mateixa forma. En els bastons, el pigment s'incorpora al principi del segment extern i triga dies a arribar al seu extrem, mentre que en els cons, el pigment pot incorporar-se en qualsevol posici. 

 Pedicle de connexi. Cont un cili composta per nou pars de microtbuls perifrics. s la porci ms estreta. S'estn una prolongaci caliceal des de l'extrem distal del segment intern amb el proximal de l'extern. ;

 Segment intern , que es divideix en dues porcions, la mioide i l'ellipsoide. En la regi mioide hi ha el complex de Golgi, reticle endoplasmtic rugs (RER) i polisomes. En l'ellipsoide hi ha mitocondris. En definitiva, el segment intern cont la maquinria metablica que mant als fotoreceptors del segment extern. ;

Articles relacionats.
 Cllula retinal;
 Ull;
 Ull compost;
 Esclertica;
 Coroide;
 Epiteli pigmentari de la retina;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45010" title="Usenet" nonfiltered="2459" processed="2444" dbindex="17750">
Usenet s un sistema distribut de discussi que va evolucionar des de la xarxa UUCP amb mateix nom. For creada pels diplomats per la Universitat Duke Tom Truscott i Jim Ellis el 1979. Els usuaris poden llegir i enviar missatges semblants als e-mails, anomenats articles, a una srie de grups de discussi distributs, semblants a BBSs en molts aspectes.
El sistema funciona mitjanant un gran nombre de servidors, que enmagatzemen els missatges i els envien entre ells. Usenet ha tingut una influncia cultural important en el mn de les xarxes, donant a llum o popularitzant termes i conceptes molt usats avu dia com ara PMF (de l'angls FAQ) o correu brossa (en angls spam).



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45011" title="Unas" nonfiltered="2460" processed="2445" dbindex="17751">
Unas fou el darrer fara de la dinastia V de l' Antic Egipte que va governar, segons la cronologia mnima, vers el 2280 fins el 2250 aC.

El seu nom d'horus fou Uadjtawi (El que floreix d'una de les dues Terres), el nom nebti Uadjemnebti (el que floreix amb les dos senyores), el nom d'horus d'or Biknubuadj  (El falc daurat floreix); nom Sa Ra Unas. Es el Jaunnos de Maneth (Jaumos a les llistes egpcies) 

Se'l suposa fill de Djedkare, al que va succeir.

Les seves dones foren Nebit (la principal) i Khenut. La primera est enterrada a una mastaba al est de la pirmide d'Unas, prop de la mastaba de la segona. Es possible que tingues dos fills que se suposa que no el van sobreviure: Uenisakh (Hemtra ?) i Ptahshepses, i una filla, Iuput que es va casar amb Teti II que va quedar legitimat per pujar al tron.
  
El seu visir principal fou Kagemni, que ja exercia altes funcions en temps de Djedkare, i que va continuar en funcions en temps de Teti I. Kagemni est enterrat a Saqqara, a una mastaba prop de la cara nord de la pirmide de Teti, i es una de les tombes ms grans amb uns 1000 metres quadrats. 

Kenu, un altre noble, tingu els ttols de supervisor de la pirmide d'Unas i de noble del rei de la gran casa.

El Papir de Tor dna al seu regnat una duraci de 30 anys i Maneth ni dna 33.  

El seu nom s'ha trobat gravat a Elefantina i a una gerra a Biblos.

Tampoc va construir temple solar, quasi segur per raons exclusivament econmiques, ja que l'estat s'havia anat empobrint i un estancament de la riquesa dels nobles i del clergat d'Helipolis, mentre la noblesa provincial augment la riquesa i autonomia i els crrecs esdevenen hereditaris.

Durant el seu regnat va prosperar el culte a Osiris
 
La seva pirmide es troba a Saqqara, al sud del complex funerari de Djoser. La seva tomba te un temple de la vall del que surt una calada fins al temple funerari i a l entrada de la pirmide per la cara nord. S hi han trobat gravats amb escenes de la vida diria i entre elles d una epidmia de gana del final del regnat d'Unas. La calada tenia quasi 700 metres. El temple funerari fou acabat pel seu successor Teti. El culte a Una va durar bastant de temps desprs de la seva mort. Al pati hi havia 18 columnes de granit vermell menys dos que eren de pedra calcaria marron. Al voltant de la pirmide hi havia una paret de pedra de 7 metres d altura. A la pirmide, com altres del mateix perode, un corredor, i una cambra i una recambra que donava pas a la cambra funerria, que tenia uns 20 metres quadrats; es va trobar el sarcfag i algunes restes suposadament del fara. La pirmide, encara que no molt gran (43 metres d altura), es la primera que te les seves parets d algunes cambres decorades amb els anomenats "Texts de les pirmides", una srie de formules mgiques i encanteris (a la d'Unas n hi havia 228 inicials i molts altres afegits desprs, fins a 759); mes tard es van escriure als sarcfags (primer perode entremig) i finalment en papir (Imperi Nou) donant origen al Llibre dels morts. En temps de Ramss II el seu fill Khaemwaset va restaurar la pirmide. Las dos reines, Khenut i Nebit, estan enterrades a la vora, en mastabes. Aquesta pirmide fou anomenada "Els bonics llocs d'Unas.

Amb Unas va acabar la Dinastia V. Va seguir la dinastia VI iniciada per Teti II.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45012" title="Maoneria" nonfiltered="2461" processed="2446" dbindex="17752">



La maoneria s un material de construcci, compost per peces individuals d'origen petri (maons, carreus, pedres, blocs de formig, etc.) generalment lligades amb un material de cohesi (morter, cal, etc.). Tamb s'anomena maoneria a la tcnica de construir amb aquest material compost i les obres fetes d'aquesta manera.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45017" title="Teti II" nonfiltered="2462" processed="2447" dbindex="17754">
Teti (II) fou el primer fara de la dinastia VI de l' antic Egipte que va governar vers el 2250 aC segons la cronologia mnima (cent anys abans segons la mxima).

El seu nom d'Horus fou Seheteptawi (el que pacifica les dues terres), el nom nebti, Sehetepnebti (Les dos senyores estan en pau); nom d'Horus d'or Biknubzema (El falc daurat que uneix); nom Sa Ra, Teti (Estimat de Ptah). Es l' Othones de Maneth.  

El seu regnat degu ser d'uns 10 o 12 anys (Maneth diu 33) segons el nombre de censos de ramat. El Papir de Tor no permet llegir el nombre d'anys (nomes la fracci de 6 mesos i 21 dies) per esmenta el sis cens de ramats que solia ser bianual.
    
Va succeir al seu sogre Unas i per legitimar l'accs al tron es va casar amb la filla i hereva, Ipuet, com havia passat des al menys la IV dinastia. Segurament aix va provocar l'hostilitat d'altres prnceps. Dones secundaries foren Khuit i Ueretimtes 

Va tenir al menys dos fills, Pepi I (que no era de la reina principal) i Tetiankhekem; i una filla, Seshseshet (Uatetkhether) que es va casar amb el visir Mereruka (la tomba del qual a Saqqara es una de les mes gran i ben decorades, amb 32 habitacions per ell, la seva dona i el seu fill Meriteti) 

Prop de la seva pirmide es va trobar una gran esttua del fara, avui al Museu Arqueolgic de El Caire, i representa un home de entre 30 i 40 anys.

Se sap que va fer donacions de terres a Abidos amb exempci de taxes, i va tenir relaci amb el culte d'Hathor a Denderah

El seu monument funerari el l'anomenada Pirmide de la Pres a Saqqara. Es petita i est a uns 100 metres de la pirmide de Djoser. La cambra morturia esta decorada amb els texts de les pirmides i s'hi va trobar un sarcfag amb restes d una mmia, segurament la del fara. Es troba en mal estat. Fou descoberta el 1839 i desprs fou excavada. Prop hi ha unes pirmides subsidiries. La de la seva dona Khuit fou descoberta el 1898 i abans havia estat una mastaba. A comenaments del segle XX fou descoberta la de la reina Ipuet. El temple de la Vall no s ha excavat . A les rodalies de la pirmide hi ha, a mes de les pirmides de les seves dones, les tombes dels seus visirs Mereruka i Kagemni.  El seu nom d'poca fou "La pirmide dels llocs que aguanten"

Maneth diu que el rei va morir assassinat, cosa que no era habitual. L'assass no s'esmenta per s'ha ents que es tracta del seu successor Userkare.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45018" title="Regolit" nonfiltered="2463" processed="2448" dbindex="17755">
Regolit s el resultat directe de la meteoritzaci d'un substrat. Els materials que el composen sn relativament homogenis. En sn exemples totes les roques esmicolades dels planetes sense vida.

Es contraposa el concepte de regolit al de un sl veritable on a la heterogenetat s'hi afegeix la presncia de la vida.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45024" title="Coroide" nonfiltered="2464" processed="2449" dbindex="17756">
La coroide s una lmina de color marr fosc que amida 0,25 mm en la part posterior de l'ull i 0,1 mm en l'anterior. Es localitza entre la esclertica i la retina. 

 Capes de la coroide .

 Capa coriocapilar. Interna i vascular. s la capa que proporciona substncies nutritives a la retina. s ms gruixuda en la fvea. Aquesta capa acaba en l'ora serrata. ;

 Membrana de Bruch. Prima, amorfa i hialina. ;

A l'altura del nervi ptic, la coroide est b adherida a la esclertica.

Coroide Reflectant: s una adaptaci a la visi nocturna.

= Supracoroide =
Espai potencial entre la esclertica i la retina que s travessat per primes laminetes o cordons que uneixen la esclertica a la coroide. Aquestes lmines formen la epicoroide, on es troben els espais limftics epicoroidals, els vasos ciliars posteriors llargs i curts i els nervis en el seu cam cap a la part anterior de l'ull. La majoria dels vasos sanguinis disminueixen en grandria, passant solament a la part anterior els gots de major grandria 

Les laminetes estan compostes per grans melancits aplanats dispersos entre elements de teixit conjuntiu com collagen, fibroblasts, macrfags o plasmcits.Les laminetes de la supracoroide s'estenen en profunditat per a envoltar els vasos de tota la coroides. 

 Articles relacionats .
 Ull;
 Retina;
 Esclertica;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45025" title="Esclertica" nonfiltered="2465" processed="2450" dbindex="17757">
L' esclertica o esclera s la tnica ms externa de les tres que existeixen en l'ull, formada bsicament de dues parts:

 Crnia ;
 Esclertica prpiament dita;

 Vegeu tamb .
 Ull;
 Coroide;
 Retina;
 Limb esclerocornial;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45026" title="Cinesioterpia" nonfiltered="2466" processed="2451" dbindex="17758">
La cinesioterpia s una disciplina que s'engloba dins de la fisioterpia i es defineix com l'art i la cincia de la prevenci i el tractament de lesions i malalties mitjanant el moviment.

La kinesioterpia s una prescripci mdica i ha de ser realitzada exclusivament per un fisioterapeuta.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45028" title="Crnia" nonfiltered="2467" processed="2452" dbindex="17759">
La crnia s la part anterior de l'esclertica. Correspon exactament al 1/6 anterior de l' ull. Els 5/6 restants corresponen a l'esclertica prpiament dita. 

s transparent i ms gruixuda en la perifria que en el centre (1 mm en comptes de 0,5 mm). Est formada per tres capes cellulars separades per dues lmines. 

 Epiteli corneal . 

 Amida uns 50 micrmetres d'espessor i es continua amb l'epiteli de la conjuntiva que recobreix l'esclertica adjacent. ;
 Les cllules s'uneixen mitjanant desmosomes formant una o dues capes no queratinitzades. ;
 Posseeix una notable capacitat regenerativa. ;
 Posseeix gran quantitat de terminacions nervioses que fan a la crnia sensible al tacte i susceptible de provocar el fluix de llgrimes. ;
 Posseeix microvellositats que retenen la pellcula lacrimal. ;

 Membrana de Bowman . 

 Lmina homognia i fibrillar d'uns 8 micrmetres d'espessor. ;
 Acaba abruptament al limb esclerocornial. ;
 Proporciona resistncia a la crnia.
 Actua com barrera contra la disseminaci d'infeccions. ;
 No es regenera, si es lesiona queda una cicatriu que fa opaca la visi. ;

 Estroma . 

 s el 90% de l'espessor corneal. ;
 Compost per 60 lmines primes amb feixos parallels de fibres de collagen i intercalades amb unes altres lmines de fibroblasts aplanades i disperses. ;
 Presenta una substncia composta de proteoglucans corneals i glucosaminglucans, i que sn fonamentals ja que sn els responsables de la translucidesa de la crnia, de l'espaiament regular de les lmines i del seu correcte acoblament ortogonal, formant 90 graus de forma alterna. A ms a ms tamb regulen el dimetre de les fibres, la qual cosa tamb ajuda a mantenir la translucidesa. ;

 Membrana de Descemet . 

 Lmina basal de les cllules de l'epiteli posterior de la crnia d'uns 10 micrmetres d'espessor. ;
 L'espessor augmenta amb l'edat. ;
 Es regenera, a diferncia de la de Bowman. ;
 S'estn per la perifria sota l'esclertica formant una xarxa anomenada lligament pectinat, els extrems del qual s'insereixen en l'esclertica i el mscul ciliar i contribueixen a mantenir la curvatura de la crnia. ;

 Epiteli posterior . 

 s la capa de cllules aplanades que recobreixen la superfcie corneal i la nica que est en contacte amb la cmera anterior. ;
 Tots els intercanvis metablics de la crnia es produeixen a travs d'aquest epiteli, el que suposa que el seu reticle endoplasmtic rugs (RER), l'aparell de Golgi i el sistema de vescules de transport estiguin molt desenvolupats. ;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45029" title="Fisioterpia manipulativa articular" nonfiltered="2468" processed="2453" dbindex="17760">
Especialitat de postgrau en Espanya de la fisioterpia que consisteix en l'art i la cincia del tractament de lesions i quadres patolgics mitjanant manipulacions articulares d'impuls rpid i curt rang de moviment.

Es pot considerar com una modalitat de la kinesioterpia i mitjanant l'acte de l'impuls manipulatiu raquidi es corregeixen alteracions articulares, vasculars i nervioses a nivell metamric, encara que tamb s'aplica a les articulacions del crani i les extremitats.

La Fisioterpia Manipulativa Articular ha evolucionat com la concepci particular que han desenvolupat els fisioterapeutes al llarg del segle XX als postulats originals de l'Osteopatia estructural d'Andrew Taylor Still, i encara que per aix participa de molts dels seus principis, i ha desenvolupat tamb la seua prpia idiosincrsia. 

Algunes de les personalitats que han contribut a desenvolupar aquesta disciplina sn el Dr.Cyriax, i fisioterapeutes de la talla de Maitland, McKenzie o Kaltenborn entre altres.

s una prescripci mdica i ha de ser aplicada per un fisioterapeuta.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45031" title="Esclertica prpiament dita" nonfiltered="2469" processed="2454" dbindex="17761">

L' esclertica prpiament dita s una capa opaca composta de teixit conjuntiu dens. 

Est formada per feixos de collagen aplanats i que discorren en diverses direccions, la qual cosa, al costat dels distints dimetres que tenen les fibres, fa que el teixit sigui irregular i per tant opac. Entre les fibres hi ha fibroblasts. 

L'esclertica prpiament dita s perforada per vasos sanguinis, nervis i pel nervi ptic. Amida 1 mm en la part posterior de l'ull i 0,3 mm en l'equador. L'espessor s mitj en la part anterior (uns 0,7 mm). 

Hi ha capes amb molt poca definici.

Epiesclertica. 
Capa externa, composta de teixit conjuntiu lax adjacent al greix periorbitari. 

 Entre aquesta capa i la segent es troba l'espai de Tenon, el qual, al costat del greix orbitari que l'envolta, permet la lliure rotaci de l'ull dintre de la seva rbita. ;

Cpsula de Tenon. 
s la fscia conjuntiva de l'ull, composta d'una xarxa de gruixudes fibres de collagen. 

Lmina fusca. 
Capa ms interna localitzada al costat de la coroide. T fibres de collagen ms primes, a ms de cllules pigmentades.

Articles relacionats.
 Crnia;
 Esclertica;
 Coroide;
 Ull;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45032" title="Massoterpia" nonfiltered="2470" processed="2455" dbindex="17762">
La massoterpia s una tcnica prpia i integrada dins de la fisioterpia i es pot definir com l's de distintes tcniques de massatge amb fins teraputics, a s, per al tractament de malalties i lesions.

La massoterpia engloba tcniques com el massatge teraputic, el massatge transvers profund, el drenatge limftic manual teraputic, l'alliberament miofascial, el massatge esportiu, el criomassatge, el massatge del teixit conjuntiu, el massatge del periosti, tcniques neuromusculars o el massatge de Dicke entre altres.

Entre les lesions o malalties que es poden tractar amb tcniques de massoterpia, trobem: contractura muscular, tendinopatia, radiculopatia, linfedema, esquin, ruptura de fibres, fractura, espasme, alteracions psicosomtiques, atrapaments miofasciales, algodistrfia simptic reflexa, lesions esportives, etc.
 
La massoterpia sempre ha d'aplicar-se baix prescripci mdica a les mans d'un fisioterapeuta.

Histria de la massoterpia: vegeu fisioterpia.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45033" title="Fisioterpia traumatolgica" nonfiltered="2471" processed="2456" dbindex="17763">
Especialitat de la fisioterpia que es defineix com l'art i la cincia del tractament mitjanant agents fsics de la patologia traumtica.

Dins d'ella, podem citar: fractura ssia, luxaci, politraumatismes, esquin, patologia traumtica muscular, etc.

Per a l'abordatge, el fisioterapeuta especialista en traumatologia desenvolupa, a partir del diagnstic mdic, una valoraci detallada del pacient i desenvolupa un protocol d'acci teraputica encaminat principalment a:

Alleugeriment del dolor.
Reducci de la inflamaci.
Recuperaci de la mobilitat.
Recuperaci funcional del pacient.

Per a aix utilitza tcniques de massoterpia, kinesioterpia, magnetoterpia, electroterpia, ultrasonoterpia, hidroterpia,FNP, i totes quantes derivades dels agents fsics considerara oport realitzar.

La fisioterpia traumatolgica, o recuperaci fsica d'un pacient traumatolgic, s una prescripci mdica i ha de ser realitzada ntegrament per un fisioterapeuta per a garantir l'eficcia del tractament.

Vegeu tamb: traumatologia, rehabilitaci.




 Enllaos externs .

Recursos per a Fisioterapeutes *http://www.mundodependencia.com./
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45035" title="Magnetoterpia" nonfiltered="2472" processed="2457" dbindex="17764">
La magnetoterpia s una disciplina que s'engloba dins de la fisioterpia i es defineix com l'art i la cincia del tractament de lesions i malalties mitjanant l'aplicaci de camps magntics.

Els efectes teraputics de la magnetoterpia sn l'analgsic, la millora del trofisme i metabolisme cellular i sobretot, la regeneraci ssia, per la qual cosa s una excellent terpia d'elecci per al tractament conservador de fractures ssies rebels.

La magnetoterpia s una prescripci mdica i ha de ser realitzada exclusivament per un fisioterapeuta per a garantir la qualitat del tractament.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45036" title="Hidroterpia" nonfiltered="2473" processed="2458" dbindex="17765">
La Hidroterpia s una disciplina que s'engloba dins de la fisioterpia i es defineix com l'art i la cincia del tractament de malalties i lesions per mitj de l'aigua.

En els seus mltiples i variades possibilitats (piscines, dolls, banys, bafs ) la hidroterpia s una valuosa ferramenta per al tractament de molts quadres patolgics, com a traumatismes, reumatismes, digestius, respiratoris o neurolgics.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45037" title="Electroterpia" nonfiltered="2474" processed="2459" dbindex="17766">
L'electroterpia s una disciplina que s'engloba dins de la fisioterpia i es defineix com l'art i la cincia del tractament de lesions i malalties per mitj de l'electricitat.

La histria de l'electroterpia s molt antiga i es remunta a l'aplicaci de les descrregues del peix torpede en l'poca grega i romana (vegeu, Histria, en fisioterpia).

Actualment, la tecnologia ha desenvolupat nombrosos aparells per a l'aplicaci de l'electroterpia sense crrer riscos d'efectes secundaris.

Els principals efectes dels distints corrents d'electroterpia sn:

 Antiinflamatori.

 Analgsic.

 Millora del trofisme.

 Potenciaci neuromuscular.

 Trmic, en el cas d'electroterpia d'alta freqncia.

S'aplica en processos dolorosos, inflamatoris mscul-esqueltics i nerviosos perifrics, aix com en atrfies i lesions muscular i parlisi.

Hi ha la possibilitat d'aplicar-la combinada amb la ultrasonoterpia.

L'electroterpia s una prescripci mdica i ha de ser aplicada a les mans d'un fisioterapeuta.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45038" title="Ultrasonoterpia" nonfiltered="2475" processed="2460" dbindex="17767">
La ultrasonoterpia o terpia ultrasnica s una disciplina que s'engloba dins de la fisioterpia, i consisteix en l'art i la cincia del tractament de lesions i malalties mitjanant l'aplicaci d'ones d'ultras.

Els actuals equips d'ultrasonoterpia aconsegueixen l'emissi d'ones ultrasniques mitjanant efecte piezoelctric per un vidre de quars al capal emissor.

Els efectes teraputics de l'emissi d'ones d'ultras en el teixit hum viu sn dos fonamentalment: un trmic o mecnic i un altre qumic.

La ultrasonoterpia, en les seues modalitats de polsada o contnua, s'aplica en processos inflamatoris, lesions del mscul i el tend o algodistrfia simptic reflexa.

Tamb hi ha la possibilitat de combinar-la amb les distintes modalitats d'electroterpia.

La ultrasonoterpia s una prescripci mdica i ha de ser aplicada per un fisioterapeuta.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45040" title="Fisioterpia de l'esport" nonfiltered="2476" processed="2461" dbindex="17768">
El creixent auge, popularitzaci i desenvolupament de l'esport tant d'amateur com professional en les societats actuals, deriva en la necessitat i la demanda d'un professional sanitari especialista capacitat per a donar respostes de demostrada eficcia als problemes i/o lesions que aquesta prctica implica, sense que les seues solucions impliquen efectes secundaris, toxicitat, o complicacions de dopatge que perjudiquen l'esportista. 
 
El fisioterapeuta de l'esport, que noms utilitza agents fsics innocus com a arsenal teraputic, ha de conixer exhaustivament l'anatomia, la fisiologia i la patomecnica de la lesi esportiva sobre la qual desenvolupar, a partir del diagnstic mdic, un protocol correcte d'actuaci teraputica efica per a recuperar com ms prompte millor a un pacient tan exigent com s l'esportista lesionat. 

Entre les lesions ms comunes de la prctica esportiva, es troba la contractura muscular, sobrecrregues, contusions, elongacions, distensions i ruptures de fibres; tendinopatia i altres patologies del tend; esquin i distensi de lligaments; recuperaci postoperatria, recuperaci funcional i posada al punt per a l'activitat esportiva desprs d'intervencions quirrgiques per lesions traumtiques com a fractures, ruptura total del ventre muscular o plsties de tend i/o lligament.

El fisioterapeuta de l'esport ha de manejar i dominar una gran varietat de tcniques de massoterpia i osteopatia, mtodes kinsicos analtics, globals i propioceptius de recuperaci funcional, aix com l'embenat funcional, la isocintica, la hidroterpia, la crioterpia, la termoterpia i l'electroterpia entre altres disciplines que li sn prpies per a la correcta recuperaci de l'esportista.

Aix mateix, s prioritat absoluta del fisioterapeuta de l'esport incidir sobre la prevenci de les lesions dels esportistes que t a crrec seu, mitjanant taules i protocols d'exercicis teraputics personalitzats que l'esportista realitzar entre les competicions, aix com un tractament especfic precompetici i immediatament postcompetici.

Actualment, el fisioterapeuta de l'esport est integrat dins de la plantilla tcnica dels clubs i equips esportius, aix com en pavellons, piscines, gimnasos i gabinets d'exercici liberal.

La utilitzaci d'agents fsics com ara massatge, moviment, calor, fred etc. utilitzats per al tractament de les lesions esportives, s una prescripci mdica i ha de ser realitzada exclusivament per un fisioterapeuta per a garantir l'eficcia del tractament.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45042" title="Llista de sobirans i presidents del territori rus" nonfiltered="2477" processed="2462" dbindex="17769">
Heus aqu la llista dels sobirans dels territoris que han fet possible la unificaci el 1547 del territori rus per part d'Ivan IV el Terrible.
El fet que la saga de Grans Prnceps de Vladimir-Suzdal no estigui complerta, s degut a que la resta d'integrants d'aquesta no interv en el procs de gestaci de l'actual Rssia. Tanmateix, la versi completa de la llista s consultable.

Llista de sobirans rurkides.
Prnceps de Novgorod.

 Rurik (860-879);

Grans Ducs de Kev.

 Oleg (879 912);
 Igor I (912 945);
 Olga (Regent) (945 962);
 Sviatoslav I de Kev (962 972);
 Yaropolk I de Kev (972 980);
 Vladimir I de Kev (980 1015);
 Sviatopolk I de Kev (1015 1016);
 Yaroslav I de Kev (1016-1017);
 Sviatopolk I de Kev (1017-1019);
 Yaroslav I de Kev (1019 1054);
 Iziaslav I de Kev (1054 1068), ;
 Vseslav I de Kev (1068 1069);
 Iziaslav I de Kev  (2a vegada) (1069 1073), ;
 Sviatoslav II de Kev (1073 1076);
 Vsvolod I de Kev (1076-1077);
 Iziaslav I de Kev (3a vegada) (1077 1078);
 Vsvolod I de Kev (2a vegada) (1078 1093);
 Sviatopolk II de Kev (1093 1113);
 Vladimir II Monomakh (1113 1125);
 Mstislav I de Kev (1125 1132);
 Yaropolk II de Kev (1132 1139);
 Vyacheslav I de Kev (1139);
 Vsvolod II de Kev (1139 1146);
 Igor II de Kev (1146);
 Iziaslav II de Kev (1146 1149);
 Yuri I Dolgorukii de Kev (1149 1150);
 Iziaslav II de Kev  (2a vegada) (1150);
 Vyacheslav I de Kev (2a vegada) (1150);
 Yuri I Dolgorukii de Kev (2a vegada) (1150-1151);
 Vyacheslav I de Kev (2a vegada) (1151-1154);
 Rostislav I de Kiev (1154-1155);
 Iziaslav III de Kev (1155;
 Yuri I Dolgorukii de Kev (3a vegada) (1155-1157);
 Iziaslav III de Kev (1157);
 Mstislav II (1157-1158);
 Rostislav I de Kev (2a vegada) (1158 1161);
 Iziaslav III de Kev (2a vegada) (1161);
 Rostislav I de Kev (3a vegada) (1161-1167);
 Mstislav II de Kev (2a vegada) (1167-1169);
 Gleb I de Kev (1169);
 Andrei I de Kev (1169-1170);
 Gleb I de Kev (2a vegada) (1170-1171);
 Vladimir III de Kev (1171);
 Mikhailo I de Kev (1171);
 Roman I de Kev (1171 1172;
 Rurik I de Kev (1172;
 Roman I de Kev (2a vegada) (1172-1173);
 Vsvolod III de Kev (1173);
 Rurik I de Kev (2a vegada)(1173 1211, with intervals);
 Sviatoslav III de Kev (1173-1174), 1176 1180, 1181 1194);
 Yaroslav II de Kev, (1174 1175, 1180);
 Roman I de Kev (3a vegada) (1175-1177);
 Sviatoslav III de Kev (2a vegada);
 Rurik I de Kev (3a vegada) (1180-1181);
 Sviatoslav III de Kev (3a vegada) (1181-1194);
 Rurik I de Kev (4a vegada) (1194-1202;
 Ingvar I de Kev (1202);
 Rurik I de Kev (5a vegada) (1202-1204);
 Rostislav II de Kev (1204 1206);
 Rurik I de Kev (6a vegada) (1206);
 Vsvolod IV de Kev (1206 1207;
 Rurik I de Kev (7a vegada) (1207-1211);
 Vsvolod IV de Kev (2a vegada) (1211-1212);
 Ingvar I de Kev (2a vegada) (1214);
 Mstislav III de Kev (1214 1223);
 Vladimir III de Kev (1223 1235);
 Iziaslav IV de Kev (1235 1236);
 Yaroslav III de Kev (1236 1238);
 Mikhailo II de Kev (1238 1239);
 Rostislav III de Kev (1239);
 Danylo I de Kev (1239 1240);

Grans Prnceps de Vladimir-Suzdal.

 Yaroslav II de Vladimir (1238-1246) ;
 Svyatoslav III de Vladimir (1246-1249) ;
 Andrei II de Vladimir (1249-1252) ;
 Aleksandr Nevski (1252-1263);

Prnceps i Grans Prnceps de Moscou.

 Danil I de Moscou (1283 1303) (Des de 1261, per al no tenir la majoria d'edat, el seu germ Dmitri far de regent fins el 1283);
 Yuri I de Moscou (1303 1325);
 Ivan I Kalita (1325 1341);
 Semen I de Moscou (1341 1353);
 Ivan II de Moscou (1353 1359);
 Dmitri I Donskoi (1359 1389);
 Vassili I de Moscou (1389 1425);
 Vassili II de Moscou (1425 1433);
 Yuri II de Zvenigorod (1433);
 Vassili II de Moscou (2a vegada) (1433-1434);
 Yuri II de Zvenigorod (2a vegada) (1434);
 Vassili el Guerxo (1434);
 Vassili II de Moscou (3a vegada) (1434-1446);
 Dmitri V Shemyaka de Gallicia (1446-1447);
 Vassili II de Moscou (4a vegada) (1447-1462);
 Ivan III el Gran (1462 1505);
 Vassili III de Moscou (1505 1533);
 Ivan IV el Terrible (1533-1547);

Tsars russos.

 Ivan IV el Terrible (1547 1584);
 Fodor I de Rssia (1584 1598);

Sobirans Romanov.

 Bors Godunov (1598-1605);
 Fodor II (1605);
 Fals Dmitri II (1605-1606) (tsar fals);
 Vassili IV (1606-1610);
 Fals Dmitri III (1608-1610) (tsar fals);
 Ladislau Vasa (1610-1613);
 Fals Dmitri IV (1612) (tsar fals);
 Miquel I (1613-1645) (primer tsar de la dinastia Romanov);
 Aleix I (1645-1676);
 Fodor III (1676-1682);
 Ivan V (1682-1696) (regna juntament amb Pere I);
 Pere I (1682-1721) (regna juntament amb Ivan V);

Emperadors de Rssia (1721-1917).

 Pere I (1721-1725);
 Caterina I (1725-1727) ;
 Pere II  (1727-1730) ;
 Anna I (1730-1740) ;
 Ivan VI (1740-1741);
 Elisabet (1741-1762) ;
 Pere III (1762) ;
 Caterina II (1762-1796) ;
 Pau I (1796-1801);
 Alexandre I (1801-1825) ;
 Nicolau I (1825-1855) ;
 Alexandre II (1855-1881);
 Alexandre III (1881-1894);
 Nicolau II (1894-1917) (darrer tsar de la dinastia Romanov);

Govern provisional.

 Prncep Lvov (23 de mar-21 de juliol de 1917);
 Aleksandr Krenski (21 de juliol-8 de novembre de 1917);
 Lenin (1917-1922);

URSS.

 Lenin (1922-1924);
 Stalin (1924-1953);
 Georgi Malenkov (1953);
 Nikita Khrusxov (1953-1964);
 Leonid Brezhnev (1964-1982);
 Iuri Andrpov (1982-1984);
 Konstantin Txernenko (1984-1985);
 Mikhal Gorbatxov (1985-1991);

Presidents de Rssia.

 Boris Yeltsin (1991-1999);
 Vladimir Putin (1999- );

]



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45043" title="Dinastia VI d'Egipte" nonfiltered="2478" processed="2463" dbindex="17770">

La dinastia VI s un perode histric de l'Antic Egipte establert d'acord a la divisi feta per Maneth encara en s.

El pas de la dinastia V a la VI s essencialment un canvi dinstic perqu s la filla del darrer fara la que dna legitimat al nou rei, que s el consort. Encara que les relacions familiars no es coneixen prou b, s quasi segur que el nou rei no era ali a la casa reial, i els funcionaris i alts dirigents de la dinastia V segueixen en el seu lloc amb la VI sense cap trencament. Es poden seguir ms o menys les traces dinstiques dels faraons de la dinastia V fins a Khasekhemui al final de la dinastia II, i el parentesc d aquest amb faraons encara anteriors sembla fora probable. Per a ms a ms s ha produt un canvi social i econmic que ha establert les bases pel final del Regne Antic.

s a partir de la VI dinastia que s estableix una successi de pare a fill regular, tot i una possible usurpaci. Les dificultats de consolidaci i la debilitat dels monarques donen ales als caps locals, que governen els noms, on l herncia del crrec, que ja s havia comenat a practicar, esdev la norma obligada, i origina el sorgiment de principats territorials que recapten impostos, tenen exrcits i fan altres funcions arrabassades poc a poc al govern central del fara.

Userkare potser fou un usurpador o simplement el regent pel fill de Teti II, Pepi I. Aquest va iniciar reformes administratives que no varen aturar la debilitat de la monarquia, i se sap que una de les seves dones i el seu visir van organitzar una conspiraci de palau, cosa impensable si el poder del fara hagus estat fort. 

Merenre no va fer canvis i va morir aviat i es va establir una coregncia entre la reina i un governador de noms, en nom d un germanastre de 6 anys anomenat Pepi II. Amb aquest monarca la decadncia no es va aturar; la debilitat interior fou compensada sobretot amb expedicions a Nbia; les males collites, la desertitzaci, i altres desastres naturals van ajudar a la decadncia.

Els governadors dels noms s enterren al seu govern i assumeixen la direcci religiosa del noms. Pepi II va morir amb ms de 90 anys pel qual va governar ms de 80 anys (Maneth diu 94). A la seva mort, els governadors dels noms no estaven disposats a sotmetre s a un monarca; tamb els nobles i sacerdots consideraven que podien assolir ms poder; es van produir tamb invasions asitiques; el seu probable fill Merenre II fou assassinat i potser un fill seu menor va ser collocat pels funcionaris com a fara, per segons Herdot, Nitocris o Neitikerti, que seria germana de Merenre II va invitar als assassins a un banquet i els va fer matar a tots, i llavors va assolir el poder. Fou la darrera de la dinastia.

La llista de faraons s incerta. Manath noms dna cinc noms. El Papir de Tor en dna 8. Els experts consideren que la dinastia va durar ms de 150 anys (2250-2100 aC), potser fins a 180, encara que quasi la meitat d aquesta xifra ja se l emporta Pepi II. Teti II i Pepi I tamb van tenir regnats relativament llargs, d uns 30 i 50 anys. La resta foren curts probablement la majoria noms d'1 o 2 anys.

Els faraons foren:

Teti II  2250-2220 aC;
Userkare  vers 2220 aC ;
Pepi I 2220-2170 aC;
Merenre I  vers 2170 aC ;
Pepi II 2170-2100 aC;
Merenre II  vers 2100 aC;
Desconegut (Neferka, el nen) vers 2100 aC;
Neitikerti (Nitokris) vers 2100 aC;
 
Maneth no esmenta ni a Userkare ni als dos successors efmers de Pepi II. Els egipcis no feien servir cap indicaci o nombre ordinal quan un nom es repetia i per tant parlar de Teti II o Pepi I no s del tot correcte, i s ha d entendre com una forma de classificaci.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45045" title="Llista de Grans Prnceps de Vladmir-Szdal" nonfiltered="2479" processed="2464" dbindex="17771">
 Andrei I de Vladimir (1168-1174);
 Mikhal I de Vladimir (1174-1176);
 Vsvolod III de Vladimir (1176-1212);
 Yuri II de Vladimir (1212-1216);
 Konstantin I de Vladimir (1216-1218);
 Yuri II de Vladimir 2a vegada (1218-1238);
 Yaroslav II de Vladimir (1238-1246);
 Svyatoslav III de Vladimir (1246-1249);
 Andrei II de Vladimir (1249-1252);
 Alexander Nevski (1252-1263);
 Yaroslav III de Vladimir (1264-1271);
 Vassili de Kostroma (1272-1277);
 Dmitri de Pereslavl (1277-1294);
 Andrei de Gorodets (1294-1304);
 Mikhal de Tver (1304-1317);

Desprs de Mikhal de Tver, el tron pass als Grans Prnceps de Moscou, comenant per Yuri I (1317) i finalitzant amb Dmitri I Donskoi (1359-1389), regnat en el qual Vladimir passava a mans moscovites essent una regi ms del gran principat que s'estava formant.

Vegeu tamb.
Llista de Grans Prnceps de Moscou


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45046" title="Limb esclerocornial" nonfiltered="2480" processed="2465" dbindex="17772">
El limb esclerocornial s la zona de transici entre la crnia i la esclertica prpiament dita. Es caracteritza per: 

 Finalitzar all la membrana de Bowman. ;

 Augmentar el grossor de l'epiteli subjacent (capes de 5 cllules a unes altres de 10). ;

 Les laminilles del estroma es fan irregulars quan entren en contacte amb els feixos circulars i oblics de les fibres collgenes de la esclertica. ;

 Transici entre la crnia avascular i la esclertica, rica en vasos sanguinis. ;

 All es troba l'aparell de drenatge de l'humor aqus. En el estroma hi ha diversos canals revestits per endoteli que junts formen la xarxa trabecular, que conflueixen formant el canal de Schlemm. Aquest conducte circumda a l'ull com un anell.

 Vegeu tamb.
 Ull;
 Humor aqus;
 Crnia;
 Esclertica;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45049" title="Adob" nonfiltered="2481" processed="2466" dbindex="17773">


Agricultura: Un adob s un fertilitzant.
Indstria: L'adoberia permet netejar i preparar la pell dels animals per al seu s.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45053" title="Clorosi frrica" nonfiltered="2482" processed="2467" dbindex="17774">
La clorosi frrica en les plantes s la manifestaci d'una deficincia en ferro.

Les fulles presenten una coloraci groga i disminueix el seu creixement i producci. En casos de greu deficincia pot arribar a morir.

En fruiters conreats en pollancos mas grandes k la sagrada familia. terres molt calcries s'observa sovint la clorosi en ctrics, presseguers sobre el peu de la mateixa espcie, en  pereres empeltades en algunes seleccions de codonyer i en l'olivera varietat arbequina, entre moltes altres. Tamb poden resultar afectades per clorosi les fragues o maduixots. Altres plantes o varietats sn molt resistents a la deficincia en ferro com ara l'ametllers i figueres.

Si b la majoria de les terres tenen suficient ferro per a subvenir les necessitats de les plantes el problema acostuma a ser que en sls alcalins, amb un pH elevat, el ferro no es troba en una forma qumica assimilable.


Hi ha dues estratgies per a posar-hi remei. La primera seria seleccionar varietats o portaempelts capaces d'absorbir el ferro en condicions alcalines i la segona utilitzar adobs especials com els quelats de ferro. 

Aquesta ltima soluci resulta molt cara ja que s'han d'aplicar quelats cada any i s preferible la primera que realment resol el problema definitivament.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45054" title="Cllula retinal" nonfiltered="2483" processed="2468" dbindex="17775">
Les cllules retinals sn aquelles cllules localitzades en la retina i que en  formen part activa o serveixen de sustentaci estructural en la visi. Les cllules en la retina s'agrupen formant capes, encara que sovint aquestes cllules abasten ms d'una capa, i tenen els seus nuclis en una capa i les seves prolongacions axniques o dendrtiques en altres. 

 Fotorreceptors. Sn els cons i bastons. ;

 Neurones de conducci directa, cllules bipolars i ganglionars. ;

 Neurones d'associaci, cllules horitzontals, centrfugues i amacrines ;

 Cllules de sustentaci, cllules de Mller i altres cllules ;

Articles relacionats.
 Ull;
 Retina;
 Epiteli pigmentari de la retina;
 Cromatpsia;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45055" title="Vapor Vell" nonfiltered="2484" processed="2469" dbindex="17776">

El Vapor Vell s la primera gran fbrica moderna que s'installa a l'antic municipi de Sants, les obres de construcci s'inicien l'any 1844. La revoluci industrial i la impossibilitat de construir en la Barcelona emmurallada i en el mateix pla de Barcelona per l'estratgia de defensa de la ciutat afavoreix la implantaci de les grans indstries en els municipis de les rodalies com Sants que disposen de molt territori urbanitzable per a s industrial i residencial. L'any 1846 l'empresa Gell, Ramis i Cia amb en Joan Gell i Ferrer com a president de la companyia inicia les activitats: la producci de panes i velluts.  

Durant la primera vaga general de Catalunya, 2 de juliol de l'any 1855, mort a trets el director de la fbrica del Vapor Vell, Josep Sol i Padrs.
L'any 1873 es produeix una forta crisi en la venda dels velluts i els obrers proposen treballar la meitat de temps per tal que no hi hagin acomiadaments i no se'ls accepta la proposta. Molts es queden sense feina i la fbrica tanca la seva producci txtil definitivament l'any 1890.
L'any 1877 el cineasta Fructus Gelabert roda la seva primera pellcula argumental "Baralla en un caf" al pati de la fbrica.
Desprs del tancament de la industria txtil l'espai interior de la fbrica es divideix i s'installen diverses activitats econmiques.
Durant la Guerra civil espanyola 1936-1939 l'espai fou collectivitzat per la CNT-FAI i convertit en un taller de fusta.
L'any 1944 el Club Esportiu Mediterrani compra les piscines del Vapor Vell. Hi installa la seva seu social on hi restar fins a l'any 1978 quan mitjanant una permuta traslladar les seves installacions en un pati interior al carrer Regent Mendieta. Aquest mateix any s'incendien les antigues naus del Vapor Vell.

El 1977, el Vapor Vell s comprat per l'empresa Jorba Preciados, en aquesta poca propietat del grup Rumasa, amb la intenci d'edificar-hi uns grans magatzems.

El 16 de juliol de 1986, l'Ajuntament de Barcelona aprova el Pla Especial del Vapor Vell. Del conjunt de naus i espais que ocupava l'antic complex industrial, noms se'n conserva com a equipaments la principal i la xemeneia, mentre que la resta del solar s destinat a sl residencial i a l'obertura del carrer de Joan Gell, que arriba des de l'avinguda de la Diagonal fins a la plaa de Sants.   

El 28 de febrer de 1998, l'Alcalde de Barcelona posa la primera pedra de la nova biblioteca central del Districte ubicada a l'antic edifici del Vapor Vell. El 15 de maig de 1999 es realitza una jornada de portes obertes a les obres de la biblioteca del Vapor Vell abans que es faci la divisi interior de les naus.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45057" title="Josep Sol i Padrs" nonfiltered="2485" processed="2470" dbindex="17777">
En Josep Sol i Padrs, o Pedrs (Barcelona 1816 - 1855). Advocat, industrial, periodista i poltic proteccionista. Director de la fbrica Gell de Sants, anomenada "el Vapor Vell" i l'ltim any de la seva vida president de l'Institut Industrial de Catalunya. Collabor a les publicacions  La Verdad, i La Corona de Barcelona, i fou un dels fundadors de El Bien Pblico. En 1840 public el poema Desperta Ferro.

Mor d' un tret a conseqncia d'uns fets produts en la vaga general de Catalunya del 2 de juliol de 1855.







 Enllaos .
Biografia 
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45058" title="Membrana plasmtica" nonfiltered="2486" processed="2471" dbindex="17778">

La membrana plasmtica s l'embolcall que envolta a la cllula per no l'alla del medi sin que fa que l'interior cellular pugui relacionar-se amb altres cllules. La seva espessor s d'uns 75 ngstroms per la qual cosa tan sols pot ser vista a travs d'un microscopi electrnic. 

La membrana est formada principalment per lpids i protenes (entre els quals glicolpids, fosfolpids, glicoprotenes, etc.), sent els lpids la base estructural grcies a la seva condici de molcules amfiptiques (que poden formar bicapes lipdiques a l'hora d'agrupar-se en micelles, formant micelles bicapa) i insolubles en aigua. A ms, la composici dels lpids afecta a la fludesa, tenint en compte que com ms dobles enllaos existeixen (insaturacions a les cadenes hidrocarbonades dels lpids), la fludesa ser major. Altres lpids com el colesterol tamb regulen la fludesa (cal tenir en compte, per, que aquests noms es troben en cllules animals, a excepci d'alguns casos puntuals, com en les cllules de la fruita de l'alvocat, que contenen colesterol). Com ms colesterol hi hagi, menys fluda ser la membrana; aquest sistema s lgic que no existeixi en les cllules vegetals, perqu aquestes estan limitades per la paret cellular i, per tant, no poden expandir-se fins a explotar, no necessiten un refor d'uni entre les molcules de la membrana plasmtica. 

Aquesta estructura s prcticament la mateixa en totes les anomenades membranes cellulars (les membranes plasmtiques i les membranes dels orgnuls que pertanyen al sistema endomembrans). No obstant aix, no sn exactament iguals qumicament. A ms, en les cllules eucariotes animals hi podem trobar una estructura adherida composta per glicolpids i glicoprotenes que es troba al medi extern de la membrana plasmtica anomenat glicocalze o glicoclix; aquesta desenvolupa unes funcions diferents de les prpies de la membrana plasmtica i cal considerar-la a part.

Funcions. 
 Defineix l'extensi cellular. ;

 Separa el medi intern de l'extern. ;

 Transport molecular: controla l'entrada i sortida de molcules i ions. ;

 Participa en la transmissi de l'impuls nervis, recepci d'estmuls. ;

 Estableix unions amb altres cllules;

Composici qumica.
La composici qumica de la membrana plasmtica ha estat estudiada a partir de les membranes d'eritrcits humans.
Tenint en compte el seu pes, la membrana plasmtica d'una cllula eucariota est formada aproximadament per:

 Fins a un 50% Lpids;

 Fins a un 50% Protenes;

 i entre 2-10% Glcids que formen part del glicoclix.

Com que el pes de les protenes s notablement superior al dels lpids, tenim que per cada molcula proteica n'hi ha unes cinquantena de lpids (1:50).

Organitzaci macromolecular.
La membrana plasmtica presenta el model de mosaic fluid. Mitjanant criofractura se separen les dues capes per al seu estudi. Cada tros es diu hemimembrana. 

 Hemimembrana externa. T ara dues capes, la qual ja existia, i altra exoplsmica. ;

 Hemimembrana interna. La cara nova que apareix s en la qual es troben les protenes.
 
Lpids de la membrana.
 
 Fosfolpids (els ms abundants) ;

 Molcules amfiptiques ;

 Colesterol i glicolpids ;


Caracterstiques.

Autoengalzament i autosegellat.
Els fosfolpids, en contacte amb el medi aqus, formen espontniament estructures de bicapa. La manera d'evitar que les cues hidrofbiques dels extrems toquin amb l'aigua s autosegellar-se i formar compartiments tancats.
Aquests compartiments tancats que generen els fosfolpids tenen, com ja hem dit abans, dues cares:

 La cara "eE" (extraplasmtica). Est en contacte amb el medi extern.

 La cara "c" (citoslica). Est en contacte amb el citosol.

Fluidesa bidireccional.
La membrana plasmtica s una estructura dinmica on els fosfolpids poden moure's d'acord als segents moviments: 

 Moviment lateral (difusi o desplaament lateral. Molt freqent) ;

 Rotaci (girs sobre el seu propi eix) ;

 Flexi (moviment de les cues);

 Flip-flop (canvi d'una cara de la membrana a l'altra, s energticament molt desfavorable. Es precisa l'acci dels enzims flipases);

La cllula regula la fludesa de la membrana modificant-ne la composici lipdica. Per exemple, la presncia d'insaturacions a les cues dels fosfolpids dificulta l'empaquetament dels fosfolpids i fa augmentar la fludesa de la membrana, ja que en un doble enlla qumic (insaturaci) la cadena hidrocarbonada "es tora", cosa que dificulta que les molcules es puguin agrupar.

La fludesa bidireccional de la membrana fa possible processos com la divisi cellular, la fecundaci, la locomoci, la secreci, la fagocitosi, etc.

Asimetria.
 Asimetria transversal: la composici lipdica de les dues monocapes s diferent. Presncia de glicolpids en la monocapa "e" (extraplasmtica). Presncia majoritaria de fosfolpids de crrega negativa en la monocapa "c" (citoslica). ;

 Asimetria lateral: hi ha zones de la membrana on es concentren determinats tipus de lpids; constituint els microdominis lipdics. ;

Diversitat en la composici.
Existeixen diferncies en la composici lipdica de la membrana plasmtica dels diferents tipus de cllules en un mateix organisme. Tamb entre les diferents membranes cellulars: membrana del reticle endoplasmtic, membrana del nucli, membrana plasmtica, etc.

Protenes de la membrana.
Caracterstiques.
 Sn les responsables de la majoria de les funcions.

 La quantitat i el tipus de protena dependr de la funci que tingui la membrana.

 A ms quantitat de protena, ms activitat.

 Distribuci asimtrica: la part glicosada sempre s al costat extracitoslic.

 Diversitat en la composici.

 Capacitat de difondre per la membrana: difusi lateral.

Funcions.
 Transportadores d'ions, monosacrids, aminocids.

 Connectores: connexions entre cllules.

 Receptores de senyals (Alerta! No confondre amb la funci del ja anomenat glicocalze, que proporciona a la cllula el fet de poder ser reconeguda i que reconeix estmuls externs per mitj dels receptors de membrana).

 Enzims: adenilat, ciclasa.

Tipus.
Segons el tipus d'uni a la membrana, les protenes poden ser integrals o perifriques.
Protenes integrals.
Estableixen enllaos covalents amb lpids de la membrana.
Protenes integrals transmembrana.
 Travessen la membrana en forma d'hlix   (unipas o multipas) o de barril  .

 Participen en el transport de molcules.

 La part no citoslica acostuma a estar glicosilada i amb ponts disulfur.

 Sn les ms freqents.

Exemple: glicoforina.

Protenes integrals no transmembrana.
s molt freqent l'enlla glicosdic o GPI entre la protena i el glucolpid fosfatidilinositol. Altres tipus d'enlla sn l'amino i el tioester.

Protenes perifriques.
Estableixen unions no covalents amb protenes integrals de la membrana i sn ms freqents a la cara del citosol.
Exemples: espectrina i anquirina.

Mecanismes de restricci de la mobilitat de les protenes de membrana.
Agregats proteics.
Les protenes queden acumulades i immobilitzades en un punt concret de la membrana.

Tipus.
 Agregats proteics de la mateixa membrana (bactries);
 Agregats proteics de la matriu extracellular;
 Agregats proteics del citoesquelet;
 Agregats proteics de la membrana d'una cllula vena;

Microdominis lipdics.
Els microdominis lipdics sn zones riques en esfingolpids i colesterol, on la membrana s molt poc fluida i les protenes queden immobilitzades.
Macrodominis de membrana.

Glicoclix.
s una zona rica en carbohidrats que envolta la membrana plasmtica de les cllules eucariotes.
Composici qumica.
 Cadenes d'oligosacrids de glicoprotenes, glicolpids i proteoglicans.
 Glicoprotenes i proteoglicans secretats a l'exterior de la cllula i que han quedat retinguts al glicoclix.

Funcions.
Estructural.
Reconeixement cellular.
Es realitza a travs de les cadenes d'oligosacrid del glicoclix per dues raons:
 La gran diversitat de combinaci dels monosacrids.
 La posici exposada dels oligosacrids del glicoclix.

Interv en:
 El desenvolupament embrionari (un glicolpid fa diferenciar la mrula).
 Interaccions cellulars (fecundaci, processos patolgics, immunolgics, formaci de teixits, etc.).
 Processos neoplsics.

Diferenciacions morfolgiques de la membrana plasmtica.
Sn diferenciacions morfolgiques per realitzar determinades funcions. Es troben en cllules allades i en cllules de teixits. Existeixen dos tipus de diferenciacions:
Digitacions.
Funcions.
 Incrementar la superfcie cellular.
 Intercanvis amb el medi extracellular.
 Reserva de superfcie (cllules allades com els macrfags o els vuls).

Tipus.
 Microvellositats: En cllules intestinals estan en el domini apical. En macrfags i vuls, recobreixen tota la superfcie.
 Invaginacions: Sn "entrades" de la membrana plasmtica a l'interior de la cllula. Permeten la reabsorci de molcules. Caracterstiques de les cllules renals.
 Interdigitacions: Estan situades al domini lateral de les cllules epitelials. Permeten l'intercanvi de molcules entre cllules adjacents. En cllules de la bufeta tamb actuen de reserva de superfcie.

Unions cellulars.
Permeten la formaci de teixits.

Articles relacionats.

 Cllula;
 Histologia;
 Transport molecular;
 Uni cellular;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45061" title="Contranyada" nonfiltered="2487" processed="2472" dbindex="17779">
La contranyada s el fenomen fisiolgic que produeix que un vegetal viva o perenne tingui una alternncia marcada en la producci. En espanyol es diu "vecera".

L'any de gran producci els mecanismes hormonals fan que es redueixi la inducci floral i per tant la temporada segent hi haur menys flors i, per consegent, menys producci.

Entre els arbres forestals alguns pins presenten una mxima producci de pinyons cada 3 o 5 anys i aix es considera que s una possible adaptaci a la pressi dels depredadors de llavors.

Tots els arbres fruiters sn susceptibles de patir el fenomen de la contranyada per s molt evident en l'olivera on s'observen, fins i tot a nivell d'estadstiques de producci, aquestes oscillacions marcades.

A nivell agronmic es combat aquesta tendncia alternant a base d'una esporga racional, aclareig del fruits i control de l'adob  que s'incorpora tot evitant incrementar la fertilitzaci en els anys que hi ha hagut forta producci per tal de no agreujar la contranyada.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45063" title="Lmit de Chandrasekhar" nonfiltered="2488" processed="2473" dbindex="17780">
El lmit de Chandrasekhar (anomenat aix en honor a Subrahmanyan Chandrasekhar) s la massa mxima possible que pot assolir una nana blanca. Equival al valor mnim de massa ms enll del qual la pressi de degeneraci dels electrons no s capa de contrarrestar la fora gravitatria en una estrella, produint-se un collapse. s igual a aproximadament 1,44 masses solars, per pot variar lleugerament en funci de la composici qumica de l'estrella. El seu valor fou calculat per l'astrofsic indi Subrahmanyan Chandrasekhar.

Quan una estrella esgota tot el seu combustible nuclear, la gravetat comena a collapsar-la. Si t una massa inferior al lmit de Chandrasekhar, arribar un punt en qu la pressi de degeneraci aconseguir deturar el collapse gravitatori i l'estrella es transformar en nana blanca. Si, en canvi, l'estrella t una massa superior a 1,44 masses solars, llavors la gravetat superar la pressi de degeneraci i res no evitar que continu collapsant-se. Llavors, en lloc d'una nana blanca, l'estrella acabar com una estrella de neutrons, un forat negre o (hipotticament) com una estrella de quarks.

El lmit sorgeix tenint en compte els efectes quntics quan es considera el comportament dels electrons que proporcionen la pressi de degeneraci que "aguanta" la nana blanca. Com els electrons sn fermions, no poden tenir els mateixos valors d'energia, de manera que s impossible que tots estiguin al valor mnim. Com molts electrons es troben, doncs, en estats d'energia superiors, aix provoca una certa pressi de naturalesa exclusivament quntica i que evita el collapse gravitatori de l'estrella.

Chandrasekhar, eq. (36),, eq. (58),, eq. (43) dna un valor de
;
On,  e es el pes molecular mitja per electr,  s la massa de l'tom d'Hidrogen, i  s la constant adient amb la soluci de l'equaci de Lane-Emden.  Numricament, aquest valor s aproximadament (2/ e)2   2.85   1030 kg, o , on  s la massa solar estndard.  Com que   s la massa de Planck, , el lmit s de l'ordre de MPl3/mH2.  


Referncies.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45064" title="Estrella de neutrons" nonfiltered="2489" processed="2474" dbindex="17781">
Una estrella de neutrons s un tipus d'estrella degenerada composta bsicament per neutrons a densitats altssimes: acostumen a tenir uns 20-30 km de dimetre i una massa igual a la d'una estrella mitjana. Les estrelles de neutrons representen l'etapa final de la vida de certes estrelles: per a que una estrella es pugui convertir en estrella de neutrons cal que tingui una massa igual o menor a unes 3 masses solars i passar per una fase de supernova. 

Foren els primers objectes astronmics l'existncia dels quals es predigu tericament (1933) abans d'observar-los (1967), en forma de plsars.

Formaci.
Desprs de la explosi d'una supernova queda un nucli compacte hiperdens de ferro i altres metalls pesats que segueixen comprimint-se i per tant, escalfant-se. La seva massa s massa gran, per la qual cosa els electrons degenerats no sn capaos de detenir el collapse, aix, la densitat augmenta encara ms. En principi, la densitat necessria perqu es dons captura electrnica  (recombinaci d'electrons amb protons per produir neutrons s de 2,4   107 g/cm. Per ocorre que en les estrelles degenerades no hi ha protons lliures, pel que la densitat necessria s, en realitat, encara ms elevada ja que els electrons han de superar una barrera coulombiana bastant major. Aproximadament es requereixen uns 109 g/cm.

La temperatura de l'objecte ascendeix fins els 3.000 milions de graus, cosa que produeix que els fotons siguen tan energtics que arriben a trencar els nuclis pesats del ferro per a formar partcules alfa en un procs anomenat fotodesintegraci. Aquestes partcules, al tenir menys crrega, absorbeixen amb major facilitat els electrons que penetren en l'interior dels nuclis, combinant-se amb els protons. D'aquesta manera, l'heli resultant s susceptible fotodesintegrar-se, pel que es generen grans quantitats de protons lliures. 


Fotodesintegraci del ferro:                                            

Fotodesintegraci del heli: 

La fotodesintegraci fa que la estrella compacta es refrede, ja que s una reacci endotrmica.   Per altra banda, la concentraci d'electrons disminueix al ser absorbits pels nuclis, el que provoca que la pressi de degeneraci d'aquests caiga rpidament accelerant encara ms el collapse. Els nuclis sobrecarregats de neutrons els solten, deixant-los lliures en una massa compacta de neutrons anomenada neutroni . 

El procs seguir fins a arribar a la densitat de degeneraci dels neutrons, aproximadament al voltant de  1014 g cm, moment en el que quasi tota la massa de la estrella s'haur transformat en neutrons. En aquest moment, el nucli passaria a tenir una massa entre 1,5 i 2,5 masses solars encara que aquest lmit superior, denominat massa de Chandrasekhar, es difs i no s coneix amb exactitud. En cas de superar aquest limit ni tant sols l'estrella de neutrons seria capa de sostenir-se a si mateixa pel que acabaria collapsant-se en un forat negre. Alguns cientfics especulen sobre la possible existncia d'un estat intermedi entre l'estrella de neutrons i el forat negre: es tractaria de l'estrella de quarks, per tal objecte no ha estat mai detectat.

Histria del descobriment.
El 1933 (un any desprs del descobriment del neutr), els astrnoms Walter Baade i Fritz Zwicky les van proposar com a possibles subproductes d'una supernova.  Com que no hi havien objecte s coneguts que es pogueren associar amb aquest tipus d'estrella no reberen especial atenci.

Tot i aix, el 1967 l'equip de radioastrnoms liderat per Antony Hewish descobr els plsars, treball que li valgu el Premi Nobel el 1974, els que foren associats rpidament amb les estrelles de neutrons per T.Gold el 1968. L'explicaci es bas en qu els intensos  camps magntics predits per a les estrelles de neutrons (de l'ordre  de 108 Tesla) podien explicar l'estabilitat del pols rebut, i va predir que la freqncia dels pols emesos devia caure lentament, degut a la perduda d'energia rotacional, el que fou comprovat al descobrir-se la disminuci de la freqncia dels pols del plsar de la Nebulosa del Cranc. Aquest argument fou estudiat tericament per J. Ostriker i J. Gunnn el 1969 amb el model de frenat per dipol magntic.

Darrers descobriments.
El 25 de setembre de 2008, un equip internacional d'investigadors, d'entre els quals la investigadora de la UPC Glria Sala, descobreixen un possible tipus d'estel nou, que podria ser un tipus especial d'estrella de neutrons jove amb camps magntics extraordinriament potents.

Referncies.


Enllaos externs.
Space.com - Astrnoms troben l'estrella de neutrons ms propera Nova estrella de neutrons allada, entre 250 i 1000 Anys llum de la terra, batejada Calvera ;




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45065" title="San Salvador (desambiguaci)" nonfiltered="2490" processed="2475" dbindex="17782">


 Arquitectura;
 San Salvador (Vencia), esglsia de Vencia. ;

 Geografia;
 San Salvador, capital d'El Salvador, estat de l'Amrica Central.
 Departament de San Salvador, un dels 14 departaments en qu es divideix administrativament El Salvador.
 San Salvador de Jujuy, ciutat argentina capital de la provncia de Jujuy.
 San Salvador (Bahames), illa de les Bahames que s'acostuma a identificar amb l'antiga Guanahani, el primer tros de terra americana que va trepitjar Colom.
 San Salvador (Puerto Rico), barri del municipi de Caguas, a Puerto Rico.
San Salvador, riu de l'Uruguai.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45068" title="Port" nonfiltered="2491" processed="2476" dbindex="17783">

puerto.jpg|thumb|300px|El port martim de Matar]
Un port s una estructura natural o artificial on a ms d'estar arrecerats els vaixells, s'hi poden fer les operacions d'embarcament i desembarcament.

Classificacions dels ports.
Segons l'origen.
Natural: Quan que les condicions naturals del relleu permeten aquest funci sense gaires intervencions constructives. N's un bon exemple el port de Ma a Menorca, considerat un dels millors ports naturals de la Mediterrnia.
Artificial:s el ms com, Est construt per l'home amb obres d'enginyeria.El port artificial generalment s obert, s a dir, amb un accs permanent tot i les petites oscillacions de la marea. Tamb pot ser tancat quan s mantingut per un sistema de rescloses.Els primers ports artificials sn deguts als fenicis i als egipcis. En temps antics amb la navegaci a vela els ports s'utilitzaven poc i es preferia fondejar els vaixells ja que no oferien prou seguretat i facilitat d'accs. Amb la introducci dels vaixells de vapor es va deixar d'utilitzar el sistema tradicional de transportar les mercaderies amb les barcasses i es van utilitzar els ports de manera completa que ja estaven construts ms slids i segurs. ;

Per la ubicaci.
Martim:Generalment sn els ms importants i els que compten amb ms serveis;
Fluvial: En els rius que sn navegables;
Lacustre: En els llacs que sn navegables;

Per la seva funci.
Pesquers: El port pesquer necessita a ms de les funcions habituals d'un port d'altres encaminades a la conservaci de la pesca com fbriques de gel, frigorfics, congeladors, processament del peix etc. ;
De refugi: En temps antics tenien molta importncia, actualment tant les embarcacions com els ports sn ms segurs i no calen ports de refugi especficament.
Comercial:  El port comercial sol estar dividit en seccions segons els productes. El moll d'inflamables est convenientment separat de la resta per raons de seguretat. ;
Militar: Anomenat aleshores Base Naval;
Esportiu: El port esportiu s el de ms recent construcci i de gran proliferaci a la Mediterrnia, fins el punt d'ocasionar sovint la destrucci de les platges de sorra i de la vegetaci martima com els alguers;

Enllaos externs.
Ports esportius a  Catalunya;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45071" title="Tok pisin" nonfiltered="2492" processed="2477" dbindex="17784">

El tok pisin (tok significa "paraula" o "parla" i pisin s l'adaptaci de pidgin, "llengua de contacte") s la llengua criolla parlada a Papua-Nova Guinea i una de les llenges oficials. La parlen prop de quatre milions de persones com a segona llengua i ms de cent mil com a llengua materna, fent que sigui la ms usada del pas. El tok pisin tamb era conegut com a pidgin angls melanesi o neomelanesi. Tot i ser un pidgin en origen, el tok pisin s ara una llengua completa per dret i ha comenat a desenvolupar poc a poc una gramtica ms complexa i prpia conforme s'ha anat nativitzant.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45073" title="Voivodina" nonfiltered="2493" processed="2478" dbindex="17785">


La Provncia Autnoma de Voivodina (En Serbi:                              /Autonomna Pokrajina Vojvodina, Hongars: Vajdasg Autonm Tartomny, Eslovac: Autonmna Provincia Vojvodina, Romans: Provincia Autonom  Voievodina, Croat: Autonomna Pokrajina Vojvodina, Rut:                             ) s una provincia al nord de la Repblica de Srbia. La seua capital s Novi Sad i la segona ciutat ms gran s Subotica. Durant l'Imperi austrohongars va formar part d'Hongria, encara que la seua poblaci era majoritriament eslava. Desprs del desmembrament de l'Imperi, es va incorporar al Regne de Srbia, que ms tard va passar a formar part de Iugoslvia. Actualment s la nica provncia autnoma de Srbia pendent de l'estatus final de Kosovo. Compta amb una important minoria hongaresa.

 Histria moderna . 

Entre l'1 i el 3 de maig de 1848 els serbis de la regi proclamaren la repblica Srbia de Voivodina i del Banat de Temes a Sremski Karlovci, sota la direcci del voivoda (duc) Stevan Supljikac. La Voivodina Srbia fou suprimida el 1863 i es va retornar a l'anterior divisi de Banat, Backa, Srem (Sirmia) i Baranya dins la corona hongaresa. Des de 1849 el voivoda de la regi fou el propi emperador austrohongars. La bandera de la repblica (la tricolor srbia) fou reconeguda com a bandera provincial per amb l escut dels Habsburg al centre i amb l liga portant al pit l escut serbi, segons un exemplar al Museu de Sombor.

Desprs de la Primera Guerra Mundial, la regi es va unir el novembre de 1919 al recentment creat regne dels Serbis, Croats i Eslovens. El 1920 el Tractat del Trianon va confirmar per a aquest regne (desprs Iugoslvia) la possessi de Voivodina.

El 1941 la regi fou ocupada per l'Alemanya nazi i fou dividida entre Hongria (Backa), l'Estat independent de Crocia (Srem) i  Srbia (Banat), aquest darrer sota control militar alemany. El 1944 la regi fou alliberada pels partisans i incorporada a Srbia dins la nova Iugoslvia.

El 1974 va obtenir un estatut d autonomia dins de Srbia, i es va iniciar un interessant experiment de convivncia de nacions (una vintena de nacionalitats poblen la regi). La repblica autnoma no va disposar de bandera oficial, per les minories hongaresa, romanesa, blgara, rutena, i d altres tenien el dret d usar les seves banderes nacionals amb l afegit de l estel de l alliberament de Iugoslvia.

El 1990 l autonomia fou suprimida pel president Slobodan Miloevi  i va passar a ser una provncia ms de Srbia.

Amb la caiguda de Milosevic (octubre del 2000), l assemblea provincial va reassumir els antics poders i va proclamar novament  l autonomia (2001). El 2002 es va adoptar un escut territorial (amb Sant Pau representant Backa, el lle de Sirmia, i un crvol i un arbre smbol del Banat de Temesvar), i el 27 de febrer del 2004 la bandera de la Voivodina autnoma (amb 79 vots a favor, 13 en contra del partit Democrtic de Srbia i 5 abstencions dels antics Socialdemcrates i Lliberals Serbis).

 Poltica .

El 14 de juliol de 1990 es va fundar la Lliga dels Socialdemcrates de Voivodina, autonomista. La seva bandera fou una tricolor vertical blau, groc i verd. El grup es va unir a altres partits autonomistes el 1996 i va sorgir la Coalici autonomista (Koalicija Voivodina) que va adoptar els mateixos colors per en horitzontal, bandera que fou proposada com a bandera de l autonomia, tot i que mai es va materialitzar. La coalici, que encara existeix, mant aquests colors com a propis per amb el logotip del grup al centre.

 Minoria Hongaresa .

La minoria principal de Voivodina s l hongaresa que est concentrada principalment a Backa. Abans de l'annexi de la regi per part de Iugoslvia era molt ms nombrosa (gaireb un ter, igual que de serbis), per la repressi, la assimilaci i la emigraci han fet que actualment sigui de poc menys del 15%, enfront del 65% de serbis.

Com a distintiu, aquesta minoria fa servir la bandera nacional hongaresa. Una associaci cultural hongaresa a Voivodina t com a finalitat preservar el patrimoni cultural d aquesta nacionalitat.

El partit que representa a la minoria s el Vajdasagi Magyar Szovetseg/Savez Vojvodjannskih Madzare (Uni dels Hongaresos de Voivodina), el qual t com a smbol una estilitzada rosa verda amb el cap vermell, i a sota les lletres VMSZ que inclou en estandards verticals de color blanc.

Nacionalitats de Voivodina.

Cens de 1910 (Abans de l'annexi).



Cens de 2002




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45075" title="Auguste Rodin" nonfiltered="2494" processed="2479" dbindex="17786">
 
Franois-Auguste-Ren Rodin (Pars, 12 de novembre de 1840 - Meudon, 17 de novembre de 1917) fou un dels ms reconeguts escultors de tots els temps. Va ser rebutjat per ingressar a l'Escola de Belles Arts de Pars. Viatj a Itlia l'any 1875 on rest impressionat per l'obra de Miquel ngel. Tamb era admirador de l'art gtic i va recrrer les catedrals de Frana el 1877. La seva obra ms ambiciosa va ser l'anomenada "El portal de l'infern" on va encabir les seves obres ms conegudes: "El pensador" (1880) "El bes" (1886) i "El fill prdig" (1889). Tamb va fer esttues dels escriptors Victor Hugo i Balzac (1897). Molt clebre s el conjunt escultric "Els burgesos de Calais".



La seva obra prefigura l'escultura modernista i el realisme, el vigor i el classicisme hi sn sempre presents. 
Va tenir una influncia enorme en els escultors del segle XX.


Enllaos externs.


  Muse Rodin, a Pars;
  Rodin Museum, a Filadlfia;




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45076" title="Serbi" nonfiltered="2495" processed="2480" dbindex="17787">

El Serbi (llengua) s la llengua que forma part del diasistema Serbocroat;
Serbi s el gentilici del poble provinent de Srbia i Montenegro, vegeu Serbis;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45078" title="Nicolas Poussin" nonfiltered="2496" processed="2481" dbindex="17788">


Nicolas Poussin (Les Andelys, Normandia 1594 - Roma 1665) fou un pintor francs. El 1624 arrib a Roma on estudia l'estatuaria romana i s'influencia notablement dels pintors Rafael i Tici. El seu art es troba dins una esttica esteticista i classicista per aix fa servir molts temes mitolgics i histrics. Algunes de les seves obres sn Et in Arcadia ego (1638), El Regne de Flora (1631) i tamb la srie de "Bacanals" que li va encarregar  el cardenal Richelieu.

Vegeu tamb.
Classicisme francs;
Art acadmic;















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45079" title="Teixit nervis" nonfiltered="2497" processed="2482" dbindex="17789">

El teixit nervis s el teixit histolgic encarregat de la recepci i transmissi d'estmuls. 

Cllules que intervenen. 

 Neurona. Sn capaces de reaccionar davant un estmul extern o intern igualment. Tamb condueixen la transmissi dels impulsos elctrics resultants d'aquests estmuls. Sn els veritables efectors de la comunicaci entre rgans.
 Cllula glial. Sn la sustentaci i protegeixen a les neurones.
 Endoteli. El teixit nervis sol estar fora irrigat degut a l'elevat consum energtic i d'oxigen.

Tipus de sistema nervis.
Hi ha diverses organitzacions del sistema nervis segons el tipus d'animal al que pertanyen: 
 Sistema nervis de xarxa difosa, que es troba en els cnidaris.
 Sistema nervis amb cord ganglionar ventral, en platihelmints, molluscs, anllids i artrpodes.
 Sistema nervis radial, propi dels equinoderms.
 Sistema nervis neural dorsal, caracterstic dels animals cordats i vertebrats. Aquest alhora se subdivideix en:
 Sistema nervis central (telencfal i medulla espinal) ;
 Sistema nervis perifric;

Origen del teixit nervis. 

Procedeixen del neuroectoderma. 

Funci.

 Comunicaci ;

 Percepci i transmissi d'estmuls. ;

 Elaboraci de respostes en forma d'impulsos nerviosos. ;

 Activitat endgena. ;

Articles relacionats.


 Neurona;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45080" title="Primer principi de la termodinmica" nonfiltered="2498" processed="2483" dbindex="17790">


El primer principi de la termodinmica s el principi que fa referncia a la conservaci de l'energia:



on  s la calor aportada al sistema,  la variaci de la seva energia interna i  el treball realitzat pel sistema. 

Aquest primer principi va ser formulat per Rudolf Clausius al 1850: Existeix una funci d'estat E, anomenada energia, l'increment de la qual igual el treball bescanviat amb el seu entorn en un procs adiabtic, quan estudiava les mquines trmiques. De fet, Clausis reformula el primer i segon principis de termodinmica per evitar les contradiccions entre el principi de Carnot i el principi de conservaci de l'energia.

Una mquina trmica funciona de forma cclica. Com l'energia interna  s una funci d'estat, la seva variaci en un cicle es . Per tant, si la mquina rep un calor  d'una font calenta a temperatura  i dona un calor  a una font freda  realitzant un treball , tenim



Com el rendiment  s el quocient entre l'obtingut de forma til () i el que hem aportat ():



Treball en un procs adiabtic o isentrpic.

El treball intercanviat en un procs adiabtic depn noms dels estats inicial i final del sistema i no depn dels detalls del procs.

Aquest principi s equivalent al principi de conservaci de l'energia, al no haver-hi  intercanvi de calor en un procs adiabtic. s a dir, l'nica energia que entra o surt del sistema durant un procs adiabtic s el treball fet sobre el sistema o fet pel sistema.

Formulaci del primer principi a la Qumica.

Aquest principi es representa per l'equaci , on U s l'energia interna del sistema, Q s el calor que entra al sistema i W s el treball aportat al sistema. Cal remarcar aquest canvi de signe del treball motivat per la seva interpretaci:  aportat al sistema, no realitzat per ell, essent aquesta darrera interpretaci la ms comuna, tant a Fsica com a Enginyeria. 


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45081" title="Akbar el Gran" nonfiltered="2499" processed="2484" dbindex="17791">

Jalaluddin Muhammad Akbar (en urd:                    , Jal l ud-D n Muhammad Akbar), conegut com  Akbar el Gran (Akbar-e-Azam) (ttol complet: Al-Sultan al-'Azam wal Khaqan al-Mukarram, Imam-i-'Adil, Sultan ul-Islam Kaffatt ul-Anam, Amir ul-Mu'minin, Khalifat ul-Muta'ali Abu'l-Fath Jalal ud-din Muhammad Akbar I Sahib-i-Zaman, Padshah Ghazi Zillu'llah ) (Umarkot, 15 d'octubre del 1542 - Agra, ndia, 27 d'octubre del  1605), va ser un emperador mogol que va expandir l'imperi a travs de l'ndia septentrional i central. 

Malgrat que era analfabet es va interessar molt per la cultura i es preocup que es fessin traduccions del snscrit a altres llenges. Tamb es preocup de donar impuls a l'agricultura i a l'economia en general. 

Biografia .

Quan va nixer el seu pare Humayun havia estat expulsat  per l'usurpador Shir Shah Sur i havia fugit cap a Prsia. Akbar era net de Babur i descendia dels timrides i dels mongols txagatai. La seva mare Hamida Banu era persa. A la mort de Shir Shah (24 de gener de 1556) amb noms 14 anys, va decidir recuperar l'ndia. Amb l'ajut del seu tutor Bayram Khan es va enfrontar als Sur i a un hind de nom Hemu que s'havia proclamat raja Vikramaditya. Hemu fou derrotat a la batalla de Panipat el 5 de novembre de 1556 i el 1557 es va sotmetre Sikandar Shah Sur. El 1560 Bayram Khan fou apartat del poder i durant quatre any va quedar sota influncia de les dones de l'harem i parents materns.

El 1561 dominava Panjab i Multan, la conca del Ganges i el Jumna entre Panipat i Allahabad, la regi fins al peu de l'Himlaia, Gwalior i Ajmer. El seu germanastre Muhammad Halim dominava Kabul. Kandahar era persa. Els seus rivals eren els sultanats de Gujarat i Khandesh, els cinc sultanats del Dcan (Berar, Bidar, Ahmadnagar, Bijapur i Golconda) i el reine hind de Vijayanagar. Caixmir, Rajputana i Gondwana estaven en mans de caps independents i Bihar i Bengala pertanyien a l'afgans Sulayman Kararani. A ms els portuguesos tenien possessions a la costa. 

El 1562 va conquerir Malwa; el 1564 el regne gond d'Harha-Katanga a Gondwana; el 1568  itor (Chitor), el 1569 Ranthambor i Kalandjar (al Bundelkhand) , el 1573 Gujarat, i el 1576 Bengala. Aix el va deixar sobir de tota l'ndia  del nord exepte el Sind inferior. El 1586 va conquerir Caixmir, el 1591 Sind, el 1592 Orissa, el 1594 Balutxistan i Makran, i el 1595 Kandahar. Entre aquest any i el 1601 va fer una srie de campanyes al Dcan en les que va annexionar Berar, Khandesh i part d'Ahmadnagar.

Va morir el 1605 i el seu imperi comprenia 15 subes (subas) o provncies:

Kabul i Caixmir;
Lahore;
Multan i Sind;
Delhi;
Oudh;
Agra;
Ajmer;
Ahmadabad;
Malwa;
Allahabad;
Bihar;
Bengala;
Khandesh;
Berar;
Ahmadnagar (la part conquerida);

 Administraci .

Va suprimir les funcions d'encarregat de finances (wakil-i mutlak) que van passar al diwan o al wazir (1564). Aix el diwan va esdevenir el principal crrec. Altres crrec importants eren:

Mir bakshi, tresorer, cap d'administraci militar i cap d'estat major;
Mir Saman, manufactures i productes imperials;
Sadr al-Sudur, cadi principal i cap de justcia (el 1581 es van crear 6 sadr al-sudur provincials i es van rebaixar les competncies del principal);

Hi havia 33 classes de servidors militars definides jerrquicament pel comandament d'un cert nombre de cavallers.

Les provincies (subas) estaven dividides en districtes (sarkars)  i aquestos dividits en parganes (pargana) o mahalls. Els governadors provincials eren nomenats per temps breu i estaven rodejats de tot un cos de funcionaris nomenats pel govern central.

El 1579 o 1580 es va inaugurar un nou sistema fiscal anomenat dah sala basat en la producci dels deu anys anteriors.

En religi va tenir una poltica de tolerncia universal (sulh-i kull) Suprim l'impost anomenat Gizya que gravava nicament els no musulmans en general hinduistes, que eren la poblaci majoritria del seu imperi. El 1579 el poder dels ulemes fou restringit i Akbar va assolir la decisi sobre totes les controvrsies (decret de la infallibilitat). Convenut de qu totes les religions tenien un costat bo, el 1580 va abandonar la religi islmica i en fund una altra de sincrtica entre aquesta i l'hinduisme anomenada Din-i ilahi ("religi divina") amb l'objectiu que aquesta mesura uns el regne, per no va tenir xit







































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45082" title="Principi zero de la termodinmica" nonfiltered="2500" processed="2485" dbindex="17792">
El Principi zero de la termodinmica s el principi o postulat que fa referncia a l'equilibri termodinmic, s'enuncia de la segent manera:

Si els sistemes A i B estan en equilibri termodinmic, i els sistemes B i C estan en equilibri termodinmic, llavors els sistemes A i C estan en equilibri termodinmic.

Quan dos sistemes es posen en contacte entre s, hi haur un intercanvi d'energia i/o matria entre ells a no ser que ja estiguin en equilibri termodinmic. Dos sistemes estan en equilibri termodinmic entre s, si no canvien el seu estat pel fet de ser posats en contacte.

Tot i ser aquest un principi fonamental de la termodinmica, la necessitat d'esmentar-lo expressament com a un principi no va ser reconeguda fins a finals del segle XX, molt desprs de qu els tres principis fossin mpliament coneguts i usats, d'aqu la seva numeraci com a principi zero.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45083" title="Serbocroat" nonfiltered="2501" processed="2486" dbindex="17793">


El terme serbocroat es va utilitzar durant la major part del segle XX per a referir-se a l'idioma com de croats i serbis.

Va nixer com a tal en el segle XIX, a conseqncia de l'Acord de Viena entre fillegs serbis i croats, pel qual s'adoptava el dialecte novo-tokavski de variant ijekavski, originari de Hercegovina oriental, com a base del llenguatge literari com a ambds pobles.

En 1960 es va publicar la "Ortografia de l'idioma literari serbocroat o croatserbi", sobre la base de l'Acord de Novi Sad de fillegs serbis i croats. Aquest acord va deixar d'aplicar-se amb la independncia de Crocia de Iugoslvia en 1991. Des de llavors no hi ha cap Acadmia de la Llengua conjunta que regule l'idioma serbocroat com a tal, i s'han iniciat processos de divergncia en les distintes repbliques.

Actualment s normal la referncia al serbocroat com diasistema, i sn molts (especialment entre els nacionalistes croats i bosni-musulmans) els que refusen referir-se al serbocroat com un nic idioma.

Dialectes.
Els principals dialectes del diasistema serbocroat sn el tokavski, el  akavski i el kajkavski. Els noms d'aquests dialectes deriven de la forma del pronom relatiu "que" en cada dialecte (respectivament: to,  a i kaj). La llengua literria de tot el diasistema est basada en el dialecte tokavski.

Una altra classificaci divideix al diasistema serbocroat en dues variants principals: l'ekavski, oriental o srbia, i la ijekavski, occidental o croat. No es tracta prpiament de dialectes, sin de variants en relaci a l'evoluci de la vocal protoeslava "jat".

Exemples:

Ekavski: devojka, zvezda, mesto, razumeti
Ijekavski: djevojka, zvijezda, mjesto, razumjeti

Sistema d'escriptura.
El serbocroat t dos sistemes d'escriptura l'alfabet llat i l'alfabet cirllic. L'estndard croat utilitza noms el llat i l'estndard serbi els utilitza tots dos.

L'escriptura en ambds alfabets s totalment fontica: a cada lletra li correspon un nic i invariable so. La correspondncia entre l'alfabet llat serbi (i croat) i el cirllic serbi s total, i s com segueix:


 Vocals .
Les vocals del diasistema serbocroat sn les mateixes que en castell (a, e, i, o, u). Es pronuncien prcticament igual, si b la e s un poc ms oberta. No obstant, hi ha una diferenciaci entre vocals curtes i llargues. Tamb pot considerar-se l'existncia d'una vocal neutra, ja que l'anomenada a "mbil" o "flotant" se sol pronunciar de forma molt breu i quasi com a vocal neutra.

Gramtica.
En el diasistema serbocroat hi ha set casos gramaticals: nominatiu, genitiu, datiu, acusatiu, vocatiu, instrumental i locatiu. Com en la resta d'idiomes eslaus amb sistema de casos, els adjectius es declinen de forma lleugerament diferent dels substantius.

Es distingeixen tres gneres gramaticals: mascul, femen i neutre. Dins del gnere mascul, s'estableix una distinci entre animat i no animat.

Hi ha dos nmeros gramaticals: singular i plural.

 Histria .
Des que els idiomes eslaus van comenar a separar-se i a divergir entre si, la llengua dels serbis va passar per diversos estats, que a grosso modo poden representar-se com:

Perode d'escriptura glagoltica;
Introducci de l'escriptura cirllica;
Perode palege-eslau de redacci srbia (final del segle XII);
Perode d'influncia russa (primera meitat del segle XVIII);

Es considera que el pare de la llengua serbocroata moderna va ser el lingista autodidacta Vuk Stefanovic Karadic (1787-1864). Impulsat per l'eslov Jernej Kopitar, destacat eslavista, i amb la seua ajuda professional, Vuk Karadic va comenar a recopilar obres artstiques populars i a treballar en el primer manual de gramtica srbia, que va publicar a Viena en 1814 baix el ttol de "Gramtica de l'idioma serbi", i posteriorment va escriure el primer diccionari serbi amb gramtica, que va publicar en 1818.

Les reformes introdudes per Vuk Karadic van trobar una forta oposici en cercles conservadors, ja que elevava la llengua popular a la categoria de llengua literria, alhora que introdua noves lletres en l'alfabet cirllic i eliminava les que havien quedat obsoletes. Vuk Karadic va introduir el fams principi: "escriu com parles, parla tal com s'escriu".

Aquestes reformes van tenir el seu ress a Crocia amb reformes semblants introdudes per lingistes com Ljudevit Gaj, qui tamb va afavorir al mateix dialecte triat per Vuk Karadic per a la seua reforma: el dialecte neo-tokavski, de variant ijekavski, originari d'Hercegovina oriental. Ljudevit Gaj, igual que Vuk Karadic i Jernej Kopitar, va ser un dels impulsors de l'anomenat moviment illiri, ms tard iugoslau (sudeslau), amb el que es pretenien defensar les identitats culturals i lingstiques dels eslaus del sud en oposici als grans imperis, entre els quals es trobaven dividits els seus territoris: el Imperi austrohongars i el Imperi Otom.

L'Acord Literari de Viena de 1850 entre fillegs i literats serbis i croats va consolidar aquestes idees sobre la incorporaci de l'idioma popular al llenguatge literari, al mateix temps que va unificar criteris sobre el llenguatge literari d'ambdues nacions, que passava a tenir una forma comuna.

En 1960 es va publicar la "Ortografia de l'idioma literari serbocroat o croatserbi", sobre la base de l'Acord de Novi Sad de fillegs serbis i croats. Aquest acord va deixar d'aplicar-se amb la independncia de Crocia de Iugoslvia en 1991. Des de llavors no hi ha cap acadmia de la llengua conjunta que regule l'idioma, i s'han iniciat processos de divergncia en les distintes repbliques.

Vocabulari.
Serbi:       , srpski;
Hola:       , zdravo;
Arreveure:          , do vi enja;
Grcies:      , hvala;
Sisplau:      , molim;
Com ests?:        ?, Kako si?;
Com est (vost)?:         ?, Kako ste?;
B:      , dobro;
S:   , da;
No:   , ne;
Comprenc:        , razumem;
No comprenc:           , ne razumem;

 L'estndard serbi (llengua srbia) .

L'estndard serbi forma part del diasistema, parlat per uns 10 milions de persones. La forma estandarditzada srbia del serbocroat es parla en la Repblica de Srbia (incloent les regions autnomes de Voivodina i Kosovo). Variants intermdies entre ambdues formes es parlen en Bsnia-Hercegovina i Montenegro (en els ltims temps es treballa en l'elaboraci d'una forma estandarditzada bosniana, i alguns tamb reclamen una forma estandarditzada montenegrina).

Aquesta estandarditzaci est basada en el dialecte tokavski igual que el croat.

 L'estndard croat (llengua croata).

L'estndard croat (hrvatski), es diferencia del serbi en el sistema d'escriptura, ja que el croat noms utilitza l'alfabet llat en comptes d'ambos alfabets, cirllic i llat, utilitzat en el serbi. Aquest estndard est basat en el dialecte tokavski amb algunes influncies del  akavski i el Kajkavski.

El sistema croat s l'idioma oficial de la Repblica de Crocia i, juntament amb el Bosni i el Serbi, s una de les tres oficials de Bsnia-Hercegovina.

No hi ha una definici oficial de l'idioma croat de per se, per hi ha l'Institut de la llengua i lingstica croata.
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45085" title="Kemal Atatrk" nonfiltered="2502" processed="2487" dbindex="17794">

Mustafa Kemal Atatrk (Tessalnica 1881 - Istanbul 1938) va ser un poltic turc. El seu nom original era Mustaf Kemal i el sobrenom Atatrk significa "pare dels turcs" i li fou atorgat el 1934. Era fill d'Ali Riza i Zuebida Hanim.

Va ingressar a l'escola militar turca (amb 12 anys)  on va afegir el nom Kemal al seu nom de Mustafa. Va estudiar desprs a l'escola militar de Monastir (1895) i a la d'Istanbul (1899). El 1905 es va diplomar a l'acadmia de guerra d'eon sort amb el grau de capit i fou enviat a Damasc on va fundar el grup Vatan ve Hurriyet (Ptria i Llibertat). Va tornar desprs a Salnica i es va incorporar al moviment Ittihad  Terakki (Uni i Progrs) per no es va entendre del tot amb aquest moviment i en especial amb Enver Paix.

Va entrar en combat en les campanyes de Lbia contra Itlia (1912), les guerres balcniques (1915), el Caucas (1916) i com a general a Sria i Palestina (1917). Entremig fou agregat militar a Bulgria (1914-1915). Al  signar-se l'armistici de Mudros era al nord d' Alep amb el VII exrcit (30 d'octubre de 1918). Es va declarar contra les condicions de l'armistici i es va oposar al sult. Cridat a Istanbul (1919) fou nomenat (19 d'abril de 1919) com inspector de l'exrcit del nord a Erzurum. El 19 de maig va arribar a Samsun per disposat a lluitar contra les imposicions dels aliats. El 22 de juny emet un comunicat a Amasya on condemna el govern del sult i del gran visir Damad Ferid Pasha. El 23 de juliol va reunir un congres a Erzurum i un altre a Sivas (4 de setembre) on reclam la independncia i unitat de Turquia. Mentre va lluitar contra els grecs (als que va derrotar a la Jnia) i els armenis. El 23 d'abril de 1920 ja un nombre important de personalitats poltiques i militars li donaven suport i va reunir a Ankara la I Gran Assemblea Nacional (Byk Millet Meclisi) que el va elegir president de l'rgan. Va seguir la lluita victoriosa contra gecs i armenis i va recuperar la major part d'Armnia segons els lmits de laGran Armnia del Tractat de Sevres, el Kurdistan (que havia d'esdevenir autnom), la Jnia i el Pont. L'armistici de Mudanya (11 d'octubre de 1922 va posar fi a la guerra i el 1 de novembre de 1922 va fer declarar l'abolici del sultanat. El tractat de Lausana del 1923 va confirmar els lmits moderns de Turquia.

Va fundar un partit anomenat "partit del poble" (Halk Firkasi, desprs rebatejat Partit Republic del Poble = Cumhuriyet Halk Partisi) que tenia la majoria a la II Gran Assemblea Nacional i va proclamar la repblica el 29 d'octubre de 1923, i fou escollit president (i fou reelegit sistemticament fins a la seva mort) i Ismet Pasha (Ismet Innu) esdevingu primer ministre. Ankara fou declarada capital. El 3 de mar de 1924 es va votar l'abolici del Califat, crrec residual dels sultans (ara califes) des de 1922. El seu partit va esdevenir partit nic. La constituci del 30 d'abril de 1924 li concedia enormes poders.

Es considera que s el modernitzador de Turquia: mesures seves van ser la lacitzaci de l'estat amb la abolici del islam com a religi d'estat (que va provocar revoltes al Kurdistan i a Esmirna), la prohibici dels tribunals religiosos i de les escoles crniques, la prohibici de portar fez, l'adopci del codi civil i el codi criminal , el vot a les dones, i la substituci de l'alfabet rab pel llat. Tamb va provocar una tuquizaci que encara dura reprimint les minories i imposant la llengua i cultura turques en lloc de les naturals dels pobles. El 1934 una llei obligava a tots els turcs a adoptar nom de famlia i ell mateix va rebre de l'assemblea el d'Ataturk (pare dels turcs).

En poltica exterior va signar tractats amb Grcia, Romania i Iugoslvia (l'Entente Balcnica el 9 de febrer de 1934) i amb Iran, Iraq i Afganistan (Pacte de Sadabad, juliol de 1937).

Va morir a Istanbul el 10 de novembre de 1938 i fou enterrat al Museu Etnogrfic d'Ankara de manera provisional.  El 10 de novembre de 1953 fou transferit al seu mausoleu a Ankara.























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45089" title="Otto von Bismarck" nonfiltered="2503" processed="2488" dbindex="17795">

Biografia.


Otto Eduard Leopold von Bismarck, comte de Bismarck-Schnhausen, duc de Lauenburg i prncep de Bismarck (Schnhausen, Saxnia, 1 d'abril de 1815 - Friedrichsruh Lauenburg, Schleswig-Holstein, 30 de juliol de 1898), conegut amb el sobrenom de Canceller de Ferro, va ser primer ministre de Prssia i posteriorment canceller de l'Imperi Alemany. 

Pertanyia a una famlia de Junker, la petita noblesa agrria. El seu pare, Ferran von Bismarck, oblig el jove Otto a estudiar dret. Pass una joventut depreocupada i plena de mostres d'immaduresa. Ingress a l'administraci prussiana el 1835, concretament, a la prefectura d'Aquisgr. El seu casament amb Maria Von Thadden va fer centrar el cap al futur canceller i des d'aquell dia s'interess per la poltica en la qual comenava a iniciar-se.

Fou elegit diputat el 1847 en el parlament de Prssia; en un primer moment la seva actuaci poltica prengu un to clarament conservador: va ser partidari de reprimir el moviment revolucionari de 1848 i amb habilitat accept el fre d'ustria a una primera forma d'unitat nacional alemanya (Olmtz, 1850). Evolucion del conservadurisme a ultrana cap a posicions ms diplomtiques i es lliur a la causa de la unificaci alemanya (segon Reich). Pel setembre de 1862 esdevingu primer ministre i ministre d'afers estrangers de Guillem I de Prssia. 

Les discrdies sorgides entre Viena i Berln, aprofitades per Bismarck, desembocaren en la Guerra austroprussiana: la batalla de Sadov (Kniggratz), el 1866, fou netament favorable a les tropes prussianes de Moltke (Bismarck havia allat ustria i s'havia aliat amb Frana i amb Itlia). Aix Prssia aconsegu la clara hegemonia mitjanant la creaci de la Confederaci d'Alemanya del Nord i del Zollverein.

Desprs de guanyar la Guerra francoprussiana contra Napole III el 18 de gener de 1871 fou proclamat el Segon Imperi Alemany; Bismarck en fou nomenat canceller i reb el ttol de prncep. La victria va comportar tamb l'annexi cap a Alemanya d'Alscia i Lorena.

Del 1872 al 1880 Bismarck desencaden el Kulturkampf ('lluita per la cultura') contra els catlics, considerats adversaris de la unitat alemanya des del punt de vista del protestantisme prussi. En disconformitat amb el nou emperador Guillem II de Prssia, Bismarck dimit el 1890.  

El canceller de ferro govern Alemanya com un veritable dictador, b que mantingu les formes democrtiques de la constituci de l'Imperi.

Els sistemes bismarckians.
Des de la proclamaci del Segon Reich el 1871 Bismarck esdevingu l rbitre de la poltica internacional europea grcies als seus sistemes. Aquests eren estratgies diplomtiques d aliances encaminades fonamentalment a allar Frana, i se n poden distingir tres.

El primer sistema.
Entre 1871 i 1878 s estn el primer sistema de Bismarck, conegut com l Aliana dels tres emperadors i integrat per Alemanya, Rssia i ustria. El principal objectiu de Bismarck s protegir-se contra Frana, a la qual acaba d humiliar a la guerra franco-prussiana, i per aix planteja aquest sistema com una aliana antirepublicana. Per la recuperaci militar i econmica francesa, que paga les compensacions de guerra abans del previst, posaran en perill el sistema.
D altra banda, l aliana tamb incloa una convenci militar germano-russa i una convenci consultiva austro-russa, totes dues centrades en l agitaci balcnica, que enfrontava tradicionalment a ustria i a Rssia. De fet, el 1875 esclata la guerra ruso-turca per causa d un aixecament popular a Bsnia-Herzegovina per part de les comunitats cristianes, descontentes amb el domini d un imperi musulm, l Imperi Otom. Aquest estava en procs de descomposici i era conegut com el malalt d Europa, per en aquest conflicte va comptar amb el suport britnic, mentre que els bosnians van tenir el de Rssia. El 1878 s estableix el Tractat de San Stefano, pel qual es creava una Gran Bulgria prorussa i la Gran Bretanya ocupava Xipre, cosa que va provocar la total oposici austraca. 
Al Congrs de Berln d aquell mateix any, amb arbitratge alemany, es va revisar el Tractat de San Stefano, i la Gran Bulgria va desaparixer, dividint-se en dos territoris: Romlia i Bulgria, i es van crear els estats de Srbia i Montenegro alhora que s establia l rea d influncia d ustria sobre Bsnia-Herzegovina.
Com a conseqncia, Rssia veu Alemanya com una tradora, i el descontentament eslau augmenta encara ms. Tot plegat far que Bismarck hagi de triar entre els seus dos aliats i optar per l Imperi Austro-Hungars. 

El segon sistema.
Aquest segon sistema durar entre 1878 i 1884. La base fonamental ser l anomenada Doble Aliana, entre Alemanya i ustria, que de fet arribar fins al 1918, per Bismarck tamb aconseguir establir la Triple Aliana, que tamb inclour a Rssia i que durar gaireb fins la Primera Guerra Mundial. Altres pasos menors s afegiran a aquest sistema, com ara Romania, buscant seguretat, i Bismarck buscar la inserci d Itlia al sistema de la Triple Aliana.
Per l aposta del canceller per ustria l enfrontar amb el propi kiser, amic personal del tsar i que per aix preferia una aliana amb Rssia.

El tercer sistema.
Des de 1884 i fins a la caiguda del canceller el 1890 Bismarck usar el seu tercer sistema, una remodelaci del segon. L ensim xoc entre ustria i Rssia far que la renovaci de l Aliana dels tres emperadors sigui especialment feble, per ara Alemanya tindr l adhesi indirecta de la Gran Bretanya, enfrontada amb Frana per la qesti egpcia i interessada en les pretensions italianes als Balcans. 

Per la diplomcia funcionar en secret, i a la mateixa manera que el Reich signa un tractat amb ustria i Romania contra Rssia, signa tamb un tractat amb Rssia contra ustria. 
A ms de l objectiu constant en la poltica bismarckiana d isolar Frana, ara tamb es busca neutralitzar Rssia.

Per el nou kiser Guillem II volia una poltica imperial colonialista, mentre que Bismarck considerava ms important la poltica europea. L enfrontament va fer que el canceller dimits, i cap dels seus successors no va tenir l habilitat que ell havia tingut.

En conjunt, els sistemes bismarckians van aconseguir mantenir la precria pau europea durant la segona meitat del segle XIX.



































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45092" title="Sanc" nonfiltered="2504" processed="2489" dbindex="17796">


Sanc s un poble de la vall de Benasc, cap del municipi del seu nom, al qual pertanyen els pobles de Grist i Erissu.

Es troba en un ampli vessant junt al barranc de Llisat. T un nucli urb tpic de les poblacions pirinenques, amb una esglsia d'origen romnic amb moltes modificacions renaixentistes. A pocs minuts del poble hi ha el santuari de Goient.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45094" title="Copa Barcelona" nonfiltered="2505" processed="2490" dbindex="17797">
La Copa Barcelona s una competici de futbol que des de l'any 2004 es disputen, a un sol partit, la Uni Esportiva Sant Andreu i el Club Esportiu Europa. A ms del partit entre els dos primers equips es realitza un partit entre penyes d'ambds clubs. La denominaci Copa Barcelona fou tamb utilitzada a principis del segle XX en una competici que organitz el FC Barcelona, sense cap relaci amb la competici actual.

Historial.
2004 Europa 0 - Sant Andreu 0 (Penals 4-1) ;
2005 Sant Andreu 2 - Europa 2 (Penals 0-3);
2006 Europa 2 - Sant Andreu 1;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45099" title="Teorema de la Fluctuaci" nonfiltered="2506" processed="2491" dbindex="17798">
El Segon Principi de la termodinmica estableix, en aparent contradicci amb les equacions del moviment i dels sistemes quntics, les quals sn reversibles en quant al temps, que els sistemes poden evolucionar nicament en el sentit d'incrementar l'entropia. A aquesta contradicci se l'anomena la paradoxa de Loschmidt. El teorema de la fluctuaci (TF) resol aquesta "paradoxa".

Descripci del teorema de la fluctuaci.
Aquest teorema proporciona una expressi matemtica a la probabilitat de qu la producci mitjana d'entropia   canvi des d'un valor, A, fins al valor oposat,  A, en sistemes lluny de l'equilibri. En altres paraules, per a un sistema finit que no estigui en equilibri, durant un temps finit, el TF dna la probabilitat de qu l'entropia evolucioni en un sentit contrari a l'establert pel segon principi de la termodinmica.

Matemticament, el TF s'expressa com:

;

Aix vol dir que mentre la mida del sistema o el temps s'incrementen (com que   s extensiva), la probabilitat d'observar una producci d'entropia contraria a la que determina el segon principi de la termodinmica disminueix exponencialment. El TF s una dels les poques expressions de la mecnica estadstica que s vlida lluny de l'equilibri.

Cal fer notar que el TF no converteix al segon principi de la termodinmica en incorrecte. El segon principi de la termodinmica s una afirmaci en referncia a sistemes macroscpics. El TF s ms general. Pot ser aplicat tant a sistemes microscpics com macroscpics. Quan s'aplica a sistemes macroscpics coincideix amb el segon principi de la termodinmica. 

Desigualtat del segon principi.

Una conseqncia del TF s que si realitzem un conjunt d'experiments a partir d'un temps inicial t=0, i calculem la mitjana dels temps mitjans de producci d'entropia, llavors aquesta mitjana no pot ser negativa per a cap valor del temps mesurat:

;

A aquesta desigualtat se li diu la desigualtat del segon principi. 

Identitat de Kawasaki.

Una altra conseqncia s l'anomenada identitat de Kawasaki:

;
Malgrat que la desigualtat del segon principi podria portar a creure que la mitjana de Kawasaki disminuiria exponencialment amb el temps, la relaci exponencial de probabilitat donada pel TF cancella exactament l'exponencial negativa en la mitjana de Kawasaki, produint una mitjana que val 1 per a qualsevol temps.

Com a conseqncia, les mquines molt petites, com ara la mitocondria d'una cllula, passen una part del temps funcionant a la inversa. Per "inversa" s'entn que fan exactament el contrari del que s la seva funci. Un exemple de funcionament invers seria un motor de combusti interna que recolls els gasos d'escapament i absorbs calor i treball per a produir oxigen i combustible.

Resum.

El teorema de la fluctuaci s d'una importncia fonamental en la mecnica estadstica aplicada  als sistemes lluny de l'equilibri.
El TF (juntament amb l'axioma de la causalitat) generalitza el segon principi i l'inclou com a cas particular.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45100" title="Ramon Benito i Martnez" nonfiltered="2507" processed="2492" dbindex="17799">


Ramon Benito Martnez (Tordera, 29 d'agost de 1974) s un jugador d'hoquei patins del Blanes Hoquei Club.

Va comenar a practicar l'hoquei amb el Club Pat Tordera, on debutaria en el primer equip l'any 1993, desprs de passar un any pel Blanes Hoquei Club. El 1996 fitxa pel Club Pat Vic i es converteix en un dels referents de l'equip, assolint un copa del rei l'any 1997.

L'etapa ms brillant de la seva carrera esportiva ha transcorregut al FC Barcelona, on arrib l'any 1999 de la m de Carlos Figueroa. La seva vinculaci amb el Bara conclou l'any 2006, en el partit que atorg al seu equip el ttol de lliga d'aquesta temporada.

A partir de la temporada 2006-2007 torna a jugar amb el Blanes HC.

s un defensa fort i rpid, amb un gran xut des de la llarga distncia i un carcter que el converteix en un dels lders de l'equip.

Palmars.
CP Vic.
 1 Copa del Rei (1998/99);

FC Barcelona.
 5 Copes Continentals (2000/01, 2001/02, 2002/03, 2004/05, 2005/06);
 5 Copes d'Europa (1999/00, 2000/01, 2001/02, 2003/04, 2004/05);
 1 Copa de la CERS (2005/06);
 2 Supercopes espanyoles (2003/04, 2004/05);
 7 Lligues espanyoles (1999/00, 2000/01, 2001/02, 2002/03, 2003/04, 2004/05, 2005/06);
 4 Copes del Rei (1999/00, 2001/02, 2002/03, 2004/05);
 3 Copes Ibriques (1999/00, 2000/01, 2001/02);

Blanes HC.
 2 Grup Tarradellas Cup (2006, 2007);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45101" title="Recursos naturals" nonfiltered="2508" processed="2493" dbindex="17800">


Definici.
Els recursos naturals sn els serveis proporcionats per la natura i que sn valuosos per a les societats humanes, per contribuir el seu benestar i desenvolupament de manera directa (matries primeres, minerals, aliments) o indirecta (serveis ecolgics indispensables per a la continutat de la vida en el planeta).

Concepte.
Els recursos naturals sn els elements i forces de la naturalesa que l'home pot utilitzar i aprofitar.

Aquests recursos naturals representen, a ms, fonts de riquesa per a l'explotaci econmica. Per exemple, els minerals, el sl, els animals i les plantes constitueixen recursos naturals que l'home pot utilitzar directament com fonts per a aquesta explotaci. D'igual forma, els combustibles, el vent i l'aigua poden ser utilitzats com a recursos naturals per a la producci d'energia. Per la millor utilitzaci d'un recurs natural depn del coneixement que l'home tingui referent a aix, i de les lleis que regeixen la conservaci d'aquell. 
La conservaci del medi ambient ha de considerar-se com un sistema de mesures socials, socioeconmiques i tcnico-productives dirigides a la utilitzaci racional dels recursos naturals, la conservaci dels complexos naturals tpics, escassos o en vies d'extinci, aix com la defensa del mitj davant la contaminaci i la degradaci. 
Les comunitats primitives no van exercir un gran impacte sobre els recursos naturals que explotaven, per quan es van formar les primeres concentracions de poblaci, el medi ambient va comenar a sofrir els primers danys de consideraci.

En l'poca feudal va augmentar el nombre d'rees de cultiu, es va incrementar l'explotaci dels boscos, i es van desenvolupar la ramaderia, la pesca i altres activitats humanes. No obstant aix, la revoluci industrial i el sorgiment del capitalisme van ser els factors que ms drsticament van incidir en la deterioraci del medi ambient, a l'accelerar els processos de contaminaci del sl per l'auge del desenvolupament de la indstria, l'explotaci desmesurada dels recursos naturals i el creixement demogrfic. Per aquest motiu l'home ha d'aplicar mesures urgents per a protegir els recursos naturals i garantir, al mateix temps, la prpia supervivncia.

Els recursos naturals poden ser de dos tipus: renovables i no renovables. La diferncia entre els uns i els altres est determinada per la possibilitat que tenen els renovables de ser usats una vegada i una altra, sempre que l'home cuidi de la seva regeneraci.

Les plantes, els animals, l'aigua i el sl, entre uns altres, constitueixen recursos renovables sempre que existeixi una veritable preocupaci per explotar-los en forma tal que es permeti la seva regeneraci natural o induda per l'home.
 
No obstant aix, els minerals (com pot ser el petroli) constitueixen recursos no renovables perqu es va necessitar de complexos processos que van demorar milers d'anys perqu es formessin. Aix implica que, al ser utilitzats, no puguin ser regenerats.

Tot aix ens fa pensar en la cura que ha de tenir l'home a l'explotar els recursos que li brinda la naturalesa.

Tamb s un recurs natural, que no ha comenat a ser valorat com a tal fins a fa poc, l'ordre de la natura. Per exemple, la integritat dels ecosistemes o l'equilibri trmic de l'atmosfera, amenaat per l'escalfament global. El manteniment de la viabilitat de la biosfera en el seu estat actual, necessari per a la continutat de la vida civilitzada, depn d'un determinat estat d'equilibri dinmic; tractant-se d'un sistema no lineal, determinades pertorbacions poden apartar-lo de l'equilibri, amb conseqncies impredictibles.

Tipus de recursos naturals.

Els recursos naturals poden classificar-se com bns fons ("estoc") i bns flux. Alguns recursos naturals poden presentar un carcter de fons, mentre uns altres es consideren ms com fluxos. Els primers sn inherentment esgotables, mentre que els segons noms s'esgotaran si sn emprats o extrets a una taxa superior a la de la seva renovaci. Els fons que proporciona la natura, com sn els recursos miners, poden ser consumits rpidament o estalviats per a perllongar la seva disponibilitat.

D'acord a la disponibilitat en el temps, taxa de generaci (o regeneraci) i ritme d's o consum es classifiquen en renovables i no renovables. Els recursos naturals renovables fan referncia a recursos bitics (boscos, pesqueries, etc.) o no limitats (llum solar, marees, vents, etc.); mentre que els recursos naturals no renovables sn generalment dipsits limitats o amb cicles de regeneraci molt per sota dels ritmes d'extracci o explotaci (mineria, hidrocarburs, etc.). s possible fer un s no renovable d'un b renovable, provocant la seva prdua, com passa al cas dels recursos naturals per la sobreexplotaci de les pesqueries o la degradaci dels sls.

Recursos renovables.
Els recursos renovables sn els resultants dels fluxos i cicles de la naturalesa, que els proporciona amb una taxa temporal determinada.

Els recursos renovables estan lligats en el seu gnesi a l'energia solar, que s la qual mant els processos geolgics externs i la vida. L'energia solar arriba al planeta amb una taxa global gaireb constant (constant solar, aproximadament 1367W/m2), encara que la seva distribuci varia amb la latitud, les hores del dia i les estacions.

L'energia solar s responsable de les dinmiques atmosfrica i ocenica, els vents i els corrents, que es mantenen per una convecci lligada a les diferncies de temperatura que la insolaci provoca. Com part d'aquesta dinmica es produeixen processos com el cicle de l'aigua, amb la precipitaci sobre els continents que fa de l'aigua un recurs renovable, o l'ascens de nutrients en les regions oceniques que mantenen les pesqueries.

La vida terrestre tamb depn de l'energia solar, que capten els fotosintetizadores i que desprs circula per les cadenes trfiques fins a dissipar-se. Encara que alguns organismes, els quimiosintetizadores, aconsegueixen energia primria de fonts minerals, la seva aportaci d'energia a la biosfera s molt modesta. Els recursos naturals renovables ms importants sn producte de la dinmica ecolgica: recursos forestals i pesquers, que s'extreuen encara que tamb poden conrear-se, i recursos agraris. En aquest ltim cas cal assenyalar l'especificitat del sl, un recurs escs que pot ser fcilment destrut, encara que no ho fan les prctiques curoses i b adaptades.

Recursos no renovables.
Els recursos no renovables ms importants sn proporcionats per l'esfera geolgica de la Terra en forma de matries primeres, font de materials, i combustibles fssils, font d'energia.

Es denomina reserves als contingents de recursos que poden ser extrets amb profit. El seu valor monetari depn de la seva escassesa i demanda. La seva utilitat com recursos depn de la seva aplicabilitat, per tamb del cost econmic i del cost energtic de la seva localitzaci i explotaci. Per exemple, si per a extreure el petroli d'un jaciment cal invertir ms energia que la qual va a proporcionar no pot considerar-se un recurs.

La comptabilitat de les reserves produeix moltes disputes, amb les estimacions ms optimistes per part de les empreses, i les ms pessimistes per part dels grups ecologistes i els cientfics acadmics. On la confrontaci s ms visible s en el camp de les reserves d'hidrocarburs. Aqu els primers tendeixen a presentar com reserves tots els jaciments coneguts ms els quals preveuen trobar. Els segons posen l'accent en el cost monetari creixent de l'exploraci i de l'extracci, amb noms un nou barril trobat per cada quatre consumits, i en el cost termodinmic (energtic) creixent, que disminueix el valor d's mig de les noves troballes.

Lmits dels Recursos Naturals.

Entre els innombrables elements de la crisi del medi ambient en la qual s'hagi submergida la nostra civilitzaci, els relatius al problema dels lmits dels recursos naturals figuren entre els ms inquietants i polmics.

La consideraci d'aquest problema duu a tractar aspectes tan candents com la finalitat del creixement o la imperiosa necessitat d'arribar a un estat estacionari en els efectius de les poblacions humanes i el seu nivell de producci industrial, sempre en termes quantitatius.

El nivell de consum actual de les fonts d'energia, de les matries primeres, de l'aigua i dels recursos alimentaris arriba a un valor absolut tal, que no pot menys d'estranyar la sorpresa d'alguns que, de cop i volta, descobreixen el carcter finit de l ecosfera.

Lmits energtics.
Les disponibilitats energtiques figuren entre els diversos lmits probables a l'expansi de l'activitat industrial humana.

Dos tipus de fonts d'energia poden ser utilitzades per l'home. Les primeres, no renovables, comprenen els diversos combustibles fssils i les matries fissibles (urani 235, per exemple).

Les segones sn, per la seva mateixa essncia, inesgotables a escala de la nostra espcie, encara que de ms difcil explotaci. Es tracta de l'energia solar, de l'energia de les marees oceniques i de l'energia trmica. El flux de l'energia natural constitut per aquests fenmens csmics es reparteix de la segent forma:

 Flux solar	178,000 x 109 kW/any;
 Energia geotrmica	32 x 109 kW/any;
 Energia marina	3 x 109 kW/any;

Noms una nfima part d'aquestes gegantines fonts d'energia s'utilitza sota forma hidroelctrica. La satisfacci de les necessitats energtiques de la civilitzaci contempornia es fonamenta essencialment en l'ocupaci de combustibles fssils. Hem assistit des de comenaments de segle, poca que el carb i la fusta tenien un paper preponderant, a una modificaci de la naturalesa dels carburants utilitzats. La part del gas natural i sobretot el petroli no ha fet ms que crixer en detriment dels combustibles slids.

Els Recursos d'Aigua.
Malgrat una aparent abundncia, l'aigua dola, tenint en compte del creixement de les necessitats humanes, s relativament rara en la biosfera.

A diferncia de molts altres problemes de recursos que no arribaran a ser crucials ms que en un futur ms o menys lluny, el de l'aigua dola s actual. La major part dels pasos industrialitzats pateixen hores d ara una greu penria, fins i tot aquells que a priori semblen millor provets d'aquest element.

Si tenim en compte l'incessant augment de les necessitats d'aigua en la civilitzaci contempornia, en particular els enormes volums consumits per les nacions de gran expansi industrial; si no oblidem les grans quantitats d'aigua necessries en l'agricultura, no noms als pasos desenvolupats sin tamb a aquells en vies de desenvolupament que la seva demografia empeny a una explotaci de terres semirides amb ajuda de la irrigaci, s'arriba a la conclusi que l'aigua s ja escassa en no poques regions del mn. Figura en primer pla dels recursos naturals susceptibles de mancar a la humanitat en un futur prxim.

Desgraciadament la dolenta gesti, i fins i tot el malbaratament, dels recursos d'aigua sn avui, per contra, la regla en els pasos industrialitzats. La contaminaci accidental, o per negligncia, de les capes fretiques ms profundes compromet l'avenir de les nostres reserves hdriques i impedir la seva utilitzaci quan es posi de manifest la seva necessitat. En fi, les existncies d'aigua estan igualment limitades per les exigncies dels consumidors, els quals augmenten la seva utilitzaci per l'elevaci del nivell de vida. Aquest fenomen s tant ms notable en els nostres dies quant que els habitants dels paises occidentals exigeixen de les aiges un grau de puresa que curiosament no exigeixen en l'aire que respiren.

Si examinem ara, no el volum d'aigua dola disponible, sin la seva distribuci geogrfica, es constata que aquest element s no noms prou escs a la biosfera sin que a ms es troba molt mal distribut en la superfcie de les terres emergides. Aix, en ms de la meitat dels continents, l'aigua dola existeix en quantitats insuficients o sota una forma inutilitzable per als  fins agrcoles o industrials.

Els Recursos Alimentaris.
De tots els greus problemes de l'entorn que caracteritzen els temps presents, el de les disponibilitats alimentries s d'entitat suficient per a inquietar als eclegs menys pessimistes. En aquest domini la crisi no pertany al futur: esdev ja des de fa temps.

Quina superfcie de terres cultivables pot ser utilitzada per la humanitat? Actualment, totes les terres frtils han estat roturades des de fa temps. Per a complicar l'assumpte, la superfcie total de les terres disponibles per al cultiu disminueix en valor absolut a conseqncia del creixement demogrfic. Aix es deu no solament a les alteracions edafolgiques i a l'erosi dels sls, sin tamb a les conseqncies de l'expansi urbana i industrial. Aquestes ltimes impossibiliten els usos agrcoles en superfcies creixents de sl molt frtil, ja que les ciutats s'installen en general en el fons de riques cubetes alluvials. El creixement de les ciutats es realitza generalment en detriment de les millors terres; la superfcie del conjunt de les ciutats del mn s superior a la de Frana.

Les ciutats han esterilitzat la vintena part del total de les terres avui explotades. Cal afegir a la superfcie ocupada per les ciutats la de les carreteres, els aeroports, els terrenys militars, la inundaci de valls per nous embassaments hidroelctrics... En definitiva, la superfcie de les terres disponibles decreix ms rpidament que l'augment de la poblaci. Cada persona, a ms del seu habitatge, t necessitat d'una superfcie de vies de comunicaci, lloc de treball, etc.

Destrucci del Recursos Naturals.
La principal causa de la destrucci dels recursos naturals s la contaminaci. La contaminaci s la presncia de substncies nocives i molestes en l'aire, l'aigua i els sls, dipositades en ells per l'activitat humana, en tal quantitat i qualitat que poden interferir en la salut i el benestar de l'home, els animals i les plantes, o impedir gaudir plenament de la vida.
 
Les formes de contaminaci i les seves fonts poden ser molt variades; pot estar composta de substncies slides, lquides i gasoses.

Principals fonts de contaminaci.
Entre les fonts de contaminaci ms notables, podem citar les segents:
 Emanacions industrials, en forma de fum o pols, les quals sn llanades a l'atmosfera i contaminen l'aire.
 Aiges residuals d'origen industrial, que constitueixen la principal font de contaminaci de les aiges.
 Aiges de clavegueram procedents de l'activitat humana.
 Productes qumics procedents de l'activitat agropecuria, els quals sn arrossegats per les aiges; entre ells, plaguicides, fertilitzants, deixalles d'animals, etc.
 Residus slids provinents de la indstria i de les activitats domstiques.
 Emanacions gasoses produdes pel transport automotor.
 Dispersi d'hidrocarburs a les vies fluvials i martimes, causades pel transport a travs d'aquestes vies;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45125" title="Circuit de Turquia" nonfiltered="2509" processed="2494" dbindex="17801">

Al Circuit de Turquia, situat a Istanbul (Turquia), s'hi celebren el Gran Premi de Turquia de Frmula 1 i GP2.

En el gran premi es fan un total de 57 voltes donant com a resultat un total de 305,546 km que recorren els monoplaces. 

El circuit t una extensi de 5.378 m de pista






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45126" title="Gran Premi de Turquia" nonfiltered="2510" processed="2495" dbindex="17802">
El Gran Premi de Turquia s una carrera puntuable pel campionat mundial de Frmula 1 que es va disputar per primera vegada el 21 d'agost del 2005 a Istambul, Turquia. 

Per aquest gran premi es va construir un nou circuit anomenat Otodrom d'Istambul (barreja de les paraules autdrom  i otom) a la part asitica d' Istambul, amb una longitud de 5.340 m i un traat que compren sis revolts a la dreta i vuit a l'esquerra.

Al circuit es disputen les curses en sentit contrari al rellotge.


 Guanyadors del Gran Premi de Turquia .





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45127" title="Userkare" nonfiltered="2511" processed="2496" dbindex="17803">
Userkare fou el segon fara de la Dinastia VI de l' antic Egipte. Noms se li coneix aquest nom que vol dir "L'nima de Re s forta". Maneth no l'esmenta ni tampoc la llista de Saqqara, per si la llista d'Abidos i el Papir de Tor. Va governar, segons la cronologia mnima vers 2.220 aC i cent anys abans segons la mxima.

Alguns indicis fan pensar que va participar a la mort  de Teti, assassinat per la seva escorta, i va usurpar el tron, aprofitant la minoria d'edat del fill de Teti (II). D'altres pensen que fou un regent, associat amb la reina Iput o Ipuet, el que lligaria ms amb que desprs el fill de Teti, Pepi I, arribs al poder. Un grup d'egiptlegs pensa que era un descendent de la lnia principal de la cinquena dinastia que potser ja havia disputat el poder a Teti quant aquest fou legitimat pel seu matrimoni.

El seu nom est esmentat en uns gravats dels treballadors de Qau al-Kebir al sud d'Asiut, que potser recollien pedra per la seva tomba 

No est clar quant de temps va governar, per sembla que uns tres anys. No sembla que el fill de Teti ja fos major al cap de tres anys, probablement tenia molt poc temps al morir el seu pare. 

No s'ha trobat el seu monument funerari si es que es va fer.

El va succeir Pepi I.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45128" title="Circuit de Monza" nonfiltered="2512" processed="2497" dbindex="17804">

Al Circuit de Monza, situat a Monza (Itlia), s'hi celebren el Gran Premi d'Itlia de Frmula 1 i GP2.

En el gran premi es fan un total de 53 voltes donant com a resultat un total de 306,720 km que recorren els monoplaces. 

El circuit t una extensi de 5.793 m de pista destacant les seves llargues rectes i extremes chicanes. La curva anomenada Parablica,just abans de l'entrada a la linia de final de cursa s la curva ms rpida del campionat de Formula 1.





 Morts per accident .

 1924 Count Louis Zborowski, resulta mort desprs de xocar amb un arbre.
 1928 Emilio Materassi i 27 espectadors.
 1933 Giuseppe Campari, Mario Umberto Borzacchini i Stanislas Czaykowski.
 1955 Alberto Ascari durant un test i noms 4 dies desprs de patir un altre accident al GP de Monaco.
 1961 Count Wolfgang von Trips i 14 espectadors.
 1965 Bruno Deserti, perd la vida durant un test oficial de Ferrari a bord d'un Ferrari P2/3 preparant la disputa d'una cursa a Le Mans.
 1965 Tommy Spychiger, durant la disputa d'una cursa de cotxes esportius al volant d'un Ferrari 365P2.
 1970 Jochen Rindt durant una prova classificatoria de F1.
 1973 Renzo Pasolini, Jarno Saarinen durant una cursa de 250 cc de Motociclisme.
 1973 Carlo Chionio, Renzo Colombini i Renato Galtrucco durant una cursa de Motociclisme de 500cc per al Campionat Itali de Juniors.
 1974 Silvio Moser;
 1978 Ronnie Peterson, mor a l'hospital del circuit.
 2000 Paolo Gislimberti, perd la vida un jutge de pista al resultar victima d'un incident en la primera volta que involucra diversos plots.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45129" title="Gran Premi d'Itlia" nonfiltered="2513" processed="2498" dbindex="17805">
El Gran Premi d'Itlia s un de les competicions automobilstiques ms antigues de  laFrmula 1. 
El primer campionat es va dur a terme el 4 de setembre de 1921 a Brescia. 

Tot i aix, el nom  ms conegut al parlar de curses d'autombils a Itlia es el circuit de Monza, que va ser construitconstruida l'any 1922, a temps pels campionats d'aquest any. All s'han corregut la major part dels grans premis d'Itlia.


 Histria .

A la carrera de 1923, va participar Harry A. Miller amb el seu autombil "American Miller 122" pilotat pel Comte Louis Zborowski, fet fams a la pellicula "Chitty Chitty Bang Bang".

El Gran Premi d'Italia forma part de la Frmula 1 des de els seus inicis i, junt amb el Gran Premi de Gran Bretanya, sn els nics que han estat en el calendari totes les temporades des de l'any 1950.

 Guanyadors del Gran Premi d'Itlia .



 Altres .

A la temporada 2006 , al llarg del cap de setmana del GP d'Itlia, el pilot Michael Schumacher va anunciar la seva retirada al final de temporada.

La seva plaa a Ferrari per disputar la temporada 2007 la va ocupar Kimi Raikknnen.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45131" title="Franc CFA" nonfiltered="2514" processed="2499" dbindex="17806">

El franc CFA s la moneda de 14 estats africans que eren colnies franceses, amb l'excepci de Guinea Equatorial (antiga colnia espanyola) i Guinea Bissau (antiga colnia portuguesa).

Aquests estats sn:
Benn, Burkina Faso, la Costa d'Ivori, Guinea Bissau, Mali, el Nger, el Senegal i Togo, agrupats en la Uni Econmica i Monetria de l'Oest d'frica (UEMOA);

el Camerun, la Repblica Centreafricana, la Repblica del Congo, el Gabon, Guinea Equatorial i el Txad, agrupats en la Comunitat Econmica i Monetria de l'frica Central (CEMAC).

Les sigles CFA originriament significaven Colnies Franceses de l'frica. Durant el procs de descolonitzaci va passar a ser Comunitats Franceses de l'frica. Avui, franc CFA significa franc de la Comunitat Financera de l'frica per als estats membres de la UEMOA, i franc de la Cooperaci Financera a l'frica Central per als estats membres de la CEMAC.

El seu valor s fix respecte a l'euro: 100 francs CFA = 0,152449 euros, o 1 euro = 655,957 francs CFA.



La moneda emesa per la UEMOA s el franc CFA de l'frica Occidental. El codi ISO 4217 s XOF.

La moneda emesa per la CEMAC s el franc CFA de l'frica Central. El codi ISO 4217 s XAF.

Ambdues monedes tenen el mateix valor (1  = 655,957 XOF = 655,957 XAF), per no sn intercanviables.

Monedes i bitllets.
En circulen monedes d'1, 5, 10, 25, 50, 100, 200, 250 i 500 francs i bitllets de 1.000, 2.000, 5.000 i 10.000 francs. La unitat fraccionria, el cntim (centime), ja no s'utilitza actualment.

Vegeu tamb.
Franc;
Uni monetria;

Enllaos externs.

   Banque Centrale des tats de l'Afrique de l'Ouest  (Banc Central dels Estats de l'frica Occidental) ;
  Banque des tats de l'Afrique Centrale  (Banc dels Estats de l'frica Central) ;




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45132" title="Circuit de Spa-Francorchamps" nonfiltered="2515" processed="2500" dbindex="17807">

Al Circuit de Spa-Francorchamps, situat a cavall de les ciutats belgues Spa i Stavelot  s'hi celebren el Gran Premi de Blgica de Frmula 1 i GP2.

En el gran premi es fan un total de 44 voltes, resultant un total de 306,812 km que recorren els monoplaces. 

El circuit t una extensi de 6.973 m de pista.


 Vencedors recents .

 1994: Damon Hill         (Williams-Renault);
 1995: Michael Schumacher (Benetton-Renault);
 1996: Michael Schumacher (Ferrari) ;
 1997: Michael Schumacher (Ferrari);
 1998: Damon Hill         (Jordan-Mugen Honda);
 1999: David Coulthard    (McLaren-Mercedes);
 2000: Mika Hkkinen      (McLaren-Mercedes);
 2001: Michael Schumacher (Ferrari);
 2002: Michael Schumacher (Ferrari);
 2004: Kimi Rikknen     (McLaren-Mercedes);
 2005: Kimi Rikknen     (McLaren-Mercedes);
 2007: Kimi Rikknen     (Ferrari);
 2008: Felipe Massa     (Ferrari);



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45133" title="Gran Premi de Blgica" nonfiltered="2516" processed="2501" dbindex="17808">
El Gran Premi de Blgica s una prova automobilstica de Frmula 1 que es disputa actualment al circuit de Spa-Francorchamps.

Histricament les primeres curses van tenir lloc als anys 20, per no va ser fins mes tard que va pendre rellevancia les curses que s'hi disputaven.

La carrera s'ha  disputat a tres circuits: Nivelles (els anys 1972 i 1974 ), Zolder (a l'any 1973 ,   l'interval entre  1975 i 1982 i l'any 1984 ) i Spa-Francorchamps (la resta de temporades) .

 Guanyadors del Gran Premi de Blgica .



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45134" title="Circuit Carlos Pace de Interlagos" nonfiltered="2517" processed="2502" dbindex="17809">


Al Circuit Carlos Pace de Interlagos, situat a Sao Paulo (Brasil), s'hi celebren el Gran Premi de Brasil de Frmula 1 i GP2.

El circuit  porta el nom del pilot brasileny Jos Carlos Pace. Al seu interior hi existeix una pista de karts batejada amb el nom del tamb pilot brasileny Ayrton Senna.

En el gran premi es fan un total de 71 voltes en el sentit contrari del relotge, i amb una extensi de 4.309 m de pista dona com a resultat un total de 305,909 km que recorren els monoplaces. 

L'ltim guanyador (any 2007 ha estat Kimi Raikknen).


 Enllaos externs .


 Web oficial de la Frmula 1. ;
 Web oficial del circuit;
 Histria i estadstiques;
 Google Maps;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45135" title="Gran Premi del Brasil" nonfiltered="2518" processed="2503" dbindex="17810">
El Gran Premi de Brasil (en portugus: Grande Prmio do Brasil) s una carrera vlida pel campionat mundial de Frmula 1.

Actualment s disputa al circuit de  Interlagos prop de Sao Paulo,  Brasil per que tamb s'ha disputat al Circuit Internacional Nelson Piquet, popularment conegut com Jacarepagu.

En aquestes darreres temporades, s l'ltima cursa del campionat, fet que porta gran emoci a les curses quan hi ha el ttol mundial en joc.


 Guanyadors del GP del Brasil .



 Enllaos externs.

 Web oficial de la Frmula 1. ;
 Web oficial del circuit;
 Pgina no oficial del Gran Premi de Brasil;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45137" title="Circuit de Suzuka" nonfiltered="2519" processed="2504" dbindex="17811">


El Circuit de Suzuka que acullia el Gran Premi del Jap de Frmula 1 i el de GP2 s un dels ms antics i famosos del Jap. Est situat a la ciutat de Suzuka, a la Prefectura Mie (Jap).

Dissenyat l'any 1962 per John Hugenholz com a circuit de proves de la marca Honda, Suzuka s un circuit especial, ja que s un dels pocs del mn que t forma de 8. Naturalment, la pista no t cap intersecci, sin que una part de la pista passa per sobre de l'altra per un pas elevat. Com a conseqncia d'aquesta configuraci nica, Suzuka s una magnfica prova per a les qualitats dels pilots i s un dels circuits ms difcils del mn. Per aix, aquest circuit s estimat tant pels pilots com pels espectadors pel repte que ofereix aquest disseny i per les moltes oportunitats que ofereix per fer avanaments.

Suzuka s un dels circuits ms antics que hi ha al campionat del mn, i per aix t un llarg historial de curses emocionants. El paper tradicional que juga aquest circuit japons com a penltim o darrer Gran Premi de la temporada ha fet que molts campionats s'hagin decidit a Suzuka.

La seguretat ha estat una preocupaci per als circuits 130R, amb una corba de 130 metres de radi a la sortida del pas elevat, que en aquest circuit ha acabat amb dos accidents terribles el 2002 i el 2003. L'any 2002, el pilot de Toyota Allan McNish va topar a gran velocitat contra una tanca metllica; afortunadament el pilot no va patir greus conseqncies.

Els directors de la pista van eliminar la corba, que s'ha comparat amb la corba de l'Eau Rouge de Spa, i la van substituir per una doble secci, una amb un radi de 85 metres, i a continuaci una segona amb un radi de 340 metres, que porta de seguida a una xicane (Triangle Casio), que es converteix en una "parada d'autobusos" per a les motos.

Tot i aix, el problema va continuar per al nou sector remodelat. Durant el primer gran esdeveniment del circuit desprs d'aquestes remodelacions, el Gran Premi del Jap de MotoGP de 2003, el pilot Daijiro Kato va morir en xocar a la nova secci, que portava a la zona revirada del Triangle Casio. Les curses de MotoGP no han tornat a Suzuka des d'aquest accident.

Un altre gran esdeveniment del circuit sn les 8 hores de Suzuka de motociclisme, que es corren des de 1978. Aquest esdeveniment atrau els grans noms del motociclisme i amb l'excepci de 2005, d'acord amb la importncia de les grans marques constructores implicades, la Federaci Internacional de Motociclisme FIM s'assegura que cap cursa motociclista coincideixi al calendari.

La NASCAR va organitzar un parell de curses d'exhibici a la part oriental del circuit, una configuraci de la pista de 2,25 quilmetres que fa servir la recta de boxes i els revolts, abans de tornar a entrar a la pista principal prop del Triangle Casio. Els cotxes participants van ser de la Winston Cup i la Winston West Series i la competici va ser per invitaci a les dues curses, que es van crrer desprs de les temporades 1996 i 1997. La cursa de 1996 va ser un dia negre per a la NASCAR ja que a la volta d'escalfament, el conductor del pace car, Elmo Langley, va morir d'un atac de cor dins el Chevrolet Corvette que feia de Pace Car a la zona de les esses. El 1997, la pluja va obligar la marca Goodyear a proporcionar pneumtics de pluja per per primer cop a la NASCAR.

El circuit de Suzuka ha aparegut en diversos videojocs com Pole Position II, Final Lap, Gran Turisme 4 o Racing Evolution.

El circuit t una extensi de 5.807 m. de pista i en el gran premi automobilstic es fan un total de 53 voltes (307,573 km. en total). 

Enllaos externs.
 Circuit de Suzuka;
 Histria i estadstiques del Circuit de Suzuka;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45138" title="Gran Premi del Jap" nonfiltered="2520" processed="2505" dbindex="17812">
El GP del Jap de Frmula 1 es va comenar a disputar al Circuit de Fuji les dues primers temporades, per greus problemes de seguretat van fer que es pases a disputar al circuit de Suzuka fins a l'edici de la temporada 2007, que s'ha tornat a disputar-se al Circuit de Fuji.

 Guanyadors .



 Enllaos externs .

Japanese Grand Prix (Web no oficial);

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45139" title="Circuit de Xangai" nonfiltered="2521" processed="2506" dbindex="17813">


El Circuit de Shanghai, un dels ms moderns del mn , es va construir l'any 2003 a la perifria de Shanghai (la Xina), 
a partir del disseny de l'alemany Hermann Tilke (el mateix que va idear el Circuit de Sepang a Malisia
i el Circuit de Manama a Bahrain).

Aquest circuit de 5.451 metres s molt espectacular i divers, de manera que t un gran inters tant pels pilots com pel pblic. 
El traat t un disseny que s'assembla al carcter xins shng que significa "per sobre" o "ascendent" i que s a la base del nom Shangai.
L'espectacular disseny de la tribuna principal suggereix una muni de flors de lotus. 

Des de l'any 2004 acull el Gran Premi de Xina de Frmula 1 on es donen un total de 56 voltes (305,256 km en total), i des del 2005 el mundial de motociclisme. 




 Enllaos externs .

 Circuit Internacional de Shanghai ;
 Histria i Estadstiques del Circuit Internacional de Shanghai ;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45140" title="Gran Premi de la Xina" nonfiltered="2522" processed="2507" dbindex="17814">
 

El primer Gran Premi de Xina es va disputar el 25 de setembre de 2004 al Circuit Internacional de Xangai que s a  Xangai, Repblica Popular de la Xina.
El circuit va ser construt a  partir del disseny de l'alemany Hermann Tilke per poder tenir lloc competicions automobilstiques d'alt nivell al pas xines.

La construcci  va tenir un cost de 250 milions de dlars, el que el converteix en el circuit ms car de la Frmula 1 que se ha construt fins ara.

 Guanyadors del Gran Premi de  Xina .



 Enllaos externs .
 Sobre el circuit ;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45141" title="Pepi I" nonfiltered="2523" processed="2508" dbindex="17815">
Pepi (I) fou un fara de la Dinastia VI de l' antic Egipte que va governar vers el 2200 aC segon la cronologia mnima i cent anys abans segons la mxima. El seu nom d'horus fou Meritawi (El que estima les dos terres o El que es estimat per les dos terres); el nom nebti fou Merikhetnebti (Cos estimat); el nom d'Horus d'or Bikunub (Falcons Daurats); el Sa Ra Nefersaher (Horus dona perfecta protecci) o Merire (Estimat de Re); nom de naixena Pepi.
Es el Phiops de Maneth que li dona un regnat de 53 anys que els egiptlegs consideren fora aproximat.

El Papir de Tor l esmenta amb un regnat de 20 anys, que es pensa que es un error ja que es massa curt, car Pepi va iniciar el seu govern molt jove i el mateix papir indica que va fer el 25 cens bianual de ramats, cosa confirmada per inscripcions a les canteres d alabastre de Hatnub (altres canteres esmenten tamb els festivals de Seth, peridics, que tamb orienten sobre la duraci del regnat). Es possible que fos proclamat de nen a la mort del seu pare Teti II, i desprs d un temps Userkare ocupes el poder fins a la seva mort, quant Pepi va recuperar el poder. La seva mare fou la reina Ipuit. Al inici del seu regnat va fer esborrar el nom del seu predecessor amb el que sembla doncs que va estar en conflicte.

Es va casar amb Uereimtes (possible reina principal) Ankhnesmerire I i Ankhnesmerire II, filles de Khui (un poders noble local d'Abidos). La seva relaci amb Nebuunet (Nebwanet), Inenek-Inti , Nefjeftet, Meretites i Ankhnesmerire III no est prou ben establerta per segurament foren dones secundaries. Uereimtes probablement fou executada desprs de ser descobert un complot contra la vida del fara del que la reina n era part junt amb el visir Rewer, i que hauria passat quant Pepi feia ms de 40 anys que governava; sembla que a la conspiraci hi tenia part tamb la mare d'Userkare, probablement per retornar el tron a la seva branca. Amb Ankhnesmerire I potser s hi va casar desprs de descobrir el complot de la seva dona principal, i quant va morir es va casar amb sa germana que va prendre el nom d'Ankhnesmerire II. Algunes reines estan enterrades a pirmides subsidiries a Saqqara.

Va tenir al menys dos fills, Merenre (I) i Pepi (II), dels que se sap que Ankhnesmerire I i Ankhnesmerire II n eren les seves respectives mares. Va tenir tamb al menys una filla, Nieth, casada amb el seu germanastre Pepi (II). El germ de les reines Ankhnesmerire I i II, Djau, fou visir del fara.

Se l esmenta a un decret trobat a Coptos, a un altre a Dashur, a les biografies a la tomba del cap militar Weni i del visir Djau a Abidos;  a la tomba d'Ibi a Deir al-Gabrawi, a la de Meriankhptahmerire a Giza, a la de Qar a Edf i algunes altres. Es va trobar a Nekhen una gran esttua de coure a finals del segle XIX avui al Museu Arqueolgic de El Caire. Tamb es va trobar dues esttues en alabastre, probablement procedents del temple de Denderah.

Va construir una capella a Bubastis i algunes construccions a Abidos, Tanis, Denderah, Coptos i Elefantina.

Se sap que va dirigir una expedici contra els nmades beduins del Sina i alguna vers Nbia on va establir una guarnici. Explotava canteres d alabastre a Hatnub, de turqueses i coure a Maghara, i de pedra al Wadi Hammamat. Comerciava probablement amb Biblos i amb Ebla, al Eufrates.

El culte a Re va patir un descens. No va poder aturar el reforament dels nobles territorials.

El seu monument funerari es una pirmide al sud de Saqqara anomenada Mennevermare, que desprs va passar a tota la zona i la ciutat es ca dir Mennefer (d eon Memfis, el seu nom grec). La pirmide est al sud de la de Teti i a 400 metres del complex funerari de Djoser i 300 metres de la de Djedkare. Fou restaurada durant la Dinastia XIX. Com passava a les pirmides a partir de la d'Unas, tenia els texts gravats a la cambra funerria. Tenia 79 metres de costat i ms de 50 d altura (similar a la de Teti II)per avui noms resten 12 metres en runes. El temple funerari era ms gran que el de Teti II.

El va succeir el seu fill gran Merenre I.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45142" title="Hatnub" nonfiltered="2524" processed="2509" dbindex="17816">
Hatnub s una cantera de pedra de l' Antic Egipte, al noms de Hare, al Egipte Mitj, a uns 20 km de Tell al-Amarna. El nom Hatnub s'aplicava tamb a la pedra d'una qualitat determinada, perqu aquesta era la qualitat de la majoria de la pedra de la cantera.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45143" title="Deir al-Gabrawi" nonfiltered="2525" processed="2510" dbindex="17817">
Deir al-Gabrawi es un llogaret d'Egipte, a la riba est del Nil, al nord de la ciutat de Asiut (Asyut) i proper a la de Manfalut, on s han trobat dos grups de tombes excavades a la pedra, construdes durant la Dinastia VI. Les tombes, unes 100, pertanyen als governadors del noms XII de l' Alt Egipte; alguns porten el ttol de Gran Senyor del noms d'Abidos, i van controlar el territori entre el noms VIII (al sud) fins al XII. La mes important es la tomba d'Ibi. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45146" title="Asyut" nonfiltered="2526" processed="2511" dbindex="17819">

Asiut o Asyut s una ciutat d'Egipte, la ms gran de l'Alt Egipte, a uns 320 km al sud del Caire. Poblaci estimada el 2005, vers 500.000 habitants (pendent del cens del 2006). Est a 226 metres sobre el nivell del mar. 

s la capital de la governaci d'Asyut, amb una superfcie de 1.553 km2 i una poblaci d uns tres milions i mig d habitants (3.290.000 el 2002), amb un espectacular creixement: 200.000 habitants el 1872, 1.000.000 el 1925, 2.000.000 el 1980, i 3.000.000 el 2000.

 Poblaci i economia .
La poblaci s majoritriament rab per amb una forta minoria de coptes avui en recessi.

La regi s principalment agrcola i els productes principals sn el cot i el gra. El canal d'Ibrahimiyya proveeix d aigua la regi. Hi ha alguna indstria d estores. El turisme t un pol d atracci a la propera illa de Banana.

 Edificis i monuments .
La ciutat s seu d una universitat, la tercera ms important d'Egipte desprs de la del Caire i la d'Alexandria.

Al nord de la ciutat hi ha l antiga resclosa britnica, del segle XIX, que regulava el nivell de l'aigua del Nil al canal d'Ibrahimiyya. 

Un edifici notable s l'orfenat Lillian Trasher, fundat per una nord-americana de Jacksonville que el 1910 va anar a viure a Egipte, on va morir el 1961; s destinat sobretot a la poblaci copta.

Com a monument antic, noms resta la necrpolis d'Asyut, on foren enterrats alguns governadors de la regi en temps de les dinasties XI i XII.

 Histria .
Ja existia a l poca faranica amb el nom de Siut, Syut, Zawty, Zewty, Zwy-ty, Zwj-tj, Tjawty i altres variacions semblants s l'antic nom durant el perode faranic de la moderna ciutat d'Asyut que fou la capital del noms XIII de l'Alt Egipte. Els grecs la van anomenar Licpolis (Ciutat del Llop, Lykopolis), segurament per la importncia dels dus xacals Wepwawet (obridors de camins) i d'Anubis.

Va seguir els destins d'Egipte passant per mans d assiris, grecs, romans, bizantins, rabs i otomans o turcs, per sense patir mai destruccions greus ni ser teatre de cap fet destacat excepte una revolta el 1183 de l'hgira (1769/1770) sota Ali Bey.

Durant la dominaci otomana era mercat d esclaus i encara era el ms important mercat ms tard del 1850. Tot el perode musulma es pot considerar en genral prsper. Hi vivia ms d'un 50% de cristians (pero cap jueu) que tenien unes 75 esglsies.

Personatges illustres.
Fou la ciutat natal de Plot (nascut el 205), un neoplatonista que va estudiar amb el fundador del moviment neoplatonista Ammoni. Tamb hi va nixer Joan de Licpolis (394), un sant d'Egipte, fuster que es va retirar al desert i va viure com anacoreta, fou profeta ja que va predir alguns fets com per exemple la victria de l'emperador Teodosi sobre Mxim i Eugeni, i va fundar la filosofia basada en la uni de l'nima amb du a travs de la contemplaci. Alguns personatges destacats rabs amb la nisba al-Suyuti, foren nadius de la ciutat entre els quals el ms destacat el polgraf Djalal al-Din (mort el 1505).





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45150" title="Tible" nonfiltered="2527" processed="2512" dbindex="17821">

El tible s un instrument musical de vent-fusta de la famlia de les xeremies. s un dels instruments ms caracterstics de la cobla.

Origen.
L instrument actual apareix a mitjans del segle XIX, a l aplicar a la xeremia tradicional (molt semblant a la gralla) un sistema de claus a imitaci d altres instruments de vent-fusta. Va ser construt per a formar part de la cobla estructurada per Pep Ventura cap el 1850.

L origen del nom s incert, per pot tenir a veure amb el fet que, de les dues xeremies que trobem a la cobla, s la ms aguda i per tant seria la xeremia soprano o tiple. L'altre seria la xeremia tenor o Tenora

Construcci.
El tible actual consta de tres peces de fusta, generalment de ginjoler, (zizyphus jujuba), un arbust mediterrani bastant escs. En les peces superior i central hi trobem el sistema de claus i en la part inferior, anomenada campana,  hi ha perforats  quatre orificis sense claus que son forats de ressonncia.
L emissi del so es fa mitjanant una doble canya inserida a la pea superior (tudell) de l instrument,  que es fa vibrar amb els llavis.

Caracterstiques musicals.
Est afinat en Fa i sona una quarta per sobre de la nota escrita.  El seu registre s de dues octaves i mitja.

T un so agut i punyent molt apropiat per a fer de solista, que s una de les seves funcions habituals a la cobla.

Enllaos externs.
Descripci i informacions diverses sobre el tible;
plana sobre el tible;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45151" title="Merenre I" nonfiltered="2528" processed="2513" dbindex="17822">
Merenre (I) fou el quart fara de la Dinastia VI de l' antic Egipte, que va governar segons la cronologia mnima vers el 2170 aC i segons la mxima cent anys abans.

El seu nom d'horus fou Ankhkhaw (El que viu les aparicions); el seu nom nebti fou Ankhkhawnebti; el nom d'horus d'or fou Nebwinub (Els dos magnfics falcons daurats); el nom Sa Ra fou Merenre (Estimat de Re) i el nom de naixena Nemtimsaf (Protegit de Nemti). Es el Methuspuphis de Maneth

Encara que el Papir de Tor li dona un regnat de 40 anys, sembla que es tractaria d'un error i els egiptlegs li donen entre 5 i 7 anys. 

Va succeir al seu pare Pepi I que va morir vers els 55 anys. La seva mare fou Ankhnesmerire I, una dama noble d'Abidos, amb la que el pare es va casar potser quant ja portava ms de 40 anys de regnat, per lo que el fill Merenre noms tindria uns 10 anys quant el pare va morir. El seu germ Pepi (II) va nixer coincidint amb la mort del pare.

Es va casar amb Ankhnesmerire II, vdua del seu pare i mare de Pepi II. Va tenir una filla anomenada Ankhnesmerire III, que es va casar amb Pepi II, i un altre de nom Iput o Ipuet II.  

Va governar essent molt jove i no devia tenir massa poder; es possible incls que hi hagus una regncia fins vers el 14 anys. Segurament va morir abans dels 20 anys d acord amb els anlisis de la seva suposada mmia.

Se sap que va viatjar a Assuan i a la primera cascada del Nil en el cinqu any de regnat i que all va rebre el tribut dels prnceps de Nbia. Tamb se sap que va utilitzar la cantera de Hatnub i l'explotaci de les mines del Sina. El governador d'Elefantina va deixar escrit a la seva tomba que va dirigir quatre expedicions a Nbia durant els regnats de Merenre i Pepi II.

Es conserva d'aquest rei una esfinx de vori (al Museu d'Esccia a Edimburg) i una caixa de vori d'hipoptam (al Museu del Louvre a Pars). S'han trobat inscripcions amb el seu nom a la pirmide de Micer (Menkaure) a Giza, i a tombes d'Abidos, Giza, Deir al-Gabrawi, Edf, Elefantina i Saqqara; al Wadi Hammamat en direcci a la Mar Roja; i alguna cantera d'alabastre.

Fou enterrat a un complex amb pirmide al sud de Saqqara. La pirmide es va anomenar La pirmide brillant i bonica de Merenre o La pirmide bonica del brillant Merenre i no es va acabar segurament per la mort sobtada del fara. Dins s hi va trobar una mmia que se suposa li correspon, i que es la ms antiga que s ha robat completa, la qual es troba al Museu Arqueolgic de El Caire pendent d un anlisi amb mtodes moderns. El sarcfag de granit fosc tamb fou trobat (per Maspero el 1881). La pirmide ja fou excavada vers 1837 i llavors encara era visible el temple mortuori aix com les parets que tancaven el recinte; no es va trobar cap temple de la vall al final de la calada per no s han fet modernes excavacions.

El va succeir el seu germanastre, fillastre, cos i gendre Pepi II.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45152" title="Nemti" nonfiltered="2529" processed="2514" dbindex="17823">
Nemti o Nemty fou un deu de l' antic Egipte, adorat als noms XII i XVIII de l' Alt Egipte, especialment a Antaepolis i Deir al-Gabrawi.

El nomo XVIII va portar el seu nom; vegeu Nemti (noms).

Fou anomenat "el caminant" i era un deu guerrer representat en forma de falc. Entregava els ceptres del poder als reis.

Va guanyar a Seth i se'l va identificar amb Horus i tamb amb Anubis







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45153" title="Alabastre" nonfiltered="2530" processed="2515" dbindex="17824">


Alabastre (mineral);
Alabastre (Alacant), llogaret;
Alabastre (cermica);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45154" title="Alabastre (mineral)" nonfiltered="2531" processed="2516" dbindex="17825">



L'alabastre es una varietat de guix compacte i translcida. Rep aquest nom quan s blanc. Tallat en fines lmines fou utilitzat com a vidre en finestres de l'art romnic.

S'utilitza en escultura, essent famosos els tallers de Nottingham, York i Londres al segles XIV i XV, i a Catalunya les pedreres de Beuda i Sarral. Una escola escultrica a Girona al segle XIV va fer servir aquest material de les pedreres catalanes, i en la que mes tard van destacar Antoni Canet, Pere Oller, Pere Joan i altres.

T una varietat calcria ("alabastre calcari") amb un agregat estalagmtic, que s translcid i de colors clars.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45155" title="Alabastre (Alacant)" nonfiltered="2532" processed="2517" dbindex="17826">

Alabastre o L'Alabastre s un llogaret de l'entitat de La Canyada del Fenollar, al municipi d'Agost (Alacant), situat al sud-oest del terme, entre els llogarets de La Canyada i Verdegs que pertanyen al terme municipal d'Alacant. T 115 habitants.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45158" title="La Canyada del Fenollar" nonfiltered="2533" processed="2518" dbindex="17827">
La Canyada del Fenollar s el una entitat formada per diversos nuclis allats del municipi d'Agost, a la comarca de l'Alacant.

Els nuclis sn: 
L'Alabastre, 115 habitants;
Barri de Granada, 140 habitants.
La Canyada, 23 habitants.
Ermita Sant Jaume, 160 habitants.
El Pintat 75 habitants. ;
Rambla del Pepior, 60 habitants.
Rambla del Rollet, 70 habitants.
Disseminats, 500 habitants.
  




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45160" title="Alabastre (cermica)" nonfiltered="2534" processed="2519" dbindex="17829">


L'alabastre en cermica s una forma de vas grec. Es tracta d'una petita ampolla afusada  de fons rod i de boca plana, feta de fang i de vegades d'alabastre, en la qual es collocaven normalment perfums.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45162" title="Onze" nonfiltered="2535" processed="2520" dbindex="17830">

L'onze s el nombre natural que segueix al deu i precedeix al dotze. s un nombre primer que s'escriu 11 en xifres rabs, XI en les romanes i    en les xineses.

Ocurrncies de l'onze:

 s el nombre atmic del sodi.
 Hi ha onze jugadors al futbol.
 s una de les xifres prohibides al simbolisme del cristianisme.
 Representa a Aquari.
 Una parella que porta 11 anys casada pot celebrar les noces de corall.
 L'11 s el primer capicua i tots els capicues d'un nmero parell de dgits sn divisibles per 11.

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45163" title="Dotze" nonfiltered="2536" processed="2521" dbindex="17831">

El dotze s el nombre que segueix a l'onze i que precedeix al tretze. S'escriu 12 en xifres rabs, XII en les romanes i    en les xineses. T sis divisors. El prefix que el designa s "dodeca-".

Ocurrncies del dotze:

 La dotzena s una agrupaci molt comuna, per exemple en comptar els ous.
 Hi ha dotze hores en el dia i dotze a la nit.
 s el nombre atmic del magnesi. ;
 L'any t dotze mesos.
 Al zodac hi ha 12 signes (el 12 s Piscis).
 Les tribus d'Israel eren 12, aix com els apstols de Jesucrist en record d'aquest fet.
 La bandera europea t 12 estrelles.
 Les tasques d'Hrcules van ser 12.
 Passen 12 anys de matrimoni fins les noces de seda.;
 A la Mediterrnia se'l considera un nombre solar.
 Dotze eren les ciutats centrals d'Etrria.



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45164" title="Tretze" nonfiltered="2537" processed="2522" dbindex="17832">

El tretze s el nombre que segueix al dotze i que precedeix al catorze. s un nombre primer que s'escriu 13 en xifres rabs, XIII en les romanes i    en les xineses.

Ocurrncies del tretze:

 s el nombre atmic de l'alumini.
 s el nombre de llunes de Nept.
 La xifra de la mala sort en moltes cultures (es creu que l'origen s que hi havia tretze persones a l'ltim Sopar de Jess), evitada en hotels, celebracions... La dissort augmenta si un dia 13 cau en dimarts (divendres a la cultura anglosaxona).
 L'edat de la maduresa per al judaisme (se celebra el bar mitzvah).;
 Una xifra associada a les bruixes.
 La setmana asteca durava 13 dies.
 Tretze eren les colnies nord-americanes que van fundar els EUA. La bandera nord-americana t tretze barres horitzontals i originriament tretze estrelles.
 Anys histrics: 13 aC, 13 dC, 1913.


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45165" title="Catorze" nonfiltered="2538" processed="2523" dbindex="17833">

El catorze s un nombre natural que segueix al tretze i precedeix el quinze. S'escriu 14 en xifres rabs, XIV en les romanes i    en les xineses.

Ocurrncies del catorze:

 Grau mxim de l'escala de pH.
 Est lligat a la bona sort en moltes cultures sudamericanes.
 El nombre especial de Bach.
 Un codi d'identificaci neonazi, ja que sn 14 les paraules del seu lema.
 Feien falta 14 membres per formar una capella ctara o 14 focs per a establir una sinagoga;
 El nombre de la mala sort a la Xina;
 Designa l'any 14 i el 14 aC;
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45166" title="Quinze" nonfiltered="2539" processed="2524" dbindex="17834">

El quinze s un nombre natural que precedeix el setze i va desprs del catorze. S'escriu 15 en xifres rabs, XV en les romanes i    en les xineses.
s una xifra usual als quadrats mgics. 

Ocurrncies del quinze:

 Una noia als quinze anys ja es considera una dona.
 Sn les noces de cristall.
 Les fitxes del backgammon.
 En tennis el primer punt d'un joc val 15.
 Anys histrics: 15 aC, 15 dC, 1915.

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45167" title="Pepi II" nonfiltered="2540" processed="2525" dbindex="17835">
Pepi (II) fou el cinqu fara de la Dinastia VI de l antic Egipte, que va regnar durant ms de 60 anys al segle XXI aC (vers 2170-2100 aC).

El seu nom d'horus fou Netjerikhau  (Aparici divina), el seu nom nebti fou Netjerikhawnebti; el seu nom d'horus d'or fou Biknubsekhem (El falc daurat es poders); el seu nom Sa Ra fou Neferkare (L anima de Re es bonica) que es el nom amb que apareix a les llistes de reis; i el seu nom de naixement fou Pepi. Maneth li diu Phiops i dona pel seu regnat un perode de 94 anys, mentre el Papir de Tor en dona 90. Els egiptlegs moderns no dubten en donar-li al menys 60 o 70 anys.
      
Va succeir al seu germanastre Merenre I. Com que la mare de Merenre i la de Pepi II eren germanes, ambds eren tamb cosins.
A ms a ms Merenre, al casar-se en segones noces amb la mare de Pepi II va esdevenir el seu padrastre. Pepi II uns anys desprs es va casar amb una filla de Merenre, aix que, si Merenre hagus viscut, tamb hagus estat el seu sogre.

Com que era molt jove quant va accedir al poder, segurament menys de 10 anys, hi devia haver una regncia formada per la seva mare Ankhnesmerire II i el germ d aquesta Djau, que desprs fou visir.

Es va casar al menys amb quatre dones: Nieth (filla de Merenre),   Ankhnespepi, Wedjebten i Ipuit. Noms se li coneix un fill, Merenre II, i una filla, Nitokris, casada amb sa germ.

A aquesta poca correspon el fams governador d' Harkhuf que va efectuar una expedici a Nbia i va arribar al regne de Iam. Se sap que el governador va portar un nan a Elefantina i el fara li va demanar que el vigiles i l atengus en tot durant les 24 del dia perqu el volia veure.

Pepi II, tot i el llarg regnat, no va aturar la decadncia del poder central ni l enfortiment dels poders territorials. Potser cap al final de la seva vida, ja vell i amb poca capacitat de decisi, els senyors territorials van assolir una virtual independncia i van ignorar l administraci central per les taxes, el que va fer que al final del regne ja no es poder parlar d un poder central, sin d un poder territorial ms amb seu a Memfis. En aquesta poca es va establir o restablir la divisi administrativa entre el Baix Egipte i l'Alt Egipte amb un visir per cada govern per no va servir de res. El canvi de clima tamb va accentuar la desertitzaci i va fer minvar les collites; les crescudes del Nil no degueren ser bones, i fins i tot hi va haver problemes amb els asitics, segurament al Sina o sud de Palestina.
 
Com a monument ms destacat del seu regne es la capella de  a Abidos que sembla li correspon. S ha trobat una esttua d alabastre del fara, quant era molt jove, al seu temple funerari; i una esttua de calcita amb la seva mare. Tot i la joventut del fara ja porta els signes reials el que confirma que va arribar molt jove al tron. 

Es va trobar tamb un relleu a una pedra de Coptos, amb el seu nom, i cinc decrets a Abidos, Giza i Coptos (aqu tres decrets). Es va trobar un altre decret relatiu a les festes de Seth; una inscripci al temple mortuori de Ipuet II (filla de Merenre I), i inscripcions a les tombes de Djau a Abidos i d'Ibi a Deir al-Gabrawi. Algun petits objectes tamb porten el seu nom i s han trobat a diversos llocs incls Biblos.
 
El seu monument funerari es a Saqqara sud, prop de la pirmide de Shepseskaf, i prop de les pirmides del seu pare i el seu germ. La pirmide es va dir "La pirmide establerta per la vida". Tres de les seves dones van ser enterrades a les pirmides subsidiries properes. La pirmide fou examinada per Perring vers el 1837 que hi va trobar el sarcfag de granit fosc per no hi havia cap mmia. El monument es considerat pobre tant en el treball com en la decoraci, el que, donat la llargada del regnat, nomes es pot atribuir a la manca de mitjans. 

El va succeir el seu fill Merenre II.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45168" title="Merenre II" nonfiltered="2541" processed="2526" dbindex="17836">
Merenre (II) fou un efmer fara de la dinastia VI, que va governar a l'Antic Egipte vers el 2100 aC segons la cronologia mnima i vers el 2200 aC segons la mxima. Merenre vol dir Estimat de Re i fou el seu nom Sa Ra; el seu nom de naixena fou segurament Nentiemsaf o Mentiemsaf que vol dir Protegit de Nemti. Maneth no esmenta al segon Merenre per li diu Mentusuphis al primer Merenre, aix que aquest deu ser el seu nom grec; el Papir de Tor diu que va regnar un any i un mes.

Va succeir al seu suposat pare Pepi II en mig d una forta crisi, quant els governadors dels noms no obeen l autoritat del fara i la fam s estenia pel pas a causa de les males collites i la desertitzaci. La seva mare fou Nieth.

Es suposa que es va casar amb sa germanastre Nitocris o Nitokris, filla de Pepi II tinguda amb una dona diferent. Aquestes relacions familiars (incls el ser fill de Pepi) son suposicions lgiques per no demostrades.

De Merenre no hi ha troballes arqueolgiques. Apareix esmentat a les llistes de reis i a Maneth.

Herdot diu que hi va haver una revolta dels treballadors, causada per l atur i l arribada d estrangers per treballar en moments de crisis. La revolta es va estendre per tot el pas, pel camp i les ciutats, i els funcionaris es van unir als revoltats; el propi fara Merenre II fou fet presoner pels revoltats (al capdavant dels quals segurament es posaria algun dels nobles que se ls hi havia unit). Nitocris va exercir la regncia, per al cap d un temps Merenre fou alliberat i va reassumir les seves funcions; la revolta va continuar i finalment el fara va morir a mans dels revoltats. Segurament el seu fill, del que no se sap el nom i que s esmenta com Neferka, el nen (que podria ser el fara que desprs apareix amb el nom de Neterkare o Netrikare), fou posat al capdavant del pas be pels mateixos revoltats o be per Nitocris i els funcionaris fidels.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45169" title="Neferka, el nen" nonfiltered="2542" processed="2527" dbindex="17837">
Neferka, el nen s el nom amb qu s conegut, per manca d'altre nom, un fara de la Dinastia VI de l'antic Egipte.
Devia governar vers el 2200 aC (cronologia mxima) o 2100 aC (cronologia mnima).

No hi ha cap constncia arqueolgica i el Papir de Tor est danyat en aquest punt i no es veu el nom. Maneth no l'esmenta. Herdot recull la histria de qu el fara (suposadament Merenre II) fou assassinat pels revoltats. No s'esmenta per un fill d'aquest, molt jove, devia ser proclamat fara i aix els caps dels rebels van assolir el poder de fet. El perqu la seva suposada tia i madrastra, Nitokris estava en relacions amb els assassins de son germ no ho diu, per cal suposar que, donada la seva alta categoria, havia d'estar inclosa a la regncia, i potser els caps rebels es disputaven el casar-s'hi per quedar legitimat -el que ho aconsegus- com a fara. Diu Herdot que Nitokris va convidar als "assassins de son germ" (es de suposar que els assassins de Merenre) i quant estaven tots reunits els va fer matar. Cal suposar que desprs d aix el seu poder, amb el suport dels fidels, fou complert. Segurament va governar com a regent per amb un poder tan gran que apareix amb tots els distintius dels reis, i s la primera dona que es considerada "rei" perqu el seu nom apareix a un cartutx reservat als faraons (a ms de ser esmentada pel Papir de Tor i per Maneth. Neferka, el nen, podria ser el mateix fara que pocs anys desprs apareix amb el nom de Neterkare o Netrikare.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45170" title="Nitokris" nonfiltered="2543" processed="2528" dbindex="17838">
Nitokris o Nitocris fou reina de l' Antic Egipte, la darrera de la Dinastia VI, vers el 2200 aC segons la cronologia mxima i 2100 aC segon la mnima

Es creu que el seu nom Sa Ra fou Menkare, i el seu nom de naixement Nitocris. Es esmentada a la llista de Maneth i a la llista egpcia de reis on se li dona el nom Netkreti o Nitokerti.

Maneth li atribueix un regnat de 12 anys per el Papir de Tor noms li reconeix dos anys un mes i un dia. Probablement va succeir al seu marit i germanastre Merenre II com a regent del fillastre d'ambds Neferka, el nen i va assolir al cap de poc plens poders.

Es la primera dona a ser reconeguda com a reina completa d'Egipte, essent esmentada a les llistes i utilitzant el cartutx reservat als faraons. Per l'historia d'Herdot es pensa que va governar un temps mentre el seu marit i germ estava presoner del rebels i quant va morir a les seves mans un fill fou proclamat, be pels rebels o be per ella mateixa i els seus fidels, i va assolir la seva regncia; amb un engany va atreure als caps rebels i els va collocar en una cambra que sobtadament va segellar i va emplenar amb aigua del Nil i van morir tots. Herdot diu que per evitar la venjana dels rebels que no eren all es va sucidar tirant-se a les flames, per aix darrer, en tot cas va passar algun temps desprs, i podria haver-se sucidat noms quant la rebelli va triomfar arreu.

No s'esmenta a les fonts contempornies, a biografies de tombes o inscripcions, per si apareix al Papir de Tor i a Maneth i altres fonts posteriors. Tot i aix Maneth diu que va construir la tercera pirmide'(suposadament s'est referint a Giza), i aix fa la seva informaci sospitosa, si be sembla que el nom de regne de Nitokris fou Menkare i Maneth devia confondre el nom amb Menkaure (Micer).

Amb ella va acabar de fet la dinastia VI i va comenar el primer perode entremig.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45176" title="Alcantarilla" nonfiltered="2544" processed="2529" dbindex="17839">


Alcantarilla, s un municipi i ciutat de la Regi de Mrcia, situat a la comarca de l'Horta de Mrcia i localitzat a 5 quilmetres de la capital. T una poblaci de 44.381 habitants i un terme municipal d'uns 10 km2. Recentment el municipi va ampliar el seu terme municipal a costa del de Mrcia. 

Destaca la seva indstria conservera i un ample teixit empresarial que abasta els ms diversos sectors. 

 Administraci .
;


 Demografia .




Articles relacionats.
 Mrcia;
 Horta de Mrcia;

 Enllaos externs .
 Ajuntament d'Alcantarilla ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45180" title="Creu Roja" nonfiltered="2545" processed="2530" dbindex="17840">


La Creu Roja s l'emblema o logotip junt amb la Mitja Lluna Roja sobre fons blanc utilitzats per les Societats Nacionals Membres de la Federaci Internacional FICR. El smbol de la Creu Roja sobre un fons blanc va ser adoptat a la primera de les Convencions de Ginebra, al 1864.

La Creu Roja s utilitzat per cada Societat Nacional amb dos propsits: Un amb carcter protector i un altre amb carcter indicatiu. El primer utilitzat en els temps de conflictes armats i el segon per a identificar les distintes activitats, personal o edificis de la Societat Nacional.

L's dels emblemes, tant la Creu Roja com La Mitja Lluna Roja sn definits pel Dret Internacional que s'estipula en les Convencions de Ginebra de 1949.

El fet que la Creu Roja, que originalment era la bandera sussa amb els colors intercanviats, accepts els emblemes de la Mitja Lluna Roja i del Lle i el Sol Rojos, convert l'emblema de la Creu Roja en un emblema religis, encara que no fos tal l'intenci dels organitzadors, i com tal no fou acceptat pels jueus que exigiren que el Magen David Adom, o l'Estrella de David Roja, fos acceptat a l'organitzaci. Per l'organitzaci no el volia acceptar, per evitar que cada religi o cada entitat nacional exigs que el seu emblema fos reconegut igualment.

Per aix fou creat l'emblema del Diamant o Cristall Roig. 


El Cristall Roig.



Dia 8 de desembre del 2005, el Protocol III de la Convenci de Ginebra, cre el Tercer Emblema Protocolari, tamb anomenat el Cristall Roig o el Diamant Roig, el qual no t connotacions religioses o nacionalistes, i que permet l'ingrs del Magen David Adom a la Federaci Internacional, el 22 de juny del 2006.

Les societats nacionals poden fer servir el Cristall Roig o la Creu Roja o la Mitjana Lluna Roja indistintament.

Igualment, poden usar la combinaci del Cristall Roig amb l'emblema interior.

A partir del 14 de gener del 2007, el III Protocol est en complet vigor i l'emblema del Cristall Roig est completament reconegut sota les Convencions de Ginebra per les Nacions que han retificat el Protocol.



 Les societats nacionals .
Les distintes Societats Nacionals de la Creu Roja o Mitja Lluna Roja es troben unides davall la Federaci Internacional de la Creu Roja i de La Mitja Lluna Roja, cada Societat Nacional en cada pas, deu adoptar un dels emblemes, no podent utilitzar-se els dos per una Societat, reservant-se la seua utilitzaci conjunta a la FICR. El Comit Internacional s una organitzaci Independent, encarregada de vetlar pel Dret internacional amb seu en Ginebra. El CICR s el fundador del Moviment Internacional de la Creu Roja. 

Actualment existeixen ms de 184 Societats Nacionals en tot el mn. La Societat Nacional de la Creu Roja Espanyola s una de les majors organitzacions en aquest pas, en l'actualitat cuenta amb ms de 500.000 socis i 100.000 voluntaris. 

 Principis fonamentals.
La FICR aix com, les distintes Societats Nacionals realitzen la seua labor davall set principis fonamentals que regeixen les actuacions d'aquesta organitzaci.

Proclamats a Viena en 1965, els set Principis Fonamentals creen un vincle d'uni entre les Societats Nacionals de la Creu Roja i de La Mitja Lluna Roja, el CICR i la FICR. Els Principis Fonamentals garanteixen la continutat del Moviment de la Creu Roja i de La Mitja Lluna Roja i la seua labor humanitria.

Humanitat:El Moviment Internacional de la Creu Roja i de La Mitja Lluna Roja, a qu ha donat naixement la preocupaci de prestar auxili, sense discriminaci, a tots els ferits als camps de batalla, s'esfora, davall el seu aspecte internacional i nacional, a prevenir i alleujar el patiment dels hmens en totes les circumstncies. Tendeix a protegir la vida i la salut, aix com a fer respectar a la persona humana. Afavoreix la comprensi mtua, l'amistat, la cooperaci i una pau duradora entre tots els pobles.

Imparcialitat: No fa cap distinci de nacionalitat, raa, religi, condici social ni credo poltic. Es dedica nicament a socrrer els individus en proporci amb els patiments, remeiant les seues necessitats i donant prioritat a les ms urgents.

Neutralitat: A fi de conservar la confiana de tots, el Moviment s'abst de prendre part en les hostilitats i, en tot temps, en les controvrsies d'ordre poltic, racial, religis i ideolgic.

Independncia: El Moviment s independent. Auxiliars dels poders pblics en les seues activitats humanitries i sotmeses a les lleis que regeixen els pasos respectius, les Societats Nacionals deuen, no obstant, conservar una autonomia que els permeta actuar sempre d'acord amb els principis del Moviment.

Carcter Voluntari: s un moviment de socors voluntari i de carcter desinteressat.

Unitat: En cada pas noms pot existir una Societat de la Creu Roja o de La Mitja Lluna Roja, que ha de ser accessible a tots i estendre la seua acci humanitria a la totalitat del territori.

Universalitat: El Moviment Internacional de la Creu Roja i de La Mitja Lluna Roja, en el si totes del qual les Societats tenen els mateixos drets i el deure ajudar-se mtuament, s universal.


El principi de neutralitat ha comportat les crtiques d'alguns sectors en nombroses ocasions, ja que impideix a la Creu Roja denunciar situacions de violacions dels drets humans en els territoris on treballa. Exemples d'aquestes crtiques sn el seu "silenci" en els camps de concentraci nazis durant la Segona Guerra Mundial, crisis humanitries a l'frica o la pres de Guantnamo desprs de l'11 de setembre. Tanmateix, aquest silenci permet entrar a la Creu Roja a territoris o presons on altres ONG's no sn permeses. Tanmateix, els grups terroristes del Hams o del Hesboll no permeten ni tan sols a la Creu Roja que visiti els captius israelians que estan en poder seu.

Actuacions.
Els camps d'actuaci de les Societats de Creu Roja i de La Mitja Lluna Roja comprenen distintes rees depenent de les necessitats de cada pas. Amb carcter general, els seus principals programes van des de Primers auxilis amb llocs de Socorrs terrestres i martims, passant per l'atenci als sectors de la poblaci ms necessitats, ajuda domiciliria, immigraci, programes de salut, medi ambient, ajuda humanitria internacional, igualtat, serveis socials. 

Dins de Creu Roja hi ha una Organitzaci juvenil, anomenada Creu Roja Joventut, que s l'encarregada de treballar amb els sectors de poblaci ms joves, amb programes de promoci d'hbits saludables, desenvolupament mediambiental, igualtat de gnere, entre altres.

 Vegeu tamb .
El Moviment Internacional de la Creu Roja i de La Mitja Lluna Roja engloba a totes les Organitzacions relacionades amb la Creu Roja i La Mitja Lluna Roja. Elles sn: 
 Federaci Internacional de Societats de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja - FICR;
 Comit Internacional de la Creu Roja - CICR;
 Societats Nacionals de la Creu Roja o de la Mitja Lluna Roja.

 Enllaos externs .

Web oficial de la Creu Roja a Catalunya;
Emblemes de la Creu Roja Internacional;
Creu Roja Espanyola;
Federacin Internacional de la Creu Roja;
Creu Roja Andorrana;































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45181" title="Srab" nonfiltered="2546" processed="2531" dbindex="17841">
Aquest article s sobre la llengua, per a la gent vegeu srabs.;

El srab s una llengua eslava occidental parlada per unes 50.000 persones en enclavaments allats en l'est dels estats de Saxnia i Brandenburg, a l'est Alemanya.

Tamb anomenada lusaci i wend; en alemany "Sorbisch / Wendisch"; en srab: serbska rec, serbcina; en angls "Sorbian". L'rea on es parla la llengua s'anomenada Luscia, Lausitz en alemany, Luica en alt srab i Luyca en baix srab.

Els srabs s'anomenen a si mateixos Serbja (alt srab) o Serby (baix srab), a les seues terres Serby, i l'adjectiu corresponent s serbski. Aquestes formes sn anlogues a les srbies Srbi, Srbija i srpski; s a dir, ambds pobles es denominen a si mateixos amb el mateix nom, i de fet en altres idiomes eslaus, com el serbocroat o l'eslov, no hi ha diferncia entre ambdues denominacions, per la qual cosa recorren al terme luicki Srbi ("serbis lusacians").

El srab guarda una notable similitud amb el txec i el eslovac, tamb pertanyents al grup occidental de les llenges eslaves.

 Dialectes .

Es distingeixen dos dialectes principals: l'alt srab al voltant de l'enclavament de Bautzen amb uns 55.000 parlants i el baix srab entorn de la ciutat de Cottbus amb uns 15.000 parlants. De fet, Ethnologue les considera llenges distintes amb codis diferents per a l'alt srab WEN (ISO hsb) i el biax srab WEE (ISO dsb).

Ambds dialectes posseeixen un estndard escrit i literatura prpia.

 Gramtica .
Hi ha els casos gramaticals tpics dels idiomes eslaus. Una de les caracterstiques ms interessants de la seua gramtica s la preservaci del nombre dual, fet que comparteix nicament amb l'eslov entre tota la famlia eslava.

Vegeu.
 Literatura sraba;



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45182" title="Caixubi" nonfiltered="2547" processed="2532" dbindex="17842">


El caixubi s una llengua de la famlia eslava parlada al nord de la Repblica de Polnia, en la costa del Mar Bltic. 

La seva proximitat lingstica amb el polons fa que hi haja molta gent que la considere com un dialecte del polons, encara que en realitat forma part d'un subgrup diferent, que l'emparenta amb el polabi i l'eslovinici.

Sociolingsticament, es distribueix per una rea rural, en gran manera per les capes menys escolaritzades de la poblaci, per la qual cosa s'ha desenvolupat un sentiment d'estigma propi de moltes llenges minoritzades sense reconeixement oficial.

Estructuralment, t una gran quantitat d'arcaismes i prstecs germnics quan es compara amb les llenges eslaves venes. Literriament, el seu sistema de gneres es basa en la poesia, en les disputes discursives orals (la qual cosa s certament habitual en l'etnografia europea com ho demostra la regueifa a Galcia i certs gneres semblants des de Canries fins al Tirol) i en l'exaltaci regionalista, temtica de legitimaci prpia de les llenges estigmatitzades.

Associativament, sn ms actius i s'agrupen en la "Associaci Caixbia-Pomernia". Des de fa uns anys, el govern polons ha implementat la seua presncia en la televisi estatal, dins del programa d'implementaci del Conveni Europeu per a l'Eliminaci de totes les formes de Discriminaci (CERD).



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45183" title="Shaka" nonfiltered="2548" processed="2533" dbindex="17843">

Shaka, o Shaka kaSenzangakhona (o sigui, Shaka, fill de Senzangakhona), i a vegades conegut com a Shaka Zulu (1781 - 22 de setembre de 1828), va ser un lder guerrer del poble zulu a l'actual Sudfrica. Es considera que va transformar la seva tribu en la ms poderosa de la regi. 

Fill del cap dels zulus, el 1812 va ser-ne erigit dirigent. Va demostrar un gran talent com a estrateg i va tenir dots diplomtiques i assimiladores que, juntament amb una habilitat militar superior a la dels seus enemics, van expandir un veritable imperi. Va morir assassinat pel seu germanastre el 1828. 






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45186" title="Bou Assegut" nonfiltered="2549" processed="2534" dbindex="17844">

Bou assegut nom en sioux: Tatanka Iyotake, nom en angls: Sitting Bull (1831- 1890). Fou cap de la tribu dels sioux hunkappa i xaman. Va derrotar el front de guerrers xeiennes al set de cavalleria d'Estats Units en la famosa batalla de Little Big Horn el 25 de juny de 1876.
 
Arran d'aquesta batalla va haver d'exiliar-se al Canad junt amb els seu poble fins 1881.

Va tornar a Estats Units on ell i els seus homes es van entregar i sel's conced una amnistia.

En els anys segents va formar part del show sobre el salvatge oest de William Cody ms conegut com  Bffalo Bill. La seva actuaci consistia entre altres coses a parlar la seva llengua nadiua quan li preguntaven quelcom cosa que al pblic angloparlants causava gran excitaci.

En el seu aspecte de xaman els darrers anys de la seva vida es va fer adepte i predicador del moviment Ghostdance, creat pel xaman paiute Wovoka com a una dana mstica que aspirava a expulsar l'home blanc de les terres ndies. Aix va alarmar el govern d'Estats Units que va promoure una infiltraci amb el resultat d'uns aldarulls que van acabar amb la vida de Bou assegut i del seu fill.


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45187" title="Hastings Kamuzu Banda" nonfiltered="2550" processed="2535" dbindex="17845">

Hastings Kamuzu Banda (1896   1997). Va ser el primer president i posteriorment va exercir com a dictador a Malawi.

Va estudiar i viure tan de tamps a la Gran Bretanya que quan va tornar al seu pas necessitava un interpret per entendre la llengua local. 

Escollit primer ministre el 1963 i president el 1966. Ell mateix es va declarar president vitlici el 1971.

Va ser un dels pocs pasos a mantenir relacions diplomtiques amb Sud-frica en temps de l'apartheid 

Va permetre eleccions democrtiques el 1994 i les va perdre, per el partit que ell va fundar "Partit del Congrs de Malawi" continu en el poder.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45191" title="Remordiment" nonfiltered="2551" processed="2536" dbindex="17846">

El remordiment s el sentiment de culpa que hom experimenta pel dany, patiment o dolor que ha s'ha causat, o no evitat, a altres persones o per haver realitzat actes contraris al seu codi moral. Aquest sentiment neix de la concincia, que es forma a travs dels judicis dels altres sobre els actes i de la imitaci dels preceptes del propi grup cultural El psicpata es caracteritza justament per aquesta manca de dolor, per aix pot ferir els altres sense veure's afectat. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45193" title="Wa" nonfiltered="2552" processed="2537" dbindex="17847">

Els Wa sn una minoria tnica que viuen principalment a l'Estat Shan, a Birmnia. Tamb sn una nacionalitat reconeguda a Xina.

El 1962 es va constituir l'Organitzaci Nacional Wa, adoptant una bandera que avui s de fet la bandera nacional Wa.

Quan als anys seixanta el Partit Comunista de Birmnia es va establir al nord-est del pas molts joves Wa i Kokang van ingressar a les seves files. El quarter general de l'exrcit comunista es va establir a Bago Yoma, a la regi Wa el 1973. Als anys vuitanta els Kokang es van escindir del Partit Comunista que va quedar format principalment pels Wa. El quarter general es va establir a Panhsan. El Comit central va enviar a Seo Thein per organitzar els Wa com a tropes de xoc, per els lders wa, U Kyauk Nyi Lai i Pauk Yu Chan, aliats amb altres elements Wa del partit (amb la mediaci dels ex membres kokangs U Phong Kyar Shin i U Phong Kyar Phoo), van provocar un trencament i el 17 d'abril de 1989 els Wa van ocupar la base del partit comunista a Panhsan (o Pansai).

El president del partit comunista Ba Thein Tin, els principals dirigents i les seves famlies van fugir a Xina. Llavors els Wa van constituir el grup Solidaritat de les nacionalitats de Myanmar i el Partit de la Unitat (desprs anomenat Partit unit de l'Estat Wa) que va adoptar la bandera de l'antiga Organitzaci Nacional Wa. Es va negociar amb el govern (Tatmadaw) i es va acordar la pau. El 9 de maig de 1989, gaireb deu mil soldats van quedar aquarterats i l organitzaci wa fou legalitzada. Es va crear la regi especial nmero dos de l'estat Shan, i es va enviar ajuda del govern a la zona per projectes de desenvolupament. L acord final fou signat a Lashio el novembre de 1989. Des llavors els Wa controlen el trfic de droga a l anomenat triangle d'or, especialment des que el 1996 va desaparixer l exrcit Mung Tai del general Khun Sa. El partit dirigent reclama l establiment d un estat Wa separat de l'estat Shan.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45195" title="Alscia" nonfiltered="2553" processed="2538" dbindex="17848">


Alscia (Alsace en francs, Elsass en alemany i alsaci) s una regi de Frana situada a l'extrem nord-est. Comprn els departaments de l'Alt Rin i del Baix Rin. La capital s Estrasburg.

Geografia.
Geogrficament s la part occidental de la fossa renana formada pels moviments tectnics que han separat els Vosges de la Selva Negra i s emplenada per sediments acumulats durant l'Oligoc, que en alguns llocs arriben als 2.000 m de profunditat. s dividida en dues regions naturals, l'Alta Alscia i la Baixa Alscia, que corresponen aproximadament als dos departaments en que s dividit el pas.

Forma una planura allargada (de 20 a 30 km d'ample per 150 km de llarg) d'uns 200 m d'altitud mitjana, que des d'antic ha servit de pas entre el nord i el sud d'Europa. Aix, es pot dividir en tres zones orogrfiques concretes:

 La vall del Rin, plana i allargada (20-30 kilmetres d amplada per 150 de llargada) i amb una alada mitjana de 200 metres. Formada per dipsits elics (loess).
 Els Vosgues (alsaci Wasgau), que forma alries massisses i arrodonides anomenades Belchende o Ballon. Els principals sn el de Guebwiller (1.426 m), el Bon d Alsace (1.248 m) i el Col de la Schlucht (1.148 m).
 El Sundgau, zona de turons baixos.

Els principals rius del pas sn de la conca del Rin: el mateix Rhin, Sauer, Lauter, Moder, Zorn, Bruche, Fecht, Thur i Ill.   

Histria.
La regi d'Alscia form part del comtat d'Alscia durant l'Edat Mitjana; s'incorpor a Frana el 1648 per la Pau de Westflia. Posteriorment, desprs de la Guerra francoprussiana de 1870 fou novament incorporada a Alemanya. Juntament amb part de la Lorena form dins de Prssia la provncia d'Alscia-Lorena.
En acabar la Primera Guerra Mundial el 1918, fou novament incorporada a Frana. Durant la Segona Guerra Mundial fou incorporada al Tercer Reich i finalment, el 1945, fou retornada a Frana.

Economia.
Amb quasi b un 3% del PIB, Alscia est situada a la tercera plaa del rnquing de regions franceses, amb un PIB per habitant de ms de 26.196 euros.

Le taxa d'atur s relativament feble, tot i que augment durant els anys 2002-2003 principalment per culpa del mal perode d'Alemanya, pas del qual Alscia en depn molt. Al passat, la regi va haver d'afrontar una crisi industrial, sobretot en els mbits del sector txtil i miner.

Alscia s una regi amb una activitat econmica fora variada.

 Cultura .


L'Alscia s'ha beneficiat de la seva situaci geogrfica central que la converteix en un dels llocs de pas de les migracions humanes des d'abans de l'Edat Mitjana i lloc de confluncia de les diverses tendncies del pensament europeu, des del humanisme i la reforma protestant fins al movimient contemporani de la construcci de la Uni Europea, asimilant les influncies i interaccions de les cultures germnica i francesa.

La parla alsaciana.

La poblaci originria del pas s d origen germnic, i la seva parla s l alsaci, tamb anomenat elsassich o elsaser dicht, dialecte alamnic semblant a les variants alemanyes parlades a Sussa, Subia, Vorarlberg i Baden-Wurtemberg. Dialectalment, l alsaci es divideix en dues variants:

 Hochdeutsche (Alt alemany) a Ferrette i alamnic a Mulhouse, similar als de Sussa, Baden i Vorarlberg. El lmit sn els boscos de Haguenau.  ;
 Frncic rennic, a Ingwiller, Wissembourg i Niederbronn-les-Bains, similar a les parles de Luxemburg, Palatinat i Eupen.  ;

Avui dia, una part de la poblaci continua parlant la llengua local. Es tracta d'un dialecte alamnic, amb manlleus a la llengua francesa, que durant molt de temps ha estat la llengua materna de la majoria d'alsacians. Ara b, actualment l'nica llengua oficial s el francs. L'alt alemany (Hochdeutsch) ho va ser de 1871 a 1918 i de 1940 a 1944. Durant el perode 1871-1918, el francs es va continuar ensenyant a les escoles dels enclaus de parla francesa.

Des de 1992, s'han creat als instituts, amb el propsit de preservar l'alsaci, seccions bilinges paritries on l'ensenyament es dispensa en francs i alemany. El 5% dels alumnes alsacians de secundria estudia en aquestes seccions. L'alsaci pot ser aprs a preescolar i a primria, encara que l'escrit es fa en alemany, ja que aquest es considera la versi escrita comuna al conjunt de dialectes alsacians. Alhora, des del 1990, l'associaci ABCM-Zweisprachigkeit ha obert escoles bilinges a Saverne, Haguenau, Schweighouse-sur-Moder, Estrasburg, Bindernheim, Ingersheim, Lutterbach i Mulhouse. El 2004 el nombre d'alumnes escolaritzats en classes bilinges paritries era d'11.662 (749 a les escoles d'ABCM, 10.351 a escoles pbliques i 562 a escoles privades confessionals).

 Gastronomia .


La cuina alsaciana s coneguda per les seves especialitats tradicionals elaborades, com el baeckeoffe, les tartes flambes o flammekueche, el fleischnackas i, en especial, la choucroute.

La cuina tradicional es basa en la tradici culinria germnica, i, tot i que utilitza sovint la carn de porc com ingredient en diversos plats, no es fa extrany el consum de preparats amb peixos, com la carpe frite (carpa fregida), popular al sud d'Alscia, al Sundgau.

En la tradici de les festes de cap d'any, es prepara una gran varietat de galetas i petits pans de pessic anomenats brdels (festa de Saint Nicolas, el 6 de desembre), aix com els pain d'pices (pans de mel amb espcies), que se distribueixen als mercats tradicionals de Nadal d'Estrasburg i d'altres localitats alsacianes.

La bandera alsaciana.

La bandera alsaciana histrica est formada per dues bandes horitzontals: una vermella i una blanca. T el seu origen en la forta presncia d'aquests dos colors en els emblemes de les famlies nobles i de les viles alsacianes. Durant el perode 1871-1918, en qu Alscia pertany a l'Imperi alemany, aquesta bandera s'afirm com a smbol d'Alscia, sobretot com a reacci a les pretensions centralitzadores de Prssia. El 25 de juny de 1912, el parlament d'Alscia-Lorena l'adopt com emblema nacional. Actualment, aquesta senyera competeix amb la bandera oficial, calcada de l'escut alsaci, de recent creaci i sense cap fonament histric. 

La bandera alsaciana histrica s coneguda en alsaci com Rot un Wiss (en catal: vermell i blanc). L'himne alsaci s l'Elsssisches Fahnenlied.

 Vegeu tamb .
 Abadia de Murbach;
 Alscia-Lorena;
 Comtat d'Alscia;
 Decpolis alsaciana;
 Consell Regional d'Alscia;

 Referncies .


 Bibliografia .
 Robrt Lafont (1968) La revoluci regionalista Ed. Aportaci Catalana, Barcelona.
 Robrt Lafont (1969) Per una teoria de la naci Edicions 62, Collecci a l'Abast, 72 Barcelona.
 GARCIA, Xos Lois (1978) Naciones colonizadas de Europa Occidental Follas Novas, A Crua. ;
 Imma Tubella i Casadevall i Eduard Vinyamata Camp (1978) Les nacions de l'Europa capitalista La Magrana, Barcelona;
 Xos M. Nez Seixas (1998) Movimientos nacionalistas en Europa en el siglo XX Ed. Sntesis, Col. Historia Universal Contempornea, 26 Madrid.
 Felipe Fernndez-Armesto(1996) Los hijos de Zeus Grijalbo Barcelona;
 Ferran Palau i Mart (1998) Alscia Pags Editors Lleida.
 Fernand L'Huiller (1955) Histoire de l'Alsace P.U.F. Col. Que sais je Pars;
 Felix Kilstatt Thses pour une revolutionnaire  l'Alsace a Les Temps Modernes, nm. 324-326, setembre-octubre 1973. Pars ;

Enllaos externs.

  Alscia a Wikitravel;
  Pgina del Consell Regional d Alscia;
  Turisme Alscia;
  Pgina de geologia d'Alscia;
  Per descobrir les viles d'Alscia;
  Histria de la bandera alsaciana;















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45196" title="Munic" nonfiltered="2554" processed="2539" dbindex="17849">


Munic (en alemany standard Mnchen  o Minga en dialecte bavars) s la capital del Bundesland de Baviera i la tercera ciutat ms gran d'Alemanya, desprs de Berln i Hamburg, amb una poblaci d'uns 1.234.000 habitants (al 2005). Aquest fet la converteix en la dotzena ciutat en habitants de la Uni Europea. Representa un dels centres ms importants a nivell econmic, cultural i logstic del pas i destaca pel seu desenvolupament i projecci de futur dins l'Europa unida. A la seva regi metropolitana s'hi conten en total uns 2,6 milions d'habitants. 





 Medi fsic .

La ciutat es troba situada a la vora del riu Isar, en l'Estat Lliure de Baviera, al sud d'Alemanya.

El seu punt ms alt s el Warnberg, situat al dinov districte (Thalkirchen - Obersendling - Forstenried - Frstenried - Solln), amb una alada de 519m. La cota ms baixa, de 492m, es troba al nord, en el districte de Feldmoching.

L'Isar la banya en un total de 13,7 km, entrant pel sud-oest i abandonant-la pel nord-est. En el riu s'hi poden trobar diverses illes, com per exemple la Museuminsel (Illa del museu), anomenada aix perqu en ella s'hi troba el Deutsches Museum (museu de la Histria de la Cincia i la Tcnica alemanya), o la vena Praterinsel. Als voltants de la ciutat hi ha nombrosos llacs, dels quals se'n poden destacar uns quants: l'Ammersee, el Wrthsee i el Starnberger See. En aquest ltim llac s'hi origina el Wrm, riu que juntament amb el Hachinger Bach i els diversos canals de l'Isar banyen la ciutat. Tot i aix, la majoria de les derivacions de l'Isar que passaven pel seu centre varen ser canalitzades o fins i tot dessecades, obres que en una part molt important varen tenir lloc durant la construcci de la xarxa de metro i ferrocarril urb. Dins de la zona urbana s'hi poden trobar ms llacs, encara que d'una mida ms petita. Cal esmentar el Kleinhesseloher See, situat a l'Englischer Garten (jard angls), l'estany del parc olmpic i al nord el sistema de tres llacs format pel Lerchenauer See, el Fasanerie See i el Feldmochinger See. Finalment, al sud, prop de la vora esquerra de l'Isar, s'hi troba el Hinterbrhler See.

La superfcie total de la ciutat s de 31.042,96 Ha. Aquest fet la converteix en la sisena ciutat d'Alemanya pel que fa a la seva rea ocupada, desprs de Berln, Hamburg, Colnia, Dresden i Bremen. D'aquests ms de 310 km2, 44,1 corresponen a superfcie construda, 17,0 sn destinats a infraestructures de transports, 15,9 a zones agrcoles, 15,4 a rees de lleure, 4,1 sn zones boscoses, 1,3km sn ocupats per aigua i els restants 2,2 corresponen a altres usos (dades a 31.3.2006). Els seus lmits s'estenen una longitud de 118,9km. La distncia entre dos punts del seu permetre s de 20,7km de nord cap a sud i de 26,9km d'est cap a oest (dades a 31.12.2005).

T una densitat de poblaci d'uns 4.205,53 hab./km, aproximadament 3,8 vegades menor que la de la capital de Catalunya.

 Estructura administrativa.
Amb la nova divisi de la zona urbana, efectuada del 1992, es va disminuir el nombre de districtes de 41 a 25. Alfabticament classificats:




A la zona del 22 districte s'hi forma el nou barri de Freiham.

Els segents municipis limiten amb Munic (comenant pel nord, en sentit horari):


 Histria .
Inicis:
L'embri de Munic s l'establiment d'un grup de monjos benedictins del monestir del Tegernsee on actualment hi ha l'esglsia de Sant Pere (Petersbergl), a la Petersplatz. Tot i les suposicions que al segle VIII dC ja hi havia els benedictins, fixar una data concreta ha estat impossible. Per aix es pren com a data de fundaci de la ciutat l'any en el qual apareix citada per primer cop en un document conservat. El 1158 es cita la ciutat amb el nom de "Villa Munichen", desprs que el duc de Baviera i Saxnia, Heinrich der Lwe, hagus manat contruir un pont sobre el riu Isar prop del lloc habitat pels monjos, on avui en dia s'hi troba un altre pont, el Ldwigsbrcke. Desprs de destruir violentament el pont del bisbe de Freising, situat una mica ms al nord, aquesta construcci va permetre-li controlar de forma exclusiva el transport de sal cap a Augsburg. ;

A partir del comer de la sal es va formar un nucli, al qual l'emperador Friedrich I d'Alemanya li atorg els drets de mercat, moneda i imposici d'aranzels. Encara no 50 anys ms tard, el 1175, se li conced l'estatus de ciutat i se la fortific.

 Ducs de Wittelsbach:
Quan el 1180 el duc Heinrich va ser desterrat per ordre de l'emperador germnic, Friedrich I, Munic va passar a formar part de les possessions del bisbe de Freising, mentre que la resta de Baviera fou donada a la casa de Wittelsbach. Ms tard, al 1240, Munic tamb se sum a les possessions d'aquesta dinastia i esdeven el 1255, amb la primera divisi de Baviera, residncia ducal.

El duc Ludwig IV fou anomenat l'any 1314 rei d'alemanya i el 1328 emperador. Munic, que era la seva residncia, va ser considerablement ampliada i unes segones muralles que allotjaven una superfcie interior molt ms gran es van alar per tal de protegir les noves zones construdes. Des de llavors la ciutat tamb va adoptar els colors de l'antic imperi, el negre i el daurat, que encara avui constitueixen la seva bandera.

Els ducs van deixar l'Alter Hof i van estrenar una nova seu del govern, la Residenz, situada als limits de les fortificacions, en una poca en qu hi havia, des de finals del segle XIV, continuament alaments ciutadans en contra seva. L'amenaa dels Hussites va contribuir fonamentalment a l'augment de la seguretat el 1429 amb la construcci d'una nova muralla exterior. L'any 1442 van ser-ne expulsats els jueus.


La primera pedra per a la construcci de la catedral dedicada a la Verge Maria, l'anomenada Frauenkirche, es va collocar el 1468 i l'edifici es va completar en noms 20 anys.

Durant el gtic tard la ciutat va viure un resorgiment cultural i amb la reunificaci de Baviera de la m d'Albrecht IV, l'any 1506, n'esdeven la seva capital. Els Wittelsbach van impulsar durant aquesta poca molt intensivament el desenvolupament de Munic, de manera que sota el govern de Wilhelm IV i Albrecht V va erigir-se en un centre del Renaixement. Al mateix temps tamb fou un focus de la Contrarreforma, resposta de l'Esglsia Catlica al cisma produt per Luter. La Hofbruhaus muniquesa, originalment creada com a fbrica estatal de cervesa, fou fundada tamb en aquesta poca per Wilhelm V., concretament el 1589.

 Sacre Imperi Romanogermnic:
El duc Maximilian I de Baviera fou nomenat elector del Sacre Imperi Romanogermnic i amb aix Munic pass a ser residncia d'un elector de l'Imperi el 1623.

Tot i la bona marxa de la ciutat, un seguit de successos van trencar i invertir la seva tendncia creixent. El 1632, tropes de Subia ocupaven la ciutat i va haver de pagar un alt preu per tal de no ser destruda per complert. Seguidament la Pesta va propagar-s'hi i mat una tercera part de la poblaci. Finalment, esclat la Guerra dels Trenta Anys.

Desprs de la guerra, a partir del 1648, la ciutat va comenar una rpida recuperaci i es va obrir a les tendncies del Barroc itali sota el govern de l'elector Ferdinand I Maria.


El 1704 comen l'ocupaci dels Habsburgs com a conseqncia de l'aliana amb Frana de l'elector Maximilian II Emmanuel durant la Guerra de Successi Espanyola. La rebelli dels ciutadans i els camperols en contra de l'ocupaci va ser sagnantment neutralitzada. Els Habsburg van protagonitzar ms tard una segona ocupaci de la ciutat, el 1742, desprs de la coronaci com a emperador del duc Karl Albrecht.

Maximilian III Joseph va deixar de banda la poltica expansionista dels seus predecessors i es va dedicar a comenar reformes internes. Aquestes donaren llum, per exemple, a l'Acadmia Bavaresa de la Cincia (Bayrische Adakemie der Wissenschaften) que fou fundada el 1759. Per ordre de Karl Theodor de Baviera i el Palatinat es van gestar el 1789 les installacions del Jard Angls (Englischer Garten). Poc desprs es van enderrocar les fortificacions medievals.

Malgrat que el 1328 la ciutat ja era residncia imperial, el veritable ascens cap a ciutat realment gran va comenar 450 anys ms tard. El creixament de Munic a finals del segle XVIII es va accelerar i la proclamaci com a capital del napolenic Regne de Baviera va ser el detonant d'un creixament vertigins. La poblaci es doblava en plaos de 30 anys.

Capital dels reis de Baviera:


Durant el regnat de Ludwig I de Baviera (1825-1848) es va convertir en un conegut centre artstic i cultural. El neoclassicisme de Leo von Klenze i Friedrich von Grtner va projectar la Ludiwigstrae, el palau reial i l'ampliaci de la Residenz. El seu fill, Maximilian II, va impulsar en especial les Humanitats. Tot i aix, fou durant el seu regnat que s'impos un estil que recorda al Gtic angls, anomenat per aix estil maximili, visible a les edificacions que s'alcen a la Maximilianstrae, avui en dia un dels carrers ms exclusius del continent. Amb el princep regent Luitpold (1886-1912) va ser quan la ciutat va rebre realment un impuls definitiu, tan en el camp econmic com en el cultural. Aquest perode va deixar, per exemple, la Prinzregentenstrae i el teatre Prinzregententheater. ;

Schwabing es va convertir, a la cantonada del canvi de segle, en el centre artistic on pintors i literats hi buscaven la seva inspiraci. La revista cultural Die Jugend va ser publicada per primer cop l'any 1896 en l'ona d'aquest afloriment de la cultura i les arts. L'any 1911 es va constituir l'agrupaci artstica Der Blaue Reiter. Thomas Mann, en la seva narraci Gladius Dei, utilitza l'expressi "el Munic resplendent" (Mnchen leuchtet) per a definir aquesta poca.

 Les Guerres Mundials:

Seguidament arrib la Primera Guerra Mundial i el 1916 la ciutat va patir tres atacs aris per part de l'aviaci francesa que no van deixar conseqncies greus. El que s que va suposar un problema per a la seva poblaci va ser el collapse en l'abastiment de bns de primera necessitat. Desprs del final de la guerra i la caiguda de la monarquia, l'any 1919, va esclatar una revoluci comunista a la ciutat que va acabar fracassant. ;

En els anys segents van proliferar cada vegada ms les activitats nacionalsocialistes. El 1923 s'hi produ l'intent de cop d'estat (Putsch de Munic o Putsch de la Cerveseria) per part de Hitler i resta de dirigents del partit nazi, iniciat a la Feldherrnhalle.  Ms endavant, tot i el fracs del cop, Munic continu essent la seu del partit i va rebre el 1937 el titol honorific de capital del moviment (Hauptstadt der Bewegung). A partir del 1933, com tantes altres ciutats alemanyes, aquesta havia de passar per un procs de transformaci profund del qual n'era responsable l'arquitecte Hermann Giesler.

L'Acord de Munic entre Frana, el Regne Unit, Itlia i l'Alemanya nazi hi fou signat el 1938 i suposava l'annexi els Sudets al III Reich.

Al final de la II Guerra Mundial les ciutats alemanyes van pagar molt cars els actes del govern nazi. L'aviaci aliada va portar a cap un total de 71 atacs aris que la van destruir molt considerablement.


poca posterior a la II Guerra Mundial:
La reconstrucci es va orientar seguint el perfil histric. La nova Munic ha anat guanyant cada vegada ms pes en les noves tecnologies, afavorida per l'arribada d'empreses de serveis en sectors com la informaci, les assegurances i la banca. ;

Culturalment disposa de museus de nivell mundial (especialment les 3 pinacotques i el museu de la cincia i la tcnica, l'anomenat Deutsches Museum).

El 1972 va organitzar els Jocs de la XX Olimpada, 20 anys abans que ho fes Barcelona, que seran recordats per la crisis dels hostatges palestins segrestats a mans del grup armat Setembre Negre i que acab amb la seva vida i la d'un policia alemany. Per a aquests jocs va ser remodelat a fons el model de transport urb, incloent-hi la construcci de de noves estacions de metro i ferrocarrils regionals. Tamb durant aquesta poca va ser quan tot el centre pass a ser zona exclusiva per a vianants.

El nou aeroport Franz Josef Strau fou inaugurat l'any 1992. L'antic aeroport fou transformat en una fira de mostres que acoll el 2005 la important mostra de jardinaria BUGA2005.

Com a ciutat pionera en aquest camp, l'administraci muniquesa utilitza el sistema Linux i Software de distribuci gratuta com a eina de treball habitual.

 Cultura .
 Museus .


Sn internacionalment conegudes les seves colleccions d'art antic i clssic. Entre els museus de renom mundial s'hi troben les tres pinatotques i el Lenbachhaus. Aquests, juntament amb la Gliptoteca, la galeria estatal d'Art Antic i el museu Brandhorst, constitueixen l'espai artstic muniqus, conegut amb el nom de Kunstareal Mnchen. El museu d'Art Egipci tamb ha projectat el seu nou edifici en aquest espai.

Una altra rea que acull diversos museus s Lehel. All s'hi pot visitar la Casa de l'Art (Haus der Kunst), el Museu Nacional de Baviera (Bayerischer Nationalmuseum), la collecci arqueolgica (Archologische Staatssammlung), la Schackgalerie i el museu etnolgic (Vlkerkundenmuseum).

El museu municipal (Stadtmuseum) es troba a la St.-Jakobs-Platz, davant per davant del museu jueu.

Cal destacar tamb la collecci de monedes que es troba a l'edifici de la Residenz.

Un altre punt d'inters s el palau Nymphenburg. En ell s'hi troben el museu del cavall, amb diversos ornaments, carruatges i utensilis procedents de l'poca dels princeps electors i els reis de Baviera, el museu de la Porcellana i el museu de l'home i la natura (Museum Mensch und Natur).

Colleccions paleontolgiques, antropolgiques, botniques i zoolgiques tamb tenen la seva representaci a la ciutat. N's un exemple el museu de Mineralogia "Regne dels Cristalls" (Reich der Kristalle). Per la seva localitzaci al centre, un dels ms visitats s el museu de la caa i la pesca (Deutsches Jagd- und Fischereimuseum).

El museu ms gran del mn dedicat a la Cincia i la Tcnica es troba a l'illa del museu, el Deutsches Museum. En el seu apartat de rcords tamb hi figura ser un dels ms visitats d'Europa amb ms d'un mili de visites per any. En aquest camp, cal esmentar que un nou museu dels transports s'ha obert a la Theresienwiese i que a Schleiheim s'hi troba el museu de l'aviaci.

 Teatres .

La cultura teatral i operstica hi t una llarga trajectria. A ms a ms dels 5 teatres nacionals i els 3 d'estatals, hi ha ms de 50 escenaris. Aquesta s una mostra dels ms representatius:
 el Teatre Nacional (Nationaltheater) que acull l'pera nacional bavaresa i el Ballet nacional bavars.
 el teatre de la Residenz (Residenztheater) que acull la Companyia Nacional de Teatre de Baviera. ;
 el teatre de la Grtnerplatz (Staatstheater am Grtnerplatz) que acull representacions d'pera, Operetes i Musicals. ;
 el Teatre del Regent (Prinzregententheater), que ofereix obres de teatre i concerts. Acull tamb l'Acadmia bavaresa de Teatre August Everding.
 la Mnchner Kammerspiele en el Teatre Municipal presenta propostes innovadores de gran ress en l'rea de cultura alemanya.

 el teatre popular (Volkstheater) a la Brienner Strae.
 el Deutsches Theater, el teatre privat ms gran d'alemanya.
 el teatre de les marionetes (Marionettentheater Kleines Spiel).
 la Komdie im Bayerischen Hof;
 la Lach- und Schiegesellschaft;
 el Mnchner Galerie Theater;
 el Metropol-Theater;

 Orquestres i Cors .

La Filharmnica de Munich (Mnchner Philharmoniker), la Simfnica de la Televisi Bavaresa (Symphonieorchester des Bayerischen Rundfunks) i l'Orquestra Estatal Bavaresa (Bayerische Staatsorchester) formen part de les ms importants d'Alemanya i sn dirigides regularment pels directors ms cllebres de l'escena internacional. A continuaci es presenta una llista de les orquestres i cors de la ciutat:


 Bandes i grups musicals .



 Activitats culturals i ldiques .

Aquestes sn algunes de les activitats culturals ms destacades que regularment tenen lloc a la ciutat durant l'any:



 Carnaval: Ball de les dones del mercat (Tanz der Marktfrauen) i activitats ldiques al Viktualienmarkt.
 Febrer/mar: Festa de la cervesa forta (Starkbierfest), especialment al Nockherberg, seu de la cerveseria Paulaner.
 Abril: Festa de primavera (Frhlingsfest) a la Theresienwiese.
 Abril/maig: Mercat tradicional a la Mariahilfsplatz, anomenat Auer Dult.
 Maig: Festa cultural i familiar del primer de maig a la Marienplatz.
 Maig: Bianal de Munic, mostra internacional de teatre musical que se celebra cada dos anys des del 1988.
 Maig/agost: Bladenight, sortida nocturna en patins.
 Maig/juny: StustaCulum, el festival universitari ms gran d'alemanya a Studentenstadt, la residncia d'estudiants ms gran del pas.
 Juny: Streetlivefestival a la Leopoldstrae.
 Juny: Festival del cmic.
 Juny/juliol: Tollwood al Olympiapark.
 Juliol: Christopher Street Day, dia de l'orgull gay.
 Juliol: Festa japonesa. T lloc el tercer diumenge a la caseta de t que hi ha darrera la Casa de l'Art (Haus der Kunst).
 Juliol: Auer Dult.



 Juliol: Festival musical Bell'Arte al pati del sortidor de la Residenz.
 Agost: Festa d'estiu al Parc Olmpic.
 Agost: Festa d'estiu al Viktualienmarkt.
 Agost: LILALU, festival infantil i de circ al Parc Olmpic.
 Setembre: Streetlivefestival a la Leopoldstrae.
 Setembre/octubre: Oktoberfest, festa de la cervesa al Theresienwiese (die Wies'n).
 Setembre/octubre: Auer Dult.
 Novembre/desembre: SPIELART, festival de teatre de Munic.
 Novembre/gener: Tollwood a la Theresienwiese.
 Desembre: Mercats de Nadal (Christkindlmrkte).
A ms a ms cal fer una especial atenci al festival d'pera (Opernfestsipele) i a la mostra de Cinema (Filmfest).

 Especialitats culinries .

En sn tpiques les salsitxes blanques (Weiwurst) que van ser creades a Munic el 1857. El Leberks, una espcie d'embotit calent, s una altra de les seves especialitats, acompanyat normalment amb un panet (Leberks mit dem Semmel). No poden faltar els Brezn, una especialitat de la fleca, on tamb s'hi destaquen els "Ausgezogene", unes pastes de mantega. 

El que s que no pot faltar en cap cas s la cervesa muniquesa. La ms beguda s la Helles, una cervesa de baixa fermentaci, per tamb hi s molt comuna la Weibier, una d'alta fermentaci en la qual un 50% del cereal maltejat ha de ser blat (Weizen en alemany, d'aqu el nom). El duc Wilhelm IV de Baviera va promoure la primera llei que fixava la composici de la cervesa. Segons aquesta "llei de puresa" (Reinheitsgebot) es continua produint encara avui en dia la cervesa en les mltiples fbriques de Munic. Les marques tradicionals sn Lwenbru, Paulaner, Spatenbru, Agustiner, Hofbru i Hacker-Pschorr.

 Meteorologia .

Munic es troba a la zona de transici entre el clima atlntic (humit) i el continental (sec). A ms a ms, sn factors decisius del seu clima els Alps i la seva proximitat al riu Danubi. Aquesta combinaci de diversos elements fa que meteorolgicament la regi sigui molt inestable, amb constants canvis de temps. 

El vent procendent dels Alps, anomenat Fhn, transporta durant tot l'any, tot i que de forma irregular, aire sec des del sud cap a la ciutat. Aquestes corrents contribueixen decisivament a una molt bona visibilitat durant totes les poques de l'any que permet observar des de la distncia la cadena muntanyosa alpina.

La temperatura ms alta enregistrada oficialment fou de 35,8C a l'estaci de mesura de Nymphenburg.

Les tempestes hi sn habituals. Fins al moment, la que ha causat uns danys ms elevats s la pedregada del 12 de juliol del 1984, els quals pujaren a aproximadament 1,5 mil milions d'Euros. La neu, principalment a causa de la seva proximitat amb els Alps hi fa presncia a l'hivern, convertint la ciutat amb la ms rica d'Alemanya en precipitacions d'aquest tipus.

En un anlisis per districtes s'ha constatat que el sud gaudeix de ms sol que el nord, el qual es troba ms afectat per la boira. La part est s ms seca que l'oest. Aquestes marcades diferncies tenen la seva base principal en la divisi de la ciutat per part de l'Isar i creen un micro-clima especfic.

 Poblaci .
 Evoluci de la poblaci .

L'any 1852 es va sobrepassar per primera vegada la xifra dels 100.000 habitants, entrant aix a la categoria de Grostadt (ciutat gran). 30 anys ms tard ja s'arribava als 250.000 i fins a l'entrada en el nou segle es va doblar el nombre, fregant el mig mili d'habitants, consolidant-se com la tercera ciutat de l'Imperi Alemany per darrera de Berlin i Hamburg. Fins al 1933 va augmentar la poblaci fins a situar-se als 840.000 habitants i la cota del mili es va superar el 1957.

Actualment, a finals de desembre de l'any 2006, la ciutat tenia 1,326 milions d'habitant i continua en la seva posici de tercera ciutat de la Repblica Unificada d'Alemanya pel que fa al cens.


A diferncia dels anys 70, en l'actualitat les segones residncies no es tenen en compte a l'hora de determinar el nombre d'habitants. s per aix que en algunes estadstiques oficials hi apareix un virtual retrocs en l'evoluci de la poblaci respecte a dcades anteriors. S'estima que, si a dia d'avui se segus utilitzant el mateix sistema, la ciutat s'hauria situat a les portes del mili i mig d'habitants.

La taxa de l'Atur se situa en el 5,6% (dades d'octubre del 2006).

La poblaci immigrant representa el 23,3% del total, 300.129 persones (dades del desembre del 2005), de les quals un 37% provenen de pasos de la Uni Europea. Per grups, el ms nombrs s el de procedncia turca (43.309 censats), seguit a distncia dels pasos balcnics: croats (24.866) i serbis (24.439). Dins del grup de ciutadans de la Uni, els grecs (22.486) sn capdavanters, seguits d'aprop pels vens del sud, els austriacs (21.411), i en tercer lloc hi ha una important representaci italiana (20.847).

A l'rea metropolitana hi viuen 2,6 milions de persones. Munic rep diriament, a ms a ms, un gran nombre de persones que hi tenen el seu centre de treball, tot i que hagin fixat la seva residncia en altres zones. Un 80% d'ells provenen de les rees d'Augsburg, Ingolstadt, Landshut i Rosenheim. La suma de la seva rea metropolitana i les rees d'atracci representen aproximadament un 40% de la poblaci bavaresa (4,65 milions).

 Religions .
El sud de Baviera i en particular la regi muniquesa s'ha caracteritzat histricament per ser catlica, per aix l'Esglsia Catlica s la que s'hi troba ms representada. Un 39,5% dels habitants se'n declaren. Munic s el centre de l'arquebisbat de Munic i Freising.  

Pel que fa a la resta de religions, un 14,2% de la poblaci es declara luterana i l'aproximadament 46% restant o b segueix altres confessions o b no s'interessa per cap. En aquest punt hi destaca tamb la comunitat jueva amb aproximadament 10.000 membres.

Del 12 al 16 de maig del 2010 tindr lloc a la ciutat la segona trobada ecumnica que reuneix liders i seguidors de diferents confessions, especialment de les dues majoritries a Alemanya.

 Poltica .



Li correspn ser la seu del parlament i el govern bavars per la seva condici de capital de l'estat lliure. A ms a ms, tamb s capital de la seva regi, Oberbayern, i del seu districte administratiu (Landkreis Mnchen). Altres organs estatals d'abast federal i internacional tamb tenen la seva seu a la ciutat, com per exemple l'Oficina de Patents Europea o el Tribunal Federal de Justcia Financera (Bundesfinanzhof).

Tradicionalment han dominat la poltica local els partits de centre-esquerra, cosa molt sorprenent en vista a la situaci del conjunt de Baviera, on s'hi imposa la centre-dreta.

Des de l'any 1993 Christian Ude (SPD) ocupa l'alcaldia de la ciutat. El complementen en les seves tsques la segona tinent d'alcalde, Christine Strobl (SPD), i el tercer tinent d'alcalde, Hep Monatzeder (Die Grnen, Els Verds). En l'actualitat la ciutat s governada mitjanant l'acord entre socialistes i verds.

 Simbols .
L'escut de la ciutat mostra en color platejat un monjo benedict amb hbit negre de contorn daurat i sabates vermelles. A la m esquerra hi aguanta un llibre de jurament i aixeca la dreta per fer-lo.

L'escut actual fou confeccionat el 1957 i s'anomena escut petit. Tamb s'utilitza el que, per contra, rep el nom d'escut gran. En ell hi apareix, sobre un fons platejat, una portalada vermella amb les portes obertes i custodiada per dues torres amb taulada rallada de colors negre i daurat. Sobre la portalada s'hi troba un lle daurat coronat. A la porta s'hi pot veure el monjo que tamb apareix a l'escut petit.

L'evoluci amb el pas del temps de les representacions inoficials del monjo que apareix a l'escut, per part de diversos artistes, va donar lloc a la figura del nen muniqus (Mnchener Kindl). El personatge central de l'escut es converteix, aix, en un nen del qual se'n deriven diverses representacions grfiques.

Els colors de la ciutat sn el negre i el daurat i corresponen als colors de l'Antic Imperi Alemany.

 Ciutats agermanades .
 Edimburg (Esccia), des de 1954;
 Verona (Itlia), des de 1960 ;
 Bordeus (Frana), des de 1964;
 Sapporo (Jap), des de 1972 ;
 Cincinnati (Estats Units), des de 1989;
 Kev (Ucrana), des de 1989;
 Harare (Zimbabwe), des de 1996(entre 1999 i Abril del 2002, a causa de la vulneraci dels Drets Humans per part del govern de Zimbabwe, les relacions es van congelar);

 Indrets d'inters .

 Construccions .
La Marienplatz (Plaa de Maria) representa el centre de la ciutat. Envoltada per l'Ajuntament nou (Neues Rathaus) i l'Ajuntament vell (Altes Rathaus) es troba certament al centre del casc antic. 

 Romnic:
A poca distncia d'ella s'hi troba l'esglsia de Sant Pere (Peterskirche), la ms antiga del centre, inicialment de carcter romnic, avui en dia reformada amb un perfil Gtic. Des de la destrucci de l'esglsia de St. Jacob (St.-Jakobs-Kirche), l'any 1955, no queda cap representant de l'arquitectura romnica al centre de Munic. No aix, a les afores s'hi poden trobar mostres molt ben conservades, com per exemple l'esglsia de la Santa Creu (Heilig-Kreuz-Kirche) a Frttmaning, on s'hi pot visitar el seu fresc. Cal tamb destacar el crucifix a l'esglsia de la Santa Creu del barri de Forstenried.

Gtic:

Al voltant de la Peterskirche s'hi poden trobar, en canvi, moltssimes mostres del Gtic. Del temps de la primera fortificaci en queden les portalades de l'Isartor, de Sendlinger Tor i de Karlstor, aix com la Torre del Lle (Lwenturm) al Rindermarkt. Pel que fa a les construccions profanes se'n pot destacar l'Alter Hof (antiga residncia dels ducs de Wittelsbach) i l'Ajuntament vell amb la seva sala de ball, avui en dia ocupat pel museu municipal.

El simbol principal de la ciutat tamb s d'estil gtic: la catedral de Nostra Senyora, l'anomenada Frauenkirche. D'ella en destaquen especialment les seves dues altes torres.

Una altra esglsia d'orgen gtic, tot i que desprs durant el Barroc fou remodelada, s la de l'Esperit Sant (Heilig-Geist-Kirche) al Viktualienmarkt. D'aquesta poca tamb se'n conserven les esglsies dels difunts (Friedhofskirche) de la Frauenkirche i de Sant Pere, l'esglsia de Sant Salvador (Salvatorkirche) i la de Tots els Sants (Allerheiligenkirche), tamb anomenada Heiligkreuzkirche. En l'antiga esglsia dels Agustins (Agustinerkirche), tamb gtica, s'hi troba avui en dia el museu de la caa i de la pesca (Deutsches Jagd- und Fischereimuseum).

Fora del centre, en els diferents barris, tamb s'hi poden veure algunes mostres com, per exemple, la capella del palau Blutenburg i l'esglsia de St. Wolfgang a Pipping. El castell de Grnwald s l'nic que queda de l'poca medieval als voltants de Munic.

Renaixement:
Cal destacar de forma especial l'esglsia de St. Miquel (Michaelskirche), la qual s la d'estil renaixentista ms gran que es troba al nord dels Alps, i l'edifici de l'acadmia antiga (Alte Akademie) que es troba al seu costat. ;

A ms a ms es pot mencionar el pati interior de l'Alte Mnze, aix com algunes ales de la Residenz. Del palau Maxburg, tamb pertenyent a aquesta tendncia arquitectnica, noms se'n conserva una torre. La fbrica estatal de cervesa Hofbruhaus, creada durant aquesta poca, es troba actualment en una construcci del segle XIX a la Pl. Platzl.


Barroc:

La primera esglsia barroca de la ciutat s l'esglsia de les Carmelites, avui en dia edifici secular. Amb la construcci de la Theatinerkirche es va installar a Munic el Barroc itali, estil decisiu fins que els arquitectes francesos Joseph Effner i Franois de Cuvillis varen passar a dominar l'escena. Un gran nombre d'edificis religiosos corresponents a aquest estil poden ser observats, com per exemple les esglsies de la Brgersaalkirche i la de la Trinitat (Dreifaltigkeitskirche). Entre els edificis profans hi destaquen el palau de la noblesa Prcia, els dos palaus Preysing i el palau Holnstein, actualment residncia de l'Arquebisbe. Els palaus Nymphenburg i Schleiheim sn dues mostres principals del Barroc del sud d'Alemanya.

Rococ:

Prop de la Sendlinger Tor s'hi pot veure l'Asamkirche. L'interior d'aquesta esglsia s decorat segons l'estil Rococ. Fora del centre de la ciutat, a Berg am Laim, cal esmentar l'esglsia de St. Miquel. Altres mostres d'aquest corrent sn l'Amalienburg, situat dins el complex del palau Nymphenburg, i el teatre Cuvillis a la Residenz.

Neoclassicisme:



Amb la construcci del Teatre Nacional (Nationaltheater) s'al una de les obres cabals del Neoclassicisme a la ciutat. ;

Aquesta va ser l'poca que va veure grans transformacions en l'organitzaci del centre de la ciutat. Aix, es van projectar quatre grans avingudes que enllacen la Residenz amb els barris. Especialment el rei Ludwig I de Baviera va contribuir a aquesta projecci per mitj dels seus arquitectes Leo von Klenze i Friedrich von Grtner, els quals van omplir les noves avingudes amb grans construccions d'aquest estil.

La Brienner Strae, que condueix cap a l'oest (Nymphenburg), es troba seccionada en dos punts per exemples del Neoclassicisme. Primerament per la Karolinenplatz, una plaa en forma d'estel amb un obelisc al centre. En segon lloc, per l'arc del triomf de les propilees. Just al seu costat s'hi pot veure la Gliptoteca, una altra mostra d'aquest estil.

En direcci cap al nord (Schwabing) s'hi extn la Ludwigstrae. En ella s'hi troben la Biblioteca Estatal de Baviera (Bayerische Staatsbibliothek), la Ludwigskirche i l'edifici de la LMU.

Al sud de la Residenz, davant l'pera, hi arrenca la que, durant el segle XIX, va ser concebuda com a avinguda per a realitzar-hi les parades militars, la Maximilianstrae. Condueix des del casc antic, en direcci cap a l'est, creuant l'Isar, fins a la seu del Parlament Bavars (Bayrischer Landtag), edifici conegut amb el nom de Maximilianeum. Avui en dia s'hi poden trobar els establiments ms selectes del continent. Els edificis del govern de la regi d'Oberbayern i el del Museu Etnolgic tamb hi tenen lloc i sn mostres de l'estil Neoclssic.

Per ltim es va gestar la Prinzregentenstrae, la qual comena en el Prinz-Karl-Palais i condueix tamb cap a l'est. En ella s'hi troben el Museu Nacional (Nationalmuseum), la Villa Stuck i el Teatre del Regent (Prinzregententheater). L'ngel de la pau (Friedensengel) es troba situat a la seva terrassa sobre l'Isar.

Aproximadament de forma parallela a aquestes transformacions va installar-se a la Theresienwiese l'estatua de la Bavria, davant la Sala de les Glries Bavareses.

Contrucci amb vidre i acer:

A mitjans del segle XIX eren observades com a simbol del desenvolupament tcnic. La Schannenhalle, al Viktualienmarkt, va poder ser conservada en part i actualment s un centre ldic. En canvi el palau de vidre (Glaspalast), un altre dels exponents, fou cremat el 1931.

Historicisme:
La inclinaci cap a tornar als estils passats tamb es va deixar notar a Munic. A finals del segle XIX varen ser construdes moltes esglsies i edificis diversos seguint aquesta tendncia, com ara l'Ajuntament nou o l'esglsia de Sant Pau imitant l'estil gtic (Neogtic), el Palau de Justcia (Justizpalast) seguint les linies barroques, les mateixes que van concebre el Museu de l'Exrcit al Hofgarten, on actualment s'hi troba la seu del govern de Baviera (Bayerische Staatskanzlei), o, ja per acabar la srie d'exemples, l'Acadmia de les Belles Arts, situada a Schwabing, segons un patr renaixentista.

Modernisme:
A Schwabing hi ha diversos edificis de vivendes seguint l'estil definit per l'Art Noveau. Prop del Deutsches Museum i del centre de cultura Gasteig, a Au, s'hi van obrir els banys pblics Mller (Mllerschen Volksbad), que resulten ser els ms antics de Munic i foren construts tamb d'acord amb aquest estil.

Arquitectura Nazi:
Dels edificis de l'poca del Nacionalsocialisme se n'ha conservat la Casa de l'Art (Haus der Kunst) i la seu central del partit, a la Knigsplatz, entre d'altres.

poca posterior a la II Guerra Mundial:
Desprs de la II Guerra Mundial es varen construir relativament pocs edificis que mereixin l'atenci.


Alguns dels exemples ms importants de l'arquitectura moderna muniquesa prenen forma en installacions esportives. Entre elles cal destacar-ne el Parc Olmpic, creat per allotjar els Jocs Olmpics de l'any 1972. El conjunt arquitectnic, format per l'estadi olmpic (Olympiastadion), la piscina olmpica (Olympia-Schwimmhalle) i el palau d'esports (Olympiahalle), s especialment conegut per la construcci plstica ondulada que el cobreix. Aquest embolcall s'adhiu extraordinriament amb la resta de passatge ondulat format per muntanyetes. La torre de telecomunicacions (Olympiaturm), de 291m d'alada, tamb es troba en el parc. Ho complementa el palau d'esports d'hivern (Olympia-Eissportzentrum).

Fou a partir de la dcada dels 90 del segle XX que la ciutat va viure un resorgiment arquitectnic que ha deixat a la ciutat edificis ms refinats. N's un exemple l'esglsia catlica del Sagrat Cor (Herz-Jesu-Kirche).



La ciutat ha perms la construcci de pocs gratacels i en gairab tots els casos exclusivament lluny del centre. Les mostres ms interessants sn l'edifici central de BMW prop del Parc Olmpic (Olympiapark), amb una arquitectura que representa el seu fams motor de quatre cilindres en linia, la seu central del banc Hypovereinsbank a l'Arabellapark, edifici que es coneix amb el nom de Hypo-Haus, i les torres Highlight al nord de Schwabing. El gratacel ms alt s actualment, amb 146m d'alada, el Uptown Mnchen.

L'any 2005 es va inaugurar el nou estadi de futbol de cara a la Copa del Mn de Futbol 2006 que es disput a Alemanya. Aquesta nova infrastructura, anomenada Allianz-Arena, es troba al nord de la ciutat i allotja partits del FC Bayern de Munic i el TSV 1860. La seva capacitat s de 69.000 espectadors (reduda a 66.000 en partits de carcter internacional).

L'arquitecte Wandel Hoefer Lorch ha projectat el Centre Jueu (Jdisches Zentrum), inaugurat l'any 2006 a la cntrica St.-Jakobs-Platz.

El ms nou dels edificis, actualment en construcci, s el BMW-Welt que acollir properament el museu d'aquesta marca.

 Fonts i sortidors .
Hi ha aproximadament 1.200 sortidors, dels quals gairab 700 sn de propietat municipal. El ms antic s el que es troba situat a la Marienplatz. Alguns altres dels que cal esmentar sn el sortidor dels Wittelsbach a la Lenbachplatz i el sortidor del pare Rin (Vater-Rhein-Brunnen) a l'illa del museu. Ambdues obres foren dissenyades per Adolf von Hildebrand.

 Parcs .


El parc ms antic de la ciutat s el Hofgarten, amb el temple dedicat a la Diana, d'estil reinaixentista. A continuaci, en direcci nord-est, s'hi ajunten el Finanzgarten i el Jard Angls (Englischer Garten), el qual fou dissenyat l'any 1789 i s'extn des del centre histric fins al lmit nord de la ciutat. Amb una superfcie total de 3,7km s un dels parcs municipals ms grans del mn, superant fins i tot el Central Park de Nova York.

A l'oest del casc antic, prop de la Karlsplatz, s'hi troba l'histric jard botnic en el qual s'hi podia veure el palau de vidre (Glaspalast) fins que va ser destrut per un incendi. Malgrat tot, d'ell encara se'n conserva la portalada d'entrada d'estil neoclssic, projectada per Herigoyen, amb una inscripci de J. W. Goethe que reprodueix l'escriptura original de la m de l'autor.

El parc del palau Nymphenburg va ser construt seguint l'estil francs, tot i que fou remodelat, a excepci del "Grand Parterre", durant el segle XIX per donar-li una aperena de parc paissatgstic angls. Cap al nord, a continuaci d'aquest, s'hi ajunta el jard botnic. 

En direcci sud-est del palau Nymphenburg s'hi pot veure el Hirschgarten, antigament pertanyent al prncep elector.

Al nord de Munic s'hi troba el palau Schleiheim que compta amb un parc on s'hi poden veure tres palauets d'estil barroc. Juntament amb el Herrenhausen aquest s l'nic gran parc barroc que s'ha conservat a Alemanya.

Des del tur del Parc Olmpic (Olympiapark) hi ha una excepcional vista de la ciutat. Al seu voltant s'hi pot trobar el llac olmpic (Olympiasee).

Hi ha diferents superfcies verdes distribudes per tot Munic que mereixen la seva menci. Entre elles, el Luidpoldpark, el Westpark i l'Ostpark. Aquest fet fa que l'estiu a Munic sigui molt agradable i converteixi la ciutat en un gran espai verd. A l'hivern permeten divertir-s'hi amb la neu, alguns fins i tot hi practiquen esqu de fons.

Diversos personatges coneguts sn enterrats al Alter Sdlicher Friedhof, avui en dia reconvertit en zona verda municipal.

Les vores del riu Isar tamb sn zones verdes que, aprofitant l'avinentesa de la mostra botnica BUGA2005, foren en part renaturalitzades. Es pot recrrer tota la vora del riu des del nord fins al sud utilitzant les vies de passeig i els carrils per a bicicletes. La zona entre l'illa del museu i el Flaucher s molt apreciada per a fer-hi carn a la brasa, fer-hi un bany o pendre-hi el Sol. Alguns espais sn reservats al nudisme (FKK). Al sud del Flaucher hi ha el Parc Zoolgic de Hellabrunn.

El BUGA2005 tamb va ser l'ocasi que va veure realitzat el parc de Riem.

 Esport .
 Installacions esportives .



El Parc Olmpic representa un dels centres esportius ms importants de la ciutat. Construt en motiu de les Olimpades de l'any 1972, acull l'estadi olmpic (Olympiastadion), la piscina olmpica (Olympia-Schwimmhalle), el palau d'esports (Olympiahalle) i el palau d'esports d'hivern (Olympia-Eissportzentrum).

Un nou estadi de futbol va ser inaugurat el 2005 a la localitat de Frttmaning de cares a la Copa del Mn de Futbol 2006, de la qual se n'hi disputaren alguns partits, incls el d'inauguraci. En l'actualitat acull els partits del FC Bayern de Munic i el TSV 1860.



La installaci esportiva amb ms tradici s l'estadi de la Grnwalder Strae, anomenat popularment "das Sechzger", i que fins al 2005 va ser seu dels partits de l'equip professional del Munic 1860.

Un altre estadi esportiu de dimensions considerables s l'estadi municipal de la Dantestrae.

 Entitats esportives .

 FC Bayern de Munic: En futbol t el rcord de ttols a Alemanya. Tamb t una secci de bsquet.
 TSV 1860: Club de futbol actualment a la segona divisi de la Bundesliga.
 SpVgg Unterhaching: Equip regional d'Unterhaching, a les afores de Munic.
 El FC Wacker Mnchen havia arribat a ser el tercer club de la ciutat, per actualment juga en una lliga regional.
 TSV Grohadern: Club esportiu que destaca pels seus ttols en el campionat alemany de Judo.
 FC Alte Haide: Club de futbol a Schwabing.
 El Munich Irish Rovers FC s el club esportiu ms gran del sud d'Alemanya de llengua anglesa.
 El EHC Mnchen s un equip d'hoquei sobre gel. L'equip professional juga a la segona lliga.
 Munich Thunder, antic club de futbol americ que jugava a la lliga europea.
 Kickz Mnchen Basket: equip tradicional de bsquet creat als anys setanta.
 Els Munich Cowboys s un equip de futbol americ que juga a la lliga alemanya.
 El Weiblau Mnchen va jugar les temporades 1968/69 i 1970/71 a la lliga de tennis de taula.

 Esdeveniments esportius .
 Cursa de les empreses al Parc Olmpic.
 La Marat de Munic se celebra a l'octubre i s la cinquena ms gran d'Alemanya;
 Regata piragstica entre la LMU i la TUM, les dues universitats ms importants de la ciutat, creada segons el model de la Cambridge - Oxford. T lloc a les installacions olmpiques de Schleiheim.

 Economia .



Segons una comparaci entre les cinquanta ms grans d'Alemanya, realitzada per la revista Wirtschaftswoche, la INSM i la Klner IW Consult GmbH, Munic s la ciutat que t la millor qualitat de vida i un major benestar econmic. L'estudi presentat a Berlin el 30 de juny del 2006 declara la capital bavaresa com la ciutat amb ms xit econmic d'Alemanya, seguida per Frankfurt a.M., Stuttgart, Dsseldorf i Magncia. En ell s'hi valoren indicadors econmics i d'infrastructures com la productivitat, les inversions, la innovaci, la taxa d'atur, el nombre d'habitants altament qualificats o els sous. Munic va aconseguir 77,6 punts dels 100 possibles, mentre que la resta de ciutats de la llista es van quedar a una notable distncia, per sota dels 70 punts.

Segons la revista econmica Capital, Munic tamb s capdavantera del ranking de prespectives econmiques, seguida de Stuttgart, Dsseldorf i Hamburg. En el seu nmero 2/2005 aquesta revista va presentar la previsi del desenvolupament de les 60 ciutats ms importants d'alemanya en el perode 2002 - 2011 referent al creixament, l'ocupaci, el creixament de la poblaci i el poder adquisitiu.

El poder adquisitiu dels ciutadans muniquesos se situa en els 26.648 Eur per habitant, a una gran distncia de la resta de ciutats alemanyes.

Els principals sectors econmics de Munic sn el turisme, la construcci de maquinria, l'indstria automobilstica, les telecomunicacions i l'edici de software. Tamb hi tenen importncia les entitats financeres i es destaca per ser la seu del major nombre d'empreses d'assegurances d'Alemanya.

La biotecnologia s important a la seva zona d'influncia financera, tot i que es concentra al municipi ve de Planegg.

Es destaca tamb pel fet de ser la segona ciutat amb ms cases editorials de tot el mn, darrera de Nova York. El Sddeutsche Zeitung, un dels principals diaris en llengua alemanya, s'hi edita. Una gran quantitat d'indstria corresponent a la resta de mitjans de comunicaci es concentra en la seva rea d'influncia econmica: la televisiva a Unterfhring i la cinematogrfica a Geiselgasteig.

La fira de mostres acull regularment fires de nivell internacional.

Amb Allianz, BMW, Hypo Real Estate, Infineon, MAN, Mnchner Rck AG, Siemens AG i aviat Linde AG, sn 8 les empreses que hi tenen la seu i cotitzen a l'ndex DAX dels principals valors, cosa que li atorga tamb en aquesta categoria el primer lloc del rnquing.

 Poltica econmica municipal .

En els ltims anys l'endeutament de la ciutat ha crescut fins a situar-lo al capdavant del de la resta de ciutats alemanyes des del 2005. 

L'endeutament per habitant se situava llavors als 2.651 Eur/hab., seguit pel de Colnia (2.571 Eur) i el de Frankfurt a.M. (2.3138 Eur).

Com a contrapartida la ciutat disposa d'una gran riquesa en actius en forma de participacions en edificis de vivendes i en els serveis municipals.

 Empreses amb seu a Munic .

Especialment desprs de la II Guerra Mundial moltes empreses que tenien la seva seu a Berln o a l'Alemanya de l'est es van traslladar a Munic. Aquesta s una llista de les principals:



 Mitjans de comunicaci .
La ciutat s la seu de la Radio i Televisi Bavaresa (Bayerischer Rundfunk). A ms a ms hi ha un gran nombre de cadenes privades i empreses de telefonia.

Amb unes 250 empreses editorials s un punt importantssim dels medis escrits. Entre elles se'n pot destacar Burda, Sddeutscher i IDG. Juntament amb Nova York s capdavantera en l'edici de llibres, on hi destaquen editors com ara Deutscher Taschenbuch, Langenscheidt, Bonnier, C. H. Becker, Carl Hansen, Droemer Knaur, Elsevier, Grfe&Unzer, Oldenbourg, Piper, Prestel o Random House.

Al costat del rotatiu d'mbit nacional Sddeutsche Zeitung (SZ), tamb s'hi editen diriament el Mnchner Merkur, l'Abendzeitung, i el Tageszeitung (TZ).

Pel costat de la formaci, la ciutat s seu de l'escola alemanya de Periodisme.

 Transports .
 Aeroports .

L'aeroport internacional Franz Joseph Strau (codi internacional IATA: MUC), obert l'any 1992, s el segon aeroport d'Alemanya en nombre de passatgers (30,8 milions durant el 2006), desprs del de Frankfurt a.M. i el sis d'europa, desprs dels de Heathrow a Londres, Charles de Gaulle a Paris, Frankfurt a.M., Schiphol a Amsterdam i Barajas a Madrid. La decisi de Lufthansa de convertir-lo en el seu segon Hub de conexions ha fet que Munic es trobi cada vegada millor comunicada amb la resta del mn. A causa del progrs continuat del nombre de viatgers durant els seus primers deu anys de vida va portar a l'obertura d'una segona terminal l'any 2003. Acutalment es discuteix la possibilitat d'ampliar la seva capacitat d'operacions amb una tercera pista. Tamb es busca una soluci que millori la conexi amb la ciutat, ja que amb les comunicacions actuals sn necessaris gairab 45 minuts per deplaar-s'hi des del centre. La construcci d'un tram pel qual hi circularia el tren de levitaci magntica Transrapid reduria el temps a noms 10 minuts. Tot i aix, els costos de construcci sn molt elevats i topa amb l'oposici del consistori municipal malgrat la llum verda que hi ha donat el govern bavars.


A l'oest de la ciutat hi ha l'antic aeroport militar de Frstenfeldbruck i el dedicat a l'investigaci i proves d'Oberpfaffenhofen. En l'actualitat s'estudia la possibilitat d'habilitar-los per a l'aviaci privada.

 Infrastructura ferroviria .
Hi ha una bona conexi a la xarxa internacional mitjanant trens de llarg recorregut i a ms a ms, des de l'hivern 2007, hi arriba el TGV que uneix Paris amb l'est d'Europa (TGV Est Europen).

Amb la resta d'Alemanya, les segents linies d'alta velocitat serveixen la ciutat:
 Lnia 11: Berln   Frankfurt a.M.   Munic   Innsbruck;
 Lnia 25: Hamburg   Nuremberg   Munic   Garmisch-Partenkirchen;
 Lnia 28: Munic   Augsburg   Nuremberg   Berln;
 Lnia 41: Munic   Ingolstadt   Nuremberg   Frankfurt a.M.;
 Lnia 42: Munic   Stuttgart   Frankfurt a.M.   Colnia   Dortmund;

A part de l'estaci central (Hauptbahnhof) tamb s'hi troben l'estaci de l'est (Ostbahnhof) i la de Passing que acullen linies de llarg recorregut.

El transport de mercaderies t lloc amb base a l'estaci del nord (Mnchen Nord Rbf).


 Carreteres .

Durant molt de temps la xarxa de carreteres de Munic va patir un excessiu centrisme. La ciutat tenia por que es produssin importants prdues econmiques en el cas de desviar el trnsit, especialment del turisme que viatjava cap a Itlia. Aquest fet va portar a convertir la cntrica Karlsplatz en l'encreuament amb ms trnsit d'Europa. Als anys 50 es va rependre el projecte, traat ja abans de la Guerra, de costrur vies perifriques. A poc a poc, durant els anys 60, va anar prenent cos el Mittlerer Ring. Actualment encara s'est en procs de construcci d'una autopista perifrica de circumvallaci, coneguda amb el nom de A-99 o Autobahnring, que transcorre parallelament a la carretera nacional 471.

Les segent autopistes enllacen Munic amb la resta d'Alemanya i la comuniquen internacionalment:
 A-8: Karlsruhe   Stuttgart   Ulm   Augsburg   Munic   Salzburg;
 A-9: Munic   Nuremberg   Leipzig   Berln; A travs de la A-93 cap a Ratisbona;
 A-92: Munic   Landshut   Deggendorf;
 A-94: Munic   Passau / Viena (en construcci);
 A-95: Munic   Garmisch-Partenkirchen;
 A-96: Munic   Memmingen   Lindau (Llac de Constana);
 A-995: Munic   Encreuament Munic sud/A-8;

Pel que fa a les carreteres nacionals, aquestes sn les que serveixen la ciutat:
 Nacional 2: Frontera polonesa   Berln   Leipzig   Nuremberg   Augsburg   Munic   Garmisch-Partenkirchen   Frontera austraca;
 Nacional 11:  Frontera txeca   Landshut   Munic   Kochel am See   Frontera austraca;
 Nacional 12:  Lindau (Llac Constana)   Munic   Passau   Frontera txeca;
 Nacional 13:  Wrzburg   Ingolstadt   Munic   Bad Tlz;
 Nacional 304: Dachau   Munic   Freilassing;

 Transports pblics .

La companyia nacional del ferrocarrils, la Deutsche Bahn, explota la xarxa de ferrocarril urb (S-Bahn), formada per deu lnies que conecten el centre de la ciutat amb les localitats ms properes. Ja que el tnel que travessa la ciutat d'est a oest, de la Hauptbahnhof a la Ostbahnhof, (Stammstrecke) s compratit per totes les lnies, es troba actualment en un punt de saturaci. s per aix que s'ha projectat un segon tnel que permetr augmentar el servei.

La companyia de transports metropolitans, la MVG, s responsable de les sis linies de metro (U-Bahn), les deu de tramvia (Tram) i una gran xarxa de busos que inclou un sistema de metro-busos (enllacen amb estacions de metro). El sistema de metro transporta diriament un mili i mig de persones.

Altres empreses privades tamb ofereixen serveis d'autobs.

Tots aquests mitjans de transport s'agrupen en un organisme que rep el nom MVV i s'ofereixen a una tarifa unificada.

 Educaci i Investigaci .
 Universitats i Escoles Universitries .




De les tres Universitats qualificades com d'lit a Alemanya, dues es troben a Munic: la LMU i la TUM. Aquesta s una llista detallada de les Universitats muniqueses:
 Ludwig-Maximilians-Universitt Mnchen (LMU): fundada el 1472 a Ingolstadt, va ser traslladada el 1802 cap a Landshut i d'all el 1826 cap a Munic. s una de les tres Universitats de ms prestigi d'Alemanya.
 Technische Universitt Mnchen (TUM): fundada el 1868 amb el nom de Polytechnische Schule Mnchen, va ser ampliada el 1872 amb una secci d'Agricultura que finalment incorpor el 1930 l'Universitat de Cincies Agrries de Weihenstephan. El nom actual el porta des del 1970. Tamb s una de les 3 Universitats ms prestigioses del pas.
 Fachhochschule Mnchen (FHM) / Munich University of Applied Sciences: creada el 1971 a partir de la uni de set escoles professionals universitries, ofereix un estudi de nivell universitari ms aplicat, equivalent a una diplomatura o una enginyeria tcnica.
 Universitt der Bundeswehr Mnchen: la Universitat de l'Exrcit, fundada el 1973 per tal de formar els seus oficials, es troba a la localitat vena de Neubiberg. s reservada a membres de l'Exrcit (Bundeswehr).
 Fachakademie fr Augenoptik (Munich College of Optometry): Escola Universitria d'Optometria. S'hi ofereix formaci reconeguda oficialment en aquest camp.
 Akademie der Bildenden Knste Mnchen: creada el 1808 com a acadmia reial de les Belles Arts, es va unir el 1946 amb la Kunstgewerbeschule i l'acadmia de les Arts Aplicades (Akademie der Angewandten Kunst). Des del 1953 t el seu nom actual.
 Hochschle fr Musik und Theater Mnchen: fundada el 1830 com una escola de cant, es va transformar el 1867 per desig exprs de Richard Wagner en la reial escola bavaresa de Msica, i el 1892 pass a ser l'acadmia nacional de les Arts Simfniques (Staatlichen Akademie der Tonkunst). El 1924 va rebre el nom d'Escola Universitria de Msica, ms tard fou clausurada i finalment reoberta el 1946. s des del 1998 que se la coneix amb el nom actual.
 Hochschule fr Fernsehen und Film Mnchen: comen el 1966 com a instituci pblica per a la formaci de redactors, directors i guionistes.
 Hochschule fr Politik Mnchen: creada l'any 1950, ofereix un estudi interdiciplinari de les Cincies Poltiques, amb el qual desprs de 9 semestres s'obt el ttol de la LMU.
 Bayerische Verwaltungsschule (BVS): ofereix educaci en temes d'administraci local i estatal.
 Bayerische Akademie fr Werbung und Marketing (BAW): fundada el 1949 com a instituci de formaci professional en Marketing, comunicaci i mitjans informatius.
 Fachhochschule fr Oekonomie & Management: privada, amb estudis reconeguts oficialment.
 Munich Business School: privada, amb estudis reconeguts oficialment.
 Euro Business College (EBC): escola privada, no reconeguda oficialment, que es centra en els estudis d'Administraci d'Empreses.
 AKAD: escola privada amb estudis reconeguts oficialment.
 Sprachen & Dolmetscher Institut Mnchen: Institut de llengues, traducci i interpretaci.
 Hochschule fr Philosophie Mnchen: fundada el 1925 a Pullach, des de llavors t el reconeixament per a formar sacerdots. El 1932 esdeven la facultat filosfica de Dret Cannic (Philosophischen Fakultt kanonischen Rechts) i el 1971 es va traslladar a Munic. s dirigida pels Jesutes.
 Katholische Stiftungsfachhochschule Mnchen; va veure la llum el 1971 de la m de quatre Escoles Universitries dedicades al Treball Social i a la Pedagogia Social. ;
 Ukrainische Freie Universitt Mnchen (UFU): Universitat ucranesa a l'exili que ha tingut la seva seu a Viena i Praga i que actualment l'ha fixat a Munic.

 Recerca i Investigaci .

 Max-Planck-Gesellschaft: Instituci successora de la Kaiser-Wilhelm-Gesellschaft.
 Administraci central;
 Institut fr Auslndisches und internationales Sozialrecht: Justcia Social internacional.
 Institut fr Geistiges Eigentum, Wettbewerbs- und Steuerrecht: Dret de la Propietat intellectual, de la Competncia i Dret Fiscal.
 Institut fr Physik (Werner-Heisenberg-Institut): Fsica.
 Institut fr Psychiatrie: Psiquiatria.
 Fraunhofer-Institut:
 Patentstelle fr die Deutsche Forschung (PST): Patents de la recerca alemanya.
 Systeme der Kommunikationstechnik (ESK): Tcniques de comunicaci.
 Bundeswehr: Investigaci militar.
 Institut fr Mikrobiologie der Bundeswehr: Microbiologia;
 Institut fr Pharmakologie und Toxikologie der Bundeswehr: Farmacologia i Toxicologia.
 Institut fr Radiobiologie der Bundeswehr: Radiobiologia.
 Institut fr Rundfunktechnik (IRT): Tcniques de la Radio i la Televisi.
 Institut fr Sozialwissenschaftliche Forschung (ISF): Cincies Socials.
 Bayerische Akademie der Wissenschaften: el seu objectiu s l'ampliaci del coneixament en diversos camps.
 Forschungszentrum fr Umwelt und Gesundheit (GSF): Investigaci de noves Medicines, aliments i sistemes ecolgics que tinguin una influncia positiva per a la salut. El centre d'atenci sn les malalties crniques i degeneratives que poder contraure's a causa de l'estil de vida i les condicions ambientals.

 Instituts culturals .
 Deutsches Jugendinstitut (DJI): Institut de la joventut.
 Goethe-Institut: Institut de la cultura alemanya.
 Instituto Cervantes: Institut de la cultura hispnica.
 Institut franais: Institut de la francofonia.
 British Council: Institut de cultura britnica.
 Instituto Italiano di Cultura: Institut de cultura italiana.

Referncies.


Enllaos externs. 
 Pgina oficial de la ciutat en Angls;
 Pgina dels transports pblics en Angls;
 Panormiques de Munic;
 Llista d'entrades referents a Munic a les principals biblioteques catalanes: BC, CBUC.









































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45198" title="Piotr Kropotkin" nonfiltered="2555" processed="2540" dbindex="17850">



El prncep Piotr Aleksyevich Kropotkin (En rus:                            ) (9 de desembre de 1842 - 8 de febrer de 1921) va ser gegraf, a part de pensador poltic rus, sent considerat un dels principals terics del moviment anarquista, on va defensar la tesi del comunisme llibertari. 

 Vida . 
Kropotkin va nixer en Moscou el 21 de desembre de 1842, va estudiar en Sant Petersburg i va servir en l'Exrcit rus des de 1862 fins a 1867. Durant aquest perode, va dirigir dues expedicions successives a Sibria i Manxria, respectivament, (on coneix a antics companys de Bakunin i llegeix a Proudhon) que van proporcionar coneixements geogrfics de gran valor a ms de fer una gran contribuci cientfica sobre el desgla. 

Va retornar a Sant Petersburg en 1867, on va ser nomenat oficial de la Societat Geogrfica russa. Va explorar les glaceres de Finlndia i Sucia en nom de l'esmentada agrupaci des de 1871 fins a 1873. Mentre realitzava aquestes investigacions, tamb es va dedicar a estudiar els escrits dels principals terics de la poltica,i comena a solidaritzar-se amb les penoses condicions de les/els camperols/as, alhora que entra en contacte amb el moviment obrer adoptant finalment els punts de vista del socialisme revolucionari, comenant aqu els seus primers acostaments amb la poltica en el bndol marxista. Ms tard es convertiria en un dels defensors de la doctrina de l'anarquisme. 

Una mica curis i que delata en gran manera el seu tarann anarco-comunista va anar que en 1872 va participar en la I Internacional, fins a aqu tot semblaria normal, per s que primer ho va fer com marxista i desprs com seguidor de l'ideleg i company anarquista Mijal Alexndrovich Bakunin.

Quan va regressar a Rssia, desprs de la seva etapa socialista, contacta amb focus revolucionaris i comena a difondre el pensament anarquista, motiu pel qual va ser arrestat i empresonat en 1874. Va Aconseguir escapar dos anys desprs i es va unir a una societat anarquista internacional, la "Federaci del Jura". A continuaci, es va installar en Frana, on edita Li Rvolt i participa en la Internacional antiautoritria i en la Internacional Socialista. Va Ser detingut en 1883 en Li, per pertnyer a la Internacional, i sentenciat a cinc anys de pres per les seves activitats anarquistes. Desprs de ser alliberat tres anys desprs grcies a la pressi d'intellectuals de l'poca, es va traslladar a Anglaterra, on va residir i va treballar durant trenta anys. 

Durant la Primera Guerra Mundial va ser partidari de l'imperialisme rus ja que pensava que era necessari oposar-se a la poltica extremadament militarista de Alemanya per a generar un contraps geopoltic, a causa d'aix va ser criticat pels internacionalistes i per gran part del moviment anarquista, inclosos els seus propis amics. Desprs de la Revoluci de Febrer va defensar la jove repblica. Desprs de la Revoluci russa, va retornar al seu pas i es va establir prop de Moscou, per encara que va prendre part en la vida poltica sovitica no va desenvolupar cap crrec oficial. Va morir el 8 de febrer de 1921 en Dmtrov, una localitat prxima a Moscou i des d'on va escriure a Vladmir Lenin les seves famoses cartes.

Pensament. 
Poltic. 
Fins al moment, en les bases de l'anarquisme trobvem la collectivitzaci dels mitjans de producci, gestionats aquests per societats obreres. Tamb trobem un salari segons el realitzat per cadasc/na i la desaparici de l'Estat i del govern. Idees arribades grcies a les aportacions de Proudhon, Guillaume, Bakunin  Per l'aparici de Kropotkin en l'escenari europeu proporciona a l'anarquisme la consistncia ideolgica que li faltava.

El tema central dels nombrosos treballs de Kropotkin va ser l'abolici de tota forma de govern en favor d'una societat que es regs exclusivament pel principi de la ajuda mtua (ttol d'un dels seus llibres) i la cooperaci, sense necessitat d'institucions estatals. Aquesta societat ideal (comunisme anarquista o anarcocomunisme) seria l'ltim pas d'un procs revolucionari que passaria abans per una fase de collectivisme (l'Anarcocol.lectivisme, teoria en certs aspectes propera al tipus de comunisme plantejat aqu). El seu ideari anarco-comunista es basava en principis com el de "a cadasc segons la seva necessitat, de cadasc segons la seva capacitat", en contra del que pensava Bakunin. Probablement el seu llibre ms important per al pensament anarquista sigui La Conquesta del Pa (1888).

Kropotkin va basar el seu pensament entorn de tres eixos: 

Com organitzar la producci i el consum en una societat lliure?: Mitjanant la collectivitzaci dels mitjans de producci i els bns obtinguts, juntament amb una racionalitzaci de l'economia i la creaci de la comuna autosuficient (la comuna suprimeix les diferncies camp-ciutat, crea una descentralitzaci industrial i tamb suprimeix la divisi del treball). A ms, per contra del capitalisme, no regeix el principi de mxim benefici individual, ja que regeix un principi mes just i igualitari: "a cadasc, segons el seu treball". Sustentat tot en el suport mutu (segon eix). 

ajuda mtua: 

En el suport mutu resideix una interpretaci ms mplia de l'evolucionisme darwini: Kropotkin demostra que la cooperaci i l'ajuda recproca sn prctiques comunes i essencials en la naturalesa humana. Si es renuncia a la solidaritat per la cobdcia, cau en la jerarquitzaci social i el despotisme. 

Concepci moral i tica (tercer eix): 

Noms una moral basada en la llibertat, solidaritat i justcia, pot superar els instints destructius que tamb formen part de la naturalesa humana. En tot cas, la cincia ha de ser la guia dels fonaments tics i no de principis sobrenaturals. La investigaci de les estructures socials, ha de produir el coneixement de les necessitats humanes, base per al desenvolupament d'una societat lliure. 

El comunisme llibertari de Kropotkin, es va enfrontar de vegades amb les tesis proudhonianes i bakunistes.


Naturalista. 
En la seva faceta de naturalista, va plantejar la importncia de la cooperaci com factor clau en l'evoluci parallel a la competncia. El seu treball ms fams, L'ajuda mtua, escrit a partir de les seves experincies en les expedicions cientfiques durant la seva estada a Sibria, critica les idees de Thomas Henry Huxley i Herbert Spencer (pare del Darwinisme social) que basaven la selecci natural en la lluita entre individus. 

Les seves obres van ser escrites tant en angls com en francs en principi popularitzant-se en altres idiomes, actualment existeixen exemplars en multitud de llenges. 

 Obra . 

Llibres: 
Paraules d'un rebel (1885) ;
Les Presons, (1887) ;
La conquesta del pa (1888) ;
Camps, fbriques i tallers (1899) ;
Memries d'un revolucionari (1899) ;
l'ajuda mtua: un factor en l'evoluci (1902) ;
La cincia moderna i l'anarquisme ;
La literatura russa (1905) ;
El terror a Rssia (1909) ;
La Gran Revoluci (Histria de la Revoluci Francesa, 1789 - 1793) (1909) ;
tica, origen i evoluci (1924) ;
Memries d'un revolucionari (autobiografia) ;
Origen i evoluci de la moral ;
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45200" title="Maximilien de Robespierre" nonfiltered="2556" processed="2541" dbindex="17851">


Maximilien-Marie-Isidore de Robespierre (n. Arras, 6 de maig de 1758 - Pars, el 10 de termidor de l'any II o 28 de juliol de 1794) fou un poltic francs durant la Revoluci, que tingu un paper destacat en els primers anys de la Repblica.

De famlia noble, va estudiar a l'institut Louis-le-Grand de Pars i esdevingu advocat; fou
influt en la seva joventut pels enciclopedistes i per Rousseau. Durant la Revoluci simbolitz les tendncies democrtiques per tamb del Terror. Els seus seguidors l'anomenaven l'Incorruptible mentre que d'altres el consideraven un dictador sanguinari.

Pertanyia al Club dels Jacobins va defensar el sufragi universal i la igualtat de drets. Particip en la "Declaraci universal del drets de l'home i del ciutad".

Fou un membre destacat del Comit de Salut Pblica durant el perode del Terror. Arrestat el 1794, va ser executat a la guillotina, i el seu cos i els dels seus vint-i-un partidaris van ser esquarterats.

 Primers anys .
Els avantpassats paterns de Robespierre havien estat notaris al petit poble de Carvin, a prop d'Arras. L'avi patern s'establ com a advocat a Arras; Franois, el pare de Robespierre, tamb fou advocat.

Franois de Robespierre va conixer Jacqueline Marguerite Carraut amb la qual es va casar el 1758 estant ella embarassada; fou d'aquesta relaci prematrimonial que nasqu Maximilien; el 1764, Jacqueline Marguerite Carraut va morir de part.

El 1769, grcies a una recomenaci del bisbe, Maximillien de Robespierre va obtenir una beca per estudiar a l'institut Louis-le-Grand de Pars, on va aprendre a admirar -i a idealitzar- la Repblica Romana, com tamb a apreciar la retrica de Cicer, Cat i d'altres figures clssiques; entre els seus companys d'estudi, hi hagu Camille Desmoulins i Stanislas Frron. En aquesta poca, tamb es va deixar influir pel pensament de Rousseau. Aleshores, Robespierre es mostrava molt interessat per la idea de la virtuositat, un home que es mant sol, acompanyat noms per la seva conscincia.

Poc desprs de la seva coronaci, Llus XVI va visitar el Louis-le-Grand; aleshores,  Robespierre, que noms tenia disset anys, fou elegit entre els cinc-cents alumnes per pronunciar el discurs de benvinguda al rei. Aquell dia, Robespierre i tot el grup van estar-se esperant el rei i la reina durant unes quantes hores sota la pluja; tanmateix, quan van arribar, la parella reial van estar-se a la seva carrossa per a la cerimnia i van marxar immediatament.

Acabada la carrera de Dret, el 1781, Robespierre fou adms en un bufet d'advocats d'Arras. Louis Franois Marc Hilaire de Conzi, bisbe d'Arras, el va nomenar jutge criminal al tribunal de la dicesi el mar de 1782, crrec del qual dimit al cap de poc per no haver de pronunciar una sentncia de mort. Aviat, Robespierre va esdevenir un advocat d'xit, que, principalment, defensava els pobres; en les seves intervencions als tribunals, sovint invocava els principis de la Illustraci. Desprs, va interessar-se per la literatura i tamb per qestions socials, amb la qual cosa esdevingu un dels millors escriptors i dels homes ms ben considerats d'Arras.

Pel desembre de 1783, fou elegit membre de l'acadmia d'Arras, a les reunions de la qual assist regularment. El 1784, obtingu una medalla de l'acadmia de Metz pel seu assaig sobre si els parents d'un criminal condemnat havien de compartir la seva desgrcia. Robespierre i Pierre Louis de Lacretelle, un advocat i periodista de Pars, van repartir-se el premi. D'altres assaigs posteriors de Robespierre no van tenir pas tant d'xit, per, malgrat tot, va conservar la seva popularitat a la societat literria i musical d'Arras, coneguda amb el nom de  "Rosati," de la qual Lazare Carnot tamb en fou membre.

 La Monarquia Constitucional .

El 1788, Robespierre va exposar al seu assaig Adresse  la nation artsienne que si  s'elegien de la manera tradicional, llavors els Estats Generals no representarien pas el poble de Frana; l'any segent, va comenar a destacar en poltica amb el seu Avis aux habitants de la campagne (Arras, 1789), grcies al qual va aconseguir el suport dels electors del camp, que li va permetre sortir elegit cinqu diputat del Tercer Estat d'Artois als Estats Generals. Quan va arribar a Versalles, Robespierre era un personatge no gaire conegut, per aviat esdevingu membre de l'Assemblea Nacional que es transform en Assemblea Constituent, on propos moltes idees per a la Declaraci de Drets de l'Home i del Ciutad, sovint amb gran xit. Dins de l'Assemblea, esdevingu el segon lder, desprs de Ption de Villeneuve, del petit grup d'extrema esquerra.

Mentre l'Assemblea Constituent s'ocupava d'elaborar una constituci, Robespierre va deixar l'assemblea d'advocats de provncies i de la burgesia rica per apropar-se al poble de Pars. Aix, aviat va introduir-se a la nova Societat d'Amics de la Constituci, coneguda com el Club dels Jacobins, que, en un principi era un grup de diputats bretons per que, quan l'Assemblea es trasllad a Pars, va passar a admetre dirigents de la burgesia parisenca. Posteriorment, hi foren tamb admesos sectors de la menestralia de Pars, entre els quals Robespierre va trobar els seus seguidors.

Quan els rics burgesos de Pars i els diputats de dretes van deixar el Club el 1789, va minvar-hi la influncia dels antics dirigents com ara  Barnave, Duport o Alexandre de Lameth. Quan aquests sectors, espantats pel curs que prenia la Revoluci, van fundar el club dels Feuillants el 1791, l'esquerra, incloent-hi el grup de Robespierre, va passar a dominar el club dels jacobins. 

El 15 de maig de 1791, Robespierre aconsegu que fos aprovada la moci que cap dels diputats de la Constituent fos elegit en la segent assemblea.

Desprs de la fugida a Varennes, al club dels jacobins Robespierre va declarar-se "ni monarchiste ni rpublicain" una declaraci bastant radical perqu aleshores gaireb ning no es declarava republic. El 30 de setembre de 1791, desprs de la dissoluci de l'Assemblea Constituent, el poble de Pars coron Ption i Robespierre com als dos patriotes incorruptibles en honor a la puresa dels seus principis, les seves modestes condicions de vida i el seu rebuig als suborns. Poc desprs, Robespierre va visitar Arras, on tingu una rebuda triomfal. Pel novembre torn a Pars per ocupar-hi el crrec de fiscal.

Pel febrer de 1792, Jacques Pierre Brissot, un dels caps dels Girondins a l'Assemblea legislativa, va proposar que Frana declars la guerra a ustria; Marat i Robespierre s'hi van oposar perqu temien la possibilitat d'una militaritzaci que afavors les forces reaccionries. Robespierre estava convenut que l'estabilitat interna del pas era molt ms important i, a ms, comenava a sospitar de l'existncia de tradors i contrarevolucionaris amagats entre el poble. A causa de la seva oposici a la guerra, va comenar la rivalitat de Robespierre amb els girondins; per l'abril de 1792, va comenar a editar el diari Le Dfenseur de la Constitution, on es defensava de les acusacions que li feien els girondins. Per altra banda, a causa de la seva popularitat i de la seva reputaci de virtus, els dirigents de la Comuna de Pars van estar contents de tenir-lo de la seva banda.

 La Convenci Nacional .
 La Muntanya .

El 16 d'agost de 1792, sis dies desprs de l'assalt a les Tulleries que va dur a la suspensi de Llus XVI, Robespierre va presentar la petici de la Comuna de Pars a l'Assemblea Legislativa demanant l'establiment d'un tribunal revolucionari i la reuni d'una Convenci Nacional. Poc desprs, grcies a la seva popularitat, malgrat que se'l volgus acusar de no haver intentat aturar les matances del 2 de setembre, fou elegit primer diputat per Pars a la Convenci. Com que en les reunions de la Convenci, Robespierre i els seus seguidors acostumaven a seure als escons de dalt, la seva facci fou dita de la Muntanya; les altres faccions eren la dels Girondins i les de la Planura, formada per independents.

Aviat, dins de la Convenci, els girondins atacaren Robespierre; el 26 de setembre de 1792, el girond Marc-David Lasource va acusar-lo d'aspirar a instaurar una dictadura; posteriorment, va crrer el rumor que Robespierre, Danton i Marat volien esdevenir triumvirs. El 29 d'octubre, Louvet de Couvrai va atacar Robespierre amb un discurs, potser escrit per Madame Roland; Robespierre hi va respondre el 5 de novembre denunciant els projectes federalistes dels girondins.

 El Procs contra Llus XVI .

Durant el mes de desembre de 1792, els debats de la Convenci giraren al voltant del procs contra Llus XVI. Malgrat que anteriorment s'havia mostrat contrari a la pena de mort, Robespierre es va pronunciar a favor de l'execuci del rei. Segons ell, si calia prendre-li la vida a alg per salvar la Repblica, no hi havia pas alternativa.
En el seu discurs del 3 de desembre, va dir: 

Aix no s pas un judici; Llus no s pas un presoner davant d'un tribunal; vosaltres no sou pas jutges; vosaltres sou -no ho podeu ser per ho sou- estadistes, i els representants de la naci. No heu pas d'emetre una sentncia a favor o en contra d'un home, sin que heu de prendre una decisi en una qesti de seguretat pblica, i decidir en una qesti d'mbit nacional. s amb recana que pronuncio la fatal veritat: Llus ha de morir abans que un centenar de miler de virtuosos ciutadans; Llus ha de morir perqu el pas pugui viure.  

Segons Robespierre, com que havia trat el poble quan va intentar fugir i, de fet, en primer lloc, per haver estat rei, Llus XVI representava un perill per a l'estat com a element unificador dels enemics de la Repblica.

La caiguda dels Girondins.

Desprs de l'execuci de Llus XVI (21 de gener de 1793), va crixer la influncia de Robespierre i Danton a expenses dels girondins, els quals, a ms, trencaren relacions amb Danton, amb la qual cosa, el govern qued encara ms dividit.

Pel maig de 1793, per ordre de Danton i Robespierre, Desmoulins va publicar la seva
Histoire des Brissotins, una elaboraci del seu anterior article Jean-Pierre Brissot, dmasqu, on s'atacava durament Brissot i els girondins. Maximin Isnard declar que Pars havia de ser destrut si s'alava contra els diputats de provncies. Al Club dels Jacobins, Robespierre va fer una crida a la insurrecci moral contra els diputats corruptes. El 2 de juny de 1793, una multitud armada per la Comuna de Pars va assaltar la Convenci i hi arrest trenta-un diputats girondins, acusant-los d'activitats contrarevolucionries.

El Terror.
Desprs de la fi de la Monarquia, Frana va patir ms motins de subsistncia, insurreccions populars i actes de traci; calia establir un govern fort per vncer el caos. L'11 de mar de 1793, s'establ un tribunal revolucionari a Pars; el 6 d'abril, els nou membres del Comit de Salut Pblica substituren el ms ampli Comit de Defensa General. El 27 de juliol, la Convenci design Robespierre membre del Comit, el qual va comenar a dirigir la poltica interior del pas.

Els discursos de Robespierre a la Convenci demostren que ell creia que el Terror era necessari, lloable i inevitable; segons ell, el terror poltic i la virtut eren dues coses necessriament inseparables. Aix, a principis de febrer de 1794 declar:

Si la virtut s la font del govern popular en temps de pau, la font d'aquest govern durant una revoluci s la virtut combinada amb el terror: virtut sense la qual el terror s destructiu, terror sense el qual la virtut s impotent. El Terror no s ms que justcia, rpida, severa i inflexible; s, doncs, una emanaci de la virtut; no s pas un principi diferent sin ms aviat una conseqncia del principi general de la democrcia, aplicat als ms peremptoris desitjos del pas. (...) En una revoluci, el govern s el despotisme de la llibertat contra la tirania  

Robespierre creia que el Terror era el moment de descobrir i desemascarar l'enemic dins de Pars, dins de Frana, l'enemic amagat sota la seguretat d'una aparena de patriotisme.

Durant l'hivern de 1793-1794, una majoria del comit va decidir que calia eliminar els seguidors d'Hbert perqu si no s'imposarien dins del comit grcies a la seva influncia a la Comuna de Pars. Robespierre era contrari a Hbert pel seu ateisme i per la seva sed de sang, caracterstiques que trobava comparables a les de la noblesa. Fent cas d'un suggeriment de Danton, Camille Desmoulins va denunciar el Terror al tercer nmero de Le Vieux Cordelier (Robespierre havia llegit i aprovat els dos nmeros anteriors).

Entre el 13 de febrer i el 13 de mar de 1794, Robespierre va estar absent de la vida pblica a causa d'una malaltia; durant aquest temps, va decidir que la fi del Terror significaria la prdua del poder poltic que esperava usar per crear la Repblica de la Virtut. Aleshores, va trencar amb Danton, a causa de les seves postures moderades, i s'un als atacs tant contra els dantonistes com contra els hbertistes, acusant-los a tots de tenir tractes amb les potncies estrangeres. El 15 de mar, Robespierre va tornar a la Convenci; el dia 19, Hbert i dinou dels seus seguidors foren arrestats i el dia 24 guillotinats. El 30 de mar, Danton, Desmoulins i els seus seguidors foren arrestats, jutjats el 2 d'abril i guillotinats el dia 5. 

Desprs de l'execuci de Danton, Robespierre va intentar desenvolupar les seves prpies poltiques; va usar la seva influncia al club dels jacobins per dominar la Comuna de Pars on dos seguidors seus com ho eren Jean-Baptiste Fleuriot-Lescot i Claude-Franois de Payan, foren nomenats president i procurador respectivament. Per influir en l'exrcit, compt amb Saint-Just, a qui envi en missi cap a la frontera. A ms, per tal d'assegurar-se la continutat del Terror, el seu aliat al Comit Couthon va fer aprovar el 10 de juny la drstica llei del 22 de pradial, sota la qual el Tribunal Revolucionari va esdevenir un simple tribunal d'execuci sense necessitat de testimonis; per aix, fins a la caiguda de Robespierre, foren executades 1.285 persones noms a Pars.

Robespierre volia reformar espiritualment Frana a partir de les seves creences deistes; aix, el 7 de maig de 1794 va fer aprovar per la Convenci un decret que establia el culte a l'sser Suprem, una noci basada en les idees que Rousseau havia exposat a El Contracte Social. En honor a l'sser Suprem es va fer una celebraci el 8 de juny, en la qual, com a president de la Convenci, Robespierre hi pronunci un discurs, en el qual marc les diferncies entre l'sser Suprem i el Du del cristianisme:

No s Ell, la m immortal del qual, gravant en el cor de l'home el codi de la justcia i de la igualtat, ha escrit la sentncia de mort contra els tirans? No s Ell, qui, des del principi dels temps, va decretar per a totes les poques i tots els pobles llibertat, bona fe i justcia? Ell no va crear pas reis per devorar la raa humana. Ell no va crear pas capellans per junyir-nos, com vils animals, als carros dels reis i per donar exemple al mn de baixesa, orgull, perfdia, avarcia, corrupci i falsedat. Ell va crear l'Univers per demostrar El Seu poder. Ell va crear els homes per ajudar-se els uns als altres, per estimar-se mtuament, i per aconseguir la felicitat mitjanant la virtut. 

La Caiguda.

El dia 8 de termidor de l'any II (26 de juliol de 1794), Robespierre va pronunciar un discurs de dues hores a la Convenci en el qual, a ms de defensar-se d'acusacions de tirania i dictadura, va avisar que s'estava produint una conspiraci contra la Repblica, en la qual hi estarien implicats membres de la Convenci, dels quals, malgrat que se li va demanar, no en don pas els noms. Aquells diputats que es donaren per aludits provaren d'evitar que el discurs s'imprims, i va iniciar-se un agre debat fins que Bertrand Berreput va obligar a acabar-lo. Desprs, al vespre, Robespierre va pronunciar aquest mateix discurs al club dels jacobins on fou molt ben rebut.

L'endem, Saint-Just va encetar un discurs en suport a Robespierre, per poc desprs d'haver comenat a parlar fou interromput per Jean-Lambert Tallien; mentre van comenar les acusacions, Saint-Just va romandre en silenci, una cosa no pas habitual en ell. Llavors, Robespierre va intentar anar a la tribuna a parlar per el van fer callar; poc desprs, un diputat va demanar que l'arrestessin i un altre, Marc Guillaume Valdiergave va escarnir-lo. Quan un diputat va adonar-se de la incapacitat de Robespierre per respondre, va cridar "la sang de Danton l'ofega". 

La Convenci va ordenar l'arrest de Robespierre, Couthon, Saint-Just, Le Bas i Hanriot; ara b, tropes de la Comuna arribaren per alliberar els presoners. En resposta, la Convenci crid l'exrcit de Barras; aleshores, Hanriot orden les tropes de la Comuna de retirar-se cap a l'ajuntament, on s'hi van refugiar Robespierre i els seus seguidors. La Convenci va declarar-los proscrits, amb la qual cosa podien ser executats en vint-i-quatre hores sense judici. Segons va anar avanant la nit, les tropes de la Comuna abandonaren l'Ajuntament; cap a les dues de la matinada, les tropes de Barras s'acostaren a l'Ajuntament; llavors, el germ de Robespierre Augustin va llenar-se per una finestra. Couthon el van trobar ajagut en un sof desfet per la seva caiguda. Le Bas va sucidar-se; Robespierre va intentar engegar-se un tret per com que un oficial l'agaf pel bra, el tret li va anar a la mandbula, cosa que el va deixar sense poder parlar. Malgrat que s'acostuma a admetre que Robespierre es va disparar a ell mateix, un gendarme anomenat Merda va afirmar haver premut ell el gallet. Saint-Just no va fer cap intent de sucidi ni va provar d'amagar-se. Hanriot va intentar amagar-se per fou descobert. L'endem, 10 de termidor de l'any II (28 de juliol de 1794) tots foren executats a la guillotina.

L'historiador Albert Soboul defensa la figura de Robespierre considerant moltes de les seves mesures necessries per a la defensa de la Revoluci; en tot cas, el retret que li fa s la persecuci dels Hbertites i d'altres radicals.
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45210" title="Kofi Annan" nonfiltered="2557" processed="2542" dbindex="17852">


Kofi Atta Annan ( Kumasi, Ghana 1938 ) s un diplomtic ghans, set Secretari General de les Nacions Unides entre 1997 i 2006, i guardonat amb el Premi Nobel de la Pau l'any 2001.

Joventut.
Va nixer el 8 d'abril de 1938 a Kumasi, Ghana. El seu nom indica el dia de la setmana que va nixer, aix en twi i fante (les llenges dels seus pares) Kofi vol dir divendres; Atta vol dir que s un de dos bessons i Annan vol dir que s el quart fill.

Grcies a la situaci privilegiada de la seva famlia va estudiar econmiques a la Kumasi College of Science and Technology i ampli estudis als Estats Units i Sussa, on va aconseguir diversos postgraus i msters en economia.

Treballs a les Nacions Unides.
El 1962 entr a treballar a l'Organitzaci Mundial de la Salut, agncia dependent de l'ONU. Entre 1974 i 1976, per, treball com a Director de Turisme del seu pas. 

Posteriorment retorn al seu treball en les Nacions Unides com a Assistent del Secretari General en tres etapes diferents: com a Coordinador de Recursos Humans i Seguretat entre 1987 i 1990, com a Controlador del Programa de Planificaci i finances entre 1990 i 1992, i com a Coordinador de les Operacions de les Forces de Pau de l'ONU entre mar de 1993 i febrer de 1994.

Annan fou nomenat Sotssecretari General l'octubre de 1995 i fou enviat com a Representant Especial del Secretari General de l'ONU a Iugoslvia, i va retornar a la seu central de l'ONU a Nova York l'abril de 1996.

Secretari General de les Nacions Unides.
El 13 de desembre de 1996 Annan fou escollit pel Consell de Seguretat de l'ONU com a Secretari General i fou confirmat quatre dies ms tard en l'Assemblea General de l'ONU, succeint l'egipci Boutros Boutros-Ghali. L'elecci d'Annan, propiciada per Estats Units, trenc aix el torn rotatiu entre continents i convert Annan en el primer home negre en ocupar la Secretaria General.

S'ha pronunciat, en repetides ocasions, per lluitar activament contra la SIDA, esdevenint una gran prioritat dels seus governs. Juntament amb la mateixa ONU va rebre el Premi Nobel de la Pau l'any 2001 pel seu treball per un millor mn organitzat i ms pacfic. 

L'1 de gener de 2002 li fou renovat el seu mandat pel Consell de Seguretat aix com per l'Assemblea General. El 2003 es va manifestar en contra de la invasi de l'Iraq per part dels governs dels Estats Units i el Regne Unit, i el 2004 la consider illegal.

Conjuntament amb Jos Luis Rodrguez Zapatero i Recep Tayyip Erdo an ha estat un dels precursos de l'Aliana de civilitzacions.

Recentment, s'ha vist involucrat en un escndol per sospites de corrupci d'ell i el seu fill Kojo Annan.

El 31 de desembre de 2006 finalitz el seu mandat de 10 anys al capdavant del Secretariat de l'ONU. Fou succet pel poltic sud-core Ban Ki-moon, escollit per l'Assemblea General de l'ONU el 13 d'octubre de 2006 en la seva 192 sessi plenria.

Enllaos externs.
  Pgina Oficial de les Naciona Unides, Biografia;
  Pgina Oficial de l'Institut Nobel, Premi Nobel de la Pau 2001;





























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45212" title="Vctor Valds i Arribas" nonfiltered="2558" processed="2543" dbindex="17853">

Vctor Valds Arribas (Hospitalet de Llobregat, 14 de gener del 1982), natural de Gav, s un porter catal procedent de la Penya Barcelonista Cinc Copes que va entrar al Bara l'1 de juliol del 1992. Vctor va marxar a Tenerife per motius familiars i tres anys ms tard va tornar al Bara, el seu equip actual.

Radomir Antic el va fer debutar la temporada 2002-2003 compartint la titularitat amb Roberto Bonano, l'any segent es va consolidar com el porter titular.

 Palmars .
FC Barcelona.
 3 Copes Catalunya (2003-04, 2004-05 i 2006-07);
 2 Lligues espanyoles (2004-05 i 2005-06);
 2 Supercopes d'Espanya (2005 i 2006);
 1 Lliga de Campions (2005-06);

Individual.
 1 Trofeu Zamora (2004-05);

 Enllaos externs .
 Web oficial del FC Barcelona;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45213" title="Setze" nonfiltered="2559" processed="2544" dbindex="17854">

El setze s el nombre que segueix al quinze i precedeix al disset. S'escriu 16 en xifres rabs, XVI en les romanes i    en les xineses. s la xifra ms petita que t 5 divisors. El sistema en base 16 o hexadecimal s'usa molt a la informtica. 

Ocurrncies del setze:

 En molts pasos l'edat de 16 anys dna accs a certs drets .(conduir, per exemple), s la prvia a la majoria d'edat plena.
 s l'edat de la fi de l'ensenyament obligatori a Espanya.
 Designa l'any 16 i el 16 aC.

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45214" title="Disset" nonfiltered="2560" processed="2545" dbindex="17855">

El disset, desset o dsset, s un nombre natural que precedeix el nombre divuit. S'escriu 17 en xifres rabs, XVII en les romanes i    en les xineses. s un nombre primer i tamb s'anomena "nombre de Feller" en honor d'un matemtic que l'usava com a nombre de testeig.

Ocurrncies del nombre disset:

 Per a Plutarc representava la mala sort.
 Per diferents motius, tamb ho s a Itlia (ja que XVII s un anagrama de "vixi", he viscut, i per tant s'evita en avions, hotels...).
 s un jurament en suec.
 Un haiku japons t 17 sllabes.
 Als pasos nrdics el 17 dia de l'any es considera el centre de l'hivern.;
 Gauss demostr que podia construir un polgon de 17 costats noms amb regle i comps, comenant aix la seva fama.
 Designa l'any 17 i el 17 aC.





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45215" title="Windows XP 64" nonfiltered="2561" processed="2546" dbindex="17856">

Windows XP 64 s una versi totalment nova derivada del Server 2003. La interacci s molt similar al XP. Noms es pot intallar en arquitectures de processadors de 64 bits. El fet de treballar amb 64 bits, vol dir que permet adrear 16 terabytes de memoria virtual en lloc del lmit de 4 gigabytes per els sistemes 32 bits. Permet a travs d'una astcia del programari anomanada WoW (acrnim de Windows over Windows) fer crrer els programes de 32 bits sense prdua de rendiment.

Microsoft, conjuntament amb AMD, va desenvolupar una extensi al joc d'instructions x86 afegint-hi 1 bit de seguretat a l'adreament de la memria, anomenat NX (acrnim de No eXecute), que es diu arquitectura AMD64, aquesta comporta una quantitat de registres interns molt ms elevada. Per aprofitar aquestes caracterstiques, s'han d'escriure tots els programes d'una manera diferent i llavors s quan es pot parlar de potncia de clcul superior.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45216" title="Divuit" nonfiltered="2562" processed="2547" dbindex="17857">

El divuit, dhuit o devuit s el nombre que segueix al disset i pecedeix al dinou. S'escriu 18 en xifres rabs, XVIII en les romanes i    en les xineses.


Ocurrncies del divuit:

 En molts pasos, incloent Catalunya, assenyala la majoria d'edat, segons la qual una persona ja s adulta amb les obligacions i drets que aix comporta.
 Les donacions monetries als pasos amb majoria de jueus acostumen a ser mltiples de 18 ja que s una xifra que s'associa a la sort i a la riquesa.
 s el codi neonazi per significar Hitler (per la suma dels valors numrics de la A i la H de les inicials del seu nom).
 Un recorregut estndard de golf t 18 forats.
 s el nombre atmic del gas arg.;
 Designa l'any 18 i el 18 aC.























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45217" title="Vint" nonfiltered="2563" processed="2548" dbindex="17858">

El vint s un nombre natural parell, segueix al dinou i va abans del vint-i-u. S'escriu 20 en xifres rabs, XX en les romanes i    en les xineses.

El nom prov del llat viginti. L'ordinal s vint o vigsim. Un grup de vint s una vintena. Vintejar o vintenejar s estar a prop dels vint anys. Vintenni s un perode de vint anys.

La base 20 (sistema vigesimal) est a l'arrel de molts sistemes de numeraci (ja que 20 sn els dits de mans i peus que s'usaven per comptar). Restes d'aix encara es troben al francs, en les paraules per designar determinades xifres (el 80 per exemple), i encara ms en el basc, que anomena el 40, 60 i 80 com a mltiples de 20. 

Un poledre regular amb 20 cares triangulars s un icosedre.



Ocurrncies del vint:
 s el nombre atmic del calci.
 Hi ha 20 possibles primers moviments als escacs.
 La majoria d'edat al Jap s als 20 anys, no als 18.
 Les noces de porcellana se celebren als 20 anys.
 Una persona t vint dents de llet.
 Designa l'any 20 i el 20 aC.
 El nombre 20 es pot expressar com a producte de dos nombres naturals consecutius: 20=45. I, per tant, com a quocient de factorials: 20=5!/3!




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45219" title="Bordeus" nonfiltered="2564" processed="2549" dbindex="17859">

Bordeus (Bordu en occit; Bordeaux en francs) s un municipi francs, situat al departament de Gironda i a la regi d'Aquitnia. L'any 2007 tenia 230.000 habitants.

 Geografia .

s travessada pel riu Garona. T un port accessible per als bucs, per la majoria es detenen ms baix, a la Gironda, principalment en Verdon. Posseeix l'ltim pont sobre el Garona, el pont d'Aquitnia, ms enll, el riu i, ms tard, la Gironda solament s franquejable mitjanant transbordadors.

Desprs d'un rpid perode de despoblament i d'importants treballs de renovaci dels barris ms antics, la poblaci de la ciutat s'ha estabilitzat. Al mateix temps, la seva rea metropolitana s'est desenvolupant a un ritme rpid, a causa d'una forta expansi urbanstica. Aquesta expansi s deguda a que els habitatges rarament excedeixen de les dues o tres plantes, fins i tot en els suburbis prxims al centre de la ciutat. 

Desprs d'haver abandonat un projecte de metro lleuger automtic del tipus VAL (Vehicle Automtic Lleuger), la ciutat es va dotar d'una xarxa de tramvia, inaugurada el 21 de desembre de 2003. Una de les seves particularitats s l'absncia de catenria en les zones turstiques ja que els tramvies reben el subministrament elctric des del sl.

 Demografia .

Segons el cens de 1999, tenia 215.363 habitants en el districte municipal i 925.253 en l'rea metropolitana. Al febrer de 2004, s'estimava una poblaci d'uns 229.500 habitants a la ciutat. 

 Etimologia del nom .

El primer nom de Bordeus fou Burdigala en l'poca pre-romana. Etimolgicament Burdigala va poder ser un nom basc-aquit: Burdi (ferro) i Gala (fosa), per tant podia significar fosa de ferro, designant aix el lloc on es forjaven les armes i els objectes de la vida quotidiana. El nom va evolucionar en Bordigala, desprs en Bordale en euskera, desprs Bordu en gasc i finalment Bordeaux en francs i Bordeus en catal.

 Histria .

Va ser fundada en el segle III aC sota el nom de Burdigala pels Bituriges Vivisques, un poble gal de la regi de Bourges, dels que fou la capital. El primer emplaament va estar situat en la desembocadura del Devze, un afluent del Garona. El naixement de la ciutat no est associat a les qualitats del lloc, ja que en la desembocadura estava sobre un pla amb aiguamolls pestilents. 

Sota els romans fou un centre comercial. Ausoni (segle IV) era nascut a la ciutat i va escriure sobre ella un poema titulat Ordo Nobilium Urbium. Esmenta una font anomenada Divona que preveia d'aigua a la ciutat. Un aqeducte subterrani tamb li portava aigua.
Ttric I, governador d'Aquitnia, fou proclamat emperador a la ciutat. Fou la capital de la provncia Aquitnia Secunda (Metrpolis Civitas Burdegalensium). Fou ocupada pels visigots i inclosa al regne visigot de Tolosa i fou desprs possessi dels francs amb els que va sorgir el ducat d'Aquitnia.

Es conserva d'aquesta poca l'amfiteatre (conegut com les Arnes o Palais Gallien). Un temple que es conservava va ser demolit durant el regnat de Llus XVI de Frana

Va ser saquejada per les tropes d'Abdul Rahman Al Ghafiqi en 732, desprs d'haver derrotat al duc Eudes. 

Fou un comtat del ducat d'Aquitnia. Vegeu Comtat de Bordeus.

Del segle XII al XV va ser feu d'un rei angls. El segle XVIII va ser la seva poca daurada, a causa del comer amb les ndies orientals. Els hotels dels molls procedeixen d'aquest perode. Durant la Primera Guerra Mundial el govern francs es va retirar a aquesta ciutat.

 


 Viticultura .

La regi de Bordeus s llar dels ms prestigiosos productors de vi del mn. Existeixen al voltant de 14.000 productors de vi, 117.514 hectrees de vinyers, 400 comerciants i un volum de negoci de 14.500 milions d'euros.

Llocs d'inters.
La plaa de la Bourse (Borsa) i la font amb el seu mirall d'aigua.
L'esplanada Quinconces i el monument als Girondins.
La plaa de la Comdie i el Gran Teatre.
La plaa Pey Berland, el palau Rohan i la catedral.

Articles relacionats.
Chaban-Delmas;

Enllaos externs.


 Ajuntament de Bordeus;
 Oficina de tourisme;








































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45222" title="Kokang" nonfiltered="2565" processed="2550" dbindex="17860">


Kokang es un estat del estats Shan dins l'Estat Shan de Myanmar. El pas te un 600 llogarets i pobles dels quals prop de 500 son habitats per l'tnia kokang, i la resta es reparteixen entre els Palaung, els Wa i els Meng. Es un estat densament poblat. El pas es muntanys i la poblaci ha creat milers de terrasses pel cultiu ja que no hi ha terra plana, el que el fa un territori molt ric, tant per la laboriositat dels seus habitants que els hi proporciona una gran producci agrcola com per l'opi, que es cultivava fa segles per ara a mes a mes s'exporta clandestinament.

Esta separat de Hsenwi del nord pel riu Salween. L'nic pas es a Kunlong (un ferri). La capital es Kungkeng. 



Els Kokang sn la naci de Myanmar, que viu al estat Kokang dins l'estat Shan de Myanmar. Els kokang son d'tnia xinesa barrejats amb poblacions locals.



Dins l'estat Shan, el Kokang forma un dels estats, abans principat. La successi del principat fou pel mascle de major d'edat. El ttol era  Saopha de Kokang; la reina era la Mahadevi; l'hereu el Ying Kwan i la princesa (dona del hereu) Ying Tai. Des el 1959 es una repblica.

 Histria .

La famlia reial del Kokang fou la famlia Yang, originaria del Yunnan a la Xina. Partidaris de la dinastia Ming es van establir al Yunnan i la van netejar de bandits a finals del segle XVII. Per enllaos matrimonials i aliances es van introduir als Estats Shan, on un nombrs grup de xinesos s'havia establert al nord-est, desprs del setge d'Ayuthia. El 1885 desprs de l'annexi de l'alta Birmnia, els britnics van intentar establir-se a aquest territori el que van aconseguir el 4 de febrer de 1897, en qu el principat de Kokang dirigit pel seu prncep va reconixer la sobirania britnica, com a districte o sub-estat dins el principat shan de Hsenwi del nord, i Xina va renunciar als seus drets. 

Uns milers de xinesos que van participar al setge d'Ayuthia no van tornar al seu pas i es van establir (segle XVIII) en l'actua'l regi de Kokang que desprs del 1840 va passar a formar part del estat shan de Hsenwe del nord. Els princeps locals per cada vegada eren mes independents i finalment es van negar a rebre funcionaris del principat shan, incls a funcionaris britnics fins el 1897.

El 1942 els Japonesos van envair Birmnia per a Kokang van trobar resistncia. El Sawgwagyi (prncep) de Hsenwe del nord fou destitut pels japonesos que collocaren al front del estat a sa germ Sao Yape Hpa. Kokang no obstant no va formar part dels Estats federats shan i fou administrat per l'exrcit japons. El 1943 l'exrcit japons va ocupar Kokang; el Myose (prncep) de Kokang va fugir a Xina (i fou detingut) i desprs a l'ndia. Quant els britnics van tornar el 1945 van restablir el principat de Hsenwe del nord. El Sawgwagi demanar al General Pearce la restituci de Kokang, per els britnics van considerar el territori como estat separat si be aix no va tenir reflex legal. Yang Kyein Tsai, fill i hereu del Myose de Kokang va demanar la separaci definitiva, per els informes van indicar que havia de seguir com sub-estat i per aix Yang Kyein Tsai es va entrevistar amb el Sawgwagyi de Hsenwee del nord i finalment es va acordar que Kokang se separaria per el ferri de Kunlong seria administrat en com. Aquesta decisi l'havia d'aprovar el govern birm que tenia por que en estar Kokang a la frontera amb Xina i ser la poblaci del territori en un 90% d'origen xines, s'uns a aquest pas, per una enquesta va determinar que Kokang nicament volia separar-se de Hsenwi del nord per no unir-se a Xina, i finalment el 25 d'agost de 1947 es va acordar la separaci per Sao Hkun Hkio, conseller de l'administraci d'rees frontereres. El prncep (myose) de Kokang va prendre el ttol shan de Saopha (prncep celestial).

Des el 1948 va formar part de Birmnia dins l'estat Shan i la famlia reial va servir lleialment al govern central. El 1949 elements del Guomindang fugits de Xina van establir-se a la regi i hi van restar per mes de quatre anys fins que foren expulsats el 1953. El 1959 els prnceps shan van abdicar el seu poder a l'administraci nacional electe del pas Shan que demanava la independncia als birmans, per el prncep de Kokang Yang Kyein Tsai no va voler renunciar a favor del govern Shan, i va abdicar el poder en el poble Kokang. El seu germ Yang Kyein Sein (conegut per Jimmy Yang), que havia estat primer ministre de Kokang (1947-1950) va fundar la Fora Revolucionaria Kokang el 1963, que va actuar militarment, fins que el 1969 va haver de passar a Tailndia (el 1971 es va exiliar a Frana).

El 1 de gener de 1968 els comunistes del Partit Comunista de Birmnia (PCB) van entrar a la Vall de Shweli, i la van ocupar, i desprs van entrar a Kokang que tamb van ocupar; desprs, en un nou avan, van ocupar el pas Wa. Les poblacions autctones Lishu, Kokang, Wa, Palaung i Katxin de la zona van rebre armes i es van crear els batallons comunistes 303, 404 i 505. A finals dels setanta els comunistes van comenar a introduir l'opi com a font de finanament de la guerra, i el 1985 s'havia generalitzat el cultiu d'opi. Dels cent mil habitants de Kokang, tres mil es van convertir en addictes. Els Kokangs del Partit Comunista de Nirmnia se'n van separar i van formar l'Exrcit de l'Aliana Nacional Democrtica de Myanmar (EANDM) que va controlar el pas, i van signar un acord de pau amb el govern (21 de mar de 1989); el partit comunista, privat dels kokang i despres dels Wa (que tamb es van escindir), es van enfonsar el mateix 1989. La EANMD (les sigles en angles son MNDAA) t com a lder principal a Hpong Kya Shin.

El 1990 el govern birm va iniciar una ofensiva amb l'objectiu d'eliminar els cultius de droga de la regi en sis anys per sembla que en realitat amagava una tolerncia a canvi de la no activitat guerrillera concretada al acord de pau, aix que els cultius han continuat. El mateix any es va crear la regi especial nmero , que deixava el control dels pas als Kokang i a la EANMD dirigits per Hpong Kya Shin.

 Prnceps de Kokang .

Yang Gao Sho (1622-1697);
Yang Ying  (1662-1726), fill, cap local de Hung Shito Ho, al Kho Kan Shan (Kokang) desprs de 1697-1726;
Yang Shien Tsai (1685-1758), fill, cap local de Shin Da Hu (avui Ta Shwe Htan), senyor de la regi des 1739 amb capital a Kya Tzi Shu (Satishu) 1726-1758;
Yang Wei Shin, senyor de Kho Kan Shan (?-1795), fill, 1758-1795 ;
Yang Yon Gen, Heng de Ko Kan Shan, reanomenat Kokang (1770-1840) 1795-1840 ;
Yang Guo Hwa, Heng de Kokang (1814-1874) 1840-1874, fill, vassall de Hsenwe del nord desprs de 1840.
Yang Guo Zhen (Hkun Lu Kwan), Heng de Kokang (1840-1916) 1874-1916, germ, sota protectorat britnic des el 4 de febrer de 1897; va abdicar el 1916.
Yang Chun Yon (Rong) conegut per Yang Shwin Yong Tzu Ye (Cha-Tan-Shu o  Lao Lai), nebot (fill de Yang Gwo Hwa), primer Myosa de Kokang (1878-1927) 1916-1927;
Yang Wen Pin (1897-1949), Myosa of Kokang 1927-1947 ;
Yang Wen Tsan, regent de Kokang, (1904-?) 1943-1945, germ;
Yang Wen Pin (1897-1949), Myosa de Kokang 1945-1947 (segona vegada) i Saopha de Kokang 1947-1949;
Sao Yang Kyein Tsai (Edward Yang) (1918-1971), fill, Saopha de Kokang 1949-1959;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45223" title="Alsaci" nonfiltered="2566" processed="2551" dbindex="17861">


L'alsaci (alsacien, en francs; Elsssisch, en alemany) s una parla germnica, del grup del baix alamnic, originria de l'Alscia, regi a l'est de Frana que limita amb Alemanya i que ha passat a estar a una banda a l'altra de la frontera diverses vegades.

No s fcilment intelligible per a parlants de l'alemany estndard. Es relaciona de prop amb parles com l'alemany sus de Basilea i el suabi (Schwbisch), amb influncies franceses. 

Molts parlants escriuen en alemany estndard, encara que els noms de carrers (abans noms en francs, ara bilinge en alguns llocs, especialment a Estrasburg) poden utilitzar formes locals. 

Actualment, hi ha nombrosos artistes que s'expressen en alsaci com Tomi Ungerer, Ren Schickle, Jean Egen, Roger Siffer, Germain Muller, Liselotte Hamm i Jean-Marie Hummel, Ren Egles, Sylvie Reff, Kansas of Elsass, entre d'altres. El grup Ren Schickele-Gesellschaft, creat el 1965, tamb promou el seu s i ensenyament.

 Exemples de paraules en alsaci.


Fonts.
En francs:
Brunner, Jean-Jacques. L'alsacien sans peine. ASSiMiL, 2001. ISBN 2-7005-0222-1;
Laugel-Erny, Elsa. Cours d'alsacien. Les Editions du Quai. ISBN 2-90-354807-0;
Matzen, Raymond, and Lon Daul. Wie Geht's ? Le dialecte  la porte de tous La Nue Bleue, 1999. ISBN 2-7165-0464-4;
Matzen, Raymond, and Lon Daul. Wie Steht's ? Lexiques alsacien et franais, Variantes dialectales, Grammaire La Nue Bleue, 2000. ISBN 2-7165-0525-X;


 Enllaos externs .
 Histria de l'alsaci ;
 Euromosaic - German in France - Estatut de l'alsaci a Frana.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45224" title="Departament de San Salvador" nonfiltered="2567" processed="2552" dbindex="17862">

San Salvador s un dels departaments en qu es divideix administrativament El Salvador, des del 12 de juny del 1824. La seva capital s San Salvador, tamb capital del pas.

T una superfcie de 886.15 km on, entre d'altres, es produeix sucre de canya i caf per a l'exportaci.

Les ciutats del departament amb una densitat de poblaci ms elevada sn San Salvador, Ciudad Delgado, Mejicanos, Soyapango, Panchimalco i Apopa.

 Municipis del departament.
 Aguilares;
 Apopa;
 Ayutuxtepeque;
 Cuscatancingo;
 Ciudad Delgado;
 El Paisnal;
 Guazapa;
 Ilopango;
 Mejicanos;
 Nejapa;
 Panchimalco;
 Rosario de Mora;
 San Marcos;
 San Martn;
 San Salvador;
 Santiago Texacuangos;
 Santo Toms;
 Soyapango;
 Tonacatepeque;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45226" title="Xavier Hernndez i Creus" nonfiltered="2568" processed="2553" dbindex="17863">
Xavier Hernndez i Creus, conegut com "Xavi", s un futbolista catal nascut a Terrassa, Valls Occidental, el 25 de gener de 1980.

Futbolista de gran classe, juga de centrecampista organitzador o mig centre, amb una excellent visi de joc, una rpida passada en curt i un bon xut que li ha servit per a marcar no pocs gols, alguns de gran importncia. Ha estat considerat el successor natural de Josep Guardiola, encara que ha aconseguit fer oblidar les comparacions amb un joc ms horitzontal.

Amb el seu bon joc i el seu bon tracte amb l'afici, ha fet que aquest jugador sigui un dels ms estimats i molts el considerin el millor jugador, d'aqu el seu sobrenom (el millor).

Ha desenvolupat tota la seva carrera esportiva al FC Barcelona, club al que va arribar el juliol de 1991, quan noms tenia 11 anys.

Biografia.
Va debutar al primer equip el 18 d'agost de 1998, de la m de l'entrenador Louis van Gaal, amb motiu del partit d'anada de la Supercopa d'Espanya davant el Reial Mallorca. En el partit del seu debut va ser titular i va fer un gol. Durant la temporada 1998-1999 va anar alternant les seves actuacions amb el Barcelona B i amb el primer equip. Va debutar en la Primera Divisi el 3 d'octubre de 1998 al partit Valncia CF 1-3 FC Barcelona. Pocs dies abans, el 16 de setembre de 1998, s'havia produit el seu debut a la Lliga de Campions de la UEFA a Old Trafford davant el Manchester Utd.. Malgrat les seves intermitents intervencions amb els grans, va ser decisiu per a que el Barcelona es proclams campi de Lliga en marcar un gol a camp del Valladolid que va valdre la victria (0-1) i va ser clau per a la marxa de l'equip: el FC Barcelona era des a la classificaci i, a partir d'aquella victria, va iniciar la remuntada amb qu acabaria guanyant la Lliga. Aquella lliga va ser, per tant, el seu segon ttol professional, desprs del Mundial sub-20 de 1999 amb la Selecci Espanyola.

En les temporades segents, Xavi es va anar guanyant una plaa definitiva a l'equip a poc a poc, alternant la seva posici amb Guardiola, fins la marxa d'aquest al Brescia al final de la temporada 2000-2001.

Assentat al centre del camp del Bara i de la selecci espanyola com a un dels millors organitzadors d'Europa, Xavi va experimentar encara una nova millora en el seu joc amb l'arribada de Frank Rijkaard a l'equip (2003-2004). L'entrenador holands va avanar la posici de Xavi, apropant-lo a l'rea, i va esclatar la versi ms ofensiva del jugador, que va comenar a participar de manera ms directa i decisiva en els atacs de l'equip.

No va ser fins el 14 de maig de 2005 que Xavi va poder assaborir el seu tercer ttol: el FC Barcelona es va proclamar campi de  Lliga -la seva segona lliga particular-. A ms a ms, a l'estiu de 2005 es va proclamar campi de la Supercopa Espanyola contra el Betis; ttol que repetiria un any desprs (20 d'agost de 2006) contra el RCD Espanyol marcant el primer gol del seu equip (3-0).

El 2 de desembre de 2005 va patir un trencament del lligament creuat anterior del seu genoll dret en un entrenament. Va estar apartat dels terrenys de joc durant cinc mesos, fins el 29 d'abril de 2006, quan va reaparixer al partit de lliga que va enfrontar el FC Barcelona i el Cdiz CF al Camp Nou. La victria del Bara aquell dia el va apropar a aconseguir la lliga 2005-06 una jornada desprs.

El 17 de maig de 2006 es va proclamar campi de la Lliga de Campions a l'Stade de France de Pars. El FC Barcelona es va imposar a l'Arsenal F.C. angls per 2 gols a 1, encara que Xavi no va disputar aquest partit per no haver recuperat la forma totalment desprs de la seva greu lesi.

Selecci espanyola.

Ha estat internacional amb la selecci de futbol d'Espanya en 47 ocasions (8 de novembre de 2006). El seu debut com a internacional es va produir el 15 de novembre de 2000 al partit Espanya 1-2 Holanda.

El 1999 va liderar la Selecci Espanyola que es va proclamar campiona del mn al Mundial sub 20 jugat a Nigria contra Jap (4-0), aix com la que va guanyar la medalla de plata als Jocs Olmpics de Sydney 2000.

Amb la selecci absoluta ha participat en dos Campionats del Mn: el 2002, al Campionat del Mn de Corea i Jap, disputant tres partits contra Paraguai, Sudfrica i Corea del Sud; i al 2006, al Campionat del Mn d'Alemanya, prenent part a tots quatre partits del seu equip en el torneig: contra Ucrana, Tunsia, Arbia Saudita i Frana. El 2008 va participar a l'Eurocopa, que va guanyar Espanya, i va ser proclamat millor jugador d'aquell torneig.

 Palmars .






FC Barcelona.
 3 Copes Catalunya (2003-04, 2004-05 i 2006-07);
 3 Lligues espanyoles (1998-99, 2004-05 i 2005-06);
 2 Supercopes d'Espanya (2005 i 2006);
 1 Lliga de Campions (2005-06);

Selecci espanyola.
 1 Medalla de plata als Jocs Olmpics de Sydney 2000.
 1 Campionat del Mn Sub 20 (1999);
 1 Eurocopa (2008);

Individual.
 Millor jugador de l'Eurocopa 2008;

Referncies.


 Enllaos externs .
 Web oficial del FC Barcelona;





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45227" title="Soyapango" nonfiltered="2569" processed="2554" dbindex="17864">
Soyapango s una de les ciutats ms densament poblades d'El Salvador, situada en l'rea metropolitana de San Salvador. 

Situada a 625 metres sobre el nivell del mar, t una extensi de 29,72 km. El 16 de maig de 1906 va rebre el ttol de vila i el 21 de gener de 1969 el de ciutat. Des del 12 de juny de 1824 forma part del departament de San Salvador. 

El seu nom prov dels vocables nhuatl suyate (palmera), panti (bandera) i co (llloc): "terra de banderes de palmera".











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45235" title="Karenni" nonfiltered="2570" processed="2555" dbindex="17865">
Els Karenni (Karens vermells) sn una de les principals tnies minoritries de Myanmar. Se'ls coneix sovint com Kayah, per aquest noms s un dels grups de la naci. s un poble originari de l'sia Central i Monglia que es va desplaar al sud i es va establir a la regi de la plana de Deemawso (Nywedaung) vers el 739 aC, on hi va viure independent fins el 1948. 

 



Es divideixen en quatre grups principals: Kayah, Kayan o Kayin (Padaung), Kayaw (Payai) i Paku (Gaikho). Grups menors sn els Kawyawmo (Manumanaw), Zayim, Gaitha, Yintalai i Yinbaw 

 Histria .

 Principats Karenni .

Les primeres noticies son d'un principat del pas Karenni dirigit per un "Sawphya" (just), que va estar sotms a un prncep Shan, per el segle XVIII es va independitzar. 

El pas Karenni es va dividir al segle XIX en 5 principats (sawphyas). Tres d'ells, Namekan, Naung Paule i Bawlake, foren reconeguts independents (sota protecci) per la Gran Bretanya el 21 de juny de 1875. L'estat de Kantarawadi no va tenir cap relaci amb els britnics i era totalment independent. El cinqu i darrer estat, Wuntho, va restar independent un temps per el 1891 fou ocupat i annexionat pel principat shan de Mong Pai. En aquest mateix any va sorgir un nou principat, Kyebogi (Kyephogyi), que no va poder ser ocupat pels britnics fins ben entrat el segle XX.

Kantarawadi va envair el pas Shan el 1886, desprs de qu els britnics havien posat els principats sota protectorat l'1 de gener del 1886. Els britnics van rebutjar l'atac i van ocupar Sawlon, la capital, i el 8 de gener de 1889 es va establir el protectorat.

 Domini britnic i japons . 

El 1 de gener de 1892 els quatre estats karenni sota protectorat britnic van ser incorporats al govern de l' ndia Britnica i mes tard hi va quedar incorporat el de Kyebogi. El 1937 van quedar units al govern de la Birmnia Britnica.

Ocupada Birmnia pels japonesos el mar de 1942, la independncia de Birmnia fou proclamada l' 1 d'agost de 1943 i els estats karenni foren dissolts. Els Karenni van ser hostils als japonesos i es van revoltar el 1944. L' 1 de desembre de 1945 es va restablir l'autonomia dels estats Karenni. Es va crear l'Organitzaci Nacional Karenni el febrer de 1947 i a la Conferencia de Panglong o Pang Long de les nacionalitats de Birmnia, on es van posar les bases de la futura Uni birmana, es va reconixer a la naci karenni el dret d'autodeterminaci que podria exercir al cap de deu anys. Tot i aix els prnceps karenni van refusar anar a aqueta conferencia i entrar a la uni.

 Ocupaci birmana .

El 4 de juny de 1948 Birmnia va declarar constitut un estat federat Karenni i va enviar tropes que van entrar als principats el 9 d'agost de 1948. El mateix dia el prncep Karenni de Kyephogyi Sawbwa (princep) Saw Shwe Kyai Hpo Gyi i el representant de la regi de Baw Lakhai, U Bee Htoo, van proclamar la independncia de l'Estat Karenni, formant-se un govern nacional. El 17 d'agost de 1948 els karenni van formar l'exrcit nacional karenni, i el 24 de setembre de 1948 els cinc principats es van unir en un sol estat amb capital a Loikaw. El 1949 el pas karenni estava gaireb del tot ocupat pels soldats birmans. El 5 d'octubre de 1951 les autoritats birmanes van donar al estat el nom de Estat Kayah.



Els karenni van tardar a reorganitzar la resistncia armada; el juny de 1956 les forces karenni (Kayah principalment) es van aliar als Kayin i als Mon, tamb revoltats, i es va crear el Front Nacional Democrtic de la Solidaritat. Menys d'un any desprs, l'abril de 1957 es va formar el Partit Nacional Progressista Kayinni (Karenni), conegut per les seves sigles angleses KNPP) amb un bra armat anomenat Consell Revolucionari Nacional Karenni, sota la direcci de Saw Palo (Htaw Hplo), lder de la rebelli nacional, reagrupant a tots els Karennis. El 1972 es va establir el Congres Karenni que va fer una crida al restabliment de l'estat independent Karenni. 

El grup va patir una escissi pro-comunista el 1977 amb un ter dels efectius (100 de 300 combatents) formant-se el 26 de juny de 1978 el grup Front d'Alliberament de tots els Karenni (All Kayinni People's Liberation Front, AKPLF), aliat del Partit Comunista de Birmnia, que el maig de 1980 va esdevenir el Front Nacional d'Alliberament Popular Karenni (KNPLF) que va participar activament a la lluita al Estat Kayah, i tenia les seves bases a Mai Sai, Nant Pinle i Hoya i va arribar a tenir mes de mil cinc cents soldats

El 18 de juliol de 1986 el KNPP, liderat per Saw Maw Reh, va decidir la supressi del Consell Revolucionari i va formar el Govern de l'Estat de Karenni (Karenni State Government, KSG). El 1987 Saw Maw Reh es va aliar a un altre organitzaci del pas, el Partit de la Nova terra Kayan (Kayan New Land Party) i a la Organitzaci d'Alliberament popular Nacional de la terra Shan (Shan Land National People's Liberation Organization) i van formar el Front Nacional Democrtic Unit (National Democrtic United Front) que va existir fins el 1991, i del que ell mateix fou el president. Tanmateix el 1989 el KNPP es va integrar a la Aliana Democrtica de Birmnia (Democrtic Alliance of Burma, DAB).

El 1992 el Partit Progressista Nacional Karenni va organitzar el govern a l'exili, reclamant jurisdicci sobre 3 districtes i 17 municipalitats en qu quedava dividit el pas. 



El 14 de juny de 1993 el KNPP y el KSG van emetre una declaraci de pau i van fer una consulta entre el poble a zona de Loikaw, zona que tenien sota el seu control, i es va decidir la pau. Les negociacions van comenar el 21 de novembre de 1993, i es van repetir el 28 de desembre de 1993, a Mae Hongsohn (Tailndia), dirigides pel president del KNPP, U Aung Than Lay. Des el 10 de desembre de 1993 es va incorporar a les negociacions el bisbe catlic Monsenyor Sayadaw Sotero Phamo, com mitjancer. Les converses formals amb el Tatmadaw (la Junta militar) van comenar el 12 de gener de 1994. El 4 de febrer de 1994 tamb es van iniciar converses entre la junta militar i el grup comunista KNPLF, i es va arribar aviat a un acord que va convertir a aquest darrer grup en organitzaci legal que tindria el control de la zona de Hoya (Biya) on rebria assistncia econmica i social del govern. El 8 de maig de 1994 las forces del KNPLF formades per 1.619 homes, sota la direcci del president del moviment U Sandar i el vicepresident U Htu Kyaw, van entregar les armes. Les converses amb el KNPP van anar per bon cam i el 25 de mar de 1994 el president del KNPP va fer publica l'opci per la pau i el 13 d'octubre de 1994 el KNPP va demanar un referndum entre els karenni; van seguir converses a Loikaw del 10 al 13 de novembre de 1994 dirigides pel representant del KNPP, Aung Myat. El mar de 1995 el representant de la Junta militar Brigadier General Kyi Maung i els representants del KNPP, Htai Bu Phe i Ye Mann Htoo van arribar a un acord pel qual el KNPP fou convertit en organitzaci legal i es donaria assistncia econmica a la regi amb capital a Hiptoe Kaloe que quedava sota el seu control. Les forces Karenni dirigides por Aung Than Lay i Khu The Phu Phe, amb 7.790 homes, van entregar les armes en una cerimnia a Loikaw el 21 de mar de 1995, per l'acord es va trencar un any desprs i van recuperar les armes, i la guerra va continuar. Les tropes de Myanmar van cometre bastants atrocitats al Estat Karenni i milers de persones van ser desplaades. El gener de 1997 el KNPP es va aliar a altres 13 partits de les nacionalitats. El juny de 1997 una ofensiva de la junta militar (ara anomenada SLORC) va obligar a fugir mes persones. El 1999 tres unitats Karenni es van rendir al govern. Els combats van continuar i el 2005 es van reiniciar les converses de pau.

 Les lluites del grup Kayan o Padaung .

Els Padaung o Kayan, un dels grups Karenni, habiten la regi de Loikaw y Demoso a l'estat Kayah (Karenni), la regi de Pe Khone i Moe Bye a l'Estat Shan, i la regi de Lewe a la provncia de Mandalay. Les dones Padaung son les famoses dones girafes que s'allarguen el coll amb grans anells. La rebelli dels Padaung de l'estat Shan es va iniciar el 1939 sota la direcci de Thaing Ba Han, dirigida contra els Saofas (prnceps) Shan que imposaven als Padaung tributs molt alts. Des el 1942 al 1945 van lluitar tamb contra els Japoneses. La lluita va acabar el 1945, per des el 1948 l'opressi va continuar i des el 1959 fou feta pels birmans. El 1962 un estudiant Padaung de la universitat de Rangoon, Ngaing Kayan Htan alies Shwe Aye, va organitzar un grup de 40 joves Padaung i va passar a la clandestinitat. El 4 de juny de 1964 es van formar d'aquest nucli inicial el Kayan New Land Army (KNLA) i el Kayan New Land Party (KNLP), que poc desprs es van fusionar al grup insurgent padaung de l'estat Shan, ara dirigit per Bo Pyan, per sota el nom de Kayan New Land Party, amb un centenar d'homes en armes. Po Pyan va assumir la presidncia i Shwe Aye la secretaria general. Mes tard Shwe Aye va assumir la presidncia, i va ampliar les activitats militars i politiques a la zona de Mandalay. Del grup de 40 joves fundadors alguns eren favorables al Partit Comunista de Birmnia i van influir a finals dels anys setanta per que el partit participes en operacions conjuntes amb el PCB a canvi de certa ajuda. Des principis dels anys vuitanta el PCB va disminuir la seva capacitat al mancar l'ajuda xinesa. El setembre de 1988 un grup de 80 homes de la regi de Moe Bye, dirigits per U Gabriel Pyan, es van integrar al KNLP; U Gabriel Byan, havia pres part a les protestes nacionals de 1988 a les ciutat de Mobye i Phekhon, i va haver de passar a la clandestinitat amb 80 companys que desprs d'un temps es van unir al Kayan New Land Party que era actiu a la regi, i que encara restava aliat al PCB al que U Gabriel era netament hostil; degut a aix aviat va tenir problemes dins el grup i el 1991 fou posat sota arrest quant es va descobrir que intentava un acord de pau amb el govern sense coneixement de l'organitzaci.

El 1989, la KNLA, amb pocs recursos, va collaborar amb altres grups en armes. El febrer de 1992  els partidaris de U Gabriel van convocar una manifestaci de suport que es va celebrar prop de Mobye i de Phekhon, al llogaret de Bala Palo, el 9 d'octubre de 1991, reunint 800 persones de les rodalies (58 petits pobles); a la reuni es va fer una crida a la pau i a favor de U Gabriel Byan. Desprs d'aix U Gabriel (ja alliberat) i els seus partidaris van trencar amb el Kayan New Land Party i van establir la Kayan National Organization i el seu bra armat la Kayan National Guards, que va operar a Mobye i Phekhon per que immediatament va establir negociacions de pau amb la Junta Militar (desembre de 1991). Desprs d'una reuni a Mobye el 12 de febrer de 1992 es va pactar que el grup seria legalitzat i entregaria les armes. L'entrega es va fer el 27 de febrer de 1992 a Loikaw, a l'Estat Kayah. 80 membres de la KNG van entregar les seves armes que seguidament els hi van ser tornades amb l'encrrec de mantenir la pau i la seguritat a la regi, i se'ls va donar diners i altres coses necessries per iniciar una nova vida (cases i terres) 

El General Khin Nyunt, membre de la Junta, que va visitar l'Estat Kayah el 17 i 18 de febrer de 1993, va iniciar negociacions amb altres grups, entre els quals el Kayan New Land Party (KNLP). Las negociacions les va dirigir el vicepresident del KNLP, U Than Soe Naing, i des el febrer de 1994 van agafar un cam decidit cap a la pau. La primera reuni d'alt nivell va tenir lloc el 26 de febrer de 1994 a Loikaw, i la segona el 22 d'abril de 1994. Van seguir desprs altres reunions (28 d'abril i 5 de maig) i finalment el 22-23 de juny de 1994 es va acordar l'alto el foc, la legalitzaci del KNLP, certes millores socials, i la intercomunicaci entre les tres rees habitades per Kayan o Padaung. El 25 de juny de 1994 els 1.496 combatents de la KNLA van entregar les armes. La regi Kayan fou designada com Area especial n 3 per a ser proveda d'assistncia econmica, tenint la seva seu a Pyin Saung.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45237" title="Pa-O" nonfiltered="2571" processed="2556" dbindex="17866">
Els Pa-O (coneguts tamb com Taungthu) sn una minoria de Myanmar que habita principalment l'estat Shan . Son uns 60.000, de religi budista.



Els Pa-O van rebutjar la uni a Birmnia el 1947, i tamb que el seu territori queds integrat dins l'estat Shan sota sobirania d'alguns prnceps per els que es consideraven oprimits

El 1929 es va produir la primera rebelli dels Pa-O contra els prnceps shan. El 1947 es va formar el Partit de la Unitat Pa-O (Pa-O Unity Party) que fou prohibit sota pressi dels prnceps shan; aix va provocar la resposta dels nacionalista Pa-O que van fer esclatar una bomba al festival Tabaung celebrat a Ho Pong el mar de 1948. Aquest fet va desencadenar la repressi i molts joves Pa-O actius polticament van haver de passar a la clandestinitat

El 1948 l'Organitzaci Nacional de Defensa Kayin, al estat Karenni, en el marc de la guerra contra els invasors birmans del estat, va atacar el districte de Thaton i el lder Pa-O de la zona, Hla Pe, va combatre amb els Karenni, i va entrar a Taunggyi el 1949. Llavors molts Pa-O del Estat Kayah i del Estat Shan es van unir als revoltats i es va formar el Front d'Alliberament Nacional Pa-O (Pa-O National Liberation Front) que l' 11 de desembre de 1949 va iniciar la lluita armada per el juliol de 1950 es van sotmetre al govern i foren legalitzats constituint al agost del mateix any la Lliga Nacional Pa-O (Pa-O National League.

Un dels lders d'aquesta organitzaci, Bo Chan Sone, fou detingut acusat de subversi, i encara que el 1951 fou alliberat, el grup va reiniciar la lluita armada, passant els seus caps a la clandestinitat. El 5 de maig de 1958 un miler de combatents dirigits per Thaton Hla Pe i per Bo Chan Sone es van sotmetre altra cop i van esdevenir altra cop un moviment legal, sota el nom de Front d'Alliberament Nacional Pa-O (Pa-O National Liberation Front). El 1964 aquest grup va contactar amb altres grups armats, i llavors el seu lder Bo Chan Sone i d'altres lders van ser detinguts i passant altra cop a la clandestinitat 
i reiniciant la lluita armada el 1967.

El febrer de 1968, el Front d'Alliberament Pa-O es va aliar a altres grups de les minories dels Shan, Padaung i Kayah que havien format l'Exrcit d'Alliberament del Estat Shan, i de la uni va sorgir el Front d'Alliberament del Estat Shan.  El 1969 el Pa-O Liberation Front estava actiu al area de Kyauktalone-Pinlaung. No van tardar a sorgir diferencies amb els altres grups aliats que van arribar a enfrontaments armats oberts entre ells, i el 1970 els Pa-O van formar un nou moviment anomenat Grup d'Alliberament Popular de les Nacionalitats del Estat Shan, i es van aliar al Partit Comunista de Birmnia, essent actius a les rees de Taunggyi, Pinlaung i Loilem. Aquest partit aviat es va fer amb el control poltic del grup, que va tornar a canviar de nom a Exrcit Popular d'Alliberament de les races nacionals del Estat Shan (segles angleses PLANRSS). El PLANRSS es va dividir el 1973 en dues faccions: una favorable al Partit Comunista i una de nacionalista, dirigida per Thaton Hla Pe i per U Aung Kham Ti, que es van separar amb els seus soldats i van constituir l'Exrcit Popular d'Alliberament de les races nacionals del Estat Shan, facci blanca, per distingir-se de l'altre facci que era coneguda com l'Exrcit Popular d'Alliberament de les races nacionals del Estat Shan, facci roja. Aquesta darrera es va convertir en part del Shan State Nationalities Peoples Liberation Group i l'abril de 1976 va enviar a 200 homes al Comit central del partit comunista com a refor i al mateix temps per ser equipats amb armes i entrenament poltic i militar. Tamb va formar aliances amb grups propers del comunistes con el Kayan New Land Party i el Kayinni National People's Liberation Front, i va ser actiu a les rees al est de Pon Chaung, al est del llac Inle, i a la frontera entre els Estats Shan i Kayah. l'Exrcit Popular d'Alliberament de les races nacionals del Estat Shan, facci blanca es va convertir el 1977 en l'Organitzaci Nacional Pa-O (Pa-O National Organization, PNO) i va operar a les rees del Inle, Pinlaung (Loilong), Hsihseng (Hsatung) i Hopong. 

El PNO es va integrar en el Front Nacional Democratic (NDF) i a l'Aliana Democrtica de Birmnia (Democratic Alliance of Burma, DAB) formada el 1989. Els grups armats nacionals van abandonar la tutela del Partit Comunista el 1989 per la Shan State Nationalities People's Liberation Group facci roja, coneguda com els Pa-O rojos, va continuar la seva lluita al sud del Estat Shan i al Estat Kayah. La Pa-O National Organization (PNO) volia la pau, i el seu lder, Aung Kham Hti, va ordenar el desarmament dels estudiants de la All Burma Students Democratic Front (ABSDF), que el 1988 s'havien unit a la guerrilla i combatien al costat dels Pa-O; els estudiants van ser expulsats de territori Pa-O i es va desenvolupar una campanya poltica per la pau entre els Pa-O del nord del Estat Shan; els que vivien al sud del estat, dirigits per U San Aung i U Kyaw Thein, tamb van ser favorables a la pau i des el 1990 van demanar al president de la PNO, U Aung Kham Hti, que inicies negociacions de pau. 

El 1 de gener de 1991 es va decidir obrir converses de pau generals.  Una reuni important va tenir lloc el 18 de febrer de 1991. El 25 de febrer de 1991 les dues parts, govern i PNO, es van reunir a Taunggyi.  El 21 de mar de 1991 la PNO va reagrupar les seves forces i es va retirar del  National Democratic Front (NDF) i de la Democratic Alliance of Burma (DAB). El 26 de mar de 1991 una reuni de la PNO al llogaret de Hti Yi, al area de Kyauktalone, amb 200 representants Pa-O, va decidir assumir la pau a canvi de programes de desenvolupament del govern. El 18 d'abril de 1991 el representant del govern Tt. General Khin Nyunt i el Cap del Comandament Oriental es van reunir amb els representants Pa-O dirigits pel president de la PNO, U Aung Kham Hti. L'organitzaci es va convertir en partit poltic legal el 24 de maig de 1991 i la regi fou declarada part de la Southern Shan State Special region amb capital a Kyauk Ta Long i amb dret a programes de desenvolupament. La PNO va rebre diners i aliments i una bsica infraestructura econmica pel desenvolupament de mines, pedres precioses, agricultura, construcci, infraestructura turstica, etc... Els 1400 soldats Pa-O van entregar les armes. 

La decisi de la PNO va provocar moviments a la Shan State Nationalities People's Liberation Group (l'anomenada abans facci roja), sotms a la pressi popular per ajustar la pau. Amb la mediaci de la PNO el membre del Comit central del Shan State Nationalities People's Liberation Group, Tun Thit, va iniciar converses amb la Junta Militar (Tatmadaw) l' 1 de febrer de 1994. Del 3 al 5 de febrer de 1994, una assemblea nacional va tenir lloc al llogaret de Naung Htaw, al area de  Hsihseng (Hsatung), on el vicepresident del grup, U Sein Shwe i 150 seguidors, 150 monjos budistes, i 2500 residents locals, van decidir la pau. 

U Sein Shwe va enviar al seu representant Tun Chit a una entrevista amb membres del Tatmadaw, i el  6 de mar de 1994 es va celebrar una reuni a Hsihseng. A la segent reuni van acudir els alts dirigents del grup encapalats pel seu secretari general U Soe Aung Lwin, amb una carta del president U Tartale acceptant la pau a canvi del desenvolupament econmic de la zona. Un altra reuni el 23 de maig de 1994 va decidir l'abandonament de la lluita armada. El 20 i 21 de juny de 1994 una nova reuni a Taunggyi va decidir alguns detalls de reagrupaci i entrega de les armes. El 4 de juliol de 1994 U Sein Shwe i U Soe Aung Lwin van notificar que el president U Tartale estava de visita als quarters de la Karen National Union (el principal grup combatent e Myanmar) a Manaplaw i l' 11 d'agost de 1994 van indicar que l'Aliana Democtica de Birmnia (Democratic Alliance of Burma, DAB) exercia pressi sobre U Tartale per retardar el procs de pau, i, a mes, degut a la falta de finanament, el president U Tartale no podia retornar pel moment. El 25 d'agost de 1994, una reuni a Taunggyi va acordar la legalitzaci del Shan State Nationalities People's Liberation Group i que l'entrega de les armes es faria incls si el president U Tartale no arribava a temps.  Finalment, amb ajuda del govern de Myanmar, U Tartale va aconseguir sortir de Manaplaw i arribar a Taunggyi el 20 de setembre de 1994, i es va reunir amb oficials del Tatmadaw. 3.148 membres del Shan State Nationalities People's Liberation Group van entregar les armes en una cerimnia a Hsi Hseng el 9 d'octubre de 1994 amb assistncia del Tt. General Khin Nyunt, alguns ministres, caps de departaments governamentals i altres oficiales d'alt rang. Es va facilitar al SSPLG assistncia econmica (diners, aliments, etc...) fixant-se la seu del grup en Naung Htaw.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45239" title="Silvio Berlusconi" nonfiltered="2572" processed="2557" dbindex="17867">


Silvio Berlusconi Bossi (Mil, 1936) empresari i poltic itali, s l'actual Primer Ministre d'Itlia, cap del partit poltic Fora Itlia i magnat dels mitjans de comunicaci (presideix el grup Mediaset). 

 Biografia .

Fill d'un banquer de classe mitjana, va iniciar a principis dels anys 1960 una empresa de construcci immobiliria, que es va transformar en la ms important del seu pas. Amb la fundaci de "Telemilano" el 1978, va ingressar en el mn dels mitjans de comunicaci i es va convirtir en l'home ms poders d'aquest sector a Itlia durant el
anys 1980. Actualment posseeix la xarxa televisiva Mediaset. 

L'any 1975, autors desconeguts, li van posar una bomba al seu domicili i reb amenaces, cosa que el va portar durant uns mesos a marxar a Sussa i Espanya.

Segons la revista Forbes, Berlusconi s la persona ms adinerada d'Itlia, amb una fortuna de 5.900 milions de dlars i ocupa el lloc 45 entre les majors fortunes personals del mn.

 Carrera poltica .

Va entrar en poltica fundant el partit Fora Itlia el 1994. Invoc el perill comunista per tal d'impedir l'arribada al poder de l'esquerra italiana. Ell mateix es defineix com liberal i considera Itlia com una gran empresa. Els seus adversaris el condideren demagog i populista i remarquen la interferncia dels seus negocis amb la poltica. Ha estat acusat en repetides ocasions de connexions amb la mfia, i alguns dels seus collaboradors ms propers, com Cesare Previti, han estat condemnats en ferm per corrupci de la justcia. 

En poltica exterior dna suport als Estats Units en la guerra d'Iraq, malgrat declarar Itlia com no beligerant hi envi tropes desprs de la guerra, tamb s partidari d'establir relacions comercials amb Rssia i de l'ingrs de Turquia a la Uni Europea.

























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45241" title="Neutrfil" nonfiltered="2573" processed="2558" dbindex="17868">

El neutrfil s un tipus de leuccit granular de nucli multilobulat (de 3 a 5 lbuls) amb corpuscle de Barr en dones. T orgnuls no massa desenvolupats, i cont uns grnuls neutrfils que contenen enzims i agents farmacolgics antimicrobians. Tamb cont altre tipus de grnuls especfics per a la migraci. 

Funcions. 
 Estan en primera lnia davant de la invasi de bacteris. ;
 Es desplacen per quimiotaxi. ;
 Fagociten i digereixen bacteris mitjanant fagosomes que contenen enzims i compostos d'aigua oxigenada. ;
 Moren en acabar la seva tasca convertint-se en pus. ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45242" title="Basfil" nonfiltered="2574" processed="2559" dbindex="17869">

El basfil s un leuccit granular amb nucli en forma de S o de V bilobulat en secci. Els basfils representen l'1% dels leuccits de l'organisme. Cont uns grnuls similars als del mastcit, podent contenir cristalls. Sn basfils metacromtics, apreciant-se azurfils al microscopi electrnic.

Tenen una activa participaci en la resposta immunitria, a travs de l alliberaci d histamina, serotonina en baixes concentracions i altres substncies qumiques.

Tenen dos tipus de grnuls:
Grnuls azurfils: Contenen lisosomes, que al mateix temps aquests contenen hidrolases cides.
Grnuls especfics o secundaris: Contenen histamina (vas dilatador), heparan sulfat (vas dilatador), heparina (anticoagulant) i leucotriens (fan contraure el mscul llis de les vies aries).

Funcions.
 Receptors d'immunoglobulines en membrana.
 Indueixen el procs inflamatori alliberant, entre d'altres substncies qumiques, histamina.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45243" title="Eosinfil" nonfiltered="2575" processed="2560" dbindex="17870">

L'eosinfil s un leuccit granular de nucli bilobulat amb grnuls eosinfils en el citoplasma. Sn, al microscopi electrnic, azurfils, i eosinfils en la zona central on s'aprecien unes inclusions en forma de cristall, les quals contenen protenes per a combatre parsits i enzims. 

Sn cllules fagocitries que demostren especial afinitat pels complexos antigen-antics, per la qual majoria dels eosinfils sn atrets per quimiotaxi. Tamb poder ser atrets per substncies alliberades pels basfils com la histamina. Poden regular la resposta allrgica i les reaccions d hipersensibilitat mitjanant la neutralitzaci de la histamina per la histaminasa i al mateix temps produint un facto inhibidor derivat per inhibir la desgranulaci de les cllules cebades o dels basfils, que contenen substncies vasoactives.

Els eosinfils juguen un paper de defensa en l individu davant els microorganismes no fagocitables, posseeixen una funci citotxica (per les seves protenes granulars), immunoreguladora (per les citosines que allibera) i sn capaces de participar en la reparaci i remodelaci tissular (alliberant TGF ).

Funcions. 
 Migraci a llocs on existeix una reacci allrgica o inflamaci. ;
 Destrueixen parsits.
 Destrueixen complexos Ag-Ac.
 Moderen la reacci inflamatoria. ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45244" title="Mac OS X 10.0" nonfiltered="2576" processed="2561" dbindex="17871">
Apple va llanar Mac OS X v10.0 (Cheetah) el 24 de Mar de 2001, sent elogiat per la seva estabilitat i caracterstiques encara estant en una fase tan primerenca del seu desenvolupament. Malgrat aix, tamb se li va criticar per massa lent, sent considerat per molts (incloent a Steve Jobs) com simplement una molt bona versi beta


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45245" title="Plasma sanguini" nonfiltered="2577" processed="2562" dbindex="17872">
El plasma sanguini s la matriu extracelular del teixit que suposa la sang. Suposa el 55% del volumen sanguini. 

Composici. 

 El 90% del plasma est constitut per aigua.
 Un 9% per protenes plasmtiques: ;
 Albmina. Mant la pressi coloido-osmtica en el sistema vascular i transporta metablics insolubles. ;
 Globulines. Que es diferencien en alfa i beta d'una banda, que transporten ions, lpids i molcules en general, de les gamma, les quals transporten anticossos. ;
 Protenes que formen el sistema de complement. Les quals inicien el procs inflamatori i estan implicades en la destrucci de microorganismes. ;
 Fibringens. Participen en la coagulaci sangunia. ;
 L'1% restant est format per ions com: el Na, el Mg, el k, el cl... compostos nitrogenats com: la;
urea, l'cid ric o la creatina i per hormones i vitamines.

Articles relacionats.
 Sang;
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45247" title="Creu" nonfiltered="2578" processed="2563" dbindex="17873">


La creu s una figura geomtrica que consisteix en dues lnies que es creuen en angle recte, de manera que divideixen quatre quadrants. Hi ha diversos tipus de creu (llatina, grega, en forma d'aspa...) s un dels smbols ms antics de la humanitat. Les primeres creus que es van trobar van ser a les estepes de l'sia Central a la prehistria. Als temples d'Armnia, plens de creus, es parla de la influncia turca en la seva configuraci. 

Tipus de creu.
Si la creu t el bra vertical ms llarg, se'n diu creu llatina, mentre que si els quatre braos sn iguals s una creu grega. Quan apareixen dos braos horitzontals, s'anomena creu de Lorena. Sumant-li un bra ms, esdev la creu papal. La creu nrdica, present a les banderes escandinaves, t el bra horitzontal allargat per un costat, per cobrir la tela.

Si la creu t la part superior formant una baga o elipsi, el smbol s'anomena ankh. Si el bra superior gaireb ha desaparegut, de manera que la creu sembla una T, passa a dir-se creu de Sant Antoni.

Aparicions de la creu.

 Al sistema de numeraci rom, una creu en forma d'X representa el nombre deu;
 Els signes de suma i multiplicaci, aix com la marca que un nombre s positiu;
 Lobelus, una marca tipogrfica que remet a les notes a peu de pgina, t forma de creu;
 Una X sobre fons vermell indica "nociu";
 Al cristianisme s un dels smbols bsics, un recordatori permanent de la crucifixi de Jess;
 Una creu dins un cercle feia referncia al du Odin. Prov de la creu solar neoltica, que simbolitzava el pas del temps per les estacions de l'any. Per als grups d'extrema dreta s una representaci de la raa ria (solen posar la creu per sobre del cercle, a diferncia del smbol solar tradicional);
 L'esvstica (creu amb braos torts, tamb anomenada creu gammada) s un smbol del hinduisme que es va apropiar el nazisme;
 La creu invertida, emprada al martiri de Sant Pere, ha esdevingut un signe de satanisme;
 La Creu de Lorena s molt usada a l'herldica ;
 Era un antic signe del du Apollo;
 La Creu Roja s una organitzaci humanitria;
 Els ossos de la bandera pirata es creuen en forma de creu;
 La Creu del Sud s una famosa constellaci;
 Una creu en aspa indica incorrecci (per exemple en les notes escolars);
 Apareix en moltes banderes nacionals, per exemple a tots els pasos nrdics;






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45248" title="Anna Lindh" nonfiltered="2579" processed="2564" dbindex="17874">


Ylva Anna Maria Lindh (Enskede, Sucia 1957 - Estocolm, 2003) fou una poltica socialdemcrata sueca, ministra d'afers exteriors de Sucia entre 1998 i 2003. Fou assassinada de diverses ganivetades en uns grans magatzems.

Lindh va nixer el 19 de juny de 1957 a Enskede (Estocolm, Sucia). Als 20 anys s'afili al Partit Socialdemcrata Suec on va realitzar una brillant carrera. Va ser Ministra de Medi Ambient el 1994 i des de 1998 ocup el Ministeri d'Afers Exteriors. De tendncia proeuropea, Anna Lindh va promoure l'adopci de l'euro com a moneda oficial de Sucia. En plena campanya, el 10 de setembre de 2003, va ser apunyalada als magatzems NK a Estocolm, i a causa de les ferides sofertes va morir la matinada de l'11 de setembre.

Per respecte a la seva memria, tots els partits del pas acordaren suspendre temporalment la campanya del referndum, que finalment es va fer dies mes tard i don la victria als partidaris del no. 

La seva mort va commoure el pas i va fer recordar l'assassinat de n'Olof Palme, el primer ministre suec assassinat el 1986 i que tamb s'oposava a dur escolta.

 Enllaos externs .
Fons "Anna Lindh"  ;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45252" title="Carles Moy Llompart" nonfiltered="2580" processed="2565" dbindex="17875">


Carles Moy Llompart s un jugador de tennis mallorqu. Va nixer el 27 d'agost de 1976 a Palma. El seu terreny predilecte s la terra batuda guanyant en 1998 Roland Garros. D'aquesta forma arrib a la primera posici del rnquing mundial al 1999. Tamb ha format part de l'equip espanyol de la Copa Davis, amb el qual ha guanyat les edicions de 2000 i 2004.

Tornejos de Grand Slam.
 Campi Individuals (1) .


 Finalista en Individuals (2) .


Ttols (20).
 Individuals (20) .




Finalista en individuals (23).
1995: Barcelona (perd davant Jordi Burillo).
1996: Munich (perd davant Slava Dosedel).
1997: Sydney (perd davant Tim Henman).
1997: Australian Open (perd davant Pete Sampras).
1997: Amsterdam (perd davant Slava Dosedel).
1997: Indianpolis (perd davant Jonas Bjorkman).
1997: Bournemouth (perd davant Flix Mantilla).
1998: Mallorca (perd davant Gustavo Kuerten).
1998: Tennis Masters Cup (perd davant lex Corretja).
1999: Indian Wells TMS (perd davant Mark Philippoussis).
2000: Toulouse (perd davant lex Corretja).
2001: Barcelona (perd davant Juan Carlos Ferrero).
2002: Monte Carlo TMS (perd davant Juan Carlos Ferrero).
2002: Hong Kong (perd davant Juan Carlos Ferrero).
2003: Miami TMS (perd davant Andre Agassi).
2003: Viena (perd davant Roger Federer).
2004: Sydney (perd davant Lleyton Hewitt).
2004: Buenos Aires (perd davant Guillermo Coria).
2005: Umag (perd davant Guillermo Coria).
2006: Chennai (perd davant Ivan Ljubicic).
2007: Sydney (perd davant James Blake).
2007: Acapulco (perd davant Juan Ignacio Chela).
2008: Brasil  (perd davant Nicols Almagro).

Clasificaci en tornejos Grand Slam.


Dobles (0).


Finalista en dobles (0).

 Enllaos externs .
Perfil ATP ;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45255" title="Rafael Nadal Parera" nonfiltered="2581" processed="2566" dbindex="17876">

Rafael Nadal Parera (Manacor, Mallorca, 1986) s un jugador de tennis professional. Un dels millors especialistes sobre terra batuda, s l'actual nmero 1 en el rnquing de l'ATP.

El setembre de 2008 fou guardonat amb el Premi Prncep d'Astries dels Esports per la seva contribuci al mn de l'esport i pels mrits aconseguits durant l'any 2008

 Biografia .
Nebot de Miquel ngel Nadal (exjugador de futbol), va nixer a Manacor el 3 de juny de 1986, i malgrat la seva joventut, ja est entre els millors jugadors del mn. A finals de 2006 estava nmero 2 del mn segons el rnquing ATP i ja havia guanyat 18 ttols com a professional, d'entre ells una Copa Davis (2004) i 2 Roland Garros (2005 i 2006). La majoria dels ttols aconseguits sn sobre terra batuda, superfcie sobre la que t el rcord de victries consecutives batent l'anterior record histric de Guillermo Vilas el 29 de maig de 2006. Tot i que de petit va comenar practicant altres esports (futbol, bsquet...) es va decantar prest pel tennis, i a l'edat de 5 anys comen a jugar a Manacor, el seu poble natal, amb el seu oncle com a entrenador. Actualment els seus companys d'entrenaments sn Carles Moy i Tomeu Salv.

Carrera esportiva.
Inicis.
S'inici en el mn del tennis amb noms 5 anys, quan comen a entrenar amb el seu oncle i entrenador Toni Nadal. Format primerament al Club de Tennis de Manacor (Mallorca), va guanyar el Torneig de Balears (el seu primer torneig) amb 8 anys. Poc desprs passaria a entrenar al Reial Club de Tennis Barcelona. Campi d'Espanya individual alev (1997 i 1998) i cadet (2000), ha estat campi del mn i d'Europa en diverses categories. Les fites ms importants del tennista mallorqu a les categories inferiors sn els 3 ttols Nike Junior Tour (ttol jnior internacional de prestigi) i una semifinal a l'edici jnior de Wimbledon (2002) .Va anar a estudiar a l'IES Angeleta Ferrer i Sensat.

Mn Professional.
Rafael Nadal esdevingu professional a l'any 2001, aquest any noms disput dos torneigs (un del circuit futures i un challenger a Sevilla). El 2002 comen de la millor manera possible, particip al primer torneig International Series el mes d'abril a Palma de Mallorca i guany el seu primer partit amb 15 anys i 10 mesos. Durant aquest segon any com professional tamb disput 9 torneigs future de l'ATP (guanyant-ne 6) i  2 challenger. En aquest punt de la seva carrera, on ja despuntava, es comenava a erigir com el tennista espanyol amb ms projecci.

L'any 2003 supos l'entrada de Nadal als cercles ms selectes del tennis mundial, abandon el circuit de futures i comen a disputar els seus primers Grand Slam, participant a Wimbledon (tercera ronda) i a US Open (segona ronda), i ATP Masters Series. D'aquest any tamb destaquen les seves participacions als challenger on va aconseguir dues victries i 4 finals. El millor resultat del mallorqu a un International Series aquell any va ser a Umag (Crocia), amb unes Semifinals.

2004.
S'inicia la progressi d'un Nadal de noms 17 anys al circuit professional. Comen la temporada arribant a la seva primera final d'un torneig de l'ATP, va ser al Torneig d'Auckland (Nova Zelanda) al gener on va perdre la final contra Dominik Hrbaty. Disputa una gran quantitat de torneigs i comena a destacar sobretot a terra batuda arribant a quarts de final a Estoril, Bastad i Stuttgart. A Estoril es va haver de retirar per una fractura al turmell que el mantindria 3 mesos de baixa, provocada per l'estrs fsic dels ltims mesos. Tot i perdre en la majoria de torneigs de pista dura a primeres rondes s capa de derrotar per primera vegada a Roger Federer, que en aquell moment ja era nmero 1 del mn, al Masters de Miami. El mes d'agost guany el primer ttol de l'ATP tour. S'impos a Sopot (Polnia) vencent a Jos Acasuso a la final i sense cedir un sol set en tot el torneig.

A l'any 2004 Espanya guany la Copa Davis amb una participaci crucial de Nadal. A la primera ronda jug tres partits, va perdre el doble i el primer individual contra Jiri Novak, tot i aix va guanyar a Radek Stepanek (Repblica Txeca) en el cinqu i definitiu punt que feia guanyar la eliminatria. No participaria a la segona ronda en  individuals per s en dobles on perdria amb Tommy Robredo el seu punt, no obstant Espanya s'imposaria a Holanda 4-1 el mes de abril a la plaa de toros de Palma de Mallorca. A les semifinals del torneig torn a l'equip espanyol amb un paper destacat contra Frana guanyant dos punts: un de dobles (amb Tommy Robredo) i un individual contra Arnaud Clement. A la final, tamb ajudaria a Espanya a acostar-se ms encara al trofeu amb una victria sobre Andy Roddick (Estats Units). Aquesta final, disputada l'octubre a Sevilla, l'acabaria guanyant un punt de Carles Moy aconseguint per segona vegada el ttol.

2005.
L'any 2005 va ser el gran any de Rafael Nadal. Tennista revelaci del circuit guany 11 ttols (incloent-hi 4 ATP Masters Series i el seu primer Roland Garros).
Nadal comen la temporada com nmero 56 del mn, disput els torneigs de Doha, Auckland i Buenos Aires on no va passar de les primeres rondes a ms de l'Open d'Austrlia on l'elimin Lleyton Hewitt a quarta ronda. A partir d'aqu comenaria el seu ascens amb les victries a Costa Do Sauipe (Brasil), Acapulco, Masters de Montecarlo, Barcelona, Masters de Roma i Roland Garros, la final a Miami on caigu davant Roger Federer tot i estar molt a prop de la victria i quarts a Valncia, la seva darrera derrota en terra batuda (9 d'abril de 2005).

No obstant aix, la temporada de gespa no va ser tan bona, amb una derrota a primera ronda de Halle i a segona ronda de Wimbledon.

Tornaria al cam de la victria a mitjans de Juliol quan guany Bastad i Stuttgart sense cedir cap set en cap dels dos torneigs. Guany el seu primer torneig a superfcie dura de l'any al Masters de Canad per no obstant el US Open no li aniria tan b i cauria a tercera ronda contra James Blake el seu butx en repetides ocasions. 

Acomiad la temporada amb victries al Xina Open i a Madrid. Tanmateix, aquesta ltima, guanyada a un partit molt disputat i desprs de remuntar dos sets en contra, li suposaria un retirada de les pistes bastant prolongada. Nadal afront el torneig amb moltes molsties als genolls, el fet de forar va suposar una lesi que el mantindria allunyat de les pistes durant ms de 4 mesos, fent-li perdre's la Masters Cup on s'hi havia guanyat la plaa desprs d'haver acabat la temporada 2on del rnquing ATP.

A ms de tots els xits individuals Nadal tamb va ser capa de guanyar per Espanya els 3 punts que va disputar contra Itlia a la promoci d'ascens al grup mundial de la Copa Davis. Fet que suposaria la permanncia espanyola a la mxima categoria.

2006.
Aquest fou l'any de la seva consagraci com el segon millor tennista del moment noms superat per Roger Federer. Comen la temporada com acab l'anterior, lesionat, fet que li va impedir de participar a l'Open d'Austrlia, aquests problemes fsics l'acompanyarien durant tota l'any, obligant-lo a retirar-se al Torneig de Queen's i renunciant a la participaci d'altres com el de Stuttgart.

Reaparegu a Marsella el Febrer arribant fins a semifinals i poc desprs guanyaria el torneig de Duba imposant-se a la final a Roger Federer.

Una vegada disputats els masters dels Estats Units de Miami i Indian Wells comen la temporada a terra batuda (de Mar a Maig), guany consecutivament: Montecarlo, Barcelona, Roma i finalment el Grand Slam de Roland Garros per segon any consecutiu (tots els torneigs que va disputar), establint un registre de 60 partits consecutius a terra batuda.

Poc desprs comen la temporada de gespa. Particip al Torneig del Queen's Club on es va retirar davant Lleyton Hewitt per molsties a l'esquena i el mes de Juny arrib el moment lgid de la temporada amb Wimbledon  on inesperadament (histricament la gespa no ha estat la seva millor superfcie) arrib a la final per caigu davant Federer en 4 sets.

La recta final de la temporada arrenc amb els masters previs a US Open. La seva participaci al Grand Slam de Nova York era prometedora i quan ja es comenava a pensar amb una altra final contra el sus fou eliminat per Mikhail Youzhny a quarts de final. La temporada finalitz amb el Masters de Madrid i el Tennis Masters Cup de Xangai on va arribar a semifinals en un partit disputat una vegada ms contra el nmero 1 del mn.

El 2007.
Al 2007 va participar al torneig de Chennai arribant a les semifinals d individuals. Va fer un bon torneig en l'Obert d'Austrlia, caient derrotat en quarts. No va poder jugar la primera eliminatria de la Copa Davis 2007. 

Desprs de disputar els quarts de final del torneig de Dubai, va arribar el primer ttol de la temporada en l'Indian Wells TMS. Desprs, va arribar novament a uns quarts de final, al Miami TMS, on va caure eliminat davant Novak Djokovic. Desprs jugaria el Mster Sries de Montecarlo arribant a guanyar-lo. 

Va guanyar el 55 Open Seat Conde de God de Barcelona per tercer any consecutiu davant de Guillermo Caas, collocant-se en aquell moment el n1 en la Carrera de Campions 2007. Nadal va conquerir per tercera vegada consecutiva el TMS de Roma i va obtenir la seva victria nmero 77 consecutiva sobre terra batuda. 

Rafael Nadal va guanyar per tercera vegada consecutiva el torneig de Roland Garros el 10 de juny de 2007 en imposar-se a la final al sus Roger Federer, desprs de tres hores de joc. . 

Desprs jugaria a Wimbledon. Va aconseguir arribar a la final on va donar molta guerra al nmero un Roger Federer que se'n coronaria pentacampen.

Per finalitzar la gira de terra, va jugar a Stuttgart on va vncer a la final al sus Stanislas Wawrinka. A comenaments d'agost se'n va anar a la gira americana per preparar l'US Open. Va comenar en el TMS del Canad on arribar a semifinals i cauria derrotat per Novak Djokovic. A finals d'agost es disputaria el 4t Grand Slam als Estats Units.Va acabar per tercer any consecutiu en el segon posat de l escalaf mundial. 

Estil de joc.
Nadal fonamenta el seu joc en la seva gran fortalesa fsica comparada amb altres jugadors del circuit, aprofita aquest fet per crrer darrera la pilota, amb especial facilitat per pegar grans cops quan arriba forat a la pilota. El mallorqu se cenyeix al tpic estil de jugador especialitzat en terra batuda, on la pilota va ms lenta i hi ha ms temps per arribar-hi, on no s tan important donar cops guanyadors. Dbil al servei com ell mateix ha reconegut, li falta potncia tan al propi servei com a l'hora de pegar cops definitius. Tendeix a jugar boles extremadament liftades cosa que dificulta el control del cop al rival. El fet de ser esquerr descentra els rivals a l'hora de restar, ja que la pilota es va obrint a mesura que avana quan es treu al costat dret, al contrari que quan es juga contra dretans (majoria al circuit).

Transici.
A partir de la temporada 2005, quan Nadal aconsegu tants xits, sobretot a terra batuda, ell i el seu entrenador Toni Nadal decidiren comenar una reconversi a l'estil de joc del jugador balear, conscients de qu Nadal estava madurant com a jugador i no sempre tendria la potncia fsica de la que gaudia al principi de la seva carrera. A part del servei, imprescindible si es vol aspirar a guanyar grans ttols en altres superfcies, Nadal ha obert ms l'empunyadura, fet que li fa guanyar ms potncia en detriment de la precisi, i ha experimentat un canvi en la manera com ataca la pilota llanant-s'hi ms a damunt, fet que tamb ajuda a imprimir-li ms velocitat.

Aquests canvis es van notar des de finals de la temporada 2005 quan va comenar a guanyar ttols en pista dura i arribarien al seu punt lgid amb la final del Torneig de Wimbledon desprs d'una trajectria gaireb impecable durant tot el torneig, com el seu entrenador comentaria: "Nadal ha jugat a Londres el tennis ms complet de la temporada".

Rivalitat Nadal-Federer.
Entre Rafael Nadal i Roger Federer sempre ha existit una gran rivalitat, nmero 2 i nmero 1 del mn respectivament des de Roland Garros 2005 fins l'actualitat. S'enfrontaren per primera vegada al Miami Masters a l'any 2004 amb victria clara per Nadal. A partir d'aquell moment, durant 2005, 2006 i 2007 s'han enfrontat una srie de vegades amb una relaci total de victries/derrotes favorable al mallorqu de 8 - 6.
De tots el seus enfrontaments destaquen el de la final dels Masters de Miami 2005 i Masters de Roma 2006, al primer Nadal va estar a dos punts de guanyar el parit, mentre que a la capital italiana el jugador sus va desaprofitar dues pilotees de partit en un match que va durar 5 hores i 14 minuts.


Participaci a Grand Slam i ATP Masters Series .
Quadre actualitzat el 21 d'abril de 2008.



A = No va participar al torneig

G/P = Relaci partits guanyats/partits perduts

Els partits de la Copa Davis i del World Team Cup tamb estan inclosos a les estadstiques.

Palmars.





Individual.


 2004 : Copa Davis, Sopot.
 2005 : Brasil, Acapulco, Montecarlo, Barcelona, Roma, Roland Garros, Bastad, Stuttgart, Mont-real, Pequn, Madrid.
 2006 : Dubai, Montecarlo, Barcelona, Roma, Roland Garros.
 2007 : Indian Wells, Montecarlo, Barcelona, Roma, Roland Garros, Stuttgart.
 2008 : Montecarlo, Barcelona, Hamburg, Roland Garros, Queen's Club, Wimbledon, Toronto, Pequn.



Dobles.


Referncies.


Vegeu tamb.

 (128036) Rafaelnadal;

Enllaos externs.
 Perfil ATP ;
 Pgina Oficial  ;
 Resultats de tots els torneigs ATP i Grand Slams disputats ;




































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45256" title="Leuccit" nonfiltered="2582" processed="2567" dbindex="17877">
Els leuccits o glbuls blancs sn un conjunt de cllules de la sang que s'encarreguen de la resposta immunitria, encarregades de defensar l'organisme contra substncies estranyes o agents infecciosos(antgens). S'originen a la medulla ssia i al teixit limftic.

Els leuccits son cllules mbils que es troben a la sang transitriament. A diferncia dels eritrcits (glbuls vermells), no contenen pigments i per aix se'ls qualifica de glbuls blancs.

De leuccits es troben d'entre 5.000 a 11.000 per mm3.

Sn les niques cellules sangunies amb nucli, mitocondris, altres orgnuls cellulars. Sn capaos de moure's lliurement mitjanant pseudopodis. La seva mida oscilla entre els 8 i els 20 m. El temps de vida varia entre algunes hores fins a mesos i anys. Aquestes cllules poden sortir dels vasos sanguinis a travs d'un mecanisme anomenat diapedesi.

Classificaci.
Granulcits;
Neutrfils;
Basfils;
Eosinfils;
Agranulcits;
Limfcit;
Moncit;

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45258" title="Lee Kuan Yew" nonfiltered="2583" processed="2568" dbindex="17878">

Lee Kuan Yew (xins:    , pinyin: L  Gu ngyo, Singapur, 1923) fou primer ministre de Singapur de 1959 a 1990.

D'tnia xinesa de quarta generaci, reb una educaci anglesa en el seu propi pas i estudi dret a Anglaterra.

Fund junt amb companys seus el partit People's Action Party (PAP) el 1954 i va promoure actuacions contra el colonialisme britnic.

Diputat a partir de 1955, el 1959 el seu partit va obtenir la majoria i ell mateix escollit primer ministre.

La seva poltica va anar encaminada a promoure l'autogovern, la inversi estrangera, infraestructures,turisme i reducci de la taxa de desocupaci. Tamb va lluitar contra la corrupci i declar l'angls idioma oficial i cooficials el Malai,xins (Mandar) i el Tamil.

En l'exterior va optar pel no alineament i la neutralitat. Va formar l'exrcit de Singapur.













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45260" title="Miquel ngel Nadal Homar" nonfiltered="2584" processed="2569" dbindex="17879">
Miquel ngel Nadal Homar, Manacor, 28 de juliol de 1966, s un ex-futbolista professional mallorqu.

Trajectria.
Ha jugat 18 temporades consecutives a la Lliga espanyola de futbol, defensant la samarreta del Real Mallorca, en dues etapes, i del FC Barcelona.

Va jugar de centrecampista i, en els darrers anys, de defensa central. Futbolista d'una gran fora i capacitat fsica, destacava per la seva tasca defensiva i un joc molt potent.

En Miquel ngel ha estat internacional amb la Selecci espanyola de futbol en diverses ocasiones a lo llarg de la seva carrera.

Es retir com a futbolista en actiu en acabar la temporada 2004-2005. Des d'aleshores es dedica a assessorar en diverses tasques esportives i professionals al seu nebot, el tennista Rafel Nadal Parera. Cal dir que en Miguel ngel s dedic al tennis abans de dedicar-se al futbol, arribant a ser campi juvenil de tennis de les Illes Balears.

 Clubs .
 Reial Mallorca: 4 temporades, entre 1986 i 1991.
 FC Barcelona: 8 temporades, entre 1991 i 1999.
 Reial Mallorca: 6 temporades, entre 1999 i 2005.

 Palmars .
Els ttols aconseguits amb el FC Barcelona foren: 
5 lligues: 1991-1992, 1992-1993, 1993-1994, 1997-1998 i 1998-1999.
1 Copa d'Europa: 1991-1992.
1 Recopa d'Europa de futbol d'Europa: 1997.
1 Supercopa d'Europa de futbol: 1993. ;
2 Supercopa d'Espanya: 1992, 1994.
2 Copes del Rei: 1997 i 1998.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45262" title="Mahatir Bin Muhammad" nonfiltered="2585" processed="2570" dbindex="17880">
Mahatir Bin Muhammad (nascut el 1925) Poltic malai. Primer ministre de Malisia de 1981 a 2003.

D'tnia ndia, es doctor en medicina.

Entr al parlament mali el 1964 dintre del partit "United Malays National Organisation" (UMNO).Oposat a la poltica de Lee Kuan Yew. Intent mantenir l'equilibri entre les diverses tnies del pas. Promogu l'educaci i consegu que Malaisia fos un centre de tecnologia punta, financer i de telecomunicacions.

Crtic amb els Estats Units condemn la invasi d'Iraq. Malgrat tot els nordamericans sn el principal client del seu pas i formen els oficials de l'exrcit malai. El 1997 va declarar que la "Declaraci Universal dels drets de l'home" era una imposici dels valors occidentals a l'sia.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45266" title="Xin" nonfiltered="2586" processed="2571" dbindex="17881">



Xin (Chin State) s un estat de Birmnia amb 36.000 km i un mili i mig d'habitants.

Est poblat per la naci dels Xin o Mizo, que tamb habita a Mizoram a l'ndia. El 60% dels xin sn cristians i la resta budistes o adherents de la religi tradicional. Sn mongols originaris de la Xina i el Tibet que van arribar a la regi al segle IX i van viure independents sota caps tradicionals. La llengua Xin pertany al grup sinotibet.

El seu smbol nacional s l'ocell (conegut com el Horn Bill) i la flor nacional s el Rododndron (fins el punt que poticament es diu al pas dels Xin la Terra del Rododndron).

Els Xin o Mizo es divideixen en les segents tribus:

Xin ;
Zarhtaung;
Makan;
Maihtai(Ka-the);
Zohton;
Matu;
Salai;
Zopay;
Miram o Mara;
Linkaw (Lushai);
Zo;
Mitai;
Khami;
Zanhnyat(Zanniyam);
Mwin;
Auwakhami;
Tapaung;
Lushai (Lushay);
Khawno;
Tidim (Tedim);
Laymyo;
Khaungkho;
Tayzan;
Linte;
Kaungsaingxin;
Taichun;
Lauktu;
Khwarlim;
Tadoe;
Lai;
Khunli (Sim);
Htawyi;
Laizo;
Gante;
Dim;
Parkim (Mro);
Gwayte;
Dai (Yindu);
Hwarlngo;
Ngun;
Naga;
Ahnu;
Hsizan;
Tandu;
Ahnan;
Hsinhtan;
Maryin;
Ahshoxin (Myaypyan);
Saingzan;
Lanam ;
Raungtu ;

 Histria .

Cada llogaret del territori Xin era independent amb el seu propi govern i el cap era l'administrador del llogaret; el crrec de cap era sovint hereditari, i alguns caps van arribar a dominar ms d'un llogaret, incls zones grans. A Tlaisun (a l actual districte de Falam) es practicava un sistema de govern democrtic amb l elecci cada tres anys del cap per l'assemblea del poble, podent sser elegit cap fins i tot un esclau o un sotms (encara que normalment era elegit un membre de l'aristocrcia).

Els Xin s'enfrontaren als britnics per primer cop el 1826, a Paletwa, al Sud del pas Xin. La primera invasi britnica va tenir lloc el 1872, la segona el 1888 i la tercera el 1895, desprs de la qual el pas Xin fou incorporat l'Imperi de l'ndia Britnica. Els caps tradicionals van seguir als seus llocs desprs de la promulgaci de la "Chin Hills Regulations" el 1896. L'elecci democrtica dels caps, all on es feia, fou suprimida i els caps hereditaris van passar a ser la norma.

Com a resultat de la separaci de Birmnia de l'ndia Britnica el 1937, el pas Xin fou dividit en dues parts: l'oest va romandre sota el govern de l'ndia; i l'est va quedar sota el govern de la Birmnia britnica. Quant el 1947 l'ndia va accedir a la independncia, el territori Xin sota el seu control fou encara dividit en dues parts: el territori anomenat Chittagong Hill Tracts va quedar dins del Pakistan (i desprs Bangladesh) i la resta dins de l'ndia (convertint-se ms tard en l'estat de Mizoram). Llogarets poblats per Xin es troben, a ms de l'Estat Xin de Myanmar i del Estat de Mizoram a l'ndia, a algunes provncies de Myanmar, a l'estat d'Arakan o Rakhine, a Tripura, Assam, Manipur i Nagaland.

La primera organitzaci Xin a Myanmar fou la Uni Nacional Xin (Chin National Union), formada el 28 de febrer de 1928 a Hlih Yung, prop de Mindat, al sud de l'estat, sota la direcci del jove patriota xin Pu Vumthu Maung. El 1934 la Conferencia del partit va demanar la independncia dels Xins al govern britnic.

Representants britnics es van reunir amb els de la Uni Nacional Xin a Kanpalet el 29 de febrer de 1938, per van rebutjat la petici xin. Llavors els britnics foren expulsats de la ciutat. Trenta-sis lders locals xin (designats pels propis britnics) es van unir a la petici. 79 lders xin foren detinguts incloent Phu Vumthu Maung, empresonat a Ganggaw i ms tard a Falam i a Tedim. Com que els presos xin rebien les simpaties del poble en aquestes presons dins del territori xin, van ser traslladats a Katha, al pas Katxin. Foren alliberats amb la invasi japonesa per van mantenir la seva lluita poltica per la independncia del pas Xin.
 
A la Conferencia de Panglong de 1947, en qu les nacionalitats de la frontera birmana havien de decidir sobre una uni Birmana, els xin van acceptar entrar a la uni en igualtat amb les altres tnies del pas (inclosos els birmans) d'acord amb el tractat signat el 12 de febrer de 1947 per representants dels birmans, Xin, Katxin, Shan, Karen, Mon, Karenni, etc...

A la independncia de Birmnia el 4 de gener de 1948, d'acord a la constituci, el Pas Xin (Chinland) es va convertir en la Divisi Especial Xin (Chin Hills Special Division). Pu Vumthu Maung fou elegit Ministre d afers xin. Es van crear organismes democrtics i la "Chin Hills Inquiry", encarregada d'investigar els desitjos del poble, i per aix es va celebrar la conferencia de Falam on el 20 de febrer de 1948 el sistema feudal fou abolit (5000 vots contra 17) i es va establir el sistema democrtic. El 20 de febrer fou designat dia nacional Xin.



La mort del general Aung San va fer que les clusules del tractat no s'acomplissin i el 1962 els militars birmans encapalats per Ne Win van prendre el poder i es va posar de fet fi a la uni acabant jurdicament l'acord. La nova constituci del 4 de gener de 1974 va apujar l'estatus de la divisi especial del pas Xin que es va convertir en Estat Xin amb capital a Haka (la capital fins llavors era Falam). La lluita armada fou dirigida pel Front Nacional Xin. La bandera del Front Nacional Xin fou adoptada el juny de 1993 i s vermella, blanca i blava horitzontal amb l'emblema al mig. El Front Nacional Xin t com a branca militar l'Exrcit Nacional Xin (Chin National Army), la bandera de la qual ja s'utilitzava abans del 1993, que t els mateixos colors i un estel de sis puntes daurat al centre. 

Vegeu tambe.
Zogam;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45270" title="Palaung" nonfiltered="2587" processed="2572" dbindex="17882">

Els palaung (tamb Bulai, Dlang, Palay, Pale, Palong, Pulei, Shwe, i Ta'ang) sn una naci que habita principalment a l'estat Shan de Birmnia, a Tailndia (on han arribat fugint de la guerra a Myanmar) i a la Xina on formen una nacionalitat reconeguda per agrupats amb altres grups sota el nom de De'ang.
  
Parlen una llengua austroasitica de la branca Mon-Khmer.

El tres grups principals sn els Pale (Palaungs blancs), els Shwe i els Rumai, i cadascun parla un dialecte diferent.

Sn animistes (amb barreges de budisme) o budistes, i un petit percentatge cristians. 

El principat de Tawngpeng, dirigit per un sawbwa (prncep) Palaung, fou posat sota protectorat britnic a finals del segle XIX i fou incls a l'ndia Britnica. El 1937, el principat i els territoris Palaung van quedar dins el nou govern colonial de Birmnia. El 1943 els japonesos, que havien ocupat Birmnia, van dominar el pas. El 1947 els Palaung van demanar estat separat per el 1948 van quedar inclosos a l'Estat Shan. 

Des el 1963 els palaung es van revoltar sota la direcci de la Fora Nacional Palaung (FNP) dirigit pels tres fills del darrer prncep de Tawngpeng, grup que es va integrar a l'Exrcit del Estat Shan, i que volia un estat palaung separat de l'estat Shan. El 1965 es va constituir en grup separat. Les activitats militars es van centrar a les muntanyes del nord de l'Estat Shan entre Namhsan, Namkham i els camps de te de l'antic principat de Tawngpeng. El 1968 es va produir una escissi entre els prnceps i el cap militar Kham Thaung que finalment va aconseguir el control del grup. La part de la Fora Nacional Palaung, dirigida per l nic fill del prncep que encara vivia, Chao Nor Far, va integrar-se poc desprs a la Shan United Revolutionary Army, que operava al sud del estat. 

Kham Thaung va formar el 1976 el Front d'Alliberament del Estat Palaung (FAEP) i la seva branca militar, l'Exrcit d'Alliberament del Estat Palaung (EAEP) i va integrar-se al Front Nacional Democrtic de Myanmar. Thaung va morir en combat el 1979 i el seu grup es va aliar a la Organitzaci d'Independncia Katxin (coneguda per KIO) i a l'Exrcit del Estat Shan, i es va reforar, arribant a tenir mes de mil soldats.

Al 1991, sota la direcci d'Aik Mone, va concertar la pau amb el govern i se ls va reconixer l administraci d un territori i el dret a ajudes econmiques del govern, a canvi de deixar les armes. El grup amb el nom de Partit per l'Alliberament del Estat Palaung fou legalitzat i es va crear la regi especial numero 7 dins l'estat Shan, embri d un futur territori autnom.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45271" title="Hildegard von Bingen" nonfiltered="2588" processed="2573" dbindex="17883">

Hildegard von Bingen (Alemanya, 1098-1179), abadessa benedictina, escriptora, mstica i compositora. Els seus assoliments foren remarcables i nics per una dona de la seva poca. Va mantenir correspondncia amb papes i emperadors, convertint-se en una figura diplomtica.

De famlia noble, als 8 anys i essent una nena malaltissa els seus pares la van ingressar en un convent.

Des de jove tingu visions de tipus mstic que aconsegu que fossin aprovades oficialment pel papa Eugeni (1145-1153).Les visions li permetien entendre les sagrades escriptures i feien que veis la humanitat en el cim de la creaci. Va escriure tres llibre sobre aquestes experincies religioses: Scivias, Liber vitae meritorum i De operatione Dei.

Tenia una gran llibertat en una dona del seu temps. Sobre la sexualitat tenia un punt de vista femen i positiu, d'ella s la primera descripci de l'orgasme. Viatj molt i don conferncies. Es va oposar al catarisme. Mantingu comunicaci amb Bernat de Claravall, papes i l'emperador d'Alemanya.

De la seva producci musical es coneixen ms de 70 composicions entre cants himnes i seqncies, que suposen un dels repertoris ms extensos d entre els compositors medievals. Hildegard tamb s el primer compositor de qui es coneix la seva biografia.
Una de les seves obres ms conegudes, Ordo Virtutum (Obra de les Virtuts), s un drama litrgic o una representaci allegrica de la moralitat, que consta de 82 melodies monofniques, en cant pla,  per a l'Anima i 17 Virtuts. Hi ha tamb una part parlada per al Diable. 

Malgrat que rpidament s'inici un procs de canonitzaci qued interromput i s noms considerada beata.


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45273" title="Lahu" nonfiltered="2589" processed="2574" dbindex="17884">
Els lahu sn una naci de Birmnia que habita principalment a l'Estat Shan a l'rea de Kentung, prop de la frontera amb la Xina, a l'est del pas Wa, i tamb a Laos, Xina i Tailndia.



Estan dividits en quatre tribus: Els Lahu negres, els Lahu vermells, els Lahu grocs i els Shehleh

Sn originaris del sud-oest de Xina. Tenen les seves creences tradicionals i noms el 30% sn cristians. 

Sn uns 150.000 i parlen el Lahu dividit en dialectes (Na, Nyi i Shehleh) que s del grup sinotibet.
 
Des del 1963 els Lahu es van integrar a les organitzacions shan contra el govern. La principal organitzaci Lahu fou l'Organitzaci Nacional Lahu (ONL), i desprs el Front Democrtic Lahu (FDL), l'Exrcit del Estat Lahu i el Partit d'Alliberament nacional Lahu. El lder mes conegut dels Lahu fou Benjam Kya Oo (conegut per Maran Brangtawng, per Ta Tung i per Surh Khurh), secretari general del Front Democratic Lahu, que va morir el 2000. El Partit de desenvolupament nacional Lahu es un partit legal des el 28 de febrer de 1989.

Desprs de la prdua del area de Kokang, el comandant de la 815 regi dels comunistes birmans, U Sai Lin, va prendre el control de la zona del est del Estat Shan i va anunciar que trencava amb el Partit Comunista de Birmnia. La divisi 768 composada de Shans, Akhas i Lahus es va unir a U Sai Lin i es va formar la East Shan Military and Regional governing Committee i va acordar una treva amb el govern (la Junta militar o Tatmadaw). El 30 de juny de 1989 U Sai Lin i 3.300 homes sota el seu comandament van entregar les armes i es van convertir en organitzaci legal. La zona fou declarada Eastern Shan State Special Region i es va iniciar un programa de desenvolupament. La seu del area es Mongla, al Sud-est de Kokang, a tocar de la frontera amb Xina. El nom amb que es coneix aquest grup es Exrcit del Est del Estat Shan. En els anys segents els grups exclusivament Lahu van arribar tamb a acords de pau parcials amb el govern.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45275" title="Akha" nonfiltered="2590" processed="2575" dbindex="17885">
Els akha sn un grup hum que viuen als estats de Shan i  Katxin a Birmnia, i al nord de Tailndia, Laos i Vietnam, d'origen mongoloide. Van sorgir fa uns 1500 anys quan es van establir a Yunnan, al sud de la Xina, d'on van anar passant als seus actuals assentaments. A Xina estan agrupats amb altres grups i formen la minoria reconeguda dels Hani, amb un mili i mig de membres (dels que 200.000 serien akhas que viuen al Yunnan)


 
Fora de la Xina hi han almenys uns 300.000 individus, dels que uns 200.000 sn a Birmnia, uns 70.000 a Tailndia, i la resta repartits per altres estats (Laos, 5.000; Vietnam 15.000).
 
La seva llengua forma part de la branca Loloish de la famlia tibetobirmana. S escriu amb carcters llatins i tais.

Sn muntanyesos que cultiven l'arrs i vegetals, i tenen petits ramats.

En general tenen les seves prpies creences amb una gran divinitat creadora. Si segueix la tradici, cada akha pot dir el nom dels seus seixanta ancestres. Un petit nombre son cristians (uns 10.000) i un altre petit nombre budistes.

La guerra els ha desplaat de Birmnia i molts s han refugiat a Tailndia on s'han produt casos de persecuci tnica. Alguns akha van lluitar amb els comunistes a l'estat Shan, i amb l'Organitzaci d'independncia Katxin. El nombre ms gran de combatents forma part de l'Exrcit del Orient de l'estat Shan, on tamb hi ha shans i lahus.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45291" title="Funci" nonfiltered="2591" processed="2576" dbindex="17886">


Una funci s la tasca prpia de quelcom, sigui aparell, persona, sser o instituci.

 Funci matemtica;
 Funci sintctica;
 Funci (informtica);
 Funci (espectacle) o representaci de teatre o espectacle;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45293" title="Funci sintctica" nonfiltered="2592" processed="2577" dbindex="17887">
La funci sintctica s el paper que t un determinat sintagma o element de la frase en relaci als altres. En les llenges flexives ve determinat pel cas gramatical, en altres idiomes, com el catal, est marcat per l'ordre dels elements i les seves concordances. El paper semntic de l'objecte d'anlisi tamb es t en compte a l'hora d'assignar una determinada funci. 

Funcions de la sintaxi tradicional.

 Subjecte;
 Atribut;
 Vocatiu;
 Complement directe;
 Complement indirecte;
 Complement agent;
 Complement preposicional o de rgim;
 Complement circumstancial;
 Complement del nom;
 Complement predicatiu;
 Complement de l'adjectiu;
 Complement de l'adverbi;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45295" title="rea natural d'especial inters" nonfiltered="2593" processed="2578" dbindex="17888">
Una rea natural d'especial inters, ms coneguda per les sigles ANEI, s una figura de protecci de la naturalesa inferior a la de parc natural. Aquesta figura de protecci implica una restricci dels usos que se'n poden fer, com agricultura intensiva, construccions, etc.

s la Llei 1/1991, de 30 de gener, d'espais naturals i de rgim urbanstic de les rees d'especial protecci de les Illes Balears, la que declara 47 ANEIs a Mallorca, 19 a Menorca, 10 a Eivissa i 8 a Formentera. En principi, no s una llei de protecci de la naturalesa stricto sensu, com ho podria ser la Llei estatal 4/1989, de 27 de mar, de conservaci dels espais naturals i de la flora i fauna silvestres, sin ms b una norma de protecci territorial i urbanstica, que estableix un determinat rgim per a aquestes ANEIs. s a dir, com a sistema per a conservar i protegir els valors paisatgstics i ecolgics d'un determinat espai, la LEN usa el sistema de limitar o regular les condicions d'ordenaci urbanstica.
El rgim urbanstic dels terrenys inclosos en una rea natural d'especial inters o en una rea rural d'inters paisagtgstic ser el segent:

 El sl queda classificat com a no urbanitzable d'especial protecci. ;
 Les limitacions que estableix l'article 86.1 de la Ley de rgimen del suelo y ordenacin urbana per a la realitzaci de construccions i installacions en sl no urbanitzable quedaran sotmeses a les restriccions especfiques que fixa la present Llei, ni a aquelles que lesionin els seus valors ecolgics o paisatgstics.

ANEI a les Illes Balears.
 Zones classificades ANEI a Mallorca .

Puig de Maria, Pollena;
S'Albufereta, Pollena;
Sa Punta Manresa;
La Victria, Alcdia;
Puig de Sant Mart, Alcdia;
Serra de Son Fe;
S'Albufera, Sa Pobla, Muro, Alcdia;
Sa Canova d'Art, Art;
Cala Mesquida-Cala Agulla, Capdepera;
Puig Segu;
S'Heretat;
Cap Vermell;
Torrent de Canyamel;
Serra de Son Jordi;
Sa Punta de Capdepera, Capdepera;
Sa Punta i s'Algar, Felanitx;
Punta Negra-Cala Mitjana;
Mondrag;
Cap de ses Salines;
Es Trenc-Salobrar de Campos, Campos;
Marina de Llucmajor;
Cap Enderrocat;
Es Carnatge des Coll d'en Rabassa, Palma;
Cap de Cala Figuera-Refeubeig,Calvi;
Cap Andritxol,Andratx;
Cap des Llamp;
Es Saulet;
Masss de Randa;
Sant Salvador-Santueri, Felanitx;
Puig de ses Donardes;
Es Fangar, al terme municipal de Manacor;
Dunes de Son Real, Santa Margalida;
Muntanyes d'Art;
Punta de n'Amer, Sant Lloren;
Cales de Manacor;
Na Borges, es tracta de la conca d'aquest torrent, que recull les aiges del vessant oest de les serres de Llevant, i que desemboca a la Badia d'Alcdia;
Calicant, Manacor i Sant Lloren;
Consolaci;
Puig de Sant Miquel, Monturi;
Son Cos;
Gariga de Son Caulelles;
Puig de Son Segu;
Puig de Son Nofre;
Puig de Bonany;
Puig de Santa Magdalena, Inca;
Barrancs de Son Gual i Xorrigo, Palma;
rees naturals de la Serra de Tramuntana;

 Zones classificades ANEI a Menorca .
Costa nord de Ciutadella;
La Vall;
Dels Alocs a Fornells;
La Mola i s'Albufera de Fornells;
Bellavista;
D'Addaia a s'Albufera;
S'Albufera des Grau;
De s'Albufera a la Mola;
Sant Isidre-Binisermenya;
Cala Sant Esteve-Cal d'en Rafalet;
De Biniparratx a Llucalcari;
Son Bou i Barranc de sa Vall;
De Binigaus a Cala Mitjana;
Costa Sud de Ciutadella;
Son Oliveret;
Cam de Baig (Degollador);
Santa gueda-s'Enclusa;
El Toro;
Penyes d'Egipte;

 Zones classificades ANEI a Eivissa .
Parc natural de ses Salines;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45296" title="Illes Verges" nonfiltered="2594" processed="2579" dbindex="17889">
Les illes Verges (en angls Virgin Islands) sn un arxiplag de les Antilles dividit en dues administracions:
Illes Verges Britniques, un territori d'ultramar del Regne Unit.
Illes Verges Nord-americanes, un territori no incorporat i organitzat dels Estats Units.

Tant la part britnica com la nord-americana comparteixen dos fets inusuals: la moneda de curs legal s el dlar dels Estats Units i els cotxes circulen per l'esquerra.

El nom de les illes Verges prov de Cristfor Colom que les va anomenar Santa rsula y las Once Mil Vrgenes.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45297" title="Devanagari" nonfiltered="2595" processed="2580" dbindex="17890">


El devanagari (en snscrit: , devan gar ) s un alfabet abugida utilitzat per a escriure idiomes com el snscrit, l'hindi, el nepals, el marathi, el kamiri, el sindhi, el bihari, el bhili, el konkani o el bhojpuri. s un dels alfabets ms utilitzats a l'ndia i al Nepal.



Orgens.
L'escriptura devanagari surgeix prop de l'any 1200 dC a partir de l'escriptura siddham, substituint gradualment l'escriptura sharada. Ambdues sn descendents immediats de l'escriptura gupta, la qual va derivar de l'escriptura br hm , que probablement va sorgir al segle III aC Els descendents del br hm  formen la famlia brhmica, incloent-hi els alfabets nacionals de moltes altres llenges de l'ndia.

Etimologia.
El mot devanagari deriva del snscrit deva 'div, excellent', i n gar  'urb', un adjectiu vriddhi femen que deriva de ngara 'ciutat'. Ambdos formen un compost tatpurusha, que podria traduir-se com '(escriptura) urbana divina', la qual cosa probablement identificava a la devangari dins d'un grup ms gran d'escriptures ngari ('urbanes'). L'escriptura ngari s una forma primerenca de devangari, apareguda al voltant del segle VIII com a variant oriental de l'escriptura gupta, i contempornia amb la sharada, la seua variant occidental. El nom devangari hauria d'entendre's, aleshores, com "forma excellent (o perfeccionada) de l'escriptura ngari".

Principis.
El devanagari s un alfabet del tipus anomenat abugida, on cada consonant t una vocal inherent (a) que pot ser canviada amb diferents signes voclics diacrtics. La majoria de les consonants puden unirse a una altra o altres, suprimint d'esta manera la vocal inherent. La forma resultant s coneguda com a lligadura. Les consonants lligades normalment sn una variant simplificada de la consonant normal (normalment se suprimeix el tra verical de la consonant), encara que en algun cas la forma lligada pot diferir de la forma no lligada. 

El devanagari s'escriu d'esquerra a dreta. En snscrit les paraules s'escrivien juntes, sense espais, de manera que la lnia horitzontal superior era contnua, encara que existien certes excepcions a aquesta regla. La ruptura de la lnia superior marca pauses de respiraci. En les llenges modernes s'usa separaci entres paraules. El devanagari no fa distinci entre majscules i minscules.

El devanagari t d'una banda 16  akti, que incloen les svara (lit. "so, to, accent", sons purs, o vocals) ms lanusv ra ( o , m amb punt inferior o superior) i la visarga (, h amb punt inferior); i d'altra banda 34 vyajana ("ornaments", consonants). Una akshara (sllaba) es forma amb la combinaci d'una o cap vyajana i una o mes svara, i representa la unitat fontica de la shabda (paraula). Per a escriure un akshara s'apliquen a la vyajana modificadors diacrtics estndard que representen les svara. 

Les  akti i les vyajana s'ordenen i agrupen lgicament per al seu estudi o recitaci. Aix, els sons purs, a, i, u, (r amb punt asota) i  (l amb punt asota), i les seues versions allargades (aa, ii, uu,  i ) sn seguits per les formes combinades (e, ai, o, au), nasals () i aspirades (). Les vyajana en si s'agrupen en 6 grups (files) o varga de 5 membres (columnes). Les primeres cinc files progressen en el sentit velar, palatal, retroflexa, dental i labial, en correspondncia amb els punts d'articulaci de la llengua cap a parts cada vegada ms externes en fer el so. Les vyajana restants sn tcnicament sonores, sibilants, o mpliament usades com a formes conjuntes. Per a cada fila o grup, les columnes avancen lgicament cap a sons mes suaus, aparellats amb les formes aspirades, i finalitzant amb la forma nasal per a tal grup (s a dir, sorda, sorda aspirada, sonora, sonora aspirada i nasal).

La pronunciaci del snscrit escrit en devanagari manca completament d'ambigitat (s completament fontic). De mode semblant, es considera que cada paraula en snscrit s'escriu d'una sola manera (descomptades les variants tipogrfiques modernes emprades per a representar formes conjuntes). No obstant aix, s'han acceptat certes convencions en els llenguatges moderns; per exemple, el trucament de la forma vocal de l'ltima consonant en parlar, encara quan continua sent escrita en la forma completa. Existeixen tamb algunes convencions modernes sobre com escriure paraules estrangeres en devanagari.

Alguns textos snscrits i mantres s'escriuen tpicament amb marques diacrtiques addicionals dalt i baix de les akshara per a denotar altura i tempo del so, per a assegurar que la reproducci d'aquest s exacta.

Smbols del devanagari.

Totes les vocals en devanagari s'annexen dalt o baix de la consonant, o a un signe voclic AA agregat a la dreta de la consonant, a excepci del signe voclic I, que s'agrega a l'esquerra. La segent taula de vocals mostra a la columna "Lletra" cont el smbol emprat quan la vocal s'usa sense consonant; la columna "Signe de la vocal amb " cont el smbol usat quan una vocal s'annexa a una consonant, mostrada en el cas amb la lletra "p" com a exemple; la columna "Nom Unicode" cont el nom donat a la vocal en l'especificaci Unicode; i la columna AFI cont el o els carcters de l'Alfabet Fontic Internacional corresponents a la pronunciaci hindi del carcter devanagari.





Quan no s'escriu cap vocal, s'ha de pronunciar una "a" posterior.  Per a denotar especficament l'absncia d'una vocal s'ha d'utilitzar una viraama (tamb anomenada halant).



Entre aquestes,   no s'utilitza en hindi.  Tot l'alfabet s'utilitza en marathi

Els nmeros en devanagari s'escriuen de la segent forma:



 Lligadures .

Les conjuncions consonants de dues o ms fonemes es realitzen combinant les aksharas mitjanant lligadures. Tpicament, l'akshara precedent perd el seu tra vertical i es posa directament en contacte amb el successor. En el cas d'aksharas que en la seua forma independent no tenen traos verticals, les aksharas successores usualment es colloquen davall el precedent. En alguns casos, les lligadures prenen formes no recognoscibles fcilment com compostes de les aksharas individuals (per exemple, j ). Els conjunts consonntics que contenen r es tracten com un cas especial: la r- precedent es fa com un ganxo apuntat a la dreta sobre l'akshara segent, i la -r successora apareix com un tra inclinat agregat al tra vertical de l'akshara precedent.

 El devanagari en Unicode .

El rang de carcters Unicode del devanagari est entre U+0900 i U+097F. Els blocs grisos indiquen carcters no definits



Mapa de teclat en devanagari.
INSCRIPT.


Programari.

 Apple Type Services for Unicode Imaging - Machintosh (nuevo);
 Graphite - open source (SIL);
 Pango - open source (Gnome);
 Uniscribe - Windows;
 WorldScript - Machintosh (old);

 Enllaos externs .
  ;
 Document oficial del govern de l'ndia sobre el devanagari (pdf) ;
 On history of Indian writing ;
  en la  ;
  en la  ;

Recursos electrnics.
 IndiX, suport de llenguatge hindi per a Linux, un lloc del National Centre for Software Technology (centre nacional de tecnologia de programes).
 Tables Unicode de devanagari;
 Editor de devanagari;
 Recursos per a veure i editar devanagari;
 Suport unicode per a exploradors de web;
 Hindi/Devanagari Tutor Script;
 Romanitzat per al transliterador devanagari d'Unicode;
 transliteraci ITRANS del devanagari;























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45301" title="Arakan" nonfiltered="2596" processed="2581" dbindex="17891">
Arakan es un estat de Birmnia, de nom oficial Rakhine State. T 2.300.000 habitants i 36.762 km2, i la capital es Sittwe (Akyab). 



Al estat Rakhine hi viuen les segents nacions:

Rakhine;
Daingnet;
Kamein;
Kwe Myi;
Maramagyi;
Mro;
Rohingya;
Thet;

 Histria . 

Arakan va formar part al segle I del regne de Dhanavati i mes tard del Imperi Gupta de l ndia (vers 350-450). En el segle VIII fou dominat pel rei Harsa, i en aquesta poca va comenar l arribada de navegants musulmans a les zones de la costa.

El 788 Mahataing Sandya va crear el regne de Vesali o Whetali, dirigit per la dinastia Chandra (788-957). El nov rei va conquerir Chittagong vers el 955. 

Reis de Vesali:

Mahataingsandra 788-810 ;
Thuriyataingsandra 810-830 ;
Maulataingsandra 830-849 ;
Paulataingsandra 849-875 ;
Kalataingsandra 875-884 ;
Dulataingsandra 884-903 ;
Thiritaingsandra 903-935 ;
Thingghathataingsandra 935-951 ;
Tsulataingsandra 951-957 ;
Amyathu 957-964 ;
Paiphyu 964-994 ;
Ngamengngatum 994-1018 ;

El 957 Vesali va passar en part als Pala de Bengala i es va constituir el principat de Rokang o Rohang que va subsistir per dos segles fins que el khan de Bengala el va sotmetre. Aquest principat fou regit per la dinastia Chakma. El primer rei fou Shakalia, al que va succeir el seu germ Manikbi. Rohang fou vassall del rei Anawratha de Pagan (1044-1077) (que va sotmetre Arakan que es va convertir en tributari, i va seguir aix amb la nova dinastia de Pagan, establerta el 1133, amb seu a Parim, i va persistir el tribut fins el 1287)

Khettarheng 1018-1028 ;
Tsandatheng 1028-1039 ;
Mengrengphyu 1039-1049 ;
Nagathuriya 1049-1052 ;
Thuriyaradza 1052-1054 ;
Punnaka 1054-1058 ;
Mengphyugyi 1058-1060 ;
Tsithabeng 1060-1061 ;
Mengnanthu 1061-1066 ;
Menglade 1066-1072 ;
Mengkula 1072-1075 ;
Mengbhilu 1075-1078 ;
Thengkhaya 1078-1092 ;
Mengthan 1092-1100 ;
Mengpadi 1100-1103 ;
Letyamengnan 1103-1109 ;
Thihaba 1109-1110 ;
Radzagyi 1110-1112 ;
Thakiwenggyi 1112-1115 ;
Thakiwengngay 1115-1133 ;
Gauliya 1133-1153 ;
Datharadza 1153-1165 ;
Ananthiri 1165-1167 ;
Mengphuntsa 1167-1174 ;
Pintsakawa 1174-1176 ;
Gannayubaw 1176-1179 ;
Tsalengkabo  1179-1180 ;
Midzutheng 1180-1191 ;
Ngaranman 1191-1193 ;
Ngapuggan 1193-1195 ;
Ngarakhoing 1195-1198 ;
Ngakyun 1198-1201 ;
Ngatshu 1201-1205 ;
Ngatswaitheng 1205-1206 ;
Mengkounggyi 1206-1207 ;
Mengkhoungngay 1207-1208 ;
Kambhalounggyi 1208-1209 ;
Kambhaloungngay 1209-1210 ;
Letyagyi 1210-1218 ;
Letyangay 1218-1229 ;
Thanabeng 1229-1232 ;
Nganathin 1232-1234 ;
Nganalum 1234-1237 ;

El rei Manikbi va combatre als maghs el 1118-1119; els maghs procedien probablement d una barreja de poblaci procedent del Regne Hind de Maghada i poblaci local, i eren budistes. A Manikbi el va succeir el seu fill Manikgri, a aquest el seu fill Madala, i a aquest el seu fill Thongza. Fou sota el fill i successor d aquest, Kamalchega, que Rohang fou conquerida pel rei de Tripura, Dhanyamanika, que va annexionar una part del pas poblada pels anomenats Jumia Maghs, mentre que un altra part, poblada pels Roang Maghs, no fou sotmesa. El 1287 Arakan es va independitzar.

Hlanmaphyu 1237-1243 ;
Radzathugyi 1243-1246 ;
Tsaulu 1246-1251 ;
Utstsanagyi 1251-1260 ;
Tsaumwungyi 1260-1268 ;
Nankyagyi 1268-1272 ;
Mengbhilu 1272-1276 ;
Tsithabeng 1276-1279 ;
Meng Di 1279-1385 (mes de cent anys!);
Utstsanangay 1385-1387 ;
Thiwarit 1387-1390 ;
Thintse 1390-1394 ;
Radzathu 1394-1395 ;
Tsithabeng 1395-1397 ;
Myintsoingkyi 1397 ;
Radzathu (segona vegada)1397-1401 ;
Thinggathu 1401-1403 ;

El 1404 va accedir al tron el rei Narameikhla, qui va afavorir el desenvolupament del Islam. Els Maghs budistes van cridar contra aquest rei als birmans d'Ava, i el sobir d aquest pas Minkhaung va enviar al seu fill Minye Kyaw Swa al front d un exrcit que va conquerir Arakan. El rei va fugir a Bengala on la dinastia fundada per Ilysas Shah (Giyathuddin Azam 1390-1411) tenia ara al seu front al fill del fundador, Jalaluddin Muhammad, qui no va dubtar a enviar un exrcit per a restaurar en el tron a Narameikhla, el qual acababa de convertir-se al Islam i havia adoptat el nom de Sawmuan Shah (Soliman Shah). Per el cap de l expedici bengal, Wali Khan, es va aliar a un usurpador de nom Shua Mangji i es va  fer proclamar rei. Un altre exrcit enviat des Bengala va derrotar a Wali Khan i va restaurar a Swamuan el 1430. Bengala va conservar Chittagong . El rei va morir quatre anys desprs.
 
Min Saumuan (Narameikhla) 1404-1434.
Minkhari (Ali Khan) 1434-1459 (germ del anterior);
Basaphyu o Kalima Shah 1459-1482. (fill del anterior) ;
Doulya (Mathu Shah) 1482-1492 (fill del anterior);
Ba Saw Nyo (Mohammad Shah) 1492-1493 (fill d'Ali Khan) ;
Ran Aung (Nori Shah) 1493-1494 (fill de Doulya);
Salinghatu (Sheik Modullah Shah) 1494-1501 (germ de la mare de Doulya) ;
Meng Raza (Ili Shah) 1501-1523. (fill del anterior);
Kasabadi (Ilias Shah) 1523-1525 (fill del anterior) ;
Meng Saw Oo (Jalal Shah) 1525. (germ de Salinghatu);
Thatasa (Ali Shah) 1525-1531 (fill de Doulya);
Minbin (Zabuk Shah) 1531-1553 (fill de Meng Raza);

El 1513 Dhanya Manikya de Tripura va ocupar Chittagong per Bengala la va recuperar el 1514. El 1538 el rei va deixar de pagar el tribut a Bengala que havia caigut en mans del afgans Sher Shah, i tot aprofitant les lluites entre el governador de la dinastia dels Hussain Shah de Bengala, el general Nogazil (al servei de Sher Shah), i el governador enviat per l emperador Moghul Humayun. Les forces del emperador van entrar a Chittagong el 1540 i van ocupar Bengala Oriental, i el governador afgans va fugir a Tripura, on el rei Bijoymanik li va concedir asil i suport. Un atac del rei Tabin Shweti de Toungoo a Arakan el 1546 fou rebutjat, per Tripura va ocupar Chittagong que va deixar en mans del general afganes Muhammad Khan Sur, qui es va proclamar all independent el 1554.

El 1553 va morir Minbin i el tron fou usurpat per Dikha, un budista magh, qui, el 1554, es va sotmetre a Bengala que havia enviat tropes per restablir la dinastia. Sawhla (possible fill de Dikha) va arribar al tron el 1555 i va governar fins el 1564 en qu el va succeir el seu germ Min Sekkya. La curta lnia budista va acabar el 1571 quant el fill de Min Bin, Minpalaung (Sikandar Shah) va arribar al tron. El 1580 Amar Manikya, rei de Tripura, va conquerir Chittagong que seguia en poder de Bengala. El 1581 Arakan va patir l atac del rei birm Baying Naung. El 1582 els arakanesos van conquerir Chittagong expulsant a la guarnici de Tripura. El rei d'Arakan es va aliar a Portugal.

Min Raza Gyi (Salim Shah), fill de Minpalaung, va ser proclamar rei el 1593. El 1599 el prncep de Toungoo es va revoltar contra son cos el rei birm de Pegu Nana Bayin (1581-1599). Arakan va ajudar al rebel i es va apoderar del districte de Syriam. El 1602 els portuguesos van ocupar l illa de Sondip, que pertanyia al rei de Bakla, provocant l'inici de l enemistat amb Arakan, que s' oposava a aquesta conquesta. El 1607 el rei va ordenar la matana general dels portuguesos del regne. El governador portugus de Sondip va morir per el seu lloctinent Fateh Khan es va crear un principat independent a la regi que noms va durar dos anys, doncs Portugal, ara aliat al rei de Bakka, va reconquerir Sondip el 1609. Felip de Brito, governador portugus de Syriam es va fer prcticament independent.

El 1612 Minkamung (Husain Shah) fill de Min Raza Gyi, va succeir al seu pare. No va tardar a aliar-se als holandesos amb ajuda dels quals va conquerir Sondip als portuguesos. El 1616 les forces del Emperador Moghul van intentar conquerir Chittagong, per Arakan va rebutjar l atac. Els holandesos van establir una factoria a Mrohaung el 1615.

Thin Thudamma (Salim Shah II) fill del anterior rei, va iniciar el seu regnat el 1622. Pocs anys desprs, aprofitant una rebelli a Bengala, va arribar a ocupar Dacca per  nomes temporalment. El 1631 i durant mes de quatre anys, una terrible epidmia de gana va afectar a Arakan. Salim Shah II va morir el 1638 i el va succeir el seu fill Meng Sani, que fou rpidament assassinat i el tron fou usurpat pel budista Narapati (rebesnt del rei Tathasa). Matak Rai (Kamal Shah), germ de Meng Sani, va conservar el control del territori de Chittagong (de on era governador) i es va proclamar  independent, per Narapati va conquerir la ciutat al cap de poc temps.

Thado Minthra, nebot de Narapati, el va succeir el 1645, i amb ell les relacions amb els holandesos es van deteriorar; el rei els va expulsar de Mrohaung, per el 1652 el nou rei Sanda Thudama, fill de Thado Minthra, va permetre altra cop als holandesos reobrir la factoria. El 1665 els soldats del Emperador Moghul van atacar Chittagong que fou finalment conquerida el 26 de gener de 1666. Sanda Thudama va morir el 1684 i desprs d'ell van regnar 26 reis. Entre 1684 i 1719 hi va haver deu reis dels quals tres van regnar menys d un any i dos van regnar menys d un mes.

Thirithuriya 1684-1685 (fill de Sanda);
Waradhammaraza 1685-1692 (germ del anterior).
Munithudhammaraza 1692-1694 (germ del anterior);
Sandathuriyadhamma 1694-1696 (germ del anterior);
Nawrahtazaw 1696 (fill del anterior);
Mayokpiya 1696-1697 (?);
Kalamandat 1697-1698 (?);
Naradipati I 1698-1700 (fill de Sandathuriyadhamma);
Sandawimala I, 1700-1706. (net de Thado);
Sandathuriya I 1706-1710. (net de Sandathudamma);

El 1710 va arribar al tron Sanda Wizaya, amb el que va retornar una certa estabilitat. Era budista i fou assassinat el 1731 amb el que la inestabilitat va tornar; el va succeir el seu cunyat Sandathuriya II que nomes va regnar tres anys (1731-1734). El seu fill Naradipati II va governar uns mesos del 1734 al 1735. Narapawara va governar un any, des el 1735 al 1736; el 1736 fou proclamat rei Sanda Wizala qui noms va regnar uns mesos i el va succeir Katya, fins el 1737, i desprs d aquest efmer rei va ser coronat Madarit Raja1(1737-1742) que era germ de Sanda Wizala.

Nara Apaya va governar 19 anys des el 1742 al 1761. El va succeir el seu fill Thirithu el 1761, essent rpidament substitut per Paramaraza (Sanda Payama) el mateix 1761; va governar fins el 1764, i el va succeir Maha Raza (Apaya) qui va tenir un regnat de nou anys. El 1773 fou proclamat rei Sanda Thumana al que el 1777 va substituir Sandawimala II qui, al cap d uns mesos fou succet pel musulm Sandathaditha (1777-1782). Un altra musulm, Thamada, va ser proclamar rei el 1782 per nomes va governar una mica mes de dos anys, doncs el 1785 els birmans, dirigits pel rei de Pegu Bodawphaya, van conquerir el pas i la poblaci va fugir massivament a Bengala. Aquest regne ja tenia una bandera prpia, que era blanca sobre vermell, amb els cantons del vol arrodonits cap dins. 



El 1811 els arakanesos es van revoltar contra els birmans sota el comandament de Chinbyan (King Bering). La rebelli va acabar amb la mort de Chinbyan el 1815.

El 1825 es va establir el domini britnic desprs de la primera guerra birmana - britnica. Milers de refugiats que havien fugit entre 1785 i 1800 van retornar al pas. El 1836 es va produir un altra rebelli nacional que no va aconseguir els seus objectius.

El 1906 es va crear la Yong Men's Buddhist association (YMBA), reconvertida el 1917 en la General Council of Burmeses Association (GCBA). En aquesta poca van entrar a Birmnia molts hinds, en part musulmans, als que la poblaci d'Arakan no distingia dels arakanesos musulmans (anomenats Rohingya), els Zerbade (musulmans de Birmnia Central), Panthay (musulmans de Birmnia Oriental) i Bashu (musulmans de Birmnia del Sud).

El 1930 estudiantes e intellectuals birmans que s anomenaven a si mateixos Thakin (mestres) van crear l associaci Do Bama Asiayone, que demanava la independncia. Els maghs (els budistes) d'Arakan es van alinear amb el partit Thakin, mentre els Rohingya van restar al marge.

El 1931 es va celebrar l anomenada Conferencia de la taula rodona, a Londres, per discutir el futur de Birmnia: Arakan va estar representat per els maghs, mentre els Rohingya es van integrar a la delegaci India.

El 1937 Birmnia va accedir a l autonomia separant-se de l' India Britnica. L autogovern va donar als Thakin el control de tot el pas, incls Arakan. El 1938 hi va haver disturbis antimusulmans a Rangoon.
 
El 1940 Aung Sang, lder thakin, junt amb els seus partidaris, va anar al Jap on va crear l'Exrcit de la Independncia Birmana (Burma Independence Army, BIA).

El 23 de desembre de 1940 els japonesos van bombardejar Rangoon i les tropes del BIA sota el comandament del general Bo Ne Win van entrar a la ciutat el mar de 1941. L ltim dia de mar una bandera birmana blava amb el gall dindi fou hissada a Rangoon.

El 1942 el thakin budista U Kyaw Khine fou nomenat governador d' Arakan, encara britnic. El 23 de mar de 1942 els japonesos van bombardeijar Akyab. El president del govern birm Tha Zan Hla i el vicepresident U Pho Khine van ordenar expulsar als musulmans (Rohingya) d'Arakan. La ordre no solsament fou obeda pel lder thakin d' Arakan, U Pinnya Thina, sin que a mes a mes en va ordenar la matana general, que es va iniciar el 28 de mar de 1942. En un mes i dos dies unes cent mil persones foren assassinades i centenars de pobles destruts. La reacci musulmana no es va fer esperar, i grups Rohingya van ocupar Buthidaung l'abril i desprs van marxar cap a altres zones, i van crear el Comit de la Pau dirigit per Omrah Meah.

El 7 de maig de 1942 els japonesos van entrar a Akyab amb l ajuda de les forces del BIA, ara anomenat Exercit Nacional Birm (Burma National Army, BNA), dirigides per Bo Ran Aung. Els japonesos van aturar la matana de musulmanes i van imposar uns acord entre musulmans i budistes, i desprs van assumir el control d'Arakan l'octubre. Per com que els lders musulmans foren detinguts, des llavors els rohingya van collaborar activament amb els britnics. Mentre a Birmnia els japonesos installaven un govern en qu el principal grup era el Partit dels homes pobres (Synyethe - Wunthann).

L' 1 d'agost de 1943, Birmnia, incloent Arakan, fou proclamada estat independent pels Japonesos. El 1945 Aung San es va separar dels japonesos i es va aliar amb els britnics amb els que va collaborar a la part final de la guerra. 

Del 24 al 26 de desembre de 1945 va tenir lloc una conferencia musulmana a Pyinmana on totes les organitzacions es van unir en un nica organitzaci anomenada Congres Musulm de Birmnia (Burma Muslim Congress, BMC). Una proposici d una de les organitzacions representades, la General Council of Burma Muslim Association (GCBMA) en el sentit de qu els musulmans birmans foren representats unitriament, fou derrotada per un sol vot, i el BMC es va unir a Lliga Antifeixista (AFPFL) d'Aung Sang, i el CGBMA va continuar actuant pel seu compte.

El 27 de gener de 1947 es va produir l'acord Atlee-Aung San sobre la independncia de Birmnia. El febrer de 1947 la Conferencia de Panglong, als Estats Shan, va reconixer els drets nacionals de les tnies no birmanes, excepte els rohingya (que ni tant sols foren invitats com a poble separat) i es va reconixer el dret a l autodeterminaci dels Estats Shan i dels Estats Karenni. Arakan hagus pogut constituir-se en estat, per el lder de la delegaci Arakanesa budista U Aung Zan Wai, amb el suport del musulm Razak (integrat en el partit de la Lliga Antifeixista), va renunciar. Els lders arakanesos budistes esperaven a canvi de tenir poca autonomia, el suport del govern central contra els musulmans d'Arakan. A la vista d aix els musulmans d'Arakan van sollicitar a Ali Jinnah, el lder musulm de l ndia, que el Nord d'Arakan fos incls al Pakistan. Per evitar-ho Aung San va oferir garanties del respecte als drets dels musulmans.

L'abril de 1947 es van celebrar les eleccions generals (que foren ajornades  a la part nord d'Arakan). Els nacionalistes arakanesos budistes, que volien un estat separat, es van passar al Partit Comunista d'Arakan (ACP) y a la Organitzaci de Voluntaris del Poble (Peoples Voluntary Organization, PVO). La independncia de Birmnia fou proclamada l'octubre de 1947 i el novembre els comunistes d'Arakan es van revoltar. El 1948 es va decidir que els budistes arakanesos no tindrien estat dins de Birmnia fins que el problema musulm quedes resolt.

El 1949, davant el incompliment birm de les promeses als musulmans, els rohingya es van revoltar sota el comandament de Muhammad Jafar Kawal, revolta coneguda com "Rebelli del Mujahids". Els rebels van hissar la bandera pakistanesa.

El juny de 1949 un regiment militar birm es va revoltar i es va unir als comunistes i a la VPO. Els rebels Mujahid i els comunistes controlaven casi tot Arakan, menys Akyab, els primers el nord i els segons el sud. El 1951 va morir assassinat el lder mujahid Kawal i el va succeir Abbas. Un grup armat separat, sota el comandament del coronel Rashid, lloctinent de Kawal, es va crear a Fuimali. Un altra cap mujahid de nom Qassim (Qassim Raja) va comenar a actuar pel seu compte al sud, a Maungdaw. Qassim va aconseguir imposar-se a totes les faccions el 1954. Entre 1951 i 1954 l ofensiva militar del govern li va permetre avanos militars per Arakan. El 25 de setembre de 1954 el primer ministre birm U Nu va reconixer als Rohingya com tnia separada, en una allocuci radiofnica, i des llavors la revolta dels Mujahid va perdre suport, especialment davant els oferiments de pau del govern. Qassim va fugir a Pakistan. Els Mujahid van seguir combatent cada cop mes marginalment fins que els darrers grups es van rendir el 1961 quant es va prometre la creaci d una Muslim National Area al nord d'Arakan, amb un cert grau d autonomia. Aquesta rebelli va donar excusa per mes massacres de musulmans entre 1949 i 1960, i milers de rohingya van abandonar Arakan, i desprs no se ls va permetre retornar. Una organitzaci Rohingya, l'Organitzaci Unida Rohingya (United Rohingya Organization, URO) es va crear el 1956.
 
Entretant s havien fet eleccions a Arakan el 1951 i 1956. A les primeres el grup Rakhaing National United Organization RNUO (coneguda per Ratanya) va obtenir la majoria, seguida dels musulmans que van obtenir cinc escons i la Lliga Antifeixista amb tres. A les segones la Ratanya va aconseguir nomes un ter dels diputats, i la Lliga va obtenir la majoria (els musulmans van quedar igual). Els electes Rakhaing van crear el 1957 el grup independent parlamentari d'Arakan (IAPG) que va demanar l'estat separat per Arakan. El 19 de febrer de 1958 la Rakhaing National United Organization (RNUO) dirigida por el budista U Hla Tun Pru, va acceptar la creaci d un estat separat, petici que havia estat posposada durant anys degut a que els budistes preferien estar dins un Birmnia de poblaci budista que dins un estat separat amb una forta poblaci musulmana que era majoritria a la part nord del pas, per que ara, amb la disminuci de poblaci musulmana per les fugides i les matances, es presentava millor. Els budistes d'Arakan incls van passar a demanar drets pels rakhaing que vivien en territori de Pakistan (desprs Bangladesh) a la provncia de Chittagong Hill Tracts, que ells anomenaven Bomang State.

Desprs de la victria electoral d'U Nu es van crear comissions que havien d estudiar la conversi d'Arakan en estat. Immediatament la  Rohingya Jamiatul Ulama (RJU) va demanar un districte separat d'Arakan que fora administrat des Rangoon sense intervenci dels budistes d'Arakan. La Rohingya Youth Association (RYA) y la Rohingya Student Association (RSA) van demanar tanmateix que no es dones el rang d estat a Arakan mentre es mantingueren els records de les recents matances, especialment la de 1942. Per l'Arakanese Muslim Association (AMO) es va manifestar a favor del rang d estat per Arakan amb la condici de qu la direcci del estat fos alternada entre budistes i musulmans i es reconegus el dret de cada districte a separar-se del estat al cap de deu anys per passar a control directe del govern federal

El 31 de mar de 1961 es va decidir la creaci de la Mayu Frontier Administration (MFA), que abraava tres districtes arakanesos de majoria musulmana, els quals quedarien sota el control del govern federal (de fet sota el control del exrcit) i separats d'Arakan. Durant quatre anys va existir aquesta administraci.

La creaci del estat d'Arakan sense incloure la MFA es va decidir el 1962 per no es va poder completar legislativament per que la revoluci de mar (el cop d estat del general Ne Win) va enderrocar al govern i va establir el Revolutionary Council of Burma, RCB). La MFA va subsistir fins l' 1 de febrer de 1964. El RCB va donar origen al Burma Socialist Program Party (BSPP), que va tenir una branca arakanesa, formada exclusivament per rakhaings. 

Les organitzacions Rohingya  URO, RYO, RJU, AMO, Arakan National Muslim Organization (ANMA), Arakanese Muslim Youth Association (AMYA) i Rangoon University Rohingya Students Association (RURSA) foren prohibides el 1964. Els programes de radio en llengua rohingya, iniciats el 1961, foren suprimits l'octubre de 1965. Des el 1967 i durant els segents 20 anys milers de persones foren deportades i altres van fugir al Pakistan.

El 1965 es va crear la Rohingya Independence Force (RIF), liderada per Sultan. El 1967 l organitzaci fou reprimida i Sultan va fugir a Pakistan. El va succeir a la direcci del grup, Muhammada Jafor, al que es va unir un grup d antics mujahid, dirigit per Jafor Thano (Jafor II), per desprs d uns anys de lluita els que van sobreviure van haver de fugir a Bangladesh el 1973. El 1974 finalment, la nova constituci va concedir el rang d estat a Arakan. 

Uns mesos desprs, el 1975, es va crear el Rohingya Patriotic Front (RPF) liderat per Muhammad Jafor, per va tornar a fracassar desprs de tres anys de lluita armada. El mar de 1978 es va iniciar una operaci de neteja tnica coneguda per Nagamin (Operaci Rei Drag) dirigida contra els Rohingya. El 1982 la llei de ciutadania va excloure als rohingya, que nomes foren reconeguts com a ciutadans associats. El mateix 1982 el RPF fou refundat amb el nom de Rohingya Solidarity Organization (RSO).

El mar de 1988 va esclatar una revolta popular contra Ne Win a Birmnia. Maung Maung, un civil, va arribar a la presidncia del pas sense que per aix s acabaren les manifestacions. Finalment un cop d estat va donar de nou el poder als militars i es va crear el SLORC (State Law and Order Restoration Council) dirigit pel General Saw Maung. Es van convocar eleccions que es van celebrar el 27 de setembre de 1989, a les que van participar parits arakanesos budistes, per no Rohingyas (els rohingya no tenien drets politics i no podien tampoc registrar partits politics). El partit Arakan League for Democracy (ALD) va obtenir 10 escons i la Lliga Nacional per la Democrcia (NLD) va aconseguir la victria general. Els musulmans no van obtenir lgicament cap representaci i el partit (Rohingya) de nom National Democratic for Human Rights (NDPHR) va patir a mes a mes la detenci del seu candidat Qasim per crrecs que no van poder ser demostrats. La victria de la NLD fou aclaparadora a tot Myanmar i a Arakan. El SLORC es va negar a traspassar el poder i, potser per desviar l atenci, va provocar un conflicte fronterer amb Bangladesh, durant el qual van morir o van esdevenir refugiats tres-cents mil musulmans. Un acord amb Bangladesh fou signat l'abril de 1992. El novembre de 1993 un acord entre el SLORC i l'Alta Comissaria per els Refugiats de les Nacions Unides (UNHCR) va determinar que en endavant els Rohingya serien considerats ciutadans birmans. Les organitzacions Rohingya es van agrupar en una nica organitzaci anomenada Arakan Rohingya National Organization. Els Rohingya van adoptar una bandera nacional, probablement inspirada en la bandera de Bangladesh verda amb una moneda daurada del primer rei musulm d'Arakan al centre.

 Moviments poltics d'Arakan .

perode de dominaci britnica fins el 1940 .

Rakha-pura (Arakan) League 1918-19. ;
All Arakan Welfare Organization 1930 ;
All Arakan League, 1930 ;
Youth Awakening League, 1935. ;
Proletariat Party, 1935. ;
National Congress, maig de 1940;
All Arakan National Congress , maig de 1940 ;

 Revoluci antijaponesa 1942-1945 .

Arakan National Congress ;
Arakan Defense Army (ADA);

 Revoluci antibritnica 1945-1948 .

AFPFL ;
Communist Party of Burma-Arakan Division (bandera roja);
People's Comrade Party PCP;
CPB-Arakan Commission  (bandera blanca);
People's Liberation Party-PLP;
 
Moviment antibirm 1948-1962 .

Poltics:

Maha Sanga Samagi Organization ;
Thawtuzana (Young Monk) Association ;
Ra-Ta-Za, Arakan National United Organization ANUO;
AFPFL-Arakan branch ;
Arakan National United Front-ANUF;

Militars:

People's Patriotic Party - PPP ;
CPB-Arakan Commission (bandera roja) ;
CPB-Arakan state (bandera blanca) ;
Mujaheed Party   ;

Moviment antirbirm 1962-1972 .

Arakan National Liberation Organization-ANLO (PPP fins 1969; ANLP 1969-1975);
Communist Party of Arakan-CPA  1962;
Arakan National United Organization ANUO 1964-?
Arakan Independence Front-AIF 1965-?
Arakan Chin Liberation Party-ACLP 1965-1978;
Minority Organization - MO   1965-?. ;
Rakhaing Muslim Liberation Party-RMLP 1967-1978;
Arakan Liberation Force-ALF 1969-?
Arakan Independence Organization -AIO i Arakan Independence Army -AIA 1970-1979;
CPB-Arakan Mission 1962-1978;
CPB-Arakan State 1962-1980;

 Moviment antibirm 1972-1988 .

CPA 1974-1978;
CPA 1972- vers 2000;
Arakan Liberation Party-ALP 1974, i Arakan Liberation Army (ALA) 1977-1986;
Vanguard of Arakan Revolution (VAR, formada per la AIO i l'ANLP) 1979-? ;
Rohingya Solidarity Organization-RSO 1986 (dividida en la facci del Dr. Unos i la facci de Nur Islam );
Rohingya Patriotic Front-RPF 1986 (dividida en la facci de A. Zafar i la de Sabhir Hussein);
AIO 1980 (dividia el 1983 en la facci del president i la sel secretari general);
AIO-President faction (Maung Kyaw Hlaing) 1986 (uni de l'AIO i l'ALP, per formar la NUFA;
RSO-Nur Islam, RPF, unida a la Rohingya Liberation Army RLA, van formar el  Arakan Rohingya Islamic Front el 15 setembre 1987.
Arakan Liberation Organization-ALO 1987-1989;
Arakan People's Freedom Party -APFP  1987-1988. ;
IMA-Mujahideen army 1987-1988.  ;

 Moviment nacional 1988-dia d'avui .



Militars:

Tribal Nationality Party-TNP 1988 (escisi del CPB-Arakan State bandera blanca). ;
National United Front of Arakan (NUFA) formada el 5 de setembre de 1988 amb la facci del president de l'AIO, l'ALP, l'ANLP, la TNP i la CPA). L'AIO (facci del president) es va unir a l'ALP;
Arakan independence Army, 1988 ;
AIO (S-G faction) ;
National Democratic Force of Arakan (NDFA) 1988; es va unir al NUFA el 1989. ;
All Arakan Students Union (AASU) 1988; el 1989 reanomenat All Arakan Students Democratic Revolutionary Front (AASDRF);
AIO (President faction) restablerta l'11 de gener de 1991, el 20 de maig de 1991 l'AIA i l'AIO (S-G  faction) formen l'AIO/AIA;
The Arakan Army (AA) 1991;
The Arakan Outlet Searching Committee-AOSC, 1991, unit a NUFA vers 1993;
ABYMU-Arakan ;
Arakan Chin National Liberation Organization-ACNLO ;
Red-Flag CPB ;
White-Flag CPB-Arakan State;
RSO (Dr. Unos);
ARIF (Nur Islam). ;
IMA (Molvi Herniv);

Poltics:



National United Party of Arakan (NUPA);
Arakan League for Democracy-ALD ;
National Democratic Front of Arakan ;
NLD (Arakan);
NUP-Arakan ;
Kaman National Organization-KNO ;
Khami/Mro National Party-K/M NP ;
National Human Rights and Democracy Party;
Arakan National United Organization-ANUO ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45302" title="Comarques de la Regi de Mrcia" nonfiltered="2597" processed="2582" dbindex="17892">
Encara que la Regi de Mrcia s una terra bastant definida naturalment quant a la seva comarcalitzaci, aquesta mai ha estat duta a la prctica de manera continuada. Han existit diversos intents de comarcalitzaci que englobaven a municipis diversos al llarg dels ltims 100 anys. Actualment no existeix cap poder atorgat a les comarques, i per tant, el paper d'aquestes s gaireb purament anecdtic. 



 Articles relacionats .
 Regi de Mrcia;
 Partits judicials de Mrcia;
 Comarques del Pas Valenci;

 Enllaos externs .
 Jarique. Histria de la comarcalitzaci de la Regi de Mrcia;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45305" title="Rohingya" nonfiltered="2598" processed="2583" dbindex="17894">

Rohingya s un poble d'Arakan de religi musulmana, per contraposici als Rakhine que sn budistes. Sn aproximadament un mili i viuen als districtes de Maungdaw, Buthidaung i Rathedaung (els tres del nord d'Arakan). Parlen un dialecte del bengal similar al que es parla a la regi de Chittagong.

El seu nom ve de qu van poblar el regne de Rohang, al nord del pas, prop de la frontera amb Bengala.

Els Rohingya (Rohang Muluk) donaven al Arakan el nom de Rohang.

Vegeu la histria i poltica a: Arakan.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45306" title="Rakhine" nonfiltered="2599" processed="2584" dbindex="17895">
Els rakhine sn els habitants budistes d'Arakan. Com que els budistes tenen el poder poltic a l'estat d'Arakan i a Birmnia, han donat el nom de la seva tnia a l'estat (Rakhine State), per no s reconegut per les dems tnies.

La minoria musulmana (un ter de la poblaci) s'anomena Rohingya i viu als tres districtes del nord.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45307" title="Diasistema" nonfiltered="2600" processed="2585" dbindex="17896">
En lingstica, diasistema s un terme usat en dialectologia estructural per a referir-se a un nic llenguatge gentic que t dues o ms formes estndard.

 Exemples .

 Castell i Judeocastell;
 Txec i Eslovac;
 Catal i occit;
 Dans, noruec Bokml i noruec Nynorsk;
 Holands i Baix sax;
 Serbi i croat, que eren percebuts -fins a la ruptura de la Repblica Federal Socialista de Iugoslvia- com dos dialectes del Serbocroat, per als que ara es considera dos llenguatges separats en haver canviat el context poltic.
L'Hindi i l'Urd, per disputes poltiques ambdos dialectes tenen alfabet distints i se'ls considera dos llenguatges diferents pels estats on es parlen.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45308" title="Kayah" nonfiltered="2601" processed="2586" dbindex="17897">

Kayah s un dels set estats pels pobles minoritaris establerts per la constituci de 1974 a Birmnia. T uns dos-cents mil habitants i 11.670 km2. Est poblat per la naci Karenni, de la qual els Kayah noms sn un dels quatre grups principals.

L'estat fou creat unilateralment per Birmnia el 1948 amb el nom de Karenni, i es va canviar a Kayah el 1951. El 1974 la constituci va ratificar l existncia de l'estat.

A l'estat viuen les segents nacions o grups:

Kayah (Karenni);
Zayein;
Ka-Yun (Padaung);
Gheko;
Kebar;
Bre (Ka-Yaw);
Manu Manaw;
Yin (Yin Talai i Yin Baw);

Pel poble Karenni, la histria del pas i la poltica, vegeu: Karenni 

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45311" title="Cavallet (constellaci)" nonfiltered="2602" processed="2587" dbindex="17898">

Cavallet (Equuleus segons la denominaci de la Uni Astronmica Internacional) s una de les ms petites de les 88 constellacions modernes; noms Crux s ms petita.

Malgrat sser petita i la feblesa dels seus estels (cap s ms brillant que la quarta magnitud, s tamb una de les 48 constellacions Ptolemaiques. 

Trets notables.

Equleuus s la segona constellaci ms petita, amb 72 graus quadrats. No s una una constellaci que atregui l'atenci especialment.

A Equuleus hi ha pocs estels variables. Noms se n'hi coneixen uns 25, la majoria obscurs. Equ s un estel alpha CVn, que varia entre les magnituds 4,58m i 4,77m amb un perode aproximat de 12  minuts. R Equ s un Variable Mira que varia entre les magnituds 8,0m i 15,7m en uns 261 dies.

Equuleus cont alguns estels dobles d'inters.   Equ est format per un estel primari de magnitud al voltant de 4,7m (lleugerament variable) i un estel secundari de la magnitud 11,6 separats 2 segons d'arc. Equ t quatre components. Els tres ms brillants sn de les magnituds 6,0m, 6,3m, i 7,2m. Equ s un estel binari amb un perode orbital de 5,7 anys, i  durant un temps va ser el binari ptic de perode ms curt conegut. Els dos components del sistema no estan mai separats ms de 0,35 segons d'arc.

Taula.


N.B. : Els valors numrics han estat mesurats pel satllit Hipparcos 

Objectes notables de cel profund.

Degut a la seva tossa i la seva situaci en una part del cel poc lluminosa, Equuleus cont pocs objectes de cel profund. Es poden fer notar les galxies NGC 7015, NGC 7040, NGC 7045 i NGC 7046.

Histria i mitologia.

Malgrat la seva tossa i l'absncia d'estels significatius, Equuleus s una de les 48 constellacions catalogades per Claudi Ptolemeu en el seu Almagest.

Bibliografia.

 Burnham, Robert (1978).  Burnham's Celestial Handbook: An observer's guide to the universe beyond the solar system, volume 2.  Dover Publications, New York, New York.
 The Bright Star Catalogue, 5th revised ed.



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45312" title="Baix Guadalent" nonfiltered="2603" processed="2588" dbindex="17899">


El Baix Guadalent s una comarca de la Regi de Mrcia.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45316" title="Kachin" nonfiltered="2604" processed="2589" dbindex="17900">
Kachin es el nom d'un estat de Birmnia establert el 1948 i ratificat per la constituci de 1974, poblat principalment per la naci Katxin.



Te un mili d'habitants i 87.808 km2. La capital es Myitkyina .

La poblaci s cristiana en ms del 80% per conserven ritus animistes, especialment el Manau, un festival en el que hi participen 1.200 ballarins, amb jocs, esports i fires comercials i que antigament es feien per celebrar la victria a la guerra, els acords entre clans, la mort dels caps locals, i altres endevinaments. 

Els Katxin viuen a Myanmar, Xina i ndia i estan dividits en sis grups, cada un dels quals parla un dialecte per tots parlen la llengua comuna que s el Jungpaw.

Geografia.

L'estat est separat de la Xina a l'est per la serralada de Hengduan Shan. La cadena es desenvolupa aproximadament de nord a sud, definint l'extrem oriental de l'altipl del Tibet. Al nord-est hi ha la serralada de Kumon Bum.

A l'estat hi viuen les segents nacions o grups:

Katxin;
Trone;
Dalaung;
Jinghpaw;
Guari;
Hkahku;
Duleng;
Maru (Lawgore);
Rawang;
Lashi (La Chit);
Atsi;
Lisu;


 Histria .

L'estat Kachin fou creat el 1948 amb els antic districtes de Bhamo, Myitkyina i Puta-o, poblats principalment per Katxins amb minories bamar i shan. La frontera del nord va quedar en litigi amb Xina i no es va demarcar fins la dcada dels seixanta.

Molts Katxin van entrar al exrcit de Birmnia el 1948. El 1949, amb la revolta Karen, una part dels Katxin del exercit es van revoltar dirigits per Naw Seng que va arribar a capit, per no van aconseguir estendre el moviment. El 1950 Naw Seng, que era a Lashio, va convncer a Zau Seng, un jove estudiant, de passar a la clandestinitat; tamb va contactar amb altres joves katxin per unir-se al moviment. El 1951, quant l'exrcit birm va realitzar operacions a la zona, Naw Seng i els seus seguidores van haver de passar a Tailndia, per Zau Seng va tornar aviat i es va unir als insurgents Karen de la KNDO (Karen National Defense Organization); els germans de Zau, Zau Tu i Zau Tan, van passar tamb a la clandestinitat. El 1960 els germans Zau,i un centenar de joves katxins, van crear l'Organitzaci de la Independncia Katxin (Kachin Independence Organization, KIO) i el seu bra armat l'Exrcit de la Independncia Katxin (Kachin Independence Army, KIA) i el febrer de 1961 van iniciar la lluita armada amb l'assalt a un depsit de fons del govern a Lashio. La bandera de la KIO es vermella i verda amb dos espases katxin creuades; la bandera del exercit katxin es blava i porta l'emblema (dos espases blanques creuades sobre un sol groc dins un disc vermell) al centre.



Desprs del febrer de 1961 van seguir altres operacions des la base que es van forjar prop de la poblaci de Kutkhai, a uns 15 km al Est de Sinli. El 1962 van desplaar la seva activitat cap el area de Bamaw. Inicialment la KIO era una organitzaci petita per es va reforar amb la declaraci del budisme com a religi d'estat per part del govern birm d'U Nu, per la cessi de tres llogarets Katxins a Xina (Phimaw, Gawlum i Kangphan), i per les creixents demandes dels pobles de la uni concretades sobretot al estat Shan sota la direcci dels prnceps; el 1962 la uni va quedar de fet trencada amb el cop d'estat del general Ne Win i la suspensi de la constituci. Molts soldats katxins del exercit van deixar els seus llocs i es van unir a la KIA. La KIO va forjar a mes a mes aliances amb altres grups i al 1963 s'havia enfortit notablement i es va considerar convenient negociar amb el govern.

Les converses de 1963 no van reeixir i la lluita va seguir. El 1965 els katxin dominaven mes de la meitat del estat Kachin. El 1968  alguns membres de l'organitzaci van acusar als lders de la KIO (que eren de la tribu Jainphaw) de xovinisme; aquestos dissidents anomenats Za Hkung Ting Ying i Liau Ze Lum van abandonar l'organitzaci amb els seus seguidors. El Partit Comunista de Birmnia (BCP) va aprofitar aquestos fets per estendre's per l'estat Kachin; Xina va enviar assessors militars a traves de la frontera i aviat es va formar Regiment 101 dels Comunistes birmans que es va establir a la zona del estat fronterera amb Xina. El juny de 1968 la KIO/KIA i les unitats del BCP es van enfrontar encara que aviat van arribar a un acord de cooperaci militar. La KIO va donar assistncia i entrenament a altres grups tnics armats com els Palaung i els Rakhine, aix com drets de pas als insurgents Mizo i Naga de l'ndia. Tot i aix alguns enfrontaments amb el BCP es van reproduir el 1971.

El 1975 els lders de la KIO Zau Seng, Zau Tu i Pung Shwe Zau foren assassinats a Tailndia i la presidncia de l'organitzaci va passar a Brang Seng (1931 1994), un antic mestre d'escola, i la secretaria general a Zaung Hkrar. La nova direcci fou invitada pel Comit central del BCP a negociar acords i es va ajustar una treva entre ambdues parts i un conveni d'assistncia reciproca. El 1977 un nou acord va permetre a la KIO rebre subministres militars dels comunistes que els rebien de la Xina

El 1978 la KIO va enviar alguns quadres a rebre entrenament a Xina. El 1980 i 1981 es van intentar altra cop negociacions amb el govern que van fracassar. El 1983 la KIO va ingressar al Front Nacional Democratic (National Democratic Front, NDF). Des el 1985 l'ajuda de la Xina va minvar substancialment i Brang va intentar obtenir ajuda al Jap, Alemanya, Regne Unit, Sussa i Singapur (1987); desprs del 1988 va treballar per la creaci de l'Aliana Democrtica de Birmnia (Democratic Alliance of Burma, DAB). 

El 1989 els Wa es van apoderar del quarter comunista a Panshang. El Front Nacional Democratic (NDF) va enviar una delegaci als Wa de Pangshang mentre que els estudiants i dissidents urbans fugits de la repressi de la revoluci democrtica del setembre de 1988 formalitzaven la creaci de l'Aliana democrtica de Birmnia (DAB) aliada del NDF. Les converses amb els Wa i Kokang no van tenir xit i poc desprs els generals Khin Nyunt i Maung Tint arribaven a un acord de treva a Kunlong, a la riba del riu que marcava la frontera de Kokang. La treva va ser assumida per Chao Ngi Lai, el cap de la resta dels soldats del PCB, als que es va prometre un programa de desenvolupament amb molts diners. La fora comunista abans del enfonsament estava formada per quatre grups de base tnica: la zona 101 (al estat Kachin), formada per dissidents katxins de la KIO, es va convertir en la New Democratic Army (NDA), dirigida per Ting Ying i Ze Lum (units als comunistes des el 1968); les unitats a Mong Ko i Kokang, de base Kokang, es van transformar en la Myanmar  National Democratic Alliance Army (MNDAA); les unitats Wa que s'havien unit a les forces Wa no comunistes que operaven a la frontera amb Tailndia, es van convertir en la United Wa State Army (UWSA), dirigida por Chao Ngi Lai; i, al est, al Nord de Kengtung, la zona 815 de base Shan, Akha i Lahu es va convertir en la National Democratic Alliance Army Military and Local Administration Committee (Eastern Shan State), dirigida por Lin Mingxian (conegut per Sai Lin o Sai Leun). Tant Lin com el seu ajudant Zhang Zhiming (conegut per Kyi Myint), eren Gurdies rojos de Yunnan que es van unir al CPB com a voluntaris el 1968 i que havien restat a Birmnia quant altres gurdies rojos arribats el 1968 es van retirar a finals dels anys setanta segurament sota les ordres del servei d'intelligncia de Xina. El SLORC (la junta de Rangoon) va permetre de facto a aquestos quatre grups l'explotaci del negoci de la droga per assegurar-se que no el combatrien. Productes qumics portats de l'ndia van permetre obrir 17 noves refineries d'opi a Kokang i territoris propers que abans dominava el PCB al oest de Salween (4 a Mong Ko, ex-quarter del nord del PCB, 6 a Mong Hom, al sud del anterior; 2 a Nam Kyaun; 1 a Loi Kang Mong, al sud de la carretera de Hsenwe-Kulong; i 4 dins de Kokang al est del Salween). Tamb es van obrir 6 refineries a les muntanyes dels Wa i altres al area de Lin Mingxian al est dels Estat Shan, prop de Man Hpai quarter de l'antiga zona 815, i al Puig Loi Min prop de la vila fronterera de Mong La, dins l'antiga zona del CPB. 

Tamb la Shan State Army, aliada als Katxin, va signar la pau el 24 de setembre de 1989 i va obtenir l'explotaci de la fusta al area de Hsipaw. Una part dels dissidents ciutadans fugits a les muntanyes desprs de la repressi de la revoluci de setembre de 1988 es va rendir o va passar la frontera. Amb l'enfonsament del partit Comunista el 1989 un sector important de la KIO es va decantar cap a la pau. Un grup de pacifistes que incloa al ambaixador retirat U La Wom, al reverend U Zaboi Jum i a U Khun Myat, van actuar de mediadors, contactant a la KIO. El primer encontre per la pau es va celebrar a Kyukok (Pang Sai) el 18 d'octubre de 1990. Mentrestant la quarta Brigada de la KIA, que operava al sud dins l'estat Shan, es va sentir allat i es va escindir i va formar l'Exrcit de Defensa Katxin (Kachin Defense Army, KDA) que va negociar la pau separada amb l'exrcit signada l' 11 de gener de 1991. La Pa-O National Army (PNA) que actuava a les muntanyes de Taunggyi, al Estat Shan, va signar la pau el 18 de febrer de 1991. El Palaung State Liberation Army (PSLA) que actuava al Nord del Estat Shan va signar la pau el 21 d'abril de 1991. La Kayan Home Guard, escissi de la Kayan (Padaung) Army, que operava al Sud del Estat Shan, va fer la pau el 27 de febrer de 1992. 

La KIO (representada per La Ja) es va entrevistar amb representants de la Junta Militar a Lashio el 22, 23 i 24 d'octubre de 1992. Una segona trobada va tenir lloc a Myitkyina el 22 de gener de 1993, on el KIO va estar representat pel seu vicepresident Tu Jai (Zau Mai); a la tercera trobada del 18 al 23 de mar de 1993 es va decidir l'alto el foc i altres punts relatius a l'activitat militar, que es van acabar de concretar en les trobades del 5 al 8 d'abril i del 26 al 28 de maig de 1993. La KIO/KIA va acceptar l'abandonament de les armes i la seva legalitzaci i se li va permetre obrir una delegaci a Myitkyina rebent a mes assistncia del govern. El 27 i 28 de setembre de 1993 els representants del Tatmadaw (la Junta Militar) dirigits pel Cap del Comandament del Nord-est, Major General Aye Kyaw, i el cap del Comandament Nord, Major General Saw Lwin, es van reunir a Myitkyina amb els representants del KIO dirigits pel vicepresident Zau Mai. La KIO va renunciar a una eventual independncia per l'estat Kachin en l'actual situaci i es va decidir tractar els problemes de forma pacifica, i en especial el problema dels membres de la ABSDF (All Burma Students Democratic Front, organitzaci estudiantil que avia passat a la lluita armada el 1988) que operaven en territori sota control de la KIO. L'1 d'octubre de 1993 el Tt. General Khin Nyunt, amb varius ministres, es va reunir a Myitkyina amb el KIO, dirigit pel vicepresident U Zau Mai. L'acord pel qual el KIO es convertia en organitzaci legal, renunciant a la lluita armada, i a canvi rebia assistncia del govern va ser signat pel president de l'organitzaci Brang Seng el 21 d'octubre de 1993. Brang Seng va patir un atac de cor poc desprs i fou traslladat a un hospital a la Xina on va morir el 1994. El 16 de febrer de 1994 els representants del Tatmadaw (Aye Kyaw i Saw Lwin) es van entrevistar amb el vicepresident U Zau Mai a Myitkyina per ultima vegada. Es van confirmar tots els acords. El 24 de febrer de 1994 la cerimnia oficial es va celebrar a la mateixa ciutat amb assistncia de Khin Nyunt i alguns ministres. Les forces de la KIO/KIA composades de 6050 soldats, dirigides pel vicepresident Zau Mai, van entregar les armes i el seu territori es va convertir en la Kachin State Special Region numero 2 amb capital a Lai Sin, on la KIO podia desenvolupar activitats mineres, extracci de pedres precioses, cultiu i explotaci de canya de sucre i altres activitats. La suposada lluita contra l'opi no va aportar cap resultat prctic.

El 9 de maig de 1994 la Karenni Nationalities People's Liberation Front (KNPLF), un grup que havia estat dependent del CPB, va signar la pau. El Shan State Nationalities People's Liberation Organization (SSNPLO), un grup Pa-O que operava a les muntanyes de Taunggyi va acordar la pau el 9 d'octubre de 1994. Quant el govern va arribar a acords amb la New Mon State Army, la Karenni Army i sobretot la Mong Tai Army (el grup armat mes poders) la pau per la KIO ja no tenia marxa enrere. Nomes un grup Karen (Karen National Union, KNU), un grup naga (el Congres Socialista de Nagaland), un grup Xin (Chin National Front), i els estudiants de la All Burma Students Democratic Front, van continuar la resistncia (desprs van reiniciar la lluita la Karenni Army).

El 2001 el president de la KIO Zau Mai fou substitut per Tu Jai, dins les lluites internes pel control de la KIO.
Vegeu tamb.
Hkakabo Razi;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45318" title="Roman" nonfiltered="2605" processed="2590" dbindex="17901">

 Roman o romer: Planta de la famlia de les lamicies Rosmarinus officinalis.
 Roman (llengua): Llengua indoria parlada per l'tnia gitana.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45324" title="Totana" nonfiltered="2606" processed="2591" dbindex="17902">


Totana s una ciutat i municipi de la Regi de Mrcia, capital histrica de la comarca del Baix Guadalent. T una extensi de 287,7 km2 i una poblaci de 26.582 habitants. T la condici de cap de partit judicial. Limita al nord amb Mula, a l'est amb Alhama de Murcia, al sud amb Mazarrn i Llorca i a l'oest amb Aledo.

s un centre tradicional de la indstria alfarera murciana, que avui ha donat pas a tota una mplia gamma d'indstries i serveis. 

Tursticament, pertany a la mancomunitat de municipis de Sierra Espua.

 Demografia .



 Administraci .
;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45325" title="Llengua roman" nonfiltered="2607" processed="2592" dbindex="17903">


La llengua roman pertany a la branca indoria de les llenges indoiranianes, subgrup dins de la famlia indoeuropea. Representa la llengua dels roma (gitanos), un poble que va sorgir tnicament a l'ndia. Curiosament, el nom  gitano  deriva d' egiptano , a causa de l'errnia creena que els primers membres d'aquesta tnia que van penetrar a Europa a finals de l'Edat Mitjana procedien d'Egipte (la mateixa confusi es va produir en una llengua com l'angls: Gypsy   Egypcian). Ja en poca moderna, els estudis lingstics han demostrat, a travs dels seus trets comuns amb el snscrit i la resta de dialectes indis, que el roman s una llengua inconfusiblement indoria.

 xode roman .
Es pensa que els gitanos van comenar les seues migracions cap a l'oest de l'ndia als inicis del segle XI. La gran quantitat de prstecs lxics en la seua llengua (en particular del persa, l'armeni i el grec) proporciona una indicaci clara del curs dels seus viatges. Una primera onada va creuar Prsia en direcci a Turquia, la Rssia meridional i els Balcans, fins a arribar finalment Europa occidental en el segle XV. A aquesta li va seguir una altra que, desprs de travessar Prsia i Sria, es va assentar en la conca del Mediterrani (d'ac procedeixen els gitanos de la Pennsula Ibrica). Avui en dia, la poblaci gitana es troba repartida per quasi tots els pasos d'Europa, i tamb ha arribat als EUA.

El nombre de parlants de roman es troba aproximadament entre els 5 i els 6 milions. Els grups de poblaci ms importants es troben al Brasil (750.000), Bulgria (170.000), Repblica Txeca i Eslovquia (300.000), Hongria (300.000), Romania (150.000) i Grcia (70.000). No obstant aix, la falta de suport administratiu en els distints pasos fa que el roman estiga sent abandonat progressivament en favor de les respectives llenges locals.

 Dialectes i varietats .
La mateixa paraula "roman" deriva del terme gitano rom, que significa 'home'. Els seus distints dialectes varien considerablement, tenint en compte l'enorme influncia de les llenges parlades en aquells pasos en qu es van establir els gitanos. Les principals varietats locals de roman sn set: 
 roman balcnic (Bulgria, Grcia, Moldvia, Macednia, Romania, Turquia, Ucrana, Srbia i Montenegro); ;
 roman galls (Galles).
 roman fins (Finlndia). ;
 sinte (ustria, Crocia, Repblica Txeca, Frana, Alemanya, Itlia, Pasos Baixos, Polnia, Eslovnia, Sussa, Srbia i Montenegro). ;
 romungro (Repblica Txeca, Hongria, Polnia, Romania, Eslovquia, Ucrana); ;
 roman bltic (Bielorssia, Estnia, Letnia, Litunia, Polnia, Rssia, Ucrana). ;

La seua literatura ha emprat els alfabets llat i cirllic, depenent de la filiaci lingstica dels territoris a qu van emigrar.

A Escandinvia, les Illes Britniques, la Pennsula Ibrica i Grcia el roman prpiament dit ha desaparegut, encara que els seus recursos lxics han servit per a crear parles mixtes amb base en les llenges locals. D'esta manera han sorgit variants com el rotwelsch, l'angloroman,  i el cal (d'on han passat paraules al catal, com: xava, xaval, ful, halar, cals...), que s una mescla de lxic roman amb gramtica castellana) i l'hellenoroman, respectivament.

Distribuci.


Referncies.

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45327" title="Mazarrn" nonfiltered="2608" processed="2593" dbindex="17904">


Mazarrn (Massarr en catal) s una ciutat i municipi de la Regi de Mrcia, comarca del Baix Guadalent, amb 36.223 habitants i una extensi de 318,7 km2. Te una densitat de poblaci de 84,71 hab/km2, el qual li dona la condici de municipi ms populs de la seva comarca i amb una major densitat de poblaci.

 Pedanies .

Bolnuevo;
Caada de Gallego;
Caadas del Romero;
El Garrobo;
El Margajn;
El Mingrano;
El Saladillo;
Gauelas;
Ifre-Pastrana	;
La Atalaya;
La Majada;
Las Balsicas;
Las Moreras;
Los Rincones;
Leiva;
Puerto de Mazarrn;

 Enllaos externs .
 Ajuntament de Mazarrn ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45328" title="Katxin" nonfiltered="2609" processed="2594" dbindex="17905">
Els Katxin sn una naci que viu al sud de la Xina, nord-est de l ndia (Assam), i nord de Myanmar (on sn majoria a l'Estat Kachin). El nom deriva del cap tribal Ga hkyeng Duwas o sl roig (de Mogaung), que fou escrit en plural (Kakhyengs) per alguns autors al segle XIX i fou simplificat per els funcionaris colonials britnics. El seu nom anterior era Jinghpaw com la llengua.

Ms de sis-cents mil viuen a Myanmar i 150.000 a la Xina. A l ndia noms sn uns 25.000.

La seva llengua comuna s el Jinghpaw (o Chinghpaw) de la famlia tibetobirmana que s el de la tribu principal, si b es parlen altres llenges del mateix grup (Atsi, Maru o Naingvaw, Lashi, Nung o Rawang i Lisu o Yawyin).

Els katxin sn una minoria reconeguda a la Xina i la seva llengua Jinghpaw s tamb reconeguda per a l ensenyament i altres drets.

Es divideixen en sis tribus:

Jinghpaw;
Maru;
Rawang;
Azi (Atsi);
Lashi;
Lisu ;

El Katxins tenen la tradici de qu son originaris de Majoi Shingra Bum (que vol dir "muntanya natural de plat"), un lloc mai localitzat que se suposa que es al Tibet o a la Xina vers el nord-est del Tibet, i es van desplaar vers el segle XVI cap a la seva llar actual. Per els experts consideren que en realitat son originaris del sia Central que ven emigrar cap al actual Uzbekistan i de all cap a Monglia i cap el sud de Xina i es van establir a la regi que avui ocupen fa uns 2600 o 2700 anys.

Els katxin vivien independents sota els seus caps locals, els Duwas. Mai van estar sotmesos en casi tres mil anys. El primer estranger occidental, un britnic, va arribar al pas el 1819. El 1885 els britnics van incorporar Birmnia i van considerar el pas Katxin par del regne i hi van imposar la sobirania el 1889; es va establir un districte fronterer, dividit en tres zones. L' 1 d'abril de 1898 els katxins foren inclosos en la Manmaw Military Police; el 1904 i 1905 els britnics van ocupar Mali i Nmai (Mali Hkrang Walawng), i van arribar al principat de Ga Hkyeng Duwas, que tenia mes de mil esclaus; el cap fou sotms. Els esclaus del pas foren alliberats el febrer i mar de 1927. 

Els primers missioners van entrar al pas el 1877. El cristianisme va fer grans progressos desprs del 1918.

El pas Katxin va formar part de l ndia Britnica fins el 1937, en qu va quedar integrat en el nou govern colonial de Birmnia.

El 1943 fou ocupat pels japonesos als que els katxin van resistir amb heroisme. Aquell mateix any els japonesos, que des el 1941 havien entrat a Birmnia, van proclamar una Repblica independent Birmana que es va enfonsar el 1945 amb la derrota japonesa, i els britnics van tornar al pas katxin. El 1947 els delegats katxins van decidir integrar-se en un organisme administratiu dels territoris fronterers que van decidir unir-se a Birmnia el 1948. En aquest, d acord a la constituci, es va crear l'estat de Kachin dins a la Uni Birmana.

Vegeu: Kachin















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45329" title="Librilla" nonfiltered="2610" processed="2595" dbindex="17906">


Librilla s una vila i municipi de la Regi de Mrcia, comarca del Baix Guadalent. s limtrof amb el terme municipal de Mrcia (Horta de Mrcia). Te una poblaci de 4.028 habitants en una extensi de 56,3 km2. Te una densitat de poblaci de 80,23 hab/km2.

 Administraci .
;


 Demografia .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45330" title="Llenges indoiranianes" nonfiltered="2611" processed="2596" dbindex="17907">

Les llenges indoiranianes o indoirniques constitueixen un subgrup de llenges dins de la famlia indoeuropea format per dues grans branques lingstiques genticament relacionades: indoria (situada a la Pennsula ndica) i iraniana (al territori d'Iran). La seua formaci s el resultat de les migracions massives de pobles indoeuropeus cap al sud-est d'Europa durant el tercer millenni aC, fins que finalment es van assentar en una regi d'sia Central prxima a l'Hindu Kush, al nord d'Afganistan. Desprs de travessar rids deserts i grans muntanyes, algunes d'aquestes tribus  que es denominaven a si mateixos  aris  (snscrit arya-, avstic airya-), arrel de qu deriva l'actual nom d'Iran  es van assentar finalment a l'ndia cap a l'any 1500 aC; altres, al contrari, es van dirigir en direcci cap al mar Caspi, Iran i Afganistan al comenament del primer millenni aC. Amb el temps, els dialectes parlats per aquests pobles indoaris i iranians van arribar a ser prou diferents com per a poder ser considerats variants distintes, i el seu posterior desenvolupament va configurar l'actual distribuci de llenges indoiranianes.

A aquest subgrup de llenges pertanyen:
 Branca iraniana:
osset;
persa;
pashto;
kurd;
etc.
 Branca indoria:
hindi i urdu;
snscrit;
bengal;
nepals;
kashmiri;
punjabi;
etc.



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45334" title="Hurac Katrina" nonfiltered="2612" processed="2597" dbindex="17908">


L'hurac Katrina va ser un gran cicl tropical que va assolar bona part del sud i el centre dels Estats Units a l'agost de 2005. 

Va produir grans destrosses a Florida, Bahames, Louisiana i Mississip, incloent quantiosos danys materials i greus inundacions. Va tocar terra de la costa de Louisiana el 29 d'agost convertit en un hurac categoria 4, i a pesar que en l'ltim moment es va desviar lleugerament de la seva ruta que travessava directament la ciutat de Nova Orleans, es va produir gran devastaci en la mateixa i en rees properes. 


Pels danys produts, es va convertir en un dels huracans ms intensos en Estats Units en la histria recent, i potser sigui el major desastre natural en la histria d'aquest pas. Katrina va ser el quart hurac de la temporada d'huracans de l'Atlntic de 2005. 

Es va formar sobre les Bahames el 24 d'agost de 2005 i va tocar terra per primera vegada prop del nord de Miami, a Florida, en la forma d'un hurac de categoria 1, on va causar onze morts, greus inundacions i la prdua d'energia elctrica per a ms d'un mili de residents. Durant aquest primer recorregut es va afeblir i es va convertir en tempesta tropical. No obstant aix, va guanyar fora amb major rapidesa de l'esperat en les aiges clides del golf de Mxic, on es va convertir en un hurac de categoria cinc i va arribar una pressi central de 902 mb (676,4 mm de Hg). 

Amb aquestes caracterstiques, Katrina es va convertir en la quarta tempesta ms intensa de la conca de l'Atlntic, amb vents sostinguts de 280 quilmetres per hora. El sistema va tornar cap al nord i es va afeblir lleument just abans de tocar terra novament, el 29 d'agost de 2005, prop de Grand Isle (Louisiana) com un hurac de categoria 4 amb vents de 241 kms/h. Katrina va tornar a tocar terra al sud de Buras-Triumph (Louisiana) aproximadament a les 6:10 hora local (1110 UTC), i la seva arribada final a terra es va produir a les 10 am hora local (1500 UTC) en la frontera entre Louisiana i Mississip. 

Hores abans de l'arribada de l'hurac, les autoritats van ordenar una evacuaci completa de Nova Orleans ja que el 70% d'aquesta ciutat est per sota del nivell del mar. La ciutat va resultar efectivament inundada. Es van produir tamb diverses alertes de tempesta en zones de Louisiana, Mississip, Alabama i Gergia.

 Localitzacions .

 23 d'agost - El Centre Nacional d'Huracans dels Estats Units anuncia la formaci de la depressi tropical n12 (del 2005) sobre el sud-est de les Bahames. ;
 24 d'agost - La depressi s'intensifica i pansa a ser la tempesta tropical Katrina. ;
 25 d'agost - Toca terra a Florida com hurac categoria 1, produint greus danys. ;
 26-28 d'agost - Surt al Golf de Mxic i s'intensifica fins a arribar a la categoria 5, al mateix temps que augmenta de grandria. ;
 29 d'agost - En les primeres hores del mat toca terra a Louisiana com hurac de categoria 4. Poc desprs toca terra per tercera vegada, en Mississip (on produeix gran devastaci en Biloxi i Gulfport, entre altres). ;
 30 d'agost - Entra i surt de Tennessee, passa per Kentucky deixant alguns comtats declarats com a "zona catastrfica" i continua cap a Ohio. ;
 31 d'agost - Les restes del sistema afecten Virgnia de l'Oest (inundacions), el nord-est dels Estats Units i part de Canad en la regi dels grans llacs (pluges i vents). ;
 1 de setembre - Restes del sistema actuant feblement en el nord de Canad, sistema desintegrat com a tal. ;





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45340" title="Mon" nonfiltered="2613" processed="2598" dbindex="17909">


Mon s un estat de Birmnia amb uns dos milions d'habitants (dels quals menys d'un mili sn d'tnia mon) i 11.831 km. La capital s Mawlamyine.

Els mon son una nacio
 element A;
 element B;
 element C--~~~~Inseriu el text sense format ac amb la seva prpia llengua i cultura. La llengua forma part de la branca Mon-Khmer de llenges austroasitiques. L'escriptura s de base ndica. La majoria viuen a Myanmar i uns milers a Tailndia. La seva religi s el budisme. Tenen una msica, ball, art i tradicions prpies.

La bandera utilitzada des 1948 era blava amb l'nec daurat, que fou convertida en oficial de l'estat. La resistncia a partir de la unificaci de grups el 1952 va utilitzar la bandera de color vermell amb el cigne o nec volant, de manera ms dinmica, seguint una estrella que guiava el poble cap a la llibertat i la pau, que des el 1962 fou adoptada com la bandera del New Mon State Party per que ha estat adoptada tamb per els mon arreu del mn com a bandera nacional i s la bandera amb que els Mon han entrat a l'UNPO. 

Els mon tenen tamb un himne nacional escrit vers 1950 pel lder del Mon Independence Movement, Nai Shwei Kyin. La msica fou composada per l'almirall de la marina tailandesa Anon Boontrikapha. La lletra diu: "El pas, la gran lnia reial, els nostres avantpassats el van establir amb la seva sang i dedicaci. La nostra herncia est en els nostres cors i les nostres ments. Hem de protegir la nostra herncia i guanyar la llibertat per a que tots puguin viure en pau i prosperitat a la terra Mon. 

 Histria .

Els mon van arribar a Birmnia vers el 1500 aC procedents del sud de Xina i s'hi van establir. Vers el 300 aC es va fundar un regne mon, el regne de Suwarnabhumi, amb capital a Thaton. Es van fer budistes vers el 200 aC. En aquest perode s quan sorgeix el smbol nacional mon, l'nec conegut con Hamsa o Bap (Bop) que s una au mitolgica de l'ndia (nec brahmnini), una mica semblant a un cigne. Aquest smbol, en daurat davant un sol vermell, apareix a un antic estendard blau del regne mon de Sadhuim. 

El 573 els germans Samala i Wimala van fundar el regne mon de Hongsavatoi, amb capital a Pegu (nom clssic Hamsavati, ciutat dels cignes, que segons la tradici li fou donada pel propi Sidharta Gautama, Buda).

A partir del segle X van comenar a arribar a la zona altres grups tnics, com els birmans i els Tai. El 1757 el rei birm Aungzeya va envair el regne mon i el va devastar, matant milers de mons inclosos tres mil monjos noms a la capital i milers a altres llocs. Els monjos sobrevivents van fugir a Tailndia i els monjos birmans es van establir als monestirs mon. La literatura mon, escrita en fulles de palma, fou destruda i la llengua mon prohibida. El 1824 el pas mon fou ocupat pels britnics en el curs de la primera guerra birmana-britnica i fou inclosa a l' ndia Britnica. El 1937 el territori fou incls al govern colonial de Birmnia. El 1942 va quedar ocupat pel Jap i del 1943 al 1945 va formar part de la Repblica independent Birmana sota control del Jap. Els britnics van tornar el 1945 i aviat van prometre la independncia als birmans.



Quant Birmnia estava a punt de proclamar la independncia els politics mon van optar per un estat separat. Els seus vens Karen van formar la Karen National Defense Organization (KNDO) i els Mon la Mon National Defense Organization (MNDO). La rebelli la va iniciar la KNDO l'agost de 1948 i s'hi van unir el Mon National Solidarity Movement dirigit per Naing Aung Tun i el Mon Independence Movement dirigit per Naing Shwe Kyin. Ambds grups, inicialment en desacord, es van unificar el 1952 i va sorgir el Mon Peoples Solidarity Group que va seguir cooperant amb els insurgents Karen, i van estar aliats tamb a les restes del exrcit del Kuomintang (KMT) que el 1950 havia entrat a Birmnia des Xina. El 1954 el grup va prendre el nom de Mon People's Front, i va quedar sota la direcci de Naing Aung Tun, que es va sotmetre al govern, entregant-se 1111 soldats armats. Naing Shwe Kyin va sortir del pas vers Tailndia amb els seus seguidors i es va establir a la frontera entre ambds pasos per continuar la lluita armada. Naing Shwe Kyin va aconseguir establir el 1962 el New Mon State Party, els membres del qual actuaven a la clandestinitat. El New Mon State Party va cooperar amb altres grups armats i va mantenir la lluita fins el 1993. Las negociacions de pau es van iniciar el desembre de 1993 i un acord fou signat el juny de 1995 pel qual el NMSP va renunciar a la lluita armada i fou legalitzat. 7.860 soldats van entregar les seves armes el 29 de juny de 1995. El govern ha concedit assistncia econmica a la regi sota control de la NMSP, la capital de la qual es Ye Chaung Pya.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45341" title="FMLN" nonfiltered="2614" processed="2599" dbindex="17910">

El Frente Farabundo Mart para la Liberacin Nacional (FMLN) s un dels dos partits ms importants en l'escena poltica d'El Salvador. Fou legalitzat al 1992, amb la signatura dels Acords de Pau de Chapultepec.

 El nom .

L'organitzaci va prendre el nom del dirigent rebel Farabundo Mart, que al 1932 va conduir a camperols i obrers a aixecar-se en armes per a transformar la societat salvadorenca. Per reprimir l'aixecament, l'exercit, sota el govern del general Maximiliano Hernndez Martnez, va assassinar a ms de 30.000 camperols. 

 La repressi i el conflicte armat .

Des de la dcada dels setanta, les nombroses desaparicions, tortures i assassinats de persones sospitoses de simpatitzar amb idees d'esquerres o simplement contra la dictadura, ja fossin camperols, estudiants, cures o bisbes (scar Romero, mort al 1980), van obligar a molts a portar la seva activitat poltica des de la clandestinitat. Alguns marxen a les muntanyes, on s'organitzen diferents grups per a la lluita armada organitzada amb l'objectiu d'enderrocar els successius governs de la dictadura salvadorenca i fer una revoluci socialista. 

 La formaci d'un front com .

El 17 de desembre de 1979, en el moment lgid de crisi democrtica, les FPL (Forces Populars d'Alliberament Farabundo Mart, abril 1970), la RN (Resistncia Nacional, maig 1978) i el PCS (Partit Comunista d'El Salvador, 1930) van subscriure el primer acord d'unitat amb la constituci de la Coordinadora Poltic Militar (CPM). En el seu primer manifest del 10 de gener de 1980 es deixava oberta la possibilitat perqu s'incorporessin la resta d'organitzacions d'esquerra i es proclamava el carcter democrtic de la revoluci, els seus fonaments histrics, l'orientaci socialista de la mateixa i els continguts programtics immediats. 

El 11 de gener de 1980 es va constituir la Coordinadora Revolucionria de Masses (CRM), integrada per les organitzacions de masses segents: 
 Bloc Popular Revolucionari, BPR, de les FPL, nascut el 30 de juliol de 1975; ;
 el Front d'Acci Popular Unificat, FAPU, de la RN, nascut al setembre de 1974; ;
 les Lligues Populars 28 de Febrer, LP-28 del ERP, nascudes al mar de 1977, desprs de les lluites populars en contra del frau electoral de febrer d'aquell any; ;
 la Uni Democrtica Nacionalista, UDN, partit poltic legal utilitzat pel PCS per a la lluita poltica electoral i la creaci de la coalici Uni Nacional Opositora, UN, amb els partits Demcrata Cristi, PDC, i el Moviment Nacional Revolucionari, MNR, adherit a la socialdemocrcia, coalici que va guanyar les eleccions presidencials de febrer de 1972 i 1977, per que mai va accedir al poder pels fraus electorals de la dictadura militar; ;
 la Lliga per a l'Alliberament del PRTC va nixer a l'abril de 1975 i en 1979 es va transformar en el Moviment d'Alliberament Popular, MLP. ;

El 22 de maig de 1980, va ser creada la Direcci Revolucionria Unificada  (DRU), integrada per les FPL, RN, EPL i PCS. La DRU estava formada per tres membre de la comissi poltica de cada una d'aquestes organitzacions. El manifest de la DRU declarava, "Hi haur noms un lideratge, noms un pla militar i noms un comandament, noms una lnia poltica."

El 10 d'octubre de 1980 les quatre organitzacions formaren el Frente Farabundo Mart para la Liberacin Nacional (FMLN). En desembre del mateix any, la branca salvadorenca del Partit Revolucionari dels Treballadors Centreamericans es va separar de la seva organitzaci central i es va afiliar al FMLN. Aix, les organitzacions segents composaren el FMLN (per mida en el moment dels Acords de Pau al 1992):
 Forces Popular d'Alliberament  Farabundo Mart ; ;
 Partit Comunista d'El Salvador, bra armat Forces Armades d'Alliberament; ;
 Partit de la Revoluci Salvadorenca, bra armat Exrcit Revolucionari del Poble; ;
 Forces Armades de la Resistncia Nacional; ;
 Partit Revolucionari dels Treballadors Centreamericans, bra armat Exrcit Revolucionari dels Treballadors Centreamericans.

 Els enfrontaments .

Desprs de la seva formaci del front, el FMLN va llanar una important ofensiva militar el 10 de gener de 1981. Durant tota la dcada dels vuitanta i fins la signatura dels Acords de Pau al 1992, se succeeixen els enfrontaments entre la guerrilla del FMLN i l'exrcit, amb l'ajut militar i econmic del bloc sovitic, per una banda, i dels Estats Units, per l'altra. A ms de l'erxrcit, el govern d'El Salvador utilitz en la seva lluita contra  els insurgents  l'anomenada  guerra bruta  amb els esquadrons de la mort i les forces paramilitars.

 La via poltica .

Desprs d'un llarg procs de negociacions, els Acords de Pau de Chapultepec (1992), permeten que el FMLN es converteixi en un partit poltic legalitzat. En 1995 desapareixeren les estructures internes dels cinc partits integrants del FMLN, formant-se una organitzaci nica. 

En l'actualitat existeixen dues tendncies dintre del partit, els "ortodoxos" (militants de l'antic Partit Comunista) i "renovadors" (militants de l'antic FPL). Tensions entre ambds grups van dur a renncies d'alguns militants al juny (305 militants) i juliol (305) del 2005. 

El seu candidat a les darreres eleccions presidencials de 2004 va ser l'ortodox Schafik Handal, derrotat pel dret Elas Antonio Saca Gonzlez (ARENA). 

 Enllaos externs  .
 FMLN;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45349" title="Francisco Javier de Burgos y del Olmo" nonfiltered="2615" processed="2600" dbindex="17911">

Francisco Javier de Burgos y del Olmo (Motril, Andalusia, 22 d'octubre de 1778 - Madrid, 22 de gener de 1849), poltic, periodista, i traductor espanyol.

De famlia amb ascendncia nobiliria per no acabalada econmicament, li estava destinat per a servir a l'esglsia catlica, per abandon prompte els seus estudis religiosos a Granada, i es trasllad cap a Madrid per a dedicar-se als estudis de jurisprudncia. Amb la Guerra del Francs pass al servei dels francesos ocupant a Andalusia diferents crrecs. Ats que la seua condici d'afrancesat era ben coneguda, fug cap a Pars en 1812 on complet la seua formaci mitjanant l'estudi de les obres dels clssics, principalment Horaci, traduint al castell les seues obres. Anys ms tard, en 1844 public una revisi d'aquesta obra que, tot i les seues imperfeccions, segueix sent un referent per la utilitzaci de l'estrofa sfica en versos lliures, entre d'altres motius.

Regress a Madrid en 1819 i en 1822 fou nomenat director dEl Imparcial, un peridic al voltant del qual es reuniren els afrancesats portadors de noves idees. Aix, compaginava la seua tasca de periodista amb una carrera com a escriptor, destacant la seua obra "Biografa universal" que es public en diversos toms. De 1827 a 1833 exerc diferents crrecs d'importncia a l'administraci espanyola, un dels ms importants del qual fou com a Secretari d'Estat del Ministeri de Foment sota les ordres de Cea Bermdez, i fou amb aquesta responsabilitat des d'on establ la divisi territorial per provncies, basant-se en els plantejaments del Nou Rgim. Malgrat que prengu com a base les antigues fronteres dels regnes hispnics, la seua proposta t deficincies respecte els precedents histrics, aix com la falta de realitat cultural, social, i lingstica de la majoria de les provncies actuals. El decret fou aprovat el 30 de novembre i el 22 de desembre del mateix any fou nomenat ministre d'Hisenda; tamb fou senador, conseller reial, i ministre de la Governaci en 1846 amb el primer govern de Narvez.

Durant els seus ltims anys torn a escriure poesia i, a ms de l'esmentada revisi de la traducci d'Horaci, escrigu poesia de circumstncies, com ara una can fnebre a la mort de la reina Na Isabel de Braganza, una oda al casament del rei En Ferran VII amb Na Cristina de Borb, si b destaca especialment Oda a la Razn.

Enllaos externs.
 ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45351" title="Festes del Tura" nonfiltered="2616" processed="2601" dbindex="17912">
Les festes del Tura sn les festes Majors d'Olot. El seu nom prov de la patrona de la ciutat, la Verge del Tura, i es celebren pels volts del dia 8 de Setembre. 

s una de les festes majors estivals ms concorreguda de Catalunya i es caracteritza pel gran nombre d'actes i concerts a l'aire lliure. Cal destacar que a diferncia de la majoria de festes majors de ciutats mitjanes, les Festes del Tura es desenvolupen ntegrament dins de la ciutat, sobretot al casc antic.

Potser l'acte ms tradicional de tots s el ball de gegants, nans i cavallets a la Plaa Major de la vila, que coincideix sempre amb el dia 8 de setembre. Els gegants d'Olot, el Gegant i la Gegantessa, encapalats pel Cap de Lligamosques sn sens dubte les figures ms representatives de les Festes del Tura.

Pel que fa a les activitats nocturnes, destaca la Turinada que est esdevenint la festa nocturna ms multitudinria, esbojarrada i popular. Aquesta s una festa/ra que travessa el centre d'Olot acabant al carrer del Tura, on se celebra el Ball de l'Hora, comprimit per la multitud, amb molts decibellis, aigua i globus gegants. Tot i no dur gaire ms de 15 edicions la Turinada s'est consolidant com una autntica tradici olotina.
 

Els gegants, nans i cavallets, juntament amb la resta de la farndula (l'liga Vella, l'liga Nova, el Bou, El Drac del Carme, el Pollastre, el Conill amb els dos Conillets, la Vaca, el Gat i el Porc i el Xai) sn en diverses ocasions d'aquestes dates els protagonistes en els diversos cercaviles que volten pels carrers d'Olot.

Altres actes que tenen lloc durant aquests dies son: sardanes, concerts de msica, el "Cos Iris" -desfilada de carrosses i batalla de confetti-, competicions esportives, curses de braus, els correbous, el correfoc i, darrerament, els "encierrus".

Una bona mostra de la participaci ciutadana a les propostes festives sn tamb: el Ball de l'Hora, la Turinada, l'Estirada de corda o el concurs de Llanament de Pinyol d'Oliva. 

Les festes del Tura es clouen cada any amb una gran exhibici pirotcnica seguida de nou pel tradicional Ball dels Gegants, amb espelmes, a la plaa Major.

Enllaos externs.
Pgina web de les festes del Tura d'Olot;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45352" title="Ro Mula" nonfiltered="2617" processed="2602" dbindex="17913">











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45353" title="Inductncia" nonfiltered="2618" processed="2603" dbindex="17914">
La indutncia s una mesura del flux magntic  al llarg d'un circuit elctric creat per un corrent elctric que flueix a travs d'un circuit elctric i, en conseqncia, crea un camp magntic; en el Sistema Internacional es mesura en henrys (smbol ), en honor a Joseph Henry. Es pot definir com el factor de proporcionalitat entre el flux produt i la intensitat del corrent que el genera:

;

on  s la inductncia,  s la intensitat de corrent (en amperes) i  s el flux de camp magntic (en webers). S'utilitza el smbol  per a la inductncia en honor al fsic Heinrich Lenz. El mateix terme "inductncia" fou establert per  Oliver Heaviside el febrer del 1886. La frmula anterior utilitzant les unitats del SI, seria:
;

En realitat, la quantitat que acabem de definir s l'anomenada autoinductncia, ja que el camp magntic s creat noms pel conductor que transporta el corrent.

D'acord amb la llei d'Ampre i la llei de Lenz, el flux de camp magntic crea una fora electromotriu induda () al conductor que s'oposa a qualsevol variaci del corrent original, de manera que 

;

i substituint el flux per , segons la definici d'inductncia que hem donat:

;

de manera que podem considerar la inductncia com el factor de proporcionalitat entre la fora electromotriu induda i la variaci temporal de la intensitat.

 Propietats de la inductncia .
L'equaci que relaciona la inductncia amb el flux magntic pot ser modificada d'aquesta manera:
;

Prenent la derivada respecte al temps als dos costats de l'equaci tindrem:
;

En moltes situacions la inductncia s constant al llarg del temps, per tant
;

Segons la llei de Faraday de la inducci tenim:
;

on  s la fora electromotriu (fem) i  s el voltatge indut. Noteu que la fem s oposada al voltatge indut, aix:
;
o
;

Aquestes equacions juntes determinen que per a un voltatge estable indut v, en corrent canvia de manera lineal, segons una ra proporcional al voltatge aplicat, per inversament proporcional a la inductncia. Inversament, si el corrent que passa a travs de l'inductor canvia de manera constant, el voltatge indut ser constant.

L'efecte de la inductncia pot ser estes utilitzant una simple espira de fil conductor com a exemple. Si sobtadament apliquem un voltatge al extrems de l'espira, el corrent canviar de zero a un valor diferent de zero. Per un corrent diferent de zero induir un camp magntic segons la llei d'Ampre, i aquest canvi del camp magntic induir una fem que ser oposada a la direcci del canvi en el corrent, la magnitud d'aquesta fem ser proporcional al canvi en el corrent i a la inductncia. Quan aqueste forces oposades sn en equilibri, el resultat ser un corrent que s'incrementar linealment amb el temps i on la quantitat de canvi ser determinat pel voltatge aplicat i per la inductncia.

Multiplicant l'equaci anterior per , amb  tindrem
;

Com iv s l'energia transferida al sistema a cada moment, tindrem que  s l'energia del camp magntic generada pel corrent.

 Anlisi de circuits fasors i impedncia .
Utilitzant fasors, la impedncia equivalent d'una inductncia vindr donada per:
 
;

on
  s la reactncia inductiva,
  s la freqncia angular,
 L s la inductncia,
 f s la freqncia, i;
 j s la unitat imaginria.

 Fora electromotriu induda .
El flux  al travs d'una part i-sima d'un circuit vindr donat per:

per tant la fora electromotriu induda, , a una part especfica, i, a cada circuit donat vindr determinada directament per:





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45357" title="Alt Guadalent" nonfiltered="2619" processed="2604" dbindex="17915">


L'Alt Guadalent s una comarca de la Regi de Mrcia.



Caracterstiques.
La comarca de l'Alt Guadalent correspon amb la clssica rea d'influncia de la ciutat de Llorca des d'poca medieval. Antigament, aquesta comarca abastava tamb els primers municipis almerienses, com Hurcal Overa, repoblats per llorquins. 

Aquesta comarca ha estat englobada juntament amb el Baix Guadalent sota el nom Guadalent fins. Posteriorment es van separar degut al fet que correspon aproximadament a un quart de la superfcie de la Comunitat Murciana. guiles correspon amb l'epicentre de la pennsula que es desertitza, i de fet s una de les comarques ms desrtiques, juntament amb L'Oriental. La comarca de l'Alt Guadalent est plena de petites entitats de poblaci allades i amb molt difcil accs en la serra de l'Almenara, en el terme municipal llorqu. 

Economia.
L'agricultura s eminentment de sec, excepte en la zona de la vega llorquina. L'economia varia molt d'una zona a una altra, des de la producci agrcola i ramadera de la vega llorquina fins al turisme propi d'guilas, aix com el sector serveis de Puerto Lumbreras, seu d'un parador turstic. 

Actualment s'estan desenvolupant projectes turstics bastant polmics en l'entorn del Cap Copi, pertanyent a guilas.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45360" title="Altipl (Mrcia)" nonfiltered="2620" processed="2605" dbindex="17916">


L'Altipl s la comarca ms septentrional de la Comunitat Murciana, formada pels municipis de Jumella i Iecla. s un territori inhspit en gran part de la seva extensi, amb una elevada altitud mitja. 



Aquesta comarca presenta un interessant mestissatge de la cultura valenciana, murciana i una mica de la mantxega en la gastronomia. s coneguda pels seus excellents vins amb denominaci d'origen en ambdues localitats. La ciutat d'Iecla t a ms un important teixit industrial en el qual sobresurt especialment el sector del moble. 

Es parla valenci en els nuclis del Carxe, donada la proximitat de les Valls del Vinalop. De majoria castellanoparlant, actualment i per part de l'ajuntament d'Iecla, s'est portant a terme una lenta recuperaci de la llengua catalana en la zona del Carxe, a travs de cursos portats a terme per l'ajuntament i oberts als ms de 30.000 habitants del municipi iecl.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45364" title="L'Oriental" nonfiltered="2621" processed="2606" dbindex="17917">


L'Oriental s una comarca murciana formada pels municipis de Fortuna i Favanella. Limita a l'est amb el Baix Segura, al nord amb l'Altipl, a l'oest amb el Segura Mitj i al sud amb l'Horta de Mrcia. T una poblaci de 13.685 habitants (2003). A l'est hi ha una zona que pertany a la subcomarca del Carxe de llengua catalana.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45367" title="Provncies d'Espanya" nonfiltered="2622" processed="2607" dbindex="17918">

Les provncies d'Espanya van ser la divisi administrativa anterior a la divisi actual de 17 autonomies amb diferents nivells d'autogovern, i actualment es consideren una subdivisi administrativa d'aquestes.

Actualment es consideren cada vegada ms anacrniques, i l'nica instituci pblica de nivell provincial que hi roman sn les Diputacions Provincials. Anteriorment hi existia, a ms de les diputacions, un Govern Civil (substituts en 1997 per Delegats del Govern de l'Estat per a cada autonomia) i un Govern Militar. Per ltim, a Catalunya i al Pas Valenci recentment es planteja la substituci del model provincial per un model comarcal.

A hores d'ara hi existeixen 50 provncies, les quals porten el nom de la seua capital tret dels que sn comunitats autnomes uniprovincials i dels territoris histrics bascos. De fet, cada comunitat autnoma es comprn d'una o ms provncies, set de les quals sn uniprovincials: Astries, Illes Balears, Cantbria, La Rioja, Comunitat de Madrid, Mrcia, i Navarra. En aquestes autonomies, a ms de les Illes Canries, no hi existeixen les diputacions provincials.

Inicialment les ciutats de Ceuta i Melilla eren incloses a les provncies de Cadis i Mlaga, respectivament. Avui, com a ciutats autnomes sn fora de la divisi provincial. 

Aquesta divisi, amb algunes diferncies, fou plantejada en 1833 per Javier de Burgos basant-se en els lmits dels antics regnes hispnics, i sobre un plantejament demogrficament i geogrficament homogenetzador, aix com centralitzador de l'Estat cap a Madrid. No constrastant aix, el model provincial t deficincies respecte els precedents histrics, aix com la falta de rigor amb la realitat cultural, social, econmica, i lingstica de la majoria de les provncies actuals, especialment als territoris que no formaren part del Regne de Castella.

La Constituci espanyola de 1978 establ el dret a l'autonomia de les regions i nacionalitats. Segons l'article 143 "...les provncies frontereres amb caracterstiques histriques, culturals, i econmiques comunes, els territoris insulars i les provncies amb entitat regional histrica podran accedir al seu autogovern i constituir-se en Comunitats Autnomes".

Taula de provncies.
A la segent taula es llisten alfabticament totes les provncies i ciutats autnomes, la seua capital, comunitat autnoma, i la seua llista de municipis, aix com algunes dades estadstiques.




Enllaos externs.
Dades del Ministeri d'Administracions Pbliques ;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45368" title="Llibre del Repartiment" nonfiltered="2623" processed="2608" dbindex="17919">
Els llibres de repartiment sn registres de donacions reials desprs de les conquestes de terres d al-ndalus.

Els ms antics dels conservats sn els de Mallorca i Valncia, ambds del segle XIII, per n hi ha molts altres a Mrcia i altres regnes castellans. Tamb existeixen llibres dels termes de ciutats concretes, com el d Oriola. 

Quan el rei feia una donaci, els seus escrivans prenien una breu nota en uns registres, que ms tard desenvoluparien en pergam per ser lliurat al nou propietari.

El Llibre del Repartiment de Mallorca es guarda a l'Arxiu del Regne de Mallorca, a la ciutat de Palma, i es tracta en realitat de dos volums: un de bilinge, en llat i rab, i un altre en catal.

El Llibre del Repartiment de Valncia es conserva a l Arxiu de la Corona d'Arag, a Barcelona, i sn en realitat tres volums elaborats al segle XIX recollint els documents en paper. El tercer volum recull les donacions de cases a l interior de la ciutat de Valncia. Est tot en llat.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45370" title="guilas" nonfiltered="2624" processed="2609" dbindex="17920">


guilas s una ciutat i municipi de la Regi de Mrcia, a la comarca de l'Alt Guadalent, amb una poblaci de 30.263 habitants i una superfcie de 253,7 km2. 

s l'epicentre de la pennsula que es desertitza, de fet l'agricultura s eminentment de sec. Destaca el sector turstic i el seu port pesquer. guilas va tenir un gran auge durant la revoluci del ferrocarril, mitj de transport emblemtic per a la ciutat. Durant aquests anys es va assentar a la ciutat una important colnia britnica. 

guilas va ser el lloc de naixena de l'actor Paco Rabal, nascut en una de les seves entitats de poblaci, la Cuesta del Gos.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45371" title="Uni monetria" nonfiltered="2625" processed="2610" dbindex="17921">
En economia, una uni monetria s la situaci en qu diferents estats han acordat compartir una mateixa moneda, per exemple, el dlar del Carib Oriental. Una uni monetria es diferencia d'una uni econmica i monetria en el fet que noms es comparteix una moneda i no pas una poltica econmica coordinada.

Unions monetries existents.
El dlar del Carib Oriental s utilitzat a Anguilla, Antigua i Barbuda, Dominica, Grenada, Montserrat, Saint Kitts i Nevis, Saint Lucia i Saint Vincent i les Grenadines i s ems per l'Organitzaci d'Estats del Carib Oriental.
L'euro s utilitzat per setze estats membres de la Uni Europea, els integrants de l'anomenada Eurozona: Alemanya, ustria, Blgica, Eslovquia, Eslovnia, Espanya, Finlndia, Frana i les seves dependncies (excepte les del Pacfic, que usen el franc CFP), Grcia, Irlanda, Itlia, Luxemburg, Malta, els Pasos Baixos, Portugal i Xipre, i tamb han decidit utilitzar-lo altres estats mitjanant un acord amb la UE: Mnaco, San Marino i la Ciutat del Vatic (vegeu l'apartat unions monetries de fet per als casos d'Andorra, Kosovo i Montenegro, que han adoptat la moneda comuna europea sense haver signat cap acord especial amb la UE). L'euro s ems pel Banc Central Europeu.
El franc CFA del Banc dels Estats de l'frica Central s utilitzat al Camerun, la Repblica Centreafricana, la Repblica del Congo, el Gabon, la Guinea Equatorial i el Txad i s ems per la Comunitat Econmica i Monetria de l'frica Central (CEMAC).
El franc CFA del Banc Central dels Estats de l'frica Occidental s utilitzat a Benn, Burkina Faso, la Costa d'Ivori, Guinea Bissau, Mali, el Nger, el Senegal i Togo i s ems per la Uni Econmica i Monetria de l'Oest d'frica (UEMOA).
El franc CFP s utilitzat a Nova Calednia, la Polinsia Francesa i Wallis i Futuna i s ems per l'Institut d'Emissi d'Ultramar.

Unions monetries de fet.
Als estats de Brunei i Singapur, el dlar de Brunei i el dlar de Singapur sn monedes legals en ambds estats.
El dlar australi s utilitzat a Austrlia, Kiribati, Nauru i Tuvalu.
El dlar dels Estats Units s utilitzat als Estats Units d'Amrica i a les seves dependncies, i a Palau, els Estats Federats de Micronsia, les illes Marshall, Panam, l'Equador, El Salvador, el Timor Oriental, les illes Verges Britniques i les illes Turks i Caicos.
El dlar de Hong Kong s utilitzat a Hong Kong i a Macau.
El dlar neozelands s utilitzat a Nova Zelanda, Niue, les illes Cook, Tokelau i les illes Pitcairn.
El dram s'utlitza a Armnia i a l'estat autoproclamat de l'Alt Karabagh.
L'euro s utilitzat a Andorra, Kosovo i Montenegro, tot i no pertnyer a l'Eurozona ni haver-hi signat cap acord especial.
El franc sus s utilitzat a Sussa i Liechtenstein.
La lira turca s utilitzada a Turquia i a l'autoproclamada Repblica Turca del Nord de Xipre.
Als territoris palestins s utilitzat el nou xquel israeli i el dinar jord (aquest darrer noms a Cisjordnia, no a Gaza).
El rand s utilitzat a Sud-frica, Lesotho, Nambia i Swazilndia.
El ruble rus s utilitzat a Rssia i a les repbliques autnomes de Gergia (autoproclamades independents) d'Abkhzia i Osstia del Sud.
La rupia ndia s utilitzada a l'ndia i al Bhutan, i molt mpliament tamb al Nepal.

Unions monetries previstes.
La Comunitat de l'frica Oriental ha previst fer una moneda comuna que reprendria el nom de l'antic xling de l'frica Oriental, que s'hauria d'introduir el 2009 i seria usada per la futura Federaci de l'frica Oriental.
La Zona Monetria de l'frica Occidental, dins la Comunitat Econmica dels Estats de l'frica Occidental, ha previst fer una moneda comuna anomenada eco, que finalment s'hauria d'introduir el desembre del 2009, desprs d'haver estat ajornada dues vegades.
El Consell de Cooperaci del Golf ha previst introduir una moneda comuna el 2010 amb el nom de khaliji.
La de la CSME (Caribbean Single Market and Economy, 'Economia i Mercat nic del Carib'), com a part de la Comunitat del Carib (CARICOM), prevista entre el 2010 i el 2015.
La de la Comunitat per al Desenvolupament de l'frica del Sud i la Uni Duanera de l'frica del Sud, prevista el 2016.
La de l'Associaci de Cooperaci Regional del Sud d'sia, prevista el 2016.
La de la Uni de Nacions Sud-americanes, prevista per al 2019. El president de l'Equador, Rafael Correa, va proposar el 15 de desembre del 2007 que la moneda comuna s'anomens latino.
La del Mercat Com de l'frica Oriental i Meridional, prevista per al 2025.
La de la Comunitat Econmica Africana, prevista per al 2028.

Vegeu tamb.
 Economia;
 Moneda;
 Integraci econmica;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45372" title="Sojourner Truth" nonfiltered="2626" processed="2611" dbindex="17922">
Sojourner Truth (1797   1883) abolicionista estatunidenca, nascuda esclava.



El 1827 va escapar al Canad, un cop l'estat de Nova York va abolir l'esclavisme (1829) hi va tornar. Es va convertir en una activista de l'abolicionisme i dels drets de les dones. Del 1841 fins el 1846 es va unir a una comunitat del tipus Utopia a Massachusetts. Va donar suport a l'exercit de la Uni durnat la guerra civil americana i es va reunir amb el president Abraham Lincoln.  Mantenia que el fet de tenir ms inteligncia no justificava el domini d'uns homes sobre els altres i el mateix aplicat als animals.
  
En honor seu el 1997 la missi de la NASA Mars Pathfinder va incorporar un vehicle tot terreny anomenat Sojourner.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45375" title="Oliver Heaviside" nonfiltered="2627" processed="2612" dbindex="17923">

Oliver Heaviside (Londres, 18 de maig de 1850 - Torquay, 3 de febrer de 1925), fsic i matemtic britnic.

Malgrat tenir bons resultats escolars, va marxar de l'escola a l'edat de setze anys i es va fer operador de telgraf. Tanmateix va continuar estudiant i, el 1872, mentre treballava com a cap operador a Newcastle-upon-Tyne, va comenar a publicar els seus resultats d'investigaci en electricitat.

Va reformular i simplificar les equacions de Maxwell sota la seva forma actual utilitzada en clcul vectorial. Entre 1880 i 1887 va desenvolupar el clcul operacional, un mtode per resoldre equacions diferencials transformant-les en equacions algebraiques ordinries, fet que provoc molta controvrsia quan el va introduir per primera vegada, a conseqncia d'una manca de rigor en la utilitzaci de la derivaci.

El 1887, va suggerir que s'haurien d'afegir bobines d'inducci al cable telefnic transatlntic per tal de corregir la distorsi que sofrien les transmissions. Per raons poltiques, el seu suggeriment no es va tenir en compte. El 1902 pred l'existncia de capes atmosfriques conductores per a les ones rdio que els permetrien seguir la curvatura de la terra; aquestes capes, situades a la ionosfera, s'anomenen capes de Kennelly-Heaviside, del nom d'Arthur Kennelly, fsic nord-americ que va tenir la mateixa intuci que ell. Edward Appleton les va detectar finalment el 1925.

Heaviside tamb desenvolup la funci esgla (avui anomeanda de Heaviside) i va estudiar la propagaci dels corrents elctrics als conductors.

Els darrers anys de la seva vida el seu comportament es va tornar molt excntric.

Vegeu tamb.
Vector de Poynting;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45376" title="Germaine Greer" nonfiltered="2628" processed="2613" dbindex="17924">

Germaine Greer (nascuda el 1939) s una escriptora i professora australiana considerada una de les feministes ms importants del segle XX.

Professora de literatura anglesa a la universitat de Warwick (Anglaterra).El seu llibre ms popular va ser The female Eunuch.

En la seva joventut ella mateixa es considerava com una anarquista. Ha escrit sobre les prpies experincies respecte el lesbianisme, la violaci, l'avortament, la infertilitat i el fracs matrimonial (el seu nic matrimoni noms va durar tres setmanes).

En diversos llibres mant la tesi que la famlia tradicional, nuclear, suburbana i consumista reprimeix la sexualitat femenina i la converteix en un eunuc. Reivindica una sexualitat desinhibida i sense prejudicis.

Llibres de l'autora.
The Female Eunuch, 1970, ISBN 0374527628Deutsch:
The Obstacle Race:The Fortunes of Women Painters and Their Work, 1980, ISBN 1860646778;
Sex and Destiny: The Politics of Human Fertility, 1984, ISBN 0060912502;
Shakespeare, 1986, ISBN 0192875396;
The Madwoman's Underclothes: Essays and Occasional Writings, 1986, ISBN 0871133083;
Daddy, We Hardly Knew You, 1989, ISBN 0241125383 ;
The Change : Women, Aging and the Menopause, 1993, ISBN 0449908534;
The Whole Woman, 1999, ISBN 0385720033;
One Hundred Poems by Women, 2001, ISBN 0571207340;
Shakespeare: A Very Short Introduction, 2002, ISBN 0192802496;
The Beautiful Boy, 2003, ISBN 0847825868;
Chico, El - El Efebo En Las Artes, 2004, ISBN 8449426006;
Whitefella Jump Up: The Shortest Way To Nationhood, 2004, ISBN 1861977395;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45377" title="Gro Harlem Brundtland" nonfiltered="2629" processed="2614" dbindex="17925">

Gro Harlem Brundtland ( Brum, Noruega 1939)  s una poltica noruega, que fou Primera Ministra de Noruega en diverses ocasions i directora general de l'Organitzaci Mundial de la Salut (OMS). 

Biografia.
Va nixer el 20 d'abril de 1939 a la ciutat de Brum, poblaci situada al comtat d'Akershus i prop de la ciutat d'Oslo. Va estudiar medicina a la Universitat d'Oslo, on es gradu el 1963, i posteriorment ampli els seus estudis realitzant un postgrau a la Universitat de Harvard l'any 1965.

Carrera poltica.
Membre del Partit Laborista el 1974 fou nomenada Ministra de Medi Ambient, crrec que ocup fins el 1979 sota els governs de Trygve Bratteli i Odvar Nordli. El 4 de febrer de 1981 es convert en la primera dona que ostent el crrec de Primera Ministra al seu propi pas, tot i que el seu govern finalitz el 14 d'octubre d'aquell mateix any.

Posteriorment torn a aconseguir aquest crrec en dues ocasions ms, entre el 9 de maig de 1986 fins el 16 d'octubre de 1989 i el 3 de novembre de 1990 fins el 25 d'octubre de 1996. Dirigint del seu partit poltic des de 1981, el 1992 abandon la direcci sent substituda per Thorbjrn Jagland.

El 1994 fou guardonada amb el Premi Internacional Carlemany, concedit a la ciutat d'Aquisgr, per la seva contribuci en favor de la unitat europea.

Carrera internacional.
Membre de la Comissi Mundial sobre Medi Ambient i Desenvolupament (WCED) depenent de les Nacions Unides, Brundtland fou l'encarregada d'elaborzr un informe, conegut amb el nom d'Informe Brundtland, que va desenvolupar el terme de desenvolupament sostenible.

El maig de 1998 fou escollida Directora General de l'Organitzaci Mundial de la Salut (OMS), crrec que desenvolup fins el 2003. En el seu crrec va adoptar una aproximaci de gran envergadura vers la sanitat pblica, establint una Comissi de Macroeconomia i de Salut, dirigida per l'economista Jeffrey Sachs, i manifest que la violncia era el principal problema de la salut pblica.

El 2004 el diari britnic Financial Times la reconegu com el quart europeu ms influent dels ltims 25 anys desprs de Joan Pau II, Mikhal Gorbatxov i Margaret Thatcher.

El maig de 2007 fou nomenada pel Secretari General de les Nacions Unides Ban Ki-moon Enviada Especial per a la Cimera del Canvi Climtic juntament amb l'ex-president de Xile Ricardo Lagos i el Ministre d'Afers Estrangers de Corea del Sud Han Seung Soo.

Enllaos externs.
  Informaci de Gro Harlem Brundtland a l'OMS;
  Premi Internacional Carlemany;


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45378" title="Funci esgla" nonfiltered="2630" processed="2615" dbindex="17926">
La funci esgla de Heaviside (a partir del fsic Oliver Heaviside) s una funci discontnua que pren el valor 0 per a tot x real inferior a 0 i el valor 1 per a tot x igual o superior a 0:

;

La funci esgla s una primitiva de la "funci" delta de Dirac. El valor concret de H(0) no t massa importncia, ja que la funci sovint s'utilitza dins d'una integral. Alguns autors assumeixen H(0) = 0 i altres H(0) = 1. A vegades s'usa H(0) = 0,5, ja que la funci que s'obt resulta simtrica; en aquest cas la definici s:

;

A vegades aix s'indica amb un subndex: H0.5(x), que vol dir que H(0) = 0,5.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45379" title="Cartagenerisme" nonfiltered="2631" processed="2616" dbindex="17927">


El cartagenerisme s un moviment popular de Cartagena que pretn la creaci d'una provncia per a Cartagena i la seva comarca, incloent el Mar Menor.

Existeixen diferncies entre els provincialistes i els regionalistes. Aquests darrers volen la segregaci del Camp de Cartagena i del Mar Menor (que consideren part del Camp de Cartagena) de la resta de la Regi de Mrcia.

Va tenir el seu moment lgid als anys setanta i vuitanta, amb la crisi industrial que va patir la ciutat de Cartagena i les ciutats de les rodalies, com ara la Unin. Un sector de la ciutat trimillenria es va oposar radicalment a prendre part de l'aleshores futurible Regi de Mrcia.

Encara hi ha mobilitzacions populars per demanar la provincialitat de Cartagena dins de la Regi de Mrcia; tamb, en menor part, per demanar-ne simplement la independncia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45382" title="Elisabet I d'Anglaterra" nonfiltered="2633" processed="2617" dbindex="17929">


Elisabet I (7 de setembre de 1533   24 de marde 1603) va ser reina d'Anglaterra i d'Irlanda des del 17 de novembre de 1558 fins a la seva mort. Algunes vegades anomenada La Reina Verge, Gloriana o La Bona Reina Bess, Elisabet va ser la cinquena i ltima monarca de la dinastia Tudor. Filla del rei Enric VIII, va nixer princesa per, la seva mare, Anna Bolena, va ser executada tres anys desprs del seu naixement i Elisabet va ser declarada illegtima. Va ser la mort de la seva germana Maria sense successi el que la va convertir en nica hereva del Regne del seu pare.

La qesti religiosa.

Va regnar durant un perode de convulsions religioses. Afavor l'esglsia anglicana en contraposici als regnats anteriors ja que vei una manera de reafirmar l'estat i ella mateixa. El 1562, amb el restabliment de l'"Acta d'uniformitat", va consolidar el protestantisme angls.

La qesti escocesa i la lluita contra l'imperi de Felip II.

La reina Maria I d'Esccia, amb drets sobre el tron angls, aglutin l'oposici catlica, a nivell angls i internacional, contra Elisabet. Aquesta ajud els reformistes escocesos, i Maria fug a Anglaterra i deman refugi a la seva rival, la qual la retingu presa i, posteriorment, decid executar-la (1587). S'enfront amb Felip II per la qesti religiosa i tamb pel conflicte d'interessos entre els dos imperis, essent la batalla de l'Armada invencible el punt culminant.




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45391" title="Olocau" nonfiltered="2634" processed="2618" dbindex="17930">



Olocau, tamb conegut com Olocau de Carraixet, s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca del Camp de Tria.

Limita amb la Pobla de Vallbona, Llria, Marines, Gtova i Serra.

 Geografia .
Municipi situat en el vessant merdional de la Serra Calderona. El clima s mediterrani.

 Histria .
Hi ha evidncies de pobladors des del neoltic (cova sepulcral de la Penyeta Roja); del Bronze hi ha els poblats de Portitxol, Puntal de Pere i Puntal Blanc; s interessant la cova del Cavall, jaciment de restes arqueolgiques, que va albergar un santuari pag, on es retia culte a un cavall de pedra, i que, com assolia certa importncia, hagu de ser prohibit pel papa valenci, Calixt III (1378-1458); dels ibers s'ha trobat i restaurat totalment la fortalesa del Puntal dels Llops; romans sn l'Arquet (resta d'un aqeducte), les romanalles de villes a les partides de Pitxiri, El Ca, Darrere la Sella i els forns de cermica de la Pedra Grossa ; els musulmans, per, foren els fundadors d'un castell en qu el rei moro Al Qadir guardava el seu tresor i que fou ocupat pel Cid (aprox.1043-1099) en 1092; apareix citat en 1237 en el Llibre de Repartiment, que donava les alqueries rabs a cavallers cristians; el 1286 el rei Alfons el Franc (1265-1291) va donar-lo al seu secretari Raimon Escorna , en 1355 el senyoriu passa a l'almirall Mateu Mercer  del qual pass, en 1368 per compra, a Antoni de Vilaragut Visconti ; Pere el Cerimonis (1319-1387) l'elevaria a comtat d'Olocau el 1369 i va confirmar-lo Joan I (1358-1390) el 1388; lloc de moriscs, de la fillola de Sogorb, comptava el 1602 amb 30 focs; l'expulsi de 1609 delm la poblaci obligant al bar vigent, Alons de Vilaragut i Pardo de la Casta , a donar, en 1611, nova carta pobla a vint-i-sis famlies de cristians vells; Felip IV (1606-1665), el 18 de febrer de 1628, eleva la baronia a comtat i nomena com a primer comte a Alons de Vilaragut i Sanz ; en 1649 el comtat passa a mans de Miquel Alons de Fenollet i San de Vilaragut ; una epidmia va delmar la seva poblaci, en el segle XVIII, de la qual es va reposar grcies a l'ajuda dels monjos de Portaceli; en 1865 Pasqual de Fenollet, Cresp de Valldaura i el municipi de la vila pacten la redempci del senyoriu amb la qual cosa acaba el domini feudal; el segle XX es caracteritza per una forta emigraci, principalment cap al Principat, que pareix aturar-se des de fa dues dcades mercs a l'influx del turisme rural i de temporada empentat per la proximitat a Valncia ciutat.

 Demografia .

 Economia .
La seva economia s bsicament agrria. Els productes principals sn oliveres, garroferes, ametllers i vinya. El regadiu tradicional produx hortalisses, taronges i altres fruites. La ramaderia s escassa i la indstria es limita a la de fusteria metllica, pel que a pesar de les perspectives de regadiu la poblaci disminux progressivament des de 1910, encara que ha canviat la tendncia en l'ltim decenni, ja que grcies al turisme interior i la seva proximitat amb la capital de la provncia, s'ha convertit en centre residencial. Des de la dcada dels 70 l'activitat econmica d'Olocau s'ha vist afectada pel detriment de l'agricultura.

 Administraci .


 Monuments .
 Esglsia de la Mare de Du del Rosari. Va ser construda al segle XVIII i el seu campanar reformat i consolidat en 1907.
 Castell d'Ali Maimo o del Reial. Musulm, malgrat l'estat de runa general es pot observar part de les seues estructures.
 El Castell. Mot amb qu es coneix el conjunt que formen el palau dels comtes d'Olocau i la Torre de Pardines, del segle XIII, encara que alguns l'atribueixen orgens romans i que es troba en estat de runa. Rera diverses viccisituds s propietat municipal des del 25 de novembre de 1998.
 Font del Frare. Construda al 1796 pel comte Diego de Fenollet al fons d'una vall. Recentment s'ha celebrat els seu bicentenari.
 L'Arquet. Sols queden les restes d'un aqeducte rom. En la actualitat forma conjunt amb un parc municipal.

 Festes i celebracions .
 Sant Antoni Abad. Se celebra al gener amb la tradicional foguera i benedicci dels animals, "cord" i repartiment dels rotllos del sant.
 Festes d'Agost. Se celebren en honor a la Mare de Du d'Agost i a Sant Roc, patr del poble.

 Festes Patronals. Se celebren en honor a la patrona, la Mare de Du del Rosari del Rosari, a l'octubre.

 Enllaos externs .
 Ajuntament d'Olocau;
 Olocau.BIZ - La Pgina del Poble d'Olocau;
 Olocau.ORG - La Pgina de la gent d'Olocau;
 "Olocau.Digital" - altra pgina (en foraster)des d'i per al poble d'Olocau ;
 Informaci referent a l'especulaci urbanstica a Olocau de Carraixet;
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45392" title="Sellent" nonfiltered="2635" processed="2619" dbindex="17931">



Sellent, o Sallent de Xtiva, s un municipi de la Ribera Alta.

 Geografia .
Situaci.
Sellent, s un municipi del Pas Valenci situat a la comarca de la Ribera Alta. 
Antigament es deia Sallent de Xtiva, tot i que formava part del seu Terme Particular i desprs pertanyia a l'anomenada Governaci de Xtiva. 

Est situat a 10 quilmetres de Xtiva i a 55 quilmetres de Valncia, a l'extrem Sud de la comarca de la Ribera Alta i enclavat entre muntanyes, excepte a la seua part nord-oest per on s'eixampla la vall del riu Sellent que ha donat nom al poble, i que ha format amb els seus arrossegaments una conca sedimentria relativament plana.

El barranc de l'Horteta divideix el casc antic del nou. El primer ocupa un monticle a uns 80 metres sobre el nivell del mar.

Des de Valncia s'accedeix a aquesta localitat a travs de la A-7 per a enllaar amb la CV-564 i desprs amb la CV-555. 
 Localitats limtrofes:;

El terme municipal de Sellent limita amb les localitats segents: Crcer i Cotes al Nord; Llanera de Ranes i Rogl i Corbera al Sud; Xtiva i la Llosa de Ranes a l'Est; Anna, Chella i Estubeny a l'Oest; totes elles de la provncia Valncia.

El clima s tpicament mediterrani.

Terme Municipal.

L'extensi del terme municipal s de 13,91 km2, equivalents a 1.391 hectrees. La superfcie cultivada representa el 52 %, (35 % regadiu i 17 % sec), mentre que la restant correspon a muntanyes (41 %) i a improductiva (7 % camins, carreteres, barrancs, riu...).

Est dividit en Partides, de les que destaquem: el Pla, la Serretella, les Hortes, i la Foia. Igualment disposa d'una extensa xarxa de camins rurals.

Hidrografia.

El riu Sellent, afluent del Xquer pel seu marge dret, t un recorregut de 14 quilmetres. Naix en la part Sud de la comarca de la Canal de Navarrs.
Al llarg de la seua conca de 274 km2, li aflueixen una srie de barrancs, rambles, fonts, gorgos i les aiges del llac o albufera d'Anna, aix com tamb la rambla d'Enguera, entre altres aportacions.
Podrem dir que s ac quan definitivament es forma el riu i rep el nom de riu Sellent. Desemboca en el riu Xquer, en el terme de Cotes, en un paratge anomenat la goleta.

T fortes crescudes a la tardor com a conseqncia de pluges torrencials. En la conca hidrogrfica, el Sellent s un dels rius que ms cabal punta aporta al Xquer durant les avingues i riuades, i aix amb una gran rapidesa, amb la qual cosa aquest riu, per si mateix, s capa de provocar una inundaci de la comarca de la Ribera.
S'est estudiant la possibilitat de construir una presa (hidrulica) o embassament per a regular les avingudes del riu. Aquesta seria del tipus de laminaci, i estaria situada entre els termes municipals d'Anna i Estubeny, i tindria 52 metres d'altura que embassaria la quantitat de 33 Hm3. Els dates aproximades de comenament de les obres dependrien de les prioritats establides en el Pla Hidrolgic Nacional.

Relleu.

Al terme municipal destaquen les muntanyes segents:  el Montot (417m), s un vrtex geodsic de 3r ordre; l'Alt de Macisco (282m);  els Cantalars (264m);  el Tossal Negre (253m);  la Lloma Redona (250m);  l'Alt del barranc de Bono (242m);  el Pla de les Creus (230m);  el Mont Olivet (222m);  la Solana (184m);  l'Estepar (154m).

Altres formacions del relleu sn: les coves de l'Horteta i de l'Abuela, les simes de la Quebrantada o de la Figuerota, aix com cingles i barrancs.

Paratges pintorescos.
La Font del Pinar ;
Situada a la muntanya del "Tossal", a l'altre costat del riu Sellent. Compta amb una zona d'oci i recreativa amb un cobert amb barbacoa-paelleros. Igualment disposa de bancs, servicis, aigua de la Font, per a poder passar un dia en un entorn de vegetaci i de grans vistes tot i que s'albira el poble des de l'alt, i tamb la Vall de Crcer.
Camp d'activitats cinegtiques. ;
Situat a la muntanya de "la Serretella", amb una visi meravellosa tot i que des d'all s'albira un bonic paisatge. Consta d'installacions de pistes de tir al plat i olmpic, aix com tir de colom i ensinistrament de gossos de caa amb guatlles. Disposa de parc infantil, aparcament i un bar-restaurant. El complex cinegtic i esportiu s gestionat per la Societat de Caadors local que disposa d'11 hectrees de terreny arrendades per l'Ajuntament.

Origen i histria.
Prehistria.
No hi ha dades de l'existncia humana en aquesta poca. Es van trobar restes ibriques prop de l'ermita de Santa Anna (a uns 4 km), en concret un vas ibric bitroncnic, de pasta rogenca, amb curt coll i bord revertit, provet de dos anses, que es va guardar al Museu de l'Acadmia Cientfica i Literria de la Joventut Catlica de Xtiva, i el parador actual del qual es desconeix.

Histria.

Durant el segle VIII els musulmans van arribar a aquesta comarca de la Ribera Alta i a l'observar la fertilitat de les seues terres, creuades pel riu Xquer d'oest a est, i pel seu afluent el riu Sellent de Sud a Nord, de netes i transparents aiges, ambds rius amb abundant pesca, aix com el suau clima resguardat dels vents per les serres del Montot i Realeng; aix que davant de tan ptimes condicions van decidir poblar-la i colonitzar-la. 

Els musulmans van edificar l'alqueria de Sallent, aix denominada; van construir un castell en el monticle o tur, van establir el cultiu de l'arrs i de la morera per a la cria del cuc de seda, que fins a finals del segle passat va constituir la seua principal riquesa.
En 1414 pertanyia a Francesc Soler, i poc desprs va passar a la famlia Marrades, que es van convertir en Comtes de Sallent en el segle XVII. 
L'any 1609 l'alqueria de Sallent va quedar deshabitada com a conseqncia de l'expulsi dels moriscos. El 1663 no tenia ms que 15 cases.
En el terratrmol del 1748, que va destruir el castell de Montesa, es van afonar diverses cases, entre elles el castell senyorial.
A partir de 1960 va sofrir els efectes de la immigraci cap als nuclis industrials.

Patrimoni. 
Monumental.
Esglsia Parroquial;
Dedicada a la Purssima Concepci. Fou construida durant el segle XVI, aproximadamente a l'any 1.535, damunt del que fou mesquita de l'alqueria musulmana. 
Castell rab;
D'orige musulm, assol certa importncia als primers temps de la Reconquesta, grcies a la seua situaci estratgica. Posteriorment va quedar en dess i abandonat, sent finalmente arrassat pel terratrmol que asol la zona en 1748. El seu pati d'armes degu estar en l'espai que hui ocupa la Plaa de l'Esglsia. En l'actualitat noms romanen restes de la muralla a nivell arqueolgic, tot i que les vivendes confrontants han anat absorbint les restes del seu emmurallament.

Documental.
El Llibre del Poble;
S'anomena "Sellent, aix s el poble". El seu autor s "Joaqun Llcer Llcer" i ha sigut editat per l'Ajuntament de la localitat. Consta de 543 pgines escrites en valenci que tracten sobre la geografia i histria locals, amb abundant informaci geogrfica, acompanyada de molts plnols i fotografies del poble, terme municipal, el relleu, l'agricultura, hidrografia, etc.; tamb tracta de l'evoluci de la poblaci, els costums i tradicions...  

Pel que fa a aspectes histrics, l'obra presenta els orgens i la reconquista del rei Jaume I, documents indits de la guerra civil i la postguerra, catstrofes naturals, i un ampli estudi sobre la Comunitat de Regants. L'autor, ha recopilat totes eixes dades que permetran a les futures generacions conixer el seu passat.

Administraci.

Actualment, ( 2007 ), el govern del municipi s administrat pel PP que ostenta l'Alcaldia.

Llistat d'alcaldes des de les eleccions democrtiques de 1979 

 1979-1983 --- Joaqun Llcer LLcer, --- AIS, Agrupaci Independent Sellent ;

 1983-1987 --- Joaqun Llcer Llcer, --- AIS, Agrupaci Independent Sellent ;

 1987-1991 --- Joaqun Llcer Llcer, --- AIS, Agrupaci Independent Sellent ;

 1991-1995 --- Joaqun Llcer Llcer, --- Independent-PSPV-PSOE ;

 1995-1999 --- Jorge Penalba Sancho , --- UV , Uni Valenciana;

 1999-2003 --- Jorge Penalba Sancho , --- PP , Partit Popular;

 2003-2007 --- Jorge Penalba Sancho , --- PP ;

 2007-2011 --- Jorge Penalba Sancho , --- PP;

Serveis Pblics.
Encara que el poble s xicotet, disposa dels serveis segents:
Arreplega domiciliria del fem. ;
Parcs i Jardins. ;
Guarderia Infantil i Grup Escolar, on s'imparteixen els nivells d'ensenyana d'1 a 12 anys. ;
Consultori mdic.- Consultes de medicina general, de pediatria i d'ATS. ;
Farmcia.- Presta els serveis des d'agost de 1981. ;
Llar del Jubilat, construt en 1983. ;
Serveis Socials.- Es presta de forma mancomunada amb els municipis vens d'Alcntera, Beneixida, Crcer, Cotes i Sumacrcer. ;
Camp d'activitats cinegtiques.- Popularment anomenat "camp de Tir". Est situat en la muntanya de "la Serretella". Consta d'installacions de pistes de tir al plat i olmpic, aix com tir de colom i ensinistrament de gossos de caa amb guatles. Disposa de parc infantil, aparcament i un bar-restaurant. El complex cinegtic i esportiu s gestionat per la Societat de Caadors local que disposa d'11 hectrees de terreny arrendades per l'Ajuntament. ;
Centre Sociocultural, en la plaa de l'Esglsia. ;
Casa de Cultura, en l'Av. Pas Valenci, on est ubicada tamb la biblioteca-agncia de lectura. ;
Poliesportiu.- Compta amb unes completes installacions que ocupen una extensi de 16.600m2  repartides en un camp de futbol, pista multiusos (futbol sala, voleibol, basquet...), un front, uns vestuaris de 120m2, un bar i un ampli prquing. Est ubicat en la partida de "l'Horteta".  ;
Piscina municipal.- A la partida "les Hortes", de 25m de llarga x 12 d'ampla. ;
Ecoparc.- Situat en la partida "'la Serretella'", per a l'abocament de residus slids de forma classificada i aix facilitar el reciclatge.

 Gastronomia i festes.
La gastronomia es basa en l'arrs en qualsevol de les seues preparacions, principalment en la Paella que en aquests indrets es fa amb conill, pollastre, fesols, faves, carxofes, bajoca i tomaca. Tamb sn plats tpic l'arrs al forn i l'arrs amb fesols i naps.

Les festes Patronals sn la tercera setmana d'agost (dijous, divendres, dissabte)  dedicades a la Purssima Concepci, el Crist de l'Empar i Sant Isidre Llaurador.

Economia.
Segons el botnic Cavanilles, el 1.795 produa arrs, fulla de morera, oli, garroferes, vi, dacsa i ordi.

En l'actualitat, la seua economia descansa en l'agricultura, principalment en la de regadiu, sent el taronger el cultiu primordial. La producci i exportaci de la taronja s prcticament l'nica activitat mercantil i la principal aportaci a l'economia local. 

En el cultiu de sec tenim l'olivera i la garrofera.
La ramaderia ja no compta amb caps de bestiar de llana, cabrum i vaqu que possea en temps passats. La indstria hi s inexistent.

Demografia.
L'origen de la poblaci de Sellent s morisc, ja que el poble era una alqueria musulmana que es va establir en aquest lloc cap al segle VIII. En 1.239 va ser conquistada l'alqueria pel Rei Jaume I. 

Les primeres dades de la poblaci comencen en 1520, amb 34 cases de cristians (136 vens). En 1609 va quedar prcticament deshabitada l'alqueria amb l'expulsi dels moriscos, i en 1616 tan sols hi havia 3 cases ocupades (12 vens). En 1630 va augmentar a 15 cases.
En 1852 hi havia 58 cases (200 persones). A finals del segle XIX, en 1895, hi havia 360 persones. 

Comen el segle XX amb un cens de 391 vens. En 1910 n'eren ja 415 i en 1920 augmentaren a 447 habitants, passant a 552 vens en l'any 1930.

Per fou en la dcada de 1950 a 1960 quan el municipi alcan el mxim nivell de poblaci, i la totalitat de cases de camp estaven habitades, coincidint amb l'poca en qu hi havia molta feina en les tasques agrcoles. A partir de 1960 sofreix la prdua de poblaci per l'emigraci cap a les zones industrialitzades, l'anomenat xode rural.
En 2006, la poblaci era de 448 habitants. El gentilici s sellentins i sellentines.

Associacions.
Existeixen 9 Associacions locals, que sn vertaders rgans de participaci dels vens en la defensa dels seus interessos comuns:

---Societat Colombicultora, fundada en 1924; ---Societat de Caadors, constituda en 1943; ---Associaci de Pares d'Alumnes, AMPA, en 1981; ---Associaci d'Ames de Casa, en 1982; ---Uni esportiva Sellent, creada en 1983; ---Associaci de Jubilats i Pensionistes, en 1984; ---Associaci Lluita contra el Cncer, en 1984: ---Consell Local de la Joventut, en 1987; ---Societat Musical de Sellent, en 1991.

 Enllaos externs .
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Secci "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci amb consentiment de l'autor.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45393" title="Serra" nonfiltered="2636" processed="2620" dbindex="17932">

Tecnologia:;
Una serra s una eina amb fulla de dents per tallar fusta, ferro i altres matries dures.
Una Serra de vogir s una eina usada per tallar corbes, i dissenys amb formes especials en fusta.
Geografia:;
Una serra s una cadena de muntanyes ms petita que la serralada, anomenada aix per la forma de l'alineaci que fa pensar en les dents d'una serra.
Serra, tamb anomenat Serra de Portaceli, municipi del Camp de Tria.
la Serra, entitat de poblaci del municipi de la Vall d'en Bas, a la Garrotxa.
Serra de Dar, municipi del Baix Empord.
la Serra d'en Galceran, municipi de la Plana Alta.
Mare de Du de la Serra, santuari del municipi de Montblanc, a la Conca de Barber.
Personatges:;
Albert Serra Figueras (1978), futbolista banyol. ;
Jaume Serra i Pere Serra, germans pintors del segle XIV, originaris de Barcelona.
Jaume Serra i Hnter (1878-1943), filsof manres. ;
Joaquim Serra i Corominas (1907-1957), compositor i pianista empordans, fill de Josep Serra i Bonal.
Josep Serra, nom de diversos personatges. Vegeu-ne la pgina de desambiguaci corresponent.
Junper Serra (1713-1784), nom amb qu va ser conegut el frare francisc i missioner mallorqu Miquel Josep Serra i Ferrer.
Lloren Serra i Ferrer (1953), entrenador mallorqu de futbol.
Manuel Serra i Moret (1884-1963), poltic i escriptor vigat, president del Parlament de Catalunya.
Mrius Serra i Roig (1963), escriptor i enigmista barcelon.
Miquel Serra i Pmies (1902-1968), poltic reusenc del PSUC.
Narcs Serra i Serra (1943), poltic socialista barcelon.
Rossend Serra i Pags (1863-1929), escriptor i etngraf barcelon.
Valeri Serra i Bold (1875-1938), folklorista urgellenc.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45395" title="Terres Altes" nonfiltered="2637" processed="2621" dbindex="17933">


La comarca del Nord-oest o de les Terres Altes s una comarca de la regi de Mrcia, que comprn els municipis de Caravaca de la Cruz,  Cehegn, Bulles, Calasparra i Moratalla. T una extensi de 237.900 ha i limita amb Andalusia i Castella-La Manxa. 

A la seva economia destaca el turisme religis i rural i la producci de cereals, olives i albercocs.

Geografia.


Geogrficament i geolgica es diferencia de la resta de la regi, perqu pertany encara a la serra del Segura, com els municipis del sud-oest de la provncia d'Albacete; es ms muntanyosa i menys seca, i a les zones ms altes (Revolcadores, 2.015 m) la neu s habitual a l'hivern.  

Demografia.


La comarca va viure amb diversa intensitat la crisi demogrfica dels anys quaranta i seixanta del segle passat; en menor grau en el cas de la capital comarcal i de Bulles, ms propera a la capital regional. 

La tendncia actual s, en general, de creixement.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45403" title="ISO 3166-1" nonfiltered="2638" processed="2622" dbindex="17934">
La norma ISO 3166-1 defineix uns codis per als estats i territoris dependents reconeguts per les Nacions Unides. Hi ha tres tipus de codis:
ISO 3166-1 alfa-2, codis de dues lletres.
ISO 3166-1 alfa-3, codis de tres lletres.
ISO 3166-1 numric, codi de tres xifres utilitzat per les Nacions Unides.

Altres normes que se'n deriven sn:
IANA ccTLD (de l'angls Country Code Top Level Domain), codis de domini de primer nivell a Internet. ;
ISO 4217, codis de tres lletres de les unitats monetries.
ISO 3166-2, codis de les subdivisions administratives.
ISO 3166-3, codis de quatre lletres formats a partir dels codis desassignats.
NUTS, nomenclatura de la Uni Europea.

 Taula de codis .
La norma ISO 3166 es publica en angls i francs indicant els tres codis, el nom oficial i el nom usual. En la segent taula s'indiquen, en ordre alfabtic, les traduccions usuals en catal recopilades de les referncies indicades ms avall. En cas de ms d'una denominaci figura en primer lloc l'adoptada per la Viquipdia.

 004 AFG AF Afganistan
 248 ALA AX land, illes; Aland, illes
 008 ALB AL Albnia
 276 DEU DE Alemanya
 012 DZA DZ Algria
 020 AND AD Andorra
 024 AGO AO Angola
 660 AIA AI Anguilla
 010 ATA AQ Antrtida
 028 ATG AG Antigua i Barbuda
 530 ANT AN Antilles Neerlandeses; Antilles Holandeses
 682 SAU SA Arbia Saudita
 032 ARG AR Argentina
 051 ARM AM Armnia
 533 ABW AW Aruba
 036 AUS AU Austrlia
 040 AUT AT ustria
 031 AZE AZ Azerbaidjan; Azerbaitjan
 044 BHS BS Bahames
 048 BHR BH Bahrain
 050 BGD BD Bangla Desh; Bangladesh
 052 BRB BB Barbados
 056 BEL BE Blgica
 084 BLZ BZ Belize
 204 BEN BJ Benn
 060 BMU BM Bermudes; Bermuda; Bermudes, les
 064 BTN BT Bhutan
 112 BLR BY Bielorssia
 068 BOL BO Bolvia
 070 BIH BA Bsnia i Hercegovina
 072 BWA BW Botswana
 074 BVT BV Bouvet; Bouvet, illa
 076 BRA BR Brasil
 096 BRN BN Brunei
 100 BGR BG Bulgria
 854 BFA BF Burkina Faso
 108 BDI BI Burundi
 136 CYM KY Caiman, illes; Caiman, les
 116 KHM KH Cambodja; Cambotja
 120 CMR CM Camerun
 124 CAN CA Canad
 132 CPV CV Cap Verd
 140 CAF CF Centreafricana, Repblica; Centrafricana, Repblica
 162 CXR CX Christmas, illa
 166 CCK CC Cocos, illes; Cocos (Keeling), illes
 170 COL CO Colmbia
 174 COM KM Comores
 178 COG CG Congo, Repblica del
 180 COD CD Congo, Repblica Democrtica del
 184 COK CK Cook, illes
 408 PRK KP Corea del Nord; Corea, Repblica Democrtica Popular de
 410 KOR KR Corea del Sud; Corea, Repblica de
 384 CIV CI Costa d'Ivori
 188 CRI CR Costa Rica
 191 HRV HR Crocia
 192 CUB CU Cuba
 208 DNK DK Dinamarca
 262 DJI DJ Djibouti
 212 DMA DM Dominica
 214 DOM DO Dominicana, Repblica
 818 EGY EG Egipte
 218 ECU EC Equador
 784 ARE AE Emirats rabs Units; Uni dels Emirats rabs
 232 ERI ER Eritrea
 703 SVK SK Eslovquia
 705 SVN SI Eslovnia
 724 ESP ES Espanya
 840 USA US Estats Units (EUA); Estats Units d'Amrica
 233 EST EE Estnia
 231 ETH ET Etipia
 234 FRO FO Froe, illes
 242 FJI FJ Fiji
 608 PHL PH Filipines
 246 FIN FI Finlndia
 250 FRA FR Frana
 266 GAB GA Gabon
 270 GMB GM Gmbia
 268 GEO GE Gergia
 239 SGS GS Gergia del Sud i Sandwich del Sud, illes
 288 GHA GH Ghana
 292 GIB GI Gibraltar
 300 GRC GR Grcia
 308 GRD GD Grenada
 304 GRL GL Grenlndia; Groenlndia
 312 GLP GP Guadeloupe; Guadalupe
 254 GUF GF Guaiana Francesa; Guaiana Francesa, la
 316 GUM GU Guam
 320 GTM GT Guatemala
 324 GIN GN Repblica de Guinea
 624 GNB GW Guinea Bissau; Guinea-Bissau
 226 GNQ GQ Guinea Equatorial
 328 GUY GY Guyana
 332 HTI HT Hait
 334 HMD HM Heard, illa i McDonald, illes
 340 HND HN Hondures
 344 HKG HK Hong Kong
 348 HUN HU Hongria
 887 YEM YE Iemen
 581 UMI UM Illes Perifriques Menors dels EUA; Estats Units d'Amrica (illes menors allunyades)
 356 IND IN ndia
 360 IDN ID Indonsia
 364 IRN IR Iran
 368 IRQ IQ Iraq
 372 IRL IE Irlanda
 352 ISL IS Islndia
 376 ISR IL Israel
 380 ITA IT Itlia
 388 JAM JM Jamaica
 392 JPN JP Jap
 400 JOR JO Jordnia
 398 KAZ KZ Kazakhstan
 404 KEN KE Kenya
 417 KGZ KG Kirguizistan
 296 KIR KI Kiribati
 414 KWT KW Kuwait
 418 LAO LA Laos
 426 LSO LS Lesotho
 428 LVA LV Letnia
 422 LBN LB Lban
 430 LBR LR Libria
 434 LBY LY Lbia
 438 LIE LI Liechtenstein
 440 LTU LT Litunia
 442 LUX LU Luxemburg
 446 MAC MO Macau
 807 MKD MK Macednia
 450 MDG MG Madagascar
 458 MYS MY Malisia
 454 MWI MW Malawi
 462 MDV MV Maldives
 466 MLI ML Mali
 470 MLT MT Malta
 238 FLK FK Malvines, illes; Malvines (Falkland), illes
 580 MNP MP Mariannes Septentrionals, illes; Mariannes del Nord, illes; Marianes del Nord, illes
 504 MAR MA Marroc
 584 MHL MH Marshall, illes; Marshall
 474 MTQ MQ Martinica
 480 MUS MU Maurici
 478 MRT MR Mauritnia
 175 MYT YT Mayotte
 484 MEX MX Mxic
 583 FSM FM Micronsia, Estats Federats de
 508 MOZ MZ Moambic
 498 MDA MD Moldvia
 492 MCO MC Mnaco
 496 MNG MN Monglia
 499 MNE ME Montenegro
 500 MSR MS Montserrat
 104 MMR MM Myanmar; Myanma
 516 NAM NA Nambia
 520 NRU NR Nauru
 524 NPL NP Nepal
 558 NIC NI Nicaragua
 562 NER NE Nger
 566 NGA NG Nigria
 570 NIU NU Niue
 574 NFK NF Norfolk, illa; Norfolk
 578 NOR NO Noruega
 540 NCL NC Nova Calednia
 554 NZL NZ Nova Zelanda
 512 OMN OM Oman
 528 NLD NL Pasos Baixos
 586 PAK PK Pakistan
 585 PLW PW Palau
 275 PSE PS Palestina; Cisjordnia i Gaza
 591 PAN PA Panam
 598 PNG PG Papua Nova Guinea
 600 PRY PY Paraguai
 604 PER PE Per
 612 PCN PN Pitcairn, illes; Pitcairn
 258 PYF PF Polinsia Francesa
 616 POL PL Polnia
 620 PRT PT Portugal
 630 PRI PR Puerto Rico
 634 QAT QA Qatar
 826 GBR GB Regne Unit; Gran Bretanya
 638 REU RE Reuni, illa de la; Reuni, la; Reunion; Runion
 642 ROU RO Romania
 643 RUS RU Rssia
 646 RWA RW Rwanda
 732 ESH EH Shara Occidental
 659 KNA KN Saint Kitts i Nevis; Saint Christopher i Nevis
 662 LCA LC Saint Lucia
 666 SPM PM Saint-Pierre i Miquelon; Saint Pierre i Miquelon; Saint-Pierre-et-Miquelon
 670 VCT VC Saint Vincent i les Grenadines; Saint Vincent i Grenadines
 090 SLB SB Salom
 222 SLV SV Salvador, El; Salvador, el
 882 WSM WS Samoa
 016 ASM AS Samoa Nord-americana; Samoa Americana
 674 SMR SM San Marino
 654 SHN SH Santa Helena; Saint Helena
 678 STP ST So Tom i Prncipe; Sao Tom i Prncipe
 686 SEN SN Senegal
 688 SRB RS Srbia
 690 SYC SC Seychelles
 694 SLE SL Sierra Leone
 702 SGP SG Singapur
 760 SYR SY Sria
 706 SOM SO Somlia
 144 LKA LK Sri Lanka
 710 ZAF ZA Sud-frica; Sud-frica, Repblica de
 736 SDN SD Sudan
 752 SWE SE Sucia
 756 CHE CH Sussa
 740 SUR SR Surinam
 744 SJM SJ Svalbard i Jan Mayen
 748 SWZ SZ Swazilndia
 762 TJK TJ Tadjikistan
 764 THA TH Tailndia
 158 TWN TW Taiwan
 834 TZA TZ Tanznia
 086 IOT IO Territori Britnic de l'Oce ndic
 260 ATF TF Territoris Francesos del Sud; Terres Australs Franceses; Frana (territoris del sud) 
 626 TLS TL Timor Oriental; Timor-Leste
 768 TGO TG Togo
 772 TKL TK Tokelau
 776 TON TO Tonga
 780 TTO TT Trinitat i Tobago
 788 TUN TN Tunsia
 795 TKM TM Turkmenistan
 796 TCA TC Turks i Caicos, illes
 792 TUR TR Turquia
 798 TUV TV Tuvalu
 148 TCD TD Txad
 203 CZE CZ Txeca, Repblica
 804 UKR UA Ucrana
 800 UGA UG Uganda
 858 URY UY Uruguai
 860 UZB UZ Uzbekistan
 548 VUT VU Vanuatu
 336 VAT VA Vatic, Ciutat del
 862 VEN VE Veneuela
 092 VGB VG Verges Britniques, illes; Verges, illes (Regne Unit)
 850 VIR VI Verges Nord-americanes, illes; Verges Americanes, illes; Verges, illes (Estats Units d'Amrica)
 704 VNM VN Vietnam
 876 WLF WF Wallis i Futuna
 152 CHL CL Xile
 156 CHN CN Xina
 196 CYP CY Xipre
 894 ZMB ZM Zmbia
 716 ZWE ZW Zimbabwe

ltims canvis.
20-08-2007: baixa de Srbia i Montenegro i alta de Srbia i Montenegro, (en) (fr).
26-04-2004: canvi del nom d Afganistan i illes land, (en) (fr).
13-02-2004: nova entrada per illes land, (en) (fr).
23-07-2003: baixa de Iugoslvia i alta de Srbia i Montenegro, (en) (fr).
15-11-2002: canvi del nom de Comores, (en) (fr).
15-22-2002: canvi del nom de Timor-Leste, (en) (fr).
20-05-2002: canvi de codis de Timor Oriental, (en) (fr).
20-05-2002: canvi del nom de diversos estats, (en) (fr).
01-02-2002: canvi del codi alfa-3 de Romania, (en) (fr).
01-10-1999: alta de Palestina, (en) (fr).
05-02-1998: canvi del nom de Samoa, (en) (fr).

Referncies.
Guia d'estil de Softcatal, revisada pel Termcat.
Idescat, l'Institut d'Estadstica de Catalunya.
Enciclopdies: Gran Enciclopdia Catalana, Gran Geografia Universal del Grup 62.
ISO 3166/MA (angls) (francs);

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45404" title="Hiva Oa" nonfiltered="2639" processed="2623" dbindex="17935">

Hiva Oa (en marques del sud Hiva oa) s una illa de les Marqueses, a la Polinsia Francesa. s la ms gran del grup sud de l'arxiplag.

El nom Hiva Oa en marques significa la llarga cresta. L'illa s muntanyosa i allargada, amb 40 km de llarg i 10 km d'ample, i 320 km  de superfcie total. La poblaci era de 2.015 habitants al cens del 2002. La capital s Atuona situada al sud de l'illa al peu del mont Tematiu de 1.276 m d'altitud.

Existeixen nombroses restes arqueolgiques que fan pensar que l'illa era densament poblada en l'poca pre-europea. Hiva Oa va ser descoberta per lvaro de Mendaa y Neira, el 1595, que l'anomen Dominica en honor a Sant Domnec. Fins el segle XIX va ser poc freqentada pels navegants degut a la poblaci belligerant i agressiva. Finalment l'illa va ser pacificada pel francs Dupetit-Thouars en els anys 1880. El pintor Paul Gauguin hi va morir el 1903 desprs de passar-hi els ltims anys fugint de l'ambient colonial de Tahit. Entre 1904 i 1940 Atuona va ser la seu de l'administraci francesa de les Marqueses, i seu del bisbat entre 1893 i 1961. Tamb va ser el lloc on es va retirar el cantant belga Jacques Brel, que hi va morir el 1978. Atuona disposa d'un museu dedicat a Gauguin amb cpies de les seves obres, la reconstrucci de la seva casa i una reproducci de l'escultura de bronze Oviri. El cementiri del Calvari, on sn enterrats Gauguin i Brel, s'ha convertit en un lloc de pelegrinatge turstic.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45407" title="Karen (Myanmar)" nonfiltered="2640" processed="2624" dbindex="17936">
Karen o Kayin s un estat de Birmnia creat el 1948 amb el nom de Karen State i ratificat per la constituci de 1974 amb el nom de Kayin State.

T 1.100.000 habitants (amb majoria de l tnia karen o kayin) i 28.725 km2. La capital s Hpa-an.



 

Els karen (pronunciat karan) sn grangers i practiquen les creences tradicionals i el budisme amb una minoria de cristians (30%). Parlen la llengua karen, dividida en diversos dialectes. 

Els dos grups principals sn els s'waw o s'gaw i els pwo.

Els karen viuen a Myanmar i a Tailndia.

A l'estat hi viuen les segents nacions o grups:

kayin (karen);
kayinpyu;
pa-le-chi;
mon kayin (sarpyu);
s'gaw;
ta-lay-pwa;
paku;
bwe;
monnepwa;
monpwa;
shu (pwo);

 Histria .

Els karen sn d origen mongoloide. Estaven establerts a la riba del riu Yang-Tse-Kiang al seu naixement, prop del desert de Gobi i des d'all van marxar cap el sud fins a l actual Myanmar vers el 739 aC. El nou pas el van anomenar Kawlah, que vol dir Terra Verda. Ms tard van anomenar la regi Kawthoolei, Pas de la pau (o Pas del benestar). 

Posteriorment, a la mateixa regi hi van arribar els mons i, al segle X, els birmans, que van acabar sotmetent el pas karen. Els karen es van refugiar a les muntanyes inaccessibles i es van convertir en un poble de la muntanya, mentre que aquells que van romandre sota domini birm van ser esclavitzats.

Amb el domini britnic, a partir de 1825, la situaci dels karens va millorar. El pas karen form part de l'ndia Britnica fins el 1937 i desprs del govern colonial de Birmnia. El 1942 el pas fou ocupat pels japonesos. El 1943 Birmnia va esdevenir una repblica independent sota control japons, fins al final de la guerra, el 1945, quan els britnics van tornar a controlar el pas.

El 5 febrer de 1947, 700 delegats de tots els partits karen aleshors existents  Karen National Asociation (KNA); Buddhist Karen National Association (BKNA) i Karen Central Organization (KCO), amb la seva ala juvenil, Karen Youth Organization (KYO)  van celebrar un Congres al Vinton Memorial Hall de Rangoon i van acordar la creaci d una nova organitzaci unitria anomenada Uni Nacional Karen (Karen National Union, KNU). El 7 de juliol de 1947 es va crear la Karen National Defence Organization (KNDO), que va organitzar les milcies locals (cosa que van imitar altres grups, especialment els mon).

Els karen van demanar la independncia als britnics, per no foren escoltats i el 4 de gener de 1948 Birmnia va esdevenir independent. Els karen, que havien rebut un estat autnom, van demanar llavors la independncia al govern birm i l ampliaci de l'Estat Karen a les divisions, districtes i subdivisi de l'Irrawaddy, Tenasserim, Hanthawaddy, Insein i Nyauglebin. Els karen van organitzar una demostraci pacifica l' 11 de febrer de 1948 en la qual van participar 400.000 karen. Les revoltes del Partit Comunista de Birmnia (bandera roja) ja s havien iniciat, i van continuar amb el Partit Comunista de Birmnia (bandera blanca) el mar de 1948, l'Organitzaci de Voluntaris del Poble, el juny de 1948, i l amotinament d algunes unitats de l'exercit a l'agost. El primer ministre, U Nu, va demanar ajuda als karen i la KNDO, l'nica organitzaci militaritzada que era efectiva. D'aquesta manera es va aconseguir salvar la capital i es va evitar el triomf dels revoltats. La major batalla fou la reconquesta de Twante, estratgica localitat amb un pont, que havia caigut en mans dels comunistes.

El govern desconfiava dels karen, que probablement aprofitaven la situaci per agafar posicions avantatjoses, i el desembre va ordenar l arrest dels seus lders. Els militars karen foren desarmats i empresonats. El 30 de gener de 1949 la KNDO fou posada fora de la llei. El 31 de gener de 1949 el quarter de la KNDO, on estaven tots els principals lders karen, fou atacat i aquests mateixos lders van haver de dictar l ordre d aixecament general. Seguidament, va ser proclamada la Repblica de Kawthoolei.

Els karen van avanar fcilment i van arribar a 15 km de Rangoon, per aviat la manca d armament i subministraments va provocar les primeres derrotes i va caldre la retirada d alguns fronts, i progressivament la retirada cap a la part ms muntanyosa del pas karen. La KNDO fou substituda per l'Exrcit d'Alliberament Nacional Karen.

 

El 28 d'abril de 1992 el govern va declarar una treva unilateral que fou rebutjada per la KNU. El seu secretari general, Bo Mya, va demanar un acord ms ampli i l alliberament de tots els presoners. El 22% dels karen revoltats eren cristians i el 78% budistes, per els lders mes destacats eren cristians. El govern de Myanmar va explotar les diferencies religioses. El 1994 va fer crrer el rumor de qu la KNU impedia als monjos budistes predicar a Myaingyi Ngu i que els budistes eren perseguits al territori karen. Els budistes del KNU (uns 5.000) es van retirar de l organitzaci i van crear, l'1 de desembre de 1994, un nou grup armat, la Democratic Kayin Buddhist Army (DKBA), que es va enfrontar principalment a la KNU, i va rebre ajuda del govern (el seu bra poltic fou la Democratic Karen Buddhist Organization, DKBO). El 31 de gener de 1995 la principal base de la KNU, Manerplaw, a la frontera amb Tailndia, fou ocupada per 4.000 soldats dirigits pels generals Kyaw Than, Tun Hlaing i Pya Pya, caps militars de la DKBA, que desprs la van entregar al govern. El 2 de mar de 1995 la KNU va demanar negociacions amb la junta militar i, desprs d alguns tantejos, una delegaci fou enviada l'octubre de 1995. Per les negociacions es van trencar ben aviat, ja que les autoritats militars imposaven condicions massa dures. Es va intentar reiniciar les converses, per el govern, cada vegada mes reforat pels acords que havia aconseguit amb altres grups armats, es va mostrar inflexible. El 24 de febrer de 1997 un contingent de 551 soldats de la KNU, brigada n 6, dirigits per Saw Thamuhe, va entregar les seves armes i va ajustar la pau per separat amb el govern. El 8 de novembre de 1997, Perry Moe de la brigada n 2 de Thandaung, amb 118 soldats, va fer el mateix. El 17 d'abril de 1998 el membre del Comit central de la KNU, P'doh Aung San, els va seguir amb 213 homes i les seves famlies. I el 10 de novembre de 1999 U Ko Gyi, capit de la Shan Lepyon Special Region, que dirigia la brigada n 2 de la KNU, amb 70 soldats i 118 familiars, igualment van entregar les armes. Apart d alguns individuals o petits grups que es van entregar o van sortir del pas, es van produir escissions en el moviment: W. Saw Hpo Ni i Robert Zan van crear la Karen Solidarity Organization (KSO) l'agost de 1997. El juny de 1998, el Dr. Marta va trencar amb la KNU i va formar el Working Group for Karen Unification (W.G. KNU). El 12 de desembre de 1998, amb la finalitat de recompondre la unitat, la KNU va organitzar una conferencia a la frontera amb Tailndia ("The National Solidarity Conference"), en la que van participar altres dos grups dissidents, amb una declaraci conjunta el 14 de desembre de 1998. Una nova "Karen Nationals Unification Conference" es va celebrar sota el patrocini de la KNU prop del camp de refugiats de Nobo del 25 al 29 de gener de 1999, seguint ms tard el 5 Congres del National Council of the Union of Burma, formada per la Lliga Nacional Democrtica, els estudiants de la ABSDF (All Burma Students Democratic Front) i el grup insurgent Rakhine. A partir del 2000 s han produt acostaments del KNU a la Junta en vistes a la pau, que es van concretar en la reuni del 21 de gener del 2004 entre el vicepresident del KNU, Bo Mya, i el primer ministre Khin Nyunt. Tanmateix, aquest darrer fou finalment destitut i al dia d avui (2005) les converses encara no han reeixit.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45409" title="Selva tropical" nonfiltered="2641" processed="2625" dbindex="17937">

Selva tropical s un tipus de bosc que es desenvolupa en l'espai intertropical. Aquest terme es reserva pel bosc tropical humit de manera continuada, on plou un mnim de 1750 litres per metre quadrat a l'any, i en canvi s'anomena jungla quan hi ha una estaci seca prou llarga per diferenciar-se del primer.

La selva tropical es dna en tres regions de la terra:

Africana.
Noms es desenvolupa en la seva zona equatorial per sense poder formar-se a l'est del continent que t una llarga estaci seca. Estesa per Libria, golf de Guinea i conca del riu Congo. Fa milions d'anys va patir les conseqncies de canvis climtics que ha afectat l'evoluci de la vegetaci. s de les tres la de menor rea.

Sud-americana.
s la ms gran de totes ocupa gran part del Brasil i els pasos limtrofs. Ha mantingut el clima i la vegetaci estable al llarg de milions d'anys. 
En la selva de l'Amazones es troba en 10.000 m2 prop de 100 espcies d'arbres. L'alada mitjana dels arbres gira al voltant dels 55 metres. La quantitat d'insectes i animals encara s desconeguda. Est molt amenaada per l'extensi de l'agricultura que utilitza la tcnica de cremar la vegetaci i sembrar sobre les cendres.  

Indomalaia. 
La indomalaia no s contnua per les agressions seculars que ha sofert, compren de la costa d'Indoxina  la costa nord d'Austrlia, les Filipines, Nova Guinea, Borneo, entre d'altres. 

Caracterstiques comunes.
 
La totalitat d'aquestes rees tenen aproximadament 17 milions d'hectrees de floresta el que significa al voltant del 20% del mn.
Aquest biosistema est composat per gran quantitat d'espcies vegetals i animals. S'estableixen relacions de competncia per la llum que constitueix el principal factor limitant per aix aquestes selves sn riques en epfits i lianes parsites.Molts arbres tenen contraforts. La temperatura mitjana est sempre per sobre dels 20 graus, les variacions de temperatures diries s major que la interanual i la pluviometria generalment entre els 1.500 i els 4.000 litres. Una de les principals caracterstiques s la biodiversitat vegetal i animal.Al voltant del 60% de totes les espcies del planeta es troben en aquest ecosistema extremadament amenaat.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45412" title="Partit Comunista de Birmnia" nonfiltered="2642" processed="2626" dbindex="17938">
El Partit Comunista de Birmnia s un partit poltic de Myanmar que fou fundat a Rangoon el 5 d'agost de 1939 per Thakin Aung San i Thakin Soe, amb ajuda el Partit Comunista de l'ndia.

El 1942 va passar a la clandestinitat i va organitzar milcies per combatre als japonesos. El 1943 va rebutjar unir-se a la Burma Independence Army (BIA) i va seguir lluitant contra el Jap. Finalment en una trobada secreta a Pegu l'agost de 1944 els comunistes, socialistes i la Burma Nacional Army (BNA abans BIA) es va acordar formar un front com  dirigit per Aung Sang, per organitzar una revoluci nacional. El 27 de mar de 1945 la BNA i els comunistes es van revoltar i els aliats van poder ocupar Birmnia amb facilitat.

Desprs de la guerra, el febrer de 1946, el partit es va dividir en dos branques: Bandera roja, dirigida per Thakin Soe (1905-1989), favorable a la Uni Sovitica; i bandera blanca dirigida per Thakin Than Tun cunyat de la dona del pare de la independncia de Birmnia Aung San (que va dirigir el partit del 1945 al seu assassinat a la selva el 1968) i per Thein Pe. Els noms de les dos faccions van venir pels colors de les seves respectives banderes.




El 1947 van obtenir 7 diputats a l'assemblea constituent. Des l'octubre de 1947 Birmnia era virtualment independent, per la independncia no es va proclamar fins el gener de 1948.

El novembre de 1947 la facci bandera blanca es va revoltar exigint nacionalitzacions i altres mesures i fou posat fora de la llei. El nou govern birm (1948), davant la fora dels comunistes, va ordenar la detenci dels lders de totes les faccions comunistes i els de la bandera roja i l'Organitzaci de Voluntaris del Poble (OVP) es van revoltar i tamb foren declarats illegals. A l'agost es van rebellar algunes unitats de l'exrcit i es van unir als comunistes que aviat van dominar extenses zones. El govern va demanar ajuda a l'organitzaci militar dels Karen, que va sortir del seu estat i van combatre amb eficcia la rebelli. Per al demanar l'extensi del estat Karen a territoris poblats per birmans, va esclatar el conflicte. El 1949 els karens es van rebellar i van ser seguits pels mon, mentre els karenni ja estaven en lluita des de l'agost de 1948. Tamb els musulmans Rohingya estaven rebellats al nord d'Arakan.

El partit Comunista de Birmnia del Estat Rakhine (Arakan) fou creat el 1947 i va passar a la clandestinitat junt amb el Partit Comunista de Birmnia (1948). Fou el partit hegemnic a Arakan i dominava el sud del pas (1949-1951).

Els Karen van ocupar Bassein i Tungu (gener de 1949) i van estendre's pel pas. El mar de 1949 van ocupar Mandalay. Per aviat, amb les pluges i la falta de subministraments, van haver de replegar-se a la Vall de Sittang, amb capital a Tungu on el 14 de Juny es va proclamar la Repblica de Kawthoolei. Els comunistes van ocupar llavors la Vall del Irawady des Magwe a Prome, i el maig dels camps petroliers (reconquerits pel govern el juny). Els tres grups comunistes van intentar unificar-se sota el nom de Front Democratic i van operar units per un temps.

El 19 de mar de 1950 el govern va ocupar Tungu i va reconquerir molt terreny als karen. Els comunistes foren atacats a Prome, capital del Front Democratic, ocupada el 19 de maig. Desprs els comunistes van perdre Thayetmyo. El 12 d'agost de 1950 va morir el cap militar karen Saw Ba U Gyi i el capit britnic David Vivian que lluitava amb ells. A finals d'any la revolta karen i comunista estava en clar retrocs.

El 27 de mar de 1955 el quarter general dels karen a Papun fou ocupat, i els karen restringits a les zones de muntanya, i aix va afegir ms pressi als comunistes, limitats tamb a les rees rurals.

El 1951 i 1955 els comunistes van participar a les eleccions sota el nom de Front nacional Unit, del qual era el principal grup el Partit dels Treballadors i Camperols. La primera vegada van obtenir 15 escons i la segona vegada van passar a 53. El 1957 encara combatien els comunistes per es van fer oferiments de pau i el 30 de juliol de 1958 es va dictar una amnistia que van acceptar un miler de combatents. Aix va provocar oposici i el primer ministre U Nu va entregar el poder al general Ne Win el 26 de setembre de 1958. El 1959 milers de membres del Front nacional Unit havien estat tancats a camps de concentraci i a les eleccions del 1960 no van obtenir representaci.

Ambds faccions comunistes van seguir la lluita, especialment desprs del cop d'estat de Ne Win el 1962, i la facci bandera blanca va continuar desprs del 1970 seguint les directrius de Pekin (Beijing).

El 1970 la facci bandera roja va abandonar la lluita armada i ms tard es va reconvertir en el Unity and Development Party. Thakin Soe, el seu lder histric, va morir a Rangoon, als 84 anys, el 1989. Vers 1965 un nombrs grup de comunistes de la facci bandera blanca va anar a la Xina per rebre entrenament. 

El 1968, a la mort del cap comunista de bandera blanca, Than Tun, Xina va enviar agents a Birmnia i els comunistes que s'estaven entrenant all (uns 300) tamb van retornar. Van trobar terreny abonat a Kokang i al territori Katxin, on una facci tribal rebutjava les ordres de l'Organitzaci d'Independncia Katxin (KIO). La minoria Wa, els Kokang, els Katxin, els Palaung i alguns Shan, al nord-est van formar aliana amb els comunistes i es va poder establir una zona de domini entre l'estat Shan i l'estat Kachin. La tctica militar del PCB era la d'onades humanes contra les forces del govern, per aix provocava moltes baixes i poc xit. El 1986 la Xina va comenar a reduir l'ajuda militar, econmica i poltica al PCB, que es finanava amb aquestes ajudes i les taxes frontereres. El 1987 els comunistes van perdre Panghsai, lloc on es cobraven les taxes, i la situaci econmica va esdevenir critica. Nomes tenien un font de finanament, a la que s'havien oposat abans: l'opi, el qual des de 1985 s'havia comenat a cultivar extensivament. El PCB va decidir que recolliria el 20% del producte i el 10% del diner de la venda als mercats per finanar-se. Una part del comer es va desviar llavors cap a Khun Sha (anomenat tamb Chang Chi Fu) un dels caps militars de l'tnia shan i lder de la Muong Tai Army. La poltica del PCB va provocar dissensions entre els dirigents, uns partidaris i els altres oposats al negoci; la revolta de la segona facci, de majoria kokang, dirigida per U Phong Kyar Shin i U Phong Kyar Phoo, va esclatar el 12 de mar de 1989. El 16 d'abril de 1989 els Wa que formaven a les files comunistes, que estaven destinat a servir de forces de xoc a les onades humanes preparades per l'enviat del Comit central, Seo Thein, es van revoltar i van ocupar el quarter general comunista de Pangshang. El 17 d'abril de 1989 el president del partit comunista Ba Thein Tin, els principals dirigents i les seves famlies van fugir a Nam Hka, a la frontera xinesa. Els rebels no van voler seguir les indicacions del Front Nacional Democrtic (que va enviar una delegaci) i els generales Khin Nyunt i Maung Tint van arribar a un acord d'alto el foc amb el govern que es va signar a Kunlong, a la riba del riu que marcava la frontera de Kokang, i al que es va afegir Chao Ngi Lai, cap de la resta dels efectius comunistes, als quals es va prometre un programa de desenvolupament amb molts diners. La fora comunista abans de l'enfonsament estava formada per quatre grups de base tnica: 

La zona 101 (a l'estat Kachin), dirigida per Ting Ying i Ze Lum dissidents tribals katxins units als comunistes des del 1968), que desprs de la treva es va convertir en la New Democratic Army (NDA).

Les unitats de Mong Ko i Kokang, de base Kokang, que desprs de la treva es van transformar en la Myanmar  National Democratic Alliance Army (MNDAA).

Les unitats Wa que desprs de la treva es van unir a les forces Wa no comunistes que operaven a la frontera amb Tailndia, i es van convertir en la United Wa State Army (UWSA), dirigida por Chao Ngi Lai.

La zona 815, a l'est del Estat Shan, al nord de Kengtung, de base Shan, Akha i Lahu, que desprs de la treva es va convertir en la National Democratic Alliance Army Military and Local Administration Committee (Eastern Shan State), dirigida por Lin Mingxian (conegut per Sai Lin o Sai Leun).

Tant Lin com el seu ajudant Zhang Zhiming (conegut per Kyi Myint), eren Gurdies rojos de Yunnan que es van unir al CPB com a voluntaris el 1968 i que havien restat a Birmnia quan altres gurdies rojos arribats tamb el 1968 es van retirar a finals dels anys setanta seguint les ordres del servei d'intelligncia de Xina.

Nomes va restar activa la branca militar del partit a Arakan, que des feia uns 10 anys estava redut a una zona selvtica de la frontera amb Bangladesh, i que va entrar en crisis el 1989. El president U Saw Tun Oo va decidir fer la pau amb el govern, i va iniciar negociacions amb la Junta militar l'octubre de 1996. El 1997 va celebrar un Congrs i es va convertir en el Rakhine State All National Races Solidarity Party, i una mica desprs es va signar la pau i es va fer entrega de les armes.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45414" title="Kawthoolei" nonfiltered="2643" processed="2627" dbindex="17940">
Kawthoolei s el nom tradicional del pas habitat per la naci Karen, i el nom de l efmera repblica que els karen de Myanmar, revoltats el gener de 1949, van proclamar el 14 de juny de 1949 a Tungo, a la Vall de Sittang.

La repblica va estar en estat de guerra constant contra les forces del govern de Myanmar que van ocupar la capital el 19 de mar de 1950. La capital fou traslladada a Papun, ocupada per les forces birmanes el 27 de mar de 1955. Amb aquest fet es pot donar per finalitzada l'existncia de la repblica, ja que desprs d aquesta data els territoris que controla sn muntanyosos o selvtics i poc poblats. Tot i aix, la repblica de Kawthoolei no ha estat mai formalment dissolta.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45416" title="Betagarri" nonfiltered="2644" processed="2628" dbindex="17941">


Betagarri s un grup de msica originari del Pas Basc que es va formar a finals de l'any 1992, per no va ser fins al febrer de 1997 que van gravar el seu primer disc, Betagarri, publicat per Mil A Gritos Records.

Components del grup.


Actualment (2008) els components del grup sn:
Iaki, veu.
Aitor Ruiz, guitarra, fins desembre de 2007.
David, saxo.
Gontzo guitarra, fins 2004. ;
Aitor Agirre, guitarra.
Iker, bateria.
Mikel, tromb.
Unai, trompeta.
Pablo, Baix, fins octubre de 2006. ;
Josu, baix.

El grup.
La histria d'aquest grup de Vitoria s una mica inversemblant. En Gontzo, l'Iaki i l'Aitor ja eren collegues i acostumaven a sortir de festa amb el nom de guerra de Betagarri, per no s'imaginaven que acabarien formant un grup amb aquest nom.

Tot va comenar quan a en Gontzo li va tocar una guitarra elctrica en un concurs de la televisi. Com que l'Iaki cantava en un cor i l'Aitor solia tocar una guitarra espanyola, van comenar a tocar algunes cosetes i van anar coneixent ms gent.

Els discs que han publicat durant la seva trajectria sn:

Maketa (1994) ;
Betagarri (1997) ;
Arren Erro Zaharra (1999) ;
80/00 (2000);
Freaky Festa (2000);
Remix (2001);
Arnasa Hartu (2002);
Zuzenena (2004);
Hamaika Gara (2006);

Els discs.
Maketa.
Enregistrat a Gasteiz el 1994. Publicat i produt per Betagarri.

Cont 9 canons.

Betagarri.
Enregistrat a Lorentzo Records de Berriz a Biscaia el 1997. Publicat per Mil A Gritos i produt per B.V.A. "Triku".

Aquest disc cont 13 temes en euskera, castell, angls o portugus.

Arren Erro Zaharra.
Enregistrat als estudis Lorentzo Records de Berriz. Editat per Mil A Gritos i produt per Triku i Katarain. La sortida del disc va ser l'abril de 1999.

El disc cont 11 canons.

80/00.
Enregistrat a Garate Studios (Andoain), publicat per Musika Metak i produt per B.V.A. "Triku". La sortida del disc va ser l'octubre de l'any 2000.

El disc cont 20 canons.

Freaky Festa.
Enregistrat a Garate Studios (Andoain). Publicat per Musika Metak i produt per B.V.A. "Triku". 

El disc cont 12 canons.

Remix.
Enregistrat a Garate Studios (Andoain). Publicat per Musika Metak i produt per B.V.A. "Triku". La data de publicaci del disc s el 31 d'octubre de 2001.

El disc cont 7 canons amb una durada total de 30:07 i es tracta d'una revisi electrnica del treball anterior.

Arnasa Hartu.
Enregistrat a Garate Studios (Andoain). Publicat per Musika Metak i produt per B.V.A. "Triku". La data de publicaci del disc va ser el 21 de novembre de 2002.

Cont un total de 12 canons amb una durada de 47:12.

Zuzenena.
Gravat a Salt, Girona, a la Sala La Mirona durant un concert en directe. Publicat per Musika Metak. La data de publicaci va ser el 18 de novembre de 2004.

El disc cont un cd i un dvd. El cd cont 17 canons que sumen un total de 68:25.

Hamaika gara.

El disc Hamaika gara (en basc, "Som onze" o tamb "som molts"), fou gravat als estudis d'Elkar de Donostia durant el 2006, i publicat per la discogrfica Oihuka. Est produt per BVA Triku i el tcnics Jean Phocas i Luix Etxarte. 

Cont 14 canons, dues de les quals en catal: Un poble viu i No hi sm tots, una en castell: Sin ti, i una musical Ezfunkytasuna. Les altres sn en euskera. 

Les canons incloses en el disc sn les segents: 

Aske naizela amestu dut;
Bidea gara;
Hamaika;
Hegan egin dezaket;
Euri tanta bakoitzean;
Gazteriaren oihua;
1976 martxoak 3;
Don't stop the tour;
Un poble viu;
Zuzen!
Txikia naiz;
 No hi som tots;
Sin t;
Ezfunkytasuna;

Altres.

Disc de promoci distribut per l'Enderrock.
Cont 4 canons. Aquestes sn: 
L'Estaca (3:58) De Llus Llach;
Herriak du hitza (3:09) Del Cd Remix;
Jabe izan arte (3:58) Del Freaky festa;
Mundu berria (4:40) Del Remix. ;

Est editat per la revista Enderrock com a material promocional.

Hatortxu rock.
Participaci de Betagarri en el concert Hatortxu rock. Distribut pel diari basc Gara. 

El 25 de desembre de 2004, 15 cantants referencials de la msica basca, junt als grups Betagarri i Koma, interpretaren 19 canons amb l'objectiu de mostrar la solidaritat amb el collectiu de repressaliats i repressaliades poltiques. Aquest s el DVD gravat del concert en directe, que correspon a la sisena edici del festival. Cont, a ms, un reps per els 6 anys d'histria i les diferents seus a on es varen realitzar. Durada aproximada: 1 hora i mitja.

La participaci de Betagarri es don en les segents actuacions:

 Triku: Korroskada. Interpreten: En mi casa. ;
 Tonino Carotone: Los huajolotes. Interpreten: Carcelero. ;
 Xavi: Etzakit. Interpreten: gurekin. ;
 Andoni de Delirium Tremens i El Drogas de Barricada. Interpreten: Boga boga. ;
 Andoni: Delirium Tremens. Interpreten: Ezin leike. ;
 El Drogas: cicatriz. Interpreten: 204 Carabanchel. ;
 Aritz: Deabruak teilatuetan. Interpreten: zuentzat.
 Josetxo: Piperrak. Interpreten: Basta ya i Gora Sartanguda.
 Tots (Gonbidatu guztiak): Tipi Tapa.

Pgina web de l'hatortxu rock

Altres canons  de nadal, volum 3.

Inclou la can "No hi som tots", que posteriorment seria tornada a gravar i inclosa en el Cd Hamaika gara. 

Gure izarra Independentzia: Mendi Martxa 2007.

Cont una nica can, anomenada com a "Mendi Martxa".

 18/98+ ... Auzolanean .
Disc per a ajudar els imputats en el macrosumari 18/98. Editat per "Gara", la recopillaci compta amb la collaboraci d'onze bertsolaris, onze msics i onze fotgrafs. 

Participaci de betagarri en aquest disc amb la can Ni naiz (jo sc). 2006

Enllaos externs.
Pgina web oficial de Betagarri;
Betagarri al web de Metak;
Mil A Gritos Records;
Myspace del grup a on es poden trobar videos, canons, i la informaci s actualitzada cada pocs dies;
Discogrfica actual del grup;
Escolteu algun fragment de les canons dels seus ltims discs;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45420" title="Leptictidium" nonfiltered="2645" processed="2629" dbindex="17942">


Leptictidium ("mostela graciosa" en llat) s un gnere extingit de petits euteris; juntament amb els macrpodes i els humans, sn uns dels nics mamfers totalment bpedes coneguts. Morfolgicament, destaquen per la seva combinaci de caracterstiques tpiques dels euteris primitius amb adaptacions altament especialitzades. Foren una de les primeres branques en separar-se dels euteris basals, apareixent a principis de l'Eoc fa aproximadament cinquanta milions d'anys. Malgrat que arribaren a ser comuns a Europa, s'extingiren fa aproximadament trenta-cinc milions d'anys sense deixar descendncia, probablement degut al fet que havien evolucionat per viure en ecosistemes boscosos i no es pogueren adaptar a les planes obertes de l'Oligoc.


Morfologia.

Leptictidium s un animal especial per la manera en qu la seva anatomia combina elements bastant primitius amb elements que demostren un alt nivell d'especialitzaci. Tenia petites potes anteriors i grans potes posteriors, especialment a l'extrem distal (el ms allunyat del cos). Les falanges laterals de les potes davanteres (dits I i V) eren molt curtes i febles, el dit III era el ms llarg i els dits II i IV eren aproximadament iguals de mida i una mica ms curts que el dit III. Les puntes de les falanges eren punxegudes i allargades.

Els turmells i l'articulaci iliosacra tenien una fixaci bastant laxa, mentre que la pelvis tenia una uni flexible amb noms una vrtebra sacra. Les fosses musculars anteorbitals del seu crani mostren que probablement tenia un morro llarg i mbil, com els de les musaranyes elefant. 

Tenia amples espais buits a la renglera antemolar, les seves molars superiors eren ms transverses que les dels leptctids nordamericans (Leptictidae) i tenia les quartes premolars molariformes. Les canines superiors eren incisiformes. La seva dentici era bastant petita en proporci a les dimensions de la mandbula i de l'animal en general. 

La seva mida era d'entre aproximadament seixanta i noranta centmetres de longitud (dels quals ms de la meitat eren de la cua calba), i vint centmetres d'alada. Pesava un parell de quilograms. Aquestes dimensions podien variar segons l'exemplar.

Locomoci.
Una de les qestions que encara no s'han resolt sobre Leptictidium s si es desplaava corrent o saltant. Com que hi ha molt pocs mamfers que es moguin a dues potes, s difcil trobar un animal adequat per fer-ne una comparaci. Si es prenen els cangurs com a model, s probable que Leptictidium corregus amb el cos inclinat cap endavant, utilitzant la cua com a contraps. En canvi, les musaranyes elefants combinen els dos tipus de locomoci: normalment es mouen a quatre potes, per poden crrer a dues potes per fugir d'un predador. Estudis de l'estructura ssia de Leptictidium han revelat informacions contradictries: d'una banda sembla que les articulacions de les potes eren massa febles per suportar el xoc de salts repetits, per de l'altra banda s evident que els peus allargats no estaven adaptats per crrer, sin per saltar. 

Kenneth D. Rose fu una comparaci de l'anatomia de l'espcie L. nasutum amb el leptctid Leptictis dakotensis. L. dakotensis tenia una srie de caracterstiques que indiquen que es tractava d'un animal corredor que en ocasions es movia saltant. Malgrat les marcades similituds entre Leptictis i Leptictidium, hi ha algunes diferncies en els seus esquelets que impedeixen que l'exemple de Leptictis serveixi per determinar amb certesa la manera de desplaar-se de Leptictidium: la ms important s que, a diferncia de Leptictis, la tbia i el peron de Leptictidium no estaven fusionats.

Mentre que alguns paleontlegs argumenten que Leptictidium eren evidentment un animal corredor, altres responen que el que s evident s que era saltador. El cas s que la manera de desplaar-se d'aquest euteri continua sent un tema controvertit.

Comportament.
Leptictidium era probablement un animal dirn que sortia a caar dues vegades al dia, una al mat i una a la tarda. Una de les primeres coses que feia desprs de llevar-se era netejar-se el pl a conscincia. Es creu que tenia un costum particular a l'hora de caar: creava caminets a la jungla on habitava. Cada mat i cada tarda es dedicava a recrrer aquests caminets, caant les preses que hi trobava i apartant qualsevol objecte que obstaculitzs el pas. Mantenir els caminets descoberts era d'una importncia capital, ja que eren la via que utilitzava per fugir en cas que un predador l'ataqus.

Com que les cries de Leptictidium eren molt vulnerables als atacs de predadors, s probable que nasquessin molt desenvolupades i que es tornessin independents quan encara eren bastant joves. A partir del comportament de les musaranyes elefant actuals es pot suggerir la possibilitat que les cries de Leptictidium sortissin aviat a caar amb la seva mare, i que aprenguessin a distingir les preses llepant la boca de la seva mare quan aquesta acabava de caar un animal, per conixer el gust dels aliments.

S'han trobat fssils de tres espcies diferents de Leptictidium perfectament conservats al jaciment de Messel d'Alemanya. Les marques del seu pl s'han conservat, aix com els continguts dels seus estmacs, que mostren que eren omnvors que s'alimentaven d'insectes, llangardaixos i petits mamfers. L'holotip de L. tobieni tamb tenia trossos de fulles i quantitats notables de sorra a l'abdomen, per no es pot determinar amb certesa si fou l'animal el que se l'empass.

Hbitat.



Leptictidium visqu als boscos subtropicals europeus de l'Eoc. Des del principi d'aquest perode, la temperatura del planeta augment en un dels escalfaments globals ms rpids (en termes geolgics) i extrems registrats a la histria geolgica, anomenat mxim trmic del Paleoc-Eoc. Fou un episodi d'escalfament rpid i intens (de fins a 7 C a latituds altes) que dur menys de cent mil anys. El mxim trmic provoc una gran extinci que serveix per a distingir la fauna de l'Eoc de la del Paleoc.

El clima global de l'Eoc fou probablement el ms homogeni del Cenozoic; el gradient trmic de l'equador als pols era la meitat de l'actual, i els corrents ocenics profunds eren excepcionalment clids. Les regions polars eren molt ms clides que avui en dia, potser com el nord-oest dels Estats Units actual. Els boscos temperats arribaven fins als mateixos pols, mentre que els climes tropicals plujosos arribaven fins a 45 de latitud nord. La diferncia era ms gran a les latituds temperades; tanmateix, el clima dels trpics probablement era similar al d'avui en dia. 

En aquesta poca, gran part del que actualment s l'Europa mediterrnia i l'sia sud-occidental es trobava submergida al mar de Tetis. Ambds continents estaven separats per l'estret de Turgai (un mar epicontinental). Grcies a la humiditat i les temperatures clides, la majoria del continent europeu estava coberta de vegetaci.


La regi que avui en dia s Alemanya es trobava en una zona volcnicament activa durant l'Eoc. Es pensa que el jaciment de Messel podria haver estat l'antiga ubicaci d'un llac volcnic saturat de CO2. Peridicament, el llac hauria alliberat el gas que contenia, creant un nvol mortal que hauria asfixiat els animals de les rodalies. Aix explicaria el gran nombre d'espcies no aqutiques que s'han trobat a l'antic fons del llac del jaciment de Messel.

En aquests boscos frondosos, Leptictidium compartia hbitat amb animals com ara Godinotia, Pholidocercus, Palaeotis o Propalaeotherium. Tamb hi havia predadors: Asiatosuchus, Lesmesodon o la formiga gegant de Messel. El predador principal era Gastornis, una au carnvora de gaireb dos metres d'alada.




Espcies.

El gnere Leptictidium comprn cinc espcies:

Leptictidium auderiense.

Descrita per Heinz Tobien l'any 1962 a partir d'una srie de maxillars inferiors de l'estatge Luteci. Tobien tamb trob un petit esquelet que defin com a paratip de l'espcie, per Storch i Lister demostraren el 1985 que en realitat l'esquelet ni tan sols no pertanyia al gnere Leptictidium. Era l'espcie ms petita de totes i noms mesurava seixanta centmetres de longitud. Se n'han trobat diversos esquelets al jaciment de Messel.  Mathis en destaca l'excepcional desenvolupament del paracnid (o cspide mesiobucal) de la premolar P4 inferior. Les seves dents premolars i molars eren bastant petites en relaci al conjunt de la dentici. El nom de l'espcie fa referncia a la poblaci romana d'Auderia.

Leptictidium ginsburgi.

Descrita per Christian Mathis l'any 1989. Se n'han trobat fssils als jaciments de Robiac, Le Bretou, Lavergne, La Bouffie, Les Clapis, Malpri i Perrire (Frana), en estrats del Ludi superior. El mesostil caracterstic del gnere Leptictidium no est tan desenvolupat en aquesta espcie. L'espcie est dedicada a Lonard Ginsburg, paleontleg francs i antic sots-director del Musum national d'histoire naturelle de Pars.

Leptictidium nasutum.

Descrita per Adrian Lister i Gerhard Storch l'any 1985. Era una espcie de mida mitjana que mesurava setanta-cinc centmetres de longitud. Se n'han trobat diversos esquelets al jaciment de Messel, en estrats del Luteci inferior. La cua d'aquesta espcie contenia 42-43 vrtebres, un nombre nicament superat entre els mamfers pel pangol de cua llarga. Les seves dents premolars i molars eren bastant petites en relaci al conjunt de la dentici. El nom de l'espcie fa referncia al nas de l'animal. L'holotip s l'esquelet complet d'un exemplar adult conservat al Forschungsinstitut Senckenberg de Frankfurt del Main.

Leptictidium sigei.

Descrita per Christian Mathis l'any 1989. Se n'han trobat fssils als jaciments de Sainte-Nboule, Baby, Sindou i Pcarel (Frana), i t un aspecte ms primitiu que L.nasutum. s coneguda principalment  per dents allades. T una P4 amb un paracnid molt redut, aix com un entocnid i un hipoconlid ben distints a les M1 i M2. L'espcie est dedicada a Bernard Sig, paleontleg francs.

Leptictidium tobieni.


Descrita per Wighart von Koenigswald i Gerhard Storch l'any 1987. Era l'espcie ms gran de totes i mesurava noranta centmetres de longitud. s una de les espcies trobades al jaciment de Messel, en estrats de l'estatge Luteci. L'espcie est dedicada a Heinz Tobien, descriptor del gnere Leptictidium i impulsor de la investigaci al jaciment de Messel durant els anys seixanta. L'holotip s un esquelet complet i perfectament preservat d'un exemplar adult que fou excavat el setembre del 1984 i que es troba al Hessisches Landesmuseum Darmstadt. Tamb n'hi ha un paratip; un exemplar no complet i mal conservat que es troba a l'Institut Royal des Sciences Naturelles de Belgique.

T una mandbula relativament robusta amb un mesostil relativament gran. Les premolars molariformes sn una caracterstica del gnere Leptictidium en general que queda molt marcada en les premolars P4 de L. tobieni. El mesostil ben desenvolupat i la disposici transversal de les molars superiors sn altres trets caracterstics d'aquesta espcie.

Comparaci de les espcies de Messel.
Observant les clares diferncies morfolgiques de la dentici de les tres espcies trobades a Messel, es pot descartar la possibilitat que, o b en realitat els fssils trobats siguin exemplars de la mateixa espcie per de diferent edat, o b que dues d'aquestes formes pertanyin a una mateixa espcie amb un marcat dimorfisme sexual.

Les espcies de Messel desenvoluparen molt aviat una srie de trets evolutius caracterstics i comuns a totes elles que els separen de les espcies trobades als jaciments del Carc.

Aquesta taula compara les dimensions de diferents exemplars de cada espcie trobada al jaciment de Messel .



  
   

Font: von Koenigswald, W. & Storch, G. (1987) Leptictidium tobieni n sp., ein dritter Pseudorhyncocyonide (Proteutheria, Mammalia) aus dem Eozn von Messel   Cour. Forsch.-Inst. Senckenberg, 91: 107-116, 9 Abb.

Tendncies evolutives.
A la seva obra Quelques insectivores primitifs nouveaux de l'Eocne suprieur du sud de la France (1989), el paleontleg francs Christian Mathis estudia les tendncies evolutives del gnere Leptictidium basant-se en la comparaci de les espcies ms primitives i les ms recents. A partir d'aquestes observacions, Mathis destaca:

un augment de la mida;
una fusi preco de l'hipocnid i l'entocnid a l'M3;
una lleugera reducci de l'amplada del talnid de l'M3 en relaci a les molars anteriors;
la formaci i desenvolupament d'un mesostil a les dents jugals molariformes P4-M3;
la reducci de les regions parametastilar i metastilar d'aquestes mateixes dents (amb algunes excepcions), en particular amb una reducci del lbul parastilar que sobresurt menys a la part anterior d'M3 i possiblement de P4;
un escurament transversal de les dents molaritzades superiors, que esdevenen ms quadrades;
el desenvolupament de cnuls accessoris al preprotocrista i postprotocrista;;
un desenvolupament del postcngol.;

Espcies properes.

Juntament amb el gnere Pseudorhyncocyon, les cinc espcies de Leptictidium formen la famlia Pseudorhyncocyonidae, una de les tres que componen l'ordre Leptictida. Les famlies i gneres sn:

Ordre Leptictida

Famlia Gypsonictopidae ;
Gnere Gypsonictops ;
Famlia Leptictidae ;
Gnere Leptictis ;
Gnere Myrmecoboides ;
Gnere Ongghonia ;
Gnere Palaeictops ;
Gnere Prodiacodon ;
Gnere Xenacodon ;
Famlia Pseudorhyncocyonidae ;
Gnere Leptictidium ;
Gnere Pseudorhyncocyon ;



En documentals.

Una femella de Leptictidium i les seves joves cries sn els protagonistes del primer episodi de la srie de paleontologia de la BBC Walking with Beasts. L'episodi narra un dia a la vida d'aquest animal de l'Eoc. 

La femella de Leptictidium apareix per primera vegada desprs de la caiguda d'un micrometeorit, quan es troba amb un altre exemplar de la mateixa espcie just abans de l'alba. Es veu obligada a fugir d'un Gastornis, refugiant-se al niu que ha construt a la base d'un ficus. Una vegada ja s'ha fet de dia, la mare surt de cacera, buscant insectes i animals de sang freda que encara no s'han escalfat, i caa una granota. Arriba a la riba d'un llac, per no s'hi acosta perqu hi ha un Ambulocetus que ha vingut de la costa. Al migdia es veu obligada a tornar al niu malgrat el poc xit que ha tingut, ja que s l'hora en qu hi ha ms predadors al bosc, i es posa a dormir fins la tarda.

Quan han passat les hores ms clides, la femella surt de nou a caar. Utilitza les potes de darrera per preparar-se els caminets que utilitzar per fugir si un predador la persegueix. Aquesta vegada, les cries tamb surten a caar amb la mare. Aconsegueixen fugir d'un nou atac del Gastornis, que acaba matant un Propalaeotherium. En aquesta ocasi, tenen xit i aconsegueixen abundant aliment.

Quan cau la nit, els Leptictidium sn uns dels pocs animals que se salven d'un nvol de gas txic, alliberat pel llac volcnic, grcies al fet que el seu niu no es troba en el recorregut del nvol. En canvi, l'Ambulocetus que els ha atacat durant el dia mor asfixiat pel dixid de carboni, i l'endem al mat els Leptictidium passen pel seu costat, sabent que s mort.

Bibliografia.
En alemany.

 
 
 
 
 
 
 


En angls.

 
 
 

En francs.

 


Referncies i notes.


Enllaos externs.
Leptictidium a BBC Science & Nature ;
Leptictidium a Kenozoicum.nl ;
Walking with Beasts   Australian Broadcasting Corporation ;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45431" title="The Darkness" nonfiltered="2646" processed="2630" dbindex="17943">

The Darkness s un grup de rock creat al Regne Unit pels germans Justin (guitarra i veu) i Dan (guitarra) Hawkins, Frankie Poullain (baix) i Ed Graham (bateria).

El seu primer single "I Believe in a Thing Called Love" va arribar al nmero dos de les llistes de vendes del Regne Unit, i el seu lbum Permission to Land, va vendre prop d'un mili de cpies.

Estan considerats com els succesors dels Rolling Stones, influts per grups de rock dels anys 70 com AC/DC, Van Halen, Queen, T-Rex i Led Zeppelin. Els aguts tons de Hawkins han esdevingut una marca d'identitat del grup.

The Darkness va guanyar tres guardons als Brit Awards el 2004, incloent-hi Millor Banda, Millor Grup de Rock i Millor lbum.

Discografia.
Totes les posicions estan basades en les llistes britniques.

lbums.
Permission to Land (7 de juliol de 2003);
One Way Ticket to Hell...And Back (28 de novembre de 2005);

EPs.

Senzills.
Extrets de Permission to Land:
"I Believe in a Thing Called Love" (EP, 2002);
"Get Your Hands Off My Woman" (febrer 2003);
"Growing on Me" (juny 2003);
"I Believe in a Thing Called Love" (setembre 2003);
"Love is Only a Feeling" (mar 2004);

No extrets de cap lbum:
"Christmas Time (Don't Let the Bells End)" (desembre 2003);

Extrets de  One Way Ticket to Hell...And Back:
"One Way Ticket (novembre 2005);
"Is It Just Me?" (febrer 2006);
"Girlfriend" (maig 2006);

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45436" title="Batalla de Marat" nonfiltered="2647" processed="2631" dbindex="17944">



La Batalla de Marat (490 aC) va ser la culminaci del primer intent del rei Darios I de Prsia de conquerir la resta dels grecs i afegir-los a l'Imperi persa, assegurant aix la regi ms feble de la seva frontera occidental. 

Rerefons.
Pisistrtides, tir d'Atenes, havia estat expulsat el 510 aC per la seva gent, amb l'assistncia de Clemenes I, rei d'Esparta. Va fugir a la cort de Darios a buscar ajuda.

Amb la fallida de la Revolta Jnica (499 aC - 494 aC), en Darios frisava per subjugar els grecs i castigar-los per la seva participaci en la revolta. El 492 aC, en Darios va enviar un exrcit comandat pel seu gendre, Mardoni. Aquest exrcit prengu la Trcia i va obligar Alexandre I de Macednia a sotmetre's de nou a Prsia. Tanmateix, durant l'intent d'avanar Grcia endins gran part de la flota va ser destruda per una tempesta i en Mardoni va haver de retrocedir a sia.

En Darios va conixer a travs d'en Hpias que els Alcmenides, una poderosa famlia atenenca, estaven oposats a Milcades i preparats per reinstallar en Hpias. Tamb estaven disposats a sotmetre's a les demandes perses a canvi que se'ls perdons llur participaci a la Revolta Jnica. En Darios desitjava aprofitar-se d'aquesta situaci per prendre Atenes, la qual cosa allaria Esparta i li lliuraria la resta dels grecs. Per tal que els atenencs es revoltessin, calia fer dues coses; encoratjar la poblaci perqu es revolts, i que l'exrcit atenenc deixs Atenes.

Per aconseguir la primera cosa, en Darios va planejar prendre Ertria, que oferiria poca resistncia, i la caiguda de la qual terroritzaria els atenencs. Per aconseguir la segona, l'exrcit d'en Darios, ara comandada per Artafernes i per Datis, un almirall meda (Mardoni havia estat ferit a l'atac anterior), va ser enviat a principis de setembre del 490 aC perqu desembarqus a la badia de Marat i amenacs amb un atac terrestre sobre Atenes. Aquest exrcit no comptava ms de 25.000 infants i 1.000 cavallers, ja que va ser transportat completament per mar.

Els transports perses, escortats per la flota, van navegar de Samos a Naxos i van arribar a Carystos a la costa meridional d'Eubea. D'all van navegar pel canal d'Eubea fins Ertria, on llurs objectius es feren clars als grecs.

Els Eretris van enviar un missatge urgent a Atenes demanant ajuda. Els atenencs hi estaren d'acord, per es van adonar que necessitarien ms ajuda. Van enviar un correu als espartans i probablement als de Platea. El correu va arribar a Esparta el 9 de setembre, i els espartans acceptaren ajudar, per van indicar que no podien anar a la guerra fins que el festival de Karneia s'acabs a la lluna plena dels dies 19 i 20 de setembre. 

Artafernes va prendre part de l'exrcit persa i assetj Ertria. La resta de l'exrcit va navegar amb Datis i va desembarcar a la badia de Marat. L'exrcit atenenc, amb entre 9.000 i 10.000 homes, era comandada per Callmac, el polemarc, i els seus deu generals tribals, i va marxar cap al nord des d'Atenes. Quan en Callmac va saber que els perses havien desembarcat a la badia de Marat, va girar cam i va arribar a la vall d'Avlona, on acamp el seu exrcit davant l'altar d'Hracles. Mil plateans es van unir a ell all.

Com que era obvi per la disposici dels perses que no pensaven marxar contra Atenes, els atenencs van esperar els espartans. Durant vuit dies, els dos exrcits romangueren pacficament un davant l'altre.

La batalla.
El nov dia els atenencs saberen que Ertria havia caigut per traci. Aix significava que ara Artafernes ja tenia llibertat de moviments, i que podria atacar Atenes. El 21 de setembre, l'exrcit atenenc sort a confrontar els perses. Aix va ser probablement una decisi combinada dels generals, tot i que Herdot diu que hi havia rotaci de dies en comandncia de cada general i que era en Milcades era el que manava en aquell moment, ja que va jugar un paper important en convncer els altres que ataquessin. Segons Herdot, cinc estrategs van votar a favor d'atacar i cinc van votar en contra; en Callmac, el polemarc, va donar el vot decisiu en favor de l'ofensiva.

]. La flota persa (en vermell) espera una cap a l'est. Aquesta gran distncia fins als vaixells va jugar un paper crucial en les darreres fases de la batalla.]]

Com que la majoria de la infanteria persa eren arquers, el pla grec era avanar en formaci fins arribar al lmit de l'efectivitat dels arquers, uns 200 metres, i desprs avanar desdoblats per tancar files rpidament i fer entrar en joc la seva infanteria pesant. Aix comportava que amb quasi tota seguretat haurien d'acabar lluitant en files desordenades, per aix era preferible a donar ms temps als arquers perses. El centre grec es va reduir a possiblement quatre rangs, dels vuit habituals, per tal d'estendre la lnia i evitar que la lnia persa supers els grecs. Les ales mantingueren els seus vuit rangs.

Els infants pesants grecs, o hoplites, estaven molt ms acuirassats que les tropes perses i la pica que els grecs portaven els donava ms abast que les llances curtes i les espases dels infants perses. L'avantatge persa venia de l'arc que molts d'ells portaven, per va ser parcialment neutralitzat per la superioritat de l'armadura grega.



A mesura que els grecs avanaven les seves ales es posaren davant el centre, que estava sota foc intens dels arquers. Mentre es tancava la formaci, alguns perses aconseguiren entrar als espais resultants i feren retrocedir el centre. El retrocs grec al centre, apart de portar els perses cap endins, tamb va dur les ales gregues cap a l'interior, escurant la lnia grega. El resultat sorprenent va ser un moviment de pina, i la batalla va acabar quan l'exrcit persa, apretat fins la confusi, va desbandar-se panicant cap als seus vaixells i els perses foren perseguits pels grecs.

Herdot apunta que van morir 6.400 perses per uns 192 atenencs.

Conseqncies.
Tan aviat com en Datis va sortir a la mar, els atenencs marxaren a Atenes. Van arribar a temps d'evitar que Artafernes aconsegus desembarcar. Veient la seva oportunitat perduda, n'Artafernes va girar cua i va tornar a sia. Els espartans arribaren ms tard, van visitar el camp de batalla a Marat, i van proclamar que els atenencs havien guanyat una gran victria. 

La derrota a mans dels grecs dels perses, que no havien estat derrotats en terra durant moltes dcades, va causar grans problemes pels perses. Veient que els perses no eren invencibles, molts pobles subjectes al seu govern es van revoltar desprs de la derrota dels seus ocupadors a Marat, i l'ordre no va ser restablert fins desprs d'uns anys.

Tenir Prsia com enemic com va ajudar a crear un sentiment de solidaritat entre les desunides ciutats-estat gregues. La victria tamb va collaborar a establir la idea que els grecs eren "civilitzats" i els asitics merament "brbars".

Conclusi.
Marat no va ser en cap sentit una victria decisiva sobre els perses. Tanmateix, va ser la primera vegada que els grecs van superar els perses en terra. John Stuart Mill que la batalla de Marat va ser un fet encara ms decisiu per la histria britnica que la batalla de Hastings. 

Llur victria invest els grecs amb una fe en el seu dest que duraria tres segles, durant els quals va nixer la cultura occidental.. 

Segons l'historiador grec Herdot, que va nixer l'any de la batalla, un soldat atenenc anomenat Fidipides va crrer d'Atenes a Esparta per demanar ajuda. Aquest esdeveniment es va convertir ms tard en la llegenda popular que en Fidpides va crrer de Marat a Atenes. El Comit Olmpic Internacional estima que la distncia del camp de batalla a Marat fins Atenes s de 34,5 quilmetres. No hi ha evidncia histrica per aquesta versi popular de la llegenda, que apareix per primera vegada a l'obra "Sobre la glria d'Atenes" de Plutarc, al primer segle desprs de Crist. La histria es convert en la base per la marat moderna. La cursa es corre sobre una distncia de 42,195 quilmetres.

Vegeu tamb.

Guerres Mdiques;
Revolta Jnica;

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45438" title="Tavoyan" nonfiltered="2648" processed="2632" dbindex="17945">
Tavoyan s el nom d'una naci de Birmnia que viu al sud del pas, principalment al districte de Tenasserim. En tot el pas sn uns quatre cents mil que parlen el Tavoyan de la famlia lingstica sinotibetana. Estan dividits en diversos grups que viuen a Mergui (Myeik), Tavoy (o Davoy o Dawei) i Tenasserim. Els Tavoyan propis sn uns cent mil.

Des del 1948 molts Tavoyan van passar a la clandestinitat seguint al Partit Comunista de Birmnia. Especialment activa fou l'organitzaci de dones "Tavoy District Women's Union (TDWU) filial de la All Burma Women's Union (l'organitzaci de dones del PCB). La divisi comunista de Tenasserim va estar activa fins el 1995, i tenia un alt percentatge de Tavoyans.

El gener de 1995, el comit del PCB de la divisi de Tenasserim fou dissolt i reorganitzat com Mergui-Tavoy United Front (MDUF), principalment representant als Tavoyan i altres pobles de Mergui (Myeik) i de Dawei (Tavoy), sota la direcci d'U Saw Han.            

La TDWU es va reorganitzar con "Tavoy Women's Union" (TWU) el 5 de maig de 1995, i actua separadament del MDUF.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45439" title="Kuki" nonfiltered="2649" processed="2633" dbindex="17946">

Els Kuki sn un poble que viu al nord-est de l'ndia, principalment a Mizoram i Manipur, i a Birmnia. Estan emparentats amb els Mizo o Xin, per es consideren a si mateixos poble separat.

A Myanmar, on viuen a l'estat Chin, estan considerats una branca dels Xin. Sn uns trenta cinc mil.

Els Kuki de Manipur viuen en territoris de poblaci naga en al menys un 50%, que els nagas sota la direcci del Consell Socialista de Nagaland i el Consell socialista de Nagalim pretenen incloure en el seu futur estat (el Gran Nagaland). Es tracta dels districtes de Ukhrul, Tamenglong, Senapati i Chandel. Com a reacci a les aspiracions naga va sorgir la Kuki National Organization (KNO) que va defensar que els kuki vivien a la zona des de temps immemorial i que incls Manipur, segons les crniques locals (poc histriques) havia tingut dos reis kukis (Chothe Thangvai Pakhanagba, que va regnar abans de Crist, i Taotinmang que va regnar ja en aquesta era). Des els anys noranta els enfrontaments militars entre Kukis i Nagas van ser freqents. Es kukis presenten al seu favor que es van oposar al colonialistes britnics contra els que es van revoltar del 1917 al 1919, mentre que els nagas els hi van ser favorables. Es diu que l'ndia els hi va donar suport encobert perqu combaten als naga.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45445" title="Microgravetat" nonfiltered="2650" processed="2634" dbindex="17947">
S'anomena microgravetat a la situaci que es dona a l'interior dels vehicles en rbita al voltant de la Terra que s'assimila a l'absncia de gravetat. Aix s degut a que es troben en situaci de caiguda lliure, equivalent a l'absncia de gravetat per als fenmens fsics.

Tanmateix l'equivalencia noms s valida des d'un punt de vista macroscpic (s a dir, des del punt de vista de les activitats a l'escala humana). El camp gravitatori terrestre contnua sent ben present (la fora d'aquest s noms d'un 10% ms baixa a l'alada de la estaci espacial internacional) i deixa sentir els seus efectes. Per exemple, hi ha una diferencia petita per mesurable en la seva fora entre els punts del vehicle ms propers i ms allunyats de la Terra. A ms, el vehicle pateix petites acceleracions degudes a forces de frotament amb l'atmosfera, interaccions amb el camp magntic, radiaci solar, etc.

Totes aquestes forces fan que els objectes en microgravetat estiguin sotmesos a petites acceleracions respecte a la nau, cosa que trenca l'equivalncia amb l'absncia de gravetat. En realitat, la situaci s'aproxima ms a estar sotms a camps gravitatoris molt febles, d'aqu el seu nom.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45448" title="Fortuna (Mrcia)" nonfiltered="2651" processed="2635" dbindex="17948">


Fortuna s una vila i municipi de la Regi de Mrcia, comarca de l'Oriental amb 7.707 habitants en una superfcie de 148,9 km2 i una densitat de poblaci de 51,72 hab/km2. s seu d'un important balneari. Limita amb Abanilla, Jumilla, Abarn, Blanca, Molina de Segura, Mrcia, Santomera i Oriola.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45449" title="Economia ambiental" nonfiltered="2652" processed="2636" dbindex="17949">
L'economia ambiental s la branca de l'economia que realitza estudis terics i emprics dels efectes de les poltiques ambientals de diferents regions i pasos del mn. Com a cincia econmica, s'utilitza l'anlisi de beneficis i costos per a comparar les poltiques ambientals alternatives relacionades amb temes com ara la polluci de l'aire, la qualitat de l'aigua, la producci de substncies txiques, l'escalfament global, i l'impacte econmic (i el pagament per part dels causants) dels desastres industrials en l'ambient.

L'economia ambiental i els problemes globals.
En l'estudi de l'economia global hi ha dos extrems de pensament (la majoria dels economistes, per, no pertanyen a cap extrem, sin a una combinaci de ambds models de pensament). Aquests models sn:

Model pessimista.
Originat en la dcada dels setanta, aquest model, basat en una tcnica coneguda com a sistemes dinmics, pronostica l'escassesa de tots els recursos naturals. Quan tots el recursos s'hagin esgotat, hi haur un collapse rpid del sistema econmic, el resultat del qual ser l'increment exponencial de l'atur, un rpid decrement de la producci d'aliments, aix com el decrement de la poblaci per causa de l'increment de la taxa de mortalitat, el qual s causat per l'escassesa d'aliments i l'increment de la polluci ambiental. D'acord a aquest model, el collapse pot ser evitat noms per mitj de la imposici d'un limit al creixement econmic i al creixement de la poblaci.

Model optimista.
Aquest model, proposat els anys vuitanta, estableix que l'evidncia histrica suggereix que la creativitat humana ha superat els problemes d'escassesa aix com els problemes ambientals produts per les activitats econmiques. La producci d'aliments, per exemple, per mitj del increment de la tecnologia i la cincia, ha augmentat en gran manera, encara que avui noms un petit percentatge de la poblaci es dedica a les activitats agrcoles. Amb l'increment de l'activitat econmica, la poblaci t ms diners i recursos per a invertir en la reducci de polluci; doncs aix, no hauria d'imposar-se un limit al creixement econmic. Finalment, els problemes d'escassesa de recursos naturals han estat solucionats per mitj de la creativitat (nous sistemes d'aprofitament d'energia) o pel descobriment de noves fonts de recursos naturals. Els economistes del model optimista diuen: "no hi ha lmits a la creativitat de l'home".

Diferents problemes, diferents versions.
No obstant les dues perspectives oposades sobre el problema ambiental, hi ha dades i fets immutables que causen problemes graus a l'ambient i que els economistes han de resoldre, i que, dependent de la naturalesa d'aquests problemes, el model pessimista o l'optimista s el millor per descriure la realitat, o una combinaci, o cap model. Per exemple, sigui el que sigui el model que es prefereixi, el problema de l'escalfament global ha de resoldre's. A ms, hi ha deficincies en els sistemes econmics actuals; per exemple, encara que la producci d'aliments dels pasos desenvolupats s suficient per a satisfer-ne el consum, aix no passa amb molts pasos en vies de desenvolupament, les taxes de creixement poblacional dels quals sn molt majors a les taxes de creixement de la producci d'aliments (i les causes poden ser corrupci, guerra, desastres naturals imprevists, et. al).

L'economia ambiental com a eina per a la presa de decisions.
Les tasques comunes, per, dels economistes ambientals estan relacionades amb el mesurament econmic de l'impacte ambiental (positiu o negatiu) de les poltiques econmiques o de projectes d'inversi. D'acord a l'anlisi de costos-beneficis, un projecte que t un impacte ambiental ha de ser analitzat en termes dels beneficis comparats amb alternatives. Els beneficis, per, no sn noms beneficis monetaris, sin que l'economia ambiental monetitza els beneficis ambientals, com ara la protecci de les espcies, la conservaci dels hbitats nics d'una regi, l'impacte en les activitats de recreaci ambientals, etc. Per mitj de tcniques conegudes com a avaluacions de contingncies, projectes de desenvolupament poden ser rebutjats si el cost sobre el medi ambient (monetitzat d'acord al valor que li dna la poblaci que hi viu) s major als beneficis econmics (com ara la creaci de noves fonts de treball).

 Vegeu tamb .

Planejament ecolgic a la Regi Metropolitana de Barcelona
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45450" title="?" nonfiltered="2653" processed="2637" dbindex="17950">


En l'escriptura japonesa, els carcters sillbics (o, amb ms propietat, moraics)   (hiragana) i   (katakana) ocupen la 12a posici en el sistema modern d'ordenaci alfabtica goj on (   ), entre [[ ]] i [[ ]]; i la 38a en el poema iroha, entre [[ ]] i [[ ]]. En la taula a la dreta, que segueix l'ordre goj on (per columnes, i de dreta a l'esquerra), es troba en la tercera columna (a la que dna nom,   , "columna SA") i la segona fila (  , "fila I").

Romanitzaci.
Segons els sistemes de romanitzaci Hepburn, Kunrei-shiki i Nihon-shiki:
 ,   es romanitzen com a "shi".
 ,   es romanitzen com a "ji".















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45461" title="Joan-Llus Llus" nonfiltered="2654" processed="2638" dbindex="17951">
Joan-Llus Llus (Perpiny, 1963) s un escriptor nord-catal que publica habitualment els seus llibres a Barcelona i que figura entre els creadors ms innovadors de la seva generaci. Ha aconseguit trencar amb una mena de complex d'inferioritat que afectava una part dels escriptors d'expressi catalana del seu territori d'origen. s tamb un militant de la llengua catalana i denuncia el lingicidi coms histricament per l'Estat francs. Ha estat periodista dEl Punt i des del 2005 dirigeix el Servei de Difusi de la Llengua Catalana de la Casa de la Generalitat a Perpiny.  s coautor, juntament amb  Pascal Comelade i Aleix Reny , del  Manifest revulsista nord-catal.

Premis.
L'any 2003 la Coordinadora d'Associacions per la Llengua (CAL) li atorg un Premi Joan Coromines pel pamflet Conversa amb el meu gos sobre Frana i els francesos. En ell explica les manipulacions histriques, rentats de cervell, matances, colonitzacions, lingicidis... duts a terme per Frana, alhora que es vol fer creure que aquest s el millor pas del mn.

Va rebre el Premi Crexells 2004 per la novella curta El dia de l's, en qu la protagonista, sortint de la Barcelona actual, torna a un Prats de Moll cada cop ms irreal, amb tropes d'ocupaci franceses allotjades a les cases de la poblaci civil. La trama gira al voltant d'una llegenda real, per amplificada i transformada: el dia que l's torni a la muntanya, baixar al poble, se n'endur una verge i els vilatans s'alliberaran dels francesos. Histricament, Prats de Moll va ser un dels ltims reductes de resistncia a la incorporaci a Frana, i durant molts anys hi hagu tropes a les cases de la gent.

Obres .
Perpinyhard (amb el collectiu Emili Xatard, Trabucaire, 1995, ISBN 978-2-905828-64-4);
Els ulls de sorra (ed. de la Magrana, Barcelona, 1993, ISBN 84-7410-692-3);
Vagons robats (ed. de la Magrana, Barcelona, 1995, ISBN 84-7410-860-8);
Cirera (ed. de la Magrana, Barcelona, 1996, ISBN 8474109337);
El crim de l'escriptor cansat (ed. de la Magrana, Barcelona, 1999, ISBN 9788482642543);
Conversa amb el meu gos sobre Frana i els francesos (ed. de la Magrana, Barcelona, 2002, ISBN 84-8264-412-2). Premi Joan Coromines de la CAL.
El dia de l's (ed. de la Magrana, Barcelona, 2004, ISBN 84-7871-199-6). Premi Joan Crexells.
Pascal Comelade i Arsne Lupin, les proves irrefutables d'una enginyosa mistificaci (ed. Mare Nostrum, Perpiny, 2005, ISBN 290847641X).
Diccionari dels llocs imaginaris dels Pasos Catalans (RBA, 2006, ISBN 9788478714308);
Diccionari entusiasta de Catalunya i dels catalans (T.D.O EDITIONS, 2007, ISBN 978 2 915746 12 9);
Aiguafang (ed. de la Magrana, 2008, ISBN 978-84-9867-255-8);
Referncies.


 Enllaos externs .
Pgina dedicada a Joan-Llus Llus, dins de lletrA, l'espai de literatura catalana de la Universitat Oberta de Catalunya, en catal.
Biografia a l'institut Ramon Llull;
Preg per Sant Jordi de 2005;
Diferents enllaos;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45463" title="Islamofbia" nonfiltered="2655" processed="2639" dbindex="17952">

La islamofbia s una manifestaci de xenofbia que consisteix en un temor irracional o prejudici envers els musulmans i la religi de l'islam i que es produeix als pasos occidentals i cristians.

Freqentment t l'origen en generalitzar a la totalitat del creients i per extensi a tots els habitants dels pasos dits musulmans els comportaments dels islamistes religiosos ms radicals que defensen un concepte violent del jihad per combatre els no-creients.

La islamofbia parteix d'una concepci de l'islam com una realitat esttica i uniforme. Esttic ja que s'atribueixen a l'islam, i per extensi els seus practicants, tot un seguit de caracterstiques intrnseques, normalment negatives (fanatisme, endarreriment, masclisme, violncia) que, en tant que constitutives de la seua essncia, han roms, romanen i romandran inalterades, al marge de la histria, i que serien incompatibles amb els valors de la civilitzaci occidental com la democrcia, la llibertat o el pluralisme. I uniforme perqu s'atribueixen aquestes caracterstiques a una entitat dins la qual no es perceben diferncies, ni lingstiques, ni culturals, ni socials. 

 Arguments islamfobs .
 Critica a l'Alcor .

Segons els islamfobs, l'Alcor, considerat pels musulmans com la paraula exacta de Du, cont doctrines que converteixen l'Islam en un religi inacceptable segons les normes de tolerncia i convivncia del mn occidental. Aquestes doctrines serien:

El Jihad .

Com que la missi de l'umma s fomentar el B i prohibir el Mal perqu ja no hi hagi ms maldat ni corrupci al mn, s'arriba a la idea del Jihad. Literalment, significa esfor, la realitzaci d'un esfor per l'Islam. Aquest abarcaria des de la superaci personal de totes les temptacions fins al martiri.


El Jihad, assenyalen els islamfobs, s una lluita activa usant els mitjans de la fora i la violncia sempre que calgui; el Jihad no es proposa pas de convertir les persones individualment a l'Islam, sin prendre el poder en una societat per regir-la segons els principis de l'Islam, la qual cosa porta, com a conseqncia lgica, a les conversions individuals.

Segons els islamfobs, aquell musulm que refusi anar al combat en la Guerra Santa (Jihad) ser condemnat per Du.

Els musulmans consideren que el terme Jihad tamb t un significat pacfic: vncer les temptacions i mantenir-se fidels a la llei de Du per ser aix uns bons musulmans. Ara b, aquest significat pacfic no exclou pas el significat de Jihad com a guerra santa.


En temps de guerra, el Jihad ha estat utilitzat com a element propagandstic, per la qual cosa avui en dia es tradueix majoritriament per Guerra Santa.

 Els no creients .

L'Univers sencer s ple de senyals de Du, l'nima humana mateixa s testimoni de la Unitat de Du. Els missatgers (profetes) s'han dedicat sempre a fer tornar els homes cap a Du, tanmateix ha estat pocs els homes que han acceptat la veritat, la majoria l'han rebutjat i han esdevingut no creients, s a dir, kffir (plural kuffar), paraula que en rab vol dir desagrat. Avui dia, molts musulmans encara designen els no musulmans amb la paraula kffir.

Els islamfobs afirmen que la relaci dels musulmans amb els no creients sempre t un caire negatiu i violent. L'Alcor prescriu que el musulm sempre ha de lluitar contra els no creients (els infidels) i que mai no ha d'intentar fer-hi amistat perqu sn enemics i, per tant,cal terroritzar-los fins que es sotmetin i paguin el tribut imposat pels musulmans, acceptant, doncs, la condici de dhimnins. Un musulm ha de trencar tota relaci amb infidels encara que aquests siguin els seus pares o germans.Els infidels sn impurs; per aix no se'ls ha de permetre entrar en una mesquita

bviament, en l'altra vida, tots els infidels aniran a l'Infern ja que Du no els estima; per aix no val la pena pregar pels Infidels o intentar ajudar-los. Un musulm mai no ha d'obeir les ordres d'un infidel.

Als creients d'altres confessions monoteistes, als quals es permet viure dins del mn musulm sota el rgim de dhimmins. Aix suposa acceptar l'autoritat musulmana i el pagament d'un tribut especifc "en compensaci per la protecci oferida".

El motiu d'aquest rgim especial s que els musulmans consideren les altres confessions monoteistes com a versions antigues (i per tant imperfectes) de l'Islam. Per tant, es suposa que han acceptat una part de la doctrina, especialment pel que fa a la unicitat de Du.

L'actitud cap a religions politeistes, animistes, etc. t tendncia a ser belligerant i hostil. Existeixen nombrosos versicles alcornics incitant al total extermini d'aquestes confessions, ja sigui via genocidi o via conversi. Per cal destacar la presncia d'altres que relativitzen aquest s de la violncia, ja que es recomana perdonar a aquells que deixin de temptar als musulmans i de lluitar contra l'Islam.

Les Dones.

Una de les crtiques islamfobes a l'Alcor s el de considerar que estableix clarament que els homes s'han de fer crrec de les dones perqu, jerrquicament, els homes estan per sobre de les dones. Les bones musulmanes sn aquelles dones submisses i obedients, si mostren cap mena de rebellia contra els seus marits, aquests tenen dret a castigar-les fent-les dormir soles o, fins i tot, estomacant-les.

La majoria de les dones acabaran a l'Infern; una dona que refusi accedir a les peticions sexuals del seu marit ser maleda pels ngels; una dona ingrata amb el seu marit anir a l'Infern. Una dona no s pas una bona musulmana si emprn un viatge de tres o ms dies de durada sense la companyia del seu marit, fill, pare o germ.

Una dona t prohibit ser vista per altres homes apart del seu marit quan va maquillada o ben arreglada. Una dona ha de cobrir-se amb vels fins i tot en presncia del seu sogre, cunyat o d'altres parents masculins

En un judici, el testimoni d'un home val igual que el de dues dones; en qestions d'herncia, una dona sempre hereta la meitat del que li correspondria a un home.

Una dona no pot gastar diners sense perms del seu marit, fins i tot si es tracta de fer caritat als necessitats o d'organitzar una festa amb els amics. Tamb necessita el perms del marit per dur a terme pregries extra o per practicar dejunis a part del del Ramadan. Fins i tot la llet materna pertany al marit de la dona.

Si fos legtim postrar-se davant d'alg altre que no sigui Du; les dones s'haurien de postrar davant dels seus marits.

A diferncia de en textos com en la Bblia es restringeix el lmit de dones amb qu un home pot contraure matrinomi i la protegeix del seu desemparament en el cas de divorci. Tanmateix recull tot un seguit de lleis semtiques tradicionals anteriors a l'elaboraci del text amb les seves corresponents condemnes que redueixen la dona a una servent de l'home i que des del punt de vista occidental contemporani sn considerades clarament masclistes. Com en la Bblia pot fins i tot donar-se el cas que per tal de salvar el seu honor l'home es vegi obligat a matar a la seva muller. Un punt conflictiu s de la indumentria. Segons la interpretaci que es fa dels textos es diu que les dones han d'anar tapades per no despertar el desig de l'home. Per l'innexactitud en qu pot ser tradut hi ha qui simplement entengui el text com a una crida a les dones del profeta de no ser ostentoses.

 L'abrogaci .

Els islamfobs assenyalen com un element clau per comprendre el punt de vista de molts estudiosos de l'Alcor la doctrina de l'abrogaci, segons la qual hi ha versicles de l'Alcor que sn abrogats, s a dir, anullats, per d'altres; aix s'explica que en el text de l'Alcor s'hi puguin trobar versicles que en contradiuen d'altres; en molts casos, aix indica que un d'aquests dos versicles est abrogat; generalment, per saber quin s el versicle que abroga i quin s l'abrogat, cal saber quin dels dos s cronolgicament anterior ja que el posterior sempre abroga l'anterior. Aquest fet, adms per alguns telegs musulmans, significa que, durant els vint-i-tres anys que dur el perode en qu Mahoma va rebre les revelacions de l'Alcor, les circumstncies anaren canviant i, doncs, el contingut de la revelaci tamb. Per tant, per comprendre l'Islam cal saber quins versicles de l'Alcor estan abrogats i quins no. Els versicles abrogats no tenen cap valor normatiu per als musulmans ja que noms es guien pels versicles no abrogats.

Segons ho admeten aquests telegs musulmans, de les cent catorze sures, noms n'hi ha quaranta-tres de no afectades per l'abrogaci.

Un exemple d'abrogaci s el que afecta els cent vint-i-cinc versicles que podem trobar a l'Alcor demanant pacincia i tolerncia amb els no creients; tots aquests versicles han estat abrogats pel versicle 9:5 :

Quan aquests mesos que heu pactat de pau sagrada hagin passat,

mateu tots els qui associen a All Du

altres detats, all on siguin

Els heu de prendre!

Els heu d'assetjar!

Els heu d'atacar, per tot arreu!

Si se'n penedeixen, tornant a Du,

fan l'oraci de la sal i donen diners que purifiquen,

deixeu que vagin pel seu cam

i pel versicle 5:33:

El pagament dels qui combaten contra All Du,

i en contra del seu missatger,

dels qui fan el mal amb corrupci sobre la terra,

ser una mort violenta, crucifixi,

amb trencament de mans i peus,

un de cada costat,

o que ells siguin foragitats i expulsats d'aquesta terra


Normalment, assenyalen els islamfobs, quan s'adrecen a un pblic occidental, els apologistes de l'Islam oculten la doctrina de l'abrogaci i presenten els passatges primerencs de l'Alcor com a prova que l'Islam s una religi pacfica, mentre que amaguen els passatges de l'Alcor que inciten a la violncia i l'odi contra els no creients. Aix per exemple, citaran el versicle No ha d'haver-hi compulsi en matria religiosa amagant sempre el fet que aquest s un dels versicles abrogats. bviament, si aquest versicle no estigus abrogat, els musulmans de tot arreu del mn haurien de ser els campions de la llibertat de cultes i no s aquest el cas.

Tal com assenyala un islamfob com ho s Ibn Warraq, generalment, els versicles tolerants de l'Alcor pertanyen a les primeres sures, revelades per Mahoma quan era a la Meca, mentre que els versicles intolerants foren revelats per Mahoma a Medina. A la Meca, Mahoma no sols no disposava de cap poder sin que, a ms, havia d'enfrontar-se a l'oposici d'un sector important de la ciutat a les seves prdiques; per aix, finalment, Mahoma va haver d'acabar fugint de la Meca. A Medina, per, Mahoma va aconseguir establir-hi una posici de poder; per aix, a la Meca Mahoma predicava la tolerncia i a Medina, la imposici de la fe mitjanant la guerra i la violncia.

Qestions tiques.

Segons els islamfobs, com a religi i sistema legal per governar una societat, l'Islam no proporciona pas de cap manera uns valors ticament acceptables segons els criteris vigents al mn occidental. Aquesta crtica la basen en els segents punts:


 Manca de reciprocitat Segons Ali Sina, la Regla d'Or All que no vulguis per a tu no ho vulguis per a ning no apareix pas en l'Alcor. Hi ha una mostra d'aquesta norma a la collecci de quaranta hadiths de Nawawi per aquesta s una norma considerada vlida noms entre germans. Els musulmans noms consideren germans els altres musulmans. Aix doncs, per a un musulm, el prosme no s pas qualsevol altra persona sin qualsevol altre musulm.
 Prioritats tiques injustes Segons argumenten els islamfobs, en opini de les cinc escoles de la Xria, matar un infidel no s pas un crim que s'hagi de castigar amb la mort per una relaci sexual illcita s que mereix la mort. Els islamfobs tamb esmenten que l'Alcor (Alcor 4:48)considera adorar d'altres dus apart d'All com el pitjor pecat de tots.
 Glorificaci de la guerra i de la violncia    Islamfobs com ara Robert Spencer creuen que no sols sn els extremistes islmics els que prediquen la violncia sin que s l'Islam mateix el que s violent, ja que la violncia ve implcita en el text de l'Alcor . Spencer argumenta que, malgrat que l'Islam no predica pas explcitament la Jihad violenta, s falsa la idea dels musulmans moderats que la violncia dels integristes no t base en l'Alcor . Segons Spencer, evolucionar cap als drets humans i a l'assimilaci pacfica al mn occidental porta als musulmans moderats  a rebutjar alguns aspectes tradicionals de l'Islam com ara el Jihad, dhimmitud i la xria. Els musulmans moderats afirmen que el Jihad violent no s ms que una de les moltes formes de Jihad.

 Manca de tolerncia.


 El cstig als apstates;  totes les cinc escoles de la Xria consideren que els apstates, s a dir, aquells musulmans que hagin abandonat l'Islam mereixen la pena de mort si no es penedeixen de la seva apostasia en tres dies. Per la seva banda, la Universitat d'Al Azhar ha proposat estendre aquest perode de penediment a tota la vida de l'apstata, anullant aix la pena de mort ;
 El cstig als blasfems . En poques recents, s'han promulgat fatwas contra Salman Rushdie i Taslima Nasreen. A Pakistan i a l'Arbia Saudita encara est vigent la severa legislaci contra la blasfmia establerta per la Xria. Tant la fatwa com la legislaci contra la blasfmia han estat objecte de crtica.

Problemes amb els Drets Humans.

Uns islamfobs com ara Ayaan Hirsi Ali, Robert Spencer, Ali Sina i els seguidors del moviment l'Alcor tot sol assenyalen els preceptes islmics que contradiuen els Drets Humans

 
Lapidaci d'adlters.  Establerta com a obligatria per les cinc escoles de la Xria i duta a la prctica avui dia a Iran, Arbia Saudita i Nigria Els crtics consideren la lapidaci com una prctica cruel i brbara. ;
Amputaci de les mans als lladres.  Segons la branca principal de l'Islam, aquest cstig est previst a la sura 5:38 de l'Alcor, mentre que els seguidors del moviment l'Alcor tot sol ho neguen . Els crtics consideren l'amputaci com a cruel i brbara. ;
 Pena de mort per als qui practiquin l'homsexualitat.  Segons la tradici islmica, els homes, i a tamb les dones, que practiquin l'homosexualitat han de ser morts .
 Discrepncies assenyalades entre l'Islam i la Declaraci Universal de Drets Humans   Segons Ayaan Hirsi Ali, Robert Spencer i d'altres islamfobs, hi ha serioses discrepncies entre la Xria i la  Declaraci Universal dels Drets Humans  promulgada per l'ONU el 1948. Molts musulmans admeten aquesta discrepncia; per aix, pasos majoritriament musulmans com ara Malisia i l'Arbia Saudita s'han negat a ratificar la Declaraci de Drets Humans. Per resoldre aquest problema, el 1990 la Conferncia Islmica publicaren una declaraci alternativa La Declaraci de Drets Humans de El Caire que s que resulta compatible amb la xria;
 Discriminaci contra les dones i els no creients Els crtics assenyalen que, en l'Islam, les dones tenen menys drets que els homes i els infidels (=els no creients) que els musulmans. Els musulmans argumenten que els homes sn els protectors de les dones  (Alcor 4:34) i que els infidels han d'agrair el favor de la protecci que els proporciona l'estat islmic. ;
 Violacions dels drets humans perpetrades per musulmans. Vegi's l'article  Persecucions religioses musulmanes.

La crtica interna de l'Islam tradicional ha dut a l'aparici de moviments de reforma dins de l'Islam com ara l'Islam liberal i el moviment l'Alcor tot sol

Crtica poltica.
l'Islamisme i el Jihad, especialment el terrorisme islmic sn vistos sovint no pas com un problema poltic sin com una conseqncia de l'Islam.   

Els Moviments liberals dins de l'Islam intenten dur a terme la crtica a la societat musulmana des de dins, diferenciant sempre els problemes religiosos dels problemes de la societat tradicional. Un tema de crtica freqent a la societat musulmana s el de la condici de les dones .

Crtica cientfica.
Els islamfobs assenyalen que, igual com en totes les altres regilions, en l'Islam hi ha contradiccions internes i errors cientfics en les seves sagrades escriptures: l'Alcor i les hadith .

Llegits literalment, molts versicles alcornics contradiuen afirmacions de la cincia; els exemples es poden trobar a:

 ;
  ;
.

Els seguidors del moviment l'Alcor tot sol afirmen que aquestes contradiccions i errors sn conseqncia d'errors de traducci dels seguidors de les hadith.

Tant els seguidors del moviment l'Alcor tot sol com els crtics amb l'Islam assenyalen contradiccions internes i errors cientfics en les hadith, aix com contradiccions entre l'Alcor i les hadith . 

Islamfobs.
 Periodistes i estudiosos americans .
Daniel Pipes;
Robert Spencer;
Serge Trifkovic;

 Estudiosos europeus.
Bat Ye'or;
Koenraad Elst;

 Antics musulmans.
Ayaan Hirsi Ali;
Mark A. Gabriel;
Taslima Nasrin;
Salman Rushdie;
Ali Sina ;
Ibn Warraq ;

 Personalitats europees.
Oriana Fallaci;
Theo van Gogh;
Pim Fortuyn;

Vegeu tamb.
 Articles relacionats amb controvrsia amb l'Islam.
Apostasia en l'islam;
Conflicte religis i Islam;
Dones com a imams;
Islam liberal;
Llibres crtics amb l'Islam;



Persecucions religioses.
Persecuci de musulmans;
Persecucions religioses musulmanes.

Bibliografia.
Zwemer Islam, a Challenge to Faith (New York, 1907);
Ibn Warraq, Why I Am Not a Muslim (1995);
 Leaving Islam: Apostates Speak Out;

Enllaos externs.

Fonts acadmiques cristianes;
Catholic Encyclopedia;
Islam (Concept);
Mohammed and Mohammedanism;

Directoris de webs islamfobes;
dmoz.org;
faithfreedom.org;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45471" title="Telegrafia" nonfiltered="2656" processed="2640" dbindex="17953">
La telegrafia (del grec tele, "lluny", i graphein, "escriure") s la transmissi a llarga distncia de missatges escrits, sense el transport fsic de les lletres que componen el missatge. 

Els primers sistemes telegrfics eren els ptics, mitjanant senyals a distncia, com els senyals de fum o els sistemes ms sofisticats de semfors de Chappe. Al segle XIX apareix el telgraf elctric, en qu la transmissi es realitza mitjanant impulsos elctrics a travs d'un cable i, posteriorment, la "telegrafia sense fil", que utilitza la rdio. 

En sentit general, tamb s'inclou dins el terme "telegrafia" les formes ms modernes de transmissi d'informaci, com el fax, el correu electrnic i les xarxes d'ordinadors en general.

 Telegrafia elctrica .


Amb el desenvolupament de l'electricitat durant el segle XIX, va arribar l'era del telgraf elctric. El 1832 Samuel Morse es va inspirar en els treballs dels seus predecessors per inventar un sistema simple i robust. El 1838 Charles Wheatstone va construir el primer telgraf elctric, que va funcionar entre Londres i Birmingham. El sistema es basa en el segent procs:
 Una lnia elctrica enllaa dos punts, en cada extremitat una mquina idntica envia rep missatges codificats. La mquina est formada per un emissor i un receptor.
 L'emissor s un manipulador manual, un senzill interruptor que alimenta la lnia, amb una bateria, durant un interval de temps ms o menys breu.
 El receptor s un electroimant connectat directament a la lnia i que acciona un mecanisme encarregat de transcriure el codi mitjanant la impressi d'unes marques en una banda de paper, que avana al ritme de les impulsions emeses per la lnia.
 Quan un operador prem el manipulador del seu emissor, el receptor distant entra en acci deixant una marca sobre la banda de paper i emetent un soroll. La banda de paper permet guardar un registre del missatge i permet una eventual absncia de l'operador en recepci.
El codi inventat per Morse s la transcripci en una srie de punts i ratlles de les lletres de l'alfabet i de la puntuaci ms habitual. El punt s una impulsi breu i la ratlla una impulsi llarga. Aquest codi i aquesta mquina elctrica permetien una transmissi molt rpida i fiable dels missatges.

 Telegrafia sense fils (radiotelegrafia) .

Des de les primeres experincies de transmissi per radioelectricitat el principi del telgraf Morse va ser utilitzat per assegurar les transmissions de missatges per rdio. El principi de codificaci s el mateix, per ara els impulsos no es transmeten per un suport fsic (el cable), sin mitjanant ones de rdio. En aquest moment la transmissi de la informaci s'acabava d'alliberar de prcticament tots els obstacles, no quedava ms que perfeccionar el sistema per arribar als sistemes de transmissi ms moderns dels segle XX i segle XXI.

El codi Morse encara que caigut en dess actualment encara s'utilitza com a sistema de transmissi de socors en l'exrcit i com a passatemps entre els radioaficionats. El seu mrit s de ser fcilment decodificable "d'oda" per un operador especialment format i un emissor-receptor poc sofisticat. La gran eficcia de la transmissi rdio en morse s la possibilitat de desxifrar un senyal "tot-o-res" amb una relaci de senyal molt petita.



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45477" title="Ulea" nonfiltered="2657" processed="2641" dbindex="17954">


Ulea s una vila i municipi de la Comunitat Murciana, situat en la comarca de la Val de Ricote, amb una poblaci de 989 habitants en una superficie de 39,9 km2 i una densitat de poblaci de 24,78 hab/km2.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45486" title="Reina Liliuokalani" nonfiltered="2658" processed="2642" dbindex="17955">

Liliuokalani (1838-1917) va ser la darrera reina de Hawaii.

Succe en el tron al seu germ Kalakua l'any 1891. Les activitats nord-americanes en el negoci del sucre de canya els feien considerar l'annexi de Hawaii per tal de protegir els seus interessos. Poc desprs d'inicar el regnat, i grcies a una breu intervenci militar, derrocaren la reina Liliuokalani i van instaurar un govern provisional proameric. El 1894 va ser proclamada la repblica de Hawaii presidida per un nord-americ. Liliuokalani va ser arrestada el 1895 i va viure com una ciutadana normal fins la seva mort. L'annexi de Hawaii com a territori nord-americ es va consumar el 1898.

Liluokalani va escriure una Histria de Hawaii i, entre altres, Aloha Oe que s'ha convertit en una can popular i himne no oficial.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45490" title="Kaahumanu" nonfiltered="2659" processed="2643" dbindex="17956">
Kaahumanu (1768-1832) va ser reina regent de Hawaii.
 
Casada als 13 anys amb el rei polgam Kamehameha I, es va convertir en l'esposa favorita. Encoratj al seu marit per iniciar una guerra per unificar el pas. El 1819, desprs de la mort del seu marit, acced a la regncia. Es destac per trencar tabs a favor de la igualtat entre homes i dones. Es va convertir al cristianisme protestant el 1825. Va expulsar els missioners catlics i va signar el primer tractat amb els Estats Units que asegurava el lliure comer.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45491" title="Amelia Earhart" nonfiltered="2660" processed="2644" dbindex="17957">

Amelia Mary Earhart (1897-1937) fou una aviadora nord-americana.

El 1922 va volar a una alada de 4.600 metres i va establir el rcord mundial femen del moment. Desprs del vol solitari a travs de l'Atlntic de Charles Lindbergh de 1927, el 1928 junt amb altres dos pilots va travessar l'Atlntic en 21 hores. Van ser rebuts pel president dels Estats Units. Convertida en una celebritat va prestar la seva imatge a campanyes de publicitat. El 1932 va ser la primera dona en travessar l'Atlntic en vol solitari. 

L'any 1937, en intentar fer la volta al mn en solitari, desaparegu i no va ser mai trobada.

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45492" title="Emma Goldman" nonfiltered="2661" processed="2645" dbindex="17958">



Emma Goldman (1869-1940) fou una anarquista nord-americana.

D origen litu, va emigrar als Estats Units als 17 anys i d all va ser deportada a Rssia durant la Revoluci Sovitica. Pass uns anys al sud de Frana on va escriure la seva autobiografia  Vivint la meva vida . Collabor en la Guerra Civil Espanyola com a representant en angls de la CNT-FAI.

Entre 1890 i 1915 gaud de certa influncia entre els anarquistes americans. Introdu idees feministes en el pesament anarquista.




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45493" title="Mary Harris" nonfiltered="2662" processed="2646" dbindex="17959">

Mary Harris Jones (1830   1930), agitadora sindical nordamericana.

Nascuda a Irlanda, de jove emigr al Canad. El 1867, ja als Estats Units, el seu marit i quatre fills moriren vctimes de la febre groga. Involucrada en la lluita sindical ajud a fundar el 1905 el sindicat Industrial Workers of the World (IWW). Pertanyia al partit socialista americ. El 1903, per protestar per l'explotaci laboral infantil,  va organitzar una marxa de treballadors menors d'edat en la coneguda com  Children's Crusade  de Pennsylvania a Nova York que era la llar del president dels Estats Units Theodore Roosevelt qui, tanmateix, no es va reunir amb ells. Va aconseguir amb les seves accions que es revissessin les condicions laborals en molts mbits. Va escriure la seva biografia i conserva gran influncia als Estat Units, on s coneguda com  Mother Jones .

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45494" title="Frida Kahlo" nonfiltered="2663" processed="2647" dbindex="17960">

Frida Kahlo Caldern  (Coyoacn, Mxic, 1907-1954) va ser una pintora mexicana d'anomenada.

Nascuda a Coyoacn (Mxic), el seu pare era alemany i la seva mare mexicana (amb orgens indgenes i espanyols). Va patir la poliomielitis als sis anys i un greu accident de trnsit als divuit anys. Ambdues coses van fer que la seva salut fos frgil. Es va casar amb l'artista Diego Rivera i com ell, va donar suport al partit comunista.

Gran part de les seves pintures sn autorretrats que incorporen simbolismes personals completats amb referncies anatmiques grfiques. Reb influncies de la cultura indgena mexicana, que express en colors brillants barrejant realisme amb imaginaci. Kahlo va discrepar de la seva suposada adscripci al surrealisme; en haver manifestat preocupaci pels temes femenins s considerada una destacada feminista.
 Biografia .

Nascuda a Coyoacn, al sud de la Ciutat de Mxic, el 6 de juliol de 1907. Frida deia haver nascut en 1910, any de l'inici de la Revoluci Mexicana: "Vaig nixer amb la Revoluci" , perqu volia que la seva vida comencs amb el Mxic modern. Aquest detall ens mostra la seva singular personalitat, caracteritzada des de la seva infncia per un profund sentit de la independncia i la rebellia contra els hbits socials i morals ordinaris, moguda per la passi i la sensualitat. Orgullosa de la seva mexicanitat i de la seva tradici cultural, es va enfrontar a la penetraci dels costums nord-americans, tot aix barrejat amb el seu peculiar sentit de l'humor. 

Frida va ser la tercera filla de Guillermo Kahlo, fotgraf d'origen germ-hongars, de religi jueva i la mexicana Matilde Caldern i Gonzlez, d'ascendncia espanyola i indgena catlica. No obstant aix, d'acord amb l'estudi de Gaby Franger i Rainer Huhle, formava part de la llegenda, poques vegades instigada per la prpia Frida, que Guillermo Kahlo tingus arrels hungareses o jueves. Aquests autors sostenen que probablement el fotgraf va nixer en Pforzheim, petita ciutat de l'estat de Baden-Wurtemberg i que els seus avis i resta d'avantpassats van pertnyer a la burgesia local i eren de religi luterana.

En 1922 va entrar en l'Escola Nacional Preparatria de Ciutat de Mxic, la ms prestigiosa instituci educativa de Mxic, la qual comenava per primera vegada a admetre noies com alumnes. All les seves trapelleries la van convertir en la "lder" d'un grup majoritriament format per nois rebels amb els quals va realitzar innombrables malifetes a l'escola. 

Va ser precisament en aquesta escola on entraria en contacte amb el seu futur marit, el conegut muralista mexic Diego Rivera, a qui li havia estat encarregat pintar un mural a l'auditori de l'escola. 

El 17 de setembre d'aquest mateix any un accident de tramvia la va deixar amb lesions permanents degut al fet que la seva columna vertebral va quedar fracturada i gaireb trencada, aix com diverses costelles, coll i la pelvis, el seu peu dret es va desllorigar quedant picat, el seu muscle es va desfer i un passamans li va travessar el ventre, introduint-se-li pel costat esquerre. La medicina del seu temps la va torturar amb operacions quirrgiques (32 al llarg de tota la seva vida), va haver d'usar cotilles de diferents tipus i diversos mecanismes de "estirament". 

L'avorriment que li provocava la seva postraci la va dur a pintar: el  1926, encara en la seva convalescncia, va pintar el primer autorretrat, el primer d'una llarga srie en la qual expressar els esdeveniments de la seva vida i les seves reaccions emocionals davant els mateixos. La majoria de les seves pintures les realitzar estirada en el seu llit i al bany. No obstant aix la seva gran fora i energia per viure li van permetre una important recuperaci. Desprs d'aquesta recuperaci, que li va retornar la capacitat de caminar, una amiga ntima la va introduir en els ambients artstics de Mxic on es trobaven, entre uns altres, la coneguda fotgrafa, artista i comunista Tina Modotti i el seu futur marit (de Frida)Diego Rivera. L'artista va contreure matrimoni amb Rivera el 21 d'agost de 1929. La seva relaci va consistir en amor, aventures amb altres persones, vincle creatiu, odi i un divorci en 1940 que solament va durar un any. 

Poc desprs del seu divorci amb Diego Rivera, Frida Kahlo va acabar un autorretrat constitut de dues personalitats: "Les Dues Frides". Amb aquest quadre, assimila la crisi matrimonial, a travs de la separaci entre la Frida en vestit de tehuana, el favorit de Diego, i l'altra Frida, d'arrels europees, la qual va existir abans de la seva trobada amb ell. Els cors de les dues dones estan connectats uneixo a l'altre per una vena, la part europea rebutjada de Frida Kahlo que s amenaada amb perdre tota la seva sang. 

Al matrimoni elo van arribar a metaforitzar com "la uni entre un elefant i un colom", ja que Diego era enorme i obs mentre que ella era petita i prima. Per altra banda; Frida, a causa de les seves lesions, mai va poder tenir fills, cosa que va trigar molts anys a acceptar. 

Malgrat les aventures de Diego amb altres dones (que van arribar a incloure a la prpia germana de la pintora), va ajudar a Frida en molts aspectes: ell va ser qui li va suggerir a Frida que vests amb el vestit tradicional mexic consistent en llargs vestits de colors i joieria extica. Aix, al costat del seu aspecte unicellat, es va convertir en la seva marca. Ell estimava la seva pintura i va ser el seu major admirador. Frida, en canvi, va ser la major crtica de Diego i l'amor de la seva vida. 

La bona reputaci que tenia el seu marit a Estats Units va fer que el matrimoni passs diversos anys residint a ciutats com Nova York  i Detroit.

Entre 1937 i 1939 el revolucionari ucraini Lev Trotsky va viure exiliat a casa de l'artista, juntament amb l'esposa del comunista. Frida tindr un roman amb el lder comunista, a conseqncia d'aquest fet, desprs del seu assassinat va ser acusada com autora del crim. Aix va provocar que estigus arrestada, per finalment va ser deixada en llibertat cosa que va ocrrer d'igual manera amb el seu marit. El 1938, el poeta i assagista del surrealisme Andr Bretn qualifica la seva obra de surrealista en un assaig que escriu per a l'exposici de Kahlo en la galeria Julien Levy de Nova York. No obstant aix, ella mateixa declara ms tard: "Creien que jo era surrealista, per no ho era. Mai vaig pintar els meus somnis. Vaig pintar la meva prpia realitat". 

El 1939 exposa a la galeria Renn et Collea Pars grcies a Bretn. Durant la seva estada a la capital francesa va relacionar-se amb el pintor Picasso i va aparixer en la portada del Vogue francs. 

A partir de 1943 va donar classes a l'escola La Maragda de Mxic D.F. 

A la primavera de 1953, la Galeria d'Art Contemporani d'aquesta mateixa ciutat li va organitzar, per primera vegada, una important exposici. La salut de Frida era molt dolenta en aquells dies i els metges li van prohibir assistir, minuts desprs que tots els convidats es trobessin a l'interior de la galeria es van comenar a escoltar sirenes des de l'exterior, la gent embogida es va dirigir a l'exterior, all hi havia una ambulncia acompanyada d'un escorta amb motocicleta. Frida Kahlo havia estat duta a la seva exposici en un llit d'hospital. Els fotgrafs i els periodistes es van quedar impressionats. Se la va collocar en el centre de la galeria i la multitud va anar a saludar-la. Frida va explicar acudits, va cantar i va beure la tarda sencera. L'exhibici havia estat un xit rotund. 

Aquest mateix any li van haver de amputar la cama per sota del genoll a causa de una infecci de gangrena. Aix la va sumir en una gran depressi que la va dur a intentar el sucidi en un parell d'ocasions. Durant aquest temps, degut a que no podia fer gaire cosa, escrivia poemes als seus diaris, la majoria relacionats amb el dolor i remordiment. 

Va morir a Coyoacn el 13 de juliol de 1954. Va ser vetllada al Palau de Belles Arts de la Ciutat de Mxic i el seu fretre va ser cobert amb la bandera del Partit Comunista mexic, cosa que va ser molt criticada per tota la premsa nacional. El seu cos va ser incinerat i les seves cendres les alberga la Casa Blava de Coyoacn, lloc que la va veure nixer. 

Les seves ltimes paraules en el seu diari van ser: "Espero que la marxa sigui feli i espero no tornar". 

Als quatre anys de la seva mort, la Casa Blava es va convertir en el Museu Frida Kahlo.












































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45495" title="Helen Keller" nonfiltered="2664" processed="2648" dbindex="17961">

Helen Adams Keller  ( Alabama, Estats Units 1880 - 1968 ) fou una activista i escriptora nord-americana sorda i muda.

Nascuda a Alabama, Estats Units, la seva discapacitat va ser causada per una febre el 1882 quan noms tenia 19 mesos. Als 7 anys havia inventat 60 signes diferents per entendre s amb la seva famlia. Per el seu comportament era ingovernable. A partir de 1886 va ser educada per Anna Sullivan amb la qual va estar unida els 49 anys segents. La seva mestra va utilitzar el mtode "Tadoma", que consisteix en sentir les vibracions dels llavis dels altres quan parlen i deletrejar l alfabet en la palma de la persona sord-muda (en aquest cas, Helen). Amb aquest mtode va aprendre angls, francs, alemany, grec, llat i Braille i va poder graduar-se en l institut.
Va fer-se membre del partit socialista, escrigu a favor de la clase treballadora i es va entrevistar amb diversos presidents dels Estats Units.






































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45496" title="Hattrick" nonfiltered="2665" processed="2649" dbindex="17962">

Hattrick s un joc en lnia, jugable des del navegador, on assumeixes el paper de l'entrenador/president d'un club de futbol. 

La seu del joc es troba a Sucia, per tamb s llargament seguit en d'altres estats com Espanya, Pasos Baixos, Blgica, Argentina, Sussa, Singapur, Colmbia  i aix fins un total de ms de 120 pasos, a ms a ms el joc est disponible en 45 idiomes i juguen ms de 920.000 usuaris. A ms, parallelament a la pgina oficial, s'ha creat una gran comunitat en lnia formada per frums, pgines d'equips i programes d'ajuda en l'administraci dels equips.

El seu funcionament s simple. Desprs del registre, al jugador se li assigna un equip amb una srie de jugadors. Aquests tenen unes habilitats escollides a l'atzar. A partir d'aqu s'obre un ventall immens de possibilitats: des de la compra-venda de jugadors, a la decisi d'alineacions, la contractaci d'assistents i economistes i, fins i tot, l'ampliaci de l'estadi. 

Les categories estan organitzades per estats i de forma piramidal. Aix noms hi ha una lliga de primera categoria, per centenars de "novena". Cadascuna d'elles t 8 equips i, per tant, la durada d'una temporada s de 14 setmanes ms dues de preparaci. Els partits de lliga es juguen al cap de setmana, depn de la divisi i el pas, i els de copa o els amistosos el dimecres. 

A ms de les competicions estatals hi ha les competicions de seleccions on els millors jugadors de cada estat s'enfronten entre ells. I fins hi tot hi ha una competici anomenada Hattrick Masters, en la qual els millors equips de cada pas competeixen amb els seus respectius jugadors per tal d'assolir el lloc de campi del mn a Hattrick, per tant s comparable amb la Lliga de campions a la realitat.

El joc ofereix per un mdic preu, a ms, l'opci de subscriure's, fet que li confereix una nova dimensi. Si b no suposa cap avantatge de cara al joc, permet opcions tan atractives com assignar un escut a l'equip, canviar-li l'equipaci o tenir accs a estadstiques ms detallades del rendiment.

 Enllaos externs .
 Pgina oficial de hattrick;
 Manual en catal;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45497" title="Golda Meir" nonfiltered="2666" processed="2650" dbindex="17963">

Golda Meir  (3 de maig de 1898- 8 de desembre de 1978) fou una primera ministra d'Israel.

Nascuda a Kev (Ucrana) emigr el 1906 als Estats Units. El 1921 marx a Palestina i visqu en un kibbutz fins el 1924. S un al partit sionista. Aconsellada per Ben Gurion camvi el seu nom original, Golda Mabovitz, pel cognom hebreu Meir. El 1947 entr com a diputada al Knesset (parlament israeli) . De 1969 a 1974 va ser escollida primera ministra. En la seva poca i davant de la situaci de fora d Israel, no va necesitar compromisos amb els palestins. Tanmateix la crisi poltica posterior a la guerra araboisraeliana de 1973 for la seva dimissi.





































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45498" title="Rosa Parks" nonfiltered="2667" processed="2651" dbindex="17964">
Rosa Louise Parks (nascuda el 4 de febrer de 1913, morta el 24 d'octubre de 2005). Smbol de la lluita pels drets civils americans.


Biografia i lluita pels drets civils.

Va venir al mn com a Rosa Louse McCauley a Tuskegee, Alabama. Va crixer amb els seus pares, creients metodistes James i Leona McCauley, els seus avis i el seu germ en una granja. Treballava com a teixidora cosint llenols.



L'any 1932 es va casar amb Raymond Parks, un home actiu en causes de drets civils. Durant els anys 40, la parella era membra de la Lliga de Votants.

El desembre de 1943, Park comen a militar en el Moviment pels Drets Civils Americans mentre treballava com a secretria per la filial de Montgomery, Alabama de la compromesa NAACP (Associaci nacional pel progrs de la gent de color). Del seu crrec va comentar "Era l'nica dona present, i necessitaven una secretria, i jo era massa tmida per dir que no". Va continuar treballant-hi fins l'any 1957, data en la qual va deixar Montgomery. Noms sis mesos abans del seu arrest, havia ats classes a la Highlander Folk School, un centre d'educaci que defensava els drets dels obrers i l'igualtat racial.


Rosa Parks es va convertir en un important personatge histric quan l'1 de desembre de 1955, a la localitat de Montgomery, Alabama, va refusar d'obeir l'ordre de James Blake, un conductor d'autobs, d'asseure's a la part del darrera del vehicle per tal de deixar lloc per als blancs. Parks es va asseure a la primera filera de la part posterior de l'autobs, a la secci especficament indicada per als negres. Va ser arrestada, jutjada i sentenciada per la seva conducta a ms de desobeir un encarregat oficial.

La nit segent, 50 dels lders de la comunitat afroamericana, encapalats per l'aleshores relativament desconegut Dr. Martin Luther King, pastor de l'Esglsia Baptista de Dexter Avenue a la mateixa ciutat de Montgomery, Alabama, es varen reunir per discutir quines serien les properes accions que haurien de ser preses com a reacci a l'arrest de Rosa Parks.

El proper pas va ser el boicot del servei de transports pblics de Montgomery. Tota la comunitat negra va boicotejar els autobusos pblics durant 381 dies. Dotzenes d'autobusos pblics varen romandre aturats durant mesos fins que la llei que requeria la segregaci racial als autobusos pblics va ser eliminada. Aquest precs fet va dur a moltes altres protestes contra aquesta segregaci.

Amb el seu paper iniciant el boicot, Rosa Parks va fer que molts altres estatunidencs fossin conscients de la lluita pels drets civils. El dr. King va escriure al seu llibre de 1958, Stride toward freedom.

L'arrest de la senyora Parks va ser el factor desencadenant ms que la ra de la protesta. La ra es troba profundament implcita en el recompte d'injustcies similars. De fet, ning pot entendre l'acci de la senyora Parks si no s adonant-se que hi ha un moment en el que s'ha de dir prou, en el qual la personalitat humana crida "Ja no puc ms"

El cas de 1956 va acabar amb la Cort suprema dels Estats Units dictaminant que la segregaci racial al sistema d'autobusos era inconstitucional.

Tot seguit, Parks es va consolidar com una icona del moviment pels drets civils. Incapa de trobar feina i davant el consell de la seva famlia, que patia per la seva seguretat personal, el 1957 es va traslladar a Hampton, Virginia i d'all a la ciutat Detroit, Michigan. Hi va treballar com a teixidora fins que va ingressar a l'oficina del representant John Conyers (diputat per Michigan) on va treballar des del 1965 fins al 1988.

L'Institut Rosa i Raymond Parks pel Propi Desenvolupament (Rosa and Raymond Parks Institute for Self Development) fou fundat per la prpia Rosa Parks i per Elaine Eason Steele en honor del seu marit Raymond. L'institut posa en marxa rutes turstiques en autobs que introdueixen el jovent en el mn dels drets civils. Durant un viatge l'any 1997, l'autobs caigu en un riu i Adisa Foluke, anomenada la nta adoptiva de Rosa Parks, hi mor i molts d'altres patiren algunes ferides.

Va servir com a membre del consell de la Federaci per a la Planificaci Familiar d'Amrica.

Rosa Parks va seguir residint a Detroit fins a la seva mort el passat 24 d'octubre de 2005, deguda a causes relacionades amb la demncia progressiva que li havia estat diagnosticada l'any 2004.


































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45499" title="Eva Pern" nonfiltered="2668" processed="2652" dbindex="17965">

Mara Eva Duarte de Pern, ms coneguda com Evita (1919-1952) Primera Dama de l'Argentina i segona esposa del president Juan Domingo Pern.

Nascuda filla ilegtima ,als 15 anys marx a Buenos Aires on actu d'actriu en obres menors . Es va casar amb el coronel Pern el 1945 i pels seus origens modestos va esdevenir el lligam entre ell i la fundaci dels treballadors del seu partit "Justicialista" "Los Descamisados". Ella va fer campanya per al seu marit el 1946 fent servir retransmissions de rdio de marcat to populista.
Un cop Pern va ser escollit president Eva Pern tingu un destacat paper poltic, va crear la Fundacin Eva Pern que va construir hospitals i orfanats que la van fer molt popular entre la gent ms pobra.

En un viatge per Europa es va trobar entre d'altres amb Franco en uns moments en qu l'ajut alimentari argent era de vital importancia per la continuitat del rgim. Va morir de cncer. Basada en la seva vida es va fer el musical i la pellicula "Evita".

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45502" title="Emmy Noether" nonfiltered="2669" processed="2653" dbindex="17966">

Emmy Noether (Erlangen, Alemanya, 23 de mar de 1882 - Bryn Mawr, Estats Units, 14 d'abril de 1935), matemtica alemanya.

 Biografia .
Filla del matemtic Max Noether, segu estudis de llenges i desprs de matemtiques a Erlangen i a Gttingen. Les dones no eren admeses com estudiants, i per tant s'inscriu com a oient. Malgrat tot, el 1907 defensa amb molt d'xit la seva tesi sobre invariants, sota la direcci de Paul Gordan. A partir d'aquest moment la seva reputaci com a excellent matemtica augmenta de forma connua.

Grcies al suport de David Hilbert, ensenya a Gttingen de manera oficiosa (a Prssia el professorat estava reservat als homes fins al 1920). El 8 de maig de 1919, se li concedeix finalment un perms de docncia i s anomenada professora sense ctedra (i sense salari) l'abril de 1922. Viu essencialment sobre rendes d'una petita herncia, i desprs grcies a un altre contracte de professora.

Per ser de famlia jueva, s obligada a retirar-se el 1933, malgrat el suport dels seus alumnes. Llavors es refugia als Estats Units on dna classe al prestigis Institut d'Estudis Avanats de Princeton. Parallelament, ocupa un lloc de professor al Women's College de Bryn Mawr. Mor dos anys ms tard a causa de les complicacions d'una operaci abdominal.

 Obra matemtica .

Emmy Noether s sobretot coneguda per haver establert un resultat bsic en fsica matemtica, el teorema de Noether, que relaciona simetries i magnituds conservades en un sistema fsic, resultat que s aplaudit fervorosament per Albert Einstein.

Participa en la creaci de l'lgebra moderna, sobretot les estructures d'anells i d'ideals. Treballa especialment en la teoria d'invariants i en lgebres no commutatives. Juntament amb Bartel van der Waerden, que treballa amb ella, i Emil Artin, s una de les figures ms importants de l'escola matemtica alemanya del comenament del segle XX.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45503" title="Eleanor Roosevelt" nonfiltered="2670" processed="2654" dbindex="17967">

Anna Eleanor Roosevelt (Nova York, 1884  Nova York, 1962) fou primera dama dels Estats Units i activista dels drets humans.

Neboda del president Theodore Roosevelt, al 1905 es va casar amb el seu cos lluny (en 5 grau) Franklin D. Roosevelt, amb qui va tenir 6 fills. 

Malgrat el suport d'ella als drets humans i la igualtat racial, el seu marit, quan va esdevenir president dels Estats Units, necessitava dels vots dels partidaris del partit demcrata als estats del sud, que s'hi van oposar i no es va avanar en aquest sentit. 

Es manifest tamb en contra de la confinaci dels nord-americans d'origen japons feta durant la Segona Guerra Mundial. Promogu la Declaraci Universal dels Drets Humans de 1948.



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45506" title="Llista d'espais naturals del Pas Valenci" nonfiltered="2671" processed="2655" dbindex="17968">


 Provncia d'Alacant .
















 Parcs naturals .
Carrascar de la Font Roja;
El Fondo;
Llacunes de la Mata i Torrevella;
Masss del Montg;
Marjal de Pego-Oliva;
Penyal d'Ifach;
Salines de Santa Pola;
Serra Gelada;
Serra de Mariola;

 Paratges Naturals Municipals .
 Arenal de l'Almorx (Petrer);
 La Pilarica - Serra de Callosa (Callosa de Segura);
 Els Arcs (Castell de Castells);
 Mont del Coto (Monver);
 Rac de Sant Bonaventura - els Canalons (Alcoi);
 Els Plantadets (Xixona);
 Parc del Mol de l'Aigua (Torrevella);
 Clot de Galvany (Elx);

 Reserves Naturals .
Reserva marina del Cap de Sant Antoni;
Reserva marina de l'Illa de Tabarca;

 Paisatges protegits .
 Serres del Maigm i del Sit ;
 Puig Campana i el Ponotx;
 Serres de Brnia i Ferrer;
 Les Sorts de Teulada (Marina Baixa);
 Solana del Benicadell;
 Riu Serpis (inclou terrenys a la provncia de Valncia);

 Microreserves de flora .
 Alacant .
 Corrals del Marqus (Alacant);
 Cap de les Hortes (Alacant);
 Saladar de Fontcalent (Alacant);
 Illot de la Nau (Alacant);
 Cova del Canelobre (Busot);
 Serra del Cabe d'Or (Busot);
 Bec de l'guila (Mutxamel);
 Barranc del Carrascal Negre (Xixona);

 Alcoi .
 El Menejador (Alcoi);
 Mola de Serelles (Alcoi);
 Ombria del Garrofer (Alcoi);
 Mas de Cotet (Alcoi);
 Pilar de Ximo (Alcoi);
 La Replana (Castalla);
 Ombria del Mas del Carrascal (Castalla);
 Alt de les Xemeneies (Tibi);
 Coll de la Xau (Tibi);

 Alt Vinalop .
 Barranc del Toll (Beneixama);
 El Recondo de Biar (Biar);
 Corral de Tadeo (Biar);
 Cabecicos de Villena (Villena);
 Miramontes (Villena);
 Cova del Llagrimal (Villena);

 Baix Segura .
 Rambla de las Ventanas (Albatera);
 Barranc d'Enmig (Callosa de Segura);
 Cabezo de las Fuentes (Granja de Rocamora);
 Dunes de Guardamar (Guardamar del Segura);
 Barranco de la Higuerica (El Valle) (Oriola);
 Monte Hurchillo (Oriola);
 Rambla de las Estacas (Oriola);
 Rincn de Bonanza (Oriola);
 Pen de la Lobera (Redov);
 Llacuna de La Mata (Torrevella);
 Llacuna de Torrevella (Torrevella);

 Baix Vinalop .
 Cim de Crevillent (Crevillent);
 Coll de Sant Juri (Crevillent);
 El Fond-El Derramador (Crevillent);
 El Codo (Crevillent);
 Barranc del Boig (Crevillent);
 El Fond - Els Racons (Crevillent) ;
 El Fond-Bassa sud (Elx);
 Dunes de la Marina (Elx) ;
 Barranc de l'Escolgador de Crist (Santa Pola);
 Dunes de Pinet (Santa Pola);
 Salines del Pinet (Santa Pola);

 Comtat .
 Lloma del Cavall (Agres);
 El Recingle (Agres);
 Solana de la Covalta (Agres);
 Mol Mat (Agres);
 Alt de la Cava (Agres);
 Teixera d'Agres (Agres);
 Serra de Serrella-Barranc Fort (Benasau);
 Serra del Rentonar (Benifallim);
 Alt de Senabre (Beniarrs);
 Alt de la Safor (L'Orxa);
 Agulles dels Frares (Quatretondeta);
 La Canal (Quatretondeta);

 Marina Alta .
 Cala Bassetes (Benissa);
 Cala Fustera (Benissa);
 Arc de Brnia (Benissa);
 Forat de Brnia (Benissa);
 Ombria de Brnia (Benissa);
 La Caleta (Calp);
 Morro de Toix (Calp);
 El Mascarat (Calp);
 Penyal d'Ifac (hi ha dos microreserves) (Calp);
 Coll del Faixuc (Calp);
 Les Rotes (hi ha tres microreserves) (Dnia);
 Barranc de l'Emboixar (Dnia);
 Cova de l'Aigua (Dnia);
 Cap d'Or (Teulada);
 Cala de Llebeig (Teulada);
 Cala del Portitxolet (Teulada);
 Llomes del Xap (Vall de Gallinera);
 Cap de Sant Antoni (Xbia);
 Cap de la Nau (Xbia);
 La Granadella (Xbia);
 Illot de la Mona (Xbia);
 Cova del Llop Mar (Xbia);
 Platja del Portixol (Xbia);

 Marina Baixa .
 Serra Gelada (hi ha dos reserves) (Benidorm - Alfs del Pi);
 Illa Mitjana (Benidorm);
 Passet de la Rabosa (Benifato);
 Runar dels Teixos (Benifato);
 Penya de la Font Vella (Benifato);
 Cim del Puig Campana (Finestrat);
 Tossal dels Corbs (Finestrat);
 Font del Teix (Guadalest);

 Vinalop Mitj .
 Arenal de l'Almorx (Petrer);
 Cabe de la Sal (hi ha dos microreserves)(El Pins);
 Ombria de l'Algaiat (La Romana);

 LIC (Llocs d'Inters Comunitari) .
 El Fondo d'Elx-Crevillent;
 Serra de Salines;
 Llacuna de Salines;
 Saleo i Cabecicos de Villena;
 El Maigm i serres de la Foia de Castalla;
 Aitana, Serrella i Puig Campana;
 Algepsars de Finestrat;
 Serres de Brnia i del Ferrer;
 Serra de Crevillent;
 Serra Gelada i Litoral de la Marina Baixa;
 Serra de Callosa de Segura;
 Cap de l'Horta (Alacant);
 Salines de Santa Pola;
 Llacunes de la Mata i Torrevella;
 Dunes de Guardamar;
 Illa de Tabarca;
 Cap Roig;
 Rambla de las Estacas;
 L'Almadrava de Dnia;
 Cueva del Perro de Cox;
 Cova Joliana d'Alcoi;
 Arenal de Petrer;
 Penyasegats de la Marina;
 Riu Gorgos;
 Valls de la Marina;
 Serra Escalona i Dehesa de Campoamor;
 Penyal d'Ifac;
 Masss del Montg;
 Serra d'Oriola;
 Serra de la Safor (inclou terrenys a la provncia de Valncia);
 Serres de Mariola i Carrascar de la Font Roja (inclou terrenys a la provncia de Valncia);
 Marjal de Pego-Oliva (inclou terrenys a la provncia de Valncia);
 Els Alforins (inclou terrenys a la provncia de Valncia);

 ZEPA (Zones d'Especial Protecci per a les Aus) .
 Illots de Tabarca;
 El Fondo d'Elx - Crevillent;
 Salines de Santa Pola;
 Illot de Benidorm- Penyals de l'Arab;
 Llacunes de la Mata i Torrevella;
 Serra Mariola - Carrascar de la Font Roja (inclou terrenys a la provncia de Valncia);
 Marjal de Pego-Oliva (inclou terrenys a la provncia de Valncia);

 Catleg de Zones Humides .
 Embassament de Relleu;
 Meandres abandonats del riu Segura;
 Fonts del riu d'Algar;
 Desembocadura del riu d'Algar;
 Saladar d'Aigua Amarga (Alacant);
 Desembocadura i front litoral del Segura;
 Llacuna i Salers de Villena;
 Llacuna de Salines;
 Embassament de Tibi;
 Embassament d'Elda;
 Embassament d'Elx;
 Els Bassars-Clot de Galvany;
 Salines de Santa Pola;
 Llacunes de la Mata-Torrevella;
 Fond d'Elx;
 Els Carrissars d'Elx;
 El Hondo de Amors (Sant Fulgensi);
 Salines de Calp;
 Marjal de Pego-Oliva (inclou terrenys a la provncia de Valncia);
 Desembocadura i front litoral del riu Racons (Dnia, Oliva, el Verger) (inclou terrenys a la provncia de Valncia);

 Catleg de Coves .
 Cova de les Meravelles (Cocentaina);
 Cova Tallada (Xbia);
 Cova del Llop Mar (Xbia);
 Cueva del Perro (Coix);
 Cova dels Canelobres (Busot);
 Cova dels Morets (Trbena);
 Cova dels Vells (Trbena);
 Cova del Somo (Castell de Castells);
 El Forat (Pedreguer);
 Avencs de Partagat (Benifato);
 Cova de les Calaveres (Benidoleig);
 Cova Fosca-Corb-Pedrera (El Verger);
 Cova del Bolumini (Beniarbeig);
 Cova del Rull (Vall d'Ebo);
 Avenc Estret (Vall d'Ebo);
 Avenc del Mig (Vall d'Ebo);
 Avenc Ample (Vall d'Ebo);
 Cova de les Rates Penades (Teulada);
 Avenc del Morro de l'Estepar (Fageca);
 Cova Juliana (Alcoi);
 Cova de l'Andorial (Dnia);
 Cova Sant Joan (Pego);
 Cova del Tio Melcior (Castalla);
 Simes del Roset (Xixona);
 Sima de Borreguillos (Salines);
 Cova de les Meravelles (Xal);
 Cova del Manano (Xal);
 Cova de la Punta de Benimquia (Dnia);
 Cova del Moraig (Poble Nou de Benitatxell);

 Provncia de Castell .






 Parcs Naturals .
Desert de les Palmes;
Prat de Cabanes-Torreblanca;
Serra Calderona;
Serra d'Espad;
Serra d'Irta;
Illes Columbretes;
Tinena de Benifass;
Parc Natural del Penyagolosa;

 Paratges Naturals Municipals .
 Mola d'Ares (Ares del Maestrat);
 Mola de la Vila (Forcall);
 Peaescabia (Begs);
 L'Estany (Nules);
 El Rivet (Benassal);
 Clot de la Mare de Du (Borriana);
 La Torrecilla - Puntal de Navarrete (Altura);
 La Dehesa (Soneixa);
 Bovalar de Sant Jordi (Sant Jordi);
 Rac del Frare (Sant Mateu);
 El Pozo Junco (El Toro);
 La Esperanza (Sogorb);
 Ermitori de la Magdalena (Castell de la Plana);
 Sant Miquel (Vilafams);
 Palomita (Vilafranca);
 Rambla de Sellumbres (Castellfort, Cinctorres i Castell de Morella);

 Reserves Naturals .
Illes Columbretes;
Reserva marina d'Irta;

 Paisatges protegits .
 Desembocadura del riu Millars;

 Microreserves de flora .
 Alcalatn .
 Salt del Cavall (Llucena);
 Barranc de la Pegunta (Vistabella del Maestrat);
 La Picossa (Vistabella del Maestrat);

 Alt Maestrat .
 Barranc dels Horts (Ares del Maestrat);
 Nevera d'Ares (Ares del Maestrat);
 Portell de l'Infern (Ares del Maestrat);
 Font dels Horts (Ares del Maestrat);
 Mas Vell (Ares del Maestrat);
 Ombria del Mas de la Vall (Hi ha dos microreserves) (Ares del Maestrat);
 Mola d'Ares (Hi ha dos microreserves) (Ares del Maestrat);
 El Rivet (Benassal);

 Alt Millars .
 El Tajar (Torralba del Pinar);
 Olmeda de Font de la Reina (La Font de la Reina);
 Barranc de la Maimona (Montanejos);

 Alt Palncia .
 Ombria de Villar (Algmia d'Almonesir);
 Puntal del Navarrete (Altura);
 Barranc del Gullirno (Caudiel);
 Santa Brbara de Pina (Pina de Montalgrao);
 Peas del Diablo (Sacanyet);
 Bassa de la Dehesa (Soneixa);
 Estret del Cascajar (El Toro);
 Barranc del Sahuquillo (El Toro);
 La Pericona (El Toro);

 Baix Maestrat .
 Barranc de la Cova Alta (Canet lo Roig);
 Bovalar de Castell de Cabres (Castell de Cabres);
 Torre Badum (Penscola);
 Cala Argilaga (Penscola);
 Marjal (Penscola);
 Mol de l'Abat (Pobla de Benifass);
 Tossal de Mitjavila (Pobla de Benifass);
 Punta de Sol d'En Brull (Pobla de Benifass);
 Font de l'Ombra (Pobla de Benifass);
 Salt de Robert (Pobla de Benifass);
 Mas del Peraire (Pobla de Benifass);
 Tossal de Cervera (Pobla de Benifass);
 Carrascal del Mas del Peraire (Pobla de Benifass);
 Rac dels Presseguers (Pobla de Benifass);
 Pouet de Flix (Pobla de Benifass);
 Pont de la Jana (La Jana - Sant Mateu);
 Barranc d'Aiguadoliva (Vinars- Benicarl - Clig);
 Torresseta del Turmell (Xert);

 Plana Alta .
 Agulles de Santa gueda (Benicssim);
 Platja del Quarter Vell (Cabanes de l'Arc);
 Torre de la Sal (Cabanes de l'Arc);
 Alt del Colomer (Cabanes de l'Arc)  ;
 Illa Ferrera (Castell de la Plana);
 Illa Foradada (Castell de la Plana);
 Torre de la Colomera (Orpesa);

 Plana Baixa .
 Pic Espad (Alcdia de Veo);
 Els Estanys d'Almenara (Almenara);
 Platja d'Almenara (Almenara);
 Barranc del Fonillet (Eslida);
 Ombria de l'Oret (Eslida);
 Platja de l'Estanyol (Moncofa);
 Penyes de Mondrag (La Vall d'Uix);

 Ports .
 Bovalar de Cinctorres (Cinctorres);
 Barranc del Marfullar (Morella);
 Font del Teixet (Morella);
 Barranc del Toll de la Sarga (Morella)	;
 Les Coves Llongues (Sorita);
 Montnegrell (Sorita);
 Barranc del Mas Roig (Traiguera);
 Toll Negre (Traiguera);
 Cresta del Turmell (Xert - Vallibona);
 La Palomita (Hi ha dos microreserves) (Vilafranca);
 Mas del Rac (Vilafranca);

 LIC (Llocs d'Inters Comunitari) .
 Desert de les Palmes;
 Alguers de Borriana-Nules-Moncofa;
 Costa d'Orpesa i Benicssim;
 La Marjal de Nules;
 La Serra d'Espad;
 Curs alt del riu Millars;
 Desembocadura del Millars;
 Cova Oscura (Atzeneta del Maestrat);
 Alt Palncia;
 Forat d'en Ferrs (Orpesa);
 Tinena de Benifass, Turmell i Vallivana;
 La Marjal d'Almenara;
 L'Alt Maestrat;
 Riu Bergantes;
 Prat de Cabanes-Torreblanca;
 Serra d'en Galceran;
 Serra d'Irta;
 Marjal de Penscola;
 Illes Columbretes;
 Platja de Moncofa;
 Penyagolosa;
 Serra Calderona (inclou terrenys de la provncia de Valncia);
 Curs mitj del riu Palncia (inclou terrenys de la provncia de Valncia);

 ZEPA (Zones d'Especia Protecci per a les Aus) .
 Penyagolosa;
 Prat de Cabanes-Torreblanca;
 La Tinena de Benifass - Turmell;
 Desembocadura del riu Millars;
 Illes Columbretes;
 Serra d'Espad;
 Serra Calderona (inclou terrenys de la provncia de Valncia);

 Monuments Naturals .
 Cam dels Pelegrins de les Useres;

 Catleg de Zones Humides .
 Desembocadura del Millars;
 Llacunes de Sogorb;
 La Dehesa de Soneixa;
 Bassa de Xvar;
 Clot de la Mare de Du;
 Desembocadura del riu de la Snia;
 Marjal de Nules-Burriana;
 Prat de Cabanes-Torreblanca;
 Desembocadura del riu de les Coves (Alcal de Xivert);
 Marjal de Penscola ;
 Marjal y Estanys d'Almenara (inclou terrenys de la provncia de Valncia);

 Catleg de Coves .
 Ullal de Miravet (Cabanes);
 Cova Santa (Serra d'en Galceran);
 Cueva Negra (Montanejos);
 Avenc del Turio (Fanzara);
 Sima de la Higuera (Caudiel);
 Cova del Toro (Alcdia de Veo);
 Cueva Cerdaa (Pina);
 La Covatilla (An);
 Cova de l'Ereta (An);
 Cova de l'Ondera (An);
 Cova Matilde (Eslida);
 Mina Virgen del Amparo (Artana);
 Los Ojos del Prao (Viver);
 Cova Santa (Altura);
 Coves de Sant Josep (La Vall d'Uix);
 Sima de la Pinosa (La Font de la Reina);
 Sistema del Tossal de la Font (Vilafams);
 Cova de les Meravelles (Castell de la Plana);
 Cueva de Cirat (Montant);
 Avenc del Pla de Litrago (Cervera del Maestrat);
 Cova del Mas d'Abat (Coves de Vinrom);
 Avenc de l'Indi (Orpesa);
 Cova de l'Ocre (Llucena);
 Avenc d'en Serengue (Cabanes);
 Avenc d'en Sria (Cabanes);
 Avenc de Bellver (Orpesa);
 Forat d'en Ferrs (Orpesa);
 Cova de la Puntassa (La Pobla de Benifass);
 Cova Oscura (Atzeneta del Maestrat);
 Cova de Cantallops (Ares del Maestrat);
 Cova dels Encenalls (Sant Mateu);
 Cova de la Mestra (La Pobla de Benifass);
 Forat del Falc (Xodos);
 Sima Posos (Assubar);
 Mol de la Font (Castell de la Plana);
 Cova de la Balma (Sorita);
 Cova del Molinar (Xert);

 Provncia de Valncia .






 Parcs Naturals .
L'Albufera;
Marjal de Pego-Oliva;
Serra Calderona;
Serra Mariola;
Gorges del Cabriol;
Parc Natural de Xera - Sot de Xera;
Parc Natural del Tria;
Parc Natural de la Pobla de Sant Miquel;

 Paratges Naturals Municipals .
 La Cabrent (Estubeny);
 Ombria La Plana (Enguera);
 Parpall-Borrell (Gandia);
 La Murta i la Casella (Alzira);
 El Tello (Llombai);
 Els Cerros (Llombai);
 La Costera (Puol);
 Les Salines (Manuel);
 Serra Perenxisa (Torrent);
 La Cova Negra (Xtiva);
 Les Rodanes (Vilamarxant);
 Serra de Quatretonda (Quatretonda);
 El Surar (Llutxent - Pinet);
 Villingordo (Setaiges);
 L'Ermita (Castell de Rugat);
 Tabarla (Itova);
 Hort de Soriano - Font de la Parra (Carcaixent);
 Los Calderones (Xulella);
 Solana i Barranc de Lucia (Les Alcubles);
 Serra de l'Ombria-Pou Clar (Ontinyent);
 Fuente Bellido (Cases Altes);

 Paisatges protegits .
 Ombria del Benicadell;
 Riu Serpis (inclou terrenys a la provncia d'Alacant);

 Microreseres de flora .
 Camp de Morvedre .
 Muntanya del Cavall (Albalat dels Tarongers);
 Puntal de l'Abella (Estivella);
 Marjal dels Moros (Hi ha dos microreserves) (Sagunt - Puol);
 El Picaio (Sagunt);
 Cam Rampete (Sagunt);
 Llacuna del Fartet (Sagunt);
 Torberes de l'Almard (hi ha dos microreserves) (Sagunt) 	;

 Camp de Tria .
 Tancat de Portaceli (Serra de Portaceli);
 Penyes Altes (Serra de Portaceli);
 Castell de Serra (Serra de Portaceli);
 Barranc del Saragatillo (Serra de Portaceli);
 Rac de Zamora (Vilamarxant) 	  	;
 El Masss (Vilamarxant);
 Alt de la Rodana Gran (Vilamarxant);

 Canal de Navarrs .
 Rincn del Jinete (Bicorp);
 Los Altos de Enguera (Enguera);
 El Chorrillo (Enguera);
 Barranc de la Rosa (Enguera);

 Costera .
 Serra de la Creu (Genovs);
 El Capurutxo (Font de la Figuera);
 El Xocolater (Moixent);
 Barranc del Comediant (Moixent);
 Serra del Castell de Xtiva (Xtiva);

 Foia de Bunyol .
 Ombria de la Font de Roser (Bunyol);
 El Fresnal (Bunyol);
 Pic oo Marts (Itova);
 Barranc de la Peuela (Itova);
 Pic de la Nevera (Setaiges);
 Ombria de las Carrasquillas (Xiva);
 Barranc de la Fuente de la Gota (Xiva) ;

 Plana d'Utiel .
 El Moln (Camporrobles);
 Caada Honda 	(Caudete de las Fuentes);
 Casa de Puchero (Requena);
 Rambla de las Salinas (Requena);
 Hoya del Muchacho (Requena);
 Las Callejuelas (Requena);
 Lavajos de Sinarcas (hi ha dos microreserves) (Sinarcas);
 Las Hoyuelas (Sinarcas);
 Casa del Pino (Venta del Moro);
 Pic Rop (Xera);
 Font de la Puerca (Xera);

 Rac d'Adems .
 Riu Bohlgues (Adems);
 La Cruz de los Tres Reinos (Castielfabib);
 Molino de Papel (Castielfabib);
 El Rodeno (Castielfabib);
 Riu Ebrn (Castielfabib);
 Cova del Front (Castielfabib);
 Cerro Caldern (Puebla de San Miguel);
 Barranc de Jorge (Puebla de San Miguel);
 Barranc Jimnez (Puebla de San Miguel);
 Las Blancas (Puebla de San Miguel);
 Pi de Vicente Tortajada (Puebla de San Miguel);
 Barranc de la Hoz (Puebla de San Miguel);

 Ribera Alta .
 Llacuna del Samaruc (Algemes);
 Port de Tous (Alzira);
 Lloma del Tramussar (Llombai);
 Les Coves (Montserrat);
 Lloma de Coca (Real de Montroi);
 Puntal del Boj (Tous);
 Barranc de Pertecates (Tous);

 Ribera Baixa .
 Cap de Cullera (Cullera);
 Muntanyeta dels Sants (Sueca);

 Safor .
 Barranc de Manesa (Barx);
 Cova de les Rates (Rtova);
 Casa dels Garcia (Rtova);
 Font del Cirer (Simat de la Valldigna);
 Barranc de Muoz (Vilallonga);
 Sec dels Carreters (Vilallonga);
 Cim del Montdver (Xeresa);
 Alts de la Drova (Xeresa);
 Marjal dels Borrons (Xeresa);

 Serrans .
 El Cabezo (hi ha dos microreserves) (Aras de los Olmos);
 Barranc del Escaiz (Aras de los Olmos);
 Barranc de las Balsillas (Aras de los Olmos);
 Alt del Viso (Alpont);
 Ombria de la Pea Parda (Andilla);
 Fuente del Seor (Andilla);
 Ombria del Rodeno Torm (Calles);
 Rambla d'Alcotas (Calles);
 El Picarcho (Tujar);
 Riberes del riu Tujar (Tujar);
 La Caballera (Titaguas);

 Vall d'Albaida .
 Ombria de la Covalta (Albaida);
 Barranc de les Mollolades (Castell de Rugat);
 Penya dels Gavilans (Fontanars del Alforins);
 Els Miradors (Llutxent);
 Penyeta de l'Heura (Bufal - El Palomar);
 Pla de Junquera (Pinet);
 Ombria del Buixcarr (Quatretonda);
 Pla de Mora (Quatretonda);

 La Vall de Cofrents .
 Font del Puntalejo (Aiora);
 La Hunde-Palomeras (hi ha tres microreserves) (Aiora);
 Dehesa de Cortes (Cortes de Pallars)  	;
 El Caroig (Teresa de Cofrents);
 Barranc de las Macheras (Jalance);
 Castell de Jalance (Jalance);
 El Moragete (Jalance - Jarafuel);

 LIC (Llocs d'Inters Comunitari) .
 Serra de la Safor (inclou terrenys de la provncia d'Alacant)  	;
 Serres de Mariola i Carrascar de la Font Roja (inclou terrenys de la provncia d'Alacant);
 Marjal de Pego-Oliva (inclou terrenys de la provncia d'Alacant)	;
 Els Alforins (inclou terrenys de la provncia d'Alacant);
 Serra Calderona (inclou terrenys de la provncia de Castell);
 Curs mitj del riu Palncia (inclou terrenys de la provncia de Castell);
 La Marjal dels Moros (Puol - Sagunt);
 Serres de Marts y el Ave 	;
 Serra de Malacara 	;
 Gorges del Cabriol;
 Serra del Negrete 	;
 Los Lavajos de Sinarcas 	;
 Alto Turia 	;
 Sabinar de Alpuente;
 Arroyo Cerezo (Castielfabib - Vallanca) 	 ;
 Cova del Barranc Hondo (Xest) 	;
 Rius del Ranc d'Adems;
 Puebla de San Miguel 	 ;
 Mola de Cortes i El Caroig 	;
 Cova Xurra (Gandia) 	;
 Serra del Mugrn (Aiora) 	;
 Curs mitj i baix del Xquer;
 Curs mitj del riu Albaida 	;
 Serra del Castell de Xtiva 	;
 L'Albufera;
 Cap de Cullera 	;
 Ullals del riu Verd ;
 Serra de Corbera 	;
 Serres del Mondver i la Marxuquera 	;
 La Marjal de la Safor 	;
 Cova Negra (Aiora) 	;
 Serra d'Enguera 	;
 Tnel de Canals 	;
 Cova de les Meravelles (Alzira) 	;
 Sima de l'guila (Picassent) 	;
 Tnel del Carcaln (Bunyol) 	;
 Vall d'Aiora y serra del Boquern 	;
 Cova del Sardiner (Sagunt) 	;
 Cova de les Meravelles (Llombai) 	;
 Cova de la Moneda (Cotes) 	;
 Cova de les Rates Penades (Rtova) 	;
 Avenc de les Graelles (Navarrs) 	;
 Cova dels Mosseguellos (Vallada) 	 ;
 Dunes de la Safor;

 ZEPA (Zona d'Especial Protecci per a les Aus) .
 Serra Calderona (inclou terrenys de la provncia de Castell);
 L'Albufera de Valncia;
 Gorges del Cabriol;
 Serra de Marts - Mola de Cortes;
 Marjal dels Moros (Puol - Sagunt);

 Catleg de Zones Humides .
 L'Albufera;
 Marjal de la Safor;
 Embassament de la Vallesa;
 Embassament d' Embarcaderos (Cofrents);
 Desembocadura del riu Xeraco;
 Marjal de Rafalell i Vistabella (Massamagrell - Valncia);
 Desembocadura del riu Bullent;
 Embassament del Bosquet de Moixent;
 Laguna de San Benito (Aiora);
 Font dels Sants (L'Alcdia de Crespins - Canals);
 Ullal de l'Estany del Duc (Gandia);
 Naixement del riu Verd (Benimodo - Massalavs);
 El Barchell (Xelva);
 Lavajos de Sinarques;
 Desembocadura i front litoral del Xquer;
 Marjal dels Moros (Puol - Sagunt);
 Marjal i Estany de la Ribera Sur del Xquer;

 Catleg de Coves .
 Sima del Higueral (Xestalgar);
 Sima Colomera (Bugarra);
 Conjunt de cavitats de Las Pedrizas (Vilamarxant);
 Sima de las Palomas (Xiva);
 Cueva del Barranco Hondo (Xest;
 Sima del Alto de Don Pedro (Macastre);
 Pozo del Moro (Camporrobles);
 Cueva del Crisuel (Requena);
 Cueva de la Pedriza (Requena);
 Cova del Gall (Godella);
 Cova Soterranya (Serra);
 Cova del Sardiner (Sagunt);
 Cueva del Nacimiento (Castielfabib);
 Tnel d'Arguines (Sogorb);
 Sima de la Loma/Cueva del Frontn (Castielfabib);
 Cueva de la Fuente de la Plata (Castielfabib) ;
 Sima Aldaia (Barx);
 Sima de l'guila (Picassent);
 Cova del Cavall (Olocau);
 Cova de les Meravelles (Alzira);
 Sima Pilar (Barx);
 Cova Negra (Xtiva);
 Cova Pates (Moixent);
 Sima de la Caseta de Damiano (Moixent);
 Cova Santa (Font de la Figuera);
 Cavidades de la Hoya de Agrs (Cofrents);
 Cueva Hermosa y Cueva del Alba (Cortes de Pallars);
 Cueva de Don Juan (Xalans);
 Cueva del Lago (Aiora);
 Cueva Negra (Aiora);
 Cova de la Sarsa (Bocairent);
 Cova dels Mosseguellos (Vallada);
 Cova de les Graelles (Tous);
 Tnel dels Sumidors (Vallada);
 Tnel de Canals (Canals);
 Cova de la Moneda (Cotes);
 Cova de les Meravelles (Llombai);
 Sima del Puntal de Mateu (Nquera);
 Sima del Campillo (Tous);
 Tnel de Carcaln (I) (Bunyol);
 Tnel de Carcaln (II) (Bunyol);
 Cova de l Alt del Pi (Serra);
 Sima del Palmeral (Pedralba);
 Pla de Simes (Ontinyent);
 Cova de les Rates Penades (Rtova);
 Cova Xurra (Gandia);
 Cueva Dones (Millares);
 Cueva de los Arroces (Quesa);
 Sima de la Llenca del Serrano (Tous);
 Cueva del Tortero (Tous);
 Cova del Dragut (Cullera);
 Cova Blanca (Corbera);
 Cova de les Ratetes (Corbera);
 Cova de l'Aigua (Carcaixent-Simat);
 Sima del Toro (Simat);
 Cova de Planxa (Simat);
 Sima del Castell-Sima Torres (Moixent);
 Cova dels Orgues (Gandia);
 Cueva de las Maravillas (Dosaiges);
 Cova de l'Autopista (Real de Gandia);
 Avenc de la Donzella (Barx);
 Sima Pablo Puchol (Barx);
 Cova del Forat (Barx);
 Avenc del Simarr (Barx);
 Avenc de Quatretonda (Quatretonda);
 Cova de l'Aigua (Quatretonda);
 Sima Sancho (Pinet);
 Avenc Llengua de Crvol (Vilallonga);
 Sima Blanca (La Font d'en Carrs);
 Cova de Bolomor (Tavernes de la Valldigna);

 Vegeu tamb .
 Espais Naturals Protegits del Pas Valenci;

 Enllaos externs .
 Conselleria de Territori i Habitatge ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45509" title="Manuel Mil i Fontanals" nonfiltered="2672" processed="2656" dbindex="17969">

Manuel Mil i Fontanals (1818-1884), filleg, erudit i escriptor. Va nixer a Vilafranca del Peneds. Se'l considera un dels impulsors de la Renaixena, grcies als seus esforos en la restauraci dels Jocs Florals, i en el camp de l'ortografia.

Es va llicenciar en Dret als Estudis Generals de Barcelona. Entre 1838 i 1844 va estudiar a Paris, i va estudiar directament sobre els manuscrits la poesia provenal. A partir de 1845, retorn a Cataluya, es va doctorar en Filosofia i Lletres i un any desprs guanyava la ctedra de Literatura a la Universitat de Barcelona. Fou membre de l'avui anomenada Reial Acadmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (1858), com el seu germ gran Pau Mil i Fontanals, eminent teric de l'art, que ho fou el 1851.

Cal remarcar la seva activitat com a historiador de la literatura medieval catalana i la seva intervenci, a les darreries del segle XIX, en les polmiques sobre la unificaci de l'ortografia. Proposant, l'any  1861, la divisi dialectal de catal en dos grans blocs: l'oriental i l'occidental.

Estudi amb noves prespectives la poesia popular catalana;
Observacions sobre la poesa popular (1853) ;
Romancerillo Cataln (1882), on apareix per primera vegada impresa la Can del Comte l'Arnau;

La poesia trobadoresca;
De los trovadores en Espaa (1861);

La literatura castellana antiga;
De la poesia heroico-popular castellana (1874) ;

La literatura catalana antiga; 
Resenya histrica i crtica dels antics poetes catalans;

I el psicologisme escocs;
Principios de Esttica (1857-1869).

Les seves Obres completes foren editades per Marcelino Menndez Pelayo del 1886 al 1896.

Enllaos externs.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45517" title="Llac Titicaca" nonfiltered="2673" processed="2657" dbindex="17970">

El llac Titicaca (en espanyol Lago Titicaca), situat a 3.821 m sobre el nivell del mar, s el llac navegable ms gran del mn . T una rea aproximada de 8.300 km, cosa que el converteix en el ms gran de l'Amrica del Sud, noms superat pel llac Maracaibo, a Veneuela, de 13.000 km, per que molts qualifiquen com a mar, ja que t connexi directa amb l'oce.

Est situat a l'Altipl, a la regi dels Andes, a la frontera entre el Per i Bolvia. El llac Titicaca t una profunditat mitjana de 140 a 180 metres, i la mxima s de 280 metres. La part occidental del llac pertany a la regi peruana de Puno i l'oriental correspon al departament bolivi de La Paz. El llac no s propietat de cap dels dos pasos en concret, sin que el comparteixen, de tal manera que apareix complet als mapes d'ambdues nacions.

Al llac hi desemboquen ms de 25 rius i cont al seu interior 41 illes, algunes de les quals bastant poblades. Aquestes illes s'han convertit en una atracci turstica per al Per, amb excursions des de la ciutat costanera de Puno, com les illes dels Uros, nou illes artificials fetes de canyes flotants. Una altra illa, Taquile, s molt visitada a causa de les comunitats indgenes que l'habiten. La gent de Taquile s coneguda pels seus productes txtils, que sn dels millors productes artesanals que es poden trobar al Per.

El llac Titicaca s'alimenta de les pluges i de la neu que es desf de les glaceres andines. Un 5 % de l'aigua del llac flueix pel riu Desaguadero, que travessa Bolvia fins al llac Poop. La resta de l'aigua s'evapora pels forts vents i els rajos de sol que afecten aquestes alades.

L'origen del nom Titicaca s desconegut. Sembla fer referncia a la forma del llac, semblant a un puma caant un conill. El mot s una uni de paraules del qutxua i l'aimara, dues de les llenges locals. 

El fet que la part sud-est del llac estigui separada del cos principal per l'estret de Tiquina fa que els bolivians l'anomenin Lago Huinaymarca, mentre que la part ms gran s anomenada Lago Chucuito. Al Per, aquestes dues parts sn anomenades Lago Pequeo i el Lago Grande, respectivament.

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Tour virtual pel llac Titicaca;
 Pgina principal d'informaci turstica sobre el Per;



































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45519" title="Antoni Viladomat i Manalt" nonfiltered="2674" processed="2658" dbindex="17971">

Antoni Viladomat i Manalt (Barcelona, abril de 1678-22 de gener de 1755) fou un pintor barroc catal del segle XVIII. Fill del daurador Salvador Viladomat i de Francesca Manalt.

L'any 1693 s'incorpora al taller del pintor Joan Baptista Perramon, amb qui treballar fins a obtenir, als vint-i-quatre anys, el mestratge. El 1698 decora l'esglsia dels jesutes de Tarragona i el 1703 pinta la capella de Sant Pau de la Casa de la Convalescncia de Barcelona. Tamb s autor, entre moltes altres obres, de la Capella dels Dolors, a la baslica de Santa Maria, a Matar.

Es troba enterrat a la capella de la Immaculada a l'esglsia de Santa Maria del Pi a Barcelona.

 Enllaos externs .
Tesi de Francesc Miralpeix i Vilamala;
Visita virtual per la Capella dels Dolors de Santa Maria de Matar, els ms important conjunt de pintura barroca catalana del segle XVIII. Obra d'Antoni Viladomat i Manalt.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45521" title="Llus XVI de Frana" nonfiltered="2675" processed="2659" dbindex="17972">


Llus XVI (Versalles, 23 d'agost de 1754 - Pars, 21 de gener de 1793), va ser rei de Frana i de Navarra des de 1774 fins a 1792. Susps i arrestat durant la insurrecci del 10 d'agost, va ser jutjat per la Convenci Nacional, considerat culpable de traci i guillotinat el 21 de gener de 1793.

Estimat pel poble durant els seus primers anys de regnat, la seva indecisi i conservadorisme va portar la gent a rebutjar-lo i acusar-lo de la tirania de l'Antic Rgim. Desprs que fos destronat, la Convenci Nacional li va assignar el cognom Capet (en referncia a Hug Capet, a qui es considerava avantpassat dels reis de Frana), i va passar a ser anomenat "Llus Capet" en un intent de banalitzar el seu estatus de rei.

 Primers anys .

En el moment del seu naixement, al futur Llus XVI li fou posat el nom de Llus August i li va ser concedit el ttol de duc de Berry. Els seus pares eren el Delf Llus, l'nic fill de Llus XV, i la  princesa Maria Josepa de Saxnia, segona esposa del Delf i filla d' August III de Polnia, prncep de Saxnia i rei Polnia.  

Llus August va tenir una infantesa difcil perqu, en un principi, els seus pares concentraren la seva atenci en el seu germ gran Llus, duc de Borgonya, el qual, per, va morir a l'edat de deu anys el 1761, moment a partir del qual els seus pares encara es distanciaren ms d'ell. Malgrat tot, Llus August fou un bon estudiant, amb fora inters per la histria de la Gran Bretanya  i per l'astronomia; sovint se n'anava de cacera amb el seu avi, Llus XV i tenia bona relaci amb els seus germans petits: Llus Estanislau, comte de Provena i Carles Felip, comte d'Artois.

Arran de la mort del seu pare (1765), Llus August va esdevenir Delf, s a dir, hereu de la Corona; desprs de la mort de la seva mare (1767), se'n va fer crrec la seva via, la reina Maria Leszczy ska, la qual, per, va morir el 1768; aleshores, de la seva educaci se'n cuidaren les seves ties solteres Adelaida, Victria,  Sofia, i Llusa Maria, conegudes collectivament com a Mesdames Tantes.

El 16 de maig de 1770 Llus August va casar-se amb l'arxiduquessa Maria Antonieta d'ustria, filla de Francesc I, emperador romanogermnic i de Maria Teresa I d'ustria, amb qui va tenir quatre fills:

SAR la princesa Maria Teresa de Frana, duquessa d'Angulema nascuda el 1778 a Versalles i morta el 1844 a Viena. Es cas el 1799 amb el seu cos germ el prncep Llus Antoni de Frana, duc d'Angulema, fill gran del comte d'Artois.

SAR el prncep Llus Josep de Frana nat el 1781 i mort el 1789.

SM el rei Llus XVII de Frana nat a Versalles el 1785 i mort el 1795 en un lloc desconegut. Fou rei titular de Frana des de 1792 fins a 1795.

SAR la princesa Sofia Beatriu de Frana nascuda a Versalles el 1786 i morta el 1787.

 Personalitat .
A causa de la seva actitud envers la cort, durant bastant de temps s'ha mantingut la imatge de Llus XVI com un pobre babau, manipulat pels seus consellers, preocupat noms per anar de cacera i dedicar-se noms al seu hobby de la fusteria. Aquesta beneiteria que sovint se li atribueix s'explica parcialment per la seva gran miopia que l'allava del mn, i que, sobretot, li dificultava reconixer els seus interlocutors. En realitat, Llus XVI fou un prncep instrut amb coneixements d'histria, geografia, navegaci i cincies, aix com fou el primer rei de Frana capa de parlar correctament l'angls.

Una de les seves principals preocupacions fou reforar la marina francesa per combatre el domini martim britnic i, aix, fer la revenja del desastrs Tractat de Pars que havia posat fi a la Guerra dels Set Anys (1756-1763); per aix, va donar suport a la Revoluci Americana. 
 
D'en dels temps de Llus XIV, la noblesa havia quedat sotmesa al poder de la cort reial, on havien de viure en un sistema basat en un complex cerimonial i una rgida etiqueta que girava al voltant de la figura del rei, al servei del qual havia d'estar. Per aix, l'estatus d'un noble es valorava segons les recompenses i honors que rebia del monarca.

Igual com abans Llus XV, Lluis XVI no s'hi trobava b en aquest esquema; i, aix, per trencar amb la imatge autoritria i hiertica de Llus XIV, va intentar donar la imatge d'un home senzill en la lnia dels dspotes illustrats europeus com ara Frederic II de Prssia. Fou a causa, doncs, del seu rebuig a integrar-se en el sistema de cort dissenyat per Llus XIV, que els nobles se'n formaren una mala imatge ja que privant la noblesa del seu habitual paper cerimonial, Llus XVI la despossea del seu estatus social.

Tamb es considera que, a causa del seu benevolent carcter, Llus XVI no va usar la fora contra la Revoluci quan hauria tingut l'oportunitat de fer-ho.



 Regnat 1774-1792 .
 Abans de la Revoluci .

El 1774, amb noms vint anys d'edat, Llus XVI va heretar la corona del seu avi Llus XV; aleshores, les finances pbliques estaven en dficit i, a ms, es notava un creixent rebuig cap al despotisme monrquic; per aix, el nou rei va intentar guanyar-se l'estimaci del poble restablint els parlaments; per altra banda, va nomenar un expert conseller Jean-Frdric Phlypeaux, comte de Maurepas qui, fins a la seva mort (1781), va encarregar-se de prendre decisions importants.

La noblesa va rebutjar les mesures radicals de reforma tributria i financera proposades per Turgot i Malesherbes, les quals foren bloquejades pels parlaments, els quals insistien que el rei no tenia pas dret a establir nous impostos. Per aix, Turgot va ser destitut el 1776 i Jacques Necker ocup el seu lloc. Necker va donar suport a la Revoluci Americana i desenvolup una poltica de demanar prstecs a l'estranger abans que establir nous impostos. Quan aquesta poltica va fracassar, el 1783 Llus XVI el destitu i va substituir-lo per Charles Alexandre de Calonne, qui va incrementar la despesa pblica per evitar l'endeutament; com que aquesta poltica tamb va fracassar, el 1787 el rei va convocar l'Assemblea de Notables per discutir-hi una nova reforma fiscal proposada per Calonne. Quan els nobles van ser informats de la quantia del deute, van rebutjar del tot el pla. Aleshores, Llus XVI va perdre legitimitat per governar com a monarca absolut, cosa que el fu caure en una depressi.

Davant la crisi institucional, va comenar a demanar-se la convocatria dels Estats Generals de Frana, que no s'havien reunit des del 1614, petici a la qual Llus XVI acced el maig de 1789 amb l'esperana d'obtenir-ne l'aprovaci de les seves reformes fiscals. Aquest fou, per, l'origen de la Revoluci Francesa que comen el juny de 1789 quan el Tercer Estat es declar Assemblea Nacional; els intents del rei de controlar-la van dur al Jurament del jeu de paume (20 de juny de 1789) i a la proclamaci de l'Assemblea Nacional Constituent el 9 de juliol, i aix, el poder va passar del rei a l'Assemblea. La presa de la Bastilla (14 de juliol de 1789) va simbolitzar la victria de la monarquia constitucional democrtica sobre l'absolutisme de Llus XVI.

 Durant la Revoluci .

El 5 d'octubre de 1789, incitada pels revolucionaris, una turba de dones de les classes populars de Pars van marxar cap al Palau de Versalles; durant la nit, van aconseguir entrar-hi i intentaren matar la reina, una persona odiada per la vida frvola que se li atribua. Els manifestants aconseguiren obligaren Llus XVI i la famlia reial a traslladar-se a Pars, on s'installaren al Palau de les Tulleries. Aleshores, per, Llus XVI va conservar una gran popularitat i accept les reformes socials, poltiques i econmiques decretades per l'Assemblea Constituent. Tanmateix, avui dia, alguns estudiosos apunten que, arran del trasllat de Versalles a Pars, Llus XVI va comenar a patir greus atacs de depressi que el deixaven mentalment paralitzat en una indecisi total. Durant aquestes crisis, era la impopular Maria Antonieta qui prenia les decisions poltiques.

Naturalment, les idees revolucionries de sobirania popular s'oposaven frontalment als principis de l'absolutisme monrquic del dret div dels reis i de l'aliana del tron i de l'altar, els quals, fins aleshores, havien representat la tradici del govern francs. Per aix, en moltes rees rurals la Revoluci era rebutjada igual com tamb eren contrries a les noves idees les monarquies europees. Per altra banda, a mesura que la Revoluci s'anava radicalitzant, alguns dels que, en un principi, li havien donat suport comenaren a distanciar-se'n, tal com fou el cas de Mirabeau qui, secretament, va conspirar per restaurar el poder de la monarquia en una nova forma constitucional; tanmateix, la sobtada mort de Mirabeau i les crisis depressives de Llus XVI avortaren aquests projectes.

Llus XVI no era pas tan reaccionari com els seus germans el comte de Provena i el comte d'Artois, per la qual cosa, tant pblicament com en privat, va ordenar-los de deixar estar els seus projectes de contracops, projectats, sovint, per mitj del seu secretament nomenat regent l'ex-ministre Brienne. Ara b, el rei va tenir sovint topades amb l'Assemblea sovint per qestions relacionades amb el tractament que se li donava a ell i a la seva famlia; aix, Llus XVI es queixava del fet d'haver de viure gaireb com un presoner a les Tulleries, on Maria Antonieta havia de tenir gurdies revolucionaris fins i tot al seu dormitori quan hi dormia, i per l'obligaci que els capellans al servei del Palau haguessin de ser necessriament clergues constitucionals.

Durant la nit del 20 al 21 de juny de 1791, va tenir lloc la Fugida a Varennes en qu, disfressat de criat, Llus XVI va fugir secretament amb la seva famlia amb la intenci d'atnyer la fortalesa reialista de Montmdy, situada a la frontera nord-oriental de Frana, per aix imposar un gir moderat a la Revoluci. Desprs que fos identificat i detingut a Varennes, Llus XVI fou obligat a tornar a Pars on va continuar sent reconegut com a rei per sotms a una situaci d'arrest domiciliari a les Tulleries.

El 3 de setembre de 1791 s acab la redacci de la Constituci, precedida per la Declaraci de Drets de l Home i del Ciutad. La Constituci setenciava que el Rei noms tindria el ttol de Rei dels Francesos, fet acceptat pel Rei el 13 de setembre de 1791, jurant fideliat a la constituci a l'endem. Llus XVI ja no era Rei per la Grcia de Du, sin una mena de representant del poble. Aleshores, l'Assemblea Constituent va dissoldre's i s'eleg una Assemblea Legislativa.

Les altres monarquies europees miraven amb prevenci els fets que s'estaven esdevenint a Frana, i discutiren si els calia intervenir-hi ja fos per donar suport a Llus XVI o per aprofitar-se de la crisi francesa. La figura clau d'aquest debat era l'emperador Leopold II, germ de Maria Antonieta qui, el 27 d'agost de 1791, juntament amb el rei Frederic Guillem II de Prssia, va promulgar la Declaraci de Pilnitz segons la qual, els monarques d'Europa es manifestaven decidits a garantir el benestar de Llus XVI i la seva famlia i, a ms, amenaava vagament amb mesures drstiques si els passava res. Malgrat que Leopold II havia vist la Declaraci de Pillnitz com una manera d'evitar haver de prendre cap mesura efectiva contra Frana, almenys inmediatament, a Frana fou vista com una amenaa seriosa i com a tal fou denunciada pels dirigents revolucionaris.

A ms de l'enfrontament ideolgic amb la resta d'Europa, la poltica exterior francesa s'havia d'enfrontar tamb a d'altres problemes com ara la qesti dels dominis austracs a Alscia, l'agitaci contrarevolucionria dels nobles emigrats a l'estranger, que tenia lloc, principalment als Pasos Baixos Austracs i en alguns petits estats del Sacre Imperi Romanogermnic. Per tot aix, desprs d'haver escoltat tot el memorial de greuges presentat pel ministre d'afers estrangers Charles Franois Dumouriez i comptant amb el suport de Llus XVI, el 20 d'abril de 1792, l'Assemblea Legislativa va declarar la guerra a l'Imperi. Dumouriez havia planejat la invasi dels Pasos Baixos austracs, on comptava que la poblaci local s'alcs contra el domini austrac. Tanmateix, la Revoluci havia desorganitzat l'exrcit i les forces reclutades, a ms de ser insuficients, resultaren indisciplinades ja que, al primer senyal de batalla, va produir-se una deserci en massa i, en alguns casos, els soldats assassinaren els seus generals. 

Mentre, les forces prussianes, dirigides per Carles Guillem Ferran, Duc de Brunswick van concentrar-se a Coblena, a prop del Rin. Pel juliol de 1792, els exrcits del duc de Brunswick va prendre amb facilitat les fortaleses de Longwy i Verdun. Aleshores, el 25 de juliol, el duc va emetre una proclama dita el Manifest de Brunswick, escrit per l'emigrat Prncep de Cond, on s'hi declarava que la intenci dels austracs i dels prussians era restablir el rei en la seva total autoritat i amenaava de considerar qualsevol persona o poblaci que se'ls oposs com a rebels a ser condemnats a mort sota la llei marcial. Ara b, contrriament al que els seus promotors havien esperat, el Manifest de Brunswick va comprometre encara ms la feble posici de Llus XVI a Pars, ja que el manifest fou vist per molts com la prova concloent de l'entesa del rei amb les potncies estrangeres. Aix s'arrib a la insurrecci del 10 d'agost de 1792 en qu les turbes de Pars, amb el suport de la Comuna insurreccional, prengueren el Palau de les Tulleries, amb la qual cosa, Llus XVI i la seva famlia hagueren d'acudir a la cambra de l'Assemblea Legislativa a demanar-hi protecci.

 El procs .
El 10 d'agost de 1792, l'Assemblea Legislativa declar Llus XVI susps en les seves funcions; fou la nova Convenci Nacional la que el destron el 21 de setembre de 1792 en proclamar la Repblica a Frana. Per altra banda, quan hi havia anat a demanar protecci, l'Assemblea Legislativa havia assignat a Llus XVI el Palau de Luxemburg com a nova residncia; ara b, la Comuna de Pars va aconseguir que el 13 d'agost el rei i la famlia reial fossin empresonats a la Torre del Temple.

Una qesti que es va haver de plantejar la Convenci era el dest de l'ex-rei. Els girondins es manifestaven partidaris de mantenir-lo empresonat com a hostatge i com a garantia de futur; ara b, els sectors radicals, s a dir la Comuna de Pars i la facci de la Muntanya volien l'execuci immediata del rei. Com que a molts dels diputats de la Convenci la seva formaci com a juristes els impedia acceptar la idea d'executar alg sense judici previ, es va votar que Llus XVI seria jutjat per la Convenci.

La primera sessi del procs contra Llus XVI, a qui la Convenci donava el nom de "ciutad Louis Capet" va tenir lloc l'11 de desembre de 1792; Bertrand Barre de Vieuzac, president de la Convenci Nacional, va llegir l'acta d'acusaci preparada per Robert Lindet.

Els onze crrecs d'acusaci foren:


1/ Haver intentat impedir la reuni dels Estats Generals de Frana, i, doncs, haver atemptat contra la llibertat.
2/ Haver mobilitzat un exrcit contra els ciutadans de Pars i no haver-lo allunyat fins desprs de la Presa de la Bastilla.
3/ No haver complert les seves promeses a l'Assemblea constituent, haver intentat evitar l'abolici del feudalisme i haver deixat trepitjar l'escarapela tricolor la qual cosa va provocar els fets dels 5 i 6 d'octubre de 1789.
4/ Haver prestat jurament durant la Festa de la Federaci per desprs passar a intentar corrompre l'Assemblea constituent, en particular per mitj de Mirabeau.
5/ Haver enganyat l'Assemblea constituent adreant-li una cpia d'una carta dirigida als representants diplomtics on s'hi deia que havia acceptat lliurement la Constituci mentre usava els diners del poble per preparar la Fugida a Varennes.
6/ L'acord existent entre Leopold II i el rei de Prssia per restaurar la monarquia francesa. ;
7/ Haver enviat grans sumes al marqus de Bouill i als emigrats.
8/ Haver pres part en la insurrecci del 10 d'agost de 1792.
9/ Haver ordenat l'acaparament de gra, sucre i caf.
10/ Haver vetat el decret que preveia la formaci d'una companyia de vint mil federats. ;
11/ sser responsable de la crrega del Camp de Mart el 17 de juliol de 1791.

El 12 de desembre de 1792, la Convenci va nomenar els defensors de Llus XVI: Franois Denis Tronchet, Chrtien-Guillaume de Lamoignon de Malesherbes, 
Guy-Jean-Baptiste Target i Raymond de Sze.

En el seu parlament del 26 de desembre de 1792, Raymond de Sze va assenyalar que la Convenci, pel fet d'acusar i, alhora, jutjar Llus XVI es trobava en la situaci de ser al mateix temps jutge i part, amb la qual cosa no es garantien els drets processals de l'acusat qui no gaudiria ni de les garanties de la seva anterior condici de rei ni de les de la seva nova condici de ciutad.

Dimarts 15 de gener de 1793 va tenir lloc a la Convenci Nacional la votaci nominal sobre aquestes dues qestions, aix formulades:

1 "s Louis Capet culpable de conspiraci contra la llibertat pblica i d'atemptats contra la seguretat general de l'Estat, si o no?";
2 "Cal sotmetre el judici de la Convenci nacional contra Louis Capet a la ratificaci del poble, si o no?";

Cada departament fou cridat successivament, comenant per la lletra G, i els seus diputats pronunciaven el seu vot a la tribuna.

Des de dimecres 16 de gener de 1793 a les sis de la tarda fins dijous 17 de gener a les set del vespre, sense cap interrupci, comenant pel departament de l'Haute-Garonne, va tenir lloc la votaci nominal sobre la tercera qesti:

3 "Quina pena cal imposar a Louis?";

Durant la sessi de dissabte 19 de gener de 1793, la Convenci decret que discutiria immediatament la qesti de la suspensi de la sentncia contra Louis Capet, i decret que la qesti seria aix formulada:

 4 "Cal suspendre l'execuci de la sentncia de Louis Capet, si o no?" ;
La votaci nominal tingu lloc per ordre alfabtic de departament comenant pel Gers.



Al final, el rei fou declarat culpable per una majoria de 693 vots contra 28; ara b, la condemna a mort s'aprov noms per 366 vots contra 334; el recurs de l'apelaci al poble, proposat pels girondins, fou rebutjat.

L'Execuci.

El 20 de gener de 1793, Chrtien Guillaume de Lamoignon de Malesherbes comunic a Llus XVI que la Convenci l'havia condemnat a mort. L'execuci a la guillotina tingu lloc a Pars l'endem, el 21 de gener de 1793 a la Plaa de la Revoluci, dita anteriorment Plaa de Llus XV i, des de 1795, Plaa de la Concrdia. El seu cos fou enterrat al cementiri de l'esglsia de la Magdalena ja que la Convenci havia rebutjat enterrar-lo al costat del seu pare a Sens. El lloc on fou enterrat Llus XVI i, desprs, el 16 d'octubre de 1793, Maria Antonieta porta avui dia el nom d'avinguda Llus XVI. L'altar de la cripta marca el lloc exacte on fou enterrat. 



El 21 de gener de 1815, les restes de Llus XVI i les de la seva esposa foren enterrades a la baslica de Saint-Denis. El 1816, el seu germ Llus XVIII li fu construir un monument funerari.

Desprs de l'execuci de Llus XVI, els monrquics passaren a reconixer com a rei el seu fill, a qui donaren el nom de Llus XVII.






































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45522" title="Llac Maracaibo" nonfiltered="2676" processed="2660" dbindex="17973">

El llac Maracaibo (en espanyol Lago Maracaibo) s una gran massa d'aigua al nord-oest de Veneuela. Si el considerem un llac, s el ms gran de l'Amrica del Sud. De tota manera, segons alguns s'hauria de considerar com un mar perqu est connectat, mitjanant un estret de 54 km, amb el golf de Veneuela, i per tant amb el Carib i l'Atlntic. En aquest segon supsit, el llac sud-americ ms gran seria el Titicaca.

El llac Maracaibo s una ruta principal per al trnsit martim cap als ports de Maracaibo i Cabimas. Sota les seves aiges hi ha tamb grans dipsits de cru; s l'nica gran bossa petrolfera de l'Amrica del Sud, per la qual cosa el llac s el principal centre de recursos econmics de Veneuela. 

Entre els rius que desguassen al llac, el principal s el Catatumbo.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45533" title="NUTS" nonfiltered="2677" processed="2661" dbindex="17974">
NUTS s l'acrnim francs de la Nomenclatura de les Unitats Territorials Estadstiques utilitzada per la Uni Europea amb finalitats estadstiques. s definida per l'Oficina Europea d'Estadstica (Eurostat) i els resultats sn utilitzats, entre altres coses, per la redistribuci regional dels fons estructurals de la UE.

La nomenclatura NUTS t una estructura jerrquica de tres nivells, ms dos nivells d'unitats administratives locals (en angls LAU) que tamb s'anomenen NUTS nivells 4 i 5. L'esquema de la nomenclatura es proposa la definici de regions europees equiparables, adaptades a les divisions administratives prpies de cada estat membre i basades en la poblaci total resident.



Els codis NUTS comencen amb les dues lletres del codi ISO 3166-1, excepte el Regne Unit que utilitza UK en lloc de GB. S'afegeixen una, dues o tres xifres pels codis NUTS de nivell 1, 2 o 3 respectivament.

Codis NUTS als Pasos Catalans.





El codi NUTS 5 de l'Alguer s ITB0103.

Enllaos externs.
Llista de codis NUTS de l'Eurostat;
Mapa de la regi ES5;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45541" title="Corona" nonfiltered="2678" processed="2662" dbindex="17975">


 Una corona (ornament) s un ornament circular que se cenyeix al cap, fet de flors, de fulles, de metall, etc., usat sovint com a senyal de victria (corona triomfal, corona de llorer, etc.), de distinci (corona acadmica) o de noblesa (corona imperial, corona reial, corona de comte, etc.). Fins i tot com a senyal d'escarni (corona d'espines).
 Com a representaci de la monarquia, la corona s un indicatiu del poder reial o imperial i fins i tot de la mateixa instituci reial o imperial. Escrit normalment en majscula, pot fer referncia tamb a la monarquia, al conjunt d'estats governats per un sobir, com s el cas de la Corona d'Arag.
 En herldica la corona nobiliria s un tipus de timbre per damunt de l'escut. Les corones herldiques poden ser murals o nobiliries.
 Qualsevol ornament en forma de corona, per penjar a les portes, decorar la taula, etc., com les corones d'Advent.

 Altres tipus de corona:
 Corona (moneda), nom de diferents tipus de moneda, antics i moderns.
 Corona dentria, part de la dent que surt de les genives.
 Corona solar, embolcall llumins del Sol.
 Efecte corona, lluminositat que es forma al voltant dels conductors a les lnies d'alta tensi.
 Tap corona, mena de tap per a les ampolles.

 Corona s el nom amb qu tamb s conegut Santa Agns de Corona, poble del municipi eivissenc de Sant Antoni de Portmany.
 Corona (astronomia);
 La Corona Austral i la Corona Boreal sn dues constellacions.
 Poblenou de la Corona s un municipi de l'Horta Sud.
 Corona (Califrnia);



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45542" title="Angls antic" nonfiltered="2679" processed="2663" dbindex="17976">
L'angls antic o anglosax (Englisc) s una forma primerenca de l'angls que es parlava en bona part del que avui s Anglaterra entre els anys 425 i 1125 aproximadament. Era una llengua flexiva, amb molta llibertat en l'ordre de les paraules, al contrari de l'angls actual. Guardava una gran semblana amb altres llenges germniques, especialment amb el fris antic i el sax antic, perqu encara no havia rebut la influncia del francs que, a partir del segle XII, provocaria el canvi de l'angls antic al mitj. Amb els normands en el poder, l'angls antic va perdre el prestigi que va tenir anteriorment, la qual cosa va provocar que es desmembrs en multitud de dialectes, dialectes coneguts amb el nom d'angls mitj.

L'alfabet de l'angls antic era el futhorc, una varietat de l'alfabet futhark germnic, per va ser substitut per l'alfabet llat amb alguns smbols rnics com el smbol thorn  i altres com ,  o .


Vegeu tamb: Angls i Angls mitj





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45553" title="Corona (moneda)" nonfiltered="2680" processed="2664" dbindex="17977">





Corona s la denominaci que reben diferents tipus de moneda, tant les unitats monetries actuals de diversos estats europeus com altres d'histriques, que originalment duien aquest smbol de la monarquia emissora a l'anvers o al revers.

 Corones actualment en vigor .
 la corona danesa o krone (Dinamarca i Grenlndia, codi ISO 4217: DKK);
 la corona estoniana o kroon (Estnia, EEK);
 la corona feroesa o krna (illes Froe, DKK; de fet s una emissi especial de la corona danesa per a les Froe)  ;
 la corona islandesa o krna (Islndia, ISK);
 la corona noruega o krone (Noruega, NOK);
 la corona sueca o krona (Sucia, SEK);
 la corona txeca o koruna (Repblica Txeca, CZK);

 Corones histriques .
 la corona anglesa, moneda d'or i d'argent de la Gran Bretanya encunyada per primer cop per Enric VIII el 1526;
 la corona austrohongaresa, moneda d'or i d'argent encunyada per primer cop el 1857 i en vigor a ustria fins al 1924;

 la corona castellana, ral d'argent dels regnats de Pere I i Enric II de Castella; tamb era conegut com a corona l'escut d'or encunyat per primer cop per Carles I el 1535;
 la corona eslovaca, en vigor a Eslovquia de 1939 a 1945 i novament de 1993 al 2008. Fou substituda per l'euro en comenar el 2009;
 la corona francesa, moneda d'or encunyada per primer cop per Felip IV de Frana el 1340;
 la corona portuguesa, moneda d'or en vigor a Portugal des de 1868 fins a 1911;
 la corona txecoslovaca, en vigor a Txecoslovquia de 1919 a 1939 i de 1945 a 1993;
 la corona valenciana, tamb coneguda com a escut, moneda d'or creada per Carles I el 1544 imitant els escuts o corones castellanes, amb la creu de Jerusalem (pres de les monedes castellanes) a l'anvers i l'escut coronat del Regne de Valncia al revers; el seu valor era de 20 sous;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45554" title="Dawei" nonfiltered="2681" processed="2665" dbindex="17978">
Dawei o Tavoy s la capital de la divisi o provncia de Tanintharyi (Tenasserim) de Birmnia, la ms oriental del pas. T un port de mitjana importncia. Tuns 80.000 habitants.

Es tamb un districte de la divisi. En front de la ciutat, una mica al sud, comencen les illes del arxiplag de Mergui. Hi ha prop de la ciutat la platja de Maungamagan que es perllonga per uns 12 km. Al sud de la ciutat hi ha la venerada pagoda de Shin Motehti, al nord la de Shin Datweh, i al promontori Dawei la de Shin Maw; tamb prop hi ha la de Lawka Tharaphu que t un Buda molt gran. 

Al segle XVIII una part de la poblaci, que foren anomenats Inthas (o fills del Llac) van sortir de la regi fugint dels conflictes ms al nord entre birmans i tais, i es van establir a la zona del llac Inle als Estats Shan. La resta de la poblaci va romandre a la regi i va anar agafant caracterstiques prpies; aix avui parlen un dialecte del birm amb influencia del Mergui.

Des del 1948 va operar a la regi un actiu grup del Partit Comunista de Birmnia que el 1995 va esdevenir el Front Unit de Myeik-Dwei.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45555" title="Matriu (matemtiques)" nonfiltered="2682" processed="2666" dbindex="17979">
En matemtiques, una matriu s una taula rectangular de nombres o, ms generalment, d'elements d'una estructura algebraica de forma d'anell. En aquest article, els valors per les matrius sn reals o complexos a menys que es digui el contrari.

Les matrius sn tils per registrar dades que depenen en dues categories i per mantenir control sobre els coeficients dels sistemes d'equacions lineals i transformacions lineals.

Pel desenvolupament i les aplicacions de les matrius, vegeu teoria de matrius.

Definicions i notacions.

Les lnies horitzontals en una matriu s'anomenen files i les lnies verticals reben el nom de columnes. Una matriu amb m files i n columnes s'anomena una matriu de m-per-n (o una matriu mn) i m i n sn les seves dimensions.

El valor d'una matriu A que es troba en la i-ena fila i en la j-ena columna s'anomena el valor i,j o el (i,j)- valor d' A. Aix s'escriu Ai,j o A.

Hom escriu sovint  per definir una matriu A de mn dimensions amb cada valor a la matriu A anomenat  per tots els 1 i m i 1 j n.

Exemple.

La matriu A



s una matriu de 43 elements. L'element A o a2,3 s igual a 7.

Suma, resta i producte de matrius.
Suma.


Si tenim dues matrius m-per-n A i B, es defineix la seva suma A + B com la matriu m-per-n computada per mitj de l'addici d'elements corresponents, per exemple, (A + B)j = Aj + Bj. Per exemple



Una altra noci, molt menys usada, de la suma de matrius s la suma directa.

Diferncia.


Multiplicaci escalar.
Si es dna una matriu A i un nombre c, hom pot definir la multiplicaci escalar o multiplicaci per escalars cA fent 
(cA)j = cAj.
O sigui, la multiplicaci d'una matriu per un escalar (un nombre) s la matriu resultant de multiplicar els seus components per aquest escalar. Per exemple:



La suma de matrius i el producte per escalars converteixen el conjunt M (m, n, R) de totes les matrius m-per-n amb valors reals en un espai vectorial real de dimensi mn. 

Aix s cert tamb en general per qualsevol cos: el conjunt M (m, n, K), on K s un cos amb la suma de matrius i el producte per un escalar de K s un espai vectorial de dimensi mn sobre K (per exemple, les matrius complexes formen un espai vectorial complex).

Multiplicaci.


La multiplicaci o producte de dues matrius noms est ben definida si el nombre de columnes de la primera matriu s el mateix que el nombre de files de la segona. Si A s una matriu m-per-n (m files, n columnes) i B s una matriu n-per-p (n files, m columnes), aleshores el producte AB s la matriu m-per-p(m files, p columnes), donat per 

(AB)j = A1 * Bj + A2 * Bj + ... + An * Bj  per cada parella i i j. ;

O sigui, l'element i,j de la matriu producte ser la suma de les multiplicacions de cada element de la fila i de la primera pel corresponent element de la columna j de la segona. Per exemple:


Aquesta multiplicaci t les propietats segents:
 (AB)C = A(BC) per totes les matrius A k-per-m, matrius B m-per-n i matrius C n-per-p ("qualitat associativa").

 (A+B)C = AC + BC per totes les matrius A i B m-per-n i matrius C n-per-k (qualitat distributiva).

 C(A + B) = CA + CB per totes les matrius A i B m-per-n i les matrius C k-per-m (qualitat distributiva).

s important remarcar que la Propietat commutativa no s'aplica generalment; per tant, donant unes matrius A i B i el seu producte definit, aleshores s quasi sempre AB   BA.

Hom diu que les matrius A, B commuten si AB = BA (A, B sn necessriament quadrades). ;
Hom diu que les matrius A, B anticommuten si AB = -BA. Aquestes matrius (necessriament quadrades) tenen una gran importncia en les representacions d'lgebra de Lie i en representacions de l'lgebra de Clifford.

Transformacions lineals, rang i transposici.

Les matrius poden representar convenientment les transformacions lineals perqu la multiplicaci de matrius correspon netament a la composici d'aplicacions lineals, com es descriur desprs. Aquesta propietat fa que siguin molt utilitzades en computaci.

Aqu i en la continuaci hom identifica Rn amb el conjunt de files o matrius n-per-1.

Per cada aplicaci lineal f : Rn -> R m hi ha una matriu nica m-per-n tal que f(x) = Ax per totes les x en R n.

Diem que la matriu A representa l'aplicaci lineal f.
Ara, si la matriu B k-per-m representa una altra aplicaci lineal g : Rm -> Rk, aleshores l'aplicaci lineal g o f s representada per BA. D'aix prov la ja mencionada qualitat associativa de la multiplicaci de matrius.

El rang d'una matriu A s la dimensi de la imatge de l'aplicaci lineal representada per A: aix s el mateix que la dimensi de l'espai generat per les files d'A, i tamb el mateix que la dimensi de l'espai generat per les columnes d'A.

La transposada d'una matriu A m-per-n s la matriu A tr n-per-m (tamb escrita a vegades AT o tA), extreta convertint les files en columnes i les columnes en files, o sigui Atrj = Ai per tots els ndexs i i j. Si A descriu una aplicaci lineal respecte a dues bases, aleshores la matriu A tr descriu la transposada de l'aplicaci lineal respecte a les bases duals, vegeu espai dual.

Tenim (A + B)tr = Atr + Btr i (AB)tr =  Btr * Atr.

Matrius quadrades i definicions.

Una matriu quadrada s una matriu que t el mateix nombre de files que de columnes. El conjunt de totes les matrius quadrades n-per-n, junt amb la suma de matrius i el producte de matrius s un anell. A menys que n = 1, aquest anell no t la propietat commutativa.

M(n, R), l'anell de matrius quadrades reals, s una lgebra associativa real unitria. M(n, C), l'anell de matrius quadrades complexes, s un lgebra associativa complexa unitria.

La matriu unitria o matriu d'identitat In, amb elements a la diagonal principal disposats en 1 i tots els altres elements disposats a 0, satisf MIn=M i InN=N per qualsevol matriu M m-per-n o matriu N n-per-k. Per exemple, si n = 3:

La matriu d'identitat s l'element d'identitat en l'anell de matrius quadrades.

Els elements invertibles en aquest anell s'anomenen matrius invertibles o matrius regulars (o matrius no singulars). Una matriu A n-per-n s invertible si i noms si existeix una matriu B tal que
AB = In  i BA = In.
En aquest cas, B s la matriu inversa d'A, denotada per A 1. El conjunt de totes les matrius invertibles n-per-n forma un grup (especficament un grup de Lie) sota la multiplicaci de matrius, el grup lineal general.

Si   s un nombre i v s un vector no-zero tal que Av =  v, aleshores hom anomena v un vector propi (eigenvector en angls) d'a i   l'valor propi (eigenvalue en angls) associat. (Eigen significa "propi" en alemany). El nombre   s un valor propi d'A si i noms si A  In no s invertible, que passa si i noms si pA( ) = 0. Aqu pA(x) s el polinomi caracterstic d'A. Aquest s un polinomi de grau n i per tant t n arrels complexes (comptant les arrels mltiples segons la seva multiplicitat). En aquest sentit, cada matriu quadrada t n valors propis complexos.

El determinant d'una matriu quadrada A s el producte dels seus valors propis (comptant cadasc segons la seva multiplicitat), per tamb es pot definir per mitj de la frmula de Leibniz. Les matrius invertibles sn precisament aquelles amb un determinant no-zero, o sigui amb valors propis tots no-zero.

L'algoritme d'eliminaci de Gauss-Jordan s de vital importncia: hom el pot utilitzar per computar determinants, rangs i els inversos de matrius i per solucionar sistemes d'equacions lineals.

El rastre d'una matriu quadrada s la suma de les seves entrades diagonals, que s igual a la suma dels seus valors propis (comptant cadasc segons la seva multiplicitat).

Hom defineix l'exponencial de qualsevol matriu quadrada real o complexa, usant srie de potncies.

Tipus especials de matrius.

En moltes rees de les matemtiques apareixen matrius amb una certa estructura. Uns quants exemples importants sn

 les matrius simtriques sn tal que els elements simtrics a la diagonal principal (des de dalt a l'esquerra cap avall a la dreta) sn iguals, s a dir ai,j=aj,i. ;
 les matrius antisimtriques sn tal que els elements simtrics a la diagonal principal sn el negatiu un de l'altra, s a dir ai,j= - aj,i. En una matriu antisimtrica, tots els elements diagonals sn 0, s a dir, ai,i=0. ;
 les matrius hermtiques complexes sn tal que els elements simtrics a la diagonal sn els conjugats complexos un de l'altre, s a dir ai,i=0.>, on '*' significa la conjugaci complexa.
 les matrius ortogonals sn aquelles matrius quadrades reals invertibles que compleixen la relaci: .
 les matrius de Toeplitz tenen elements comuns en llurs diagonals, s a dir, ai,j=ai+1,j+1.
 les matrius estocstiques sn matrius quadrades les columnes de les quals sn vectors de probabilitat; hom les utilitza per definir les cadenes de Markov.
 una matriu quadrada A d'ordre n s singular si el seu determinant es zero. En aquest cas, es diu que aquesta matriu no t inversa.


Per una llista ms exhaustiva vegeu llista de matrius.

Les matrius en l'lgebra abstracta.

Si comencem amb un anell [[ ]], podem considerar el conjunt  de totes les matrius m-per-n amb entrades en  . La suma i el producte d'aquestes matrius es poden definir com en el cas de matrius complexes o reals (vegeu amunt). El conjunt  de totes les matrius quadrades n-per-n en   s un anell pel seu propi dret, isomrfic a l'anell d'endomorfismes de mdul esquerre  n.

De manera similar, si les entrades es prenen d'un semianell S, la suma i el producte de matrius es poden definir encara com usual. El conjunt de totes les matrius quadrades nn en S s un semianell en s. Cal recordar que els algoritmes rpids de multiplicaci de matrius com l'algoritme de Strassen normalment s'apliquen noms a matrius sobre anells i no funcionen per matrius sobre semianells que no sn anells.

Si   s un anell commutatiu, aleshores  s una lgebra associativa unitria sobre  . Aleshores tamb s significatiu definir el determinant de les matrius quadrades usant la frmula de Leibniz; una matriu s invertible si i noms si el seu determinant s invertible en  .

Tot el que es diu en aquests articles sobre les matrius reals o [[ |complexes]] roman correcte per les matrius sobre un cos arbitrari.

Les matrius sobre un anell polinmic sn importants en l'estudi de la teoria del control.

Histria.

L'estudi de les matrius s bastant antic. Els quadres llatins i els quadres mgics han estat estudiats des de temps prehistrics.

Les matrius tenen una llarga histria d'aplicaci en la soluci d'equacions lineals. En Gottfried Leibniz, un dels dos fundadors del clcul, va desenvolupar la teoria dels determinants el 1693. En Gabriel Cramer va desenvolupar encara ms la teoria, presentant la regla de Cramer el 1750. En Carl Friedrich Gauss i en Wilhelm Jordan van desenvolupar l'eliminaci de Gauss-Jordan durant la primera dcada del segle XIX.

El terme "matriu" va ser encunyat el 1848 per J. J. Sylvester. George Cayley, William Rowan Hamilton, Hermann Grassman, Ferdinand Georg Frobenius i John von Neumann sn alguns dels matemtics famosos que han treballat en teoria de matrius.

N'Olga Taussky Todd (1906-1995) va comenar a usar la teoria de matrius mentre investigava un fenomen aerodinmic de sper-oscillaci, durant la Segona Guerra Mundial.

Vegeu tamb.

Matriu invertible;
Teoria de matrius;
Producte Kronecker;
Teorema de Rouch-Frobnius;

Enllaos externs.

Calculadores de matrius: calculadores dinmiques en linia;



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45556" title="Tanintharyi" nonfiltered="2683" processed="2667" dbindex="17980">
La divisi de Tanintharyi o Tenasserim es una subdivisi administrativa de Birmnia, situada al extrem sud del pas La Capital es Dawei o Tavoy, a la part nord de la divisi i la principal ciutat es Mergui.



Te 43.328 km2 i 1000000 d'habitants. Es divideix en els districtes de Amherst, Mergui, Tavoy, Thaton i Toungoo.

Afronta amb l Estat Mon pel nord i Tailndia per l est. Ocupa un estreta franja de la costa banyada per la mar d Adaman. Arriba fins a la punta Kawthaung, extrem sud de Myanmar.

A la costa hi ha moltes illes, especialment el grup Heinze, el grup Maung-Magan, i el grup Mergui (Arxiplag de Mergui) amb unes 800 illes on es practica la pesca de perles, i es desenvolupa el turisme per la presencia de corals, taurons i altres atraccions i per una frondosa vida vegetal a moltes illes que estan deshabitades.

Part de la divisi fou integrada en l'estat Mon el 1948. Definits els limits el 1974 la divisi va quedar com actualment i la capital fixada a Dawei. El 1989 l'antic nom de Tenasserim fou substituit per la versi birmana Tanintharyi























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45557" title="Arxiplag de Mergui" nonfiltered="2684" processed="2668" dbindex="17981">
L arxiplag de Mergui s un grup d illes de 36.000 km  al sud de Birmnia, a la divisi de Tenasserim o Tanintharyi.

Les illes, moltes de les quals sn deshabitades, tenen una luxuriosa vegetaci molt atractiva, platges verges d arena blanca, i certa fauna. A la mar hi ha una gran quantitat d espcies de peixos i taurons, que permeten la prctica de la pesca submarina en ptimes condicions. Tamb hi ha corals.

La ciutat de Mergui s a la costa en front de les illes.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45560" title="Mergui" nonfiltered="2685" processed="2669" dbindex="17983">
Mergui o Myeik s una ciutat i capital de la divisi o provncia de Tanintharyi (Tenasserim) de Myanmar, al centre de la divisi. Inclou l'arxiplag de Mergui a la mar d'Andaman.

La ciutat t 200.000 habitants.

Va pertnyer al regne tailands d'Ayuthya fins al segle XVIII i desprs va passar a Birmnia. El 1826 va quedar en mans dels britnics fins a la independncia birmana. Des de 1948 va operar a la regi un actiu grup del Partit Comunista de Birmnia que el 1995 va esdevenir el Front Unit de Myeik-Dwei.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45567" title="Teorema de Noether" nonfiltered="2686" processed="2670" dbindex="17986">
El teorema de Noether (anomenat aix a partir de la matemtica Emmy Noether) s un resultat bsic en la fsica terica que expressa una relaci unvoca entre simetries i lleis de conservaci. Es pot expressar de la segent manera:

;


En altres paraules, el que afirma aquest teorema s que qualsevol simetria d'un sistema fsic est associada a una magnitud fsica que es conserva en aquest sistema (s a dir, roman igual). El teorema permet derivar la quantitat fsica conservada a partir de la condici d'invarincia que defineix la simetria. Alguns exemples sn els segents:
 la invarincia dels sistemes fsics respecte a translacions espacials (simetria de translaci) implica la conservaci del moment lineal.
 la invarincia del sistema respecte a la rotaci implica la conservaci del moment angular.
 la invarincia del sistema respecte a desplaaments temporals implica la conservaci de l'energia.
 la invarincia gauge del potencial elctric i del potencial vectorial implica la conservaci de la crrega elctrica.

Recordem que aquestes implicacions tamb funcionen en sentit contrari: si en un sistema es conserva el moment lineal, aquest sistema s invariant respecte a translacions espacials.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45573" title="Associaci per la Uni, la solidaritat i el desenvolupament" nonfiltered="2687" processed="2671" dbindex="17988">

L'Associaci per la Uni, la solidaritat i el desenvolupament
(USDA o Union, Solidarity and Development Association) s l'organitzaci poltica del govern de Birmnia.

Fou creada el 15 de setembre de 1993 i formalment establerta el 31 de juliol de 1999 com a moviment poltic del govern militar.

T 16 organitzacions de nivell estatal o divisional, 63 organitzacions a nivell de districte, 320 organitzacions de nivell local i 14.865 organitzacions de nivell de llogaret, i t oficialment prop de dotze milions d'afiliats.

Declara com objectius enfortir la uni i l'estat de Myanmar, promoure l'amistat amb els pobles no birmans, salvaguardar l'integritat territorial i desenvolupar el pas. 

L'organitzaci te cinc finalitats immediates: 
Impedir la desintegraci de la uni; ;
Impedir la desintegraci de la solidaritat entre els pobles del estat birm;
Perpetuar la sobirania; ;
Promoure i revitalitzar l'honor nacional;
I crear una uni prospera, pacifica i moderna.

Enllaos externs.
 Web oficial;
 Informaci sobre USDA;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45574" title="Front Nacional Democrtic" nonfiltered="2688" processed="2672" dbindex="17989">
El Front Nacional Democratic (National Democratic Front) fou una organitzaci poltica creada el 1975 que va agrupar a les principals organitzacions de les minories nacionals de Birmnia

El 1989 amb les signatures d alto el foc dels primers grups amb la junta militar, els membres que arribaven a un acord eren obligats a retirar-se de l organitzaci, que va entrar en crisis. El 1996, amb la rendici de la Mong Tai Army casi tots els seus membres s havien retirar de l organitzaci i semblava que es dissoldria, per es van trencar dos acords i va poder subsistir

Actualment encara existeix amb membres Karenni, Shan, Rakhine, Rohingya, Naga i Xin.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45576" title="Aliana Democrtica de Birmnia" nonfiltered="2689" processed="2673" dbindex="17990">
La Aliana Democrtica de Birmnia (Democrtic Alliance of Burma, DAB)es una organitzaci poltica de Birmnia que es va fundar el 18 de novembre de 1988 agrupant algunes organitzacions democrtiques birmanes i als moviments nacionalistes de les minories (aquestes van entrar a la DAB integrades en el Front Nacional Democrtic). El 1989 eren 23 partits. el 1994 eren nomes 21. El 2003 eren encara 19 organitzacions.

El membres mes destacats foren:

Front Nacional Democrtic (FND);
All Burma Students' Democratic Front (ABSDF);
Committee for Restoration of Democracy in Burma;
All Burma Young Monks' Union (ABYMU);
Chin National Front (CNF);
Altres grups de les minories que no eren membres del FND;

El 27 de febrer de 1989 els comunistes van crear parallelament la Lliga de l'Aliana Democrtica de la que van formar part:

People's Democratic Party (PDP);
People's Volunteers Organization;
Democratic Party for a New Society (DPNS);
Anti-Fascist People's Freedom League (AFPFL);
Society for International Friendship;
League of New Generation;
People's Solidarity;
Action Party;
Democratic Republic Front (minories);

Entre 1989 i 1996 amb la retirada de les minories la DAB va perdre incidncia. La segona organitzaci va desaparixer virtualment el 1990 desprs del enfonsament comunista. La DAB es va refundar el 26 de febrer de 2005 incloent a:

All Burma Students' Democratic Front (ABSDF);
Democratic Party for a New Society (DPNS);
Network for Democracy and Development (NDD);
All Burma Federation of Student Unions (ABFSU);
People's Defence Front (PDF);
Burma Women's Union (BWU) ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45577" title="Safo de Lesbos" nonfiltered="2690" processed="2674" dbindex="17991">

Safo, en llat Sappho (Mitilene a l'illa de Lesbos; o b Eresos; (a l'actual Grcia), ca. 650 aC - 580 aC), escrit  en grec tic i  en l'elic (el dialecte del grec que usa en els seus escrits) va ser una poetessa grega. 

Resid quasi sempre a la illa de Lesbos llevat d un temps d'exili a Siclia per a escapar d'un perill desconegut (vers 604 aC), d on torn el 581 aC. Form un grup de dones dedicades al culte a Afrodita en el qual es conreava la poesia i la msica. Mor ja en edat avanada.

Noms es conserva una oda completa i fragments d altres obres. D un estil senzill i clar descriu una passi amorosa fsica i intimista adreada a les dones del seu grup o als dus, en particular a Afrodita. Present el desig com una potncia irracional poderosa i expos les oscillacions de l nim i la supremacia de la bellesa i el sentiment.

La seva fama va ser enorme, ja en el seu temps, i Plat la consider com una musa ms. De l illa on va nixer en deriva la paraula lesbianisme i del seu nom el sinnim "safisme".

 Famlia .
El nom del pare s esmentat de maneres diferents segons els autors, sent el ms probable Escamandrnim, que va morir quan ella tenia sis anys; la seva mare es deia Cleis; el seu marit fou Cercoles o Cerciles i tenia tres germans, Carax, Lric i Eurigi. 





































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45578" title="Harriet Tubman" nonfiltered="2691" processed="2675" dbindex="17992">

Harriet Tubman (1820- 1913) fou una lluitadora per les llibertats dels afroamericans.
 
Nascuda com esclava a l estat de Maryland es va casar el 1844 amb John Tubman, que era un home lliure. Va patir molts  maltractaments inhumans per part dels seus propietaris que afectaren la seva salut la resta dela seva vida.  Amb ajuda dels ququers va escapar al nord del pas i ella mateixa va ajudar a fugir a molts esclaus durant la guerra civil nord-americana i desprs del final d aquesta va continuar com activista dels drets de la dona i dels afroamericans.




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45579" title="Mary Dyer" nonfiltered="2692" processed="2676" dbindex="17993">

Mary Barrett Dyer  (1611-1660) va ser una ququera anglesa que hom considera la darrera vctima mortal per motius religiosos a Amrica del Nord.

Expulsada de la colnia de Massachusetts el 1638 pass a Rhode Island i desprs retorn a Anglaterra on s'un als ququers. Torn a Rhode Island el 1657 i l any segent protest a Boston per la nova llei que bandejava el quaquerisme, va ser arrestada i expulsada de la colnia. Va predicar la seva fe per Nova Anglaterra i novament arrestada va ser sentenciada a mort i en no retractar-se va ser executada en la forca.

Enllaos externs.
  Biografia de Mary Dyer a WomensNews ;
 Mary Dyer:  Una mrtir ququera ;
 Judicis sense justcia: Mary Dyer ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45580" title="Mare Teresa de Calcuta" nonfiltered="2693" processed="2677" dbindex="17994">


Mare Teresa de Calcuta, nascuda amb el nom d'Agnes Gonxhe Bojaxhiu, ( Skopje, Imperi Otom 1910 - Calcuta, ndia 1997 ) fou una religiosa catlica d'origen aromans guardonada amb el Premi Nobel de la Pau l'any 1979.

Biografia.
Va nixer el 26 d'agost  de 1910 a la ciutat de Skopje, en aquella poca situada a l'Imperi Otom i que avui en dia s la capital de la Repblica de Macednia, en una famlia catlica d'tnia albanesa. Als 12 anys va decidir que la seva vocaci era sser missionera installant-se a la poblaci de Darjeeling, prop de l'Himlaia. 

El 24 de maig de 1931 prengu el primers vots com a monja, adoptant el nom de "Mare Teresa", i s'establ a Calcuta. El 1948 va obtenir perms del Papa per viure com monja independent i es va nacionalitzar ndia. El 7 d'octubre de 1950 va ser autoritzada pel Vatic per fundar la congregaci de les "Missioneres de la Caritat" i amb l'ajut de les autoritats ndies va convertir un temple hinduista abandonat en hospici gratut per als pobres, moribunds, cecs i, especialment, els leprosos. La seva congregaci rpidament guany adeptes i obr diverses cases per a pobres a Veneuela (1965), i posteriorment a Itlia, Tanznia i ustria, per repartir-se arreu del mn a partir de la dcada del 1970.

Reconeixement mundial.

A principis de la dcada de 1970 va esdevenir mundialment famosa grcies a un documental cinematogrfic "Quelcom bonic per Du", l autor del qual, Malcolm Muggeridge, es va convertir posteriorment al catolicisme. 

El 1971 el Papa Pau VI li conced el primer Primer de la Pau Joan XXIII per la seva dedicaci a erradicar la pobresa, la seva caritat cristiana i els seus esforos per aconseguir la pau. Aix mateix posteriorment li foren concedits el Premi Kennedy (1971), el Premi Internacional Albert Schweitzer (1975), el Premi Balzan (1979), l'Ordre del Mrit del Regne Unit (1983), la Medalla Presidencial de les Llibertats dels Estats Units (1985) i la Medalla d'Or del Congrs des Estats Units (1994). El 1972 fou guardonada a l'ndia amb el Premi Nehru per la promoci de la pau internacional i el 1980 li fou concedida la Bharat Ratna, la ms alta condecoraci civil del seu pas d'acollida. 

El 1979 li fou concedit el Premi Nobel de la Pau pel seu treball emprs en la lluita per a superar pobresa i els senyals de socors, que tamb constituxen una amenaa per la pau. Refus participar en el banquet concedit als guardonats de totes les categories dels Premis Nobel i preguntada sobre com es podia promoure la pau arreu del mn, la Mare Teresa contest: "Aneu a casa i estimeu a la vostra famlia". Aix mateix ced la quantitat montaria rebuda en la concessi del premi pels pobres d'arreu del mn.

Ferma contrria a l'avortament i el divorci particip en diverses accions per denunciar la fam a Etipia o en ajuda les vctimes de les radiacions de l'accident de Txernbil ajudada per treballadors de la Creu Roja Internacional. El 1991 retorn al seu pas originari, Albnia, per obrir un centre de les Missioneres de la Caritat a Tirana.

Deteriorament de la seva salut.
El 1983 la Mare Teresa va sofrir un atac de cor mentre es trobava a Roma visitant el Papa Joan Pau II. Desprs de tenir un segon atac de cor el 1989 li fou implantat un marcapassos. El 1991 desprs de sofrir una pneumonia durant la seva visita a Mxic decid renunciar a la direcci de la seva congregaci, tot i que en una votaci secreta les seves monges decidiren que continus al capdavant de la congregaci. 

L'abril de 1996 fou ingressada a conseqncia de l'afectaci de malria, el que li comport una fallada del ventricle esquerra del cor. El 13 de mar de 1997 renunci a la direcci de les Missioneres de la Caritat i mor el 5 de setembre del mateix any, a l'edat de 87 anys, a la ciutat de Calcuta. En morir fou enterrada per part del govern d l'ndia amb honors de cap d'estat en agrament als serveis prestats. 

Procs de beatificaci.

En morir la Mare Teresa la Santa Seu inici el procs de beatificaci, necessari per al procs de canonitzaci que la societat demanava. La necessitat de l'existncia d'un miracle va provocar que El Vatic inicis la recerca, i que el 2002 s'accepts la intercessi de la Mare Teresa en la curaci d'un tumor maligne en l'abdomen d'una dona ndia, Monica Besra. 

El 19 d'octubre de 2003 fou beatificada per Joan Pau II, i en l'actualitat continua el procs de canonitzaci.

Referncies.




Enllaos externs.
  Pgina Oficial de l'Institut Nobel, Premi Nobel de la Pau 1979;
















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45581" title="Vall d'Uix" nonfiltered="2694" processed="2678" dbindex="17995">

Geografia:
La Vall d'Uix, municipi de la Plana Baixa.
Vall d'Uix (Horta de Sant Joan), accident geogrfic de l'Horta de Sant Joan.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45582" title="Beniel" nonfiltered="2695" processed="2679" dbindex="17996">


Beniel s un municipi de la Regi de Mrcia i pertany a la comarca de l'Horta de Mrcia. Est a 18 km de Mrcia i a 8 km d'Oriola. Limita amb la comarca del Baix Segura. La seva extensi s de 10 km, sent el ms petit de totes els municipis murcians. El seu clima s el tpic del sud del Mediterrani, semirid i amb poques precipitacions (296 Mm). Les seves pedanies sn La Basca, El Mojn i El Raiguero - La Villa.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45585" title="Altipl" nonfiltered="2696" processed="2680" dbindex="17997">

Un altipl (geografia) s una regi plana localitzada sobre un sistema de muntanyes.
Altipl And  (tamb conegut com L'Altipl o la Puna) s una regi de l'Amrica del Sud situada als Andes.
Altipl (Mrcia) s una comarca de la Regi de Mrcia.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45594" title="Plym" nonfiltered="2697" processed="2681" dbindex="17998">

El Plym s un petit riu de Devon, a Anglaterra. Neix a 450 m sobre el nivell del mar a Dartmoor, des d'on segueix una direcci essencialment sud fins desembocar al mar uns 30 km desprs al Plymouth Sound prop de la ciutat de Plymouth.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45610" title="Tria (desambiguaci)" nonfiltered="2699" processed="2682" dbindex="18000">


 El Riu Tria que naix a la provncia de Terol i desemboca a Valncia.
 El Jard del Tria, parc municipal de la ciutat de Valncia;
 La Cartelera Tria que s una publicaci valenciana sobre cinema.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45611" title="Raffaello Sanzio" nonfiltered="2700" processed="2683" dbindex="18001">


Raffaello Sanzio, o Rafael d Urbino, o simplement  Rafael),, (Urbino, actual Itlia, 6 d'abril de 1483   Roma, 6 d'abril de 1520), fou un pintor i arquitecte itali de l'alt renaixement. s clebre per la perfecci i grcia de les seves pintures i dibuixos. Juntament amb Miquel ngel i Leonardo da Vinci forma la tradicional trinitat de grans mestres del perode.

Va morir el dia en qu feia els trenta-set anys, i va nixer i va morir en Divendres Sant. Malgrat la seva mort prematura va ser immensament productiu, creant una inusual gran collecci de pintures. Encara es conserva una gran part de la seva obra, sobretot als Museus Vaticans. Aquests alberguen les Estances de Rafael, que foren el treball central i alhora ms gran de la seva carrera, i restaren sense acabar a causa de la seva mort.

Desprs dels seus anys de joventut a Roma, gran part de la seua obra, tot i haver estat dissenyada per ell va ser executada pel seu taller, amb una considerable prdua de qualitat. Va exercir una gran influncia en la seua poca, tot i que fora de Roma la seua obra va ser coneguda sobretot a travs de la producci que en van fer els tallers de gravat que collaboraven amb ell. Desprs de la seua mort, la influncia del seu principal rival, Miquel ngel, va ser ms intensa fins els segles XVIII i XIX, quan les qualitats ms serenes i harmonioses de Rafael van ser considerades de nou com un model superior.  

La seua carrera es divideix de manera natural en tres fases i tres estils, descrits inicialment per Giorgio Vasari: els seus primers anys a mbria; el perode posterior de quatre anys a Florncia (1504-1508), on va absorbir les tradicions artstiques de la ciutat; i finalment el seu darrer i triomfal perode de dotze anys a Roma, treballant per als papes i llur cort. 

Urbino.

Rafael va nixer a Urbino, petita ciutat de la Itlia central, a la regi de les Marques, per important des del punt de vista artstic, on son pare Giovanni Santi era pintor de la cort del duc.  La reputaci de la cort havia estat establerta per Federigo da Montefeltro, un reeixidssim condottiere que havia estat nomenat duc d'Urbino pel papa Sixt IV - Urbino formava part dels Estats Pontificis - i que va morir l'any anterior al naixement de Rafael.  Els interessos de la cort de Federigo eren ms aviat literaris que no artstics, per Giovanni Santi era poeta, a ms de pintor, i havia escrit una crnica rimada de la vida de Federigo i escrivia i feia els decorats de les mascarades per a l'entreteniment de la cort.  El seu poema a Federigo el mostra com a gran coneixedor dels principals pintors del nord d'Itlia, aix com dels primitius flamencs. En la petita cort d'Urbino, Giovanni va ser integrat al cercle ntim de la famlia en un grau superior al que era habitual en altres corts italianes.

A Federigo el va suceir el seu fill Guidobaldo da Montefeltro, qui es va casar amb Elisabetta Gonzaga, filla del cabdill de Mntua, la ms brillant entre les petites corts italianes pel que feia a la seua vida musical i artstica.  Sota llur govern, la cort va continuar sent un important centre de cultura literria.  Crixer al si d'aquesta petita cort va donar-li a Rafael l'oportunitat d'aprendre les maneres polides i les habilitats socials tan lloades en ell per Vasari.  La vida cortesana d'Urbino en aquesta poca, seria poc desprs considerada per Baldassare Castiglione a la seua obra El llibre del cortes (1528) com a model de virtuts d'una cort humanista italiana.  Castiglione es va installar a Urbino l'any 1504, quan Rafael ja no hi residia, tot i que visitava sovint la ciutat, i van esdevenir grans amics.  Altres visitants habituals de la cort tamb esdevindrien amics seus: Pietro Bibbiena i Pietro Bembo, ambds desprs nomenats cardenals, eren coneguts llavors com a bons escriptors i viurien a Roma mentre Rafael tamb hi va residir. Rafael es va moure amb comodidat a les altes esferes socials durant tota la seua vida, el que ha estat un dels factors que han contribut a donar una falsa impressi d'una carrera artstica fcil.  No obstant, no va rebre una completa educaci humanstica, per tant no se sap amb claredat si llegia fcilment en llat.

Biografia.
Primers anys.

Va nixer a Urbino (Itlia) fill d'un pintor de la localitat. L'any 1491, va morir sa mare, Mgia, i l'1 d'agost de 1494 son pare (qui s'havia tornat a casar).  Amb 11 anys, orfe de pare i mare, va quedar sota la custdia legal d'un oncle seu anomenat Bartolomeo, sacerdot, qui va iniciar un litigi amb la madrastra del noi. No obstant, probablement va continuar vivint amb la madrastra quan no treballava com a aprenent amb un mestre.  Ja havia donat mostra del seu talent, segons Giorgio Vasari, qui conta que Rafael havia sigut un gran ajut per a son pare.  Un brillant dibuix autoretrat de la seua adolescncia mostra el seu preco talent.  El taller de son pare va continuar i, probablement en companyia de la seva madrastra, Rafael va jugar un rellevant paper en la seva gesti des de ben curta edat.  A Urbino va tenir l'oportunitat de conixer l'obra de Paolo Uccello, el precedent pintor de la cort (  1475), i de Luca Signorelli, qui fins l'any 1498 va residir i treballar en la propera Citt di Castello.  

Segons Vasari, son pare el va collocar al taller del mestre d'Umbria Pietro Perugino com a aprenent, malgrat les llgrimes de sa mare.  L'evidncia d'un perode d'aprenentatge ve noms de Vasari i d'altra font, i ha estat discutida  sa mare mor quan ell tenia vuit anys, el que s massa aviat per comenar l'aprenentatge.  Una teoria alternativa s que va rebre algun ensinistrament de Timoteo Viti, qui era pintor de la cort d'Urbino des de 1495.  Per els historiadors moderns estan d'acord en el fet que Rafael va treballar almenys com a ajudant de Perugino des d'al voltant de 1500; la influncia de Perugino en les primeres obres de Rafael s molt evident: probablement cap altre deixeble de talent no ha absorbit mai els ensenyaments del seu mestre com ho va fer Rafael, segons Wlfflin.  Vasari escriu que, pel que fa a aquest perode, era impossible distingir les obres dels dos artistes, per molts historiadors de l'art moderns afirmen haver detectat les parts que Rafael va pintar com a ajudant en obres de Perugino o del seu taller.  A banda de la similitud estilstica, llurs tcniques tamb eren molt similars, per exemple en la densa aplicaci de la pintura, amb l's d'un mitj a base de verns, en les ombres i els guarniments obscurs; per amb una aplicaci ms lleugera per a les parts de carn.  Un excs de rena al verns ha causat sovint clivells en rees de les pintures d'ambds mestres.  El taller de Perugino era actiu tant a Perugia com a Florncia, potser amb dues sucursals permanents.  Hom considera que l'any 1501 Rafael era un mestre de ple dret, completament format.  

La seva primera obra documentada va ser el Retaule Baronci per a l'esglsia de sant Nicolau de Tolentino a Citt di Castello, una ciutat a mitjan cam entre Perugia i Urbino. Evangelista da Pian di Meleto, qui havia treballat per a son pare, va compartir l'encrrec.  La comanda data de 1500 i va ser acabada el 1501; avui dia noms en resten algunes porcions i un esbs preparatori. Durant els segents anys hi va pintar obres per altres esglsies, incloent-hi la Crucifixi Mond (al voltant de 1503) i Les esposalles de la Verge de la Pinacoteca di Brera, aix com obres per a Perugia, com ara el Retaule Oddi.  Probablement tamb va visitar Florncia en aquesta poca.  Es tracta d'obres grans, algunes d'elles al fresc, en les quals Rafael limita la composici a l'esttic estil de Perugino.  En aquests anys tamb va pintar moltes petites i exquisides pintures de cavallet, la major part probablement per a amants de la pintura de la cort d'Urbino, com ara Les tres Grcies o un Sant Miquel, i comena a pintar Mares de Du i Infant i retrats.  L'any 1502 va anar a Siena per invitaci d'altre deixeble de Perugino, Pinturicchio, en ser amic de Rafael i coneixedor de la seua capacitatr com a artista de la ms elevada qualitat, perqu l'ajudara amb els cartrons, i ben probablement amb els dibuixos, per a una srie de frescos a la Biblioteca Piccolomini de la Catedral de Siena.  s ben evident que en aquesta etapa primerenca de la seva carrera ja era un artista molt sollicitat.





Influncia de Florncia.

Rafael va dur una vida de nmada, treballant per diferents llocs del nord d'Itlia, per passant una bona part del seu temps a Florncia, potser des de l'any 1504.  Aix, malgrat que es parla del perode florent de Rafael entre 1504 i 1508, cal dir que mai no hi va residir de forma contnua.  En qualsevol cas, potser de tant en tant, havia de visitar la ciutat per proveir-se de materials.  Hi ha una carta de recomanaci de Rafael, datada a l'octubre de 1504, de la mare del segent duc d'Urbino al Gonfaloniere de Florncia: El portador d'aquesta s Rafael, pintor d'Urbino, qui, havent estat molt ben dotat per a aquesta professi ha determinat passar algun temps a Florncia per fer-hi estudis. Son pare va ser molt honest i jo me l'estimava molt, i el fill s un jove sensible i polit; tant per una cosa com per l'altra li tinc gran afecte...

Com anteriorment amb Perugino i d'altres, Rafael va ser capa d'assimilar la influncia de l'art florent, tot respectant l'evoluci del seu propi estil. Els frescos que va fer a Perugia al voltant de 1505 mostren una nova qualitat monumental en les figures, que podria palesar la influncia de Fra Bartolomeo, de qui Vasari diu que va ser amic.  Per la influncia ms punyent en aquest perode va ser la de Leonardo da Vinci, qui va tornar a la ciutat entre 1500 i 1506.  Les figures de Rafael comencen a prendre posicions ms complexes i dinmiques, i tot i que encara els temes sn majoritriament reposats va comenar a fer esbossos d'homes nus lluitant, una de les seves obsessions d'aquest perode florent.  Un altre dibuix s el retrat d'una dona jove, emprant la composici piramidal en tres quarts de la recent Mona Lisa, per amb una aparena completament rafaelesca.  Altra de les invencions compositives de Leonardo, la piramidal Sagrada Famlia, es va repetir en una srie d'obres que es consideren entre les seves ms famoses pintures de cavallet.  A la Royal Collection hi ha un dibuix de Rafael de l'obra perduda de Leonardo Leda i el cigne, del qual va prendre la postura en contrapposto per a la seva Santa Caterina d'Alexandria. Tamb va perfeccionar la seva prpia versi de l'sfumato de Leonardo, per donar ms subtilitat a la representaci de la carn, i va desenvlupar l'intercanvi d'esguards entre els grups, tot i que molt menys enigmtics que els aconseguits per Leonardo.  A ms, va saber conservar en les seves obres la suau i clara llum de Perugino.

Leonardo era poc menys d'una trentena d'anys major que Rafael, per Miquel ngel, que en aquesta poca residia a Roma, era noms vuit anys major.  Miquel ngel ja detestava Leonardo, i a Roma va comenar a detestar Rafael fins i tot ms encara, atribuint-li conspiracions contra ell.  Rafael degu conixer les seves obres a Florncia, per les seves obres ms originals d'aquesta poca apunten en una direcci molt diferent.  Al seu Davallament de Crist situa, al mode clssic dels sarcfags, totes les figures al front, en un arranjament complex i no del tot reeixit.  Wllflin detecta la influncia de la Mare de Du de Miquel ngel al Tondo Doni en la figura agenollada de la dreta, per la resta de la composici s'allunya molt del seu estil, o del de Leonardo.  Tot i que va ser obra molt considerada en la seva poca, i molt desprs retirada a la fora de Perugia pels Borghese, es tracta d'una obra allada en la producci de Rafael.  El seu classicisme prendria desprs una direcci menys literal.



Fitxer:Raffael stcatherina.jpg|Santa Caterina d'Alexandria, 1507, en qu empra la mateixa pose que la Leda de Leonardo
Fitxer:Raffael 004.jpg|Davallament de Crist, 1507.



Perode rom.
Les "Estances" vaticanes.
A final de 1508 es trasllad a Roma, on va entrar al servei del Papa Juli II, potser per suggeriment del seu arquitecte Donato Bramante, qui llavors treballava a la baslica de Sant Pere, era natural d'Urbino i estava lleugerament relacionat amb Rafael. A diferncia de Miquel ngel, qui va estar vagarejant uns mesos per Roma abans de rebre els primers encrrecs, Rafael va rebre immediatament l'encrrec de Juli II de decorar al fresc la que hauria de ser la seva biblioteca privada al Vatic.  Aquest era un encrrec molt ms important i vast que els que havia rebut fins ara, ja que noms havia fet un retaule a Florncia. Hi havia altres artistes amb els seus equips treballant a diferents cambres, molts d'ells pintant sobre obres encarregades per l'odiat predecessor de Juli II, el papa Alexandre VI, les contribucions del qual, aix com els seus escuts d'armes, Juli Ii havia decidit esborrar del palau. Entre ells, Miquel ngel va rebre l'encrrec de pintar la Volta de la Capella Sixtina.


La primera de les clebres "Stanze" o "Estances de Rafael" que va pintar, avui dia coneguda com la Stanza della Segnatura per l's que tenia en temps de Vasari, hauria de produir un impacte extraodinari en l'art rom, i continua sent considerada l'obra mestra del pintor, ja que cont L'escola d'Atenes, El Parns i la Disputa.  Aleshores li van ser encarregades noves cambres, desplaant en la feina a d'altres artistes, com ara Perugino i Signorelli. Va acabar tres estances, totes amb pintures als murs i sovint tamb al sostre, per de forma creixent va deixar la tasca de pintar els seus detallats dibuixos al nombrs i hbil equip del taller que havia format. Aquest equip, desprs de la mort del mestre, va afegir una quarta estana, que probablement noms inclou alguns elements originalment dissenyats per Rafael. La mort de Juli l'any 1513 no va interrompre l'obra, i amb el seu successor, el papa Mdici Lle X Rafael va travar una propera relaci, de manera que va continuar rebent-ne encrrecs.  L'amic de Rafael, el cardenal Bibbiena, era un dels vells tutors de Lle X, i un proper amic i conseller.

s evident que Rafael es va deixar influir pel fresc del sostre de la Capella Sixtina, de Miquel ngel.  Vasari diu que Bramante el va introduir-hi en secret, i la bastida corresponent a la primera secci acabada va ser retirada l'any 1511.  La reacci de la resta d'artistes front a la superior fora expressiva de Miqel ngel va ser la qesti dominant de l'art itali en les dues dcades posteriors, i Rafael, que ja aleshores havia demostrat talent en l'absorci d'altres influncies al si del seu propi estil, va acceptar-ne el repte potser millor que qualsevol altre artista.  Un dels primers i ms clars exemples va ser el retrat del mateix Miquel ngel com a Herclit a L'escola d'Atenes, que sembla tret directament de les Sibilles i els ignudi del sostre de la Capella Sixtina.  Altres figures d'aquesta i d'altres pintures posteriors a les estances palesen la mateixa influncia, per encara ms embegudes en l'estil personal de l'artista.  Miquel ngel va acusar Rafael de plagi i uns anys abans de la mort de Rafael es queixava en una carta que tot el que sap sobre art ho ha aprs de mi, tot i que en altres ocasions s'hi va mostrar ms geners.

Aquestes gradssimes i complexssimes composicions poden ser considerades entre les obres supremes del Renaixement. Proporcionen una visi extremadament idealitzada dels subjectes representats, i les composicions, tot i que ja ben acuradament concebudes en dibuix, atenyen sprezzatura, un terme inventat pel seu amic Castiglione, qui el definia com una certa indiferncia que impregna tota l'obra i que ens fa pensar o dir que ha flut sense cap esfor.  Segons Michael Levey, Rafael dna a les seues  una grcia i claredat sobrehumanes en un univers de certeses euclidianes.  La pintura s gaireb completament de la major qualitat en les dues primeres estances, per les darreres composicions, especialment les que contenen acci de caire dramtic, no sn completament reeixides pel que fa a la concepci, com tampoc pel que fa a l'execuci per part del taller de l'artista. 





Altres projectes.
Els projectes al Vatic l'ocupaven la major part del temps, per tot i ax va pintar alguns retrats, incloent-hi els dels seus mecenes, els papes Juli II i Lle X, el primer dels quals s considerat com un dels seus millors retrats.  Altres retrats van ser els dels seus amics, com ara Castiglione, o de personatges del cercle immediat dels papes.  Altres governants pressionaven amb encrrecs, i a Francesc I de Frana li van ser trameses dues pintures com a present diplomtic del papat. Per a Agostino Chigi, el immensament ric baquer i tresorer del papa, va pintar la Galatea, va dissenyar frescos decoratius per a la seua Villa Farnesina i pint dues capelles a les esglsies de Santa Maria della Pace i Santa Maria del Popolo.  Tamb va dissenyar part de la decoraci de la Villa Madama, per l'obra d'ambdues villes va ser feta pel seu taller.

Un dels encrrecs papals ms importants van ser els anomenats Cartons de Rafael (actualment al Victoria and Albert Museum), una srie de 10 cartons per a tapissos, dels quals n'han sobreviscut 7, i que representen escenes de les vides de Sant Pau i Sant Pere, per a la Capella Sixtina. Els cartons van ser tramesos a Brusselles per ser teixits al taller de Pier van Aelst. s possible que Rafael veis la srie completa acabada abans de la seua mort  probablement van ser acabats l'any 1520.  Tamb va dissenyar i va pintar la Loggia del Vatic, una galeria llarga i estreta llavors oberta a un pati a un costat i decorada en l'estil grotesc tpic de Roma. Va pintar tamb certs retaules importants, com per exemple l'xtasi de santa Ceclia i la Madonna Sixtina.  La seua ltima obra, en la qual va estar treballant fins a la mort, va ser una gran Transfiguraci, que en companyia de Il Spasimo mostra la direcci que havia pres el seu art a les acaballes de la seua vida: ms proto-barroc que manierista.





Taller.
Vasari diu que Rafael va arribar a tenir un taller amb cinquanta pupils i ajudants, molts dels quals arribarien a ser desprs importants artistes pel seu propi dret. Va ser, doncs, possiblement el major taller aplegat sota el mestratge d'un nic gran mestre de la pintura, i molt ms gran del que era habitual. Incloa destacats pintors provinents d'altres regions d'Itlia, que probablement treballaven amb els seus propis equips com a subcontractistes, aix com aprenents i obrers.  Hi ha poca informaci sobre l'organitzaci interna del taller i del taller en si, a banda de les mateixes obres d'art, sovint difcils d'atribuir a la intervenci d'un artista o d'altre.  

Els membres ms destacats del taller van ser Giulio Romano, jove deixeble d'origen rom (noms tenia al voltant de vint-i-un anys d'edat a la mort de Rafael), i Gianfrancesco Penni, ja considerat un mestre, d'origen florent.  Van quedar-se molts dibuixos i d'altres possessions de Rafael, i en certa mesura van continuar l'activitat del taller desprs de la mort de Rafael.  Penni no va atnyer el mateix nivell de reputaci personal que Giulio, i desprs de la mort de Rafael va ocupar el lloc d'ajudant de Giulio Romano durant la major part de la seua carrera.  Perino del Vaga, ja un mestre, i Polidoro da Caravaggio, qui suposadament va ascendir a la posici de pintor des de l'ocupaci humil de mosso de transport de materials per als obrers, tamb arribarien a ser importants pintors.  Maturino da Firenze, com en el cas de Penni, va ser eclipsat per la fama del seu company Polidoro.  Giovanni da Udine gaudia d'un estatus ms independent, i va ser responsable de la decoraci en estuc i dels grotescs que envoltanven els principals frescos.  La major part dels artistes es van dispersar, i alguns d'ells van tenir una mort violenta arran del saqueig de Roma de l'any 1527.  Aix va contribuir a difondre l'estil de Rafael arreu d'Itlia i ms enll.

Vasari dna molta importncia al fet que Rafael va aconseguir un eficient i harmonis taller, i que va manifestar molta habilitat en la resoluci dels conflictes i disputes entre els clients i els seus ajudants  un evident contrast amb la tempestuosa relaci de Miquel ngel amb tots dos collectius.  Tot i que Penni com Giulio eren molt destres, i que aix complica, encara avui dia, la tasca de distingir les parts executades per ells o pel propi Rafael, no hi ha dubte que moltes de les ltimes obres murals de Rafael, i probablement algunes de les seues obres de cavallet, destaquen ms pel dibuix que per l'execuci.  No obstant, molts dels seus retrats, si es troben en bones condicions, palesen la brillant tcnica d'execuci que Rafael va atnyer al final de la seua vida.

Altres deixebles i ajudants de Rafael van ser Raffaellino del Colle, Andrea Sabbatini, Bartolommeo Ramenghi, Pellegrino Aretusi, Vincenzo Tamagni, Battista Dossi, Tommaso Vincidor, Timoteo Viti (pintor d'Urbino), aix com l'escultor i arquitecte Lorenzetto (cunyat de Giulio Romano).  Els gravadors i arquitectes del cercle de Rafael es tracten ms endavant.  S'ha dit que el flamenc Bernard van Orley va treballar durant un temps per a Rafael, i que Luca Penni, germ de Gianfrancesco, potser va ser membre del taller.

Retrats.
Va fer diversos retrats on mostr una gran mesura, grcia i harmonia, n's exemple el de Baltasar de Castiglioni.  Les Madonne amb els bambini plenes de bellesa i elegncia van ser un tema recurrent. En la "Santa Cena" va donar un gran protagonisme a la figura dels apstols.




Arquitectura.
Desprs de la mort de Bramante, l'any 1514, va ser nomenat arquitecte en cap de la baslica de Sant Pere. La major part de les seues obres arquitectniques han estat ensorrades o modificades desprs de la seua mort i arran de l'acceptaci dels dissenys de Miquel ngel, per en sobreviuen uns pocs dissenys. Per l'anlisi d'aquests, sembla que d'haver-se dut a terme el temple hauria resultat bastant ms fosc, amb grossos pilars al llarg de tota la nau, com un carrer segons una anlisi critica pstuma d'Antonio da Sangallo el Jove.  Potser s'haguera semblat al temple que apareix al fons de L'expulsi d'Heliodor del Temple.

Va dissenyar un cert nombre d'altres edificis, i durant un curt temps se'l consider l'arquitecte ms important de Roma i el preferit del cercle social del papa. Juli havia fet canvis en la disposici urbanstica de la ciutat, creant diverses vies pbliques, les quals volia farcides d'esplndids palaus.  

Un important edifici, el Palazzo Aquila del camarlenc de Lle X, va ser completament ensorrat per fer lloc a la plaa dissenyada per Bernini davant de Sant Pere, per se n'han conservat dibuixos de la faana i del pati.  La faana gaudia d'una bigarrada decoraci, inusual per a l'poca, incloent-hi tant panells pintats en el pis superior (de tres) com profusi d'escultures al pis intermedi.

El disseny bsic de la Villa Farnesina no va ser de Rafael, per ell hi disseny i pint la Capella Chigi per al propietari, Agostino Chigi, tresorer del papa.  Altre edifici, per al doctor del papa Lle, el Palazzo di Jacobo da Brescia, va ser traslladat en la dcada del 1930, per sobreviu; va ser dissenyat com a complement d'un palau del mateix carrer, obra de Bramante, on el mateix Rafael va residir durant un temps.



La Villa Madama, una esplndida residncia d'esplai del cardenal Giulio de Mdici, posteriorment papa Climent VII, no va ser mai acabada i els seus plnols complets han de ser interpretats per entendre el seu prpsit.  Va fer un disseny a partir del qual van ser fets els plnols constructius per Antonio da Sangallo el Jove.  Tot i que va quedar incompleta, era la villa ms sofisticada dissenyada fins al moment a Itlia, i va influir de manera important en els dissenys posteriors d'aquest tipus d'edifici; sembla que va ser l'nic edifici modern de Roma del qual Palladio va fer un dibuix mesurat.

Noms resten els plnols de la planta baixa d'un gran palau dissenyat per a ell mateix a la nova "Via Giulia", al Borgo, per al qual va estar acumulant el terreny en els seus darrers anys. Es trobava en una manana irregular prop del riu Tber.  Sembla que les faanes havien d'incloure un ordre gegant de pilastres elevant-se almenys dues plantes fins a l'alada completa de la planta noble, un estil grandiloqent sense precedents en un palau de caire privat.  

L'any 1515 li van ser atorgats poders com a "Prefecte" sobre totes les antiguitats que es pugueren desenterrar a la ciutat o fins a una milla al voltant.  Rafael va escriure una carta al papa Lle suggerint mesures per a impedir la destrucci dels monuments antics, i va proposar una inspecci visual de la ciutat per a registrar les antiguitats de manera organitzada.  L'opini del papa, per, era diferent; volia continuar reutilitzant les antigues fbriques per a la construcci de Sant Pere, per volia que totes les inscripcions antigues quedaren documentades, aix com conservar les escultures, abans de donar perms per a l's de la pedra.

Dibuixos.


Rafael va ser un dels ms fins dibuixants en la histria de l'art occidental, i va usar mpliament el dibuix per a planejar les seues composicions.  Segons Armerini, gaireb contemporani de Rafael, quan aquest comenava a planejar una composici extenia al terra un gran nombre de dibuixos que conservava arxivats, i comenava rpidament a dibuixar, emprant figures d'ac i d'all.  Han sobreviscut uns quaranta esbossos de la Disputa de les Estances  i probablement n'hi van haver ms  entre els quatre-cents fulls que han sobreviscut en total.  Feia molts dibuixos per a perfilar les postures i les composicions, aparentment en quantitat superior a la majoria d'altres pintors, a jutjar per la gran quantitat de variants que ha sobreviscut: ... Aix s com el mateix Rafael, que tenia tanta riquesa inventiva, solia treballar, sempre partint de quatre o sis maneres diferents d'exposar l'escena, cadascuna d'elles diferent a la resta, i totes elles plenes de grcia i finor va escriure altre autor desprs de la seua mort. Per a John Shearman, l'art de Rafael marca un desplaament dels recursos des de la producci vers la investigaci i el desenvolupament.

Quan estava satisfet amb una composici sovint la traslladava a cart a escala real, que posteriorment era perforat amb un punx deixant foradets per on deixava passar un poc de sutja, de manera que quedaven lnies en la superfcie final com a guia. Tamb va fer un s exhaustiu i poc habitual, tant en paper com en guix, d'una "agulla cega", marcant lnies que deixaven noms una fenedura, per cap marca.  Aquestes poden ser vistes al mur de L'escola d'Atenes i als originals de molts dibuixos. Els Cartons de Rafael, com a dissenys per a tapissos que eren, van ser completament colorejats amb pintura al tremp, i van ser enviats a Bruselles per ser teixits. 

En les darreres obres pintades pel taller, els dibuixos sn sovint molt millors que la pintura.  La major part dels dibuixos de Rafael sn bastant detallats  fins i tot els esbossos inicials amb figures nues estan acuradament fets, i els posteriors dibuixos de preparaci tenen un alt nivell d'acabat, amb ombrejats i, de vegades, zones illuminades en blanc.  Careixen de la llibertat i l'energia d'alguns dels esbossos de Leonardo o de Miquel ngel, per sempre sn molt satisfactoris des del punt de vista esttic.  Va ser un dels ltims artistes a utilitzar de manera habitual el llapis metllic, tot i que tamb va saber fer un superb s de la tcnica ms lliure del carb roig o negre.  En els seus darrers anys va ser un dels primers artistes a usar models femenins per a dibuixos preparatoris  cal dir que els pupils mascles ("garzoni") eren usat habitualment per a estudis d'ambds sexes.

Gravats.
Rafael no va fer directament els gravats, sin que busc la collaboraci de Marcantonio Raimondi per produir-ne a partir dels seus dibuixos, collaboraci que va donar lloc a molts dels ms famosos gravats italians del segle i que va marcar l'evoluci d'aquesta art. Aquest inters pels gravats no es habitual entre els grans mestres; dels seus contemporanis, noms Tici, qui havia treballat molt menys satisfactriament amb Raimondi, va compartir-lo.  Se'n van fer al voltant de cinquanta gravats; alguns cpia de pintures de Rafael, per d'altres aparentment sobre dissenys originals per a ser gravats. Rafael hi feia dibuixos preparatoris, alguns dels quals han sobreviscut, perqu Raimondi els traslladara al gravat.

Els gravats originals ms famosos sorgits d'aquesta collaboraci van ser Lucrcia, el Judici de Paris i La massacre dels Innocents (del qual van ser gravades dues versions prcticament idntiques).  Entre els gravats basats en pintures cal destacar com a ms difosos El Parns (amb diferncies considerables respecte de l'original) i Galatea.  Fora d'Itlia, els gravats de Raimondi i d'altres van ser la principal via de divugaci de l'art de Rafael fins al segle XX. Baviero Carocci, anomenat per Vasari "Il Baviera", un ajudant a qui Raael confiava els seus diners, va quedar-se en possessi de moltes de les planxes desprs de la mort de Rafael, i va reeixir en la nova ocupaci d'editor de gravats.




Vida privada i mort.

Rafael vivia al Borgo, amb bastant luxe i en un palau dissenyat per Bramante. Mai no es va casar, per l'any 1514 es va comprometre amb Maria Bibbiena, neboda del cardenal Mdici del mateix nom.  Sembla que el seu amic el cardenal va forar el comproms, i que la falta d'entusiasme de Rafael no va fer possible les esposalles abans de la seua mort l'any 1520.  S'ha dit que va tenir diverses relacions amoroses, per mentre va viure a Roma va gaudir d'una relaci permanent amb Margherita Luti, "La Fornarina", dita aix per ser filla d'un forner (fornaro) d'origen sens anomenat Francesco Luti, que vivia a la Via del Governo Vecchio.

Va ser nomenat "Valet de chambre" del Papa, el que li donava un cert estatus a la cort i uns ingressos addicionals, aix com cavaller de l'Orde papal de l'Esper Daurat. Vasari afirma que va cobejar la porpra cardenalcia, potser arran d'algunes esperances deixades caure pel papa Lle, el que tamb podria explicar l'endarreriment del seu casament.

Segons Vasari, la prematura mort de Rafael un Divendres Sant (6 d'abril de 1520) (possiblement el dia del seu 37 aniversari), va ser a causa d'una nit de prctica excessiva de sexe amb la Luti, desprs de la qual va agafar unes febres; i en no confessar-ne als doctors la vertadera causa no li va ser administrada la cura correcta, el que li va causar la mort.

Fos quina fos la causa, en l'aguditzaci de la seua malatia, que dur quinze dies, Rafael va poder rebre l'extremunci i va posar les seues coses en ordre. Va dictar el seu testament, mitjanant el qual va deixar prou diners per a manuntenci de la seua amant, confiats al seu lleial servent Baviera, i va deixar la major part del contingut del seu taller a Giulio Romano i a Penni. Complint la seua sollicitud, va ser enterrat al Pante de Roma.

Vasari, en la seua biografia de Rafael, diu que tamb havia nascut en Divendres Sant, que l'any 1483 va caure el 28 de mar. Aix vol dir que si Rafael efectivament va nixer i va morir en Divendres Sant en realitat no va morir el dia del seu aniversari, ja que el Divendres Sant de 1520 caigu el 6 d'abril.

El seu funeral va ser grandis i hi va assistir una gran gentada.  La inscripci al seu sarcfag de marbre, un apariat elegac escrit per Pietro Bembo, diu: "Ille hic est Raffael, timuit quo sospite vinci, rerum magna parens et moriente mori." que vol dir: "Ac jeu aquell fams Rafael del qual la Natura va tmer ser-ne conquerida mentre ell va viure, i quan va morir, va creure morir ensems."

Influncia.

Rafael va gaudir de l'admiraci dels seus contemporanis, tot i que la seua influncia en el desenvolupament de l'art al seu segle va ser menor que la de Miquel ngel.  El Manierisme, que comen ms o menys en el temps de la seua mort, i el barroc posterior, van portar l'art en una direcci completament oposada a les qualitats rafaelianes; amb la mort de Rafael, l'art clssic  l'Alt Renaixement  es va enfonsar, segons manifesta Walter Friedlnder. Aviat va ser considerat com a model ideal per aquells que detestaven els excessos del manierisme:l'opini ...generalment mantinguda a mitjan segle XVI era que Rafael representava el pintor idealment equilibrat, universal en el seu talent, complet en tots els sentits, i respectus amb totes les regles que suposadament havien de governar les arts, mentre que Miquel ngel era el geni excntric, ms brillant que altres artistes en el seu camp particular, el dibuix del nu mascul, per desequilibrat i carent de certes qualitats, com ara la grcia i la contenci, essencials per a un gran artista.  Els qui, com ara Dolce i Pietro Aretino, que sostenien aquest punt de vista van ser generalment els supervivents de l'Humanisme Reinaixentista, incapaos de recolzar Miquel ngel per la seua deriva manierista.  El mateix Vasari, tot i que Miquel ngel era el seu predilecte, va considerar-ne la influncia com perjudicial en molts sentits, i va afegir certs pargrafs a la segona edici de Les vides dels ms excellents pintors, escultors i arquitectes en aquest sentit. 

Les composicions de Rafael han estat sempre admirades i estudiades, i han esdevingut una pedra de volta de l'Art acadmic.  El perode de major influncia es va estendre des de les acaballes del segle XVII fins a la fi del segle XIX, en qu van ser molt admirats tant el seu perfecte equilibri com el seu decrum.  Va ser vist com el model perfecte de la pintura d'histria, que a la seua vegada era considerat com el ms elevat de la jerarquia de gneres.  Sir Joshua Reynolds, als seus Discursos, va lloar la seua simple, greu i majestuosa dignitat i digu que se situa com el principal dels primers millors pintors, especialment pels seus frescos (entre els quals incloa els Cartons), mentre que Miquel ngel reclama el segent lloc. No va posseir tantes qualitats excellents com Rafael, per les que va posseir eren del ms alt nivell  Fent-se eco de les opinions del segle XVI expressades ads, Reynolds acaba dient de Rafael:


L'excellncia d'aquest home extraordinari rau en el decrum, bellesa i majestat dels seus personatges, la judiciosa organitzaci de la seua composici, la correcci del dibuix, la puresa de gust i la talentosa adaptaci de contribucions alienes als seus propis objectius.  Ning no el va superar en aquest judici, en saber unir la prpia observaci de la natura, l'energia de Miquel ngel i la bellesa i simplicitat de l'art antic.  No obstant, cal respondre a la qesti de qui mereix ocupar el primer rang, si Rafael o Miquel ngel, i si el lloc l'ha de merixer aquell amb majors qualitats per a l'art que qualsevol altre, no hi ha dubte que Rafael seria el primer.  Per si, segons Long, all sublim, considerat com la ms elevada obra que l'home pot aconseguir, compensa abundantment l'absncia de qualsevol altra bellesa i neutralitza qualsevol altra deficincia, aleshores Miqel ngel demanaria la preeminncia. 

Reynolds mostrava menys entusiasme per les pintures de cavallet de Rafael, per la lleugera sentimentalitat que desprenen les va fer molt populars durant el segle XIX: Ens hem acostumat a elles des de la infantesa, a travs d'un enorme nombre de reproduccions, mai no assolit per cap altre artista... va escriure Wlfflin, qui havia nascut l'any 1862, de les Mares de Du de Rafael.

A Anglaterra, al segle XIX, la Germandat prerafaelita va reaccionar explcitament en contra de la seua influncia (i tamb en contra de la dels seus admiradors, com ara "Sir Sploshua"), a la recerca d'un retorn vers els estils anterios a la seua nefasta influncia.  Segons John Ruskin:

La maledicci de les arts a Eurova va venir d'aquesta cambra Stanza della Segnatura, provocada en gran part per les grans qualitats de l'home que havia marcat l'inici del declivi. La perfecci de l'execuci i la bellesa formal caracterstiques de la seua obra i de la dels seus contemporanis van fer de l'acabat de l'execuci i la bellesa de la forma l'objecte clau de tots els artistes; i des de llavors l'execuci va ser considerada ms important que la idea, i la bellesa ms important que la veritat.

I com us deia, aquestes sn les dues causes secundries del declivi de l'Art; sent la primera d'elles la prdua del propsit moral. Cal expressar-les clarament. En l'art medieval, la idea s l'element principal, l'execuci va en segon lloc; en l'art modern l'execuci s l'element ms important, i la idea el segon. I novament, en l'art medieval la veritat s l'element ms important, la bellesa va en segon lloc; en l'art modern la bellesa s l'element principal, i la veritat el segon. Els principis medievals van fer ascendir l'art vers Rafael, i els principis moderns el van fer descendir des d'ell.

Encara al segle XX va ser considerat per crtics com Bernard Berenson com el ms fams i ms estimat mestre de l'Alt Renaixement, per tot indica que en aquest segle va ser superat en estima per Miquel ngel i Leonardo.

Selecci d'obres.
 
 Mare de Du de Foligno;
 Mare de Du del gran duc;
 El papa Juli II;

Bibliografia.
Blunt, Anthony, Artistic Theory in Italy, 1450-1660, 1940 (refs. de l'ed. de 1985), OUP, ISBN 0198810504;
Gould, Cecil, The Sixteenth Century Italian Schools, National Gallery Catalogues, Londres 1975, ISBN 0947645225;
Roger Jones and Nicholas Penny, Raphael, Yale, 1983, ISBN 0300030614;
Landau, David in:David Landau & Peter Parshall, The Renaissance Print, Yale, 1996, ISBN 0300068832;
Pon, Lisa, Raphael, Drer, and Marcantonio Raimondi, Copying and the Italian Renaissance Print, 2004, Yale UP, ISBN 9780300096804;
Shearman, John; Raphael in Early Modern Sources 1483-1602, 2003, Yale University Press, ISBN 0300099185;
Vasari, Vida de Raphael de Vides d'Artistes, edici emprada: Artists of the Renaissance selecci i ed. Malcolm Bull, Penguin 1965 (nms. de pg. de l'ed. BCA, 1979);
Wlfflin, Heinrich; Classic Art; An Introduction to the Renaissance, 1952  (Ed. 1968), Phaidon, Nova York.

Referncies.


Enllaos externs.

La pintura al renaixement;
Rafael Petita biografia i obra;
















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45613" title="Cartelera Tria" nonfiltered="2701" processed="2684" dbindex="18002">
La Cartelera Turia s una revista valenciana que nasqu a mitjan dels anys de la dcada de 1960. Comen com un projecte cultural promogut per joves universitaris, un grup d intellectuals que busc la forma d intervenir culturalment en la societat valenciana i trob una soluci tan original com efica en un mitj tradicionalment menyspreat com s una cartellera d espectacles.

Enllaos externs.
 Pgina oficial;
 Exposici de portades.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45614" title="Estats Shan" nonfiltered="2702" processed="2685" dbindex="18003">
Els Estats Shan sn 34 Estats de l'Estat Shan de Myanmar, dirigits per prnceps (Sawpwas o Saofas) fins el 1959 i repbliques federades des del 1959. 

Van ser independents per tributaris de Birmnia fins el 1886. Del 1886 al 1887 es van confederar i van resistir als britnics que finalment van imposar el protectorat. El 1922 es va constituir sota sobirania britnica una federaci d'estats Shan que fou dotada amb una bandera nacional blava amb un tigre o drac groc al centre sobre set flames blanques. El 1946 van quedar integrats en una administraci fronterera separada de Birmnia i a la Conferencia de Panglong l'11 de febrer de 1947 van decidir unir-se a Birmnia amb dret d'autodeterminaci al cap de deu anys. Negat aquest dret el 1957, els prnceps van abdicar en el govern electe (1959), i es va iniciar la rebelli nacional, que encara segueix. El principal exrcit Shan, la Mong Tai Army, es va rendir el 1996.



Els estats sn actualment 34:

Kengtung;
Hsipaw;
Hsenwi (Hsenwi del nord);
Taupeng ;
Mongmit;
Hsenwi del sud (Mongyai);
Manglun;
Kokang;
Kehsi Mansam;
Mongkung;
Laikha;
Mongnawng;
Mongshu;
Mongnai;
Mongpan;
Mawkmai;
Mongpawn;
Hopong;
Namkhok;
Wanyin;
Hsatung;
Yawnghwe;
Mongpai ;
Samkha;
Sakoi;
Hsamongkham;
Pwela;
Pindaya;
Yengnan;
Pinhmi;
Kyone ;
Loilong;
Lawksawk;
Maw;

Vegeu: Estats Karenni.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45615" title="Conferncia de Panglong" nonfiltered="2703" processed="2686" dbindex="18004">
La Conferncia de Panglong fou una reuni poltica per determinar el futur de Birmnia i la seva relaci amb les rees frontereres poblades per minories, que es va celebrar a Panglong, als Estats Shan el febrer de 1947.

Va tenir com a precedent una conferncia al mateix lloc al febrer de l'any anterior, on es va establir la idea de la uni sense precisar-ne la forma.

Van assistir a la conferncia membres del consell executiu del governador de Birmnia, els prnceps o saofas, i representacions dels Shan, Katxin i Xin.

Es va acordar con a punts principals l'autonomia interna completa de l'rea de Frontera, la concessi de certs poders i nomenaments, provisions per la delimitaci de l'estat katxin, i el dret a un referndum pel manteniment de la Uni o la separaci al cap de deu anys de l'ingrs a la uni.

L'acord mai fou respectat en el darrer punt.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45616" title="IPod" nonfiltered="2704" processed="2687" dbindex="18005">


L' iPod s un reproductor de msica digital amb disc dur o memria flash, creat per Apple Computer que va aperixer per primer cop el 23 d'octubre de 2001. Pot reproduir arxius MP3, WAV, AAC/M4A, AIFF i Apple Lossless. La capacitat s de fins a 160 GB (unes 30.000 canons o 50.000 fotos). Fins ara s'han desenvolupat 5 generacions de l'iPod, a ms de iPod nano l'iPod shuffle i l'iPod touch. Altres models, que ja no es fabriquen, han estat els iPod mini de 4 GB i de 6 GB de capacitat, l'iPod Photo, i l'iPod U2 Special Edition.

Existeix una gran quantitat d'accessoris per a l'iPod.

El 9 d'abril de 2007, Apple va anunciar que havia venut l'iPod nmero 100 milions. El setembre de 2008 ja havia venut ms de 160 milions d'unitats.

L'iPod amb iTunes.
iTunes s el programa per a Windows i Mac que proporciona Apple (mitjanant una descrrega gratuta desde la seva pgina web), per a gestionar els continguts de l'iPod (Els usuaris de sistemes GNU/Linux poden utilitzar Gtkpod). iTunes pot sincronitzar automticament la msica emmagatzemada a l'iPod amb la msica de la biblioteca de l'ordinador cada vegada que els connectem. D'aquesta manera les canons, fotos i llistes de reproducci noves a l'ordinador es copien automticament a l'iPod, i les canons esborrades sn tamb eliminades de l'iPod. Aix, per, no funciona en sentit invers: com a mesura contra la pirateria no podem passar msica d'un iPod a un ordinador. La sincronitzaci de la llista de reproducci de l'ordinador amb la de l'iPod sols funciona en altres aspectes: la valoraci d'una can de l'iPod far canviar la de la biblioteca d'iTunes. Escoltant audiollibres, la posici d'aquests tamb se sincronitzar automticament. Per en cas que no ens agradi la sincronitzaci automtica, aquesta es pot desactivar, controlant manualment els continguts de l'iPod. Aix ens permetr, d'altra banda, estalviar espai al disc dur de l'ordinador, al tenir la msica enregistrada unicament a l'iPod. Si escollim aquesta opci i desprs volem recuperar la msica disposem de programes com l'iPodRip (descarregable a travs d'Internet), que ens permetran passar la informaci de l'iPod a qualsevol ordinador.

 Models d'iPod .

A continuaci es mostren els models d'iPod:
 iPod classic (de disc dur) (de 20, 30, 40, 60, 80 o 160 Gigabytes) ;
 iPod U2 Special Edition (de disc dur) (de 20 Gigabytes) (Amb signatura lser dels integrants del grup U2, inclou marxandatge oficial) ;
 iPod mini (de disc dur) (de 4 o 6 Gigabytes);
 iPod shuffle (de memria flash i sense pantalla) (de 512 Megabytes, 1 Gigabyte i 2 Gigabytes) ;
 iPod nano (de memria flash i pantalla a color) (de 2 o 4 Gigabytes, en colors blanc o negre) aquest reproductor substitueix a l'iPod mini ;
 iPod shuffle (de memria flash i sense pantalla) (de 1 Gigabyte, en cinc colors);
 iPod touch (de memria flash i pantalla tctil) (de 8, 16 o 32 Gigabytes, en color negre) (Disposa de Wi-Fi);

 Enllaos externs .
 Llocs oficials .
 Pgina oficial de l'iPod, d' Apple Computer.
 iPod Store - Pgina oficial de compra de productes iPod, de Apple Store Espanya.

 Llocs no oficials .

 iLounge | iPod Accessories Llista d'accessoris per als iPod (450+) ;
 iPod Noticies. ;
 Frum de l'iPod. ;
 Informaci de l'iPod Touch. ;































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45617" title="Kengtung" nonfiltered="2705" processed="2688" dbindex="18006">
Kengtung es un dels Estats Shan a Myanmar, el mes gran dels 34, el mes muntanys, i el mes oriental i enderrarit.  Te uns 30.000 habitants. La muntanya de Loi Pangnau (2562 m) la segona mes alta dels estats Shan, est en aquest estat.



La capital es la ciutat de Kentung, a 185 km de la frontera de 3 estats independents (Xina, Laos i Tailndia), que te una escola del estat i una esglsia catlica i alguns monestir budistes. Es una ciutat amb construccions de influencia xinesa i tailandesa.

Depenen de Kentung: Hsenyawt, Hsenmawng, Mongshat, Mongpu i Kencheng Occidental, subestats de poca importncia.

Esta poblat per shans (del grup oriental) i shans-Tayok (Shan xinesos); per Tai que s anomenen Khun (25% de la poblaci) que van emigrar al segle XIII amb la dinastia regnant a Chieng Mai o Chiengmai, i van arrabassar el pas als Wa, que formen tamb un 10%; hi ha tamb un membres de la naci Kaw i de la naci Lahu (Muhso).

 Histria .

Fou regit per prnceps (Sawpwa) que van preferir ser tributaris del rei de Birmnia que del d'Ayuthya. El 1802 fou sotms pel regne de Chiang Mai per per pocs anys ja que els birmans els van expulsar i van retornar el poder a l'antiga dinastia, que el 1814 va incorporar l'estat de Mongyawng.

El 1886 fou el centre de la Confederaci d estats shan al front de la qual es va posar el prncep birm Limbin. Sao Weng, cap militar de la confederaci i prncep de Lawksawk va sortir de Kengtung i va recobrar el seu principat i va ocupar quatre estats oposats a la confederaci, assetjant la capital de Yawnghwe. Derrotat pels britnics (gener-febrer de 1887) va tornar a Kentung per ocupat aquest pels britnics es va retirar a Xina, sense sotmetre s, i els britnics van controlar Kengtung, on es va produir resistncia fins el 1890.

Els prnceps, sota protectorat britnici, va governar fins el 1943 en qu l'estat fou cedit a Talandia. El prncep fou restaurat pels britnics el 1945. l darrer sawpwa que va exercir el poder va abdicar, com els demes prnceps, el 1959, i desprs fou una de la Repbliques de la uni d'Estats Shan que constituren l'Estat Shan, amb vocaci de independncia, per part de Myanmar. 

 Sawpaw de Kengtung .

Sao Mng Hsam 1787 - 1802 ;
A Chiang Mai 1802;
a Birmnia 1813;
Sao Maha Hkanan 1813 - 1857;
Sao Maha Pawn 1857 - 1876 ;
Sao Hseng 1876 - 1880 ;
Sao Kawng Tai 1880 - 1886;
Sao Kawn Kham Hpu 1886 - 1895 ;
Sao Kawn Kyaw Intaleng 1895 - 1935 ;
Sao ? 1935 - 1959 (enderrocat 1943-1945);










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45619" title="Utah" nonfiltered="2706" processed="2689" dbindex="18007">


Utah s un dels estats que conformen els Estats Units d'Amrica. 

s conegut com l'estat dels mormons a causa dels primers pioners de l'esglsia que van arribar a la seva capital, Salt Lake City. Avui, Salt Lake City s el centre de lEsglsia de Jesucrist dels Sants dels ltims Dies i nombrosos mormons hi viuen. 

En 2002, Salt Lake City va ser la seu dels Jocs Olmpics d'hivern. La Universitat Brigham Young es troba a Provo, Utah. 

 Poblaci .
Segons el cens dels EUA del 2000 hi havia censats 41.600 amerindis nord-americans (2 %). Per tribus, les principals sn els navaho (16.445), ute (3.598), cherokee (2.610), sioux (1.108), xoixon (882), paiute (866), apatxe (725) i pueblo (630).

 Parcs naturals .

L'estat de Utah t cinc Parcs nacionals:
Parc Nacional Bryce Canyon;
Parc Nacional Zion;
Canyonlands National Park;
Arches National Park;
Capitol Reef National Park;

a ms de monuments nacionals, com:
Cedar Breaks National Monument;
Dinosaur National Monument;
Grand Staircase-Escalante National Monument;
Rainbow Bridge National Monument;
Timpanogos Cave National Monument.








































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45620" title="(25143) Itokawa" nonfiltered="2707" processed="2690" dbindex="18008">

(25143) Itokawa s un asteroide Apollo que, a ms, tamb creua l'rbita de Mart. Entre els mesos de setembre i novembre de 2005, va ser objecte d'estudi per part de la sonda espacial japonesa Hayabusa.

Descobriment.
Va ser descobert el 1998 pel projecte LINEAR i se li va donar la designaci provisional 1998 SF36. L'any 2000 va ser seleccionat per a ser l'objectiu de la missi espacial no tripulada Hayabusa de l'Agncia Espacial Japonesa (JAXA). Poc desprs va rebre oficialment el nom "Itokawa" en honor de Hideo Itokawa, un cientfic aeroespacial japons.

Caracterstiques fsiques.
Itokawa s un asteroide compost principalment per roca i metalls classificat, per tant, com un asteroide de tipus S. L'Observatori Goldstone en va obtenir imatges de radar, revelant una forma allargada que ha estat confirmada per la sonda Hayabusa. La Hayabusa va mesurar-ne la longitud, obtenint un valor de 535 m al llarg del seu eix major. El seu  perode de rotaci s de poc ms de 12 hores.

Les imatges d'Itokawa preses per la Hayabusa, des d'una distncia de vint quilmetres, mostren una sorprenent absncia de crters i una superfcie rugosa coberta de roques. Aquestes imatges, juntament amb la relativament baixa densitat (1,9 g/cm), l'alta porositat (~40%) i la seva forma de "patata" fan que se'l consideri un cos de tipus rubble-pile ("pila de runa"). s a dir que l'asteroide en s no s una nica i enorme roca sin un munt de petites pedres que van des de la mida d'un gra de sorra fins a 50 m de dimetre. Els cientfics creuen que un asteroide anterior es va trencar a conseqncia d'una collisi i que desprs alguns dels fragments es van tornar a ajuntar formant la pila de runa actual.

A ms, algunes regions de la superfcie sn fines com un desert de sorra mentre que d'altres sn rugoses. Aix indica que el material de la superfcie est poc cohesionat i es desplaa d'una regi a una altra canviant l'aparena superficial de l'asteroide.

La recollida de mostres. 
La sonda Hayabusa va arribar a una rbita prxima a Itokawa el 12 de setembre de 2005, situant-se primer a 20 km i desprs a 7 km de l'asteroide. Els dies 20 i 26 de novembre va intentar recollir mostres de la superfcie per l'aparell dissenyat per a la recollida va fallar. Tot i aix, s possible que durant l'aproximaci de la sonda a l'asteroide algunes partcules de pols haguessin entrat al recipient de recollida de mostres. En cas que aix fos, aquestes serien les primeres mostres d'un asteroide que s'han obtingut mai i els cientfics esperen la tornada de la Hayabusa a la Terra (prevista per al 2010) per a poder-les estudiar. 

Enllaos externs. 
 Informe actualitzat de l'estat de la Hayabusa (Pgina oficial de la JAXA);

Referncies.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45621" title="Altipl and" nonfiltered="2708" processed="2691" dbindex="18009">

L'Altipl and, o senzillament l'Altipl (en espanyol El Altiplano), s una regi natural nica de l'Amrica del Sud, formada per una |plancia per sobre dels 3.000 metres respecte al nivell del mar. Situada a la regi andina, comprn el nord de Xile, part de Bolvia, el centre i el sud del Per i el nord-oest de l'Argentina. La seva major extensi es troba repartida entre el Per i Bolvia i es tracta d'un lloc estratgic per a les comunicacions, ja des de temps remots, com ho van ser els Camins de l'Inca, de l'antic Per. Aquesta regi tamb s coneguda com la Puna. 

El clima de l'Altipl, propi de les grans altituds, s hostil i dificulta l'habitabilitat. s de natural molt sec a l'hivern, i molt humit i plujs a l'estiu.

 Morfologia .

L'Altipl And es defineix com una zona plana, situada a una gran altitud. Es tracta d'una srie de conques tancades per altes serralades, totes amb una alada superior als 3.000 metres sobre el nivell del mar.

A partir del llac Titicaca, la serralada dels Andes es va eixamplant progressivament cap al sud i deixa unes llargues plancies entre les diferentes serres que la formen. Aquestes planures s el que s'anomena l'Altipl o la Puna. El nom de Puna tamb es refereix a les serralades situades als Andes a certa altura.

El nom s'acostuma a utilitzar juntament amb el gentilici de l'estat o la regi que l'inclou: Altipl Peru, Altipl Bolivi, etc.

 Clima .

 Vegetaci .
La flora d'aquesta regi es caracteritza per les plantes de fulla petita, que busquen la mnima evaporaci d'aigua. En certes espcies, les fulles s'han transformat en espines de color groguenc, que els donen l'aparena de plantes seques. Tamb hi creixen algunes plantes amb flors i arbustos nans, de profundes arrels.

A l'Altipl And hi podem trobar moltes espcies vegetals. N'hi ha algunes que s'utilitzen com a combustible o com a menjar, com poden ser la tola, la yareta i lichu. Aquestes plantes tenen molta importncia per a l'home peru and, ja que permeten protegir el sl i les pastures. Tamb sn usades en l'agricultura, per emmagatzemar llavors de patata; en la ramaderia, per alimentar als animals camlids; en la construcci, per aferrar el sostre, i en artesania, per fer cordes, estores, matalassos, barrets i escombres.

 Vegeu tamb .
 Histria del Per;
 Imperi inca;
 Llegendes sobre l'origen de l'Imperi inca;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45622" title="ISO 3166-3" nonfiltered="2709" processed="2692" dbindex="18010">
ISO 3166-3 s una norma internacional que defineix els codis d'estats o territoris dependents que han esdevingut obsolets a la norma ISO 3166-1 degut a:
Fusi de codis, com Alemanya Oriental i Occidental.
Divisi, com Txecoslovquia en Repblica Txeca i Eslovquia.
Modificaci substancial del nom, com Birmnia ara Myanmar.

Tots els codis ISO 3166-1 alfa-2 retirats des de 1974 s'inclouen a l'ISO 3166-3 afegint-hi dues lletres. La majoria d'aquests codis van ser retirats abans de la introducci dels dominis d'internet. Alguns dels ltims codis continuen sent utilitzats a internet, com per exemple YU de Iugoslvia. Quatre anys desprs de retirar un codi es pot assignar de nou, com per exemple CS que abans era de Txecoslovquia i avui s de Srbia i Montenegro. 

A continuaci s'indiquen els codis ISO 3166-3 ordenats per l'any.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45625" title="Hsipaw" nonfiltered="2710" processed="2693" dbindex="18011">
Hsipaw s un dels Estats Shan a Myanmar, el segon ms gran dels 34 amb una superfcie de 8.188 km. T uns 200.000 habitants i 8.345 km. T a l'oest la provncia o divisi de Mandalay. La capital s la ciutat de Hsipaw per fins al segle XVIII fou On Baung.



Est format per quatre subestats que foren units sota un prncep (el de Hsipaw) pels britnics. El Hsipaw propi ocupa la meitat de l'estat. Al nord-oest hi ha l'estat de Monglong (Mainglone) i al sud-oest el de Hsum Hsai (Thonze); i al sud-est hi ha el de Mongtung (Maingtone). Els subestats foren regits per Myosa (una segona categoria de prnceps) crrec que sovint era donat als hereus del principat de Hsipaw.

La segona ciutat s Baw Gyo a 10 km a l'oest de la capital, seu d'una pagoda important del shan (grup Pwe).

El riu principal s el Namtu o Nam Tu, que neix a la gorgue de Gokteik) i passa per la capital. L'estat produeix principalment arrs i te.

Esta poblat pels shans (65%) amb minories de birmans, danu,katxin, Palaung i Taungthu.

A l'estat es va desenvolupar la cultura Yun-Tai, propera a la del regne d'Ayuthya, amb elements de la cultura birmana de Mandalay.

 Histria . 

Al segle XVI durant la descomposici del regne birm de Pagan, el prncep d'On Baung, Sao Khun Mong, va ser proclamat rei a Ava. Va deixar alguns fills i germans al front de alguns estats shan i va anar a Ava on fou coronat el 1543. Tres anys desprs el va succeir el seu fill prncep de Mongpai, que aviat fou deposat per una revolta i va fugir a Pegu on era rei Bayinnaung, per aquest el va voler empresonar, i llavors va fugir a On Baung on governava un oncle; Bayinnaung amb un exrcit es va presentar a Hsipaw i el prncep i d altres prnceps shan van haver de reconixer la seva sobirania per conservar el tron, i va haver de cedir una part del principat incls Mogok (amb mines de robis) per a canvi el prncep va ser reconegut com a preeminent sobre els altres prnceps shan.

La dinastia d'On Baung va continuar sota tribut de la dinastia birmana. El 1714 van canviar la capital a Hsipaw. Sao Kya Tung fou fet saofa pel rei de Birmnia com a recompensa per la seva ajuda contra Pagan. En temps del rei de Birmnia Thibaw (1878-1885) el 18 prncep Sao Hkun Saing, acusat de la mort de dos criats, va abandonar el pas i va anar a Siam i desprs a Rangoon on va fer de joier i fou empresonat (1882) i, alliberat, se'n va anar a un dels principats Karenni on va reunir uns quants homes que li va donar el cap Karenni Salapaw i va tornar a Hsipaw que va trobar amb plena anarquia; desprs d'establir el seu poder, el mar de 1886, va anar a Mandalay i es va sotmetre als britnics (fou el primer prncep que es va sotmetre el 1886) que a canvi li van retornar el seu principat i tres ms. Va morir el 8 de maig de 1902. El seu successor, el seu fill Sao Hke, va tenir el ttol de Sir, i va ser fams per la seva generositat i pel gran nombre de dones que va tenir a l'igual que el seu fill Sao On Kya.

La dinastia On Baung va governar fins que el darrer sawpwa que va exercir el poder, va abdicar el 1959, i desprs fou una de la Repbliques de la uni d'Estats Shan que constituren l'Estat Shan, amb vocaci de independncia, per formant part de Myanmar.

 Sawpaws de Hsipaw .

Sao Hswe Kya 1788 - 1809       ;
Sao Hkun Hkwi 1809 - 1843;
Sao Hkun Paw 1843 - 1853;
Sao Kya Htun 1853 - 1866 ;
Sao Kya Hkeng 1866 - 1881;
vacant 1881- 1886 ;
Sao Hkun Saing 1886 - 1902     ;
(Sir) Sao Hke 1902 - 1928 ;
Sao On Kya 1928 - 1959;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45631" title="Hsenwi" nonfiltered="2711" processed="2694" dbindex="18012">
Hsenwi (conegut tamb com Hsenwi del nord) es un dels 34 estats shan del estat Shan de Myanmar. T una superfcie de 11.917 km2 i limita al nord amb la Xina (antigament alguns estats Shan sota sobirania de la Xina que foren abolits el 1950).



La capital es Hsenwi i la ciutat principal es Lashio. A Muse i a un aerdrom. A Namkham hi ha un centre mdic americ on va treballar desprs de la II Guerra Mundial el fams Dr. Seagrave empresonat pels birmans als anys 50 per collaborar amb la rebelli Shan.

T una poblaci de ms de tres-cents mil habitants (l'estat shan ms poblat) i est creuat d'est a oest pel riu Nantu. La part nord de l'estat s de poblaci katxin i la resta sn shan amn una minoria Palaung.


 Histria .

L'estat de Hsenwi era un principat fora gran al segle XIX que comprenia l'actual estat, els de Hsenwi del sud, Kehsi Mansam, Mongnawng, Mongshu, Mongkung, Laikha i Kokang. Vers el 1850 aquests estats es van independitzar.

El 1855 el prncep va fer matar als familiars d'un oficial anomenat Sang Hai i aquest es va revoltar. Van seguir una anys de guerra civil. En 1886 el Sawbwa estava refugiat a la vall de Mong Sit al nord-est de la capital. Khun Sang Tone Hung, un seguidor de Sang Hai i al seu successor al front del rebels, va quedar l'amo de la vall principal i Sang Aw (Pa Ok Chok) un cap  local es van fer amb el poder a l'rea de Mongyai (Hsenwi del sud). El fill del prncep, Sao Mong, que havia estat fet presoner pels britnics i portat a Mandalay, es va escapar i es va presentar a Hsenwi on amb uns quants seguidors va aconseguir derrotar parcialment a Khun Sang Tone Hung el qual va passar al sud i va ocupar Mong Yai sense perdre tot el nord i es va aliar als britnics, amb l'ajuda dels quals va tornar a Hsenwi i es va proclamar prncep. Sao Mong mentre, tamb s'havia sotms als britnics. Desprs d'una trobada a Mongyai amb els britnics les tres parts en conflicte (Khun Sang Tone Hung, Sao Mong i els britnics) van acordar (1888) dividir l'estat en dos, un al nord i un altre al sud (alguns sub-estats del sud esdevingueren separats). La part sud va correspondre a la dinastia original representada per Sao Mong, i la part nord (amb Kokang) a Khung Sang. Pa Ok Chok va morir el 1889 i la rebellio, continuada per la seva famlia, fou aviat controlada pels britnics. A la mort de Khung Sang el va succeir el seu fill Sao Hom Hpa que el 1947 va reconixer la separaci de Kokang i va morir el 1949. El seu successor va abdicar el 1959 i desprs fou una de la Repbliques de la uni d'Estats Shan que constituren l'Estat Shan, amb vocaci de independncia, per part de Myanmar.

 Sawpaws de Hsenwi .

Sao Hswe Cheng (Kon) 1778 - 1800  ;
Sao Hs Kaw 1800 - 1815 ;
Mogaung Wun (Regent) 1815 - 1819;
Sao Naw Mng 1819 - 1821  ;
Hkun Hkam Hkawt 1821 - 1824 ;
Sao Hkam Pak 1824 - 1827 ;
Sao Hkam Nan 1827 - 1831;
Sao Hkun Maung Lek 1831 - 1838  ;
Sao Hkam Leng (Hs Hkan Hpa) 1838 - 1845  ;
Sao Hseng Naw Hpa (primera vegada) 1845 - 1848;
Vacant 1848 - 1853;
Sao Hseng Naw Hpa (segona vegada) 1853 - 1855;
Vacant 1855 - 1858;
Sao Hpa Mawng Hpa (primera vegada) 1858 - 1860 ;
Vacant 1860 - 1863 ;
Sao Hpa Mawng Hpa (segona vegada) 1863 - 1864;
Shwe Pyi Bo 1864 - 1866;
U Ma Nga 1866 - 1867;
Sao Hseng Naw Hpa (tercera vegada) 1867 - 1869;
Vacant 1869 - 1873;
Win Hmu 1873 - 1874 ;
Sao Hseng Naw Hpa (quarta vegada) 1874 - 1875;
Natsu Letya 1875 - 1876;
Sao Hseng Naw Hpa (cinquena vegada) 1876 - 1879;
Hkun Hsang Ton Hong 1879 - Mar 1888  ;

 Dinastia de Hsenwi del nord .
 
Hkun Hsang Ton Hong 1888-1927;
Sao Hom Hpa 1927-1949;
Sao Man Hpa 1949-1959;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45633" title="Jakarta" nonfiltered="2712" processed="2695" dbindex="18013">

Jakarta s la capital d'Indonsia. Es troba a l'illa de Java. s tamb una provncia amb estatus especial (Daerah Khusus Ibukota Jakarta), amb una superfcie de 661,52 km i una poblaci de 8.792.000 habitants segons el cens de l'any 2004. 
 
Histria.
En el segle V on ara hi ha la ciutat de Jakarta hi havia el port del regne hind de Sunda anomenat Kalapa. Els primers europeus que la van visitar van ser els portuguesos, al segle XVI. El 1527 la ciutat va ser conquerida pel rei Fatahillah i va canviar el seu nom pel de Jayakarta que significa "victoriosa i prspera". Els holandesos van apoderar-se de la ciutat el 1619 i li van canviar el nom pel de Batavia que s el nom llat dels Pasos Baixos. Va ser la capital de la colnia i hi va prosperar el comer. Quan el 1942 els japonesos prengueren possessi de la ciutat la reanomenaren Jakarta. L'any 1949 una vegada proclamada la independncia d'Indonsia va ser-ne la capital. 

Cultura.
Essent el centre poltic i econmic Jakarta atrau molts immigrants i, per tant, t un aspecte cosmopolita molt destacat. Especial importncia t la difusi de la msica tradicional, tamb entre els turistes. T al voltant d'una dotzena d'universitats. Hi ha una comunitat xinesa vinguda fa diversos segles i avaluada en un 10% de la poblaci.

Problemes.
Les lnies de ferrocarril estan sobrecarregades, el trnsit intern resulta catic, collapsat i indisciplinat, els centres comercials ofereixen productes que estan fora de l'abast de la majoria de la poblaci. Hi ha superpoblaci i molts treballadors hi segueixen emigrant fugint de la pobresa de les zones rurals. Durant l'estaci humida pateix sovint inundacions. El 1998 hi va haver avalots per qestions racials dirigides contra l'tnia xinesa la qual t un nivell de vida superior a la majoria.

































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45635" title="Taupeng" nonfiltered="2713" processed="2696" dbindex="18014">
Taungpeng s un dels 34 estats shan de l'estat Shan de Myanmar. Est situat a l'oest de Hsenwi del nord. s un estat de poblaci majoritria Palaung i del que la dinastia governant fou tamb Palaung.



La capital s Namhsan, a la part nord-central de l'estat a la vall de Hsipaw, que fou fundada el 1865 pel prncep Aung Ta. Vers el nord-est, en direcci a Lashio, hi ha la ciutat de Namtu que dna nom al riu Namtu, que creua aquest principat i d'altres.

T una poblaci d'uns cent cinquanta mil habitants, la majoria Palaung amb alguns Shan i altres minories

 Histria .

Fou fundat pels Palaung el 1753. Regit per una dinastia palaung que es va sotmetre als britnics el 1887, el prncep va lluitar contra els japonesos el 1942-1945 i va perdre un fill (Sao Hkun U) durant la guerra. El darrer prncep que va governar va abdicar el 1959 i desprs fou una de la Repbliques de la uni d'Estats Shan que constituren l'Estat Shan, amb vocaci de independncia, per part de Myanmar.

 Sawpaws de Taungpeng .

Ta Dwe Ba 1753 - 1759 ;
Ba Hkun Mya 1760 - 1764 ;
Ba Hkun Saing 1764 - 1775 ;
Ba Dwe Taw 1775 - 1781 ;
Ba Loi Lio 1781     ;
Ba Hkun Kein Mng 1781 - 1819;
Ba Hkun Hso 1819 - 1837;
Ba Hkun Tan Mng 1837 - 1846 ;
Shwe Ok Hka (Shwe Taung Kyaw) 1847 - 1856;
Hkun Hsa (Ba Hkam Hkun Shinye) 1856 - 1865 ;
Aung Tha 1865 - 1868;
Kwan Kon 1868 - 1877 ;
Hkun Hkam Mng 1877 - 1887;
Hkam Tan Mng (Hkun Kyan) 1888 - 1897;
Hkun Hsan Gawn 1897 - 1926 ;
Hkun Pan Sing 1926 - 1959;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45637" title="Mongmit" nonfiltered="2714" processed="2697" dbindex="18015">
Mongmit  es un dels 34 estats shan del estat Shan de Myanmar. Est situat al oest de Hsenwi del nord. Te una superfcie d'uns 6000 km2 
 


La comarca de Mohlaing al nord del estat, que avui es part del districte de Bhamo, pertanyia al estat per fou segregada pels britnics el 1888. La comarca de Mogok amb les mines de robis va pertnyer al estat per fou bescanviada el 1607 amb el rei de Birmnia per Tagaung. Els estats de Hsipaw, Monglong i Hsum Hsai, i altres cinc estats depengueren del principat fins el 1888 i el principat, tot i que conservat, fou posat del sota l'administraci del districte miner (Ruby Mines District) de Birmnia del 1892 al 1906.

La poblaci es en part katxin (45%), amb un 20% de Palaungs i un 10% de birmans. La resta son shan.

La capital es  Mongmit, una petita ciutat d'uns deu mil habitants. L'estat esta creuat pel riu Shweli.

Els prnceps han estat sovint derrocats per una tnia oposada. Els birmans primer i els britnics desprs van collocar alguns prnceps al tron de fora de la lnia dinstia.
La tradici diu que l'estat fou fundat el 1238 pel prncep de Kengtung que va collocar com a prncep a un fill. Quant aquest va heretar Kengtung va deixar el principat a Sao Kai Hpa que va construir la capital amb unes fortificacions que van durar cinc segles. Els enderrocaments foren freqents ja en aquest temps. Entre 1837 i 1840 nou prnceps foren collocats al tron pels birmans i tots foren assassinats o enderrocats per rivals i llavors el rei birm va donar el tron al prncep  hereu de Kengtung per aquest als tres anys va heretar el principat del seu pare i va deixar altra cop el de Mongmit i es van reiniciar les lluites. En els anys segents els prnceps, per governar, van buscar el suport dels katxins. Els britnics van donar el tron el 1887 a Sao Maung de Yawnghe, com a regent amb un comissionat i amb el pas administrat des el Ruby Mines District. La policia militar gurkha va intervenir a la regi per tot i aix els desordres van persistir i el 1892 els britnics van establir el domini directe com una subdivisi. El infant Sao Khin Maung de la lnia de prnceps fou portat a Rangoon per ser educat durant la regncia de Maung i el 1906 fou collocat al tron. El 1923 va entrar a la federaci d'estats shan (un any desprs de qu fos constituda). Va morir el 1936 i el va succeir el seu fill Sao Khun Hkio, que va patir el rebuig d'altres saofas per haver-se casat amb una anglesa. El darrer prncep que va governar va abdicar el 1959 i desprs fou una de la Repbliques de la uni d'Estats Shan que constituren l'Estat Shan, amb vocaci de independncia, per part de Myanmar.

 Sawpaws de Mongmit .

Maung E Pu (ja havia estat princep vers 1838) 1850 - 1851    ;
Hkun Te 1851 - 1858;
Haw Kyin 1858 - 1861;
Maung Yo 1862 - ?
Hkam Mo ? - 1874;
Vacant 1874 - 1886;
Hkam Leng 1886 - 1887;
Sao Maung de Yawnghe, regent 1887-1906;
Sao Khin Maung 1887 - 1936;
Sao Hkun Hkio     1936 - 1959    ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45640" title="Hsenwi del sud" nonfiltered="2715" processed="2698" dbindex="18016">
Hsenwi del sud (conegut pel nom de la seva capital Mongyai, s un dels 34 estats shan de l'estat Shan de Myanmar. Est situat al sud de Hsenwi del nord. Te una superfcie d'uns 4000 km. La poblaci s shan. T uns dos-cents mil habitants.



La capital s Mongyai, una petita ciutat d'uns trenta mil habitants.

La muntanya ms alta a l'Estat Shan, el puig de Loi Leng de 2675 m, est en aquest estat.

Est poblat per Shan, amb minories de menys del 5% de Katxin i Palaung.

 Histria .

Fou creat el mar de 1888 per la mediaci britnica en un conflicte entre la dinastia de Hsenwi i un cap que s'havia proclamat prncep hi havia estat reconegut pels britnics. A la dinastia legtima de Hsenwi li va ser adjudicada la part sud del antic principat i el nord fou donat a l'altre pretendent.
El darrer prncep que va governar, que fou el primer que noms va tenir una dona (la mahadevi era la filla gran del prncep de  Lawksawk, i la seva mare -que era la nica don d'aquest prncep- era filla del prncep de Kengtung), va abdicar el 1959 i desprs fou una de la Repbliques de la uni d'Estats Shan que constituren l'Estat Shan, amb vocaci de independncia, per part de Myanmar.

 Sawbaws de Hsenwi del sud .

Sao Naw Mng 1888-1913;
Sao Song 1913-1946;
Sao Mong 1946-1959;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45645" title="Manglun" nonfiltered="2716" processed="2699" dbindex="18017">
Manglun (o Manglon) s un estat dels Estats Shan dins l'estat Shan de Myanmar. T una superfcie d'uns 4830 km.



s de majoria wa i la dinastia que hi va regnar fins el 1959 era d'tnia wa. La part oest del pas est poblada pels shan i la part est pels Wa. El riu Salween corre de nord a sud per tot l'estat i el divideix en dues parts.

La capital s Pangyang, per la residncia del prncep fou a Takut, a la part oriental, al nord-est de Pangyang.

Depenien del principat els subestats de Mothai, Mawhpa, Manghseng i Ngekting, a l'est del Salween, sense ciutats ni infraestructura.

 Histria .

La dinastia de prnceps, d'origen Wa, iniciada per Ta Awng, fou tributria del rei de Birmnia i de l'estat de Hsenwi, del que es va separar vers el 1850. El 1886 el territori ms enll del Salween era administrat pel prncep Ton Hsang i la part occidental pel seu germ Tao Maha. Aquest darrer no va voler anar a Mongyai el 1888 on es va formalitzar el protectorat (que el seu germ el prncep va acceptar), i estava secretament aliat a Sao Weng, l'exprncep de Lawksawk, i cap del partit antibritnic. El 1892 els britnics van enviar una fora al principat i Maha va fugir. Ton Hsang fou posat al front de tot el principat per no va tardar a ser atacat pel seu germ. Finalment els britnics van pacificar el pas abans del 1897.

A la part oriental hi van haver alguns atacs Wa, per cada vegada menys. El darrer prncep que va governar va abdicar el 1959 i desprs fou una de la Repbliques de la uni d'Estats Shan que constituren l'Estat Shan, amb vocaci de independncia, per part de Myanmar.

 Sawbaw de Manglun .
 
Hso Hkam (Ta Awng)   1814 - 1822                            ;
Sao Hkun Sang 1822 - 1852               ;
Uyaraza     1852 - 1853                                    ;
Naw Hpa      1853 - 1860                                 ;
Ton Hsang 1860 - vers 1897 (1877-1892 al Manglun oriental) ;
Sao Maha (al Manglun occidental) 1877 - 1892 ;
Ton Hsang Hang 1897 - 1919;
Saw Hka Nan  1919 - 1946          ;
Sao Man Laik     1946 - 1959             ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45646" title="Kunlong" nonfiltered="2717" processed="2700" dbindex="18018">
Kunlong s una ciutat de l'estat de Shan al nord-est de Myanmar, a la frontera entre Kokang i Hsenwi del nord, a la riba del riu Salween.

Un ferri permet el pas del riu i s administrat en com per els dos estats. A finals del segle XIX fou destrut pels katxin i va deixar allada la regi a l'est del Salween durant uns anys.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45650" title="Potencial vectorial" nonfiltered="2718" processed="2701" dbindex="18019">
En clcul vectorial, un potencial vectorial s un camp vectorial el rotacional del qual s un camp vectorial donat. s un concepte anleg al de potencial escalar, que s un camp escalar el gradient del qual s un camp vectorial donat.

Formalment, donat un camp vectorial v, es defineix un potencial vectorial A de manera que 


Si un camp vectorial v admet un potencial vectorial A llavors, a partir de la igualtat

(la divergncia del rotacional s igual a zero) hom obt

que implica que v ha de ser un camp vectorial amb divergncia igual a zero (anomenat camp vectorial solenoidal). Una qesti interessant s saber si qualsevol camp vectorial solenoidal admet un potencial vectorial. La resposta s afirmativa si el potencial vectorial compleix determinades condicions.

El potencial vectorial per a un camp qualsevol no s nic. Si A s un potencial vectorial per a v, tamb ho s

on m s qualsevol funci escalar contnua i diferenciable. Aix s conseqncia del fet que el rotacional del gradient s igual a zero.


Obtenci d'un potencial vectorial donat v.

Fins ara hem donat una definici de potencial vectorial, per donat un determinat camp vectorial v amb divergncia zero, com podem obtenir el seu potencial vector? El segent teorema ens proporciona un mtode.

Sigui 
;
un camp vectorial solenoidal continu i diferenciable dues vegades i suposem que v(x) disminueix prou rpidament a mesura que |x|  . Llavors,


s un potencial vectorial per a v, s a dir,


Una generalitzaci d'aquest teorema s la descomposici de Helmholtz que afirma que qualsevol camp vectorial es pot descompondre com a suma d'un camp vectorial solenoidal i un camp vectorial irrotacional.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45651" title="Rotacional" nonfiltered="2719" processed="2702" dbindex="18020">
En clcul vectorial, el rotacional s un operador vectorial que proporciona la velocitat de rotaci d'un camp vectorial respecte a un punt determinat. Un camp vectorial el rotacional del qual s zero a tot arreu s'anomena irrotacional.

Formalment el rotacional s'expressa com
 

on  s l'operador nabla. Evidentment aquest operador s'aplica sobre un camp vectorial, de manera que el rotacional d'un camp vectorial F s'expressa com

 

Descomposat en coordenades cartesianes,  s (suposant F format per Fy, Fz):



Malgrat estar expressat en coordenades, el resultat s invariant sota rotacions prpies dels eixos de coordenades. Nogensmenys, el resultat s'inverteix sota reflexions. 

Una altra forma d'expressar el resultat s com el determinant de la matriu



on i, j, and k sn els vectors unitaris en els eixos x, y i z, respectivament.

En la notaci d'Einstein, amb el smbol de Levi-Civita s'expressa com




Exemples.

 En un camp vectorial que descrigui les velocitats lineals de cada punt d'un disc en rotaci, el rotacional t un valor constant arreu del disc.
 Si describssim una autopista amb un camp vectorial, i cada carril tingus lmits de velocitat diferents, el rotacional a la frontera entre els diferents carrils seria diferent de zero.
 La llei de Faraday de la inducci, una de les equacions de Maxwell, es pot expressar de forma simple mitjanant el rotacional: afirma que el rotacional d'un camp elctric s igual al ritme de canvi de la densitat de flux magntic (amb el signe canviat).






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45653" title="Francesc Ferrer i Gurdia" nonfiltered="2720" processed="2703" dbindex="18021">

Francesc Ferrer i Gurdia (Alella, 10 de gener de 1859 - Barcelona, 13 d'octubre de 1909) fou un important pedagog catal. Al 1901 va crear l'Escola Moderna, un projecte prctic de pedagogia llibertria. Tamb va escriure l'obra que duu per ttol "L'Escola Moderna", on exposa els seus principis pedaggics. 

 Biografia .

Va nixer a Alella (Maresme) el 10 de gener de 1859. Pertanyia a una famlia de petits propietaris rurals, molt catlica, Ferrer i Gurdia va reaccionar com anticlerical,no tenia ni quinze anys quant el comerciant el va inscriure a classes nocturnes iniciant-lo en els ideals republicans.  Anys segents el jove autodidacta va estudiar a fons el ideari de Pi i Maragall i va conixer les doctrines dels internacionalistes i, va ingressar en la lgia manica Veritat de Barcelona. Va recolzar en 1886 el pronunciament militar que pretenia proclamar la Repblica, per al fracassar aquest va haver d'exiliar-se a Pars. Va subsistir ensenyant castell fins a 1901, temps que va aprofitar per a concebre els conceptes educatius anarquistes que desprs aplicaria a Espanya en el seu projecte dEscola Moderna. 

Una generosa herncia (un mili de francs) d'una antiga alumna, Ernestina Meunier, va fer possible portar a terme el seu projecte en la ciutat de Barcelona, fins que en 1906 Mateo Morral, traductor i bibliotecari del seu centre educatiu, va perpetrar l'atemptat frustrat contra Alfons XIII. Aix va tenir com a conseqncia per a Francesc Ferrer el tancament de l'Escola Moderna i diversos mesos d'empresonament per complicitat, al terme dels quals va ser absolt. A l'any segent, es va traslladar a Frana i a Blgica; en aquest ltim pas va fundar la Lliga Internacional per a l'educaci racional de la infncia. 

El 13 d'octubre de 1909 va ser executat en la pres del castell de Montjuc, acusat d'haver estat l'instigador de la revolta coneguda com la Setmana Trgica de Barcelona del 1909. Una revolta anticlerical, desprs de la qual Ferrer a causa de les seves poques amistats estratgiques i la seva antiga vinculaci amb Mateo Morral va ser declarat culpable davant un tribunal militar. La seva obra ms coneguda s "L'Escola Moderna". Poc desprs de la seva mort es van obrir a arreu del mn diverses Escoles Modernes inspirades en la seva pedagogia. Una de les ms importants va ser la Modern School de Nova York, fundada en 1911.

A conseqncia del seu processament i execuci, "The Times" digu: "Per negligncia o estupidesa, el govern ha confs la llibertat d'instrucci i conscincia, el dret innat a raonar i expressar el seu pensament, amb el dret d'oposici, assimilant-lo a una agitaci criminal"; Anatole France en carta oberta afirmava: "El seu crim s el de ser republic, socialista lliurepensador; el seu crim s haver creat l'ensenyana laica a Barcelona, instrut a milers de nens en la moral independent, el seu crim s haver fundat escoles";i William Archer:"Tota la vida activa de Ferrer, hauria fet menys mal al catolicisme espanyol que el que li fa en l'actualitat la mera menci del seu nom".


 Concepci d infant i d educaci i/o escola que es desprn de la seva pedagogia.

L' Escola Moderna va ser un moviment de pedagogia llibertria que va tenir lloc durant la primera meitat del segle XX, i que va adoptar la filosofia d'ensenyament de Francesc Ferrer i Gurdia. Per a donar impuls a aquest moviment reformador, va ser creada en 1906 la Lliga Internacional per a la Instrucci Racional de la Infncia, els principis estatutaris de la qual establien que:
 	L'educaci de la infncia deu fonamentar-se sobre una base cientfica i racional; en conseqncia, cal separar d'ella tota noci mstica o sobrenatural. 
 	La instrucci s part d'aquesta educaci. La instrucci deu comprendre tamb, al costat de la formaci de la intel ligncia, el desenvolupament del carcter, la cultura de la voluntat, la preparaci d'un sser moral i fsic b equilibrat, les facultats del qual estiguin associades i elevades a la seva mxima potncia. 
 	L'educaci moral, molt menys terica que prctica, deu resultar principalment de l'exemple i donar-se suport sobre la gran llei natural de la solidaritat. 
 	s necessari, sobretot en l'ensenyament de la primera infncia, que els programes i els mtodes estiguin adaptats el mxim possible a la psicologia del nen, cosa que gaireb no succeeix enlloc, ni en l'ensenyament pblic ni en el privat. 
Aix doncs els principis de Ferrer i Gurdia defensava era la formaci d homes i dones aptes per a evolucionar sense parar, capaos de renovar els mitjans socials i renovar-se personalment. Apuntava a la alliberaci de l individu per sobre de s mateixhttp://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Francesc_Ferrer_i_Gu%C3%A0rdia&action=edit&section=2
Editant Francesc Ferrer i Gurdia (secci) - Viquipdia i de la societat. Una educaci integral que inclou noms el pensament, la sexualitat i els sentiments, aix com el desenvolupament de la personalitat infantil.
Convindria recordar doncs el missatge gravat en el peu del monument  de Brussel les on diu:  L educaci racionalista pot i ha de discutir-ho tot, situant prviament als nens per sobre de la via amplia i directa de la investigaci personal . 
Per ser anticlerical, per fomentar la solidaritat i l'educaci lliure d'autoritat coercitiva, els anarquistes van ser grans adeptes a aquest moviment. Els sindicats i associacions obreres en els quals tenien influncia van contribuir activament a fundar moltes Escoles Modernes i cursos per a adults basats en aquesta filosofia.

Vegeu tamb .
 Anarquisme;
 Setmana Trgica;

 Bibliografia .
 
 L'Escola Moderna;
 La Escuela Moderna en Espaa / Movimiento Cooperativo de Escuela Popular;

 Enllaos externs .
 
 Fundaci Francesc Ferrer i Gurdia ;
 Biblioteca Francesc Ferrer i Gurdia, disposa d'un fons dedicat a Ferrer consultable des del seu catleg web.
 Text ntegre de L'escola moderna ;
 Viva la Escuela Moderna, documental sobre la vida i obra de Francesc Ferrer i Gurdia;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45655" title="Mateu Morral i Roca" nonfiltered="2721" processed="2704" dbindex="18022">

Mateu Morral Roca (Sabadell, 1880 - Torrejn de Ardoz, 2 de juny de 1906) fou un anarquista catal. s conegut com a responsable de l'atemptat contra Alfons XIII i Victria Eugnia el 31 de maig de 1906, el dia de les seves noces. 

Fill de comerciants txtils de Barcelona, parlava diversos idiomes i, en viatjar per Alemanya, va conixer i va fer seu l'anarquisme. De tornada a Espanya va decidir abandonar el negoci familiar i va comenar a treballar com a bibliotecari amb Francesc Ferrer i Gurdia. El 1906 va viatjar a Madrid a preparar l'atemptat contra el Rei, consistent en una bomba de fabricaci casolana oculta en un ram de flors que va llanar des d'una balconada contra la comitiva. Els reis van sortir illesos, per gaireb trenta persones van morir. 

Morral va aconseguir escapar de Madrid, sembla ser que amb l'ajuda del periodista Jos Nakens, per va ser detingut en un poble proper en ser reconegut per diverses persones. Es va lliurar pacficament, per quan era condut per un Gurdia Jurat Rural a la caserna ms prxima, Mateu Morral es va treure un revlver, va matar el gurdia i posteriorment es va sucidar. En el posterior judici Jos Nakens, Ferrer i Gurdia i altres anarquistes van ser condemnats per conspiraci. Van ser indultats un any desprs. 
 
Enllaos externs.
"Mateo Morral" Enciclopedia Espasa;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45656" title="Escola Moderna" nonfiltered="2722" processed="2705" dbindex="18023">

L'Escola Moderna va ser un moviment de pedagogia llibertria que va tenir lloc durant la primera meitat del segle XX, i que va adoptar la filosofia d'ensenyament de Francesc Ferrer i Gurdia. Per a donar impuls a aquest moviment reformador, va ser creada en 1906 la Lliga Internacional per a la Instrucci Racional de la Infncia, els principis estatutaris de la qual establien que: 

 L'educaci de la infncia deu fonamentar-se sobre una base cientfica i racional; en conseqncia, cal separar d'ella tota noci mstica o sobrenatural. ;
 La instrucci s part d'aquesta educaci. La instrucci deu comprendre tamb, al costat de la formaci de la intelligncia, el desenvolupament del carcter, la cultura de la voluntat, la preparaci d'un sser moral i fsic b equilibrat, les facultats del qual estiguin associades i elevades a la seva mxima potncia. ;
 L'educaci moral, molt menys terica que prctica, deu resultar principalment de l'exemple i donar-se suport sobre la gran llei natural de la solidaritat. ;
 s necessari, sobretot en l'ensenyament de la primera infncia, que els programes i els mtodes estiguin adaptats el mxim possible a la psicologia del nen, cosa que gaireb no succeeix enlloc, ni en l'ensenyament pblic ni en el privat. ;

Les Escoles Modernes comunament comprenien tamb cursos nocturns per a l'educaci d'adults. Per ser anticlerical, i per fomentar la solidaritat i l'educaci lliure d'autoritat coercitiva, els anarquistes van ser grans adeptes a aquest moviment. Els sindicats i associacions obreres en els quals tenien influncia van contribuir activament a fundar moltes Escoles Modernes i cursos per a adults basats en aquesta filosofia. 

Les Publicaciones de la Escuela Moderna.

Com a eina per a impulsar i donar continguts a l'educaci que es proposava amb la seva Escola Moderna, Ferrer i Gurdia cre l'editorial de l'Escola Moderna, a Barcelona (Publicaciones de la Escuela Moderna), que public una quarantena de volums, amb coberta de tela vermella, i amb un contingut que anava des de textos elementals de lectura, aritmtica, geografia i  gramtica, fins a tractats ms complexos, com l'Origen del Cristianisme, de Malvert, La substncia universal, de Bloch i Paraf-Javal, i l'Evoluci superorgnica, de Lluria, proveda d'un prefaci del doctor Ramn y Cajal.

Alguns dels llibres de les citades Publicaciones sn: 

Boletn de la Escuela Moderna. Volum nic. 1901-1903.
- Any I, nmeros 1,2,3,4,5,6,7 y 8. Del 31/10/1901 al 30/6/1902.
- Any II, nmeros 1,2,3,4,5,6,7,8 y 9. Del 31/10/1902 al 30/6/1903.

Compendio de Historia Universal. Clemencia Jacquinet. 5 parts. 1901.
- 1 part. Tiempos prehistricos al Imperio Romano.
- 2 i 3 part. Edad Media y Tiempos Modernos.
- 4 i 5 part. De la Revolucin Francesa hasta nuestros das.

Cuaderno manuscrito. Recapitulacin de pensamientos antimilitaristas. 1903.

Cartilla filolgica espaola. Primer libro de lectura. 1903.

Evolucin super-orgnica. La naturaleza y el problema social. Enrique Lluria. Prleg del Dr. Santiago Ramn y Cajal. 1903. ;

Correspondencia escolar. Primer manuscrito. Impresiones y pensamientos de dos nios ausentes recopilados por Carlos Malato. 1905.

Elementos de Aritmtica. Volumen de principiantes. Condorcet: La numeracin y las 4 reglas. Paraf-Javal: Primeros principios de la aritmtica. H.Vogt: Ejercicios. 1905.

Elementos de aritmtica. 2 volumen. Paraf Javal. Curso medio.

Las Ciencias Naturales en la Escuela Moderna. Odn De Buen Vol. I-II-IV de Pequea Historia Natural. 1905.
- Zoologia. Vol.II de Pequea Historia Natural.
- Mineraloga. Vol.III de Pequea Historia Natural.
- Petrografa y vida actual de la tierra. Vol.IV de Pequea Historia Natural.

Nociones de geografia fsica. De Buen, Odn. Prlogo Eliseo Reclus. 1905. Ilustrat;

Len Martn o la miseria, sus causas y sus remedios. Lectura popular. Malato, C. 1905. ;

Psicologa Etnica. Letourneau, CH. Traducci Anselmo Lorenzo. Tomos I-II-III. 1905. Tom IV.

Botiqun escolar. Martinez Vargas, Andrs. 1905. Illustrat.

Compendio razonado de gramtica espaola. Palasi Martin, Fabin.  1905. ;

La sustancia universal. Paraf Javal y Albert Bloch. Trad. Anselmo Lorenzo. 1905. ;

Origen del cristianismo. Pref.F.Ferrer Guardia.  1906. ;

Preludios de la lucha. Pi y Arsuaga, Francisco. 1906.

Sembrando flores. Federico Urales. 1906. ;

Nociones sobre las primeras edades de la humanidad. Engerrand, Georges. 196. ;

Tierra libre. Grave, Jean. Prleg i Traducci Anselmo Lorenzo. 1908.  ;

 Enllaos externs .
 
 Fundaci Francesc Ferrer i Gurdia ;
 Biblioteca Francesc Ferrer i Gurdia, disposa d'un fons dedicat a Ferrer consultable des del seu catleg web.
 Viva la Escuela Moderna, documental sobre la vida i obra de Francesc Ferrer i Gurdia;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45659" title="Kehsi Mansam" nonfiltered="2723" processed="2706" dbindex="18024">
Kehsi Mansam s un estat dels Estats Shan dins l'estat Shan de Myanmar. Te 1017 km (sense comptar el subestat de Kenglon) i es cultiven intensament les seves terres. Es molt apreciada la fabricaci local de les dah, unes espases curtes tpiques.

s de majoria shan, que sn el 90% de la poblaci. La capital s Kehsi.

 Histria .

Kehsi era un subprincipat de Hsenwi que fou creat per ordre del rei de Birmnia el 1860 que va nomenar prncep (Myosa) a Khun Yawt, que fou lleial als birmans. El 1881 el va succeir el seu fill Khun Yawt Seng, que no tardar a revoltar-se. El 1882 el saofa de Mongnai es va revoltar contra el rei birm i els estats vens es van dividir, uns que li van fer costat i altres que no. Kehsi, Laikha i Mongkung, estats de la zona, van fer costat al  saofa (Sawpaw) de Mongnai i Monghsu i Mongnawng van estar al costat dels birmans, i els van ajudar envaint els territoris rebels. Derrotats o amenaats el revoltats, es van retirar cap a l'est i es van refugiar al principat de Kengtung i quan la situaci es va calmar i van retornar als seus principats el poder birm estava enfs i els britnics eren el amos de la situaci. Alguns prnceps van sotmetre's als britnics, entre ells el de Kehsi, per altres no ho van voler fer, com Mongnai i Lawsawk, els prnceps dels quals van tornar a Kengtung (1886) i van invitar al prncep birm Limbin (fill de l'exrei birm Mindon), que estava a Moulmein, a encapalar una confederaci de prnceps en qu Mongnai va ser capdavantera. Forces de Mongnai i Lawsawk van ocupar Kehsi i altres principats. Limbin va arribar a la zona via Siam i va dirigir als rebels reunits a Kengtung, avanant cap a l'oest, per foren desfets pels britnics (1887). El myosa de Kehsi, que s'havia sotms als britnics, va rebre el principat com a independent (1887) i va prendre el ttol de Sawpaw (prncep celestial). El darrer prncep que va governar va abdicar el 1959 i desprs fou una de la Repbliques de la uni d'Estats Shan que constituren l'Estat Shan, amb vocaci de independncia, per part de Myanmar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45660" title="Ohio" nonfiltered="2724" processed="2707" dbindex="18025">


Ohio s un dels estats que conformen el "Mitj Oest" dels Estats Units d'Amrica. Limita al nord amb el llac Erie, al nord-oest amb Michigan, a l'oest amb Indiana, al sud-oest amb Kentucky, al sud-est amb Virgnia de l'Oest, i a l'oest amb Pennsilvnia. El seu nom prov d'una paraula iroquesa que significa "aigua gran". El nom es refereix al riu Ohio que forma la seva frontera del sud. La capital de l'estat s Columbus. 

 Poblaci .
Segons el cens dels EUA del 2000, hi havia censats 78.998 amerindis nordamericans (0,7 %). Per tribus, les principals al territori sn cherokee (25.171), blackfoot (3.953), sioux (1.941), iroquesos (1.887), chippewa (1.315), shawnee (1.295), apatxe (1.249), choctaw (945) i canadencs i llatinoamericans (12.839).



Ciutats i municipis ms rellevants.


Enlaos externs.
Web oficial d'Ohio;









































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45661" title="Oklahoma" nonfiltered="2725" processed="2708" dbindex="18026">


Oklahoma s un dels estats del sud dels Estats Units d'Amrica. Est limitat al nord pels estats de Colorado i Kansas, a l'est per Missouri i Arkansas, a l'oest per Nou Mxic i al sud per Texas, separats pel curs del riu Red.

 Poblaci .
Segons dades del cens dels EUA del 2000, hi havia censats a l'estat 408.526 amerindis nord-americans (12 %). Les tribus ms importants sn els cherokee (156.831), choctaw (65.145), creek (34.530), chickasaw (20.210), seminola (10.205), kiowa (7.640), comanxe (6.624), osage (6.384), potawatomi (5.934), lenape (3.676), xeienne (3.335), xeienne-arapaho (3.278), apatxe (3.279), shawnee (3.240), iroquesos (2.972, d'ells, 832 hurons i 1.217 seneca-cayuga), ponca (2.445), fox i sauk (2.254), sioux (2.160), caddo (1.986), pawnee (1927), kickapoo (1.573), navaho (1.551), otoe-missouria (1.502), wichita (1.281), blackfoot (1.123), arapaho (1.110), kanza (973), quapaw (844), miami (608), peoria (584), ottawa (513), ioway (439), yuchi (272), tonkawa (236), winnebago (149), omaha (107) i modoc (46).

 Nascut a Oklahoma .

 John Michael Talbot cantant i compositor;

















































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45662" title="Mongkung" nonfiltered="2726" processed="2709" dbindex="18027">
Mongkung s un estat dels Estats Shan dins l'estat Shan de Myanmar. Te 2650 km i es cultiven intensament les seves terres formades per la vall del riu Teng, a la riba del qual hi ha la capital Mongkung. Encara es conserva el palau de fusta (Haw) del prncep que s'usava abans de la guerra, aix com el tron (yazapalin) anomenat "alt tron", que noms era usat pels prnceps de Mongkung i de Kengtung.

s de majoria shan, que son ms o menys el 90% de la poblaci. L'nica minoria rellevant son els Palaung.

Histria .
 
Mongkung era un subprincipat de Hsenwi que fou creat per ordre del rei de Birmnia el 1835 que va nomenar prncep (Myosa) a Khun Long. El 1882 el saofa de Mongnai es va revoltar contra el rei birm i els estats vens es van dividir, uns que li van fer costat i altres que no. Mongkung, Kehsi Mansam i Laikha, estats de la zona, van fer costat al saofa (Sawpaw) de Mongnai contra els birmans. Per contra Mongshu i Mongnawng van estar al costat dels birmans, i els van ajudar envaint els territoris rebels. Derrotats o amenaats es van retirar cap a l'est i es van refugiar a Kengtung i quan van retornar als seus principats el poder birm estava enfs i els britnics eren el amos de la situaci. Alguns prnceps van sotmetre's als britnics per altres no ho van voler fer, com Mongnai i Lawksawk, els prnceps dels quals van tornar a Kengtung (1886) i van invitar al prncep birm Limbin (fill de l'exrei birm Mindon), que estava a Moulmein, a encapalar una confederaci en qu Mongnai va ser capdavantera. Mongkung fou ocupat per les forces de la Confederaci. Limbin va arribar a la zona via Siam i va dirigir als rebels reunits a Kengtung, avanant cap a l'oest, per foren desfets pels britnics (1887). El prncep de Mongkung, que s'havia aliat als britnics, va ser reposat en el seu domini que fou reconegut estat separat i va prendre el ttol de sawpaw o saofa (prncep celestial). El darrer prncep que va governar va abdicar el 1959 i desprs fou una de la Repbliques de la uni d'Estats Shan que constituren l'Estat Shan, amb vocaci de independncia, per part de Myanmar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45664" title="Saofa" nonfiltered="2727" processed="2710" dbindex="18028">
Saofa (Sawpaw) es el ttol que portaven els prnceps dels estats Shan que van quedar integrats a Birmnia el 1948 i van existir com a governants fins el 1959. Volia dir prncep celestial. Els saofa son encara un grup de pressi al Estat Shan, i molts d ells afavoreixen la lluita armada, en la que alguns van tenir paper destacat entre 1959 i 1995.
El primer president de Birmnia fou un saofa.

Llista d'estats regits per un saofa:

Hsawnghsup (en territori birm, tocant a Manipur);
Hsenwi;
Hsenwi del nord;
Hsenwi del sud;
Hsipaw;
Kengtung;
Laikha (fins vers el 1813 el ttol fou Myosa);
Lawksawk;
Manglun (Manglon);
Mawkmai;
Mongkawng (en territori birm);
Mongmit;
Mongnai;
Mongpai ;
Mongpan (fins vers el 1880 el ttol fou Myosa);
Mongpawn (fins vers el 1880 el ttol fou Myosa);
Taupeng (Taunpeng);
Wuntho (en territori birm);
Yawnghwe;

Vegeu tamb: Myosa i Ngwegunhmu




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45665" title="Estat de Nova York" nonfiltered="2728" processed="2711" dbindex="18029">



Nova York  s un estat del nord-est d'Estats Units. La seva capital s Albany i les ciutats ms grans de l'estat sn Nova York i Buffalo. Fa el gentilici com novaiorqus/novaiorquesa.

s el tercer estat ms poblat dels Estat Units i compta amb muntanyes, llacs, i rius importants. En el nord, t les Adirondack Mountains. En el sud, estan les Catskill Mountains. A l'oest, estan els onze llacs anomenats The Finger Lakes (Els llacs dits). Nova York es troba, a ms, al costat de dos dels Grans Llacs: el Llac Ontrio i el Llac Erie. 

El Riu Nigara i les Cascades del Nigara fan de frontera amb el Canad. Les cascades sn, en ambds costats de la frontera, una gran atracci i un centre de generaci d'energia hidroelctrica. A l'est es troba tamb el riu Hudson, anomenat aix per en Henry Hudson. La ciutat de Nova York es troba al final d'aquest riu. Nova York t fronteres amb els estats de Pensilvnia, Nova Jersey, Connecticut, Massachusetts i Vermont, i les provncies canadenques d'Ontrio i Quebec.

 Poblaci .
Segons el cens dels EUA del 2000, hi havia censats 174.646 amerindis (0,9 % de la poblaci). Per nombre les tribus principals sn els de la Confederaci iroquesa (25.625, d'ells 12.531 mohawk, 5.833 seneca, 2.235 onondaga, 1.339 oneida, 932 tuscarora i 861 cayuga), shinnecock (1.741) i indis de Long Island (823), tribus originries de l'Estat. Entre les altres, destaquen cherokee (15.122) blackfoot (3.779), sioux (1.619), pueblo (1.443), apatxe (1.005), lenape (1007), chippewa (996) amerindis canadencs i sudamericans (26.809) i d'altres sense especificar.

 Enllaos externs .
 Pgina oficial de l'Estat de Nova York  ;
 Pagina oficial turstica de l'Estat de Nova York  ;








































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45666" title="Laikha" nonfiltered="2729" processed="2712" dbindex="18030">
Laikha es un estat dels Estats Shan dins l'estat Shan de Myanmar. Te 2307 km2. La capital es Laikha situada al oest del naixement del riu Teng. Al estat (25 kms al sud-oest de Laika) hi ha la ciutat de Panglong, seu d'un gran mercat,  on el febrer de 1946 va tenir lloc la primera conferencia de Panglong i el febrer de 1947 la segona Conferencia de Panglong, on va quedar reconegut el dret d'autodeterminaci dels Shan a exercitar el 1957. Tamb propera a la anterior hi ha la ciutat de Loilem (uns 10 km al sud de Panglong).

Es de majoria shan, que son mes o menys el 85% de la poblaci. Hi ha minories Taungthu i Palaung. Hi ha alguna mina de ferro (prop de Panglong) de la que es treu material per fabricar las Dah, espases tpiques de tota la regi (si be las de Kehsi Mansam son les mes apreciades). Tamb son tpics els coberts de plata de Laikha.

 Histria .

El principat es va fundar el 1505 i era un sub principat de Hsenwi. El 1781 un membre de la casa reial de Laikha, Khun Lek que era favorit del rei de Birmnia, va rebre el ttol de Bogyoke, va agafar el comandament d'un exrcit de totes les races de Birmnia inclosos el cavallers de Manipur, i va marxar al sud per sotmetre als Karen i Karenni que vivien independents i eren una amenaa per Birmnia. El rei de Birmnia el va reconixer Sawpaw independent vers el 1807 i Khun Lek va regnar des aquest any fins al 1854. El seu fill tamb fou un lder militar i va combatre als tailandesos que assetjaven Kengtung, i el rei Mindon (1853-1878) li va donar l'administraci dels principats de Lawksawk, Mongping, i  Mongkung. El 1882 el prncep va fer costat a Mongnai en la seva rebelli contra Birmnia, junt amb Kehsi Mandam i Mongkung, altres estats de la zona. Per contra Mongshu i Mongnawng van estar al costat dels birmans, i els van ajudar envaint els territoris rebels. Derrotats el birmans, alguns prnceps, com el de Laikha, es van sotmetre's als britnics per altres no ho van voler fer, com Mongnai i Lawsawk, els prnceps dels quals van tornar a Kengtung (1886) i van invitar al prncep birm Limbin (fill del ex rei birm Mindon), que estava a Moulmein,  a encapalar una confederaci en qu Mongnai va ser capdavantera junt amb Lawsawk. Laikha fou ocupat per les forces de la Confederaci igual que altres estats (els cinc estats que no van entrar a la Confederaci). Limbin va arribar a la zona via Siam i va dirigir als rebels reunits a Kengtung, avanant cap al oest, per foren desfets pels britnics (1887). El prncep de Laikha, que s'havia aliat als britnics, va ser reposat en el seu domini. El 1888, assolat l'estat per la guerra i la destrucci feta pels confederats, la gana va fer estralls per desprs va progressar rpidament. El darrer prncep que va governar va abdicar el 1959 i desprs fou una de la Repbliques de la uni d'Estats Shan que constituren l'Estat Shan, amb vocaci de independncia, per part de Myanmar.

 Sawpaws de Laikha .

Law Na 1794 - 1803;
La Hkam 1803 - 1807;
Hkun Lek 1807 - 1854 ;
Shwe Ok Hka (Shwe Taung Kyaw) 1854 - 1856 ;
Hkun Long 1856 - 1860 ;
Sao Hkam Mawng 1860 - 1862                ;
Hkun Hkawt 1862 - 1866;
No conegut 1866 - 1868 ;
Sao Hkam Mawng (segona vegada) 1868 - 1879 ;
Vacant 1879 - 1882;
Hkun Lai 1882 - 1928 ;
Sao Num 1928 - 1952 ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45667" title="Estat d'Aguascalientes" nonfiltered="2730" processed="2713" dbindex="18031">
Aguascalientes s el nom d'un estat de Mxic i de la seva capital. Aquest article s sobre l'estat.
----
Aguascalientes (que en castell vol dir aiges calentes, ja que hi ha deus termals a l'rea) s un dels 31 estats que conformen Mxic, i situat al centre d'aquest pas. La capital de l'estat s la ciutat homnima Aguascalientes.  Aguascalientes s un dels estats ms petits de Mxic, amb 5.741km. Va ser incorporat a la federaci el 1835, quan es va separar de l'estat de Zacatecas. L'estat est dividit en 11 municipis. 

Aguascalientes va ser una regi minera molt important de l'poca colonial de la Nova Espanya, en la producci de plata. Ats que t una posici estratgica al centre del pas, a finals del segle XIX la capital es va convertir en un centre de transportaci ferroviria, a mig cam entre la capital nacional i Monterrey, i d'aquesta ciutat cap a Guadalajara. Avui l'estat est experimentant un fort creixement industrial.

La ciutat d'Aguascalientes s seu de l'equip de futbol de primera divisi de la Lliga Mexicana, el "Necaxa", i d'un equip de beisbol professional (el qual s el segon esport ms practicat a Mxic, desprs del futbol), "Los Rieleros".

 Municipis .
Els onze municipis de l'estat sn:

Aguascalientes, Asientos, Calvillo, Coso, Jess Mara, Pabelln de Arteaga, Rincn de Romos, San Jos de Gracia, Tepezal, San Francisco de los Romo i El Llano

 Vegeu tamb.
Sierra Fra












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45668" title="Baixa Califrnia" nonfiltered="2731" processed="2714" dbindex="18032">

Baixa Califrnia (Baja California en castell) s un dels 31 estats que conformen Mxic. Est localitzat a l'extrem nord-oest del pas, i a la meitat del nord de la pennsula homnima. Causa de l'antic nom del territori (Territorio Norte de Baja California), l'estat s anomenat incorrectament Baja California Norte (Nord).

L'estat limita al nord amb els Estats Units, a l'oest amb l'oce Pacfic, a l'est amb Sonora i la mar de Corts (tamb anomenat golf de Califrnia) i al sud amb Baja California Sur. L'estat t una poblaci de 2,7 milions d'habitants, i prop del 75% viu en les ciutats frontereres de Mexicali i Tijuana. L'estat est dividit en 5 municipis.

Durant l'poca colonial es va formar la colnia espanyola de "Califrnia", com a part de l'administraci de la Nova Espanya. El 1804 es va dividir en l'Alta Califrnia (l'estat actual nord-americ de Califrnia) i la Baixa Califrnia, separant aix les missions franciscanes (al nord) de les dominiques (al sud). Amb la independncia de Mxic aquestes dues colnies es van integrar a la federaci com a "territoris". Desprs de la Guerra Estats Units-Mxic, l'Alta Califrnia es va annexar a aquest ltim pas. El 1850, la "Baixa Califrnia" es va dividir en dos territoris mexicans: Baja California (Baixa Califrnia) i Baja California Sur (Baixa Califrnia Sud). 

El 1952 el territori de Baja California va rebre l'estatus d'estat de la federaci mexicana, el nmero 29. A partir de llavors l'estat va experimentar un creixement demogrfic i econmic sorprenent, sobretot a l'rea fronterera del nord, ja que el sud de l'estat s molt desrtic. El 1989 Baja California es va convertir en el primer estat governat per un partit d'oposici des de la Revoluci Mexicana.

 Divisi administrativa .
L'estat es divideix en cinc municipis, que al seu torn es divideixen en delegaciones:

Municipis
 Ensenada;
 Mexicali;
 Tecate;
 Tijuana;
 Playas de Rosarito;

Ciutats principals
 Mexicali;
 Tijuana;
 Ensenada;
 Tecate;
 Rosarito;
 Ciudad Guadalupe Victoria;
 San Felipe;
 San Quintn San Quintn;
 Los Algodones;
 La Rumorosa;
 Catavia;
 Colonet;
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45671" title="Maria de Hessen-Darmstadt" nonfiltered="2732" processed="2715" dbindex="18034">


Maria de Hessen-Darmstadt (Darmstadt 1824 - Sant Petersburg 1880). Filla del gran duc Llus II de Hessen-Darmstadt i de la princesa Guillemina de Baden. La seva paternitat es posada en dubte i s'atribueix al bar Auguste Senarclens de Grancy.  

L'any 1838 el tsarevitx, el futur tsar Alexandre II de Rssia visit les diferents corts europees a la recerca d'un promesa, al visitar Darmstadt qued enamorat de la princesa Maria, i s'hi compromet malgrat l'oposici inicial de la seva mare la princesa Carlota de Prssia. La parella tingu vuit fills:

SAI la gran duquessa Alexandra de Rssia nascuda a Sant Petersburg el 1842 i morta el 1849;

SAI el gran duc Nicolau de Rssia nat el 1843 a Tsarskoie Selo i mort el 1865 a Nia;

SM el tsar Alexandre III de Rssia nat a Sant Petersburg el 1845 i mort a Livadia a Crimea el 1894. Es cas el 1865 amb la princesa Dagmar de Dinamarca.

SAI la gran duquessa Maria de Rssia nascuda el 1853 a Tsarskoie Selo i morta el 1920 a Zuric. Es cas amb el prncep britnic Alfred del Regne Unit.

SAI el gran duc Vladimir de Rssia nat el 1847 i mort el 1909 a Sant Petersburg. Es cas amb la princesa Maria de Mecklenburg-Schwerin.

SAI el gran duc Aleix de Rssia nat a Sant Petersburg el 1850 i mort a Pars el 1908. Es cas amb la comtessa Alexandra Vasilievna Zhukovskaja.

SAI el gran duc Sergi de Rssia nat el 1857 a Tsarskoie Selo i assassinat a Moscou el 1905. Es cas amb la princesa Elisabet de Hessen-Darmstadt.

SAI el gran duc Pau de Rssia nat el 1860 a Tsarskoie Selo i executat a la fortalesa de Pere i de Pau de Moscou el 1919. Es cas en primeres npcies amb la princesa Alexandra de Grcia. I en segones npcies amb Olga Valerianovna Karnovich creada princesa Valei.

El seu carcter malalts, la forta personalitat del seu esps i les seves continues amants feren de Maria una persona sense massa responsabilitats ni papers a les corts tsaristes

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45672" title="Gumball 3000" nonfiltered="2733" processed="2716" dbindex="18035">



El ralli Gumball 3000 s una cursa automobilstica illegal anual amb una durada de 6 dies, 5000 km.

s coneguda pels tipus de vehicles que hi participen aix com per les temeritats que freqentment hi ocorren.

 Guanyadors de la Gumball .



 Equips participants de Catalunya .

 Pere i Judit Musoll. Edici 2005 i 2007;

 Enllaos externs .



  Pgina Oficial;
  Gumball fansite;
  Gumball 3000 Romania;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45675" title="Radioaficionat" nonfiltered="2735" processed="2717" dbindex="18037">

Un radioaficionat s una persona que gaudeix durant el seu temps lliure estudiant les ones electromagntiques tant en el seu vessant prctic com teric.

Originalment un radioaficionat era una persona entesa en electrnica que estudiava l's prctic de les ones electromagntiques.

Amb el pas del temps els radioaficionats varen anar divergint els seus interessos cap a noves disciplines alienes, a vegades, a les comunicacions per mitj d'ones electromagntiques: informtica, comunicacions digitals, etctera.

Amb l'aparici de l'electrnica de consum tamb va aparixer un nou tipus de radioaficionat, aquell que gaudeix utilitzant la rdio per realitzar comunicats amb d'altres radioaficionats pel pur plaer de comunicar-se i mantenir un contacte.

La seva denominaci reglamentria oficial s la de Servei d'Aficionats, la definici dels quals per la Uni Internacional de Telecomunicacions (UIT) des de fa diversos anys s la segent:

Servei de radiocomunicaci que t per objecte la instrucci individual, la intercomunicaci i els estudis tcnics, efectuats per aficionats, aix s, per persones degudament autoritzades que s'interessen en la radiotcnia amb carcter exclusivament personal i sense fins de lucre. 

 Comunicaci i experimentaci .

Aquestes sn les finalitats de la radioafici i les motivacions per les quals persones de tots els nivells socials es fan radioaficionats. Joves i majors, junts gaudeixen de l'emoci de trobar i intercanviar coneixements amb persones de tot el mn. s gaireb impossible descriure en paraules l'excitaci que suposa la construcci d'un equip o la consecuci d'un nou circuit, i desprs aconseguir que es comporti b per a incorporar-lo com un perfeccionament ms a l'estaci.

Tota estaci de radioaficionat disposa d'un distintiu o indicatiu de contacte amb el qual s'identifica (per exemple: EA3URC). L'indicatiu ha de figurar obligatriament en la prova d'un contacte entre dos radioaficionats, la targeta QSL.

Els prefixos d'aquests indicatius han estat atributs a nivell mundial per la Unin Internacional de Telecomunicacions. Per exemple, els indicatius de contacte les primeres lletres dels quals sn EA, EC i EB pertanyen a Espanya. EA3 pertany a Catalunya.
Un dels indicatius de contacte ms coneguts en el mn sencer s EA3URC que pertany i identifica a l'estaci de la URCAT, la Uni de Radioaficionats de Catalunya.

Enllaos externs.
Federaci Digital EA.
Unin de Radioaficionados Espaoles.
Uni de Radioaficionats de Catalunya.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45676" title="Estat de Washington" nonfiltered="2736" processed="2718" dbindex="18038">


Washington s un estat de la costa oest dels Estats Units, que fa frontera amb Canad.

 Ciutats ms rellevants .

Seattle;
Olympia;
Spokane;
Tacoma;
Bellevue;
Redmond;
Aberdeen;
Vancouver;
Everett;
Tri-Cities;
Walla Walla;
Wenatchee;
Yakima;
Bremerton;
Port Townsend;
Bellingham;

Demografia.
Segons dades del cens dels EUA del 2000, a l'estat hi havia censats 164.481 amerindis nord-americans (2 %). Entre les tribus ms importants, destaquen els cherokee (17.652), Puget Sound Salish (12.199, entre els quals cal comptar 2.390 tulalip, 1.753 puyallup, 1.353 muckleshoot, 656 squaxin, 643 suquamish, 504 nisqually i 209 duwamish), yakama (8.647), colville (7.863), chippewa (5.568), blackfoot (5.317), sioux (5.033), lummi (3.218), choctaw (2.703), quinault (2.521), spokane (2.193), makah (1.968), klallam (1.913), apatxe (1.806), navaho (1.626), iroquesos (1.397) cowlitz (1.268), nez perc (1.156)chinook (720), chimakuan (621), chehalis (544), coeur d'alene (457) crow (445) i umatilla (342).







































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45678" title="Apellaci a les motivacions" nonfiltered="2737" processed="2719" dbindex="18039">
L' apellaci a les motivacions consisteix en rebatre un argument exposant les motivacions que poden haver portat al seu formulador a dir-lo. Es pot considerar un cas especial d'argument ad hominem circumstantial i, com a tal, constitueix una fallcia lgica.

s com, tamb, en aquest tipus de fallcies que s'exposi una lleugera possibilitat d'una motivaci en lloc d'exposar les motivacions fctiques. Aix, s'assumeix que la mera possibilitat ja constitueix una prova suficient.

Exemples.

"En la botiga em van recomanar que em poses Linux en lloc de windows, per a l'aparador tenien etiquetes de Linux. Segur que ho van fer per inters." En aquest cas es vol desautoritzar el judici del venedor apellant a una suposada relaci professional amb el producte recomanat.

"L'rbitre s catal i, per tant, anir a favor del Bara." Aquesta fallcia pretn que la procedncia del collegiat influir en les seves decisions.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45679" title="Vermont" nonfiltered="2738" processed="2720" dbindex="18040">


Vermont s un dels estats que conformen els Estats Units d'Amrica. 

Est situat a la regi coneguda com Nova Anglaterra. s l'nic d'aquesta regi que no delimita amb l'Atlntic, estant envoltat per l'estat de Massachusetts al sud, Nova Hampshire a l'est, Nova York a l'oest i la provncia de canadenca de Quebec al nord. El seu nom actual deriva dels mots francesos vert i mont (mont o forest verda). 

Habitat originriament per tribus nadiues americanes (iroquesos, algonquians i abenakis), el territori actualment conegut com Vermont va ser reclamat per Frana, per va passar a convertir-se en possessi de la corona britnica desprs de la seva derrota en el conflicte bllic que va tenir lloc entre 1754 i 1763. Durant molts anys, el control sobre l'rea va estar disputat per les colnies venes (entre elles New Hampshire), per va acabar obtenint el seu estatut d'estat independent. Desprs d'un perode de 14 anys, va passar a convertir-se en un membre ms dels Estats Units d'Amrica. 

Fams pel seu paisatge, els seus productes lactis i el seu sirope, l'estat s igualment conegut per la seva poltica liberal i pensament poltic independent. 

La capital estatal s Montpelier i la ciutat ms gran s Burlington; altres ciutats sn: Milton. 

 Poblaci .
Segons el cens dels EUA del 2000, a l'estat hi havia 6.618 amerindis censats (0,1 % de la poblaci). Per tribus, les principals sn els abnaki (1.549), micmac (109), penobscot (47), cherokee (547), iroquesos (429), blackfoot (297) i sioux (118).












































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45680" title="Virgnia de l'Oest" nonfiltered="2739" processed="2721" dbindex="18041">


Virgnia de l'Oest (en angls West Virginia) s un dels estats que conformen els Estats Units d'Amrica. 

Va ser format durant la Guerra Civil americana, en un conflicte amb l'estat de Virgnia, en l'any 1862. 

L'Estat s conegut per les seves muntanyes i per la seva quantitat de carb. T fronteres amb els estats de Virgnia, Maryland, Pennsilvnia, Ohio i Kentucky. 

 Veure tamb .
Escut de Virgnia Occidental;

 Demografia .

L'any 2003 la poblaci de l'estat era 1.810.354. Segons el cens dels EUA del 2000, a l'estat hi havia censats 10.937 amerindis nord-americans (0,5 %). Per tribus, les principals sn els cherokee (3.659), blackfoot (410), sioux (217), iroquesos (206), shawnee (149) i apatxe (149).







































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45682" title="Illes Wake" nonfiltered="2740" processed="2722" dbindex="18042">


Les Illes Wake (en angls Wake Island, tamb conegudes com Wake Atoll) sn un territori no organitzat i no incorporat dels Estats Units a l'Oce Pacfic Nord. Tcnicament sn administrades per l'Oficina d'Afers Insulars del Departament de l'Interior nord-americ, per totes les activitats actuals sn controlades per la Fora Aria nord-americana. Estan incloses en les denominades illes Perifriques Menors dels EUA.

Formen un atol de tres illes format per un volc subaqtic amb una lnia de costa de 19,3 kilmetres, a uns dos teros de cam des de Hawaii fins a les Illes Mariannes Septentrionals. La seva llacuna central s l'antic crter i les illes sn part del dimetre.

A causa de la seva posici relativa a la lnia internacional de canvi de data, estan un dia avanades dels 50 estats dels Estats Units.

Van ser descobertes, el 1567, per lvaro Mendaa que les va anomenar San Francisco.

 Geografia .

 Coordenades geogrfiques:  ;
 rea (terra): 6,5 km ;
 Lnia de costa: 19,3 km ;
 Reivindicacions martimes ;
 zona econmica exclusiva: 200 nm (370,4 km) ;
 mar territorial: 12 nm (22,2 km) ;
 Clima: tropical, amb tifons ocasionals ;
 Altitud: ;
 Punt ms baix: Oce Pacfic 0 m ;
 Punt ms alt: Localitzaci sense nom 6 m ;
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45683" title="Atol Midway" nonfiltered="2741" processed="2723" dbindex="18043">

L'Atol Midway (tamb conegut com illes Midway) s un territori no incorporat dels Estats Units. El seu estatus s el drea insular i est a crrec del Departament de l'Interior, incls a les illes Perifriques Menors dels EUA.

Les illes formen un atol de 6,2 km localitzat en el Pacfic Nord, prop de l'extrem nord-occidental de l'arxiplag de Hawaii, consistent en una barrera de coral en forma d'anella, i nombrosos illots de sorra. Les dues illes ms importants quant a grandria, Sand Island i Eastern Island, sn l'hbitat de milers d'aus marines.  

Les seves coordenades sn , trobant-se les illes aproximadament a mig cam entre Califrnia i les Filipines, fet que origin el nom en angls midway. 

L'economia se sustenta amb fons governamentals en la seva totalitat, i tant aliments com bns de manufactura han de ser importats. L'rea de Midway s reconeguda especialment per la Batalla de Midway, que es va tenir lloc durant la Segona Guerra Mundial. La Marina dels Estats Units va repellir un atac japons, marcant aquesta victria un canvi en l'escenari de la guerra en el Pacfic. 
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45697" title="Altipl (geografia)" nonfiltered="2742" processed="2724" dbindex="18044">
Un altipl s una superfcie relativament plana elevada sobre el terreny que l'envolta.

La formaci d'altiplans sol ser deguda a una elevaci del terreny provocada per forces tectniques o b per erosi del terreny circumdant. En el primer cas es tracta de l'aplicaci de forces tectniques sobre estrats horitzontals del sl, que quan troben falles propcies produeixen l'elevaci de una rea que mant l'horitzontalitat per a un nivell superior que l'entorn. En el segon cas, en un terreny horitzontal l'erosi pot formar rius que aprofundeixen el sl i hi deixen zones allades i elevades, normalment perqu estan formades per materials ms resistents a l'erosi.

Tamb hi ha altiplans submarins, per en aquest cas tamb poden estar formades per l'enfonsament o la inundaci d'altiplans anteriorment emergits. Per exemple, les illes Seychelles se situen en un altipl o plataforma que va quedar separat del continent i que ms endavant va quedar submergit, igual que les diferents plataformes continentals. Tamb es poden formar per emissions volcniques submarines, que es poden acumular en forma d'altipl quan entren en contacte amb l'aigua.

 Exemples d'altiplans .
Amrica;
 L'altipl and, gran extensi a ms de 3.000 m d'altura, a l'est dels Andes.
 El Grand Canyon del Colorado, un altipl molt erosionat pel riu homnim.
 Els tepuys del masss de la Guaiana, des d'un dels quals es despenja el Salt de l'ngel, la cascada ms alta del mn.
sia;
 L'altipl del Tibet, el ms alt i extens del mn, vorejat d'altes serralades com l'Himlaia i el Karakoram.
 El Dcan, que s'estn per quasi tota la pennsula ndia.
 L'altipl irani, que cobreix gran part de l'Iran i l'Afganistan;
Europa;
 El Masss Central francs, al nord d'Occitnia.
 La Meseta ibrica, que ocupa la major part del territori peninsular.
Altipl (Mrcia);
Pasos Catalans;
 El Collsacabra, tamb conegut com el Cabrers, que separa les conques del Ter i el Fluvi;
 El Lluans i el Moians, que separen les conques del Llobregat de les del Ter i el Bess.
 L'altipl de la Segarra, que separa la conca del Segre de les de l'Anoia, el Francol i el Gai.
 L'altipl de Requena i Utiel, a l'interior del Pas Valenci. ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45705" title="Guaiana Francesa" nonfiltered="2743" processed="2725" dbindex="18045">


La Guaiana Francesa (en francs Guyane franaise, i oficialment Guyane) s una regi i un departament d'ultramar (ROM-DOM) francs situat a la costa nord de l'Amrica del Sud. s l'entitat poltica ms petita del continent sud-americ (Surinam n's l'estat independent ms petit). Limita al nord amb l'oce Atlntic, a l'est i al sud amb el Brasil i a l'oest amb Surinam (amb el qual es disputa una part de la frontera meridional). Es considera una regi ultraperifrica de la Uni Europea.

El territori t 86.504 km2 i 185.000 habitants (segons l'estimaci del 2004), que viuen majoritriament a la costa. La Guaiana s un pas molt poc poblat, ocupat majoritriament per una densa selva tropical. La capital s Caiena.

 Orografia .
El pas forma part del masss de les Guaianes, on destaca l alria del Tumuc-Humac 8800 m), i el Mont Bellevue de Inini (850 m). Tamb destaquen el Massif Tabulaire (830 m) al Sud, les Montagnes Franaises (6530 m) a l Oest i les Muntanyes Kaw. El pas s cobert en un 88 % per boscos selvtics, i noms hi ha 1.000 hectrees aptes pel conreu, totes elles a la costa. Darrerament, per, s ha adaptat bosc selvtic per a plantacions experimentals.

Els principals rius sn l Oyapock (amb els afluents Camopi i Yaroupi), Maroni (amb els afluents Maroniwir i Itany), Lawa, Mana, Approuague, Sinnamary i Amaones

 Poblaci .
La poblaci del pas ha crescut fora darrerament, en part pel fort creixement vegetatiu i l altra per l emigraci (el 2001 foren expulsats 15.000 residents de manera illegal). Dels 73.000 habitants que hi havia el 1982 han passat a 90.500 el 1989, 115.000 el 1994, 149.000 el 1996 i 188.000 el 2002, tot i l atur endmic que provoca l emigraci del pas de bona part del jovent, per els projectes espacials francesos hi porten nous pobladors no sols de la metrpoli, sin tamb d altres colnies franceses com Martinica i Guadeloupe.
s un pas multitnic, cosa que dificulta la seva cohesi nacional; segons dades del 1998 i del 2000 la poblaci del territori es dividia tnicament en diversos grups:

 Uns 50.000 sn creols de Guyanne, negres o mulatos que viuen principalment a la costa i a Cayenne, i parlen un creol propi.
 Uns 7.000 creols d altres colnies franceses (Reuni, Martinica i Guadalupe principalment, la majoria a Cayenne i la costa. Parlen el seu propi creol, dferenciat del dels creols de Guyanne, i el francs.
 Uns 30.000 sn haitians establits al territori, la majoria viuen als bidonvilles de Cayenne.
 Uns 23.000 noirs de bois o negres bush. Els noirs marrons sn considerats com a  gent del riu , igual que els indis. Sn descendents de diversos grups d esclaus que fugiren a la selva i s hi establiren. Tamb anomenats bushinengu tongo ( homs del bosc ), parlen el seu propi creol, el takitaki (mot despreciatiu), amb base d angls i neerlands, i la majoria desconeixen el francs; viuen de portar en canoa o piragua als turistes i sn dividits en diverses tribus:
 Els Boni o Aluku (5.000 persones) vivuen al marge dret del Maroni, sobretot  Apatou, Papachton i Maripasoula,
 Els Ndjuka (entre 6.000 i 10 000 persones) viuen als marges del Maroni, particularment a Saint-Laurent-du-Maroni, Apatou i Grand-Santi, per tamb a Kourou i als voltants de Cayenne.
 Els Saramacca, sn uns 8.000 (altre afirmen que noms 500), i viuen a Saint-Laurent-du-Maroni i a Kourou, i altres ms al sud, als marges del riu Tampoc (un afluent del Maroni) o a l est, als marges de l Oyapock, que delimita la frontera de la Guaiana Francesa i del Brasil.
 Uns 18.000 sn brasilers, principalment negres.
 Uns 18.000 sn europeus, principalment francesos, que viuen a Kourou i a barris de luxe de Cayenne.
 Uns 5.000 surinamesos que parlen el seu propi creol, molts d ells refugiats del pas ve quan les coses anaven mal dades.
 Uns 7.000 xinesos, la majoria d ells a Cayenne, originaris de Hong Kong, Taiwan i Malisia.
 Uns 2.000 libanesos, refugiats a Cayenne.
 Uns 2.000 hmong de Laos, tamb refugiats arribats el 1977.
 Uns 9.000 amerindis (un 5 % de la poblaci), sn dividits en sis grups:
 Els arawak (150-200 individus) i els les kalihna o galibi  (entre 2000 i 4000 loc.) viuen prop les zones costaneres de l Oest (Awala-Yalimapo, Paddock-et-Fatima, Saint-Laurent-du-Maroni); ;
 els palikur (entre 600 i 1.000 individus) habiten al sud de la Guyane a Macouria fins a la desembocadura del riu Oyapok, vora el Brasil; ;
 els wayana (uns 900 individus) viuen ms al sud (Antcume-Pata, Ela, Twenk); ;
 els emerillon (uns 400 individus) i els wayampi (400-600 individus) habiten el Sud guyans, sobre la lnia est-oest entre Maripasoula i Camopi. ;

Pertanyen a les famlies lingstiques arawak (els Arawak i els Palikour),  caribe (els Kalihna i els Wayana) i tupi-guaran (els emerillon i els wayampi). Tot i que llurs llenges tenen pocs parlants, la cultura amerndia de Guyane est fora viva. La gran majoria viuen al sud del pas, on merc l abundncia de boscos equatorials han pogut mantenir llurs tradicions a penes contaminades per la influncia blanca.

 Histria .
Colonitzada pels francesos a partir del 1604, la Guaiana va albergar una notable colnia penal fins al 1951. Actualment s coneguda sobretot per la base espacial de Kourou, des d'on es produeixen els llanaments de l'Agncia Espacial Europea.

 Partits poltics .

 Front Nacional d'Alliberament de la Guaiana;
































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45707" title="Mongnawng" nonfiltered="2744" processed="2726" dbindex="18046">
Mongnawng es un estat dels Estats Shan dins l'estat Shan de Myanmar. Te uns 4374 km2. La capital es Mongnawng situada al sud-est de Mongyai, a la Vall del Nam Pang (Nam Pam) i a la riba d'un afluent

Es de majoria shan, que son mes del 80% de la poblaci. L'unica minoria rellevant son els Taungthu. Es caracterstic del estat els treballs molt fins amb bamb, les caixes de totes classes i khamauks (barrets de bamb rodons).

 Histria . 

Va esdevenir independent quant el senyor local que era un feudatari del rei de Chiangmai  va expulsar les forces d'aquest regne de la zona frontera de Kengtung de qui va esdevenir feudatari amb el ttol de Myosa. Dependent de Hsenwi el rei birm el va separar el 1850. Va estar en pau fins el 1882 quant es va sumar a la rebelli de Mongnai. Les tropes birmanes van entrar al pas i el van assolar i el prncep va fugir a Kengtung (1882). Un nou prncep es va posar al costat dels birmans i va envair altres principats rebels. Derrotats els birmans pels britnics el prncep va prendre part en la confederaci contra ells (1886). Desprs de la victria britnica l'antic prncep, aliat britnic, fou reposat en el tron i reconegut prncep separat amb el ttol de sawpaw. El darrer prncep que va governar va abdicar el 1959 i desprs fou una de la Repbliques de la uni d'Estats Shan que constituren l'Estat Shan, amb vocaci de independncia, per part de Myanmar.

Vegeu tamb.
Nawngwawng;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45708" title="Palndrom" nonfiltered="2745" processed="2727" dbindex="18047">
Un palndrom (del grec palndromos, que torna enrere, que va i ve) s una paraula o frase que pot ser llegida tant d'esquerra a dreta com de dreta a esquerra, usual en els jocs de paraules. Es coneixen tamb com capicues, si b aquesta denominaci s'utilitza ms pels nmeros que reuneixen la mateixa condici. S'anomenen falsos palndroms dues paraules que sn palndroms entre elles: Roma i amor.

En gentica s'anomena palndrom un segment d'ADN que es pot llegir en les dues direccions. 

Alguns palndroms.
Existeixen multitud de palndroms. Aqu noms se n'assenyalen alguns exemples: 

Paraules en catal.
 all;
 selles;
 pop;
 nen;
 cuc;
 sis;
 nan;
 radar;
 rar;
 bob;
 mim;
 anna;

Falsos palndroms.
 te;
 ram;
 mos;
 amor;
 olla;

Frases en catal.

 Senn t sis nens i set nenes.
 No sap pas on.
 S's o no s's.
Salta l'airs nen sori l'atlas.
Ara ni amaina ni amainar.
Truc curt.
I ara rai.
Catal, a l'atac!
s aix, ase!
Cull arrs a la sorra Lluc.
Tramaran anar a Mart.
I ara calla, carai!

Frases en altres llenges.
Angls: Madam, I'm Adam. ( Senyora, sc l'Adam. );
Castell: Dbale arroz a la zorra el abad. ( Li donava arrs a la rabosa l'abat. );
S verla al revs. ( S veure-la a l'inrevs. );
Croat: Ana voli Milovana. ( L'Anna estima en Milovan ).
Dans: Du er Freud. ( Tu ets Freud. );
Fins: Saippuakauppias. ( Venedor de sab .);
Francs: Bon sport, trop snob. ( Bon esport, massa esnob. );
Inuit: Qajaq. ( Caiac. );
Noruec: Agnes i senga. ( L'Agns al llit. );
Portugus: Anotaram a data da maratona. ( Anotaren la data de la marat. );

Internet: ur.ru;

Enllaos externs.
El palndrom del dia, a Verbalia;
Ailifilia, web dels palndroms;
A Palindrome: Conscious Living Creatures as Instruments of Nature; Nature as an Instrument of Conscious Living Creatures ;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45709" title="Mongshu" nonfiltered="2746" processed="2728" dbindex="18048">
Mongshu (Mongshu i Mongsang) es un estat dels Estats Shan dins l'estat Shan de Myanmar. Te uns 600 km2 (inclosos els dos estats unificats). La capital es Mongshu situada al sud-est de Mongyai, a la Vall del Nam Pang (Nam Pam).

Es de majoria shan, que son el 85% de la poblaci. La reste son Yin.

 Histria .


Era ja un principat independent vers el segle XVI. El 1857 es van separar de Hsenwi i van quedar units sota el mateix prncep. El 1882 el prncep, no es va sumar a la rebelli de Mongnai, per derrotats els birmans pels britnics el prncep va prendre part en la confederaci contra ells (1886). Desprs de la victria britnica el prncep va fer rapida submissi i els britnics li van reconixer la possessi del principat i el ttol de sawbaw de Mongshu i Mongsang (els dos principats estaven units en la persona del princep) i el 1888 els dos principats van ser unificats en un de sol, sota el nom de Mongshu i Mongsang (si b conegut com Mongshu). El darrer prncep que va governar va abdicar el 1959 i desprs fou una de la Repbliques de la uni d'Estats Shan que constituren l'Estat Shan, amb vocaci de independncia, per part de Myanmar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45710" title="Illes SSS" nonfiltered="2747" processed="2729" dbindex="18049">
Les illes SSS s una denominaci neerlandesa per indicar les tres illes de Sobrevent (Bovenwindse Eilanden) de les Antilles Neerlandeses a partir de les inicials:
Saba;
Sint Eustatius;
Sint Maarten.

Encara que la llengua oficial s el neerlands, la llengua ms parlada s l'angls, al contrari de les illes de Sotavent, o illes ABC, on es parla el papiamento. En l'mbit angls se les considera illes de Sotavent (Leeward Islands) en lloc de Sobrevent.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45711" title="Coltellina" nonfiltered="2748" processed="2730" dbindex="18050">
La coltellina s una arma blanca, ms grossa que un coltell, que era utilitzada en la lluita cos a cos.

Tanmateix, tamb s'emprava un estri al camp amb el mateix nom, que consistia en una ganiveta collocada a l'arat que servia per a tallar la terra verticalment i fer ms fcil la penetraci de la rella.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45712" title="Mico" nonfiltered="2749" processed="2731" dbindex="18051">


Un mico o mona s un simi antropomorf amb la cua llarga.
Els micos sn membres de la subfamlia dels primats la qual, inclou als homes.

La famlia Hominidae la formen els gorilles, ximpanzs, orangutans i tamb els homes, deixant de banda l'espcie Homo sapiens es poden citar les segents: 

Caracterstiques principals.

Excepte els goriles, sn gils grimpant entre els arbres.Normalment sn omnivors per principalment mengen fruits i llavors. Viuen noms a l'frica i l'sia. Molts sn espcies en perill d'extinci.  
 
Biologia.

Els Hominidae es diferencien de la resta de primats en la dentici i en l'estructura del cos que no est tan adaptada a la vida arborcola.

Taxonomia.

N' hi ha ha vuit gneres: Homo (humans), Pan (ximpanzs), Gorilla, Pongo (orangutans), i quatre gneres de gibons.

Dins de la superfamlia Hominoidea els gibons, que tenen cua, sn un grup apart aix vol dir que la resta dels homnids estan ms estretament relacionats entre ells que cap d'ells amb els gibons. Tamb els orangutans formen un subgrup apart del que formen gorilles ximpanzs i humans i aquests dos darrers tamb estan estretament relacionats.


Abans de que existissin els humans i vivien els micos, aquests petits animals sn omnivors, tenen el pelatge de color marr i llarg, mengen platans; Un mnim al dia, diuen que ells han anat evolucionant a mesura del temps, que els humans som monos, de lo que han canbiat els micos , s'han covertit en lo que som nosaltres avui dia. Per  mai s'ha sabut si podria ser veritast, perqu encara existeixen monus tal com eren abans, per aix no saben si aquesta teoria s veritat o mentida.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45713" title="Ascona" nonfiltered="2750" processed="2732" dbindex="18052">
L'ascona s una mena de llana curta llancvola que es tirava per ferir a distncia. Solia ser usada, per exemple, pels almogvers.

La paraula sembla venir de la paraula basca "azkon", que significa sageta.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45714" title="Mongnai" nonfiltered="2751" processed="2733" dbindex="18053">
Mongnai es un estat dels Estats Shan dins l'estat Shan de Myanmar. Te uns 5129 km2 incloent els subestats de Kengtawng, Kengkham i Mongsit. La capital es Mongnai situada a la vora d'un afluent del Teng.

El principat va tenir el quart lloc en el rang degut a que en el segle XVIII era seu d'un virrei (Sitkegyi) de Birmnia per els Estats Shan del sud, que va residit a la ciutat amb una guarnici de 400 homes que els prnceps de la zona havien de mantenir, i que a mes vigilava la frontera amb Siam i Chiengmai. Gracies a la guarnici, que a mes rebia un sou del govern reial birm, la ciutat va prosperar i va tenir entre 6000 i 10000 habitants amb una punta d'uns 15.000 habitants. Desprs de la rebelli de 1882 la poblaci va quedar reduda a unes 5000 persones, que eren les que restaven al arribar els britnics el 1887. El virregnat va existir fins el 1886.

La poblaci es Shan en un 85%, amb una minoria Taungthu i alguns Yin.

 Histria .

La llegendria fundaci de Mongnai es data vers el 519 aC amb el nom de Kambawza. Fou un principat feudatari de Mong Mao, rival de  Chiengmai i s'estenia de Yawnghwe a la regi de Myelat. El 1802 la superfcie del principat fou reduda per el principat de Kengtung es va posar sota la seva dependncia 

Un guerrer anomenat Twet-Nga-Lu va atacar la ciutat i mes tard es va posar al servei dels  birmans i fou nomenat administrador de Kengtung pel rei Thibau (1878-1885). El prncep de Mongnai es va oposar al nomenament. El rei, ofs, el va fer cridar per el prncep va enviar a sa germana a la que el rei birm va fer detenir i el prncep cridat altra cop. Com que es demorava las autoritats birmanes van donar ordre als prnceps de Mawkmai i Kengtung, de detenir al prncep si es refugiava als seus estats. El prncep es va revoltar. Els birmans van provocar una massacra identificant als shans als que fien dir una paraula (Tomquet, en shan makhersohm) que no saben pronunciar. Cinc regiments enviats des Mandalay van ocupar Mongnai auxiliats per prnceps lleials, mentre d'altres prnceps es posaven al costat del rebel. Twet-Nga-Lu va ser proclamat prncep de Mongnai per el prncep de Mongpawn va ocupar Kengtung que va entregar als revoltats, que el van fer servir de base. Twet va demanar ajuda als siamesos i va atacar els feus rebels (vers 1884-1885) per el 1886 van arribar els britnics i Twet fou arrestat pel tinent Fowler. Mongnai va tornar aix al seu antic prncep per llavors es va revoltar contra els britnics dins la confederaci del princep Limbin, fins el 1887 en qu va acceptar el protectorat. El prncep va morir el 1914. El seu fill i el net el van succeir. El darrer va morir el 1949 i el va succeir el seu fill Sao Pye que fou el darrer prncep que va governar doncs, com els altres prnceps, va abdicar el 1959 i desprs Mongnai fou una de la Repbliques de la uni d'Estats Shan que constituren l'Estat Shan, amb vocaci de independncia, per part de Myanmar.

 Sawpaws de Mongnai .

Khun Nu Nom 1850 - 1875               ;
Khun Kyi 1875 - 1914               ;
Khun Kyaw Sam 1914 - 1928        ;
Khun Kyaw Ho 1928 - 1949               ;
Sao Khun Pye 1949 - 1959;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45715" title="Mongpan" nonfiltered="2752" processed="2734" dbindex="18054">
Mongpan s un estat dels Estats Shan dins l'estat Shan de Myanmar. T uns 3.703 km2. La capital s Mongpan situada a la vora d'un afluent del Salween, a l'est de Mongnai.
T la muntanya de Loi Hkilek de 2.133 m.

L'estat t molta poblaci birmana establerta all des del temps de domini dels reis de Birmnia. Per el 80% de la poblaci s shan, amb alguns Taungthu.

T quatre subestats a la part oriental del riu Salween, que no tenen cap ciutat ni infrastructures: Mongton (al nord), Monghan (a l'est), Mongkyawt (a l'oest, a la riba oriental del Salween), i Mongtha (al sud).


 Histria .

El rei birm Alaungpaya (1735-1760) al tornar d'una expedici a Siam el 1737 va passar per Mongpan i va decidir de crear-hi un principat (Myosa) amb el territori al oest del Salween, i depenent de Kengtung; el 1867 el Myosa va rebre l'ordre de colonitzar la part oriental que era una zona salvatge de domini indeterminat; s'hi van establir colons birmans i shans de Mongnai en quatre llogarets: Mong Tong, Mong Hang, Mong Kyawt i Mong Hta, i es va obtenir molta fusta (ms tard els britnics hi van establir una companyia privada). El Myosa es va sotmetre als britnics el 1887 i fou reconegut prncep separat. El prncep fou enderrocat pels japonesos el 1943 i el principat transferit a Tailndia. El 1945 els britnics el van recuperar i van reinstallar al prncep.  El darrer prncep que va governar va abdicar el 1959 i desprs fou una de les Repbliques de la uni d'Estats Shan que constituren l'Estat Shan, amb vocaci d'independncia, per part de Myanmar.

 Myosa i Sawbaw de Mongpan .

Naw Hkam ? - 1808 ;
Mana Ne Myo 1809 - 1823 ;
Maung Shwe Hkam 1823 - 1858;
Hkun Tun U 1858 - 1867;
Hkun Tun U 1867 - 1886;
Hkun Leng 1886 - ?                ;
Hkun On 1918 - ?
Hkun ?  ? - 1943;
?  1943-1945;
Hkun ? (segona vegada) 1945-?
Hkun ?? ?-1959;
 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45717" title="Mawkmai" nonfiltered="2754" processed="2735" dbindex="18056">
Mawkmai es un estat dels Estats Shan dins l'estat Shan de Myanmar. Te uns 4487 km2. La capital es Mawkmai situada a la vora del Nam Nyin, un afluent del Teng, al sud-oest de Mongnai. Produeix arrs, taronges, cot i coco. La segona ciutat fou Langkho, a la riba del Teng, que avui ja ha perdut importncia. 

La poblaci est formada per Shan (majoria, vers el 60%) i minories importants de Taungthus i Karennis.

Te dos subestats o dependencies mes enll del Salween: Monmau i Mehsakun, sense ciutats ni infrastructures.

Histria .

El principat es va formar el 1800 ja que abans la regi era una zona en litigi entre Siam i Birmnia per un cap anomenat Hsai Khiao d'una famlia de Chiengmai s'hi va establir i va dominar la regi i va ajudar al rei de Birmnia en sufocar alguna rebelli i per aix fou nomenat Sawpaw pel rei.

El principat va participar a la Confederaci d'estats Shan contra els britnics del 1886, al front de la qual es va posar el prncep birm Limbin, per, desprs de les victries britniques, es va sotmetre el 1887. El 1888 la capital fou destruida pels Karenni. El darrer prncep que va governar va abdicar el 1959 i desprs fou una de la Repbliques de la uni d'Estats Shan que constituren l'Estat Shan, amb vocaci de independncia, per part de Myanmar.

 Sawpaw de Mawkmai .

Hsai Kyaw 1800 - 1818               ;
Awk Hkun 1818 - 1824                ;
Let To 1824 - 1831                ;
Hkam U 1831 - 1844               ;
Ko Lan  1844 - 1867               ;
Hkum Hmm I 1867 - 1868               ;
Ko Lan (segona vegada) 1868 - 1887                ;
Hkun Hmm II  1887 - 1888       ;
Hkun Noi Kyu Mar 1888 - 1888   ;
Hkun Hmm II (segona vegada) 1888 - 1915    ;
Hkun Hkaing 1915- c.1948 ;
Hkun ? c. 1948-1959;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45719" title="Mongpawn" nonfiltered="2755" processed="2736" dbindex="18057">
Mongpawn s un estat dels Estats Shan dins l estat Shan de Myanmar. Te uns 597 km2. La capital es Mongpawng a la vall de Nam Tan. La poblaci est formada per Shan i Taungthu (aquestos darrers sn avui majoria per abans ho eren els shan).

Histria .

El principat era subsidiari en temps del domini birm, i fou fundat per ordre del rei el 1816 sota jurisdicci de Mongnai. El 1882 el prncep de Mongnai es va revoltar i Mongpawn es va erigir en principat separat, va derrotar el usurpador Twet-Nga-Lu i va ocupar Kengtung que va entregar al ex prncep de Mongnai al que desprs va ajudar a recuperar el seu principat. Va participar a contracor a la Confederaci d estats Shan contra els britnics del 1886, al front de la qual es va posar el prncep birm Limbin, per de seguida que va poder, es va sotmetre i els britnics el van confirmar com estat separat i amb el ttol de sawpaw (saofa). El juliol de 1947 el prncep Sam Htun va morir en el atemptat contra Aung San. El 1948 els Taungthu van demanar un estat separat a la zona sud-oest dels estats shan, als principats on son majoria o una part considerable, per noms els hi va ser atorgada una representaci de tres membres sobre 25 dins el consell del Estat Shan. Molts Taunghtu van combatre a les files dels Karen, Karenni i altres grups guerrillers.

El darrer prncep Sao Hso Hom va abdicar el 1959 i desprs el principat fou una de la Repbliques de la uni d'Estats Shan que constituren l'Estat Shan, amb vocaci de independncia, per que sn part de Myanmar. El prncep va tenir encara una vida poltica activa mes enll del 1959 i el 1962, desprs del cop d estat, fou detingut durant cinc anys.

Myosa i Sawpaw de Mongpawn .

Hkun Lek 1816 - 1860               ;
Hkun Ti 1860 - 1880               ;
Hkun Ti 1880 - 1928               ;
Sao Sam Htun 1928 1947        ;
Ba Choe  1947 - ?               ;
Sao Hso Hom   ?-1959;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45722" title="Hopong" nonfiltered="2756" processed="2737" dbindex="18058">
Hopong s un estat dels Estats Shan dins l'estat Shan de Myanmar. T uns 370 km. La capital s Hopong a la vall d'igual nom dins la vall de Nam Pawn, i propera a la capital del estat Shan, Taunggyi, a uns 30 km a l'oest.

La poblaci est formada per Taungthu (dos teros) i Shan. La dinastia local era Taungthu, per era vista com a Shan pels taunghtus.

Al nord-oest t el petit subestat de Hailong.

Histria .

El principat era subsidiari. Va participar a la Confederaci d'estats Shan contra els britnics del 1886, al front de la qual es va posar el prncep birm Limbin, per, desprs de les victries britniques, fou ocupat i entregat a un oficial del territori, d'tnia Taunghtu, reconegut sawpaw. El darrer prncep va abdicar el 1959 i desprs fou una de la Repbliques de la uni d'Estats Shan que constituren l'Estat Shan, amb vocaci de independncia, per part de Myanmar. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45724" title="Baixa Califrnia Sud" nonfiltered="2757" processed="2738" dbindex="18059">
La Baixa Califrnia Sud (Baja California Sur en castell) s un dels 31 estats de la federaci mexicana. Est localitzat a la meitat sud de la pennsula de Baixa Califrnia. Ja que s una regi amb poca poblaci, va ser dels ltims territoris a integrar-se com a estat de la federaci, el 1974. A l'estat pertanyen tamb nombroses illes del golf de Califrnia. 

Durant l'poca colonial es va formar la colnia espanyola de "Califrnia", com a part de l'administraci de la Nova Espanya. El 1804 es va dividir en l'Alta Califrnia (l'estat actual nord-americ de Califrnia) i la Baixa Califrnia (que abastava tota la pennsula), separant aix les missions franciscanes al nord de les dominiques al sud. Amb la independncia de Mxic aquestes dues colnies es van integrar a la federaci com a "territoris". Desprs de la Guerra Estats Units-Mxic, els Estats Units es van annexar l'Alta Califrnia per no pas la pennsula ja que les forces mexicanes, encapalades pel capit Manuel Pineda, van derrotar les forces nord-americanes prop del poble de Muleg el 2 d'octubre, 1847.

El 1850, la "Baixa Califrnia" es va dividir en dos territoris mexicans: Baja California (Baixa Califrnia) i Baja California Sur (Baixa Califrnia Sud). Ambds van rebre l'estatus d'"estat de la federaci" el segle XX. 

L'estat s conegut per les seves riqueses naturals i pel turisme. Al nord de l'estat es troba el desert "Viscano", i els llacs de San Ignacio i Ojo de Liebre, els quals sn protegits pel govern federal com a rees ecolgiques. El turisme s una de les indstries ms importants de l'estat, principalment a les platges de Los Cabos i Cabo San Lucas.

 Divisi administrativa .
L'estat es divideix en cinc municipis, que comprenen 2.743 poblacions:

 Comond;
 Muleg;
 La Paz;
 Los Cabos ;
 Loreto;

D'entre les ciutats ms importants de l'estat en destaquen la capital, La Paz, Cabo San Lucas, San Jos del Cabo, Ciudad Constitucin, Loreto i Santa Rosala.















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45726" title="Tgrg" nonfiltered="2758" processed="2739" dbindex="18060">

El tgrg (       en carcters cirllics mongols) s la unitat monetria oficial de Monglia. Se l'ha conegut tamb amb la forma russa tugrik. El tgrg, que en mongol vol dir "rod", tradicionalment s'ha subdividit en 100 mng (     ), si b ara aquesta fracci no s'utilitza.

El codi ISO 4217 s MNT. T un smbol especial:  , i tamb s'acostuma a abreujar Tug.

Es va introduir el 1925 en substituci del dlar mongol i equivalia al ruble sovitic, que llavors valia 18 grams de plata. 

s ems pel Banc de Monglia (           , Mongol Bank). Actualment n'hi ha monedes de 20, 50, 100 i 200 tgrg i bitllets d'1, 5, 10, 20, 50, 100, 500, 1.000, 5.000 i 10.000 tgrg.

Taxes de canvi.
1 EUR = 1.394,3 MNT (21 de novembre del 2005);
1 USD = 1.188,5 MNT (21 de novembre del 2005);

Enllaos externs.
Banc de Monglia (en mongol i angls);
Imatges dels bitllets mongols;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45732" title="Estat de Campeche" nonfiltered="2759" processed="2740" dbindex="18061">
Campeche s el nom d'un estat de Mxic i la seva capital. Aquest article s sobre l'estat.;
----
L'estat de Campeche es va escindir de l'estat de Yucatn el 7 d'agost, 1857.  Limita amb l'estat de Yucatn al nord-est, Quintana Roo a l'est, Tabasco al sud-oest, Guatemala al sud (el departament de Petn) i a l'oest i nord-oest amb el Golf de Mxic. Est dividit en 11 municipis.

Ja que era part del territori de Yucatn, va formar part de la Repblica de Yucatn la qual va declarar la independncia de Mxic en dues ocasions, quan la constituci federal va ser abolida i es va imposar un govern centralista limitant l'autonomia dels estats. Poc desprs de la re-incorporaci de Yucatn a la federaci, Campeche es va conformar com un estat separat de Yucatn ats les diferncies ideolgiques entre els corrent poltics de les dues ciutats ms importants de la regi: la ciutat de Campeche i Mrida. 

L'estat cont nombrosos jaciments petroliers a la costa del Golf, potser, la seva indstria principal. La segona indstria en importncia s la indstria del turisme, ja que a Campeche es troben diverses runes pre-colombines maies, les quals sn una destinaci turstica important del recorregut conegut com a "Riviera Maya". Avui, el 15% de la poblaci de Campeche parla una llengua indgena, principalment la llengua maia o dialectes d'aquesta.

 Municipis .
Els municipis de l'estat de Campeche sn:

Calakmul, Calkini, Campeche, Candelaria, Carmen, Champotn, Escrcega, Hecelchakan, Hopelchen, Palizada i Tenabo 










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45734" title="Nawngwawng" nonfiltered="2760" processed="2741" dbindex="18062">
Nawngwawng s un subestat dels Estats Shan dins l'estat Shan de Myanmar. T uns 50 km. La capital s Nawngwang, a la vall de Nam Pawn, a uns 450 km al sud de Hopong.

La poblaci est formada per Shan i alguns Taungthu. 

Histria .

El principat era important i separat al temps de domini birm. Va participar a la Confederaci d'estats Shan contra els britnics del 1886, i el 1887 va quedar sotms al protectorat. El prncep fou reconegut Myosa dependent de Hopong. El 1959 el myosa va abdicar com la resta de prnceps shan.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45736" title="Namkhok" nonfiltered="2761" processed="2742" dbindex="18063">
Namkhok s un estat dels Estats Shan dins l'estat Shan de Myanmar. T uns 170 km. La capital s Namkhok a la vall de Nam Pawn, a uns 20 km al sud de Hopong. Hi ha a l'estat el puig de Loi Seng de ms de 2450 metres. 

Al sud es troba el subestat de Nawngwawn.

La poblaci est formada per Shan i Taungthu. 

Histria .

El principat va participar a la Confederaci d estats Shan contra els britnics del 1886, i el 1887 va quedar sotms al protectorat. El prncep fou reconegut sawpaw. El 1959 va abdicar com la resta de prnceps shan.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45737" title="Wanyin" nonfiltered="2762" processed="2743" dbindex="18064">
Wanyin s un estat dels Estats Shan dins l'estat Shan de Myanmar. T uns 352 km. La capital s Wanyin a la vall de Nam Pawn, a uns 50 km al sud de Hopong. Cultius d'arrs. T muntanyes de vora 2500 metres d'altura.

La poblaci est formada per Shan i Taungthu; els darrers sn majoria (ms del 60%). 

Histria .

El principat va participar a la Confederaci d'estats Shan contra els britnics del 1886, i el 1887 va quedar sotms al protectorat. El prncep fou reconegut sawbaw. El 1959 va abdicar com la resta de prnceps shan i els principats esdevingueren repbliques poc favorables a mantenir la uni amb Birmnia.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45738" title="Hsatung" nonfiltered="2763" processed="2744" dbindex="18065">
Hsatung s un estat dels Estats Shan dins l'estat Shan de Myanmar. T uns 759 km. La capital antigament fou Laiput per desprs es va canviar a Hsihseng, a la vall de Nam Pawn, a uns 70 km al sud de Hopong. Afronta a l'est amb el riu Nam Paw; al sud amb el Nam Tam Hpak que es desvia i es creua amb el Nam Pawn i aix serveix de separaci amb el territori Karenni, i a l'oest t unes muntanyes que el separen de la vall de Pilu. Noms al nord, al lmit amb Wanyin, la frontera s artificial. Aquest allament i la laboriositat dels Taungthu ha fet que l'estat hagi tingut una vida pacfica i que els llogarets siguin prspers.

La majoria de la poblaci s Taungthu (65%), per els shan sn un 25%, i la resta sn Padaung i Karen.

T dos subestats: un a la part occidental del sud, a l'altre costat del riu Pilu: Tamhpak (Tabet); i un altre a l'extrem sud: Lakmong.

Hi ha cultius d arrs i cot i explotaci de fusta. La poblaci est formada per Taungthu i una minoria Shan.

Histria .

El principat no va tenir cap participaci activa a la Confederaci d estats Shan contra els britnics del 1886. El 1887 el prncep, de l'tnia Taungthu, va acceptar el protectorat britnic. Sao Khin Kyi, fou el darrer prncep que realment va governar; va defensar l'autonomia Taungthu; es va casar amb una rica birmana de Tenasserim grcies als diners de la qual va fundar tendes i un cinema a Taunggyi (on el comer estava dominat per indis i xinesos), per foren destrudes el 1944 per les bombes i el 1945 va quedar paraltic d'una malaltia i va morir al cap d'un any. El 1949 els karen i karenni van entrar a l'estat; el jove hereu, un nen, fou enviat a Moulmein; els altres infants a Rangoon per educar-se; i la mahadevi es va quedar a la zona (a Taunggyi) i va fomentar la indstria de la fusta al principat. El 1959 el jove prncep, que era a Moulmein, va abdicar com la resta de prnceps del pas shan i els principats esdevingueren repbliques poc favorables a mantenir la uni amb Birmnia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45739" title="Samkha" nonfiltered="2764" processed="2745" dbindex="18066">
Samkha s un estat dels Estats Shan dins l'estat Shan de Myanmar. T uns 574 km. La capital s Zamka o Samkha, que noms t tres mil habitants i est a la vall de Nam Pilu, a poca distancia del riu Pilu, i al peu d'unes muntanyes que el separen de la vall de Tam Hpak a l'est; es troba a l'oest de la ciutat de Hsisheng i un pocs quilmetres al sud de la riba sud del llac Inle. T una pagoda de fusta que es diu que fou construda per Asoka. 

Cultius d'arrs i cot i explotaci de fusta. 

La poblaci est formada per Shan (50%), Taungthu o Pa-O (25%), i Intha (20%).

T al nord l'estat subsidiari de Pongmu. 

Histria .

El principat fou fundat el 1636 i va estar sota dependncia de Birmnia. El 1872 fou ocupat temporalment per Hsenwi. Va formar part de la Confederaci d estats Shan contra els britnics del 1886 per el 1887 el prncep va acceptar el protectorat britnic. Desprs de la segona guerra mundial el prncep va passar per un perode mstic i va estudiar les doctrines annatta i anicca. El 1959 el darrer prncep governat, va abdicar com la resta de prnceps del pas shan i els principats esdevingueren repbliques poc favorables a mantenir la uni amb Birmnia

 Myosa de Samkha .

Hkun Ye ?-1838;
Hkun Sun 1838-1858 ;
Hkun Noi 1858-1860 ;
Hkun Sun (segona vegada) 1860-1872 ;
Ocupaci de Hsenwi 1872-1873;
Sao Sein Bu 1873-1876;
Hkun Noi (segona vegada) 1876-1883;
Hkun Pwin 1883-1885;
Sao Sein Bu (segona vegada)1915 ;
Hkun Kyi 1915-?
Hkun ?  ?-1959;
 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45740" title="Sakoi" nonfiltered="2765" processed="2746" dbindex="18067">
Sakoi s un estat dels Estats Shan dins l'estat Shan de Myanmar. T uns 165 km. La capital s Sakoi, petita ciutat propera a la frontera amb el pas Karenni (Estat Kayah) a la riba del riu Pilu, al final de la vall de Nam Pilu. T a l'est l'estat de Hsatung, al nord el de Samkha, i al sud l'estat Kayah de Myanmar.

s un estat pobre amb cultius de subsistncia. La poblaci est formada per Shan (75%), Taungthu (20%) i Karen.

Histria .

El principat va formar part de la Confederaci d'estats Shan contra els britnics del 1886. El 1887 el prncep va acceptar el protectorat britnic. El 1959 va abdicar com la resta de prnceps del pas shan i els principats esdevingueren repbliques poc favorables a mantenir la uni amb Birmnia.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45741" title="Mongpai" nonfiltered="2766" processed="2747" dbindex="18068">
Mongpai es un estat dels Estats Shan dins l'estat Shan de Myanmar. Te uns 1062 km2. La capital es Mongpai, petita ciutat a la frontera amb el pas Karen (Estat Kayah) a la riba del riu Pilu, al final de la vall de Nam Pilu. Te al sud-est l'estat de Sakoi, al est el de Samkha, i al sud l'estat Kayah de Myanmar.

Es un estat pobre menys a la zona sud-est a la vall del Pilu on es produeixen alguns cultius com arrs, cot, tabac, te i fusta.

Tot el pas menys el sud-est (on viuen els shan) est poblat per tribus algunes en un estat de gran retard. Les principals tnies son, ja esmentats els shan, els Taungthu, els Karenni, els Yinbaw, els Intha, i d'altres. L'tnia majoritria del pas son els Padaung (una branca dels Karenni i emparentats amb els taungthu) amb les seves famoses dona girafa, que es posen collars (anells) al coll per fer-lo crixer.

Histria .

El principat fou fundat al segle XVI per On Baung de Hsipaw. El 1836 els Padaung van portar al seu candidat al tron, i aquest candidat era un jove shan que havia obtingut el seu suport. Aquest prncipat va formar part de la Confederaci d'estats Shan contra els britnics del 1886. El 1887 el prncep va acceptar el protectorat britnic i el 1890 va abdicar en el seu fill. El 1946 els Padaung van deposar al prncep i van proclamar la uni del estat amb Karenni, sota la direcci de Dai Bahan, que era catlic i que va donar suport al govern del Estat Karenni per va estar contra els Karen per qestions religioses. La dinastia Shan va passar al exili per va tornar el 1949 uns mesos desprs de la derrota de Dai Bahan. El 1959 el prncep va abdicar com la resta de prnceps del pas shan i els principats esdevingueren repbliques poc favorables a mantenir la uni amb Birmnia. As anys seixanta fou teatre de la rebelli dels Padaung, que va acabar el 1992.

Sawpaw de Mongpai .

Hkun Pya 1803 - 1805               ;
Hkam Maung 1805 - 1808               ;
Hkam Hlaing  1808 - 1820               ;
Nga Kyi (Regent) 1820 - 1823               ;
Hkam Hlaing (segona vegada) 1823 - 1836           ;
Hkun Yon 1836 - 1890           ;
Hkun   1890 - 1908               ;
Sao Pin Nya  1908 - 1946    ;
Dai Bahan 1946-1948;
Vacant 1948-1949;
Sao  1949-1959    ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45742" title="Joaquim Folguera i Poal" nonfiltered="2767" processed="2748" dbindex="18069">
Joaquim Folguera i Poal (Colnia Gell, Santa Coloma de Cervell, 1893 - Barcelona, 1919) fou crtic literari i poeta.

Era fill de Manuel Folguera i Duran. Fsicament discapacitat, aboc a la literatura una intelligncia i una cultura excepcionals. En el seu llibre bsic, Les noves valors de la poesia catalana (1919), partint de les escoles maragalliana i mallorquina, jerarquitza els poetes que configuren l'escola noucentista. Fou una de les figures del grup de La Revista de Josep Maria Lpez Pic, i alhora impuls els primers assaigs de l'avantguarda a Catalunya: collabor a Trossos i Un enemic del Poble, i divulg els noms internacionals d'aquell corrent. Com a poeta assaj un simbolisme intimista, amb l'empremta de Josep Carner i, alhora, algun ress de Filippo Tomasso Marinetti: Poemes de neguit (1915) i El poema espars (1917). Pstumament, sortiren Poemes (1920), Articles (1920), Traduccions i fragments (1921) i Cartes a Claudi Rodamilans.

 Obra .

 Poesies completes (1951);

 Fragment .

Oh tu, vol desig,que vns com un glop de tenebrai m'embolcalles l'esperit!Sigui ta febremortalla del seny,i pren l'obscur domenyde mos sentits enarborats,folls de saber-se dintre tu llanats.Mes, ja que sc en tu,fes-me segurdintre l'abra, i encaraguarda'm recls i acotxa'm b la fa:que no s'encengui l'alimarafolla del desconhort en el descloure lasquan els sentits s'han adormit al ja.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45743" title="Ball de diables" nonfiltered="2768" processed="2749" dbindex="18070">


El ball de Diables s una de les tradicions ms arrelades inicialment a Catalunya, i posteriorment al Pas Valenci i a les Illes Balears. Actualment, la seva participaci en les cercaviles, en les processons i en els correfocs s'han convertit en una part essencial de les festes majors de molts pobles i ciutats.

Orgens.

L'origen dels balls parlats s incert i arriscat de precisar, per sembla ser que deriva del teatre medieval de carrer. Bsicament, la via de transmissi del ball popular (balls parlats o amb parlaments, danses, etc.) ha estat la via oral. Aix doncs, s lgic que en aquest trasps hagin arribat alterats respecte a la seva versi original. 

La primera notcia escrita sobre un Ball de Diables, segons Joan Amades, data de l any 1150 amb motiu del casament del comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV amb Peronella d'Arag. Posteriorment, entre els segles XIV i XV, ja trobem important documentaci de la participaci dels Diables en diferents celebracions a poblacions com Cervera, Tarragona, Reus, Igualada, El Vendrell, Vilafranca, Vilanova, etc.

Pel que fa al ball de diables, malgrat que se'l reconeix popularment com a "ball", cal considerar-lo un entrems ja que aquest tipus d'actuaci es feia entre plat i plat en els pats de la noblesa a l'edat mitjana. Pertany a aquells balls que s'anomenen "parlats", tots ells amb un contingut dramatrgic.

La sntesi del ball de diables s una representaci teatral de la lluita del B contra el Mal. El seu context escnic tamb va ser utilitzat, principalment per les festes de Corpus, a les processons eclesistiques com a acompanyament per donar un aspecte ms cerimonis i espectacular. Els diables, diablots o dimonis desfilaven capdavanters a la comitiva per anunciar la seva arribada amb aldarulls de tota mena. De forma estrepitosa i sorollosa apartaven el pblic assistent obrint pas a la process. A la Patum de Berga, per exemple, el ball de diables perviu en el que ara s'anomena Salt de maces.



De tota manera trobem la figura del diable o diablot en l'origen de tots els balls parlats. s un personatge que no t a veure amb l'obra que es representa, per que es posa pel mig i fa riure amb les seves cabrioles. Al final de l'obra diu uns versots satrics relacionats amb la vida poltica o pblica de la poblaci on es representa, i que tothom espera amb delit. 

Aquest podria haver estat l'origen del ball de diables. Partint d'un personatge que cada cop va prendre ms protagonisme i que va arribar a superar l'expectativa de l'obra original, qued la part del diable com la ms popular. 

La primera notcia escrita sobre un ball de diables, segons Joan Amades, data de l'any 1150. L'acte va sser representat en el banquet del casament del comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV amb princesa Peronella, filla del rei d'Arag. La crnica ens diu que representava la lluita d'uns dimonis, dirigits per Llucifer, contra l'Arcngel Sant Miquel i una colla d'ngels. 

La segona referncia escrita que coneixem, citada en el Llibre de Solemnitats de Barcelona, s per les festes de 1423 rememorant la vinguda a Barcelona del rei Alfons V d'Arag, procedent de Npols. 

Tamb a Cervera hi participen els diables per les festes de Corpus de l'any 1426. Altre cop a Barcelona, amb motiu de l'arribada del duc de Calbria el setembre de 1467, s'organitzen unes festes on els diables tamb van ser presents. 

A principis del segle XV, a les processons del Corpus de Barcelona es clausurava la comitiva amb un entrems, format per una colla d'ngels i una altra de diables.

Histria.

En la tradici del Ball de Diables es poden diferenciar tres poques. En un primer perode, des de principi del segle XV fins a la fi de la invasi francesa l'any 1814, el ball tenia un marc eclesistic, ja fossin processons, diades o festivals de Corpus, o en actuacions poltics o estatals.

Una segona fase abraaria des de finals de la guerra del francs fins a mitjans del segle XX. En aquest segon moment, els balls de diables amplien les seves sortides a esdeveniments civils com festes majors i carnestoltes, tot i que continuen assistint als actes politicoreligiosos que els donaren origen. Aquests actes civils, els podem veure paganament, amb els coneguts versots de diables, on aquests es mofaven de la situaci poltica de la seva regi o incls de la mateixa gent que els envoltava.

Durant aquest perode hi ha antecedents de l'aparici de grups o colles de diables com: el 1850 a Terrassa, el 1861 a Riudoms, el 1865 a Hostafrancs i el 1869 a Porrera. Amb el curs del temps algunes d'aquestes colles s'han esvat per sempre i d'altres han reaparegut desprs de ms d'un segle d'eclipsi des de la seva formaci.

Durant els segles XIV fins al segle XVIII trobem que els diables apareixen majoritriament en actes religiosos, per ms cap al segle XIX 

Durant els anys que segueixen i fins les primeres recuperacions que culminen cap a 1978, cal parlar de dos moments:

En un primer moment que aniria dels anys vint fins a la Guerra Civil, la tradici del ball de diables es va conservar per inrcia i a poc a poc va anar decaient. En acabar la guerra, i malgrat els antagonismes, ja fossin personals, poltics o religiosos, s'inici una reposici del ball dins la recuperaci global de les festes a finals dels setanta.

El tercer perode s'inicia en la dcada dels anys vuitanta i coincideix amb l'poca de reivindicaci i recuperaci de les antigues festes populars, arreu de Catalunya. 

En finalitzar la dictadura franquista, els balls de diables i els correfocs es van recuperar, tal com va passar amb altres smbols de la cultura catalana, com els castells, els balls de bastons, els trabucaires, els gegants, etc.

L'nim en la recerca i l'estudi de les tradicions popular, afavorida per les administracions locals, fomenta la creaci de nous grups dinamitzadors, que donen a la festa pblica de carrer un protagonisme cultural i social gaireb perdut fins aleshores. 

L'organitzaci del "correfoc" per la festa major de la Merc a Barcelona, dugu a la cercavila de la ciutat nombroses colles tradicionals de diables. Per a una part del pblic, va sser un record complaent i entranyable; per a molts d'altres fou un esdeveniment nou, fantstic i engrescador. Tot plegat un succs suficientment incitador i encoratjador per forjar nous grups. 



D'altra banda, la iniciativa per part d'una histrica colla del ball de diables, la de l'Arbo del Peneds, en organitzar la primera Trobada de Diables de Catalunya, per Sant Joan de 1981, s un altre motiu que contribueix a fomentar noves colles. 

En aquest i ja ltim perode, que es pot considerar una poca pletrica pel que fa al ball de diables, apareixen arreu de Catalunya un nombre fora important de noves colles de diables i altres elements de foc amb una clara inspiraci en els models histrics.

Avui dia no s gens estrany que en una mateixa localitat hi hagi ms d'una colla de diables, dracs i d'altre bestiari. 

Pel que fa a les caracterstiques dels grups de Ball de Diables, hi ha dues variants amb una configuraci i una dinmica ben diferenciades: 

Per una banda hi ha un model amb estructura teatral. s el cas del ball de diables amb parlaments, caracterstic del Peneds, Garraf i el Camp de Tarragona, en qu hi ha una personificaci dramtica representant la rivalitat del b i del mal amb uns personatges ben definits com Llucifer, la Diablessa, l'Arcngel Sant Miquel i altres diables que noms reciten arengues crtiques i versots satrics dels esdeveniments socials i poltics contemporanis de la localitat. A aquest model s'hi ha afegit algunes de les colles de recent formaci.

D'altra banda hi ha el ball de diables sense parlaments com s el cas del Baix Camp i el Priorat. Els caracteritza l'absncia per complet d'una representaci de ball parlat, aix com tamb d'un nombre estable i concret dels seus components. El seu mbit preferent s el de les celebracions cviques, alguna process religiosa o tamb en els solemnes trasllats d'algunes marededus, com la Mare de Du de Misericrdia de Reus o b la Mare de Du de la Riera de les Borges del Camp.

Actualment trobem que hi ha com a mnim una colla de diables a cada comarca catalana. On podem trobar ms quantitat de colles de diables s per la zona del litoral i prelitoral catal.

Vegeu tamb: Diable;

Festa de foc i gresca.

El foc, com a smbol remot, sempre ha estat un element universal i estrany que ha suscitat inquietud. Tamb s extraordinari perqu genera esverament, i aix mateix s inslit, ja que produeix illusi en un mn quimric. 

El foc ha format part des de temps immemorials de la nostra cultura. Tenim focs diversos i ben diferents. Alguns sn de carcter esotric; el foc purificador (el del purgatori), el castigador (el de l'infern). D'altres, menys repressius i censurables, encara que igual d'incandescents, resulten per molt ms fantstics, populars i divertits. Senzillament sn els Focs Festius. Aquests tipus de focs sn un exponent protagonista en la projecci de mites, creences i rituals de nombroses llegendes folklriques. Arreu de Catalunya hi ha diversitat de festes populars i tradicionals on el foc assoleix el protagonisme expressiu de la celebraci. 

La plvora, invent xins que data del s. XII, portada a Europa pels rabs, s el suport pirotcnic dels focs d'artifici. Aquests, concebuts inicialment per celebrar qualsevol motiu solemne, donaven, i encara donen, un caire majestus i espectacular a tot fament, acte o festivitat, que es vulgui commemorar. 

El foc s un vincle fermament associat al mn del dimoni. El tirar foc s un fet caracterstic, d'indiscutible lligam, en les colles de Ball de Diables. Aquest collectiu, entusiasta, divertit i amb gresca com cap altre, s el sobir d'una festa que est plena d'olor a plvora, de sinuoses boirades de fum noms diludes per una lluminria d'espurnes incandescents. L'esclat del tro, la lluentor del foc, el fum i el remoreig dels tabals creen un ambient ensordidor i acceleren les vibracions fins a tal punt que ens trobem immersos i atrapats en una sensaci que domina, que emborratxa i acoquina. La ignici dels petards fa sentir rpides i fulgurants emocions; efmers instants visuals de foc, torbats noms pel fort espetec de les carretilles i pel persistent so dels tabals. L'escena s'imposa per ella mateixa, l'efecte s indescriptible.
En la foscor, siluetes amb banyes dansen i salten enmig d'un diluvi de foc en un ambient irrespirable de suor i plvora cremada. 

Tanmateix el diable est emparat de la ignici pirotcnica per un vestit. Aquest, confeccionat amb roba de sac o b d'un teixit gruixut de cot, protegeix dels esquitxos incandescents. Aix mateix du uns ornaments, cosits uns i puntats altres segons l's de cada colla, que representen figures infernals, animals o vegetals. Antigament la indumentria era de lloguer; avui dia alguns sn de propietat consistorial i altres, particulars de cadascun dels components de la colla. 

En essncia, quan a la festa dels diables no existeix cap interpretaci teatral del ball parlat, hi ha altres formes de representaci conegudes pels noms de: Cercavila - Correfoc - Carretillada i per ltim l'Encesa Conjunta.

 

Pel que fa a la cercavila , direm que s una actuaci pels carrers de la Vila de les colles de Diables. En el recorregut, els dimonis que avancen en formaci de marxa disparen carretilles enmig d'un pblic passiu que davant del poders tro de la carretilla encongeix el cor fent un saltir, o b emmudeix de sobte el xivarri i l'aldarull d'un auditori que observa bocabadat el pas de la comitiva clausurada pels diables tabalers de la colla. ;

En el correfoc, com en la cercavila, pot actuar pels carrers de la vila una sola colla o b d'altres colles convidades. El pblic, majoritriament jove, participa en la festa de manera molt ms activa. La detonaci de la carretilla i el plugim de roents guspires encoratgen amb nim a saltar i a ballar l'excitada concurrncia, compartint amb els banyuts diables la xerinola enmig de xiscles, trons i focs d'artifici. ;

La carretillada s una encesa conjunta de tots els diables; aquests es disposen en cercle amb les maces carregades al mxim de la seva capacitat, fent una roda de paraiges de foc que gira de forma continuada, produint amb la descrrega de les seves carretilles un nvol llampegant i sorolls. ;

Per acabar, l'encesa conjunta, que s el punt culminant de l'actuaci. Els diables s'apinyen al voltant del punt d'encesa i a la veu de Foc!!! encenen els seus botafocs mentre obren la rotllana fins a restar en cercle. Llavors el cel s'omple d'una llum blanca i vertical amb mil esquitxos incandescents, ressaltant en la foscor de la nit una cortina pirotcnica i una forta tronada "dimonial" que, units al repic seguit i enrgic dels tabals com a msica de fons, dna a la cloenda una aparena esplndida i vistosa.

Primeres referncies escrites.

Existeix documentaci que acredita actuacions o b sortides de les colles de diables a molts indrets de Catalunya. Les sortides en les localitats de Catalunya que es detallen a continuaci per ordre cronolgic, tenen (en la majoria dels casos) antecedents que no s'han pogut documentar fins a l'actualitat. No es tracta d'una relaci de totes les actuacions de cada colla. s per aix que se'n detallen noms les primeres referncies escrites:

1426 a Cervera.

 1426, a les ordinacions de la process de Corpus.
Les primeres notcies dels diables a Cervera, un dels primers referents escrits del Principat de Catalunya, els podem trobar en l ordenaci de la process de Corpus de l any 1426, publicades en edici de biblifil per Faust de Dalmases,  Ceremonial statut per los honorables pahers de la insigne vila de Cervera per rah de la festa e profess del cors de Jhu. Xpt. en l any M.CCCC.XXVI :

Los entremesos.

Primo vagen lo joch de luciffer e los diables fahent lur Joch. Aprs vagen los trompadors e la tamor. En aprs vage la Senyera de la vila, la qual porte en Bernat Armengou, prevera, ab un cavall ben aparellat. Aprs lo ball de les spases. En aprs vagen los Jochs que la Confraria del Sant sperit fa, los lauradors, la caterva, Geremies profeta e lo drach. En aprs vagen los Jochs que la Confraria de sant Johan fa, la guila e sant Johan. En aprs vagen los Jochs que la Confraria de sant Ffrancesch e de la sancta Trinitat fa. En aprs...

1426 a Tarragona.

La tradici del ball de diables a Tarragona sempre ha estat molt arrelada, i es conserva una nombrosa documentaci de les seves actuacions; algunes d'elles daten de: 

1426, s l'any del que es t notcia del primer entrems de l'Arcngel Sant Miquel. ;
Entre els anys 1444 i el 1448, consten actuacions dels diables i de l'ngel Sant Miquel en el Consell Municipal. ;
1531, commemorant l'entrada de l'arquebisbe Llus de Cardona. ;

1577, commemorant l'entrada de l'arquebisbe Antoni Agustn. ;
1617, celebrant l'arribada del nou arquebisbe Joan de Montcada. ;
1633, amb l'arribada del rei Felip IV coincidint amb les festes de Santa Tecla. ;
1695, en ocasi del nou arquebisbe Josep Llins. ;
1706, amb motiu de l'entrada del rei Carles III. ;
Reiteradament, anys 1722, 1729, 1755, 1765, 1785, la ciutat celebra amb representacions del Ball de Diables els canvis eclesistics de l'arxidicesi de Tarragona. ;
1841, per la festa de Santa Tecla. ;
1846, amb motiu dels casament de la reina Isabel II. ;
1861, en ocasi de l'enterrament del Carnestoltes. ;
1891, amb l'arribada de l'aigua de Sant Mag.



1451 a Igualada.

Documentaci trobada, i datada al 1451, fa referncies a l'entrems de Sant Miquel i els diables. ;
1453, esdeveniments d'aquesta poca donen testimoni del "Castell de l'Infern". ;
1474, altre cop hi ha indicis d'actuacions del diables. ;
1489, participaci dels diables per les festes de Corpus.

1460 al Vendrell.

Apareix en les crniques de 1460, per la process de Corpus, un ball anomenat "Diablura". En aquesta actuaci teatral, representada enmig d'una plaa, els components del ball duien camals, picarols i carotes. ;
1460, en referncia als balls, la confraria del Santssim Sagrament menciona en el llibre de comptes els cost invertit en plvora i en els msics. ;
1717, en el llibre de visites Pastorals hi consten diversos comentaris dels "balls". ;
1784, la congregaci de Sant Salvador cita en el seu llibre dEntrades el cost de la plvora utilitzada durant les festes. ;
En el curs del segle XIX diverses publicacions de premsa (Diari de Barcelona, Diari de Reus o Diari de Vilanova entre altres) divulguen actuacions del Ball de Diables a la Festa Major.

1512 a Valncia.

A Valncia, ja havien aparegut per primera vegada les roques  carros triomfals amb motius allegrics- en 1407. En 1512 s incorpora al grup la roca de l infern o lo infernal anomenada des de 1542 roca diablera i ms tard la roca de Plut. Portava la dansa de la Moma (la virtut) i els momos (diablets que representen els pecats capitals), i sovint anava ben guarnida de pirotcnia:
 Memria dels focs que se han de fer lodia del Corpus.



1600 a Vilafranca del Peneds.

Les primeres referncies del Diables de Vilafranca daten de comenaments del segle XVII. La notcia consta en el Llibre Verd de la vila que detalla les cerimnies de les festes de Corpus. ;
1618, a la process de les festes de la Immaculada, la comitiva estava precedida per un msic, el Drac i 5 diables. ;
1815, amb motiu de la Festa Major de la Vila. ;
Originriament els l'entrems i els versos eren una barreja de catal i castell i estaven molt influenciats en la Guerra del Francs.

1710 a Vilanova i la Geltr.

Diablots que acompanyaren la Mulassa: Sn detallats en el Llibre de Comptes de l'esglsia de Sant Antoni diversos rebuts amb el preu de coets per la Mulassa i per uns diablots que la acompanyaven. ;
1722, per la Festa Major de Sant Antoni.
Successivament i fins 1778, per les festes de Sant Antoni i per la celebraci del Corpus, hi ha referncies d'actuacions de la Mulassa i del Diablots. ;
1779, una disposici reial va prohibir que la Mulassa tirs foc. ;



1715 a Berga, La Patum de Berga.

Segons documents del segle XVIII, la Patum, inicialment era coneguda amb el nom de Bulla. La data exacta en qu comen a commemorar-se es desconeix; consta en l'arxiu berguerd que en l'any 1725 el notari Jos Altarriba possea un certificat de la celebraci de la Bulla de l'any 1715. ;
La Patum noms se celebra per Corpus, i ocasionalment per algun motiu rellevant.

1602 a Reus.

1602, en el trasllat de la Mare de Du de Misericrdia.
Hi ha referncies del diables de Reus del desembre de 1771 per les festes en honor a la Mare de Du de la Misericrdia; aix mateix succeeix el maig de 1788. ;
1792, en el trasllat de la Mare de Du de la Misericrdia. ;
1816, en honor de la Mare de Du de Misericrdia, coincidint amb la Festa Major de Sant Pere. ;
1825, en acci de grcies a la Verge per salvar a la ciutat d'una epidmia. ;
1843, per les festes en honor de la reina Isabel II. ;
1845, acompanyant a la process de trasllat de la Mare de Du. ;
1850, per les festes en honor a la Mare de Du de Misericrdia i Sant Pere. ;
1852, celebraci pel feli part de la reina. ;
1854, en agrament per haver-se lliurat la ciutat d'una epidmia de clera. ;
1860, participen els diables en les festes del Carnestoltes. ;
1861, [ ] despus habr unos 40 hombres que con traje de diablo irn disparando un extraordinario y vivo fuego. (Reus, 1861);
1880, commemorant les festes del barri de Jess. ;
1885, en ocasi del trasllat de la Mare de Du de Misericrdia al seu santuari. ;
1885, per motivacions poltiques, segons el Diario de Reus  recorri algunas calles atronando los aires con el incesante disparo de carretillas y caonazos y su correspondiente acompaamiento de msica. Suponemos que deba ser tanta algazara con motivo de haber sido llamado a formar gabinete el seor Sagasta .
1892, glorificant els 300 anys de l'Aparici de la Mare de Du de Misericrdia. ;
1893, en ocasi de l'enterrament del Carnestoltes.
1916, en les festes de carnaval;

1803 a Valls.

Documentacions diverses citen durant el maig de 1803 el Ball de Diables a Valls amb motiu de les festes de Sant Francesc. ;

1832 a la 1a Festa Major de Vilanova i la Geltr.

Fins el 1832, els diables vilanovins custodiaven el Drac; per la Festa Major d'aquell any, apareixen ja organitzats en forma de Ball de Diables amb parlaments. ;
Posteriorment els diables van actuar de forma constant i regular tret d'algun cas inslit, ja fossin epidmies del clera (1854), o b per manca de carretilles, el 1855, o tamb a causa de la guerra de Cuba, l'any 1870.

1846 a l'Arbo.

Les anotacions histriques en l'Arxiu arbocenc de la Vila ens aporten referncies que acrediten l'existncia de diables des de l'any 1846, malgrat que el seu origen s molt anterior, ateses les declaracions d'Agust Romagosa i Plana, ve de l'Arbo. ;
1876, en el programa de les festes es cita el ball de diables, entre altres balls i danses que efectuaven les seves actuacions davant de l'Ajuntament. ;
1887, consta en l'Arxiu Municipal la participaci dels diables per la Festa Major d'aquell any. ;

1849 a Torredembarra.

Diferents publicacions periodstiques acrediten el Ball de Diables en aquestes dates. ;
El Diario de Barcelona anuncia la participaci dels diables per les Festes Major de 1849 i de 1853. ;
El Diario de Tarragona informa de l'actuaci del ball de diables per la Festa Major de 1883. ;

1850 a les Borges del Camp.

La tradici d'anar a buscar la Verge a l'ermita est documentada per primer cop l'any 1850, malgrat se sospita que la tradici s de molt abans. ;
Per la coronaci de la Mare de Du de la Riera, l'any 1916, es ratifica la sortida del ball amb la participaci de la colla del Ball de Diables de Reus. ;



1850 a la Selva del Camp.

[ ] precedian los vulgarmente llamados diablos, que en nmero de unos cuarenta disparaban profusamente carretillas de modo que cuando acompaaron el Ayuntamiento con el Rdo. cura-ecnomo a la iglesia para asistir a las Completas, ocupaban aquellos todo el espacio de la calle Mayor [ ] que pareca aquello una lluvia de fuego. As es que en cuatro das se quemaron ms de 25.000 carretillas.

1853 a Sitges.

En els comptes de la Festa Major d'aquest any es troba la primera referncia escrita del Ball de Diables de Sitges. Ms tard, en diverses anotacions consistorials es detalla el cost de posteriors actuacions, algunes de les quals daten de: ;

1858, hi ha un pagament de 12 duros i 10 rals per la sortida dels diables. ;
1860, la colla va llogar els vestits a la localitat de Vilafranca del Peneds, amb un cost de 4 duros i 4 rals. ;
1861, van participar en la process per la nova ermita de Sant Sebasti.

1861 a Falset.

En el programa de la Festa Major d'aquest any apareix la intervenci del ball de diables. ;
1862, participaci a les festes celebrades en honor a Santa Cndia. ;
1880, altre cop en el programa d'actes s'anuncia l'assistncia dels diables entre altres. ;
1887, actuaci del ball de diables commemorant les festes de Santa Cndia. ;

1863 a Sant Quint de Mediona.

La primera menci que es coneix dels diables d'aquesta localitat s de l'any 1863. En els comptes de la Festa Major consta la despesa de carretilles i el cost de vestits per als diables. ;
Se sap que a l'any 1799 ja se celebrava la Festa Major, per es desconeix el tipus d'actes, balls i danses que s'hi feien. ;

1850 a Terrassa.

1861 a Riudoms.

1886,  [ ] numerosas comparsas de diablos las cuales nos consta que tienen encargadas 30.000 carretillas. (Riudoms, 1886);
1899,  Pera la profess, s'han adquirit totas las carretillas que s'han trobat y han pogut fer los pirotcnichs d'aquesta ciutat  y'm consta que la Comissi ha donat la veu que's comprarian totas las que s'hi presentessin. Las carretillas las aviarn uns cinc cents diables durant lo curs de la solempne profess. (Riudoms, 1899);

1865 a Hostafrancs.
1869 a Porrera.

1885 a Poboleda.

durant les festes del 28 al 30 de novembre.


1913 a Sant Pere de Ribes.
Ball de Diables de Ribes;

Colles a partir dels 80.

1983 a Montorns del Valls .
1983 a Sabadell .
1988 a Olesa de Bonesvalls.

Colles a partir del 2000.
2007 a Gelida .
La Colla de Diables de Gelida organitza anualment el LLCIAFOC. La seva primera actuaci va ser l'any 2008 (13 de desembre de 2008). La colla tamb actua durant la Festa Major de Gelida (Sant Roc). Per a ms informaci podeu consultar la seva pgina web: http://diables.gelidaentitats.cat

Fonts d'informaci.

Federaci de diables i dimonis de Catalunya;

D.A.: El Ball de Diables de Tarragona. Teatre i festa a Catalunya, Ball de Diables de Tarragona, Edicions El Mdol, Tarragona, 1993.

EL DIMONI I LA FESTA AL PAS VALENCI. Per Josep Vicent Frechina.

Vegeu tamb.
 Correfoc;

Enllaos externs.
Federaci de Diables i Dimonis de Catalunya;
Federaci de Dimonis i Diables del Pas Valenci;
Enciclopdia del mn del foc;
Els ducs del Foc de Torroella de Montgr;
Federaci de diables del Baix Llobregat;
Agrupaci de Bestiari Festiu i Popular de Catalunya;
Coordinadora de Colles de Diables i Bsties de foc de Barcelona;
Fotos Correfoc   Ball de Diables;
Ball de Diables de Caldes de Montbui;
Dimonis de l'Avern, Alboraia;
Colla de Diables La Vella de Grcia;
Ball de Diables de Vilafranca del Peneds;
Colla de Diables de Gelida;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45745" title="Festes Ptries" nonfiltered="2769" processed="2750" dbindex="18071">
Fiestas Patrias, (en catal, Festes Ptries) s el nom que reben en diferents pasos de l'Amrica Llatina els dies de commemoraci de dates histriques patritiques com, per exemple, la data d'independncia d'Espanya. 

 Mxic .

A Mxic les dates histriques patritiques, en ordre cronolgic, sn:

 Da de la Constitucin "Diada de la Constituci", que commemora la constituci vigent, publicada el 5 de febrer, 1917, i emanada de la Revoluci Mexicana.
 Natalicio de Benito Jurez, "Natalici de Benito Jurez", que commemora el naixement del president Jurez, el 21 de mar, 1804. El president Jurez s considerat un president exemplar per les seves poltiques liberals que, entre altres coses, van definir la separaci estricta de l'esglsia i l'estat. Jurez va lluitar en contra dels invasors franceses i la monarquia que van establir a Mxic, encapalada per l'emperador Maximili d'Habsburg.
 Da del Trabajo, "Dia del Treball", que commemora els moviments sindicals d'obrers l'1 de maig, especficament el moviment de Cananea, Sonora, i Ro Blanco, Veracruz, el 1906.
 Cinco de Mayo, "Cinc de maig", que commemora la victria de l'exrcit mexic encapalat per Ignacio Zaragoza sobre les forces franceses en la Batalla de Puebla, el 5 de maig, 1862. Aquesta dia, per, s feriat noms a l'estat de Puebla.
 Da de la Independencia, o Diecisis de septiembre, "Dia de la Independncia", que commemora el Grito de Dolores, "Crit de Dolores", del mossn Miguel Hidalgo, qui va cridar a la poblaci a declarar la independncia de Mxic al poble de Dolores, prop de la ciutat de Guanajuato, la nit del 16 de setembre, 1810. s una festa oficial, des de 1825.
 Da de la Revolucin, "Diada de la Revoluci", que commemora el comenament de la Revoluci Mexicana, el 20 de novembre, 1910, una revoluci de carcter social.

 Xile .

Les Festes Ptries xilenes corresponen als dies:
 18 de setembre, en commemoraci a la proclamaci de la Primera Junta de Govern realitzada en 1810 i que marca l'inici del procs independncia d'Espanya;
 19 de setembre, coneguda com "Dia de les Glries de l'Exrcit". ;

En molts collegis i treballs es declaren vacances de "Festes Ptries" amb una durada d'una setmana. Les Festes Ptries sn, en conjunt amb el Nadal, la principal festivitat de l'any per a la majoria dels xilens. Tant s aix, que el mes de setembre, s el segon amb majors vendes per al comer, desprs de desembre. Oficialment, les activitats se centren el dia 18 en la celebraci del "Tedum Ecumnic", cerimnia d'acci de grcies organitzada per l'Esglsia catlica i presidida per l'arquebisbe de Santiago de Xile. Realitzada des de 1811, en 1971 per petici del president Salvador Allende es va tornar ecumnica, congregant als diversos credos existents en el pas. 

El dia 19 est marcat per la Desocupada Militar, presidida pel president de la Repblica que es realitza cada any en l'ellipse del Parc O'Higgins. Aquesta tradici es remunta a 1832 i les primeres revisions militars els 18 de setembre, sent canviades al dia 19 amb el decret que declarava el Dia de les Glries de l'Exrcit, realitzat pel president Ramn Barros Luco, en 1915 .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45746" title="Rata" nonfiltered="2770" processed="2751" dbindex="18072">

Les rates designen a diverses espcies de rosegadors de mida mitjana, del gnere Rattus. Poden arribar als 500 grams de pes, ms grans que els seus parents propers, els ratolins. 


Les tres espcies ms caracteristiques (la rata negra -Rattus rattus-, la rata comuna o de claveguera -Rattus norvegicus- i la rata de Polinsia -Rattus exulans ) cohabiten amb els ssers humans arreu del planeta, compartint el seu hbitat. 

 Mascotes.
 Les rates es crien com a animals de companyia com a mnim des del segle XIX. Sn animals sociables, intelligents i poden ser ensinistrades per usar una caixa de sorra, venir quan se les crida i realitzar trucs diversos. Les rates domstiques sn variants de l'espcie R. norvegicus o Rata marr, per les rates negres no sn infreqents. Les rates domstiques es comporten de manera diferent que els seus parents salvatges segons el nombre de generacions que portin en captiveri, i quan s'han adquirit de fonts solvents, no hi ha risc de zoonosi, al contrari que amb altres animals de companyia ms freqents. 


Espcies de rates.
 Gnere Rattus;
Rattus adustus;
Rattus annandalei;
Rattus argentiventer;
Rattus baluensis;
Rattus bontanus;
Rattus burrus;
Rattus colletti;
Rattus elaphinus;
Rattus enganus;
Rattus everetti;
Rattus exulans;
Rattus feliceus;
Rattus foramineus;
Rattus fuscipes;
Rattus giluwensis;
Rattus hainaldi;
Rattus hoffmani;
Rattus hoogerwerfi;
Rattus jobiensis;
Rattus koopmani;
Rattus korinchi;
Rattus leucopus;
Rattus losea;
Rattus lugens;
Rattus lutreolus;
Rattus macleari;
Rattus marmosurus;
Rattus mindorensis;
Rattus mollicomulus;
Rattus montanus;
Rattus mordax;
Rattus morotaiensis;
Rattus nativitatis;
Rattus nitidus;
Rattus norvegicus;
Rattus novaeguineae;
Rattus osgoodi;
Rattus palmarum;
Rattus pelurus;
Rattus praetor;
Rattus ranjiniae;
Rattus rattus;
Rattus sanila;
Rattus sikkimensis;
Rattus simalurensis;
Rattus sordidus;
Rattus steini;
Rattus stoicus;
Rattus tanezumi;
Rattus tawitawiensis;
Rattus timorensis;
Rattus tiomanicus;
Rattus tunneyi;
Rattus turkestanicus;
Rattus villosissimus;
Rattus xanthurus;






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45747" title="Balena" nonfiltered="2771" processed="2752" dbindex="18073">

Una balena s qualsevol cetaci del subordre dels misticets (Mysticeti) (balenes amb barbes). 

Segons la definici anterior les balenes pertanyen als gnere Balaena (balenes prpiament dites) i Balaenoptera (rorquals). La famosa  balena blava  s en realitat un rorqual (Balaenoptera musculus) i amb ms de 30 metres de llargria i un pes de 140 tones s l animal ms gran que mai hagi existit.
Amb la paraula balena tamb es designa correntment a tots els grans cetacis, aleshores inclou els odontocets (Odontoceti, cetacis amb dents) com el catxalot, l'orca o la beluga.

Biologia.
La seva caracterstica distintiva principal s la presncia de  barbes  que sn formacions crnies gingivals fetes de queratina que pengen de la mandbula superior i s allotgen a la inferior i filtren l aliment que est composat de plncton i petits crustacis: coppodes, pterpodes i krill.

Mesuren de 5 a 25 metres de llargada i a diferncia dels peixos, les balenes tenen la cua disposada en un pla horitzontal, cosa que els facilita l'ascensi a la superfcie, on han de pujar a respirar, encara que poden aguantar fins una hora sota l aigua. Tenen dos espiracles o orificis nasals, situats al cim del cap, pels quals expulsen vapor d'aigua acompanyat sovint de mucositats. La gestaci dura uns 12 mesos i normalment pareixen un nic balen, que alimenten amb una llet especialment nutritiva. La seva esperana de vida s d'uns 30 anys. Fan grans migracions des de les mars fredes on s alimenten a les clides on s aparellen i reprodueixen. Sn cosmopolites i tamb es troben al Mediterrani. 

Explotaci comercial.
La caa de la balena comen al segle XI en el golf de Biscaia per pescadors bascos i fins el segle XIX es limit a la "balena franca" ("right whale" en angls) dita aix per la facilitat amb qu es capturava, ja que els seus moviments sn lents i en tenir molt de greix surava un cop morta i podien ser arrossegades fcilment. La millora tecnolgica en les embarcacions i l invent, el 1877, de l arp explosiu va portar a una caa excessiva que va portar moltes espcies de cetacis a la vora de l extinci.  El 1949 fou creada la "Comissi Balenera Internacional" que intent limitar les captures i des de 1985 va establir la  suspensi de la caa comercial. Tanmateix Jap i Noruega s oposen i continuen amb aquesta activitat amb les espcies que consideren que no estan en perill d extinci. Dels productes que s aprofiten de la balena, especialment l oli, n hi ha ara substituts sinttics.

Amb la nova sensibilitat ambiental s ha desenvolupat el turisme d'avistament de cetacis especialment en llocs de concentraci d aquests animals com la Patagnia.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45748" title="Internet Corporation for Assigned Names and Numbers" nonfiltered="2772" processed="2753" dbindex="18074">

La ICANN (de l'angls Internet Corporation for Assigned Names and Numbers, "Corporaci d'Internet per a l'assignaci de noms i nombres") s una organitzaci sense nim de lucre creada amb seu a Marina del Rey, (Califrnia, EUA), el 18 de setembre de 1998 amb l'objectiu d'encarregar-se de certes tasques que fins llavors estaven en mans de la IANA, entre les quals es troba l'aprovaci i control dels dominis d'Internet.

Les atribucions de l'ICANN foren inicialment establertes pel departament de comer dels Estats Units i actualment les seves tasques sn la gesti de les assignacions de noms de domini i adreces IP. Fins a l'actualitat gaireb s'ha dedicat exclusivament a la creaci de 7 nous dominis genrics de primer nivell. A ms, el 16 de setembre de 2005 tamb va aprovar la creaci del domini .cat per a la comunitat cultural catalana.

Des del 27 de mar de 2003, el president de l'ICANN s Paul Twomey.

Enllaos externs.
Web de la ICANN;
ICANN Wiki;
Mitos y realidad del gobierno de Internet, Amadeu Abril a la Revista IPD de la UOC;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45749" title=".cat" nonfiltered="2773" processed="2754" dbindex="18075">

El domini .cat s el domini de primer nivell patrocinat (sponsored TLD en angls) d'Internet per a la llengua i cultura catalanes. Fou aprovat oficialment a la 1:04 (hora catalana) del 16 de setembre del 2005 per la ICANN. s gestionat per la Fundaci puntCat.

El domini .cat s el primer domini per a una comunitat lingstica. Els criteris per tal que una pgina web tingui el domini .cat sn que estigui en catal o que estigui relacionada amb la cultura catalana. Resta prohibit explcitament per la ICANN la utilitzaci del domini .cat per a pgines de gats (cat en angls), a no ser que siguin en catal o tinguin a veure amb la cultura catalana.

 L'alfabet catal als noms de domini.
Des del seu inici, el domini .cat implementa l'especificaci IDN (Internationalized Domain Names, noms de domini internacionalitzats), permetent la utilitzaci de carcters de llenges diferents a l'angls. D'aquesta manera, els noms de dominis .cat poden dur qualsevol carcter de l'alfabet catal, a excepci de l'apstrof. Aix inclou noms de domini amb accents, l'ela geminada, la diresi o la ce trencada.

El domini .cat s un dels primers dominis en implementar IDN, junt amb el de Xile (.cl).

 Registre progressiu .
El domini .cat va tenir el segent calendari de registre progressiu, dividit en tres fases:

 La primera fase de registre es va obrir a les 17 hores (hora catalana) del dia 13 de febrer de 2006 i dur fins al 21 d'abril. Aquesta fase est restringida a les entitats que tinguin una especial vocaci amb la promoci de la llengua i la cultura catalanes.
 La segona fase de registre oberta a tothom, comen el 20 de febrer de 2006 i dur fins el 21 d'abril. Es va reservar a entitats de tot tipus amb presncia en catal a internet.
 La tercera fase, comen el 27 de febrer (una setmana ms tard del previst), fins al 21 d'abril de 2006, en parallel a la segona, i es reserva a les ms de 68.000 persones, entitats i empreses que es van adherir a la campanya de suport a la candidatura del .cat.

El registre progressiu s un fet com en el desplegament de nous dominis.

Histria.
El 1996 es va crear l'Associaci en Defensa del Domini .ct (ADD.CT). Aquesta petici implicava l'homologaci del codi territorial de dues lletres per a Catalunya a la norma ISO 3166-1. Es va aprovar una proposici no de llei al Parlament que instava a la Generalitat a assolir aquesta homologaci. El 2001 es va crear l'Associaci puntCAT, en la qual participa ADD.CT, per aconseguir un domini, ara de tres lletres i ampliat a la comunitat lingstica i cultural catalana, aprofitant les possibilitats dels nous dominis patrocinats.

El 16 de mar del 2004 l'Associaci puntCAt va presentar la candidatura del domini .cat davant de la ICANN. La candidatura va rebre el suport de 68.000 persones, empreses i entitats, nombre mai assolit per cap altra candidatura.

El 15 de setembre de 2005, a les 23:04 GMT el domini va ser aprovat oficialment. La primera pgina operativa http://www.domini.cat, de la Fundaci puntCat, entr en funcionament el 21 de desembre del 2005, a les tres de la matinada .

Vegeu tamb.
 .bcn;

 Enllaos externs .
 Fundaci puntCat, primera pgina operativa amb el domini .cat;
 ADD.CT;
 Entrevista de Vicent Partal a Amadeu Abril i Abril al programa de Catalunya Rdio i Vilaweb, L'Internauta, en el que explica tots els detalls del procs de registre del domini .cat (RealAudio).
 20 preguntes sobre el domini .cat;
 Observatori de la implantaci del puntCat a Fes-ho-cat;
  Formulari de sollicitud del .cat a l'ICANN;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45750" title="Porc" nonfiltered="2774" processed="2755" dbindex="18076">


Porc varietat domstica del porc senglar (Sus scrofa). 

Morfologia.

s de cos rabassut i potes curtes, acabades en quatre dits (peu forcat), i solament dos toquen a terra. T una cua en forma d espiral. El seu cap s relativament gros amb un morro llarg, t els ulls petits i les orelles grosses. La pell s gruixuda amb pls llargs i durs (les cerres), i per sota hi ha una capa de greix subcutani molt grossa (la cansalada). 


Biologia.

Contrriament als bovins ovins i caprins  que sn remugants, el porc s monogstric i omnvor. La seva alimentaci s cabdal en el gust de la carn. La gestaci dura tres mesos tres setmanes i tres dies i pareixen 8 o ms porcells en cada ventrada. S adapta a tots els climes, des dels subrtics als tropicals i per aix es troba com animal de granja en llocs tan diversos com Finlndia i Nova Guinea.

Races ms importants.

Actualment a tot el mn predominen races molt millorades genticament, originries en general d Europa i Amrica del Nord. Sn, entre d altres, les anomenades  "Yorkshire", "Duroc", "Landrace", "Pietrain" i "Large White". Totes aquestes creixen amb facilitat i produeixen menys greix per report a les varietats tradicionals. A ms, sn menys rstegues i ms exigents en la qualitat del menjar. Habitualment es fan encreuaments entre les diferents races i la producci s molt tecnificada. 

El porc ibric s una varietat tradicional de la pennsula Ibrica (ms concretament de Castella i Lle, d'Extremadura, d'Andalusia, de l'Alentejo...) amb el color de la pell fosc i molt adaptat a l ambient de la devesa. Segons com s hagi criat, el producte resultant adquireix determinats gusts. Quan creix a l aire lliure de manera extensiva pastura i aprofita les glans dels roures, les alzines i els garrics. Aix s com s obtenen els pernils i els embotits ms apreciats.

Valor gastronmic.
Tradicionalment hom deia que d'un porc s'aprofita tot.
De la carn del porc s'obtenen el pernil i la cansalada. Amb la carn, el greix, diversos organs, l'intest i la sang es poden preparar embotits, com la butifarra, el xorio, la sobrassada i el fuet entre altres.

Problemtica Medioambiental.

L estabulaci generalitzada dels animals dins granges amb un gran nombre de caps i l'elevada quantitat de granges a determinades comarques com a Osona i al Segri fa que es generin les dejeccions o purins i provoquen un greu problema enviromental, puix que es pollueixen les aiges fretiques. Tanmateix, les terres de conreu necessiten molta matria orgnica que aquests residus poden proporcionar si es rex a gestionar-los adequadament.

Significats religiosos.
La manca d'higiene feia que aquest animal fos prohibit per a determinades religions, com l'Islam o el judaisme, tradici que s'ha conservat fins avui, puix que els creients no poden menjar cap derivat porc.

Porcs famosos de ficci.
Babe, protagonista de la pellcula homnima;
Porky de la Warner Bros;
Els tres porquets del conte homnim;
Bola de neu, Napole i els altres porcs que dirigeixen La revolta dels animals, de George Orwell;






































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45752" title="PlayStation Portable" nonfiltered="2775" processed="2756" dbindex="18077">
La PlayStation Portable (PSP) s una videoconsola porttil de Sony Computer Entertainment. Tercera consola de la lnia PlayStation i primera incursi de Sony al mercat de les porttils, fou presentada oficialment el 13 de maig de 2003 a la fira d'entreteniment electrnic E3. Fou comercialitzada el 12 de desembre de 2004 al Jap, el 24 de mar de 2005 a Amrica del Nord i l'1 de setembre del mateix any a Europa, Austrlia i Nova Zelanda.

A ms de l's de videojocs, la PSP est capacitada per la reproducci de vdeo, fotografies i msica. Aquest dispositiu es basa en lUniversal Media Disc (UMD), format propietat de Sony. L'UMD s un disc ptic de doble cara i 60 mm que pot emmagatzemar fins a un total d'1,8 GB de contingut dins d'una cuirassa de plstic especialment dissenyada per la companyia.

A ms de l'UMD, la PSP empra unes targetes Memory Stick Duo per desar les dades de les partides, fotografies, msica i video.

Hom creu que pot tenir un impacte similar al del walkman, tamb introdut per Sony un parell de dcades enrere.

 Especificacions tcniques .
Processador: PSP CPU (doble processador MIPS R4000); 1~333MHz;
Memria principal: 32MB;
DRAM: 4MB;
Pantalla: 4.3 polzades, 16:9 widescreen TFT LCD;
480 x 272 pxels (16.77 milions de colors);
So:
Sony VME (Virtual Mobile Engine);
Motor DSP reconfigurable;
166MHz;
CODEC;
So 3D, Multi-Canal 7.1ch;
ATRAC3 plus, AAC, MP3;
AVC/@MP for Picture / Movie;
H.264 (MPEG-4 Part 10) ;
Altaveus: estreo integrats;
Unitat de disc: UMD Drive (nicament reproducci);
Ports d'Entrada / Sortida:	;
IEEE 802.11b Wi-Fi;
USB 2.0;
Memory Stick PRO Duo;
IrDA;
IR Remote;
Alimentaci:	;
Bateria ions de liti 3.6V 1800mAH;
Bateria: de Ions de liti amb adaptador AC. Pel qu fa a la seva durada (sempre de mode aproximat) 10h si noms s'hi reprodueix msica, 6h si s'hi juga i 2 a 3h s'hi miren pellcules.
Adaptador AC;
Botons:
Botons direccionals ( ,  , ,  );
Pad analgic;
Botons ( ,  , X,  );
Start, Select, Home; gatllets L (Esquerre) i R (Dret);
Control de lluminositat; Mode So, Volum +/-;
Xarxa sense fils LAN on/off;
Control d'accs: Codi de Regi; Control Parental;
Dimensions:	Aproximadament 170mm (L) x 74mm (A) x 23mm (D);
Pes:	Aproximadament 260g (incloent-hi bateries);

Caracterstiques dels UMD:
Dimensions: 65mm x 64 mm x 4.2 mm.
Pes: 10 gr.
Diametre: 60 mm.
Capacitat: 1.8 Gb.

== Versions i ofertes ==
Les ofertes de versions de la consola PSP son les segents:

PSP pack: inclou el sistema PSP, una bateria, un carregador i un manual d'instruccions. **PVP: 199.99 ;

Value pack: inclou el sistema PSP, una bateria, un carregador, una Memory Stick PRO Duo de 32 MB, una funda negra, una corretja, un drap per la pantalla, auriculars amb comandament a distncia, un disc demo i un manual d'instruccions. ;
PVP (Pasos Catalans (excepte Andorra)): 229,99 ;
PVP (Andorra): des de 189 ;

Giga pack: inclou el sistema PSP, una bateria, un carregador, una Memory Stick PRO Duo d'1 GB, una funda negra, un atril de plstic, un drap, un suport de taula, auriculars amb comandament a distncia, un cable USB, un disc demo i un manual d'instruccions. ;
PVP (Pasos Catalans (excepte Andorra)): 249.99  ;
PVP (Andorra): des de 238 ;

El 21 de juliol del 2005, Sony va anunciar en un esdeveniment a Tquio (Jap), que es produiria una versi de color blanc per a la PSP que es llanaria el 15 de setembre al Jap. La nova PSP s igual que la negra, per amb la carcassa blanca. Actualment Sony tamb ha decidit vendre la PSP White Ceramic (PSP Blanc cermica) a Europa.

ltim firmware: 3.80 (amb possibilitat de reproduir Flash, executar demos de jocs i afegir canals RSS de vdeo, emulador de PS1, connectivitat amb PS3 i Skype per la versi Lite-Slim entre d'altres coses)

 Multimdia .
La PSP t la capacitat de reproduir i mostrar, entre altres, els segents formats:
 MP3;
 ATRAC3;
 WMA;
 AAC;
 MPEG-4;
 H.264 (MPEG-4 Part 10);
 JPEG;
 GIF(no reproduce movimiento);
 PNG;

Sony originalment va planejar l'UMD com un mitja d'Emmagatzemament multimdia en tres versions diferents: PSP Game, UMD Video i UMD Audio. En el moment de la sortida de la PSP el format PSP Game t un suport molt ampli per en el cas de l'UMD Video no s'espera que aconsegueixi gaire suport internacional arran de la fortalesa del DVD Video. L'UMD Audio no gaudeix actualment de cap mena de suport actual, i quan Sony comenci a comercialitzar-lo haur de competir amb el CD, el Mini Disc, el DVD Audio i l'SA-CD.

 Connectivitat sense fils .
La PSP t compatibilitat Wi-Fi, que s'utilitza tant per jocs multijugador ad hoc o a travs d'Internet, com per actualitzar jocs, descarregar continguts addicionals o incls navegar directament per la xarxa grcies al navegador incls a la versi 2.0 del seu Firmware.

Ellaos Externs.

 PlayAlex lloc web no oficial de PlayStation;



TODOPSP












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45754" title="Dardell" nonfiltered="2776" processed="2757" dbindex="18078">

Un dardell o dard s una arma llanadissa, normalment petita.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45756" title="Josep Pedrals i Urdniz" nonfiltered="2777" processed="2758" dbindex="18079">
Josep Pedrals i Urdniz (Barcelona, 1979) s un escriptor catal. Bregat en el mn del recital potic en l mbit de parla catalana, ha collaborat a ms en diversos mitjans de comunicaci, entre d'altres el diari Avui, Catalunya Rdio o les revistes El Temps, Paper de Vidre o Bossa Nova.

En l'mbit musical, l'any 2007 ha portat a terme l'espectacle de hip-hop Endoll, junt amb Guillamino. Abans havia actuat amb Explosin Bikini i actualment treballa amb la banda Els Nens Eutrfics.

Obres de l'autor.
Escola Italiana (2003, ISBN 978-84-297-5272-4), poemari;
Wamba va (2005), pea teatral collectiva;
Eclosions (2005, ISBN 978-84-933762-3-9);
Qui no mereix una pallissa (amb Si Comes, Pere Antoni Pons i Jordi Rourera);
El furgatori (2006, ISBN 978-84-933762-8-4);
En/doll (2007, Bankrobber/labreu), amb Guillamino.

Enllaos externs.
Alguns poemes;
Wamba va;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45759" title="Rafael Casanova i Comes" nonfiltered="2778" processed="2759" dbindex="18080">

Rafael Casanova i Comes (Moi, Bages 1660 - Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat 3 de maig de 1743) fou advocat i Conseller en Cap de Barcelona. 

Biografia.
Era fill de Francesc Casanova i Sol, propietari rural i antic batlle de Moi, i de Maria Comes i Sors. Va estudiar dret a l'Estudi General de Barcelona, professi que va exercir fins a ser escollit tercer conseller durant la Guerra de Successi Espanyola. En 1696 es cas amb Maria Bosch i Barba.

El 25 de gener de 1706, per mort del conseller tercer de Barcelona, Jacint Lloreda, correspongu a Casanova d'ocupar el crrec. Un any ms tard, el 6 de febrer de 1707, l'arxiduc Carles el nomen ciutad honrat. Amb aquest ttol assist a les sessions del Bra reial de la Junta de Braos, inaugurada a Barcelona el 30 de juny de 1713. Entre les primeres mesures adoptades figur, l'11 de juliol de 1713, la creaci de la Junta Secreta de cinc persones destinada a estudiar les propostes emeses pel tinent mariscal Antoni de Villarroel, cap de les forces catalanes. Un d'aquests cinc membres va ser Rafael Casanova. 


El 25 de juliol de 1713 les tropes de Felip V de Castella  ataquen Barcelona i les defenses de la ciutat resisteixen. El 30 de novembre de 1713, Casanova s nomenat conseller en cap de Barcelona, mxima autoritat de la ciutat. El crrec duia aparellat el grau de coronel de la Coronela, la milcia ciutadana, que era la base ms nombrosa de la guarnici, i el ttol de cap militar de la plaa. Un any ms tard, la situaci de la plaa era desesperada a causa de la manca d'aliments i plvora i la gran quantitat de ferits. Tot i aix, les defenses superaren els assalts del 12, 13 i 14 d'agost, on Casanova va ser-hi present. Davant la desesperada situaci de la plaa, el duc de Berwick, comandant de forces assaltants, propos la rendici el 3 de setembre. Casanova, remarcant l'estat en qu es trobaven i anunciant que la reserva de plvora no cobria sin les necessitats de dos o tres dies, expos a l'assemblea de la Junta de Braos la convenincia de gestionar un armistici de dotze dies. Aquesta proposta no fou compartida per la majoria de membres de l'assemblea i la lluita continu.

El dia de l'assalt final de les tropes borbniques, l'11 de setembre, Casanova va presentar-se a la muralla amb la senyera de Santa Eullia, venerada pels barcelonins, per tal de donar nims als defensors. Segons la tradici aquesta senyera noms podia utilitzar-se en els moments de greu perill per a Barcelona. Durant l'assalt va ser ferit per una bala a la cuixa. A Casanova se'l trasllad al collegi de la Merc, on se li practic una primera cura. Desprs de caure la ciutat en mans de les forces borbniques, Casanova va falsificar el certificat de la seva defunci i va fugir de la ciutat disfressat de frare.

Un cop fora de Barcelona s'install a Sant Boi de Llobregat, on va seguir exercint com a advocat fins al 1737, any en qu es va retirar. El 1719 va ser amnistiat pblicament per Felip V. Mor el 1743 a Sant Boi de Llobregat.

Vegeu tamb.
 Guerra de Successi;
 Setge de Barcelona (1713-1714);












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45760" title="Ratpenat" nonfiltered="2779" processed="2760" dbindex="18081">

Els ratpenats (Chiroptera), en valenci rates penades, tamb anomenats en catal ratapinyades, ratapenades, muriacs, muricecs, voliacs o quirpters, sn un ordre de mamfers. Amb aproximadament 1.100 espcies, els ratpenats representen aproximadament un 20% de totes les espcies de mamfers, cosa que els converteix en el segon ordre ms gran d'aquesta classe per darrere dels rosegadors. Sent els nics mamfers capaos de volar, s'han ests gaireb arreu del mn i han ocupat una varietat de nnxols ecolgics diferents. Els ratpenats juguen un rol ecolgic vital com a pollinitzadors de flors, i tamb juguen un paper important en la dispersi de llavors. Moltes plantes tropicals depenen completament dels ratpenats. Els ratpenats tenen les potes anteriors transformades en ales i alguns d'ells es guien i cacen per ecolocalitzaci. Els ratpenats poden ser frugvors, insectvors o alimentar-se d'ocells i altres petits vertebrats. Alguns, com els vampirs, beuen sang.

Morfologia.
Juntament amb els ocells i els ja extingits pterosaures, els ratpenats sn un dels tres nics grups d'animals vertebrats capaos de volar. Per a aconseguir-ho, han desenvolupat una srie de trets destinats a permetre el vol. Tret del polze, tots els dits estan particularment allargats, sostenint una fina membrana de pell, flexible i elstica, que garanteix la sustentaci. La membrana est formada per dues capes de pell que recobreixen una capa central de teixits innervats, vasos sanguinis i fibres musculars.

Anatomia exterior.
La mida dels ratpenats varia entre el ratpenat de nas porc (Craseonycteris thonglongyai), que mesura 29-33 mm de llarg, pesa dos grams i s el mamfer ms petit conegut; i la guineu voladora de les Filipines, el ratpenat ms gran, que t una envergadura 170 centmetres, i que pot assolir un pes de 1.200 grams. Altres ratpenats de gran mida sn la guineu voladora d'ulleres, la guineu voladora de l'ndia o la guineu voladora de Livingston. Malgrat el seu nom, els megaquirpters no sn sempre ms grans que els microquirpters, car algunes espcies noms mesuren sis centmetres de llarg, sent ms petits que els microquirpters grans.

Els ratpenats passen gran part de la vida penjats a l'inrevs de branques o dels sostres de les coves on viuen. Les potes han experimentat una inversi de 180 en la seva posici en relaci amb les dels humans, una adaptaci per a penjar-se cap per avall. Quan els ratpenats estan penjats, el seu pes exerceix una tracci sobre els tendons que mant les urpes en posici d'enganxada. Aix els permet no gastar energia encara que romanguin penjats durant molt de temps. Una altra adaptaci que els permet romandre cap per avall molt de temps s que, mentre que la resta de mamfers tenen vlvules unidireccionals noms a les venes per a evitar que la sang flueixi cap enrere, els ratpenats tamb tenen aquest mecanisme a les artries.

Crani.

Dentici.

Les dents dels microquirpters s'assemblen a les dels animals insectvors. Estan molt afilades per tal de penetrar el dur exosquelet dels insectes o la pell de la fruita.

Esquelet.

Ales.
Els ratpenats sn un dels exemples de la gran varietat de possibilitats de desenvolupament que poden tenir les potes dels tetrpodes. Tots els dits de les potes anteriors estan especialment allargats, excepte el polze; aix serveix per a sostenir una extensa i fina membrana de pell, flexible i elstica, que rep el nom de patagi i que s la que produeix la sustentaci. El patagi est format per una capa central de teixits plens de nervis, vasos sanguinis i fibres musculars, recoberta a les dues bandes per capes de pell. El patagi es divideix en propatagi (la part que va des del coll fins al primer dit), dactilopatagi (entre els dits), plagiopatagi (entre l'ltim dit i les potes posteriors) i uropatagi (la part anterior del cos, entre les potes posteriors).

Els ossos dels dits dels ratpenats sn molt ms flexibles que els d'altres mamfers. Una de les raons s que el cartlag dels dits manca de calci i altres minerals a prop del seu extrem, cosa que els permet torar-se ms sense trencar-se. El tall de secci dels ossos dels dits tamb s aplanat, en lloc de ser circular com en els humans, cosa que els fa encara ms flexibles. La pell de les membranes alars s molt ms elstica i es pot estirar molt ms del que s habitual en els mamfers.

Com que tenen ales molt ms primes que les dels ocells, els ratpenats poden maniobrar molt ms rpidament i precisa que les aus. La superfcie de les ales tamb est dotada de receptors sensibles al tacte en petits bonys anomenats cllules de Merkel, presents en la majoria de mamfers. Tanmateix, aquestes zones sensibles sn diferents en els ratpenats, car cada bony t un pl minscul al centre, cosa que el fa encara ms sensible, i que permet al ratpenat detectar i recollir informaci sobre l'aire que flueix sobre les seves ales. La membrana alar de les epcies que utilitzen les ales per a caar preses tenen un tipus addicional de cllula receptora, que s sensible a l'estirament de la membrana. Aquestes cllules estan concentrades a les parts de la membrana en qu els insectes impacten amb l'ala quan els ratpenats els capturen.

Les ales dels ratpenats serveixen com a protecci quan l'animal est en reps, i tamb com a regulador trmic; allen el cos de l'animal de l'ambient exterior per a conservar calor, per tamb serveixen per a reduir la temperatura de l'animal quan vola. Les ales estan dotades de msculs potents.

Tanmateix, no tots els ratpenats tenen el vol com a mode de locomoci principal. Alguns ratpenats (notablement els mistacnids de Nova Zelanda, que fins i tot utilitzen les ales per a excavar) tamb corren i caminen.

Evoluci de les ales.
El consens cientfic s que els ratpenats evolucionaren a partir d'avantpassats planadors. Tanmateix, la transici de planar a volar requeria una srie d'adaptacions. Els animals planadors posseeixen ales curtes, poc desenvolupades, amb una baixa relaci d'aspecte; i "surfegen" en una posici amb el nas cap amunt, cosa que genera sustentaci per que tamb provoca resistncia aerodinmica degut a l'aire que passa per sota les ales i els vrtexs que es formen als extrems de les ales. Els animals voladors, en canvi, tenen ales molt ms llargues i puntades, i com que l'extrem de l'ala representa una proporci molt inferior de la superfcie alar total, poden generar molta sustentaci amb un mnim de resistncia.

A mesura que evolucionaven les seves ales, els avantpassats planadors dels ratpenats s'haurien trobat amb una relaci sustentaci-resistncia decreixent, cosa que haurien compensat comenant a batre les ales. Juntament amb la posterior evoluci de l'ecolocalitzaci, els ratpenats aprofitaren la seva capacitat de volar per a aconseguir ms aliment i diversificar-se.



Anatomia interior.
Tot i que els ulls de la majoria de microquirpters sn petits i estan poc desenvolupats, amb una baixa agudesa visual, no s cert que siguin gaireb cecs. Els ratpenats utilitzen la vista com a ajut en la navegaci, especialment en distncies llargues, a les quals no arriba l'ecolocalitzaci. S'ha descobert que algunes espcies fins i tot poden detectar la llum ultraviolada.

L'espcie Anoura fistulata t la llengua ms llarga en relaci a la mida corporal de tots els mamfers. Aix l'ajuda a pollinar i alimentar-se, car la seva llarga llengua estreta pot arribar fins al fons de les flors. Quan retracta la llengua, aquesta s'enrotlla dins la caixa torcica.

Els pulmons dels ratpenats sn tpicament mamiferoides, i a diferncia dels pulmons dels ocells, s'ha teoritzat que aix els fa ms propensos a trencar-se quan es produeixen canvis sobtats en la pressi de l'aire a la proximitat d'aerogeneradors. Aix podria explicar la seva taxa de mortalitat aparentment ms alta en relaci amb aquests mecanismes.

Varietat en la morfologia.

Distribuci.

Els ratpenats viuen arreu del mn, excepte les regions polars, les illes particularment allades o el centre dels deserts ms extensos. Juntament amb els rosegadors, els ratpenats sn l'nic txon d'euteris que colonitzaren el continent australi sense contribuci dels humans, i hi estan representats per sis famlies. Els ratpenats hi arribaren probablement d'sia, i noms hi sn presents al registre fssil des de fa tan poc com quinze milions d'anys. Tot i que el 7% de les espcies de ratpenats del mn viuen a Austrlia, noms hi ha dos gneres endmics de ratpenats. Algunes espcies no romanen tot l'any al mateix lloc, sin que migren. Tot i que no solen migrar distncies molt grans, algunes espcies fan trajectes tan llargs com el que separa el nord del Canad de Mxic.

Els ratpenats han colonitzat una gran varietat d'hbitats. Viuen en medis subterranis, en esquerdes i fissures de les parets rocoses, entre el fullam, darrere l'escora dels arbres o dins les seves cavitats. Quant a les construccions humanes, els ratpenats tamb viuen en soterranis, cellers, ponts i construccions militars.

Cicle vital.
Comportament social i temps d'activitat.
Algunes espcies de ratpenat viuen en colnies. El vampir com viu en petites colnies amb contactes freqents entre els diferents membres, que inclouen llepades i empolainaments. Dins d'aquests grups, els animals que estan emparentats tenen lligams ms estrets. Aix repercuteix sobre la intensitat dels enfrontaments; els mascles d'una mateixa famlia, quan es barallen, van amb compte de no fer-se mal. En canvi, els combats entre mascles no emparentats poden ser molt violents i poden acabar malferits. Aquestes colnies estan compostes de femelles amb les seves cries, i alguns mascles. El mascle dominant pot arribar a copar el 80% de les copulacions.

Alimentaci.
Ratpenats insectvors.

Tots els ratpenats que viuen a latituds superiors a 38N i 40S sn insectvors. La gran quantitat d'insectes fan que siguin un aliment abundant i divers pels ratpenats. Com que surten de nit, quan els ocells insectvors estan inactius, els ratpenats no tenen competncia per caar els molts insectes que surten desprs de la posta de sol. El 70% de les espcies de quirpters sn insectvore, i gaireb totes les famlies d'insectes poden ser les seves preses. A ms d'insectes, els ratpenats es mengen altres tipus d'artrpodes com ara aranyes, crustacis, escorpins o escolopendres. Els ratpenats no cacen les seves preses nicament a l'aire, sin que a vegades tamb les cacen a terra. Els ritus nupcials d'alguns insectes representen una oportunitat fcil pels quirpters.

Emetent sons molt alts i escoltant-ne l'eco, tamb conegut com a snar, els microquirpters localitzen les preses i altres objectes propers. Es tracta del procs d'ecolocalitzaci, una habilitat que comparteixen amb els dofins i les balenes. Hi ha dos grups d'arnes capaces de contrarestar aquesta arma dels ratpenats: els rctids produeixen senyals ultrasnics per a advertir els ratpenats que estan protegits qumicament (aposematisme; antigament es creia que era una forma d'interferncia de radar, per aquesta teoria ha estat descartada), mentre que els noctids tenen un rgan d'oda anomenat timpanal que respon al senyal entrant dels ratpenats fent que els msculs de vol de l'arna es contraguin errticament, fent que l'arna executi maniobres d'evasi a l'atzar, com ara deixar-se caure o fer una pirueta que despisti el ratpenat.

Ratpenats frugvors.


Ratpenats carnvors i piscvors.
Menys d'un 1% dels ratpenats s'alimenten de vertebrats. El fals vampir australi, per exemple, caa rosegadors, ocells, amfibis, sargantanes i fins i tot altres ratpenats. Tamb hi ha ratpenats piscvors; el ratpenat pescador gros s'alimenta de peixos d'aigua dola, mentre que el ratpenat piscvor pesca peixos en aiges salabroses. Aquesta ltima espcie t adaptacions que li permeten beure aigua salada.

A l'hora d'atreure una femella, els amfibis mascles ms sorollosos solen tenir un avantatge. Tanmateix, es pot convertir en un problema mortal si hi ha un ratpenat de llavis orlats a prop, car aquesta espcie es guia pels sons dels amfibis mascles per a detectar-los i caar-los. De totes maneres, la selecci natural afavoreix els mascles sorollosos, encara que siguin caats pels ratpenats, perqu poden reproduir-se ms i deixar ms descendncia.

Ratpenats hematfags.
Tot i la visi estesa dels ratpenats com a animals hematfags, en realitat noms n'existeixen tres espcies que s'alimentin de sang.

El vampir com s la ms coneguda d'elles. Xucla la sang de bestiar, gossos, gripaus, mamfers salvatges, tapirs, guanacs i fins i tot foques. Mentrestant, el vampir escuat s'alimenta de la sang dels ocells. El vampir d'ales blanques, la ms rara d'aquestes espcies, tamb xucla la sang d'ocells, i la majoria d'informaci que se'n t ha estat obtinguda a partir d'exemplars trobats en galliners. Els problemes de salut que poden provocar aquests ratpenats no es deuen a la quantitat de sang extreta, que noms s de 15-20 ml, sin al fet que poden transmetre malalties com ara la rbia.


Quan es pon el sol, els vampirs surten en grups d'entre dos i sis animals. Per a detectar les preses, utilitzen l'olfacte i l'ecolocalitzaci, per tamb la forma i la calor de les preses. S'acosten arrossegant-se a la seva presa, i determinen la situaci de les venes per mitj de termosensors del seu nas. Desprs de llepar-ne la superfcie per a cobrir-la de saliva anticoagulant, agafen un plec de pell i el perforen, utilitzant dos ullals capaos de perforar fins i tot cuir. Aleshores, xuclen la sang utilitzant la llengua com una palleta. Quan xuclen una gran quantitat de sang (en ocasions superant el seu propi pes corporal), a vegades sn incapaos de remuntar el vol immediatament i s'han de quedar una estona mig endormiscats a costat de la presa. Com que la sang est composta en gran part d'aigua, no nutritiva, els vampirs orinen poc desprs d'ingerir la sang. Desprs d'haver eliminat la part aquosa de la sang, el que queda s emmagatzemat en una butxaca gstrica que ocupa gaireb tota la cavitat abdominal.

El vampir com mor si es passa dos dies seguits sense menjar, aix que els exemplars que han trobat una presa poden donar una mica de sang als que no. Si un altre dia sn ells els que es queden sense menjar, un ratpenat ms afortunat els tornar el favor. Aquests canvis de sang noms es produeixen entre ratpenats emparentats. El canvi de beure llet a beure sang es produeix a una edat primerenca; els pares comencen a acostumar les cries donant-los petites quantitats de sang. Tanmateix, les cries beuen llet fins als nou mesos d'edat. Una caracterstica dels grups de vampirs s que, si una mare mor, els seus fills seran adoptats per femelles de la seva famlia. Quan els vampirs han trobat una presa, els exemplars ms joves anuncien la seva arribada alant un bra tot mantenint l'ala plegada, perqu els adults els facin espai. Antigament, els vampirs comuns estaven limitats a Sud-amrica, per l'expansi de la ramaderia i la consegent disponibilitat de sang bovina els permet estendre's fins al nord de Mxic, gaireb a la frontera amb els Estats Units.

Reproducci i desenvolupament.

Predadors i longevitat.

Sistemtica i filognia.

Sistemtica exterior.

Sistemtica interior.
La subdivisi tradicional dels ratpenats vivents els reparteix en dos subordres amb divuit famlies.

Ordre dels ratpenats (Chiroptera)

 Subordre dels megaquirpters (Megachiroptera);
 Els pteropdids o megaquirpters inclouen els ratpenats ms grans. La seva dieta s exclusivament vegetariana (frugvors o nectarvors) i viuen a les regions tropicals d'frica, sia i Oceania. En sn exemples la guineu voladora de l'ndia o la guineu voladora de les Filipines, el ratpenat ms gran del mn. Des d'un punt de vista evolutiu, els megaquirpters sn els ratpenats ms propers als primats, i per tant, als humans. Es caracteritzen pels seus grans ulls, pel seu musell vulp i per la presncia d'una segona urpa situada al tercer dit de la m. La guineu voladora de coll vermell t una envergadura de 170 cm, la ms gran entre els ratpenats. Mentre que els megaquirpters no tenen ecolocalitzaci, tenen una visi molt desenvolupada i en color, que els s especialment til tenint en compte que sovint es pengen de branques a plena llum del dia.;

Trets diagnstics.

Histria de la sistemtica.

Filognia.

Icaronycteris, de l'Eoc inferior de Wyoming, s l'espcie ms antiga coneguda de ratpenat, amb una antiguitat d'uns 55 milions d'anys. Els primers ratpenats que apareixen al registre fssil ja volaven i s'alimentaven d'insectes. La seva morfologia era extremament similar a l'actual, per encara no podien utilitzar l'ecolocalitzaci, com ho demostra la cclea subdesenvolupada de l'espcie Onychonycteris finneyi. Es creu que els ratpenats evolucionaren a partir de petits mamfers arborcoles que saltaven d'un arbre a l'altra, desenvolupant en primera instncia membranes per a planar i eventualment ales. Tanmateix, no s'ha descobert cap fssil que representi un estadi intermig d'aquesta evoluci. Els dos subordres de ratpenats, els megaquirpters i microquirpters, evolucionaren independentment gaireb des del principi del Cenozoic.

Durant l'Oligoc, quan la configuraci dels continents era diferent a l'actual, Sud-amrica estava allada de la resta de masses terrestres i el continent australi es trobava ms al sud que avui en dia. En aquesta situaci geogrfica, els ratpenats conegueren una expansi molt ms important que altres grups de mamfers perqu podien volar, cosa que els permet arribar a llocs on els altres mamfers no podien. Fa 23 milions d'anys, colonitzaren Indonsia i Austrlia.

Al Plistoc, les temperatures globals es desplomaren, creant vastos casquets polars a ambds hemisferis. Els ratpenats que no migraren cap a latituds ms baixes moriren. La gentica de poblacions mostra que els ratpenats europeus es refugiaren a les pennsules d'Europa meridional (pennsules Ibrica, Itlica i Balcnica).

Durant aquesta poca, els ratpenats compartien coves amb els humans primitius. Tanmateix, no es coneix gaireb res d'aquesta trobada entre espcies; noms s'han trobat pintures rupestres de ratpenats en coves del nord d'Austrlia.

Relaci amb els humans.

Ratpenats "tils".

Ratpenats "perjudicials".

Jcs artificials.

Molta gent munta jcs per ratpenats, igual que molta gent munta nials per tal d'atraure ocells. Les raons per fer aix varien, per se centren majoritriament en el fet que els ratpenats sn els principals insectvors nocturns en la majoria d'ecosistemes, si no tots. Es poden construir jcs per ratpenats comenant des de zero, a partir de kits, o es poden comprar ja fets. Molts llocs web ofereixen plnols per construir jcs per ratpenats, aix com consells per dissenyar-los. Algunes associacions conservacionistes regalen jcs per ratpenats als afeccionats als ratpenats d'arreu del mn.

Un jc per ratpenats construt el 1991 al campus de la Universitat de Florida, al costat del Llac Alice de Gainesville, t una poblaci de ms de 100.000 molssids.

A Gran Bretanya, fortificacions de la Segona Guerra Mundial han estat reconvertides en jcs per ratpenats. Els refugis que estan ben excavats i que tenen parets gruixudes sn naturalment humits i ofereixen l'ambient trmicament estable que necessiten els ratpenats, que altrament hibernarien en cavernes. Amb unes poques modificacions menors, els refugis aptes poden ser convertits en coves artificials pels ratpenats.

Amenaces.
L's ests d'insecticides representa una amenaa pels ratpenats insectvors. A ms de matar grans quantitats d'insectes, que sn el seu aliment, els plaguicides poden causar l'enverinament indirecte dels ratpenats quan es mengen preses intoxicades. Al mn desenvolupat ja no s'utilitzen tant els insecticides, per al mn en desenvolupament encara tenen un s molt ests; la manca de regulaci implica sovint que s'utilitzen insecticides molt txics.

Una altra amenaa pels ratpenats s la destrucci de les cavernes on viuen. A vegades es dinamiten coves que sn considerades perilloses pels humans, car hi ha risc d'ensorrament. En altres ocasions, simplement es tapen les entrades a les coves, cosa que implica que els ratpenats ja no poden entrar-hi ni sortir-ne. Tot aix s una forma de destrucci de l'hbitat dels ratpenats, que representa un perill per la seva existncia.

Algunes espcies sn perseguides pels humans, o b perqu s'alimenten de conreus, o b perqu sn vectors de malalties. Aix fa que es matin ratpenats per mitj d'explosius o de verins. Una altra activitat humana, la recollecci del guano dels ratpenats, s un problema pels animals, car pertorba els seus llocs de reps. A tot aix cal afegir-hi la mort de ratpenats atropellats per cotxes, camions o trens, una mortalitat que costa de xifrar per que probablement s elevada.

Tot i que els aerogeneradors produeixen una energia neta i renovable, poden causar danys a animals voladors com els ratpenats. En la foscor, els ratpenats confonen els aerogeneradors amb arbres i sn ferits o morts per les aspes, o queden atrapats als vrtexs d'aire generats per la rotaci de les aspes. Aquest problema s agreujat pel fet que molts ratpenats cacen a la mateixa altura a la qual es troben les aspes.

Rellevncia cultural.

L'associaci de l'animal amb els vampirs fa que se'ls consideri perillosos, smbol de la nit i del Mal a Occident. Aquest mite ha donat peu a figures de ficci com Batman o el Comte Drcula, aix com a tota una saga de vampirs antropomrfics. El ratpenat seria una de les manifestacions de les nimes turmentades, que tamb poden transformar-se en llops o cabres de color negre.

Per contra, a l'frica es consideren l'encarnaci de l'nima i per tant sn animals sagrats. Els xinesos i els rabs creuen que dna bona sort, mentre que els indis americans el veien com un esperit enganyador, similar al follet europeu.

Per ltim cal destacar que s un dels emblemes de la ciutat de Valncia.

Bibliografia.
Laurent, Arthur & Lemaire, Michel (1999). Les chauves-souris, matresses de la nuit. Pars, Editorial Delachaux-Niestl. ISBN 2-603-01147-2.

Referncies.


Enllaos externs.


















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45764" title="Reggio de Calbria" nonfiltered="2780" processed="2761" dbindex="18082">


Reggio de Calbria (en itali Reggio di Calabria, comunament simplificat com a Reggio Calabria) s una ciutat del sud d'Itlia, a la regi de Calbria. s tamb la capital de la provncia homnima. Est situada a l'estret de Messina, vora l'illa de Siclia. La poblaci de Reggio de Calbria s de prop de 200.000 habitants.

 Histria .

Fou l'antiga Rhegio o Regio (llat Rhegium, grec Rhegion,       , una ciutat de la Magna Grcia a la part sud de la pennsula del Bruttium, a la part oriental de l'estret de Siclia enfront de Messina.

Fou una colnia de Calcis i la ciutat es va fundar suposadament al lloc de la tomba de Joscastos, fill d'Eol. Algun emigrants de Calcis ja s'havien establert a Zancle, a Siclia, i van donar suport als seus compatriotes; amb la gent de calcis hi havia tamb un grup d'exiliats de Messnia, i encara que no eren molt nombrosos si que foren les principals famlies, les quals van regir la ciutat. El tir Anxiles pertanyia al grup dels messenis. La data de fundaci no se segura per probablement fou al tomb del 720 aC el que la fa la colnia grega mes antiga en aquesta part d'Itlia. El seu nom tindria relaci amb el trencament de la terra per formar l'estret; Herclides diu que derivava del nom d'un heroi local.

La colnia va prosperar per res se sap de la seva historia fins al temps d'Anxiles. Tenia una constituci aristocrtica i la direcci del govern era en mans d'un consell format pels 1000 ciutadans principals (els mes rics). La legislaci de Kharondes a Catnia fou adoptada tamb a Rhegion i altres ciutats calcdides de Siclia.

Van donar acollida als fugitius foceus expulsats de Crsega pels etruscs i van estendre el seu domini a un territori a les rodalies amb algunes ciutats petites dels nadius, fins els riu Halex a l'est on tocaven amb territori de Locres; les colnies de Locres al nord,  Medma i Hipponium tamb impedien la seva expansi cap al nord. Generalment hi va haver una tensi permanent entre Rhegion i Locres.

Rhegio va adoptar les doctrines de Pitgores i poc desprs de la seva mort va esdevenir el quarter general de la seva escola, per els canvis introduts no foren permanents. 
Anxiles es va fer amb la tirania segons Diodor de Siclia el  494 aC, i pertanyia a la oligarquia d'origen messnic que ja governava la ciutat. Es va apoderar de Zancle a la que va rebatejar Messana (en honor de Messnia) i va governar les dues ciutats controlant l'estret de Siclia. Va fortificar el promontori de Esquilleon (Scyllaeum) on va establir una estaci naval que controlava l'estret sobretot vigilant als pirates. Meditava la destrucci de Locres per en fou dissuadit per Hier I de Siracusa, que es va erigir en defensor de la ciutat. Tot i aix una de les filles d'Anxiles es va casar amb Hier, l'amistat del qual es va buscar per tots els mitjans. Va agafar la reputaci d'un governant just i suau i sota el seu govern Rhegion va assolir una gran prosperitat.

Va morir el 476 aC i el van succeir sense oposici dos fills sota la regncia de Micitos (Micythus) que va continuar governant amb justcia durant nou anys i finalment va cedir el poder als seus pupils. Durant el seu govern, el 473 aC, va enviar un contingent de 3000 homes en ajut dels tarentins contra els indgenes iapigs, i va participar per tant a la gran derrota que els tarentins van patir. Diodor de Siclia diu que els iapigs van perseguir als soldats fugitius fins a la mateixa Rhegion i que fins i tot van arribar a capturar la ciutat per aix sembla exagerat.

Els fills d'Anxiles no van governar tant be i foren enderrocats el 461 aC. Es possible  que un partit de la ciutat utilitzs mercenaris nadius per fer-se amb el poder i massacrar a la resta dels ciutadans que se li oposaven (segons una historia que explica Just sense indicar per la data), per no es t cap altre constncia de trencament violent i l'oligarquia calcdica i messnica va continuar al front de la ciutat.

Quant va arribar la flota atenenca dirigida per Laques i Careades per ajudar a Leontins contra Siracusa, Rhegion va abraar el partir de les ciutat calcdides de Siclia que eren favorables als atenencs, i va deixar el seu port a la flota atenenca com a base, i a mes la van proveir amb auxiliars. Aix els va portar a una confrontaci amb Locres, que era del partit oposat. En canvi a l'expedici del 415 aC la ciutat va romandre neutral.

Poc desprs Dions el vell de Siracusa es va apoderar de les ciutats calcdides i Rhegio es va alarmar. El 399 aC van mobilitzar una flota de 50 trirrems, 6000 homes i 600 cavallers per fer la guerra  a Siracusa. Per com que Messina, aliada de Rhegion, va fer la pau amb Dions, la ciutat va haver de pactar tamb la pau.

Dions va proposar a Rhegion una aliana, que fou rebutjada i llavors es va aliar a Locres i va esdevenir enemic implacable de la ciutat. El 394 aC desprs de la destrucci de Messana pels cartaginesos, Dions el vell va restaurar la ciutat i la va fortificar. Rhegion va atacar Messana sense xit i l'any segent Dions va atacar Rhegion per tampoc no va aconseguir de sorprendre-la i es va limitar a assolar el territori abans de retirar-se. El 390 aC va tornar a atacar la ciutat i la va assetjar amb 20000 homes i 1000 cavallers i una flota de 120 trirrems; la flota siracusana fou delmada per una turmenta i els habitants de Rhegion van presentar una aferrissada defensa, i finalment l'arribada del hivern el va obligar a retirar-se. 

El 389 aC la victria de Dions sobre els confederats grecs del sud d'Itlia al riu Helorus, va deixar Rhegion a les seves mans: la ciutat va haver de pagar un tribut de 300 talents i entregar tots els seus vaixells (que eren 70) i van obtenir noms una treva que Dions ve trencar l'any segent assetjant altre cop la ciutat; al front de Rhegio va assolir el comandant el general Phyton, que va organitzar una resistncia desesperada i va aguantar 11 mesos, per finalment la ciutat es va haver de rendir quant ja la fam feia estralls. Els que van sobreviure foren venuts com esclaus, i Python executat. La ciutat fou arrasada.

Uns anys desprs la ciutat fou recuperada parcialment per Dions el jove que la va reanomenar Phoebias, per l'antic nom va predominar. Hi va establir una guarnici siracusana, per al 351 aC fou conquerida pels rebels comandants Leptines i Callippos, i la guarnici expulsada; la independncia de la ciutat fou restaurada.

El 345 aC la ciutat va prometre ajut a Timoleon que es va aturar all de cam a Siclia i des on va passar a Tauromenium, eludint la vigilncia cartaginesa. La ciutat es devia recuperar lentament (sense tornar a la seva antiga prosperitat) en els segents anys, en els que no apareix esmentada a cap fet rellevant. 

El 280 aC amb l'arribada de Pirros d'Epir a Itlia, la ciutat va buscar l'aliana de Roma i va admetre a una guarnici romana; foren enviats quatre mil homes de Campnia sota el comandament d'un oficial anomenat Decius. Assabentats del que havien fet els mamertins a Messana, aquestes tropes van acusar als ciutadans de preparar una revolta i van fer una massacra dels homes, convertint a dones i nens en esclaus, quedant com a nics ocupants de la ciutat. 

Roma no va poder castigar als soldats, ocupada com estava en la guerra contra Pirros, i els campanis van ser per una anys els amos absoluts de Rhegion, anomenada ara Rhegium. Quant Pirros es va retirar d'Itlia la repblica romana es va dirigir contra els seus soldats infidels. El 270 aC, amb l'ajut de Hier II de Siracusa, el cnsol Genucius va conquerir Rhegium per la fora desprs d'un setge; gran part dels campanis van morir en la lluita i la resta foren executats per odre del senat de Roma.

Els antics habitants que havien sobreviscuts van rebre la possessi de la ciutat. Altra cop va comenar una lenta recuperaci que no la va poder portar al nivell anterior. Prcticament no apareix a la Primera Guerra Pnica i a la Segona Guerra Pnica fou lleial a Roma i va rebutjar tots els intents d'Annbal d'ocupar la ciutat.

Desprs casi be desapareix de l'histria per per algunes noticies se sap que va romandre ciutat federada  ("foederata civitas") cada vegada mes integrada dins l'administraci romana. El 91 aC fou parcialment destruda per un terratrmol. Desprs de la guerra social, el 89 aC, els habitants van obtenir la ciutadania romana i Rhegium va esdevenir municipi rom. Es va recuperar del terratrmol i al final del segle ja es esmentada com una de les vuit ciutats mes florents d'Itlia (Api). Es va lliurar d'esdevenir colnia militar gracies a la intervenci personal d'August i durant la guerra contra Sext Pompeu fou una de les principals bases del futur emperador. Com agrament August va augmentar la seva poblaci, que estava en retrocs, enviant un cos de colons sense esdevenir colnia. La ciutat en agrament va adoptar el nom de Rhegium Julium.
 
Va continuar prosperant durant l'Imperi i Estrab diu que encara conservava restes de la seva antiga cultura grega. Inscripcions d'aquest perode en grec, llat i una barreja d'ambdues, aix com noms llatins i grecs entre els magistrats, son freqents a l'poca imperial. La seva situaci a l'estret la va salvar de la decadncia que van patir altres ciutat del sud d'Itlia.

El 410 va arribar a Rhegium el got Alaric I, que va tractar de creuar a Siclia, per al fracassar va tornar enrere i va morir a Consentia. La ciutat, tot i la crisis de l'imperi, no va decaure completament i va romandre com a ciutat activa. El 549 fou ocupada per l'ostrogot Ttila per no massa desprs va caure en mans dels bizantins (556). Amb Basili I (867-886) el bisbat de Rhegio fou elevat a metrpoli de les possessions bizantines a la Itlia meridional.

L'any 900 va ser ocupada pels sarrains de Siclia dirigits per Abu al-Abbas, que van massacrar als habitants i al bisbe, per en foren expulsats el 909 i la ciutat convertida en capital del ducat de Calbria. El castell fou reforat en aquestos anys per fer front a un nou atac rab i es van establir fortins de frontera.

El 1001 altre cop fou ocupada pels rabs, aquesta vegada per l'emir de Palerm, per fou recuperada pels grecs el 1027. El 1060 la van ocupar els normands de Robert Guiscard que es va titular duc de la Pulla i de Calbria. El bisbat va passar a control de l'esglsia romana. El 1085 fou saquejada pels sarrains dirigits per l'emir anomenat  Benavert.

Dels normands va passar als Anjou el 1267. El 1282 la ciutat es va declarar a favor del rei catal, per els angevins la van poder conservar fins el 1443 quant Alfons el magnnim la va ocupar. Privada de la condici de capalera regional, aquest rang li fou retornat el 1465 per Ferran I. 

Recuperada per Npols el 1502 fou ocupada pels espanyols i sotmesa a Ferran  el Catlic. Fou saquejada pels turcs el  1512 i 1526 (Barba-roja) i el 1594 (Escipi Sinan Cicala, renegat de Messina convers al 'islam). El 1562 un terratrmol va deixar sense us el port.

Durant segles fou part del Regne de les Dues Siclies i a finals del segle XVIII va  formar part de la Repblica Partenopea i al segle XIX del Regne de Npols de Murat,sota el qual fou convertida en ducat pel general Oudinot. El anglesos la van bombardejar el 1810.

El 1814 va retornar als borbons i fou capalera d'una nova provncia: Calbria Ultra Prima. El 2 de setembre de 1847 va ser teatre d'una revolta militar i el 1860 fou ocupada pels garibaldins, i el 1861 inclosa en el Regne de Sardenya esdevingut tot seguit Regne d'Itlia. 

El 28  de setembre de 1908 fou assolada per un terratrmol seguit d'un tsunami.
A la segona guerra mundial fou bombardejada pels aliats des el 1943 i fou ocupada pels americans el 3 de setembre d'aquell any. Desprs de la guerra va ser ciutat de predomini democristi.

El 1970, amb la nova regionalitzaci, fou privada de la capitalitat regional en favor de Catanzaro. Aix va portar al anomenat mot de Reggio (juliol de 1970 a abril de 1971) en qu el poble va sortir al carrer i va protestar violentament  resistint fins i tot a l'exrcit amb accions de guerrilla urbana. Dirigia a les forces del govern l'alcalde (sndic) Pietro Bataglia i als revoltats Ciccio Franco. La intervenci massiva de carrabiners, policia i exercit va finalment aplanar la revolta; van morir cinc persones, centenars de ferits i milers de detinguts. El consell regional de Calbria va romandre a la ciutat per altres promeses del govern es van incomplir.

 Personatges .

La ciutat fou lloc de naixement del poeta lric Ibycos (Ibycus), dels historiadors Lycos o Lycus (pare de Licofr), del escultor Pitgores (Pythagoras) i de diversos filsofs pitagrics esmentats per Iamblicos, si be cap de molt destacat.















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45769" title="Alfara d'Algmia" nonfiltered="2781" processed="2762" dbindex="18083">


Alfara d'Algmia, tamb conegut com Alfara de la Baronia, s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca del Camp de Morvedre.

 Geografia .
Situat al nord-oest de la comarca del Camp de Morvedre, en la vall del riu Palncia. El riu dividix el terme en dos mitats, quedant el nucli urb a la dreta. Les muntanyes ms elevades del terme municipal sn el Picaio (388 m.), la Costanera (261 m.) i l'anomenada popularment Muntanyeta de l'ermita (229 m.), als peus de la qual s'estenen les cases del poble. El clima s mediterrani. La zona muntanyosa del terme (365 ha.) est coberta de pins, de propietat municipal; hi ha tamb tim, romer i quelcom d'espart.

S'accedix a este poble des de Valncia a travs de la a-23 prenent desprs la CV-327 desprs de travessar la localitat vena.

 Histria .
La zona ja estava poblada durant l'poca ibera, perqu s'han trobat en el seu terme restes arqueolgiques de forns ibers i tamb gran quantitat de cermica.

En poca romana, la zona de l'actual Alfara d'Algmia pertanyia a lAger Saguntinus.

La zona no va patir, en el Segle V, ni la invasi dels vndals ni el posterior control dels visigots, motiu pel qual cal considerar que la seua estructura poblacional es va mantindre inalterada des de la crisi de l'Imperi Rom, (Segle III) moment en qu la poblaci de lAger Saguntum es va recloure en les viles rurals, fins a la invasi musulmana. Desprs de la dominaci musulmana, en 1233, el rei Jaume I va arribar  segons conta la seua Crnica   A la zona del Palncia. Desprs de la conquesta, l'alqueria musulmana d'Alfara, junt amb la d'Algmia, va passar a formar part de la baronia de Torres Torres. En 1249, Jaume I va fer donaci de la localitat a Gauteri Rom, donaci que no va poder ser efectiva perqu el bar no residia en Torres Torres, de manera que va continuar subjecta al patrimoni reial fins que l'any 1270 es va fer efectiva la donaci en favor de Bertr de Bellpuig. Posteriorment, la baronia va passar a altres cases nobiliries: la de Jimnez d'Arens (1360-1390), la casa comtal de Prades (1390-1445), els Vallterra (1445-1760), els Monsosriu (1760-1780) i els Castellv (des de 1780 fins a l'extinci dels senyorius).

En 1609, Alfara va quedar despoblada per l'expulsi dels moriscos. En 1611 li va ser atorgada una nova carta pobla, sent bar de Torres Torres Miguel Vallterra.

 Demografia .


 Economia .
Est basada tradicionalment en l'agricultura. Actualment, a pesar d'haver augmentat l'rea dedicada al cultiu de la taronja per modernes transformacions, l'agricultura ha perdut gran part de la seua fora econmica i ha deixat pas a la indstria i als servicis. La indstria ja no s el motor de l'economia, l'nica fabrica existent en la poblaci l'han tancat. En l'actualitat es mant un magatzem de taronja i una fusteria que no t un futur cert.

 Monuments .
 Monuments religiosos .
 Ermita de la Mare de Du dels Afligits. Edifici construt en el Segle XVII. El ms destacable s la seua portada, que pertany a la tipologia denominada mixtilnia, sent un dels primers exemples del Pas Valenci.
 Esglsia de Sant Agust. Iniciada la seua construcci a finals del Segle XVI. En 1799, es va decidir ampliar el vell edifici i es va encarregar a Cristbal Bueso la construcci del creuer, la cpula i la capella de la Comuni. Concloses les obres, es va encarregar al mateix arquitecte la unificaci ornamental de l'edifici en estil jnic. En el seu interior cal destacar l'obra pictrica de Joaqun Oliet Cruella. La glorificaci de Sant Agust, la comuni de la Mare de Du, l'Oraci en l'Hort, la Visi de Sant Joan Baptista, l'Asuncin de Mare de Du, Sant Agust, Sant Albert Magne, Sant Toms d'Aquino i Sant Bonaventura sn motius principals de les seues obres.

 Monuments civils .
 La cisterna. Construcci tradicional amb aljub descobert per a abastir-se de l'aigua de la Squia Major de Sagunt. Es creu haver sigut construda a finals del segle XVIII, durant l'etapa de Floridablanca, qui va alliberar al poble del pagament de l'impost de la seda per a arreplegar fons per a la seua construcci. Una recent restauraci ha desvirtuat la seua fisonomia original.

 Festes patronals .
Alfara d'Algmia celebra les Festes Majors en honor dels seus patrons l'ltima setmana d'agost i la primera de setembre.
 Festa de Sant Agust, titular de la parrquia, se celebra el 28 d'agost.
 La Mare de Du dels Afligits t lloc la festa el 8 de setembre. La vespra la seua imatge s traslladada des de l'ermita al temple parroquial.

 Enllaos externs .
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45771" title="Algmia d'Alfara" nonfiltered="2782" processed="2763" dbindex="18084">


Algmia d'Alfara, tamb conegut com Algmia de la Baronia, s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca del Camp de Morvedre.

Limita amb Alfara d'Algmia, Torres Torres, Quart de les Valls i Sogorb (a la comarca de l'Alt Palncia).

 Geografia .
Municipi situat entre el riu Palncia i els vessants septentrionals de la Serra Calderona. La seva superfcie s accidentada; nicament en la ribera del Palncia existeixen petits plans. Les principals altures sn: Picaio (347 m), Rodeno (399 m) i Clapissa (447 m). Per l'extrem oriental passa el riu que serveix de lmit amb el terme de Sagunt. El clima s mediterrani.

Ms d'una quarta part de la seva superfcie est coberta de bosc, principalment pins i forest baixa (coscolla, farigola i roman). Hi ha pastures d'hivern, que s'arrenden tots els anys per a bestiars de Castell i Terol.

S'accedeix a aquest poble, des de Valncia, a travs de la A-23 prenent desprs la CV-327.

 Histria .
Aquesta localitat ja estava poblada amb anterioritat a la conquesta musulmana, va arribar a ser un nucli destacat de la zona, que en l'any 1602 va sobrepassar els 600 habitants. En 1609 tenia 56 cases i estava habitat per 160 famlies de moriscs, abans de quedar completament despoblat desprs de l'expulsi d'aquests i es va repoblar al comenament de 1611. En 1646 tenia uns 225 habitants, i el senyoriu pertanyia al comte de Villanueva. A partir de 1930 es produx una forta emigraci, principalment cap a Sagunt, pel que la seva poblaci va passar de 1.009 habitants en 1930 a 876 en 1994.



 Economia .
La major part de la superfcie del terme est dedicada a cultius de sec, principalment garroferes, oliveres i vinyes. La superfcie de regadiu est plantada de tarongers i productes de l'horta per al consum domstic.

Hi ha diverses indstries dedicades a la fabricaci de material de construcci i fusteria. Tamb hi ha pedreres de calcria i prfirs, i jaciments d'argila i caol.

 Monuments .
 Esglsia de Sant Vicent Ferrer. Va ser construda en el segle XVI. Fins a 1574 la parrquia era annexa a la de Torres Torres.
 Ermita de la Mare de Du dels Desemparats.

 Llocs d'inters .
 Paratge de la Font del Comte.
 Via verda d'Ojos Negros.

 Festes locals .
El primer diumenge d'agost es dediquen festes a la Verge dels Desemparats; el segon diumenge de desembre se celebra un porrat (fira tradicional). A l'abril se celebra la festa de Sant Vicent Ferrer.

 Enllaos externs .
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45780" title="Calpe" nonfiltered="2783" processed="2764" dbindex="18085">


Calp, ciutat del Pas Valenci;
Antic nom de Gibraltar, vegeu Calpe (pilar);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45782" title="George Bush" nonfiltered="2784" processed="2765" dbindex="18086">

Onomstica;
George Herbert Walker Bush: (1924) 41 president dels Estats Units, des de 1989 a 1993. ;
George Walker Bush: (1946) 43 president dels Estats Units, des de 2001.
Infraestructures ;
Aeroport Intercontinental George Bush: Aeroport internacional de Houston, Texas (Estats Units), en honor a George H. W. Bush.



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45785" title="Carles II" nonfiltered="2785" processed="2766" dbindex="18087">

 Carles II el Calb (823-877), emperador de Frana i del Sacre Imperi Rom;
 Carles II de Npols o Carles II d'Anjou (1248-1309), rei de Npols i comte de Provena;
 Carles II de Navarra (1332-1387), rei de Navarra;
Carles II d'Hongria o Carles III de Npols (1345-1386), rei de Npols i Hongria;
Carles II de Lorena (1364-1431), duc de Lorena;
Carles II de Valois o Carles I d'Orleans (1394-1465), duc d'Orleans i Valois;
Carles II Tocco (?-1448), comte de Cefalnia;
Carles II de Borb (1434-1488), duc de Borb;
 Carles II de Savoia (1489-1496), duc de Savoia;
Carles II d'Orleans (1522-1545), duc d'Orleans;
 Carles II d'Anglaterra (1630-1685), rei d'Anglaterra;
 Carles Emmanuel II de Savoia (1634-1675), duc de Savoia;
 Carles II de Castella (1661-1700), ltim rei de la dinastia dels ustries a les corones de Castella i Arag;
 Carles II de Romania (1893-1953), rei de Romania;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45786" title="Tahuata" nonfiltered="2786" processed="2767" dbindex="18088">

Tahuata s una illa de les Marqueses. Est situada en el grup sud de l'arxiplag, a 3 km al sud d'Hiva Oa. Les seves coordenades sn: .

Tahuata s la ms petita de les illes habitades de les Marqueses, amb una superfcie de 61 km . L'illa s molt muntanyosa, amb profundes valls i penya-segats. L'altitud mxima s al mont Amatea de 1.050 m. L'orografia no permet la construcci d'una pista d'aterratge i les comunicacions sn via martima des de l'illa vena d'Hiva Oa, separada pel canal de Bordelais de 3 km d'ample i uns corrents de 20 nusos.
 
La poblaci total era de 677 habitants al cens del 2002. La vila principal s Vaitahu, capital de la comuna que inclou tamb l'illa deshabitada de Moho Tani. L'activitat principal s l'agricultura i l'artesania.

Les restes arqueolgiques indiquen que Tahuata era habitada pels polinesis ja al segle III. En l'poca pre-europea era considerada una dependncia d'Hiva Oa. 

Vaitahu va ser el lloc dels primers contactes de les Marqueses amb els europeus. El 1595 hi va desembarcar lvaro de Mendaa. Va ser aqu que anomen l'arxiplag "les Marqueses de Mendoza", i l'illa "Santa Cristina". Una srie de malentesos va provocar la massacre de 200 vctimes. L'angls James Cook hi arrib el 1774, i el francs Dupetit-Thouars, el 1842, va proclamar a Vaitahu l'annexi de les Marqueses a Frana. Posteriorment s'hi va edificar la primera esglsia de les illes.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45787" title="Salut pblica" nonfiltered="2787" processed="2768" dbindex="18089">
La salut pblica s la cincia i l'art d'organitzar i dirigir els esforos collectius destinats a protegir, promoure i restaurar la salut dels habitants d'una comunitat.

Una d'aquestes activitats, per no necessriament la ms important s l'exercit per la medicina en les seues dues vessants, preventiva i assistencial.

La salut pblica s responsabilitat dels governs, als qui correspon l'organitzaci de totes les activitats comunitries que directament o indirectament contribueixen a la salut de la poblaci. Aix doncs en situacions de crisis greus de l'administraci o anarquia aquesta organitzaci s nulla o prcticament inexistent. 

La salut pblica obt els seus coneixements de prcticament totes les cincies, sent la seua activitat multidisciplinria, eminentment social, l'objectiu de la qual s la salut de la poblaci.

 Activitats de la salut pblica .

 Protecci de la salut: .
Sn activitats de salut pblica dirigides al control sanitari del medi ambient en el seu sentit ms ampli, amb el control de la contaminaci del sl, aigua, aire i dels aliments. A ms s'inclou la seguretat en el treball i en el transport.

La protecci de la salut, s un dels pilars de la salut pblica junt amb la prevenci i la promoci de la salut. S entn com el conjunt d actuacions, prestacions i serveis de les administracions sanitries destinades a garantir la innocutat i salubritat dels productes alimentaris (salut alimentria) i a preservar la salut de la poblaci davant els agents fsics, qumics i biolgics presents en el medi (salut ambiental). Actualment els professionals que es dediquen a aquest camp sn un collectiu multidisciplinari dins del qual es destaca especialment al collectiu de farmacutics i veterinaris.

 Promoci de la salut: .
Sn activitats que intenten fomentar la salut dels individus i collectivitats, promovent l'adopci de estils de vida saludables, mitjanant intervencions de educaci sanitria a travs de mitjans de comunicaci de masses, a les escoles i en atenci primria.

 Prevenci de la malaltia: .
Es basa en intervencions de prevenci primria (vacunacions) i prevenci secundria o detecci preco de malalties.
 Restauraci de la salut .
Consisteix en totes les activitats que es realitzen per a recuperar la salut en cas de la seua prdua, que sn responsabilitat dels serveis de assistncia sanitria que despleguen les seues activitats en dos nivells: atenci primria i atenci hospitalria.

Hi ha activitats organitzades per la comunitat que influeixen sobre la salut com sn:
 La educaci: L'ensenyament general bsica ha de ser gratuta a tota la poblaci.
 Poltica econmica: Producci agrcola i ramadera (d'aliments), de bns i serveis, d'ocupaci i de salaris.
 Poltica d'habitatge, urbanisme i obres pbliques.
 Justcia social: D'impostos, de Seguretat Social i de serveis de benestar i recreatius o de oci.

 Histria de la Salut Pblica .
La salut pblica com a cincia a penes t poc ms d'un segle d'existncia, per manifestacions de l'instint de conservaci de la salut dels pobles existeix des dels comenaments de la histria de la humanitat. No obstant la inclusi de la restauraci de la salut s una adquisici relativament recent.

 Els egipcis, segons Herdot, eren el ms higinic dels pobles. Practicaven la higiene personal, coneixien gran nombre de frmules farmacutiques, construen dipsits d'argila per a les aiges de beguda i canals de desaige per a les aiges residuals.
 Els hebreus van portar encara ms lluny les prctiques higiniques, en incloure en la llei mosaica, considerada com el primer codi d'higiene escrit, el Levtic datada en 1500 anys a.C. En aquest codi es descriu com ha de ser la neteja personal, les latrines, la higiene de la maternitat, la higiene dels aliments, la protecci de l'aigua...
 La civilitzaci grega presta ms atenci a la neteja personal, al exercici fsic i a les dietes alimentries que als problemes del sanejament del medi.
 L'imperi rom s fams per les seues activitats als camps de la higiene personal amb la construcci de banys pblics i de l'enginyeria sanitria amb la construcci d'aqeductes.
 A Amrica, la civilitzaci Tehotihuacana va comptar amb grans obres que li permetien portar aigua neta a la ciutat, aix com de desfer-se d'aigua bruta, El mateix succeeix en la cultura Asteca. Aquesta ltima es crea en illots dins d'un gran llac, per la qual cosa desenvolupa diverses mesures per a evitar la seua contaminaci. Es diu que els Asteques van aprendre a viure amb el llac, mentre que els conquistadors espanyols, van voler viure contra el llac havent de patir constants inundacions (algunes que van durar anys) i van fer del vell i net Tenochtitlan una de les ciutats ms brutes del mn.
 En la edat mitjana, presidida pel cristianisme, es va produir una reacci contrria a tot el que recordava a l'imperi rom i al paganisme. El menyspreu del mund i la "mortificaci de la carn" van passar a ser les normes preferides de conducta, per la qual cosa el descuit de la higiene personal i del sanejament pblic va arribar fins a tal punt que junt amb els moviments migratoris bllics i els baixos nivells socioeconmics, es van produir les grans epidmies de la humanitat. La lepra es va aconseguir eradicar d'Europa amb la marginaci i l'extermini dels leprosos. Respecte a la pesta bubnica es van establir mesures de quarantena als ports martims i cordons sanitaris en terra.
 En el segle XIX va haver-hi un desenvolupament considerable de la Salut Pblica a Europa i als Estats Units. A Anglaterra Edwin Chadwick va impulsar les Lleis de Salut Pblica que contemplaven un conjunt de mesures per a la sanitat, sobretot a les ciutats industrials. Amb aqueixes mesures es va aconseguir reduir la mortalitat per algunes de les malalties infeccioses que assetjaven a la poblaci treballadora que vivia en pssimes condicions i d'insalubritat. Destaquen tamb els treballs de W. Farr, qui en polmica amb Chadwick assenyalava que les condicions de salut dels treballadors es devien a l'excs de treball que els matava d'inanici. A Alemanya Rudolf Virchow, una gran patleg de l'poca, a l'abric de les revolucions de 1848 assenyalava que "la poltica s medicina en gran escala", mostrant amb aix que les transformacions sociopoltiques podien generar millors condicions per als treballadors i amb aix s'aconseguiria millorar la situaci de salut. ;
A mitjans del segle XIX quasi tots els metges sostenien que les malalties es produen per brutcies de les quals emanaven miasmes que portaven la malaltia a les persones. Un altre grup de metges, els contagiacionistes, sostenien que la malaltia passava d'una persona malalta a altres sanes per contagi de possibles microorganismes. Els treballs de Koch van acabar donant la ra als segons i es va obrir una poca de "caadors de microbis". Temporalment l'atenci es va centrar en microorganismes especfics i la salut pblica dirigida a combatre les brutcies (aigua potable, drenatges, reglamentaci d'enterraments i rastres, etc.) pass a segon pla, per a ressorgir de forma ms madura (tenint en compte els microorganismes) durant el segle XX.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45789" title="Regi d'ultramar" nonfiltered="2788" processed="2769" dbindex="18090">
Les regions d'ultramar (ROM) o departaments d'ultramar (DOM) sn unes divisions administratives franceses aplicades als territoris situats fora de la Frana metropolitana i integrats a la Repblica francesa amb les mateixes competncies que les regions i departaments metropolitans. Sn:
Guadeloupe;
 Guaiana;
 Martinica;
 Illa de la Reuni;
Un antic departament d'ultramar s:
Saint-Pierre i Miquelon, des de 1976 fins 1985. Ara s una collectivitat d'ultramar.

Sn antigues colnies franceses des del segle XVII. L'any 1946 van passar a ser departaments d'ultramar. Com a resultat de la revisi constitucional francesa del 2003 la denominaci va passar a ser regions d'ultramar constitudes per un nic departament. Popularment continuen sent conegudes ms com departaments amb les sigles DOM.

Com a territoris de la Repblica francesa, tenen representaci a l'Assemblea Nacional i al Senat, participen en les eleccions presidencials i elegeixen un membre al Parlament Europeu. A la Uni Europea tenen un estatus de regions ultraperifriques, i la moneda de curs legal s l'euro.

Vegeu tamb.
Dependncies d'ultramar franceses;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45791" title="Dinmica" nonfiltered="2789" processed="2770" dbindex="18091">
La dinmica s una part de la mecnica clssica que es centra en les forces i les acceleracions que aquestes produeixen sobre els cossos. En essncia s l'estudi de les causes de la cinemtica dels cossos.
 
Els nom de dinmica prov de la paraula grega dnamis que significa fora. Precisament van ser els grecs els que varen iniciar el cam d'aquesta cincia.

 Clcul en la dinmica .

A travs dels conceptes de desplaament (mecnic), velocitat i acceleraci es possible descriure els moviments d'un cos o objecte sense considerar com han estat produts, disciplina que s coneix amb el nom de cinemtica. Per altra banda, la dinmica s la part de la mecnica que s'encarrega del estudi de l'equaci del moviment dels cossos sotmesos a l'acci de les forces.

El clcul dinmic es basa en el plantejament de l'equaci del moviment i la seva integraci. Per a problemes molt senzills s'utilitza les equacions de la mecnica newtoniana directament auxiliades per les lleis de conservaci.

 Dinmica de sistemes mecnics .
En fsica existeixen dos tipus importants de sistemes fsics: els finits de partcules i els camps. L'evoluci en el temps dels primers poden ser descrits per un conjunt finits d'equacions diferencials ordinries, ra per la qual es diu que tenen un nombre finit de graus de llibertat. 
En canvi l'evoluci en el temps dels camps requereix un conjunt d'equacions complexes.

 Histria de la dinmica .

 Aristtil .

Primer el filsof grec Aristtil(384-322 aC) afirmava que, per mantenir un cos en moviment rectilini uniforme sobre un pla horitzontal, cal exercir sobre els cos una fora constant i que, si questa desapareix, el cos s'acaba aturant.
En principi aquesta explicaci els hi sembla correcte per amb el pas del temps es va comprovar que no ho era. Per desplaar un cos en una superfcie horitzontal, hem d'exercir-hi una fora, aix com deia Aristtil. 


Per aquestes idees no son aplicables a tot els mbils.Per exemple sabem que en la caiguda lliure els cossos no es mouen amb un moviment rectilini uniforme, sin que es tenen un moviment accelerat. 
La teoria tampoc s aplicable en el moviment dels astres que tenen un moviment constant i no estan sotmesos a cap fora.

 Galileu .

Al cap de vint segles el ssic i astrnom itali Galileu Galilei(1564- 1642), estudiant la caiguda dels cossos i el seu descens en plans inclinats, va superar definitivament les idees d'Aristtil sobre les fores i el moviment.


 Isaac Newton .


Unes dcades ms tard, el fsic i matemtic angls Isaac Newton(1642-1727) va escriure una obra d'una gran importncia en el desenvolupament de la cincia actual; Principis matemtics de la filosofia natural (Philosophiae Naturalis Principia Mathematica).
En aquest llibre va escriure els principis del moviment, conegut com a lleis de Newton.
Les lleis de Newton expliquen els moviments d'un cos que cau en horitzontal i tamb de un cos que cau.

 Conceptes relacionats amb la dinmica .

 Inrcia .


La inrcia s la dificultat o resistncia que oposa un sistema fsic o un sistema social a possibles canvis.

A la fsica, es diu que un sistema t massa inercial quan resulta ms difcil aconseguir un canvi en l'estat fsic del mateix. Els dos usos ms freqents en fsica son la inrcia mecnica i la inrcia trmica. La inrcia mecnica s una mesura de dificultat per a canviar l'estat de moviment o reps d'un cos. La inrcia mecnica depn de la quantitat de massa i tensor d'inrcia. La inrcia trmica mesura la dificultat amb la que un cos canvia la seva temperatura a l'estar en contacte amb altres cossos o ser escalfat. 

Les anomenades forces d'inrcia sn forces fictcies o aparents que un observador en un sistema de referencia no-inercial...

La masa inercial s una mesura de la resistncia d'una massa al canvi de velocitat en relaci amb un sistema de referencia inercial. En fsica clssica la massa inercial de partcules puntuals es defineix per mitj de la segent equaci, on la partcula es pren com la unitat (m1 =1):

On mi s la massa inercial de la partcula 'i', i ai1 s la acceleraci inicial de la partcula 'i', en la direcci de la partcula 'i' cap a la partcula 1, en un volum ocupat nomes per partcules 'i' i 1, on les dues partcules estan inicialment en reps i a una distncia unitat. No hi ha forces externes per les partcules exerceixen fora les unes amb les altres.


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45792" title="Collectivitat d'ultramar" nonfiltered="2790" processed="2771" dbindex="18092">
Una collectivitat d'ultramar (en francs collectivit d'outre-mer o COM) s una divisi administrativa francesa definida en l'ltima reforma constitucional del 2003. Inclou els territoris que es regeixen per l'article 74 de la Constituci, que sn els antics territoris d'ultramar i altres collectivitats amb estatus particulars.

En data 22 de febrer del 2007 hi ha sis collectivitats d'ultramar:

 La Polinsia Francesa va negociar, el 27 de febrer del 2004, un estatus especial sota la denominaci de pas d'ultramar. Disposa de certa autonomia, amb un president i representaci diplomtica en l'mbit del Pacfic.

  Mayotte s una illa de l'oce ndic, separada de les Comores el 1976. T un estatus inspirat en els departaments, amb un consell general. La denominaci especfica s de collectivitat departamental, acordada l'11 de juliol del 2001. Amb la reforma constitucional no va haver de fer cap canvi. ;

  Saint-Barthlemy s una illa del Carib que el 2003, juntament amb Saint-Martin, van decidir en referndum separar-se de la regi d'ultramar de Guadeloupe, de la qual formaven part. Van esdevenir collectivitats d'ultramar el 22 de febrer del 2007. ;

  Saint-Martin s una illa del Carib que el 2003, juntament amb Saint-Barthlemy, van decidir en referndum separar-se de la regi d'ultramar de Guadeloupe, de la qual formaven part. Van esdevenir collectivitats d'ultramar el 22 de febrer del 2007. ;

  Saint-Pierre i Miquelon, a l'oce Atlntic, davant la costa canadenca de Terranova, era anteriorment un departament d'ultramar i va passar, el 1985, a collectivitat territorial. T un estatus semblant als departaments amb un consell general. Amb la reforma constitucional no va haver de fer cap canvi.

 Wallis i Futuna, a l'oce Pacfic, t un estatus especfic. Antic territori d'ultramar, des del 1961, amb la reforma constitucional va passar a collectivitat d'ultramar. s l'nic territori francs habitat que no est subdividit en comunes o municipis. A ms, est constitut per tres monarquies tradicionals. ;

Vegeu tamb.
Dependncies d'ultramar franceses;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45796" title="Tecnologia farmacutica" nonfiltered="2791" processed="2772" dbindex="18093">

La Tecnologia Farmacutica s la cincia i tcnica que s'ocupa de la fabricaci de les formes farmacutiques, aix com la preparaci dels frmacs, que a l'etapa d'eixida coneixem com a medicaments.

La tecnologia farmacutica forma part de l'antic art de la Farmcia Galnica que actualment est dividida en la Biofarmcia, l'estudi de la biodisponibilitat i bioequivalncia (vessant del estudi in vivo i matemtic de la Galnica), i en la tecnologia farmacutica, formulaci i elaboraci de medicaments (vessant tcnic de la Galnica i aplicaci de la biofarmcia). Aquest nom prov del metge grec Claudi Gal de Prgam, ja que aquest art i cincia farmacutica la va crear ell, per aquest nom ja no es prefereix en mbits generals i universitaris, excepte en el camp de la indstria farmacutica on aquesta activitat se li continua anomenant Farmcia Galnica.

Conceptes bsics de la tecnologia farmacutica.
La composici amb qu un principi actiu s'administra s el que s'anomena frmula o forma de presentaci. En el cas ms simple de la pols sense substncia vehicle, la substncia activa per si sola s la forma farmacutica de presentaci. No obstant aix, actualment les pols simples, ja siguen pures o barrejades amb substncies vehicle, han perdut molta importncia a causa dels nombrosos desavantatges que presenten, com per exemple, la limitada absorci de moltes substncies actives per se o el mal sabor que presenten moltes d'elles.

Existeixen diverses formes per les quals un frmac pot ser introdut dins del cos, que depenent de la via d'administraci poden ser slids, lquids o, fins i tot, gasos: Pols, Suspensions granulades, Emulsions, Solucions, Pastes, Cremes, Ungents, Gels, Locions, Liniments, Preparats intravenosos, Comprimits, Comprimits recoberts, Cpsules, Dragees, Supositoris, Cataplasmes, Sistemes teraputics, Tintures, etc.

Una forma farmacutica, doncs, es compon de substncies actives i de substncies vehicle que es processen d'una manera concreta i determinada.

Aix, la presentaci del frmac s, a ms dels principis actius concrets que porta, decisiva per a l'efectivitat del medicament i determina en part les caracterstiques de les preparacions farmacutiques acabades (producci, emmagatzemament, caducitat, farmacocintica, puresa microbiana, embalatge, etc.). Per a jutjar correctament l'efectivitat d'un medicament, la presentaci s, juntament amb la substncia activa pura, un factor que s'ha de tenir sempre en compte.

Perqu un medicament siga viable farmacocinticament ha d'acomplir diversos requisits: la mescla ha de ser uniforme tant en contingut i en la proporci de la substncia activa i estable tant qumicament com biolgicament i fsicament, tamb ha de tindre una tolerncia per al cos i la dosificaci ha de ser exacta. De cara al pacient, la presentaci, l'aspecte i les caracterstiques organolptiques juguen un paper primordial en l'adhesi teraputica o compliance.

 Preformulaci .

Qualsevol principi actiu que vulga ser comercialitzat ha de seguir una srie d'etapes que porten a la fabricaci d'un medicament segur i efica. La primera etapa s'anomena preformulaci i s l'estudi del principi actiu, tant fisicoqumicament com biofarmacuticament, que influiran en l'elecci i el desenvolupament de la forma farmacutica final.

Aquest estudi inclou molts aspectes a tindre presents en l'etapa de preformulaci:
Consideracions prvies farmacodinmiques i generals:
Propietats farmacodinmiques:
s teraputic;
Reaccions adverses;
Toxicologia;
Dosificaci i freqncia d'administraci;
Farmacocintica;
Caracterstiques del malalts a qui va dirigit;
Acceptaci i comoditat del medicament;
Cost del medicament;
Consideracions biofarmacutiques:
Biodisponibilitat;
Via d'administraci;
Caracterstiques biofarmacutiques de la formulaci;
Caracterstiques fisicoqumiques i farmacotcniques;
Cristalinitat i polimorfisme;
Punt de fusi;
Solubilitat;
Fludesa;
Estabilitat;
Compatibilitat;

La preformulaci tamb inclou l'estudi de l'aspecte o hbit del principi actiu especialment en el slids pulverulents (pols simples), sent aix la majoria de les substncies utilitzades en la tecnologia farmacutica. El mtode d'anlisi que proporciona les caracterstiques d'aquests slids s'anomena "anlisi granulomtric" i mesura tant la forma de la partcula com la densitat aparent de les partcules, til per determinar la utilitzaci d'aquesta pols en cpsules i en comprimits.

Un altre parmetre que facilita l's de substncies actives s la solubilitat. Aquest parmetre permet determinar si un slid pot transformar-se en una dissoluci amb l'objectiu final de preparar formes farmacutiques lquides com injectables, locions d's tpic, gotes oftlmiques, elixirs o xarops. Quan una substncia no pot dissoldre's en una altra substncia vehicle, existeix la possibilitat de fer un sistema dispers heterogeni, s a dir, una mescla on una substncia es troba dividida, dispersa, dins d'una altra. A s el concepte bsic de molts preparats lquids o semi-slids com aerosols, suspensions extempornies o emulsions (cremes, pomades, gels).


Antigament, els frmacs es creaven d'una manera emprica, aix s, simplement fent proves; all que tenia alguna utilitat, s'investigava. D'aquesta manera s'arrib a la "pndola", que actualment -tret del nom- ja no existeix com a tal. El que hui dia anomenem "pndola", s a dir, el contraceptiu oral, es presenta ms b en comprimits o comprimits recoberts.

Els frmacs es desenvolupen actualment mitjanant investigacions cientfiques amb un objectiu establert. La primera part del procs d'elaboraci d'un nou frmac s la "preformulaci", similar a un prototip. El segent pas s produir a xicoteta escala el frmac en un laboratori. Un cop provades l'efectivitat i l'absncia de riscos del frmac, ja es pot passar a la producci industrial i la comercialitzaci. Tot aquest procs s'anomena scaling-up, i en cadascun dels passos apareixen una gran diversitat de problemes especfics: no s el mateix fer un comprimit en un laboratori que fabricar-lo a escala industrial.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45797" title="Carlota de Prssia (tsarina de Rssia)" nonfiltered="2792" processed="2773" dbindex="18094">

Carlota de Prssia, tsarina de Rssia (Potsdam 1798 - Sant Petersburg 1860). Fou, amb el nom d'Alexandre F'dorovna, tsarina de Rssia pel fet de ser esposa del tsar Nicolau I de Rssia.

Nascuda a Potsdam era la quarta filla del rei Frederic Guillem III de Prssia i de la princesa Llusa de Mecklenburg-Strelitz. Per part de pare era nta del rei Frederic Guillem II de Prssia i de la princesa Frederica Llusa de Hessen-Darmstadt, i, per part de mare era nta del prncep Carles de Mecklenburg-Strelitz i de la princesa Frederica de Hessen-Darmstadt. El seu tiet avi era el rei Frederic II de Prssia.

L'any 1817 es cas amb el seu segon cos, i posterior, el tsar Nicolau I de Rssia, fill del tsar Pau I de Rssia i de la princesa Sofia de Wrttemberg. La parella tingu set fills:

SM el tsar Alexandre II de Rssia nat a Moscou el 1818 i mort a Sant Petersburg el 1881. Es cas amb la princesa Maria de Hessen-Darmstadt.I en segones npcies amb la princesa Caterina Dolgoruki.

SAI la gran duquessa Maria de Rssia nata el 1819 i morta el 1876. Es cas amb el duc Maximili de Beauharnais.

SAI la gran duquessa Olga de Rssia nata el 1822 i morta el 1892. Es cas amb el rei Carles I de Wrttemberg.

SAI la gran duquessa Alexandra de Rssia nata el 1825 i morta el 1844.

SAI el gran duc Constant de Rssia nat el 1827 i mort a Sant Petersburg el 1892. Es cas amb la princesa Alexandra de Saxnia-Altenburg.

SAI el gran duc Nicolau de Rssia nat el 1831 i mort el 1891. Es cas amb la princesa Carlota de Prssia.

SAI el gran duc Miquel de Rssia nat el 1832 i mort el 1909 a Cannes. Es cas amb la princesa Ceclia de Baden.

La tsarina Alexandra F'dorovna pass a la histria per no introduir-se mai en poltica i per sser un esposa carinyosa i fidel al seu esps.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45800" title="Yawnghwe" nonfiltered="2793" processed="2774" dbindex="18095">
Yawnghwe s un estat dels Estats Shan, dins l estat Shan de Myanmar. T una poblaci d'uns 400.000 habitants (s un dels estats mes densament poblats). La superfcie es d'uns 2241 km2 sense contar els petits estats subsidiaris de Heho, Mawson, Loimaw, Loi Ai (Lonpo) i Namkhai, que van ser incorporats mes tard i que sumen 650 km2 entre tots, es a dir que la superfcie total es de 2891 km2.

El 1808 el rei de Birmnia va fixar els territoris entre el principat de Yawnghwe (Nyaung) i el de Mongnai (Mone). La frontera entre ambds seria el riu Man Pawn (Pon Chaung); al sud el principat de Mongpai (Mobye); i al nord els principats de Mintnge, Thibaw i Mongmit. L estat fou redut posteriorment, sobretot a profit de Lawksawk, al nord, que s mes gran que el que resta de Yawnghwe. 
 
T com a subestats: Laihsak (al nord-est), Mawson (al nord-oest),Naungpalam (al sud-oest), Inleywa (sud-est), Heho o Mawnang, Loimaw , Namkhai, Lonpo (Loi Ai), i Tigit (Hsihkip), aquests darrers tots al oest.
 
Inclou el llac Inle, a l'est, de 130 km2. Al nord de l'estat hi ha la ciutat de Taunggyi, capital del Estat Shan, construda el 1896 per substituir a Fort Stedman, al costat de Maingthauk (a la zona del llac) on feia massa calor. Es troba en una vall que porta el mateix nom, prop de la muntanya Taung Gyi (Big Mountain = Muntanya gran), coneguda pel Crag, que domina la ciutat i li dona nom.

Unes muntanyes separen el principat de la vall del Nam Tam Hpak.  Al sud te la plana de Pilu, i a la vall del riu Pilu hi ha els principats de Samkha i Sakoi. A l'oest del llac i a les valls i turons de Myelat que al sud sn muntanyes d'entre 1000 i 2000 metres
 
Viuen al estat les tnies dels Intha (30%), Danu (30%), Taungthu (20%), Shan (10%), Taungyo, Bamar i Danaw. La majoria sn Inthas. Els Tanugyos son similars als Taungthus per mentre aquestos estan influenciats pels Karen, aquells ho sn pels Birmans. Els Intha sn una branca dels Tavoyan que parlen un birm antic amb forta influncia arakanesa (el Tavoyan se suposen d origen arakans) amb fora barreja d altres llenges sobretot el tailands oriental i occidental, que ja no s ents pels birmans. 
 
La capital de l'estat s Yawnghwe, construda el 1359, suposadament per dos germans, Nga Taung i Nga Naung, vinguts des Tavoy (Dawei) que van rebre perms d un prncep shan que dominava la regi. Aquestos germans van portar 36 famlies de Tavoy que es van establir all.
 
El cultiu principal de l'estat es l arrs. Tot i aix no cobreix les necessitats i n ha de portar del principat de Hsihseng o Hsatung que en t excedents. L altre producte s el peix que es pesca al llac Inle. 

Al llac s hi han construt pobles aqutics com el de Impaukon, o parcialment con el Nampan (poble on es guarda una imatge sagrada budista), o en part totalment i en part parcialment con el de Thale-U.

Prop de la ciutat de Heho, capital d'un estat subsidiari, hi ha un aeroport.

Histria .

La dinastia regnant reclama la descendncia del rei Beingyayett, que governava un territori al sud-oest de Xina vers 660-600 aC. Per la primera cita histrica es la que es refereix a un prncep (Saofa) anomenat Si Hseng Hpa, que va fundar la ciutat de Yawnghwe el 1358. El saofa fou tributari de Birmnia. Vers el 1813 el seu territori que era molt gran, fou redut en extensi en favor d altres principats. El 1850 el prncep hereu Sao Suu Deva, fou assassinat per un rival, per va deixar un fill anomenat Sao Maung que el 1864 va pujar al tron, enderrocant, amb el suport del rei de Birmnia Mindon, al rival assassi, que havia pujat al tron a la mort del seu avi. El 1886 no va seguir a  Mongnai, Lawksawk i Kengtung quant van invitar al prncep birm Limbin (fill del ex rei birm Mindon), que estava a Moulmein, a encapalar una confederaci amb objecte d expulsar els britnics per posar al tron al prncep birm. Laikha, Mongkung, Kehsi Mansam i Mongpan, que es van oposar al projecte, foren ocupats, per Yawnghwe, el cinqu estat oposat, encara que fou atacat, va resistir. El setge de la capital va durar casi be un any. El 1887 els britnics van aconseguir establir un destacament a Hlaingdet sota comandament del coronel Stedman del tercer regiment Gurkha; la direcci poltica fou encomanada a Arthur Heddings Hildebrand auxiliat per James George Scott (conegut per Scott de les muntanyes Shan) i van passar a l ofensiva el gener de 1887. El 15 de gener de 1887 van guanyar la batalla de Vall de Gegauk i el 19 de gener la del pas de Pyindeik; a la batalla de Nam Hkon els britnics van tornar a guanyar i el 6 de febrer van arribar a Heho prop dels forts de Kugyo i Bangwe on es van concentrar les forces shan. Els forts van ser ocupats i els shan es van retirar a Lawksawk, capital del principat del mateix nom. El principat de Yawnghwe va acceptar el protectorat britnic formalment el 1887. El 1927, Sao Shwe Thaike (1896-1962) fou proclamat prncep succeint a Sao Maung (llavors ja Sir Sao Maung). El 1946 el prncep va encapalar al conjunt de prnceps en les discussions sobre el futur i va presidir l assemblea constituent (1947) i el 1948 fou nomenat president de la Repblica rebent el ttol de la independncia de mans de Lord Mounbatten el 4 de gener de 1948. Estava casat amb la mahadevi Sao Nam Hearn Hkam (1916-2003), germana del prncep de Hsenwi i fou diputada a la cambra baixa del parlament (1954-1958), i que mes tard, mort el seu marit el 1962 sota custodia dels militars colpistes (un fill del president, de nom Sao Mee i 17 anys d'edat, va morir en els fets), es va escapar a Tailndia (1963) amb el seu fill i prncep Khan Pha i altrs fills, i va encapalar el 1964 la Shan State Army amb el seu lloctinent i fill Chao Tzang (1939-2004) fins ue anys desprs, el 1985, es va retirar a Canada on va morir i on tamb viuen els seus fills encara vius. Sao Shwe Thaike fou el darrer prncep que va governar, doncs, com tots els prnceps, va abdicar el 1959 en favor del govern nacional electe del pas shan, i desprs Yawnghwe fou una de la Repbliques de la uni d'Estats Shan que constituren l'Estat Shan, amb vocaci de independncia, per part de Myanmar. Sao Sur khan pha, l hereu, va proclamar amb els seus seguidors, la independncia del pas Shan el 17 d'abril del 2005, quant tenia 67 anys. La independncia fou aplaudida pel poble de la zona sota el seu control al interior i criticada per la junta militar. Una vegada mes es proclamava una "federaci d estats Shan en nom del tots el pobles del estat Shan". 

Sawpaw de Yawnghwe .

Sao Yun 1762 - 1815               ;
Sao U 1815 - 1852               ;
Sao Se Hom 1852 - 1858               ;
Sao Naw Hpa 1858 - 1864               ;
Sao Maung 1864 - 1886        ;
Sao On 1886 - 1897               ;
Sao Maung (segona vegada) 1897 - 1926           ;
Sao Shwe Thaike  1927   1959;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45801" title="Steve Jobs" nonfiltered="2794" processed="2775" dbindex="18096">

Steven Paul Jobs (nascut el 1955) s el cap executiu de la companyia d'ordinadors Apple.

Tamb s soci dels estudis d'animaci cinematogrfica Pixar.

Apple va ser fundada per ell i Steve Wozniak el 1976. 

Primer el 1976 va aparixer l'Apple I i el 1977 l'Apple II, conquerint tots dos un mercat de professionals liberals i cientfics no precisament interessats en la informtica sin simplement com usuaris. El 1984 hi va haver la introducci del Apple Macintosh que davant del seu xit va fer decidir Jobs d'abandonar la lnia Apple. A partir d'aqu va abandonar aquesta companyia i en cre una altra, la Next Computer, que era tecnolgicament molt avanada per massa cara per al mercat. Apple va comprar aquesta empresa per 402 milions de dlars i va fer que Jobs torns a la companyia que ell mateix havia fundat.

En anys recents Apple s'ha diversificat amb la introducci de l'ipod porttil per a msica i el programari per a msica digital iTunes.

No menja carn, pero si peix, per aix no s vegetari com s'acostuma a dir sin pescetari.

Recentment va patir un cncer de pncrees que sembla que ha superat, tot i que les seqeles fsiques hi sn patents.

 Referencies .









































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45802" title="Myelat" nonfiltered="2795" processed="2776" dbindex="18097">
Myelat es una regi del Estat Shan de Myanmar, que comprenia els estats de Hsamongkham, Pwela (Poila), Pindaya, Yengnan, Pinhmi, Kyone, Loilong, Lawksawk i Maw. 

Els estas subsidiares principals del rea son Heho, Tigit, i Lonpo depenents de Yawnghwe

El nom vol dir terra deshabitada, per mes aviat s'ha d'interpretar com terra de ning o terra del mig (lat = mig) entre pas Shan i pas birm.

Va ser creat com unitat administrativa pels reis birmans. Els estats depenien del Sitkegi (virrei) de Mongnai, i els prnceps tenien el grau mes baix: el mes alt era Sawpaw (saofa) o prncep celestial, el segon Myosa o prncep, el tercer Shwehums es a dir caps de les rendes d'or; i el mes baix Ngwekhunhmus, que vol dir caps de les rendes de plata. Aquest prnceps enviaven el tribut pel rei de Birmnia al virrei de Mongnai i va ser aix fins desprs del 1853. Per en el regnat de Mindon (1853-1878), un oncle del rei se'n va adonar que els petits estats del area podien aportar molt de tribut, mes que d'altres estats mes grans, i amb l'aprovaci del rei, es va installar un representant especial al Myelat. Un Wun (governador reial) va anar a residir a la zona del llac. La seva jurisdicci arribava fins Hsatung i Hopong i no depenia del virrei de Mongnai

La jurisdicci va desaparixer amb els britnics (1887).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45803" title="Heho" nonfiltered="2796" processed="2777" dbindex="18098">
Heho (en shan Haiwo) o Mawnang es un petit estat subsidiari de Yawnghwe dins els Estats Shan del Estat Shan de Myanmar. Te una superficie de 64 km2.

Esta situat al sud-oestde Taunggyi, capital del Estat Shan, a una plana. Precisament per aix prop de la capital, la ciutat de Heho, hi ha un aeroport. L'estat te al oest el de Hsamongkham i el reste esta rodejat de territori de Yawnghwe.

Esta poblat per Taungyo, Taungthu, Shan, Birmans i Danu

Antigament es deia Mawnang del nom de la capital, per mes tard la capital es va trasladar a Haiwo (en birm Heho)






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45805" title="Hsamongkham" nonfiltered="2797" processed="2778" dbindex="18099">
Hsamongkham s un estat dels estats Shan, a la regi del Myelat, dins l'estat Shan de Myanmar. T uns 478 km.

s a l'oest de Taunggyi a mig cam entre aquesta ciutat i Kalaw, a la frontera de l'estat Shan.

La seva poblaci s majoritriament Danu (50%). Els Pa-O (Taungthu) sn el 25% i els Shan el 15%, i la resta pertany a altres minories.

La capital s Awngban, propera a la ciutat de Kalaw a la frontera. La ciutat de Hsamongkham, a l'est d'Awngban, fou l'antiga capital.

Era un principat independent tributari del rei de Birmnia. El 1886 el cap local va prendre part en la confederaci contra els britnics (1886), per desprs de la victria britnica va fer rpida submissi i li fou reconeguda la possessi del territori. El darrer senyor que va governar va abdicar el 1959 i desprs fou una de la Repbliques de la uni d'Estats Shan que constituren l'Estat Shan, amb vocaci d'independncia, per part de Myanmar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45807" title="Estat de Chihuahua" nonfiltered="2798" processed="2779" dbindex="18100">

----
L'estat de Chihuahua s un dels 31 estats de Mxic, localitzat al nord d'aquest pas. Amb una rea de 244.938 km (gaireb la meitat de l'rea d'Espanya), s l'estat ms gran de la federaci. La major part del territori t un clima desrtic, encara que hi ha tamb grans regions de boscos forestals; de fet, l'estat t ms rees forestals que qualsevol altre estat. L'estat de Chihuahua limita al nord amb l'estat de Texas, amb qui comparteix el Rio Bravo del Norte (conegut als Estats Units com "Rio Grande"), i amb l'estat de Nou Mxic, a l'est amb els estats de Sonora i Sinaloa, al sud amb l'estat de Durango, i a l'est amb l'estat de Coahuila.

L'estat va rebre el nom per la seva capital, la ciutat de Chihuahua. L'origen del nom s desconegut, per, es creu que es deriva del nhuatl Xicahua, que significa "lloc desrtic o sorrenc".

Chihuahua s conegut per la seva producci de pomes, nous, fusta, bestiar, productes lactis, ovelles i l'extracci de metalls no ferris. La major part de la poblaci es mestissa o blanca, per tamb hi ha grups indgenes minoritaris, com ara els Tarahumara, que habiten a les serralades de l'estat. Tamb hi ha comunitats rurals de mennonites d'origen alemany, els quals parlen el plautdietsch.

Un dels destins turstics ms importants de l'estat s la Barranca del Cobre, similar al Gran Cany nord-americ.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45808" title="Coahuila" nonfiltered="2799" processed="2780" dbindex="18101">
Coahuila, el nom oficial del qual s Coahuila de Zaragoza s un dels 31 estats de Mxic, localitzat a la regi nord d'aquest pas. Comparteix 512 km de frontera amb l'estat nord-americ de Texas. Limita a l'est amb Nuevo Len, al sud amb l'estat de San Luis Potos i Zacatecas, i a l'oest amb Durango i Chihuahua. Amb un rea de 151.571 km s el tercer estat ms gran del pas. Est dividit en 38 municipis.

La capital de l'estat s la ciutat de Saltillo. Altres ciutats importants sn Monclova (antiga capital de l'estat), Piedras Negras i la ciutat de Torren, l'rea metropolitana de la qual desborda el lmit de l'estat sobre l'estat de Durango.

Durant l'poca colonial Coahuila va formar part de la regi de Nova Extremadura, sota el govern de la Nova Espanya. Desprs de la independncia de Mxic, el 1824, el territori es va integrar com a estat de la federaci amb el nom de Coahuila i Texas. No obstant la regi de Texas, se'n va escindir el 1833 i va declarar la independncia de Mxic el 1836. Coahuila, Nuevo Len i Tamaulipas tamb van declarar-ne la independncia per formar l'efmera Repblica del Rio Grande, les forces de la qual serien derrotades per l'exrcit centralista de Mxic. El 1856 Coahuila es va annexar a l'estat de Nuevo Len per plebiscit, i durant un nou perode de govern centralista de Mxic, es va rebellar en contra del president que no respectava l'autonomia dels estats i fins i tot, es va insinuar la independncia i la formaci de la Repblica de la Sierra Madre. No obstant aix, l'exrcit centralista va sufocar la rebelli, i amb la derrota de les forces independentistes Coahuila es va separar de l'estat de Nuevo Len, i ambds van continuar dintre de la federaci. 

Coahuila s un estat molt industrialitzat, com el seu ve, Nuevo Len. Les principals indstries sn la indstria txtil, la de l'autombil, la metallrgia, la qumica, la producci d'acer, i la ms imporant, l'extracci de carb, amb el qual es produeix energia elctrica. 
 








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45809" title="Estat de Colima" nonfiltered="2800" processed="2781" dbindex="18102">
Colima s el nom d'un estat de Mxic i la seva capital. Aquest article s sobre l'estat.
----
'Colima s un petit estat dels 31 que conformen Mxic. Va rebre la categoria d'estat de la federaci el 1857. Est localitzat a la costa oest de la naci, i limita al nord amb Jalisco, al sud amb Michoacn, i a l'oest amb l'Oce Pacfic. Est dividit en 10 municipis. La capital n's la ciutat de Colima. L'estat t una superfcie de 5,455 Km2. El port de Manzanillo, el qual tamb s un important centre turstic i sobretot industrial de la naci, es troba a l'estat de Colima. Irnicament, el Nevado de Colima, un impressionant volc actiu de Mxic es troba a l'estat de Jalisco i no pas a Colima.

L'Estat de Colima t dos aeroports, l'aeroport internacional de Manzanillo (situat a la costa) i l'aeroport de Colima, situat a 10 Km de la capital.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45810" title="Estat de Durango" nonfiltered="2801" processed="2782" dbindex="18103">
Durango s el nom d'un estat de Mxic i la seva capital. Aquest article s sobre l'estat.
----
Durango s un estat dels 31 que conformen la federaci de Mxic. Est localitzat al centre-nord del pas. Limita al Nord amb l'estat de Chihuahua, al nord-est amb Coahuila, al sud-est amb l'estat de Zacatecas, al sud amb Nayarit i a l'est amb Sinaloa. La capital de l'estat s la ciutat homnima de Durango. Es va incorporar a la federaci com a estat el 1824.

La Sierra Madre Occidental es localitza a la porci oest de l'estat, la qual cont nombrosos jaciments i dipsits minerals, incloent la plata, la qual cosa va atreure la collonitzaci espanyola. Aquestes mines s'estenen al nord, a l'estat de Chihuahua i al sud a l'estat de Zacatecas.

Els productes agrcolas principals de l'estat sn el cot, el blat, la canya de sucre, el tabac, el blat de moro i altres verdures. 












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45811" title="Estat de Guanajuato" nonfiltered="2802" processed="2783" dbindex="18104">
Guanajuato s el nom d'un estat a Mxic i de la seva capital. Aquest article se sobre l'estat.;
----
Guanajuato s un estat de l'altipl mexic. La capital n's la ciutat homnima de Guanajuato. Es pensa que el nom prov d'una paraula tarasca,Quanax-juato, que vol dir, "lloc de granotes", ja que els indgenes tarascs creien que les granotes representaven al du de la saviesa.

L'estat est localitzat al centre de Mxic. Limita al nord amb l'estat de San Luis Potos, al sud-est amb Quertaro i al sud-oest i oest amb Michoacn i Jalisco. Guanajuato cont nombrosos jaciments de plata, i s un dels estats ms rics en producci d'aquest metal de tot el mn (histricament va ser la principal regi del mn). De fet, Mxic s el principal productor de plata del mn. No obstant aix, a l'estat tamb es produeixen coure, mercuri, plom i alumini. Guanajuato tamb s el principal productor de calat del pas (i un dels principals d'Amrica). La indstria de l'autombil tamb es important, ja que a Silao es troba la fbrica de General Motors.

Les ciutats principals de l'estat sn Guanajuato, Len, Celaya i Silao. El poble de Dolores Hidalgo, on va fer el fams "Crit de la Independncia" el mossn Miguel Hidalgo, es troba a l'estat tamb, i per aix, rep el nom de "Bressol de la naci mexicana"














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45812" title="Tigit" nonfiltered="2803" processed="2784" dbindex="18105">
Tigit o Hsihkip s un petit estat subsidiari de Yawnghwe dins els estats Shan de l'Estat Shan de Myanmar.

Est situat al sud-oest de Taunggyi, capital de l'Estat Shan, prop de Heho, capital d'un altre estat; a l'oest t terres birmanes i al nord l'estat de Hsamongkham.

Fundat el segle XVII i tributari del rei de Birmnia, fou donat com a subsidiari a Yawnghwe (lleial als britnics) el 1886. El 1887 fou teatre d'una batalla entre els britnics i Sao Weng de Lawksawk, que s'oposava al protectorat.

 Myosa de Tigit .

Hkun Chok ;
Hkun Hpe ;
Hkun Daw ;
Maung Paw ;
Maung Paik ;
Hkun Hmom ;
Hkam Lin (Regent)  vers 1840;
Hkun Nyun  vers 1845;
Twet Kye (Regent) fins 1848 ;
Hkun Ywe 1848 - 1851                ;
Hkun Ton 1851 - 1862                ;
Son Hkun Hpon 1863 - 1870                ;
Maung Hnya 1870 - 1886                ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45813" title="Lonpo" nonfiltered="2804" processed="2785" dbindex="18106">
Lonpo o Loi Ai s un petit estat subsidiari de Yawnghwe dins els Estats Shan de l' Estat Shan de Myanmar.

Est situat a una vall, al sud-oest de Taunggyi (capital de l' estat Shan), a la part oest del Llac Inle, proper a terres birmanes. La capital s Lonpo que dna ara nom al territori, per abans el nom Loi Ai era preferent.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45814" title="Taunggyi" nonfiltered="2805" processed="2786" dbindex="18107">
Taunggyi es una ciutat de Myanmar, capital del estat Shan, dins dels lmits del antic principat de Yawnghwe. Est a 1.430 metres sobre el nivell del mar, al peu de la muntanya Crag o Taung Gyi(anomenada la Muntanya Gran). La poblaci es d uns 160.000 habitants.

Te un museu etnolgic amb elements de totes les tnies del estat shan. El mercat tamb concentra la presencia de moltes tnies.

A la tardo celebra un festival anomenat Tazaungdine Lighting Festival. Els Pa-O celebren a mes el festival Lu Ping

A 40 kms al nord-oest hi ha l aeroport de Heho.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45815" title="Guerrero" nonfiltered="2806" processed="2787" dbindex="18108">
Guerrero s un dels 31 estats de Mxic. Limita a l'est amb Michoacn, al nord amb l'estat de Mxic, Morelos i l'estat de Puebla, a l'est amb l'estat de Oaxaca i al sud amb l'oce Pacfic. La capital de l'estat s Chilpancingo (Ciudad Bravo). Altres ciutats importants sn: Acapulco, Iguala (on es va fer la bandera de Mxic) i Taxco, un centre de producci de plata.

L'estat s una destinaci turstica molt important. Hi ha tres rees de turisme conegudes com el Tringulo del Sol (Triangle del Sol): integrat per Taxco, una ciutat colonial coneguda per la seva producci de plata, Acapulco i Ixtapa. Ixtapa va ser creada com a destinaci turstica la dcada dels vuitanta durant la desacceleraci econmica del pas.
 







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45816" title="Pwela" nonfiltered="2807" processed="2788" dbindex="18109">
Pwela (en shan Poila) s un estat dels estats Shan, a la regi del Myelat, dins l'estat Shan de Myanmar. Es de poblaci Danu. L'estat t una superfcie de 164 km. La capital s Pwela o Poila, a mig cam a la carretera entre Kalaw i Lawksawk. T dos districtes separats.

La poblaci s principalment Danu i Pa-O.

Era un principat independent tributari del rei de Birmnia. El 1886 el cap local va prendre part en la confederaci contra els britnics (1886), per desprs de la victria britnica va fer rapida submissi (1887) i li fou reconeguda la possessi del territori. El darrer senyor que va governar va abdicar el 1959 i desprs fou una de les Repbliques de la uni d'Estats Shan que constituren l'Estat Shan, amb vocaci de independncia, per part de Myanmar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45817" title="Pindaya" nonfiltered="2808" processed="2789" dbindex="18110">
Pindaya (en shan Pangtara) s un estat dels estats Shan, a la regi del Myelat, dins l'estat Shan de Myanmar. s de poblaci Danu. T uns 322 km. La capital s Pindaya, un petit i tranquil poblet al nord-oest de Taunggyi. La regi s famosa per les seves coves, que acullen un laberint amb vuit mil imatges de Buda de diferents mesures.

A part del Danu hi viuen els Shan, Pa-O, birmans, i tamb grups de Palaung i Taungyo

Era un principat independent tributari del rei de Birmnia. El 1886 el cap local va prendre part en la confederaci contra els britnics, per desprs de la victria britnica va fer rpida submissi i li fou reconeguda la possessi del territori (1887). El darrer senyor que va governar va abdicar el 1959 i desprs fou una de la Repbliques de la uni d'Estats Shan que constituren l'Estat Shan, amb vocaci de independncia, per part de Myanmar.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45821" title="Anells de Saturn" nonfiltered="2809" processed="2790" dbindex="18111">


 Descobriment dels anells de Saturn .
Els anells de Saturn es van observar per primera vegada al juliol de 1610 per Galileu Galilei.  En part perqu les imatges que donava l'acabat d'inventar telescopi, eren de mala qualitat, i en part perqu feia noms uns mesos que havia descobert els quatre majors satllits de Jpiter, va pensar inicialment que les estructures borroses, paregudes a orelles, que havia vist eren dos satllits prxims a Saturn. Prompte va canviar d'opini.  Aquells "estranys apndixs" no variaven la seva posici respecte a Saturn d'una nit a la segent.  I, a ms, van desaparixer en 1612. Qu havia ocorregut?  Senzillament: els anells havien quedat orientats amb el seu pla segons la visual des de la Terra en 1612 i amb aix s'havien fet molt dbils.
La geometria dels apndixs va deixar perplexos els astrnoms.  Fins al punt d'arribar-se a proposar que es tractava d'anses unides a Saturn o que constaven de diversos satllits en rbita noms al voltant de la part posterior de Saturn,  pel que mai feien ombra sobre el planeta. 

Finalment, en 1655, Christiaan Huygens va suggerir que els apndixs eren el signe visible d'un disc de matria prim i pla, separat del planeta i disposat en el pla equatorial d'aquest.  Depenent de quines foren les posicions de Saturn i de la Terra en les seves respectives rbites al voltant del Sol, la inclinaci del disc respecte a la Terra variaria; de, ac que la seva aparena variar tamb des de la d'una prima lnia fins a la d'una ampla ellipse.
El cicle dels anells igual que l'rbita de Saturn dura 30 anys.

Durant els dos segles segents es va suposar que el disc era una capa contnua de matria.  La primera objecci contra la hiptesi no tardaria, no obstant, a plantejar-se.  En 1675, Giovanni Cassini va trobar una fosca banda (la divisi que porta el seu nom) que separava el disc en dos anells concntrics. 

A finals del segle XVIII, Pierre-Simon-Pierre-Simon Laplace va mostrar que bastarien les forces combinades de la gravetat de Saturn i la rotaci del disc per a esgarrar una capa nica de matria.  En principi, qualsevol partcula del disc mant la seva distncia radial des de Saturn perqu hi ha dos forces que s'equilibren.  La gravetat tira de la partcula cap a dins; la fora centrfuga l'espenta cap a fora. La fora centrfuga procedeix de la velocitat de rotaci; d'ac que el disc haja d'estar girant.  Ara b, en el cas d'un disc en rotaci rgida, les forces s'equilibren noms per a una certa distncia radial.  Per aix, Laplace va proposar la hiptesi que els anells de Saturn estaven formats per molts anells prims, prou cada un d'ells per a suportar el lleuger desequilibri de forces que apareixeria al llarg de la seua amplria radial.

L'ltim pas cap a la visi moderna dels anells es va donar en 1857, quan James Clerk Maxwell va guanyar el premi Adams de la Universitat de Cambridge per la seva demostraci matemtica de qu els anells prims estaven formats en realitat per nombroses masses xicotetes que mantenien rbites independents. La comprovaci experimental d'esta hiptesi va arribar en 1895, quan els astrnoms americans James E. Keeler i William W. Campbell van deduir la velocitat de les partcules en els anells a partir del seu desplaament Doppler, o modificaci de la longitud d'ona de les lnies espectrals de la llum del Sol que les partcules reflecteixen cap a la Terra.  Van trobar que els anells giraven al voltant de Saturn a una velocitat diferent de la de l'atmosfera del planeta.  A ms, les parts internes dels anells giraven a major velocitat que les externes, segons prescrivien les lleis de la fsica per a partcules en rbites independents.

 Caracterstiques dels anells de Saturn .

El cos principal del sistema de anells de Saturn inclou, per tant, els brillants anells A i B, d'escassa opacitat.  Hi ha entre l'un i l'altre una franja de 5.000 quilmetres: la divisi de Cassini, regi relativament transparent, encara que no buida en absolut.  El cos principal del sistema de Saturn comprn tamb l'anell C, ms dbil i menys opac, que queda dins del vora interior de l'anell B. T un grau d'opacitat comparable al de la divisi de Cassini.  L'encara ms dbil anell D queda dins de l'anell C. 
Abans que els Voyager passaren per la proximitat de Saturn s'havia reconegut ja la configuraci estructural en els anells del planeta A,B,C i D.  Observables des de la Terra aix com les divisions de Cassini i d'Encke. Presos en el seu conjunt, els principals anells de Saturn (A, B i C) mesuren uns 275.000 quilmetres d'amplria anullar, el que representa tres quartes parts de la distncia que separa la Terra de la Lluna. L'anell A est dividit en dos parts per la divisi d'Encke.  

Les fotografies dels anells amb alta resoluci, preses pels vehicles espacials Voyager i Cassini van aportar moltes novetats:
Tres anells molt pllids, E, F i G, que queden fora de l'anell A.
Van aparixer  regions anullares estretes de diferent brillantor i opacitat, com els solcs del disc d'un gramfon.  ;
Es van trobar, a ms, desviacions respecte a la forma circular.
Apareixen nucs, trenats i torcements en l'anell F.
L'anell A presenta un brillantor uniforme enfront de l'anell B que presenta variacions al llarg de les seves distncies radials.
En l'anell B hi havia unes pertorbacions orientades radialment, en forma de falca.
Grups de bandes causades per ressonncia de satllits.
Satllits pastors produint buits en els anells o fixant les seves vores.

La part de l'anell exterior a la divisi d'Encke mostra un dbil grup de bandes. Les bandes estan ms estretes cap a l'rbita del satllit Prometeu, que es va descobrir en les imatges preses pel Voyager 1. Es creu que les bandes es produxen per ressonncies en l'anell degudes als efectes gravitatoris del satllit. La vora de l'anell A la mant el satllit pastor Atles.


A ms, els satllit s Prometeu i Pandora, sn els satllits pastors interior i exterior respectivament que donen forma a l'anell F de Saturn que t 80 km. d'amplria. 

La majoria dels buits en els anells de Saturn estan causats per la presncia de satllits pastors. Mimes, per exemple, s responsable de l'existncia del major d'ells, la divisi de Cassini. 

En comparaci, la grossria dels anells de Saturn resulta despreciable.  El lmit superior de la seva extensi vertical s'ha estimat en al voltant d'un quilmetre.  En relaci amb la seva amplria, els anells sn milers de vegades ms prims que un full d'afaitar.

 Composici dels anells .
La capacitat dels anells per a reflectir o absorbir llum de diferents longituds d'ona permet deduir informaci sobre la composici de les partcules dels anells de Saturn. Per exemple, els anells A, B i C sn mals reflectors de la llum del Sol per a certes longituds d'ona de l'infraroig prxim. Per tractar-se d'una propietat caracterstica del gel, cal presumir que el gel s un constituent important de les partcules que formen eixos anells.  Per s un gel de color blanc, el que significa que s ms o menys igualment reflector per a totes les longituds d'ona en el visible.  Al contrari, les partcules dels anells A, B i C sn menys reflectors en llum blava que en llum roja.  Potser hi ha alguna substncia addicional present en xicotetes quantitats; tal vegada, porta xid de ferro com a font del color rogenc.  Tamb s'ha proposat la hiptesi que certs compostos generats per la radiaci ultraviolada  del Sol foren els responsables del color rogenc.

En 1973, es van explorar els anells de Saturn amb ones de radar (de longitud d'ona de l'ordre de centmetres) la reflexi dels quals van detectar amb l'antena de 64 metres de la Xarxa d'Espai Profund en Goldstone, Califrnia.  L'alta reflectivitat  dels anells A i B implicava que la majoria de les partcules d'eixos dos anells eren almenys d'un grandria comparable a la longitud d'ona del radar s a dir de l'ordre de centmetres.  Si les partcules hagueren sigut menors que les longituds d'ona del radar, haurien resultat transparents a les ones d'aquest.  Si hagueren sigut molt majors, s'hauria apreciat l'emissi de radiaci trmica. El baix nivell de tal radiaci limita el seu grandria a no ms d'alguns metres.

Les dades dels vehicles espacials Voyager han confirmat estos descobriments.  En un tipus d'experiment es van enviar ones de radio des del vehicle espacial a la Terra, a travs dels anells, i es va mesurar la potncia difosa per les partcules dels anells per a diversos angles de desviaci respecte al trajecte inicial de les ones.  

Aix com la difusi de les ones de radar per les partcules en els anells fa possible detectar partcules de l'ordre de la grandria de la longitud d'ona del radar, la difusi de la llum solar permet detectar partcules de la grandria d'una longitud d'ona de la llum visible. L'intens increment de brillantor d'un segment de l'anell, quan es contempla davall un angle per al que la difusi cap avant s xicoteta, implica que, en eixe segment, abunden les partcules d'un micrmetre de magnitud. 

Observaci que noms pot escometre's quan Saturn queda entre el Sol i l'astrofsic. Esta condici no es pot complir per a observacions verificades des de la Terra, per s a bord d'un vehicle espacial.  Aix, els estudis de les dades dels Voyager assenyalen que les partcules de grandries de l'orde d'un micrmetre constituxen una proporci gran de les partcules en l'anell F, una proporci apreciable en moltes parts de l'anell B i una proporci menor en la part externa de l'anell A. D'altra banda, l'anell C i la divisi de Cassini no presenten rastres d eixes partcules xicotetes.

La difusi de la llum o d'alguna altra forma de radiaci electromagntica per les partcules d'un anell permet deduir la grandria de les partcules que abunden en l'anell:
Difusi de llum d'una partcula de grandria 1/10 de la longitud d'ona de la radiaci incident: Difon la llum quasi per igual en totes les direccions. ;
Difusi de llum d'una partcula de grandria de l'ordre de la longitud d'ona de la radiaci incident: Difon la llum cap avant.  ;
Difusi de llum d'una partcula de grandria major que la longitud d'ona de la radiaci incident: Difon la llum en tots els angles, predominant cap avant.

 Falques radials en l'anell B .


En la part central i ms opaca de l'anell B apareixen unes pertorbacions orientades radialment, en forma de falca. Cada una de les quals pot veure's al llarg d'una fracci important de les 10 hores que una partcula de l'anell B inverteix a realitzar una revoluci orbital.  Mentrestant, noves falques radials estan sorgint espordicament en altres zones de l'anell.  Comparades amb el seu entorn, les falques radials apareixen brillants en llum difs cap avant i fosques en llum difs cap arrere.  D'ac que les partcules de grandries de l'orde d'un micrmetre abunden en les falques radials.
Cada part d'una falca radial gira al voltant de Saturn a la mateixa velocitat que ho fan les partcules de l'anell a la seva distncia radial.  Les porcions interiors es mouen ms de pressa; aix, una falca radial es va inclinant amb el temps i arriba a desaparixer.  L'extrem ms estret ("punxa") de cada falca radial pareix coincidir aproximadament amb la distncia des de Saturn a la qual el perode d'una partcula en rbita iguala al perode de rotaci de Saturn.  El camp magntic de Saturn est tancat dins del planeta; gira, per tant, amb ell.  D'ac que les forces electromagntiques siguen parcialment responsables que existisquen falques radials.  A aquest respecte pot fer-se notar que es van observar brots d'esttica de banda ampla.  Els brots pareixen haver-se originat en fonts de l'anell B, prop de regions on l'activitat de les falques era intensa.
L'observaci que la difusi de la llum en les partcules de les falques radials de l'anell B de Saturn ocorre predominantment cap avant permet deduir que les falques sn concentracions locals i transitries de partcules de l'anell, d'un micrmetre de grandria.

 Llista dels anells i divisions ms importants .
Esta s una llista de 15 dels anells de  Saturn ms importants, i les divisions entre ells.



 Enllaos externs .
 Imatges dels anells de Saturn obtingudes per la Sonda Cassini.;

Vegeu tamb .
Anells de planetes;
Anells de Jpiter;
Anells d'Ur;
Anells de Nept;
Satllit pastor;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45822" title="El Prncep" nonfiltered="2810" processed="2791" dbindex="18112">

El Prncep (Il Principe) s un tractat de poltica escrit per Nicolau Maquiavel (1469 - 1527). L'obra, redactada el 1513, interrompent temporalment la redacci dels Discursos sobre la primera Dcada de Tit Livi, va ser completada no ms tard del primer semestre de 1514; fou dedicada a Lloren de Mdici a qui va dedicat tamb el darrer captol (XXVI), escrit versemblantment al mateix temps que la dedicatria 1515 per a exhortar-lo a alliberar i unificar polticament Itlia. El Prncep fou publicat pstumament el 1532 i representa una fita en el desenvolupament d'una concepci realista de la poltica. L'obra ha estat considerada com el punt de partida de la cincia poltica moderna ats que Maquiavel, fonamentant-se en el naturalisme renaixentista, trenca amb la dependncia de la poltica a la moral, a la religi o a la idealitzaci i realitza una anlisi i descripci de la societat que es basa en la realitat efectiva, segons principis realistes i immanents.


 Tesi poltica de El Prncep  .

Tot i les conviccions republicanes de Maquiavel, El Prncep defensa una tesi absolutista del poder poltic, com a soluci a la debilitat i fragmentaci dels petits estats italians que pugus fer front a les potents monarquies francesa i espanyola. s en aquest context que cal interpretar la figura del princep nou que reclama un estat nacional itali fortament cohesionat.

 Estructura de l'obra .

Est dividida en quatre parts principals:

Captols I-XI: Com s'adquireixen i com es conserven els principats, sobretot l'interessen els principats nous. En el captol IX fa referncia als principats eclesistics i mostra el seu menyspreu per la poltica temporal de l'Esglsia (el llibre va estar sempre a l'ndex de llibres prohibits per la Santa Inquisici). ;
Captols XII-XIV: Sobre el problema de la seguretat i les armes, les considera imprescindibles i que el prncep estigui al front de l'exrcit.
Captols XV-XXIII: Comportament del prncep respecte a sbdits i amics. Fa una poltica realista conscient que les aparences sn sovint ms efectives que la sinceritat, que en ocasions la moral haur de deixar-se de banda (a favors dels interessos colectius i que el governant ha de procurar sobretot no ser odiat pel seu poble. ;
Captols XXIV-XXVI: Estudia la situaci contempornia  de la Itlia de la seva poca i procurar-ne la regeneraci. En aquest aspecte la posteritat ha fet molta burla per a Maquiavel, considerant que ell, "l'oportunista", "el maquiavl.lic", no pretenia realment descriure la poltica, sin nicament crear "una eina" a favor de la Itlia oprimida per als extrangers (i no un escrit realment dedicat a tothom que en volgus fer s, s a dir, a tota la humanitat).

En definitiva encara que Maquiavel no dubta de la validesa de la moral, la subordina a les finalitats de l'estat. Tanmateix destaca que el prncep no s l'amo del principat sin el seu servidor. Maquiavel veu un model contemporani de l'estat nou en la figura de Csar Borja.

Enllaos externs.
 Il Principe at MetaLibri (PDF eBook) ;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45823" title="Gran Barrera de Corall" nonfiltered="2811" processed="2792" dbindex="18113">

La Gran Barrera de Corall (en angls Great Barrier Reef) s el major escull de corall del mn. Es troba davant l'estat australi de Queensland i s'estn al voltant de 2.500 km.

L'escull est composat pels esquelets calcaris de milers de milions de cossos polpers de corall dipositats al llarg de milions d'anys. El corall creix sobre les restes calcries dels seus predecessors alimentat per una aigua marina calentes,clares poc profundes i riques en nutrients.

Es poden trobar ms de 400 espcies de corall, algunes microscpiques i altres que arriben als 2 metres d'amplada. En els marges externs de l'escull s'hi fan espcies viscoses amb capacitat de resistir els embats de les ones, en canvi les delicades varietats lanceolades han d'aixoplugar-se en les aiges ms tranquilles. Les formes sn variades: ventall, cpula, banyes, flor etc. Els colors oscillen entre tons rosats, fcsia, grocs, blaus i verds.

Entre els esculls s'hi troben ms de 1.500 espcies de peixos i crustacis.

Hi ha unes 900 illes de dimensions variables.

La Gran Barrera de Corall est greument amenaada, alguns experts pronostiquen que desapareixer ,i ser substituda per corall mort recobert d'algues, en tan sols 50 anys. Les causes semblen ser el trencament de l'equilibri biolgic pel escalfament global de la terra (aquests esculls ja abans es trobaven vivint en el lmit de temperatura), l'eutrofitzaci pels residus de fertilitzants i fins i tot el turisme excessiu. Com a mostra de desequilibri hi ha una estrella de mar "Acanthaster planci" que es menja el corall i l'est destruint en enormes quantitats. Les autoritats australianes han pres algunes mesures com la de prohibir parcialment la pesca.





































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45824" title="Anell A" nonfiltered="2812" processed="2793" dbindex="18114">

El anell A  s un dels anells de Saturn. s el mas extern dels dos anells  grans, ms lluminosos. El seu lmit intern s la Divisi de Cassini i el seu lmit exterior el perfila l'rbita de la xicoteta lluna pastora Atles. L'anell A est dividit en dos prop del seu cantell exterior per la  Divisi Encke qu est causada per la presncia del satllit pastor  Pan. Una altra divisi ms xicoteta, la Divisi Keeler, es mant grcies a la lluna  S/2005 S 1.
Si comparem l'anell A amb el anell B, el A no mostra trets que es destaquen i brilla uniformement, si b presenta diverses caracterstiques distintives, estretes i discretes, en les seves regions ms externes.  D'una banda, la divisi d'Encke, fosca i relativament buida, amb una amplria d'uns 350 quilmetres, cont dos o tres anells irregulars, xicotets i estrets, formats per partcules xicotetes.  Les imatges preses mostren que eixos anells d'escassa grandria arrugues o plecs que recorden els detectats en l'anell F. La divisi d'Encke est confinada per quatre bandes pocs corrents, amb estructura irregular i ondulada causats per l'acci del satllit Pan.
A major distncia de Saturn la vora exterior de l'anell A presenta moltes bandes estretes, d'amplria prxima als 20 quilmetres, en les que abunden partcules xicotetes.  L'espaiat entre les bandes decreix cap a l'exterior.  La vora externa de l'anell A est molt definit.  Tamb ac proliferen partcules xicotetes.

 Vegeu tamb .
Anells de Saturn;
Anells de planetes;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45825" title="Anell B" nonfiltered="2813" processed="2794" dbindex="18115">

L'anell B s un dels anells de Saturn. s interior a l'anell A i s'estn des dels 92.000 km als 117.500 km. del centre de Saturn presentant una amplria de 25.500 km. En aquest anell s on s adverteix una major organitzaci estructural. Tamb posseeix la major densitat de partcules que es troba en els anells.  Hi ha variacions d'opacitat en l'anell B al llarg de distncies radials de no ms de 10 a 50 quilmetres; el que no deixa de cridar l'atenci si considerem que possex una amplria total de 25.500 quilmetres.  La part central i ms opaca d'aquest anell B s aquella on apareixen les Falques radials.

 Vegeu tamb .
Anells de Saturn;
Anells de planetes;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45828" title="Anell C" nonfiltered="2814" processed="2795" dbindex="18116">
L'anell C s un del anells de Saturn. s ms interior que l'anell B estenent-se des dels 72.500 km. als 92.000 km. des del centre de Saturn. L'anell C i la divisi de Cassini presenten moltes semblances estructurals, a ms de la seva relativa falta de color roig, grau semblant de transparncia i escassetat de partcules xicotetes.  Ambds manifesten bandes discretes, regularment espaiades i de brillantor uniforme.  Un i una altra contenen tamb buits estrets, de vores ben definits i completament buits amb una amplria radial de 50 a 350 quilmetres.  Alguns dels buits possexen, a ms, xicotets anells ms prims encara, de vores igualment ben definits i molt opacs.  Diversos d'aquestos ltims anells sn excntrics, s a dir, no circulars, i d'amplria no uniforme.

 Vegeu tamb .
Anells de Saturn;
Anells de planetes;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45831" title="Anell E" nonfiltered="2815" processed="2796" dbindex="18117">
L'anell E de Saturn s'estn des de 180.000 km. als 480.000 km. del centre de Saturn. T per tant una amplria de 300.000 km. Pel seu interior a 237.948 km. del centre de Saturn viatja el satllit Encladus.

La regi que rodeja al pol sud d'Encladus  est coberta de fractures tectniques i crestes. Esta regi s molt jove, ja que no es veu cap crter. Per estes fractures escapa vapor d'aigua que forma una atmosfera en el satllit.

Instruments de la sonda Cassini han revelat l'existncia d'una atmosfera en Encladus.  Ats que les molcules possexen una velocitat ms alta que la de fuga, es pensa que l'atmosfera d'Encladus s'escapa permanentment a l'espai i al mateix temps es restaura a travs de l'activitat geolgica.  L'atmosfera d'Encladus esta composta majoritriament per aigua (aproximadament 65%). Les partcules que escapen de l'atmosfera d'Encladus sn la principal font de l'Anell E que est en l'rbita del satllit i t una amplria de 180.000 Km.

 Vegeu tamb .

Anells de Saturn;
Anells de planetes;
Encladus;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45832" title="Vampir" nonfiltered="2816" processed="2797" dbindex="18118">


Un vampir s un personatge mitolgic, un monstre que sobreviu xuclant la sang humana o animal, s un parsit amb forma humana. Sovint t la capacitat de transformar-se en altre formes, sobretot la de ratpenat. Una persona es transforma en vampir quan s mossegada per un i llavors viu una segona existncia (usualment nocturna) que pot ser eterna si no se'l mata. En molts ritus religiosos antics est lligat al dimoni. Per als estudiosos, els vampirs sn un arquetip que compleixen la funci de desafiar la mortalitat i per aix estan presents en moltes cultures.

Histria.

Al Renaixement va sorgir la histria de Vlad Tepes, un rei romans que desprs seria assimilat a Drcula. Aquest noble sanguinari empalava els seus enemics. Des d'aleshores, la regi de Transsilvnia s el bressol dels vampirs. S'ha de dir que la historicitat dels fets s molt discutida i fins i tot el comte Drcula autntic podria haver estat el fill d'aquest Vlad Tepes. 

Al segle XVIII es produeix un auge en la creena en els`vampirs i s'associen a les morts sense resoldre i a les desaparicions. Molts contes infantils de terror s'omplen d'aquests personatges que arriben volant de nit per atacar les seves vctimes indefenses. La Inquisici s'ocupa tamb d'ells, declarant-los criatures demonaques (d'aqu la creena que retrocedien davant la creu). Algunes investigacions relacionen els pressumptes morts per vampirisme amb una epidmia de rbia (fet que explicaria la violncia dels afectats i la poca tolerncia a les olors fortes com l'all).

Al Romanticisme els escriptors admiraven els vampirs com a ssers allunyats de la societat, condemnats a viure eternament. Eren homes de poder i luxria, que voliend eixar aquest mn o tornar a viure de dia. Estaven lligats a l'aristocrcia, per aix se'ls representa amb capes de vellut llargues, robes elegants i vivint en castells. Acostumen a ser estrangers per augmentar el seu exotisme.

L'obra de Bram Stoker es considera el cim literari pel que fa als vampirs. El llibre ha estat adaptat en nombroses ocasions al cinema i constitueix la base de la imatge actual dels vampirs. El segle XX s ple d'obres que recreen aquestes criatures, ara no necessriament malfiques. Hi ha un auge de les vampiresses. Aix mateix tamb cal destacar l'aportaci de l'escriptora nord-americana Anne Rice a aquest gnere literari

La cincia actual ha intentat explicar els fenmens associats tradicionalment als vampirs amb allusions a plagues, animals i malalties. Tanmateix l'origen s una manca de comprensi del fenmen de descomposici dels cossos morts, sumat a diverses creences paganes i cristianes.

Caracterstiques.

Tot i que cada regi i autor t les seves caracterstiques sobre qu s i qu no s un vampir, i malgrat el rebuig d'aquests trets populars per part de la literatura vamprica del segle XX, hi ha una srie de fets que es relacionen amb els vampirs:

 No es reflecteixen en els miralls ni tenen ombra;
 Tenen por de la creu i de l'all, aix com de l'aigua beneda;
 Dormen en tats i preferiblement a la seva terra natal;
 Poden ser assassinats si se'ls clava una estaca de fusta al mig del cor mentre dormen;
 No poden sobreviure amb la llum del sol;
 Volen augmentar la poblaci dels vampirs amb les mossegades als vius, ja que no poden tenir fills naturals;
 La sang fresca els ajuda a mantenir l'aparena de joventut amb el pas dels segles;
 Alguns dominen la mgia i determinats animals;
 Poden sortir volant transformats en ratpenats.
 Les bales de plata o la decapitaci poden matar-lo;
 No poden respirar, menjar, beure aigua o altres coses relacionades amb la vida;
 Els ullals creixen amb la visi d'una vctima;

Vampirs d'arreu del mn.

Les llegendes i mites sobre vampirs sn freqents a moltes cultures, si b no totes usen aquest nom.

Les lmies de la cultura clssica tenen conductes similars a la dels vampirs. Tenen la part superior de dona i la inferior de serp i ataquen a les seves vctimes a mossegades. A l'Odissea d'Homer apareixen ombres que es nodreixen de la sang dels sacrificis rituals. De fet, s una creena estesa en moltes religions que els dus estimen la sang vessada per ells.

Els pobles eslaus van comenar a creure en vampirs com a cossos incorruptes que es negaven a morir del tot. Les causes podien ser mossegades de determinats animals, com escorpins, o l'excomuni, que no deixava l'nima en pau a l'altra vida. Usaven la creu i l'estaca com a armes contra ells. Les seves aparicions estaven marcades per desaparicions de ramat durant la nit. Els eslaus creuen que un bon exorcisme o cremar el cosa del vampir el pot fer morir de manera definitiva.

Les llegendes romaneses estan plagades de vampirs, per va ser a partir del pncep de Valquia Vlad III que es van convertir-se en la ptria dels vampirs per excellncia (juntament amb Hongria, ja que Transsilvnia era una regi en dispusta entre els dos pasos). Vlad III va ser conegut com a Drcula (draculea en romans), que vol dir fill del drac o del dimoni (drac, en romans, s alhora drac i dimoni). Aquest malnom li venia de ser vir de Vlad II, conegut com a Dracul, el drac, per ser membre de l'orde del drac. Els romanesos obrien les tombes uns anys desprs dels enterraments per comprobar que el cadver hi fos i per tant no s'hagus convertit en un vampir. El dia ms actiu de l'any per als vampirs era el 22 d'abril.

A l'ndia el vampir est relacionat amb la deessa Kali, que tamb reclama sang per a continuar vivint. Una transformaci de la seva figura en la "deessa negra" anomenada Sara perviu entre els gitanos d'arreu del mn. Creuen que qualsevol criatura pot transformar-se en vampir, fins i tot les plantes. Sn dels pocs pobles que creuen que els vampirs poden barrejar-se amb la gent normal i tenir fills, criatures molts poderoses que sovint sn els nics que poden matar els seus pares. Una vampiressa que es casa amb un home l'esgota en l'acte sexual fins a la mort.

Un vampir catal: el comte Estruc .

El Comte Estruc o Estruga, fou un vampir, radicat, segons la llegenda, al castell de Llers, a l'Alt Empord, on tamb, es soposa que hi havia bruixes, immortalitzades pel poeta Carles Fages de Climent  Segons aquestes fonts, el comte seria un noble catal del segle XII que, un cop mort hauria tornat a la vida en forma de vampir. Segons la llegenda, el comte sedua a les noies joves i les deixava prenyades. Al cap de nou mesos aquestes dones parien petits monstres que morien noms nixer.

Aquest horror va durar un temps fins que el monstre va ser trobat i mort per un ermit d'origen jueu que el va fer descansar en pau amb un sortilegi ancestral relacionat amb els rituals de la cbala.


 Organitzacions d'estudi .
Existeixen diverses organitzacions que estudien la literatura i el folklore dels vampirs, com la Transylvanian Society od Dracula. A nivell dels Pasos Catalans existeix Cercle V des de l'any 2004. 

Referncies.



Enllaos externs.

 L'Upir, butllet acadmic sobre el mn dels vampirs;
 Cercle-V, (Folklore sobre vampirs).
 Societat Espanyola d'Estudis sobre vampirs, (Textos en catal).
 Vampbloc: Notcies, idees i fets sobre vampirs;
 Bibliografia d'assaig en catal sobre vampirs;
 Stephenie Meyer Spain amb altres idiomes ;






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45837" title="Anell F" nonfiltered="2817" processed="2798" dbindex="18119">



L'anell F s un anell exterior a l'anell A que est a 140.210 km. del centre de Saturn i amb una amplria entre 30 i 500 km. i que es va fer rpidament conegut durant el sobrevol de les naus Voyager per presentar ondulacions i trenats que era la primera vegada que s'observaven. L'anell est a 4000 quilmetres de la vora exterior de l'anell A. T dos satllits pastors: Pandora i Prometeu. 
Aquestos satllits sn els causants de mantenir l'anell en el seu lloc i potser de les estranyes configuracions que presenta. Pandora va per l'exterior de l'anell i Prometeu per l'interior.

En fotografies fetes pel Voyager 1 al novembre de 1980 apareixen en l'anell "F" de Saturn trenats, no obstant, quan nou mesos ms tard va arribar el Voyager 2, havien desaparegut.  Al novembre de 1980, constava de tres cintes, cada una d'elles d'una amplria d'uns 30 quilmetres.  Les dos cintes ms externes, que mostraven arrugues, torsions i nucs, pareixien trenades.  A l'agost de 1981, l'anell F havia canviat ja d'estructura. Predominava llavors una cinta sense trenar i apareixien com a companyes altres tres cintes ms dbils.

Els estudis de difusi de la llum realitzats pels Voyager assenyalen que les partcules de grandries de l'orde d'un micrmetre constituxen una proporci gran de les partcules en l'anell F.

 Vegeu tamb .
Anells de Saturn;
Anells de planetes;
Pandora;
Prometeu.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45838" title="Gavrilo Princip" nonfiltered="2818" processed="2799" dbindex="18120">

Gavrilo Princip (Obljaj, Bsnia i Hercegovina, 25 de juliol de 1894 (o 1895) -  28 d'abril de 1918) va ser un nacionalista serbo-bosni que assassin l'hereu a la corona d'ustria, l'arxiduc Francesc Ferran, i la seva muller, la comtessa Sofia, el 28 de juny de 1914 a Sarajevo (Bsnia).

Princip, era membre del grup nacionalista serbi Jove Bsnia (Mlada Bosna), una organitzaci que defensava l's de la violncia amb l'objectiu de qu l'Imperi austrohongars abandons Bsnia per unificar-se amb Srbia. 

El magnicidi protagonitzat per Princip, fou el detonant de l'esclat de la Primera Guerra Mundial (1914-1918) ats que, de resultes de l'assassinat, ustria declar la guerra a Srbia, fet que desencaden el joc d'aliances pel qual Alemanya donaria suport a ustria-Hongria, i Rssia, Frana i la Gran Bretanya recolzarien Srbia. 
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45842" title="Yengnan" nonfiltered="2819" processed="2800" dbindex="18121">
Yengnan s un estat dels estats Shan, a la regi del Myelat, dins l'estat Shan de Myanmar. La capital s Yengnan al nord-oest de Taunggyi i a l'oest de Lawksawk. La regi s la ms subdesenvolupada dels estats shan. T una superfcie d'uns 645 km incloent l'estat subsidari de Kyawkku Hsiwan (Kyakku o Kyawkku) que t 151 km.

Hi viuen principalment shan, bamar, Pa-O, danu i palaung.

Era un principat independent tributari del rei de Birmnia amb el titol de Ngwegunhmu pel cap. El 1886 el cap local va prendre part en la confederaci contra els britnics per desprs de la victria britnica va fer rpida submissi i li fou reconeguda la possessi del territori (1887). El darrer senyor que va governar va abdicar el 1959 i desprs fou una de la Repbliques de la uni d'Estats Shan que constituren l'Estat Shan, amb vocaci de independncia, per part de Myanmar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45843" title="Pinhmi" nonfiltered="2820" processed="2801" dbindex="18122">
Pinhmi s un estat dels estats Shan, a la regi del Myelat, dins l'estat Shan de Myanmar. La capital s Pinhmi al sud-oest de Taunggyi i enclavat a Hsamongkham, menys pel sud que toca amb Tigit, dependncia de Yawnghwe, i ja prop de la frontera amb terres birmanes. Noms te una superfcie  de 6 km. 

Hi viuen principalment els Danu.

Era un principat independent tributari del rei de Birmnia amb un cap que portava el ttol de Ngwegunhmu. El 1886 el cap va prendre part en la confederaci contra els britnics per desprs de la victria britnica va fer rpida submissi i li fou reconeguda la possessi del territori (1887). El darrer senyor que va governar va abdicar el 1959 i desprs fou una de la Repbliques de la uni d'Estats Shan que constituren l'Estat Shan, amb vocaci de independncia, per part integrant de Myanmar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45845" title="Kyone" nonfiltered="2821" processed="2802" dbindex="18123">
Kyone (o Kiong) s un estat dels estats Shan, a la regi del Myelat, dins l'estat Shan de Myanmar. La capital s Kyone al sud-oest de Pwela i a l'oest de Taunggyi. Noms t una superfcie de 21 km.

Hi viuen principalment Taungthu, Danu i Shan.

Era un principat independent tributari del rei de Birmnia amb un cap que portava el ttol de Ngwegunhmu. El 1886 el cap va prendre part en la confederaci contra els britnics, per desprs de la victria britnica va fer rpida submissi i li fou reconeguda la possessi del territori. El darrer senyor que va governar va abdicar el 1959 i desprs fou una de la Repbliques de la uni d'Estats Shan que constituren l'Estat Shan, amb vocaci de independncia, per part de Myanmar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45847" title="Danu" nonfiltered="2822" processed="2803" dbindex="18124">
Els danu s una tnia de la regi de Myelat a l'Estat Shan de Myanmar. 

Viuen principalment a Pindaya i els estats vens de Pwela, Kyone, Hsamongkham, Maw, i Yengnan, i a l'rea de Pyin Oo Lwin a la divisi o provncia de Mandalay. Parlen un llenguatge derivat del birm. El seu nom prov de la paraula birmana donke que vol dir "arquers valents".

Es van establir a la zona al segle XVII desprs de les guerres entre Birmnia i Siam.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45848" title="Loilong" nonfiltered="2823" processed="2804" dbindex="18125">
Loilong s un estat dels estats Shan, a la regi del Myelat, dins l'estat Shan de Myanmar. La capital s Pinlaung al nord-est de Taunggyi i al sud de Lawksawk. T una superfcie de 2576 km.

La seva poblaci est repartida entre Taungthu i Shan, amb una minoria birmana.

T un petit estat subsidiari al sud-est anomenat Namtok.

Era un principat independent tributari del rei de Birmnia amb un cap que portava el ttol de Ngwegunhmu. Vers el 1882 el cap va rebre el ttol de Myosa per la fidelitat al rei birm. El 1886 el cap va prendre part en la confederaci contra els britnics per desprs de la victria britnica va fer rpida submissi i li fou reconeguda la possessi del territori i el ttol (1887). El darrer prncep que va governar va abdicar el 1959 i desprs fou una de la Repbliques de la uni d'Estats Shan que constituren l'Estat Shan, amb vocaci de independncia, per part integrant de Myanmar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45850" title="Vallter 2000" nonfiltered="2824" processed="2805" dbindex="18126">


Vallter 2000 s una estaci d'esqu de l'extrem nord del Ripolls. Com el seu nom indica est situada en el curs del riu Ter, concretament la seva zona axial (el seu naixement). Emmarcada pels pics de Bastiments, Gra de Fajol i de la Dona, l'estaci ocupa doncs la part nord del circ d'Ulldeter i l'occidental del de Morens.

Les cotes de l'estaci abracen des dels 2000 fins els 2500 metres, si b la base de serveis i l'aparcament principal no estan situats a la cota ms baixa sin pels volts dels 2200 metres, des d'on surten tots els remuntadors excepte dos (el telecadira que prov de baix de tot i un telesqu que s'endinsa en el clot de les Xemeneies, i que fou escurat per culpa del perill d'allaus).

La seva presncia ha suposat un factor econmicament important per la vall de Camprodon, i probablement ha contribut a augmentar l'atractiu turstic de pobles de la zona. D'altra banda, el trnsit que genera desborda l'estructura urbana de certs pobles i colnies que cal travessar per arribar-hi, com per exemple, Setcases.

Innivaci.

Situada a l'extrem oriental de la serralada pirinenca, la innivaci de Vallter 2000 s molt irregular. La ra s que els fronts atlntics (que segueixen la circulaci zonal) hi arriben molt afeblits. Per contra, les llevantades, que es donen amb molta menys freqncia que els atlntics, l'ataquen amb tota la seva fora, tot deixant-hi grans quantitats de neu. Aix, hi ha hagut anys en qu l'abundor de llevantades li ha perms d'sser una de les estacions d'Europa amb ms neu, i romandre oberta fins a dates inusuals als Pirineus (fins a finals de maig durant la temporada 1995/1996).

L'altura de l'estaci permet que les nevades siguin, ja per definici, ms abundoses que a d'altres estacions, a ms d'una conservaci de la neu caiguda fora bona, malgrat que l'orientaci no sigui nord sin ms aviat est, i en algun punt, sud. Tot i aix, i d'acord amb la irregularitat nivolgica esmentada, l'estaci s'ha equipat amb un sistema de neu artifical que (tot complementant la neu natural) li permet de tenir obert durant tota la temporada la major part de l'estaci, fins i tot si no hi ha cap llevantada notable.

Enllaos externs.
Pgina oficial de l'estaci;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45851" title="Myosa" nonfiltered="2825" processed="2806" dbindex="18127">
Myosa s el ttol dels prnceps shan de segona categoria, per darrera dels Sawpaw o Saofa (prnceps celestials).

Principats amb ttol de Myosa:

Hopong;
Hsatung;
Hsamongkham ;
Hsum Hsai (Thonze);
Kehsi Mansam;
Kengkham;
Kenglon;
Loilong, des 1882 (abans ttol: Ngwegunhmu);
Mawnang;
Mongshu;
Mongsang;
Mongkung;
Monglong;
Mongnawng;
Mongsit;
Mongtung;
Mongyawng;
Nawngwawn;
Pwela;
Sakoi;
Samkha;
Singaling Hkamti;
Tigit;
Wanyin;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45853" title="Maw" nonfiltered="2826" processed="2807" dbindex="18129">
Maw (birm Baw) es un estat dels estats Shan, a la regi del Myelat, dins l estat Shan de Birmnia. La capital es Ye-U al oest de Yengnan. T una superfcie  de 885 km2. Part de la poblaci es d tnia Danu. Tamb hi viuen els Pa-O, Shan i Palaung.

Era un principat independent tributari del rei de Birmnia amb un cap que portava el ttol de Ngwegunhmu. El 1886 el cap va prendre part en la confederaci contra els britnics per desprs de la victria britnica va fer rapida submissi i li fou reconeguda la possessi del territori el 1887. El darrer senyor que va governar va abdicar el 1959 i desprs fou una de la Repbliques de la uni d'Estats Shan que constituren l'Estat Shan, amb vocaci de independncia, per part integrant de Myanmar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45854" title="Baw" nonfiltered="2827" processed="2808" dbindex="18130">



Baw, un dels estats shan, vegeu Maw;
Baw, ancestre dels bawndides de Tabaristan.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45855" title="Sarajevo" nonfiltered="2828" processed="2809" dbindex="18131">
 
Sarajevo (en cirllic,         ) s la ciutat ms gran i capital de Bsnia i Hercegovina. Abans de la guerra, l'ltim padr de 1991 avaluava la poblaci en 429.672 habitants i actualment est estimada en uns 310.000 habitants. Sarajevo v del turc saray que significa palau del sold (t el mateix origen que serrall en catal) i ova que vol dir camp.

La ciutat est considerada com una de les ciutats ms importants dels Balcans i la seva histria s particularment rica des de la seva creaci pels otomans el 1461. La ciutat ha estat el lloc de l'assassinat de l'arxiduc Francesc Ferran d'ustria que va marcar el comenament de la Primera guerra mundial i ms recentment va acollir els Jocs olmpics d'hivern de 1984 i va ser assetjada durant la guerra de Bsnia en els anys 1990. Sarajevo forma part del cant de Sarajevo, un dels deu cantons de Bsnia i Hercegovina. 

Geografia.

Sarajevo est situada prop del centre del triangle format per Bsnia i Hercegovina, i cobreix una superfcie de 142 km. La major part de la ciutat est construda a la vall de Sarajevo, a una altitud mitjana de 500 m i envoltada de muntanyes.

El riu Miljacka flueix a travs de la ciutat de l'est a l'oest. La font del riu Bosna pren la seva font al riu Vrelo que es troba a la perifria de Sarajevo prop Ilidza i s un dels espais naturals ms grans del pas.

La ciutat est envoltada de cinc grans muntanyes, que han servit en els Jocs olmpics d'hivern el 1984. Formen part dels Alps Dinrics que s'estenen a travs de Crocia, Bsnia i Hercegovina, Srbia i Montenegro. Les muntanyes atreuen els turistes per a les activitats d'esqu i d'excursions.

Els cims ms importants sn:

 Treskavica : 2.088 m, sud;
 Bjelanica : 2.067 m, sud-oest;
 Jahorina : 1.913 m, sud-est;
 Trebevi  : 1.627 m, sud-est;
 Igman : 1.502 m, sud-oest;

Clima.

Sarajevo gaudeix d'un clima continental, situada entre les zones climtiques de l'Europa central al Nord i del Mediterrani al sud. Sarajevo coneix estius calents, amb temperatures de 35C no inhabituals i dels hiverns freds, en qu la neu est garantida a conseqncia de l'altitud de la ciutat. Sarajevo compta amb tres estacions meteorolgiques situades sobre les muntanyes de Bjelasnica i Butmir i a la mateixa ciutat.

Els mesos ms calents sn el juliol, amb una temperatura mitjana de 19C, aix com el mes d'agost que t una temperatura mitjana de 16C. El mes ms fred de l'any s el gener, amb una temperatura mitjana de -1C. La temperatura anual mitjana s de 10C.

Sarajevo rep ms de 900 mm de precipitacions anualment. El mes ms plujs s l'octubre, amb 89,4 mm. El mes de febrer s el ms sec amb 61,4 mm de precipitacions. La pressi de l'aire mitjana s de 942,3 millibars i s relativament constant al llarg de l'any.

Histria.

Els arquelegs estan d'acord a dir que l'indret de Sarajevo era ocupat per l'home des del neoltic, com ho testimonien els atuells Butmir trobats en el moment de la construcci d'una escola el 1893.

Diversos habitatges illiris existien a la regi abans de la conquesta de Roma de l'any 9. Els illiris que residien prop de Sarajevo pertanyien a la tribu dels Daesitates, un grup guerrer que va ser l'ltim a resistir-se de l'ocupaci romana de l'emperador Tiberi. Durant l'ocupaci romana, la ciutat Aquae Sulphurae existia sobre l'indret actual d'Ilida, un barri perifric de Sarajevo al sud-oest de la ciutat.

En el transcurs de l'edat mitjana, Sarajevo forma part de la provncia bsnia de Vrhbosna situada prop del centre tradicional del regne. B que una ciutat dita Vrhbosna existia, la localitzaci exacta de Sarajevo en aquesta poca s objecte de debats. Diversos documents fan constar una ciutat anomenada Tornik a la regi. Tanmateix, Tornik sembla no ser ms que un petit mercat ve d'un petit poble poc important per als venedors ragusains.

D'altres documents al contrari ensenyen Vrhbosna com una ciutat major situada en el centre del Sarajevo modern. Els documents papals deixen constncia de la construcci de la catedral de Sant Pol el 1238 a la ciutat. Els deixebles de Sant Cirili i Sant Metode van construir igualment una esglsia a Vrelobosna.

Sarajevo tal i com se la coneix avui ha estat fundada per l'imperi otom en els anys 1450 de resultes de la conquesta de la regi. La data de 1461 s de manera comuna admesa com a any de creaci de la ciutat, quan el primer governador otom de Bsnia, Isa-Beg Isakovic, va transformar un grup de pobles en ciutat i en capital d'Estat construint sobretot un mercat cobert, una mesquita, un bany pblic, un hotel i un palau pel suld (Saray) que va donar a la ciutat el seu nom actual. La mesquita es va dir Carova Damija (la mesquita del tsar) en honor del suld Mehmed II. Grcies a aquests edificis Sarajevo va ser rpidament la major ciutat de la regi.

Sarajevo floreix al segle XVI grcies al constructor Gazi Husrev-beg que construeix la majoria del que s avui la vella ciutat. Sarajevo es fa coneixer per als seus grans mercats i les seves nombroses mesquites, que eren un centenar cap a mitjans d'aquest segle. Cap a la fi del segle XVII, Sarajevo era la ciutat ms important dels Balcans desprs d'Istanbul. El 1660, s'estima que la seva poblaci era de ms de 80.000 habitants. En comparaci, Belgrad comptava amb 12.963 habitants i Zagreb noms 14.000 fins a 1851.

Els primers segles de domini otom sn doncs l'edat d'or de Sarajevo. Al segle XVI tota la ciutat est prcticament construda. Al segle XVII ja no s'estn, per la poblaci continua augmentant. Sarajevo era la segona ciutat ms rica dels Balcans de l'oest desprs de Dubrovnik. Tanmateix el segle XVI marca tamb el comenament del declivi de l'imperi otom debilitat per la seva derrota a Viena.

No s una coincidncia que el comenament de la fi de l'era otomana en la histria de Sarajevo comena per la fi de la guerra austro-otomana. De resultes de la derrota de Viena el 1683, la part occidental de l'imperi va ser objecte de nombrosos atacs. En un atac condut pel prncep Eugeni de Savoia el 1697 contra l'imperi Otom, Sarajevo va ser saquejada i cremada. El conjunt de la ciutat va ser destruda exceptuant algun barri, algunes mesquites, i l'esglsia ortodoxa. Llavors la ciutat va patir nombrosos altres incendis, el que va fer que el 1801 la ciutat noms compts amb 60.000 habitants (el que era no obstant aix molt ms que la poblaci de Nova York en aquell temps). La ciutat va conixer l'anarquia de 1747 a 1757. Llavors, la capital de Bsnia va ser transferida a Travnik. El 1788 la ciutat va patir un nou incendi, i cinc anys desprs una epidmia de pesta.

Durant els anys 1830 l'rea al voltant de la ciutat patia unes quantes batalles de la rebelli dels bosnis, portada per Husein Grada evi . Avui, un carrer de ciutat essencial s'anomena "Drac de Bsnia" en el seu honor. La rebelli tanmateix fracass i els otomans van controlar Bsnia durant unes quantes dcades ms.

Per finalment, el 1878, Bsnia va ser ocupada per ustria-Hongria. Els arquitectes i enginyers que intentaven reconstruir Sarajevo com a capital europea moderna eren inesperadament ajudats per un foc que crem una gran part de la ciutat central ( arija). Aix comport barrejar els estils existents de la ciutat otomana restant i l'arquitectura occidental contempornia.

Aquest perode comport un de gran desenvolupament per a la ciutat grcies a que el nou poder occidental aportava noves idees de l'edat victoriana. Diverses fbriques i altres edificis foren construts, i les institucions foren modernitzades. Per primera vegada en la seva histria, la poblaci de Sarajevo comenava a escriure amb alfabet llat.

En l'esdeveniment que provocava la Primera guerra mundial, l'arxiduc Francesc Ferran d'ustria i la seva muller Sofia Chotek von Chotkowa eren assassinats a Sarajevo el 28 de juny de 1914 pel nacionalista serbi Gavrilo Princip. La violncia contra els serbis empitjorava per tota la ciutat, encara que els lders religiosos bosnians instaven a la moderaci i fins i tot personalment donaven refugi a algunes famlies serbies.

Desprs de la guerra, Sarajevo s integrada al regne de Iugoslvia (el pas dels eslaus del Sud), en tant que capital de la provncia de Drina Banovina. La ciutat no es va beneficiar de la mateixa atenci o de la importncia que havia conegut en el passat. Fora del que s avui el banc de Bosnia i Hercegovina, cap contribuci significativa va ser realitzada durant el perode d'entreguerres.

Durant la Segona guerra mundial, el regne estableix una defensa completament inadequada. De resultes d'un bombardeig alemany, Sarajevo va ser conquerida per la marioneta croata nazi Ustase. Una gran part de la poblaci jueva de la ciutat va ser exterminada durant l'Holocaust que posava fi de manera trgica a la important comunitat jueva de Sarajevo. El 1941, les atrocitats comeses per la Ustase eren fortament condemnades per nombrosos ciutadans de Sarajevo.

La resistncia de Sarajevo va ser conduda per "Walter" Peric, partidari del NLA. La llegenda diu que quan un nou oficial alemany va ser designat a Sarajevo amb la tasca de trobar Walter, va demanar al seu subordinat que li ensenys on era Walter. Aquest ltim va portar l'oficial dalt d'un pujol dominant la ciutat i li va dir "Veu la ciutat. s Walter." Walter mor el dia de l'alliberament de Sarajevo, el 4 de juny de 1945, fent-se d'alguna manera el smbol de la ciutat.  	 
		  	
Desprs de la Segona guerra mundial, Sarajevo esdev la capital de la Repblica de Bsnia dins de la Federaci socialista de la Repblica de Iugoslvia. Els comunistes van invertir mpliament a la ciutat, construint nombrosos barris residencials en les municipalitats de Novi Grad i Novo Sarajevo, situades a l'oest de la vella ciutat. Van desenvolupar igualment la indstria de la ciutat i en van fer, una vegada ms, una de les principals ciutats balcniques. D'una poblaci de 115.000 habitants a la postguerra, la ciutat va arribar a 429.672 al final de Iugoslvia.

La consagraci de Sarajevo sota l'era de la Iugoslvia socialista va ser en el moment dels jocs olmpics d'hivern de 1984. Sarajevo es va emportar els jocs davant Sapporo, Jap, i Falun-Gteborg, Sucia. Aquests jocs sn considerats per a molts com els millors jocs olmpics d'hivern mai organitzats. Van anar seguits per una explosi del turisme, fent dels anys 1980 un dels millors decennis des de feia molt de temps. L'eufria dels jocs i la bona situaci econmica semblaven ben allunyats del que llavors s'anava a desenvolupar.

La histria moderna de Sarajevo comena amb la declaraci d'independncia de Bosnia i Hercegovina. La ciutat esdev la capital del nou Estat. Quan l'exrcit de Iugoslvia es va installar a les muntanyes properes a Sarajevo, importants manifestacions per a la pau van tenir lloc. En una d'elles, una manifestant, anomenada Suada Dilberovic va ser abatuda per un tirador no identificat.

Els tres anys que van seguir van fer de Sarajevo el centre del ms llarg setge de la histria militar moderna.

El 6 d'abril de 1992, Sarajevo va ser envoltada per les forces srbies. La guerra va durar fins a l'octubre del 1995. De mitjana, 329 obusos van caure sobre la ciutat cada dia, amb un rcord de 3.777 el 22 de juliol de 1993. La ciutat va ser privada d'electricitat, de calefacci, d'aigua i de medicaments. A conseqncia del setge, la poblaci va baixar sensiblement.

Les estimacions que es fan sn de 12.000 morts i 50.000 persones ferides, per en el transcurs dels tres anys que va durar el setge de la ciutat, les forces srbies van ser incapaces de prendre la ciutat.

Els acords de Dayton posen fi al conflicte i al setge amb el restabliment de l'electricitat i del gas. El govern bosni va declarar la fi oficial del setge el 29 de febrer de 1996.

La reconstrucci de Sarajevo va comenar inmediatament. Gaireb no va quedar cap casa sense ser malmesa en el transcurs del setge. Les runes eren molt nombroses a la ciutat i els murs que quedaven eren crivellats de bales. Els pujols propers eren igualment minats.

El 2003, la majoria de la ciutat ja era reconstruda, amb noms algunes runes visibles en el centre ciutat. Els immobles moderns i els gratacels han estat construts des d'aleshores per tota la capital. La ciutat acull de nou nombrosos esdeveniments internacionals, com ara festivals de pellcules. A partir de 2014 sembla plausible una nova candidatura de Sarajevo per acollir de nou els jocs Olmpics d'hivern.

 Transports .

 S'utilitza mpliament els transports en com. Els principals mitjans de transport sn el tramvia, el troleibs i els autobusos. Les primeres lnies de tramvia a Europa van ser construdes a Sarajevo a l'any 1885 pel govern d'ustria-Hongria. Actualment, la xarxa de tramvia s'estn sobre 16 quilmetres de longitud.

A Sarajevo existeixen 7 lnies de tramvia, 4 de troleibs i 9 d'autobs. En els ltims anys de la extinta Iugoslvia es va pensar en construir un metro, que mai va arribar a realitzar-se.

El ferrocarril sempre ha estat molt desenvolupat a Sarajevo. La principal estaci de la ciutat est situada una mica al nord del centre-ciutat.

L'aeroport internacional de Sarajevo (Codificaci AITA SJJ) est situat a alguns quilmetres al sud-oest de la ciutat. Durant la guerra, l'aeroport va ser utilitzat pels avions de les Nacions Unides i de les organitzacions humanitries. Des dels acords de Dayton signat el 1996, l'aeroport ha conegut un creixent desenvolupament.

Les dues grans artries de la ciutat sn Titova i Zmaj od Bosne. Una autopista connectant la capital amb Budapest s en curs de modernitzaci.

Cultura.

Sarajevo ha estat casa de moltes tnies i religions diferents durant els segles, donant una gamma de cultures diverses a la ciutat. Bosnis musulmans, serbis ortodoxes, croats catlics, jueus, i eslovens, tots compartien la ciutat mentre mantenien identitats distintives.

La ciutat s rica en museus, incloent-hi:

 el Museu de Sarajevo,
 el Museu d'Art Contemporani Ars Aevi,
 el Museu Nacional de Bsnia i Hercegovina (establert el 1888 i a casa al Sarajevo Haggadah),
 el Museu Histric de Bsnia i Hercegovina, i;
 el Museu d'Arts de Literatura i Teatre de Bsnia i Hercegovina.

Altres centres cultures que ofereix:

 el Teatre Nacional de Bsnia i Hercegovina, establert el 1919,
 el Teatre de Joventut de Sarajevo,
 el Centre per a la Cultura de Sarajevo,
 la Biblioteca de la Ciutat de Sarajevo,
 la Galeria d'Art de Bsnia i Hercegovina, i;
 l'Institut Bosni, una recull de biblioteca i art privat que se centra en la histria Bosniana.

 Histricament, Sarajevo va acullir molts poetes famosos i pensadors durant l'imperi d'otom.

Vladimir Prelog, guanyador del premi Nobel de Qumica s de la ciutat, aix com Danis Tanovic director de cinema guanyador d'un oscar per la pellcula No man's land. Tamb, el guanyador del premi Nobel de Literatura Ivo Andric va passar gran part de la seva vida a Sarajevo.

Ciutats agermanades.


 Enllaos externs .

Govern de la ciutat (en bosni i angls) ;
Aeroport internacional de Sarajevo (en bosni i angls);
Associaci de Turisme de Sarajevo (en bosni i angls);
Mapa interactiu de la ciutat;
































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45856" title="Lawksawk" nonfiltered="2829" processed="2810" dbindex="18132">
Lawksawk s un estat dels estats Shan, a la regi del Myelat, dins l'estat Shan de Myanmar. La capital s la ciutat de Lawksawk, al nord de Taunggyi, que est situada a la riba del riu Zawgy. T una superfcie de 3537 km. Les pagodes del pas sn nombroses i impressionants. Una d'elles s com una torre i s del perode del regne birm de Pagan. La muntanya principal s el Loi Sanpa de 2391 m. Els rius principals sn el Nam Tu (Myitnge), el Nam Lang, el Nam Et, i el Zawgy.

La poblaci s de majoria Shan (50%) amb Danu i Taungthu com a segon i tercer grup.

L'estat produeix fusta, arrs, taronges, cacauets i minerals superficials. 

T com estat subsidiari el de Mongping, a l'est del principat, al limita amb Laikha. Administr de facto un territori enclavat pertanyent a l'estat de Mongnai.

 Histria .

Era un principat independent tributari del rei de Birmnia, fundat el 1630 amb el nom de Rathawadi. El nom actual s corrupci del birm Yatsawk ("estar construint") que es diu que li fou donat quant Narapathi Sithu Min va anar all a construir una pagoda i la va construir mentre sembrava unes llavors. El prncep portava el ttol de Saofa o Sawpaw. El 1882 el prncep, revoltat contra el rei de Birmnia, fou deposat pel prncep de Yawnghwe, per el 1886 aquest principat no va voler fer la guerra als britnics i la majoria dels estats, que havien format una confederaci sota un prncep birm anomenat Limdin, el van atacar. Llavors el prncep Sao Weng, un dels caps confederats, va recuperar el poder, amb l'ajut del seu pare Hkun Shwe Paik (de la casa reial per que no fou mai prncep). Cinc principats, Laikha, Mongkung, Kehsi Mansam, Mongpan, i Yawnghwe no s'havien unit a la confederaci per foren ocupats per les forces del prncep que, via Siam, va arribar a la zona. nicament la ciutat de Yawnghwe resistia encara a les forces dels confederats dirigides pel prncep Sao Weng i Hkun Shwe Paik. Finalment els britnics van aconseguir establir un destacament britnic a Hlaingdet sota comandament del coronel Stedman del tercer regiment Gurkha; la direcci poltica fou encomanada a Arthur Heddings Hildebrand auxiliat per James George Scott (conegut per Scott de les muntanyes Shan) i van passar a l'ofensiva el gener de 1887. El 15 de gener de 1887 van guanyar la batalla de Vall de Gegauk i el 19 de gener la del pas de Pyindeik. Els shan atacaven com podien als britnics; a la batalla de Nam Hkon els britnics van tornar a guanyar i el 6 de febrer van arribar a Heho prop dels forts de Kugyo i Bangwe on es van concentrar les forces shan. Els forts van ser ocupats i els shan es van retirar a la ciutat de Lawksawk. Els shan van desenvolupar una tctica de guerrilla i els seus homes foren coneguts com els Kullas. El 14 d'abril els britnics van atacar Lawksawk des Pwela i Pangtara. Sao Weng es va retirar a Kengtung, d'on tamb es va haver de retirar. El prncep de Kengtung va acceptar el protectorat britnic, si b Kengtung no va quedar pacificat totalment fins els 1890. Sao Weng va fugir a Xina amb els seus seguidors i es va establir a Mong (on va morir el 1896) i el seu principat fou donat el 9 d'octubre de 1887 al senyor Khun Nu de Tam  Hpak, un subestat que fou suprimit i integrat dins el principat de Hsatung. Aquest cap va fer molts serveis al britnics i va rebre el principat per recomanaci de Sir George Scott ja que el prncep Sao Weng refusava sotmetre's. 

El prncep Khun Nu va morir el 1900 i el va succeir el seu fill Khun Hsok que va morir durant la II guerra mundial (1943) i fou proclamat prncep Khun So que, com els altres prnceps shan va abdicar el 1959. Desprs fou una de la Repbliques de la uni d'Estats Shan que constituren l'Estat Shan, amb vocaci de independncia, per part integrant de Myanmar.

Sawpaw de Lawksawk .

Hkun Sam Lik 1791 - 1811               ;
On Gaing 1812 - 1813           ;
Khun Shwe Ek 1813 - 1850               ;
Vacant 1850 - 1854           ;
Sao Weng 1854 - 1882   ;
Ocupat per Yawnghwe 1882-1886        ;
Sao Weng (segona vegada) 1886 - 1887           ;
Bo Saing -Regent  1887;
Khun Nu   1887 - 1900        ;
Khun Hsok 1900 - 1943               ;
Khun So 1943 - 1959               ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45857" title="Kaw" nonfiltered="2830" processed="2811" dbindex="18133">


Kaw s el nom de dues nacions:

Els Kaw Thaung de l'Estat Shan de Myanmar, ms coneguts com Akha.
Els Kaw, indis americans d'Oklahoma, coneguts tamb com Kanza;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45858" title="La Repblica" nonfiltered="2831" processed="2812" dbindex="18134">

La Repblica s un tractat de poltica escrit pel filsof Plat.

L'obra est estructurada en 10 llibres on Plat parla per boca del seu mestre Scrates.

En els quatre primers llibres estan exposades les quatre teories principals sobre l origen de la Polis i el concepte de Justcia: Les mitlogiques tradicionals, les dels sofistes realistes (la justicia no s altra cosa que aquell ordre imposat per qui t la fora de fer-se obeir), la teoria contraactualista (contraposen llei i naturalesa i la justicia s una convenci humana). Aqu es quan Scrates, en realitat Plat, exposa la seva teoria de l estat ents com organisme on la justicia s una harmonia conscient i vivent i la societat un fet natural.

Prossegueix l obra com una contnua reflexi sobre la poltica i les relacions entre els governants i els ciutadans. Dna gran importncia a l educaci dels ciutadans (incloses les dones). Filosofa sobre la idea del b. Exposa la seva teoria de les quatre fases del coneixement que acaben amb  la definitiva  contemplaci de l sser suprem. Presenta el fams Mite de la caverna que explica les relacions entre els dos mons, el sensible (la caverna) i l exterior (les idees). Compara els sistemes poltics de l poca: timocrcia espartana, oligarquia, democrcia i tirania.

En l ltim llibre intenta preveure les conseqncies de la implantaci de l estat just que propugna i finalment analitza les diferncies entre poesia i filosofia tot i afirmant la preponderncia d aquesta ltima.

"La Repblica" s, a ms d una utopia social, un tractat de poltica i una reflexi sobre l sser hum. La influncia d aquesta obra ha estat contnua en el pensament poltic d'occident al llarg del temps.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45859" title="Monglong" nonfiltered="2832" processed="2813" dbindex="18135">
Monglong s un subestat de l'estat shan de Hsipaw, que forma part dels estats Shan dins l'Estat Shan de Myanmar.

La capital s Monglong, en birm Maiglone.

Est situat al nord-oest de Hsipaw, a la frontera de les terres shan amb terres birmanes.

Pertany a Hsipaw des del 1894, per abans fou independent. Els seus prnceps porten el ttol de Myosa.

 Myosa de Monglong .

Hso Han Hpa vers 1813- 1842      ;
Hso San Hpa (Hkun Hsa) 1842 - 1854   ;
Hso Kawn Kyawng 1854 - 1866  ;
Hkun Nyon 1866 - ? ;
Hkun Yawt ? - 1880               ;
Heng Nga Maung 1880 - 1887                ;
Hkun Saing (Hsawng) 1887 - 1888                ;
Hkun Hsa 1888 - 1894       ;
Sao Hke 1894 - ?      ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45860" title="Hsum Hsai" nonfiltered="2833" processed="2814" dbindex="18136">
Hsum Hasai o Thonze s un subestat d'Hsipaw, dins dels estats Shan de l'Estat Shan de Myanmar. Est situat al sud-oest d'Hsipaw.

La capital s el poblet de Thonze.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45861" title="Platja de Sant Joan" nonfiltered="2834" processed="2815" dbindex="18137">

La platja de Sant Joan s la platja ms extensa de la ciutat d'Alacant (Pas Valenci) a uns 7 kms. del centre. Orientada cap al llevant, que actualment ha perdut quasi tots els espais verds dels que disposava (ara s una zona residencial), t en total 6.200 metres de sorra fina i una banda sorrenca prop dels cent metres d'amplada. Hi continua cap al terme del Campello, per amb un altre nom, el de platja de Mutxavista. Encara que ambdues platges orogrficament sn una mateixa platja, es considera com a platja de Sant Joan noms a la part ubicada al terme d'Alacant, d'uns 2.900 metres de longitud. `Sant Joan d'Alacant], poble que sent con a prpia la Platja de Sant Joan i Mutxavista i on es trobava l'embarcador del poble, va renunciar dues vegades a la possesi d'aquesta platja. Si b quan es va separara per primera vegada d'Alacant, la platja fou territori santjoaner.

Hi ha un barri d'Alacant que rep el nom de "platja d'Alacant", construit darrere de la platja, i ubicat en la perifria de la ciutat. Limita pel sud amb el Cap de l'Horta, a l'oest amb l'Albufereta, i al nord amb esl municipis del Campello i de Sant Joan d'Alacant. Compta amb 17.209 habitants censats en el 2004. 

Es tracta d'una zona residencial, amb diversos hotels i un camp de golf, amb una poblaci que en estiu es multiplica, a causa principalment de ser el lloc de segona residncia dels alacantins que en la resta de l'any viuen al centre, de madrilenys i, en general, de gent del sud i interior del Pas Valenci o de la pennsula.

El codi postal del barri s el 03540.



Vegeu tamb.
Llista de platges del Pas Valenci;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45862" title="Mongtung" nonfiltered="2835" processed="2816" dbindex="18138">
Mongtung s un subestat de l'estat shan de Hsipaw, que forma part dels estats Shan dins l'Estat Shan de Myanmar.

La capital s Mongtung.

Est situat al sud-est de Hsipaw, i afronta amb el principat Mongkung.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45865" title="Kengkham" nonfiltered="2836" processed="2817" dbindex="18139">
Kengkham s un llogaret del Estat Shan de Myanmar, proper a la ciutat de Kunhing, a la vall del Nam Pan, que fou la capital d'un subestat de l'estat shan de Mongnai un dels estats shan dins l'Estat Shan de Myanmar. s de poblaci shan quasi b al 100%. L'estat t 268 km.

 Histria .

El principat, amb el ttol de Myosa, fou creat el 1810 per ordre del rei de Birmnia. El 1870 fou ocupat per Mongnai per fou restablert quatre anys desprs, i el 1878 va tornar a ser ocupat. El 1882 fou incorporat a Mongnai com a subestat durant la rebelli d'aquest principat contra el rei de Birmnia. El prncep va abdicar el 1959. Va quedar quasi b despoblat els anys seixanta, degut a la guerra.

 Myosa de Kengkham . 

Bodaw Sao Hkam Yi 1811 - 1854               ;
Sao Hkun Mwe 1855 - 1864  ;
Naw Hkam Leng 1864 - 1870           ;
A Mngnai 1870 - 1874       ;
Sao Hkun Long 1874 - 1878           ;
A Mngnai 1878 - 1882               ;
Sao Naw Sng 1882 - 1887  ;
Hkun Un, desprs de 1887               ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45866" title="Kenglon" nonfiltered="2837" processed="2818" dbindex="18140">
Kenglon s un subestat del estat de Kehsi Mansam, al sud-est de la ciutat de Kehsi, amb una superfcie de 43 km. Forma part de l'estat Shan de Myanmar.

Va ser part d'Hsenwi i desprs en va quedar separat. La poblaci s shan i viu en uns 70 llogarets dels quals el principal s la capital Kenglon amb uns 1500 habitants.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45867" title="Alexandre III de Rssia" nonfiltered="2838" processed="2819" dbindex="18141">


Alexandre III de Rssia (Sant Petersburg 1845 - Livadiya Crimea 1894) fou tsar de Rssia des de 1881 fins el 1894. 

Naixement i educaci.

Segon fill mascle del tsar Alexandre II de Rssia i de la princesa Maria de Hessen-Darmstadt, nasqu a Sant Petersburg el 10 de mar de 1845. Per lnia paterna era nt del tsar Nicolau I de Rssia i de la princesa Carlota de Prssia. Per lnia materna, era nt del gran duc Llus II de Hessen-Darmstadt i de la princesa Guillermina de Baden. Per tant, era descendent directe de tsars com la tsarina Caterina II de Rssia, de reis com el rei Frederic II de Prssia o de princeses com Llusa de Mecklenburg-Strelitz.

El seu carcter diferia molt del dels seus illustres ancestres. No proferia cap especial inters per l'alta cultura ni per la cultura d'avantguarda. Preferia la vida del camp rus que no la de les gran ciutats i possea una escala de valors ms prxima a la d'un jnker prussi o a la d'un aristcrata rural que no a la d'un sobir liberal de l'Europa de finals de segle XIX.

Els seus primers vint anys de la seva vida els pass sota l'ombra del seu germ gran, el tsarevitx Nicolau de Rssia. A la mort d'aquest l'any 1865 a Sant Petersburg, Alexandre fou declarat el nou tsarevitx. S'inici en l'estudi del dret rus i de l'administraci de l'Imperi a les ordre de Konstantin Pobedonostev, catedrtic de la universitat de Moscou i que a partir de l'any 1880 seria el cap de la Santa Snode russa.

Casament i descendncia.

L'any 1864 el tsarevitx Nicolau, germ d'Alexandre, fou proms amb la princesa Dagmar de Dinamarca. Als pocs mesos aquest moria i Dagmar qued, de nou, promesa amb el nou tsarevitx. Dagmar i Alexandre es casaren a Sant Petersburg l'any 1866. 

La princesa Dagmar de Dinamarca provenia d'una branca secundria i empobrida de la famlia reial danesa. La sort de la seva famlia canvi quan el seu pare fou proclamant al tron de Dinamarca al qual acced l'any 1866. El seu pare fou el rei Cristi IX de Dinamarca i la seva mare la princesa Llusa de Hessen-Kassel. La parella tingu sis fills:

SM el tsar Nicolau II de Rssia nat a Tsrskoie Sel el 1868 i assassinat a Ekaterinburg amb la resta de la seva famlia pels bolxevics l'any 1918. Es cas amb la princesa Alexandra F'dorovna.

SAI el gran duc Alexandre de Rssia nat a Sant Petersburg el 1869 i mort el 1870.

SAI el gran duc Jordi de Rssia nat a Tsrskoie Sel el 1871 i mort al Caucas el 1899.

SAI la gran duquessa Xnia de Rssia nascuda a Sant Petersburg el 1875 i morta el 1960 a la finca rural Wilderness House de Hampton Court on vivia pensionada per la famlia reial britnica. Es cas amb el seu cos el gran duc Alexandre de Rssia de la branca dels Mikhailovich.

SM el tsar Miquel II de Rssia nat a Sant Petersburg el 1878 i executat a Perm pels bolxevics. Es cas morganticament amb la comtessa Natalia Sergeevna Sheremetievskaja creada princesa Romanovskaja-Brasova.

SAI la gran duquessa Olga de Rssia nascuda a Peterhoff el 1882 i morta a Ontario el Canad el 1960. Es cas amb primeres npcies amb el prncep Pere d'Oldenburg, de la famlia gran ducal dels Oldenburg del nord d'Alemanya, es divorciaren el 1916. La gran duquessa es cas de nou l'any 1916 amb el capit Nicolai Kulikovski.



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45868" title="Mikhal Kalixnikov" nonfiltered="2839" processed="2820" dbindex="18142">
Mikhal Timofeevich Kalashnikov (                               ), va nixer el (10 de novembre de 1919) a la ciutat de Kurya, URSS, al nord de Sibria, fill de camperols.

Desprs de graduar-se a l'escola secundria, Mikhal va treballar al dipsit de Matai del ferrocarril Turkistan-Sibria fins al 1938, quan va ingressar a l'Exrcit Roig.

A l'exrcit, va entrar a l'escola de mecnics de tancs, lloc on va dissenyar diversos aparells que complementaven els tancs, com ara un comptador de distncies que mesurava l'espai recorregut.

Al 1941, el general Zhukov va destinar Kalashnikov a Leningrad (ara Sant Petersburg) per a millorar els tancs en s amb els seus invents. Va ser en aquest moment quan Kalashnikov va haver de dirigir un tanc contra els nazis durant diverses batalles fins que a l'octubre va ser ferit per una bomba. A l'hospital va comenar a pensar en una nova arma basant-se en les queixes dels seus companys sobre les antiquades carabines sovitiques.

En sortir de l'hospital al 1942, Mikhal an immediatament al taller dels tancs, on va comenar a fabricar els seus dissenys. Aquest nou disseny va cridar l'atenci dels seus superiors i el van traslladar a l'institut d'aviaci de Moscou per a treballar amb ms recursos. 

Al 1944, Mikhal ja tenia finalitzada una carabina de foc rpid. Per ell va continuar perfeccionant el disseny mentre que l'exrcit el provava. Al 1947, el seu disseny final era l'AK-47 (Hugo Schmeisser) que va esdevenir el fusell estndard de l'exrcit roig. En reconeixement de la seva aportaci, va ser condecorat en concessi del Premi Stalin de Primera Classe.

Va arribar a ser dissenyador general d'armes, per cap dels seus invents va impactar tant com l'AK-47.

Al 1971, va guanyar el grau de coronel, amb un doctorat honorari de la cincia de l'enginyeria i l' Orde de la Bandera Roja del Treball, l'Orde de la Guerra Patritica de primera classe i l'orde de l'Estrella Roja. Va ser nomenat Heroi del Treball Socialista en dues ocasions

Al 1994, va sser ascendit a major general i l'Orde de Sant Andreu. Mentre encara treballava com a principal dissenyador a la planta d'enginyeria d'Izhmash de l'exrcit rus a Izhevsk. 

Al 2004, va treure al mercat el vodka Kalashnikov amb una concentraci d'alcohol del 41%, un 1% ms que la majoria dels vodkas russos.

Enllaos externs.
  * Kalashnikov Museum virtual tour;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45869" title="Pas Basc" nonfiltered="2840" processed="2821" dbindex="18143">


El Pas Basc (en basc Euskal Herria, "pas de llengua basca") s un pas europeu. Comprn els set territoris que corresponen aproximadament a l'rea lingstica basca en temps histrics. La bandera identificativa del poble basc s la ikurria. Actualment, aquests territoris estan repartits entre els estats espanyol, i francs, i gaudeixen de nivells d'autonomia molt diferents. Actualment, no hi ha cap entitat administrativa reconeguda que comprengui la totalitat del Pas Basc. Aquest s el territori que molts independentistes bascos reclamen per formar un estat propi. 

El Pas Basc ocupa una superfcie de 20.664 Km  en el vrtex occidental dels Pirineus, al mar Cantbric (Golf de Biscaia). T el seu propi idioma, el basc (minoritari en front del francs i el castell), i una poblaci d'uns tres milions d'habitants, uns dos milions i mig dels quals tenen la ciutadania espanyola, i la resta francesa. El Pas Basc estaria constituda per set territoris o provncies (en basc lurralde, plural lurraldeak): laba, Biscaia, Guipscoa, Navarra, Baixa Navarra, Lapurdi, i Zuberoa.

La llengua basca encara hi es parlada habitualment en algunes regions, sobretot Guipscoa i parts de Navarra. En d'altres, el basc ha estat substitut pel castell o francs. Avui en dia, el basc t categoria de llengua oficial a la Comunitat autnoma del Pas Basc i en parts de la Comunitat Foral de Navarra, per no t cap reconeixement oficial a les regions sota administraci francesa.

Histria.
Els historiadors romans afirmen que el territori basc era habitat des de temps preromans per diverses tribus la llengua dels quals no entenien. La distribuci regional d'aquestes tribus difereix entre els historiadors. Tanmateix, s'accepta la teoria que els bascos sn un romanent dels primers habitants del paleoltic de l'Europa occidental, especficament dels habitants de la regi francocantbrica. Estrab i Plini el Vell esmenten en llurs escrits les tribus basques, incloent-hi els vascons i els aquitans entre altres. Hi ha prou evidncia per afirmar que ja s'hi parlava un protobasc. 

Durant l'Alta edat mitjana els territoris entre l'Ebre i el Garona era conegut com a Vascnia i va ser unificat sota els ducs de Vascnia per un perode de temps. Desprs de les invasions dels musulmans a la pennsula Ibrica i l'expansi francesa sota Carlemany, el territori es fragment. El regne de Pamplona va emergir com el principal estat del territori el segle IX. Seria sota San III el Gran que el regne de Pamplona assoleix la seva mxima extensi territorial, per desprs de la seva mort el 1035, els seus fills no varen respectar el seu testament que atorgava el regne al primognit, i desprs de moltes lluites, van dividir el territori, la qual cosa va donar lloc a una nova estructura poltica el segle XII formada pels regnes de Navarra, Arag i Castella. Durant l'Alta edat mitjana, Biscaia s'uneix voluntriament al Regne de Castella. 

El 1200, el regne de Navarra va perdre els actuals territoris d'laba, Guipscoa i el Duranguesat, que sn annexionats pel monarca castell. Aix doncs, Navarra, separada dels altres territoris peninsulars del Pas Basc, va orientar la seva poltica d'expansi cap al nord i a l'est, als territoris fronterers amb Frana i Arag. Navarra, va ser annexionada parcialment al regne de Castella durant els segles XI i XII, i gaireb en la seva totalitat durant 1512 i 1521. La resta del territori del nord va ser annexionada per Frana. Les tres provncies de l'actual Euskadi, que s'havien unit voluntriament al regne de Castella intermitentment, van donar llur suport a la integraci de Navarra amb Castella. 

Navarra, laba, Guipscoa i Biscaia van conservar els seus furs. Aquesta situaci va perdurar fins el segle XIX data en qu van ser parcialment suprimits per Antonio Cnovas del Castillo desprs de la derrota carlina. Durant el franquisme, noms laba i Navarra van conservar part de llurs antics furs, per van ser derogats en les altres dues provncies per decret del 23 de juny, 1937 en ser considerades tradores en no donar suport a la revolta i suprimint el primer Estatut d'Autonomia Basc. Aquest decret va ser parcialment modificat el 6 de juny, 1968, suprimint els pargrafs ofensius per a Guipscoa i Biscaia, per conservant la resta dels articles. Va ser finalment derogat el 30 d'octubre, 1976.

Avui dia el Pas Basc est conformat per la comunitat homnima, per la comunitat foral de Navarra i per les provncies del sud de Frana.

 Justificaci de la unitat .

Segons la visi nacionalista basca, el Regne de Navarra hauria estat l'nica expressi poltica del Pas Basc com a estat, quan San el Gran reun tots els territoris de parla basca, per poc a poc fou perdent-los a favor de Castella i Frana. El 1512 els castellans ocuparen Navarra, amb la qual cosa aquesta es va veure reduda als territoris del nord del Pirineu (Baixa Navarra) que el 1530 foren abandonats pels espanyols. El 1594 Enric de Navarra es converteix en rei de l'estat francs (Enric IV de Frana). Enric era hugonot i es convert al catolicisme per accedir al tron francs; d'aqui la frase que se li atribueix: Pars prou val una missa (en francs: Paris vaut bien une messe). Va ser el primer Borb que accedia al tron francs (desprs regnaren a Espanya). Durant molt de temps, el Pas Basc conserv els seus furs, respectats pels reis espanyols i francesos, per la situaci canvi amb la revoluci francesa, que enderroc l'antic rgim. Als territoris al nord del Pirineu els furs foren abolits tot d'una, i a la part sud es produren una srie de guerres sanguinries per la successi a la corona espanyola (les Guerres Carlines) en les que les institucions basques prengueren partit pel bndol perdedor, i tingueren com a conseqncia la prdua de gran part dels furs.



 Vegeu tamb .
 Comunitat Autnoma Basca;
 Navarra;
 Hegoalde;
 Iparralde;

 Enllaos externs .
 Histria del Pas Basc;





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45870" title="Leviatan (Hobbes)" nonfiltered="2841" processed="2822" dbindex="18144">




El Leviatan s una obra sobre poltica del filsof Thomas Hobbes.

Va ser publicada el 1651 i es divideix en quatre parts: "L home" , "La comunitat" , "La comunitat cristiana" i "El regne de la foscor".

Com l Estat s creat per ssers humans, es proposa descriure la naturalesa humana. Remarca que tots els humans sn mentalment i fsicament iguals i per aix propensos a lluitar uns contra els altres. Arriba  a la conclusi que la condici natural de la humanitat s un estat de guerra perptua i manca de moral. La moral, segons Hobbes, consisteix en lleis de la Natura que l autor dedueix usant un model de raonament derivat de la geometria.

En el llibre dna arguments per a que les persones, abandonant la seva llibertat individual tan problemtica, estableixin  un contracte social i que aquest estigui regit per un monarca. Explcitament rebutja l idea de separaci de poders, tal com actualment es posa en prctica en les democrcies. Tamb s oposa a la tesi que el poder del rei sigui d origen div i considera que un rgim parlamentari no s convenient. Subordina el poder religis al civil i una completa separaci de l Estat i l Esglsia a la que vol buidar de qualsevol poder temporal. 

El ttol del llibre est agafat d'un monstre mar citat per l'Antic Testament(vegeu Leviatan), i simbolitza el poder del sobir a qu la humanitat ha hagut de recrrer. Actualment es fa referncia al "Leviatan" quan els poders dels Estats s'excedeixen.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45872" title="Olga de Rssia (duquessa d'Oldenburg)" nonfiltered="2842" processed="2823" dbindex="18145">

Olga de Rssia, duquessa d'Oldenburg (Peterhoff 1882 - Ontario 1960). La gran duquessa Olga fou l'ltima supervivent dels anomenats Romanovs majors de la histria d'aquesta famlia. Amb la seva mort al Canad acabava la dinastia dels Holstein-Gottorp-Romanov en la seva branca principal.

Filla del tsar Alexandre III de Rssia i de la princesa Dagmar de Dinamarca. Era per tant descendents dels reis de Dinamarca i dels tsars de Rssia, a la vegada que era cosina en primer grau del rei Jordi V del Regne Unit, del rei Constant I de Grcia, del rei Cristi X de Dinamarca o del prncep Ernest August de Hannover. 

Pel seu carcter estigu especialment unida amb el seu pare el tsar Alexandre III de Rssia i al seu germ Nicolau II de Rssia, tots de carcter introvertit i amants de la vida senzilla i plcida del camp rus i allunyada de la vida cortesana.

L'any 1898 li fou arreglat el seu casament amb el prncep Pere d'Oldenburg, prncep pertanyent a la famlia gran ducal d'Oldenburg regnant al ducat fins l'any 1918 Aquest matrimoni acab en fracs i la gran duquessa es cas de nou amb el capit Nicolau Alexandrivuch Kulikovski l'any 1916. La parella s'establ a Crimea i aix els salv de la Revoluci. Visqueren a Rssia fins l'any 1920 en qu fugiren a travs dels Dardanels de l'Exrcit roig, aix convert a la gran duquessa amb l'ltima Romanov a viure a Rssia. L'any 1921 s'establiren a Dinamarca amb la tsarina viuda i hi visqueren fins el 1928

Establerts a Dinamarca visqueren amb la seva mare. La parella tingu dos fills:

SA el prncep Thion Nicolaievich Romanov-Kulikovski;

SA el prncep Gury Nicolaievich Romanov-Kulikovski;

L'any 1925 la gran duquessa viatj a Berln per reconixer la senyoreta Anderson com la seva neboda la gran duquessa Anastasia. Ella digu que la senyoreta Anderson creia ser alg que simplement no era.

Al llarg de la Segona Guerra Mundial segu visquent a Dinamarca malgrat la ferotge propaganda comunista en contra la seva persona. L'any 1948 es traslad a viure a Ontario al Canad on compr amb el seu esps una finca rural. Malgrat que la seva vida estigu marcada pel trgic desenlla de la seva famlia, en cap moment li afectaren els somnis de grandesa que si que tingueren molts altres famliars Romanov.

La gran duquessa Olga mor l'any 1960 a Ontario en un estat de pobresa. Fou una reconeguda pintora.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45882" title="Divisi de Cassini" nonfiltered="2843" processed="2824" dbindex="18146">



La divisi de Cassini s la separaci existent entre els anell A (exterior) i B (interior) de Saturn. Va ser descoberta per Giovanni Cassini en 1675. Esta separaci es troba 122.340 km del centre de Saturn i t una amplria d'uns 4.800 km.

Encara que a simple vista pareix no existir material en esta separaci, estudis recents revelen que nicament es tracta d'una zona amb menor densitat de material. La causa de l'escassetat de material en la divisi de Cassini s la influncia gravitatria amb el satllit Mimes. La divisi de Cassini es troba en ressonncia gravitatria amb l'rbita del satllit pel que el material s expulsat pels successius passos de Mimes.

Els anells de Saturn posseeixen altres destacades divisions com la divisi d'Encke o la Divisi de Keeler per la divisi de Cassini s la ms intensa i l'nica que pot observar-se clarament amb un telescopi d'aficionat.

Enllaos externs .
Imatge de ms alta resoluci de la divisi de Cassini comentada en Astroseti;

 Vegeu tamb .
Anells de Saturn;
Anells de planetes;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45884" title="Divisi d'Encke" nonfiltered="2844" processed="2825" dbindex="18147">


La Divisi d'Encke s un buit dins de l'Anell A del planeta Saturn.  
  
La divisi s'estn des d'una  distncia de 133.580 quilmetres del centre de Saturn i t una amplria de  325 quilmetres.  Dins d'aquest buit, circula la lluna de Saturn Pan que mant el buit.  
  
Les imatges de la sonda Cassini ha mostrat que hi ha un anell prim, dins del buit. Encara que la lluna no es veu, s s'observen les ones que causa en l'anell.


 Vegeu tamb .

Anells de Saturn;
Anells de planetes;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45887" title="Moho Tani" nonfiltered="2845" processed="2826" dbindex="18148">

Moho Tani (tamb Mohotani o Motane) s una illa de les Marqueses, situada en el grup sud de l'arxiplag, a 15 km al sud-est d'Hiva Oa. Les seves coordenades sn: .

Geografia.
L'illa s petita, amb una superfcie de 15 km . s d'origen volcnic, amb penya-segats a la costa i suaus ondulacions a l'interior. s descrita per alguns navegants com el llom d'una balena. L'altitud mxima s de 520 m.

Antigament havia sigut habitada, per avui s deshabitada, pertanyent a la comuna de Tahuata. La vegetaci ha sigut destruda pels ramats en estat salvatge de cabres i ovelles. El 1992 va ser declarada reserva natural.

Histria.
Va ser descoberta per lvaro de Mendaa y Neira, el 1595, i l'anomen San Pedro ja que era la viglia de Sant Pere ad Vincula, onomstica del pilot major Pedro Fernndez de Quirs i del coronel Pedro Merino.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45888" title="Divisi de Keeler" nonfiltered="2846" processed="2827" dbindex="18149">

 
La Divisi de Keeler s un buit de 42 quilmetres d'amplria  en l'anell A de Saturn. Est situada aproximadament a 250 quilmetres de la vora exterior de l'anell A. La divisi rep el nom de l'astrnom James Edward Keeler. Un xicotet satllit pastor descobert  l'1 de maig del 2005 , i anomenat provisionalment S/2005 S 1, orbita dins d'ell, mentre guarda la divisi.  


 Vegeu tamb .
Anells de Saturn;
Anells de planetes;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45889" title="Entimema" nonfiltered="2847" processed="2828" dbindex="18150">
Un entimema s una figura del sillogisme, la definici general del qual podria ser: un sillogisme en el qual una de les premisses, o les dues, s o falsa o no necessriament certa.

L'entimema s'oposa totalment a l'axioma en el sentit que un axioma s precisament un aparell lgic on, tant les premisses, com la conclusi, com l'estructura formal lgica, tots aquests elements sn certs i indubtables. A l'inrevs de l'entimema, en el qual aquesta certesa no n's, d'indubtable.

Un exemple obvi d'un sillogisme en forma d'entimema s: 1) Scrates s un home; 2) Tots els homes sn rossos; 3) Scrates s ros.

La premissa 1) s certa: Scrates s un home, indubtablement.

La premissa 2) no s certa: hi ha homes no rossos (de pel negre o roig, posem per cas).

La conclusi 3) s una conclusi probable, per no segura. Scrates tant podria haver estat ros com no haver-ho estat. ;

Per tant la premissa 1) s certa, la premissa 2) s falsa, i la conclusi 3) s noms probable, s a dir, no segura.

La conclusi 3) falla, no perqu el sillogisme segueixi una estructura falsa, sin perqu la premissa 2) falla.

Tenint per tant una premissa falsa, aquest sillogisme s un entimema.

Precisament la filosofia emprica critica que certes veritats o mentides no s'han de descobrir a travs d'entimemes i de preteses estructures lgiques (com semblava que molts pensadors medievals volien fer) sin a travs d'observacions dels sentits, s a dir, empriques i, en darrera instncia, per experiments cientfics.

En l'edat mitjana s'utilitzaven entimemes (s a dir, sillogismes "probables"), donant per sobreentesa precisament aquella premissa probable.

Aix, per donar un exemple, un entimema amb una premissa "sobreentesa" seria: "1) Scrates tenia una creena religiosa. 3) Scrates era cristi". La premissa "probable" era: "2) Totes les creences religioses sn cristianes". I, com es pot veure, la premissa 1) s certa mentre que la conclusi 3) s noms una "probabilitat".

Histricament, els entimemes foren creats, o especialment definits, per Aristtil en la seva teoria del sillogisme. Precisament, en bastantes de les seves obres conservades, Aristtil dedica molts esforos en intentar establir normes que diferencin el sillogisme cert del fals. En l'edat mitjana, sota la finalitat de donar suport a arguments de fe element 'fe', els entimemes van ser molt utilitzats, com a mnim fins al final de l'escolstica.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45892" title="Domini de primer nivell patrocinat" nonfiltered="2848" processed="2829" dbindex="18151">
Un domini patrocinat de primer nivell s un domini de primer nivell genric proposat per una agncia independent, amb aquesta agncia establint i fent complir les normes que restringeixen la possibilitat de registrar-se en aquest domini. Per exemple, el domini de primer nivell .aero est patrocinat per Socit Internationale de Tlcommunications Aronautiques, que sols deixa que es registren els membres de la indstria aria.

Dominis de primer nivell patrocinats disponibles - candidats - patrocinadors:
 .aero - membres de la indstria aria - Socit Internationale de Tlcommunications Aronautiques.
 .coop - associacions cooperatives - Dot Cooperation LLC;
 .museum - museus- Museum Domain Management Association;
 .pro - professionals amb credencials i entitats relacionades - Registry Services Corporation;
 .travel - agncies de viatges, companyies aries, hostelers, oficines de turisme, etc. - The Travel Partnership;
 .cat - comunitat lingstica i cultural catalana - Associaci puntCAT;

Dominis de primer nivell patrocinats pendents d'aprovar-se:
 .jobs - llocs relacionats amb la cerca de feina;
 .mobi - dispositius mbils i serveis per a aquestos;
 .post - oficines de correus i negocis similars - Universal Postal Union;
 .tel - comunicacions de veu/dades/text mitjanant internet - Telname Limited;
 .xxx - material explcitament sexual - ICM Registry, Inc. Rebutjat el 16 de setembre del 2005.

Hi ha tamb dominis de primer nivell qu estan restringits a altres criteris, inclosos .edu (centres d'educaci superior d'arreu del mn), .mil (l'exercit dels EUA), .gov (per al govern dels EUA), .int (organitzacions formades per un tractat internacional) i .biz (comer en internet).







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45893" title="Organitzaci territorial de Mxic" nonfiltered="2849" processed="2830" dbindex="18152">
Els Estats Units Mexicans conformen una federaci integrada per trenta-un estats sobirans i autnoms i un districte federal. Els estats conformen una federaci o Uni que tradicionalment ha exercit jurisdicci exclusiva sobre el Districte Federal, un territori especial que pertany a tota la federaci i n's la capital. No obstant aix, des de 1997, ats la grandria de la poblaci del Districte Federal, aquesta entitat ha rebut major autonomia, i els residents poden elegir un cap de govern i els representants d'una assemblea legislativa local. Els estats de Mxic i el Districte Federal de manera conjunta es coneixen com a entitats federals o entitats federatives. 

De les parts que integren la federaci: les entitats federatives.
Els estats.
Article principal: Estats de Mxic;
Els estats i la seva forma de govern.

Els estats de la federaci mexicana sn lliures, autnoms, sobirans i independents els uns dels altres; tenen la llibertat de governar-se segons les seves prpies lleis, i tenen una constituci prpia, que no ha de contradir la Constituci Federal que noms abasta temes de competncia federal. Els estats no poden realitzar aliances amb altres estats ni amb altra naci independent, sense el perms de tota la federaci, llevat dels acords de defensa i protecci amb estats fronterers de la federaci estatunidenca. Cada estat est governat per una separaci de poders: el poder legislatiu est representat per un congrs unicameral estatal, el poder executiu est presidit per un governador electe per vot popular, i el poder judicial est representat per un Tribunal de Justcia Superior. Ats que els estats tenen autonomia legal, cada estat t els seus propis codis civil i penal, i un cos judicial. 

En la federaci, els estats sn representats per quatre senadors en el Senat, dos electes per vot directe a la primera majoria, un altre desingat a la  primera minoria, i l'altre electe per representaci proporcional dels partits. Els diputats, per contra, no representen als estats sin als ciutadans de manera directa, en la Cambra de Diputats. El Senat i la Cambra de Diputats conformen el Congrs de la Uni.

Els estats de la federaci mexicana sn:


Organitzaci interna dels estats: els municipis.
Article principal: Municipis de Mxic;
Els estats, al seu torn, sn dividits en municipis que poden abastar una o ms ciutats i sn la divisi administrativa ms petita del pas. Els municipis gaudeixen d'autonomia per a la gesti de llurs activitats i sn responsables de la provisi de tots els serveis pblics que requereixi la seva poblaci. Aquest concepte va sorgir arran de la Revoluci Mexicana i es coneix com a municipi lliure. L'ajuntament del municipi s encapalat per un president municipal, elegit cada tres anys i sense possibilitat de reelecci immediata, i un grup de sndics. Si el municipi s extens, els pobles que siguin separats de la seu municipal poden elegir un president auxiliar. En total, a Mxic, hi ha 2.438 municipis; l'estat amb el major nombre de municipis s Oaxaca que en t 570; i l'estat amb el menor nombre de municipis s Baixa Califrnia, amb noms 5.

El Districte Federal.
Article principal: la ciutat de Mxic;
Constituci poltica.
Segons l'article 44 de la Constituci mexicana, la ciutat de Mxic s el Districte federal; s a dir, la ciutat s coextensiva amb el Districte federal, el qual s la seu dels poders de la Uni i alhora capital dels Estats Units Mexicans. Si els poders de la Uni es traslladessin a una altra ciutat, la ciutat perdr el seu estatus com a districte de la federaci i es transformar en un estat (anomenat "Estat de la Vall de Mxic") amb els lmits i la nova extensi que el Congrs de la Uni determini. 

Com a capital de la federaci, els poders federals administraven directament el Districte federal. El president de Mxic designava el cap de govern. No obstant aix, ats la grandria de la poblaci de l'entitat (al voltant dels 9 milions d'habitants), des de 1997, els residents de la capital poden elegir directament el cap de govern i els representants d'un cos legislatiu unicameral, l'Assemblea Legislativa, que representen cadascuna de les delegacions en qu est dividida la ciutat. El Districte federal no t cap constituci sin noms un Estatut d'autonomia.

Al Congrs de la Uni, el Districte federal s representant com qualsevol estat de la federaci, per tres senadors: dos senadors electes per majoria relativa i un d'altra assignat a la primera minoria.

Amb una poblaci de 8,5 milions, la ciutat de Mxic s la ciutat ms poblada del pas i, en ser coextensiva amb el Districte Federal, s la segona entitat federativa ms poblada de Mxic, desprs de l'estat de Mxic. L'rea metropolitana de la ciutat, per, s'estn sobre 40 municipis de l'estat de Mxic i 1 municipi de l'estat d'Hidalgo, i amb una poblaci de 19,2 milions d'habitatns una de les aglomeracions urbanes ms grans del mn. 

Organitzaci interna del Districte Federal: les delegacions.
Article principal: Delegacions del Districte Federal;
El Districte Federal se subdivideix, per a propsits merament administratius, en 16 delegacions. Encara que no sn completament equivalents al concepte de municipi (o municipi lliure), les 16 delegacions des del 2000 han rebut major autonomia per a llur gesti interna i els residents n'elegeixen al cap de delegaci per sufragi universal. Ats que la ciutat de Mxic s'organitza com a districte federal, la majoria dels serveis pblics, tanmateix, sn gestionats pel Govern del Districte Federal i no pas per les delegacions mateixes, mentre que als estats de la federaci aquests servicis sn gestionats pels ajuntaments dels municipis. Cal esmentar que tot i que els municipis exerceixen la seva autonomia per mitj de la gesti de l'ajuntament, alguns d'aquests, com ara el municipi de Santiago de Quertaro, se subdivideix tamb en delegacions no autnomes.

Autonomia dels pobles indgenes.
L'article 2 de la Constituci mexicana reconeix la composici pluricultural de la Naci, fonamentada en els pobles indgenes, i els atorga el dret a la lliure determinaci. Alguns dels drets que gaudeixen sn: 
 dret a decidir les formes internes d'organitzaci social, econmica, poltica i cultural; ;
 dret a aplicar els seus propis sistemes normatius de regulaci, sempre que es respectin els drets humans i els drets de les dones; i el;
 dret a preservar i enriquir llurs llenges i cultura.

L'Estat, a ms, es compromet a impulsar el desenvolupament econmic i social de les comunitats indgenes i a afavorir l'educaci bilinge i intercultural. Segons la Llei de Drets Lingstics, l'Estat reconeix 62 llenges indgenes com a "llenges nacionals" amb la mateixa validesa que el castell als territoris on es parlin i poden sollicitar documents oficials en llurs llenges.

Referncies.
 Ttol Primer, Captol I de la Constituci Poltica dels Estats Units Mexicans, article 2: Lliure determinaci i autonomia dels pobles indgenes / Desenvolupament integral dels pobles indgenes;
 Ttol Segon, Captol II de la Constituci Poltica dels Estats Units Mexicans, De les parts integrants de la federaci i el territori nacional, articles 42 al 48 ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45894" title="Grup de Dansa L'Alcdia" nonfiltered="2850" processed="2831" dbindex="18153">

El Grup de Dansa L'Alcdia va comenar la seua activitat a l'Alcdia (Ribera del Xquer, Valncia) l'any 1963 com a grupo de coros y danzas emmarcat dins la Seccin Femenina. Ja en els primers anys des del comenament, el grup va assolir molt de renom en realitzar una gira de tres mesos per l'estat de Nova York, i en obtindre diversos premis i guardons concedits per l'administraci franquista, abans de la seua reorientaci ideolgica l'any 1977.

D'en la restauraci de la democrcia, la seua faena d'exhibici i recuperaci del patrimoni folklric valenci ha anat encarada cap a la realitzaci d'espectacles temtics, la participaci en festivals internacionals i l'enregistrament discogrfics que arrepleguen la qualitat i la varietat de balls i canons que conformen el seu repertori, al llarg dels ms de quaranta anys d'existncia com a grup: prova de la seua tasca sn la celebraci, des del 1982 d'una Mostra Internacional de Dansa biennal, la fundaci el 1991 de l'Escoleta de Cant, Rondalla i Danses (amb la Mostreta Infantil de Danses corresponent), i la reinstauraci d'una dans per la nit de Sant Joan, amb continutat fins hui en dia.

Quant a la recerca i a la recuperaci de peces concretes, el Grup de Dansa L'Alcdia ha aportat un bon nombre de balls i canons del seu poble i comarca al repertori com valenci com sn la Joteta de l'Alcdia, el Bolero de Guadassuar o l'arxiconegut Bolero de l'Alcdia, amb lletra feta a propsit per Vicent Andrs Estells, i del qual han fet versions Al Tall i Maria del Mar Bonet, l'alcudi scar Briz i, ms recentment, el popular Miquel Gil.

 Discografia .

Canciones y danzas de Valencia (Hispavox, 1967), enregistrat amb els grups de Carlet i Valncia;
El bo de la post (Xirivella Records, 1988), editat en commemoraci del 25 aniversari;
Ai, quina polseguera! (Estudis de Gravaci Tabalet, 2003), gravat als 40 anys de la fundaci;

 Enllaos externs .
 Lloc web del Grup de Dansa L'Alcdia;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45895" title="La Internacional" nonfiltered="2851" processed="2832" dbindex="18154">

La Internacional s l'himne revolucionari del Socialisme de carcter internacionalista. Tamb fou usada pels anarquistes de la I Internacional amb unes certes modficacions de la lletra

Sorgida en el context de la Comuna de Pars el 1871. 

El juny de 1871 l'obrer francs Eugne Pottier en va compondre la primera versi de la lletra, publicant-la posteriorment a Chants Rvolutionnaires. La msica va ser composada per l'obrer belga Pierre Degeyter. 

La Internacional ha estat l'himne de la Segona, la Tercera i la Quarta Internacionals, i de la majoria de partits socialistes i comunistes. Tamb ha estat l'himne de sindicats socialistes, comunistes i anarcosindicalistes.

Fins el 1944 tamb va ser l'himne de la Uni Sovitica.

Existeixen diverses traduccions de La Internacional al catal; la de Maria Aurlia Capmany i la de Maximili Thous Llorens sn les ms conegudes.

Vegeu tamb.
Anarquisme



 Enllaos externs .
 La internacional;

































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45897" title="Felip de Borb i Grcia" nonfiltered="2852" processed="2833" dbindex="18155">

Felip d'Espanya i Grcia  (Madrid, 30 de gener de 1968), Prncep de Girona, s el Prncep hereu del Regne d'Espanya, batejat amb els noms de Felipe Juan Pablo Alfonso de Todos los Santos de Borbn y Grecia. s el tercer fill dels Reis Joan Carles I d'Espanya i Sofia de Grcia i, com a nic mascle, l'hereu directe de la corona. 

s llicenciat en Dret per la Universidad Autnoma de Madrid (1993) i mster en Relacions Internacionals per l'Edmund Walsh School of Foreign Service de la Universitat de Georgetown (1995). Ha rebut formaci militar a l'Acadmia General Militar de Saragossa, l'Escola Naval Militar de Marn i l'Acadmia General de l'Aire de San Javier.

Va ser membre de l'equip olmpic de vela espanyol als Jocs Olmpics de Barcelona 1992, en la inauguraci dels quals desfil com a abanderat de la selecci espanyola. 

El 22 de maig de 2004 es va casar amb la periodista asturiana Letizia Ortiz Rocasolano, amb la qual ha tingut dues filles: el 31 d'octubre de 2005 la Infanta Elionor i el 29 d'abril de 2007 la Infanta Sofia.

En nixer ostentava la dignitat d'Infant d'Espanya i des del 22 de gener de 1977 els ttols de Prncep de Girona, Prncep d'Astries, Prncep de Viana i els altres ttols histrics dels primognits dels diferents regnes hispnics, amb el tractament d'Altesa Reial. El 30 de gener de 1986, al fer divuit anys, va jurar fidelitat a la Constituci i al Rei, davant les Corts Generals. Quan sigui Rei, el seu nom reial oficial (que segueix la numeraci prpia de la Corona de Castella) ser Felip VI; segons la numeraci de l'antiga Corona d'Arag li correspondria el de Felip V.

Ttols catalans.
Els ttols de l'hereu del tron de l'antiga Corona d'Arag eren, tradicionalment, els de Prncep de Girona, Duc de Montblanc, comte de Cervera i senyor de Balaguer. Des de la Guerra de Successi (1701-1714) i la subsegent annexi s'aquest estat a la Corona de Castella la monarquia no va fer s dels vells ttols catalanoaragonesos fins que Joan de Borb ho dispos per al seu fill Joan Carles. El Prncep Felip ostenta de fet aquests ttols des del 21 de gener de 1977, si b el Reial Decret de nomenament (RD 54/1977, BOE del 22 de gener de 1977) noms esmenta explcitament el de Prncep d'Astries i afegeix y otros ttulos vinculados tradicionalmente al sucesor de la Corona de Espaa. El 1990, en una visita oficial a Girona, Cervera i Balaguer, i el 1996, a Montblanc, assum els ttols respectius en sengles cerimnies d'homenatge popular, si b no en fa cap mena d's pblic ms enll de les seves visites a Catalunya.

 Prncep de Girona .
En resposta a una invitaci del president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol el 21 d'abril de 1990, el Prncep de Girona va visitar l'Ajuntament de Girona, i davant del ple, presidit per l'alcalde de Girona Joaquim Nadal i el propi president de la Generalitat, va elogiar la tradici pactista de Catalunya perqu s "la llibertat amb responsabilitat" i "una de les nostres fonts jurdiques, socials i humanes ms exemplars per establir un clima de convivncia".



Tamb va visitar la Universitat de Girona, el Monestir de Montserrat i el Parlament de Catalunya, on va afirmar que "Catalunya s el que els catalans volen que sigui".

Deixant de banda el cas excepcional del seu pare, el Prncep Felip d'Espanya s, de fet, el primer Borb que ha ostentat el ttol de Prncep de Girona, ja que els membres d'aquesta dinastia, des de la seva entronitzaci, no han fet servir aquest ttol.

 Comte de Cervera .
El 22 d'abril de 1990, el Prncep Felip d'Espanya va visitar Cervera, on va rebre, sorprs, la salva d'honor que van disparar els trabucaires de Solsona a la plaa de la Universitat de Cervera. A l'ajuntament, en presncia de l'alcalde de Cervera, Joan Salat, va dirigir-se als catalans dient que "no noms no heu de renunciar a les vostres peculiaritats, a aquesta nacionalitat catalana que tant estimeu i estimem tots, sin que tamb entre tots l'hem d'enfortir".

El mateix dia va visitar la Universitat de Cervera, on va recordar el fet que la Universitat de Cervera va ser creada desprs que Felip V de Castella, avantpassat seu, clausurs totes les universitats catalanes.

Durant els actes va assumir el ttol de comte de Cervera, un dels tradicionals dels hereus de l'antiga Corona d'Arag i que cap membre de la seva dinastia no havia fet servir abans d'ell.

 Duc de Montblanc .
El 8 de setembre de 1996, dia de l'aniversari de l'arribada de la Mare de Du de la Serra de Montblanc, el Prncep Felip va efectuar una visita de quatre hores a la comarca de la Conca de Barber i a Montblanc, l'nica de les viles de Catalunya de les quals el Prncep Felip det el ttol (Duc de Montblanc) que encara no havia visitat. Acompanyat per l'alcalde de Montblanc, Andreu Mayayo, el Prncep de Girona va assistir a una missa oficiada per l'arquebisbe de Tarragona, Ramon Torrella. Tamb va visitar el Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, on es troben enterrats molts dels seus avantpassats, Reis, Reines i Infants catalans. 

Durant els actes va assumir el ttol de Duc de Montblanc, un dels tradicionals dels hereus de l'antiga Corona d'Arag i que cap membre de la seva dinastia no havia fet servir abans d'ell.

 Senyor de Balaguer .
El 22 d'abril de 1990 tamb va visitar l'ajuntament de Balaguer, on, en presncia de l'alcalde, Miquel Aguilar, va elogiar la tradici catalana que "combina l'arrelament amb l'universalisme", fent referncia a l'expansi mediterrnia de la Catalunya medieval.

Durant els actes va assumir el ttol de senyor de Balaguer, un dels tradicionals dels hereus de l'antiga Corona d'Arag i que cap membre de la seva dinastia no havia fet servir abans d'ell.

Altres ttols.

 Prncep de Viana .
A l'antic Regne de Navarra el Prncep hereu de la corona s'intitulava tradicionalment Prncep de Viana.

El Prncep Felip ostenta de fet aquest ttol des del 21 de gener de 1977, si b el Reial Decret de nomenament (RD 54/1977, BOE del 22 de gener de 1977) noms esmenta explcitament el de Prncep d'Astries i afegeix y otros ttulos vinculados tradicionalmente al sucesor de la Corona de Espaa.

 Prncep d'Astries .
s el ttol tradicional de l'hereu del tron de la Corona de Castella.

L'article 57.2 del ttol II de la Constituci Espanyola de 1978 indica que l'hereu de la Corona espanyola, des del naixement o des de la seva proclamaci expressa, tindr la dignitat de Prncep d'Astries i els altres ttols vinculats tradicionalment al successor de la Corona d'Espanya".

El Prncep Felip ostenta de fet aquest ttol, que s l'nic que utilitza de forma oficial, des del 21 de gener de 1977 (RD 54/1977, BOE del 22 de gener de 1977).

Enllaos externs.
Biografia oficial de Felip de Borb (en espanyol);
Diari Avui 22, 23 i 29 d'abril de 1990, pgines 8, 8 i 6 respectivament.
Constituci Espanyola - Departament de Dret Mercantil, Dret del Treball i de la Seguretat Social de la Universitat de Barcelona;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45898" title="Lashio" nonfiltered="2853" processed="2834" dbindex="18156">
Lashio s la ciutat principal de l'Estat Shan de Myanmar i antiga capital dels Estats Shan del nord. Avui dia t uns 50000 habitants.

Edifici important de la ciutat s la Pagoda Mansu, que t uns 250 anys, i la de Saasana Paya (Pyi Lon Chanta) que s molt ms antiga. Mercat setmanal. Proper est el viaducte de Gokteik que s el segon viaducte ferroviari ms alt del mn; tamb la pagoda Bawgyo (del segle XIV) en direcci a Hsipaw.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45899" title="Salween" nonfiltered="2854" processed="2835" dbindex="18157">
El Salween s un important riu del sud-est asitic que neix al Tibet, passa per Yunnan a la Xina, i corre pels estats Shan, Karenni (Kayah), Karen (Kayin) i Mon de Myanmar, fins desaiguar a l'oce ndic prop de Moulmein. T una longitud de 2.400 km. 


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45900" title="Lishu" nonfiltered="2855" processed="2836" dbindex="18158">
Els Lishu (altes noms Lissu, Lisu, Li Hsaw)  sn una naci del sud-est asitic que viu al Yunnan (Xina) i al nord del Estat Shan de Myanmar.

Som mes de mig mili a Xina i 150.000 a Myanmar, i tamb hi ha un nombre petit a Tailndia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45901" title="Moulmein" nonfiltered="2856" processed="2837" dbindex="18159">
Moulmein (nom birm oficial Mawlamyine) s una ciutat i capital l'estat de Mon a Birmnia. Abans formava part de la divisi de Tenasserim, districte d'Amherst. T un port a la Mar d'Andaman. La seva poblaci es d'uns 300.000 habitants.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45903" title="Mongping" nonfiltered="2857" processed="2838" dbindex="18161">
Mongping s un subestat de Lawksawk, situat a la part sud-oriental del pas, a la frontera amb Laikha.

El 1842 fou incorporat a Lawksawk. Vers el 1855 fou donat pel rei de Birmnia a Laikha juntament amb Lawksak, per ms tard aquest darrer principat es va independitzar i vers el 1886 Mongping va tornar a Lawksawk. Va existir fins el 1959.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45904" title="Yin" nonfiltered="2858" processed="2839" dbindex="18162">



Poble Yin de Myanmar;
Llengua Yin de Myanmar;
Yin (ciutat);
Dinastia Yin de Xina;
Yin i Yang, principi filosfic xins;
Kuan Yin, un dels quatre Bodhisattva (ssers illuminats) del budisme.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45905" title="Kengtawng" nonfiltered="2859" processed="2840" dbindex="18163">
Kentawng s un subestat del estat de Mongnai a l'Estat Shan (Myanmar), a l'est del estat principal. T una superfcie d'uns 2300 km i la capital s la ciutat del mateix nom, al nord-est de la ciutat de Mongnai.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45906" title="Mongsit" nonfiltered="2860" processed="2841" dbindex="18164">
Mongsit s un subestat de l'estat de Mongnai, a l'Estat Shan (Myanmar). T una superfcie de 487 km. s a l'oest de Mongnai. La capital s Mongsit. L'estat s una plana ben regada d'uns 25 km de llarg on es cultiva l'arrs. La poblaci s shan amb minories Taungthu i Yin.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45907" title="Nawngwawn" nonfiltered="2861" processed="2842" dbindex="18165">
Nawngwawn s un subestat de Namkhok, a l'estat Shan de Myanmar. Est al sud de Namkhok i t una superfcie de 70 km. La capital s Nawngwawn.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45908" title="Hidalgo" nonfiltered="2862" processed="2843" dbindex="18166">
Hidalgo s un dels 31 estats que conformen Mxic. Est localitzat en la zona central de la Repblica. Limita al nord amb l'estat de San Luis Potos i l'estat de Veracruz, a l'est amb l'estat de Puebla, al sud amb l'estat de Mxic i l'estat de Tlaxcala i a l'oest amb l'estat de Quertaro.

Quan l'emperador Maximili d'Habsburg va prendre possessi de la corona de Mxic, el president Benito Jurez, que no va reconixer el govern monrquic de Maximili, va fugir de la ciutat de Mxic, i va traslladar la capital del seu govern en rebelli a diferents regions. Per aix, va dividir l'estat de Mxic en tres districtes militars: l'actual estat de Mxic, i els territoris que avui conformen els estats de Hidalgo i Morelos. Amb el triomf dels republicans sobre les forces conservadores de Maximili d'Habsburg, el president va considerar necessari separar els districtes militars i conformar-los en estats separats de la federaci, per a reduir el gran poder i influncia que tenia l'estat de Mxic. Llavors, el 16 de gener, 1869 es va crear l'estat de Hidalgo com un estat ms de la federaci, i va rebre el seu nom en honor al pare de la independncia de la ptria, el sacerdot insurgent, Miguel Hidalgo y Costilla.

L'estat de Hidalgo t nombrosos recursos forestals, minerals i turstics. Una destinaci turstica important sn les pirmides de Tula, capital de la civilitzaci tolteca i que avui es troba dintre d'un dels tres parcs nacionals de l'estat. Hidalgo est dividit en 84 municipis, i la capital n's la ciutat de Pachuca, considerada el bressol del futbol mexic, aix com el bressol del protestantisme, el qual va ser portat pels immigrants anglesos que hi van arribar per a desenvolupar les zones mineres. A l'estat es troben refineries, fbriques de ciment i plantes d'energia elctrica.
 







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45909" title="Michoacn" nonfiltered="2863" processed="2844" dbindex="18167">
Michoacn (oficialment: Michoacn de Ocampo) s un dels 31 estats de Mxic, localitzat a l'oest del pas. Limita al nord-oest amb l'estat de Colima i Jalisco, al nord amb l'estat de Guanajuato i Quertaro, a l'est amb l'estat de Mxic, al sud-est amb Guerrero i al sud-oest amb l'oce Pacfic. El nom de l'estat prov de la paraula indgena Mitxuacan, que en catal significa "lloc de pescadors". Durant l'poca prehispnica era una de les quatre provncies de la civilitzaci purpetxa, la capital de la qual era Tzintzuntzan. Durant l'poca colonial Michoacan va pertnyer a la provncia de Nova Galcia, sota la Nova Espanya, la capital de la qual era "Valladolid", que avui s la ciutat de Morelia.

L'estat de Michoacn est dividit en 113 municipis. Econmicament l'activitat principal s la agricultura. Els productes principals sn l'alvocat (el ms productiu del pas), cigr, llimona, ssam, sorgo i maduixa. De la ramaderia, s un important productor de bestiar bov. Tamb cont jaciments d'or, plata, plom, zinc, barita i coure.

L'orografia de l'estat s molt accidentada, ja que s travessat per la Sierra Nevada Mexicana i la Sierra Madre del Sud. Els llacs principals sn el llac Cuitzeo, el llac Ptzcuaro i el llac Zirahun. El riu ms important s el riu Lerma, que abasteix la presa de Tepuxtec amb el qual es produeix energia hidroelctrica.

A Michoacn, noms el 3% de la poblaci parla una llengua indgena. La principal llengua indgena (el 89% dels parlants de llengua indgena de l'estat) s el purpetxa, una de les 62 lllenges amerdndies que sn reconegudes pel govern federal.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45911" title="Mar Morta" nonfiltered="2864" processed="2845" dbindex="18168">


La Mar Morta, o Mar Mort (rab Bahr Lut), s el llac ms salat del mn. Es troba entre Israel i Jordnia, actualment a 416,5 metres sota el nivell del mar i ocupa uns 625 km  per fa un segle estava a 395 metres i ocupava una rea de 1.200 km .

L'nic riu que hi desemboca s el Jord i les precipitacions que rep es troben entre els 100 i 50 litres l'any amb una distribuci temporal del tipus mediterrani. La Mar Morta no t sortida cap a cap altre mar, aix totes les prdues d'aigua sn per evaporaci, que s molt elevada per la baixa humitat atmosfrica. Els vessants de la vora oriental i la zona nord de la vora occidental tenen manantials d aigua dola. 

Durant millennis s'hi han anat acumulant sals de manera que la salinitat actual s aproximadament deu vegades la dels oceans, aix s 350 grams per litre. La composici d'aquesta sal s diferent de la del mar obert ja que es composa d un 53% de clorur de magnesi, 37% de clorur de potassa i noms 8% de clorur de sodi o sal comuna (mentre que aquesta ltima a la resta dels mars s del 97%). La concentraci de sulfats s molt baixa, en canvi la de bromurs s la ms alta de les aiges mundials. Tamb hi ha altres elements en proporcions molt menors. Fins el 1975 es formaven dues capes d'aigua estratificades cadascuna d'elles amb diferent concentraci de sals i temperatura per actualment s'ha homogenitzat.

Cap sser viu pot suportar les condicions de vida de la Mar Morta llevat d'alguns microbis especials. Si hi arriba algun peix des del riu mor en poc temps. En cas de precipitacions inusualment importants el llac es pot cobrir d'algues vermelles. Entre la fauna de les ribes, on hi ha altes muntanyes i el clima ms benigne, s hi troba el lleopard, la cabra salvatge (ibex), xacals, el voltor i centenars d aus entre elles la cigonya comuna i la negra.

Des de l'antiguitat s'explota el betum i l'asfalt, i des del 1929 hi ha fbriques en el mateix llac que n'extreuen minerals diversos. El turisme s'ha desenvolupat molt des del 1960 atret per balnearis i l'excepcionalitat del llac. L aigua cont 21 minerals amb propietats relaxants i nutritives per la pell i activadores del sistema circulatori per problemes reumtics, per el contacte de l'aigua fa mal als ulls. L'rea al voltant del llac t l aire de gran puresa i molt  baix en pollen, amb pocs raig ultraviolats i alta pressi atmosfrica que s'ha demostrat que s bona bona per combatre la fibrosi cstica.
 
Des de 1960 el gran increment del regadiu a Jordnia i Israel ha fet reduir les aportacions del riu Jord i la Mar Morta est disminuint el seu volum de tal manera que segons alguns cientfics podria desaparixer en 50 anys mentre altres diuen que no ho far perqu en incrementar la salinitat disminuir l'evaporaci i s arribar a un equilibri fsic. Hi ha projectes de bombejar aigua cap a la Mar Morta des del Mediterrani o el Mar Roig.











































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45913" title="Jules Verne" nonfiltered="2865" processed="2846" dbindex="18169">


Jules Verne (1828-1905) fou un escriptor francs nat a Nantes el 8 de febrer de 1828, conegut especialment per llibres on apareixen molts de temes de cincia-ficci i els invents tcnics. Una de els seves idees era la "novella de la cincia": escriure aventures basades en els invents i avenos cientfics i tcnics. Durant molts anys visqu a la ciutat d'Amiens, on mor l'any 1905.



 Enllaos externs .

 Biblioweb ;
 Jules Verne mobile ebooks;











































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45914" title="Falguera" nonfiltered="2866" processed="2847" dbindex="18170">




Una falguera s qualsevol planta del grup d'unes vint mil espcies de plantes classificades a la divisi Pteridophyta, tamb anomenada antigament Filicophyta. Una falguera es defineix com una planta vascular que no produeix pas llavors, sin que es reprodueix per espores.

Cicle biolgic.
El cicle vital d'una falguera tpica consta de dues etapes o fases generacionals molt clares: una fase de reproducci sexual i d'una fase de reproducci asexual.

 Una fase esporfita, a la qual es produeixen les espores per meiosi.
 Les espores es desenvolupen per divisi cellular formant un prtal haploide .
 El protallus produeix gmetes.
 Un gmeta mascul fertilitza un de femen.
 El gmeta fertilitzat zigot creix per mitjanant divisi cellular formant una planta esporfita diploide (la falguera).

En la fase sexual hi ha la fecundaci d'un vul i d'un espermatozoide, presents en una estructura que t forma de cor anomenada protallus, s el gametfit. Aquest procs  t lloc en un medi humit o aqutic per facilitar-ne la difusi. Un cop s'ha realitzat la fecundaci s'origina un nou individu anomenat esporfit , que s la part visible i ms desenvolupada de la planta. En la fase asexual, l'esporfit forma els esporangis que al seu torns formen les espores. Llavors aquestes, transportades pel vent, quan troben un lloc adequat comencen a germinar , originant el gametfit .

 Estructura d'una falguera .
Una falguera esporofitica consisteix en:
 Rizoma: La majoria de cops es troba sota terra, absorbeix els nutrients i subjecta la planta al sl.
 Frondes: s l'equivalent de la fulla a la falguera, sempre sn verdes i s'encarreguen, com el seu homnim, de la fotosntesi.
 Les espores es desenvolupen a la superfcie.
 Pecol Els joves estan enrotllats sobre si mateixos.

 Breu histria de les falgueres .
Les falgueres aparixen al registre fssil als comenaments del Carbonfer. Al Trisic tenim la primera evidncia de falgueres relacionades amb les famlies d'avui dia. La 'gran radiaci de les falgueres' va ocrrer al Cretaci superior, quan moltes falgueres modernes van aparixer per primer cop.

Les falgueres, tradicionalment han sigut agrupades a la classe de les Filices, per les classificacions modernes els han assignat la seva prpia divissi al regne vegetal, anomenat Pteridophyta.

Dos grups de plantes relacionades, usualment anomenats falgueres, estan una mica diferenciats del grup principal: les falgueres escombra (Psilophyta), Botrychium i Ophioglossophyta. Les Ofioglossofites van sser antigament considerats com falgueres de deb i agrupades a la famlia  Ophioglossaceae, per posteriorment es va descobrir que es trobaven ms distanciades d'aquest parentiu. Alguns sistemes de classificaci inclouen aquests dos grups a la divisi Pteridophyta, mentre d'altres els designen divisions separades. La filognia moderna assenyala que aquests, juntament amb les falgueres de deb, constitueixen un grup monofiltic, descendent d'un predecessor com.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45917" title="Mawson" nonfiltered="2867" processed="2848" dbindex="18171">
Mawson s un subestat de l'estat de Yawnghwe a l'estat Shan de Myanmar. T una superfcie de 65 km. Est poblat pels Danu, Taungthu i Taungyo. La capital s Mawson al sud de l'estat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45918" title="Taungyo" nonfiltered="2868" processed="2849" dbindex="18172">
Els Taungyo sn una naci del sud-est asitic, que viu a Myanmar. Estan emparentats amb els Tavoyan i la seva llengua est influda pel birm. Una poblaci important de Taungyo viu a l'Estat Shan, sobretot a la regi de Myelat.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45919" title="Naungpalam" nonfiltered="2869" processed="2850" dbindex="18173">
Naungpalam s un subestat de l'estat de Yawnghwe, a l'estat Shan de Myanmar. T una superfcie d'uns 50 km. La capital s Naungpalam. Est poblat per Taungthu i Danu.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45923" title="Amiens" nonfiltered="2870" processed="2851" dbindex="18176">

Amiens s una ciutat de Frana. s la prfecture del departament del Somme. s la capital de la regi de la Picardia.

Histria.
La cultura paleoltica acheuliana rep el seu nom del primer lloc on se'n trobaren restes, un suburbi d'Amiens anomenat Saint-Acheul. Amiens, anomenada Samarobriva a l'poca romana, era el poblat principal dels ambians, una de les grans tribus de la Gllia.

La llegenda diu que va  ser a les portes d'Amiens que Sant Mart de Tours, quan encara era un soldat rom, va dividir la seva capa amb un pidolaire despullat. Sant Honori va ser el set abat de la ciutat.

Amiens va esdevenir ms tard la capital de Picardia.

Llocs d'inters.


La catedral d'Amiens (que s Patrimoni de la Humanitat) s l'esglsia gtica ms alta de Frana. Desprs que un incendi destrus la catedral antiga, la nova nau va ser comenada el 1220 i acabada el 1247. La catedral d'Amiens s notable per la coherncia de la seva planta, la bellesa de la seva elevaci interior, el bell conjunt d'escultures que hi ha a la faana i el transsepte meridional, i el mosaic laberntic del terra. Se l'ha descrita com el "Parten de l'arquitectura gtica" o com una catedral "gtica, lliure de tradici romana i d'influncia arbica, un gtic pur, autoritari, insuperable i inacusable".

Amiens tamb s coneguda pels seus hortillonnages, uns jardins situats sobre petites illes a la zona pantanosa que envolta el Somme, envoltats per una xarxa de canals.

Curiositats.
La batalla d'Amiens va ser la fase inicial de l'Ofensiva dels Cent Dies a la Primera Guerra Mundial.
Jules Verne va ser regidor d'Amiens des del 1888 fins a la seva mort el 1905. Est enterrat al cementiri de la Madeleine.
Clovis Trouille va nixer a Amiens i va estudiar a l'cole des Beaux-Arts del 1905 al 1910.
Amiens s el lloc on nasqueren Pere l'Ermit i Odette Sansom.
Edouard Lucas, matemtic francs inventor del joc de la Torre d'Hanoi, nasqu a Amiens.
El 1802 s'hi firm una pau entre Frana i Anglaterra.
La ciutat t un equip a la Ligue 2, l'Amiens SC.

Transports.
Lnia Amiens-Compigne-Amiens del TER;
Lnia Amiens-Pars-Amiens del TER;
Lnia Amiens-Reims-Amiens del TER;
Lnia Amiens-Saint-Quentin-Amiens del TER;
Lnia Calais-Amiens-Calais del TER;

Vegeu tamb.

Pau d'Amiens;
Gare d'Amiens;
Batalla d'Amiens;
Operaci Jericho;
Comtat d'Amiens;
Llistat de municipis del Somme;

Enllaos externs.

Lloc web oficial;
Imatges i detalls de la catedral;
Fotos d'Amiens;



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45924" title="Loimaw" nonfiltered="2871" processed="2852" dbindex="18177">
Loimaw s un petit estat subsidiari de Yawnghwe, abans independent. Est situat al sud-oest de Taunggyi, a l'oest del Llac Inle. T una superfcie de 79 km. La majoria de la poblaci s Taungthu amb minories Danu i Shan. La capital s Minywa.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45925" title="Namkhai" nonfiltered="2872" processed="2853" dbindex="18178">
Namkhai s un petit estat subsidiari de l'estat de Yawnghwe, a la regi del Myelat de l'estat Shan de Myanmar. Est a l'oest del llac Inle. T una superfcie de 121 km. La capital s Pawin. La poblaci s Taungthu, com ho era la dinastia local.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45928" title="Nantes" nonfiltered="2873" processed="2854" dbindex="18181">


Nantes (en bret Naoned i en galo Naunnt) s un municipi francs, situat al departament de Loira Atlntic i a la regi de Pas del Loira. L'any 2007 tenia 289.000 habitants.

 Geografia .
Est situada a l'estuari del riu Loira,entre el punt lmit on arriben les marees i on els illots que divideixen el riu en sis braos en faciliten el pas i el punt on el Loira rep l'Erdre i el Svre. Histricament ha estat una ciutat porturia, complementada amb el port de Sant Nazer, actualment un municipi independent. 

La planta urbana de la ciutat ha sofert un intens remodelatge, iniciat l'any 1920 i reforat desprs de la Segona Guerra Mundial, ja que pat intensos bombardeigs. El centre comercial i de negocis radica en el nucli comprs entre el Cours des Cinquante Otages, el Cours Saint-Pierre i el Cours Franklin, amb dues principals artries perpendiculars, la rue de Strasbourg i la de Verdun. Un dels edificis ms caracterstics s el de la catedral de Saint-Pierre (estil gtic).

s un important centre industrial (hi radica metallrgia pesant, construcci naval, producci alimentria, de sabates i qumica), amb sectors industrials que s'estenen cap al sud, per la ciutat conserva al voltant una rea d'intensa producci hortcola. Des del 1962 s seu universitria. 

 Demografia .
L'any 2003, la seva rea metropolitana tenia 715.358 habitants.


 Histria .
Antiga capital del poble gal dels namnetes, fou residncia dels reis i desprs dels ducs de Bretanya, fins a la uni d'aquest pas amb Frana (1532). Obtingu una universitat el 1460.

Grcies a la situaci es convert en una plaa fortificada i des del s XV comen a desenvolupar-se la seva importncia comercial. Al s XVI el seu comer s'estengu a la Pennsula Ibrica, a Anglaterra i a la Bltica.

L'apogeu del port, que fou el ms important de l'estat francs del 1700 al 1730, an lligat amb l'explotaci d'Amrica. A mitjan s XVIII Nantes fou la ciutat dels negrers i provea un ter del trfic francs. Aquest comer condicionava altres activitats: fabricaci de teixits i aiguardents i elaboraci dels productes (fruits, sucre, cot, oli i tint) que el rgim d'exclusivitat reservava a la metrpoli. Aquests eren venuts a l'estat francs o reexportats. Aquesta prosperitat men a l'ennobliment de les famlies de comerciants i a l'embelliment de la ciutat.
 
Histricament des del s IX (any 851) ha format part de la Bretanya, per la divisi regional francesa del 1955 l'ha integrat en la de Pas del Loira. Des de finals dels anys vuitanta hi ha un important moviment poltic que reclama la uni del departament del Loira Atlntic a la Bretanya.



































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45929" title="Inle" nonfiltered="2874" processed="2855" dbindex="18182">


L'Inle s un llac de l'estat Shan de Birmnia amb uns 500 km2, mesurant 100 km de llarg per noms 5 km d ample. T a la vora unes 200 ciutats i llogarets, la majoria poblats pels Intha (que vol dir fills del Llac).

La ciutat principal de la rodalia s Nyaung Swe (Yawnghwe) que t un canal de 4 m. de fondo fins el llac (Canal de Nankand).

El llac s aprofitat i cultivat i les seves aiges formen canals entre les terres de conreu. Sn famosos els jardins del llac i les cases flotants. Tamb hi ha un mercat flotant.

A la vora del llac hi ha la important pagoda de Phaung Daw U, una de les tres principals de Myanmar, del segle XVIII amb imatges del segle XII de Buda.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45931" title="Rubn Ivn Martnez" nonfiltered="2875" processed="2856" dbindex="18183">

Rubn Ivn Martnez Andrade (La Corunya, 22 de juny de 1984) s un porter de futbol gallec.

Biografia.
Va fitxar pel FC Barcelona procedent de la SD Orillamar de La Corunya. Rubn va passar per totes les categories del club fins arribar al primer equip la temporada 2004-2005 desprs de la cessi de Rst i es va convertir en el tercer porter, per darrera de Vctor Valds i Albert Jorquera. En la seva primera temporada al primer equip va jugar dos partits de lliga. En 2007 fou cedit al Rcing de Ferrol 

 Trajectria .
 1997-1998 FC Barcelona Infantil;
 1998-2000 FC Barcelona Cadet;
 2000-2002 FC Barcelona Juvenil;
 2002-2003 FC Barcelona Juvenil- FC Barcelona C ;
 2003-2004 FC Barcelona C - FC Barcelona B;
 2004-2005 FC Barcelona B - FC Barcelona;

 Palmars .
 1 Lliga amb el FC Barcelona 2004-2005;
 1 Supercopa d'Espanya (2006);

 Enllaos externs .
 Web oficial del FC Barcelona (Imatge cedida per la pagina);
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45934" title="Determinant" nonfiltered="2876" processed="2857" dbindex="18184">

Lingstica: Un determinant s una categoria gramatical que s'utilitza per acompanyar els noms en algunes llenges.
Matemtiques: Un determinant s una funci que associa a cada matriu quadrada A un  escalar simbolitzat det(A).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45935" title="TeeChart" nonfiltered="2877" processed="2858" dbindex="18185">
TeeChart s una llibreria de components grfics i estadstics, per eines de desenvolupament de programari, com Microsoft Visual Studio, Borland Delphi, Java, etc.

Enlla extern: Teechart;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45937" title="Bamar" nonfiltered="2878" processed="2859" dbindex="18186">
Els bamar o simplement birmans sn l'tnia majoritria de Birmnia.

Van arribar al pas vers el 800 i es van barrejar amb els mon, thet i pyu.

Sn el principal grup tnic del pas, i formen ms del 60% de la poblaci, encara que se sospita que aquesta xifra ha estat inflada pel govern.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45938" title="Estadi de San Mams" nonfiltered="2879" processed="2860" dbindex="18187">

Propietat de l Athletic Club de Bilbao, l estadi de San Mams, popularment conegut com La Catedral, va ser inaugurat el 21 d agost de 1913. L estadi t una capacitat de 40.000 espectadors i unes dimensions de 103x68 m. El primer partit que va albergar va ser contra el Rcing d'Irun i va finalitzar amb empat a 1.

 Enllaos externs .

 Plana oficial de l'Athletic Club de Bilbao;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45940" title="Intha" nonfiltered="2880" processed="2861" dbindex="18189">
El intha sn una branca dels Tavoyan que van emigrar fa uns cinc segles des de Tenasserim fins a la regi del Llac Inle a la zona dels Estats Shan, a l'actual estat de Yawnghwe (Myanmar). El seu nom vol dir "fills del llac". Sn uns 150.000, de religi budista.
Els Intha parlen un birm antic amb forta influncia arakanesa (el Tavoy se suposa d origen arakans) amb fora barreja d'altres llenges sobretot el tailands oriental i occidental, que ja no s ents pels birmans.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45941" title="Estadi Municipal de Riazor" nonfiltered="2881" processed="2862" dbindex="18190">

Propietat del Real Club Deportivo de La Corua, l'Estadi Municipal de Riazor  va ser inaugurat el 28 d'octubre de 1944. T una capacitat de 34.600 espectadors i unes dimensions de 105 x 68 m. El primer partit que va acollir va ser contra el Valncia Club de Futbol i va finalitzar amb una derrota del Deportivo per 2-3.

Enllaos externs.
www.canaldeportivo.com;
www.riazor.org;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45942" title="Thet" nonfiltered="2882" processed="2863" dbindex="18191">
Els thet sn un petit poble d'unes 10.000 persones que viu a Arakan (Birmnia) i que s anterior a l'arribada dels Bamar. Tamb se'ls coneix com a Sakkia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45943" title="Salut" nonfiltered="2883" processed="2864" dbindex="18192">
La salut s l'estat fsic en qu l'organisme exerceix normalment les seues funcions.

 Definicions . 

La Organitzaci Mundial de la Salut (OMS) en la seva constituci de 1946, defineix a la Salut com l'estat de complet benestar fsic, mental i social, i no sols l'absncia d'afeccions o malalties. La salut implica que totes les necessitats fonamentals de les persones estiguen cobertes: afectives, sanitries, nutricionals, socials i culturals. Aquesta definici s utpica, perqu s'estima que noms entre el 10 i el 25 % de la poblaci mundial es troba completament sana.

Al Des Congrs de Metges i Bilegs de Llengua Catalana, celebrat el 1976, es defin la salut com una manera de viure autnoma, solidria i joiosa. Una definici ms dinmica de salut s l'xit del ms alt nivell de benestar fsic, mental, social i de "capacitat de funcionament", que permeten els factors socials en qu viuen immersos l'individu i la collectivitat.

La salut i la malaltia formen un procs continu, on en un extrem es troba la mort prematura, moltes vegades previsible, i en l'altre extrem es troba un elevat nivell de salut, a qu difcilment arriba tot el mn. En el part mitjana d'aquest continu o equilibri homeosttic es trobaria la majoria de la poblaci, on la separaci entre salut i malaltia no s absoluta, ja que s molt difcil distingir el normal del patolgic.

La definici de salut s difcil, sent ms til conixer i analitzar els determinants de la salut o condicionants de la salut. La salut en termes fsics, forma part d'un dels pilars de la qualitat de vida, benestar i en definitiva de la felicitat.

L'objectiu d'aconseguir la salut, no noms correspon a la medicina sin tamb als poltics, a la societat i a l'individu. Als pasos en via de desenvolupament la salut comenaria a aconseguir-se quan se satisfacen les seues necessitats d'alimentaci, infeccions, habitatge, treball i en definitiva els seus problemes econmics, mentre que als pasos desenvolupats, la salut s'aconsegueix prevenint els efectes secundaris que la riquesa produeix com la obesitat, l'absncia d'exercici fsic, els accidents de trnsit, el tabaquisme, la depressi, la contaminaci, entre d'altres.

Cercant en l'etimologia del terme "salut" s interessant descobrir altres paraules que tenen un mateix origen. Hi descobrim el lligam etimolgic del concepte salut com: saludar (desitjar salut), o salvar. Citant a Coromines: 
 Salut. Del llat Salus, -utis, salut, bon estat fsic; salvaci, conservaci; salutaci; saludar; de la mateixa arrel que salvus (segle XIII). A l edat mitjana, s molt freqent en el sentit de salutaci, quasi sempre en plural.
 Salvar. Del llat tard Salvare, derivat de Salvus, -a, -um; sa, salvat.

Condicionants de la salut.
Hi ha una srie d'aspectes que condicionen la salut del cos. El primer s la gentica, ja que els individus estan ms o menys predisposats a patir malalties segons l'herncia biolgica de qu disposin. Aquesta condici inicial, per, pot veure's afectat per l'entorn (el clima, l'altitud, la presncia o no d'agents de contaminaci...) i sobretot pels hbits de vida.

Dins els hbits que poden afectat l'estat fsic destaquen la nutrici (cal una dieta suficient i equilibrada), la prctica regular de l'esport, la higiene i un control de l'estrs.

 Vegeu tamb .
 Salut pblica;
 Cincies de la salut;
 Medicina Preventiva;

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Salut a la xarxa;
 Portal de la Salut del Govern de les Illes Balears;
 Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya;













































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45945" title="Padaung" nonfiltered="2884" processed="2865" dbindex="18193">
Els Padaung (Colls llargs) sn una branca de la naci Karenni que viuen a l'estat Kayah (principalment a la regi de Loikaw, la capital) i al sud-oest de l'estat Shan de Myanmar. Sn famosos per les seves dones, conegudes com dones girafa, que s'allarguen el coll amb anells metllics. Es creu que sn uns cent mil.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45946" title="Seguretat Social" nonfiltered="2885" processed="2866" dbindex="18194">
La Seguretat Social ve garantida, a Espanya, per l'article 41 de la Constituci Espanyola de 1978 que diu que "Els poders pblics mantindran un rgim pblic de Seguretat Social per a tots els ciutadans que garanteixi l'assistncia i prestacions socials suficients davant situacions de necessitat, especialment en cas de desocupaci. L'assistncia i prestacions complementries seran lliures".

Com a norma de desplegament ms important, la Seguretat social a Espanya est regulada pel Reial Decret Legislatiu 1/1994 de 20 de juny, pel qual s'aprova el text refs de la Llei General de la Seguretat social. Aquesta norma ha sigut modificada en nombroses ocasions, per la qual cosa per a consultar-la s convenient disposar d'una edici actualitzada o a una base de dades de legislaci.

La finalitat de la Seguretat social s el garantir a les persones compreses al seu camp d'aplicaci (per realitzar una activitat professional o per complir els requisits exigits en la modalitat no contributiva, aix com als familiars o assimilats que tingueren a crrec seu), la protecci social adequada enfront de les contingncies  i en les situacions que contempla la llei.

El camp d'aplicaci, a efectes de la modalitat contributiva, comprn els espanyols que resideixin a Espanya i els estrangers que resideixin o es trobin legalment a Espanya, sempre que, en ambds supsits, exerceixin la seva activitat en territori nacional: 

 Treballadors per compte d'altri.

 Treballadors per compte propi o autnoms.

 Socis treballadors de les cooperatives de Treball Associat.

 Estudiants.

 Funcionaris.

A efectes de la modalitat no contributiva, estaran compresos els espanyols que resideixin a Espanya.

 Estructura del Sistema de Seguretat social .
El Sistema espanyol de Seguretat Social est integrat pels rgims segents:

Rgimen General, el ms mpliament aplicat i supletori dels altres.
Regmenes Especiales per a determinades activitats professionals  per la seua naturalesa, les seues peculiars condicions de temps i lloc o per l'ndole dels seus processos productius:
Treballadors de la Mar.
Treballadors per compte propi o autnoms.
Funcionaris.
Empleats de la llar.
Estudiants.
Mineria del carb.

Aquests rgims especials estan regits pels principis d'homogenetat i de tendncia a la unitat amb el Rgim General.

 Afiliaci i cotitzaci .
L'afiliaci s obligatria i nica per a la vida de la persona i per a tot el sistema.

Les altes i baixes, inicials o successives, han de reflectir formalment la vida laboral de la persona.

La cotitzaci (o pagament de quotes) s obligatria des del mateix moment en qu es realitzi l'activitat (encara que no s'hagi realitzat formalment l'afiliaci, alta o baixa).

 Acci protectora .
L'acci protectora de la Seguretat social comprendr:

L'assistncia sanitria, en els casos de maternitat, malaltia comuna o professional  i d'accidents, siguin o no de treball.
La recuperaci professional en els casos anteriors.
Prestacions econmiques en les situacions de:
Incapacitat temporal.
Maternitat.
Mort i supervivncia.
En les seues modalitats contributiva o no contributiva.
Invalidesa.
Jubilaci.
Desocupaci.
Las prestacions de serveis socials en matria de reeducaci i rehabilitaci d'invlids i assistncia a la tercera edat;
Igualment, com a complement de les anteriors, els beneficis de l'assistncia social.

 Vegeu tamb .
Sanitat;
SICOSS;

 Enllaos externs.
 Plana de la Secretaria de Estado de la Seguridad Social ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45947" title="Yinbaw" nonfiltered="2886" processed="2867" dbindex="18195">
Els Yinbaw sn una branca dels Padaung, dins la naci Karenni. Sn uns deu mil i viuen a l'Estat Kayah i a l'Estat Shan de Myanmar. Parlen el yinbaw i practiquen la religi tradicional.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45950" title="SICOSS" nonfiltered="2887" processed="2868" dbindex="18196">
La carncia d'una adequada informatitzaci de la comptabilitat es feia notar en tots els estaments de la seguretat social espanyola  des de mitjans dels anys 80, en la mesura en qu la importncia relativa de la Seguretat Social respecte del conjunt de l'economia nacional havia anat creixent sistemticament des de finals de la dcada dels 70. 

Per aix, resultava imprescindible establir un sistema comptable que, com el SICOSS (Sistema d'Informaci Comptable de la Seguretat Social), respectara les peculiaritats que presenten totes i cada una d'aquestes entitats gestores, permetera un tractament homogeni de les seues operacions i la consolidaci dels seus dades per a poder oferir una imatge correcta de la seua actuaci com a grup.

La informatitzaci de la comptabilitat de la Seguretat Social va seguir diverses etapes: 
En una primera es va implantar un sistema nacional de control d'operacions en relaci amb les despeses de la Seguretat Social que va comenar a funcionar en l'exercici de 1982 i que va estar vigent fins a 1991. ;
En 1991, el SICOSS es va fer crrec de la comptabilitat de la seguretat social espanyola, superant les carncies que presentava l'aplicaci anterior. Dos anys ms tard, en 1993, el SICOSS va entrar plenament en funcionament, comprenent ja totes les rees comptables de la Seguretat Social i, en especial, la patrimonial i la del pressupsit d'ingressos.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45951" title="Illes Verges Britniques" nonfiltered="2888" processed="2869" dbindex="18197">




Les illes Verges Britniques (en angls British Virgin Islands) sn un territori d'ultramar dependent del Regne Unit. Comprenen les illes orientals de l'arxiplag de les Verges, a l'est de Puerto Rico, a la regi del Carib. Limiten al nord amb l'oce Atlntic i al sud amb el mar Carib. A l'est tenen a tocar les illes Verges Nord-americanes i a l'oest el pas d'Anegada les separa de l'illa britnica d'Anguilla.

Tenen una extensi de 153 km. La seva capital s Road Town, a l'illa de Tortola. Sn constitudes per unes 40 illes, de les quals 11 sn habitades. Les ms grans sn Tortola i Virgin Gorda (totes dues separades pel canal de Sir Francis Drake), a ms d'Anegada i Jost van Dyke.

Descobertes per Cristfol Colom el 1493 en el seu segon viatge, van ser colonitzades el 1648 per marins neerlandesos per l'Imperi Britnic les va annexar el 1672. A l'actualitat depenen en gran mesura de les seves venes immediates, les illes Verges Nord-americanes, amb les quals comparteixen el dlar dels Estats Units com a moneda de curs legal. La seva economia s una de les ms prsperes de la regi caribenya i depn en gran mesura del turisme, del qual prov el 45% dels ingressos nacionals.

Segons estadstiques de l'any 2003 la poblaci ascendeix a unes 21.730 persones, les quals majoritriament sn negres (83%) i practiquen el cristianisme protestant (86%).







































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45955" title="Kyakku" nonfiltered="2889" processed="2870" dbindex="18200">
Kyawkku Hsiwan (Kyakku o Kyawkku) s un principat subsidiari de Yengnan, a l'Estat Shan de Myanmar,  situat al sud-oest, al lmit amb terres birmanes. La capital s Myinkyado. s molt muntanys i el rega el riu Panlaung. La poblaci s principalment Danu i Taungthu amb minories Shan, i Palaung.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45956" title="Namtok" nonfiltered="2890" processed="2871" dbindex="18201">
Namtok s un petit estat subsidiari de Loilong, a l'Estat Shan de . Est situat al sud-est de l'estat de Loilong, a la vora del riu Pilu (Nam Pilu), amb una superfcie de 32 km i una sola ciutat, Namtok, que s la capital i residncia del Ngwegunhmu (senyor).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45958" title="Imperi Seljcida" nonfiltered="2891" processed="2872" dbindex="18203">




L imperi seljcida va ser la creaci d'una tnia turca i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l sia menor entre els segles XI i XIII.

Els seljcides eren originaris del nord del mar d'Aral. En el segle X es van islamitzar adoptant la branca del sunnisme d'aquesta religi. El seu cap es deia Seljuq, d'on prov el nom de l'imperi, i van iniciar un perode de conquestes militars primer per  la regi persa del Khorasan. A partir d'aquell moment van adoptar la llengua i els costums perses. El seu net Togrul I va prendre Bagdad el 1055 agafant  el titol de Sold i rei d orient i occident. El seu successor Alp Arslan va establir la capital imperial a l actual Teheran entre altres victries conquer Alep i Armnia i venc l emperador de Bizanci Rom IV l'any 1071 a la Batalla de Manzikert, i aix va significar l'inici del poder turc a Anatlia.

Els territoris bizantins van formar l'anomenada  branca Rum de l'imperi, el Soldanat Seljcida de Rm. L apogeu de l imperi va ser amb Malik Shah que va governar tamb sobre Jerusalem i sia Menor.

L'imperi seljcida posseia un poders exrcit i una administraci civil molt eficient. Les escoles fomentaven el sunnisme. 

A partir de 1243, les incursions mongols assolaren el soldanat que es va fraccionar en molts emirats turcomans vasalls dels mongols. Cap a 1276 els seljcides del Rum perderen tot el seu poder encara que nominalment l'imperi es va mantenir fins 1307.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45959" title="Singaling Hkamti" nonfiltered="2892" processed="2873" dbindex="18204">
Singaling Hkamti fou un principat shan dins de territori birm (divisi de Sangaing), situat a les muntanyes fronteres amb Nagaland situades al nord-oest de l'Estat Shan, que va conservar l'autonomia al menys des del segle XV. Estava dividit en dos per una franja de terra del subdistricte de Homalin. Estava poblat per shans per hi havia alguns llogarets katxins que van desaparixer quasi b el segle XX (noms van quedar 5). Tamb hi havia una minoria xin.

Sotms al rei de Birmnia va ser encarregat a un myosa el 1820. Vers el 1886 fou ocupat pels Katxins i el saofa noms va conservar 4 llogarets per va poder restablir el control amb l'ajut britnic. Va desaparixer els anys cinquanta del segle XX.

 Myosa de  1820 Singaling Hkamti .

Sao Nyi Kaung 1820 - 1844                ;
Sao Ai 1844 - 1853                ;
Sao Hi 1853 - 1882                ;
Sao .... 1882 - 1886                ;
Sao Ni Taung 1887 - 1892                ;
Sao Hon (Po Hlaung) 1892 - 1894                ;
Ma Pu (princesa) 1894 - 1898                ;
Sao E 1898 - 1927                ;
Maung Ba Thein 1927 - 1959                ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45960" title="Daoisme" nonfiltered="2893" processed="2874" dbindex="18205">
El daoisme  (Wade-Giles: taoisme, de Tao, en pinyin: Dao,  ) s un  sistema filosfic basat en les escriptures de Laozi (o Lao Tse), el Daodejing (o Tao Te Ching), qui es creu que va viure al segle VI aC. Laozi va emfatitzar la llibertat de l'individu, el "deixar fer", l'espontanetat humana, i les experincies mstiques. La filosofia daoista adopta el Daodejing ("El Clssic de la Via i el seu Poder", o "Del Cam i la seva Virtut", entenent aquesta com "natura prpia") com a text principal.

Els daoisme com a religi (daojiao) va sorgir al segle III aC per no es va convertir en un veritable moviment religis organitzat fins al segle II dC. L'objectiu fonamental dels daoistes s arribar a la immortalitat, si b de vegades no s'entn aquesta literalment, sin com a longevitat en plenitud. De la mateixa forma, es deia que les persones que vivien en harmonia amb la natura eren immortals. Laozi va sser deficat com a du daoista, i encapala un enorme pante d'herois folklrics, generals famosos i savis.

Posteriorment, el daoisme es va barrejar, entre d'altres, amb elements del confucianisme i del budisme. La forma concreta de religi daoista, que va sser portada a Taiwan fa uns 300 anys, s tpica d'aquesta tradici. La caracterstica ms distintiva de la prctica actual s l'adoraci dels avantpassats, junt amb les detats daoistes.


 Fonaments del daoisme .


El daoisme estableix l'existncia de tres forces: una de positiva, una altra de negativa i una de tercera, conciliadora. Les dues primeres s'oposen i es complementen simultniament entre si. Sn el Yin (fora negativa, femenina, humida, passiva, indirecta...) i el Yang (fora positiva, masculina, seca, activa, directa...). La tercera fora s el Dao, o fora superior que les cont.

L'equilibri entre les dues primeres forces entranya la igualtat de les seves manifestacions considerades d'una manera abstracte. Per aix, el daoista no considera superior la vida sobre la mort, la construcci sobre la destrucci, el plaer sobre el patiment, el que s positiu sobre el que s negatiu, o l'afirmaci sobre la negaci: en cada cas, els dos conceptes aparentment contraris noms sn les dues cares d'una sola i nica cosa.

El Dao, segons Laozi i els altres filsofs daoistes, s quelcom que no pot sser abastat per cap forma de pensament hum. Per aquest quelcom no existeix cap nom, donat que els noms deriven de les experincies i circumscriuen -i per tant limiten- les significacions. Finalment i per necessitat d'sser descrit o expressat, se'l va anomenar "Dao", que significa "cam" (recte o virtus) que condueix a la meta.

Quan Laozi parla del Dao procura allunyar-lo de tot all que pugui donar una idea de quelcom concret. Prefereix enquadrar-lo dins d'un pla diferent de tot all que pertany al mn tangible. Diu: "Existia abans del Cel i de la Terra". s la matriu de la creaci i font de tots els ssers. El Dao tampoc no s temporal o limitat; s impossible definir-lo, mirar-lo o escoltar-lo; el Dao s el No-sser.


 Conceptes daoistes .
Dao    .
s un dels conceptes que podem trobar dins les diverses escoles de pensament xins -confucians, moistes, daoistes, etc.- amb significats diferents: cam, ruta, mtode, caminar, avanar.

Zhuangzi considera el Dao com all inabastable, impossible de definir amb paraules, per al qual podem accedir sempre que no el busquem de forma directa sin sense actuar, deixant-se portar pel Dao sense imposar la voluntat personal. El Dao constant, indefinible, s l U, que a travs de la seva transformaci crea "les deu mil coses" (s a dir, totes les coses manifestades). A cada una d'elles li pertany un dao definit, expressat pel que s aix -shi-, i, el que no s pas aix -fei-, a travs del llenguatge que per Zhuangzi s insuficient i relatiu per a entendre i explicar el Dao. L aigua s un element associat al Dao per les seves caracterstiques d adaptabilitat a les circumstncies, que transcorre sense lluitar contra la resta d elements, de la mateixa manera l home pot conixer el Dao, sense actuar, deixant que el corrent el porti i no impossant la seva voluntat.

"El Dao es desborda com un riu,
pot extendre's a dreta i esquerra,
realitza la teva obra per sense anomenar ni posseir, " Laozi, LXXVIII (XXXIV)

" Qui no busca trobar el misteri del dao. Qui busca trobar l aparena de les coses."  Daodejing. El llibre del dao i del de.

De   .
s la energia mateixa que anima el Dao, la mateixa que l individu t per abandonar-se i tornar cap el buit que porta al coneixement directe de les coses i l harmonia amb el Dao, l U. El de procedeix sense intervenir en el decurs de les coses en harmonia amb la natura, actuant per si mateix de la manera correcta.

"El mxim de es rep nicament seguint el dao. (...)" Daodejing. El llibre del dao i del de (21).

"El cel i la terra perduren. Si perduren s perqu no s engendren a ells mateixos; per aix duren llargament.
Aix, el savi es colloca en darrer terme, per es troba en primer lloc. Es mant ali a ell mateix, per es preserva. No s aix perqu oblida el seu propi inters?. D aquesta manera assoleix el seu inters." Daodejing. El llibre del dao i del de (7).

Yin i yang  n .
s el canvi constant, l alternana que crea l equilibri a travs del seu contrari i que dins el Dao, l U, crea "les deu mil coses" a travs de la seva relaci, definint la forma de les coses, no el seu contingut, que l'aporta el Dao, animat pel qi -bufada o energa vital- que en condensar-se provoca vida, i al dispersar-se la mort, permetent aix el retorn a l U, al Dao. 

"El retorn s la manera com avana el dao; la feblesa s la manera com actua. Les coses neixen del ser; el ser neix del no ser." Daodejing. El llibre del dao i del de (40).

"El dao engendra l U; l U engendra el dos; el dos engendra el tres i el tres engendra totes les coses. Totes les coses porten el yin damunt les espatlles i el yang als braos; tots dos es fonen amb l energia vital per crear l harmonia. (...)." Daodejing. El llibre del dao i del de (42).

Ziran (espontaneitat)   .
Respon a la capacitat de fer el que toca en el moment necessari de forma precisa. Es basa en la formaci per la experincia, en el cultiu de les qualitats i coneixement del dao de les coses, fins arribar a una total assimilaci del mateix, actuant sense intervenir-hi, adaptant-se sense pensar ni impossar la voluntat prpia.

"(...) Les coses sorgeixen, per ell no n s l origen; les coses creixen, per ell no se les apropia; actua en favor d elles, per no demana res a canvi. Acompleix la seva obra, per no en reclama el mrit; precisament perqu no reclama el mrit, ning no l hi pot prendre." Daodejing. El llibre del dao i del de (2).

"El que s aplica a l estudi sap ms cada dia. El que s aplica al dao fa menys cada dia. Fa menys i menys fins que deixa d intervenir en el curs de les coses. No interv en el curs de  les coses per res no queda sense acompliment. (...)." Daodejing. El llibre del dao i del de (48).

Wu (el buit)   .
Al contrari que a occident, el buit no representa un aspecte negatiu sin que s un concepte positiu en quant generador i afavoridor de la circulaci de vida, s dins del buit on es generen les coses i s identifica amb el Dao. Per la seva condici permet el pas de totes les forces, i s a travs d ell que el savi assoleix la calma i la illuminaci.

"El dao s el buit, per mai es pot omplir. s un pou sense fons, tan profund com l origen de totes les coses. Esmussa arestes, desf nusos, apaga llampades i torna totes les coses al seu lloc. (...)." Daodejing. El llibre del dao i del de (4).

"Arribar al buit suprem. Conservar la quietud suprema. Totes les coses entren juntes i jo observo com se n tornen. De la turba de coses cadascuna torna a l arrel.
Tornar a l arrel s anomena quietud; la quietud s tornar al dest. Tornar al dest s anomena ser constant. El coneixement d all que s constant s anomena illuminaci. (...)." Daodejing. El llibre del dao i del de (16).

Shengren (el Savi)   .
El savi assoleix la illuminaci a travs del buit, del silenci, en un retorn cap a l origen primer on troba el Dao, una regressi cap a l estat natural, el centre. La seva postura s la de la no acci, no interv sobre el decurs de les coses, d aquesta manera coneix el dao i "les deu mil coses", adoptant una posici de debilitat assoleix el seu objectiu, acostar el seu contrari. Pren una postura apartada de la vida poltica en Zhuangzi, i en el Laozi es presenta com l espai idoni per a l aplicaci de la no-acci.

"(...) Si els senyors i reis fossin capaos de seguir-lo , totes les coses es transformarien per la seva prpia voluntat. (...) El no buscar comporta la quietud, i amb la quietud al mn tot ser ordenat per la seva prpia voluntat." Daodejing. El llibre del dao i del de (37).

"(...) Molt pocs al mn comprenen l ensenyament sense paraules i el benefici de no intervenir en el curs de les coses." Daodejing. El llibre del dao i del de (43).

"(...) el qui sap acontentar-se evita la desgrcia, el qui sap aturar-se a temps evita el perill; aquest perdurar."
Daodejing. El llibre del dao i del de (44).

 Bibliografia .
Daodejing. El llibre del "dao" i del "de". Traducci a crrec de Sean Golden y Marisa Presas. Edicons Proa, Barcelona. ISBN 8484370364 / ISBN 84-8437-036-4. s la primera feta directament del xins al catal i amb fidelitat a l'original.
Cheng, Anne. Historia del pensamiento chino. Edicions Bellaterra, Barcelona, 2002. Llibre til per a obtenir una visi completa del pensament xins.

 Enllaos externs .









































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45961" title="Hsawnghsup" nonfiltered="2894" processed="2875" dbindex="18206">
Hsawnghsup fou un petit estat shan dins territori birm a Myanmar amb una superfcie de 932 km . La capital era Thaungdut a la vall de Kabaw. El seu cap portava el ttol de Saofa.

Afronta a l'oest amb Manipur, al nord amb la ciutat d'Homalin; a l'est amb la de Paungbyn i al sud amb la de Tamu. El principat s quasi tot selva, menys la vall on hi ha la capital. La poblaci s shan (55%) amb birmans (35%) i xin (10%).

El prncep va ser lleial als britnics el 1886 i no va seguir al prncep de Wuntho, ms al sud, en la seva rebelli.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45962" title="Mongyawng" nonfiltered="2895" processed="2876" dbindex="18207">
Mongyawng fou un principat shan situat al nord-est del Kengtung, fundat al segle XVIII per Inta Wasai, i que el 1814 fou incorporat a Kengtung.

El principat estava format per les terres de la punta oriental de Kengtung que avancen cap a l'est deixant territori xins al nord i laosi al sud. La seva poblaci era de majoria Wa.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45964" title="Mongkawng" nonfiltered="2896" processed="2877" dbindex="18208">
Mongkawng fou un principat shan de la regi del riu Irawady, en territori birm al sud de Wuntho. Fou creat el 1742. Ocupat pels birmans el 1771 fou restaurat quatre anys desprs. Fou  ocupat pels britnics el 1886 per no abolit. Va ser part de la confederaci de Wuntho que es va oposar a la dominaci britnica (1891) i incorporat al govern de Birmnia el 1896.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45965" title="Ngwegunhmu" nonfiltered="2897" processed="2878" dbindex="18209">
Ngwegunhmu s el ttol d'alguns prnceps shan de l'Estat Shan de Myanmar, sobretot de la regi del Myelat. Vol dir cap recaptador, i eren uns alts funcionaris encarregats de recaptar les taxes i tributs per els reis birmans i ms tard pels britnics.

Llista d'estats governats per un Ngwegunhmu:

Kyawkku Hsiwan (Kyakku);
Kyone;
Loi Ai (Lonpo);
Loimaw;
Maw;
Mawson (Mawhson);
Namkhai;
Namtok;
Pinhmi;
Pangtara;
Yengnan;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45967" title="Pongmu" nonfiltered="2898" processed="2879" dbindex="18211">
Pongmu s un estat subsidiari de Samkha, a la regi de Myelat, a l'Estat Shan de Myanmar. T uns 50 km i la capital s Pongmu.

Est situat prop de l'accs sud del llac Inle i t al sud territori de Samkha i al nord el territori d'Inleywa, depenent de Yawnghwe.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45970" title="Cicles econmics reals" nonfiltered="2899" processed="2880" dbindex="18212">
El model de Cicles Econmics Reals (RBCs en les seves sigles en angls) s un model macroeconomic formulat principalment per Robert Lucas Jr, Finn E. Kydland i Edward C. Prescott, a partir de les idees de John F. Muth i que ha donat lloc a una escola de pensament macroeconmic amb el mateix nom.

Aquest model assumeix la presncia d'agents racionalisme representatius amb expectatives racionals. Generalment el model es presenta en termes d'un sol individu que es comporta de forma ptima davant de decisions intertemporals, les accions dels quals es poden considerar representatives de tots els individu i, per tant, de l'economia en el seu conjunt. Una altra assumpci implcita s la neutralitat del diner (aix s degut a les expectatives racionals).

Lucas mostr que davant de xocs de productivitat, es generen cicles econmics d'acord amb aquest model. Aix s perqu si la productivitat d'un agent disminueix (a causa d'un xoc negatiu en la productivitat), tamb ho faran els seus ingressos reals (ja en un mercat competitiu el salari real s igual al producte marginal). Enfrontant-se a una decisi optimitzadora intertemporal, l'agent representatiu decidir posposar la decisi de treballar fins al segent perode (i per tant, consumir lleure) en el qual, racionalment, espera que els efectes del xoc de productivitat hagin desaparegut i el salari real hagi tornat a augmentar. El resultats agregats mostren, per tant, que un xoc negatiu de productivitat causa atur voluntari i per tant una disminuci de l'activitat econmica i en conseqncia del Producte Interior Brut.

La conclusi principal que s'extreu d'aquest model s que els cicles econmics sn consistents amb el funcionament eficient dels mercats. No existeix l'atur involuntari i qualsevol intervenci en matria de poltica fiscal o monetria s ineficient en el sentit de Pareto


 Crtiques al model de Cicles Econmics Reals .
Les crtiques ms bvies van dirigides a les premisses del model: individus racionals, agents representatius, expectatives racionals...

Molts per, consideren tamb irreal negar l'existncia d'atur involuntari i considerar el diner com a un b neutral (fins i tot en el curt termini).

Els keynesians critiquen especialment que el model ignora l'existncia de rigideses de preus i de salaris que fan que no sempre els mercats assoleixin el nivell d'equilibri.

Una altra de les crtiques fortes s el fet que els xocs de productivitat no sn prou forts ni prou duradors per a poder explicar recessions prolongades.

Diversos economistes han intentat, amb poc xit, integrar el component del diner al model ja que s generalment acceptat que, almenys a curt termini, la poltica monetria si que pot afectar l'economia en termes reals.


 Premi Nobel .

Malgrat totes aquestes crtiques, la teoria dels cicles econmics reals ha estat mpliament acceptada com a vlida i integrada dins del pensament econmic majoritari. Prova d'aix s que l'any 2004 Kydland i Prescott foren reconeguts amb el Premi Nobel d'economia pel seu article  Time to Build and Aggregate Fluctuations , el qual es considera l'article pare de l'escola dels Cicles Econmics Reals i per la seva aportaci en l'estudi dels cicles econmics.


 Bibliografia .
 Articles seminals .
 Kydland, F. E. and Prescott, E. C. (1982) :  Time to Build and Aggregate Fluctuations , Econometrica, 1982, vol. 50, issue 6, pages 1345-70 ;
 Prescott, E. C. (1986):  Theory ahead of business cycle measurement , Quarterly Review, Fall 1986 pp. 9-22;
 Long, J. B. and Plosser, Ch. I. (1983):  Real Business Cycles ,Journal of Political Economy, Vol. 91 (1) pp. 39-69;
 Introducci als Cicles econmics reals .
 Arnold, L. G. (2002):  Business Cycle Theory , Oxford University Press;
 Blanchard, O. (2000):  Macroeconomics , Prentice-Hall, ch. 25.
 Brevik, F. and Gartner, M. (2004):  Teaching Real Business Cycles to Undergraduates , University of St. Gallen Discussion Paper No. 2004-5. ;
 Articles crtics .
 Mankiw, N. G. (1989):  Real Business Cycles: A New Keynesian Perspective , Journal of Economic Perspectives, 1989 Vol. 3 (3) pp. 79-90. ;
 Romer, D., (1993):  The New Keynesian Synthesis , Journal of Economic Perspectives, 1993 Vol. 7 (1) pp. 5-22.
 Summers, L. H., (1986):  Some skeptical observations on real business cycle theory , Federal Reserve Bank of Minneapolis Quarterly Review, (Fall 1986) pp. 23-27. ;
 Altres .
 King, R.G. and Rebelo, S. T. (2000):  Resuscitating Real Business Cycles , NBER Working Papers 7534;
 Plosser, Ch. I. (1989):  Understanding Real Business Cycles , The Journal of Economic Perspectives, Vol. 3, No. 3. (Summer, 1989), pp. 51-78. ;
 Stadler, G. W. (1994):  Real Business Cycles , Journal of Economic Literature, Vol. 32 (4) pp. 1750-1783;
 Backus, D., Kehoe, P. J. and Kydland, F. E. (1993):  International Business Cycles: Theory and Evidence , National Bureau of Economic Research, Inc., NBER Working Papers 4493 ;
 Clarida, R., Gali, J. and Gertler, M. (1999):  The Science of Monetary Policy: A New Keynesian Perspective , Journal of Economic Literature, 37(4): 1661-1707.
 Gal, J. (2002):  New Perspectives on Monetary Policy, Inflation, and the Business Cycle , National Bureau of Economic Research, Inc. NBER Working Papers 8767 ;
 Hartley, J.E., Hoover, K.D. and K.D. Salyer (1997),  The Limits of Business Cycle Research: Assessing the Real Business Cycle Model , Oxford Review of Economic Policy, 13, p 34-54.
 Kydland, F. E.(Editor) (1995):  Business Cycle Theory , Edward Elgar Publishing;
 Kydland, F. E. and Prescott, E. C. (1990):  Business cycles: Real facts and a monetary myth , Federal Reserve Bank of Minneapolis Quarterly Review, Spring 1990: 3-18.
 Mishkin, F.S. and Schmidt-Hebbel, K. (2001):  One decade of Inflation Targeting in the World: What Do We Know and What Do We Need to Know? , NBER Working Papers 8397 ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45972" title="Estadi Vicente Caldern" nonfiltered="2900" processed="2881" dbindex="18213">


Propietat del Club Atltico de Madrid, l'Estadi Vicente Caldern  va ser inaugurat el 2 d'octubre de 1966. L'estadi t una capacitat de 54.851 espectadors i unes dimensions de 105x70. El primer partit que va albergar va ser contra el Valncia i va finalitzar amb empat a 1. 

Histria.
El 17 de mar de 1961, Javier Barroso va comprar els terrenys per a la construcci d'un nou estadi, en reemplaament de l'Estadi Metropolit de Madrid, que va comenar a cedir en capacitat. Aix, en el mateix any, es van iniciar les obres del nou recinte.

Per al finanament del nou estadi l'Atltic de Madrid va haver de realitzar en 1958 una emissi de deute en forma d'obligacions hipotecries que van ser subscrites en la seua gran majoria pels propis socis del club que, d'aquesta manera, van contribuir amb els seus estalvis a la construcci del seu estadi.

El dia 2 d'octubre de 1966, es va inaugurar oficialment l'Estadi Manzanares, amb capacitat per a 62.000 espectadors, en un partit contra el Valncia Club de Futbol, que va acabar en empat 1 a 1. Aix es va inaugurar el primer estadi d'Europa que contava amb seients per a tot l'aforament. Amb el temps es va anar reduint la quantitat de pblic i per tant, tamb la quantitat de seients, segons es va anar remodelant l'estadi.

El 16 d'abril de 1967 es va disputar el primer derbi madrileny davant el Real Madrid, en el reinaugurat estadi. La trobada va finalitzar amb un empat 2-2.

En una Junta General de l'Atltico de Madrid, celebrada el 14 de juliol de 1971, es va acordar el canvi de nom al recinte esportiu, sent triat com nou nom Estadi Vicente Caldern, en honor al llavors president del club, Vicente Caldern.

Acabades les obres de remodelaci, l'Estadi Vicente Caldern s reinaugurat el 23 de maig de 1972, davant la presncia del llavors Cap de l'Estat Espanyol, Francisco Franco, el Prncep d'Espanya Juan Carlos I de Borbn i el President de les Corts Generals, Alejandro Rodrguez de Valcrcel. Amb motiu de la reinauguraci, es va disputar un partit, on es van enfrontar les seleccions d'Espanya i Uruguai, trobada que va concloure amb un triomf espanyol per 2-0. Els gols van ser anotats per scar Valdez i Jos Eulogio Grate.

En una Junta General Extraordinria de l'Atltico de Madrid, celebrada el 4 de juny de 1980, es va aprovar un pressupost de 451.000.000 pessetes per a la remodelaci del recinte esportiu, amb la intenci de la Copa Mundial de Futbol de 1982. D'aquesta quantitat, 190.000.000 pessetes corresponen a fons de l'Atltico de Madrid, mentre que la resta corresponen a fons subvencionats pel comit Organitzador de la Copa Mundial de la FIFA. Per a la remodelaci, les obres queden a crrec de l'arquitecte Juan Jos Barroso.

El recinte que actualment conta amb capacitat per a 54.851 espectadors, va rebre per part de la UEFA la qualificaci d'Estadi 5 estrelles durant l'any 2003.

L'Estadi Vicente Caldern es caracteritza a ms pel pas de l'autovia M-30 per sota de les graderies en el sentit que va des del Nus Sud a Puente Segovia.

L'Estadi Vicente Caldern ha estat escenari de multitud d'esdeveniments musicals, el ms multitudinari va anar pel concert pel 40 aniversari de la cadena "Els 40 Principals", el dia 17 de juny del 2006, en el cridat Els n 1 de 40 en concert, que va durar ms de set hores i pel qual van passar ms de 40 artistes distints.




Enllaos Externs.
Club Atltico de Madrid  ;
 Estadi Vicente Caldern en el lloc web oficial del Club Atltico de Madrid ;
 Estadi Vicente Caldern, descripci i fotografies de l'estadi ;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45973" title="Estadi El Sardinero" nonfiltered="2901" processed="2882" dbindex="18214">
Propietat de l'Ajuntament de Santander, l  Estadi El Sardinero  va ser inaugurat el 24 d'agost de 1988, l'estadi t una capacitat de 22.100 espectadors i unes dimensions de 105*68. s l'estadi on es juguen els partits del Racing de Santander.

 Enllaos externs .
 real racing club;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45975" title="Estadi Manuel Ruiz de Lopera" nonfiltered="2902" processed="2883" dbindex="18215">

Propietat del Real Betis Balompi, l Estadi Manuel Ruiz de Lopera  va ser inaugurat el 1929, encara que va ser reinaugurat l'1 de gener de 2000. L'estadi t una capacitat de 52.500 espectadors i unes dimensions de 107x64. 

Enllaos externs.
 L'estadi al web oficial ;
 Futur Estadi Manuel Ruiz de Lopera ;
 Pgina Oficial Real Betis ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45977" title="Caduceu" nonfiltered="2903" processed="2884" dbindex="18217">

La paraula caduceu deriva del grec           que significa una branca d'olivera amb dos brins de llana. Aquest smbol originari s'ha anat substituint successivament per dues cintes blanques i desprs per dos serps entrellaades i mirant-se cara a cara. La branca d'olivera es va convertir finalment en una vara amb puny i dues ales esteses. 

Segons la mitologia grega, Hermes (Mercuri, en la romana) va fer una lira d'un closca de tortuga i la seua msica va agradar tant al du Apollo que el va fer l'ambaixador dels dus. On vullga que anara Hermes portava amb ell el caduceu com a vareta mgica. Les seues obligacions incloen portar missatges als dus i promulgar assemblees. Una vegada va separar Hermes dos serps que estaven barallades en mortal combat; des de llavors va comenar a repartir missatges entre enemics i la vareta es va convertir en smbol de neutralitat.

Hermes tamb presidia l'acte del coit, i potser per aquesta ra el caduceu porta dos serps: mascle i femella; no obstant, per als que veneraven el persa Zoroastre (Zaratustra) les dos serps representaven el du Ormazd i a l'esperit malfic Ahriman. A ms de pacificador, Hermes era du dels mercats, patr del comer i del joc de daus. Amb la seua fascinadora eloqncia convencia que el mal era el b. 

Del caduceu va sorgir el caduceator, persona que era enviada per tractar la pau. Els caduceatores eren considerats sagrats.
El smbol era propi dels hellens i hellenitzats, i els romans no usaven el caduceu sin un smbol anomenat verbena i sagmina, portat pels fecials.

El caduceu no es va comenar a usar com a emblema de la medicina fins que l'aristcrata William Butts, metge del rei Enric VIII d'Anglaterra el va incloure en el seu escut nobiliari; tres segles ms tard, la Casa Editorial de Llibres Mdics, J. S. M. Churchill, va adoptar el caduceu com a emblema. En 1856, el Servei de l'Hospital de la Marina (EUA), antecessor de l'actual organisme de la Salut Pblica, va pensar que el caduceu seria un bon smbol per a significar el carcter no combatent de la classe mdica. Finalment en 1902 va ser adoptat oficialment pel cos mdic de l'Exrcit dels Estats Units, en substituci de la Creu de Sant Joan.

 Vegeu tamb .
 Vara d'Esculapi;
 Copa d'Higia;
 Mitologia grega;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45978" title="Divisi de Sagaing" nonfiltered="2904" processed="2885" dbindex="18218">
La divisi de Sagaing s una divisi o provncia de Birmnia situada al nord del pas i a l'oest dels estats Kachin i Shan. T a l'oest territori de l'ndia (Nagaland i Manipur) i l'estat Xin.

T una superfcie 99.150 km i una poblaci de 4.000.000 d'habitants. La seva capital s Sagaing.

Ciutats a Sagaing.
Kathar;
Shwebo;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45979" title="Bet" nonfiltered="2905" processed="2886" dbindex="18219">




La   o bet s la segona lletra de l'alfabet hebreu. El seu valor numric s de dos. Es por pronunciar /b/ o /v/. El seu nom ve de la paraula que designa "casa". s la primera lletra de la Tor.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45980" title="Irauadi" nonfiltered="2906" processed="2887" dbindex="18220">


L'Irauadi (en birm Ayeyarwady) s un riu que creua Birmnia de nord a sud durant 2.170 km. s navegable en la major part (uns 1.600 km) i es fa servir per al reg a tota la regi que creua.

Neix a l'estat de Kachin, a la confluncia entre el Mali Hka (o Nam Kiu en shan), que ve de l'Himlaia, i el N'Mai Hka.

Desemboca a l'oce ndic, on forma un delta a l'oest de Yangon anomenat les Boques de l'Irawady.

El seu nom sembla que ve del snscrit airavati, que vol dir "riu Elefant" (riu Gran). El nom es transcriu sovint segons la forma anglesa Irrawaddy.

Al riu s hi troba una espcie nica de dof, el dof de l'Irawady (Orcaella brevistosus), que viu a la desembocadura.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45981" title="Ayeyarwady" nonfiltered="2907" processed="2888" dbindex="18221">

Ayeyarwady s una divisi o provncia de Birmnia, a l'extrem sud del pas a la zona del delta del riu Irawady, amb ms de cinc milions d'habitants i 35.167 km . La capital s Pathein.

s tamb en nom birm del riu Irawady

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45982" title="Vara d'Esculapi" nonfiltered="2908" processed="2889" dbindex="18222">

La vara d'Esculapi (o Asclepi) s el smbol de la medicina, consistent en una vara amb una serp enroscada. Aquest emblema va aparixer uns 800 anys a.C., en els temps d'Homer. Actualment, la vara d'Esculapi serveix d'emblema del cos mdic de l'exrcit en el Regne Unit, Alemanya, Sucia, Frana, Mxic i Filipines. El 1912 lAmerican Medical Association va adoptar el smbol d'Esculapi com a emblema oficial d'aquesta organitzaci. L'Organitzaci Mundial de la Salut (OMS) l'usa des de la seua fundaci en 1947. 

El caduceu s'empra juntament amb la vara d'Esculapi per a simbolitzar la medicina, per el caduceu s'ha utilitzat errniament per a aquesta simbologia, ja que aquest smbol correspon al du Hermes o Mercuri i aquest du est relacionat amb el comer.

Origen.
Segons la mitologia, Esculapi era fill d'Apollo i de Coronis; aquesta era filla de Flgies, rei de Tesslia. Enfurit Apollo perqu Coronis estava enamorada del fill d'Eratos, quan va nixer el seu fill el va deixar abandonat al mont Tit, on va ser alletat per una cabra. Un pastor va trobar el xiquet i el va donar al centaure Gir, que li va ensenyar la medicina. 

Segons una altra llegenda, Esculapi estava assistint Glauc, quan bruscament va caure aquest mortalment ferit per un llamp. Va aparixer a l'habitaci una serp i Esculapi la va matar amb el seu bast; una altra serp va entrar i va reviure la primera ficant-li unes herbes a la boca. Amb aquestes mateixes herbes, es diu que Esculapi va aconseguir ressuscitar Glauc. A precs de Plut, du dels inferns, Jpiter va fer morir Esculapi perqu aquest curava els malalts i ressuscitava els morts, i l'infern es quedava desert. Per sollicitud d'Apollo, Esculapi va quedar immortaliltzat, romanent entre les estrelles del cel. Aquest du de la medicina els grecs l'anomenaven Asklepios i els romans sculapius. Esculapi va acompanyar l'heroi Ison cap de l'expedici dels argonautes que anaven a la recerca del vell d'or. 

Esculapi va existir realment a Tesslia, i era un metge de gran fama. Desprs de la seua mort va ser deficat i llavors van comenar les llegendes, sent venerat a Atenes i Corint, i a Prgam, ciutat on va nixer Gal. 

En 293 aC es va declarar una greu epidmia a Roma; desesperats els seus governants, van consultar amb els oracles de Sibillina i aquests van aconsellar que portaren Esculapi d'Epidaure. Amb aquest fi, van enviar una galera, la qual va tornar portant a bord una serp sagrada. Quan l'embarcaci va entrar en aiges del Tber, acostant-se a l'illa Tiberina de Roma, la serp va saltar a terra i l'epidmia va cessar de seguida. Com a prova de gratitud, els romans van construir un vaixell de pedra, al sud de l'illa. A la proa de la nau es veuen les figures d'Esculapi i la serp, i el pal est representat per un obelisc. En la dita illa es troba avui l'esglsia de Sant Bartomeu i l'Hospital de Sant Joan de Du. Epidaure es troba prop d'Atenes i va ser un santuari mdic molt important en temps antics. En aquesta ciutat, Esculapi assistia milers de malalts que acudien de tot el litoral del Mediterrani. 

Les serps representades en els smbols d'Esculapi corresponen a la colobra de l'espcie Elaphe longissimus, de color groc i negre i d'un a dos metres de llarg. Aquests ofidis encara es troben a les runes dels temples romans del sud d'Europa. s improbable, com diu la literatura antiga, que les serps xuclaren les ferides dels pacients, per segons els sacerdots d'Epidaure, sota el seu influx s'aconseguien cures miraculoses.

 Vegeu tamb .

 Caduceu;
 Copa d'Higia;

 























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45984" title="Divisi de Mandalay" nonfiltered="2909" processed="2890" dbindex="18223">


Mandalay s una divisi de Myanmar, a l'est del pas, al lmit amb l'estat Shan. T cinc milions d'habitants i 34.253 km. La capital s Mandalay.  

 Economia .

L'agricultura s la principal generadora de riquesa. A la regi de Mandalay s'hi cultiva arrs, blat, blat de moro, cacauet, ssam, cot, llegums, tabac, xile i horticultura. La indstria inclou destilladores, fbriques txtils i molins de sucre, i tamb hi ha mineria de pedres precioses. Tamb es cultiven arbres de fusta dura, com la teca i la thanaka.

El turisme ha esdevingut una part substancial de l'economia de la regi, sobretot grcies a les ciutats histriques que hi ha: Mandalay, Amarapura, Bagan, Pyin U Lwin, Mount Popa, i Ava. 




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45985" title="GUAM" nonfiltered="2910" processed="2891" dbindex="18224">


GUAM (en cirllic:     ) s una acord regional entre quatre pasos de la CEI: Gergia, Ucrana, l'Azerbaidjan i Moldvia. El grup va ser creat per contrarestar la influncia de Rssia a la zona, i ha rebut el suport dels Estats Units.

La cooperaci entre Gergia, Ucrana, l'Azerbaidjan i Moldvia va comenar en el frum consultiu GUAM, establert el 10 d'octubre de 1997 a Estrasburg, i que va ser batejat amb les inicials d'aquests pasos. El 1999, l'Uzbekistan es va unir al grup i, per aquest motiu, es va canviar el nom a GUUAM.

El 5 de maig de 2005 l'Uzbekistan va abandonar el grup, que es va tornar a anomenar GUAM.

Actualment es considera que el grup est estancat. Per aquest i d'altres motius, la reuni prevista a Ialta el 2004, es va anullar.

Vegeu tamb.
CEI;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45987" title="Art nassar" nonfiltered="2911" processed="2892" dbindex="18225">

L'art nassar s un estil d'art surgit a l'poca tardia de l'Al-ndalus, al Regne nassar de Granada.

Els dos paradigmes d'aquest art sn els palaus de l'Alhambra i el Generalife. El palau de l'Alhambra destaca per una gran sobrietat exterior que contrasta amb l'apoteosi decorativa interna, en qu les combinacions cromtiques dels diversos materials utilitzats (cermica, estuc, fusta, marbre), aix com les formes (diversitat d'arcs, mocrabs, enteixinats).

Aquestes obres i alguns altres edificis com el Cuarto Real de Santo Domingo i l'Alcazar Genil, amds a Granada; els vestigis de la ciutat de Ronda i nombros castells, permeten establir el marc general d'aquest art. L'arquitectura militar desenvolupa els sistemes generats en poca anterior, dotant-los d'una major complexitat. L'arquitectura palatina emplea dos tipus d'organitzaci de patis, precedits per Medina al-Zahra. Es tracta del pati monoaxial -pati dels Arrayans o de la Alberca- i del pati creuer -pati dels Lleons-. Les estncies vinculades a ells responen novament a dues tipologies: una allargada amb extrems afitats per alcobes i altra quadrada rodejada per habitacions. Per exemple la Sala de la Barca i la Sala de les Dues Germanes. Els escasos vestigis d'arquitectura religiosa permeten pensar en mesquites que segueixen el model almohade amb naus perpendiculars al mur de la qibla. L'nica novetat prov del fet d'utilizar columnes de marbre quan l'edifici t cert relevncia.

En quant al repertori ornamental utilitzen una profussi decorativa que enmascara la pobresa dels materials, empleant des de zcals d'alicatat i guixeries d'estuc a decoraci pintada com la conservada en la bveda de la Sala dels Reis. Es caracterstica la columna de fust cilndric i el capitell de dos cossos, un cilndric decorat amb cintes i altre cbic amb atauric. Els arcs preferits sn de mig punt peraltat i angrelats. Les cobertes de fusta alternen amb bvedas de mocrabs realitzades amb estuc com les de la Sala de les Dues Germanes o la dels Abencerrajes. Aix mateix, als motius ornamentals habituals -geomtrics, vegetals i epigrfics- se'ls uneix l'escut nassar que ser generalitzat per Muhammad V.

Les arts suntuaries tamb van adquirir un gran esplendor, destacant les cermiques de reflex metllic i els teixits de seda als que poden afegir-se  els bronzes, les taracees i les armes. La cermica de luxe, coneguda com de reflex metllic o losa daurada, es caracteritza per sometre la seua ltima cocci a fog redut -d'oxigen- i menor temperatura. Amb aquest procediment, la mescla de sulfur d'argent i coure empleada en la decoraci arriba a l'oxidaci reduint el brill metalitzat. Tamb era freqent afegir xit de cobalt donant lloc a una srie en blau i daurada. Amb aquesta tcnica es realitzaren els famosos "vassos" o jarrons de l'Alhambra.

Els teixits nassars, constitueixen l'ltima etapa d'esplendor dels teixits de seda andaluss que seran substituts per terciopels llaurats. Es caracteritzen pels seus intenssos colors i la utilitzaci de motius idntics als empleats en la decoraci arquitectnica.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45989" title="Pathein" nonfiltered="2912" processed="2893" dbindex="18226">
Pathein (Bassein) s la capital de la divisi d'Ayeyarwady de Birmnia, a 190 km a l'oest de Yangon. T una poblaci d'uns 250.000 habitants. Est a la riba del riu Pathein o Ngawun.

T un port important. A 40 km hi ha la platja de Chaung Tha. El monument ms important s la pagoda de Mawtinson (Maw Tin Son), en direcci a la costa, que dna la impressi que s dins a la mar per s damunt d'un banc d'arena. 

s seu d'un bisbat catlic creat l'1 de gener de 1955 amb el nom de Bassein, canviat el 8 d'octubre de 1991, amb jurisdicci sobre tota la divisi, i que depn del arquebisbe de Yangon.

L'aeroport est al nord-est de la ciutat.

El 1852 els britnics hi van construir un fort.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45991" title="Vladimir de Rssia (gran duc de Rssia)" nonfiltered="2913" processed="2894" dbindex="18228">

Vladimir de Rssia, gran duc de Rssia (Sant Petersburg 1847 - 1907). Fill del tsar Alexandre II de Rssia i de la princesa Maria de Hessen-Darmstadt, era germ del tsar Alexandre III de Rssia i oncle del tsar Nicolau II de Rssia, el seu fill el gran duc Ciril de Rssia es convert en el cap de la casa imperial de Rssia desprs de 1918. La capitania de la famlia Romanov es exercida per la seva besnta la gran duquessa Maria de Rssia.

El 28 d'agost de 1874 es cas amb la princesa Maria de Mecklenburg-Schwerin. La parella tingu cinc fills:

 SAI el gran duc Alexandre de Rssia, nat a Tsrskoie Sel el 1875 i mort a Sant Petersburg el 1877.

 SAI el gran duc Ciril de Rssia, nat a Tsrskoie Sel el 1876 i mort a Neuilly-sur-Seine (Frana) el 1938. Es cas l'any 1905 amb la princesa Victria Melita del Regne Unit.

 SAI el gran duc Boris de Rssia nat a Sant Petersburg el 1877 i mort a Pars el 1943. Es cas morganticament a Genova el 1919 amb Zinaida Sergeevna Rashevskaja. ;

 SAI el gran duc Andreu de Rssia nat a Tsrskoie Sel el 1879 i mort a Pars el 1955. Es cas a Cannes el 1922 amb Maria Krzesinska creada princesa Romanovski-Krasinski.

 SAI la gran duquessa Helena de Rssia nascuda a Tsrskoie Sel el 1882 i morta a Atenes el 1957. Es cas el 1904 amb el prncep Nicolau de Grcia.

De carcter rude i militarista estigu dominat per la seva muller que tenia plans molt ambiciosos pel futur de la seva famlia de cara a la successi del tron rus.

El casament del gran duc Ciril de Rssia amb l'ex-cunyada de la tsarina, la princesa Victria Melita del Regne Unit fu que l'emperador derrogus els ttols imperias del gran duc actitud que enutj profundament el gran duc Vladimir i obr una important esquerda entre Nicolau i el seu oncle. Tot i aix, desprs d'un seguit de defuncions en el si de la famlia imperial, Ciril qued en la tercera posici en la llista de successi a la Corona imperial i el tsar decid resituir al gran duc i atorgar el ttol de gran duquessa a la seva muller.

Vladimir mor el 1909 de mort natural i fou eneterrat al Pante Imperial de la ciutat de Sant Petersburg.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45993" title="Copa d'Higia" nonfiltered="2914" processed="2895" dbindex="18229">


La Copa d'Higia est formada per una copa (remei) i una serp (el poder) embolicada a la copa. Aquest smbol s el de Higia, la deessa grega de la salut, la netedat o higiene i la sanaci (en la mitologia romana, Salus). Higia era filla del du de la medicina Esculapi i era germana de Panacea, la deessa de la curaci.

Higia estava representada sovint com una dona jove alimentant a una serp llarga que l'embolicava tot el cos. De vegades la serp es representava com si volgus beure de la copa que Higia duu. Aquests atributs vas ser adoptats desprs per la deessa gllica de la sanaci, Sirona.

En la mitologia grega, Esculapi o Asclepi, el du de l'art de la sanaci, va delegar a la seua filla Higia la feina de preparar els remeis que ell utilitzava. Ella era la seua apotecaressa o farmacutica. Per aquest motiu, Higia i el seu smbol va formar part de la simbologia farmacutica juntament amb el smbol de recepta (Rx), el morter i la m del morter, la bombona, la creu verda i la serp enrotllada a una palmera.

De la deessa Higia n'ha derivat la paraula higiene de la qual ella s la deessa. 

 Vegeu tamb .
 Caduceu;
 Vara d'Esculapi;
 Mitologia grega;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45995" title="Divisi de Bago" nonfiltered="2915" processed="2896" dbindex="18230">

Bago s una divisi o provncia de Myanmar, amb quatre milions d'habitants i 49.787 km. Afronta al sud amb el golf de Martaban; a l'oest, les divisions de Yangon i Ayeyarwady i l'estat Rakhine; al nord la divisi de Magwe i la de Mandalay; i a l'est els estats Kayin (Karen) i Mon.

La seva capital s Bago o Pegu, amb una poblaci de ms de 200.000 habitants. T port i estaci ferroviria. Est al peu de les Pegu Yoma Mountains.

Vegeu tamb: Regne de Pegu























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45996" title="Tennessee" nonfiltered="2916" processed="2897" dbindex="18231">


Tennessee s un dels estats del sud dels Estats Units.

 El nom .

El terme Tennessee va ser utilitzat per primera vegada pel capit Juan Pardo, explorador espanyol, quan aquest i els seus homes van passar per una poblaci de nadius americans anomenada Tanasqui en 1567 mentre viatjaven cap a l'interior des de Carolina del Sud. Els colons europeus desprs van trobar un poble cherokee anomenat Tanasi (o Tanase) en el comtat actual de Monroe. El poble estava situat al costat del riu del mateix nom, ara conegut com Little Tennessee River. 

El significat i l'origen del nom sn incerts. S'ha suggerit que seria una modificaci xerokee d'una paraula Yuchi/Creek anterior. Tamb s'ha dit que significa "lloc de trobada" i "riu tortus". El terme modern, Tennessee s'atribueix a James Glen, governador de Carolina del Sud, que va utilitzar aquest nom en la seva correspondncia oficial al voltant de 1750. En 1788,Carolina del Nord va anomenar "Tennessee County" al tercer comtat que es va establir en el que ara seria el centre de l'Estat de Tennessee. El terme "Tennessee" es va adoptar finalment en una convenci constitucional reunida en 1796 per a crear un nou estat.

 Poblaci .
Segons el cens dels EUA del 2000, hi havia censats a l'estat 40.333 amerindis nord-americans (0,6 %). Per tribus, les principals sn els xerokee (16.687), choctaw (1.102), blackfoot (793), apatxe (623), iroquesos (574) chippewa (524) i creek (494).

 Histria .
 
L'rea coneguda actualment com Tennessee va ser habitada per primera vegada fa uns 11.000 anys. Quan els exploradors espanyols, dirigits per Hernando de Soto, van visitar l'rea en 1500 estava habitada per tribus xerokee, creek i chickasaw. 

A mesura que els colons europeus s'establien en l'rea la poblaci nadiua va ser forada a desplaar-se cap a l'oest. El 1838-1839 prop de 17.000 indis xerokee van ser forats a desplaar-se des de l'est de Tennessee a una reserva ndia a l'oest d'Arkansas. Aquest fet s conegut com "el cam de les llgrimes" (Trail of Tears, en angls). Quatre mil xerokees van morir durant la marxa cap a l'oest. 

Tennessee va ser admesa a la Uni en 1796 com el 16 estat, i va ser creat basant-se en les fronteres nord i sud de l'estat de Carolina del Nord, estenent-les cap al riu Mississip, la frontera oest de Tennessee. 

Va ser l'ltim estat confederat en secessionar-se respecte a la Uni, cosa que va fer el 8 de juny de 1861. Desprs de la guerra civil va adoptar una nova constituci que abolia l'esclavitud (22 de febrer de 1865), va ratificar la catorzena esmena de la constituci dels Estats Units el 18 de juliol de 1866, i va ser el primer estat en ser readms a la Uni, el 24 de juliol del mateix any. 

Tennessee va ser l'nic estat dels que s'havien separat de la Uni que no va tenir un governador militar desprs de la guerra civil americana, degut en gran part a la influncia del president Andrew Johnson, natural de l'estat, que era el vicepresident d'Abraham Lincoln i que va succeir-lo com a president desprs del seu assassinat. El 1897, l'estat va celebrar el seu centenari amb una gran exposici. Durant la segona guerra mundial, Oak Ridge va ser escollida com laboratori del Departament d'Energia Nacional, un dels llocs principals de l'elaboraci del projecte Manhattan. Tennessee va celebrar el seu bicentenari el 1996 obrint un nou parc estatal (Bicentennial Mall) sota el Capitol Hill en Nashville. 






































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45997" title="Golf de Martaban" nonfiltered="2917" processed="2898" dbindex="18232">
El golf de Martaban (en birm Mktama Kwe) s un entrant de la mar d'Andaman situat al del sud-est de Myanmar, entre el delta de l'Irauadi i la divisi de Yangon (a l'est) i l'estat Mon a l'est. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="45999" title="Magwe" nonfiltered="2918" processed="2899" dbindex="18233">
Magwe o Magway es una divisi o provncia de Birmnia, al oest del pas, separada de la costa per l'Arakan (Estat Rakhine). Te uns quatre milions d habitants i 44.799 km2.

 

La capital es Magwe o Magway, que es la tercera ciutat de la divisi (desprs de Yenangyaung mes al nord i de Pakokku, al nord de la divisi), i est a la riba del Irawady a 230 km al sud de Mandalay. A la zona hi ha els camps petrolers de Man i de Yenangyaung. Te uns 90.000 habitants.

Esta dividida en cinc districtes:

Magway, amb 300.000 habitants;
Minbu;
Thayet;
Pakokku ;
Gangaw;

Te 25 ciutats i 1696 llogarets. Les ciutats principals de la divisi (amb la seva poblaci) son:

Aunglan 60.000;
Chauk 85.000  ;
Magway 90.000;
Minbu 60.000 ;
Pakokku 120.000  ;
Taungdwingyi 60.000 ;
Thayetmyo 60.000 ;
Yenangyaung 105.000 ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46001" title="Cardiff" nonfiltered="2919" processed="2900" dbindex="18235">



Cardiff (en galls Caerdydd) s la capital i la ciutat ms important de Galles. Es troba a la badia de Bristol, al sud-est de Galles i prop de la frontera amb Anglaterra. Es va expandir enormement durant el segle XIX a causa de la indstria minera i el trfic dels seus ports. Al cens de l'any 2001 la poblaci de Cardiff era de 305.340 habitants.

 Histria .

Cardiff va sser fortificada pels romans durant l'ocupaci de les illes Britniques. Durant la revoluci industrial la majoria del carb exportat del mn surt del port de Cardiff, i la riquesa que genera permet la remodelaci del Castell de Cardiff i del Castell Coch o castell Vermell. El 28 d'octubre de 1905, Cardiff obt l'estatut de ciutat per part d'Eduard VII, i el 20 de desembre del 1955 passa a sser la capital de Galles.












































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46004" title="Abocament de memria" nonfiltered="2920" processed="2901" dbindex="18236">
Un abocament de memria, tamb anomenat bolcat de memria (en angls, core dump), s un registre no estructurat del contingut de la memria en un moment donat, generalment utilitzat per depurar un programa que ha finalitzat la seva execuci incorrectament. Actualment es tracta d'un arxiu que cont una imatge en memria d'un procs determinat, per originalment consistia en un llistat imprs de tot el contingut de la memria.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46005" title="Wuntho" nonfiltered="2921" processed="2902" dbindex="18237">
Wuntho (en shan Wying Hso) s una ciutat de la divisi de Sangaing a Myanmar a la riba d'un afluent del riu Mu, a la part sud de les muntanyes Mangin on hi ha un puig de 1231 metres, proper a la ciutat, que est a la plana de Wuntho. Te unes mines d'or que fan famosa a la ciutat.

El principat tenia 731 km2 i 150.000 habitants i era poblat per birmans i shan. La ciutat te uns 50.000 habitants i la poblaci actual es al 90% birmana.

 Histria .

El principat shan de Wuntho existia des el segle XIII. Saw Nin Mein, una princesa del pas filla del prncep de Wuntho, es va casar (vers 1616) amb Thankin Kaw Nyo, prncep del pas Karen, i va governar el pas karen a la mort del seu marit vers 1640 fins el 1646. Al segle XVIII era tributari del rei de Birmnia. El 1886 quant els britnics van conquerir Birmnia el prncep va haver de sotmetre's. El 1887 els prnceps dels estats shan al est foren derrotats, per el prncep de Wuntho era hostil als britnics i estava aliat als prnceps de Kamaing i de Mongkawng i altres i permetia que es refugiaren al seu estat tota mena de lladres i bandits. Finalment els britnics van enviar un cos expedicionari sota el comandament del General Sir George Wolseley per combatre als bandits, cos que va entrar pel nord del estat i va provocar la resposta del prncep en forma de revolta.  El principat i les seves dependncies fou declarat annexionat el 7 de febrer de 1891, essent incorporat al districte de Katha, i el prncep deposat. Desprs dels combats de Kyaing-Kwintaung (entre Kawlin i Wuntho) i Okkan (22 de febrer de 1891) amb victria del capit  T.A.H. Davies, i altres enfrontaments menors en que les forces britniques no van tenir problemes per derrotar a les dels prnceps, la rebelli va quedar sufocada. El prncep va fugir. Poc desprs es va dictar una amnistia pels seguidors dels prnceps que deposessin les armes, que va tenir una general acollida favorable, i el 19 de mar de 1891 el comissionat del districte va donar per pacificada la zona. El principat va deixar d'existir. Durant el domini britnic gaireb res va alterar la tranquillitat de Wuntho.

El 1943 fou ocupada per els japonesos i fou seu de la XVIII divisi. Els britnics van tornar el 1945. Des el 1962 s'han produit casos de violaci dels drets humans entre activistes de la zona oposats al militars, per no mes que en d'atres regions.

 Sawbaw de Wuntho .

Maung Tha Ywe 1798 - 1827               ;
Vacant 1827 - 1829                ;
Maung Shwe 1829 - 1830                ;
Maung Pe Nge 1830 - 1833                ;
Shwe Thi 1833 - ?               ;
San Tit 1849 - 1851                ;
Mama Shwe Tha 1852 - 1878 (des el 1866 es va fer dir Mahawuntho Thohonbwa) ;
Maung Aung Myat 1878 - 1891     ;
    



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46006" title="Kamaing" nonfiltered="2922" processed="2903" dbindex="18238">
Kamaing s una petita ciutat de menys de 10.000 habitants, a l'Estat Katxin de Myanmar. s una rea poblada en part per shan de Myanmar (els katxin sn el 50% i el 25% sn shan), a l'oest de Myitkyina, amb 121 llogarets.

La jurisdicci birmana que donava cert poder al cap local shan va quedar suprimida el 1886 a l'arribada dels britnics. Els caps shan per van conservar la influncia i van participar a la revolta de Wuntho del 1886 al 1891 contra els britnics. 

Administrada com la resta de Birmnia, fou ocupada pel Jap el 1943. El 1948, a la indepndencia del pas, va quedar inclosa a l'estat Kachin.

Actualmente s centre d'una zona protegida d'ocells de 15.000 hectrees.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46008" title="Zootcnia" nonfiltered="2923" processed="2904" dbindex="18239">
La zootcnia s l'estudi de les tcniques d'adaptaci d'animals domstics o salvatges a un medi ambient donat. En la major part dels casos el medi s la captivitat, per l'objecte de la zootcnia pot ser tamb la readaptaci d'un animal al seu medi natural. El terme deriva del grec    ,  ser viu' o  animal', i      ,  art' o  ofici'.

La zootcnia es nodreix de coneixements presos de totes les branques de la biologia: zoologia, etologia, biologia de poblacions, fisiologia, gentica, microbiologia, bioqumica, immunologia.

No totes les espcies reaccionen igual quan es veuen exposades a un mateix medi. Per a atendre millor les necessitats d'una espcie determinada i afavorir la seua adaptaci al nou medi, el zootcnic ha d'obtenir la major quantitat possible d'informaci sobre la seua biologia:

 L'animal gregari necessitar companyia, mentre que el solitari haur de criar-se separat dels seus congneres per a evitar l'aparici de comportaments agressius o d'ansietat. ;
 El tipus de nutrici, la raci alimentria o el metabolisme sn altres aspectes que s necessari tenir en compte. ;
 La temperatura externa i el grau d'higrometria sn tamb variables que exigeixen atenci; un animal originari del trpic, per exemple, modificar la seua fisiologia i el seu comportament si es veu forat a viure en un clima temperat. ;
 La temperatura de l'aigua, el percentatge de sals i oxigen sn factors decisius per a la cria d'espcies aqutiques. ;
 s fonamental evitar contagis microbians en l'animalari.

La zootcnia troba aplicaci sobretot en les explotacions dedicades a la reproducci de gran nombre d'animals per a destinar-los a la venda. En aquesta situaci, les condicions de cria han de permetre la millor adaptaci possible dels animals al seu marc de vida. A a vegades s difcil d'aconseguir, i els especialistes en zootcnia continuen topant amb obstacles per a afavorir la reproducci de determinades espcies mantingudes en captivitat. La reproducci exigeix a ms cert grau de selecci artificial en funci de les necessitats dels usuaris. Sn possibles criteris de selecci la puresa de raa (en el cas d'animals de companyia) o certes caracterstiques peculiars sollicitades per laboratoris d'investigaci.

El segon camp important d'aplicaci de la zootcnia s la millora de les condicions de vida dels animals utilitzats als laboratoris. D'una banda, l'estrs que suporten els animals engabiats ha de reduir-se al mnim, perqu tota alteraci, siga de l'ordre que siga, pot modificar els resultats obtinguts en treballs d'investigaci pura o aplicada. S'han desenvolupat tcniques especials per a evitar el patiment dels animals en els protocols quirrgics basades en l'administraci de sedants i anestsics adequats. Aquestes tcniques serveixen tamb per a sacrificar els animals sense patiment i sense causar-los temor.

Les tcniques de laboratori estan en molts pasos regulades per les lleis, que estableixen els lmits dins dels que ha de practicar-se l'experimentaci amb animals, les espcies utilitzables i els controls i sancions aplicables quan no es complisquen les normes. Aqueixes lleis obliguen als laboratoris d'investigaci a utilitzar per a certes espcies  guatlla, ratol, rata, gripau, axolot, cobai, conill, hmster daurat i xins, gos, gat i tots els prcers  exemplars procedents de centres de cria degudament controlats i avaluats.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46010" title="Epizotia" nonfiltered="2924" processed="2905" dbindex="18240">
En Veterinria una epizotia (del grec,    , per sobre i    , animal) s una malaltia contagiosa que ataca a un nombre inusual d'animals al mateix temps i lloc i es propaga amb  rapidesa. El seu terme equivalent en Medicina s epidmia. El terme epizotia est caient gradualment en dess ja que en l'actualitat es prefereix el terme epidmia.

El control de les epizoties es du a terme per la Oficina Internacional de les Epizoties (OIE), creada en 1924 i amb seu en Pars





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46011" title="Parasitologia" nonfiltered="2925" processed="2906" dbindex="18241">
La parasitologia s una branca del coneixement que estudia els organismes parsits i els efectes que aquests organismes produeixen en els que els sustenten. Encara que la cincia que de manera natural s'ocupa d'ella s la biologia hi ha importants contribucions i implicacions en medicina i veterinria ja que els parsits causen malalties humanes o d'animals o plantes d'inters per a l'home (ramat, collites o animals domstics) i un dels objectius clau s l'aprendre a curar-les i eradicar-les. Un altre dels objectius d'aquesta cincia cau al camp de l'epidemiologia en estudiar organismes parsits ms o menys innocus "per se" per que poden ser transmissors (vectors) d'altres organismes causants de malalties. L'objectiu seria el de controlar les poblacions d'aquests vectors o proporcionar directrius que permeten solucionar problemes sanitaris i epidemiolgics. En tractar-se d'organismes a un temps molt simplificats i amb interessants mecanismes per a eludir les defenses del seu hostatjador sovint els parsits han rebut atenci per part de la gentica o la biologia molecular. Aix mateix han proporcionat dades per a interpretar l'evoluci de les espcies. 

El parasitisme s un procs pel qual una espcie amplia la seua capacitat de supervivncia utilitzant a altres espcies perqu cobrisquen les seues necessitats bsiques que no tenen perqu implicar necessriament a qestions nutricionals i poden cobrir coses com la disseminaci o millores en la reproducci de l'espcie parsita, etc. Les espcies utilitzades normalment no obtenen un benefici pels serveis prestats i sovint es veuen perjudicades per aix.

L'espcie que du a terme el procs es denomina parsit o hoste i l'espcie parasitada s'anomena hostatjador.

El parasitisme pot donar-se al llarg de totes les fases de la vida d'un organisme o noms en perodes concrets de la seua vida. Una vegada que el procs suposa un avantatge apreciable per a l'espcie, queda establert mitjanant selecci natural i sol ser un procs irreversible que desemboca al llarg de les generacions en profundes transformacions fisiolgiques i morfolgiques de l'espcie parsita.

Com tot parsit continua sent un organisme, pot veure's convertit al seu torn en hostatjador d'una tercera espcie. Al parsit que parasita a un altre parsit se li sol denominar parasitoide.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46022" title="Morelos" nonfiltered="2926" processed="2907" dbindex="18242">

Morelos s un dels 31 estats de Mxic, localitzat al centre del pas. Limita al nord amb el Districte Federal, al nord-est i nord-oest amb l'estat de Mxic, al sud amb Guerrero i a l'est amb l'estat de Puebla.

Quan  Maximili d'Habsburg va ser proclamat emperador de Mxic, el president en exili, Benito Jurez va traslladar la capital de la rebelli a diferents regions, i va dividir l'influent estat de Mxic en tres districtes militars. Desprs del triomf dels republicans, els districtes militars no volien unificar-se, i desprs d'un any de deliberacions, el president va decidir donar-les la categoria d'estats de la federaci. Un d'aquests s l'estat de Morelos, que va rebre el seu nom del mossn insurgent de la independncia Jos Mara Morelos y Pavn. L'altre estat, Hidalgo, tamb va rebre el seu nom d'un insurgent de la independncia i pare de la ptria.

La capital de l'estat s la ciutat de Cuernavaca, i est dividit en 33 municipis. Morelos va ser l'estat natal d'Emiliano Zapata una figura famosa de la Revoluci Mexicana.
 
Municipis.
Els 31 municipis de l'estat de Morelos sn:
Amacuzac ;
Atlatlahucan ;
Axochiapan ;
Ayala ;
Coatln del Ro ;
Cuautla ;
Cuernavaca (capital) ;
Emiliano Zapata ;
Huitzilac ;
Jantetelco ;
Jiutepec ;
Jojutla ;
Jonacatepec ;
Mazatepec ;
Miacatln ;
Ocuituco ;
Puente de Ixtla ;
Temixco ;
Temoac ;
Tepalcingo ;
Tepoztln ;
Tetecala ;
Tetela del Volcn ;
Tlalnepantla ;
Tlaltizapn ;
Tlaquiltenango ;
Tlayacapan ;
Totolapan ;
Xochitepec ;
Yautepec ;
Yecapixtla ;
Zacatepec  ;
Zacualpan;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46023" title="Nayarit" nonfiltered="2927" processed="2908" dbindex="18243">
Nayarit s un dels 31 estats de Mxic, localitzat a la zona oest del pas. Limita al nord amb Sinaloa, l'estat de Durango i l'estat de Zacatecas, al sud amb Jalisco al sud, i a l'oest amb l'oce Pacfic. Les illes Maries (Islas Maras), un arxiplag situat a 122 km de la costa, pertanyen a l'estat. El nom prov d'un governant indgena cora del segle XVI que es va oposar al procs d'evangelitzaci dels conquistadors a la serralada on habitava.

Nayarit s un dels ltims territoris en aconseguir el rang d'estat de la federaci mexicana, l'1 de maig, 1917. Abans d'aix, era conegut com a "Districte Militar de Tepic". Tepic, s la capital de l'estat, i la ciutat ms gran. Nayarit est dividit en 20 municipis.

Els principals grups tnics de l'estat sn els huitxols, els cores i els tepehuans, per, representen tan sols un petit percentatge de la poblaci total. Els famosos poetes Amado Nervo i Al Chumacero sn originaris de l'estat de Nayarit.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46024" title="Estat d'Oaxaca" nonfiltered="2928" processed="2909" dbindex="18244">


L'estat d'Oaxaca, s un dels 31 estats de Mxic, localitzat a l'Istme de Tehuantepec. Limita a l'oest amb l'estat de Guerrero, al nord-oest amb l'estat de Puebla, al nord amb l'estat de Veracruz, a l'est amb Chiapas i al sud amb l'oce Pacfic. El nom de l'estat prov del nhuatl huaixiacac, que en catal significa "en la punta dels guajes". El "guaje" s un arbre de la regi que produeix beines vermelles.  Oaxaca s la llar histrica dels pobles zapoteques i mixteques. El president Benito Jurez, era originari del poble San Pablo Guelatao, d'aquest estat, i fou el primer president d'origen indgena del continent americ.

La capital de l'estat s la ciutat de Oaxaca de Jurez, originalment anomenada Nova Antequera. L'estat est dividit en 570 municipis (s el estat amb el nombre ms gran de municipis a Mxic). La principal activitat econmica s l'agricultura; es produeix canya de sucre, llimona, taronja, alfals, ordi, blat de moro, alvocat, pinya americana, arrs, mel, sndria, maguei (atzavara) i tabac. La indstria turstica s molt important: la ciutat d'Oaxaca s una de les principals destinacions d'arquitectura colonial del pas. A l'estat tamb es troben les platges de Huatulco i Puerto Escondido. 

Ms del 30% de la poblaci de l'estat parla una llengua amerndia, principalment el mixtec, zapotec, el mazatec, el mixe i el txinantec. A Oaxaca es parlen ms llenges amerndies que no pas a qualsevol altre estat del pas. 














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46030" title="Avortament" nonfiltered="2929" processed="2910" dbindex="18245">
L'avortament s la interrupci espontnia o provocada de l'embars.

Al llarg de la histria, l'avortament ha estat sempre matria de controvrsia per les seves implicacions tiques i morals. Ha estat reiteradament prohibit o limitat, encara que els avortaments illegals continuen sent comuns a pesar de les prohibicions i resulten una de les principals causes de mort en dones joves, particularment en els pasos menys desenvolupats.




































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46031" title="Hepatitis" nonfiltered="2930" processed="2911" dbindex="18246">



La hepatitis (del grec      "fetge" i -     "inflamaci") s una afecci o malaltia infecciosa i inflamatria que afecta el fetge. La seua causa pot ser infecciosa (viral, bacteriana, etc.), immunolgica (per autoanticossos) o txica (per exemple per alcohol, verins o frmacs). 

La causa ms freqent s l'afecci viral especfica, on depenent del tipus de virus que la causa, s'han identificat fins aqu:

Hepatitis A: s una malaltia del fetge causada pel virus de l'hepatitis A (VHA). Es transmet pel contacte amb deposicions d'un altre malalt, per falta d'higiene a la llar o b el el consum d'aliments contaminats i deficientment rentats (com a verdures regades amb aiges no tractades o en contacte amb vectors, com a mosques o paneroles). Pot afectar qualsevol persona i tenir carcter epidmic en aquells llocs que no compten amb tractament adequat de les seues aiges servides. En pasos ms desenvolupats, com els Estats Units, l'hepatitis A afecta principalment casos allats d'individus, encara que han ocorregut epidmies que han arribat a cobrir grans rees en el passat. Si b avui en dia hi ha vacunes que poden prevenir, les condicions de sanejament ambiental i les normes d'higiene a l'interior de la llar sn la forma ms efica d'evitar el seu desenvolupament.
Hepatitis B: s una malaltia greu causada per un virus que es transmet per la sang o per via sexual des d'un malalt amb hepatitis activa o d'un portador sa del virus de l'hepatitis B (VHB). Pot causar una infecci aguda i persistir en la sang tota la vida, causant Cirrosi heptica al fetge, cncer del fetge, insuficincia heptica i la mort. Tamb hi ha una vacuna per a la seua prevenci.
Hepatitis C: L'hepatitis C s una malaltia del fetge causada pel virus hepatitis C (VHC) que es troba en la sang de les persones que tenen la malaltia. La infecci del VHC tamb s transmesa mitjanant el contacte amb la sang d'una persona infectada(en etapa d'activitat o portaci del virus) i tamb s causa d'hepatitis crnica, cirrosi, insuficincia heptica i mort. 	;
Hepatitis D: s un virus defectus que necessita el virus d'hepatitis B per a existir. El virus de l'hepatitis D (VHD) es troba en la sang de les persones infectades amb el virus. 	;
Hepatitis E: s un virus (VHE) que es transmet en forma molt semblant al virus d'hepatitis A. Es dissemina a travs d'aigua contaminada.
Hepatitis F: D'aparici recent, pot ser el mateix conegut com G.
Hepatitis G: s el virus ms nou, es coneix poc. Es creu que es transmet a travs de la sang sobretot en persones que usen drogues endovenoses, i se suposa que est relacionat amb altres malalties i tractaments relacionats amb la coagulaci. ;

Enllaos Externs.
 Curaci Hepatitis: curacionhepatitis.com;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46032" title="Francmaoneria" nonfiltered="2931" processed="2912" dbindex="18247">

La francmaoneria (del francs francmaonnerie) o maoneria, moviment social que es manifesta en una diversitat d'entitats independents, (generalment denominades individualment "Gran Lgia" o "Gran Orient") l'organitzaci de base de la qual sn les lgies, o agrupacions de francmaons/es, compta amb diferents corrents doctrinaris, les caracterstiques comuns de les quals poden considerar-se les segents:
 La seua finalitat: el perfeccionament del ser hum i de la humanitat.
 Els principis humanistes de llibertat, igualtat, fraternitat i tolerncia, entre altres.
 La utilitzaci, com a mecanisme educatiu, de smbols basats en ferramentes de la construcci.
 L'ingrs mitjanant una cerimnia d'"iniciaci".
 L'organitzaci gradual, en la qual els graus d'aprenent, company i mestre sn comuns a tots els sistemes manics.
 El seu carcter reservat o discret, encara que, en determinades poques i llocs, va adoptar carcter secret.

A manera d'exemple reprodum el que manifesta una de les organitzacions de la francmaoneria, la Gran Lgia de Xile, en la seua Declaraci de Principis:

"La francmaoneria s una Instituci universal, essencialment tica, filosfica i inicitica, l'estructura fonamental de la qual la constitueix un sistema educatiu, tradicional i simblic.- S'ingressa a ella per mitj de la Iniciaci. Fundada en el sentiment de la Fraternitat, constitueix el centre d'uni per als hmens d'esperit lliure de totes les races, nacionalitats i credos.- Com a Instituci docent t com a objecte el perfeccionament de l'home i de la Humanitat. Promou entre els seus adeptes la recerca incessant de la veritat, el coneixement de si mateix i de l'home en el medi en qu viu i conviu, per a aconseguir la fraternitat universal del gnere hum.- A travs dels seus membres projecta sobre la societat humana l'acci benefactora dels valors i ideals que sustenta. No s una secta ni s un partit. Exalta la virtut de la tolerncia i rebutja tota afirmaci dogmtica i tot fanatisme. Allunya dels seus Temples les discussions de poltica partidista o de tot sectarisme religis. Sustenta els postulats de Llibertat, Igualtat i Fraternitat i, en conseqncia, propugna la justcia social i combat els privilegis i la intolerncia. ..."

El tractament de la francmaoneria.
La francmaoneria Universal pot ser considerada ms com un ideal que com una realitat unitria, ja que a travs de la histria han existit, i actualment existeixen, diversitat d'organitzacions maniques i de tendncies doctrinries, totes les quals tenen punts en com per tamb notables diferncies.

Per consegent, realitzar generalitzacions sobre la matria no sols pot generar confusi per als qui no siguen especialistes, sin que fins i tot pot portar a enverinades discussions.  Enfront d'a, resulta necessari especificar que una concepci o una exposici sobre el tema respon a un determinat corrent doctrinari de la maoneria o a una organitzaci manica en particular.

Alguns temes rellevants sobre els quals hi ha distints punts de vista sn:  qu s i qu no s la francmaoneria, els continguts de la filosofia o doctrina manica, i histria de la maoneria. Temes de gran divergncia de criteris entre els maons sn: dona i maoneria, poltica i maoneria, religi i maoneria, i "regularitat" manica.

Sobre aquests temes s difcil ser neutrals, perqu els maons generalment sn formats dins d'una organitzaci ("Obedincia") i un corrent doctrinari especfic ("Ritu") que amb la major bona fe assumeixen que la seua versi sobre la doctrina, la histria i altres aspectes, s autntica, plenament aferrada a la veritat. Fruit d'aquesta formaci realitzen afirmacions categriques en qu es refereixen a la maoneria en termes genrics, per la concepci que exposen s vlida noms per al corrent doctrinari o organitzaci de qu formen part, existint altres corrents o organitzacions que sostenen punts de vista contraris.  Internet ha facilitat el coneixement de la diversitat manica.

El terme "francma".

El terme francma s d'origen francs, amb equivalents semblants en altres idiomes. Pres en prstec del angls freemason. Est compost dels vocables: franc, (free en angls) que significa lliure, i mason, que pot ser tradut com a constructor.  Per consegent, una traducci literal del mateix seria "constructor lliure".

Al seu torn, la paraula constructor, en el context manic operatiu, es referia des dels obrers fins als arquitectes, i incloa tamb els artistes que intervenien en les construccions.

Histricament, francmaons van ser denominats els constructors, especialment de catedrals gtiques, durant l'edat mitjana.  Si b hi ha una hiptesi que sost que el terme "franc" es refereix a una pedra d'especial qualitat, pareix que aquest terme fa relaci a qu no es tractava de qualsevol tipus de constructors, sin de constructors "lliures", s a dir que gaudien de furs o llibertats especials.

En efecte, aquests constructors no sols gaudien d'unes llibertats que els permetien desplaar-se entre distintes ciutats, i sobretot de la llibertat d'associaci i de reuni en reserva, tot a en el context de l'Europa medieval; sin que, a ms, es considera que el nivell de coneixements cientfics que requerien les construccions i la llibertat de reuni en reserva, els van permetre l'exercici de les llibertats de pensament i d'expressi, bases per al desenvolupament d'unes concepcions que no necessriament coincidien amb les oficials de la societat en qu es trobaven immersos, per que les guardaven, per seguretat, en el major secret,

s per a que, en l'actualitat, alguns maons prefereixen usar el terme francma, per a fer allusi a la seua condici de persones lliures o lliurepensadores; alliberades, o en procs d'alliberament, de dogmes i prejudicis.

 Qu s la francmaoneria? .


La francmaoneria moderna s una instituci que t prop de 300 anys d'existncia.

Descendeix, d'una manera simblica, dels maons constructors de l'Edat mitjana que es van desplaar durant diversos segles a travs de tot Europa per a construir edificis religiosos o profans la major part dels quals existeixen encara avui. Si b el fenomen de transici de la maoneria operativa fins a la francmaoneria especulativa es torna a posar avui mpliament en dubte, la veritat s que les ferramentes dels constructors es van convertir en els smbols dels francmaons.

En Anglaterra, en 1717, quatre lgies, alguna d'elles integrades per membres de la Royal Society (societat cientfica de l'poca) prxims a Isaac Newton, van crear la Gran Lgia de Londres, que rpidament va ser seguida de la creaci de les Grans Lgies d'Irlanda (1725) i Esccia (1736), on la presncia de la maoneria datava d'abans del regnat de Jaume I d'Esccia (Estuard).

S'obria aix el perode del que s'anomena avui la francmaoneria especulativa, aquella en qu es dialoga lliurement sobre idees.

A travs de mariners i comerciants, la francmaoneria, que s'havia ests molt rpidament a Anglaterra, va passar al continent i les primeres lgies maniques es van installar en Frana en els anys 1726-1730, en particular, en ports com Bordeus o Dunkerque.

Per, en aquest perode en qu naixerien les noves idees de Llibertat i d'Igualtat, que conduiran a la Revoluci Francesa, Europa estava entrant en el Segle de les Llums. Dels "Club" que eren a Anglaterra, les lgies maniques, que es van estendre molt rpidament pel continent, es van convertir en la caixa de ressonncia d'aquestes grans noves idees i es van transformar en llocs de debat d'idees emancipadores per als Hmens i les Societats.

Regularitat i irregularitat..

Com ho seria per a qualsevol instituci que voldria garantir un funcionament ordenat, la regularitat s un concepte capital per a la Maoneria. Grcies a l'aplicaci de regles, poden evitar-se la confusi, el frau o les males prctiques en el que als principis de l'Orde manica respecta.

De forma succinta, poden definir-se com a condicions per a garantir la regularitat de les organitzacions maniques el posseir una legitimitat d'origen (a s, que haja sigut patrocinada la seua constituci per alguna altra organitzaci manica regular) i el respecte als valors i principis capitals establits en els documents fundacionals, en concret les anomenades Constitucions d'Anderson en la seua redacci original de 1723.

Sol confondre's el concepte de regularitat amb el de reconeixement entre organitzacions maniques. Aix, hi ha una idea estesa entre profans i maons desinformats, els qui creuen que la regularitat s'estableix a partir de l'existncia o no de relacions amb determinades obedincies, donant aix lloc a una interpretaci tancada i patrimonialista de la regularitat manica que algunes organitzacions pretenen administrar segons els seus propis criteris particulars. 

La veritat s que totes les obedincies maniques regulars, sn lliures per a establir o no acords de reconeixement entre elles. Ja que la maoneria s dinmica i les Obedincies regulars sobiranes, els principis per a les relacions entre les mateixes no poden de cap manera cenyir-se als criteris unilateralment imposats per cap d'elles.

Valga com a exemple l'existncia d'algunes obedincies que, a pesar de manifestar la defensa de la llibertat de conscincia, exigeixen als seus membres, i estableixen com a criteri per a establir relacions amb altres,  la creena en un creador, sobre la veritat del qual revelada, present en la Lgia, obliguen a jurar als seus membres. Uns sn lliures de voler imposar-ho i els altres d'acceptar-ho.

Altres Obedincies, no obstant, igualment legitimada la seua regularitat, extrauen totes les conseqncies del principi de la llibertat absoluta de conscincia i universalisme, deixant lliures als seus membres de creure o no creure i a les seues Lgies d'invocar o no al Gran Arquitecte de l'Univers, com a principi no dogmtic.

El mateix pot dir-se respecte al distint tractament que donen les Obedincies maniques a qestions com el reconeixement a la iniciaci femenina o la preocupaci sobre assumptes poltics.

Fonts filosfiques i orgens..
Des de l'Antiguitat, diferents corrents filosfiques van afavorir l'existncia d'escoles, grups i filiacions basades en el ritu i la transmissi gradual dels coneixements. Algunes d'aquestes escoles predicaven la igualtat entre els seus membres i constituen espais de lliure reflexi amb relaci al mn circumdant.

Al llarg del perode de l'edat mitjana, algunes tendncies del cristianisme, tant en el mn monstic com a travs del ressorgiment cclic de tendncies "hertiques", aprofundeixen en el desig evanglic de justcia social i igualtat, l'afirmaci de la primacia de l'Amor, la negaci de la violncia i la recerca de Coneixement - fins i tot utilitzant per a aix la racionalitat i el lliure albir -.

La francmaoneria va, ms o menys conscientment, a assumir aquesta herncia i a unir-la a la dinmica humanista del Renaixement i a les importants evolucions filosfiques dels segles XVII i XVIII. Sobre aquestes transmissions capillars i aquesta elaboraci, afegir amb el temps elements extrets de l'imaginari cavalleresc, tal com existien a Frana al final de l'Antic Rgim.

Seran no obstant les societats de constructors de l'edat mitjana les que proporcionaran a la francmaoneria un marc i un model. Aquestes estructures medievals perpetuaven llavors una cultura millenria que es manifestava en mtodes d'organitzaci i transmissi de l'Ofici, en la importncia atorgada a la solidaritat interna, en senyals i cerimnies especfiques d'admissi i reconeixement.

La francmaoneria especulativa conserva i adapta una part de les prctiques corporatives, com els elements de la indumentria, les representacions emblemtiques, els termes del vocabulari i algunes bases rituals. Per ser ms concretament en el segle XVIII i a les Illes Britniques que es creen Lgies d'un nou tipus. 

La frmula anglesa que s'imposa a principis del segle XVIII, se separa completament dels seus orgens operatius, encara que emula les seues formes per a basar la seua legitimitat en l'antiguitat. Aquesta frmula s'imposa amb la reuni de quatre Lgies londinencs en 1717, que creen la primera obedincia, i la publicaci de les Constitucions d'Anderson en 1723, actes fundacionals de la francmaoneria moderna.

Referncies.


Vegeu tamb.
Gran Orient de Catalunya;

Enllaos externs.
Portal de la maoneria adogmtica del GOF a Espanya ;
Lloc web del Gran Orient de Catalunya ;
Lloc web de la R.. L.. Descartes nm. 35 de Barcelona ;
Blog interobedencial d actualitat manica;
DELTA, el podcast manic La rdio manica a Internet;
Biblioteca manica;





























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46033" title="Infermeria obsttrico-ginecolgica" nonfiltered="2932" processed="2913" dbindex="18248">

La infermeria obsttrico-ginecolgica s una especialitat de infermeria dedicada a la cura de la dona des del punt de vista reproductiu, especialment durant l'embars, part i puerperi, encara que tamb comprn altres diversos aspectes: sexualitat, anticoncepci, menopausa, etc. La llevadora tamb t importncia a l'hora de fer un seguiment als pares per a preparar-los per a la maternitat o paternitat i per a que els pares desenvolupin una bona tasca com a tutors.

Abans, les dones que exercien aquesta professi eren les comares o llevadores. Antigament aquesta feina era molt ms habitual que en l'actualitat, ja que les criatures havien nascut sempre a les cases. Aix donava un valor molt elevat a la feina de la llevadora que, en molts casos, havia de treballar en hores intempestives. A hores d'ara aquesta feina noms es fa per vocaci i tradici i com una excepci a la norma generalitzada de l'ingrs a un hospital. Aquestes assisteixen a la dona durant la gestaci, especialment durant el part. Encara avui ms de dues terceres parts dels parts sn assistits per comares. En el mn desenvolupat els canvis de l'obstetrcia (tocologia) i la ginecologia han indut transformacions profundes en aquesta professi millenria. Aquestes infermeres sn, tamb, anomenades comares o llevadores per tradici. 

El paper actual d'aquesta especialitat varia en els distints pasos. En alguns, especialment en el tercer mn, la comare segueix el model clssic: una dona experimentada a assistir parts, sense formaci terica, que ajuda a la mare al seu domicili. Les comares s'han convertit, en la major part dels pasos, en una professi de formaci universitria, b independent o b com a especialitat de la infermeria (infermeres obsttrico-ginecolgiques). La funci clnica de les comares tamb s molt variable segons la legislaci i costums de cada pas; poden assistir als parts per si mateixes o supervisades per un metge, a qui poden ajudar en l'assistncia del part, en la realitzaci de cesries, en el control del prepart i el postpart, en el control de la gestaci, en els consells i visites a domicili postpart o en la preparaci al part. En alguns pasos fins i tot assumeixen funcions de l'especialitat ginecolgica, com les revisions peridiques, els exmens de mamelles, els frotis cervicals, o prova de Papanicolau i l's de mtodes anticonceptius.

Aquests professionals fan el seguiment de l'embars, per aconsellar en tot all que pot ajudar a una vivncia ben satisfactria del procs. La feina inclou tamb les visites al domicili de la mare duran l'poca del part que es pot fer tan en un hospital com a casa, a la forma tradicional. s important el seguiment que es fa de la recuperaci postpart, l'assessorament i recolzament per a l'alletament matern. No obstant aix, tamb hi ha al darrera una filosofia ms humana i artesana del naixement i part d'una criatura que proposa com a alternativa el part natural i al domicili.

Formaci.
A Espanya, un professional d'infermeria especialitzat en ginecologia i obstetrcia ha de tenir com a mnim la diplomatura d'infermeria i desprs especialitzar-se a travs de l'EIR, que consta de 100 preguntes tipus test i 10 de reserva, fora similar a l'examen MIR, per en aquest cas per a infermeria. L'especialitzaci dura dos anys, en els que es reben coneixements terics i prctics. Dins dels coneixements terics que s'inclouen trobem: obstetrcia, ginecologia, pediatria, antropologia, histria, psicologia, estadstica i epidemiologia i, depenent de cada unitat docent, s'inclouen mduls especfics. En moltes unitats docents s'acaba el segon any amb el projecte d'investigaci, que inclou els dos anys d'especialitat, on l'alumne ha d'aplicar tots els seus coneixements adquirits.

Curiositats.
La mare de Plat era una llevadora i el mateix Plat afirmava que ell ajudava a "parir" les idees mitjanant l'educaci (del llat ducere = conduir). 

 Vegeu tamb .
 Associaci Catalana de Llevadores;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46035" title="IB3 Televisi" nonfiltered="2933" processed="2914" dbindex="18249">

IB3 s la cadena de televisi pblica de les Illes Balears, a crrec de l'Ens Pblic de Radiotelevisi de les Illes Balears.

 Histria .
Va comenar a emetre, en fase de proves, a la Diada de les Illes Balears, l'1 de mar de 2005. Aix i tot, els seus informatius es varen posar en marxa el maig. Va iniciar les seves emissions regulars el 5 de setembre de 2005. Fou la sisena cadena autonmica en posar-se en marxa.

Els seus estudis centrals es troben al Polgon de Son Bugadelles, a Calvi, municipi de l'illa de Mallorca, proper a la capital Palma. Tamb disposa de delegacions a les illes de Menorca, Eivissa i Formentera.

Des de octubre de 2007 tota la programaci s en catal, malgrat que en un comenament les seves emissions eren bilinges (en llengua catalana en informatius, programaci infantil, programes i telenovelles de producci prpia, i llengua castellana en pellcules, sries, documentals i algun programa de producci prpia). Actualment s'ha apostat per adquirir pellcules doblades al catal i es comena a fer un doblatge al catal propi de les Illes. 

En un futur molt prxim IB3 emetr en digital (TDT) a tot el territori catal, per est esperant la concessi d'un MUX per part de la Generalitat de Catalunya.

El 3 de Desembre de 2008 estren la seva nova imatge corporativa, una imatge radicalment diferent a l'anterior, canviant els colors groc i blaus pel magenta, blanc i gris, i un logotip tamb completament distint.

 Installacions .

Seu Central IB3 Televisi:
c/ Madalena, 21 Polgon Son Bugadelles - 07180 Santa Pona (Calvi - Mallorca);

Seu Central IB3 Rdio:
 c/ Manuel Azaa, 7-A. 07006 Palma de Mallorca;

Conta amb delegacions a:
Menorca c/ Artutx, 22 - 1 izq.POIMA. 07714 Ma ;
Eivissa c/ Pintor Narcs Puget, 6. Sant Rafel (Sant Antoni) - 07816 Eivissa  ;
Formentera c/ de s'Almadrava s/n - Edifici Auba - La Savina. 07860 Formentera   ;
Madrid c/ Bocngel, 26 - 28028 Madrid.

 Crrecs Directius .
 Director de televisi: Sr. Joan Segu Galvn;
 Director d'Antena: Sr. Jaume Santacana i Martorell;
 Subdirector d'Antena: Sr. Jaume Grau Masbernat;
 Cap de Producci: Sr. Ignacio Tejedor Garca;
 Cap d'Emissions: Sra. Nadia Halwani Rad;
 Cap de Realitzaci i Fitxer: Sr. Juan Pablo Herranz Verdugo;
 Cap de Producci Aliena: Sr. Alfred Conde Bonn;
 Directora d'Informatius: Sra. Nekane Domblas Hermoso;
 Subdirector d'Informatius: Sr. Joan Carles Palos Nadal;
 Director d'Esports: Sr. Jordi Calleja Corts;
 Subdirector d'Esports: Sr. Bartomeu Garcas Ferrer;
 Responsable de Producci d'Informatius: Sra. Carmen Martn Atance ;
 Director tcnic i d'Explotaci: Sr. Jacobo Palazn Gasset;
 Cap de Sistemes d'Informaci: Sr. Lloren Rigo Clar;
 Cap de Manteniment i Op. Producci: Sr. Miguel Baos Santos;
 Cap d'Operacions: Sr. Alejo Fraile Bueno;

 Directors Generals EPRTVIB .
 Mara Umbert (2005-2007);
 Antoni Martorell (2007- );

 Programaci .

 Programes Temporada 2008-2009 .

El Mn d'en Guai. Infantil.
Sa Bona Cuina de na Paquita Toms. Cuina. Presentat per Paquita Toms.
Frmula 1. Retransmissi esportiva.
Lliga de Campions. La lliga de campions 2009-2010.
Informatiu Illes. Informatiu diari de l'actualitat de les quatre illes. Presentat per Dani Bagur.
Walker Texas Ranger. Srie de ficci.
El cercador. Programa de divulgaci. Presentat per Joan Barcel.
Calabruix. Programa sobre fenmens metereolgics. Presentat per Miquel Salamanca.
Aix s tot. Programa d'humor. Presentat per Adri Mart i Noem Garcies.
Glosadors. Programa de divulgaci.
Misteris Mdics. Programa que tracta sobre la resoluci de malalties extremes. Presentat per Bartomeu Beltrn.
L'hora del pati. Programa de divulgaci en el qu nins opinen de temes d'inters;
Article 19. Programa de debat d'actualitat. Presentat per ngela Alfaro;
Perseverance. Concurs. Proximament ;
Saps la darrera?. Concurs. Presentat per Lloren Cloquell;
Llgrima de Sang. Telenovella.  ;
Ous Amb Caragols. Srie de Humor.
IB3 Notcies. Informatiu diari.
Joc i Gols. Informatiu esportiu. Presentat per Jordi Calleja i Maria Mayans;
4:4:2. Programa esportiu. Presentat per Tomeu Maura;
Total Esport. Retransmisions esportives. Presentat per Joan Mart;
A Pedals. Programa Esportiu.
Balears en acci. Magazine d'actualitat. Presentat per Silvia Petit i Marina Heredero;
Caires. Programa d'actualitat. Presentat per Rafel Gallego;
IB30. Reportatges d'actualitat.
A Cmera. Reportatges d'actualitat.
7 de Noticies. Reportatges d'actualitat. Presentat per Joan Mut;
Temporada Alta. Programa de Premsa Rosa. Presentat per Carlos Hernndez;
Llinatges. Presentat per Pere Estelrich.
Malnoms. Divulgaci. Presentat per Adri Mart  ;
Balears des de l'aire. Documental.
Just kidding. Humor.
Va d'anuncis. Divulgaci. Presentat per Margalida Grimalt;
Eucaristia. Divulgaci.
Xarxes i Filats. Programa de Divulgaci de caa i pesca;
Parlament. Actualitat poltica.
Ple del Parlament;
Illencs. Divulgaci.
IBZ Sona. Musical.
Mosaic. Divulgaci.
La Bona Vida Amb Tu. Magazine cultural.
Balears amb els cinc sentits. Divulgaci. Presentat per Elisabeth Moll;
National Geographic. Documental.
Zona zpping. Zapeo.
Herois II. Srie de ficci.
Encara Somiant. Srie de ficci.
Doctor Who. Srie de ficci.
Remington Steele. Srie de ficci  ;
S'Ha Escrit un Crim. Srie de ficci.
Doctores de Filadlfia. Srie de ficci;
Diagnstic Assassinat. Srie de ficci.
Naturalment Sadie. Srie de ficci.
Embruixada. Srie de ficci.
Desapareguts. Srie de ficci.
Expedient Zack. Srie de ficci.
La Tata. Srie de ficci.
Invasi. Srie de ficci.
Dones Enamorades. Srie.
Cinema. Contenidor de cinema.
Cinema de l'Oest. Contenidor de cinema.
Taula de Cinema. Contenidor de cinema. Presentat per Josep Maria Nadal Suau;
Cinema Sense Interrupcions. Contenidor de cinema sense anuncis publicitaris.

 Programes antics .

Quina Tardor!. Magazine. Presentat per Victoria Maldi;
Quin Estiu!. Magazine. Presentat per Rosa de Lima i Noem Garcies;
El meu redol 20 anys desprs. Programa de divulgaci. Presentat per Joan Monse;
Codi Gentic. Concurs. Presentat per Xisco Segura;
De Festa. Divulgaci.
Matrimoni de Convenncia. Srie de ficci.
Boig per tu. Srie de ficci.
Fiscal Chase. Srie de ficci.
Un Mn de Criatures. Programa d'animals. Presentat per Violeta Bibiloni;
El Moix Negre. Programa d'Entrevistes. Presentat per Joan Pruns.
El Viatger Del Temps. Srie de ficci.
Infiltrats. Srie de ficci.
Nip/Tuck. Srie de ficci.
3 anys d'IB3. Zapeo nostlgic.
Laberint de Passions. Telenovella.
24 Hores. Docusrie.
Mons Perduts. Documental.
Autoindefinits. Srie de Humor.
Trolley. Concurs. Presentat per Victoria Maldi i Torito.
Link. Programa d'Entrevistes. Presentat per Maria de la Pau Janer.
Fent Trull. Concurs Musical. Presentat per Victoria Maldi i Torito.
Scrabble. Concurs. Presentat per Lloren Cloquell.
Balears Directe. Informatiu. Presentat per Virginia Galiano;
Terminator: les crniques de Sarah Connor. Srie de ficci.
Nit d'xits. Concurs Musical. Presentat per Victoria Maldi i Jaume Anglada.
Tres i Ms. Magazine. Presentat per Neus Albis, Jaume Noguera i Miquel Such.
Noche Sensacional. ;
Punt per Punt. Presentat per Victoria Maldi;
Quedat amb na Victoria. Concurs. Presentat per Victoria Maldi.
Mira Sa Tele. Infantil.
Punt de Trobada. Programa Cultural. Presentat per Maria de la Pau Janer.
Babilona. Programa Cultural. Presentat per Maria de la Pau Janer.
Bona Nit Balears. Programa d'Actualidad. Presentat per Bartomeu Beltrn.
Schwartz & Co. Presentat per Fernando Schwartz.
Llum i Acci. Presentat per Llum Barrera.
Encastados de la Vida. Programa de Humor. Presentat per Agustn "El Casta".
Plaa Major. Programa de Debat. Presentat per Joan Monse.
Gent de Paraula. Programa de Debat. Presentat per Joan Monse.
Vallterra. Telenovella.
Urgensias. Programa de Humor. Diabticas Aceleradas.
Digues que S. Programa d'Entreteniment. Presentat per Jaume Anglada.
En Obert. Programa d'Actualitat. Presentat per Rafel Gallego.
Es Born. Magazine. Presentat per Lina Pons.
Tal Com Som. Magazine. Presentat per Joan Monse;
Balears Demat. Programa Informatiu. Presentat per ngela Segui.
El Camp. Programa de Divulgaci. Presentat per Marga Caellas.
Suite Hotel. Srie de Ficci.
Grand Prix. Concurs. Presentat per Bertn Osborne i Cristina Urgel.
Aix s la Vida. Divulgaci.
Salut i Fora. Programa de Salut. Presentat per Joan Calafat.

 Audincies .
Evoluci de la quota de pantalla mensual, segons les medicions d'audincia elaborades per TN Sofres. Les dades d'audincia es refereixen nicament al territori de les Illes Balears.



 Enllaos externs .
IB3 Televisi









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46039" title="Apellaci a les conseqncies" nonfiltered="2934" processed="2915" dbindex="18250">
L'apellaci a les conseqncies, tamb anomenat argumentum ad consequentiam, s una fallcia lgica consistent en deduir la falsedat d'una conclusi basant-se en les conseqncies, positives o negatives, que comportaria la seva veracitat. 

Aquesta fallcia confon les conseqncies d'una conclusi amb les proves de la seva veracitat.

Alguns exemples en sn:
Aquest home ha de ser innocent. Qu faran, sin, els seus dos fills petits.;
Du ha d'existir perqu hi ha molta gent que troba la felicitat en la religi;
Du no pot existir perqu hi ha molts creients que sn dolents;

L'Argumentum ad baculum s un cas especial d'apellaci a les conseqncies.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46042" title="Fatu Hiva" nonfiltered="2935" processed="2916" dbindex="18251">


Fatu Hiva (en marques Fatuiva) s l'illa ms meridional de les Marqueses. Est situada a 75 km al sud d'Hiva Oa.

L'illa est constituda per dos antics volcans que formen una carena muntanyosa que culmina al mont Tauauoho amb 960 m d'altitud. A l'oest s'obren dues badies: Hanavave i Omoa. La badia d'Hanavave era coneguda pels navegants com badia de les Vergues ja que s'hi troben unes formacions rocoses de forma fllica. Els missioners catlics, interpretant que es tracta dels vels de les verges, van canviar el nom a badia de les Verges, tot afegint una "i" en francs: V(i)erges. La costa est es caracteritza per estretes valls escarpades i inaccessibles. La superfcie total s de 80 km .

Abunden els arbres fruiters: mangos, bananes, pomelos, llimones, taronges i papaies. Els mangos sn a la llibre disposici de tots els habitants.

La poblaci total era de 584 habitants al cens del 2002. Les viles principals sn Omoa, la capital, i Hanavave, situades a les badies del mateix nom. La poblaci viu principalment de l'agricultura, l'artesanat i el turisme. L'orografia de l'illa no permet la construcci d'una pista d'aterratge i noms s accessible per vaixell.

Fatu Hiva va ser descoberta per lvaro de Mendaa y Neira la viglia de santa Maria Magdalena del 1595, i l'anomen Isla Magdalena. L'investigador noruec Thor Heyerdahl s'hi va installar el 1936, i va comenar a desenvolupar aqu les seves teories sobre les navegacions prehistriques. Descriu la seva experincia en el llibre Fatu-Hiva: Back to Nature.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46047" title="Gat negre, gat blanc" nonfiltered="2936" processed="2917" dbindex="18252">
Crna ma ka, beli ma or en serbi, o Gat negre, gat blanc en catal, s una comdia srbia dirigida per Emir Kusturica el 1998.

Repartiment.
Bajram Severdzan - Matko Destanov;
Sr an Todorovi  - Dadan Karambolo;
Branka Katic - Ida;
Florijan Ajdini - Zare Destanov;
Ljubica Adzovic - Sujka;
Zabit Memedov - Zarije Destanov;
Sabri Sulejman - Grga Pitic;
Jasar Destani - Grga Veliki;

Enllaos externs.
Gat negre, gat blanc a la Internet Movie Database  ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46054" title="Al Tall" nonfiltered="2937" processed="2918" dbindex="18253">
Al Tall s un conjunt valenci de msica d'arrel tradicional fundat en 1975 i encara en actiu, reconegut per la seua fecunda trajectria i pioner en la reinterpretaci de la tradici musical i sonora del seu pas a l'estil de la Riproposta italiana, emmarcada dins d'una concepci mediterrnia de la msica popular.

Sovint es comparen amb altres grups cabdals en la revisitaci de la can tradicional com La Bullonera a l'Arag, Milladoiro a Galcia, Nuevo Mester de Juglara a Castella i Oskorri al Pas Basc. Dels quatre membres inicials, Vicent Torrent i Manolo Miralles sn els nics dos que continuen ininterrompudament en el grup; de tots els msics que han passat pel grup, Miquel Gil s l'ex membre ms conegut (per la seua actual carrera en solitari) i l'nic que hi collabora espordicament.

 Cronologia .

La histria del grup s'extn durant ms de trenta anys i ms de catorze discs editats al llarg de quatre dcades, d'on els seus primers deu anys de trajectria foren els ms productius.

 Anys 70 .

Al Tall es va fundar a principis de 1975 amb Manolo Lled, Manolo Miralles, Miquel Gil i Vicent Torrent com a integrants, tots ells msics autodidactes d'altres formacions ja extinctes (cas de Lled en Els Sols i de Torrent en l'Equip Valncia-Folk) o amb una discreta carrera en solitari (cas de Miralles, que va arribar a ser teloner de Raimon): Vicent Torrent i Miquel Gil es van conixer en la Universitat Catalana d'Estiu de Prada i van decidir crear el nou grup junt amb Lled, el qual va proposar a Miralles. Desprs d'un parell d'aparicions a Albal i a la Facultat de Filosofia i Lletres de Valncia, el grup va debutar oficialment a la Pobla de Vallbona.

Can popular, Pas Valenci.

Ja sense Lled, el mateix any gravaren i editaren el seu primer vinil, homnim (Can popular, Pas Valenci a efectes de discografia), que cont temes originals com Per Mallorca (una de les canons ms representatives de la seua idiosincrsia) o D'avui s el cantar; poemes musicats com La mel (d'Eugeni Evtutxenko), A una oreneta que em desvetll a trenc d'alba (de Mari Manent) o Tots em tiren pedraetes (d'Estells); i canons populars valencianes com L'hereu Riera o la Can de la llum, que els ocasion ms d'un maldecap amb les autoritats: el primer d'ells, a Borriana, en setembre del 1976.

Deixeu que rode la roda.

El segon disc, Deixeu que rode la roda, va aparixer a finals de 1976: dedicat a Ramon el Pansot -seguidor incondicional del conjunt, mort aquell any, que sempre els cantava El casament de Maria la Xapa-, el repertori inclou la seua pea original ms emblemtica, la del Tio Canya, a ms d'altres canons destacables com Darrer diumenge d'octubre (un homenatge a l'Aplec del Puig), Del Saler (en protesta per l'imminent urbanitzaci d'aquella platja de l'Albufera) o la Can de bressol tradicional valenciana. Ac s'estrenaven el cantautor d'Alberic Enric Ortega com a membre de ple dret, encarregat especialment d'animar la gent durant els concerts; la seua dona Empar Torres, que hi collaborava com a cantant; i, a partir de l'any 1977 Oswaldo Blanco, que feia les funcions de representant i menejador del grup.

Posa vi, posa vi, posa vi....

Enric Ortega moriria el 14 de maig de 1978, poc desprs de la presentaci del tercer disc: en Posa vi, posa vi, posa vi..., un recull monogrfic de canons populars de taverna on el d'Alberic va intervindre tant en la selecci de temes com en l'arranjament de les versions. La resta de membres d'Al Tall el van homenatjar -junt amb altres figures destacades de la can valenciana (i tamb la seua viuda)- en un recital als Vivers de Valncia. El mateix Enric havia participat abans en un altre homenatge: poc desprs de l'edici del Posa vi..., els Al Tall van traure el seu nic senzill, A Miquel assassinaren, una petenera gravada expressament en record del comunista alacant Miquel Grau, amb lletra d'Ortega.

Quan el mal ve d'Almansa....

El mateix any 78, el grup encetava una srie de concerts que els portaria a actuar al poble alemany de Tubinga (en un festival d'homenatge a Vctor Jara) i a les Sis Hores de Can a Canet (en desgreuge a Albert Boadella); i, ja en 1979, a Pars (per la Primera Setmana del Pas Valenci), a les Sis Hores de Can de Perpiny, i a Vilanova d'Olt (Occitnia). Aquell any 79 veia la llum Quan el mal ve d'Almansa..., el disc ms conegut de la banda i, fins llavors, el seu projecte ms ambicis: donar a a conixer, per mig de la msica, un dels episodis ms desconeguts de la histria valenciana, la desfeta d'Almansa. Encara que, al remat, la part conceptual del disc noms arriba a omplir una cara, la cantata aporta peces  emblemtiques com Process, Lladres i Cant de Maulets; la cara B cont canons com Nuclears? No, grcies, la ja coneguda A Miquel assassinaren i la darrera aportaci, pstuma, d'Enric Ortega: Bolero.

 Anys 80 .

Som de la pelitrmpeli.

En setembre de 1980 participaren per primera volta en els Rescontres de la Mar a la ciutat provenal d'Arles, un festival musical de vocaci mediterrnia organitzat per l'occit Jan-Mari Carlotti que els Al Tall s'encarregarien d'importar a Valncia ms avant . En desembre del mateix any van traure al mercat el segon disc monogrfic, Som de la pelitrmpeli: una narraci amb protagonistes infantils que fan un viatge musical per diverses comarques valencianes per mig de canons populars emblemtiques com La Bolangera o Les Tomasines: va ser, possiblement, el primer treball de la Can adreat expressament a la xicalla.

L'any 81 participaren en l'acte de desgreuge a Fuster organitzat per Acci Cultural a la Plaa de Bous de Valncia: l'assagista suec, que havia sigut objecte d'un atemptat amb bomba, va ser homenatjat per destacats intellectuals internacionals i pels artistes valencians davant de vint mil persones. Tamb assistiren al festival Som una naci, celebrat al Camp Nou amb cent mil espectadors, i tornaren a actuar en els Rescontres d'Arles i a Marsella, la qual cosa els inspir per a traslladar el concepte al seu pas: la Trobada de Msica del Mediterrani. L'experincia els introduria de ple en el fenomen musical de la Riproposta i els posaria a l'altura d'altres grups cabdals en la msica d'arrel com la Nova Compagnia di Canto Popolare de Npols, els Msics del Nil d'Egipte, els occitans Mont-Jia (amb Carlotti al capdavant) o els saharians Muluk el-Hwa, amb els quals tornarien a collaborar ms endavant.

Canons de la nostra Mediterrnia.

L'any 82 gravaren un disc amb la mallorquina Maria del Mar Bonet: Canons de la nostra Mediterrnia podria considerar-se el tercer disc monotemtic del grup, en oferir un repertori popular del conjunt del seu domini lingstic ents com a fragment de la tradici comuna a tots els pobles mediterranis. Pel que es llig en la carpeta, la idea inicial era encetar una srie de gravacions compartides amb altres artistes mediterranis que hauria tingut continutat amb un segon disc de peces internacionals (algerianes, calabreses o xipriotes) amb el Mediterrani com a vincle com. La llista de canons d'este disc inclou temes de Catalunya (El segador ms petit), les Illes (Sa mort d'en Colomer) i Valncia (el Bolero de l'Alcdia). Aquell any tornarien a participar als Rescontres de Marsella i Grassa, a sengles festivals ms d'arrel mediterrnia a Roma i a Pars (Voix et Musiques du Bassin Mediterranen), a les ciutats de Barcelona, Madrid, Bilbao, Saragossa i a la seua Valncia natal, on van ser l'objectiu d'una campanya en la seua contra organitzada pel blaverisme local.

Tocs i vares.

L'any segent van reprendre l'evoluci interrompuda pel disc amb la Bonet i editaren Tocs i vares, un experiment on portaven els principis de la Riproposta a la mxima expressi en imitar les maneres antigues d'afinar, de compondre i d'improvisar sobre una srie de vares (equivalents als palos del flamenc): jotes, havaneres, valencianes i marxes mores de nova creaci, amb lletres originals que intenten reflectir la realitat social del moment. Les crtiques a este enregistrament anaven del suport ms unnim a la condemna ms explcita: Tocs i vares va suposar, per tant, un punt d'inflexi en la carrera dels Al Tall, per la forma i pel contingut de les canons; sorprenentment, la Can de la llum era la nica pea del seu repertori que els donava problemes amb les autoritats, com va passar aquell any a Alberic. A banda d'eixe incident, el grup va presentar el seu disc en directe a Montpeller, Besiers, Barcelona, Palma i a sengles festivals d'Almansa i de Benidorm. La gira continuava el 1984 al Thtre de la Ville de Pars, als escenaris d'Ais de Provena, Aosta, Crsega, Marsella, Tol i a lEncuentro de la Msica Popular de les Palmes de Gran Canria. La polmica amb la Can de la llum es va repetir al poble alcoi de Biar; l'alcalde de Benetsser temb els va prohibir gravar un documental a este poble que, finalment, es va gravar a Picanya, per que no s'estrenaria fins l'any 90.

Xarq al-Andalus.

Amb motiu de l'imminent des aniversari del conjunt l'any 85, van editar un disc doble amb les canons ms significatives de la primera etapa conjuntament amb la seua antiga discogrfica Edigsa, llavors ja PDI. L'any de l'efemride publicaren el seu disc ms extic amb la collaboraci dels Muluk el-Hwa: Xarq al-Andalus: el ttol fa referncia a la Xrquia, o siga, la part oriental d'al-ndalus que coincidia poc ms o manco amb el territori valenci actual, ja que s'extenia des de Mrcia fins les terres de l'Ebre. Per a l'ocasi ambds grups musicaren alguns poetes valencians de l'poca prejaumina suggerits per l'escriptor gandi Josep Piera: esta nova experincia consistia en, tornant ms arrere encara, reprendre la tradici musical andalusina interrompuda amb la creaci del Regne de Valncia en fusionar-se amb el flamenc i els ritmes gnawa. El disc, que tamb va ser editat en casset junt amb una guia didctica, el presentaren a la Societat Coral el Micalet, al Gran Teatre d'Alzira i a la mostra Canons de la Mediterrnia de Palma.

Xavier el Coixo.

L'any 86 el grup seguia rodant el Xarq al-Andalus, que a l'any segent va ser editat a Alemanya: el 10 d'octubre de 1987 actuaren junt amb els Muluk en el programa de televisi Nachtmusik im WDR a Berln. En octubre del 88 arribaven a Mxic per a participar en el  XVI Festival Internacional Cervantino, on ngel Cosmos (el seu bigraf, aleshores resident al pas) els va fer de guia alhora que els presentava al pblic mexic: el conjunt va actuar a la Ciutat de Mxic i a Cuernavaca, entre molts altres llocs, amb un xit sorprenent. En tornar a Valncia editaren el seu disc ms desenfadat, Xavier el Coixo, amb versions de temes festers com la conegudssima marxa mora de La Xafig que li dna nom, peces populars com els Porrots de Silla i mediterrnies com el Ballu cantadu sard (per cantat en valenci) o una can del seu amic Carlotti; l'nic original del disc, La Maregassa, s un homenatge per part de Vicent Torrent a tots els artistes mediterranis cabdals en la definici del seu marc musical.

 Anys 90 .

Quart Creixent.

La Maregassa seria l'aportaci d'Al Tall a l'espectacle collectiu Quart Creixent, un recital conjunt estrenat a finals de l'any 90 que ajuntava quasi tres generacions de msica en valenci: Vicent Torrent, a ms, era co-autor amb Enric Murillo de la can que donava nom al concert (i que seria la mort de Llus el Sifoner). El 9 de novembre del mateix any telonejaven Loquillo en la Festa de benvinguda de la Universitat de Valncia, a la plaa de bous de la ciutat. Encara que la dcada dels 90 s la menys fructfera del grup a efectes discogrfics, els Al Tall no van deixar d'oferir concerts ni de participar activament en les reaccions a una poca de canvis poltics importants.

Europ eu!.

Aix, el 26 de juny de 1991 participaren en el Concert per la Llibertat dels Insubmissos al pavell de la Font de Sant Llus organitzat pel Moviment d'Objecci de Conscincia; l'any 92 actuaven a l'Expo de Sevilla i el canal Eurovision retransmetia el seu concert del Festival Cervantino; l'any 93 homenatjaren Estells i Guillem Agull, morts aquell any, en el II Tirant de Rock; al jove maulet assassinat li dedicarien el seu disc de l'any segent, Europ Eu!, editat desprs de sis anys de sequera discogrfica. Europ eu condensa tots els estils adquirits pel grup al llarg de quasi dos dcades d'histria: com en Quan el mal ve d'Almansa..., la meitat de les canons constitux una unitat narrativa, encara que tamb hi apareixen peces explcites com la que dna ttol al disc.

20 anys.

Desprs dEurop eu! tardarien cinc anys ms en tornar a traure un disc d'estudi; mentrestant no deixaren de militar en causes compromeses i actuaren en la I Setmana Antirracista i Antifeixista de Burjassot i en diferents edicions del Tirant de Rock a la plaa de bous de Valncia; incls Vicent Torrent va tindre temps d'editar un disc en solitari, Rosa perduda (Difusi Mediterrnia, 1994). En 1995, amb motiu del seu vint aniversari com a grup, els d'Al Tall van oferir un concert multitudinari al Teatre Principal de Valncia acompanyats de molts dels seus ex membres i collaboradors: Miquel Gil, Maria del Mar Bonet i Muluk el-Hwa, entre molts altres.

La nit.

L'any 1999, a punt de canviar de segle, editarien el primer disc amb Picap, La nit, on la crtica explcita es convertia en el tema principal de les noves canons com La negociaci o la pista homnima. El canvi s fa evident en el disseny de la portada, que abandona la imagineria clssica i aposta per un disseny grfic ms minimalista. L'any anterior, Vicent Torrent reb el Premi Tio Canya que atorga anualment el Bloc de Progrs Jaume I de l'Alcdia per la seua trajectria al capdavant del grup.

 Segle XXI .

25 anys en directe.

D'en, la productivitat del conjunt va tornar a reviscolar, encara que d'una manera un poc revisionista: l'any 2001 publicaren el seu primer disc en viu, 25 anys en directe, gravat a l'Auditori de Torrent amb els ms de cent msics de la banda d'aquell poble, la Uni Musical. El muntatge, que per aquell temps era com en grups de rock, els va servir per celebrar el seu vint-i-cinqu aniversari amb un gran nombre de concerts acompanyats per diferents bandes (la del Conservatori de Castell, Gandia, la Primitiva de Llria, Albalat de la Ribera, Borriana, Paterna i Picassent) fins l'any 2003, en el qual oferiren el tradicional concert pel 25 d'abril al Campus dels Tarongers de Valncia. El Bloc Nacionalista Valenci els conced el premi Llibertats nacionals alhora que la Federaci d'Associacions de Vens de Valncia i el Club A la Nostra Marxa reconeixien el treball del conjunt amb sengles guardons ms.

Vares velles.

L'any 2004 editaren Vares velles, la continuaci del Tocs i vares pel que fa al terreny de la improvisaci i l'estudi dels fonaments de la msica popular: el resultat, desigual pel que fa al contingut, t en Aix s Espanya o les Polifonies dos de les peces ms destacables. El mateix any van rebre el premi Joan Coromines de la Coordinadora d'Associacions per la Llengua i l'any segent, el Socarrat Major de l'associaci cultural Els Socarrats de Vila-real. Poc desprs inauguraven el seu lloc web oficial en l'Internet i actuaven junt amb una caterva d'artistes en Recuperant la memria, un festival d'homenatge als republicans organitzat a Benetsser on tamb actuaren Luis Eduardo Aute, Jos Antonio Labordeta o Remigi Palmero.

Envit a vares.

L'experincia va tindre el seu punt culminant en un concert celebrat el 13 de maig de 2006 dins el II Aplec d'Algemes de Cultura d'Arrel Tradicional amb el ttol dEnvit a vares: per a l'ocasi van tocar junt amb antics amics i collaboradors com Carlotti, Miquel Gil, Abdeljalil Kodssi (dels Muluk el-Hwa), Xavi Sarri i Miquel Girons (dels Obrint Pas) i van idear noves fusions amb Ramon Cardo, Spyros Kaniaris o l'Escola de Tabalet i Dolaina d'Algemes. La gravaci del concert es va editar a les acaballes del mateix any com a CD i DVD conjunts i l'experincia es repetiria en altres llocs com ara Btera o Torrent.

L'any 2007, en coincidint amb el 300 aniversari de la Batalla d'Almansa, Picap va reeditar Quan el mal ve d'Almansa... i Al Tall va passejar de nou la seua emblemtica cantata amb orquestra (o amb una coral, a Sant Feliu de Llobregat) per diversos escenaris de la Guerra de Successi com Xtiva (el 24 de febrer), Almansa (el 24 d'abril), Vinars (el 25 d'abril) o Dnia: all tornarien a finals d'any per participar (com a trio) en un recital pels damnificats de les pluges a la Marina Alta.

L'any 2008, el grup va rebre un homenatge (conjuntament amb Miquel Gil) de mans d'Escola Valenciana amb una actuaci de Pep Gimeno Botifarra...

Membres i collaboradors.




ngel Maral: ?
Catalina Roig: viol en Tocs i Vares;
Daniel Albir: viol en Canons de la nostra Mediterrnia;
David Pastor: trompeta en Europ eu!;
Eliseo Parra: percussionista, veu i compositor en Quan el mal ve d'Almansa...;
Empar Torres (dona d'Enric Ortega): collaboradora a la veu en el segon i tercer disc;
Enric Banyuls, de Corbera: veu, guitarra i percussions en l'actualitat;
Enric Esteve: guitarra, busuki, mandolina, veu i arranjaments des de 1975 a 1979;
Enric Ortega, d'Alberic: membre entre 1976 i 1978, any de la seua mort;
Francesc Salanova: obo en Quan el mal ve d'Almansa...;
Josep ngel Murillo, de Sueca: clarinet, timbals cromtics i percussi en Tocs i Vares;
Josep Vicent Herrera: clarinet en Xarq-al-Andalus;
Josemi Sanchez: dolaina entre 1987 i 1999;
Jordi Reig, de Gandia: baix elctric, teclats, veus i arranjaments en l'actualitat;
Jorge Sarraute: contrabaix en Canons de la nostra Mediterrnia;
Lautaro Rosas: instruments de corda en Canons de la nostra Mediterrnia;
Lucho Aguilar: baix elctric en Xarq-al-Andalus;
Manuel Boix: realitzador de la major part d'obra grfica sobre el grup des dels seus inicis;
Manolo Lled, de Sueca: membre fundador, va deixar el grup el mateix any 75;
Manolo Miralles, de Xtiva: fundador en actiu i compositor, ha tocat quasi tots els instruments;
Manolo Prez Gil: arxillat en Tocs i Vares;
Marcial Pic: flauta en Xarq-al-Andalus;
Mario Puig: flauta en Can popular, Pas Valenci;
Miquel Benet: Arp Odissey en Xarq-al-Andalus;
Miquel Blanco: guitarra, busuki, llat, baix, guitarr, arranjaments, veus i composici en l'actualitat;
Miquel Gil, de Catarroja: membre fundador, va deixar Al Tall desprs del Xarq-al-Andalus (1984);
Palmira Martnez: violoncel en Xarq-al-Andalus;
Pasqual Peris: acordi en Canons de la nostra Mediterrnia;
Pep Gmez: baix elctric, llat i veus, se'n va anar desprs del Tocs i Vares;
Pilar Dauder: castanyoles en Quan el mal ve d'Almansa...;
Ramon Garcia: dolaina entre 1987 i 1992;
Ricard Esteve: guitarra en Xarq-al-Andalus;
Robert Moreno: bateria i percussions en l'actualitat;
Vicent Alonso: guitarra, cordes del 1979 al 1981 i arranjaments en Som de la pelitrmpeli;
Vicent Balaguer: flauta en Xarq-al-Andalus;
Vicent Cortina: bateria i percussions entre 1985 i 2005;
Vicent Llus Fontelles: baix, teclats i arranjaments des de 1984 a 1986;
Vicent Torrent, de Torrent: fundador en actiu, lletrista i compositor, toca les cordes, l'acordi i canta ;
Xavier Ahuir: dolaina, flauta, saxo midi i arranjaments en l'actualitat;
Xavier Mas: instruments de corda en Canons de la nostra Mediterrnia;
Xema Senabre: cordes, trompeta i arranjaments des de 1980 a 1996;
Ximo Caffarena, de Tavernes: autor de la majoria d'arranjaments per a vent del 79 al 96;

Discografia.



Bibliografia.

Cosmos, ngel: Al Tall canta amb el poble (Euskal Bidea 1981, Pamplona);
Mansanet i Bogues, Vctor: Al Tall: vint anys (Ed. La Mscara 1995, Valncia). ISBN: 84-7974-113-9.

Videografia.

 Una vella msica (Pep Gins, 1984): documental amb Al Tall com a protagonistes, estrenat en les emissions inaugurals de Canal 9;
 ? (actuaci en playback en un programa de Canal 9);
 La maregassa (1991): de la seua actuaci a l'espectacle Quart creixent;
 Europ eu! (1994): vdeo promocional per al disc del mateix nom;
 Aix s Espanya (2004): vdeo per a la can del mateix ttol;
 Del roig al blau (Lloren Soler, 2005): cont una entrevista a Vicent Torrent (i A Miquel assassinaren en la banda sonora);
 Envit a vares (2006): incls en format DVD en el disc del mateix nom;

Curiositats.

 Contrriament al que hom podria pensar, el nom del grup no prov d'aquella estrofa de Tots em tiren pedraetes que acaba tot el dia el passa al tall, sin que -segons Vctor Mansanet- va sorgir durant un dels primers assajos, a l'estiu del 75, en qu Vicent Torrent va exclamar Vinga, ja n'hi ha prou; anem al tall! mentre la resta de membres intentaven triar un nom per al conjunt.
 Encara que s'han dedicat a la reinterpretaci del patrimoni sonor valenci, mai han executat cap versi del Tio Pep, possiblement la can popular valenciana ms coneguda a tot el domini lingstic.
 Les portades de quasi tots els discs sn obra de l'artista alcudi Manuel Boix, llevat de les de Canons de la nostra Mediterrnia (disseny i fotos de Toni Catany), Xavier el Coixo, La nit i Vares velles. Aix ha fet que, sovint, Boix fra considerat un membre ms del grup i, fins i tot, com el cinqu Al Tall. Precisament, la xica que apareix nueta en la portada del 10 anys s la filla de Vicent Torrent, Maria, que llavors comptava amb noms deu anys.
 Paradoxalment, a dos discs tan aparentment conservadors com Tocs i vares i la seua continuaci, Vares velles, el grup inclou el so dels sintetitzadors i la improvisaci, per sobre estructures rtmicoarmniques basades en la tradici mediterrnia. ;
 Han gravat versions de les seues canons Serrat (Per Mallorca), en Banda sonora d'un temps, d'un pas (Ariola, 1996); els Obrint Pas (Cant de Maulets), al disc Terra (Propaganda pel fet!, 2002); els italians Banda Bassotti (Process), en As es mi vida (Gridalo Forte, 2003); Llus Miquel i Paco Muoz (Per Mallorca), en Canons de la Can (2003?); l'ltim, el cantautor i ex parlamentari basc Gorka Knrr, que va incloure Per Mallorca en Arimaren zubiak/Ponts de l'nima (2006?).;
 Al Tall, per la seua part, van versionar una can de Carlotti amb el ttol A sant Joan en el disc Xavier el Coixo, cantada en valenci per Vicent Torrent i en provenal pel mateix autor de la pea; ms tard, Miquel Gil (ja en Terminal Sur) en va fer una revisitaci en clau de folk-rock, noms amb la versi valenciana de la lletra.
 En quasi tots els escrits on s'esmenta el terme itali Riproposta, sovint apareix mal escrit com Ripproposta.;


Enllaos externs.

 AlTall.cat lloc web oficial en ,  i .

 Coral Crescendo Assaig amb Al Tall;
 Enderrock.cat La vara imprevista d'Al Tall (portada i article en la Folc de gener de 2007);
 Fotos Roser Ortiz una foto de Vicent Torrent en directe;
 Generalitat Valenciana, pdf oficial pels 25 anys on apareix el terme Ripproposta (sic);
Google Books Al Tall, en L'obsessi pel pas de Francesc de Paula Burguera;
 Mallorcaweb.com, lletra de Cant de Maulets, Tio Canya, No en volem cap i Lladres;
 Manuel Boix totes les portades fetes pel cinqu Al Tall;
 Ritmes.cat, notcies endarrerides i el vdeo dAix s Espanya;
 Rockviu una foto de Xavier Mercad;
 VilaWeb TV Al Tall en Almansa;
 You Tube vdeos d'Al Tall en directe;

Ms enllaos relacionats amb el grup:

 Jan-Mari Carlotti, l'amic provenal  ;
 Miquel Gil, ex membre i collaborador ocasional;

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46055" title="Leiningen" nonfiltered="2938" processed="2919" dbindex="18254">
Leiningen s una dinastia feudal alemanya que va governar inicialment la regi de Saargau i des del 1220 el comtat de Leiningen.

El primer ancestre conegut s Siegbert, comte de Sarebrugka (Saarbrucken, a la regi de Trveris) documentat vers el 1080. El comte Sim II va heretar el comtat de Leiningen per matrimoni amb la comtessa hereva Lucarda, germana del darrer comte de Leiningen, Frederic (+1220). Sim II va morir el 1211 i va deixar els drets al comtat al seu segon fill Frederic (II), que va ser comte el 1220, el qual a ms a ms va adquirir el comtat de Dagsburg (prop de Saarburg a Lorena) vers el 1240. El 1317 va morir el comte Frederic V de Leiningen i Dagsburg i els seus hereus es van repartir l'herncia sorgint les lnies Leiningen-Leiningen i Leningen-Dagsburg (Alt Leiningen) desprs Leiningen-Hartenburg

 Comtes de Leiningen i des de 1235 de Leiningen i Dagsburg. 

	Emich I  + 1117 ;
	Emich II  1117-desprs de 1141 > ;
	Emich III desprs de 1141- v. 1159;
	Emich IV  v. 1159-1197 ;
	Frederic I 1197-1220 ;
	Lucarda (germana) 1220;
	Sim (II de Saarbrucken) (marit +1211) ;
       Frederic II 120-1237 (comte de Dagsburg vers 1235);
	Emich V 1237-1276 (comte de Dagsburg) ;
	Frederic III  1276-1277 (comte de Dagsburg) ;
	Frederic IV  1277-1299 (comte de Dagsburg) ;
	Emich II   1281-1289 (associat) ;
	Frederic V  1292-1317  (associat 1289-1299);

 Segona casa comtal .

La branca Leiningen-Leiningen va anar per matrimoni als comtes de Westerburg el 1449 i conjuntament es va formar el 1459 el comtat de Westerburg-Leiningen que el 1506 (en heretar ms territoris d'una altra branca dels Leiningen, el comtat de Leiningen-Rickingen) va passar a dir-se Leiningen-Westerburg. Aquesta lnia es va dividir el 1557 en tres lnies, una de les quals va constituir el comtat o branca de Leiningen, que va heretar els dominis de una de les altres branques (la de Westerburg) el 1597. 

El 1622 es va dividir altre cop en tres branques comtals, de les quals una va conservar el nom de Leiningen fins el 1635 en qu es va extingir i va passar a la branca comtal de Rickingen.

 Comtes de Leiningen . 

Felip II  1557-1597 ;
Llus 1597-1622 ;
Joan Casimir 1622-1635 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46056" title="Leiningen-Dagsburg" nonfiltered="2939" processed="2920" dbindex="18255">
Leiningen-Dagsburg fou una lnia comtal sorgida per la divisi de 1317 dels comtats de Leiningen i Dagsburg. Es va subdividir el 1343 i van sorgir les lnies Leiningen-Rickingen i  Leiningen-Hartenburg. Aquesta lnia es coneguda com a vella o antiga.

Una nova lnia comtal de Leiningen-Dagsburg (coneguda com la lnia nova) va sorgir el 1658 per la divisi del comtat de Leiningen-Falkenburg. Aquesta lnia es va extingir el 1709 i va passar a Leiningen-Guntersblum i el 1774 a Leiningen-Hartenburg.

 Comtes de Leiningen-Dagsburg .

Lnia antiga;

Jofr  I   1317-1343 ;



Lnia nova;

Emich Cristi 1658-1702;
Frederick 1702-1709 ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46057" title="Leiningen-Rickingen" nonfiltered="2940" processed="2921" dbindex="18256">
Leiningen-Rickingen fou una lnia comtal d'Alemanya sorgida de la divisi de la lnia Leiningen-Dagsburg el 1343. Es va extingir el 1506 i va passar als comtes de Westerburg-Leiningen 

 Comtes de Leiningen-Rickingen .

Friedmann 1343-1345 ;
Jofr II  1345-1380 ;
Joan  1380-1430 ;
Rodolf 1430-1473 ;
Herman 1473-1506 ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46060" title="Leiningen-Hartenburg" nonfiltered="2941" processed="2922" dbindex="18258">
Leiningen-Hartenburg fou el nom de tres lnies comtals a Alemanya. 

La primera lnia comtal fou originada en la partici de la lnia Leiningen-Dagsburg el 1343. La lnia va heretar Aspremont (Mosa, Frana) per l enlla (1466) del comte Emich VII (+30 de mar de 1495) amb Anna d Autel.

El 1541 es va dividir en les lnies segona de Leiningen-Hartenburg (II) i Leiningen-Falkenburg.  El 1688 la lnia segona de Leiningen-Hartenburg va comprar el comtat de Ricklingen i el 1722 es va tornar a dividir en les de Leiningen-Hartenburg (tercera) i de Leiningen-Bockenheim. La lnia de Bockenheim es va extingir el 1747 i va tornar a la casa principal; la de Falkenburg es va dividir en les de Leiningen-Heidesheim, Leiningen-Guntersblum i Leiningen-Dagsburg. Aquesta darrera es va extingir i va passar a Leiningen-Guntersblum el 1709 per el 1774 fou asignada a Hartenburg (Leiningen-Guntersblun i Leiningen-Hildesheim, encara que el 1803 van canviar el nom, van existir fins el 1806)

Joan-Felip I (+ el 8 de setembre de 1562), fou el fundador de la segona lnia d Leiningen-Hartenburg. Aquesta lnia, tot i que dividida el 1722, va continuar com a tercera lnia en la branca principal i Frederic Magnus, rebesnt de Joan Felip, fu reconegut prncep de l'Imperi el 26 de febrer de 1725 i confirmat el 22 de febrer de 1753; el seu succesor carles Frederic Guillem va obtenir la ratificaci de ttol i blas heraldic i la qualificaci d'"Hochgeboren" el 3 de juliol de 1779. El 1801 va perdre les seves possessions a l esquerra del Rin i fou compensat el 25 de febrer de 1803 amb  Mosbach, Amorbach i Miltenberg. La lnia fou mediatitzada el 1806. El darrer prncep sobir Carles Frederic Guillem va morir el 1807.

Posteriorment els prnceps tingueren diversos crrec hereditaris al regne de Baviera, el gran ducat d Hessen i el gran ducat de Baden

 Comtes de les tres lnies succesives de Leiningen-Hartenburg.

Emich IV  1343-1375 ;
Emich VI  1375-1442 ;
Emich VII 1442-1495 (senyor d'Aspemont des 1466);
Bernat (associat) 1448-1495 ;
Emich VIII  1495-1528 ;
Emich IX  1528-1541 ;
Joan Felip I 1541-1562 ;
Emich XI 1562-1607 ;
Joan Felip II 1607-1643 ;
Frederic Emich 1643-1698 ;
Joan Frederic  1698-1722 ;
Frederic Magnus 1722-1756;
Carles Frederic Guillem (Prncep de l'Imperi 1779) 1756-1806 ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46061" title="Dallven" nonfiltered="2942" processed="2923" dbindex="18259">


El Dallven (literalment: El riu de la vall en suec) s un riu del centre de Sucia, el tercer del pas pel qu fa a longitud. La seva capalera est dividida en dues grans branques: l'sterdallven (al nord-est) i el Vsterdallven (al sud-oest), que s'uneixen a Djurs.  

Malgrat estar situat al qu en un mapa semblaria ser el sud del centre del pas, el riu ha estat tradicionalment vist com la frontera amb la "Terra del nord" (Norrland), colonitzada pels pobladors suecs (escandinaus) noms en els darrers dos segles, i encara de manera molt difusa.

Enllaos externs.

 www.dalalven.com (en suec);

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46062" title="Dagsburg" nonfiltered="2943" processed="2924" dbindex="18260">
Dagsburg fou un comtat d'Alemanya, a Alscia (Baixa Alscia), avui a Frana, on la ciutat es coneix amb el nom de Dabo.

En els temps de Carlemany va pertnyer als comtes de Nordgau i estava format pel Sargau superior. Comtes documentats son Hug I (vers 900) i Eberard IV (fill del anterior, comte vers 934) d'Alscia i Nordgau. El darrer va donar Nordgau al seu fill Hug II per es va reservar Dagsburg. i es va casar amb dues hereves del comtat de Metz i fou comte de Metz. El comtat de Dagsburg el va heretar una filla que es va casar amb el cavaller Llus de Dagsburg. A aquest el va succeir una filla, Heilwig, que es va casar vers el 1000 amb el comte Hug VI d'Egisheim, mort el 1049. El fill Hug VII fou comte de Dagsburg i va morir tamb vers el 1049. El comtat va anar a parar per herncia vers el 1235 a Frederic comte de Leiningen i el 1243, en la partici del comtat va quedar integren en la lnia Leiningen-Dagsburg.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46065" title="Leiningen-Leiningen" nonfiltered="2944" processed="2925" dbindex="18261">
Leiningen-Leiningen es el nom del comtat sorgit el 1317 per la divisi dels comtats de Leiningen i Dagsburg.

Fou erigit en landgraviat de Leiningen-Leiningen el 1328, El 1444 fou reconegut prncep landgrave per es va extingir la lnia del 1467, i una bona part del patrimoni va passar a la casa de comtes de Westerburg.

 Comtes de Leiningen-Leiningen i landgraves de Leiningen-Leiningen .

Frederic V (Landgrave 1328)1317-1328 ;
Frederic VI 1328-1335 ;
Frederic VII 1335-1398 ;
Frederic VIII 1398-1437 ;
Hesso 1437-1467 ;
Frederic IX 1437-1449 ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46066" title="Joan Saura i Laporta" nonfiltered="2945" processed="2926" dbindex="18262">


Joan Saura i Laporta. Poltic catal i president d'Iniciativa per Catalunya Verds. Actualment s Conseller d'Interior i de  Relacions Institucionals i Participaci de la Generalitat de Catalunya.

Orgens i inici de la vida poltica.

Nascut a Barcelona el 24 d'abril de 1950, s enginyer Tcnic en qumica industrial. Va ser jugador dels equips juvenils del Futbol Club Barcelona. La seva companya s la tamb dirigent d'ICV Imma Mayol.

Va comenar la seva vida laboral a la companyia elctrica FECSA, on l'any 1973 va entrar a militar la secci sindical de Comissions Obreres. El 1974 va ser un dels fundadors de l'Associaci de Vens de La Florida a l'Hospitalet de Llobregat.

El 1979, en les primeres eleccions municipals democrtiques desprs del franquisme va ser escollit regidor pel Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) a l'Hospitalet de Llobregat, i per mitj del Pacte de Progrs, va ostentar el crrec de primer tinent d'alcalde. Aix mateix tamb va ser diputat provincial.

Entre els anys 1983 i 1987, Saura va presidir la Comissi de Transports de la Corporaci Metropolitana de Barcelona.

Primera etapa al Parlament de Catalunya.
El 1987 Saura va participar en la creaci d'Iniciativa per Catalunya (IC) com a federaci de diversos partits, entre ells el PSUC.

El 1993 va ser escollit vice-president d'IC.

Entre el 1988 i el 1995 va ser diputat per Barcelona al Parlament de Catalunya per Iniciativa per Catalunya, realitzant una tasca destacada en nombroses comissions.

Al Congrs dels Diputats. 
A les eleccions estatals de 1996 i de 2000 va ser escollit per Barcelona al Congrs dels Diputats, en la segona ocasi com a cap de llista. Essent diputat a Madrid va haver de viure el traumatic trencament entre Iniciativa per Catalunya i l'organitzaci estatal Izquierda Unida.

Durant la seva etapa al parlament espanyol va exercir l acusaci popular en la causa contra l'ex-dictador xil Augusto Pinochet i tamb en la causa per un presumpte delicte d alament de bns perpetrat pels directius i gerents de la societat ERCROS. La seva personaci com acci popular va permetre que el cas sobre les cessions de crdit emeses pel Banc de Santander continus obert i que, per tant, que continuessin les investigacions.
	  	
Les seves inciatives parlamentaries van anar encaminades a defensar la dignificaci del salari mnim interprofessional, a la lluita contra la sinistralitat laboral, al retorn dels papers de la Generalitat de l arxiu de Salamanca, al matrimoni de les persones homosexuals, a la paritat entre homes i dones, al perms de paternitat, a la imposici de la Taxa Tobin, o la denuncia de les subvencions a la Fundacin Francisco Franco i a la poltica fiscal del Partit Popular.

Saura tamb es va oposar al Plan Hidrolgico Nacional, a l enduriment del Codi Penal, a la llei la involutiva reforma del mercat de treball, a la LOU i la llei de qualitat de l ensenyament, a la ilegalitzaci de Batasuna, a la gesti del cas Prestige i la Guerra de l Iraq.

President d Iniciativa per Catalunya Verds.

El novembre de 2000, en el marc de la Sisena Assemblea Nacional d'Iniciativa per Catalunya Verds (ICV), va ser escollit president de la formaci, liderant una etapa de renovaci i reconstrucci del partit.

El juny de 2002 Saura va tancar un acord electoral amb Esquerra Unida i Alternativa (EUiA), tancant la ferida oberta pel distanciament de les dues formacions l'any 1997. Aquest acord, i la renovaci i clarificaci de la lnia ideolgica d'ICV vers l'ecosocialisme van portar la coalici ICV-EUiA a millorar substancialment els seus resultats electorals.

Aix Saura va encapalar la llista a les eleccions del Parlament de Catalunya de 2003 com a presidenciable i la formaci va veure incrementat el seu nombre de vots i va passar de tres a nou diputats.

Durant el 2004 va convocar un referndum intern per tal de consultar a la militncia de l'organitzaci el posicionament que aquesta havia de prendre davant el Tractat Constitucional Europeu, en qu va sortir vencedora la tesi del NO.

Conseller de Relacions Institucionals i Participaci.

Desprs del l'Acord del Tinell per a la formaci d'un govern catalanista i de progrs a Catalunya, subscrit per PSC, ERC i la propia ICV-EUiA a finals de 2003, Saura va ser nomenat Conseller de Relacions Institucionals i Participaci en el govern Pasqual Maragall.

Des d'aquesta conselleria Saura va posar en funcionament una campanya de participaci ciutadana per a l'elaboraci del nou estatut de Catalunya, campanya que va recollir ms de 80.000 aportacions ciutadanes, i ha liderat el procs estatutari fins a la seva fase final de negociaci entre les forces parlamentries. Aix mateix tots els membres del govern han destacat la seva habilitat per buscar posicions de consens en les diverses crisis que ha patit l'anomenat govern "tripartit".

Conseller d'Interior i Relacions Insitucionals.
Desprs de les eleccions anticipades al Parlament de Catalunya de l'1 de novembre de 2006, ICV-EUiA va passar de nou a dotze diputats. El 7 de novembre va comunicar-se de qu PSC, ERC i ICV-EUiA, havien tornat a pacatar per formar govern. El 29 de novembre va ser investit Conseller d'Interior i Relacions Institucionals, succeint per part de l'antiga Conselleria d'Interior, a Montserrat Tura, i per part de la Conselleria de Relacions Institucionals i Participaci havia estat renovat del crrec.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46068" title="Leiningen-Falkenburg" nonfiltered="2946" processed="2927" dbindex="18263">
Leiningen-Falkenburg fou una lnia comtal sorgida el 1541 per divisi de la lnia Leiningen-Hartenburg. Es va procedir al repartiment el 1658 sorgint les branques Leiningen-Heidesheim, Leiningen-Guntersblum, i Leiningen-Dagsburg (nova).

 Comtes de Leiningen-Falkenburg .

Emich X 1541-1593 ;
Felip Jordi (a Dagsburg) 1593-1640 ;
Joan Llus (a Heidesheim) 1593-1625;
Emich XII (a Heidesheim) 1625-1658;
Joan Casimir (a Dagsburg 1640-1658) 1640-1688 ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46069" title="Leiningen-Guntersblum" nonfiltered="2947" processed="2928" dbindex="18264">
Leiningen-Guntersblum fou una lnia comtal d'Alemanya sorgida el 1658 pel repartiment de la lnia de Leiningen-Falkenburg. La lnia Leiningen-Heidesheim es va extingir el 1766 i va passar a Leiningen-Guntersblum. El 1774 es va dividir en dos lnies: la segona de Leiningen-Guntersblum, que el 1803 es va rebatejar Leiningen-Billigheim, i la segona de Leiningen-Heidesheim que va rebre una part de la lnia vella. Guillem Carles va morir el 1809.

 Comtes de Leiningen-Guntersblum .

Joan Louis  1658-1687 ;
Carles Llus 1687-1709 ;
Emich Leopold 1687-1719 ;
Emich Llus 1719-1766 ;
Frederic Teodor Llus 1766-1774;
Guillem Carles 1774-1803 (de Leiningen-Billingheim des del 1803).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46071" title="Leiningen-Heidesheim" nonfiltered="2948" processed="2929" dbindex="18265">
Leiningen-Heidesheim fou una lnia comtal sorgida de la partici del comtat de Leiningen-Falkenburg el 1658 que ja des el 1623 estava administrat en dos trossos per dos germans per no s'havia partit. La lnia es va extingir el 1766 i va passar a Leiningen-Guntersblum de la qual es va originar una segona lnia Leiningen-Heidesheim que va durar fins el 1803, en qu va canviar el nom a Leiningen-Neudenau 


 Comtes de Leiningen-Heidesheim .

 Primera lnia: ;

Jordi Guillem 1658-1672 ;
Joan Carles August 1672-1699 ;
Cristi Carles Reinald 1699-1766 ;

 Segona lnia:

Wenceslau Josep 1774-1803 (de Leiningen-Neudenau des 1803);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46072" title="Leiningen-Billigheim" nonfiltered="2949" processed="2930" dbindex="18266">
Leiningen-Billigheim fou el nom que va adoptar el comtat de Leiningen-Guntersblum (segona lnia) el 1803. El seu nic comte fou Guillem Carles que va governar del 1803 al 1806 en qu els seus estats foren mediatitzats.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46073" title="Leiningen-Neudenau" nonfiltered="2950" processed="2931" dbindex="18267">
Leiningen-Neudenau s el nom que va agafar el comtat de Leiningen-Heidesheim el 1803. Va existir fins el 1806 en qu fou mediatitzat. Va tenir un sol comte: Wenceslau Josep, del 1803 al 1806. Aquest darrer comte sobir va morir el 1825.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46074" title="Leiningen-Bockenheim" nonfiltered="2951" processed="2932" dbindex="18268">
Leiningen-Bockenheim fou una lnia comtal d'Alemanya sorgida de la divisi del comtat de Leiningen-Hartenburg el 1722.

Noms va tenir un comte, Carles Llus, que va governar del 1722 al 1747. Extingida la lnia va tornar a Leiningen-Hartenburg. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46077" title="Yamaha" nonfiltered="2952" processed="2933" dbindex="18269">



 Yamaha Corporation s un fabricant d'instruments musicals i electrnics.
 Yamaha Motor Corporation s un fabricant de motocicletes, motors foraborda i altres productes relacionats.
 Torakusu Yamaha, s un japons, fundador de Yamaha Corporation.
 Festival Yamaha;
 Yamaha Stadium estadi del equip japons Jbilo Iwata;
 Yamaha Music, discogrfica.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46078" title="Westerburg" nonfiltered="2953" processed="2934" dbindex="18270">
Westerburg s una ciutat del nord-est de la Rennia-Palatinat a Alemanya, que fou un comtat a l'edat mitjana. 

 Histria del comtat .

Apareix documentat desprs del any 1000 i el castell s'esmenta el 1192. La dinastia Runkel va assolir el comtat per matrimoni el 1227.

El 1449 va heretar el landgraviat de Leiningen-Leiningen i des de llavors es va dir Westerburg-Leiningen i el 1506 va heretar el comtat de Leiningen-Rickingen i llavors es va dir Leiningen-Westerburg.

El 1557 es va dividir en tres branques: Leiningen, Westerburg i Schaumburg.

La branca de Westerburg (o segon comtat de Westerbug) es va extingir el 1597 i va passar a la branca de Leiningen. Vegeu Leiningen.

 Comtes de Westerburg .

Sigfrid IV  1227-1279 ;
Henry II v. 1279-? ;
Sigfrid V v. 1290;
Sigfrid VI v. 1310 ;
Reinard I 1315-1353 ;
Reinard II 1353-1379 ;
Reinhard III 1379-1421 ;
Reinhard IV 1421-1449 ;

 Comtes de Westerburg i landraves de Leiningen-Leiningen .

Cuno I 1449-1459 ;
Reinard V 1459-1467;

 Comte de Westenburg-Leiningen .

Reinard V 1467-1506;

 Comte de Leiningen-Westerburg . 
 
Reinard V 1506-1522;
Felip I 1522-1524 ;
Cuno II 1524-1557 ;

 Comtes del segon comtat de Westerburg .

Reinard VII  1557-1587 ;
Albert Felip 1587-1597;
Joan Llus (associat) 1587-1597 ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46081" title="Rickingen" nonfiltered="2954" processed="2935" dbindex="18273">
Rickingen fou un comtat d'Alemanya a la regi de Rennia-Palatinat que va sorgir per la partici del segon comtat de Leiningen el 1622.

El seu nic comte fou Felip III, comte de Ricklingen el 1622, que va heretar el comtat de Leiningen (segon) el 1635, i el comtat d'Oberbronn el 1665, reunint aix la quasi totalitat dels antics comtats de Leiningen-Leiningen i Westerburg, per, mancat de descendncia, va vendre els seus dominis a Leiningen-Hartenburg el 1668.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46084" title="Schaumburg" nonfiltered="2955" processed="2936" dbindex="18274">
Schaumburg fou un comtat d'Alemanya sorgit de la partici del comtat de Leiningen-Westerburg el 1557. Fou venut als comtes d'Holzapfel el 1656 que van ser comtes d'Hopzafel i Schaumburg.

Vegeu tamb: Schaumburg-Lippe.

 Comtes de Schaumburg . 

Jordi 1557-1587 ;
Felip Jaume 1585-1612;
Cristofor 1585-1632 ;
Reinhard VIII 1585-1655;
Jordi Guillem 1632-1656 ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46085" title="Cant d'Oberbronn" nonfiltered="2956" processed="2937" dbindex="18275">
Oberbronn fou un comtat d'Alemanya que va sorgir per la partici el 1622 del segon comtat de Leiningen (al que s'havia reincorporat el de Westerburg). Extingida la branca el 1665 va passar a la branca del comtat de Rickingen.


 Comtes de Oberbronn .

Llus Emich 1622-1635 ;
Joan Llus 1635-1665 ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46086" title="Canino" nonfiltered="2957" processed="2938" dbindex="18276">
Canino s una varietat d'albercoc 

L'origen de la varietat s Espanya. 

Fruit regular, quasi rod, de mida gran a molt gran. Color groc ataronjat intens, practicament vermell en el costat que li toca el sol. La polpa s ferma, de sabor agradable, mitjanament perfumat. Pinyol de mida mitjana amb poca quilla. Es cull el mes de juny.

Es conserva b i s resistent al transport. Es considera de bona qualitat. 

L'arbre s molt vigors amb fulles aspres. Resistent a parsits i a la caiguda del fruit. Amb exigncies mitjanes pel que fa al terreny.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46087" title="Blida" nonfiltered="2958" processed="2939" dbindex="18277">
La blida s una varietat d'origen espanyol de l'albercoc. L'arbre s molt vigors de producci gran i regular, sensible a les malalties fngiques de l'oidi i la monlia, aix com resistent al vent i a la caiguda de fruits. s rstec i aguanta b la secada.

T un fruit de gran a molt gran, amb un solc poc profund, color groc, polpa dola fora sucosa i perfumada, i un pinyol gran amb quilla. Es cull a principis de juny i s de fcil conservaci.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46088" title="Moniqu" nonfiltered="2959" processed="2940" dbindex="18278">
Moniqu s una varietat d'albercoc.

Arbre de vigor mig, de producci una mica irregular. El fruit s gruixut, oval i aplastat. Blanc sonrosat,d'aspecte transparent. Polpa blanca i sucosa, perfumada i ensucrada. Pinyol semiadherit. Molta qualitat per a menjar directament.
Amb necessitats mitjanes pel que respecte a passar un perode de fred durant l'hivern   
Maduraci en la zona de Saragossa de finals de juny a primers de juliol.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46090" title="Roig de Rossell" nonfiltered="2960" processed="2941" dbindex="18279">
Roig de Rossell (en francs "Rouge du Roussillon") s una varietat d'albercoc.

s una varietat originria de la Catalunya Nord.

La forma del fruit s oval amb la pell avellutada i de color ms aviat ataronjat que no pas vermell.Bona qualitat gustativa. s una varietat tardana considerada ideal per a fer melmelada.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46093" title="Galta roja" nonfiltered="2961" processed="2942" dbindex="18280">
La galta roja (sovint escrit "galta rocha"), palau, currot, ginesta o roig de Carlet s una varietat d'albercoc d'origen valenci.

L'arbre s vigors de port semierecte i de floraci i maduraci molt primerenques.

El fruit s de mida mitjana, esfric semioval, color groc amb taca vermella. Polpa blanca a groga, molt sucosa de pell ferma i sabor agradable. Maduraci al maig i juny.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46094" title="Uniform Resource Locator" nonfiltered="2962" processed="2943" dbindex="18281">
L'URL (de l'angls, Uniform Resource Locator) s una cadena de carcters que informa al navegador de:
 La mquina on est el recurs a qu fa referncia.
 El protocol que ha d'utilitzar per obtenir aquest recurs.
 La manera com el servidor web trobar quin s el recurs.

La sintaxi que s'utilitza s: protocol://@host/, on usuari:contrasenya, el port i el cam sn opcionals.

Els protocols que entenen la majoria de navegadors sn:
 http: Protocol d'accs al World Wide Web.
 ftp: Protocol de transmissi de fitxers.
 file: Protocol d'accs i localitzaci d'arxius dins de sistemes de fitxers.
 mailto: Etiqueta per afegir una adrea de correu electrnic.
 news: Protocol d'intercanvi de llistes de notcies.
 gopher: Protocol per a l'organitzaci jerrquica de llistes de fitxers.
 telnet: Protocol que serveix per accedir remotament a una altra mquina, i controlar-la com si s'estigus al davant.

El host identifica la mquina on est el recurs. Pot ser un nom simblic o DNS (www.wikipedia.org) o una adrea IP (192.12.34.11). El port s el nmero de port TCP del servidor, on es connectar el navegador.

Exemples comuns d'utilitzaci sn:
 http://www.wikipedia.org;
 ftp://ftp.debian.org;
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46095" title="Mart (mitologia)" nonfiltered="2963" processed="2944" dbindex="18282">

En Mart era el du rom de la guerra, fill de Juno i una flor mgica o el du Jpiter. Inicialment fou el du rom de la fertilitat i la vegetaci, i protector dels bovins, per ms tard s'associ amb la batalla. S'identifica amb el du grec Ares. Com que era el du de la primavera, quan la majoria dels seus festivals es celebren, presidia l'agricultura en general. En el seu aspecte bllic, Mart rebia sacrificis abans del combat i es deia que apareixia al camp de batalla acompanyat per Bellona, una deessa guerrera diversament identificada com sa muller, germana o filla o cosina. Tamb es deia que sa dona era Nerio.


A Roma, el seu temple principal estava situat al Capitoli, compartit amb Jpiter i Quir. El temple a Mar Ultor (el venjador) es trobava al Frum August. Un altre temple dedicat a Mart Gradivus (aquell que precedeix l'exrcit en la batalla) era el lloc on l'exrcit es concentrava abans d'anar a la guerra. El Camp de Mart estava dedicat a ell; era all on s'entrenaven els soldats i atletes. Mart va ser anomenat Mavors en algunes peces de poetria (Virgili, VIII, 630), i Mamers era el seu nom osc.

A la Regia del Frum Rom, les hastae Martiae eren conservades en una petita cambra. Qualsevol moviment de les "llances de Mart" era considerat un auguri de guerra. Si Roma atacava, els generals movien llances i repetien Mars vigila (vetlla Mart).

L'1 de mar, es celebraven les Feriae Marti. El 19 d'octubre, se celebrava l'Armilustrium; les armes dels soldates eren purificades i emmagatzemades. Cada cinc anys, se celebrava la Suovetaurilia; hom sacrificava un porc, una ovella i un toro. El 27 de febrer i el 14 de mar, es feien les curses de cavalls de l'Equirria. El 23 de mar, se celebrava el Tubilustrium purificant les armes i les trompetes de guerra.

Els sacerdots de Mart i Quir s'anomenaven Salii (saltadors). Se'ls anomenava saltadors perqu saltaven pels carrers i cantaven el Carmen Saliare. Un sacerdot noms de Mart era anomenat flamen Martialis.

Mart, al contrari que el seu equivalent grec Ares, era ms adorat que qualsevol altre du rom, probablement pel fet que es deia que els seus fills Rmul i Rem havien fundat Roma; els romans s'anomenaven ells mateixos fills de Mart. Com el consort de Rea Slvia i pare de Rmul i Rem, Mart era considerat el pare del poble rom. 

Se l'associa amb Quir, del qual es diu que era l'esperit de Rmul, el fundador de l'Urbs. En Quir podria haver estat un du sab, tanmateix.

En l'art, hom presenta Mart com un guerrer armat i amb un casc crestat. Tamb se'l presenta sobre un carro amb un escut i una llana anant a la batalla. L'escut simbolitza Roma, i segons la llegenda el seu escut caigu del cel per salvar els romans. El llop i la puput sn sagrats per a ell. Els seus fills sn Fuga i Timor.

El mes de Mar i el planeta Mart estan anomenats en honor seu.

Vegeu tamb.
 Ares;
 Nergal;
 Mitologia romana;
 Tyr;
 Sabalingis;




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46102" title="Sexisme" nonfiltered="2964" processed="2945" dbindex="18283">

Sexisme s la discriminaci basada en el sexe de la persona que la pateix.

s un tipus de prejudici que altera l'objectivitat i impedeix apreciar les persones pel seus mrits. Es pot referir a tres actituds subtilment diferents:

 Pensar que un sexe s superior a l'altre. ;
 Creure que hi ha grans diferncies entre homes i dones i per tant han d'estar reflectides en la manera de comporta-se en societat, el llenguatge, les actituds sexuals i la llei.
 Simplement tenir aversi a les dones (misognia) o als homes (misndria).

Les conviccions sexistes sn una mena d'essencialisme, que sost que els individus poden ser entesos (i sovint jutjats) en termes de les caracterstiques del grup a qu pertanyen. En el cas del sexisme el grup s el relatiu al sexe -"home" o "dona"-, tot assumint que tothom cau clarament a una de les dues categories.

El sexisme ha estat histricament molt arrelat. A la literatura medieval la misognia era un tpic molt conreat, per exemple Jaume Roig en l'obra "L'espill o Llibre de les dones". Tamb l'actitud cavalleresca exalta i exagera la debilitat femenina. La cincia, fins el segle dinou, donava una explicaci biolgica sobre la pretesa inferioritat femenina que feia que es considers la discriminaci com quelcom natural i impedia el canvi. La discriminaci contra la dona ha estat present en la vida quotidiana i de manera legal fins que fa uns cent anys van comenar a desaparixer les barreres amb l'accs a l'educaci universitria, a determinades professions, el dret a votar, etc.

Actualment a les societats occidentals el poder legislatiu t la voluntat explcita d'evitar el sexisme per d'una manera privada encara sn molts els que el segueixen practicant.
Vegeu tamb.
Masclisme;
Feminisme;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46104" title="Fesol" nonfiltered="2965" processed="2946" dbindex="18285">

La mongeta o fesol (de nom cientfic Phaseolus vulgaris) s la llavor o tavella de la mongetera, planta conreada de la famlia de les Fabaceae o lleguminoses.

s d'origen americ i t molta variabilitat en formes colors i mides. Pertany al gnere "Phaseolus" com altres espcies conreades entre elles la Phaseolus lunatus anomenada "mongeta de Lima" i a la qual pertany el garrof ingredient tpic de les paelles valencianes. De l'espcie Phaseolus coccineus s el "Fesol Fava de Sller". 



Les mongeteres poden ser enfiladisses o de mata baixa segons la varietat, es poden menjar pel gra sec o per les tavelles verdes anomenades bajoques o bajoquetes al Pas Valenci. s una planta anual de fulles simples de color verd fosc i flors blanques. Es conrea en l'poca clida de l'any i s de rpid creixement. Es fa en regadiu o secans frescs. Tamb es fan en hivernacle per collir a l'hivern.

En gastronomia s l'ingredient principal de l'"arrs amb fesols i naps" valenci. De Catalunya n's tpica la varietat del "Ganxet" blanca, grossa i de forma molt ronyonada.

En els pasos desenvolupats disminueix molt el consum de les mongetes malgrat que sn molt nutritives amb ms d'un 20% de protena i menys del 2% de greixos.

Segons la FAO la superfcie mundial de mongeteres s d'unes 27 milions d'hectrees i s la principal font de protena d'alguns pasos d'Amrica Central.

 Varietats .












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46105" title="Embotit" nonfiltered="2966" processed="2947" dbindex="18286">


Un embotit s la pea de carn, generalment de porc, picada, condimentada i introduda (embotida) dins les tripes de l'animal. La carn pot ser de diferents parts, des de carn magra fins a fetge, llengua o sang. A ms de la carn tamb s'hi poden embotir altres aliments com ous, farina, pebre i olives, entre altres. 

Hi han llocs a on es fan fires per  a exhibir els embotits de millor qualitat i otorgar premis, com la "Mostra de l'Embotit Artesa i de Qualitat de Requena" que es celebra anualment en aquest lloc.

Classes d'embotits.
Els embotits es divideixen en dos grans grups:

 Embotits curats: Sn els embotits que es deixen assecar, penjats de canyes i es mengen crus. Per exemple: el fuet o l'espetec, la llonganissa, la somalla, les botifarres blanques i negres, els paltrucs (o poltruc o poltr), el bull, el bisbe, el xorio, el llom empapussat (o llom embotit), etc.

 Embotits cuits: Sn els embotits que es couen previament (ja siguin bullits o fregits). Exemples en sn: les llonganissetes, la botifarra, el botifarr...

Regulacions d'orgen.
Els segents embotits estan regulats com a Indicaci Geogrfica Protegida:

Embotit de Requena.
Llonganissa de Vic.
Sobrassada de Mallorca.

Notes.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46107" title="Remolatxa" nonfiltered="2967" processed="2948" dbindex="18287">

La remolatxa o bleda-rave (Beta vulgaris) s una planta que, segons la varietat, s una hortalissa de la que es consumeix l'arrel (remolatxa hortcola) o de la que se n'extreu el sucre (remolatxa sucrera). 

Pertanyen a la famlia Chenopodiaceae i a la mateixa espcie per diferent varietat que la bleda.

La varietat de taula t arrels grosses vermelles i carnoses i es menja cuita. T dos pigments "betacianina" i "betaxantina" utilitzats sovint com colorant alimentari. Es fa en horts i permet ser conreada fins i tot en climes freds com els d'Escandinvia. Necessita molta aigua sin les arrels poden ser amargants i amb el color vermell desdibuixat. Alt contingut de vitamina C i cid flic. Rica en fibra .

La varietat sucrera s una planta de conreu extensiu, tamb existeix una varietat farratgera molt similar. En els estius de tipus mediterrani necessita ser regada. Cal adobar-la intensament donat la gran quantitat de matria que fa per hectrea. Desenvolupa unes arrels extremadament grosses i es cull mecanitzadament. El percentatge de sucre s'ha anat incrementant amb la millora gentica. Cal un complicat procs industrial d'extracci portat a cap per la indstria sucrera.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46110" title="Pastanaga" nonfiltered="2968" processed="2949" dbindex="18288">

La pastanaga, safanria, carrota o carlota (Daucus carota) s una planta conreada de la qual es consumeix l'arrel.

De la famlia Apiaceae abans coneguda com "umbelliferes". Planta biennal conreada com anual. 

Les pastanagues silvestres sn plantes autctones i molt comunes als pasos de la Mediterrnia.

Conreades des de l'antiguitat, els holandesos al segle XVII en seleccionaren les varietats de color ataronjat i vermells (abans eren negres o violades).

La germinaci s difcil ja que moltes llavors no sn viables i el procs s molt lent. Necessiten ser desherbades de forma efica donat que les plntules es desenvolupen inicialment a poc a poc. Sn conreades en regadiu en horts o b com conreu extensiu. Els calen terres flonges i sorrenques per tal que l'arrel creix adequadament. No hi pot haver pedres en el terreny ni massa fem ja que aleshores les arrels es bifurquen. 

Des del punt de vista nutritiu sn importants per l'alt contingut en Betacarot precursor de la vitamina A i sn baixes en lpids i protena. Proporcionen una energia d'unes 40 calories per cada cent grams.


































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46111" title="Avellaner" nonfiltered="2969" processed="2950" dbindex="18289">

L'avellaner (Corylus avellana) s un arbre silvestre o conreat pels seus fruits secs, les avellanes.

Pertany a la famlia de les Betulaceae. Hi ha unes deu espcies dintre del gnere Corylus. Tots ells sn arbres caducifolis que viuen a l'hemisferi nord en climes temperats. L'avellaner t fulles arrodonides simples i serrades. Les flors sn de pollinitzaci anemfila en aments, els masculins comencen a desenvolupar-se a finals de l'estiu i segueixen creixent fins l'hivern segent. Les flors femenines sn ms tardanes i poc visibles i noms els petits estils vermells destaquen. Els fruits de 1-2 cm de dimetre, estan parcialment dins d'un involucre verd al principi i marrons en la maduraci (popularment anomenat floc).

Com a arbre silvestre forma les avellanoses d'alta muntanya i a menor altitud es troba en torrenteres.
Les avellanes silvestres tamb sn comestibles per aquests arbres sn poc productius i amb el fenomen acusat de la contranyada.

Es conrea tant en sec com en regadiu. Necessita que hi faci vent durant la pollinitzaci que s'esdev a l'hivern. s tradicional el cultiu a les comarques de Tarragona principalment a l'Alt i Baix Camp. Una de les principals varietats autctones s la "Negreta".






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46112" title="Premi Abel" nonfiltered="2970" processed="2951" dbindex="18290">
El Premi Abel s un guard que atorga el rei de Noruega anualment a un matemtic destacat.

El govern noruec va crear el Premi Abel l'any 2002, en el segon centenari del naixement  del matemtic noruec Niels Henrik Abel

La Acadmia Noruega de les Cincies i les Lletres fa pblic cada any el guanyador del premi d'una selecci feta per un comit de cinc matemtics de diferents pasos. La recompensa econmica pel guanyador s de 770.000 , semblant a la del Premi Nobel, que no atorga cap guard als matemtics. El premi pretn donar-li publicitat a les matemtiques i fer crixer el seu  prestigi, especialment entre els joves.

Sophus Lie fou el primer en proposar la creaci d'un premi Premi Abel quan el 1897 es va assabentar que Alfred Nobel no tenia intenci d'incloure un premi de matemtiques. El rei Oscar II tenia intenci de finanar un premi de matemtiques en honor de Abel i els matemtics Ludwig Sylow i Carl Strmer van arriba a redactar els estatuts i les normes que regirien el premi. Tanmateix, la dissoluci de la Uni entre Sucia i Noruega el 1905 va desbaratar el primer intent de crear el Premi Abel.

A l'abril de 2003 es va anunciar que Jean-Pierre Serre era el primer candidat a guanyar el Premi Abel, a qui finalment li va ser atorgat el juny d'aquell any.

 Guardonats .
2003: Jean-Pierre Serre (Collge de Frana);
2004: Michael F. Atiyah (Universitat d'Edimburg) i Isadore M. Singer (MIT);
2005: Peter D. Lax (Courant Institute of Mathematical Sciences, Universitat de Nova York);
2006: Lennart Carleson (Kungliga Tekniska hgskolan);

 Enllaos externs .
 Pgina oficial del Premi Abel;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46114" title="T.A.T.u." nonfiltered="2971" processed="2952" dbindex="18291">


t.A.T.u. (En rus:     ) s un duo rus de msica pop que consisteix en Lena Katina i Julia Volkova. Les dues noies van ser presentades com una parella lesbiana, per la seva orientaci sexual va ser el subjecte de molta especulaci, fins que el desembre del 2003 van admetre a la televisi russa que no eren lesbianes i que tot havia estat una estrtegia de mrqueting portada a terme pels seus mnagers. Sn notries per impressionar el pblic i intentar trencar tabs fent les seves actuacions amb noms llur roba interior posada. 


Les components del duo son:
Elena Sergeevna Katina (                      ), o Lena Katina, nascuda el 4 d'octubre del 1984 a Moscou, Rssia. s la ms jove de tres nens nascuts a Sergey Vasilyevich Katin, un conegut autor rus de msica pop, i Inessa Katina.
Yuliya Olegovna Volkova (                     ), o Julia Volkova, nascuda el 20 de febrer de 1985, tamb a Moscou, s l'nica filla de n'Oleg Volkov i na Larissa Volkova.

Orgens.

El concepte original de t.A.T.u va ser desenvolupat per un antic psicleg i executiu de mrqueting rus, n' Ivan Shapovalov (              ), que ha esdevingut productor de discs.

Katina i Volkova ja es coneixien abans de comenar t.A.T.u.; les dues havien cantat al popular cor de pop rus per nens Neposedi (        ), del qual na Volkova va ser expulsada suposadament per "conducta inapropiada" (na Volkova va dir una vegada que era perqu havia molestat les altres noies del cor; ms tard va dir que va ser per beure, fumar i insultar. El Neposedi va negar que hagus estat expulsada). No gaire desprs que na Volkova deixs el Neposedi, na Katina fu el mateix.

En Shapovalov va triar originalment na Lena Katina en un csting el 1999 per cantar una can sobre la guerra a Iugoslvia. Ms tard, va decidir formar un duo i va afegir na Julia Volkova (que havia estat en el mateix csting que na Katina). Les dues tenien 14 anys aleshores. En Shapovalov proclama que la idea per l'imatge de t.A.T.u. era seva. Elena Kiper, antiga amant d'en Shapovalov i al principi mnager suplent de t.A.T.u., diu que la idea va ser seva. Es va adormir al dentista, va tenir un somni en qu besava una altra dona i es va llevar recordant els mots "Ya soshla s uma" (he perdut el seny), el ttol de la can les lletres de la qual llavors va escriure es van convertir en el primer single de t.A.T.u. Kiper tamb va dir que les seves idees pel grup tamb foren infludes per la pelcula sueca de 1998 Fucking ml, dirigida per en Lukas Moodysson. En Shopalov i na Kiper van trencar llur relaci mes tard degut a que ell no li pagava els seus honoraris.

Originalment, t.A.T.u. es va anomenar      (Tatu). Quan van esdevenir populars fora de Rssia i es va descobrir que ja hi havia un grup australi amb aquest nom, l'escriptura es va canviar a t.A.T.u. fora de Rssia. Encara avui s'escriu a vegades amb l'alfabet rom com Taty o Tatu. El nom original ve d'ajuntar "ta" i "tu", dues formes d'un demostratiu femen en rus, "ta" en nominatiu i "ta" en acusatiu. Es pot traduir com "Aquesta femella (fa quelcom) a aquella femella". A l'Occident es va dir que volia dir "Aquesta noia estima aquella noia", per en rus es va triar el nom expressament perqu es refers a "Aquesta noia s'ho fa amb aquella noia".

 Imatge pblica i xit internacional.

La banda s coneguda tant per les seves actuacions irreverents i per tenir una actitud insolent envers la premsa. "La gent o ens estima o ens odia", va dir na Katina, "per ning ens ignora". Ms d'un dels seus vdeos ha estat prohibit; per exemple, el vdeo per la can "Prostye Dvizheniya (                )/Mocions Simples" mostra com els moviments senzills sn sempre en la nostra vida, com beure aigua, llegir un llibre (que s el que fa na Katina durant la major part del vdeo) o masturbar-se (que s el que fa na Volkova durant la major part del vdeo).

El videoclip pel primer single de t.A.T.u. (Ya Soshla S Uma (             )/He Perdut el Seny) - la versi original de la seva can en angls "All the Things She Said" - va ser prohibit per MTV Rssia (desprs de readmetre'l va guanyar el Premi d'Elecci del Pblic als Premis MTV de msica a Rssia) i per la BBC i altres. Les mostra vestides en uniformes d'institut (similar als uniformes d'escola catlica que sn objectes comuns de fetix), darrere barrots de pres, xisclant enfora en angoixa, suplicant el perd de llurs pares, i provant de sacsejar els barrots. A l'altra banda dels barrots. gents ms gran i companys les miren amb desaprovaci. Al final del vdeo, na Katina i na Volkova es giren i se'n van agafades de la m. El pla final mostra que s la gent que les desaprovava la que est tancada rere la tanca de filferro amb punxes, d'alguna manera, empresonats en llurs ments.



Desprs d'un xit enorme a Rssia durant el 2000 i el 2001, el 2002 t.A.T.u. va llanar 200 km/h in the Wrong Lane, una versi en angls (coproduda per en Trevor Horn) del seu primer lbum en rus. L'lbum en angls va vendre ms de cinc milions de cpies en tot el mn.

Per tal de destacar la faceta lesbiana de llur imatge, moltes de les seves actuacion solien incloure almenys un moment en qu es besaven apassionadament. Aquest acte se solia censurar quan el duo apareixia en programes de televisi americans.

Les paraules i els vdeos de llurs canons suggerien que les noies tenien una relaci lesbiana. A vegades, en entrevistes, afirmaven que en la vida real tamb tenien una relaci lesbiana, donant sovint detalls impressionants sobre la seva suposada vida sexual, per ms sovint, quan se'ls feia preguntes en aquesta direcci, elles utilitzaven evasives com "No tinguis por de ser tu mateix, no tinguis por d'estimar", o que no els agradava que les etiquetessin.

t.A.T.u. va representar Rssia al Festival d'Eurovisi el 2003, essent considerades les favorites per guanyar. Na Volkova no prengu part en els assajos a causa de tenir les cordes vocals inflamades i la seva actuaci es va veure empitjorada perqu van cantar les primeres lnies de la can fora de tonada. Van acabar en tercera posici.

Revellaci i futur.

El desembre del 2003 va ser ems al canal de televisi rus STS el documental "L'Anatomia de t.A.T.u.", dirigit pel director de documentals Vitaly Mansky. En ell, les noies afirmaven que en realitat no eren amants, mai ho havien estat i que la imatge lesbiana havia estat qesti de mrqueting. Na Katina va dir que creia que tot el que estava fent a t.A.T.u. era un gran pecat i que sovint veia un capell per parlar-ne. Na Volkova va dir que abans de t.A.T.u. ella mai havia pensat en les noies d'aquesta manera, per que durant t.A.T.u. s'havia enamorat d'una altra noia, tot i que l'aspecte fsic no havia passat de petons. Na Volkova tamb va afirmar que havia avortat aquell mateix any, com ja s'havia dit en alguns diaris el febrer del 2003, i que una vegada havia pres herona per una aposta.

Una altra vegada, els mitjans de comunicaci tingueren una gran contribuci en la veracitat del documental. En entrevistes recents, les noies insisteixen que els agradava el que feien, i que era tot en nom del treball.

La primavera del 2004, na Katina i na Volkova deixaren llur mnager Ivan Shapovalov mentre haurien d'haver estat gravant el seu segon lbum perqu pensaven que la qualitat del material era massa baixa. Tenien un contracte amb Universal Music Russia, per el seu nou mnager Boris Rensky (que havia estat soci de treball d'en Shapovalov) va negociar un nou contracte amb Universal Music International. El nou contracte s per 4 lbums ms (que inclouen Dangerous and Moving).

El maig de 2004, na Volkova va anunciar que estava embarassada del seu xicot Pavel (Pasha) Sidorov. Va donar a llum la seva primera filla, na Viktoria, el 3 de setembre de 2004. Na Volkova es va separar d'en Sidorov a la primavera del 2005. Ara mateix, na Volkova t una xicota que els mitjans de comunicaci no coneixen, donant rellevncia al fet que, malgrat que suposadament mai van estar juntes, potser encara els agraden les dones.

El 3 de juny de 2005, t.A.T.u. va cantar una nova can,          -     (Obezyanka Nol'/Monkey Zero) als Premis Muz-TV de Rssia. Aquesta can prov del segent lbum rus de t.A.T.u.,     -         (Lyudi-Invalidi/Invalid People), llanat al Jap el 5 d'octubre, l'11 d'octubre a Amrica del Nord i el 10 d'octubre a la resta del mn.

El primer single de Dangerous and Moving s All About Us, escrit per Billy Steinberg i The Veronicas - un duo de germanes bessones, Jess i Lisa, de Brisbane, Austrlia. Billy Steinberg s l'home responsable per molts xits dels anys 80, incloent-hi Like A Virgin de Madonna o Eternal Flame de The Bangles. El vdeo pel single va ser gravat pel director de Hollywood James Cox (Wonderland) i pot ser vist a la pgina oficial en angls. L'lbum tamb inclou en Sting tocant el baix en la pista Friend or Foe, que va ser escrita per en Richard Carpenter dels Carpenters.

Guy Chambers va escriure una can especial per a t.A.T.u. titolada "Wrapped Around Your Finger" (Embolicat al voltant del teu dit). La cantaran durant la seva gira mundial, comenada l'abril.

A principis del 2006, Roman Ratej, bateria de t.A.T.u., va deixar el grup per raons no desvetllades al pblic. Tanmateix el grup ja ha trobat un substitut, a ms d'un baixista.

El 17 d'abril del 2006, t.A.T.u. va tornar als reality shows a Rssia amb t.A.T.u. Expedition, que va ser ems al canal rus de msica Muz-TV.

Discografia Internacional.

lbums.
2002 200              po vstriechnoj - 200 km/h en el mal cam;
2002 200              po vstriechnoj - 200 km/h en el mal cam(2 edici);
2002 200km/h in the wrong lane km/h en el mal cam #13 US, #12 UK;
2003 200km/h in the wrong lane km/h en el mal cam(2 edici);
2003 Remixes (no publicat a Espanya);
2005 Dangerous and moving i en moviment;
2005               Invalidi - Gent Invlida;
2006 t.A.T.u. - The best millor de t.A.T.u.;
2008                Ulybki tot i que en un principi havia de dir-se              Otbrosami(prximament);
2008 Happy Smiles tot i que en un principi havia de rebre el nom de "Waste Management"(prximament);

Singles.
De 200             :
2000 "             ";
2001 "              " (noms de promoci);
2001 "30      " (noms de promoci);
De 200km/h in the Wrong Lane:
2002 "All the things she said" #20 US, #1 UK, #1 Australia;
2003 "Not gonna get us" #7 UK, #11 Australia;
2003 "30 minutes" (noms de promoci);
2003 "How soon is now?" (coberta de la can dels The Smiths) #37 Australia;
De Dangerous and moving (2005):
2005 "All about us";
2005 "Friend or foe";
2005 "Gomenasai";
De               Lyudi Invalidi - Gent invlida(2005):
2005 "             " Lyudi invalidi - Gent invlida;
De               /Happy Smiles - Somriures felios (2008):
2008 "            " Beily plashik - Bata blanca;
2008 "220";

Referncies.


Enllaos externs.

 Pgina web oficial, amb MP3s disponibles per a descarregar;
 Pgina no oficial en rus tamb en angls;
 Lloc web no oficial pel Regne Unit;
 Lloc web no oficial per fans anglesos;
 Pgina web oficial en angls;
 English/Pgina web no oficial en rus;
 Pgina oficial espanyola;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46117" title="Castanyer" nonfiltered="2972" processed="2953" dbindex="18292">

El castanyer (Castanea sativa) s un arbre forestal del qual a ms de la fusta se n'aprofiten els fruits, la castanya.

No s objecte prpiament d'un conreu agrcola sin que es tracta d'un aprofitament forestal. 

Pertany a  la famlia de les fagcies. Originari de l'Europa meridional i l'sia Menor, als Pasos Catalans es troba conreat o naturalitzat. s com al nord-est de Catalunya  (on les castanyedes ocupen sobretot el domini de l'alzinar muntanyenc), i tamb es troba (si b hi s rar) al Pirineu, a les Serralades Costaneres Catalanes i al nord i l'interior del Pas Valenci.

s un arbre de gran volum (entre 20-35 metres d'alada) i amb un tronc que pot passar dels 2 metres de dimetre.
 
Les fulles de  16 a 28 cm de llarg i 5 a 9 cm d'ample, sn oblongolanceolades, profundament dentades, agudes i glabres (o sigui, sense pels).
T flors masculines i femenines separades dins del mateix arbre, en aments verticals de 10 a 20 cm de llarg apareixen a partir de juny. Les flors femenines es converteixen en castanyes, recobertes d'un involucre molt espins, maduren a la tardor.

No suporta la cal en el terreny. Viu en climes submediterranis s a dir ms frescos i ms plujosos que els de la terra baixa.

La seva rea d'expansi actual s deguda a plantacions que ja comenaren en poca dels romans. A ms de les castanyes la seva fusta flexible era molt utilitzada per a fer btes per a vi.



Referncies.













 





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46121" title="Servera" nonfiltered="2973" processed="2954" dbindex="18293">

La servera (Sorbus domestica) s un arbre del qual se n'aprofita els fruit, la serva.

Arbre de la famlia de les roscies del gnere Sorbus. Caducifoli de fins 20 metres d'alada, fulles imparipinnades de 13 a 21 foliols serrats. Flors amb 5 ptals blanques i reunides en corimb.

Floreix a la primavera i els seus fruits, en forma de petita pera, es cullen a finals d'estiu i s'han de sotmetre a una sobremaduraci en palla per a poder ser comestibles. s molt rstec i poc afectat per les malalties d'altres fruiters.

Es troba a la muntanya mitjana i en llocs humits de la terra baixa.

La serva s un fruit secundari. Tradicionalment, era present a la majoria de masies.

En temps dels romans, de les serves se'n feia un suc que un cop fermentat constitua  una beguda alcohlica que anomenaven "cerevisa", d'aqu deriva la paraula catalana cervesa referida per a un producte molt diferent.

Actualment, la serva prcticament no es comercialitza.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46126" title="Sant Joan de l'Hospital" nonfiltered="2974" processed="2955" dbindex="18294">

 Orde de Sant Joan de l'Hospital de Jerusalem. Vegeu Orde de Sant Joan de Jerusalem;
 Esglsia de Valncia. Vegeu Esglsia de sant Joan de l'Hospital (Valncia);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46130" title="Cirerer" nonfiltered="2975" processed="2956" dbindex="18295">


El cirerer (Prunus avium) s un arbre fruiter, conreat pel seu fruit, la cirera.

s un arbre de la famlia de les roscies, caducifoli, normalment poc alt, amb escora d'un gris rogenc lluent que es desprn en bandes primes transversals, fulles ovato-oblongues amb una o dues glndules vermelles al capdamunt del pecol, serrades, flors blanques, agrupades i fruits en drupa, les cireres. L'anomenat cirerer bord (Prunus avium subsp. sylvestris), de fruits fora amargants, s troba a Catalunya en boscos de la muntanya mitjana. 

s un arbre molt resistent al fred i bastant a la secada que, empeltat sobre l'espcie Prunus mahaleb, tamb pot conrear-se en terres calcries. La floraci de finals de mar a principi d'abril permet normalment escapar del perill de les glaades. Les varietats utilitzades actualment ("Burlat", "Napole", "Van", "Ambrunesa o Picota" etc.) sn d'origen francs o americ amb cireres ms grosses i dolces que els tipus antics. Molt recentment s'han introdut varietats autocompatibles ("Summit" "Sunburst", "Stella" etc.) que per tant no necessiten pollinitzadors d'un altre mena per donar fruit. Les malalties ms freqents del cirerer sn la gomosi (emissi de goma produida per causes fisiolgiques o conseqncia de l'atac d'insectes) i la podridura d'arrels motivada per fongs del terra.

La fusta, de color clar, semidura i compacta, s molt valorada en ebenisteria.

 Galeria d'imatges .




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46132" title="Parlisi cerebral" nonfiltered="2976" processed="2957" dbindex="18296">
La parlisi cerebral s un terme que engloba a tots els trastorns no progressius de la funci motora deguts a una lesi cerebral permanent produda abans, durant o desprs del naixement. Entre 0,1 i 0,2% dels xiquets pateixen alguna forma de parlisi cerebral; en el cas de bebs prematurs o de baix pes, aquesta xifra augmenta a l'1%. La causa especfica de la major part dels casos de parlisi cerebral s desconeguda. La lesi cerebral pot produir-se abans, durant o al poc de temps del naixement. Els factors prenatals que s'han relacionat sn les infeccions maternes (sobretot la rubola), la radiaci, l'anxia (dficit d'oxigen), la toxmia i la diabetis materna. Les causes implicades en el moment del naixement sn els parts traumtics, l'anxia, els parts prematurs i els parts mltiples (en aquest cas s el beb nascut en ltim lloc el que t ms risc). El grup de causes postnatals inclou les infeccions i els tumors cerebrals, els traumatismes cranials, l'anxia i les lesions vasculars cerebrals.

 Tipus de parlisi .
La parlisi cerebral s'ha dividit en quatre categories principals: espstica, atetsica, atxica i les formes mixtes. 

En la parlisi cerebral espstica, els msculs estan paralitzats i rgids; s la forma ms freqent, ja que suposa el 70% dels casos. L'hemiplegia, que afecta ambdues extremitats d'un costat, i la diplegia, que afecta les quatre extremitats per en major grau a les cames, sn manifestacions freqents. Els xiquets amb afectaci lleu poden tenir una limitaci noms en certes activitats, com la carrera. 

La parlisi atetsica representa el 20% del total dels pacients amb parlisi cerebral. Es caracteritza per moviments lents involuntaris de les extremitats o del tronc i l'arrel dels membres. Poden aparixer tamb moviments violents semblants a qu s'observen en pacients amb corea. Aquests dos tipus de moviments s'accentuen en situacions de tensi emocional i poden desaparixer durant el son. 

La parlisi cerebral atxica s poc freqent (el 10% dels casos), i es caracteritza per debilitat i alteracions de l'equilibri i de la coordinaci. 

Les formes mixtes sn freqents i combinen aspectes de les anteriors. Tamb sn possibles alteracions de la visi, crisis convulsives i retard mental.

 Tractament de la parlisi .
El principal objectiu en el tractament de la parlisi cerebral s aconseguir que els pacients aconsegueixen el mxim grau d'independncia dins de les limitacions imposades per la seua minusvalidesa motora i per la resta d'alteracions que presenten. En general, no es pot establir el grau d'afectaci fins que el xiquet t aproximadament dos anys. La medicaci pot millorar certs aspectes de la malaltia: els anticonvulsius per exemple sn tils per a controlar les crisis epilptiques. La terpia fsica i ocupacional, les crosses o altres aparells ortopdics, la cirurgia ortopdica, o la reeducaci del llenguatge sn ferramentes teraputiques que poden ser necessries en les distintes fases de la malaltia. Amb les cures i el tractament adequats, molts pacients de parlisi cerebral poden tenir una qualitat de vida semblant a la de la resta de la poblaci.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46134" title="Codonyer" nonfiltered="2977" processed="2958" dbindex="18297">

El codonyer (Cydonia oblonga) s un arbre fruiter de la famlia Rosaceae i nic membre del gnere Cydonia, conreat pel seu fruit, el codony.

s un arbre o arbust originari del Caucas, caducifoli d'1,5 a 6 m d'alria, de fulles ovades, enteres, tomentoses al revers, de flors solitries de color de rosa clar, quasi sense peduncle i fruits tomentosos, grossos i grocs, en pom de forma globosa o piriforme.

s ms rstec que les pereres i pomeres, la seva fusta resisteix molt b el fred intens de l'hivern i com que floreix a finals d'abril, sol escapar de les glaades tardanes. La maduraci dels codonys s a la tardor i en aquell moment el fruit perd gran part del seus pls o toment.

Hi ha algunes varietats que permeten menjar el fruit cru per la majoria se sol preparar ensucrat com a codonyat. 

Tamb es fora utilitzat com a base per empeltar les pereres i aix es consegueix ms precocitat i major calibre en aquestes.  s un conreu ms antic que el de peres i pomes i al fruit del codony s al que es refereixen les llegendes gregues de "Pars" i la "poma d'or".





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46135" title="Artesania teraputica" nonfiltered="2978" processed="2959" dbindex="18298">
L'Artesania teraputica s tot aquell treball fet a m per a fer objectes que provoca un benestar corporal i mental a una persona que t algun problema somtic, psquic o ambds. Aquesta terpia s utilitzada pels terapeutes ocupacionals per a rehabilitar a malalts i gent amb lessions.

L'artesania s el conjunt de les arts realitzades totalment o parcialment a m que requereix destresa manual i artstica per a realitzar objectes funcionals o decoratius. Per la ra de qu requerisca destresa manual, els treballs d'artesania s'utilitzen com a terpia ocupacional. Aix per exemple, molts malalts realitzen treballs per a enfortir els msculs o per a adquirir habilitat amb un membre artificial. Tamb serveix com a terpia en diversos trastorns mentals, proporcionant una via per a expressar els sentiments. L'artesania facilita a les persones discapacitades la possibilitat d'ocupar el seu temps i distraure l'atenci dels seus problemes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46138" title="Bromatologia" nonfiltered="2979" processed="2960" dbindex="18299">
La Bromatologia s la cincia que estudia els aliments ms que l'alimentaci; igualment s'encarrega de la conservaci i tractament en general dels aliments.

Comprn el mesurament de les quantitats a subministrar als individus d'acord amb els rgims alimentaris especfics de cada ser; per aquesta ra la bromatologia es divideix en dos grans categories:

 La Antropobromatologia, que correspon a l'estudi dels aliments destinats especficament al consum per part de l'humans.

 La Zoobromatologia, que correspon a l'estudi dels aliments destinats al consum de les distintes espcies animals i que inclouen l'estudi dels valors alimentaris i dietes en general.

En resum, es pot dir que s la cincia que estudia els aliments des de totes les seues vessants, com ara valor nutritiu, sensorial, higinic sanitari, i qumica analtica.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46139" title="Laurence J. Peter" nonfiltered="2980" processed="2961" dbindex="18300">
El doctor Laurence J. Peter (Vancouver, Colmbia Britnica, 1919-1990) fou un pedagog, fams per haver formulat el Principi de Peter. 

Va comenar a treballar el 1941 com professor i arribant a ser doctor de la Universitat Estatal de Washington el 1963.

El 1964, Peter es va traslladar a Califrnia, on va exercir com a professor titular del departament de Pedagogia, director del centre Evelyn Frieden per l'ensenyament reglat i coordinador de programes per nens amb trastorns emocionals en la Universitat de Califrnia del Sud.

Es va fer fams el 1968 amb la publicaci del llibre El principi de Peter.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46140" title="Bous a la Mar" nonfiltered="2981" processed="2962" dbindex="18301">


Els Bous a la Mar van nixer a Dnia l'any 1926. En un principi es feien per Sant Pere, tot i que desprs es desplaaren a la santssima sang. La primera data significativa fou el 1944, on segons l'arxiu municipal de Dnia hi hagu una setmana d'actuacions. La plaa rectangular on se celebrava es dreava amb troncs i taulons de fusta que s'amarraven amb sogalls d'una fora slida i segura. Ms tard van fer la tpica "entr" pel carrer Pare Pere avall fins a arribar a la plaa de bous.

Dnia no s l nic poble valenci on se celebren aquests tipus de festa taurina. Benicarl, al Baix Maestrat, tamb t una mplia tradici de Bous a la Mar, tot convertint-se en un dels referents de les Festes patronals en honor a Sant Bartomeu, cap a finals d agost. A Benicarl, en no tindre plaa de bous, el recinte taur t lloc a l esplanada del port on, en forma de quadrat, tres vores sn per a les penyes i la quarta s el mar, descobert, de manera que tant els participants com els bous poden caure a l aigua. All es disposa de barques i rampes per ajudar a que no hi haja cap incident.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46143" title="Carn" nonfiltered="2982" processed="2963" dbindex="18302">


La carn s el teixit, principalment muscular, que forma part de la composici d'un animal. 

s un aliment com per a l'hum i altres espcies animals. La major part del consum de carn del ser hum prov de mamfers, especialment d'animals ungulats domesticats per a proveir aliment. Els humans mengen carn des de la prehistria grcies a la caa. Posteriorment van aconseguir la domesticaci d'alguns animals, criats per al seu consum.

En la majoria de les cultures la carn s cuita abans de ser consumida. Algunes persones opten per no consumir carn, ja sigui per raons filosfiques o mdiques, i sn conegudes com vegetarians. 
Els animals que s'alimenten exclusivament de carn es diuen carnvors. Per contra, els animals que no mengen carn i s'alimenten de plantes sn coneguts com herbvors.

Nom dels principals talls de carn.

 Baix-culata: pea de carn de porc de primera, melosa, extreta de la cuixa.
 Bra: pea de carn d'ov de tercera corresponent a la part final de la cuixa i l'espatlla.
 Costella: tros de carn de bou, de molt, etc., adherida a una costella.
 Cuixa: pea de carn de bov, d'ov, de cabrum o de porc, corresponent a la pota de darrere entre l'anca i el genoll. Tamb s la pea de carn d'aviram corresponent a l'extremitat posterior entre l'anca i el genoll.
 Culata: tall de carn que correspon a la part superior del pernil i que es troba en contacte amb l'anca.
 Culata d'espatlla: pea de carn de bov de primera B situada a l'espatlla, per sota la llata.
 Entrecot: tros de carn tallat entre dues costelles.
 Epigrama: filet fi de la carn ms delicada del xai i d'alguns ocells.
 Falda: pea de carn de bov o d'ov corresponent a la part lateral del ventre.
 Galta: pea de carn d'ov, de porc, etc., corresponent a la galta de l'animal.
 Garr: pea de carn de porc corresponent al genoll.
 Llata: pea de carn de bov de primera B, recoberta d'un tel exterior i amb un nervi intern, situada damunt d'espatlla.
 Llata gruixuda: carn de la part exterior de l'espatlla del bou.
 Llata prima: carn de la part interior de l'espatlla del bou.
 Llom: pea de carn de porc extra, magra i gustosa, corresponent a la part superior de l'animal entre les llonzes de coll i les anques.
 Llonza: tros de carn de molt, porc, vaca, etc., adherida a una falsa costella.
 Llonza del coll: cadascuna de les llonzes de porc, de carn de segona, que presenten ms greix que les altres i que s'obtenen de la part del coll.
 Papada: pea de carn de bov de tercera, eixuta, de forma plana i de poc gruix, situada davant l'espatlla. Tamb s una pea de carn de porc que cont una bona proporci de greix, situada a sota el coll.
 Peixet: pea de carn de bov de primera B, de forma triangular, magra i tendra, corresponent a la part anterior de la cuixa.
 Pit (de bou, de vedella): pea de carn de bov o d'ov de tercera, corresponent a la part davantera de l'animal, entre les espatlles.
 Retall: cadascun dels talls de carn petits que es produeixen en separar la cansalada.
 Revs d'espatlla: pea de carn de bov de segona, plana i de no massa gruix, situada a la part superior davantera de l'espatlla.
 Tall que es pela: tros de carn situat a la part inferior del bestiar bov, entre les costelles i l'interior de l'espatlla i el pit.
 Tall rod de l'espatlla: pea de carn de bov de primera B, llarga i rodona, amb un dels extrems ms prim i un nervi central que separa dues parts magres, corresponent a la part anterior de l'espatlla, entre la llata i la culata d'espatlla.
 Tall rod de la cuixa: pea de carn de bov de primera, llarga i rodona, magra, eixuta i sense nervi, corresponent a la part posterior de la meitat superior de la cuixa, darrere la culata.
































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46146" title="Jafud Cresques" nonfiltered="2983" processed="2964" dbindex="18303">
Jafud Cresques (Palma, 1350?   Barcelona?, 1410 o 1427), tamb conegut com a Jehud Cresques i Jaume Ribes, fou un cartgraf jueu d'origen mallorqu i probablement l'home que va coordinar els descobriments martims de l'escola naval portuguesa de Sagres, a l'inici del segle XV.

Fou fill d'un altre cartgraf notable, Cresques Abraham, nascut a Mallorca. Jafud va freqentar la cort dels reis Pere III, Joan I i Mart I, on va fer diversos treballs cartogrfics: juntament amb el seu pare, va ser probablement l'autor del fams Atles Catal de 1375, obra mestra de la cartografia medieval europea. Tamb va fer un mapamundi per a la firma comercial toscana Datini i va rebre distincions i la protecci dels reis catalans. 

Nascut en una famlia jueva, es va convertir al cristianisme arran del saqueig del Call de Palma de 1391 i aleshores va adoptar el nom de Jaume Ribes (Jacobus Ribus, en llat). Com a tal, sembla que pogu ser nomenat coordinador portugus de la cartografia de l'escola naval de Sagres a la dcada de 1420; hi ha registrat un tal Mestre Jacome de Malhorca amb aquest crrec. Molts estudiosos creuen que es tractava de la mateixa persona, per s una qesti controvertida.

 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46148" title="Provncia de Sucumbos" nonfiltered="2984" processed="2965" dbindex="18304">

Sucumbos s una de les 22 provncies de l'Equador, situada a la part ms septentrional de l'Amazonia equatoriana. La seva capital s Nueva Loja (tamb anomenada Lago Agrio), t uns 150.000 habitants i una superfcie de 18.000 km2.

La majoria del territori est format per selva primria, amenaada en alguns punts per les explotacions petrolieres. A la part occidental es troben les primeres altures que pugen cap a la serralada oriental dels Andes, en especial el volc Reventador. Dins d'aquesta provncia es troba la important Reserva de Produccin Faunstica Cuyabeno, rea protegida d'una gran biodiversitat.

La provncia consta de set cantons (la localitat principal entre parntesi):
 Cascales (El Dorado de Cascales);
 Cuyabeno (Tarapoa);
 Gonzalo Pizarro (Lumbaqui);
 Lago Agrio (Nueva Loja);
 Putumayo (Puerto El Carmen);
 Shushufindi (Shushufindi);
 Sucumbos (La Bonita);



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46150" title="Jess (Tortosa)" nonfiltered="2985" processed="2966" dbindex="18305">



La poblaci de Jess, antic barri i pedania de Tortosa, es va constituir el 1994 com a entitat municipal descentralitzada. Contigua al municipi de Roquetes, abraa el marge dret de l'Ebre, del qual est separada pel canal de la Dreta de l'Ebre.

A la poblaci de Jess, de nom tan evocador, s'hi han concentrat tradicionalment comunitats religioses, com les dels franciscans, els jesutes o les carmelites. Avui, a ms, s la seu de la Casa Mare de les Germanes de la Consolaci i de les Teresianes, ambdues congregacions fundades a Tortosa i de les quals Jess guarda la casa museu dels seus respectius fundadors: Rosa Maria Molas i Enric d'Oss.


 Patrimoni arquitectnic .

El nucli sorg al voltant d'un convent de franciscans que hi fou fundat l'any 1429, anomenat el convent de Jess (d'on deriva el nom del poble). L'esglsia del convent, que fou reedificada a la segona meitat del segle XVIII, s l'actual esglsia parroquial de Sant Francesc, d'estructura barroca i ornamentaci rococ a les voltes de les tres naus i a la cpula central.

A la mateixa partida i al costat de la carretera nacional C-12, prop del terme d'Aldover, hi ha la torre d'en Corder, que sembla que existia ja en poca ibrica; la construcci actual s de planta quadrada, no conserva els merlets i la porta s de mig punt, adovellada.

A tramuntana de Jess, molt a prop, hi ha la torre d'en Pinyol o del Prior, conjunt d'edificacions amb una torre medieval quadrada reforada a la part superior per matacans emmerletats.

Una instituci important de Jess s l'Hospital de la Santa Creu, antiga casa de beneficncia fundada per ordre reial el 1796. Actualment acull una de les millors llars d'avis de Catalunya.

Hi ha, tamb, el noviciat de Nostra Senyora de la Consolaci, autoritzat el 1858, on destaca la capella, neo-romnica, decorada amb pintures de Josep Artigas.

Per ltim, el convent de les Carmelites Descalces, fundat el 1877, amb una esglsia d'estil neomedieval.

A la plaa de la Immaculada hi ha la prgola, de construcci recent, que forma part del projecte de rehabilitaci de l'antic collegi de la Immaculada, ja molt avanat i en s al esdevenir la seu de les oficines de l'EMD.

 Enllaos externs .
Entitat Municipal Descentralitzada de Jess;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46151" title="Drupa" nonfiltered="2986" processed="2967" dbindex="18306">


La drupa s un tipus de fruit simple indehiscent carns que procedeix generalment d'un gineceu unicarpellar i, ms rarament, d'un pluricarpellar i cenocrpic. L'ovari s sempre hipgin. El terme drupa prov del llat druppa (oliva) i aquest, a la vegada, del grec        (oliva madura).

Les drupes es composen de fora endins: d'epicarpi (la pell), el mesocarpi (la polpa) i l'endocarpi (el pinyol) el qual a dins t una llavor. La caracterstica principal d'una drupa s que el pinyol, que molt sovint s dur i lignificat, prov de la paret de l'ovari de la flor. 

Segons l'estructura de l'ovari original, es distingeixen les drupes monospermes (el cas ms general) i de les drupes polispermes (el fruit del caf s una drupa que cont dos grans).

Les drupes, amb la seva capa exterior dola, carnosa, atreuen l'atenci d'animals com a aliment, i les plantes se'n beneficien per la dispersi que en resulta de les seves llavors. L'endocarpi s'empassa sovint sencer i viatja a travs del tracte digestiu i s'expulsa al terra juntament amb la femta i amb la llavor illesa. Normalment, el pinyol o endocarpi s'expulsa un cop s'ha digerit la part carnosa.

Alguns exemples de plantes amb fruit en drupa sn el caf, el mango, el pistatxo i tots els membres del gnere Prunus (albercoc, cirera, nectarina, prssec, pruna) i incloent l'ametlla. Tamb ho s el coco encara que en aquest cas el mesocarpi s fibrs i sec. Tamb sn petites drupes agrupades (polidrupes) els fruits com la mra d'esbarzer i el gerd. Tot i aix hi ha excepcions: en el cas de les juglandcies (com la nou), el pericarpi o pellofa no s consumible, com tampoc ho s l'embolcall verd de l'ametlla. En ambds casos, la part comestible s la llavor (nou, ametlla). Dos exemples d'un tipus de fruit ben representat en la nostra fruita, sobretot entre el que es coneix com a fruita de pinyol.

Quan l'endocarpi continua sent carns, s'obt una baia i per aix el dtil cal considerar-lo una baia malgrat la seva semblana amb l'oliva.

Des del punt de vista mdic, moltes fruites de pinyol contenen sorbitol, que pot exacerbar condicions com sndrome d'intest irritable i mal absorci de la fructosa.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46152" title="Ullastre" nonfiltered="2987" processed="2968" dbindex="18307">


L'ullastre (Olea europea spp sylvestris) s l'olivera en estat silvestre.

s un arbre de capada arrodonida i densa per molt sovint est en estat arbustiu. Les fulles sn ms petites que en l'olivera conreada (1 a 7 cm de llarg i 0,4 a 2,2 cm d'ample). Les branques inferiors en general sn espinoses. El fruit s d'1 a 2 cm de longitud poc carns i amb poc oli.

s una espcie termfila que resisteix la sequedat i la calor. s present en mquies de l'aliana fitosociolgica anomenada Oleo-Ceratonion s a dir junt amb el garrofer silvestre. A Catalunya s present a les comarques litorals a ms del Segri i el Baix Cinca fins els 500 metres d'altitud. Al Pas Valenci i les Balears est ms ests i es troba fins els 1.000 metres. La distribuci mundial s pel contorn de tot el Mediterrani, normalment prop del litoral.

s l'origen de la varietat conreada. En l'antiguitat els triomfadors dels Jocs Olmpics eren coronats amb branques d'ullastre.

Se la coneix tamb com a ruboll d'olivera (Peneds)





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46153" title="Provncia de Manab" nonfiltered="2988" processed="2969" dbindex="18308">

Manab s una de les 22 provncies de l'Equador. Est situada a la zona central de la costa i la seva capital s Portoviejo. T una poblaci de 1.031.900 habitants i una superfcie de 18.440 km2.

La ciutat de Manta s el segon port del pas, desprs del de Guayaquil. El turisme, especialment el nacional, hi s important, grcies a les nombroses platges. Cal destacar la ciutat de Montecristi, famosa per l'elaboraci dels barrets de palla mal anomenats panams, famosos mundialment, aix com el Parc Nacional Machalilla que, a ms de ser una importat reserva biosfrica, cont destacables restes de la cultura precolombina Machalilla.

La provncia consta de 22 cantons (capital entre parntesi):
 Bolvar (Calceta);
 Chone (Chone);
 El Carmen (El Carmen);
 Flavio Alfaro (Flavio Alfaro);
 Jama (Jama);
 Jaramij (Jaramij);
 Jipijapa (Jipijapa);
 Junn (Junn);
 Manta (Manta);
 Montecristi (Montecristi);
 Olmedo (Olmedo);
 Pajn (Pajn);
 Pedernales (Pedernales);
 Pichincha (Pichincha);
 Portoviejo (Portoviejo);
 Puerto Lpez (Puerto Lpez);
 Rocafuerte (Rocafuerte);
 Santa Ana (Santa Ana);
 San Vicente (San Vicente);
 Sucre (Baha de Carquez);
 Tosagua (Tosagua);
 Veinticuatro de Mayo (Sucre);




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46156" title="Llista de fabricants d'autombils" nonfiltered="2989" processed="2970" dbindex="18309">
Les segents empreses de fabricaci d'autombils produeixen o han produt autombils.

Empreses per estats.

Alemanya.
Audi;
BMW;
Mercedes-Benz;
Opel;
Porsche;
Volkswagen;
MAN;

Corea del Sud.
Daewoo;

Espanya.
SEAT;

Estats Units.
Cadillac;
Chevrolet;
Saturn;
Buick;
Pontiac;
GMC;
Dodge;
Chrysler;
Jeep;
Ford;
Lincoln;
Mercury;

Frana.
Citron;
Matra;
Peugeot;
Renault;
Bugatti;

Itlia.
Alfa Romeo;
Ferrari;
Fiat;
Lamborghini;
Lancia;


Jap.
Acura;
Honda;
Mazda;
Mitsubishi;
Nissan;
Infiniti;
Subaru;
Toyota (tamb Lexus);

 Pasos Baixos .
 DAF;

Regne Unit.
Jaguar;
Lotus;
Rolls Royce;
Rover;
Land Rover;
Mini;
MG;
Aston Martin;

Sucia.
Saab;
Volvo;

Txquia.
Skoda;

 Xina .

 First Automobile Works (FAW);
 Dongfeng Motor Corporation;
 Shanghai Automotive Industry Corporation (SAIC);
 Chang'an Motors;
 Chery Automobile;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46159" title="Detectiu Conan" nonfiltered="2990" processed="2971" dbindex="18310">
El Detectiu Conan (Case Closed en angls i Meitantei Conan        en japons), s una srie detectivesca creada i dibuixada per Gosho Aoyama (     ), publicada com a manga a la revista Weekly Shonen Sunday des de 1994.

La versi anime s produda per TMS Entertainment, encara s en actiu i ja porten ms de 520 captols i 12 pellcules al Jap (aquest any la 13). A Espanya, el manga va ser publicat per Planeta DeAgostini, i l'anime va ser ems per Antena 3, K3 i Cartoon Network. Amb aquesta ltima tanda de episodis que ha ems el K3 la converteix en la segona ms avanada de la srie (la 1a s Jap) i superant per 100 episodis als de "Canal 2 Andaluca".

Argument.

Els personatges aqu seran anomenats amb l'ordre occidental (nom de pila/cognom).;
Al principi de la histria, un estudiant d'institut de 17 anys, Shinichi Kudo, s indiscutiblement fams a causa de la seva intelligncia i agudesa, que li permeten ser conegut com un detectiu per vocaci que ajuda desinteressadament a la policia en els casos ms difcils. La seva amiga-nvia, Ran Mouri, l'"obliga" una tarda a portar-la al parc d'atraccions Tropical Land. A la muntanya russa presencien la brutal decapitaci d'un home, de la qual Shinichi en va descobrir de seguida el culpable. Desprs, mentre tornaven a casa, ell observa en secret un tracte sospits entre uns homes de negre. Un altre home de negre el descobreix, el colpeja i li dna un ver experimental anomenat APTX4869 (Apotoxina 4869), amb la intenci de matar-lo sense deixar rastre a les autpsies. Per no va funcionar correctament i va encongir el seu cos a la mida d'un nen d'uns set anys.

Seguint el consell del seu amic i ve, el professor Hiroshi Agasa, Shinichi amaga la seva identitat per evitar que els homes de negre el tornin a descobrir. De seguida va venir Ran, i rpidament i per accident, Shinichi es posa unes ulleres (treient-li les lents) i s'inventa un nou nom: Conan Edogawa (dels escriptors Arthur Conan Doyle i Edogawa Ranpo (una mena d'imitador japons d'Edgar Allan Poe)). Llavors Ran li agafa molt afecte de seguida, i Agasa li demana si Conan pot quedar-se amb ella i el seu pare una estona. Ella accepta al moment, trobant en el nen una mena de germanet. I ell posa esperances que el pare de Ran, Kogoro Mouri, l'ajudi a trobar una soluci pel seu problema, ja que tamb s detectiu, encara que bastant mediocre.

Aix doncs, Conan acaba resolent els misteris per ell. Per com que s tan petit, gaireb ning li fa cas. Pot sobreviure com a nen grcies als invents que el professor Agasa va fabricant per a ell, com un rellotge que llena petits dards d'anestsia, o un lla al coll amb un efica sintetitzador de veu. Aix fa dormir en Kogoro, s'amaga darrere seu i posa la seva veu, per tal que tothom escolti les seves deduccions. Aix en "Kogoro dorment" s'acaba fent molt fams.

Personatges.

Principals.
Shinichi Kudo / Conan Edogawa (      /       ) - El protagonista. Amb la ment d'un jove i brillant detectiu, i el cos d'un nen de sis anys amb ulleres i molt maco. Sense el lla sintetitzador, pot tenir la veu de Shinichi o la de Conan, la qual cosa li aporta ms d'una situaci incmoda. Era un bon estudiant i jugador de futbol, i atreia moltes noies, cosa que a la Ran no li feia gaire grcia (ja que n'estava molt, d'ell). Sempre ajudava la policia quan la resoluci d'un cas els resultava complicada. I com a nen, li molesta una mica que en Kogoro s'acabi emportant tot el triomf.
Ran Mouri (    ) - Amiga d'en Shinichi des de la infncia, i "germana gran" d'en Conan des del primer moment que el va veure. Profunda i secretament enamorada del primer. Capitana del seu equip de karate. Cuida de la casa i el menjar mentre el seu pare dorm o veu la televisi, i l'acompanya sempre que t un cas per resoldre. De vegades pot resultar molt violenta. Tamb intenta protegir en Conan tot el temps.
Kogoro Mouri (      ) - Pare de na Ran, divorciat, detectiu privat bastant mediocre, que va guanyant fama des que va aparixer en Conan (per aix el considera "el seu amulet"), encara que li pega al cap quan es fica en els seus assumptes. Temps enrere va treballar amb l'inspector de policia Juzo Megure (Megr en l'edici catalana), sense molt d'xit. Gaireb sempre acaba servint de titella d'en Conan quan aquest ha d'exposar les seves deduccions i conclusions imitant-ne la veu.
Hiroshi Agasa (     ) - Investigador i inventor autnom bastant maldestre que sempre que pot ajuda en Shinichi/Conan, sent ell l'nica persona que coneix la seva doble identitat. Gaireb imitant el Dr. Q (de James Bond), va creant invents tils i ben camuflats per tal que Conan pugui resoldre els casos sense massa problemes. s amic de la infncia de Yusaku i viu al costat de la casa d'en Shinichi. Agasa es preocupa dels components de la lliga de detectius juniors i fa de cangur. Ell va descobrir a l'Ai i la va acollir a casa seva.
Shiho Miyano (    ), "Sherry" (    ) o Ai Haibara (   ) - Antiga membre de l'organitzaci criminal que va crear la APTX4869. Shiho va trair-los quan Gin, un altre membre, va matar la seva germana. Shiho va beure la droga i se li va encongir el cos. El professor Agasa la va posar com el bra dret d'en Conan sota el sobrenom Ai Haibara. De carcter molt pessimista. Enamorada d'en Conan.
Sonoko Suzuki (    ) - La millor amiga de la Ran que t 17 anys. Es la filla d'una famlia molt important i adinerada. s una noia fatxenda, creguda i molt partidria de la diversi. Sempre que pot busca algun bon noi per culpa a la Ran de treure-li tots els nois ms guapos. Finalment en el captol 163-164, La perillosa histria estiuenca de la Sonoko, troba un nuvi, Makoto, del qual ser la parella oficial de la Sonoko.

Secundaris.

Yusaku Kudo: pare d'en Shinichi i marit de Yukiko Kudo. s mundialment conegut per ser un escriptor de novelles de misteri, la seva obra ms famosa i coneguda es la del Bar de la Nit. Actualment viu a Los ngeles amb la seva dona. Sovint apareixen a captols en els quals vnen al Jap per a visitar el seu fill Shinichi. Yusaku i Yukiko coneixen el secret d'en Conan/Shinichi. Yusaku tamb t un gran poder de deducci per resoldre els assassinats, es podria dir que millor i ms rpid que el seu fill.
Yukiko Kudo: mare d'en Shinichi i dona de Yusaku Kudo. s una coneguda actriu que va deixar la seva carrera quan es va casar amb Yusaku. Igual que el seu marit coneix el secret del seu fill i tamb viu a Los ngeles. Moltes vegades es baralla amb Yusaku i torna amb el Shinichi durant un temps fins que s'arreglen les coses.
Eri Kisaki: s la mare de la Ran i dona d'en Kogoro Mouri. s una advocada molt famosa coneguda per tot el Jap, al contrari que en Kogoro. T 37 anys, s molt intelligent i atenta en tot. A vegades Conan l'ajuda a solucionar els casos que se'ls presenten. Actualment est separada d'en Kogoro i encara que no ho admet segueix enamorada d'ell per no vol explicar-li. En una ocasi va competir amb Yukiko en un concurs de bellesa en l'institut i al final van quedar empatades.
Heiji Hattori: detectiu d'Osaka de 17 anys molt conegut en aquella ciutat tant com a Shinichi en Tquio. La seva primera aparici va ser desafiant a Kudo per a comprovar qui dels dos s el millor detectiu, al final acaba guanyant el duel en Shinichi grcies a un licor que s'havia pres prviament que va fer tornar a la seva forma normal. Heiji no triga gaire a descobrir la veritable identitat d'en Conan. Els seus pares sn Heizo Hattori i Shizuka Hattori. El seu pare s molt fams per ser el comissari de la policia d'Osaka. Heiji t una amiga de la infantesa que l'acompanya en tot moment i sembla que s'estimen.
Kazuha Toyama: amiga de la infantesa de Heiji, est completament enamorada d'ell. El seu pare, Toyama, al igual que el pare d'en Heiji s de la policia. Els dos sn bons amics. Al comenament tenia enveja de la Ran perqu sempre anava vestida igual que en Heiji i per aix es portaven mal per ms endavant es fan molt bones amigues.
Shizuka Hattori: Mare d'en Heiji Hattori i dona d'en Heizo Hattori, s una gran lluitadora de Kendo. La seva primera aparici va ser en el cas de la clienta mentidera. Al final d'aquest captol es descobreix que s la mare d'en Heiji.
Kaito Kid: s un lladre buscat internacionalment que s'assembla molt a  Shinichi, sap la veritable identitat d'en Shinichi. Aquest lladre s l'objectiu de molts inspectors de policia sobretot de l'inspector Ginzo Nakamori que participa en totes les missions que apareix ell. L'objectiu d'en Kaito s robar per en cap moment i circumstncia ataca ni fa mal a ning. Utilitza com a arma una pistola que en comptes de disparar bales dispara cartes de pquer. En Kaito tamb s un estudiant d'institut i t una doble vida, de lladre i d estudiant. Ell est enamorat de Aoko Nakamori, i ella no sap que s un lladre molt buscat. El seu nom verdader s Kaito Kuroba.
Aoko Nakamori:s una noia de 17 anys molt semblada a la Ran, est enamorada d'en Kaito Kuroba per a la veqada odia en Kaito Kid ja que el seu pare s l'Inspector Nakamori i no el pot capturar.
Makoto Kyougoku: s el nuvi oficial de la Sonoko, s un expert en karate i s el capit de l'equip de Haido, Sonoko el  va conixer en la platja d'Izu i s'enamor desprs que ell li va salvar la vida. Apareix molt poc a la histria i si ho fa es veu molt seris i poc xerraire.
Yoko Okino: s una famosa actriu/cantant del Jap i dol de molta gent, entre ells est Kogoro Mouri que s un gran fan d'ella. Apareix per primera vegada en el captol 3 on es veu involucrada en un cas, a partir d'aquest va apareixent en altres captols de forma puntual i a vegades involucrades en casos.
 Azusa Enomoto: s la cambrera del bar de baix de la agencia del detectiu Kogoro. Ella s'ha vist involucrada en alguns casos d'en Kogoro. La seva primera aparici va ser en el captol 222. El seu germ s Sugihito Enomoto, l'ltima vegada que va apareixer Azusa ha sigut en els files 641-642 en el cas d'assassinat on el seu germ era el sospits d'assassinat, al final es descobreix que no ho era.
Doctor Araide (Araide Tomoaki): s metge i anteriorment va ser professor de basquet a l'institut Teitan on van Shinichi i Ran. Apareix per primer cop en el captol on maten el seu pare. En els captols 371-375 Confrontaci amb l'Organitzaci negra, el misteri dual de la nit de lluna plena la seva identitat se suplantada per la de la Vermouth. Conan pensava que Ran estava enamorada d'Araide per al final descobreix que nomes volia demanar-li un jersei que portava.

 Inspectors .

Tokio.

Juzo Megure (    ) - s inspector de la policia, i antic cap d'en Kogoro. Posa els elements oficials necessaris, i t fora fe en Conan. Sempre apareix en els casos ja que es ell l'encarregat de solucionar-los. Sempre que t dubtes sobre algun cas truca a en Shinichi perqu l'ajudi a solucionar-los. Quan Kogoro es comena a fer fams l'inspector Megure pensa que ell porta mala sort ja que all on va sempre en passa alguna. Sempre apareix amb un barret al cap per ocultar una ferida que va tenir quant era un policia novell. Va ser en un cas en el que tractava d'un conductor que es dedicava a matar a noies collegiates que portaven faldilla curta. Una noia es va fer passar per una d'elles per poder capturar l'assass. Megure la va salvar abans que la pogus atropellar i com a conseqncia d'aix t aquesta ferida. Aquesta noia es deia Midori i actualment es la dona d'en Megrue.
Miwako Sato(     ): Inspectora de la policia de Tquio, treballa a les ordres de l'inspector Megure. El seu pare tamb era policia per el van matar quant ella tenia 6 anys. Sato va tenir un antic company i amic que es deia Matsuya que va morir en una explosi ja que ell s'encarregava de desactivar bombes, va ser la primera persona de la qual es va enamorar. s molt bonica i per aix s molt popular entre els membres de la policia per esta ms vinculada amb Takagi.
Wataru Takagi(     ): Inspector de la policia de Tquio que acompanya a l'inspector Megure en els casos d'assassinats, est completament enamorat de la Sato i aix fa que els seus companys a vegades li tinguin enveja. Sospita que Conan Edogawa no s un nen normal. Sembla un policia una mica intil per no s el que sembla, s molt rpid a l'hora de valorar la situaci i li treu partit al seu favor.
Ninzaburo Shiratori(     ): Inspector de la policia de Tquio.Tamb treballa sota les ordres de l'inspector Megure i es troba en el mateix departament que la Sato i en Takagi. Tamb est enamorat de la Sato i fa tot el possible per robar-li el cor per ella no li agrada. Shiratori intenta enamorar-la utilitzant la seva famlia adinerada i dificultant les cites que t amb el Takagi. Va aparixer per primera vegada en la pellcula 1.
Chiba(    ): Policia de Tquio, company i amic d'en Takagi. Est una mica gras i se li acostuma a veure menjant. Va aparixer per primera vegada a la pellcula 4 del Detectiu Conan. Ms tard es revela com admirador d'en Kamen Yaiba. ;
Yumi Miyamoto(    ): Policia de Tquio que s'encarrega del trnsit. s una xafardera, simptica i molt xerraire. s la millor amiga de la Sato, ella sap que a Takagi li agrada la Sato i li ajuda a conquistar-la. Yumi s atractiva i popular per no tant com la Sato, t dos gossos anomenats Suta i Hachi.
Kinoyaga Matsumoto: s el comissari de la comissaria  de Tquio i cap d'en Megure i dels altres. El seu aspecte sembla el d'una persona dolenta i cruel per en realitat s una bona persona i una gran figura paterna. T una filla anomenada Sayuri Matsumoto i era una antiga professora de msica de Shinichi i Ran. La seva primera aparici va ser quan volien intentar matar a la seva filla.

Osaka.

Heizo Hattori(     ): s el comissari cap de la prefectura d'Osaka, pare d'en Heiji Hattori i marit de Shizuka . s una persona molt seriosa i molt severa i encara que no ho admet, admira la capacitat del seu fill. El coneix tothom d'Osaka i s temut pels criminals i el coneixen com "el dimoni". s bon amic i comany d'en Toyama.
Inspector Toyama: Pare de Kazuha. Amic, company i collaborador del comissari Heizo.
Goro Otaki:s un policia d'Osaka i amic d'en Heiji, confia plenament en ell. Heiji l'ajuda sempre que t un cas molt dficil a canvi, a vegades, li ha de tornar el favor.

Altres.

Misao Yamamura(      ): jove inspector de la prefectura de Gunma, s molt incompetent i una mica babau.  Li pugen els fums de gran detectiu molt rpid i es creu un bon detectiu i inspector. La seva obsessi per veure la televisi ha fet que estigui molt entusiasmat amb el seu treball encara que sigui un negat. Admira molt al Kogoro Mouri.
Sango Yokomizo(     ): Inspector de policia. Va ser traslladat de Shizuoka a Saitama. Admira el poder de deducci d'en Kogoro Mouri. T un germ bess, Jugo Yokomizo, que tamb s inspector de policia. Molt sovint es troba als casos amb Conan i Kogoro els quals els ajuden a resoldre el cas. s un policia capa i seris, acostuma atemorir als culpables per tal que els diguin les coses.
Yugo Yokomizo(     ): Inspector de policia del departament de Kanagawa. s el germ bess de Sango Yokomizo surt molt puntualment en alguns captols. A diferncia del seu germ no admira tant en Kogoro Mouri. T molt mal geni i a diferncia del seu germ s ms desprecupat.
Inspector Yuminaga: Inspector encarregat de la primera secci d'incendis de la policia metropolitana. Apareix per primer cop en el cas del cavall vermell en flames. Kogoro va treballar durant un periode de temps sota les ordres d'aquest inspector ja que va estar en la secci d'incendis. s conegut com "el vell incendis de la primera secci". La seva aparici en la srie es gaire be nulla.
Jinpei Matsuda (     )(mort): Era membre dels artificiers, s'encarregava de desactivar bombes. Va ser traslladat a la direcci de Policia per descobrir qui va matar el seu company i amic, Hagiwara, que va morir 4 anys abans en un accident similar. All va conixer la Sato de la qual es va enamorar en menys d'una setmana. Sato es va veure molt afectada per la mort d'ell. Va morir en una explosi en un vag d'una nria a canvi de salvar els habitants de Tquio. El seu carcter va ser inspirat en el cantant japons Yusaku Matsuda.
Ginzo Nakamori(      ): s l'inspector que s'encarrega de capturar en Kid el lladre. Sempre s'encarrega de controlar els seus efectius en els casos que est involucrat en Kid, per mai no el pot agafar. Nakamori s conegut per ser una mica torpe, el creu que est perseguint al mateix Kid que fa 20 anys per en realitat al que persegueix ara es el seu fill, Kaito Kuriba. Nakamori s el pare d'Aoko Nakamori.
Shintaro Chaki: Policia del departament d'inspecci 2 que al igual que Nakamori vol capturar en Kid el lladre. Va aparixer per primera vegada en el captol Conan contra en Kid el lladre (78).
Kenji Wakai: inspector de la comisaria de Harii. La seva primera i nica aparici s en el captol del cas de la frenada sobtada del tramvia (158). No se'l veia gaire espavilat. ;



FBI.

Jodie Starling: s una agent de l'FBI que odia a Vermouth per haver matat el seu pare fa 20 anys quan encara ella era petita, ella com que no sabia qu havia passat pensava que el seu pare dormia. Va estar protegida per la policia i desprs es va unir a l'FBI. Sap que Vermouth no ha envellit per no sap per qu. Jodie va aparixer poc desprs que aparegus la Vermouth interpretant ser la professora d'angls de Ran i la Sonoko amb el nom de Jodie Saintemillion. Quant es dirigeix a Conan li diu *Cool Kid*. En els captols 249-250 es comena a notar que s de l'FBI quan a un dels segrestadors li va posar el fiador a la pistola. En el captols 371-375 es desvela que Jodie s de l'FBI i que est al Jap en busca de la Vermouth. En els captols segents ofereix a l'Ai estar en Protecci de testimonis que al final refusa. Ja no torna aparixer fins que surt amb en Conan per evitar un cop poltic.

Shuichi Akai(oficialment mort)-(NO est mort)En el file 677 la Jodie l'ha vist;

James Black : forma part de l'FBI i s un dels agents ms veterans. Ha viscut a Chicago i ara est al Jap juntament amb Jodie i Akai. Va aparixer per primera vegada en la histria on el segresten i Conan el rescata. Ms tard demostra ser un agent de l'FBI amb ms crrec que els altres, i fins ara Conan el sobta del que sap aquest home.
 Andre Camel: agent que apareix per primer cop en el captol 545 (numeraci catalana)  el captol Xoc entre el vermell i el negre - La pertorbaci. Se sap poc d'ell per es bo conduint i no t famlia. En un principi Jodie pensava que era un dels homes de negre. Grcies a Kir l'agent de l'FBI se salva d'una mort segura a mans d'en Gin. En el passat va treballar amb Shuichi, per per un error van descobrir a Akai quant estava infiltrat en l'organitzaci.

 Lliga de detectius jniors.

Genta Kojima (    ) - Company de collegi d'en Conan, i cap auto-proclamat de la Lliga de Detectius Jnior (Sh nen Tantei en japons). Gran, ample, i suposadament forut i fcil d'emprenyar, per bastant covard.
Mitsuhiko Tsuburaya (    ) - Company d'en Conan i membre de la Lliga de Detectius Jnior, amb cert inters per les cincies. Petit, prim i fora tmid. Discretament enamorat d'Ayumi i d'Ai.
Ayumi Yoshida (    ) - Companya de collegi d'en Conan i membre de la Lliga. Molt guapa i bastant extrovertida, per amb el tpics temors d'una noieta. De tant en tant li fa un notable pet.
Ai Haibara (   ) Al empetitir-se es va unir a la colla. Segueix sent igual de freda quan s petita...

 Organitzaci dels Homes de Negre .

 Gin i Vodka sn els homes de negre que van fer beure la droga a Shinichi, i apareixen intermitentment durant tot el desenvolupament de la histria.
 Vermouth s una pea important en l'organitzaci dels homes de negre. La seva vertadera identitat s Chris Vinyard, una famosa actriu, apareix per primer cop al captol: En Shinichi a Nova York, i torna a aparixer al captol de l'especial Halloween (371 - 374 nm, Catalana 345 nm Jap).
Shiho Miyano (    ), "Sherry" (    ) o Ai Haibara (   ) - Antiga membre de l'organitzaci criminal que va crear la APTX4869. Shiho va trair-los quan Gin, un altre membre, va matar la seva germana. Shiho va beure la droga i se li va encongir el cos. El professor Agasa la va posar com el bra dret d'en Conan sota el sobrenom Ai Haibara. De carcter molt pessimista. Enamorada d'en Conan.
Cap de l'organitzaci no se sap massa sobre ell, noms que el seu nmero de mbil segueix la msica de la can dels "7 Corbs" i comena amb el prefix 0858;
 Pisco (mort) Era l'encarregat d'acabar amb l'Ai (Sherry) a l'hotel Haido i va fallar. Llavors en Gin el va haver de matar per haver fracassat en la missi. ;
 Tequila (mort) Mort al mateix captol que va aparixer, per una bomba que no anava dirigida a ell, torna a sortir ms endavant (en un record) al cap 332 nm catalana;
 Calvados (mort) Company de Vermouth. Quan l'FBI va descobrir la seva identitat, va sucidar-se (episodi 345 numeraci japonesa, episodi 374 numeraci catalana);
 Akemi Miyano (morta): Akemi va ser la germana de Shiho (Sherry/Ai Haibara). No estava integrada en la organitzaci, per si que treballava per a ells amb la finalitat que un dia totes dues poguessin fugir d'aquella pres (va morir al captol 128 numeraci japonesa, 135 numeraci catalana, a mans d'en Gin);
Kiichiro Numabuchi : La seva primera aparici va ser en el captol especial del cas dels assassinats en srie de Nanwa. Va reaparixer al captol 312 en el qual en Mitsuhiko es perd al bosc. En aquest captol Conan s assabenta grcies a la Haibara que en Namabuchi era un conill d'ndies de l'organitzaci. Ell era qui tastava i provava les drogues que creaven.
 Atsushi Miyano(mort): pare de la Haibara i de Akemi. Treballava a l'organitzaci com a cientfic. Ell va ser el primer en investigar sobre l' APTX 4869, des d'un comenament aquest medicament no serviria per matar sin tot el contrari per salvar vides. Va morir juntament amb la seva dona.
 Elena Miyano (morta): mare de la Haibara i Akemi, era britnica. Va morir, oficialment, en un accident de trnsit amb el seu marit. L'accident va ser una cortina de fum perqu van ser assassinats per un membre de l'organitzaci.
 Kir: membre de l'organitzaci ms jove amb 27 anys. El seu nom conegut i fals s Rena Mizunashi, una presentadora molt famosa de la televisi. En realitat es diu Hidemi Honou i s la germana d'Eisuke Hondou. Hidemi treballa a la CIA i est infiltrada en l'organitzaci. L'objectiu de la missi s destruir l'organitzaci dels homes de negre des de dintre.
 Chianti: Franctiradora i germana de Calvados. Desprs de la mort del seu germ va ocupar el seu lloc. Culpa la Vermouth de la mort de seu germ ja que ell estava enamorat de la Vermouth i es va aprofitar d'aix.
 Korn: Franctirador, company de Chianti, s un membre nou de l'organitzaci. s un dels millors amb el rifle juntament amb Chianti. L'edat que t fa que sigui un dels ms vells de l'organitzaci.
 Rikumichi Kusuda (mort): va ser la persona que es va infiltrar a l'hospital central de Haido en busca de Kir. Portava una petita bomba el coll. Quan va se descobert per l'FBI i perseguit per Shuuichi Akai va decidir sucidar-se per no ser agafat per l'FBI.
Bourbon;

Invents del professor Agasa.

Rellotge d'agulles anestsiques:  En Conan utilitza aquest rellotge principalment per resoldre casos (per adormir a en Kogoro i explicar el cas amb el transformador de veu) encara que tamb l'ha utilitzat per aturar algun assass. Primer prem un boto perqu surti "l'apuntador". Desprs prem un altre bot i dispara l'agulla somnfer cap a on ha apuntat.

El lla que canvia la veu: Amb aquest llacet es pot imitar la veu de qualsevol persona. Noms s'ha de posar el nmero a la rodeta de la veu que es vol imitar i parlar amb el llacet a davant. Tamb es pot utilitzar un petit micrfon perqu la veu transformada es senti al lloc on hi ha el micrfon encara que estiguis parlant des d'un altre lloc.

Les bambes d'alta intensitat: Serveixen per xutar objectes de tota mena amb molta ms fora que amb unes bambes normals. Tenen un regulador de potncia, per "activar" les bambes i per xutar ms o menys fort. Amb l'energia que desprenen fan que els msculs tinguin molta ms fora.

El monopat turbo :Aquest monopat porta incorporat un motor que funciona amb energia solar, o sigui, noms durant el dia, ja que no t bateria. Amb aquest invent es poden agafar altes velocitats.

El telfon arracada: Aquest telfon no s com un telfon normal. En realitat s com un mbil, per molt ms petit. T un auricular i un teclat que es pot penjar a l'orella com si fos una arracada.

Les ulleres rastrejadores : S'utilitza de la segent manera: es colloca un adhesiu, que s el transmissor, al objecte o altre cosa que es vol seguir. Desprs amb les ulleres es veu on est el transmissor a partir del senyal que emet i que apareix al vidre de les ulleres.

Els tirants extra-forts : La nica diferncia entre aquests tirants i uns altres tirants normals s que aquests sn molt ms elstics.

Els pins "walkie talkies" de la lliga de detectius jniors: s un petit pin que tenen tots els membres de la Lliga de Detectius Jnior i que els serveix per comunicar-se entre ells en tot moment i des de qualsevol lloc.

Rellotge-llanterna: s un rellotge "de canell" que t una llanterna per el lloc on es mira l'hora.

Carmanyola-fax: Aquest aparell no s res ms del que el seu nom indica, una carmanyola amb un fax. Aparentment sembla una carmanyola amb menjar a dins, per resulta que el menjar es fals i prement una maduixa s'obre el fax.

 El cintur de pilotes;

Msica.

Episodis.

Openings.


Els captols entre parntesis sn de la numeraci del K3

1. "Mune ga Dokidoki" (      ) meu cor batega fort de The High-Lows (cap. 1-53)

2. "Feel Your Heart" el teu cor de Velvet Garden 

3. "Nazo" ( )  de Miho Komatsu (cap. 54-102)

4. "Unmei no Roulette Mawashite" (           ) la ruleta del dest de ZARD (cap. 103-130)

5. "Truth ~a great detective of love~" ~el gran detectiu de l'amor~ de Two-Mix (cap. 131-173)

6. "Giri Giri Chop" (    Chop) al lmit de B'z 

7. "Mysterious Eyes" misteriosos de GARNET CROW (cap. 174-219)

8. "Koi Wa, Thrill, Shock, Suspense" (                ) s emoci, xoc, suspens de Rina Aiuchi (cap. 220-249)

9. "Destiny"  de Miki Matsuhashi (cap. 250-277)

10. "Winter Bells" d'hivern de Mai Kuraki (cap. 278-292)

11. "I can't stop my love for you" puc aturar el meu amor per tu de Rina Aiuchi (cap. 293-330)

12. "Kaze No Rarara" (     ) del vent de Mai Kuraki (cap. 331-357)

13. "Kimi to Yakusoku Shita Yasashii Ano Basho Made" (               ) aquell lloc que et vaig prometre de U-ka saegusa IN db (cap. 358-385)

14. "Start" de Rina Aiuchi (cap. 386-427)

15. "Hoshi no Kagayaki yo" (       ) Brillant de ZARD (cap. 428-448)

16. "Growing of my heart" en el meu cor de Mai Kuraki (cap. 449-458)

17. "Shoudou" (  )  de B'z (cap. 459-475)

18. "100 Mono Tobira" (100   ) Portes de Rina Aiuchi & U-ka saegusa (cap. 476-496)

19. "Kumo ni Notte"(     ) els nvols de U-ka saegusa IN db (cap. 497-514)

20. "Namida no Yesterday" d'ahir de GARNET CROW (cap. 515-529)

21. "Glorious Mind"gloriosa de ZARD (cap. 530-537)

22. "Ai wa kurayami no naka de"en la foscor de ZARD (cap. 538-551)

23. "Ichiby  goto ni Love for you" a cada segonde Mai Kuraki (cap. 552-561)

24. "Mysterious"   de Naifu  (cap. 562-569) 

25. "REVIVE"  de Mai Kuraki (cap. 570-...) 

Endings.


1. "Step by Step" a Pas de Ziggy (cap. 1-53)

2. "Meikyuu no Lovers" (        ) laberint dels amants de Heath 

3. "Hikari to Kage no Roman" (       ) de llums i sombres de Keiko Utoku (cap. 54-72)

4. "Kimi ga inai Natsu" (      ) sense tu de DEEN (cap. 73-86)

5. "Negaigoto Hitotsu Dake" (        ) aquest desig de Miho Komatsu (cap. 87-114)

6. "Koori no Ue ni Tatsu you ni" (         ) estant a sobre del gel de Miho Komatsu (cap. 115-141)

7. "Still for your love" pel teu amor de Rumania Montevideo (cap. 142-162)

8. "Free Magic" lliure de WAG (cap. 163-193)

9. "Secret of my heart" del meu cor de Mai Kuraki (cap. 194-219)

10. "Natsu no Maboroshi" (   ) d'estiu de GARNET CROW (cap. 220-234)

11. "Start in my life" en la meva vida de Mai Kuraki (cap. 235-251)

12. "Always"  de Mai Kuraki (cap. 252-266)

13. "Aoi Aoi Kono Hoshi ni" (        (  ) ) aquesta blava terra de Azumi Uehara (cap. 267-287)

14. "Yumemita Ato de" (      ) de somiar de GARNET CROW (cap. 288-309)

15. "Mushoku" (  )  de Azumi Uehara (cap. 310-353)

16. "Overture"  de Koshi Inaba 

17. "Ashita wo Yumemite" (      ) amb el dem de ZARD 

18. "Kimi to iu Hikari" (     ) llum anomenada tu de GARNET CROW (cap. 354-379)

19. "Nemuru Kimi no Yokogao ni Hohoemi wo" (           ) al teu perfil dorment de U-ka saegusa IN db(cap. 380-406)
  
20. "Wasurezaki" (    ) de GARNET CROW (cap. 407-431)
  
21. "June Bride ~Anata Shika Mienai~"(                   ) de juny ~noms et puc veure a tu~  de U-ka saegusa IN db (cap. 432-440)
 
22. "Sekai Tomete" (      ) mn s'ha aturat de Shiori Takei (cap. 441-450)
  
23. "Thank You For Everything" per tot de Sayuri Iwata (cap. 451-458)
 
24. "Kanashii Hodo Anata ga Suki" (           ) de ZARD (cap. 459-475)
 
25. "M  Kimi Dake wo Hanashitari wa Shinai" (              ) et deixar mai ms de Aya Kamiki (cap. 476-498)
  
26. "Shiroi Yuki" blanca de Mai Kuraki (cap. 499-510)
 
27. "I still believe ~tameiki~"  de Yumi Shizukusa (cap. 511-529)
  
28. "Sekai wa Mawaru to Iu Keredo" de GARNET CROW (cap. 530-537)
  
29. "Yukidoke no Ano Kawa no Nagare no You ni" de U-ka saegusa IN db (cap. 538-551)
  
30. "Summer Memories" d'estiu de Aya Kamiki (cap. 552-561)

31. "Go Your Own Way" el teu propi cam de Yumi Shizukusa  (cap. 562-569)

32."Koi Gokoro Kagayaki Nagara"  brilla l'amor de Naifu  (cap. 570-...) 

Pellcules.

Endings.

1. "Happy Birthday" de Keiko

2. "Shoujo no Koro ni Modotta Mitai ni" de ZARD

3. "One" de B'z

4. "Anata ga Iru Kara" de Miho Komatsu

5. "Always" de Mai Kuraki

6. "Everlasting" de B'z

7. "Time after time" de Mai Kuraki

8. "Dream x Dream" de Rina Aiuchi

9. "Natsu wo Matsu Seiru no You ni" de ZARD

10. "Yuruginai mono hitotsu" de B'z

11. "Nanatsu no Umi wo Wataru Kaze no you ni" de Rina Aiuchi & U-ka saegusa

12. "Tsubasa wo Hirogete" de ZARD

Actors i dobladors.



 Guia de captols .
Vegeu Llista d'episodis de Detectiu Conan.;

 Captols que queden per emetre en el K3 . 
Vegeu Llista d'episodis de Detectiu Conan.;

Pellcules.




Arguments.
1 Compte enrere en un gratacels: Una srie d'amenaces de bomba apareix. En Conan rep trucades que sn per en Shinichi, on la persona que truca l'informa on estan les bombes. La 1a bomba estava en un avi teledirigit amb el qual l'Ayumi, en Genta i en Mitsuhiko estaven jugant, Conan al veure l'avi sospita i el xuta ben lluny i explota a l'aire. L'estrany que els va donar l'avi a la Lliga de Detectius veu que no ha vingut en Shinichi i en comptes d'ell veu a en Conan. Per el cellular l'informa d'una altra bomba que es troba en una caixa que est davant de l'estaci de Beika i a sota d'un arbre. En Conan sospita d'una caixa que tenia un gat, per, quan anava cap a la caixa, una senyora se l'emporta i se'n va en un taxi, en Conan l'atrapa i llana la bomba. 

2 La catorzena vctima: Vries persones sn atacades i tots sn coneguts d'en Kogoro. La 1a s l'inspector Megure, la 2a s la seva ex-dona Eri Kisaki i la 3a s el Dr. Agasa. En Conan dedueix que les vctimes sn 13 i encara falten 10 persones. Comencen a buscar les vctimes per impedir aquests fets. Qui seran les 10 persones?

3 L'ltim mag del segle:Kaito Kid, el lladre ms fams, envia a la policia un enigma, el qual diu on atacar. El propsit s robar els Ous Cisnes Russos que en total sn 50, per ltimament n'havia aparegut un ms amb el nom de Ou Memorial. La policia, al no poder-lo resoldre, truca a Kogoro perqu ho desxifri. En Kogoro treu la conclusi que atacar a les 3. En Heiji Hattori i en Conan adverteixen que atacar a les 7.40. Malgrat que l'ou va ser protegit, el roben i en Kid resulta ferit. Vries investigacions els porten a un vell castell rus als afores de Tkio.

4 Capturat en els seus ulls: Succeeixen una srie d'assassinats dins la policia. Aparentment el culpable s'hi est all. En Conan, l'inspector Megure i en Kogoro es posen a investigar. La Ran acaba involucrada ja que veu l'assass, per sufreix la prdua de memria i no ho recorda...

5 Compte enrere cap al cel: En Conan s'enfrentar aquest cop cara a cara amb l'organitzaci dels homes de negre, la causant del seu estat actual. Per altra banda Ai Haibara (o Cherry) es troba traballant de nou amb l'organitzaci per motius desconeguts. Aquest ser un conflicte en el qual es desvelaran finalment tots els interrogants que envolten aquesta organitzaci criminal.

6 El fantasma de Baker Street: En Conan i els seus amics es troben resolent un cas a Londres (Anglaterra) al segle XIX, s a dir, als temps de Sherlock Holmes, i en el marc de la reaparici d'un assass serial britnic. Aix s possible degut a que en realitat la trama llargmetratje es desarrolla dins del millor joc de realitat virtual que es coneix al mn (anomenat Cocoon). El misteri els aguarda a Conan i als altres, els que volen escapar del joc resolvent els desafiaments que se'ls presenten, ja que si no ho logren, el joc podria donar-se per acabat amb ells quedant-se all per sempre. La clau de tot sembla tenir-la Yusaku Kudo, el pare d'en Conan, que s la primera vegada que apareix en un dels films.

Enllaos externs.
 Detective Conan.it ;
 Detective Conan.biz ;
 Pgina oficial del manga ;
 Pgina oficial de la srie (YTV INTERACTIVE) ;
 Pgina oficial de les pellcules ;
 Meitantei Conan Unlimited ;
 Fitxa al 3xl.net ;
 Secci sobre els personatges a Boladedrac.net ;
 Grup MSN basat en la srie ;
 Sobre el manga a Guiadelcomic ;
 Pgina molt completa sobre Conan per Animatias ;
 Pgina oficial de FUNimation (Case Closed) ;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46160" title="Higia" nonfiltered="2991" processed="2972" dbindex="18311">

 En mitologia grega: Higia: Deesa grega de la salut, filla d'Esculapi.
 En astronomia: Higia: 10 asteroide de la srie.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46161" title="Olea" nonfiltered="2992" processed="2973" dbindex="18312">

Olea s un gnere vegetal, dins de la famlia oleaceae, que inclou unes 20 espcies.

Distribuci: una espcie en l'rea mediterrnia (Olea europea, l'olivera) i la resta a Sud d'frica, Sud d'sia, Est d'Austrlia i Nova Calednia.

Descripci general: Arbres o arbusts sempre verds, a vegades poligamodioics. Fulles oposades, simples peciolades, enteres o serrades.Inflorescncia axilars o terminals, en pancula i a vegades en ram o umbella. Flors petites bisexuals o unisexuals. Calze petit,campanulats lbuls deltats o ovats normalment ciliats. Corolla amb tub curt.Estams de 2 a 4 insertats a la base del tub de la corolla, antera ovada elliptica. Dos vuls en cada lcul pnduls. Estil curt o absent,estigma normalment capitat. Fruit en drupa, endocarpi dur a vegades papiraci. Sovint amb una sola llavor.

Espcies pincipals.
Olea brachiata;
Olea capensis ;
Olea caudatilimba;
Olea europaea (Olivera);
Olea exasperata ;
Olea guangxiensis;
Olea hainanensis;
Olea laurifolia ;
Olea laxiflora;
Olea neriifolia;
Olea paniculata;
Olea parvilimba;
Olea rosea;
Olea salicifolia;
Olea tetragonoclada;
Olea tsoongii;
Olea undulata;
Olea woodiana;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46162" title="Katmand" nonfiltered="2993" processed="2974" dbindex="18313">

Katmand (en nepals          ) s la capital del Nepal. Amb una poblaci de 450.000 habitants, s la ciutat ms poblada del pas.

 Geografia .
Est situada a la vall del mateix nom, al Nepal central, prop del riu Vishnumati.

La ciutat antiga es caracteritza per la gran quantitat de temples i palaus budistes i hinduistes, la majoria del segle XVII. Molts d'aquests monuments han estat afectats per terratrmols i per la contaminaci. A la vall de Katmand hi ha set llocs classificats per la UNESCO com a patrimoni de la Humanitat.

A partir dels anys 1960, Katmand es convert en un lloc molt visitat per turistes d'arreu del mn, impulsats pel moviment hippie.

Ciutats germanes.

  Pyongyang, Corea del Nord;
  Oregon, Estats Units;
  Rochester, Estats Units;
  Matsumoto, Jap;
  Xi'an, Xina;
  Yangon, Myanmar;
  Minsk, Bielorssia;

Enllaos externs.
 Pgina de la ciutat de Katmand;
 Diari de Katmand;
 Wikitravel: Katmand;

















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46163" title="Xerfila" nonfiltered="2994" processed="2975" dbindex="18314">
En ecologia, les plantes xerfiles sn aquelles que viuen en llocs considerats ms o menys rids. Cactaceae, Euphorbiae i Lamiaceae sn exemples de famlies normalment xerfiles. Etimolgicament, xerfil vol dir que "li agraden els llocs secs".

Les plantes xerfiles presenten una srie de caracterstiques adaptatives que permeten que visquin en llocs amb poca aigua com son: les cutcules en les fulles, el menor nombre d'estomes, la disposici d'aquests en el revers de les fulles, la reducci de la superfcie foliar, les espines, la gran superficie abastada per les arrels i moltes d'altres.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46166" title="Antena" nonfiltered="2995" processed="2976" dbindex="18315">





Una Antena s l'element que s'encarrega d'enviar o de captar de l'espai els senyals electromagntics tractats previament (modulats i amplificats).


Per tant, una antena es l'element fsic capa de generar un camp electromagntic a partir d'una tensi subministrada i tamb, capa de captar un camp electromagntic i convertir-lo en tensi.

Hi ha molts tipus d'antena la ms basica per es l'antena dipol, formada per dues barilles rectes.

Les antenes capten o emeten una determinada freqncia o banda de freqncies, depenent de les seves dimensions i construcci fsica; Per tant podem parlar d'antenes de banda: ampla o estreta, segons la grandria del grup de freqncies que comprenguin.


Tipus d'antenes.
Antena dipol.
Antena yagi (la ms utilitzada).
Antenes PRO.
Anetenes de panell.
Antena de Xarxa sense fils.
Antenes d'interior.
Antenes de vaixell.
Antena parablica.


Les antenes ms freqents per veure la TV terrestre (antenes PRO, yagi, etc.)estan formades per:
El dipol: s on es connecta el cable de baixada.
Reflectors: sn elements parsits que es colloquen desprs del dipol a   de longitud de lo ona aproximadament; Aquestes poden estar collocats horitzontalment o verticalment depenent de com estigui el repetidor de la zona, per exemple a girona amb el repetidor de  Rocacorba han d'anar en vertical hi ha la garrotxa han d'anar en horitzontal (aquestes per son cada cop menys freqents).
Directors: sn elements parsits que es colloquen davant del dipol, agafen la senyal de forma concentrada i directiva cap al dipol.
Caixa de connexions: aqu es troben els terminals de connexi del cable i el transformador de impedncia (balun) que converteix els 300  del dipol a 75  del cable i altres elements., ;


A Catalunya rebem les segents bandes i canals:.



Pgines relacionades:.
Antena parablica;
Televisi;
Televisi terrestre;
TDT;
VHF;
UHF;
Rdio;
Rdio FM;
Rdio AM;


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46167" title="AmigaOS" nonfiltered="2996" processed="2977" dbindex="18316">
AmigaOS s el sistema operatiu dels ordinadors personals Amiga i AmigaOne.

El sistema operatiu est dividit en dues parts (fins a l'aparici de la versi 3.5):
 Kickstart: s la part resident a la ROM i que cont el gestor d'arrencada, el nucli (kernel), les biblioteques ms importants i la part bsica de l'entorn grfic.
 Workbench: s la part que es carrega des de disc i cont complements per a l'entorn grfic, biblioteques, pedaos i diverses utilitats que complementen al kickstart.

El workbench no s necessari per al funcionament de l'ordinador. Per aquesta ra molts programes (jocs, bsicament) arrenquen directament des del kickstart, sense haver de carregar el workbenck. Si b aquest procediment permet aprofitar ms memria per a l'aplicaci, es perd la possibilitat de treballar en mode multitasca.

Les caracterstiques ms importants de l'AmigaOS sn:
 Multitasca a l'estil Unix, utilitzant un sistema de prioritats;
 Arquitectura micronucli (microkernel);
 Interrupcions programables en temps real amb temps d'espera molt baixos;
 No t protecci de memria;
 Disseny de 32 bits;
 Dispositius de sistema de fitxers programables.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46172" title="Llei d'Ohm" nonfiltered="2997" processed="2978" dbindex="18317">
 
La llei d'Ohm estableix que el corrent que travessa un circuit elctric s directament proporcional a la diferncia de potencial que hi ha entre els seus extrems i inversament proporcional a la resistncia del circuit.

En termes matemtics la llei s'expressa per mitj de l'equaci:



on V s la caiguda de voltatge o diferncia de potencial i I s el corrent. L'equaci dna com a resultat la constant de proporcionalitat R, que s la resistncia elctrica del circuit.

Per a components com les resistncies la llei es compleix per un gran interval de valors de corrent i voltatge, per en depassar certs lmits es perd la proporcionalitat directa per efecte de la temperatura dissipada pel circuit per efecte Joule

Al Sistema Internacional d'Unitats la unitat utilitzada pel corrent s l'ampere (simbolitzat com A), per la diferncia de potencial s el volt (simbolitzat com V) i per a la resistncia s'utilitza l'ohm (simbolitzat  ).

Aquesta llei va rebre el seu nom en homenatge al seu descobridor, el fsic alemany Georg Ohm, que el 1827 va publicar en un tractat les seves experincies i mesures resultants d'aplicar diferents voltatges i corrents a circuits simples amb diferents longituds de cable. L'equaci que va presentar per explicar els seus resultats experimentals era ms complexa que la que es presenta ms amunt, que no va existir fins que el 1864 es va definir una unitat per a la resistncia elctrica.

Descripci elemental de la llei d'Ohm a un circuit.

Els circuits elctrics sn formats per components connectats per mitj de cables o d'altres tipus de conductors. El diagrama que illustra aquest article mostra un dels circuits ms simples que es poden construir. Una font de tensi s representada per un cercle amb els signes + i - que indiquen els pols o extrems d'una bateria. L'altre component correspon a una resistncia i apareix representada com una lnia en ziga-zaga, la lletra R que hi ha al seu costat representa la resistncia elctrica (propietat) del component elctric anomenat resistncia. Un extrem de la resistncia s connectat a l'extrem positiu de la font de tensi per mitj d'un conductor amb resistncia negligible, a travs del conductor passa un corrent I en el sentit que indica la fletxa. L'altre extrem de la resistncia s connectat a l'extrem negatiu de la font de tensi, tamb per mitj d'un conductor. Aquesta configuraci forma un circuit complet perqu tot el corrent que deixa un extrem de la font de tensi retornar a travs de l'altre extrem.

El voltatge s la fora elctrica que mou els electrons (carregats negativament) a travs dels conductors i components elctrics, el corrent elctric s la taxa del flux d'electrons, i la resistncia s la propietat del component resistncia (o altre component que segueixi la llei d'Ohm) de limitar el corrent en un determinat valor que s proporcional al voltatge aplicat als seus extrems. Aix, per a una determinada resistncia R (en ohms), i una determinada diferncia de potencial o voltatge V (en volts) establert entre els extrems de la resistncia, la llei d'Ohm proporciona l'equaci I=V/R per calcular el flux de corrent a travs de la resistncia (o altre component).

Les resistncies sn conductors que disminueixen el flux de les crregues elctriques. Una resistncia (component) amb un valor alt de resistncia (propietat), de ms de 10 M  (megaohms) per exemple, ser un conductor relativament dolent, mentre que una altra amb una resistncia petita, de menys de 0,1   (ohm) per exemple, ser un bon conductor.

A un circuit com el del diagrama de la imatge, els diferents components poden estar units per mitj de connectors, soldats o qualsevol altre tipus d'uni que permeti el pas del corrent, per per simplicitat aquestes connexions no es mostren.

Generalitzaci de la llei d'Ohm.

En fsica s'utilitza habitualment la forma continua de la llei d'Ohm:



on J s la densitat de corrent (corrent per unitat d'rea),   s la conductivitat elctrica (que pot ser un tensor en el cas dels materials anisotrpics) i E s el camp elctric.

La forma , que s'utilitza en el disseny de circuits, s la versi macroscpica de la llei.

La forma continua de l'equaci noms s vlida en el sistema de referncia del material conductor. Si el material es mou a una velocitat v relativa a una camp magntic B, caldr afegir un terme a l'equaci:



L'analogia amb la fora de Lorentz s obvia, i de fet, la llei d'Ohm es pot derivar de la fora de Lorentz.

Un metall perfecte no tindria resistivitat, per un metall real presenta defectes cristallins, impureses, mltiples istops i moviment trmic dels toms. Els electrons collideixen amb tot aix i en resulta una resistncia al seu flux.

La llei d'Ohm s suficient per derivar les dues lleis de Kirchhoff, la llei dels nodes i la llei de les malles. Analitzarem noms la part dreta de l'equaci:

;

i calculant la integral de lnia al voltant del contorn tancat:

;

Aplicant el teorema de Stokes, podem escriure sobre la superfcie limitada pel contorn:



per, com E s el gradient d'un potencial escalar, donar:



i com els gradients sn irrotacionals, tenim:

;

i aix es demostra la llei dels nodes de Kirchhoff. Tornant a la formulaci original de la llei d'Ohm:

;

i tornant a fer la integral de lnia al voltant del contorn tancat un altre cop:

;

i recordant que a les equacions de Maxwell :



apliquem el teorema de Stokes per obtenir:

;

A partir la nostra derivaci precedent, sabem que la part dreta de l'equaci s zero:

;

d'aquesta manera demostrem que el flux net de corrent a travs d'una superfcie oberta s zero, el que reafirma la llei dels nodes de Kirchhoff.

Efectes de la temperatura.

Quan la temperatura d'un conductor s'incrementa, les collisions entre els electrons i els toms s'incrementen. Aix, normalment, a mesura que una substncia s'escalfa a causa del flux del corrent elctric que la travessa (o a causa d'un procs d'escalfament), la resistncia s'incrementar. 
L'excepci sn els semiconductors. La resistncia d'una substncia hmica dependr de la temperatura segons la segent relaci:



on   s la resistivitat, L s la lo ngitud del conductor, A s l'rea de la secci transversal del conductor, T s la seva temperatura,  s una temperatura de referncia (normalment la de l'habitaci), i  i  sn constants especfiques del material. A l'expressi anterior s'ha assumit que L i A romanen invariables a l'interval de temperatures.

Cal dir que la dependncia de la temperatura no far que una substncia esdevingui no-hmica, a partir d'una determinada temperatura R no variar amb el voltatge o el corrent ().

Els semiconductors intrnsecs mostren un comportament oposat respecte a la temperatura, esdevenint millors conductors a mesura que s'incrementa la temperatura. Aix passa perqu els electrons sn empesos cap a la banda de conducci per l'energia trmica, on poden fluir sense entrebancs i en fer aix, deixen darrere seu un forat a la banda de valncia que tamb poden fluir lliurement.

Els semiconductors extrnsecs tenen un comportament molt ms complex respecte a la temperatura. En primer lloc, els electrons ( o els forats) en deixar els donants (o els receptors) donen una disminuci de la resistncia. Desprs hi ha una fase fora plana a la qual funciona el semiconductor i a la que gaireb tots els donats (o receptors) han perdut els seus electrons (o forats) per el nombre d'electrons que han saltat de nivell d'energia s negligible comparat amb el nombre d'electrons (o forats) dels donants (o receptors). Finalment, quan la temperatura s'incrementa ms, els portadors que salten de nivell d'energia esdevenen l'estat dominant i el material comena a comportar-se com un semiconductor intrnsec.

Circuits de corrent altern.

En el cas d'un circuit elctric que utilitza corrent altern, la llei d'Ohm s'ha d'escriure com

;

on  V i I sn respectivament el fasor de voltatge oscillant i el corrent, i Z 
s la impedncia complexa per a la freqncia d'oscillaci.

A una lnia de transmissi, la forma del fasor de la llei d'Ohm anteriorment mostrada es trenca 
a causa de les reflexions. A una lnia de transmissi amb prdua zero, la relaci del voltatge i el corrent segueixen aquesta complicada expressi:



on d s la distncia entre la impedncia de crrega  mesurada en logitud d'ona, 
  s el nmero d'ona de la lnia, i  impedncia caracterstica de la lnia.


Notes i referncies.


 Enllaos externs .
hmetros - Medida de resistencia

Vegeu tamb.
Lleis de Kirchhoff;
Equacions de Maxwell;
Llei de Poiseuille;
Principi de superposici;
Teorema de Thvenin;
Teorema de Norton;
Teorema de Millman;






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46178" title="Illes Medes" nonfiltered="2998" processed="2979" dbindex="18319">


Les Illes Medes sn un arxiplag de 21,5 hectrees que es troba a la Costa Brava, a poc ms d'un quilmetre del litoral de l'Estartit. Aquest est format per set illots i algun escull. Els set illots sn, de ms a menys extensi: la Meda Gran (18,7 ha), la Meda Xica (2,6 ha), el Carall (o Cavall) Bernat, els Tascons Grossos, el Medellot, els Tascons Petits i les Ferrenelles. L'arxiplag s, de fet, la continuaci del masss del Montgr.

s un dels espais d'inters natural ms important de la Mediterrnia, essent-ne una gran reserva de fauna i flora marina.

 Histria .
Les restes de naufragis que s'hi han trobat evidencien que les illes foren transitades per l'home des de fa molt de temps, essent sovint una base dels pirates per a les seves incursions a la costa. Fins al 1934 van ser habitades.

La protecci de les illes s'inici al 1983 amb una Ordre de la Generalitat de Catalunya. El 1985 una resoluci establia normes de compliment obligatori a la zona vedada. El 1990, integrant-se uns anys ms tard en el PEIN, va promulgar-se una llei per a la protecci i conservaci de la flora i fauna del fons mar de les Illes Medes i del tros de costa del Montgr, entre la Roca del Molinet i Punta Salines.

Diversitat biolgica.
Es considera una rea d'especial inters biolgic submar. El fons sorrenc permet el creixement de prats submarins de Posidonia oceanica font important de productivitat. A les mltiples coves del fons de les illes permet el desenvolupament de corall vermell extret durant molts anys i actualment en franca recessi fet que n'impedeix qualsevol extracci actualment sota pena de sanci.

 Oci i activitats .
A Torroella i a l'Estartit sn habituals les exposicions i xerrades al voltant d'aquest entorn natural. Moltes empreses hi organitzen viatges amb vaixells de fons transparent com tamb itineraris per a practicar-hi el submarinisme. Sn tamb un important atractiu pels aficionats de la fotografia de paisatge o submarina, i se n'han organitzat diversos concursos.

 Enllaos externs .
 Les Illes Medes Informaci del Diari de l'Escola;
 rea protegida de les Illes Medes del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya;
 Les Illes Medes   L'Estartit   Costa Brava Informaci turstica de la Diputaci de Girona;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46181" title="Espai d'inters natural" nonfiltered="2999" processed="2980" dbindex="18320">
Un espai d'inters natural s aquella part del territori, terrestre o martima, amb unes caracterstiques biolgiques o paisatgstiques especials que la fan mereixedora d'una especial protecci, atorgada per decret pels organismes competents, davant l'acci de l'home.

Alguns exemples d'espais d'inters natural als Pasos Catalans son l'albufera de Valncia o el Parc Natural de l'Alt Pirineu.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46182" title="Pla d'Espais d'Inters Natural" nonfiltered="3000" processed="2981" dbindex="18321">
El Pla d'Espais d'Inters Natural o PEIN, aprovat pel Govern de la Generalitat de Catalunya, s una configuraci legal que t per objecte la delimitaci i l'establiment de les mesures necessaries per a la protecci bsica dels espais naturals, la conservaci dels quals cal assegurar, d'acord amb els valors cientfics, ecolgics, paisatgistics, culturals, socials, didctics i recreatius que posseixen. 

El PEIN va ser aprovat pel Decret 328/1992, de 14 de desembre, i des d'aleshores ha estat fora ampliat. T els seus orgens en la determinaci legal que fa la Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals, modificada posteriorment per la Llei 12/2006, de 27 de juliol, de mesures en matria de medi ambient.

Les normes del PEIN estableixen un rgim de protecci bsic aplicable en la totalitat del seu mbit; aquest rgim pot completar-se en cada espai o conjunt d'espais mitjanant:
 la formulaci de plans especials de protecci del medi natural i el paisatge, i;
 la declaraci d'espais de protecci especial (parcs nacionals, paratges naturals d'inters nacional, reserves o parcs naturals), que fa que els espais passin a tenir una regulaci jurdica prpia i una gesti individualitzada per a preservar-los i potenciar-los.

Aquests espais de protecci especial sn els segents:





 Parcs Nacionals:
 Aigestortes i Estany de Sant Maurici;
 Parcs Naturals:
 l'Alt Pirineu;
 Aiguamolls de l'Empord;
 Cad-Moixer;
 Cap de Creus;
 Delta de l'Ebre;
 Els Ports;
 El Montseny;
 Montserrat ;
 Sant Lloren de Munt;
 Serra de Montsant;
 La zona volcnica de la Garrotxa;
 
 Paratges Naturals d'Inters Nacional:
 L'Albera;
 Poblet;
 Masss del Pedraforca;
 Reserves Naturals:
 Delta del Llobregat;
 Reserves Marines:
 Illes Medes;


L'Institut d'Estadstica de Catalunya, per, tot i esmentar com a font la Generalitat de Catalunya, al seu Anuari estadstic de Catalunya fa una classificaci diferent dels espais naturals de protecci especial i n'augmenta el nombre:

 Parcs Nacionals:
Aigestortes i Estany de Sant Maurici;
Aigestortes (zona protecci);
 Parcs Naturals:
Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empord;
Alt Pirineu;
Cad-Moixer;
Cap de Creus;
Delta de l'Ebre;
Masss del Montseny;
Montserrat;
Montserrat (zona protecci);
Els Ports;
Sant Lloren del Munt i l'Obac;
Serra de Montsant;
Zona volcnica de la Garrotxa;
 Paratges Naturals d'Inters Nacional:
Cap de Creus;
Masss de l'Albera;
Masss del Pedraforca;
Pinya de Rosa;
Vall del Monestir de Poblet;

Reserves naturals parcials;
Aiguamolls de l'Empord;
Algars;
Alt neu;
Baish Aran;
Barranc de la Trinitat;
Barranc del Titllar;
Cap de Creus;
Delta de l'Ebre;
La Llosa;
Mas de Melons;
Masss de l'Albera;
Montserrat;
Muga-Albany;
Noguera Pallaresa-Bonaigua;
Noguera Pallaresa-Collegats;
Noguera Pallaresa-Montrebei;
Els Ports;
Remolar-Filipines (Delta del Llobregat);
Ricarda-ca l'Arana (Delta del Llobregat);
Riera d'Arbcies-Hostalric;
Riera de Merls;
Segre-Isvol;
Segre-Prullans;
Zona Volcnica de la Garrotxa;
Reserves naturals integrals;
Aiguamolls de l'Empord;
Cap de Creus;


El PEIN est molt vinculat a la xarxa Natura 2000, ja que, d'acord amb la Llei 12/2006, de mesures en matria de medi ambient, la declaraci d'una zona d'especial conservaci (ZEC) o d'una zona d'especial protecci per a les aus (ZEPA) implica la seva inclusi automtica en el PEIN; aquestes addicions han comportat una ampliaci substancial del PEIN, que, del 21% del territori catal que abastava l'any 1992, ha passat al 30%; a ms, els espais marins sumen gaireb 80.000 hectrees.

Actualment (setembre 2008) a Catalunya hi ha 165 espais d'inters natural:


Referncies.
 Pla d'Espais d'Inters Natural de Catalunya: Introducci al web de la Generalitat;
 Parcs de Catalunya, al web de la Generalitat;
 Relaci d'espais inclosos en el PEIN, amb indicaci de comarques i municipis, al web de la Generalitat;
 Anuari estadstic de Catalunya;
Itineraris pels Parcs Naturals de Catalunya, Jordi Bas, Antoni Curco y Jaume Orta. Lynx Edicions 2006. 376 pgines. ISBN 84-87334-84-9;
Mapa Eco-turstic de Catalunya Escala 1/300.000. Lynx Edicions 2005. Format 88,5 x 115,6 cm. Versi Catal/Francs, ISBN 84-87334-79-2 i Castell/Angls, ISBN 84-87334-80-6;

 Enllaos externs .
 El Pla d'Espais d'Inters Natural de Catalunya;
 Mapa dels espais inclosos en el PEIN;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46186" title="L'Estartit" nonfiltered="3001" processed="2982" dbindex="18322">

L'Estartit s una entitat de poblaci costanera del municipi de Torroella de Montgr. T 2.892 habitants (2005). 
Situat entre el masss del Montgr i el mar Mediterrani, forma part del municipi de Torroella de Montgr, situada a la comarca del Baix Empord i a la provncia de Girona.
Aquest es troba a poc ms d'una milla de l'arxiplag de les Illes Medes, reconegut a tot el mn per la seva gran quantitat d'espcies diferents de flora i fauna. Declarat Reserva Natural fa un temps, s un lloc excellent pels amants del submarinisme o snorkeling.
s un poble d'estiueig, t un port i un club nutic (Club Nutic Estartit) on s'hi fan moltes activitats aqutiques com vela, submersi, nataci, etc. Tamb destaca el seu equip de futbol femen, la Uni Esportiva L'Estartit.
La situaci geogrfica i el clima fan d aquesta zona de la Costa Brava  un lloc privilegiat i ideal per gaudir d unes vacances agradables i confortables.

 Histria .

Les primeres notcies de l'Estartit van aparixer al segle XVII i fins a mitjans del segle XX el seu desenvolupament va estar vinculat a l'activitat martima. El seu port va permetre la sortida per mar dels productes del municipi, com el blat, l'arrs, el vi i l'aiguardent, amb destinaci a grans mercats com el de Barcelona.

 Entorn geogrfic .
Els diferents paisatges que conflueixen a l Estartit fan de la poblaci el punt de partida de constants descobriments mitjanant itineraris guiats o en solitari, en els quals es poden trobar centenars d espcies d aus, d arbres i de plantes que permeten conixer nous sons i colors; espais protegits, com els aiguamolls del Ter Vell amb singulars formes geolgiques i un ric patrimoni natural; el castell de Montgr, que ens recorda la importncia de la histria passada, i les Illes Medes, situades a una milla de la platja de l'Estartit, sn una reserva de fauna i flora marina considerada com una de les ms importants de la Mediterrnia Occidental.

 Activitats Terrestres .
Passejades a peu i en bicicleta;
Pitch&Putt;
Camps de Golf;

Visita de l'espai natural Ter Vell;
Cinema;
Mercat setmanal (dijous) a l'Estartit;
Excursi al castell de Torroella;
Parc animal de Sobrestany;

 Activitats Martimes .

Les illes Medes ofereixen una gran varietat d'activitats, algunes de les quals sn disponibles tot l'any.
Excursions martimes: Des del port de l'Estartit surten cada dia embarcacions amb fons de vidre que ofereixen excursions al voltant de les illes i la costa del Montgr;
Escafandrisme: Les persones amb titulaci poden fer immersi tot l'any amb la seva embarcaci particular o llogant els serveis d'un centre turstic d'immersi de l'Estartit.
Seawatching: Amb ulleres i tub es pot observar el fons mar de les illes Medes i la fauna i flora que hi habita, una experincia sensacional.
Lloguer d'embarcacions: En diversos punts turstics del poble es poden llogar embarcacions per un dia, o el que es vulgui.

Enllaos externs.

Mapa de l'Estartit;
Web oficial de Can Quintana, centre cultural de la Mediterrnia;
Web oficial de Turisme de l'Estartit;
Guia de l'Estartit;
Mapa de l'Estartit;
Portal Independent de Torroella de Montgr;
Bateria de costa de Punta Mil;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46193" title="Quintana Roo" nonfiltered="3002" processed="2983" dbindex="18323">
Quintana Roo s un dels 31 estats de Mxic, localitzat a la regi est de la pennsula de Yucatn. Limita al nord amb l'estat de Yucatn, al nord i a l'oest amb l'estat de Campeche, a l'est amb la Mar Carib i al sud amb Belize. L'estat va ser anomenat en honor a l'heroi de la ptria Andres Quintana Roo.

L'rea que avui constitueix l'estat de Quintana Roo era part de l'estat de Yucatn, i per tant, comparteix la mateixa histria. Durant la Guerra de Castes, la naci maia independent de Chan Santa Cruz es va establir a l'actual poble de Felipe Carillo Puerto, a l'estat de Quintana Roo. El govern mexic va recuperar el control d'aquestes regions al comenament del segle XX. El 1902, per decret del president, es va crear el territori de Quintana Roo, separat de l'estat de Yucatn. El 1915 es va unir una vegada ms a l'estat, per, el 1931 es va separar definitivament, com a territori de la federaci.  Va obtenir l'estatus d'estat de la federaci el 8 d'octubre, 1974.

La principal activitat econmica s el turisme. A Quintana Roo es troben les platges de Cancun, l'illa Cozumel, Playa del Carmen, el parc nacional Sian Ka'an i l'rea del recorregut turstic de la "Ribera Maia", i que inclou nombroses runes arqueolgiques maies.

La regi de Quintana Roo va ser una de les zones ms poblades durant l'poca mxima de la civilitzaci maia. Avui dia, el 20% de la poblaci encara parla la llengua maia.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46194" title="Estat de San Luis Potos" nonfiltered="3003" processed="2984" dbindex="18324">
San Luis Potos s el nom d'un estat de Mxic i la seva capital. Aquest article s sobre l'estat.
----
San Luis Potos s un dels 31 estats de Mxic. Est localitzat a la regi centre-nord del pas. Limita al nord amb Nuevo Len, al nord-est amb Tamaulipas, a l'est amb l'Veracruz, al sud-est amb Hidalgo, al sud amb Quertaro i l'Guanajuato, al sud-oest amb l'estat d'Aguascalientes, i a l'oest amb l'Zacatecas i Jalisco.

L'estat t jaciments miners d'or i plata, i per aix, la capital va ser anomenada "Potos", com la ciutat minera boliviana. San Luis era el sant patr d'un dels descobridors de les mines que s'hi troben.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46195" title="Sinaloa" nonfiltered="3004" processed="2985" dbindex="18325">
Sinaloa s un dels 31 estats de Mxic. Limita al nord amb Sonora, al nord-est amb Chihuahua, a l'est amb Durango, al sud amb Nayarit, i a l'oest amb l'oce Pacfic i el Golf de Califrnia, el qual tamb s conegut com a Mar de Cortes.

Amb la independncia de Mxic, es va formar l'estat intern occidental. El 1830 aquest estat es va dividir en els estats actuals de Sinaloa i Sonora, al nord.

La principal activitat econmica de l'estat s la agricultura i la pesca; de fet, Sinaloa s considerat "El Graner de Mxic". El estat compta amb 11 rius i 11 preses, a ms de nombrosos ports pesquers. Els productes agrcoles principals sn blat de moro, blat, cigr, canya de sucre, patata, cacauet, mel, mango, tomquet, cogombre, carabassa i sndria. La indstria processadora d'aliments de l'estat una de les ms importants, i per la seva localitzaci, una de les ms estratgiques de Nord-Amrica. El centre agrcola de l'estat s la ciutat de Los Mochis. La segona activitat econmica s el turisme, concentrat a les costes, de la qual el port de Mazatln s la primera destinaci turstica de l'estat.
 





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46196" title="Sonora" nonfiltered="3005" processed="2986" dbindex="18326">
Sonora s un dels 31 estats de Mxic, localitzat al nord del pas. Limita a l'est amb Chihuahua al sud amb Sinaloa, al nord-oest amb Baja California, al nord amb l'estat nord-americ d'Arizona, i a l'oest amb el Golf de Califrnia. 

Sonora s el segon estat ms gran de Mxic. El territori s sec: el desert de Sonora-Arizona s'estn sobre gran part del territori de l'estat, excepte la zona del riu Colorado. No obstant aix, s un estat econmicament important per la seva producci de bestiar bov i per la mineria.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46197" title="Tabasco" nonfiltered="3006" processed="2987" dbindex="18327">
Tabasco s un dels 31 estats de Mxic. Limita a l'oest amb Veracruz, al nord-est amb Campeche, a l'est amb Guatemala (departament de Petn), i al nord amb el Golf de Mxic. Tabasco est situat a la part nord de l'Istme de Tehuantepec. Est dividit en 17 municipis. 

Tabasco s un estat molt prsper de la regi sud de Mxic. Les principals activitats de l'estat sn la indstria petoliera, concentrada en la zona costera, i l'activitat agrcola. 











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46212" title="Gllia" nonfiltered="3008" processed="2988" dbindex="18329">
;


La Gllia (o les Gllies) s el nom llat donat a una regi d'Europa occidental actualment ocupada per Frana, Blgica, l'oest de Sussa i les zones dels Pasos Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin. Durant els segles VI al I aC el nom tamb s'aplicava al nord d'Itlia. Les illes Britniques queden fora d'aquesta denominaci tot i estar poblades de celtes com la resta.

La paraula gal es refereix habitualment als habitants celtes d'aquesta regi en els temps antics i va ser emprada principalment pels romans que molt rares vegades anomenaven celtes a aquest conjunt de tribus diverses. El gentilici es va conservar a travs dels temps solament en l'extensi de terres que avui componen el pas de Frana i encara avui segueix anomenant-se gals als francesos. 

Els gals es van estendre per tota Europa en temps dels romans, parlant unes llenges cltiques que havien divergit en dos grups. A ms dels gals de l'actual Frana, uns altres s'havien establerts en les planes del nord d'Itlia, en la provncia que els romans coneixien com Gllia Cisalpina ("Gals a aquest costat dels Alps") i Venetia et Istria. Altres gals havien emigrat creuant els Pirineus fins a la pennsula Ibrica, on es van barrejar amb ibers indgenes donant lloc als celtibers.

Els gals van ser anomenats walha per les tribus germniques, un terme genric per a "estranger" o "foraster". Aquesta paraula  germnica va donar origen igualment als termes Galles i Valnia. 

La part nord d'Itlia fou la primera conquerida per Roma (segles III i II aC . La resta fou essencialment conquerida per Csar (59-52 aC) i incorporada a Roma, quedant posteriorment dividida en diverses provncies.

Vegeu:

Gllia Cisalpina, nord d'Itlia;
Gllia Transalpina, la Gllia al oest dels Alps (Frana, Suissa, Blgica, i parts desl Pasos Baixos i Germnia) inicialment per aplicat noms al sud-est de Frana i Sussa.
Gllia Transpadana, el nord de la Cisalpina;
Gllia Cispadana, el sud de la Cisalpina;
Gllia Belga, provncia del nord de la Gllia;
Gllia Narbonense (o Narbonesa), provncia al sud-est de Frana, inicialment coneguda com "Provincia";
Gllia Lugdunense (o Lionesa), provncia al centre de Frana abans Gllia Cltica;
Provena, el seu nom deriva de l'antiga Provincia;
Ligria, oest de la Cisalpina.
Aquitnia, provncia al sud-oest de Frana;




































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46213" title="Unitat de Procs Grfic" nonfiltered="3009" processed="2989" dbindex="18330">


La Unitat de Procs Grfic (en ngles: Graphic Processing Unit i amb acrnim: GPU) s un dispositiu dedicat a la generaci de grfics per a ordinadors personals, estacions de treballs o cnsoles de videojocs. Les GPU modernes sn molt eficients a l'hora de mostrar grfics d'alta resoluci grcies a la seva forma parallela de treballar. La GPU usualment esta integrada dins d'una targeta grfica tot i que a vegades tamb pot estar integrada dins de la placa base.

Aix, una GPU s capa d'aplicar una serie d'operacions base sobre un grfic de forma molt ms rpida que la CPU. Les operacions ms comunes sn dibuixar triangles, rectangles,cercles,arcs i la operaci BitBLT (combinar diversos bitmaps). Les GPU modernes inclouen funcions relacionades amb el video digital i sn capaes de soportar entorns 3D.

Historia.
1970-1990.
Les GPU modernes sn descendents dels xips grfics dels finals dels 70. Aquests xips tenien soport BitBLT limitat a la forma de sprites i usualment no eren capaes de dibuixar figures. Algunes GPU podien executar diverses i usaven DMA per a redur la carrega del processador amfitri. Un exemple seria el coprocessador ANTIC usats en els ATARI 800 i 5200. A partir dels finals dels 80 els microprocessadors de propsit general d'alta velocitat van comenar a ser molt populars i aix va permentre incoroporar-los a les GPU ms avanades. Les targetes de gama ms alta per a PCs i estacions de treball usaven Processadors Digitals de Senyal (DSP) tals com la serie TMS340 de Texas Instruments que eren capaes de implementar funcions de dibuix rpid. A ms algunes impresores laser van comenar a incorporar una petita GPU integrada a un processador RISC que seriva per a fer l'escombrat d'imatges "PostScript".

A mesura que la tecnologia dels semiconductors va millorar va ser possible traslladar les funcions de dibuix i BitBLT a una nica placa i posteriorment a un mateix xip aconseguint crear controladors de frames VGA. Aquests acceleradors 2D no eren tan flexibles com els basats amb microprocessadors per eren molt ms fcils d'implementar i vendre. El Commodore d'AMIGA va ser el primer ordinador que portava inclosa una unitat "blitter" i un sistema grfic (IBM 8514).
1990-2000.
2000-2010.

 Diferncia CPU/GPU .
Tot i que ho podria semblar no s possible substituir la GPU per una CPU ja que una CPU tot i tenir una major freqencia de rellotge treballa d'una forma molt diferent. Les GPU s'estan desenvolupant rpidament grcies a la seva especialitzsaci especfica als grfics (noms estan pensades per a una tasca) i estant optimitzades per al clcul de valors en coma flotant usuals en entorns 3D a diferncia de les CPU molt ineficients en aquesta tasca.

Moltes aplicacions grfiques necessiten un alt nivell de parallelisme al tenir unitats fonamentals de clcul (vertex i pixels) completament independents. Per tant, s una bona estrategia usar la fora bruta de les GPU per a completar altres clculs al mateix temps. Els models actuals de GPU solen tenir 6 processadors de vertex (que executen vertex shaders) i entre dos i tres cops ms de processadors de pixels (que executen fragment shaders). Aix una freqencia de rellotge d'uns 600 Mhz (estandard actualment a les GPU i baixa en comparaci a una CPU de per exemple 4 Ghz) es tradueix en una potncia de clcul molt major per a la GPU grcies a l'arquitectura en parallel.

Aix, la major diferncia entre GPU i CPU s l'arquitectura. Les CPU solen usar un model de Von Neumann i en canvi les GPU es basen en el Model Circulant, un model que facilita el processament en parallel i la segmentaci de les tasques.

 Tipus de GPUs .

 Targetes dedicades .

Conegudes tamb colloquialment com targetes grfiques interactuen amb la placa base usant una ranura d expansi (PCI Express, PCI o AGP). El terme "dedicada" significa que la targeta t memria RAM prpia i dedicada exclusivament per al seu propi s, evitant aix fer servir memria del sistema, que resulta d'un accs molt ms lent. A l'abril de 2008, les targetes porten habitualment entre 256 i 512 MB de RAM del tipus DDR2 o DDR3. El seu preu pot oscillar entre els 100 i els 400 euros i el consum elctric dels models ms potents pot ser de l'ordre dels 150 Watts.

 Targetes integrades .
Es diuen integrades ja que estan fsicament integrades (i soldades) a la placa base, en comptes de ser targetes fsicament separades i intercanviables entre diferents plaques base. No tenen memria RAM prpia sin que fan servir la del sistema. El seu consum elctric s de l'ordre dels 10 Watts i el seu rendiment s tamb molt menor, especialment en l'acceleraci de grfics 3D com els que es fan servir a CAD o a molts videojocs.

Targetes hbrides.
Aquest nou tipus de GPU competeix amb les targetes de grfiques integrades. Les implementacions ms comunes sn la Hipermemory de ATI i la TurboCache de nVidia. Les targetes grfiques hibrdes solen ser ms costoses que les integrades per menys que les dedicades i malgrat que segueixin utilitzant memoria RAM del sistema, poseeixen una petita part de memria muntada a la prpia targeta per a operacions d'alta prioritat. El disseny d'aquestes targetes ha estat possible grcies a la tecnologia PCI Express i sovint s'anuncia que per exemple aquesta targeta pot tenir fins a 512 MB de RAM. Amb aquesta expressi s'indica la mxima memria del sistema que es compartir amb la targeta.



 Fabricants de GPU.
 ATI Technologies (actualment de AMD);
 nVidia Corporation;
 Fujitsu;
 3Dlabs;
 Matrox;
 XGI Technology;
 Intel;
 3dfx (actualment de NVIDIA);
 S3 Graphics (actualment de VIA Technologies);
 Falanx Microsystems - actualment ARM Norway;

 Enllaos externs .
NVIDIA -Que s una GPU? ;
techPowerUp! Base de Dades de GPU al mercat ;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46248" title="Esttua de Zeus a Olmpia" nonfiltered="3010" processed="2990" dbindex="18331">


L'esttua de Zeus a Olmpia, tallada pel fams escultor clssic Fdies (segle V aC) cap el 435 aC, a l'antiga Grcia, s considerada tradicionalment una de les set meravelles del mn. L'any 394, desprs d'estar-se uns 800 anys a Olmpia, va ser traslladada a Constantinoble (actualment Istanbul), capital de l'Imperi Bizant. Els historiadors creuen que, probablement, va ser destruda en un incendi.

L'esttua asseguda de Zeus, du suprem del Pante grec, ocupava tota l'amplada de la nau del temple erigit per albergar-la. Segons fonts contempornies, tenia una alada d'uns 12 metres. "Sembla que Zeus s'hagi d'aixecar", va dir el gegraf Estrab al comenament del segle I aC, "deixaria el temple sense teulat". Amb la m dreta sostenia una estatueta de Nike i amb l'esquerra un ceptre coronat amb una guila. Zeus va ser tallat en ivori (tcnicament, l'ivori va ser remullat en un lquid que el feia ms malleable i, per tant, l'ivori va ser probablement modelat o tallat segons calgus en cada ocasi) i assegut en un magnfic tron de fusta de cedre, amb incrustacions d'ivori, or, bans i pedres precioses. A la m dreta de Zeus hi havia una petita esttua de Nike, la deessa de la victria, i a la seva esquerra un ceptre brillant on reposava una guila. Els visitants com el general rom Luci Emili, vencedor sobre els macedonis, presentaven els seus respectes a la defica majestat i esplendor que Fdies va captar. 

Potser la major descoberta sobre aquesta meravella va esdevenir-se el 1958 amb la troballa del taller on va ser creada l'esttua. Aix va permetre als arquelegs recrear l'anatomia d'aquesta magnfica obra. 
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46249" title="Latncia" nonfiltered="3011" processed="2991" dbindex="18332">

La latncia (latency en angls) s el temps transcorregut entre que s'envia una instrucci al processador i aquesta comena a ser executada.

 En xarxes tamb es pot interpretar com el temps que triga un paquet de dades (o una petici d'usuari) des d'un punt fins a un altre. Per es tracta d'una mala traducci, doncs aleshores no s'est parlant
 de latncia, si no de retard (en angls delay): Altrament anomenat retard.

En xarxes TCP/IP, s habitual mesurar la latncia de la xarxa amb la funci "ping" que ens donar com a valor, en millisegons (ms), el temps que triga un determinat paquet en anar fins al dest ms el temps de la confirmaci, per part del dest, que s'ha rebut el paquet.

s important en elements com la transmissi de dades, la memria d'ordinador.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46252" title="Luiz Incio Lula da Silva" nonfiltered="3012" processed="2992" dbindex="18333">


Luiz Incio Lula da Silva (Vargem Grande (actual Caets), 1945) s l'actual president de Brasil. 

L'any de 1982 va afegir oficialment el sobrenom "Lula" (que significa calamar en portugus) al seu nom de naixement "Luiz Incio".

 Biografia .

Va nixer al districte de Caets de la ciutat de Garanhuns, a l'estat de Pernambuco, Brasil, a una famlia de camperols pobra i analfabeta. La seva data de naixena va ser collocada com el 6 d'octubre per ell afirma haver estat nat, segons la memria de la seva mare, el 27 d'octubre. 

T una mplia carrera com a dirigent sindical i s co-fundador, president d'honor i afiliat al Partido dos Trabalhadores (PT), un dels partits poltics brasilers ms importants.

Va ser candidat a la presidncia en 1989 (derrotat per Fernando Collor de Mello), en 1994 i 1998 (derrotat per Fernando Henrique Cardoso). Finalment, va vncer en les segents eleccions celebrades en l'any 2002, amb el major nombre de vots de la histria democrtica brasilera (52,4 milions de vots) arribant al 61% dels vots. 

El 24 d'octubre de 2003 va rebre el Premi Prncep d'Astries de Cooperaci Internacional. 

Enllaos externs.
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries de Cooperaci Internacional 2003;


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46254" title="Eivissenc" nonfiltered="3013" processed="2993" dbindex="18334">
L'eivissenc s el subdialecte del catal balear parlat a les illes Pitises. A Formentera pren el nom particular de formenterer. Se'n distingeixen dues variants: eivissenc de vila, a la ciutat d'Eivissa, i eivissenc pags, al camp i a Formentera.

Sintaxi.
A ms de compartir els trets caracterstics del catal balear, l'eivissenc t les segents particularitats:
L'article salat mascul plural pren la forma es davant de vocal o h: es amos (mallorqu ets amos).
Els plurals paroxtons recuperen la n llatina: jvens, hmens...
Primera persona singular del present indicatiu particulars: jo neix, mereix, estreny.
En les combinacions de verb ms pronom feble, en eivissenc l'accent recau sobre el verb. En mallorqu i menorqu l'accent recau en el pronom feble (mallorqu menjar-s'l).
El passat simple adopta preferentment la forma simple en lloc de la perifrstica: an per vaig anar.
Imperatius amb formes particulars: cregueu, dugueu, faceu.
Primera i segona persona del plural del present d'indicatiu del verb estar amb els morfemes normals de Balears -am i -au, s a dir, estam i estau. A Mallorca i Menorca es fan servir les formes esteim i estis. ;
Augmentatius amb el sufix -llo (homenllo), mentre que en mallorqu i menorqu -ello s un diminutiu.
Dos en femen no pren la forma dues, com en valenci.
Pronoms personals: naltros, valtros, com en algunes zones meridionals del catal central.
Pronoms possessius femenins: meua, seua, teua, com en valenci.
Els pronoms febles davant el verb fan servir indistintament la forma plena i la reforada prpia de tot el catal occidental: em dus o me dus... etc.
Els verbs tenir i venir conserven la e de l'arrel en ser conjugats: tenc, venc, tendria, vengueres... etc. La pronunciaci s de e tancada quan s tnica (vnc s del verb venir i v[ ]nc de vendre). ;

Fontica.
] a les Pitises, a l'oest de l'illa d'Eivissa]]
La fontica de l'eivissenc s la prpia del catal balear, excepte alguns casos que s'aproxima ms al catal central:
La "o" tona es pronuncia "u".
La "r" final i la "t" final desprs de consonant generalment no es pronuncien, excepte car, or, cor.
"Jo" i "ja" es pronuncien "io", "ia".
Mettesis: garraf per gafarr, pixarell per passerell.

Lxic.
Asenada s bestiesa (asada en mallorqu, menorqu i valenci), amb les variants aseneria, fer s'ase...
Baldraca s cntir (s'ha d'anar en compte amb el plural, baldraques, ja que segons el context pot significar pits femenins).
Bambo s ximple (bmbol en mallorqu i menorqu).
Boix s nen (nin en mallorqu i fillet en menorqu). La paraula allot es comparteix amb les altres illes amb el significat de noi. ;
Calces sn mitges.
Cans s canys, com en mallorqu. El topnim es Canar significa el canyar.
Casament s casa de camp. Casa s cadascuna de les cambres que la componen, llevat del porxo i la cuina. ;
Dacsa s blat de moro, tomata s tomquet, lletuga s enciam i pebrera s pebrot (pebre en mallorqu i menorqu), com en valenci. Totes elles es pronuncien amb fontica eivissenca, neutralitzant: , brer ... etc. ;
Endevineta s endevinalla o endevinador.
Entrepussall s obstacle i entrepussar entrebancar, ensopegar. ;
Feiner s treballador.
Fener s feiner, com en mallorqu.
Jugaroll s joguina.
Llaminer s fi de tracte.
Madera s fusta. Fusta!, s una exclamaci de fstic.
Meco s nen en to despectiu.
Mesqun s infeli o pobret en to compassiu.
Mica s gens.
Palm s pam, colp s cop i polp s pop, com en valenci.
Pardal s ocell, com en valenci (aucell en mallorqu), i teulats sn pardals.
Pebrs s rovell.  ;
Polit s bonic, com en menorqu.
Remends s espavilat (tamb es pot dir que una persona es "puta" o "molt puta" fent referencia a que es espavilada).
Sous s diners.
Sovent s sovint.
Tarda, com en catal central, s capvespre en mallorqu i menorqu.
Uc s un ac eivissenc.
Ves s ve (venat en mallorqu).
Parlar i xerrar es fan servir en el mateix context que en central, mentre que a Mallorca i Menorca noms es diu xerrar.
Buscar es fa servir com en catal central, mentre que a Mallorca i Menorca es diu cercar. ;
Home, com en central, s homo en mallorqu (hom) i menorqu (hom). El plural s hmens. ;
Gat, com en central, s moix en mallorqu i menorqu. Ca s es fa servir per gos, com a les altres illes.
Fonyar s trepitjar.
Garrit s nen o noi jove, convivint amb boix i allot. ;
Aquinetes s sinnim d'aqu, si b s una paraula en retrocs que la poblaci jove no fa servir.
Estrivancos sn espardenyes velles emprades per fer feina. Actualment i per extensi, s qualsevol calat vell en to despectiu. ;
Porxo s la sala principal i ms gran d'una casa pagesa (o casament), al voltant de la qual s'organitzen les habitacions (cases) d'aquesta. Feia les funcions de sala d'estar i a la vegada s'hi feia feina.


Variants de l'eivissenc.
Les diferncies entre les dues variants d'eivissenc es limiten a algun tret fontic i al lxic. All on divergeixen, la variant de pags s ms arcaica i ms prxima a les formes balears, i la variant de vila t alguna influncia del catal central i del valenci.



A ms, la banda occidental de l'illa, a Sant Josep de sa Talaia i part de Sant Antoni de Portmany, es caracteritza per l'absncia de la e neutra tnica.

Referncies.
VILLANGMEZ LLOBET, Mari. Curs d'iniciaci a la llengua: Normes gramaticals, Lectures eivissenques i formentereres. Institut d'estudis eivissencs. Eivissa, 1978. ISBN 84-00-04357-X









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46260" title="Solubilitat" nonfiltered="3014" processed="2994" dbindex="18335">
La solubilitat s la capacitat d'una determinada substncia per dissoldre's en un lquid. Es sol mesurar en mols per litre (moll-1), en grams per litre (gl-1), o en percentatge de solut/solvent. Tamb s possible estendre el concepte a solubilitat en slids com ara el vidre o els metalls.

En la solubilitat, el carcter polar o apolar de la substncia influeix molt, ja que, a causa d'aix la substncia sera ms o menys soluble. Per exemple: els compostos amb ms d'un grup funcional presenten una gran polaritat, per la qual cosa no sn solubles en ter etlic; perqu sigui soluble en eter etlic ha de tenir poca polaritat, s a dir el compost no ha de tenir mes d'un grup polar. Els compostos amb menor solubilitat sn els que presenten menor reactivitat com ara les parafines, els compostos aromtics i els derivats halogenats. 

El terme "solubilitat" s'utiliza tant per designar el fenomen qualitatiu del procs de dissoluci com per a expressar quantitativament la concentraci de les solucions. La solubilitat d'una substncia depn de la naturalesa del dissolvent i del solut, aix com de la temperatura i la pressi del sistema, s a dir, de la tendncia del sistema a assolir el valor mxim d'entropia. Al procs d'interacci entre les molcules del dissolvent i les partcules del solut per formar agregats se l'anomena solvataci i si el solvent s aigua, hidrataci.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46263" title="Arxiplag Juan Fernndez" nonfiltered="3015" processed="2995" dbindex="18336">


L'arxiplag Juan Fernndez, que inclou les illes Robinson Crusoe, Alejandro Selkirk, Santa Clara i altres illots menors, est situat a l'oce Pacfic, a 670 km a l'oest de la costa continental xilena. Administrativament forma el municipi de Juan Fernndez, de la provncia de Valparaso, V Regi de Xile. Forma part de les illes espordiques xilenes.

 Illes .
El 1966 es van canviar els noms de les dues illes principals de l'arxiplag: Ms a Tierra per Robinson Crusoe i Ms Afuera per Alejandro Selkirk. El propsit del canvi era per promocionar el turisme, per resulten dos noms confusos. Alexander Selkirk era l'autntic robinson per no va estar a l'illa que porta el seu nom sin a la de Robinson Crusoe. Daniel Defoe va recollir la seva histria per escriure la famosa novella, per no la va situar a aquestes illes sin al Carib, al nord de Veneuela.
 Robinson Crusoe, abans Ms a Tierra, s l'nica illa poblada de l'arxiplag, amb una poblaci de 629 habitants al cens del 2002. La major part de la poblaci es concentra a la vila de San Juan Bautista, a la badia Cumberland, fundada el 1749. Durant molts anys va ser utilitzada com a colnia penal. La principal activitat econmica s la pesca de la llagosta. T una superfcie total de 96,4 km , i les seves coordenades sn: .
 Alejandro Selkirk, tamb anomenada Marinero Alejandro Selkirk, abans Ms Afuera, s l'illa de l'arxiplag ms allunyada del continent, com indica el seu antic nom. T una superfcie total de 48 km , una altitud mxima de 1.650 m, i les seves coordenades sn: .
 L'illa Santa Clara est situada a 1,5 km de Robinson Crusoe. T una superfcie total de 5 km , i les seves coordenades sn: .

 Geografia .
Les illes sn d'origen volcnic i la seva antiguitat est datada entre 1 i 5,8 milions d'anys. El clima s subtropical influenciat pel corrent fred de Humboldt que segueix la direcci nord al llarg de la costa d'Amrica del Sud. La temperatura mitjana s de 15,4C. La precipitaci mitjana anual s de 1.081 mm i depn de les oscillacions de El Nio. Les zones occidentals, que es troben a sotavent, sn ms seques.

Degut a l'allament de les illes la flora i la fauna s escassa i endmica, formant un ecosistema relacionat amb l'Amrica del Sud meridional i la regi polar antrtica.

 Histria .
Les illes van ser descobertes, el 1574, per Juan Fernndez que feia la ruta regular de Callao, al Per, fins a Xile. Normalment es seguia la navegaci de cabotatge, per Juan Fernndez va decidir fer la ruta mar endins per aprofitar els vents favorables. Va descobrir Santa Cecilia (desprs Ms a Tierra i ara Robinson Crusoe) i Santa Clara, per tot seguit va haver de patir un judici per bruixeria ja que havia redut el temps de la ruta de sis mesos a 30 dies.

Durant els segles XVII i XVIII les illes van ser utilitzades com a base i refugi de pirates i corsaris. Un d'ells, l'angls William Dampier amb el vaixell Cinque Ports, va desembarcar a Alexander Selkirk a l'illa de Ms a Tierra, el setembre del 1704, per petici prpia ja que tenia dubtes sobre la seguretat del vaixell. De fet, el Cinque Ports acab enfonsant-se. Desprs d'evitar diversos vaixells espanyols, Selkirk no va ser rescatat fins quatre anys i quatre mesos ms tard per l'angls Wallace Rogers que, casualment, portava com a primer pilot a William Dampier.

El virrei del Per, Manso de Velasco, va decidir utilitzar l'illa Ms a Tierra per desterrar els criminals. El 1749 es va construir el fort Santa Brbara per protegir-se dels pirates, i el poble de San Juan Bautista. Durant ms d'un segle es van anar succeint histries novellesques de reclusi i fugues.

El 1935 les tres illes van ser declarades Parc Nacional i, el 1977, reserva mundial de la biosfera de la UNESCO.

 Enllaos externs .
 Comuna de Juan Fernndez;
 Reserva de la biosfera de la UNESCO;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46266" title="Barmetre" nonfiltered="3016" processed="2996" dbindex="18337">
El Barmetre s un instrument de mesura, utilitzat en la fsica i la meteorologia, que serveix per a mesurar la pressi atmosfrica. Tamb pot fer-se servir, de manera secundria, com altmetre per a determinar, de manera aproximada, l'altitud.

Principalment distingim quatre barmetres diferents: 

 El barmetre de mercuri: on la pressi atmosfrica s equilibrada per una columna de mercuri superada per un espai tancat i buit. Aquest barmetre ha estat inventat per Evangelista Torricelli en el any 1643.
 El barmetre de gas: utilitzen la variaci de volum d'un cert volum de gas sota l'efecte de les variacions de la pressi atmosfrica.
 El barmetre aneroide: la pressi atmosfrica s'exercita sobre un recinte metllic, hermticament tancat i buit d'aire. La qual es deforma de manera elstica i un sistema mecnic permet exagerar els moviments que hi resulten de les variacions de pressi, per a fer-los visibles sobre una esfera o gravar-los en una banda de paper millimetrat. ;
 Els barmetres electrnics: traduxen en valors numrics les deformacions d'una cpsula buida, evitant la utilitzaci de les peces mbils d'un barmetre aneroide clssic. ;

 Histria.
 Orgens .

En l'poca de Galileu, cap al 1635, els enginyers i fontaners de Florncia se'n van encarregar de construir unes installacions gegantesques i hidruliques en els jardins dels palaus. Van installar una bomba aspirant per descobrixen amb estupefacci que s incapa d'elevar l'aigua no ms de una desena de metres. Galileu s sollicitat per mor en el 1642 sense haver tingut temps de resoldre aquest problema. per qu no podem aspirar l'aigua ms enll d'una altura certa? Es van trobar ms tard, en les seves notes, Galileu havia somiat que l'aire havia de tenir un pes per no n'havia extret cap conclusi. La idea que el lquid no s aspirat per la bomba sin no comprimit cap a ella per l'efecte d'una pressi exterior estava en contradicci total amb els dogmes admesos en aquella poca, que volien que l'aigua s'elevs en els tubs "perqu la naturalesa s'horroritza del buit".

L'arribada del mercuri.

Torricelli succeeix a Galileu com a fsic al pati del Duc de Toscana. Repetint les notes del seu predecessor, fa unes experiments per a provar que la pressi atmosfrica s responsable de la pujada de l'aigua en un espai buit. Per a evitar utilitzar columnes d'aigua d'una desena de metre d'altura, t la idea de fer assajos amb el mercuri, que s 13,6 vegades ms densitat. Ell tamb omplo d'aix una longitud de tub de got, ho tanca amb dit i ho retorna sobre un estany ple, de mercuri. Observa que el tub s'esgota parcialment noms en l'estany i qu queda all sempre una columna de mercuri d'aproximadament 76 cm d'altura, qualsevol que sigui el enfonsament del tub en el estany. Deduex d'aix que la pressi del aire sobre la superfcie de l'estany contrabalanceja el pes de la columna de mercuri i que s a ella qui permet fer pujar l'aigua en les bombes d'una altura d'aproximadament 10 m, per no ms. Aix s com Torricelli inventa el barmetre 1643. Ell tamb observ que l'altura del mercuri en el tub varia en el curs del temps (el qual flueix)) i quan hi ha una baixada en el tub generalment precedeix un perode de mal temps (pluja). 

El dipsit obert no s molt prctic si es vol transportar l'instrument. Solucions diverses sn imaginades i crea per exemple els dipsits de cuir porosos fixats al tub i que cont una petita quantitat de mercuri. Sir Robert Boyle imagina replegar el tub baromtric cap amunt, on apareix el " tub siphon" encara utilitzat avui dia.

El fsic francs Ren Descartes (1596-1650) millora el sistema de Torricelli afegint una graduaci de paper. s el primer que emiteix la idea que la pressi atmosfrica disminueix amb la altitud.



El barmetre de mercuri s directament dedut del tub de Torricelli. Sense el dispositiu apropiat, la lectura precisa de l'altura de la columna de mercuri no s molt fcil. Doncs es va disposar per sobre de la palangana d'un i van veure dos trossos punxeguts, a l'inferior que venia just per la tangent de la superfcie lliure del metall en la palangana. Amb l'ajuda d'un catetmetre, servia per medir la diferncia d'altura entre l'agulla superior de la que van veure la superfcie lliure en el tub. La longitud de la que va veure, medida ja una vegada per sempre, son afegides a la indicaci del catetmetre i s'obt aix l'altura de la columna de mercuri.

 Blaise Pascal i la pressi atmosfrica.

La pressi atmosfrica fora el mercuri que forma en el tub una columna de prop de 76 cm d'altura per no s suficient per a satisfer el buit que es forma en el costat superior.

En els anys 1640, una de les qestions ms discutides entre els savis foren: l'aire t un pes?

Blaise Pascal,era un home de cincia preco i un excellent experimentador que acabava d'inventar en 22 anys una mquina de calcular. Va refer l'experiment de Torricelli i pensa, com Descartes, que si l'aire t un pes, llavors el mercuri ha de pujar menys altura en el tub que si s'experimenta en una altitud diferent. Fou el que verific, per amb una precisi molt feble, a la part ms alta de la Torre sant-a Santiago a Pars a uns 52 metres d'altura respecte el terra. Grcies al seu cunyat que viu al peu del Puy de Dme, el 19 de setembre 1648, tornar a fer l'experiment a altituds diverses i comprova que en efecte, l'altura del mercuri disminuia a mesura que s'eleva. 
 baromtre 
La paraula  barmetre  apareix alguns anys ms tard, creat pel fsic i qumic irlands Robert Boyle (barmetre, 1665-1666). s format sobre grec baros (pes, gravetat). Per caldr esperar a mitjans del segle XIX perqu els constructors d'instruments, els ptics, els rellotgers, comencin a produir barmetres, primer a cientfics i desprs a fins domstics. A partir del 1870 les graduacions s'acompanyen d'indicacions meteorolgiques ( el bell temps ,  la variable ). La denominaci  barmetre  s'imposa a Frana noms desprs de la publicaci el 1676 de l'Assaig sobre la naturalesa de l'aire per Edme Mariotte.

Ms tard, donaren el nom pascal (sense majscula) a la unitat internacional de pressi, que equival a newton per metre quadrat. 

L'atzar va portar a un descobriment. En el 1675, l'abat Picardo, transportant per les nits un barmetre de mercuri, fa una curiosa descoberta. A cada moviment brusc del metall, una llum blavosa illumina el tub. Aquest fenomen s estudiat entre altres coses per un alumne de Robert Boyle, Francis Hauksbee. 

Naturalment, cap explicaci satisfactria es va trobar en aquella poca sin aix s com es presenten les primeres recerques sobre les descrregues elctriques en els gasos rarificats   Sabem ara que el fregament del mercuri sobre el got s la causa d'aquesta luminescncia.

 El barmetre de mercuri .


El primer barmetre en esfera fou creat el 1663 per l'astrnom angls Robert Hooke. Un flotador que reposa en el mercuri segueix les variacions del nivell i acciona una agulla que indica la pressi sobre una esfera. La lectura s ms fcil i ms precisa que amb barmetre de Torricelli per, segons Privat-Deschanel i Focillon,  el barmetre en esfera s sempre un aparell bastant groller.

Els barmetres de siphon construts sobre el model imaginat per Louis Joseph Gay-Lussac, la branca curta t la mateixa secci que la branca llarga, de la qual s separada per un tub molt fi destinat a impedir que l'aire penetrs a la cmara del buit. L'obertura de U deixa passar l'aire per s bastant petita per a impedir que el mercuri pugui sortir fcilment. Bunten va afegir a aix un dipsit de gurdia CD destinat a agafar en el parany les bombolles d'aire que podrien, per accident, travessar el siphon. 

El francs Juan Fortin (1750-1831) va realitzar un barmetre de mercuri transportable que duu el seu nom. Amb la finalitat de disminuir el volum del mercuri a la palangana inferior i de facilitar la lectura, Fort va imaginar, amb la  collaboraci del mecnic Ernst, un sistema de cargol i de membrana de cuir que permetia portar la superfcie lliure al nivell d'una indicaci d'altura fixa amb relaci al tub. Un cursor lligat(vinculat) a aquest permet la mesura directa de l'altura de la columna baromtrique. Anotarem la concepci del trpode, les branques replegades del qual constituxen proteccions per al tub de got. 

s en el segle XVIII quan van aparixer els primers barmetres de marina de mercuri. El seu desenvolupament va ser frenat pels mariners mateixos, perqu seguien utilitzant els mtodes ancestrals per al pornstic meteorolgic. 

L'almirall britnic Fitzroy va tenir la idea, l'any 1858, d'equipar en tots els ports pesquers d'un barmetre.

El barmetre d'aigua. 

Segons un document de 1619, un holands, Gijsbrecht de Donckere, hauria inventat el primer barmetre d'aigua. L'aire tancat en el interior del barmetre es dilata o es contrau segons la pressi que pateix, produint una variaci relativament important de nivell en el tub fi que est unit al aire lliure. Al augmentar la pressi atmsferica, el nivell del lquid en el tub descendeix. En el cas contrari, quan la pressi baixa, hi ha menys suport sobre l'aigua i el lquid puja. Johann Wolfgang von Goethe, entre els anys 1792 i 1793, hauria reinventat un aparell d'aquest mateix tipus, a partir dels principis de Torricelli.

Les mesures de les quals es poden extreure d'aquest barmetre d'aigua estan molt lligades a la temperatura, el qual aquest factor dona lloc a un error. Per aquesta ra, actualment, no t ninguna finalitat ms que de la de decoraci.



 El barmetre de gas .

El barmetre Eco-Celli s un instrument pel qual la precisi pot ser comparada amb la d'un barmetre de Torricelli. El seu funcionament s totalment diferent ja que no cont mercuri. Aix com els barmetres d'aigua, aquest instrument medeix la pressi atmosfrica grcies a la compresibilitat d'un volum de gas tancat que es comprimeix o s'afluixa conformement a la pressi atmosfrica.

El volum del gas tamb depn de la temperatura ambient i cal doncs fer una correcci. Aquesta s realitzada molt simplement desplaant l'escala d'un cursor fins que l'ndex metllic estigui al mateix nivell que el lquid blau del termmetre. En relaci amb un barmetre de mercuri simple, el barmetre Eco-Celli permet un desenvolupament de quatre vegades, el que retorna la lectura ms precisa i sobretot ms fcil. 

El barmetre inventat pel britnic Alexandre Adie en el 1818 s distintament ms petit que un barmetre de Torricelli. s constat per dos elements, un tub en forma d U (lquid vermell) i un termmetre (lquid blau) que sn comparats. Una baixada de pressi fa pujar el lquid vermell del barmetre i una pujada el fa baixar. El termmetre permet fer les correccions necessries.

 El barmetre aneroide.

El barmetre aneroide t com element sensible una cpsula circular i plana completament tancada, on s'ha fet prviament un cert buit. Una cara de la cpsula s solidria del suport de l'aparell, mentre que l'altra cara resta sotmesa a la tensi mecnica d'una forta molla, que roman ms o menys flexionada segons la fora que la pressi atmosfrica efectua sobre les cares de la cpsula. La deformaci de la molla s degudament transmesa per un joc de palanques a una agulla que dna indicaci contnua de la pressi atmosfrica. 



 Bargraf.

El sistema ms antic del barmetre enregistrador va ser inventat per l'angls Moreland en el 1670 per s la cpsula de Vidie que s el "motor" de la immensa majoria dels aparells actuals. Per a obtenir un desplaament i esforos ms importants utilitzar un apilament de cpsules, generalment cinc. Els barmetres enregistradors sn encara anomenats bargrafs. Molts sn presentats com objectes " de luxe " en caixes cristalls als imports de caoba o d'una altra fusta preciosa per existeixen tamb uns models molt ms rstics. En els bargrafs ms recents, la cpsula s reemplaada per un captador "" i el tambor per una pantalla LCD.



Articles relacionats.
Manmetre;

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46268" title="Abruos" nonfiltered="3017" processed="2997" dbindex="18338">

Els Abruos (en itali, Abruzzo) s una regi situada en el centre d'Itlia. T 1,3 milions d'habitants i la seva capital s l'Aquila. Limita al nord amb, a l'oest amb Laci, al sud amb Molise i a l'est amb el Mar Adritic. Els tres Parcs Nacionals, el Parc Regional, les vint rees protegides que es troben sobretot en el territori regional, representen el 33% de superfcie total protegida que s el percentatge ms alt d'Europa.
 Orografia .
El pas interior, que forma part dels Apenins Centrals, s un formidable muntanyam calcari, afaionat pels fenmens crstics, i migpartit per fosses tectniques i depressions sinclinals (vall de l'Aterno, conca de Sulmona) dominades a l'E pel Gran Sasso d'Itlia (2 914 m) i la Maiella i, a l'W, pel mont Velino (2 487 m). La conca del Fucino, abans endorreica, desguassa per un emissari subterrani cap a la Tirrena. 
 Economia .
Aquestes depressions sn claps agrcoles de poblament excepcionalment disseminat a l'entorn de ciutats: L'Aquila, la capital regional; Sulmana, encreuament de camins; Arezzano. A muntanya, els prats d'altura sn lloc d'estiuatge de bestiar ov transhumant que hiverna al Tavoliere o a la Campagna romana; les fagedes i els boscs de pi negre i la fauna autctona (s bru, isard) sn preservats al parc nacional dels Abruos, creat el 1923. El turisme ha introdut els esports d'hivern (Campo Imperatore, Roccaraso). A l'Abru adritic, en terrenys gresosos, argilosos i sorrencs, els conreus mediterranis (vinya, olivera) i l'alzinar sn coronats per una faixa de castanyers estesa dels 700 als 1.000 m d'altitud.

 Poblaci .
El poblament rural tendeix a la disseminaci, i pobles i viles s'aturonen. El turisme d'estiu ha poblat o vitalitzat les platges i els portets de la marina adritica, baixa i rectilnia, vorejada pel ferrocarril i per la carretera. Les indstries (construccions, mecniques, adobs, ciment), l'explotaci del met, sn localitzades especialment a Pescara i als centres prelitorals, com a Chieti o a Lanciano.

 Histria .
Abruzzo apareix, sota la forma Abrutium, en texts del segle VI com a nom del territori de la rodalia de Teramo, que esdevingu un dels gastaldats longobards del ducat de Spoleto.

Ocupat pels normands al segle XII, l'Abruzzo form part, successivament, dels regnes de Siclia i de Npols.

El 1272, durant el regnat de Carles d'Anjou, fou dividit, prenent com a lmit el riu Pescara, en Abruzzo citra flumen i Abruzzo ultra flumen. Aquesta divisi evolucion fins a l'establiment per Josep Bonaparte, el 1807, de les provncies: Abruzzo Citerior, capital Chieti; Abruzzo Ulterior I, capital l'Aquila; i Abruzzo Ulterior II, capital Teramo. 

L'evoluci administrativa explica el pas de la forma ms genuna del topnim, Abruzzo, a la forma pluralitzada, Abruzzi, que s ara l'oficial.

Des del 1963 la regi comprn les segents provncies: Chieti, L'Aquila, Pescara i Teramo.







































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46269" title="Tamaulipas" nonfiltered="3018" processed="2998" dbindex="18339">
Tamaulipas s un dels 31 estats de Mxic. Limita al sud amb Veracruz, al sud-est amb San Luis Potos, a l'oest amb Nuevo Len a l'est amb el Golf de Mxic i al nord amb l'estat nord-americ de Texas. 

La principal aglomeraci de l'estat s la de Tampico-Ciudad Madero-Altamira, al sud de l'estat, si b la capital s Ciudad Victoria, ms al nord. 

L'estat va pertnyer a la provncia de Nou Santander (Nuevo Santander, en castell) durant l'poca colonial, sota la jurisdicci de la Nova Espanya. Amb la independncia es va constituir com a estat de la federaci. El 1840, quan la constituci federal va ser suprimida pel president Antonio Lpez de Santa Anna, limitant l'autonomia dels estats, aquest estat va declarar la independncia de Mxic i va formar, per poc ms de 250 dies, l'efmera Repblica del Ro Grande amb els estats de Nuevo Len i Coahuila. No obstant aix, els exrcits centralistes van sufocar la rebelli i els estats es van re-incorporar Mxic. Anys desprs, i per les mateixes raons, Nuevo Len volia rebellar-se i crear, amb Tamaulipas i Coahuila, la Repblica de la Sierra Madre. Amb la restauraci del federalisme, els estats van romandre dintre de la Uni. 

La principal activitat econmica de l'estat s el comer. L'estat t 15 ponts fronterers amb els Estats Units, dels quals Nuevo Laredo s el ms important (el 28% del trfic comercial del NAFTA es realitza per mitj d'aquesta ciutat) i s el pont internacional ms actiu de tot el mn. A ms, hi ha dos ports martims importants, Tampico i Altamira; el primer (a les riba nord de la desembocadura del riu Pnuco est centrat en els productes petrolfers -compta amb una important refineria de PEMEX, mentre que el segon est ms abocat al comer de productes manufacturats. En total, Tamaulipas mou el 30% de tot el comer internacional de Mxic.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46270" title="Tiller" nonfiltered="3019" processed="2999" dbindex="18340">

Els tillers o tells (Tilia spp.) sn un gnere de arbres de la famlia de les malvcies (anteriorment classificats en la seua prpia famlia, les tilicies), natius de les regions temperades de l'hemisferi nord. Comprn una trentena d'espcies, que es distribueixen arreu d'sia, Europa i l'orient d'Amrica del Nord; es cultiven amb alguna freqncia a l'hemisferi sud com a ornamentals. Existeixen a ms nombrosos hbrids espontanis i artificials, un factor que dificulta l'elaboraci d'una taxonomia precisa per a l'espcie.

Sn arbres de bon volum, aconseguint entre 20 i 40 m d'alria, amb fustos rectes de fins a un metre de dimetre. Sn caducifolis, amb fulles cordiformes, amb la vora serrada, de fins a 20 cm d'ample, de color verd fosc en el feix i verd clar platejat en el revs, fortament aromtiques. Les flors d'aquest arbre sn molt aromtiques, en forma de xicotets xanglots grocs amb una brctea allargada. Aquestes sn conegudes pels seus propietats curatives per a combatre refredats, o altres afeccions. Tamb sn usades com a tranquillitzants o somnfers preparant-se en forma d'una infusi o te anomenada tilla. Arriben a viure fins a 900 anys, creixent lentament. S'utilitzen ben sovint per a repoblar carrers i places.

Les fulles que cauen del tiller, en descompondre's, proporcionen un humus d'alt contingut mineral i de nutrients, que resulta molt til per a millorar terres escasses de minerals i altres nutrients. 

Alguns tillers hbrids.
Tilia  euchlora:Tamb conegut com a Tiller de Crimea, s un arbre d's ornamental.Presenta la curiosa caracterstica de tenir un nctar que resulta narctic per les abelles. ;
Tilia  europaea: Els progenitors sn Tilia cordata (de fulla menuda) i Tilia platyphyllos (de fulles grosses). s un hbrid natural i molt sovint plantat com a arbre ornamental, tamb a Barcelona.
Tilia  vulgaris:Conegut tamb com a Tell d'Holanda, usat com a arbre ornamental.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46271" title="Tim" nonfiltered="3020" processed="3000" dbindex="18341">

Nutica: El tim (nutica) s'utilitza per maniobrar embarcacions.
Botnica: Diverses plantes:
Sinnim de Farigola.
Tim baleric: vegeu frgola borda.
Tim blanc: Teucrium polium ssp. capitatum.
Tim de jard: vegeu sajolida.
Tim de llei: vegeu gitam.
Tim de prat: vegeu serpoll.
Tim groc: Teucrium polium ssp. aureum.
Tim llanut: Teucrium polium ssp. gnaphalodes.
Tim mascle: Teucrium polium ssp. polium.
Tim mascle d'Arag: Teucrium polium ssp. aragonense;
Tim negre: vegeu serpoll.
Tim reial: vegeu gitam.
Biografies: ;
Tim de Flios, filsof escptic i poeta de l'antiga Grcia .
Timo el Misantrop, misantrop grec;
Tim d'Atenes, obra de Shakespeare;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46272" title="Estat de Tlaxcala" nonfiltered="3021" processed="3001" dbindex="18342">
Tlaxcala s un dels 31 estats de Mxic. Limita al nord-est amb Hidalgo, a l'oest amb l'estat de Mxic i al nord, sud i est amb l'estat de Puebla. Amb un rea de 4.016 km s l'estat ms petit de la federaci. 

L'estat va ser incorporat en diverses ocasions a l'estat de Puebla, i altres vegades va rebre l'estatus de "territori". Per, Tlaxcala va rebre l'estatus d'estat el segle XIX (a pesar d'abastar un territori tan petit), ja que histricament representa la llar dels tlaxcalteques, un poble que va romandre independent fins i tot de l'Imperi Asteca fins a l'arriba dels conquistadors espanyols. Aquest poble havia conservat una cultura i una identitat prpies al llarg dels segles. Avui da, per, noms el 4% de la poblaci parla una llengua indgena, principalment el nhuatl. 

L'activitat principal de l'estat s la manufactura de la indstria qumica, txtil i farmacutica. 



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46273" title="Unicorn" nonfiltered="3022" processed="3002" dbindex="18343">

L'unicorn  (tamb anomenat alicorn) s un animal mitolgic amb el cos de cavall  blanc i una llarga banya recta al mig del front. Era impossible de caar o domesticar, l'nica persona que el podia sotmetre era una dona verge nua, que fascinava l'animal i el deixava immbil. La seva banya podia curar de qualsevol ver i durant segles es van vendre bossetes de suposat pols de banya d'unicorn.

Origen.
Els primers unicornis tenien cua de lle i una barba de boc, eren ms semblants a un monstre. Apareixen a la Bblia i a descripcions zoolgiques gregues (pensaven que era un animal real). Les primeres mencions es deuen a Ctesias, que va influir Aristtil i Estrab, entre altres.

Simbologia.
L'unicorn s smbol de saviesa puresa. A la Bblia apareix com a enviat div, una encarnaci de la seva fora i per aix durant l'edat mitjana va passar a ser una imatge de Crist, amb la banya de la fe (enmig del front, ocupant el centre dels pensaments i amb fora per combatre l'infidel). 




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46276" title="Estat de Zacatecas" nonfiltered="3023" processed="3003" dbindex="18344">


Zacatecas s un dels 31 estats de Mxic, localitzat a una altitud mitjana superior als 2.000 metres, ja que la Sierra Madre travessa l'oest del territori. No hi ha cap riu a l'estat, noms petits rierols tributaris d'altres rius al nord i a l'oest, i per aix, l'agricultura depn fora de les pluges. Limita al nord amb Durango i Coahuila, a l'est amb San Luis Potos, al sud amb Aguascalientes i Jalisco i a l'oest amb Jalisco i Durango.

Els productes agrcoles que s'hi produeixen sn cereals (la producci dels quals depn en gran mesura de les precipitacions), i el maguei, el qual depn ms de la irrigaci de les valls baixes, i que es desenvolupa amb facilitat en climes secs. Tamb es produeixen prssecs i ram (i el seu derivat, el vi). La ramaderia tamb s important a l'estat, principalment de bestiar bov. 

La indstria ms important de Zacatecas, per, s la mineria de plata, or, mercuri, ferro, zinc, plom, bismut, antimoni i sal. Les riqueses minerals de l'estat van ser descobertes poc desprs de la conquesta castellana, i algunes de les mines (i les ms famoses de Mxico) daten de 1546, potser de les ms antigues d'Amrica. Les ms productives sn las mines de plata d'Alvarado. Noms d'aquesta mina es van extraure ms de 800 milions de dlars durant 1548 i 1867, segons el registres que se'n conserven. Avui dia, Mxic encara s el primer productor de plata del mn. 









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46278" title="Matriu" nonfiltered="3024" processed="3004" dbindex="18345">


Anatomia; La part de l'rgan reproductor femen dels mamfers, tamb conegut com a ter.
Matemtiques; Un conjunt de nombres o smbols algebraics collocats en lnies horitzontals i verticals, i disposats en forma de rectangle. Vegeu: Matriu (matemtiques).
Enginyeria; Enginy que serveix per a la reproducci seriada de peces idntiques. La matriu retalla o deforma material. Vegeu Matriu (Enginyeria). El motlle s un enginy on s'injecta matria, la pea se separada del motlle per expulsors.
Gravat; Planxa on l'artista grava el dibuix amb eines i procediments diversos gravat. Vegeu matriu (gravat).































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46281" title="Sofia Kovalvskaia" nonfiltered="3025" processed="3005" dbindex="18346">

Sofia Vaslievna Kovalvskaia (                            , Moscou, 15 de gener de 1850   Estocolm, 10 de febrer de 1891), matemtica russa.

Va viure la seva infantesa a Palibino (Bielorssia). A ms de la seva germana, dos dels seus oncles van influir notablement en la seva vida. Un d'ells, un autntic amant de la lectura, encara que no era matemtic l'apassionava aquesta cincia; el seu altre oncle li ensenyava cincies i biologia. Als tretze anys va comenar a mostrar molt bones qualitats per a l'lgebra per el seu pare, a qui li horroritzaven les dones svies, va decidir frenar els estudis de la seva filla. Encara aix Sofia va seguir estudiant pel seu compte amb llibres d'lgebra, en part prestats per un ve fsic, i all que mai no havia estudiat ho va anar deduint a poc a poc. Els anys de la seva adolescncia van ser anys de rebellia, l'poca de les grans revolucions i manifestacions de segle XIX en les quals el socialisme feminista anava guanyant terreny.

Fins llavors a les dones se'ls impedia l'accs a la universitat, per la qual cosa es contreien matrimonis de convenincia. Aix s el que va fer Sofia per escapar del control patern i poder estudiar. Aix es va casar amb Vladimir Kovalevski i va marxar a Heidelberg, on tampoc no la van deixar accedir a la universitat excepte com a oient. Aviat va atreure l'atenci dels professors que la van recomanar per a la universitat de Berln, on era professor Karl Weierstrass, considerat el millor matemtic de l'poca. All tampoc no era perms l'accs de les dones a les universitats, per Weierstrass va accedir a treballar amb ella en privat.

La collaboraci amb Weierstrass fou profitosa i en aquella poca realitz treballs d'importncia sobre equacions diferencials en derivades parcials (amb el teorema de Cauchy-Kovalvskaia), funcions abelianes i la dinmica dels anells de Saturn. Aquest darrer treball li valgu el doctorat per la universitat de Gttingen el 1874.

Desprs del sucidi del seu marit, el 1883, i amb l'ajuda de Gsta Mittag-Leffler, Sofia va poder treballar a prova durant un any a la universitat d'Estocolm, lloc que esdevingu permanent qun fou nomenada professora de per vida el 1889. Durant aquest temps Sofia va militar activament en els moviments socialistes, fet que li valgu l'enemistat del professorat ms conservador. Fou tamb l'poca en qu escrigu un important article sobre la rotaci de cossos slids respecte a punts fixos, que ms tard seria premiat per l'Acadmia de Cincies de Pars, l'any 1888.

Desprs d'un viatge per Frana l'any 1891, mor de tuberculosi a Estocolm aquell mateix any.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46287" title="Estadi Ramn Snchez Pizjun" nonfiltered="3026" processed="3006" dbindex="18347">

Propietat del Sevilla Ftbol Club, l Estadi Ramn Snchez Pizjun va ser inaugurat el 7 de setembre de 1958, l estadi t una capacitat de 45.000 espectadors i unes dimensions de 105x70. El primer partit que va albergar va ser contra el FC-Real Jaen.

Enllaos externs.
 L'estadi al web oficial;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46288" title="Estadi de Mestalla" nonfiltered="3027" processed="3007" dbindex="18348">

Propietat del Valncia CF, el Camp de Mestalla va ser inaugurat al 1923. 

Amb una capacitat de 55.000 espectadors i unes dimensions de 105x70, l'estadi est classificat entre els ms intimidatoris i respectats d'Europa, juntament amb altres estadis com Anfield o l'Estadi Olmpic de Roma.

Es troba situat entre l'avinguda d'Arag i de Sucia, a Valncia. El seu nom es deu a que la Squia de Mestalla passava junt al camp. 


 Histria .
Desprs d'haver estat durant quatre anys jugant al Camp d'Algirs, i al no tindre aquest la capacitat i les mesures necessries, el club va decidir constur un estadi nou. Els terrenys de Mestalla van ser els escollits i comprats per 316.439,20 pessetes. La redacci del projecte va ser encarregada a l'arquitecte i soci del club Francisco Almenar Quinz, mentre que les obres de construcci van ser adjudicades al tamb soci Ramn Ferrer Aguilar.  

L'Estadi de Mestalla va ser inaugurat el dia 20 de maig de 1923. El primer partit que va albergar va ser contra el Llevant UE i va finalitzar amb la victria del Valncia. Ja en 1925 va albergar el primer partit de la selecci espanyola a Valncia. Al 1927 es va dur a terme la primera ampliaci i la capacitat del recinte va passar de 17.000 a 25.000 places, sent els encarregats del projecte i les obres les mateixes persones que foren encarregades de la seua construcci. Tamb en 1927 se sembr per primera vegada gespa al camp, puix abans es jugava en terra. A la Guerra Civil Espanyola va ser utilitzat com a camp de concentraci i va quedar molt deteriorat, amb la qual cosa va haver de ser reconstrut totalment. 

Als anys 50 es va ampliar novament fins arribar a una capacitat de 45.000 espectadors, per poc desprs va quedar molt afectat degut a la gran riuada de 1957. Al 1959 es van fer algunes millores, com ara la llum artificial, que es va estrenar en un partit amists entre el Valncia CF i el Stade de Reims francs, que acav amb victria del Valncia per 2-1.

En 1969 el Mestalla passa a denominar-se, a petici de Julio de Miguel i sent aprovada per tots els socis, Estadi Lus Casanova, en honor al seu president Lluis Casanova Giner. Aquest nom fou oficial fins al 1994, que torn a denominar-se Mestalla a petici del mateix president.

Desprs de les ltimes reformes l'estadi t una capacitat de 55.000 seients. L'estadi est vivint els seus ltims anys d'existncia, ja que est previst que al 2009 el club es trasllade a un nou estadi situat a l'avinguda de les Corts Valencianes.

 El Nou Mestalla .
El club est en procs de construcci del nou estadi: el Nou Mestalla, el disseny avantguardista del qual va ser presentat en pblic el divendres 10 de novembre de 2006 i la seua ubicaci final ser l'Avinguda de les Corts Valencianes. Com curiositat, cal dir que per aquestos nous terrenys adquirits discorre la squia de Mestalla, el cabal de la qual de les seues aiges servia per a moure els queixals del desaparegut "mol de la Marquesa", a Campanar. La seua construcci es va iniciar l'1 d'agost de 2007 i es preveu la seua finalitzaci per a maig del 2009, i tindr una capacitat per a 75.000 espectadors.

 Events .
Va ser seu de la selecci espanyola a la Copa del Mn de Futbol de 1982 i als Jocs Olmpics de Barcelona'92. 
Tamb ha sigut l'escenari de diverses finals de Copa del Rei de futbol i camp del Llevant UE durant un breu perode de temps, a causa de qu aquest havia venut el seu estadi per construr un nou. 





 Referncies .


 Vegeu tamb .
 Valncia CF;
 Nou Mestalla;

 Enllaos Externs .
Pgina web oficial del club      ;
Penya del Valncia CF ;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46289" title="Estadi de Balados" nonfiltered="3028" processed="3008" dbindex="18349">
 

L'Estadi de Balados va ser inaugurat el 30 de desembre de 1928 i s propietat del Celta de Vigo. L'estadi t una capacitat de 31.800 espectadors i unes dimensions de 105x68 m. El primer partit que va allotjar va ser contra el Unin de Irn i va finalitzar amb victria del Celta per 7-1
 

 Enllaos externs .
Pgina web del Celta de Vigo ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46290" title="Estadi El Madrigal" nonfiltered="3029" processed="3009" dbindex="18350">

L'Estadi del Madrigal, de propietat municipal i utilitzat pel Vila-real CF,  va ser inaugurat el 7 de juny de 1923. T una capacitat de 22.000 espectadors i unes dimensions de 105x68. L'estadi ha estat remodelat en diverses ocasions, en el 1952, 1972, 1989, 1999 i 2005. Rep el nom perqu els terrenys on s'ubica estan en la partida municipal del mateix nom. Est situat davant de la Plaa del Llaurador.


Histria i Remodelacions.


El partit d'inauguraci del camp del Madrigal el van disputar dos equips de la capital de la provncia (Castell de la Plana): el Castell i el Cervantes.

El Madrigal ha sofrit innumerables remodelacions des de la seva innaguraci. La primera a l'any 1923, que es quan es va construir.

El 17 de juny de 1923 fou innagurat el "Camp del Vila-real" que dos anys desprs passaria a anomenar-se definitivament "El Madrigal" que s el nom de la partida del terme municipal on s'ubica.

En els seus inicis les dimensions del Madrigal eren bastant redudes (92x47,5 m). A l'any 1952 quan el camp ja pass a ser municipal, s'adquiriren uns terrenys adjacents per a l'ampliaci del terreny de joc a 104x65 metres.

La dcada dels 60 fou una poca important per al club, ja que llavors es consegiuren importants ascens de categoria, tot a es va veure reflexat en la necessitat d'una ampliaci d'aforament i confort d'un estadi que cada dia rep ms demanda per altra part dels aficionats.

Desprs de la construcci de la tribuna coberta i el posterior adequament en la grada de preferncia l'aforament del Madrigal arribaria a les 4.500 localitats.

A la temporada 69/70, el Vila-real porta una gran campanya en tercera divisi (segona divisi B actual) i el Madrigal comena a quedar-se petit, l'equip queda campi i juga la promoci d'ascens a segona divisi, davant aquest event la directiva del club amb Pasqual Font de Mra al front, es veu obligada davant la gran demanda a ampliar l'aforament del Madrigal amb la installaci d'una gradera supletria en el fons sud.

Arrib l'ascens a la segona divisi i definitivament el Madtigal es qued petit, l'ajuntament de la ciutat comena els trmits per a l'ampliaci de la grada sud que s'estrenaria en 1971.


Desprs d'aquesta remodelaci, el Madrigal guany al voltant de 2.500 localitats ms ja que el fons sur podria albergar a prop de 3.500 espectadors de peu entre la part baixa i llavors recent construida part alta.

I en aquestes condicions, amb aquest aforament i presncia es qued el Madrigal fins finals dels 80. En 1988 amb l'equip en Segona B es derrib la vella tribuna coberta i es comen a construir una de ms moderna i amb ms capacitat. La innaguraci de la nova tribuna es va dur a terme el 8 de mar del 1989. L'Atltic de Madrid visit un Madrigal ple fins la bandera, el partit amists serv per a esrtenar la que molts cridaren llavors la "flamant tribuna".

En 1998 el fons nord tamb fou ampliat, se l'afegiren 10 files ms sobre les 4 existents, visualment la grada no guany molta altura ja que els escalons a l'estar pensats per a localitats de peu tenien un desnivell poc pronunciat, per l'estadi grcies a aquesta ampliaci pogu comptar amb bastants localitats ms.

En 1992 el Vila-real fou emparellat en copa amb el Valncia CF, davant una ms que previsible gran demanda d'entrades per a presenciar l'eliminatria i davant l'inters del club per vendre el mxim nombre d'entrades possibles per a una major recaudaci, es crid a un equip de medici per a conixer amb exactitud la capacitat amb la que podia comptar el Madrigal desprs de les nombroses remodelacions que havia sofrit, hi ha que tenir en compte que l'estadi llavors tenia la tribuna amb 2.200 seents i la resta era generenalment de peu, amb la consequent dificultat que all portava per a calcular amb exactitud l'afluncia mxima que podria suportar. Per motius de seguretat l'estadi mai deuria albergar 10.000 persones i aquest fou el just nombre d'entrades que pos a la venta per a aquest gran aconteciment. Arrib el dia del partit, plogu i aix evit el ple.

En 1996 una nova llei oblig a tots equips de la LFP a adequar els seus estadis, s'exigeix que totes les seves localitats siguen de seent per a aconseguir major seguretat i control, la RFEF otorga subvencions per a ajudar a tots els clubs i SAD, el Madrigal novament tendria que ser remodelat, per aquest cop molt a fons. 

El projecte de remodelaci inicial pretenia aconseguir que totes les localitats fren de seent per sense alterar l'aforament del Madrigal, es a dir, en total l'estadi desprs de ser remodelat podria albergar a 10.000 persones sentades. Per a aix es tenien que derribar els dos fons, a ms per fi dur terme el projecte d'elevar la grada est (preferncia) que estava arxivat i estudiat des de anys enrere.

Durant l'estiu de 1997 es finalitza la nova preferncia, la vella general coneguda com "la paret" passa a millor vida, per a que cobre protagonisme la nova grada de 6 files amb marquesina i amb 1.300 localitats de seent.

A principis de 1998 comenen les obres en el fons nord i el Madrigal tenia que afrontar tota la segona volta sense grada en aquest aforament i amb una aforament total de 7.000 espectadors.

El Vila-real finalitza el 4t classificat de segona divisi i juga la promoci d'ascens a primera, la locura s'apodera dels carrers de Vila-real i la demanda per a veure el partit d'anada s tan gran que el club es veu obligat a habilitar 9 files del fons nord, a pesar que les obres encara no estaven molt avanades. Grcies a aix el club pos a la venta 1.500 localitats ms i el Madrigal present un ple total amb 8.500 espectadors.

Finalitz la temporada i el Vila-real conseguia un sorprenent ascens a la Primera divisi, justament el dia desprs de qu aquella mtica data (24-05-1998) el terreny de joc del madrigal era alat i el fons sud derribat.

El desig del Vila-real era copar d'abonats tot l'aforament del remodelat Madrigal pensat per a 10.000 localitats, tots pensaven que era posible, encara que no deixava de ser una suposici molt optimista, ja que els pocs precedents de futbol de primera en la provncia els tenia el CD Castell i l'equip de la capital mai havia conseguit aquesta xifra d'abonats amb una poblaci molt superior. Comen la campanya d'abonaments i totes les previsions es van veure desbordades, el Vila-real i l'Ajuntament de la ciutat prompte comprengueren que les 10.000 localitats no anaven a ser suficients i comenren a idear solucions, primer es tancaren els crners de la grada nord i sud amb tribuna rpidament tamb ampliar la tribuna.

Encara no hi havia una ltima modificaci, la tribuna guany 2.000 localitats ms ja que al final tamb es va construir un anfiteatro amb 6 files de seents, el madrigal arribava a les 17.000 localitats.

El Madrigal amb les seves 17.000 localitats s'havia convertit en el camp ms gran de la provncia i tots creem que aquesta capacitat era suficient per a l'afici grogueta, per la intenci del club era seguir creixent i ampliar novament la grada de preferncia que havia quedat molt petita amb respecte a la resta del camp. Durant l'estiu del 2001 es realitzaren les obres d'ampliaci i a ms es tanc el crner nord amb preferncia arribant aix a les 23.000 localitats.

La penltima reforma del Madrigal es dugu a terme durant l'estiu de 2005, el Vila-real es classific per primer cop en la seva histria per a la Champions League i la UEFA exigeix unes condicions especials per a les seves seus.

Desprs d'aquesta reforma es retiraren 5 files de preferncia amb l'objectiu d'ampliar la distncia entre la lnia de banda i les primeres lnies de seent, per a suplir l'absncia d'aquestes 5 files de seent s'alaren 4 files de sostre baix de la preferncia. Tamb es retiraren files de seent darrere de les dues porteries, per a augmentar la distncia d'aquestes amb la grada. D'aquest mode l'aforament del Madrigal es va veure lleugerament disminuit. A ms tamb es posaren en funcionament dos restaurants en l interior del Madrigal anomenats "El Crner" i "El Gol".

Desprs d aquesta remodelaci, El Madrigal comptava amb 22.000 localitats de seent i un terreny de joc de 105x60 metres.

Per encara quedava l`ltima remodelaci. La temporada 2007/2008 es va tornar a classificar per a la Champions League i es va tornar a tindre que adequar el camp. Aquesta vegada en el fons nord on la zona anomenada el quesito passaria a ser una grada per a la gent jove del Vila-real, ja que abans era per a els visitants, i els visitants passarien a estar en la nova grada que es construeix actualment dalt del fons nord. A ms, s'han instalat nous videomarcadors, un a la grada jove del quesito al fons nord i  l'altre a l'altre quesito del fons sud.

Per tant, desprs de la remodelaci passar a tenir de 23.000 espectadors, a uns 25.000 aproximadament.

Els Casals Grocs.
L'estadi disposa de tot el confort per a aquells aficionats que busquen un plus de serveis a l'hora de seguir els partits que el Vila-real disputa com local. Per a ells, el club disposa de trenta casals grocs, que estan ubicats en la grada de la tribuna i que compten amb climatitzaci, televisi amb retrasmissi simultnia de l'encontre, servei de ctering, butaques individuals, accs independent pel cant del Fons sud amb tres ascensors d'alta velocitat i una plaa d'aparcament per a cadasc.

Dels trenta casals grocs, dos sn per a dotze persones cadasc, les altres 23 tenen capacitat per a 16 seguidors, mentre que els cinc restants compten amb 20 butaques per persona.

Enllaos Externs.
Web del Vila-real CF;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46291" title="Estadi de Mendizorroza" nonfiltered="3030" processed="3010" dbindex="18351">
Propietat del club de futbol CD Alaves, l Estadi de Mendizorroza fou inaugurat el 27 d'abril de 1924, l estadi t una capacitat de 19.900 espectadors i unes dimensions de 105x67m. El primer partit que va albergar fou contra el SD Deusto. 

Enllaos Externs.
http://www.alaves.com/;
http://www.glorioso.net;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46293" title="Estadi de La Romareda" nonfiltered="3031" processed="3011" dbindex="18352">


Propietat de la ciutat de Saragossa, l Estadi de La Romareda va ser inaugurat el 8 de setembre de 1957, l estadi t una capacitat de 34.600 espectadors i unes dimensions de 107x68. El primer partit que va albergar va ser Real Zaragoza - Osasuna i va finalitzar amb victria del Zaragoza per 4-3 

Enllaos Externs.
Pgina web del Real Zaragoza;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46295" title="Estadi de Son Moix" nonfiltered="3032" processed="3012" dbindex="18353">


L'Estadi de Son Moix (anomenat aix per la proximitat a aquesta possessi) es un estadi de futbol situat a la ciutat de Palma de Mallorca (Illes Balears).

Va ser construt per a la celebraci de la universiada a Palma al 1999. Es l'estadi on es disputen els partits del RCD Mallorca des de l'any 1999, ja que el club va aconseguir arribar a un acord amb l'ajuntament de la ciutat per a la seva explotaci de caracter esportiu.

L'Estadi est situat al polgon industrial de Can Valero de Palma, a uns 3 kilometres del centre de la ciutat.

T capacitat per a 23.142 i t unes dimensions de 107 x 69 metres. L'Estadi disposa de 2000 llums, zona de premsa de 1500 metres quadrats i capacitat per acollir uns 300 periodistes. Per les seves instalacions es pot equiparar a qualsevol dels millors camps de futbol d'Europa.

Des de la temporada 2006-2007, se l'anomena Ono Estadi per raons comercials.


Vegeu tamb.
 RCD Mallorca;
 Estadi Llus Sitjar;

Enllaos externs.

 L'estadi al web del RCD Mallorca;
 L'estadi a The stadium guide ;
 La possessi de Son Moix;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46296" title="Estadi d'Anoeta" nonfiltered="3033" processed="3013" dbindex="18354">



Propietat del Ajuntament de Sant Sebasti, l Estadi d'Anoeta va ser inaugurat el 13 d agost de 1993, per substituir l'antic l'estadi d'Atotxa. El camp t una capacitat de 32.000 espectadors i unes dimensions de 105x70 m.

Enllaos Externs.
http://www.real-sociedad-sad.es















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46297" title="Estadi Ramn de Carranza" nonfiltered="3034" processed="3014" dbindex="18355">


Propietat del Cdiz Club de Ftbol, l'Estadi Ramon de Carranza va ser inaugurat el 3 de setembre de 1955, l estadi t una capacitat de 20.000 espectadors i unes dimensions de 103x68. El primer partit que va albergar va ser contra el Bara.

 Histria .

A principis de la dcada dels anys 50, alguns sectors esportius es debatia crear un estadi perqu el F.C Cadis pogus jugar els seus partits recolzats pels seus aficionats. Es tenia que elegir entre dos emplaaments, l'un als terrenys del camp de la Mirandilla i l'altre era als terrenys del barri de la Llacuna. Al final, s'elegiren els terrenys del nou barri de la Llacuna i es comenaren les obres al mes de maig de 1954. L'any segent, el 1955, finalitzaren les obres. Els arquitectes foren el senyor Muoz Monestir i el senyor Fernndez Pujol.

El camp media 26.400 , tenia unes dimensions el terreny de joc de 106x68 i tenia una forma ovalada. L'estadi fou nomenat d'aquesta forma perqu el alcalde d'aquella poca es deia Ramn de Carranza.

El 3 de setembre de 1955 s'ignagur l'estadi amb un torneig inagural anomenat Trofeu Inagural, entre el F.C Cadis i el F.C Barcelona, en el qual va guanyar el equip catal amb un contudent 0-4. 

Fins a l'any 1984, no hi van haver modificacions, i aquell any es va remodelar el golf nord, en qual es va aixecar un golf de nova construcci. Amb aquesta remodelaci es va arribar a un aforament de 23.000 persones. Tamb es va plantejar en fer una segons fase de remodelaci que consistia aixecar una construcci al golf sud igual que la del golf nord, per mai s'ha portat a cap.

L'any 1997 es va instalar el marcador electrnic, que va substituir per les taules manuals. Aquest marcador no va durar gaire que es va averiar i en un temporal es va derrumbar i a causa d'aix tornaren a les taules manuals.

El mar de 2003 es van comenar les obres de demolici del estadi, ja que aixecarien un nou estadi als mateixos terrenys. El 1 de maig de 2004 es va obrir al pblic la nova grada de Preferencia en el partit del Cads contra el F.C Crdova. Encara que el golf sud va tenir que esperar a ser ignagurat fins el primer partit del Trofeu Ramn de Carranza aquell mateix any, el 2003.

L'any 2005 es va presentar la segons fase de remodelaci, que consistia en la remodelaci del golf nord i la tribuna.

Enllaos Externs.

http://www.cadizcf.com/







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46299" title="Coliseum Alfonso Prez" nonfiltered="3035" processed="3015" dbindex="18356">

El Coliseum Alfonso Prez s l'estadi del Getafe CF. Est a Getafe (Comunitat de Madrid), en el barri de Getafe Nord. 

El nom de l'estadi es va posar en honor del jugador de futbol, Alfonso Prez. Paradoxalment Alfonso mai va arribar a militar en el Getafe Club de Futbol, ni va arribar si ms no a enfrontar-se a aquest equip, ni ha jugat mai en el seu estadi; per s natural de la ciutat de Getafe, sent probablement el jugador de futbol ms fams que haja donat aquesta localitat. A ms en 1998, quan es va construir l'estadi, es trobava en el punt lgid de la seua carrera. 

L'estadi es va construir en 1998 i actualment, desprs de diverses ampliacions t una capacitat de 16.000 persones, amb una assistncia mitjana d'aproximadament 10.000 persones. Les graderies nord i est s'assenten sobre uness menudes colines naturals. En les graderies oest s'ha installat recentment un sostre que cobrix quasi la totalitat de les mateixes amb la finalitat d'evitar les inclemncies del temps. En l'estadi s'han disputat diversos partits amistosos entre seleccions nacionals de futbol. 

L'anterior camp del Getafe es deia Estadio de las Margaritas (Estadi de les Margarides en catal). 

Enllaos externs.
Web oficial del Getafe CF;
Instalacions del Getafe CF;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46300" title="Estadi Reyno de Navarra" nonfiltered="3036" processed="3016" dbindex="18357">

L'Estadi Reyno de Navarra (anteriorment conegut com El Sadar) s un estadi situat a Pamplona, on juga com a local l'CA Osasuna, equip de futbol de primera divisi. L'estadi, inaugurat el 2 de setembre de 1967, t una capacitat mxima de 19.800 persones (totes assegudes). Les dimensions del camp sn 105 metres de llarg i 67,5 d'ample. 

Va ser remodelat en 1989 amb la construcci de la Tribuna de Preferncia Alta. 

En 1998 va acollir la primera tenda oficial del club, i el 29 de maig de 1999 es van inaugurar les oficines en la part del darrere de l'estadi, situades anteriorment en la Plaa del Castell de Pamplona. Al gener d'enguany es va installar un videomarcador en l'angle nord, i el 13 de novembre es va inaugurar la nova seu social i la sala de juntes. 

En la temporada 99-00 es van installar dos restaurants en l'exterior de l'estadi, i la sala de premsa va canviar d'ubicaci. En la temporada 02-03 es van estrenar noves cabines de premsa, que van ser reubicadas en la zona ms alta de l'estadi, i l'antiga zona es va transformar en localitats VIP. Tamb es va installar un nou tnel de vestuaris telescpic, i en l'exterior es van muntar dues lones amb imatges osasunistas. 

Ms endavant, es van ampliar les oficines amb la construcci de tres nous despatxos i una nova sala de reunions, i el 14 de maig de 2003 es va inaugurar un local per a la Federaci de Penyes Osasunistas. A l'estiu es va escometre una remodelaci total de la graderia, alant la part baixa quasi 2 metres de la gespa, retirant la mtica tanca de separaci amb el terreny de joc, millorant aix la visibilitat del camp. Es van ampliar les bandes i els fons, i les velles banquetes es van substituir per uns moderns de metacrilat. Es van installar nous videomarcadores en cada fons, i a ms es va inaugurar la nova seu de la Fundaci Osasuna en la faana de l'estadi. 

Des de la seua inauguraci fins a comenaments de 2006 va rebre el nom d'Estadi del Sadar en honor al riu Sadar que travessa la capital navarresa molt prop de l'estadi. A partir de 2006 va canviar el seu nom pel de Reyno de Navarresa desprs d'arribar a Osasuna i Govern de Navarra un acord de patrocini mitjanant el qual Osasuna rep 1,5 milions d'euros durant tres anys. Reyno de Navarra s la marca creada per l'Executiu foral per a promocionar el turisme a Navarra. 

Al desembre de 2006% el club va proposar un ambicis projecte de reforma de l'estadi, consistent a derrocar els 4 cantons per a construir noves llotges, oficines i locals comercials, l'enderrocament de l'antiquada coberta per a ser substituda per una altra que millore la visibilitat del camp i evite les goteres, la construcci de nous boxes privats i la total reforma de la faana i de l'aspecte interior i exterior de l'estadi. El club t la intenci de pagar les obres amb els beneficis que adquirir del lloguer d'oficines, locals comercials i boxes. La reforma ha de ser ara aprovada per l'ajuntament de Pamplona. 

El dia 4 de maig de 2008, per primera vegada en la histria, un equip es proclamava campi de la Primera Divisi en el Reyno de Navarra, era el Reial Madrid, amb una remuntada en els minuts finals (1-2). 

Vegeu tamb.
 CA Osasuna;
 Pamplona;

Referncies.


Enllaos Externs.
Web oficial del CA Osasuna;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46301" title="Olecia" nonfiltered="3037" processed="3017" dbindex="18358">

Les olecies (Oleaceae) sn una famlia botnica subcosmopolita dins de l'ordre de les Lamiales que compren 25 gneres i unes  600 espcies. Sn especialment abundants a l sia temperada i tropical i tamb a Austrlia. 

Descripci morfolgica. 

Morfologia vegetativa.
Sn plantes lignificades, amb port arbori o arbustiu i, ms rarament, lianoide. Poden ser tant caduciflies com perenniflies. Sovint les seves espcies presenten un indument caracterstic, format per pls complexos, generalment esquamosos i peltats, que poden donar una coloraci grisenca o platejada a les fulles i tiges joves. Les fulles sn oposades o ms rarament alternes (Jasminum), amb el marge enter, dentat o lobat i sense estpules. Poden ser simples (Olea), trifoliolades (Jasminum) o pinnades (Fraxinus). Els representants que viuen en ambients secs desenvolupen mecanismes de xeroflia amb fulles esclerofilles (Olea).

Morfologia reproductiva. 
Les flors poden disposar-se solitries o agrupades en inflorescncies, generalment cimoses, per tamb de tipus ram (Syringa, Fraxinus), pancula o fascicle. Les flors acostumen a ser hermafrodites i actinomorfes. Algunes espcies de Fraxinus tenen flors unisexuals i a Olea europaea trobem fenmens de poligmia. A ms, tamb existeixen plantes dioiques com ara Olea dioica d'sia i Austrlia . El nombre de peces per verticil pot variar de 2 a 6 i fins i tot poden ser poliptales o aptales (Foresteria). El calze consta generalment de 4 spals soldats. La corolla presenta un nombre de ptals mltiple de 2, generalment 4, tot i que pot arribar a 12. En espcies ms primitives com Jasminum el nombre de peces del calze i la corolla sn variables. L'androceu est format per 2 estams (Phillyrea), o ms rarament 4 (Hesperelaea, Tessarandra). Algunes espcies de Forestiera en poden tenir ms, 5 o 6, o excepcionalment en algunes espcies noms en trobem 1. Els estams es disposen oposats als spals, i si la corolla s simptala, queden soldats al tub de la corolla. Els filaments estaminals sn curts. El gineceu est constitut per dos carpels soldats en un ovari bilocular i sper. Hi ha un sol estil apical que acaba en dos estigmes bilobats i enters o bfids. En altres casos l'estigma s sssil. Algunes espcies poden presentar heterostlia, de manera que les flors fan estils de longitud diferent segons l'individu (Jasminum). El fruit s extremadament variable, pot ser sec o carns i dehiscent o no. Pot ser una baia (Ligustrum) o una cpsula loculicida (Syringa, Forsythia) o fruits indehiscents en drupa si s carns (Olea) o en ncula o smara (Fraxinus) si s sec. Les llavors poden presentar o no endosperma, i si en tenen, aquest s oleagins. L'embri pot ser rudimentari (Fraxinus excelsior) o ben desenvolupat, disposant-se dret dins la llavor.

Pollinitzaci. 
Les flors amb el periant redut, com les d'algunes espcies de Fraxinus, sn anemfiles, mentre que les que tenen el periant ben desenvolupat (Jasminum) sn entomfiles. Aquestes ltimes poden ser oloroses per atraure els insectes. Els grans de pollen sn aperturats i poden presentar de 2 a 4 punts germinatius. Poden ser colpats o colporats i tenen ornamentaci reticulada. El pollen d'Olea produeix molt sovint fenmens d'allrgia.

Fitoqumica. 
Presenten terpens pentacclics de tipus mannitol i compostos iridoides. Tamb poden presentar, tot i que de forma menys extensa, flavonoides, cornosides, cid urslic, cid ellgic i saponines. Generalment no produeixen alcaloides. 

El mesocarpi del fruit de Olea europaea s ric en cids grassos de tipus palmtic, oleic i linoleic.

Diversitat i classificaci. 
Les olecies inclouen uns 30 gneres. Els gneres ms diversificats sn Jasminum amb 200-300 espcies i Chionanthus amb unes 125 espcies; en menor grau trobem Fraxinus amb 60 espcies, Ligustrum amb 40 espcies, Noronhia tamb amb 40 espcies, Syringa amb 30 i finalment el gnere Olea amb 20.

Aquesta famlia es divideix en dues subfamlies: Jasminoideae i Oleoideae que agrupen, a la vegada, 5 tribus segons el tipus de fruit:

Tribu Myxopyreae amb els gneres Myxopyrum , Nyctanthes i Dimetra;
Tribu Fontanesieae amb un nic gnere: Fontanesia;
Tribu Forsythieae amb dos gneres: Abeliophyllu i Forsythia;
Tribu Jasmineae amb dos gneres:  Menodora i Jasminum;
Tribu Oleae amb els 17  gneres restants: Ligustrum, Syringa, Comoranthus, Schrebera, Fraxinus, Chionanthus, Forestiera, Haenianthus, Hesperelaea, Nestegis, Noronhia, Notelaea, Olea, Osmanthus, Phillyrea, Picconia i Priogymnanthus;

Les olecies viuen en indrets diversos, com zones de ribera, roquissars i zones ms o menys rocalloses de muntanya. Les que es troben a la regi mediterrnia formen part de brolles, garrigues i alzinars.

Presncia als PPCC.
Trobem noms 8 espcies i 5 gneres presents de forma espontnia al territori. Es tracta del gessam groc (Jasminum fruticans) de l'interior, el freixe de flor (Fraxinus ornus) de les muntanyes diniques, el freixe de fulla gran (Fraxinus excelsior) principalment dels Pirineus, el freixe de fulla petita (Fraxinus angustifolia) de boscs de ribera, l'olivereta (Ligustrum vulgare) de les muntanyes d'arreu del territori, l'ullastre (Olea europaea var. sylvestris) de les mquies termfiles,  i l'aladern de fulla estreta (Phillyrea angustifolia) i el fals aladern (Phyllirea latifolia) de les comarques litorals.

Importncia econmica.
L'espcie ms important d'aquesta famlia des de punt de vista econmic s l'olivera (Olea europaea var. europaea), cultivada a la regi mediterrnia des de temps molt antics, pels seus fruits, les olives, d'on s'extreu l'oli d'oliva. De l'escora del freixe de flor (Fraxinus ornus) s'extreu el man, una substncia rica en mannitol, que es pren a Itlia com a beguda laxant. La fusta de les olecies s molt apreciada, sobretot la de diverses espcies de Fraxinus. Es fan perfums i cosmtics dels gessamins) i s'utilitzen com a plantes de jardineria els lils del gnere Syringa i tamb diverses espcies del gnere Ligustrum i les Forsythia.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46302" title="Lamial" nonfiltered="3038" processed="3018" dbindex="18359">

Les lamials (Lamiales) sn un ordre de plantes amb flor (angiospermes) dins del clade de les asteridae, aquest ordre tamb s conegut com Scrophulariales per els taxonomistes preferixen el primer nom. 

Caracterstiques tpiques d'aquest ordre sn:
Flors amb corolles bilabiades de cinc ptals i ovari sper composat de dos carpels fusionats.

Hi ha al voltant d'11.000 espcies dins l'ordre de les Lamiales agrupades dins les segents famlies botniques: 

Famlia Lamiaceae (abans coneguda com "Labiades" inclou l'espgol, farigola roman etc.
FamliaVerbenaceae  ;
Famlia Scrophulariaceae  ;
Famlia Myoporaceae;
Famlia Orobanchaceae ;
Famlia Acanthaceae  ;
Famlia Pedaliacae ;
Famlia Bignoniaceae ;
Famlia Lentibulariaceae  ;
Famlia Plantaginaceae ;
Famlia Paulowniaceae ;
Famlia Martyniaceae ;
Famlia Byblidaceae ;
Famlia Phrymaceae ;
Famlia Schlegeliaceae;
Famlia Stilbaceae;
Famlia Tetrachondraceae ;
Famlia Carlemanniaceae ;
Famlia Gesneriaceae  ;
Famlia Calceolariaceae  ;
Famlia Tetrachondraceae;
Famlia Oleaceae (la famlia de l'olivera ) ;
Famlia Plocospermataceae;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46303" title="Enginyeria social (poltica)" nonfiltered="3039" processed="3019" dbindex="18360">
En poltica, l'enginyeria social es refereix a la prctica d'un govern, o d'un grup privat, que intenta de canviar el comportament i punts de vista dels ciutadans mitjanant la propaganda, influncia en la cultura, o a travs del sistema legal. Tot i que, en el sentit ms ample, es pot considerar que qualsevol govern fa enginyeria social. s un terme utilitzat, normalment amb connotacions pejoratives, sobretot per sectors conservadors dels Estats Units i del Regne Unit, referint-se a sistemes de govern autoritari.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46304" title="Enginyeria social (informtica)" nonfiltered="3040" processed="3020" dbindex="18361">
En el camp de la seguretat informtica, l'enginyeria social consisteix en obtenir informaci confidencial manipulant als seus usuaris legtims. Un "enginyer social" utilitzar la Internet o el telfon per a enganyar a les seves vctimes. Aquest pretn que li revellin informaci confidencial, o facin alguna cosa fora de la llei per al seu inters. Amb aix, s'explota la tendncia natural de moltes persones a creure's la paraula de l'enginyer, ms que no pas explotar les possibles vulnerabilitats informtiques que poguessin existir a l'ordinador de la vctima. Generalment es considera que els usuaris sn "l'esgla ms feble" dintre dels esquemes de seguretat, i per a aix s possible l'enginyeria social.

La  pesca electrnica o phishing  s una de les diferents tcniques utilitzades.

 Enllaos externs .
 Social Engineering Fundamentals ;
 LIPADP (Llicencies Individuals per a Documents Personals);
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46305" title="Pesca electrnica" nonfiltered="3041" processed="3021" dbindex="18362">
En informtica, la pesca electrnica (o phishing en angls) s un frau que es fa amb un correu electrnic o missatgeria instantnia amb el que es demanen dades sobre les targetes de crdit, claus bancries, o altres tipus d'informaci. Els missatges empren tot tipus d'arguments relacionats amb la seguretat de l'entitat per justificar la necessitat d'introduir les dades d'accs. Alguns exemples poden ser:
Problemes de carcter tcnic.
Recents deteccions de fraus.
Noves recomanacions de seguretat.
Canvis en la poltica de seguretat de l'entitat.

L'Entitat Pblica Empresarial Red.es recomana:
No respondre a correus electrnics escrits en idiomes que no es parlin: la vostra entitat financera no us enviar un comunicat en aquest idioma si no ho heu pactat prviament.
No respondre a correus enviats per entitats de les que no sou client en els que us demanin dades ntimes o que afectin a la seguretat.
No atendre de forma immediata o impulsiva a correus que parlin d'un sorteig o una oferta.
No atendre a correus que us avisin del cessament d'activitat financeres rebudes per primer cop i per sorpresa. ;
No atendre a correus que facin sospitar sense confirmar-los per telfon o personalment.
;
 Vegeu tamb .
 Enginyeria social;

 



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46307" title="Ibn Warraq" nonfiltered="3042" processed="3022" dbindex="18363">


Ibn Warraq s un escriptor que estudia l'islam des d'una perspectiva laica; actualment, viu als Estats Units; les seves obres acostumen a ser xits de vendes.

Ibn Warraq s un apstata, s a dir, alg que ha abandonat la creena en l'islam i un crtic d'aquesta religi de la qual n'exposa la naturalesa opressiva i retrgrada. Ibn Warraq no s pas el seu nom sin un pseudnim adoptat tradicionalment per pensadors dissidents de l'islam en pasos musulmans.

Per la seva condici d'apstata i de crtic irreductible contra l'islam, Ibn Warraq ha d'amagar la seva identitat; per aix tot el que explica de la seva vida s que va nixer el 1946 a Rajkot, ndia dins d'una famlia musulmana que, en finalitzar el domini colonial britnic, va emigrar cap al Pakistan; desprs, va estudiar a la Universitat d'Edimburg com a alumne de l'estudis orientalista Montgomery Watt; all s on va descobrir all que ell considera la naturalesa perversa de l'islam i, per aix, decid abjurar-ne.

Ibn Warraq ha fet estudis sobre els orgens de l'Alcor i la vida de Mahoma, sovint amb un polmic to contrari a l'islam; les tesis d'Ibn Warraq contradiuen en la majoria de casos la creena musulmana ortodoxa.


 Idees .


La persecuci dels apstates .


Hom no ha d'oblidar mai el clima de terror en qu molts musulmans viuen , fins i tot en pasos occidentals. Puc llegir-vos una carta enviada a The Observer a Londres en poca de l'afer de Salman Rushdie?. L'autor de la carta, que escrivia annimament des de Pakistan, va explicar: Salman Rushdie parla per mi. s la meva veu que encara no ha trobat expressi en les columnes dels diaris, s la veu de tots aquells que sn musulmans de naixement per que voldrien abjurar-ne ara que sn adults, per que no ho poden fer pas ja que s'exposen a la pena de mort. Alg que no viu pas en un pas musulm no pot pas imaginar-se les nacions -tant autoimposades com externes- que s'apliquen a qui expressi un sentiment de manca de fe religiosa No crec en Du no es pot pronunciar en pblic, ni tan sols entre familiars ni amics. Per aix mantenim la boca tancada aquells que dubtem
 
I aquest clima de terror continua fins i tot a Occident. Hi havia un important article a The Washington Times  escrit per Julia Duin el 13 d'octubre del 2002, on parla d'uns vint mil musulmans que als Estats Units es converteixen al cristianisme per que els terroritza explicar-ho a amics i vens, i ella aporta exemples d'alguns que ho revelen i que, per aix, pateixen ostracisme, amenaces de mort i, fins i tot, agressions.

Aquells que abandonen l'Islam i que, per tant, esdevenen apstates, ho mantenen en silenci. Esglsies que bategen ex-musulmans sn del tot refractries a explicar-ne el nombre; per, segons l'esmentat article vint mil musulmans que es converteixen al cristianisme als Estats Units, i tamb hi ha conversions al cristianisme a la Cablia (Algria), on una esglsia en concret va enregistrar cinquanta baptismes en un any, una xifra fora important en un pas on et poden tallar el coll per dur els llavis pintats, aquesta difusi de l'apostasia resulta remarcable.


A Per qu no sc musulm?, Ibn Warraq hi afirma:

 Volia assenyalar que hi havia un gran nombre d'ex-musulmans i volia presentar-los com a exemples a d'altres ex-musulmans perqu surtin de l'armari. Jo vull que la gent dels pasos musulmans respiri aire fresc grcies al coratge dels apstates. Volia obrir el debat sobre l'Islam, al capdavall, la llibertat de conscincia s un dret hum fonamental que es nega a molta gent en els pasos islmics

 L'abrogaci .


Un element clau per comprendre el punt de vista de molts estudiosos de l'Alcor s la doctrina de l'abrogaci, segons la qual hi ha versicles de l'Alcor que sn abrogats, s a dir, anullats, per d'altres; aix s'expliquen les contradiccions que dins de l'Alcor es poden trobar entre diferents versicles; en molts casos, aix indica que un d'aquests versicles est abrogat; generalment, per establir quin s el versicle que abroga i quin s l'abrogat, cal saber quin dels dos s cronolgicament anterior ja que el posterior sempre abroga l'anterior. Aquest fet, adms per alguns telegs musulmans, significa que, durant els vint-i-tres anys que dur el perode en qu Mahoma va rebre les revelacions de l'Alcor, les circumstncies anaren canviant i, doncs, el contingut de la revelaci tamb. Per tant, per comprendre l'Islam cal saber quins versicles de l'Alcor estan abrogats i quins no. Els versicles abrogats no tenen cap valor normatiu per als musulmans ja que noms es guien pels versicles no abrogats.

Segons ho admeten aquests telegs musulmans, de les cent catorze sures, noms n'hi ha quaranta-tres de no afectades per l'abrogaci.

Un exemple d'abrogaci s el que afecta els cent vint-i-cinc versicles que podem trobar a l'Alcor demanant pacincia i tolerncia amb els no creients; tots aquests versicles han estat abrogats pel versicle 9:5 :

Quan aquests mesos que heu pactat de pau sagrada hagin passat, mateu tots els qui associen a All Du altres detats, all on siguin Els heu de prendre! Els heu d'assetjar! Els heu d'atacar, per tot arreu! Si se'n penedeixen, tornant a Du, fan l'oraci de la sal i donen diners que purifiquen, deixeu que vagin pel seu cam

i pel versicle 5:33:

El pagament dels qui combaten contra All Du, i en contra del seu missatger, dels qui fan el mal amb corrupci sobre la terra, ser una mort violenta, crucifixi, amb trencament de mans i peus, un de cada costat, o que ells siguin foragitats i expulsats d'aquesta terra

Normalment, segons ho assenyala Ibn Warraq, quan s'adrecen a un pblic occidental, els apologistes de l'Islam oculten la doctrina de l'abrogaci i presenten els passatges primerencs de l'Alcor com a prova que l'Islam s una religi pacfica, mentre que amaguen els passatges de l'Alcor que inciten a la violncia i l'odi contra els no creients. Aix per exemple, citaran el versicle

No ha d'haver-hi compulsi en matria religiosa 

amagant sempre el fet que aquest s un dels versicles abrogats. bviament, si aquest versicle no estigus abrogat, els musulmans de tot arreu del mn haurien de ser els campions de la llibertat de cultes i no s aquest el cas.

Tal com afirma Ibn Warraq, generalment, els versicles tolerants de l'Alcor pertanyen a les primeres sures, revelades per Mahoma quan era a la Meca, mentre que els versicles intolerants foren revelats per Mahoma a Medina. A la Meca, Mahoma no sols no disposava de cap poder sin que, a ms, havia d'enfrontar-se a l'oposici d'un sector important de la ciutat a les seves prdiques; per aix, finalment, Mahoma va haver d'acabar fugint de la Meca. A Medina, per, Mahoma va aconseguir establir-hi una posici de poder; per aix, a la Meca Mahoma predicava la tolerncia i a Medina, la imposici de la fe mitjanant la guerra i la violncia.

Obra.
 Per qu no sc musulm?, (1995) aquesta obra pretn ser l'equivalent musulm de Per qu no sc cristi? de Bertrand Russell  ;
Abandonant l'Islam, parlen els apstates,2003;
 Qu diu realment l'Alcor: Llenguatge, Text i Comentari, 2002;
 La recerca del Mahoma histric, 2000;
 Orgens de l'Alcor: Estudis clssics obre el llibre sagrat de l'Islam , 1998;

Articles relacionats.

Apostasia en l'islam;
Daniel Pipes;
Robert Spencer;
Serge Trifkovic;
Bat Ye'or;
Koenraad Elst;
Ayaan Hirsi Ali;
Mark A. Gabriel;
Taslima Nasrin;
Salman Rushdie;
Ali Sina ;
Oriana Fallaci;
Theo van Gogh;
Pim Fortuyn;

Enllaos externs.
 Institute for the Secularisation of Islamic Society;
 Boston Globe: Losing His Religion;
 Trends and Flaws in Some Anti-Muslim Writing as Exemplified by Ibn Warraq  Jeremiah D. McAuliffe, Jr., Ph.D.
 Why I am not a Muslim: The Origins of Islam;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46316" title="Antoni Correig i Mass" nonfiltered="3043" processed="3023" dbindex="18364">
Antoni Correig i Mass fou un poeta reusenc que va comenar a destacar a mitjans de la dcada dels trenta. De famlia senzilla, de sempre tingu profundes conviccions catalanistes i catliques. En esclatar la guerra s'hagu d'amagar per la vinculaci al centre catlic. Pass al bndol franquista i torn a Reus enrolat a la falange. Tot i aix, des d'un bon inici va estar vinculat a la clandestinitat literria catalana. La seva millor obra fou la produda durant els anys 30 i 40, a partir d'aquesta poca entra en una fase espiritual i contemplativa de la realitat que l'envolta. Va morir el 2 de setembre de 2002 a l'edat de 92 anys.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46318" title="Uc" nonfiltered="3044" processed="3024" dbindex="18365">

Un uc s un ac o crit caracterstic dels pagesos eivissencs per a comunicar-se d'un camp a un altre, o de nit. Tamb s'utilitzava de forma desafiant i per aix va ser prohibit al segle XIX. Avui s utilitzat en to festiu. La transcripci del so s ms o menys:  Atuuuuuuuuu! Iaaaaaajajajajajiiiii! .

Enllaos externs.
Uc tradicional;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46323" title="Voleibol Amateur d'Ontinyent" nonfiltered="3045" processed="3025" dbindex="18366">
El club Voleibol Amateur d'Ontinyent (VAO) s una organitzaci sense nim de lucre fondada oficialment al 2002 que gestiona i promou la prctica d'aquest esport de forma amateur a la Vall d'Albaida, al Pas Valenci.

L'entitat va ser fundada per Natxo Quesada i Ferran Lpez, i en la actualitat s presidida per Eduard San Anselmo Mateu.  A la directiva figuren Ferran Lpez Soler (comunicaci i promoci), Oscar Gisbert (relacions institucionals) i Daniel Llopis (competicions)

En l'actualitat compta amb prop de 300 usuaris i organitza 4 competicions diferents al llarg de tot l'any. A ms, gestiona el Club de Voleibol Ontinyent.

Enlla extern: Portal web del VAO;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46328" title="Pa?anga" nonfiltered="3046" processed="3026" dbindex="18367">

El pa anga (en angls, Tongan dollar) s la moneda de curs legal a Tonga. Un pa anga est dividit en cent seniti. El codi ISO s TOP, i l'abreviaci usual s T$ ( per al seniti). En angls, llengua cooficial a Tonga, el pa anga s'anomena dollar i el seniti s cent. Existeix tamb la unitat hau, equivalent a cent pa angas, per no est en circulaci i noms s'utilitza per a monedes commemoratives.

s ems pel Banc Nacional de Reserva de Tonga (Pangike Pule Fakafonua 'o Tonga / National Reserve Bank of Tonga). 

 Histria .
Pa anga era el nom del joc de tirar cdols sobre la superfcie de l'aigua perqu rebotin. L'any 1806 els habitants de l'illa Lifuka van atacar el vaixell angls Port-au-Prince, el van saquejar i el van cremar. Entre els supervivents va destacar William Mariner, de quinze anys, que va ser acollit per Finau, el cap dels tongans, interessat a aprendre coses del mn occidental. Entre altres coses, Mariner li va explicar qu sn els diners i per a qu servien les peces d'or que ells utilitzaven per jugar a pa anga a falta de cap ms utilitat.

El 1967, quan es va adoptar el sistema decimal, es va substituir la lliura de Tonga (T) per una nova unitat i es va recuperar el nom de pa anga, que havia adquirit el significat de diners.

 Monedes i bitllets .

Noms hi ha monedes per als cntims: 1, 2, 5, 10, 20 i 50 seniti. Les monedes d'1, 2 i 3 pa angas sn per a colleccionistes.

Els bitllets tenen un valor nominal d'1, 2, 5, 10, 20 i 50 pa angas. L'anvers s en tongals, amb el retrat del rei Taufa ahau Tupou IV, i el revers s en angls, amb motius tpics de Tonga.

 Taxes de canvi .
 1 EUR = 2,37 TOP (18 de novembre del 2005);
 1 USD = 2,01 TOP (18 de novembre del 2005);

 Enllaos externs .
 Banc Nacional de Reserva de Tonga ;
 Imatges dels bitllets;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46332" title="Escola Garb" nonfiltered="3047" processed="3027" dbindex="18368">
L'Escola Garb s un centre d'educaci infantil, primria, E.S.O. i batxillerat que est situat al Carrer Sant Mateu, 13-15 d'Esplugues de Llobregat. Est situat en un edifici construt l'any 1965, per a la funci docent que desenvolupa. L'edifici va ser dissenyat per l'arquitecte Oriol Bohigas i Guardiola.

La Instituci pren el nom del seu fundador Pere Vergs, mestre de professi i director. 
Garb va ser el nom d'una classe de l'Escola del Mar i tamb de la revista que s'hi publicava.

Desprs que un bombardeig de la Guerra Civil destrus l'Escola del Mar, Vergs va fundar  l'Escola Rosaleda i, al 1966, la (Instituci Pere Vergs) i l'escola Garb alhora.

A l'Escola Garb els nens pertanyen a un d'aquests colors: verd, blau i blanc. Els colors corresponen a grups que es fan servir a les activitats de l'escola.

 Enllaos externs .
Escoles Garb;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46343" title="Garb" nonfiltered="3048" processed="3028" dbindex="18369">

 Vent del Sud-Oest. Vegeu Garb (vent).
 Muntanya a la Serra Calderona, prop de Valncia. Vegeu Muntanya del Garb.
 Escola a Esplugues de Llobregat. Vegeu Escola Garb.
 Club d'handbol de Palafrugell. Vegeu Club d'handbol Garb;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46345" title="Miquelet" nonfiltered="3049" processed="3029" dbindex="18370">


Els Miquelets, tamb anomenats regiment de Fusellers Voluntaris, o Fusellers de Muntanya, batejat desprs com Regiment de Fusellers Voluntaris "Sant Raimon de Penyafort", eren els membres de la milcia paramilitar de carcter mercenari o voluntari, reclutada per les diputacions i juntes de la Corona d'Arag, per a accions especials o com a refor de les forces regulars. El miquelet, com a tal, s el nom que reb un mercenari catal durant la Guerra dels Segadors, en el conflicte armat que enfront la Generalitat de Catalunya amb el rei Felip IV durant el conflictiu programa centralitzador encetat pel comte-duc d Olivares (la Uni d Armes). D aqu en deriva la denominaci de miquelets per referir-se a un cos armat que, paradoxalment, sobrevisqu a aquesta guerra i es popularitz al Principat de Catalunya entre els segles XVII-XIX. Cal tenir en compte que aquest cos armat catal no t cap relaci amb els migueletes forals navarresos, guipuscoans i biscans (suprimits l any 1846).

Guerra dels Segadors.
El cos dels Miquelets fou fundat el 1640 durant la Guerra dels Segadors amb l'objectiu de frenar la invasi castellana de Felip IV amb el nom de Companyia d'Almogvers, per Francesc de Cabanyes, i reb el popular de Miquelets pel nom del d'un dels seus primers caps Miquelot de Prats (possiblement un ve de Prats de Lluans). Durant la guerra, conduts per Josep Margarit i de Biure delmaren i aturaren l'exrcit castell a Tortosa i a la batalla de Cambrils, atacaren Constant alliberant 300 presoners catalans, i participaren en la victria en la batalla de Montjuc el 26 de gener de 1641, en la Batalla de Constant i a la batalla de Montblanc. Fou un cos armat que es form a iniciativa de les juntes de guerra i de les diputacions del 1640, bsicament com a fora auxiliar destinada sobretot a accions especials en ajut de tropes regulars.



El cos era mpliament reconegut com a descendent dels Almogvers, sense que tinguin cap relaci directa amb els guerrers medievals homnims de la Corona d Arag a l Edat Mitjana a banda del mateix nom. La seva indumentria era una casaca vermella, cala blanca, espardenyes i una faldilleta que cobria fins els genolls. Duien barret amb ploma llarga i un gran nombre d'armes de foc de pany catal o pany de miquelet. 

El cos dels Miquelets fou dissolt el 1642 per llur indisciplina que els duia a alternar la acci de guerra amb el pillatge.

Guerra dels Nou Anys.
Tanmateix, potser a causa de la seva renovada popularitat, a finals del segle XVII es van tornar a formar companyies de miquelets per afrontar la defensa de la frontera catalana en la guerra contra Frana.

El 1689 foren de nou creats com a cos, tant per les autoritats espanyoles com per les autoritats franceses del Rossell per combatre en la Guerra dels Nou Anys entre Espanya i Frana, per el cossos foren dissolts novament amb la pau de Rijswijk el 1697.

Guerra de Successi.

L esclat de la Guerra de Successi desprs de la mort del darrer sobir dels ustries hispnics, Carles II (1700), divid el Principat de Catalunya en dos bndols aferrissadament oposats: el de l arxiduc Carles d ustria, el pretendent austrac, i el del duc Felip d Anjou, el pretendent francs. 

Els miquelets foren un cos declaradament austriacista durant el breu regnat a Catalunya del pretendent Carles III (1705-1713), fet que els comport l enemistat permanent dels filipistes, que es designaven a ells mateixos amb l eptet de botiflers i que controlaven viles fidels com ara Berga, Cervera, Manlleu o Talarn. L enemistat entre botiflers i miquelets qued associada a la rivalitat poltica entre aquestes viles felipistes i les seves rivals austriacistes: respectivament Solsona, Cardona, Sallent, Torell i Tremp.

Els defensors austriacistes eren qualificats pels filipistes com la gent de la ptria o la gent de la terra perqu tenien contractats voluntaris i miquelets, paisans armats que defensaven per diners els seus interessos. Arran d aquestes picabaralles, la victria final de Felip V l any 1714 determin lgicament la segona abolici dels miquelets, que havien combatut de forma molt activa a la zona del Maestrat (guerra dels Miquelets) com a partidaris de l arxiduc.

En gran part, les seves accions foren substitudes pels Mossos d Esquadra creats a Valls l any 1719 com a cos particularment efica sota el comandament de Pere Anton Veciana.

Guerra Gran.
Tot i la seva abolici pel Rgim Borbnic durant la Guerra Gran les autoritats catalanes aprovaren la creaci d'un cos de 20.000 Miquelets voluntaris, per combatre al costat de les forces espanyoles contra el francesos. Segona restauraci

La Guerra Gran revif aquest cos enmig d un enorme entusiasme popular, sovint relacionat amb el desig dels catalans de recuperar les quatre comarques i mitja perdudes arran del Tractat dels Pirineus (el Rossell, el Vallespir, el Conflent, el Capcir i mitja Cerdanya).

La seva acci fou molt efica sobretot desprs de la derrota de l'exrcit regular espanyol, per foren de nou dissolts arran de la Pau de Basilea (1795). 

Guerra del Francs.
Els Miquelets tornaren a aparixer durant la Guerra del Francs com a cos organitzat per les forces napoleniques. 

El cos va sser imitat per un cos de les forces de la diputaci de Guipscoa (Pas Basc).

Vegeu tamb.
Coronel Ermengol Amill;
Joan Prim i Prats;
Batall de Voluntaris Catalans;

Enllaos externs.

 Els Regiments de Miquelets a la "Guerra de Successi";












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46353" title="Peresa" nonfiltered="3050" processed="3030" dbindex="18371">
La peresa, mandra o galvana s la falta de desig, esma o coratge per a fer quelcom. 

s un dels set pecats capitals segons la religi catlica i s considerat un defecte en moltes cultures. 

No s'ha de confondre amb el descans, l'oci o la meditaci, tots ells termes de connotacions positives, ni amb la simple mandra puntual davant d'un deure poc agradable o amb la tendncia a no moure's ms que l'imprescindible.

La peresa com a pecat s l'acdia clssica, i t a veure amb l'esperit, s un estat paralitzador que impedeix la persona obrar correctament, prendre el rumb de la prpia vida. Per aix va ser fortament condemnada per Dante i la majoria dels telegs.

Suposa un malbaratament del propi temps i indirectament fa que als altres hagin de treballar ms del que els pertocaria. Impideix el progrs del pas. Tots aquests sn els arguments usats per desqualificar la peresa.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46356" title="Perd" nonfiltered="3051" processed="3031" dbindex="18372">
El perd s l'acci de no exigir venjana o revenja davant un mal real o imaginari infligit per altres; s el contrari del ressentiment. El perd pot venir motivat o no per les disculpes de l'altre.

El perd ocupa un lloc central en la majoria de religions, ja que s vist com un do div que s'atorga al prosme a imatge del perd de Du davant els propis actes o pecats.

El cristianisme s potser la religi que ms ha tematitzat el perd, com es pot veure als passatges de:
 Jess demanant el perd per als que l'estaven crucificant;
 El tpic de parar l'altra galta;
 Jess va dir que s'havia de perdonar "setanta vegades set" una ofensa;
 El fragment sobre la dona adltera i la lapidaci;
 L'exaltaci de la misericrdia i la pietat;
 El fort lligam amb la confessi al catolicisme, on obtenir el perd s rebre la grcia divina mitjanant un sagrament;

De fet el cristianisme s'ha presentat sovint com la religi del perd, oposant-se al judaisme i la llei del tali (ull per ull i dent per dent). Aquesta visi s'argumenta en el "manament nou" que diu Jesucrist que ha vingut a donar al mn. Aquesta tesi no s objectiva, ja que la majoria de religions tenen com a missatge central l'amor al prosme. Els romans, per exemple, tenien una deesa de la Clemncia.

En psicologia s'exhorta al perd perqu s'accelera l'oblit i la superaci d'un episodi negatiu. No perdonar pot degenerar en obsessions i traumes, en enfocar la vida al voltant d'una futura reparaci, sublimar el passat i alimentar sentiments destructius. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46358" title="Festival d'Eurovisi" nonfiltered="3052" processed="3032" dbindex="18373">


El Festival d'Eurovisi s un concurs musical televisiu anual nascut el 1956 produt per la Uni Europea de Rdio i Televisi (EBU - UER), a travs dels ens estatals que hi actuen com a membres actius. Cada televisi escull un artista que la representi amb una can, que haur de ser interpretada en directe en una gala retransmesa per tots els canals de televisi que hi participin. Un cop hagin sonat totes, es dna un perode de temps per tal que els teleespectadors votin la seva actuaci preferida, encara que alguns pasos continuen emprant jurats. Els vots es recompten a cada pas de forma independent, i s'organitzen en 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10 i 12 punts, corresponents a les actuacions ms votades a cada pas.

Cada ens pblic estatal que sigui membre actiu de la UER pot participar-hi. El requisit previ s que el pas retransmeti en directe la semifinal on participa i la final. Les participacions han de ser amb una can d'un mxim de tres minuts i, en el moment de l'actuaci, podr ser posada en escena amb un mxim de sis persones. La msica pot ser gravada prviament, per la veu ha de ser en directe. Cal elaborar un videoclip per la can. Cada ens est obligat a dedicar una pgina web a la seva participaci on donar a conixer la seva candidatura. Per assegurar que tots els requisits es compleixin, les canons passen un control a la radiotelevisi pblica i un de final i vinculant, de la m de la prpia UER. El fet de guanyar el Festival implica que la radiotelevisi triomfadora s'encarregar d'organitzar la segent edici al seu pas, tot i que pot renunciar-hi per motius econmics. Aquest fet, comporta un important impuls econmic pel pas; d'aqu que cada any se celebri una autntica competici entre pasos, que sempre ha estat titllada de polititzada.

El concurs s'ha celebrat ininterrompudament des de 1956, de manera que ja porta ms de cinquanta edicions. De fet, l'octubre de l'any 2005 se'n va celebrar el 50 aniversari amb un xou en qu es va recordar la memria de l'esdeveniment i es va escollir quina havia estat la millor can de la seva histria (Waterloo del grup suec ABBA). Aquest bagatge i els xits que ha anat assolint, han produt la creaci del moviment "eurofan", que actualment compta amb una gran quantitat de websites dedicats al Festival i permeten el seu seguiment durant tot l'any i no noms les setmanes prvies a l'event, com passava anteriorment.

El Festival d'Eurovisi actualment serveix a molts pasos per obrir-se al mn i donar-se a conixer. Aix fa que, ltimament, s'hagin registrat moltes noves incorporacions, fins assolir la xifra rcord de 43 participants per a l'edici de 2008. 

 Histria del Festival .

El Festival va nixer el 1956 inspirat en l'exits Festival de la can de Sanremo itali. Els fundadors varen ser Sussa, que el va organitzar a Lugano, Alemanya, Frana, Itlia, Blgica, Pasos Baixos i Luxemburg. La sussa Lys Assia va ser la primera guanyadora amb la can Refrain.

Als anys segents, se'n varen anar afegint els pasos del bloc occidental europeu: Regne Unit, Dinamarca i ustria varen debutar el 1957; Mnaco el 1959; Sucia i Noruega el 1960; Espanya, Finlndia i Iugoslvia (l'nic pas del bloc comunista que hi va participar) el 1961 ; Portugal el 1964 i Irlanda el 1965, assolint la xifra de 18 pasos participants.

Durant la dcada de 1960 s'assagen diversos sistemes de puntuaci, que no terminen per convncer als responsables del Festival. Aix, al Festival de 1969 cel.lebrat a Madrid, es donar la circumstncia de qu quatre pasos empaten en primera posici, i sense mecanismes de desempat, s'atorga el premi ex-aequo a Espanya, Frana, Regne Unit i Pasos Baixos. Aquest fet provoca la protesta dels pasos escandinaus i Portugal, que no participaran al Festival de 1970.

Mentrestant, el Festival, que des de 1968 ja s'emetia en color per als pasos que disposaven d'aquesta tecnologia, havia donat a llum a les seves primeres estrelles, per exemple, la italiana Gigliola Cinquetti, guanyadora el 1964, o la britnica Sandie Shaw que s'havia endut el primer lloc al Festival de 1967.

La dcada de 1970 coneixer ja la maduresa del Festival. Retornats els pasos que protestaren pel sistema de puntuaci, el 1973 s'aboleix la regla instaurada la dcada anterior sobre l'obligatorietat de cantar en un idioma oficial del pas que es representa. D'aquesta manera, el 1974 el Festival coneix el seu primer gran hit de la ma del grup suec ABBA que guanya cantant en angls Waterloo.

El 1975 s'implanta l'actual sistema de votacions de 1-8, 10 i 12 punts i el 1977 es restaura l'obligatorietat de cantar en un dels idiomes oficials del pas representat. Nous pasos, de l'rea mediterrnia, s'incorporen durant aquesta dcada: Malta el 1971, Israel el 1973, Grcia el 1974 i Turquia el 1975. Aix, el 1978 amb el retorn de Dinamarca desprs d'una dotzena d'anys de retirada, s'assoleix per primer cop la vintena de participants. Mnaco, per, se'n retira el 1979 per un perode de 25 anys.

El 1980, aprofitant la retirada aquell any d'Israel, debuta el Marroc, l'nic pas rab que ha participat, per degut als pobres resultats, se'n retira i tant aquest pas com la resta de membres rabs de la UER, es mantindran al marge del Festival des d'aleshores. 
La dcada de 1980 suposa una certa decaiguda en la popularitat del Festival, degut bsicament a que moltes de les canons que hi competeixen no s'ajusten a les tendncies musicals populars d'aquest perode. Amb tot, el nmero de participants continua incrementant-se amb els debuts de Xipre el 1981 i d'Islndia el 1986.

Precisament el 1986 es produeix la victria de l'artista ms jove a la histria del Festival: la belga Sandra Kim, amb noms tretze anys, guanya amb claredat amb la can J'aime la vie. Des de llavors, la UER comena a plantejar-se la introducci de limitacions d'edat, que es far efectiva desprs del Festival de 1989 en qu dos nens de Frana i Israel hi van prendre part. Des de llavors, noms els majors de setze anys s'hi poden presentar. Pels nens queda el Festival Jnior de la Can, que comenar a cel.lebrar-se a partir de 2003.

El 1988, una jove canadenca gaireb desconeguda guanya representant Sussa amb la can Ne partez pas sans moi, per un sol punt d'avantatge sobre el Regne Unit. Es tracta de Cline Dion, que anys ms tard es far molt famosa mundialment. 

La dcada de 1990 traur nous vents de canvi que acabaran per revifar el Festival. El 1992 hi competeixen 23 pasos, corresponents al bloc occidental ms Iugoslvia, per darrer cop. La caiguda l'any anterior del bloc comunista propicia que els pasos de l'Est d'Europa s'incorporin massivament a la UER i per tant, al Festival.

El 1993, amb l'antiga Iugoslvia ja desapareguda, la UER es troba amb set nou pasos que volen debutar al Festival, per decideix limitar el nmero a 25 participants i realitzar una preselecci a la televisi eslovena per decidir els tres pasos que s'afegiran als 22 restants. Aix doncs, tres pasos ex-iugoslaus (Eslovnia, Crocia i Bsnia i Herzegovina) obtenen el seu passaport, mentre que Eslovquia, Estnia, Hongria i Romania s'han d'esperar a l'any segent.

El 1994 canvia radicalment la composici dels participants: dos histrics, Itlia i Luxemburg es retiren del Festival, i cinc dels participants de l'any anterior sn desqualificats per la seva baixa puntuaci per fer possible el debut de set nous pasos: els quatre perdedors de la preselecci de 1993, ms Rssia, Polnia i Litunia.
D'aquesta manera, i fins el 2004, els participants aniran rotant segons la seva puntuaci en Festivals anteriors, i molts pasos quedaran relegats de facto a participar bianualment.

El 1997 Itlia fa una ltima aparici espordica. Aquell any, el popular grup Katrina & the Waves guanya pel Regne Unit amb una puntuaci rcord (227 punts sobre 25 participants). Precisament aquell any s el primer en qu s'introdueix el televot a cinc pasos, fent-lo extensiu a la majoria dels participants l'any segent; i un altre canvi important s la introducci del concepte dels 'Big Four', pel qual Espanya, Frana, Alemanya i el Regne Unit, els quatre mxims contribuents a la UER, no poden quedar mai desqualificats per a la final del Festival.

El 1998, la victria de la transsexual israeliana Dana International t un gran impacte no sols musical sin tamb poltic i social en tota Europa. Aquell any tamb es produeix el debut de la Antiga Repblica Iugoslava de Macednia, mentre que Eslovquia participa per ltim cop; el televot es generalitza per encara hi han pasos que utilitzen els jurats.

El 1999 es cel.lebra el Festival a Jerusalem entre fortes mesures de seguretat. Dos grans canvis s'introdueixen en aquest Festival: la llibertat per cantar en qualsevol idioma i l'eliminaci de l'orquestra. Ambdues mesures, juntament amb la introduda l'any abans del televot popular, s'encaminen a fer el Festival ms popular i ms proper a la msica del moment. Les xifres de les audincies semblen donar la ra a la UER.

El 2000 debuta Letnia i el 2001 guanya Estnia, convertint-se aix en el primer pas incorporat desprs de la caiguda del bloc comunista que ho fa.

El 2002 comena el fenmen d'enviar al Festival els finalistes d'exitosos concursos de talents musicals organitzats pels propis ens televisius. El cas de Rosa Lpez, guanyadora del fenomen televisiu de TVE Operacin Triunfo, s un bon exemple, ja que arrossega l'audincia del Festival fins arribar a un 80% de share, una xifra inslita des de la introducci dels canals privats de televisi a Espanya.

El 2003, amb el debut d'Ucrana i la participaci rcord de 26 pasos al Festival, la UER constata de qu la frmula d'un Festival d'una sola gala no pot satisfer la creixent demanda dels pasos que hi volen participar.

Aix doncs, el 2004 la UER introdueix el format de semifinal + final. Noms el 'Big Four' i els deu millors classificats de l'any anterior passen directament a la final, mentre que la resta de pasos lluiten pels deu llocs lliures en la semifinal, que s televisada en directe i es decideix per televot, per mancada de votaci al final, ja que noms es revelen els noms dels deu finalistes per no la puntuaci rebuda, per evitar indicar els favorits per a la final. Amb aquesta frmula, els pasos participants s'incrementaren espectacularment fins a 36.
Debutaren Albnia, Andorra, Bielorrssia i Srbia i Montenegro, mentre que Mnaco retornava desprs de 25 anys.

El 2005 debutaren Moldvia i Bulgria; la polmica va vindre del Lban, l'ens pblic del qual va anunciar la seva participaci (fins i tot va arribar a escollir cantant i can), per que es va negar a retransmetre l'actuaci de la representant israeliana, Shiri Maymon. Degut a la violaci de les regles de la UER, aquesta va provocar la renncia del Lban i va sancionar el seu ens amb tres anys d'ineligibilitat.

El 2006 debuta Armnia; aquest any, el Festival comena a acusar l'efecte del denominat 'DNP voting' (vot de la dispora, dels pasos vens i el vot poltic), que provoca que molts pasos rebin vots segons un patr geopoltic en lloc de la qualitat musical.

Aquest patr es veu encara ms reforat el 2007. L'edici va tenirlloc al Hartwall Arena d'Hlsinki (Finlndia) els dies 10 i 12 de maig de 2007. Encara que es va assolir l'exorbitant xifra de 42 participants (amb els debuts de la Repblica Txeca i Gergia, i de Srbia i Montenegro com a pasos separats), molts pasos amenaaren la UER d'abandonar el Festival si no es corregia aquest fenomen que fa les votacions injustes i previsibles, amb la subseqent caiguda d'audincia.

Aix va duur a la UER a introduir nous canvis per 2008: dues semifinals per repartir els pasos segons el seu patr de vot i l'elecci per televot de nou finalistes per semifinal, mentre que els jurats d'emergncia seleccionaren els altres dos, un de cada semifinal. Aquest any van debutar Azerbaidjan i San Marino, mentre que ustria i Mnaco es mantingueren al marge com a protesta pel sistema de vot.
El resultat de les semifinals va resultar ms satisfactori que el de 2007, per no tant el de la final, on es van enregistrar de nou els coneguts patrons de vot. 

La UER va anunciar que introduir nous canvis en el sistema de vot a la final per 2009. El ms significatiu ser que els jurats d'emergncia decidiran conjuntament amb el televot les puntuacions de cada pas. Eslovquia retorna al Festival desprs d'onze anys d'absncia, mentre que San Marino no hi participa per problemes financers.

 Seus .


 L'edici de 2008 .

Tingu lloc al Beogradska Arena de Belgrad (Srbia) els dies 20, 22 i 24 de maig de 2008.

 L'edici de 2009 .

Tindr lloc a Moscou (Rssia) els dies 12, 14 i 16 de maig de 2009.

 Pasos participants .


 Enllaos externs .
 eurovision.tv;
 EuroAndorra, el portal Eurovisiu dels Pirineus;
 Eurovision-spain;
 ESCToday.com;
 eurosong.net;
 Eurovision Song Contest - History;
 Oikotimes.com;
 Eurovision-info.net;












































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46360" title="Corona de Castella" nonfiltered="3053" processed="3033" dbindex="18374">

La Corona de Castella, com entitat histrica, comena el 1230, any en el qual Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lle, el qual incloa els vells regnes de Galcia i Astries. 

La uni entre els dos regnes ja s'havia produt en ocasions anteriors, el 1037 grcies a Ferran I de Castella i el 1072 amb Alfons VI de Lle per separar-se de nou el 1157, per aquesta en fou l'ltima i definitiva. 

Histria.


Ferran III el Sant va rebre de la seva mare Berenguera de Castella el 1217 el Regne de Castella i del seu pare Alfons IX de Lle el 1230 el de Lle. Aix mateix, va aprofitar la debilitat del regne almohade per conquistar la vall del riu Guadalquivir, mentre el seu fill Alfons de Molina prenia el Regne de Mrcia. Les Corts de Lle i Castella es van fondre, moment el qual es considera que sorgeix la Corona de Castella, formada per diferents regnes: Castella, Lle, Galcia, Astries, Toledo i els senyorius bascos, aix com altres regnes i senyorius conquistats als rabs: Crdova, Mrcia, Jan, Sevilla, Granada, Gibraltar, Algesires i Molina d'Arag. 

Els regnes van conservar el seu dret propi, aix els sbdits de Castella jutjats al Regne de Lle o a qualsevol altre regne s'acollien al fur de Castella. 

Regnat dels Trastmares. 
 

Dinastia Trastmara.

A la mort d'Alfons XI s'inici un conflicte dinstic emmarcat en la Guerra dels Cent Anys entre els seus fills Pere i Enric. Alfons XI havia contret matrimoni amb Maria de Portugal, de la qual va tenir al seu hereu, l'infant Pere. No obstant aix, el rei tamb va tenir amb Elionor de Guzmn diversos fills naturals, entre ells l'infant Enric, comte de Trastmara, que van disputar el regne a Pere una vegada aquest va accedir al tron. 

Pere, en la seva lluita contra Enric, s'ali amb Eduard de Woodstock, anomenat "el Prncep Negre", el qual derrot l'any 1367 els partidaris d'Enric a la Batalla de Njera. El Prncep Negre, veient que el rei no complia les seves promeses, va abandonar el regne, circumstncia que va aprofitar Enric, refugiat a Frana, per a reprendre la lluita i vncer Pere l'any 1369 a la batalla de Montiel, en la qual mor el rei castell. 

Joan de Gant, germ del Prncep Negre i duc de Lancaster, contreu matrimoni el 1371 amb Constana, filla de Pere. El 1388 reclam la Corona de Castella per a la seva dona, hereva legtima segons les Corts de Sevilla de 1361. Arrib a La Corunya amb un poders exrcit, prenent primer aquesta ciutat i, ms tard, Santiago de Compostella, Pontevedra i Vigo i deman a Joan de Trastmara, fill d'Enric, que lliurs a Constana el tron. 

Aquestm, per, no accept l'oferta i propos el matrimoni del seu fill Enric III amb Caterina de Lancaster, filla de Joan de Gant i Constana. La proposta fou acceptada i s'institu el ttol de Prncep d'Astries. Aix va permetre culminar el conflicte dinstic, a l'afermar la Dinastia Trastmara i establir la pau entre el Regne d'Anglaterra i Castella. 

Relacions amb la Corona d'Arag.
Durant el regnat de Enric III es restaur el poder reial, desplaant a la noblesa ms poderosa. En els seus ltims anys deleg part del poder efectiu en el seu germ Ferran d'Antequera, que seria nomenat regent juntament amb la seva esposa Caterina de Lancaster durant la minoria d'edat del seu fill, el prncep Joan. Desprs del Comproms de Casp de 1412, el regent Ferran va abandonar Castella per esdevenir rei d'Arag. 

A la mort de la seva mare Joan II arrib a la majoria d'edat amb 14 anys, i va contreure matrimoni amb la seva cosina Maria d'Arag. El jove rei va confiar el govern a lvaro de Luna, la persona ms influent en la seva cort i aliat amb la petita noblesa, les ciutats, el baix clergat i els jueus. Aix va portar les antipaties de l'alta noblesa castellana i dels Infants d'Arag, el que va provocar entre 1429 i 1430 la guerra entre Castella i Arag, amb la victria final d'lvaro de Lluna i l'expulsi dels infants de Castella. 

Segon conflicte successori.
Enric IV de Castella va intentar restablir sense xit la pau amb la noblesa trencada pel seu pare. Quan la seva segona esposa, Joana de Portugal, va donar a llum a la princesa Joana la Beltraneja, filla que va ser atribuda a una suposada relaci adltera de la reina amb Beltrn de la Cueva, un dels privats del monarca. 

El rei, assetjat per les revoltes i les exigncies dels nobles, va haver de signar un tractat pel qual nomenava hereu al seu germ Alfons, deixant a Joana fora de la successi. Desprs de la mort d'aquest en un accident, Enric IV pact amb la seva germanastra Isabel el Tractat dels Toros de Guisando, en el qual la nomenava hereva en canvi de que es cass amb el prncep escollit per Enric. 

La uni amb la Corona d'Arag.

El 1469 es casaren en secret la reina Isabel I de Castella i el prncep hereu d'Arag Ferran II d'Arag, anomenats els Reis Catlics. Aquest enlla, va tenir com a conseqncia la uni de la Corona de Castella i la Corona d'Arag el 1479, encara que aquesta uni no es fa efectiva fins al regnat del seu nt, Carles I de Castella.

Entre 1474, any de la mort d'Enric IV de Castella, i 1479 es produeix la Guerra civil castellana per la successi de la corona, entre els partidaris d'Isabel i els partidaris de Joana la Beltraneja, germanastra i filla legtima d'Enric IV respectivament, en la qual vencen els partidaris d'Isabel. Pel fet d'haver guanyat els partidaris d'Isabel comport la uni de la corona castellana amb l'aragonesa, de fet contrari la victria de la Beltraneja hagus comportat la uni de Castella amb Portugal. 

La Corona de Castella va seguir expandint-se amb la presa del Regne de Granada, la incorporaci de les Illes Canries i les noves terres descobertes per Cristfol Colom: les ndies Occidentals aix com per l'anexi del Regne de Navarra. 

Fins el comenament de la dinastia Borb, el 1715, i la constituci d'un Estat gaireb centralitzat, Castella i Lle va seguir sent un Estat independent, amb lleis, institucions i fronteres prpies, compartint amb la resta de regnes dels Habsburg tant sols un monarca i un Tribunal de la Inquisici comuns.

Cronologia comparada.


Vegeu tamb.

Regne de Castella;
Regne de Lle;
Llista de reis de Castella;
Llista de reis de Lle;
Llista de reis d'Espanya;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46361" title="Estadi Del Duca" nonfiltered="3054" processed="3034" dbindex="18375">
Propietat de L Ascoli Calcio, l Estadi Del Duca va ser inaugurat el 1962, l estadi t una capacitat de 30.000 espectadors i unes dimensions de 105x68. 

Enllaos externs.
http://www.ascolicalcio.net/




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46363" title="Estadi Sant'Elia" nonfiltered="3055" processed="3035" dbindex="18376">
Propietat de L AC Cagliari, l Estadi Sant'Elia va ser inaugurat el 1970, l estadi t una capacitat de 23.500 espectadors i unes dimensions de 105*66. L'estadi va ser reformat el 1990.

Enllaos Externs.
http://www.cagliaricalcio.net/
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46364" title="Estadi Carlo Castellani" nonfiltered="3056" processed="3036" dbindex="18377">
Propietat de L Empoli FC, l Estadi Carlo Castellani va ser inaugurat el 12 de setembre de 1965, l estadi t una capacitat de 20.000 espectadors i unes dimensions de 105x68. 

Enllaos Externs.
http://www.empolifc.com/












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46365" title="Estadi Luigi Ferraris" nonfiltered="3057" processed="3037" dbindex="18378">
L Estadi Luigi Ferraris va ser inaugurat el 1933, l estadi t una capacitat de 40.100 espectadors i unes dimensions de 105x68.

Enllaos Externs.
www.genoacfc.it;
www.sampdoria.it;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46367" title="Estadi Artemio Franchi" nonfiltered="3058" processed="3038" dbindex="18379">

L'Estadi Artemio Franchi s el principal estadi futbolstic de la ciutat de Florncia.

L'estadi va ser inaugurat el 13 de setembre de 1931, grcies a la contrubuci de Luigi Ridolfi per a hospedar els partits de la Fiorentina. L'estadi va substituir el camp de la Via Bellini. Construit en poca feixista per l'arquitecte Pier Luigi Nervi amb el nom de Stadio Giovanni Berta, nom d'un jove mrtir feixista florent. Desprs de la guerra va ser rebatejat com Estadio Comunale. El 1983 va ser renombrat amb l'actual nom de Stadio Artemio Franchi en honor del dirigent de la Fiorentina i ex president de la UEFA, mort aquell any en accident de trnsit. Fou remodelat i ampliat amb motiu del Mundial d'Itlia 1990.

s propietat de l'ajuntament de Florncia i seu de l'A.C.F. Fiorentina. L'estadi t una capacitat de 47.300 espectadors i unes dimensions de 105x68. El primer partit disputat va ser contra l'Admira Viena.

S'hi ha disputat sis partits de la Copa del Mn de Futbol:
 Itlia 1934:
 Alemanya - Blgica 5-2;
 Itlia - Espanya 1-1;
 Itlia - Espanya 1-0;
 Itlia 1990:
 Estats Units - Txecoslovquia 1-5;
 Txecoslovquia - ustria 0-1;
 ustria - Estats Units 2-1;

Enllaos Externs.
http://www.acffiorentina.it/;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46368" title="Estadi Via del Mare" nonfiltered="3059" processed="3039" dbindex="18380">
Propietat de L US Lecce, l Estadi Via del Mare va ser inaugurat el 2 d octubre de 1966, l estadi t una capacitat de 36.300 espectadors i unes dimensions de 105x70. El primer partit que va albergar va ser contra el Taranto i va finalitza amb victoria per 1.

Enllaos Externs.
http://www.uslecce.it/










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46369" title="Estadi Armando Picchi" nonfiltered="3060" processed="3040" dbindex="18381">
L'Estadi Armando Picchi s un estadi de futbol, propietat de l'AS Livorno. Va ser inaugurat el 1935 amb el nom Edda Ciano Mussolini. T una capacitat de 19.801 espectadors i unes dimensions de 107x68 m. El primer partit que va albergar va ser l'Itlia B - ustria B amb resultat de 0:0-

 Enllaos Externs .
http://www.livornocalcio.it/












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46370" title="Estadi San Filippo" nonfiltered="3061" processed="3041" dbindex="18382">
Propietat del FC Messina, l Estadi San Filippo va ser inaugurat l'agost de 2004, l estadi t una capacitat de 40.200 espectadors i unes dimensions de 105*70.

Enllaos Externs.
http://www.mondomessina.it/;
http://www.messinacalcio.net/;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46371" title="Estadi Giuseppe Meazza" nonfiltered="3062" processed="3042" dbindex="18383">
L'Estadi Giuseppe Meazza, abans anomenat estadi de San Siro, va ser inaugurat el 19 de setembre de 1926. Situat al barri de San Siro a la ciutat de Mil, t una capacitat de 85.700 espectadors i unes dimensions de 105x68 metres. El primer partit que va albergar va ser el Milan contra l'Inter i va finalitzar 3-6. L'estadi s de propietat municipal i s compartit pels dos grans clubs de la ciutat, l'A.C. Milan i el FC Internazionale. Porta el nom de l'ex futbolista dels anys 30 Giuseppe Meazza.

Enllaos Externs.
Web oficial  ;
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46372" title="Estadi Renzo Barbera" nonfiltered="3063" processed="3043" dbindex="18384">
Propietat de l US Palermo, l Estadi Renzo Barbera (altre nom: La Favorita) va ser inaugurat el 1990; l estadi t una capacitat de 37.000 espectadors i unes dimensions de 105x68. Es troba a la ciutat siciliana de Palerm.

Enllaos Externs.
http://www.ilpalermocalcio.it;
Palermo OnLine;
http://www.manierosanero.it/;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46373" title="Estadi Ennio Tardini" nonfiltered="3064" processed="3044" dbindex="18385">
Propietat del FC Parma, l Estadi Ennio Tardini va ser inaugurat el 1923, l estadi t una capacitat de 28.800 espectadors i unes dimensions de 105*68.

Enllaos Externs.
http://www.fcparma.com/













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46374" title="Comburent" nonfiltered="3065" processed="3045" dbindex="18386">

El comburent s un dels dos elements fsics que participen a la combusti (l'altre s el combustible). Un comburent tpic pot ser l'aire, o l'oxigen contingut en ell. Per activar la combusti el comburent s'ha de barrejar amb el combustible. Es pot donar el cas que una mateixa molcula sigui comburent i combustible, s el cas de molts d'explosius.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46376" title="Estadi Oreste Granillo" nonfiltered="3066" processed="3046" dbindex="18387">
Propietat del Reggina Calcio, l Estadi Oreste Granillo de Reggio Calabria va ser inaugurat el 1999. L estadi t una capacitat de 27.700 espectadors i unes dimensions de 105x68 metres.

Enllaos Externs.
http://www.regginacalcio.com/











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46380" title="Art mudjar" nonfiltered="3067" processed="3047" dbindex="18388">
 
L'art mudjar s l'art que practicaven els mudjars i moriscos. Tingu lloc del segle XII al XVI, i fou un fenomen autcton i exclusivament hispnic. Encara que tamb arrib a viatjar a Amrica, a les colnies espanyoles. Bsicament, s un estil per a cristians per que incorpora influncies, elements o materials d'estil hispano-musulm.

 Estil artstic .

En aquest art va influint la situaci fronterera, sempre mbil. L'estil europeu anava penetrant la pennsula i anava condicionant progressivament el mudjar. La posterior conquesta d'Al-ndalus don un mudjar ms jove i amb influncies directes de l'arquitectura tradicional. Una figura d'importncia en el mudjar s l'obrer o alarif (obrer ents com el mestre de construcci) i el seu mn, en contraposici amb la canteria i els canters. L'alarif utilitzava rajoles, guix, escaiola, mamposteria, fusta, etc. La seua situaci de venut el transform en m d'obra barata i en condicions de construir el que li ordenen els seus clients, que foren esglsies, sinagogues, fortificacions, palaus, etc. Posteriorment els cristians aprengueren aquesta tradici.

Sense trencar en la modstia aquest art pretn donar tota l'animaci que pot nicament usant els materials esmentats. Entre els elements tpics destaquen: graelles (tipus escacs), espines de peix, xicotetes cantonades, arcs cecs, xarxes de rombes (sebka).

 Escoles .
En l'art mudjar destaquen tres escoles:

 Focus Lleons i Castell: Els ms antics, amb grans influncies de l'art romnic. Els seus edificis de rajola ofereixen una decoraci amb arcs cecs de mig punt, jocs de requadres amb refonaments i frisos amb dents de serra. Sn molt nombroses les esglsies.

 Arag: Amb una personalitat molt caracterstica, sorprn el seu colorisme que rep de l's de manises exteriors i els innombrables recursos que extrauen de la rajola. Cal destacar les originals torres d'esglsies.

 Andalusia: En Crdova es mant l's de la pedra, mentre que en Sevilla predomina la rajola, les formes almohades i la construcci de capelles funerries. Principalment aquesta escola est est representada per esglsies, palaus i sinagogues.

En el segle XIX, junt amb altres estils, ressorgeix l'art neomudjar.

 Obres mudjars .

 
 Arag: Torres de Terol o de Tarazona; Daroca (Saragossa); Palau de la Aljaferia (Saragossa); i diverses esglsies a tot Arag.
 Esglsies al voltant del riu Duero.
 Lle, Sahagun, esglsia de Sant Lloren, monestirs.
 Monasteri de Sant Facund.
 Toledo: Esglsia de Illescas, Sinagoga del Transito, diverses cases.
 Palau de Tordesillas.
 Avila, Arevalo "La lugareja".
 Monasteri de Guadalupe.
 Salamanca;
 Alcsser de Segvia.
 Alcsser de Sevilla, Casa de Pilatos, Giralda.
 Alcsser de Crdova, Sinagoga de Crdova.
 Burgos: Reial monestir de Las Huelgas;
 Torre de l'Alcdia de Xrica (Pas Valenci), d'inspiraci mudjar.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46381" title="Federaci Internacional de Societats de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja" nonfiltered="3068" processed="3048" dbindex="18389">

La Federaci Internacional de la Creu Roja i la Mitja Lluna Roja (FICR). Organitzaci Humanitria fundada el 1919 en Pars desprs de la I Guerra Mundial. Es va observar la necessitat que cres una Organitzaci que agrups a les diferents Societat Nacionals de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja en matria de cooperaci i ajuda.

Va ser Henry Davison, president del Comit de Guerra de la Creu Roja Americana, qui va proposar formar una federaci de Societats Nacionals. D'una conferncia mdica internacional convocada per Davison va nixer la Lliga de Societats de la Creu Roja, rebatejada l'octubre de 1983 com a Lliga de Societats de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja i convertida el novembre de 1991 en la Federaci Internacional de Societats de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja.

El primer objectiu de la Federaci va ser millorar l'estat de salut dels ciutadans d'aquells pasos que tant havien sofert durant els quatre anys de guerra. Els seus objectius eren enfortir i unir les Societats de la Creu Roja ja existents per dur a terme activitats sanitries i promoure la creaci de noves Societats.

El Moviment Internacional de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja engloba totes les Organitzacions relacionades amb la Creu Roja i la Mitja Lluna Roja. Elles sn:
 Federaci Internacional de Societats de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja - FICR;
 Comit Internacional de la Creu Roja - CICR;
 Societats Nacionals de la Creu Roja i la Mitja Lluna Roja;

Smbols reconeguts per la convenci de Ginebra. 

A part de la creu roja i la mitja lluna roja, l'any 2005 s'ha escollit un nou smbol, el Diamant o Cristall Roig tamb denominat el "Tercer emblema del Protocol". Les regles per a usar aquest nou smbol sn les segents: 
En el seu propi territori nacional, una societat nacional pot usar un dels smbols reconeguts o incorporar un d'aquests smbols o una combinaci d'ells en el Cristall Roig. A ms, una societat nacional pot escollir mostrar un smbol anterior i efectivament usat, desprs de comunicar-ho oficialment als estats integrants de la Convenci de Ginebra. ;
Per a s indicatiu en territori estranger, una societat nacional que no usi un dels smbols reconeguts com el seu emblema ha d'incorporar el seu nic smbol dintre del Cristall Roig, basat en la condici anteriorment esmentada sobre comunicar oficialment el seu nic smbol a la Convenci de Ginebra. ;
Per a protecci, noms el smbol reconegut per la Convenci de Ginebra pot ser usat. Especficament, aquelles societats nacionals que no usin un dels smbols reconeguts com el seu emblema haurien d'usar el Cristall Roig sense incorporar cap smbol addicional. ;

Enllaos externs.
  Pgina Oficial de la Federaci;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46383" title="Igualtat" nonfiltered="3069" processed="3049" dbindex="18390">


Igualtat matemtica;
Igualtat de sexes;
 Igualtat social: segon dels tres ideals de la devisa de la Revoluci Francesa i de la Repblica francesa, vegeu Llibertat, igualtat, fraternitat;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46386" title="Festa Major de Reus" nonfiltered="3070" processed="3050" dbindex="18391">



La Festa Major de Sant Pere s considerada la festa gran de Reus. Declarada Festa d'Inters Nacional per la Generalitat, t desenes d'actes, els quals giren al voltant de la tronada.

T lloc el dia 29 de juny. Tot i que les festes comencen per la revetlla de Sant Joan, el 23 de juny,amb l'arribada del foc del Canig, el preg, la cercavila de foc dels diables i la primera tronada; els actes festius comencen la viglia de Sant Pere, el dia 28 de juny, amb l'anada a Completes de tots els grups festius i de les autoritats. En tornar a la Plaa Mercadal s'avia la segona tronada de la Festa i tot seguit focs d'artificis.

La setmana d'actes culmina la viglia de Sant Pere, el 28 de juny, amb l'anada a completes a la Prioral de Sant Pere del Seguici Festiu de Reus i les autoritats. A la tornada s'engega la segona tronada i esclata un castell de focs que donen pas a un seguit de revetlles per diversos punts de la ciutat que s'estiren fins a la matinada i que acaben amb les 7 del mat a la Plaa Mercadal amb les matinades, els trons dels "despertar Reus" i la rave al mig de la plaa que dura fins a les 10, moment en qu s'obren les portes del campanar i es poden comenar les visites. A les 11 del mat esclata la tercera tronada i al mig de la Plaa Mercadal hi ha l'actuaci de llument dels grups festius. En acabat, l'actuaci castellera amb els Xiquets de Reus.


Al vespre del 29 de juny es torna a concentrar el Seguici Festiu, les autoritats i la ciutadania a la Plaa Mercadal per anar en seguici fins a la Prioral a buscar la imatge del Patr a la Prioral, que es portada en process fins a la Plaa Mercadal i just en el moment que s'atura davant de l'Ajuntament s'engega la darrera Tronada. Desprs el Seguici retorna a la Prioral i esdev l'entrada de la Imatge a l'esglsia, moment en el qual tots els elements alhora esclaten a ballar. Com a collof a les festes els gegants bicentenaris i l'liga tornen a la Plaa a fer les darreres ballades i finalment una carretillada dels diables tanca la Festa.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46387" title="Seguici Festiu de Reus" nonfiltered="3071" processed="3051" dbindex="18392">



El Seguici Festiu de Reus t lloc el 28 de juny, la viglia i el 29 de juny, Sant pere; durant la Festa Major.

El seguici est compost per:
La Vbria de Reus,
El Drac de Reus,
La Moixiganga de Reus,
El ball de galeres,
El ball de cavallets de Reus,
El ball de prims,
El Ball_de_Cercolets_de_Reus,
El ball de Mossn Joan de Vic,
El ball de gitanes de Reus,
El ball de valencians de Reus,
El ball de bastons de l'esbart Sta. Llcia,
El ball de bastons de l'Orfe reusenc,
Els Xiquets de Reus,
Els Nanos de Reus,
La Mulassa de Reus,
Els gegants de Reus,
El Carrasclet,
El lle de Reus,
L'liga de Reus,
El Basilisc de Reus;

A banda del seguici tamb hi ha elements festius que actuen durant la Festa Major:
El can de Reus,
El ball de diables de Reus,
El Bou de Reus,
La Cabra de Reus,
El ball de la Mare de Du,

Elements que ja hi ha el projecte de recuperaci o creaci sn:
La Cucafera;
El ball de pastorets de Reus ;

Altres elements del Seguici que havien actuat en algun moment o altre sn:
El ball de Dames i Vells de Reus;
El ball de Serrallonga de Reus;
El ball de criades de Reus ;
El ball dels Reis, de Reus ;
El ball de moros i cristians de Reus ;
El ball de Sebastiana del Castillo, de Reus ;
El ball de Sant Aleix, de Reus ;
El ball de la Rosaura, de Reus;
El Ball de Marcos Vicente, de Reus ;
El ball de Sant Antoni, de Reus;
El ball de Sant Joan, de Reus;
El ball de Sant Miquel i els diables, de Reus ;
El ball dels Voluntaris d'frica, de Reus ;
i un extens etctera



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46388" title="Universitat Miguel Hernndez d'Elx" nonfiltered="3072" processed="3052" dbindex="18393">

La Universitat Miguel Hernndez d'Elx s una universitat pblica valenciana, tamb coneguda com a UMH, amb campus per tota la provncia d'Alacant i va ser establerta a l'any 1997. El seu nom commemora al poeta oriol Miguel Hernndez. 

La seua seu central es troba a la ciutat d'Elx i s'estructura en quatre campus: Altea, Elx, Oriola i Sant Joan d'Alacant, on s'imparteixen distintes titulacions. A ms, incorpora diversos instituts universitaris de recerca.

Actualment es troba en procs d'ampliaci i remodelaci de les estructures en cada campus, especialment a Elx i a Sant Joan d'Alacant.

La universitat s capdavantera en congressos estudiantils en Cincies de la salut tenint el Congrs nacional d'estudiants de Medicina (amb tres edicions internacionals amb la seua XXV edici), el Congrs d'estudiants de Farmcia (2a edici nacional amb la seua 3a edici) i jornades nacionals de Fisioterpia (3a edici) i les de Podologia (6a edici) existint tamb congressos d'altres disciplines com el Congrs nacional d'estudiants de Psicologia (amb la seua 4a edici) o el Congrs nacional d'estudiants i llicenciats en Cincies Ambientals (amb la seua 6a edici).

La universitat est dividida en departaments i facultats i escoles, sent ambdues divisions independents una de l'altra, aix un departament pot estar adscrit a ms d'una facultat. A banda d'aquesta divisi existeixen els instituts de recerca que sn autnoms als departaments i facultats i depenen del vicerectorat de recerca i desenvolupament tecnolgic.

 Histria .
El govern valenci, presidit per N'Eduardo Zaplana, va crear la Universitat Miguel Hernndez d'Elx grcies a una llei aprovada el 27 de desembre de 1996 (Llei de Creaci de la Universitat Miguel Hernndez d'Elx). Aquesta llei va segregar diversos centres i ensenyaments de la Universitat d'Alacant: la Facultad de Medicina, l'Institut de Neurocincies (ambds a Sant Joan) i la Diplomatura en Estadstica (a Elx) i de la Universitat Politcnica de Valncia a Oriola: Enginyeria Agrnoma i tres especialitats d'Enginyeria Tcnica Agrcola, que serien readscrits dins de la nova Universitat.

Tot a va abocar a un conflicte poltic entre la Universitat d'Alacant ms PSPV i la nova universitat ms el govern del PP per la segregaci de la Facultat de Medicina i l'Institut de Neurocincies degut al prestigi que la carrera de Medicina i la recerca biomdica proporcionava a la UA. Aquest conflicte va finalitzar el 17 de mar de 2005 amb la resoluci del Tribunal Constitucional avalant aquesta segregaci.

 Campus, Facultats i Escoles, i Titulacions .




 Instituts de Recerca i Desenvolupament .
La Universitat Miguel Hernndez d'Elx pertany a la Xarxa d'Universitats Institut Joan Llus Vives i t Instituts de Recerca i Desenvolupament molt importants:

 Institut de Neurocincies;
 Institut de Biologia Molecular i Cellular;
 Institut de Bioenginyeria;
 Centre d'Investigaci Operativa;
 Institut d'Investigaci de Drogodependncies;

 Referncies .


 Enllaos externs .

 Plana Principal de la UMH;
 Plana de la Facultat de Medicina de la UMH;
 Plana de la Facultat de Cincies Socials i Jurdiques d'Oriola de la UMH;
 Plana de la Facultat de Belles Arts de la UMH;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46391" title="Festa Major de Sants" nonfiltered="3073" processed="3053" dbindex="18394">
La festa major de Sants se celebra en honor a Sant Bartomeu. Diversos carrers d'aquest barri del districte de Sants-Montjuc de Barcelona s'engalanen amb guarnits efmers durant set dies i programen un munt d'activitats per a totes les edats.
Els carrers participants s'apleguen en la Federaci d'Associacions i Comissions de Carrers de la Festa Major de Sants i, tot i que l'esncia de la festa s el guarniment del carrer, altres entitats no associades organitzen un munt d'activitats relacionades amb la festa: el torneig de futbol de l'Uni Esportiva de Sants, la jornada castellera dels Castellers de Sants, el concert de la Banda Municipal, el quadrangular de bsquet, el correfoc, ...
D'altra banda, des de l'any 1985, els collectius de joves organitzats en el moviment okupa i en altres moviments socials, organitzen les festes alternatives amb notable xit de participaci.

Enllaos externs.

Festa Major de Sants ;
Diables de Sants;
Castellers de Sants;
Districte de Sants-Montjuc;
BarriSants - Portal de notcies de Sants;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46393" title="Estdio Cidade de Barcelos" nonfiltered="3074" processed="3054" dbindex="18395">
L'estadi Cidade de Barcelons s un estadi de futbol de la ciutat de Barcelos a Portugal.

Propietat del Gil Vicente FC, l'estadi va ser inaugurat el 3 de maig de 1924. s'anomen Estdio Adelino Ribeiro Novo, en homenatge a un ex atleta del club que va morir desprs d'un xoc, en un encontre disputat el 16 de setembre de 1946. Per imposici de la Federaci Portuguesa, el club es vei obligat a remodelar l'estadi. El 30 de maig del 2004 fou inagurat el nou estadi amb el nou nom de Cidade de Barcelos, situat al Complexo Desportivo Municipal de Barcelos, amb un partit de futbol entre el Gil Vicente i el Nacional de Montevideo, amb victria visitant per 1 a 2.

T una capacitat de 12.500 espectadors i unes dimensions de 103x68 metres.

Enllaos externs.
Gil Vicente FC




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46395" title="Estdio Municipal de Braga" nonfiltered="3075" processed="3055" dbindex="18396">

Propietat del Sporting Clube de Braga, l'estadi Municipal de Braga va ser inaugurat el 30 de desembre de 2003. L'estadi t una capacitat de 30.200 espectadors. El primer partit que va albergar va ser contra el Celta de Vigo i va finalitza amb victria per 1 a 0. Actualment s'anomena Estadi AXA pel patrocini d'aquesta empresa d'assegurances.

Enllaos externs.
SC Braga, en portugus.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46396" title="Estdio Cidade de Coimbra" nonfiltered="3076" processed="3056" dbindex="18397">
L'estadi Municipal Cidade de Coimbra s una estadi de la ciutat de Combra que va ser inaugurat el 27 de Setembre del 2003 amb un concert dels Rolling Stones i on juga el club Acadmica de Coimbra. L'estadi t una capacitat de 30.000 espectadors i unes dimensions de 105 x 70 metres. El primer partit que va albergar, el 29 d'octubre del 2003, va ser contra el Benfica i va finalitzar amb una derrota per 1-3.

Enllaos externs.
Acadmica de Coimbra, en portugus.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46397" title="Estdio da Madeira" nonfiltered="3077" processed="3057" dbindex="18398">


L'Estdio da Madeira, antigament conegut com Estadio Eng. Rui Alves i informalment com Estdio da Choupana s un estadi de futbol de Funchal, Arxiplag de Madeira, Portugal.

s usat habitualment pel C.D. Nacional (que n's propietari), un dels clubs de la ciutat de Funchal. Actualment t una capacitat per a 5.500 espectadors, havent estat construt per una capacitat de 2.500 (una graderia) l'any 2000 i unes dimensions de 100x65 metres. Anteriorment, el Nacional jugava a l'estadi municipal de Barreiros.

El gener del 2007, desprs de la remodelaci que cost 20 milions d'euros, la capacitat fou ampliada fins els 5.500 amb la creaci d'una nova graderia. L'1 de juny de 2007, fou rebatejat com Estdio da Madeira desprs d'un acord amb el govern local. s l'estadi ms modern de l'illa, per no el de ms capacitat.

L'estadi est localitzat al costat de la Cidade Desportiva do C.D. Nacional (la ciutat esportiva del club), que tamb inclou camps d'entrenament i el Campus de l'Acadmia Cristiano Ronaldo, nom dedicat al futbolista ms fams que ha jugat al club. Aquestes installacions estan situades al nord de la ciutat de Funchal, al munt del districte de Choupana.



Enllaos externs.
Clube Desportivo Nacional ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46398" title="Estdio dos Barreiros" nonfiltered="3078" processed="3058" dbindex="18399">
Propietat del Club Sport Martimo, l Estadi Barreiros va ser inaugurat el 5 de maig de 1957, l'estadi t una capacitat de 8.900 espectadors i unes dimensions de 105x66.

Enllaos externs.
http://www.maritimomadeira.com/;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46399" title="Departament de Chalatenango" nonfiltered="3079" processed="3059" dbindex="18400">


Chalatenango s un dels 14 departaments que conformen El Salvador.

Est situat al nord del pas i fa frontera amb Hondures. La seva capital s Chalatenango. En aquest department es troba el punt ms elevat del pas, El Pital, amb 2.730 metres.

T una superfcie de 2016,6 km i ms de 240.000 habitants. Va ser fet departament el 14 de febrer de 1855. Durant el conflicte armat a El Salvador (1980-1992), gran part del seu territori va estar sota el control de la guerrilla del FMLN.

En aquest departament tamb s'hi troben les runes arqueolgiques de Las Matras, que t restes de velles poblacions i les coves on hi ha escriptures a la roca. Igualment s'hi troba la presa hidroelctrica "5 de novembre", que fa frontera a l'est amb el departmanent de Cabaas. 

El municipi de La Palma es fams per la seva artesania.

 Municipis del departmanent .

 Agua Caliente;
 Arcatao;
 Azacualpa;
 Chalatenango;
 Cital;
 Comalapa;
 Concepcin Quezaltepeque;
 Dulce Nombre de Mara;
 El Carrizal;
 El Paraso;
 La Laguna;
 La Palma;
 La Reina;
 Las Vueltas;
 Nombre de Jess;
 Nueva Concepcin;
 Nueva Trinidad;
 Ojos de Agua;
 Potonico;
 San Antonio de la Cruz;
 San Antonio Los Ranchos;
 San Fernando;
 San Francisco Lempa;
 San Francisco Morazn;
 San Ignacio;
 San Isidro Labrador;
 San Jos Cancasque;
 San Jos de las Flores;
 San Luis del Carmen;
 San Miguel de Mercedes;
 San Rafael;
 Santa Rita;
 Tejutla;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46404" title="Eutiqui I" nonfiltered="3080" processed="3060" dbindex="18401">

Eutiqui I va ser Papa de Roma des del 4 de gener de l'any 275 al 7 de desembre de l'any 283.

El seu nom s una mescla de grec i llat vol dir "l'Afortunat".  

El seu epitafi va ser descobert a la catacumba de Calixt I, per pel qu fa a ell se'n sap poca cosa ms. Fins i tot les dates del seu episcopat sn incertes: el Liber Pontificalis ens diu que va durar 8 anys i 11 mesos, de l'any 275 al 283, d'altra banda Eusebi de Cesrea  ens diu que noms va ser Papa de Roma durant 10 mesos.
 
Es diu que ell va permetre beneir els carrassos de ram i les mongetes a l'altar i que ell va enterrar 324 martirs amb les seves prpies mans. No obstant aix, alguns historiadors dubten d'aquesta tradici perqu des de la mort de l'emperador Lluci Domici Aureli ni hi hagu cap persecuci i perqu el costum de la confirmaci de la fruita s'atribueix a un perode ms tard.     

Vegeu tamb.
Llista de Papes de Roma;

Enllaos externs.
Entrada d'Eutiqui I al Diccionari Ecumnic de Sants (en alemany);
Entrada d'Eutiqui I al Diccionari Diografico-bibliogrfic de l'Esglsia (en alemany);
Entrada d'Eutiqui I a l'Enciclopdia Catlica (en angls);






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46409" title="Agustina d'Arag" nonfiltered="3081" processed="3061" dbindex="18402">

Agustina Saragossa i Domnech, "Agustina d'Arag" (Reus?, 1786 - Ceuta, 1857) fou una heroica defensora de Saragossa contra els francesos durant la Guerra del Francs.

Es discuteix si Agustina Saragossa va nixer a Reus, Barcelona (Poble-sec) o a d'altres indrets. Tanmateix, abundant bibliografia aragonesa recent ubica el seu naixement el 1786 a Reus.

Agustina Saragossa va casar-se al 16 anys amb Joan Roca Vila-seca, caporal d'artilleria que va participar des d'un bon principi en la Guerra del Francs, va ser a la batalla del Bruc i l'esdevenir de la guerra el va dur a ell i a Agustina a Saragossa. Durant el setge de Saragossa, Agustina va dur a terme l'acci heroica que la va fer clebre, quan les tropes franceses havien obert una escletxa a les defenses aragoneses i es disposaven a entrar per la portalada anomenada d'"El Portillo", Agustina Saragossa va aconseguir disparar un can sobre la tropa francesa que es va batre en retirada.

Referncies.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46410" title="Universitat Politcnica de Catalunya" nonfiltered="3082" processed="3062" dbindex="18403">

La Universitat Politcnica de Catalunya s una instituci pblica de l'ensenyament superior que t com a objectius prioritaris l'estudi, la docncia, la recerca i la transferncia de tecnologia.

 Histria .
El primer antecedent de la Universitat Politcnica de Catalunya (UPC) el trobem en la fundaci, l'any 1968, de l'Institut Politcnic Superior, que va agrupar les escoles tcniques estatals ja existents a Barcelona. Aquestes escoles tenien una gran tradici i els seus orgens es remunten, en algun cas, a mitjan segle XIX com, per exemple, l'Escola d'Enginyers Industrials de Barcelona, que va comenar les activitats l'octubre de 1851. Vctor de Buen, president de l'Institut Politcnic Superior, va ser el primer rector de la Universitat Politcnica.

 Principals magnituds .
La UPC t:
 14 escoles tcniques superiors i facultats, ;
 2 escoles universitries, ;
 40 departaments, ;
 3 instituts universitaris de recerca, ;
 5 centres adscrits, ;
 3 centres adscrits consorciats,
 1 museu de geologia,
26.651 estudiants (en centres propis i en estudis de primer i segon cicle),
4.183 estudiants en centres adscrits,
2.565 personal docent i investigador,
1.388 personal d'administraci i serveis,
309.143.278  de pressupost(2007),
66.978.744  generats pel Centre de Transferncia de Tecnologia.
(Dades 2007)

 Organitzaci territorial .
La UPC t presncia a les comarques de Barcelona amb installacions prpies a les segents ciutats: Barcelona, Castelldefels, Manresa, Sant Cugat del Valls, Terrassa, Vilanova i la Geltr. 

 Vegeu tamb .
 Fundaci UPC;
 Associaci d'Amics de la UPC;
 Llistat de centres de la Universitat Politcnica de Catalunya;

 Enllaos externs .
 Pgina web de la UPC;
 Fundaci UPC;
 Biblioteques de la UPC;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46411" title="Espanya Industrial" nonfiltered="3083" processed="3063" dbindex="18404">

L'Espaa Industrial, Sociedad Annima Fabril y Mercantil era una empresa txtil que es va fundar a Madrid l'any 1847 per la famlia igualadina Muntadas. Va ser la primera societat annima creada a l'Estat.

Histria.
La fbrica fou construda al lmit entre els municipis de Sants i Barcelona, al barri d'Hostafrancs, en l'indret conegut com l'Olivera Rodona, on la famlia possea un prat d'indianes. Van portar la maquinria i els enginyers de centre-Europa, especialment d'Alscia i d'Anglaterra.

L'any 1853 estava a ple rendiment. El 1880, amb uns 2500 treballadors executava tot el procs txtil, des de l'extracci del fil, fins els brodats finals.

La fbrica fou sempre una de les ms modernes, dedicada al filat, teixit i estampat de cot, amb una famosa producci de panes i de paper per relligar. A ms de les installacions industrials comptava amb diversos equipaments per els seus treballadors: guarderia, menjador social, installacions esportives. 

L'Espanya Industrial es coneixia amb el nom del Vapor Nou en contraposici al nom que rebia l'altre gran indstria txtil installada a l'antic municipi de Sants, el Vapor Vell.

El 1972, l'empresa trasllad la seva producci a Mollet del Valls.
Tanc el 1981.

Nou s del solar.
L'any 1985, desprs d'un seguit de reivindicacions venals el solar que deix l'antiga fbrica es convert en habitatges i un gran parc que d el nom de parc de l'Espanya Industrial conservant de les antigues installacions l'actual Centre cvic del Casinet d'Hostafrancs, l'actual Escola bressol Pau, l'edifici anomenat la Casa del Mig on avui en dia hi ha equipaments municipals i els bosc de pltans d'ombra que formen el cos central de l'actual parc.

En motiu dels Jocs Olmpics d'estiu 1992 s'hi constru el Poliesportiu de l'Espanya Industrial que va allotjar les proves d'halteroflia.

 Enllaos externs.
Centre cvic Casinet d'Hostafrancs;
Districte de Sants-Montjuc;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46412" title="Parc de l'Espanya Industrial" nonfiltered="3084" processed="3064" dbindex="18405">

El parc de l'Espanya Industrial est emplaat entre els barris de Sants i Hostafrancs al districte de Sants-Montjuc de la ciutat de Barcelona a tocar de l'estaci de ferrocarril Barcelona-Sants.
Va ser construt pels arquitectes Pea Ganchegui i Ruiz l'any 1985.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46413" title="Motu Nao" nonfiltered="3085" processed="3065" dbindex="18406">
Motu Nao, o Motuna o s el nom marques d'una roca que es troba al sud-est de les illes Marqueses, a 22 km al nord-est de Fatu Hiva, de qui depn administrativament.  Les seves coordenades sn: .

El seu nom en francs s Rocher Thomasset, i abans tamb es coneixia en angls com Ariane Rock. El nom marques significa illa enfonsada. De fet, noms sobresurt 4 m de l'aigua amb la marea baixa. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46416" title="rea verda" nonfiltered="3086" processed="3066" dbindex="18407">
L'rea verda s un sistema de regulaci de l'estacionament al carrer implantat per l'Ajuntament de Barcelona a la ciutat l'any 2005. La implantaci de l'rea verda comporta, a ms, un seguit de mesures per a millorar l'ordenaci de l'espai viari en benefici dels vianants. Totes les places d'aparcament regulades als barris on s'ha implantat sn de pagament, amb tarifes diferenciades per vens i visitants.

 Enllaos externs .
web de l'rea verda;
web de l'Ajuntament de Barcelona;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46417" title="Lleis de Kirchhoff" nonfiltered="3087" processed="3067" dbindex="18408">
Les lleis de Kirchhoff sn un parell de lleis que tracten de la conservaci de la crrega i l'energia als circuits elctrics i foren descrites per primera vegada el 1845 pel fsic alemany Gustav Robert Kirchhoff. Ambdues lleis poden ser dedudes de les equacions de Maxwell, per Kirchhoff preced a Maxwell i, en compte d'aix, generalitz el treball de Georg Ohm.

 Llei dels nodes .



Aquesta llei tamb s'anomena llei de Kirchhoff del corrent , llei dels nusos o primera llei de Kirchhoff.

El principi de conservaci de la crrega elctrica implica que:

En qualsevol punt d'un circuit elctric on la densitat de crrega no canvia amb el temps, la suma dels corrents que flueixen cap a eixe punt s igual a la suma de corrents que ixen d'eixe punt.

Una densitat de crrega canviant en el temps significaria l'acumulaci d'una crrega neta positiva o negativa, que tpicament no pot passar d'una manera significant per la magnitud de les forces electrosttiques: l'augment de la crrega faria que les forces de repulsi dispersessin les crregues.

Tanmateix, un augment de la crrega pot donar-se en un condensador, on la crrega es distribueix per unes lmines paralleles, amb una separaci fsica en el circuit que evita que les acumulacions de crregues positives o negatives en aquestes dues lmines es toquessin i s'anullessin. En aquest cas, la suma dels corrents que flueixen cap a una lmina del condensador no s zero, sin que ms aviat seria igual a la velocitat d'acumulaci de la crrega. Aix i tot, si el corrent de desplaament dD/dt s'inclou, la llei dels nodes de Kirchhoff es torna a complir (A sols s necessari si hom vol aplicar la llei dins del condensador. En l'anlisi de circuits els condensadors solen tractar-se com un tot, i en eixe cas el corrent ordinari es mant ja que la crrega s sempre zero.)

Ms tcnicament, la llei de Kirchhoff del corrent pot trobar-se agafant la divergncia de la llei d'Ampre amb la correcci de Maxwell i combinant-la amb la llei de Gauss, obtenint:



Esta s simplement l'equaci de la conservaci de crrega (en forma d'integral diu que el corrent que flueix cap a fora d'una superfcie s igual a la velocitat de prdua de crrega en l'interior d'un volum tancat). La llei del corrent de Kirchhoff s igual a l'afirmaci de qu la divergncia del corrent s zero, cert si   no varia amb el temps, o sempre cert si el desplaament del corrent s'inclou en J.

 Llei de les malles .


Aquesta llei tamb s'anomena llei del voltatge de Kirchhoff o segona llei de Kirchhoff.

El principi de conservaci de l'energia implica que:

La suma algebraica (amb signe) de totes les diferncies de potencials al voltant d'un circuit ha de ser zero.

(D'altra forma, seria possible construir una mquina de moviment perpetu on passs un corrent en cercle al voltant del circuit.)

Aquesta llei t una subtilesa en la seua interpretaci, donat que en presncia d'un camp magntic canviant el corrent elctric no s conservatiu i per tant no pot definir un potencial escalar pur, la integral de lnia del camp elctric al voltant del circuit no s zero. De forma equivalent, la energia s transferida del camp magntic al corrent (o a l' l'inrevs). Per a "arreglar" la llei de les malles en aquest cas, s'associa una caiguda de potencial efectiva o fora electromotriu (fem) a la inductncia del circuit, exactament igual a la quantitat per la que la integral de lnia del camp elctric no s zero per la llei d'inducci de Faraday.

 Vegeu tamb .
 Llei d'Ohm;
 Principi de superposici;
 Teorema de Thvenin;
 Teorema de Norton;
 Teorema de Millman;
 Divisor de tensi;
 Divisor de corrent;

 Enllaos externs .
 Les dues lleis ;
 http://www.sasked.gov.sk.ca/docs/physics/u3c13phy.html ;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46419" title="Nindokai" nonfiltered="3088" processed="3068" dbindex="18409">


Nindokai s un sistema d'autodefensa que es fonamenta en les arts de combat del Jap i d'altres pasos. Nindokai ha estat fundat el 1990 pel Dr. Gerhard Schnberger a Alemanya i ha trobat una gran acceptaci, especialment en l'mbit de la policia i de les empreses privades de seguretat, grcies al fet que s adaptat contnuament a les necessitats del segle XXI. L'objectiu de Nindokai consisteix en evitar un atac o en terminar una lluita de manera simple, rpida i efica en contraient el mnim risc personal possible, s a dir de sobreviure.

La paraula Nindokai consisteix de 3 paraules japoneses (Kanji [  ]): Nin = cor perseverant, Do = cam i Kai = escola. Nindokai podria ser tradut de la manera segent: escola on s'ensenya el cam del cor perseverant.

Els conceptes i les tcniques de Nindokai no sn un esport marcial, ni un art marcial en el sentit tradicional, sin un mtode d'autodefensa modern. Els esports marcials com Judo s'orienten sobretot cap a la competici, s a dir sn fortament limitats per regles i per tcniques que han de disminuir el risc de lesions. La majoria de les altres arts marcials es dediquen a conservar les tcniques tradicionals que es remunten als temps dels Samurais i que per aix no sn fcilment aplicables a l'actualitat. Aquesta crtica fonamental tamb es troba a la base del Jeet Kune Do de Bruce Lee.

Aix i tot les arrels de Nindokai es troben en les arts marcials japoneses i d'aquestes provenen moltes tcniques de base (per exemple: posici del cos, rodar, caure, desviar-se) com tamb comportaments durant l'entrenament (respecte, cortesia, etiqueta). Influncies adicionals provenen del combat militar cos a cos, del Ju Jutsu, del Aikido i de les tcniques de guardaespatlles. L'ensenyament no es dedica noms a tcniques sense armes (Tai Jutsu) sin tamb a la lluita amb i contra les armes, vist que en moltes ocasions en la lluita real alguna mena d'armes s utilitzada.

Comenant amb un entrenament de base l'alumne arribar amb el temps a aplicar instintivament els mtodes i els principis que ha aprs. I cada alumne desenvolupar un sistema optimal d'autodefensa adaptat a la seva constituci personal.

Enllaos externs.

Nindokai-Homepage;
Nindokai-International;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46425" title="Teorema de Norton" nonfiltered="3089" processed="3069" dbindex="18410">

El teorema de Norton per a xarxes elctriques enuncia que qualsevol conjunt de fonts de voltatge i resistncies amb dos terminals s elctricament equivalent a una font de corrent I en parallel am una nica resistncia R. Per a sistemes amb una nica freqncia alterna el teorema tamb pot aplicar-se a impedncies en general, no sols a resistncies.

El teorema fou publicat en 1926 per l'enginyer Edward Lawry Norton (1898-1983),  dels Laboratoris Bell.

Per a calcular el circuit equivalent:

 Canvieu la crrega del circuit per un curtcircuit.
 Calculeu el corrent a travs d'eixa conexi, I, amb les fonts d'alimentaci originals.
 Ara canvieu les fonts de voltatge per curtcircuits i les fonts de corrent per circuits oberts.
Canvieu la crrega del circuit per un hmetre imaginari i mesureu la resistncia total, R, sense fonts d'alimentaci.
 El circuit equivalent s una font de corrent amb un corrent I en parallel amb una resistncia R en parallel amb la crrega.

En el exemple, el corrent total Itotal ve donat per:



El corrent que atravesa la crrega s aleshores:




I, mirant de nou al circuit, la resistncia equivalent s:



Per tant el circuit equivalent s una font de corrent de 3.75 mA en parallel amb una resistncia de 2 k .

 Vejau tamb .

 Equivalent de Norton;
 Equivalent de Thvenin;
 Teorema de Thvenin;

 Enllaos externs .

 Origes del concepte de circuit equivalent (angls);
 El teorema de Norton en allaboutcircuits.com allaboutcircuits.com (angls);


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46426" title="Teorema de Thvenin" nonfiltered="3090" processed="3070" dbindex="18411">


El teorema de Thvenin per a circuits elctrics enuncia que qualsevol combinaci de fonts de voltatge fonts de corrent i resistncies amb dos terminals s elctricament equivalent a una nica font de voltatge V i una nica resistncia R. Per a sistemes de corrent alterna amb una nica freqncia el teorema tamb pot aplicar-se a impedncies en general, no sols a resistncies.

El teorema fou descobert primer pel cientfic alemany Hermann von Helmholtz en 1853, per fou desprs redescobert en 1883 per l'enginyer francs de telgrafs Lon Charles Thvenin (1857-1926).  
Aquest teorema possa de manifest que un circuit de fonts de voltatge i resistncies poden sser convertides a un equivalent theveni, que es una tcnica de simplificaci emprada en l'analisi de circuts. El equivalent Theveni pot esser emprat com un bon model per a una font d'energia o una pila (amb la resistncia representant la impedncia interna i la font representant la fora electromotiva). El circut consisteix en una font de voltatge ideal en serie amb una resistncia ideal.
Per a calcular el circuit equivalent:

 Elimineu la crrega del circuit.
 Calculeu el voltatge V en la eixida de les fonts d'alimentaci original.
 Ara canvieu les fonts de voltatge amb curtcircuits i les fonts de corrent amb circuits oberts.
 Canvieu la crrega del circuit amb un hmmetre imaginari i mesureu la resistncia total, R, mirant enrere cap al circuit, sense fonts d'alimentaci.
 El circuit equivalent s la font de voltatge amb un voltatge V en srie amb una resistncia R en srie amb la crrega.

El voltatge equivalent de Thvenin es el voltatge en els terminals d'eixida del circuit original. Quan es calcula el voltatge equivalent de Thvenin, sol ser til el principi del divisor de voltatge, dient que un terminal ser Vout i l'altre estar connectat a massa. En l'exemple,








La resistncia equivalent de Thvenin s la resistncia mesurada entre els punts A i B "mirant cap enrere" al circuit. s important primer canviar totes les fonts de voltatge i corrent per les seues resistncies internes. Per a una font ideal de corrent, a significa canviar la font de corrent per un circuit obert. La resistncia pot ser aleshores calculada entre els terminals usant les frmules per als circuits en srie i en parallel. En el exemple,



 Vegeu tamb .

 Teorema de Norton;
 Impedncia;
 Anlisi de nodes;
 Anlisi de malles;
 Transformaci Y-  (tamb coneguda com transformaci Estrella-Triangle);

 Enllaos externs .
 Orgens del concepte de circuit equivalent;
 El teorema de Thvenin en allaboutcircuits.com;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46427" title="Teorema de Millman" nonfiltered="3091" processed="3071" dbindex="18412">

El teorema de Millman s una forma particular de la llei dels nodes expressada en forma de potencial. Fou anomenat aix en honor de l'electrnic rus Jacob Millman.

En un circuit elctric de branques en parallel, cadascuna composada per una font de voltatge ideal en srie amb un element lineal, la tensi en els terminals de les branques es igual a la suma de les forces electromotrius multiplicades per l'admitncia de la branca, tot dividit per la suma de les admitncies.



Per al cas particular d'un circuit elctric composat per resistncies:



On G, s la conductncia.

 Demostraci del Teorema de Millman .
Considerant l'esquema del circuit que apareix ms amunt:

Com les branques (Zk ; Ek) sn en parallel, es treballa amb les admitncies  i les transformacions Thvenin -> Norton :  (convenci generador)

Per a cada branca (font de tensi i impedncia), s'obt, a partir de la Llei d'Ohm :


I tot seguit, a partir de la llei dels nodes de Kirchhoff, tenim :


sigui



que en desenvolupar tenim :



d'on :



Cas prctic : Aquest teorema s ms fcil d'utilitzar si Vm s nul (per exemple, la tensi diferencial d'un amplificador operacional en rgim lineal).











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46434" title="Banc Mundial" nonfiltered="3092" processed="3072" dbindex="18413">
 
El Grup Banc Mundial (World Bank Group) s un grup de cinc organitzacions internacionals que sn responsables de proveir finanament a estats per a projectes de desenvolupament, reducci de la pobresa i per a promoure i salvaguardar la inversi internacional. Aquest grup, amb els seus afiliats, tenen llur seu a Washington DC

El Banc Mundial treballa amb altra entitat separada, el Fons Monetari Internacional (FMI), el qual dna finanament per a alleugerir els problemes en la balana dels pagaments del deute. Ambds sn coneguts com a "Institucions de Bretton Woods", ja que la conferncia internacional que va dur a la creaci d'aquestes institucions es va portar a terme a aquesta ciutat, Bretton Woods, a l'estat de Nova Hampshire, als Estats Units, de l'1 al 22 de juliol, 1944.

Breu histria.
El Banc Mundial es va crear el 27 de desembre, 1945, desprs de la ratificaci internacional dels Acords de Bretton Woods. Va comenar les seves operacions el 25 de juny, 1946, i va aprovar el seu primer prstec el 9 de maig, 1947 ($250 milions de dlars americans a Frana, per a la reconstrucci de la post-guerra, el prstec ms gran (en termes reals, no pas en nominals), de la histria de la instituci, fins ara.

Les activitats del Banc Mundial, avui dia, estan enfocades en els pasos en vies de desenvolupament (des del 2000, el terme correcte que utilitzen per a referir-se a aquests pasos s "pasos amb menor desenvolupament econmic" (less economically developed countries, LEDC), en el millorament de l'educaci, l'agricultura i la indstria. Realitza prstecs amb taxes preferencials als pasos membres en dificultat. Per, tamb demana que els governs realitzin certes poltiques com ara promoure la democrcia i combatre la corrupci.

Organitzaci i estructura.
 
Tcnicament el Banc Mundial s part de l'Organitzaci de les Nacions Unides, per la seva estructura de govern s molt diferent: cada instituci del Banc Mundial s propietat dels governs membres. El fet de pertnyer al Banc Mundial dna a tots els pasos els mateixos drets de vot, per els pasos amb ms contribucions financeres tenen ms poder de vot. Per aix, el Banc Mundial est controlat principalment pels pasos desenvolupats, i els clients sn principalment pasos en vies de desenvolupament. Per exemple, el 1 de novembre, 2004, els Estats Units tenien el 16,4% de tots els vots, Jap el 7,9%, Alemanya el 4,5%, i el Regne Unit i Frana el 4,3%. Ja que totes les decisions importants requereixen del 85% del vots (una super-majoria), els Estats Units tenen la capacitat de bloquejar qualsevol canvi o proposta.

Agncies del Banc Mundial.
El Grup del Banc Mundial est conformat per (les sigles sn en angls):
 el Banc Internacional per a la Reconstrucci i el Desenvolupament (IBRD) , establert el 1945;
 la Corporaci Internacional de Finances, (IFC) establerta el 1956;
 l'Associaci Internacional de Desenvolupament, (IDA) establerta el 1960;
 l'Agncia Multilateral de la Garantia a les Inversions, (MIGA) establerta el 1988 i;
 el Centre Internacional per a la Resoluci de les Disputes sobre la Inversi, (ICSID) establert el 1966;

Els estats poden escollir a quines d'aquestes agncies pertnyer. L'IBRD t 184 estats membres, i les altres institucions tenen entre 140 i 176 membres. Les institucions del Grup del Banc Mundial sn dirigides per un per una junta directiva de 24 directors executius. Els directors representen una naci (com el cas d'Estats Units), o un grup de nacions (per a Llatinoamrica i sia, per exemple). Els directors sn designats pels governs respectius.

Presidncia.
El Banc Mundial s presidit per Paul Wolfowitz, qui va ser designat l'1 de juny, 2005. Wolfowitz, s ex-secretari de Defensa dels Estats Units, un neo-conservador reconegut, i va ser nominat pel president nord-americ George W. Bush. Per convenci, el president del Banc Mundial s nord-americ, i el president del Fons Monetari Internacional, europeu.

Crtica.
Encara que els governs pobres depenen molt del Banc com a contribudor del finanament pel desenvolupament, aquesta instituci ha estat criticada pels opositors a la globalitzaci, per, segons ells, minar la sobirania nacional dels pasos que reben el prstec, els quals han de promoure la liberalitzaci econmica i proveir garanties per a la inversi internacional. Altres crtics han acusat al Banc de obligar als pasos a fer reformes que danyen el desenvolupament si no sn realitzades adequadament, o si es realitza en ambientes inapropiats.


Enllaos externs.
 Banc Mundial;

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46436" title="Oaxaca" nonfiltered="3093" processed="3073" dbindex="18414">

La ciutat d'Oaxaca oficialment Oaxaca de Jurez en honor al president i heroi nacional Benito Jurez, originari de l'estat, s la capital i la ciutat principal de l'estat d'Oaxaca, a Mxic. Est localitzada en la vall homnima de la Sierra Madre del Sud, a una altitud de 1.500 m. Les runes arqueolgiques de Monte Albn es troben prop de la ciutat. T una poblaci estimada de 260.000 habitants.

Van existir assentaments zapoteques i mixteques a l'rea de la ciutat actual d'Oaxaca, segles abans de l'arribada dels espanyols, en centres com ara Monte Albn i Mitla. La ciutat colonial, per, va ser fundada el 1532. El centre histric cont nombrosos i impressionants edificis d'arquitectura colonial espanyola, fent-la una destinaci turstica molt important del pas. T la distinci de Patrimoni Cultural de la Humanitat. 

 Enllaos externs .
 Ajuntament de la ciutat d'Oaxaca;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46437" title="Universitat d'Alacant" nonfiltered="3094" processed="3074" dbindex="18415">


La Universitat d'Alacant (UA) va ser creada a l'octubre de 1979 a Sant Vicent del Raspeig sobre l'estructura del Centre d'Estudis Universitaris (CEU) que havia comenat a funcionar en 1968.

Alacant recuperava d'aquesta manera els estudis universitaris suspesos en 1834, quan va tancar, desprs de dos segles d'existncia, la seua precursora, la Universitat d'Oriola. La Universitat d'Oriola va ser creada mitjanant Butla Papal en 1545 i va mantenir obertes les seues portes durant dos segles (1610-1808). 

La Universitat d'Alacant, desprs de vint-i-cinc anys d'existncia, presenta ms de cinquanta titulacions, ms de setanta Departaments Universitaris i unitats i grups d'investigaci en rees de Cincies Socials i Jurdiques, Experimentals, Tecnolgiques, Humanitats, Educaci i Cincies de la Salut, cinc Instituts Universitaris d'investigaci. A ms gaudeix d'un modern campus d'un mili de metres quadrats i una extensa varietat de serveis.

Forma part de la Xarxa d'Universitats Institut Joan Llus Vives.

El seu traductor automtic Internostrum (Apertium) de castell a catal (o viceversa) gaudeix de molta popularitat entre els internautes, i s un important canal de comunicaci entre les viquipdies en les dues citades llenges.

 Enllaos externs .

Plana oficial de la Universitat d'Alacant;
Plana oficial de l'Internostrum;
Cicerone UA - Visita virtual al campus de la Universitat d'Alacant;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46438" title="Joane Somarriba Arrola" nonfiltered="3095" processed="3075" dbindex="18416">
Joane Somarriba Arrola (nascuda a Gernika, Biscaia, el 18 de setembre de 1972) s una ciclista basca considerada la millor ciclista espanyola de tots els temps.
En el seu numers palmars destaquen tres Tour de Frana (2000, 2001 i 2003), dos Giros d'Itlia (1999, 2000) i tres medalles en mundials (or contra el rellotge el 2003 i 2005; i bronze en ruta el 2002).











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46439" title="Giro d'Itlia" nonfiltered="3096" processed="3076" dbindex="18417">

El Giro d'Itlia s una competici ciclista en ruta per etapes disputada a Itlia normalment celebrada al mes de maig.

La primera edici del Giro d'Itlia s'inici el 13 de maig de 1909 a Mil amb un total de 8 etapes i 2.448 quilmetres.

El lder de la classificaci general duu un maillot rosa (maglia rosa), que s el color del diari esportiu milans La Gazzetta dello Sport, organitzador de la cursa. El lder de la muntanya porta un mallot verd, el lder de la classificaci per punts o de la regularitat un mallot malva (ciclamino) i el lder de l'Intergiro (lder dels passos intermedis a les etapes) porta el mallot blau.

Tres ciclistes comparteixen el rcord de victries a la competici amb un total de cinc triomfs: Alfredo Binda (entre 1925 i 1933), Fausto Coppi (entre 1940 i 1953) i Eddy Merckx (entre 1968 i 1974).

El corredor amb ms victries d'etapa s Mario Cipollini, que en l'edici de 2003 super el rcord de 41 victries que tenia Alfredo Binda des dels anys trenta.

Llistat de guanyadors.

 La classificaci general del Giro d'Itlia del 1912 es va disputar per equips i no individualment. La Squadra Atala estava composta per Carlo Galetti, Giovanni Micheletto i Eberardo Pavesi.



Enllaos externs.
Web oficial del Giro d'Itlia ;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46441" title="Ayaan Hirsi Ali" nonfiltered="3097" processed="3077" dbindex="18418">

Ayaan Hirsi Ali (nascuda el 13 de novembre de  1969 a Mogadiscio, Somlia) s diputada de la Tweede Kamer, la cambra baixa del Parlament neerlands, pel Partit Liberal Democrtic (VVD). El seu nom, Ayaan, significa "persona afortunada" o, simplement,"sort" en somal.

Biografia.
Com que el seu pare, Hirsi Magan Isse, era un opositor a la dictadura que Siad Barre exercia a Somlia, la famlia d'Ayaan Hirsi Ali va haver d'exiliar-se. Van emigrar, primer, a l'Arbia Saudita, i, desprs, a Etipia i, finalment, a Kenya on va fer els seus estudis a l'escola per a noies musulmanes de Nairobi. All fou influda per la germana Aziza, una professora musulmana radical. Hirsi Ali ha dit que tant ella com d'altres alumnes volien esdevenir mrtirs en la lluita contra l'Iraq de Saddam Hussein, que havia envat la Repblica Islmica d'Iran amb el suport de les potncies occidentals. Aleshores, Hirsi Ali duia sempre un  hijab. Durant un temps, Hirsi Ali fou fins i tot simpatitzant del grup extremista Germans Musulmans 

El 1992, desprs que el seu pare l'obligus a casar-se amb un cos lluny del Canad, no va agafar l'avi que l'havia de dur a Frankfurt sin que va agafar un tren cap als Pasos Baixos, on va rebre un perms de residncia per raons humanitries, malgrat que havia arribat amb avi a Alemanya i, segons les normes de la Uni Europea, s a Alemanya on hauria hagut de demanar l'asil i, desprs, la ciutadania. Ac, per, hi ha alguns aspectes que no queden pas clars en la seva biografia ja que al setmanari alemany Der Spiegel va explicar que ella havia viscut a Berln abans d'anar-se'n a Holanda; en una entrevista amb el New York Times Magazine va dir, a ms, que va donar una data de naixement falsa a les autoritats neerlandeses d'immigraci i va dir-los que es deia Ayaan Hirsi Ali mentre que, en realitat, es diu Ayaan Hirsi Magan.

Va estudiar cincies poltiques a la Universitat de Leiden i desprs va passar a treballar a la Wiardi Beckman Foundation, l'oficina cientfica del Partit Laborista Neerlands (PvdA). La seva investigaci va centrar-se en la integraci de les dones estrangeres, moltes de les quals musulmanes, a la societat neerlandesa. Durant uns quants anys anys, va treballar com a traductora i intrpret, principalment per als departaments de justcia i d'immigraci del govern neerlands. 

Les seves investigacions la van dur a trencar amb el PvdA, que no admetia cap crtica amb els aspectes socioculturals dels immigrants ni amb l'islam. Al seu llibre De zoontjesfabriek (La fbrica de fillets), Ayaan Hirsi Ali critic els punts de vista tradicionals islmics sobre el lloc de la dona a la societat, com tamb certes tradicions culturals com ara l'ablaci del cltoris o circumcisi femenina, una prctica comuna a Somlia.   

El Partit Liberal Democrtic (VVD) va presentar Hirsi Ali com a candidata al Parlament. Aix va tenir l'oportunitat d'exposar-hi les seves idees, un fet molt important en la seva decisi d'evolucionar de socialdemcrata cap a liberal. 

Desprs de la publicaci del seu llibre, Hirsi Ali va rebre un gran nombre d'amenaces de mort, moltes de les quals formulades en frums d'Internet i, per aix, no considerades pas serioses; d'altres amenaces es van prendre seriosament i, per aix, Hirsi Ali est sota protecci policial amb escorta. Tamb s'ha suggerit que la seva famlia, per buscar revenja i reparar el seu honor tacat per la decisi de Hirsi Ali de no casar-se amb el marit que li havien assignat, tamb planeja assassinar-la. El febrer del 2005 Hirsi Ali va explicar que havia estat acollida en una base militar a Amsterdam. El govern va buscar-li una casa segura, la situaci de la qual es mant en secret.   

En una entrevista amb el diari Trouw, el 25 de juliol del 2003, Hirsi Ali va manifestar que Mesurat segons els nostres estndards occidentals, Mahoma s un pervertit i un tir. Basa aquesta acusaci en la histria del matrimoni de Mahoma amb Aixa, la qual, segons algun hadit, tenia noms sis anys en el moment del casament i nou quan el matrimoni fou consumat. Algunes organitzacions musulmanes i alguns musulmans li van posar querelles per racisme, les quals, per, no van prosperar. 

El 2004, juntament amb el controvertit cineasta neerlands Theo van Gogh, va fer la pellcula Submission sobre l'opressi de les dones en els pasos islmics. El ttol es refereix a l'islam, que significa submissi a Du. Aquesta pellcula, que mostra dones mig despullades amb textos de l'Alcor en els seus cossos, va ser fortament criticada pels musulmans neerlandesos, que la van trobar blasfema. Theo van Gogh, crtic tamb amb l'islam, va rebre moltes amenaces de mort fins que, el 2 de novembre del 2004, fou assassinat per Mohammed Bouyeri, un musulm radical nascut i criat als Pasos Baixos, que al cos de la seva vctima hi va deixar un missatge adreat a Hirsi Ali.

El 2005, Hirsi Ali fou inclosa per la revista Time magazine en la llista de les cent persones ms influents del mn.

Molts intellectuals neerlandesos, principalment d'esquerres, l'acusen d'enrarir l'atmosfera del pas en contra dels musulmans i d'afavorir, en realitat, la causa que diu combatre.
    
El 29 d'agost del 2005, Hirsi Ali fou distingida amb el premi anual de la Democrcia, institut pel Partit Liberal de Sucia pel seu coratjs treball per la democrcia, els Drets Humans i els drets de les dones 

 Premi Llibertat 2005 .

El dia 25 d'octubre, Hirsi Ali va rebre  el II Premi Llibertat 2005 de l'associaci Dones per la Llibertat i Democrcia, presidida per Joaquima Alemany, per la seva trajectria en defensa dels drets humans i els de les dones.

Segons Hirsi Ali, desprs de l'assassinat de Theo Van Gogh, els Pasos Baixos han perdut la ingenutat. A les ciutats es tem l'Islam i l'amenaa terrorista s alta, per no ha aconseguit aturar el pas.

Hirsi Ali alerta, per exemple, que limitar-se a donar ajuda humanitria i segellar les fronteres no resoldr problemes com les allaus humanes de Melilla, i diu que el que cal fer s obrir les fronteres als productes del continent. Tampoc soluciona res -diu- que els europeus facin lleis prohibint barbaritats com l'ablaci de cltoris si no es posen mitjans per evitar-les i no s'actua amb duresa contra els rgims que violen els drets humans. Es tracta, conclou, de "convertir la por en intelligncia".

En la seva opini, no s'ha de confondre "la tolerncia" de qu presumeixen histricament els Pasos Baixos amb el "relativisme moral", perqu "l'islamisme radical i l'opressi a les dones no s tolerncia", aclareix.

Curriculum vitae.
Educaci.
 Estudis secundaris a Kenya.
 Educaci als Pasos Baixos (1 any) a Driebergen (Hogeschool de Horst).
 Cincies Poltiques a la Universitat de Leiden.

Carrera professional.
 Petites feines com a netejadora o repartidora de correu.
 Traductora/intrpret 1995 - 2001.
 Investigadora a la Wiardi Beckman Foundation, abril del 2001 - novembre del 2002.
 Assitent de sectorial al VVD, novembre del 2002 - gener del 2003.
 Diputada a la Tweede Kamer (Cambra Baixa) d'en del 30 de gener del 2003 fins a l'actualitat.

Bibliografia en catal.
 La meva vida, la meva llibertat, traducci de Marc Rubi. Barcelona: Galxia Gutenberg / Cercle de Lectors, 2007 (ttol original: Mijn Vrijheid, 2006).

Pgines relacionades.

Bat Ye'or;
Ibn Warraq ;
Ali Sina ;


 Enllaos externs.
Entrevista a Der Spiegel ;
Entrevista a The Guardian ;
Entrevista en udio a NPR ;
Entrevista a CBS News ;
Entrevista a la BBC ;
Entrevista a Dutch TV ;
Dutch MP Creates Seismic Waves by Insulting Prophet Muhammad ;
L'opressi a les dones no s tolerncia ;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46442" title="Magenta" nonfiltered="3098" processed="3078" dbindex="18419">

El color magenta s'obt barrejant llum de color roig i de color blau. s un to proper al fcsia, al rosa i al lila. s el color complementari del verd. El seu nom ve del pigment obtingut a la ciutat italiana homnima. El magenta s un color primari.

Una mostra del color magenta:
 




 Vegeu tamb .
 Llista de colors;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46443" title="Color taronja" nonfiltered="3099" processed="3079" dbindex="18420">

El color taronja t una longitud d'ona d'entre 620 i 585 nm, est entre el roig i el groc. El seu nom ve del del ctric, encara que en alguns dialectes se l'anomena vermell o -com en el cas del valenci- carabassa. El seu color complementari s el blau. 

Una mostra del color taronja:
 


















Connotacions del taronja.

 s el color nacional dels Pasos Baixos;
 A Irlanda del Nord s'associa amb el protestantisme;
 Est associat a l'energia;
 A l'herldica representa l'honor, no s un to gaire freqent;
 Va ser el color de la bandera de la revoluci a Ucrana;
 s l'emblema de molts partits poltics, tradicionalment els de l'oposici;
 Naranjito era la mascota dels Mundials de Futbol de 1982 a Espanya;
 s un color sagrat per a l'hinduisme;
 Els intermitents dels cotxes sn d'aquest color, ja que indica precauci (al igual que la llum del semfor);

Tonalitats del taronja.
corall;
carn;
ocre;
ambre;
xid;
carabassa;

 Vegeu tamb .
 Llista de colors;







































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46444" title="Gris" nonfiltered="3100" processed="3080" dbindex="18421">
El color gris s una barreja del negre i el blanc. Segons la proporci d'un i altre, t un to ms fosc o ms clar. Es diu que dos colors sn complementaris si produeixen alguna varietat de gris en combinar-se.

Una mostra del color gris:
 



















Connotacions del gris.

 Una vida grisa, o una persona grisa s avorrida, montona, sense sentit;
 En moral, es diu que les coses no sn ni blanques ni negres sin grises, per evitar el maniqueisme;
 S'associa a la pena, a la pluja i a la tardor;
 La matria grisa s un sinnim de cervell;
 s el color associat a la indstria i la ciutat;
 Les cendres sn grises, per aix en algunes cultures el gris s el color de la mort;
 Representa l'edat i l'experincia (per les canes dels cabells);
 A l'obra Momo, de Michael Ende, els homes grisos sn els que volen robar el temps, sent una fbula molt usada en psicologia;
 Els grisos reprsentaven la policia, els militar i l'autoritat en poca de Franco;
 Els elfs i goblins quan no sn verds sn grisos;
 Es relaciona amb Mercuri;

Tonalitats del gris.
pedra;
acer;
perla;

 Vegeu tamb .
 Llista de colors;


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46447" title="Cent" nonfiltered="3101" processed="3081" dbindex="18422">
 

El nombre 100 s el nombre natural que segueix al noranta-nou i precedeix al cent un. Es pot escriure 100 en el sistema de numeraci rab o C en nombres romans. 

La seva representaci binria s 1100100, la representaci octal 144 i l'hexadecimal 64.
Es el quadrat de deu i es designa amb el prefix hecto- o cent-. s la base per calcular els percentatges. 
La seva factoritzaci en nombres primers s 25; altres factoritzacions sn 1100 = 250 = 425 = 520 =10.
Es pot representar com a la suma de dos nombres primers consecutius: 47 + 53 = 100, i s un nombre gaireb primer: 5 x 2 x 2 x 5 = 100.
s la suma dels nou primers nombres primers: 2 + 3 + 5 + 7 + 11 + 13 + 17 + 19 + 23 = 100.

Ocurrncies del nombre cent:

 s el nombre d'anys d'un segle.
 En graus celsius, s la temperatura a la qual bull l'aigua.
 La majoria de subunitats de moneda el prenen com a base, per exemple, els cntims respecte l'euro.
 El nmero de telfon de la policia a l'ndia.
 Designa l'any 100 i el 100 aC.
 s el nombre atmic del Fermi.
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46448" title="Cinquanta" nonfiltered="3102" processed="3082" dbindex="18423">

El cinquanta s un nombre enter que s'escriu L o 50 depenent del sistema de numeraci. s un nombre parell que segueix al quaranta-nou i precedeix al cinquanta-u. Cinquantejar s tenir a prop de cinquanta anys, i cinquant s que ja els ha complert. Cinquantenari s l'aniversari de cinquanta anys. Cinquantenni s un perode de cinquanta anys.

Ocurrncia del cinquanta:

 Designa l'any 50, el 50 aC i la dcada del 1950;
 Les noces d'or d'un matrimoni;
 El nombre de boletes o comptes d'un rosari;
 Representa la meitat (50% en els percentatges);
 s el nombre atmic de l'estany.
 Cinquanta dies dura la Pentacosta o Cinquagesma.
 En les antigues milcies catalanes anteriors a la Nova Planta, un cinquant era unitat organitzada en desenes comandada per un cinquantener.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46449" title="Amiga" nonfiltered="3103" processed="3083" dbindex="18424">

Amiga s el nom sota el qual van aparixer una srie d'ordinadors personals de l'empresa Commodore entre la meitat de la dcada dels anys 80 i principis dels 90.

Caracterstiques tcniques.
Aquests ordinadors utilitzaven procesadors Motorola i no eren compatibles amb els PC d'IBM. Es van fer molt populars per una srie d'avantatges que aquests no presentaven i que situaven els Amiga a anys llum dels seus competidors. Algunes d'aquestes caracterstiques sn:

 Gran resoluci de pantalla i nombre de colors. Mentre que els PC de l'poca a dures penes presentaven ms de quatre colors en pantalla, els Amiga suportaven paletes de 16, 32, 64 i ms colors.
 Qualitat de so. Disposaven de fins a quatre canals per a la reproducci d'udio digital mono (per tant, podien reproduir msica en estreo o fins i tot en so quadrafnic). En una poca en qu els PCs noms podien emetre "bips" per l'altaveu intern, aquests ordinadors podien reproduir msica i sons digitalitzats (com ocorre actualment). D'aquesta capacitat per tractar udio va sorgir, entre d'altres, el "boom" dels fitxers .MOD o composicions realitzades mitjanant trackers, que permetien una qualitat de so molt elevada per a l'poca i que van tardar anys en poder ser escoltats en PCs i compatibles.
 Sistema operatiu avanat. Mentre que als PCs el sistema operatiu ms habitual era l'MS-DOS de Microsoft, que presentava la pantalla en negre per a la inserci d'ordres de text que l'usuari havia de conixer, als Amiga el Workbench funcionava de forma visual, a l'estil dels actuals Windows o MacOS, cosa que possibilitaven la seua utilitzaci sense gaires coneixements d'informtica per part de l'usuari.

Aquestes capacitats van fer que el camp on ms destacara l's dels Amiga fra en el dels videojocs, donada la seua alta qualitat sobretot grfica i de so. Tamb destacava per a la composici musical i per al disseny grfic aficcionat. Diversos seqenciadors MIDI i programes de dibuix, com el Deluxe Paint (del qual tamb va eixir una versi per a IBM-PC i compatibles), van ser molt populars. Tamb va tindre aplicacions en el mn de la televisi i edici de vdeo.

Amiga 500.
El model ms popular i conegut va ser l'Amiga 500, ja que era el ms senzill i ms econmic. D'altres models, com el 2000 i el 3000, presentaven major capacitat de memria i processadors ms potents, i anaven destinats a un mercat ms professional, si b mai van gaudir de tanta popularitat com el seu germ menut.

Devallada dels Amiga.
La manca d'una actualitzaci constant dels models i els problemes de l'empresa van fer que l'Amiga anara perdent la batalla per la conquesta del mercat domstic. A pesar del seu avantatge inicial respecte als PCs, va anar perdent terreny front a aquests ja que els darrers van anar augmentant i millorant les seues capacitats, primer fins igualar-les a les dels Amiga i desprs sobrepassant-les. La inexistncia de models clnics compatibles impossibilitava una rebaixa dels preus.

A principis dels 90, en un intent de revifar la seua posici en el mercat, va aparixer un nou model, l'Amiga 1200, ms potent i amb major resoluci que els anteriors, amb capacitats de Genlock de srie (cosa que el va fer popular per a tasques d'edici de vdeo i disseny grfic aplicat a la TV en cadenes de mida mitjana i petita), i fins i tot era actualitzable a les noves tecnologies multimdia (com el CD-ROM) que anaven surgint. Al mateix temps tamb va aparixer l'Amiga 4000, orientat al mercat professional.

Fallida de Commodore.
En pocs anys l'empresa va fer fallida i va ser venuda a un distribuidor majorista d'ordinadors personals dels EUA que no va tornar a posar a la venda cap nou model d'Amiga. Els drets van estar venuts a una empresa de nova creaci, Amiga Inc., que va comenar el procs de renovaci del sistema operatiu dels Amiga clssics, amb noves especificacions, anomenades zico, que havien de complir les noves mquines i va subcontractar el desenvolupament de nou maquinari i sistema operatiu. Fruit d'aix va aparixer l'AmigaOne de l'empresa Eyetech i posteriorment el MicroA1, ambdos amb microprocessadors PowerPC, disponibles a l'actualitat. Per l'altra banda Hyperion est finalitzant el desenvolupament de la versi 4 de l'AmigaOS, del qual ja fa temps hi ha versions beta totalment estables i usables, i compatible amb l'antiga versi del sistema operatiu.

Parallelament al desenvolupament de les noves mquines es va desenvolupar l'AmigaDE (posteriorment AmigaAnywhere), un entorn digital per poder-lo emprar en multitud d'aparells i processadors, des d'ordinadors personals fins a telfons mbils, passant per neveres, forns, rentadores, PDAs i tota mena d'aparells de la llar.  En l'actualitat la versi 1.5 funciona amb processadors ARM, StrongARM, intel X-Scale, OMAP, PowerPC, MIPS, x86, i les sries Hitachi SH i sobre sistemes operatius inclosos Linux, windows CE .NET, windows 2000 i windows XP. Est prevista una fusi de l'entorn digital AmigaAnywhere i la futura versi 5.0 de l'AmigaOS.

A ms a ms els anys en qu no hi va haver desenvolupament de nou maquinari va apareixer un altre ordinador actualitzat amb microprocessadors PowerPC G3 i G4, el Pegasos de bplan GmbH, amb un sistema operatiu compatible amb AmigaOS 3.1, el MorphOS (actualment a la versi 1.4.5) i tamb es distribueix amb LinuxPPC, podent crrer AmigaOS 4.0 en el futur tal i com va confirmar Hyperion amb una nota de premsa.

Hi ha grups d'entusiastes que es dediquen a mantindre pgines amb informaci i a crear i mantindre nou programari per als usuaris que encara hi ha d'aquestes mquina a travs d'internet.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46451" title="tnia" nonfiltered="3104" processed="3084" dbindex="18425">
Una tnia o grup tnic s un grup de persones que s'identifiquen entre elles a partir d'uns lligams que els distingeixen d'altres grups. Aquests lligams poden basar-se en trets racials, culturals, lingstics o religiosos, que poden ser d'un caire ms o menys pors.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46458" title="Barefoot in the Park" nonfiltered="3105" processed="3085" dbindex="18426">

Barefoot in the park (Descalos pel parc) s una obra de teatre de Neil Simon que parla dels primers dies de convivncia i crisi d'una parella acabada de casar. La comdia va ser portada al cinema l'any 1967 amb les interpretacions de Robert Redford i Jane Fonda com a parella protagonista. El gui va ser del mateix autor de l'obra teatral i va estar dirigida per  Gene Saks. 

Com a actors secundaris, Mildred Natwick interpretava a la mare de la nvia i Charles Boyer interpretava el ve de la parella que canviava el curs de les seves vides sense adonar-se'n.

s una comdia conservadora i avantguardista alhora pels comportaments que assigna a cadascun dels personatges femenins. De la jove esposa s'espera un comportament contingut i de mestressa de casa mentre planeja la transformaci, en forma de desinhibici, de la mare vdua i aparentment conservadora.

El film est impregnat per la frescor dels seus dos joves protagonistes, Robert Redford i Jane Fonda, per tamb per la interpretaci dels actors secundaris.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46465" title="Fresadora" nonfiltered="3106" processed="3086" dbindex="18427">
Una fresadora s una mquina de potncia utilitzada per a donar formes complexes a peces de metall (o possiblement d'altres materials). La seva forma bsica s la d'un tallador rodant (fresa) que gira en l'eix vertical (com un trepant), i que es pot moure en tres dimensions (i, possiblement, en diverses orientacions) en relaci a la pea a mecanitzar (en contrast amb el trepant, que noms es pot moure en una dimensi mentre forada). El moviment al llarg de la superfcie de la pea a mecanitzar es porta a terme generalment mitjanant una taula mbil en la qual es munta la pea a mecanitzar, preparada aix per a moure's en dues dimensions. Es poden operar les mquines fresadores tant manualment com mitjanant control numric (vegeu CNC). 

Les mquines fresadores poden executar una gran quantitat d'operacions complexes, com tall de ranures, planificaci, perforacions, encaminat, etctera.

Tpicament, les parts d'una fresadora sn:
Interruptor marxa/atur. ;
Guia de profunditat. ;
Bloqueig de la guia de profunditat. ;
Porta-freses de 6 o 8 mm. ;
Guia parallela.
Sistema d'aspiraci;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46467" title="Llegendes del Cam de Sant Jaume" nonfiltered="3107" processed="3087" dbindex="18428">

Els pelegrins que decideixen fer en terres espanyoles el Cam de Sant Jaume fins a Compostella poden triar dues rutes a partir dels Pirineus: ruta des de Somport (en la frontera de Frana amb la provncia d'Osca i ruta des de Roncesvalles, Navarra. Sn dos camins gaireb parallels que van a trobar-se a Puente la Reina (Navarra). A partir d'aqu, el cam ser ja noms un. (A part de la ruta costanera, que tamb existeix). Molts d'aquests pelegrins han recorregut ja per terres franceses diverses rutes que conflueixen en Saint-Jean-Pied-de-Port, ltim poble en territori francs abans d'arribar a la frontera espanyola. Sn persones que arriben des de distints punts d'Europa per que fins a arribar a Espanya van ms o menys disperses. s a partir dels Pirineus quan aquests caminants comencen a trobar-se uns amb uns altres en la seva marxa, en els albergs (hospitals d'antany), en els monestirs, en les vendes o cases particulars que els donen posada, i en la prpia ruta quan aturen per a descansar o menjar una mica. Des de l'edat mitjana fins a l'poca actual del segle XXI aquestes trobades han estat atractives i en molts casos l'origen d'una gran amistat. Des de l'edat mitjana s'ha tingut per costum contar-se els uns als altres histries, experincies prpies, oracions i llegendes, aquestes ltimes reben suport gaireb sempre en miracles realitzats per el senyor Santiago, la Verge o altres sants benvolguts i venerats en l'edat mitjana. Les llegendes relacionades amb el cam de Sant Jaume van arribar a ser molt populars entre els pelegrins i divulgades oralment, gaireb sempre en reunions nocturnes de desprs del sopar, a la vora del foc en els dies freds o sota les estrelles en el bon temps. Moltes d'aquestes llegendes estan recollides en cdex dels monestirs, en el Codex Calixtinus de Aymeric Picaud i en altres documents. Essent recollides per la tradici oral en alguns casos hi ha diferents versions i ms d'una poblaci reclama per ella el miracle.

Les ms famoses i que es segueixen contant entre els pelegrins del segle XXI s'exposen a continuaci:

Fuente Reniega.

L'acci transcorre en l'Alto del Perdn, a pocs km de Pamplona. Un pelegr arriba al cim mig mort de set. El diable, disfressat de caminant, s'ofereix a indicar-li una font oculta, posant per condici que renegui de Du, de la Verge o de Sant Jaume. Per el pelegr mant la seva fe costi el que costi, encara que es troba exhaust. s llavors quan s'apareix Sant Jaume vestit de pelegr, recull al moribund i li duu a l'amagada font donant-li aigua amb la seva petxina de pelegr.

El Misteri d'Obanos.

Succeeix i es conta sobretot a Obanos, (Navarra). Felcia d'Aquitania, pelegrina de Sant Jaume, al seu retorn de Compostela, renncia a la seva vida de noblesa i decideix quedar-se a Amocan per a dedicar la seva vida als pobres. El seu germ, el duc Guillem, assabentat de tal decisi ve a buscar-la. Furis davant la negativa de la seva germana a tornar a la seva ptria, l'apunyala i Felcia mor. El duc, ple de remordiments, confessa a Roma el seu pecat. La penitncia que li imposen s peregrinar a Santiago. AL seu retorn d'aquesta peregrinaci renuncia tamb a la seva vida anterior i es queda en Obanos com penitent al costat de l'ermita de la Verge, en la forest Arnotegui. Ms tard ser Sant Guillem i l'ermita es dedicar al seu nom. Aquesta llegenda s'escenifica en la plaa del poble en la segona quinzena d'agost. La imatge de la Verge (del segle XIII) d'aquella ermita es conserva a la parrquia.

El Pedrs de Rotllan.

Pel cam de Sant Jaume, ja a La Rioja, passat Navarrete i Tricio, es troba el Pedrs de Rotllan. Queda a la dreta de la carretera i es tracta d'un pujol (poyo) que t la seva llegenda: "En el castell de Njera vivia Farragut, gegant siri descendent de Goliat i ms fort que ell. Va combatre i va vncer als millors guerrers de Carlemany, excepte a Rotllan que un dia, des del tur (el poyo) va albirar al gegant assegut a la porta del seu castell. Rotllan va agafar una pedra rodona que pesava 2 arroves i la va llenar en direcci al gegant al que va donar en el front, caient en terra. Des de llavors el tur es diu Podium o Poyo de Roldn. El gegant Farragut i Rotllan sn dos personatges que estan sempre presents en llegendes i capitells al llarg d'aquest tram del Cam, des de Roncesvalls a Puente la Reina.

El Miracle del Gall i la Gallina.

Va succeir a Santo Domingo de la Calada, a La Rioja. En el segle XIV pelegrina a Compostella Hugonell, un jove alemany de 18 anys que va acompanyat pels seus pares. A la fonda on s'allotgen treballa una noia jove que s'enamora d'ell i el requereix d'amors, a la qual cosa el noi es nega. Despitada i amb nsies de venjana posa en el sarr del jove una copa de plata i desprs l'acusa de robatori. El jove Hugonell i els seus pares es disposen a partir per a seguir el pelegrinatge, quan arriba la justcia i comproven l'acusaci registrant el sarr del noi. s declarat culpable i condemnat a la forca. Els pares no poden fer res per ell ms que resar a Sant Jaume. Quan s'apropen al cos penjat del seu fill per a acomiadar-se escolten com aquest els parla des de la forca i els diu que est viu per la grcia del Sant. Felios i contents van a comunicar la notcia al corregidor que just en aquest moment est sopant opparament unes aus. El corregidor naturalment es burla del que escolta i llana la frase coneguda:  El vostre fill est tan viu com aquest gall i aquesta gallina que em disposava a menjar abans que m'importunssiu . I en aquest moment, les aus salten del plat i es posen a cantar i escanar alegrement.

L'ocellet i la Verge.

Va succeir en la ciutat de Puente la Reina, lloc que conflueixen els dos Camins que vnen dels Pirineus: el de Somport i el de Roncesvalls. En el pont dels pelegrins, aquell que va ser manat edificar per la reina donya Mayor, esposa de San III el Major, de Navarra, en un lloc de difcil accs, hi havia una imatge de la Verge. En les dates que se celebrava una festa important per a la prpia ciutat o per a la resta de Navarra arribava un ocellet que mullava els seus aletes en el riu i amb elles rentava la imatge i desprs amb el bec llevava la resta de brutor.

El pastors d'Estella.

A la falda del mont Puy es reunien sovint els pastors amb les seves ovelles. Un dia van veure que sobre el cim queien moltes estrelles. Es van dirigir al lloc i van trobar una cova i dintre d'ella una imatge de la Verge. Molt contents van avisar a la parrquia del succs. Quan el sacerdot i tota la comitiva van voler treure-la d'all van veure que no podien moure-la ni un centmetre; alguna fora misteriosa ho impedia. La Verge volia quedar-se all, aix s que van aixecar un santuari en el lloc de l'aparici. Aix succea l'any 1085, amb el rei Sancho Ramrez, que va decidir fundar all mateix una ciutat: Estella.

L'ase de l'Apstol.

Va arribar a Pamplona un pelegr francs amb la seva famlia. Es va aturar en aquesta ciutat per a descansar i recobrar forces i es van allotjar en un hostal. La dona del pelegr emmalalt i van haver de quedar-se en el lloc ms temps del calculat, fins que finalment va morir. El hostatger llavors, veient que el seu hoste ja podia partir, li reclam una bona quantitat de diners allegant que l'estada havia estat llarga. El pelegr no t suficient per a pagar per li deix en penyora el seu ase, aix s que es posa en cam a peu amb els seus dos infants, no sense abans resar a Sant Jaume i demanar-li ajuda. A la sortida de Pamplona trob un anci venerable que l'abord i prest un poll perqu l'ajuds en la seva marxa. Quan arriben a Santiago, el pelegr t una visi de l'Apstol a qui reconeix com l'anci venerable de Pamplona. De retorn, per una altre vegada en aquesta ciutat i s'assabent que l'hostatger havia mort en un accident. La gent de l'hostal coment que havia estat un cstig div per la seva falta de caritat envers els pelegrins. Aquesta llegenda fa el nombre sis en la llista de 22 que es conten en el Codex Calixtinus.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46473" title="Ilercavons" nonfiltered="3108" processed="3088" dbindex="18429">

Els ilercavons foren una tribu ibrica entre els segles VI i I aC. Abastava aproximadament el territori entre el Coll de Balaguer, Sagunt i Mequinensa. La denominaci Ilercavnia apareix en textos i documents grecs i romans.

El seu origen probable s el poble dels ilaraugats, esmentat per Hecateu de Milet al segle VI aC. Vers el segle III aC aquest poble s'havia dividit en dues branques, els ilercavons de la costa, i els ilergets de l'interior.

Plini el Vell i Claudi Ptolemeu fan referncia als ilercavons. El primer els situa des del riu Udiva (possiblement el riu Millars) fins passat l'Ebre. Ptolomeu anomena el cap i el port Tenebri (possiblement Orpesa), la desembocadura de l'Ebre i les ciutats de Cartago Vetus, Biscargis, Theana, Adeba, Tiarulia i Sigarra. Si acceptssim que Cartago Vetus es Cantavella  com, de vegades, s'ha anat sostenint, amb fonaments escassos , els ilercavons comptarien amb una dilatada superfcie en la zona muntanyenca de l'interior. Se suposa que el lmit entre els ilercavons i els ilergets s la serra de la Llena, i que el Coll de Balaguer els separa dels cossetans. En general, es pot dir que vivien al sud de Catalunya i nord del Pas Valenci (la plana, a Castell) fins a la serra d'Almenara. El riu Ebre era el centre dels seus territoris i una via bsica de comunicaci i comer.

Ciutats atribudes als ilercavons: 
 Dertosa (Tortosa) al nord-est.
 Ibera (prop de la desembocadura de l'Ebre, a la riba esquerra, possiblement Amposta o Sant Carles de la Rpita).
 Intibili (Sant Mateu o Traiguera).
 Etovissa (Orpesa).
 Cherronesus (possiblement Penscola).
 Sepelaci (Borriana).
 Ildum (Cabanes).
 Cartalias (entre l'Ebre i Sagunt), situaci desconeguda, podria correspondre als edetans.

 Jaciments arqueolgics coneguts .
Arag: 
Poblat de Sant Antoni (Calaceit, el Matarranya). Declarat Monument Histric l'any 1931 (Gazeta de Madrid 04/6/1931).
Poblat els Castellans (Cretes-Calaceit).

Catalunya: 
Castellet de Banyoles (Tivissa). Declarat Monument Histric el 1978 (BOE 15/12/1978) s sense cap dubte un dels nuclis ibrics ms importants de Catalunya.
Sant Miquel (Vinebre);
Castellot de la Roca Roja (Benifallet);
Coll del Moro (Gandesa);
Tossal del Moro (Batea);
Poblat de l'Assut (Tivenys);
Poblat de les Planetes (Btem, Tortosa);
Poblat de la Ferradura (Ulldecona);
Poblat de la Moleta del Remei (Alcanar). Declarat Monument Histric l'any 1979 (BOE 19/02/1979).
Poblat de Sant Jaume-Mas d'en Serra (Alcanar);

I les necrpolis de Mianes (Santa Brbara), del Mas de Mussols (l'Aldea) i de l'Oriola (Amposta).

Pas Valenci: 
Puig de la Nau (Benicarl). Amb expedient incoat l'any 1992 de declaraci de zona arqueolgica.
Poblat iber del Puig de la Misericrdia i torre de defensa de el Perengil (Vinars).

 Bibliografia disponible .

 La Ilercavnia de Jordi Diloli i Fons. Ed. Cooperativa Grfica Dertosense. Tortosa 1991. ISBN 84-604-1062-5.
 L'Ebre final: del Paleoltic al mn rom. Margarida Genera i Monells. Ed. Cooperativa Grfica Dertosense, Tortosa 1991 ISBN 84-604-1312-8.

Enllaos externs.
 Museu d'arqueologia de Catalunya. La ruta dels ibers: El pas dels ilercavons.
Mapa detallat dels pobles d'Ibria pre-romans (200aC);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46481" title="Verneda i la Pau" nonfiltered="3109" processed="3089" dbindex="18430">

La Verneda i la Pau s un dels barris que conformen el districte barcelon de Sant Mart i on es troba el nucli originari de l'antic poble de Sant Mart de Provenals, que data de l'any 1052. El seu nom fa referncia als arbres que creixen al marge dels rius, els verns.

Fins als anys cinquanta del segle passat, el territori que comprn estava ocupat majoritriament per camps de conreu i unes quantes masies (Can Planas, Ca l'Arn, Can Riera, Can Cadena). Al final del segle XIX pintors com Isidre Nonell, Joaquim Mir, Juli Vallmitjana, Ricard Canals, Ramon Pichot, i Adri Gual, coneguts com la colla del Safr, hi anaven a pintar els camps de la Verneda de Sant Mart.

El barri actual es va originar a la dcada dels cinquanta, fruit de la gran demanda d'habitatge generada per l'arribada massiva d'immigrants, amb una alta densitat d'edificis i de poblaci i, en aquell moment, una manca total d'equipaments i serveis. Grcies a la continuada reivindicaci venal el barri va millorar la seva situaci i s'hi van construir equipaments.

 Entitats .
Colla gegantera de La Verneda - Sant Mart;
...

 Enllaos .
Coordinadora d'entitats de La Verneda de Sant Mart







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46482" title="Metafsica" nonfiltered="3110" processed="3090" dbindex="18431">
La metafsica s la branca de la filosofia que investiga els principis de la realitat a un nivell d'abstracci que trascendeix el de qualsevol altra disciplina. Investiga els fonaments (causes i  primers principis ), les estructures ms generals, el sentit i la finalitat tota realitat i tot sser. T moltes similituds amb l'altra branca de la filosofia anomenada ontologia.
 
Origen i sentit del terme. 

El nom prov d'Andrnic de Rodes que, en classificar les obres d'Aristtil, colloc les d'ontologia desprs de les de fsica. 

Es dividia tradicionalment en ontologia, teologia i cincia universal.

S'ocupa del sentit de les coses, de l'essncia del que envolta l'sser hum, de la realitat no perceptible, de les lleis primeres i els orgens del mn, de l'esperit....

Els problemes tradicionals de la metafsica avui s'han dividit en altres branques del saber, com la cincia, la filosofia del llenguatge, etc. per hi ha qestions que romanen dins del seu camp. Avui dia a vegades s'empra la paraula en un sentit despectiu per referir-se a coses poc reals, massa voltils, discursos buits.

Histria de la metafsica.
L'Antiguitat.
Les primeres especulacions filosfiques gregues sn metafsiques en tant que es pregunten pel principi de tot (larch presocrtic). El dualisme, que divid la realitat en mn sensible i mn intelligible, fou fundamental per a la metafsica (que seria l'estudi d'aquest segon mn, formulat per Plat i que pervivir amb altres noms). Els escptics van ser els primers a criticar el terme i el que designava. La seva pugna amb els estoics per aquesta qesti dividir els filsofs posteriors en dos corrents que no van ser unificats fins a Kant.

L'edat mitjana i moderna.
A l'poca medieval la metafsica es confon gaireb del tot amb la teologia i el debat central es desplaa del principi primer (que per als creients s evident que equival a Du) a la pugna entre fe i ra.

El criticisme torna amb l'edat moderna, justament per oposici a aquesta equivalncia amb la teologia. Els canvis en la representaci del mn (heliocentrisme) fan qestionar tamb el paper de Du i de l'nima, ja que l'sser hum ja no es veu com el centre i fi de tota creaci. Spinoza va ser un dels autors que va reformular la metafsica, fent que sobrevisqus al segle XVII.

Chritian Wolff va dividir-la en dues parts, l'ontologia i l'especfica, subdividida al seu torn en cosmologia, psicologia i teologia. Aquesta divisi del coneixement i el seu mtode van influir en Kant, qui va dividir la realitat en fenmen i nomen, decretant que tot el pertanyent al nomen era objecte d'estudi de la metafsica.

Perode contemporani.
El segle XIX va veure un auge de l'ateisme que va influir en el criticisme a la disciplina, amb autors com Nietzsche. Per contra, altres filsofs com Hegel o Schopenhauer van provar de defensar la validesa del camp d'estudi, fent ms mfasi en qestions com la histria, l'tica i l'etern problema de la llibertat per superar un excessiu ancoratge en la idea de Du i la creaci. El treball d'exgesi protestant sobre la Bblia, reivindicant el seu carcter metafric, va reconciliar la religi amb la cincia, separant els seus camps d'actuaci de manera definitiva.

L'existencialisme t un fort component metafsic, en tant que es pregunta pel sentit de la vida, una forma de reflexi molt comprensible desprs de les dues Guerres Mundials del segle XX. Destaca el paper de Louis Lavelle i Heidegger. El positivisme s'erigeix com el principal corrent crtic de l'poca.

En les darreries del segle XX, el gir lingstic de la filosofia ha desplaat gran part dels temes metafsics a la semntica.

Autors especialment dedicats a la metafsica.

 Parmnides;
 Aristtil;
 Kant;
 Hegel ;
 Toms d'Aquino;
 Heidegger;
 Plat;
 Sant Agust;
 Neoplatnics;
 Leibniz;
 Spinoza;

Autors que combateren especialment la metafsica..

 Hume;
 Escola cnica socrtica;
 Nietzsche;


































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46483" title="Patologia" nonfiltered="3111" processed="3091" dbindex="18432">
La paraula patologia procedeix del grec antic, estudi (     ) del patiment o dany (     ).

La patologia s la part de la medicina encarregada de l'estudi de les malalties en el seu ms ampli sentit, s a dir, com a processos o estats anormals de causes conegudes o desconegudes. s una cincia que consisteix en l'examen fsic i de les proves complementries, per a diagnosticar una malaltia. La prova que ms demostra l'existncia d'una malaltia s l'examen d'una lesi en tots els seus nivells estructurals. Podria dir-se que patologia i anatomia patolgica sn termes equivalents. Els patlegs sn realment anatomopatlegs.

La patologia no ha de confondre's amb la nosologia, que s la descripci i sistematitzaci de les malalties.




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46485" title="Silbanac" nonfiltered="3112" processed="3092" dbindex="18433">

Silbanac s un personatge enigmtic del qual se suposa que va ser un usurpador del tron imperial rom en temps de Felip l'rab. Ens s conegut noms per unes monedes que, presumptivament, van ser trobades a Lorena.

Vegeu tamb.
Llista d'emperadors romans;

Enllaos externs.
 Assaig de Krner sobre els usurpadors en l'poca de Felip l'rab (en angls);














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46487" title="Torre Bar" nonfiltered="3113" processed="3093" dbindex="18434">
Torre Bar s un dels barris del districte de Nou Barris. 

Va sorgir a mitjan segle XX a una part de la serra de Collserola de diferents iniciatives d'urbanitzaci en forma de ciutat jard que no van prosperar. La zona, que en un principi havia de ser residencial, es va convertir en un barri d'autoconstrucci, a arrel de les necessitats d'habitatge de moltes persones arribades d'altres llocs de la Pennsula durant les dcades dels cinquanta i seixanta.

La construcci inacabada del castell de Torre Bar, a dalt de la serra, s'ha convertit en smbol del districte. Aixecat durant la primera dcada del segle passat, tenia com a finalitat esdevenir un hotel dins del projecte d'urbanitzaci de la zona residencial. El nom del barri, per, prov de l'antiga torre anomenada Torre del Bar que construda al segle XVI per la famlia Pins al costat de la carretera de Ribes, i va ser destruda l'any 1714. Una segona torre va ser construida al mateix lloc el 1797 i va ser enderrocada el 1967 quan es va construir la Meridiana. 

s un dels barris ms singulars del districte.

 Enllaos externs .

 Web de la Revista del Barri VENDOPOR.COM;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46488" title="Trinitat Vella" nonfiltered="3114" processed="3094" dbindex="18435">
Trinitat Vella s un dels barris que conformen el districte de Sant Andreu, a Barcelona. Abans d'esdevenir un barri barcelon era un extrem allunyat del municipi independent de Sant Andreu de Palomar conegut com el Coll de Finestrelles.

T una superfcie de 84 hectrees i uns 8.000 habitants. Els seus lmits actuals sn el riu Bess, la Meridiana i la carretera de Ribes i el passeig de Santa Coloma.

 Histria .

L'any 1413 fou aixecada la capella de la Trinitat, que fou cremada durant la Guerra del Francs. Cap a 1445 s'hi posaren les forques jurisdiccionals de Barcelona, consistents en tres pedres i unes fustes dretes posades al damunt.

La Trinitat era una zona poc habitada i amb poc masos, tot i les vinyes que es conreaven a la part alta i que subsistiren fins a la dcada dels cinquanta. Entre 1952 i 1954 les vinyes van desaparixer per construir-hi blocs d'habitatges i per convertir la part ms alta en pres. Pocs anys desprs, l'expansi de noves vies de circulaci separ la Trinitat en dos barris: la Trinitat Nova i la Trinitat Vella. El tren del nord desaparegu el 1960, i un any ms tard s'inaugur la perllongaci de l'avinguda Meridiana.

El darrer canvi urbanstic que ha sofert aquest barri ha estat la construcci del Nus de la Trinitat, l'any 1992, eix i confluncia de les rondes que envolten la ciutat de Barcelona.


 Entitats .
 Colla de Diables de Trinitat Vella;
...







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46489" title="Via romana" nonfiltered="3115" processed="3095" dbindex="18436">

Les vies o calades romanes formaven una xarxa de carreteres que abastava tot l'Imperi rom. 

Al seu origen, la xarxa va ser dissenyada per a mantenir un control efectiu de les zones incorporades a l'Imperi, per rpidament van adquirir importncia econmica, facilitant el comer i les comunicacions. El desenvolupament de la xarxa de vies romanes es va produir al mateix temps que el creixement de l'Imperi. L'anomenat Itinerari d'Anton s el document antic ms complet per a l'estudi de les vies romanes, i data de finals del segle III. 

Fins a finals del segle IV aC, les calades romanes eren poc ms que senders que conduen a Roma des de les distintes ciutats del Laci. Des d'aquest moment van comenar a construir-se segons un pla establert, dissenyat conjuntament amb el programa tctic d'expansi. En tenir un significat militar considerable, es van desenvolupar sistemes ms complexos de construcci de calades, en vista a fer-les ms permanents i millors per a suportar diferents tipus de trnsit. Es van usar pedres de distintes grandries per a construir unes calades slides: les pedres grans es collocaven en la base i sobre aquestes s'establia una capa de pedres ms redudes. En alguns casos, normalment en les rutes ms importants, sobre aquests fonaments es collocava un ferm de llambordes. 

La via pia va comenar a construir-se al voltant del 312 aC, i la via Famnia cap al 220 aC. L'Imperi Rom va arribar a tenir un sistema de carreteres d'uns 80.000 km, consistent en 29 vies que partien de la ciutat de Roma, i una xarxa que cobria totes les provncies conquistades importants, incloent Gran Bretanya. Segons la llei romana tota persona tenia dret a usar les calades, per els responsables del manteniment eren els habitants del districte pel qual passava. Durant l'edat mitjana el sistema de vies va comenar a desaparixer. 

Per Barcelona i Valncia passava la Via Augusta, que unia Cadis amb els Pirineus. Al Coll de Panissars s'unia amb la Via Domcia, que arribava fins a Itlia.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46492" title="Partit Revolucionari Institucional" nonfiltered="3116" processed="3096" dbindex="18437">
El Partit Revolucionari Institucional (en castell: Partido Revolucionario Institucional, PRI), s un partit poltic mexic que va tenir un poder hegemnic al pas durant la major part del segle XX. Va sorgir com a idea del president Plutarco Elas Calles el 1929 per  aturar les lluites i enfrontaments entre les faccions victorioses de la Revoluci Mexicana, i garantir la transici pacfica del poder.

Al llarg de la histria el partit va canviar de nom. Originalment va ser fundat com a Partit Nacional Revolucionari el 1929. El president Lzaro Crdenas, potser el president mexic ms fams i estimat del segle XX, va canviar el seu nom a Partit de la Revoluci Mexicana. Finalment, el 1946, el seu nom va ser canviat a l'actual Partit Revolucionari Institucional.

Histria dels governs emanats del partit.
Miracle mexic.
Ats que l'origen del partit s la Revoluci Mexicana, el seu esperit era socialista. Com a partit de govern desprs de la lluita armada, va gaudir del suport camperol i obrer. Les primeres dcades de govern prista, van estar caracteritzades per la pacificaci del pas, i un impressionant desenvolupament econmic que s'ha anomenat el "Miracle Mexic". En aquest perode es van crear les institucions de seguretat social, els sindicats de treballadors, es va nacionalitzar la indstria petroliera (que era controlada per nord-americans i anglesos), i es va fer el repartiment gratut de terra als camperols. Per aquestes raons, el suport al partit va ser gaireb absolut a nivell federal i estatal. A ms, Mxic experimentaria transicions governamentals pacfiques la resta del segle: a diferncia d'altres pasos de Llatinoamrica, Mxic no va experimentar cap cop d'estat, i el Congrs de la Uni mai no va ser dissolt per decisi presidencial.

Poder i frau.
Malgrat l'estabilitat obtinguda els primers quaranta anys desprs de la Revoluci Mexicana, el partit es va fer de molt poder governamental, i alguns historiadors el van comparar a un partit d'Estat. Encara que al comenament gaudia del suport de les classes pobres i camperoles, va adquirir la reputaci de guanyar en noves eleccions per mitj del frau i fins i tot la violncia, la corrupci i la repressi, i de limitar el ple desenvolupament democrtic del pas. Va ser severament criticat per la repressi de la manifestaci estudiantil el 1968, dies abans del comenament dels Jocs Olmpics a la ciutat de Mxic.

Crisis econmiques.
Les dificultats econmiques i la crisi petroliera dels anys setanta i vuitanta, van fer que el suport del partit minvs. El PRI va comenar a perdre en eleccions locals la dcada de 1980, i va perdre les primeres eleccions a governador d'estat el 1989, a Baja California. Les eleccions presidencials de 1988 van ser les ms controvertibles de tota la histria del pas. El candidat del principal partit d'oposici de llavors, Cuauhtmoc Crdenas, fill del conegut i estimat ex-president Lzaro Crdenas, va ser la primera amenaa seriosa electoral per al PRI. De fet, segons alguns sondejos i enquestes indiquen seria Crdenas el que va guanyar les eleccions, per, pen un suposat frau electoral es declararia victoris Carlos Salinas de Gortari el candidat del PRI.

Nou vigor.

Carlos Salinas, tanmateix va ser el primer d'una nova onada de presidents economistes. Orientat cap al neoliberalisme, va controlar la inflaci del pas, va reestructurar el deute extern, va crear l'Institut Federal Electoral com a instituci independent i governada per ciutadans, va promoure la inversi estrangera i el lliure comer, va terminar amb algunes de les lleis anti-clericals, i va signar el NAFTA amb els Estats Units i el Canad. Malgrat la controvrsia de les eleccions que el van fer guanyador, amb el creixement econmic que Mxic va experimentar per primera vegada en ms d'una dcada, Carlos Salinas va guanyar reputaci i suport dintre i fora del pas, i va donar un nou vigor al PRI, que va guanyar les eleccions presidencials de 1994 que serien aleshores reconegudes com les ms transparents de la histria del pas.

La crisi de 1994 i la transici poltica.

Amb l'aixecament armat de l'Exrcit Zapatista d'Alliberament Nacional (EZLN, en castell), i l'assassinat del candidat del PRI per a les eleccions presidencials de 1994, els inversors van dubtar de l'estabilitat poltica i econmica del pas, la qual cosa va provocar la sortida de capitals i d'inversi indirecta. El desembre de 1994, el nou president, sense poder controlar ms la situaci, va devaluar la moneda mexicana, i el pas es va enfonsar en la pitjor crisi econmica de la seva histria. El PRI, i el ex president Salinas van ser severament criticats com a causants de la caiguda econmica. El 1997, per primera vegada des de la Revoluci Mexicana, el PRI va ser minoria a la Cambra de Diputats, i finalment el 2000 va perdre les eleccions presidencials, on el guanyador va ser Vicente Fox, del Partit Acci Nacional. Encara que aquestes eleccions han estat sovint anomenades pels opositors del PRI com la "transici democrtica" o "comenament de la democrcia", aquest esdeveniment, en realitat, va marcar la "transici poltica". La trancisi democrtica va comenar des de la dcada de 1990 amb la creaci de l'Institut Federal Electoral. Les eleccions de 1994, amb observadors internacionals, van ser catalogades, aleshores, com les ms transparents de la histria del pas. Tamb ho serien les eleccions parlamenries de 1997 en qu, per primera vegada en la histria, cap partit poltic aconseguiria majoria absoluta en el Congrs de la Uno. Des de 1989 alguns estats de la federaci ja eren governats per partits d'oposici. El 2000 noms marcaria la trancisi poltica a nivell federal. 

En perdre les eleccions presidencials, els poltics vaticinaven la desaparici o el desmembrament del PRI, que era considerat per molts el causant de les crisis econmiques del pas i de la corrupci i repressi. Sorpresivament, per, el partit es va reestructurar, guanyant la majoria relativa de la Cambra de Diputats el 2003, i les eleccions a governador de diversos estats de la federaci que abans eren governats per altres partits. No obstant les eleccions presidencials i parlamentries del 2006 van revertir aquesta breu tendncia positiva: el candidat a president de la naci, Roberto Madrazo, es va situar en tercer lloc amb el 22% dels vots, i el partit va perdre ms de la meitat dels seients de la Cambra de Diputats i del Senat, situant-se tamb en tercer lloc en el nombre total de seients al parlament mexic.

Presidents de Mxic que van ser candidats del PRI.
1928-1930 : Emilio Portes Gil;
1930-1932 : Pascual Ortiz Rubio;
1932-1934 : Abelardo L. Rodrguez;
1934-1940 : Lzaro Crdenas del Ro;
1940-1946 : Manuel vila Camacho;
1946-1952 : Miguel Alemn;
1952-1958 : Adolfo Ruiz Cortines;
1958-1964 : Adolfo Lpez Mateos;
1964-1970 : Gustavo Daz Ordaz;
1970-1976 : Luis Echeverra;
1976-1982 : Jos Lpez Portillo;
1982-1988 : Miguel de la Madrid;
1988-1994 : Carlos Salinas de Gortari;
1994-2000 : Ernesto Zedillo;

Vegeu tamb.
 Revoluci Mexicana;
 Poltica de Mxic;
 Histria de Mxic;

Enllaos externs.
 Pgina oficial del PRI, en castell;
 Institut Federal Electoral, en castell;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46498" title="Salari" nonfiltered="3117" processed="3097" dbindex="18438">
El salari o sou s el pagament que rep un treballador per la seva feina. Es pot rebre mensualment (el ms habitual), per setmanes (tpic de feines puntuals o de baixa qualificaci), quinzenalment o per una tasca determinada. S'anomena jornal quan es rep per dia treballat. A Espanya hi ha un salari mnim interprofessional. El salari pot ser per temps treballat, o per peces fabricades, o altres mesures del treball realitzat (en aquest cas s'anomena prima), tamb es pot donar una combinaci d'ambdues formes. El document on es reflecteixen les diferents partides, descomptes, et coetera,  que composen el salari, s'anomena nmina (o full o rebut de salaris). A Espanya, el salari normalment est composat per un salari base i les retribucions complementries, del total d'aquests conceptes es descompta la cotitzaci a la Seguretat Social, a crrec del treballador, i l'Impost sobre la Renda de les Persones Fsiques. Quan el venciment del salari s mensual se sol parlar de paga, i si s de venciment superior al mes hom diu paga extraordinria.

Histria.

 L'estipendi a l'antiga Roma .

A l'antiga Roma l'estipendi (stipendium) era una pensi o paga (de stipem i pendo  perqu abans de l'existncia de les monedes de plata els pagaments es feien en coure, en pes i no en valor. Segons Tit Livi la practica de donar pagues als soldats fou introduda desprs del 405 aC en ocasi de la conquesta de Tarracina, per ja abans els tribuns havien proposat (421 aC) que els ocupants de terres publiques paguessin una vectiglia regular que s'hauria d'aplicar al pagament de les tropes, i probablement fou acordat per obtenir de la plebs el vot favorable a la guerra contra Ves.

En tot cas abans del 405 aC  els pagaments foren irregulars i segurament limitat a les persones amb carregues.  El 403 aC es va assignar una certa paga als soldats que combatien contra Ves i fins i tot als cavallers, i aix la paga va esdevenir general. 

Segons Polibi la paga diria d'un soldat era de dos bols; els cavallers rebien el doble i ms tard el triple  (triplex stipendium merebant) mesura establerta pel trib Gneu Corneli Cos II (400 aC); segons Polibi els centurions rebien tamb el doble que els soldats (s a dir quatre bols), els cavallers un dracma o denari; a ms els soldats rebien una provisi de gra (demensum) d'un medimnus tic, els cavallers 7 medimnus; la infanteria dels aliats una quantitat indeterminada i els cavallers aliats 1 medimnus, per aquestos ho rebien gratutament mentre els romans ho veien descomptat de la seva paga. 

Tiberi Semproni Grac va establir un pagament als soldats per roba (per aquesta norma no es va aplicar o va caure en dess); Juli Csar va doblar les quantitats de l'estipendi abans de la guerra civil, i els va donar als soldats gra sense restriccions. Sota August la paga va pujar a deu asos al dia, 300 al ms i 1200 en quatre mesos (tres aureus); aquesta suma fou considerada una unitat anomenada estipendi, que era pagada tres vegades a l'any. Domici i va afegir 25 denaris (1 aureu) i la quantitat resultant va continuar amb el nom d'estipendi. Les cohorts pretorianes rebien el doble estipendi que els legionaris. La paga dels tribuns no es coneix per era ms gran (potser 48 aureus per any).

 Evoluci del salari .

El nom salari ve de sal, ja que al principi es pagava en aquest mineral, molt valus. No se sap quan van comenar a pagar-se salaris, per havia de ser una societat prou desenvolupada com per poder preveure els excedents i tenir m d'obra, per tant no podia ser a la prehistria.

El salari pot ser en espcies o en diners (la forma ms corrent avui dia). Pagar noms la manutenci no es considera un salari, com tampoc l'esclavatge es pot dir assalariat. Amb la industrialitzaci, els salaris es van generalitzar. Segons el marxisme quan el capitalista paga un sou per un treball obt un benefici, per la diferncia entre el preu de mercat de les mercaderies, i el preu de cost, la qual cosa assegura la pervivncia del capitalisme.

Termes importants.

 Contracte: Regula el salari i les condicions laborals del treballador;
 Empleat: Persona que rep un salari;
 Sou brut: Salari abans de descomptar els impostos que van a l'Estat; no confondre amb sou net.
 Salari mnim: Mnima quantitat per pagar al mes, independentment de la feina realitzada. Es considera una mesura del nivell de desenvolupament d'un pas. Els sindicats i associacions reclamen una pujada general del seu import.

Enllaos externs.

Calcular sou net;
Vocabulari;
Estatut dels Treballadors ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46501" title="Comarques xurres" nonfiltered="3118" processed="3098" dbindex="18439">

Comarques xurres s un terme colloquial per a anomenar la regi del Pas Valenci que inclou les comarques d'origen repoblador aragons (majorment). Comprn les segents comarques:

 L'Alt Millars;
 La Foia de Bunyol;
 L'Alt Palncia;
 El Rac d'Adems;
 Els Serrans;

Existeix uns pobles histricament xurros per actualment pertanyents a comarques que no es consideren xurros, com Sinarques i Xera a la Plana d'Utiel.   

Aquestes comarques formaren part del Regne de Valncia des de la seua creaci. Eren, principalment, de repobladors i parla aragonesa. Totes limiten amb Arag, llevat de la Foia de Bunyol. Amb el temps, l'aragons s'assimil amb el castell, cosa que explica que siguen actualment de parla castellana (per de costums aragonesos). Actualment es parla un castell amb modismes aragonesos i barrejat amb paraules catalanes anomenat castell xurro. A estes comarques se les anomena, colloquialment, comarques xurres i, als seus habitants, xurros.

La Plana d'Utiel, contigua a les anteriors, tamb s de parla castellana per no es considera una comarca xurra, ja que fou segregada de Castella al segle XIX i incorporada a la provncia de Valncia de recent creaci. Tampoc es consideren xurres les comarques castellanoparlants meridionals (el Baix Segura i l'Alt Vinalop i alguns municipis del Vinalop Mitj), d'influncia castellanomurciana.











 Vegeu tamb .
 Cuina de les comarques xurres;
 Comarques de l'interior del Pas Valenci;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46509" title="Socialpacifisme" nonfiltered="3119" processed="3099" dbindex="18440">
El socialpacicifisme o socialisme pacfic, es una ideologia que mitjanant una especie de revoluci pacfica vol aconseguir un estat republic, socialista, pacfic i democrtic. Encara que Gandhi era pacifista, mai es va declarar Socialista

A diferncia dels socialdemcratres, els socialpacifistes son revolucionaris i prefereixen un estat 100% anticapitalista. I a diferncia dels comunistes els socialpacifistes no volen ni autoritarisme ni una lluita armada. La seua revoluci consisteix en: mobilitzacions, manifestacions, vagues...

Smbol del socialpacifisme: 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46523" title="Sant Sebasti" nonfiltered="3120" processed="3100" dbindex="18441">



Sant Sebasti (Donostia en basc, San Sebastin en castell, i oficialment Donostia-San Sebastin) s una ciutat costanera de 180.000 habitants, capital del territori foral histric de Guipscoa (Pas Basc).

Les seves principals activitats econmiques sn el comer i el turisme esdevenint una de les destinacions turstiques ms importants de l'Estat espanyol.


Histria.
Si b es desconeix de manera exacta la seva fundaci, la primera dada l'aporta un fals document de l'any 1014 de San III, segons el qual el monestir de Sant Sebasti es posa en mans de l'abat de Leyre i bisbe de Pamplona. Aquest document ser confirmat, el 1101, pel rei (Pere I, rei de Navarra i Arag). 

Als segles XI i XII, el monestir de Sant Sebasti l'Antic no noms era el centre espiritual de la zona sin que tamb ho era de la naixent vida social i administrativa, que, amb el temps hauria cristallitzat en un municipi, si no hagus estat pels conflictes que hi va haver. 

Sant Sebasti va ser fundada cap al 1180 per San VI de Navarra (el savi), rei de Navarra, rebent el ttol de Ciutat el 1662 pel rei Felip IV. Fins a la seva fundaci noms hi havia petites zones residencials al barri de l'Antic, a la Part Vella i a la vall de l'Urumea, emprenent fins al segle XV un lent procs de creixement. 

Fins al segle XIX, que marca un abans i un desprs en la histria de la ciutat, la ciutat continua un procs de consolidaci i creixement.

Desprs d un breu perode entre 1821 i 1844, s la capital del territori histric de Guipscoa des de 1854. Sobre aquestes dates, i amb l'enderrocament de les muralles que tancaven la Part Vella, es dna inici al desenvolupament dels eixamples que formaran l'rea Romntica de la ciutat. Aix mateix, i com a conseqncia de la Revoluci Industrial, es dna pas a un procs industrialitzador, si b la principal fora de l'economia donostiarra ser el comer. El procs d'expansi cap al sud, mitjanant el citat eixample (Eixample de Cortzar) ser el que configuri l'arquitectura donostiarra de la Belle poque i doti a la ciutat del seu actual atractiu arquitectnic. 

D'aquesta etapa sn tots els edificis destacats de la ciutat (a part dels presents a la Part Vella, els ms antics), com la catedral del Bon Pastor, l'Escola d'Arts i Oficis (actual seu de Correus) i l'Institut Peaflorida (desprs ocupat per l'Escola d'Enginyers Industrials i avui dia pel centre Cultural Koldo Mitxelena), el Palau de Miramar, el Teatre Victria Eugnia, l'Hotel Maria Cristina, les viles del Passeig de Frana o l'estaci del Nord, aix com la resta d'edificis de l'rea Romntica, tots ells amb un marcat estil francs que va fer creditora a Sant Sebasti de l alies de Petit Pars o Pars del Sud. 

Grcies a la renovada i elegant esttica de la ciutat, en el perode comprs entre 1880-1950, Sant Sebasti va ser la ciutat d'estiueig per excellncia de l'aristocrcia: la Reina Maria Cristina, Victria Eugenia, el Rei Alfons XIII, la Duquessa d'Alba..., el que la va convertir en una de les ciutats tursticament ms importants del nord de la pennsula i amb cert renom a nivell europeu. 

Al 1955 es va iniciar el segon i ms important procs d'eixample de la ciutat, anomenat Eixample d'Amara, donant lloc a un barri del mateix nom (que feia referncia a les maresmes que hi havia en aquest terreny abans de la seva construcci). Un dels primers passos en la construcci de l'eixample va ser el trasllat de l'Escola d'Arts i Oficis i Comer, situada al centre, a unes escoles de nova construcci, aix com el de l'Institut Peaflorida, passat a denominar-se Institut Usandizaga en la seva secci femenina. Pot considerar-se que el procs de consolidaci del barri d'Amara va finalitzar l any 1993, amb la construcci de l'Estadi d'Anoeta i la renovaci total de la ciutat esportiva de la ciutat (situada a Amara). 

Desprs d'ambds eixamples, la ciutat va consolidar el seu eix principal, al voltant del qual continua expandint-se encara que a un ritme molt menor. Avui les prioritats de la ciutat sn la millora de les infraestructures (potenciaci de l'aeroport, millors comunicacions ferroviries, millora de les carreteres) i el mantenir i potenciar el turisme, principal font d'ingressos.

Denominacions.

San Sebasti ha tingut diverses denominacions al llarg de la seva histria, i encara avui existeixen diverses formes d anomenar-la: 

Donostia: s el nom de la ciutat en uscar. Deriva del llat, de Domini Sebastiane, vocatiu de Dominus Sebastianus, altra forma usual de referir-se als sants. Donostia ha estat una denominaci tradicional per no oficial i est molt estesa, prova d'aix s que el gentilici dels habitants de la ciutat s precisament donostiarra (tant en castell com en uscar). ;

Donosti: Variant de Donostia. Com la -a final del uscar s un article, aquesta vocal es perd al referir-se a substantius indeterminats, com en noms de pobles i ciutats. Tot i aix, existeix un grup de substantius (comuns i propis) que la -a final es considera orgnica, com en el cas de Donostia. Per aix, en principi s incorrecte eliminar la -a final, encara que Donosti sigui molt habitual, i especialment al parlar en castell. ;

San Sebastin: s el nom de la ciutat en castell. El seu origen es deu a un monestir consagrat a Sant Sebasti que es trobava a l'actual ubicaci del barri de L'Antic. Com ja s'ha dit, la vila medieval va ser fundada pel rei navarrs San III, cap al 1180 a les proximitats del monestir i aquest va establir en la carta-poble que la vila s anomens per aix San Sebastin. Com que el document estava redactat en llat el nom que apareix esmentat s el de Sanctus Sebastianus, que evolucionaria en fins a donar el nom de Sant Sebasti. San Sebastin ha estat el nom oficial de la ciutat fins al 1980. s el nom ms conegut internacionalment i del que deriven les denominacions de la ciutat en altres idiomes; per no ha estat la denominaci ms usada pels seus habitants al llarg de la histria.

Donostia-San Sebastin: s la denominaci oficial de la ciutat des de l any 1980. Est present en els documents i indicacions oficials.
 
La Bella Easo o Easo: s una denominaci sorgida per la creena en els segles passats que l'antiga ciutat romana de Oiasso o Easo es trobava a la ubicaci de la moderna Sant Sebasti. El gentilici easonense utilitzat com variant culte de donostiarra i actualment en dess derivava d'aquesta creena. Recents troballes arqueolgiques confirmen que l'antiga Oiasso es trobava a Irun i no a Sant Sebasti. Com herncia del nom Easo, el codi IATA de l'Aeroport de Sant Sebasti s EAS. ;

Irutxulo o Hirutxulo: Significa tres forats en uscar i s el nom que els pescadors donaven a Sant Sebasti, ja que des del mar la ciutat es veia com tres entrades o forats: el format entre el mont Igueldo (en basc Igeldo mendia)  i l Illa de Santa Clara, el situat entre Santa Clara i el mont Urgull, i el situat entre Urgull i el mont Ula.

Sanse: s una forma colloquial de denominar a la ciutat que deriva de San Sebastin;

Clima.

Sant Sebasti, que posseeix un clima atlntic, s una de les ciutats ms plujoses de la pennsula Ibrica. Les pluges sn abundants durant totes les estacions de l'any, especialment a la tardor, sent els problemes de subministrament d'aigua inexistents. Les precipitacions en forma de neu sn escasses (menys d'una a l'any). Sn relativament habituals les galernes. A principis d'octubre solen donar-se el que els donostiarres anomenen Marees Vives, marees de gran onatge. 

Les temperatures sn suaus i temperades (amb una mitjana de 15C), encara que en els mesos de juny a setembre la gran quantitat d'humitat (situada entorn d'un 65%-70% la major part dels dies de l'any) provoca sensacions trmiques de major calor.

Demografia.

La poblaci de Sant Sebasti va crixer de manera progressiva al llarg del segle XX. Entre 1900 i 1930 el creixement va ser regular, passant a duplicar-se en tot just 35 anys (1930 - 1965). Aquest destacat creixement demogrfic es va veure atenuat per un menor creixement a partir de la dcada dels anys 70, arribant a reduir-se la poblaci per primera vegada al segle a la fi dels anys 80, com a conseqncia de la caiguda generalitzada de la natalitat.  

El creixement actual de la poblaci s lent, si b el fenomen de la immigraci, encara incipient a la ciutat (els immigrants, al 2006, arriben al 5% dels empadronats, segons la Societat de Foment de l'Ajuntament de Sant Sebasti), pot incidir en un repunt del creixement demogrfic. Segons les ltimes dades, de l'1 de gener del 2005, la poblaci total se situa en 182.930 habitants, dels quals 96.822 sn dones (53%) i 86.108 homes (47%)..

Barris.









Aiete: Barri eminentment residencial del centre de la ciutat. En aquest barri es troben el Palau de Aiete (al Parc de Aiete) i el Palau de Arbaizenea. A la zona de Miramn, que limita amb el municipi de Hernani, hi ha el Parc Tecnolgic de Sant Sebasti. ;

Ala: s el barri ms densament poblat de la ciutat. D'origen rural, va experimentar un gran creixement durant els anys 60 a causa de la immigraci. Es va integrar a Sant Sebasti com barri al 1939. El seu nucli de poblaci ms important s la zona d'Herrera, que limita amb el municipi de Pasajes. ;

Amara nou: Principal barri residencial de la ciutat, es va construir mitjanant un eixample cap a la dcada dels 60. Al sud d'aquest barri es troba la ciutat esportiva de Anoeta, que inclou l'Estadi Municipal d'Anoeta (Real Societat) ;

Amara vell: Barri sorgit a la fi del segle XIX amb el desenvolupament del ferrocarril. Els vens d'aquest barri presenten una de les edats mitges ms altes de la ciutat. ;

Antic: En aquest barri va sorgir el primer assentament hum de la ciutat. Inicialment poblat per obrers, avui compleix funcions de barri residencial, aix com d'allotjament turstic en la seva zona ms propera a la Badia de la Concha. ;

Aorga: Barri situat en la perifria de Sant Sebasti, a mig cam del municipi de Lasarte. Est separat del nucli urb i les comunicacions amb aquest sn problemtiques a causa de la carretera N-1.

Ategorrieta-Ulia: Barri residencial format per viles senyorials, ocupades quan sorgien per la poblaci acomodada de la ciutat. ;

Bidebieta: Es tracta d'un dels barris ms nous de la ciutat. Limtrofa amb Pasajes, s objecte de diverses reformes estructurals destinades a millorar la seva qualitat de vida i serveis. ;

Centre: Neix a mitjans del segle XIX (desprs de l'enderrocament de les muralles al 1864) i s fruit de la fusi de dos projectes signats pels arquitectes Cortzar i Saracibar. Del primer es va prendre el plnol general i del segon el Boulevard d'uni entre la part vella i el nou eixample. Sobre aquest primer projecte es van realitzar nombroses variacions (com la plaa del Bon Pastor, per a donar recer a la nova esglsia de la mateixa denominaci; el carrer Prim, el carrer Easo, etc. En aquesta zona es va situar el centre de la ciutat i el Km 0 de les carreteres guipuscoanes (en l'encreuament de l'Avinguda de la Llibertat, una dels carrers ms importants de la ciutat i el seu centre econmic, amb el carrer Hernani). El seu plnol ortogonal o en quadrcula s tpic del Modernisme, que organitza els edificis en quadrcules i carrers perpendiculars. De fet, es considera que el centre de Sant Sebasti s comparable, en termes arquitectnics, amb el de Barcelona, Bilbao o Pars. ;

Egia: Separat del centre de la ciutat per les vies del ferrocarril, en ell es troben el parc de Cristina Enea i el Cementiri de Polloe. L'antic camp de futbol d'Atocha estava situat en aquest barri. ;

Gros: Barri amb molta activitat comercial situat en la riba aquest del riu Urumea. L'ampliaci de la platja de Gros (Zurriola) i la creaci del Palau de Congressos i Auditori Kursaal l'han revitalitzat econmica i socialment. ;

Ibaeta: Zona en expansi, tant per a usos industrials com d'habitatge. En aquest barri se situa el campus universitari de la Universitat del Pas Basc i el campus tecnolgic (Tecnun) de la Universitat de Navarra. ;

Igueldo: Barri allunyat del nucli urb i situat en el mont del mateix nom. Un autobs urb regular el comunica amb el centre de la ciutat. En el seu vessant existeix un parc d'atraccions del mateix nom, construt a principis del segle XX. Des del punt ms alt del barri s'obt la ms clebre i completa vista de la badia. ;

Intxaurrondo: Dividit en les seves parts vella i nova, concentra gran part de la poblaci donostiarra. ;

Loiola: En aquest barri es troba la Caserna Militar. Les riberes del riu Urumea a l'altura de Loiola es troben en procs de construcci d'una ampliaci del seu nucli residencial. ;

Martutene: Barri en el qual es troba la pres del mateix nom. Est sent, juntament amb Loiola, objecte de reformes i millores. ;

Miraconcha: El privilegiat marc en el qual es troba (enfront de la Badia de la Concha) ha condicionat la seva configuraci, des de finals del segle XIX, com una zona residencial de luxe. Est ocupada, en la seva major part, per palauets envoltats d'espais verds. La seva creaci respon a la demanda de residncia secundria de qualitat de la poblaci que estiuejava en aquestes dates a Sant Sebasti i de les seves classes nobiliries. En aquesta zona es troba el Palau Municipal de Miramar. ;

Miramn: Limitant amb el municipi d'Hernani, en aquest barri es troba el Parc Tecnolgic de Sant Sebasti. ;

Part Vella: s el segon barri ms vell de la ciutat desprs de l'Antic i on es troba el port pesquer. Segons una antiga tradici, els seus habitants es divideixen en joxemaritarras (els nascuts al costat de l'Esglsia de Santa Mara) i Koxkeros (els nascuts al costat de l'Esglsia de San Vicente). Des d'aquest barri es t accs al mont Urgull. ;

Zubieta: Aquest barri es troba dividit entre els termes municipals de Sant Sebasti i Usrbil. En ell es troben les installacions esportives de la Real Societat de Futbol, aix com l'Hipdrom de Sant Sebasti.

Enclavaments.

Sant Sebasti posseeix tres enclaus:

Urdaburu: Situat al costat de la frontera navarresa. ;

Zubieta: Barri compartit amb Usurbil. ;

Landarbaso: Terreny situat al costat d'Astigarraga, on s'est planificant construir una incineradora de residus slids. ;

A ms, d'aquets enclavaments, l'Ajuntament de Sant Sebasti posseeix la finca de Artikutza, situada en territori navarrs, dintre del terme municipal de Goizueta. En ell hi ha un embassament (s el punt ms plujs de la pennsula Ibrica) i t un gran valor ecolgic, sent la seva superfcie de 37 km (ms de la meitat que la resta de la ciutat).

Transports.
Autobusos urbans: L'nic i principal mitj de transport pblic de Sant Sebasti sn els autobusos urbans. D'aquest servei se n'encarrega, des de 1886, la Companyia del Tramvia de Sant Sebasti, de propietat municipal. Disposa de 21 lnies que abasten tota la ciutat, ms un servei especial al polgon industrial de Igara, quatre lnies de microbusos i un servei de taxi bus per als barris alts o als quals no poden arribar els autobusos convencionals, aix com sis lnies nocturnes per als divendres i dissabtes de matinada i lnies de refor. ;

Autobusos interurbans: Per a arribar a Sant Sebasti existeixen nombroses lnies, la majoria privades amb concessi pblica, des de qualsevol punt de Guipscoa. Aix mateix, el mitj de transport ms emprat pels turistes que van exclusivament a Sant Sebasti s l'autobs. Diverses lnies nacionals uneixen Sant Sebasti amb destinacions molt variades. L'estaci d'autobs de totes aquestes lnies interurbanes es troba a la Plaa Po XII, del barri d'Amara. La precria installaci, de carcter provisional, quedar solucionada amb la construcci de l'estaci intermodal de Riberes de Loiola, barri encara en construcci. En aquesta estaci confluiran les diverses lnies interurbanes d'autobs. 

Carril bici: El carril bici, tamb anomenat bidegorri (cam vermell en euskera, per ser aquest el color del carril), s un dels mitjans de transport ms emprats pels donostiarres. La xarxa de carrils bici supera els 25 quilmetres, la proporci de metres de carril bici per habitant ms alta d'Espanya (136,2 metres/habitante). Est previst ampliar aquesta xarxa fins a arribar a una extensi suficient com per a poder recrrer amb bicicleta tota la ciutat. 

Tren: Dues companyies pbliques presten aquest servei: Euskotren a l'Estaci d'Amara Vell i Renfe a l'Estaci del Nord.

Estaci del Nord: D'aquesta estaci parteixen els trens de major recorregut. Aix, hi ha dos trens Altaria diaris a Madrid, a ms de diversos serveis diaris de Intercity i altres nocturns. Tamb paren aqu els trens de rodalia de Renfe, que enllacen Sant Sebasti amb diversos pobles de Guipscoa. A causa de l enorme augment d's de la lnia a Madrid (des de la substituci del Talgo que, des de 1964 fins a 2006, va prestar el servei, fet que va convertir la lnia Sant Sebasti-Madrid en la ms antiga de l estat Espanyol), Renfe probablement opti per un refor dels seus serveis en l'Estaci del Nord. Est previst que a aquesta estaci arribi el futur Tren d'Alta Velocitat (TAV). ;

Estaci d'Amara Vell: D'aquesta estaci parteixen els trens en direcci a Frana (la seva ltima estaci s Hendaia, amb el que s habitual prendre aquest tren per a enllaar amb el TGV direcci a Pars) i a Bilbao, si b aquest ltim recorregut fa parades en tots els pobles importants de la costa, amb el que el trajecte Sant Sebasti-Bilbao dura unes dues hores i quaranta minuts. Existeixen igualment trens directes a Bilbao. ;

A ms d'aquestes dues estacions, l'estaci intermodal encara per construir a Riberes de Loyola tamb disposar d'una estaci ferroviria, cosa que multiplicar les possibilitats de transbord i enlla amb altres destinacions i incidir en un increment i millora dels serveis. ;

Aeroport de Sant Sebasti: L'Aeroport de Sant Sebasti, que es troba a la localitat fronterera de Fuenterraba, disposa de vols diaris a Madrid i Barcelona, a ms d'altres destinacions ocasionals. L'utilitzen unes 300.000 persones a l'any. L'absncia de lnies de baix cost, aix com les seves redudes dimensions, limiten les possibilitats d's de l'aeroport, en el qual a partir de 2006 Iberia va perdre el monopoli que havia mantingut fins al moment al comenar a operar Spanair. Desprs de descartar el Ministeri de Foment l'ampliaci de la pista, les diverses institucions de Guipscoa treballen per que el Govern es decideixi a ampliar-la .

Cultura.



Festival internacional de cinema.
Cada any a mitjans de setembre, la ciutat acull a les figures ms destacades del cinema en un dels Festivals de Cinema ms importants del mn, creat el 1953 i amb la mxima categoria (A) del circuit internacional de festivals de cinema de la FIAPF. Les estrelles s'allotgen a l'hotel ms important de la ciutat, l'Hotel Mara Cristina, i les cerimnies es celebren al Kursaal, separat de l'hotel pel riu Urumea. 

Abans de la inauguraci del nou Palau de Congressos dissenyat per Rafael Moneo, les galles d'inauguraci i clausura se celebraven al Teatre Victoria Eugenia (actualment en procs de restauraci), mtic escenari d'importants estrenes de Sarsuela. 

Pel festival han desfilat les principals estrelles cinematogrfiques dels ltims 55 anys. Entre elles cap assenyalar a Federico Fellini, Alfred Hitchcock, Audrey Hepburn, Elizabeth Taylor, Orson Welles, Steven Spielberg, Luis Buuel, Bette Davis, Robert Wise, Mel Gibson, Al Pacino, Michael Douglas, Catherine Zeta-Jones, Anthony Hopkins, Johnny Depp, Robert De Niro o Woody Allen, la pellcula de les quals Melinda & Melinda (2004) va tenir la seva estrena mundial al Festival. Molts dels esmentats, incls Allen, van rebre el Premi Donostia, guard anual del festival de reconeixement a la seva carrera cinematogrfica. 

Msica. 

Els principals festivals de msica de la ciutat sn els segents: 

Festival de Jazz de Sant Sebasti: El Festival de Jazz de Sant Sebasti, tamb conegut com Jazzaldia, va ser creat al 1965 i actualment s un dels principals d'Europa. La crtica coincideix a assenyalar un constant i progressiu increment de la seva qualitat. ;

Quincena Musical: La Quinzena Musical, creada al 1939, s un festival dedicat a la msica clssica. Durant la seva prop de mes i mig de durada hi ha concerts diaris tant al Kursaal com en altres escenaris, com ara Chillida-Leku. ;

En quant el que a agrupacions musicals es refereix, dues de rellevncia nacional i internacional tenen la seva seu a Sant Sebasti: 

Orquestra Sinfnica d'Euskadi: La seva seu central est situada prop de la ciutat sanitria i el Parc Tecnolgic. ;

Orfe Donostiarra: Una de les ms importants formacions corals del mn. La seva seu est situada a la Part Vella. ;

Donosti Sound.

El caracterstic estil suau i meldic del reeixit pop-rock creat per grups musicals sorgits a la ciutat durant les dcades dels 80 i els 90 s'ha vingut a anomenar Donosti Sound o So Sant Sebasti. Duncan Dhu (Mikel Erentxun i Diego Vasallo), 21 Japonesas, Le Mans, La Buena Vida, lex Ubago o La Oreja de Van Gogh sn alguns dels grups sorgits a Sant Sebasti entorn d'aquest estil musical, inequvocament marcat per la climatologia grisa i la fisonomia aburgesada de la ciutat.

Equipaments culturals.


Cases de Cultura: De titularitat municipal, es tracta de centres culturals dotats de biblioteca, sales de conferncies i altres equipaments distributs pels diferents barris de la ciutat. s tamb municipal l'Escola de Msica i Dansa, que ofereix ensenyaments no reglats. ;

Biblioteca Central: Situada a l'Ajuntament, es tracta de la biblioteca ms ampla de gesti municipal. ;

Centre Cultural Koldo Mitxelena: De titularitat provincial, es tracta del ms important equipament cultural de Sant Sebasti. Disposa de biblioteca, videoteca, fonoteca, hemeroteca, sales d'exposicions, sales d'estudi i sales de lectura. ;

Biblioteca del Conservatori Francisco Escudero: Posseeix una notable biblioteca musical. Disposa, aix mateix, d'un dels fons histrics ms importants del pas, que es troba ntegrament digitalitzat. 

Aquarium: L Aquarium de Sant Sebasti est situat al moll, al costat del Passeig Nou. Posseeix una rellevant collecci histrica, aix com una moderna ampliaci amb un passads que recorre una gran peixera. ;

Museu Sant Telmo: De titularitat municipal i situat en un antic convent del segle XVI. ;

Tabacalera: Antiga fbrica de tabac i futura seu del Centre Internacional de Cultura Contempornia. ;

Palau de Congressos i Auditori Kursaal: Important sala de congressos, espectacles i concerts dissenyada per Rafael Moneo. ;

Plaa de Toros de Illumbe: Situada al costat de la ciutat esportiva d Anoeta, a ms dels toros acull els partits de l'ACB del Bruesa GBC i concerts multitudinaris. ;

Gastronomia.

Es diu que Sant Sebasti s la ciutat del mn amb major nombre d'estrelles Michelin per metre quadrat. De fet, s l'nica ciutat del mn, juntament amb Pars, que posseeix tres restaurants amb tres estrelles, la mxima qualificaci. Aix doncs, la gastronomia s un dels principals atractius turstics de la ciutat. Com representants de la nova cuina basca, prestigiosos cuiners com Juan Mara Arzak, Pedro Subijana, Martn Berasategui o Jos Juan Castillo (els tres primers amb les tres estrelles Michelin ja comentades) tenen els seus restaurants a Sant Sebasti. Tamb sn molt populars els bars de pintxos de la Part Vella, com ja s'ha assenyalat, obres d'art culinries en miniatura.

 Festivitats.

La principal festa de la ciutat s la Tamborrada, que se celebra el 20 de gener, dia de Sant Sebasti. La nit del 19 al 20 de gener la Plaa de la Constituci de la Part Vella s'omple de donostiarres, per a realitzar la hissada de la bandera i comenament de les festes. Al llarg del mat del dia 20 desfila la Tamborrada Infantil, amb ms de mig centenar de companyies infantils de centres escolars de Sant Sebasti i al llarg de les 24 hores que dura la festa circula mitja centena de tamborradas d'adults. El dia 20 a les dotze de la nit, la Unin Artesana arria la bandera en la Plaa de la Constituci com fi de festa. Es tracta d'una festa amb arrels histriques sorgida a la fi del segle XIX. La msica que s'interpreta, que inclou l'himne de la ciutat (Marxa de Sant Sebasti, la lletra de la qual va ser obra de Seraf Baroja), va ser escrita per Raimundo Sarriegui, originalment per a piano, sent adaptades posteriorment per a banda). 



A l'agost, durant la setmana que incorpora el dia 15 (l'Assumpci), se celebra la Setmana Gran donostiarra, la festa estiuenca i turstica de la ciutat. Entre les diverses activitats que s'organitzen, est el Concurs Internacional de Focs Artificials de Sant Sebasti. Cada nit d'aquesta setmana cadascuna de les cases pirotcniques participants, totes elles arribades de diferents parts del mn, s'encarreguen de llanar els seus focs artificials des dels jardins de Alderdi Eder sobre la badia de La Conquilla. s un dels ms importants certmens pirotcnics d'Europa. 

El 31 d'agost es recorda l'incendi que va arrasar la ciutat el 1813, durant la Guerra de la Independncia, deixant en peus un sol carrer, la ms antiga de la ciutat: el carrer 31 d'agost, a la Part Vella. 

El 21 de desembre s el dia de Sant Toms. Durant aquest dia per tota la ciutat es poden veure llocs de productes artesanals entre els quals destaquen, per ser el menjar tpic del dia, el talo, la xistorra (o txistorra, en euskera) i la sidra. 

Els llocs en qesti solen estar collocats en llocs com la Plaza Gipuzkoa o la Plaa de la Constituci de la ciutat, i solen estar atesos per organitzacions o grups d'escolars.

Vida nocturna.

L'oci nocturn de la ciutat es centra principalment en tres punts: la Part Vella, les discoteques de la Badia de la Conquilla i els locals situats al costat de la plaa de toros de Illumbe. 

A la Part Vella es concentren grups variats de joves de totes les edats, molts dels quals es desplacen a les discoteques de La Concha o a les de Illumbe amb el tancament dels bars d'aquesta zona. Les tres discoteques situades en la badia acullen a tot tipus de pblic, si b sn considerades discoteques de pblic amb alt poder adquisitiu. Aquestes tres discoteques acullen les festes del Festival Internacional de Cinema. A la zona de Illumbe, considerada insegura per trobar-se en una zona allunyada del nucli urb, es troben les ms grans discoteques de Sant Sebasti, a les quals acudeix un pblic variat i nombrs. Al voltant del carrer Reis Catlics, al costat de la catedral del Bon Pastor, han sorgit locals d'ambients diversos, en el que pot constituir el germen d'una nova zona d'oci nocturn per a la ciutat.

Educaci.

Segons dades de la Societat de Foment de l'Ajuntament, gaireb el 70% dels donostiarres t estudis similars o superiors al batxillerat. El 26,6% disposa d'algun ttol universitari o d'estudis tcnics.. 

Al marge dels nombrosos collegis privats de carcter religis i laic i de les escoles i instituts pblics, dependents del Govern Basc, la tradici musical de la ciutat posa en relleu el Conservatori de Msica Francisco Escudero, creat l any 1879 i pel qual han passat alguns dels ms importants compositors i msics espanyols del segle XX. En el que a l'ensenyament superior universitari es refereix, a la ciutat tenen presncia tres universitats i un conservatori superior. 

Universitat del Pas Basc: A Sant Sebasti es troba el Campus de Guipscoa d'aquesta universitat pblica. ;

Universitat de Navarra: Aquesta universitat privada situada a Pamplona imparteix al Tecnun de Sant Sebasti les enginyeries. ;

Universitat de Deusto: Construt l any 1956, el Campus de Sant Sebasti imparteix diferents titulacions universitries.

Musikene: Centre Superior de Msica del Pas Basc, creat al 2002.


Esport.
Installacions esportives. 

La ciutat esportiva de Sant Sebasti, situada al barri d'Amara, s Anoeta, on es troba l'Estadi d'Anoeta (que va substituir, al 1993, l'Camp de Futbol Atotxa), el Veldrom d'Anoeta, una piscina olmpica, una piscina d'oci, diverses pistes polisportives polivalents, un polisportiu, tres frontons, gimns, miniestadi, el Palau de Gel, un hotel, aix com un circuit per a la prctica de l'skate. Es tracta d'un dels complexos esportius ms complets del pas. Aix mateix existeixen altres polisportius repartits pels respectius barris (Antic, Ibaeta, Gros,...). El Hipdrom de Sant Sebasti, tamb anomenat Hipdrom de Lasarte, est situat al barri de Zubieta. Es tracta d'un dels hipdroms ms importants de la pennsula. Aquest va ser creat l any 1916. 

Clubs esportius.
Real Sociedad: La Reial Societat de Futbol o "La Real", fundada al 1909 com successora directa del Club Ciclista de Sant Sebasti, s l'equip de futbol de la ciutat. Campi de la Lliga en dues ocasions, ha guanyat altres trofeus com la Copa del Rei i ha estat en diverses ocasions a les portes de guanyar altres campionats nacionals i Internacionals. ;

El camp de futbol de La Real s l'Estadi d'Anoeta, per els entrenaments es desenvolupen a les installacions que el club posseeix a Zubieta. ;

Sant Sebasti GBC: El 23 de maig de 2006, al Polisportiu Jos Antonio Gasca d Anoeta, l'equip de bsquet de la ciutat, el Sant Sebasti Gipuzkoa Basket Club, va assegurar el seu ascens de la lliga LEB-1 de la lliga ACB, amb el que el bsquet donostiarra va tornar a situar a un equip local en la principal lliga espanyola i segona ms important del mn. ;

Esdeveniments esportius. 
Clssica de Sant Sebasti: Prova ciclista d'una etapa de durada que comena i acaba a Sant Sebasti (tamb anomenada Clssica Sant Sebasti-Sant Sebasti). Pertany al UCI ProTour. ;

Bandera de La Concha: Prova d'embarcacions de rem de gran prestigi, potser la ms important. El guanyador de l'edici de 2006 va ser Castro.

Turisme.


Sant Sebasti s una de les ciutats ms turstiques del sud d Europa, activitat que li proporciona la major part del seu potencial econmic. Per a satisfer aquesta demanda, la ciutat disposa de bons serveis i d'una curada esttica. 

Un dels principals atractius turstics s la gastronomia, juntament amb els festivals d'estiu (Jazz, Cinema i Quinzena Musical). La Badia de La Concha, vorejada per la seva caracterstica barana, s el smbol turstic de Sant Sebasti des que la reialesa espanyola la va comenar a visitar amb regularitat en el segle XIX a causa de la qualitat de les aiges termals del Balneari de La Perla, situat a la mateixa platja. Al centre de la badia es troba la perla de la concha, que s la Illa de Santa Clara. 

A ms d'aquesta platja, la ciutat disposa de dues ms: Ondarreta i la Zurriola. Al costat d Ondarreta, i seguint fins al final el passeig que voreja la badia, s'arriba al Peine del Viento, un conjunt escultric elaborat per Eduardo Chillida i convertit en un altre dels smbols de la ciutat. El singular Palau Municipal de Miramar, construt en estil angls per la Casa Real espanyola al comenament del segle XX i venut a l'Ajuntament als anys setanta, ofereix unes espectaculars vistes a la Badia, igual que el Parc d'Atraccions del Mont Igueldo, petit parc d'atraccions de principis del segle XX des del qual s'obtenen unes vistes esplndides de la badia, que tanca per l'oest aquest tur. 

Els passejos pel centre de la ciutat, l'rea Romntica al costat del riu Urumea, els carrers principals de la qual estan totalment peatonalizats, sn un altre dels punts forts de l'oferta turstica de la ciutat. Sn remarcables els edificis de la Diputaci Foral de Guipscoa (inspirat en l'edifici de l'pera de Pars), la catedral del Bon Pastor i els edificis de Correus i Centre Cultural Koldo Mitxelena, situats a la mateixa plaa, l'Ajuntament, el Museu de Sant Telmo, lEsglsia de Santa Mara i la parrquia de San Vicente a la Part Vella, el Teatre Victoria i l'Hotel Mara Cristina, l'Estaci del Nord i les viles d'estil purament francs situades a la vora del riu.



Ciutats agermanades.
 Marugame, Jap;
 Plymouth, Anglaterra;
 Reno, Estats Units;
 Trento, Itlia;
 Wiesbaden, Alemanya;
 Daira de Bojador, Shara Occidental;
 Batumi, Georgia;

Fills illustres.


Vegeu tamb.
Clssica de Sant Sebasti;
Festival Internacional de Cinema de Sant Sebasti;
Platja de la Concha;
Real Sociedad de Ftbol;

 Referncies.


Enllaos externs.

Pgina web oficial de l'ajuntament de Sant Sebasti , ,  i ;
Pgina web oficial de la Companyia del Tranvia de la ciutat(CTSS)  i ;
Pgina informativa d'actes culturals cellebrats a la ciutat ;
Fotos de Sant Sebasti;
Plnol Rondaire, Sant Sebasti;




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46532" title="Gran depressi" nonfiltered="3121" processed="3101" dbindex="18442">
La Gran depressi fou un perode de deu anys (entre 1929 i 1939) caracteritzats per la major recessi econmica global, tant en profunditat com en duraci, que la histria moderna coneix. No hi ha consens sobre les causes, si b se sol assenyalar que s'origin als Estats Units d'Amrica, coincidint amb el crack borsari del 24 d'octubre de 1929 (l'anomenat "Dijous Negre") a Wall Street. 

Es va estendre des dels Estats Units a la resta del mn capitalista. La crisi provoc grans taxes de desocupaci: catorze milions de persones als Estats Units, sis a Alemanya i tres al Regne Unit. A Austrlia, la taxa de desocupaci va ser fins i tot ms gran que als Estats Units i al Regne Unit junts. S'estima que la cinquena part de la poblaci britnica vivia per sota del llindar de pobresa a la meitat de la dcada de 1930.

L'elecci com a president de Franklin Delano Roosevelt i l'establiment del New Deal el 1932 marc l'inici del final de la Gran Depressi als Estats Units. No obstant aix, a Alemanya, la desaparici del finanament exterior, a principis de la dcada de 1930, i l'augment de les dificultats econmiques, van propiciar l'aparici del nacional-socialisme i a l'arribada al poder d'Adolf Hitler.


 Precedents .
s difcil assenyalar el conjunt de factors que originaren la mencionada recessi, tot i que la Primera Guerra Mundial i la consegent caiguda del sistema monetari internacional, basat en el patr or, hi teniren un paper preponderant.

El finanament d'aquest conflicte bllic va deixar sense reserves d'or a les principals potncies europees, concentrant-se aquest als Estats Units d'Amrica i a Espanya, i amb un deute considerable, que encara s'hauria d'aprofundir ms amb les tasques de reconstrucci. Aquests forts desequilibris convertiren en inviable el sistema del patr or, vigent fins aleshores. Tamb ocasionaren una dependncia financera d'Europa respecte a l'altre costat de l'Oce Atlntic, que ajud a la propagaci de la crisi.

L'abundncia d'or permeteren uns tipus d'inters baixos als Estats Units, que facilitaren la bonana econmica dels anys 20, aix com la realitzaci de nombroses inversions a una Europa necessitada per la reconstrucci. Aquesta abundncia de diners tamb facilitaren l'inici de varies bombolles especulatives, la ms destacada de les quals va ser la de la borsa de Wall Street.

Al costat oriental de l'Atlntic, la completa caiguda del sistema monetari vigent ocasion importants trastorns. Els bancs centrals, habituats a la escassesa de l'or i ofegats pel deute pblic, no trobaren una disciplina monetria adequada, generant importants hiperinflacions. Aquestes foren de gran gravetat a les antigues potncies centrals, especialment a ustria i Alemanya.

 El crack .
En aquest context, es propos una tornada a l'antic sistema que tan bons resultats havia donat, de forma que progressivament els pasos ms importants fixaren la paritat de la seva moneda amb l'or. Per moltes, acostumades al seu prestigi monetari del passat, sobrevaluaren les seves respectives monedes. Aquest cas era especialment notori amb la lliura esterlina, degut principalment a les pressions de Winston Churchill.

Amb unes monedes europees sobrevaluades, s'increment el flux d'or cap als Estats Units. A ms, els importants guanys que l'especulaci a la borsa estava generant dugu a moltes persones a endeutar-se per a comprar accions, de forma que poc a poc pujaren els tipus d'inters i s'increment encara ms el flux d'or.

Aquesta creixent inversi en borsa va anar deixant sense financiaci ni consumidors als sectors productius (especialment els europeus) als quals estaven lligades les accions, iniciant una petita recessi econmica a comenaments del 1929. La borsa, per, acceler la seva tendncia alcista, augmentant aix la ja sorprenent alta sobrevaloraci de les accions, que tard o d'hora havia de desaparixer.

Molts foren els analistes que ho advertiren, i en nombroses ocasions semblava que la caiguda havia de comenar, per finalment no va ser fins al 24 d'octubre en qu es va produir el crack. La conseqncia: milers de petits estalvis destruts i moltssima gent endeutada sense possibilitat de tornar els doblers. 

Els bancs comenaren a tenir problemes de liquiditat, ja que gran part dels que havien demanat un prstec es declaraven insolvents, mentre que la gent, temorosa de qu no li tornin els seus estalvis, els treia massivament. Molts d'ells, es declararen a la fallida.

Per a ms informaci vegeu  Crack del 29

 Reacci i profunditzaci de la crisi .
Seguint les directrius de les teories dominants de l'poca, la Reserva Federal apuj encara ms els tipus d'inters, reduint aix la oferta monetria. Aquesta poltica no ajud a recuperar la liquiditat dels bancs, sin que fou l'origen de dificultats financeres encara majors, que patiren especialment les empreses. Tamb redu drsticament el nivell de demanda agregada, de forma que els productors es trobaven amb excedents que no sabien com vendre, ocasionant una dramtica caiguda dels preus i dels beneficis.

Aix s'inici un procs en cadena, on la fallida d'unes empreses duia automticament a les d'altres (especialment dins el sistema bancari), deixant aix a milers d'inversors a la runa i a milions de treballadors a l'atur.

Els importants problemes financers dugueren als governs a aplicar poltiques proteccionistes respecte al comer, basant-se en un extrem nacionalisme econmic. Els primers en fer-ho varen ser els Estats Units, amb l'aprovaci de la Hawley-Smoot Tariff Act al juny de 1930, comenant aix una guerra comercial amb un impacte eminentment negatiu sobre l'economia mundial.

A Europa, les desinversions fetes pels ciutadans dels Estats Units tingueren el mateix resultat, o encara pitjor, que al pas on s'havia causat la depressi. El cas mes greu va ser l'Alemanya de la Repblica de Weimar, on les pssimes condicions econmiques ocasionaren l'ascens dels totalitarismes i la victria electoral d'Adolf Hitler al 1932, i la seva presa del poder al 1933.

 Franklin D. Roosvelt i el New Deal .
Aquell mateix any, tamb als Estats Units es produeix un canvi de govern. Franklin D. Roosevelt guanya les eleccions, amb la promesa d'acabar amb la recessi. La poltica que aplic s coneguda com a New Deal, i posa les bases de l'Estat del Benestar modern. 

Seguint les teories de John Maynard Keynes i altres economistes heterodoxes, Roosvelt comen a combatre la recessi per mitj del deute pblic. Per la por a que es produeixi un procs inflacionari, aix com el desconeixement general d'aquestes teories i dels seus mecanismes d'aplicaci, varen impedir que aquestes tinguessin l'efectivitat que s'esperava d'elles. Aquesta por, bviament, estava infundada, ja que l'economia es trobava a un important procs deflacionari.

Per contra, a l'Alemanya de Hitler es comenaren a construir importants infraestructures recurrent a les mateixes tcniques, amb un notable xit econmic. Aix li va permetre agafar un avantatge de 6 anys respecte a la resta de les potncies, excepte la URSS.

No va ser fins l'arribada de la Segona Guerra Mundial, en qu els governants s'oblidaren de la inflaci, quan les despeses en armament aconseguiren un augment significatiu de la demanda agregada i la recuperaci de les economies capitalistes.

 Conseqncies .
Generalment, es considera la Segona Guerra Mundial com a conseqncia directa de la Gran depressi, ja que fou aquesta, junt amb el sentiment d'haver ser tractats injustament al Tractat de Versalles, la que va permetre l'ascensi de Hitler al poder. Cal dir que aquesta explicaci noms s parcialment vlida, ja que tant Itlia com el Jap quedarien fora d'ella.

A l'mbit sociolgic, tota una generaci va quedar marcada per la dramtica dcada dels 30. Aquest fet n's la causa principal de l'acceptaci de les teories keynesianes, trencant aix amb els postulats de l'economia clssica. Apareix aix l'Estat del Benestar, que dura fins avui en dia.

 Bibliografia recomanada .
 El Crack del 29, John Kenneth Galbraith.

 Vegeu tamb .
Llista de recessions econmiques;
La Gran Depressi a Alemanya;
La Gran Depressi a Amrica Llatina;
La Gran Depressi a Canad;
La Gran Depressi a Espanya;
La Gran Depressi als Estats Units;
La Gran Depressi a Frana;
La Gran Depressi al Regne Unit;
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46534" title="Illes Esparses de l'Oce ndic" nonfiltered="3122" processed="3102" dbindex="18443">

Illes Esparses:
  1 : Bassas da India   2 : Illa Europa
  3 : Illes Glorioses   4 : Juan de Nova
  5 : Tromelin
(Altres: KM Comores, MG Madagascar, MZ Moambic, MU Maurici, RE Reuni, YT Mayotte)]]

Les illes Esparses de l'oce ndic (en francs les parses de l'ocan Indien) sn un conjunt d'illes al voltant de Madagascar, a l'oce ndic, agrupades sota un estatus especial de l'administraci francesa. Sn les segents:

Al canal de Moambic:
Bassas da India, s un atol en formaci.
Illa Europa, de 28 km, situada a 500 km de la costa africana.
Juan de Nova, de 4,4 km, situada a 600 km al sud-oest de Mayotte.
Illes Glorioses, situades al nord-est de les Comores.
A les illes Mascarenyes, al nord de la Reuni:
Tromelin, d'1 km, s habitada per 17 meteorlegs.

Les illes no tenen una poblaci permanent, noms militar i cientfica. Existeixen diverses installacions meteorolgiques i especialment la de Tromelin s important per la supervisi dels ciclons que afecten Madagascar, la Reuni i Maurici. Totes elles estan classificades com a reserves naturals.

Sota l'autoritat del ministre francs d'ultramar, des de 1960 l'administraci estava a crrec del prefecte de la Reuni. El gener del 2005 va passar a l'administrador general de les Terres Australs i Antrtiques Franceses, amb seu a la Reuni.

 Enllaos externs .

Informaci del Ministeri d'Ultramar francs  ;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46535" title="PRI" nonfiltered="3123" processed="3103" dbindex="18444">
REDIRECTPartit Revolucionari Institucional;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46536" title="Catalnic" nonfiltered="3124" processed="3104" dbindex="18445">


 lingstica : nom alternatiu per al dialecte judeocatal.
 lingstica i poltica: terme proposat a meitat del segle XX com aglutinador de tots els dialectes catalans. Vegeu Comunitat Catalnica.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46538" title="Comunitat Catalnica" nonfiltered="3125" processed="3105" dbindex="18446">
El terme Comunitat Catalnica i el gentilici catalnic va ser proposat per Miquel Adlert i altres valencianistes com a nom per al que avui es coneix com a Pasos Catalans, amb la intenci de determinar un nom que fra acceptat per tots els territoris de llengua catalana.

Aix s'expressava la seua necessita en una carta manifest a Serra d'Or, juny 1961, nm. 6, signat, entre altres, per Alfons Verdeguer, Xavier Casp, Miquel Adlert, Jaume Bru i Vidal, Alfons Cuc, Rafael Villar i Beatriu Civera:

 "per al dit conjunt de Valncia, Mallorca i Catalunya acceptem la denominaci suggerida fa poc per Miquel Adlert Noguerol de  Comunitat Catalnica , on la primera paraula indica el tipus d uni que existia i s el que acceptem, i la segona afirma la unitat de llengua i cultura, alhora que ens dna un gentilici com i nou per a tots, que conservem aix els antics, junt amb les denominacions de sempre per a les nostres terres". ;

Molts d'ells es retractarien i, fins i tot, negarien haver signat aquestes paraules.

El terme catalnic ha estat alguns dels barallats (entre d'altres, com ara, catal/valenci) per l'Acadmia Valenciana de la Llengua en el seu dictamen del 9 de febrer de 2005.

 Vegeu tamb .
 Valencianisme;
 Pasos Catalans;
 Blaverisme;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46549" title="Partit Acci Nacional" nonfiltered="3126" processed="3106" dbindex="18447">
El Partit Acci Nacional (en castell, Partido Accin Nacional, PAN), s un partit poltic mexic. Amb tendncies conservadores, s un dels tres partits poltics principals de Mxic, i el qual va postular al president actual de Mxic, Felipe Caldern, com a candidat per a les eleccions presidencials del 2006.

Histria.

Orgens.
El partit va ser fundat el 1939 per Manuel Gmez Morn ex-rector de la Universitat Nacional Autnoma de Mxic. El partit va tenir el suport de molts catlics mexicans, que sentien que les lleis anti-clericals que van sorgir arran de la Revoluci Mexicana havien anat massa lluny en prohibir, entre altres coses, el dret del vot dels sacerdots i la nacionalitzaci de les propietats de l'esglsia, a ms de establir l'educaci completament laica a totes les escoles del pas. Els catlics havien respost a aquestes limitacions amb manifestacions i aixecaments, que van ser coneguts com la "Guerra Cristera", la qual va ser sufocada pel govern. Els catlics i conservadors van cercar una manera pacfica de motivar el canvi per mitj de la representaci poltica, i van donar suport a aquest nou partit poltic.

Lent creixement.
El Partit Acci Nacional es convertiria en el principal i el ms antic partit d'oposici de la poltica mexicana. Malgrat el poder hegemnic del Partit Revolucionari Institucional, el PAN a poc a poc guanyaria terreny i reputaci. El 1946 va guanyar el primer candidat a diputat; el 1947 va guanyar la primera presidncia municipal a l'estat de Michoacn; el 1989 va guanyar les eleccions a governador d'un estat (Baixa Califrnia), per primera vegada, i el 1991 el primer senador per vot directe. Durant la dcada dels noranta ja s'havia convertit en el segon partit ms important (en nombre de diputats i senadors del Congrs de la Uni), i el 1997 i des del 2000 els diputats del PAN sn majoria relativa de la Cambra dels Diputats. Els candidats del PAN, Vicente Fox i Felipe Caldern van guanyar les eleccions presidencials del 2000 i el 2006 respectivament.

Poltiques del PAN.

El Partit Acci Nacional s reconegut com a partit poltic de dreta o centre-dreta de Mxic, especialment pel suport que va rebre dels catlics mexicans, i perqu el seus candidats, a diferncia dels altres partits, han fet pblica la seva fe i les seves creences. A ms, sn partidaris de la liberalitzaci del comer i la privatitzaci de les empreses pbliques. Recentment s'ha fet membre l'organitzaci cristiano-demcrata d'Amrica. Tanmateix, algunes de les poltiques de l'ex president de Mxic, Vicente Fox es van distanciat de les poltiques de dreta; per exemple, ha realitzat campanyes per a combatre l'homofbia, aix com l's de la pndola de l'endem com a mtode anticonceptiu (ambdues campanyes severament criticades per l'Esglsia Catlica).

Vegeu tamb.
 Guerra Cristera;
 Poltica de Mxic;
 Histria de Mxic;
Armando Enrquez Flores;

Enllaos externs.
 Pgina oficial del PAN, en castell;
 Institut Federal Electoral de Mxic, en castell;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46550" title="Llemos" nonfiltered="3127" processed="3107" dbindex="18448">

Lingstica:
 Nom histric del catal: llengua llemosina.
 Dialecte de l'occit: llemos (occit).
Geografia:
 Regi francesa d'Occitnia: Llemos (regi);
 La Marca llemosina s un territori situat al nord del Llemos;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46551" title="Llengua llemosina" nonfiltered="3128" processed="3108" dbindex="18449">

Llemos o llengua llemosina va ser un terme que es va utilitzar a partir del segle XVI per a designar la llengua catalana, inspirant-se en el seu parentiu amb l'occit i referint-s'hi a travs del nom d'un dels dialectes occitans, el de la regi nord-occitana de Llemotges. Al principi, al s. XVI, als regnes de Valncia i de Mallorca la denominaci designava el catal arcaic i la llengua trobadoresca. Aquell mateix segle, al Pas Valenci, ja s'aplic a la llengua contempornia. Al segle XIX, quan Bonaventura Carles Aribau va escriure l'oda La Ptria (1833), el terme fou acollit a les Illes Balears i, especialment, al Pas Valenci, on es va fer molt popular en els ambients de la Renaixena. Es va veure en el terme llemos l'oportunitat d'una denominaci unitria per a la llengua sense referncies geogrfiques que provoquessin susceptibilitats. Per, a mitjan segle XIX, els especialistes en literatura trobadoresca consideraren inadequada aquesta denominaci i, el 1862, Mari Aguil i Fuster reivindic la recuperaci del nom de "catal" als Jocs Florals.

La denominaci no sols es refer al suposat, i equivocat, origen occit de la llengua, sin que alguns dels partidaris del terme tamb hi incloen l'occit, posant al mateix nivell dins del concepte com de llemos els dialectes parlats a Catalunya, els dialectes parlats al Pas Valenci, el mallorqu, menorqu i eivissenc amb els dialectes de l'occit.

L'origen de l'aplicaci al catal, i de vegades a l'occit, d'aquesta denominaci es troba ja vers el 1200 en el primer tractat de retrica trobadoresca i primera obra gramatical d'una llengua romnica, Razs de trobar, obra del catal Ramon Vidal de Besal, que hi aplica el nom de "lemosin" a tot l'occit, dins el qual molts han considerat que incloa el catal, en parlar "del nostre lengatge".

El 1220, el trobador occit Albert de Sisteron encara posava Occitnia del costat de Catalunya, terres que oposava a Frana, que les havia conquerides, per per a ell Llemotges ("Limosin") era una regi ms ("Monges, cauzets: segon vostra ciensa, /qual valon mais, catalan o francs? / Et met deai la banda de Catalunya Gascuenha e Proena, / e Limosin, Alvernha e Vians"). 

Germ Coln, per, considera que l'aplicaci de llemos a tot l'occit s equivalent a l's del nom provenal per al mateix idioma (Jofre de Foix fa referncia a "cantar proenals" i Llus d Aver a "proensalesch") i que en els dos casos l'aplicacio del nom procedeix del pas ve a l'rea dialectal corresponent, Frana per al llemos i itlia per al provenal. D'altra banda, la importncia d'alguns trobadores llemosins, com Bertran de Born i Giraud de Bornelh, ajud a la identificaci de la llengua amb un dels seus dialectes.

La primera vegada que s'aplic llemos a l'edat moderna a la llengua de la poesia fou l'any 1502, a Mallorca, en el cartell d'un premi per a obres en "cobles lemosines" en honor de Ramon Llull.

I el primer cop que s'aplic aquesta denominaci a la llengua catalana medieval fou el 1521 (la llengua llemosina primera), referint-se a la llengua de Ramon Llull, en l edici del seu Llibre d'Evast e Blaquerna modernitzat i publicat per Joan Bonllavi. En aquest cas el nom era justificat perqu per a l'edici es compararen diversos manuscrits de l'obra i un era en llengua occitana. I el 1523 el nom ja s'aplic a la versi modernitzada que s'havia d'imprimir d' Scala Dei de Francesc Eiximenis, l'original del qual ja era catal. Finalment, el 1531 ja s'aplic el nom llengua llemosina a la llengua catalana contempornia, a l'edici de lSpill de Jaume Roig.

El 1646, 1736 i 1791, apareix encara a Mallorca referit a la llengua medieval de Ramon Llull, en sengles versions modernes, contra el valor que rebia al Pais Valenci de llengua moderna.

La Reial Cdula d'Aranjuez de 1768, dictada per Carles III d'Espanya anomen "lengua lemosina" a la catalana a l'hora de prohibir-ne l's als jutjats i a les escoles. 

La romanstica durant el segle XIX i XX va anar desmuntant la identitat entre occit i catal i el terme llemos caigu en dess per la seua inexactitud histrica i filolgica. Fora de les universitats, Gaspar M. de Jovellanos, des de l'exili a Mallorca, a principi del s. XIX, ja havia anunciat que prest es tornaria dir "catal". El 1855, el menorqu Josep M. Quadrado critic l's del nom "llemos". El seguiren els catalans Manuel Mil i Fontanals, principal especialista en la literatura trobadoresca (1858) i el gramtic Antoni de Bofarull (1864).  Mentrestant, el valenci Vicent W. Querol titul una obra seva Rimes catalanes (1877) i el mallorqu Jeroni Rossell, una altra, Poetes balears. Setgle XIX. Poesies d'autors vivents escrites en catal (1873).  Marcelino Menndez Pelayo, que havia usat el nom de llemos, el 1889 defens el de catal. 


 Vegeu tamb .
 Catal;
 Denominacions de la llengua catalana;
 Blaverisme;
 occit;
 Comunitat Catalnica;
 Catal-valenci-balear;
 bacavs;
 cavab o cavabnic;

Bibliografia.
Germ Coln, "Llemos i llengua d'oc a la Catalunya medieval, La llengua catalana en els seus textos, Ed. Curial, Barcelona, 1978.
Germ Coln, El espaol y el cataln, juntos y en contraste, Ed. Ariel, Barcelona, 1989, p. 29-32.
August Rafanell Vall-Llosera(ed.), Un nom per a la llengua. El concepte de llemos en la histria del catal, EUMO Editorial, Vic, 1991.
August Rafanell Vall-Llosera, El llemosinisme : un estudi de les idees sobre la variaci lingstica en la histria de la llengua catalana, Edicions microfotogrfiques de la Universitat Autnoma de Barcelona, DL B. 22419-91.
August Rafanell Vall-Llosera, El llemosinisme valenci a la darreria del segle XIX, Caplletra 11, 1991. ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46556" title="Eduskunta" nonfiltered="3129" processed="3109" dbindex="18450">

L'Eduskunta (en fins) o el Riksdag (en suec) (ambdues llenges oficials) s el parlament unicameral de Finlndia.

Compta amb 200 diputats, i t la seu a Hlsinki, la capital.


 Histria .

Quan Finlndia era noms un Gran Ducat de Rssia, en 1906, un Eduskunta monocameral fou creat. Abans, hi havia una Dieta de Finlndia que havia substitut el Riksdag dels Estats generals el 1809. L'1 de febrer de 1809, el tsar Alexandre I de Rssia convoc els Estats generals del Gran Ducat a Porvoo. La cerimnia d'obertura tingu lloc el 28 de mar de 1809 a la catedral de Porvoo, per les sessions es feren al Collegi de la ciutat.

Finlndia proclam la seva independncia el 6 de desembre de 1917, i hagu de suportar, durant l'hivern de 1918, la trgica Guerra civil de Finlndia.

Durant la Guerra d'Hivern, entre 1939 i 1940, la seu del parlament va ser a la ciutat de Kauhajoki.

Segons la constituci finlandesa, la sobirania pertany al poble, a travs del parlament. Per votar, s'ha de tenir 18 anys o ms. 

L'edifici del Parlament va ser dissenyat per J.S Siren i fou acabat el 1931.

Constituci.

La Constituci del 17 de juliol de 1919 declara que Finlndia s una repblica sobirana en la qual el poder pertany al poble que l'exerceix per mitj dels seus representants a l'Eduskunta.

La representaci proporcional ha estat adoptada a Finlndia des del 1906, i no ha tingut com a conseqncia la fractura dels partits en molts trossos, com s el cas en molts altres pasos.

Tots els finlandesos de ms de 18 anys poden votar i ser elegibles ( amb excepci del personal militar en servei i d'alguns oficials judicials). El terme del mandat s de quatre anys (ha estat molt de temps de tres anys) per el President pot dissoldre l'Eduskunta i demanar noves eleccions sota la demanda del primer ministre i desprs d'una consulta del president de l'Eduskunta.

Les lleis es debaten a petici del Consell d'Estat o dels parlamentaris.

Partits poltics histrics.

 el Partit popular suec (Svenska Folkpartiet) :  defensa els interessos materials i culturals de la poblaci de llengua sueca, obtenia regularment entre 22 i 25 diputats de 1919 a 1930 ; ;
 el Partit unionista fins que es form l'any 1918, agrupava elements burgesos conservadors i representaven els banquers, els empresaris, el clergat i l'alta burgesia - obtenia entre 28 i 42 diputats del 1919 al 1930 ;
 el Partit progressista o Partit del progrs, que data tamb del 1918 s liberal-demcrata. Durant molt temps, ha collaborat amb els Agraris per una poltica centrista - obtenia noms de 7 a 26 diputats (1919) durant el mateix perode, en forta prdua de velocitat.
 el Partit agrari (1910) era un partit democrtic i radical per que vetllava sobretot pels interessos de la poblaci agrcola, tot sent nacionalista: era el principal partit, just desprs dels socialdemcrates, de 1919 a 1930 ( entre 42 i 60 diputats). s el Partit de Centre desprs de 1965 ;
 el Partit socialdemcrata de Finlndia (fundat el 1899) s un partit socialdemcrata, oposat al comunisme - era des del 1919 el principal partit finlands ( 78 diputats el 1919 - 66 diputats el 1930); ;
 el Partit comunista de Finlndia (dissolt el 1922), s'havia reformat amb el nom de Partit dels obrers i dels petits pagesos - per sotms a Moscou, s novament prohibit el 1930. De 1919 a 1929, ha tingut diputats a l'Eduskunta (2 el 1919, 27 el 1922, 18 l'any 1924,20 el 1928 i 23 el 1929).

Majoria actual.

El sistema proporcional estimula un multipartidisme, el que condueix a governs de coalici. 
En les eleccions legislatives del 16 de mar del 2003, dos partits van dominar els resultats: 
 Centre o Keskusta (KESK) amb 55 diputats;
 SDP amb 53 diputats.
S'han aliat per formar amb el Svenska Folkpartiet un govern de coalici. 

Resultats de les eleccions del 2003.

Les ltimes eleccions legislatives van tenir lloc el 16 de mar del 2003 (les prximes es celebraran al 2007). Escons per partit, amb els noms dels partits en fins i en suec, les dues llenges oficials a Finlndia :

55 (Partit de Centre (Finlndia)) (Keskusta, Centern);
53 (Partit socialdemcrata de Finlndia) (Sosiaalidemokraattinen Puolue, Socialdemokratiska Partiet);
40 (Kokoomus) (Kokoomus, Samlingspartiet);
19 (Aliana d'esquerra ) (Vasemmistoliitto, Vnsterfrbundet);
14 (Lliga verda) (Vihre Liitto, Grna frbundet);
8 (Democristians) (Kristillisdemokraatit, Kristdemokraterna);
7 (Partit popular suec) (Ruotsalainen Kansanpuolue, Svenska Folkpartiet);
3 (Autntics finlandesos) (Perussuomalaiset, Sannfinnarna);
1 illes land un diputat d'un partit insular (aliat amb el  Svenska Folkpartiet en el mateix grup parlamentari).

Enllaos externs.
Web oficial del Parlament de Finlndia, en fins, suec, angls i francs.
Histria de l'Eduskunta;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46558" title="Riksdag" nonfiltered="3130" processed="3110" dbindex="18451">

 Sucia: el parlament suec.
 Finlndia: el parlament finlands o Eduskunta.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46561" title="Partit de la Revoluci Democrtica" nonfiltered="3131" processed="3111" dbindex="18452">
El Partit de la Revoluci Democrtica (en castell, Partido de la Revolucin Democrtica, PRD), s un dels tres partits poltics ms importants de Mxic. s un partit d'esquerra.

Histria.
Antecedents.
L'ambient poltic i democrtic de Mxic va comenar a canviar el comenament de la dcada dels vuitanta. El pas estava experimentant un descontentament amb els governs successius del Partit Revolucionari Institucional (PRI), i fins i tot, algunes figures prominents d'aquest partit se'n van separar, com ara Cuauhtmoc Crdenas. Mxic estava experimentat una grau crisi econmica, causada per errors administratius, i sobretot per la crisi petroliera mundial. El  terratrmol de 1985, un dels ms forts de la histria de Mxic, on van morir ms de 10.000 persones, va sacsejar a la societat: el govern va donar una resposta massa tard i inadequada, ra per la qual la societat mateixa va organitzar reeixidament les taques de rescat, dirigides per intellectuals d'esquerra prominents del pas. Aquest esdeveniment va representar un desvetllament de la conscincia ciutadana i de la necessitat d'un canvi.

Les eleccions presidencials de 1988.

Per a les eleccions presidencials de 1988, Cuauhtmoc Crdenas, fill del ex-president Lzaro Crdenas, potser el ms fams i estimat dels presidents mexicans del segle XX, es va postular com a candidat d'oposici. Cuauhtmoc es va convertir rpidament en una figura molt popular, i va guanyar la simpatia de gran part del poble, sobretot d'aquells que volien un govern veritablement social-demcrata. Per primera vegada en la histria del segle XX de Mxic, Cuauhtmoc va ser el primer candidat d'oposici en omplir el Zcalo, la plaa principal del pas, amb simpatitzants.

El dia de les eleccions, el 6 de juliol, 1988, el sistema de cmput, "va caure", i encara que certs sondejos i enquestes declaraven que Crdenas era el guanyador, el candidat del PRI, Carlos Salinas de Gortari, va ser oficialment declarat guanyador per la Secretaria de Governaci, l'institut que estava encarregat del procs electoral. Encara que aquestes eleccions sn molt controvertibles, i alguns declaren que el candidat del PRI guanyaria legalment, l'expressi se cay el sistema, es va convertir en una frase colloquial per a referir-se al frau electoral.

Crdenas gaudia de un gran suport ciutad. Es van organitzar marxes amb milers de persones encapalades per Crdenas mateix. Fins i tot, els candidats del Partit Acci Nacional (PAN), Manuel Clouthier, i Rosario Ibarra, del Partit Revolucionari dels Treballadors, es van unir a les marxes pro-democrcia organitzades per Crdenas i els seus seguidors.

Creaci del partit.
Cercant una via pacfica per a resoldre el descontentament de la ciutadania pel suposat frau electoral, Crdenas va decidir formar un nou partit poltic, el Partit de la Revoluci Democrtica el 5 de maig, 1989. Aquest partit va rebre el suport de dissidents del PRI i de l'extint Partit Mexic Socialista.

El partit com a fora poltica.

Amb el creixement econmic promogut pel nou president de la naci, Carlos Salinas, el PRI es va fer d'un nou vigor. El PAN tamb es va fer de ms suport dels ciutadans. Aix, el Partit de la Revoluci Democrtica es convertiria en la tercera fora poltica del pas. Per a les eleccions del 1994 i 2000 Crdenas va obtenir el tercer lloc, amb menys del 20% dels vots.

El Districte Federal Mexic, com a capital federal, no pertany a un estat sin a tots els estats de la federaci, ra per la qual, histricament, els seus caps de govern eren designats directament pel president de la repblica. Les demandes per ms autonomia es van consolidar el 1997, i per primera vegada, els ciutadans del Districte Federal van elegir al cap de govern i als membres d'una Assemblea Legislativa. En aquestes eleccions, i en les eleccions subsegents, el PRD va obtenir el suport quasi complet dels ciutadans: una enorme majoria dels diputats de l'Assemblea Legislativa sn del PRD. El 1997, Crdenas es convertiria en el primer cap de govern del Districte Federal electe per via electoral. El 2000, hi seria electe Andrs Manuel Lpez Obrador, tamb del PRD. El 2005, Lpez Obrador va renunciar i es va presentar com a candidat per a les eleccions presidencials del 2006, que es van realitzar el 2 de juliol. El resultat d'aquestes eleccions va afavorir al candidat del PAN per noms el 0,57% i Lpez Obrador ha decidit impuganar el resultat i va acusar al Institut Federal Electoral de frau. En no presentar prou evidncia, el Tribunal Federal Electoral va rebujtar les impugnacions i va declarar Felipe Caldern com a guanyador de les eleccions i presidente electe. Curiosament, el PRD, que era la tercera fora poltica en nombre de seients al Congrs de la Uni, en les eleccions parlamentries que es van realitzar simultniament, es va consolidar com la segona fora poltica del pas, duplicant el nombre de seients a amdues cambres del Congrs. 

Desprs de la decisi del Tribuanl, Lpez Obrador va "enviar al diable" les institucions i va declarar la intenci de formar un govern parallel "legtim". Els seus simpatitzants van tancar les principals avingudes de la ciutat de Mxic i les autopistes d'entrada, i van acampar a la plaa central per 5 setmanes. Tamb va convocar els seus simpatitzants el 16 de setembre, diada nacional de Mxic, a la plaa central de la capital, per celebrar una "Convenci Nacional Democrtica". Per mitj d'una votaci a m alada, aquesta convenci el va elegir "president legtim de Mxic", basant-se en la seva interpretaci de l'article 39 de la constituci mexicana que estalbeix que el poble t el dret de canviar la forma de govern de la naci.

No obstant el suport del que gaudeix Lpez Obrador, no ha estat lliure de crtiques. Molts opositors consideren que la seva poltica s ms populista que no pas socialista, i que ha incrementat indiscriminadament el deute del Districte Federal per a finanar els seus projectes, com ara la construcci d'una autopista elevada sobre l'Anell Perifric de la ciutat. Alguns membres del seu equip de treball, com ara el secretari de finances, van ser acusats de corrupci. Tamb va ser criticat per utilitzar recursos del pressupost del Districte Federal per a crear cmics poltics: historietes illustrades sobre els "complots" del president de la Repblica, aliat amb el ex-president Carlos Salinas, en contra seva.

Vegeu tamb.
 Histria de Mxic;
 Poltica de Mxic;

Enllaos externs.
 Pgina oficial del PRD, en castell;
 Institut Federal Electoral;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46562" title="Biotecnologia" nonfiltered="3132" processed="3112" dbindex="18453">


La Biotecnologia s el conjunt de disciplines o cincies que t per objectiu l'estudi dels ssers vius o parts dels ssers vius per tal d'obtenir-ne bns i serveis. La seva zona d'estudi est entre la biologia, la bioqumica i l'enginyeria qumica i t a ms gran repercussi en la farmcia, medicina, microbiologia, la cincia dels aliments  i l'agricultura, entre d'altres camps. El coneixement de qu disposen els biotecnlegs, que fa de lligam entre la biologia i l'enginyeria qumica, els permet d'optimitzar i dur a gran escala la sntesi de productes que afecten tots aquests camps citats.

Probablement el primer que va usar aquest terme va ser Karl Ereky , enginyer hongars el 1919.

Una secci de la biotecnologia s l's directe d'organismes per a la producci de productes orgnics (alguns exemples sn la cervesa, els productes lctics). Actualment els bacteris sn emprats en la indstria minera en la biolixivaci. La biotecnologia tamb s emprada per al reciclatge, tractament de residus, netejar les zones contaminades per activitats industrials (bioremediaci), i per produir armament biolgic.

Hi ha tamb aplicacions de la biotecnologia que no empra organismes vius. Els microxips d'ADN fets servir en les anlisis gentiques en sn un exemple. Hi ha moltssimes produccions que es fan amb noms la reacci dels enzims dels microorganismes.

La biotecnologia moderna est freqentment associada amb l's dels microorganismes genticament modificats com l'E. coli o el llevat Saccharomyces cerevisiae per a la producci de subtncies com la insulina o els antibitics. Tamb es pot referir als animals transgnics o plantes transgniques, com el moresc. Cllules animals modificades com les de l'ovari de l'Hmster xins (CHO) entre moltssimes altres sn altament emprades per als assajos de les indstries farmacutiques. Actualment obre expectatives l's de les plantes com a bioreactors barats.

La biotecnologia tamb est comunament associada amb la recerca de noves terpies i dispositius de diagnstic.

Camps de la biotecnologia.
La biotecnologia t aplicacions en quatre rees industrials principals: salut, producci de plantes i agricultura, usos no alimentaris de plantes i altres productes (per exemple: plstic biodegradable, oli vegetal, biocombustible, etc.), i utilitzacions medioambientals.
 
Per exemple, una aplicaci de la biotecnologia s la utilitzaci directa d'organismes per a la manufactura de productes orgnics, com la cervesa o la llet. Un altre exemple s la utilitzaci de bacteris a la mineria com en el cas de la biolixiviaci. La biotecnologia tamb t aplicacions en el reciclatge, el tractament dels residus, la neteja de la contaminaci originada per les activitats industrials (bioremediaci), i tamb pot produir armes biolgiques.

Hi ha un bon nombre de termes d'argot per als de subcamps de la biotecnologia. A ms, hi ha diversos termes puntuals atributs al seu estudi (biotecnologia animal, biotecnologia vegetal, biotecnologia microbiolgica...).

 Biotecnologia roja: biotecnologia aplicada als processos mdics. Alguns exemples sn el dissenys de microorganismes dedicats a produir antibitics i el disseny de cures gentiques per a malalties a travs de la terpia gnica o cellular.

 Biotecnologia blanca, tamb coneguda com a biotecnologia grisa o biotecnologia industrial s la biotecnologia aplicada als processos industrials. Un exemple s el disseny d'un organisme per produir un compost qumic. Un altre exemple s la utilitzaci d'enzims com a catalitzador industrial tant per produir productes qumics preuats o per destruir productes perillosos o contaminants. La biotecnologia blanca tendeix a consumir menys en recursos que els processos tradicionals quan s emprada per a produir bns industrials.

 Biotecnologia verda s la biotecnologia aplicada als processos agrcoles. Un exemple seria la selecci i domesticaci de plantes a travs de la ]. Un altre exemple s el disseny d'un organisme transgnic per crixer sota condicions mediambientals especfiques o en presncia (o absncia) de certes substncies qumiques. s tasca d'aquesta biotecnologia fer ms compatible l'explotaci agrcola i el respecte pel medi ambient. Actualment, hi ha molt de debat al voltant de plantes transgniques concretes relacionades amb aquest camp.

 Bioinformtica s un camp interdisciplinari que prova de resoldre problemes biolgics mitjanant tcniques computacionals fent possible una rpida organitzaci i anlisi de les dades biolgiques. Aquest camp tamb pot rebre el nom de biologia computacional, i que pot ser definida com la conceptualitzaci de la biologia en termes de molcules i l'aplicaci de tcniques informtiques per entendre i organitzar a gran escala la informaci associada amb aquestes molcules. La bioinformtica juga un paper clau en vries rees de l'anlisi de genomes com la genmica funcional, la genmica estructural o la protemica.

 Bioinformtica s un camp interdisciplinari que prova de resoldre problemes biolgics mitjanant tcniques computacionals. s una clau bsica en l'anlisi de genomes.

 El terme biotecnologia blava ha estat tamb emprat per descriure les aplicacions marines i aqutiques de la biotecnologia, per el seu s s relativament rar.

 A la inversi i la despesa econmica en tots aquests tipus d'aplicacions de la biotecnologia li ha estat aplicat el terme de bioeconomia.

 Histria .
Edat de bronze - babilonis i egipcis milloren les races de cereals per selecci artificial. Tamb es comena a crear cervesa, vi i pa.
4000 aC - els xinesos comencen a produir productes semblants al formatge i iogurt;
1683 - Anton van Leeuwenhoek descobreix els microorganismes;
1796 - Edward Jenner crea la primera vacuna;
1856 - Gregor Mendel descobreix les lleis de l'herncia;
1885 - Louis Pasteur cultiva bacteris amb la finalitat de fer-los servir per a vacunes. Tamb refuta la teoria de la generaci espontnia i demostra la importncia dels inculs en els processos biotecnolgics fermentatius.
1919 - Karl Ereky, un enginyer hongars fa servir el terme biotecnologia;
1953 - James D. Watson i Francis Crick descriuen l'estructura de l'ADN;
1975 - Kohler i Milstein desenvolupen el mtode de producci d'anticossos monoclonals;
1980 - s d'una soca recombinant d'E coli per a la producci d'insulina;
1992 - La Food Drug Administration (FDA), una instituci pblica nord-americana, aprova els aliments trasgnics produts per Calgene. s la primera vegada que s'autoritzen aliments transgnics als Estats Units;
2000 - Primer esborrany del genoma hum;
2004 - La ONU i El Govern Xil organitzen el Primer Frum Global de Biotecnologia, a la Ciutat de Concepci, Xile. (2 al 5 de mar).

Firmes biotecnolgiques.
Les 10 companyies biotecnolgiques amb ms de capital segons dades del 2003:
Amgen;
Genentech;
Serono;
Biogen Idec;
Chiron Corporation;
Genzyme;
MedImmune;
Pfizer;
Millennium Pharmaceuticals;
Applied Biosystems;

 Referncies .


Vegeu tamb.
 Enginyeria gentica;
 Revoluci Verda;

Enllaos externs.

Associaci de Biotecnlegs de Catalunya;
National Center for biotechnology Information ;
Biotechnology Industry Organization;
Centro Nacional de Biotecnologa ;























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46564" title="Fernando Alonso Daz" nonfiltered="3133" processed="3113" dbindex="18454">
Fernando Alonso Daz (nascut el 29 de juliol de 1981 a Oviedo) s un pilot asturi de Frmula 1, que actualment viu a Oxford.

Des del 2007 s pilot oficial de l'equip McLaren tenint com a company de volant al britnic Lewis Hamilton i com a pilot provador d'escuderia al catal Pedro Martnez de la Rosa.

Fill de Jos Luis Alonso i Ana Daz. Fins l'any 2000, estudi a l'Instituto Leopoldo Alas Clarn de San Lzaro, moment en el que abandon els estudis degut als seus compromisos esportius.

 Biografia .
Fernando Alonso neix a Oviedo, un 29 de juliol de 1981 . Des de molt petit sabia que el seu futur aniria lligat a l'automobilisme. Va comenar a pilotar amb 3 anys, edat a la qual va comenar a conduir karts, la millor escola, segons Senna i Schumacher, per a la Frmula 1. 

Ha guanyat tot en diferents categories de karts. s tricampi d'Espanya, subcampi d'Europa i campi del mn en 1996. Una adaptaci prodigiosa. 

Dna el salt als monoplaces al 1999. El primer dia que es puja a un cotxe amb alerons. El de Gen en el Open Telefnica, va trigar noms sis voltes a igualar els registres del catal. Un ex enginyer de Ferrari de l'poca de Lauda reconeix que mai ha vist un talent igual. Va arrasar en el Open Telefnica, es confirmen les expectatives i en 1999 arrasa en el Open Telefnica a pesar que s la seva primera temporada amb un monoplaa seris. 

La F-3000 s la prvia de la F-1 i, per aix, s un campionat difcil i amb una gran competncia. Alonso no coneix els circuits europeus ni els monoplaces Lola, i a ms noms disposa d'hora i mitjana d'entrenaments cada cap de setmana. No obstant aix, la seva progressi s espectacular: s 6 a ustria, 2 a Hongria i 1 En Blgica. 


 Vida personal .
Alonso t una germana gran, Lorena. El pare d'Alonso, Jos Luis, un pilot amateur de karts, volia transmetre la seva passi als seus fills. Va construir un kart, originalment per a Lorena, de vuit anys per, a diferncia del seu germ de tres, no va mostrar inters en l'esport De plebeu a rei. Com va arribar Alonso a ser el campi ms jove de la histria/. El pilot s actualment la parella de Raquel del Rosari, la vocalista de la banda espanyola de pop El somni de Morfeo. En novembre de 2006 va sorgir una remor que afirmava que la parella havia contret matrimoni, per des de llavors aquesta afirmaci s'ha negat. Actualment resideix en Oxford, Anglaterra, Regne Unit, i possex una casa prop del Llac de Ginebra, en Sussa.


 Inicis en karts . 
 Fernando Alonso va iniciar la seva carrera en el mn del motor amb tres anys, veient al seu dol de la infncia Ayrton Senna, quan el seu pare li va regalar un kart que ell mateix havia construt. Aquest any va guanyar la seva primera carrera i va iniciar un entrenament a la sortida del collegi al costat del seu pare, el qual va exercir de mnager i mecnic. Un any ms tard va obtenir la llicncia oficial de la Real Federaci Espanyola d'Automobilisme. En 1988, amb 7 anys, va obtenir el seu primer triomf en una competici oficial, el campionat infantil de Astries, guanyant les vuit carreres que constava la prova. Un any ms tard, en 1989, va tornar a proclamar-se campi de karts d'Astries i Galcia. A causa de els canvis de categoria la famlia no es podia fer crrec de les despeses que implicaven les carreres. Prop de l'aband, l'importador de karts Gens Va marcar es va encarregar del finanament: proporcionava els karts, buscava patrocinadors o exercia ell mateix com a tal, salvant la carrera esportiva de Fernando Alonso. En 1991, es proclama campi d'Astries i del Pas Basc en categoria Cadetes, arribant al subcampionat d'Espanya dhuc sense participar en totes les carreres. Va ser campi d'Espanya en 1993 i 1994 com junior, el que li va permetre competir en el Campionat del Mn a l'any segent, becat per la Real Federaci Espanyola d'Automobilisme. En aquest campionat va quedar tercer, per davant de Kimi Rikknen entre altres


 Frmula 1 . 

  Minardi (2001) . 
Seguidament va passar a la Frmula 1 fitxat per Renault per cedit a Minardi com pilot oficial. Amb Minardi va debutar en el Gran Premi d'Austrlia de 2001, sent el tercer pilot ms jove en fer-lo. La seva millor classificaci amb Minardi va ser un 10 lloc en el Gran Premi d'Alemanya. En el Gran Premi de Jap va arribar a avanar al Toyota de Olivier Panis i quedar per davant del Jordan-Profunda de Heinz-Harald Frentzen.

 Renault (2002-2006) . 
2002; emprovador 

A l'any 2002, va finalitzar la seva cessi a Minardi i va ser recuperat per Flavio Briatore com pilot emprovador de Renault. A l'any segent, es va convertir en pilot oficial de l'equip en detriment de Jenson Button, que va fitxar per BAR. Alonso sempre ha dit que lamenta aquest any d'emprovador, ja que va ser un any perdut on hagus pogut competir. 

2003, la primera victria

La seva primera carrera amb Renault es va saldar amb un set lloc a Austrlia. El 22 de mar de 2003 es va convertir en el pilot ms jove a assolir una pole position i un podi en Frmula 1, amb 21 anys, en el Gran Premi de Malisia. En el Gran Premi de Brasil de 2003 va sofrir l'accident ms greu en la seva estada en la Frmula 1 al collidir en la volta 55 amb una roda del cotxe de Mark Webber, que havia sofert un accident anteriorment i havia espargit les restes de la seva monoplaa per la pista. No obstant aix, aquest contratemps no li va impedir aconseguir un nou podi, car la carrera es va donar per finalitzada amb el seu accident, i les posicions finals van ser establertes en una volta anterior a l'accident. En la segent carrera, el Gran Premi de San Marino queda en sisena posici. En el Gran Premi d'Espanya ocupa el segon gra del podi. Desprs d'aix arriba la seva primera retirada en Renault, quan en el Gran Premi d'ustria trencava el motor quan marxava en els punts desprs de sortir des de boxes. Desprs d'aquest desengany assoleix una cinquena posici en Mnaco i dos quarts llocs consecutius en les carreres de Canad (on aconsegueix tamb la seva primera volta rpida) i Europa. Desprs d'aquesta bona ratxa es produxen dos abandons consecutius en els Grans Premis de Frana i el Regne Unit. En el Gran Premi d'Alemanya queda de nou quart. El 24 d'agost del mateix any, en el Gran Premi d'Hongria, va assolir ser el pilot ms jove a guanyar un Gran Premi, amb 22 anys. En el Gran Premi d'Itlia aconsegueix el seu ltim punt de la temporada 2003 acabant vuit desprs de sortir ltim i sofrir un accident en la sortida. En el Gran Premi dels Estats Units sofreix una avaria en el motor. En l'ltima carrera de la temporada, el Gran Premi de Jap, tamb va trencar el motor quan anava en la segona plaa. Va finalitzar la temporada 2003 en la sisena posici del Mundial de Pilots. Ja llavors Briatore, en una entrevista deixo veure els plans de Renault d'anar a ms i lluitar pel titulo en el 2005. Ms tard veurem que solament va caldre esperar al 2004. 

2004; la confirmaci
 
La temporada 2004 de Frmula 1 va comenar b per al pilot asturi, ja que va finalitzar tercer la primera carrera en Melbourne. Intervinguda la temporada, Alonso va assolir una pole i un segon posat en Magny Cours. Poc ms tard, va aconseguir altres dos podis consecutius en Hockenheim i Hungaroring. No va sumar cap victria aquella temporada; no obstant aix, va acabar la temporada amb ms punts que en 2003, assolint el cinqu lloc en el campionat de pilots.

2005, el primer ttol   
El 20 de mar de 2005, en el GP de Malisia, Fernando Alonso va aconseguir la seva segona victria i es va convertir a ms en el primer pilot espanyol a arribar a liderar el mundial de pilots. Alonso va assolir vncer tamb en les dues carreres segents i altres quatre ms, totalitzant set triomfs al final de la temporada, incloent l'ltim gran premi de la mateixa. El 25 de setembre de 2005, desprs de la disputa del GP de Brasil, va fer histria al convertir-se en el primer espanyol i el pilot ms jove, amb 24 anys, a ser coronat campi mundial de Frmula 1, honor que fins a llavors ostentava Emerson Fittipaldi. A ms, en la mateixa temporada va aconseguir el campionat de constructors, al costat de Giancarlo Fisichella, per a l'equip Renault. El triomf aconseguit en el GP de Xina li va valer per a igualar el nombre de victries de Kimi Rikknen, segon en el mundial de pilots, la qual cosa significaria tamb la seva victria amb el sistema de puntuaci anteriorhttp://www.motorpasion.com/arxius/2005/10/18-alonso-ganaria-amb-el-sistema.php.

L'any 2005 va ser el de la seva consagraci ja que guany el Campionat del Mn amb un total de 7 victries (Malisia, Bahrein, San Marino, Europa, Frana, Alemanya i Xina). Aquell mateix any fou guardonat amb el Premi Prncep d'Astries dels Esports.

L'any 2006 revalid el Campionat del Mn.
L'any 2007 va perdre el Campionat del Mn amb l'escuderia McLaren a l'ltima cursa al (GP de Brasil) aconseguint una 3 posici i veient-se superat per un Kimi Rikknen sense gaires probabilitats de guanyar el ttol.

Poc desprs de la derrota, el 2 de novembre de 2007, el pilot i l'escuderia anunciaren que donaven per acabat el contracte que els unia malgrat que encara quedaven 2 anys perqu aquest finalitzs oficialment. Les escuderies Toyota i Renault s'interessaren de seguida per obtenir els serveis del pilot.

Finalment, Alonso decid fitxar per l'escuderia Renault, l'equip que el va catapultar als xits els anys 2005 i 2006. Tot i aix, el pilot asturi, acostumat a lluitar, d'una manera regular, pel podi des de l'any 2003, es va trobar amb un cotxe gens competitiu.

 Resultats a la Frmula 1.

 Resum per anys .



 Resum per carreres .

(text en negreta indica POLE POSITION)



Referncies.


Enllaos externs.
Web del club de fans d'Alonso  ;
 Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries dels Esports 2005  ;
Notcies Fernando Alonso  ;
Web oficial de Fernando Alonso  ;




































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46567" title="Alvrnia" nonfiltered="3134" processed="3114" dbindex="18455">

Alvrnia (en occit: Auvrnhe al mascul o Auvrnha al femen; en francs Auvergne) s una regi del centre sud de Frana dins del Masss Central. La capital n's Clarmont d'Alvrnia, capital histrica de les provncies d'Alvrnia. s una de les set regions franceses en qu est dividida Occitnia. Est formada des del 1790 pels departaments de: 
Alier;
Cantal;
Alt Loira;
Pui Domat;

 Orografia .
Ocupa el centre del Masss Central, i s drenada per l'Alier i el Dordonya. s travessada de nord a sud per altiplans cristallins dislocats, d'altitud molt desigual, que constitueixen el scol dels grans relleus volcnics (muntanya del Pui Domat, Mont Dora, masss de Cantal). Entre aquests grans blocs volcnics es troben les conques omplertes per sediments terciaris (Orlhac, la Limanha) que tenen un aspecte de petites planes montuoses. La baixa Alvrnia, coberta per restes volcniques i ocupada pels altiplans basltics de Mauriac i Cesalir, amb un clima dur i recursos escassos, s tradicionalment un lloc inhspit i focus d'emigraci.

 Histria .
El nom li ve dels arverns, una poderosa confederaci de tribus galles que, en temps de Juli Csar, lluit contra els romans sota el comandament del clebre Vercingtorix. Els principals pobles del territori eren els cadurques, que ocupaven l actual Carcins i el Sudoest de l Alvrnia (departaments d Olt i Tarn i Garona), i la seva capital era Divona o Cadurci (Caors); i els arvernes,  els ms poderosos i coneguts, ocupaven el Puei Domat (on tenien el sanctuari), el Cantal, Clarmont i Sent Flor.  La capital era Nemossos o Gergovia, avui Clarmont d Auvernha
Amb l'Imperi Rom, Alvrnia form part de Prima Aquitania i durant els perodes merovingi i carolingi la regi pass les vicissituds de la regi aquitana. Fou cedida als visigots el 475 i conquerida pel rei franc Clodoveu el 507. En temps dels merovingis form un comtat dependent d'Aquitnia, i ms tard fou escenari de batalles entre els ducs d'Aquitnia i els carolingis. 
Cap al final del s VIII, Alvrnia constitu un comtat separat; el primer comte hereditari fou Bernat Plantapeluc, comte el 877, qui aplegaria al seu voltant Alvrnia, Lims, Roergue i Tolosa, i el 878 la Gtia i Berry, el Lions i el Macns, terres franceses.  A la seva mort divid el reialme i deix l Alvrnia com a comtat separat per a Guillem el Piets (886-926) i el seu fill Acfred I (926-928), a la mort del qual el comtat passaria a mans del comte de Tolosa fins el 1154.  
D aleshores fins el 1195 fou regit per Ricard Cor de Lle, futur rei d'Anglaterra, qui a la seva mort va dividir les possessions occitanes.  Aix ho aprofitaria el bisbe de Clarmont, Robert I (1195-1227) per apoderar-se de gran part del comtat i esdevenir aliat del rei francs.
La senyoria de la ciutat de Clarmont, que ms tard esdevingu un comtat, tamb ser possessi dels bisbes de Clarmont fins el 1552. 
Aix, a partir del s XIII, Alvrnia qued dividida en quatre feus, que ja no podien oposar als reis de Frana una oposici ferma. El 1360, el rei Joan II erig la terra d'Alvrnia en ducat a favor del seu fill Joan, a travs de la filla del qual el nou ttol pass, al casal dels Borb.
Cap el 1416 gaireb tot el territori restar a mans dels ducs Joan I de Borb (1410-1434) i Carles I (1434-1456) del casal de Borb. Per el 1527 el comtat fou confiscat per la corona francesa amb la complicitat dels bisbes de Clarmont, i fou incorporat al regne de Frana.
El 1790 el territori fou dividit en els departaments francesos de Lo Pui de Doma, Cantal i una part de l'Alt Loira.


Vegeu: Comtat d'Alvrnia;

Llocs d'interes:
-Vulcania(zona de volcans)

 Enllaos externs .

  Auvergne sur Wikitravel;
  Site officiel du Conseil rgional d'Auvergne;
  Portail du tourisme en Auvergne;
  Indymedia Auvergne;
  Proverbes auvergnats;
  L'Auvergne de Bernard Plantevelue  Catherine de Mdicis;
  Site ddi aux sources qui gurissent en Auvergne certaines dites miraculeuses ou excellentes pour la sant;






































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46569" title="Guerra civil dels Estats Units" nonfiltered="3135" processed="3115" dbindex="18456">
La Guerra civil dels Estats Units, Guerra civil americana o Guerra de Secessi va ser un conflicte blic ocorregut entre 1861 i 1865 entre 23 estats del nord dels Estats Units i els Estats Confederats d'Amrica, una coalici d'11 estats del sud que van declarar-ne la independncia i el dret a la secessi de la uni. En aquesta guerra van morir ms nord-americans que a cap altre conflite armat; ms de 560.000 en total. 

Causes del conflicte.
Regions econmiques del pas.
Abans que comencs la guerra civil, els Estats Units eren una naci divida en quatre regions diverses: 
 el nord-est, amb una economia industrial i comercial creixent, i amb una densitat de poblaci en augment.
 el nord-oest (o mig-oest), una regi de rpida expansi de camperols lliures, i dins la qual l'esclavatge havia estat abolit.
 l'alt sud, una regi amb un sistema de plantacions;
 el sud-oest, una regi de creixement econmic basat en l'expansi de la producci de cot. ;

Amb dos sistemes laborals fonamentalment oposats, llibertat al nord, esclavatge al sud, els canvis econmics van comenar a produir canvis socials a les diferents regions geogrfiques del pas. A la meitat del segle XIX havien emergit dues visions diferents de la societat al nord i al sud del pas.

Els estats lliures i els estats esclaus.
Abans de la guerra civil, la constituci provea un mitj pel debat pacfic sobre el govern futur, i els conflictes causats per la rpida expansi de la naci s'havien pogut resoldre. Durant dcades, s'havia mantingut un balan en el nombre d'estats "lliures" (on l'esclavatge era illegal) i estats "esclaus" (on l'esclavatge era perms), per a que el Senat tingus un balan de poder. L'ltim estat esclau que va ser acceptat fou Texas el 1845; cinc estats lliures van ser admesos a la uni entre 1846 i 1859. L'admissi de Kansas, com a estat esclau va ser bloquejada, i s'esperava la seva admisi com a estat lliure el 1861. Amb una poblaci creixent (la qual cosa significava ms poder de massa democrtica) al nord industrialitzat, amb la ruptura del sistema bi-partidista (amb la creaci del Partit Republic dels Estats Units), i amb la creixent hostilitat d'idiologies, era impossible continuar amb solucions pacfiques als conflictes per tal d'evitar la crisi.

Tensions poltiques i l'elecci d'Abraham Lincoln.
Les tensions van canviar de naturalesa i intensitat rpidament la dcada de 1850. El Partit Republic dels Estats Units va ser establert el 1854, el qual s'oposava a l'expansi de l'esclavatge als territoris de l'oest. Encara que al comenament noms un petit percentatge de persones al nord volien abolir l'esclavatge al sud, els republicans van rebre el suport de la majoria dels habitants del nord i de l'oest que no volien competir amb un sistema bastat en l'esclavatge si aquest s'estenia a altres estats. Mentrestant, els enormes guanys de les plantacions de cot van solidificar la dependncia del sistema agrcola en l'esclavatge. 

La secessi del sud va ser catalitzada amb l'elecci del candidat republic Abraham Lincoln. Lincoln, al comenament, tenia una posici moderada en relaci amb l'esclavatge. S'havia comproms a oposar-se a l'expansi de l'esclavatge als territoris (aix doncs, prevenint l'admissi de ms estats esclaus a la Uni), per, tamb va admetre que el govern federal no tenia cap poder per a abolir l'esclavatge als estats on existia, i que enfortiria les lleis en contra dels esclaus fugitius. Els estats del sud, per, no confiaven en Lincoln, i eren conscients de que altres republicans tenien la intenci d'abolir completament l'esclavatge. 

A ms de la victria de Lincoln en les eleccions presidencials, els estats esclaus havien perdut el balan del poder en el Senat, convertint-se en una minoria perpetua desprs d'haver controlat gaireb continuament la presidncia i el Congrs, i per tant perdien el control sobre certes lleis i tarifes comercials que els afavorien. 

La justificaci, per, que van utilitzar els estats del sud va ser el drets dels estats a la secessi. Abans de la inauguraci presidencial, set estats van declalar la secessi de la Uni, i van crear un govern independent, els Estats Confederats d'Amrica, el 9 de febrer, 1861. Van prendre el control dels forts i de les propietats federals dins els seus territoris, amb poca resistncia.

Desenvolupament de la guerra.
Oficialment la guerra civil va comenar quan el general dels confederats P.G.T. Beauregard va obrir foc sobre el Fort Sumter, a Charleston, Carolina del Sud, el 12 d'abril, 1861, i no acabaria fins al 28 de juny, 1865.
 
El desembre de 1860, Carolina del Sud va ser el primer estat en sortir de la Uni desprs la van acompanyar altres cinc estats Alabama, Florida, Gergia, Louisiana i Mississippi. Aquests estats van elegir a Jefferson Davis, de Mississippi, com a president del nou pas.

Desprs de l'atac a Fort Sumter, Abraham Lincoln va ajuntar tropes per recuperar-lo i aix va ser vist per la Confederaci com una declaraci de guerra. Cinc estats ms s'uniren al Sud: Arkansas, Carolina del Nord, Tennessee, Virgnia i Texas. Richmond, la capital de Virgnia, va ser escollida com a capital dels Estats Confederats d'Amrica.

El reclutament d'homes en ambds bndols va ser al principi voluntari per davant els esdeveniments va passar a ser fors, el 1862 al Sud i el 1863, al Nord. En els dos bndols es podia pagar una elevada quantitat per evitar anar a la guerra i aix provoc una revolta de les classes populars a Nova York el 1863 que va ser reprimida per l'exrcit.

Com a liders en la Uni destacaren el propi Abraham Lincoln comandant en cap de les forces armades i el General Ulysses S. Grant, General William Tecumseh Sherman, General George Henry Thomas, General Philip Henry Sheridan i General Winfield Scott. Per part de la confederaci tenien a Jefferson Davis, president de la confederaci i comandant en cap de les forces armades i al General Robert Edward Lee.

Van participar uns 180.000 afroamericans en les tropes de la Uni, molts d'ells fugitus del Sud. A ms, Abraham Lincoln va proclamar la Declaraci de l'Emancipaci, la qual declarava lliures a tots els esclaus dels territoris del sud guanyats en la guerra. En canvi els confederats no van permetre que lluitessin els afro-americans fins poques setmanes abans de la fi de la guerra. La discriminaci persistia ja que els afroamericans tenien les pitjors tasques i cobraven la meitat que els blancs.
 
El "Pla Anaconda" va ser ideat per part del general Winfield Scott de la Uni per bloquejar per terra i per mar la Confederaci i va tenir molt d'xit. Els nordistes en principi pensaven que la guerra duraria noms tres mesos per els avanos fins a pocs quilmetres de Washington dels sudistes van preparar-los per a una guerra llarga i alhora aquest esdeveniment va mantenir elevada la moral dels confederats.

Al final de maig de 1862, el general nordista McClellan estava a noms 10 km de la capital confederada Richmond per els confederats contratacaren en la batalla de Fair Oak. La batalla ms sagnant va ser la de Gettysburg iniciada l'1 de juliol, 1863 i que va enfrontar 85.000 nordistes contra 65.000 sudistes en la major batalla en terra nord-americana. El resultat va ser una derrota decisiva dels confederats.

El 1864 ja estava clar que la Confederaci havia perdut la guerra ja que el seu sistema de comunicacions i subministraments havia estat destrut, per malgrat tot van continuar resistint. Les forces nordistes capturaren Richmond el 10 d'abril, 1865, i Grant va perseguir les forces en retirada de Lee i aquest veient que res podrien fer els seus 50.000 soldats contra els 120.000 del general enemic, va demanar la rendici. 

Un total de 558.052 soldats van morir durant la guerra; sumant els desapareguts sn 620.000.  Tres cinquenes parts de les morts van ser per malaties, una cinquena per ferides i noms una cinquena directament en combat. Aquest va ser un conflicte bllic modern tant en el sentit de l's de tot tipus de material innovador com en la gran destrucci ocasionada.


 Cronologia del Conflicte .

1861

(12 abril) el general Beauregard atac Fort Sumter, i l endem el major Robert Anderson es rendeix. Lincoln mobilitza 75.000 soldats i bloqueja els ports del sud.

(15 juliol) el general del Nord Irvin MacDowell envaeix Virgnia amb 35.000 homes, per s rebutjat per Beauregard i Johnston a Manassas o Bull Run, provocant fortes prdues. Els sudistes es fortifiquen a les defenses del riu Potomac, York, Rappahanock i Chickahominy. El general Mc Clellan s encarregat d organitzar l exrcit del Nord, i recluta 200.000 homes.

(novembre) els senadors confederats Mason i Slidell sn detinguts pels nordistes en el vaixell britnic San Jacinto. Aix provoc un conflicte diplomtic. Lincoln els alliber uns dies desprs.

1862

(9 mar) A Hampton Roads el vaixell Merrimac obliga a fugir al nordista Monitor. Els sudistes compren a la Gran Bretanya l'Alabama, que enfonsa 42 vaixells nordistes abans de ser enfonsat pel Kearsarge vora Cherbourg.

(abril) Els Nordistes Farragut i Butler desembarcaren a Nova Orleans i tancafren la badia de Mobile. Grant i Halleeck s apoderaren de Fort Henry i Fort Donelson pel Nord, per es fan forts a Vicksburg, gaireb inexpugnable pels pantans i turons, encara que evaquaren Nashville i Memphis.

(26 juny) Lee s nomenat cap militar de les tropes del Sud per substituir al ferit Johnston, i recluten al voltant de 900.000 soldats. Rebutgen l atac de Mac Clellan a Yorktown, i amb Jackson l oblig a replegar-se (batalla de Seven Days). 

(1 juliol) Lee els torna a vncer a Bull Run, creua el Potomac i ataca Maryland.

(17 setembre) MacClellan rep una cpia dels plans de Lee i concentra els efectius a Antietam. Aconsegu detenir l aven de Lee, per aquest aconsegueix fugir travessant el Potomac. McClellan exigeix reforos i s substitut per Ambrose Burnside.

(Desembre) Burnside atac Rochmond en un atac frontal. Lee el ven a Fredericksburg i el fa perdre 12.000 soldats. Burnside s substitut per Hooker. 

1863

(Maig) Hooker s venut per Stonewall Jackson a Chancellorsville, per va morir poc desprs en un accident. Hooker s substitut per Meade. Lee dediceix passar a l ofensiva per tal d envair Washington i acabar la guerra.

(27 juny) Lee envaeix Maryland amb 72.000 soldats.

(30 juny-3 juliol) Batalla de Gettysburg. Lee ataca les posicions de Meade, per una imprudent i inoportuna crrega ordenada a Pickett fa que es perdin 10.000 soldats en un xoc frontal.

(4 juliol) amb moltes prdues, Lee es replega al Potomac. Grant ataca Vicksburg i el sudista Pemberton es rend amb 30.000 soldats. Aix fou el primer cop fort al Sud, que perdia el control del Mississippi i el contacte amb els guerrillers de Missouri i Kansas, com Quantrill i Bloody Will Anderson.

(7 juliol) cau Port Hudson. El domini del Mississippi s totalment nordista.

(Octubre) Gran Bretanya decideix no vendre ms vaixells als confederats.

(Novembre) El sudista Braxton Bragg ven Rosencranz i G. Thomas a Chickamauga, per no pot impedir que Grant venci a Chattanooga i ocupi tota la vall del Tennessee.

1864

(9 mar) Grant s nomenat cap militar de la Uni, i Meade de l'exrcit del Potomac.

(5 maig) El federal Shermann invadeix Gergia amb 100.000 soldats. L'objectiu s prendre Atlanta i atacar l'interior del sud, per tal de rendir-lo per gana. Incendia els camps de cot. Proclamaren l'emancipaci dels negres del Sud, molts dels quals abandonaren les propietats dels blancs. La Confederaci reclut 850.000 soldats ms, entre ells negres sota promesa de llibertat.

(8-19 maig) Grant travessa el Rapidan amb 100.000 homes ms i ataca Virgnia. Lee el rebutja a Wilderness i el det a Spottsylvnia. Grant perd 30.000 soldats. El submar confederat Hunley enfonsa la fragata nordista Housatonic a Charleston. Grant intenta atacar Lee per Cold Harbour, per fou rebutjat.

(30 maig) Grant es replega al riu James per tal d'ocupar Pittsburg i atacar Richmond, per s rebutjat un altre cop per Lee.

(17 juliol) Shermann arriba a Chattahoochee. Johnston s substitut per John Hood.

(1 setembre) Hood presenta batalla a Shermann i s venut, per la qual ra ha d'evacuar Atlanta i perdre 11.000 homes.

(5 octubre) en un darrer intent desesperat, Lee confia 20.000 soldats a Jubal Early i John Breckenridge perqu ataquin Maryland amb el pla d'alliberar 17.000 presoners confederats a Port Lockout i amb ells atacar Washington, i aix alliberar-se de la pressi de Sherman al Sud.

(7 octubre) Early i Breckenridge sn detinguts per Lee Wallace a Monocacy i rebutjats definitivament als ravals de Washington.

(19 octubre) Batalla de Cedar Creek, on Early s venut per Sheridan, qui devasta la vall de Shenandoah, provocant greus prdues econmiques i fam a la Confederaci.

(27 desembre) Hood s venut novament per Sheridan als voltants de Nashville.

1865
(27 gener) Capitulaci de Fort Fisher, que protegeix Wilmington i s port subministrador de Richmond.

(18 febrer) La flota federal ocupa Charleston.

(2 abril) Batalla de Fiver Forks. Sheridan pren Petersburg.

(3 abril) Lee fuig de Richmond per tal d'unir-se a Johnston, i amb ell tot el govern confederat. Els nordistes compten amb 950.000 soldats i la confederaci noms amb 450.000.

(9 abril) Sheridan setja Robert Lee a Appomatox. Lee es rendeix per tal d'evitar ms morts ja intils.

(14 abril) Lincoln s assassinat per John Wilkes Booth, fantic sudista a sou d'obscurs afers conspiratoris.

(26 abril) Johnston es rendeix a Sherman. Durant tot el mes uns 175.000 soldats confederats es rendiren als federals a Greensboro.

(30 abril) R. Taylor i S. B. Bruckner negocien la pau.

(10 maig) Jefferson Davis s capturat a Irwinsville (Gergia) quan intentava fugir del pas per mar.

Conseqncies.

El desembre de 1864, el Congrs va proposar la 13a esmena a la constituci, prohibint l'esclavatge a tots els estats de la federaci, la qual va ser ratificada el 1865. Altres esmenes subsegents van definir el concepte de ciutadania, i van donar el dret de vot als homes afroamericans.

En les eleccions subsegents, de 1876 a 1964, els estats del sud van votar en contra dels candidats republicans. Aquest fenomen va ser conegut com el "Sud Slid". Aquesta situaci, per, s'ha revertit completament. Des de les eleccions de 1964 el Sud s'ha convertit en la fora del partit republic. 

La fi de la guerra va suposar l'inici d'una nova era coneguda com a Reconstrucci.





















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46570" title="Nintendo" nonfiltered="3136" processed="3116" dbindex="18457">

s una empresa de videojocs multinacional fundada el 1889 per Fusajiro Yamauchi com empresa fabricant de cartes per produir hanafuda ("baralla de la flor"). Actualment es dedica a la producci de programari i maquinari per videojocs. Les oficines centrals de l'empresa es troben en Kioto, Jap i s presidida per en Satoru Iwata. Amb el temps, s'ha convertit en una companyia de videojocs, creixent fins ser la ms poderosa de la indstria. A ms d'aix, Nintendo s el major propietari dels Seattle Mariners, una Lliga Major de l'equip de beisbol a Seattle, Washington. Tamb sn propietaris parcials dels Atlanta Hawks, un equip de l'NBA d'Atlanta, Gergia.

Nintendo t la distinci de ser histricament la companyia ms antiga i amb ms durada en la indstria dels videojocs, a ms de ser la ms gran i coneguda, com tamb s l'entitat ms dominant en el mercat de les consoles. Des del 1 de desembre del 2006, Nintendo ha venut ms de 387 milions i al voltant de 2.200 milions d'unitats de programari en el mn sencer.

 Significat de la paraula .
Nintendo, la seva traducci del japons seria:
NIN - responsabilitat, deure. TEN - El Cel o els cels. D  - Temple, sal.
S'entn per "confia en el que digui el cel", "all que el cel mani", "deixar la sort al cel" o "a les mans del cel".v

 Histria .
Nintendo es remunta a ms de 150 anys d'antiguitat. En aquells temps fabricaven a m baralles de cartes japoneses anomenades hanafuda.
El 1950, Hiroshi Yamauchi, nt de Fusajiro Yamauchi i futur president de Nintendo, va fer un tracte amb Disney per produir cartes de joc amb els seus personatges (aleshores Nintendo comenava a produir cartes occidentals a ms de hanafuda).
En els seus inicis era clara que Nintendo es concentrava en productes de lleure. Les cartes de Disney varen vendre milions d'exemplars, i atorgaren a Nintendo prou guanys com per invertir en nous negocis, en particular el de les joguines.


Cap a finals de la dcada de 1970, Nintendo havia comenat a cedir terreny en el mercat de les joguines electrniques davant fabricants com Bandai, de manera que varen respondre amb la ray gun, que permetia disparar a objectes i en els 80's amb la srie Nintendo Game & Watch (mquines amb pantalles LCD primitives i amb noms un joc cadascuna); aquestes varen ser creades pel visionari Gunpei Yokoi, juntament amb una srie de jocs arcade.
Aquestes petites consoles varen ser les responsables de la invenci del pad (anomenat vulgarment en catal com "creu", "creueta" o "palanca"), el qual s'impos en la major part dels controls i que era ideal pel control de jocs en 2 dimensions.
Foren les pioneres de les actuals consoles prtatils, per varen quedar en l'oblit i actualment noms poden aconseguir-se en cases de subhastes com preciats articles per a colleccionistes.

El 1980, Minoru Arakawa crea Nintendo of America i en els anys segents el jove Shigeru Miyamoto, cre les franqucies ms famoses de tota la histria dels videojocs: Mario, Donkey Kong, The Legend of Zelda, etc.


Famicom (NES).

Tanta popularitat va crear el joc de Donkey Kong que Nintendo decideix crear la Famicom (NES). Va ser la primera consola de sobre-taula que emprava el pad de la Nintendo Game & Watch com sistema de control i grcies a la seva popularitat va servir de base per tots els controls de consoles posteriors.
Darrere el rotund xit obtingut en el Jap, el 1985 decideix fer el llanament per la resta del mn, sota el nom de Nintendo Entertainment System (NES).

L'xit d'aquesta consola fou degut parcialment al seu baix cost (prop de 100 dlars nord-americans). El president de Nintendo de l'poca, Hiroshi Yamauchi, va donar instruccions a els enginyers de l'empresa perqu dissenyessin una consola de baix cost de producci per amb una tecnologia avanada, que no pogus ser equiparada per altres empreses. El seu processador tan potent com els ordinadors d'Apple de l'poca, la NES era ms avanada que l'Atari 2600.

A finals dels 70, desprs de la proliferaci dels ordinadors domstics, la indstria del videojoc va entrar en una important crisi perqu els jugadors s'estimaven ms piratejar o comprar els jocs que hi havia per les recreatives en comptes de gastar-se els diners (en aquella poca la forma tradicional de jugar era anar a un centre recreatiu).
La soluci al problema fou la creaci per part de les empreses de les seves prpies consoles casolanes o desenvolupar-ne programari. A la NES se li atribueix el fet d'haver "salvat" la indstria dels videojocs desprs d'aquesta gran crisi que va veure el seu punt ms crtic el 1983 i ser la primera videoconsola que fos realment reeixida pel seu fabricant.

Es creu que va vendre aproximadament 60 milions de consoles, sense comptar els perifrics i els jocs que es varen vendre posteriorment (s'ha de tenir en compte la diferncia del mercat que hi havia aleshores i l'actual; actualment una consola amb aquestes vendes s una consola molt exitosa, per en aquells temps aquesta arribar a aquesta fita era quelcom sense precedents).

La NES va tenir en la seva versi japonesa un sistema de reconeixement de veu i en la seva versi occidental, va gaudir de la primera pistola de llum amb la que es podia apuntar a objectes a la pantalla del televisor. Una altra novetat molt poc coneguda, fou el mdem que Nintendo va llanar al Jap, convertint-se en la primera consola que aprofits la tecnologia de jocs on-line; els jocs de l'poca solien estar fets per pocs jugadors simultanis, no existien jocs on-line massius i per aquest motiu o per d'altres, aquesta innovaci va ser poc aprofitada.

Juntament amb la NES varen aparixer grans joies dels videojocs: les sries "Super Mario (1983)", "The Legend of Zelda (1986)", "Donkey Kong", "Mega Man" o "Final Fantasy", per destacar-ne alguns dels ms influents i que perdurarien en el temps convertint-se en sagues de generaci rere generaci continuen tenint-hi noves versions dels seus ttols (tot i que alguns d'aquests ttols varen acabar en mans de Sony o altres empreses competidores directes de Nintendo).

Nintendo va tenir prcticament l'exclusivitat total de la major part dels jocs exitosos del moment, ja que obligava les empreses que desenvolupaven els seus jocs a mantenir-se fidels a Nintendo i no cedir les seves obres a altres plataformes, cosa que va perjudicar especialment a Sega. Molts han criticat durament aquesta poltica monopolista per part de Nintendo.

Els anys posteriors, el cost de fabricaci de la NES va abaratir-se ms encara (a causa de la tendncia natural que els components electrnics acostumen a haver de baixar els seus preus amb el pas del temps pel desenvolupament de components ms avanats tecnolgicament i el perfeccionament de les tcniques de manufacturaci), per amb la seva slida base en el mercat el seu xit no va disminuir, tornant-se un negoci realment rentable ja que continuava venent-se.

Un altre factor important va ser que els programadors desprs de diversos anys dissenyant jocs pel mateix maquinari adquirien una gran facilitat per desenvolupar-hi nous i millors ttols que exprimissin el mxim el seu potencial. D'aquesta manera Nintendo va crixer enormement durant anys i la NES aconsegu aguantar durant gaireb una dcada a noves consoles ms potents tecnolgicament.

A causa de la seva longevitat, va acabar per ser una consola molt piratejada (tot i la seva poca) per els jugadors tingueren un accs limitat a aquestes cpies perqu l's de cartutxos com mitj d'emmagatzament dels jocs feia que les persones no comptessin amb els mitjans necessaris per copiar-los; de manera que el pirateig havia de ser realitzat per experts, a la Xina fins i tot es fabricaven NES no oficials de Nintendo. Nintendo va lluitar en va contra aquestes prctiques.

Consoles porttils de Nintendo (Game Boy).


Quan la popularitat dels jocs va arribar a nivells extremadament alts, varen aprofitar per presentar la famosssima Game Boy, obra del ja esmentat Gunpei Yokoi, el 1989. Aquesta consola aconseguiria eliminar a totes les seves competidores fins i tot sent molt menys potent que les seves rivals i amb la mancana del color. Nintendo va aconseguir vendre 60 milions d'aquestes consoles. L'xit es deu en gran part a la gran quantitat i varietat de jocs que es desenvolupaven per Game Boy i a l'escs consum electrnic davant d'altres semblants. Un altre afegit era el fet que cabia en una butxaca i el seu preu suposava un petit desenborsament pels seus compradors. Mai no va arribar a extingir-se.

El 1996, Nintendo rejoveneix el seu tresor ms preuat i llana Game Boy Pocket: ms petita que l'anterior, amb un menor consum i amb molt menys pes, a ms d'un lleuger increment de potncia i una pantalla ms clara. Mantenia total compatibilitat amb els jocs de la seva versi anterior. Varen arribar a vendre's 10 milions d'unitats. En aquest xit va contribuir l'aparici d'una nova srie de videojocs, "Pocket Monsters", coneguts com Pokmon fora del Jap.

Veient la tirada de Game Boy, en poc temps llancen la Game Boy Light, que afegeix una caracterstica que mancava en tots els models de Game Boy anteriors; una pantalla retroilluminada, tanmateix aquest model especial noms va sortir al Jap.


El 1998 es va crear la Game Boy Color que afegia grfics en color i el doble de velocitat que els models anteriors per tcnicament era idntica a les anteriors. Com el sistema de programaci era el mateix i totalment compatible amb les anteriors versions, desprs d'innombrables jocs, els programadors havien adquirit una tcnica espectacular per crear els jocs d'aquesta plataforma i varen crear autntiques obres amb aquesta consola de baixa potncia.


Tot i aix Nintendo no acaba de convencer-se i decideix renovar completament la consola, presentant el 2001 Game Boy Advance, una consola porttil de 32 bits que tamb permetria jugar amb els jocs de les antigues Game Boy. D'aquesta manera, desprs de 12 anys amb una "mateixa" consola porttil, Nintendo va adaptar-se a l'augment de potncia del mercat.

El 2003, Game Boy Advance rebria un redisseny amb la presentaci d'un nou model, conegut com Game Boy Advance SP (Special Project). Mantenia les mateixes caracterstiques tcniques, per canviant totalment l'esttica de la porttil i afegint-hi una pantalla illuminada frontalment (FLU). Curiosament va tenir una segona revisi anomenada Game Boy Advance SP Brighter amb una pantalla millorada amb ms lluminositat i s claredat.

L'any 2005 Nintendo presenta la Game Boy Micro, la consola porttil ms petita del mn: mesura tan sols 10cm per 5cm. Les diferncies sn esttiques a ms de ser la primera consola porttil de Nintendo incompatible amb els jocs de Game Boy i Game Boy Color. La seva major crtica s la mida reduda de la pantalla, tot i que Nintendo allega que cada comprador opta per all que prefereix, major pantalla o major portabilitat.


El 12 de mar del 2005 a Europa (ja que Nintendo la va treure en venda el novembre en Amrica i el desembre del 2004 al Jap), Nintendo torna a revolucionar el mercat porttil presentant la seva nova consola Nintendo DS; mentre que la seva competidora, Sony va treure la seva primera porttil PSP, en setembre. Nintendo DS intenta introduir nous conceptes en el mn dels videojocs, sent la primera consola porttil que inclou dues pantalles (una tctil), reconeixement de veu, programari de comunicaci integrat i possibilitats de comunicaci multijugador de manera sense fils amb una sola targeta de joc per a tots els jugadors. Amb aquestes caracterstiques, DS cerca crear una nova experincia jugable. La nova porttil ha generat vendes milionries per a Nintendo, posicionant-se en el primer lloc referent a les vendes de maquinari a tot el mn.

Els conceptes de PSP i DS sn completament oposats, la primera t reproducci de pellcules, msica i jocs d'alta definici, per menys portabilitat un menor i menys variat catleg de jocs i un preu molt superior a la DS. Nintendo DS ocupa actualment un 70% del mercat de les consoles porttils, superant mpliament en vendes la seva competidora directa Sony.

Nintendo tamb va llanar la Nintendo DS Lite, la qual cerca atreure ms encara el pblic que no t contacte amb els videojocs, a aquesta mena de lleure. Durant les seves primeres setmanes en el Jap, va exhaurir-se totalment.

El 2005 Nintendo va presentar el seu primer sistema de joc en lnia per a tot el mn (ja existia per a NES un primer sistema de mode multijugador en lnia que nicament va estar en el Jap). Nintendo Wi-Fi Connection, el qual en 9 mesos va aconseguir tenir ms de 3 milions d'usuaris connectats. A diferncia dels serveis en lnia d'altres empreses; per exemple Xbox Live; aquest servei s totalment de franc. La seva interfcie virtual s amigable i intutiva. Els jocs que actualment es troben amb l'opci de jugar en Wi-Fi Connection sn:
Mario Kart DS;
Animal Crossing: Wild World;
Tony Hawk s American Sk8land;
Star Fox Command;
Metroid Prime: Hunters;
Tetris DS;
LostMagic;
Tenchu: Dark Secret;
Final Fantasy III;

 Super Famicon (SNES).

El 1991, llanaren la Super Famicom, coneguda en el mercat occidental com Super Nintendo Entertainment System (SNES), tenint xit a tot el mn, ja que tenia milions de seguidors grcies a la NES. Amb l'arribada de la nova consola, Nintendo va realitzar autntiques obres mestres: "Super Mario World" (1991), "Super Mario Kart", "The Legend of Zelda: A Link to the Past", "Pilotwings", "Mario Paint" (1992), "Super Metroid", "Starfox", "Donkey Kong Country" (1994), "Super Mario World 2: Yoshi's Island", "EarthBound" o "Killer Instinct" (1995) entre d'altres. 


Nintendo va tenir moltssim temps per dissenyar aquesta consola, la qual en el moment del seu llanament comptava amb una potncia molt elevada i superior a les seves competidores, tot i que desprs de no gaire temps de vida va ser superada tecnolgicament per altres consoles que tot i aix no aconseguiren tenir xit. La seva virtud fou la gegantina varietat de jocs d'una qualitat cada dia augmentant, el barat preu de fabricaci i venda de la SNES, la fama ja obtinguda per l'empresa i la facilitat que suposava pels desenvolupadors dels jocs, programar per aquesta consola.

Cal destacar l'enorme rivalitat que va sorgir aleshores entre Sega i Nintendo, Sega durant el temps en qu Nintendo expremia al mxim la NES sense llanar cap nova consola, fou creixent i guanyant seguidors fins aconseguir estar en un mateix grau d'importncia que Nintendo. Poc abans del llanament de la SNES, Sega havia llanat Sega Genesis, tamb anomenada Mega Drive, que fou l'nica rival de Nintendo. Mai ms no es va tornar a veure tanta rivalitat en el mercat del lleure electrnic, i de fet la major part de les obres mestres dels videojocs tingueren lloc en aquells anys. Sega va optar per la poltica de crear cars i avanats perifrics, mentre que Nintendo va seguir creant jocs cada vegada millors. Segons les dades Nintendo va vendre el doble de Super Nintendo que Sega de Mega Drive. Aquesta fou l'era d'esplendor de les consoles de 16 bits i segons moltes revistes especialitzades, la poca de major esplendor dels videojocs.

Una de les poltiques de Nintendo durant l'era de la SNES fou el llanament de la NES Junior, idea destinada pel pblic infantil que s'estaven iniciant en el mn dels videojocs i no necessitaven la potncia d'una SNES. La idea fou molt exitosa, i posteriorment va servir d'exemple per altres companyies que varen crear diverses versions d'una mateixa consola. La NES Jr, era idntica tecnolgicament a la NES original de manera que desprs d'una dcada els seus components eren antics i barats; costava molt poc a Nintendo, i els seus beneficis varen ser excellents.

Passes cap el possible 3D i la nova generaci de consoles.

El 1995 Nintendo seguint els consells de Gumpei Yokoi va llanar el Virtual Boy; sent tant l'obra pstuma de Yokoi com el primer fracs de la companyia, que en si mateix era innovador, es trobava constantment amb obstacles mercantils que varen impedir convertir-se en un xit. Tan sols aconsegu llanar 11 ttols.
Desprs del rotund xit de la SNES, Nintendo va llanar una consola de 64 bits al mercat, Nintendo 64, el 1996 amb "Super Mario 64" com a joc estrella. Aquest joc, a part de ser una de les primeres joies de la consola i dels videojocs en general, va marcar un punt d'inflexi en el mn de l'entreteniment digital grcia a qu fou el primer que permetia al jugador controlar les cmeres i el punt de vista des del qual es veu el personatge amb una srie de botons especfics, una cosa que avui dia s molt com en prcticament tots els ttols de totes les companyies.

Desprs arribarien altres jocs destacats com "The Legend of Zelda: Ocarina of Time" (considerat el millor joc de la histria per gaireb totes les revistes del sector), "Banjo Kazooie", "GoldenEye 007" o "Perfect Dark" entre d'altres.


Si la Nintendo 64 fou tecnolgicament superior a gaireb tots els aspectes a les seves competidores, per la seva qualitat tcnica i uns accessoris innovadors (que fins avui dia sn fonamentals en qualsevulla consola) com els comandaments amb vibraci i els joysticks d'un dit per jocs en entorns tridimensionals, en lnies generals no fou un encert, ja que va perdre el tron en les consoles de sobre-taula. Va sortir tard i relativament desfasada per l'poca, encara que seguia sent netament superior a les seves dos principals competidores, la Sony PlayStation i la Sega Saturn, que havien sortit un any i mig abans, guanyant terreny. Nintendo va confiar-se en la seva posici dominant i va tractar malament a moltes third-parties i va deixar escapar algunes com Squaresoft, que desprs serien claus en el triomf de la consola de Sony. Nintendo tamb opt pels cartutxos que si b permitien major accs a les dades i la incorporaci de xips especials, no podien competir en preu i capacitat d'emmagatzament amb els CD-ROM que utilitzaven altres. Amb el temps les expectatives de la mquina es varen enderrocar i va quedar aparcada de la major part de les third-parties, de manera que el seu catleg de jocs va resentir-se, quedant molt limitada en determinats gneres. A ms la Nintendo 64 era difcilment piratejable i no va poder competir en el mrqueting de Sony. En darrer lloc cal dir que Nintendo no va saber seguir a la PlayStation mentre que la segona va ampliar clarament el seu pblic objectiu.

Al final de la generaci, la Nintendo 64 havia venut prop de 35 milions d'unitats a tot el mn.


Nintendo GameCube.


El novembre del 2001, es llana la Nintendo CameCube, una consola de nova generaci, que tindria que rivalitzar amb PlayStation 2 de Sony i Xbox de Microsoft. Cercant la lluita contra la pirateria, Nintendo desenvolupa el GOD (GameCube Optical Disc, un format de MiniDVD exclusiu de Nintendo amb una capacitat d'aproximadament 1,8 GigaBytes de dades) pels seus jocs. Per aconseguir piratejar aquesta consola no noms era necessari la modificaci del programari sin la modificaci total del xasss, ja que era impossible introduir en el seu lector DVD un DVD normal.

GameCube va ser juntament amb la consola de Microsoft la consola ms potent del seu moment i va tenir una quota del mercat d'entorn al 20%, semblant al d'Xbox, per molt inferior a la PlayStation 2. La quantitat de consoles cbiques venudes a nivell mundial s de prop de 21 milions, sent superada per Xbox i PlayStation 2. Molts creuen que Nintendo fou massa conservadora amb aquesta consola per eliminar les capacitats multimdia (no reprodua pellcules ni msica, a diferncia de les seves competidores) i no comptava amb una plataforma per jocs en lnia.

L'evoluci de Nintendo.
Desprs d'anys perdent terreny davant a la competncia en les consoles de sobre-taula, Nintendo va decidit seguir la mateixa poltica que va mantenir amb les porttils i va crear un nou cam ali al que la indstria tendeix per inrcia (augmentar constantment la potncia del programari). Lluny de basar el seu sistema en una evoluci grfica del seu predecessor, de vendre una mateixa consola amb millors grfics, van centrar-se en inventar una nova manera de control, de la mateixa manera que varen fer en el passat.


Wii.

Wii, nom de la consola sucessora de la Nintendo GameCube, pren com punt de partida el salt de les 2D a les 3D que va tenir en el seu moment, quan va donar el salt de Super NES a Nintendo 64; o la sensaci nova que els jugadors varen sentir la primera vegada que jugaren en un veritable entorn tridimensional, amb cmeres mbils amb Super Mario 64. Des del punt de vista de l'empresa, aquesta emoci i aquesta frescor no es debien a la bellesa grfica, sin a la novetat que suposava el poder controlar a un personatge lliurement per un gran entorn amb profunditat, alada i amplada. Nintendo va decidir transmetre una cosa tan nova com aix, per fora de la pantalla del televisor. En comptes de centrar-se en all que pot fer la mquina, van centrar-se en all que el jugador pot comunicar-se i interactuar amb els jocs: la immersi.

Segons una cita famosa del president de Nintendo, Satoru Iwata: La sensaci s tan natural que tan aviat com es t el comandament a la m, la ment comena a imaginar com quelcom aix pot canviar el mn dels videojocs per sempre.

En l'apartat tcnic d'aquesta consola, cal destacar que no s la ms potent del mercat sin tot el contrari; amb aix s fcil notar el canvi de concepte que Nintendo va prendre, a diferncia de les seves predecessores (que foren creadres per ser les ms potents de la seva generaci), a Wii les inversions no han prets crear una consola de mxima potncia.

El propsit d'aquesta ocasi ha estat des del primer moment de la seva concepci crear una consola molt ms barata que la competncia (250 a Europa incloent-hi un joc (Wii Sports), davant dels 300-400 a Xbox 360 i 500-600 la PlayStation 3, aconseguir que tingus una esttica que s'adapts a la resta de mobles de la llar, que ocups el mnim espai possible (21,54cm de llarg, 15,7cm d'ample i 4,4cm de grossor), que consums la mnima energia elctrica possible (tan sols 1/5 part de la consumida per GameCube)i que producte de la seva modesta potncia, permets mantenir els costos de desenvolupament dels jocs ms baixos que a la competncia. D'aquesta manera, Nintendo cerca que les grans idees triomfin per sobre dels grans pressupostos.

Wii marca una gran diferncia amb tot el que s'ha desenvolupat abans en la indstria del videojoc: El comandament sense fils anomenat Wii-mote, amb aspecte d'un comandament a distncia tradicional de televisi, pot captar els moviments que el jugador realitza en l'espai real i reproduir-los en l'espai virtual (en el joc). La consola pot detectar moviments en tots els eixos, i girs, profunditats, distncies, angles i velocitats grcies al seu sensor que es colloca sobre o damunt del televisor. Grcies a l's d'aquesta tecnologia, ja no s necessari prmer un bot per colpejar amb una espasa, noms cal agitar el comandament com si fos una espasa real perqu el personatge faci el mateix en el joc. Ja no s necessari prmer un bot per jugar a un joc de tennis, noms cal moure el comandament com si fos una raqueta. El comandament posseeix tamb funcions de vibraci, un altaveu a travs del qual es reproduiran diversos sons (el so metllic d'una espasa si s'utilitza el controlador com una espasa, el colp d'una raqueta contra una pilota si s'utilitza com una raqueta, el tret d'una pistola si s'utilitza com una pistola), una petita memria per desar certes informacions com el registre d'avatar Mii i diversos accessoris que poden connectar-s'hi per aprofitar les opcions especials (carcasses de pistoles, un comandament tradicional, una extensi "nunchuck" amb joystick i altres perifrics).

Una altra innovaci important s l'anomenat WiiConnect 24. Grcies a aquest sistema la consola mai no s'apaga del tot. Permaneix contnuament connectada a internet gastant una petita quantitat d'energia (al voltant de 7Wats). Grcies a aix els desenvolupadors poden enviar als jugadors expansions, armes, nous nivells, vehicles, demos, pegats correctors d'errades, etc. "Quelcom nou cada dia", aix s com Satoru Iwata es refereix a les possibilitats de WiiConnect 24. 

La connectivitat de Wii s totalment sense fils i permet que dues consoles properes juguin amb un nic DVD de joc. Per aprofitar les caracterstiques de la consola, s'estan desenvolupant diversos jocs on-line o simplement incorporant a jocs tradicionals caracterstiques multijugador a travs de la xarxa, de manera que no cal tenir diversos comandaments per jugar amb altres persones.

Wii tamb permet descarregar jocs de NES, SNES, Nintendo 64, Megadrive, Turbografx i nous ttols de baix cost desenvolupats en exclusiva per aquest servei, aix com reproduir tots els jocs de GameCube.

Per finalitzar, cal esmentar els Wii Channels. Han estat dissenyats tenint com a base el concepte dels canals de televisi, per en aquest cas serveixen com part important del sistema operatiu de Wii. Els canals separats s'exhibeixen grficament en una pantalla, i es naveguen usant la capacitat del punter del Wiimote. La pantalla dels canals s totalment personalitzable i els usuaris poden posar enllaos a diversos canals o jocs virtuals de la consola en les ranures.

Els canals de Wii ms destacables sn:

Mii Channel: El Mii Channel s un creador d'avatars on els usuaris poden dissenyar caricatures 3D de les persones seleccionant un grup de trets facials i corporals.
News Channel: El News Channel els permet als usuaris tenir accs a els titulars de les notcies i els events actuals obtinguts d'Internet. El News Channel est proporcionat per contingut d'Associated Press.
Canal Oratge: Permet conixer el pronstic meteorolgic de l'oratge dels 5 dies segents en qualsevulla part del mn.
Photo Channel: El Photo Channel permet a l'usuari inserir una targeta SD a la consola, o enviar fotografies (JPEG) o vdeos (MJPEG) via correu electrnic, que poden veure's en aquest canal. Un editor incorporat els permet a els usuaris afegir senyals i efectes a les seves fotografies. Tamb poden crear-se mossaics, presentacions de la diapositiva i trencaclosques amb aquest tret.
Wii Shop Channel: En aquest canal es pot comprar videojocs de diverses consoles com la Nintendo 64 o Super Nintendo.
Internet Channel: Amb un s semblant al del Nintendo DS Browser, l'Opera web browser es podr descarregar mitjanant el Shop Channel. El navegador suporta JavaScript i Flash. A ms del funcionament com un navegador, l'Opera Web Browser a la Wii servir per altres aplicacions basades en el web. ;
Opinion Channel: Un canal que requereix de connexi a Internet. Es pengen enquestes amb dues respostes possibles i es poden respondre i fins i tot intentar predir el resultat de l'enquesta, ja que ms tard es pot comprovar.


Impacte en el mercat.
Mentre Sony i Microsoft opten per consoles tecnolgicament ms potents que acullen jocs ms espectaculars per que per molts responen a la definici de ms del mateix, la Wii juga una altra batalla: convncer a tota persona, independentment del seu gnere o edat, que jugar amb videojocs li resultar divertit. Controlar el comandament de la Wii s tan senzill que no porta ms d'uns segons adaptar-s'hi i colpejar l'aire amb ell. Les possibilitats sn inexhauribles i el catleg inicial de vint-i-quatre jocs que Nintendo acompanya al llanament de la consola explora alguna d'elles.

En la seva estrena el preu de la Wii en els Estats Units va ser de 250 dlars (188 euros); mentre que la Play Station 3 s de 600 dlars; i el de la Xbox 360 s de 400 dlars (352 euros). La primera estrena de la consola fou en qu inicialment s'exhauriren totes les unitats i desprs de dues setmanes va arribar-se a la xifra de 1.000.000 d'unitats venudes, el Jap, on es varen vendre totes les consoles en unes 4 hores (200.000 unitats).

En el Jap, Wii ha tingut un gran xit, venent fins a 4 vegades ms que la consola de la competncia Play Station 3, que estava constantment exhaurida. Sens dubte que el fenomen de la DS ha ajudat a Nintendo i a la seva Wii.

A Europa va estrenar-se el dia 8 de desembre, aquell dia era festiu a gran part dels Pasos Catalans per tant el llanament oficial seria el dia 9 de desembre per abans del mateix llanament al pas ja estaven gaireb totes les unitats venudes. Importants centres comercials de ciutats del pas com a Barcelona i Palma varen vendre la consola dies abans del llanament oficial.

Segons va afirmar el Director de Nintendo UK, David Yarnton, "la demanda de la consola ha estat molt gran. Esperem vendre quatre milions de consoles en tot el mn abans que acabi l'any, arribant a els sis milions quan finalitzi aquest any fiscar en mar del 2007". Als Pasos Catalans, de la mateixa manera que en el Regne Unit i Frana, la demanda de consoles ha sobrepassat les expectatives inicials, alguns usuaris havien reservat les seves consoles 3 o 4 mesos abans. Aquest xit va provocar que molts comeros pengessin el cartell de "venut" en les seves prestatgeries i comencessin a realitzar noves reserves per les segents remeses de consoles que arribaven ms tard.

Avui dia, Nintendo s una de les companyies lders en vendes de programari i maquinari d'entreteniment i una de les majors referncies en el mn dels videojocs, el qual ha evolucionat i crescut grcies a les diverses novetats que ha anat aportant en tots els seus anys a la indstria: Des del pad de control, passant pel plantejament del joc 3D que coneixem en l'actualitat, la funci de vibraci del comandament, l'opci multijugador fins a 4 jugadors simultanis, el comandament sense fils, el joc porttil, la primera incursi d'una cmera amb la que interactuar en un videojoc (Game Boy Camera), l'explotaci del control vocal i tctil com a fonaments per controlar un videojoc, diverses novetats jugables i gneres de videojocs mai abans no explotats (jocs com Mario Party, Mario Kart o per exemple Nintendogs, entre moltes altres aportacions. Segons els mitjans especialitzats ha estat la desenvolupadora ms important en l'evoluci d'aquest mercat, l'nica empresa mtica que continua fabricant consoles i molt valorada pels jugadors experimentats.


Programari.

 Videojocs destacats .

Aix s nicament un petit llistat dels jocs ms famosos desenvolupats per la companyia al llarg de la seva histria. No intenta ser extensiu, sin assenyalar jocs importants en la histria del videojoc o de la companyia.

Super Mario Bros. (NES);
Super Mario Bros. 3 (NES);
The Legend of Zelda (NES);
The Legend of Zelda: Ocarina of Time (N64);
Super Mario 64 (N64);
Pokmon;
Donkey Kong;
Kirby;
Star Fox;
F-Zero;
Metroid;
Animal Crossing;
Mario Kart (N64);
Mario Kart DS (NDS);
New Super Mario Bros;
The Legend of Zelda: The Wind Waker (GameCube);
Metroid Prime (GameCube);
Metroid Prime: Hunters (NDS);
Super Smash Bros. Melee (GameCube);
Paper Mario: The Thousand-Year Door (GameCube);
Pikmin (GameCube);
Nintendogs (Nintendo DS);
The Legend of Zelda: Twilight Princess (GameCube i Wii);
Super Mario World (SNES);

 Referncies i notes .


Mireu tamb.
Shigeru Miyamoto;
Llista de marques registrades de Nintendo;
Nintendo Addictes;

 Enllaos externs .


Pgina oficial de Nintendo Europa  

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46579" title="Jotapi" nonfiltered="3137" processed="3117" dbindex="18458">

Jotapi va ser un usurpador del tron imperial rom en temps de Felip l'rab que, l'any 248,  usurp el poder imperial a les provncies orientals de l'imperi.  Jotapi reclamava ser descendent d'Alexandre el Gran, segons Zsim.

Jotapi apareix per primera vegada en una rebelli contra l'augment d'impostos dut a terme contra Gai Juli Prisc, germ de Felip l'rab nomenat  governador de les provncies orientals pel seu germ Felip. Al cap d'un temps Jotapi fou assasssinat pels seus propis soldats.  

 Fonts .
Jotapi, a diferncia d'altres usurpadors dels temps de Felip l'rab, en s conegut no noms per les monedes que s'han trobat on hi apareix el seu nom, sin que tamb el coneixem perqu alguns historiadors contemporanis l'anomenen en les seves crniques, aquests sn:
Aureli Vctor,
Zsim i;
Polemi Silvi.   ;

Vegeu tamb.
Llista d'emperadors romans;

Enlaos externs.
 Dades de De Imperatoribus Romanis sobre els usurpadors de l'poca de Felip l'rab (en angls);
 Assaig de Krner sobre els usurpadors en l'poca de Felip l'rab (en angls);















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46580" title="Carabassa" nonfiltered="3138" processed="3118" dbindex="18459">

La carabassa, o carbassa  s el fruit de les diverents espcies del gnere  Cucurbita, una planta herbcia anual orinda d'Amrica. En l'actualitat s tamb conreada extensament en tota Europa.

s una planta reptant que pot arribar als 10 m de longitud, dioica, de tiges acanalades i d'aspecte aspre, fulles pubescents, lobulades. Les grans flors grogues sn unisexuals; les masculines tenen els estams soldats en forma de pilar i en ambds sexes el calze est unit a la corolla. 

Els fruits varien molt en grandria, des de gaireb globulars fins a oblongs o ovoides. La pell s llisa i dura i tamb varia en color. 

Las carabasses d'estiu sn varietats de Cucurbita pepo. Si es recullen immadures es consumeixen com carabassons -o carbassons- encara que es poden deixar madurar en la planta com les d'hivern. 

No obstant aix, les varietats d'hivern C. maxima i C. mostacha no es consumeixen verdes. Existeixen multitud de varietats de diferents colors i grandries; les ms grans arriben a pesar entre 18 a 36 kg. Encara que s difcil mantenir les varietats pures quan es conreen juntes, la veritable espcie C. pepo no s'hibrida mai amb C. maxima, la anomenada "carabassa confitera" de la qual s'elabora el cabell d'ngel. Aquesta varietat, ms dola i sucosa que la resta, quan est madura posseeix una pell de color taronja, rugosa, gruixuda i molt consistent, per la qual cosa es pot conservar molt de temps; s la tpica carabassa de Tots Sants. 

La carabassa s rica en minerals, sobretot potassi, vitamina C i -carot. 

Enllaos externs.
Plana sobre la carbassa;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46581" title="Karl Weierstrass" nonfiltered="3139" processed="3119" dbindex="18460">

Karl Theodor Wilhelm Weierstrass (31 d'octubre de 1815, Ostenfelde (Westflia)   19 de febrer de 1897, Berln) matemtic alemany, considerat el "pare de l'anlisi matemtica moderna".

Weierstrass consolid els treballs de Cauchy sobre els nombres irracionals, es dedic a realitzar una fonamentaci rigorosa del clcul integral i diferencial i, en general, de la teoria de funcions i realitz contribucions importants sobre funcions ellptiques.

A l'poca de Weierstrass no es disposava de definicions clares sobre els fonaments del clcul i, per tant, no era possible demostrar correctament els teoremes. Els treballs previs de Cauchy i Bolzano quedaven poc fonamentats precisament per aquesta ambigitat en les definicions bsiques. Weierstrass es propos fonamentar el clcul a partir de definicions rigoroses; de fet les definicions utilitzades avui en dia de lmit, continutat i derivada sn prcticament les proposades per ell. Amb les noves definicions, aconsegu demostrar rigorosament teoremes com el teorema del valor intermedi, el teorema de Bolzano-Weierstrass i el teorema de Heine-Borel.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46582" title="Teorema de Bolzano-Weierstrass" nonfiltered="3140" processed="3120" dbindex="18461">

El teorema de Bolzano-Weierstrass afirma que 

;


Una successi a1, a2, a3, ... s fitada si existeix un nombre real L tal que el  valor absolut |an| s inferior a L per a tot ndex n. Grficament es pot imaginar com punts  ai representats en una grfica bidimensional, amb i sobre l'eix horitzontal i el valor sobre el vertical. D'aquesta manera la successi avana cap a la dreta a mesura que creix i, i est afitada si podem dibuixar una banda horitzontal que engloba tots els punts. 

Una subsuccessi s una successi que omet alguns membres, per exemple a2, a5, a13, etc.

El teorema es pot generalitzar a successions afitades a Rn (per inducci i considerant una component cada vegada) i est relacionat amb el teorema de Heine-Borel.

Vegeu tamb.
Teorema de Weierstrass;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46583" title="Oferta pblica d'adquisici" nonfiltered="3141" processed="3121" dbindex="18462">
Una oferta pblica d'adquisici de valors (coneguda pel seu acrnim OPA), s una operaci borsria per la qual una persona fsica o jurdica oferix als accionistes d'una empresa comprar-los les seues accions a un preu superior al seu valor de cotitzaci per aconseguir una participaci majoritria en la dita empresa. 

Esta operaci pot realitzar-se amb l'aprovaci de la direcci de l'empresa (OPA amistosa), o b sense comptar amb la seua acceptaci (OPA hostil). Segons la legislaci espanyola l'oferta pblica d'adquisici ha de ser comunicada a tots els accionistes pblicament, aix com a l'rgan regulador del mercat de valors (CNMV), que ser l'encarregat de realitzar el control administratiu de l'operaci.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46585" title="Cincies exactes" nonfiltered="3142" processed="3122" dbindex="18463">
Les cincies exactes fan referncia a les branques de la cincia que es poden sitematitzar. De tal manera que es poden fer prediccions i s possible verificar-les, utilitzant les mesures, l'experimentaci, l'observaci i el raonament lgic rigors. 

Les matemtiques, les cincies naturals i les cincies aplicades, es consideren cincies exactes, tot i que el terme s'usa ms per a la primera disciplina. Sovint se superposen a la cincia formal.

s essencial que els seus resultats i hiptesis es facin pblics, ja que la comprovaci d'aquests per altres cintifics els confirma i genera nous resultats i hiptesis.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46590" title="Nria" nonfiltered="3143" processed="3123" dbindex="18464">

Antroponmia: Nria (nom);
Geografia: Vall de Nria;
Poltica: Estatut de Nria;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46597" title="Pxel" nonfiltered="3144" processed="3124" dbindex="18465">
 

En informtica, el pxel o pcsel (de l'angls pixel, de picture element que significa "element de la imatge") s la unitat mnima que forma una imatge grfica. Aquesta imatge pot ser mostrada i interpretada per la maquinria de l'ordinador, per exemple, mitjanant un monitor o una impressora.

Normalment, un pxel es defineix com un punt o un quadrat, per realment no posseeix una forma determinada. Es pot dir que es tracta d una mostra abstracta o una unitat de mesura de resoluci.

Cal fer notar que el pxel no t una mida concreta sin que, s establerta pel fabricant de la maquinria; acostuma a ser de l'ordre de millmetres. 

Els pxels sn unitats independents, per el fet que els percebem com un conjunt s degut a la limitaci de la nostra visi, que fa que tinguem aquesta sensaci de continutat.

A partir del concepte de pxel podem trobar altres conceptes com ara vxel (element de volum), texel (element de textura) i surfel (element de superfcie), utilitzats per altres processaments de la imatge.

Intensitat de color al pxel.
La intensitat de cada pxel s variable: en els sistemes de color, cada pxel t normalment tres o quatre dimensions de variabilitat del tipus vermell, verd i blau (RGB) o b, cian, magenta, groc i negre (CMYK).
A cada pxel se li associa un nombre digital que correspon al seu nivell de lluminositat a la imatge. El valor d aquesta magnitud representa l energia electromagntica capturada i sempre s un nombre positiu codificat en binari.



El nombre de colors diferents que podem representar amb un pxel depn del nombre de bits per pxel (bpp) o profunditat de color. El mxim nombre de colors que pot prendre un pxel podem trobar-lo elevant 2 al nombre de bpp. Els valors ms comuns sn els segents:
 1 bpp   21 = 2 colors, tamb anomenat monocrom.
 2 bpp   22 = 4 colors, anomenat CGA.
 4 bpp   24 = 16 colors, aquesta s la profunditat mnima acceptada per l estndard VGA.
 8 bpp   28 = 256 colors, anomenat Super VGA.
 16 bpp   216 = 65536 colors, conegut com Highcolor.
 24 bpp   224 = 16777216 colors, anomenat Truecolor.
 48 bpp   248 = 281474976710656 colors, utilitzat per a treballs professionals.

Totes les imatges digitals estan formades per una disposici de pxels a mode de matriu, amb les seves corresponents files i columnes que ens donaran la localitzaci de cada element de la composici. Com ms pxels s'usen per a representar una imatge ms fidel ser al model original.


Pxel i resoluci.
El nombre de pxels d'una imatge s'anomena de vegades resoluci, encara que la resoluci t una definici ms especfica, ja que inclou altres parmetres.
Els pxels d'una imatge es poden expressar de diverses formes: com un nic nombre, com en el cas de les cmeres digitals, on diem "5 megapxels" i on ens referim a que t 5 milions de pxels, tamb els podem definir amb dos nombres, com "640 x 480", on entenem que la imatge t 640 pxels d'amplada i 480 d'altura.

s important establir la diferncia entre els pxels com a elements de la imatge i els pxels com a dispositius fsics capaos de captar llum dins de la matriu d un sensor digital. Encara que s correcte parlar de pxels per ambds significats.

En informtica, una imatge formada per pxels s'anomena mapa de bits o imatge rasteritzada.

Subpxel.
Molts sistemes d adquisici i reproducci d'imatge, per diverses raons, no sn sensibles als diferents canals de colors d un mateix lloc. Aquesta aproximaci se sol resoldre usant mltiples subpxels, cadascun dels quals suporta un nic canal de color.

En aquest tipus de sistemes que utilitzen subpxels es poden realitzar dos tipus d'aproximacions:
Els subpxels poden ser ignorats, tractant els pxels com la unitat ms petita a la qu ens podem adrear a una imatge.
El subpxel pot ser incls als clculs de representaci, aix suposa una millor resoluci del color de la imatge resultant encara que el procs de representaci ser ms llarg.




Megapxel.
Un megapxel s un mili de pxels. Se sol utilitzar per expressar el nombre de pxels d'una imatge i, en el cas dels sistemes d'adquisici i reproducci d imatges expressa el nombre d'elements sensors.


Pxel quadrat. 
El pxel quadrat s la representaci del punt en format digital. El pixel s la unitat mnima d'informaci en imatge grfica 2D, que tant serveix per a la representaci com per a l'emmagatzemament d'informaci.

 Relaci .
En els sistemes d'avui en dia, a partir de la relaci d'aspecte i de la definici espaial els pxels es mesuren en unes determinades unitats. Per al cas de la definici horitzontal (), el pxel es mesura en cpw i en canvi la definici vertical () es mesura en cph. 
Donades aquestes definicions, per a que el pixel es consideri quadrat, s'ha de complir que 

On  s la relaci d'aspecte

 Concepte a partir de la relaci .
La relaci anterior, ens est posant de manifest que per a comparar dues magnituds ( i ) han de tenir les mateixes unitats. 
Per tant, per al cas de () si multipliquem per H (cm's per unitat d'alada) ens queden les unitats de cicles/.

Anlogament, per al cas de () si multipliquem per V (cm's per unitat d'amplada) ens queden les unitats de cicles/.

Per tant, ara ja podem comparar les dues magnituds. En cas que siguin iguals, estem en el cas de pxel quadrat.

 Utilitats .
En termes d'exploraci entrellaada el fenomen de pxel quadrat es va donar a conixer a dcada de 1980. En aquell moment la companyia Apple va tenir moltes dificultats per a poder representar la realitat tal i com era; va voler utilitzar un sistema d'exploraci antic en altes resolucions de l'poca (640x200) que deformaven notablement la realitat. A partir de llavors, es va veure la necessitat d'adaptar els sistemes d'exploraci a les altes resolucions.

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46601" title="Quadre" nonfiltered="3145" processed="3125" dbindex="18466">
El quadre (o frame, de l'angls) s la unitat mnima, en forma d'imatge esttica, en qu es pot descompondre una seqncia de vdeo. El seu mostreig es realitza cada determinat temps de mostreig Ts (temps entre quadres consecutius).

Equivalentment es defineix el seu invers com la freqncia de quadre. Aquesta magnitud es mesura en hertzs (Hz) o b en quadres per segon.

=1/Ts;


Limitacions del sistema visual hum.

Discontinuitat en el moviment: L'ull hum s capa d'interpolar moviments a partir d'uns quadres consecutius mostrats a una determinada freqncia de quadre.Aix s'anomena el fenomen phi.
S'aprecia discontinuitat de moviment per fquadre < 12-15 Hz;

Parpalleig: s el fenomen que es produeix quan a una determinada freqncia de quadre l'ull hum distingeix dos impulsos lluminosos (imatges) consecutius en el temps. Aix es produeix perqu en sistema visual hum persisteix la imatge en la retina.
S'aprecia parpalleig per fquadre < 50 Hz;

Freqncia de quadre en diferents sistemes.

Donades les limitacions comentades a l'apartat anterior el ms lgic seria agafar una freqncia de quadre major a 50 Hz. Aix no s'observa parpelleig encara que la sensaci de moviment es podria apreciar amb una freqncia ms petita. La freqncia de quadre afecta directament en els recursos del sistema; ample de banda,espai de disc,etc. Per optimitzar els recursos cada tipus de sistema s'han adoptat diferents solucions.

 

Cinema.

En el cas del cinema, es reprodueix a 24 fotogrames per segon. s una freqncia suficient per aconseguir una sensaci continua de moviment. Si es presenten els fotogrames directament es produeix un efecte de parpalleig (flickering). La soluci a aquest problema s mostrar 2 vegades cada fotograma. Al doblar la freqncia del projector s'evita la sensaci de parpalleig i s'obt una sensaci d'uniformitat en la illuminaci de la pantalla, sense empitjorar la qualitat de la reproducci. Per fer aix s'utilitza un obturador davant del projector, que dispara amb una freqncia doble de la velocitat de la cinta.

Hi ha sistemes que han utilitzat altres freqncies, com per exemple 30 fps (per formats de pellcula de 70 mm), i 60 fps (en el sistema Showscan).

Televisi.

En els sistemes de televisi, la freqncia de quadre es va fer coincidir amb la meitat de la freqncia de la xarxa elctrica. En el cas dels EUA o Jap s de 30 Hz, i en cas d'Europa 25 Hz. Aquests valors sn suficients per garantir correctament la continutat en el moviment. La selecci d'aquests valors s deguda a criteris de disseny. Un avantatge a destacar s que d'aquesta forma es va aconseguir minimitzar l'efecte visual que produa la interferncia de la senyal de la xarxa en la pantalla de televisi.

L'efecte de parpelleig se va eliminar dividint cada imatge en 2 meitats (lnies senars i parells) utilitzant una tcnica d'exploraci anomenada entrellaat. Fent aix s'aconsegueix que la freqncia aparent d'exploraci de la pantalla es dobli. Cadascuna d'aquestes dues meitats s'anomena camp(field en angls). A Europa la freqncia de camp s de 50 Hz, mentre que als EUA o Jap s de 60 Hz.



Telecine.

s un aparell que s'encarrega de realitzar la conversi de pellcules de cine a senyal de televisi. El problema principal s que la freqncia de quadre s diferent per cada tipus de format.Converteix un fotograma de pellcula en una imatge de televisi. Un cop adquirit se separa en 2 camps i s'emmagatzema en format de vdeo sobre suport magntic. Com el nombre de fotogrames per segon s inferior al del cinema, el es fa s afegir els fotogrames que falten.

A Europa la diferncia entre les 24 i 25 imatges per segon difcilment s'aprecia per part de
l'espectador. Durant molt temps es feia una conversi directa i per tant les pellcules de televisi duraven un 4% menys que al cinema. Per obtenir la mateixa duraci, una possible soluci s la de repetir el primer quadre de cada grup de 24.

En canvi els pasos que utilitzen un format de televisi de 30 quadres per segon, la conversi fotograma a fotograma no s viable perqu els canvis temporals sn perfectament visibles i audibles. Una soluci semblant al cas anterior s la de repetir 6 quadres de cada 24 fotogrames de la pellcula original i distribuir-los de manera uniforme en el temps.

 Bibliografia.
1..Apunts assignatura Comunicacions Audiovisuals.EUETIT;
2.Francesc Tarrs.Sistemas Audiovisuales.Televisin analgica i digital. Edicions UPC;

Vegeu tamb.
 Fotograma;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46602" title="Flux de dades" nonfiltered="3146" processed="3126" dbindex="18467">
El flux o corrent de dades s la tcnica associada directament a la reproducci de la informaci audiovisual en temps real (en angls streaming system). Es fa servir per alleugerir el temps de transferncia d'un arxiu multimdia des d'una xarxa informtica, com ara Internet, permetent escoltar i veure els arxius mentre es fa la transferncia, no essent necessria la finalitzaci d'aquest procs.


Antecedents.

Abans de la utilitzaci del sistema de flux de dades calia fer la transferncia a l'ordinador del contingut audiovisual de la xarxa desant l'arxiu al disc dur local, i un cop finalitzada la transferncia, l'arxiu multimdia es podria reproduir. Tot aquest procs suposava un cost temporal elevat perqu els arxius d'audio i/o video solen ocupar molt d'espai (mides de megabytes o fins i tot gigabytes) i accedir a ells d'aquesta forma resultava lent.

Funcionament.

L'usuari (l'ordinador client ) realitza una petici a un determinat servidor, el qual accepta la petici i comena a enviar un arxiu multimdia, per exemple, un vdeo, mitjanant un flux continu de dades.

L'ordinador client comena a rebre el flux i va construint una memria intermdia (en angls, buffer) per emmagatzemar-les. Quan aquesta memria comena a omplir-se, l'ordinador de l'usuari comena a reproduir l'arxiu mentre contina transferint-se. Si en algun moment la velocitat de la connexi disminus, la transferncia de dades es veuria afectada, per la mateixa memria intermdia permetria continuar amb la reproducci de l'arxiu. Tot i aix, si la connexi s'aturs durant ms temps, la memria es buidaria interrompent la reproducci de l'arxiu i el procs s'hauria de recomenar.

Tipus.

Existeixen tres tipus de flux de dades:
Directe;
Diferit;
Sota demanda;



Elements necessaris.

Per poder transmetre un flux de dades i poder-lo reproduir al nostre ordinador s necessari: codificadors i cdecs, servidors de flux de dades i reproductors.

Codificadors.

Cal digitalitzar i comprimir els arxius audiovisuals abans d'sser transmesos per la xarxa.
 
Cdecs.
AAC ;
aacPlus ;
MPEG 1/2/4 (les implementacions de MPEG4 DivX,XviD) ;
MP3;
mp3PRO* RealAudio ;
RealVideo ;
video Theora  ;
Ogg Vorbis  ;
Windows Media Audio (WMA) ;
Windows Media Video (WMV);

Servidors de flux de dades.

s el programari encarregat de la gesti de les peticions dels usuaris per accedir a algun servei que suporti el flux de dades.

Exemples: SHOUTcast, MuSE, Jet Stream XL2 server ...

Reproductors.

Programes que reprodueixen els arxius proporcionats pel servidor de flux de dades a travs d'Internet. L'usuari ha de disposar d'algun reproductor per rebre els continguts multimdia del servidor i poder-los reproduir al seu ordinador.

Els programes com ara el Real Player, el Windows Media Player,el Quick Time, Nullsoft Winamp, XMMS, Zinf, Apple iTunes i Videolan entre d'altres mostren continguts audiovisuals de la xarxa amb el sistema de flux de dades.

Protocols.

HTTP ;
MMS;
RTP;
RTP ;
RTCP ;
RTSP ;
UDP ;

Aplicacions.

Amb la millora de la velocitat d'Internet aquesta tecnologia s cada cop ms acceptada per empreses que en veuen les moltes aplicacions que ofereix,entre d'altres: notcies, conferncies, TV en directe, educaci a distncia, sistemes de vigilncia a distncia, videoXat, events musicals, events esportius, aplicacions en medicina, congressos poltics, turisme i promoci, observaci a distncia de treballs d'enginyeria i construcci...

Vegeu tamb.
Streaming;
Televisi per Internet;
Rdio per Internet ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46606" title="Sensors biomtrics" nonfiltered="3147" processed="3127" dbindex="18468">
Els Sensors biomtrics sn uns sensors destinats a la identificaci o verificaci de la identitat de forma automtica d'un individu. Fins a l'actualitat, la identificaci de persones es feia mitjanant claus o targetes, o b per PINs que la persona havia de poseir o memoritzar. Aquests sensors venen a  simplificar aquestes identificacions, ja que, cada persona posseeix unes caracterstiques biolgiques, psicolgiques i de conducta niques que poden ser utilitzades com a claus impossibles de piratejar. Aixi la persona no ha de utilitzar objectes que poden ser robats o copiats, ni memoritzar cap codi que facilment pot ser oblidat o tamb copiat.

Aplicacions.
Els sistemes biomtrics poden realitzar dos tipus de funcions:
Autentificaci o verificaci d'usuari: Aquest tipus d'aplicaci compara les dades de l'usuari amb una mostra biomtrica del mateix usuari prviament emmagatzemada. La comparaci realitzada s d'un per un (1:1) i el resultat obtingut ser de vertader o fals.
Identificaci d'usuaris: Aquesta aplicaci desconeix, en principi, la identitat de l'usuari. Per aquest motiu es pren una mostra biomtrica i s'intenta buscar alguna coincidncia en una base de dades de molts usuaris. La comparaci en aquest cas s d'un per molts (1:N) i el resultat obtingut ser, si s'ha trobat, la prpia identitat de l'usuari. ;

s fcil veure per tant, que les aplicacions d'identificaci sn computacionalment ms costoses, ja que el nombre de comparacions a realitzar s molt ms elevat. Precisament per aix la majoria dels sistemes biomtrics que es fan servir per tal d'autoritzar l'accs d'un usuari a un determinat dispositiu sn d'autentificaci. D'aquesta manera el dispositiu noms cal que emmagatzemi prviament les mostres dels usuaris que el faran servir i el procs de verificaci pot ser dut a terme rpidament sense necessitat d'un processador gaire potent.

Des d'aquest punt endavant es comenten noms els dispositius d'autentificaci o verificaci, ja que sn els que hom pot trobar al mercat i fer servir amb normalitat. Els sistemes d'identificaci noms es fan servir per la polica o altres institucions que puguin disposar de les dades biomtriques de molta gent. S'han d'entendre com un sistema d'autentificaci a gran escala, on les mostres han estat intodudes per tothom, per exemple en el moment de fer-se un DNI electrnic.

El sistema de verificaci, doncs, funciona de la segent manera: primer ha d'obtenir una mostra biomtrica de l'individu, per a extreure'n les dades necessries que desprs ha de comparar amb les dades que t guardades en memria. Per aquest proces el sensor necesita tenir una base de dades previa, on te emmagatzemada la informaci necessria sobre cada individu per separat. Finalment decideix si la correspondncia de la mostra s'escau amb la que t en memoria i indicar aix el resultat de la comparaci, aquest resultat es positiu si les diferencies entre les dos mostres no sobrepasen el llindar d'acceptaci marcat pel programador i en cas contrari el resultat es dona com a negatiu.

Funcionament.
En el segent diagrama es pot observar el funcionament tpic d'un sistema biomtric d'autentificaci:

Com s'ha comentat en la secci anterior, els sistemes d'autentificaci o verificaci realitzen dues tasques principals. La d'emmagatzemar mostres biomtriques que serviran per a realitzar futures comparacions (enrollment) i la prpia de comparar una mostra entrant amb una de les emmagatzemades (test). Per dur a terme qualsevol d'aquestes dues accions, el sistema disposa d'un sensor que capta tota la informaci biomtrica necessria. Aquesta informaci passa pel mdul de pre-processat per tal d'amplificar el senyal, reduir el soroll i normalitzar totes les entrades. Aquest bloc sovint tamb realitza la funci de descartar les entrades corruptes o malmeses. Una vegada es disposa de la informaci biomtrica en ptimes condicions se n'extreuen les caracterstiques biomtriques a analitzar, aquestes es codifiquen de forma conjunta o s'agrupen per tal de formar una mostra biomtrica. Arribats a aquest punt, segons l'operaci que realitzi, el sistema emmagatzema de forma segura la mostra en una base de dades o la compara amb alguna prviament desada. El resultat d'aquesta operaci s un boole que indica a l'usuari si ha sigut autentificat o no. En el cas de l'operaci d'emmagatzament, s'indica si la mostra s'ha pogut desar correctament.

Si hom s'imagina el diagrama d'un sistema d'identificaci, s'ha d'imaginar un sistema molt similar. La principal diferncia s que en aquest cas, normalment, la informaci biomtrica ja s'ha desat en forma de mostra en alguna base de dades global (amb un nombre d'usuaris elevat) i per tant el procs d'emmagatzament s sensiblement diferent. En aquests casos molts cops s'enllaa directament el sistema  amb una xarxa telemtica que dna accs a la base de dades. Aquests sistemes es coneixen amb el nom de Sistemes Telebiomtrics.

Mesures de rendiment.
Quan s'analitza un sistema biomtric es tenen en compte un seguit d'ndex que ens indiquen el grau de fiabilitat del sistema analitzat. Aquestes mesures que podem realitzar sobre un sistema biomtric sn les segents:
Taxa de fals positiu: FAR (false accept rate) o FMR (false match rate). Probabilitat de qu el sistema declari vlida una comparaci entre una mostra interna i una mostra presa que realment no es correspongui amb aquesta. Aquest parmetre indica el percentatge de correspondncies errnies.
Taxa de fals negatiu: FRR (false reject rate) o FNMR (false non-match rate). Probabilitat de qu el sistema declari invlida una comparaci entre dues mostres que es corresponen. Aquest parmetre indica la taxa de correspondncies vlides rebutjades.
Taxa d'entrades corruptes: FTE o FER (faliure to enroll rate). Probabilitat de qu el sensor obtingui una mostra dolenta, de baixa qualitat que no sigui vlida com a entrada del sistema.
Taxa de captura fallida: FTC (faliure to capture rate). En els sistemes automtics existeix una mesura molt similar a la anterior. En aquest cas es tracta de la taxa de fallida del sistema per entrades no detectades, quan la mostra biomtrica en s era correcte.

Per aclarir els dos ltims conceptes s'ha de tenir en compte el segent. Quan parlem d'entrada corrupte s'ha d'entendre que el sensor no ha sigut capa d'interpretar la informaci biomtrica presentada. Per exemple en segons quins tipus de lectors d'empremptes digitals, el sensor no s capa de llegir de forma correcta la informaci si l'usuari porta les mans brutes. En canvi en el cas de la captura fallida s'ha d'entendre que l'entrada presentada era correcte, s a dir que l'usuari portava les mans netes, la mostra biomtrica era bona i que per tant, el que ha fallat a l'hora de capturar ha estat el sensor. 

Corba caracterstica de funcionament: ROC (reciver o relative operating characteristic). Quan parlem de sensors biomtrics fa referncia a la representaci grfica conjunta de les taxes de fals positiu (FMR) i negatiu (FRR). Aquesta grfica mostra el percentatge d'error del sistema en funci de la sensibilitat del mateix.

Taxa d'error de creuament o d'error idntic: Sovint s'ajusta la sensibilitat del sistema per tal que la taxa d'error per fals positiu coincideixi amb la taxa d'error per fals negatiu, s a dir, s'ajusta el sistema perqu rebutgi una comparaci entre mostres certa amb la mateixa probabilitat que n'accepti una de falsa. Aquesta probabilitat o taxa d'error es coneix amb angls amb les sigles EER (equal error rate) o CER (cross-over error rate). Si es t present la ROC del sistema, la taxa d'error de creuament correspon a la probabilitat d'error del punt on es creuen les dues corbes representades.
Capacitat de mostres: (template capacity). Lgicament a l'hora d'analitzar un sistema tamb es t en compte la capacitat que aquest t. El nombre de mostres biomtriques que podem emmagatzemar, o dit d'una altra manera, el nombre d'usuaris que podran usar el dispositiu.

Taula comparativa de tecnologies biomtriques.
Per analitzar si una caracterstica humana es pot emprar en un sistema biomtric, s'han de tenir en compte certs parmetres:
 Unicitat s grau de singularitat de les mostres biomtriques. ;
 Permanncia mesura com la caracterstica biomtrica suporta el pas del temps. ;
 Facilitat d's s el grau de facilitat d'adquisici d'una mostra biomtrica. ;
 Rendiment del sistema mesura el grau de precisi, velocitat de clcul i robustesa del sistema.
 Acceptabilitat grau d'acceptaci social de la tecnologia usada.
 Prevenci d'atacs facilitat d's fraudolent del sistema.

La segent taula mostra una comparaci entre les diferents caracterstiques biomtriques analitzades en sistemes biomtrics existents segons aquets parmetres:


* - La prevenci d'atacs funciona amb els colors canviats, ja que s desitjable un valor baix de facilitat d'accs fraudolent

A. K. Jain va establir aquesta comparativa assignant valors baixos a funcionaments pobres i valors alts a sistemes que grcies a la naturalesa de la caracterstica analitzada poden oferir bons rendiments.

Enllaos externs.
Informaci i empresa del sector;
Demostraci interactiva de diversos sistemes biomtrics BBC;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46608" title="RFID" nonfiltered="3148" processed="3128" dbindex="18469">
La Identificaci per Radiofreqncia o RFID  (de l angls Radio Frequency Identification) sn unes targetes identificadores sense contacte amb el sistema de lectura. Les aplicacions ms comuns sn com a substituci dels codis de barres en els productes i en les targetes magntiques.

Com funciona?.
Es composa d un interrogador o sistema de base que llegeix i escriu dades disponibles i un transmissor que respon a l interrogador.

L'interrogador genera un camp de radiofreqncia,normalment commutant una bobina a alta freqncia. Les freqncies usuals van des de 125Khz fins la banda ISM de 2.4Ghz. El camp de radiofreqncia genera un corrent elctric sobre la bobina de recepci del dispositiu, aquest senyal s rectificada i d aquesta manera s'alimenta el circuit.

Quan l'alimentaci arriba a ser suficient el circuit transmet les seves dades.
L'integrador detecta les dades transmeses per la targeta com una pertorbaci del propi nivell del senyal.

El senyal rebut per l'interrogador des de la targeta est a un nivell de -60dB per sota de la portadora de transmissi

El rang de lectura s habitualment entre els 30 i 60 cm de distncia entre l integrador i la targeta.
Tipus d'interrogadors:
Sistemes amb bobina simple, la matixa bobina serveix per transmetre l'energia i les dades. Sn ms simples i barats per necessiten tenir l'etiqueta mol a prop.
Sistemes interrogadors amb dos bobines, una per transmetre energia i l'altra per transmetre dades. Sn ms cars per tenen unes altes prestacions ;


La major part dels sistemes utilitzen una memria EEPROM on s'emmagatzemen dades.

Alguns sistemes utilitzen encriptaci de clau pblica, per a aconseguir seguretat.

Per altra banda podem trobar sistemes anticollisi que permeten llegir diverses targetes al mateix temps. En cas de qu diverses targetes estiguin properes al interrogador i vulguin transmetre al mateix temps, es produir una collisi. L'interrogador detecta la collisi i mana parar la transmissi de les targetes durant un temps d'espera. Desprs anir responent a cada targeta per separat mitjanant un algorisme bastant complex.

Aplicacions.
Etiquetes d identificaci en comptes de codis de barres als productes, cartes, equipatges.
Identificaci d animals i mascotes.
Inventari automtic, control de fabricaci, identificaci de mercaderies;
Sistemes antisegrest.
Control d'accessos i immobilitzaci de vehicles.
Identificar enviament de cartes o paquets.
Identificaci d'equipatges aeris.
Localitzaci de documents.
Control de persones perilloses.
Control nens petits, per exemple en parcs d'atraccions.
Identificaci de persones en discoteques.
 Academic Papers on RFID & inventory problems;

Inconvenients.
Prdua de la intimitat i de la llibertat.
Desprovisi de recursos per tal de controlar les nostres dades ms personals.
Possibilitat de difusi no controlada de dades.
Manipulaci de les dades personals de forma illegal;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46609" title="TIA" nonfiltered="3149" processed="3129" dbindex="18470">
TIA (Total Information Awareness) s un sistema de recerca intelligent desenvolupat per la DARPA, capa de generar informaci creuada des de diferents mbits i potencialment capa de contestar a les nostres necessitats. Es composa d'una srie de programes que comparen nombrosos patrons de comportament amb comportaments d'individus i avalua si el context suggereix que es tracten de terroristes. Es tracta d'un sistema de coneixement total de la informaci.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46612" title="Circuit tancat de televisi" nonfiltered="3150" processed="3130" dbindex="18471">


El Circuit tancat de televisi o el seu acrnim CCTV el qual b de l'angls: Closed Circuit Television. s una tecnologia de vdeo vigilncia visual dissenyada per supervisar una varietat d ambients i activitats.

s un circuit tancat perqu, al contrari del que passa amb la transmissi, tots els seus components estan enllaats. A ms, a diferncia de la televisi convencional, s un sistema pensat per a un nombre limitat d espectadors. 

El circuit pot estar compost, simplement, per una o ms cmeres de vigilncia connectades a un o ms monitors o televisors, que reprodueixen les imatges capturades per les cmeres. Encara que, per millorar el sistema, s hi solen connectar directament o enllaar per xarxa altres components com vdeos i/o ordinadors. 

Les cmeres poden estar sostingudes per alg, encara que normalment es troben fixes en un lloc determinat. En un sistema modern les cmeres que s utilitzen poden estar controlades remotament des d una sala de control, on s hi pot configurar la seva panormica, inclinaci i zoom.

Aquests sistemes inclouen visi nocturna, operacions assistides per ordinador i detecci de moviment, que facilita al sistema posar se en estat d alerta quan alguna cosa es mou enfront de les cmeres. La claredat de les imatges pot ser excellent, es poden transformar de nivells foscos a clars... Totes aquestes qualitats fan que l s del CCTV hagi crescut extraordinriament en aquest ltim temps.

 Histria .
Al principi s installava per dissuadir o detectar robatoris i, avui en dia, no noms s empra per seguretat, sin tamb per a altres propsits especfics com poden ser els mdics, educatius o antisocials.

En un gran nombre de cases es fan servir com a sistemes de seguretat encara que, tamb hi poden desenvolupar una altra funci com s la de recopilar evidncia de violncia domstica. Tamb es colloquen en bancs, casinos, centres comercials, vies de circulaci, aeroports, rees i installacions pbliques, entre molts altres llocs.

 Pgines relacionades: .
Seguretat.
Cmera de televisi.
Televisi.
Vdeo.
Videovigilncia.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46613" title="Teorema de Kennelly" nonfiltered="3151" processed="3131" dbindex="18472">
El teorema de Kennelly (o transformaci estrella-triangle, de vegades escrit Y- ), anomenat aix en homenatge a Arthur Edwin Kennelly, permet simplificar un circuit elctric ja estiga en forma d'estrella o de triangle.

(No confondre la transformaci estrella-triangle amb un transformador estrella-triangle que s un dispositiu que transfoma corrent trifsic sense neutre en corrent trifsic amb neutre. Normalment s'utilitzen tres transformadors independents per a tal efecte).

Transformaci d'estrella a triangle.

Coneguent les admitancies :.
Producte de les admitncies adjacents dividit per la suma total de les admitncies.





Coneguent les impedancies :.
Suma dels productes de les resistncies dividit per la resistncia oposta.






Transformaci de triangle a estrella.

Coneguent les admitancies :.
Suma dels productes de les admitancies dividit per l'admitncia oposta.





Coneguent les impedancies  :.

Producte de les impedncies adjacents dividit per la suma total d'impedncies.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46616" title="Provncia de Loja" nonfiltered="3152" processed="3132" dbindex="18473">

Loja s una de les 22 provncies de l'Equador, situada a l'extrem sud dels Andes equatorians. T 440.000 habitants, 220.000 urbans i 220.000 rurals. La superfcie de la provncia de Loja s d'11.000 km2 i la seva capital s Loja.

Dins d'aquesta provncia s especialment coneguda la vall de Vilcabamba, situada a 50 km de Loja, famosa per la suposada longevitat dels seus habitants. Pel que fa a l'ecologia cal destacar l'important Parc Nacional Podocarpus.

La provncia consta de 16 cantons (capital entre parntesi):
Calvas (Cariamanga);
Catamayo (Catamayo);
Clica (Clica);
Chaguarpamba (Chaguarpamba);
Espndola (Amaluza);
Gonzanam (Gonzanam);
Loja (Loja);
Macar (Macar);
Olmedo (Olmedo);
Paltas (Catacocha);
Pindal (Pindal);
Puyango (Alamor);
Quilanga (Quilanga);
Saraguro (Saraguro);
Sozoranga (Sozoranga);
Zapotillo (Zapotillo);





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46619" title="Equacions de Maxwell" nonfiltered="3153" processed="3133" dbindex="18474">

Les equacions de Maxwell sn un conjunt de quatre equacions que descriuen completament els fenomens electromagntics. La gran contribuci de James Clerk Maxwell fou reunir en aquestes equacions molts anys de resultats experimentals i investigacions teriques, deguts a Coulomb, Gauss, Ampre, Faraday i altres, introduint els conceptes de camp i de corrent de desplaament, i unificant els camps elctrics i magntics en un sol concepte: el camp electromagntic. De les equacions de Maxwell, a ms, es desprn l'existncia d'ones electromagntiques propagant-se amb velocitat c, el valor numric de la qual coincideix amb el valor de la velocitat de la llum en el buit, amb la qual cosa Maxwell va identificar la llum amb una ona electromagntica, unificant l'ptica amb l'electromagnetisme.

La formulaci moderna de les equacions de Maxwell s deguda a Oliver Heaviside i Josiah Willard Gibbs, que en 1884 reformularen les equacions originals de Maxwell en un sistema abreujat utilitzant notaci vectorial. La formulaci original de Maxwell datava de 1865 i contenia 20 equacions de 20 variables. La formulaci vectorial resultava especialment atractiva perqu remarcava les simetries intrnseques en les equacions fent ms fcil la seva utilitzaci.

Les equacions de Maxwell, en forma integral i diferencial sn les segents (ambdues formes sn totalment equivalents, es pot passar d'una a l'altra amb les eines habituals del clcul diferencial).



Q s la crrega elctrica (unitat SI: coulomb).
  s la densitat de crrega elctrica (unitat SI: coulomb per metre cbic), sense incloure crregues dipolars lligades a un material.
 s la inducci magntica (unitat SI: tesla, volt   segon per metre quadrat) .
 s el desplaament elctric (unitat SI: coulomb per metre quadrat) .
 s l'rea de la superficie gaussiana d'integraci.
 s el camp elctric (unitat SI: volt per metre).
 s el camp magntic (unitat SI: ampere per metre).
 s la densitat de corrent elctric (unitat SI: ampere per metre quadrat);
 s l'operador divergncia (unitat del SI: 1 per metre)
 s l'operador rotacional (unitat del SI: 1 per metre)

Encara que es donen les unitats del sistema internacional d'unitats per a les diversos magnituds, les equacions de Maxwell es mantenen en altres sistemes d'unitats. 

 Interpretaci fsica de les equacions .

Les quatre equacions de Maxwell expressen, respectivament, com les crregues elctriques produeixen camps elctrics (llei de Gauss), l'absncia experimental de crregues magntiques (2a llei), com el corrent produeix camps magntics (llei d'Ampre) i com els camps magntics canviants produeixen camps elctrics (llei de la inducci de Faraday).

La conservaci de la crrega.
Les equacions de Maxwell duen implcites la llei de conservaci de la crrega:

o, en forma integral,
;

Aquesta llei expressa que la crrega no es crea ni es destrueix, ni globalment ni localment, i que si donada una superfcie tancada est disminuint la crrega continguda en el seu interior, ha d'haver forosament un flux de corrent net cap a l'exterior del sistema.

La fora de Lorentz.
Les equacions de Maxwell expressen com les crregues i corrents creen camps elctrics i magntics, per no com aquests camps actuen sobre la matria. Per a aix necessitem la llei de fora de Lorentz:
;
Aquesta llei ens diu quina fora experimenta una crrega puntual en moviment en el s d'un camp electromagntic. Si en lloc d'una crrega puntual tenim una distribuci de crrega, la corresponent fora per unitat de volum s:
;
i la resultant sobre tot el volum s la integral d'aquesta densitat estesa a tot el volum.

 Les equacions de Maxwell en el buit .

Com que al buit no hi ha crregues ni corrents, les equacions de Maxwell se simplifiquen considerablement i s'obt:









Aquest conjunt d'equacions t una soluci simple en termes d'ones planes sinusodals que es propaguen, amb el camp elctric i el magntic oscillant en direcci perpendicular a la direcci de propagaci i entre s. La velocitat de propagaci resulta ser

;

Maxwell descobr que aquesta velocitat c s la velocitat de la llum en el buit i, per tant, que la llum s un tipus particular d'ona electromagntica.

 Les equacions de Maxwell en relativitat especial .

En relativitat especial, per tal d'expressar ms clarament que les equacions de Maxwell en el buit tenen la mateixa forma en qualsevol sistema de referncia inercial, s'acostumen a escriure en termes de quadrivectors i tensors en forma covariant (en unitats cgs):

,

i
;

where  s el quadricorrent,  s el tensor electromagntic,   s el smbol de Levi-Civita i

 

s el quadrigradient. Els ndexs repetits se sumen d'acord amb el conveni de sumaci d'Einstein.

La primera equaci tensorial expressa les dues equacions de Maxwell inhomognies: la llei de Gauss i la d'Ampre amb les correccions de Maxwell. La segona equaci expressa les altres dues equacions homognies: la llei de Faraday de la inducci i la llei de Gauss per al camp magntic (l'absncia de monopols magntics).

S'ha suggerit que el component vXB de la Fora de Lorentz es pot derivar de la llai de Coulomb i la relativitat especial si hom assumeix la invarincia de la crrega elctrica. 

Referncies.


 Vegeu tamb .
 Fora d'Abraham-Lorentz;
 Fora de Lorentz;
 Frmules de Fresnel;
 Llei d'Ampre;
 Llei de Faraday;
 Llei de Gauss;
 Llei de Gauss per al magnetisme;

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46620" title="Buzz Aldrin" nonfiltered="3154" processed="3134" dbindex="18475">


El coronel Edwin Eugene "Buzz" Aldrin, Jr., (nascut el 20 de gener del 1930) s un astronauta i pilot nord-americ que va esdevenir el segon home en trepitjar la Lluna (desprs de Neil Armstrong) durant la missi Apollo 11, la primera missi tripulada en aterrar a la Lluna. 

Biografia.
Primers anys.

Edwin Aldrin va nixer a Montclair, Nova Jersey, EUA. Es va graduar a l'escola superior de Montclair i va graduar-se tercer de la seva promoci, a l'acadmia militar de West Point, Nova York. Aldrin va ser promogut a tinent segon i va servir com a pilot de caa a les forces aries nord-americanes durant la Guerra de Corea, en la qual va volar en 66 missions de combat amb un F-86 Sabre. Desprs d'abandonar Corea, Aldrin va ser instructor d'artilleria aria a la base Nellis de les forces aries nord-americanes, i assitent del deg de facultat a l'acadmia de les forces aries dels Estats Units. Desprs d'aquest dest, Aldrin va ser volar amb F-100 Super Sabres com a comandant de vol a Bitburg, Alemanya.

Carrera militar.

Aldrin va deixar el servei militar per assistir a l'Institut de Massachusetts de Tecnologia (Massachusetts Institute of Technology, MIT) a Cambridge, Massachusetts on va aconseguir un doctorat en astronutica. La seva tesina doctoral fou  guiatge per a aproximacions orbitals tripulades . Desprs de deixar el MIT, va tornar a les forces aries, va ser destinat a la oficina d'objectius Gemini de la divisi de sistemes espacials de les forces aries, a Los Angeles, Califrnia, i desprs a l'escola de pilots de proves de les forces aries a la base Edwards, Califrnia. El mar de 1972, Aldrin es va retirar del servei actiu desprs de 21 anys.



Carrera com a astronauta.

Aldrin va ser seleccionat com a part del tercer grup d'astronautes de la NASA l'octubre de 1963. Les seves maneres serioses i intellectuals el van fer molt valus per el disseny de les missions Gemini, per no va estar mai a la llista de tripulants. La mort de la tripulaci principal de la Gemini 9 va promocionar Aldrin com a tripulant de reemplaament. La principal missi de la Gemini 9 fou l'aproximaci i acoblament de la cpsula amb un vehicle objectiu, per al fallar aquest ltim Aldrin va improvisar una efica maniobra per aproximar-se a unes coordenades determinades de l'rbita terrestre. Va ser llavors confirmat com a pilot en la Gemini 12, la ltima missi Gemini i la ltima possibilitat de testejar les activitats extra-vehiculars o EVA (popularment conegudes com a  caminades espacials ). Aldrin va utilitzar tcniques revolucionaries durant els exercicis d'entrenament per a la missi. Aquestes, encara son utilitzades avui en dia. Va marcar un rcord en activitats extra-vehiculars i va provar la viabilitat del treball dels astronautes fora de les cpsules.

Aldrin tenia molta ms projecci pblica que Neil Armstrong, i es diu que originalment fou ell el que havia de baixar primer a la superfcie de la Lluna. Aldrin tamb s conegut pel seu vessant mstic, essent francma, i rebent, fins i tot, la comuni a la superfcie lunar.

Jubilaci.

Desprs de deixar el servei actiu, Aldrin va retornar a les forces aries en un crrec administratiu, per per sobre la seva carrera planejaven els seus problemes personals. En la seva autobiografia  Retorn a la Terra , Aldrin relata els seus problemes amb l'alcoholisme i la depressi desprs de deixar la NASA. Aldrin va continuar promovent l'exploraci espacial i va produir fins i tot el joc d'ordinador  Buzz Aldrin s Race into Space  del 1992.

Trivialitats.
Aldrin collabor amb l'escriptor de cincia ficci John Barnes en els llibres "Encounter With Tiber" i "The Return".
Al 2002, el president dels Estats Units, George W. Bush va assignar Buzz Aldrin a la comissi presidencial del futur de la indstria aeroespacial dels Estats Units.
Un petit crter a la Lluna, prop del lloc d'aterratge de l'Apollo 11 porta el seu nom en honor seu.
Aldrin t una estrella al fams Passeig de la Fama a Hollywood.
Ha collaborat en diverses sries de televisi, incloent "Els Simpson" i "Ali G".
Actualment collabora a la Taula de Governadors de la Societat Nacional de l'Espai, que tamb va presidir.
Al 1988 Aldrin va canviar legalment el seu nom pel de "Buzz".

Enllaos.

 Pgina web oficial ;















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46628" title="Illes Mascarenyes" nonfiltered="3155" processed="3135" dbindex="18476">
Les illes Mascarenyes s un arxiplag situat al sud-oest de l'oce ndic, a l'est de Madagascar. Encara que les illes tenen una geologia i una histria diferenciades, des del punt de vista de la biogeografia es pot considerar que formen un ecosistema.

Illes.
Excloent els atols petits i els illots litorals, les illes incloses en les Mascarenyes sn, de sud a nord:
Illes principals:
Reuni.
Maurici.
Rodrigues.
Dependncies al nord:
Cargados Carajos o illa Saint Brandon.
Tromelin.
Agalega.

Administrativament estan dividides en:

Repblica de Maurici: Maurici, Rodrigues, Cargados Carajos i Agalega.
Dependncies d'ultramar franceses:
La Reuni, regi i departament d'ultramar francs i regi ultraperifrica de la Uni Europea.
Tromelin, una de les illes Esparses, amb la sobirania disputada per la Repblica de Maurici.

Histria.
Els mercaders rabs ja coneixien les illes almenys des del segle XI. Un mapa del gegraf rab Sharif El-Edrissi, datat el 1153, mostra les illes Dina Arobi (Rodrigues), Dina Marghabi (la Reuni) i Dina Moraze (Maurici). El primer europeu en arribar-hi, el 1513, va ser el portugus Pedro de Mascarenhas que ms tard va ser virrei de l'ndia. Va ser Diogo Rodrigues, el 1528, qui va anomenar l'arxiplag en honor a Mascarenhas, i va deixar el seu propi nom a l'illa Rodrigues. El 1638 Frana en va prendre possessi per primer cop.

Geografia.
Les illes Mascarenyes sn la part emergida de l'altipl submar de les Mascarenyes, una formaci de quasi 2.000 km des de les Seychelles fins a la Reuni. Aquest altipl t una profunditat que varia entre els 8 i 150 m, amb uns marges abismals de 4.000 m. La part nord de l'altipl submar est constitut de granit, essent un fragment enfonsat del supercontinent Gondwana.

Les illes sn d'origen volcnic i les ms antigues s'han redut a atols o esculls corallins. A l'illa de la Reuni es troba un dels volcans ms actius del mn: el Piton de la Fournaise.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46631" title="ICalendar" nonfiltered="3156" processed="3136" dbindex="18477">

iCalendar s un estndard (RFC 2445) per a intercanvi d'informaci de calendari. L'estndard s tamb conegut com a iCal, basat en l'aplicaci del mateix nom.

s implementat/suportat per un gran nombre de productes, incloent el programari Apple iCal, Mozilla Calendar (incloent Mozilla Sunbird), Korganizer, i Ximian Evolution.

Referncies.
 Aquest article treu material del  de la Wikipedia en llengua anglesa.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46632" title="Exnim" nonfiltered="3157" processed="3137" dbindex="18478">
Un exnim s l'adaptaci tradicional d'un etnnim o d'un topnim (i en aquest cas es parla d'un exotopnim) en una llengua que no s la prpia d'aquell lloc o tnia. Alguns exemples clssics poden ser Npols per Napoli, Munic per Mnchen o Crdova per Crdoba. D'altra banda, un endnim s el topnim o etnnim en la llengua prpia del lloc o tnia; si es tracta d'un topnim, en aquest cas es parla d'un endotopnim.

A la majoria dels pasos hi ha autoritats institucionals encarregades de fixar els noms geogrfics dels estats del mn. L'ONU ha organitzat una srie de conferncies per a la normalitzaci dels noms geogrfics (United Nations Conference on the Standardization of Geographical Names), en les quals es formulen recomanacions per proporcionar una nomenclatura geogrfica nica al mn.

En aquesta tasca, al llarg d'eixes conferncies l'ONU es vei obligada a encunyar el terme exnim, assumint que existeixen exnims tradicionals, fermament arrelats, en diferents llenges. Encara que els accepta, recomana que, per als nous noms geogrfics que s'estiguen creant i per als que es creen en el futur  en especial en els canvis de sobirania de diferents territoris, i a causa del rebuig a la tradici colonialista en el cas dels pasos que adquiriren per primera vegada la seua independncia , no s'han de crear nous exnims i s'ha de fer servir el topnim oficial.

Llista d'exnims oblidats.

Les relacions dels pasos de la Corona d'Arag amb diversos altres regnes hispnics i europeus des de l'edat mitjana han creat una gran quantitat d'exnims que ja han quedat en l'oblit. Se'n mostren alguns a tall d'exemple:

 Madrit, per Madrid, capital d'Espanya;
 Burchs, per Burgos, ciutat de Castella;
 Cetines, per Atenes (nou exnim), capital de Grcia;
 Estives, per Tebes (nou exnim), ciutat de Grcia;
 Port Jonc, per Navarino, ciutat de Grcia;
Taix, per Tassos (nou exnim), una illa grega;
 Sant Jaume de Galcia, per Santiago de Compostella (nou exnim), capital de Galcia;
 Siblia, per Sevilla, capital d'Andalusia;
 Saragossa de Siclia, per Siracusa, ciutat de Siclia;
 Xaca, per Sciacca, ciutat de Siclia;
Sena, per Siena, ciutat d'Itlia;
Florena, per Florncia (nou exnim, possiblement d'origen espanyol), ciutat d'Itlia;
el Goi, per Gozo (nou exnim, possiblement d'origen itali), una illa de Malta;

Llista d'exnims vigents.

 Pasos Catalans (exnims oficials) .



 Espanya .

 Nacionalitats, regions i provncies .



 Localitats .



 Altres exnims .



Vegeu tamb.

 Llista d'estats independents i territoris dependents;
 -nim;

 Enllaos externs .

 Reports of the United Nations Conference on the Standardization of Geographical Names.;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46636" title="Eru" nonfiltered="3158" processed="3138" dbindex="18479">
Eru (L'nic) s, a la mitologia creada per John R.R. Tolkien referida a la Terra Mitjana, el Du nic i principal creador. Tamb s conegut amb el nom d'Illvatar.

Aquest personatge no apareix a les obres ms populars de Tolkien: El Senyor dels Anells i El Hbbit.





A l'Ainulindal, els primers captols de El Silmarllion, s'explica com Eru va crear els Ainur i a travs de la msica que els inspirava, aquests donaren forma al mn. Els Ainur sn anomenats Fills d'Eru,  com ho sn tamb els elfs i el edain (homes). En canvi, els nans sn els seus Fills adoptats, ats que fou Aul el seu creador, i Eru qui els don el coneixement.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46642" title="Ecleg" nonfiltered="3159" processed="3139" dbindex="18480">
Un ecleg s un especialista en ecologia. 

Eclegs.
 Ramon Folch i Guilln;
 Ramon Margalef;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46653" title="Universitat Ramon Llull" nonfiltered="3160" processed="3140" dbindex="18481">

La Universitat Ramon Llull s una universitat privada amb seu a Barcelona, que va adoptar el nom de l'escriptor medieval Ramon Llull.

La Universitat Ramon Llull va ser fundada l'1 de mar de 1990 i aprovada pel Parlament de Catalunya el 10 de maig de 1991. Es tracta d'una federaci d'entitats de llarga histria sota el paraigua de la Universitat Ramon Llull Fundaci Privada. s una universitat privada d'inspiraci cristiana sense nim de lucre. Els seus membres fundadors varen ser: 

 Facultat de Filosofia;
 Institut Qumic de Sarri, que va comenar els seus estudis el 1916.
 Fundaci Blanquerna, fundada el 1948.
 Enginyeria i Arquitectura La Salle, fundada el 1903.

Amb els anys, altres institucions s'han federat a la Ramon Llull:

 Institut Universitari Observatori de l'Ebre;
 ESADE, Escola Superior d'Administraci i Direcci d'Empreses;
 Escoles Universitries de Treball Social i Educaci Social Pere Tarrs;
  Institut Universitari de Salut Mental Vidal i Barraquer;
 Borja de Biotica es va fundar l'any 1976 per iniciativa del seu actual President, Dr. Francesc Abel i Fabre, s.j., doctor en medicina, especialista en obstetricia i ginecologia, llicenciat en filosofia i teologia, i format com a investigador als Estats Units, que va considerar fonamental crear a Catalunya el primer centre de biotica de l'Estat espanyol. L'Institut, desprs de treballar durant 8 anys adscrit a la Facultat de Teologia de Catalunya, es va constituir com a fundaci privada l'any 1984 i consta inscrita al Registre de Fundacions de la Generalitat de Catalunya amb el nm. 125. Des de l'any 2000 s institut universitari per la seva integraci a la Universitat Ramon Llull com a entitat federada de ple dret.
 Escola Superior de Disseny ESDI, com a centre associat.

Actualment, la Universitat Ramon Llull ofereix 46 titulacions en els camps de arquitectura, cincies empresarials, magisteri i pedagogia, treball social, turisme, cincies de la salut, disseny, enginyeria, dret, humanitats i qumica.

La universitat poseeix un cor de msica des del 2006.

 Enllaos externs .
Universitat Ramon Llull;
Fundaci Blanquerna;
Institut Borja de Biotica;
Enginyeria i Arquitectura La Salle;
Borja de Biotica;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46665" title="Llenguadoc" nonfiltered="3162" processed="3141" dbindex="18483">
Llenguadoc (en occit: Lengadc, en francs: Languedoc) s una regi histrica d'Occitnia.

Actualment, el seu territori tradicional est dividit entre quatre regions franceses: Llenguadoc-Rossell (55.5%), Migdia-Pirineus (24.8%), Roine-Alps (13%) i Alvrnia (6.7%). Limita al N amb el Lions, a l'E amb el Delfinat i Provena, al S amb els Pasos Catalans, al SW amb el Pas de Foix, a l'W amb Guiena i Gascunya i al NW amb Alvrnia, i s'estn des del masss de les Corberes, al SW, fins al Roine, a l'E, i des de la mar Mediterrnia fins al Masss Central. 

Ocupa una superfcie d'uns 42.700 km i t uns 3.650.000 habitants (cens de 1999), dels quals 52% viuen a la regi de Llenguadoc-Rossell, 35% a Migdia-Pirineus, 8% a Roine-Alps, i 5% a Alvrnia. Comprn els departaments d'Aude, Gard, Erau i Losera, i part del de l'Alta Garona (Tolosa). Llevat d'aquest territori forma, amb el Rossell (departament dels Pirineus Orientals), una regi administrativa francesa.

 Orografia .
El Llenguadoc s format per una plana litoral, llarga (d'uns 200 km) i estreta, que s'eixampla per les valls de l'Aude i el Roine, i per un conjunt de graons calcaris (garrigues) que pugen cap a terres altes (els Causses al centre, les Corberes al SW, les Cevenes a l'E). La costa s formada per platges sorrenques, i hi abunden els cordons litorals que tanquen estanys. Climticament s un pas de transici entre la Mediterrnia i l'Aquitnia (caracterstiques atlntiques), amb predomini de clima mediterrani; els estius sn molt secs (amb temperatures que arriben a 40C) i els vents sn forts (tramuntana). Els rius principals sn l'Aude, l'Orb, l'Erau, el Vidourle, l'Arieja, la Garona, el Gard i el Roine.

Llengua d'oc. 


El nom fa referncia a la llengua occitana que es parla en aquesta regi i en d'altres venes. El nom de la llengua ve de la paraula oc que en occit medieval i actual significa s, en contrast amb la llengua parlada ms al nord o llengua d'ol (pronunciat u, ancestre del francs modern oui). 
El mot oc prov del llat hoc (aix), mentre que ol es va derivar del llat hoc ille. 

 Histria .
Des de l'antiguitat la regi fou colonitzada per diversos pobladors (grecs, ibers, lgurs i gals). Els romans hi fundaren la ciutat de Narbo Martius (Narbona), que don el seu nom a la provncia narbonesa.
En el segle V els visigots feren de Tolosa una capital importantssima, i conservaren l'essencial de la cultura antiga. A Narbona els rabs provaren d'establir un poder islamicocristi, per la invasi franca de Carles Martell desbarat aquesta possibilitat. A la fi del s XII i a l'inici del XIII el comtat de Tolosa fou el centre d'una important renovaci social. La famosa croada contra els albigesos fou una guerra heroica i despietada: la civilitzaci occitana fou anihilada, i Catalunya perd els seus interessos poltics al nord de les Corberes. A partir del 1271, any que les terres de la regi foren annexades a la corona de Frana, el Llenguadoc visqu una vida provinciana especial i gaud d'un estatut benfic. 
Desprs d'haver estat, a l'edat mitjana, la terra del catarisme, fou, durant el s XVI, un lloc de presncia protestant. La revolta del governador de Montmorency (1632) contra el poder central i la guerra religiosa i social dels camisards el 1702 ensangonaren el pas fins al s XVIII. El 1907 tamb hagu una important revolta de viticultors.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46667" title="Smart 1" nonfiltered="3163" processed="3142" dbindex="18484">
Smart 1 o SMART-1 s una sonda orbital de l'Agncia Espacial Europea (ESA) de propulsi inica que orbit al voltant de la Lluna entre l'octubre de 2003 i el 3 de setembre de 2006, quan s'estavell de forma controlada sobre la superfcie lunar. SMART s un acrnim de Small Missions for Advanced Research in Technology (Petites missions per a la recerca tecnolgica avanada).

 Disseny .

La SMART-1 s una sonda lunar lleugera (367 kg al llanament) de noms 1 metre de dimetre. El cost total s relativament baix: 110 milions d'euros; en aquest sentit forma part de l'estratgia de l'Agncia Espacial Europea de construir sondes espacials petites i barates, en comparaci amb les de la NASA.

Incorpora un propulsor inic (SEPP, Solar Electric Primary Propulsion), que s un propulsor d'efecte Hall (PPS-1350). Est dissenyat per aportar ms resistncia que els motors qumics tradicionals. La reserva de combustible a bord s de noms 60 litres de xen inert, amb una massa de 80 kg. Eks propulsors utilitzen un camp electrosttic per projectar ions de xen a alta velocitat. L'impuls especfic s de 16,1 kNs/kg, ms de tres vegades superior al mxim assolit amb coets qumics. Per tant, amb 1 kg de combustible es pot aconseguir un increment de velocitat ( v) de 45 m/s.

Per a alimentar el propulsor es disposa de 1.190 W, que proporcionen una propulsi nominal de 68 mN i, per tant, una acceleraci de 0,2 mm/s2 (o 0,7 m/s per hora). Aix, les maniobres orbitals no es duen a terme amb curtes impulsions, com passa amb els propulsors qumics, sin molt gradualment, habitualmente durant un ter de la duraci d'una rbita.

 Missi .

Com a part del programa Petites missions per a la recerca tecnolgica avanada, la SMART-1 provar noves tecnologies de vehicles espacials noves. L'objectiu primari s provar el propulsor inic alimentat per energia energia solar. Tamb provar els instruments cientfics miniaturitzats, que es creu que sn ms eficaos. Si reeix, aquestes tecnologies s'utilitzaran en futures missions del l'ESA.

Un objectiu secundari s obtenir ms informaci sobre la Lluna, com per exemple, dades sobre la seva formaci. La SMART-1 far un mapa de la superfcie lunar mitjanant tcniques d'imatge en raigs X i infraroig, prenent imatges d'uns quants angles diferents, de manera que es pugui fer el mapa de la superfcie de la Lluna en tres dimensions. Tamb determinar la composici qumica de la Lluna mitjanant espectroscpia de raigs X. Un objectiu especfic s utilitzar llum infraroja per buscar aigua congelada al pol sud de la Lluna, on algunes rees de la superfcie mai no estan exposades a la llum solar. Tamb elaborar un mapa dels PEL (Peaks of Eternal Light, Cims de llum eterna) lunars, cims misterios permanentment illuminats per la llum solar i envoltats per crters en la foscor perptua.

La SMART-1 impact contra la superfcie lunar, tal com estava planejat, el 3 de setembre de 2006 a les 05:42:22 UTC. A una velocitat aproximada de 2.000 m/s respecte a la Lluna, la SMART-1 cre un impacte visible des de la Terra amb telescopis. S'espera que l'impacte no noms proporcioni dades simulant un impacte d'un meteorit, sin que tamb exposi materials soterrats per a una possible anlisi espectroscpica. L'ESA estima que l'impacte es produ al voltant de les coordenades 3424  S i 4612  W. 

 Esdeveniments, descobertes i resultats cientfics .

2003:
27 de setembre: Llanament des de Kourou (Guaiana francesa).
 2004:
17 de juny: Provada la cmera que s'utilitzar per fotografiar la Lluna, la cmera AMIE, amb fotografies de la Terra.
2 de novembre: ltim perigeu en rbita terrestre.
15 de novembre: Primer perilluni en rbita lunar.
2005:
15 de gener: Detectat calci al Mare Crisium.
26 de gener: Enviades les primeres imatges properes de la superfcie lunar .
15 de febrer: L'ESA aprova l'extensi de la missi un any ms, fins l'agost de 2006.
27 de febrer: Assolida l'rbita final lunar, amb un perode orbital d'unes 5 hores.
15 d'abril: S'inicia la cerca de PEL.
8 de juny: L'ESA anuncia i confirma la detecci de calci.
3 de setembre: La missi finalitza amb un impacte programat contra la superfcie lunar.

Enllaos externs.
 Lloc oficial de l'SMART-1 ;
 Web cientfica de l'SMART-1 de l'ESA ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46668" title="Guerra Civil Anglesa" nonfiltered="3164" processed="3143" dbindex="18485">



Guerra civil anglesa o Revoluci anglesa sn els conflictes blics entre parlamentaristes i reialistes sostinguts entre els anys 1642 i 1651 al Regne d'Anglaterra.

Antecedents.
Situaci poltica i social.

Abans de la Guerra Civil, el Parlament angls no era un rgan permanent de la poltica sin tan sols una assemblea temporal i consultiva, estava composat per representants de la petita noblesa i tenia al seu crrec recollir impostos i taxes per al rei. El monarca no tenia l'obligaci de seguir les indicacions del parlament i podia dissoldre'l. En aquella poca aproximadament una tercera part dels parlamentaris pertanyien a la facci religiosa anomenada puritanisme que va jugar un paper primordial en el desenvolupament dels fets. 

El Rei Carles I d'Anglaterra, fill de Jaume I d Anglaterra, aspirava a reunir totes les illes britniques dins d'un sol regne ja que en aquella poca el Regne d'Irlanda i el Regne d'Esccia formaven estructures poltiques separades encara que sota el mateix monarca. Carles I creia en el dret div dels reis i considerava qualsevol objecci a les seves pretensions com un insult personal. El seu matrimoni amb la princesa catlica Enriqueta Maria de Frana va irritar i fer desconfiar els parlamentaris protestants els quals sospitaven d'una reintroducci del catolicisme al regne. 

El rei tenia la intenci de participar en les guerres europees com si es tractessin de croades i va posar al cap de l'exrcit al seu favorit George Villiers, duc de Buckhingham que va ser totalment derrotat a Frana. El parlament va destituir el 1626 al Duc de Buckhingham i el rei enfurismat pel que va considerar una insolncia, va dissoldre el Parlament. Un nou Parlament va ser reunit el 1628, en el que el rei es veu obligat a concedir la Carta Magna. amb una srie de drets molt importants: La fi de les detencions arbitrries, el consentiment del Parlament per a tots els impostos, la prohibici d allotjaments militars en cases privades i la prohibici de la llei marcial en temps de pau.

Carles va clausurar el parlament iniciant al 1630 el que s'anomena com regnat personal de Carles tal i com tamb van fer Felip IV d'Espanya i l'emperador Ferran II. Aquesta dcada l'hi va suposar un moment d'xit a la monarquia augmentant la recollecci d'imposts, com el  Ship money  que va ser fortament protestat pel Parlament doncs ara es convertia en regular quant fins ara tan sols els ports de mar pagaven aquests imposts per al manteniment de vaixells de guerra de la corona. Junt amb una poltica de venda de monopolis i una pressi territorial als jutges de Pau que havien d'entregar com fos la quantitat de diners, fent que moltes vegades recorrin a la extorsi. Amb aix va voler demostrar que podia guanyar igual o ms diners que quant convocava el parlament, per va suposar-l'hi una gran impopularitat. L'xit econmic s degut en gran part per Thomas Wentworth, duc de Strafford, un antic parlamentari.

L'altre home fort era l'arquebisbe William Laud que tenia l'objectiu d'eliminar les diferencies entre els calvinistes i els anglicans. El 1637 Laud intenta imposar a tota l'illa un nou esquema anomenat  Prayer Book  que va fer esclatar Esccia en el 1638 organitzant-se aix el  Covenant  (pacte) per tal de defensar la seva identitat. Des de l'uni d'Esccia i Anglaterra diversos actes els van molestar el fet de que el seu rei hagus abandonat Esccia per installar-se a Anglaterra o la creaci d'un grup de nobles lligats al rei que governaven Esccia amb els interessos de la monarquia. Per altre banda els puritans que volien eliminar les ceremonies, fins i tot Nadal i la Setmana Santa, veuran aquesta esglsia anglicana com l'anticrist.

La guerra contra Esccia.
A l'abril de 1640 es convocar al Parlament per a recaptar diners per a la guerra contra Esccia. El Parlament estava encara ms radicalitzat i es va negar a negociar els diners fins que no accepts abans les seves peticions i la destituci del duc de Strafford, pero Carles es va negar totalment i va tancar-lo, per aix va ser anomenat com parlament Curt. Per els historiadors whigs es tracta d'un punt de mxima convicci del parlament, per els revisionistes volia dir que sin fos per la mala poltica de Carles s'hauria mantingut un sistema absolutista slid com fins llavors.

Quant al estiu de 1640 els escocesos van iniciar la conquesta, amb la presa de Newcastle upon Tyne desprs de la batalla de Newburn, Carles va haver de tornar a convocar el parlament, es l'anomenat Parlament llarg. La posici del parlament encara era ms radical i demana l'abolici de totes les mesures des de 1630, l'empresonament de Strafford, que el rei no tingui el poder de convocar o desconvocar el parlament i que aquest es reuneixi cada tres anys. Davant d'aix Carles ho accepta tot i intenta arribar un acord amb els escocesos retirant el  Prayer Book  per desprs buscar suport dels sectors aristocrtics que no estaven tan radicalitzats per tal de formar un exercit conjunt amb Esccia contra el parlament

La situaci a Irlanda.
El regne d'Irlanda s administrat durant 8 anys pel comte de Strafford el qual ser arrestat pels parlamentaris i executat contra la voluntat del rei Carles I d'Anglaterra el 1641. Com a reacci els catlics irlandesos s'alcen en armes tement la tornada d'un poder protestant.

Desenvolupament de la guerra. 
A l'agost de 1642 Carles I d'Anglaterra li proclamar la guerra al Parlament. L'economia sufria en l'poca de Carles un creixement que va afavorir als ja rics, quan Carles es refugia fora de Londres surten tot un seguit de moviments radicals moguts per la classe menestral de Londres que planteja reivindicacions com ampliar el dret de vot, la dissoluci de la Cambra dels Lords, una major redistribuci de la riquesa i fins i tot l'abolici de la monarquia. Aquest van ser els autntics revolucionaris ja que els membres del parlament eren opositors al rei per molt conservadors ja que formaven part de la elit. Per tot aix els ltims anys es consideren aquestes revoltes com ms socials que poltiques. Igual que la revolta dels segadors a Catalunya o la del 1647 a Npols aquesta revolta tamb va ser reprimida durament abans que les revoltes poltiques ja que resultaven ms perilloses.

Les primeres revoltes apunten que Carles podr rpidament controlar Londres per a partir de 1644-45 l'exrcit real sortir derrotat en les batalles ms importants, la batalla de Newbury (1643), la batalla de Marston-Moor (1644) i la batalla de Naseby (1645). A Naseby apareix la figura d'un parlamentari fins llavors poc destacat: Oliver Cromwell que destaca per la seva tasca d'organitzaci que havia faltat fins llavors als parlamentaris amb la creaci del exercit model i la seva lit, els Ironsides. Aquest exercit s bastant modern en el sentit de l's de la tctica per a la vegada molt medieval per la fidelitat dels seus soldats al noble sent ms aviat un exercit privat i reclutat a les ciutats de Londres. La major part de l'exrcit estava format per puritans, aquesta ala d'esquerres estava dividida en diferents grups segons les seves idees:
 Els generals: Entre ells Oliver Cromwell pensaven a governar amb el rei. Redacten unes propostes i les hi duran al rei, per Carles I no les va signar pel que es van sentir trats per el rei.
 Levellers: Les seves idees sobre el poder del parlament sn que no ve donada per Du i es plantegen aquest poder com un pacte en que el poble diposita la seva confiana en els seus governants i autoritats. Proposen el sufragi universal i que el poder del governant ha de ser limitat pel que no creuen en els crrecs vitalicis.  Alguns aspectes de la seva idees es recolliran en la constituci americana. ;
 Diggers: Sn ms radicals i el seu plantejament s ms visceral i ms pobre. Creien que la terra s per a qui la treballa i que havia d'haver una repartici d'aquesta. tamb proclamaven l'abolici del treball assalariat i practiquen l'ocupaci de terres. No tenen una ideologia elaborada. ;

Al 1646 el rei Carles es capturat pels escocesos i entregat als parlamentaris a canvi d'una compensaci econmica. Una vegada capturat hi ha una clara diferencia entre els que diuen que poden jutjar al rei i els que no. En aquest moment els objectius de Cromwell no coincideixen del tot amb el parlament i fa un cop d'estat apoderant-se del parlament i posan-t'hi gent ms radical, Carles aprofita aquesta situaci i aconsegueix escapar-se cap als seus territoris privats d'Esccia per al 1647 es tornat a capturar. Al 1648 comena el judici contra Carles, es condemnat per traci i es executat al 30 de gener de 1649. S'aconsegueix dissoldre la monarquia, la cambra dels Lords i en el mateix any es forma la Commonwealth d'Anglaterra, una repblica.

La Commonwealth de Cromwell.
Oliver Cromwell era un terratinent acomodat, la seva famlia va comprar terres a l'Esglsia i a ms la seva via era una noble veneciana molt rica. Cromwell era un fervent purit i un home enrgic. Una vegada formada la  Commonwealth  aquest sistema acaba sent autoritari on ell s anomenat  Lord Protector  com a crrec vitalici, per molts historiadors es tracte d'un rei republic. 

Cromwell com tenia un exrcit de 30.000 homes necessitava liquiditat pel que va decidir imposar uns imposts regulars, cosa que no va agradar a la poblaci. Va Intentar controlar l'administraci territorial deixant de costat als gentry. Va dividir el pas en 11 demarcacions governades cadascuna d'elles per un general. El que volia Cromwell s que les antigues oligarquies collaboressin amb els generals, aquest govern per no va ser molt efica ja que els van fer boicot. Cromwell tenia desconfiana de la burgesia i dels gendry. Tampoc tindr el suport dels diggers i els levellers que tot i ajudar amb la revoluci van ser desplaats del poder, sobretot els primers.

 Rump Parlament, primera etapa. (1648-1653);
El primer que far Cromwell s liderar una forta repressi contra els catlics Irlandesos, com la batalla de Drogkbeda, i una important expropiaci de les terres. Els catlics tenien el 65% dels terres d'Irlanda, per amb la poltica de Cromwell passaran a tenir un 20%, aix els permetr pagar als soldats i l'armament. Una part d'aquesta poblaci desplaada va ser duta a terres ms pobres. A Esccia Cromwell elimina el seu sistema poltic passant a ser casi una provncia ms d'Anglaterra si ve no va haver expropiacions de terres. A Anglaterra Cromwell va combatre els darrers partidaris reialistes i definitivament va vncer el Rei Carles II el 1651 i aquest va haver de fugir a Frana.
 
 El Parlament dels Barebons en 1653. Segona etapa ( 3 mesos).
En aquests mesos faran moltes reformes i millores legislatives importants:
- Parlaments molt depurats.
- Humanitzen molt a la societat i les lleis. 
- S'abolir la pres per deutes en canvi de pagar multes. 
- La llei de la crema de bruixes es suprimeix. 
- Es reconeix el matrimoni civil. 
- Fomenten l'alfabetitzaci.

L'ltima cosa que van intentar va ser l'abolici dels delmes, per l'exrcit va entrar en el Parlament i el va dissoldre. Els barebones signaran una espcie de constituci amb l'ajuda de Cromwell on es triar a un lloctinent i el Parlament ser triennal, s a dir, cada tres anys es triaran als seus representants.

Cromwell tenia una bona capacitat de comandament i va realitzar una poltica exterior era molt bona per tal d'afavorir als interessos dels comerciants. Entre 1652-1654 va tenir una primera guerra contra Holanda, provocada per les Actes de Navegaci unes lleis mercantilistes en les que Cromwell volia arravatar a Holanda l'hegemonia comercial fent que tot el que es compri ha d'anar en vaixells anglesos o en vaixells del pas d'origen dels productes sense utilitzar els holandesos. Els productes estrelles d'Anglaterra seran els teixits i en seran uns grans exportadors. Per tal d'entrar en les colnies americanes espanyoles ho faran de manera legal i els vaixells anglesos sortien de Cadis cap a les colnies. En el govern de Cromwell es colonitz Jamaica per a utilitzar-la com punt d'escala dels contrabandistes anglesos.

 La restauraci dels Estuarts;
A la mort de Cromwell al 1658 en un principi el seu fill va intentar ser tamb Lord Protector, per el parlament va torna a acceptar la monarquia i el 1660 Carles II, fill del rei executat, es nomenat rei amb el  Compromis de Breda . Cromwell va ser molt fort i autoritari pel que en la seva mort el parlament demana la tornada del rei evocant a la idea de tradici i sobretot que els interessava ms tenir un rei polticament ms dbil a un Lord Proctector fort. Des de llavors la monarquia anglesa va tenir un escs poder poltic tot i que va poder enfortir l'econmic i social.

Conseqncies.
Al voltant del 10% de la poblaci va morir durant els conflictes, per ms per malalties i la fam que directament pels combats. A partir d'aquell moment, al Regne Unit es consolida la monarquia parlamentria com a sistema poltic fins a l'actualitat.

La revoluci lliberal suposar amb el temps millores de la justcia ara tothom ser igual davant d'aquesta. El dret de vot el tenien aquells amb terres o rendes importants en un sufragi restringit a la poblaci masculina, tot i que en alguns ajuntaments s'autoritzaven a tots els homes que votessin tant pobres com rics, per exemple a Wensmister. Es produeixen importants cavis en la poltica interior com la creaci de les companyies comercials aprovades o abolides pel parlament i el comer que ser lliure i sense monopolis. El camp passar progressivament de mans senyorials a burgesos agraris y petis propietaris, les desamortitzaci de les terres de les esglsies es trauran a subhasta, el canvi de la llei electoral en el qual el vot dels comtats perd importncia a favor de les zones urbanes provoca que la noblesa agrria comenci a vendre les terres ja que no els servia com instrument poltic, o per problemes de liquiditat, fent que molts terratinents aprofitin per a comprar aquestes terres fent que a poc a poc es redimeixi la servitud.













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46672" title="Sembra directa" nonfiltered="3165" processed="3144" dbindex="18486">
La sembra directa s una tcnica de cultiu, inclosa en el grup anomenat agricultura de conservaci, basada en la sembra de qualsevol tipus de llavor (normalment, cereals o lleguminoses), sobre un terreny no treballat des de la recollecci del cultiu anterior. Per a ms informaci veure Mnim conreu.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46677" title="Dinastia Han" nonfiltered="3166" processed="3145" dbindex="18487">

La dinastia Han (carcters tradicionals :   , carcters simplificats :   , pinyin : Hncho) va regnar sobre la Xina de 202 aC al 220 dC.

Precedida de la Dinastia Qin i seguida del perode dels Tres Regnes. Compt amb 28 emperadors i va ser fundada per Liu Bang, un plebeu revoltat contra la dinastia Qin.

Liu Bang (o Gaozu) va instaurar els exmens mandarins que es varen mantenir durant 2.000 anys.
La Xina durant aquesta dinastia va exercir influncia sobre Vietnam, sia Central, Monglia i Corea.

El Confucianisme esdev la filosofia oficial de l'estat i s'unifiquen els diversos dialectes de la llengua. Va prosperar tant l'agricultura (grans obres de regadiu) i el comer que la poblaci va arribar als 50 milions d habitants i la capital de Chang'an   , va ser la ms gran metrpoli del seu temps.

La dinastia Han s divideix en dos perodes:  
 La Dinastia Han Occidental (Xi Han   ) des del  206 aC al 9 aC,  amb capital Chang'an. ;
 La Dinastia Han Oriental (Dong Han   ) del 25 al 220, amb capital a Luoyang.

Durant la dinastia Han van haver grans progressos intellectuals, literaris, artstics i cientfics, destaca com es va perfeccionar l s del paper per l escriptura.

poca del fams historiador xins, Sima Qian    (145 aC -87? dC), en la seva "Shiji"    o "Memria histrica" proporciona taules genealgiques, biografies i crniques dels temps dels sobirans llegendaris fins el temps de l emperador Han Wudi    (141 aC - 87 aC).

La fora militar d aquesta dinastia va aconseguir fer segura La Ruta de la Seda i tamb a travs d ella entraren en contacte directe amb l imperi Rom, les crniques xineses donen testimoni que l any 166 es va rebre a Luoyang una ambaixada de Roma.

Les tensions entre les diverses faccions de la d'altra banda  potent administraci, acabaren amb el collapse de la dinastia Han. L emperador s exili a la provcia de Henan mentre el poder real passa a tres caps militars: Cao Cao en la regi de la capital Han i el nord, Sun Quan en la regi meridional mentre que el territori de Sichuan passava a Liu Bei.Aquests territoris constituiran els Tres regnes successors.
 
Davant el prestigi d aquest perode els xinesos de l tnia principal s anomenen ells mateixos com a "Han"

Emperadors de la dinastia Han-Occidental
1.	Gaozu (Liu Bang) (-202/-195) 
2.	Huidi (Liu Ying) (-195/-188) 
3.	Lu Zhi (-188/-180),emperadriu 
4.	Wendi (Liu Heng) (-180/-157) 
5.	Jingdi (Liu Qi) (-157/-141) 
6.	Wudi (Liu Che) (-141/-87) 
7.	Zhaodi (Liu Fuling) (-87/-74) 
8.	Xuandi (Liu Xun) (-74/-49) 
9.	Yuandi (Liu Shi) (-49/-33) 
10.	Chengdi (Liu Ao) (-33/-7) 
11.	Aidi (Liu Xin) (-7/-1) 
12.	Pingdi (Liu Kan) (-1/+9) 


Emperadors de la dinastia Xin
1.	Wang Mang (9-23) 
2.	Genshi (Liu Xuan) (Usurpador) (23-25)

 
Emperadors de la dinastia Han-Oriental
1.	Guangwudi (Liu Xiu) (25-57) 
2.	Mingdi (Liu Zhuang) (57-75) 
3.	Zhangdi (Liu Da) (75-88) 
4.	Hedi (Liu Zhao) (88-106) 
5.	Shangdi (Liu Long) (106-106) 
6.	Andi (Liu Hu) (106-125) 
7.	Shaodi (Liu Yi) (125-125) 
8.	Shundi (Liu Bao) (125-144) 
9.	Chongdi (Liu Bing) (144-145) 
10.	Zhidi (Liu Zuan) (145-146) 
11.	Huandi (Liu Zhi) (146-168) 
12.	Lingdi (Liu Hong) (168-189) 
13.	Shaodi (Liu Bian) (189-189) 
14.	Xiandi (Liu Xie) (189-220), abdica

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46678" title="Llista de disciplines cientfiques" nonfiltered="3167" processed="3146" dbindex="18488">
Hi ha hagut diversos intents per catalogar les diverses cincies.

Auguste Comte (1798-1857) fu una distinci entre les cincies teriques (matemtiques, astronomia, fsica, qumica, biologia i sociologia) i les cincies aplicades.

L'epistemleg alemany Rudolf Carnap (1891-1970) propos un altre organitzaci la qual es presenta ac amb modificacions.

Cincies pures.
Les cincies pures o formals, a primera vista sense aplicaci immediata i concreta, es recolzen en la deducci:
 Lgica;
lgebra proposicional;
lgebra de Boole;
Lgica borrosa;
 Matemtiques;
lgebra;
lgebra proposicional;
Teoria de conjunts;
Grups de Lie;
Teoria de Galois;
Teoria de mduls;
Teoria d'anells;
Espai vectorial;
Teoria d'lgebres;
lgebres de Lie;
Teoria de cossos;
Anlisi matemtica;
Equaci diferencial ordinria;
Equaci diferencial en derivades parcials;
Teoria de la mesura;
Integral de Lebesgue;
Integral de Riemann;
Geometria;
Espai mtric;
Geometria euclidiana;
Geometria diferencial;
Teoria de grafs;
Teoria de nombres;
Topologia;

Cincies naturals.
Les cincies naturals sn les interesades en l'estudi de la natura i apliquen el mtode cientfic:
 Astronomia;
 Astrofsica;
 Astrometria;
 Cosmologia;
 Astronomia galctica;
 Astronomia extragalctica;
 Formaci i evoluci estellar;
 Mecnica celeste;
 Planetologia;

 Biologia;
 Agronomia;
 Anatomia;
 Antropologia;
 Astrobiologia;
 Biologia de sistemes;
 Bioqumica;
 Bioinformtica ;
 Biofsica;
 Botnica;
 Biologia cellular;
 Biomatemtiques;
 Cladstica;
 Criobiologia;
 Biologia del desenvolupament ;
 Ecologia;
 Entomologia;
 Epidemiologia;
 Evolutici (Biologia de l'Evoluci) ;
 Biologia evolutiva del desenvolupament ;
 Biologia d'aigua dola;
 Gentica (Gentica de les poblacions, Genmica, Protemica, Metabolmica);
 Histologia;
 Immunologia ;
 Biologia marina;
 Microbiologia;
 Biologia molecular;
 Morfologia;
 Neurocincia;
 Oncologia (estudi del cncer);
 Ontognia;
 Paleontologia;
 Patologia;
 Ficologia (Algologia) ;
 Filognia;
 Fisiologia;
 Biologia estructural;
 Taxonomia;
 Toxicologia;
 Virologia;
 Zoologia;

 Cincies de la Terra;
 Geoqumica;
 Geologia;
 Geofsica;
 Meteorologia;
 Oceanografia;
 Sismologia;

 Fsica;
 Acstica;
 Astrofsica;
 Cosmologia;
 Biofsica;
 Criognesi;
 Cromodinmica quntica;
 Electrnica;
 Electrnica analgica;
 Electrnica digital;
 Microelectrnica;
 Optoelectrnica;
 Electromagnetisme;
 Mecnica;
 Cinemtica;
 Dinmica;
 Relativitat restringida;
 Relativitat general;
 Mecnica de fluids;
 Dinmica de fluids;
 Mecnica dels medis continus;
 ptica ;
 Fsica atmica i molecular;
 Fsica-informtica;
 Fsica de la matria condensada;
 Fsica dels materials;
 Fsica matemtica;
 Fsica dels plasmes;
 Fsica dels polmers;
 Fsica quntica;
Fsica subatmica;
 Fsica nuclear;
 Fsica de partcules (o Fsica d'altes energies);
 Fsica terica ;
 Teoria de camps;
 Teoria electrofeble;
 Teoria de supercordes;
 Termodinmica;

 Qumica;
 Qumica analtica;
 Bioqumica;
 Qumica informtica;
 Electroqumica;
 Qumica inorgnica;
 Qumica dels materials;
 Qumica orgnica;
 Qumica fsica;
 Qumica quntica;
 Espectroscpia;
 Estereoqumica;
 Termoqumica;

Cincies socials.
Les cincies socials o humanes sn les que es poden classificar com a cincies encara que no es recolzen en el mtode cientfic clssic, tot i esforar-se a aproximar-s'hi el mxim possible, amb mtodes prou similars:
 Cincies poltiques;
 Economia;
 Educaci;
 Etnometodologia;
 Geografia;
 Geografia Fsica;
 Climatologia;
 Geomorfologia;
 Biogeografia;
 Geografia dels sls;
 Geografia Humana;
 Geografia Urbana;
 Geografia Rural;
 Geografia Social;
 Geografia Poltica;
 Geografia Econmica;
 Geografia Regional;
 Ordenaci del Territori;
 Histria;
 Lingstica ;
 Musicologia;
 Psicologia;
 Sociologia;

Cincies aplicades.
Les cincies aplicades es caracteritzen per la seva aplicaci prctica. Normalment, apliquen els coneixements adquirits per les cincies naturals:
 Cincies cognitives;
 Neurocincia cognitiva;
 Neuropsicologia;
 Psicolingstica;
 Psicologia cognitiva;

 Cincia de materials;
 Corrosi;
 Metallrgia;

 Cincies del comportament;
 Cincies de les decisions;
 Cincia de la gesti;
 Investigaci d'operacions;
 Neurocincia social;
 Psicobiologia;
 Psicologia del comportament;
 Teoria de l'organitzaci cognitiva;
 Ciencies de la comunicaci;
 Antropologia;
 Antropologia fsica;
 Arqueologia;
 Etnologia;
 Lingstica antropolgica;
 Cincia de la organitzaci;
 Comportament organitzacional;
 Xarxes socials;

 Cincies de la informaci;
 Biblioteconomia;
 Ciberntica;
 Documentaci;
 Informtica;
 Teoria de sistemes;

 Cincies de la salut;
 Cincies Farmacutiques;
 Fisioterpia;
 Medicina;
 Odontologia;
 Veterinria;

 Enginyeria;
 Agronomia;
 Enginyeria agrcola;
 Enginyeria biomdica;
 Enginyeria civil;
 Enginyeria elctrica;
 Enginyeria informtica;
 Enginyeria mecnica;
 Enginyeria militar;
 Enginyeria qumica;

 Matemtiques aplicades;
 Algoristmia;
 Anlisi numric;
 Bioinformtica;
 Biologia matemtica;
 Combinatria ;
 Criptografia;
 Estadstica;
 Investigaci d'operacions;
 Matemtiques financeres;
 Modelitzaci contnua;
 Optimitzaci;
 Probabilitat;
 Programaci lineal;
 Teoria de jocs;
 Teoria de la informaci;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46679" title="Realpolitik" nonfiltered="3168" processed="3147" dbindex="18489">
Realpolitik (poltica de la realitat en alemany) s la poltica exterior basada en interessos prctics d'un pas ms que en principis tics. 

Otto von Bismarck va encunyar el terme complint la petici del prncep Klemens von Metternich de trobar un mtode per a balancejar el poder entre els imperis europeus. El balan de poders significava la pau, i els practicants de la realpolitik intentaven evitar la carrera armamentista. 

No obstant aix, durant els primers anys del segle XX, la realpolitik va ser abandonada i en el seu lloc es va implementar la doctrina "Weltpolitik" i la carrera armamentista va recobrar el seu ritme, donant lloc a la Primera Guerra Mundial. 

Un dels seus precursors ms famosos va ser Nicolau Maquiavel, conegut per la seva obra "El Prncep". Maquiavel sostenia que l'nica preocupaci d'un prncep deuria ser la de buscar i retenir el poder, sense importar consideracions tiques o religioses. 

Les seves idees van ser ms tard expandides i implementades pel Cardenal Richelieu en el seu Raison d'etat durant la Guerra dels Trenta Anys. 

L'historiador grec Tucdides, qui va escriure la Histria de la Guerra del Pelopons, tamb s citat com un precursor ideolgic de la realpolitik. 

En alemany, el terme Realpolitik s ms freqentment utilitzat per a distingir a les poltiques moderades ("realistes") de les poltiques de canvi radical. 

 Vegeu tamb . 
Pragmatisme 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46682" title="Cardenal Richelieu" nonfiltered="3169" processed="3148" dbindex="18490">



Armand-Jean du Plessis, Cardenal-Duc de Richelieu (9 de setembre de 1585   4 de desembre de 1642), prelat, noble i primer ministre francs. 

Nomenat bisbe en 1607, va entrar en poltica convertint-se en Secretari d'Estat en 1616. Rpidament va assolir altes cotes de poder tant dins l'Esglsia catlica com a Frana, convertint-se en cardenal en 1622, i en el primer ministre del rei Llus XIII de Frana en 1624. Va romandre en el crrec fins a la seva mort en 1642, sent succet pel tamb cardenal Julio Mazzarino. 

Com a primer ministre de Frana, va consolidar la monarquia francesa lluitant contra les diverses faccions d'oposici. Per a contrarestar el poder de la noblesa, va transformar Frana en un estat centralitzat.

El seu objectiu en poltica exterior va ser contrarestar el poder de la dinastia dels Habsburg, a l'poca regnant a Espanya i al Sacre Imperi Rom Germnic. Encara que catlic no va dubtar en aliar-se amb els protestants per a arribar a aquest objectiu. Va ser particularment notria la seva intervenci en la Guerra dels Trenta Anys, que va acabar amb la Pau de Westflia, i en el Pacte de Ceret, que va involucrar al Regne de Frana en la lluita de Catalunya per alliberar-se del Regne d'Espanya. 

Richelieu va ser tamb fams pel seu mecenatge de l'art i per fundar lAcadmie Franaise, instituci de l'idioma francs. s tamb conegut pel sobrenom de l'minence rouge ("l'eminncia vermella"), per les vestidures porpres dels cardenals.


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46683" title="Richelieu (desambiguaci)" nonfiltered="3170" processed="3149" dbindex="18491">

Poltics francesos.

 Armand-Jean du Plessis, cardenal i duc de Richelieu (1585-1642), conegut com Cardenal Richelieu, primer ministre de Llus XIII de Frana.
 Louis Franois Armand du Plessis, duc de Richelieu (1696-1788), mariscal francs, fill d'un nebot del cardenal.
 Emmanuel-Armand de Vignerot du Plessis de Richelieu, duc d'Aiguilon (1720-1782), home d'estat francs i nebot del mariscal.
 Armand Emmanuel Sophie Septemanie du Plessis, duc de Richelieu (1766-1822), home d'estat, net del mariscal.

Llocs.

 Richelieu (Frana), municipi francs del departament de la Indre i Loira;
 riu Richelieu, al Quebec (Canad);














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46688" title="Dinastia Qing" nonfiltered="3171" processed="3150" dbindex="18492">


La dinastia Qing 1644 1911 (xins:   ; pinyin: q ng cho; manx: Daicing gurun) s la darrera dinastia imperial que va regnar sobre la Xina. No ra pas d origen xins sin manx, emparentats amb els jrchen que al segle XIII havien conquerit la Xina establint la dinastia Jin, per aix el primer nom de dinastia que van adoptar va ser Jin Posteriors.

El Qing van succeir a l'ltima dinastia d'origen xins, la dinastia Ming. La dinastia va ser fundada per Aisin Giorio Nurhaci (1559 1626) del clan Aisin Giorio, a Manxria, al nord-est de la Xina actual. La classe dirigent dels Qing parlava manx, una llengua tungs d origen altac i emprava una escriptura diferent de la xinesa, l escriptura manx, que va ser el vehicle obligatori de tots els documents confidencials de la dinastia fins a les acaballes del segle XIX. Els nobles manxs eren anomenats homes de banderes, fent referncia a les vuit banderes, les unitats militars de la confederaci manx.



A partir de 1644, els manxs, aprofitant-se de les rebellions internes que minaven les forces imperials de la dinastia Ming, van prendre el poder a Xina, instaurant un nou imperi, l'Imperi dels Gran Qing. Si b la dinastia Qing havia estat fundada el 1616, com s ha dit abans, sota el nom de dinastia dels Jin Posteriors, aquest nom va ser canviat pel de Qing, s a dir clar, o pur des de 1636. Desprs d'apoderar-se de Pequn el 1644, els manxs van estendre el seu poder fins a posseir la major part del territori actual de la Xina. Tanmateix, la pacificaci del pas no va ser completada abans de 1683.

Al llarg del seu regnat, la dinastia Qing es va associar fortament a la cultura xinesa. Tanmateix, el seu poder militar es debilit en el transcurs del segle XIX i, enfrontats a les pressions internacionals i rebellions internes, patiren diverses derrotes militars, que tingueren com a conseqncia el declivi de la dinastia a partir de la segona meitat del segle XIX. La dinastia Qing fou enderrocada de resultes de la Revoluci Xinhai, quan el 12 de febrer de 1912 va abdicar el darrer emperador, Puyi, que tenia llavors 7 anys.

Durant la dinastia un seguit de rebelions populars com l'anomenada Rebelli Taiping (1851-1864) mostraren el descontentament popular. 

 
Durant el regnat de l'emperador  Daoguang ( 1820 1850), la Xina va patir la Guerra de l'Opi (1840) quan Estats Units i el Regne Unit imposaren el trfic de la droga, prohibida per l'emperador, i obtingueren concessions amb privilegis comercials.

L'Emperadriu Cixi, concubina de l'emperador  Xianfeng (1850-1861), va ser qui va governar de facto el pas durant 47 anys.


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46690" title="Dinastia Ming" nonfiltered="3172" processed="3151" dbindex="18493">


La Dinastia Ming (xins:  , pinyin: Mng) dinastia imperial de la Xina des de 1368 a 1644.

L'anterior dinastia Yuan era d'origen mongol i la posterior dinastia Qing era  manx. Els Ming, en canvi, eren de l'tnia majoritria "Han".


El descontentament de la poblaci amb la dinastia Yuan va donar lloc a nombroses revoltes. Un lder camperol Zhu Yuanzhang alat en armes va fundar la nova dinastia Ming ("brillant"), establint la capital a Nanjing, en l'any 1368. Es va proclamar emperador amb el nom de Hongwu.
El seu successor l'emperador Yongle, va traslladar la capital a Pequn una vegada es va resoldre el problema de les comunicacions finalitzant la construcci del "Gran Canal".Tamb ell mateix va formar la ms potent flota de vaixells del mn i va iniciar un perode d'expedicions martimes pel sud d'sia i frica. 

En l'aspecte econmic i cultural el Ming s el perode en el qual la porcellana xinesa va arribar al punt de mxim refinament i importncia i la producci de ferro a la Xina era la major del mn. 

El darrer emperador Ming, Chongzhen, es va sucidar el 1644 quan els manxs van conquerir Beijing el 1644.


Emperadors Ming 1368-1644

Nom postum	Nom personal	

   Taizu	    Zhu Yuanzhang
1368-1398
   Hongwu

   Huidi	    Zhu Yunwen
1398-1402
   Jianwen

   Chengzu	   Zhu Di
1402-1424
   Yongle

   Renzong	    Zhu Gaochi
1424-1425
   Hongxi

   Xuanzong	    Zhu Zhanji
1425-1435
   Xuande

   Yingzong	    Zhu Qizhen
1435-1449
1457-1464
   Zhengtong
   Tianshun

   Shizong	    Zhu Qiyu
1449-1457
   Jingtai

   Xianzong	    Zhu Jianshen
1464-1487
   Chenghua

   Xiaozong	    Zhu Youtang
1487-1505
   Hongzhi

   Wuzong	    Zhu Houzhao
1505-1521
   Zhengde

   Shizong	    Zhu Houzong
1521-1567
   Jiajing

   Muzong	    Zhu Zaihou
1567-1572
   Longqing

   Shen Zong	    Zhu Yijun
1572-1620
   Wanli

   Guangzong	    Zhu Changluo
1620
   Taichang

   Xizong	    Zhu Youjiao
1621-1627
   Tianqi

   Sizong	    Zhu Youjian
1627-1644
   Chongzhen





























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46693" title="Sillogisme" nonfiltered="3173" processed="3152" dbindex="18494">
El sillogisme s un mtode lgic creat per Aristtil, a travs del qual s'obt una conclusi mitjanant dues premisses (premissa major; que inclou el seu predicat (P),i la premissa menor; que inclou el seu subjecte (S). s possible que les premisses siguin ambdues veritables o una veritable i una falsa (mai les dues poden ser falses), per la conclusi ha de ser necessriament veritable o falsa. Ara b, s impossible extreure una conclusi falsa a partir de premisses veritables, aix com tamb s impossible extreure una conclusi veritable de dues conclusions falses. En tots els sillogismes hi ha tamb un terme mitj (M) que coincideix en les dues premisses i que s la uni d'ambdues ja que sense ell no se'n podria extreure la conclusi. Aix mateix, per, en la conclusi el terme mitj no hi ha d'aparixer mai.
  
En els sillogismes s'hi identifiquen les quatre figures (en negreta el terme mitj):

 Primera figura: En la premissa major, el terme mitj va davant del predicat i en la menor, va darrere del subjecte. Exemple: Tots els noruecs sn europeus (Premissa major) Tots els ciutadans d'Oslo sn noruecs (Premissa menor) Tots els ciutadans d'Oslo sn europeus (Conclusi).
 Segona figura: En les dues premisses el terme mitj sempre va darrere Exemple: Tots els ciutadans d'Oslo sn noruecs (Premissa major) No tots els europeus sn noruecs (Premissa menor) No tots els europeus sn ciutadans d'Oslo (Conclusi).
 Tercera figura: En les dues premisses el terme mitj sempre va davant Exemple: Els noruecs sn europeus (Premissa major). Sn noruecs tots els ciutadans d'Oslo (Premissa menor). Tots els europeus sn ciutadans d'Oslo (Conclusi).
 Quarta figura: En la premissa major, el terme mitj va darrera del predicat i en la menor, va davant del subjecte. Exemple: Tots els ciutadans d'Oslo sn noruecs (Premissa major). Tots els noruecs sn europeus (Premissa menor) Tots els ciutadans d'Oslo sn europeus (Conclusi).

Tamb van estudiar els sillogismes Sant Toms d'Aquino i altres pensadors de l'antiguitat i l'edat mitjana.

Enllaos externs.
Sillogstica


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46696" title="Colonitzaci de l'Amrica del Nord-Est" nonfiltered="3174" processed="3153" dbindex="18495">
La Colonitzaci de l'Amrica del Nord-est es refereix nicament a l'establiment d'europeus a 13 territoris dels actuals Estats Units.

Ja al segle XVI els anglesos, malgrat no tenir una poltica oficial de colonitzaci, van establir colnies que no prosperaren com per exemple la "colnia de Roanoke".

Els colons que vingueren al Nou Mn no tenien uns propsits homogenis i es van establir en diferents territoris: Els ququers a Pensilvnia, els puritans a Nova Anglaterra, els buscadors d'or a Jamestown. Per aix van crear moltes diferents estructures socials, religioses, poltiques i econmiques. Les regions que es consideren sn de nord a sud: Nova Anglaterra, Colnies centrals, Badia Chesapeake i Colnies del sud.  

Badia de Chesapeake.
La primera colnia anglesa amb xit va ser establerta el 1607 en la regi anomenada Virgnia. Va ser finanada i coordinada per la "London Virginia Company" i tenia la missi de trobar or fins el punt de no pensar en portar-hi agricultors sin noms aristcrates i joiers. Un dels colons anomenat John Smith va instaurar la llei marcial i amistanat amb Pocahontas la filla del cap indi local, va aconseguir subministrament d'aliments per a la colnia. No van trobar or i el cultiu del tabac i l'esclavatge va ser el motor econmic a partir d'aquell moment. Les primeres dones arribaren a la colnia el 1619.

Nova Anglaterra.
Formada per les colnies de Connecticut, Plymouth, Massachusetts Bay, New Hampshire i Rhode Island.
Molt diferent respecte de Chesapeake va ser fundada per dos grups religiosos separats, ambds demandaven grans reformes religioses i l'eliminaci dels elements del catolicime remanents en l'esglsia d'Anglaterra. Per mentre els pelegrins (Pilgrims que van arribar a bord del Mayflower) volien de fet abandonar l'esglsia d'Anglaterra, els puritans volien reformar-la. 

Amb l'ajut alimentari dels indis, els pelegrins van poder sobreviure l'hivern i aix va ser l'origen de la tradici americana del dia d'acci de grcies (Thanksgiving day)

Els puritans es van establir a la Badia de Massachusetts el 1629, la seva societat profundament religiosa perdura en gran manera en la societat americana actual. Malgrat tot no seguien el que ara s'enten per democrcia ja que tenien un comportament de tipus sectari. 

Les colnies centrals.
La composaven les colnies de Delaware, Nova Jersey, Nova York i Pensilvnia.
Estaven caracteritzades per un alt grau de diversitat religiosa, poltica econmica i tnica. Molts immigrants holandesos i irlandesos s'hi van establir.

El Sud.
El composen les colnies de Gergia, Maryland, Carolina del Nord , Carolina del Sud i Virgnia.

Carolina del sud estava polticament dividida la poblaci era en part de propietaris d'esclaus anglesos provinents de Barbados i en part francfona 
Els primers colons arribaren a Gergia el 1733 i era un territori estratgic entre les colnies angleses i la Florida espanyola. Gergia va ser establerta, almenys oficialment, sota estrictes principis morals, l'esclavatge i l'alcohol estaven prohibits.

Fi del colonialisme. 
El final de l'poca colonial va ser accelerat per la poltica que va emprendre els reis d'Anglaterra carregant d'impostos i taxes a la poblaci americana per tal que la creixent indstria anglesa trobs un cam expedit pels seus productes, cosa que va indignar la poblaci de les colnies i animades per un sentiment ja nacional les va portar a revoltar-se contra la metrpoli.

Vegeu tamb. 
Massacre de Jamestown (1622), una mostra de la resistncia ndia a la colonitzaci.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46700" title="Illes Loyaut" nonfiltered="3175" processed="3154" dbindex="18496">

Les illes Loyaut sn un arxiplag situat a 100 km a l'est de Nova Calednia. Administrativament s una de les tres provncies que formen la collectivitat francesa de Nova Calednia, anomenada simplement provncia de les illes en contraposici a Grande Terre (terra gran). Les illes principals sn: Lifou, Mare, Ouva i Tiga.

Van ser descobertes, el 1793 per l'angls Raven, capit d'un vaixell mercant de Sydney, i les anomen Loyalty Islands (illes de la Lleialtat) destacant el tracte amists dels habitants. Poblades per melanesis des de fa ms de 3.000 anys, les illes van ser colonitzades ms tard, entre els segles XVI a XVIII, per immigrants polinesis de Tonga, Samoa i Wallis. Al segle XIX, desprs de les revoltes indgenes a Grande Terre, van ser deportats a les illes molts canacs (melanesis de Nova Calednia). Al quedar-se al marge de la colonitzaci europea, les illes sn avui un centre de cultura canac que alhora coexisteix amb una poblaci polinsia perifrica. A Ouva les llenges vernacles sn faga-uvea, d'origen polinesi, i aa d'origen melanesi. A Mare i Lifou es parla nengone, iwateno i drehu, d'origen melanesi.
 
La poblaci era de 22.080 habitants al cens del 2004, el 10% del total de Nova Calednia. L'activitat principal s l'agricultura, l'exportaci de copra i el turisme.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46701" title="Tramuntana" nonfiltered="3176" processed="3155" dbindex="18497">

.
La tramuntana s un vent fort i fred que ve del nord, d'origen polar, usant el nord dels Pirineus i el sud-oest del Masss Central Francs com a zona d'acceleraci. La seva velocitat ha arribat als 190 km/h
 
Quan bufa aquest vent el cel sol presentar un blau purssim. Aquest nom apareix ja a les obres de Llull amb les formes "tremuntana" o "tremontana". Procedeix del llat transmontanus-i ("d'enll de les muntanyes").

D'acord amb la mitologia grega, Breas era la personificaci del vent del Nord.

La tramuntana es fa particularment present a la comarca catalana de l'Empord i a l'illa de Menorca, i sn nombroses les referncies literries i artstiques a aquest vent. Josep Pla o Salvador Dal, han contribut de manera decisiva a bastir un referent mtic per aquest vent. El poeta empordans Carles Fages de Climent va escriure la oraci al Crist de la Tramuntana, molt popular a l'Empord. Joan Maragall qualificar l'Empord com a Palau de Vent. Ventura Gassol li dedic una estrofa del seu poema El Crist dels Vents

Tamb a l'illa de Mallorca existeix una serralada que porta aquest nom: la serra de Tramuntana.

Enllaos externs.
Juli Garcia i Soler: La rosa dels vents;
La tramuntana, per Josep Pla;

Referncies.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46702" title="Transsiberi" nonfiltered="3177" processed="3156" dbindex="18498">


El Transsiberi (en rus:                           o          , transliterat Transsibrskaia maguistral o Transsib) s una via frria que uneix la Rssia europea amb les provnvcies russes de l'extrem orient, Monglia i la Xina.

La lnia principal del Transsiberi uneix Moscou amb Vladivostok passant pel sud de la Sibria. Va ser construida entre els anys 1891 i 1916. s el servei de tren continu ms llarg del mn, ja que recorre una distncia de 9.288 km i travessa 8 fusos horaris.

La segona lnia principal s la del Transmanxuri. Aquesta lnia coincideix amb la del Transsiberi fins la ciutat de Tarskaia a uns 1.000 km a l'oest del llac Baikal. A partir d'all el Transmanxuri es dirigeix cap a la Xina i arriba fins a Pequn. 

La tercera lnia principal s la del Transmongoli, que coincideix amb la del Transsiberi fins la ciutat d'Ulan Ud, situada a la riba est del Baikal. A partir d'aquesta ciutat el Transmongoli es dirigeix cap a la capital de Monglia (Ulan Bator) i desprs segueix tamb fins a Pequn.

El 1991 es va completar una quarta ruta pel nord, desprs de ms de cinc dcades d'obres espordiques. Aquesta lnia, coneguda com a Baikal Amur, s una extensi de la lnia principal que comena a uns quants centenars de quilmetres a l'oest del Baikal, i que el passa pel nord. La lnia arriba al Pacfic a travs de la ciutat de Khabrovsk.
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46705" title="Bandera del Timor Oriental" nonfiltered="3178" processed="3157" dbindex="18499">
 



La bandera de Timor Oriental va ser adoptada el 2002. Es tracta de la mateixa bandera del seu primer - i curt - perode d'independncia de 1975, per amb diferents proporcions. Alhora que el Fretilin tamb es va inspirar en aquesta bandera per fer la seva. Mentre que la bandera de 1975 tenia unes proporcions de 2:3, les proporcions de la bandera actual sn de 1:2.

La bandera fou hissada oficialment per primera vegada el dia 20 de maig de 2002, el dia que el pas recuper la independncia.

Segons la Constituci, el triangle groc representa "les restes de colonialisme"; el triangle negre representa "l'obscurantisme que cal superar"; el fons vermell de la bandera representa "la lluita per a l'alliberament nacional"; finalment l'estel ("la llum que guia") s blanc i simbolitza la pau.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46707" title="Canac" nonfiltered="3179" processed="3158" dbindex="18500">
Canac s el nom donat als melanesis de Nova Calednia. Sn un poble melansic semblant als aborgens australians, que es caracteritza per tenir la pell fosca de color bru-roig o xocolata. L alada s mitjana (160-165 cms), el cos masss i els membres robusts. Tamb sn dolicocfals, amb la volta craniana fora alta, amb arcades supraciliars protuberants, pmuls molt marcats, ulls enfonsats i llavis grossos, amb nas ample i deprimit, i cabell cresps i llargs. Segons el cens del 1996, hi havia 86.788 canacs a Nova Calednia (el 44,1 % dels habitants de l'illa). El seu percentatge augmenta al 90,7 % a les Illes Loyaut i al 78,7 % a la Provncia del Nord, per baixa al 25,7 % a la Provncia del Sud. 

El terme t el seu origen en el mot hawaii kanaka que significa home i s usat en general pels polinesis per referir-se a ells mateixos. Els navegants i mercaders europeus van generalitzar el seu s, sobretot en la forma francesa canaque, per referir-se no noms als hawaiians o als polinesis sin tamb als pobles de Melansia i Micronsia.

A Nova Calednia el terme es va utilitzar per part dels francesos de forma pejorativa. A partir dels anys 1960 els moviments independentistes de Nova Calednia es van apropiar del terme, sota la grafia kanak, i la naci kanak ha esdevingut Kanaky. Amb unes trenta llenges autctones diferents, no existia una denominaci comuna pel pas i la poblaci melansia de Nova Calednia. El terme que abans era pejoratiu avui s'utilitza amb orgull i com a smbol de reivindicaci cultural i emancipaci poltica. 

Un canac fams s el futbolista Christian Karembeu que va jugar al Real Madrid entre 1997 i 2000.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46714" title="Taxa de creixement poblacional" nonfiltered="3180" processed="3159" dbindex="18501">


En demografia, la taxa de creixement de la poblaci s el canvi percentual anual en la poblaci, com a resultat del balan entre naixements i morts d'un pas, aix com del balan entre immigrants i emigrants. Aquesta taxa pot ser positiva o negativa. 
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46716" title="Taxa de fecunditat" nonfiltered="3181" processed="3160" dbindex="18502">
La taxa de fecunditat (tamb coneguda com a taxa de fertilitat o ndex sinttic de fecunditat) s una estadstica demogrfica que indica el terme mitj de fills que una dona tindria si visqus fins a la fi de la seva edat reproductiva i tingus fills d'acord a la taxa de fertilitat per a cada grup d'edat. Aquesta estadstica s un mesurament del nivell de fertilitat ms directe que no pas la taxa de natalitat, ja que indica els fills per dona. A ms, la taxa de fecunditat ens mostra el potencial de canvi que t una poblaci. 

Una taxa de fecunditat de dos  fills per dona s considerada, tericament, com a  taxa de reemplaament poblacional, ja que permet estabilitat en la poblaci total d'una regi o pas.  Una taxa de fecunditat superior a 2,0 indica que la poblaci est creixent, i que la mediana d'edat est disminuint. Una taxa superior a 2,0 tamb pot indicar que hauria dificultats si el pas no produeix els recursos necessaris per a l'alimentaci i l'educaci, aix com oportunitats de treball. Per altra banda, una taxa inferior a 2,0 indica que la poblaci est disminuint i envellint (la mediana d'edat est augmentant). Aix pot indicar problemes ja que la fora laboral s cada vegada ms petita, produint menys recursos per a un percentatge elevat de poblaci jubilada.

Tanmateix, aquesta taxa depn de l'ndex de masculinitat (rtio d'homes i dones) i de la taxa de mortalitat, en especial de la mortalitat infantil. La taxa de reemplaament de la majoria dels pasos desenvolupats s de 2,1 naixements per dona, per s'eleva a 2,5 o 3,3 en alguns pasos en vies de desenvolupament, a causa de les altes taxes de mortalitat. A nivell mundial, la taxa de reemplaament actual s de 2,33 fills per dona; amb aquesta taxa, el creixement poblacional seria nul.  Les taxes de fertilitat ms elevades sn de pasos d'frica (superiors a 2,0) i les ms baixes sn de pasos d'Europa Occidental (inferiors a 2,0). De fet, si la tendncia no canvia, la poblaci europea disminuir dramticament els prxims 50 anys.

Cal esmentar que aquesta estadstica, com totes les estadstiques demogrfiques, ha d'estudiar-se en conjunt amb les altres. s a dir, una taxa de fertilitat superior a 2,0 fills per dona no necessriament implica una taxa de creixement poblacional elevada, si la taxa de mortalitat infantil s molt elevada tamb.

 Frmula .
Per a calcular la fecunditat d'una franja d'edat de la poblaci femenina, s'ha de dividir el nombre de naixements totals d'aquella edat pel nombre de dones d'aquella edat, i desprs multiplicar-ho per mil:




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46717" title="Taxa neta de migraci" nonfiltered="3182" processed="3161" dbindex="18503">
La taxa neta de migraci s una xifra que indica la diferncia entre el nombre de persones que entren i el nombre de persones que surten d'un pas per cada 1.000 persones que hi habiten (basat en la poblaci a mig any). Si la taxa s negativa, es diu que hi ha un excs de persones sortint del pas i l'estadstica es converteix en taxa neta d'emigraci. Per contra, si s positiva, hi ha un excs de persones entrant al pas, i l'estadstica es coneix com a taxa neta d'immigraci.

La taxa de neta de migraci indica quina s la contribuci de la migraci al canvi poblacional. Avui dia alguns pasos d'Europa promouen la immigraci per tal de contrarestar l'efecte d'una taxa de fecunditat inferior a 2,0 i d'una taxa de creixement poblacional negativa o molt petita. A altres pasos, la taxa de natalitat dels quals s elevada, una taxa neta de migraci positiva i elevada pot causar un increment en la taxa d'atur, si no es produeixen oportunitats de treball suficients per a tots.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46718" title="Esperana de vida" nonfiltered="3183" processed="3162" dbindex="18504">

L'esperana de vida s el terme mitj d'anys que un home o una dona d'un pas determinat que neixen el mateix any, viuran si la mortalitat es mant fixa per a cada grup d'edat en el futur. L'esperana de vida s un mesurament de la qualitat de vida d'un pas, i s un resum de la mortalitat de cada grup d'edat. s utilitzat com a indicador del potencial de la taxa de rendiment del capital hum, i altres mesuraments de les cincies actuarials.

Cal esmentar que aquesta estadstica s un terme mitj, i no representa que cap persona no viur ms anys (o menys) dels que indica aquesta estadstica.

Enllaos externs.
 Esperana de vida a Catalunya, Espanya i Europa (IDESCAT);



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46719" title="Mediana d'edat" nonfiltered="3184" processed="3163" dbindex="18505">
La mediana d'edat s un mesurament demogrfic que divideix a la poblaci d'un pas en dos grups de la mateixa grandria; s a dir, la meitat de la poblaci s ms jove (d'edat inferior a la mediana) i l'altra meitat s ms vella (d'edat superior a la mediana). s una estadstica que resumeix la distribuci de l'edat de la poblaci. 

Avui dia, la mediana d'edat a nivell global s 27,6 anys. En pasos, com ara Uganda, la mediana d'edat s prop de 15; en altres pasos, principalment d'Europa, s 40,0 o ms.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46721" title="Michael Collins (astronauta)" nonfiltered="3185" processed="3164" dbindex="18506">


Michael Collins (nascut a Roma, Itlia el 31 d octubre de 1930 fou astronauta en els programes espacials Gemini i Apollo i pilot del mdul de comandament de l'Apollo 11.

 Primers dies .

Collins va cursar estudis a l Escola St. Albans i a la Academia Militar dels Estats Units, on es va graduar en la promoci del 1952. Va integrar-se llavors a les Forces Aries dels Estats Units i va servir com a pilot de F-86 i com a comandant del destacament d entrentament mbil i el destacament d entrentament de camp a la base aria de Chanute i la base aria de Nellis. Al 1960 va ser assignat a l escola de pilots de proves de vols experimentals de les forces aries dels EUA a la base aria d Edwards, a Califrnia. Desprs de la seva graduaci, va ser transferit al centre de proves de les forces aries, tamb a la base Edwards, on va testejar diversos avions de combat experimentals.

 Carrera com a astronauta .

Michael Collins es va unir a la NASA com a part del tercer grup d astronautes al 1963. Va ser pilot de reserva per a la missi Gemini 7 i va realitzar el primer vol espacial a bord de la Gemini 10. Durant aquesta missi, ell i el comandant de missi, John Young, van batre el rcord del vol amb mes alada mai realitzat, a 764 quilmetres per sobre la superfcie de la Terra. 

Collins estava inicialment programat per volar com a pilot del mdul de comandament de l Apollo 8, juntament amb els astronautes Frank Borman i William Anders. Tanmateix, al juliol de 1968 se l hi va diagnosticar una afecci ssia a la columna vertebral i va ser substitut per l astronauta Jim Lovell. La cirurgia correctora posterior va donar bon resultat, per Collins va estar apartat durant un temps del calendari de vols.

El juliol de 1969, va volar com a pilot del mdul de comandament de l Apollo 11, missi en la que es va fer el primer allunatge tripulat. Collins va estar en rbita al voltant de la Lluna dins el CSM "Columbia" mentre els seus collegues, Neil Armstrong i Buzz Aldrin allunaven i caminaven per primera vegada sobre la superfcie lunar. Durant la rbita lunar, mentre el mdul de comandament es trobava a la part oposada de la Lluna, Collins estava separat per almenys tres mil quilmetres dels seus companys astronautes i per uns tres-cents mil quilmetres de la resta de la humanitat a la Terra.

 Desprs de la NASA .

Com a pilot del mdul de comandament de l Apollo 11, Collins hauria estat amb tota probabilitat el comandant de reserva de l Apollo 14 i el comandant en cap de l Apollo 17. Collins, per, va decidir no prendre part en aquestes missions i va abandonar la NASA el gener de 1970.

Del 1971 al 1978 Collins fou el director del Museu Nacional de l Aire i l Espai. Va dimitir d aquest crrec per, a l abril del 1978, esdevenir sotssecretari de l institut Smithsonian, lloc que va ocupar fins el 1980.

 Trivialitats .

Collins va escriure el llibre Carrying the Fire, sobre les seves experincies com a astronauta.
Collins t una estrella honorfica al passeig de la Fama de Hollywood.
El crter lunar Collins, prop del lloc d allunatge de l Apollo 11, est batejat en el seu honor.

Enllaos externs.

 Biografia;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46722" title="Michael Collins" nonfiltered="3186" processed="3165" dbindex="18507">


 Michael Collins, astronauta de la NASA i pilot del mdul de comandament de l'Apollo 11;
 Michael Collins, lder revolucionari irlands.
 Michael P. Collins, professor d'enginyeria civil de la Universitat de Toronto i coautor de la Teoria modificada del camp de compressions, un model de comportament del formig.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46727" title="Erid (constellaci)" nonfiltered="3187" processed="3166" dbindex="18508">


Eridanus (en llat), en catal Erid, s la sisena constellaci ms gran de les 88 constellacions modernes, i una de les 48 constellacions Ptolemaiques. 

Situada al hemisferi sud, als seus entorns hi ha Orion, Taurus i l'Hidra. s la sisena constellaci del cel per la seva tossa (1.138 graus quadrats), amb 300 estels   dels quals 3 son de magnitud inferior a 3   que se situen fent una lnia sinuosa, com un riu.

Estels principals.

  Eridani.

  Eridani, de la magnitud aparent 0,46, s el nov estel ms brillant del cel. 

Tanca l'extremitat sud de la constellaci. En conseqncia no s visible ms enll de 30 de latitud nord i no es veu ms que a partir del trpic.

Es troba a una distncia de 144 anys-llum, alfa s un estel molt calent amb una temperatura de superfcie aprop de 20.000 K, unes 7 vegades ms alta que la del Sol.

D'acord amb les observacions del VLT (Very Large Telescope), sembla que degut al fet de la rotaci molt rpida (volta a 225 km/s a l'equador), aquest estel s un ellipsoide en el qual el dimetre equatorial s el doble del dimetre polar.

  Eridani.

  Eridani marcava, al principi, el final de de la constellaci. Aquest estel s doble:   1 s un gegant blau,   2 s un nan blau.

Altres estels.

Un estel ben conegut de Eridanus s psilon Eridani, que ha estat popular en la cincia ficci per ser un sistema quasi-solar relativament apropat. Ara s conegut per tenir al menys un planeta (vegeu planeta extrasolar), que es creu ser un gegant gass, com Jpiter.   Eridani s un gegant vermell amb una brillantor 300 vegades ms forta que el Sol (magnitud absoluta: -1,19). La seva distncia de 220 anys-llum li dona una magnitud aparent 2,97.

Objectes de cel profund.

La constellaci d'Erid comprn la nebulosa planetria NGC 1535, distant 2.200 anys-llum i de la magnitud aparent 9,60 i la galxia espiral barrada NGC 1300, del tipus Sbc, vista de 3/4 i de la magnitud 10,8.

Mitologia.

Eridanus est associat amb dos mites grecs. Eridanus era considerat un riu que flua de les aiges d'Aquarius.

Ms sovint s'associava al mite de Faet, fill d'Hlios, que va agafar la carrossa del cel del seu pare, per que no tingu fora per controlar-la, i per tant vir en diferents direccions. El resultat fou que a vegades la carrossa baixava gaireb a terra, cremant el desert i cremant la pell de la gent (un mite que es considerava que explicava la pell fosca dels etops) i d'altres s'enlairava tant cap al cel que refredava la terra i la congelava (donant origen als pols). Zeus colpej de mort a Faet amb un llamp. La constellaci era considerada, originalment, el cam que havia seguit Faet, ms tard fou considerat el riu de l'inframn.



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46732" title="Puig Campana" nonfiltered="3188" processed="3167" dbindex="18509">

El Puig Campana es una muntanya situada al centre de la comarca de la Marina Baixa, en el terme municipal de Finestrat i a 10 km de la costa. Forma part de la Serralada Prebtica, al sud-est de la Pennsula Ibrica. Amb una altitud de 1.406 metres, es tracta del segon cim ms elevat de la provncia d'Alacant.

A la seua punta cnica presenta dos cims, el situat a ponent presenta una gran fractura o portella, coneguda arreu amb el nom histric dEl Portell, encara que rep altres noms mitolgics com el "tall de Rotlan".

La llegenda del Puig Campana.
La tallada que presenta el cim del Puig Campana ha donat lloc a nombroses llegendes. L'heroi francs Rotlan, comandant de Carlemany, es va embolicar en una lluita ferotge amb un cabdill moro que es va presentar al cim del Puig Campana. En un moment  en qu el cabdill moro va caure a terra, Rotlan va alar la seua espasa, Durandal, per a, descarregant-hi tota la seua fura, donar-li el colp final; tanmateix, l'esquiv per degut a la immensa fora amb qu va fer el colp, va tallar un gran tros de la roca, que va caure a la mar. Aquesta roca seria el que coneixerem com a l'Illa de Benidorm.

Tamb hi ha moltes versions d'aquesta llegenda en qu Rotlan ho va fer per l'amor d'una dona evitant la seua mort per un malefici i altres en qu l'heroi no s Rotlan sin Sant Jaume Apstol, tamb lluitant contra un cabdill moro, i el colp el va fer amb el seu cavall donant una guitza al Puig Campana.

 Vegeu tamb .
 Aitana;
 Llista de muntanyes del Pas Valenci;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46736" title="Paul Morphy" nonfiltered="3189" processed="3168" dbindex="18510">

Paul Morphy, fill de Nova Orleans i d'avantpassats espanyols, va ser el primer campi del mn d'escacs dels Estats Units d'Amrica. Desprs ho fou tamb el seu compatriota Bobby Fischer.

 Biografia .
Paul Charles Morphy va nixer a Nova Orleans, (Louisiana), el 22 de juny de 1837 i va morir el 10 de juliol de 1884). Va crixer en una famlia aristocrtica criolla d'origen hispano-irlands i mare francesa. S'inici en els escacs als deu anys. En finalitzar la Universitat als vint anys i no poder exercir com advocat per ser necessaris 21 anys, va marxar a Europa on realitz una gira, derrotant tots els seus rivals europeus.

La seva aportaci als escacs s el concepte de desenvolupament, s a dir treure'n les peces abans que les de l'adversari. Va ser un nen prodigi i va guanyar molt jove jugadors importants com l'hongars Lwenthal. La seva mort fou trista doncs va conviure els seus darrers dies amb la follia.

 Les seves partides a Europa .
 Morphy - Lwental / Londres, 1858, (10.0 - 4.0) +9 =2 -3;
 Morphy - Owen / Londres, 1858, (8.0 - 2.0) +7 =2 -1;
 Morphy - Boden / Londres, 1858, (7.5 - 2.5) +6 =3 -1;
 Morphy - Medley / Londres, 1858, (3.0 - 2.0) +3 =0 -2;
 Morphy - Harrwitz / Pars, 1858, (10.0 - 4.0) +9 =2 -3;
 Morphy - Anderssen / Pars, 1858, (8.0 - 3.0) +7 =2 -2;
 Morphy - De Riviere / Pars, 1858, (3.5 - 2.5) +3 =1 -2;
 Morphy - Mongredien / Pars, 1859, (7.5 - 0.5) +7 =1 -0;

 Enllaos externs .
 50 combinacions de les seves partides;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46737" title="Agronomia" nonfiltered="3190" processed="3169" dbindex="18511">
L'agronomia s una branca de la cincia agrcola que tracta amb l'estudi dels conreus i dels sls on creixen. Els agrnoms treballen per desenvolupar mtodes que millorin l's del sl i augmentar la producci d'aliments i de conreus fibrosos. Duen a terme recerca en la rotaci de conreus, reg i drenatge, conreu de vegetals, classificaci de sls, fertilitat de sls, control de males herbes i en altres rees.

Conreu selectiu.

L'agronomia inclou el conreu selectiu de vegetals per produir els millors cultius sota diverses condicions. El conreu de vegetals ha augmentat el rendiment dels cultius i tamb ha augmentat el valor nutritiu de diversos conreus, com el blat o el blat de moro. Tamb ha comportat el desenvolupament de nous tipus de vegetals. Per exemple, un gra hbrid anomenat triticale va ser produt fent un creuament entre sgol i blat. El triticale cont ms protenes que tant el sgol com el blat.

L'agronomia i el sl.

Els agrnoms estudien maneres de fer els sls ms productius. Classifiquen els sls i hi experimenten per comprovar si contenen les substncies vitals pel creixement de les plantes. Tals substncies inclouen compostos de nitrogen, fsfor i potassi. Si un determinat sl s deficient en aquestes substncies, es pot utilitzar fertilitzants per solucionar-ho. Els agrnoms estudien el moviment dels nutrients dins el sl, i la quantitat de nutrients que abosrbeix un vegetal per mitj de les seves arrels. Els agrnoms tamb examinen el desenvolupament de les arrels i la seva relaci amb el sl.

Preservaci del sl.

A ms, els agrnoms desenvolupen mtodes per preservar el sl i reduir els efectes de l'erosi causada per l'aigua i el vent. Per exemple, una tcnica anomenada llaurat de contorns es pot usar per prevenir l'erosi del sl i conservar les precipitacions. Els investigadors agrnoms tamb cerquen maneres d'utilitzar el sl ms efectivament per solucionar altres problemes. Tals problemes inclouen l'eliminaci de residus humans i animals; contaminaci de l'aigua; i l'acumulaci en el sl de productes qumics anomenats pesticides, que s'utilitzen per matar insectes i altres plagues.

Enginyer agrnom.
L'enginyer agrnom s un professional s un titulat superior competent en els mbits de l enginyeria agronmica, civil i mediambiental. T competncies reconegudes en molts diversos mbits i exerceixen la professi des de l exercici lliure de la mateixa, des de diversos mbits administratius i des de l empresa privada en indstries agroalimentries, explotacions agropecuries i altres.

Molts agrnoms sn consultors, investigadors o professors. Molts d'ells treballen per estacions agrcoles experimentals, agncies federals o estatals, firmes industrials o universitats. Els agrnoms tamb treballen en organitzacions internacionals com per exemple l'USAID o l'Organitzaci per l'Alimentaci i l'Agricultura de les Nacions Unides.

Entre els mbits temtics ms destacats de l'Enginyer Agrnom hi trobem els segents:

 Fitotcnia.
 Zootcnia. ;
 Indstries agroalimentries. ;
 Economia agrria. ;
 Enginyeria rural. ;
 Enginyeria mediambiental.

Matries fonamentals.

En la formaci de les enginyeres i els enginyers agrnoms s imparteixen les segents matries fonamentals:
 Cincies bsiques: matemtiques, fsica, qumica i bioqumica, geologia, biologia, dibuix, etc. ;
 Cincies aplicades: estadstica, qumica agrcola, edafologia, climatologia, resistncia de materials, mecnica, termodinmica, electrotcnia, hidrulica, gentica, botnica, fisiologia vegetal i animal, operacions bsiques industrials, econometria, economia, dret i sociologia. ;
 Tecnologia: fitotcnia, producci i protecci dels vegetals, zootcnia, construcci agropecuria i agroalimentria, hidrologia i drenatge agraris, regs, tecnologia alimentria, millora gentica vegetal i animal, motors i mquines, agrtica i automatitzaci, comercialitzaci agrria, comptabilitat, control de qualitat, gesti empresarial, legislaci i poltica agrria. ;

En general les cincies bsiques i aplicades sn comuns a tots els estudiants d'enginyeria agronmica, mentre que les tecnologies sn escollides en el disseny curricular personal de la carrera.

A l Escola Tcnica Superior de Lleida es poden aconseguir les segents  orientacions :
 Biotecnologia agrria. ;
 Economia agrria. ;
 Desenvolupament rural. ;
 Gesti del medi ambient. ;
 Enginyeria agroalimentria. ;
 Enginyeria rural. ;
 Producci animal. ;
 Producci vegetal. ;
Tamb s hi poden seguir cicles de postgrau, i el Doctorat en Agronomia i Medi Ambient.

Agrnoms.
Salvador Castell i Carreras;
Johann Karl Ehrenfried Kegel;

Literatura.
Saltini A., Storia delle scienze agrarie, 4 voll., Bologna 1984-89, ISBN 88-206-2412-5, ISBN 88-206-2413-3, ISBN 88-206-2414-1, ISBN 88-206-2414-X ;

Vegeu tamb.

Estaci agrcola experimental;
Sistemes de conreu;
Sl;
Protecci de conreus;

Enllaos externs.
 Collegi Oficial d'Enginyers Agrnoms de Catalunya;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46738" title="Guerra Civil Russa" nonfiltered="3191" processed="3170" dbindex="18512">
La Guerra Civil Russa va ser el conflicte armat conseqncia del triomf de la Revoluci Russa de1917.Els fets esdevingueren entre els anys 1918 a 1922.

Antecedents.

El conflicte t el seu inici en la signatura entre Rssia i Alemanya del  tractat de Brest-Litovsk l any 1918 amb el qual acabava la participaci Russa en la primera guerra mundial i a la vegada mostrava al mn la debilitat amb que es trobava el nou rgim sovitic ja que aquest va haver de fer enormes concessions territorials.

Trotski, nomenat "Comissari del Poble",  va reorganitzar amb molt d xit l'exrcit de "treballadors i camperols" conegut com l Exrcit Roig que havia estat creat el 1918. Cap a  1921, aquest exrcit el composaven uns 5 milions de soldats. 

El general Anton Denikin, al sud, i l'almirall Alexander Koltxak a Sibria van ser els dos principals dirigents dels exrcits blancs. Integrats per militars de carrera i, en bona part, voluntaris, els exrcits blancs gaudien d'una millor preparaci militar i disciplina per eren molt inferiors en nombre respecte als rojos. 

Desenvolupament de la Guerra.

La reacci davant la Revoluci va empnyer les forces de l interior de Rssia i les estrangeres contra el nou rgim Bolxevic. El Regne Unit, Frana, Canad, els Estats Units i 17 forces militars ms van intervenir en la guerra civil contra els sovitics.

El bndol anomenat "Roig" el  formaven els  comunistes i revolucionaris i el bndol "Blanc" els monrquics,conservadors, liberals amb un exrcit en el que tamb participaven els cosacs. Els nacionalistes i anarquistes formaven un grup apart anomenats "Verd" que, encara que amb una importncia secundria  lluitaren contra les dues faccions principals. 

La guerra va tenir tres fronts principals : l est, el sud i el nord-oest. El cap d estat sovitic Lenin  no havia previst l esclat de la guerra civil  i al principi va infravalorar la fora dels seus oponents. Els "Blancs" van establir, durant la guerra, diversos governs provisionals en les zones que controlaven que van degenerar en dictadures militars. L exrcit Roig estava millor organitzat, a ms controlava la part del pas ms industrial i amb millors subministres i comunicacions especialment el ferrocarril. Cap a 1920 van cessar la majoria de les hostilitats per fins 1922 encara hi va haver resistncia  a l extrem orient  del pas. El bar-general Wrangel va dirigir la retirada blanca a Crimea i l'xode cap a l'exili.

Conseqncies.

Al final de la Guerra Civil Rssia va quedar arrunada, van morir uns vuit milions de persones i un mili, entre els quals es trobaven les classes ms cultes, van exiliar-se (vegeu emigraci blanca). A aix li va seguir les sequeres de 1920 i 1921 que van portar una  fam extremada. La producci industrial i agrria va disminuir enormement i no es va recuperar fins la dcada posterior. De tota manera va servir per demostrar que el nou rgim comunista no era tan feble com les potncies occidentals pensaven i va significar la consolidaci de les estructures de la Revoluci Russa.























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46741" title="Estrelada" nonfiltered="3192" processed="3171" dbindex="18513">



L'estrelada o senyera nacionalista valenciana s una bandera del Pas Valenci que evolucion a partir de la senyera coronada valenciana per parallelisme amb l'estelada catalana.

L'estrelada d'estrella blanca s utilitzada per diferents grups valencianistes des de principis del segle XX, entre ells, tamb alguns de carcter blaver (especialment aquells que adopten posicions ms sobiranistes o independentistes).

El document grfic ms antic conservat amb una estrelada (d'estrella roja) s un cartell de guerra d'Esquerra Valenciana.

Tamb rep el nom d'estrelada la bandera que simbolitza la lluita per la independncia de la naci aragonesa.

 Vegeu tamb .

Bandera del Pas Valenci;
Estelada;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46744" title="Principi de precauci" nonfiltered="3193" processed="3172" dbindex="18514">
El principi de precauci es basa en qu si les conseqncies d'una acci sn desconegudes, per es jutgen amb potencial de tenir conseqncies negatives importants o irreversibles, llavors s'ha d'evitar aquesta acci fins a adquirir els coneixements cientfics necessaris de qu aquestes conseqncies importants o irreversibles no es produiran. 

Sovint s'aplica, o es proposa d'aplicar, a algunes noves substncies o tecnologies respecte al seu possible impacte sobre la salut humana i/o el medi ambient.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46761" title="Xarxa contra els Tancaments d'Empreses i la Precarietat" nonfiltered="3194" processed="3173" dbindex="18515">
La Xarxa Solidria contra els Tancaments i la Precarietat va nixer el febrer de 2004 com una iniciativa per unir forces amb la finalitat d'impulsar la solidaritat i la resposta unitria contra els tancaments d'empresa anunciats per diferents multinacionals a Catalunya.

Agrupa una cinquantena de sindicats com CGT, Intersindical-CSC, FTC, CNT, USTEC-STEs, CObas i algunes seccions sindicals de CCOO, comits d'empresa i organitzacions i partits d'esquerra catalans.

Es mostra molt crtica amb la poltica que porten a terme les direccions dels sindicats majoritaris CCOO i UGT, als quals acusen d'allar les plantilles i d'invitar a acceptar els tancaments sense lluitar, limitant-se a negociar les indemnitzacions. Tamb ha denunciat la poltica del govern autonmic catal davant les deslocalitzacions, ja que, segons la Xarxa, autoritza els tancaments i permet a la patronal de les multinacionals fer xantatge en els convenis amb amenaces de deslocalitzaci.

Tingu un paper actiu en diferents conflictes laborals com el del tancament de Barayo-Miniwatt per part de Phililps, i don suport als treballadors en diferents lluites laborals com els conflictes de Fisipe, Panasonic o SAS-Abrera.

Enllaos externs.
Web de la Xarxa;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46765" title="Cutcula" nonfiltered="3195" processed="3174" dbindex="18516">

La cutcula vegetal s una membrana que cobreix diverses parts de les plantes superiors.

Es tracta d'una membrana lipoflica de composici diversa que alla les plantes i els seus fruits del medi extern. 

La cutcula cobreix la paret cellular ms externa de les cllules epidrmiques.

La composici qumica d'aquestes membranes s variada, per dos sn els components ms importants: la cutina i les ceres.

La cutina s un biopolister insoluble d'elevat grau d'entrecreuament entre els cids grassos que el componen.

Les ceres poden aparixer dins d'aquest polmer o en l'exterior. Per la seva composici qumica i la possibilitat de formar una pellicula capa de fer una interfase entre la cellula vegetal i el medi, les ceres destaquen com la principal barrera protectora enfront de prdues d'aigua per transpiraci excessiva, acci de patgens, radiaci solar i contra els contaminant.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46766" title="Tricoma" nonfiltered="3196" processed="3175" dbindex="18517">

Un pl (vegetal) o tricoma s una excrescncia epidrmica que apareix com un relleu damunt la superfcie de qualsevol rgan vegetal. Els pls o tricomes deriven de cllules epidrmiques especialitzades i poden sser simples, ramificats, asteriformes, etc; n'hi ha d'unicellulars i de pluricellulars.
 
Donen a la planta unes textures especials que permeten entre altres funcions un estalvi d'aigua, una protecci davant dels insectes o injectar ver com en el cas de l'ortiga. En la tomaquera els tricomes fan que quan es toquen s'espargeixi l'olor caracterstica.

Vegeu tamb.
indument















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46767" title="Uppsala" nonfiltered="3197" processed="3176" dbindex="18518">



Uppsala s una ciutat del centre de Sucia, coneguda especialment per ser seu de la universitat ms antiga del pas (i de tota Escandinvia) aix com la residncia de l'arquebisbe de l'Esglsia Sueca.

Uppsala est situada uns 70 km al nord d'Estocolm, 35 al nord de l'aeroport d'Arlanda i uns 100 al sud de Gvle. Administrativament s la capital del comtat d'Uppsala. Amb uns 180.000 habitants s la quarta del pas (desprs d'Estocolm, Gteborg i Malm). 

La ciutat s travessada pel riu Fyris, que est envoltat per turonets morrnics.





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46768" title="Estoma" nonfiltered="3198" processed="3177" dbindex="18519">


L'estoma s una estructura vegetal que regula l'intercanvi de gasos. Est format per un mnim de dues cllules especialitzades de l'epidermis de les fulles dels organismes vegetals que s'anomenen cllules oclusives i que deixen una obertura entre elles anomenada ostol. L'ostol s un porus que condueix a un ampli espai intracellular (la cambra subestomtica) fent possible aix la comunicaci entre l'aire exterior i aquests espais entre cllules. Aquests conjunts estan envoltats en molts casos per un altre tipus de cllules anomenades annexes, acompanyants o subsidiries que estan associades funcionalment als estomes, poden tenir diferents formes i sn cllules epidrmiques poc especialitzades i que formen la majoria dels rgans vegetals.

L'aire, que cont dixid de carboni i oxigen, entra a la planta mitjanant l'obertura dels estomes i s'utilitza en la fotosntesi i la respiraci. La planta transpira vapor d'aigua que surt tamb pels estomes. 

La forma, el nombre d'estomes i la seva disposici en les fulles s una caracterstica de cada espcie i s molt variable. Generalment es troben a les parts aries de les plantes superiors riques en clorofilla (parts verdes) i tamb en alguns rgans de les plantes inferiors com ara molses o plantes heptiques.

La majoria de les plantes obren els estomes durant el dia, cosa que fa que simultniament a la captura de dixid de carboni tinguin altes prdues d'aigua. Les plantes del tipus "CAM" (sigles en angls que corresponen a Crassid acid metabolysm o Metabolisme cid de les plantes crasses) obren els estomes noms durant la nit i aix minimitzen les prdues d'aigua per amb aix tenen un creixement molt baix i lent; com a conseqncia, aquest metabolisme noms s competitiu en les condicions molt rides del desert i el semidesert.

El mecanisme d'obertura i tancament estomtic no s completament conegut per hi interv la regulaci de la pressi osmtica amb l's de l'i de potassi i tamb altres factors com ara els nivells de dixid de carboni, la presncia i intensitat de la llum, les condicions atmosfriques com ara la temperatura, el pH del medi i sobretot els nivells d'aigua.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46769" title="Inflorescncia" nonfiltered="3199" processed="3178" dbindex="18520">
La inflorescncia s el conjunt de flors agrupades i, per extensi, la disposici de les flors sobre la tija en les angiospermes. Etimolgicament prov del llat inflorescere que significa literalment "cobrir-se de flors". Sovint les inflorescncies presenten hipsofilles en forma de brctees i bractoles

Hi ha tres tipus d'inflorescncia segons el tipus de ramificaci: 

Racemoses, indefinides o obertes quan l'eix creix indefinidament.
 Cimoses, definides o tancades quan l'eix acaba en una flor i el creixement passa a ser lateral ;
 Compostes quan estan constitudes per la reuni d'inflorescncies simples, i porten inflorescncies (ramificacions multiflores) en els llocs on les simples porten flors. ;

Inflorescncies racemoses. 
Entre les inflorescncies del tipus racemoses cal destacar-ne
 Captol: les flors, sssils, es disposen sobre un disc o receptacle envoltat per brctees que constitueixen l'involucre. ;
 Corimbe: les flors surten de diferents punts de l'eix i es disposen terminalment al mateix nivell.
 Espdix: espiga amb l'eix engruixit i flors unisexuals.
 Espiga: semblant que el ram, amb flors sense peduncle. ;
 Ram: les flors es disposen al llarg d'un eix al qual sn unides per un peduncle.
 Umbella: els nusos de les flors estan tan prxims que aparenten sortir totes del mateix punt i se situen al mateix nivell.



Inflorescncies cimoses. 
En les inflorescncies cimoses es diferencien, segons el nombre de ramificacions laterals: 

 Monocasi o cima unpara: quan un eix produeix una flor i det el seu creixement hi ha una sola branca que el continua. Troben el bstrix i el flabel o ripidi, que sn de tipus helicoide, s a dir, amb les branques que arrenquen alternativament d'un costat i de l'altre, i el cinc i el drepani, que sn de tipus escorpioide, s a dir, amb les branques que arrenquen del mateix costat. ;
 Dicasi o cima bpara: l'eix principal, acabat en una flor, produeix dues branques, cada una de les quals en produir a la vegada dues ms i aix successivament. ;
 Pleocasi o cima multpara: l'eix principal produeix ms de dues branques desprs de donar la flor. ;
A ms, les inflorescncies cimoses poden presentar les flors sense peduncle i, en aquests casos, solen prendre un aspecte esfric i reben el nom de glomruls.



Inflorescncies compostes. 
Les inflorescncies compostes sn molt variades al ser formades majoritriament per la reuni de dues o ms inflorescncies simples: Citar, per exemple 
 Ament que s una pancula contreta, normalment pndula i generalment amb flors unisexuals com les de l'(avellaner, i la noguera.
 Antela;
 Ciati;
 Pancula o ram de rams;
 Siconi (la figa);
 Tirs;
 Umbella composta o umbella d'umbelles;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46770" title="Pancula" nonfiltered="3200" processed="3179" dbindex="18521">

La pancula s una inflorescncia  composta de tipus racems, formada per un eix amb branques que sn ramificades de nou en ram.

L'olivera quan floreix ho fa formant aquest tipus d'inflorescncia, i tamb ho fan moltes gramnies, com les del gnere Oryzopsis.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46774" title="Ouva" nonfiltered="3201" processed="3180" dbindex="18522">

Ouva, o Uvea, s l'atol ms occidental de l'arxiplag de les illes Loyaut, al nord-est de Nova Calednia.

La superfcie total s de 133 km , amb una altitud mxima de 39 m. L'illa s allargada de nord a sud formada per dues parts unides per un estret istme de 25 km de llarg. Els extrems nord i sud es prolonguen cap a l'oest per una barrera de corall i uns illots disseminats: les Pliades del Nord i del Sud. La costa oest de l'illa s una llarga platja de 25 km.

A l'illa hi conviuen dues comunitats, una polinsia i l'altra canac, amb dues llenges per amb una cultura ms prxima a la melansia. Colonitzada tant des de l'illa gran de Nova Calednia (Grande-Terre) com des de Samoa i Tonga, al segle XVIII s'hi van establir immigrants polinesis de l'illa Uvea de Wallis i Futuna. Per aix en ocasions es distingeix Uvea Est (Wallis) d'Uvea Oest (Ouva), i s'inclou l'illa en les anomenades illes perifriques polinsies. Aquesta comunitat parla l'uve occidental, o faga uvea, molt prxim a l'uve oriental, o wallisi. La llengua dels canacs d'Ouva s l'iaai.

La poblaci total era de 4.359 habitants al cens del 2004, aproximadament la meitat polinesis i la meitat canacs. La capital s Fayaou.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46776" title="Guerra del Cenepa" nonfiltered="3202" processed="3181" dbindex="18523">

La guerra del Cenepa s un conflicte armat entre les repbliques del Per i de l'Equador que es produ entre gener i febrer de 1995.

Aquest conflicte forma part de la llarga disputa fronterera entre ambds pasos, que ja va donar lloc a l'anterior conflicte de Paquisha el 1981. En aquell cas no s'arrib a un acord i el Per no aconsegu la demarcaci fornterera de 78 km a la serralada del Cndor. Des d'aquell moment els dos pasos intentaren unilateralment fer valer els seus drets sobre la zona i imposar les seves versions de la lnia fronterera. Per a aix establien peridicament petits campaments militars, assegurant que es trobaven en terriori nacional.

No s clar com comen aquesta guerra. s opini comuna que dues patrulles dels dos pasos es trobaren una amb l'altra i en result una escaramussa (els petits enfrontaments fronterers eren habituals), que s'intensific molt ms del que era normal. El desembre de 1994, el comandant de la 5a Divisi Peruana d'Infanteria de Selva "Callao", situada prop de Bagua Chica, uns 280 km al sud del naixement del Cenepa, confirm que els equatorians havien establert una srie de campaments a l'rea de la capalera del Cenepa. Envi una patrulla a la base equatoriana de Cueva de los Tallos per donar un ultimtum al comandant del Batall d'Infanteria de Selva "Gualaquiza": abandonar la base, o el Per atacaria. El comandant equatori rebutj l'ultimtum, i aix es posava en marxa el conflicte.

L'Equador tenia avantatges de millors posicions, linies de subministrament i comunicaci ms curtes, i, desprs de la prdua d'unes quantes aeronaus peruanes a causa de fallades mecniquess i a foc terra-aire equatori molt acurat, tamb disposava de superioritat aria. Globalment, la fora aria peruana perd nou aeronaus i els equatorians sis. L'Equador despleg unes 3.000 tropes a l'rea mentre que el Per, amb una logstica difcil, n'enviava noms 2.000. 

D'aquesta manera la infanteria peruana aconsegu desallotjar l'exrcit equatori de la base de Cueva de los Tallos, per no de la base de Tiwintza. Finalment les Nacions Unides ordenaren un alto el foc i els pasos garants del Protocol de Rio de Janeiro aconseguiren la firma d'una pau, coneguda com "Declaraci de Pau d'Itamaraty". No obstant aix, el Per atac novament la base equatoriana de Tiwintza el 22 de febrer. En aquesta acci es produren la majoria de baixes de la guerra, per no canvi la situaci sobre el terreny. Finalment la "Declaraci de Montevideo" del 28 de febrer establia una pau definitiva. Tots els combatents es retiraren de la zona el 5 de maig i el 4 d'agost es cre una zona desmilitaritzada.

L'xit equatori, el primer enfront del Per des de la llunyana batalla de Tarqui (1829), augment el prestigi, credibilitat i popularitat de l'exrcit dins del pas i, al mateix temps, inici el procs que duria a la firma del tractat de pau de 1998, amb qu sembla que finalment les disputes territorials entre l'Equador i el Per han arribat a la seva fi.

 Enllaos externs .
Mapa de la zona en conflicte ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46785" title="ndex d'oct" nonfiltered="3203" processed="3182" dbindex="18524">
L'ndex d'oct mesura la velocitat de detonaci d'un combustible lquid en unes condicions d'anlisi estndard, s una mesura de la qualitat d'aquest combustible.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46786" title="Endocarpi" nonfiltered="3204" processed="3183" dbindex="18525">

En botnica,l endocarpi s la part interna del pericarpi que s en contacte amb la llavor, s a dir, la llavor es troba dins de l'endocarpi. 

En fruits en baia, com sn el ram, el tomquet o el pltan, l endocarpi s molt carns. En fruits en hesperidi com les llimones i les taronges l'endocarpi es troba dividit en grills membranosos plens de polpa sucosa dins dels quals es troben immerses les llavors. En els fruits en drupa, com l'ametlla, el prssec, la cirera o l'oliva, l'endocarpi est endurit formant el pinyol. En fruits en pom, com la poma i la pera l endocarpi s coriaci i es troba envoltat pel receptacle de la flor (que s el que mengem) que s'ha desenvolupat al mateix temps que el fruit.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46787" title="Mesocarpi" nonfiltered="3205" processed="3184" dbindex="18526">

En botnica, el mesocarpi constitueix la part intermdia del pericarpi, s la part del fruit, que que es troba entre l'endocarpi i l'epicarpi i s la part que normalment s'aprofita per menjar.

Tant en els fruits en forma de baia com en drupa o pom el mesocarpi s molt carns i constitueix la polpa del fruit. En el cas de l oliva el mesocarpi s la part que cont la majoria de l oli. El el cas de l'hesperidi el mesocarpi s la part blanca que hi ha entre la pell (epicarpi) i els grills de l'endocarpi.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46789" title="Epicarpi" nonfiltered="3206" processed="3185" dbindex="18527">

L'epicarpi (del grec epi "sobre" + karps "fruit"), s la part ms externa del pericarpi que popularment es coneix com la pela (o la pell) d'un fruit. L'epicarpi forma l'epidermis dura del fruit que, sovint, cont glndules amb essncies i pigments.

L'epicarpi t com a component principal material cellulsic per tamb cont uns altres components, tals olis essencials, ceres de parafina, esteroides i triterpenoids, cids grassos, pigments (carotenoids, flavonoids), principis amargs i enzims.

En els citrics, la pela constitueix la superfcie del pericarpi. s compost per unes quantes capes de cllules que es tornen proressivament ms gruixudes en la part interna; la capa epidrmica es cobreix amb cera i en cont pocs estomes. Quan s madur, les cllules d'aquesta pela contenen carotenoids (principalment xantofilles) dins de cromoplasts que, en estats inicials, contenien clorofilla. Aquest fet s el responsable del canvi de color de molt fruits de verd a groc o vermell al madurar. La regi interna de la pela s rica en cossos multicellulars amb formes esfriques o piriformes, que sn plenes d'olis essencials.

En el fruit en forma de baia, com el tomquet, l epicarpi s molt prim. En els fruits en hespride, com la taronja l epicarpi s relativament carns i amb glndules d essncia. En fruits en pepnide com el mel la sndria i la carabassa l'epicarpi es presenta molt endurit. En fruits en drupa l epicarpi encara que s relativament prim no ho s tan com en la baia.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46790" title="Pericarpi" nonfiltered="3207" processed="3186" dbindex="18528">


El pericarpi s la part del fruit que s al voltant de la llavor. S'origina desprs de la fecundaci a partir de la paret de l'ovari del pistil i la seva funci principal s la de protegir a la llavor. 

En fruits com les glans d'alzines i roures el pericarpi esdev sec i dur, en el cas de les baies i drupes el pericarpi forma el teixit comestible que hi ha al voltant de la llavor. En el cas de les infrutescncies hi ha altres teixits diferents del fruit que es desenvolupen com a part comestible, com en el cas de la maduixa on s el receptacle de la flor.

El pericarpi est format tpicament de tres capes diferents:

Epicarpi o exocarpi: capa exterior que s la pell dels fruits;
Mesocarpi: capa intermitja, sovint carnosa ;
Endocarpi: capa interna que pot ser membranosa o gruixuda  i dura.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46791" title="Cincies del laboratori clnic" nonfiltered="3208" processed="3187" dbindex="18529">


Les Cincies de laboratori clnic sn cincies experimentals dins de les cincies de la salut basades en l'assaig clnic:
 Bioqumica Clnica ;
 Citohematologia Clnica;
 Gentica molecular clnica;
 Hemostasiologia Clnica ;
 Immunologia Clnica;
 Microbiologia Clnica ;
 Parasitologia Clnica;

Aquestes cincies estan dins de la investigaci mdica i es basen l'estudi de patologies (clnica) enfocades al reestabliment de la salut investigant cures mitjanant tcniques importades de la qumica, gentica, biologia cellular i, actualment, de la biotecnologia.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46792" title="Benito Jurez" nonfiltered="3209" processed="3188" dbindex="18530">

Benito Jurez (21 de mar, 1806   18 de juliol, 1872) fou un president mexic amerindi zapoteca. Fou el primer president d'origen amerindi d'un pas d'Amrica. Jurez s considerat el ms gran i ms estimat president de la histria de Mxic.

Histria.
Benito Pablo Jurez Garca va nixer al poble de San Pablo Guelatao, Oaxaca. Els seus pares eren camperols, els quals van morir quan ell tenia 4 anys. Va treballar com a camperol i pastor fins als 12 anys. Va emigrar a la ciutat d'Oaxaca el 1818 per a educar-se i millorar la seva condici econmica. Aleshores, no sabia llegir ni escriure, i noms parlava la llengua zapoteca.

A la ciutat d'Oaxaca, va treballar com a empleat domstic. Un fransisc, Antonio Salanueva, impressionat per la intelligncia i les capacitats de Jurez, i del seu desig d'estudiar, li va donar suport per a ingressar al seminari. Jurez, per, desprs de graduar-se del seminari, va decidir estudiar lleis.

Carrera poltica.
Jurez va comenar a treballar com a advocat el 1834, i el 1842 es va convertir en jutge. Va ser electe governador de l'estat d'Oaxaca de 1847 a 1853. En aquest any va exiliar-se als Estats Units, ja que havia objectat en contra del govern centralista i dictatorial del llavors president Antonio Lpez de Santa Anna, qui en canviar la constituci, limitaria l'autonomia dels estats de la federaci. Als Estats Units va treballar en una fbrica de cigars. El 1854 va escriure el "Pla d'Ayutla", com a fonament d'una revoluci liberal a Mxic.

Enmig d'una creixent oposici, Santa Anna va renunciar el 1855, i Jurez va retornar a Mxic. Els liberals van formar un govern provisional amb Juan lvarez com a president, inaugurant un important perode de la histria mexicana conegut com a "Moviment de Reforma". La Reforma trencava amb el poder excessiu de l'Esglsia Catlica i l'exrcit, i alhora tractava de crear una societat civil moderna en una economia capitalista. La "Llei de Jurez" per exemple, va abolir els privilegis especials del clergat i dels militars, i va declarar a tots els ciutadans iguals sota la llei. El 1857 els liberals van escriure una nova constituci federalista. Jurez es va convertir en ministre de justcia i vicepresident de Mxic, sent Ignacio Comonfort el president.

Els conservadors, per, encapalats per Flix Zuloaga, amb el suport dels militars i el clergat, es van rebellar sota el "Pla de Tacubaya", el desembre de 1857. Jurez va ser arrestat, per va fugir i va encapalar les forces liberals de la "Guerra de Reforma", primerament des de la ciutat de Quertaro i desprs des del Port de Veracruz. El 1859 Jurez va proclamar la llei radical de la confiscaci de les propietats de l'Esglsia (que controlaven 3/4 de la terra llaurable del pas). Malgrat les avantatges militars dels conservadors, els liberals, amb el suport de les forces regionals, van recuperar la ciutat de Mxic el gener de 1861. Jurez va ser electe president el mes de mar del mateix any.

La situaci econmica, desprs de la Guerra de Reforma, era crtica, i Jurez va declarar la cessaci dels pagament del deute extern. Espanya, el Regne Unit i Frana van reaccionar enviant el seus exrcits al Port de Veracruz el desembre de 1861. Espanya i el Regne Unit es van retirar quan Jurez va comprometre's a realitzar els pagaments, per l'emperador Napole III va envair el pas, en all que s'ha anomenat la "Intervenci Francesa". L'exrcit francs va rebre el suport dels conservadors mexicans que volien recuperar el poder i fins i tot reinstaurar el govern monrquic, encapalat per Maximili d'Habsburg. Els francesos van ser derrotats en la famosa Batalla de Puebla, per el 1863 van retornar amb ms fora, prenent la capital del pas, i amb els conservadors, establint el sistema monrquic a Mxic. Jurez va fugir al nord del pas.

Jurez va dirigir a l'oposici mexicana en contra de la Intervenci Francesa i la imposici de Maximili d'Habsburg com a emperador de Mxic el 1864. Maximili, per, simpatitzava amb les poltiques liberals i nacionalistas mexicanes, va oferir-les amnistia. Jurez va refusar acceptar l'amnistia ni el govern imposat pels estrangers. El 1867 les forces de l'emperador van ser derrotades i Maximili va ser sentenciat a mort.

Jurez va ser reelecte com a president el 1867 i el 1871. Va morir el 1872.

Llegat.
Avui, Benito Jurez s considerat com a reformador progressista, dedicat a promoure la democrcia i els drets humans per a tots, incloent els indgenes del pas, a reduir el poder de l'Esglsia Catlica sobre la poltica mexicana, i a defensar la sobirania nacional.

La Reforma, dirigida per Jurez, va representar el triomf de les forces liberals, federalistes, anti-clericals i pro-capitalistes sobre els elements conservadors, centralistes, corporativistes i teocrtics que volien reconstituir un sistema similar al sistema colonial. La Reforma va reemplaar el sistema social semi-feudal amb un sistema orientat al mercat, per, desprs de la mort de Jurez, Porfirio Daz va dirigir al pas de manera dictatorial, i va promoure el creixement econmic, per, a costa dels indgenes i camperols.

La frase ms recordada de Jurez s Entre los individuos, como entre las naciones, el respeto al derecho ajeno es la paz; "Entre els individus, com entre les nacions, el respecte al dret del prosme s la pau". Avui dia est inscrit sobre l'escut d'Oaxaca.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46793" title="Rdio FM" nonfiltered="3210" processed="3189" dbindex="18531">
La Rdio FM no vol dir res ms que funciona a traves de Freqncia Modulada.


La banda FM comercial fa servir les freqncies dels 87,5 Mhz als 108 Mhz.

En aquesta banda hi retransmeten la majoria d'emissores de radio a Catalunya.



Pgines relacionades:.
Freqncia Modulada;
Rdio;
Rdio AM;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46794" title="Rdio AM" nonfiltered="3211" processed="3190" dbindex="18532">
La Rdio AM vol dir que funciona amb Amplitud Modulada. Era el mtode dominant de difusi durant els primers dos teros del segle XX i se segueix utilitzat extensament en el XXI. 
tomas lo bio
A causa de la seva susceptibilitat a la interferncia i a un so generalment de ms baixa fidelitat, la rdio AM es fa servir sobretot a la rdio parlada i per a les notcies, mentre que la msica va canviar majoritriament a la Rdio FM a finals de la dcada dels seixanta i a la dels setanta. La tecnologia de rdio AM s ms simple que la de radio FM i el seu abast s ms gran.

La banda AM fa servir les freqncies dels 531 quilohertzs als 1602 quilohertzs, ms baixes que les de la rdio FM. En aquesta banda hi retransmeten algunes emissores de rdio, per a Catalunya s'est quedant obsoleta.
Aplicacions tecnolgiques de la AM.
Una gran avantatge d'AM s que la seva demodulacin s molt simple i, per tant, els receptors sn senzills i barats; un exemple d'aix s la rdio a galena. Altres formes d'AM com la modulaci per Banda lateral nica o la Doble Banda Lateral sn ms eficients en ample de banda o potncia per en contrapartida els receptors i transmissors sn ms cars i difcils de construir, ja que a ms hauran reinserir la portadora per a conformar la AM novament i poder demodular el senyal transmesa.
La AM s utilitzada en la radiofona, a les ones mitges, ones curtes, i fins i tot a la VHF: s utilitzada en les comunicacions radials entre els avions i les torres de control dels aeroports. L'anomenada "Ona Mitjana" (capa de ser captada per la majoria dels receptors d's domstic) abasta un rang de freqncia que va des de 550 a 1600 kHz

Representaci matemtica de la modulaci en AM.
En considerar el senyal moduladora (senyal del missatge) com:
;
i Senyal portadora com:
;
L'equaci de la senyal modulada en AM s la segent: 
 ;
  = Senyal modulada;
  = Senyal moduladora normalitzada respecte a la seva amplitud = ;
  = ndex de modulaci (sol ser menor que la unitat)=;

Bsicament, es tracta de multiplicar el missatge a transmetre x (t) per la portadora cosenoidal i, alhora, sumar aquesta portadora cosenoidal. L'espectre en freqncies de la senyal quedar traslladat a w p radiants per segon, tant en la part positiva del mateix com en la negativa, i la seva amplitud ser, en ambds casos, el producte del senyal moduladora per l'amplitud de la portadora, sumat a l'amplitud de la portadora, i dividit per dos.

Demodulaci d'AM .
Hi ha dues possibilitats per a la demodulacin d'un senyal x (t) modulada en AM. La primera d'elles, la ms simple, noms s possible en cas que es compleixi la condici segent:
 ;
En aquest supsit, l'embolcall del senyal modulada, aix s  es sempre positiva i per recuperar el senyal moduladora s suficient amb un receptor que capti aquesta envoltant. Aix s'aconsegueix amb un simple circuit rectificador amb crrega capacitiva. Aix funcionava la pionera rdio de galena.

'altra opci per a la demodulacin del senyal modulada en AM s utilitzar el mateix tipus de demodulacin que s'usa en les altres modulacions lineals. Es tracta del demodulador coherent. Per aix, s necessari conixer la freqncia de la portadora w p i, en ocasions, tamb la fase, el que requereix la utilitzaci d'un PLL (Phase Lock Loop). En aquest altre supsit, no cal que l'ndex de modulaci sigui menor que la unitat, o el que s el mateix, no s necessari que la envolmente + m x (t) sea siempre positiva.
El demodulador coherent utilitza la segent propietat matemtica de la funci cosinus:


per multiplicar la funci i (t) per la portadora:


A partir d'aix, amb un filtre pas-baix i un supressor de contnua, s'obt el senyal x (t)

Potncia del senyal modulada.
L'amplitud mxima de cada banda lateral est donada per l'expressi:   i com la potncia s proporcional al quadrat de la tensi, la potncia del senyal modulada resultar la suma de la potncia del senyal portadora ms la potncia d'ambdues bandes laterals: 


Per tal que la igualtat sigui possible hem de tenir en compte les potncies en lloc de les tensions: 



En el cas que la modulaci sigui al cent per cent, llavors m = 1 i per tant la potncia del senyal modulada ser: 


O el que s el mateix: 

De lo ltim es desprn que l'ona portadora consumir dos teros de la potncia total, deixant un ter per ambdues bandes laterals.
Pgines relacionades:.
Rdio;
Rdio FM;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46795" title="VHF" nonfiltered="3212" processed="3191" dbindex="18533">
VHF (sigles de Very High Frequency, freqncia molt alta) s la banda de radiofreqncia compresa entre 30 MHz (longitud d'ona 10 m) i 300 MHz (longitud d'ona 1 m). 

Els usos ms habituals de la banda VHF s la radiodifusi en FM en l'interval 88 108 MHz (al Jap tamb s'usa 76-90 MHz i a Europa de l'est 65-74 MHz) i les emissions de televisi (47-68 MHz i 174-223 MHz). El VHF tamb s'utilitza per sistemes de navegaci terrestre i comunicaci amb aeronaus (118-136 MHz). A Europa la banda VHF reservada a rdio i televisi fa servir les freqncies es pot dividir en tres subbandes:
 VHF banda I (VHF I): freqncia de 47 a 68 MHz. 3 canals (2, 3 i 4). T un bon abast, ms enll de l'horitz visual, pero sensible a interferncies estacionals i a parsits electromagntics.
 VHF banda II (VHF II): freqncia de 88 a 108 MHz. Reservada a la radiodifusi en FM.
 VHF banda III (VHF III): freqncia  de 174 a 221 MHz. 6 canals (5-11). Bon abast i menys sensible als parsits i les interferncies. Tamb s'utilitza per emetre en DAB.

Actualment el VHF est obsolet pel que fa a transmissions de televisi analgica, que es realitza bsicament en UHF, encara que es pot fer servir per circuits tancats de televisi.

Pgines relacionades.
Radiofreqncia;
Televisi;
UHF;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46796" title="UHF" nonfiltered="3213" processed="3192" dbindex="18534">
UHF (sigles de Ultra High Frequency, freqncia ultraalta) s la banda de radiofreqncia compresa entre 300 MHz i 3 GHz (longitud d'ona d'1 m a 10 cm).

La banda UHF s'utilitza bsicament per a les emissions de televisi. Es divideix en dues subbandes: la banda IV fa servir les freqncies dels 470 MHz als 590 MHz i la banda V fa servir dels 590 MHz als 862 Mhz, que corresponen als canals del 21 al 35 i del 36 al 69, respectivament. Aquesta banda s la que actualment s'utilitza per a transmissions de televisi analgica encara que aquesta est pensada aturar-la el 2010 com a molt tard. En aquesta banda tamb s'emet la televisi digital terrestre. Dins l'UHF tamb s'utilitza l'interval 950-2.150 MHz per a emissions de televisi per satllit.

L'abast de les ones en UHF s menor que les de VHF i est compresa, en condicions normals, entre els 50 i els 100 km; per a distncies superiors sn necessaris els repetidors.

 Vegeu tamb .
Televisi;
VHF;
TDT;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46797" title="Televisi digital terrestre" nonfiltered="3214" processed="3193" dbindex="18535">


La Televisi digital terrestre, o el seu acrnim TDT, s una implementaci de tecnologia digital que proporciona un nmero de canals escombreries de televisi (SDTV)  ms elevat i/o una millor qualitat d anuncis (EDTV, HDTV) i so (AC3, Dolby Digital) mitjanant ones de rdio convencionals en comptes de transmissions per satllit o cable. La tecnologia utilitzada s la DVB-T a Europa, la ATSC a Amrica del Nord i la ISDB-T a Jap. A la resta del mn els estndards encara estan per definir.

La TDT ser l'nic sistema que s'emetr a Espanya per veure la televisi a partir del 3 d'abril del 2010.

A Catalunya, amb el nom de TDT, tamb s coneguda popularment la tecnologia DVB-T.

 Transmissi .

La TDT es transmet per radiofreqncia, de forma similar a la televisi analgica amb la diferncia que en la transmissi digital s utilitzen transmissors multiplexes que permeten la transmissi de mltiples canals en un mateix rang de freqncies (com un 
canal UHF o VHF).

La quantitat de dades que es poden transmetre, i per tant, el nmero de canals, depn directament del mtode de modulaci del canal.

Les dades es comprimeixen normalment en format MPEG-2.

 Recepci .

La TDT es rep mitjanant un descodificador (integrat o no al televisor) que descodifica el senyal rebut. Tanmateix, i a causa de les interferncies produdes per la transmissi per radiofreqncia, es pot necessitar una actualitzaci a l antena de TV.
Tamb hi ha descodificadors per a l'ordinador, normalment de la mida d'un llapis de memria USB. De vegades inclou una antena, habitualment plegable, per al porttil.

La TDT a Espanya.

Durant l'any 2000 entra en funcionament la primera plataforma comercial de TDT a Espanya, Quiero TV, que a causa de diversos problemes no aconsegueix assolir la rendibilitat econmica esperada pels seus inversors, i que definitivament cessa les seves emissions el 30 de juny de 2002.

El panorama de la TDT a Espanya a comenaments de l'any 2006 inclou les emissions en simulcast (emissi simultnia de la mateixa programaci que el canal analgic) de totes les cadenes d'mbit estatal (La Primera, La 2, Antena 3, Telecinco, Cuatro) i laSexta, si b amb els avantatges en qualitat inherents a la tecnologia digital. Tamb hi ha emissions de cadenes autonmiques de televisi en les comunitats on l'operador pblic aix ho ha decidit, tamb amb continguts simulcast.

A ms existeixen dues emissores purament digitals d'mbit nacional, desprs de les concessions atorgades pel Govern desprs de concurs pblic l'any 2002, Net TV i Veo TV, que a causa de l'escassa cobertura del senyal i, sobretot, a l'nfim parc installat de receptors compatibles DVB-T, no emeten continguts propis per resultar econmicament inviable davant d'una audincia potencial de l'ordre de desenes de milers d'espectadors. En certes comunitats autnomes l'operador pblic emet, a ms del canal autonmic analgic en simulcast, una o ms emissores nicament digitals, encara que de continguts molt limitats pels motius econmics exposats. Des del 30 de novembre, a ms, noms emeten programaci en horari redut (de 7 de la tarda a les 12 de la nit).

Addicionalment, cada operador analgic disposa de dos canals extra, tret de TVE, que en te 3. Aquests canals son Clan TVE, Canal 24 horas, Teledeporte, Antena.neox,Antena.nova, CNN+, 40 Latino, FDF Telecinco, Telecinco 2.

Net TV i Veo TV tamb tenen un canal digital extra (SET a Veo i Fly Music).

Des de mar de 2008, Net TV s Intereconomia TV, i a partir del 30 de juny del mateix any, Fly Music donar pas a l'emissi en obert de Disney Channel.

VEO TV, Gestevisin (Telecinco) i Sogecable (Cuatro) han contractat serveis adiccionals per a emetre espais de telebotiga, mitjanant els canals La tienda en Veo, CincoShop i Promo.

Gaireb tots els canals disposen de guia de programaci electrnica (EPG). Alguns, a ms tenen serveis interactius MHP. Aquest s el cas de TV3, que a ms ha comenat a emetre en el format 16:9 alguns dels seus programes, com les curses de Frmula 1.

Pla Tcnic Nacional de Televisi Digital Terrestre.

En el consell de ministres del 29 de juliol de 2005 el Govern aprova el text del nou Pla Tcnic Nacional de la Televisi Digital Terrestre

D'entre les mesures que cont el nou pla es poden destacar l'aven de l'apagada analgica des de l'any 2012 al 3 d'abril de 2010 (moment a partir del qual totes les emissions de TV terrestres hauran de realitzar-se mitjanant tcniques digitals), i l'augment en el nombre d'emissores de TDT durant el perode transitori que porti des del moment present fins a l'apagada analgica. Aix es far reutilitzant les freqncies lliures desprs de la fallida de Quiero TV, i reorganitzant les actualment disponibles, el que segons els casos podr permetre la presncia d'un segon mltiplex digital d'mbit autonmic, i la d'emissions de tipus DVB-H orientades a la recepci en dispositius mbils.

Durant el perode transitori fins a l'apagada analgica l'operador pblic rebr un mltiplex complet, aix com un canal digital en l'altre. Cada una de les emissores privades d'mbit estatal mantindran el seu canal digital actual, igual com Net TV i Veo TV. En ambds casos podran optar a la concessi de nous canals si compleixen els requisits que s'estableixen en el nou Pla i les seves propostes sn acceptades.

Desprs de l'apagada analgica l'operador pblic RTVE rebr dos mltiplex complets, i cada una de les emissores privades un mltiplex complet, mentre que cada comunitat autnoma tindr la possibilitat de gestionar dos mltiplex complets en el seu mbit geogrfic.

Altres fets destacats que cont el Pla recentment aprovat sn els segents:

 L'obligaci d'emetre un mnim de 4 canals per cada mltiplex, llevat que el mltiplex l'exploti ntegrament un mateix operador, en el cas del qual podr emetre el nmero que desitgi sempre que la qualitat d'imatge i so compleixi els requisits, la qual cosa permetria l'emissi de televisi d'alta definici (HDTV).
 La limitaci al 20% de la capacitat mxima del mltiplex de l'ocupaci del mateix en transmissi de continguts diferents a la prpia TV, com poden ser aplicacions interactives, dades o actualitzacions de programari per als receptors.
 Per als nous canals digitals que es puguin sollicitar per part dels actuals operadors, el comproms de divulgar la TDT entre les seves audincies, emetre continguts nous diferents als emesos en analgic, emissi de continguts en diversos idiomes i amb subttols, el desenvolupament de serveis interactius, etc.
 Obligaci d'augmentar la cobertura territorial i de poblaci assolida pels senyals de TDT per a tots els operadors, tant pblics com privats, fins a assolir el 80% de la poblaci en finalitzar l'any 2005, el 90% de la poblaci al finalitzar-ne 2008, i el 95% de la poblaci (el 98% en el cas de RTVE) en el moment de dur a terme l'apagada analgica.

La TDT a Catalunya.

D'mbit estatal emeten els segents canals:
Canal mltiple RGN (TVE1, La 2, Antena 3, Tele 5, Cuatro)   Xarxa de freqncia mltiple (MFN) d mbit estatal amb desconnexions provincials.
Canal 66:  A tot l'estat el canal mltiple amb la programaci de Veo Televisin i Net TV   Xarxa  de freqncia nica (SFN) d mbit estatal sense desconnexions.

D'mbit nacional emeten els segents canals:
Canal mltiple de la CCRTV (TV3, K3 / Canal 300, 3/24, Canal 33   Xarxa de Freqncia nica (SFN) d'mbit nacional. Actualment, s'estan utilitzant diversos canals en diferents centres emissors per a poder oferir desconnexions territorials.
Canal mltiple atorgat a Emissions Digitals de Catalunya (8TV, EDC2, EDC3 i 105tv)   Xarxa de Freqncia Mltiple (MFN) d'mbit nacional amb desconnexions territorials.

Pgines relacionades.
Televisi;
Televisi analgica;
Televisi digital;
VHF;
Espectre electromagntic;

Enllaos externs.
Programaci de la TDT Bloc en catal de la programaci de tots els canals capturables per la TDT. En proves.
Emissions digitals de TVC Informaci sobre els serveis digitals de Televisi de Catalunya;
TDTCAT: Pgina de la Generalitat de Catalunya sobre la TDT.
Impulsa TDT: Pgina de la associaci d'impuls de la TDT.;
TDT-Retevisin: Pgina per saber si s t cobertura de TDT.;
guiabcn.cat - TDT: Informaci sobre els canals que es poden capturar a Barcelona.
CCRTV: Centres d'emissi: Igual que l'anterior, per amb informaci ms actualitzada i noms dels canals de la CCRTV.
Mn digital: Pgina que inclou anlisi de la TDT des de Colserola i Andorra.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46798" title="Espectre" nonfiltered="3215" processed="3194" dbindex="18536">


L'espectre electromagntic s el conjunt de totes les possibles ones electromagntiques, des de les de major freqncia, com els raigs gamma i raigs X, fins a les de menor freqncia, com les ones de rdio.

Un espectre s la descomposici d'una radiaci electromagntica en els seus components en termes de freqncia, energia dels fotons o de la longitud d'ona associada. Les tres magnituds citades  (freqncia),  (energia) i  (longitud d'ona) sn relacionades entre elles per la constant de Planck  i per la velocitat de la llum  :




i, per tant:

;

En el cas de la llum visible, l'espectre s un compost de diferents longituds d'ona que es difracten en angles distints i provoquen una impressi visual diferent. Tamb s'utilitza la longitud d'ona en el cas de les ones de rdio per tal de representar el seu espectre. En canvi, a partir dels raigs X, en tractar-se de partcules molt energtiques, s ms til utilitzar l'energia que porten els fotons X o  , l'energia s'expressa en electr volt (eV).

A la taula segent mostrem esquemticament l'espectre electromagntic, dividit en els intervals (anomenats bandes espectrals) ms habituals. Les fronteres entre denominacions sn convencionals i l'nica diferncia entre elles s la freqncia (o equivalentment, la longitud d'ona). 



 Llum visible .
Cal tenir present que la llum visible s una petita part de l'espectre electromagntic, concretament entre les freqncies 400 i 800 THz, amb la particularitat que l'ull hum s capa de detectar i analitzar amb fora precisi la radiaci electromagntica que cau dins d'aquest intrval. Les seves diferents freqncies corresponen als diferents colors, tal com s'esquematitza a continuaci (vegeu ms informaci a l'article llum).






 Histria .

L'any 1666 Isaac Newton va aconseguir la descomposici de la llum en les seves diferents longituds d'ona (o colors). En 1814 Joseph von Fraunhofer va analitzar l'espectre solar i va descobrir-hi una srie de ratlles fosques o lnies de Fraunhofer i va ser el primer en mesurar la longitud d'ona especfica de cada banda. El 1862 ngstrm va aconseguir l anlisi qumica de l'espectre i va establir la unitat de longitud d'ona que porta el seu nom (l'ngstrm).

El 1911 i 1913 els descobriments de Rutherford i Bohr van permetre explicar el fet de l'existncia de diferents bandes de color en l'espectre solar: els toms tenen nivells d'energia i produeixen un tipus de longitud d'ona especfica. El nombre i el tipus d'toms d'un element corresponen a un color , s a dir, a una determinada banda de l'espectre. De fet l'espectre solar a ms dels tipus d'toms que constitueixen la matria solar, tamb indica el tipus d'ions, de radicals i d'toms que formen l'espai que es troba entre el Sol i la Terra.

 Pgines relacionades .
Espectre radioelctric;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46803" title="Televisi per satllit" nonfiltered="3216" processed="3195" dbindex="18537">


La televisi per satllit s un mtode de transmissi televisiva consistent en fer rebotar en un satllit de comunicacions un senyal de televisi ems des d'un punt de la Terra, de manera que aquest pugui arribar a altres parts del planeta. D'aquesta manera s possible la difusi de senyal televisiu a zones molt mplies, independentment de les seves condicions orogrfiques.

Hi ha tres tipus de televisi per satllit: Recepci directa per al teleespectador (DBS), recepci per a les capaleres de televisi per cable (per a la seva posterior redistribuci) i serveis entre afiliats de televisi local.



 Histria .
Des que la Uni Sovitica va posar en rbita, l'any 1957, el primer satllit, anomenat Sputnik 1, s'ha llanat milers d'aquests artefactes per a tot tipus de finalitats. Un dels seus usos ms estesos s el de les telecomunicacions, el qual ha perms la difusi de senyals de televisi oferint una cobertura prcticament total per a zones molt mplies de terreny.
Des del llanament del primer satllit han anat sorgint diversos esdeveniments importants des del punt de la televisi per satllit, com ara l'emissi del primer senyal de televisi, l'any 1962, utilitzant el satllit Telstar 1 o el llanament del primer satllit de difusi directa (DBS), l'Ekran, pensat per a la recepci de senyal de televisi a casa, l'any 1976. 
L's de satllits de comunicacions s'ha ests fins al punt en que existeixen a l'actualitat ms de 300 satllits de comunicacions en rbita geostacionria, emetent senyals de televisi arreu del mn.

 Funcionament .
Els satllits utilitzats per a senyals de televisi es troben situats en rbita geostacionria, a  35.786 km sobre l'equador terrestre. Degut a que orbiten la Terra a la mateixa direcci i velocitat que aquesta gira, dna la sensaci que aquests no estan en moviment. La importncia d'aquest fet s vital, ja que grcies a aix s possible utilitzar un dispositiu emissor o receptor sense haver de canviar-lo de posici a mesura que el satllit es va movent. Cal tenir en compte, per, que el nombre de satllits que pot haver en rbita geostacionria s limitat, ja que cal evitar les possibles interferncies que es puguin ocasionar els uns amb els altres. s a dir, si tenim en compte que els satllits que operen en la banda C han d'estar separats 2 entre ells, veiem que el nombre mxim de satllits que podem tenir s de 360/2 = 180. Pel que fa a la banda Ku, la separaci s ms petita (1), aix que podem tenir-ne fins a 360/1 = 360.

La transmissi televisiva per satllit s'inicia en el moment en que l'emissora envia el senyal, prviament modulat a una freqncia especfica, a un satllit de comunicacions. Per tal de fer possible aquesta emissi s necessari l's antenes parabliques de 9 a 12 metres de dimetre. L's de dimensions d'antena elevades permet incrementar la precisi a l'hora d'enfocar el satllit, facilitant d'aquesta manera que es rebi el senyal amb una potncia suficientment elevada.

El satllit rep el senyal ems a travs d'un dels seus transponedors, sintonitzat a la freqncia utilitzada per l'emissora. En general, un satllit disposa de fins a 32 transponedors per a la banda Ku i fins a 24 per a la banda C. L'amplada de banda dels transponedors sol estar comprs entre els 27 i els 50 MHz.

A continuaci el satllit retransmet el senyal de tornada a la Terra, per en aquest cas utilitzant una altra freqncia, tpicament en les bandes C o Ku, per tal d'evitar interferncies amb el senyal procedent de l'emissora. Aquest senyal, fora debilitat degut al gran nombre de quilmetres que ha de recrrer fins arribar al dest, s captat per una antena parablica installada per l'usuari final. El senyal, molt dbil, es reflecteix i es concentra al punt focal de l'antena on es troba el feedhorn. Aquest s'encarrega de rebre el senyal i portar-lo al LNB per a la seva posterior conversi i amplificaci. Cal assenyalar que en les antenes parabliques per a satllit de difusi directa el que tenim s un LNBF, el qual integra el feedhorn i el LNB en una sola pea.

Finalment, el receptor de satllit demodula i converteix el senyal en el format desitjat. En casos com el PPV el senyal es rep encriptat, de manera que el receptor tamb disposa d'un descodificador incorporat per tal de poder veure els continguts correctament.


 Estndards .
El senyal de televisi analgica per satllit est format per un senyal de vdeo modulat en freqncia (FM) i per una subportadora, normalment entre 5,5 i 8,5 MHz, modulada tamb en FM amb el senyal d'udio associat. S'acostuma a utilitzar un del segents sistemes de transmissi: PAL, NTSC o SECAM.

En canvi, en el cas digital s'acostuma a seguir el que s'estableix en l'estndard DVB-S o en la seva actualitzaci ms recent, el DVB-S2. Aix, el cdec utilitzat per a aquest tipus de transmissions s el MPEG-2, tot i que s'est utilitzant cada vegada ms el MPEG-4 AVC degut a l'augment de continguts d'alta definici (HDTV). Si b aquests estndards permeten l's de diverses modulacions, l'opci ms estesa s la QPSK.

 Situaci a Espanya .
L'octubre de 1993 el Govern espanyol adjudica tres concessions per a l'emissi a travs d'Hispasat a Sociedad de Televisin Canal Plus, Gestevisin Telecinco i a Antena 3 Televisin. Els tres operadors de televisi privada, juntament amb RTVE, varen crear una societat anomenada Cotelsat, participada en un 25% per cada operador, amb la finalitat de comercialitzar conjuntament els seus canals. Aquesta societat, per, es dissol nou mesos desprs degut als mals resultats obtinguts. A causa d'aix cada canal passa a ser ems en obert i gestionat per separat.

El 30 de gener de 1997 s'inicien les primeres emissions de Canal Satlite Digital, la primera plataforma digital de satllit espanyola. Oferia 25 canals de televisi i 27 d'udio a travs del sistema de satllits Astra. El 13 de maig de 1998 una altra plataforma de televisi per pagament, Va Digital, inicia les seves emissions, oferint 45 canals a travs d'Hispasat. Ambdues plataformes coexisteixen fins al 21 de juliol de 2003, data en que Canal Satlite Digital i Va Digital es fusionen, donant lloc a Digital+, l'nica plataforma de televisi per satllit de pagament espanyola que hi ha fins ara a Espanya. Cal dir, per, que no totes les alternatives per satllit sn de pagament. Eutelsat, per exemple, va llanar la seva plataforma de continguts gratuta a finals de 1998, tot i que tamb es poden trobar canals en obert pels diversos satllits que ofereixen cobertura nacional.


 Pgines relacionades: .
Televisi;
Satllit artificial;
Espectre electromagntic;


 Referncies .



Enllaos externs .
Centre de Control de Satllits SatcoDX;
 Satellite Signals;

 How Satellite TV Work;
 Tech FAQ;
 Televisin por satlite;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46805" title="Josep Maria Pujol i Sanmartn" nonfiltered="3217" processed="3196" dbindex="18538">
Josep Maria Pujol s doctor en filologia catalana per la Universitat de Barcelona, tipgraf i professor de folklore, de literatura medieval catalana i d'histria de l'escriptura a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.
Des del curs 1993-1994 s professor de Tipografia de l Escola Eina de Barcelona, on ensenya Histria de la tipografia. Tamb collabora regularment en els cursos de postgrau d Edici de la Universitat de Barcelona i de la Universitat Pompeu Fabra. 

Ha collaborat en l'edici crtica de Dotz del cristi. Des del 1990 s professor del Programa de Cooperaci Educativa per a la Formaci d'Editors de la Divisi primera de la Universitat de Barcelona. Tamb s professor de tipografia a l'escola Eina des de l'any 1991, on explica tcniques d'editatge, histria dels carcters d'impremta i elements de composici tipogrfica. 

Actualment treballa en una antologia de textos clssics sobre el naixement de la tipografia moderna i una presentaci de l obra de Jan Tschichold.


 Obres .
Les seves publicacions abracen el terreny de l'ortotipografia:

 1989 i 1995: Tractat de puntuaci i ortotipografia (escrit amb Joan Sol) ;
 1998: Principios fundamentales de la tipografa ;
 2003: La nueva tipografa;

 Enllaos externs .

 Pgina de la URV;
 Pgina d'Eina;
 Entrevista a Preedicio.com;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46809" title="Televisi per cable" nonfiltered="3218" processed="3197" dbindex="18539">
La televisi per cable neix de la necessitat de rebre els senyals de televisi en aquells llocs on no era possible a causa de la seva ubicaci, ja fora per la seva llunyania respecte al centre d'emissi o per obstacles naturals.


Histria.

L'existncia de xarxes de televisi per cable o CATV (Community Antenna Television) s remunta a mitjan els anys 40. En aquests anys, als Estats Units, concretament a Oregon, un tcnic anomenat John Walson, va collocar una antena de televisi en el cim d'una muntanya a les afores del poble on tenia la seva botiga de televisors, per a aconseguir senyal de TV que era rebuda i transportada fins a la seva botiga , amb la finalitat de poder vendre ms televisors. Amb els bons resultats obtinguts, la venda de televisors va comenar a crixer. Aquesta xarxa estava constituda per un sistema d'antenes, amplificadors i mescladors de senyal. Aquest senyal combinat era distribut mitjanant cable coaxial als seus vens, que d'aquesta forma podien veure diversos programes sense necessitat de disposar d'antenes i amb un bon nivell de qualitat. Neix aix la televisi per cable al juny de 1948.

La primera installaci de cable d'Espanya data de 1970, en la localitat mallorquina de Ferreries i igual que va ocrrer en EUA es crea amb la intenci de solucionar problemes de recepci dels senyals radiodifosos. Durant mitjans dels anys vuitanta, apareixen en escena els reproductors de vdeo domstic. Grcies a ells, l'espectador podia llogar una pellcula d'estrena recent en el videoclub i veure-la al seu gust. Com tota nova tecnologia, els preus dels primers equips eren prohibitius per a la majoria dels ciutadans, pel que comencen a realitzar-se installacions en les comunitats de vens mitjanant les quals i amb un sol reproductor, tots veuen la mateixa pellcula a travs de la seva distribuci per l'antena collectiva. Una part d'aquests vdeos comunitaris es van anar transformant en operadors de televisi per cable a partir de la segona meitat dels anys vuitanta, emetent imatges procedents d'un magnetoscopi, d'una antena convencional o d'una antena parablica. A poc a poc, la xarxa es va anar estenent i ja no noms unia els vens d'un mateix edifici, sin que creua el carrer. Per tant, podem parlar d'un modest sistema de televisi per cable.
Aquestes xarxes han estat operant alegalment, ja que no va existir un marc legal regulatori fins que es va promulgar, el 22 de desembre de 1995, la Llei 42/1995 de les Telecomunicacions per Cable

La primera iniciativa per a implantar un servei de televisi per cable a Espanya arrenca en 1972 i a pesar d'estar acordada la seva entrada en servei per a 1976, els especials esdeveniments d'aquella poca van provocar l'oblit del projecte. El projecte es va gestar mitjanant un acord entre la Direcci general de Rdio i Televisi, llavors encapalada per Adolfo Surez, i Telefnica. En aquest acord es contemplava la creaci d'una xarxa de proves en una petita zona de Madrid, de la installaci de la qual s'encarregaria Telefnica, deixant a Televisi Espanyola el contingut d'aquest servei. Les proves haurien de comenar en l'estiu de l'any segent, i el servei s'aniria estenent progressivament a les principals ciutats espanyoles. A pesar dels propsits, i que en l'any 1974 es regula la creaci de la infraestructura necessria en els edificis, les parts que van iniciar l'acord en 1972 es reuneixen de nou tres anys desprs i Telefnica es compromet a acabar el seu treball a principis de 1976. Els esdeveniments que van succeir a aquesta declaraci van fer que el projecte passs a la cartera d'inversions intils.

Arquitectura d una xarxa de TV per cable.

Les xarxes CATV actuals tenen com objectiu la distribuci de multitud de canals de TV, per a aix utilitzen una topologia de xarxa basada en quatre parts fonamentals: 

Capalera: Lloc on es recullen els senyals per a la seva distribuci.

Xarxa troncal o de transport: Transport del senyal des de la capalera fins als punts de distribuci.

Xarxa de distribuci: Lnies de cable que duen els senyals des dels punts de distribuci fins als nodes.

Escomesa final: Lnia des dels nodes fins als abonats finals.




Capalera.

La Capalera s l'rgan central des d'on es governa tot el sistema i on es recullen els senyals de rdio i televisi de diferents sistemes de distribuci (satllit, enllaos terrestres, microones, ...), aix com d'enllaos amb altres capaleres o estudis de televisi i amb xarxes d'altre tipus que aportin informaci susceptible de ser distribuda als abonats a travs del sistema de cable. Les xarxes de CATV originalment van ser dissenyades per a la distribuci unidireccional de senyals de TV, per la qual cosa la capalera era simplement un centre que recollia els senyals de TV i les adaptava a la seva transmissi pel medi cable. Actualment, les capaleres han augmentat considerablement en complexitat per a satisfer les noves demandes de serveis interactius i de dades a alta velocitat.

Xarxa troncal.

La xarxa troncal s l'encarregada de repartir el senyal compost generat per la capalera a totes les zones de distribuci que abasta la xarxa de cable. El primer pas en l'evoluci de les xarxes clssiques tot-coaxial de CATV cap a les xarxes de telecomunicacions per cable HFC va consistir a substituir les llargues cascades d'amplificadors i el cable coaxial de la xarxa troncal per enllaos punt a punt de fibra ptica. Posteriorment, la penetraci de la fibra en la xarxa de cable ha anat en augment, i la xarxa troncal s'ha convertit, per exemple, en una estructura amb anells redundants que uneixen nodes ptics entre si. En aquests nodes ptics s on els senyals descendents (de la capalera a usuari) passen d'ptic a elctric per a continuar el seu cam cap a la llar de l'abonat a travs de la xarxa de distribuci de coaxial. En els sistemes bidireccionals, els nodes ptics tamb s'encarreguen de rebre els senyals del canal de tornada o ascendents (de l'abonat a la capalera) per a convertir-les en senyals ptics i transmetre-les a la capalera.

Xarxa de distribuci.

La xarxa de distribuci est composta per una estructura tipus bus de coaxial que duu els senyals descendents fins a l'ltima derivaci abans de la llar de l'abonat. La fibra ptica de la xarxa troncal arriba fins al peu d'un edifici, d'all puja per la faana del mateix per a alimentar un node ptic que s'installa en el terrat, i d'aquest parteix el coaxial cap al grup d'edificis als quals alimenta (per a serveis de dades i telefonia solen utilitzar-se cables de parells trenats per a arribar directament fins a l'abonat, des del node ptic).


Escomesa final.

L'escomesa a les llars dels abonats s, senzillament, la installaci interna de l'edifici, l'ltim tram abans de la base de connexi.

Serveis.

Les xarxes CATV fins ara es limitaven a emetre diversos canals de tv encara que mai han cessat en la seva obstinaci per incrementar i millorar l'oferta de canals difosos. Actualment les xarxes CATV han ampliat les seves ofertes i oferixen serveis de telecomunicaci integrats (veu, dades, vdeo). Els serveis que poden oferir una xarxa CATV es divideixen en tres tipus: 

Serveis interactius: PPV (pey per view), Video sota demanda, teletexte interactiu, telecompra, videojocs interactius.
 
Telefonia: telefonia bsica, RDSI (xarxa digital de serveis integrats), etc. 

Transmissi de dades a alta velocitat: ofereix multitud de possibilitats, com la integraci de LAN`s (xarxes d'rea local), accs a Internet, accs a informaci multimdia de carcter local (distribuci de Cdroms), etc.


Serveis interactius. 

Estan relacionats amb la tv i no requereixen una tornada d'alta capacitat. Existeix poca informaci ascendent (des de l'abonat a capalera). El servei PPV (pay per view) permet escollir la programaci que desitgi l'usuari i nicament aquesta ser descodificada per a permetre la seva visualitzaci.


Telefonia. 

Les xarxes de TV per cable, preparades amb bidireccionalidad, poden ser utilitzades tamb per a oferir serveis de telefonia integral, Xarxa Digital de Serveis Integrats (RDSI) i fins i tot telefonia mbil. La telefonia s el servei ms rendible no obstant aix s el ms complex d'installar i mantenir ja que al ser considerat un servei de supervivncia ha de complir normes molt severes, ja que els usuaris demanden privacitat en les comunicacions i els estndards de servei telefnic exigeixen una alta fiabilitat del sistema.


 Transmissi de dades a alta velocitat. 

Hi ha molts avantatges a l'accedir a Internet a alta velocitat. El paper de les xarxes CATV s especialment important ja que permetr que les autopistes de la informaci arribin fins a tot el pblic i no quedin limitades al mn empresarial. Alguns exemples dels avantatges que proporcionen les xarxes CATV sn els segents: Teletreball: possibilitat de treballar des de qualsevol lloc. Telemedicina: historials mdics compartits entre diferents centres sanitaris, consultes privades, telediagnstic, etc. Videoconferncies: possibilitat de transmetre imatges amb interactivitat en temps real, tant per a empreses com per a particulars. Accs a Internet a alta velocitat: les xarxes CATV a causa del seu ample de banda estan en disposici d'oferir els accessos a Internet ms rpids i a millor preu del mercat.

Regulaci de la televisi per cable a Espanya.

El sistema de televisi per cable ve regulat per la Llei General de Telecomunicacions, 32/2003, de 3 de novembre, que ha estat modificada per la Llei 10/2005, de 14 de juny, de Mesures Urgents per a l'Impuls de la Televisi Digital Terrestre, de Liberalitzaci de la Televisi per Cable i de Foment del Pluralisme, que posa en vigor la liberalitzaci efectiva del servei.

Pgines relacionades:.
Televisi digital;
Televisi;
Fibra ptica;
Espectre electromagntic;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46811" title="Aeroport de Girona ? Costa Brava" nonfiltered="3219" processed="3198" dbindex="18540">



L'Aeroport de Girona Costa Brava (codi internacional GRO) est situat al municipi de Vilob d'Onyar, a 12 quilmetres al sud de la ciutat de Girona, i per tant t bones vies de comunicaci amb Girona, la Costa Brava, Barcelona i els Pirineus.

s l'aeroport lder a Espanya de companyies de baix cost, en especial Ryanair, que hi t la seva base principal de la franja mediterrnia i la quarta d'Europa, per darrere de Stansted (Londres), Dubln i Hahn (Frankfurt). I, s que a l'aeroport de Girona, a part dels vols xrter, les niques companyies que han funcionat han estat les de baix cost com ara Ryanair, ja que en els diversos intents de crear vols nacionals a Madrid, han fracassat totes les companyies que ho han intentat; Iberia, Aviaco, Intermed i Air Catalunya. Aquesta ltima tamb realitzava vols a Mallorca i Menorca.
Actualment a ms a ms de Ryanair, tamb hi operen les companyies aries Transavia, SmartWings, i WizzAir; a ms a ms d'Spanair, fent l'enlla amb l'aeroport de Madrid-Barajas. Spanair, obrir rutes des de Vilob fins a Mallorca (1 vol diari), Eivissa (3 vols setmanals) i Menorca (4 vols setmanals) a partir del dia 20 de juliol del present any.
Degut al creixement de l'aeroport, s'ha hagut d'avanar la revisi del pla estratgic de l'aeroport en el que s'ha proposat la construcci d'una segona pista parallela a l'actual i l'ampliaci de l'edifici terminal, aprofitant-ne el 100% de l'espai (actualment s'utilitza un 80% de superfcie de l'edifici).

A ms a ms, s'ha fet la reserva de terrenys per a construir la futura segona pista de l'aeroport, i en breu, enderrocaran l'antiga terminal de passatgers per poder tenir ms places d'estacionament d'aeronaus.

Les oficines de l'aeroport (actualment a la terminal) es traslladaran a un edifici que es construir properament.
Installaci d'un sistema antiboira que permetra aterrar a l'aeroport amb boira molt espessa, i la construcci d'un PIF (Punt d'Inspecci Fronterer) per al control internacional de mercaderies.
L'aeroport disposa actualment de ms de 1500 places d'aparcament, formades entre aparcaments de plantes i exteriors.

L'aeroport ha registrat un espectacular increment de viatgers, passant de 550.000 passatgers al 2002, a 1.500.000 l'any 2003 i quasi 3.000.000 de passatgers a l'any 2004. L'any 2005, ha superat amb escreix la xifra dels 3 milions de passatgers fins arribar a ms de 3.500.000 viatgers en els 12 mesos de l'any. Durant l'any 2007, l'oferta de rutes segueix creixent, tant per part de les companyies ja establertes a Girona l'any anterior, com per part de noves aerolnies. Aquest s el cas de WizzAir, que des de finals de maig del 2007 enllaa Girona amb Budapest i Katowice; i tamb de Smartwings, que uneix Girona amb Praga, Brno i Ostrava.



Destinacions i companyia que l'ofereix.

 Aarhus (Ryanair);
 L'Alguer (Ryanair);
 Altenburg-Leipzig (Ryanair);
 Billund (Ryanair);
 Blackpool (Ryanair);
 Bolonya-Forli (Ryanair);
 Bournemouth (Ryanair);
 Bratislava-Viena (Ryanair);
 Bremen (Ryanair);
 Bristol (Ryanair);
 Brno (Smart Wings);
 Brusselles-Charleroi (Ryanair);
 Budapest (WizzAir);
 Cller (Ryanair);
 Doncaster-Sheffield (Ryanair);
 Dubln (Ryanair);
 Durham-Tees Valley (Ryanair);
 Dsseldorf-Weeze (Ryanair);
 East Middlands (Ryanair);
 Estocolm-Skavsta (Ryanair);
 Eindhoven (Ryanair);
 Eivissa (Ryanair);
 Fes (Ryanair);
 Frankfurt-Hahn (Ryanair);
 Fuerteventura (Ryanair);
 Glasgow-Prestwick (Ryanair);
 Gothenburg City (Ryanair);
 Graz (Ryanair);
 Granada (Ryanair);
 Hamburg-Lbeck (Ryanair);
 Karlsruhe-Baden (Ryanair);
 Katowice (WizzAir);
 Liverpool (Ryanair);
 Linz (Ryanair);
 Londres-Luton (Ryanair);
 Londres-Stansted (Ryanair);
 Maastricht-Aachen (Ryanair);
 Madrid-Barajas (Ryanair);
 Mallorca-Palma (Ryanair);
 Malm-Sturup (Ryanair);
 Malta (Ryanair);
 Marrqueix (Ryanair);
 Menorca-Ma (Spanair);
 Mil-Orio al Serio (Ryanair);
 Newcastle (Ryanair);
 Oslo-Trop (Ryanair);
 Ostrava (Smart Wings);
 Pars-Beauvais (Ryanair);
 Pars-Orly (Transavia);
 Pescara (Ryanair);
 Pisa-Florncia (Ryanair);
 Porto (Ryanair);
 Praga (Smart Wings);
 Roma-Ciampino (Ryanair);
 Rotterdam (Transavia);
 Shannon (Ryanair);
 Tenerife Nord (Ryanair);
 Tor (Ryanair);
 Trapani-Sicilia (Ryanair);
 Venecia-Treviso (Ryanair);
 Verona-Brescia (Ryanair);
 Wroclaw (Ryanair);

Companyies aries amb vols regulars.

 Eujet;
 Ryanair;
 Spanair;
 Transavia;
 WizzAir;

Operadors de Handling.

 Lesma;
 Iberia;

Codis internacionals.
Codi IATA: GRO ;
Codi ICAO: LEGE ;

 Enllaos externs .

 Pgina de l'aeroport Girona Costa Brava al web d'AENA;
  Pgina d'AENA amb informaci dels aeroports espanyols;

Referncies.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46812" title="Universitat de Girona" nonfiltered="3220" processed="3199" dbindex="18541">

La Universitat de Girona creada al 1992 s una universitat distribuida en diferents llocs de la ciutat de Girona: Barri Vell, Emili Grahit, Campus de Montilivi, Parc Cientfic i Tecnolgic, Campus del Mercadal i futur Campus de Cincies de la Salut (prop de l'Hospitatl Universitari Josep Trueta). El primer rector fou Josep Maria Nadal i Farreras entre 1991 i 2002. Desprs en va ser Joan Batlle, entre 2002 i 2005. L'actual rectora de la Universitat de Girona s Anna Maria Geli.

Campus de la UdG.
Campus del Barri Vell;
Campus de Montilivi;
Campus de Girona Centre;
Campus del Mercadal;
Futur Campus Universitari de Cincies de la Salut;

Parc Cientfic i Tecnolgic de la Universitat de Girona.
Ubicat al barri de La Creuta de Girona, aquset Parc va entrar en funcionament el setembre de 2007, amb la inauguraci de l'edifici Jaume Casademont, encara que ha hi havia en funcionament les petites instal.lacions del Centre d'Investigaci en Robtica Submarina. El setembre de 2008 va ser inaugurat el nou edifici del Centre d'Empreses. Hi ha previstos tres edificis ms: el de l'Isntitut Catal de Recerca de l'Aigua, el Narcs Monturiol, i el Centre de Noves Tecnologies Agroalimentries.

Instituts propis de recerca.

Centres de recerca participats per la UdG.

Doctors Honoris Causa per la Universitat de Girona.
Jaume Aragall (1997);
Juan Betrn (2005);
Jaume Gil Aluja (2005);
Robert Brian Tate (2005);
Fred Utter (1997);

Alguns professors senyalats.
Ramon Carb-Dorca, qumic.
Javier Cercas, filleg i escriptor en llengua castellana.
Joaquim Nadal, poltic i conseller de la Generalitat de Catalunya.
Salvador Oliva, filleg i traductor de l'obra de William Shakespeare al catal.
Josep Maria Terricabras, filsof.
Carme Chacn Piqueras, poltica i ministra del Govern d'Espanya.

Estudis.
Diplomatures i Llicenciatures.
Administraci i Direcci d'Empreses;
Arquitectura;
Arquitectura Tcnica;
Biologia;
Cincia i Tecnologia dels Aliments;
Cincies Ambientals;
Cincies del Treball;
Cincies Empresarials;
Comunicaci Cultural;
Criminologia;
Dret;
Economia;
Educaci Social;
Enginyeria Industrial;
Enginyeria Informtica;
Enginyeria Tcnica Agrcola, especialitat en Explotacions Agropecuries;
Enginyeria Tcnica Agrcola, especialitat en Indstries Agrries i Alimentries;
Enginyeria Tcnica en Informtica de Gesti;
Enginyeria Tcnica en Informtica de Sistemes;
Enginyeria Tcnica Industrial, especialitat en Electrnica Industrial;
Enginyeria Tcnica Industrial, especialitat en Mecnica;
Enginyeria Tcnica Industrial, especialitat en Qumica Industrial;
Filologia Catalana;
Filologia Hispnica;
Filologia Romnica;
Filosofia;
Fisioterpia;
Geografia;
Gesti i Administraci Pblica;
Graduat en Realitzaci Audiovisual i Multimdia;
Graduat en Enginyeria del Disseny Industrial i Desenvolupament del Producte;
Histria;
Histria de l'Art;
Infermeria;
Medicina;
Mestre, especialitat d'Educaci Fsica;
Mestre, especialitat d'Educaci Infantil;
Mestre, especialitat d'Educaci Musical;
Mestre, especialitat d'Educaci Primria;
Mestre, especialitat de Llengua Estrangera (Angls);
Patrimoni Cultural;
Pedagogia;
Psicologia;
Psicopedagogia;
Publicitat i Relacions Pbliques;
Qumica;
Turisme;

Programes de Mster i Postgrau.
Cincies Experimentals i Sostenibilitat.
Medicinal Chemistry and Molecular Design (MECHMOD);
Mster en Cincia i Tecnologia de l Aigua;
Mster en Medi Ambient;
Mster Interuniversitari en Ecologia Fonamental i aplicada;
Mster Interuniversitari en Qumica Terica i Computacional;
Mster Interuniversitari en Tcniques Cromatogrfiques Aplicades;

Cincies Humanes i de la Cultura.
Mster en Gesti del Patrimoni Cultural en l mbit Local;
Mster en Iniciaci a la recerca de les Humanitats: Histria, Art, Filosofia, Llengua i Literatura;
Mster en Llenges, Moviments de Poblaci i Construcci Social;
Mster Interuniversitari en Cincia Cognitiva i Llenguatge;
Mster Interuniversitari en Filosofia Contempornia: Tendncies i debats;

Cincies Socials, de la Educaci i de la Salut.
Mster en Educaci en la Diversitat;
Mster en Promoci de la Salut;
Mster interuniversitari en Estudi de Dones, Gnere i Ciutadania;
Mster Interuniversitari en Intervenci Psicosocial;
Mster interuniversitari en Joventut i Societat (2008-2009);
Mster Interuniversitari en Psicologia de l Educaci - MIPE;

Tecnologia.
Erasmus Mundus European Masters in Vision and Robotics (VIBOT);
Mster en Biotecnologia Alimentria;
Mster en Informtica Industrial i Automtica;
Mster en Mecnica de Materials i Estructures;
Mster Interuniversitari en Computaci;
Mster Interuniversitari en Enginyeria Txtil, Paperera i Grfica;
Mster Interuniversitari en Polmers i Biopolmers;

Turisme, Dret i Empresa.
Business Innovation and Technology Management;
European Master in Tourism Management;
Mster en Dret dels Negocis i del Sector Privat;
Mster en Economia i Dret Empresarials;
Mster Interuniversitari en Direcci i Planificaci de Turisme;


 Pgines relacionades .

La Universitat de Girona s membre de la Xarxa d'Universitats Institut Joan Llus Vives.
Educaci;
Universitat;

 Enllaos externs .
 Pgina oficial de la Universitat de Girona;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46815" title="Organitzaci Meteorolgica Mundial" nonfiltered="3221" processed="3200" dbindex="18542">

L'Organitzaci Meteorolgica Mundial (OMM), coneguda amb les sigles WMO (de l'angls World Meteorological Organization) s una organitzaci intergovernamental depenent de l'ONU, nascuda l'any 1950 i que en l'actualitat compta amb un total de 188 territoris i estats membre. . 

L'OMM s hereva de l'antiga Organitzaci Meteorolgica Internacional (International Meteorological Organization - IMO), fundada a Viena (ustria) l'any 1873. El Servei Meteorolgic de Catalunya, SMC (creat l'any 1921) havia pertangut a l'IMO. Tanmateix, el carcter intergovernamental de l'OMM fa que noms pugui pertnyer-hi l'Instituto Nacional de Meteorologa i que el SMC en quedi excls.

L'OMM t la seva seu central a la ciutat de Ginebra (Sussa). En el darrer 14 congrs celebrat a Ginebra el maig de 2003, van ser escollits com a secretari general i president el francs Michel Jarraud i el rus Alexander Bedritsky, respectivament.

Els objectius de l'organitzaci sn:
Facilitar la cooperaci mundial amb l'establiment de xarxes d'estacions per fer observacions meteorolgiques aix com observacions geofsiques, hidrolgiques i altres relacionades amb la meteorologia.
Promoure l'establiment i manteniment de sistemes per a l'intercanvi rpid d'informaci meteorolgica.
Promoure l'estandarditzaci d'observacions meteorolgiques i assegurar la publicaci uniforme d'observacions i estadstiques.
Promoure les aplicacions de la meteorologia en l'aviaci, navegaci per mar, l'agricultura i altres activitats humanes.
Promoure activitats i la cooperaci entre serveis meteorolgics i hidrolgics.
Fomentar la recerca i la formaci en el camp de la meteorologia. ;

Enllaos.

Pgina de l'Organitzaci Meteorolgica Mundial  ;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46819" title="Presa" nonfiltered="3222" processed="3201" dbindex="18543">



Presa de caa: s l'animal el qual s'ha capturat anant de cacera.
Presa d'aigua: En enginyeria civil s una reclosa d'aigua.
Presa de decisions: s pendre decisions.


Preses d'installacions:
Presa de terra: s fa servir en installacions elctriques, per a reduir el pas del corrent per l'usuari d'una installaci elctrica en cas de fallada d'algun dels allants dels conductors actius.
Presa de corrent: s fa servir en installacions elctriques, per endollar els aparells de consum.
Presa de televisi i rdio: s fa servir en installacions de comunicaci, per endollar l'antena ja sigui de rdio, televisi o televisi per satllit.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46824" title="Mesurador de camp" nonfiltered="3223" processed="3202" dbindex="18544">
El Mesurador de camp o Comprovador de camp s l'instrument elctric que ens transforma les ones electromagntiques en Espectres electromagntics i ens els presenta en forma d'una imatge. S'utilitza tant per senyals analgic com digitals: DVB-S (QPSK), DVB-C (QAM) i DVB-T (COFDM)

A part d'ensenyar-nos els Espectres electromagntics el mesurador de camp tamb ens diu en quina freqncia el rep, la intensitat en decibels (dB) i el canal per qual el rep.

S'empra per orientar antenes de recepci de rdio i televisi, tant per a la televisi terrestre com per a la que emet via satllit. Tamb s emprat per a localitzar emissions de senyals electromagntics, (ones de rdio, generalment), que en algun moment podessin interferir en canals de socors i emergncia.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46825" title="Televisi analgica" nonfiltered="3224" processed="3203" dbindex="18545">

La Televisi analgica o Televisi terrestre s el mtode tradicional de lliurament de senyal de televisi, per ones radioelctriques transmeses a travs de l espai. La radiodifusi televisiva terrestre es remunta als mateixos comenaments de la televisi com un medi mateix amb la primera televisi pblica de llarga distncia que emetia des de Washington DC el 7 d'abril de 1927. A ms a ms de la transmissi en plans de vol alt que es movien en un bucle que utilitzava un sistema desenvolupat per Westinghouse anomenat Stratovision, no hi havia virtualment cap altre mtode de lliurament de televisi fins als anys 1950, amb l'adveniment de televisi per cable o antena comunitria de televisi (CATV). El primer mtode no terrestre de transmissi de televisi, que transmetia un senyal que s'originava a partir d'una font terrestre tradicional, no va comenar fins l's de satllits de comunicacions als anys 1960 i 1970. 

Existeixen tres sistemes per la codificaci en color en la transmisi de televisi analgica: el PAL, el SECAM i el NTSC. Als Estats Units i gran part de la resta d'Amrica del Nord tamb, la televisi terrestre sofria una transformaci revolucionria amb la final acceptaci de la norma  NTSC perqu el televisors emetessin en color el 1953. Ms tard, l'Europa i la resta del mn triaven entre el PAL el SECAM o adoptaven el NTSC.

A ms a ms a l'amenaa des de CATV, la televisi terrestre analgica s ara tamb subjecte a competncia des de la televisi per satllit i distribuci de vdeo i contingut de pellcules per Internet. La tecnologia de televisi digital terrestre s'ha desenvolupat com a resposta a aquests desafiaments. La pujada de la televisi digital terrestre, especialment HDTV, pot marcar el final per la recepci de la televisi analgica. Les antenes receptores tradicionals comencen a rebre senyal codificada digitalment, de millor qualitat, incls de ms definici com la HDTV. L ample de banda de la senyal digital s unes 5 vegades menor que l analgica, i aix significa un major nombre de canals disponibles.

Al Regne Unit, les freqncies d'UHF es van utilitzar per primera vegada el 1964 amb la introducci de la BBC2 (com la 2 de TVE). La radiodifusi televisiva en freqncies de VHF es va deixar d utilitzar el 6 de gener de 1985.

La televisi terrestre est pensada que s deixi d'emetre com a molt tard el 3 d'abril de 2010, l'anomenada apagada analgica.

Articles relacionats.
Televisi.
UHF.
VHF.
TDT.
Espectre electromagntic.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46828" title="Apagada analgica" nonfiltered="3225" processed="3204" dbindex="18546">
L'apagada analgica s el moment en qu tots els operadors de televisi i rdio de la Uni Europea hauran de deixar d'emetre el seu senyal analgic i quedar-se noms amb les seves emissions en digital. El maig de 2005, la Comissi Europea va proposar com a data lmit l'any 2012 per a tots els pasos.

A Espanya, aquesta apagada estava prevista per a aquell any; tanmateix, al Reial Decret del 29 de Juliol de 2005, el govern espanyol la va avanar al 3 d'abril de 2010. Fins llavors, conviuran les emissions analgiques i les digitals.

A Sucia, est previst per al febrer de 2008 i constar de cinc etapes que s'iniciaran a finals de l'estiu de 2005.

A Dinamarca, on encara no existeix cap data concreta, una ampla majoria parlamentria demana que s'efectu com ms aviat millor, i es preveu realitzar-la l'any 2009.

Tant Itlia com Finlndia tenen com a objectiu que es produeixi entre 2006 i 2008.

ustria, Alemanya i Malta s'han marcat l'any 2010 com a objectiu.

Blgica, Eslovnia, Eslovquia, Grcia, Hongria i el Regne Unit tenen previst realitzar-la en la data lmit: 2012.

Els altres pasos de la Uni encara no s'han pronunciat.

A Catalunya est previst que es produeixi a finals de 2009.

A partir d'aquest moment ser indispensable, per a veure la televisi, la utilitzaci d'un descodificador TDT (o DVB-T) per a veure qualsevol senyal televisiu. Aquest descodificador podr adquirir-se separadament o venir integrat amb el televisor.

Planificaci.
Catalunya.

 Referncies .

Pgines relacionades.
Televisi;
VHF;
UHF;
TDT;
Televisi analgica;
Televisi per satllit;

Enllaos externs.
Pgina sobre la TDT a Catalunya de la Generalitat;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46830" title="Art emiral i califal" nonfiltered="3226" processed="3205" dbindex="18547">
L'art emiral i califal s l'art que aparegu a l'Al-ndalus en les seues primeres etapes de consolidaci, l'Emirat de Crdova i el Califat de Crdova.


Des del punt de vista artstic, l'emirat andalus empr un estil no molt diferent del de la resta del Califat Omeia. s a dir, l'adequaci de frmules i elements de les cultures que les havien precedit, en aquest cas del mn rom i visigot. En cap moment es produ una repetici literal de motius i formes. Al contrari, la seua intelligent incorporaci i assimilaci es tradu en una vertadera eclosi creadora, creant el moment cspide de l'art califal. En ell, s'uneixen elements de la tradici local hispanorromano-visigtica amb elements orientals, tant bizantins, omeies com abbasis.

Les empreses artstiques es centraren des del primer moment al voltant a la seua capital, Crdova que fou dotada d'una mesquita congregacional destinada a convertir-se en el monument ms important de l'occident islmic. L'obra fou iniciada per Abd al-Rahman I sobre el solar de la baslica visigtica de Sant Vicent que, durant l'etapa precedent, havien compartit les dues comunitats: cristiana i musulmana. En el 784 aquest monarca decideix fer una mesquita de nova planta de tipus basilical amb onze naus perpendiculars al mur de la qibla, seguint el model de la mesquita d'al-Aqsa en Jerusalem, un dels llocs sagrats ms importants del mn islmic. El seu tret ms singular resol, al mateix temps, problemes tcnics i funcionals. Es tracta de l'organitzaci de les seues arqueries de doble arc superposat: un arc de ferradura que actua com de entib al atirantar una estructura ms esvelta formada per un arc de mig punt que suporta, a la seua volta, el mur que sost el sostre.  Tant aquest sistema com l'alternncia de dovelles, de rajola i pedra, compta amb precedents en l'aqeducte rom dels Milagros en Mrida.



Les successives ampliacions, dutes a terme fins el segle X, foren motivades per l'augment de poblaci i la seua necessitat de comptar com un lloc adequat pel culte. De forma que les obres d'Abd al-Rahman II, en 833, constituren en derribar el mur de la qibla prolongant la mesquita cap al sur. En sentit contrari actu Abd al-Rahman III, ampliant el pati cap el nord i alant un nou minaret encara existent, encara que ocult, dins de la gran torre campanari del segle XVI. Els esforos anteriors culminen amb la intervenci de al-Hakam II, cap a 961, en la que ampli, novament, la sala d'oraci cap el sud introduint diferents novetats. Estableix un esquema en forma de "T", semblant al de la mesquita de Qayrawan, realat per la utilitzaci de cpules, els nervis dels quals no es creuen en el centre, arcs lobulats, diferents tipus d'arcs entrecreuats i sobreposats aix com per capitells i columnes realitzades ex professo pels tallers califals.

En els ltims decennis del segle X, Almansor ampli tot el costat oriental de la gran mesquita que pass a comptar amb dneu naus, encara que sense introduir novetats d'inters.

D'entre d'altres obres d'poca emiral ressalten les executades durant el regnat d'Abd al-Rahman II, cort que va acollir nombrosos artistes, modes i costums orientals. Impuls, entre altres construccions, les obres de l'alcassaba de Mrida i el minaret de l'esglsia de Sant Joan de Crdova, millorant les muralles de Crdova i Sevilla. Tot i aix, s durant el califat quan es duen a terme els ms ambiciosos projectes artstics. El califa Abd al-Rahman III seguint la tradici oriental, segons la qual cada monarca construa com a smbol de prestigi la seua prpia residncia palatina, decid fundar en 936 la ciutat ulica de Medina al-Zahra. Per a tal fi escoll, a pocs kilmetres de Crdova, una suau pendent del paisatge que li va permetre organitzar el recinte emmurallat en tres terrasses. En elles hi dispos les residncies palatines, salons de recepci com el denominat Sal Ric, banys, mesquita congregacional, casa de la moneda, tallers califals, jardins i parc zoolgic. Aquestes obres foren completades per al-Hakam II, encara que el seu esplendor fou efmer acabant amb la ciutat les primeres revoltes de 1010 que donaren lloc a la caiguda del califat.

En la resta del territori peninsular tamb s patent el floriment artstic impulsat pel califat. Testimoni d'aix s la ciutat de Toledo en la que encara s'hi poden observar restes de la seua fortificaci aix com alguns dels vestigis que defineixen la seua alcassaba, medina, ravals i entorn. Entre les seues construccions destaca la xicoteta mesquita del Crist de la Llum o de Bab al-Mardum. La seua planta quadrada, organitzada en nou trams cupulats, presenta una planta i alat que connecta amb el model tunisenc de la mesquita aglbida de Bu Fatata. A part del carcter excepcional de Toledo tamb ocupen un lloc destacat obres com la rpita de Guardamar del Segura (Alacant), el Castell de Gormaz (Sria) o la ciutat de Vascos (Toledo).


El refinament imperant en la cort califal va propiciar la creaci de manufactures de luxe que, baix el patrocini reial, es traduren en les ms variades expressions artstiques. Destaquen els treballs en ivori en els que es realitzaren objectes d's palat com botes i arquetes destinades a guardar joies, ungents i perfums. Destaca el pot de Zamora (Museu Arqueolgic Nacional) destinat a la muller de al-Hakam II i l'arqueta de Leyre. En la seua profusa trama de vegetaci se solen inscriure escenes de cort al mateix temps que bandes amb inscripcions epigrfiques indiquen el destinatari i incls el mestre que execut la pea.

Els monarques, al igual que en Bagdad i el Caire, organitzaren la seua prpia fbrica de teixits, fundaci que marca el comen de la histria de la producci de teixit de seda en al-ndalus. Els seus motius vegetals i figurats, geometritzats, s'inscriuen en medallons formant bandes tal i com apareixen en el vel o almaissar de Hixam II que, a mode de turbant, li cubria el cap colgant-li fins els braos.

Existiren tamb tallers que treballaren el bronze, amb figures que representen lleons i crvols amb el cos cobert de cercles tangents que evoquen teixits i que, possiblement, serviren com sortidors de fonts. El seu parallelisme formal i estilstic amb peces fatimites ha motivat controvrsia sobre la filiaci d'algunes peces.

La cermica compta amb un tipus de producci coneguda com "verd i mangans". La seua decoraci a base de motius epigrfics, geomtrics i una forta presncia de motius figurats s'aconsegueix mitjanant l'aplicaci d'xid de coure (verd) i xid de mangans (morat).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46831" title="Tomquet" nonfiltered="3227" processed="3206" dbindex="18548">

El tomquet,  tomaca, tomata, tomtec, tomtic, tomtiga o domtiga s el fruit de la tomaquera, tomatera, tomatiguera o domatiguera (Solanum lycopersicum).

L'origen de la planta silvestre s dins la zona compresa entre el nord de Xile, el Per i l'Equador, i va ser a Mxic on es va domesticar i cultivar per primera vegada ja abans de l'arribada dels conqueridors espanyols. El nom del fruit deriva de la paraula nhuatl tomatl. 

Versemblantment els primers fruits que arribaren a Europa eren de color groc (actualment encara hi ha varietats aix) cosa que explicaria el seu nom itali de pomodoro (poma d'or). El conreu de sec s possible en terrenys amb gran capacitat d'acumulaci d'aigua i de clima no massa sec a l'estiu com alguns indrets de la Catalunya nord-oriental. La densitat de plantes s menor que en regadiu i no s'entutoren. Les varietats utilitzades han de ser rstegues amb la pell resistent i preferiblement del tipus de pera. Els rendiments sn molt menors que en regadiu per la qualitat gustativa s'incrementa ja que amb un creixement ms lent es concentren les aromes.


Botnicament es tracta d'un fruit en baia molt sucs amb un percentatge d'aigua al voltant del 93%. Les formes sn diverses hi van des de les rodones, ovals, piriformes(tipus Roma) amb costelles (tipus Marmande o Montserrat) etc.

La classificaci del tipus ms utilitari diferencia entre varietats de taula que es conreen en l'horta, amb varietats que s'emparren i aplicant mtodes d'agricultura intensiva i molta m d'obra i les varietats industrials que usen varietats de creixement arbustiu dins una agricultura extensiva i amb mecanitzaci total.

Actualment a ms de les varietats tradicionals com la "Montserrat", "Ace", "San Marzano", "De penjar" etc., es fan servir les hbrides que encara que sn ms productives i resistents a certes malalties no solen tenir tan bones qualitats gustatives com les tradicionals.

Els tomquets son consumits crus en amanides i tamb cuits o fregits, al forn i farcits.
s una especialitat de la cuina popular catalana el "pa amb tomquet" que s'elabora preferiblement amb els tomquets ms madurs i sucosos. s possible que l'origen d'aquesta preparaci fos la necessitat d'aprofitar millor el pa sec.

La composici nutricional del tomquet a ms del 93% d'aigua s d'un 4% de glcids (abans anomenats hidrats de carboni), 1% de prtids, 1% de cellulosa, 0,2% de lpids (abans anomenats greixos), 1,3% de minerals, vitamines (sobretot B i C), cids orgnics i el carotenoide licop que actualment es considera un efica protector contra el cncer.



Producci mundial.
L'any 2005 es van cultivar 125 milions de tones de tomquets, amb la Xina al capdavant, amb prop del 25% de la producci mundial, seguida dels Estats Units i Turquia.

D'acord amb la FAOSTAT, els principals productors de tomquets (en tones) l'any 2005 van ser:


Vegeu tamb.
Pometa de Vilagrassa;






















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46834" title="Hipopotomonstrosesquipedaliofbia" nonfiltered="3228" processed="3207" dbindex="18549">

La hipopotomonstrosesquipedaliofbia s una por irracional a la lectura o pronunciaci de paraules llargues i complicades. Es caracteritza per una aversi o un especial nerviosisme al moment d'entrar en discussions en les quals s'utilitzin paraules llargues o d's poc com (especialment converses cientfiques, mdiques, tcniques ), aix com pel fet d'intentar evitar paraules estranyes en el vocabulari colloquial.

Aquesta fbia pot ser causada per la por a pronunciar incorrectament la paraula, ja que aix representa per a la persona una possibilitat de quedar en desavantatge o ser vist com a alg dbil davant dels seus iguals.

Etimologia.
Aquest sn els elements que entren a la composici:

 La paraula deriva del grec hippopoto que s empra per indicar gran en relaci a la paraula grega per a designar hipoptam (que al seu temps deriva de les paraules gregues hippo- "cavall" i potam-os "riu", pel que la paraula originalment significaria "cavall de riu").
 monstros s una paraula llatina que indica "monstrus".
 sesquipedali s una forma mutilada de "sesquipedalian" que significaria paraula llarga (literalment "un peu i mig de llarg" en llat).
 fbia significa por.

Observeu que, en grec, hippo-pote podria significar "un cavall del vol" o "un cavall que bevia" (segons com es llegeixi), per mai no podria significar un hipoptam. Aix doncs, aquesta composici compta amb molts errors i solecismes des del punt de vista de la morfologia grega, per la qual cosa s dubts si aporta molt significat.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46850" title="Conflicte de Paquisha" nonfiltered="3229" processed="3208" dbindex="18550">

El conflicte de Paquisha (o conflicte del fals Paquisha en terminologia peruana) s un conflicte armat entre les repbliques del Per i de l'Equador que es produ entre gener i febrer de 1981.

Aquest conflicte forma part de la llarga disputa fronterera entre ambds pasos, originada a partir del Protocol de Rio de Janeiro i la delimitaci poc clara de la frontera a la zona de la Serralada del Cndor (vegeu l'article sobre la guerra Equador-Per per als orgens histrics del conflicte). Els fets es van iniciar el 22 de gener de 1981, en mig d'informes contradictoris i aparentment irreconciliables per les mtues acusacions d'agressi formulades per les cancelleries d'ambds pasos. L'Equador sostenia que un helicpter de la fora aria peruana havia violat el seu territori, en tant que el Govern peru denunciava l'atac a una de les seves aeronaus quan realitzava una missi d'abastament a campaments de vigilncia al llarg del riu Comaina.

Davant d'aquesta situaci el Govern de Per va ordenar a l'exrcit realitzar un operatiu que permets prendre plena possessi i control del territori suposadament envat per efectius equatorians. Aquesta operaci va acabar el 31 de gener amb l'ocupaci de tres llocs de vigilncia possets per tropes equatorianes (Paquisha, Mayaycu i Machinaza). A ms, es realitz un desplegament estratgic, sobresortint en aquella fase el moviment que va realitzar, emprant mitjans martims i terrestres, la novena divisi blindada de Lima que va arribar a Tmbes on hauria de quedar-se definitivament.

En aquest conflicte l'Equador es trob en una clara inferioritat de mitjans, tant d'infanteria i artilleria com de suport aeri. Una vegada ocupats els llocs de vigilncia per part de les tropes peruanes, aquest govern deman la reuni dels represntants dels pasos garants del Protocol, per s'opos a la creaci d'una comissi de l'OEA tal com demanava l'Equador. Les reunions acabaren el dia 4 de febrer amb la firma de l'alto el foc i el comproms de replegament de les forces d'ambds pasos a punts ms allunyats de la incerta lnia fronterera.

Tot i que el resultat de la guerra de Paquisha s advers a l'Equador i no permet regularitzar les fronteres de 1941, les forces armades de l'Equador, que havien perdut prestigi, es reorganitzen i aconsegueixen un nivell de tecnificaci notable, procs que contrasta amb l'evoluci de l'exrcit peru i que tindr les seves conseqncies al segent conflicte (la guerra del Cenepa de 1995)

Enllaos externs.
Mapa de la zona en conflicte. ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46851" title="Unificaci alemanya" nonfiltered="3230" processed="3209" dbindex="18551">

La unificaci alemanya fou un procs poltic endegat al segle XIX que va portar a l'agrupaci en un nic estat dels diversos estats alemanys.

Antecedents.
Els romans donaren el nom de germnics a unes tribus situades a la riba esquerra del riu Rin que parlaven una llengua indoeuropea, tenien tendncies nmades i practicaven una economia ramadera.
 
Des de mitjan del segle IX, els pobles germnics van quedar agrupats dins de l'anomenat Sacre Imperi Romanogermnic, que va ser una entitat poltica peculiar que agrupava sota un emperador (amb la inclusi per d'altres territoris) a tots els pobles on avui es parla alemany. 

Encara que aquest imperi va durar formalment fins la seva dissoluci per Napole el 1806, la seva existncia real va acabar el 1648, quan el tractat de Westflia va dividir l'imperi en 350 petits estats molt autnoms i amb l'autoritat imperial prcticament nulla a la major part del territori.

El 1701, dins del Sacre Imperi es va crear el regne de Prssia, que acabaria convertint-se en el capdavanter del procs unificador.

Els filsofs de finals del segle XVIII i principi del XIX com Herder, Hegel i Fichte elaboraren les bases ideolgiques del nacionalisme alemany i estengueren els conceptes de Volksgemeinschaft (comunitat nacional) com a organisme biolgic mogut pel Volksgeist (esperit nacional o nima collectiva).

Procs unificador.
Desprs de la Pau de Westflia els estats que formaven el Sacre Imperi van obtenir una completa sobirania, i entre el 1803 i el 1806, ms d'un centenar d'estats, principats, grans ducats, ducats i ciutats alemanyes foren incorporats a entitats poltiques de major abast geogrfic i el nombre d'estats alemanys qued redut a 38, absorbint els ms grans als ms petits.

El 6 d'agost de 1806 desprs de la Batalla d'Austerlitz, que signific la derrota d'ustria, Francesc II renunci al ttol d'emperador del Sacre Imperi, forat per Napole, i aix aquest rest oficialment dissolt.  Els principats alemanys del marge dret del Rin i del Sud d'Alemanya constituren la Confederaci del Rin, de la qual Napole fou nomenat Protector, per els dos estats ms grans, Prssia i ustria en van quedar fora. Aquesta confederaci es va collapsar el 1813 desprs dels canvis de bndol d'alguns estats a causa de la derrota de Napole a la campanya russa. 


El 1815, desprs del Congrs de Viena es tornen a agrupar els estats que formaven el Sacre Imperi a l'poca de la Revoluci Francesa, a excepci de Blgica, formant la Confederaci Alemanya.

Un nou pas vers la unitat poltica va ser la uni duanera (Zollverein) de 1834, on hi participaven 33 estats, entre ells la mateixa Prssia. ustria en canvi no s'hi va incorporar.

La revoluci de 1848 tenia entre els seus objectius, a Alemanya, la unificaci del pas sota un govern parlamentari i es va arribar a reunir l'Assemblea de Frankfurt, amb diputats escollits per elecci popular directa els quals oferiren a Frederic Guillem IV de Prssia el ttol d'emperador d'Alemanya, per aquest no l'accept. 

El 1862, el rei Guillem I de Prssia encoman la direcci del govern a Otto von Bismarck, el qual en el seu llarg mandat de 30 anys s'encarreg de portar a terme totes les mesures d'unificaci poltica d'Alemanya sota el domini prussi. Entre el 1864 i el 1871, Bismarck va realitzar la unitat poltica d'Alemanya a travs de tres guerres:

Guerra dels Ducats (1864). Bismarck guany la guerra contra Dinamarca i s'annexion els territoris de parla alemanya situats a la pennsula de Jutlndia: Schleswig i Holstein.
Guerra austroprussiana (1866). ;
Guerra francoprussiana (1870-1871). Desprs de vncer el 1870 la guerra contra Frana s'incorporen a l'imperi els territoris germanoparlants, fins aleshores francesos, d'Alscia i Lorena;

Desprs de la derrota d'ustria, va ser dissolta la Confederaci Alemanya, i el 1867 es va establir la Confederaci d'Alemanya del Nord sense integrar a ustria ni els grans estats del sud. El 1871 Guillem I fou proclamat emperador d'Alemanya. Posteriorment van passar a l'imperi els territoris alemanys de Baviera, Wrttemberg, Baden i Hessen-Darmstadt.

Conclusi.
El procs unificador d'Alemanya va partir d'una banda d'un clam popular al qual van donar forma intellectual unes generacions de filsofs, escriptors i pensadors. D'altra banda el procs va ser dirigit de manera prcticament exclusiva per un estat prussi que no va aconseguir arribar a un acord amb ustria. El carcter del regne de Prssia conservador, autoritari i militarista  va donar en gran part les claus per entendre el comportament poltic i militar de la futura Alemanya del segle XX.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46852" title="Rodney Mullen" nonfiltered="3231" processed="3210" dbindex="18552">
Johnny Rodney Mullen (nascut el 17 d'agost, de 1966, Gainesville, Florida) s un skateboarder o monopatinador professional, considerat un dels skateboarders ms influents en la histria de l'esport. Ha inventat un bon nmero de trucs de monopatinatge durant la seva carrera.

Histria.
Mullen comenava monopatinatge en taulons presos en prstec quan tenia 8 anys i amb 10 anys agafava el seu primer monopat. El seu pare s'oposava al desig del seu fill per practicar l'esport, tanmateix, finalment acceptava donar a Rodney un monopat amb la condici que sempre el ports caminant,i entenent que si s'havia de fer mal ho hauria de deixar. L'1 de gener, de 1977, Mullen tenia el seu primer monopat, un Bonzai negre.

El seu primer patrocinador era la Inland Surf Shop on solia patinar al seu aparcament. Desprs de guanyar el primer lloc a la competici Kona el 1979, era patrocinat per Walker Skateboards. El 1980 amb 13 anys es tornava professional desprs de guanyar el primer lloc en la competici de freestyle, i comenava el monopatinatge per l'equip llegendari Powell Peralta Bones Brigade.

El 1988, Mullen apareixia en el llarg metratge Que Brillava el Cub, al costat de companys d'equip de Bones Brigade amics i l'estrella de cinema Christian Slater. Els altres vdeos de Mullen inclouen La Demostraci de Vdeo de Bones Brigade, Vdeo de Bones Brigade II: Primitiu futur, Vdeo de Bones Brigade III: La Recerca de Barbeta Animal, i el Vdeo de Bones Brigade IV: Domini pblic.

L'habilitat de Mullen per fer el que sembla impossible en un monopat ha fet que es guanyi els sobrenoms de "El Padr del Patinatge de Carrer", "El Rei del Freestyle" i "El Mutt" entre els admiradors dels monopatins.

Rodney Mullen  noms ha perdut una competici de freestyle en tota la seva vida, i en aquella competici, entrava 2n a causa d'un refredat. Ha guanyat cada dues competicions de freestyle en les que ha participat i fins i tot una competici de vert.

El 2003, Rodney publicava la seva autobiografia, "El Mutt: Com anar en Monopat i no Matar-se". Explica gaireb la histria completa de la seva vida des que noms era un nen amb "botes de tortura" fins a quan es declarava a la seva xicota Traci.

Continua revolucionant el mn de monopatinatge i inspirant nois a tot el mn que miren els seus vdeos, aix com ajudar a mantenir viu monopatinatge de freestyle (Un d'aquests nois s Pere Roca).

Histria de competici.
 1r en 1985 NSA Mn Obert (Califrnia): freestyle.
 2n el 1983 Del Espatllar la Font|Molla|Primavera Nationals (Califrnia): freestyle.
 1r el 1982 Competici Final de Srie Harris Rovellada: freestyle.
 1r en 1979 2ns Campionats Divertits de 'n' de Sol de Clearwater Anuals (Florida): gegant esllom, esllom doble i freestyle en la divisi de nois.

Trucs.
Rodney Mullen ha inventat els trucs de monopatinatge segents durant la seva carrera:

 Flatground Ollie;
 Godzilla Rail Flip;
 540 Shove-it;
 50-50 Saran Wrap;
 Helipops (360 Nollie);
 Gazelles;
 No Handed 50-50 Kickflip;
 Heelflip;
 Double heelflips;
 Ollie Impossible;
 Sidewinders;
 360 Flip;
 360 pressure Flip;
 Casper 360 Flip;
 50-50 Sidewinders;
 One footed Ollie;
 Backside 180 Flip;
 Ollie Nosebones;
 Ollie Fingerflip;
 Airwalks;
 Frontside Heelflip Shove-its;
 Switchstance 360 Flips;
 Helipop Heelflips;
 Kickflip Underflip;
 Casper Slides;
 Half Flip Darkslide;
 540 double kickflip;
 Caballerial impossible;
 Half-cab kickflip underflip;
 Handstand flips;
 Rusty slides;
 Kickflip;

Referencies.
 Brooke, Michael (1999). Concrete Wave: The History Of Skateboarding. ISBN 1-894020-54-5. ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46878" title="Guerra Equador-Per" nonfiltered="3232" processed="3211" dbindex="18553">

La guerra Equador-Per s un conflicte armat entre aquestes dues repbliques que tingu lloc entre 1941 i 1942. El conflicte fou conseqncia de les llargues disputes fronteres entre ambds pasos, que noms han quedat resoltes finalment el 1998, amb la signatura d'un tractat de pau definitiu i un acord de delimitaci.

 Orgens del conflicte .

En accedir a la independncia, les noves republiques sudamericanes van fixar les seves fronteres d'acord a les demarcacions colonials espanyoles de les quals provenien. Segons el principi jurdic duti possidetis ( all que posseeu ), el referent serien les fronteres de les administracions colonials tal com estaven el 1810. Tanmateix, a l'Amaznia la presncia colonial espanyola va ser merament testimonial, fet que s'unia a que la geografia de la regi era en gran part desconeguda i que les lleis que fixaven la demarcaci d'aquests territoris donarien lloc a interpretacions ad hoc per a cada repblica interessada en posseir-los.

En aquestes condicions, les naixents repbliques es van veure davant d'uns territoris fronterers la demarcaci dels quals interpretaren de formes diverses i que a la prctica mai van arribar a ocupar per trobar-se en regions remotes. Aix gener un estat en el qual tant el Per, com la Gran Colmbia i posteriorment l'Equador, competiren per assegurar els seus drets a la regi i dugu a constants tensions, sovint solucionades per les armes. En aquest procs d'afirmaci "amaznica" el Per i Colmbia acabarien veient assolides amb considerable xit les seves aspiracions nacionals, mentre que l'Equador veuria trencats els seus desigs d'una sortida a l'Amazones.

En concret, els raonaments del Per i l'Equador per a les seves ambicions sobre el territori amaznic han estat els segents:
 Per al Per, els lmits que li corresponien eren els que tenia el Virregnat del Per el 1810, els quals van ser establerts per la Reial Cdula de 1802. Amb aquesta llei reial, la corona espanyola va tornar la provncia de Maynas al virregnat del Per i, per tant, el territori del Per hauria d'incloure tota la part selvtica, deixant la frontera equatoriana poc ms enll de la serralada oriental dels Andes.
 L'Equador argumentava que el 1810 el seu territori arribava fins al riu Amazones, a la poblaci d'Iquitos, i la seva frontera amb el Per era el riu Maran. Per a aix es basava en els lmits de la Reial Audincia de Quito, que va ser creada el 1563. Per a l'Equador, les Audincies eren les cllules bsiques des de les quals havien de sorgir els nous estats americans. Per a l'Equador la Reial Cdula de 1802 no es va complir ni s'havia d'haver complert.

La Gran Colmbia i la delimitaci Pedemonte-Mosquera.
Els conflictes entre la Gran Colmbia i el Per per al control del  Departamento del Sur  (l'actual Equador) van culminar en la batalla de Tarqui (27 de febrer de 1829), on el Per fou clarament derrotat per l'exrcit grancolombi. Posteriorment, el 22 de setembre de 1829 es sign a Guayaquil un tractat de pau definitiu (Tractat de Guayaquil) que estipulava, entre altres coses, que els lmits entre Per i la Gran Colmbia serien els mateixos que existien abans de la independncia, cosa que evidentment deixava en l'aire quins eren aquests lmits  anteriors .

Per determinar aquesta frontera es va crear una comissi mixta de fixaci de lmits, el resultat de la qual qued fixat en l'anomenat Tractat Pedemonte-Mosquera de 1830, segons el qual la lnia Tmbes - Macar i el riu Maran marcaven la forntera entre Per i la Gran Colmbia i la zona de Maynas quedava en poder del Per. Nogensmenys, quan es van finalitzar els treballs de la comissi, la Gran Colmbia ja havia deixat d'existir i, en el seu lloc, s'havia proclamat la nova Repblica de l'Equador. Aquest s l'argument del Per per declarar invlid el tractat, ja que fa referncia a una delimitaci entre pasos que ja no existeixen.

Les relacions i acords posteriors.
El 1887, de mutu acord, ambds governs van firmar el Conveni Arbitral Espinoza-Bonifaz, establint que les parts s'atindrien al laude arbitral que emets el rei d'Espanya. El 1890 es va redactar el Tractat Herrera-Garca i es va pensar que resoldria d'una vegada la disputa de lmits. Tanmateix, a ltima hora, el parlament del Per es va negar a ratificar-lo i les negociacions van tornar a un punt mort. Ja el 1910 ambds pasos rebutjaren el laude del rei d'Espanya i van tornar a la reclamaci de les seves mximes aspiracions territorials.

Desprs de la firma del Tractat Salomn-Lozano, el mar de 1922, es va generar una altra disputa que va afavorir Colmbia davant del Per i de l'Equador: el riu Putumayo es va acceptar com a frontera entre Colmbia i Per. Sota la pressi dels Estats Units perqu accepts un tractat que era impopular, el president peru Augusto Legua va remetre el document al parlament el desembre de 1927. El tractat tamb era impopular a l'Equador, que es va veure envoltat a l'est pel Per. L'aspiraci territorial peruana va ser reconeguda com a legtima per les autoritats colombianes, per no per les equatorianes, i en qualsevol cas tampoc quedava clara la delimitaci fronterera entre el Per i l'Equador.

El 1936 es va arribar a un cert statu quo, en el qual els dos pasos determinaren quin era el territori amaznic que ocupaven de forma efectiva, per que no atur les constants reivindicacions d'una banda i l'altra. Nogensmenys, aquesta delimitaci serv de base al futur Protocol de Rio de Janeiro.

 L'enfrontament armat de 1941 .

Tractant d'afirmar les seves aspiracions territorials en una regi prxima al riu Maran, l'Equador va ocupar militarment Zarumilla, poblaci situada en territori considerat peru, a comenaments de juliol de 1941. L'exrcit peru va respondre immediatament fent front a les forces equatorianes.

La resposta va ser un xit per a les forces peruanes. Per havia format una unitat paracaigudista a la zona i en va fer s amb bon resultat (el primer combat en l'hemisferi sud en qu van intervenir tropes aerotransportades): amb una gran ofensiva, el 25 de juliol, va ocupar gaireb tota la provncia equatoriana d'El Oro i posteriorment va aconseguir capturar Puerto Bolvar el 27 de juliol. Quan van cessar les operacions militars a finals de mes, l'exrcit peru havia aconseguit la possessi de la provncia d'El Oro i bona part del territori selvtic amaznic incls al tractat Pedemonte-Mosquera. Els primers dies d'agost l'exrcit peru encara va avanar una mica ms, sobrepassant la lnia dstatu quo de 1936, i noms es va aturar amb els combats de Porotillo i Panupali.

La gran diferncia d'efectius mobilitzats fou deguda, en part, al temor del president equatori, Carlos Alberto Arroyo del Ro, a ser vctima d'un cop d'estat, i per aix mantingu les millors tropes a prop de la capital i trig a enviar reforos cap al sud.

En aquesta situaci el gener de 1942 es va celebrar a Rio de Janeiro la reuni de primers ministres d'Amrica, amb l'objectiu de consolidar la posici continental davant de l'agressi japonesa a Pearl Harbor. Les pressions van ser fortes perqu se solucions aquest conflicte rpidament, que no interessava en absolut als Estats Units. L'Equador es va veure obligat a subscriure l'anomenat Protocol de Rio de Janeiro, desprs de la insistncia del govern peru en no tornar la provncia d'El Oro fins que s'hagus firmat un tractat.

 El Protocol de Rio de Janeiro .
El Protocol de Rio de Janeiro establia les fronteres entre ambds pasos seguint aproximadament la lnia de statu quo de 1936, que coincideix amb la lnia que uneix els punts en qu els rius de la conca amaznica es fan navegables. 

En alguns punts del traat, per, la demarcaci fronterera result poc clara, especialment a la zona de la serralada del Cndor (al sud) i a Lagartococha (al nord). En determinats moments, aix serv d'excusa a l'Equador per reclamar la nullitat integral del Protocol i mantenir les seves aspiracions amazniques (especialment durant governs populistes, com el de Jos Mara Velasco Ibarra). La majoria de vegades, per, s'ha limitat a servir d'excusa per a reclamacions frontereres menors i ha estat la causa dels conflictes subsegents de 1981 (conflicte de Paquisha) i 1995 (guerra del Cenepa). Deprs d'aquest darrer conflicte els governs dels dos pasos signaren un tractat fronterer definitiu.

 Vegeu tamb .
 Histria de l'Equador;
 Histria del Per;
 Gran Colmbia;
 Conflicte de Paquisha;
 Guerra del Cenepa;

 Enllaos externs .
s difcil trobar informaci neutral i objectiva sobre aquest llarg conflicte fronterer. La majoria de referncies estan considerablement esbiaixades ja sigui cap a un bndol o cap a l'altre. Alguns recursos relativament neutres sn els segents:

 Resum del conflicte fronterer. ;
 La historia de lmites en los libros de texto del Ecuador. ;
 Anlisi comparada dels arguments peruans i equatorians al llarg de la histria. Resum molt illustratiu del conflicte. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46883" title="Guerra del Vietnam" nonfiltered="3233" processed="3212" dbindex="18554">





La Guerra del Vietnam s el conflicte bllic entre el Vietnam del Nord i el Vietnam del Sud, que va tenir lloc de 1954 a 1975, amb la intervenci directa i indirecta d'uns quants pasos estrangers.

Antecedents.
El Vietnam anterior a la Segona Guerra Mundial era una colnia francesa. El "Viet Minh", fundat per Ho Chi Minh, lluitava en forma de guerrilla per la independncia del Vietnam contra els francesos. El 1954 desprs del setge de "Dien Bien Phu" Frana es va rendir. Per tal formalitzar la finalitzaci de la guerra, el mateix any 1954, la Conferncia de Ginebra va dividir el pas entre Vietnam del Nord (comunista) i Vietnam del Sud (anticomunista) a partir del parallel 17. Tamb es van preveure eleccions generals per a 1956 que haurien de reunificar el pas per aquestes eleccions no es van arribar a fer mai.

Desenvolupament de la guerra.
A partir del 1960 hi va haver activitat de guerrillers nacionalistes  i comunistes a Vietnam del Sud amb el suport actiu de Vietnam del Nord. El 1964 ja hi va haver la primera intervenci militar directa dels Estats Units bombardejant Vietnam del Nord i prestant suport de tot tipus a Vietnam del Sud. El president Lyndon B. Johnson fou autoritzat pel congrs a adoptar totes les mesures que cregus convenients amb relaci al conflicte vietnamita. Les accions militars no van fer acabar les accions guerrilleres i els comunistes rebien ja l'ajut de la Xina i la Uni Sovitica, i s'abastien pel cam de Ho Chi Minh que travessava Laos i Cambodja i que era atacat per les forces americanes.

Al final del 1965, 165.000 soldats nord-americans intervenien directament en la guerra a ms dels 635.000 dels sud-vietnamites. El bndol nord-vietnamita era d'uns 230.000 homes, i altres pasos com Austrlia, Nova Zelanda, Filipines i Tailndia van donar suport a l'exrcit dirigit per William Westmoreland, i amb aquest ajut els Estats Units van provocar una ofensiva que va resultar en una retirada parcial dels comunistes.

El 1968 els nord-vietnamites realitzen l'ofensiva del Tet, en la que arribaren fins i tot a ocupar temporalment barris de la capital del Sud, Saigon. El contratac anticomunista va restablir la situaci anterior. 
 
Davant l'opini pblica americana que cada vegada estava ms en contra de la guerra, el mar de 1968 els EUA suspengueren els bombardeigs aeris sobre el 90% del territori nord-vietnamita i comenaren negociacions poltiques. Al final del 1968 Richard Nixon, el nou president nord-americ, proced a la retirada gradual de tropes nord-americanes i aplic l'anomenada "doctrina Guam", segons la qual els Estats Units es limitaven a donar suport logstic i financer i l'exrcit sud-vietnamita havia de dur la guerra per si sol. 

El 1970 la guerra s'estengu a Cambodja amb incursions estratgiques sud-vietnamites i el 1971 a Laos. 

El 1972 els nordvietnamites llancen la ofensiva de primavera, la invasi de Vietnam del sud, en la que rpidament es va conquerir la provncia ms al nord i es va continuar ab un atac des de Cambodja, amenaant de dividir el pas en dos. En resposta a les ofensives contra Saigon dels comunistes els bombardeigs dels Estats Units foren represos destruint la capital del Nord, Hanoi.

El 1973, Nixon va anunciar la suspensi de les accions ofensives contra el Vietnam del Nord que continuaria amb una retirada unilateral de les forces americanes. Es va declarar l'alto-el-foc al Vietnam del Sud i a les forces comunistes se'ls va permetre continuar en territori conquerit, es van alliberar els presoners de guerra i les parts es van decidir a buscar una soluci poltica.

A l'inici de 1975 la impacincia nordvietnamita, va fer llenar les ofensives Campanya 275 i Ofensiva Ho Chi Minh i van acabar ocupant Saigon, amb la rendici incondicional del govern sud-vietnamita, que s'havia quedat sol. El pas fou immediatament reunificat i va adoptar el rgim comunista.

http://www.monde-solidaire.org/spip/article.php3?id_article=2295

http://www.stopusa.be/scripts/texte.php?section=CL&langue3&id=24471

Conseqncies de la guerra.
Entre el 1961 i el 1975 foren morts o ferits uns 7.500.000 vietnamites; els nord-americans tingueren 46.000 morts i 300.000 ferits, i el cost econmic pels Estats Units va ser d'uns 140.000 milions de dlars.

Es tracta de la primera guerra que els Estats Units no van aconseguir guanyar i tamb la primera que l'opini pblica americana hi va estar en contra. Fins i tot els veterans de guerra americans no eren ben vistos per la poblaci. Algunes tctiques de guerra com l's de defoliants quimics (l'agent taronja) o el napalm es consideren actualment com inhumanes.
Polticament als Estats Units es van replantejar els lmits en la potestat de conduir una guerra per part del President.
















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46884" title="Manuae" nonfiltered="3234" processed="3213" dbindex="18555">


En diverses llenges polinsies, significa lloc d'ocells. Existeixen a la Polinsia moltes illes deshabitades anomenades informalment illa d'ocells. En concret Manuae pot ser:
Manuae (Cook), o illa Hervey, s un atol de les illes Cook meridionals.
Manuae (Societat), o illa Scilly, s un atol de les illes de la Societat, al grup de Sotavent.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46888" title="Manuae (illes Cook)" nonfiltered="3235" processed="3214" dbindex="18556">


Manuae, abans Hervey, s un atol de les illes Cook meridionals, situat a 100 km al sud-est d'Aitutaki. Les seves coordenades sn: .

Geografia.
L'atol est format per dues illes amb forma de ferradura: a l'oest Manuae, que dna nom al grup, i a l'est Te Au O Tu. La superfcie total de 6,2 km , i una altitud mxima de 5 m. La llacuna queda completament tancada per les dues illes i els esculls corallins, i s poc profunda amb molts bancs de sorra.

L'atol s deshabitat i visitat ocasionalment des d'Aitutaki. Est declarat com a reserva marina i s un lloc important de cria d'ocells i tortugues marines. 

Histria.
Antigament el nom era Manu-enua, terra d'ocells, i l'actual Manuae vol dir 'llar d'ocells'. Va ser descobert, el 1773, per l'angls James Cook que l'anomen Hervey Island, nom amb el que es va conixer tot l'arxiplag fins que al segle XIX els exploradors russos van proposar el nom d'illes Cook.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46889" title="CNT-FAI" nonfiltered="3236" processed="3215" dbindex="18557">
Nom donat a la uni entre la Confederaci Nacional del Treball (CNT) i la Federaci Anarquista Ibrica (FAI), especialment durant la Segona Repblica Espanyola



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46897" title="San Pedro Garza Garca" nonfiltered="3237" processed="3216" dbindex="18558">
La ciutat de Garza-Garca, oficialment, San Pedro Garza Garca s un dels municipis ms rics de Llatinoamrica. s, principalment, un suburbi comercial de la ciutat de Monterrey, Nuevo Len a Mxic, amb una poblaci de 120.913 habitants. Com a part de l'rea metropolitana de Monterrey, tamb est envoltada per muntanyes de la Sierra Madre oriental. La ciutat s molt desenvolupada, i s seu de les oficines administratives de diverses companyies com ara Cemex, Gamesa, Vitro, Cydsa, i d'altres.

Dos mesos desprs de la fundaci de la ciutat vena de Monterrey, el territori actual de San Pedro Garza-Garca es va convertir en una hisenda que produa blat de moro, blat, mongetes, i altres aliments. Durant el segle XVIII, aquesta regi va rebre el nom de "San Pedro", en honor a Sant Pere. La ciutat va rebre l'estatus de "villa" (poble) el 14 de desembre, 1882, i va ser anomenada Garza-Garca, en honor al governador de l'estat, Genaro Garza Garca. El 1988 va ser reanomenada San Pedro Garza-Garca. 

A la llista de l'ndex de desenvolupament hum municipal publicat per les Nacions Unides el 2004, Garza-Garca surt com el municipi ms ric d'acord a la renda per cpita (amb $28.864 dlars nord-americans). Com a subregi d'una entitat federativa, per, n'ocupa el segon lloc, ja que la delegaci Benito Jurez (una subdivisi de la Ciutat de Mxic que no t, per, el mateix estatus poltic que un municipi), del Districte Federal Mexic n'ocupa el primer lloc. 

Enllaos externs.
 Ajuntament de San Pedro Garza-Garca ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46904" title="Organitzaci Comunista Internacional" nonfiltered="3238" processed="3217" dbindex="18559">
L'Organitzaci Comunista Internacional (OCI) s un partit d'idees trotskistes amb diferent implantaci i diferent estratgia d'acci a cada pas, que a Frana tingu a Pierre Lambert i Nahuel Moreno com a lders destacats.

A l'Estat Espanyol tingu activitat a la dcada de 1970, fent servir la fora quan ho creia necessari.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46906" title="Progressi geomtrica" nonfiltered="3239" processed="3218" dbindex="18560">
En matemtiques una progressi geomtrica s una successi de nombres que compleix que el quocient entre qualsevol dos membres successius de la successi s una constant anomenada ra comuna o factor de progressi de la successi.

A vegades, es pot utilitzar com a concepte abstracte, normalment es fa servir com a contrapunt a progressi aritmtica, indicant la geomtrica un creixement rpid i l'aritmtica un de no tant rpid.

Una successi geomtrica es pot escriure com;
;

On r   0 s el factor de progressi i a s el nombre inicial.

Qualsevol element es pot obtenir a partir de l'element anterior multiplicant-lo per la ra.
;

Exemples.
Una successi  amb  i  s
;

Una successi  amb  i  s
;

Una successi  amb  i  s
;

Sries Geomtriques.


Una srie geomtrica s el sumatori dels nombres en una progressi geomtrica:
;

Una srie geomtrica finita es pot calcular com:
;

Una srie geomtrica infinita convergent ha de complir . En aquest cas es pot obtenir el resultat de la suma com una particularitzaci de la frmula anterior.
;

La srie geomtrica de ra 1/4 d'Arquimedes equival a:
;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46908" title="Himne nacional de Xile" nonfiltered="3240" processed="3219" dbindex="18561">
s l'actual himne oficial de Xile creat pels volts de 1847. La seva lletra s'atribueix a Bernardo de Vera y Pintado i la msica al catal Ramon Carnicer i Batlle.

 Lletra en castell i traducci catalana .





Msica.

 Himne nacional Xil udio en format wma (1.9MB);
 Himne nacional Xil vdeo en format wmv (5.5MB);





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46912" title="Humanitats" nonfiltered="3241" processed="3220" dbindex="18562">
Les humanitats sn un grup de matries acadmiques unides pel seu objectiu d'estudiar la condici humana i una aproximaci qualitativa que normalment evita que un sol paradigma arribi a definir una disciplina. La separaci de les cincies data de l'edat mitjana (amb el trivium i el quadrivium) i ha anat creixent a mida que s'especialitzava el saber

En acadmia, hom considera que les humanitats sn, conjuntament amb les cincies socials i les cincies naturals, un dels tres components ms importants de les arts i cincies lliberals. 

Mentre que la definici exacta d'humanitats pot ser contenciosa, les segents disciplines sn normalment reconegudes com la seva base:

 Literatura, crtica literria i literatura comparada;
 Filosofia;
 Lingstica i idiomes;
 Els Clssics:
 Grec antic;
 Llat;
 L'estudi de la religi;
 Llei i Jurisprudncia;
 Art, histria de l'art, crtica artstica i teoria de l'art;
 Msica i musicologia;
 Estudis culturals i d'rea;
 Camps regionals interdisciplinaris com els estudis orientals, estudis americans, o estudis afroamericans.

D'altres eixamplen la definici per incloure-hi altres estudis de la vida humana usant descripcions i anlisis qualitatives, incloent-hi grans parts dels segents camps:
 Antropologia cultural;
 Sociologia;
 Cincies poltiques;
 Arqueologia;
 Algunes branques de l'Economia;

Els estudiosos que treballen amb les humanitats sn descrits com humanistes, per aix pot ser confs, car tamb descriu una postura filosfica (l'humanisme) que alguns estudiosos d'humanitats antihumanistes refusen.

Enllaos externs.
 Mapping Transdisciplinarity in Human Sciences ;
 Fundamental Theory of Human Sciences;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46928" title="Karl Popper" nonfiltered="3243" processed="3221" dbindex="18564">

Sir Karl Raimund Popper Kt CH, FRS, FBA ( Viena, Imperi austrohongars 1902 - Londres, Anglaterra 1994 ) fou un dels ms importants filsofs i socilegs del segle XX.

Biografia.
Va nixer el 28 de juliol de 1902 a Viena, en aquells moments situada a l'Imperi austrohongars per que avui en dia s la capital d'ustria, en una famlia de religi jueva convertida al protestantisme. Va comenar la seva carrera com aprenent ebenista, per posteriorment va estudiar filosofia a la Universitat de Viena, en la qual es va doctorar l'any 1928. L'any 1929 inici la seva activitat docent en aquesta universitat com a professor de matemtiques i fsica. Sovintejava el Cercle de Viena (neopositivista) sense arribar mai a entrar-hi. El seu pensament va ser influenciat per les seves lectures de Gottlob Frege, Alfred Tarski i Rudolf Carnap.

L'ascens del nacionalsocialisme a ustria va dur finalment a la dissoluci del Cercle de Viena. L'any 1936 el seu fundador Moritz Schlick va ser assassinat per un estudiant, la qual cosa fou obertament celebrada per la premsa propera al nacionalsocialisme. El 1937, desprs de la presa del poder pels partidaris d'Adolf Hitler, Popper, davant l'amenaadora situaci poltica, es va exiliar a Nova Zelanda, desprs d'intentar en va emigrar als Estats Units d'Amrica i Gran Bretanya. Enrere va deixar a tota la seva famlia, incloent-hi la seva mare malalta; en total 16 familiars de Popper van ser assassinats pels Nazis. 

El 1937 va acceptar una proposici de professor associat a Christchurch, on va restar durant tota la Segona Guerra Mundial. El 1945 va tornar a Europa per installar-se a Londres on va exercir de professor de lgica i de metodologia de les cincies a partir d'una proposici de Friedrich August von Hayek, professor a la London School of Economics and Political Science (LSE). Aquell mateix any adquir la nacionalitat britnica. 

El 1969 es va retirar de la vida acadmica activa, passant a la categoria de professor emrit, a pesar de la qual cosa va continuar publicant fins a la seva mort, esdevinguda el 17 de setembre de 1994 a l'East Croydon de la ciutat de Londres. 

Nomenat Cavaller per part de la reina Elisabet II del Regne Unit l'any 1965, tamb fou membre de la Societat Mont Pelerin, comunitat d'estudis fundada per von Hayek per promocionar una agenda poltica liberal, i de la Royal Society de Londres. El 1989 fou guardonat amb el Premi Internacional Catalunya, en la seva primera edici i concedit per la Generalitat de Catalunya.

Relaci amb Friedrich Hayek .
Durant la seva estada a la School of Economics and Political Sciencel a relaci amb Friedrich August von Hayek fou controvertida. A pesar que ambds mantenien posicions metodolgiques semblants i que Popper va fer seus alguns conceptes fonamentals de les obres de Hayek, tals com el principi de l'ordre espontani, la veritat s que Popper desconfiava dels mecanismes purs del mercat lliure que abanderava Hayek, predicant ms aviat certa poltica reformista i intervencionista amb orientaci social que no desemboqus, en qualsevol cas, en el control o la propietat estatal. s possible que aquesta postura estigus influda pel record de les dures condicions de pobresa i marginaci que Popper va poder observar durant la seva joventut a Viena. 

Obra filosfica.
Epistemologia.
Popper va exposar la seva visi sobre la filosofia de la cincia en la seva obra clssica Logik der Forschung ("La Lgica de la Investigaci Cientfica", 1934). En ella el filsof austrac aborda el problema dels lmits entre la cincia i la filosofia i es proposa la recerca d'un anomenat "criteri de demarcaci" entre les mateixes que permeti, de forma tan objectiva com sigui possible, distingir les proposicions cientfiques d'aquelles que no ho sn. s important assenyalar que el criteri de demarcaci no decideix sobre la veracitat o falsedat d'una afirmaci sin noms sobre si tal afirmaci ha de ser estudiada i discutida dins de la cincia o, per contra, se situa en el camp ms especulatiu de la filosofia. 

En aquest punt Popper discrepa intencionadament del programa positivista, que establia una distinci entre proposicions contrastables (positives), tals com "avui plou" i aquelles que no sn ms que abusos del llenguatge i manquen de sentit, per exemple "Du existeix". Per a l'autor, aquest ltim tipus de proposicions s t sentit i resulta legtim discutir sobre elles, per han de ser distingides i separades de la cincia. 

Popper era conscient de l'enorme progrs en el coneixement cientfic que es va experimentar en els segles que l'havien precedit mentre que problemes com l'existncia de Du o l'origen de la llei moral semblaven resistir-se sense remei, ja que no mostraven grans avanos des de la Grcia clssica. Per aix, la recerca d'un criteri de demarcaci apareix lligada a la pregunta de quina propietat distintiva del coneixement cientfic ha fet possible l'avan en el nostre enteniment de la naturalesa. Alguns filsofs havien buscat resposta en l'inductivisme, segons el qual quan una llei fsica resulta repetidament confirmada per la nostra experincia podem donar-la per certa o, almenys, assignar-li una gran probabilitat. Per tal raonament, com ja va ser estudiat per David Hume, no pot sostenir-se en criteris estrictament lgics, ja que aquests no permeten d'extreure ("induir") una llei general ("universal") a partir d'un conjunt finit d'observacions particulars. 

La sortida a aquest dilema proposada en "La Lgica de la Investigaci Cientfica" s que el coneixement cientfic no avana confirmant noves lleis, sin descartant lleis que contradiuen l'experincia. A aquest descart Popper l'anomen falsabilitat. D'acord amb aquesta nova interpretaci la tasca del cientfic consisteix principalment a criticar (acte al que Popper sempre va concedir la major importncia) lleis i principis de la naturalesa per a reduir aix el nombre de les teories compatibles amb les observacions experimentals de les quals es disposa. El criteri de demarcaci pot definir-se llavors com la capacitat d'una proposici de ser refutada o que cont el "principi de falsabilitat". Noms s'admetran com a proposicions cientfiques aquelles per a les quals sigui conceptualment possible un experiment o una observaci que les contradiguin. Aix, dintre de la cincia queden, per exemple, la teoria de la relativitat i la Mecnica Quntica i fora d'ella el Marxisme o la Psicoanlisi. 

En el sistema de Popper es combina la racionalitat amb l'extrema importncia que la crtica t en el desenvolupament del nostre coneixement. s per aix que aquest sistema va ser batejat com a Racionalisme crtic. 

Les seves idees sobre el coneixement cientfic poden considerar-se com la base que sustenta la resta de les seves contribucions a la filosofia. A ms a ms, han gaudit d'enorme popularitat des que van ser publicades per primera vegada i, almenys entre la comunitat cientfica, el concepte de falsabilitat ha arrelat fortament i s comunament acceptat com un criteri vlid per a jutjar la respectabilitat d'una teoria. Conscient d'aix, i de les crtiques que van suscitar les seves teories, Popper va ampliar i va matisar el seu treball originari en edicions successives. 

Sociologia. 
Malgrat les seves notables contribucions a l'epistemologia, Popper s recordat per molts com un filsof social, teric del liberalisme i defensor de la societat oberta enfront dels sistemes que, segons la seva concepci, resultaven totalitaris, com ara el comunisme i el nacionalsocialisme. No obstant aix, per a comprendre les seves posicions poltiques cal partir de les seves aportacions a la teoria del coneixement. 

L'obra ms coneguda de Popper s The Open Society and Its Enemies ("La societat oberta i els seus enemics", 1945), escrita durant la Segona Guerra Mundial des del seu exili a Nova Zelanda. En ella l'autor es proposa aplicar a la poltica les seves teories sobre la cincia i l'avan del coneixement. Popper indaga en la histria de la filosofia per a traar els orgens del totalitarisme que havia desembocat en la guerra i en la radical crisi del pensament occidental. s notable que, des de les seves primeres pgines, aborda el problema armat d'un ferm optimisme respecte de la naturalesa humana, afirmant que el pensament totalitari i la destrucci associada a ell neixen de l'obstinaci sincera dels homes a millorar la seva condici i la dels seus semblants, si b la seva bona voluntat descarrila al ser guiada per filosofies utpiques i metodolgicament equivocades. 

Aquest reconeixement moral que Popper atorga als seus adversaris ideolgics s particularment visible en la consideraci amb la qual tracta Karl Marx ja que, si b pot considerar-se aquesta obra com una encertada crtica al Marxisme, el pensador viens reconeix en Marx un sincer inters a millorar les condicions de les classes humils, aix com valuoses aportacions a la sociologia. 

Popper planteja una interpretaci de la histria del pensament poltic basada en el confrontament entre dues escoles o visions del mn: una reaccionria que enyora una comunitat tancada i perfecta, hereva de la tribu, i una altra racional i crtica, que persegueix la reforma gradual de la societat mitjanant la discussi d'alternatives possibles, no utpiques. Aquesta ltima s la qual denomina "Societat Oberta". 

L'obra de 1945 se centra a atacar dos dels principals enemics de la "societat oberta": Plat i Karl Marx. En ells Popper troba la proposta seductora de redissenyar l'armadura de la societat per a convertir-la en una comunitat utpica en la qual tots els problemes concrets quedarien resolts en virtud d'una visi totalitria del mn i de la naturalesa humana. Una visi que, no obstant aix, mai no podr ser contrastada i que, per tant, sollicita uns sacrificis al present en canvi d'un incert premi futur. Enfront d'ella proposa l'"enginyeria social", una filosofia poltica que, anloga a la seva concepci sobre la cincia, persegueix l'avan mitjanant la negaci. Les propostes socials han de ser criticades i fins i tot, amb certes limitacions, experimentades per a aix descartar aquelles que siguin perjudicials o que no reportin els beneficis previstos. Per davant de les transformacions revolucionries de la societat advoca per una transformaci gradual. 

A l'obra The Poverty of Historicism ("La Misria de l'historicism", 1961), el ttol del qual parafraseja el de l'obra de Karl Marx "La Misria de la Filosofia", al seu torn una burlesca crtica a "La Filosofia de la Misria", de Pierre-Joseph Proudhon, critica, des d'un punt de vista metodolgic i a partir dels postulats continguts en la seva primera obra, la possibilitat de predir l'avenir histric. El desenvolupament de la humanitat depn dels seus avanos tcnics i cientfics que, per la seva prpia naturalesa, resulten sempre imprevisibles; per aix s impossible avanar-se a la histria i predir el seu avan. Aquelles teories que tractin de fer-ho poden sostenir-se noms si construeixen un llenguatge prou vague i obert a reinterpretacions com per a no poder ser refutades, amb la qual cosa no sn teories cientfiques segons el criteri de demarcaci de Popper, en contra del proclamat per Marx, que creia haver descobert les lleis cientfiques de l'avenir histric.

Crtica. 
Thomas Kuhn, en la seva influent obra The Structure of Scientific Revolutions  ("L'estructura de les revolucions cientfiques", 1962) va argumentar que poques vegades els cientfics han actuat seguint estrictament els postulats popperians del falsabilisme. Per contra, Kuhn defensa la tesi que la cincia ha avanat a travs de "paradigmes" que dominen la mentalitat de cada poca: els nous desenvolupaments cientfics sn nicament examinats a la llum del paradigma en s i noms rarament ocorre una revoluci que qestiona el paradigma mateix. Imre Lakatos, deixeble de Popper, va tractar de reconciliar aquesta postura amb la del seu mestre mitjanant la introducci de "programes d'investigaci" que serien l'objecte de crtica i "falsaci", en lloc de les ms concretes "proposicions universalment vlides" de les quals parlava l'autor austro-britnic. En aquest context, la tesi de Quine-Duhem afirma que s impossible contrastar una hiptesi allada, ja que aquesta sempre forma part d'una xarxa interdependent de teories. Paul Feyerabend, deixeble tamb de Popper, va prendre una posici molt ms radical: no hi ha cap mtode general per ampliar o examinar el nostre coneixement i l'nica descripci del progrs cientfic s anything goes ("tot s'hi val"). 

Pel que fa a les cincies socials Popper va mantenir una viva controvrsia coneguda com la Positivismusstreit ("disputa positivista") de la sociologia alemanya. L'enfrontament va ser obert per un assaig titulat Lgica de les cincies socials que va ser presentat per Popper el 1961 en el congrs de la Societat Alemanya de Sociologia a Tbingen. El filsof viens i el seu deixeble Hans Albert van afirmar que tota teoria amb pretensions cientfiques, dhuc dintre de les cincies socials, havia de ser falsable. A aquesta visi de la Sociologia es van oposar els dialctics de l'Escola de Frankfurt, Theodor Adorno i el seu deixeble Jrgen Habermas. En aquest context ha d'entendre's una carta de Popper, publicada sense el seu consentiment l'any 1970 al setmanari alemany Die Zeit i titulada "Contra les grans paraules". En ella ataca durament l'obra d'Adorno i Habermas acusant-los d'emprar un llenguatge inflat i pretensis, per buit de contingut. 

Obra seleccionada.
1934: Logik der Forschung;
1945: The Open Society and Its Enemies;
1961: The Poverty of Historicism;
1963: Conjectures and Refutations: The Growth of Scientific Knowledge;
1972: Objective Knowledge: An Evolutionary Approach;
1976: Unended Quest; An Intellectual Autobiography;
1977: The Self and Its Brain: An Argument for Interactionism, amb John Carew Eccles;
1979: Die beiden Grundprobleme der Erkenntnistheorie - Aufgrund von Manuskripten aus den Jahren 1930-1933;
1982: The Open Universe: An Argument for Indeterminism;
1982: Realism and the Aim of Science;
1985: Die Zukunft ist offen 1985, amb Konrad Lorenz;
1992: The Lesson of this Century, entrevistes por Giancarlo Bosetti;
1994: The Myth of the Framework: In Defence of Science and Rationality;
1994: Knowledge and the Mind-Body Problem: In Defence of Interactionism;

Bibliografia.
 Mariano Artigas, Lgica y tica en Karl Popper, Eunsa, 2001, ISBN 84-313-1610-1;
 Dario Antiseri, Karl Popper: Protagonista del siglo XX, Unin Editorial, 2002, ISBN 84-7209-382-4;

Enllaos externs.
  Informaci de Karl Popper a la Enciclopdia Stanford de la Filosofia;
  Pgina dedicada a Karl Popper;



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46930" title="Philosophiae Naturalis Principia Mathematica" nonfiltered="3244" processed="3222" dbindex="18565">

El 1687 Isaac Newton va publicar (a instncies del seu amic Edmond Halley), els seus descobriments en fsica i clcul matemtic en una obra que va titular Philoshophiae Naturalis Principa Mathematica (principis matemtics de la filosofia natural). Aquesta obra va marcar un punt d'inflexi en la histria de la cincia.

La seva publicaci s'havia retardat enormement degut a la por de Newton a que altres intentessin apropiar-se de les seves descobertes. Els tres llibres de l'obra contenen els fonaments de la fsica i l'astronomia, escrits en el llenguatge de la geometria pura. El Llibre I cont el mtode de les "primeres i ltimes raons" i, en forma de notes, es troba com annex del Llibre III la teoria de les fluxions. Encara que aquesta obra monumental li va aportar un gran renom, va resultar un treball difcil de llegir en l'actualitat degut al llenguatge i to utilitzat. s per aix que en el clcul diferencial, per exemple, s la notaci de Leibniz la que s'utilitza en l'actualitat, ms intutiva i que facilita els clculs. La notaci de Newton resulta ms pesada.

En el camp de la mecnica va recopilar la seva obra en descobriments de Galileo Galilei i va enunciar les seves tres famoses Lleis de Newton. D'elles va poder deduir la fora gravitatria entre la Terra i la Lluna; i va demostrar que aquesta s directament proporcional al producte de les masses i inversament proporcional al quadrat de la distncia, multiplicant aquest quocient per una constant anomenada constant gravitatria universal. A ms a ms, va tenir la gran intuci de generalitzar aquesta llei a tots els cossos de l'univers, amb la qual cosa aquesta equaci es va convertir en la Llei de la gravitaci universal.

L'exemplar de la primera edici que va pertnyer a Newton, que contenia anotacions i correccions manuscrites, est guardat a la Biblioteca Wren del Trinity College de Cambridge.

Va existir una polmica dels Principia Mathematica relacionada amb qui havia estat l'inventor del clcul, ttol que es van disputar Newton i Leibniz. El cert s que si b Leibniz va publicar abans les seves idees, Newton havia elaborat tota la seva teoria molt abans per va tardar en publicar-la.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46931" title="Principia Mathematica" nonfiltered="3245" processed="3223" dbindex="18566">

Fsica: L'obra d'Isaac Newton Philosophiae Naturalis Principia Mathematica (1687), que estableix les bases de la mecnica clssica.
Matemtiques: L'obra de Bertrand Russell i Alfred North Whitehead Principia Mathematica (Russell-Whitehead) (1910), sobre fonamentaci de la matemtica.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46933" title="Norrland" nonfiltered="3246" processed="3224" dbindex="18567">
Norrland (Terra del nord) s una regi de Sucia corresponent al nord del pas. Els seus lmits sn difusos, i depenen fins i tot del perode histric que es consideri.


Norrland actual.
Norrland s una regi informal de Sucia, no reconeguda per a cap propsit administratiu per tanmateix habitual en el llenguatge de cada dia. A vegades s'entn com tot all que queda al nord de la ciutat de Gvle, o al nord del riu Dallven. 

Comprn el territori de les antigues provncies de Gstrikland, Medelpad, ngermanland, Hlsingland, Jmtland, Hrjedalen, Vsterbotten, Norrbotten i Lappland (noti's que aquestes sn anteriors als actuals comtats). Aix equival al 59% de l'rea de Sucia. Tanmateix, la seva poblaci s molt petita, i concentrada a la costa. 

 Norrland histrica .


Antiguament Norrland era una de les quatre regions histriques de Sucia. A l'oest (corresponent a l'estat suec actual) feia frontera amb Svealand mentre que a l'est (Finlndia actual) limitava al sud amb  sterland. Finlndia era llavors part de l'estat suec.

 Provncies .
Norrland comprenia les segents nou provncies:
ngermanland;
Gstrikland;
Hlsingland;
Hrjedalen (conquerida a Noruega el 1645);
Jmtland (conquerida a Noruega el 1645);
Lappland (actualment dividia en una part pertanyent a Sucia i una altra a Finlndia);
Medelpad;
sterbotten (actualment pertanyent a Finlndia);
Vsterbotten;

Durant el segle XX la part septentrional de Vsterbotten pass a ser vista a voltes com una provncia "tradicional" separada:
Norrbotten;

 Histria .

A mida que el Regne de Sucia s'estenia cap al nord per ambdues ribes del golf de Btnia els territoris aconseguits eren organitzats en noves provncies. El 1645, i arran d'un tractat de pau, Noruega-Dinamarca ced Jmtland i Hrjedalen a Sucia, on esdevingueren noves provncies. Desprs de la separaci de Sucia i Finlndia el 1809 Norrland fou separada en dues meitats, tot deixant tot sterbotten i les parts orientals de Lappland i Vsterbotten dins del Gran Ducat de Finlndia (com a part de l'Imperi Rus), mentre que l'occident romania sota sobirania sueca. 

Hom pot dir que Norrland s aquella part de Sucia tradicionalment no poblada per escandinaus (que s el qu sn considerats habitualment els suecs) sin per pobles de parla fino-grica, siguin lapons o finesos. A mida que els escandinaus anaren bastint estats ms organitzats procediren tamb a colonitzar rees ms al nord, si b no fou fins al segle XIX quan la suequitzaci de Norrland prengu cos de deb, i encara, limitada a la costa. Avui en dia, l'rea segueix estant molt poc poblada, i l'actual tendncia a l'emigraci vers el sud no sembla que ho hagi de fer variar.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46934" title="Filippo Brunelleschi" nonfiltered="3247" processed="3225" dbindex="18568">

Filippo di Ser Brunellesco Lippi, conegut com a Filippo Brunelleschi (1377-1446), va ser el gran arquitecte florent del Renaixement itali. Les seves obres ms famoses sn totes a Florncia.

La seva obra mestra s l'alta cpula de base octagonal del Duomo (catedral de Santa Maria del Fiore), acabada el 1434, la primera cpula destacable erigida a Itlia des de l'antigor.

Brunelleschi va comenar com a escultor en un taller florent i era membre del gremi dels orfebres. En el concurs per a l'adjudicaci del segon parell de portes per al Baptisteri de Florncia, va competir amb Ghiberti, que va dur a terme la famosa "Porta del Parads". Sembla que hauria treballat a Roma amb el seu amic Donatello. Els seus vastos interessos comprenien des de les matemtiques i l'enginyeria fins a l'estudi dels monuments antics. Va ser ell qui va fer les primeres provatures amb la perspectiva en el camp de la pintura; va inventar enginys hidrulics i va elaborar rellotges, cap dels quals ha sobreviscut fins als nostres dies. Per damunt de tot Brunelleschi ser recordat com l'arquitecte que va establir els nous cnons clssics dels ritmes serens, la geometria clara i precisa i la simetria, sovint usant els materials ms senzills: la pietra serena grisa i l'estuc.


Vida i obra.
La seva carrera es va centrar, a partir del 1409, en la construcci de Santa Maria del Fiore i la seva problemtica cpula, esperonat segurament per les seves habilitats en enginyeria. El seu disseny, que possibilitava fer dues grans cpules de fileres de ma (una d'interior i una d'exterior) sense necessitat de bastir complicades estructures de suport, va guanyar el concurs d'adjudicaci el 1418, i el 1423 li encarregaren les obres de construcci de la catedral sencera. Hi va passar la major part de la vida fins a la consecuci final de les obres. L'estructura principal es va acabar el 1434 i es vei completada amb el llantern del Verrocchio el 1436 i les quatre tribunes de mitja cpula de l'absis el 1438.

Durant el procs de construcci, Brunelleschi va dissenyar i bastir la Capella dels Pazzi al claustre de la baslica de Santa Croce, que va comenar el 1442 desprs de llargues negociacions. La capella, destinada a donar sepultura als membres de la famlia Pazzi, va funcionar com a captol dels franciscans de Santa Croce. La cpula hemisfrica i amb nervadures de Brunelleschi apareix des de l'exterior com una discreta teulada cnica damunt un prim tambor amb petites finestres en forma d'ull de bou. A l'interior, sota la cpula, la capella s gaireb com un cub, allargassat per dos costats amb voltes de can. Els murs estan aguantats amb pilastres i arcs semicirculars. Els materials de construcci, que aporten serenor al conjunt, sn l'estuc blanc i la pedra grisa que els florentins anomenen precisament pietra serena.

Brunelleschi tamb va construir l'Hospital dels Innocents (Ospedale degli Innocenti, 1421-24, amb medallons de terracota vidriada d'Andrea della Robbia) i la baslica de San Lorenzo (1421-40). Grcies a Brunelleschi es va produir, doncs, la transformaci del carcter arquitectnic de Florncia.

Quan va morir fou enterrat a la catedral de Santa Maria del Fiore, en una tomba tan modesta que se'n va perdre el rastre durant segles i que noms fou redescoberta el 1972.

La seva vida ens s narrada a les Vides de Vasari.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46937" title="Guerra de Corea" nonfiltered="3248" processed="3226" dbindex="18569">


La Guerra de Corea va enfrontar el nord contra el sud d'aquest pas de 1950 a 1953.

Antecedents.

Immediatament desprs de la Segona Guerra Mundial, el 1945, Corea va ser dividida a partir del parallel 38 entre Corea del Nord amb un rgim comunista i amb ajuda sovitica i xinesa i Corea del Sud, anticomunista amb la intervenci molt activa dels Estats Units...

Desprs que entre 1946 i 1947 fracassessin les converses entre els Estats Units i la Uni Sovitica per tal d'unificar el pas, el 1948 es van constituir els dos estats presidida la part nord per Kim Il Sung i la del sud per Syngman Rhee.

Tamb el 1948 la ONU, que havia organitzat les eleccions que noms foren efectives al sud, declar que Corea del Sud era la que representava a tot el pas.

Desenvolupament de la Guerra.

El 25 de juny de 1950, s'inici la guerra amb un atac de les tropes nord-coreanes que arribaren  a  ocupar la capital, Sel, i a controlar gran part del pas amb la collaboraci parcial de la poblaci. L'ONU exig la retirada de les tropes nord-coreanes, i deman que s'ajuds a Corea del Sud, noms s'hi van oposar els estats comunistes i alguns d'frica i sia.

El setembre de 1950 el general nord-americ McArthur desembarc a Corea del Sud i comen una contraofensiva que es sald amb la mort de ms de 150.000 civils a la provncia de Pyongyang. El 30 de setembre arribaren al parallel 38, i el 29 d'octubre eren a la frontera amb la Xina. A finals de 1950  l'exrcit xins intervingu en la guerra  i aviat ocup Sel. A la primavera de 1951 el govern d'Estats Units va destituir a McArthur i amb la limitaci de la guerra a un front redut, els contendents iniciaren converses que acabaren amb l'armistici de 27 de juliol de 1953, el qual mantingu l'statu quo anterior i va consolidar la divisi de Corea.





































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46939" title="Nyitus" nonfiltered="3249" processed="3227" dbindex="18570">
Els Nyitus sn ssers de la mitologia catalana, petits com un gra de pols, impossibles de descriure per la seva menudesa, que entren per l orella de la persona fins arribar-li al cervell. No maten, per s que es mengen la memria de l afectat i li fan venir moltes ganes de dormir. s per aquest motiu que qui t molta son o mala memria se li pregunta si t els nyitus. 

Tamb sn coneguts com a nytus, nyitols o nitus a diverses zones dels Pasos Catalans.

El seu equivalent femen sn les falugues.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46940" title="Carmen" nonfiltered="3250" processed="3228" dbindex="18571">
El carmen s un geni de la mitologia catalana, que ronda pels prats de muntanya, negre com el sutge i llanut de cap a peus. S installa a les cabanes dels pastors quan aquests no les fan servir, principalment a l hivern, evitant que s esfondrin. 

s un sser temut i respectat alhora pels vells pastors empordanesos, perqu veure l comporta molts anys de desgrcia. s per aquest motiu que, quan pugen de terra baixa, llencen set pedrades amb la fona per foragitar-lo de la cabana. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46942" title="Pare de la neu" nonfiltered="3251" processed="3229" dbindex="18572">
El Pare de la neu s un personatge de la mitologia catalana. A la Garrotxa es considera que les nevades les provoca un personatge a qui anomenen Pare de la neu. Pels volts del mes de febrer organitza una gran festassa  amb molts banquets, danses i xerinola  a la qual hi sn convidats una gran multitud d ssers fantstics d una i altra banda dels Pirineus. Uns mesos abans, els seus servidors plomen grans quantitats d oques, que sn el principal component dels tiberis. Aquestes plomes cauen a terra i aix s com queda tot nevat. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46943" title="Falugues" nonfiltered="3252" processed="3230" dbindex="18573">
ssers mitolgics femenins semblants als nyitus, per molt ms perversos. Menudes com un gra de sorra, viuen al mar, a les coves que porten el seu nom. Quan volen mortificar algun hum, li entren pel nas, les orelles o pels ulls, se li mengen el cuc de l'orella i el deixen sord per tota la vida. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46944" title="Homo de sa colzada" nonfiltered="3253" processed="3231" dbindex="18574">
L'homo de sa colzada s un sser mitolgic propi de les Illes Balears, que mesuren un colze (uns 30-40 cm). Du barba blanca, cabells llargs i igualment blancs, vestits virolats de seda i, a diferncia d altres ssers diminuts, no porta gorra.

s d'un poble que habita sota terra, d on en surt per mitj dels pous i les coves. Tamb apareixen com per art de mgia quan hom els crida. Sn treballadors i fan feines impossibles per als humans. Quan les han fet, els humans els han de pagar honestament, i llavors se n tornen contents cap als seus dominis subterranis.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46945" title="Ginebreda" nonfiltered="3254" processed="3232" dbindex="18575">
A Fumanya, al Bergued, existeix una donota mitolgica que dna nom a la cova de la Ginebreda. El seu cos no s de carn i ossos, sin de fusta i molsa, com els arbres, amb uns braos que semblen branques. T un geni terrible, s'irrita fcilment i descarrega el seu furor picant amb les seves mans de fusta, plenes de punxes i arestes. Els seus cops produeixen una cossor que dura set setmanes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46946" title="Crespell" nonfiltered="3255" processed="3233" dbindex="18576">

A la mitologia popular eivissenca, els Crespells, tamb coneguts com a Senyorets a Manacor (Mallorca), sn ssers amb el cos ple de berrugues, que grunyen i treuen foc pels ulls. Aquests petits monstres viuen dins la Cova des Crespells, situada a Buscastell. 

Les mares "amenaaven" els nois i noies que eren dolents amb aquestes criatures que suposadament apareixen durant la nit i es mengen els nens petits. Venen a ser una mena de barreja d ssers del bosc i espantacriatures.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46947" title="Pare llop" nonfiltered="3256" processed="3234" dbindex="18577">
En la cultura popular catalana es coneix com a pare llop un home que ha adquirit poder sobre els llops, que governa com vol. En dies de grans freds o tempestes, baixa als poblats a demanar una mica de menjar. No conv negar-li res, car pot fer que els llops ataquin els ramats o que els respectin. Un ric pags de la Terra Ferma no va tornar a prosperar fins que fu les paus amb el Pare llop.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46948" title="Lope de Vega" nonfiltered="3257" processed="3235" dbindex="18578">


Flix Lope de Vega y Carpio (Madrid, 1562 - id., 1635) dramaturg i poeta castell del perode barroc, un dels ms importants poetes i dramaturgs de l'anomenat Segle d'Or de la literatura en llengua castellana. El volum d'obres teatrals que va escriure arriba als 1.500 o 2.500, dels quals una impressionant quantitat de 425 han sobreviscut fins el dia d'avui. Tamb va signar un gran nombre d'obres dramtiques i potiques d'extensi menor. 

Obra narrativa. 
La primera novella que va escriure, La Arcadia (1598), s una novella pastoril en la qual va incloure nombrosos poemes; de fet, l'xit de l'obra va venir donat precisament per aquests versos. 

Los pastores de Beln (1612) s una altra novella pastoril, per al div, i va incloure, de nou, nombrosos poemes sacres. 

Entre aquestes dues va aparixer la novella bizantina El peregrino en su patria (1604), que es distingeix de les altres peces del gnere que transcorre ntegrament a Espanya i inclou quatre actuacions sacramentals. 

La Filomena i La Circe sn colleccions potiques que contenen quatre novelles curtes de tipus itali, dedicades a Marta de Nevares, i que se solen editar sota el ttol de Novelas a Marcia Leonarda, sobrenom que va donar a la seva amant en diversos textos. 

A la tradici de La Celestina, la comdia humanstica en llengua vulgar, s'adscriu La Dorotea, "acci en prosa", on narra en forma dialogada els seus frustrats amors juvenils amb Elena Osorio, amb un primors estil popular. 

Per altra banda, es pensa que va poder intervenir al costat d'altres autors, especialment Pedro Lin de Riaza, en l'elaboraci de la Segona part del Quixot, signada per un inexistent Alonso Fernndez de Avellaneda. 

Obra lrica. 


La seva obra potica va usar de totes les formes possibles i li va atreure per igual la lrica popular, que va inserir amb freqncia en les seves comdies, i la culta de Gngora, encara que, en general, va defensar el vers clar, ja que el seu ideal potic consistia en un culte casticisme que imbricava al mateix temps l'enginy de la lrica canonera del XV, la tradici de El Romancero i l'elegncia dels metres italians. 

Va compondre, fora de La Filomena i La Circe abans citades, tres grans colleccions de versos lrics: Rimas (1604), Rimas sacres (1614) i les Rimas humanas y divinas de Tom Burguillos (1634). Aquests llibres s'inscriuen en el corrent lric denominat Petrarquisme

A part d'aquests llibres lrics, van aparixer altres ms escampats que cal tamb ressenyar: La hermosura de Anglica, con otras diversas rimas, 1602. Cuatro soliloquios, 1612, sota el pseudnim de Gabriel Padecopeo. Romancero espiritual, 1619, (32 romanos devots extrets la majoria del seu Los Pastores de Beln i de Rimas sacras), Triunfos divinos, con otras Rimas sacras, 1625 , Soliloquios amorosos de un alma a Dios (1626) i Laurel de Apolo, con otras rimas (1630), on es passa revista, com ja havia fet Cervantes en el seu Viaje del Parnaso, al panorama potic del seu temps. No existeix edici moderna accessible d'aquesta obra.

Obra dramtica. 
Juan Prez de Montalbn, escriptor de comdies deixeble seu, afirma en el seu Fama pstuma que va escriure unes mil vuit-centes comdies i quatre-centes actuacions sacramentals, de les quals se n'ha perdut una gran part. El propi autor va ser ms modest i en les seves obres va estimar que havia escrit unes mil cinc-centes, el que pot entendre's incloent fins i tot les actuacions sacramentals i altres obres escniques; per tanmateix resulta una xifra molt elevada.

En destaquen les segents:
Peribez y el Comendador de Ocaa (1610), Fuenteovejuna (1612-1614), La dama boba (1613), Amar sin saber a quin (1620-1622), El mejor alcalde el rey (1620-1623), El caballero de Olmedo (1620-1625), La moza de cntaro, Por la puente, Juana (1624-1630) i El castigo sin venganza (1631).

Vegeu tamb.
Segle d'or espanyol;

Enllaos externs.
Biblioteca de Autor Lope de Vega a la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46949" title="Fameliar" nonfiltered="3258" processed="3236" dbindex="18579">
A les Pitises, d'una herba molt petita que neix sota el pont vell del riu de Santa Eulria  construt pel diable , collida per la nit de Sant Joan o de cap d'Any i ficada dins una ampolla negra, n apareix el Fameliar, un nan horrors de boca espantosa, amb uns braos d all ms llargs i prims. El fameliar restava dins l'ampolla negra fins que no era necessari per fer alguna feina impossible de fer pels humans, com segar un camp o fer una paret en una sola nit. El fameliar s molt nervis i quan surt de l'ampolla diu;som es fameliar, vull feina o menjar i qui l'ha fet sortir li encarrega la feina. Tamb se li pot deixar menjar ja qu aprecia molt el pa amb formatge.

T un carcter ms benevolent que els diables boets i els Minairons, ja qu aquest no fa entremaliadures si no li dones feina i acaba sempre la tasca que se li encomana, aix que s un ajudant. T una fora i uns poders descomunals. Quan surt de l'ampolla, demana constantment feina o menjar. s tan treballador que l'nica manera d'aconseguir que es cansi s manar-li feines impossibles. Per fer-lo tornar a entrar dins l'ampolla s'ha d'agafar una branqueta beneda d'olivera i resar una oraci que s'ha perdut. Es coneixen casos de persones que van ser jutjades per la Inquisici durant l'Edat Moderna per tenir fameliars a casa.

Enllaos externs.
Sobre els fameliars - www.xtec.cat;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46950" title="Diables boets" nonfiltered="3259" processed="3237" dbindex="18580">
Els diables boets, ssers mitolgics propis de les Balears, apareixen quan alg aplega els grans d'una falguera durant la nit de Sant Joan i els fica dins un canut de plata. Constantment demanen ocupaci cridant:  Feina, feina! . Si no n'estan fent, realitzen les entremaliadures ms diverses.

A diferncia dels Minairons dels Pirineus, els diables boets no acaben mai cap de les tasques que se ls encomanen. Perqu deixin d'emprenyar, se ls pot manar que rentin la pell d'un xai negre o que resin el parenostre al revs.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46951" title="Baldemora" nonfiltered="3260" processed="3238" dbindex="18581">
s una mena de sirena amb una llarga cabellera, a voltes daurada, a voltes platejada. Viu dins de la mar i s entretn a guiar els mariners quan aquests han perdut el nord per culpa de la mala maror. Com que celebra la seva festa per Sant Pere, aquest dia el millor s no fer-se a la mar, perqu la Baldemora no vetllar per la bona marxa de les naus.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46955" title="Nonell" nonfiltered="3261" processed="3239" dbindex="18582">
En la mitologia catalana, en Nonell era un xicot de gran bellesa, amb barba poblada i llargs cabells rossos. La seva veu enamorava i era tan ben plantat que no se li resistia cap noia. 

Durant la seva joventut va donar la seva paraula de casament fins a set vegades a diferents donzelles, per de totes elles sempre se n oblid. A causa d'aix, les noies morien de tristor una rere l'altre sense que en Nonell ni tan sols ho sabs.

Per un dia es trob al bosc amb una jove bellssima de cabells foscos amb la pell tan blanca com la neu que estranyament no es va enamorar d'ell a primer cop de vista. En Nonell li propos matrimoni aquesta vegada totalment convenut de qu havia trobat el seu veritable amor. La noia per li va dir que si es volia casar amb ella, hauria de ser capa de guanyar-la en una cursa de velocitat tenint en compte que ella la faria muntant a cavall. 

En Nonell ho accept tot confiant en la seva victria, per quan feia una bona estona que l'empaitava sobre la neu tova caiguda hores abans, comen a esbufegar de cansament tot intentant recuperar l'al. Llavors la mossa amb una dola veu li cant:

 En matares una, en matares dues,

en matares tres, en matares quatre,

en matares cinc, en matares sis,

en matares set per l'octava no matars,

que per ella morirs .

Nonell, en escoltar aix i veient que finalment moriria ofegat per causa de la cursa, va embogir i en un intent desesperat per sobreviure i al mateix temps no perdre, es va maleir a si mateix. En fer-ho, es va transformar en un gran gos per poder crrer ms i encalar la noia.

No se sap si finalment aconsegu guanyar a la noia, tampoc si es van tornar a trobar, per de llavors en que en Nonell est malet. Sembla que ha superat amb escreix la vida normal de qualsevol home i no se sap si finalment morir de vell o per contra romandr malet per sempre ms. 

El que si s cert es que sempre viatja per les muntanyes sota la forma d'un gran gos llanut de la mida d'un cavall. El seu pelatge es llis i llarg i tan blanc i brillant com la mateixa neu. Quan jeu sobre la neu s molt difcil veure'l, ja que tot ell es confon amb la mateixa. Noms s possible distingir el mosell i el ulls que sn d'un negre fosc que contrasta amb l'entorn blanc. Sempre apareix poc desprs de la primera nevada que es dna en un indret muntanys, perqu en realitat s ell mateix el qui porta la neu d un lloc a l altre.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46957" title="Peric (mitologia)" nonfiltered="3262" processed="3240" dbindex="18583">
El Peric s el geni mitolgic del metall, l nima del ferro, del Ripolls i la Cerdanya. s molt menut i gaireb invisible, per amb el foc s enfada, salta dins les flames i creix fins que es converteix en un gegant enorme de ferro masss, que tot ho esmicola i tot ho aixafa.

Els ferrers, abans de comenar la feina, donen tres cops de mall sobre l'enclusa pensant en el  Peric, per tal que no pugui sortir de dins el ferro.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46958" title="Edicte de Tessalnica" nonfiltered="3263" processed="3241" dbindex="18584">
 
L'Edicte de Tessalnica va ser decretat l'any 380 per l'emperador rom Teodosi i pel qual el cristianisme va passar a ser la religi oficial de l'Imperi Rom. 


El 24 de novembre de 380, es feia pblic l'edicte en els segents termes:
 
"Edicte dels emperadors Graci, Valentini II i Teodosi August, al poble de la ciutat de Constantinoble. Volem que tots els pobles que sn governats per l'administraci de la nostra clemncia professin la religi que el div apstol Pere va donar als romans, que fins a avui s'ha predicat com la va predicar ell mateix, i que s evident que professen el pontfex Damas I i el bisbe d'Alexandria, Pere, home de santedat apostlica. Aix s, segons la doctrina apostlica i la doctrina evanglica creiem en la divinitat nica del Pare, del Fill i de l'Esperit Sant sota el concepte d'igual majestat i de la piadosa Trinitat. Ordenem que tinguin el nom de cristians catlics qui segueixin aquesta norma, mentre que els altres els jutgem dements i bojos sobre els quals pesar la infmia de la heretgia. Els seus llocs de reuni no rebran el nom d'esglsies i seran objecte, primer de la venjana divina, i desprs seran castigats per la nostra prpia iniciativa que adoptarem seguint la voluntat celestial. Donat el tercer dia de les calendes de mar a Tessalnica, en el cinqu consolat de Graci August i primer de Teodosi August."


Amb aquest edicte, l'Imperi Rom en la seva totalitat passava a tenir una nova religi oficial desprs de 67 anys de llibertat de culte. El pante rom s'havia complementat al llarg de molts segles amb els dus, detats i lars domstics, amb el culte als propis avantpassats i fins i tot amb divinitats preromanes que havien estat assimilades desprs del procs de romanitzaci en molts llocs de l'Imperi. Tot aix havia de ser ara abandonat per a abraar el culte a una religi monoteista i a les normes morals que l'acompanyaven. A pesar d'aix, Teodosi va protegir en la mesura de les seves possibilitats als ara semi clandestins pagans de la persecuci i l'assetjament dels cristians.





 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46960" title="Tractat de Tudiln" nonfiltered="3264" processed="3242" dbindex="18585">
El Tractat de Tudiln fou subscrit l'any 1151 per Alfons VII, lEmperador, rei de Lle, de Castella i de Galcia, i Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona i princep d'Arag, a Tudiln, Navarra. 

En aquest pacte s'adjudica a Arag, a ms de la conquesta de les places i termes situats al sud del riu Xquer, el dret a annexionar-se el regne de Mrcia, excepte els castells de Llorca i Vera. 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46963" title="Cambri" nonfiltered="3265" processed="3243" dbindex="18586">

El Cambri s un perode geolgic que va comenar fa 542,0  1,0 milions d'anys, al final de l'e Proterozoic, i va acabar fa 488,3  1,7 amb l'inici de l'Ordovici. En obres clssiques el perode anava dels 570 als 510 milions d'anys. s el primer perode del Paleozoic dins l'e Fanerozoic. El Cambri s el perode ms antic en les roques del qual hom troba nombrosos organismes multicellulars grans i distinctivament fossilitzables, que sn ms complexos que les esponges o els medusodeus. Durant aquest perode, uns cinquanta grans grups d'organismes (o flums) van aparixer sobtadament, en molts casos sense precursors evidents. Aquesta aparici de flums animals s'anomena explosi cambriana.

Etimologia.
Cambria o Cumbria s la forma llatinitzada de Cymry, nom en galls per a Galles, i que significa cavaller rural que combat contra els anglo-saxons. Adam Sedgwick a finals de la dcada de 1830 estudi una zona rica en roques cambrianes que aleshores pertanyia al nord de Galles, per que actualment pertany a Anglaterra, i en feu l'rea tipus per al perode que proposava. A mesura que la srie estratigrfica s'anava omplint, les parts ms joves del Cambri comenaren a encavalcar-se amb les parts ms antigues de la seqncia d'estrats del Siluri, que havia estat identificat per en Roderick Murchison. El 1879, en Charles Lapworth va definir un perode, l'Ordovici, que incloa els estrats encavalcats.

Subdivisions del Cambri.
El perode Cambri segueix el Sini (Proterozoic Superior o Precambri) i s seguit per l'Ordovici. El Cambri ha estat dividit clssicament en tres sries:
Cambri inferior, tamb anomenat Caerfai (Anglaterra) o Georgi (obsolet).
Cambri mitj, tamb anomenat Davidi (Anglaterra) o Acadi (obsolet).
Cambri superior, tamb anomenat Merionethi (Anglaterra) o Potsdami (obsolet).

Cadascuna de les poques es dividia en dos estatges faunstics. Noms un, el Paibi, ha estat reconegut per la Comissi Internacional d'Estratigrafia. Altres estan encara per anomenar. Tanmateix, el Cambri es divideix en diversos estatges faunstics regionals:



Dataci del Cmbri.
El rang temporal pel Cambri ha estat definit entre fa 570 milions d'anys i 510 milions d'anys. El lmit inferior del Cambri ha estat situat tradicionalment en la primera aparici dels artrpodes coneguts com trilobits i els animals primitius formadors de coralls coneguts com arqueociats. El final del perode ha estat situat eventualment en un canvi en la fauna de gran importncia ara identificat com un episodi d'extinci en massa. Els descobriments de fssils i la dataci radiactiva en l'ltim quart del segle XX han qestionat aquestes dates. Tanmateix, les inconsistncies de dates (de fins a 20 milions d'anys) sn comunes entre diferents autors. la Subcomissi Internacional de l'Estratigrafia Global va proposar l'any 2002 unes dates d'entre fa 545 i 490 milions d'anys.

Una dataci radiomtrica de Nova Brunsvic situa el final del primer estadi del Cambri al voltant de fa 511 milions d'anys. Aix deixa 21 milions d'anys a repartir entre els altres dos perodes del Cambri.

Recentment s'ha proposat una data ms exacta (fa 542 milions d'anys, +/- 300.000 anys) per a l'episodi d'extinci en massa al principi del Cambri. Aquesta proposta es basaria en una caiguda notable en l'abundncia del carboni-13 al lmit del Cambri, una 'punxa inversa' que en paleontologia s'anomena una excursi. El fet que sigui molt comuna pot fer que sigui un bon indicador de la posici del lmit Precambri-Cmbri en seqncies estratigrfiques de ms o menys aquesta edat. Un dels llocs on aquesta excursi de carboni-13 ben definida es presenta s a Oman. Alguns autors (Amthor (2003)) sostenen que l'evidncia d'Oman indica que l'excursi de l'istop de carboni est relacionada amb una extinci en massa: la desaparici de fssils caracterstics del Precambri coincidiria exactament amb l'anomalia del carboni-13. A la seqncia d'Oman, tamb hi coincideix un horitz de cendra volcnica els zirconis de la qual mostren una edat molt precisa de 542 milions d'anys (+/- 300.000 anys) (calculat a partir de la vida mitjana de l'urani). Aquesta nova i precisa data contrasta amb les dates menys precises obtingudes amb l'anomalia del carboni-13, derivades de seqncies a Sibria i Nambia. Hi ha la possibilitat que aquesta data pugui ser la ms acceptada en el futur com l'edat definitiva del principi de l'e Fanerozoic, i per tant del comenament del Paleozoic i el perode Cambri, tot i que de moment no ha estat acceptada internacionalment.

Paleogeografia del Cambri.
Hom pensa que els continents cambrians eren el resultat de la fragmentaci d'un supercontinent neoproterozoic anomenat Rodnia. Les aiges del perode Cambri semblen haver cobert molta superfcie i haver estat someres. Tamb es pensa que els climes cambrians eren significativament ms clids que els de temps anteriors que havien experimentat edats glacials en la glaciaci Varanger. La deriva continental durant el Cambri podria haver estat anormalment rpida. Existeixen paleomapes que reconstrueixen la posici i els moviments dels continents durant el Cambri (vegeu Enllaos Externs).

Fauna del Cambri.
A part d'algunes formes d'interpretaci dubtosa (poden representar animals o no), tots els flums moderns d'animals excepte els briozous semblen tenir representants en el Cambri, i molts d'ells excepte les esponges semblen haver-se originat just abans o just desprs del comenament d'aquest perode. Molts flums extingits i animals estranys que tenen relacions poc clares amb altres animals tamb apareixen al Cambri. L'aparent aparici "sobtada" de moltes faunes diverses sobre un perode de no ms d'unes quantes desenes de milions d'anys rep el nom d'"explosi cambriana".

Les localitzacions ms ben estudiades on s'han trobat parts toves fossilitzades d'organismes sn els esquists de Burgess (Burgess Shale) a la Colmbia Britnica. Representen estrats del Cambri mitj i donen una gran informaci sobre la diversitat animal primitiva. Faunes similars tamb s'han trobat en alguns altres llocs -- ms notablement en pissarres del Cambri inferior a la provncia de Yunnan a la Xina (vegeu esquists de Maotianshan). S'ha identificat un bon nombre de faunes precambrianes ediacarianes durant els ltims 50 anys, per llurs relacions amb les formes cambrianes no sn clares.

 Referncies .


Enllaos externs.
Un paleomapa (en angls);
Mapes regionals paleogeogrfics, del Departament de Geologia de la Northern Arizona University (en angls);





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46964" title="Guerra afgano-sovitica" nonfiltered="3266" processed="3244" dbindex="18587">


La guerra afgano-sovitica o invasi sovitica de l'Afganistan va ser el conflicte bllic esdevingut a l'Afganistan entre 1979 i 1989.

Antecedents.
Des del segle VII l'Afganistan s un pas islmic. Durant el regnat del rei Zahir (1933 a 1973) es va anar desenvolupant el comunista "Partit Demcrata del Poble Afgans". L'abril de 1978, amb un cop d'estat, el secretari general del PDPA es proclama president del pas i hi instaura un rgim comunista que contrastava molt profundament amb els costums de la majoria de la poblaci i es van produir revoltes. El mateix any es signa amb la Uni Sovitica un pacte bilateral de collaboraci militar i econmica.

Desenvolupament del conflicte.

El 24 de desembre de 1979 50.000 soldats sovitics amb 2.000 carros de combat i 200 avions envaixen el pas, el 1984 ja eren 250.000 soldats. La guerra no es podia desenvolupar d'una manera convencional ja que l'armament de la URSS no servia en el territori muntanyenc i contra les tctiques guerrilleres dels opositors, els rebels o mujahidins afganesos. Com era habitual en els conflictes de la Guerra freda, a cadascun dels bndols s'hi alineaven les grans potncies: al costat afgns s'hi sumaven els Estats Units i tamb com a aliats el Pakistan i l'Arbia Saudita. Els sovitics controlaven la capital, Kabul per no el 80% del territori. El maig de 1985 les set guerrilles rebels principals formaren una aliana i a partir de 1986 reberen d'Estats Units mssils "Stinger" antiaeris que van trencar l'equilibri de la guerra a favor seu. El 1988 els pasos contendents van signar els acords de Ginebra preludi d'una retirada total sovitica decretada pel president Mikhal Gorbatxov el 15 de febrer de 1989.


Conclusions.
Van morir prop d'un mili d'afganesos i 15.000 soldats de la URSS. Va ser una guerra molt impopular a l'Uni Sovitica, comparable amb la de Vietnam i va contribuir al desprestigi i la desaparici del rgim comunista. Desprs de la retirada sovitica va continuar una guerra civil a l'Afganistan. Els rebels afganesos eren fonamentalistes islmics i el suport rebut pels Estats Units va resultar a curt termini contraproduent pels interessos nord-americans.

Vegeu tamb.
Ahmad Shah Massud;
Talibans;





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46966" title="Jean Nicot" nonfiltered="3267" processed="3245" dbindex="18588">
Jean Nicot (1530-1600) fou ambaixador francs a Lisboa des de 1559 a 1561. 

Va introduir el tabac en la cort francesa en 1560, on va adquirir fora popularitat i el van anomenar lherbe  Nicot ("l'herba d'en Nicot"). La planta del tabac nicotiana, usada tamb com una planta de jard, li deu el seu nom, aix tamb com l'alcaloide conegut com nicotina. 




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46968" title="Constructivisme" nonfiltered="3268" processed="3246" dbindex="18589">


 Constructivisme (pedagogia);
 Constructivisme (art);
 Constructivisme (filosofia);




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46971" title="Cursa per l'frica" nonfiltered="3269" processed="3247" dbindex="18590">
La cursa per l'frica s un episodi del colonialisme europeu transcorregut aproximadament entre 1870 i 1914.

Antecedents.

El desenvolupament de la Revoluci industrial i el capitalisme a Europa condua imperiosament  a l'explotaci de nous mercats. D'altra banda les teories racistes estaven en aquell poca molt acceptades i per tant es considerava com una cosa natural el domini dels blancs sobre la considerada inferior poblaci africana.

Fins a 1875 les colnies europees a l'frica es limitaven a l'Algria francesa i la Colnia del Cap britnica. La Conferncia de Berln de 1885, on participaven els governs de Gran Bretanya, Frana i Alemanya ja va definir els conceptes d'"ocupaci efectiva" i el de "govern directe" (molt sovint per les armes) com a drets per la reivindicaci d'un territori.

Accions.

Les exploracions de David Livingstone continuades per H.M. Stanley, van obrir l'interior de l'frica Tropical a la penetraci europea.

El 1876 el rei Leopold II de Blgica va organitzar una "Associaci Internacional Africana" que va obtenir 2.300.000 km  de la conca del riu Congo adquirint-lo a caps locals. Primer va ser una propietat personal del rei per davant dels escndols per atrocitats comeses pels seus concessionaris, el 1907 va haver de passar a ser un territori de Blgica. 

Frana i Alemanya rpidament van enviar agents poltics i expedicions militars a l'frica per tal d'establir les seves reclamacions de sobirania.

L's de la fora de les armes per tal d'imposar el govern directe va fer que matessin la meitat de la poblaci nativa, especialment en llocs d'economia de plantaci com el cautx. Les ms fortes revoltes van tenir lloc a Nambia els anys 1904-1907. 

Gran Bretanya, procurant el control del Canal de Suez, va ocupar formalment Egipte, el 1882, i va passar desprs a conquerir el Sudan (1896-1898) i trobar-se a lluitar contra Frana a Fashoda (setembre de 1898).

L'any 1899 els britnics, que ja havien annexionat el Cap el 1795, van voler completar la conquesta de tota sudfrica envaint les repbliques "afrikaner" riques en or de Transvaal i l'Estat Lliure d'Orange a ms de l'actual Zimbabwe aleshores anomenada "Rhodesia" en honor de Cecil Rhodes alt comissionat britnic a Sud-frica. 

La pretensi britnica era fer una colnia contnua que ans des del Cap al Caire unida per ferrocarril, cosa que fins la fi de la primera guerra mundial impedia l'existncia de la colnia alemanya de Tanganyka. 

Conclusi.
Al final de la cursa per l'frica Gran Bretanya va aconseguir que el 30% de la poblaci africana estigus sota el seu control, el 15% per a Frana, 9% per Alemanya, 7% per Blgica i noms el 1% per Itlia.

Tan sols Etipia i Libria quedaven com a pasos formalment independents.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46980" title="Francisco Giner de los Ros" nonfiltered="3270" processed="3248" dbindex="18591">
Francisco Giner de los Ros (Ronda, 10 d'octubre de 1839 - Madrid, 
17 de febrer de 1915) fou un filsof, pedagog i assagista espanyol. 

Va cursar l'ensenyament mig a Cadis i Alacant, i l'educaci universitria a Barcelona. En 1863 es trasllada a Madrid i all entra en contacte amb el grup dels krausistes. 

En 1867 obt la ctedra de Filosofia del Dret i va ser deposat com altres krausistes pel marqus d'Orovio. Desprs de 1868 va recuperar la seva ctedra, i en molt poc temps va passar a liderar el corrent krausista per la mort de Julin Sanz del Ro, de qui va ser deixeble. Va estar influenciat per Rousseau, Frbel i Pestalozzi.

Fou fundador, al 1876, i director de la Institucin Libre de Enseanza. 

Com a continuador del krausisme en l'ltim ter del segle XIX i els primers anys del XX, va exercir un influx enorme sobre els seus deixebles i va renovar la vida intellectual espanyola, l'educaci i dhuc la mateixa sensibilitat del pas. 

 Obres .
 Principios de derecho natural (1875);
 Estudios jurdicos y polticos (1875);
 Estudios de literatura y arte (1876);
 Estudios filosficos y religiosos (1876);
 Estudios sobre educacin (1886);
 Resumen de filosofa del derecho (1898);
 La persona social (1899);
 Estudios de filosofa y sociologa (1904);










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46983" title="Krausisme" nonfiltered="3271" processed="3249" dbindex="18592">
El krausisme s un corrent de pensament, lligat a la filosofia del pensador postkanti alemany Karl Christian Friedrich Krause (1781-1832), desenvolupat al llarg del segle XIX, que tingu la seva mxima expressi prctica a Espanya, grcies a Julin Sanz del Ro i Francisco Giner de los Ros. 

Als Pasos Catalans, arrib a influir en Francesc Pi i Margall, Miquel Costa i Llobera i en Manuel Sales i Ferr, entre d'altes. El krausisme, marginal a la major part d'Europa, represent a Espanya un intent de renovaci intellectual i d'acostament a Europa, especialment pel que fa a l'tica i a la pedagogia (sobretot amb la fundaci de la Institucin Libre de Enseanza, per part de Giner de los Ros). 

 Origens i principis .

Al voltant de l'any 1840 un grup de juristes espanyols i entre ells Sanz del Ro busquen una doctrina poltica que dintre del liberalisme inici el procs regenerador que necessita el pas i contingui en si un element espiritual que no es troba en la formulaci doctrinal del liberalisme llavors en voga.

Ho van trobar quan Ruperto Navarro Zamorano, membre del grup d'amics de Sanz del Rio, va traduir en 1841 el Curs de Dret Natural, o Filosofia del Dret de Heinrich Ahrens publicat a Pars en 1837, on exposa que el fonament del Dret consisteix en la "condicionalitat": el conjunt de les condicions exteriors que depn la destinaci racional de l'home i la humanitat que ha de desenvolupar-se sistemticament com un ordre universal de pietat, abnegaci i altruisme. 

Aquesta filosofia es resumeix en la frmula del "racionalisme harmnic" o "panenteisme" i en l'obra de Krause Ideal d'humanitat per a la vida (1811). Les implicacions pedaggiques de la filosofia krausista obliguen a posar en contacte directe a l'alumne amb la naturalesa i amb qualsevol objecte de coneixement (d'aqu la importncia de les classes experimentals i de les excursions), aix com a establir una gradualitat des dels grmens de cada disciplina de coneixement fins a la summa complicaci i interconnexi dels nivells superiors. 

Per altra banda, s fonamental en el krausisme la laicitat i la creena adogmtica en un du ali a reglamentacions de cap tipus. 

Els krausistes ocuparen nombroses ctedres entre el 1850 i el 1875, any que en foren foragitats per la Restauraci. Si b Krause va tenir fidels seguidors a Blgica i a Holanda, fou a Espanya on es va aplicar i va exercir un influx durador i fecund en la vida artstica i intellectual entre 1868 i 1936, data que la Guerra Civil Espanyola va dispersar als seus membres ms destacats fonamentalment a Amrica Llatina.

 Enllaos externs .
Text del llibre Ideal d'humanitat per a la vida, de K. Krause (en cast.);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46984" title="Julin Sanz del Ro" nonfiltered="3272" processed="3250" dbindex="18593">
Julin Sanz del Ro (Torre Arvalo, Sria, 1814 - Madrid, 1869) fou un filsof i uns dels impulsors del krausisme a Espanya. 

Va estudiar a Granada i finalment a Madrid, on va ser catedrtic d'Histria de la Filosofia. En 1843 va ser enviat a fer estudis a Alemanya, on es va impregnar de la filosofia de Krause. Va impulsar el seu coneixement a Espanya, cosa que va donar lloc a la branca espanyola del krausisme, la qual provoc importants canvis a la vida intellectual d'aquest pas entre els segles XIX i XX. 

Un dels seus deixebles ms destacats fou Francisco Giner de los Ros, fundador i director de la Institucin Libre de Enseanza.

 Obres .
Entre les seves obres destaquen Lecciones para el sistema de filosofa analtica de Krause (1850), Sistema de filosofa; Metafsica (Primera part, Anlisis, 1860; Segona part; Sntesis, (1874); Anlisis del pensamiento racional, 1877; Filosofa de la muerte (1877).







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46985" title="Estatut d'autonomia" nonfiltered="3273" processed="3251" dbindex="18594">



]]
L'estatut d'autonomia s la norma bsica d'una comunitat autnoma espanyola, reconeguda per la Constituci espanyola de 1978 en el seu article 81. Als estatuts s'hi recull el nom de la comunitat, la seva delimitaci territorial, els noms i les seus dels rgans autonmics, les competncies que s'hi assumeixen i les llenges oficials d'aquell territori. 

Els Estatuts d'Autonomia formen part de l'ordenament jurdic de l'Estat per el seu rgim d'elaboraci i aprovaci s diferent de la resta de lleis orgniques o ordinries. 
Aquests, tenen el rang de Llei Orgnica i per tant, necessiten una votaci favorable de la majoria absoluta dels membres del Congrs dels Diputats espanyol. En ocasions, han de passar per un referndum per sufragi dels membres de la comunitat autnoma per tal de ser aprovats; un exemple, entre d'altres, seria Catalunya el 1932, el 1979 i el 2006.
 
Hi ha dues formes d'accedir a l'autonomia: 

Mitjanant l'article 143 de la Constituci Espanyola, s'accedeix a l'autonomia "reduda" que fou pensada per a les comunitats "no histriques", s a dir, totes aquelles que no havien aprovat un Estatut d'Autonomia durant la Segona Repblica Espanyola. Poden accedir a ella totes les provncies contiges que tinguin elements histrics, culturals i territorials comuns. Tamb es pot formar una comunitat autnoma, quan aix ho expressi l'inters general, que ve determinat per les Corts Generals. 

En canvi, per a Catalunya, Galcia i el Pas Basc, considerades nacionalitats histriques, l'article 151 de la Constituci Espanyola preveu una forma d'accs ms rpida a l'autonomia plena. El procs s una mica diferent, ja que el projecte d'estatut el realitzen tan sols els diputats i senadors de les provncies i ha de passar per un referndum popular abans de ser sancionat i promulgat.

Andalusia tamb va accedir a l'autonomia a travs de l'article 151. Aquesta comunitat va redactar el seu Estatut durant la II Repblica, per el procs es va veure interromput pel comenament de la Guerra Civil, que va impedir aprovar-lo.
Amb l'arribada de la democrcia, Andalusia va exigir accedir a l'autonomia com una ms de les altres nacionalitats histriques, iniciant-se un llarg procs que finalitz amb l'aprovaci en referndum el 28 de febrer de 1980.

Les niques normes que estan per sobre dels estatuts sn la Constituci Espanyola, les normes de dret comunitari i els tractats internacionals vlidament celebrats. Cap llei posterior pot contradir all establert als estatuts, donat que aquests no es poden modificar sin s mitjanant el procediment previst a l'article 147.3 de la Constituci Espanyola.

 Vegeu tamb .
 Estatut d'Autonomia de Catalunya;
 Estatut d'autonomia del Pas Valenci;
 Estatut d'Autonomia de les Illes Balears de 1983;
 Estatut d'Autonomia de les Illes Balears de 2007;

 Enllaos externs .
 Textos de tots els estatuts a la plana web del  Congrs de Diputats;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46987" title="Ronda" nonfiltered="3274" processed="3252" dbindex="18595">


Ronda s una ciutat situada en la part occidental de la provncia de Mlaga, capital de la comarca de la Serrana de Ronda. Est al nord de la Costa del Sol i a uns 100 km de la ciutat de Mlaga.

T 35.512 habitants (dades de 2005) i compta amb una extensi de 477.49 km2. 

 Enllaos externs .
Portal dedicat als pobles de la Serrana de Ronda;
Turisme de Ronda;
Ronda.net;
Turisme rural en Ronda;
Ajuntament;
Real Maestranza de Caballera de Ronda;
Editorial La Serrana;
Ronda Website;
Ronda Web;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46989" title="Aitutaki" nonfiltered="3275" processed="3253" dbindex="18596">


Aitutaki s una de les illes Cook meridionals, situada a 225 km al nord de Rarotonga.

Geografia.
Aitutaki s quasi un atol de forma triangular, amb una illa volcnica, Araura, i una llacuna encerclada per un escull amb 13 illots baixos de corall. L'illa d'Araura t una superfcie de 17 km  i una altitud mxima de 124 m al mont Maungapu. Els illots tenen en total una superfcie de 2,4 km . La llacuna t una profunditat entre 1 i 3 m, amb un fons de sorra que li dna un caracterstic color turquesa transparent.

La vila principal s Arutanga a la costa interior de l'illa. La poblaci era de 1.946 habitants al cens del 2001. A la punta nord del triangle disposa d'un aeroport. El turisme s cada cop ms important, atret per la imatge idllica d'illes deshabitades amb platges de palmeres vora una llacuna blava.

Histria.
Els polinesis es van establir a Aitutaki probablement al segle X. Les llegendes expliquen l'existncia de tres grans avantpassats: Ru, Te Erui i Ruatapu (probablement de Raiatea). Altres llegendes expliquen una colonitzaci des de les illes Tonga. 

El primer contacte europeu va ser amb el capit Bligh, el 1789 poc abans de l'amotinament del HMS Bounty.

Aitutaki significa literalment portat per du, per l'origen s incert i podria ser una derivaci amb un altre significat. Blight el va anotar com Wytootackee, i els tahitians l'anomenaven Tootate. 

Davant els rumors d'una annexi francesa, el cap d'Aitutaki va demanar el protectorat britnic i va ser annexat el 1888 i ms tard incls a la federaci de les illes Cook.

Des de 1932 Aitutaki t un servei postal propi amb uns segells apreciats pels colleccionistes. Sn impresos per Heraclio Fournier a Vitria.

Referncies.


 Enllaos externs .

 Imatges d'Aitutaki;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46990" title="Joaqun Costa Martnez" nonfiltered="3276" processed="3254" dbindex="18597">
Joaqun Costa Martnez (Monts, Cinca Mitj, 14 de setembre de 1846 - Graus, Ribagora, 8 de febrer de 1911), poltic, jurista, economista i historiador aragons, el major representant del moviment intellectual vuitcentista espanyol conegut com el Regeneracionisme. 

L'any 1903 fou escollit diputat al Congrs dels Diputats de Madrid, crrec que abandon el 1905.

Enllaos externs.
Portal sobre Joaqun Costa ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46992" title="Vlnius" nonfiltered="3277" processed="3255" dbindex="18598">



Vlnius (en litu Vilnius, en bielors       , en polons Wilno, en rus         i, abans,       , en alemany Wilna) s la capital i la ciutat ms important de Litunia, amb una poblaci de ms de 540.000 habitants el 2003. s tamb la capital de tres subdivisions administratives lituanes: el municipi de Vlnius, el districte municipal de Vlnius i el comtat de Vnius (9.760 km2 i 850.700 hab.).

Geografia i poblaci.

Situada al sud-est del pas, a la confluncia dels rius Vilnia (tamb conegut com a Vilnel ) i Neris. Aquesta situaci no central es pot atribuir a la forma canviant de les fronteres nacionals al llarg dels segles, ja que en un temps va ser el centre no noms cultural sin tamb geogrfic del Gran Ducat de Litunia, i en els seus orgens tamb fou el centre geogrfic de les terres lituanes, mentre que la poblaci de la ciutat va romandre multitnica durant la major part de la seva histria.

Vlnius dista 312 km del Bltic i de Klaip da, el principal port martim de Litunia. Les altres ciutats principals del pas, com ara Kaunas (a 102 km), iauliai (a 214 km) i Panev ys (a 135 km), sn fcilment accessibles des de la capital. 

El municipi actual de Vlnius ocupa 402 km i est edificat en un 20,2%, mentre que a la resta del territori hi predominen els espais verds (43,9%) i l'aigua (2,1%).

Segons el cens del 2001, el municipi comptava amb 542.287 habitants, el 57,8% dels quals eren lituans, el 18,7% polonesos, el 13,9% russos i el 4,0% bielorussos; la resta es declaraven d'altres nacionalitats o b van refusar de respondre.

La Ciutat Vella.

La Ciutat Vella o Senamiestis, el centre histric de Vlnius, s una de les ms extenses d'Europa (3,6 km) i s on es concentren els principals atractius de carcter histric i cultural. Els edificis de la Ciutat Vella  n'hi ha vora 1.500  s'han construt al llarg de les diverses poques, amb la qual cosa constitueixen una esplndida barreja d'estils arquitectnics ben diferents. Tot i que Vlnius sovint s considerada una ciutat barroca, tamb s'hi troben edificis gtics, renaixentistes i d'altres estils. 

Els principals llocs d'atracci turstica de la ciutat sn el castell de Gediminas i la plaa de la Catedral, smbols de la capital. Constitueixen tamb la porta d'entrada al centre histric de Vlnius, que es desenvolupa entorn de l'Ajuntament, unit amb el palau del Governador mitjanant l'artria principal, el carrer Pilies. 

Altres carrers serpentegen al voltant de palaus senyorials, esglsies, botigues i tallers artesanals. Els carrers, estrets i de forma corba, i els petits i curiosos patis i places es van desenvolupar segons la planificaci radial de la Vlnius medieval.

A causa del seu carcter nic, la Ciutat Vella de Vlnius fou declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1994.

Economia.

Vlnius s el principal centre econmic de Litunia i un dels centres financers ms importants dels estats bltics. Tot i que noms concentra el 15% de la poblaci lituana, genera aproximadament el 35% del PIB del pas. Segons aquests indicadors, el seu PIB per cpita, basat en la paritat del poder adquisitiu, el 2005 era d'uns 27.500 euros per sobre de la mitjana de la Uni Europea.

Transports i comunicacions.

Vlnius s el punt de partida de les autopistes Vlnius-Kaunas-Klaip da i Vlnius-Panev ys. Tot i que el riu Neris pot ser navegable, no hi ha rutes fluvials regulars. L'Aeroport Internacional de Vlnius canalitza la majoria dels vols internacionals lituans cap a la majoria de les principals destinacions europees. L'estaci de ferrocarril de Vlnius tamb s un important nus viari. A la ciutat hi ha una xarxa de troleibusos i per a ms endavant hi ha projectada una lnia de tranvia.

Enllaos externs.

 La web de Vlnius ;












































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46993" title="Jamil Mahuad" nonfiltered="3278" processed="3256" dbindex="18599">
Jamil Mahuad Witt (Loja, Equador, 29-07-1949), poltic equatori i president de l'Equador (10-08-1998   21-01-2000). 

Lder del partit Democrcia Popular a la zoa de la sierra, Jamil Mahuad va ser diputat i alcalde de Quito abans d'arribar a la presidncia del seu pas. Com a diputat va ser objecte d'una forta agressi per part de familiars i coidearis del llavors prfug de la justcia Abdal Bucaram, que esperava una amnistia per part del Congrs.

A inicis dels noranta, Mahuad assumeix el crrec de batlle de Quito, que li atorga gran prestigi per la provisi gaireb total de serveis pblics, la construcci d'un sistema troncal de transport mitjanant de troleibusos i la modernitzaci de l'ajuntament. El 1997 participa activament en les jornades de protesta per defenestrar al president de la Repblica Abdal Bucaram. El 1998 guanya les eleccions presidencials i s'inaugura amb la signatura de l'acord de pau amb Per, el 26 d'octubre de 1998.

Durant el seu mandat van fer fallida una dotzena de bancs equatorians i un nombre similar d'altres institucions del sistema financer. Mahuad va expedir una llei de "salvament bancari" que va drenar recursos pblics per ajudar els inversors del bancs privats. La protecci de Mahuad als bancs en fallida va provocar un bloqueig dels dipsits i una virtual fallida del sistema econmic. L'excs d'impressi de diners per afrontar les obligacions del procs de salvament bancari va provocar que la inflaci es dispars i la crisi de l'economia va disparar la cotitzaci del dlar. Desprs de la major crisi econmica dels ltims setanta anys, Mahuad va assumir com a sortida improvisada l'adopci del dlar americ en substituci de la moneda nacional -el sucre- el 9 de gener del 2000.

El 21 de gener va ser deposat per un cop d'estat militar-indgena liderat pel coronel Lucio Gutirrez, essent reemplaat pel seu vicepresident Gustavo Noboa. Mahuad va sortir del pas per residir als EE.UU. T pendents crrecs per diversos actes governamentals, principalment pel congelament dels dipsits.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="46997" title="Primera Repblica Espanyola" nonfiltered="3279" processed="3257" dbindex="18600">


La Primera Repblica Espanyola (febrer 1873 - gener 1874) va ser el primer perode en la histria d'Espanya en el qual l'elecci, tant del Cap d'Estat com del Cap de Govern era democrtica. 

 Histria .
El rei Amadeu de Saboia abdic el 10 de febrer de 1873. Al mateix temps el poble de Madrid va prendre els principals punts de la ciutat en suport dels diputats republicans que aconseguiren l'endem la proclamaci de la Repblica. 

El republicanisme est dividit entre els que volen una Repblica unitria (un nic govern per a tot el pas) i els quals desitgen la Repblica federal (estats autnoms que es posen d'acord per a crear un Estat de rang superior). 

Des de febrer fins a juny, la presidncia recau sobre Estanislau Figueras, home relativament feble, a qui donen suport els unitaris. Al juny, les Corts Constituents, que preparen una nova Constituci Republicana Federal, nomenen President a Francesc Pi i Margall (republic federal). Aquest result un valus intellectual i capa home d'estat per que es va veure sobrepassat pels esdeveniments. 

Per tota Espanya es produeix l'aixecament cantonal, pel qual regions, ciutats o comarques es declaren repbliques o cantons i es rebellen contra l'Estat amb gran violncia, sobretot a Alcoi. Pi i Margall dimiteix. 

Li succeeix Nicols Salmern, qui encarrega a l'Exrcit acabar amb la insurrecci. Ho aconsegueix en tota Espanya excepte a Cartagena, on els insurrectes conten amb suport i armament militars. Els republicans federals es veuen desacreditats per l'aixecament cantonal. Desprs de la dimissi de Salmern (deguda a la seva oposici al restabliment de la pena de mort), s nomenat President Emilio Castelar, unitari, qui aconsegueix el suport dels monrquics contra els cantonalistes, els carlistes i els independentistes cubans.

El 2 de gener de 1874, Castelar queda en minoria en les Corts, el que implicaria tornar a donar el govern als federals. Per a evitar-lo, el Capit General de Madrid, Manuel Campos y Pava, a l'endem va donar un cop d'Estat ordenant a la Gurdia Civil desallotjar l'hemicicle de les Corts. Pavia, republic unitari, li oferix la presidnci a Castelar. Castelar, que no volia estar en el poder donat per mitjans antidemocrtics, va dimitir. El General Francisco Serrano form nou govern. Dissol les Corts i governa amb el suport dels monrquics, conservadors i republicans, nomenant-se President de la Repblica. 

El 29 de desembre de 1874, el general Arsenio Martnez Campos es pronuncia en Sagunt en favor de la restauraci en el tron de la monarquia borbnica en la persona de Alfons XII, fill d'Isabel II. El triomf d'aquesta opci s'assolir grcies al treball previ de Antonio Cnovas del Castillo. 

Fins a 1931 els republicans espanyols celebraven el 11 de febrer, aniversari de la Primera Repblica; posteriorment la commemoraci es va traslladar al 14 d'abril, aniversari de la proclamaci de la Segona Repblica, que entre 1932 i 1938 va ser festa nacional.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47000" title="Llaur" nonfiltered="3280" processed="3258" dbindex="18601">


Llaur (, estndard , en francs Llauro) s un municipi del Rossell.

 Vegeu tamb .
 Pa, Llaur i Torderes;




Enllaos externs.
Ajuntament de Llaur ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47001" title="Montesquiu d'Albera" nonfiltered="3281" processed="3259" dbindex="18602">


Montesquiu d'Albera (en francs Montesquieu-des-Albres) s un municipi del Rossell.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47002" title="Montner" nonfiltered="3282" processed="3260" dbindex="18603">


Montner s un municipi del Rossell.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47004" title="Pa" nonfiltered="3283" processed="3261" dbindex="18604">



Pa (en francs, Passa) s un municipi del Rossell.

Demografia.


 Vegeu tamb .
 Pa, Llaur i Torderes;

Enllaos externs.
Pa desde l'Institut Gographique National ;
Passa sur le site de l'Insee ;
Pa en la web de Quid ;
Mapa de Pa de Mapquest ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47006" title="Apostasia en l'islam" nonfiltered="3284" processed="3262" dbindex="18605">
S'entn per apostasia el fet que alg renunci a la religi en qu fins aleshores havia cregut; qui comet apostasia s un apstata. Aix per exemple, l'emperador rom Juli, educat en el cristianisme, va decidir tornar al paganisme i restablir els antics cultes; per aix, se'l coneix com a Juli l'Apstata (361-363).

En l'Islam, no sols s apostasia la renncia expressada explcitament, de paraula o per escrit, a la fe musulmana, sin que tamb ho s dur a terme actes de deslleialtat o blasfems. No hi ha pas, entre totes les tradicions islmiques, una definici ni tampoc una descripci dels cstigs que ha de tenir com a conseqncia l'apostasia. Hi ha diferncies sobre com tractar l'apostasia entre les diferents escoles de pensament islmic.

Malgrat que hi ha un consens entre les quatre  Fiqh (Escoles de Jurisprudncia) que un apstata mereix la mort, en molts pasos musulmans rarament s'executa la pena de mort contra els apstates. Els musulmans actuals en moviments liberals s'oposen a la pena de mort als apstates, igual com ho havien fet alguns estudiosos islmics antigament.
 
 
Segons l'Alcor.

No hi ha cap versicle de l'Alcor que estableixi un cstig terrenal per a l'apostasia. L'Alcor estableix que l'apostasia existeix i Du la menysprea. Els versicles 2:256, 3:72, 3:90, 4:48, 4:137 i 5:54 tracten sobre l'apostasia directament; no n'hi ha cap que prescrigui cap cstig terrenal ni, menys encara, la pena de mort. 

El versicle 4:137 sembla implicar que hom pot apostatar ms d'una vegada, cosa que no seria pas possible si l'apstata fos executat desprs de la primera apostasia.

Les interpretacions ms avanades sobre el versicle alcornic que no ha d'haver-hi compulsi en matria religiosa sembla contradir la idea de pena de mort per als apstates i porta els seguidors del moviment l'Alcor tot sol a rebutjar qualsevol tipus de sanci contra els apstates. 

Tanmateix, Ibn Warraq a Apostasy and Human Rights assenyala que alguns antics estudiosos musulmans trobaren suport en l'Alcor per establir la pena de mort contra els apstates. Aix, cita al-Shafi (mort l'any 820), el fundador d'una de les quatre escoles ortodoxes de la Llei en l'Islam sunnita, segons el qual la Sura 2:217 significa que als apstates se'ls ha d'aplicar la pena de mort; Al-Thalabi i Al-Khazan tamb expressaren aquesta mateixa opini, i, a ms, assenyala Ibn Warraq, Al-Razi en el seu comentari a la sura  2:217 diu que un apstata ha de ser mort. Ibn Warraq tamb cita comentaris de Baydawi (mort el 1315 o el 1316) sobre el versicle 4:89 que Qualsevol que renunci a la seva creena, obertament o secretament, agafeu-lo i mateu-lo all on el trobeu, igual com qualsevol altre infidel 

Ms recentment, Sayyid Abul Ala Maududi, un notable estudis islmic del segle XX, argument que, en la Sura 9 de l'Alcor, els versos 11 i 12 condemnen l'apostasia amb la mort. L'argument de Mawdudi per a aquests versicle s que  aquesta fou l'ocasi en qu es revel aquest vers: durant el pelegrinatge (hajj) a l'any 9 de l'Hgira, Du orden la proclamaci d'una immunitat, en virtut de la qual a tots aquells que estiguessin lluitant contra Du i el Seu Apstol (Mahoma) i estaven barrant el pas a la religi de Du, mitjanant tota una srie d'excessos i de falsos acords, se'ls garantia des d'aleshores una treva mxima de quatre mesos. Durant aquest perode de treva, ells havien de meditar sobre la seva situaci; si volien acceptar l'Islam, podien acceptar-lo i, llavors, serien perdonats. Si volien abandonar el pas, podrien abandonar-lo, ja que durant el perode de treva, res no els impediria marxar. Desprs d'acabada la treva, aquells que ni haguessin marxat ni s'haguessin convertit a l'Islam serien tractats amb l'espasa. En aquest acord de treva va dir-se que si aquests se'n penedien i es convertien a l'Islam, llavors serien nous germans en religi, ara b, si desprs, trencaven els tractes, haurien de ser tractats com infidels i se'ls havia de fer la guerra. Ac, el trencament dels pactes no pot entendre's pas de cap manera com a trencament d'acords poltics; ms aviat, el context determina que ac el trencament dels pactes es refereix a convertir-se a l'Islam per, desprs, renegar-ne. 

La interpretaci de Mawdudi la comparteixen molts d'altres escriptors musulmans com ara, Afzal ur-Rahman  qui, a  Muhammad, Blessing for Mankind, Seerah Foundation, Londres, Segona edici revisada, 1988, pgina 218, sota l'entrada "Apostasia" afirma: 
Aquells que abandonen l'Islam i no se'n penedeixen i, a ms, porten la guerra i el conflicte a la terra han de ser considerats com a assassins, cal lluitar contra ells amb l'espasa perqu s l'nic que pot redrear-los (9:12). I a  Surah Al-Nahl, Qualsevol que renunci voluntriament a la fe, incorre en la Ira de Du i hi ha establerts severs torments per a aquesta gent" (16:106)

Tanmateix, alguns estudiosos musulmans rebutgen la interpretaci de Mawdudi; aix,  S. A. Rahman a  Punishment of Apostasy in Islam, Institut de Cultura Islmica, Lahore, l972, pgina 54 conclou que  No sols no hi ha establert cap cstig per a l'apostasia al Llibre (s a dir, a l'Alcor) sin que, a ms, la Paraula de Du clarament estableix la mort natural de l'apstata, que ser castigat noms en el Mes Enll  Rahman afegeix que no hi ha referncia a la pena de mort en cap dels vint casos d'apostasia mencionats en l'Alcor. A Punishment of Apostasy in Islam, Rahman declara el versicle 2:256 com  un dels ms importants de l'Alcor, que cont una carta de llibertat de conscincia sense parallels en els annals religiosos de la humanitat. Rahman continua criticant els intents dels estudiosos musulmans duts a terme durant segles d'estrnyer el seu ample significat humanitari i d'imposar lmits al seu abast per intentar reconciliar-lo amb les seves interpretacions de la Sunna de Mahoma.

Ara b,  Maqaalaat li l-Shaykh Ibn Baaz a  rebutja la idea que el versicle 2:256 tracti sobre l'apostasia i afirma que noms pot aplicar-se a dhimmis, persones no musulmanes residents en un pas islmic, que paguen el seu tribut, la jizya, i que es troba abrogat posteriorment.


Segons els Hadit.

Els Hadit (el conjunt de paraules atribudes a Mahoma i relats per part de suposats testimonis de fets de la vida del Profeta) inclouen algunes afirmacions que alguns escolars les consideren la base per castigar l'apostasia amb la pena de mort. Alguns hadit de Sahih Bukhari, considerades les ms fiables per la majoria dels musulmans, es citen a continuaci:

 L'Apstol d'All digu: La sang d'un musulm, que confessa que ning no t el dret a ser adorat excepte All i que jo sc el seu Profeta, no pot ser vessada si no s en un d'aquests tres casos: en Qisas per assassinat, una persona casada que cometi adulteri i en el d'alg que renegui de l'Islam i abandoni els musulmans (Sahih Bukhari Vol. 9, llibre 83, nmero 17, narrada per Abdullah);

 Explicada per Ikrima: Al va fer cremar algunes persones i aquestes notcies arribaren a ibn 'Abbas, qui digu, Si jo hi hagus estat, no els hauria cremat pas, ja que el Profeta digu No castigueu ning amb el cstig d'All. Sense cap mena de dubte, els hauria mort perqu el Profeta va dir Si algun musulm renega de la religi, mateu-lo   Volum 4, Llibre 52, Captol 149, Nmero 260. p. 160-161.

 La regulaci legal concernent tant a l'home o a la dona que abandoni l'Islam (apstates). Ibn 'Umar, Az-Zuhri i Ibrahim digueren, Una dona apstata(que abandona l'Islam), ha de ser morta i cal obligar els renegats a penedir-se. All digu:   ' Com guiar All una gent que deixa de creure desprs d'haver cregut i desprs d'haver fet testimoni que l'Apstol (Mahoma) era veritable, i que els Clars Senyals l'havien assenyalat? I All no guia pas la gent que fa el mal. Ja que per a aquests, el premi s que sobre ells caigui la maledicci d'All , dels ngels i de tota la humanitat. Per a ells, hi haur l'Infern. El seu turment no ser ni alleugerit ni posposat excepte per a aquells que es penedeixin i facin esmena. Veritablement, All perdona i s molt compassiu. Amb tota seguretat, a aquells que deixaren de creure desprs d'haver cregut, i que continuen en l'aband de la fe, mai no els ser acceptat el penediment i ells sn els que s'han extraviat.  (Sura 3:86-90)   Volum 9, Llibre 84, Captol 2, p. 42-43.

 57. Explicada per Ikrima: Alguns ateus foren duts davant d'Al i ell es va fer cremar. La notcia va arribar a Ibn Abbas que digu Si jo hi hagus estat, no els hauria cremat pas, perqu l'Apstol d'All va prohibir-ho dient no castigueu ning amb el cstig d'All. Els hauria mort segons la dita de l'Apstol d'All A tot aquell que abandoni la religi islmica, mateu-lo   Volum 9, Llibre 84, Captol 2, Nmero 57, pgina 45;

 58. Explicada per Abu Burda: Abu Musa digu: Vaig anar a veure el Profeta amb dos homes (de la tribu) d'Aix'ariyin, l'un a la meva dreta i l'altre a la meva esquerra, mentre l'Apstol d'All s'estava raspallant les dents, i tots dos homes li van demanar feina. El Profeta digu: Abu Musa (O 'Abdullah bin Qais!). vaig dir, per Ell Qui va enviar-te amb la Veritat, aquests dos homes no em van dir el que duien al seu cor i no vaig adonar-me que busquessin una feina  Com si estigus mirant el seu raspall  en un rac sota els seus llavis, va dir No nomenem mai ning que busqui una feina. Per, Abu Musa! (or 'Abdullah bin Qais!) ves-te'n al Iemen.'" El profeta va enviar aleshores Mu'adh bin Jabal darrera seu i quan Mu'adh va trobar-lo, va estendre una catifa i li va demanar de seure-hi . Hi havia un altre home amb Abu Musa. Mu'adh pregunt, "Qui s aquest(home)?" Abu Muisa digu, "Ell era un jueu que es convert a l'Islam per que ha tornat al Judaisme." Llavors, Abu Musa deman a Mu'adh de seure per, Mu'adh digu, "No seur fins que ell hagi estat mort. Aquest s el judici d'All i del seu Apstol (per a aquests casos) i ho repet tres vegades. Llavors, Abu Musa orden que l'home fos mort, i fou assassinat. Abu Musa afeg, "Llavors vam parlar sobre les pregries de la nit i un de nosaltres digu Jo prego i dormo, espero que All em recompensi pel meu son i per la meva pregria"   Volum 9, Llibre 84, Captol 2, Nmero 58, p. 45-46.

 271. Explicada per Musa: Un home va convertir-se a l'Islam, per desprs torn al Judaisme. Mu'adh bin Jabal vingu i vei l'home amb Abu Musa. Mu'adh pregunt, "Qu passa amb aquest home?" Abu Musa contest: " Va convertir-se a l'Islam i desprs torn la Judaisme." Mu'adh digu, " No seur pas si no el mates perqu aquest s el veredicte d'All i del Seu Apstol.   Volum 9, Llibre 89, Captol 12, Nmero 271, p. 201.

Qu constitueix apostasia en l'Islam.


 En termes generals .

Diferents grups poden considerar diferents accions com a apostasia, tanmateix un manual de la xara datat dels primers temps de l'Islam, redactat segons la tradiciShafi'i (Dependncia del Viatgers: Un Manual Clssic de la Llei Sagrada Islmica, traducci d'Umdat al-salik per Ibn Naqib mort el 1368 ISBN 0915957728 proporciona la segent llista d'accions que es consideren aband de l'Islam:

 Postrar-se davant d'un dol, tant si es fa en broma com seriosament, com aquell que considera el Creador com una cosa originada en el temps. Es consideren dols, el sol o la lluna, i igual com la prostraci s abaixar el cap davant d'alg que no sigui All, si alg intenta reverenciar-lo amb la reverncia deguda a All ;
 Tenir intenci d'abandonar la fe, encara que sigui en el futur, o tenir el dubte de si abandonar-la o no: hom comet immediatament apostasia  ;
 Pronunciar paraules que impliquin haver deixat de creure com ara "All s el tercer de tres," o "Jo sc All" a no ser que estigui fent una cita o que sigui un boig, a qui no es pot considerar responsable ;
 Dir mal d'All o del Seu Missatger (All el beneeixi i li doni pau);
 Negar l'existncia d'All, La Seva benigna eternitat, La Seva eternitat sense fi, o negar els atributs que el consens dels musulmans Li atribueixen; ;
 Tenir una actitud irreverent amb el nom d'All, El seu poder, La Seva interdicci, La Seva promesa o La Seva amenaa  ;
 Negar qualsevol vers de l'Alcor o qualsevol cosa que, pel consens dels savis, hi pertany, o afegir-hi algun vers que no hi pertanyi  ;
 Dir burlescament, "No s qu s la fe"; ;
 Respondre a alg que digui, "No hi ha cap poder ni cap fora que la d'All", per no et salvar pas de la fam  ;
 Un tir que davant d'una persona oprimida digui, "Aix es per decret d'All," contestar-li, "Jo actuo sense ordre d'All" ;
 Dir que un musulm s un no creient (kafir) (dis: w47) en unes paraules que no puguin pas interpretar-se simplement com que s un desagrat per les mercs d'All ;
 Quan alg demani ser instrut en les paraules de la Professi de Fe(Ar. Shahada, les paraules, "La ilaha ill Allahu Muhammadun rasulu Llah" (No hi ha cap ms du sin All, Mahoma s el Missatger d'All)), rebutjar d'ensenyar-les-hi ;
 Descriure un Musulm o alg que vulgui convertir-se a l'Islam com a no creient (kufr); ;
 Negar el carcter obligatori d'una cosa que, segons el consens dels Musulmans, forma part de l'Islam, com s ben conegut, tal s el cas de la pregria (salat) or fins i tot alguna de les cinc pregries obligatries, si no hi ha excusa  ;
 Afirmar que algun dels Missatgers o Profetes d'All s un mentider o que no ha estat enviat per All ;

Ala' al-Din 'Abidin hi afegeix les segents:

 Menysprear la religi de l'Islam; ;
 Crure que les coses per si mateixes o per la seva prpia natura tenen un poder independent de la voluntat d'All ;
 Negar l'existncia dels ngels o dels jinn (def: w22), de del Cel;
 Ser irreverent amb alguna norma de la Llei Sagrada ;
 Negar que All concebs el missatge del Profeta (All el beneeixi i li doni pau) com a religi a creure per tot el mn sencer (dis: w4.3-4) (al-Hadiyya al-'Ala'iyya (y4), 423-24).);

Com es desprn d'aquesta llista, els conceptes de blasfmia, heretgia i apostasia es troben enllaats pel concepte islmic de kufr. No hi ha consens entre tots els musulmans sobre els actes que constitueixen apostasia, diferents autoritats citen diferents maneres de convertir-se en apstata

En qestions de monoteisme i politeisme.

 Una declaraci o conducta pblica que negui l'Islam, les seves creences, smbols i elements principals com ara afirmacions del tipus  Crec en d'altres dus apart d'All o All t una forma material.

 Adorar un dol. ;

 Negar l'existncia d'All (ateisme).

 Dir que el mn ha existit des de l'eternitat, de manera que es negui l'existncia d'All com a creador.
 
 Dir que el mn s etern i sense fi, de tal manera que pugui interpretar-se com una negaci de la resurrecci.
 
 Creure en la reencarnaci en aquest mn, de tal manera que pugui interpretar-se com una negaci de la resurrecci.

Respecte dels profetes.

 Donar a entendre que hom pot esdevenir profeta mitjanant l'exercici espiritual, ja que aix significa admetre la possibilitat d'un profeta posterior a Mahoma ;

 Afirmar que hi ha hagut profetes posteriors a Mahoma (com ara Joseph Smith, o el Bab);

 Maleir un profeta;

 Acusar un profeta de patir deficincies fsiques com ara que sigui coix o paraltic. ;

 Qestionar la perfecci del coneixement d'un profeta o difamar-ne la personalitat, moral, virtuts o religi.

Sobre les creences.

 Qualsevol acci que clarament indiqui blasfmia, com ara cremar l'Alcor o tractar-lo amb odi o menyspreu. Aquesta mateixa norma tamb s'aplica als llibres dels Hadits.

 Contradir les afirmacions que sn acceptades pel consens de la comunitat musulmana (Umma), com ara dir que les pregries i el dejuni no sn pas obligatoris o que no cal observar la prohibici de l'adulteri. No seguir les doctrines no implica pas apostasia, per dir que no han de ser seguides s que constitueix apostasia, ja que contradiu les creences, mentre que no seguir les doctrines contradiu noms les prctiques.

 Determinaci de l'apostasia .


En una societat islmica, l'apostasia es determina pel testimoni de dos musulmans adults, de condici respectable, les narracions dels quals coincideixin. A ms, qualsevol pena de mort ha de basar-se en el testimoni de quatre musulmans adults, de respectable condici i les narracions dels quals concordin.

Segons la tradici islmica, el tema de l'apostasia es tracta basant-se en les normes de les tradicionals escoles de pensament religis: Maliki, Hanafi, Shafi'i, Hanbali  i Jaferi .

Penes per a l'apostasia.

Els punts de vista sobre les penes de l'apostasia varien entre els musulmans. Hi ha molts estudiosos que han establert que la pena per l'apostasia sota la llei islmica, s a dir, sota la xara s la mort, per tamb hi ha estudiosos segons els quals l'apostasia no ha d'implicar cap pena terrenal.

Un dels estudiosos que defensa la pena de mort per als apstates, el  Dr. A. Rahman I., a Doi in Shariah: The Islamic Law (A.S. Noordeen, Kuala Lumpur, Malisia, 1998, p. 265-267), afirma 

 La pena de mort en cas d'apostasia ha estat admesa amb acord unnime per totes les quatre escoles de jurisprudncia islmica 

Alhaji Ajijola a Introduction to Islamic Law ( International Islamic Publishers, Nova Delhi, ndia, 1989 p.128) afirma que l'apostasia s una sentncia Hadd i la pena prescrita s la mort.  Adbul Qadir Oudah, un  prolfic estudis egipci de la xara a  Criminal Law of Islam (Tradut per S. Zakir Aijaz, Kitab Bhavan, Nova Delhi, ndia,  1999 (Edici corregida), Volum II. p. 258-262; Volum IV. p. 19-21, ISBN 81-7151-273-9 ) afirma que el punt de vista defensat pels juristes pertanyents a les quatre escoles de l'Islam s 
 Segons la xara, prendre-li la vida a un apstata s una acci sense pena o exempta de cstig. Per tant, si alg el mata, no ser considerat culpable 
La qesti legal entre les diferents escoles consisteix a establir quan un musulm pot actuar contra un apstata sense sanci per part de l'estat. A 'Abdurrahmani'l-Djaziri's Kitabul'l-fiqh 'ala'l-madhahibi'l-'arba'a (Vol. 5, pp.422-440) (Tradut de l'rab) Primera edici anglesa (Villach): 1997: s'hi afirma que 
 Tots els quatre imams (els fundadors de les quatre escoles de llei islmica) -All els beneeixi- estan d'acord que l'apstata l'aband de l'Islam pel qual queda fora de dubte -All ho prohibeixi- ha de ser mort, i la seva sang ha de ser vessada sense contemplacions. L'hipcrita i l'heretge que es fa passar per musulm per que, secretament, continua sent un no creient, tamb ha de ser mort. 

Segons Abdurrahmani'l-Djaziri's Kitabul'l-fiqh 'ala'l-madhahibi'l-'arba'a i.e Apostasy in Islam according to the Four Schools of Islamic Law (Vol. 5, pp. 422-440) Primera Edici Anglesa (Villach): 1997), la Llei Islmica concedeix a l'apstata fins a tres dies de pres per penedir-se i tornar a l'Islam, si persisteix en l'apostasia cal matar-lo sense contemplacions. Hi ha diferncies entre les quatre escoles en alguns detalls sobre com tractar els diferents aspectes d'imposar penes que afectin els bns i propietats de l'apstata i sobre els drets de la seva famlia. S'estableix una distinci entre Murtad Fitri, un apstata nascut de pares musulmans, i Murtad Milli, un apstata que s'havia convertit a l'Islam procedent d'una altra religi. Es mencionen algunes penes addicionals com ara que el divorci s automtic si un dels cnjuges apostata, la prdua de la ptria potestat sobre els fills i la prdua de totes les propietats i drets d'herncia; si l'apstata s menor d'edat ser recls en una pres fins que arribi a la majoria i, aleshores, ser mort, el tipus d'execuci que es recomana s el de decapitaci mitjanant l'espasa. 


Hi ha tamb estudiosos liberals segons els quals l'apostasia no implica cap pena terrenal i l'Alcor noms avisa els apstates de cstigs al Ms Enll. S.A.Rahman, un antic Cap de la Justcia de Pakistan a (Punishment of apostasy in Islam," Kazi Publ., (1986) ISBN 068618551X) conclou que no hi ha pena de mort en cap dels vint casos d'apostasia mencionats a l'Alcor. Abdullah Saeed i Hassan Saeed (Freedom of Religion, Apostasy and Islam, Ashgate Publishing, (30 de mar, 2004),ISBN 0754630838) argumenta que la pena de mort per apostasia en el dret islmic entra en conflicte amb uns quants fonaments de l'Islam i amb el concepte modern de llibertat de religi.  Sostenen que el desenvolupament de la llei de l'apostasia en els primers temps de l'Islam fou uns instrument religis i poltic i que hi havia una gran diversitat d'opini entre els primers musulmans sobre el cstig a l'apostasia. A (Murder in the name of Allah, Lutterworth Press 1989, ISBN 0718828054)Mirza Tahir Ahmed , el lder espiritual dels Ahmadis, un grup que es considera una secta musulmana per acusat d'apostasia pel fet d'haver estat declarat no musulmans en molts pasos musulmans, conclou al seu llibre 
 Si no ve agreujada per algun altre crim, l'apostasia no s pas punible en aquest mn. Aquesta s una ensenyana de Du. Aquesta s una ensenyana del seu Sant Profeta. Aquest s el punt de vista confirmat pels juristes  Hanafi ,26 Fateh al-Kadeer 27 Chalpi, 28 Hafiz ibn Qayyim, Ibrahim Nakhai, Sufyan Thauri i molts altres. L'afirmaci dels Maududians que disposen de consens sobre la tradici que consideren correcta s una mera ficci .

Aquest punt de vista el comparteixen alguns estudiosos musulmans tant medievals, com ara Sufyan al-Thawri com moderns, per exemple Hasan at-Turabi, que argumenten que el hadit en qu es basa la idea de condemnar a mort els apstates cal entendre-la com a referida noms a la traci poltica a la comunitat musulmana i no pas com a l'apostasia en general.  Islam on Line. Aquests estudiosos afirmen que hi ha llibertat per convertir-se tant a l'Islam com de l'Islam, i consideren el hadit en qesti com a insuficient per establir la pena de mort; segons ells, l'apostasia s un crim greu, per que no mereix pas la pena de mort.

Amb l'excepci d'alguns pasos islmics, com ara l'Iran i l'Arbia Saudita, els actuals estats musulmans no es basen pas en la xara. Aquests estats sorgiren com a resultat del colonialisme europeu i, en un principi, es legitimen amb una ideologia nacionalista laica. Per aix, tenen constitucions escrites, les quals tenen preferncia sobre tota d'altra llei, inclosa la xara, per la qual cosa aquests estats han de mirar d'harmonitzar les institucions modernes amb la llei islmica. En conseqncia, la pena de mort per als apstates no s'aplica avui dia en molts pasos islmics, per una gran majoria de musulmans consideren una greu ofensa que alg abandoni l'Islam. Un exemple de la necessitat de reconciliar un codi penal constitucional amb la xara sn les lleis contra la blasfmia vigents al Pakistan. El 1980, sota el mandat del president Zia-ul-Haq, va ser institut el Tribunal Federal de la xara al qual se li conferia jurisdicci per examinar qualsevol llei vigent per assegurar-se que no fos contrria a l'Islam; en els seus primers actes, aquest tribunal va promulgar cinc lleis que, explcitament, condemnaven les minories religioses:

la llei contra la blasfmia;
la llei penalitzant les injries a l'Alcor;
la prohibici d'insultar les esposes, famlia i companys del Profeta de l'Islam;
dues lleis restringint les activitats dels Ahmadis, declarats no musulmans;

En temps del Califat, l'apostasia es considerava traci i, per tant, es castigava amb la mort, sota l'autoritat del Califa, els casos ms famosos foren els dels Mrtirs de Crdova. Avui dia, l'apostasia es castiga amb la mort a Arbia Saudita, Qatar, Iemen, Iran, Sudan i Mauritnia. Al Pakistan la blasfmia tamb es castiga amb la mort. El 1980, el codi penal del Pakistan va tipificar com a delicte el fet de formular crtiques contra qualsevol personalitat reverenciada per l'Islam. El 1986, aquesta llei fou estesa per incloure especficament el Codi Penal 295-C: les injries al Sant Profeta de paraula, escrita o oral, o amb dibuixos o qualsevol insinuaci que, directament o indirecta, ofengui el nom sagrat nom del Profeta, la pau sigui amb ell es castiguen amb la mort o amb la cadena perptua i, a ms, amb una multa. L'octubre de 1990, el Tribunal Federal de la xara va establir que la pena pel menyspreu cap al Profeta s la mort i cap altra. En el seu informe de 1996 , Amnistia Internacional va explicar que, al Pakistan, aquestes lleis es feien servir, a ms, per perseguir els membres de minories religioses com ara els cristians i els  Ahmadis i que 

 En tots els casos coneguts per Amnistia Internacional, aquestes acusacions s'han formulat arbitrriament, basant-les noms en les creences dels membres de les minories religioses i contra membres de la majoria musulmana partidaris d'idees modernes. Les proves disponibles indiquen que les acusacions foren plantejades com a mesura coercitiva contra els membres de les minories religioses i els dissidents de la majoria musulmana i que l'hostilitat cap a les minories religioses sovint es relaciona tamb amb enemistats personals, enveges professionals o rivalitats econmiques o amb un desig d'aconseguir avantatges poltics 

El cas ms destacat d'un personatge actual acusat d'apostasia, a causa d'haver blasfemat, s Salman Rushdie per haver escrit el seu llibre Els Versicles Satnics; Rushdie fou condemnat a mort per l'aiatoll Khomeini, el 1989.

L'apostasia en el passat recent.

Resulta impossible efectuar un recompte o dur una estadstica dels musulmans que abandonen l'Islam perqu els ex-musulmans sn molt reacis a declarar la seva apostasia fins i tot a amics i familiars a causa de la por a represlies i marginaci, fins i tot en el cas que resideixin en pasos occidentals. Als pasos musulmans, la ms greu amenaa contra els apstates ve de persones individuals que, prenent-se la justcia pel seu compte, assassinin el sospits d'apostasia, en aquests casos, la justcia penal d'aquell pas no actua contra el culpable d'aquest assassinat. Un exemple entre molts es don a Bangla Desh, on un apstata que havia esdevingut predicador evangelista fou apunyalat mentre tornava de veure una versi filmada de l'Evangeli de Lluc. A Bangla Desh, no hi ha llei contra l'apostasia per ning no persegu l'assass de l'apstata (Gartenstein-Ross, Daveed: When Muslims Convert, divendres, 4 de mar del 2005, Commentary Magazine 2005). Hi ha informacions sobre uns dos-cents mil musulmans que han abjurat de l'Islam al Regne Unit ( Muslim apostates cast out and at risk from faith and family by Anthony Browne), els quals s'exposen a agressions, violncia i fins i tot ser assassinats pels musulmans. En d'altres pasos occidentals, hi ha informacions similars sobre coaccions violentes contra aquells que abandonin l'Islam. . 

En el seu informe del 2005 sobre el Pakistan, Amnistia Internacional expos el cas de Samuel Masih un cristi de vint-i-set anys empresonat l'agost del 2003 i acusat d'haver llenat escombraries a terra a prop d'una mesquita a Lahore. Segons la secci 295 del Codi Penal del Pakistan, injuriar un lloc de culte s un delicte que es castiga amb dos anys de pres. Samuel Masih va estar recls a la pres de Lahore per fou traslladat a l'hospital el maig del 2004 perqu patia de tuberculosi. Va morir en ser atacat per un agent de policia a l'hospital. Aquest agent va manifestar que havia complert amb el seu deure religis..

D'altres exemples de persecuci d'apstates convertits al cristianisme a Kuwait, Sudan, Iran, Iemen, Pakistan, Egipte i Bangla Desh els ha presentats la Fundaci Barnabas ( Barnabas Fund: The Application of the Apostasy Law in the world today). L'informe de la Fundaci Barnabas conclou que:

 L'mbit de l'apostasia i la blasfmia i dels "crims" que s'hi relacionen s una sndrome molt complexa en totes les societats musulmanes, que toca un nervi molt sensible i provoca grans explosions emocionals contra els sospitosos d'actes de traci i d'atacs contra l'Islam i el seu honor. Mentre que, per una banda, hi ha algunes poques veus dissidents dins de les societats musulmanes, l'amenaa d'aplicaci de les lleis d'apostasia i blasfmia contra qualsevol que en critiqui l'aplicaci s una arma suficient per intimidar els oponents, silenciar les crtiques, castigar els rivals i rebutjar innovacions i reformes, i per mantenir les comunitats no musulmanes "al seu lloc".  

Uns punts de vista similars els expressa l'entitat no religiosa International Humanist and Ethical Union (Vegi's: The fate of Infidels and Apostates under Islam).

Raons per a la pena de mort.

Abu Ala Maududi sintentitza algunes de les objeccions que hom pot presentar a les raons que els estudiosos islmics donen per justificar la pena de mort per als apstates. Aquestes objeccions sn:
 
 La pena de mort per als apstates va contra la llibertat de conscincia. Com es pot acceptar enviar un apstata a la forca quan ha decidit deixar l'Islam?
 Una fe que hom mant per por a la mort no pot ser pas una fe genuna. Aquesta fe ser manifestament una actitud hipcrita duta a terme per salvar la vida.
 Si totes les religions establissin la pena de mort per a l'apostasia, no sols resultaria difcil per als musulmans convertir-se a una altra religi, sin tamb que els no musulmans es convertissin a l'Islam.
 Resulta incongruent dir per una banda No ha d'haver-hi compulsi en religi (Alcor 2:256) i Qualsevol que vulgui creure deixeu-lo creure i qualsevol que no vulgui creure deixeu-lo que no cregui (Alcor 18:30) i, per l'altra, amenaar amb la pena de mort qui abandoni l'Islam;

Maududi afirma que els malentesos i les crtiques a la pena de mort per als apstates es basen en una mala comprensi fonamental de l'Islam. Ell afirma que:

 Si l'Islam fos realment una religi en el sentit que s'entn avui dia, certament resultaria absurd prescriure la pena de mort per a aquells que volen deixar-la perqu se senten insatisfets amb els seus principis  

 L'Islam no s pas nicament una religi en l'actual sentit tcnic del terme sin un complert sistema de vida, que es refereix no pas nicament a l'mbit metafsic sin a la naturalesa i a qualsevol cosa de la naturalesa. No tracta pas nicament de la salvaci de l'nima desprs de la mort, sin d'un autntica organitzaci de la vida abans de la mort 

 Quan exposen objeccions sobre la pena de mort per als apstates, els crtics tenen en ment noms una religi. En canvi, quan presentem els arguments que demostren la validesa d'aquest cstig, els musulmans tenim present no pas una simple religi sin un estat construt sobre una religi i l'autoritat dels dels principis, ms que no pas l'autoritat d'una famlia, clan o poble 

I com que es tracta d'un estat, Maududi declara que l'Islam t dret a protegir la seva existncia declarant proscrits els actes que destrueixin el seu ordre i, aix, equipara apostasia amb traci. Llavors, passa a explicar les diferncies entre un Kaffir, un dhimmi i la legitimitat de la pena de mort per a ells si apostaten desprs d'haver-se convertit a l'Islam, i per a aquells nascuts de pares musulmans. Afirma Maududi:

 De totes formes, el cas s que els nens nascuts de famlia musulmana se'ls considera musulmans i, segons la llei islmica, la porta de l'apostasia mai no estar oberta per a ells. Si algun d'ells renuncia a l'Islam, mereixer la pena de mort igual com un convers a l'Islam que desprs renunci a la fe. Tots els juristes de l'Islam hi estan d'acord. En aquest tema no hi ha cap diferncia entre els entesos en la xara. 

Maududi considera l'amenaa d'execuci no pas com un mitj per obligar alg a mantenir-se dins de l'Islam sin la manera de mantenir fora de la comunitat islmica aquells que no hi estan sincerament compromesos. Maududi rebutja la tercera objecci perqu, a diferncia de les altres religions que sn lliures d'intercanviar creients, l'Islam s la base en qu les idees i les accions de la societat i de l'Estat estan construdes i per tant no pot permetre mantenir les portes obertes cap a la seva runa, a l'esmicolament de la seva estructura, a la fractura de l'esquelet de la seva existncia i compara la pena de mort per als apstates a les penes per traci previstes pels codis penals del Regne Unit i dels Estats Units. Maududi tamb rebutja l'acusaci d'incongruncia amb aquestes paraules:  

No ha d'haver-hi compulsi en religi (Alcor 2:256) significa que no hem d'obligar ning a convertir-se a la nostra religi. I aquesta s realment la nostra prctica. Nosaltres avisem de bon principi a qualsevol que vulgui venir i anar-se'n que la porta no s pas oberta per venir i anar-se'n. Per tant, qualsevol que vulgui venir ha de saber abans de venir que no hi ha possibilitat de tornar enrere.
  
Bsicament, aquests mateixos arguments els exposa l'escriptor xita Sayyid Muhammad Rizvi al seu breu article Apostacy (Irtidad) in Islam, , basant-se en les opinions dels primers estudiosos de l'Islam

Com que els musulmans que es diuen liberals no accepten pas la pena de mort per als apstates, s evident que no presenten pas arguments a favor de la pena de mort per als apstates.

Exmusulmans famosos.
Ayaan Hirsi Ali;
Nonie Darwish;
Ibn Warraq;
Ali Sina;
Taslima Nasrin;
Salman Rushdie;
Walid Shoebat;
Carlos Menem;
Magdi Allam;

 Enllaos externs.

Apostasia en l'Islam;
Apostasia com a traici (Una font xita);
Interpretaci islmica d'un nombre de fets, incloent-hi l'apostasia ;
Judici d'apostasia a Egipte (de Nawal El Saadawi);
Vides estripades en una batalla per l'nima del mn rab (Nasr Hamed Abu Zeid);
Govern egipci;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47008" title="La Roca d'Albera" nonfiltered="3285" processed="3263" dbindex="18606">


La Roca d'Albera (en francs Laroque-des-Albres) s un municipi de la comarca del Rossell.

 Enllaos externs .

 Ajuntament de la Roca d'Albera;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47009" title="Oms (desambiguaci)" nonfiltered="3286" processed="3264" dbindex="18607">

Toponmia:
Oms, municipi del Rossell.
Ares dels Oms, municipi dels Serrans.
Oms cim d'Ulldecona.
Acrnim:
OMS, sigles de l'Organitzaci Mundial de la Salut.
Antroponmia:
Miquel d'Oms i de Sentmenat, 59 President de la Generalitat de Catalunya.
Rafael d'Oms i Llull, 73 President de la Generalitat de Catalunya.
En singular:
Om, arbre.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47012" title="Paleozoic" nonfiltered="3287" processed="3265" dbindex="18608">

El Paleozoic s una divisi major de l'escala dels temps geolgics, una de les quatre eres geolgiques. La divisi del temps en eres, la divisi ms gran en el temps geolgic, ve ja d'en Giovanni Arduino, del segle XVIII, tot i que el seu nom original per l'era ara coneguda com el Paleozoic era "Primitiu".

El Paleozoic inclou sis perodes geolgics; del ms antic al ms recent -- el Cambri, l'Ordovici, el Siluri, el Devoni, el Carbonfer i el Permi. S'estn des de fa uns 542 milions d'anys fins a fa uns 251 milions d'anys. Segueix el Precambri i precedeix el Mesozoic.

El Paleozoic va des del temps de la primera aparici en abundncia de fssils de closca dura fins al temps en qu els continents comenaven a ser dominats per rptils grans i relativament sofisticats, aix com per vegetals relativament moderns. El lmit inferior se situava clssicament en la primera aparici de criatures conegudes com trilobits i archeocyathida. El lmit superior est situat en una extinci en massa 300 milions d'anys ms tard, conegut com l'extinci permiana. La prctica moderna situa el lmit ms antic en la primera aparici d'un fssil caracterstic anomenat Phycodes pedum.

Geolgicament, el Paleozoic comena poc desprs de la fragmentaci d'un supercontinent anomenat Rodnia, i al final d'una edat glacial global (vegeu glaciaci Varanger). Durant el Paleozoic primitiu, la massa terrestre de la Terra es va trencar en un gran nombre de continents relativament petits. Cap al final de l'era, els continents s'agruparen de nou en un supercontinent anomenat Pangea, que incloa la major part de l'rea terrestre de la Terra.

Al principi de l'era, la vida noms consistia en bactries, algues, esponges i una varietat de formes lleugerament enigmtiques conegudes com a fauna ediacariana. Un gran nombre d'estructures corpries van aparixer quasi simultniament al comenament de l'era. Un fenomen conegut com l'explosi cmbrica. Hi ha algunes proves que formes de vida senzilles ja podrien haver envat la terra al comenament del Paleozoic, per els vegetals i animals substancials no van arribar a la terra fins el Siluri i no van comenar a prosperar fins el Devoni. Tot i que es coneixen vertebrats primitius des de principis del Paleozoic, les formes animals dominants van ser els invertebrats fins a mitjans del Paleozoic. Les poblacions de peixos, van explotar durant el Devoni. Durant el Paleozoic tard, grans boscos de vegetals primitius van prosperar en la terra, formant les grans capes de carb d'Europa i l'est d'Amrica del Nord. Cap al final de l'era, els primers rptils grans i sofisticats i els primers confers ja havien evolucionat.



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47013" title="Investigaci operativa" nonfiltered="3288" processed="3266" dbindex="18609">
La investigaci d'operacions o Investigaci operativa o Investigaci operacional, es refereix a l's de models matemtics, estadstics i d'algoritmes per tal de donar suport a la presa de decisions. S'utilitza en l'anlisi dels sistemes reals i complexos, amb el propsit de millorar i optimitzar l'acompliment. Es considera una branca de la matemtica aplicada per a l'administraci d'empreses, l'enginyeria industrial i l'economia.

Algunes de les eines utilitzades per la investigaci d'operacions sn: l'optimitzaci (clcul), models estocstics (probabilitat), teoria de cues, teoria del joc, teoria grfica, mtode de la ruta crtica, la programaci lineal, la programaci dinmica, la programaci combinatria, la simulaci i les heurstiques. La investigaci, per altra banda, depn fora de l's dels ordinadors, i de la programaci, i per tant, la informtica ha creat programes especfics pels clculs estndards. Per altra banda, molts investigadors d'operacions escriuen els seus propis programes, sobretot quan fan s d'heurstiques especfiques i adaptades al problema que es vol solucionar.
 






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47017" title="Vitria (Esprito Santo)" nonfiltered="3289" processed="3267" dbindex="18610">



Vitria s una ciutat del Brasil, tamb capital de la regi Esprito Santo. Es localitza en una petita illa dintre d'una badia on diversos rius desemboquen al mar. Fundada en 1551, compte amb una poblaci de ms de 300 mil habitants i una rea de 93 km. L'altura mitjana de la ciutat s de noms 3 metres sobre el nivell del mar. En 1998,les Nacions Unides van qualificar a Vitria com quarta millor capital per a viure en el Brasil, considerant els serveis de salut, educaci i els projectes socials per a protecci de l'ambient.

Vitria s el centre de la Gran rea Metropolitana de Vitria, que t aproximadament 1 mili d'habitants.



Enllaos externs.

 Ajuntament de Vitria



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47022" title="Regeneracionisme" nonfiltered="3290" processed="3268" dbindex="18611">
Regeneracionisme fou el moviment intellectual que entre els segles XIX i XX pretn reflexionar objectiva i cientficament sobre les causes de la decadncia d'Espanya com naci. Conv diferenciar-lo de la Generaci del 98, amb la qual se li sol confondre, ja que, si b ambds moviments expressen el mateix judici pessimista sobre Espanya, els regeneracionistes ho fan d'una forma objectiva, documentada i cientfica, mentre que la Generaci de 1898 ho fa en forma ms literria, subjectiva i artstica. 

L'autor ms important d'aquest moviment i en certa manera el seu lder va ser Joaqun Costa, que va causar una autntica commoci amb les seves obres Colectivisme agrari a Espanya (1898) i Oligarquia i caciquisme com la forma actual de govern a Espanya (1901), si b el seu cam va ser preparat anteriorment per Els mals de la ptria i la futura revoluci espanyola (1890), de Lucas Mallada i El problema espanyol, de Ricardo Macas Picavea, aix com per les crtiques que sobre l'analfabetisme i la pedagogia de l'estat fetes pels krausistes de la Institucin Libre de Enseanza dirigida per Francisco Giner de los Ros. 

Els escriptors del Regeneracionisme reaccionen contra la descomposici del sistema canovista publicant estudis i assajos que denuncien aquesta situaci, que arriba a fer-se evident amb la derrota del tcnicament obsolet exrcit espanyol en la guerra amb Estats Units en 1898 i la prdua del poc que restava de l'imperi colonial espanyol (Cuba, Puerto Rico i les Illes Filipines).








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47025" title="Pessimisme" nonfiltered="3291" processed="3269" dbindex="18613">
Pessimisme (del llat pessimum pitjor') s una doctrina filosfica que sost (invertint la tesi leibniziana) que vivim en el pitjor dels mons possibles. 

Dintre del context del pensament occidental, aquesta idea sorgeix amb l'anomenat "pessimisme grec" o amb la doctrina del filsof Hegesias. Ja Plutarc refereix, prenent-la de Aristtil, la famosa llegenda de Sil, qui declara: 

"Una vida viscuda en el desconeixement dels propis mals s la menys penosa. s impossible per als homes que els succeeixi la millor de les coses, ni que puguin compartir la naturalesa del que s millor. Per aix s el millor, per a tots els homes i dones, no nixer; i el segon desprs d'aix  la primera cosa que poden aconseguir els homes  s, una vegada nascuts, morir tan rpid com es pugui. (Consolatio ad Apollonium, 27, 115B-C)"

Amb tot, la fonamentaci ms o menys sistemtica del pessimisme t lloc amb els filsofs de l'irracionalisme del segle XIX, com Schopenhauer, Mainlnder, Eduard von Hartmann i Sren Kierkegaard. Ja en el segle XX, s'enrolen tamb en aquest corrent de pensament Martin Heidegger, Jean-Paul Sartre i Emil Cioran. 

Sigmund Freud podria tamb ser descrit com un pessimista i va compartir moltes de les idees de Schopenhauer. Ell va veure existncia humana com estant sota atac constant de dues forces dintre d'un mateix, les forces de la naturalesa i de relacions amb els altres. La cita segent, de "Civilitzaci i els seus descontents", s potser el millor exemple del seu pessimisme: 

"Podem citar molts avantatges que devem a la molt menyspreada era d'avanos cientfics i tcnics. A aquest punt, no obstant aix, la veu de la crtica pessimista es fa sentir, recordant-nos que la majoria d'aquests plaers segueixen el patr del "plaer barat" recomanat en certa broma, un plaer que un pot gaudir parant una cama nua fora dels llenols una nit freda d'hivern, i tornar-la a ficar dins... Quin b s per a nosaltres una llarga vida si s dura, sense gaudiment i tan plena de sofriment que no podem ms que donar la benvinguda a la mort com a un repartidor?" 

s possible referir-se tamb a cert rerefons pessimista inherent a les religions (particularment el budisme), encara que totes tendeixen, en major o menor mesura, a garantir algun tipus de redempci. Per al cristianisme, per exemple, l'esperana s una de les cridades virtuts teologals. El pessimisme adhereix, d'acord amb l'esperit bblic, a la noci que aquest mn s l'estatge del mal. Per aquest motiu aquest concepte es relaciona, bastant freqentment, amb doctrines tals com el escepticisme, el nihilisme, el ascetisme i fins i tot el misticisme, entre unes altres. 

La noci de pessimisme s'oposa al concepte filosfic de optimisme.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47026" title="Sren Kierkegaard" nonfiltered="3292" processed="3270" dbindex="18614">

Sren Aabye Kierkegaard (5 de maig de 1813 - 11 de novembre de 1855), filsof dans del segle XIX, considerat el primer filsof existencialista. 

Alguns dels seus llibres van ser publicats inicialment amb els pseudnims de Vctor Eremita, Johannes de Silentio, Constantn Constantius, Johannes Climacus, Vigilius Haufniensis, Nicols Notabene, Hilarius Bogbinder, Frater Taciturnus i J. Anticlimacus. 

Filosficament, fa de pont entre la filosofia hegeliana i el que va venir a ser l'existencialisme. Va rebutjar rotundament tant la filosofia hegeliana del seu temps com el que ell va anomenar les formalitats buides de l'esglsia danesa. 

Molt del seu treball t a veure amb problemes religiosos tals com la naturalesa de la fe, la instituci de l'esglsia cristiana, i la tica cristiana i teologia. A causa de aix, el treball de Kierkegaard de vegades es caracteritza com existencialisme cristi. 

Els temes principals de la seva obra giren entorn de l'angoixa. "Qu s l'sser hum?", es pregunta i ens pregunta, i immediatament reflexiona i respon: "l'sser hum s una sntesi del temporal i l'etern, d'all finit i de l'infinit, tal trobada de antinmies en un sol ens (l'sser hum) genera en tal ens l'angoixa".

El desig d'immortalitat que sovint t l'sser hum contrasta davant la seva finitud. No obstant aix "aquesta no s la malaltia mortal", ja que l'angoixa, si s 'reflexionada' resulta alliberadora en fer notar a l'hum la seva situaci. El greu i mortal -opina- s la desesperaci; la soluci s -en aix es mantenen reflexos del luteranisme- la fe, encara que de cap manera una fe passiva; s'ha de ser un "cavaller de la fe" -ens diu-, i aix significa afrontar directament l'existncia, modificar-la positivament encara que "tot estigui perdut".











































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47027" title="Georg Wilhelm Friedrich Hegel" nonfiltered="3293" processed="3271" dbindex="18615">

Georg Wilhelm Friedrich Hegel (Stuttgart, 27 d'agost de 1770 - Berln, 14 de novembre de 1831), filsof alemany de l'idealisme absolut. 

Va rebre la seva formaci en el Tbinger Stift (seminari de l'Esglsia protestant a Wrttemberg), on va fer amistat amb el futur filsof Friedrich Schelling. 

Li van fascinar les obres d'Spinoza, Kant i Rousseau, aix com la Revoluci Francesa. Consideren molts que Hegel representa el cim del moviment vuitcentista alemany de l'idealisme filosfic, que hauria de tenir un impacte profund en el materialisme histric de Karl Marx. 

En el futur, en general, la majoria de filsofs, i de moviments filosfics, notaran la influncia de Hegel d'una manera o altra. Aix, per exemple, Nietzsche, els existencialistes i Auguste Comte acusen, per filiaci a vegades i per anttesis unes altres, la petjada del pensament de l'idealista.

Pensament.
Intentar crear una cincia filosfica construint el darrer dels grans sistemes filosfics creats per un sol individu (possiblement el ms complex de tots). La ra s essencialment acci, i, per aix, la Filosofia no consistir en res que no sigui qestionar-se per la ra. La ra s'ha convertit aix en l'objecte d'estudi (a ms a ms de subjecte que coneix). L'sser t un procs d'evoluci constant, seguint el mtode dialctic, sent aquesta evoluci la Histria de l'Absolut. La Filosofia s el darrer estadi de l'evoluci. s la ra que es comprn a si mateixa. 
En ella troba l'autoconscincia, racionalitat i coneixement plens. Les diverses filosofies sn fases de la filosofia fins arribar al seu moment culminant: La Filosofia de Hegel. 

Desprs de Hegel, la  Filosofia perdr la seva ra de ser i el Filsof es convertir en Historiador de la Filosofia.  Hegel s el darrer dels filsofs sistemtics, fent certa, en gran mesura la seva darrera afirmaci I desprs de mi... el caos. Van crear-se, a partir del seu pensament, dues escoles diferenciades. La Dreta Hegeliana (poc important i gens innovadora) i l'Esquerra Hegeliana, crtica amb l'obra de Hegel, per inspirada en ella, amb Feuerbach i Karl Marx com a mxims exponents.

Crtica literria.
Hegel va aplicar la dialctica a la teoria dels gneres literaris, establint-ne una divisi molt completa que tenia en compte l'evoluci histrica dels gneres. Segueix la divisi tripartita de Plat d'pica, lrica i drama, que identifica amb la tesi, anttesi i sntesi de l'expressi literria.

 Obres principals .
Fenomenologia de l'esperit (Phnomenologie des Geistes), 1806.
Cincia de la lgica (Wissenschaft der Logik) 1812-1816.
Enciclopdia de les cincies filosfiques (Enzyklopaedie der philosophischen Wissenschaften) 1817-1830.
Elements de la filosofia del dret (Grundlinien der Philosophie des Rechts) 1819.











































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47030" title="Llista de banderes de pobles no sobirans" nonfiltered="3294" processed="3272" dbindex="18616">


Aquesta s una llista de banderes de colnies, estats associats i nacions no sobiranes.

Bandera d'Abkhzia;
Bandera d'Andalusia;
Bandera de les Aores;
Bandera de les illes land;
Bandera d'Anglaterra;
Bandera d'Anguilla;
Bandera de l'Antrtida;
Bandera de les Terres Australs i Antrtiques Franceses;
Bandera de les Antilles Holandeses;
Bandera d'Aruba;
Bandera de Baviera;
Bandera del Belutxistan;
Bandera de les Bermudes;
Bandera de Bouvet;
Bandera de Bougainville;
Bandera de l'illa Bouvet;
Bandera de Bretanya;
Bandera de les illes Caiman;
Bandera del Caixmir;
Bandera de les Canries;
Bandera de Catalunya;
Bandera de l'illa de Christmas;
Bandera de les illes Cocos (Keeling);
Bandera de les illes Cook;
Bandera de Crsega;
Bandera del Daguestan;
Bandera d'Esccia;
Bandera de les illes Froe;
Bandera de Flandes;
Bandera de les illes Gergia del Sud i Sandwich del Sud;
Bandera de Galcia;
Bandera de Galles;
Bandera de Gibraltar;
Bandera de Grenlndia;
Bandera de Guadeloupe;
Bandera de la Guaiana Francesa;
Bandera de Guernesey;
Bandera de Guam;
Bandera de Hawaii;
Bandera de l'illa Heard i les illes McDonald;
Bandera de Hong Kong;
Bandera de Jersey;
Bandera del Kurdistan;
Bandera de Lapnia;
Bandera de Macau;
Bandera de Madeira;
Bandera de les illes Malvines;
Bandera de l'illa de Man;
Bandera de les illes Mariannes Septentrionals;
Bandera de la Martinica;
Bandera de Mayotte;
Bandera de les illes Moluques del Sud;
Bandera de l'illa de Montserrat;
Bandera de Niue;
Bandera de l'illa Norfolk;
Bandera de Nova frica;
Bandera de Nova Calednia;
Bandera d'Occitnia;
Bandera del Pas Basc;
Bandera dels Pasos Catalans;
Bandera del Paixtunistan;
Bandera de Palestina;
Bandera de les Illes Perifriques Menors dels EUA;
Bandera de Pitcairn;
Bandera del Poble Aborigen Australi;
Bandera del Poble Ainu;
Bandera del Poble Gitano;
Bandera de la Polinsia Francesa;
Bandera de Puerto Rico;
Bandera de Quebec;
Bandera del Shara Occidental;
Bandera de Saint Helena;
Bandera de Saint-Pierre i Miquelon;
Bandera de la Samoa Americana;
Bandera de Sardenya;
Bandera de les Illes Shetland;
Bandera de Sikkim;
Bandera de Somalilndia;
Bandera de Svalbard i Jan Mayen;
Bandera del Territori Britnic de l'Oce ndic;
Bandera del Tbet;
Bandera de Tokelau;
Bandera de les illes Turks i Caicos;
Bandera del Turquestan;
Bandera de Txetexnia;
Bandera de Valnia;
Bandera de les illes Verges Britniques;
Bandera de les illes Verges Nord-americanes;
Bandera de Wallis i Futuna;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47031" title="Transici demogrfica" nonfiltered="3295" processed="3273" dbindex="18617">
La transici demogrfica s una teoria utilitzada en demografia que ajuda a entendre alhora dos fenmens:
En primer lloc, explica perqu el creixement de la poblaci mundial s'ha disparat en els darrers 200 anys (passant dels 1.000 milions d'habitants del 1800 als 6.500 milions de l'actualitat).
En segon lloc, descriu el perode de transformaci d'una societat preindustrial (caracteritzada per tenir unes taxes de natalitat i de mortalitat altes) a una societat moderna o postindustrial (caracteritzada per tenir ambdues taxes baixes). ;

Un procs en 4 fases.
La teoria arrenca dels estudis iniciats pel demgraf estatunidenc Warren Thompson l'any 1929 i s avui, si cal, ms vigent que mai. Thompson observ els canvis (o transici) que havien experimentat en els darrers dos-cents anys les societats industrialitzades del seu temps pel que fa a les taxes de natalitat i de mortalitat. D'acord amb aquestes observacions llen la teoria de la transici demogrfica segons la qual una societat preindustrial passa, demogrficament parlant, per 4 fases o estadis abans no esdev una societat plenament postindustrial.


TN=Taxa de natalitat; TM=Taxa de mortalitat; CP=Poblaci total.]]

Fase 1.

En el primer estadi -tpic de les societats preindustrials- les taxes de natalitat i de mortalitat sn molt altes, per la qual cosa el creixement natural de la poblaci s molt lent i, fins i tot, inexistent.

Aquest estadi s el que ha caracteritzat la histria de la humanitat des dels seus orgens fins al segle XVIII (vegeu la grfica 2). A tall d'exemple: a l'edat mitjana i l'edat moderna les taxes de natalitat i mortalitat se situaven prop del 40  o 50 , s a dir, naixien molts infants per, alhora, moria molta gent (a causa dels conflictes bllics, crisis de subsistncia i caresties, epidmies...). El resultat de tot plegat s que el nombre d'habitants del planeta s'incrementava per de forma molt lenta.

Fase 2.

s propi de pasos en vies de desenvolupament. Els ndexs de mortalitat baixen de forma sobtada grcies a les millores en les tcniques agrcoles (que augmenten els rendiments), les millores tecnolgiques, els avenos en medicina i alfabetitzaci... Aquests canvis contribueixen decisivament a allargar l'esperana de vida de les persones i a reduir-ne la mortalitat. 

Per contra, en aquest segon estadi les taxes de natalitat es mantenen molt altes, ra per la qual es produeix un desequilibri que es tradueix en un increment molt important de la poblaci.

Fase 3.

Els ndexs de natalitat inicien una important davallada motivada per diferents motius: l'accs a la contracepci, la incorporaci de la dona a l'educaci i al mercat laboral, l'accs a l'estat del benestar, el procs d'urbanitzaci, la substituci de l'agricultura de subsistncia per l'agricultura de mercat, juntament amb altres canvis socials. 

La taxa de mortalitat continua la tendncia baixista iniciada ja en l'estadi 2 i, per aquesta ra, el nombre d'efectius de la poblaci total continua sent relativament alt.

Fase 4.
Aquest darrer estadi s tpic de les societats postindustrials i es caracteritza perqu la taxa de mortalitat "toca fons" i la de natalitat s'hi iguala; consegentment, la poblaci total torna a estancar-se.

Possible fase 5.

Si b el model original de Transici Demogrfica descrit per Warren Thompson presenta noms quatre estadis o etapes, actualment est mpliament acceptada la irrupci d'una cinquena fase en la qual el creixement de la poblaci no est estancat sin que, fins i tot, es registra un creixement natural de la poblaci negatiu, ats que les taxes de natalitat sn tan baixes que cauen per sota les taxes de mortalitat, com est succeint en pasos com Alemanya o Itlia.

La transici demogrfica avui.

El quadre de sota permet copsar l'evoluci de la transici demogrfica a l'actualitat. Aix, s'han escollit 20 estats -amb les taxes de natalitat i mortalitat corresponents al 2005- que posen de manifest els diferents ritmes existents a l'hora de completar les 5 fases del procs.

Cal assenyalar, per, que en l'actualitat no hi ha cap pas que  es trobi encara en la fase 1 perqu, afortunadament, les taxes de mortalitat prximes al 40 o 50  fa dcades que no es registren.




Font: dades obtingudes del CIA Factbook 2005

Algunes consideracions.

D'acord amb l'exposat fins aqu es poden treure algunes conclusions:
El resultat final a l'inici i a l'acabament del procs s el mateix: un creixement natural baix. Ara b, les circumstncies sn diametralment oposades: en l'estadi 1 perqu neix i mor molta gent (taxes altes); i en l'estadi 4 perqu neix i mor poca gent (taxes baixes).

Des dels seus orgens i fins al segle XVIII, la humanitat va estar ancorada en l'estadi 1 de la transici demogrfica. Ho posa de manifest la grfica 2 de la dreta on es pot apreciar la lentitud amb qu va crixer la poblaci mundial durant aquest llarg perode de temps. ;
Amb l'esclat de la Revoluci industrial, a mitjan del s.XVIII, els pasos avui desenvolupats van fer el salt a l'estadi 2, iniciant el rpid creixement de la poblaci mundial que reflecteix la grfica 2. Els pasos rics van completar tot el procs a finals del segle XX, moment en el qual van estabilitzar a la baixa llurs taxes de natalitat i mortalitat. Per tant, la transici demogrfica s'ha fet aqu lentament, sense brusquedats, al llarg d'uns 250 anys.
Els pasos en vies de desevolupament o del Tercer Mn, en canvi, han iniciat la transici demogrfica ms tard i sobtadament. Actualment, la majoria d'ells -sobretot els pasos africans- es troba en l'estadi 2 del procs: mantenen la natalitat molt alta per, en general, estan reduint considerablement la mortalitat. Altres pasos, especialment de Llatinoamrica, l'sia i tamb algun d'frica, ja es troben en la fase 3 del procs perqu que han redut moltssim la mortalitat i, alhora, estan disminuint paulatinament la natalitat.
Els demgrafs consideren que l'actual ritme de creixement de la poblaci mundial t data de caducitat, ats que els pasos en vies de desenvolupament, tard o d'hora, completaran la transici demogrfica i acabaran gaudint d'unes taxes de natalitat i mortalitat semblants a les que tenen als pasos desenvolupats. Per aquesta ra, els demgrafs consideren que la catstrofe malthusiana pronosticada per Thomas Malthus a principis del segle XIX no acabar produint-se.
L'alentiment en el creixement de la poblaci mundial dependr, tothora, de la velocitat amb qu els pasos en vies de desenvolupament siguin capaos de completar la transici demogrfica. Segons clculs de l'ONU si els pasos pobres n'acceleren el ritme, l'any 2050 hi haur al planeta uns 7.500 milions d'habitants. Si, per contra, el procs s'alenteix la poblaci mundial es podria situar aquell any vora els 11.000 milions d'habitants.
 












 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47032" title="Stuttgart" nonfiltered="3296" processed="3274" dbindex="18618">


Stuttgart  s la capital del Land alemany de Baden-Wrttemberg, a la porta de la Selva negra. T una poblaci d'uns 600.000 habitants (maig 2005) i una superfcie de 207 km.

Est envoltada de turons, boscos i vinyes que hi arriben fins al bell mig. El port s al nord-est de la ciutat, a la riba del riu Neckar.

El nom de la ciutat, Stuttgart, prov de la paraula alemanya stutengarten (que significa "jard d'eugues") ja que la l'origen de la ciutat es deu als antics estables del duc Liudolf von Schwaben.

Daimler AG, Porsche i Robert Bosch GmbH tenen les seves centrals als afores del nucli urb. 

Gottlieb Daimler i Wilhelm Maybach van construir a Stuttgart el seu primer motor a combusti interna, que sumat a la bugia de Robert Bosch (nascut a Stuttgart) va donar naixement a la indstria de l'autombil a Alemanya. 





 Organitzaci poltico-administrativa .
La ciutat de Stuttgart est dividida en 23 Bezirke (districtes municipals), els quals comprenen a la seva vegada 141 Stadtteile (barri). Els districtes sn:



Etimologia. 
El nom de la ciutat prov de la paraula alemanya Stutengarten, que significa jard d'eugues. La ciutat t el seu origen al voltant dels antics estables del duc Liudolf de Subia.

Llocs d'inters.

El Palau Nou (Neues Schloss) i el Castell Antic (Altes Schloss) situats a la Plaa del Palau (Schlossplatz). ;
El castell de Rosenstein (Museum am Rosenstein). ;
La Galeria Nacional de Stuttgart (Staatsgalerie). ;
L'pera Nacional de Stuttgart (Wrttembergisches Staatstheater Stuttgart). ;
El museu Mercedes-Benz. ;
El museu Porsche. ;
La Torre de Televisi (Fernsehturm). ;

Cal destacat el projecte Stuttgart 21, que preveu transformar l'estaci central de trens per un passatge subterrani per aix millorar la connexi amb la xarxa de tramvies. Amb tot aix es recuperen cent hectrees al cor de la ciutat on es planteja construir edificis d'avantguarda.

Ciutats agermanades.



Enllaos externs.

Portal oficial de la ciutat;
Fotos de Regio Stuttgart;
Fotos de Stuttgart;
















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47035" title="Dinosauria (desambiguaci)" nonfiltered="3297" processed="3275" dbindex="18619">

Cultura: Museu decicat als dinosaures. Vegeu Dinosauria (museu).
Zoologia: Nom cientfic d'un grup d'animals anomenats vulgarment dinosaures.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47036" title="Postosuchus" nonfiltered="3298" processed="3276" dbindex="18620">

El Postosuchus va ser un arcosaure ("reptil regent") basal que va viure en el que avui s Amrica del Nord cap al final del perode Trisic (fa 220 milions d'anys fins fa 205 milions d'anys). Era un carnvor corredor que caava cinodonts i altres preses ms petites que ell mateix. El seu nom significa "cocodril de Post" i ve de la pedrera Quarry a Texas, on s'hi han trobat molts fssils d'aquesta espcie.

Era un reptil quadrpede amb un crani ample i una llarga cua. Feia uns sis metres de llargada, dos metres d'alada i s'aguantava per mitj de potes columnars (un tret fora estrany en els rptils). Feia servir el seu morro semblant al d'un cocodril, ple de grans dents en forma de punyal, per matar les seves preses. Tamb tenia trets defensius en forma de fileres de plaques protectores que cobrien la seva esquena.

El Postosuchus a "Caminant entre Dinosaures".

El Postosuchus apareix al primer programa de la srie de la BBC Caminant entre Dinosaures ("Walking with Dinosaurs"), on es va usar animaci per ordenador per recrear bsties extingides del Mesozoic. En aquest episodi, apareix com el ms gran predador, caant Placerias, una espcie de grans dicynodonts. Un Postosuchus femella que apareix a la srie rep una ferida mortal mentre caa, perd el seu territori davant un altre Postosuchus i finalment s morta pels Coelophysis, massa dbil per defensar-se.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47044" title="Queros" nonfiltered="3299" processed="3277" dbindex="18621">
El queros s un hidrocarbur lquid inflamable i incolor, usat sobretot com a combustible per avions a reacci. Descobert per primera vegada pel polons Ignacy  ukasiewicz fou el primer en comercialitzar-lo.

 Destillaci .

S obt a partir de la destillaci fraccionada del petroli a 150C i a 275C (en un rang de cadenes de carboni de C12 a C15).

El queros destillat directament de petroli cru necessita algun tipus de tractament per a reduir el seu contingut de sulfur i la seva corrosi. El queros tamb es pot obtenir amb el procs de trencament molecular, convertint les molcules orgniques complexes dels hidrocarburs pesats en molcules ms simples per obtenir hidrocarburs lleugers, com en aquest cas el queros.

 Usos .

Antigament el queros s utilitzava comunament per a illuminar llnties d s domstic. Avui en dia, per, el queros s utilitzat principalment com a carburant per avions a reacci (jets), ms tcnicament les variants Avtur, Jet-A, Jet-A1, Jet-B, JP-4, JP-5 o JP-8. La forma de queros RP-1, activada amb oxigen lquid, s utilitza com a combustible per a coets.

El queros s utilitza tamb com a dissolvent orgnic, i per eliminar dels cabells algun tipus d insecte parsit, per aquest procediment pot esser perjudicial per a la pell.

L s del queros com a combustible per cuinar encara s utilitzat avui en dia en pasos en vies de desenvolupament. Aquest s menys refinat i cont moltes impureses.

 Dades econmiques .

Com qualsevol altre carburant derivat del petroli, el preu d aquest dependr de diversos factors, com el cost del barril de cru, el cost de destillaci i distribuci i el gravamen d impostos.

A la Uni Europea s estableix un impost especial que grava el queros al igual que la resta d hidrocarburs com la benzina d automoci, el gasoil, el fueloil o el met.

Els impostos especials per a hidrocarburs s estableixen per les directives 92/81/CEE i 92/82/CEE de la Uni Europea.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47046" title="Abdal Bucaram" nonfiltered="3300" processed="3278" dbindex="18622">

Abdal Bucaram Ortiz (Guayaquil, Equador, 1952); advocat i poltic equatori. President de l'Equador (1996-1997).

Bucaram va ser cap de policia de la provncia del Guayas, alcalde de Guayaquil i membre fundador del Partido Roldosista Ecuatoriano (PRE). Arrib a la presidncia desprs de les eleccions de 1996, on super el seu rival del partit socialcristi Jaime Nebot. La seva campanya i el seu govern posterior es van basar en un fort populisme. La seva manca de crdibilitat i els seus escndols anteriors per corrupci mentre era alcalde de Guayaquil el van perjudicar considerablement. Els sis mesos en qu govern van estar caracteritzats per la corrupci i el caos econmic, el que provoc un fort descontent popular desprs dels primers mesos.

El congrs el va separar de la presidncia equatoriana allegant "incapacitat mental". Es va exiliar a Panam amb crrecs de corrupci, fins al 2 d'abril del 2005, quan va tornar temporalment al pas sense crrecs, enmig dels escndols que van posar fi al govern de Lucio Gutirrez. Els crrecs de corrupci es van reinstaurar el 20 d'abril i retorn al seu exili panameny, des d'on segueix intentant influir en la poltica equatoriana.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47051" title="Saint-Pierre i Miquelon" nonfiltered="3301" processed="3279" dbindex="18623">


Saint-Pierre i Miquelon (en francs Saint-Pierre-et-Miquelon) s un arxiplag de l'Amrica del Nord compost per dues illes principals (Miquelon la ms gran i Saint-Pierre la ms petita) i ms d'una desena de petits illots, situat a l'entrada del golf de Sant Lloren davant la costa canadenca de Terranova, a l'Atlntic Nord. s l'nic que queda de l'antic territori colonial de la Nova Frana.

Anteriorment un departament d'ultramar francs, avui Saint-Pierre i Miquelon s una collectivitat territorial. s una de les collectivitats d'ultramar (collectivits d'outre-mer), com tamb Wallis i Futuna, Mayotte (collectivit dpartementale) i la Polinsia Francesa (pays d'outre-mer). 

 Histria .
Des de comenaments del segle XVII, l'arxiplag de Saint-Pierre i Miquelon serv de base per a la pesca estacional del bacall per a normands i bretons, i per a la caa de la balena, duta a terme per baleners bascos. Precisament el nom de l'illa de Miquelon s d'origen basc, derivat de l'antropnim Mikel, ja que aquesta illa era utilitzada per pescadors de Donibane Lohizune. 

Ara b, la primera exploraci oficial va ser la del navegant portugus Joo Alvares Fagundes, que descobr les illes el 20 d'octubre de 1520 i les batej com les Illes de les Onze Mil Verges (Ilhas do Arcepelleguo das Onze Mil Virgens). Aquesta denominaci no es conserv, i ja l'any 1530 s'utilitz el nom d'illes de Saint-Pierre.

Al segle XVIII, les illes van ser abandonades amb la ratificaci del Tractat d'Utrecht, per ser posteriorment recuperades oficialment per Frana mitjanant el Tractat de Pars de 1763. Com resposta al suport francs als independentistes nord-americans en la Guerra d'Independncia americana, les forces britniques presents a Nova Esccia atacaren l'arxiplag el 1778 i obligaren la poblaci a tornar a Frana.

El Tractat de Versalles de 1783 restitu l'arxiplag a Frana i uns sis-cents acadians van poder tornar-hi. 

Durant la Revoluci Francesa, la comunitat acadiana va haver d'abandonar novament Saint-Pierre i Miquelon, en ser-hi derrotat l'exrcit republic francs el 14 de maig de 1793. Aquest nou perode de dominaci britnica noms va durar tres anys, ja que el 1796, l'almirall francs Richerie recuper l'arxiplag. Les installacions pesqueres foren destrudes i fins el 1816 les illes restaren inhabitades. 

El Tractat d'Amiens de 1802 reconegu la sobirania francesa sobre l'arxiplag. Ara b, Frana torn a perdre'l l'any segent durant les guerres napoleniques.

Calgu esperar fins la restauraci de Llus XVIII perqu la darrera retrocessi de Saint-Pierre i Miquelon fos definitiva. Aix, el juny de 1816, els antics colons retornaren a l'arxiplag. 

Durant la segona meitat del segle XIX, l'arxiplag de Saint-Pierre i Miquelon conegu un auge econmic important grcies a la pesca del bacall. 

Durant la Segona Guerra Mundial, el Canad prepar un projecte de desembarcament a l'arxiplag per prendre'n possessi. Aquest projecte, que comptava amb el vist-i-plau dels EUA, no fou dut a la prctica degut a la prudncia del primer ministre canadenc William Lyon Mackenzie King.

Aix, l'alliberament de l'arxiplag, controlat pel rgim de Vichy, va crrer a crrec de la resistncia francesa. Sota les ordres de Charles de Gaulle, l'almirall mile Muselier prepar l'alliberament de Saint-Pierre i Miquelon d'amagat i contra la voluntat de les autoritats nord-americanes i canadenques. Saint-Pierre i Miquelon fou un dels primers territoris francesos en unir-se a la Frana Lliure.

L'arxiplag esdevingu un territori d'ultramar (TOM) el 1946, i posteriorment, el 1976, departament d'ultramar (DOM), abans d'aconseguir el seu estatus actual per la llei n 85-595 d'11 de juny de 1985, completat per les disposicions de la revisi constitucional de 28 de mar de 2003, que cre la categoria genrica de les collectivitats d'ultramar (COM).

Histricament, Saint-Pierre i Miquelon represent un inters econmic important per ra dels drets de pesca inherents a la zona econmica exclusiva de 200 milles marines. La interpretaci divergent dels estats francs i canadenc sobre l'aplicaci d'aquesta regla internacional don lloc en els anys noranta a la guerra del bacall.

Com a conseqncia de la decisi del Tribunal Internacional de la Haia de 10 de juny de 1992, la zona martima atribuda a l'arxiplag es limita a la zona econmica exclusiva de 12 milles marines a l'est, 24 milles marines a l'oest, i un corredor de 200 milles de llarg per 10 milles d'ample orientat nord/sud.

 Administraci .
Saint-Pierre, capital de l'arxiplag, s alhora un dels dos municipis de l'arxiplag (juntament amb Miquelon-Langlade), la batllessa del qual s Karine Claireaux (PS), i la seu del Consell General, presidit per Stphane Artano (Archipel demain), i de la prefectura.

El Consell General de Saint-Pierre i Miquelon est format per 19 membres, que representen les dues circumscripcions electorals, que corresponen a cadascun dels dos municipis: Saint-Pierre (15 consellers) i Miquelon-Langlade (4 consellers). T competncies en fiscalitat, duanes, urbanisme, habitatge i natura. Est assistit per un Comit econmic i social.

 Geografia .


 Demografia .
La poblaci, en progressi lenta des de la Primera Guerra Mundial, era de 6 316 habitants, segons el cens de 1999, dels quals 5 618 vivien a la petita illa de Saint-Pierre i 698 a les illes de Miquelon-Langlade.

 Geografia fsica .
Saint-Pierre i Miquelon s un petit arxiplag de vuit illes, amb una superfcie total de 242 km, baix, erosionat i d'origen glacial.

L'arxiplag est compost essencialment per la petita illa de Saint-Pierre (26 km) i l'illa de Miquelon (216 km). Aquesta ltima illa est formada per dues illes: Miquelon (110 km) i Langlade (91 km), tamb conegudes com Grande i Petite Miquelon, unides per un istme sorrenc des de 1783.

L'interior est ocupat principalment per pantans, essent poc freqents els boscos. Hom troba altres petites illes o illots deshabitats al voltant del port de Saint-Pierre: l le aux Marins (o le aux Chiens), l le aux Pigeons, l le aux Vainqueurs, Grand Colombier i l'le Verte, un illot al lmit de les aiges territorials, entre Saint-Pierre i Terranova i, on la sobirania de Frana i del Canad roman incerta.

 Economia .
El pes del sector pblic en l'economia del territori s molt important. Un ter dels treballadors en actiu sn agents de l'Estat, i alhora, l'administraci s qui sost la principal activitat privada, la construcci. 

Des de la crisi de l'activitat pesquera, l'arxiplag sobreviu grcies a les subvencions directes i indirectes de la metrpoli. El 1999, la taxa d'atur era del 12,8% de la poblaci activa. 

Les activitats agrcola i ramadera romanen limitades, degut a l'existncia de pocs terrenys de conreu i al clima insular. 

 Enllaos externs .
 Turisme en Saint-Pierre i Miquelon    ;
 Le Phare: profissionais do Tourism    ;
 Oficina de turisme de Saint-Pierre i Miquelon ;
 Magazn de Saint-Pierre i Miquelon ;









































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47054" title="Ca n'Aguilera" nonfiltered="3302" processed="3280" dbindex="18624">


Ca n'Aguilera s una entitat de poblaci del municipi de Piera, a la comarca de l'Anoia, que compta amb 175 habitants (2005). 

La pedania s va formar al voltant de la casa de la famlia Zaragoza de Viala (descendents dels Aguilera, primers propietaris). La casa popularment s coneix com la Baronia de Ca N'Aguilera i data del segle XV. El conjunt arquitectnic de la Baronia est format per la casa principal amb l'esglsia, que s d'estil modernista i s obra de Francesc Berenguer i Mestres , deixeble de Antoni Gaud. EL 12 de Juny de 1712 en Josep (Joseph) de Aguilera i de Centelles va rebre llicncia per a "obrar capella" al costat de la casa principal pero no va ser fins a finals de 1910, quan va ser construda de nou, que l'Esglsia va esdevenir la construcci d'avui en dia. 

La remodelaci de la l'esglsia va ser finanada per Isabel de Viala i de Ayguavives,  viuda de Mates Zaragoza de Viala. El 23 de gener de 1921 la famlia Zaragoza de Viala va cedir l'esglsia al Bisbat, essent bisbe de Barcelona el Dr Ramn Guillamet i Comas.

A l' antiga biblioteca de la casa principal de la famlia Zaragoza de Viala  s'hi han trobat diversos documents histrics tals com contractes dels segles XVI i XVII en llengua catalana, arbres geneolgics de les famlies Zaragoza, Viala, Ayguavives, Len, Llopis de Riu, Carvallo, Centelles, Aguilera, Ibarrola entre altres o una replica d'una carta que el general Diego de Len va escriure a la seva esposa la nit abans de ser fusellat.

En Joan Vilanova i Cucurella ha publicat el llibre Camins per la memria, que relata tradicions, costums i part de la histria del llogaret des de principis del segle XX. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47060" title="Interdicte" nonfiltered="3303" processed="3281" dbindex="18625">
Un interdicte s una acci legal que persegueix posar fi a una situaci produda per una pertorbaci que alg fa sobre un immoble d'un altre.

En el dret catal, per tradici del dret rom, hom distingeix bsicament quatre menes d'interdictes: a) el de recuperar la possessi d'un immoble, b) el de retenir-la, c) el d'obra nova i d) el de runa.
Les accions interdictals sn urgents i provisionals, permeten reproduir la discussi en un judici posterior. Es solen utilitzar en situacions en qu cal una intervenci immediata.

 Recuperar .
Presuposa que alg ha pres possessi d'una finca sense autoritzaci del que t dret a posseir-la, ja sigui el propietari o un simple ocupant amb dret (ex.: un llogater o un masover). Aquest darrer demana del jutge que faci fora l'ocupant sense dret i que li reposi en la seva possessi de l'immoble.

Els requisits d'aquesta acci legal sn: a) identificar perfectament l'immoble que hom vol recuperar, b) identificar a la pesona que l'ha ocupat sense dret i c) demostrar que es t ms dret a ocupar que qui ocupa en el moment d'iniciar l'acci.

Una figura legal connexa amb aquesta s el precari.

 Retenir .
Implica que alg est molestant la possessi de qui t dret legal a posseir. Aquest darrer demana del jutge que impedeixi el pertorbador continuar amb la pertorbaci. Per exemple, un ve passa sovint per una finca amb el seu tractor, tot i que se li t prohibit.

 Obra nova .
S'aplica quan alg fa una obra que perjudica la possessi d'altri i persegueix que es paralitzi l'obra cautelarment.

 Runa .
S'empra quan un edifici o un arbre amenaa la possessi d'un altre i la seva finalitat s que el jutge obligui a prendre mesures per evitar danys.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47069" title="Danilo di Luca" nonfiltered="3304" processed="3282" dbindex="18626">

Danilo di Luca, nascut el 2 de gener de 1976 a Spoltore, s un ciclista professional itali.

Va comenar la seva carrera professional el 1998 amb l'equip itali Riso Scotti. Tanmateix, la seva primera victria professional no va arribar fins el 1999 quan, desprs de fitxar per l'equip Tollo-Alexia, va guanyar la primera etapa del Giro d'Abruzzo. Encara va romandre a l'equip desprs de la seva fusi amb l'estructura d'Acqua & Sapone, aconseguint victries importants l'any 2001 tals com la quarta etapa del Giro d'Italia i la clssica de tardor Giro di Lombardia. Aleshores, va ser traspassat a l'equip Saeco-Longoni Sport.

Durant la seva estada a Saeco-Longoni va tenir una llarga ratxa de mala sort, que va comenar quan va perdre la Vuelta al Pas Vasco en l'ltima etapa, una cronoescalada en qu Andreas Klden va prendre el liderat i la victria final. Aix, junt amb una successi de lesions i una falta de confiana per part dels directors, va fer que el seu rendiment es ressents durant bastants anys.

Aleshores va fitxar pel nou equip Liquigas-Bianchi a la temporada 2005, amb companys d'equip tals com en Mario Cipollini, campi del mn a Zolder el 2002, en Dario Cioni (quart a l'edici anterior del Giro), en Stefano Garzelli, guanyador del Giro del 2002, i en Magnus Backstedt, guanyador de la Paris-Roubaix el 2004. Va ser el lder de l'equip per la campanya de clssiques de primavera.  

Sa primera victria d'aquesta temporada va arribar a la primera etapa de la cursa UCI ProTour Vuelta al Pas Vasco, on tamb es va emportar la victria final desprs de derrotar n'Aitor Osa a l'ltima contrarellotge. Desprs va continuar demostrant una gran forma en les clssiques de primavera, i va guanyar l'Amstel Gold Race i la Flche Wallonne, agafant el maillot blanc de lder de l'UCI ProTour del belga Tom Boonen. Noms una exhibici per part d'en Jens Voigt i el guanyador Alexandre Vinokrov va evitar que en Danilo repets la gesta d'en Davide Rebellin un any abans, quan l'italo-argent va guanyar en una sola setmana les tres clssiques de les Ardennes seguides.

Desprs de la seva ratxa de victries va comenar el Giro d'Italia 2005, on va aconseguir dues etapes i va acabar quart a la classificaci general. Desprs va descansar unes quantes setmanes i va prendre part en el Deutschland-Tour i el Tour de Pologne. En aquesta ltima cursa, va acabar en un slid cinqu lloc.

Es va assegurar matemticament ser el primer campi de la histria de l'UCI ProTour amb un quart lloc a la Zri-Metzgete.

L'any 2006, en qu ell va centrar tota la temporada al voltant del Giro d'Itlia, que volia guanyar, va comenar amb unes bones actuacions a la Tirreno-Adriatico, per quan va arribar la corsa rosa es va enfonsar i ni tan sols fou el millor del seu equip.

Es retir del Tour de Frana desprs de la primera etapa a causa d'una infecci de prstata, per es recuper a temps per a guanyar la cinquena etapa de la Volta a Espanya, posant-se el maillot de lder.

La seva temporada 2007 va comenar amb bon peu amb una victria a la semiclssica italiana Mil-Tor, per uns dies desprs va haver de renunciar a crrer la Tirreno-Adriatico a causa d'un procs gripal. Una victria d'etapa a la Settimana Internazionale Coppi e Bartali va ser el preludi a una existosa campanya primaveral, amb dos tercers llocs a l'Amstel Gold Race i la Fletxa Valona i un sensacional triomf a la Lieja-Bastonya-Lieja.

Al Giro d'Italia 2007 va guanyar dues etapes i va endur-se la maglia rosa final.





Enllaos externs.

Pgina web d'en Danilo di Luca ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47074" title="Lucio Gutirrez" nonfiltered="3305" processed="3283" dbindex="18627">

Lucio Edwin Gutirrez Borba (Tena, Equador, 23 d'abril de 1953) fou un militar i poltic equatori. President de l'Equador (15-03-2003   20-04-2005).

Enginyer civil de professi i llicenciat en administraci, va estudiar a l'Escola superior Militar Eloy Alfaro de Quito, l'Institut Nacional de Guerra de les Forces Armades d'Equador i a l'InterAmerican Defense College a Washington (Estats Units), entre altres. T la graduaci de coronel.

El 21 de gener, 2000, Lucio Gutirrez va participar en el cop d'estat que enderroc el president electe Jamil Mahuad. Al costat d'Antonio Vargas, president de la CONAIE (Confederaci de Nacionalitats Indgenes de l'Equador), i Carlos Solrzano, un membre retirat de la Cort Suprema de Justcia, van formar una junta, o triumvirat, que no va ser acceptat internacionalment. L'ordre constitucional va ser establert per les Forces Armades, i el vicepresident Gustavo Noboa va ser institut com a president. Com a conseqncia del cop, Lucio Gutirrez, al costat de diversos oficials, va ser empresonat per sis mesos, i va ser donat de baixa de l'exrcit.

Desprs de sortir de pres, Gutirrez va iniciar la seva campanya electoral amb un missatge populista, i va passar a la segona volta electoral amb el suport de la CONAIE i partits d'esquerra. Grcies a aquest suport guany les eleccions contra lvaro Noboa.

Des del comenament del seu mandat, va tenir poc suport en el Congrs, i diverses vegades va haver de mantenir aliances amb diferents partits poltics. El 9 de desembre del 2004, desprs de la possibilitat de ser jutjat polticament i destitut, es va aliar amb el partit de l'expresident Abdal Bucaram (Partido Roldosista Ecuatoriano - PRE), el partit del plataner lvaro Noboa (PRIAM) i el Movimiento Popular Democrtico (MPD), per, inconstitucionalment, substituir la Cort Suprema de Justcia, reorganitzar el Tribunal Suprem Electoral i el Tribunal Constitucional.

Aquestes mesures van ser rebutjades pel pas, especialment les que van anullar els judicis en contra de l'expresident Abdal Bucaram, Gustavo Noboa i el vicepresident Alberto Dahik. Bucaram, Noboa i Dahik van tornar de l'exili, fet que inici les protestes i mobilitzacions que acabarien amb el seu mandat. El 20 d'abril de 2005, com a conseqncia de l'anomenada rebelin de los forajidos a Quito, Gutirrez va ser destitut pel Congrs per abandonament del crrec i va ser reemplaat pel vicepresident Alfredo Palacio. Addicionalment, es va posar una ordre de pres per a Gutierrez, el Ministre de Benestar Social, Bolvar Gonzles, i Abdal Bucaram. Gutirrez, s'amag durant 4 dies a l'ambaixada del Brasil i marx el 24 d'abril de 2005, des de l'aeroport de Latacunga cap al Brasil, pas que li va atorgar l'asil poltic. Desprs de residir a diversos pasos (Brasil, Per, Colmbia) i fer pressi per al seu retorn, finalment va tornar a l'Equador l'octubre de 2005, fou empresonat i el febrer de 2006 se li conced la llibertat.






		
  

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47075" title="Ordovici" nonfiltered="3306" processed="3284" dbindex="18628">

El perode Ordovici s el segon dels sis perodes del Paleozoic. Va comenar fa 488,3  1,7 milions d'anys  i va acabar fa 443,7  1,5 milions d'anys. Segueix el perode Cambri i precedeix el Siluri. L'Ordovici, anomenat en honor de la tribu galesa dels Ordovicians, va ser definit per en Charles Lapworth el 1879, per resoldre una disputa entre els seguidors de n'Adam Sedgwick i en Roderick Murchison, que situaven els mateixos estrats del nord de Galles en els perodes Cambri i Siluri respectivament. En Lapworth, reconeixent que la fauna fssil present en els estrats en disputa eren diferents tant dels del Cambri com els del Siluri, i es va adonar que havien de ser situats en un perode propi.

Mentre que el reconeixement del perode Ordovici va ser lent al Regne Unit, altres zones del mn el van acceptar rpidament. Va ser sancionat internacionalment el 1906, quan va ser adoptat com un perode oficial del Paleozoic pel Congrs Geolgic Internacional.

Dataci de l'Ordovici.
El perode Ordovici va comenar amb un episodi menor d'extinci en massa, causat probablement per una explosi de rajos gamma, fa uns 488 milions d'anys, i va durar uns 45 milions d'anys. Va acabar amb un gran episodi d'extinci en massa fa uns 444 milions d'anys que va eliminar el 60% dels gneres marins. Les dates donades sn datacions radiomtriques recents i varien lleugerament d'aquelles usades en altres fonts.

Les roques de l'Ordovici contenen fssils i grans reserves de petroli i gas en algunes regions del planeta.

Subdivisions de l'Ordovici.
L'Ordovici es divideix generalment en:

 Inferior (Tremadoci i Arenigi): la primera etapa de l'ordovici correspon al perode geolgic de fa 488 milions d'anys. La vida als mars es diversifica desprs de l'onada d'extincions cambrianes, apart del trilbits, apareixen diferents espcies de coralls i molluscs, aix com la primera estrella de mar.
 Mitj (Llanvirni i Llandeili);
 Superior (Caradoci i Ashgilli).

Els estatges faunstics, en ordre cronolgic comenant pel ms recent, sn:

 Hirnanti (Ashgilli);
 Rawthey (Ashgilli);
 Cautley (Ashgilli);
 Pusgilli (Ashgilli);

 Trentoni (Llanvirni);
 Onni (Llanvirni);
 Actoni (Llanvirni);
 Marshbrooki (Llanvirni);
 Longvilli (Llanvirni);
 Soundley (Llanvirni);
 Harnagi (Llanvirni);
 Costoni (Llanvirni);
 Whiterocki (Llanvirni);
 Llanvirni (Llanvirni);
 Chazy (Llandeili);
 Llandeili (Llandeili);

 Cassini (Arenigi);
 Arenigi (Arenigi);
 Tremadoci (Tremadoci);

Paleogeografia de l'Ordovici.
Durant l'Ordovici va haver un nivell de mar alt; de fet, durant el Tremadoci, les transgressions marines en tot el mn van ser les ms importants que s'han experimentat mai.

Durant l'Ordovici, els continents meridionals estaven agrupats en un nic continent anomenat Gondwana. Gondwana va comenar el perode en una latitud equatorial i, a mesura que el perode anava progressant, va derivar cap al pol sud. Es pensa que l'Ordovici inferior va ser bastant clid, almenys als trpics. Com Amrica del Nord i Europa, Gondwana estava coberta en gran part per mars somers durant aquesta poca. Les aiges clares i someres sobre la plataforma continental feien prosperar el creixement d'organismes que dipositen carbonat de calci en llurs closques i parts dures.

Les roques de l'Ordovici sn generalment sedimentries. A causa de l'rea restringida de la terra ferma i la seva poca elevaci, que limitava l'erosi, els sediments marins que constitueixen una gran part del sistema Ordovici consisteixen principalment en calcaris. Les argiles i els gresos apareixen en menys abundncia.

Un episodi major d'orognia va ser la fase tacnica, que ja havia comenat durant el Cambri.

Cap al final del perode, Gondwana havia arribat a prop del pol i estava glaada en gran part.

Fauna de l'Ordovici.
A Amrica del Nord i a Europa, l'Ordovici va ser un temps de mars continentals somers rics en vida. Els trilobits i els braquipodes en particular eren rics i diversos. Els primers briozous van aparixer a l'Ordovici, a l'igual que els primers esculls de corall. Els coralls solitaris venen ja del Cambri. Els molluscs, que tamb havien aparegut durant el Cambri, van esdevenir comuns i variats, especialment els bivalves, els gasterpodes i els cefalpodes nautiloides. Abans es pensava que els primers vertebrats autntics (peixos - ostracoderms) van aparixer a l'Ordovici, per alguns descobriments recents a la Xina rebellen que probablement es van originar a principis del Cambri. Els graptlits, animals marins ara extingits,  prosperaven als oceans. Alguns cistodeus i crinodeus van aparixer durant aquest perode. Les primeres plantes terrestres van aparixer en forma de plantes diminutes semblants a les heptiques.

Final de l'Ordovici.
Article principal: Episodis d'extinci en massa a l'Ordovici-Siluri.
L'Ordovici es va acabar amb una srie d'episodis d'extinci en massa que, vistos en el seu conjunt, comprenen el segon ms gran dels cinc majors episodis d'extinci en massa de la histria de la Terra, pel que fa a percentatge de gneres que s'hi van extingir. L'nic ms gran va ser l'episodi d'extinci en massa del lmit Permi-Trisic. 

Les extincions van tenir lloc fa aproximadament 444-447 milions d'anys i marquen el lmit entre l'Ordovici i el Siluri. En aquell temps, tots els ssers vius multicellulars vivien al mar, i al voltant del 49% dels gneres de fauna van desaparixer per sempre; els braquipodes i els briozous van ser delmats, junt amb moltes de les famlies de trilobits, conodonts i graptlits. 

La teoria ms acceptada s que aquests episodis van ser desencadenats pel comenament d'una llarga edat glacial, potser l'edat glacial ms severa del Fanerozoic, en l'estadi faunal Hirnanti que va acabar les llargues i estables condicions d'hivernacle tpiques de l'Ordovici. L'episodi va ser precedit per un descens en el nivell de CO2 atmosfric que va afectar selectivament els mars somers on vivien la majoria dels organismes. A mesura que el supercontinent Gondwana derivava sobre el pol sud, s'hi van formar casquets de gla a sobre, que s'han detectat en estrats tardans de l'Ordovici a frica del Nord i a Amrica del Sud, que eren al pol sud aleshores. La glaciaci va congelar l'aigua de l'oce global, i els perodes interglacials n'augmenten el nivell, causant que el nivell del mar augments i es redus; els vastos i somers mars intercontinentals de l'Ordovici es van retirar, eliminant molts nnxols ecolgics, i desprs van retornar portant poblacions fundadores delmades, on hi mancaven famlies completes d'organismes; desprs es retiraren de nou amb la segent pulsaci de la glaciaci, eliminant la diversitat biolgica amb cada canvi.

Les espcies que van sobreviure van ser les que pogueren resistir els canvis de condici i van omplir els nnxols ecolgics deixats per les extincions. 

Al final del segon episodi, els glacials que es fonien van causar que el nivell del mar augments i s'estabilitzs de nou. El retorn de la diversitat de la vida amb la inundaci permanent de les plataformes continentals al principi del Siluri va veure com s'incrementava la biodiversitat dins els ordres que hi van sobreviure.

 Referncies .















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47076" title="Rima consonant" nonfiltered="3307" processed="3285" dbindex="18629">
La rima consonant apareix quan la repetici de fonemes s total a partir de la darrera vocal tnica. Vegeu un exemple:

Veles e vents han mos desigs complir,
faent camins dubtosos per la mar.
Mestre i ponent contra d'ells veig armar;
xaloc, levant los deuen subvenir;
ab lurs amics lo grec e lo migjorn,
fent humils precs al vent tramuntanal;
qu'en son bufar los sia parcial;
e que tots cinc complesquen mon retorn.

Primera estrofa de Veles e vents, d'Ausis March.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47078" title="Ramon Maria Calder i Rey" nonfiltered="3308" processed="3286" dbindex="18630">
Ramon Maria Calder Rey va ser un destacat futbolista catal dels anys 80.

Biografia.
Calder va nixer a Vila-rodona el 16 de gener de 1959. En el seu debut a primera divisi amb el Bara, va marcar un dels tres gols que van donar la victria als blaugranes enfront el Reial Madrid al Bernabeu. Calder va ser una de les claus del centre del camp de l'equip que va assolir el ttol de lliga la temporada 1984/85, i el 1986 va arribar a jugar el mundial de Mxic amb la selecci espanyola. Desprs del mot de l'Hespria, va ser traspassat al Betis. 

En la seva etapa final com a jugador, va jugar varies temporades al Sant Andreu, equip amb el que va estar a punt de pujar a Segona Divisi A. Posteriorment, ha estat entrenador d'equips com el Gav, el Castelldefels, el Badalona o el Reus.

 Trajectria esportiva .
 Real Valladolid: 1980-1981.
 Barcelona Atltic: 1981-1984.
 FC Barcelona: 1984-1988.
 Real Betis Balompi: 1988-1989.
 UE Sant Andreu: 1991-1993.

 Palmars .
 1 Lliga espanyola de futbol: 1985 (FC Barcelona).
 1 Copa del Rei de futbol: 1988 (FC Barcelona).
 1 Supercopa espanyola de futbol: 1983 (FC Barcelona).
 1 Copa de la Lliga espanyola de futbol: 1986 (FC Barcelona).















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47079" title="Precari" nonfiltered="3309" processed="3287" dbindex="18631">
Precari s all que t una situaci insegura o poc consolidada.
s un terme legal que identifica la situaci en qu es troba una persona que ocupa una finca o gaudeix d'algun dret per simple tolerncia del propietari i sense donar res a canvi.

Ocupar una finca a precari significa que l'ocupant pot ser desnonat  si el propietari presenta un interdicte en qualsevol moment i sense cap mena d'indemnitzaci. 

Exemples de precaristes en sn els okupes.

Quan una situaci de precari es perllonga ms de 30 anys, el precarista esdev propietari. Aquest mecanisme legal es denomina usucapi o prescripci adquisitiva.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47082" title="Usucapi" nonfiltered="3310" processed="3288" dbindex="18632">
La usucapi s un mecanisme legal mitjanant el qual una persona pot esdevenir propietari d'una cosa pel decurs del temps, per simple ocupaci. Actualment el temps de prescripci a Catalunya es de 20 anys, essent irrellevant la bona o mala fe del posseidor. A la resta de l'Estat trobem dos tips de prescripci adquisitiva, la ordinaria, on el posseidor es de bona fe, i el temps necessari per usucapir es de 20 anys, i la extraordinaria, on si que es t present la mala fe del posseidor, tenint un termini de prescripci de 30 anys.

La usucapi va ser utilitzada en l'edat mitjana com a instrument per afavorir la repoblaci dels territoris fronterers entre els comtats cristians del Nord i els regnes musulmans del Sud de Catalunya durant el xoc de civilitzacions que es va desenvolupar durant segles a la Pennsula Ibrica. Els colons cristians prenien una terra de frontera, la rompien, la conreaven i la defensaven dels musulmans. Al cap de 30 anys la feien seva de dret, i no depenien de cap noble.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47084" title="Alfredo Palacio" nonfiltered="3311" processed="3289" dbindex="18633">
Alfredo Palacio Gonzlez (Guayaquil, Equador, 22-01-1939), metge i president de l'Equador (des del 20 d'abril del 2005).

Alfredo Palacio, de professi metge, va ser Ministre de Salut Pblica entre 1994 i 1996, dins el govern de Sixto Durn Balln, tenint una destacada tasca durant la guerra del Cenepa.

Posteriorment, Palacio va ser vicepresident durant el govern de Lucio Gutirrez. Desprs de la revuelta de los forajidos i la destituci de Lucio Gutirrez, Palacio assumeix la presidncia el 20 d'abril de 2005.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47086" title="Orleans" nonfiltered="3312" processed="3290" dbindex="18634">


Orleans (en francs Orlans) s un municipi francs, situat al departament de Loiret i a la regi de Centre. L'any 1999 tenia 113.126 habitants.



Joana d'Arc s anomenada a vegades la donzella d'Orleans.

Histria.

Orleans va ser fundada durant l'Imperi Rom com a Civitas Aureliani, "la ciutat d'Aureli". El 451, tila va intentar prendre-la i saquejar-la, per va ser refusat per l'arribada a l'ltim moment d'un exrcit sota el comandament conjunt de Teodoric II, rei dels visigots, i el general rom Aeci.

Orleans va ser el ms lluny que van arribar els anglesos quan van intentar envair Frana durant la Guerra dels Cent Anys.

Economia.
Orleans est equipada des de l'any 2000 amb una primera lnia de tramvia orientada de nord a sud. El projecte d'una segona lnia d'est a oest ha estat aprovat fa poc, i s'hauria de desenvolupar durant el perode 2007-2010. 

Les indstries principals de la ciutat sn la farmacutica, la mecnica, l'agroalimentria, l'electrnica i la logstica.

Administraci.

  Llista de tots els alcaldes d'Orleans;

Agermanaments.
La ciutat d'Orleans est agermanada amb:
Dundee a Esccia;
Treviso a Itlia;
Mnster a Alemanya;
Kristiansand a Noruega;
Wichita als Estats Units ;
Tarragona a Catalunya;
Saint-Flour a Frana;
Utsunomiya al Jap;
Lugoj a Romania;
Cracvia a Polnia;
Parakou a Benn;

Enllaos externs.
 Web oficial de la ciutat;
 Visiting Orlans ;





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47087" title="Santes Creus" nonfiltered="3313" processed="3291" dbindex="18635">

Santes Creus s la capital del municipi d'Aiguamrcia, a l'Alt Camp. Est situat a la riba esquerra del Gai, al voltant del Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus, una de les joies de l'art cistercenc a Catalunya, per la qual cosa el poble se centra en les activitats turstiques i d'estiueig i segona residncia.

Amb 166 habitants, l'any 2006 era el segon nucli ms poblat del municipi desprs de les Pobles. Est comunicat per carreteres locals amb Aiguamrcia, les Pobles i el Pont d'Armentera. El travessa el sender de gran recorregut GR-7-2.

Creat el 1843 a les antigues dependncies del monestir, el poble comprn diversos llocs d'inters relacionats amb l'edifici monstic, com el pont de pedra fet construir el 1549 per l'abat Valls, la creu de terme gtica (del segle XIV), la petita esglsia barroca de Santa Llcia (de mitjan segle XVIII) o l'antic celler cooperatiu modernista. 

Seguint el carrer principal, que porta al monestir, al desviament d'on surt la carretera d'Aiguamrcia, hi ha la coneguda albereda de Santes Creus, nica com a bosc de ribera de tot Catalunya, declarada espai d'inters natural per la Generalitat. Aquesta massa arbria, que ocupa 12 hectrees, s un dels indrets ms visitats del poble juntament amb el monestir.

Aiges avall del Gai, a la confluncia amb el torrent de Rubi, vora l'antic mol de Santes Creus, hi ha la urbanitzaci dels Manantials o de la Plana del Mol.

Enllaos externs.
Els monestirs de Catalunya: monestir de Santes Creus;
Monestir de Santes Creus;
Real monasterio de Santes Creus ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47091" title="Fabin Alarcn" nonfiltered="3314" processed="3292" dbindex="18636">
Fabin Alarcn Rivera (Quito, Equador, 1947), poltic equatori. Prsident inter de l'Equador (11-02-1997   10-08-1998).

Fabin Alarcn va ser nomenat president inter de la Repblica desprs que el Congrs destitus al president Abdal Bucaram. Es mantingu en el crrec fins a la conocatria de les eleccions de 1998, que van donar la victria a Jamil Mahuad.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47097" title="Siluri" nonfiltered="3315" processed="3293" dbindex="18637">

El Siluri s un perode geolgic que pertany al Paleozoic i que s'estn des del final del perode Ordovici, fa uns 443,7  1,5 milions d'anys, fins al principi del perode Devoni, fa uns 416,0  2,8 milions d'anys. Com en altres perodes geolgics, els estrats que defineixen el comenament i el final del perode estan ben definits, per les dates exactes tenen una incertesa d'uns pocs milions d'anys. En obres clssiques el perode anava dels 439 als 408 milions d'anys. La base del Siluri es troba en un episodi major d'extinci en massa en el qual van ser eliminades el 60% de les espcies marines (vegeu episodis d'extinci en massa al Siluri-Devoni).

Historiografia.
El sistema Siluri va ser identificat per primera vegada per en Roderick Murchison, que estava examinant estrats rocosos amb fssils al sud de Galles a principis de la dcada del 1830. Va anomenar les seqncies en honor a una tribu cltica de Galles, els Silurs, estenent la convenci que el seu amic Adam Sedgwick havia establert pel Cambri. El 1835 els dos homes van presentar un treball en com, anomenat On the Silurian and Cambrian Systems, Exhibiting the Order in which the Older Sedimentary Strata Succeed each other in England and Wales (traducci: El sistemes Siluri i Cambri, exhibint l'ordre en el qual els estrats sedimentaris ms antics se succeeixen entre ells a Anglaterra i Galles), que va ser el germen de la taula dels temps geolgics moderna. La srie "Siluriana" aviat va superposar-se a la seqncia Cambriana d'en Sedgwick, provocant enfrontaments furiosos que van acabar amb la seva amistat. En Charles Lapworth va resoldre el conflicte finalment definint un nou sistema, l'Ordovici, que incloa les capes que eren objecte de discussi.

Subdivisions del Siluri.
El Siluri es divideix normalment en Inferior (Llandoveri i Wenlocki) i Superior (Ludlowi i Pridoli). Tanmateix, alguns esquemes creen un Mitj, inclouent-hi el Wenlocki. Els estatatges faunstics d'aquest perode estan caracteritzats pel seus fssils ndex, noves espcies de graptlits marins colonials que van aparixer a cadascun d'ells. Les sries i els estatges, de ms recent a ms antic, sn:

 Sries del Pridoli - no hi ha estadis definits (Siluri superior);

 Sries del Ludlowi, dividides en ;
 Ludfordi (Ludlowi superior - Siluri superior);
 Gorsti (Ludlowi inferior - Siluri superior);

 Sries del Wenlocki, dividides en;
 Homeri (Wenlocki superior -Siluri inferior);
 Sheinwoodi (Wenlocki inferior- Siluri inferior);

 Sries del Llandoveri, dividides en;
 Telychi (Llandoveri superior - Siluri inferior);
 Aeroni (Llandoveri mitj - Siluri inferior);
 Rhuddani (Llandoveri inferior - Siluri Inferior);

Paleogeografia del Siluri.
Durant el Siluri, Gondwana va continuar la seva deriva lenta cap a les latituds altes meridionals, per hi ha evidncies que els casquets polars silurians eren menys extensos que els de la glaciaci de l'Ordovici superior. El desgla dels casquets polars i els glaciars va contribuir a l'augment del nivell del mar, reconeixible pel fet que els sediments silurians se superposen als sediments ordovicians, formant una inconformitat. Altres cratons i fragments de continents van derivar i es van agrupar a prop de l'equador, causant la formaci d'un segon supercontinent conegut com Laursia. Quan la protoeuropa va collidir amb Amrica del Nord, la collisi va plegar els sediments costaners que s'havien estat acumulant des del Cambri a la costa oriental d'Amrica del Nord i l'occidental d'Europa. Aquest esdeveniment rep el nom d'orognia Caledoniana, la formaci d'una cadena de muntanyes que anava des de l'estat de Nova York als EUA, a travs d'Europa i Grenlndia (unides en aquest perode) fins a Noruega. Cap al final del Siluri, el nivell del mar va baixar de nou, deixant dipsits evaportics al llarg d'una conca que anava de Michigan a Virginia de l'Oest als EUA, i les noves serralades van ser erosionades rpidament. 

Durant aquest perode, la Terra va entrar en una llarga i clida fase d'hivernacle, i mars clids i somers van cobrir gran part de la massa terrestre equatorial. El perode va ser testimoni d'una estabilitzaci relativa del clima general de la Terra, posant fi al patr anterior d'errtiques fluctuacions climtiques.

Fauna i flora del Siluri.
El nivell de mar alt del Siluri i els mars continentals clids i somers van proveir un entorn idoni per a la vida marina de tots tipus. Els estrats silurians sn productors de petroli i gas en algunes rees. Extensos estrats d'hematita --una mena del ferro-- siluriana a l'est d'Amrica del Nord van ser importants per l'economia de l'Amrica colonial.

Els esculls de coralls van aparixer per primer cop durant aquest perode. Els primers peixos ossis, els Ostectis, van aparixer representats pels acantodis coberts per plaques ssies; els peixos van assolir una notable diversitat i van desenvolupar mandbules mbils, adaptades dels suports dels arcs davanters de les brnquies. Diversa fauna d Eurypterus (escorpins de mar) -- alguns d'ells de tres metres de llargada -- patrullaven els mars somers del Siluri d'Amrica del Nord; molts dels seus fssils han estat trobats a l'estat de Nova York als EUA. Els braquipodes, briozous, molluscs i trilobits tamb eren abundants i variats.

El primer registre fssil de plantes vasculars, s a dir, plantes terrestres amb teixits que transporten aliment, es troben al Siluri. Els representants ms primitius d'aquest grup sn la Cooksonia (la majoria de l'hemisferi nord) i la Baragwanatia (d'Austrlia). Una planta terrestre primitiva del Siluri amb xilema i floema per sense diferncies entre l'arrel, la tija i les fulles, era la Psylophyta, que es reprodua per mitj d'espores i respirava a travs d'estomes a cada superfcie, i probablement fotosintetitzant a cada teixit exposat a la llum. Els rinifits i el licopodis primitius sn altres plantes terrestres que aparegueren durant aquest perode.

Els miripodes van ser els primers autntics animals terrestres. Els ecosistemes terrestres inclouen els primers animals terrestres multicellulars que han estat identificats, avantpassats de les aranyes i els centpeus moderns, els fssils dels quals van ser descoberts a la dcada del 1990.

 Referncies .
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47098" title="L'Alb" nonfiltered="3316" processed="3294" dbindex="18638">
L'Alb (tamb conegut com l'Alb Nou, l'Alb de Baix o Cal Canonjo) s un poble del municipi d'Aiguamrcia, a l'Alt Camp. Est situat a la part sud-occidental del terme, a l'inici de la carretera local TV-2005 que l'uneix amb Aiguamrcia, en una plana elevada des d'on es domina el Camp de Tarragona i voltat d'una gran massa forestal.

L'any 2005 tenia 28 habitants, que ja havien baixat a 24 en el cens de l'any segent.

Prop del poble hi ha el nucli antic, anomenat l'Alb Vell o l'Alb de Dalt, situat dalt d'un tur a 797 m d'altitud on es conserven les runes del seu castell del segle X i les restes de la capella romnica de Santa Maria de l'Alb. 

A l'antic terme de l'Alb pertanyen tamb, entre d'altres, els pobles de Masbarrat i les Destres (aquest amb les runes d'un edifici medieval), tots dos a la carretera que va a Aiguamrcia.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47099" title="Catalunya Nova" nonfiltered="3317" processed="3295" dbindex="18639">
Catalunya Nova s una denominaci aplicada als territoris de Catalunya conquerits per Ramon Berenguer IV al segle XII, s a dir, les antigues taifes de Lleida i Tortosa. 

Els lmits entre la Catalunya Nova i la Catalunya Vella es troben a les serres a l'oest que separen la conca del Llobregat de les de l'Anoia i del Segre. Correspon, aproximadament, a l'rea dialectal del catal occidental, ms el Camp de Tarragona. 

La denominaci va sorgir al segle XIII per distingir les diferents aplicacions del dret consuetudinari, amb un sistema feudal ms arrelat a la Catalunya Vella que la Nova. Per facilitar la repoblaci de la Catalunya Nova es van concedir uns furs i uns incentius ben diferents del sistema feudal arrelat a la Catalunya Vella. Modernament, les dues denominacions s'utilitzen en sentit geogrfic.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47100" title="Catal occidental" nonfiltered="3318" processed="3296" dbindex="18640">
El catal occidental o bloc occidental del catal s el conjunt de dialectes del catal parlats a l'oest de Catalunya (quasi la provncia sencera de Lleida oest de Tarragona i Terres de l'Ebre), a la Franja, a Andorra i al Pas Valenci. La caracterstica ms notant d'aquests dialectes, a diferncia dels del catal oriental amb el que es contraposa, s la d'absncia de neutralitzaci en vocals tones, s a dir, ni el pas de a i e tons en [ ], ni el d'o tona en .

Caracterstiques generals.
A banda de la pronunciaci voclica, existeixen altres trets com:
Manteniment del so  als possessius (meua, teua, seua);
La x inicial o post-consonntica en ;
Verbs incoatius en -ix, -ixen, -isca, etc.
Cert manteniment de la nasal als plurals d'antics proparoxtons acabats en -n (hmens, jvens);
Certa presncia de  davant de palatal sorda  en el dgraf -ix-.
El pronom feble ens/-nos passa a dir-se mos a totes les posicions.
Vocabulari especfic:
Granera per escombra;
Xiquet per nen;
Espill per mirall;
Palometa/paloma per papallona;
Corder per xai;

Dialectes.

Formen part del bloc occidental els dialectes segents:
 Nord-occidental;
 Pallars;
 Ribagor;
Benasqus (parlar de transici a l'aragons);
 Lleidat;
 Tortos, de transici.
 Valenci;
 Castellonenc;
 Apitxat;
 Meridional;
 Alacant;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47102" title="Lira (instrument musical)" nonfiltered="3319" processed="3297" dbindex="18641">
Per altres significats vegeu lira.
----

La lira s un instrument musical cordfon que es toca pinant  o polsant les cordes. La seva morfologia consisteix en una caixa de ressonncia de la qual surten dos braos, parallels o ms sovint divergents, que es troben units per un travesser al qual es lliguen les cordes.

La lira (del llat lyra, i aquest del grec     ) s un instrument de corda puntejada o polsada que t un origen remot, en forma d'bac. Els egipcis van atribuir el seu origen a Dyehuty, du de la saviesa, l'escriptura, la msica i de la Lluna, en la mitologia egpcia. Segons els grecs, Hermes la va construir amb la closca d'una tortuga i unes canyes. Va ser l'instrument d'Orfeu i el que acompanya a Apollo com a smbol de l'Estat ciutad, de la cultura i de la msica. Possiblement fos tamb l'instrument que tocava el rei David tot acompanyant el cant dels salms.

Malgrat un s fora ests en cultures antigues, a l'antic Egipte, la Grcia clssica i l'Imperi rom, les lires foren poc utilitzades en la cultura europea. Probablement el crwth emprat a les illes britniques i ms concretament en contextos de fort rerefons celta, sigui l'nica lira practicada de forma ms o menys estesa a Europa. En canvi, s que hi ha fora mostres de lires en diverses cultures africanes.

No s'ha de confondre amb la lira de Creta, que s un instrument tradicional de Creta, amb una morfologia ben diferent.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47103" title="Hestur" nonfiltered="3320" processed="3298" dbindex="18642">


Hestur (Cavall en feros) o Hestoy (Illa de(l) cavall) s una illa del centre l'arxiplag de les Froe.

Geografia fsica.
Hestur est situada al sud de l'illa d'Streymoy (concretament al sud-oest del poble de Kirkjubur), al sud-est de la vena illa de Koltur i al nord de Sandoy. Sa forma s allargada i recorda lleugerament la d'un cavall, ra per la qual t el nom que t. Amb 6,1 km  s la quarta illa ms petita de l'arxiplag.

T quatre muntanyes: Nakkur (296 m), Mlin (421 m), Eggjarrk (421 m) i lvastakkur (125 m) (una punta a la costa oest). Al sud de l'illa hi ha una plana amb quatre petits llacs, el ms gran dels quals s'anomena Fagradalsvatn.

Poblament hum.

Noms t un poble que s'anomena tamb Hestur (43 habitants). Est situat a la costa oriental (6157 27  N 653 13  W) davant de Gamlartt i Velbastaur (a Streymoy). L'illa, com molts altres llocs de les Froe, experimenta el fenomen de l'emigraci, amb part dels seus ex-pobladors preferint de viure a poblacions ms grosses. Malgrat que les condicions de l'illa no sn massa propcies per a la pesca (hom cultiva cereals al sud de l'illa), un accident en un vaixell pesquer mat un ter dels homes de l'illa el 1919. 

El 1974 fou construida un piscina en un intent de lluitar contra el despoblament de l'illa. 

El codi postal de l'illla s FO 280. Des del 2005 pertany administrativamet al municipi de Trshavnar.

La colonitzaci de l'illa l'iniciaren els vkings. Hom n'ha trobat restes arqueolgiques a Hlur, la punta de l'illa, on actualment hi ha un far.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47105" title="Atiu" nonfiltered="3321" processed="3299" dbindex="18643">

Atiu s una de les illes Cook meridionals, situada a 187 km al nord-est de Rarotonga. 

Geografia.
Atiu s una illa volcnica i rodejada d'un escull elevat de 6 m d'altitud format de corall fossilitzat. s un tipus d'illa anomenat makatea a partir de l'illa Makatea a les Tuamotu. La corona de corall forma una plana al voltant de l'illa que t una orografia suau fins als 71 m d'altitud al centre. L'erosi del corall provoca que la costa estigui plena de coves i tnels, on nidifiquen diverses espcies d'ocells. Antigament l'illa s'anomenava Enuamanu, terra dels ocells. La superfcie total s de 27 km . La temperatura s suau amb una mitjana entre els 24 i 26C.

Al contrari de la majoria d'illes de la Polinsia, la poblaci viu al centre de l'illa en cinc viles molt properes: Areora, Ngatiarua, Teenui, Mapumai i Tengatangi. En total eren 571 habitants al 2003. Es cultiva caf i vainilla.

Histria.
Va ser poblada per migracions polinsies des de les illes de la Societat, al segle V. Les tradicions situen l'origen en la mtica terra d'Avaiki, que es podria tractar de les illes Manu'a. Es va canviar l'antic nom d'Enuamanu per Atiu en honor a l'avantpassat llegendari Atiu-mua. Els habitants d'Atiu eren els guerrers ms temuts de les illes Cook, i la seva histria inclou diversos atacs sanguinaris a les illes venes. 

El primer europeu en arribar va ser l'angls James Cook, el 1777. El segon va ser l'evangelista protestant John Williams que hi va deixar dos missioners de Tahaa.

Referncies.




.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47106" title="Exrcit Zapatista d'Alliberament Nacional" nonfiltered="3322" processed="3300" dbindex="18644">

L'Exrcit Zapatista d'Alliberament Nacional (EZLN en les seves sigles en castell) s un grup guerriller indgena que actua principalment a la selva Lacandona a l'estat de Chiapas (Mxic).

L'EZLN pren el nom del lder de la Revoluci Mexicana, Emiliano Zapata.

Histria.
Inicis.
L'EZLN es va formar el 17 de novembre de 1983 per la confluncia de diversos grups crtics amb el govern mexic. Durant anys l'EZLN va romandre amagat a la selva organitzant-se i elaborant un discurs poltic propi.

Entrada en escena i reivindicacions.
La seva entrada en escena es va produir coincidint amb l'entrada en vigor del Tractat de Lliure Comer de l'Amrica del Nord (NAFTA) un acord econmic d'orientaci neoliberal subscrit pels governs de Mxic, Estats Units d'Amrica i Canad el 1994.

La peculiaritat de l'EZLN es visualitzava en aquesta declaraci: Sota la consigna "Ya Basta!" (Ja n'hi ha prou! en castell), i criticant els cinc cents anys de dominaci sobre els indgenes, el grup fonamentava el seu alament armat i la seva declaraci de guerra al govern, en la seva interpretaci de l'article 39 de la Constituci Mexicana, que deien donava poder al poble per a alterar (violentament) la forma de govern, i ordenava als seus combatents que respectessin les normes de Dret Internacional i la Convenci de Ginebra.

L'article 39 de la constituci mexicana diu: La sobirania nacional resideix essencialment i originalment en el poble. Tot el poder pblic dimana del poble i s'institueix per al benefici d'aquest. El poble t, en tot temps, el dret inallienable d'alterar o modificar la seva forma de govern. L'article 39, per, s la introducci del captol de la presentaci de la forma de govern emanada del poble, establerta a l'article 40: Es voluntat del poble mexic constituir-se en una Repblica representativa, democrtica i federal, composta d'estats lliures i sobirans en tot el que cal al seu rgim intern; per units en una federaci establerta segons els principis d'aquesta Llei Fonamental la constituci. 

L'1 de gener d'aquest any, els insurgents, tapats amb els passamuntanyes de llana negra que des de llavors els identifiquen, van iniciar un aixecament armat. Baixant des de la selva Lacandona van ocupar els municipis de San Cristbal de las Casas, Altamirano, Las Margaritas, Ocosingo, Oxchuc, Huixtan i Chanal, avanant cap a la capital de l'estat, Tuxtla Gutirrez, i fent pblic un manifest conegut com la Primera Declaraci de la Selva Lacandona on exposaven les seves reivindicacions.

La primera declaraci declarava oficialment la guerra al govern mexic (de fet, s una "Declaraci de Guerra"), establien la seva intenci d'avanar militarment cap a la capital mexicana, per tal de vncer a l'exrcit mexic "alliberant la poblaci", volien realitzar un judici en contra dels membres de l'exrcit i de la policia que hagessin sollicitat suport de l'estranger, i demanaven la renncia, o deposici per fora, del llavors president Carlos Salinas de Gortari, a qui acusaven de ser dictador. (Contradictriament a l'acusaci, demanaven el suport del Congrs de la Uni i del poder judicial per forar la renncia del president, per, aquests dos poderes de govern no existirien sota un govern dictatorial). Aquestes declaracions i les seves accions armades van motivar al president a enviar l'exrcit a les zones en conflicte. Desprs de dues setmanes d'enfrontaments armats, i del crit d'alt al foc pronunciat pel bisbe de San Cristbal de las Casas, Samuel Ruiz Garca, el president Salinas va oferir el cessament al foc, va obrir les portes al dileg.

Els Acords de San Andrs.
Els dilegs van culminar amb els acords de San Andrs el 1997, que donaven autonomia i certs drets a la poblaci indgena de l'estat. Un grup de diputats de tots els partits poltics, anomenat COCOPA (Comissi per a la Concrdia i la Pacificaci), va revisar els acords i els va modificar, els quals van ser originalment acceptats per l'EZLN. El llavors president, des de 1994, Ernesto Zedillo, per, va dir que qualsevol modificaci substancial a la constituci (sobretot el dret i el grau d'autonomia de qualsevol regi) hauria de ser aprovat pel Congrs de la Uni. L'EZLN no va esperar la resoluci, potser perqu es pensava que no s'aprovaria, i va tancar les negociacions. El president va incrementar la presncia militar a l'estat de Chiapas per tal d'evitar que el moviment s'estengus a altres regions, i els zapatistes van optar per una poltica d's massiu dels mitjans de comunicaci per fer conixer les seves reivindicacions. De fet, amb un carcter innovador, l'EZLN va ser un dels primers moviments que va utilitzar internet per tal de "contrarestar" (d'acord amb el seu punt de vista) la informaci "errnia" dels mitjans de comunicaci convencionals.

Fi de les negociacions.
Afirmant que s'havien violat els acords de la taula de negociacions, l'EZLN es va replegar cap a les muntanyes, mentre que Zedillo va incrementar la presncia militar a Chiapas. Amb el tancament de les negociacions, i la pressi de l'exrcit, els zapatistes van modificar la seva declaraci de guerra original, i van declarar llavors que l'EZLN no buscava prendre el poder poltic, sin permetre que la poblaci de les zones "alliberades" pogus escollir els seus representants poltics per tal de materialitzar unes reivindicacions bsiques: treball, terra, sostre, alimentaci, salut, educaci, independncia, llibertat, democrcia, justcia i pau. No que la poblaci no pogus escollir lliurement els representats del seus municipis, dintre del context de la constituci federal, sin que buscaven que fossin els indgenes "alliberats" mateixos els electes com a representants, i que formassin part d'un govern autnom que, encara que mai no ha estat acceptat pel Congrs, s'ha perms de facto.

Les organitzacions de Drets Humans acusen a l exrcit mexic de detenir i reprimir a nombrosos simpatitzants zapatistes. Tamb es va incrementar l actuaci a la zona de diversos grups paramilitars contraris als zapatistes, sent el cas ms greu la massacre d'Acteal en qu 45 persones que assistien a missa van ser assassinades per un d aquests grups. El govern mexic (que va obrir una investigaci sobre la masacre) indica que els paramilitars sn grups illegals independents, mentre que fonts properes als zapatistes acusen al govern d haver tolerat la creaci dels mateixos.

La marxa sobre Ciutat de Mxic.
El 2000 el nou president mexic Vicente Fox, el primer president de l'oposici en 72 anys, va enviar les lleis que havien estat aprovades per la COCOPA i acceptades per l'EZLN al congrs de la Uni, tal com ho havia proms durant la seva campanya electoral. No obstant aix, els Acords van ser durament criticats pels diputats, que no acceptaven cap autodeterminaci ni autonomia de les regions zapatistes, ja que aix violava la constituci federal, i el procediment "d'elecci" dels representants indgenes no era democrtic ni estava basat en el vot secret, el qual s un dret constitucional dels ciutadans. El president Fox va reduir la presncia de l'exrcit a l'estat de Chiapas, eliminant la majoria dels bloquejos a les carreteres el 2001. Els bloquejos tenien la intenci de impedir el pas de l'exrcit zapatista a altres regions de l'estat, per mai no van impedir el pas de mercaderies ni de suport a les zones zapatistes. 

Amb aquesta oposici, el Subcomandant Marcos, i una delegaci d'EZLN, van decidir viatjar a la ciutat de Mxic, desprs de creuar set estats mexicans, i entrar, desarmats, encara que amb passamuntanyes, al Congrs de la Uni, per a demanar suport a la seva proposta original. Al comenament els diputats van dir que els dilegs tenien que fer-se cara a cara, i demanaven que per tal de parlar davant el Congrs, els zapatistes es llevessin els passamuntanyes, proposta que els zapatistes van rebutjar contundentment. No obstant aix, el Congrs va permetre que presentassin les seves propostes.  L'EZLN va defensar el seu projecte legal davant del Congrs per veu de la Comandanta Esther el 28 de mar de 2001. Tanmateix, molts diputats del partit del govern no van assistir a la sessi, en oposici a les suposades violacions legals (com ara entrar al Congrs amb passamuntanyes), i finalment, desprs que l'EZLN va retornar, a les muntanyes, les demandes indgenes no van ser del tot acollides (es van fer modificacions importants a la llei, per no es va acceptar l'autonomia de les regions zapatistes), tot i les protestes de nombrosos grups d'esquerra i de les denncies de traci llanades pels zapatistes. Ja que les modificacions no permeten l'autonomia absoluta dels pobles controlats pels zapatistes, aquesta forma de govern s constitucionalment illegal, per, el govern l'ha perms de facto. Altres grups ciutadans esperen que el prxim president (que comenar el seu perode el 2006) pugui proveir d'una soluci definitiva al conflicte. 

Una de les reformes ms importants que s es va aprovar va ser la "Llei de Drets Lingstics" que reconeix el castell i les llenges indgenes de Mxic com a "llenges nacionals", amb la "mateixa validesa", i estableix que els indgenes tenen el dret de sollicitar que els documents oficials i fins i tot els judicis siguin realitzats en llurs llenges respectives . A ms,  l'article 2 de la constituci mexicana, que definia a Mxic com a naci "pluricultural" en reconeixement dels pobles indgenes, va ser modificat per reconeixer el "dret a l'autonomia" dels pobles indgenes en diverses rees com ara la decisi de les seves formes d'organitzaci social, poltica i econmica, sota els principis de la constituci . 

Hi ha alguns sectors poltics mexicans que han suggerit que l'EZLN es converteixi en un front social (frente social), com ho van fer els grups militars de les guerres civils centreamericanes, i que participi de les discussions poltiques relacionades amb l'estat de Chiapas i els pobles indgenes de Mxic

El govern zapatista.
Des de desembre de 1994 els zapatistes s'han organitzat com a municipis autnoms, independents del govern mexic. Desprs de la marxa a la ciutat de Mxic i el seu rebuig als acords aprovats pel Congrs, aquests municipis s'han transformat en "juntas", les quals implementen programes comunitaris per a la producci d'aliments, aix com un sistema escolar i de sanitat independent, les quals depenen del suport estranger. Aquestes "Juntas de Buen Gobierno" (Juntes de Bon Govern), estan formades per representants dels municipis autnoms i sn supervisades per l'EZLN, sota el lema de "mandar obedeciendo", manar obeint. Aquests municipis autnoms sn tolerats pel govern; han estat acceptats de facto, que no pas de juri, ja que la constituci no permet cap govern independent del govern federal. Els governs zapatistes no fan cap cobrament d'imposts als seus habitants; per, els zapatistes decideixen, per mitj d'assemblees, quines feines comunitries s'han de realitzar. Si un indgena es refusa a participar, no es considerat zapatista, i per tant no rep els beneficis comunitaris; per exemple, ha de pagar per a obtenir medicina de les farmcies. Els representants de les "juntas" no sn electes, sin que s un poder rotatiu que permet la participaci de tots els membres de la comunitat.

Iniciatives internacionals.
L'EZLN ha utilitzar amplament els mitjans de comunicaci per fer conixer les seves propostes i reivindicacions. Els seus esforos, per, estan concentrats en atreure l'atenci dels mitjans de comunicaci estrangers, principalment europeus i, llevat de fer pblics els seus comunicats a alguns peridics i revistes poltiques d'esquerra, no han tingut una presncia considerable als mitjans mexicans.

L'alament zapatista del primer de gener de 1994 ha estat vist per molts com un dels orgens del moviment antiglobalitzaci. La solidaritat internacional de part dels grups d'esquerra internacionals amb les seves reivindicacions ha estat constant i intensa arreu del mn. Milers de persones s'han desplaat al llarg d'aquests anys a Chiapas per donar-lis suport.

De fet, l'abril de 1996 els zapatistes van organitzar a la poblaci sota el seu control de La Realidad el "Primer Encuentro Continental Americano por la Humanidad y contra el Neoliberalismo", un frum de debat internacional que molts han vist com un antecedent directe del Frum Social Mundial de Porto Alegre.

Recentment, desprs d'haver realitzat una autocrtica sobre els encerts i els errors del moviment, els zapatistes estan aprofitant la pre-campanya de les eleccions presidencials de Mxic per fer sentir les seves reivindicacions i criticar els diversos candidats.

La societat mexicana i les controvrsies del moviment zapatista.
El moviment zapatista ha tingut, indubtablement, un efecte en la societat mexicana i la seva conscincia social. La majoria dels mexicans consideren que els reclams dels indgenes sn justs, ja que han estat maltractats i ignorats al llarg de la histria, i avui dia, les regions de Chiapas encara sn les ms pobres de Mxic i les menys desenvolupades. No obstant aix, la societat est dividida respecte al moviment armat. Alguns punts de controvrsia han estat:

 L'obtenci de recursos i armament de l'estranger, aix com la presncia de ciutadans estrangers, han estat criticats com una intervenci illegal i injusta en afers nacionals. Molts estrangers s'han involucrat en les manifestacions dels zapatistes, i alguns han estat deportats per les autoritats mexicanes;
 Les regions autnomes han deixat de ser productives. Els indgenes zapatistes es dediquen al moviment armat i a les activitats comunitries, la qual cosa ha provocat que els productes agrcoles bsics de la zona siguin escassos o que els preus n'hagin pujat considerablement, com ara el formatge, la llet i el caf, afectant l'economia d'altres comunitats indgenes no zapatistes de la regi. Aix, l'economia de l'estat ha estat danyada, i molts productes bsics s'han d'importar d'altres estats. A ms el govern no pot donar recursos a la regi controlada pels zapatistes (i per tant depn completament de les ONGs internacionals i de les seves prpies activitats comunitries).  La infraestructura educativa i de sanitat no s'ha pogut desenvolupar; altres zones de Chiapas no zapatistes han rebut el suport federal, i s'hi han comenat programes de desenvolupament econmic. D'acord al Banc Mundial la pobresa rural a nivell nacional s'ha reduit considerablement, de ms del 40% al 27% durant el perode 2001-2004. ;
 Hi ha mexicans que creuen que l'EZLN vol ser simplement una veu de protesta, encara que no vol ms enfrontaments armats, no vol dialogar per tal de resoldre la situaci legal de les comunitats zapatistes. Originalment, l'EZLN havia criticat el partit original en el poder, el Partit Revolucionari Institucional el 1994, i demanaven una transici; amb la transici poltica, no va acceptar cap proposta del Partit Acci Nacional i de Vicente Fox ni els acords finals de la COCOPA aprovats pel Congrs, encara que conserven autonomia de facto; finalment han criticat severament al partit d'esquerra que els havia donat suport al llarg del moviment, el Partit de la Revoluci Democrtica, i al seu candidat presidencial el qual s el favorit per a les eleccions del 2006.

Enllaos externs.
 Plana web sobre l'EZLN;
 Plana web de l'Observatori de Solidaritat de la Universitat de Barcelona sobre el conflicte de Chipas;
 Collectiu de Solidaritat amb la Rebelli Zapatista (BCN);
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47108" title="Hanoi" nonfiltered="3323" processed="3301" dbindex="18646">



Hanoi s la capital del Vietnam. El nom de Hanoi significa "la ciutat enll del riu". Va ser la capital de Vietnam del Nord des de 1954 a 1976. L'any 2004 tenia una poblaci de 4.100.000 habitants.

Est situada a la banda dreta del "Riu Roig " a 212' de latitud Nord i 10551' de longitud Est. 

La ciutat al llarg del temps ha canviat varies vegades de nom un d'ells va ser "Tonkn" que ara es refereix a la regi nord del Vietnam.

El 1408, Vietnam va ser envait per tropes xineses de la Dinastia Ming i deu anys desprs va ser alliberat per "Le Loi" fundador de la dinastia vietnamita "Le", que don el nom de " ng Kinh"  a la capital (coneguda pels europeus com Tonkin). El 1831 la dinastia vietnamita Nguyen va canviar el nom anterior per l'actual "H N i".

La ciutat va ser ocupada pels francesos el 1873 i va esdevenir la capital de l'Indoxina francesa el 1887. El 1940, durant la Segona Guerra Mundial va ser ocupada pels japonesos i alliberada el 1945. Del 1946 al 1954 va ser l'escenari de combats entre els francesos i les forces del Viet Minh. Durant la Guerra del Vietnam era la capital de Vietnam del Nord i va ser bombardejada diverses vegades.

Des del 2 de juliol de 1976, arran de la reunificaci del pas, s la capital de Vietnam.

s el centre poltic i econmic del Vietnam, compta amb un aeroport internacional i una xarxa de carreteres, ferroviria i de ponts que est en deficients condicions per causa de les guerres i la depressi econmica del pas.

 Llocs d'inters .
Van Mieu (temple de la literatura, que els francesos anomenaven  pagode des corbeaux (pagoda dels corbs );
Chua Mt Ct (la pagoda amb el piliar nic) ;
Temple de Quan Thanh (que els francesos anomenaven  pagoda del Gran Buddha );
El museu d'histria;
El museu de belles arts;
El museu d'etnologia;
La torre de la Bandera;
L'antic institut Albert-Sarraut;
El petit Llac (Hoan Kiem, llac de l'espasa restituda);
La catedral de Sant-Josep (Nha Tho en vietnamita);
El carrer Trang Tien (ex rue Paul-Bert);
El pont Long Bien (ex-pont Doumer, que ha resistit a tots els bombardejos) ;
L'Hotel Sofitel Mtropole (edificat el 1905 i renovat el 1995, que va participar a la histria de la ciutat);
L'pera, cpia del palau Garnier de Pars;
El Gran Llac (llac de l'Oust, H Tay);
Les villes colonials del carrer Phan Dinh Phung (ex boulevard Carnot) (principalment ambaixades);
La casa i el mausoleu del president Ho Chi Minh. ;

 Canvis en els noms dels carrers.
 o  Rue de la soie ;
Duy Tn  Route de Hu  ;
Gai   rue du Chanvre ;
Hai B Tr ng  boulevard Rollandes ;
Hm Long  boulevard Doudard de la Gre ;
Hng Bi  boulevard Dong Khanh ;
Ch  C  rue de la Laque ;
Chu V n An  rue Vallenhoven ;
L Thi T   rue de l'amiral Courbet  ;
L Th  ng Ki t boulevard Carreau ;
M  rue du Cuivre ;
Nguy n Thi H c  rue Duvillier ;
Qun S   rue Richaud ;
Quan Thnh avenue Grand Bouddha ;
Quang Trung  boulevard Jaureguiberry  ;
Ty H   square Eckert  ;
Ty S n  square Simoni ;
Tr n H ng   o boulevard Gambetta ;
Trng Ti n  rue Paul-Bert;

 Bibliografia .
Joan-Daniel Bezsonoff, Les rambles de Saigon Philippe Papin, Histoire de Hanoi ;
Paula Delsol, Adieu et merci ;
Yveline Feray, Dix mille printemps;
Rgine Deforges, Rue de la Soie ;
Lucien Bodard, La guerre d'Indochine ;















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47113" title="Renda Nacional Bruta" nonfiltered="3324" processed="3302" dbindex="18647">
La Renda Nacional Bruta (RNB), o Ingrs Nacional Brut, anteriorment Producte Nacional Brut s un mesurament de l'economia  basat en el valor total dels bns i serveis finals produts en un any pels ciutadans d'un pas (s a dir, els nacionals). A diferncia del Producte Intern Brut (PIB), aquest mesurament es basa en a qui pertanyen els factors de la producci, i no el lloc on es realitza la producci. La Renda Nacional Bruta, per tant, inclou la renda neta que rep un pas per les inversions a l'estranger (en salaris dels seus ciutadans que viuen a l'estranger, o els guanys d'una companyia nacional operant a un altre pas) i exclou la renda que reben les companyies i ciutadans estrangers que treballen dins del seu territori. 

Sovint, els clculs de la RNB es realitzen en moneda local i es converteixen a dlars nord-americans corrents, i no pas en paritat de poder adquisitiu. El Banc Mundial fa s del "Mtode d'Atlas", per fer la conversi. El Mtode d'Atlas utilitza un terme mitj de les taxes de canvi de les monedes per tal de suavitzar-ne els efectes de les fluctuacions transitries o temporals. El Banc Mundial prefereix l's del RNB al PIB per a fer comparacions de la grandria de les economies de diferents estats i l'utilitza per classificar-los en pasos de renda alta, mitjana o baixa. Ats que utilitzen el "Mtode d'Atlas", aquesta classificaci i el mesurament de la RNB s un bon indicador per a la presa de decisions quant als prstecs que realitza la instituci, ja que elimina les fluctuacions de curt-termini. 

El RNB per cpita, o renda per cpita s simplement la divisi de la RNB total d'un pas entre la poblaci total que hi viu, i representa la renda mitjana d'una persona del pas o territori. 
 
Vegeu tamb.
 Producte Interior Brut;
 Macroeconomia;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47115" title="Rodrigo Borja Cevallos" nonfiltered="3325" processed="3303" dbindex="18648">
Rodrigo Borja Cevallos (Quito, Equador, 19-06-1935), poltic equatori. President de l'Equador (10-08-1988   10-08-1992).

Borja fou el fundador i un dels idelegs principals del partit Izquierda Democrtica (format el 1970), i en fou el seu candidat a la presidncia  el 1978, el 1984, el 1988 i el 1998. L'agost de 1988 guany les eleccions i fou proclamat president. En la seva victria influ el fet de trobar-se lliure de sospites de corrupci i representar, en certa manera, una mena nova de poltic, menys populista i ms professional.

Va trobar una situaci econmica molt difcil. El daltabaix de diversos sectors de l'economia durant el govern de Len Febres-Cordero es va deure a la brusca baixa del preu del barril del petroli al mercat internacional, al terratrmol que va ocasionar la suspensi de les exportacions petrolieres durant cinc mesos, a l'adopci de poltiques neoliberals i a una poltica de despesa pblica irresponsable. L'Equador es trobava en una crisi de valors poltics, constitucionals i tics com a resultat d'una administraci qualificada de dictadura civil per l'expresident Osvaldo Hurtado.

El sistema de minidevaluacions establert pel nou govern va tenir diverses virtuts: va revertir el caos monetari vigent fins a 1988, va aconseguir mantenir un tipus de canvi real ms competitiu i va corregir els desfasaments. Les exportacions de flors, mel, pinya americana, tabac i productes industrialitzats van crixer un 25 per cent el 1991 respecte del 1990. Es va estimar que per a finals de 1992 les exportacions globals arribarien a una mica ms de tres mil milions de dlars.

Malgrat aquests xits, la inflaci va arribar al 75,6 % de mitjana anual i al 99 % de mitjana el mar de 1989. El Govern no va poder baixar el ritme del creixement de la inflaci a un 30 per cent anual com havia proms. Aix hipotec les promeses de reformes socials que en bona mesura li havien donat el govern. Els nivells de misria, indigncia, desnutrici i desocupaci van assolir els nivells ms alts des de 1982. Malgrat accions socials considerables (programes d'alfabetitzaci, obres pbliques, hospitals, vivendes) els estralls causats per la inflaci van minar la popularitat del president i el seu partit. Aquesta impopularitat es va manifestar en les eleccions a diputats, alcaldes i prefectes provincials de juny de 1990, en les quals van triomfar els partits de l'oposici. En les segents eleccions presidencials de 1992, Borja va ser derrotat per Sixto Durn Balln, del partit Unin Republicana.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47116" title="Llum fluorescent" nonfiltered="3326" processed="3304" dbindex="18649">


Un llum fluorescent, lmpada de descrrega o lmpada de llum freda, anomenat normalment fluorescent, est format per un tub o bulb de vidre fi revestit interiorment amb un recobriment que cont fsfor i altres elements que emeten llum al rebre una radiaci ultraviolada. El tub cont una petita quantitat de vapor de mercuri i un gas inert, habitualment arg tot aix a una pressi lleugerament inferior a l'ambient. Aix mateix, en els extrems del tub existeixen dos filaments de tungst.

Per tant, la fluorescncia s l'emissi de radiaci per toms o molcules que han estat excitats per absorci de fotons (usualment ultraviolada).

Avantatges.
L'avantatge dels llums fluorescents envers una bombeta d'incandescncia es que t un rendiment llumins molt ms alt:



L'altre avantatge s que la seva vida til s tamb millor, de l'ordre de 5000 hores.

Pgines relacionades.
Llum;
Encebador;
Reactncia;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47120" title="Les Ordres" nonfiltered="3327" processed="3305" dbindex="18650">
Les Ordres (o les Ordes) s un nucli de poblaci del municipi d'Aiguamrcia, a l'Alt Camp. Est situat al nord-oest del terme, a la carretera local que l'uneix amb la nacional C-37, prop del Pont d'Armentera.

s una petita agrupaci d'antigues masies molt properes les unes a les altres, una de les quals es dedica al turisme rural i una altra a la producci agrcola ecolgica. L'any 2005 tenia 8 habitants.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47123" title="Cas nominatiu" nonfiltered="3328" processed="3306" dbindex="18651">

El cas nominatiu s un cas gramatical per als noms. Alguns escriptors en llengua anglesa usen el terme cas subjectiu en lloc de nominatiu, per a remarcar les diferncies entre el nominatiu bsic i la manera com s'utilitza en angls.

El nominatiu marca, generalment, el subjecte d'un verb o el seu atribut. El cas nominatiu es troba al llat i al grec, entre altres llenges. En catal, el nominatiu noms es reflecteix, com els altres casos llatins, en els pronoms personals (jo, tu, ell/ella, nosaltres, vosaltres, ells/elles). Quant a la primera i la segona persona del plural, la terminaci "-altres" s caracterstica del nominatiu i s'afeg durant l'edat mitjana quan feien de subjecte. D'aqu l'oposici nosaltres/nos i vosaltres/vos.

El nominatiu s la forma ms com i natural per a certes parts de la parla, tals com els noms, adjectius, pronoms i menys sovint els numerals i els participis, i a vegades no indiquen cap relaci especial amb altres parts del discurs. Per tant, en algunes llenges el cas nominatiu no est marcat, s a dir, s l'arrel de la paraula mateixa.

En llenges nominatives absolutives, el cas nominatiu marca el subjecte d'un verb transitiu o el subjecte voluntari d'un verb intransitiu, per no un subjecte involuntari d'un verb intransitiu (pel qual s'utilitza el cas absolutiu).









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47124" title="El Pla de Manlleu" nonfiltered="3329" processed="3307" dbindex="18652">
El Pla de Manlleu s un poble del municipi d'Aiguamrcia, a l'Alt Camp. Est situat a l'extrem oriental del terme, a la riba dreta de la riera de Marmellar, afluent del riu de Foix, i al nord-est de la serra del Montmell. 

L'any 2006 tenia 134 habitants. Est comunicat per carreteres locals amb Santes Creus (a travs de les Pobles), Vila-rodona (a travs d'Aiguaviva) i Sant Jaume dels Domenys.

s de formaci relativament recent, tot i que est voltat de diverses masies la majoria de les quals conserven restes medievals. En una d'aquestes masies hi ha un celler per a l'elaboraci de vins i caves i una altra est dedicada al turisme rural.

Al sud-oest del poble, enmig del bosc, es troba la capella romnica de Sant Miquel, del segle XIII.

En part, el Pla de Manlleu es va formar amb famlies procedents del nucli, ara abandonat, de Selma, proper al poble. Selma va ser el cap d'una comanda templera i, ms tard, arran de la dissoluci de l'orde, hospitalera. En aquest llogaret hi podem trobar les runes de l'antic castell i les de l'esglsia gtica de Sant Cristfol.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47125" title="Selma" nonfiltered="3330" processed="3308" dbindex="18653">
Selma s un antic poble del municipi d'Aiguamrcia, a l'Alt Camp, situat a 743m d'altitud, a la part oriental del terme, sota el puig de les Forques. Est presidit per les runes del castell de Selma i de l'esglsia parroquial de Sant Cristfol, d'estil gtic.

El castell s esmentat per primera vegada l'any 977. El 1142 fou concedit a l'orde del Temple; el 1171 el bisbe de Barcelona va donar als templers tamb la parrquia, amb qu fou creada la comanda de Sant Cristfol de Selma. Arran de la dissoluci de l'orde (1312), el castell va passar als cavallers hospitalers del Priorat de Catalunya, que hi van mantenir la comanda fins al final del segle XVIII. D'en del segle XV, el castell tenia els mateixos comanadors que Vallmoll i Puigpelat. 

El 1358, al terme de Selma hi havia 49 cases, la major part de les quals es trobava al poble del Pla de Manlleu, uns quilmetres a l'est. Quan Selma es va anar despoblant, els seus habitants es van traslladar al Pla. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47127" title="Hiperhidrataci" nonfiltered="3331" processed="3309" dbindex="18654">
La hiperhidrataci s una condici mdica tamb coneguda com intoxicaci aqutica en qu la consumici d'aigua per part d'un individu s excessiva. Una persona amb dos ronyons sans pot depurar un mxim d'un litre i mig per hora. Les conseqncies ms importants d'aquest sobreconsum sn la hiponatrmia (reducci de sodi dins el plasma degut a la dissoluci) i una supressi de la producci de l'hormona antidirtica. La hiponatrmia extrema (amb nivells de sodi al plasma inferiors a 100 mmol/L) condueix generalment a edemes cerebrals, espasmes, coma i mort.

Tot i que la hiperhidrataci condueix inevitablement a la hiponatrmia, les dues condicions sn de fet diferents; la hiponatrmia pot succeir en absncia d'un consum elevat d'aigua, per exemple sota condicions tal com la diarrea, quan el cos elimina sodi en excs).

Algunes vctimes famoses d'hiperhidrataci inclouen na Leah Betts i n'Anna Wood (ambdues moriren), la competidora de la Marat de Boston Cynthia Lucero (tamb mor) i l'atleta Craig Barrett (es salv). En un cas molt mediatitzat de bullying en fraternitats universitries, l'alumne de la Chico State University Matthew Carrington va ser presumptament forat per quatre membres de la Chi Tau House a beure quantitats excessives d'aigua, mentre feia calistniques en un soterrani fred, com a part d'uns ritus d'iniciaci. Va perdre el coneixement i va morir d'una fallida cardaca a causa d'hiperhidrataci.

Molts casos d'hiperhidrataci estan relacionats amb el consum de drogues, en especial de MDMA (ms coneguda com a xtasi); mentre els mitjans de comunicaci presenten aix com una sobredosi pot ser que en realitat sigui una reacci idiosincrtica (potser una conseqncia involuntria d'un consell que diu que s'ha de beure molta aigua quan es consum droga), relacionant-ho amb la hipertrmia.

Prevenci de la hiperhidrataci.
La set no s un bon indicador del nivell d'hidrataci d'una persona. El millor indicador s el color de la orina. La orina hauria de ser d'un color groc clar, acostant-se a transparent. Un color groc una mica ms fosc indica deshidrataci. Una orina completament incolora pot indicar hiperhidrataci. Suar durant una activitat fsica redueix tant el sodi com l'aigua del cos. Recuperar aigua sense recuperar sodi pot portar a un perills desequilibri, i viceversa.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47129" title="Sant Cebri de Lled" nonfiltered="3332" processed="3310" dbindex="18655">
Antic poble de masies disseminades situat al mig del masss de les Gavarres, a uns 300 m d'altitud. Al seu minscul "nucli urb" hi trobem la parrquia i el Mas Aldrich de la Plaa, situats a ponent de la plaa pblica. A 200 m a ponent, a la vora de l'antic cam Reial de Sant Sadurn, es troba el Mas Mart Vell. Al voltant d'aquest nucli hi han nombrosos prats (antics camps de conreu) i es gaudeix d'una panormica excepcional sobre l'Empord des del cap Norfeu fins a Begur, passant pel golf de Roses, masss del Montgr i Illes Medes.

A l'esglsia parroquial es veneraven els Sants Metges Cosme i Dami, motiu pel qual el lloc es popularment ms conegut pel nom de "Els Metges". A ms de complir les seves funcions religioses era el lloc on es reunia la "Universitat" del poble, antic consell dels caps de casa, precedent dels actuals Ajuntaments. T la nau romnica per al segles XVI-XVII es va construir l'actual campanar, l'absis poligonal i les capelles laterals. La porta actual es frontal i porta la data 1588 a la seva llinda. S'hi accedeix des del cementiri.

El Mas Aldrich de la Plaa va donar al poble alguns dels seus capellans al segle XVII, com Dami i Bernat Aldrich, qui va fundar un Benefici en favor de les noies casaderes del lloc.

El Mas Mart Vell va ser el foc de la famlia homnima des del segle XIII fins al XX, essent els batlles de la famlia de Mont, cavallers probablement del Senyor de Crulles. El ttol de la "Batllia de Sach" va ser adquirit per Guillem Mart al Magnfic Guillem de Mont a l'any 1366. Baixant per un cam que surt del nucli parroquial en sentit nord arribem a un prat on es troben les restes de "Can Mont".

Malgrat disposar actualment noms de 7 habitants, aquest poble va tenir una poblaci fora important a l'edat mitjana i al segle XIX. Al 1787 hi havien 140 habitants. La superfcie de bosc era menys extensa i hi havien ms conreus, bsicament de cereals, vinya i avellanes.

Altres masos de famlies originries del lloc que encara hi podem trobar sn el Mas Aldrich del Mas (actualment conegut per Can Cass), el Mas Barcel, el Mas Castell i el Mas Costa. A prop de les runes del Mas Noguer (que va pertnyer a la casa de Mont, essent la masia encara actualment localitzada de la que es tenen dades ms antigues) hi havia un mol de vent.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47133" title="Estat d'Esprito Santo" nonfiltered="3333" processed="3311" dbindex="18656">

Esprito Santo s un estat del Brasil localitzat al sud-est del pas. Limita amb Minas Gerais a l'oest, amb Rio de Janeiro al sud, amb Bahia al nord i amb l'oce Atlntic a l'est. Ocupa una rea de 46,184 km2. La capital s Vitria. Als nadius de l'estat d'Esprito Santo se'ls anomena capixabas.

 Geografia .

La seva superfcie de 45.597 km s semblant en grandria a la d'Estnia. En ella es troba una varietat d'hbitats, incloent la plana costanera, llacs, una varietat de formacions de muntanyes, boscos de muntanya, manglars i molts altres.

Clima.

El clima del estat d'Esprito Santo s sec en general, i calent al nord del Riu Doce. El clima de muntanya s ms fred arribant al clima tropical d'altitud en les regions ms altes, com l'oest i el sud-oest. El clima predominant en les planes costaneres s el tropical, tendint al tropical sec en el nord. En general l'estiu s plujs i l'hivern s sec.

 Topografia .


L'estat pot ser dividit en dues rees: la plana costanera, i les muntanyes interiors, que formen la serra. La part ms alta de la serra crids Serra del Capara. En seu punt ms alt (la muntanya Pico da Bandeira) aconsegueix a 2.890 m d'altitud.

Rius i llacs.

El principal riu de l'estat s el Riu Doce. Altres conques hidrogrfiques importants inclouen el riu Santa Maria, que recull els rius de l'rea nord dels quals desbocan en la badia de Vitria.

L'estat t unes 26 llacunes, prximes a les marges del riu Doce. La ms important d'elles s la Llacuna Juparan.


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47140" title="Ovidi" nonfiltered="3334" processed="3312" dbindex="18657">



Publius Ovidius Naso (Sulmona al pas dels pelignes, el 20 de maig del 43 aC - Tomis, actual Constanta, l'any 17), poeta rom conegut en el mn catalanoparlant com Ovidi, va escriure sobre temes d'amor, dones abandonades i transformacions mitolgiques. Se'l compta, junt amb Virgili i Horaci, com un dels tres poetes per excellncia de la literatura llatina. Ovidi va ser mpliament considerat el ms gran mestre del dstic elegac. La seva poesia, molt imitada durant el final de l'Edat Antiga i l'Edat Medieval, va tenir una influncia decisiva en l'art i literatura d'Europa durant molts segles.

Ovidi escrivia en dstics elegacs amb noms dues excepcions: la seva Medea perduda, els dos fragments de la qual que es conserven estan en trimetres imbics i en anapests, respectivament, i les seves grans Metamorfosis, que va escriure en hexmetres dactlics, el metre de lEneida de Virgili i l'pica d'Homer. Ovidi ofereix una pica diferent a la dels seus predecessors, una histria cronolgica del cosmos des de la creaci fins al seu propi dia, incorporant-hi molts mites i llegendes sobre transformacions sobrenaturals prpies de les tradicions grega i romana.

 Biografia .

Era descendent d'una famlia dequites per amb una riquesa moderada. Igual que el seu germ Luci, que era un any ms gran, fou destinat a l'advocacia i va rebre acurada educaci. Va estudiar retrica amb Aureli Fusc i Porci Latr i aviat va mostrar el seu geni per l'oratria. 

El seu para va decidir no obstant que no continus els estudis ja que el necessitava  per obtenir ms ingressos per a la famlia, per la mort del seu germ als 20 anys, va apaivagar aquesta oposici ja que el patrimoni era suficient per a un nic fill.

Va estudiar a Atenes on va aprendre el grec i va tornar a Roma on fou advocat per sense massa perseverana. 

Fou llavors triumviri capitales, com a cap de presons i jutge de causes menors entre esclaus i persones de rang inferior. Desprs va passar al tribunal dels centumviri de causes testamentaris i algunes criminals; ms tard fou decemviri, president de les corts dels centumviri.

El pare li va buscar una esposa per la uni fou de curta durada i se'n va divorciar; una segona esposa tamb escollida pel pare, va seguir el mateix cam; va tenir una amant, molt probablement de la famlia imperial, de la que segurament parle a les poesies i que s'ha dit que podria ser Jlia (filla d'August) cosa bastant improbable ja que aquesta estava desterrada des de l'any 2 aC i l'afer es devia destapar cap a l'any 8; desprs del seu afer es va casar amb una tercera dona, aquesta vegada elegida per ell mateix, de la famlia Fbia; havia tingut una filla, i un altre filla, Perilla va nixer del seu tercer matrimoni (Perilla es va casar dos vegades i va tenir un fill de cada marit).

August va exiliar Ovidi l'any 8 a Tomis, a la costa del Mar Negre, per raons que ens sn desconegudes. Ovidi mateix va escriure que va ser a causa d'un error i un carmen. L'error en s s incert. Ovidi podria haver tingut un afer amb una dona de la famlia d'August, o podria haver ocultat informaci d'un afer tal. El carmen, tanmateix, s molt probablement lArs Amatoria, un poema didctic que oferia consells amorosos als homes i dones romans, i que portava uns quants anys en circulaci.

Va ser durant aquest exili que Ovidi va escriure dues colleccions ms de poemes, les Tristia i les Epistulae ex Ponto, que illustren la tristesa i desolaci lluny de Roma. Tot i que era amists amb els nadius de Tomis, encara frisava per Roma i per la seva estimada tercera esposa. Molts dels poemes estan dirigits a ella, per tamb a August, a qui anomena Csar i a vegades Du, a vegades a ell mateix, i a vegades feia cartes als poemes mateixos, cosa que expressa la seva profunda solitud. Els famosos dos primers versos de les Tristia demostren la misria del poeta des del comenament:

Parve -- nec invideo -- sine me, liber, ibis in urbem:;
ei mihi, quod domino non licet ire tuo! ;

Petit llibre -- i no et retindr -- anirs a la ciutat sense mi:;
Ai las per mi, perqu al teu mestre no li s perms anar-hi!;

Ovidi va morir a Tomis desprs de quasi deu anys d'exili.

Treballs.
Existents i considerats generalment autntics, amb les dates aproximades de publicaci.
 (10 aC) Amores ('Els Amors'), 5 llibres, sobre "Corinna", anti-matrimoni (revisat en 3 llibres al voltant de l'any 1);
 (5 aC) Heroides ('Les Herides'), o Epistulae Heroidum ('Cartes de les Herones'), 21 cartes (les cartes de la 16 a la 21 van ser composades entre l'any 4 i el 8);
 (5 aC) Remedium Amoris ('El remei de l'amor'), 1 llibre;
 (5 ac) Medicamina Faciei Femineae ('Els cosmtics facials femenins' o 'L'art de la bellesa'), en queden 100 versos;
 (2 aC) Ars Amatoria ('L'art d'estimar'), 3 llibres (el tercer dels quals escrit una mica ms tard);
 (8) Les Metamorfosis o Metamorphoseon Libri XV, en 15 llibres;
 (9) Ibis, un nic poema;
 (10) Tristia o Tristieum libri V, 5 llibres;
 (10) Epistolarum ex Ponto Libri IV ('Cartes des del Pont'), 4 llibres;
 (12) Fasti ('Festes'), 6 llibres que tracten els sis primers mesos de l'any i ofereixen informaci nica sobre el calendari rom;

Perduts o considerats falsos.
 Medea, una tragdia perduda sobre Medea.
 un poema en gtic, la llengua de la Dcia on n'Ovidi estava exiliat, que no es parla en l'actualitat (i possiblement fictcia);
 Nux ('El Noguer');
 Consolatio ad Liviam Augustam ('Consolaci a Lvia Augusta');
 Haleutica o Haleuticon ('Sobre la pesca') - se sospita que fos fals, un poema que alguns han identificat amb l'altrament perdut ltim poema del mateix nom escrit per n'Ovidi.

Influncies.

Especialment amb l'episodi d'Apollo i Dafne de Les Metamorfosis, per tamb amb moltes parts de la seva obra, Ovidi ha influt molts artistes posteriors, com per exemple en Sandro Botticelli o en Gian Lorenzo Bernini (vegeu Apollo i Dafne).

Enllaos externs.

Un passatge de "Les Metamorfosis" en catal;
Latin Library: Ovidi Amores, Ars Amatoria, Epistulae ex Ponto, Fasti, Heroides, Ibis, Metamorphoses, Remedia Amoris, Tristia.
Un bust d'Ovidi;
University of Virginia, "Ovid Illustrated: The Renaissance Reception of Ovid in Image and Text";
;
 Multilingual Translation;
schueler-latein.de;
 Latin and English translation;
 Perseus/Tufts: P. Ovidius Naso Amores, Ars Amatoria, Heroides (on this site called Epistulae), Metamorphoses, Remedia Amoris. Enhanced brower. Not downloadable.
 Sacred Texts Archive: Ovid Amores, Ars Amatoria, Medicamina Faciei Femineae, Metamorphoses, Remedia Amoris. ;
 The Metamorphoses of Publius Ovidius Naso; elucidated by an analysis and explanation of the fables, together with English notes, historical, mythological and critical, and illustrated by pictorial embellishments: with a dictionary, giving the meaning of all the words with critical exactness. By Nathan Covington Brooks. Publisher: New York, A. S. Barnes & co.; Cincinnati, H. W. Derby & co., 1857 (a searchable facsimile at the University of Georgia Libraries; DjVu & layered PDF format);
 Original Latin only;
 Latin Library: Ovid Amores, Ars Amatoria, Epistulae ex Ponto, Fasti, Heroides, Ibis, Metamorphoses, Remedia Amoris, Tristia.
 Gutenberg Project: Fasti With introduction and extensive notes in English by Thomas Keightley. Plain text version.
 Works by Ovid;
 English translation only;
 New translations by A. S. Kline Amores, Ars Amatoria, Epistulae ex Ponto, Fasti, Heroides, Ibis, Medicamina Faciei Femineae, Metamorphoses, Remedia Amoris, Tristia with enhanced browsing facility, downloadable in HTML, PDF, or MS Word DOC formats. Site also includes wide selection of works by other authors.
 Two translations from Ovid's Amores by Jon Corelis.;
English translations of Ovid's Amores with introductory essay and notes by Jon Corelis;
 Perseus/Tufts: Commentary on the Heroides of Ovid;
 SORGLL:  Ovid, Metamorphoses VIII, 183-235, (Daedalus & Icarus); read by Stephen Daitz;


 Vegeu tamb .
Acis;
































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47141" title="Les Pobles" nonfiltered="3335" processed="3313" dbindex="18658">

Geografia:
 les Pobles s el nucli ms habitat del municipi d'Aiguamrcia.
 les Pobles s un nucli dispers de vora mar al municipi de Mont-roig del Camp.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47149" title="Pedra calcria" nonfiltered="3336" processed="3314" dbindex="18661">
La pedra calcria s una roca sedimentria amb un contingut per sobre del 30% de carbonat de calci.

Formes minerals.
Calcita, Aragonita, Dolomita.   

Impureses.
Les principals impureses que cont la pedra calcria sn els silicats, argila, fosfats, carbonat de magnesi, guix, glauconita, fluorita, xid de ferro i magnesi, sulfats, siderita, dolomita i matria orgnica entre altres.

El color d'aquestes roques passa de blanc a negre podent sser gris. Moltes presenten tons vermellosos, grocs, blau o verd segons el tipus o quantitat d'impureses que continguin.

Formaci.
Normalment es formen per acumulaci d'organismes inferiors o precipitaci de carbonat de calci en forma de bicarbonats principalment en el medi mar. Tamb poden trobar-se en el subsl en coves en forma d'estalactites i estalagmites.

Usos.
Producci del ciment Portland;
Producci de cal (CaO);
Correcci del pH de les terres cides en l'agricultura;
Producci del guix per escriure en les pissarres. Fundent en metallrgia;
Fabricaci de vidre;
Com a pedra en la construcci s'ha fet servir tradicionalment en el mn rural per fer marges de pedra seca i les cases de pags. T l'avantatge de ser molt comuna i l'inconvenient principal n's el pes;
Com a pedra ornamental sobretot en forma de marbre;


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47150" title="Estam" nonfiltered="3337" processed="3315" dbindex="18662">



L'androceu (del llat androceum, que designava un lloc destinat als homes) s el conjunt dels estams, que sn els rgans reproductors de la flor que generen les gmetes mbils. s el conjunt d'estams formats cadascun per l'antera i el filament. Cada antera consta de dues teques unides per un teixit estril anomenat connectiu que serveix de suport al filament. A cada teca hi ha dos sacs pollnics que contenen el pollen. Algunes flors, a ms dels estams normals, frtils, en tenen d'altres d'estrils i a vegades fora modificats o transformats en esquames o nectaris; aquestes estructures sn conegudes pel nom d'estaminodis. Quan els estams sn madurs, es produeix la dehiscncia de les anteres, procs d'obertura que permet sortir els grans de pollen. Aquest fenomen pot tenir lloc per una fenedura al llarg de cada teca (longitudinal), per porus apicals (poral) o a travs de petites finestres (per ventalles o ventalloles).

L'estam o els estams  constitueixen l'androceu, s a dir, s l'rgan mascul d'una flor.

El pollen s el responsable de la fecundaci de l'vul de dins l'ovari. Aquest procs pot tenir lloc al cap d'un breu perode de temps de la pollinitzaci (al cap de l'hora en l'ordi) o al cap d'uns mesos (l'avellaner s pollinitzada al final de la tardor i la fecundaci no es realitza fins a la primavera segent).

Estructura.
Generalment l'estam est compost per dues parts ben delimitades: un filament, d'ordinari llarg i prim que s fa de suport, i les anteres, la part frtil amb els sacs pollnics amb pollen a la part superior.

L'antera normalment cont dues parts (teques) i cadascuna dos sacs de pollen anomenats microesporangis o sacs pollnics.

Quan el pollen s madur, la pared de l'antera s'obre per una obertura longitudinal o per un porus i s'allibera al pollen, que pot ser transportat pel vent, l'aigua o animals (principalment insectes) a la superfcie receptiva del carpel (pistil) de la mateixa o una altra flor.

Classificaci dels estams.
Els estams que se situen enfront dels ptals s'anomenen opositiptals i els que hi alternen, alterniptals. Semblantment, i respecte dels spals, els estams poden ser opositispals o alternispals. Si els estams no sobresurten respecte de la corolla, s'anomenen inclusos. Si la depassen, exserts.

Els grans de pollen poden dispersar-se per unitats independents (mnades), en grups de quatre (ttrades) o en grups ms nombrosos (polades). En alguns casos particulars, com els de les orqudies, tots els grans de pollen d'un sac pollnic sn reunits en una estructura anomenada pollini.

Segons disposici.
 Opositiptals: si se situen enfront dels ptals.
 Alterniptals: si hi alternen.

Segons si estan o no soldats pels seus filaments.
 Lliures: si entre ells no estan soldat. ;
 Monadelf: dit de l'androceu que presenta els estams fusionats per llurs filaments en un nic feix.
 Diadelf: dit de l'androceu que presenta estams fusionats per llurs filamnts en dos feixos.
 Poliadelf: dit de l'androceu que presenta estams fusionats per llurs filaments en diversos feixos.

Segons si estan soldats per les anteres.
 Singensics: estams soldats per les anteres.
 Sinfisandres: estams soldats per les anteres i pels filaments.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47154" title="Estadi Karaiskki" nonfiltered="3338" processed="3316" dbindex="18663">
Propietat de l'Olympiakos, l'estadi de Karaiskaki va ser inaugurat el juny de 1925, l'estadi t una capacitat de 33.300 espectadors.

Enllaos externs.
http://www.olympiakos.gr

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47156" title="Estadi Apstolos Nikoladis" nonfiltered="3339" processed="3317" dbindex="18664">

Propietat del Panathinaikos AO, l'estadi Apostolos Nikolaidis va ser inaugurat el 1922. T una capacitat de 16.620 espectadors.

Enllaos Externs.
http://www.pao.gr/ (en grec);
http://www.greenwebfans.com (en grec);
Historia del'Estadi (eng);









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47157" title="Estadi Nea Smyrni" nonfiltered="3340" processed="3318" dbindex="18665">
Propietat del Panionios GSS, l'estadi Nea Smyrni va ser inaugurat el 1940 i reformat el 1998. L'estadi t una capacitat de 11.700 espectadors i unes dimensions de 105x72.

Enllaos Externs.
http://www.panionios.gr/ (En grec i angls)






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47158" title="Estadi Theodore Vardinoyannis" nonfiltered="3341" processed="3319" dbindex="18666">
Propietat de l'OFI Creta, l'estadi Theodore Vardinoyannis va ser inaugurat el 1951. L'estadi t una capacitat de 9.000 espectadors.

Enllaos externs.
http://www.ofi.gr/ (En grec)






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47159" title="Estadi Kaftanzoglio" nonfiltered="3342" processed="3320" dbindex="18667">
Propietat de l'Iraklis FC, l'estadi de futbol Kaftanzoglio, situat a Tessalnica (Grcia), va ser inaugurat el 27 d'octubre de 1960 i es va reformar el 2004. L'estadi t una capacitat de 28.000 espectadors.

Enllaos externs.
http://www.iraklis-fc.gr/ (En grec i angls)








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47160" title="Estadi Toumba" nonfiltered="3343" processed="3321" dbindex="18668">
Propietat del PAOK FC, l'estadi Toumba va ser inaugurat el 1959 i reformat el 2000. L'estadi t una capacitat de 28.700 espectadors.

Enllaos Externs.
http://www.paokfc.gr/ (En grec i angls)






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47162" title="Chrtien de Troyes" nonfiltered="3344" processed="3322" dbindex="18669">
Chrtien de Troyes va ser un dels primers autors importants de la literatura francesa. Les seves obres (escrites al segle XII) giren al voltant del cicle artric o matria de Bretanya i es classifiquen dins la novella de cavalleries clssica, farcida d'elements meravellosos. El protagonista s un cavaller errant que viu aventures extraordinries. Diversos personatges reapareixen en altres novelles. Un tem com s el Grial, smbol medieval.

Obres ms famoses:

 Perceval;
 Erec et Enide;
 El Cavaller del Lle;
 Lancelot o el cavaller de la Carreta ;
 Perceval o el Conte del Graal;

 Enllaos externs .
 Biblioweb (en francs);





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47164" title="Cincies ambientals" nonfiltered="3345" processed="3323" dbindex="18670">

Les Cincies ambientals sn la disciplina cientfica que s'ocupa de l'estudi global del medi ambient. Aquesta cincia es preocupa especialment pel desenvolupament sostenible, estudiant el medi natural aix com els impactes que genera l'activitat humana.

Les Cincies Ambientals tenen un enfocament holstic, s a dir general, que es val tant de les cincies naturals com de les cincies socials i de la tecnologia a l'hora d'analitzar les problemtiques mediambientals. Aix s'aconsegueix una visi integrada que permet trobar solucions que consideren alhora els interessos "naturals" i "humans", cercant l'equilibri necessari.

La persona llicenciada en Cincies Ambientals rep el nom d'ambientleg.

Cincies relacionades.
Biologia;
Ecologia;
Economia ambiental;
Enginyeria ambiental;
Dret ambiental;
Geografia;
Geologia;
Qumica;

Conceptes clau.
Medi ambient;
Contaminaci;
Desenvolupament sostenible;
Educaci ambiental;


Enllaos externs.
 Informaci sobre la titulaci de Cincies Ambientals, del Departament d'Educaci;
 Web de la llicenciatura a l'UAB;
 Estudi de Cincies Ambientals a la UDG;
 Informaci sobre Cincies Ambientals i medi ambientI;
 Collegi d'Ambientlegs de Catalunya;
 Collegi de d'Ambientlegs de la Comunitat Valenciana;
 Associaci de Llicenciats en Cincies Ambientals de les Illes Balears;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47169" title="Pistil" nonfiltered="3346" processed="3324" dbindex="18671">
El pistil s l'rgan reproductor femen d'una flor i la unitat bsica del que constitueix el ginoeci o part femenina de la flor.


Un sol carpel o diversos de fusionats formen el pistil.


El nom de pistil deriva de la paraula que en llat vol dir  m de morter   ja que la forma externa d'aquesta part de la flor s'hi assembla. 

Parts del pistil.
Estigma: normalment situat a la part superior, no t epidermis i est adaptada a rebre el pollen proveda amb una substncia glutinosa o viscosa que facilita l'adherncia dels grans de  pollen.

 
L'estil: s una tija que que connecta l'estigma amb l'ovari situat a sota i que cont el tub pollnic.


L'ovari tamb anomenat  megasporofil  que  cont l'vul o cellula reproductiva femenina.

 
Anatomia del pistil.
Es diferencien la part frtil superior (ovari) de la part estril inferior (estil). Les primeres interpretacions sobre l'origen del carpel plantejaven l'hiptesi d'una evoluci foliar per actualment es creu provinent d'un lcul. Normalment un pistil t dues placentes. Una vegada fertilitzat l'vul o els vuls es desenvolupa el carpel fins a formar el fruit.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47173" title="Estigma" nonfiltered="3347" processed="3325" dbindex="18672">
Per a altres significats vegeu Estigma (desambiguaci).;

L'estigma d'una flor s la part superior i receptiva d'un pistil, la part del gineceu que rep el pollen durant la pollinitzaci. Aquesta paraula deriva del grec on significa "marca".

La forma de l'estigma afavoreix que el pollen transportat pel vent o els insectes resti a sobre del pistil en presentar una major superfcie, com en el cas de l'estigma bilobulat.

L'estigma, estil, ovari i vul es coneixen collectivament com carpel o parts femenines d'una flor.

Algunes espcies vegetals secreten i reuneixen en l'estigma substncies ensucrades que faciliten el creixement i la germinaci del tub pollnic.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47175" title="Papilla" nonfiltered="3348" processed="3326" dbindex="18673">
La paraula papilla deriva del mot llat "papilla" que significa "mugr".

T diversos significats relacionats.

Una papilla s una cllula vegetal epidrmica que forma una protuberncia cnica, per exemple un "l'estigma papills de l'olivera".

En el cas de la pell s una petita projecci com un mugr en la base del cabell i la base d'una nova dent.

Una de les petites protuberncies en la llengua (papilles gustatives).

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47176" title="Lmpada d'incandescncia halgena" nonfiltered="3349" processed="3327" dbindex="18674">

La lmpada d'incandescncia halgena, bombeta halgena o lmpada halogenada s una variant de la lmpada incandescent en la qual el vidre se substitueix per un compost de quars. Aquest suporta molt millor la calor (la qual cosa permet lmpades de mida molt menor, per a potncies altes) i el filament i els gasos es troben en equilibri qumic, millorant el rendiment del filament i augmentant la seva vida til.

La lmpada d'incandescncia halgena t un rendiment una mica millor que la incandescent: 18... 22 lm/W i una vida til ms llarga: 1.500 hores.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47177" title="Decibel" nonfiltered="3350" processed="3328" dbindex="18675">
El decibel s una unitat logartmica de mesura que expressa la magnitud d'una quantitat fsica (habitualment la potncia) respecte a un nivell de referncia. L's d'una unitat logartmica permet representar magnituts molt grans i molt petites amb nmeros ms petits. Al ser una relaci respecte a un nivell de referncia el decibel s una unitat adimensional. 

Es basa en en el bel, una unitat que no s'utilitza a la prctica ja que s massa gran. Al voltant del 1900 el Sistema Internacional de Mesura li don aquest nom en memria a Alexander Graham Bell cientfic considerat habitualment com l'inventor del telfon. El decibel, abreujat com a dB, s la desena part del bel.

El decibel s til per una mplia varietat de mesures en matria de cincia i tecnologia (per exemple, l'acstica i electrnica) i altres disciplines. Confereix una srie d'avantatges, com la capacitat de representar convenientment molt grans o petites quantitats, una escala logartmica que correspon aproximadament a la percepci humana, per exemple, de llum i so, i la capacitat per dur a terme la multiplicaci de relacions mitjanant una simple suma i resta. 

El smbol de decibels sol ser qualificat amb un sufix, la qual cosa indica que la quantitat de referncia o de la freqncia funci de ponderaci s'ha utilitzat. Per exemple, "dBm" indica que la quantitat de referncia s un miliwatt, mentre que "dBu" es fa referncia a 0,7746 volts RMS. Les definicions dels decibels i bel s logaritme en base 10.

Histria.
El bel va ser originalment concebut per enginyers dels Laboratoris Bell per a quantificar la reducci de nivell d'udio a travs d'una 1 milla (aproximadament 1,6 km) de longitud de cable de telfon estndard. Originalment fou anomenada "unitat de transmissi" (UT), per el 1923 o 1924 va canviar la seva denominaci en honor del fundador del Sistema Bell i de les telecomunicacions, el pioner Alexander Graham Bell.
 
L'abril de 2003, el Comit Internacional de Pesos i Mesures (CIPM) va considerar una recomanaci per incloure el decibel al Sistema Internacional (SI), per finalment no hi va ser incls.
 







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47180" title="Samhain" nonfiltered="3351" processed="3329" dbindex="18676">
El Samhain, el 31 d'octubre, s l'any Nou dels Wicca. Un temps per a la meditaci i el record dels que ja no hi sn, coincideix amb el fi de les collites. Als pasos saxons el seu festeig va seguir a les festes de Halloween, prenent part de la seua simbologia com les carabasses (Jack o'Lanterns). Una data considerada tradicionalment com a excellent per a realitzar presagis i endevinacions, i on deixen ofrenes als llindars i obsequis per a les nimes dels morts.

A la mitologia celta irlandesa, Samhain s la festa religiosa que celebra el naixement del perode d obscuritat de l any celta (pels celtes, l any estava composat de dos temps: el temps fosc i el temps clar). s una festa de transici   el pas d una any a l altre   i d obertura de l Altre mn. Aquesta festa s anomenada en nombrosos relats pics irlandesos ja que, per la seva definici, s propicia als esdeveniments mgics i mstics. La seva importncia pels celtes s innegable, ja que la tornem a trobar a la Gllia amb el nom de Samonios, en particular en una menci del Calendari de Coligny, que la colloca al mes que correspon aproximadament a novembre. 

 El calendari festiu .
Els monjos irlandesos que han escrit les costums celtes, a partir del segle VIII, precisen que el dia de Samain s l 1 de novembre. La festa en si mateixa dura una setmana sencera, comenant tres dies abans i acabant tres dies desprs. Pels celtes, aquest perode s un parntesi de l any: el pas del temps clar al temps fosc que marca una ruptura a la vida quotidiana, ja que acaben les conquestes pels soldats i els treballs agraris pels agricultors. 

 La festa religiosa .
s tracta tamb, per, d una festa religiosa. El seu nom significa reuni i s una festa obligatria per tota la societat celta que dna peu a ritus drudics, a assemblees, a borratxeres i a banquets rituals; el seu carcter religis recau sobre l autoritat de la classe sacerdotal dels druides i a la presidncia del rei. Tot i aix, segons la ideologia tripartida dels indoeuropeus definida per Georges Dumzil, les tres classes de la societat celtes queden associades a les cerimnies. Aquestes assemblees religioses i socials van anar desapareixent progressivament amb la cristianitzaci, i amb la fi de recuperar la popularitzaci d aquesta festa desprs de l evangelitzaci d Irlanda al segle VIII, els religiosos catlics van instaurar la festa de Tots sants i, l endem, el dia dels Difunts.

Aquesta festa, per, en l actualitat s la que coneixem com a Halloween, provinent de la frase "All hallow s Eve", dels anglosaxons que t origen a Irlanda sense cap referncia a la mitologia celta.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47182" title="Partenocrpia" nonfiltered="3352" processed="3330" dbindex="18677">
La paraula partenocrpia usada en botnica i horticultura significa literalment "fruit verge"

En els casos en qu es dona la partenocrpia el fruit es desenvolupa sense fertilitzaci dels vuls per tant no t llavors. En la natura aix pot ocrrer com a resultat d'una mutaci per aleshores la planta no es pot reproduir ms.

Com l'absncia de llavors pot ser una caracterstica desitjable s'han seleccionat varietats sense llavors ("seed less") especialment en ctrics sndries i ram (panses de Corint). Algunes varietats modernes partenocrpiques han estat obtingudes amb mtodes d'enginyeria gentica essent organismes modificats genticament (OGM).

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47184" title="Anemoflia" nonfiltered="3353" processed="3331" dbindex="18678">
Un vegetal s anemfil si efectua la seva pollinitzaci amb el vent com a agent de transport i distribuci del pollen.

Com que en el procs de pollinitzacio no hi intervenen altres ssers vius, els vegetals anemfils, no han desenvolupat flors oloroses ni nctar.

Normalment els rgans reproductius mascle i femella estan en flors separades. Les flors mascle tenen llargs filaments acabats en estams exposats a l'aire com els aments i les flors femenines tenen els estigmes en forma de ploma. 

Les espcies anemfiles sn nombroses, com la majoria de les herbes, el castanyer, l'avellaner i l'olivera entre moltes altres.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47190" title="Telecomunicaci" nonfiltered="3354" processed="3332" dbindex="18679">

La telecomunicaci s la transmissi de senyals a distncia a travs de qualsevol medi per tal d'aconseguir comunicar-nos. Des del segle XX aquest procs sol implicar l'enviament d'ones electromagntiques a travs d'un medi fsic o radioelctric fent s de transmissors i receptors electrnics per antigament podia involucrar l's de senyals de fum, les emissions sonores o la telegrafa ptica. Avui en dia la telecomunicaci t moltes aplicacions i els dispositius que ens ajuden a rebre aquests senyals, com la televisi, la radio i els telfons, sn comuns a gran part del mn. Al llarg del temps per tal d'oferir nous serveis s'han creat xarxes d'aquests dispositius, alguns exemples sn la xarxa telefnica, les d'ordinadors, les de telefonia mbil o les de radio i televisi digital. Un clar exemple d'aquestes xarxes s Internet un dels referents de les Tecnologies de la Informaci i la Comunicaci. 

En l'actualitat la fibra ptica ha millorat la capacitat per a les comunicacions intercontinentals facilitant les conexions a Internet d'alta velocitat i els serveis de televisi digital per cable. Econmicament la indstria de les telecomunicacions s un factor important arribant gaireb el 3% del producte interior brut mundial.

Els sistemes de telecomunicaci solen ser  dissenyats pels enginyers de telecomunicaci i alguns dels inventors en aquest camp al llarg de la histria han estat Alexander Bell, Elisha Gray, Nikola Tesla, Guglielmo Marconi i John Logie Baird. El Dia Mundial de les Telecomunicacions se celebra el 17 de maig.

Histria de la Telecomunicaci.

L'inici de les telecomunicacions.

Arreu del mn les primeres formes de telecomunicaci inclouen els senyals de fum, i els senyals acstics fets amb tambors. Al nostre entorn un exemple de telecomunicaci fou l's  per part de les tropes de Pere el Cerimonis de sistemes de senyals de fum per a transmetre els moviments de les tropes i flotes enemigues entre els seus diferents destacaments. 
 
L'any 1792 s'aprova un projecte de l'enginyer francs Claude Chappe donant llum verda aix a la construcci del  primer sistema de telegrafia ptica, un sistema de telecomunicaci amb regles homogenies i regularitzades. Aquest sistema requeria de  la construcci d'unes torres especfiques per al seu s i la primera lnia en funcionament fou  entre Lilla i Pars amb 22 torres separades per 230 km.. 

A Catalunya la telegrafia ptica no va arribar fins a mitjans del segle XIX per llavors la xarxa fou rpidament desplegada amb l'objectiu de combatre la guerra de guerrilles feta des dels Pirineus durant les Guerres Carlines per part del pretendent carlista. Degut a la falta d'infraestructura elctrica la xarxa catalana de telegrafa ptica va seguir ampliant-se en poques en qu aquesta ja es considerava obsoleta arribant-se a usar ms de 150 estacions en els seus ltims serveis durant la Tercera Guerra Carlina (1872-1876).

L'aparici del telegraf elctric, al que ens referim habitualment quan parlem de telegrafia, va deixar obsolet aquest sistema al poder aprofitar el cablejat elctric i per tant no necessitar d'una infraestructura especfica i no utilitzable per a cap altre servei per a funcionar. L'ltim sistema de telegrafia ptica d's comercial fou abandonat l'any 1880 a Sucia.

El telegraf i el telfon.

L'any 1795 Francesc Salv i Campillo va llegir a l'Acadmia de Medicina de Barcelona una memria titulada "Memoria sobre la Electricidad Aplicada a la Telegrafa", en qu qualificava el telgraf elctric de "factible" i "efectiu". Aquest fsic catal va acumular experincies en aquest camp a la seva casa del carrer Petritxol, i en va fer una demostraci a Madrid, a la cort, l'any 1796 sent un dels pioners de la telegrafia elctrica. Al llarg dels anys per es va anar evolucionant el concepte fins arribar al primer telegraf de caire comercial construit per Charles Wheatstone i William Fothergill Cooke l'any 1839. 

D'altra banda Samuel Morse va evolucionar el telegraf elctric introduint-hi el codi de Morse, el seu codi era un avan important al concepte de Wheatstone al permetre la transmissi d'informaci d'una forma ms eficient.  El 27 de juliol de 1866 es produeix un altra efemride doncs es va installar el primer cable transatlntic.

L'any 1876 Alexander Graham Bell patenta el telfon convencional tot i que encara avui es parla de si en realitat fou Elisha Gray qui l'invent. Els primers serveis telefnics comercials foren l'any 1878 a New Haven (Estats Units) i l'any 1879 a Pars i Londres. A Espanya la primera xarxa telefnica arriba a Madrid l'any 1882 de mans de la Red de Telegrafos i ja a l'any 1895 s'inagura una lnia telefnica interurbana que uneix les ciutats de Barcelona, Saragossa i Madrid. 

A Catalunya l'any 1915 la Mancomunitat, presidida en aquell moment per Enric Prat de la Riba, decideix impulsar la creaci d'una xarxa telefnica entre els municipis de Catalunya per aquesta iniciativa fou aturada per la dictadura de Primo de Rivera al abolir la Mancomunitat. Primo de Rivera a ms va cedir la xarxa de la Mancomunitat a la Companyia Telefnica Nacional d'Espanya qui no completa la xarxa intermunicipal de Catalunya fins anys desprs del fi de la Guerra Civil Espanyola al no considerar-la una inversi estratgica.

L'electromagnetisme.

La base matemtica sobre la que es desenvolupen les telecomunicacions ms avanades fou desenvolupada pel fsic ngles James Clerk Maxwell. Maxwell, en la introducci del seu llibre Treatise on Electricity and Magnetism (1873), va declarar que el seu principal objectiu era justificar matematicament conceptes fsics descrits fins al moment de forma qualitativa com les lleis d'inducci magntica i els camps de fora enunciats per Michael Faraday. Amb aquest objectiu Maxwell va definir el concepte d'ona electromagntica permetent descriure de forma matemtica la interacci entre l'electricitat i el magnetisme mitjanant les anomenades equacions de Maxwell que descriuen i quantifiquen els camps de fora que es produeixen quan aquests camps interaccionen. Maxwell va predir que era possible propagar ones a travs de medis radioelctrics, fet que  va corroborar Heinrich Hertz l'any 1887, vuit anys desprs de la mort de Maxwell.

Radio.
L'any 1832 James Lindsay va aconseguir una comunicaci de telegrafia sense fils en l'mbit acadmic, i ell mateix va poder transmetre ja a una distncia d'uns 4 km entre Dundee (Escocia) i Woodhaven l'any 1854 utilitzant l'aigua com a medi de propagaci. Les comunicacions radio a petita escala foren provades per primera vegada per Nikola Tesla l'any 1893 en una presentaci a la National Electric Association. L'any 1901 arribaria el primer enlla radio transatlntic de la m de Guglielmo Marconi aconseguint comunicaci sense fil entre St John's (Canada) i Cornwall (Anglaterra) amb la que va aconseguir el premi Nobel de la Fsica del 1909. La telegrafia radioelctrica comenaria a usar-se en la comunicaci amb vaixells a partir del 1915, desprs de qu l'accident del Titanic demostres la necessitat de noves mesures. 

La radiodifusi arriba a Espanya l'any 1923 quan, concretament a Barcelona, EAJ-1 va comenar les sees primeres emissions. Cal dir per que l'impuls a la radio a Espanya fou a causa de la oportunitat d'autopromoci que veia Primo de Rivera en aquest medi. EAJ-1 en el futur seria el que avui coneixem com Radio Barcelona per les primeres emissions en catal, de 3,5 hores diaries i cancelables "cuando la Direccin General lo considere oportuno" arribaren el 1930 de la m de EAJ-15, emissora creada per la Radio Associaci de Catalunya.

Televisi.

L'any 1925 John Logie Baird va ser capa d'aconseguir una transmissi de dibuixos animats a travs d'una televisi mecnica que va crear ell mateix.A partir de 1929 es varen fer les primeres retransmissions de TV en proves per la British Broadcasting Corporation per la televisi no es popularitza fins que Karl Braun va inventar el tub de rajos catdics. La primera televisi que feia s d'un tub de rajos catdics fou produda per Philo Farnsworth qui va mostrar-la en societat al pblic el 7 de setembre de 1927. Entre 1935 i 1941 arribaren les primeres emissions televisives a  Anglaterra, Italia, Frana, Estats Units i Holanda per la emissi s'aturaria a causa de la Segona Guerra Mundial. Un cop acabada aquesta guerra els pasos pioners anaren recuperant les seves emissions televisives i d'altres comenarien les seves experincies. 

A Catalunya el juny de 1948 Philips va organitzar unes proves televisives dins de la Fira de Mostres de Barcelona. Aquestes proves consistien en la emissi en directe  d'actuacions musicals i humorstiques fetes en un estudi i varen tenir un gran xit entre el pblic assistent a la Fira. Posteriorment,entre els anys 1951 i 1952, es produeixen les primeres emissions regulars del que ms endavant fou anomenat com a Televisi Espanyola tot i que la seva popularitat no s'aconsegueix fins a la segona meitat dels anys 60. Les primeres emissions televisives en catal no arribarien fins desprs de la transici amb la creaci de Televisi de Catalunya.

Xarxes d'ordinadors i Internet.
L'11 de setembre de 1940 George Stibitz va ser capa de transmetre informaci de forma bidireccional entre dues mquines   al aconseguir enviar una srie de dades a un Centre de Clcul per a que aquest les processes i l'hi tornes els resultats. No obstant la commutaci de paquets, tcnica usada per l'actual Internet, no va comenar a ser plantejada fins als anys 60. La primera xarxa de commutaci (amb 4 nodes) va ser creada el 5 de desembre de 1969, posteriorment aquesta xarxa esdevindria en ARPANET i l'any 1981 esta formada per 213 nodes.


El desenvolupament d'ARPANET s important doncs la fusi d'aquesta xarxa amb altres ja existents formaria el que avui coneixem com a Internet i molts dels protocols usats avui en dia ja estaven implementats en aquesta xarxa. El setembre de 1981 ARPANET comena a fer servir IPv4 i poc desprs s'introduiria el TCP (Transmission Control Protocol), primer mecanisme que garanteix la seguretat que el nostre missatge arribar al seu dest.

Les xarxes locals d'ordinadors varen ser investigades posteriorment, aix els primers documents sobre Token Ring apareixen l'any 1974 i el 1976 apareixen tamb els primers documents que plantegen les xarxes Ethernet.

Conceptes clau.
Estructura.
Actualment un sistema de telecomunicaci esta format per almenys els segents 3 elements:

 un transmissor que mitjanant una serie de transformacions converteix la informaci en un senyal.
 un medi de transmissi, pel qual es transmet el senyal. Els medis ms usats solen ser el parell de cables de coure (telefonia) o l'aire (radiodifusi). ;
 un receptor que rep el senyal i aconsegueix desfer les transformacions fetes pel transmissor i obtenir la informaci.

Sovint els sistemes de telecomunicaci actuen com a transmissors i receptors a la vegada, s el que anomenem un transceptor. Per exemple, un telfon mbil s un d'aquest tipus de sistemes.

A ms, cal tenir en compte que cada element d'un sistema de telecomunicaci a ms d'aportar la seva funcionalitat degrada la qualitat del senyal al introduir una certa quantitat de soroll. Els parmetres ms usats per a valorar la qualitat d'un sistema de telecomunicaci sn la seva relaci senyal a soroll (SNR) o alternativament la seva taxa d'error de bit (BER).

Tipologia de telecomunicacions.
Punt a punt: Es conecta un transmissor amb un receptor, un exemple s la comunicaci entre dos telfons en una lnia telefnica.
Punt a multipunt: Des d'un transmissor transmetem a mltiples receptors, un exemple s la radiodifusi (en angls broadcasting) on des d'una torre emetem un senyal que ser rebut per diversos usuaris.

Classificaci dels senyals.
Els senyals que tractem en aquests sistemes poden ser analgics (que varien de forma continua) o b digitals on la informaci s codificada en una srie de valors discrets (per exemple en binari). 
La principal diferncia entre aquests dos tipus de senyals s que en una transmissi analgica el senyal sempre ser degradat pel soroll que hi hagi al medi de transmissi per en canvi si el senyal s digital si aconseguim transmetre el senyal per sobre d'un cert llindar de potncia podrem recuperar la informaci transmesa completament.

Tipologia de les xarxes.
Un conjunt de transmissors, receptors i transceptors que es comuniquen entre ells formant una xarxa. Les xarxes poden ser de nou digitals o analgiques.
Orientada a connexi: Un exemple s la xarxa telefnica commutada on els terminals estan comunicats per una serie d'interruptors que estableixen un cam fix entre dos o ms usuaris.
Orientada a paquet: La informaci s sol dividir en paquets que seran transmesos pel canal passant per una serie de routers que encaminen el senyal cap a l'usuari dest.  ;

En els dos tipus de xarxes sn necessaris repetidors per tal d'amplificar i recuperar el senyal per tal d'aconseguir que aquest pugui ser transms a llargues distncies. El repetidor, en augmentar la qualitat del senyal, aconsegueix que la relaci entre el senyal i el soroll sigui suficient per tal que el senyal pugui ser separat correctament del soroll en recepci o si ms no per tal d'aconseguir un nivell de qualitat mnim en el cas de senyals analgics. 

Modulaci.
La conformaci d'un senyal a partir del qual transmetem la informaci sobre un medi es el que coneixem com a modulaci. 

Una modulaci pot ser usada per a representar un missatge digital com una forma d'ona analgica que viatgi fcilment sobre un medi aeri. Aix es coneix en angls amb el nom de keying. Algunes tcniques que usen keying sn PSK que transmet la informaci en la fase del senyal modulat, FSK que la transmet en les variacions de freqncia i ASK que ho fa amb les variacions d'amplitud. No obstan caldria esmentar que amb aquestes variacions de freqncia, segueixen sent del tot imprevisibles.

Per exemple Bluetooth usa PSK per a intercanviar informaci entre dos dispositius que emeten senyals digitals. 

Les modulacions tamb sn tils per tal d'aconseguir transmetre senyals analgics de baixa freqncia (com la veu) a freqncies ms altes. Aquest augment de freqncia, aparentment innecessari, s til perqu els senyals de baixa freqncia no poden ser transmesos de forma efectiva per l'espai.  Aix doncs, sovint abans de transmetre un senyal el modularem i el portarem al voltant d'una nova freqncia que ser anomenada com freqncia portadora. Hi ha moltes maneres de modular els senyals, segurament les ms clssiques sn l'Amplitud modulada (AM) i la Freqncia modulada (FM). Els sistemes de telecomunicaci ms moderns utilitzen noves modulacions que usen mltiples portadores, s el cas de la Televisi Digital Terrestre. Aquestes modulacions amb mltiples portadores sn conegudes amb l'acrnim OFDM.

La societat i les telecomunicacions.
En l'actualitat les telecomunicacions sn un element important de la societat arribant a moure prop d'un 3% del PIB mundial durant l'any 2006. 

En la microeconomia les companyies han utilitzat les telecomunicacions per a construir marques globals, un exemple d'un d'aquests xits s Amazon.com, una de les primeres empreses a implementar un sistema de comer electrnic. Les telecomunicacions per tamb dinamitzen l'economia a comunitats del tercer mn, aix per exemple a Costa d'Ivori els plantadors de caf usen els seus telfons mbils per a seguir les fluctuacions del preu del caf i aconseguir vendre el producte al millor preu. . 

En l'escala macroeconmica Lars-Hendrik Rller i Leonard Waverman suggereixen que existeix una connexi entre el creixement econmic dels pasos i una bona infraestructura de telecomunicaci. 

Malgrat tot la possibilitat d'aconseguir beneficis econmics grcies a una bona infraestructura de telecomunicacions esta causant un nou problema a escala mundial, s l'anomenada fractura digital. La fractura digital apareix degut a que l'accs a les noves tecnologies no s equitatiu a diferents punts del mn. Aix una enquesta feta l'any 2003 per la International Telecommunication Union mostrava que en un ter dels pasos la penetraci de la telefonia mbil era menor al 5% de la poblaci o que en la meitat dels pasos la penetraci d'Internet encara era menor al 5% de la poblaci.

La ITU tamb ha construt un ranking que mesura el coneixement dels ciutadans d'un pas en  les noves tecnologies de la informaci i la comunicaci. Aix, aquest ranking que permet visualitzar d'alguna manera aquesta fractura digital esta liderat per Sucia, Dinamarca i Islndia mentre que les ltimes places sn ocupades per pasos del tercer mn com Niger, Burkina Faso i Mali.

Referncies.


Enllaos externs.

 Uni Internacional de les Telecomunicacions ;
 European Telecommunication Standards Institute ;
 Institute of Electrical and Electronic Engineers ;
 Comissio del Mercat de les Telecomunicacions ;
 Secretaria de les Telecomunicacions i la Societat de la Informaci de la Generalitat de Catalunya ;
 Collegi Oficial dels Enginyers de Telecomunicaci de Catalunya ;
 Collegi Oficial d'Enginyers Tcnics de Telecomunicaci de Catalunya ;
 eBooks sobre Telecomunicacions ;
































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47194" title="Casa" nonfiltered="3355" processed="3333" dbindex="18680">


La casa, genricament, s un edifici o la part d'un edifici que serveix d'habitaci per als humans. La casa, formada pel sostre i les parets que tanquen un recinte, serveix per refugiar-se de la pluja, el vent, el fred i la calor o altres inclemncies meteorolgiques i de possibles intrusos humans o animals.

Actualment i en el nostre mbit cultural la casa familiar ideal s un edifici nic per a una sola casa i una sola famlia, l'habitatge unifamiliar, que pot ser allat o adossat a altres cases similars tot compartint les parets mitgeres o formant fileres ms o menys llargues en els carrers de la major part de les viles i pobles.

El paradigma ms ests de la casa urbana actual, correspon a la tipologia de cases adossades que proliferen en les noves promocions immobiliries. Es  composa de dos mbits: el de dia, amb la sala d'estar com a espai o habitaci principal la qual, habitualment fa les funcions de menjador constituint una pea polifuncional anomenada menjador-estar, on es reuneixen i fan diverses activitats els diferents membres de la famlia. L'mbit nocturn, o de descans el formen les diferents habitacions, la principal s la dels caps de famlia i les altres sn les dels fills i filles, que poden compartir-la amb altres estadants de la casa com algun avi o altres parents o amics. En el Principat de Catalunya aquesta tipologia es assimilable a la la casa de cos rehabilitada i conseqentment modernitzada, la qual s, en molts cassos, objecte de protecci especfica mitjanant els Catlegs urbanstics.

Aquest paradigma ideal que forma la casa urbana d'entre 70 o 100 metres quadrats de superfcie amb el menjador-estar, la cuina i dos, tres o, fins i tot quatre dormitoris, un bany i altre bany petit (anomenat freqentment amb el castellanisme aseo), etc., en una casa adossada o, amb major freqncia, en un pis dins d'un edifici plurifamiliar el trobem a la base de l'urbanisme actual, com un ndex estadstic fonamental per la planificaci del creixement urb,

La casa o l'habitatge familiar s el principal producte i, per tant, la base de la indstria de la construcci i de tot el sector econmic derivat que va des de les fbriques de materials de construcci fins les agncies immobiliries o les botigues de parament de la llar.

Per per damunt de tot, la casa s el lloc de la vida familiar, conseqentment, en la seva organitzaci espacial i en el seu disseny reflecteix les formes de vida i d'organitzaci social. La casa aglutina el conjunt de significats i significants ms ampli de la vida privada. s en aquest sentit que molts autors (veure bibliografia) veuen la casa com el resultat histric d'un procs cultural, el reflex d'una societat determinada, per exemple, la Uma que illustra aquest article, s la casa comunal tradicional del poble Mentawai a Indonsia i reflecteix un esquema organitzatiu local propi d'una cultura molt diferent de la nostra, la casa japonesa, el Yurt dels pobles siberians, el Tippi dels indis de les praderes dels Estats Units d'Amrica, etc., reflecteixen les corresponents cultures tant com la casa de cos catalana, la casa pinariega de les provncies de Burgos i Sria o casa extremenya, reflecteixen les de les nostres contrades, amb matisos i diferncies fins i tot a nivell regional.

La casa moderna.
La casa actual, la que es construeix actualment en els barris i polgons de les viles i ciutats occidentals, en forma de pisos o apartaments en edificis d habitatges plurifamiliars, constitueix una tipologia relativament recent, derivada de les innovacions aportades pel moviment de l arquitectura moderna, a partir la crtica formulada ja en el segle XIX, a les condicions dels habitatges del proletariat urb en les ciutats d Europa, on s acumulaven en la ms absoluta promiscutat, varies famlies que convivien en habitacions insanes, sense cambra higinica ni ventilaci. Aquestes condicions foren denunciades, en el darrer ter del segle XIX, per diversos moviments de caire poltic i social (socialisme utpic, primera i segona Internacional, etc.), aix com per escriptors com Charles Dickens o institucions com la R.I.B.A. i altres.


La casa moderna representa la ruptura amb un aquell estat de coses, quan la casa del proletariat industrial no era altra cosa que una casa burgesa adaptada a la funci d habitatge per a famlies obreres un cop dividida en quartos cada cop ms petits. Els arquitectes del moviment modern oposaren un tipus d habitatge mnim amb disseny higinic i funcional. La casa moderna havia de ser una per famlia a fi d evitar la promiscutat, havia d'estar dotada de ventilaci en totes les estances, amb cuina, aigua corrent i cambra higinica, s'havia d'orientar al sol i obrir-se a dues faanes oposades per garantir la ventilaci creuada i combatre la tuberculosi. La casa moderna ha de ser construda amb materials allants, per facilitar les millors condicions ambientals amb el mnim cost energtic possible. El debat actual sobre la sostenibilitat s recurrent respecte al debat sobre l habitatge higinic que va tenir lloc en el primer ter del segle XX. El barri de Karl Marx Hof de Viena s la fita exemplar ms destacada d aquest urbanisme que proposa un nou tipus de casa per a les classes populars.

En els pasos ms desenvolupats s'han anat desenvolupant criteris i normes prpies per la construcci d'habitatges nous, per donar criteris constructius que garanteixin l'estabilitat, solidesa, seguretat i confort als usuaris, i normes especfiques que regulen la fabricaci, components i muntatge dels materials de construcci. 

En l'actualitat, cada territori estableix els criteris propis per que una casa sigui considerada habitatge, i a la Catalunya, aquestes condicions d'habitabilitat consisteixen en uns mnims de dimensions i peces, evitant criteris purament higienistes.

Origen i evoluci de la casa moderna.
L urbanisme de carcter higienista primer, amb els treballs de destacats urbanistes com Frederick L.Olmsted o Ildefons Cerd i les aportacions del moviment Arts and Crafts, sn els antecedents de les formulacions teriques sobre la casa moderna que se sintetitzaren en la segona exposici del Werkbund alemany de 1927 a Stuttgart i en els edificis que es van construir a Holanda durant el perode de l'arquitectura neoplstica, com  les casetes en filera del barri mariner de Hoeck van Holland projectades l'any 1924 per l arquitecte J.J.P. Oud. Durant els anys 20, els estudis terics de la Bauhaus o dels arquitectes del moviment modern com Walter Gropius, le Corbusier, el ja citat Oud i altres, culminaren en el segon Congrs internacional d Arquitectura Moderna (C.I.A.M.) celebrat a Frankfurt l any 1929, dedicat al tema de l habitatge mnim. A Catalunya, durant la Segona Repblica els arquitectes del G.A.T.C.P.A.C. formularen propostes per a construir cases segons els principis dels C.I.A.M. com la Casa Bloc al barri de Sant Andreu de Barcelona.

L urbanisme i l arquitectura moderna van ser adoptats universalment desprs de la segona guerra mundial, quan les tasques de reconstrucci d Europa exigien nous instruments terics i noves propostes que l academicisme burgs, ats el fracs del model social dominant entre guerres, ja no estava en condicions de donar. A Catalunya als anys 50, el Grup R reintrodu l arquitectura del moviment modern a Espanya, i amb ell, les propostes innovadores respecte a la casa i la ciutat. En l origen del Grup R hi va haver un concurs convocat per la Direccin General de Arquitectura per a cercar solucions al problema de l habitatge, concurs que fou guanyat pels arquitectes que desprs impulsarien el moviment. Els postulats terics del moviment modern s aplicaren en la construcci del polgon de Montbau a Barcelona, aix com els habitatges de la SEAT a la Zona Franca entre d altres.

Tipologies de la casa moderna.

 Casa i cultura .
La casa primitiva o la casa tradicional, les cases que s'inclouen en els estudis sobre arquitectura primitiva o arquitectura popular, es caracteritzen per la persistncia dels tipus generals al llarg dels temps, per les diferncies entre els distints tipus de cases primitives i tradicionals (populars) sn el reflex tant de les diferncies culturals, dels ritus i formes de vida o de l'organitzaci social com dels factors ambientals o dels materials o tcniques constructives. Pensem en l'habitatge dels pobles esquimals, adaptats tant a una cultura nmada amb nuclis familiars polgams, com al fet climtic, on les pells dels ossos o el propi gla sn els materials de construcci.

La casa primitiva.

Amos Rappoport (veure bibliografia) diu:
Les cabanes d'herba, com les conegudes en el neoltic, s'usen encara a les Fiji, a Nova Guinea, Amrica del Sud i altres llocs. Els habitatges del Neoltic europeu (sobre pilars en els llacs) semblen idntics a algunes cases de Nova Guinea i sud Amrica i fins i tot n'he vist algunes a la sortida de Singapur. En general, las cases amb pati semblen haver canviat molt poc i les utilitzades avui sn semblants a algunes de les cases de Jeric, Katal Hyk i Ur. De fet, els carrers d'Ur sn com els de moltes ciutats de l'Orient Mitj. Les cabanes de Toda a l'ndia central, s'assemblen a les dibuixades en les coves de Font de Gaume al sud oest de Frana; algunes cases de maons, de l'any 5200 A. de C., excavades a Hacilar, Turquia, s'assemblen a algunes que he vist recentment a Iran. Els Trulli d'Itlia i les cases rusc d'frica i Per s'assemblen a algunes cases rusc anteriors de Xipre. Les cases maias del Yucatn d'avui sn iguals a les dibuixades en manuscrits de l'poca i les del Per semblen idntiques a les equivalents precolombines (com en el Machu Pichu). En tots aquests exemples, l'existncia d'un model acceptat amb molt poques innovacions ha donat com a resultat la forta persistncia de la forma.

La casa popular.
En la tradici cultural d'arrel llatina la casa popular s una derivaci dels tipus bsics de les cases romanes, amb un significat cultural especial per a la masia, el caseriu basc, la casa pinariega, o el cortijo, que com a tipus dominants en diferents mbits regionals d'Espanya, imposaren els seus esquemes a tota l'arquitectura popular espanyola. En aquest sentit, la casa de cos catalana , reprodueix, en les seves redudes dimensions, l'estructura familiar dominant i la forma i estructura del model consolidat del mas.

 Dins de la casa .
La distribuci interna de la casa ha anat variant al llarg de la seva histria. Les habitacions principals d'una casa actual sn:
rebedor o vestbul: espai d'entrada;
menjador;
sala, que pot contenir tamb una biblioteca, una sala de jocs si la casa s molt gran;
dormitoris;
cambra de bany;
cuina;
La casa pot tenir altres habitacions com l'estudi, la sala de la bugada, el celler, etc.

Si la casa t diversos pisos, l'inferior es denomina soterrani i el superior, just sota del sostre, golfes. Pot tenir dependncies fora de la faana, que seran el balc o la terrassa si estan suspesos de la paret (el nom depn de la mida), el jard o pati si est arran de terra (el primer nom es reserva per a zones amb gespa) i el terrat si est situada damunt de l'habitatge ordinari.

 Construcci de la casa .

 Ambivalncia i s social del mot casa .

En l mbit de la civilitzaci occidental (i en altres mbits culturals tamb), la casa s el lloc on resideixen les persones que pertanyen a la mateixa famlia, aix diem la casa dels Maragall(s) o can Pujol, tot posant el cognom de la famlia com a nom propi d una casa determinada. Tamb diem casa meva per referir-nos a la casa de la prpia famlia. Els noms de pila dels amics o dels coneguts tanmateix designen una casa determinada (la casa de l Angeleta o can Pere, etc.).

L s dels renoms o malnoms, aix com dels noms dels oficis fou, i en poblacions o indrets rurals encara s, habitual per referir-se a una casa determinada, per exemple : ca la Sisca, cal Nyeu, cal fideuaire, cal fuster, etc.


L s scial dels renoms i sobretot l's del nom dels oficis, ha ampliat el concepte de casa, per designar el lloc de residncia d altres collectius diferents de la famlia com per exemple la casa dels Canonges, aix com la seu de les institucions com per exemple : la casa de la Vila, la casa de la Caritat, la casa de les Amriques, etc., les quals moltes vegades sn citades omitin el substantiu, com quan el botiguer o el gerent diuen : es norma de la casa... o aquesta casa no fa descompte, etc.

En molts casos (sobretot en altres idiomes) la casa s tamb dels animals (the pingouin house la casa dels pingins del zoolgic de Londres o la caseta del gos, o de les plantes (la maison des tulipes, l Orangerie, etc.) i fins i tot, d objectes inanimats com la casa de la Campana de Praga o The Falling water (la casa de la cascada) de l arquitecte nord-americ Frank Lloyd Wright.

Tipus de cases.
Les cases poden variar molt en funci de l'poca i zona, i per aix reben diferents noms
cabana: casa petita i provisional, usualment feta amb materials de la natura;
pis: cadascun dels habitatges d'un edifici, usualment petit i en una sola planta;
apartament: pis petit, normalment usat com a segona residncia;
masia: casa de camp tradicional catalana;
barraca: casa provisional i de mala qualitat;
estudi: pis molt petit amb habitacions que comparteixen espais;
loft: pis amb les mnimes parets imprescindibles, normalment ve de rehabilitar pisos o locals antics.
Mantell: caseta de fusta amb rodes.

 Bilbliografa .
House Form and Culture (Morfologa de Vivienda y Cultura). Autor Rapoport, Amos. Englewood Cliffs, N.J.: Prentice-Hall, 1969. Existeix una edici en castell : Vivienda y cultura, traduda per Conchita Diez de Espada. Editorial Gustavo Gili, S.A. Barcelona 1972.
Historia de la Arquitectura Moderna; Autor : Professor Leonardo Benevolo.   Casa Editrice , Laterza & Figli, Bari.
Traducci al castell per Mariuccia Galfetti i Juan Daz de Atauri. Amb textos de l'arquitecte Carlos Flores relatius al Pla Cerd, el Modernisme catal i l'Arquitectura espanyola entre 1930-1940 i posterior a 1945. Editorial Gustavo Gili. Barcelona 2002.

 Enllaos externs .

 Web d'etnoarquitectura: Arquitectura vernacular;
 Decret d'habitabilitat de la Generalitat de Catalunya ;

Referncies.















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47198" title="Guido d'Arezzo" nonfiltered="3356" processed="3334" dbindex="18681">

Guido d'Arezzo o Guido Aretinus o Guido da Arezzo o Guido Monaco (991/992   posterior a 1033) fou un teric de la msica medieval. Se'l reconeix com al creador de la notaci musical moderna que reempla el sistema de notaci neumtic. El seu text Micrologus esdevingu el segon tractat de msica ms exts en l'edat mitjana desprs dels escrits de Boeci.

Guido fou un monjo benedict de la ciutat italiana d'Arezzo. Estudis recents daten el seu Micrologus del 1025 o del 1026. Degut a que Guido escriu en una carta que tenia 34 anys quan el va escriure, podem suposar que la seva data de naixement s pels voltants del 991 o del 992. Els seus primers anys d'estudi els pass en un monestir de Pomposa, a la costa adritica prop de Ferrara. Mentre fou all, va copsar la dificultat que els cantants tenien per recordar els cants gregorians. D'aqu ve que invent un mtode per a ensenyar als cantants a aprendre cants en poc temps, que rpidament esdevingu fams arreu del nord d'Itlia. Tanmateix, l'hostilitat de la resta de monjos de l'abadia el va forar a marxar cap a Arezzo, una ciutat sense abadia per que tenia un grup nombrs de cantants amb falta d'aprenentatge.

Mentre estigu a Arezzo, desenvolup noves tcniques d'ensenyament, incloent-hi el tetragrama (precursor immediat del pentagrama) i l'escala del "do-re-mi" (escala diatnica), en la qual el nom de cada nota prov de la primera sllaba dels set versos de l'himne Ut queant laxis (al principi do s'anomenava ut). 
 Ut queant laxis ;
 Resonare fibris ;
 Mira gestorum ;
 Famuli tuorum, ;
 Solve polluti ;
 Labii reatum, ;
 Sancte Ioannes.

Probablement aquest mtode est basat en el seu treball anterior de Pomposa, per l'antifonari que escrigu all s'ha perdut. El Micrologus, escrit a la catedral d'Arezzo, cont el mtode d'ensenyament de Guido tal com el va desenvolupar en aquell temps. Aviat aquest crid l'atenci del Papa Joan XIX, que invit Guido a Roma. Probablement hi an el 1028 per aviat hagu de tornar cap a Arezzo degut a la seva pobra salut. A partir d'aqu ja no se'n sap res ms, llevat que l'antifonari perdut probablement fou acabat el 1030. 

En el mtode de Guido, el simple dibuix d'unes lnies permetia al lector de saber exactament a quina altura de l'escala musical s'havia de cantar la nota que hi havia dibuixada, movent-se d'una escala relativa (necessria per a recordar a quina altura sn les notes) a una escala absoluta.


Referncies.

 Claude V. Palisca: "Guido of Arezzo", Grove Music Online ed. L. Macy (Accessed July 14, 2005), (subscription access);
 Richard H. Hoppin, Medieval Music.  New York, W.W. Norton & Co., 1978.  ISBN 0393090906;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47201" title="Devoni" nonfiltered="3357" processed="3335" dbindex="18683">

El Devoni s un perode geolgic del Paleozoic. Segueix al Siluri i precedeix al Carbonfer. Va comenar fa 416,0  2,8 milions d'anys i va cabar fa 359,2  2,5 milions d'anys.

Durant el Devoni els primers peixos van desenvolupar potes i van comenar a caminar sobre la superfcie terrestre com a amfibis, i els primers artrpodes com els insectes i les aranyes tamb van comenar a ocupar els hbitats terrestres. Les primeres plantes amb llavors (gimnospermes) es van escampar per terra ferma, formant immensos boscos. Als oceans, els peixos es van diversificar en els primers taurons, els primers sarcopterigis i els peixos ossis. Els primers ammonits (molluscs) van aparixer, i els trilobits, els braquipodes semblants als molluscs, aix com els grans esculls de coralls, encara eren comuns. L'extinci del Devoni superior va tenir un sever impacte en la vida marina. La paleogeografia estava dominada pel supercontinent de Gondwana al sud, el continent de Sibria al nord, i la formaci primerenca del petit supercontinent d'Euramrica al centre.


Nomenclatura.
El perode rep el nom de la regi anglesa de Devon, on els afloraments del Devoni sn comuns. Mentre els estrats que defineixen el principi i el final del perode estan ben identificats, les dates exactes sn incertes. Com ja s'ha esmentat, segons la Comissi Internacional de l'Estratigrafia, el Devoni s'estn des del final del perode Siluri (fa 416 milions d'anys,  2,8) fins al principi del perode Carbonfer (fa 359,2 milions d'anys,  2,5).

El Devoni tamb es coneix com l'Edat dels Peixos, per el terme no s gaire utilitzat. Mentre que els peixos van tenir un desenvolupament major noms sn un dels punts importants evolutius durant aquest perode, i hi havia altres formes de vida ms comuns.

El Devoni tamb ha estat anomenat errniament L'Edat Hivernacle, degut a un mostreig esbiaixat: molts dels primers descobriments devonians provenien d'estrats d'Europa occidental i l'est d'Amrica del Nord, que en aquell temps vorejaven l'equador formant part del supercontinent d'Euramrica on els fssils dels grans esculls de corall indiquen climes tropicals que eren clids i moderadament humits.

Encara amb menys freqncia, hom anomena el Devoni L'Antiga Edat Vermella, degut als dipsits terrestres vermells i marrons coneguts a Bretanya com a Old Red Sanstone (Gresos vermells antics), on es feren les primeres troballes.

Subdivisions del Devoni.
El Devoni es divideix usualment en Inferior, Mitj i Superior. Els estatges faunstics, del ms recent al ms antic, sn:

Superior (el ms recent).
Famenni;
Frasni;

Mitj.
Giveti;
Eifeli;

Inferior (el ms antic).
Helderberg;
Emsi;
Pragui;
Lochkovi;

En algunes rees, les roques devonianes sn productores de petroli i gas.

Paleogeografia del Devoni.
El perode Devoni va ser un temps de gran activitat tectnica, a mesura que Laursia i Gondwana s'acostaven. El continent d'Euramrica es va crear a principis del Devoni a causa de la collisi de Laurentia i Baltica, que rotava cap a la zona seca natural al llarg del Trpic de Cncer, que ja (com avui en dia) en temps paleozoics estava formada per la convergncia de dues grans masses d'aire, la cllula Hadley i la cllula Ferrel. En aquests quasi-deserts, es van formar els dipsits sedimentaris d'Old Red Sandstone, de color vermell pel ferro oxidat (de l'hematita), caracterstic de condicions de sequera.

A prop de l'equador, Pangea es va comenar a consolidar a partir de les plaques d'Amrica del Nord i Europa, augmentant l'alada dels Apalatxes i formant els Calednids a Bretanya i a Escandinvia. La costa occidental d'Amrica del Nord del Devoni, en canvi, era un marge passiu amb badies profundes llimoses, deltes fluvials i estuaris, a Idaho i Nevada (EUA); cap al Devoni superior un arc d'illes volcniques contact amb el pendent inclinat de la plataforma continental i va comenar a aixecar dipsits d'aiges profundes, una collisi que va ser el preludi de l'episodi de formaci de muntanyes en els temps del Mississippi que rep el nom d'orognia d'Antler.

Els continents meridionals romangueren junts formant el supercontinent de Gondwana. El que restava d'Eursia estava a l'hemisferi nord. El nivell del mar era alt arreu, i gran part de la terra estava submergida sota mars somers, on vivien organismes de corall tropicals. La profunda i enorme Panthalassa (l'"Oce universal") cobria la resta del planeta.

Fauna del Devoni.


Vida marina.
El nivell del mar al Devoni era generalment alt. La fauna marina encara era dominada pels briozous, braquipodes diversos i abundants i coralls. Tamb hi havia molts crinodeus, i els trilobits encara eren bastant comuns, per menys variats que en perodes anteriors. Els ostracoderms van rebre a mitjans del Devoni la companyia dels primers peixos amb mandbula, els grans placoderms blindats, aix com dels primers taurons i actinopterigis. El primer taur, el Cladoselache, va aparixer als oceans durant el Devoni. Van esdevenir abundants i diversos. Cap al final del Devoni, van arribar els primers peixos d'aleta lobulada, portant als primers tetrpodes.

Coralls.
Una gran barrera de corall, que ara resta a terra ferma a la conca de Kimberley, al nordoest d'Austrlia, va arribar a mesurar mil quilmetres, delimitant un continent devoni. Els coralls en general sn construts per diversos organismes segregadors de carbonat que tenen l'habilitat d'erigir estructures resistents a les onades a prop del nivell del mar. Els contribuents principals dels esculls devonians eren diferents als actuals, que estan construits principalment per coralls i algues calcries. Estaven compostos principalment per algues calcries i estromatlits semblants al corall, aix com de coralls rugosos, en aquest ordre d'importncia.

Vida terrestre.
Al perode Devoni, la vida ja havia ben comenat la seva colonitzaci de la terra. Els bacteris i els tapissos d'algues van comptar aviat amb la companyia de plantes primitives que van crear els primers sls reconeixibles i que albergaven alguns artrpodes com ara els cars, escorpins o miripodes. Les plantes del Devoni inferior no tenien arrels ni fulles com els vegetals ms comuns d'avui en dia, i no tenien cap mena de teixit vascular. Probablement s'escampaven principalment per creixement vegetatiu, i no arribaven a mesurar ms que alguns centmetres d'alada. 

Cap al Devoni superior, ja existien boscos de petits vegetals primitius: els licfits, esfenfits, les falgueres i les progimnospermes ja havien evolucionat. Moltes d'aquestes plantes tenien autntiques arrels i fulles, i moltes d'elles eren bastant altes. L'ancestral falguera similar als arbres Archaeopteris va crixer com un arbre gran amb fusta autntica. Aquests sn els arbres coneguts ms antics dels primers boscos del mn. Cap al final del Devoni, les primeres plantes que formaven llavors ja havien aparegut. Aquesta rpida aparici de tants grups de plantes i formes de creixement ha estat anomenada explosi devoniana. Els artrpodes primitius van coevolucionar amb aquesta estructura de vegetaci forestal diversificada. La simbiosi evolutiva dels insectes i les plantes amb llavors que caracteritza un mn modern va tenir la seva gnesi en el Devoni superior.

L'enverdiment dels continents actu com una trampa de dixid de carboni, i s possible que els nivells atmosfrics d'aquest gas d'efecte hivernacle haguessin baixat. Aix podria haver refredat el clima i portat a un episodi d'extinci en massa. Vegeu extinci en massa del Devoni superior.

Tamb durant el Devoni, tant els tetrpodes com els artrpodes es van comenar a establir slidament a la terra.

 Referncies .


Vegeu tamb.
Taula dels temps geolgics;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47203" title="Ut queant laxis" nonfiltered="3358" processed="3336" dbindex="18684">
Ut queant laxis o Hymnus in Ioannem s un himne a Sant Joan Baptista escrit per Paulus Diaconus, historiador llombard. s notable de remarcar que la primera sllaba de cada vers dna nom a cada nota de l'escala diatnica.

El text s el segent:

 Ut queant laxis ;
 Resonare fibris ;
 Mira gestorum ;
 Famuli tuorum, ;
 Solve polluti ;
 Labii reatum, ;
 Sancte Ioannes.


(Per tal que (Ut) els teus servents (Fa) puguin fer ressonar (Re) a tota veu les meravelles (Mi) dels teus miracles, neteja (Sol) el pecat dels nostres llavis (Si) impurs, Sant Joan.) (S'hauria de verificar la traducci)

Avui en dia Ut ha estat freqentment substituit per do degut a qestions sonores, probablement inspirat per la paraula Dominus (Senyor).

L's de lUt queant laxis per anomenar les notes s normalment atribuit a Guido d'Arezzo.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47205" title="Gabriel Garca Moreno" nonfiltered="3359" processed="3337" dbindex="18685">
Gabriel Garca Moreno (1821   1875), poltic equatori. President de l'Equador (1859-1865 i 1869-1875).

Garca Moreno s una de les figures cabdals de l'Equador de finals del segle XIX. Destac pel seu conservadorisme i catolicisme i per la rivalitat amb el liberal Eloy Alfaro. Sota la seva administraci, l'Equador es pos al capdavant d'Amrica Llatina en els camps de la cincia i l'educaci superior (per exemple, reform l'ensenyament universitari i fund el primer observatori astronmic d'Amrica del Sud).

Part de l'animositat que Garca Moreno gener era causada per la seva amistat amb els jesutes. Durant un perode d'exili, ajud un grup de jesutes desplaats a trobar refugi a l'Equador. Aquesta acci i moltes de similars contriburen a convertir-lo en l'enemic tradicional dels partits ms progressistes i partidaris d'un estat laic. Mentre que la poltica de la seva poca era extremadament complexa i obscura, el fet que se l'elegs per a un segon mandat indica clarament el seu atractiu popular, tant amb l'esglsia catlica com amb les masses. El seu suport vigors de l'alfabetitzaci i educaci universals, basada en el model francs, fou tant controvertit com atrevit.

Garca Moreno fund el Partit Conservador equatori el 1869. Fou assassinat a ganivetades per un ciutad colombi quan sortia de sentir missa a la catedral de Quito.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47206" title="Llista de presidents de l'Equador" nonfiltered="3360" processed="3338" dbindex="18686">
Presidents de la Repblica de l'Equador, des de la seva independncia (1830) fins a l'actualitat:




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47214" title="Fair use" nonfiltered="3361" processed="3339" dbindex="18687">
Fair use, "s raonable",  s un terme de la legislaci nord-americana que s'utilitza com argument legal de defensa contra l'acusaci de violar els drets d'autor o marques registrades. Si es tracta de marques registrades, els tribunals dels EUA consideren quatre factors per determinar si s allegable la defensa d's raonable: 

 Propsit i carcter de l's en la disputa.
 Naturalesa de la obra protegida amb els drets d'autor.
 Importncia de la part utilitzada en relaci al conjunt de l'obra.
 Efecte de l's dins el mercat sobre el valor de l'obra protegida. ;

En el cas de marques registrades, l'usuari secundari ha de demostrar que no est utilitzant una marca de nom descriptiu, geogrficament descriptiu o personal, amb el mateix sentit que ho fan les marques registrades, sin noms per descriure els seus propis bns o serveis, o l'origen geogrfic d'aquests, o per nombrar a la persona que dirigeix l'empresa.

s just de les obres protegides.

Els drets d'un autor sobre les seves obres tenen algunes limitacions. L's raonable s una de les ms importants. Es considera s raonable la utilitzaci d'una obra amb propsits de crtica, realitzaci de comentaris descriptius, notcies, ensenyament o investigaci. Per decidir si l's d'una obra s raonable tenint en compte aquests altres factors:

 Si l's s sense finalitat de lucre i educatiu o comercial.
 El fragment de l'obra utilitzada.
 L'efecte d'aquest s sobre el mercat potencial o el valor del treball protegit.

Vegeu tamb.
Cas de Bridgeman Art Library Ltd. contra Corel Corporation;

Enllaos externs.
 Sobre el drets d'autor: s legal o adequat ;
El dret d'autor davant les TIC a l'economia del coneixement. ;
 Descripci de Copyright i Fair Use ;
 Entent el programari de codi obert, Mark Webbink ;




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47219" title="Virregnat del Per" nonfiltered="3362" processed="3340" dbindex="18688">
El virregnat del Per fou el territori d'administraci colonial espanyola que comprenia bona part de l'Amrica del Sud. Fou creat el 20 de novembre de 1542 i la seva capital fou Lima. Es va dissoldre el 9 de desembre de 1824.

Histria.

Va ser creat com a autoritat regional per a l'administraci d'Amrica per la corona espanyola, quan ocupava el tron Carles I, per Reial Cdula firmada a Barcelona el 20 de novembre de 1542, sent el seu primer virrei Blasco Nez Vela, nomenat per Reial Cdula de l'1 de mar de 1543. Tanmateix no va poder exercir l'autoritat reial a causa de la guerra entre Francisco Pizarro i Diego de Almagro pel domini del Per i va ser assassinat per Gonzalo Pizarro. L'autoritat reial noms va poder imposar-se amb la designaci com a president de l'audincia de Pedro de la Gasca el 1545 i la derrota de Pizarro i Almagro. La capital es va establir a la nova ciutat de Lima.

A Blasco Nez Vela, el van seguir 39 virreis que van governar el virregnat entre 1544 i 1824. El segle XIX, a mesura que diferents territoris ubicats dins de l'espai del virregnat del Per, es van anar independitzant de l'imperi espanyol, aquest virregnat va entrar en decadncia i desprs va desaparixer en consolidar-se la independncia de tots els pasos. El virregnat del Per acaba oficialment amb la rendici del virrei Jos de la Serna e Hinojosa davant de les forces de Simn Bolvar desprs de la batalla d'Ayacucho (1824).

 Divisi administrativa .

El virregnat del Per inicialment va arribar a incloure des de l'istme de Panam fins a l'extrem el sud de Sud-Amrica, vorejant principalment l'Oce Pacfic i tamb part de l'Oce Atlntic. La seva extensi geogrfica va superar els lmits de l'Imperi Inca. Posteriorment, els Borbons com a part de les seves reformes, van crear els Virregnats de Nova Granada (1717-1723 i 1739-1810) i del Ro de la Plata (1776-1811), donada la dificultat d'administrar una rea geogrfica tan gran.

El Virregnat estava dividit en Reials Audincies, governades per un President; comprenia originalment les segents (any de creaci):
 Panam (1538);
 Lima (1543);
 Santa Fe de Bogot (1548);
 Charcas (1559);
 Quito (1563);
 Xile (1563-1573, definitivament el 1606);
 Buenos Aires (1661-1672, definitivament el 1776);
 Caracas (1786);
 Cuzco (1787);

Amb la creaci del virregnat de Nova Granada va perdre les Audincies de Panam, Santa Fe de Bogot i Caracas; i amb la del Ro de la Plata va perdre l'audincia de Buenos Aires. Posteriorment, en la reorganitzaci del 1783, com a part de les reformes borbniques, es creen les intendncies de: Arequipa (1784), Puno (1783), Cuzco (1784), Huamanga (1784), Huancavelica (1784), Lima (1783), Tarma (1784) i Trujillo (1784) al Per i de Santiago (1786) i Concepcin (1786) a Xile.

Vegeu tamb.
 Llista de Virreis del Per;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47220" title="Monema" nonfiltered="3363" processed="3341" dbindex="18689">
Un monema s una unitat de divisi de la paraula en partcules que aporten un mats de significat determinat, sigui gramatical o lxic.

Els monemes es divideixen en depenents o independents segons si poden formar paraules ells sols; aix "la" s independent mentre que "ferr-" no ho s.

A ms a ms, un monema pot ser lexema o arrel si aporta la part principal del significat de la paraula i morfema en cas contrari. Els morfemes porten la informaci referent a la morfologia de la paraula, a banda del sentit especfic que puguin tenir. Per exemple en la paraula "tauleta", "taul-" s el lexema i "-eta"  un morfema que indica alhora que s un nom i un diminutiu.
Alguns anomenen afixos als morfemes que aporten aquests dos tipus d'informaci i reserven el nom de morfemes per als que noms tenen dades gramaticals (com podria ser la S del plural, per exemple).

Segons la seva posici, els afixos poden ser prefixos (es colloquen abans del lexema), infixos i interfixos (enmig) i sufixos (al final). Una paraula pot tenir ms d'un afix, depenent del seu procs de formaci. L's de monemes permet enriquir el vocabulari d'una llengua creant noves paraules a partir de les ja existents.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47224" title="Gessa" nonfiltered="3364" processed="3342" dbindex="18690">
Gessa s una entitat municipal descentralitzada dependent de l'ajuntament de Naut Aran. El seu territori comprn una superfcie de 8,87 km i es reparteix en dos sectors: a l'oest el de Gessa i a l'est el de Marimanha, ms petit, a manera d'enclavament. El 2005 tenia 137 habitants. 

El poble est situat a 1.232 m d'altitud, al peu del Tuc d'Arenho i al marge dret de la Garona, a la confluncia amb el barranc de Corilha, i al llarg de la carretera nacional C-28 que uneix Vielha amb Esterri d'neu pel port de la Bonaigua, entre Arties a l'oest i Salard a l'est. 

 Histria .

Histricament va pertnyer al ter de Gars i va tenir ajuntament propi fins al 21 de desembre del 1967, en qu es va fusionar amb Salard, Arties, Treds i Bagergue per constituir el municipi de Naut Aran. Avui s del ter de Pujlo. L'entitat municipal descentralitzada es va crear el 9 de juliol del 1970.

 Llocs d'inters .

L'esglsia parroquial, dedicada a Sant Pere (Sant Pir en arans), s d'origen romnic per ha estat molt reformada. Hi destaca la talla policromada del sant, al centre del retaule de l'altar major, una de les millors escultures de la Vall d'Aran; i tamb una collecci d'escultures religioses fetes de fusta de boix.

Capella de Sant Mart de Corilha, a 1.800 metres d'altitud.

Entre les antigues construccions civils cal destacar les cases  de Rsa, amb una notable torre cilndrica de pedra (1589), i  de Chelina, de 1575.

 Festes locals .

El segon dissabte de juny hi ha la romeria a Sant Mart de Corilha.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47225" title="La Gurdia d'Ares" nonfiltered="3365" processed="3343" dbindex="18691">






La Gurdia d'Ares s una entitat municipal descentralitzada del municipi de les Valls d'Aguilar, amb 37 habitants (2005) repartits en tres nuclis de poblaci. Situat a la part central del terme, el poble de la Gurdia d'Ares s el cap de l'EMD i est dalt d'un tur al marge esquerre del riu de la Gurdia. 

Est comunicat per la carretera local LV-5134, d'una banda, amb Els Castells i Tas i, de l'altra, amb Noves de Segre.

A la part alta del poble hi ha l'esglsia romnica de Sant Esteve, del segle XII. L'antic castell era l'actual borda del Rei, que encara conserva runes del recinte emmurallat.

Va ser un municipi independent fins al 1972. L'antic terme comprenia, igual com l'entitat municipal descentralitzada actual, els pobles d'Espan i Trejuvell (situats a la mateixa carretera local en direcci a Noves) i altres nuclis menors.


Fills i filles illustres.

 Francesc Miravet i Garcs (1831-1896): metge i delegat de l'Assemblea de Manresa (1892).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47233" title="Entitat local menor" nonfiltered="3366" processed="3344" dbindex="18692">
Una entitat local menor (tradicionalment anomenada pedania) s una forma d'administraci pblica espanyola que, segons l'Estatut Municipal de 1924, es defineix com "aquell agregat, parrquia, llogaret, caseria o poblat que, des de dins d'un municipi i constituint un nucli separat d'edificacions, formen un conjunt de persones i bns amb interessos collectius diferenciables dels generals del municipi". Es regeixen per les diverses lleis reguladores de les comunitats autnomes i per la Llei Reguladora de les Bases de Rgim Local (Llei 7/1985, de 2 d'abril):
L'entitat haur de comptar amb un rgan unipersonal executiu d'elecci directa (l'alcalde pedani). ;
Aix mateix haur de comptar amb un rgan collegiat de control, el nombre de membres del qual no podr ser inferior a dos ni superior al ter del nombre de regidors que integrin el respectiu ajuntament. La designaci dels membres de l'rgan collegiat de l'entitat local menor es far segons els resultats de les eleccions per a l'ajuntament en la secci o seccions constitutives de la circumscripci per a l'elecci de l'rgan unipersonal. No obstant aix, podr establir-se el rgim de consell obert. ;
Els acords sobre disposici de bns, operacions de crdit i expropiaci forosa haurien de ser ratificats per l'ajuntament. ;

Aquestes entitats de descentralitzaci municipal es governen, doncs, per una junta de vens, al capdavant de la qual hi ha l'alcalde pedani (anomenat tamb president o alcalde de l'entitat local menor). Es poden constituir a demanda del nucli de poblaci que aspira a convertir-se en entitat local menor o a petici del mateix ajuntament, o b per acord de govern de la comunitat autnoma, segons els casos.  

Habitualment, les entitats locals menors o pedanies corresponen a antics municipis que d'aquesta manera recuperen una part de l'autonomia perduda, o a nuclis de poblaci de prou entitat dins de municipis extensos amb diverses localitats al seu interior. 

En algunes comunitats autnomes tenen denominacions especfiques, com ara entitat municipal descentralitzada a Catalunya, entidad local autnoma a Andalusia, junta vecinal a Cantbria o parroquia rural a Astries.

 Competncies .
Les entitats locals menors tenen competncies genriques sobre:

 L'administraci i l'aprofitament del seu patrimoni.
 Prestaci de serveis bsics i elementals que afectin directament i exclusivament el nucli de poblaci diferenciat que li serveixi de base. Com a tals s'entenen: obres en carrers i camins rurals, policia urbana i rural, activitats a la via pblica, enllumenat pblic, aigua potable, clavegueram i tractament adequat d'aiges residuals, neteja viria, recollida d'escombraries, activitats culturals i socials.
 Atorgament de llicncies d'obres, quan el municipi compti amb un pla aprovat.

En les normatives d'algunes comunitats autnomes s'opta per una relaci ms detallada de les competncies d'aquestes entitats (vegeu, per exemple, el cas catal).

 Les pedanies .
La divisi en pedanies s caracterstica, per exemple, de la regi de Mrcia, amb diversos municipis que freguen o fins i tot superen els 1.000 km d'extensi. Tamb sn comunes a la provncia de Lle, on la gran majoria dels pobles sn pedanies i on superen la quantitat de 1.300. 

A Hispanoamrica, per exemple, a la provncia argentina de Crdoba, les pedanies sn les subdivisions dels departaments. 

 Entitats locals menors dels Pasos Catalans .
Llista completa de les 7 entitats locals menors del Pas Valenci i de l'nica existent a les illes Balears. Al costat del nom de l'entitat s'especifica el municipi al qual pertany i la comarca (l'illa, en el cas balear). Pel que fa a Catalunya, on sn anomenades entitats municipals descentralitzades, vegeu-ne la llista completa aqu. 

Pas Valenci
 la Barraca d'Aiges Vives (Alzira, Ribera Alta);
 el Bellestar (la Pobla de Benifass, Baix Maestrat);
 Jess Pobre (Dnia, Marina Alta);
 la Llosa de Camacho (Alcalal, Marina Alta);
 el Mareny (Sueca, Ribera Baixa);
 el Perell (Sueca, Ribera Baixa);
 la Xara (Dnia, Marina Alta);

Illes Balears
 Palmanyola (Bunyola, Mallorca);



 Vegeu tamb .
 Entitat municipal descentralitzada;
 Llista d'entitats municipals descentralitzades de Catalunya;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47234" title="Pollinitzaci" nonfiltered="3367" processed="3345" dbindex="18693">
La pollinitzaci s un pas important en la reproducci de les plantes amb llavors.

Consisteix en la transferncia dels grans de pollen (gmetes masculins) al carpel o pistil (part femenina) de les plantes. El carpel  s l'estructura que cont l'vul (gamet femen). La part femenina receptiva del carpel s'anomena estigma en les flors de les angiospermes i micrpil en les gimnospermes.

Els grans de pollen no germinen si no s en un lloc de la planta que els ha engendrat o d una altra de la mateixa espcie  o d espcie semblant excepcionalment  i aquest lloc, en les angiospermes, s l estigma. La pollinitzaci s un fet notable per a la planta, no sols com a precursora de la fecundaci, sin tamb perqu estimula una part tan important de la flor com s l ovari a continuar un desenvolupament que, altrament, acabaria.

Tipus de pollinitzaci:
 Anemfila: La pollinitzaci es fa amb l'ajut del vent.
 Entomfila: La pollinitzaci es fa amb la collaboraci dels insectes.
 Hidromfila: La pollinitzaci es fa amb el concurs de l'aigua. Exemple: Alga dels vidriers;
 Zoomfila: La transferncia del pollen es fa grcies a vertebrats, especialment d'ocells.

Referncies.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47235" title="Perera" nonfiltered="3368" processed="3346" dbindex="18694">

La perera s un arbre de la famlia Rosaceae i del gnere Pyrus conreat pel seu fruit, la pera. El nom cientfic de la planta europea conreada s Pyrus communis. La perera nashi (asitica) rep el nom de Pyrus pyrifolia.

El seu origen es troba en les regions temperades d'el Vell Mn des de l'oest d'Europa i nord d'frica a l'sia.

Botnica.
Sn arbres de mida mitjana, poden arribar a fer fins a 17 metres d'alada. El port de l'arbre sense intervenci de l'esporga s piramidal. Fulles alternades, simples, de 2 a 12 cm de llarg, sn caducifolis encara que hi ha dues espcies asitiques del gnere Pyrus que tenen les fulles persistents. Flors blanques amb cinc ptals, fruit en pom de dimensions i forma variables.



Cultiu.
La pera s el fruit de la perera i s una de les fruites comestibles ms importants de les regions temperades.. T forma oblonga i el seu color pot anar del groc al verd. 

Sn conreades de forma intensiva al Segri, Noguera, Pla d'Urgell, Urgell i les Garrigues sempre en regadiu i en formes forades (fus, palmetes etc.)

Floreixen al mes de mar, abans que les pomeres, i per aix hi ha ms perill que es glaci la flor o el fruit recent quallat. En cas de glaada es fan servir hormones per a que el fruit es desenvolupi sense fertilitzaci (partenocrpia). 
 
La perera sovint s empeltada sobre peus de codonyer la qual cosa dna ms precocitat en l'entrada en producci, menys vigor (cosa convenient en les formes forades) i fruits ms grossos.

 Varietats.
Tenim moltes varietats de peres, per al nostre pas destaca la producci de les segents:

Conference;
Blanquilla;
Llimonera;
Ercolini;
Williams;
red barlett;
Comtessa o Alexandrine;
Doyenne du comice;
Flor d'hivern;
Castells;

La collita comena amb les primerenques Castells, peres de "Sant Joan" i Delbard Premiere al mes de juny, continuant per la llimonera i l'Ercolini el juliol . L'Agost s per les Blanquilles i Conference, bsicament, per  tamb per les varietats per a indstria (almbar, melmelades etc.) com Williams i Red Barlett. A primers de Setembre es cullen les Alexandrines i les Comice, i ja a l'Octubre les Flor d'hivern.


Les peres Nashi que darrerament tamb es conreen, pertanyen a una espcie diferent dins del mateix gnere.

 Propietats nutritives .
Molt preuada per les seves propietats nutritives i el seu delicat gust. Ideal per a rgims, per contenir vitamines B1, B2 i Niacina o B12, totes del Complex B, que regulen el sistema nervis i l'aparell digestiu; fortifiquen el mscul cardac; protegeixen la pell i el cabell i sn essecials per al creixement. Cont tamb vitamines A i C, s rica en minerals com calci, fsfor, magnesi, ferro, sofre, silici, sodi i potassi. Per altra banda t sota valor calric, prop de 53 calories per cada 100 grams de fruita. El contingut de fibra millora la digesti.

 Per la salut .




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47240" title="Gustavo Noboa" nonfiltered="3369" processed="3347" dbindex="18695">
Gustavo Noboa Bejarano (21-08-1937), poltic equatori. President de l'Equador (22-01-2000   15-01-2003).

Noboa fou escollit prsident de la Repblica desprs del cop militar que depos el president Jamil Mahuad. La seva presidncia fou marcada per intents de reactivar l'economia equatoriana, en una clara recessi en aquell moment, incloent-hi el descongelament de 400  milions de dlars en bns congelats pel govern anterior. A les eleccions de 2003 fou venut pel coronel Lucio Gutirrez, protagonista del cop militar que va dur Noboa al govern.

Desprs que acabs el seu govern, es van comenar a presentar acusacions d'irregularitats en la negociaci de deute exterior que suposadament costaren 9 mil milions de dlars al pas. Noboa neg les acusacionss, que el podrien haver dut a la pres durant vint-i-cinc anys si fos declarat culpable. Afirmant que era la vctima de persecuci poltica, sollicit asil poltic a la Repblica Dominicana.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47243" title="Tub pollnic" nonfiltered="3370" processed="3348" dbindex="18696">
El tb pollnic s una estructura allargada creada pel gra de pollen en el moment que aquest germina.


El procs de la fecundaci s'inicia amb la germinaci del gra de pollen sobre l'estigma, desenvolupant un tub pollnic.

El tub creix sobre el teixit transmissor, sobre les cllules, entre elles o en les parets.

Les parets o les laminetes mitjanes sn disoltes per enzims pectinases produts en l'extrem del tub. 

El tub pollnic creix per allargament, essencialment per un procs de sntesi de paret cellular en l'extremitat, portat a terme per les vescules o dictiosomes que aporten el seu contingut (substncies pctiques i hemicelluloses) per a constituir la paret cellular i seguir el seu trajecte per l'ovari fins arribar a l'vul i fecundar-lo.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47246" title="Pollen" nonfiltered="3371" processed="3349" dbindex="18697">


El pollen s l'element fecundador mascle en els vegetals superiors. En els inferiors s l'espora. La paraula deriva de la paraula grega "pal" que significava "farina" o "pols".

Sn minsculs grans de forma ms o menys ovoide d'unes poques desenes de micrmetres de dimetre i que es troben dins de les anteres dels estams.

Com l'vul el gra de pollen s un gametfit i correspon a la fase haploide de desenvolupament del vegetal. Es composa habitualment de dues cellules i comporta dos nuclis haploides, on el ms gran s el nucli vegetatiu i l'altre el nucli reproductor. Est tancat dins un embolcall resistent l'exina que disposa d'unes obertures, punts de menor resistncia que permeten l'emissi deltub pollnic  destinat a fecundar l'vul.

La palinologia s la cincia de l'estudi cientfic dels pollens.

s possible identificar una espcie vegetal per l'observaci al microscopi de la forma dels seus grans de pollen i aix permet per exemple discriminar si una mel est feta amb el nctar d'una determinada espcie vegetal i detectar mescles i fraus. Altres aplicacions de la palinologia s donar informaci sobre els climes antics d'una zona en determinar quines plantes hi havia abans.

El pollen cont una forta proporci de protenes (de 16 a 40 %) contenint tots els aminocids coneguts i nombroses vitamines especialment la C.

La presncia de grans de pollen a l'atmosfera provoca allrgies en determinades persones i existeix una xarxa d'observaci que determinen el percentatge de pollen en el medi ambient per tal de preveure el risc d'allrgia.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47248" title="Coln costa-riqueny" nonfiltered="3372" processed="3350" dbindex="18698">

El coln costa-riqueny (en espanyol coln costarricense o, simplement, coln), anomenat aix en honor a Cristfor Colom, s la moneda oficial de Costa Rica. El codi ISO 4217 s CRC i l'abreviaci s . Es divideix en 100 cntims (cntimos).

Les monedes actuals en circulaci sn de 5, 10, 20, 25, 50, 100 (anomenades colloquialment tejas, nom que es donava abans als bitllets de 100) i 500 colones. Els bitllets sn de 1.000 (anomenats rojos), 2.000, 5.000 (anomenats tucanes) i 10.000 colones.

Es va establir com a moneda nacional el 1896, en substituci del peso. El banc emissor s el Banco Central de Costa Rica.

Com a moneda ha estat devaluada sistemticament, a causa dels alts ndexs d'inflaci que va sofrir el pas en la seva recessi als anys 90. Durant molt de temps va tenir el tipus de canvi en relaci amb el dlar dels Estats Units en 1 USD = 8.60 CRC. Per amb els canvis econmics ocorreguts als vuitanta, es va passar a un tipus de canvi de minidevaluacions diries, que actualment (a data de 21 de novembre del 2008) han portat al canvi de 560,69 CRC per 1 USD. Aquestes minidevaluacions fluctuen entre 10 i 15 "cntimos" diaris. En aquesta mateixa data, el tipus de canvi respecte a l'euro era de 706,58 CRC per 1 EUR.

Taxa de canvi.
1 EUR = 706,58 CRC (21 de novembre del 2008);
1 USD = 560,69 CRC (21 de novembre del 2008);

Vegeu tamb.
 Coln (moneda);
 Coln salvadorenc;

 Enllaos externs.

  Banc Central de Costa Rica;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47249" title="La Girona" nonfiltered="3373" processed="3351" dbindex="18699">

----
La Girona va ser un gali (vaixell) de la 'Grande y Felicsima Armada' de 1588. Es va enfonsar prop de Punta Lacada, Antrim, Irlanda.

Enllaos externs.
 northantrim.com - La Girona;
 Gold of The Girona  ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47250" title="Maximiliano Hernndez Martnez" nonfiltered="3374" processed="3352" dbindex="18700">

Maximiliano Hernndez Martnez (cant de Doa Carla, departament de Colchipil, 1883 - Ranxo Jamastrn, Hondures, 1966) fou un general salvadorenc, govern el pas amb una dictadura des de 1931 fins al 1944.

L'any 1931, servint com a Ministre de Defensa del president Arturo Araujo, lider un cop d'estat al palau, capitalitzant el malestar poltic per l'esfondrament dels preus del caf, i ocup el poder.

Admirador del feixisme, Hernndez Martnez va conduir un govern militar que va suprimir activament l'oposici. Va reprimir durament l'aixecament indgena condut per Farabundo Mart a la ciutat d'Izalco en 1932, on l'exrcit va massacrar milers de camperols sospitosos de collaboraci amb els comunistes. Les estimacions del nombre de vctimes van des dels 10.000 als 40.000. A aquesta massacre se la coneix com La Matanza.

Tamb va crear una llei racial per a guardar negres fora del pas. Hernndez Martnez era un seguidor de l'ocultisme. Quan una epidmia de la verola va explotar a San Salvador va fer penjar llums de colors al voltant de la ciutat, creient que guariria de la malaltia. 

Era creia en la reencarnaci i se li atribueix la frase "que s un major crim per a matar a una formiga que un home, perqu quan un home mor es reencarna, mentre que una formiga mor per sempre".

Super diversos intents de cop de treure'l de poder, fins a la famosa "vaga de braos caiguts" promoguda per un moviment cvic-militar anomenat "Moviment del 44". Durant aquesta acci poltica massiva al 1944, la societat salvadorenca va ser paralitzada totalment fins assolir deposar-lo.

Va morir a l'exili als 84 anys, assassinat per Cipriano Morales al Ranxo Jamastrn, a Hondures, en 1966.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47251" title="Coln salvadorenc" nonfiltered="3375" processed="3353" dbindex="18701">


El coln salvadorenc (en espanyol coln salvadoreo o, simplement, coln),  anomenat aix en honor a Cristfor Colom, s l'antiga moneda d'El Salvador. Ha estat reemplaada des del 2004 pel dlar dels Estats Units. El codi ISO 4217 era SVC. Es dividia en 100 centaus (centavos).

Abans de l'adopci del dlar, els bitllets en circulaci eren d'1, 2, 5, 10, 25, 50, 100 i 200 colones.

Es va establir com a moneda nacional el 1892, en substituci del peso. Des de l'1 de gener del 2001, amb l'entrada en vigor de la Llei d'Integraci Monetria, coexistia amb el dlar dels Estats Units (USD) com a moneda de curs legal, amb el qual tenia un tipus de canvi fix establert en 1 USD = 8.75 SVC. L'any 2004, amb la dolaritzaci total de l'economia, el coln va deixar de circular completament i ja no s'utilitza per a cap mena de transacci.

Vegeu tamb.
 Coln (moneda);
 Coln costa-riqueny;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47265" title="Crdoba (moneda)" nonfiltered="3376" processed="3354" dbindex="18702">


La crdoba (codi ISO 4217: NIO) s la moneda nacional de Nicaragua.  Es divideix en 100 centaus (en espanyol centavos).

Es va adoptar el 1912 i originalment equivalia al dlar dels Estats Units. Porta aquest nom en honor al fundador de Nicaragua, Francisco Hernndez de Crdoba. L'emet el Banco Central de Nicaragua.

El 1987 es va posar en circulaci la "nova crdoba" (nueva crdoba), que equivalia a 1.000 de les antigues. El 1991 es va reintroduir la crdoba (tamb anomenada crdoba oro), que equivalia a 10 milions de les "noves crdobas" de la dcada precedent.

Actualment hi ha en circulaci monedes de 5, 10, 25 i 50 centavos i 1, 2, 5 i 10 crdobas, i bitllets de 10, 20, 100, 200, 500 i 1.000 crdobas.

Taxes de canvi.
 1 EUR = 24,83 NIO (21 de Novembre de 2008); ;
 1 USD = 19,74 NIO (21 de Novembre de 2008); ;
 Enllaos externs.
   Banc Central de Nicaragua (Banco Central de Nicaragua) ;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47281" title="Quetzal (moneda)" nonfiltered="3377" processed="3355" dbindex="18703">

El quetzal (codi ISO 4217: GTQ) s la moneda nacional de Guatemala.  Es divideix en 100 centaus (en espanyol centavos).

En l'antiga cultura maia, es feien servir com a moneda les plomes de la cua del quetzal, per tant posar-li el nom de l'ocell a la moneda nacional li atorga un fort valor histric indicatiu dels pobles nadius de Guatemala.

Fins al 1979 estava en paritat amb el dlar dels Estats Units. 

Actualment hi ha en circulaci monedes d'1, 5, 10, 25 i 50 centaus i 1 quetzal, i bitllets d'1, 5, 10, 20, 50 i 100 quetzals.

Taxes de canvi.
 1 EUR = 9,77 quetzals (21 de novembre del 2008);
 1 USD = 7,76 quetzals (21 de novembre del 2008);

Enllaos externs.
   Banc de Guatemala (Banco de Guatemala) ;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47290" title="Mauke" nonfiltered="3378" processed="3356" dbindex="18704">

Mauke s una de les illes Cook meridionals, situada a 190 km al nord-est de Rarotonga. Les seves coordenades sn: .

Geografia.
Igual que Atiu, Mauke s una illa de tipus makatea, s a dir, una illa volcnica rodejada d'una plataforma elevada de corall fossilitzat. Resulta una illa prcticament plana, amb una altitud mxima de 30 m, i una superfcie total de 18,4 km . La corona de corall, d'una amplada entre 100 i 1.000 m, forma una costa inhspita plena de coves i tnels.

La vegetaci s abundant, destacant l'exportaci de fulles a Hawaii per confeccionar els leis, les tpiques corones de benvinguda polinsies. Hi ha abundants pocs en estat salvatge.

La vila principal s Kimiangatau. La poblaci total era de 470 habitants al cens del 2001. Les infrastructures sn escasses amb un turisme incipient. Disposa d'un aeroport i els camins estan pavimentats amb sorra de corall.

Histria.
A l'illa hi ha diverses restes prehistriques. Segons la llegenda Mauke va ser fundada per l'heroi llegendari Uke. Antigament s'anomenava Akatokamanava i pels europeus era Parry's Island.

Mauke va ser envada diverses vegades pels guerrers canbals de la vena Atiu. Una llegenda diu que els invasors van salvar de la foguera a la dona ms bonica i com a resultat Mauke t la reputaci de tenir les dones ms atractives de les illes Cook.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47291" title="Balboa (moneda)" nonfiltered="3379" processed="3357" dbindex="18705">


La balboa (codi ISO 4217: PAB), anomenada aix en honor del conquistador Vasco Nez de Balboa, s la moneda oficial del Panam. Es divideix en 100 centsimos.

Des de 1903 ha estat lligada sempre al dlar dels Estats Units (que tamb s moneda de curs legal a Panam) i hi est en estricta paritat: les balboes es poden canviar per dlars EUA a ra d'1 USD per 1 PAB en qualsevol moment.

Les actuals monedes d'1, 5, 10, 25 i 50 centsimos tenen el mateix pes, mida i composici metllica que les equivalents respectives en cents dels Estats Units. De tant en tant, el Banco Nacional de Panam posa en circulaci monedes d'1 balboa, que sn de la mateixa mida que la moneda de dlar d'Eisenhower. De bitllets de balboa no se n'emeten des del 1941, i de fet actualment no n'hi ha en circulaci. Pel que fa als bitllets, doncs, Panam usa els de dlar.

Taxes de canvi. 
1 EUR = 1,26 PAB (21 de Novembre del 2008)

 Enllaos externs.
   Banc Nacional de Panam (Banco Nacional de Panam) ;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47295" title="E-CAP" nonfiltered="3380" processed="3358" dbindex="18706">
e-CAP s el nom amb el que es coneix el programa informtic d'Histria Clnica d'Atenci Primria utilitzat a Catalunya per l'Institut Catal de la Salut, que s el major proveidor d'aquests serveis a la comunitat autnoma.

Actualment,(octubre 2006) l'utilitzen uns 7000 professionals d'atenci primria, i s'ha convertit en l'eina de registre clnic majoritaria del territori catal. Habitualment s'edita dues vegades l'any, amb versions de primavera i tardor.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47296" title="Paretstortes" nonfiltered="3381" processed="3359" dbindex="18707">


Paretstortes ( o , en francs Peyrestortes) s un municipi del Rossell. Etimolgicament el nom ve de parets tortes, i tamb s'ha anomenat Parestortes.

En la batalla de Parestortes les tropes espanyoles del general Antonio Ricardos foren derrotades quan avanaven cap a Perpiny durant la Guerra Gran per les del general francs Louis Charles de La Motte-Ango, el 17 de setembre de 1793, i aix significa el final del seu avan i el retorn a les posicions inicials,

Enllaos externs.
Informaci sobre el municipi ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47298" title="Equip d'Atenci Primria" nonfiltered="3382" processed="3360" dbindex="18708">
A  Espanya, l'Equip d'Atenci Primria est format pels  professionals que atenen a la poblaci en aquest nivell assitencial. Formen part d'ell els metges de famlia o d'atenci primria, pediatres, infermeria, assistents socials i personal administratiu de soport.

Vegeu tamb.
rea Bsica de Salut;
Atenci Primria;
Centre d'Atenci Primria;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47300" title="rea Bsica de Salut" nonfiltered="3383" processed="3361" dbindex="18709">
rea Bsica de Salut (ABS) s el terme amb el que es coneix a Catalunya el territori, amb la seva poblaci, que s ats per un Equip d'Atenci Primria. El seu nucli bsic el formen professionals de Medicina Familiar i Comunitria, pediatria, infermeria i personal administratiu de soport. Les ABS poden ser rurals, urbanes o b amb caracterstiques mixtes. Les rurals solen tenir una poblaci ms petita, per aquesta est ms diseminada al territori. Depenent de la mida de l'ABS, dels nuclis de poblaci i de la dispersi de la mateixa, les ABS poden disposar d'un Centre d'Atenci Primria (CAP), o d'aquest i d'un o ms consultoris dependents orgnicamente del CAP.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47301" title="Pontell" nonfiltered="3384" processed="3362" dbindex="18710">

Pontell (en francs Ponteilla) s un municipi del Rossell.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47303" title="Paritat de poder adquisitiu" nonfiltered="3385" processed="3363" dbindex="18711">
En l'economia, la paritat de poder adquisitiu (PPA, encara que sovint abreujat PPP per les seves sigles en angls Purchasing Power Parity) s un mtode utilitzat per a calcular una taxa alternativa de canvi de monedes de dos pasos. El PPP s un mesurament de quant pot comprar una moneda (en termes d'un ndex, usualment el dlar nord-americ), ja que els bns i serveis poden tenir diferents preus als dos pasos. 

Les taxes de canvi en base al PPP sn utilitzades en les comparacions internacionals de la qualitat de vida, usualment amb el Producte Intern Brut (PIB). El PIB d'un estat est lligat a la seva moneda local, i per tant quan es fan comparacions, es converteix a una moneda internacional, com ara el dlar o l'euro. Ats les diferncies en preus i cost de vida entre dos estats, alguns economistes prefereixen l's del PPP, que est basat en els preus reals dels productes i no pas en les taxes de canvi de llurs respectives monedes. 

 Explicaci .
La taxa de canvi (S) PPP entre dos pasos, el Regne Unit i els Estats Units s calcula en base a un producte (P):

S (PPP) = P$ / P ($/) 

Si la taxa real de canvi (al mercat) s superior a S, d'acord al mesurament del PPP, la lliura esterlina () est sobrevalorada, i el dlar nord-americ ($) est desvalorat. Per contra, si la taxa real de canvi (al mercat) s inferior a S, el dlar nord-americ ($) est sobrevalorat i la lliura esterlina () desvalorada. 

Per exemple:
Si la taxa de canvi S d'acord al PPP = 1,5/
i la taxa de canvi S al mercat = 1,8/

Aix vol dir que 1  als Estats Units comprarien noms 1,5$, per al mercat de monedes, es poden comprar 1,8$ (ms $). 

 Vegeu tamb .
 Renda Nacional Bruta;
 Producte Interior Brut;
 Macroeconomia;
 Moneda;
 Taxa de canvi;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47306" title="Reportatge televisiu" nonfiltered="3386" processed="3364" dbindex="18712">
El reportatge televisiu s un gnere periodstic que t el seu origen en el documental cinematogrfic, que permet al periodista anar fins al fons de la histria, respondre a totes les qestions -fins l'ltim perqu- i retratar, amb gran precisi, els protagonistes. A ms, s el gnere on el periodista posa damunt la taula tots els seus recursos. Per a alguns, aquest s el gnere dels gneres, el ms complet del periodisme informatiu. I en televisi s'ha de tindre en compte que el reportatge requereix la perfecta uni dels llenguatges escrit i cinematogrfic. s a dir, relatar una histria, per perqu el pblic l'entenga. Es tracta, per tant, d'aprofundir -que, segons la doctrina nord-americana, no s una altra cosa que explicar els antecedents-, humanitzar, interpretar, guiar, i no transmetre una opini personal.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47307" title="Centre d'Atenci Primria" nonfiltered="3387" processed="3365" dbindex="18713">


Centre d'Atenci Primria (CAP) o Centre de Salut (CS) sn termes referits a un mateix concepte, l'edifici o lloc a on la poblaci s atesa en un primer nivell assistencial. El personal i activitat que es fa al mateix, pot variar d'un pas a un altre i d'un centre a altre. 

A Espanya, als CAP, el nucli bsic de serveis est format per les especialitats de Medicina Familiar i Comunitria o d' Atenci Primria, pediatria, infermeria i personal administratiu de suport. Malgrat tot, cada vegada s ms freqent trobar als CAP altres professionals com sn l'assistent social, llevadora, odontologia, psicologia, psiquiatria, reumatologia, etc.) que contribueixen a l'increment de la qualitat de la atenci prestada i a l'accessibilitat de la poblaci als serveis socio-sanitaris.

Normalment, als CAP, existeix un servei de recepci del ciutadans que van al mateix o truquen per telfon. Aquest servei dona satisfacci directa a demandes concretes com poden ser l'entrega i recollida de documentaci, informaci presencial o telefnica, o b programa vistes pels professionals i probes diagnstiques que habitualment es fan al CAP (espirometries, electrocardiograma, etc).

Habitualment en el CAP hi ha consultes o despatxos pels diferents professionals o serveis ofertats, tamb poden existir zones per a recepci i extracci de mostres de sang, orina i altres fluids corporals per analitzar, rea d'atenci d'urgncies amb equipaments adients (carro de cures, electrocardigraf, material per a oxigenoterpia, desfibrillador, medicaci d'urgncies, etc.).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47314" title="Limfa" nonfiltered="3388" processed="3366" dbindex="18714">

La limfa s una part del plasma sanguini que travessa les parets dels capillars, es difon pels intersticis dels teixits i, desprs d'omplir-se de substncies produdes per l'activitat de les cllules, entra en els vasos limftics, pels quals circula fins a incorporar-se a la sang venosa.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47316" title="Gustav Vigeland" nonfiltered="3389" processed="3367" dbindex="18715">
Adolf Gustav Vigeland (Mandal, Noruega, 11 d'abril 1869 - Oslo, Noruega, 12  de mar 1943)  fou un escultor noruec. La seva fama es deu sobre tot al Parc de Vigeland, una rea  a l'interior del Frognerparken d'Oslo a on estan exposades dues-centes de les seves escultures i d'altres treballs.

 La formaci . 
Vigeland neix a una petita ciutat del sud  de Noruega, en el si d'una famlia d'artesans. Aqu fa l'educaci ms primerenca i s'inicia en l'escultura de fusta. Als quinze anys se'n va  a Oslo per  aprendre d'un escultor professional de la fusta, per als dos anys deu tornar a casa per ajudar a la famlia per la mort sobtada del seu pare.

Va tornar a  Oslo al 1888, als dinou anys, amb la intenci de ser escultor. Grcies al suport  moral i financer de l'escultor Bryunjulf Bergslien, va comenar  a freqentar una escola d'art, i a l'any 1889 exposa per primera vegada en pblic una de les seves obres ("Hagar i Ismael").

Des de 1891 a 1896, Vigeland, fa diversos viatjes a l'estranger. Va  a Copenhaguen,  Pars, a Berln i a Florncia. D'aquesta experincia procedeix la seva formaci no acadmica: a Pars freqenta l'estudi d'Auguste Rodin, mentre que a Itlia va contactar amb l'art antic i amb el del Renaixement. Aquells anys van comenar a emergir a la seva obra alguns dels temes que dominaren els temps de la seva major producci artstica: la mort, la vida quotidiana, l'home i la dona. 

Fa les seves dues primeres mostres personals a Noruega al 1894 i al 1896, tenint molt bona acollida per part d'alguns crtics.


 La primera obra pblica .

Des del 1897 al 1902 Vigeland  fou contratat com a escultor a l'obra de restauraci de la Catedral de Nidaros en Trondheim.  

L'exposici a l'art medieval contribueix a donar un nou element en la seva producci creativa autnoma: El drac, smbol del pecat, de la fora de la natura, en lluita contra l'home.

Torna a Oslo, aconsegueix en prstec del consistori, un estudi en dess a on poder  treballar. En aquella poca, a Noruega es vivia una gran efervescncia  nacionalista, que va culminar amb la independncia pacfica de Sucia en 1905.  El pas volia celebrar la prpia histria i la prpia cultura. Vigeland, considerat l'escultor noruec de ms talent, rep molts encrrecs d'estatues o busts commemoratius d'illustres compatriotes com, per exemple, el dramaturg Henrik Ibsen i el matemtic Niels Henrik Abel. 

Al 1906 Vigeland va presentar un model en guix d'una font monumental que, segons la intenci inicial del consistori d'Oslo, havia d'adornar la plaa davant del Parlament Nacional. L'obra de Vigeland fou ben acollida, per van sorgir desacords pel lloc en que s'havia de collocar. La realitzaci prtica de la font fou ajornada fins que hi hagus un acord. Durant l'espera, Vigeland va ampliar el seu projecte original afegint-hi varis grups escultrics i, al 1919, una alta columna de granit.





 El parc de Vigeland .
Al 1921 l'ajuntament d'Oslo decideix enderrocar el vell edifici a on es trobava l'estudi del  escultor per a costruir una biblioteca. Es va arribar a un acord: el consistori construiria un nou edifici destinat a estudi i habitatge de l'escultor, que deuria ser transformat en museu desprs de la seva mort. A canvi, l'artista es comprometia a donar a la ciutat tot el seu treball, escultura, diseny, baix-relleus, incloent-hi els models.

Vigeland es va traslladar al nou estudi a Kirkeveien al 1924, a poca distncia del Parc Frogner, que havia estat elegit per l'emplaament definitiu de la font. Els vint anys successius, Vigeland, es va dedicar al projecte, realizaci i installaci de l'rea destinada a l'exposici permanent de les seves escultures, que posteriorment es va anomenar: Parc de Vigeland. 

A la casa de Kirkeveien va viure i treballar fins a la seva mort al 1943. All hi sn les seves cendres, conservades a la torre. Com era previst, l'edifici  fou transformat en el  Museu Vigeland, a on hi ha exposades vries obres de l'artista i tots els motlles originals de les escultures del Parc de Vigeland.

Enlaos externs.

V I G E L A N D - La biografia de Gustav Vigeland (en angls);
Vigeland, el museu i el parc. (En noruec i angls);
360 El parc de Vigeland.;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47324" title="Exvots" nonfiltered="3390" processed="3368" dbindex="18716">

En la religi catlica, un exvot s un objecte que hom ofereix a un Crist, a la Verge, a un sant, en compliment d'un vot, i que es penja a la paret del temple.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47325" title="Montenartr" nonfiltered="3391" processed="3369" dbindex="18717">
Montenartr s un poble de l'extrem sud del municipi de Llavors que forma una entitat municipal descentralitzada. Est situat a 1.299 m d'altitud, a la Ribalera, la vall del riu de Santa Magdalena o de Romadriu, i vora el bosc de Sant Joan de l'Erm. Es comunica mitjanant una pista forestal amb la carretera autonmica C-13 que corre parallela a la Noguera Pallaresa, entre les localitats de Llavors i Rialp.

L'esglsia parroquial est dedicada a Sant Esteve.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47326" title="Els Muntells" nonfiltered="3392" processed="3370" dbindex="18718">


Els Muntells s una entitat municipal descentralitzada que pertany al municipi de Sant Jaume d'Enveja. El nucli est situat al sector meridional del delta de l'Ebre, vora la squia del Riet, entre les llacunes de la Tancada i la Bassa de la Platjola. Est comunicat per una carretera local amb el cap del municipi i amb la platja dels Eucaliptus.

La localitat es va originar a partir del 1860, quan el canal de la Dreta de l'Ebre va possibilitar la introducci del conreu de l'arrs mitjanant una complicada xarxa de reg i el dessecament de les terres del delta. Els Muntells es va formar a partir d'un conjunt inconnex de barraques, aixecades amb els joncs, les canyes i el fang de la zona, que es van anar alineant en el que s el carrer Major, que segueix la squia del Riet.


 Enllaos externs .

Entitat Municipal Descentralitzada dels Muntells;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47327" title="Litiasi renal" nonfiltered="3393" processed="3371" dbindex="18719">

La litiasi renal s un trastorn que afecta al sistema urinari on es formen clculs en el rony o en les vies urinries, deguda a la cristallitzaci i precipitaci de compostos de l'orina.

El clcul es pot quedar en el rony o pot desprendre's i anar baixant pel tracte urinari. La intensitat de la simptomatologia (dolor) est generalment relacionada amb la grandria del clcul. En ocasions es produeix la seva expulsi sense gaireb smptomes. 

Els clculs poden quedar-se travats en un dels urters, en la bufeta, o a la uretra, produint la simptomatologia de dolor (clic nefrtic), disria (cossor quan s'orina), o signes com hematria (presncia de sang en l'orina). La litiasi renal pot rebre molts noms depenent del lloc on es produeix la deposici dels clculs: litiasi calicina (calze), pilica (pelvis renal), ureteral (urter), vesical (bufeta urinria) i uretral (uretra). 

Tipus de clculs renals.

Un clcul renal, popularment dit pedra en el rony, s un fragment de material slid que es forma dintre del rony a partir de substncies que estan a l'orina. Hi ha quatre tipus principals de clculs en els ronyons:

 El tipus de clcul ms com cont calci. El calci s un mineral que forma part de la nostra dieta normal. El calci que no s necessari per als ossos i els msculs passa als ronyons. En la majoria de les persones, els ronyons eliminen aquest calci que sobra juntament amb la resta de l'orina. Les persones que formen pedres de calci retenen aquest calci en els ronyons. El calci que no s'elimina s'uneix a altres desaprofitaments per a formar una pedra. ;

 Un clcul tipus estruvita (fosfat amnic magnsic. hexahidrat); pot formar-se desprs d'una infecci del sistema urinari. Aquestes pedres contenen el mineral magnesi i amonac, una deixalla. ;

 Un clcul d'cid ric es pot formar quan hi ha massa cid a l'orina. Si una persona tendeix a formar pedres d'cid ric, pot ser que hagi de reduir la quantitat de carn que menja. ;

 Els clculs de cistina sn poc comuns. La cistina s una de les substncies que formen els msculs, nervis i altres parts del cos. La cistina es pot acumular en l'orina fins a formar una pedra. La malaltia que causa la formaci de pedres de cistina s hereditria. ;

Els clculs renals poden ser tan diminuts com un bol o tan grans com una perla. Fins i tot algunes pedres poden tenir la grandria d'una pilota de golf. La superfcie de la pedra pot ser llisa o amb becs. En general sn de color groc o marr. 

Enllaos externs.

Els mecanismes de la litiasi, plana de la UIB;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47328" title="A cappella" nonfiltered="3394" processed="3372" dbindex="18720">

La msica a cappella s un estil de msica vocal o cant sense acompanyament instrumental o una pea prevista per a ser interpretada d'aquesta forma, tant referit a un(a) com a un a interpretaci collectiva. A cappella s una expressi italiana per a designar (msica) com a la capella; aix es refereix al fet que a les esglsies cristianes s'hi cantava sense acompanyament instrumental durant els primers segles d'existncia. De vegades es lletreja malament com a capella, que s derivat del vocable llat (tot i que en llat capella vol dir cabra petita), o de vegades acapella.

 Tradicions religioses de cant a cappella .
La msica a cappella originalment era, i segueix sent en certa manera, utilitzat a la msica religiosa. El cant gregori s un exemple de cant a cappella, aix com a la majoria msica vocal sagrada del Renaixement, malgrat que hi hagi una llarga tradici de cantar el primer amb acompanyament d'orgue, i que -modernament- la segona sovint s'interpreta amb instruments doblant veus, seguint el que es creu que era una prctica habitual. En la mateixa mesura, els madrigals, fins el seu desenvolupament al primer barroc en qu es comena a interpretar amb acompanyament instrumental, s freqentment una forma a cappella.

Cristianisme.
Esglsies cristianes actuals que condueixen els seus serveis religiosos sense acompanyament musical inclouen els Amish, els Antics Baptistes Regulars, els Baptistes Primitius, els Germans de Plymouth, la majoria d'Esglsies de la congregaci de les Esglsies de Crist, els Antics Germans Baptistes Alemanys, alguns Esglsies Prebisterianes exclusivament psalmdiques i l'Esglsia Ortodoxa de l'est. Molts Mennonistes tamb realitzen els seus serveis sense instruments. L'Arpa Sagrada, un tipus de msica religiosa folklrica, s un estil de cant religis a cappella, per s ms utilitzat a convencions i trobades de cant que no pas a les prpies esglsies.

Aquest estil d'interpretaci, aplicat a la msica polifnica va comenar a desenvolupar-se a Europa al voltant del finals de 1400; sovint s'ha identificat l'inici d'aquesta prctica amb les obres de Josquin Desprez. La msica religiosa a cappella del Renaixement hauria estat acompanyada d'instruments, encara que aquests doblaven la veu dels cantants i no eren independents. Cap el segle XV l'estil va ser desenvolupat completament; Les obres de Palestrina, al segle XVI, sn considerats exemples excellents. Desprs de Palestrina, la cantata va comenar a ocupar el lloc de la msica a cappella.

Judaisme.
Els serveis religiosos tradicionals del judaisme no inclouen instruments musicals. La utilitzaci d'instruments est tradicionalment prohibida durant el Sbat com a precauci contra els intrprets que vulguin reparar els seus instruments, cosa prohibida aquells dies. (La prohibici ha estat relaxada a moltes Reformes i algunes congregacions conservadores.) De forma similar, quan famlies jueves o corals grans canten canons tradicionals de Sbat conegudes com a zemirot, fora del context formal dels serveis religiosos, normalment ho fan a cappella, i les celebracions de Mitzvah Bar i Bat del Sbat de vegades proporcionen entreteniment amb grups corals a cappella. A ms, molts jueus consideren que el perode de 49 dies de l'Omer entre Passover i Shavuot ha de ser una poca de semi-penitncia en qu la msica instrumental no s permesa. Aix ha condut a una tradici del cant a cappella de vegades conegut com a msica sefirah.

Islam.
Alguns musulmans han adoptat la forma de msica a cappella des que l'Islam tradicional prohibs la utilitzaci d'instruments excepte alguna percussi bsica. Les obres a cappella musulmanes sn anomenades anasheed

 La cappella modern .
Actualment el terme s'aplica a msics o grups vocals que interpreten les seves obres sense cap acompanyament instrumental, encara que ho poden acompanyar emulant la sonoritat dels instruments amb les seves veus, micrfons i efectes electroacstics.

Els King Singers van ser acreditats amb inters promocional en una actuaci a cappella dels anys 60. La msica a cappella va aconseguir una nova renaixena a partir del final dels anys 80, estimulada pels xits de canons gravades per artistes com The Manhattan Transfer, Bobby McFerrin i Boys II Men. Aquesta situaci va convertir-se en un estmul per a les universitats nordamericanes, que van veure nixer una gran quantitat de conjunts vocals universitaris. El ms antic de tots els existents s The Whiffenpoofs de la Universitat de Yale, entre els quals el 1909 s'hi trobava Cole Porter.

Altres moviments importants derivats de l'a cappella modern inclouen el Barbershop o el doo-wop. L'a cappella actual inclou moltes bandes i grups o fins i tot solistes que afegeixen percussi vocal o beatboxing per a crear efectes de so de pop/rock. Existeixen, a ms, molts romanents de la msica a cappella a la msica cristiana.

Els arranjaments de msica pop per a petits conjunts a cappella inclouen normalment una veu cantant a la melodia principal, un cantant a la lnia de baix rtmic i la resta de veus contribuint a l'acompanyament polifnic.

A cappella pot ser descrit tamb com la utilitzaci noms de les pistes d'una gravaci multipista instrumental i vocal, per a ser remesclada o gravada a discs de vinil per a DJs. Alguns artistes de vegades treuen al mercat canons de les seves gravacions ms populars que els fans poden remesclar. Un exemple s el de Danger Mouse, que va remesclar el The Black Album de Jay-Z amb el The White Album dels Beatles, creant el The Grey Album.

El creixent inters que provoca l'a cappella modern (particularment els grups universitaris) pot ser vist a la gran quantitat de competicions com lInternational Championship of Collegiate A Cappella i Varsity Vocals, ambds grups membres del Contemporary A Cappella Society. Aquest estil no est reservat noms a interpretacions en directe; trobem centenars de gravacions al mercat d'obres noms interpretades a cappella produdes al llarg de la passada dcada. El desembre de 2006, el Recorded A Cappella Review Board (RARB) havia comptabilitzat ms de 660 lbums des de 1994, i el seu frum de discussi t ms de 900 usuaris i 19.000 articles.

 Emular instruments .
Les persones no sempre diuen exactament paraules mentre canten a capella; de vegades poden intentar emular els instruments reproduint la melodia amb els seus acord vocals o amb algunes de les tcniques de la musica vocal sense text. Per exemple, "Twilight Zone" de 2 Unlimited era cantada a cappella com a instrumentaci a la comdia de televisi Thompkins Square. Un altre exemple fams d'emulaci d'instruments a travs del cant s el tema per a la srie La Famlia Adams. Grups com Vocal Sampling o Undivided intenten emular sons llatins a travs del cant a cappella. L'artista vocal Bobby McFerrin s fams per les seves emulacions.

El beatboxing s un tipus de a cappella popular de la comunitat hip hop, on el rap s, a  vegades, interpretat a cappella de forma informal.

 Alguns grups que canten a cappella .

 A Cappella Harmony Quartet;
 A Capella Language;
 AC Rock;
 Anonymous 4;
 AVB;
 Bella Voce;
 Bocapella;
 Cabernet;
 Boyz Nite Out;
 Chord on Blues;
 Dale Warland Singers;
 Da Vinci's Notebook;
 Glad;
 Golden Apple Quartet;
 Impulse;
 JD y MJ;
 Ladysmith Black Mambazo;
 N'voz Banda Vocal Colombiana;
 On a Sensual Note;
 Penn Masala;
 Petit Comit;
 Rajaton;
 The Real Group;
 RIT Brick City Singers;
 Rockapella;
 Singin' Five;
 St. Olaf Choir;
 Street Sounds;
 Sweet Honey in the Rock;
 Take 6;
 Take Note;
 The Anita Kerr Singers;
 The Birmingham Sunlights;
 The Bobs;
 The Comedian Harmonists;
 The EDLOS;
 The Flying Pickets;
 The King's Singers;
 The MadHatters;
 The Swingle Singers;
 Neri Per Caso (sitio no-oficial);
 Toxic Audio;
 TR Griffin;
 Try-Tone;
 The Vocal Majority;
 The Williams Octet;
 The Yale Society of Orpheus & Bacchus;
 The Yale Whiffenpoofs;
 Undivided;
 Vox One;
 Voz Veis;
 Wise Guys;
 X C O R;

Enllaos d'udio.
 ;

 Enllaos externs .

 Contemporary A Cappella Society of America (CASA);
 The Recorded A Cappella Review Board (RARB);
 The College A Cappella Web;
 Barbershop Harmony Society;
 ccMixter A Cappellas (Creative Commons licensed a cappellas);

Referncies.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47329" title="Arestui" nonfiltered="3395" processed="3373" dbindex="18721">

Arestui s un poble de la part nord-occidental del municipi de Llavors que forma una entitat municipal descentralitzada. Est situat a 1.141 m d'altitud, al marge dret del riu de Baiasca, voltat d'una gran extensi de bosc. Es comunica mitjanant una carretera amb Baiasca i amb la carretera nacional C-13 entre les poblacions de Llavors i Escal.

L'esglsia parroquial depn de la de Baiasca.

El seu terme (d'uns 9,7 km) es correspon amb el de l'antic municipi del mateix nom, que es va fusionar a mitjan segle XIX amb Llavors. L'entitat municipal descentralitzada es va crear el 7 de mar del 1958.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47332" title="reu" nonfiltered="3396" processed="3374" dbindex="18722">



reu s un poble de la part nord-occidental del municipi d'Alins que forma una entitat municipal descentralitzada. Est situat a 1.220 m d'altitud, al marge dret de la Noguera de Vallferrera, al peu del Monteixo (tamb anomenat puig d'reu, de 2.905 m) i a l'inici de la carretera local que baixa cap a Alins. 

Pel seu terme hi passa l'antic cam que comunicava el Pallars amb el Pas de Foix a travs del port de Boet, o port d'reu, a la part nord-oriental del terme. Ms amunt, al lmit amb l'Estat francs, s'hi aixeca la Pica d'Estats, que amb els seus 3.143 m s la muntanya ms alta de Catalunya, i tamb el pic de Sotllo (3.084 m).

Demografia.
El el nucli de poblaci ms habitat del municipi.


Llocs d'inters.
L'esglsia, romnica, est dedicada a Sant Feliu. Altres edificacions destacades sn, cap al sud, l'altra esglsia romnica de Santa Maria de la Torre i les restes del castell d'reu, al nord del poble, vora el nucli de la Fora d'reu.

Histria.
Va pertnyer al vescomtat de Castellb i va tenir ajuntament propi fins al 1927. El seu terme es correspon amb el de l'antic municipi d'reu, que amb 73,4 km ocupa la meitat nord del municipi actual d'Alins. L'entitat municipal descentralitzada es va crear durant la dcada del 1950.

Festivitats.
1 d'agost- Festa Major;

Fills i filles illustres.

 Ignasi de Castellarnau i Casimiro (1842-1906): delegat a l'Assemblea de Manresa (1892). ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47333" title="Musaranya elefant" nonfiltered="3397" processed="3375" dbindex="18723">

Les musaranyes elefant (Macroscelidea) sn petits mamfers insectvors nadius d'frica. No sn ni elefants ni musaranyes i, ms formalment, sn membres de l'ordre Macroscelidea. El seu nom ve de la semblana dels seus llargs morros amb la trompa d'un elefant, i d'una falsa relaci amb les musaranyes.

Les 15 espcies varien quant a dimensions entre 100 i 300 mm i des de menys de 50 grams a ms de mig quilo. Totes sn quadrpedes amb potes bastant llargues per llur mida, i tot i que la mida del tronc canvia entre una espcie i una altra, totes sn capaces de retorar-lo quan cerquen aliment. Llur dieta est composta majoritriament d'insectes i altres petites criatures, especialment escarabats, aranyes, cucs, formigues i trmits, molts agafats del sotabosc, per tamb mengen llavors i floriments. L'espcie Rhynchocyon tamb excava petits forats cnics al sl.

Estan distributs amplament arreu del sud de l'frica, i tot i que no sn comuns enlloc, se les pot trobar en quasi qualsevol tipus d'hbitat, des del desert de Nambia a planes plenes de rocs a Sud-frica, passant pels boscos densos. Una espcie, la musaranya elefant nord-africana, roman als indrets muntanyosos i semi-rids del nord-oest del continent.

Tot i que sn quasi sempre dirnes i molt actives, sn difcils d'atrapar i rarament vistes: les musaranyes elefants sn cautes, estan ben camuflades i sn expertes en fugir corrent de les amenaces. Algunes espcies creen una srie de camins lliures d'obstacles al sotabosc i es passen el dia patrullant-los en busca d'insectes: en cas de perill, el cam ofereix una escapatria lliure d'obstacles.

La histria evolutiva de les musaranyes elefants sempre ha estat obscura. En diversos moments, han estat classificades juntament amb les musaranyes i els erions com part dels Insectivora; vistes com parents distants dels ungulats; agrupades amb les musaranyes arbries; i apilades amb els conills i les llebres dins els lagomorfs. La recent evidncia mollecular, tanmateix, dna un suport feble a un superordre Afrotheria que uneixi els tenrecs i els talps daurats amb certs ungulats o mamfers que han estat considerats ungulats alguna vegada, tals com els damans, els sirenis, aardvarks i elefants.

Tanmateix, aquest arranjament no rep suport d'una bona evidncia anatmica i malgrat que la relaci entre els talps daurats i els tenrecs s bastant probable i la relaci entre damans, sirenis i elefants tamb est bastant ben acceptada, anatmicament aquests dos grups de mamfers sn tan diferents que l'evidncia suggereix que els Perissodactyla poden tenir relaci amb els ungulats africans. Tot i que la dentadura de les musaranyes elefant suggereix que potser sn ungulats la seva morfologia general t moltes similituds als animals rosegadors.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47338" title="Loiret" nonfiltered="3398" processed="3376" dbindex="18724">




Loiret (45) s un departament situat al centre de Frana, anomenat aix pel riu Loiret.

Histria.
Loiret s un dels vuitanta-tres departaments originals creats durant la Revoluci Francesa el 4 de mar del 1790 (en aplicaci de la llei del 22 de desembre de 1789). Va ser creat a partir de l'antiga provncia de l'Orleans.

El departament pren el seu nom del riu Loiret, que en realitat no s ms que un doll d'aigua procedent del riu Loira. El curs del riu Loiret t 12 kilmetres de llargria, desprs dels quals les seves aiges van a parar un altre cop al Loira. Aquest fenomen tamb s l'origen del nom d'un conegut barri d'Orlans anomenat La Source.

Geografia.
Loiret forma part de la regi del Centre i est envoltat pels departaments de Sena i Marne, Yonne, Nivre, Cher, Loir i Cher i Eure i Loir.

El departament s travessat d'est a oest pel riu Loira. Al nord i nord-oest del riu s'estn la Beauce amb els seus camps de conreu aix com la forest d'Orlans. Al nord-est, al voltant de Montargis, s'hi troba el Gtinais, regi essencialment agrcola. Al sud del Loira, hom troba la Sologne, vasta massa forestal amb nombrosos llacs.

Loiret representa el 17% de la superfcie de la regi del Centre i l'1,2% de la superfcie de la Repblica Francesa.

Demografia.
Loiret s el departament ms poblat de la regi, amb un 25% de la poblaci regional. Segons les estimacions de l'INSEE (Institut Nacional d'Estadstica i Estudis Econmics), l'any 2004 Loiret tenia 634.000 habitants. Aix suposa 15.874 habitants ms que l'any 1999, ltim any en qu es dugu a terme el cens a Frana.

L'evoluci del nombre d'habitants des de 1801 ha estat la segent:
 1801 : 286.050;
 1911 : 364.061;
 1946 : 346.918;
 1982 : 535.669;
 1990 : 580.612;
 1999 : 618.126;
 2004 : 634.000;


El 72% de la poblaci del departament viu en zones urbanes, mentre que noms un 28% ho fa al medi rural. Els municipis ms poblats segons el cens de l'any 1999 van ser els segents:
Orlans : 113 126 ;
Fleury-les-Aubrais : 20 690;
Olivet : 19 195;
Saint-Jean-de-Braye : 17 758;
Saint-Jean-de-la-Ruelle : 16 560;
Gien : 15 332 ;
Montargis : 15 030 ;
Pithiviers : 9 242;

Poltica.
L'any 2004, fou reelegit com a president del Consell General el senador Eric Dolig, de la Uni per un Moviment Popular, que hi t la majoria absoluta. Aquesta fou la seva quarta reelecci en deu anys. 

Les principals atribucions del Consell General sn votar el pressupost del departament i escollir d'entre els seus membres una comissi permanent, formada per un president i diversos vicepresidents, que ser l'executiu del departament. Actualment, la composici poltica d'aquesta assemblea s la segent:

 Uni per un Moviment Popular (UMP) : 23 consellers generals;
 No adscrits de dreta: 7 consellers generals;
 Partit Socialista (PS): 6 consellers generals;
 Partit Comunista Francs (PCF): 2 consellers generals;
 No adscrits d'esquerra: 2 consellers generals;
 Caa, Pesca, Natura i Tradicions (CPNT): 1 conseller general;

Turisme.

Orlans s una destinaci turstica popular, amb llocs com la Catedral de la Sainte-Croix, l'Hotel Groslot i la Casa de Joana d'Arc.

Vegeu tamb.
Llista de municipis del Loiret;
Llista dels Cantons del Loiret;

Enllaos externs.
 Prefectura  ;
 Consell General de Loiret ;


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47343" title="Llista de departaments francesos per nmero" nonfiltered="3399" processed="3377" dbindex="18725">


Taula dels departaments (dpartements) francesos amb la seva capital (prfecture), classificats segons el seu nmero ordinal.

Originalment, els 89 departaments existents el 1922 es van numerar per ordre alfabtic: des de l'1 per a l'Ain fins al 89 per al Yonne. Per al Territori de Belfort, creat posteriorment, es va assignar el 90. La reorganitzaci de l'Illa de Frana, el 1964, va comportar la reassignaci del 75 i 78, i la creaci del 91 al 95. La divisi de l'illa de Crsega en dos departaments l'1 de gener de 1976 va comportar la creaci del 2A i 2B.




Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47348" title="Criquet" nonfiltered="3400" processed="3378" dbindex="18726">

El criquet (de l'angls cricket, forma ms usual) s un esport d'equip practicat a l'aire lliure entre dos equips d'onze jugadors cadascun amb la finalitat d'utilitzar una pilota per fer caure almenys un de dos bastons (els wickets). L'equip guanyador s qui marca ms punts o runs.

Histria.
L'origen del criquet tal com el coneixem actualment s'origin a Anglaterra. s per aix que els llocs on t ms acollida s als pasos de la Comunitat Britnica de Nacions. Entre ells s un esport de masses al subcontinent ndi (ndia, Pakistan, etc), a Anglaterra, a Austrlia o al Carib angloparlant. El mundial de criquet (ICC World Cup) es disputa cada 4 anys.
 Campionat del Mn de criquet mascul;
 Campionat del Mn de criquet femen;





















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47349" title="Permi" nonfiltered="3401" processed="3379" dbindex="18727">

El Permi s un perode geolgic que va comenar fa 299,0  0,8 milions d'anys i va acabar fa 251,0  0.4 milions d'anys. s l'ltim perode del Paleozoic. Com amb molts dels perodes geolgics ms antics, els estrats que defineixen el Permi estan ben identificats, per la data exacta del principi i el final del perode s incerta per uns quants milions d'anys. El Permi segueix el Carbonfer i est seguit pel Trisic. El final del perode est marcat per una extinci en massa, anomenada extinci permiana, que s l'extinci massiva ms gran de la histria de la Terra. Fou el geleg escocs Roderick Murchison qui li don el nom el 1841 a partir del Territori de Perm, a Rssia, pels extensos jaciments existents en aquesta zona. Els jaciments permians consisteixen majoritriament de plataformes continentals i jaciments d'aigues marines someres.

Subdivisions.
El Permi es divideix normalment en Inferior i Superior. Els estatges faunals del ms recent al ms antic sn:

Txangxingi                        (Zechstein);
Wujiapingi                        (Zechstein);
Capitani                          (Zechstein);
Wordi                             (Zechstein);
Roadi                             (Zechstein);
Kunguri                           (Rotliegendes);
Artinski                          (Rotliegendes);
Sakmari                           (Rotliegendes);
Asseli                            (Rotliegendes);

Oceans.
Els nivells del mar en el Permi van romandre generalment baixos, i els hbitats costaners estaven limitats per l'agrupament de quasi totes les masses de terra importants en un nic supercontinent: Pangea. Un continent, fins i tot un de molt gran, t menys lnia de costa que entre sis i vuit de petits. Aix podria, en part, haver causat les extenses extincions d'espcies marines cap al final del perode a causa de la reducci de les rees costaneres someres preferides per molts organismes marins.

Extinci del Permi-Trisic.


El Permi va acabar amb l'extinci ms extensa que ha conegut la paleontologia: entre el 90 i el 95 per cent de les espcies marines s'extingiren, aix com el 70 per cent dels organismes terrestres.

Hi ha una evidncia molt modesta de qu l'extinci podria haver estat causada per canvis climtics causats per l'impacte d'un gran blid.

Tamb hi ha evidncia significativa que basalts inundants massius provinents de l'expulsi de magma van contribuir a la pressi ambiental, portant desprs a l'extinci en massa. Els pocs hbitats costaners i l'alta aridesa probablement tamb van contribuir-hi.

Una altra teoria t a veure amb la ventilaci ocenica de sulfur d'hidrogen. Algunes parts de l'oce profund perden peridicament tot l'oxigen que hi ha dissolt, permetent als bacteris que viuen sense oxigen prosperar i produir sulfur d'hidrogen. Si s'acumula prou sulfur d'hidrogen en una zona anxica, el gas pot pujar fins a l'atmosfera. 

Els gasos oxidants a l'atmosfera destruirien el gas txic per el sulfur d'hidrogen aviat consumiria tot el gas atmosfric que hi hagus per convertir-lo. Els nivells de sulfur d'hidrogen pujarien dramticament en uns quants segles. La recreaci d'aquest fet indica que el gas destruiria l'oz en l'alta atmosfera, permetent que la radiaci ultravioleta extermins les espcies que haguessin sobreviscut el gas txic.

Els trilobits, que havien prosperat des de temps cambrians, s'extingiren finalment abans del final del Permi.

Vida.
La vida terrestre durant el Permi incloa diversos vegetals, artrpodes, amfibis i rptils. Aquests ltims eren en la seva majoria sinpsids (pelicosaures i terpsids). Aquest perode va veure el desenvolupament de fauna totalment terrestre i l'aparici dels primers herbvors i carnivors de grans dimensions, per l'ecosistema encara era relativament inestable. Cap al final del Permi els primers arcosaures van aparixer (tecodonts proterosuchids); durant el Trisic, aquests evolucionarien en tipus ms avanats, fins arribar als dinosaures. El dipsits marins permians sn rics en molluscs fssils, equinoderms i braquipodes. Les closques fossilitzades de dos tipus d'invertebrats sn usades per identificar estrats permians i relacionar-los entre diferents localitzacions: els fusulinids, un tipus de protist semblant a l'ameba que s un dels foraminfers, i els ammonites, cefalpodes amb closca que sn parents distants del nautilus modern.

Paleogeografia.
Durant el Permi, totes les grans masses terrestres de la Terra excepte algunes porcions de l'sia oriental estaven agrupades en un supercontinent conegut com Pangea. Pangea vorejava l'equador i arribava fins als pols, amb el corresponent efecte sobre els corrents ocenics en l'nic i enorme oce ("Panthalassa"). Grans masses de terra continentals creen climes amb variacions extremes de fred i calor ("clima continental") i condicions de mons amb patrons de pluges altament estacionals. Sembla que els deserts eren molt comuns a Pangea. Aquestes condicions seques afavorien els gimnospermes, plantes amb les llavors dins una coberta protectora, sobre plantes com les falgueres que dispersen espores. Els primers arbres confers moderns, el ginkgo i les ciques, van aparixer al Permi.

Hi ha tres zones especialment notables pels seus dipsits permians: els Urals (on hi ha la ciutat de Perm), la Xina, i el sudoest d'Amrica del Nord.

 Referncies .


Vegeu tamb.
Escala dels temps geolgics;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47351" title="Tolar" nonfiltered="3402" processed="3380" dbindex="18728">


El tolar fou la moneda d'Eslovnia des d'octubre de 1991 fins a la seva substituci definitiva per l'euro a comenament del 2007. Es dividia en 100 stotinov (singular stotin). Era ems pel Banc d'Eslovnia (Banka Slovenije). El seu codi ISO 4217 era SIT.

El nom tolar deriva del tler, una moneda de plata encunyada per primer cop el 1518 a Joachimsthal (Bohmia), d'on prov tamb el nom del dlar.

El 28 de juny del 2004 el tolar va entrar al mecanisme europeu de taxes de canvi ERM II, segons el qual un euro equivalia a 239,64 SIT, amb una banda de fluctuaci del 15%. Aquesta taxa de canvi fou considerada definitiva l'11 de juliol del 2006 i el tolar fou reemplaat per l'euro el primer de gener del 2007. 

El 16 de juny de 2006 els caps d'Estat i de Govern dels Vint-i-cinc van aprovar la proposta de la Comissi Europea de l'entrada d'Eslovnia al Euro per a l'1 de gener de 2007.  Aix van fixar en 239,640 el canvi irrevocable del Tolar Eslov amb l'Euro.
Els eslovens van escollir les cares nacionals, que representen paisatges i herois nacionals.  La moneda d'un euro, per exemple, recull la figura de Primoz Trubar, l'autor del primer llibre imprs a Eslovnia el segle XVI.

L'1 de gener de 2007 va deixar de ser la moneda oficial d'Eslovnia donant pas a l'Euro como a nova moneda.


En el moment de la seva substituci per la moneda comuna europea, en circulaven monedes de 10, 20 i 50 stotinov i d'1, 2, 5, 10, 20 i 50 tolars, i bitllets de 10, 20, 50, 100, 200, 500, 1.000, 5.000 i 10.000 tolars.

Enllaos externs.

  Banc d'Eslovnia;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47353" title="Kuna" nonfiltered="3403" processed="3381" dbindex="18729">


 l'tnia indgena kuna de Panam i Colmbia;
 el kuna, llengua parlada per l'tnia kuna;
 la kuna, moneda de Crocia;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47355" title="Kuna (moneda)" nonfiltered="3404" processed="3382" dbindex="18730">


La kuna (codi ISO 4217: HRK) s la moneda nacional de Crocia. Se subdivideix en 100 lipa. Des de l'any 2004 t un canvi fix respecte a l'euro: 1 EUR = 7,4 HRK.

La paraula croata kuna fa referncia a l'animal conegut com a mart o marta, mentre que lipa s el nom que els croats donen al tell. Tot i que ho pugui fer pensar, doncs, no t cap mena de relaci amb les diverses monedes anomenades "koruna" ("corona"); el nom es va agafar perqu alludeix a l's de les pells de mart com a unitats de canvi en el comer medieval.

La kuna fou introduda el juny de 1994 desprs del perode de transici posterior a la independncia croata de la primeria dels anys 90, en qu el dinar iugoslau fou substitut pel dinar croat.

La tria del nom kuna fou molt polmica, sobretot entre els serbis de Crocia, ja que l'nica entitat que havia usat abans aquest nom de moneda fou l'Estat independent de Crocia, de carcter feixista, durant la Segona Guerra Mundial. El govern croat va defensar l'elecci del nom amb l'argument de l's histric de les pells de mart, mentre que els seus detractors ho veien ms com una mena de continutat del modern estat croat amb el rgim extremista anterior.

La kuna s emesa pel Banc Nacional Croat (Hrvatska Narodna Banka).

Actualment en circulen monedes d'1, 2, 5, 10, 20 i 50 lipa i d'1, 2 , 5 i 25 kuna, i bitllets de 5, 10, 20, 50, 100, 200, 500 i 1.000 kuna.

Enllaos externs.

 Bitllets i monedes a la pgina del Banc Nacional Croat;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47357" title="Cdec d'udio" nonfiltered="3405" processed="3383" dbindex="18731">
Un cdec d'udio s el dispositiu o sistema encarregat de realitzar les transformacions necessries en un senyal d'udio per tal de reduir el seu volum tot aconseguint el que s'anomena compressi de dades.

 Funcionament .
El procediment a seguir es basa en dos blocs ben diferenciats. El primer s el conversor A/D que s'encarrega de mostrejar el senyal i el segon el de quantificaci que fa l'assignaci de bits pertinent.
 
Mostratge.
Es prenen mostres peridiques de l'amplitud del senyal analgic cada cert interval de temps. Aquests intervals han de ser fixos i han de ser en el mateix interval. La velocitat amb la que es fa aquest mostreig es coneix com freqncia de mostreig. Per altra banda, sempre hem de tenir present que quan es realitza un mostreig hi haur una certa prdua de la qualitat del senyal.

Quantificaci.
A partir del valors obtinguts (mostreig) aquests s'han de codificar amb un nombre finit de valors. L'escala que s'usa, segons la naturalesa de les divisions, pot ser de quatre tipus: uniforme, no-uniforme, vectorial i logartmica. Aquesta ltima s la ms utilitzada ja que estadsticament, en la parla, apareixen ms valors d'amplitud baixa que valors d'amplitud alta, aix que en la logartmica es dediquen ms divisions a quantificar les amplituds baixes, cosa que es tradueix en una millor definici i posterior reconstrucci en aquestes en detriment dels valors d'alta amplitud. La quantificaci logartmica es divideix ens dos estndards o lleis: L'europea (llei A) i la nord-americana (llei Mu).

Aix doncs, en el procs de digitalitzaci es perd informaci, per es tracta de qu la informaci perduda no sigui rellevant.

 Parmetres .
Nombre de canals.
Un flux de dades codificat pot tenir una o ms senyals d udio simultniament. De manera que podem tenir una audici del tipus "mono" (un nic canal), del tipus  estreo  (de dos canals habitualment) o del tipus multicanal (ms de dos canals). Aquests ltims acostumen a utilitzar-se en sistemes d entreteniment o  cinema a casa  oferint entre 6 i 8 canals.
Freqncia de mostratge.
L'invers de la freqncia de mostratge ens dna l'interval de temps entre dues mostres, quanta ms freqncia menys informaci perdem, millor qualitat, per major volum de dades. Seguint el criteri de Nyquist la freqncia de mostratge ha de ser, com a mnim, dues vegades l'ample de banda del senyal a mostrejar. D'aquesta manera serem capaos de reconstruir el senyal a partir de les mostres obtingudes de forma correcte. Si no se segueix aquest criteri apareix el que es coneix com a aliasing o superposici d'espectres.
Nombre de bits.
El nombre de bits ens determina la precisi amb que es reproduir el senyal original i ens indica quantes divisions tindr la regla que servir per quantificar el senyal. Com ms nombre de bits, ms precs ser el nombre guardat i tindrem ms qualitat per tamb un major volum de dades a processar. Normalment s utilitzen 8, 16 o 24 bits per mostra depenent del rang dinmic del senyal original. Un exemple habitual per al format CD es el de 16 bits per mostra.
Prdua.
La finalitat de la compressi s poder crear un arxiu d'udio que sigui ms petit que l'original en volum de dades per que no s'aprecii diferncia amb l'original i que s pugui reconstruir a posteriori. Alguns cdecs poden eliminar freqncies del senyal original que no es poden percebre per la oda humana aplicant certs algorismes. Aquests algorismes es basen en la sensibilitat que t la oda humana a un cert rang de freqncies (entre 20Hz i 20 KHz) i es formulen en funci del que anomenem bandes crtiques. Noms hi sentim en unes determinades bandes crtiques, per tant, aquests algorismes aplicaran uns filtres per eliminar all que est fora d'aquestes. Un altre fenomen perceptiu es el que coneixem com emmascarament freqencial que es produeix quan un so suau es troba precedit o encavalcat per un de ms fort i/o ms greu i l'emmascara fent que no se senti. Aquest so, doncs, tamb es podr excloure de la codificaci reduint aix el volum de dades. En aquests casos es diu que es tracta d un cdec amb Algorisme de compressi amb prdua o lossy codec (en angls). En cas contrari, parlarem d un cdec amb Algorisme de compressi sense prdua o lossless codec (en angls).

Taxa de bits o bitrate.
Quan parlem de la taxa de bits parlem del nombre de bits d informaci que es processa per unitat de temps, tenint en compte la freqncia de mostratge resultant i el nombre de canals. Degut a la compressi que s utilitza (amb o sense prdues) la taxa de bits resultant no es pot deduir directament dels parmetres anteriors.
 Tipus de cdecs .
Com ja hem comentat abans el cdecs es poden classificar segons si introdueixen prdues o no. Exemples de codificadors dels dos tipus els tenim a continuaci:

Sense prdues.
 Apple Lossless (ALAC).
 Direct Stream Transfer (DST).
 FLAC (Free Lossless Audio Codec).
 Lossless Audio (LA).
 LOSSLESS AUDIO COMPRESSION WITH Ltac;
 LPAC (Lossless Predictive Audio Codec).
 Monkey's Audio (APE).
 OptimFROG.
 RealAudio Loseless.
 RKAU.
 Shorten (SHN).
 True Audio (TTA).
 WavPack.
 Meridial Lossless Packing (MLP).

Amb prdues.
 MP1 (MPEG audio layer-1).
 MP2 (MPEG audio layer-2).
 MP3 (MPEG audio layer-3).
 Advanced Audio Coding (AAC).
 Ogg Vorbis;
 WMA (Windows Media Audio).
 Musepack;
 AC3 (Dolby Digital A/52).
 DTS (Digital Theather Systems).
 ADPCM.
 ADX;
 ATRAC (Adaptive TRansform Acoustic Coding).
 Perceptual Audio Coding;
 TwinVQ;
 AAC;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47360" title="Afgani" nonfiltered="3406" processed="3384" dbindex="18732">

L'afgani (en paixto       ) s la moneda oficial de l'Afganistan. Se subdivideix en 100 puli (    ), tot i que la fracci actualment no s'utilitza.

Es va introduir el 1925 en substituci de la rupia afganesa a ra d'1,1 rupies per afgani. Al final del 2002 es van substituir els antics afganis (codi ISO 4217: AFA) pels nous (AFN) al canvi de 1.000 d'antics per un de nou.  

En circulen monedes d'1, 2 i 5 afganis i bitllets d'1, 2, 5, 10, 20, 50, 100, 500 i 1.000 afganis. La moneda s emesa pel Banc de l'Afganistan (                  Da Afghanistan Bank).

Taxa de canvi.
1 EUR = 51,55 AFN (agost del 2004)

 Enllaos externs.
  Banc de l'Afganistan ;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47362" title="World Wide Web Consortium" nonfiltered="3407" processed="3385" dbindex="18733">


El World Wide Web Consortium (W3C) s un consorci internacional que treballa per a desenvolupar i promocionar estndards per al Web. El dirigeix Tim Berners-Lee, creador del WWW i autor de les especificacions de l'URL, l'HTTP i l'HTML, que sn les seves principals tecnologies d'aquesta xarxa.

El consorci s'administra de forma conjunta entre el MIT (als Estats Units), l'ERCIM (a Europa) i la Universitat de Keio (al Jap). Per altra banda, el W3C tamb t distribudes oficines arreu del mn. 

Aquest fou creat inicialment per a garantir una major compatibilitat i acord entre els diferents  membres de la indstria a l'hora d'adoptar noves tecnologies web. Abans de la seva creaci, per exemple, ja existien problemes de compatibilitat per culpa de diferents versions d'HTML especfiques de cada venedor. Cal dir que aquests problemes encara perduren.



Un document del W3C segueix diferents etapes de "maduraci" abans d'esdevenir una recomanaci prpiament dita: Working Draft (WD) (esborrany de treball), Candidate Recommendation (CR) (recomanaci candidata),  Proposed Recommendation (PR) (proposta de recomanaci), i finalment una W3C Recommendation (REC) (Recomanaci). 
Les recomanacions poden actualitzar-se de forma separada en documents dErrata, fins al moment que hi hagi suficients canvis significatius com per a produir una nova edici de la recomanaci. Aquest s el cas de l'XML, que es troba actualment en la tercera edici. 
Per altra banda, el W3C tamb publica diferents tipus de notes informatives, que en principi no caldria considerar com a estndards.


A diferncia de l'Organitzaci Internacional de Normalitzaci, o altres organismes d'estandarditzaci internacionals, el W3C no t cap programa de certificaci. Aquest va considerar que, ara per ara, no era aconsellable comenar-ne un. No obstant, sense que el consorci ho comprovi i se'n faci responsable, es permet que hom qui respecti les recomanacions pugui demostrar-ho, per exemple, amb una pastilla que ho indiqui a llurs llocs web.

 Estndards .

W3C/IETF Estndards:     

 Vegeu tamb .

 Accessibilitat web;

 Enllaos externs .

 World Wide Web Consortium;


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47365" title="Ocit" nonfiltered="3408" processed="3386" dbindex="18734">
L vul o ovocllula s la cllula sexual o gmeta femenina en la reproducci sexual.

Tant els animals com les plantes amb llavors (metaeucits) tenen vuls. 

L vul en els animals.
En els animals els vuls sn produts per les gnades femenines anomenades ovaris i ja estan presents des del naixement i maduren a travs del procs de la oognesi.

En els animals ovpars, com a tots els ocells i la majoria de peixos, amfibis i rptils; els vuls desenvolupen una capa de protecci (la closca) i passen a travs de l oviducte fora del cos.

En els animals vivpars l vul s fecundat dins del cos de la femella i l embri aleshores es desenvolupa dins de l ter fins el naixement. 

Els vuls sn cllules haploides que un cop fecundats pel gamet mascul formen el zigot. 

Morfologia del gmeta femen o vul.

s molt gran, pot arribar a 1,5 mm. T un nucli prou gran, poca heterocromatina i un nuclol ben evident. 

Hi ha una regi entre les cllules folliculars i l vul, s la zona pellcida (zona transparent en llat). Est formada per glicosaminoglicans (GAG), glicoprotenes i glicopolisacrids que tindran una intervenci important en la fecundaci, en les primeres etapes. Vista al microscopi electrnic no es veu transparent. Est travessada per microvellositats de les cllules folliculars i de l vul. A travs d aquestes, es fa el transport de substncies en els 2 sentits. En mamfers s la nica coberta de l vul. Quan se solta l vul, est envoltat per la zona pellcida i alguna cllula follicular.

Al citoplasma de l ovcit, en la regi marginal (ms apegada a la membrana) trobem actina monomrica acumulada. Aquesta actina polimeritza amb l arribada del 1r espermatozou i la seua polimeritzaci fa que es formen microvellositats, que disminueixen la repulsi electrosttica entre la membrana de l vul i la de l espermatozou (l actina polimeritza abans de l arribada de l espermatozou).

En aquesta regi tamb trobem grnuls corticals, que sn vescules que contenen enzims hidroltics, glicosaminoglicans (GAG) i enzims oxidatius. Els enzims hidroltics (pareguts als lisosomals) sn proteases que jugaran un paper fonamental en la entrada de l espermatozou i en impedir l entrada de ms (evitar la polisprmia). Una vegada s ha produt el contacte de l espermatozou amb la membrana, aquestes proteases sn abocades a l exterior i es fa una protelisi superficial. Els GAG al ser abocats i passar a un medi aqus, s hidraten i augmenten de volum (s unflen) i es forma una barrera de GAG entre la membrana i la zona pellcida. Els enzims oxidatius, oxiden el GAG i augmenten la seua rigidesa. Es forma una barrera molt resistent al voltant de la membrana i aix ajudar en la prevenci de la polisprmia.

Els vuls en els vegetals.

En el cas de  les gimnospermes el gametfit femen s una gran estructura multicellular (per exemple la pinya en un pi) que produeix d un a cinc arquegonis cadascun d ells portador d un vul. Aquest gran gametfit nodreix l embri que s'anir desenvolupant desprs de la fertilitzaci.

En les angiospermes els gametfits femella estan incrustats dins dels vuls que a la seva vegada sn protegits dins l ovari el qual es transforma en embri desprs de la fertilitzaci.

Vegeu tamb.
Reproducci;
Meiosi;
Sexe;
Desenvolupament embrionari;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47366" title="Ariary" nonfiltered="3409" processed="3387" dbindex="18735">

L'ariary (nom malgaix) s la moneda nacional de Madagascar. El codi ISO 4217 s MGA. 

s una de les dues niques monedes actualment en circulaci a tot el mn que no estan subdividides segons el sistema decimal (l'altra s l'ouguiya maurit): cada ariary es divideix en cinc iraimbilanja. Tant el nom de l' ariary com el de l' iraimbilanja provenen de les monedes de l'poca precolonial. Iraimbilanja significa literalment "un pes de ferro", i era el nom d'una antiga moneda que valia la cinquena part d'un ariary.

L'ariary va substituir la moneda precedent, el franc malgaix (MGF), l'1 de gener del 2005. Un franc malgaix va ser valorat en 0.2 ariarys, s a dir, un iraimbilanja.

Des de la introducci del franc malgaix, tant les monedes com els bitllets portaven doble denominaci: l'oficial en francs i la semioficial en ariary i iraimbilanja. La denominaci en francs havia estat sempre la preeminent fins al 31 de juliol del 2003, en qu als bitllets ja es mostra com a denominaci principal l'ariary, mentre que la del franc s'imprimeix amb lletra petita. Les monedes no s'han canviat.

Monedes i bitllets.

Actualment en circulen les monedes segents:
 Iraimbilanja (1/5 ariary), Venty sy Kirobo (2/5 ariary), 1, 2, 4, 5, 10, 20 i 50 ariary;

I els bitllets segents:
 100, 200, 500, 1.000, 2.000, 5.000 i 10.000 ariary;

A ms de bitllets antics amb les denominacions segents:
500 francs (100 ariary), 1.000 francs (200 ariary), 2.500 francs (500 ariary) i 5.000 francs (1.000 ariary);

Taxa de canvi.
 1 EUR = 2.664,04 MGA (2 d'abril del 2006);

 Enllaos externs.
   Banc Central de Madagascar (Banky Foiben'i Madagasikara) ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47367" title="Nuclis polars" nonfiltered="3410" processed="3388" dbindex="18736">
Els nuclis polars sn unes cllules situades dins de l'ovari, sac embrionari o gametofit femen que intervenen en el procs de fertilitzaci de les plantes.


Cada sac embrionari disposa de diferents tipus de cellules: Les frtils sn l'vul i els nuclis polars i les estrils per que collaboren en el procs, son les anomenades sinrgides i antipodals.


La fertilitzaci doble de les angiospermes.
En les gimnospermes no hi ha aquesta fertilitzaci doble ja que noms un dels gamets mascul s funcional i l'altre degenera.


El pollen est format per tres cellules haploides. Quan el gra de pollen germina una d'aquestes cellules forma el tub pollnic que travessa l'estil i per aquest tub arriben les altres dues cellules fins el sac embrionari. All una d'aquestes cellules fecunda l'vul i forma un zigot diploide que per mitosi donar lloc a l'embri.

L'altra cellula es fecunda amb els dos nuclis polars cadascun d'ells s haploide i forma l'endosperma que s un teixit nutritiu a partir del qual es formar l'embri en les seves primeres etapes de desenvolupament.

Disposici i nombre de nuclis polars.  
Els nuclis polars normalment estan ubicats en el centre del gametfit femen, el seu nombre s variable segons les espcies. Moltes angiospermes tenen un sac embrionari del tipus del que t el gnere "Polygonum" amb dos nuclis polars i que per tant produeixen un endosperma triploide. En poques espcies hi ha ms de dos nuclis polars i en aquests casos la la ploidia resultar encara major. D'altra banda  hi ha famlies botniques amb un nic nucli polar i originen per tant un endosperma  diploide.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47369" title="Koroneiki" nonfiltered="3411" processed="3389" dbindex="18737">
La koroneiki s una varietat grega d'olivera, la principal varietat per a oli de Grcia. Ocupa un 60% de la superfcie total dedicada a l'olivera d'aquell pas i est molt estesa a les regions del Pelopons i Creta. 

Caracterstiques agronmiques.
L'arbre t un vigor mitj, resisteix fins a cert punt l'aridesa per s molt sensible al fred i per tant no es conrea aquesta varietat per sobre dels 400-500 metres sobre el nivell del mar.
 
Floreix molt aviat. No tarda gaires anys en comenar a produir. Fa una oliva amb una forma lleugerament asimtrica que s considerada com molt petita ja que pesa menys de dos grams. La maduraci del fruit es ms aviat preco i la productivitat elevada i constant, sense que es presenti una acusada contranyada. 

Caracterstiques de l'oli.
El percentatge d'oli que contenen les olives s alt i s de fcil extracci.

Les qualitats organolptiques resulten molt bones i l'oli s molt estable o sigui que dificlment s'enrancia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47372" title="Ascolana" nonfiltered="3412" processed="3390" dbindex="18738">
L'ascolana s una varietat d'olivera italiana.

Caracterstiques agronmiques.
s molt exigent pel que fa a les condicions ambientals, necessita terrenys frescos amb bon contingut en cal. En canvi, t una bona tolerncia al fred.

Tarda pocs anys des de que es fa la plantaci fins que comena a produir. Fructifica b noms quan les condicions agronmiques sn ptimes. Floreix tardanament i presenta un elevat nombre de flors amb avortament ovric, per tant l'ndex de flors quallades s molt baix.

Necessita altres varietats per a que la  pollinitzin ja  que aquesta s incompatible amb el seu propi pollen.

La productivitat s mitjana i  constant no est afectada pel fenomen de la contranyada. Madura l'oliva ms aviat que les altres varietats.

Usos.
Com totes les varietats de gran mida, pesa ms de 6 grams, i de bones caracterstiques de la seva polpa, s'usa per a processos de conserva, en concret es fa com oliva verda en salmorra, a travs d'una fermentaci lctica controlada.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47375" title="John Coltrane" nonfiltered="3413" processed="3391" dbindex="18739">


John William Coltrane (23 de setembre de 1926   17 de juliol de 1967) va ser un saxofonista i un compositor americ de jazz.

Encara que va ser en actiu ja abans de 1955, els seus millors anys van ser els que van de 1955 a 1967, perode en el qual va donar una nova forma al jazz modern i va influir en generacions de msics. La quantitat d'enregistraments de Coltrane s sorprenent. En aquells dotze anys Coltrane va llanar unes cinquanta gravacions com a lder i en va aparixer a dotzenes ms dirigides per altres msics. Va morir d'una malaltia de fetge a l'Hospital Huntington, Long Island (Nova York).

Generalment, s tingut com un dels msics de jazz ms importants i influents i, a ms, com un dels pocs innovadors de veritat del saxo tenor, junt amb Coleman Hawkins, Lester Young o Sonny Rollins que van canviar completament les perspectives de l'instrument. Des d'un punt de vista ms ample, Coltrane ha estat considerat un dels ms grans msics del segle XX. 

Primers anys.
Coltrane va nixer a Hamlet, Carolina del Nord (EUA) i va crixer a High Point, durant una poca de segregaci racial. Mentre feia set grau, va haver de patir les morts de tres familiars molt propers. Va perdre la seua tia, el seu avi i el seu pare. Va ser durant aquella poca que Coltrane va comenar a tocar i a practicar obsessivament.

Es va traslladar a Filadlfia, Pensilvnia el juny de 1943.

Els seus primers anys va ser influt per l'educaci tradicional del Sud dels Estats Units. s potser arran d'aquesta influncia la importncia de la religi que va afectar els ltims anys de la seua carrera msical. 

Va comenar tocant el clarinet, per aviat es va interessar pel jazz i es va passar al saxo alt. Va ser enrolat a la Marina el 1945 i va tornar a la vida civil el 1946. Va treballar en uns quants treballs els darrers anys quaranta fins que es va unir a la Big Band de Dizzy Gillespie el 1949 com saxo alt. Hi va restar fins que la banda es va trencar el maig de 1950 i es va passar al saxo tenor amb el grup ms redut de Gillespie fins l'abril de 1951, quan va tornar cap a Filadlfia per anar a l'institut. 

A principis de 1952, Coltrane es va unir a la banda d'Earl Bostic. El 1953, desprs de treballar amb Eddie Vinson, es va unir al grup de Johnny Hodges  que feia un xicotet descans com a membre de l'orquestra de Duke Ellington   i hi va estar fins mitjans 1954.

El primer quintet de Miles Davis.
Tot i que n'hi ha enregistraments des de 1946, Coltrane va rebre poc reconeixement fins el 1955. 
Estava tocant pel seu compte, durant l'estiu de 1955, quan va ser cridat pel trompetista Miles Davis. Davis, l'xit del qual durant els darrers quaranta havia estat seguit per uns quants anys de baixada, era de nou en actiu i estava a punt de formar un quintet. Coltrane va estar amb la primera edici del grup de Davis des de l'octubre de 1955 fins a l'abril de 1957 (amb una xicoteta absncia), un perode durant el qual van aparixer discos influents de Davis i els primers senyals de la creixent habilitat de Coltrane. Aquest primer Quintet clssic  la millor mostra del qual sn dos enregistraments maratonians fets per al segell Prestige el 1956  es va desfer a mitjans abril del 1957 en part per culpa de la problemtica addicci de Coltrane a l'herona. Coltrane aprofitaria molt d'all que havia aprs amb Davis a l'hora de portar els seus propis grups: permetent als msics fer solos i improvisar amb les seues prpies sensibilitats i, al mateix temps, evitant el comproms amb el pblic i mantenint-se al marge de la premsa. L'estil de Coltrane en aquell moment era loqua i els crtics deien que la seua manera de tocar era enrabiada i aspra. Harry Frost va dir que els solos de Coltrane eren  rfegues allargades el doble i notables per la seua manca de direcci . 

Durant la darrera part de 1957 Coltrane va treballar amb Thelonious Monk al New York's Five Spot, una actuaci llegendria. La seua msica durant aquest perode mostra una evoluci rpida i tremenda. Aix s ben documentat grcies als seus enregistraments per a Prestige Records, ja siga com a sideman (acompanyant) ja siga com a lder. El gener de 1958, desprs de deixar l'herona i experimentar una epifania espiritual que el portaria a concentrar-se completament en la seua msica, es va tornar a unir a Miles, amb qui va romandre fins 1960, normalment tocant en un sextet al costat del saxofonista alt Cannonball Adderley i el bateria Philly Joe Jones. Durant aquest temps va participar en enregistraments de Miles Davis com ara els que van donar lloc a lbums com Milestones o Kind of Blue. I en va fer els seues propis, tamb molt influents (en sn exemple Blue Train i Giant Steps). 

L'octubre de 1958 el crtic de jazz Ira Gitler va encunyar el terme planxes de so (sheets of sound) per a l'estil nic de Coltrane durant aquest perode amb Davis. La seua manera de tocar era comprimida, com si el solo sencer passs en uns pocs segons, amb un temps triple o qudruple caient en centenars de notes per minut. Cap al final de la seua estada amb Davis, Coltrane va comenar a tocar el saxo soprano, un canvi poc convencional, si tenim en compte com era de passat de moda aquest instrument aleshores. El seu inters naix de l'admiraci que tenia a Sidney Bechet i al treball del seu contemporani Steve Lacy. El canvi radical en el seu estil de tenor desprs de deixar el grup de Davis va ser degut parcialment a un problema amb l'embocadura i l'agut dolor a les genives, una altra possible ra per a prendre el soprano, amb el qual Coltrane, normalment, tocava  ms rpid .

El Quartet de Coltrane.
Coltrane va formar un quartet el 1960. Desprs d'anar canviant de msics (Steve Kuhn, Pete Laroca o Billy Higgins) la formaci es va acabar estabilitzant amb el pianista McCoy Tyner, el baixista Steve Davis i el bateria Elvin Jones. Cap a principis de 1961, Steve Davis va ser reemplaat per Reggie Workman. Per la mateixa poca, Eric Dolphy es va unir al grup. El quintet va gravar un fams concert el novembre de 1961 al Village Vanguard prova de la nova direcci musical presa. Era la msica ms experimental que mai no havia tocat fins aleshores. Una msica influda per les ragas de l'ndia, el nous desenvolupaments del jazz modal i l'expansiu free-jazz.      

Durant aquest perode, molts crtics veien Coltrane com un intrpret interessant i virtus per una mica estril. Va ser escridassat pel pblic durant el final de la gira amb Davis. El 1961 la revista Down Beat el va acusar, junt amb Eric Dolphy, de fer  Anti-Jazz  en un article que va deixar desconcertats i molestos els msics. Coltrane va reconixer que molts dels seus solos del principi eren basats sobretot en idees tcniques. A ms, la manera de tocar de Dolphy, angulosa i irregular, el van fer guanyar una reputaci com a capdavanter de la  New Thing , moviment liderat per Ornette Coleman, que era tamb denigrat per alguns msics de jazz.

El 1962 Jimmy Garrison va substituir Workman i a principis d'any va marxar Eric Dolphy. L'anomenat  Quartet Clssic  amb McCoy Tyner,  Garrison  i Elvin Jones va fer un treball de recerca espiritual. Coltrane rpidament va desenvolupar un estil de tenor abrupte, de vegades espontniament agressiu que tenia tota la densitat de Giant Steps, per res de les seues estructures formals. Va ser aquest grup el que va fer el conegut A Love Supreme el 1964.   
Desprs d'acabar el seu contracte amb la discogrfica Atlantic Records, el maig de 1961 amb l'lbum Ole, Coltrane s'unia a la debutant Impulse!.  

Les crtiques al quintet amb Eric Dolphy potser van influir en Coltrane. Comparades amb del radicalisme del Coltrane de 1961 i les gravacions al Village Vanguard, els discos en estudi de 1962 i 1963 eren molt ms conservadors i accessibles. Va fer un lbum de balades. I va participar en collaboracions amb Duke Ellington i Johnny Hartman. Ballads s un magnfic exemple de la versatitilitat de Coltrane i de la seua capacitat d'abordar diverses formes de jazz i alhora mantenir la capacitat de veure les antics standards d'una altra manera. Un exemple, n's It's Easy to Remember.  No obstant aix, en concert el quartet va continuar amb els seus plantejaments exploradors i desafiadors.

Free jazz.
Durant els primers anys de la dcada del 1960 Coltrane va ser influt pels plantejaments modals de Miles Davis, el Free Jazz d'Ornette Coleman i la msica de Ravi Shankar. Moltes d'aquestes influncies ja poden escoltar-se a My Favorite Things, una versi de gaireb 14 minuts del clssic de Rogers i Hammerstein i que el 1960 va ser tot un xit sorpresa. Coltrane va continuar tocant aquest tema tot al llarg de la resta de la seua carrera, amb versions cada vegada ms abstractes i amb noms una semblana a la can original cada vegada ms dbil. L'xit de Coltrane va ser fenomenal per al mn del jazz de l'poca.
L'enregistrament d'A Love Supreme el desembre de 1964 va ser un moment decisiu en la carrera de Coltrane. Era molt ms espiriual que no les gravacions en estudi dels darrers tres anys. De fet, mostrava per primera vegada l'espiritualitat que caracteritzaria la seua manera de tocar des de 1965 a 1967. La seua concepci  una suite en quatre parts sense interrupcions  influiria molt en les futures composicions de Coltrane. Hi apareixia tamb l'atonalisme de les darreres gravacions free (com ara Ascension). Malgrat el seu contingut musicalment desafiador, per, l'lbum va ser tot un xit comercial si tenim en compte les vendes de jazz de l'poca. N'hi ha un conegut enregistrament en directe fet desprs (a Juan-Les-Pins, el juliol de 1965) que ofereix un contrast interessant amb l'original i alhora mostra com la msica de Coltrane s'havia anat fent ms arriscada. 

El darrer perode musical de Coltrane es caracteritza per un inters creixent pel free jazz que encetaven msics com ara Cecil Taylor o Albert Ayler, que el va influir en l'estil del seu darrer perode. De fet, Coltrane va protegir molts joves msics de free jazz (Archie Shepp, posem per cas) i, baix la seua guia, Impulse! va esdevenir la companyia capdavantera del free jazz.

Desprs d'enregistrar A Love Supreme, la influncia d'Ayler es va fer ms important. Un seguit d'enregistraments de la primera meitat de 1965 amb el Quartet Clssic mostra un Coltrane cada vegada ms abstracte i dissonant. En l'estudi, es va concentrar ms en el saxo tenor que no en el soprano. A ms, la resta de membres del quartet responien a la manera de tocar del lder, fent-ho ells, al seu torn, amb una cada vegada ms gran llibertat. Aquesta evoluci pot ser vista resseguint els enregistraments de l'poca: The John Coltrane Quartet Plays, Dear Old Stockholm (tots dos de maig de 1965), Living Space, Transition (juny de 1965), New Thing at Newport (juliol de 1965), Sun Ship (agost de 1965) i First Meditations (setembre).

Una vegada Coltrane va anar tan lluny com va poder amb el Quartet, va comenar a augmentar-lo amb altres msics. Ja el juny de 1965 havia enregistrat Ascension  una llarga pea de 40 minuts que a ms dels arriscats solos, incloa seccions d'improvisaci collectiva  amb una dotzena de msics, entre els quals hi havia Shepp, Pharoah Sanders, Freddie Hubbard, Marion Brown i John Tchicai. Tot i que va tornar a gravar amb el Quartet durant uns mesos, Coltrane va acabar invitant Pharoah Sanders a afegir-se a la banda el setembre de 1965. 

D'alguna manera, Sanders era un dels saxofonistes ms agressius de l'poca.
Coltrane, que acostumava sovint a rebufar com a punt d'exclamaci emocional, es va sentir atret pels solos de Sanders, sovint autntiques orgies de revelacions i xiscles basades en aquestes rebufades. Una influncia tamb important en aquest darrer perode va ser John Gilmore, saxofonista de Sun Ra. Sembla que, desprs d'escoltar una actuaci seua, Coltrane va dir:  El t. Gilmore t el concepte . Coltrane en va prendre llions d'una manera informal i el seu "Chasin' the 'Trane" (1961) n's fortament inspirat.

Cap a la tardor de 1965, Coltrane havia anat augmentant el seu grup amb Sanders i altres msics de free jazz. Rashied Ali s'hi va afegir com segon bateria. Afirmant que era incapa d'escoltar-se per damunt de dos bateristes, Tyner va abandonar el grup poc desprs d'enregistrar Meditations. Elvin Jones se'n va anar a principis de 1966, descontent d'haver de compartir les funcions de bateria amb Ali.  s possible que tots dos estiguessen en desacord amb la nova direcci musical.

Va ser tamb el 1965 que Coltrane va comenar a consumir LSD, la qual cosa explicaria la transcendncia sublim i  csmica  d'aquest darrer perode i tamb la impossibilitat de comprendre'l de molts oients. Desprs que Jones i Tyner se'n van anar, Coltrane va muntar un quintet amb Pharoah Sanders al saxo tenor, Alice Coltrane, la seua nova dona, al piano, Jimmy Garrison al contrabaix i Rashied Ali a la bateria.

Nat Hentoff va descriure Coltrane i Sanders com parlant llenges, una interpretaci interessant que tenia a veure amb l'educaci de Coltrane al Sud dels Estats Units. Els xiscles, sobretot, poden ser comparats a les cadncies dels predicadors negres als plpits.
Malgrat el radicalisme de la secci de vent, la rtmica amb Ali i Alice Coltrane tenia un aspecte molt diferent, ms relaxat que quan hi tocaven Jones i Tyner. Aquest grup pot ser escoltat a molts enregistraments des de 1966. L'any 1967, Coltrane va anar a l'estudi moltes vegades. Malgrat l'enregistrament amb duo amb Sanders (tots dos a la flauta) de To be, molts lbums d'aquella poca sn amb el Quartet, sense Sanders (Expression i Stellar Regions) o noms amb Ali. Els darrers exemples d'aquests duos apareixen a l'lbum Interstellar Space i sn considerants el millor del que Coltrane va enregistrar cap a la fi de la seua carrera.

A hores d'ara, la major part d'oients de casual jazz (i alguns dels que es descriuen com a msics tradicionalistes, Wynton Marsalis, posem per cas) consideren aquest darrer perode de Coltrane inescoltable. Tanmateix, molts enregistraments  entre els quals Ascencion, Meditations o el pstum Interstellar Space  sn generalment considerats obres mestres. Moltes de les innovacions de Coltrane han estat incorporades pel moviment de jazz fussi, disminuint, aix s, la crrega d'enfervoriment espiritual i la seriositat. I molts guitarristes de rock com Jimi Hendrix prendrien, junt amb el Blues, el treball de Coltrane com a inspiraci. 

Coltrane va morir de cncer de fetge a l'Hospital Huntington, Long Island (Nova York) el 17 de juliol de 1967, a d'edat de 40 anys. Potser el consum abusiu d'alcohol i herona en van ser la causa. El 1968 Ayler va declarar en una entrevista que Coltrane estava consultant un sanador meditatiu hind i substituint aix la medicina occidental. El tractament convencional podria haver estat inefectiu. 

La gran influncia de Coltrane en el jazz (ja siga en el mainstream on l'avant-garde) va comenar durant la seua vida i va continuar creixent desprs de la seua mort. Ell s una de les influncies dominants en les saxofonistes de jazz de desprs dels anys seixanta.

Coltrane va ser tamb un pioner a l'hora de tocar noms acompanyat d'un bateria (primer amb Elvin Jones i desprs amb Rashied Ali).

El seu fill, Ravi Coltrane, ha continuat les passes del seu pare i s saxofonista. La seua vdua, Alice Coltrane, fa poc que va tornar a la msica desprs d'estar-se apartada durant dcades.

Discos ms importants.
Com a lder:
Blue Train (1957);
Giant Steps (1959);
My Favorite Things (1960);
Coltrane Plays the Blues (1960);
Ol Coltrane (1961);
Live! at the Village Vanguard (1961);
Africa/Brass (1961);
Live at Birdland (1962);
Ballads (1962);
Impressions (1963);
Live at Birdland (1963);
Newport '63 (1963), (pstum);
Crescent (1964);
A Love Supreme (1964);
Transition (1965);
Ascension (1965);
Om (1965);
Meditations (1965);
Live! at the Village Vanguard Again (1966);
Stellar Regions (1967, pstum);
Interstellar Space (1967, pstum);

Sota Miles Davis:
Round About Midnight (1955);
Workin (1956);
Steamin (1956);
Relaxin (1956);
Cookin (1956);
Milestones (1958);
Kind of Blue (1959);

Enllaos externs.
"John Coltrane" a Acid Jazz Hispano.
El lloc oficial;
La discografia de Coltrane a jazzdisco.org;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47376" title="Cllules parenquimtiques" nonfiltered="3414" processed="3392" dbindex="18740">
Les cllules parenquimtiques o parnquima sn estructures vegetals especialitzades amb moltes funcions.

Formen teixits continus en el crtex de la tija, en l'arrel i en el mesfil de les fulles. Es presenta tamb com cordons verticals i radials en els teixits vasculars.

Sn d'origen primari en el crtex, la medulla i les fulles. En canvi primries i secundries en els teixits vasculars. 
Sn essencialment cllules vives capaces de crixer i dividir-se. 
Tenen formes variades, sovint polidriques, per poden ser estelades o molt allargades.

Les seves parets sn primes, sovint amb noms estructura primria, per en el cas de tenir paret secundria no s molt gruixuda i est poc o gens lignificada. En les cllules conductores del xilema i les cllules sostenidores el protoplast viu ha desaparegut i noms queda la paret cellular.

El parnquima t com a missions la fotosntesi, l'emmagatzemament de diverses substncies, la cicatritzaci de les ferides i s l'origen d'algunes estructures adventcies, tamb poden especialitzar-se com estructures secretores o excretores.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47379" title="Real (moneda)" nonfiltered="3415" processed="3393" dbindex="18741">

El real (smbol: R$, codi ISO 4217: BRL, plural: reais) s la moneda actual del Brasil. Es divideix en 100 centaus (en portugus centavos). Tamb s el nom de la primera moneda brasilera (vegeu Del perode colonial al 1942). 

Histria.
Del perode colonial al 1942.
El real (plural ris) va ser la moneda que utilitzaven els primers colonitzadors portuguesos quan van arribar al Nou Mn, per la primera moneda oficial en circulaci que duia el nom de "real" fou l'emesa el 1654 pels holandesos durant la seva ocupaci de part del nord-est del Brasil. El real colonial no es dividia en moneda fraccionria.


El real va esdevenir la moneda oficial del Brasil el 1690, i ho va continuar sent fins al 1942, en qu fou substitut pel cruzeiro.

Durant la seva llarga existncia, el real es va veure afectat per la inflaci i es va devaluar fins a extrems increbles: un antic real va passar a costar-ne mil i ms endavant un mili a les acaballes de l'poca coneguda com la Repblica Vella (1889-1930).

Del 1994 a l'actualitat.
El real (plural reais) es va establir l'1 de juliol de 1994 durant la presidncia d'Itamar Franco, quan Fernando Henrique Cardoso era el ministre de Finances, com a part d'un pla ms extens per estabilitzar l'economia brasilera, conegut com el Plano Real, i va substituir el cruzeiro real, de curta vida (1993-94).

Segons els experts en economia, una de les causes de la inflaci al Brasil era el fenomen de l'anomenada inflaci inercial, en qu els preus es reajustaven diriament segons les variacions de l'ndex de preus i els tipus de canvi de la moneda local respecte al dlar. El Ministeri llavors va crear una unitat no monetria, la Unidade Real de Valor ("URV"), que equivalia a un dlar EUA. Tots els preus apareixien marcats en cruzeiros reais i en URV, per noms es podia pagar en la primera moneda. Els preus en URV no van canviar durant tot aquest temps, mentre que l'equivalent en cruzeiros reais s'incrementava nominalment cada dia. 

El primer de juliol de 1994, el real va esdevenir la moneda de curs legal, a ra d'1 R$ = 1 URV. En aquella data, el tipus de canvi del cruzeiro real respecte a la URV era de 2.750 CR$ per cada URV (s a dir, el tipus de canvi del dlar EUA respecte al cruzeiro real d'aquell dia determinat), i es va produir un procs massiu de canvi de bitllets, a causa de la desmonetitzaci (o prdua del valor legal) del cruzeiro real.

El real al comenament va anar perdent valor respecte al dlar EUA fins al final del 2002, en qu 1 US$ equivalia a uns 3,70 R$. Des d'aleshores, per, en un abrupte i sorprenent canvi de tendncia de la moneda brasilera, el real s'ha anat fent cada cop ms fort respecte al dlar, igual com han fet, d'en del comenament del 2005, moltes altres monedes del mn com ara l'euro i el ien. Aix, l'1 d'octubre del 2005, 1 US$ valia uns 2,25 R$.

Monedes i bitllets.

Actualment hi ha en circulaci monedes de dues menes, les encunyades el 1994 (d'acer inoxidable) i les encunyades el 1998. Aquestes segones tenen mides i materials diferents per afavorir-ne la distinci a primera vista i per fer-ne ms difcil, tamb, la falsificaci. Totes dues sries de monedes estan en vigor, si b hi ha plans per retirar de la circulaci les ms antigues; de fet, el 23 de desembre del 2003 ja es va retirar la moneda d'1 real de la primera srie, i ara noms amb aquest valor noms circulen les de la segona. Tant de l'una com de l'altra, els valors sn: 1, 5, 10, 25 i 50 centavos i 1 real.

Pel que fa als bitllets, n'hi ha d'1, 2, 5, 10, 20, 50 i 100 reais.

Les monedes i els bitllets brasilers sn emesos pel Banc Central del Brasil (Banco Central do Brasil) i realitzats per la Casa de la Moneda del Brasil (Casa da Moeda do Brasil).

Taxes de canvi. 
 1 EUR = 3,04 BRL (21 de novembre del 2008);
 1 USD = 2,43 BRL (21 de novembre del 2008);

Vegeu tamb.
 Cruzeiro;
 Cruzado;
 Cruzeiro real;

Enllaos externs.
  Pgina oficial del Banc Central del Brasil ;
  Pgina oficial de la Casa de la Moneda ;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47381" title="Charles Elwood Yeager" nonfiltered="3416" processed="3394" dbindex="18742">


El General Major Charles Elwood "Chuck" Yeager (nascut el 13 de febrer del 1923 a Myra, Virgnia de l'Oest, EUA) fou pilot durant la Segona Guerra Mundial i pilot de proves. Es fams per ser el primer esser hum en viatjar ms rpid que el so.

 Carrera militar .

Yeager va nixer en una famlia modesta de Virgnia de l'Oest i es va enrolar a l'exrcit al 1939, servint com a mecnic d'avions. Va ser seleccionat per a dur a terme l'entrenament de pilot al 1942 i de seguida va demostrar un excepcional talent natural als comandaments d'una aeronau. Destinat al Regne Unit al 1944, Yeager va pilotar Mustangs P-51 en combat, fins que va ser abatut sobre Frana. Va escapar cap a Espanya per evitar esser capturat passant per la Val d'Aran i Sort  on romagu allotjat a l'Hotel Pessets.

A Anglaterra va unir-se de nou al 363 Esquadr de Combat, tot i la estricta poltica de qu cap pilot evadit vols sobre territori enemic de nou.

Yeager va demostrar una excepcional visi, aptitud de pilotatge i lideratge en combat. Va ser reconegut com el primer pilot nord-americ en esdevenir "as en un dia", abatent cinc avions enemics en una missi, finalitzant la guerra amb 12,5 victries certificades.

 Pilot de proves .

Yeager va continuar a les Forces Aries dels Estats Units (USAF) desprs de la guerra, convertint-se en pilot de proves i eventualment seleccionat per volar amb l'avi propulsat amb coets Bell X-1, en el programa del Comit Nacional Consultiu d'Aeronutica (NACA), antiga NASA, per a la investigaci del vol d'alta velocitat. Yeager va trencar la barrera del so el 14 d'octubre de 1947, volant amb l'X-1 experimental a Mach 1 i a una alada de 45.000 peus (13.700 metres). Dues nits abans del vol histric, Yeager va trencar-se dues costelles mentre muntava a cavall. Tenia tant temor a que el reemplacessin de la missi que va desplaar-se al poble ve per tractar-se i noms va explicar-ho al seu amic Jack Ridley. Ridley va construir un dispositiu amb un pal d'escombra que va permetre a Yeager tancar la cabina de l'avi. X-1, batejat Glamorous Glennis en honor a la seva esposa, que est exposat al Museu de l'Aire i l'Espai de l'Institut Smithsonian.

Yeager va trencar moltes altres barreres de velocitat i va batre nombrosos rcords d'alada. Va ser tamb el primer pilot nord-americ en volar un MiG-15 desprs de qu el seu pilot original deserts junt amb l'aparell al Jap. Durant la ltima meitat del 1953, Yeager es va involucrar amb l'equip de les Forces Aries dels Estats Units (USAF) que treballava amb l'aeronau X-1A, dissenyat per sobrepassar Mach 2 en vol anivellat. Tanmateix, el 20 de novembre, la NACA i el seu pilot Scott Crossfield varen ser els primers en volar al doble de la velocitat del so amb el Douglas Skyrocket. En vistes d'aquest fet, Ridley i Yeager van decidir de batre el rcord de velocitat de Crossfield en una srie de vols batejats com "Operaci Plor de la NACA". No noms van batre a Crossfield sin que ho van aconseguir a temps per modificar les celebracions del 50 aniversari del primer vol que haurien nomenat a Crossfield la persona ms rpida sobre la terra.

 Carrera posterior .

Al 1962 va fundar l'Escola de Pilots de Recerca Aeroespacial de la USAF, entrenant astronautes per a la NASA i la USAF. Va ser precisament un accident amb un dels F-104 de l'escola que va posar fi als seus intents de batre records. Entre el desembre de 1963 i el gener de 1964 Yeager va completar cinc vols amb l'avi de la NASA M2-F1. Al 1966 va agafar el comandament de la 405na Ala de Vol, unitat desplegada al sud de Vietnam i el sud-est asitic. All va completar 414 hores de vol de combat, principalment en el bombarder lleuger B-57. Al 1968 Yeager va ser ascendit al rang de General de Brigada i assignat al sotscomandament de la Dissetena Fora Aria al juliol del segent any.

Al 1975, desprs de ser destinat a Alemanya i Pakistan, es va retira de les Forces Aries a la base aria de Norton, per va seguir volant per la USAF i la NASA com a pilot de proves assessor a la base aria d'Edwards, Califrnia.

El 14 d'octubre de 1997, en el 50 aniversari del seu vol histric, Yeager va volar amb un nou Glamorous Glennis, un F-15, a Mach 1 amb el Tinent Coronel Troy Fontaine, i seguits per l'F-16 pilotat per Bob Hoover, fams pilot d'exhibici aria i "competidor" de Yeager en la cursa per sobrepassar per primera vegada la velocitat del so. Aquest va ser l'ltim vol oficial de Yeager a les Forces Aries, pel que les seves ltimes paraules al discurs de comiat foren "tot el que jo soc, ho dec a les Forces Aries". El 2005, al General de Brigada Yeager li fou atorgada la segona Estrella de General. 

Yeager, que no va assistir mai a la Universitat i que sempre es va mostrar modest amb la seva carrera, s considerat un dels millors pilots de tots els temps. Tot i la seva falta d'educaci superior, Yeager ha donat sempre suport per a l'educaci en el seu estat natal. D'altra banda, l'aeroport Yeager, a Cahrleston, Virginia de l'Oest, porta el seu nom, al igual que el pont General Chuck Yeager que creua el riu Kanawha. Yeager fou president del Programa guila Jove de la Associaci d'Aviaci Experimental (EAA). Yeager va ser membre de la comissi investigadora de la explossi del transbordador espacial Challenger durant la missi STS-51-L.

Chuck Yeager resideix a Grass Valley, Califrnia.

 Escollits per a la glria .

Yeager s el protagonista principal del llibre Escollits per a la glria (The Right Stuff) de Tom Wolfe, i de la subsegent pellcula amb el mateix nom. Yeager fa una petita aparici en el film en la escena on dos reclutadors de la NASA declinen la oferta del barman (interpretat per Yeager) d'una copa de whisky escocs en favor d'una Coca-Cola. L'escena es una petita burla a la NASA ja que aquesta es va negar a reclutar Yeager com a astronauta per la seva falta d'estudis universitaris. En el film es pot veure un modest i romntic Yeager molt similar al personatge real. Altres de les seves aptituds, per, van ser sensiblement retallades. Yeager e, per exemple, part implicada i responsable del disseny de l'X-1. Altrament, en la pellcula es mostra com Yeager s'enlaira amb l'NF-104 Starfighter sense perms de la torre de control, quan en realitat Yeager disposava de perms per volar per no per intentar batre el record d'alada en aquell moment en mans dels russos. Yeager, a causa de l'accident, va sofrir cremades de tercer grau al cap i a les mans deguts al coet del sistema d'ejecci.

 Disputes .

El 26 de febrer de 1945, Yeager es va casar amb Glennis Dickhouse. Van tenir 4 fills junts. Desprs de 13 anys de la mort de la seva esposa, Yeager va contraure matrimoni amb l'actriu Victoria Scott D'Angelo, 36 anys ms jove que ell. Tres dels seus fills han interposat querelles sobre el control del seu patrimoni, sota la sospita que D'Angelo va casar-se amb Yeager per la seva fortuna. Yeager, per, considera que els seus fills simplement volen ms diners.

S'ha dit que el pilot alemany Hans Guido Mutke va ser la primera persona en sobrepassar la barrera del so el 9 d'abril de 1945 en un Messerschmitt Me 262. Al igual que l'alemany, molts creuen que el primer pilot americ en superar Mach 1 fou George Welch en un XP-66 Sabre dues setmanes abans que Yeager i de nou 30 minuts desprs. La USAF proclama, per, que l'X-1 va ser el primer avi en superar la barrera del so en vol anivellat.

 Enllaos externs .

 Espai web oficial ;
 Charles E. (Chuck) Yeager a l'espai web de la NASA. ;
 L'accident de Yeager amb l'avi NF-104 ;
 Web del museu El Cam de la  Llibertatde Sort;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47383" title="Farga (olivera)" nonfiltered="3417" processed="3395" dbindex="18743">
La farga s una varietat d'olivera.

El seu conreu s'estn per 20.000 ha a Castell, 8.000 a Tarragona i Lleida.

Caracterstiques agronmiques.
Varietat molt vigorosa, respon b a una esporga forta emetent aviat noves branques. Tolera el fred hivernal. Baixa capacitat dels esqueixos d'emetre arrels per la qual cosa hi ha un baix percentatge d'arrelament. Aquesta varietat s un bon portempelt per a les varietats que sn poc vigoroses. Tardana en entrar en producci. Maduraci de l'oliva preco. Productivitat elevada i alternant (afectada per la contranyada).Difcil collita mecnica per l'alta resistncia a desprendre's que tenen les seves olives, que sn de pes mitj i de forma allargada.

Usos.
Per a oli que s d'ptima qualitat per de difcil extracci en les diverses operacions en el trull.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47386" title="Jaime Rolds" nonfiltered="3418" processed="3396" dbindex="18744">
Jaime Rolds Aguilera (5 de novembre de 1940, Guayaquil, Equador   24 de maig de 1981, a prop de la frontera peruana), poltic equatori. President de l'Equador (10-08-1979   24-05-1981).

Fou el primer president democrtic del pas desprs de la dictadura de Guillermo Rodrguez Lara i de la Junta Militar que domin els anys 1970. Rolds fund el partit Pueblo, Cambio y Democracia i fou un dels millors estadistes equatorians de finals del segle XX. Durant el seu govern impuls considerables reformes poltiques i socials, de cara a assegurar la democrcia. Mor en un accident d'aviaci a prop de la frontera peruana el maig de 1981. Aquest accident ha donat lloc a moltes especulacions; l'empresari estatunidenc John Perkins afirma que Rolds fou assassinat a causa dels interessos dels Estats Units sobre el petroli equatori, per mai s'ha confirmat cap tipus d'implicaci del govern dels Estats Units.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47388" title="Morrut" nonfiltered="3419" processed="3397" dbindex="18745">
El morrut , tamb coneguda com requs, roja i montserratina s una varietat d'olivera.

Es conrea a la demarcaci de Tarragona amb unes  23.000 ha i s la varietat principal de Baix Ebre i el Montsi. Tamb hi ha unes 5.700 ha a Castell.

Caracterstiques agronmiques.
Varietat de vigor mitj i considerada com poc rstega donada la seva sensibilitat a la sequedat, al tereny pobre i al fred de l'hivern.
L'entrada en producci des de la plantaci, s tardana. L'poca de florida s molt aviat i presenta un elevat percentatge d'avortament ovric de les flors i per tant amb molts fruits que no s'acaben de formar. La seva productivitat s baixa i alternant (afectada pel fenomen de la contranyada. L'poca de maduraci dels fruits s molt tardana per la collita mecnica s fcil. Fa olives de pes mitj i de forma elptica.

Usos.

Per a oli. T un bon rendiment de greix i un oli de baixssima estabilitat, cosa que en compromet la conservaci.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47389" title="Rarotonga" nonfiltered="3420" processed="3398" dbindex="18746">



Rarotonga s una de les illes Cook meridionals. s l'illa ms poblada de l'arxiplag, disposa d'un aeroport internacional i s el centre administratiu del govern, amb seu a Avarua.

Geografia.
L'illa t una forma ovalada d'11 km de llarg i 8 km d'ample. La superfcie total s de 67,1 km . s d'origen volcnic, amb una alada de 4.500 m des del fons de l'oce. L'altitud mxima s al mont Te Manga de 652 m sobre el nivell del mar. El centre de l'illa s de vegetaci molt densa i la poblaci viu a la costa. Els esculls rodegen l'illa deixant una estreta llacuna.

La poblaci total era de 12.188 habitants al cens del 2001, un 68% del total de les illes Cook. Els habitants de les altres 15 illes s'identifiquen amb el gentilici i amb el nom de la llengua de Rarotonga i, informalment, se'ls anomena de les illes externes (outer islands).

Histria.
Els arquelegs estimen que hi ha evidncies humanes de fa 5.000 anys. Les migracions polinsies sn del segle X. El nom tradicional de l'illa s Tumetevarovaro, encara utilitzat de forma potica. El nom Rarotonga significa "cap el sud". La versi ms popular de l'origen del nom diu que el navegant tahiti Iro, que ja havia visitat l'illa, al tornar-hi li van preguntar on anava.

Els primers europeus en arribar a Rarotonga van ser els amotinats del HMS Bounty. Desprs hi va arribar el reverend John Williams de la Societat Missionera de Londres.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47393" title="Sputnik" nonfiltered="3421" processed="3399" dbindex="18747">


El satllit Sputnik formava part del Programa Sputnik. Aquest programa va ser una srie de missions espaials no tripulades llenades per la Uni Sovitica a finals dels anys 1950 per demostrar la viabilitat dels satllits artificials en rbita terrestre. El nom "Sputnik" ("       ") ve del rus i significa "satllit" o "company de viatge".

L'Sputnik 1 fou llenat el 4 d'octubre de 1957.

L'Sputnik 2 es va llenar uns mesos desprs portant a bord el primer passatger viu , una gossa anomenada Laika . Els plans no contemplaven un retorn segur , cosa que va fer de Laika la primera vctima de l espai.

El primer intent de llenar l'Sputnik 3 va fallar, el 3 de febrer de 1958 ; per el segon el 15 de maig va ser tot un xit , transportant tota una srie d aparells d investigaci geofsica. La grabadora que portava va fallar , fent impossible medir la radiaci dels cinturons de Van Allen.

L'Sputnik 4 es va posar en rbita dos anys desprs, el 15 de maig de 1960. ;

L Sputnik 5 va ser llanat el 19 d agost del mateix any, portant a bord els gossos Belka i Strelka, 40 ratolins, 2 rates i diverses plantes. La nau va tornar un dia desprs amb tots els animals sans i estalvis.

Tots els Sputnik van ser posats en rbita pel vehicle de llanament R-7, dissenyat originriament per a dur mssils ballstics. La sorpresa del llanament de l'Sputnik 1, seguit de la fallada espectacular dels primers llanaments del projecte americ Vanguard, va impactar als Estats Units, els quals van respondre de seguida amb el llanament de diversos satllits incloent-hi els del Projecte Explorer. Aquest xit dels russos va accelerar la creaci de la NASA (National Aeronautics and Space Agency) i va ocasionar una pujada d'inversions per part del govern dels EUA en recerca i educaci cientfica.

 Vegeu tamb .
 Cursa espacial;
 Sergei Korolev;
 Donald B. Gillies;
 NASA;

 Enllaos externs .
 Sputnik 1;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47394" title="Santa Teresa de Jess" nonfiltered="3422" processed="3400" dbindex="18748">

Teresa de Cepeda y Ahumada, tamb coneguda com a Santa Teresa de Jess o Santa Teresa d'vila va nixer a Gotarrendura (vila) l'any 1515 i va morir el 4 d'octubre de 1582 a Alba de Tormes. Fou una monja carmelita amb una important obra literria i que fou elevada als altars el 12 de mar del 1622 pel Papa Gregori XV.

 Vida .
Era descendent, per via paterna, de jueus. Ja des de petita era aficionada a la lectura de llibres de vides de sants i llibres de cavalleries i poesia.
 
Va ingressar l'any 1535 al convent carmelita de La Encarnacin de la ciutat d'vila i, desprs de 4 anys d'una greu malaltia, es va proposar reformar l'ordre del Carmel a fi de fer-lo tornar a l'antic rigor (carmelit descal). L'any 1562 va fundar el primer convent reformat que fou el de "San Jos" d'vila. Tot aquest periple el va relatar al seu llibre Vida. 
Va tenir contacte amb grups illuminats i amb cenacles d'influncia eramista i valdesa.

 Obra literria .
La seva obra literria s fora extensa:
Vida;
Libro de las fundaciones ;
Moradas del castillo interior ;
Sobre los Cantares;
Relaciones espirituales;
Exclamaciones;
Constituciones;
Visita de descalzas;
Ordenanzas de una cofrada;
Apuntaciones;
Desafo espiritual;
Vejamen;
Una trentena de poesies;

 Curiositats .

Teresa de Jess va morir el 4 d'octubre de 1582, per aquell any el Papa Gregori XIII va canviar el calendari pel nou calendari gregori i es van afegir 11 dies al calendari que s'utilitzava fins llavors (calendari juli) i per aquest motiu la festivitat de Santa Teresa de Jess s el dia 15 d'octubre.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47395" title="Smilodon fatalis" nonfiltered="3423" processed="3401" dbindex="18749">

Smilodon fatalis (el Smilodon fatal) s probablement el ms ben conegut dels gats de dent de sabre machairodontins. Va aparixer a Amrica del Nord fa uns 1,6 milions d'anys i desprs va migrar per la costa occidental del continent fins a Per. Es va extingir fa uns 10.000 anys. El Smilodon fatalis variava quant a pes entre 270 i 360 quilograms i quant a alada entre 100 i 120 centmetres.

Vegeu tamb Smilodon gracilis i Smilodon populator.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47398" title="Smilodon gracilis" nonfiltered="3424" processed="3402" dbindex="18750">

Smilodon gracilis (el Smilodon esbelt) va ser el primer i el ms petit dels gats de dent de sabre machairodontins. Va aparixer primerament als Estats Units fa uns 2,5 milions d'anys, essent probablement un descendent del Megantereon, i va viure fins fa uns 500.000 anys. Vivia principalment a les regions orientals de les Amriques.

Vegeu tamb Smilodon fatalis i Smilodon populator. 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47403" title="Vattenfall Cyclassics" nonfiltered="3425" processed="3403" dbindex="18751">

La Vattenfall Cyclassics s una cursa d'un dia professional i per aficionats que es celebra anualment dins i a prop d'Hamburg. Tot i que s una cursa amb una histria curta, se la considera com una clssica ciclista. Va comenar com una cursa sense importncia el 1996, per a causa de la popularitat creixent del ciclisme a Alemanya, se la va fer part de la Copa del Mn UCI el 1998. Des del 2005, s part de l'UCI ProTour.

La ruta de la cursa varia, per sovint t una llargada d'uns 250 quilmetres. Durant uns quants girs per Hamburg, hom escala diverses vegades el Waseberg. La ruta tamb inclou el pont ms alt d'Hamburg, el Khlbrandbrcke. La ruta s prou dura com perqu la cursa no acabi quasi b mai en sprint massiu.

El patrocinador de la Cyclassics, la planta elctrica d'Hamburg HEW, ha adoptat un nou nom ("Vattenfall Europe Hamburg"), i des del 2006, la cursa ser coneguda amb el nom de Vattenfall Cyclassics.

Una part important de la Cyclassics s la Jedermann-Rennen ("la cursa de tothom"), un event aficionat/cicloturstic que es fa ms o menys a l'hora de la cursa. Qualsevol hi pot participar en aquestes curses al llarg de 55 qm, 100 qm. o 155 qm. Nogensmenys, el nmero de participants s limitat i hom s'ha de reservar un tiquet amb mesos d'antelaci. El 2005 hi hagu 20.000 aficionats al circuit.

Palmars.



 Enllaos externs .
Lloc web de la HEW Cyclassics;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47409" title="Milcades" nonfiltered="3426" processed="3404" dbindex="18752">


Milcades o Miltades (Miltiades,  ) fou un nom grec que van portar almenys tres membres de la famlia dels cimnides. La famlia era originaria d'Egina i deia ser descendent d'Eacos (Aeacus). El primer que s'esmenta es un Milcides fill de Tisandre, del que no s tenen dades. 

Dues figures majors atenenques van compartir el nom Milcades: oncle i nebot, se'ls distingeix sovint usant els termes Milcades el Vell i Milcades el Jove.

Altres personatges amb aquest nom foren:
Milcides (Miltiades,  ), net de Milcides el Jove i fill de Cim. s esmentat a l'escolstica d'Aristides i per squines. Va tenir un crrec secundari, com herald al final del segle V aC;
Milcides (Miltiades,  ) fou un militar espart que al final de la guerra del Pelopons era el comandant de la flota espartana juntament amb Lisandre i Filcares.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47413" title="Mesozoic" nonfiltered="3427" processed="3405" dbindex="18753">

El Mesozoic s una de les tres eres geolgiques de l'e Fanerozoic. La divisi del temps en eres ve ja d'en Giovanni Arduino al segle XVIII, tot i que el seu nom original per l'era ara anomenada el Mesozoic era "Secundari". 

El Mesozoic inclou tres perodes geolgics: del ms antic al ms recent, sn el Trisic, el Jurssic i el Cretaci. S'estenia des de fa aproximadament 251 milions d'anys fins fa uns 65 milions d'anys. El Mesozoic segueix el Paleozoic i precedeix el Cenozoic. El lmit inferior est delimitat per l'extinci permiana. El superior est marcat per l'extinci del Cretaci-Terciari.

El Mesozoic inclou el perode en qu la vida terrestre era dominada per grans rptils sofisticats, que sn la base per la designaci popular d'aquesta era com "l'edat dels Dinosaures". L'era tamb va ser testimoni de l'evoluci de les primeres aus i mamfers, i de les primeres plantes que florien, els angiospermes. Al final del Mesozoic, tots els plans corporals ms importants de la vida moderna ja hi eren, tot i que en alguns casos -notablement els mamfers- les formes existents al final del Cretaci eren relativament primitives.

Geolgicament, el Mesozoic comena amb quasi tota la superfcie terrestre de la Terra agrupada en un supercontinent anomenat Pangea. Durant el Mesozoic, tanmateix, Pangea es divid en dos continents; al nord, Laursia, i al sud, Gondwana. Laursia es va dividir subseqentment en Amrica del Nord i Eursia, mentre que Gondwana se separ progressivament en els quatre continents actuals d'Amrica del Sud, frica, Austrlia i l'Antrtida.

Vegeu tamb.
Escala dels temps geolgics;




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47414" title="Cecilia Bartoli" nonfiltered="3428" processed="3406" dbindex="18754">

Cecilia Bartoli (Roma, 4 de juny de 1966), mezzosoprano italiana. s especialment coneguda per les seves interpretacions d'peres del barroc i del classicisme, d'autors com Vivaldi, Hndel, Mozart i Rossini.

Nascuda a Roma, comena estudiant amb la seva mare Silvana Bazzoni. Es don a conixer el 1985 en un programa de televisi a Itlia i Ricardo Muti la crida per anar a La Scala, poc desprs de complir 20 anys. Treballant amb directors com Daniel Barenboim i Nikolaus Harnoncourt, Bartoli es centr en papers mozartians i a partir d'aquell moment la seva carrera es desenvolup a nivell internacional. El 1988 grav Il barbiere di Siviglia de Rossini en el paper de Rosina, paper que interpretaria al Liceu el 1991 junt a la seva mare. El 1995 guany un premi Grammy al millor lbum vocal pel seu disc Italian Songs. El 1996 debut al Metropolitan Opera House amb el paper de Despina al Cos fan tutte. En els darrers anys ha abandonat prcticament els escenaris d'pera i s'ha dedicat a donar recitals i sobretot s'ha interessat a recuperar peces operstiques poc conegudes, amb les quals ha gravat recopilacions d'ries de Vivaldi, Haydn, Gluck, Salieri i altres.

Se la considera una soprano lrica dramtica amb coloratura, possiblement amb una veu menys mplia que altres mezzosopranos, per amb un timbre molt personal, amb el qual aconsegueix un gran efecte vocal i dramtic. s una de les cantants d'pera ms populars (i que ms discs ha venut) dels ltims anys. Bartoli s molt admirada pel pblic que freqenta els concerts pel seu carcter viva i animat sobre l'escenari, mentre que la seva veu lrica i la seva incursi en altres melodies de l'poca barroca, que sovint canta a una velocitat excepcional, li han atorgat un considerable reconeixement fins i tot entre el pblic que no freqenta l'pera.

 Discografia seleccionada .
 Live in Italy - Cecilia Bartoli (Recital)   Intrprets: Cecilia Bartoli, Jean-Yves Thibaudet (Decca, setembre 2000).
 The Vivaldi Album (selecci d'ries de Vivaldi)   Intrprets: Cecilia Bartoli. Direcci: Giovanni Antonini (Decca, mar 2000).
 Armida (F. J. Haydn)   Intrprets: Cecilia Bartoli, Christoph Prgardien, Patricia Petibon. Direcci: Nikolaus Harnoncourt (Teldec, novembre 2001).
 Gluck Italian Arias (selecci d'ries de Christoph Willibald Gluck)   Intrprets: Cecilia Bartoli. Direcci: Bernhard Forck (Decca, octubre 2001).
 Opera Proibita (selecci d'ries de Georg Friedrich Hndel, Alessandro Scarlatti i Antonio Caldara)   Intrprets: Cecilia Bartoli, Les Musiciens du Louvre. Direcci: Marc Minkovski (Decca, octubre 2005).
Maria (recopilaci de les obres amb les que es consagr Maria Malibran   Intrprets: Cecilia Bartoli, Orquestra La Scintilla. Direcci: Adam Fischer (Decca, setembre 2007).

 Enllaos externs .
  Pgina web de Cecilia Bartoli;
 "Agitata da due venti" Aria de l'pera Griselda de Vivaldi. Enregistrament en viu. Excepcional interpretaci virtuosstica] ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47419" title="Pilot de proves" nonfiltered="3429" processed="3407" dbindex="18755">
Els pilots de proves treballen en el desenvolupament, avaluaci i test d avions i aeronaus experimentals. 

Avaluar una aeronau requereix que aquesta porti a terme una srie de maniobres especfiques per prendre nota dels resultats. Aix es fa amb el propsit de determinar si l avi reacciona de la manera que s espera segons el seu disseny i caracterstiques. Aquest es un pas crucial per determinar si el disseny d un nou aparell o la modificaci d un ja existent es correcte o no.

Els pilots de proves son aviadors que treballen per organismes militars i, sobretot, companyies aeroespacials. Esdevenir pilot de proves militar, en particular, est considerat com el tipus de vol ms desafiant i arriscat en temps de pau, i com el mxim exponent en aviaci no civil. Els nivells de risc per als pilots de proves han disminut substancialment des del 1960. L ndex de mortaldat dels pilots de proves a la dcada dels 50 era d un pilot per setmana. L evoluci tcnica dels avions, el perfeccionament dels testos dels avions a terra, incloent simuladors de vol, i recentment la utilitzaci de sistemes de control remot han contribut a incrementar exponencialment la seguretat dels pilots, tot i que el vol experimental segueix sent el ms perills de tots els tipus de pilotatge.

Qualificacions.

Les aptituds necessries per un pilot de proves inclouen:

 Comprensi del pla de proves.
 Seguiment al pla de proves, pilotant l avi d una manera estrictament especfica.
 Documentaci acurada de cada test.
 Tenir una excellent comprensi de l avi i el seu comportament.
 Tenir unes excellents habilitats per solucionar problemes per si alguna cosa falla durant el test.
 Tenir la capacitat de manejar diferents problemes alhora.

Els pilots de proves tenen un excellent coneixement d enginyeria aeronutica, cosa que els permet comprendre com est anant la prova i perqu. L habilitat innata de pilotatge, per, no es tan necessria com les habilitats analtiques i de seguiment del pla de vol, pel que no es busquen amants del risc i les emocions fortes per aquesta feina. Aix, per, no va impedir que durant la dcada dels cinquanta s allistessin molts dels pilots que esdevindrien poc desprs astronautes. Malgrat la seva imatge esbojarrada, els seus vols eren perfectament precisos i professionals.

Histria.
Els vols de prova com a activitat rutinria van comenar durant la Primera Guerra Mundial a la Gran Bretanya. Durant la dcada de 1920, els vols de prova els va dur a terme la RAE (Destacament Aeronutic Reial) a la Gran Bretanya i per la NACA (Comit Consultiu Nacional d Aeronutica) als Estats Units. Als anys 50, la NACA va transformar-se en l Administraci Nacional d Aeronutica i de l Espai, la NASA. Durant aquests anys, el simple vol per provar l estabilitat i la maniobrabilitat dels aparells va evolucionar en una professi qualitativament molt ms cientfica.

L escola de pilots de prova ms antiga del mn es l ara anomenada Empire Test Pilots School, a la RAF Boscombe Down al Regne Unit. Als EUA, l escola de pilots de prova de les Forces Aries de Nord Amrica es troba a la base Edwards, a Califrnia.

Pilots de prova notables.

La llista d alguns dels pilots de proves ms notables inclou a:

General Major Charles E. "Chuck" Yeager, primer en sobrepassar la velocitat del so i el pilot de proves mes representatiu de tots.
Scott Crossfield, rival directe de Yeager.
George Welch, pilot de proves de la North American Aviation, i del que es diu que va superar la velocitat del so dies abans que Yeager.
Gerry Sayer, pilot del primer avi a reacci britanic al 1941.
Neil Armstrong, pilot de l X-15 i primer home en trepitjar la Lluna.
"Tex" Johnston, pilot del prototip del 707 de Boeing.
Andr Edouard Turcat, pilot del prototip del Concorde.
Mike Melvill, primer pilot espacial amb finanament privat.
Eric "Winkle" Brown.
Hanna Reitsch.
Joe Walker, pilot de l X-15 i reconegut internacionalment per sobrepassar la frontera entre l atmosfera i l espai exterior amb un avi.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47423" title="Quetzalcatl" nonfiltered="3430" processed="3408" dbindex="18756">
 Quetzalcatl (Ketsalkoatl en nhuatl modern, que significa "serp emplomallada") s el nom nahua de la detat de la Mesoamrica antiga, un dels dus de la civilitzaci asteca principalment.

El nom, "Quetzalcatl", literalment significa serp-ocell quetzal o serpent amb plomes de quetzal (la qual cosa vol dir que s div o apreciat) en la llengua nhuatl. Els maies el coneixien com a Kukulkan, i els quitxs com a Gukumatz. Aquesta detat fou molt important per a l'art i la religi de gaireb tot Mesoamrica durant 2.000 anys, des del perode preclssic fins a la conquesta espanyola. Les civilitzacions olmeca, la mixteca, la tolteca, l'asteca i la maia adoraven la serp emplomallada. L'adoraci de Quetzalcatl incloa sacrificis animals, i en altres tradicions es deia que Quetzalcatl s'oposava als sacrificis humans, a diferncia d'altres dus dels asteques.

Els tolteques tenien un sistema dual de creences. L'oposat a Quetzalcatl era Tezcatlipoca, el qual va fugir a l'exili per causa de Quetzalcatl. Els asteques van adoptar la cultura dels tolteques, tot i que van fer-los bessons, oposats per iguals; Quetzalcatl fins i tot va ser conegut com a Tezcatlipoca Blanc, contrastant amb el Tezcatlipoca Negre. Ambds junts, van crear el mn.

L'emperador asteca Moctezuma II inicialment creia que l'arribada d'Hernn Corts el 1519 era el retorn de Quetzalcatl. Corts se'n va aprofitar, per a reduir l'oposici durant la conquesta.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47426" title="Cholula" nonfiltered="3431" processed="3409" dbindex="18757">
Cholula s una ciutat de l'estat de Puebla, Mxic, el nom oficial de la qual s Cholula de Rivadavia. Est dividida en tres municipalitats: San Andrs, San Pedro i Santa Isabel. San Andrs i San Pedro son les dues ms importants i ms poblades.  Ambdues avui dia sn part de l'rea metropolitana de Puebla. La poblaci de San Pedro s de 100.000 habitants; la de San Andrs s de 50.000. El seu nom prov del nhuatl cholllan en qu vol dir El lloc on l'aigua cau o tamb El lloc de la fugida.

Cholula pre-hispnica.
Cholula va ser una ciutat molt important de la Mesoamrica pre-colombina, potser la ciutat ms vella que encara existeix a Amrica, ja que ha sobreviscut per millenis i diverses civilitzacions, a ms es trova la pirmide amb base ms gran de tot el mn, superant fins i tot les d'Egipte. Durant l'poca de la civilitzaci asteca va ser la segona ciutat ms gran i important.

Cholula va ser un centre important, contemporani amb l'poca de Teotihuacan, i sorpennentment, no va experimentar la destrucci violenta de la fi del perode clssic de la histria mesoamericana. Cholula, per tant, romandria com a centre regional de gran importncia; de fet, fins i tot abans de la caiguda de l'imperi asteca i la conquesta (ms de mil anys desprs de la caiguda de Teotihuacan), els prnceps asteques eren ungits per un sacerdot de Cholula.

Cholula colonial.
Quan Hernan Corts va arribar a Mxic, Cholula tenia possiblement una poblaci de 100.000 habitants, un gran temple (la pirmide ms gran del mn en base i volum) i amb 365 temples menors. El 1519, no se sap si per tal d'atemorir als asteques que l'esperaven a Tenochtitlan, o tal com ho va afirmar desprs, per tal de fer un exemple de castig per la traci dels nadius, Corts va atacar la ciutat, en la infame massacre, matant a milers de persones i membres de la noblesa, i cremant parcialment la ciutat.

Durant l'poca colonial es van destruir els temples i es van construir esglsies sobre cadascun d'ells. La pirmide no va ser destruda totalment (era massa gran), per es va construir una esglsia damunt d'ella.

Cholula avui.
La ciutat de Cholula encara conserva edificis amb arquitectura colonial. Per aix, i per la pirmide, s una important destinaci turstica de Mxic. Ja que Cholula avui es troba a l'est de l'rea metropolitana de la ciutat de Puebla, i prop del campus de la Universidad de las Amricas, una de les universitats ms importants del pas, s'ha convertit en un centre de reuni de joves (hi ha molts restaurants, bars, pubs, i dormitoris per a estudiants).

Enllaos externs.
 Ajuntament de San Pedro Cholula ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47430" title="Callosina" nonfiltered="3432" processed="3410" dbindex="18758">
La callosina s una varietat d'olivera. Est considerada com a varietat secundria ja que noms se n conreen unes 1.000 ha a les provncies d'Alacant i Mrcia. 

Caracterstiques agronmiques. 
Varietat de vigor mitj i apreciada per la seva resistncia a la sequedat. Els seus esqueixos fcilment fan arrels i el seu pollen s autocompatible amb les flors de la mateixa varietat per la qual cosa no necessita altres varietats que la pollinitzin. El temps que tarda en entrar en producci des de la plantaci s el de la mitjana de les vaietats. La maduraci de les olives s tardana.

La collita mecnica resulta difcil per la resistncia a desprendre's dels seus fruits quan s'usen mquines vibradores. Les olives sn de pes mitj entre 2 i 4 grams. Productivitat elevada i constant ja que no s gaire afectada pel fenomen de la contranyada. 

Usos.
Tant per a fer oli  com per a taula ja que la polpa s de gran qualitat i molt resistent una vegada elaborada.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47431" title="Changlot reial" nonfiltered="3433" processed="3411" dbindex="18759">
El Changlot reial, s una varietat d'olivera. Ocupa prop de 5.000 ha en les provncies d'Alacant i Valncia.

Caracterstiques agronmiques.  
Varietat de vigor mitj i de bona adaptaci a sls desfavorables. s considerada sensible al fred i a la sequedat. El temps que tarda en entrar en producci des de la plantaci s ms aviat que la majoria d altres varietats d olivera. El moment de la florida s el mitj de l'espcie. La productivitat s elevada per alternant ja que s afectada pel fenomen de la contranyada. L'poca de maduraci de les olives s mitjana. s difcil la collita mecnica. Fa olives de pes mitj entre 2 i 4 grams.

Usos.
Per a oli, amb un gran percentatge de greix en les olives i de molt bona qualitat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47434" title="Verdiell" nonfiltered="3434" processed="3412" dbindex="18760">
El verdiell s una varietat d'olivera. En la zona al voltant de les Garrigues ocupa unes 3.000 ha. La Verdiell, amb una proporci molt menor que la varietat Arbequina, entra en la composici de l'oli de la Denominaci d'Origen "Les Garrigues".

Caracterstiques agronmiques.    
Varietat de vigor redut i resistent al fred, per sensible a la sequedat. No s gaire afectada per les malalties. El temps que tarda en entrar en producci des de la plantaci s com la mitjana de les varietats. La productivitat s elevada per alternant ja que s afectada pel fenomen de la contranyada. Les olives sn petites, pesen menys de 2 grams,com que tenen gran resistncia a despendre s de l arbre resulta difcil tant la collita mecnica com la manual .

Usos.
Per a oli. El contingut en greix de les olives s mitj i l extracci resulta difcil. L oli presenta una gran estabilitat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47435" title="Hojiblanca" nonfiltered="3435" processed="3413" dbindex="18761">
L'hojiblanca s una varietat d olivera.

s la tercera varietat espanyola pel que respecta a superfcie conreada amb unes 200.000 ha a les provncies de Crdoba, Mlaga, Sevilla i Granada. 

Caracterstiques agronmiques. 
  
Varietat de vigor mitj i resisten al sl calcari. Considerada rstega per la seva resistncia a la sequedat i la tolerncia al fred de l hivern. . El temps que tarda en entrar en producci des de la plantaci s com la mitjana de les varietats s pollinitza amb pollen de la mateixa varietat. L oliva que t un pes elevat de ms de 6 grams,  madura en poca tardana. La productivitat s elevada per alternant ja que s afectada pel fenomen de la contranyada. Resulta difcil la collita mecnica ja que els fruits tenen gran resistncia a desprendre s de l arbre.

Usos. 
Tant es pot utilitzar per a fer oli com per a oliva de taula. En aquest darrer cas, grcies a la bona consistncia de la polpa, es fan en negre a l estil californi. El contingut d oli de les olives s baix per resulta de gran qualitat encara que de baixa estabilitat




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47436" title="Manzanilla" nonfiltered="3436" processed="3414" dbindex="18762">
La manzanilla s una varietat d'olivera.
 
s una varietat d origen espanyol i la ms difosa internacionalment. A Espanya es conrea principalment a la provncies de Sevilla amb 50.000 ha, Badajoz 30.000 ha i Huelva 4.000 ha. Tamb hi ha plantacions a Portugal, Estats Units, Israel, Argentina i Austrlia. 

Caracterstiques agronmiques.  

Varietat de redut vigor que s adapta fcilment a les plantacions intensives. s considerada susceptible a l asfxia de les arrels (en terres massa humides o  argiloses), a la clorosi frrica en els sls calcaris i a tenir danys pel fred hivernal. El temps que tarda en entrar en producci des de la plantaci s ms aviat que la mitjana de les altres varietats. El pollen t una alta capacitat de germinaci . A Espanya es conrea sense altres varietats poLlinitzadores per en altres pasos s que les necessita. La productivitat s elevada per alternant ja que s afectada pel fenomen de lacontranyada. L poca de maduraci s preco i els fruits, de pes elevat amb ms de 6 grams, presenten una alta resistncia al despreniment.

Usos.
Prcticament noms es fa com oliva de taula. A Espanya es cullen les olives en verd per elaborar-les a l estil "sevill". Al Estats Units la collita es fa quan comencen a canviar de color i es processen a l estil "californi" (negres). s la varietat de taula ms apreciada internacionalment per la seva productivitat i per la qualitat de les seves olives.

Si se n fa oli aquest resulta d alta qualitat i estabilitat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47452" title="Frantoio" nonfiltered="3437" processed="3415" dbindex="18763">
El frantoio s una de les principals varietats italianes d olivera.

Est difosa per Itlia central (Toscana) i tamb per altres pasos.
 
Caracterstiques agronmiques.  
Varietat de vigor mitj amb bona capacitat d adaptaci a diferents climes i terrenys. El temps que tarda en entrar en producci des de la plantaci s ms aviat que la majoria d altres varietats d olivera. Amb l s d altres varietats que pollinitzin a aquesta  millora el rendiment final. Les olives, que tenen un pes mitj d'entre 2 i 4 grams, maduren de forma escalonada i tardana.

Usos.
Per a fer oli que resulta de gust fruitat i estable





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47453" title="Mission" nonfiltered="3438" processed="3416" dbindex="18764">
La mission s la principal varietat autctona d'olivera dels Estats Units.

Est difosa per l'estat de  Califrnia en la vall de Sacramento. 

Caracterstiques agronmiques.  
Varietat de vigor elevat i considerada rstega per la seva resistncia al fred. El temps que tarda en entrar en producci des de la plantaci s com la mitjana de les varietats. Floreix a les darreries de maig, lleugerament ms tard que la majoria de les varietats. No li cal pollinitzadors d altres varietats ja que t el seu pollen autocompatible. La productivitat s mitjana i alternant ja que es veu afectada pel fenomen de la contranyada. Fcil recolecci mecanitzada amb vibradors. L poca de maduraci de l oliva que t un pes mitj d entre 2 i 4 grams, s tardana respecte a altres varietats

Usos.
Tant es pot fer de taula com per a fer oli. En temps passats representava el 50% de les produccions d oliva de taula a Califrnia, en verd o en negre, per actualment ha disminuit molt el seu s ja que ha estat substituda en gran part per la varietat Manzanilla tamb conreada a Califrnia.

L oliva t  un percentatge d oli del voltant del 22% que resulta ser de bona qualitat


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47455" title="Lek" nonfiltered="3439" processed="3417" dbindex="18765">

El lek (plural lek) s la moneda d'Albnia; t un valor inferior al cntim d'euro i semblant al ien japons. Es divideix en 100 qindarka.  

El codi ISO 4217 s ALL.  

El nom de la moneda deriva de l'abreviaci popular en albans d'Alexandre el Gran (Leka i Madh). El lek es va introduir durant el regnat d'Ahmet Zogu i s ems pel Banc d'Albnia (Banka e Shqipris).

En circulen monedes d'1, 5, 10, 20, 50 i 100 lek i bitllets de 100, 200, 500, 1.000 i 5.000 lek.

Taxes de canvi.
 1 EUR = 122,48 ALL (17 de novembre del 2005);
 1 USD = 104,83 ALL (17 de novembre del 2005);

Enllaos externs.

 Banc d'Albnia (en albans i angls);














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47462" title="Cntim" nonfiltered="3440" processed="3418" dbindex="18766">



El cntim s una unitat monetria que equival a la centsima part (1/100) de la unitat bsica de valor. Tamb es refereix a la moneda fsica en si, i rep diferents noms segons els pasos: cntim en el cas dels euros o dels antics francs o pessetes, cent pel que fa als dlars, centau (centavo) en diverses monedes d'Hispanoamrica o en els antics escuts portuguesos, centsim en les antigues lires italianes o en els pesos uruguaians actuals, etc.

Totes aquestes paraules, doncs, duen implcit el nombre cent. Arreu del mn s'acostumen a encunyar monedes amb valors que van del 1/100 al 100/100 de la unitat monetria, mentre que reserven els bitllets per als valors ms alts. De tota manera, les monedes amb valor 200/100 o 500/100 tampoc sn rares, especialment en el cas d'emissions commemoratives.

Les quantitats entre 1 i 99 cntims normalment s'indiquen amb un o dos dgits seguits per una c minscula (1c, 2c), o per un smbol de cntim, de vegades travessat de dalt a baix per una barra:  (per exemple, 1, 2).

Hi ha altres sistemes possibles de subdivisi de la unitat monetria, com ara el que feia servir abans la lliura esterlina, que fins a la introducci del sistema decimal el 1970 se subdividia en vintsims (1/20)  anomenats xlings i que duien el smbol s  i dos-cents-quarantsims (1/240) o penics, de smbol d.

Vet aqu alguns exemples de monedes del mn amb cntims:
 Dlar australi - dividit en 100 cents;
 Dlar canadenc - dividit en 100 cents;
 Dlar dels Estats Units - dividit en 100 cents;
 Dlar de Hong Kong - dividit en 100 cents (la moneda ms petita en circulaci s la de 10 cents);
 Dlar neozelands - dividit en 100 cents;
 Dlar de Singapur - dividit en 100 cents;
 Euro de la Uni Monetria Europea - a les monedes hi apareix el text EURO CENT; el nom corrent s diferent segons cada llengua: cent en alemany, angls o neerlands, cntim en catal, cntimo en espanyol, sentti en fins, centime en francs, ceint en irlands, centesimo en itali, cntimo en portugus, etc. Les monedes gregues porten escrit "     " ("lept") a l'anvers de les monedes d'1c i el plural "     " ("lept") a l'anvers de les de 2, 5, 10, 20 i 50 c.
Pataca de Macau - dividida en 100 avos (la moneda ms petita en circulaci s la de 10 avos);
 Peso argent - dividit en 100 centavos ;
 Peso filip - dividit en 100 sentimos;
 Peso mexic - dividit en 100 centavos;
 Peso uruguai - dividit en 100 centsimos;
 Rand sud-afric - dividit en 100 cents ;
 Real brasiler - dividit en 100 centavos;
 Renminbi xins - dividit en 10 jiao (o mao), al seu torn subdivits en 10 fen; un jiao, doncs, equivaldria a un "dcim", mentre que el fen seria l'equivalent del cntim;
 Rial irani - dividit en 100 dinars, que ja no estan en s a causa de la devaluaci;
 Ringgit malaisi - dividit en 100 sen;
 Ruble rus - dividit en 100 copecs ;

Exemples de monedes que no estan dividides en cntims:
 Ariary malgaix - dividit en 5 iraimbilanja;
 Dinar kuwaiti - dividit en 1.000 fils ;
 Dong vietnamita - el dong actual no presenta cap mena de fraccionament monetari; abans es dividia en 10 ho, al seu torn subdividits en 10 xu;
 Ien japons - ja no presenta fraccionament; abans es dividia en 100 sen;
 Ouguiya maurit - dividit en 5 khoums;
 Peso xil -  fins al 1984 es dividia en 100 centavos; des d'aleshores, el peso no t fraccionament;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47464" title="Empeltre" nonfiltered="3441" processed="3419" dbindex="18767">
Empeltre o Mallorquina (Art i Manacor) o "Pagesa" (Eivissa) s una varietat d olivera dominant a Arag i Mallorca. 

Tamb es troba difosa a Castell, les Terres de l'Ebre (on s'anomena tamb "Terra Alta" i "De la Llei") i Navarra. Hi ha conreades d'aquesta varietat 70.000 ha a Espanya. A Amrica hi ha plantacions a l'Argentina( Mendoza i Crdoba).

Caracterstiques agronmiques.
Varietat amb vigor mitj, rstega per sensible a les fortes gelades durant l'hivern. Com els esqueixos no fan facilment arrels, s'ha d'empeltar obligadament i d'aix deriva el nom aragons d'"empeltre". Tarda molt en entrar en producci des del moment de la plantaci. La productivitat s constant i elevada sense patir el fenomen de la contranyada. Fcil recolecci mecnica ja que l'oliva, de pes mitj i allargada, es despren fcilment de l'arbre amb les mquines vibradores.

Usos.
Principalment la producci d'oli, que s molt apreciat. A Catalunya s la base de la Denominaci d'Origen Protegida "Oli de la Terra Alta", que inclou a ms dels municipis d'aquesta comarca Flix, Riba-roja d'Ebre i Asc a la Ribera d'Ebre.
Tamb s la base de la Denominaci d'Origen "Olis del Baix Arag".

Tamb s'elabora com oliva de taula en negre.

Enllaos Externs.


 Consell Regulador de la Denominaci d'Origen Protegida "Oli de la Terra Alta";


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47466" title="Hepatitis C" nonfiltered="3442" processed="3420" dbindex="18768">


L'Hepatitis C s una malaltia infecciosa causada per un virus, el virus de l'Hepatitis C (VHC).

Abans que aquest virus fos descobert pel cientfic Michel Houghton el 1989, s'anomenava a la malaltia com a "hepatitis no A, no B". un any desprs del seu descobriment, ja hi havia una forma rpida de detectar la presencia d'aquest virus. El tractament per la seva cura passa per la injecci d'interfer alfa conjuntament amb Ribavirina, si b l'xit del resultat depn molt del genotip del virus i de l'historial de la malaltia.

Aproximadament, en un 15% dels casos la infecci s de tipus agut, s a dir, el virus s eliminat de l'organisme sense conseqncies a llarg termini. Per en la majoria dels casos (85%) la infecci esdev crnica i pot atacar el fetge durant molts anys.

La cirrossi del fetge i el cncer de fetge poden derivar- se de l hepatitis C.

Aquest virus s'estn mitjanant el contacte amb la sang sense infectar amb sang d  una persona afectada.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47474" title="Sevillenca" nonfiltered="3443" processed="3421" dbindex="18769">
La sevillenca o sevillana s una varietat d'olivera. Hi ha en conreu unes 25.000 hectrees esteses per les zones del sud de Tarragona i Castell.

Caracterstiques agronmiques.
s vigorosa t un creixement potent i rpid per s  poc rstega perqu aguanta poc la secada que l'afecta en el creixement i el rendiment. El fruit s  de mida mitjana, de forma elptica i de collita fcilment mecanitzable ja que la vibraci de troncs utilizada fa caure facilment les olives. Producci elevada i constant sense estar afectada pel fenomen de la contranyada o alternncia en la producci.

Caracterstiques de l'oli.
Produeix un oli de qualitat mitjana amb baixa estabilitat el que implica gran facilitat de tornar-se ranci en pocs mesos. De bones qualitats gustatives.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47477" title="Olesana" nonfiltered="3444" processed="3422" dbindex="18770">

La palomar o olesana s una varietat d'olivera. Ocupa unes 1.000 ha a la demarcaci de Barcelona, principalment a Olesa de Montserrat. 

Caracterstiques agronmiques.  
Varietat de vigor elevat i exigent pel que fa a les condicions de clima i sls. Els seus esqueixos fcilment fan arrels El temps que tarda en entrar en producci des de la plantaci s com la mitjana de les varietats. El moment de la florida s preco. El pollen presenta baixa capacitat germinativa. La productivitat s elevada per alternant, afectada pel fenomen de la contranyada. La maduraci s preco i els fruits de pes mitj fcils de recollir mecanitzadament .

Usos.
Per a oli. T un rendiment en l extracci elevat i molt bones qualitats organolptiques i de gran estabilitat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47479" title="Maus" nonfiltered="3445" processed="3423" dbindex="18771">
Maus: Relat d'un supervivent s una novella grfica del dibuixant d'origen polons Art Spiegelman que relata com son pare va sobreviure a l'Holocaust com a jueu a la Polnia de la Segona Guerra Mundial, al camp de concentraci d'Auschwitz. Este treball fou guardonat el 1992 amb el premi Pulitzer. L'obra ha estat traduda de l'angls a molts idiomes, entre els quals al catal per l'editodial mallorquina Inrevs Edicions.

Argument.

En Maus, Art Spiegelman narra la histria real de son pare, Vladek Spiegelman, jueu polons, durant la Segona Guerra Mundial, a ms de les complicades relacions entre pare i fill durant el procs d'elaboraci de la historieta, ja als Estats Units, a on van arribar els pares d'Art desprs de la guerra. La histria s'explica sense ocultar detalls inconvenients, la qual cosa, en la prctica, fa ms humans i "reals" els seus protagonistes.
Aix, el cmic comena amb una visita d'Art a son pare, a qui feia temps que no veia. A partir d'aix, Art conven el Vladek perqu li explique les seues vivncies durant la Segona Guerra Mundial per a crear un cmic amb la seua histria. Per Art Spiegelman va ms enll i durant tot el relat va intercalant la histria de Vladek amb el present narratiu, que explica la relaci entre el pare i el fill.

El dibuix.

Art Spiegelman usa animals antropomrfics: ratolins per a representar els jueus (Maus significa ratol en alemany), gats per als alemanys, porcs per als polonesos, granotes per als francesos, crvols per als suecs i gossos per als nord-americans. L'elecci s deliberada, una metfora sobre la ratera en qu es va convertir la Polnia ocupada per als jueus, i com es van sentir trats per la resta dels polonesos. El dibuix s en blanc i negre, amb un tra anguls i nervis que, dins de l'avantguardista obra de Spiegelman (molt influda per l'expressionisme), resulta contingut.

La traducci.

Maus ha estat editat per l'editorial mallorquina Inrevs Edicions. En la novella original en angls, Vladek Spiegelman utilitza un angls defectus, que delata el seu origen polons. Aix en la traducci al catal s'ha respectat i es mant aquest tret caracterstic del personatge, usant recursos propis de la llengua catalana que tracten de reflectir la forma original de parlar de Vladek. D'esta manera, el personatge confon els temps verbals, els gneres gramaticals, l's de ser i estar, les preposicions... com aix ho remarca el traductor al principi de l'obra


Ttol original: Maus. A survivor's Tale.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47489" title="Classificaci agroclimtica de Papadakis" nonfiltered="3446" processed="3424" dbindex="18772">
La classificaci agroclimatlogica de Papadakis s un sistema de tipificaci dels climes definits segons els conreus que s hi poden fer.

Essent ja conegudes les necessitats climtiques de les plantes amb els seus mnims i ptims de temperatura, exigncies en humitat etc, s'adjudica a cada localitat un nom, normalment el d'un conreu important, per al seu perode clid (estiu) i un altre nom per al seu perode fred (hivern). A ms es classifiquen els llocs segons el rgim d'humitat (pluviometria total i distribuci mensual) i del conjunt en surt un "Rgim Trmic" determinat.

Aix per exemple Barcelona t un hivern del tipus "Ci" de "Citrus" (amb un hivern adequat pel conreu dels ctrics) i un estiu del tipus "O" d'"Oryza" (amb un estiu on seria possible el conreu de l'arrs). El rgim d'humitat s "Me" "mediterrani sec". El Rgim Trmic que li correspon segons la classificaci de Papadakis s "Martim temperat".

Als Pasos Catalans les localitats amb hiverns del tipus "Citrus" s'estenen pel litoral, ms a l'interior solen ser del tipus Av (civada)i encara ms freds a alta muntanya. Pel que fa als estius, cap al sud es troben estius "g" (cot) per n'hi ha ms per tot el territori del tipus "O" (arrs). A la muntanya mitjana, com que no fa gaire calor, ja sn del tipus M (blat de moro-dacsa)i a l'alta muntanya ja sn del tipus blat o del tipus Polar o ms freds. 

  
Tipus d hivern segons la classificaci de Papadakis.
Equatorial possibilitat de conreu del cacau i les plantes ms sensibles al fred. En realitat no hi ha una diferncia entre hivern i estiu.
Tropical possibilitat de conreus no tan exigents en temperatura: bananes, caf etc.
Citrus Es subdivideis en Citrus tropical i citrus no tropical. Adequat per als ctrics.
Avena subdividit entre Avena clid i Avena fresc. Indica que la civada sembrada a la tardor resistir el fred de l'hivern.
Triticum Amb tres subdivisions segons la intensitat del fred. Indica que el blat aguantar les glaades prpies d'aquest tipus d'hivern (fins a 29 sota zero.
Primavera Indica que fa tan fred que els cereals no aguanten l'hivern i s'han de sembrar a la primavera.

Tipus d estiu segons la classificaci de Papadakis.
Gossypium Amb un estiu prou clid per permetre el conreu del cot;
Cafeto s un estiu tropical amb una alada suficient per a fer baixar en cert gru la temperatura nocturna i sser aix adequat per a plantacions de caf;
Oryza Amb suficient calor per a fer arrs;
Mays El mnim suficient per al conreu de blat de moro o dacsa;
Triticum suficient calor per al blat;
Polar clid Vegetaci forestal necessita que almenys 4 mesos hi hagi temperatures mximes per sobre dels 10 graus. s el de la (taig) Polar fred Sense arbres propi de la (tundra)rtica i subrtica;
Frigid (casquet glacial);
Andinoalp (pastures d'alta muntnya);

Rgims d humitat segons la classificaci de Papadakis.
Humit tots els mesos sn humits ;
Mediterrani Subdividit en humid, sec o semirid. La pluja d'hivern supera la d'estiu;
Montsnic No sn humits ni mediterranis,la pluja principalment a l'estiu ;
Estepari Massa sec per a ser montsnic i massa humid per a ser desrtic;
Desrtic Sense cap mes humid;
Isohigro-semirid T ms humitat que el desrtic per no tant com l'estepari.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47492" title="Vivica Genaux" nonfiltered="3447" processed="3425" dbindex="18773">
Vivica Genaux (Fairbanks, Alaska, 1969), s una mezzosoprano estatunidenca.

Nascuda a Alaska, comen a estudiar msica a Fairbanks, on comen a formar-se com a cantant i on tamb estudi piano i viol. Posteriorment estudi a Indiana amb Virginia Zeani. Els seus primers papers d'importncia foren en peres de Rossini (Il barbiere di Siviglia, La Cenerentola i L'italiana in Algeri), a partir dels quals aconsegu fer-se un nom a nivell internacional i actuar arreu d'Europa, on actualment viu. A partir dels papers rossinians ha diversificat les seves interpretacions i s'ha decantat cada vegada ms cap a la msica barroca, amb un estil destacable per la seva coloratura i amb un inters especial per compositors com Hndel i Johann Adolf Hasse. Les seves interpretacions a l'pera Bajazet de Vivaldi i a l'oratori La Santissima Trinit d'Alessandro Scarlatti han rebut crtiques excellents. 

Debut al Gran Teatre del Liceu de Barcelona el 19 de mar de 2006, amb un recital dedicat a Hndel, i al Teatre Principal de Ma el 2 de juny de 2006, amb l'pera La Cenerentola de Rossini.

Discografia seleccionada.
An Evening of Arias and Songs (ries de Rossini). Vivica Genaux - Martin Dub (EPCASO, 1999);
Arminio (G. F. Haendel). Vivica Genaux (com a Arminio), Geraldine McGreevy, Dominique Labelle et al. - Il Complesso Barocco - Alan Curtis (Virgin veritas, 2001).
Arias for Farinelli (diversos autors barrocs). Vivica Genaux - Akademie fr Alte Musik - Ren Jacobs (Harmonia Mundi, 2002).
Bel Canto Arias (ries de Rossini i Donizzetti). Vivica genaux - Ensemble Orchestral de Paris - John Nelson (Virgin Classics, 2003).
Bajazet (A. Vivaldi). Vivica Genaux (com a Irene), David Daniels, Patrizia Ciofi et al. - Europa Galante - Fabio Biondi (Virgin Classics, 2004);
La Santissima Trinit (A. Scarlatti). Vivica Genaux (com a Teologia), Roberta Invernizzi et al. - Europa Galante - Fabio Biondi (Virgin Veritas, 2005);
Handel & Hasse Arias & Cantatas (ries de Haendel i Hasse). Vivica Genaux - Les Violons du Roy - Bernard Labadie (Virgin Classics, 2006);
Atenaide (A. Vivaldi). Vivica Genaux (com a Teodosio), Sandrine Piau, Romina Basso et al. - Modo Antiquo - Federico Maria Sardelli (Nave, 2007);
DVD: A voice out of the cold. Reportatge sobre Vivica Genaux.

Enllaos externs.
 Pgina web de Vivica Genaux.  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47494" title="Alfafara (olivera)" nonfiltered="3448" processed="3426" dbindex="18774">
L'Alfafara o Alfafarenca s una varietat d'olivera

Conreada en diverses zones de les provncies deValncia, Alacant i d'Albacete s la varietat principal a la zona de la vall d'Aiora i Almansa.

Caracterstiques agronmiques.
Varietat resistent al fred per sensible a la sequedat. Com que els seus esqueixos fan arrels molt fcilment es fa servir com portempelt d'altres varietats. L'entrada en producci des del moment de la plantaci s similar a la de la majoria d'altres varietats. La productivitat s elevada per alternant ja que li afecta el fenomen de lacontranyada. L'oliva s de mida mitjana i pesa entre 2 i 4 grams, s tardana en madurar.

Usos.
Per a fer oli i a vegades per a taula (en verd). T un percentatge de greix baix i l'oli s de molt dificil extracci encara que resulta de bona qualitat.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47496" title="Vilallonga (olivera)" nonfiltered="3449" processed="3427" dbindex="18775">
La Vilallonga s una varietat d'olivera.

Com a sinnims d'aquesta varietat trobem:  Forna, Manzanet, Manzanilla, Valenciana, Blanqueta de Elvas, Branquita (aquestes dues denominacions a Portugal).

s la varietat principal a la demarcaci de Valncia i en la zona nord d'Alacant. En total ocupa ms de 24.000 ha. Tamb es conrea a la part d'Elvas a Portugal.

Caracterstiques agronmiques.  
Varietat productiva per sensible tant al fred com a l'aridesa. Amb tot tolera un poc l'excs d'humitat en el sl. Entra en producci relativament aviat des del moment de la plantaci.
La productivitat s elevada i constant ja que no s gaire afectada pel fenomen de la contranyada. L'poca de maduraci de l'oliva, que s de gran mida amb ms de 6 grams de pes, s preco. Resulta fcil la collita mecnica grcies a la baixa resistncia al despreniment de l'oliva i el port de l'arbre.

Usos.
T doble utilitzaci per a oli i de taula. Les olives tenen un bon rendiment en greix i l'oli s de bona qualitat.


Per a oliva da taula s apreciada tan per elaborar-la en verd com en negre.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47497" title="Pantalla de cristall lquid" nonfiltered="3450" processed="3428" dbindex="18776">
La pantalla de cristall lquid o LCD (acrnim angls de Liquid Cristal Display) s l'aplicaci ms comuna de la tecnologia del cristall lquid. Des de rellotges digitals fins a avanades pantalles de televisi, aquest tipus de tecnologia ha intervingut molt activament els darrers anys, obtenint aix productes de gran qualitat i definici.



El cristall lquid consisteix en una agrupaci de petits segments (anomenats pxels) que poden ser manipulats per presentar informaci. Aquesta idea bsica s com a totes les pantalles.

Per qu sn tan importants les pantalles de cristall lquid? El factor essencial s la mida. Un LCD consisteix bsicament de dues plaques fines entre les quals hi ha el compost anomenat cristall lquid. En aquest tipus de pantalles no hi ha la presncia de cap tub de raigs catdics (CRT). Aix fa particularment tils els LCD per aplicacions on la mida (aix com el pes) s important.

En general, els LCD usen menys potencia que els tubs de raigs catdics. Molts LCD sn reflectius, la qual cosa significa que usen noms llum ambient per illuminar la pantalla. Incls pantalles que requereixen una font de llum externa consumeixen molta menys potencia que els tubs de raigs catdics.

Histria.
Tot i que la tecnologia del cristall lquid s una tecnologia relativament recent, el terme va nixer a finals del segle XIX. I no va arribar precisament gracies a estudis d'electrnica, sin gracies a la botnica. El 1888 el botnic austrac Friedrich Reinitzer va observar les curioses propietats del cristall lquid mentre experimentava amb una substncia similar al colesterol. Reinitzer va comprovar que aquesta substncia presentava 2 punts diferents de fusi: a 145C passava a un estat slid trbol i a mesura que s'escalfava (179C) es feia transparent.

No va ser fins a 1904 que Otto Lehmann va publicar el primer treball sobre cristalls lquids. Al 1911, Charles Mauguin va descriure l'estructura i les qualitats del cristall lquid. Fins aquell moment encara no s'havia aplicat aquesta tecnologia a cap aplicaci prctica. Per al 1936, la companyia Marconi Wireless Telegraph va patentar la primera aplicaci prctica del cristall lquid: la vlvula de cristall lquid. Al 1962 va aparixer la primera gran publicaci escrita en llengua anglesa titulada  Estructura molecular i qualitats del cristall lquid  (original:  Molecular structure and properties of fluid crystals , per Dr. George W. Gray).

El primer LCD fabricat es va basar en l'Efecte de Dispersi Dinmic (Dynamic Scattered Method - DSM). Va ser creat pel grup Radio Corporation of America (RCA). Sota la direcci de George H. Unhurt al 1968, la firma Optel va desenvolupar alguns LCD basats en aquest principi.

James Fergason, de la universitat de l'estat de Kent, va descobrir al 1969 l'Efecte Nemtic Retorat de Camp en cristalls lquids. La seva empresa, anomenada en aquell temps FIRM ILIXCO (LXD Incorporated s el nom actual de la companyia), va produir els primers LCD fabricats amb aquest tipus de tecnologia. Rpidament, aquesta ltima es va imposar a la tecnologia DSM, per la seva qualitat.

A partir d'aquest moment, les propietats i tecnologia per a la fabricaci de LCD han anat evolucionant de manera espectacular fins a arribar als monitors que avui en dia es poden trobar a qualsevol establiment.

Funcionament.
En primera aproximaci es podria entendre una pantalla de cristall lquid com una collecci de petits interruptors que permeten en major o menor mesura el pas de la llum a travs seu de manera independent els uns dels altres. Cada interruptor generar un pxel de la imatge que s'acabar formant per contrast entre els diferents pxels.



Aquests interruptors lumnics es basen en la capacitat d'un tipus de materials (cristalls lquids) per modificar la polaritzaci de la llum que els travessa. Fsicament l'interruptor t una estructura estratificada on cada capa actua sobre la llum que la travessa per acabar obtenint la funcionalitat desitjada. A la capa inferior tenim un polaritzador de la llum, sobre seu hi ha una capa de material transparent que funciona com a elctrode, la segent capa est formada per un cristall lquid a sobre del qual hi torna a haver un altre elctrode; finalment l'ltima capa torna a ser un polaritzador per amb l'eix girat un angle de 90 respecte al de la capa inferior. A la figura segent es mostra l'estratificaci de l'interruptor:

Els cristalls lquids sn materials les molcules dels quals, en absncia de forces externes tendeixen a alinear-se en una estructura cristallina. Per, en presncia d'un camp elctric tendeixen a alinear-se en la direcci del camp. En l'estat de reps o cristall el cristall produeix una rotaci de 90 de la polaritzaci de la llum que el traspassa, mentre que en presncia del camp elctric, aquesta rotaci de la polaritzaci ser cada cop menor com ms intens sigui el camp fins a una rotaci nulla.

Aix l'estructura abans comentada polaritza la llum incident (sense polaritzar per naturalesa) en una direcci degut al polaritzador inferior, llavors en absncia de camp elctric, el cristall lquid gira la polaritzaci 90 i permet d'aquesta manera que passi a travs del polaritzador superior sense atenuaci apreciable, obtenint aix el color ms blanc possible. A mesura que anem intensificant el camp elctric sobre el cristall lquid, aplicant una tensi ms elevada als elctrodes, farem que el gir de polaritzaci sigui inferior als 90 i per tant la intensitat de llum que deixar passar el polaritzador superior ser inferior; el cas extrem s aquell en qual el cristall lquid deixa passar la llum a travs seu sense variar-ne la seva polaritzaci i per tant aquesta llum no podr traspassar el polaritzador superior, el que originar el color ms negre possible.



Tipus de LCD.
LCD reflectiu.
La font de llum est davant del visualitzador i es colloca un fons reflector al darrera. Principalment s'utilitza en aplicacions a l'exterior o en llocs tancats per amb molta llum. Consumeixen molt poc corrent.

LCD transmissiu.
La font de llum est darrera del visualitzador i s'anomena backlight.
Sn ideals per condicions de baixa lluminositat, per generalment consumeixen fora corrent.
La majoria de pantalles d'ordinadors porttils utilitzen aquest tipus de LCD.

LCD transreflectiu.
s una combinaci dels dos anteriors. Hi ha un mirall darrera del polaritzador que reflecteix i deixa passar la llum indistintament. D'aquesta manera s possible reflectir la llum exterior i al mateix temps deixar passar la llum del backlight que illumina des del darrera.
Sn molt tils perqu es poden adaptar a una gran varietat de condicions de lluminositat ambient. Una de les seves aplicacions sn les pantalles de telfons mbils.


Mtodes d'adreament.


L'adreament consisteix en aplicar voltatges als cristalls lquids, per variar-ne les propietats de la llum, i poder generar aix les diferents imatges.

Diferenciem dos tipus de adreaments: l'adreament directe, i l'adreament per matriu de punts. L'adreament per segments (o directe) es fa servir en displays molt simples, com els emprats en calculadores, mentre que l'adreament per matriu de punts, es fa servir en diplays d'alta resoluci, com poden ser els dels porttils i els monitors TFT.

Mitjanant el mtode d'adreament directe, cada segment o pxel requereix un punt de connexi i un conductor unit a l'excitador. s per aix que noms s'utilitza quan el nombre de pxels s redut: rellotges, calculadores...

Dins de l'adreament per matriu de punts s'ha de distingir entre els displays de matriu activa i els de matriu passiva.

LCD de matriu passiva.
En els LCD de matriu passiva (PMLCD) no existeixen elements de commutaci, i per tant, cada pxel s'adrea per un temps superior al temps de frame. S'utilitza una matriu d'elctrodes. Les lnies de la part frontal estan desfasades 90 respecte de les de l'elctrode vertical i els punts d'intersecci entre les lnies sn els que ens creen la imatge. Per activar un pxel s'apliquen tensions proporcionals a la fila i columna.

Amb aquest tipus de monitors es produeixen dos efectes indesitjats: un temps de resposta elevat i una prdua de contrast. Aquests sn atribubles a la prdua del voltatge aplicat al llarg del temps sobre el cristall lquid. Aquesta prdua resulta en un negre de ms lluminositat i per tant menys contrast.

Per altra banda per aconseguir el voltatge efica necessari per polaritzar el cristall lquid, seran necessaris diversos polsos consecutius, el que ens porta a la necessitat d'utilitzar ms frames per una imatge, disminuint la capacitat de resposta del monitor. Al tenir lnies llargues i properes de pxels, es produeix un acoblament que provoca l'adreament de pxels no desitjats, obtenint una imatge borrosa. Aquest display s barat i relativament fcil de construir per noms s'utilitza quan el nmero de files s redut.

LCD de matriu activa.
Utilitza una matriu d'elements commutadors no lineals, transistors de pellcula fina (thin film transistors- TFT) i condensadors. Cada pxel est compost per un transistor i un condensador. Contrriament als LCD de matriu passiva, els LCD de matriu activa no tenen cap limitaci inherent al nmero de files, a ms de presentar una interferncia a pxels vens (cross-talk) molt menor.

Per seleccionar un pxel especfic, la fila apropiada s encesa i llavors s'envia una crrega a la columna correcta. Com que les altres files que es creuen amb la columna estan apagades noms el condensador assignat rep la crrega i la ret fins el proper refresc. Controlant el voltatge subministrat al cristall, es pot regular la intensitat de color en 256 nivells de brillantor per pxel.

LCD de color.
Un LCD per mostrar imatges en color necessita tenir tres subpxels que continguin filtres vermell, verd i blau per generar cada pxel de color.

Mitjanant un control exhaustiu de la variaci de voltatge aplicat, es pot controlar la intensitat de cada subpxel en un rang de fins a 256 tonalitats. Combinant adequadament els subpxels es pot generar una taula de fins a 16,8 milions de colors (256 tonalitats vermelles x 256 tonalitats verdes x 256 tonalitat blaves). D'aquesta manera s'obt, amb la combinaci dels tres colors primaris i les variacions de intensitat, la sensaci de color aparent desitjada.

Cada subpxel t el seu propi transistor/condensador, el problema bsic s que cada microtransistor danyat representa un pxel que no treballar apropiadament. La majoria de pantalles LCD de matriu activa presenten alguns pxels en mal estat ja que la quantitat de transitors continguts s molt elevada.




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47498" title="Psicrmetre" nonfiltered="3451" processed="3429" dbindex="18777">

El psicrmetre s un aparell que s utilitzat per la meteorologia, amb l'ajuda de taules, per mesurar la humitat relativa, el contingut de vapor d'aigua en l'aire i el punt de rosada. Aquest aparell consta d'un joc de dos termmetres iguals. Un d'ells, anomenat "termmetre sec", serveix senzillament per mesurar la temperatura de l'aire. L'altre, anomenat "termmetre humit", t el diposit cobert de muselina humida mitjanant una metxa que el posa en comunicaci amb un dipsit d'aigua destillada. s important per al seu correcte funcionament que el Psicrmetre s'instali en un lloc allat de vents forts i de la llum solar directa. Altres dispositius capaos de mesurar la humitat del aire reben el nom de higrmetres.


Fonaments fsics.

En la superfcie d'un volum d'aigua lquid sempre hi ha molcules d'aigua creuant en l'aire circumdant aquesta superfcie, que desprs s'evapora. L'energia (calor latent) que s consumida en aquesta evaporaci, es dedueix del contingut en energia termal de la superfcie, la qual per tant es refreda (refrigeraci per evaporaci).

Per altra banda, les molcules d'aigua de l'aire sempre s'ajunten amb l'aigua de la superfcie i condensen all, pel que l'anterior calor latent emprat en l'evaporaci de cada molcula d'aigua torna a aquesta superfcie (calor per condensaci). 

Depenent del nivell de condensaci, i per tant de la densitat de les molcules d'aigua en l'aire, en quin grau el fred per evaporaci s compensat per la calor per condensaci. La menor refrigeraci d'una superfcie d'aigua que s'evapora sota la temperatura de l'aire s per tant una mesura de la humitat de l'aire.

Principis d'operaci.

El psicrmetre consisteix en dos termmetres de tela de cot humitejada, un dels quals s'embolica en un material humit, per exemple, aigua. Com ms sec s l'aire, ms fred per evaporaci es produeix, i ms diferncia de temperatura hi ha entre els dos termmetres. De la diferncia de temperatura un pot determinar la humitat relativa de l'aire, aix com altres parmetres.

De la diferncia  observada en el psicrmetre, la pressi e del vapor de l'aire es pot aproximar mitjanant la segent frmula:

;

: Pressi del vapor de l'aire ambient, en ;
: Pressi del vapor a la temperatura de la superfcie humida, en ;
: Temperatura de l'aire, en ;
: Temperatura de la superfcie humida, en ;
: Una constant, que ser:
  a una altura de 500 m,
  a ms de 500 m, on p: Pressi del aire en mbar,
  amb el termmetre humit congelat.

Hi ha una dependncia lleu entre el calor latent i la capacitat termal especfica del aire en temperatura i humitat, que ha estat ignorada. De la mateixa forma, el fluxe de calor pel coll del termmetre i la seva irradiaci s'ha omitit per la seva insignificncia. En caso necessari, podren ser considerades.

 Observacions .
Una condici per a la correcta medici de la humitat s que la evaporaci tingui lloc en el aire de dintre que pot ser examinat, no en el aire humitejat pel psicrmetre en la evaporaci. Per tant, es deu garantitzar que hi hagi sempre aire fresc; aquest s el cas al qual la velocitat de la ventilaci s de al menys 2 m/s.



Vegeu tamb:.

 Meteorologia;
 Higrmetre.
 Estaci meteorolgica;
 Temperatura radiant;
Psicrmetre;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47499" title="Pluvimetre" nonfiltered="3452" processed="3430" dbindex="18778">


Un pluvimetre s un instrument utilitzat per a mesurar la quantitat de precipitacions caigudes en un indret en un perode de temps determinat. Utilitza com a unitat de mesura el millmetre(mm.).

Un millmetre de pluja recollit en un pluvimetre equival a un litre per metre quadrat.

Va ser inventat per Jang Yeong Sil en 1441.

Els ms habituals sn vasos alts i prims, que pels costats compten amb una tira de nmeros per tal de mesurar l'aigua recollida.

La quantitat de l'aigua caiguda s expressa en millimetres d alada. El disseny bsic de un pluvimetre consisteix en un recipient d entrada, anomenat balanc, per on l'aigua ingressa a travs de un embut cap un collector on l aigua es recull i es pot mesurar visualment amb un regle graduat o mitjanant el pes de l'aigua dipositada. Aix mateix, el balanc oscilla han volum constant d aigua caiguda, deixant el registre mecanicoelctric de la intensitat de la pluja caiguda.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47512" title="Provncia d'Azuay" nonfiltered="3453" processed="3431" dbindex="18779">
Azuay s una de les 22 provncies de l'Equador, situada a la part sud dels Andes equatorians. T una poblaci de 599.546 habitants (2001) i una superfcie de 8.198 km2. Es constitu com a provncia de l'Equador el 25 de juny de 1824. La seva capital s Cuenca, el barri colonial de la qual fou declarat Patrimoni Cultural de la Humanitat per la UNESCO.

Al seu territori, juntament amb la provncia de Caar, s'hi va desenvolupar la cultura precolombina caari, que fou conquerida pels inques poc abans de la conquesta espanyola. Tamb cal destacar el parc nacional Cajas, amb gran quantitat de llacunes andines i grans extensions de bosc primari. Els productes agrcoles principals sn el blat de moro, la patata i la canya de sucre.

La provncia comprn 15 cantons (capital entre parntesi):
 Camilo Ponce Enrque (Camilo Ponce Enrquez);
 Chordeleg (Chordeleg);
 Cuenca (Cuenca);
 El Pan (El Pan);
 Girn (Girn);
 Guachapala (Guachapala);
 Gualaceo (Gualaceo);
 Nabn (Nabn);
 Oa (San Felipe de Oa);
 Paute (Paute);
 Pucar (Pucar);
 San Fernando (San Fernando);
 Santa Isabel (Santa Isabel);
 Sevilla de Oro (Sevilla de Oro);
 Sigsig (Sigsig);






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47516" title="Augusto Monterroso" nonfiltered="3454" processed="3432" dbindex="18780">
Augusto Monterroso ( Tegucigalpa, Hondures 1921 - Ciutat de Mxic, Mxic 2003 ) fou un escriptor guatemaltenc.

Biografia.
Nasqu el 21 de desembre de 1921 a la ciutat de Tegucigalpa, Hondures, de mare hondurenya i de pare guatemalenc, del qual adopt la nacionalitat. El 1936 la seva famlia es trasllad a Ciutat de Guatemala, establint la seva residncia all fins l'edat adulta. Inici els seus treballs literaris contra la dictadura de Jorge Ubico, publicant els seus escrits en el diari fundat per un grup d'escriptors prxims a Monterroso anomenat El Espectador.

El 1944 fix la seva residncia habitual a Mxic, on es va traslladar per motius poltics. El 1953 es trasllad a La Paz com a cnsul guatemalenc, per ser traslladat el 1954 fins a Santiago de Xile. El 1956 s'establ definitivament a Ciutat de Mxic, on exerc la docncia a la Universitat Nacional Autnoma de Mxic com a professor de Literatura i d'on fou editor de la Direcci General de Publicacions d'aquesta universitat

El 1993 va ser nomenat membre de l'Acadmia Guatemalenca de la Llengua Espanyola. El 1997 fou guardonat amb el Premi Nacional de Literatura de Guatemala i l'any 2000 li fou concedit el Premi Prncep d'Astries de les Lletres.

Monterroso mor a Ciutat de Mxic el 7 de febrer de l'any 2003. 

 Obra . 
s autor entre d'altres d'un relat particularment breu, essncia del microrelat:
Cuando despert, el dinosaurio todava estaba all. ;
(traducci: "Quan va despertar, el dinosaure encara era all.");

Narrativa.
Obras completas (y otros cuentos) (1959);
La oveja negra y dems fbulas (1969) ;
Movimiento perpetuo (1972) ;
Cuentos, fbulas y lo dems es silencio (1978);
La palabra mgica (1983) ;
La letra e: fragmentos de un diario (1987);
Esa fauna (1992);
Los buscadores de oro (1993);
La vaca (1998);

Enllaos Externs.
  Centre Virtual Cervantes: Augusto Monterroso;
  Fundaci Prncep d'Astries, Premi Prncep d'Astries de les Lletres 2000;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47529" title="Diari de Girona" nonfiltered="3455" processed="3433" dbindex="18781">




El Diari de Girona (antigament, Los Sitios) s una publicaci peridica en llengua catalana de la Provncia de Girona, centrada en les notcies d'mbit local i comarcal de les terres gironines.

Histria.
El Diari de Girona es va fundar el 1943, amb el nom de Los Sitios, utilitzant la maquinria confiscada del diari l'Autonomista, propietat de la famlia Rahola. En aquell moment, era l'nica publicaci peridica diria de la Provncia de Girona, i l'rgan de premsa del rgim franquista a Girona. Durant la transici espanyola mantingu el seu nom fins a finals dels anys 70, quan el canvi pel de Los Sitios-Diari de Girona, introduint progressivament el catal. Finalment, a inicis dels anys 80 adopt el nom actual i una lnia editorial democrtica i independent, i pass a publicar-se completament en catal. 

El Diari de Girona actual es vanta d'sser l'hereu del vuitcentista Diario de Gerona de avisos i noticias, fundat al 1889 per la famlia Mas i editat per aquesta fins al 1936. En realitat, l'nica connexi entre els dos diaris s que tenen un nom semblant, a ms d'haver comprat la capalera histrica del diari de la famlia Mas.

Enllaos externs.
Edici electrnica del Diari de Girona;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47530" title="Bones prctiques agrries" nonfiltered="3456" processed="3434" dbindex="18782">
Les bones prctiques  agrries sn  el conjunt de tcniques de maneig orientades a mantenir una bona qualitat ambiental en l'agricultura.

Introducci.
Una agricultura sostenible necessita preservar els recursos naturals que utilitza. La humanitat en el decurs de segles d activitat agrria ha observat com a la llarga molt sovint es perdien els sls per l erosi o la salinitzaci  i ms modernament com pot quedar afectada la totalitat de l expolotaci i  el medi ambient per la contaminaci derivada de l s dels agroqumics i la gesti deficient dels residus.

A partir de l experincia d'una gran erosi a les "Grans Planes" dels Estats Units durant els anys trenta del segle XX que es va anomenar "Dust Bowl", es desenvoluparen un seguit de prctiques centrades en un primer moment en la conservaci dels sls conegudes com BMP (Best ManagementPractices).

Actualment s'han codificat aquestes actuacions i s'ha legislat al respecte de manera que en alguns casos sn d'obligat compliment especialment per a rebre les subvencions agrcoles a la Uni Europea. 

Objectius principals de les bones prctiques agrries.

 Conservar el sl;
 Conservar l aigua;
 Conservar la biodiversitat;
 Preservar el paisatge;
 Lluitar contra la contaminaci per nitrats;
 Conservar la fauna autctona;
 Evitar la dispersi de pesticides al medi;

Classificaci de les Bones Prctiques Agrries aplicant la legislaci europea.

Bsiques.
Complir la normativa vigent en l's d'aliments prohibits i anabolitzants.
Complir amb les campanyes ofocials de Sanejament Obligatori (veterinari) en la ramaderia.
s i tinena exclusivament de productes autoritzats.

Principals.
Prohibit cremar el rostoll (en cereals, les restes de tija s millor enterrar-les).
No llaurar a favor de pendent (millor llaurar seguint les corbes de nivell del terreny). ;
No sobrepassar crregues ramaderes (queda limitat el nombre mxim de caps per ha.);

Secundries.
En sec realitzar guarets obligatoris (en els casos tradicionals establerts).
Conservar els nius de les espcies protegides;
Allament amb franges de 3 metres en cas de llindar amb parcelles forestals amb alt risc d'incendi.
Seguretat vial del vehicle i seguretat del treball;
Utilitzar de manera eficient els combustibles fssils (gasoil, gasolina etc.);
Adequar-se a la normativa vigent de concessi d'aiges;
Mantenir el sistema de reg sense prdues d'aigua;
En les zones vulnerables (establertes legislativament) acomplir els nivells d'adobat segons un determinat programa d'acci.
No aplicar fems i purins (fems lquids) en terrenys entollats o amb neu;
Actuar d'acord amb la normativa en les zones vulnerables de nitrats.
Prohibit abocar fems i purins en fluxos d'aigua.
Fer un maneig adequat de fems i purins.
Respectar les indicacions dels fabricants de fitosanitaris;
La gesti d'envasos s'ha de fer d'acord amb les normes establertes per l'autoritat competent;
Eliminar les restes de poda;
Retirar de les parcelles els plstics emprats i altres residus i dipositar-los en llocs adequats.
No abandonar els conreus un cop esgotada la seva vida til (especialment els fruiters abandonats sn focus de proliferatzi d'insectes i malalties.);
Mantenir els conreus lliures de plagues, malalties i parsits susceptibles de ser transmesos.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47539" title="Joan Escot Erigena" nonfiltered="3457" processed="3435" dbindex="18783">

Joan Escot Erigena (aprox. 815-877), de nom original en llat Iohannes Scotus (o Scottus) Eriugena (o Erigena), tamb conegut com a Joan l'Escot, o simplement, Escot Erigena, fou un teleg,  filsof neoplatnic i poeta irlands. Es va moure en l'mbit de la cort de Carles II el Calb, rei de Frana, dins el que s'ha conegut com a renaixement carolingi.

Se'l coneix per haver traduit i comentat el pseudo-Dions i cal no confondre'l amb el beat Joan Duns Escot, tamb teleg i filsof, per escocs i del segle XIII. La seves obres conegudes sn:

 De praedestinatione (Sobre la predestinaci), on tracta alguns dels problemes ja plantejats per Agust d'Hipona: el dest de l'home, l'eternitat i la grcia divina.
 Periphyseon o De divisione naturae (Sobre la divisi de la natura), la seva obra magna. Consta de 5 llibres, dels quals el primer s el que ha estat ms analitzat. Est presentat com a dileg entre un alumne i el seu mestre.
 Expositio in Hierarchiam celestem Dionysii (Exposici de la "Jerarquia celest" de Dions).
 Un comentari sobre l'evangeli de Sant Joan.
 Una homilia sobre el prleg de l'evangeli de Sant Joan.

Doctrina filosfica.
Coneixement.
Escot Erigena dna prioritat al coneixement com a cam per arribar a la veritat. Afirma: no hi ha pitjor mort que romandre en la ignorncia de la veritat. Aquesta s una visi ms intellectualista, significativament diferent d'altres autors, que defensen la importncia d'una vida exclusivament virtuosa, amb sacrificis. En el cas d'Escot Erigena, la importncia s en cercar obsessivament la veritat, responent sense donar lloc a dubtes.

Segons Escot Erigena, l'home se sent debilitat pel pecat, que li treu part del seu sser. Per aix cerca la seva fora en la veritat, en un argument que recorda l'intellectualisme socrtic: qui coneix el B, far el B. Mentre no es conegui la veritat, l'home restar tambalejant.

L'home troba en la Bblia la seva primera font per conixer la veritat. La revelaci de Crist s el cam menys difcil per arribar a la veritat (el cam ms complicat s mitjanant la filosofia). Per Escot, filosofia i teologia no es contradiuen, ja que ambdues coincideixen en cercar la Veritat, que s nica. Aquesta Veritat es troba en les Sagrades Escriptures.

De totes maneres, les Escriptures tenen dos sentits: un de literal i un de ms profund. El sentit literal s per a tots els homes, especialment els ms simples. Per la fe del que noms segueix el sentit literal no s la d'aquell que s conscient de posser una nima racional, que li permet interpretar les dades revelades.

En el mn, l'autoritat humana ha de procedir de la recta ra, i no pot ser que la ra procedeixi de l'autoritat, missatge que Escot Erigena dirigeix especialment a les autoritats i als pares de l'Esglsia. Tota argumentaci que no es doni per bona amb la ra s'ha de rebutjar.

Natura.
La preocupaci fonamental d'Escot Erigena se centrava en la dilectica (lgica), que entenia com la cincia de raonar correctament. Aquesta cincia tenia com a fonaments dos processos: el que va d'all especfic al general, i el que va d'all general al concret. No obstant aix, a Escot Erigena no li interessava tan sols la part analtica de la dilectica, sin tamb all que la sostenia, el seu sentit. Per aix creia que l'estudi de la dilectica en realitat havia de ser l'estudi de la natura, ja que tan sols partint de la natura es pot acceptar l'existncia d'oposicions i contrarietats, la principal de les quals s la possibilitat de poder i no poder ser. s en aquest sentit que la natura s en realitat el tot, ja que s la reuni del que s i del que no s.

Escot Erigena defineix explcitament qu significa no-sser. D'aquesta manera, imposa criteris per parlar amb propietat de les formulacions teolgiques negatives, sense caure en la indefinici del no-res de Parmnides. Els cinc mbits de no-sser sn:
La realitat divina (Du), ja que trascendeix totes les criatures i les essncies, i noms es pot conixer a partir dels seus accidents i fenomens; es tracta d'una realitat a qu l'home no hi t accs. Du no pot ser en la mateixa manera en qu l'home s, ja que resultaria una ofensa.
El que s'afirma de l'ordre inferior i es nega del superior, i viceversa. Representa l'essncia de cada sser, i est vinculada a les caracterstiques prpies de l'sser mitjanant una jerarquia. Per exemple: un tinent no s capit, una aranya no s un mamfer.
Les coses que s'escapen als nostres sentits perqu resten ocultes en la naturalesa; all que encara no s per ser, s una possibilitat, una potncia vital. Aquest mbit est basat en la teoria de les rationes seminales d'Agust d'Hipona.
Tot el que resta subjecte a generaci i corrupci per relaci al que s etern i immutable, all que est en el camp de l'esdevenir: si se li diu que s al que s etern, no ho ser el que no ho s, el que no t forma definitiva.
L'home actual que ha perdut la grcia divina, enfront de l'home que la recupera. L'home pecamins.

Tamb planteja la divisi de la natura en les quatre espcies de la phsis. Podem distingir aquella part de la natura que:
No s creada, i s creadora. s Du en tan que Un i Trinitat, l'home en pot veure la seva obra, els seus efectes.
s creada, i creadora. El lgos, les idees. Simblicament, Jesucrist. Es tracta d'un element propi de la mentalitat neoplatnica, com en el cas de Plot. En aquest mbit regna el mn de l'esperit i la llibertat. s remarcable el fet que no considera que les idees siguin per elles mateixes, sin com a manifestacions de Du: aix suposa una crtica fora dura a la Idea platnica. Forant la interpretaci de la teoria d'Escot Erigena, es podria discutir si l'home es troba aqu, per el seu lloc s a cavall entre la segona i la tercera, amb algunes interpretacions teolgiques que colloquen l'nima com a segona espcie, i el cos de l'home com a tercera. En clau agustiniana, tamb s raonable situar l' homo interior com a segona espcie, i l' homo exterior com a tercera.
s creada, per no creadora. s el mn creat, visible. En aquesta espcie, regna la determinaci de les coses.
No s creada ni creadora. Du en si mateix i com a fi de totes les coses, en ell acaba tot. Tamb representa l'impossible, el que no es pot explicar. Del Du de la primera espcie en podem tenir alguna idea, per no del de la quarta.
Aquesta distinci reb objeccions per part de l'Esglsia. En primer lloc, Escot Erigena planteja un significat molt ambigu del sentit del verb crear. A ms, la segona espcie s identificada amb el Fill, com a lgos div, per no s acceptable afirmar que una part de Du sigui creada, ja que es contradiu amb el que s'especifica a la Bblia: el Fill fou engendrat, i no creat, per part del Pare. Per tant, aquesta classificaci podria ser tinguda com a lleugerament hertica, i per tant no convenc mai del tot a l'Esglsia.

En opini de Francesc J. Fortuny, l'ltima espcie d'Escot Erigena marca la vella arkh grega, l'origen de tot, en tant que super-sser, per hi afegeix la noci d'impossible, de l'sser que no pot ser. D'aquesta manera, es capgira l'esquema present en la filosofia grega: l'origen s vist tamb com a punt final, la naturalesa de larkh no s en aquest cas produr sin tancar-se en ella mateixa. aix, es cristianitza el concepte de causa final aristotlica, i se sintetiza la noci de Du creador, com a causa eficient del mn, i de Du com a causa final: Du s la mateixa causa original, per pot ser vista des de dos mbits diferents.

Escot Erigena, a partir d'aquestes qestions, proposa l'existncia de dues teologies:
lapoftica, que defensa que res de la creaci de Du no pot dir-se d'ell, ni literalment ni realment. Es tracta, doncs, d'una teologia negativa.
la cataftica, que defensa que totes les coses que es poden predicar d'ell es poden dir metafricament. Aix, el que es diu a la Bblia ha de ser interpretat metafricament; en cada verset hi ha innombrables significats. Es tracta d'una teologia positiva.
Les dues teologies que proposa no sn incompatibles entre elles, sin que s'han d'entendre com a dos mtodes diferents per explicar la mateixa realitat.

Fonts.


Enllaos externs.


Entrada a la Stanford Encyclopedia of Phylosophy ;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47542" title="Herba adventcia" nonfiltered="3458" processed="3436" dbindex="18784">

Mala herba, adventcia o infestant sn paraules que es refereixen a tota planta que creix en una parcella agrcola on no hi s volguda.

Introducci.

El terme "mala" herba t connotacions despectives i subjectives, per aix sovint s preferible utilitzar els sinnims "adventcia" o "infestant".

Algunes plantes com la civada eren originalment males herbes dins del conreu del blat fins que van acabar essent domesticades. El maragall (gnere Lolium) i el melilot (gnere Melilotus) sn infestants per tamb s conreen com farratgeres.

Espcies cultivades com el gira-sol i la patatera es poden comportar com males herbes en el cas que neixin o rebrotin a l'any segent de ser conreades ja dins d'una nova sembra o plantaci.

El cas general s per que les males herbes siguin d'espcies silvestres i produeixin danys econmics importants. 

Normalment el sl agrcola constitueix l'anomenat "banc de llavors" on hi ha un alt nombre de sements i parts vegetatives moltes d'elles en estat de dormici i altres preparades a germinar tan bon punt trobin les condicions adients. Les succesives llaurades, que de vegades deixen el sol esmicolat, preparen tamb el sl per les adventcies. 

Malaherbologia s el nom de la cincia dedicada a l'estudi d'aquest tipus de plantes.

Principals carcterstiques vitals.
Rusticitat: Generalment suporten millor la secada que les plantes conreades, sn ms resistents a plagues i malalties i sn ms vigoroses,creixen ms depressa;
Cicle vital generalment breu, per tamb hi ha males herbes vivaces o perennes.
Producci d altes quantitats de llavors.
Alta capacitat germinativa a vegades combinada amb presncia de llavors latents.
Facilitat de dispersi de les sements, de vegades amb plomalls pel vent, enganxats a la pell d'animals, en el calat, les eines etc.   ;
Multiplicaci vegetativa: Per exemple l arrel del card anomenat Calcida (gnere "Cirsium")que encara que es talli, el tros d'arrel que queda a sota forma un altre cop la planta i no es pot eliminar de forma mecnica.

Danys que produeixen.
En la recolecci: Les corretjoles del gnere "Convolvulus" s'enreden en la maquinria, les males herbes, encara verdes, poden humitejar la collita i fer-la fermentar. Les restes d'adventcies en la collita deprecien el producte.  ;
Ocupen terreny i no deixen crixer el conreu, en alguns casos per allelopatia i poden arribar a sufocar-lo;
Competncia per l'aigua, els nutrients i la llum;
Plantes nocives poden ser verinoses o que donen mal gust a productes com la farina o arribar a intoxicar els ramats;

Control.

El control de males herbes es pot fer tradicionalment mitjanant tcniques de tipus mecnic b sigui manuals o amb maquinria, fent servir rotacions de conreu, llaurar uns dies abans de la sembra per tal que surtin primer les males herbes i tornar a llaurar per eliminar-les. Practicar la cobertura del terreny amb matrial inert (mulching) o en determinats casos amb l's de l'aigua o el foc.

Els herbicides s una  tcnica ms moderna que requereix una cura en l'aplicaci molt especial.

L'agricultura ecolgica no usa herbicides de sntesi i procura emprar les altres tcniques esmentades.

Principals males herbes dels Pasos Catalans.
blet ;
calcida;
cugula;
corretjola;
cua de cavall;
cscuta;
grama;
melilot;
males herbes de l'arrs;
maragall;
Morr;
panissola;
ravenissa;
rosella, roella, ababol,quicaraquic;
vernica;
xanthium;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47544" title="Mnim conreu" nonfiltered="3459" processed="3437" dbindex="18785">
El Mnim conreu o sembra directa s una tcnica de conreu orientada a la conservaci del sl.

L'origen d'aquesta forma de conrear s troba a meitat del segle XX als Estats Units, est basada en la comprovaci que moltes de les llaurades que es fan sn en realitat innecessries i fins i tot faciliten l'erosi del sl, ja que eliminen la vegetaci superficial deixat-lo desprotegit dels efectes del vent i la pluja.

La tcnica es fa amb l'ajut d'una maquinria especial que permet a la vegada llaurar,adobar i sembrar la llavor sobre les restes del conreu anterior. Com ja no es llaurar ms el terreny les males herbes s'eliminen amb herbicides.

Es fa servir en conreus extensius, generalment els herbacis i tamb s'aplica en fruticultura. 

Actualment, segons dades de la FAO, la sembra directa ocupa al voltant de 70 milions d'hectrees a tot el mn. Els principals pasos on s'utilitza sn Estats Units Brasil i Argentina. 

Avantatges.
Menors costos de producci de la collita (relativament).
Disminuci de l'erosi del sl per la reducci de llaurades;
Augmenta el contingut de matria orgnica del sl i la fertilitat;
Millora el cicle dels nutrients Nitrogen, Fsfor, Potassa etc.
Aprofita millor l'aigua ja que augmenta la capacitat de retenci del terreny;
No s'allibera tanta quantitat de CO2 a l'atmosfera (disminuci de l'efecte hivernacle);

Inconvenients.
Necessita una maquinria especial que s ms cara;
L's d'herbicides s obligatori i aix s incompatible amb l'agricultura ecolgica.
Algunes males herbes es fan resistents, hi ha l'anomenada "inversi de la flora" amb el resultat d'acabar tenint altres plantes infestants que sn difcils d'eliminar.
Les restes de conreu atrauen rossegadors perjudicials.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47545" title="Feromona" nonfiltered="3460" processed="3438" dbindex="18786">
La feromona s una substncia qumica secretada a l'exterior per un individu per a la comunicaci d'algun tipus d'informaci.

El terme va ser definit el 1959 per Adolf Butenandt i Peter Karlson per a designar aquells missatgers qumics que afecten generalment el desenvolupament, la reproducci o el comportament.

La diferncia amb les hormones, s que tenen un funcionament de comunicaci externa i per aix sn emeses cap a l'exterior i funcionen per mitj d'un rgan sensorial i del sistema nervis.

Alguns usos de les feromones. 

Funci de reconeixement. Com a exemple les abelles obreres dins del rusc saben que la reina hi s present i est viva grcies a una feromona que emet.

Funci de guia: Tamb les abelles deixen una feromona en les flors que ha visitat com a pista per a que un altra abella spiga que en aquella flor ja no hi queda nctar i no hi vagi.

Funci sexual: s molt comuna. En el cas dels lepidpters, els permet detectar una femella a diversos quilmetres de distncia.

En humans les feromones, sexuals, es fan servir en perfumeria.

Feromones d'agregaci. Molts insectes gregaris fan servir aquestes feromones per a agregar-se en casos de perill o de troballes d'aliment.

En l'agricultura s'utilitzen les feromones per lluitar contra les plagues fent servir una estratgia de confusi sexual. Es posa una feromona sinttica, idntica a la natural, dins una trampa i all hi van a parar els mascles evitant aix que aparellin i es reprodueixin.

La finalitat d'aquesta tcnica pot ser la captura massiva d'individus, que s el mtode emprat en agricultura ecolgica, o b per conixer, a travs del recompte d'individus capturats, quin s el moment en qu apareixen els insectes i amb quina densitat de poblaci es troben. D'aquesta manera es poden planificar els tractaments insecticides i optimitzar-ne el seu s.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47546" title="Taxa de canvi" nonfiltered="3461" processed="3439" dbindex="18787">
En finances, la taxa de canvi entre dues monedes especifica quin s el valor d'una moneda en relaci amb una altra, que es mesura pel nombre d'unitats de moneda d'un pas que es necessiten per adquirir una unitat monetria de l'altre.  Tamb se l'anomena habitualment tipus de canvi. 

Per exemple, a 6 d'octubre del 2005 1 euro val 137,26 iens japonesos (1 ien val 0.007284 euros) i 0,6820 lliures esterlines (1 lliura esterlina val 1,4669 euros).

Hi ha dos sistemes de taxes de canvi:
 Taxa de canvi fixa: s determinada rgidament pel Banc Central emissor de la moneda determinada, que estableix un canvi fix d'una moneda respecte a una altra. Per exemple, les monedes que havien de ser reemplaades per l'euro tenien, anys abans de la seva desaparici, un canvi fix respecte a la nova moneda de la Uni Econmica i Monetria europea.
Taxa de canvi flexible o flotant: en aquest cas es determina pel joc de l'oferta i la demanda dels mercats financers mundials i pot canviar diriament.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47550" title="Distncia de Mahalanobis" nonfiltered="3462" processed="3440" dbindex="18789">
En estadstica, la distncia de Mahalanobis s una mesura de distncia introduda per P. C. Mahalanobis el 1936. Es basa en la correlaci entre variables que tenen diferents patrons que poden ser identificats i analitzats. s til per a determinar la similitud d'un conjunt de mostra a un altre ja conegut. Difereix de la distncia euclidiana en tenir en compte les correlacions del conjunt de dades. 

Formalment, la distncia de Mahalanobis d'un grup de valors amb mitjana  i matriu de covarincia  
per a un vector multivariable  es definex com:

;

Tamb pot definir-se com una mesura de dissimilitud entre dos vectors aleatoris  and  de la mateixa distribuci amb una matriu de covarincia 
 :



Si la matriu de covarincia s la matriu identitat, llavors s igual que la distncia euclidiana. Si s diagonal, llavors s'anomena distncia euclidiana normalitzada:



on  s la desviaci estndard de  al conjunt de mostra.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47552" title="Centau" nonfiltered="3463" processed="3441" dbindex="18790">


El centau s una moneda fraccionria que representa la centsima part de la unitat monetria bsica de diversos pasos de tradici cultural espanyola i portuguesa. Precisament el mot prov de l'espanyol i el portugus centavo. 

Monedes actuals o histriques subdividides en centaus:
Boliviano (i l'antic peso bolivi);
Coln salvadorenc (substitut pel dlar dels Estats Units);
Crdoba nicaragenca;
Escut de Cap Verd;
Escut portugus (substitut per l'euro);
Lempira hondurenya;
Metical moambiqus;
Peso argent (i l'antic austral);
Peso colombi;
Peso cub;
Peso dominic;
Peso equatori (i l'antic sucre);
Peso filip (actualment el centavo tradicional rep el nom oficial taglog de sentimo);
Peso de Guinea Bissau (substitut pel franc CFA);
Peso mexic;
Peso xil (des de 1984 ja no s'utilitza la fracci);
Quetzal guatemalenc;
Real brasiler (i els antics cruzeiro i cruzado);

En altres pasos s'usen termes similars per a aquesta fracci de la unitat monetria bsica, per exemple 1 dlar = 100 cents; 1 lira italiana = 100 centesimi; 1 peso uruguai = 100 centsimos, 1 coln costa-riqueny = 100 cntimos, etc.

Vegeu tamb.
 Cntim;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47553" title="Esteve Albert i Corp" nonfiltered="3464" processed="3442" dbindex="18791">
Esteve Albert i Corp (Dosrius, 1914 - Andorra la Vella, 1995) fou poeta, autor teatral i promotor cultural. De grans inquietuds poltiques, milit en diferents organitzacions nacionalistes com Nosaltres Sols! o Estat Catal, participant dels fets del sis d'octubre o arribant a  collaborar amb Llus Companys durant la guerra civil espanyola creant el Comit de la Salut Pblica, organisme que intentava resoldres les penries entre els infants i la gent gran.. 

Desprs d'aquesta continua el seu activisme militant al Front Nacional de Catalunya i va fer d'enlla a l'exterior amb Pompeu Fabra i Pau Casals. Degut a la persecuci policial, a partir de 1956 s'establ a Andorra, i promogu espectacles de teatre popular com el Pessebre Vivent d'Engordany o el Retaule de Sant Ermengol.

s l'autor de l'assaig histric-patritic Dest i missi de Catalunya i Occitnia, dels reculls de poemes nica amor (1945) i Petita vall (1946), dels estudis La vella Andorra vista per Mossn Cinto (1959), Isabel Gell i Lpez de Sentmenat i Procs i projecci de l'obra de Josep Sebasti Pons (1983). El 1990 reb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

Bibliografia.
J. Reniu i Calvet, Esteve Albert i Corp: esbs biogrfic, Dosrius, Ajuntament de Dosrius, 1999.

Enllaos externs.
Dialnet (Esteve Albert i Corp);












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47556" title="Mangaia" nonfiltered="3465" processed="3443" dbindex="18792">

Mangaia (pronunciat manyaia) s l'illa ms meridional de les illes Cook. Est situada a 175 km al sud-est de Rarotonga. Les seves coordenades sn: .

Amb una superfcie de 51,8 km  s la segona illa ms gran desprs de Rarotonga. L'illa s d'origen volcnic i est envoltada per una anella escalonada de corall fossilitzat (makatea) que arriba a 60 m d'alada, separant l'interior i la costa. La corona de corall est plena de coves amb estalagmites i estalactites. L'altitud mxima de l'illa s de 169 m al mont Rangimotia. Mangaia est considerada com l'illa volcnica ms antiga del Pacfic. Algunes de les roques volcniques s'han datat de 19 milions d'anys d'antiguitat.

La poblaci total era de 744 habitants estimats al cens del 2001. La vila principal s Oneroa, i l'activitat econmica es basa en les plantacions de vainilla, papaia i taro.

El nom antic de Mangaia era Auau que indica la gran quantitat d'hibiscus, especialment la varietat groga hibiscus tiliaceus. El nom antic s'ha recuperat anomenant l'aeroport Mangaia-Auau. El primer europeu en arribar-hi va ser l'angls James Cook, el 1777.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47557" title="Diner (moneda)" nonfiltered="3466" processed="3444" dbindex="18793">
Vegeu diner pel que fa al mitj d'intercanvi de mercaderies en general.;
 
 
El diner va ser la moneda de menys valor de l'Imperi Carolingi, que va perdurar fins a l'poca moderna en els sistemes monetaris que en deriven. A Catalunya, per exemple, en van encunyar Carlemany i Llus el Piads. 

Amb l'afebliment del poder carolingi s'inicia la moneda catalana prpiament dita, amb l'aparici dels diners dels diferents comtats, que cada vegada tenien menys valor. A partir del 1612, com que el diner valia tan poc, es va generalitzar l'encunyaci de mltiples superiors com el sou i la lliura, que al Principat van estar en circulaci fins prou ms enll del 1714.

Tamb se'n diu diner del denari rom o del denier francs.

Tipus de diners emesos pels reis de la Casa de Barcelona.
Diner de plata: moneda de plata de pes aproximat un gram de plata fina.
Diner de bill: moneda d'un gram que contenia aproximadament 0,35 grams de plata mentre que la resta era de coure. Aquesta moneda va ser molt popular durant l'edat mitjana i en van batre els diferents comtats catalans.
Diner de quatern: moneda que contenia una tercera part de plata, creada en temps de Pere el Catlic.
Diner de tern: sorgit al final del regnat de Pere I, aquest diner tan sols contenia una quarta part de plata.

Diners i altres monedes catalanes.
La lliura de plata se subdividia en dos-cents quaranta diners, tamb de plata. El sou era una moneda d'or del mateix pes que el diner, de plata. Com que l'or i la plata van mantenir fins a l'era moderna una paritat 12:1, cada sou equivalia a dotze diners i la lliura de plata, doncs, equivalia a vint sous. Una de les monedes de ms curs va ser la pea, que valia vuit sous, i una altra, la peceta, equivalent a set sous o, el que s el mateix, una setmanada de salari d'un obrer manual.

El diner andorr.

El diner ha estat tamb una moneda sense valor legal que el Govern d'Andorra ha anat emetent a efectes noms de colleccionisme numismtic, amb un valor de referncia de 100 pessetes espanyoles o b 5 francs francesos.

 Vegeu tamb .
 Denari;



 Referncies .
 El segle XIII al MNAC.
 Diner de bill. Jaume I, Lleida medieval. 1236-1243, a La Paeria.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47559" title="Ral" nonfiltered="3467" processed="3445" dbindex="18794">


Ral s la denominaci que reben diferents tipus de moneda, totes actualment en dess. A l'poca medieval, designava la moneda reial, en contraposici a la moneda episcopal, comtal o local, i podia ser feta de metalls diversos (or, argent o bill). 

Tamb s'anomenaven popularment "rals" les monedes espanyoles de 25 cntims. Aix, el ral era la quarta part de la pesseta i la vintena part del duro.

 Rals histrics .
 els cinc rals, moneda d'argent encunyada durant la guerra dels Segadors en diferents poblacions de Catalunya, amb un valor de 10 sous ;
 el ral d'ardits, unitat de compte usada a Catalunya a partir del segle XVII, amb un valor de 24 diners;
 el ral d'argent, moneda d'argent de 3 grams, encunyada a Mallorca i al Regne de Valncia des del segle XV fins al XVII, i a Barcelona al segle XVII;
 el ral d'argent de Valncia, moneda d'argent creada per Joan I, amb un valor de 18 diners, s a dir, un sou i mig; popularment era coneguda com a divuit;
 el ral de bill, moneda reial feta amb un aliatge d'argent i de coure;
 el ral de Castella, moneda d'argent introduda per Pere I al segle XIV, que es va demostrar com la ms estable d'aquell regne; va circular pels Pasos Catalans i des dels decrets de Nova Planta va ser la moneda nica dels regnes hispnics;
 el ral de Mallorca, moneda d'argent del Regne de Mallorca, creada per Jaume II el 1300, amb un valor de 24 rals senars o menuts;
 el ral de Valncia, moneda de bill, creada per Jaume I el 1246, amb un valor d'1 diner, que es va establir com a moneda nica per als regnes de Valncia i Mallorca; popularment era coneguda com a diners del ramet o ramillets de Valncia;
 el ral d'or, moneda d'or francesa, molt imitada durant l'edat mitjana, amb un valor de 25 sous parisencs;
 el ral d'or de Mallorca, moneda d'or creada per Jaume II el 1310;
 el ral d'or de Valncia, moneda d'or creada per Alfons el Magnnim el 1426, amb un valor de 10 sous de diners valencians o rals menuts;

 Vegeu tamb .
 Real, la moneda actual del Brasil, el nom de la qual t el mateix origen que el ral.
Quinzet;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47561" title="Minerva" nonfiltered="3468" processed="3446" dbindex="18795">

Per altres significats vegeu Minerva (desambiguaci);

En la mitologia romana, Minerva s la deessa de les cincies i la saviesa. El seu equivalent en la mitologia grega s Atena. Els origens del seu culte semblen haver estat a Etrria des d'on va ser introdut a Roma en temps del rei Numa Pompili. Va formar junt amb Jpiter i Juno l'anomenada trada capitolina, que tenia el seu temple al cim del Capitoli. Posteriorment va ser identificada amb Atena i en va prendre els atributs, com el casc i la llana. 

Com a deessa de l'activitat intelectual el seu culte es va relacionar amb el mn de l'ensenyament. La seva festa, les Quinquatries, era el 19 de Mar, dia en qu totes les escoles romanien tancades.

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47562" title="IV Internacional" nonfiltered="3469" processed="3447" dbindex="18796">

La IV Internacional va ser una organitzaci internacional de partits comunistes seguidors de les idees de Karl Marx, Vladimir Ilich Ulinov Lenin i Lle Trotsky, qui a ms va ser el seu principal dirigent. Va ser establida en un congrs de delegats en Pars al setembre de  1938, on va ser aprovat el Programa de Transici.
La IV Internacional s hereva de totes les internacionals obreres, per el seu model organitzatiu i programa poltic es basa en els quatre primers congressos de la III Internacional.

 Les internacionals obreres .
La fundaci de la Primera Internacional va ser el primer intent dels sectors ms avanats del moviment obrer de donar una expressi organitzativa a la poltica internacionalista de la revoluci proletria. En ella van jugar un paper destacat Marx , Engels i Bakunin. 

La Segona Internacional (1889), de la qual Engels va ser un dels seus fundadors, va acabar recolzant als governs dels pasos imperialistes votant a favor dels crdits de guerra per a la Primera Guerra Mundial, enfrontant als treballadors dels distints pasos resultant una de les majors matances de la histria. 

Davant d estos fets, el Partit Bolxevic va fundar la Tercera Internacional desprs de la Revoluci Russa per a recuperar la poltica revolucionria a escala internacional. Desprs del triomf de Stalin i la burocratitzaci del estat sovitic, la Tercera Internacional es va convertir en un instrument de la poltica exterior de la URSS i de la seua poltica del socialisme en un sol pas.

La necessitat de construir la Quarta Internacional havia sigut proclamada per Trotsky al considerar que la Tercera Internacional havia renunciat a defendre els interessos de proletariat internacional, com es comprovava per les grans tracions dels PC s en Alemanya, Frana i Espanya durant la dcada dels 30, resultant la victria del feixisme en gran part de Europa. La IV Internacional es va fundar de fet en una conferncia l any 1938.

 IV Internacional  .

Trotsky entenia la Internacional com el partit mundial de la revoluci proletria, amb seccions en els diferents pasos que actuaren com un tot ( ambun rgim intern de ) de la revoluci mundial.
Els eixos programtics es van basar en la teoria de la revoluci permanent, el Programa de Transici i el internacionalisme; per tant es defenia que la revoluci socialista noms podria triomfar definitivament si es donava a nivell mundial.

La seu del Secretariat General va ser traslladada a Nova York al comenar la Segona Guerra Mundial en 1939.

En 1940 el que llavors era el partit ms important de la Quarta Internacional, el Partit Socialista dels Treballadors (SWP) dels Estats Units, va patir una divisi. L escissi va ser protagonitzada per una fracci minoritria encapalada per Max Schachtman i James Burnman que discrepaven amb les posicions de Trotsky i James Cannon.

L assassinat de Trotsky a l agost de 1940 per un agent espanyol (Ramn Mercader) de la NKVD manat per Stalin, va significar un greu colp poltic per a la Quarta Internacional que va quedar molt debilitada, amb una direcci molt jove i inexperta triada desprs de la Segona Guerra Mundial en 1946 en el segon congrs mundial.

El primer gran desafiament i crisi es va produir en 1953, quan distints grups (entre ells el Partit Socialista dels Treballadors Argent, el Partit Comunista Internacionalista francs o el SWP nord-americ) es van negar a acceptar les tesis majoritries impulsades per Michel Pablo (pseudnim del trotskista d origen grec Michel Raptis), qui defenia que a l esclatar una immediata Tercera Guerra Mundial, els PC s estalinistes prendrien un paper revolucionari a l enfrontar-se violentament a l imperialisme; per tant, en els estat obrers burocrtics la gran tasca no seria construir partits trotskistes revolucionaris, si no entrar als PC s estalinistes per a impulsar-los a prendre el poder.
La internacional va acabar el procs rota en diverses fraccions, i les seccions que van seguir la poltica pablista van ser destrudes i els seus quadros absorbits pels PC s.

En la dcada dels 60 es va produir una reunificaci entorn del plantejament que la revoluci cubana havia produt un nou estat obrer. L acabat de crear Secretariat Unificat tindria com a dirigents als principals lders que es van negar a aplicar la poltica pablista, entre ells al belga Ernest Mandel, a James Cannon del SWP dels Estats Units i a Nahuel Moreno del PST argent.
No obstant aix la reunificaci va durar poc, al defendre Mandel la construcci de guerrilles foquistas deixant en un segon pla al partit revolucionari de masses. Els grups nord-americ i argent van rebutjar esta poltica. Novament la internacional estava rota.

 La IV Internacional en l actualitat .

Hui en dia hi ha nombroses agrupacions que es reivindiquen hereus de la IV Internacional, encara que tamb bona part dels que la van conformar, van renunciar al seu llegat. A continuaci un resum d algunes d estes "internacionals":

El Secretariat Unificat, de tradici mandelista, continua reivindicant la denominaci de la IV Internacional, encara que ha renunciat a alguna de les seues bases programtiques, com el centralisme democrtic (funcionant com una federaci de partits, i no com un partit mundial) o participant en governs de corrent social demcrata, com el de Prodi en Itlia o el de Lula en Brasil, encara que sempre des de postures revolucionries. La LCR francesa (i el futur NPA) sn el referent mundial d este corrent internacional.

De la secci anglesa de la IV Internacional provenia Ted Grant, fundador i teric de la Corrent Marxista Internacional, difunt en 2006. El seu principal caracterstica, que la diferncia de qualsevol altre grup, s que la CMI s orienta a les organitzacions de masses de la classe obrera. En conseqncia, esta organitzaci ha renunciat a la reagrupaci del trotskisme internacional i no mant cap tipus de relaci amb els grups que buscar reorganziar la IV Internacional. Actualment, el seu dirigent i teric ms conegut s Alan Woods. La CMI est present en ms de 30 pasos. En Veneuela i Brasil encapala els moviments d ocupaci d empreses i en Espanya (El Militant) dirigix el Sindicat d Estudiants. Possex tamb una notable influncia en el Partit del Poble de Pakistan. Alan Woods ha fet explcit en una infinitat d oportunitats el seu "suport crtic" al rgim de Hugo Chvez a Veneuela.

El grup fundat per Nahuel Moreno, la Lliga Internacional dels Treballadors - Quarta Internacional (LIT-CI) planteja la reconstrucci de la internacional amb un programa revolucionari. Est present especialment a Llatinoamrica i Europa, on destaquen el Partit Socialista dels Treballadors Unificat (Brasil), el Partit Revolucionari dels Treballadors - Esquerra Revolucionria (Espanya) i el Partit d Alternativa Comunista (Itlia). En Argentina, el pas originari de Moreno, el seu corrent va comenar com un grup que feia entrismo en el peronisme fins a fusionar-se amb l agrupaci liderada per Santucho en el Partit Revolucionari dels Treballadors i desprs dividir-se basant-se en la qesti de la lluita armada. D eixa divisi sorgiria el Partit Socialista dels Treballadors, que desprs passaria a denominar-se Moviment al Socialisme. Amb la defunci de Moreno, el MAS es va dividir en mltiples agrupacions, algunes de les quals continuen reivindicant l herncia morenista.

En 1997 es funda en Gnova, Itlia, el Moviment per la Refundaci de la Quarta Internacional que reagrupava partits trotskistes de Sud-amrica i Europa. Set anys ms tard, en 2004, esta organitzaci es convertix en la Coordinadora per la Refundaci de la Quarta Internacional (CRCI) amb seccions en 3 continents i 10 pasos, entre les que es troben el Partit Obrer d Argentina, el Partit Revolucionari dels Treballadors de Grcia, el Partit dels Treballadors d Uruguai i el Partit Comunista dels Treballadors d Itlia.

Tamb trobem la Fracci Trotskista - Quarta Internacional, (FT-CI) que va trencar amb el morenismo creant un corrent internacional. Destaca el Partit de Treballadors pel Socialisme de Argentina, Lliga Estratgia Revolucionria de Brasil o Classe Contra Classe de Espanya.

De les idees de Tony Cliff es va formar el Socialist Workers Party britnic, que a nivell internacional conformen la International Socialist Tendency. Este grup s alejo de la IV internacional per la seua definici de l URSS i els seus satllits com Capitalisme d Estat, adoptant posicions no defensistas enfront de l imperialisme, encara que ells es continuen considerant en part hereus de les idees de Trotsky, autoemmarcant-se en el trotskisme crtic o heterodox.

Procedent del Partit Comunista Internacionalista francs de Pierre Lambert, difunt en 2008, trobem la Corrent Comunista Internacional que reva proclamar en 1993 la IV Internacional, encara que no s reconeguda per cap altre grup. 

Hi ha altres grups en Frana que es consideren part de o la prpia la IV Internacional, com Lluita Obrera a Frana.

Hui en dia, el gran desafiament dels que es consideren hereus de la tradici trotskista de la IV Internacional s la conformaci d una nova direcci revolucionria mundial que recupere les tradicions del moviment comunista (especialment de l experincia del partit bolxevic, sintetitzades per Lenin i Trotsky) per a impulsar i liderar la revoluci socialista internacional.
Articles relacionats.
Comunisme;
Marxisme;
Trotskisme;

Referncies.


 Enllaos externs.

Coordinadora per la Refundaci de la Quarta Internacional (CRCI);
Lliga Internacional dels Treballadors (LIT-CI);
Comit per una Internacional Obrera (CIO/CWI);
Corrent Marxista Internacional (CMI/IMT);
Fracci Trotskista-Quarta Internacional (FT-CI);
Grup Internacionalista;
Lliga Comunista Internacional;
Secretariat Unificat de la Quarta Internacional;
Unitat Internacional dels Treballadors (UIT-CI);
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47563" title="Conjugaci" nonfiltered="3470" processed="3448" dbindex="18797">
Conjugar s l'acte de comparar diverses coses entre si. En gramtica s'anomena aix a l'acte de combinar les terminacions o morfemes verbals per a aconseguir una paraula que implique una acci i que tinga un sentit complet. Aix, es pot combinar els distints morfemes per a formar verbs conjugats en mode, temps, nombre, persona; i el llenges clssiques  llat i grec  en veu (passiva, mitjana en grec, i activa); altres, com l'angls, tenen una conjugaci molt simple. 

Ex.: en el verb conjugat "correm" es veu la conjugaci de mode (indicatiu), temps (pretrit o passat imperfecte), nombre (plural) i persona (primera persona).

En catal existeixen 3 tipus de conjugacions regulars:
 1 conjugaci "-ar": Cantar, comprar, estudiar;
 2 conjugaci "-er", "-re": Crrer, prendre, estrnyer;
 3 conjugaci "-ir": Fugir, imprimir, obrir;
 Verbs incoatius: servir (jo servisc/servesc/servix/servixo/serveixo, tu servixes/serveixes,...);
 Verbs purs: dormir (jo dorm/dormo, tu dorms,...);

Vegeu aquestes conjugacins a la flexi verbal del catal.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47565" title="Sant Feliu d'Amunt" nonfiltered="3471" processed="3449" dbindex="18798">


Sant Feliu d'Amunt (en francs Saint-Fliu-d'Amont) s un municipi nordcatal del Rossell. Administrativament s una comuna francesa del departament dels Pirineus Orientals. T una esglsia romnica que va ser la seu d'un convent d'agustins entre els segles XII i XVI. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47570" title="Amaltea (satllit)" nonfiltered="3472" processed="3450" dbindex="18799">

Amaltea s el tercer satllit de Jpiter per ordre de distncia al planeta. s el membre principal del grup d'Amaltea. Va ser descobert el 1892 per l'astrnom nord-americ Edward Emerson Barnard des de l'Observatori Lick a Califrnia. Va ser el cinqu satllit de Jpiter que es va descobrir (el primer desprs dels satllits galileians) i per tant se'l coneix tamb amb el nom de Jpiter V. T la distinci de ser l'ltima lluna descoberta visualment a travs del telescopi (tots els subsegents descobriments de satllits han estat realitzats grcies a sondes espacials o a travs de la fotografia).

En la mitologia grega, Amaltea era la dida de Zeus. Aquest nom no va ser adoptat de forma oficial per la Uni Astronmica Internacional fins al 1975, tot i que s'utilitzava de forma informal des que va ser proposat per l'astrnom Camille Flammarion. Barnard volia anomenar-la "Columbia" pel 400 aniversari del descobriment d'Amrica per Cristfol Colom, per aquest nom no va tenir gaire xit entre els astrnoms.

Amaltea es troba dins dels anells de Jpiter i s la font de part del seu material.

s l'objecte mes "vermell" del sistema solar, fins i tot ms que Mart. Aquest color es deu a partcules de sofre que arriben des de I. Amaltea t una forma irregular, amb unes dimensions de 262 x 146 x 134 km, amb l'eix major apuntant sempre cap a Jpiter i, per tant, es troba en rotaci sncrona amb el planeta. La seva superfcie presenta diversos crters; els ms grans sn Pa (100 km de dimetre) i Gaea (80 km de dimetre).

El 5 de novembre de 2002, la sonda espacial Galileo va passar a 160 km de la seva superfcie i en va obtenir imatges de gran resoluci. Tamb en va poder mesurar la massa i la densitat mitjana.

Cal no confondre'l amb l'asteroide (113) Amaltea.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47571" title="Leda (satllit)" nonfiltered="3473" processed="3451" dbindex="18800">


Leda s un petit satllit irregular de Jpiter. Forma part del grup d'Himalia. Va ser descobert per Charles Kowal des de l'observatori de Mount Palomar, a Califrnia, el 14 de setembre de 1974, desprs de tres nits d'observacions fotogrfiques (de l'11 al 13 de setembre; Leda apareix a totes les plaques fotogrfiques). Es va anomenar Leda en honor a la reina d'Esparta, mare de Cstor, Pllux, Clitemnestra i Helena de Troia (Zeus, en la forma d'un cigne, en va ser el pare). Tamb se'l coneix amb el nom de Jpiter XIII. Orbita al voltant del planeta en una rbita prgrada amb un perode de gaireb 241 dies.  

No se l'ha de confondre amb l'asteroide (38) Leda.

 Enllaos externs .
  Kowal, C.T. i cols., "Thirteenth satellite of Jupiter", AJ 80 (1975) 460 464;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47573" title="Sndrome d'Estocolm" nonfiltered="3474" processed="3452" dbindex="18801">
La sndrome d'Estocolm s un estat psicolgic en qu la vctima d'un segrest o la persona retinguda contra la seva prpia voluntat, desenvolupa una relaci de complicitat amb el seu segrestador. A vegades, els ostatges poden acabar ajudant els captors a aconseguir els seus fins o b a evadir la policia. 

De vegades tamb s'aplica en alguns casos de violncia domstica o d'assetjament de menors on l'agressor exerceix un domini absolut sobre la vctima, qui acaba presentant una marcada submissi, dependncia i aparent lleialtat cap a l'agressor.

Origen del nom.

La sndrome deu el seu nom al robatori del banc Kreditbanken, que va tenir lloc del 23 d'agost al 28 d'agost de 1973 al barri de Norrmalmstorg (Estocolm, Sucia). En aquell cas, les vctimes van defensar els seus captors fins i tot desprs d'acabat el seu segrest, que va durar sis dies, i van mostrar tamb una conducta reticent davant dels procediments legals que es van emprendre contra els segrestadors.

El terme va ser encunyat pel criminleg i psicleg Nils Bejerot, collaborador de la policia durant el robatori, al referir-se a la sndrome durant l emissi d un butllet informatiu. Des de llavors va ser adoptat per molts psiclegs d arreu del mn.

Altres casos.

Tot i que segons la base de dades de l FBI dels Estats Units, un 92% de les vctimes de segrest no mostren cap smptoma de patir la sndrome d'Estocolm , hi ha nombrosos casos famosos que van des d ostatges d'avions fins a persones individuals que han estat objecte d un segrest.



D entre tots, destaca el cas de Patty Hearst qui, desprs d'haver sigut retinguda l any 1974 per l organitzaci d extremaesquerra, Exrcit Simbitic d'Alliberament (Symbionese Liberation Army, SLA) es va unir a ells diversos mesos desprs d'haver estat alliberada. Amb el temps va participar en diverses accions de l organitzaci fins que fou detinguda, condemnada i empresonada. L any 1979 el president estatunidenc Jimmy Carter li commut la pena i, al gener de 2001  rebia el perd presidencial de Bill Clinton.

Un altre cas conegut s el de la menor de quinze anys, Elizabeth Smart, segrestada el juny de 2002 a l'estat de Utah (Estats Units) per un pertorbat mental que la va prendre per la seva muller i que fou alliberada el mes de mar de 2003. A desgrat que la famlia va afirmar que el segrestador li havia  rentat el cervell  a la seva filla, alguns psiclegs aliens al cas van especular amb qu la noia podia estar presentant la simptomatologia tpica de la sndrome d Estocolm. 

El cas, per, ms recent en qu els especialistes han considerat que la vctima patia una aguda sndrome d'Estocolm s el de l'adolescent austraca Natascha Kampusch, segrestada el 2 de mar de 1998 -quan tenia 10 anys- i alliberada el 23 d'agost de 2006. Segons les persones que la van atendre, la noia va plorar quan va saber que el seu segrestador s'havia sucidat al veure's acorralat per la policia. Els metges van destacar, per, que la sndrome s justament el que li va permetre sobreviure la situaci tan traumtica que va viure.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47574" title="Port arbori" nonfiltered="3475" processed="3453" dbindex="18802">
El port arbori s la grandria i forma d'un arbre.

Tipus de port arbori.
Columnar com en el cas del xiprer;
Fastigiata columnar per amb branques molt verticals;
Globular com la pinassa;
Desmaiat o pndul com alguns salzes ;
Para-sol com el pi pinyoner;
Cnic o piramidal com l'avet i la picea i el cedre (quan es vell aquest ltim passa a tenir una forma tabular).


Tots els arbres tenen un port natural caracterstic.

En fruticultura molt sovint es dna una foma anomenada "forada" a les plantacions per tal d'incrementar la productivitat i facilitar tractaments i recollecci. Per aix es fa un conreu en espatllera on es disposen pals i filferro per tal de guiar la vegetaci. Les formes aconseguides artificialment sn en "palmeta", "fus", "bandera" etc. que ja no tenen res a veure amb el port natural de l'arbre.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47583" title="Michel de Montaigne" nonfiltered="3476" processed="3454" dbindex="18803">

Michel Eyquem de Montaigne (Bordeus, la Gironda, 28 de febrer de 1533 - Castell de Montaigne al Perigord, 13 de setembre de 1592) va ser un pensador i un poltic francs del Renaixement. 

Biografia.
Michel de Montaigne va nixer en una famlia de negociants de Bordeus, al carrer Rousselle. El seu besavi, Ramon Eyquem, va comprar el 1477 un castell del segle XIV, a Montaigne (Perigord) i va accedir tamb a la condici noble de  Senyor de Montaigne , ttol que va transmetre als seus descendents.

Pierre Eyquem, el pare de Michel, va ser el primer membre de la famlia a installar-se a la casa del Perigord, que ja havia fet endrear i fortificar. Es va casar amb Antoinette de Loupes (filla d un comerciant tolos i d origen judeoportugus) amb qui va tenir vuit fills. Michel en va ser el primognit. Grcies a aquest matrimoni, a ms, va millorar la seua situaci econmica.

Montaigne va rebre de son pare, que havia participat a les guerres d'Itlia i hi havia pres contacte amb les idees de l'Humanisme, una educaci liberal i humanista. Segons explica el mateix Montaigne, el seu pare el va fer viure amb uns pagesos fins a l'edat de tres anys per tal que s'acostums al ms senzill estil de vida, de manera que la primera llengua que va aprendre va ser el gasc, s a dir, l'occit. A l'edat de tres anys, per, el seu pare el va fer tornar al castell, on els seus preceptors es van encarregar de donar-li tota la instrucci en llat. I no noms l'educaci: tot el personal del castell tenia instruccions d'adrear-se al jove Montaigne en llat, i no obeir-lo si els parlava en una altra llengua. Va comenar a aprendre el francs amb posterioritat, quan va anar al collge de Guyenne, a Bordeus, un dels centres de l humanisme d aquella ciutat, on tamb va aprendre grec, retrica i teatre, i on ja va brillar de seguida tant per la seua desimboltura a les discussions o als combats retrics, com pel seu gust pel teatre.

No sabem amb certesa si va ser a Tolosa de Llenguadoc o a Pars on va continuar, segurament entre 1546 i 1554, els estudis de dret indispensables per a les seues activitats futures. El 1557, ja el trobem com a conseller a la Cour des aides del Perigord que es reunir des de llavors al Parlament de Bordeus. Hi exercir tretze anys, la qual cosa li valdr unes quantes missions al Parlament de Frana, i hi va conixer tienne de La Botie, que va ser el gran amic de la seua vida. 

Admirador de Virgili i de Cicer, va ser un humanista que va prendre l home i encara ms ell mateix, com a objectiu d estudi al seu principal treball, Els Assajos, comenats a partir de 1571, quan tenia 37 anys. Hi anuncia: "Vull ser vist de manera simple, natural i ordinria, sense contenci i sense artifici, ja que sc jo aix que pinte". (Advertiment al lector). El projecte de Montaigne tamb era llevar les mscares, superar els artificis per a desvetllar el jo en la seua nuesa essencial.

Treball sense precedents per la seua sinceritat i la seua sabor personal, Els Assajos sn l obra d un escptic per a qui cal bandejar les doctrines massa rgides i les certeses cegues. La seua influncia ha estat colossal, tant en la literatura francesa, com en l occidental i la universal.

Durant l poca de les guerres de religi, Montaigne, catlic, es va comportar com un moderador, respectat pel catlic Enric III i tamb pel protestant Enric de Navarra.

A partir de 1578, va patir la malaltia de la pedra (Clcul renal).

Des de 1580, fins 1581, va viatjar per Frana, Alemanya, ustria, Sussa i Itlia. I va escriure un diari detallat al qual descriu diversos episodis, aix com les diferncies entre les regions que va visitar. Aquest Journal de Voyage (Diari de viatges) no va ser publicat, per, fins 1774.

Mentre era a Roma, el 1581, es va assabentar que havia estat elegit alcalde de Bordeus. El seu pare Pierre Eyquem ja havia exercit aquest crrec, que Michel de Montaigne va ocupar fins 1585. Va mirar de moderar les relacions entre catlics i protestants. Cap a la fi del seu mandat la pesta va fer estralls a la ciutat.

Quan Enric IV, nou rei, i amb qui ell sempre ha mantingut llaos d amistat, l invita a anar a la seua cort com a conseller, rebutjant el paper que va tenir Plat aconsellant el tir Dions de Siracusa, declina la generosa invitaci: "No he rebut mai cap b de la liberalitat dels reis, ni demanat ni merescut, i no he rebut cap pagament dels passos que he fet al seu servei (...) Sc, senyor, tan ric com desitje". Va continuar augmentant i revisant els Assajos fins que va morir el 1592 al castell de Montaigne.

Obra.
L escriptura de Montaigne s alegre i lliure, va d un pensament a un altre, a salts i a gambades. Les seues consideracions sn sempre apuntalades amb citacions dels clssics grecs i llatins. Ho explica dient que s intil tornar a dir pitjor all que un altre abans que ell ha aconseguit de dir millor. Preocupat per evitar la pedanteria, evita tamb de recordar a cada vegada l autor o l obra esmentada, coneguts, tanmateix, a l poca. Els anotadors futurs de la seua obra ja se n encarregaran. 

Declara que el seu fi s descriure l home i, particularment, ell mateix (...) (ja que) trobem tanta diferncia entre nosaltres i nosaltres mateixos que entre nosaltres i un altre. Creu que la variabilitat i la inconstncia sn dues de les seues caracterstiques principals. No he vist, diu, cap monstre o miracle ms gran que jo mateix. Descriu la seua pobra memria, la capacitat que t d arreglar conflictes sense implicar-s hi emocionalment, la repugnncia pels homes que busquen la fama i els seus intents per deslligar-se de les coses del mn per preparar-se per a la mort. La seua clebre divisa Qu s? (Que sais-je?) s el punt de partena de tot el seu astorament filosfic.

Mostra la seua aversi per la violncia i pels conflictes fratricides entre catlics i protestants (tamb, per, entre gelfs i gibelins) que havien comenat a matar-se els uns als altres amb l aparici del Renaixement, decebent aix l esperana que els humanistes hi havien fonamentat. Per a Montaigne cal evitar la reducci de la complexitat a una mera oposici entre dos, a l obligaci de triar un camp. Cal privilegiar la retirada escptica com a resposta al fanatisme. El 1942 Stefan Zweig va dir d ell: Que malgrat la seua lucidesa infallible, malgrat la pietat que el trasbalsava fins al fons de la seua nima, i va haver d assistir a aquella espantosa recaiguda de l Humanisme en la bestialitat, a un dels accessos espordics de bogeria que agafen a la humanitat de tant en tant (...) Aquesta s la gran tragdia de Montaigne.  
Els humanistes havien cregut trobar el Jard de l Edn al Nou Mn. Montaigne deplora que la conquesta d aquest aporte patiments a aquells que tracten de reduir a l esclavitud. Vils victries. Ell s horroritzava ms per la tortura que els seus semblants infligien a ssers vius que no pel canibalisme dels americans anomenats salvatges als qui, fins i tot, admirava pel privilegi que donaven als seus caps d anar davant a les guerres.

Com molts dels homes dels seus temps (Erasme, Toms Moro, Guillem Bud) Montaigne va ser un relativista cultural. Reconeixia que les lleis, les morals i les religions de les diverses cultures, tot i que sovint eren molt diferents i allunyades, tenen totes algun fonament. L assaig on s explica aix, De no canviar fcilment una llei rebuda ( De ne changer aisment une loi reue ), constitueix un dels captols ms incisius dels Assajos.
Per damunt de tot, per, Montaigne s un gran partidari de l Humanisme. Si b creu en Du, es nega a qualsevol especulaci sobre la seua naturalesa i per a que el jo es mostre amb totes les seus contradiccions i variacions, pensa que cal despullar-lo de les creences i els prejudicis l entrebanquen. 
Els seus escrits estan marcats per un pessimisme i un escepticisme estranys en el Renaixement. Esmentant el cas de Martin Guerre, pensa que la Humanitat mai no pot assolir la certesa i rebutja les proposicions absolutes i generals. On millor es vu aquest escepticisme s al llarg assaig Apologia de Ramon Sibiuda (Apologie de Raymond Sebond), captol 12, llibre 2, que sovint ha estat publicat apart dels Assajos. Per a ell no podem creure els nostres raonaments, ja que els pensaments ens apareixen sense acte de volici: sense el nostre control. No tenim ra per sentir-nos superiors als animals. Els nostres ulls no perceben sin mitjanant el nostre coneixement:  
Si demaneu a la filosofia de qu est fet el Sol, qu us respondr sin que de ferro o, amb Anaxgores, de pedra, o d algun material del nostre s? 
Si un dia a la natura li plagus d obrir-nos el seu si i de fer-nos veure netament els mitjans i la conducta dels seus moviments i de preparar-hi els nostres ulls. Oh, Du meu! Quins abusos i quins descontents no trobarem en la nostra pobra cincia.
Considera el matrimoni una necessitat per permetre l educaci dels fills, per pensa que l amor romntic s un atemptat a la llibertat de l individu: El matrimoni s una gbia; els ocells de fora es desesperen per entrar-hi, els de dins per eixir-ne.
Al capdavall, en educaci propugnava l entrada en el saber pels exemples concrets i l experincia, ms que no pels coneixements abstractes acceptats sense cap crtica. Ell, per, es rebutja com a guia espiritual, com a matre  penser, no t cap filosofia que fer prevaler i es considera noms un company d aquell que enceta una recerca d identitat. 
La llibertat de pensar no s posada com a model, ni com a patr, noms ofereix als homes la possibilitat de fer emergir en ells aquesta llibertat, el poder de pensar i d assumir-se fins la darrera de les llibertats: Aquell qui ensenye els homes a morir, els ensenyar a viure

Edicions de l'obra de Montaigne traduda al catal.
Apologia de Ramon Sibiuda. Barcelona : Editorial Laia, 1982;
Assaigs. Barcelona : Edicions 62, 1984;
Apologia de Ramon Sibiuda. Barcelona : Edicions 62, 1998;
Assaigs breus. Valncia : Albatros Ediciones, 1992;
De la fora de la imaginaci.  Dels canbals.  De l exercitatio. Alzira : Germania, 1995;
Assaigs : llibre primer. Barcelona : Proa, 2006. Traducci de Vicent Alonso;
Assaigs : llibre segon. Barcelona : Proa, 2007. Traducci de Vicent Alonso;
Pgines escollides. Barcelona : Edicions del 1984, 2007;
Assaigs : llibre tercer. Barcelona : Proa, 2008. Traducci de Vicent Alonso;

 Enllaos externs .
  Tras los pasos de Montaigne;
  Dosssier Montaigne;
  Biblioweb;





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47584" title="Pinetell" nonfiltered="3477" processed="3455" dbindex="18804">



El pinetell o rovell d'obaga (Lactarius deliciosus) s un bolet de la famlia de les russulcies. A Catalunya s un dels bolets ms apreciats gastronmicament.

Descripci.

El seu barret t una mida de 5 a 15 centmetres, amb el marge involut en els exemplars joves. La cutcula llisa presenta cercles concntrics de color ataronjat i vermellosos. Sovint presenta taques verdes, sobretot a les ferides. Les lmines inferiors sn de color ataronjat podent presentar taques verdes.

El peu, de color blanc puntejat de taronja viu, medeix entre 3 i 5 centmeters d'alt, i entre 1 i 3 centmetres de dimetre.

El pinetell desprn un ltex de color taronja i gust dol, que el distingeix del rovell (Lactarius sanguifluus), amb qui es confon sovint. En alguns indrets el pinetell rep el nom de rovell o rovell d'obaga, incrementant la confusi entre ambdues espcies.

Hbitat.

Creix a les pinedes, sobre tota mena de sls. A Catalunya s un bolet abundant, que es fa des del litoral fins als Pirineus. Fructifica des de finals de l'estiu, fins l'arribada dels primers freds de l'hivern.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47585" title="Himalia (satllit)" nonfiltered="3478" processed="3456" dbindex="18805">


Himalia s el ms gran dels satllits irregulars de Jpiter. s el membre principal del grup del mateix nom. Fou descobert per Charles Dillon Perrine el 1904 des de l'observatori Lick, a Califrnia. Se li va donar el nom de la nimfa Himalia. Amb anterioritat a l'any 1975, a Himalia se'l coneixia simplement com a Jpiter VI. 

Himalia gira al voltant de Jpiter en una rbita prgrada amb un perode d'aproximadament 250 dies. Ja que la seva rbita s similar a la de tres altres satllits de Jpiter, es classifica com el membre major d'una famlia de satllits prgrads i irregulars coneguda com el grup d'Himalia. Els altres satllits membres sn Leda (20 km), Lisitea (36 km) i Elara (86 km). S'especula que en els inicis de la formaci del planeta Jpiter, podria haver existit un nombre ms gran d'objectes en rbites similars, els quals han anat desapareixent en xocar i ser destruts per Himalia.

El seu dimetre mitj s de 170 km. s probable que sigui un asteroide o un fragment d'asteroide de forma irregular capturat per la gravetat de Jpiter. El 19 de desembre del 2000, la nau Cassini, en ruta cap a Saturn, va captar una imatge d'Himalia (dreta), per la sonda es trobava massa lluny (a 4,4 milions de km) i la resoluci s massa baixa (27 km/pxel) per a mostrar cap caracterstica de la superfcie de la lluna. La fletxa indica on es troba Himalia. En el requadre, a l'esquerra, es mostra la imatge ampliada 10 vegades i un grfic que indica la mida (uns 160 km en direcci vertical) i la fase d'Himalia (la llum del Sol ve de l'esquerra).

 	






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47586" title="Lisitea (satllit)" nonfiltered="3479" processed="3457" dbindex="18806">


Lisitea s un satllit irregular de Jpiter. Forma part del grup d'Himalia. Va ser descobert per Seth Barnes Nicholson el 1938 des de l'Observatori de Mount Wilson. Se'l va nomenar aix en honor de Lisitea, filla d'Oce i una de les amants de Zeus. Amb anterioritat al 1975, abans de rebre el nom oficial definitiu, se'l coneixia amb el nom de Jpiter X. Orbita al voltant del planeta en una rbita prgrada amb un perode de poc ms de 259 dies.   

Enllaos externs.
 Seth B. Nicholson, "Two new satellites of Jupiter", PASP 50 (1938) 292 293;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47587" title="Elara (satllit)" nonfiltered="3480" processed="3458" dbindex="18807">


Elara s un satllit irregular de Jpiter. Forma part del grup d'Himalia. Va ser descobert per Charles Dillon Perrine des de l'Observatori Lick, a Califrnia, el 1905. Es va anomenar aix en honor de la mare del gegant Titius, el pare del qual era Zeus. Elara va rebre el seu nom de manera oficial el 1975; prviament se la coneixia simplement com a Jupiter VII. T un dimetre mitj de 85 km i gira al voltant de Jpiter en una rbita prgrada amb un perode de gaireb 260 dies.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47588" title="Anank (satllit)" nonfiltered="3481" processed="3459" dbindex="18808">


Anank s un petit satllit irregular de Jpiter. Fou descobert per Seth Barnes Nicholson des de l'Observatori de Mount Wilson el 1951. Rep el seu nom d'Anank, amant de Jpiter i mare d'Adrastea. Amb anterioritat al 1975, abans de rebre el nom oficial, se'l coneixia com a Jpiter XII.

s una lluna petita, amb un dimetre mitj de noms 28 km, per tot i aix s el membre ms gran del grup d'Anank al qual dna nom. Aquest s un conjunt de 16 llunes retrgrades que orbiten Jpiter a distncies d'entre 19,3106 km i 22,76 km, amb inclinacions de 150. 

 Enllaos externs .
 Nicholson, S.B., "An unidentified object near Jupiter, probably a new satellite", PASP 63 (1951) 297 299;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47591" title="Carme (satllit)" nonfiltered="3482" processed="3460" dbindex="18809">


Carme s un petit satllit irregular de Jpiter. Fou descobert per Seth Barnes Nicholson des de l'Observatori de Mount Wilson, a Califrnia, el juliol de 1938. Rep el seu nom de Carme, amant de Zeus i mare de Britomartis. Amb anterioritat al 1975, abans de rebre el seu nom oficial, se'l coneixia amb el nom de Jpiter XI.

s una lluna petita, amb un dimetre mitj de noms 46 km, per tot i aix s el membre ms gran del grup de Carme al qual dna nom. Aquest s un conjunt de satllits retrgrads que orbiten Jpiter a distncies d'entre 23106 km i 24 106 km i amb inclinacions d'uns 165. Orbita el planeta en poc ms de 2 anys (734 dies).

No se l'ha de confondre amb l'asteroide (558) Carmen.

Enllaos externs.
 Seth B. Nicholson, "Two new satellites of Jupiter", PASP 50 (1938) 292 293;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47592" title="Trveris" nonfiltered="3483" processed="3461" dbindex="18810">


Trveris (en alemany, Trier, en francs, Trves), s una ciutat de Rennia-Palatinat, Alemanya, situada a la vora del riu Mosella. s considerada la ciutat ms antiga d'Alemanya. 

El 1986 va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Oficialment, va ser fundada en l'any 16 aC per August sota el nom dAugusta Treverorum. No obstant, existeix un mite segons el qual va ser fundada uns 1300 anys abans del naixement de Roma per Trebeta, fill del rei assiri Ninus.

Coneguda com "la segona Roma" per la importncia poltica que va arribar a tenir en el baix imperi, els vestigis romans hi sn molt abundants: 

 La Porta Nigra, ;
 L'Aula Palatina (ms coneguda actualment com Baslica Imperial), ;
 Les termes imperials, ;
 Les termes del frum, ;
 Les termes de Santa Brbara, ;
 L'Amfiteatre ;
 El pont rom ;

Des dels segles XII i XIII fins a la Revoluci Francesa, l'arquebisbe de Trveris era un dels prnceps electors del Sacre Imperi Romanogermnic. Durant la Guerra dels Trenta Anys, Trveris va ser conquerida pels espanyols en l'any 1634, provocant l'entrada de la guerra del Regne de Frana en contra de les Espanyes i pels francesos en l'any 1645. Tropes franceses van ocupar la ciutat tamb en 1674, 1688 i, ms prolongadament, en 1794. En l'any 1801 va ser conquistada per Frana, convertint-se en capital del departament francs de Saarland. En 1814 va ser presa per Prssia. 

Fills illustres:
 Sant Ambrs (340-397);
 Karl Marx (1818-1883) ;

Actualment la ciutat t uns 100.000 habitants. 


Referncies.


Enllaos.

 Trier;
 Trveris;





























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47595" title="Teb (satllit)" nonfiltered="3484" processed="3462" dbindex="18811">

Teb s el quart satllit de Jpiter per ordre de distncia al planeta. Forma part del grup d'Amaltea. Fou descobert pel Voyager 1 el 5 de mar de 1979 i reb la designaci provisional S/1979 J 2. Ms endavant es trob que ja s'havia fotografiat abans, en imatges des del 27 de febrer del mateix any. Reb el seu nom oficial el 1983, a partir de la nimfa Teb, filla del du riu Asop. Tamb s'anomena Jpiter XIV.

Teb es troba dins dels anells de Jpiter i s la font de part del seu material.

El seu dimetre mitj s de 96 km (11090 km) i orbita el planeta en noms 16 hores i 11 minuts. A la seva superfcie es poden observar tres o quatre crters d'impacte molt grans (comparats amb les prpies dimensions de la lluna). 









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47597" title="Kassel" nonfiltered="3485" processed="3463" dbindex="18812">



Kassel (fins el 1926 Cassel) s una ciutat alemanya de l'estat de Hessen amb uns 200.000 habitants. Est situada a les ribes del riu Fulda

s l'nic nucli urb gran del nord de Hessen, ra per la qual actua com a centre econmic i cultural de la regi. Cada cinc anys s'hi celebra una important exposici d'art contemporani que n'ocupa molts espais pblics, la "documenta".



Histria.
Les primeres mencions de Kassel daten de l'any 913. El 1189 reb el ttol de ciutat, i sota Hendrik I de Hessen esdevingu capital del comtat de Hessen. Entre 1567 i 1807 i entre 1813 i 1866 fou la capital de Hessen-Kassel, mentre que entre 1807 i 1813 ho fou del Regne de Vestflia.

Fills illustres.
1816: Paul Julius Reuter, fundador de l'agncia de notcies Reuters;
1865: Philipp Scheidemann, canceller imperial;
1941: Hans Eichel, poltic;

Enllaos externs.
 Pgina oficial de la ciutat (en alemany);
 Portal de la regi (en alemany);
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47598" title="Milton Friedman" nonfiltered="3486" processed="3464" dbindex="18813">


Milton Friedman ( Nova York, EUA 1912 - San Francisco 2006 ) fou un economista nord-americ guardonat amb el Premi Nobel d'Economia l'any 1976.

Biografia.
Va nixer el 31 de juliol de 1912 a la ciutat de Nova York, fill de jueus immigrants provinents de Bessarbia, pertanyent a la monarquia del Danubi, i que avui en dia forma part de Moldvia. A la mort del seu pare l'any 1927 va haver de treballar en diversos botigues i restaurants per poder-se pagar la matrcula de la Universitat de Rutgers, situada a la ciutat de Nova Jersey, per poder estudiar economia. En aquesta es gradu el 1932, continu per els seus estudis amb un postgrau l'any 1933 a la Universitat de Chicago i el doctorat en estadstica a la Universitat de Columbia l'any 1934. 

A ms de la seva activitat com a professor universitari a la Universitat de Chicago entre 1946 i 1976 va treballar en el transcurs de la seva vida per al "National Bureau of Economic Reserarch", el "US Treasury Department" com a consultor per a la realitzaci del Pla Marshall i a partir de 1960 com a assessor poltic del govern per a afers interiors i exteriors dels presidents Richard Nixon i Ronald Reagan. 

Recerca econmica.
El 1947 va fundar amb Friedrich August von Hayek la societat neoliberal "Mont Plerin". El 1957 va exposar en la seva obra A theory of the Consumption Function el supsit contrari al de Keynes, s a dir, que la demanda privada no era depenent de l'ingrs corrent sin de l'ingrs permanent dels subjectes econmics. En el curt termini l'elevaci dels ingressos corrents no provocava un efecte addicional sobre la demanda, de tal manera que la intervenci fiscal per part de l'Estat no aconseguia reactivar l'economia. El 1956 en el seu article "Studies in the Quantity Theory of Money" va reprendre la teoria clssica quantitativa dels diners i en ell expressava el seu convenciment, contrari al de Keynes, de la relativa ineficcia de la poltica monetria. 

El 1963 en la seva publicaci, realitzada conjuntament amb Anna Schwartz, Monetary History of the United States, 1867-1960 intenta mitjanant una detallada anlisi al llarg del perode estudiat, explicar que la crisi econmica mundial de la Gran Depressi va ser el resultat de la poltica monetria restrictiva vigent. 

Ferm defensor del liberalisme econmic i el lliure mercat, s el ms conegut dels economistes que van formar part de la denominada Escola de Chicago, grcies a la difusi de la seva obra escrita, i fou el fundador del monetarisme. L'enunciat fonamental del monetarisme s que el creixement econmic estable i l'estabilitat en els preus noms podria arribar a travs d'un continu creixement de la quantitat monetria, per aix els bancs centrals deurien ser els responsables de la quantitat de diners en circulaci. La influncia de la taxa d'inters com a instrument de poltica monetria seria igualment rebutjat tant com l'ideal keynesi de l'estat de benestar. 

Una forta intervenci en l'economia per part de l'Estat contradiu la comprensi de Friedman sobre la llibertat. En la seva obra principal apareguda el 1962 "Capitalisme i llibertat", explica les seves conviccions sobre la politica social, i expressa que el capitalisme no noms representa el millor sistema econmic sin que tamb ofereix l'espai ms apte per a la autorealitzaci individual. Advoca per l'abolici del salari mnim regulat, per l'anullaci de les subvencions (per exemple, en el sector agrari i de l'habitatge), per l'alliberament de l'accs a les professions, la privatitzaci de la seguretat social, l'abolici de les restriccions a les importacions, entre d'altres. Friedman va arribar a ser fams especialment per la idea d'atorgar a tots els alumnes bons d'educaci (Bildungsgutscheine) i substituir totes les prestacions socials per un impost negatiu sobre la renda a les famlies per sota de la lnia de pobresa. Aquest model de val (model de xec) es troba per exemple en les actuals adopcions del xec dels nens i en els diners assistencials per als discapacitats. 

Friedman, a ms del seu significat com a cientfic, figura entre els economistes ms coneguts del segle XX, especialment per la seva emergncia poltica collaborant en els projectes de tendencies conservadores, autoritaris i antikeynesianes de la dcada del 1970 i 1980. L'assessorament a la dictadura militar xilena d'Augusto Pinochet durant els anys '70 a travs dels anomenats "Chicago Boys" va significar que per primera vegada les idees de Friedman es van dur a la prctica amb conseqncies desastroses per a la poblaci, per amb indubtables beneficis per als interessos nord-americans.

El 1976 fou guardonat amb el Premi Nobel d'Economia pels seus estudis en els camps de l'anlisis del consum, histria i teoria monetria i per la demostraci de la complexitat de la poltica d'estabilitzaci.

Mort.
El 1976 es trasllad a la ciutat de San Francisco per integrar-se a la Instituci Hoover, on va continuar defensant la liberalitzaci econmica. El 16 de novembre de 2006 mor en un hospital de San Francisco a conseqncia d'un atac de cor a l'edat de 94 anys.

Obres ms destacades.
 1953: Essays in Positive Economics;
 1957: A Theory of the Consumption Function;
 1959: A Program for Monetary Stability;
 1962: Capitalism and Freedom;
 1963: Inflation: Causes and consequences;
 1969: The Optimum Quantity of Money and Other Essays;
 1970: The Counter-Revolution in Monetary Theory;
 1980: Free to Choose: A personal statement, amb Rose Friedman;
 2000: "Analytical and Continental Traditions in Perspective", pp. 145-159, Friedman, M. a A Parting of the Ways. Carnap, Cassirer, And Heidegger;

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel d'Economia 1976;
  Vdeos amb les opinions de Milton Friedman;






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47600" title="Skvoy" nonfiltered="3487" processed="3465" dbindex="18814">


Skvoy s una illa de l'arxiplag de Froe situada al sud de Sandoy i al nord-oest d'Stra Dmun.

El seu nom deriva d'una espcie autctona de gavina molt abundant a la zona. En general acostuma a atacar els qui s'endinsen a les seves rees, essent perillosa per a la poblaci humana. Tot i aix, durant la primera setmana de juny, s tradicional de collir-ne els ous, que han esdevingut part de la gastronomia tpica de la zona. 

 Extensi: 10 km (la cinquena ms petita de tot l'arxiplag);
 Poblaci: 57 habitants (2002) ;
 Punt ms alt: Kntur, 392 metres. Un altre pic d'importncia s el Heyggjurn Mikli de 391 metres. A ms, cal esmentar la presncia de mltiples penya-segats situats a la costa occidental l'altura de la qual varia entre els 300 i els 400 metres. ;

El municipi homnim no noms comprn la poblaci dSkvoy situada en aquesta illa, sin tamb els residents de la localitat de Dmun, un llogaret d'Stra Dmun. 



 Histria . 

L'illa s esmentada a la  Froyinga sga ("La Saga de les Illes Froe"), com a lloc de naixena de Sigmundur Brestisson. 

Nascut aproximadament l'any 961 va ser fill de Brestir i Ccilia. A l'edat de 9 anys va ser testimoni de l'assassinat dels seus pare i germ, fet que li marcaria la major part de la seva vida. Durant molts anys va intentar venjar aquest assassinat per, finalment, convertir-se al cristianisme el 999. Ja com a membre d'aquesta religi, va dur a terme la construcci de la primera esglsia de l'arxiplag i s'encarregaria de cristianitzar els seus conciutadans. 

La llegenda conta que, sent perseguit per Trndur  Gtu, va tractar d'escapar saltant al mar i nedant la distncia  que separa l'illa de la poblaci de Sandvk (a l'illa de Suuroy) (aproximadament uns 15 quilmetres). Exhaust, va ser trobat a la costa per Torgrimur Illi, que el va decapitar per robar-li el seu braalet d'or. 

La seva tomba, coneguda com la Sigmundarsteinur es troba en el cementiri del poble dSkvoy i s una dels restes medievals de major importncia que es poden trobar en l'arxiplag. Una caracterstica curiosa de la seva lpida s l'absncia de carcters rnics, que eren els habitual en aquella poca. Enlloc seu es pot observar una petita creu. 

Un altre esdeveniment histric relacionat amb l'illa s la incidncia que hi va tenir la pesta negra. La tradici conta que el segle XIV tots els habitants van morir per culpa d'aquesta malaltia en el segle XIV, llevat de una jove dona, Rannv, la cabana de la qual es preserva encara avui. 

En el segle XVIII una altra malaltia, la verola, va delmar novament la poblaci de la illa. 






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47604" title="Llista de monarques actuals" nonfiltered="3488" processed="3466" dbindex="18815">
Llista de monarques que actualment sn caps d'estat.

 Reina Elisabet II de la Commonwealth - 18.746.552 km ;
 Reina Margarida II de Dinamarca - 2.210.579 km ;
 Rei Abdull d'Arbia Saudita - 1.960.582 km ;
 Rei Mohamed VI del Marroc - 712.550 km ;
 Rei Bhumibol de Tailndia - 514.000 km ;
 Rei Joan Carles I d'Espanya - 504.782 km ;
 Rei Carles XVI Gustau de Sucia - 449.964 km ;
 Rei Harald V de Noruega - 386.700 km ;
 Emperador Akihito del Jap - 377.835 km ;
 Tuanku Syed Sirajuddin de Malisia - 329.750 km ;
 Sold Qabs d'Oman - 212.460 km ;
 Rei Sihamoni de Cambodja - 181.040 km ;
 Rei Gyanendra del Nepal - 140.800 km ;
 Rei Abdallah II de Jordnia - 92.300 km ;
 Xeic Khalifa dels Emirats rabs Units - 82.880 km ;
 Rei Wangchuk del Bhutan - 47.000 km ;
 Reina Beatriu dels Pasos Baixos - 42.679 km ;
 Rei Albert II de Blgica - 30.528 km ;
 Rei Letsie III de Lesotho - 30.355 km ;
 Emir Jabir de Kuwait - 17.820 km ;
 Rei Mswati III de Swazilndia - 17.363 km ;
 Emir Hamad de Qatar - 11.437 km ;
 Sold Hassanal de Brunei - 5.770 km ;
 Gran Duc Enric I de Luxemburg - 2.586 km ;
 Rei Tupou IV de Tonga - 748 km ;
 Hamad de Bahrain - 665 km ;
 Coprnceps Jacques Chirac i Joan Enric Vives i Siclia d'Andorra - 468 km ;
 Prncep Hans Adam II de Liechtenstein - 160 km ;
 Prncep Albert II de Mnaco - 1,95 km ;
 Papa Benet XVI del Vatic - 0,44 km ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47606" title="Motocrs" nonfiltered="3489" processed="3467" dbindex="18816">

El Motocrs s una modalitat de motociclisme que consisteix en disputar curses de velocitat en un circuit de terreny accidentat a camp obert.
Vegeu tamb.
 X-Moto;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47627" title="Organitzaci sense nim de lucre" nonfiltered="3490" processed="3468" dbindex="18817">
Una organitzaci sense nim de lucre (ONL) s una organitzaci que t com a objectiu primari donar suport a un aspecte d'inters public o privat sense propsits comercials. N'hi ha que actuen en camps tan diversos com l'art, la caritat, l'educaci, la llengua, la poltica o la recerca cientfica.

Malgrat les organitzacions sense nim de lucre no actun per a generar beneficis econmics, poden necessitar generar ingressos per a finanar llurs activitats. No obstant aix, aquests ingressos poden ser limitats, o fins i tot, restringits legalment. Aquestes organitzacions normalment reben fons d'entitats pbliques o privades, en el darrer cas, depenent del pas i la legislaci, poden ser dedubles en impostos.

La majoria d'organitzacions no governamentals (ONG) sn tamb sense nim de lucre.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47631" title="Escner" nonfiltered="3491" processed="3469" dbindex="18818">


Un escner s un dispositiu que explora un espai o una imatge, i els tradueix en senyals elctrics per al seu processament. Tamb el podem definir com un digitalizador d'imatge, que transforma una imatge analgica en una digital.

Per a digitalitzar una imatge s'ha de transformar primer en senyal elctric i, posteriorment aquest senyal elctric s'ha de transformar en senyal digital perqu sigui reconeguda per un ordinador.

Per a convertir una imatge en un codi de senyals elctrics s'utilitza un fotosensor anomenat Detector CCD (Charge Coupled Device) que rep la llum que s enviada des de la imatge a travs d'un joc de miralls i la converteix en senyals elctrics controlades per la intensitat i el color de la imatge, de la mateixa manera que funciona un ull. Aquests senyals elctrics sn rebuts per un convertidor analgic-digital , que els converteix en bites, els quals formen novament la imatge digitalitzada en l'ordinador.

Bsicament un escner consisteix en una font de llum, una srie de lents i dispositius ptics, un dispositiu sensor i un motor que desplaa el conjunt en l'exploraci de l'original.
El sensor constitueix el veritable "ull" de l'escner i cont una srie d'elements semiconductors que responen amb un senyal elctric major o menor en funci del nivell de lluminositat que reben.

Com funciona.
Un escner es compon de dues peces bsiques: la primera d'elles s el capal de reconeixement ptic, la segona s un simple mecanisme d'avan per sota d'un cristall que tamb fa de suport per als objectes que es van a escanejar. En principi, el capal reconeix un determinat nombre de punts per polzada i a cadascun d'aquests punts li assigna un valor en funci del nombre de bits del procs: 1 bit seria 1 color (negre o blanc), 2 bits serien 4 colors, 8 bits serien 256 colors i aix successivament fins a arribar als els 32 bits (color real).

A major nombre de bits major capacitat per a representar el color amb ms precisi, per tamb augmenta la grandria del fitxer resultant. La qualitat final d'un escner se sol saber per la seva resoluci.

La resoluci.
El CCD s el component fonamental d'un escner, ja que d'ell depn la resoluci que pot arribar a la imatge digitalitzada. La resoluci d'un escner es mesura per ppp, (punts per polzada), que s el nombre de punts que s capa de captar aquest, amidat. Si diem que un escner t 300x600 ppp voldr dir que cada lnia de 2,54 cm de llarg pot captar 300 punts i en vertical 600 punts.

La resoluci d'un escner es veu condicionada pels segents factors:
Tipus d'escner.
Tipus de sensor del CCD i alineaci del mateix.
Interpolaci.
Sistema ptic (longitud del focus, profunditat de camp de les lents, qualitat, estabilitat, canvis de temperatura, humitat, etc.).
Soroll superflu dels circuits electrnics i del CCD.
Escala de resoluci.
Resposta de freqncia dels circuits electrnics.

Hi ha diferents resolucions com:
La resoluci ptica.
La resoluci interpolada.
La resoluci d'escanejament.

Els colors i els bits.
Primerament els escners captaven les imatges en blanc i negre o amb un nombre molt limitat de matissos de gris, entre 16 i 256. s a dir,una imatge de dos bits resultaria una imatge en blanc i negre, una de vuit bits, obtindries una imatge de 256 tons de grisos. Posteriorment van aparixer els escners que podien captar el color, encara que el procs requeria tres passades per sobre de la imatge, una per a cada color primari (vermell, blau i verd). Actualment els escners capten fins a 16,7 milions de colors diferents en una nica passada, arribant fins als 68.719 milions de colors.
Una imatge de vint-i-quatre o vuit bits per component de color (verd, vermell, blau) podrem dir que pot arribar a sser de 16'7 milions de colors.

Format de les imatges.
Les imatges obtingudes per l'escner es poden guardar en diferents formats.
Els ms coneguts sn:
GIF: El format GIF t una bona resoluci i es pot utilitzar en pgines web.
JPG: El format JPG s el que comprimeix ms la imatge per a canvi d'una prdua de qualitat que depn del nivell de compressi.
BMP: El format BMP ocupa molt d'espai i s molt compatible amb els diferents programes actuals.
TIF: El format TIFF t molta qualitat per necessita molt d'espai.

Vegeu tamb.
 TWAIN;


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47636" title="Veracruz" nonfiltered="3492" processed="3470" dbindex="18819">

La ciutat de Veracruz s el port ms important del Golf de Mxic, i una de les ciutats ms grans de l'estat de Veracruz. Est localitzada a 105 km a l'est de la capital de l'estat, Xalapa. L'rea metropolitana de Veracruz, per, s la ms gran de l'estat. Usualment la ciutat s referida com a Port de Veracruz per a diferenciar-la de l'estat homnim.

Aquest port va ser fundat per Hernan Corts, qui hi va arribar el 1519 al comenament del seu viatge cap a Tenochtitlan, durant la conquesta de Mxic. La va anomenar La Villa Rica de la Vera Cruz, que en catal significa "El Poble Ric de la Veritable Creu". Va ser el port principal de la Nova Espanya, d'on sortia la plata extreta de les mines del centre de Mxic cap a Espanya. El port va ser aguaitat i atacat per pirates; de fet, grups de pirates van saquejar la ciutat el 1653 i el 1712. Com a resposta al perill d'atacs, es va construir la fortalesa de San Juan de Ula, a una petita illa de la badia, que encara existeix.

Ja que Veracruz s un port important per al comer de Mxic, i histricament era la porta d'entrada, va ser atacada en diverses ocasions, i avui porta el nom de "Quatre Vegades Heroica", en referncia a la expulsi de la invasi espanyola de 1815, la ocupaci de la marina francesa el 1838 i la resistncia a les invasions nord-americanes el 1847 i el 1914.

La ciutat s coneguda per la seva rica tradici musical, el gnere ms popular de la qual s el son jarocho, un zapateado que s'acompanya amb guitarres, requintos i arpa. Els sones ms clebres son la Bamba, el Siquisisr, el Querreque, El Ahualulco i Mara Chuchena.

 Enllaos externs .
 Ajuntament del Port de Veracruz ;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47639" title="Taxco" nonfiltered="3493" processed="3471" dbindex="18820">
 
La ciutat de Taxco, el nom oficial de la qual s Taxco de Alarcn, s una antiga ciutat minera localitzada a la porci de la Sierra Madre de l'estat de Guerrero, a 200 km al sud-oest de la ciutat de Mxic, i a 1.800 m d'altitud. La ciutat s el centre administratiu de la municipalitat homnima, que s'estn sobre 347 km del territori que l'envolta.

Histricament, la ciutat era un productor important de plata, des de l'poca colonial. Avui dia, l'activitat ms important no s l'extracci sin l'orfebreria tradicional de la plata, la qual atreu, aix com l'arquitectura colonial dels seus edificis, a un nombre considerable de turistes cada any. Un del edificis ms caracterstics s la catedral d'estil barroc, Santa Prisca.

Enllaos externs.
 Ajuntament de Taxco,en castell;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47640" title="Robatori de Norrmalmstorg" nonfiltered="3494" processed="3472" dbindex="18821">
El robatori de Norrmalmstorg, ocorregut a Sucia l'agost de 1973, va ser un atracament a un banc, avortat en primera instncia per la policia, que va derivar en un segrest amb ostatges que es perllong durant cinc dies. s conegut, principalment, pel fet que arran d'aquest segrest es va encunyar el terme conegut com la Sndrome d'Estocolm.

Cronologia dels fets.

El 23 d'agost de 1973, el presidiari Jan Erik "Janne" Olsson, aprofitant un perms penitenciari, va entrar al Kreditbanken, una oficina bancria situada al cntric barri de Norrmalmstorg (Estocolm) amb la intenci de cometre-hi un atracament. La policia va ser rpidament alertada i, en arribar, dos oficials van ser rebuts a trets per Olsson. Va ferir-ne un i orden al segon d'asseure's en una cadira. Olsson va prendre quatre ostatges i va exigir que li portessin el seu amic Clark Olofsson, juntament amb 3 milions de corones sueques, dos revlvers, armilles antibales, cascos i un vehicle.

Olofsson va ser portat amb perms del govern i va establir un enlla de comunicaci amb els negociadors de la policia. Una de les ostatges, Kristin Ehnemark (que no apareix a la fotografia), va manifestar que se sentia segura amb els atracadors i que, per contra, temia que una hipottica intervenci de la policia utilitzant mtodes violents pogus causar-los greus problemes. Aquesta consideraci va ser l'inici del que, a posteriori, es va conixer com a Sndrome d'Estocolm. El terme va ser encunyat pel criminleg i psicleg Nils Bejerot, collaborador de la policia durant el segrest.

Els atracadors van bloquejar el pas a la cambra cuirassada principal juntament amb els ostatges, per les portes de la cambra estaven tancades. Llavors els van oferir un vehicle per poder escapar, per amb la condici que s'enduguessin cap ostatge. Aquesta circumstncia va irritar els segrestadors. Olofsson va parlar per telfon amb el primer ministre suec Olof Palme a qui va advertir que estaven disposats a matar els ostatges. Per fer ms creble l'amenaa va prendre una ostatge, Elisabeth, i va penjar el telfon mentre aquesta cridava.

Al dia segent, Olof Palme va rebre una altra trucada. En aquesta ocasi era de l'ostatge Kristin Ehnmark, qui va comunicar-li que se sentia molt disgustada amb la seva actitud i li va demanar que deixs anar els atracadors amb els ostatges.

El 26 d'agost, la policia va aconseguir trepar un forat fins a la cambra cuirassada des de l'habitaci superior, des d'on es va prendre la foto d'Olofsson amb les dues ostatges. Olsson va obrir foc i amena de matar els ostatges. Els va collocar una mena de lla al coll de manera que s'escanyessin en cas que la policia intents un atac amb gas. Dos dies desprs, el 28 d'agost, la policia va llanar un atac utilitzant gas i, desprs de mitja hora,  els atracadors es van rendir. Ning no va resultar ferit.

Desenlla.
Tant Olsson com Olofsson van ser condemnats pel segrest i se'ls va perllongar la condemna que complien abans del robatori. No obstant aix, Olofsson va declarar que no havia ajudat Olsson i que noms havia intentat salvar els ostatges mantenint la situaci en calma. El tribunal superior va retirar aleshores els crrecs contra ell i ms tard va fer amistat amb l'ostatge Kristin Ehnemark. 

Per la seva banda, Olsson va ser sentenciat a deu anys de pres i no ha coms cap acte criminal des que va ser alliberat. Va rebre moltes cartes d'admiradores i ms tard va comenar una relaci sentimental amb una d'elles. Contrriament al que sovint s'ha dit, per, cap dels dos segrestadors mant una relaci sentimental amb cap de les ostatges.

Clark Olofsson t un extens historial delictiu que inici amb noms 16 anys. Ha coms repetidament robatoris a m armada i actes violents, tant abans com desprs de 1973. Va ser finalment alliberat l'any 1991, per b que fou novament arrestat a Dinamarca el 1999 on compleix una condemna a 14 anys de pres.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47641" title="Pancho Villa" nonfiltered="3495" processed="3473" dbindex="18822">

Jos Doroteo Arango Armbula (5 de juny, 1878   20 de juliol, 1923), ms conegut pel seu nom de guerra, Francisco Villa o Pancho Villa fou un dels lders ms importants de la Revoluci Mexicana.

Pancho Villa va nixer a San Juan del Ro Durango, el 1878 (encara que l'any del seu naixement s imprecs). Els orgens de la seva famlia no sn gaire coneguts, ja que la histria ha estat enfosquida per la tradici popular i les llegendes. Va treballar com a camperol o pe de la hisenda del seu pare. La va abandonar per a convertir-se en un bandit de l'estat de Durango i de l'estat de Chihuahua, on va immigrar.

Villa va ser transformat desprs de conixer Abraham Gonzlez, un representatiu poltic de Francisco I. Madero a la ciutat de Chihuahua. Gonzlez el va educar, i el va introduir al mn poltic, cosa que va canviar-ne la manera de veure la vida i la relaci amb les persones amb poder a l'estat (com ara la famlia Creel i Terrazas). Llavors, va decidir lluitar pel poble, i es va convertir en una figura revolucionria.

El 1911, Villa va derrotar l'exrcit del president Porfirio Daz, donant el seu suport a Francisco I. Madero. Desprs de la caiguda de Madero, el general Huerta va sentenciar a mort Villa per insubordinaci. Villa va escapar a la frontera estatunidenca. Poc desprs es va rebellar en contra del seus antics aliats, primer contra Victoriano Huerta, i desprs contra Venustiano Carranza. Carranza, que volia restablir la pau al pas, va oferir grans extensions de terreny a Villa i a Emiliano Zapata. Villa va acceptar la proposta, per Zapata la va refusar. Per aix, la reputaci de Villa com a heroi popular ha estat atacada en diverses ocasions.

El 9 de mar, 1916, Villa, encapalant 1.500 soldats, va atacar la ciutat de Columbus, Nou Mxic, ja que els Estats Units havien reconegut oficialment el govern de Carranza, a qui considerava el seu enemic. El president dels Estats Units, Woodrow Wilson, va respondre enviant 12.000 soldats a Mxic el 15 de mar per a capturar Villa. Durant aquesta expedici, els Estats Units van realitzar la primera missi de combat aeri de la seva histria, amb vuit aeroplans. L'expedici, per, va ser un fracs, oficialment reconegut pel govern estatunidenc el 28 de gener, 1917.

Villa sempre era acompanyat per corresponsals, com ara el nord-americ John Reed. Realitzava entrevistes i fins i tot va signar un contracte amb Hollywood pet tal que les seves batalles fossin filmades; les seves tropes van rebre nous uniformes per a la realitzaci d'algunes escenes. Tamb va mantenir una bona relaci amb peridics estrangers importants. Per aix, va ser molt conegut arreu del mn (ms que altres herois revolucionaris).

El 1920 Villa va acabar amb les seves accions revolucionries. Va ser assassinat el 1923 a la ciutat de Parral, Chihuahua. Tot i els excessos violents que va cometre, ja que es va rebellar contra la injustcia social, encara s recordat com un heroi popular.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47644" title="Tub de raigs catdics" nonfiltered="3496" processed="3474" dbindex="18824">

El tub de raigs catdics (CRT o Cathode Ray Tube en angls), que fins fa poc era l nic sistema de presentaci d imatges, va ser l element decisiu en la histria de la televisi. Aquest tub, realment s una vlvula en la que l ltim node es recobreix d un element capa d emetre llum quan incideix sobre ell un feix d electrons. Per poder controlar la intensitat del punt de la imatge, es colloquen uns terminals de porta amb els que es controla la intensitat del feix. Es colloquen en el cam dels electrons uns terminals que fan un efecte de lent electrnica que permeten fer incidir tots els electrons del feix en un punt estret sobre la pantalla. Exteriorment es colloquen unes bobines amb les que es controla un camp magntic que desplaa el feix d electrons per tota la pantalla, illuminant-la en tots els seus punts. Controlant adequadament la intensitat del feix en cada moment, es genera una imatge a la pantalla.


Orgens.
El tub de raigs catdics va ser inventat a Alemanya per en Karl Ferdinand Braun i va estar disponible a altres experimentadors que van seguir investigant (com en Philo Farnsworth) fins a aconseguir un sistema que s ha mantingut viu en els televisors , oscilloscopis i pantalles d ordinador, fins a principis dels anys 2000, ssent substitut progressivament per les pantalles de Plasma, LCD i DLP, entre altres tecnologies.

La primera versi del tub catdic va ser un diode de ctode fred, en realitat una modificaci del tub de Crookes amb una capa de fsfor sobre el frontal. A aquest tub se l anomena en algunes ocasions com a tub de Brawn. La primera versi que va utilitzar un tub calent va ser desenvolupada per en J. B. Johnson i en H. W. Weinhart de la societat Western Electric. Aquest producte va ser comercialitzat per primera vegada l any 1922.

Funcionament.


Els raigs catdics sn fluxos d electrons a alta velocitat procedents del ctode del tub.

El feix d electrons s accelera i s enfoca fins que impacta sobre un revestiment de fsfor. L energia que contenen els electrons augmenta el nivell dels electrons del fsfor. Quan els electrons tornen al seu estat inicial, emeten energia en forma de llum.

La brillantor depn de:
La naturalesa del fsfor;
La tensi usada per accelerar el feix d electrons;
El corrent del feix;
La duraci de la excitaci;

El feix d electrons es genera mitjanant un can d electrons, un conjunt d electrons que es troben al coll del tub. Al escalfar-se el ctode es produeix un despreniment d electrons per una emissi termoinica. L escalfament del ctode s aconsegueix sometent el filament a una tensi de 6.3 V.

En un tub catdic, els electrons sn concentrats, ja sigui magnticament per una bobina o electroestticament per una reixa fina per obtenir una raig igual de fi. La densitat del raig pot ser finalment controlat per una reixa com s el cas dels tubs de TV. Aquest raig s desviat, ja sigui magnticament per bobines (com els tubs de TV), ja sigui electroestticament per elctrodes de desviacions (en la major part dels oscilloscopis). A continuaci, aquest raig arriba a un node cobert d un material fosforescent, sovint a base de terres estranyes (barreja  d xids y hidrxids). Quan els electrons, desprs de desplaar-se a travs del buit, impacten sobre la superfcie, s emet llum. 

A causa del revestiment fosforescent, al impactar els electrons tan sols s emet llum durant un curt perode de temps, i per tant, s necessari que el feix d electrons generat pel tub de raigs catdics escombri la pantalla moltes vegades per segon, per aix poder percebre una sensaci de continutat de la imatge en el temps.

Parts dels CRT.
El CRT es divideix en tres parts: Tub, Campana i Pantalla

Coll.
Al coll trobem com a primer component el filament, responsable d escalfar el ctode que s el segon component. Desprs d aquest es localitza la grilla de control (G1), la grilla de pantalla (G2), i finalment la de control (G3), comunament anomenada focus. Totes aquestes tenen la funci especfica d accelerar el feix d electrons perqu arribi a impactar a la superfcie del fsfor amb la qual es produeix la illuminaci del punt a la pantalla del CRT.

Campana.
Dins de la campana es troba l node, el qual atrau els electrons generats en el ctode i els fa xocar a gran velocitat contra la pantalla que es troba recoberta de fsfor, la qual en ser colpejada pel electrons genera una llum brillant, la mateixa que formar les imatges.
Per fora de la zona de la campana est recoberta d'una pintura negra anomenada ACUADAC, que s la massa del CRT, i d aquesta manera es forma un capacitador entre la massa i la part interna del tub. El vidre actua com a dielctic.

Entre el coll i la campana, en el costat exterior es troben les bobines de deflexi (yugo). Aquestes tenen la funci de desviar els electrons produint un escaneig en tota la superfcie de la pantalla.

Pantalla.

A la pantalla es localitza la mscara d'ombra, la qual s la encarregada d aconseguir que cada can de color (R,G,B) exciti nicament als punt de color que corresponguin. Aquesta pot ser de tipus convencional o de tipus Wega Triniton utilitzades pels televisors Sony.

Finalment es localitzen els fsfors de colors vermell, verd i blau, els quals serviran per formar les imatges en color passant des de negre fins a blanc simplement amb la combinaci dels tres colors primaris.

Mida de la pantalla.
Les pantalles CRT sn les ms pesades i les que ms volum ocupen. Aix s perqu el feix d electrons necessita un determinat espai per poder formar les imatges a la pantalla. A ms, el pes de les CRT, augmenta exponencialment amb la mida de la pantalla car el vidre ha de ser suficientment gruixut  com per suportar la pressi atmosfrica. En comparaci amb les CRT, tant les LCD com les pantalles Plasma ocupen molt menys espai i sn molt ms lleugeres.
A ms, en relaci amb la geometria de la pantalla, s ha de tenir en compte la distorsi de la imatge formada. Les pantalles TFT no distorsionen la imatge a les vores de la pantalla perqu tenen una geometria plana i tots els pxels sn actius. En canvi, en el cas de les pantalles CRT, existeix una distorsi perifrica que s accentua a mesura que el feix d electrons s apropa a les vores. Aquest fet s a causa de que les pantalles CRT tinguin un marge negre al voltant de la imatge. Aix, sumat al radi de corbatura que presenten les CRT, fa que la mesura de la diagonal real (vista per l usuari) sempre sigui menor a la diagonal de la pantalla. Tant a les LCD com a les de Plasma, la diagonal real s igual a la diagonal de la pantalla.

Freqncia de refresc.
En una pantalla CRT la freqncia de refresc vertical s una parmetre molt important ja que es relaciona aquesta freqncia amb la fatiga visual. En aquestes pantalles la imatge s creada nova sempre lnia per lnia, encara que aquesta no hagi canviat, ja que s necessari crear continutat en el temps. La freqncia de refresc s el nombre de vegades que es dibuixa la imatge per segon, s a dir, el nombre de vegades que el feix d electrons escombra per complet la pantalla en un segon.

Si aquesta freqncia no s suficientment elevada, llavors s observa un efecte de parpelleig de la imatge. Encara que el fet que l ull hum sigui capa de detectar el parpelleig, aix no implica necessriament problemes visuals, tot i que molts experts consideren que aquest parpelleig s un dels causants de la fatiga visual,ja que els msculs oculars treballen ms quan no existeix parpelleig.

Per evitar aquest parpelleig, els fabricants de pantalles s han esforat a augmentar la freqncia de refresc de les pantalles. Actualment aquests valors sn entre 72 Hz i 96 Hz. En condicions normals, les freqncies inferiors a 96 Hz no sn suficients per evitar aquesta percepci de parpelleig.

Les TFT tamb necessiten un refresc continu per crear la sensaci de continutat. Tot i aix, aquest refresc no s lnia a lnia com a les CRT, sin que tota la pantalla s actualitza a la vegada com en una projecci de cinema i aix fa que la fatiga visual ocasionada sigui menor que la de les CRT.

Visualitzaci per escombrat.
En el cas de la televisi i dels monitors d ordinador moderns, tot el frontal del tub s obt per escanejar segons un recorregut definitiu, i es crea la imatge fent variar la intensitat del feix d electrons durant el recorregut. El flux en totes les TV modernes s desviat per un camp magntic aplicat sobre el coll del tub creat per unes bobines (normalment dos) i controlades per un circuit electrnic. Aix s anomena escombrat per desviaci magntica.

Visualitzaci vectorial.
En el cas d un oscilloscopi, la intensitat del feix es mant constant,  la imatge s dibuixada pel cam que segueix el feix. Normalment la desviaci horitzontal s proporcional al temps, i la vertical a la amplitud del senyal. Els tubs per a aquest tipus d s sn llargs i estrets, i a ms, la desviaci s assegura per la aplicaci d un camp electroesttic en el tub mitjanant plaques (de desviaci) situades al coll del tub. Aquesta classe de desviaci s ms rpida que una desviaci magntica, ja que en el cas d aquesta ltima la inductncia de la bobina impedeix les variacions rpides del camp magntic ( ja que impedeix la variaci rpida del corrent que crea el camp magntic). 

Visualitzaci vectorial dels ordinadors.
Els primers monitors grfics per a ordinadors utilitzaven tubs de visualitzaci vectorial similars als dels oscilloscopis. Aqu el feix traava lnies entre punts arbitraris, repetint el moviment el ms rpid possible. Aquests monitors es van utilitzar en la major part de pantalles d ordinador des de finals dels anys 70 fins a mitjans dels 80. Aquesta visualitzaci no sofreix aliasing ni pxelament, ja que tan sols poden senyalar els contorns de les formes, i una escassa quantitat de text, preferiblement gran. Aix s aix perqu la velocitat de visualitzaci s inversament proporcional al nombre de vectors que s han de dibuixar, i  omplir  una zona utilitzant molts vectors s impossible, aix com escriure una gran quantitat de text. Alguns monitors vectorials eren capaos de mostrar diversos colors, sovint utilitzant dues o tres capes de fsfor. En aquests monitors, controlant la fora del feix d electrons, es controla la capa assolida, i en conseqncia el color mostrat, que generalment era verd, taronja o vermell.

Altres monitors grfics utilitzaven tubs d emmagatzematge (storage tube). Aquests tubs catdics emmagatzemaven les imatges i no necessitaven refresc peridic.

Monitors en color.

Principi. 

Els monitors en color utilitzen tres matries agrupades en un punt, per la qual cosa el frontal del tub est cobert de punts minsculs. Cada una d aquestes matries produeix un color si s sotmesa a un flux d electrons. Els colors poden ser vermell, verd o blau. Hi ha tres canons d electrons, un per cada color, i cada can sols pot encendre els punts d un color. Hi ha tamb, una mscara abans del frontal per evitar la interferncies entre els diferents canons.

Proteccions.
El vidre utilitzat en el frontal del tub, permet el pas de la llum produda pel fsfor cap a l exterior, per en tots el models moderns bloqueja els Raigs X generats per l impacte del flux d electrons amb una gran energia. Per aix el vidre frontal est ple de plom. Grcies a aix i a altres proteccions internes, els tubs poden satisfer les normes de seguretat, que sn cada vegada ms severes en el que es refereix a temes de radiaci.

Colors mostrats.
Els tubs catdics tenen una intensitat caracterstica en el flux d electrons, intensitat lluminosa que no s lineal, que es denomina gamma. Per les primeres televisions, el gamma de la pantalla era una avantatge, ja que al comprimir el senyal el contrast augmenta (nota: no es parla de compressi numrica, sin de compressi d un senyal, que pot estar definida per una reducci d all que t un baix nivell i un augment del que s ms elevat). Els tubs moderns tenen sempre un gamma  (ms baix), per aquest es pot corregir per obtenir una resposta lineal, permetent veure la imatge amb els seus colors veritables, cosa que s molt important en la impremta entre altres coses.

Electricitat esttica.
Algunes pantalles o TV que utilitzen tubs catdics poden acumular electricitat esttica, inofensiva, sobre el frontal del tub, cosa que implica la acumulaci de pols, que redueix la qualitat de la imatge. s necessria una neteja (amb un drap sec o producte adequat, ja que alguns productes poden danyar la capa anti-reflex, si aquesta existeix).

Altres tecnologies.
Els tubs catdics s estan quedant endarrerits, ja que a poc a poc, les pantalles de plasma i LCD els substitueixen. Aquests nous tipus de pantalles presenten alguns avantatges, com una mida reduda i menor consum. A ms els seus preus es van reduint. Ara els colors mostrats sn com els dels tubs i el temps de resposta s cada vegada menor.
S ha de tenir en compte per, investigacions actuals per reduir la mida dels tubs, cosa que aconseguir una millora substancial en aquesta antiga tecnologia, fent aprimar les pantalles CRT fins a un 30%, i cada vegada ms.

Vegeu Taula comparativa dels dispositius de reproducci.

Aplicacions.
La major part de TV i pantalles d ordinador;
Els oscilloscopis;
Els radars;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47645" title="Dlar canadenc" nonfiltered="3497" processed="3475" dbindex="18825">

El dlar canadenc (en angls Canadian dollar, en francs dollar canadien; en l's habitual, simplement dollar) s la unitat monetria oficial del Canad. Se subdivideix en 100 cents. El codi ISO 4217 s CAD. El dlar ha estat en vigor durant gran part de la histria del Canad.

 Histria .
El Canad va decidir usar el dlar en lloc de la lliura esterlina britnica a causa de la difusi de l'anomenat dlar espanyol o peso a l'Amrica del Nord durant el segle XVIII i comenament del XIX, i a causa de la generalitzaci del dlar dels Estats Units. La regi que correspon a l'actual Quebec, en particular, va afavorir l's del dlar (el Banc de Mont-real va emetre bitllets en dlars el 1817), mentre que les colnies atlntiques, que tenien uns lligams ms forts amb la Gran Bretanya, no n'eren tan partidaris. La provncie del Canad (o Canada-Uni) va declarar que tots els comptes es farien en dlars l'1 de gener del 1858, i va ordenar l'emissi dels primers dlars canadencs oficials el mateix any. Les colnies, que al cap de poc temps s'unirien en la Confederaci Canadenca, van adoptar progressivament un sistema decimal els anys segents.

Finalment, el govern va aprovar la Uniform Currency Act (llei d'unificaci monetria) l'abril del 1871, que substitua les monedes de les diverses provncies per un dlar canadenc com a totes. El patr or fou abolit definitivament el 10 d'abril del 1933.

 La moneda canadenca .


Els canadencs usen monedes i bitllets amb una denominaci similar a les dels Estats Units. De fet, histricament, les mides de les monedes inferiors a 50 cents sn idntiques a les nord-americanes, a causa del fet que tots dos pasos usaven el dlar espanyol com a base. 

Les monedes canadenques (d'1, 5, 10, 25 i 50 cents i 1 i 2 dlars) sn emeses per la Reial Casa de la Moneda Canadenca (Royal Canadian Mint, Monnaie Royale Canadienne) i s'encunyen a Winnipeg. Els bitllets (de 5, 10, 20, 50, 100 i 1.000 dlars) els emet el Banc del Canad (Bank of Canada, Banque du Canada) i es produeixen a Ottawa. Tant les monedes com els bitllets porten les inscripcions en les dues llenges oficials del Canad: l'angls i el francs. 

Les monedes d'1$ colloquialment s'anomenen loonies, del nom angls (common loon) de la calbria grossa (un ocell aqutic de nom cientfic Gavia immer) que hi figura, i aquest nom s'usa sovint per referir-se tamb a la unitat monetria en general; en francs en diuen dollar huard amb el mateix sentit, o tradicionalment piastre. Les monedes de 2$, on hi figura un s polar, per analogia s'anomenen twonies (o toonies).

Dlar del voyageur.

El dlar amb la figura del voyageur (en francs, viatjant) s'ha convertit en un dels smbols del Canad. Un voyaguer era un aventurer pioner que viatjava amb canoa des de Mont-real cap a l'interior del pas per comprar pells als indis.

Entre 1935 i 1986 es van encunyar dlars de curs legal amb la figura emblemtica del voyageur dissenyada per Emanuel Hahn. El motiu central s un voyageur i un amerindi a bord d'una canoa canadenca. A l'esquerra, sota la canoa, es troben les sigles EH del dissenyador. En un del paquets que porten a la canoa estan inscrites les sigles HB de Hudson's Bay. La Companyia de la Badia de Hudson va tenir un paper important en el desenvolupament del pas. Al darrera, una illa amb arbres evoca la riquesa natural del Canad. Les lnies de l'aurora polar recorden la immensitat del territori que es projecta ms enll del cercle polar rtic.


Els elements que el composen recorden la histria del pas, evoquen les primeres imatges dels pioners i representen la base del comer i l's de les pells com a moneda d'intercanvi.

El motiu va ser lleugerament modificat al llarg dels anys per ha restat essencialment el mateix. La variaci ms polmica es va produir el 1953 en l'anvers de la moneda. Es va dissenyar una nova efgie de la reina Elisabet II, per el relleu era massa pronunciat i no van sortir els plecs del vestit. La sensaci de l'espatlla nua es va considerar inadequat i es va modificar el mateix any.

El 1966 es va encunyar l'ltim voyageur de plata, que eren de 2a llei 800. Entre 1968 i 1986 es van emetre els dlars de nquel, excepte una versi en qualitat flor d'encuny del 1972. El 1987, quan el Canad va decidir canviar els bitllets d'un dlar per monedes, els encunys es van perdre. Es van enviar d'Ottawa a Winnipeg per iniciar la producci, per no van arribar. La Casa de la Moneda els va substituir per un disseny alternatiu amb una calbria que s'ha acabat popularitzant.

El 2003, amb motiu del 50. aniversari de la coronaci de la reina, es va emetre una edici especial amb la reproducci del voyageur del 1963 de plata pura de llei 999,9.

 Taxes de canvi .
 1 EUR = 1,42 CAD (octubre del 2005);
 1 USD = 1,17 CAD (octubre del 2005);
 1 GBP = 2,07 CAD (octubre del 2005);

 Vegeu tamb .
 Dlar;

 Enllaos externs .

   Banc del Canad  bitllets ;
   Reial Casa de la Moneda Canadenca ;
  Collecci de dlars de plata;



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47649" title="Raigs catdics" nonfiltered="3498" processed="3476" dbindex="18826">
Els raigs catdics, descoberts per Hittorf el 1869, sn un feix d'electrons ems per un ctode i accelerat per un camp elctric. Sn desviats pels camps elctrics i magntics i exciten la fosforescncia de certs cossos. Aquestes propietats sn utilitzades en els tubs d'oscilloscopi i en els tubs de televisi.

 Histria .

A mitjans del segle XIX ja se sabia que el corrent podia passar per medis considerats allants si el potencial era prou elevat. Per explorar aquesta idea, es treballava amb els anomenats tubs (1855) de Heinrich Geissler (1814-79), bufador de vidre alemany. Aquests tubs s'emplenaven primerament amb un gas i llavors es feia el buit amb una bomba pneumtica; A mesura que es baixava la pressi, el pas del corrent s'afavoria. Ja a uns 5 mmHg s'observava un pas de corrent continu i una lluminositat que emanava del mateix interior del tub. El color de la llum depenia del gas que s'hi havia introdut prviament (aire-vermell, arg-blau, ne-taronja).

Aquests tubs sn coneguts actualment amb el nom de tubs de ne. A travs de diversos experiments, es va veure que la lluminositat era un raig (una mena de radiaci lluminosa) que sorgia del ctode i que es propagava en lnia recta. Aix doncs, el fsic alemany Eugen Goldstein (1850-1930) els denomin el 1876 raigs catdics.

Pgines relacionades.
Tub de raigs catdics;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47653" title="Ovari" nonfiltered="3499" processed="3477" dbindex="18828">
Per a les plantes vegeu: Ovari (botnica);

L'ovari s la part interna dels organismes femenins tant en animals com en els vegetals que produeixen flors.

L'ovari en els mamfers.
Sn part del sistema reproductiu femen. Habitualment una femella disposa de dos ovaris els quals tenen com a funcions principals les de produir vuls i secretar hormones.

Cada ovari desenvolupa un nombre d'vuls immadurs associats amb grups d'altres cellules anomenades follicles.

Actualment es posa en qesti la idea que es tenia abans sobre que l'organisme femen ja disposava des del moment del naixement de tots els vuls immadurs que es desenvoluparien durant tota la vida. En experiments de laboratori s'ha vist que els ratolins femella produeixen nous vuls al llarg de la seva vida. Malgrat tot no es t evidncia que aix s'esdevingui en humans.

En arribar els animals a l'edat reproductiva els vuls maduren i sn alliberats de l'ovari en el procs anomenat d'ovulaci i aix permeten la fertilitzaci per l'esperma mascul.

L'vul fertilitzat esdev un zigot i posteriorment l'embri. 
 
Els ovaris tamb produeixen hormones esteroides i peptdiques les ms importants sn estrgens i progesterones que mantenen el cicle menstrual. 

En els humans, l'vul que surt de l'ovari ha de travessar un estret espai abans d'entrar a les trompes de Fallopi i moure's gradualment cap l'ter, si est fertilitzat pot continuar el procs de l'embars.

Si l'ovul no pot ser alliberat de l'ovari s pot produir un quist d'ovari els quals si sn petits sn comuns per si sn grans poden ser malaltissos.





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47654" title="Bartomeu Robert i Yarzbal" nonfiltered="3500" processed="3478" dbindex="18829">

Bartomeu Robert i Yarzbal (Tampico, Mxic, 20 d'octubre de 1842 - Barcelona, 10 d'abril de 1902), popularment conegut com a Dr. Robert, fou un metge i poltic catal.

El seu pare era fill de Campeche (Mxic) -descendent de sitgetans- i la mare era de Pasaia (Guipscoa) i tots dos havien anat a viure al pas americ.

El 1863 es llicenci en Medicina a Barcelona. El 1869 fou metge titular de l'Hospital de la Santa Creu i el 1875 guany la ctedra de Patologia Interna a la Facultat de Barcelona. Presid l'Acadmia i el Laboratori de Cincies Mdiques i intervingu en el trasllat de la Facultat de Medicina i de l'Hospital de Sant Pau. 

El 14 de mar de 1899 s designat pel govern, oficialment en nom del rei,  batlle de la ciutat de Barcelona, crrec amb el que depur el cens electoral, contra les prctiques del caciquisme, i encapal el Tancament de Caixes, nom amb el que es conegu la protesta dels botiguers contra la llei del Gabinet de Silvela i del seu ministre d'Hisenda, Raimundo Fernndez Villaverde.

Presid la Lliga Regionalista des de la seva formaci el 1901 i fou elegit diputat a Corts Generals en les eleccions parlamentries d'aquell mateix any dins de la candidatura coneguda com la dels "quatre presidents".

 Honors .
Monument a la plaa Tetuan de Barcelona;
Bust a la Casa de la Convalescncia, de Barcelona;
Monument a Sitges.

 Enllaos externs .
Escultures dedicades a metges a Barcelona;
Tesi doctoral que estudia la biografia del metge i dirigent catalanista Bartomeu Robert Yarzbal;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47655" title="Tancament de Caixes" nonfiltered="3501" processed="3479" dbindex="18830">
El Tancament de Caixes, Barcelona 1899 fou una protesta dels botiguers i industrials contra la llei del Gabinet de Silvela i del seu ministre d'Hisenda, Raimundo Fernndez Villaverde. Consist a donar de baixa els establiments comercials i indstries per tal de deixar de pagar la contribuci sense que aix fos illegal. La protesta fou encapalada pel Dr. Bartomeu Robert i Yarzbal, batlle de la ciutat de Barcelona i s'inici el 20 d'octubre de 1899.

El Tancament de Caixes va ser una conseqncia de la crisi colonial de 1898, que va portar el govern espanyol a imposar uns pressupostos restrictius acompanyats d'una puja d'impostos per a compensar el dficit. La protesta fou sobretot contra l'impost d'Utilitats del capital i del treball i el de cdules personals, amb uns tipus ms alts a Barcelona que a Madrid.

La Junta de la Lliga de Defensa Industrial i Comercial va realitzar la convocatria de la protesta. Es constitu una Junta Sindical Permanent, elegida per la representaci de ms de cinquanta gremis de Barcelona. La protesta s'escamp per Sabadell, Matar, Manresa i Vilafranca i alguns comerciants foren tancats a la pres per no haver pagat les contribucions.


Conseqncies

Dimissi de l'alcalde de Barcelona, Dr. Bartomeu Robert (1842-1902)

Dimissi dels ministres del Govern Espanyol, Manuel Duran i Bas (1823-1907) i Camilo Garca de Polavieja y del Castillo. 

 Enllaos externs .

Web amb propostes actuals assimilades al Tancament de Caixes;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47659" title="Jos Montilla i Aguilera" nonfiltered="3502" processed="3480" dbindex="18831">




Jos Montilla Aguilera (Iznjar, Crdova, 15 de gener de 1955) s un poltic catal. Actual president de la Generalitat de Catalunya, ha estat alcalde de Cornell de Llobregat, president de la Diputaci de Barcelona i ministre d'Indstria, Turisme i Comer del Govern Espanyol.

Viu a Catalunya des de 1971, quan la seva famlia es va establir a Sant Joan Desp. Est casat amb Anna Hernndez Bonancia, regidora de l'ajuntament de Sant Just Desvern i t cinc fills.
D'en que va arribar a Catalunya, i encara sota el franquisme, va militar a organitzacions d'esquerres i s'incorpor al Partit dels Socialistes de Catalunya l'any 1978, dins el qual ocupa el crrec de primer secretari des del 18 de juny de 2000. Ostenta tamb una de les Secretaries Executives de la Comissi Executiva Federal del Partit Socialista Obrer Espanyol.

 Diputaci de Barcelona (1983-2004) .
Diputat de la Diputaci de Barcelona pel Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) a les eleccions de 1983, pel districte electoral de l'Hospitalet de Llobregat, renov el crrec en les eleccions de 1987, 1991, 1995, 1999, i 2003. 

Dins de la Diputaci, va ostentar la presidencia de la Comissi Informativa d'Obres Pbliques i de la de Medi Ambient, i arrib a vicepresident segon en 1987, vicepresident primer des de juliol de 1999 i president des de juny del 2003, quan succe a Manel Royes i Vila.

Ocup aquest crrec fins al mar del 2004, data en qu va ser nomenat ministre d'Indstria, Turisme i Comer del govern espanyol.

En representaci de la Diputaci, form part del COOB'92, del Patronat de la Muntanya del Montseny, de la Junta del Consorci de Tractament de Residus Slids Urbans, del Consorci de Tnels del Tibidabo i de la Comissi Executiva de la Diputaci de Barcelona.

 Alcalde de Cornell (1985-2004) .
El 1979 es present per primera vegada a unes eleccions dins la candidatura del PSC a l'Ajuntament de Sant Joan Desp, d'on va ser tinent alcalde d'Economia i Hisenda.

El 1983 encapal la llista de Cornell de Llobregat. Guanya les eleccions, forma govern en coalici amb el PSUC i s nomenat alcalde el 1985. Des de les eleccions de 1979 fins les de 2003 ha estat reelegit per majoria absoluta. 

A l'abril de 2004, en ser nomenat ministre del govern espanyol, s substitut per Antonio Balmn i Arvalo a l'alcaldia.

 Ministre d'Indstria, Turisme i Comer (2004-2006) .
Amb la victria del PSOE a les eleccions generals de mar de 2004 s nomenat ministre d'Indstria, Turisme i Comer del govern de Rodriguez Zapatero.

Entre els fets destacats, alguns d'ells polmics, trobem la posada en marxa de la TDT; l'aprovaci de la nova llei d'horaris comercials, discutida per la invasi de competncies autonmiques; el trasllat de la Comissi Nacional del Mercat de les Telecomunicacions a Barcelona; l'aprovaci del domini ".cat" que havia estat llargament reivindicat.

El seu mandat coincideix amb una convulsi del sector energtic que comena amb una OPA de Gas Natural sobre Endesa, rebutjada pel president d'aquesta entitat i rpidament polititzada. L'aparici de l'empresa alemanya E-ON amb una nova OPA sobre Endesa genera una guerra empresarial que comporta alguna regulaci del govern espanyol i la intervenci de la Uni Europea. En mig d'aquests episodis, algunes de les principals constructores espanyoles comencen a invertir en el sector energtic, cosa que s'interpreta com un preludi del fi de la bombolla inmobiliria.

Jos Montilla deixa el seu crrec sense veure acabat aquest episodi. El substitueix Joan Clos, anteriorment alcalde de Barcelona.

 President de la Generalitat de Catalunya (des del 2006) .


L'executiva del PSC el va proposar com a candidat del partit a la presidncia de la Generalitat, un cop Pasqual Maragall renunci a la reelecci el 21 de juny de 2006.
 
A les eleccions al Parlament de Catalunya celebrades l'1 de novembre de 2006, cap partit poltic no va obtenir majoria absoluta, fet que va causar que els partits haguessin de pactar els suports necessaris. En aquestes eleccions va ser CIU el partit que va obtenir ms escons i vots. Amb tot, el PSC va arribar a un acord amb ERC i ICV-EUiA i conform una majoria suficient per a formar govern. 

El 28 de novembre pren possessi com a 128 President de la Generalitat de Catalunya desprs d'haver estat elegit en la sessi del Parlament de Catalunya del 24 de novembre de 2006 amb el suport de 70 diputats a favor, 65 en contra i cap abstenci.

L'endem constitueix el govern de la VIII legislatura del perode democrtic.

 Estudis .
Va estudiar Formaci Professional de correspondncia mercantil. Ms tard, va comenar el primer any de Dret i, desprs, dos de Cincies Econmiques, per va abandonar els estudis universitaris, segons ha manifestat ell mateix posteriorment, perqu no podia compaginar-los amb la feina.

Referncies.

 Enllaos externs .

Presidents de la Diputaci de Barcelona;
Pgina de candidat a president de la Generalitat de Catalunya (ara convertida en pgina de president);
Plataforma de suport a la candidatura a la presidncia de la Generalitat de Catalunya;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47661" title="Manel Royes i Vila" nonfiltered="3503" processed="3481" dbindex="18832">
Manel Royes i Vila (Terrassa, 24 de maig del 1940), poltic catal del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), va ser l'alcalde de Terrassa des de les primeres eleccions municipals desprs de la dictadura franquista (1979) fins al 5 d'abril del 2002, en qu fou substitut per Pere Navarro, tamb del PSC. Diputat a la Diputaci de Barcelona a les eleccions de 1987, pel Districte Electoral de Terrassa, va renovar el crrec en les eleccions de 1991, 1995 i 1999.  

Fou elegit president de la Diputaci de Barcelona en el ple de constituci del 30 de juliol de 1987, crrec que ostent fins al juny de 2003, data de renovaci de la Corporaci. El seu mandat es caracteritz per la vocaci municipalista amb atenci als alcaldes i regidors dels municipis de la provncia. 

Pos en funcionament la nova Rdio COM Catalunya Ona Mitjana.

Fou president de la Diputaci de Barcelona des de 1987 fins al 2003, on va succeir Antoni Dalmau i Ribalta, i fou succet per Jos Montilla Aguilera.







 Enllaos externs .
Presidents de la Diputaci de Barcelona;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47662" title="Antoni Dalmau i Ribalta" nonfiltered="3504" processed="3482" dbindex="18833">
Antoni Dalmau i Ribalta, poltic catal, fou elegit diputat de la Diputaci de Barcelona a les eleccions de 1979 pel partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) pel Districte Electoral de Barcelona, i renov el crrec en les eleccions de 1983.

En la seva etapa com a diputat fou president de la Comissi d'Ensenyament i va formar part de les comissions de Govern, Cooperaci i Incendis, Cultura, Esports i Turisme, i del Patronat de la Muntanya de Montserrat. 

Fou President de la Diputaci de Barcelona, des de 1982 fins al 1987, succet per Manel Royes i Vila.







 Enllaos externs .
Presidents de la Diputaci de Barcelona;
Web d'Antoni Dalmau i Ribalta;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47668" title="Michael Schumacher" nonfiltered="3505" processed="3483" dbindex="18834">

Michael Schumacher (IPA / ) s un pilot alemany nascut a Hurth-Hermulheim el 3 de gener de 1969 que s'ha proclamat set cops campi mundial de la Frmula 1. L'alemany va retirar-se de la categoria al final de la temporada 2006. 

Conegut com el Kaiser ha estat el primer campi de nacionalitat alemanya aconseguint aix popularitzar l'esport al seu pas.. Schumacher quan estava en actiu ingressava uns 100 milions de dlars per any i va ser identificat per la revista Eurobusiness com l'esportista ms ric del mn tot i que aquesta dada contrasta amb la revista Forbes que no el va incloure en la seva llista de bilionaris. 

Malgrat la controvrsia aixecada per algunes actuacions en pista, ha estat un dels pilots ms populars de la categoria, poc abans de la seva retirada va ser votat com el pilot ms popular de la Frmula 1 en una enquesta feta per la FIA als aficionats de la categoria. 

Esportivament, desprs del seu debut amb Jordan, va fitxar per Benetton on va guanyar els seus primers campionats del mn els anys 1994 i 1995. L'any 1996 Schumacher va fitxar per l'escuderia Ferrari, una decisi sorprenent tenint en compte que els italians no havien aconseguit guanyar el campionat des del 1979. Desprs d'una transformaci total de l'equip que va requerir de tres temporades, varen arribar els xits. Del 2000 al 2004 l'alemany va guanyar 5 campionats consecutius amb la Scuderia en el que s'anomena com la seva era daurada. De fet, Jackie Stewart, triple campi del mn, creu que la transformaci de la Scuderia Ferrari amb l'arribada de Schumacher ha estat el ms notable de la seva carrera esportiva.. En el moment de la seva retirada  Michael Schumacher possea gaireb tots els rcords de la Frmula 1, incloent els de campionats del mn, victries, pole positions i voltes rpides.

La seva carrera com a pilot, per, no va ser lliure de polmica. La controvrsia ms gran va ser generada per la desqualificaci del pilot alemany en el campionat del 1997 degut a un accident amb Jacques Villeneuve al Circuit de Jerez en l'ltima cursa de la temporada.

Fora de la pista Schumacher s un home entregat a la seva famlia i t com a hobby el futbol.Nomenat ambaixador de la UNESCO i portaveu de la FIA per a la seguretat vial, Schumacher tamb s'ha involucrat en d'altres tasques durant la seva carrera i aix, per exemple, durant en els ltims 4 anys de la seva carrera ha donat uns 50 milions de dlars a tasques humanitries. 

En l'actualitat Schumacher continua vinculat a la Scuderia Ferrari com a assistent al servei del seu CEO Jean Todt. 

El 5 de setembre de 2007 fou guardonat amb el Premi Prncep d'Astries dels Esports per la seva carrera esportiva.

Biografia.

Els inicis.
Va pujar per primera vegada a un kart a l'edat de quatre anys.Posteriorment va arribar a la Formula 1 de la m de l'equip Jordan a la meitat de la temporada 1991. Aquell any noms va participar en dues curses: a Spa-Francorchamps i a Monza, curses en les que va destacar per la seva velocitat. L'any segent (1992) va ser fitxat per l'equip Benetton. All el seu mnager va ser Flavio Briatore i en aquell mateix any va guanyar el seu primer GP, va ser al seu circuit preferit, al GP de Blgica que es corre a Spa-Francorchamps.


Els primers ttols.
1994: Aquest any passar a la histria de la Formula 1 pel GP de San Marino. Una cursa que va guanyar Schumacher en una de les seves victries ms amargues ja que aquell cap de setmana van perdre la vida dos pilots: Roland Ratzemberger als entrenaments de dissabte i el gran Ayrton Senna durant les primeres voltes del GP a la corba del Tamburello. El campionat de pilots de 1994 finalment va ser per a Schumacher. L'alemany va aconseguir el ttol malgrat no poder disputar dues curses a causa d'una polmica sanci que li va imposar la FIA per fer un avanament durant la volta de formaci d'un GP. A ms d'altres equips punters van denunciar a l'equip de Schumacher, Benetton, per simular un sistema de control de tracci tot i que finalment la FIA va afirmar oficialment que aquestes acusacions eren falses.

1995: Schumacher s'imposa cmodament al campionat de pilots davant de Damon Hill en un campionat on la emoci la van posar els diversos incidents de cursa entre Michael i Damon.

Construcci d'un equip guanyador.
1996: Aquest any es produeix un punt d'inflexi a la carrera de Schumacher ja que desprs de trencar relacions amb Flavio Briatore, va decidir fitxar per l'equip Ferrari de la m del seu nou representant Willi Weber. Fins la seva retirada el 2006, Michael va pilotar Ferrari, i s en aquest equip on va escriure els seus majors triomfs.

Durant el primer any a la 'Scuderia' l'alemany va treure partit d'un cotxe limitat tcnicament finalitzant 3er al campionat de pilots darrere dels pilots de l'equip Williams. Va guanyar el GP de Catalunya de 1996 en una de les seves victries ms destacades i tamb als de Spa-Francorchamps i Monza.

1997: Tot i disposar de nou d'un paquet inferior Schumacher va aconseguir allargar la lluita pel campionat fins a l'ltima cursa. Abans d'aquesta cursa l'alemany liderava el campionat per per un marge molt estret. Durant el transcurs del ltim GP Jacques Villeneuve va intentar avanar a Michael i aquest li va tancar la porta en una maniobra polmica i, tot i que alguns observadors ho van considerar un incident de cursa, la FIA va decidir sancionar a Schumacher desqualificant-lo del campionat de pilots per en canvi va conservar tots els seus resultats de cara als rcords oficials.



La mala sort l'aparta del ttol.
1998: Schumacher va guanyar 6 curses durant l'any, la ms destacable a Hongria. Malgrat la inferioritat del vehicle i un incident amb David Coulthard, en qu l'escocs va xocar amb Michael quan l'alemany estava doblant-lo al circuit de Spa-Francorchamps, es va arribar a l'ltim GP amb el campionat obert. Desprs d'aconseguir la 'pole' l'alemany va calar el cotxe fet que el va obligar a sortir en la ltima posici. Quan Michael estava retallant les distncies amb Mika Hkinnen es van punxar dos dels seus pneumtics Bridgestone, fent que abandones la cursa i deixant el mundial a les mans del pilot finlands.

1999: Finalment Ferrari disposava d'un cotxe superior i quan tot indicava que el pilot alemany tindria el seu tercer mundial a la butxaca Michael va patir un accident al GP de la Gran Bretanya i es va trencar la cama. Tot i la rpida recuperaci, noms va estar 6 curses de baixa, aquest accident el va apartar fins les 3 ltimes curses, quan va tornar com a escuder de luxe d'Eddie Irvine i tot i que Eddie no va aconseguir el ttol de pilots l'equip s va aconseguir guanyar el Mundial de Constructors.

Era daurada.

Durant aquests anys l'alemany supera els rcords de campionats de pilots consecutius i de campionats d'un pilot en un mateix equip establint-los en 5.
2000: Desprs d'un disputat mundial amb Mika Hkinnen arriba un dels millors moments esportius de Schumacher. s a la penltima cursa del mundial, el GP del Jap, all desprs de guanyar la cursa es va convertir en campi del mn causant l'apoteosi entre els tifosi. Aquesta disbauxa es produeix perqu aquell campionat va suposar el fi a 21 anys des de l'ltim ttol guanyat per l'Escuderia l'any 1979 a mans de Jody Scheckter. 

2001: Michael Schumacher es va imposar a un Mika Hkinnen que es va mostrar poc competitiu. Desprs d'aquesta derrota el pilot finlands va abandonar la disciplina en una temporada marcada pels incidents entre Michael i Juan Pablo Montoya. En aquesta temporada l'alemany va superar el rcord de victries en GP d'Alain Prost.

2002: Michael va dominar el campionat de pilots de forma contundent, guanyant 11 de les 17 curses que el composaven, en un dels campionats amb menys histria de la Formula 1 on els seus principals rivals varen ser Juan Pablo Montoya i David Coulthard. Un dels moments foscos de la temporada fou al GP d'Hongria quan el seu equip va ordenar frenar al seu company Rubens Barrichello per a que l'alemany pogus augmentar el seu lideratge al Campionat de pilots. La inquietud del pblic davant d'aquell final de cursa provocaria que la FIA prohibs de forma contundent les ordres d'equip a partir d'aquell Gran Premi. Finalment, al GP d'Indianapolis del mateix any i ja amb el campionat decidit, Michael va cedir la victria al seu company Rubens al deixar-se avanar tamb en l'ltima volta.

2003: De nou Schumacher aconsegueix el campionat en un campionat obert fins l'ltima cursa. Amb aquesta victria  l'alemany s'adjudica el 6 campionat de pilots i supera el record establert per Juan Manuel Fangio a la dcada dels 50. Els seus mxims rivals per aconseguir aquest campionat van ser Juan Pablo Montoya i Kimi Rikknen en un campionat on Michael va guanyar 6 curses.

2004: El kaiser va guanyar 12 de les 13 primeres curses del campionat donant aix un cop gaireb definitiu. Finalment va aconseguir el campionat al circuit de Spa-Francorchamps, all on va debutar l'any 1991. Va acabar la temporada amb 148 punts (que suposava el rcord de la categoria) i va superar tamb la seva marca de victries en una sola temporada al aconseguir-ne tretze.



Sense armes. 
2005: La Scuderia Ferrari,amb pneumtics Bridgestone, va disposar d'un vehicle molt poc competitiu l'any 2005. Un canvi de reglamentaci de la FIA va requerir que els pneumtics no poguessin ser canviats durant tota la cursa i Bridgestone no va ser capa d'adaptar-se correctament a la petici. Abans de la meitat de la temporada l'alemany va declarar en una entrevista: "s difcil estar en la lluita si no disposes de les mateixes armes".
Tot i aix Michael va ser capa de defensar la tercera plaa en el campionat, d'imposar-se a Fernando Alonso al GP de San Marino, d'aconseguir la victria al polmic GP d'Indianapolis de 2005 i d'aconseguir la pole d'Hongria amb un vehicle a priori molt inferior. El punt on va quedar ms clara la inferioritat de Ferrari va ser al GP d'Hongria quan Fernando Alonso va aconseguir doblar l'heptacampi alemany.

ltim any en actiu.
2006: Ferrari i Schumacher ressorgeixen de la seva crisi amb un nou vehicle i el redisseny dels pneumtics Bridgestone. L'equip tot i mostrar-se inferior a Renault en els primers dos teros de la temporada aquest cop s que podia ser guanyador i de fet durant l'ltim ter es el vehicle es va mostrar dominant. El canvi de Ferrari es va evidenciar ja en la primera cursa, a Bahrain, on l'alemany va establir la pole superant aix el record d'Ayrton Senna. A Frana va establir un altre rcord al guanyar el GP de Magny-Cours convertint-se en l'nic pilot que ha guanyat 8 cops un mateix GP. Tot i aix Schumacher, ja amb 37 anys, durant la temporada va perdre alguns punts valuosos especialment al GP de Hongria on va mostrar-se massa ambicis.   

Un altre dels moments importants de la temporada va arribar al GP de Monza ja que el dia 10 de setembre desprs de guanyar la que seria la seva ltima victria, l'alemany va anunciar que es retiraria al final de la temporada desprs de ms de 15 anys en actiu.

Desprs de prendre la decisi, els problemes mecnics van allunyar al Kiser del campionat. A Suzuka l'alemany estava dominant amb fermesa i quan era a punt d'aconseguir el liderat slid en el campionat, el motor del seu Ferrari va fallar desprs de ms de 3 anys sense fer-ho. Malgrat que aquest abandonament suposava el final de les opcions al ttol del kiser, aquest va animar un per un a tots els membres de l'equip de mecnics en un dels moments emotius de la temporada. En les seves declaracions desprs de la cursa l'alemany va confirmar que el seu objectiu noms seria la victria al GP de Brasil per tal d'ajudar a l'equip a guanyar el ttol de constructors.
Per tampoc va ser aix, repetint-se els problemes mecnics tamb a Interlagos. El dissabte, a la qualificaci, un error de bombeig al motor del seu Ferrari el deixava relegat a la desena posici. Desprs, a la cursa, tot i arribar a situar-se quart en unes poques voltes, la mala sort va tornar a aparixer quan la punxada d'un dels seus pneumtics el va relegar a la 19a. i ltima posici. Des d'all, amb Felipe Massa a punt de doblar-lo i a ms d'un minut del liderat, l'alemany va remuntar a un ritme frentic fins arribar a la quarta posici realitzant fins a 12 avanaments en una cursa destacable.

Aix doncs Michael Schumacher va posar fi a la seva carrera com a pilot tancant el que molts consideraren una era en la categoria. 

En l'actualitat.
Desprs de la retirada com a pilot i d'un llarg descans hivernal, Michael Schumacher continua vinculat a l'Scuderia Ferrari (2007) com a coassesor tcnic de les proves que realitzen els pilots oficials: Felipe Massa i Kimi Rikknen. Tamb est assistint a alguns Grans Premis dels que s'estan disputant a Europa, com per exemple, al GP de Catalunya i al GP de Mnaco.

En la seva presncia al Circuit de Catalunya l'alemany ha afirmat que "Fa pocs mesos que em vaig retirar i estic b aix, per el que pugui passar en el futur, no ho s", desmentint aix els rumors que el situaven com a substitut de Jean Todt al capdavant de l'escuderia en un futur.

Historial a la Formula 1.
() (Les curses en negreta indiquen pole)



(1) Michael Schumacher va crrer la seva primera cursa a la Frmula 1 per a l'escuderia Jordan. A partir del segent GP, aix s el d'Itlia, va crrer per a l'escuderia Benetton.

Rcords a la Formula 1.


 

Michael Schumacher ha establert els segents records de la Frmula 1


* Record compartit amb algn altre plot

Altres dades:
Temporades a la F1: 16;
Grans premis disputats: 250;
Terceres posicions: 20;
Mitjana de punts aconseguits per gran premi: 5,49 ;
Voltes donades: 13,909;
Voltes com a lder de cursa:  5,108;
Total de kilmetres realitzats: 66163 ;
Grans premis abans de la primera victria: 15;
Abandonaments: 53;

 Altres xits abans de la Formula 1.

1991 : 
9 Campionat Mundial de Prototips esportius (1 victoria);

1990 : 
5 Campionat Mundial de Prototips esportius (1 victoria) ;
Guanyador del Camppionat de Formula 3 Alemanya;
Guanyador del GP de Macao de Formula 3;

1989 : 
3er al Campionat de Formula 3 alemany;
Guanyador del GP de Macao de Formula 3;

1988 : 
Guanyador del Campionat Alemany Knig; ;
2n al Campionat Europeu de la Formula Ford 1600 ;

1987 : 
Guanyador del Campionat Europeu de Karts senior; ;
Guanyador del Campionat senior de Karts d'alemanya;

1986 : 
3er al Campionat Europeu de Karts senior;
3er al Campionat Senior de Karts d'Alemanya;

1985 : 
2n al Campionat Mundial Junior de Karts;
Guanyador del Campionat alemany Junior de Karts;

1984 :  
Guanyador del Campionat alemany Junior de Karts;

1973-1983 : 
Participa a curses de Karts;

 Famlia i vida fora de la pista.
Casat amb Corinna Betsch desde l'agost de 1995, Michael Scumacher te dos fills: Gina Maria (1997) i Mick (1999). La familia viu a Gland (Suissa) prop del llac Genova on l'alemany sempre ha protegit molt la seva vida privada 
El seu germ Ralf tamb s pilot de Formula 1 i ha estat plot de les escuderies Williams i Toyota.

Durant el seu temps lliure juga a futbol amb l'equip FC Echichens  i ha participat sovint en partits solidaris  i tamb participava en els partits que organitzen els plots de Formula 1 abans de molts Grans Premis.

Schumacher va ser un plot solidari colaborant  economicament en diverses tasques humanitaries durant la seva carrera. Una de les aportacions ms destacables va ser donar 10 milions de dolars a la zona afectada pel Tsunami que es va produir al oce indic l'any 2004. ja que la seva donaci va ser la ms gran per part d'un esportista i per sobre de la de moltes associacions esportives i pasos.

Tamb s ambaixador de la UNESCO i ha donat almenys 1.5 milions d'Euros a la organitzaci. que han servit per a la construcci d'escoles a Dakar i Senegal, per a construir un hospital per a nens de Sarajevo  per fundar el Palau per als pobres a Per, un centre que ajuda als nens sense sostre proporcionant-los sostre,roba,educaci i atenci mdica.

A ms,des de la seva participaci a la Campanya Europea per la Seguretat Vial de l'any 1997 com a part de la sanci per la seva collisi amb Jacques Villeneuve Schumacher ha continuat donant suport a aquest tipus de campanyes. Per exemple tamb va participar en la campanya Fem les carreteres segures de la FIA on es demanava als pasos que consideressin la mortalitat deguda al trnsit com una amenaa real per davant d'algunes malalties.

Altres ancdotes sn que Schumacher va fer una petita collaboraci a la pellicula de Walt Disney Pictures Cars al interpretar un Ferrari F430 i que interpretar un petit paper a la pellicula Asterix als jocs olmpics.

 Premis destacables .

Premis Laureus.
En els seus 7 anys d'existncia aquest selecte premi noms l'han rebut esportistes de la talla del golfista Tiger Woods, del ciclista Lance Armstrong o del tennista Roger Federer. De moment Michael Schumacher ha estat 5 cops nominat per a rebre el premi (2001 2002,2003,2004 i 2005) esdevenint aix l'esportista que ms cops ha estat nominat per a rebre el premi. A ms va resultar escollit millor esportista de l'any  el 2002 i el 2004. 

Medalla d'or de la FIA.
Michael va rebre la medalla d'or de l'automobilisme de la FIA en reconeixement a la seva contribuci a la Frmula 1.

Premi Prncep d'Astries.
En reconeixements als seus mrits esportius el 5 de setembre de 2007 fou guardonat amb el Premi Prncep d'Astries dels Esports, un guard que li ser entregat a l'octubre del mateix any.

Referncies.


 Enllaos externs.
  Pgina web oficial;
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries dels Esports 2007;









































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47674" title="Schumacher" nonfiltered="3506" processed="3484" dbindex="18835">


Schumacher s un cognom d'origen alemany que significa sabater.

 E. F. Schumacher (1911-1977), Economista angls.
 Fritz Schumacher (1869-1947), Arquitecte alemany.
 Michael Schumacher (1969) Guanyador i autor de gaireb tots els records del Campionat de Frmula 1 .
 Ralf Schumacher (1975) pilot de Frmula 1 conegut per ser el germ petit de Michael Schumacher.
 Harald Schumacher (1954) futbolista alemany.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47687" title="Capa d'oz" nonfiltered="3507" processed="3485" dbindex="18836">

La capa d'oz s l'estrat de l'atmosfera que est a uns 25km d'altitud, constituda pel gas oz, molcula de tres toms d'oxigen (O3), que protegeix la superfcie de la Terra dels raigs ultraviolats que emet el Sol.

En els ltims anys es considera amenaada per l'activitat industrial humana. 

Les principals causes per les quals es produeix un augment de les temperatures del planeta sn:
 La crema de combustibles fssils;
 La desforestaci, que impedeix que els vegetals fixen grans quantitats de CO2 El dixid de carboni, el vapor d'aigua i altres gasos amb immerescuda fama contribueixen que part del calor proporcionat pel Sol quede entre nosaltres i no flueix cap a la troposfera. Ara b:la concentraci natural d'aquestes substncies s'ha multiplicat des dels inicis de l'era industrial, especialment des de 1950, i ara amenaa amb convertir la Terra en un hbitat apte noms per a unes quantes espcies. Els gasos que causen l'efecte hivernacle a causa de la seva concentraci en l'atmosfera sn: Si continuen les tendncies actuals,la temperatura mitjana podria augmentar entre 1i 2,5centigrads en els propers 50 anys, i d'1 a 3,5C per a finals del proper segle. Una temperatura 3C superior a la mitjana actual no s'ha enregistrat en la Terra en els darrers 10.000 anys. Entre 1980 i 1995 es van enregistrar els 9 anys de major temperatura mitjana del planeta en els ltims 100 anys. En 1995 es va presentar la major temperatura mitjana en la superfcie de la Terra des que es mantenen registres sobre aquest tema. Relacions entre les tendncies a llarg termini i esdeveniments Els canvis climtics que s'han anat enregistrant en l'atmosfera estan relacionats amb la creixent concentraci d'alguns gasos derivats de l'activitat humana. Encara que existeixen imprecisions sobre la seva magnitud i impacte, s'ha generat un consens internacional sobre la seva tendncia a desestabilitzar l'equilibri ecolgic del planeta, i a afectar el desenvolupament econmic i social de tots els pasos del mn.

 Deteriorament de la capa d'oz .
Fa uns quants anys es va descobrir que sobre l'Antrtida hi havia una zona de la cap d'oz en qu la concentraci d'aquest gas era molt ms baixa que a la resta. Aquesta zona amb nivells molt baixos d'oz va rebre el nom de forat de la capa d'oz.

Des d'aleshores s'ha seguit any rere any, l'evoluci d'aquest forat i s'ha comprovat que cada vegada es fa ms gran. Actualment afecta al sud d'Amrica i d'Austrlia, i tamb s'ha localitzat un forat en el pol nord. L'Assemblea General de les Nacions Unides es va reunir el 16 de setembre de 1987 per a signar el Protocol de Montreal. Des de llavors, cada 16 de setembre se celebra el Dia Internacional per la Preservaci de la Capa d'Oz.

Es creu que la desaparici de l'oz de l'atmosfera s deguda a uns gasos contaminants anomenats cluorofluorocarbuts (CFC) juntament amb el dixid de carboni. Abans, aquests gasos s'utilitzen en les neveres i aerosols, per amb el temps s'han anat substituint per altres gasos no contaminants per intentar aturar el deteriorament de la capa d'oz. Hi ha cientfics que consideren que els forats de la capa d'oz sn fenmens naturals, i que s'amplien i es redueixen cclicament.

L'oxigen en forma d'oz es forma, principalment entre els 30km i els 50km d'altitud, per es concentra, en un gran percentatge, en la franja que va des dels 2km fins als 30 km d'altitud i forma una capa anomenada ozonosfera.













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47698" title="Centre social okupat" nonfiltered="3508" processed="3486" dbindex="18837">

Com a centres socials okupats (CSO), o b centres socials okupats autogestionats (CSOA), es coneixen arreu d'Europa a aquells edificis ocupats per membres del moviment okupa, on hi desenvolupen principalment les seues activitats.
La denominaci semblaria haver arribat d'Itlia a finals dels anys 1980, on aqueix moviment compta amb una llarga histria i posseix espais molt emblemtics.

En catal tamb s habitual la denominaci casal per a referir-se als CSO. A Euskal Herria principalment s'utilitza el terme gaztetxe, que vol dir casal de joventut en basc. El nom del centre social okupat normalment pren el del carrer o el de l'edifici ocupat, per tamb pot no tenir-hi res a veure.

Vegeu tamb.
Centre Social Autogestionat;
CSOA Hamsa;
CSA Can Vies;

Enllaos externs.

Assamblea d'Okupes de Barcelona;
Cm okupar un espai (Illacrua);
Assamblea d'Okupes de Korney;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47699" title="Georges Perec" nonfiltered="3509" processed="3487" dbindex="18838">
Georges Perec (1936-1982) va ser un dels escriptors ms famosos de la literatura francesa del segle XX. Membre del Oulipo i abanderat del Nouveau roman, basava les seves obres en l'experimentaci i en les limitacions formals.

Perec va nixer al si d'una famlia obrera que va patir la persecuci nazi. Els seus oncles el van adoptar desprs de la desaparici dels seus pares. Va treballar com a professor, collaborador a diverses revistes i arxiver. Una de les influncies principals en el seu estil s la de Raymond Queneau, qui li va descobrir el gust pel joc de paraules i la forma dels mots.

Els seus llibres ms coneguts sn:

 La disparition: s una novella d'intriga on no apareix ni una vegada la lletra E, la vocal ms freqent en francs (marca de femen, per exemple). Les traduccions d'aquesta obra respecten la restricci, aix la versi castellana (anomenada El secuestro) no inclou la lletra A, per ser la lletra ms usada en aquest idioma. ;

 Les revenentes: Obra que actua com a contrapunt de l'anterior, ja que noms usa la vocal E;

 Alphabets: Aqu no podia repetir una consonant abans d'haver usat totes les altres de l'alfabet. ;

 La vie, mode d'emploi: Explica la vida dels habitants d'un edifici (els actuals i els anteriors) usant per a moure's d'un pis a l'altre els moviments del cavall dels escacs. Aquesta figura estructura tota la trama. Predominen les descripcions naturalistes i l'acci sembla congelada en el temps. ;

 Je me souviens: Llista de coses entranyables per al record de la seva generaci;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47700" title="Conjunci (gramtica)" nonfiltered="3510" processed="3488" dbindex="18839">
La conjunci s una de les categories gramaticals tradicionals. s una paraula invariable que uneix altres mots, sintagmes o frases en un discurs i per tant s un nexe (tamb anomenat relacionant o enlla segons les diferents escoles lingstiques). 

Algunes conjuncions tenen un significat propi, d'altres sn noms l'adquireixen en funci del context, dels elements units per elles. Quan un grup de paraules actuen en bloc con una conjunci s'anomenen locucions conjuntives.

Tipus de conjuncions en catal.

Aqu estan llistats els diferents tipus de conjuncions en catal, amb exemples (tamb apareixen locucions conjuntives). Les coordinants uneixen elements al mateix nivell sintctic, mentre que les subordinants fan dependre un element de l'altre.

Coordinants:
 Copulatives: i, ni...
 Disjuntives: o...
 Adversatives: per, tanmateix...
 Distributives: no solament-sin, tan-com...
 Explicatives: s a dir, o sia...

Subordinants:
Completives: que...
De temps: desprs que, mentre...
De manera: com, tal que...
Condicionals: si, sempre que...
Concessives: malgrat, encara que...
Consecutives: en conseqncia, doncs...
Causals: perqu, car...
Comparatives: ms-que, menys que...
Finals: perqu, a fi que...

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47704" title="Club de Futbol Reus Deportiu" nonfiltered="3511" processed="3489" dbindex="18840">


El Club de Futbol Reus Deportiu s el club de futbol ms destacat de la ciutat de Reus.

Histria.
A Reus es celebraren els primers festivals de futbol el 1907 i el 23 de novembre de 1909 nasqu, oficialment, el CD Reus. Dedicat, inicialment, al foment del futbol, agrup als seus inicis alguns elements que havien pertanyut al Reus Sport Club, entitat de mxima potencialitat un parell d'anys abans.

Primer jugava a l'ex-veldrom del carrer Sant Joan. El 1912 ja tenia camp propi a la carretera de Salou. El 1919 s'install al carrer Aleixar, al futur camp d'esports de la ciutat. El 1924 constru un gran recinte esportiu.

El 29-9-1917, al CD Reus se li uniren el Club Velocipedista i el SC Olmpia passant-se a anomenar Reus Deportiu i fou acceptat a la Federaci Catalana de Futbol un any desprs. L'equip de futbol guany 2 cops el Campionat de Catalunya de segona categoria.

A meitats dels anys 40, amb l'augment del professionalisme, el Reus Deportiu va sofrir una important crisi econmica que el va portar, el 1951 a separar-se en dues entitats, el CF Reus Deportiu, dedicat noms a la prctica del futbol, i el Reus Deportiu amb totes les altres seccions.
L'octubre de 1977 inagur el Camp Nou, al carrer Alcover.

 Palmars .
 2 cops campi de Tercera Divisi: (1980-81, 2006-07);

 Temporades .
Fins l'any 2008 el club ha militat 4 temporades a Segona Divisi B i 45 a Tercera Divisi, que s en la que juga actualment.


Articles relacionats.
 Reus Deportiu;

Enllaos externs.
Plana Oficial del CF Reus Deportiu;
supporters CFRD;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47718" title="Capicua" nonfiltered="3512" processed="3490" dbindex="18841">
Un capicua s un nombre que no varia si se n'inverteixen les xifres. Tamb es pot anomenar palndrom, per el mot capicua es refereix especialment als nombres. El seu origen s del segle XIX a Barcelona, probablement a partir d'una jugada de dmino en la que es guanya la partida collocant l'ltima fitxa en qualsevol dels dos extrems.

L'atractiu del nombre capicua fa que se li suposi que porta bona sort, i s buscat pels colleccionistes de bitllets de tot tipus.

 Curiositats .
L'ltim any capicua va ser el 2002. El proper ser el 2112.
L'ltim dia capicua va ser el 20-02-2002. El proper ser el 01-02-2010. ;
La loteria de Nadal espanyola sorteja els nmeros entre el 00000 i el 65999. En total hi ha 660 capicues i la probabilitat que toqui la grossa a un capicua s de l'1%.
La conjectura capicua diu que si a un nombre natural se li suma el seu capicua, desprs de diferents passos repetint el procs s'obt un nombre capicua. Exemples:
35; 35 + 53 = 88.
96; 96 + 69 = 165; 165 + 561 = 726; 726 + 627 = 1353; 1353 + 3531 = 4884.
89; desprs de 24 passos s'arriba al capicua 8.813.200.023.188.
Tot capicua d'un nombre parell de dgits s divisible per 11, que alhora s el primer capicua.
El segon nombre primer que s capicua (desprs de l'11) s el 313. Tamb s un nombre primer el 131211109876543212345678910111213, per no s capicua per ben poc.
El gos d'en Tintn t un nom que s capicua: 1001.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47820" title="Lser d'estat slid" nonfiltered="3513" processed="3491" dbindex="18842">
Un lser d'estat slid s un lser que utilitza un medi actiu que es troba en estat slid, en lloc d'un lquid com en els lsers de colorant o un gas com en els lsers de gas. Els lsers basats en els semiconductors tamb tenen un medi actiu en estat slid, per habitualment es consideren separadament de lsers d'estat slid (vegeu lser de semiconductors).

 Estructura i caracterstiques .
Els medis actius ms comuns en els lsers d'estat slid sn varetes de cristall de rob o vidres i cristalls amb impureses de neodimi. Els extrems de la vareta es tallen i es poleixen pticament, de manera que les seves superfcies siguin paralleles, i es recobreixen amb una capa reflectant no metllica, normalment d'or. El mitj d'excitaci entra al medi actiu a travs de la seva superfcie al llarg de la vareta, mentre que el feix lser obtingut s'emet pels seus extrems. 

Poden emetre de dues maneres. Normalment funcionen per polsos, generant un polsaci de llum durant un temps breu. S'han aconseguit polsos de noms 1,210-14 segons, tils per a estudiar fenmens fsics de durada molt curta. La polsaci es realitza mitjanant llum de tubs de xen, llums d'arc o llums de vapor metllic. L'altra manera de produir l'emissi lser s de forma contnua, a travs de llums halgens o d'alta pressi de mercuri. 

Els lsers d'estat slid proporcionen les emissions de major energia. La gamma de freqncies s'ha ampliat des de l'infraroig (IR) fins a l'ultraviolat (UV) al multiplicar la freqncia original del lser amb cristalls de dihidrogenfosfat de potassi, i s'han obtingut longituds d'ona encara ms curtes, corresponents a raigs X, focalitzant el feix d'un lser sobre blancs d'itri.

 Avantatges i inconvenients .
Malgrat que s'hagin utilitzat els lsers tant en estat slid com en fase lquida o de vapor, el ms utilitzat han sigut les dissolucions lquides, ja que aquest medi actiu tenia una elevada qualitat ptica i permetia el seu refredament a travs d'un sistema de flux. No obstant aix, l's de dissolucions lquides en els lsers presenta inconvenients, relacionat principalment amb les seves dimensions i toxicitat, dificil tractament i eliminaci de les dissolucions lquides un cop utilitzades. A ms, la circulaci contnua dels lquids requereixen l's de bombes i un diseny de clulles complexes, que fa que, juntament amb la mida i cost d'aquests sistemes, el seu s sigui restringit fra del laboratori. 

Per tant, el lser d'estat slid, on les molcules s'incorporen a matrius slides, s una alternativa als lsers d'estat lquid, amb avantatges tant tecnolgiques com econmiques, com sn la compactitat, facilitat d'operaci i manteniment, absncia de dissolucions txiques i inflamables i eliminaci dels problemes produts per les fluctuacions i evaporaci dels dissolvents.

La utilitzaci prctica dels lsers d'estat slid ha estat frenada per la rpida degradaci que experimenten les molcules incorporades a matrius slides, de manera que l'enegia emesa pel lser disminueix rpidament amb el nmero de polsos emesos i en els primers models la seva emissi s'extingia completament desprs d'uns pocs centenars de polsos. No va ser fins a la dcada de 1990 que el desenvolupament de nous materials com a medi actiu, amb major ressistncia al dany per radiaci i l'aparici de nous colorants ms eficients i estables, van permetre arribar a avanos significatius prctics. 

 Tipus .
Alguns dels tipus de lser d'estat slid ms utilitzats sn els segents:
 Lser de rob; el primer lser que es constru, avui en dia poc utilitzat.
 Lser Nd:YAG o lser de granat d'itri i alumini dopat amb neodimi (1.064 nm, es pot doblar en freqncia per donar 532 nm);
 Lsers dopat amb iterbi, com el Yb:YAG, el Yb:KGW, el Yb:KYW, el Yb:SYS, el Yb:BOYS o el Yb:CaF2 (al voltant de 1.020-1.050 nm) ; el Yb:YAG pot assolir altes potncies en polsos ultracurts.
 Lser YAG dopat amb erbi (1.645 nm i 2.940 nm);
 Lser YAG dopat amb tuli (2.015 nm);
 Lser YAG dopat amb holmi (2.097 nm) molt usat en medicina.
 Lser de Ti:safir o lser de safir dopat amb titani; molt sintonitzable i usat en espectroscopia.
 Lser de fibra dopat amb erbi; a partir de fibres ptiques i usat en telecomunicacions.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47826" title="Uni Deportiva Atltica Gramenet" nonfiltered="3514" processed="3492" dbindex="18843">


La Uni Deportiva Atltica Gramenet s el club de futbol ms destacat de la ciutat de Santa Coloma de Gramenet.

 Histria .
El 1923 es funda el FC Gramenet (en extingir-se el Centre d'Esports), ingressant a la Federaci Catalana el 1924 i que desapareixer al acabar la dcada. Duia samarreta a ratlles verticals blaves i grogues amb pantal blau. El 1929 neix la UE Colomenca que desapareixer el 1942. Amb el seu president Miquel Badosa, el club llog uns terrenys on constru el Camp del Fondo. L'any 1943, el Frente de Juventudes, s'apropi del camp per a fer-hi prctiques militars i que hi juguessin els seus equips.


El 1945 neix la Uni Deportiva Atltica Gramenet (amb samarreta blava i pantal blanc) amb Pere Casajust com a president. L'equip continu jugant els seus partits al Municipal del Fondo fins el 1994. Aquest any s'inaugura el Nou Camp Municipal de Santa Coloma (Can Peixauet).

El 1995 la UDA Gramenet es fusiona amb la UD Obreros i amb el Milan CD i adopta el nom UDA Gramenet-Milan. L'antic Milan passa a ser el filial UDA Gramenet B.

 Jugadors destacats .
  Oleguer Presas ;
  Curro Torres;
  Unai Vergara;

 Himne .
Himne de la Grama;

 Palmars .
 2 Campionats de Segona Divisi B: 1993-94, 2000-01;
 1 Campionat de Tercera Divisi B: 1991-92.

 Temporades .
Fins l'any 2007 el club ha militat 17 temporades a Tercera Divisi i 14 a Segona B.


1956-57: 3a Divisi	3r;
1957-58: 3a Divisi	8;
1958-59: 3a Divisi	14;
1960-61: 3a Divisi	9;
1961-62: 3a Divisi	12;
1962-63: 3a Divisi	14;
1968-69: 3a Divisi	15;
1969-70: 3a Divisi	11;
1979-80: 3a Divisi	10;
1980-81: 3a Divisi	19;
1986-87: 3a Divisi	15;

1987-88: 3a Divisi	9;
1988-89: 3a Divisi	12;
1989-90: 3a Divisi	8;
1990-91: 3a Divisi	11;
1991-92: 3a Divisi	1r;
1992-93: 3a Divisi	2n;
1993-94: 2a Divisi B	1r;
1994-95: 2a Divisi B	2n;
1995-96: 2a Divisi B	8;
1996-97: 2a Divisi B	3r;
1997-98: 2a Divisi B	10;

1998-99: 2a Divisi B	6;
1999-00: 2a Divisi B	3r;
2000-01: 2a Divisi B	1r;
2001-02: 2a Divisi B	7;
2002-03: 2a Divisi B	4t;
2003-04: 2a Divisi B	5;
2004-05: 2a Divisi B	16;
2005-06: 2a Divisi B	4t;
2006-07: 2a Divisi B	11;


 Enllaos externs .
Plana Oficial de la UDA Gramenet;
Plana no oficial del club;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47827" title="Uni Atltica d'Horta" nonfiltered="3515" processed="3493" dbindex="18844">


La Uni Atltica d'Horta s el club de futbol ms representatiu del barri d'Horta-Guinard de Barcelona.

Histria.

El 18 d'abril de 1922 neix la Uni Atltica d'Horta, en fusionar-se les entitats CD Autonomia i Atltic Base-Ball Club en decidir crear un equip de futbol potent al barri.


Enllaos externs.
Plana Oficial de la UA d'Horta;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47830" title="Oulu" nonfiltered="3516" processed="3494" dbindex="18845">

Oulu (fins) o Uleborg (en suec) s una ciutat i municipi d'uns 130.000 habitants a la provncia d'Oulu i de la regi Nord Ostrobotnia, a Finlndia. s la ciutat ms gran i important de Finlndia del nord, i la sisena ms gran del pas. La taxa de creixement de la poblaci s comparable amb la de la Regi Metropolitana d'Hlsinki.



Histria.
Oulu va ser fundat el 8 d'Agost del 1605 pel rei Carles IX de Sucia davant del castell construt a l'illa de Linnansaari. 
Aix pass desprs dels acords de pau favorables amb els russos, que va treure l'amenaa que ells poguessin atacar la regi per via del principal canal martim est-oest, el riu Oulu (les afores van ser poblades molt abans). Oulu est situat al costat del Golf de Botnia, a la desembocadura del riu Oulu, una antiga zona comercial. Un dels orgens del nom Oulu s una paraula en la llengua sami que significa crescuda, per hi ha altres suggerncies. Oulu ha sigut la capital de la provncia d'Oulu des de 1776.

Economia.
Per ser conegut pel salm, Oulu s'ha desenvolupat en un important centre competencial en el camp de l'alta tecnologia, particularment en informtica i tecnologia de la salut. Altres indstries importants sn la refineria de la fusta, i l'indstria del paper i l'acer. La Universitat d'Oulu est situada 6 Km al nord del centre de la ciutat. L'Aeroport d'Oulu, situat en el municipi ve d'Oulunsalo, s el segon ms concorregut de Finlndia.

Cultura.
Els articles culturals d'exportaci ms coneguts de la ciutat d'Oulu sn Air Guitar World Championships (Campionats mundials de guitarra d'aire), Mieskuoro Huutajat (tamb conegut com l'home cridaner), i la banda de metal Sentenced. 

La ciutat d'Oulu celebra el seu 400 aniversari aquest any (2005). 

Distncies.
Hlsinki 550 km S;
Jyvskyl 333 km S;
Kotka 582 km S;
Kuopio 284 km SSE;
Lahti 505 km S;
Lappeenranta 548 km SSE;
Pori 501 km SSW;
Rovaniemi 207 km NE;
Tampere 476 km SSW;
Tornio 131 km NNW;
Turku 620 km SSW;
Vaasa 290 km SW;

Enllaos externs.

 Pgina de mapes, vistes aries, etc, d'Oulu.
 Ouluphotos.com.

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47833" title="Estany de Banyoles" nonfiltered="3517" processed="3495" dbindex="18846">


L'Estany de Banyoles s el llac natural ms gran de Catalunya i l'origen i principal signe d'identitat de la ciutat de Banyoles. L'Estany i la seva conca lacustre sn considerats com el conjunt crstic ms extens de la Pennsula Ibrica i un sistema ambiental de notable valor.

Situat a ponent del terme municipal de Banyoles, fou declarat per la Generalitat de Catalunya com a zona integrada en el Pla d'Espais d'Inters Natural (PEIN). El 2003 va ser incls en la Llista Ramsar de Zones Humides d'Importncia Internacional i ha estat proposat per formar part de la xarxa Natura 2000, en l mbit de la regi mediterrnia. Aix mateix, l'Ajuntament de Banyoles i la societat civil de la ciutat i comarca en reclamen la seva declaraci com a Parc Natural.

Durant la realitzaci dels Jocs Olmpics d'estiu de 1992 a la ciutat de Barcelona l'estany, i la poblaci de Banyoles, albergaren la competici de rem.

Formaci de l Estany i la Conca Lacustre.


L'estany de Banyoles est situat al costat de la falla de l'Empord, que separa un bloc de material impermeable, ara elevat a l est de l actual emplaament de l'estany, d un bloc format per materials calcaris, permeable, que forma el terreny propi on s ubica el llac. 
Aquest trencament, succet fa 250.000 anys, hauria elevat una secci del terra, deixant al descobert, i formant una barrera al mateix nivell que la part no elevada, el material impermeable. 
L origen del llac es deu a les filtracions del riu Fluvi, ms al nord, a travs d una capa de material calcria situada just a sobre de la capa impermeable de la secci no elevada. Al llarg del temps l aigua ha anat desfent el material calcari, fent-se cam cap al sud, fins trobar el material impermeable en el lloc on hi ha la falla. No podent continuar perforant horitzontalment, ha prosseguit el cam verticalment, passant a travs dels materials permeables (calcari, guixos) fins aflorar a la superfcie formant un llac en forma de  8 , resultat de la uni de dos embuts o calderes. Aquest procs de dissoluci de material calcari a causa del drenatge d aigua es coneix com  crstica .  

El primer Estany de Banyoles tenia una extensi molt superior a l'actual, inundant tota la seva zona de ponent entre sis i vuit metres per sobre el nivell actual.

L'origen de les aiges.
Molts autors creien que l origen de les aiges de l Estany estava relacionat amb prdues dels rius Ter i Fluvi. Els estudis de la segona meitat del segle XX, per, demostraren que l Estany s alimentat de manera subterrnia pels aqfers provinents del nord i l oest, a la zona de l Alta Garrotxa.

Entrada d'aigua.
Les aiges de l Estany provenen de l Alta Garrotxa (des de Sadernes a Oix) on es filtren i corren a travs d una suposada xarxa subterrnia de canals, coneguda com aqfer confinat. L aigua surt a l exterior a tres nivells diferents i subterranis, formant la coneguda Conca Lacustre: 
 Pel Pla d Espolla-Usall;
 Pels estanyols de Sant Miquel de Campmajor ;
 Per l Estany i estanyols de Banyoles-Porqueres. ;
L Estany de Banyoles, per, tamb rep aigua superficial, a travs de les rieres naturals d entrada, tot i que noms suposen el 10% de les aportacions totals d aigua a l Estany. Aquestes rieres sn:
Riera de les Estunes;
Riera del Vil o Riera de les Deus;
Riera Marqus;
Riera dels Tanyers;
Riera Castellana;
Riera de Can Morgat;
Riera de Li;

Sortida d'aigua.
La sortida de l'aigua de l'Estany s efectua, principalment, a travs dels seus recs de sortida, els quals aboquen al riu Terri. D'altra banda, per facilitar la sortida d'aigua en moments de molta pluja, l'Ajuntament va construir, a principis dels '90, dos collectors que permeten controlar millor el nivell de les aiges.

Els recs.

Amb la fundaci del monestir de Sant Esteve de Banyoles, l'any 812, una de les primeres actuacions de l ordre benedictina va ser la construcci dels recs de sortida de l Estany. Aquests recs sn canals que creuen tota la ciutat des de l Estany, multiplicant-se en nombrosos ramals, fins a desembocar al riu Terri, a la sortida del municipi.
Els recs actuals son: 
Rec d'en Teixidor ;
Rec de Ca N Hort ;
Rec de la Figuera d en Xo ;
Rec Major ;
Rec de Gumol ;

La construcci d aquests recs va fer possible convertir Banyoles en un terreny habitable, de manera que entre el Monestir i l Estany va anar creixen la ciutat. Els recs servien com a sobreeixidors naturals dels aiguamolls de l Estany, evitant en moltes ocasions el seu desbordament, tot drenant-los de manera natural. Amb els anys, els recs foren usats pels habitants de diferents formes: com a rentadors, per regar els camps i els horts i per a fer funcionar les prsperes indstries (basades en els teixits, el paper, la farga, la farina, el cnem i l adob de pells), de les quals en resten exemples com la Llotja del Tint o la Farga d Aram.

Els estanyols.

La Conca Lacustre s un fenomen viu des dels seus orgens que al llarg dels anys ha donat lloc a la formaci de diferents estanys i estanyols integrats en el fenomen lacustre. El darrer estanyol que sorg, conegut com Estanyol Nou o de Can Silet, tingu lloc ben recentment, el 12 de novembre del 1978.

Els estanyols sn: 
Estanyol del Vilar ;
Estanyol de la Cendra;
Estanyol Gros de Montalt ;
Estanyol Petit de Montalt;
Estanyol de N Ordis o de Cutzac;
Estanyol d En Sis o Vermell;
Estanyol Nou o de Can Silet;

Els estanyols es formen quan les aiges que circulen per l aqfer de calcries es posen en contacte amb les capes superiors de guixos que es dissolen i produeixen grans cavitats o coves d aigua a poca profunditat. Quan l aqfer disminueix el seu volum d aigua i el terreny es collapsa, tenen lloc un seguit de sobtats enfonsaments del sl que donen lloc a la formaci d estanys i estanyols arrodonits i de dimensions variables.

A la resta de la comarca, a Porqueres, Cams, Pujarnol, Sant Miquel de Campmajor, al Pla de Marts, i Usall, trobem tamb altres estanyols, brolladors,  reixorts  i aiguamolls tots relacionats amb la Conca Lacustre.

Enllaos externs.
Consorci de l'Estany;
Portal web de Banyoles;
Ajuntament de Banyoles;
Ajuntament de Porqueres;
Limnos;
Coordinadora de Defensa de l'Estany;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47834" title="Pantalla de plasma" nonfiltered="3518" processed="3496" dbindex="18847">
El panell d'exhibici de plasma s un sistema d'emissi d'imatges, amb una pantalla plana que emet llum mitjanant fsfor que s'excita per una descrrega de plasma entre dos vidres.

Histria.
La pantalla de plasma es va inventar en la universitat d'Illinois per Donald L. Bitzer i de H. Gene Slottow el 1964 per al sistema informtic de Platn. Els panells monocromtics originals eren generalment de color ataronjat o verd.
El 1975, Larry Weber de la universitat d'Illinois va intentar crear una exhibici de plasma de color, finalment va arribar a la seva meta el 1995. L'angle de brillantor superior i la seva visi dels panells de plasma de color han fet molt populars a les televisions de plasma.

Funcionament.
Les pantalles de plasma utilitzen una tecnologia similar als tubs fluorescents o de ne. Una pantalla de plasma consisteix en 2 panells de cristall separats 0.01 mm, cadascun amb elctrodes. Entre els 2 vidres es troben fsfors dels 3 colors (R G B). Al aplicar-los un voltatge, s'activa una emissi ultra-violada que reacciona amb els fsfors produint els colors que s'exposen pel panell frontal. S'utilitza una matriu d'elctrodes governats per un camp elctric constant inferior a la tensi d'excitaci de les celles del gas dielctric existent de voltatge el gas s'ionitza i es converteix en plasma (ions + electrons). El procs d'excitaci es renova 50 vegades per segon.

Com que la pantalla s uto-emissora, no es necessita projectar llum, llavors es millora en resoluci brillantor i contrast, es redueix el volum (gruixos de 8 cm) i el pes (menys de 30 kg). Els displays de plasma tenen un angle de visi fins al 160 tant en vertical com en horitzontal. La distncia entre els elctrodes oscilla entre 0.3 i 0.82 mm.

Avantatges.

Resoluci : les pantalles de plasma ofereixen major resoluci que els televisors convencionals i son capaos de mostrar senyals HDTV i DTV, aix com senyals de computadores XGA, SVGA i VGA.

Fabricaci simple: la seva fabricaci s ms simple que la dels LCD i els costos son semblants als CRT.

Temps de vida llarg: La vida del monitor s al voltant de 10000 hores, un factor normalment no considerat en el cost de pantalles: cost per hora.

No hi ha lnies d'escanejat: els tubs de raigs catdics convencionals utilitzen un feix d'electrons per crear la imatge en el tub des de dalt fins a baix a intervals regulars, illuminant els fsfors. Amb aquest procediment les lnies poden sser percebudes. La majoria de displays de plasma inclouen un doblador de lnia per a millorar la qualitat de la imatge amb emissions estndard de televisi.

Precissi de color excepcional: els displays de plasma son capaos de reproduir 16,77 milions de colors, proporcionant un realisme de color i una gradaci subtil entre colors.

Format panormic: el format panormic o 16:9 s el format de la televisi d'Alta Definici (HDTV), aix com de la majoria de pellcules en DVD.

Pantalla perfectament plana: els plafons de Plasma sn totalment plans, sense cap tipus de curvatura. Aix elimina la distorsi que es produeix en els cantons de la pantalla dels televisors convencionals.

Brillantor de pantalla uniforme: a diferncia dels sistemes de projecci frontal o posterior, que no tenen una brillantor uniforme - es reflexa en imatges amb molta llum en el centre de la pantalla i enfoscades als cantons - els displays de plasma ofereixen la mateixa lluminositat en totes les zones de la pantalla.

Disseny per estalviar espai: els displays de Plasma sn molt prims i permeten opcions d'installaci mai possibles abans. Poden ser penjats a la paret, com si es tracts d'un quadre  i gaudir d'una pantalla de grans dimensions sense sacrificar un gran volum d'espai de la sala. Els monitors de plasma son neutrals des del punt de vista esttic, fent fcil la seva inclusi en qualsevol tipus de decoraci.

Ample angle de visi: els displays de Plasma tenen un angle de visi de 160 graus (tant de vertical com d'horizontal), molt major que el dels televisors o displays LCD. Aix permet que un major nombre de persones puguin gaudir d'una bona qualitat d'imatge en una mateixa habitaci.

Immunitat al camp magntic: En no utilitzar feixos d'electrons, com els televisors convencionals, els plafons de plasma sn immunes als efectes dels camps magntics. Components com els altaveus, que contenen grans imants, poden produir distorsions en la imatge de les pantalles dels televisors (normalment decoloracions) si se situen molt a prop d'aquestes. Aquest defecte no passa amb els displays de plasma, permetent que els altaveus estiguin tan a prop com sigui necessari.

Inconvenients.

- Limitacions del plasma: La limitaci final de les pantalles de plasma s la mida del pxel. Actualment, una de les principals limitacions que presenten es troba en la mida dels pxels, limitat als 0.3 mm. Per aquesta ra els PDP no poden aconseguir penetrar en el mercat dels PC d'escriptori. Amb el temps potser aconsegueixin establir-se com tecnologies de TV o presentadors de pantalla gran, entre 25 i 70 polzades.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47836" title="Ahmad Shah Massud" nonfiltered="3519" processed="3497" dbindex="18848">

Ahmad Shah Massud (en persa:                Ahmad Sh h Mas' d) (1953 - 9 de setembre de 2001), tamb conegut com el comandant Massud i amb el sobrenom del Lle del Panjshir. Guerriller i lder poltic afgans d'tnia tadjika. Va jugar un paper clau en l'expulsi de l'exrcit sovitic durant la invasi de l'Afganistan. A comenaments de la dcada dels noranta esdev Ministre de Defensa sota la presidncia de Burhanuddin Rabbani. Amb l'adveniment dels talibans al poder esclata la guerra civil, i Massoud esdev el lder de l'Aliana del Nord, una coalici de grups opositors.

Massud va ser assassinat en un atemptat sucida el 9 de setembre del 2001 a Khwadja Bahauddin, a la provncia de Takhar, al nord-est del pas. Els autors de l'atemptat, els tunisians Dahmane Abd el-Sattar i Rachid Bouraoui el-Ouaer, se n'havien apropat fent-se passar per periodistes provets de falsos passaports belgues. La seva mort va precedir de dos dies els atemptats de l'11 de setembre de 2001 als Estats Units, i els dos esdeveniments semblen haver estat relacionats.

Referncies.


Enllaos externs.


Jawedan.Com - A tribute to Massoud (English & Persian) ;
Plana sobre Ahmed Shah Massoud ;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47838" title="Maria Aurlia Capmany i Farns" nonfiltered="3520" processed="3498" dbindex="18849">
Maria Aurlia Capmany (Barcelona, 1918-1991). Novellista, dramaturga i assagista. 
Destaca tamb com a feminista, activista cultural i antifranquista.

Nta de Sebasti Farns, intellectual autor de la Paremiologia catalana comparada, i filla d'Aureli Capmany, folklorista i collaborador en revistes infantils, va passar la joventut al pis de la familia a tocar de la Rambla de Barcelona.
Estudi a l'Institut-Escola de la Generalitat i es va llicenciar en Filosofia a la Universitat de Barcelona de la postguerra.

Va practicar la docncia durant els anys 40 i 50 a l'Institut Albniz de Badalona i l'Escola Isabel de Villena a Barcelona. Tamb va treballar gravant vidre, ofici que havia aprs en l'poca d'universitria.

Amb la seva primera novella Necessitem morir (publicada al 1952) qued finalista del premi Joanot Martorell de 1947, premi que va guanyar l'any segent amb El cel no s transparent. El seu prestigi com a narradora arribar amb novelles com Betlia, El gust de la pols i Un lloc entre els morts, aquesta ltima premi Sant Jordi del 1968.

Fou una de les escriptores catalanes ms polifactiques, ja que a ms de la narrativa es dedic a la traducci, i cultiv el teatre, l'assaig i altres gneres literaris.

En el camp de la dramatrgia va fundar el 1959 l'Escola d'Art Dramtic Adri Gual amb Ricard Salvat. Hi va exercir de professora, d'actriu i de directora. A ms, hi va estrenar obres prpies, com Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya.

Com a assagista sobresurt per les seves obres sobre la situaci de la dona, sobretot amb La dona a Catalunya: conscincia i situaci el 1966. Tamb va dedicar nombrosos articles a diversos aspectes de la cultura i de la societat catalana. Tamb destaquen els llibres de memries Pedra de toc (1 i 2), Mala memria, i Aix era i no era.

Particip i va intervindre en el "Miting de la Llibertat" (22 de juny de 1976) i en el procs constituent del Partit Socialista de Catalunya-Congrs (novembre de 1976).

Va ser regidora i responsable de les rees de Cultura i d'Edicions a l'Ajuntament de Barcelona durant les primeres legislatures del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) i membre de la Diputaci de Barcelona, des del 1983 fins que es va morir el 22 d'octubre de 1991. Va ser tamb membre de l'Associaci d'Escriptors en Llengua Catalana, i presidenta del Centre Catal del Pen Club.

 Obra .
Prosa.
 Necessitem morir (1952);
 Betlia (1956);
 Tana o la felicitat (1956);
 El gust de la pols (1962);
 La pluja als vidres (1963);
 El desert dels dies (1966);
 La dona a Catalunya: conscincia i situaci (1966);
 Un lloc entre els morts (1967);
 Feliment, jo sc una dona (1969);
 Pedra de toc (1970);
 Vitrines d'Amsterdam (1970);
 Cartes impertinents de dona a dona (1971);
 Quim-Quima (1971);
 El jaqu de la democrcia (1972);
 Pedra de toc-2 (1974);
 Dona, doneta, donota (1975);
 Cada cosa en els seu temps i lectura cada dia (1976);
 Coses i noses Recull de narracions curtes (1980);
 Vs-te'n ianqui (1980);
 ngela i els vuit mil policies (1981);
 Lo color ms blau (1983);
 El cap de Sant Jordi (1988);
 Fumar o no fumar (1988);
 Mala memria Memries (1989);
 Aix era i no era Memries (1989);
 Aquelles dames d'altres temps (1990);
 Fem memria. El port de Barcelona (1990);

Teatre.
 Ca, barret! (amb Jaume Vidal Alcover);
 Tu i l'hipcrita (1960);
 Vent de garb i una mica de por (1968);
 Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya (1970);
 L'ombra de l'escorp (1974);
 Tirant lo Blanc (1980);












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47841" title="Terres de colors" nonfiltered="3521" processed="3499" dbindex="18850">


Les terres de colors sn determinats minerals o terres els quals, un cop aglutinats, foren usats en la pintura, com pigments per obtenir diversos colors. Les terres de color sn un tipus de pigment natural.

L's de terres de colors s'inici ja en la pintura prehistrica, va tenir un gran impuls en la pintura de l'antic Egipte i constitueix una de les bases per fer colors fins l arribada de la Revoluci Industrial. Altres bases sn els pigments d'origen vegetal o animal.

Les terres de colors sn terres  naturals sense manipulacins o amb manipulacions mnimes com el secat per eliminar l'humitat o el triturat per desfer els grumolls i obtenir una textura polsosa. No s'han de confondre amb els colors o pigments en pols anomenats "terres", els quals sn, juntament amb els aglutinants, un dels ingredients dels colors moderns per a pintar. 

Els noms dels colors de la gama dels grocs i ocres com el siena natural o el siena torrada (coneguts tamb com a : terra siena natural o terra siena torrada ),  fan referncia a les terres de la Toscana, a l'entorn de la ciutat de Siena que foren usats per obtenir pigments que segons el contingut d'xids de ferro proporcionaven un o altre color. L'escola senesa de pintura, durant el Trecento va difondre l's i popularitat d'aquests pigments i colors.

Les terres de colors ms conegudes i emprades en la Histria de la pintura a ms a ms de les ja citades sienes sn els segents:
El cinabri del que s'en feia s pel color roig.
La malaquita que proporcionava el color verd.
L'azurita que, com suggereix el seu nom, donava el color blau.
El rejalgar, que s un sulfur d'arsnic natural molt verins, del qual s'en feia el color taronja.
El guix, pel color blanc.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47848" title="Jacques Brel" nonfiltered="3522" processed="3500" dbindex="18851">

Jacques Brel  s un cantant i autor belga de canons en francs, nascut a Brusselles el 8 d'abril de 1929 i mort a Bobigny el 9 d'octubre de 1978. Amb una veu d'ampli registre i una presncia escnica molt teatral, Brel s un dels mestres de la "chanson", amb un estil basat, musicalment, en les formes populars - el vals, la java, el tango - al servei d'unes lletres en qu tracta, de forma potica, l'aband, l'amistat, la soledat i la mort, a la vegada que fustiga la hipocresia burgesa i la mesquinesa humana. 

Fill d'un industrial, als setze anys es pos a treballar en la fbrica paterna, per ja el 1952 comen a cantar les seves prpies canons. El 1953 enregistr un disc senzill, que li va permetre ser contractat per la discogrfica Philips de Pars, i aix el va fer abandonar la seva famlia i installar-se a la capital francesa, pel juny de 1953. Actu al club "Les trois Baudets", compos canons per a d'altres cantants i el 1955 enregistr el seu primer disc. Amb el seu quart disc, editat el 1959, triomf plenament amb les canons La valse  mille temps i Ne me quitte pas. 

El dia 1 de novembre de 1966 es retir de les actuacions en pblic, per b que segu treballant com actor al teatre i el cinema. Pel novembre de 1977, malalt de cncer, es public el seu quinz i darrer disc. 

A part de les esmentades, les seves canons ms destacades sn : Quand on n'a que l'amour (1956), Marieke(1961), Les bourgeois(1961), Le plat pays (1962), Amsterdam (1964), Ces gens-l(1966), La chanson des vieux amants (1967), Vesoul(1968) i Jaurs (1977).

Enllaos externs.
Web oficial en francs, neerlands, angls i itali.














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47852" title="Capmany (desambiguaci)" nonfiltered="3523" processed="3501" dbindex="18852">


Geografia; Capmany s un municipi catal de la comarca de l'Alt Empord.
Literatura; Maria Aurlia Capmany i Farns (Barcelona, 1918-1991). Novellista, autora de teatre i assagista.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47855" title="Rubem Fonseca" nonfiltered="3524" processed="3502" dbindex="18853">
Rubem Fonseca s un escriptor del Brasil nascut en Juiz de Fora, Minas Gerais en 1925. L'obra de Fonseca est formada per novelles i contes. Va guanyar el Premi Camoes en 2005.

Obres.
Os prisioneiros (1963), ;
A coleira do co (1965), ;
Lcia McCartney (1967), ;
O caso Morel (1973), Tradut al catal per Bromera (2003) com a El Cas Morel, ;
Feliz Ano Novo (1975), ;
O homem de fevereiro ou maro (1973), ;
O cobrador (1979), ;
A grande arte (1983), ;
Bufo & Spallanzani (1986), ;
Vastas emoes e pensamentos imperfeitos (1988), ;
Agosto (1990), ;
Romance negro e outras histrias (1992), ;
O selvagem da pera (1994), ;
Contos reunidos (1994), ;
O Buraco na parede (1995), ;
Romance negro, Feliz ano novo e outras histrias, (1996), ;
Histrias de Amor (1997), ;
Do meio do mundo prostituto s amores guardei ao meu charuto (1997), ;
Confraria dos Espadas (1998), ;
O doente Molire 2000), ;
Secrees, excrees e desatinos (2001), ;
Pequenas criaturas (2002), ;
Dirio de um Fescenino (2003), ;
64 contos de Rubem fonseca (2004),
Mandrake: A Bblia e a bengala (2005).

Enllaos (en portugus).
Releituras;
Pgina oficial;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47856" title="Uni Esportiva de Sants" nonfiltered="3525" processed="3503" dbindex="18854">


La Uni Esportiva de Sants s el club de futbol ms representatiu del barri de Sants de Barcelona. El club tamb disposa de secci de ciclisme, essent l'entitat encarregada d'organtizar la Volta ciclista a Catalunya.

Histria.

El 1922 neix la UE Sants, com a fusi de l'Internacional FC de Sants, el Centre d'Esports Sants, i les entitats ciclistes Club Ciclista de Sants i Velo Sport de Sants.

Ha jugat als camps del carrer Galileu, A.J. Campmany a Montjuc i actualment a la Magria.

Ttols.
 3 Campionat de Catalunya de Segona Categoria (1931-32, 1933-34, 1937-38);


Enllaos externs.
Web oficial de la UE Sants ;
Web de la Volta Catalunya organitzada per la secci de ciclisme de la UE Sants ;
Web oficial de la secci cicloturista de la SCUE Sants ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47864" title="Institucin Libre de Enseanza" nonfiltered="3526" processed="3504" dbindex="18855">
La Institucin Libre de Enseanza (Instituci lliure d'ensenyament, en catal) fou creada en 1876 per un grup de catedrtics separats de la Universitat Central de Madrid, entre els que es trobaven Francisco Giner de los Ros, Gumersindo de Azcrate i Nicols Salmern, per defensar la llibertat de ctedra i negar-se a ajustar els seus ensenyaments a qualsevol dogma oficial en matria religiosa, poltica o moral. 

Va ser inspirada en la filosofia de Karl Christian Friedrich Krause (Krausisme) que va tenir una especial influncia a l'estat espanyol a finals del segle XIX.

Va desenvolupar la seva labor educativa al marge de l'Estat creant un establiment educatiu privat laic, que va comenar en primer lloc per l'ensenyament universitari i desprs es va estendre a l'educaci primria i secundria. 

Van donar suport al projecte els intellectuals ms progressistes d'aquell moment, com Joaqun Costa, Augusto Gonzlez de Linares, Hermenegildo Giner, Federico Rubio i altres persones compromeses en la renovaci educativa, cultural i social. 

A partir de 1881 van comenar a ensenyar a la instituci professors formats en ella, com Manuel Bartolom Cosso (que succeir a Giner al capdavant de la Instituci),  Ricardo Rubio, Pedro Blanco, ngel do Rego, Jos Ontan, Pedro Jimnez-Landi. La seva labor va consolidar el projecte, de manera que des de 1876 fins a la guerra civil de 1936 es va convertir un centre de refrencia pedaggica.

Alguns dels collaboradors del Boletn de la Institucin Libre de Enseanza foren Bertrand Russell, Henri Bergson, Charles Darwin, John Dewey, Santiago Ramn y Cajal, Miguel de Unamuno, Maria Montessori, Lev Tolstoi, H. G. Wells, Rabindranath Tagore, Juan Ramn Jimnez, Gabriela Mistral, Benito Prez Galds, Emilia Pardo Bazn, Azorn, Eugeni d'Ors, Ramn Prez de Ayala, i alguns d'ntimament vinculats amb la instituci, como Julin Sanz del Ro, Antonio Machado lvarez, Antonio Machado i el seu germ Manuel Machado, Julio Rey Pastor, Luis Simarro, Nicols Achcarro, Francisco Barns o Alice Pestana. 
 
Desprs de la mort del seu principal inspirador, Francisco Giner de los Ros, en 1915, es va crear la fundaci que duu el seu nom el 14 de juny de 1916 amb l'objectiu de vetllar pel patrimoni de la instituci i prosseguir la seva tasca educadora. Des de 1916 fins a 1936 va publicar les Obres Completes de Giner. 

 Vegeu tamb .
 Lacisme;

 Enllaos externs .
Fundaci Giner de los Ros - Institucin Libre de Enseanza (cast.);









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47872" title="Uni Esportiva Figueres" nonfiltered="3527" processed="3505" dbindex="18856">

Uni Esportiva Figueres s un club de futbol de la ciutat de Figueres, a l'Alt Empord. Actualment juga a la categoria de Segona Territorial.

Histria.
A Figueres, els primers clubs apareguts foren, l'Sport Club Empordans (1909-1914, amb samarreta vermella, ms tard morada, i pantal blanc) i el Club Figueres Sport (o Football Figueres, 1910-1913, amb samarreta blaugrana i pantal blanc).

El 13 d'abril de 1919 neix la Uni Esportiva Figueres (per la fusi de l'Sport Club Catal (1914, del Casino Menestral) i la Joventud Sportiva i Artstica (1914, del Casino Sport Figuerenc) amb colors blanc i blau dels dos equips originaris. 

Altres equips ms modestos foren l'Atltic Club Figueres, el Casuals FC, el Emporium FC (1922), el Centre d'Excursions i Sports i el Racing Club Figueres (durant la guerra civil).

El club disputa els seus partits a l'Estadi Municipal de Vilatenim. Amb anterioritat havia jugat a El Far. 

Els canvis de nom i de seu social.
A la temporada 2006-07 la societat va canviar el seu nom a Uni Esportiva Miapuesta Figueres, per raons de patrocini.

Al juny de 2007 el president i accionista majoritari Enric Flix va impulsar el trasllat del club a la poblaci de Castelldefels i el seu canvi de nom a Uni Esportiva Miapuesta Castelldefels, per raons econmiques. Va ser una proposta presentada per sorpresa a la seva junta d'accionistes i que prosper amb l'nic vot d'aquest accionista. Un grup de socis va presentar una impugnaci a aquesta decisi, encara pendent de resoldre de forma definitiva.

El juliol del 2007 el Jutjat Mercantil de Girona va prendre la mesura cautelar de paralitzar els acords adoptats a la junta impugnada i design un administrador judicial (Joan Nitus Santos, exjugador, entrenador, director esportiu i president) per portar les regnes del club fins que no aparegus la sentncia definitiva.

Aquestes mesures cautelars, per, van ser aixecades pel mateix jutjat l'1 d'agost de 2007, donant-se via lliure per tant a l'aplicaci dels acords de la junta . El 24 d'agost la RFEF va acceptar finalment la inscripci de la nova UE Miapuesta Castelldefels amb l'estadi a la localitat del Baix Llobregat, cosa que hauria significat a la prctica la desaparici de la UE Figueres com a club de futbol empordans; si b legalment es tracta d'un canvi de nom i ubicaci, i no pas d'una desaparici.

El renaixement.
Per la seva banda i per tal d'evitar aquesta desaparici es fes efectiva, la gent de la UE Figueres es va posar a treballar per la continutat del projecte esportiu de 88 anys d'histria de la Uni, amb una nova entitat legal (fundada el 2007), i amb un equip que iniciar la seva trajectria esportiva a la categoria de Tercera Territorial, la ms baixa del futbol catal. La nova UE Figueres fou inscrita al grup 29 de la Tercera Territorial Catalana l'agost del 2007 .

La primera temporada de la nova etapa es tanc amb xit: la UE Figueres va aconseguir l'ascens a Segona Territorial en assolir 33 victries, un empat i zero derrotes, per a un total de 100 punts sobre 102 possibles; i un balan de 194 gols a favor i 22 en contra.

Jugadors famosos.
 Jos Ramrez;
 Miguelito;
 Sergio Alcolea;
 Manolo Gonzlez;
  Tab Ramos;
 Dami Abella Prez;
 scar Serrano Rodrguez;
 Diego Ribera;
 Ivn Daz Ruz;

 Palmars .
 1 campionat de Segona Divisi B: 1985-86;
 1 campionat de Tercera Divisi: 1959-60;

 Temporades .
Fins l'any 2007 el club ha militat 7 temporades a Segona Divisi, 17 a Segona B i 19 a Tercera Divisi.


1943-44: 3a Divisi	10;
1956-57: 3a Divisi	16;
1957-58: 3a Divisi	6;
1958-59: 3a Divisi	5;
1959-60: 3a Divisi	1r;
1960-61: 3a Divisi	7;
1961-62: 3a Divisi	3r;
1962-63: 3a Divisi	12;
1965-66: 3a Divisi	13;
1966-67: 3a Divisi	10;
1967-68: 3a Divisi	10;
1968-69: 3a Divisi	17;
1969-70: 3a Divisi	9;
1977-78: 3a Divisi	2n;
1978-79: 3a Divisi	8;

1979-80: 3a Divisi	3r;
1980-81: 3a Divisi	2n;
1981-82: 3a Divisi	3r;
1982-83: 3a Divisi	2n;
1983-84: 2a Divisi B	4t;
1984-85: 2a Divisi B	5;
1985-86: 2a Divisi B	1r;
1986-87: 2a Divisi	10;
1987-88: 2a Divisi	7;
1988-89: 2a Divisi	9;
1989-90: 2a Divisi	15;
1990-91: 2a Divisi	7;
1991-92: 2a Divisi	3r;
1992-93: 2a Divisi	17;
1993-94: 2a Divisi B	4t;

1994-95: 2a Divisi B	9;
1995-96: 2a Divisi B	3r;
1996-97: 2a Divisi B	4t;
1997-98: 2a Divisi B	7;
1998-99: 2a Divisi B	8;
1999-00: 2a Divisi B	6;
2000-01: 2a Divisi B	8;
2001-02: 2a Divisi B	13;
2002-03: 2a Divisi B	16;
2003-04: 2a Divisi B	13;
2004-05: 2a Divisi B	8;
2005-06: 2a Divisi B	14;
2006-07: 2a Divisi B	12;
2007-08: 3a Territorial 1r;


Himne. 
Ja ressona l'ovaci, 
el Figueres ha fet gol, 
el nostre s un club de pilotes
quan juga a futbol. 

Tots cantem victoria, 
endavant jugadors! 
la tramuntana ens arrauxa 
i ens omple els cors. 

Visca la uni! 
quan surt al camp, s'escolta aquest clam
Visca la uni! 
tothom ho diu amb molta passi
Visca la uni! 
petits i grans es van aixecant 
Visca la uni! 
que s el millor 
Ja criden tots amb emoci 

UNI, UNI, UNI 

Tenim un club de primera 
ferm i gran batallador 
el nostre Empord et proclama el nou rei del futbol 

Figueres Uni Esportiva 
un equip gloris... 
les teves victories saccegen 
tots els marcadors. 

Visca la uni! 
quan surt al camp, s'escolta aquest clam 
Visca la uni! 
tothom ho diu amb molta passi 
Visca la uni! 
petits i grans es van aixecant 
Visca la uni! 
que s el millor 
Ja criden tots amb emoci

Referncies.


Enllaos externs.
Web oficial de la UE Figueres ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47876" title="Escola Industrial de Terrassa" nonfiltered="3528" processed="3506" dbindex="18857">

L Escola Industrial de Terrassa o Escola Universitria d Enginyeria Tcnica Industrial de Terrassa (EUETIT) s un centre de la Universitat Politcnica de Catalunya fundat l any 1902 a la ciutat de Terrassa. Actualment s'hi imparteixen sis titulacions universitries de primer cicle.

 Xifres .
L Escola Industrial terrassenca t aproximadament uns 1.700 estudiants matriculats i uns 180 professors assignats. El centre compta amb 17 departaments que hi imparteixen docncia i cada any gradua al voltant de 250 enginyers i enginyeres tcnics.

Titulacions.
Enginyeria Tcnica Industrial, especialitat en Mecnica;
Enginyeria Tcnica Industrial, especialitat en Electricitat;
Enginyeria Tcnica Industrial, especialitat en Electrnica Industrial;
Enginyeria Tcnica Industrial, especialitat en Qumica Industrial;
Enginyeria Tcnica Industrial, especialitat en Txtil;
Enginyeria Tcnica de Telecomunicaci, especialitat en So i Imatge.

 Histria .
L'Escola Universitria d'Enginyeria Tcnica Industrial de Terrassa t els seus orgens en l'antiga Escola d'Arts i Oficis, creada amb el nom dEscuela Superior de Industrias de Tarrasa  pel Reial Decret de 17 d'agost de 1901, amb les especialitats de Perit Industrial (mecnic, electricista i qumic), Prctic Industrial i Estudis Elementals per a obrers. Posteriorment, pel Reial Decret de 10 de gener de 1902, es cre l'especialitat de Perit Manufacturer (ms endavant Perit Txtil). 


L'Escola Industrial inici els seus ensenyaments el 4 de febrer de 1902 a l'edifici provisional situat al nmero 4 del carrer Topete de Terrassa, amb la qual cosa era el primer centre txtil que s'establia a Espanya.

L'escola neix originriament per cobrir les necessitats de la indstria txtil de Terrassa, indstria que es remunta al segle XII, tot i que el seu desenvolupament ms important s'inicia al segle XIX amb l'aparici de la mquina de vapor i els nous telers mecnics.

El 3 de juliol de 1904 s'inaugura l'edifici de l'actual seu de l'Escola Industrial al carrer Colom nmero 1, d'estil modernista catal, obra de l'arquitecte Llus Muncunill i Parellada. Aquell mateix any s'hi celebra una exposici que va representar el punt lgid de les arts aplicades. El 1943 l'edifici va passar a ser propietat de l'Estat, tot mantenint la seva funci educativa.

 L'edifici modernista .
L'Escola Industrial s una de les primeres obres de Llus Muncunill, que es caracteritzen per la influncia dels estils historicistes. s un edifici allat, amb planta baixa i dos pisos, estructurat en forma de U al voltant d'un pati interior. El vestbul central, que dna accs a les aules i a dependncies com la biblioteca, est aguantat per columnes de ferro i mostra un bust d'Alfons Salonsa, fundador de l'escola. La faana principal destaca per la capalera esglaonada del cos central d'entrada i dels dos cossos laterals. Segons el projecte de Josep Domnech i Mansana, es van afegir dues naus perpendiculars als extrems de l'edifici primitiu, que estaven destinades a tallers. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47878" title="Futbol Club Barcelona Atltic" nonfiltered="3529" processed="3507" dbindex="18858">


El Futbol Club Barcelona Atltic s el club de futbol filial del Futbol Club Barcelona de la ciutat de Barcelona.

 Precedents .

El 1918 es funda el Catalunya Sporting Club que uns anys ms tard es renombr UE Catalunya de les Corts.

El 1926 es crea un club anomenat Filatures al barri de Sant Andreu que anys ms tard esdevindr CD Fabra i Coats. Jugava amb samarreta a franges blanques i negres.

El primer d'agost de 1934 es fund la Societat Deportiva Espanya Industrial, com a secci esportiva de la factoria de mateix nom. Al comenar la temporada 1956-57 canvia el seu nom pel de Club Esportiu Comtal.

El 1965 neix l'Atltic Catalunya, fusi del Fabra i Coats i del Catalunya de Les Corts, desprs d'estrnyer llaos amb el Barcelona. L'equip canvi l'uniforme per un de blau-grana, amb les franges ms estretes que les del Bara i pantal blanc. El Comtal canvi tamb el seu uniforme, vestint de blau-grana entre el 1968 i el 1970.

 Histria .

El FC Barcelona B neix amb el nom de Barcelona Atltic l'any 1970, sota la presidncia d'Agust Montal Jr en decidir la fusi del CE Comtal i de l'Atltic Catalunya i amb l'objectiu que els joves jugadors formats a la pedrera blau-grana completin la seva formaci competint amb jugadors professionals de la Segona Divisi de futbol. L'any 1991 adopt el nom de FC Barcelona B seguint una normativa federativa sobre les denominacions dels clubs filials. El juliol del 2008 adopta l'antiga denominaci de FC Barcelona Atltic.

Malgrat ser filial blau-grana, el Barcelona B s considerat un equip professional que competeix en competicions professionals, tenint tots els seus jugadors fitxa professional, excepte en el cas que juguin amb fitxa de l'equip juvenil.

Per les files del Barcelona B han passat grans jugadors que han arribat a jugar al primer equip com Carrasco, Calder, Amor, Ferrer, Guardiola, Sergi, Xavi, Vctor Valds, Iniesta, De la Pea, Puyol o Leo Messi. El catalano-dans Thomas Christiansen t el rcord de ser l'nic jugador que ha arribat a la selecci absoluta espanyola essent jugador del Barcelona B.

 Estadi .

El Barcelona B juga els seus partits al Mini Estadi, un terreny de jocs situat dins de les intallacions del club a la Diagonal, annex al Camp Nou. T una capacitat per a 15.276 espectadors.

 Palmars .

 4 cops campi de 2a Divisi B (1981-82, 1990-91, 2001-02);
 2 cops campi de 3a Divisi (1973-74, 2007-08);

 Temporades .

Fins l'any 2008 el club ha militat 17 vegades a Segona Divisi, 16 a Segona B i 4 a Tercera Divisi.


 Dades .

 Temporades a 2a A: 17;
 Temporades a 2a B: 15;
 Temporades a 3a: 3;
 Debut a Segona divisi espanyola: 74-75;
 Millor lloc a la Lliga: 6 (Segona divisi espanyola temporades: 75-76, 91-92 i 94-95);
 Pitjor lloc a la Lliga: 19 (Tercera divisi espanyola temporades: 71-72);

 Plantilla 2008/09 .
Aquesta llista de jugadors no s definitiva, ja que hi pot haver
intercanvis amb el primer equip.


























 Cos tcnic .
 Primer entrenador: Luis Enrique;
 Segon entrenador: Joan Barbar Mata ;
 Preparador fsic: Jos Ramn Calln ;
 Delegat: Antoni Alonso Velzquez ;
 Fisioterapeutes: Roger Giornes Tomas i Jaume Langa Ferrer;

 Plantilles d'anteriors temporades .
 Plantilla de la temporada 2007-2008;

 Jugadors destacats .


 Articles relacionats .
Club Deportiu Comtal;

 Referncies .



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47880" title="Fractura digital" nonfiltered="3530" processed="3508" dbindex="18859">
 
La fractura digital s una qesti d'abast poltic i social que fa referncia a la diferncia socioeconmica entre les comunitats que disposen d'accs a les noves tecnologies i les que no.   El terme procedeix de l'angls "digital divide", utilitzat per l'Administraci Clinton per a fer referncia a la fractura que podia produir-se als Estats Units entre "connectats" i "no connectats".

Tot i aix,el terme tamb fa referncia a les diferncies que hi ha entre grups segons la seva capacitat per a utilitzar les TIC (Tecnologies de la Informaci i la Comunicaci) de forma efica. Les diferncies en aquest nivell d's es produeixen principalment a causa dels diferents nivells d'alfabetitzaci i la capacitat d'aprenentatge que sol estar en funci de l'edat. 

Altres autors estenen l'abast de la fractura digital per a explicar-la tamb en funci del que s denominat analfabetisme digital, consistent en l'escassa habilitat o competncia d'una gran majoria de membres de les generacions nascudes abans dels anys seixanta que no han aprs a usar les eines tecnolgiques de computaci i per tant s molt limitat tamb el seu accs als serveis d'Internet. 


 Enllaos externs .
Informe sobre l'estat de la societat de la informaci internacional, a Espanya i comparativa de les comunitats autnomes;
Societat de la Informaci ;
Xarxa de la fractura digital  ;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47881" title="Palams Club de Futbol" nonfiltered="3531" processed="3509" dbindex="18860">


El Palams Club de Futbol s el club de futbol ms representatiu de la vila de Palams.

Histria.
El 1898 neix a Palams el club de futbol deg de Catalunya, el Palams Foot-ball Club, fundat per Gaspar Matas i Dans.

L'equip comen a disputar els seus partits al pati de la Corchera (Can Mario) i el 1927 jug al Camp del Trust, a la riera de l'Aub. El 1940 inagur el seu estadi al carrer Cervantes (Camp dels Recs o de l'Arbreda). Primer jug amb uniforme de color blanc amb pantalons i ratlles negres, per el 1905 adopt els colors blau i groc del districte martim desprs de vncer l'Strong de Girona en el campionat provincial.

Partits histrics de l'entitat:
Primer partit: Palams 2 - fbrica Armstrong de Palafrugell 1.
Primer partit internacional: Palams 2 - U. Sportive Reveloise (Frana) 1.

L'equip ha tingut al llarg de la histria diverses denominacions, degut a desaparicions i canvis de nom: Palams Sport Club (1926), Palams Club de Futbol (1941), Palams Sociedad Cultural (1954) i finalment el nom actual, Palams Club de Futbol (1974).

Ttols.
 1 Copa Generalitat (1991-92);
 1 cop campi de Segona Divisi B (1988-89);
 3 cops campi de Tercera Divisi (1987-88, 1996-97, 2001-02);

 Temporades .
Fins l'any 2008 el club ha militat 6 cops a Segona Divisi, 4 a Segona B i 11 vegades a Tercera Divisi.

 Copa Generalitat

Presidents.


Himne.
Alcem enlaire nostres banderes,
que al vent bateguin nostres colors:
El groc aurfic de ginesteres
i el blau martim de Palams!
Palams!, Palams!, Palams!!
 
En tot lloc on l'esport agermana
has deixat un cam de clarors
i els teus blaus i els teus grocs es recorden
com emblema d'estima i d'honor.
 
Entra al camp a lluitar amb ardidesa
per amb respecte pels altres colors
que el teu joc ms perfecte es mereixi
el llorer del que en surt vencedor!
 
Alcem enlaire nostres banderes,
que al vent bateguin nostres colors:
el groc aurfic de ginesteres
i el blau martim de Palams!
Palams!, Palams!, Palams!!

Enllaos externs.
Palams CF Web oficial del club;
Web no oficial del Palams CF;
Penya Barnagroga;
Penya Sport del Palams CF;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47882" title="Dia de la Hispanitat" nonfiltered="3532" processed="3510" dbindex="18861">


El Dia de la Hispanitat, el 12 d'octubre, s la diada nacional d'Espanya. Tamb es coneix com a Da de la Raza, especialment avui en dia a Hispanoamrica, o Columbus Day als Estats Units. En aquesta data es recorda l'albirament de terra (del que posteriorment es coneixeria com a Amrica) pel mariner Rodrigo de Triana el 1492, sota el comandament de Cristfor Colom.

El terme Da de la Raza (catal: Dia de la raa) fa referncia al naixement d'una raa, cultura o identitat fruit del mestissatge dels amerindis i els colonitzadors europeus.

El dia va ser per primer cop celebrat a Mxic per iniciativa de Jos Vasconcelos, titular de la secretaria d'educaci.

Aquesta data va ser instituda com a festa nacional a diversos pasos de Hispanoamrica, com s'assenyala a continuaci:

Argentina, per decret presidencial del 4 d'octubre de 1917 de Hiplito Yrigoyen.
Veneuela, en 1921 por decret presidencial de Juan Vicente Gmez. El president Hugo Chvez el va canviar a Da de la Resistencia Indgena l'any 2002.
Xile, per decret de 16 d'agost de 1923.
Mxic, oficialment des de 1928.

A Espanya, aquesta data es conegu tamb com Da de la Raza entre el 1918 (per decret d'Alfons XIII i Antonio Maura) i el 1958, quan va canviar la seua denominaci oficial per la de Da de la Hispanidad (en castell).

Coincideix amb la festa de la Mare de Du del Pilar, patrona de Saragossa, Arag i tamb d' Espanya.

Actualment aquest dia tamb serveix a collectius d'ultra-nacionalistes i neonazis per commemorar la figura de Franco i els seus ideals feixistes.

 Enllaos externs .
 Dia de la raa;
 Hispanitat: histria i significat del mot;

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47886" title="Unitat monetria de valor ms alt" nonfiltered="3533" processed="3511" dbindex="18862">
La unitat monetria de valor ms alt s aquella moneda que, amb una unitat, es pot adquirir ms d'una unitat de qualsevol altra moneda. Habitualment, el clcul es fa utilitzant la major moneda reserva com, per exemple, l'euro (EUR), la lliura esterlina (GBP) o el dlar dels Estats Units (USD). 

Una moneda d'alt valor s diferent d'una moneda forta, que s aquella que disposa d'un alt poder adquisitiu i s vista com un dipsit de valor fiable. Per exemple, el dinar kuwaiti no s gaire utilitzat fora de Kuwait i est lligat a l'economia d'aquest pas. En canvi, l'euro s una moneda forta perqu es veu recolzada per l'economia de l'Eurozona, que s una economia forta, i tamb pels mercats internacionals.

Llista de les unitats monetries ms altes.
Aquesta llista s'ha elaborat segons dades del gener del 2009. Totes aquestes unitats monetries tenen un valor superior a un euro. Els valors estan expressats en euros i en dinars kuwaitians.





Vegeu tamb.
Unitat monetria de valor ms baix;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47888" title="Johann Wilhelm Hittorf" nonfiltered="3534" processed="3512" dbindex="18863">

Johann Wilhelm Hittorf (Bonn 1824- Mnster 1914) fou un fsic alemany.

Catedrtic de fsica i qumica a la Universitat de Mnster des de 1856, va contribuir poderosament al desenvolupament de l'electroqumica amb innumerables invents. 

Va descobrir els raigs catdics amb el seu mestre Plcker, amb el que va estudiar tamb les variacions de l'espectre al variar la atmosfera. Va determinar l'ntima dependncia entre la conductibilitat elctrica i l'acci qumica i la divisi de les sals complexes per mitj de la corrent. Estudi l'allotropia del seleni i del fsfor, descriv el comportament electromotor del crom i registr la velocitat d'emigraci dels ions sotmesos a l'acci de la corrent elctrica. El tub de Hittorf per ell inventat apareix com a precursor del tub de Crookes. Autor dber die Wanderung der Ionen whrend der Elektrolyse.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47890" title="Ulleres anaglifo" nonfiltered="3535" processed="3513" dbindex="18864">
Les ulleres anaglifo s'utilitzen per visualitzar imatges multiplexades en longitud d'ona. En una superfcie plana es mostra una imatge a partir de la combinaci de dues imatges desplaades, creades nicament amb dos colors complementaris, ja siguin vermell   blau, vermell   verd o b mbar   blau. Aquestes dues imatges equivaldrien al parell estreo.

La percepci de profunditat en el sistema visual hum d'imatges en superfcies planes requereix l'ajuda d experincies prvies o d objectes externs, com poden ser les ulleres anaglifo, ulleres LCS (Liquid Crystal Shutters   Obturadors de Cristall Lquid) i d altres sistemes ms moderns i que no afecten al cansament visual. 

Les ulleres anaglifo estan formades per dues lents (molt senzilles), cadascuna amb un dels dos colors que componen la imatge. D'aquesta manera actuen com a filtre i deixen veure a cada ull noms el parell estreo que li correspon. Aix doncs, per exemple, si hi hagus una imatge creada a partir del desplaament d una imatge blava (enfocada per l'ull esquerra) i una altra vermella (enfocada per l'ull dret), caldria unes ulleres anaglifo amb filtres dels mateixos colors: l'ull dret tindria la lent de color blau i l'esquerra la lent vermella, ja que el filtre noms permet veure la imatge que no sigui del mateix color.

Cal destacar que les ulleres anaglifo permeten veure en relleu tant imatges en paper com diapositives. L'efecte creat s de fora qualitat, tot i que es perd molta lluminositat i els filtres utilitzats no arriben a aconseguir una reconstrucci prou bona en color de la imatge tridimensional.

Vegeu tamb.
Visi estereoscpica;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47891" title="Disparitat binocular" nonfiltered="3536" processed="3514" dbindex="18865">
La disparitat binocular o retinal s la lleugera diferncia entre els dos punts de vista proporcionats pels dos ulls. 


El nostre sistema visual hum s capa de veure en tres dimensions principalment perqu tenim  visi binocular . La visi binocular t lloc perqu els dos ulls (separats uns centmetres) miren al mateix objecte des d'angles lleugerament diferents, obtenint com a resultat dues imatges molt semblants, per no les mateixes.


La disparitat binocular s la forma de percebre profunditat i relleu ms utilitzada pel cervell hum, i s la que permet ser ms manipulada, convertint-se en la base per a la creaci d'imatges 3D en superfcies planes. El cervell agafa aquests dos punts de vista diferents i els integra, creant aix un objecte en tres dimensions. 


Molts animals, com per exemple els conills, peixos i ocells, tenen els ulls a banda i banda del cap, enfocant cap a direccions oposades. Aquests animals poden veure tot el seu voltant sense gaireb moure el cap, per no poden percebre dues imatges semblants del mateix objecte. s per aix que no poden gaudir de la varietat de formes en relleu que ens proporciona la visi binocular als humans. 


Podem parlar de dos tipus de disparitat binocular: la creuada i la no creuada, cada una depn de la distncia en qu es troba l'objecte i el punt de fixaci en la retina.

 La disparitat binocular creuada es caracteritza perqu l'objecte que veu l'ull est ms a prop del punt de fixaci. L'objecte s projectat en un ull cap a la dreta exterior de la seva fvea i a l'altre ull cap a la part exterior esquerra de la seva fvea.

 La disparitat binocular no creuada es caracteritza perqu l'objecte que veu l'ull es troba ms lluny del punt de fixaci. En aquest cas l'objecte es projecta en un ull cap a l'esquerra de la part nasal de la retina i a l'altre ull cap a la dreta de la part nasal de la seva retina.  ;


Hi ha moltes maneres de crear la illusi ptica de profunditat utilitzant la disparitat binocular: hologrames, estereoscopis i estereogrames, tots ells separen imatges per ser captades per un sol ull. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47901" title="Carpel" nonfiltered="3537" processed="3515" dbindex="18866">

El carpel (del grec karpos, fruit) s l rgan femeni bsic de la flor.

Un pistil pot estar constitut per un sol carpel (monocarpellar o unicarpellar) o diversos (pluricarpellar o policarpellar). Quan estan soldats se'ls anomena sincrpics  i quan no ho estan es diu que sn apocrpics i aleshores cada carpel forma un ovari independent

En les gimnospermes el carpel s obert. En les angiospermes s una fulla que s'ha doblegat pel nervi mitj i s'ha soldat per les vores per tal de formar un rgan en forma de matrs, on el ventre correspon a l'ovari, el coll a l'estil i els llavis a l'estigma.

 Vegeu tamb .
 Gineceu;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47907" title="Greenpeace" nonfiltered="3538" processed="3516" dbindex="18867">
Greenpeace (de l'angls green: verd, i peace: pau) s una organitzaci ecologista i pacifista internacional fundada al Canad el 1971. 

Aquesta ONG vol protegir i defensar el medi ambient, intervenint en diferents punts del planeta on, segons l'organitzaci, es cometen atemptats contra la Naturalesa. Greenpeace duu a terme campanyes per aturar el canvi climtic, protegir la biodiversitat, rebutjar els cultius transgnics, disminuir la contaminaci i acabar amb l's de l'energia nuclear i de les armes. 

Segons xifres de Greenpeace, el nombre de socis el 2005 era de tres milions a nivell mundial i uns 85.000 socis a l'Estat espanyol. 

El moviment ecologista va nixer en 1971, fundat per Sergio Orellana, d'una forma molt espontnia. Un grup d'activistes antinuclears canadencs, alguns ququers i objectors de conscincia nord-americans que s'havien refugiat a Canad per no participar en la guerra de Vietnam, van formar una petita organitzaci anomenada Don't make a wave Commite (Comit "No provoqueu un sisme submar") que protestava contra les proves nuclears que els Estats Units portaven a terme a l'arxiplag d'Amchitka (Alaska), al nord del Canad. El nom del grup feia referncia la possibilitat que, al ser una zona ssmicament inestable, les proves atmiques que s'hi realitzaven poguessin provocar un sisme submar. La prova nuclear es va dur a terme, per l'acci de denncia va provocar que durant dies es produssin manifestacions de desenes de persones a la frontera entre el Canad i els Estats Units.

 Enllaos externs .

Pgina oficial internacional;
Pgina oficial Greenpeace Espanya;

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47908" title="Sintetitzador" nonfiltered="3539" processed="3517" dbindex="18868">

El sintetitzador s un instrument musical electrfon, d'estesa utilitzaci a partir de l'ltim ter del segle XX, que utilitza variacions de voltatge per a la producci de so, en els models analgics, i d'altres tcniques com el mostreig o la FM (modulaci de freqncia) en els models digitals.

Des de finals del segle XIX s'havien construt diversos aparells per produir so per mitjans elctrics i electrnics, alguns cops utilitzats en la msica culta d'avantguarda en combinaci amb instruments tradicionals (per exemple, el Theremin, el Trautonium o les Ones Martenot). Per no va ser fins a finals dels 60 quan, grcies a l'abaratiment de la producci de components electrnics i al treball d'enginyers com Robert Moog o Don Buchla, que el sintetitzador prengu la forma definitiva i s'incorpor a la msica popular.



Els primers sintetitzadors analgics eren grans acumulacions de circuits de la mida d'armaris, i utilitzaven variacions de tensi per generar i donar forma a un so al llarg del temps. Eren, a ms, modulars, o vol dir que constaven d'un nombre de mduls o unitats independents amb una funci especfica. Cadascun dels mduls o circuits modificava un o altre aspecte fsic del so (to, timbre, intensitat, ressonncia, trmolo, vibrato, atac, decament, evoluci temporal...). En aquest sentit, els mduls o elements principals d'un sintetitzador bsic, i que avui en dia encara trobem en la majoria d'aquests instruments, sn:
VCO (Oscillador controlat per voltatge). Controla el timbre o "color" d'un so a partir d'una srie de formes d'ona disponibles, amb ms o menys contingut en harmnics. Per exemple, per crear un so similar una flauta o clarinet, es pot partir d'una forma d'una triangular, mentre que per emular instruments de vent de metall el millor s partir d'una ona de "dent de serra" (sawtooth), o utilitzar una ona aleatria (soroll blanc) per crear efectes similars al vent o a un salt d'aigua. L'oscillador proveeix el material bsic al qual donarem forma posteriorment amb altres mduls.
VCF (Filtre controlat per voltatge). Modifica el component espectral del so (major realament de greus, mitjos o aguts, entre moltes altres opcions).
VCA (Amplificador controlat per voltatge). Controla el volum del so (fort - fluix).
LFO (Oscillador de baixa freqncia). Permet introduir variacions ccliques (repetides en el temps) sobre altres parmetres. Per exemple, aplicant un LFO sobre un filtre amb ressonncia permet crear efectes de wah-wah; aplicant-lo sobre l'amplificador permet generar un trmolo, etc.
EG (Generador d'envolvent). Controla l'evoluci en el temps d'un altre mdul. Per exemple, aplicat sobre l'amplificador permet de crear sons amb un atac rpid o lent, que mantingui la seva intensitat en el temps, que cessi de cop o es vagi esmorteint, etc. ;



En un principi, fins a l'aparici dels sintetitzadors "hard-wired" o compactes (per exemple, el Moog Minimoog el 1971), aquests mduls i molts d'altres havien de ser interconnectats per l'intrpret mitjanant cables per obtenir el so desitjat. La configuraci de cables s'havia de modificar per canviar de so, ja que en aquells temps els sintetitzadors no disposaven de memries. Aix els feia poc prctics per a la interpretaci en directe, per a canvi donava una flexibilitat enorme per a l'obtenci de timbres creatius i personals.

Els sintetitzadors, almenys durant un parell de dcades, no tenien un so definit o "propi" en el sentit en qu podem pensar en un viol, un gong o una trompeta, per exemple. Una de les seves principals caracterstiques era que el seu so podia ser (i molts cops, "havia" de ser) creat o modificat per l'instrumentista segons les seves necessitats i dins de les possibilitats de configuraci de l'aparell. Aix i tot, hi ha sintetitzadors amb un "so" caracterstic ben identificable, i hi ha sintetitzadors ms adequats que d'altres per aconseguir determinats tipus de timbres.

Tot i amb aix, fins ben entrats els anys vuitanta els sintetitzadors no van ser instruments imitatius; s a dir, no podien reproduir amb fidelitat el so d'instruments acstics. Ms aviat podien "evocar" o recordar el so de cordes, metalls o vent. Aix no ha de ser vist com un inconvenient sin com una ampliaci de la paleta de sons de qu els msics podien disposar a l'hora de crear un tema. Podien optar per instruments tradicionals o per sons electrnics que tenien poca o cap semblana amb qualsevol altre instrument que l'audincia hagus escoltat mai.



El segent gran pas en la histria dels sintetitzadors va ser la incorporaci de la polifonia, o capacitat de reproduir ms una nota simultniament, fent possible la interpretaci d'acords (Moog Polymoog, Oberheim 4-Voice, Prophet 5). Fins aleshores (mitjans dels anys 70), la interpretaci estava limitada a una nota cada vegada, relegant els sintetitzadors a interpretar lnies solistes o efectes sonors. Mentrestant, la qualitat i fiabilitat dels components electrnics analgics millorava, resultant en una major estabilitat, facilitat d's i afinaci dels sintetitzadors.



Ms tard (a partir del 1983) feren la seva aparici comercial els primers sintetitzadors basats en tcniques digitals, com el DX7 de Yamaha. Partien d'una concepci totalment diferent per a la creaci de sons, sense seguir l'arquitectura tradicional VCO-VCF-VCA. Aix supos una major comoditat per part del msic i una paleta sonora molt ms mplia, encara que molts cops a costa d'importants retallades en la llibertat de manipulaci dels sons d'una forma intutiva i creativa.

A partir d'aquest moment les tcniques de creaci de so es multipliquen. Cada marca desenvolupa tecnologies especfiques, digitals en la major part dels casos, per oferir una major facilitat d'operaci dels teclats, molts ms parmetres d'edici i la possibilitat d'imitar fidelment instruments tradicionals. Tamb cal esmentar, ni que sigui de passada, l'aparici en aquesta poca d'altres aparells sense els quals no es podria concebre la msica actual i l'electrnica en particular. Sn els samplers o mostrejadors, i els seqenciadors.

A mitjans dels noranta es visqu un perode de revival dels sintetitzadors analgics, reivindicant algunes de les seves caracterstiques que havien quedat arraconades des de la invasi de la tecnologia digital dels anys vuitanta. Actualment alguns fabricants estan especialitzats en la producci de sintetitzadors purament analgics amb els avantatges de la tecnologia moderna, i amb grans resultats artstics i comercials.



Tamb cal esmentar l'aparici i rpid creixement dels sintetitzadors per programari, que es basen en un programa que s'executa en un ordinador corrent amb targeta de so. Pot tractar-se de programes independents o de plug-ins (aplicacions que necessiten d'un programa mare, normalment un seqenciador programari, que els hostatgi). Hi ha sintetitzadors completament nous, a vegades utilitzant tcniques innovadores o de difcil implementaci en un sintetitzador fsic. Tamb trobem emulacions fidedignes o millorades de models ja existents, com l'Arturia V (emulaci del MiniMoog). Aquests instruments, forosament digitals, destaquen per la seva gran versatilitat i facilitat d'edici (pantalla a color, ratol, etc); per, com en qualsevol programa informtic, el seu funcionament correcte depn en gran mesura de les especificacions i de la qualitat de la targeta de so de l'ordinador on s'executen, a diferncia d'un sintetitzador fsic (maquinari) destinat especficament a la generaci de sons.



Vegeu tamb.
Melotr;

Enllaos externs.
120 Years of Electronic Music: Interessant reps als instruments electrnics des de la seva prehistria;
VintageSynth.com: Guia fora completa de la majoria d'instruments produts comerciamlent des dels anys 60;
SynthZone.com: Milers d'enllaos a pgines de fabricants, aficionats als sintetitzadors, frums especfics sobre instruments i ms;
The Audities Foundation: Una de les colleccions ms importants de relquies i rareses del mn de l'electrnica, incloent pianos elctrics, clavinets, mellotrons i molt ms;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47909" title="Llavor" nonfiltered="3540" processed="3518" dbindex="18869">
 
La llavor s el resultat de la fecundaci i maduraci de l vul o ovocllula de les plantes gimnospermes i de les angiospermes, es a dir, dels espermatfits o vegetals amb llavors. . D'acord amb la diferenciaci clssica, les angiospermes es diferencien en monocotilednies i dicotilednies, segons tinguin un cotiled o dos, es a dir, segons si desprs de la germinaci es forma inicialment una fulla primordial (colited) o dues.

Consta d'un embri en estat de vida latent, acompanyat o no d'endosperma i de l'episperma o testa

L embri L endosperma constitueix un teixit nutritiu ric en lpids, mid o protenes que pot mancar en algunes espcies ja que ha quedat absorbit per l embri.

L episperma o coberta externa de la llavor es desenvolupa del teixit tegumentari que envolta l vul. L episperma protegeix l embri de danys fsics i de la dessecaci.
 
Les llavors de les angiospermes estan envoltades del pericarp i formen un fruit ja que provenen de l'ovari fecundat i madur. A les gimnospermes les llavors no estan envoltades, sn nues, i es troben en estructures ms simples anomenades pseudofruits,  com ara exemple la pinya.  

Generalment les llavors sn les estructures vegetals menys riques en aigua, ja que tenen un contingut d humitat que pot ser menor del 10%. Poden mantenir-se viables per un nombre molt variable d anys. En les hortcoles les llavors de ceba si no sn mantingudes en condicions especials noms tenen una durada de dos anys, en canvi les de l escarola mantenen el seu poder germinatiu durant ms de 10 anys.

La germinaci de les llavors de les tombes dels faraons desprs de ms de 2.000 anys es considera una llegenda ja que desprs de tants anys queden carbonitzades.

En el llenguatge corrent i comercial tamb es dona el nom de llavors als tubercles de les patates destinats a reproduir la planta. De la mateixa manera es parla de llavors de gira-sol amb la closca i tot quan en realitat es tracta de tot el fruit que rep el nom d aqueni.
Vegeu tamb.
caripside (gra)
Llavor hbrida

 




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47917" title="Rainbow Warrior" nonfiltered="3541" processed="3519" dbindex="18870">


El Rainbow Warrior (en catal, Guerrer de l'Arc de Sant Mart) era el vaixell insgnia de l'organitzaci no governamental internacional Greenpeace. Va ser construt a Aberdeen, Esccia el 1955 i inicialment va ser utilitzat pel ministeri d'agricultura britnic com a vaixell d'investigacions. Ms endavant es va convertir en vaixell de pesca al mar del Nord fins a la seva adquisici per Greenpeace el 1978. El seu nom prov d'una antiga profecia dels nadius d'Amrica del Nord segons la qual:

"Arribar un temps en el que la Terra emmalaltir i, quan aix passi, els indgenes recobraran el seu esperit i reuniran persones de totes les nacions, colors i creences, ells creuran en els actes i no en les paraules. Ells treballaran per guarir la Terra... ells seran coneguts com els "Guerrers de l'Arc de Sant Mart".

El Rainbow Warrior era utilitzat com a vaixell de suport per a les manifestacions organitzades per Greenpeace contra diferents activitats realitzades per diferents pasos contrries a la salvaguarda de l'ambient i de les espcies marines.

El vaixell va ser enfonsat pels serveis secrets francesos el 1985 per evitar una protesta en contra de les proves nuclears que realitzaria Frana a l'Atol de Moruroa, a l'oce Pacfic sud. El vaixell va ser reflotat, per les avaries eren de tal magnitud que van fer impossible la seva reparaci, de manera que va ser transportat el 1987 cap a les illes Cavalli on va ser enfonsat per a contribuir com a santuari de fauna marina.

Greenpeace va nomenar amb el mateix nom el seu nou vaixell insgnia.

Cronologia de l'enfonsament del Rainbow Warrior.
 23 de mar de 1985 - Christine Huguette Cabon, de 33 anys, oficial de l'armada francesa treballant per als serveis secrets francesos arriba a Auckland amb el fals nom de Frdrique Bonlieu. La seva missi era la d'infiltrar-se en els medis ecologistes per a conixer els plans de Greenpeace. Va dur a terme la seva missi, obtenint gran quantitat d'informaci sobre la protesta que s organitzaria i sobre els preparatius per l arribada del Rainbow Warrior. Tamb va recollir informaci sobre ports i lloguer de vaixell d'esbarjo, deixant Nova Zelanda el 24 de maig de 1985.

 22 de juny de 1985 - El llot  "Oueva" de Nova Caledonia arriba al port de Parengarenga, amb una tripulaci de quatre membres de la marina francesa portant documentaci falsa. Les autoritats del port els hi donen les indicacions aduaneres que havien de realitzar-se.

 22 de juny de 1985 - El Major  Alain Mafart, de 34 anys, (sota el nom de Alain Turenge de Sussa) i la Capitana Dominique Prieur, de 36 anys (sota el nom de  Sophie Turenge, tamb de Sussa) arriben a Auckland des de Honolul. Alain Mafart es especialista en operacions subaqutiques al igual que la tripulaci del Ouvea.

23 de juny de 1985 - Arriba a Auckland l'oficial del serveis secrets francesos Louis-Pierre Dillais (sota el nom de Jean Louis Dormand). Es pensa que va ser ell el que va coordinar l enfonsament del Rainbow Warrior.

29 de juny de 1985 - L'Ouvea arriba al port de Whangarei.

7 de juliol de 1985 - Arriben a Auckland Alain Tonel, de 33 anys i Jaques Camurier, de 35 anys, ambds, membres dels serveis secrets francesos fent-se passar per entrenadors esportius. Aquest ltim equip va ser l'encarregat de collocar les bombes en el vaixell. Un altre membre de l'equip, sota el nom de Francois Regis Verlet es va encarregar de les operacions de reconeixement d'ltim moment. Els seus nom reals no van ser revelats durant la investigaci.

 7 de juliol de 1985 - El Rainbow Warrior arriba al port de Waitemata per a reunir-se amb altres vaixells que participarien a la manifestaci contra els assaigs nuclears francesos a l'Atol de Mururoa.

 10 de juliol de 1985 - Deu minuts abans de la mitja nit hi ha una explosi en el Rainbow Warrior. Un membre de l'equip, el fotgraf Fernando Pereira, de 36 anys, triga en sortir i mor en el vaixell per una segona explosi.

 11 de juliol de 1985 - Els habitants de Nova Zelanda s'aixequen amb la noticia del primer atemptat terrorista que passa en el seu pas. S'inicia una investigaci de gran amplitud.

 12 de juliol de 1985 - Frana nega oficialment tota intervenci a l'enfonsament del Rainbow Warrior, explicant que Frana no actua d'aquesta manera. Aquest mateix dia, desprs de denuncies d'habitants d'Auckland sn arrestats i interrogats Sophie i Alain Turenge.

 15 de juliol de 1985 - La policia d'Auckland viatja a l'illa de Norfold per a interrogar a la tripulaci del llot Ouvea, ja de tornada a Nova Caledonia. Un membre de la tripulaci havia viatjat per avi cap a Sydney. Els investigadors recullen mostres per analitzar per els membres de la tripulaci del Ouvea sn deixats en llibertat per falta de proves. El llot mai va arribar a Noumea i es presumeix que va ser enfonsat en alta mar pels seus tripulants.

 24 d'agost de 1985 - La parella Turenge sn acusats de la mort de Fernando Pereira i d'acte de terrorisme. Es descobreixen les accions de reconeixement de Christine Cabon (alies Frederique Bonlieu), qui desapareix a Israel en els segents dies.

 8 d'agost de 1985 - La premsa francesa informa sobre els possibles nexes entre l'atemptat terrorista i els serveis secrets francesos. El govern francs anomena un responsable d'investigaci.

 9 d'agost de 1985 - El president de Frana, Franois Mitterrand, condemna l'enfonsament del Rainbow Warrior com un acte criminal i promet cstig si es demostra que francesos van estar involucrats.

 22 d'agost de 1985 - Els serveis secrets francesos revelen els veritables noms dels implicats per la investigaci. Afirmen que havien de molestar en les activitats de Greenpeace, per que no estaven autoritzats per a portar a terme accions del tipus ocorregut.

 28 d'agost de 1985 - El primer ministre francs Laurent Fabius, afirma que de trobar-se culpables, els responsables seran castigats pels seus crims.

 23 de setembre de 1985 - El primer ministre francs admet l'actuaci dels serveis secrets, confirmant que van actuar sota ordres superiors. Per tant, els que van actuar no seran jutjats.

 4 de novembre de 1985 - Els oficials Mafart i Prieur sn condemnats, per crrecs menors, a 10 anys de pres. Frana pressiona per a que siguin extradits.

 1986 - Frana prohibeix algunes importacions des de Nova Zelanda com a mesura de pressi per a la repatriaci dels dos terroristes. S arriba a un acord sobre la compensaci monetria per la destrucci del vaixell. Desprs de la mediaci del secretari general de l'ONU, Javier Prez de Cullar, es decideix que els dos terroristes passaran tres anys confinats en una base militar francesa al pacfic.

 14 de desembre de 1987 - Frana incompleix l'acord, transportant a Alain Mafart a Frana per a un tractament mdic. Immediatament va ser assignat a un nou lloc en una acadmia militar a Pars. Dominique Prieur arriba tamb a Pars el maig d'aquell mateix any.

Enllaos externs.
Dargaville Maritime Museum on s exposen el mstils del Rainbow Warrior.
The Rainbow Warrior Affair Diary compiled by Mike Andrews (Secretary of the Dargaville Maritime Museum).

Bibliografia.
 "The Rainbow Warrior Affair" by Mike Andrews;
 "The Death of the Rainbow Warrior" by Michael King.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47921" title="Takutea" nonfiltered="3542" processed="3520" dbindex="18871">

Takutea s una de les illes Cook meridionals, situada a 20 km al nord-oest d'Atiu. Les seves coordenades sn: .

Geografia.
s l'illa ms petita de l'arxiplag, amb una superfcie total d'1,2 km  i una altitud mxima de 6 m sobre el nivell del mar. L'illa s de tipus makatea amb un escull de corall fossilitzat que fa l'accs difcil des del mar. s deshabitada i est declarada com a reserva natural.

Histria.
El nom antic era Areuna. Takuteu significa el ku blanc (ku s un peix vermell).

Com altres illes del grup, va ser descoberta, el 1777, per l'angls James Cook. El 1903, el cap ariki Ngamaru la va entregar al rei Eduard per al benefici dels habitants de les illes Cook. El 1950 es va anomenar al consell de caps tradicionals d'Atiu com a fiduciaris de la Reserva Natural de Takutea en representaci de tots els propietaris de terres a Atiu. El consell s'encarrega de les tasques de vigilncia i manteniment, i supervisa els permisos per a visitar-la. Avui existeixen polmiques sobre la regulaci i les limitacions de l'ecoturisme.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47922" title="Hiperi (satllit)" nonfiltered="3543" processed="3521" dbindex="18872">
Hiperi s un satllit de Saturn, el set en ordre de distncia des del planeta. Fou descobert el 1848 per l'astrnom William C. Bond (1789-1859) i el seu nom prov del tit Hiperi, pare d'Hlios i de Selene.

Es troba en una rbita a una distncia mitjana de 1.481.000 km, realitzant una revoluci en poc ms de vint-i-un dies i sis hores. De forma relativament irregular, t un dimetre aproximat de 300 km i una massa mil vegades inferior a la de la nostra Lluna. Probablement est format majoritriament per gel d'aigua.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47925" title="GLV" nonfiltered="3544" processed="3522" dbindex="18873">
GLV (acrnim de Grating Light Valve) s un sistema de projecci d'imatges dissenyat per Silicon Light Machines que es basa en la tecnologia de sistemes microelectromecnics. Funciona controlant i direccionant llum que prov d'uns lsers semi-conductors i forma una imatge de televisi en una pantalla o fins i tot en una paret.
Aquest sistema, ja provat per encara no comercialitzat, proporciona uns colors amb molta brillantor i molt vvids.

Es presenta com un sistema que pot sser, en un futur, una alternatica a les pantalles LCD o plasma.

 Funcionament del sistema .

La llum la proporcionen tres lsers, un projecta llum vermella, un altre verda i l'ltim blava.

El llum coherent creat per cada un d'ells passa per una lent que varia la forma del feix de llum, a continuaci la llum arriba a una grating light valve, que s la pea clau del sistema.

Els raigs de llums difractat per la GLV passen per un aparell que combina els tres colors i els hi aplica un filtre de Fourier, seguidament hi trobem un conjunt de lents que projecten la llum fins a un mirall.

Aquest mirall fa arribar la llum fins a la pantalla, creant una lnia vertical de 1080 pxels. El mirall es va movent per proporcionar un conjunt d'imatges verticals per crear la imatge completa, contrriament al sistema de televisi convencional, que crea lnies horitzontals.
Es creen 60 imatges completes cada segon. La freqncia amb que es projecten els 1080 pxels s de 115KHz.

 Descripci de la Grating Light Valve .

Cada GLV t 1080 grups de cintes mbils, cada una de les quals crea un pxel de color.
Aquest grup est format per sis cintes collocades en parallel, cobertes amb una capa reflectant i enganxades en els seus extrems amb un substrat de silicona. Tres d'elles sn fixes i tres sn mbils. Depenent de la posici de les cintes es crear una llum amb ms o menys intensitat.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47927" title="Jpet (satllit)" nonfiltered="3545" processed="3523" dbindex="18874">


Jpet s el tercer satllit ms gran de Saturn, amb un dimetre aproximat de 1.470 km, desprs dels satllits ms grans, Tit i Rea. Va ser descobert per Giovanni Cassini el 1671. El perode orbital al voltant de Saturn s de 79,33 dies, a una distncia mitjana de 3.561.000 km.

Una de les caracterstiques ms destacables i misterioses d'aquest cos s que un dels hemisferis s molt ms fosc que l'altre,  caracterstica que es podria deure a l'especial composici d'aquesta part del satllit, que podria haver emergit a partir de l'interior de la lluna o b estar formada per matria d'altres satllits acumulada sobre la superfcie. Malgrat tot, encara no es coneix amb certesa la causa real d'aquest contrast entre ambds hemisferis.

Nom.
En la mitologia grega, Jpet era un dels Titans, germans de Cronos (el du Saturn per als romans). Aquest nom, juntament amb els dels altres 8 satllits de Saturn coneguts a l'poca, va ser proposat per John Herschel el 1847. 

No obstant aix, Jpet no sempre s'ha anomenat aix. Giovanni Cassini va batejar les quatres llunes de Saturn descobertes per ell mateix entre el 1671 i el 1684 amb el nom de Sidera Lodoicea (estrelles de Llus) en honor del rei Llus XIV de Frana. Per els astrnoms van seguir el costum habitual a l'poca de designar els satllits amb el nom del planeta seguit d'un numeral rom.  A Jpet se li va assignar el nom Saturn VIII per ser el vuit satllit de Saturn, si seguim l'ordre del ms proper al ms lluny al planeta. Aquest nom encara es continua utilitzant avui dia, malgrat que altres satllits s'han descobert entre Saturn i l'rbita de Jpet de manera que ja no s el vuit satllit sin el vint.

rbita.
L'rbita de Japt s fora inusual. De les llunes majors de Saturn s la que orbita a ms distncia del planeta, amb una gran diferncia respecte a la segent gran lluna ms llunyana, Tit. Tamb s el satllit regular amb el pla orbital ms inclinat; noms els satllits irregulars exteriors com Febe tenen rbites ms inclinades. No es coneix la causa d'aquesta inclinaci.

A causa d'aquesta rbita llunyana i inclinada, Jpet s l'nica gran lluna des de la qual els anells de Saturn serien clarament visibles; des de les altres llunes interiors els anells es veurien de cant i serien difcils d'observar.

Caracterstiques fsiques.

Jpet s un objecte que no s ni esfric ni ellipsoidal; una caracterstica rara per a ser una lluna major. Parts de la seva superfcie sn planes com si haguessin estat aplastades. A ms, posseeix una gran serralada de 1.300 km de llarg i 20 km d'ample que s'estn sobre la lnia de l'equador del satllit. s prou elevada (13 km) com per distorsionar la forma del satllit, fins i tot quan s'observa des d'una gran distncia. Actualment, no es coneix la forma exacta de Jpet ja que la sonda Cassini encara no ha proporcionat imatges de tota la seva superfcie. 

T una baixa densitat que indica que principalment est compost per gel, amb noms un petita fracci de materials rocosos.

La seva superfcie est densament crateritzada i les imatges de la sonda Cassini han revelat gran conques d'impacte en la regi fosca. El crter ms gran t un dimetre de ms de 500 km amb una vora extremadament escarpada i una altura de fins a 15 km.

La doble coloraci.


En el segle XVII, Giovanni Cassini va observar que podia veure Jpet quan aquest es trobava en un costat de Saturn per no a l'altre. Va arribar a la conclusi que un dels hemisferis del satllit era ms fosc que l'altre, caracterstica confirmada per les imatges de les sondes Voyager i Cassini.

La diferncia de coloraci entre els dos hemisferis s molt marcada. L'hemisferi de davant (en el sentit de l'rbita de Jpet al voltant de Saturn) s fosc, amb un albedo d'entre 0,03 i 0,05 amb una lleugera coloraci entre vermellosa i marronosa. D'altra banda, la major part de l'altre hemisferi i els pols sn brillants, amb un albedo d'entre 0,5 i 0,6, gaireb tan brillant com la superfcie d'Europa. El patr de coloraci s anleg a una versi esfrica del smbol del yin i el yang. La regi fosca s'anomena Cassini Regio i la brillant Roncevaux Terra.

Es creu que les regions fosques sn fosques per estar cobertes per un material d'origen orgnic format per compostos de carboni i nitrogen. L'origen d'aquest material fosc no s conegut, tot i que s'han proposat diverses teories. Una d'elles diu que el material fosc no s originari de Jpet sin que prov d'un altre satllit de Saturn, d'on va ser expulsat desprs que aquest rebs l'impacte d'un enorme meteorit. Febe i Hiperi s'han suggerit com a possibles candidats. Una altra teoria proposa que el material fosc prov de l'interior del satllit i que va emergir a la superfcie a travs d'una combinaci d'impacte meteric i criovolcanisme. Per ltim, s'ha suggerit que les regions fosques simplement podrien ser zones que careixen d'aigua. Jpet, a causa de la seva lenta rotaci, t la superfcie ms calenta de tot el sistema de satllits de Saturn (130 K a la regi fosca). Aquesta temperatura s suficient per a qu l'aigua se sublimi per ms tard tornar-se a congelar en un altre punt de la superfcie. Aquest procs es repetiria fins que l'aigua arribs a un lloc on ja no es pot sublimar ms (les regions brillants), deixant zones sense aigua (les regions fosques). No obstant aix, aquesta teoria no explica perqu noms un hemisferi s fosc.

Tampoc es coneix la profunditat de la capa de material fosc; no hi ha crters brillants a l'hemisferi fosc, per tant si el material fosc s poc profund ha de ser extremadament recent, o renovat constantment, ja que d'altra manera un impacte de meteorit hauria atravessat la capa fosca per a deixar el material brillant al descobert.

Exploraci.
Jpet ha estat visitat per la sonda Voyager 2 que, com a part del seu viatge cap als confins del sistema solar, el 22 d'agost de 1981 va passar a 966.000 km de Jpet, prenent algunes fotografies de la seva superfcie. Ms recentment, el desembre del 2004 la nau Cassini de la missi Cassini-Huygens, que acualment est estudiant Saturn i els seus satllits, va passar a 123.000 km de Jpet i va fotografiar la Cassini Regio amb molt ms detall que la Voyager. Est previst que pel setembre de 2007 la Cassini tornar a apropar-se a Jpet, i aquesta vegada passar a noms 1.200 km del satllit.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47928" title="Unitat monetria de valor ms baix" nonfiltered="3546" processed="3524" dbindex="18875">
La unitat monetria de valor ms baix s aquella moneda que, amb una unitat, es pot adquirir com a mxim una unitat de qualsevol altra moneda. Habitualment, el clcul es fa utilitzant la major moneda reserva com, per exemple, l'euro (EUR) o el dlar dels Estats Units (USD). Les subdivisions de la moneda no es tenen en compte per fer els clculs, per exemple: en el cas de la lliura esterlina no es considerarien els penics.

Des del 1994 han encapalat la llista de monedes de valor ms baix les diverses variants del kwanza angols (AON i AOR), el dinar iugoslau (YUG), la lira turca (TRL), el leu romans (ROL), el metical moambiqus (MZM), el dlar zimbabws (ZWD) i el dong vietnamita (VND). Tot i les consecutives revaluacions del dlar de Zimbabwe l'agost del 2006 (a ra de 1.000 antics dlars per un de nou, ZWD) i l'agost del 2008 (a un canvi de 10.000.000.000 de dlars antics per un de nou, ZWR), el setembre del 2008 aquesta moneda tornava a encapalar la llista de manera destacada.

A moltes monedes no se'ls permet un canvi flotant en el mercat internacional de divises, b per prevenir evasions massives de capital, b per raons poltiques, de manera que el mercat parallel (o mercat negre) d'una moneda pot diferir substancialment del seu valor oficial.

Llista de les unitats monetries ms baixes.
Aquesta llista s'ha elaborat segons dades del 8 de gener del 2009. Es mostren totes aquelles monedes per les quals 1.000 unitats monetries equivalen a menys d'1 euro. Els valors estan expressats en unitats monetries per 1 euro i en dlars zimbabwesos.

Si s'utilitzessin les taxes de canvi del mercat negre, la llista inclouria el won nord-core (KPW) i el kyat de Myanmar (MMK). El won de Corea del Nord es canvia a uns 5.000 KPW per euro, si b el canvi oficial s de 195 KPW, mentre que la moneda de Myanmar es pot canviar a uns 1.600 MMK per euro, tot i que el canvi oficial sigui de tan sols 8,8 MMK.

Tenint en compte tamb el canvi real, el xling somali (SOS) ocuparia la segona posici de la llista, ja que al mercat negre es pot arribar a canviar a 50.000 SOS per euro, mentre que segons la taxa oficial, de noms uns 1.900 SOS per euro, se situa a la dissetena posici entre les monedes de valor ms baix.

L'estat de Somalilndia (autoproclamat independent i no reconegut internacionalment) emet el xling de Somalilndia. El Banc Central de Somalilndia no t actualment una taxa de canvi oficial. Els tipus de canvi han anat fluctuant entre els 5.750-6.250 xlings per dlar dels Estats Units al final del 2004 (uns 7.820-8.500 xlings per euro d'aleshores) fins als 6.000 xlings per dlar el juny del 2008 (uns 9.450 xlings per euro d'aleshores).

El manat turcman, que al final del 2008 es canviava a uns 7.000 TMM (antics manats) per euro, ha desaparegut de la llista ja que fou objecte d'una revaluaci l'1 de gener del 2009, a ra de 5.000 a 1, i actualment es canvia a 1,4 TMT (nous manats) per euro.



    Se n'est estudiant la revaluaci.
    La unitat monetria de valor ms baix d'un membre de l'OCDE.

Vegeu tamb.
Unitat monetria de valor ms alt;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47938" title="Crnica" nonfiltered="3547" processed="3525" dbindex="18877">
La crnica s una informaci interpretada sobre fets actuals on es narra un esdeveniment passat, que es relaciona amb un d'actual. Les caracterstiques de la crnica sn molt semblants a les del reportatge periodstic, malgrat que a la crnica, l'autor o el periodista es presenta al text i manifesta la seua visi personal. El seu estil, per tant, es nota ms que a altres gneres periodstics on no tenen cabuda les valoracions, com ara la notcia.

Tipus de crniques.
Hi ha diferents tipus de crnica. Pel que fa a la temtica podem trobar les crniques de societat, espectacles, poltica, etc. Quant al subjecte, aquest pot estar implcit o explcit, fent un s lliure del llenguatge i del seu estil personal. Les classificacions de les crniques sn diverses i ben variades.

Antecedents histrics.
Les primeres crniques daten del segle XII, tot i que no sn encara periodstiques. Aquestes crniques tractaven relats histrics sobre les vides dels reis; naixements i morts de famlies amb cert renom,... Aquestes primeres crniques suposen l'embri de la Historiografia. 

Durant l'edat mitjana i el Renaixement, la crnica era l'eina ms utilitzada per difondre els esdeveniments de l'poca. 

D'entre les ms conegudes en la nostra llengua, destaquen les anomenades quatre grans Crniques:
La Crnica de Jaume I o Llibre dels fets.
La Crnica de Bernat Desclot o Llibre del rei en Pere.
La Crnica de Ramon Muntaner.
La Crnica de Pere el Cerimonis.

Amb el desenvolupament de la premsa escrita, la crnica va adaptar-se al mn periodstic, i va esdevindre un gnere amb entitat prpia i amb un major protagonisme en la premsa diria del segle XX.

Crnica i literatura.
La crnica est molt lligada a la literatura. No de bades, els grans cronistes del segle han combinat la tasca periodstica amb la literria. En llengua castellana, trobem el cas de Gabriel Garca Mrquez, un dels cronistes millor valorats de tot el mn. En la nostra llengua, Vicent Andrs Estells va conrear tamb aquest gnere, i va erigir-se com un dels poetes i periodistes ms reconeguts. Altres cronistes catalans van ser Joan Fuster i Josep Pla.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47943" title="The Yellow Kid" nonfiltered="3548" processed="3526" dbindex="18878">

The Yellow Kid va ser un cmic creat el 1895 per Richard Fenton Outcault que aparegu per primera vegada al duari New York World. La seua principal novetat radica en qu incorpora per primera vegada la paraula escrita mitjanant globus a la seqncia d'imatges. Conta la histria d'un xiquet vestit de groc que representa la forma de vida i els baixos fons de les classes socials ms pobres de l'poca. La histria del xiquet constitueix el principal atractiu del diari on es publica. 

El protagonista s un xiquet que no parla, les seues idees apareixien escrites en la seua samarreta. L'xit de "The Yellow Kid" fou tan gran que tots els peridics comenaren a publicar tires cmiques en totes les seues edicions. 

The Yellow Kid comptava, primera vegada, amb les tres condicions que permetien identificar el gnere del cmic tal i com el coneixem hui. En primer lloc, articulava un relat sencer mitjanant una seqncia d'imatges consecutives. En segon lloc, integrava el text en la imatge. I, per ltim, introdua un personatge estable i conegut pel lector al llarg d'una srie.  
En un principi, tenia un espai xicotet amb dos quadres, un dalt i l'altre baix, i a la seua samarreta groga es llegien paraules que el xiquet deia o pensava. Va guanyar tanta popularitat que va comenar a ser imprs a tota pgina. 

A finals del segle XIX, la premsa nord-americana era la ms gil i avanada del mn. En este context, Joseph Pulitzer fou propietari d'un peridic novaiorqus, New York World, que en 1893 va traure el primer suplement dominical en color. Pulitzer va encarregar a Outcault la creaci d'una srie d'historietes com a arma publicitria. L'autor  Outcault va guanyar molts diners perqu augmentaren notablement les vendes del New York World. D'esta manera s'avivava la competncia entre dos grans grups de comunicaci: William Randolph Hearst i Pulitzer. Outcault va comenar a dibuixar per als dos diaris, i The Journal va igualar en quantitat les vendes amb el New York World. A este ltim no li va agradar a i llavors li va fer un ju al The Journal diguent que era el propietari de la famosa historieta.

Els editors dels dos diaris: New York World i The Journal, Hearst i Pulitzer, respectivament, feien qualsevol cosa per vendre, inventaven histries increbles que mai havien succet, cada vegada hi havia una major presncia de The Yellow Kid, i per tant, per tot aix els dos diaris comenaren a ser nomenats com The Yellow Kid Papers i rpidament fou redut el nom a The Yellow Papers. Aix fou com va sorgir el nom de "periodisme groc" (sensacionalisme). Degut a l'alta demanda, es va comercialitzar la imatge del xiquet, que apareixeria en anuncis de sopa o de whisky. Des de The Yellow Kid comenaren a aparixer historietes fins que es va crear el model d'historieta actual creada en 1905 per Rudolph Dirks en "Buster Brown", publicada en The Journal.

Outcault deu bona part del seu mrit, com un dels primers protagonistes en la histria del cmic, a l'alemany Wilhem Busch i al francs Christophe, els dos grans mestres de l'era  precmic . Ells portaren a la seua mxima perfecci els dos elements base de la histria moderna: el muntatge i l'heroi. Outcault va aprendre d'ells la importncia de l'ellipsi, els plnols alterns i la continutat de les aventures d'un personatge. 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47948" title="Blet" nonfiltered="3550" processed="3527" dbindex="18880">

El blet (Chenopodium) s un tipus de mala herba de la famlia de les amarantcies.


Descripci.
Considerades com a males herbes dins de la famlia "Chenopodiaceae" unes set espcies del gnere "Chenopodium" la ms caracterstica de les quals s "Chenopodium album".

De la famlia "Amaranthaceae" hi ha unes sis espcies totes dins del gnere "Amaranthus", la ms representada s l'espcie Amaranthus retroflexus coneguda tamb com marxant gros.

La morfologia i hbitat d'aquestes plantes s fora similar entre elles, cosa que justifica que la gent del camp les agrupi sota el mateix nom.

Sn herbes anuals, erectes de 30 cm a 2 m d'alt, ms o menys ramificades, peciol ms aviat llarg, fulles amb els limbes ovats rombals de color verd intens, les llavors sn d'un millmetre de dimetre o poc ms.

Cicle vegetatiu.

Viuen en horts vinyes i conreus en general, tamb es troben en solars a pobles i ciutats. Sn plantes nitrfiles s a dir que prosperen en terrenys adobats amb nitrogen. Generalment germinen a la primavera i es mantenen amb creixement molt actiu, si tenen aigua suficient, fins la tardor. Tenen un alt poder d'envair rpidament la parcella ja que fan un gran nombre de llavors que germinen fcilment en poc temps. En cas de tallar-los tornen a rebrotar. De tota manera no generen resistncies als herbicides convencionals cosa que fa que el control qumic sigui relativament fcil.

Distribuci.

Es troben a gran part d'Europa, fins Escandinvia i Islndia en el cas del blet blanc, mentre que els Amaranthus sn una mica ms termfils i no passen dels 60 graus de latitud nord.

Als Pasos catalans els blets estan estesos per tots els territoris des del nivell del mar fins els 1.600 metres d'altitud.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47952" title="Calcida" nonfiltered="3551" processed="3528" dbindex="18881">

 
La calcida (Cirsium arvense) s una planta considerada una mala herba.

Descripci.
Les calcides pertanyen a la famlia botnica abans anomenada "Compostes" i actualment Asteraceae.

Es troben dintre del gnere "Cirsium" del qual n'hi ha unes 150 espcies en tot el mn.

Cirsium arvense t la forma d'un card d'uns 30 a 100 cm d'alada. Les arrels sn reptants i profundes i formen tiges erectes sense pls, les fulles no tenen pecol i sn pinnatifides o pinnatipartides plenes de punxes petites. Captols agrupats en corimbe. Floreix de juliol a setembre. Els fruits sn en forma d'aqueni de 3 a 4 milmetres. Fa uns "papus" o sigui plomalls per a dispersar pel vent els aquenis. 

Cicle vital.
Es tracta d'una mala herba viva, s a dir que viu uns quants anys. Germina a la primavera i creix fins la tardor. Amb la gran facilitat de dispersi que li donen les seves llavors transportades pel vent, molt aviat envaeix el territori encara que noms sigui a rodals. Com est recoberta de punxes s molt difcil d'arrencar a m i quan aix s'aconsegueix no queda eliminada perqu rebrota des de l'arrel que s molt profunda. Amb herbicides no s'elimina tampoc fcilment i cal un producte sistmic i a ms aplicat en el moment en el qual la calcida s ms sensible que s precisament quan floreix. 

Distribuci.

Es troba a tota Europa inclosa les zones ms fredes com Islndia i Escandinvia.

Als Pasos Catalans es troba per tot el territori, a excepci de l'extrem sud del Pas Valenci, des del nivell del mar fins els 1.600 metres aproximadament, en camps de conreu nitrfils sobre sls profunds i no gaire secs.

Enllaos externs.
UIB, La calcida a l'Herbari Virtual de la Mediterrnia Occidental - Imatges detallades i informaci d'aquesta espcie;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47961" title="Ouguiya" nonfiltered="3552" processed="3529" dbindex="18882">

L'ouguiya (mot rab:      ) s la moneda oficial de Mauritnia. El codi ISO 4217 s MRO.      

s l'nica unitat monetria en circulaci, juntament amb l'ariary malgaix, que t una moneda fraccionria no basada en un mltiple de deu, ja que cada ouguiya se subdivideix en cinc khoums (anomenat aix tant en singular com en plural; en rab    , literalment "un cinqu"). s emesa pel Banc Central de Mauritnia (                         Al-Bank al-Markazi al-Muritani). 

N'hi ha monedes d'1 khoums i d'1, 5, 10 i 20 ouguiya, i bitllets de 100, 200, 500, 1.000 i 2.000 ouguiya. Actualment la moneda de menys valor no circula, i la d'1 ouguiya ho fa rarament.

 Taxes de canvi .
 1 EUR = 324,86 MRO (10 d'octubre del 2005) ;
 1 USD = 267,49 MRO (10 d'octubre del 2005) ;

Enllaos externs.
    Banc Central de Mauritnia ;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47964" title="Won" nonfiltered="3553" processed="3530" dbindex="18883">


El won o w n (en core  , amb el mateix origen que el xins "iuan" o el japons "ien") s la moneda oficial dels dos estats integrants de la pennsula de Corea: Corea del Nord (o Repblica Democrtica Popular de Corea) i Corea del Sud (o Repblica de Corea). Les respectives taxes de canvi, per, sn diferents, ja que si b oficialment les dues monedes sn si fa no fa equivalents, el canvi del won nord-core en el mercat negre fa que sigui considerat la unitat monetria de menys valor del mn. 




El smbol del won (" ", una W majscula barrada amb un gui) es representa en Unicode com a 20A9 (8361 segons el sistema decimal).

Histricament, el won core s'ha dividit en 100 jeon o ch n ( ), tot i que actualment a Corea del Sud la moneda fraccionria no s'utilitza, ja que la quantitat de diners ms petita que s'acostuma a donar de canvi sn 10 won, uns 0,8 cntims d'euro.

Originriament, el won va ser la moneda de Corea des del 1902, en qu va substituir el yang, fins al 1910, en qu fou substituda pel ien core.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47967" title="Pebre" nonfiltered="3554" processed="3531" dbindex="18884">




El pebre, pebre negre o pebre bo, s una espcia de sabor picant. s el fruit dessecat del pebrer (Piper nigrum), de la famlia de les pipercies, planta tropical originria de l'ndia i de Java. 

Va ser introdut a Grcia per Alexandre el Gran. La llegenda conta que Eudox de Ccic va sser el primer europeu que entre d'altres espcies va portar el pebre a Europa. 

Els rabs van controlar el comer del pebre i moltes altres espcies durant segles i, desprs de la caiguda de l'Imperi Bizant, va ser Vencia qui distribua i recollia l'or per a pagar a Orient pel pebre i altres espcies gaireb d'una manera exclusiva. Va ser un producte tan rar i car que era usat com a moneda de canvi durant l'edat mitjana.

El seu alt valor va ser una de les raons per la qual els portuguesos van buscar la ruta cap a les illes de les espcies a orient, envoltant l'frica. 

Les varietats de pebre sn degudes a la distinta maduraci dels grans de la planta: 
El pebre negre es recull a la meitat de la seva maduraci. ;
El pebre verd sn grans totalment sense madurar. ;
El pebre blanc s gra totalment madur sense pela. ;
El pebre mlt s una barreja de pebre negre i blanc. ;

S'usa en tot el mn com a condiment, tant en embotits com en barreja per fer salmorra o en distints guisats i plats salats. 


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47969" title="Axioma" nonfiltered="3555" processed="3532" dbindex="18885">
Un axioma s una frase, un argument, que, o b s totalment cert de per s mateix, o b com a mnim segons els coneixements actuals es pot donar per innegable. (Alguns axiomes donats com a tals per la cincia moderna sn, de fet, arguments molt slids per fora d'esquemes lgics estrictes, i per tant, no necessriament innegables, com algunes proposicions de la fsica).

L'axioma es diferencia del dogma en el sentit que, simplificant, el primer es basa en premisses lgiques i cientfiques, mentre que el segon es basa en una autoritat i/o uns arguments morals, freqentment religiosos.

Si l'axioma s una frase provinent d'un sillogisme, aleshores tant les premisses com l'estructura interna del sillogisme han de ser innegables com aquesta mateixa conclusi. I aix successivament si s'encadenen ms sillogismes.

La cincia que estudia les condicions dels axiomes s l'axiomtica. L'estudi dels axiomes s especialment til en les matemtiques, si b tamb s aplicable en altres cincies (fsica, economia, estadstica, etc.).

Els primers sistemes d'axiomes coneguts sn els escrits per Euclides en els seus "Elements d'Euclides". Tamb s interessant l'evoluci dels axiomes que feu Aristtil en el seu anlisis del sillogisme (amb el problema que les teories d'Aristtil romangueren petrificades durant segles). Els estudis duts a terme especialment durant el segle XIX pels matemtics alemanys varen portar a noves conclusions de l'axiomtica, les quals feren evolucions en el coneixement (com l'lgebra moderna i la geometria no euclidiana).





























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47973" title="Cugula" nonfiltered="3556" processed="3533" dbindex="18886">

La cugula s una gramnia que es comporta com mala herba en camps de cereals.

Descripci.
Pertany a la famlia botnica abans anomenada de les gramnies  i actualment Poaceae. Es classifica dins del gnere "Avena" (el mateix gnere que la civada conreada). Rep el nom cientfic d' "Avena sterilis" A. fatua A. ludoviciana i  tamb hi ha altres espcies dins del gnere "Avena" que normalment creixen en erms i vores de camins i no dins dels camps de cereals. 

s una planta herbcia anual, de 50 a 120 cm d'alria, amb fulles en forma de cinta, fa una inflorescncies en forma de pancula que acaba desprenent-se sencera quan madura cosa que la diferencia de la civada ( a la qual se sembla molt) que  cada llavor es despren individualment. Els noms cientfics de fatua sterilis i ludoviciana (boja) es refereixen al fet que semblen que no tinguin gra (en realitat cau rpid de l'espiga)

Cicle vegetatiu.
Coincideix amb el cicle dels cereals cultivats, germina a la tardor i madura la llavor a principi d'estiu. A simple vista costa de distingir dels altres cereals i noms quan ja est espigada destaca per ultrapassar en alria als cereals i, en el cas que el cereal conreat no sigui la civada, perqu floreix en pancules i no en espiga com fan el blat, ordi i sgol.Una carcterstica remarcable de les seves llavors s que tenen un cert moviment activat per diferncies en la humitat que permet que la llavor s'enterri als camps prcticament sola. s una planta que ocupa molta superfcie dins la parcella i durant molts anys. No s una planta especialment nitrfila ni termfila. 

Control.
s molt difcil ja que s tracta de combatre un cereal dins d'un camp tamb de cereals. La primera mesura s tractar que la llavor de cereal que es sembra no tingui llavors de cugula. Hi ha en el mercat herbicides especfics que noms serveixen contra aquesta mala herba i resulten molt cars malgrat que sn molt efectius.

Distribuci.
General a tota Europa all on es conreen cereals, s'ha ests molt involuntriament per la m de l'home en sembrar llavors de cereals collides en camps infestats de cogula.

Als Pasos Catalans es troba arreu entre el nivell del mar i els 1.400 metres, zona que coincideix amb la del conreu de cereals.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47975" title="NetBSD" nonfiltered="3557" processed="3534" dbindex="18887">

NetBSD s un sistema operatiu tipus Unix, lliure, segur i disponible per a multitud de plataformes. El seu disseny i les seves caracterstiques avanades el fan ideal per per a moltes aplicacions. NetBSD ha sorgit com a resultat de l'esfor d'un gran nombre de persones que tenen com a objectiu produir un sistema operatiu tipus Unix accessible i de distribuci lliure. La primera versi fou la 0.8 el maig de 1993. L'OpenBSD es bifurc a partir del NetBSD a finals de 1995. La darrera versi del estable del NetBSD s la 2.0.2, llenada el 12 d'abril de 2005.

El NetBSD (i el FreeBSD) es deriva de l'original UCB 4.3BSD a travs del Networking/2 i el 386BSD. Actualment es basa en una gran varietat de programari de lliure distribuci que inclou entre d'altres, el 4.4BSD Lite de la Universitat de Califrnia-Berkeley, el Networking/2 (Berkeley Networking Release 2), el sistema X-Windows del MIT i programari divers de GNU. Actualment NetBSD es centra en oferir un sistema operatiu estable, multiplataforma i orientat a la investigaci. Est dissenyat tenint com a prioritat obtenir un codi de qualitat i ben organitzat, i tenint molt en compte tamb el compliment d'estndards (POSIX, X/Open i altres ms rellevants). El sistema actualment es pot trobar per a 56 plataformes diferents.

 Enllaos externs .
 Pgina web del projecte NetBSD;
 Estat de versions;
 NetBSD en acci;
 Debian GNU/NetBSD;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47976" title="Som" nonfiltered="3558" processed="3535" dbindex="18888">

El som s la moneda de les repbliques centreasitiques del Kirguizistan i l'Uzbekistan. El mot som vol dir "pur" en moltes llenges turqueses, i en aquestes monedes s'aplica en el sentit d'"or pur". De fet, el nom del somoni (moneda del Tadjikistan) tamb t el mateix origen.

El ruble sovitic era anomenat som a les repbliques socialistes sovitiques del Kazakhstan, del Kirguizistan i de l'Uzbekistan.

 Vegeu tamb .
Som kirgus;
Som uzbek;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47978" title="Som kirgus" nonfiltered="3559" processed="3536" dbindex="18889">

El som kirgus (en kirgus           , kyrgyz som, o simplement    , som) s la moneda del Kirguizistan. El codi ISO 4217 s KGS. El mot som significa "pur" en kazakh, kirgus, uigur, uzbek i altres llenges turqueses, en el sentit d'"or pur". Se subdivideix en 100 tyiyn (     ), fracci que actualment no s'utilitza.

Hi ha bitllets d'1, 5, 10, 20, 50, 100, 200, 500 i 1.000 som. Tenen representats en una cara personatges histrics kirguisos i en l'altra edificis famosos. No se n'han encunyat monedes, ja que, fins i tot quan estava en circulaci la fracci, ho feia en forma de bitllets d'1, 10 i 50 tyiyn. Sn emesos pel Banc Nacional de la Repblica Kirgus (                                     , Kyrgyz Respublikasynyn Uluttuk Banky).

Taxes de canvi.
1 EUR = 49,1557 KGS (11 d'octubre de 2005);
1 USD = 40,8502 KGS (11 d'octubre de 2005);

Aquestes taxes de canvi fan que el som kirgus sigui la segona unitat monetria de ms valor de l'sia Central.

Vegeu tamb.
 Som;

Enllaos externs.
 Banc Nacional de la Repblica Kirgus (en kirgus, rus i angls);

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47979" title="Negre" nonfiltered="3560" processed="3537" dbindex="18890">
El negre s un color, que de manera pura indica labsncia de color o de llum. Es un color pur.

 









Tamb s possible que per contrast es vegi una cosa de color negre. Aquest s el cas de les taques negres del Sol. 

Una altra possibilitat s combinar els tres colors primaris de tal manera que aquests absorbeixin la llum a l'espectre visible

En fsica s'anomena cos negre al cos que absorbeix tota l'energia, alhora que s un emissor ideal.

 Usos i connotacions .
Mgia negra: s una forma de mgia amb connotacions negatives, per aix s el color de les bruixes.
 Tamb s'anomena aix la gent de raa negroide.
 Una llista negra s una relaci de persones o coses no desitjables.
 Una ovella negra s una persona que no segueix les regles estipulades o no s'adequa a les caracterstiques d'un grup.
 Tenir un dia negre s tenir un mal dia.
 Un forat negre s un objecte celeste de densitat tan gran, que no deixa escapar la llum.
 s el color de dol per la mort a Occident (a Orient s el blanc);
 La novella negra o el cinema negre tracten sobre crims, espies, investigacions, detectius...
 L'humor negre tracta d'assumptes seriosos com la mort o el dolor des d'un punt de vista cnic i irreverent.
 S'anomena negre a l'escriptor que escriu per a un altre i que no la signa, per diners o algun altre tipus de retribuci. ;
 Un gat negre sovint s smbol de mala sort en la superstici. ;
 El cintur negre s el grau mxim de moltes arts marcials. ;
 La caixa negra dels transports cont les dades del vehicle, quilmetres recorreguts, incidncies...
 Les camises negres eren el smbol del feixisme itali. ;
 El mercat negre s el comer illegal, com per exemple el trfic de drogues o el contraban. ;
 s un color associat a l'anarquisme (Bandera Negra). ;
 A l'herldica simbolitza la ignorncia i el dubte. ;
 En la roba acostuma a estar associat a l'elegncia i la seriositat. D'aquesta manera s el color tradicional dels vestits d'rbitres, jutges i capellans.
 La pesta negra.
 Hi ha la suprestici que veure una gat negre dona mala sort.
 El mercat negre s el mercat illegal.

Tonalitats del negre.
eben;

 Vegeu tamb .
 Llista de colors;



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47980" title="Som uzbek" nonfiltered="3561" processed="3538" dbindex="18891">

El som uzbek (en uzbek o zbek so m,           en carcters cirllics, o simplement so m,    ) s la moneda de l'Uzbekistan. El codi ISO 4217 s UZS. El mot som significa "pur" en kazakh, kirgus, uigur, uzbek i altres llenges turqueses, en el sentit d'"or pur". Se subdivideix en 100 tiyin o      .

s ems pel Banc Central de la Repblica de l'Uzbekistan (O`zbekiston Respublikasi Markaziy Banki /                                       ). Hi ha monedes d'1, 3, 5, 10, 20 i 5 tiyin i d'1, 5, 10, 25 i 50 som, i bitllets d'1, 3, 5, 10, 25, 50, 100, 200, 500 i 1.000 som.

Taxes de canvi.
1 EUR = 1.363,22 UZS (11 d'octubre de 2005);
1 USD = 1.132,80 UZS (11 d'octubre de 2005);

Vegeu tamb.
Som;

Enllaos externs.
 Banc Central de la Repblica de l'Uzbekistan (en uzbek, rus i angls);





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47981" title="Holoenzim" nonfiltered="3562" processed="3539" dbindex="18892">
En bioqumica, un "holoenzim" pot referir-se a:
 La forma completa o funcional d'un enzim amb diferents subunitats proteques.  ;
 La combinaci d'un apoenzim amb el seu cofactor.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47982" title="Ilamatepec" nonfiltered="3563" processed="3540" dbindex="18893">


El volc Ilamatepec (tamb anomenat com a volc de Santa Ana) est situat al Departament de Santa Ana, a El Salvador, Amrica Central. 

Les seves ltimes erupcions van ocrrer en 1920 i en 1904. T una altura de 2.381 metres sobre el nivell del mar i s un dels punts ms alts del pas. 

Forma part de la serralada d'Apaneca, regi productora de caf a uns 65 quilmetres a l'oest de San Salvador. 

Les principals activitats de la regi sn l'agricultura i un incipient turisme. 

Des d'agost de 2005 ha presentat l'activitat tpica de molts volcans prvia a una erupci i s'estima que aquesta podria arribar abans de finals de 2005. En mig d'aquesta activitat, l'1 d'octubre el volc va expulsar cendra i roques. Aix mateix, una allau d'aigua calenta va comenar a descendir del crter matant almenys dues persones i forant l'evacuaci de la zona de San Blas. 

 Erupcions .
S'han enregistrat erupcions del volc Ilamatepec els anys 1520, 1521, 1524, 1570, 1576, 1621, 1722, 1734, 1874, 1878, 1879, 1880, 1882, 1884, 1904 i 1920.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47985" title="Lluita lleonesa" nonfiltered="3564" processed="3541" dbindex="18894">
La lluita lleonesa (lucha leonesa o aluches) s una art marcial practicada a la provncia de Lle que pot tenir els seus orgens en els pobladors preromans del nord de la pennsula Ibrica.

Es practica com a mnim des de l'edat mitjana i s un esport regulat des de 1920.

Es practica cos a cos i per parelles i consta d'una srie de claus o maas mitjanant les quals hom intenta que l'adversari toqui el terra amb el tronc o els braos.


 Enllaos externs .

 Federaci de Castella i Lle de Lluita ;
 Frum sobre lluita lleonesa ;
 Pgina web personal sobre lluita lleonesa ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47986" title="Somoni" nonfiltered="3565" processed="3542" dbindex="18895">

El somoni (en carcters cirllics tadjiks       , en carcters rabs       ) s la moneda del Tadjikistan, que va substituir el ruble tadjik el 30 d'octubre del 2000 a ra d'1 somoni per cada 1.000 rubles. El codi ISO 4217 s TJS. Se subdivideix en 100 diram (      /    ).

El mot somoni, malgrat la seva semblana, no t el mateix origen que el de la moneda anomenada som, que en les llenges turqueses vol dir "pur", en el sentit d'"or pur", sin que es va batejar aix en honor d'Ismal Saman, pare de la naci tadjik. 

s ems pel Banc Nacional del Tadjikistan (                       , Bonki millii Todjikiston). Hi ha monedes de 5, 10, 20, 25 i 50 diram i d'1, 3 i 5 somoni. Els bitllets sn d'1, 5, 10, 20 i 50 diram i d'1, 5, 10, 20, 50 i 100 somoni.

s la unitat monetria de valor ms alt de l'sia Central.

Taxes de canvi.
1 EUR = 3,7321 TJS (19 de novembre del 2005);
1 USD = 3,1920 TJS (19 de novembre del 2005);

Enllaos externs.
 Banc Nacional del Tadjikistan (en tadjik, rus i angls);

Vegeu tamb.
 Som;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47987" title="Margaret Thatcher" nonfiltered="3566" processed="3543" dbindex="18896">


Margaret Hilda Thatcher, Baronessa Thatcher, coneguda com a Margaret Thatcher, i de nom de naixement Margaret Hilda Roberts (Grantham, Anglaterra, 1925). Poltica anglesa, Primera Ministra del Regne Unit de 1979 a 1990. 

Margaret Thatcher va nixer el 13 d'octubre de 1925 a Grantham. Va estudiar cincies qumiques a la Universitat d'Oxford, on hi va treballar durant quatre anys com investigadora. L'any 1951 es va casar amb Dennis Thatcher, un alt executiu de la indstria petroliera, que fou qui la va introduir en el mn de la poltica.

L'any 1953 va comenar a estudiar dret tributari. Va ingressar al Partit Conservador, del que el seu marit ja era membre, i el 1959 va guanyar un esc a la Cambra dels Comuns. Dos anys ms tard va ser nomenada secretria d'Estat per a Afers Socials i, desprs, ministra d'Educaci i Cincia durant el govern del conservador Edward Heath. Des d'aquest crrec, va abolir la normativa que ordenava la distribuci gratuta de llet a les escoles, decisi que provoc una onada de protestes.

Considerada la lder ms enrgica de l'ala dreta del Partit Conservador, va aconseguir desplaar a Heath del lideratge del partit, que va ocupar des del 1975. Va elaborar un programa rigors contra la crisi de l'economia britnica mitjanant la reducci de la intervenci estatal. Els seus postulats principals van ser, doncs, el liberalisme i el monetarisme estrictes. Tamb va tendir a retallar els serveis socials.

Va estudiar la renegociaci per a la participaci del Regne Unit a la CEE i l'abolici del poder sindical. El seu programa va rebre el suport de l'opini popular, i l'any 1979 va aconseguir que els conservadors accedissin al poder per mplia majoria. D'aquesta manera, es va convertir en la primera dona britnica que ocupava el crrec de Primera Ministra.

Durant el seu govern va aconseguir reduir la inflaci i millorar la cotitzaci de la lliura esterlina. No obstant aix, va disminuir la producci industrial, amb el consegent increment de l'atur, triplicat des de la seva pujada al poder. A ms, van proliferar les fallides d'empreses i bancs. 

L'any 1982, Thatcher va intervenir enrgicament en el conflicte de les Malvines. La seva actitud va ser ben vista per l'opini pblica britnica i aquest mateix any va tornar a obtenir la victria electoral, aquesta vegada amb la majoria ms folgada assolida per un candidat des de 1935.


Durant el 1984, es va enfrontar a greus conflictes socials, especialment la vaga dels miners, que va reprimir amb duresa. A l'octubre d'aquest mateix any, durant un congrs del seu partit que se celebrava a l'hotel Brighton, va esclatar una bomba collocada per un grup de republicans extremistes irlandesos  Thatcher donava suport a la retenci de l'Ulster pel Regne Unit , atemptat del que va sortir illesa. 

Com a cap de govern va continuar la seva poltica neoliberal, la privatitzaci d'empreses estatals, de l'educaci i els mitjans d'ajuda social, la lluita contra l'atur i la limitaci de les vagues. Respecte al conflicte de l'Ulster, va propiciar l'obertura de converses amb la Repblica de Irlanda i va reforar la legislaci antiterrorista.

El 1987 va guanyar novament les eleccions, per en aquesta ocasi per un marge molt ms redut. La seva negativa a la uni social i poltica del Regne Unit amb Europa i la imposici de l'impost regressiu (la poll tax) va provocar una polmica generalitzada que la va enfrontar al seu propi partit. Finalment, no li va quedar altra alternativa que dimitir, i fou succeda en el crrec per John Major.

El 1992 la reina Elisabet II li atorg el ttol de Baronessa Thatcher, amb la qual cosa pogu ingressar a la Cambra dels Lords.

Margaret Thatcher ha passat a la histria per ser la primera dona europea que va ocupar el crrec de Primer Ministre. El seu estil per dirigir els assumptes d'Estat, el seu estricte domini sobre els ministres del seu gabinet i la seva forta poltica monetarista li van valer el sobrenom de la Dama de Ferro.






























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47988" title="Sepultura" nonfiltered="3567" processed="3544" dbindex="18897">

Sepultura s un grup de Heavy Metal del Brasil.

Membres.
Andreas Kisser - guitarra;
Derrick Green - guitarra i veus ;
Igor Cavalera - bateria;
Paulo Jr. - baix;

Antics membres .
Jairo Guedz - guitarra (1984-1986);
Max Cavalera - guitarra i veus (1984-1996);

lbums.
 Bestial Devastation (EP, 1985);
 Morbid Visions (1986);
 Schizophrenia (1987);
 Beneath the Remains (1989);
 Arise (1991);
 Chaos A.D. (1993);
 Roots (1996);
 Blood Rooted (Compilaci, 1997);
 Against (1998);
 Nation (2001);
 Under A Pale Grey Sky (2002) ;
 Revolusongs (EP, 2002);
 Roorback (2003);
 Live In So Paulo (Live, 2005);
 Dante XXI (2006);

Vdeos.
VHS.
 Under Siege (Live in Barcelona) (VHS, 1991);
 Third World Chaos (VHS, 1995);
 We Are What We Are (VHS, 1996);
DVD.
 Chaos DVD ( 2002);
 Live In So Paulo (2005);

Enllaos externs.
  Sepultura web site;
  Sepultura official fan site;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47990" title="Ronald Reagan" nonfiltered="3568" processed="3545" dbindex="18898">


Ronald Wilson Reagan (Tampico (Illinois), 6 de febrer de 1911 - Bel Air, Califrnia, 5 de juny de 2004) va ser actor i el 40 president dels Estats Units]|. 

Durant la primera part de la seva vida Reagan va participar en nombroses pellcules com a actor secundari. En la seva poca en el cinema no va arribar a convertir-se en un actor de papers principals. Va conixer a l'actriu Nancy Davis, amb la qual es va casar en segones npcies desprs de divorciar-se de la tamb actriu Jane Wymann (Angela Channing a Falcon Crest). 

Reagan va abandonar el cinema i es va fer funcionari, fins que va optar pel lloc de governador de Califrnia amb el Partit Republic, per al qual va ser triat en votaci pblica, i on va complir dues legislatures. 

Posteriorment va ser escollit president dels Estats Units, crrec que va ocupar entre el 20 de gener de 1981 i el 20 de gener de 1989. El seu vicepresident va ser George H. W. Bush, qui seria ms endavant president. 

Ja retirat, Reagan va fer una declaraci pblica anunciant que patia la malaltia d'Alzheimer. 

Declarat Anticomunista radical, va encunyar la locuci imperi del mal per a referir-se a la URSS. Reagan definia el socialisme afirmant que es basa en tres principis senzills: Si es mou, posa-li un impost. Si se segueix movent, regula'l. I si deixa de moure's, dna-li un subsidi perqu es torni a moure, i aix li pots posar un altre impost.

La seva presidncia es va veure tacada per l'afer Irangate (trfic illegal d'armes a Iran), que va destapar fosques maniobres destinades a evitar que l'anterior president Jimmy Carter pogus obtenir l'alliberament dels ostatges de l'ambaixada nord-americana a Teheran.

Desprs de l'experincia de Vietnam i la nova poltica de "promoci dels drets humans" de l'administraci Carter, el govern Reagan es va destacar per la decisi a l'hora d'atacar pasos per a imposar la hegemonia nord-americana (invasi de la Repblica de Granada i atac a Lbia), recolzant amb diners i entrenament la guerra bruta a Amrica Llatina, com la campanya de desestabilitzaci de Nicaragua formant i finanant la Contra (escamot oposat al govern sandinista de Managua) per la qual Estats Units va ser condemnat per la Cort Internacional de Justcia de la Haia, declarant Reagan que els Estats Units no reconeixia la jurisdicci de l'esmentat tribunal.





























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47993" title="Fernando Pereira" nonfiltered="3569" processed="3546" dbindex="18899">
Fernando Pereira (1950   10 juliol 1985) era un fotgraf holands independent que va morir quan els serveis secrets francesos (DGSE) van fer esclatar dues bombes en el vaixell Rainbow Warrior, propietat de la organitzaci Greenpeace, el 10 de juliol de 1985.

El Rainbow Warrior era, en aquell moment, el cap d una flota de llots que anaven a protestar contra les proves nuclears de Frana a l'atol de Mururoa a Polinsia francesa.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47994" title="Subhash Kak" nonfiltered="3570" processed="3547" dbindex="18900">
Subhash Kak (Srinagar, ndia de 1947) s un fsic i filsof i poeta indi. Kak ha treballat en les lleis bsiques que governen l'univers.

Bibliografia selectiva.

Patanjali and Cognitive Science (1987);
India at Century's End (1994);
In Search of the Cradle of Civilization (1995, 2001);
The Astronomical Code of the Rgveda (1994, 2000);
Computing Science in Ancient India (2001);
The Gods Within (2002);
The Asvamedha (2002);
L'Arbre  souhaits, Prsence et Promesse de l'Inde (2004);

The Nature of Physical Reality (1986);
The Prajna Sutra: Aphorisms of Intuition (2003);
The Architecture of Knowledge (2004);
Recursionism and Reality: Representing and Understanding the World (2005)];

Poesia:

The Conductor of the Dead (1974);
The London Bridge (1977);
The Secrets of Ishbar (1996);
Ek Taal, Ek Darpan (1999);

Enllaos externs.

The Prajna Sutra: Aphorisms of Intuition (2003);
 Recursionism and Reality: Representing and Understanding the World (2005);


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47995" title="Mitiaro" nonfiltered="3571" processed="3548" dbindex="18901">

Mitiaro s una de les illes Cook meridionals. Est situada a 229 km al nord-est de Rarotonga.

Geografia.
L'illa s d'origen volcnic i est rodejada d'una anella de corall fossilitzat (makatea) de 6 a 9 m d'alada. La superfcie total s de 22,3 km . El centre de l'illa s pla amb dos llacs interiors: Rotonui i Rotoiti (literalment, llac gran i llac petit). En els llacs es troben unes anguiles (itiki) molt apreciades pels habitants. Degut a la makatea les platges sn escasses, per la gent es banya en amples coves subterrnies. La poblaci total era de 213 habitants al cens del 2001.

Histria.
Histricament l'illa s'anomenava Nukuroa. Els habitants patien sovint els atacs dels vens guerrers d'Atiu, i per aix van construir la rara fortalesa Te Pare. Quan hi va arribar el missioner angls John Williams, el 1823, quedaven menys de 100 habitants.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47996" title="Manat" nonfiltered="3572" processed="3549" dbindex="18902">

El manat s la moneda de l'Azerbaidjan i del Turkmenistan. El mot manat prov del rus "      " (moneda), que es pronuncia maneta.

El ruble sovitic era anomenat manat a les repbliques socialistes sovitiques de l'Azerbaidjan i del Turkmenistan.

Vegeu tamb.

Manat azerbaidjans;
Manat turcman;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47997" title="Universitat Rovira i Virgili" nonfiltered="3573" processed="3550" dbindex="18903">


La Universitat Rovira i Virgili s la universitat pblica de Tarragona. Com a instituci d'ensenyament superior t centres a Tarragona, Reus, Vila-seca, Tortosa i el Vendrell, que t com a objectius prioritaris la docncia i la recerca.

 Histria .

L any 1991 el Parlament de Catalunya crea la Universitat Rovira i Virgili, a partir dels centres universitaris existents a Reus i Tarragona, depenents de la Universitat de Barcelona. D'aquesta manera es recuperava la Universitat de Tarragona del segle XVI. De llavors en la Universitat ha anat augmentant els estudis ofertats amb la creaci de nous campus, com el de Sant Pere Sescelades a Tarragona.



 Principals magnituds .
La Universitat Rovira i Virgili t set campus que allotgen les diferents facultats i escoles de la universitat:
Campus Centre: Centre de la ciutat de Tarragona;
Campus Sescelades: Zona nord de la ciutat de Tarragona;
Campus Part Alta: Zona antiga de la ciutat de Tarragona;
Campus Vapor Nou: Centre de la ciutat de Reus;
Campus Bellisens: Zona est de la ciutat de Reus;
Campus Vila-seca: Vila-seca;
Campus Terres de l'Ebre: Tortosa;

A nivell de centres concrets, la URV t:

7 facultats;
3 escoles tcniques superiors;
2 escoles universitries;
3 centres adscrits;
5 centres d'innovaci;
3 hospitals universitaris;

 Facultats i organitzaci territorial .
Facultat de Cincies de l'Educaci i Psicologia - Tarragona;
Facultat de Lletres - Tarragona;
Facultat de Qumica - Tarragona;
Facultat de Medicina i Cincies de la Salut - Reus;
Facultat de Cincies Jurdiques - Tarragona;
Facultat de Cincies Econmiques i Empresarials - Reus;
Facultat d'Enologia - Tarragona;
Escola Tcnica Superior d'Enginyeria (ETSE) - Tarragona;
Escola Tcnica Superior d'Enginyeria Qumica (ETSEQ) - Tarragona;
Escola Tcnica Superior d'Arquitectura (ETSA) - Reus;
Escola Universitria d'Infermeria - Tarragona;
Escola Universitria de Turisme i Oci - Vila-Seca;

 Centres adscrits .

Escola Universitria de Relacions laborals Sancta Maria Maris - El Vendrell;
Escola Universitria de Turisme Bettatur - Tarragona;
Centre d'estudis superiors de l'aviaci (CESDA) - Reus;

 Centres d'innovaci .

Centre d'Innovaci en Biotecnologia Aplicada (Dinmic);
Aplicacions Mediambientals i Industrials de Catlisi (AMIC);
Centre d'Innovaci Tecnolgica en Enginyeria Electrnica (Citee);
Centre d'Innovaci en Tecnologia Qumica (CiTQ);
Centre d'Innovaci Tecnolgica en Desenvolupament de Catalitzadors per a Processos Sostenibles (TecaT);

 Hospitals universitaris .

Hospital Universitari de Sant Joan - Reus;
Hospital Universitari Psiquitric Institut Pere Mata - Reus;
Hospital Universitari Joan XXIII - Tarragona;

 Vegeu tamb .
Antoni Rovira i Virgili;

 Enllaos externs .

Pgina web de la Universitat Rovira i Virgili;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="47998" title="Art romnic" nonfiltered="3574" processed="3551" dbindex="18904">




L'art romnic es desenvolupa a l'Europa Occidental del segle X al XIII, desprs de la descomposici de l'Imperi Carolingi.

A part de les influncies clarament romanes i de les noves tendncies aparegudes a la Llombardia que havien anat experimentant amb noves formes i estructures inspirats amb els edificis que restaven, tamb hi ha una clara assimilaci de modalitats orientals.

El nou estil s'estengu rpidament per totes les cultures europees mediterrnies, travessant els Alps cap els pasos del Rin i endinsant-se per tota la Pennsula Ibrica.

En un principi l'estil fou molt funcional i auster, utilitzant sobretot pedra trencada. A la nau s'aplicava la volta de can, sense ornamentacions ni obertures. Molt sovint amb la porta d'entrada situada al cant de migdia com a nica obertura, amb escasses finestres de doble esqueixada. Noms a l'exterior dels absis i murs s'hi ressaltava alguna lesena i arcuaci cega. Les naus podien estar dividides per pilastres unides per arcs de mig punt.

A finals del segle XI es produeixen canvis importants com les primeres realitzacions en pedra polida, l'ornamentaci escultrica de finestres, portals, capitells... Ser ara, al segle XII, quan esclata la construcci de les grans obres del romnic, amb pintures murals, enlairament de grans campanars, claustres... Per sempre limitats pels recursos arquitectnics que tant millorar l'estil gtic.

 L'art Romnic a Catalunya .
Article principal: Art romnic a Catalunya ;

Com a la resta d'Europa, la desvinculaci gradual dels comtats catalans de la monarquia franca en el segle XI i la compartimentaci dels territoris musulmans en regnes de taifa, sn clarament perceptibles en l'arquitectura romnica catalana.

Com a d'altres rees, aqu s'entra aviat amb caracterstiques prpies com l'aplicaci de les voltes de can en la cobertura de les naus, les voltes d'arcs ogivals en els espais menors i en les cpules sota els cimboris. Per se segueix la mateixa evoluci de la rusticitat de les masses petrees amb finestres cegues fins al virtuosisme arquitectnic i escultric ben entrat el segle XIII.

En aquests primers temps la influncia s de filiaci llombarda, que es caracteritza per l s general d un aparell de pedres allargades, segurament arrebossades, i una decoraci exterior amb lesenes i arcuacions. Les finestres acostumen a sser estretes per de doble esqueixada. s l'estil de principis del segle XI a banda i banda dels Pirineus i, pel sud, arriba al Peneds.

L'Abat Oliba s un dels primers promotors de la campanya renovadora de les esglsies de la seva dicesi de Vic que desprs s'estn a la resta. Aix van nixer les basliques de Sant Vicen de Cardona (1040), de Sant Serni de Tavrnoles (1040) o de Sant Pere de Casserres (1050). Tamb sn d'aquesta poca la Catedral de Girona i la de Vic i els monestirs de Cuix, Ripoll, Sant Pere de Rodes i de Breda. 

L'austeritat d'aquesta primera etapa desencall, a la segona meitat del segle XI, amb una major perfecci de l'aparell dels murs grcies a petits blocs regulars de pedra, a espais ms amplis i equilibrats com el monestir de Monestir de Sant Lloren del Munt (1064), Sant Miquel de Fluvi (1066), la catedral d'Elna (1069) i Sant Esteve d'Olius (1079).

Malgrat divers intents cistercencs de tornar a l'austeritat, l'esclat del romnic segueix a la segona meitat del segle XII amb obres de canonges augustinians com Sant Joan de les Abadesses i de Sant Pere de Besal.

I arriba el moment ms majestus que allarg el perode fins ben entrat el segle XIII amb l'esclat escultric de la portada del Monestir de Santa Maria de Ripoll, i sobretot amb els claustres de Ripoll mateix, de Sant Pere de Galligants, del Monestir de Sant Cugat del Valls, de la Catedral d'Elna, de la Catedral de Girona, de Sant Pau del Camp, de Sant Benet de Bages i Santa Maria de l'Estany.

Arquitectura.

L arquitectura s la caracterstica principal del romnic catal. Es caracteritza principalment per els sostres baixos i les parets molt gruixudes.

A les esglsies destaquen:

 Una distribuci en forma de creu llatina, i la part principal dividida en 3 naus: nau esquerra, central i dreta. La central s la ms alta i ampla. Les naus es delimiten per les columnes i parets.
 La seva distribuci s molt simtrica. Parets gruixudes amb espitlleres (finestres petites i generalment a l est, l oest o al sud tapades amb alabastre) i/o ulls de bou (finestres petites i rodones).
 Columnes amples, algunes decorades als capitells (normalment les de l'absis) i d altres no (les que ms pes aguanten, com les que delimiten les naus).
 Les columnes s uneixen amb arcs ogivals (apuntats) o amb arcs de mig punt.
 Els sostres de la nau central en volta de can i els de les naus centrals en forma de mitja volta de can.
 Un absis al final de la nau central, a vegades rodejat per un girola.
 El capitells decorats amb animals mitolgics i escenes bbliques.

Les esglsies tenien poques finestres per evitar que s ensorrs el sostre, i les poques que tenien estaven orientades cap el recorregut del sol i tapades amb alabastre (no havien descobert el vidre). L interior quedava molt fosc, que contribua a la por que donava a la gent.

Nomenclatura utilitzada en la descripci de l'arquitectura romnica.

Interior:
nau:
Planta d'una sola nau;
Planta de creu llatina;
Planta basilical;
Presbiteri;
creuer;
Transsepte;
Nnxol;
Volta de can;

Exterior:
Absis;
Absidiola;
Portalada;
Finestra d'una esqueixada;
Finestra de doble esqueixada;
Torrell;
Ull de bou;
Lesena;
Arc cec;

Pintura.

La pintura t els mateixos temes iconogrfics que l escultura. Per a ms, hi trobem les illustracions de llibres que apareixen per comentar els textos, com el  Beat de Libana . 

Hi ha tamb pintura mural, encara que es conserva malament i n hi ha poca. Per, la pintura va ser molt important, ja que tots els edificis devien estar policromats. La pintura se situava preferentment en l interior. L absit principal era el centre organitzador del programa iconogrfic. Es varen pintar, a ms, les bovades i els murs. 

Entre els temes predomines: el tetramorf, el pantocrtor, els apstols i els sants. En els murs apareixen els temes narratius, tant del Antic com del Nou Testament, per tamb apareixen les vides dels sants, sobre tot si tenen relaci amb el cam que els fidels han de recrrer per obtenir la Salvaci.     

Igual que l escultura, la pintura t una clara funci docent, i un marcat carcter simblic, a ms, d esttic. Apareixen el mateix tipus de convencionalismes: frontalitat, carncia de volum i profunditat, formes geomtriques i esquemtiques, adaptaci al marc arquitectnic, antinaturalisme i hieratisme, encara que aix es compensa amb una gran expressivitat de les figures.    
 
T una fora influncia de l art bizant. Predomina el dibuix, amb lnia grossa, colors plans i sense volum. L espai es crea per la distribuci de les figures en l espai. La tcnica ms utilitzada s la del fresc, el que requereix una certa preparaci del mur: estucat. Els colors tamb poden aplicar-se al temple. Donada l amplitud dels murs, la composici de l escena adquirir una importncia singular. Tamb es pint sobre una tabla, per posar en els altars. La composici seguia les convencions del relleu. 

En la pintura romnica sobresurt la miniatura. La miniatura esta realitzada per gent lletrada, pensada per decorar llibres, per la gent que sap llegir, per que no t la intenci didctica de les altres obres. Freqentment es creen models que desprs models que desprs apareixen en murals i tables. Es pinten Bblies, llibres de hores, vides de sants, llibres cientfics, etc. En ells les miniatures ocupen els marges de les fulles, de manera de vinyeta, pgines plenes i les inicials del comenament del text.

Vegeu tamb.
Primer romnic i Art preromnic;
Art romnic andorr;
Art romnic a Catalunya;
Art romnic de la Baixa Cerdanya;
Romnic llombard;

 Enllaos externs .
 Romnic a Catalunya;
 Amics de l'Art Romnic del Bages;
 Romanico en Aragon ;
 Amigos del Romanico ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48000" title="Manat azerbaidjans" nonfiltered="3575" processed="3552" dbindex="18905">

El manat azerbaidjans (en zeri Az rbaycan manat o, simplement, manat, escrit                  o       en l'antiga escriptura cirllica de l'zeri) s la moneda de l'Azerbaidjan. El codi ISO 4217 s AZN (fins al 31 de desembre del 2005 era AZM) i el seu smbol s una mena de m estilitzada; es pot abreujar tamb    . o man. El mot manat prov del rus "      " (moneda), que es pronuncia maneta. Se subdivideix en 100 q pik (     ), fracci que des del 1993 fins al 2005 no es va utilitzar a causa de la forta inflaci, per que es va reintroduir en la revaluaci de l'1 de gener del 2006.

Primer manat (1919-1923).
La Repblica Democrtica de l'Azerbaidjan i la Repblica Socialista Sovitica de l'Azerbaidjan van emetre la seva prpia moneda entre 1919 i 1923, anomenada manat (    ) en zeri i ruble (     ) en rus, llenges totes dues que apareixien als bitllets. El manat va substituir el primer ruble de Transcaucsia en termes paritaris 1:1, i fou substitut pel segon ruble de Transcaucsia quan l'Azerbaidjan va esdevenir part de la Repblica Federativa Socialista Sovitica de Transcaucsia. Aquest primer manat no tenia moneda fraccionria i noms se'n van emetre bitllets, que van anar dels 25 als 500 manats la primera srie, i dels 5 als 5.000.000 la segona, d'poca sovitica.

Segon manat (1992-2005).
 
El manat de l'Azerbaidjan independent de l'era postsovitica es va introduir el 1992 en substituci del ruble sovitic a ra de 10 manat per ruble. 

El 6 de gener del 2005, un dlar costava 4.922,94 AZM. Des de comenaments del 2002 fins a principis del 2005 la taxa de canvi va romandre estable, a la banda dels 4.770 als 4.990 manats per dlar. 
Els bitllets de 50 manats i inferiors havien desparegut prcticament de la circulaci a la capital del pas, Bak, i les monedes ja no s'utilitzaven.

Tot aix va fer decidir de revaluar 5.000 vegades el manat azerbaidjans. La revaluaci es va fer efectiva l'1 de gener del 2006, moment en qu es van comenar a introduir les noves monedes. Des de l'1 d'octubre del 2005 els preus s'expressen en antics i nous manats.

Estaven en circulaci bitllets d'1, 5, 10, 50, 100, 250, 500, 1.000, 5.000, 10.000 i 50.000 manat. Prcticament no s'utilitzaven els bitllets d'1 a 100 manat.

Tercer manat (a partir del 2006).

El manat s ems pel Banc Nacional de la Repblica de l'Azerbaidjan (Az rbaycan Respublikas  Milli Bank  /                         M          ).

Les noves monedes emeses sn d'1, 3, 5, 10, 20 i 50 q pik i els nous bitllets sn d'1, 5, 10, 20, 50 i 100 nous manats.

Taxes de canvi.
1 EUR = 1,0918 AZN (2 de gener del 2006);
1 USD = 0,9186 AZN (2 de gener del 2006);

Vegeu tamb.
Manat;

Enllaos externs.
Banc Nacional de la Repblica de l'Azerbaidjan (en zeri i angls);








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48001" title="Jlia (novella)" nonfiltered="3576" processed="3553" dbindex="18906">
Jlia s el ttol de la primera novella de l'escriptora alcoiana Isabel-Clara Sim, i va ser editada per primera volta l'any 1983. Quatre anys abans havia editat el llibre de contes s quan miro que hi veig clar (obra guanyadora del Vctor Catal el 1978)

L'argument, inspirat en personatges i fets reals de la histria alcoiana, est ambientat en l'anomenada Revoluci del Petroli, insurrecci popular esdevinguda a Alcoi el 1873: la histria retrata l'evoluci de la seua protagonista, Jlia, d'obrera en la indstria txtil a integrant de la burgesia industrial.

L'assagista suec Joan Fuster va ser qui esperon a l'autora a escriure este llibre, en llanar una mena de desafiament als escriptors alcoians per a que tractaren la seua revolta ms famosa, si b el temps de la novella s posterior a aquells fets, i noms apareixen rememorats pels personatges que els van viure de primera m.

Encara que en les primeres edicions -a La Magrana- l'autora denota certes vacillacions pel que fa al model de llengua (sobretot en els parlats dels personatges), les edicions ms recents de l'obra -ja amb els drets en mans de Bromera- intenten apropar-se al parlar alcoi en els dilegs.

Enllaos externs.
Jlia o l'elogi de la dona forta, un article de Manel Garcia Grau a l'Avui;
Isabel-Clara Sim presenta la versi definitiva de Jlia, una ressenya del Diari Parlem;
Jlia, l'edici de Bromera, al web de la Llibreria Ona;
Julia: a critical edition, l'edici (en angls) nord-americana;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48002" title="Manat turcman" nonfiltered="3577" processed="3554" dbindex="18907">

El manat turcman (en turcman trkmen manat o, simplement, manat, escrit               o       en l'antiga escriptura cirllica del turcman) s la moneda del Turkmenistan des de l'1 de novembre del 1993. El codi ISO 4217 fou TMM fins a la revaluaci del 2009, en qu canvi a TMT. El mot manat prov del rus "      " (moneda), que es pronuncia maneta. Se subdivideix en 100 te  esi (o        ).

Al final del 2008, el manat turcman (TMM) era una de les unitats monetries de valor ms baix del mn, a causa de la inflaci que havia experimentat. Aix, l'1 de gener del 2009 entr en vigor el nou manat (TMT), a ra de 5.000 dels antics per un de nou.

Monedes i bitllets.

s ems pel Banc Central del Turkmenistan (Trkmenistany  Merkezi Banky /                             ). 

Abans de la revaluaci, en circulaven bitllets d'1, 5, 10, 20, 50, 100, 500, 1.000, 5.000 i 10.000 manat, i monedes de 500 i 1.000 manat. Les antigues monedes fraccionries de 1993 ja havien caigut en dess feia temps.

Del nou manat en circulen bitllets d'1, 5, 10, 20, 50, 100 i 500 manat, i monedes d'1, 2, 5, 10, 20 i 50 te  esi.

Taxes de canvi.
1 EUR = 1,38405 TMT (13 de gener del 2009);
1 USD = 1,04001 TMT (13 de gener del 2009);

Les taxes de canvi oficials i les del mercat negre sn diferents fins a un 21%. Aix provoca que poques institucions acceptin la taxa de canvi oficial. Algunes aerolnies estrangeres accepten la taxa de canvi oficial noms si es posseeix passaport turcman i el canvi es realitza dins del territori nacional.

Vegeu tamb.
Manat;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48005" title="GRAPO" nonfiltered="3578" processed="3555" dbindex="18908">


Els Grups Revolucionaris Antifeixistes Primer d'Octubre (GRAPO) s una organitzaci armada que actua a Espanya.

El seu discurs se situa a l'extrema esquerra, per b que hi ha persones que discuteixen aquesta definici i creuen que en realitat la seva actuaci es troba dirigida per l'extrema dreta, que hauria infiltrat el grup per tal de fer fracassar la transici espanyola.

T els seus orgens al 1968, amb el naixement a l'exili de Pars de la Organizacin de Marxistas-Leninistas de Espaa (OMLE), un partit maoista escindit del PCE, acusant de revisionistes tant als comunistess espanyols (PCE) com a la Uni Sovitica. L'OMLE s'autodissoldria durant el seu primer congres, el 1975 sorgint-ne el Partit Comunista d'Espanya (reconstituit) (PCE(r)) i el seu bra armat, els GRAPO.

Des de la seva fundaci a finals dels anys setanta han perpetrat diversos atemptats, que han provocat una vuitantena de vctimes mortals. Se'ls atribueixen 87 assassinats, sobretot de forces de seguretat. Els ltims anys han renunciat a atacar "objectius" humans, optant per objectius estratgics, econmics o simblic.

Tot i el seu escs suport popular i els nombrosos cops policials que han rebut, amb la detenci dels seus mxims dirigents, s'han mantingut actius des de finals de la dcada dels setanta del segle XX fins a l'actualitat.

 Histria .
El primer atemptat el van cometre l'1 d'octubre del 1975 contra quatre gurdies civils a Madrid. Un any desprs van segrestar el president del Consell d'Estat Antonio Mara de Oriol y Urquijo. Al 1977 tamb varen segrestar el president del Consell Suprem de Justcia Militar Emilio Villaescusa Quilis. El 8 de gener de 1979 varen assassinar el president de la Sala VI del Tribunal Suprem Miguel Cruz Cuenca i executaren un atemptat contra una cafeteria madrilenya que va produir vuit morts.

El 1982 ofereixen un alto el foc i, desprs de les negociacions amb el Ministeri de l'Interior al 1983, el GRAPO perd encara ms suport ja que part dels membres van abandonar les armes. Al 1987 es reorganitzen amb un nou comando itinerant. 

El 1995 segresten a l'empresari Publio Cordn del que no se'n va saber res ms, tot i que els terroristes van afirmar haver-lo alliberat l'agost de 1995 a canvi d'un rescat de 400 milions de pessetes. 

Des de finals de 1995 Jos Antonio Ramn Teijelo s el mxim responsable dels escamots de l'organitzaci fins al juny de 1998. El 1996 surt a la llum que el govern de Jos Mara Aznar estava negociant amb la banda el seu abandonament de les armes, per aquestes negociacions no van donar fruit, i al 1999 assalten una sucursal bancria a Valladolid i colloquen una bomba a la seu del PSOE a Madrid. Al 2000, en un intent d'atracament a un furg blindat, maten dos vigilants jurats i a un altre el deixen ferit de gravetat. Aquest mateix any s desmantellada la cpula de l'organitzaci amb la detenci a Pars de 7 dirigents i la banda assassina un policia d'un tir al clatell. A ms colloquen diverses bombes contra empreses i edificis pblics. 

Al 2002 sn detinguts 14 activistes (8 a Frana i 6 a Espanya) quedant prcticament desmantellada. No obstant aix, el 2003 tornen a reaparixer amb l'atracament a una sucursal bancria a Alcorcn i sn arrestats altres 18 membres de l'organitzaci. Aquest mateix any el jutge Baltasar Garzn va suspendre les activitats del PCE(r) per considerar-lo el bra poltic del GRAPO.

El 6 de febrer de 2006, el GRAPO va reaparixer assassinant Ana Isabel Herrero i ferint al seu marit, l'empresari Francisco Colell en un tiroteig a Saragossa. El 26 de febrer es va detenir Israel Torralba com a presumpte autor de l'atemptat. El 9 de juny de 2006 es van detenir tres membres del GRAPO en un pis de Reus, un dels quals era Juan Garca Martn, considerat el mxim dirigent de la banda., i com a conseqncia, el 6 de juny de 2007 es det el darrer escamot operatiu del grup, composat per Jorge Garca Vidal i Israel Clemente i quatre collaboradors.

Militants histrics.

 Manuel Prez Martnez, alies camarada Arenas: lder histric de la banda i secretari general del PCE-r des de 1975. Va ser empresonat al 1977 i posat en llibertat al 1984. Va ser detingut a Pars en el 2000 amb la resta de la cpula d'aquell moment.
 Fernando Silva Sande: mxim responsable de la banda terrorista en el terreny militar. Pertany al GRAPO des de 1975. Ha estat detingut i ha complert condemna diverses vegades. Al 1992 es va escapolir de la pres de Granada. Detingut a Pars al novembre del 2000.
 Francisco Brotons Beneito: dirigent en els anys ms sagnants de la banda. Va ser detingut a Benidorm al 1977 per es va escapolir dos anys desprs. Passaria 25 anys a la pres desprs de la seva detenci al 1980. Va ser un dels interlocutors en les negociacions de 1996.
 Fernando Hierro Chomn: autor de nombrosos atemptats va ser detingut a l'agost de 1977 per es va escapolir de la pres un any desprs. De nou detingut en 1980 va passar 20 anys a la pres. Va participar a les negociacions amb el govern en 1996. Va ser detingut a Pars en 2002 sent membre de la cpula de l'organitzaci.
Po Moa: soci fundador de la banda, va prendre part en els assassinats de l'1 d'octubre, que van donar nom a la banda. Els testimonis afirmen que va assassinar un policia desarmat i tombat d'un cop de martell al cap, encara que ell afirma que noms li va pegar per a llevar-li l'arma. Desprs d'un brusc canvi d'ideologia, que va girar cap  a la dreta, actualment s historiador especialitzat en la Guerra Civil Espanyola, en els llibres de la qual afirma que la guerra va comenar al 1934 a causa del PSOE i ERC.

Referncies.


Enllaos externs.
Pgina del Partido Comunista de Espaa (reconstituido);
  Los GRAPO, terroristas germinados en los aos 60 ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48011" title="Serra del Penyal" nonfiltered="3579" processed="3556" dbindex="18909">
La serra del Penyal s la serra que separa els pobles de Benigembla, i la Vall de Laguar principalment. Al sud d'aquesta serra s localitza la Vall de Pop, i al nord la Vall de Laguar. En aquesta serra es troba la llegendria muntanya del Cavall Verd, o de Pop.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48012" title="Romnic (desambiguaci)" nonfiltered="3580" processed="3557" dbindex="18910">

Art: ;
art romnic.
Primer romnic i Art preromnic;
Art romnic andorr;
Art romnic a Catalunya;
Art romnic de la Baixa Cerdanya;
Romnic llombard;
Filologia: llenges romniques;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48015" title="Parc Frogner" nonfiltered="3581" processed="3558" dbindex="18911">


El Parc Frogner (Frognerparken en bokml i nynorsk) s el parc pblic ms gran d'Oslo, la capital de Noruega, dels quals s una de les principals atraccions turstiques. El parc s una rea dedicada a l'exposici permanent d'unes dues-centes escultures i altres obres d'art de l'escultor noruec Gustav Vigeland.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48016" title="Sixto Durn Balln" nonfiltered="3582" processed="3559" dbindex="18912">
Sixto Durn Balln Crdovez (Boston, Estats Units, 1921), arquitecte i poltic equatori. President de l'Equador (10-08-1992   10-08-1996).

El 1992 fund el partit Unidad Republicana, escissi del partit social-cristi i amb el qual guany les eleccions de 1992. Durant la seva presidncia es produ la breu guerra del Cenepa contra el Per; la victria marginal de l'Equador dugu posteriorment a la firma d'un tractat de pau, ja durant el govern de Jamil Mahuad. 

En l'aspecte econmic s'impos l'objectiu de reduir el dficit pblic i la inflaci per atreure la inversi extrangera. El projecte top amb greus dificultats socials amb vagues i protestes socials per tamb amb dificultats poltiques sorgides de la lluita entre el govern i el congrs. Aix i tot, la inflaci va descendir al 30 per cent el 1993 i al 27,3 el 1994 i les reserves del pas van pujar de 782 milions de dlars el desembre de 1992 a 1.712 milions el desembre de 1994. L'atur va baixar del 8,9 el 1992 al 7,1 el 1994 i es va reduir el dficit fiscal al 2,5 per cent a finals de 1992. El 1993 es van trencar els llaos amb l'OPEP a fi de poder exportar petroli per sobre de les quotes assignades i es van establir fronteres comercials ms obertes amb Colmbia i el Per.

El 1994 s'accept la reforma de la Constituci, per la guerra del Cenepa i especialment l'escndol del vicepresident Alberto Dahik, acusat de corrupci, suborn i traici a la ptria. Aquest fet introdu una forta sospita de corrupci entre l'electorat, de manera que malgrat els esforos de modernitzaci les eleccions de 1996 donaren el triomf a l'opositor Abdal Bucaram.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48020" title="Dinar kuwaiti" nonfiltered="3583" processed="3560" dbindex="18913">


El dinar kuwaiti (en rab             dinar kuwaiti o, simplement,       dinar) s la moneda oficial de Kuwait. El codi ISO 4217 s KWD, i l'abreviaci s KD. Se subdivideix en 1.000 fils (   ), a diferncia de la majoria de monedes, que tenen una subdivisi centesimal. 

Segons les taxes de canvi actuals, s la unitat monetria de valor ms alt del mn. 

Es va establir el 1960 en substituci de la rupia ndia. 

Ems pel Banc Central de Kuwait (                   Bank al-Kuwait al-Markazi), en circulen bitllets de 250 i 500 fils i d'1, 5, 10 i 20 dinars, i monedes d'1, 5, 10, 20, 50 i 100 fils (la moneda d'1 fils gaireb no s'utilitza).

Taxes de canvi.
 EUR = 0,35 KWD; 1 KWD = 2,84 EUR  (10 d'octubre del 2005);
 USD = 0,29 KWD; 1 KWD = 3,42 USD (10 d'octubre del 2005);

Vegeu tamb.
Dinar, per a la resta de monedes anomenades aix.
Rupia del Golf, pel que fa a l's de la rupia ndia i, ms endavant, de l'anomenada "rupia del Golf" fora de la Uni ndia.

Enllaos externs.
  Banc Central de Kuwait ;
  Imatges dels bitllets;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48023" title="Dinar" nonfiltered="3584" processed="3561" dbindex="18914">

El dinar s la unitat monetria de diversos estats del mn, la majoria dels quals de llengua rab o que antigament havien format part de l'Imperi Otom, ja que histricament fou usada en terres musulmanes. El mot "dinar" (      en rab i en persa) t el mateix origen que el diner, ja que deriva del denari rom.

El dinar era l'antiga moneda musulmana d'or que es va comenar a encunyar al final del segle VII i que tenia un pes que, segons les poques, va oscillar entre els 4,25 g i els 3,85 g. En els inicis imitava els models bizantins, per ben aviat va adquirir carcter propi i definit, fins al punt que va ser imitat fora dels territoris califals, com fou el cas del mancs a la Catalunya del segle XI, ja que als antics comtats catalans els dinars cordovesos hi circulaven mpliament. Per aquella poca, als territoris d'al-ndalus que avui formen part dels Pasos Catalans es van encunyar quarts de dinar a la taifa de Valncia (coneguts com a roals, rovals o "or de Valncia") i diverses fraccions de dinar tamb a la taifa de Lleida.



Estats que usen actualment el dinar com a moneda:
Algria: el dinar algeri;
Bahrain: el dinar de Bahrain;
Iran: el rial irani es divideix en 100 dinars;
Iraq: el dinar iraqui;
Jordnia: el dinar jord;
Kuwait: el dinar kuwaiti;
Lbia: el dinar libi;
Srbia: el dinar serbi;
Tunsia: el dinar tunisi;

Estats i territoris que havien usat el dinar com a moneda:
Abu Dhabi: el dinar d'Abu Dhabi;
Bsnia i Hercegovina: el dinar de Bsnia i Hercegovina;
Federaci d'Arbia del Sud: el dinar d'Arbia del Sud;
Crocia: el dinar croat;
Iemen del Sud: el dinar iemenita;
Iugoslvia: el dinar iugoslau;
Repblica de la Krajina Srbia: el dinar de la Krajina;
Repblica Srbia: el dinar de la Repblica Srbia;
Sudan: el dinar sudans;

 Vegeu tamb .
Denar, la moneda de Macednia;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48025" title="Bizanci" nonfiltered="3585" processed="3562" dbindex="18915">
Aquest article s sobre la ciutat de Bizanci. Pel que fa a l'imperi del qual fou la capital, vegeu Imperi Bizant.;

Bizanci (del grec          , Byzntion) fou una ciutat grega de Trcia, a la riba del Bsfor, que va ocupar un lloc molt important en la histria. Sota el nom de Constantinoble, fou capital de l'Imperi Rom d'Orient, conegut com l'Imperi Bizant. Correspon a l'actual ciutat turca d'Istanbul.

 Histria .
En els seus inicis fou una colnia de Megara fundada el 667 aC, pocs anys desprs que la vena Calcednia. Al lloc hi havia una ciutat anomenada Ligos. El 628 aC es va ampliar la colnia amb gent de Mgara dirigits per Zeuxippos. La ciutat va tenir com a deessa tutelar  Hera, i es creu que inicialment for regida per reis que van donar pas a un govern aristocrtic. Els habitants originals, els bitinis, van quedar convertits en esclaus.

El general persa Otanes, al servei de Cir II el Gran, la va ocupar el 546 aC i va romandre sota domini de Prsia. 

El 499 aC es va unir a la revolta de Jnia i, quan la flota fencia del rei de Prsia es va presentar a la ciutat, els seus habitants van fugir cap a Mesmbria o Mesmbria. 

Pausnies la va recuperar desprs de la batalla de Platees. Al cap de set anys la va recuperar Cim II per als atenencs. 

El 440 aC, els bizantins i la gent de Samos es van revoltar contra Atenes, per foren sotmesos. El 416 aC es van unir als calcedonis i van fer una devastadora expedici a Bitnia. El 412 aC es va sotmetre a Esparta. El 408 aC, l'atenenc Alcibades la va assetjar, per no la va poder ocupar i va haver d'esperar a rendir-la per gana, i llavors, absent el comandant espart Clearc, Cid, cap del partit atenenc, va obrir les portes als assetjants i va tornar a quedar com a tributria-aliada d'Atenes. 

El 405 aC, desprs de la batalla d'Egosptamos, l'espart Lisandre va recuperar Bizanci i s'hi va establir una guarnici dirigida per Stenalaos.

Els deu mil de Xenofont van passar per la ciutat i el repartiment del bot fet per l'almirall Anaxbios va provocar la revolta dels soldats, que es van fer els amos de la ciutat i noms gracies a Xenofont es va salvar del saqueig.

El 390 aC, Trasibul va canviar el govern de la ciutat des d'una oligarquia a una democrcia i va vendre les mercaderies dels vaixells ancorats a la ciutat. 

El 363 aC fou visitada per Epaminondes i, amb la flota atenenca, va aconseguir que diverses ciutats es declararen al seu favor. El 356 aC, Bizanci, Rodes i Quios es van unir a la confederaci de Cos i a Mausol, rei de Cria, amb l'esperana de posar fi a l'hegemonia d'Atenes, per la batalla que es preparava a la mar fou impedida per una tempesta. 

El 340 aC fou assetjada per Filip II de Macednia i Demstenes va enviar socors als assetjats. La flota atenenca i dels aliats, dirigida per Cares, es va trobar amb l'almirall Amintes i els macedonis i fou derrotada; Cares fou substitut per Fcion l'any segent, i Filip va haver d'aixecar el setge; es diu que una llum va advertir una nit els bizantins d'un atac sorpresa de Filip i, en record d'aix, es va aixecar un monument; el smbol de la ciutat des d'aquest temps s la mitja lluna que apareix a les seves monedes i que al segle XV fou adoptat com a emblema pels otomans, i probablement fou adoptat com a record de l'esdeveniment; per pagar l'ajut atenenc, els habitants de Bizanci i Perint els van concedir el privilegi de precedncia als jocs i a les cerimnies (excloses les religioses) i es van construir diverses esttues.

En els anys segents, els bizantins van combatre els tracis, que no van poder dominar ni per les armes ni pagant tribut. El 279 aC, Bizanci es va fer tributria dels glates, als quals va pagar un tribut anyal en monedes d'or (3.000 al principi, desprs 5.000, i desprs 10.000) que es va anar incrementant i finalment es va fixar en 80 talents. Per pagar la quantitat, Bizanci va haver d'imposar un dret de pas pel Bsfor, cosa que va provocar una guerra amb Rodes, guerra en la qual Bizanci va ser aliada de Prgam, mentre Bitnia ho va ser de Rodes; els bizantins van donar suport a Tibetes, un oncle de Prsies de Bitnia, que va reclamar el tron; per Prsies es va apoderar de les possessions de Bizanci a la costa asitica, mentre els tracis van continuar pressionant a la part europea; la pau es va fer el 219 aC amb la mediaci del rei glata Cavaros i Polemocles, i fou desfavorable per a Bizanci. 

A la guerra de Roma amb Macednia, els romans van donar a la ciutat el ttol de confederada, pel seu ajut. Bizanci va cridar Roma per solucionar disputes internes, i els romans hi van enviar Pis, ms com a conqueridor que com a aliat.

L'emperador Claudi va abaixar temporalment el tribut de la ciutat per les prdues d'aquesta a la guerra amb els tracis. Vespasi la va incorporar a la provncia romana de Trcia.

A la guerra entre Septimi Sever i Pescenni Nger, Bizanci va donar suport al darrer. Desprs d'una guerra de tres anys, ja mort Nger, la ciutat fou ocupada el 196 i fou severament castigada i les muralles enderrocades; la ciutat va deixar de tenir un govern local i fou entregada a Perint, per desprs el mateix Sever la va embellir amb termes, prtics i altres edificis i li va donar el nom dAugusta Antonina en honor d'Antoninus Bassianus. Caracalla va restaurar els drets de la ciutat i dels seus habitants. En temps de Gali es va produir una matana de ciutadans i totes les famlies antigues van desaparixer, menys les que no eren a la ciutat.

Sota Claudi II els bizantins van lluitar contra els gots. A les guerres civils que van seguir a l'abdicaci de Diocleci es van reforar les fortificacions. Licini es va retirar all desprs de la batalla d'Adrianpolis i fou assetjat per Constant fins que la ciutat es va rendir. 

La primera esglsia de la ciutat s'atribueix a Sant Andreu, per el cristianisme no es va desenvolupar mpliament fins el temps de Constant el Gran.

Per a la seva histria posterior, vegeu Constantinoble




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48026" title="Precedents de la Supercopa d'Espanya" nonfiltered="3586" processed="3563" dbindex="18916">
Durant les dcades del 1940 i 1950 es disputaren diversos tornejos que poden considerar-se precedents de l'actual Supercopa d'Espanya. Aquests tornejos foren: la Copa de Campions, la Copa d'Or Argentina i la Copa Mara Eva Duarte de Pern. 

Copa de Campions.
s la primera competici predecessora de l'actual supercopa. La disputaren l'any 1940 l'Atltico Aviacin, campi de lliga, i l'Espanyol, campi de copa. A Barcelona empataren a 3 i a Madrid l'Espanyol en sort derrotat per 7 a 1, resultant vencedor l'Atltico Aviacin (actual Atltico de Madrid).

Copa d'Or Argentina.
El 1945, el cnsol de l'Argentina a Barcelona va oferir una copa d'or valorada en 60.000 pessetes perqu fos disputada entre els campions de lliga i copa. El torneig s'anomen per tant, Copa d'Or Argentina. Jugaren un partit benfic ambds clubs a Les Corts per disputar-se el trofeu resultant vencedor el FC Barcelona en un gran partit amb el resultat final de FC Barcelona 5 - Athletic de Bilbao 4.

Copa Mara Eva Duarte de Pern.
L'any 1947 el torneig entra a formar part del calendari de la Federaci Espanyola i s'anomen Torneig Mara Eva Duarte de Pern ja que el trofeu fou donat per l'esposa del llavors president de la Repblica Argentina. La competici es disput fins la temporada 1952-1953, a causa del trasps, el 1952, de Mara Eva Duarte de Pern.



 Palmars .
 4 ttols: FC Barcelona;
 2 ttols: Atltic de Madrid;
 1 ttol:  Reial Madrid, Valncia CF, Athletic de Bilbao;

 Enllaos relacionats .
 Supercopa d'Espanya;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48028" title="Forn (constellaci)" nonfiltered="3587" processed="3564" dbindex="18917">


Fornax (Forn en Llat) s una constellaci austral a la qual va donar nom per primera vegada Nicolas-Louis de Lacaille amb el nom de Fornax Chemica (Forn qumic en llat).

  Fornacis.

La lluminria de la constellaci Fornax,   Fornacis, pertany a la magnitud aparent 3,80. Es troba, per tant, al final de la quarta magnitud. s un estel doble composat de dos estels de la classe F8 i G7 molt semblants, en massa, al Sol, distants l'un de l'altre 56 ua de mitjana, amb una rbita molt excntrica i orbitant en 269 anys.

Altres estels.

Cap dels altres estels de la constellaci no passa de la quinta magnitud.

Taula.



Nota: Els valors numrics provenen de les dades mesurades pel satllit Hipparcos 

Mitologia.

Fornax, a la mitologia romana, era la deessa del pa i de la fleca, encara que no t res a veure amb aquesta constellaci (fornax s una paraula llatina que vol dir forn), ja que fou creada el 1763.














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48029" title="Males herbes de l'arrs" nonfiltered="3588" processed="3565" dbindex="18918">
Les males herbes en l arrs sn aquelles que creixen en el conreu de l'arrs i constitueixen un grup especial ja que es tracta d un conreu que passa gran part del cicle sumergit dins l aigua.

Importncia. 
La competncia que fan les herbes adventcies en l arrs varia segons del tipus de conreu, el mtode de sembra (fa anys es feia de planter i ara es fa la sembra directa), les varietats d arrs i les tcniques de conreu ja que influeix la preparaci del terreny, la densitat de la sembra, l adobat etc.


En el perode de temps que va des de la inundaci dels camps (abril-maig) fins la collita (setembre-octubre) es poden trobar entre 40 a 45 espcies  diferents de males herbes en el conreu de l'arrs.

Classificaci de les males herbes.

Segons com vegeten en els camps d arrs.
Emergides o amfbies que sn la majora i les ms problemtiques;
Flotants i /o submergides.

Segons classificaci botnica.
Gramnies: ;
Echinochloa crus galli i altres espcies del mateix gnere (panissoles). s la mala herba ms important en el conreu de l arrs i afecta molt al seu rendiment. Germina escalonadament i per aix calen tractaments repetits per a controlar-la.

Altres gramnies adventcies sn dels gneres Leptochloa, Leersia, Paspalum, Phragmites, Glyceria, Alisma i Heteranthera (aquesta darrera va venir a partir de 1995 des dels arrossars d'Itlia).

Tamb s una gramnia l'arrs salvatge o silvestre; s un cas especial i tamb un dels principals problemes. Es tracta de la mateixa espcie que l arrs conreat per que ha tingut genticament una regressi cap a les caracterstiques de l'espcie silvestre, s ms robust i ms verd i es desgrana molt fcilment, es distingeix del conreat per tenir el pericarp de la llavor vermells. El control qumic resulta complicat ja que com passa amb la cugula que es troba entre els cereals, s molt similar a l'espcie (en aquest cas la varietat) conreada

Cipercies: males herbes pertanyents als gneres Cyperus i Scirpus.

Dicotilednies (o Magnoliopsida) o males herbes de fulla ampla dels gneres  Ammannia, Bergia, Lindernia, Bidens. ;

Algues:
En les condicions inundades i adobades en les quals creix l arrs sn nombroses. Les algues sn competidores per la llum i l'oxigen; impedeixen l'eficcia dels herbicides ja que tamb cobreixen les males herbes. Les espcies ms perjudicials pertanyen al grup de les algues verdes o clorofcies dels gneres Oedogonium, Vaucheria, Hydrodictylon, Spirogyra i Cladophora.

Control. 
s molt important  que, ja des del principi, les males herbes no facin competncia a l arrs, en cas contrari el rendiment final pot baixar fina a la meitat. 

En temps antics els mtodes mecnics eren els nics que s empraven per tractar d eliminar les herbes infestants i es feien a m la qual cosa era una feina molt feixuga. Consistia primer en "birbar", que era arrencar les herbes; posteriorment el que es feia era segar les vores del camp, i finalment "esmillar" treient les males herbes amb l'arrs ja espigat.

Tamb s actuava, i se segueix fent actualment, controlant la capa d aigua d inundaci que elimina determinats tipus de males herbes que no suporten aquestes condicions i en canvi l arrs si. 

Actualment l's d herbicides est molt ests i pel que fa a les algues es combaten aplicant productes  alguicides en les llavors de sembra i tamb en l aigua. 


Encara que la lluita qumica t molta eficcia constitueix un focus de primer ordre en la contaminaci i ms especialment quan els arrossars estan en zones de natura protegida com l'Parc Natural de l'Albufera de Valncia, el Delta de l'Ebre,o el Parc de Doana.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48033" title="Art almorvit" nonfiltered="3589" processed="3566" dbindex="18919">
L'art almorvit s l'art imposat pels almorvits, poble berber que arrib a la pennsula Ibrica al 1090 per tal de reconquerir els territoris que Alfons VI de Castella havia anat conquerint als andalusins.

Durant el regnat del monarca Yusuf ibn Tasufin, les obres realitzades encara acusaren l'austeritat i desornamentaci imposades per la seua fervor religiosa. Tot i aix, aquesta rigurositat va decaure amb el seu fill Al ibn Yusuf qui deslumbrat pel refinat ambient cortes de les taifes andalusines, patrocin diverses empreses repletes dels ms bells elements decoratius.

Tot i encontrar-se el focus originari en al-ndalus, les construccions documentades es troben en el nord d'frica. Els edificis de carcter religis sn els millor representats. A ells corresponen les mesquites de Tremecn i d'Alger, les quals segueixen el model habitual de naus perpendiculars al mur de la qibla. Excepcionalment, comb succedeix en la mesquita Qarawiyin de Fez, s'usen naus paralelles a la qibla seguint el model de la mesquita de Damasc. En ambds casos, les naus extremes es perllonguen formant les galeries que emmarquen el pati, de mode que aquest passa a tenir unes dimensions ms redudes.

El suport preferit s el pilar en susbtituci de la columna. Adopten l'arc de ferradura i lobulat als que afegeixen arcs de ferradura apuntats, lobulats trebolats, mixtilinis i de lambrequins, formats aquests ltims per xicotetes corbes, angles rectes i claus pinjants. En relaci al desenvolupament dels arcs apliquen des del salmer un motiu en "S", denominat serpentiforme, ja utilitzat anteriorment en l'Aljaferia de Saragossa. El sistema de cobertes preferit s a dos aiges, creant sostres de fusta a la mateixa volta que alcanaren un gran desenvolupament en l'art mudjar. Al mateix temps realitzaren belles cobertes cupulades. Unes, representades per la cpula davant del mihrab de la mesquita de Tremecn, seguirn el model cordovs d'arcs entrecreuats que deixen la clau lliure si b, en aquest cas, arranquen de trompes angulars de muqarnas i usen uns plements d'estuc calat decorats amb exuberants motius florals. A partir d'aquesta obra, en qu es documenta la introducci en el Magrib de la muqarna o mocarab, apareix altre tipus de cpula denominada de muqarnas, exemplificada per l'existent en la mesquita de Qarawiyin en Fez.

Les produccions artstiques continuaren vinculades a les tradicions anteriors. El taller de txtil d'Almeria alcan el seu complet clmax realizant els anomenats attabi. Aquests teixits es caracteritzen per la utilitzaci de tons ms suaus amb tocs d'or formant grans cercles dobles, tangents o enllaats, disposats en filas, interior del qual es tanquen parelles d'animals. La semblana amb els teixits sicilians ha indut a confusi entre ambds tallers. Un problema similar plantejen els ivoris, que contenen inscripcions impersonales que no acaben d'aclarir l'adscripci a un dels dos tallers. La cermica, per la seua part, continu desenvolupant la tcnica de "corda seca parcial" o "total" depenent de qu la decoraci cobrira tota la superfcie o part d'ella. Junt a aquesta, fan la seua aparici dos noves tcniques aplicades a la cermica no vidriada: l'esgrafiat i l'estamplillat, que es generalitzar en poca almohade.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48037" title="Tahuantinsuyo" nonfiltered="3590" processed="3567" dbindex="18920">
Tahuantinsuyo (en grafia tradicional) o Tawantin Suyu (en la nova ortografia qutxua) s el nom donat pels inques al seu imperi. Literalment significa "les quatre parts del mn" o "les quatre provncies del mn" en qutxua. Cada una d'aquestes regions rebia un nom particular:
Chinchaisuyu: les regions septentrionals.
Collasusyu: les regions meridionals.
Antisuyu: les regions orientals.
Cuntisuyu: les regions occidentals.

Vegeu tamb: Imperi inca.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48040" title="Sebastin de Belalczar" nonfiltered="3591" processed="3568" dbindex="18921">
Sebastin de Belalczar o de Benalczar (Belalczar, Crdova, 1479   Cartagena de Indias, 1551), conquistador espanyol.

Nascut com Sebastin Moyano prengu el nom de Belalczar o Benalczar de la seva poblaci natal. Segons diverses fonts, pot haver marxat cap a Amrica amb Colom el 1498; altres versions afirmen que va fugir d'Espanya el 1507 per problemes amb la justcia i per fugir de la pobresa.

Arrib a Nicaragua amb Francisco Hernndez de Crdoba el 1524, i es convert en el primer alcalde de la ciutat de Len a Nicaragua. S'hi estigu fins el 1527, quan marx cap a Honduras a causa de disputes entre els governadors espanyols. Posteriorment s'un a l'expedici de Francisco Pizarro cap al Per el 1532. Desprs d'haver collaborat amb Pizarro decid conquerir la zona ms septentrional de l'imperi inca, al voltant de Quito. Desprs d'alguns encontres amb el general inca Rumiahui trob la ciutat inca de Quito enrunada per ordre de Rumiahui. Llavors fund l'actual ciutat de Quito, amb el nom de "San Francisco de Quito".

Posteriorment, a la recerca d'El Dorado marx cap a l'actual Colmbia i la vall del Cauca, on fund les ciutats de Pasto, Cali i Popayn el 1536 i el 1537. Arrib a les terres altes de Colmbia amb Gonzalo Jimnez de Quesada i Nikolaus Federmann el 1539 i el rei Carles I li conced la governaci de Popayn i el ttol dadelantado el maig de 1540. Aviat sorgiren conflictes entre Belalczar i el governador de la provncia vena, Pascual de Andagoya. A ms, tamb intercvingu en la quasi guerra civil entre Pizarro i Diego de Almagro. Per la mort de Jorge Robledo i altres accions fou jutjat i condemnat a mort en 1550. Abans de poder tornar a Espanya per apellar la decisi, mor a Cartagena de Indias el 1551.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48044" title="Llorer" nonfiltered="3592" processed="3569" dbindex="18922">

El llorer (Laurus nobilis) s un arbre perennifoli dioic nic representant europeu de la famlia de les laurcies. Aquest arbre sovint s cultivat o naturalitzat i amb freqncia es troba a prop de llocs habitats i per les torrenteres i valls humides. Etimolgicament, Laurus s el nom en llat de llorer i nobilis significa notable, clebre. Les fulles sn un condiment excellent i per aix s molt apreciat en la cuina. El llorer s el smbol del triomf i endevinament en les cultures mediterrnies.

 Ecologia i distribuci .
El llorer es troba per tota l'rea mediterrnia, arribant fins a l sia Menor a una altitud entre 0 i 900 m. Floreix a principi de la primavera (mar-abril). Fructifica d'octubre a novembre presentant un fruit negre quan arriba a la maduresa, de la grandria d'una oliva. Necessita sls que siguin humits i frtils. s resistent a baixes temperatures, per no extremes. No suporta vents forts i freds.

 Descripci . 
Arbre perennifoli que pot assolir fins els 10 m d'alada (pot arribar assolir 25 m en climes clids) i que presenta el tronc llis i grisenc. Les seves branques sn verdoses i rectes. Les fulles amb una mida aproximadament 10 x 4 cm de color verd fosc i brillant l'anvers i el revers mat, ms pllid. Sn persistents, coricies, enteres, simples, alternes i amb un pecol curt, aproximadament d'1 cm vermells. Tenen un pex agut i presenten unes cllules oleferes que li donen el carcter aromtic, abans anomenat. Tenen nervaci pinnada, on el nervi principal s ben visible en l'anvers i prominent en el revers; en les axilles s on apareixen els nics pls de la fulla.

Les inflorescncies es reuneixen en petites umbelles axillars, envoltades per un involubre subglobs, que contenen de 3-6 flors,sn grogoses i blanquinoses. Les flors sn petites, actinoformes, tenen un periant de 4 peces oblongues i caduques de 3-4.5 x 1.5-2 mm, dioiques, s a dir sn unisexuals hi ha exemplars masculins i femenins. Les masculines tenen l'androceu format 8- 14 estams groguencs d' uns 3 mm que tenen anteres arrodonides amb un parell de nectaris oposats en la seva base;aquestes anteres s'obren per unes valves que fan fins a 1.2mm.Les femenines amb 4 ptals i un pistil verd que finalitza en un estil curt i un estigma trgon. La seva arrel s axonoforma.

El fruit en baia, carns, ovoide, de 1-1.5 cm de longitud,aguda i amb restes del receptacle.

Com a droga s'utilitzen les fulles i els fruits.

 Composici qumica . 
Les fulles contenen: 
 Oli essencial (1.0-3.0%). Monoterpens com eucaliptol, alfa i beta-pin, citral, metilcinamat. ;
 Lactones sesquiterpniques. Deshidrocostulactona, costunlit, eremantina, laurenbilit. ;
 Alcaloides isoquinolenics. Reticulina. ;
 Tanins.

Els fruits contenen: 
 Oli essencial (1.0-4.0%). Monoterpens como eucaliptol, alfa y beta-pin, citral, metilcinamat.
 Lactones sesquiterpniques (principi amarg) . Deshidrocostulactona, costunlit, eremantina, laurenbilit. ;
 Alcaloides isoquinolenics. Reticulina. ;
 Tanins. ;
 Olis (25-55%). Triglicrids d'cids grassos luaric, palmtic, oleic i linoleic.

 Usos medicinals .
La Comissi E del Ministeri de Sanitat Alemany no ha aprovat cap indicaci per a usos medicinals del llorer. Els usos tradicionals sn:

s intern: Antiespasmdic, heptic i carminatiu. Expectorant, bronquial, grip, antiarterioesclertica, antireumtic i dirtic. ;

s extern: Antirreumtic, pell i regulador de la menstruaci.

Tractament capillar: s utilitzat amb un efecte regenerador del cuir cabellut, aix com tamb per combatre la caspa, seborrea i altres alteracions relacionades amb la caiguda del cabell. L'oli essencial est present en molts productes de perfumeria, grcies a la seva riquesa en aromes i no tan sols per aquest motiu sin pels seus efectes curatius (explicats anteriorment), en cremes i locions.

Veterinari: Tradicionalment s'ha emprat una mantega confeccionada a partir dels fruits per combatre els parsits.

 Accions farmacolgiques . 
L oli essencial produeix un efecte antisptic, expectorant i espasmoltic. L oli essencial, com a remei d s extern, s pediculiciada i rubefaent. Popularment, tamb va ser utilitzat com antihemorrodal i com a remei que provoca l evacuaci menstrual de les dones. El principi amarg (lactones sesquiterpniques) del llorer, presenta una acci estimulant de l apetit, digestiva i ajuda a l evacuaci de la bilis.

 Toxicitat . 
L oli essencial i els alcaloides poden produir una acci txica en el sistema nervis. A conseqncia de la presncia de lactones i els tanins, les infusions amb altes dosis poden provocar una irritaci de la mucosa gstrica. Tamb amb el contacte amb la pell, produeix en alguns casos fotosensibilitzaci (reaccions dermatolgiques com conseqncia del contacte amb la llum solar) en persones allrgiques, que s han d abstindre encara que estigui cuit.

El problema ms greu s la confusi amb el llorer-cirerer, que cont bastants hetersids cianognics.

 Contraindicacions .
s recomanat abstenir-se de prescriure olis essencials per via interna durant l'embars, la lactncia i nens menors de 6 anys o pacients amb gastritis, lceres gastroduodenals, sndrome de l'intest irritable, colitis ulcerosa, malaltia de Crohn, hepatopaties, epilpsia, Parkinson o altres malaltia neurolgiques.

Tamb cal no subministrar, ni aplicar per via externa a nens menors de 6 anys ni a persones amb allrgies respiratries o amb hipersensibilitat coneguda aquests olis essencials.

 Observacions . 
Recolleci i conservaci: les fulles haurien de recollir-se desprs de la floraci de la planta,encara que poden agafar-se durant tot l'any. Els fruits quan estiguin ben madurs. S'han d'assecar a l'ombra i guardar-se en recipients tancats en un lloc fosc i sec.

Des d' un punt de vista simblic existia la creena que aquest arbre no podia ser abatut pels rajos, per la qual cosa alguns romans a casa seva tenien unes branques en el moment de la tempesta per no ser atrapats en una descrrega elctrica. Ha estat un smbol en triomfs artstics,militars, universitaris i esportius.

 Curiositats .
s tradici portar les seves branques el diumenge de Rams a beneir.

Les seves fulles s'utilitzen per condimentar el menjar.

El llorer s una planta molt utilitzada en medicina, es reconeguda les seves propietats com a digestiu i estomacal .

A l'antiguitat i l'edat mitjana s'utilitzava aquesta planta per coronar als poetes (el du Apollo portava una corona similar), els artistes i els savis, tradici que t origen el els triomfs romans, on es coronoava els generals victoriosos en la seva entrada a la ciutat. Als estudiants que superaven les proves de retrica se'ls donava una branca de llorer i d'aqu deu derivar el fet d'anomenar-los baccalaureatus (batxiller).

 Referncies .

BOLS, O. i cols. Flora manual dels Pasos Catalans Barcelona 1990 (2a ed., 1993) Ed. Prtic. ISBN 84-7306-400-3

 Enllaos externs .

 Propietats de les plantes medicinals;
 Herbari virtual;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48045" title="Campionat de Catalunya d'Hoquei Herba" nonfiltered="3593" processed="3570" dbindex="18923">
El campionat de Catalunya d'Hoquei Herba s la mxima competici catalana d'aquest esport. La competici masculina s'inici l'any 1918, mentre que el primer campionat femen data del 1958.

Palmars.


Vegeu tamb.
Histria de l'hoquei herba a Catalunya;


Enllaos Externs.
Federaci Catalana d'Hoquei;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48049" title="Agonista" nonfiltered="3594" processed="3571" dbindex="18924">
En bioqumica, un agonista s aquella substncia que s capa d'unir-se a un receptor i provocar una resposta en la cllula. Un agonista s all que s'ha oposat a un antagonista en el sentit que mentre un antagonista tamb s'uneix a un receptor, no sols no l'activa sin en realitat bloqueja la seua activaci pels agonistes. Un agonista parcial activa al receptor per no causa tant d'efecte fisiolgic com un agonista complet. Els receptors en el cos hum funcionen en ser estimulats o inhibits per agonistes o antagonistes naturals (com les hormones o neurotransmissors) o artificials (com ara els frmacs). Recentment ha sigut llanada una nova teoria denominada Selectivitat Funcional, la qual ampla la definici convencional de la farmacologia. 

En anatomia, els msculs agonistes sn els que sn capaos de realitzar el mateix tipus de moviment.

 Etimologia .
La paraula agonista ve del llat agonista i aquest ve del grec antic          , combatent. Un agonista s un contendent qumic.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48051" title="Adobes" nonfiltered="3595" processed="3572" dbindex="18925">

Adobes s un municipi de la provncia de Guadalajara i de la comunitat autnoma de Castella-La Manxa, integrat dintre de la comarca del Seorio de Molina-Alto Tajo. La capital administrativa d'aquesta comarca correspon al municipi de Molina de Aragn (3800 hab.). Aquest municipi se situa a 1384 metres sobre el nivell del mar, i la seva poblaci de dret s de 45 habitants.

Gentilici.
Adob, adobana

Sector d'activitat.
Poblaci eminentment agrcola i ganadera. Sense activitats al camp industrial.

Art i monuments.
Esglsia parroquial d'estil renaixentista, amb un retaule barroc. Ermita

Festa Major.
2on cap de setmana d'Agost

Turisme.
El Pinillo, muntanya on convergeixen els termes d'Adobes, Alcoroches i Piqueras. El Ojillo, petit manantial natural d'aigua a un lloc adaptat per fer-hi barbacoes i pcnics. El Ojo, manantial d'aigua depenent del cicle de pluges inserit entre gargantes de pedra. Dcades enrere alimentava un mol d'agua utilizat per picar gra (actualment noms en queden les runes). El Pairn del Cura, lloc on va aparixer mort un vicari fa diversos segles i on es troba una escultura en memria seva. La Dehesa (o Dehesa Somera), reserva municipal natural l'exterior del poble. 

Accessos.
Des de la N-211 girar cap a la CM-2112 a El Pobo de Dueas i dirigir-se cap a Setiles. Una vegada passat aquest ltim, girar cap a la carretera local que condueix a Adobes.

Des de la A-1511(des de Bronchales cap a Orihuela del Tremedal), girarem cap a la dreta a la intersecci existent abans de entrar a Orihuela (en direcci cap a Alustante/El Pobo). A l'arribar a Alustante tindrem dues possibilitats:

La primera ser agafar la pista forestal que des de Alustante ens portar fins la "Cruz de Hierro", que delimita els termes de Adobes i Piqueras a la carretera que uneix ambdues poblacions.

La segona ser desviar-nos de la carretera (abans d'entrar al centre urb de Alustante) i prendre la carretera que es dirigeix cap a Alcoroches. Creuar la localitat en direcci a Traid, i alguns quilmetres desprs de deixar enrere Alcoroches, agafar el desviament cap a la dreta per carretera que ens conduir fins Adobes.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48053" title="Rambla d'Abacho" nonfiltered="3596" processed="3573" dbindex="18926">

La Rambla d'Abacho s un curs d'aigua que comena al Rincn de la Culebra, al terme de Itova (Foia de Bunyol). s tributari del riu Millars, per la riba dreta, i tamb afluent del riu Magre, amb unes aiges discontnues.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48054" title="Abacho" nonfiltered="3597" processed="3574" dbindex="18927">

Muntanya: Tossal d'Abacho, prop de Requena.
Riu: Rambla d'Abacho, curs d'aigua a Itova.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48055" title="Tossal d'Abacho" nonfiltered="3598" processed="3575" dbindex="18928">
El tossal d'Abacho s un tur que es troba al sudest del municipi de Requena (Plana d'Utiel. La seua altura s de 710 metres.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48056" title="Gran Colmbia" nonfiltered="3599" processed="3576" dbindex="18929">
La Gran Colmbia (nom oficial Repblica de Colmbia) fou un estat existent entre 1819 i 1831. Comprenia els antics territoris del Virregnat de Nova Granada, s a dir els actuals pasos de Colmbia, Veneuela, Equador i Panam. El nom de "Gran Colmbia" s una creaci historiogrfica moderna per evitar confusions amb l'actual Colmbia, a l'poca el pas es conexia simplement com "Colmbia" o fins i tot amb l'antic nom de "Nueva Granada".

 Histria .
La creaci d'un nou estat en els territoris de l'antic Virregnat de Nova Granada es va formalitzar al Congrs d'Angostura (17 de desembre de 1819) sota la presidncia de Simn Bolvar. Mitjanant l'anomenada "Llei Fonamental de Colmbia" les Repbliques de Veneuela i la Nova Granada queden des d'aquest dia reunides en una de sola sota el ttol gloris de Repblica de Colmbia. El pas es va dividir en tres grans departaments: Cundinamarca (capital Bogot), Veneuela (capital Caracas) i Quito o del Sud (capital Quito). El nou estat ajud els nuclis de resistncia contra el domini espanyol, que en aquestes terres acab definitivament amb la batalla de Carabobo (24 de juny de 1821), la batalla del Pichincha (24 de maig de 1822) i finalment amb la definitiva batalla d'Ayacucho (9 de desembre de 1824, ja al Per). 

El Congrs de Ccuta (1821) elabor la constituci de la Repblica i establ la capital a Bogot. A ms, es decid un major centralisme de l'estat, que s'enfront a les tesis ms federalistes de bona part de poltics veneolans i equatorians. S'establ tamb una nova divisi territorial, convertint els departaments en regions i dividint aquestes en departaments. S'escoll Bolvar novament president i Francisco de Paula Santander fou nomenat vicepresident.

Malgrat la rpida desintegraci del poder espanyol, la nova repblica grancolombiana sempre fou un estat polticament dbil. Les fortes tensions regionals no van permetre assolir una uni poltica dels territoris de l'antic Virregnat. Els intents de modificar la divisi territorial foren constants i el govern es veia obligat a assolir equilibris que no convencien a cap de les parts. De la mateixa manera, l'oposici al govern de Bolvar fou tamb molt forta per part dels seus adversaris poltics. Bolvar volia una Amrica del Sud unida, per fou incapa d'aconseguir-ho durant les campanyes d'independncia; la Gran Colmbia, com a mnim, fou un projecte menys ambicios per que comen de forma esperanadora. La realitat subsegent fu que Bolvar renuncis al projecte ja el 1828, davant de les creixents tensions, i abdic de la presidencia el maig de 1830.

En aquell mateix any Veneuela i l'Equador declaren la seva independncia de la Repblica de Colmbia, quedant finalment dissolta la Gran Colmbia el 1831 i provocant el naixement de tres entitats estatals diferents: Nova Granada, Equador i Veneuela. La secessi veneolana va ser dirigida pel General Jos Antonio Pez (1790-1875), que ja havia combatut sota les ordres de Bolvar i possea des de llavors el virtual control de la part veneolana de la repblica. Pez es va convertir en el primer president del nou estat veneol (fins el 1863). A l'Equador fou Juan Jos Flores qui assum la presidncia. Nova Granada queda a crrec de Rafael Urdaneta qui originalment havia provocat un cop d'estat per tornar el poder a Bolvar, per al qual renunci poc desprs.

Presidents de la Gran Colmbia.
 Simn Bolvar (17 de desembre de 1819 - 4 de maig de 1830);
 Domingo Caycedo (4 de maig - 13 de juny de 1830);
 Joaqun Mosquera (13 de juny - 5 de setembre de 1830);
 Rafael Urdaneta (5 de setembre de 1830 - 3 de maig de 1831);
 Domingo Caycedo (3 de maig - 21 de novembre de 1831);

 Organitzaci poltica i territorial .

Tal com es va acordar al congrs de Ccuta, la Repblica es caracterizava por un poder executiu molt fort, centrat en la persona del President de la Repblica, i amb vicepresidents regionals que actuaven en nom del Presidente en cas d'absncia. El Presidente el designava un collegi electoral. El poder legislatiu s'organitzava en dues cambres, escollit per les tres grans regions del pas.

La divisi territorial de la Repblica estava formada inicialment per 3 grans departaments: Cundinamarca (capital Bogot), Veneuela (capital Caracas) i Quito o del Sud (capital Quito). Posteriorment, al congrs de Ccuta (1821) es reform i ampli aquesta divisi en regions, departaments, provncies i cantons, de la manera segent (es mostren les regions i departaments):
 Nueva Granada:
Boyac;
Cundinamarca;
Cauca;
Magdalena;
 Venezuela:
Orinoco;
Venezuela;
Zulia;
 Quito (o del Sur):
 Azuay;
 Ecuador;
 Guayaquil;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48057" title="Copa d'Europa d'hoquei patins masculina" nonfiltered="3600" processed="3577" dbindex="18930">


La Copa d'Europa d'hoquei patins, tamb coneguda com Lliga Europea de Campions (en angls: European Champions League) s la mxima competici europea de clubs d'hoquei sobre patins. Fou creada el 1965 i enfronta cada temporada els millors clubs europeus de la especialitat, en la seva majoria catalans, italians i portuguesos. L'any 1997 es fusion amb la Recopa d'Europa passant a denominar-se Eurolliga. Est organitzada per el Comit Europeu d'Hoquei sobre patins (CERH), el mxim organisme europeu de l'esport, amb seu central a Lisboa (Portugal).

Els clubs catalans sn els grans dominadors del palmars.

Historial.



Palmars.


Enllaos externs.
 Historial de la Copa d'Europa ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48059" title="Copa de la CERS" nonfiltered="3601" processed="3578" dbindex="18931">


La Copa de la CERS, iniciada l'any 1981, fou la tercera competici europea en importncia fins la remodelaci de competicions de l'any 1997, quan es van fusionar la Copa d'Europa i Recopa, convertint-se aix la Copa de la CERS en la segona competici europea. A partir de la temporada 2007/08 s'introdu el sistema de fase final a quatre, altrament conegut com a final-four.

Historial.
En negreta, resultat de l'equip guanyador



 Palmars .



Enllaos externs.
 Historial de la Copa de la CERS;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48060" title="Recopa d'Europa d'hoquei patins" nonfiltered="3602" processed="3579" dbindex="18932">
La Recopa d'Europa d'hoquei patins fou creada l'any 1977 i la disputaven els campions de Copa dels campionats nacionals. Desaparegu l'any 1997 en fusionar-se amb la Copa d'Europa per formar l'Eurolliga.

Historial.
En negreta, resultat de l'equip guanyador



Palmars.


Enllaos externs.
 Historial de la Recopa d'Europa;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48063" title="Terol" nonfiltered="3603" processed="3580" dbindex="18933">


Terol (oficialment i en castell Teruel, Tergel en aragons) s una ciutat de l'Arag situada a la zona centreoriental d'Espanya. Representa la capital de provncia menys poblada d'Espanya, la qual duu el seu nom. s a la confluncia dels rius Guadalaviar i Alfambra, i s a partir d'aquesta localitat que el primer dels dos comena a anomenar-se riu Tria. A la serralada d'Albarras neix, a ms, el Tajo. El seu clima es caracteritza per hiverns freds i estius clids i secs.

s especialment coneguda pel seus pernils i pel seu art mudjar, reconegut per la Unesco com a Patrimoni de la Humanitat. Les seva Festa Major se celebra el dilluns ms proper al dia 10 de Juliol (San Cristfor), coneguda com la Vaquilla de l'ngel i caracteritzada per les marxes musicals pels carrers (xarangues), balls nocturns i braus ensogats pels carrers del centre de la vila.

Entre els seus atractius turstics es troben les edificacions mudjars i modernistes, el mausoleu dels amants de Terol, el centre paleontolgic Dinpolis i una gran riquesa natural. El seu art mudjar recorda el seu pasat multicultural. Els monuments ms destacats d'aquest estil sn l'Esglsia de Santa Maria, Catedral de la dicesis de Terol, les torres de El Salvador, San Mart i San Pere, al peu de la qual es troba l'esglsia que t el mateix nom, tamb d'art mudjar.
 
Climatologia.
El clima de Terol s mediterrni continental de muntanya. A l'estiu les temperatures sn suaus, malgrat que amb molta oscillaci trmica, i a l'hivern sn fredes, amb unes mnimes molt baixes que en ocasions baixen dels -10. Les precipitacions presenten el  seu mnim a l'hivern i un mxim al final de la primavera.

Els rcords de temperatura registrats a l'Observatori de Terol sn els 39,0 del 3 de juliol de 1994 i els -19,0 del 26 de desembre de 2001.

Histria.
Terol va estar poblada des dels temps dels ibers; hi ha restes al jaciment del poblat ibric. Desprs va ser ocupada pels romans restant poblacions on van existir campaments (Castralvo del llat "Campament Blanc"), ocupada per l'rab Tarik, i cristianitzada per Alfons II d'Arag; els seus habitants van intervenir a la conquesta de Valncia als rabs, i se li va atorgar el ttol de ciutat el 1347 per la seva collaboraci a las guerres de la Uni.

Guerra Civil.
Terol va adquirir trista fama durant la Guerra Civil Espanyola, al ser l'escenari de la denominada Batalla de Terol. Havent caigut en mans dels sublevats al principi de la guerra, va ser l'nica ciutat presa pel govern de la Segona Repblica Espanyola i posteriorment reconquistada per les tropes de Franco. La ciutat va quedar prcticament destruda. Una dada curiosa s que a la batalla de Terol es va utilitzar per primera vegada, i com a preludi del que succeiria a la Segona Guerra Mundial, l'avi alemany Ju-87 Stuka.

Enllaos externs.
Ajuntament de Terol ;
Guia Turistica e reserves hoteleres en lnia en Terol.;
Torre Mudjar de El Salvador;
Turisme de Terol;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48064" title="Intervenci Nord-americana a Mxic" nonfiltered="3604" processed="3581" dbindex="18934">

La intervenci nord-americana a Mxic s el perode de la histria de Mxic que comena amb el conflicte armat entre els Estats Units i Mxic el 1846 i 1847 i la breu ocupaci subsegent del pas fins la firma del Tractat de Guadalupe-Hidalgo el 1848. El conflicte armat es coneix als Estats Units com a Guerra Mexicana-Americana o Guerra Estats Units - Mxic, i a Mxic com a Guerra d'Agressi Nord-Americana o Invasi Nord-Americana.


Antecedents histrics.
Expansionisme nord-americ.
Des del comenament del segle XIX els Estats Units havien adoptat una doctrina expansionista territorial, coneguda com el "Dest Manifest". Desprs de la compra de la Louisiana de Frana, les pressions expansionistes van forar a la Nova Espanya (Mxic encara no era independent) a iniciar negociacions amb Washington per tal de determinar els lmits fronterers entre els dos pasos. Amb aquest tractat, i amb la intenci d'aturar la expansi i les pretensions nord-americanes sobre territori mexic, Espanya va cedir la Florida.

El 1821, Mxic va assolir la independncia d'Espanya, per s el 1823 que el govern estatunidenc reconeix oficialment a Mxic com a naci independent, i va enviar a Joel Robert Poinsett com a representant per a signar un tractat d'amistat i comer i de lmits territorials. Els Estats Units van mostrar la seva intenci d'annexar l'estat mexic de Texas que Mxic va rebutjar. Per, per altra banda, els anys subsegents Mxic va permetre la immigraci de nord-americans a Texas per a poblar les rees deshabitades i promoure el desenvolupament agrcola sempre que els immigrants respectessin les lleis del pas, jurassin lleialtat a la naci i fossin catlics.

Independncia de Texas.
Des de 1824, Mxic es va conformar com una federaci d'estats amb lleis i governs autnoms units sota un govern federal. Un dels estats de la federaci era l'estat de Coahuila i Texas. El 1833 el districte de Bxar, un dels tres districtes que formaven l'estat, es va escindir d'aquest per a formar l'estat de Texas com a nou estat de la federaci mexicana. La frontera natural de l'estat era el Riu Nueces que el separava del territori federal de Santa Fe de Nou Mxic a l'est i l'estat de Coahuila al sud. 

Quan Antonio Lpez de Santa Anna es va convertir en president, amb tendncies conservadores, va limitar l'autonomia dels estats, per tal de formar un govern centralista. Diversos estats van respondre amb insurreccions, entre ells, l'estat de Texas. Els residents nord-americans, per, van aprofitar les demandes per autonomia per declarar-ne la independncia, i amb el suport d'altres militars nord-americans, com ara Samuel Houston, van derrotar l'exrcit de Santa Anna, el qual va ser obligat a signar l'acta d'independncia de Texas el 1836, sempre que aquest no s'annexs als Estats Units.  Encara aix, el Congrs de Mxic no va reconixer el tractat signat per Santa Anna, ats que ho va fer per salvar la seva vida i no en nom del govern mexic. Alguns historiadors afirmen que el Congrs pensava que l'estat s reintegraria a la federaci mexicana en el futur com seria el cas de Yucatn.

Els lmits de la nova Repblica de Texas eren confusos. Encara que la frontera natural del districte de Bxar era el Riu Nueces, l'acta d'independncia de Texas posava el Ro Bravo (molt ms al sud i a l'oest) com a frontera natural, disputant aix una gran extensi de territori amb Nou Mxic i Coahuila.

Annexi de Texas i el problema dels lmits.
Els Estats Units, encara motivats per l'expansionisme, van oferir comprar territori mexic, des de Nou Mxic cap a Califrnia, principalment per obtenir el port de San Francisco, la porta a l'oce Pacfic. Els mexicans van rebutjar l'oferta contundentment. A ms, el 1845, Texas va ser annexat a la federaci nord-americana, la qual cosa va provocar la ruptura oficial en les relacions entre els dos pasos, ats que Mxic havia condicionat la independncia de Texas a la no-adhesi de l'estat a la federaci americana. La confusi quant lmits territorials va ser el catalitzador de la guerra. Els nord-americans consideraven el Ro Bravo com el lmit natural amb Mxic, mentre que les autoritats mexicanes encara consideraven el riu Nueces com la frontera natural des del temps de l'escissi de Texas de l'estat de Coahuila. El president nord-americ, James K. Polk, motivat encara per l'expansionisme, es va aprofitar d'aquesta situaci per a prendre els territoris mexicans violentament si Mxic no acceptava vendre'ls als Estats Units. 

Polk va ordenar al general Zachary Taylor que envis les tropes al sud del Nueces cap al Ro Bravo i que comencs la construcci del Fort Brown. Polk esperava aix provocar a les tropes mexicanes sobre el que aquestes considerarien llur territori, i iniciar la guerra, per les tropes mexicanes no van atacar-los. Desesperat, Polk va informar al seu gabinet llavors que proposava declarar la guerra a Mxic perqu no havia realitzat alguns pagaments als ciutadans nord-americans que s'havien establert a Califrnia. El pretext era molt dbil: dos membres del gabinet van dir que haurien d'esperar a que Mxic respongus a la provocaci.

Finalment, els mexicans van respondre a la invasi: el 25 d'abril, 1846 la cavalleria mexicana va atacar a l'exrcit nord-americ al voltant del Ro Bravo a prop el nou Fort Brown. Desprs de les batalles de Palo Alto i Resaca de la Palma, el president Polk va sollicitar l'aprovaci del Congrs nord-americ per declarar la guerra, anunciant que els "mexicans han envat el nostre territori i vessat sang americana sobre terra americana". El Congrs nord-americ va declarar la guerra el 13 de maig, 1846. Cal esmentar que els estats del Nord i el partit dels membres del partit dels Whigs s'hi oposaven, mentre que els estats del sud i els demcrates hi estaven a favor. Mxic va declarar la guerra oficialment el 24 de maig.

La guerra.

Desprs de la declaraci de guerra, les forces nord-americanes van envair el territori mexic per diversos fronts. A la zona del Pacfic, la marina estatunidenca va enviar John D. Sloat a l'estat de Califrnia, i el va declarar territori nord-americ, per tal d'evitar que "els britnics l'ocupessin". Es va aliar amb immigrants britnics i nord-americans que ja  s'hi havien establert. Mentrestant, les tropes encapalades per Stephen W. Kearny van ocupar la ciutat de Santa Fe, Nou Mxic, i desprs va enviar reforos a Califrnia, ja que les tropes de Sloat estaven sofrint revessos, i van prendre les ciutats de San Diego i Los Angeles.

Les forces principals, dirigides per Taylor, van marxar del Ro Bravo cap al centre de Mxic i van guanyar la batalla de Monterrey, el setembre de 1846. El president Antonio Lpez de Santa Anna va dirigir les tropes mexicanes personalment cap al nord, per va ser derrotat en la batalla de Buena Vista el 22 de febrer de 1847. Mentrestant, enlloc d'enviar reforos a l'exrcit de Taylor, el president nord-americ Polk va enviar un segon grup armat sota el general Winfield Scott el mar del 1847, transportat per via martima al Port de Veracruz per iniciar un segon front d'invasi cap a la capital mexicana. Scott va guanyar la batalla de Veracruz, i va marxar cap a la ciutat de Mxic, on va guanyar les batalles de Cierro Gordo i de Chapultepec i va ocupar finalment la capital mexicana. La batalla de Chapultepec, aleshores el centre militar del pas, va ser la ms famosa ja que d'acord a la tradici van lluitar 13 nens cadets, coneguts com a nios hroes, "nens herois", defensant la bandera de Mxic fins a la mort.

Fi de la guerra.

La guerra va acabar oficialment el 2 de febrer, 1848, amb el Tractat de Guadalupe-Hidalgo. En aquest tractat Mxic era obligat a renunciar a Texas (que encara reclamava) i a ms a cedir els territoris de Califrnia, Nevada, Utah, Colorado, Arizona, Nou Mxic i part de l'actual estat de Wyoming. El tractat va causar divisi al Senat. El partit dels Whigs que s'oposaven a l'esclavatge i a la guerra amb Mxic (de fet, havien estat anomenats el Whigs mexicans o els Whigs de la conscincia), amenaaven amb eliminar el suport econmic a l'exrcit combatent. Per altra banda, els expansionistes, sota el Dest Manifest, volien prendre tot el territori mexic. El tractat, per tant, oferia una alternativa intermdia, i va ser aprovat amb 38 vots a favor i 14 en contra. En compensaci pels costos de la guerra i com a pagament per la "compra" dels territoris Mxic rebia $18.250.000 dlars nord-americans.

Conseqncies de la guerra.
En comparaci amb altres guerres, aquesta guerra va ser petita en termes del nombre de soldats ferits i morts en combat. No obstant aix, les conseqncies van ser molt majors. Per als Estats Units la guerra havia estat el camp d'aprenentatge per la ms sagnant Guerra Civil que haurien de lliurar la segent dcada. La incorporaci de ms territori, en un pas dividit en les seves conviccions quant a l'esclavatge, va dividir al Congrs, la secci liberal del qual no volia ms estats esclaus per a la federaci. 

Per altra banda, la guerra va representar el punt radical de canvi en les relacions dels Estats Units amb Mxic i la resta de Llatinoamrica. Abans de la guerra, els pasos llatinoamericans veien als Estats Units amigablement, ja que llurs ideals de llibertat s'havien inspiriat en la seva constituci i la seva guerra d'independncia. Desprs de la guerra, per, els Estats Units eren temuts com el "Cols del Nord", avars i poc fidedignes que podien prendre tot llur territori violentament.

Vegeu tamb.
 Batall de Sant Patrici;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48069" title="Corretjola" nonfiltered="3605" processed="3582" dbindex="18935">

La corretjola (Convolvulus arvensis) s una mala herba molt freqent.

s una planta de la famlia Convolvulaceae (la famlia del boniato) i del gnere "Convolvulus".

Es una herba viva amb tiges i peciols volubles que s estenen per terra o s enfilen per qualsevol suport. Les fulles sn alternes simples i amb forma de punta de llana. Les flors tenen els ptals soldats formant una campana de color blanc, rosat o amb estries d aquests dos colors. El fruit s una cpsula arrodonida.

Danys.
Ocupa molt fcilment grans superfcies i s enreda a les plantes debilitant-les ja que els fa la competncia per la llum l'aigua i els nutrients. Quan ha crescut molt la gran massa de tiges i fulles pot dificultar o impedir la recollecci mecnica. La corretjola s molt susceptible a ser envada pel fong de l oidi i encomanar aquesta malaltia a les plantes conreades.

Control.
Amb les llaurades s difcil d eliminar perqu encara que es talli la planta l arrel queda dins de terra i la corretjola torna a rebrotar. Amb les tcniques de mnim conreu encara s'estn ms. Els herbicides a emprar sn els de tipus sistmic que sn absorbits per les fulles de la mala herba i penetren a tota la planta i aix pot morir des de l'arrel.

Distribuci.
Prcticament t una distribuci cosmopolita ja que no s gaire exigent pel que fa al clima ni les condicions del sl. Originria d'Europa i sia s'ha introdut a Amrica del Nord i del Sud. Est generalitzada a tots els Pasos Catalans. s troba tamb formant part de la vegetaci espontnia forestal.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48084" title="Cua de cavall petita" nonfiltered="3606" processed="3583" dbindex="18936">

La cua de cavall petita (Equisetum arvense) s una planta considerada com a mala herba encara que tamb t un s com a planta medicinal.

Sn plantes sense veritables flors ni fruits igual que les falgueres. En la flora del carbonfer i part del permi la famlia Equisetaceae va ser molt important i tenien individus amb alades de fins 30 metres.

La cua de cavall petita s una planta perenne amb rizoma (gefit). Tiges erectes de color marr pllid, buides i dures, molt aspres. Les tiges que sn frtils sn d'uns 30 cm com a mxim i acaben en una caputxa anomenada estrbil on es troben els esporangis des d'on es dispersen les espores. Les tiges estrils, ms gruixudes per menys massises que les frtils, sn ms altes (fins a 60 cm) i estan formades per un conjunt d'estructures cilndriques anomenades "verticils" progressivament ms prims i imbricats uns dins dels altres.

 Distribuci i hbitat .
Generalment en l'hemisferi nord. Necessita certa humitat que li proporciona la proximitat a fonts o altres corrents d'aigua en aquestes condicions s bastant comuna a tots els indrets humits dels Pasos Catalans fins els 1.800 metres d'altitud. Manca a l'extrem sud dels Pas Valenci i a les Illes noms es troba a Mallorca.

Mala herba.
Danys.  
La cua de cavall infesta el terreny i encara que la seva competncia amb les plantes conreades s menor que en el cas de les altres males herbes, resulta molt difcil d'eliminar entre altres coses en tractar-se d'una planta perenne.

Control.


s molt difcil d'eradicar amb les feines normals de llaurada ja que t el rizoma molt profund. A ms la reproducci per espores dispersades pel vent s molt efectiva. Com que biolgicament est molt allunyada de les plantes amb flors per les quals han estat creats els agroqumics, resulta que s resistent als herbicides.

Composici qumica i accions farmacolgiques.

Composici qumica.
Oligoelements: Sobretot silici orgnic (unit a protenes) i sals riques en potassi, magnesi i alumini.
Saponsids: el principal s la equisetonina (5%);
Flavonoides i Tanins;

Accions i indicacions.
L'acci principal de lEquisetum arvense s la dirtica deguda principalment a l'equisetonina, encara que les sals de potassi i els flavonoides l'afavoreixen. El silici existent a la planta actua sobre el cos regenerant els teixits, ja que el silici contribueix al manteniment del collagen. Augmenta les defenses inespecfiques de l'organisme. s astringent, antidiarreic i cicatritzant degut als tanins.

Normalment s'utilitza en el tractament d'edemes (retenci de lquids als teixits), insuficincia cardaca i renal. Tamb s'indica en processos degeneratius de la pell, en casos d'astnia i convalescncies.

Altres usos.
Antigament se'n menjaven les seves tiges com si fossin esprrecs.
Tradicionalment se'n feien fregalls per a netejar utensilis d'estany.
En agricultura ecolgica es fa servir com a remei natural contra fongs i plagues.

Referncies.


Enllaos externs.
 ;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48126" title="Melilot" nonfiltered="3607" processed="3584" dbindex="18937">

El melilot (Melilotus officinalis)  s una mala herba per tamb hi ha varietats conreades com a farratgeres.

Descripci botnica.
Planta de la famlia abans coneguda com llegumionoses i actualment Fabaceae. Pertany al gnere "Melilotus" el qual tamb t altres espcies com per exemple "Melilotus alba" planta molt similar per amb flors blanques

s una herba normalment bianual, de fins  1,5 m. Fulles alternes trifoliades amb foliols obovats elptics de marge dentat. Flors en rams de 30 a 70 flors cadascun, petites de 4 a 7 mm de longitud i de color groc. Fruit en llegum curt de 3 a 5 mm amb una o dues llavors. Floreix en un llarg perode des de mitjan primavera fins a principi de la tardor

Danys.
s una mala herba invasora. Les seves arrels queden a  terra i encara que noms en quedi un tros propaguen la planta. En ser una mala herba  tan vigorosa i alta sufoca el conreu i el fa desaparixer. En el cas dels cereals pot impedir la recolecci ja que les seves  tiges continuen verdes i resistents a ser tallades quan el ceral ja est sec i llest per a ser collit .

Control.
En tractar-se d'una planta lleguminosa s sensible a molts herbicides. En ser una planta bianual el control efectiu pot necessitar actuar contra ella durant dues campanyes.

Distribuci.
Es troba en el Centre i sud d'Europa, sia i Nord d'frica. Introduda en altres regions (Amrica del Nord, Austrlia, Nord d  Europa, etc.). 

Com necessita unes terres amb bona fondria i un clima relativament humid aquesta espcie manca en les contrades ms rides i tamb les ms fredes  dels Pasos Catalans.

Altres usos.
Cultivada per obtenir el glucsid cumarina;
Planta conreada com farratgera en llocs amb clima humid i subhumit. s adaptable a molts diferents tipus de sls i fins i tot els lleugerament salins. Les seves arrels fixen nitrgen .
Com a planta medicinal se li atribueixen usos diurtics i per regular la circulaci de la sang.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48128" title="Manuel Sanchis i Guarner" nonfiltered="3608" processed="3585" dbindex="18938">
Manuel Sanchis Guarner (Valncia, 1911-1981) fou un filleg, historiador i escriptor valenci. 

 Biografia .

Era nebot del canonge i historiador Josep Sanchis Sivera. Fou doctor en Filosofia i Lletres i llicenciat en Dret. Durant la seua poca d'estudiant fou membre d'Acci Cultural Valenciana. Treball al Centro de Estudios Histricos amb els prestigiosos fillegs espanyols Ramn Menndez Pidal i Toms Navarro Toms. Abans d acabar la carrera s incorpor a l equip d enquestadors de l Atlas Lingstico de la Pennsula Ibrica i recorregu els Pasos Catalans per fer enquestes per a la part catalana d aquest atles. 

Sanchis Guarner va ser un dels participants en l'elaboraci de les Normes de Castell. Defensava que el valenci s una modalitat dialectal d'una llengua comuna compartida amb diferents variants a Catalunya i Balears, per mai subordinada o inferior a elles. Idees que va exposar al llibre La llengua dels valencians, argumentant que ning en el passat havia discutit la unitat de la llengua al Pas Valenci.

Va participar en la Guerra Civil defensant la legalitat republicana. Per aix va ser represaliat durant el franquisme, passant pel camp de concentraci de presoners poltics de Salamanca fins a complir la seua condemna en un penal de Madrid (1939-1943). Estigu bandejat a Mallorca entre 1943 i 1959 (perode en el qual es produeix la seua collaboraci amb Francesc de Borja Moll en l'elaboraci del DCVB i en la revista literria Raixa (1953)) i en el qual va descobrir i estudiar el valenci que es parla a la comarca murciana d'El Carxe. 


El 1959 va tornar a Valncia com a professor de francs en l'Institut San Vicente Ferrer fins que el 1960 va ser nomenat professor no numerari en la Universitat de Valncia. En els primers anys seixanta va ingressar en l'Institut d'Estudis Catalans i va ser expulsat de la societat cultural Lo Rat Penat per la seua defensa de la unitat de la llengua. El 1966 va ingressar en la Real Acadmia de la Histria.
Desprs de la mort de Franco fund l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana. 
El 1978 pateix un atemptat amb bomba per part de sectors de la ultradreta desprs d'una manifestaci conjunta d'AP, GAV, Fuerza Nueva... L'any segent reb un paquet bomba camuflat dins de torrons, el qual no obr grcies als seus coneixements adquirits com a militar. El jutge no condemn ning, la qual cosa an apagant la seua salut fins que pel desembre de 1981 s'atur per sempre el batec del seu cor. La seua mort caus un profund impacte dins del panorama valenci. Aquells que en vida volgueren assassinar el mestre, tampoc es contentaren desprs de mort puix que en el cementeri del cap i casal aparegueren pintades infamants.
El seu llegat, per, continua ben viu en el panorama valencianista.

 Obra .

s autor d'una vasta obra que comprn estudis de lingstica, literatura, histria, etnografia i cultura popular, centrats en el Pas Valenci, per tamb en la resta de l'antiga Corona d'Arag i la pennsula Ibrica. Fou tamb un dels principals collaboradors a l'elaboraci de l'Atlas Lingstico de la Pennsula Ibrica (ALPI).
D'entre les seues obres cap destacar-ne La llengua dels valencians, publicat el 1933 i amb mltiples reedicions; la Gramtica valenciana (1950), Els pobles valencians parlen els uns dels altres, "La Ciutat de Valncia" (1979) o lAproximaci a la histria de la llengua catalana (1980). Va collaborar en obres cabdals, com ara en el Diccionari catal-valenci-balear o la Histria del Pas Valenci. L'any 1974 va ser guardonat amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
De la seva extensa i valuosa obra destaquen, per temes: 
 Contribucions a la histria dels Pasos Catalans: Histria del Pas Valenci (1965), que parla de la prehistria i la histria antiga i de l poca musulmana (part de la qual s ocup). La ciutat de Valncia (1971), monografia sobre Valncia.
 Gramtiques: Gramtica valenciana (1950). L aplicaci de la doctrina gramatical de l Institut al valenci es deu a Sanchis Guarner.
 Obres d onomstica i dialectologia: contribuci a la fixaci ortogrfica dels noms de municipis de Valncia amb la Contribuci al nomencltor geogrfic del Pas Valenci (1966); De toponimia arbigo-valentina (1951).
 Obres d histria de la llengua: a banda d'obres de conjunt, com La llengua dels valencians (1972) i Aproximaci a la histria de la llengua catalana (1980); 	Introduccin a la historia lingstica de Valencia (1949?); s autor de Factores histricos de los dialectos catalanes (1956), tesi sobre la justificaci histrica dels dialectes catalans: la frontera entre el catal oriental i occidental podria explicar-se mitjanant els lmits dels establiments dels pobles preromans, concretament els ibers, bascs i indoeuropeus; tamb s qui ha treballat ms en l aprofundiment dels coneixements del mossrab hispnic en diversos estudis, que l han portat a un treball de conjunt sobre el mossrab molt notable: El mozrabe peninsular (dins la Enciclopedia Lingstica Hispnica, I) (1962), Els parlars romnics de Valncia i Mallorca anteriors a la Reconquista (1953); ha estudiat tamb la llengua d Ausis March: La lengua de Ausis March; i la posici dels valencians enfront de la seva llengua en el perode dels s. XVI-XVIII ha escrit Els valencians i la llengua autctona durant els segles XVI, XVII i XVIII (1963). Cal esmentar, a ms, La cartografia lingstica catalana (1956).
 Obres d'histria de la literatura: Els poetes romntics de Mallorca(1950); Els poetes insulars de postguerra (1959), Poetes universitaris valencians (1962) La Renaixena al Pas Valenci (1967), El sector progressista de la Renaixena valenciana (1977), Els inicis del teatre valenci modern (1980).
 Obres d'etnografia: Calendario de refranes valencianos (1945), Els vents segons la cultura popular (1952), Els molins de vent de Mallorca (1955); El cant de la Sibilla (1956),Els pobles valencians parlen els uns dels altres (1963-1968, Les barraques valencianes (1957), Canoneret valenci de Nadal (1960), La process valenciana del Corpus (1978).

 Enllaos externs .
 Informaci i biografia;
 El valencianisme de Manuel Sanchis Guarner. Article al diari Avui;
 Manuel Sanchis Guarner, un humanista valenci del segle XX. Exposici a la Universitat de Valncia;
 Comentaris obra;

Bibliografia.
 AA. DD., "Perfil biogrfic, bibliogrfic, cientfic i hum de Manuel Sanchis Guarner" dins Miscel.lnia Sanchis Guarner, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Valncia/Barcelona, 1992, vol. 1, pp. 11-141.  ISBN 84-7826-305-5.
 Lus Alpera, "Manuel Sanchis Guarner, investigador" dins Miscel.lnia Sanchis Guarner, , Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Valncia/Barcelona, 1992, vol. 1.  ISBN 84-7826-305-5.
 Santi Corts, Manuel Sanchis Guarner (1911-1981). Una vida per al dileg, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Valncia/Barcelona, 2002. ISBN 84-8415413-0.
 Emili Casanova, "Manuel Sanchis Guarner, dialectleg", Miscellnia Sanchis Guarner, a cura d'Antoni Ferrando, Vol. 1, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Valncia/Barcelona, 1992, ISBN 84-7826-305-5 , pags. 43-70. ISBN 84-7826-305-5.
 Joan Gar, "La ideologia lingstica de Sanchis Guarner" dins Miscel.lnia Joan Fuster, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 1992,  vol. 5, p. 374 i 376.   ISBN 84-7826-305-5.
 Joan Sol, "Pompeu Fabra, Sanchis Guarner i altres escrits", Eliseu Climent, Valncia, 1984. ISBN 84-7502-100-X.
 Vicent Simbor. "Manuel Sanchis Guarner, historiador i crtic de la literatura" dins Miscel.lnia Sanchis Guarner, vol. 1, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Valncia/Barcelona, 1992. ISBN 84-7826-305-5.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48158" title="Rafael Urdaneta" nonfiltered="3609" processed="3586" dbindex="18939">


Rafael Jos Urdaneta y Fara (Maracaibo, Veneuela, 24 d'octubre de 1788   Pars, 23 d'agost de 1845), militar i poltic veneol. President de la Gran Colmbia (5 de setembre de 1830 - 3 de maig de 1831).

Procedent d'una famlia criolla aristocrtica d'origen espanyol, serv inicialment per a la casa reial espanyola. Desprs de la declaraci d'independncia de 1810 a Bogot, Urdaneta s'un a les forces patriotes i aviat esdevingu un dels consellers ms propers de Simn Bolvar. Fou nomenat general dels exrcits de Bolvar.

Dins la Gran Colmbia, Urdaneta fou nomenat ministre de defensa i assum la presidncia de la Repblica poc abans de la dissoluci definitiva de l'estat. Posteriorment s'exili a Frana.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48159" title="Grama" nonfiltered="3610" processed="3587" dbindex="18940">

Grama agram o gram (Cynodon dactylon) s una mala herba que tamb t molt s com a component de la gespa.

Etimolgicament Cynodon dactylon significa dent de gos (en francs chiendent) que s el nom dedicat al dia 23 del mes de pluvis del calendari revolucionari francs. Amb tot no s segur que chiendent correspongui exactament a l'agram o a una altra pocia d'un altre gnere morfolgicament similar.

En temps antics gram en llengua catalana era sinnim d'herbei, no necessariament constitut per l'espcie Cynodon dactylon. 

Descripci botnica.
Planta que pertany a la famlia abans coneguda com gramnies i actualment amb el nom de Poaceae. Pertany al gnere Cynodon.

s una herba perenne d'un pam d'alada provista de rizoma. Fulles lanceolades i inflorescncia formada per de 3 a 5 espigues disposades com els dits de la m. Cada espigueta t una sola flor. Llavors petites.

Danys.
Planta invasora que amb les llaurades encara s'esten ms ja que qualsevol petit tros d'arrel pot reproduir la planta sencera. s una mala herba comuna en plantacions de ctrics. Com es tracta d'una planta de clima relativament clid els seus danys es veuen territorialment limitats. 

Control.
Difcil si es fa amb llaurades, quan s'usen herbicides cal fer diversos tractaments del tipus sistmic per eliminar-la.

Distribuci.
En les zones clides de la conca mediterrnia i en general en climes subtropicals de tot el mn.

Altres usos.
Planta medicinal se li atribueixen propietats diurtiques i emolients;
Com a gespa s coneguda comercialment com Bermuda grass. T l'inconvenient de tornar-se groga a l'hivern en climes amb glaades, en canvi s molt resisten a la secada. ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48160" title="Morr" nonfiltered="3611" processed="3588" dbindex="18941">


El morr o borrissol (Stellaria media) s una planta considerada mala herba. En llocs del domini lingstic catal tamb s anomenada llap, herba d'ocells o herba de caderneres .

Descripci botnica. 
Pertany a la famlia abans anomenada com Cariofillcia (la famlia del clavell) i actualment amb el nom de Alisnae

s una herba erecta o ascendent. Fulles oposades, agudes i sense pls. Les flors sn hermafrodites, calze amb spals lliures, corolla de cinc ptals blanca. Fruit en cpsula.

Danys i control.
s una planta invasora per fcil d'eliminar amb llaurades malgrat que les llavors asseguren una nova reinfestaci. Aquesta mala herba no suporta la secada ni la calor forta de l'estiu. Normalment apareix des de la tardor a la primavera. s sensible als herbicides en general.

Distribuci.
Cosmopolita. s general als Pasos Catalans en l'poca menys clida de l'any.

Altres usos.
s comestible en amanides.

Enllaos externs.

 Herbari Virtual de les Illes Balears;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48161" title="Marc convertible" nonfiltered="3612" processed="3589" dbindex="18942">

El marc convertible (en bosni i croat konvertibilna marka i en serbi                    ) s la moneda de Bsnia i Hercegovina. El codi ISO 4217 s BAM i tamb s'utlitzen les sigles KM. Se subdivideix en 100 feninga (        en serbi), plural de fening. El mot fening prov de l'alemany Pfennig. Un Pfennig (mot alemany equivalent a "penic") era la centsima part d'un marc alemany.

El marc convertible es va crear el 1995 en els Acords de Dayton. En aquell moment tenia una taxa de canvi d'1 a 1 amb el marc alemany. A partir de la introducci de l'euro l'1 de gener del 2002, el marc convertible t una taxa de canvi fixa amb l'euro (1 EUR = 1,95583 BAM). 

Les dues entitats que conformen Bsnia i Hercegovina (la Federaci de Bsnia i Hercegovina i la Repblica Srbia) tenen bitllets diferents, amb un estil semblant per no igual, emesos pel Banc Central de Bsnia i Hercegovina (Centralna Banka Bosne i Hercegovine /                                    ). Tot i aix, els bitllets sn vlids a tot el territori estatal. El bitllet de 200 marcs n's l'excepci, ja que t un disseny nic.

Hi ha monedes de 10, 20 i 50 penics i d'1 i 2 marcs, i bitllets de 50 penics i d'1, 5, 10, 20, 50, 100 i 200 marcs.

Taxes de canvi.
1 EUR = 1,95583 BAM (taxa de canvi fixa);
1 USD = 1,63238 BAM (13 d'octubre del 2005);

Vegeu tamb.
Marc;

Enllaos externs.

Banc Central de Bsnia i Hercegovina (en bosni, serbi, croat i angls) ;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48165" title="Panissola" nonfiltered="3613" processed="3590" dbindex="18943">

La panissola o mill (Echinochloa) s una mala herba en conreus de regadiu.

Descripci botnica.
Planta de la famlia abans coneguda com de les "gramnies" i actualment com a Poaceae. Dins les Poaceae pertany a la tribu Paniceae i al gnere Echinocloa. Hi ha diverses espcies de males herbes dins d'aquest gnere, la ms comuna s el xereix de pota de gall (Echinocloa crus-galli o Panicum crus-galli).
 
s una planta herbcia anual de fins un metre d'alada. A l'estiu i la tardor floreix amb uns rams d'espiguetes totes denses sovint ramificades i prenen coloracions vermelloses; es caracteritzen per la presncia de llargs pls rgids entre les espiguetes, que els hi donen un aspecte hirsut.

Danys.
s la principal mala herba en el conreu de l'arrs i tamb en general en els regadius en conreus com el blat de moro. L'emergncia per germinaci de la planta s escalonada cosa que dificulta la seva eliminaci.

Control.
Noms s factible amb l's d'herbicides i fent diversos tractaments ja que els productes que la controlen tenen poca persistncia. En el cas de l'arrs els tractaments es poden fer abans o desprs d'inundar el conreu i sempre en estadis joves de la panissola que s quan resulta sensible als herbicides.

Distribuci.
Noms a baixa altitud ja que s planta termfila.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48166" title="Ravenissa" nonfiltered="3614" processed="3591" dbindex="18944">

Ravenissa s el nom de diverses males herbes que reben aquest nom per que sn similars als rave.

Es distingeix popularment entre ravenissa blanca i ravenissa groga segons quin sigui el color de les seves flors

Descripci.
Sn plantes de la famlia abans coneguda com "crucferes" i actualment com Brassicaceae. Pertanyen a diversos gneres com "Diplotaxis", "Erucastrum" i "Sinapis". La ms caracterstica de les ravenisses s "Diplotaxis erucoides" o ravenissa blanca
 
s una Planta herbcia  anual o bianual que pot atnyer els 50 cm d'alada. Tiges erectes. Fulles inferiors lobulades, peciolades i disposades en roseta, les superiors alternes i ssils. Flors de fins 1,5 cm de dimetre amb ptals blancs. Els fruits sn siliques de fins 4 cm de longitud.

Danys.
Ocupa les parcelles completament quan la terra ha estat remoguda. s una de les principals males herbes en camps d'ametllers i com es tracta d'una planta molt melfera i floreix durant l'hivern, les abelles van a buscar el nctar de les ravenisses i no pollinitzen les flors dels ametllers cosa que fa baixar el rendiment.

Control.
Relativament fcil, s afectada per un gran nombre d'herbicides. La seva presncia massiva es limita a l'poca freda de l'any de la tardor a finals d'hivern.

Distribuci.
Mediterrani i en els Pasos Catalans a les terres de conreu de la terra baixa, no es troba per sobre dels 1.000 metres d'altitud.  


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48167" title="Club Esportiu Jpiter" nonfiltered="3615" processed="3592" dbindex="18945">


El Club Esportiu Jpiter s un club de futbol fundat el 1909 al barri de Poble Nou, a Barcelona, i s un dels histrics del futbol catal.

Histria.
El CE Jpiter es va fundar el 12 de maig de 1909 a la cerveseria Cebrin, al Poblenou, en el local que actualment ocupa l'orxateria Tio Che. Els fundadors foren dos anglesos que aleshores teballaven al Poble Nou (encapalats per David Mauchan), mitjaant la fusi de dos equips amateurs barri, l'Anglo-Espanyol i l'Stadium Nacional. Van triar el nom del club per un concurs de globus que aquella tarda es va celebrar a platja de la Mar Bella. El 1912 s'afili a la Federaci Catalana. Els seus primers colors foren blau cel i blanc; ms tard el verd i finalment, gris-grana actual.

El 1917 el Jpiter es proclam campi de Barcelona de Segona Categoria i, el 1925 fou campi de Catalunya i d Espanya del grup B, equivalent a la Segona Divisi actual. El 1929 el Jpiter s campi de Catalunya de Segona Categoria Preferent.


Els millors anys del Jpiter va ser la dcada dels 30, quan va arribar a tenir 2000 socis i competia amb Bara i Espanyol en l'mbit catal. Des del seu inici, el Jpiter an acompanyat de clares connotacions poltiques, i el seu escut quatribarrat i estelat fou prohibit l'any 1924 per Primo de Rivera. L'any segent el club visit el Bara en un partit en qu arran de la xiulada a l'himne espanyol, es clausuraren les activitats del camp de Les Corts.

El 1939, acabada la Guerra Civil es torna a prohibir l escut jupiterenc i s obliga a canviar el nom del club pel de C.D. Hrcules i els colors gris i grana pels verd i blanc. El 1940 es retorna el nom original, per no l escut. El 1948 el club inaugura el camp de La Verneda, al carrer Agricultura del barri de Sant Mart de Provenals, on encara juga. L'any 1959 amb la celebraci de les noces d or del club, l equip recupera els colors gris i grana tradicionals. No s fins l'assemblea de l'any 1989 que els socis acorden per majoria retornar l escut original al club.

Aquesta temporada,la 2007-2008,ha descendit a 1 territorial.En tres temporades el club ha sofert 2 descensos.

 Ttols .
 1 Campionat de Barcelona de Segona Categoria (1917);
 5 Campionat de Catalunya de Segona Categoria (1916-17, 1924-25, 1927-28, 1928-29, 1936-37);
 1 Campionat d'Espanya de Segona Categoria (equivalent a la Lliga de 2a divisi actual) (1925);
 5 Edicions del Torneig d Histrics ( 1985, 1988, 1989, 1995 i 2000 );

 .
 2 temporades a Segona Divisi ;
 1 temporada a Segona Divisi B ;
 44 temporades a Tercera Divisi ;

 Jugadors destacats .
 Miquel Garrob;
 Crisant Bosch;
 Manel Rosalench;
 Colino;
 Joaquim Rif;
 Enrique Silvestre;
 Carreo;
 Granero;
 Pepn;
 Snchez;

 Enllaos externs .
Web oficial del club;
Web no oficial;
Comunitat de fans i seguidors del club;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48180" title="Castell d'Oriola" nonfiltered="3616" processed="3593" dbindex="18946">

El castell d'Oriola es troba a la forest de San Miguel, prxim a la localitat del mateix nom, en la comarca del Baix Segura. 

El castell d'Oriola deu haver existit ja a l'poca del visigot Teodomir, car hi ha referncies concretes de la seua existncia de l'any 859.

Sens dubte es va tractar d'una gran fortalesa, de gran importncia al llarg de tota la seva histria pel seu valor estratgic. Va ser reformat en nombroses ocasions, especialment desprs de la Reconquesta. Est documentat que distints monarques van assignar partides per al seu manteniment. 

Durant la Guerra de Successi, una gran explosi provocada per la caiguda d'un raig sobre el polvor va destruir la major part del castell, ordenant-se la seva demolici per considerar-se irrecuperable. El terratrmol de 1829 tamb va causar greus danys. 

Va ser construt en set cercles, estant reservat el superior per als alts crrecs militars. 

Actualment es poden veure encara grans trams de les seves muralles, aix com restes d'algunes torres. Tamb poden distingir-se els distints elements incorporats en successives poques. Es troba en estat de runa.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48182" title="Vernica" nonfiltered="3617" processed="3594" dbindex="18947">

La vernica o morr negre (Veronica hederifolia) s una mala herba.

Descripci botnica.

Pertany a la famlia Scrophulariaceae i dins del gnere Veronica hi ha unes 300 espcies (unes 30 als Pasos Catalans) algunes d'elles amb s a la jardineria.

s una herba anual d'un 20 cm d'alada molt pilosa. Les fulles sn ovades dentades i peciolades. Les flors, d'uns 2'5 mm, sn blaves o liles i apareixen especialment a la primavera. Fruit en cpsula. 

Danys.
No sn especialment greus ja que es tracta d'una planta de talla petita, per s una de les males herbes ms comunes tot i que no sol ser la dominant. Sembla que facilita la propagaci de certes malalties fngiques.

Control.
No s difcil matar-la amb llaurades o herbicides per les seves cpsules disseminades dins del sl i molt resistents fan que sigui molt difcil eliminar-la completament. 

Distribuci.

Prcticament cosmopolita a partir d'un origen holrtic. No arriba a l'extrem nord d'Europa.

Als Pasos Catalans es troba arreu entre el nivell del mar i els 1.400 metres en terres conreades, horts i vinyes especialment.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48185" title="Espina-xoca" nonfiltered="3618" processed="3595" dbindex="18948">

L'espina-xoca (Xanthium spinosum) s una mala herba.

Descripci botnica.
Pertany a la famlia Asteraceae i al gnere Xanthium el qual t unes altres 15 espcies ms, si b Xanthium spinosum s l'nica que t espines.

s una herba anual, de 30 a 100 cm d'alada, ramificada amb fulles enteres o lobades i floreix de juliol a octubre. T espines per tota la planta. Als fruits, t espines en forma de ganxo, cosa que fa que puguin ser dispersats moltes vegades agafades als pls dels animals (vegeu, tamb, velcro).

Danys i control.
s tracta d'una mala herba introduda a gran part del mn des del seu lloc d'origen, Xile. Un cop installada costa molt d'eradicar, ja que en tenir punxes vulnerants no s'arrenca a m. Els herbicides  consegueixen matar-la per no eliminen la viabilitat dels fruits. Causa un gran perjudici en les ovelles, en primer lloc perqu s una planta verinosa i desprs perqu s'enreden els seus fruits en la llana.

Distribuci.
Introduda a Amrica del Nord, Europa i en general a gran part del mn. Est limitada al centre i sud d'Europa per qestions climtiques.

Als Pasos Catalans s present a tot el territori fins els 1.300 metres d'altitud, en general en sls secs. 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48186" title="Cscuta" nonfiltered="3619" processed="3596" dbindex="18949">

La cscuta (Cuscuta) s un gnere de plantes algunes de les quals es consideren com a mala herba parsita.

Descripci.
Dintre de la famlia de les Convolvulcies el gnere "Cuscuta" inclou unes 160 espcies en tot el mn (uns quatre presents als Pasos Catalans). L'espcie "Cuscuta epithymum" parasita la farigola i altres plantes silvestres i rep el nom de "cabellets". L'espcie "Cuscuta campestris" parasita l'alfals.

Es tracta de vegetals anuals parastics filiformes i volubles, tiges de color taronja de 20 a 100 cm, glomruls florals esfrics, flors pentmeres groguenques de 3x2 mm i floreix de juliol a setembre. Fruit en cpsula. 

Danys.
s potser la mala herba que produeix els danys ms greus. S'esten per tot un camp d'alfals i mata, xuclant els seus fluids, totes les plantes on creix.

Control.
Tradicionalment el millor remei s sembrar llavor d'alfals prviament descuscutada. La germinaci de les llavors de la cscuta requereix la presncia de llum, pel que l'herba abundosa o que les llavors siguin enterrades en disminueix la germinaci. Hi ha diversos herbicides capaos de controlar la seva presncia en camps d'alfals com el glifosat i la propizamida  .

Distribuci.
Introduda, durant el segle XX, a partir d'un nucli originari de la Pennsula Ibrica  des del sud d'Anglaterra al centre i sud d'Europa i tamb Amrica del Nord.

Als Pasos Catalans d'una forma dispersa per tots els territoris des del nivell del mar fins els 800 metres d'altitud. Malgrat les mesures de precauci est en expansi des de 1970 aproximadament.

Referncies.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48188" title="Castell de Guardamar" nonfiltered="3620" processed="3597" dbindex="18950">

El castell de Guardamar del Segura es troba a la part alta d'un tur rocs situat al costat de la localitat del mateix nom, al Baix Segura.

D'origen rab, es tracta d'un recinte allargat dividit en dues seccions. La part superior constitueix el castell prpiament dit, de planta poligonal, datat en la primera meitat del segle XII i del que queden molt poques restes, ja que va ser destrut, igual que el castell d'Oriola, durant el fort terratrmol de mar de 1829. 

La part inferior s de major grandria i est envoltada per una muralla gtica que va sofrir importants modificacions en el segle XVI. Els elements ms importants sn alguns trams dels seus slids murs, aix com els basaments d'algunes torrasses i construccions auxiliars. La zona de ms valor arqueolgic s el denominat Baluard de la Plvora.

La vila va romandre dintre d'aquests murs fins al terratrmol de 1829, quan va ser traslladada al pla proper. 

Actualment es troba en estat de runa consolidada, ha estat parcialment rehabilitat, i se segueixen realitzant excavacions arqueolgiques.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48189" title="Hulla" nonfiltered="3621" processed="3598" dbindex="18951">

L'hulla s un combustible fssil amb una riquesa entre 75 i 90 % i un contingut en voltils que oscilla entre 20 i 35 %. s negre o marr fosc i no gaire brillant, ms aviat un negre opac. Crema amb dificultat, i quan ho fa crema amb una flama grogosa. Es diferencia del lignit pel seu major poder calorfic (entre 20 i 36 MJ/Kg).

A nivell mundial l'hulla s el carb estndar i el ms comercialitzat ja que la torba i el lignit no tenen un preu prou alt que justifiqui el seu transport i comercialitzaci a llargues distncies i l'antracita s escassa i cara.  

A la revoluci industrial se'l va denominar carb de pedra. S'utilitzava com combustible i en la siderrgia. S'utilitzava per obtenir gas ciutat i una gran quantitat de productes qumics.

Per l'alt grau de transformaci que ha sofert poques vegades cont fssils de la matria vegetal que el constitueix.


Origen.

Com els altres carbons l'hulla s una roca sedimentria formada per la compressi diagentica i submetamrfica de la torba. 

El contingut en carboni oscilla entre el 60 i el 80% la resta la composen aigua, aire, hidrogen i sofre.


Classificaci.
Es fa d'acord amb la reflectncia de la vitrinita,contingut en humitat, en substncies voltils, en cendres i la plasticitat. Les hulles ms preuades sn sn les de menor contingut en cendres principalment pel que fa a carbonats, fsfor i sofre.


Usos principals.

Combustible: L'hulla proporciona, a nivell mundial, el 40% de l'energia elctrica obtinguda a partir del carb.
  
Carb de Coq: s un procs de cocci intermedi que elimina diversos components voltils i la base per a  processos industrials com la producci d'acer. Cal tamb eliminar al mxim la cendra. L'hulla per la seva abundncia s el principal material base per l'obtenci de carb de Coq.




Enllaos externs.
Coking coal procedure;


Vegeu tamb: Carb












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48191" title="Castell de Coix" nonfiltered="3622" processed="3599" dbindex="18952">


El castell de Coix, denominat de Santa Brbara, o d Ayala de s'ala sobre un petit forest rocs cridat El  Portichuelo , en les proximitats de la localitat de Coix, al Baix Segura. 

El castell de Santa Brbara va ser construt per Juan Ruiz Dvalos en 1466. 

Es tracta d'un castell de redudes dimensions per d'aspecte molt slid, que es veu realat per les torres cbiques que defensen els seus flancs. En ell poden apreciar-se dues zones b diferenciades, el recinte amurallat poligonal i la casa senyorial fortificada, que s rectangular amb dos pisos comunicats per una escala, i dues sales en cada planta. 

El seu estat va ser raonablement bo fins a mitjans del segle XX, quan les successives expoliacions ho van deixar en un estat runs. 

Fa algun temps va ser restaurat d'acord al seu aspecte original.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48193" title="Llista de Corts Generals Catalanes" nonfiltered="3623" processed="3600" dbindex="18953">
Les Corts Catalanes van ser convocades a Cort General un total de 73 vegades entre els anys 1228 i 1705. Les Corts convocades a Monts o Fraga eren tamb Corts Generals de la Corona d'Arag.

Aquesta s la relaci completa de les Corts Generals del Principat de Catalunya:



Referncies.
Portal arxius ARES;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48194" title="Tenge" nonfiltered="3624" processed="3601" dbindex="18954">

El tenge (en kazakh       i en rus      ) s la moneda del Kazakhstan. El codi ISO 4217 s KZT. Se subdivideix en 100 tiyn (    ), fracci que actualment no s'utilitza.

El nom de la moneda est relacionat amb la paraula russa        (transcrit dengi), que prov del turc. La paraula tenge significa balana en kazakh i altres llenges turqueses i va arribar del xins (tengse) a travs del mongol (tenkh(e)). Es podria dir que el nom s similar, quant a significat, al de monedes com la la lliura, la lira o el peso.

Es va introduir el novembre del 1993 en substituci del ruble rus. s ems pel Banc Nacional del Kazakhstan (                      , Qazaqstan lttyq Banki).

Hi ha monedes d'1, 2, 5, 10, 20, 50 i 100 tenge, i bitllets de 100, 200, 500, 1.000, 2.000, 5.000 i 10.000 tenge.

Taxes de canvi.
1 EUR = 160,652 KZT (13 d'octubre del 2005);
1 USD = 134,070 KZT (13 d'octubre del 2005);

Enllaos externs.
Banc Nacional del Kazakhstan (en kazakh, rus i angls);
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48200" title="Jet (fsica)" nonfiltered="3625" processed="3602" dbindex="18955">

Un jet s un flux collimat de partcules, aix s un feix de partcules en una direcci determinada. 

Per exemple, si es fa colldir un electr amb un prot amb molta energia (com es fa a l'accelerador de partcules HERA a DESY a la ciutat d'Hamburg), s'obt un alt nmero de pions, kaons i altres partcules. Aix s per qu l'electr s dispersat pels constituents del prot i en dispersar-se pot passar que el prot es trenqui. Grcies al confinament dels constituents del prot, les noves partcules creades a la collisi no surten uniformement distribudes, sin en els jets.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48202" title="Denar" nonfiltered="3626" processed="3603" dbindex="18956">

El denar (en macednic      ; plural       , transcrit denari) s la moneda oficial de la Repblica de Macednia. Se subdivideix en 100 deni (    ). El codi ISO 4217 s MKD.

El govern macedoni va decidir recuperar, per a la nova unitat monetria del pas, el nom d'una moneda histrica macednia. Efectivament, el denar (nom derivat del denari rom, igual que el dinar) era el nom que van rebre un bon nombre de monedes des de l'edat mitjana, com ara els antics denars macedoni, hongars o croat.

La moneda es va introduir el 26 d'abril del 1992 i en aquella poca era equivalent al dinar convertible iugoslau (YUN). El 5 de maig del 1993 es va reformar la moneda, i un nou denar (MKD) equivalia a 100 d'antics (MKN). 

Ems pel Banc Nacional de la Repblica de Macednia (                                     , Narodna banka na Republika Makedonija), en circulen bitllets de 10, 50, 100, 500, 1.000 i 5.000 denari i monedes d'1, 2 i 5 denari i de 50 deni.

 Taxes de canvi.
 1 EUR = 61,205 MKD (13 d'octubre del 2005) ;
 1 USD = 50,936 MKD (13 d'octubre del 2005) ;

 Vegeu tamb.
 Dinar;

 Enllaos externs.
 Banc Nacional de la Repblica de Macednia (en macednic i angls);


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48203" title="Reial audincia" nonfiltered="3627" processed="3604" dbindex="18957">
La reial audincia (en espanyol, real audiencia) era una demarcaci judicial de l'administraci colonial espanyola a Amrica. Vetllava pel compliment de les normes legals i l'aplicaci de la justicia en el continent. La primera reial audincia es va crear el 1511 a l'illa de La Espaola. Posteriorment, amb la creaci dels diversos virregnats, les reials audincies es podien considerar com el segent nivell en la divisi territorial colonial. El mxim crrec d'una reial audincia era l'odor (oidor), mxim responsable de justcia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48204" title="Reial Audincia de Quito" nonfiltered="3628" processed="3605" dbindex="18958">
La Reial Audincia de Quito fou la reial audincia del virregnat del Per que correspon, aproximadament, a l'actual Repblica de l'Equador.

L'audincia fou creada el 1563, amb capital a Quito.  A finals de segle, el 1592, la revoluci de las alcabalas demostra que ja existia una considerable comunitat mestissa, amb conscincia de la seva identitat i amb valor per rebutjar els que considerava abusos de l'administraci hispnica i els ja odiats chapetones (els nascuts a Espanya i que venien a "fer les amriques"); un teleg quiteny, el pare Bidn, fou un dels instigadors d'aquesta rebelli.

L'economia de l'audincia descans prcticament durant tota la seva histria en la indstria txtil. Cal destacar tamb el port de Guayaquil, durant el segle XVII un dels ms importants en construcci de navilis. El segle XVIII s'inici un procs de decadncia, en part per la creaci de noves rutes comercials que deixaven de banda aquestes terres i en part per alces en els impostos i la poltica de la corona, amb les prohibicions de manufactures a les colnies. En l'aspecte cultural cal destacar, durant el segle XVII i bona part del XVIII, la gran escola de Quito de pintura i escultura, amb noms com el pintor Miguel de Santiago i els esculptors Bernardo Legarda y Luis Caspicara.

La Reial Audincia de Quito qued abolida el 25 de maig de 1822, desprs de la derrota de les tropes reialistes enfront de les forces independentistes comandades per Antonio Jos de Sucre, a la batalla del Pichincha.

Presidents de la Reial Audiencia.
 Hernando de Santilln (1563-1571);
 Lope Dez de Armendriz (1571-1574);
 Pedro Graca de Valverde (1574-1578);
 Diego de Narvez (1578-1581);
 Manuel Barros de San Milln (1587-1593);
 Esteban Maran (1593-1599);
 Miguel de Ibarra (1600-1608);
 Juan Fernndez de Recalde (1609-1612);
 Antonio de Morga (1615-1624   1627-1636);
 Alonso Prez de Salazar (1637-1642);
 Juan de Lizaraza (1642-1645);
 Martn de Arriola (1645-1652);
 Pedro Vsquez de Velasco (1655-1661);
 Antonio Fernndez de Heredia (1662-1665);
 Diego del Corro Carrascal (1670-1673);
 Lope Antonio de Munive (1678-1689);
 Mateo de la Mata Ponce de Len (1691-1703);
 Francisco Lpez Dicastillo (1703-1705);
 Juan de Sosaya (1707-1714);
 Santiago Larran (1715-1718);
 de la Reial Audincia 1718-1721;
 Dionisio de Alceda (1728-1736);
 Jos de Araujo (1736-1745);
 Fernando Snchez de Orellana (1745-1753);
 Juan Po de Montfar (1753-1761);
 Jos Diguja (1767-1778);
 Jos Garca de Len (1778-1784);
 Jos de Villalengua (1784-1790);
 Antonio Mon y Velarde (1790-1791);
 Luis Muoz de Guzmn (1791-1798);
 Luis Hctor de Carondelet (1799-1807);
 Manuel Urriez, conde Ruiz de Castilla (1807-1809);
 Junta suprema (1809, president: Juan Po Montfar);
 Manuel Urriez, conde Ruiz de Castilla (1809-1811);
 Junta Soberana (1811-1812, president: Jos Cuero y Caicedo);
 Toribio Montes (1812-1817);
 Juan Ramrez de Orosco (1817-1819);
 Melchor Aymerich (1819-1821);
 Juan de la Cruz Mourgen (1821-1822);
 Melchor Aymerich (1822);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48205" title="Dinar serbi" nonfiltered="3629" processed="3606" dbindex="18959">

El dinar serbi (en serbi             , srpski dinar, o, simplement,      , dinar) s la moneda oficial de Srbia. La provncia autnoma de Kosov, ja abans d'autodeclarar-se independent l'any 2008, feia uns quants anys que usava l'euro, i abans compartien el dinar iugoslau. El codi ISO 4217 s RSD des del 25 d'octubre del 2006 (abans d'aquesta data, CSD). Se subdivideix en 100 para (    ). 

Fins a l'any 2003 fou anomenat dinar iugoslau i tenia el codi YUM. 

Ems pel Banc Nacional de Srbia (                    , Narodna banka Srbije), en circulen monedes de 50 para i d'1, 2, 5, 10 i 20 dinars, i bitllets de 10, 20, 50, 100, 200, 500, 1.000 i 5.000 dinars. Coexisteixen els nous bitllets i monedes de dinars serbis amb les ltimes emissions de dinars iugoslaus i totes dues menes de dinars tenen el mateix valor legal.

Histria.
La primera menci que es t d'un "dinar serbi" data del regnat de Stefan Nemanji  el 1214. Fins a la caiguda del dspota Stefan Lazarevi  el 1459, la majoria de governants serbis van emetre dinars. La moneda fou un smbol important de la nacionalitat srbia durant l'edat mitjana. Aquests dinars medievals s'encunyaren exclusivament en argent a causa de les restriccions que tenia l'or, caracterstiques de l'Europa medieval.   


Arran de la conquesta otomana, fins a mitjan segle XIX s'hi van usar diferents monedes estrangeres. Els otomans van establir diverses seques emissores en territori de Srbia, a Novo Brdo, Kucajna i Belgrad. La moneda fraccionria actual del dinar serbi s la para, que s com s'anomenaven les darreres monedes d'argent turques que van circular a Srbia (nom derivat de l'rab bara, plata).   

Al segle XIX, els governs de Kara or e i del prncep Milo  Obrenovi  tamb van veure circular un bon nombre de monedes d'arreu d'Europa, en concret de 43 tipus diferents: 10 d'or, 28 de plata i 5 de coure. Desprs de l'alliberament de la dominaci turca, es van comenar a prendre mesures per establir un sistema monetari independent.


Davant la circulaci de tantes monedes al seu territori, el prncep Mihailo Obrenovi  va fer encunyar una moneda nacional srbia. Les noves monedes, d'un aliatge de coure, foren les d'1, 5 i 10 para. L'anvers duia el retrat del prncep i l'any d'emissi, 1868. El dinar d'argent no es va encunyar fins al 1875. Hi figurava el prncep Milan Obrenovi , i n'hi havia de 50 para i d'1 i 2 dinars. Les primeres monedes d'or es van emetre el 1879, amb un valor de 20 dinars. Per la coronaci del rei Milan el 1882 es van emetre monedes d'or de 10 i 20 dinars, anomenades popularment milandor (del francs Milan d'Or).

Durant els perodes 1918-1941 i 1945-2003 fou substitut pel dinar iugoslau. Entre el 2003 i el 2006 fou tamb la moneda de Srbia i Montenegro, si b Montenegro, abans de la independncia, ja usava l'euro.

Hiperinflaci.
La hiperinflaci va tenir lloc a Srbia el 1993 a causa de la poltica continuada del govern d'emetre moneda per finanar el dficit pblic, tot i que el govern de Slobodan Miloevi  assegurs que era deguda a les sancions internacionals. El bitllet de ms valor que es va posar en circulaci fou el de 500.000 milions de dinars.

 Taxes de canvi.
 1 EUR = 80,96 RSD (24 de mar del 2005);
 1 USD = 62,03 RSD (24 de mar del 2005);

 Vegeu tamb.
 Dinar;

 Enllaos externs.
  Banc Nacional de Srbia;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48209" title="Cultura Baha de Carquez" nonfiltered="3630" processed="3607" dbindex="18960">
Baha de Carquez s una cultura precolombina localitzada a la zona costanera central de l'actual Equador (bsicament a la provncia de Manab) i que fou activa entre el 500 aC i el 500 dC aproximadament.

Es tracta d'una cultura sedentria, que practicava la pesca i l'agricultura intensiva i sembla fortament estratificat en classes socials. Cal destacar la construcci d'importants plataformes de pedra sobre els terrenys habitats. Sembla que l'illa de La Plata, situada a uns 30 km de la costa fou un santuari important d'aquest poble. En els seus inicis aquesta cultura sembla derivar-se, o com a mnim desenvolupar-se parallelament, de la cultura Chorrera, mentre que en la seva darrera poca t afinitats amb la cultura de La Tolita i Jama-Coaque. Cap al 500 dC desapareix sobtadament, substituda per la cultura Manta, que es mantindr fins a l'arribada dels espanyols.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48210" title="Histria de l'Equador" nonfiltered="3631" processed="3608" dbindex="18961">
La histria de l'Equador es pot dividir en tres grans perodes: el perode prehispnic, des de l'arribada de l'sser hum a la zona fins a la invasi i integraci del territori a l'imperi inca (fins el 1535); el perode colonial, durant el qual el territori actual de l'Equador correspongu aproximadament a la Reial Audincia de Quito (1535-1822); finalment el perode republic, des de la independncia, integraci a la Gran Colmbia i posterior separaci, fins a l'actualitat.

L'Equador preincaic.

El territori del que avui es coneix com l'Equador fou habitat per diverses cultures des d'uns 15.000 anys aC, i potser fins i tot des d'uns 30.000 anys. El perode prehistric (anterior a l'arribada dels conquistadors espanyols) s'acostuma a dividir en quatre grans etapes: el perode paleoindi (fins uns 3.500 anys aC), el perode formatiu (del 3500 al 300 aC), el perode de desenvolupament regional (300 aC - 800 dC) i el perode d'integraci (800 - 1534). 

 El perode paleoindi comena amb l'arribada de l'sser hum a la zona i s'acaba amb el primers processos de neolititzaci. La presncia d'ssers humans a la zona andino-equatorial sembla remuntar-se a uns 30.000 anys aC i s'han trobat restes de projectils, especialment d'obsidiana, a prop de Quito, puntes de javelines i propulsors i, sobretot, restes humanes a Alangas i Otavalo i els importants enterraments de Sumpa, a la pennsula de Santa Elena, datats al 7000 aC Aquest conjunt funerari s potser el jaciment ms important de l'Equador paleoltic, ja que les altres restes trobades arreu del pas sn fragments humans quasi sense context o simplement proves de presncia humana en determinades coves.

 El perode formatiu coincideix amb el procs de neolititzaci de les diverses cultures locals. s tema de debat si el procs s'inici localment o fou introdut exteriorment, teoria sorgida a partir de les similituds de les tcniques cermiques trobades a la costa equatoriana amb les de l'sia (Jap, Sud-est asitic, Polinsia). En qualsevol cas les novetats neoltiques s'expandeixen rpidament de la costa cap a l'interior i entren en contacte amb les cultures amazniques de l'altra banda de la serralada dels Andes. Sorgeixen tamb les primeres agrupacions urbanes, amb habitatges circulars o ovalades organitzades al volant de places, com les trobades a les excavacions de Real Alto i l'illa Pun (al golf de Guayaquil). El perode est dominat per cultures assentades a la costa i s'acostuma a dividir en tres grans etapes: letapa primerenca on cal destacar la cultura Valdivia (3500 - 1500 aC), amb les seves famoses venus, installada a la zona de la pennsula de Santa Elena; letapa mitjana, amb la cultura Machalilla (2000 - 1000 aC); i letapa tardana amb la cultura Chorrera (900 - 300 aC), situada a la conca baixa del riu Guayas. En aquesta poca les cultures assentades a la serra sn menys importants, per podem destacar les de Cotocollao i Chaullabamba o Cerro Narro.



 El perode de desenvolupament regional (300 aC - 800 dC) s'inicia amb el que semblen importants moviments de poblaci i es pot detectar un considerable procs d'aculturaci. Les noves influncies i tendncies arriben per la costa (cultura de Baha de Carquez) i semblen progressar cap al nord (cultures de La Tolita i Jama-Coaque) i l'interior (cultures de El ngel i Quito) i, posteriorment cap al sud (cultures Guanguala i Jambel). Al mateix temps tamb arriben influncies des de les terres peruanes: es poden observar les de la cultura Chavn (sobre la cultura Chaullabamba) i posteriorment de la llunyana  Tiahuanaco (sobre les cultures Narro i Chordeleg). Totes aquestes influncies i el desenvolupament posterior sn molt evidents en la cermica, en la policromia, en el desenvolupament de nuclis urbans importants i en la metallrgia. A la cultura de Baha de Carquez es troba per primera vegada la metallrgia de l'or, i a la de La Tolita la del plat. En aquesta poca s'intensifica l'estratificaci social de les comunitats i es generalitzen els intercanvis comercials, que en alguns casos arriben a Mesoamrica. En definitiva, en aquesta poca s'assenten comunitats importants, socialment desenvolupades i amb identitats culturals prou fortes; sn el que s'anomenen acabdillaments tnics (seoros tnicos o cacicazgos).

 El perode d'integraci (800 - 1534) es caracteritza pel sorgiment, a la zona andina, d'una unitat cultural impulsada en bona part pel comer i que donar lloc a diverses confederacions de pobles amb un considerable desenvolupament social. Una d'aquestes confederacions es forma inicialment a partir de la cultura de La Tolita i acaba abastant tota la zona andina del nord de l'actual Equador: s la confederaci caranqui (dels quitus, caras o caranquis, tamb anomenats shiris o scyris), que tenia a Quito i els seus voltants un dels seus nuclis principals. Aquesta agrupaci poltica, que els espanyols anomenaran amb l'equvoc nom de Regne de Quito, s'expandeix cap al nord fins a la zona de Pasto (actual Colmbia), pel sud fins a la zona de Quevedo, amb contactes amb la rica cultura Milagro-Quevedo, i cap a l'orient per la vall del riu Napo (s'han trobat elements quitus a la desembocadura de l'Amazones). Una altra d'aquestes confederacions fou la confederaci caari, situada a la zona sud dels andes equatorians, ms petita que la caranqui per ms homognia culturalment. Foren aquestes confederacions les que s'enfrontaren a l'amenaa que representava l'expansi inca, durant la segona meitat del segle XV.

 La integraci a l'imperi inca .
La conquesta inca.

A comenaments del segle XV l'imperi inca es trobava en una poca de gran expansi; el Tahuantinsuyo s'estenia llavors fins la costa nord de l'actual Per i la zona de Cajamarca, on havia aconseguit sotmetre el poble Chim. Durant el govern de l'inca Pachactec s'inici una nova ofensiva cap a l'extrem nord de l'imperi (el Chinchaisuyo). L'ofensiva s'inici pels volts de 1450 i a banda de les raons tradicionals poltiques i econmiques, s'hi unien algunes raons de carcter mitolgic i dinstic, ja que segons algunes tradicions els inques i els quitus compartien un origen com en la figura mtica de Quitumbe; a ms les regions equatorials, domini del Sol segons els inques, tenien un component religis de gran importncia per ells.

Les accions conqueridores de Pachactec alertaren a la confederaci caari, que present una forta oposici per acab per sotmetre's a l'imperi. El fill de Pachactec, Tpac Yupanqui, intent consolidar aquestes conquestes i iniciar una nova ofensiva per arribar a les terres dels quitus. La resistncia de la confederaci quitu-caranqui fou ferotge, encapalada pels seus cabdills Hualcopo Duchicela, Epiclachima i Pillahuasu, que culmin en una gran batalla a prop de Latacunga, on se segell la conquesta inca. A continuaci Tpac Yupanqui refund la ciutat de Quito. La mort de Tpac Yupanqui i la proclamaci com a inca del seu fill nascut a Tomebamba (actual Cuenca), Huayna Cpac, inici una tendncia a afavorir la zona septentrional de l'imperi, que ms endavant provocar greus conflictes amb la capital, Cusco. Huayna Cpac embell la ciutat de Tomebamba i constru la fortalesa d'Ingapirca. En aquells moments es produ una revolta a la zona de Quito, encapalada pel cabdill Cacha Duchicela, que culmin en la massacre de Yaguarcocha (llacuna de la sang, en qutxua).

Una vegada pacificat parcialment el territori, Huayna Cpac s'install a Quito i, seguint el procediment habitual inca, desterr massivament diversos pobles a altres zones allunyades de l'imperi. Per involucrar els nobles locals en l'aparell estatal, Huayna Cpac es cas amb una princesa quitu, Paccha (o Tuta Paclla) i amb la qual tingu un fill, Atahualpa. 

La guerra civil entre Huscar i Atahualpa.

El 1526 es reberen les primeres notcies de vaixells i homes estranys a la costa, que corresponen a la primera expedici exploradora de Bartolom Ruiz i l'any segent mor Huayna Cpac. Sembla que la seva ltima voluntat fou dividir l'imperi en dos: la part principal seria per al seu primognit Huscar i l'altra part, que comprendria els territoris de l'antiga confederaci quitu, seria per a Atahualpa. Els primers anys no es produ cap enfrontament entre els dos germans, per finalment Huscar exig a Atahualpa la renncia als territoris del nord i mobilitz els seus exrcits, que penetraren en el territori caari i s'encaminaren cap a Quito. Les tropes d'Atahualpa, sota els seus generals, Quizquiz, Caracuchima i Rumiahui, se'ls enfrontaren i s'inici una llarga i esgotadora confrontaci, amb diverses batalles de resultat incert. Finalment les tropes d'Atahualpa aconseguiren superar les de Huscar i dirigir-se sense oposici cap a Cusco, on entraren poc desprs, proclamaren inca a Atahualpa i es lliuraren al saqueig i la venjana. Sabudes les noves de la victria, Atahualpa sort de Quito per dirigir-se a Cusco i ser nomenat inca de tot l'imperi. En el cam s'atur a descansar a Cajamarca, on li arribaren les notcies del desembarcament de Francisco Pizarro.

La guerra entre els dos germans tingu gravssimes conseqncies per a l'imperi inca, i ms si considerem que es produeix en el mateix moment que la primera expedici espanyola desembarcava a les seves costes. El conflicte provoc despoblacions massives i matances considerables; Atahualpa fu matar tota la poblaci caari masculina i exterminar tota la famlia del seu germanastre Huscar. La divisi regnant dins de l'imperi (l'aristocrcia cusquenya mai va acceptar Atahualpa) ser hbilment aprofitada per Pizarro, que s'oferir com a alliberador dels partidaris de Huscar enfront de l'usurpador Atahualpa. A ms, les profundes enemistats entre pobles i tnies segons els bndols escollits ser una altra debilitat aprofitada pels espanyols.

L'arribada dels espanyols: chaupi punchapi tutayarca.

El 1531 Francisco Pizarro aconsegu formar una expedici conqueridora des de Panam, desprs d'haver explorat prviament les costes colombianes, equatorianes i del nord del Per durant el 1526. L'expedici reb el refor de Sebastin de Benalczar, que se'ls un a les costes manabites, i d'Hernando de Soto. Desembarcats a l'actual Tumbes l'expedici inici l'ascens als Andes i arrib a Cajamarca el novembre de 1532, on en aquell moment es trobava Atahualpa.

Sembla que des del moment del desembarcament de Pizarro a Tumbes, aquest fou informat de la guerra civil tot just acabada i intercanvi missatges amb Atahualpa. Una vegada arribats a Cajamarca, Atahualpa els allotj i el 16 de novembre els conced audincia. En els relats de l'entrevista es difcil separar la part de realitat i la de llegenda, per el que sembla cert s que el capell de Pizarro, Vicente Valverde, el commin a reconixer la religi catlica, a permetre l'evangelitzaci dels seus sbdits i a retre homenatge al rei Carles I, que els havia atorgat drets sobre aquelles terres. El discurs, tradut per un local que acompany l'expedici (segons la tradici anomenat Felipillo), indign l'inca, que sembla que llen a terra la Bblia oferta per Valverde. Pizarro, interpretant el gest com una amenaa directa orden als seus homes, ocults no gaire lluny, un assalt desesperat. Aquests, muntats a cavall, amb arcabussos i un can lleuger, capturaren a Atahualpa i els seus nobles i es llenaren a una matana indiscriminada durant tota la nit. Malgrat el rescat ofert pels inques, Atahualpa fou executat al garrot el 26 de juliol de 1533, desprs d'un simulacre de procs judicial. La veu chaupi punchapi tutayarca ("la nit ha arribat en ple dia") es difongu rpidament per tot el Tahuantinsuyo.

Desprs d'aquest moment, Pizarro es dirig cap al sud, a la capital de l'imperi (vegeu els articles imperi inca i histria del Per per a informaci sobre el procs global de conquesta de l'imperi) i deix en mans de Sebastin de Benalczar la conquesta de la part nord, s a dir, els antics dominis de caaris i quitus. Els caaris s'uniren gustosament als aproximadament 200 espanyols i els reberen amb honors a Tomebamba, important centre caari. En sortir del territori i aproximar-se a Quito, el general d'Atahualpa, Rumiahui, organitz una srie d'atacs contra Benalczar, sense massa xit, excepte potser en la batalla de Tiocajas, on per primera vegada els inques aconseguiren matar alguns dels temuts cavalls duts pels espanyols. Davant el que semblava inevitable Rumiahui prefer retirar-se a les muntanyes properes a Quito i abandonar i cremar la ciutat. Benalczar entr a Quito el juliol de 1534. Poc desprs arrib Diego de Almagro en nom de Pizarro per controlar les accions de Benalczar i assegurar que seguia fidel a Pizarro, per les discrepncies desaparegueren tan bon punt saberen la intenci de ladelantado Pedro de Alvarado de reclamar totes aquelles terres. Per evitar-ho es redactaren els documents fundacionals de Quito, fundaci que no es faria efectiva fins al 6 de desembre d'aquell any. Durant l'any segent de 1535 els espanyols aconseguiren eliminar tots els reductes de resistncia que encara quedaven a les muntanyes.

poca colonial.
Assentament del poder colonial.

Entre 1535 i 1590 (fins la revolta de les alcabales) es produeix l'assentament del domini colonial amb la fundaci de noves ciutats i la creaci de bisbats i audincies. Els constants abusos i conflites provocats pels conquistadors provocaren la proclamaci de les Leyes Nuevas el 1544 que centralitzaven el poder en mans de la Corona. En aquests primers anys es fundaren les ciutats de Guayaquil (1535), Loja (1548), Cuenca (1557) i Riobamba (1575), entre altres. El 1563 es cre la Reial Audincia de Quito, que qued integrada dins del virregnat del Per. Al costat d'aquestes, es crearen diversos asientos d'indgenes, que responia a la poltica de separaci entre la repblica de blancos i la repblica de indios. Cap a finals del segle XVI es don un conflicte entre el president de l'Audincia i el cabildo de la ciutat de Quito, que culmin en l'anomenada revolta de les alcabales de 1592 i demostr l'existncia del conflicte entre la corona i els poders locals, entre criolls i chapetones (els arribats d'Espanya).

El segle XVII.

El segle XVII representa l'poca d'esplendor de la Reial Audincia de Quito, que es converteix en un gran centre provedor d'aliments i teixits per a les grans explotacions mineres d'Amrica, especialment per a Potos. Destac especialment la indstria de confecci de draps a la zona andina nord i central, aix com la producci de les drassanes de Guayaquil. Durant aquest segle tamb es generalitza el cultiu de productes d'origen europeu i s'expandeix l's del qutxua com a lingua franca entre la majoria de pobles indgenes. Al mateix temps comena a adquirir importncia la nova classe social dels mestissos, que aconseguiren obtenir alguns privilegis reservats als blancs per nogensmenys quedaren relegats sempre a una posici intermdia entre els criolls i els indgenes.

La relativa riquesa que s'assol durant aquests anys, ajud a un gran impuls constructor i artstic. Comena a adquirir importncia l'anomenada escola de Quito de pintura i escultura i la capital s'embelleix considerablement (convents de Sant Francesc, Sant Agust, La Merc, etc., el primer palau presidencial) i es creen les primeres universitats. Tamb fou una poca de gran impuls explorador i missioner, amb fundaci de nombroses missions a l'Amaznia.

La crisi del segle XVIII.

La crisi i l'escassetat que assol les explotacions de metalls de les colnies durant aquest segle afect greument a la Reial Audincia de Quito, que perd una gran quantitat dels seus mercats tradicionals i, a ms, hagu de comenar a patir la competncia de productes europeus de major qualitat i ms barats. Conseqncia d'aquests canvis fou l'extensi dels latifundis a la serra, que superaren en importncia als tradicionals tallers txtils. L'arribada dels Borbons al tron espanyol introdu una major centralitzaci i importants restriccions comercials al comer intern entre les colnies, en un intent de competir amb l'agressiu comer angls. Les reformes administratves passaren per suprimir la Reial Audincia i incorporar els seus territoris al nou virregnat de Nova Granada el 1718, amb capital a Bogot. Els problemes i conflictes subsegents obligaren a retornar els territoris al virregnat del Per, per tornar a passar-los al de Nova Granada definitivament el 1739, per amb la restituci de la Reial Audincia de Quito.

El 1734 arrib a Quito la missi geodsica francesa, encapalada, entre d'altres, per Charles-Marie de La Condamine, que represent un veritable revulsiu per a l'activitat cultural de Quito, amb la promoci d'estudis cientfics i la divulgaci de les noves idees illustrades que influren en el gegraf Pedro Vicente Maldonado. Els corrents illustrats penetraren amb fora a les segents generacions, en una segona meitat de segle caracteritzada per tensions contnues entre els representants de la Corona i els interessos dels criolls. L'establiment el 1764 del monopoli d'aiguardents i la racionalitzaci de les alcabales i duanes acabaren amb la revolta dels estancs de 1765, que s'afeg a una llarga srie de sollevaments indgenes, reprimits durament per les autoritats.

En aquesta poca tamb comena a aparixer, novament enllaant amb les idees illustrades, una clara conscincia quitenya, que es pot observar en les obres histriques del jesuta Juan de Velasco i, sobretot, amb la incansable activitat cultural progressista i emancipadora d'Eugenio Espejo, potser el ms gran illustrat quiteny. Les idees d'Espejo representen clarament la importncia de la nova conscincia criolla, que cada vegada guanyava ms influncia i que es considerava explotada pels chapetones. Amb l'arribada a la presidncia de l'Audincia del bar de Carondelet, s'intent satisfer les demandes autonomistes dels criolls, per la intervenci napolenica a Espanya precipitaria el trencament definitiu amb la metrpoli.

Independncia i perode colombi.
La junta quitenya.

La intervenci napolenica a Espanya convert als virreis i presidents d'Audincia en representants de Josep Bonaparte i, a l'igual que passava a Espanya, es decid constituir juntes que representessin al monarca legtim, Ferran VII. Malgrat el teric suport al rei legtim, les juntes que a partir de 1809 es comenaren a formar per tota l'Amrica espanyola, formades per criolls, no amagaven la intenci emancipadora, o com a mnim autonomista, enfront de les autoritats metropolitanes. A Quito es produ la primera proclamaci d'una junta sobirana d'Amrica contra les autoritats espanyoles: el 10 d'agost de 1809 s'empreson al president de l'Audincia i es nomen una Junta Soberana. Aquesta junta no aconsegu, per, el suport de les altres ciutats importants de l'Audincia, Guayaquil i Cuenca, on les autoritats controlaren la situaci. Els virreis de Per i Nova Granada enviaren tropes des de Lima i Bogot i la junta, sense possibilitats, opt per dissoldre's. Les autoritats espanyoles iniciaren una repressi considerable que culmin en una confusa revolta pels carrers de Quito i la matana dels patriotes empresonats, el 2 d'agost de 1810.

Poc desprs arrib a la capital Carlos Montfar amb algunes tropes, en nom del Consell de Regncia espanyol, i aconsegu formar una nova Junta que govern en nom de Ferran VII, per que novament tenia una clara orientaci emancipadora. La junta fou presidida primer pel propi Montfar i desprs pel bisbe Jos Cuero y Caicedo i s'escoll un congrs que redact el Pacto Solemne de Sociedad y Unin entre las Provincias que forman el Estado de Quito. La proclamaci d'aquest nou "estat" es produ el 31 de desembre de 1811. Mentrestant, Montfar amb un petit exrcit aconseguia unir a la causa quitenya diverses poblacions de la zona andina equatoriana. El virrei del Per envi forces considerables sota les ordres del general Toribio Montes que, desprs de diversos enfrontaments, aconsegu entrar a Quito el 8 de novembre de 1812. A finals d'any les autoritats espanyoles tornaven a tenir el control de tot el pas.

Cal fer notar que els protagonistes del procs emancipador, com passar arreu d'Amrica, foren les classes acomodades criolles, que en cap moment van intentar una revoluci social sin ms aviat fer passar el domini social i econmic exercit pels espanyols cap a l'aristocrcia criolla. En definitiva, del qu es tractava era de substituir la posici dominant a nivell poltic, social i econmic dels espanyols per la dels criolls. Curiosament, per, una bona part del fonament ideolgic procedeix de les classes mitjanes (recordi's les idees precursores d'Eugenio Espejo). Per aquesta ra, en un primer moment la majoria del poble fou ms aviat indiferent a una lluita que consideraven exclusiva dels privilegiats. Noms quan els emancipadors es pogueren presentar com a mrtirs de l'opressi espanyola i quan aconseguiren vendre el projecte independentista com a necessari per a tot el pas, les masses populars comenaren a fer-los costat.

La campanya de Sucre.

Desprs dels fets de 1812, l'Audincia de Quito rest en calma, mentre a Veneuela i Colmbia Simn Bolvar, Antonio Nario i altres aconseguien unificar precriament les tendncies emancipadores i consolidar els nous estats independents. En aquesta situaci, el 9 d'octubre de 1820 un grup de notables de Guayaquil proclamaren el trencament absolut amb Espanya, sota el lideratge de Jos Joaqun de Olmedo, i crearen una Junta Suprema de govern. Aquest aixecament fou seguit per d'altres a Cuenca, Portocristi, Esmeraldas i altres ciutats.

Malgrat tot, la situaci militar dels guayaquilenys era precria i Simn Bolvar, assabentat de les circumstncies, decid enviar un dels seus millors generals, Antonio Jos de Sucre, a reforar aquest nou front. Desprs de diversos enfrontaments, Sucre aconsegu forar el pas cap a les muntanyes i aproximar-se a Quito. Finalment, el 24 de maig de 1822 tingu lloc la batalla del Pichincha, on els exrcits reialistes foren clarament derrotats i qued segellada la independncia dels territoris de l'antiga Reial Audincia de Quito.

 El Departament del Sud de la Gran Colmbia .

Desprs de la victoria s'inici la negociaci per incorporar els territoris a la nova repblica de Colmbia (actualment coneguda com la Gran Colmbia). Quito, Cuenca i totes les ciutats andines s'uniren sense massa problemes al nou projecte; Guayaquil en canvi, estava dividida entre partidaris de la Gran Colmbia i partidaris d'unir-se a la nova repblica del Per. Finalment, i desprs de diverses intervencions militars poc importants, Guayaquil qued tamb integrada a la Gran Colmbia. Tots els territoris de la Reial Audincia de Quito formaren l'anomenat Departament de Quito o del Sud, posteriorment canviat a Districte del Sud amb els departaments d'Equador, Azuay i Guayaquil. Els primers anys d'integraci a la Gran Colmbia representaren un considerable esfor, ja que es dedicaren molts esforos a la guerra d'alliberament del Per, encara en marxa i que no culmin fins el 1824. Poc desprs, la nova repblica de Per inici un conflicte fronterer amb Colmbia (que desprs heretaria l'Equador). Aquest conflicte es materialitz el 1829 en una invasi peruana de la part meridional del Departament del Sud. Els exrcits peruans foren derrotats pels grancolombians a la batalla de Tarqui (27 de febrer de 1830) i es firmaren acords de pau i tractats de lmits que mai foren respectats per cap dels bndols (vegeu l'article Guerra Equador-Per per a una descripci detallada dels orgens del conflicte).

Malgrat tots els esforos, el projecte bolivari de la Gran Colmbia estava amenaat pels conflictes d'interessos entre les oligarquies regionals i per les demandes d'autonomia de les seves regions, aix com per l'acci poltica de les potncies capitalistes del moment (bsicament el Regne Unit i els Estats Units), poc interessades en la formaci d'un estat fort a Sud-amrica. El cert s que el 1830 s'inici un procs de disgregaci imparable que don lloc als nous estats de Veneuela, Colmbia i Equador.

poca republicana.
El naixement de la Repblica de l'Equador.

El 13 de maig de 1830 es constitu definitivament el nou estat integrat pels territoris del Departament del Sud, sota el govern del general Juan Jos Flores. Poc desprs es reuniren les corts constituents i es batej l'estat com Repblica de l'Equador, ja que el nom de Quito denominaci tradicional dels antics territoris de la Reial Audincia no fou acceptat pels representants de Guayaquil i Cuenca. Poc desprs, el 1832, l'Equador prengu possessi de les illes Galpagos.

Flores control la poltica equatoriana fins el 1845, anys en qu el pas estigu sotms a revoltes contnues, segons que els grups oligrquics de la serra i de la costa donessin suport a determinats grups o altres. Malgrat els intents liberalitzadors de Vicente Rocafuerte (president entre 1835 i 1839), Flores an adquirint ms poder i convertint-se en un dictador de facto fins que una aliana de militars i notables de Guayaquil el derroc (l'anomenada Revoluci Marcista). El general Jos Mara Urvina (president i dictador entre 1851 i 1856) instaur mesures progressistes, com l'abolici de l'esclavatge, la supressi dels tributs indgenes i la protecci dels petits propietaris rurals. Aix l'enfront amb els grans latifundistes, alhora enfrontats entre ells en una inacabable lluita serra-costa. El conflicte s'agreuj en temps del seu successor Francisco Robles, fins al punt que es crearen diversos governs simultanis a diversos punts del pas (Quito, Guayaquil, Cuenca i Loja). Amb el pas a punt de desaparixer, Gabriel Garca Moreno, membre de l'aristocrcia quitenya, en una srie de campanyes militars i poltiques aconsegu reunir el poder i assolir una mnima cohesi entre les diverses forces.

L'poca de Garca Moreno.

Garca Moreno aconsegu erigir-se en el factor unificador de les diverses tendncies de les oligarquies de la serra i la costa. Aix permet crear unes estructures estatals modernes, articular el pas (que noms a partir d'aquest moment comena a adquirir una veritable conscincia nacional) i, en general, racionalitzar el sistema. Els resultats del programa de Garca Moreno es notaren ben aviat: augment de les exportacions de cacau, vinculaci del pas als corrents comercials internacionals, augment de la recaptaci estatal, proliferaci espectacular d'obres pbliques, reforma de l'ensenyament secundari i superior (creaci d'acadmies i instituts, de l'Escola Politcnica, de l'observatori astronmic, etc.) i modernitzaci de l'exrcit.

Tanmateix, el procs de modernitzaci tingu un preu elevat, consistent en una forta repressi, censura i control estatal de tots els aspectes socials. A ms, el profund conservadorisme de Garca Moreno el dugu a establir el monopoli de l'Esglsia sobre l'educaci i els mitjans de comunicaci. El 1869, la nova constituci aprovada pel congrs, anomenada la Carta Negra, confirmava i enfortia encara ms el rgim repressor i reaccionari. La situaci esdevingu extrema i finalment Garca Moreno fou assassinat el 1875.

La mort de Garca Moreno, per, no signific un canvi immediat de poltica. Els grups terratinents conservadors de la serra mantingueren el poder uns quants anys. Tot i aix, la dinmica comercial internacional afavoria els comerciants, dinmics i liberals, de Guayaquil, que maldaven per arribar al poder. En aquesta poca es comencen a perfilar els partits poltics tradicionals i malgrat la dictadura d'Ignacio de Veintemilla, la tendncia cap a un major liberalisme es fa evident.

De la Revoluci Liberal (1895) a la Revoluci Juliana (1925).
Malgrat els avenos progressistes durant els darrers anys, aquests eren insuficients a parer dels progressistes ms radicals, encapalats per Eloy Alfaro. Per aix, quan el govern s'enfront a una crisi relativament forta a principis de 1895, aix fou aprofitat pels liberals per donar un cop d'estat, amb el suport de la burgesia, i proclamar a Guayaquil un nou govern el 5 de juny: fou l'anomenada Revoluci Liberal.

Amb Eloy Alfaro, que encapalava els sectors camperols i burgesos de la costa, es va procurar establir el lacisme i es va separar definitivament Esglsia i Estat, va arribar a la seva conclusi el ferrocarril Guayaquil-Quito i es van garantir la majoria de llibertats ciutadanes. El progressisme social d'Alfaro es combinava amb un liberalisme econmic que condemnava el proteccionisme i afavoria el lliurecanvisme a ultrana, fet que no afavoria el desenvolupament industrial propi del pas. Alfaro tamb va tendir a intentar anullar els seus adversaris poltics i es va enfrontar amb una tendncia dissident del seu propi partit, dirigida pel general Lenidas Plaza i constituda per l'alta burgesia guayaquilenya. L'enfrontament va acabar amb la trgica mort d'Alfaro i una etapa d'acusat liberalisme econmic (1912-25), que va permetre als bancs adquirir el domini gaireb complet del pas.

Quan el 1924 va assumir la presidncia Gonzalo Crdova, el liberalisme havia perdut bona part del seu suport popular i les tendncies conservadores guanyaven fora. El descontentament popular davant la inflaci va facilitar el cop d'estat dels militars joves i progressistes (9 de juliol de 1925, l'anomenada Revoluci Juliana) que, avanant-se a la reacci conservadora, es proposaven emprendre reformes substancials, executades desprs parcialment durant la presidncia d'Isidro Ayora (1926-31), en reordenar l'economia, establir el Banc Central com l'nic autoritzat per emetre moneda i crear un nou sistema de pressupost i de duanes.

A partir dels anys trenta la vida poltica de l'Equador va estar dominada per la figura de Jos Mara Velasco Ibarra, que va iniciar el seu primer mandat presidencial el 1934 (posteriorment va ocupar la presidncia unes altres quatre vegades). Malgrat les seves deficincies com a administrador, el seu acusat populisme i la seva vinculaci als grups oligrquics, va impulsar ambicioses obres pbliques i reformes educatives i va mantenir una poltica exterior d'independncia. Desprs de diversos conflictes, la dcada de 1930 s'acaba amb la breu dictadura del general Alberto Enrquez Gallo, que entreg el poder a una assemblea constituent. Posteriorment, el discutit triomf electoral de Carlos Arroyo del Ro, representant dels interessos dels Estats Units, dna el poder al liberalisme ms extrem. El seu govern es veu pertorbat per la desastrosa guerra amb el Per (1941) i el subsegent Protocol de Rio de Janeiro (gener de 1942), pel qual Equador renunciava a una gran part de territori amaznic. El catic estat del pas desprs de la guerra, unit a la dura repressi governamental, facilit la tornada al poder de Velasco Ibarra, en l'anomenada Jornada Gloriosa (o simplement La Gloriosa) del 28 de maig de 1944.

Del segon velasquisme al fenomen migratori i la inestabilitat.

La tornada de Velasco Ibarra coincid amb l'eclosi d'un nou producte per produir i exportar: el pltan, veritable motor de l'economia equatoriana d'aquella poca (aviat es convertiria en el primer exportador mundial). El nou sector permet una considerable entrada de capitals, que es reflect en una poltica molt ms estable, el creixement econmic, la dinamitzaci de sectors terciaris i un funcionament normal del sistema democrtic.

Desprs de la caiguda de Velasco Ibarra el 1961, el va reemplaar el seu vicepresident Carlos Julio Arosemena, que al seu torn va ser enderrocat el juliol de 1963 per una Junta Militar. El fracs econmic va determinar el nomenament (mar de 1966) d'un mandatari provisional, Clemente Yerov, i vuit mesos ms tard la nova assemblea constituent va encarregar la direcci del pas a Otto Arosemena; llavors es van descobrir rics jaciments de petroli en zones del nord de l'Amaznia. Els comicis de 1968 van tornar una vegada ms al poder a Velasco Ibarra, que novament va ser destitut per un cop militar el febrer de 1972. Va assumir llavors la direcci suprema el general Guillermo Rodrguez Lara, deposat al seu torn el 1976 per una Junta Militar.

La Junta Militar va restablir les llibertats democrtiques i mitjanant un referndum es va aprovar una nova Constituci (1978). En les eleccions de 1978-79 va triomfar el candidat de la Concertaci de Forces Populars, Jaime Rolds. Desprs de la seva mort en un accident d'aviaci el 24 de maig de 1981, el va succeir el vicepresident Osvaldo Hurtado. Aquesta poca coincideix amb la fi del boom petrolier, que inici una clara recessi econmica. En les presidencials de 1984 va vncer Len Febres Cordero, candidat del dret Front de Reconstrucci Nacional. Durant el seu mandat, va sofrir diversos intents de cop d'estat i un segrest, mentre la seva poltica era clarament neoliberal. En les presidencials de 1988 va vncer el socialdemcrata Rodrigo Borja i el 1992 Sixto Durn Balln.

El gener de 1995 es van produir enfrontaments armats amb el Per a la serra del Cndor (la guerra del Cenepa); desprs de diverses escaramusses, el Per i l'Equador van firmar una doble declaraci de pau. Abdal Bucaram, del Partido Roldosista (que desprs de la mort de Jaime Rolds havia anat degenerant en un partit clarament populista) va vncer en les presidencials de 1996, per la seva desastrosa gesti econmica va provocar protestes populars massives i una vaga general. El Congrs va optar per destituir-lo per incapacitat mental el febrer de 1997 i va nomenar president inter a Fabin Alarcn, fins a les noves presidencials de 1998, en les quals result vencedor Jamil Mahuad, del Partit Popular Democrtic; aquell any tamb es va aconseguir un acord fronterer, aparentment definitiu, amb el Per.

Els darrers vint anys del segle XX han representat una poca de crisi per al pas, enfrontat amb una inflaci i un deute pblic creixents, a ms de l'imparable augment del deute extern. Les mesures drstiques de Jamil Mahuad, amb la dolaritzaci, van aconseguir frenar la inflaci (actualment inferior al 2% anual) per abocaren una part important de la poblaci a la pobresa. Aquesta situaci s a l'origen de la gran onada migratria que ha sofert el pas a partir de 1995, dirigida especialment cap a Estats Units, Espanya i Itlia. Aquests anys tamb han presenciat el ressorgiment i reforament de la identitat indgena, per primera vegada organitzada socialment (CONAIE, Confederaci de Nacionalitats Indgenes de l'Equador) i polticament (Pachakutik) i amb un poder impensable anys enrera. Membres destacats de les comunitats indgenes han accedit finalment a crrecs pblics d'importncia, i les llenges i cultures (especialment el qutxua) s'han vist reforades i promocionades.

Els primers anys del s. XXI.

L'any 2000 es van produir nous aixecaments militars i de la CONAIE i Jamil Mahuad va renunciar sent reemplaat per Gustavo Noboa. En les eleccions de 2002 va vncer l'exgeneral Lucio Gutirrez que va ser derrocat el 2005, enmig de nous casos de corrupci i mala gesti, i al seu lloc va assumir el poder el seu vicepresident Alfredo Palacio, fins a les eleccions presidencials del 15 d'octubre de 2006. Palacio va aconseguir mantenir l'estabilitat poltica i cedir sense problemes el poder al guanyador de les eleccions, l'esquerr Rafael Correa, que s'inscriu en la tendncia, general a Amrica Llatina en els darrers anys, de caps de govern d'esquerra ms o menys populista, amb un programa basat en la nacionalitzaci d'alguns recursos naturals i en contrarestar una excessiva influncia dels Estats Units al pas. Correa s'ha enfrontat a la partitocrcia tradicional de l'Equador i el 15 d'abril de 2007 aconsegu un ampli suport en el referndum per a la reforma constitucional i la creaci d'una Assemblea Constituent (78% de vots a favor).

Vegeu tamb.
 Imperi inca;
 Histria del Per;
 Virregnat del Per;
 Reial Audincia de Quito;
 Batalla del Pichincha;
 Gran Colmbia;
 Batalla de Tarqui;
 Guerra Equador-Per;

Referncies.
 Ayala Mora, Enrique (ed.). Nueva Historia del Ecuador (Corporacin Editora Nacional, Quito, 1983-1989) 12 volums.
 Ayala Mora, Enrique. Resumen de Historia del Ecuador (Corporacin Editora Nacional, Quito, 1993).
 Chacn Izurieta, Galo. Las guerras de Quito por su independencia (Centro de Estudios Histricos del Ejrcito, Quito,2002).
 Mena Villamar, Claudio. El Quito rebelde (1809-1812) (Abya-Ayala, Quito, 1997).
 Salvador Lara, Jorge. Historia contempornea del Ecuador (Fondo de Cultura Econmica, Mxic, 2000).
 Colleccions i catlegs de la sala d'arqueologia del Museu del Banc Central de l'Equador (Quito).
 Atlas Universal y del Ecuador (Instituto Geogrfico Militar, Quito, 1995);

Enllaos externs.
 Historia del Ecuador al diari La Hora, coordinada per E. Ayala Mora. ;
 Historia del Ecuador del Ministeri de Turisme. ;
 Cronologia d'histria de l'Equador. ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48214" title="Friedrich Wilhelm August Frbel" nonfiltered="3632" processed="3609" dbindex="18962">

Friedrich Wilhelm August Frbel (Oberweissbach, (Turngia), 1782 - Marienthal (per Bad Liebenstein), 1852), fou un pedagog alemany.

Fou un gran autodidacta, a pesar d'estudiar durant algun temps a la universitat. Va treballar en diferents mbits abans de descobrir la seva vocaci d'educador. Fou deixeble de Johann Heinrich Pestalozzi a Ivendon (Sussa). 

Va encunyar el terme "jard d'infants" (en alemany Kindergarten), centrant la seva activitat a animar el desenvolupament natural dels infants a travs de l'activitat i el joc. Va establ el seu primer jard d'infants a Bad Blankenburg. Frank Lloyd Wright va declarar haver estat influenciat per Frbel.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48215" title="Jos Napolen Duarte Fuentes" nonfiltered="3633" processed="3610" dbindex="18963">
Jos Napolen Duarte Fuentes (San Salvador, El Salvador, 23 de novembre de 1925 - 23 de febrer de 1990) fou president de El Salvador entre 1980 i 1982, i entre 1984 i 1989. Fou alcalde de la ciutat de San Salvador durant tres perodes. 

Fou el primer secretari general del Partit Demcrata Cristi (1960-1964) i el seu president en 1972. Aquest mateix any es presenta a les eleccions i desprs d'aquestes s'exilia fins a 1974. Durant aquest temps represent a l'Organitzaci Demcrata Cristiana d'Amrica.

 La Junta .
Entre 1980 i 1982 va liderar el govern revolucionari de la Junta civil-militar que va arribar al poder en 1979 amb un cop d'estat. Aquesta junta esta formada per dos coronels (Adolfo Arnaldo Majano Ramo i Jaime Abdul Gutirrez Avendao) i tres civils (Guillermo Ungo, Mario Antonio Andino i Romn Mayorga Quirs), i aparentment tenia un suport discret de la CIA. 

El 10 de gener de 1981, el Frente Farabundo Mart de Liberacin Nacional (FMLN) va llanar una ofensiva generalitzada contra el poder del govern. Aix va donar lloc a que el rgim rebs l'ajuda militar immediata del govern dels Estats Units d'Amrica, incloent consellers militars. 

El 26 de mar de 1982 es van celebrar eleccions al Congrs nacional. Llavors el nou congrs va triar lvaro Alfredo Magaa Borja per a ser el nou president de El Salvador. Aix va donar fi el 2 de maig a la Junta.

 La presidncia .

Dos anys ms tard, Duarte obt la presidncia en les eleccions de 1984. Durant la seva presidncia (fins 1989) va participar en reunions internacionals (Esquipulas) per a la consecuci de la pau a la regi. Tot i acceptar algunes propostes de negociaci amb el FMLN, molt pressionat per Estats Units es va negar a arribar a cap acord. 

Amb acusacions de corrupci en el seu partit i molt afectat per un cncer d'estmag, va perdre les eleccions davant de la candidatura de la coalici d'extrema dreta ARENA, encapalada per Alfredo Cristiani.

Enllaos externs.
Biografia (cast.);
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48217" title="Santa Ana (El Salvador)" nonfiltered="3634" processed="3611" dbindex="18964">
Santa Ana s la segona ciutat de El Salvador. D'origen pocom, va ser ocupada pels pipils al segle XV. Durant el perode colonial es van anar assentant espanyols i hi van crear l'ajuntament al 1806. 

T uns 250.000 habitants. Des de 1855 s cap del departament amb el mateix nom a la regi occidental del pas. s una zona amb una activitat volcnica important i amb grans latifundis dedicats a la producci de caf per a l'exportaci, on la insurrecci i posterior matana d'indgenes al 1932 va tenir un dels seus principals escenaris.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48219" title="Herbicida" nonfiltered="3635" processed="3612" dbindex="18965">
Els herbicides sn productes agroqumics que eviten el desenvolupament de les plantes adventcies que sn considerades com mala herba.

Introducci.
Ja en l antiguitat es coneixia les propietats herbicides i esterilitzants de la  sal comuna. En temps de l imperi rom era una prctica simblica i alhora efectiva la d abocar sal sobre els camps de les ciutats conquerides com es va fer per exemple a Cartago. En aquests casos per la pluja acabaria eliminant la sal en poc temps i la terra recuperaria la fertilitat.


Fins 1940 aproximadament el control de les herbes adventcies es feia amb mitjans mecnics , treient les herbes a m, amb aixades o a travs de llaurades. A partir d aquell any es van utilitzar els primers herbicides de naturalesa senzilla com el clorat sdic i l cid sulfric cap d'ells es fa servir actualment com herbicides. La segona generaci d herbicides van ser els hormonals (2,4 D i 2,4 T utilitzats posteriorment com defoliants "agent taronja" a la guerra del Vietnam  (En)  (Fr) i posteriorment els inhibidors de la fotosntesi. 

Actualment la despesa mundial en herbicides representa aproximadament el 50% del total en agroqumics.

Algunes males herbes desenvolupen, a travs d'un s repetit d'una matria activa herbicida, una  resistncia permanent a l'herbicida aplicat. 

En agricultura ecolgica no s'utilitza cap herbicida ja que tots ells sn productes de sntesi qumica.

Classificaci dels herbicides.


Segons l'abast d'actuaci.

Herbicides totals: Aquells que actuen sobre tot tipus de plantes i s han d aplicar de manera que no toqui el conreu al qual tamb afectarien. En algun  organisme modificat genticament s ha introdut un gen a la planta conreada que la fa resistent a un determinat herbicida (molt sovint el glifosat) i aix permet que s apliqui aquest producte no selectiu sense afectar-la.

Herbicides selectius: Son els que actuen sobre certs grups de plantes i no sobre altres. Basats sobre la interrupci de certes rutes metabliques especfiques dels vegetals per la qual cosa en principi no haurien d afectar als animals. Hi ha herbicides que noms afecten a les monocotilednies i altres que noms afecten a les dicotilednies. Altres sn encara ms selectius i permeten eliminar una planta de la mateixa famlia botnica que la conreada. ;

Per la seva manera d actuaci.

Herbicides amb efecte residual: S apliquen sobre el terra llaurat i sense herbes, sn productes poc mbils ms efectius sobre les llavors que sobre els bulbs o rizomes.
Herbicides que actuen per contacte: Noms afecten la part que toquen, normalment les fulles, per la qual cosa cal aplicar-los mullant b la planta sin hi ha risc que no l elimini.
Herbicides sistmics: Un cop aplicats sobre la planta es transporten pel floema i xilema fins que actuen sobre els rgans de creixement i arriben a les arrels. Sn els ms efectius en el cas de les males herbes vivaces i perennes.


Segons el moment de l  aplicaci. 
Herbicides aplicats previs a la sembra o abans de la plantaci;
Herbicides de preemergncia: s fa l aplicaci del producte desprs de la sembra per abans que surtin les plntules del conreu. S ha de tenir en compte que no actuen en cas de secada.
Herbicides de postemergncia: Es fan servir amb el conreu ja implantat i han de ser selectius o aplicats sense tocar el conreu.

 
Segons la manera d actuar.
Disruptors de la membrana cellular: Sn tots herbicides de contacte d efecte molt rpid, produeixen la necrosi de les fulles.
Inhibidors de la fotosntesi: Poden ser d acci per contacte o sistmics en aquest segon cas sn d acci ms lenta. Des del principi detenen el seu creixement,.desprs les plantes es tornen clortiques i finalment moren ;
Inhibidors de la biosntesi d  aminocids: Sn de tipus sistmic i d acci lenta, tenen activitat per via foliar i pel terra, amb els simptomes iguals que el tipus anterior;
Inhibidors de la biosntesi de lpids: Amb els mateixos smptomes que els inhibidors de fotosntesi i aminocids.
Reguladors del creixement: D acci lenta i per via  foliar produeixen una desorganitzaci del creixement que acaba necrosant les plantes. ;
Inhibidors de mitosi  i de l  estructuraci de la paret cellular. Noms sn actius en el terra i produeixen l atrfia del sistema radical. ;
Inhibidors de la biosntesi de carotenoids: Aplicats al sl provoquen el blanquejament de le plantes ;
Inhibidors de la incorporaci d  amonac: D acci molt rpida ja que l amonac te efectes fitotxics. Les plantes mostren  clorosi i  necrosi.
Inhibici de la biosntesi d  cid flic, precursor del ADN.

Segons la composici qumica.
Dinitroanilines;
Tiocarbamats;
Cloroacetamides;
Urees substituides;
Fenoxicids/ Benzoics/ Picolnics;
Sulfonilurees;
Imidazolinones;
Fosfono-aminocids;
Triazines;
Dipiridils;


Factors que afecten l absorci.
 
A les fulles l herbicida per arribar al citoplasma ha de superar una triple barrera: La cutcula, la paret cellular i la membrana cellular, els diversos mecanismes qumics dels productes acaben trencant les barreres i penetrant a l'organisme vegetal. En general la mala herba quan est en perode de creixement actiu s ms sensible a l'herbicida. Les condicions ambientals de temperatura, lluminositat, humitat suficient i vent el ms encalmat possible faciliten l'absorci. El producte herbicida no conv que sigui gaire voltil perqu aleshores es produeix una dispersi que disminueix l'eficcia i pot afectar zones properes.

Degradaci.
s un dels problemes medioambientals ms greus en l'actualitat el de la contaminaci causada pels agroqumics en general. Les grans extensions on s'apliquen herbicides junt amb el desconeixement de la naturalesa dels productes intermitjos de degradaci fan necessari extremar les precaucions.   

 
En el terra el pH del terra influeix en la degradaci dels herbicides els quals per la seva banda poden ser de reacci cida o bsica. Els herbicides de reacci molt similar a la del sl sn fortament retinguts per aquest i actuen menys sobre les males herbes. Tamb actuen com activadors de la degradaci els factors climtics.

La degradaci microbiana est facilitada per una humitat de mitjana a elevada, la presncia d oxgen en els porus del sl i una temperatura entre 27 i 32C, el pH comprs entre  6 5 i 8 i un alt contingut de matria orgnica.
La descomposici qumica depen de la  naturalesa de l herbicida;
 A la descomposici per la llum o Fotodescomposici sn sensibles els herbicides derivats de les triazines, urees i dinitroanilines.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48220" title="Conquesta d'Amrica" nonfiltered="3636" processed="3613" dbindex="18966">
En histria, per Conquesta d'Amrica s'entn el procs, generalment violent, pel qual els espanyols es van imposar als indgenes americans com a dominadors, a partir de l'arribada de Colom a terres americanes. 

La Conquesta contempla les perspectives militar, econmica, social i ideolgica; sent la primera la seva accepci ms immediata, ja que fou la fora d'armes ms modernes el que van sotmetre gran part del continent.

Fou obra de conqueridors que rebien llicncia de la Corona, on els elements principals eren el lideratge, la motivaci econmica, el culte a l'honor i, en algun cas, el zel evangelitzador. 

Tanmateix, la conquesta militar es va trobar aviat amb el problema de legitimar-la i donar-li forma jurdica i poltica. Per aquest motiu, Carles I va aturar el procs fins que els juristes i telegs es pronunciessin sobre els  justos ttols  de la conquesta.

Al mateix temps es va tendir a substituir la paraula  conquesta  en els documents oficials i capitulacions per  pacificaci i poblament . 

El segon element de la conquesta fou l'evangelitzaci, que va actuar com un marc ideolgic de legitimaci, d'una banda, del paper dominant dels conqueridors i, per l'altre, contribua a ordenar la societat segons els patrons espanyols. 

Els mbils econmics foren el motor de la conquesta, i va tenir com a conseqncia el procs de colonialisme, quines diferents manifestacions i conseqncies arriben fins a l'actualitat. 

 Vegeu tamb .
Descobriment d'Amrica;
Colonitzaci europea d'Amrica;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48221" title="Agroqumic" nonfiltered="3637" processed="3614" dbindex="18967">
Els agroqumics sn aquelles substncies i preparats usats en agricultura i ramaderia que provenen de les indstria de sntesi qumica, per a millorar la productivitat de les explotacions. 

Tipus d'agroqumics.
Adobs qumics: Simples, complexos, d'aplicaci al terra, foliars, quelats de ferro...
Plaguicides: insecticides, acaricides, mollusquicides, raticides, repelents...
Fungicides: preventius, guaridors, antioidis... ;
Herbicides: de contacte, sistmics...
Conservants: Per a sitges de gra, antigerminants de patates...  ;
Fitoreguladors: retardants del creixement, activadors...
Feromones: de captura, per a prospeccions...
Plstics en l'agricultura: lmines per hivernacles, per a mulching... ;
Frmacs per a la ramaderia: antibitics, hormones, desparasitadors...

Vegeu tamb.
 Biocida;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48222" title="Viva" nonfiltered="3638" processed="3615" dbindex="18968">

Viva s un terme de la botnica que defineix aquella planta perenne en qu els rgans aeris sn anuals.

Aquests tipus de plantes passen el perode desfavorable de l'any en forma de rizomes, tubercles, bulbs o altres rgans subterranis. Generalment resten amb les gemes enterrades per sota terra o b al nivell de terra.

En agricultura, la carxofera s un exemple de planta viva. Com que es tracta d'una planta originria de climes mediterranis, el perode desfavorable s l'estiu moment en que s'asseca completament la part aria i la part subterrnia rebrota a la tardor quan hi torna a haver humitat. 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48223" title="Perenne" nonfiltered="3639" processed="3616" dbindex="18969">
Perenne s un terme de la botnica que es refereix d'una banda a aquella planta que viu tres o ms anys i de l'altra al fullatge d'una planta amb ms d'un any de persistncia. 

En general sn perennes els arbres, arbusts i algunes mates. Algunes plantes perennes perden la part "epigea" (part aria) durant el perode desfavorable de l'any i es mantenen vives de forma subterrnia, aquestes plantes reben el nom de vivaces. En els caducifolis es perden les fulles per romanen les gemmes.  

Les fulles individualment considerades dels arbres amb fullatge perenne viuen sovint 2  3 anys i cauen gradualment principalment a la primavera en el moment en qu sn substitudes per les noves i per aix aparentment sempre tenen les mateixes. 




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48225" title="Arbust" nonfiltered="3640" processed="3617" dbindex="18970">

Un arbust s una planta llenyosa que sol tenir menys de 5 metre d'alria i ms de mig metre i que t diversos troncs cap d'ells preponderant.

Hi ha molts casos en els quals un arbre es confon amb un arbust perqu est poc desenvolupat. Aquest s el cas del garric i del boix que en els Pasos Catalans sn plantes de menys de 5 metres d'alria per que en altres latituds, si les condicions ambientals sn favorables i aquestes plantes creixen sense pertorbacions humanes, arriben a  tenir forma d'arbre.

En agricultura tamb alguns arbres es conreen en forma d'arbust com s el cas de l'avellaner amb diversos troncs des de terra.

En climes relativament freds tamb un arbre com la figuera noms pot crixer en forma arbustiva.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48228" title="Sistema electoral salvadorenc" nonfiltered="3641" processed="3618" dbindex="18971">
Els processos electorals salvadorencs foren objecte de crtiques internacionals fins a la dcada dels noranta per greus mancances de transparncia. Entre d'altres irregularitats, l'exrcit era l'encarregat de transportat les paperetes dels vots fins al Comit Central Electoral. 

Encara avui hi ha crtiques sobre la legitimitat dels processos electorals. Entre els punts destacats estan:
la necessitat d'obtenir un carnet electoral especial per a poder votar, pel qual s'ha de pagar. ;
la necessitat de recrrer distncies interurbanes per a poder votar al centre electoral assignat (vot no-domiciliar).
la intervenci en mitjans de comunicaci de crrecs pblics d'altres pasos (Estats Units) per aconsellar sobre qui votar i qui no votar.

Els partits majoritaris a El Salvador sn ARENA i FMLN. La resta de partits no superen el 3% dels vots (PDC, PCN, etc.).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48229" title="Alfredo Cristiani Burkard" nonfiltered="3642" processed="3619" dbindex="18972">

Alfredo Cristiani Burkard (San Salvador, 22 de novembre de 1947) fou president de El Salvador entre l'1 de juny de 1989 i l'1 de juny de 1994. 

Pertanyent a una rica famlia latifundista, productora de caf, va ser educat en escoles religioses de El Salvador, per a ms tard graduar-se en Cincies de l'Administraci a la Universitat de Georgetown, a Washington DC, als Estats Units. Desprs va tornar a El Salvador per a dedicar-se als negocis de la famlia, que incloen tamb empreses farmacutiques i cotoneres. Es va casar amb Margarita Llach, amb la qual va tenir tres fills. 

A principis dels anys 80 es va implicar en el partit utltradret Alianza Republicana Nacionalista (ARENA), fundat per l'oficial d'intelligncia militar Roberto D'Aubuisson. En 1985 D'Aubuisson va deixar el seu crrec a ARENA desprs de perdre les eleccions enfront de Jos Napolen Duarte i Cristiani agafa el comandament del partit. 

En les eleccions locals de 1988 va assolir ms del 80% dels vots i en les del Congrs va arribar 31 escons de 60 possibles. Al maig el partit ho va triar com candidat presidencial i el 18 de mar de 1989 va ser triat president de la naci amb el 53.8% dels vots. Aquest resultat va acabar amb les esperances de poder arribar a la pau amb el Front Farabundo Mart per a l'Alliberament Nacional (FMLN).

Al novembre de 1989 l'exrcit va intensificar la seva lluita contra les guerrilles del FMLN i el 16 de novembre va assassinar 6 sacerdots jesutes i dos de les seves ajudants a la Universitat Centroamericana Jos Simen Caas (UCA). Entre aquests sacerdots estava el rector Ignacio Ellacura Beascoechea, destacat teleg de l'alliberament i participant de les converses de pau amb el FMLN. Aquest crim va generar grans protestes en tot el mn en contra de Cristiani, que va intentar apaivagar-les prometent dur als responsables davant la justcia. Es va crear una comissi que va acabar al gener de 1990 amb l'arrest de 9 membres de l'exrcit (4 oficials, 3 oficials no comissionats i 2 soldats). 

Va ser el president salvadorenc que va signar els Acords de Pau de Chapultepec el 16 de gener de 1992. Les eleccions presidencials de 1994 sn guanyades pel seu partit, ARENA, i el seu candidat, Armando Caldern Sol, puja al poder l'1 de juny de 1994. 

Vegeu tamb: l'article sobre el sistema electoral salvadorenc.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48231" title="Boix" nonfiltered="3643" processed="3620" dbindex="18973">


El boix (Buxus sempervirens) s un arbre, baix Mediterrani.

s de la famlia "Buxaceae" i del gnere "Buxus" el qual t unes 80 espcies esteses per les regions tropicals i subtropicals de tot el mn (30 d'elles a Cuba). Als Pasos Catalans s'hi fan noms el Buxus sempervirens i Buxus balearica que sn les niques espcies del gnere que aguanten les glaades. Es troben a la muntanya submediterrnia, prefereix els terrenys calcaris, entre 100 i 1.600 d'altitud.

Encara que es tracti d'un arbre, normalment es troba com un arbust de menys de 5 metres d'alria ja que s de lent creixement i fa anys s'explotava molt la seva fusta. Fulles petites, ovades, enteres i coricies, verdes tot l'any (a l'hivern sovint vermelloses). Les flors poc vistoses i blanquinoses. Fruit en cpsula, amb 6 llavors, acabat en 2-4 apndixs superiors.

Usos.
Fusta molt dura, densa, homognia sense cor emprada per a fer els populars "gravats al boix" i culleres, instruments de vent i altres peces (com el "boixos" de fer puntes de coix);
Planta medicinal per tamb txica, la seva escora cont alcaloides (buxina, parabuxina) de pretesa activitat antipaldica i colagoga. ;
Jardineria: A banda del seu s allat es retallen les plantes i se li donen diverses formes geomtriques en l'anomenat art topiari. El boix va ser molt usat en la jardineria francesa del segle XVIII seguint una tradici que venia des del temps dels romans. ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48233" title="Art topiria" nonfiltered="3644" processed="3621" dbindex="18974">



L'art topiria s una prctica de la jardineria que consisteix a donar formes artstiques a les plantes mitjanant l'esporga.

El seu origen es troba en la jardineria dels romans i va continuar durant el Renaixement itali, fins a arribar al punt culminant amb Andr Le Ntre, realitzador dels jardins de Versalles el 1662, que va donar a les plantes (principalment el boix) formes cniques i piramidals.

En l'estil dels jardins del perode victori a l'Anglaterra del segle XIX, les formes utilitzades en l'art topiria van ser rodes, mitges llunes, rombes, cors, arcs i papallones. 

Per donar la forma desitjada a una planta es necessiten normalment uns quants anys d'intervencions, que consisteixen, entre altres tcniques, a utilitzar motlles i filferros per guiar el creixement i a fer servir diversos tipus de tisores d'esporga.

Algunes de les espcies vegetals utilitzades, a ms del boix, sn les dels gneres Ligustrum (oliveretes i troanes), Lantana (la lantana), Lonicera (lligaboscs i xuclamels) i Hedera (les heures), el Prunus laurocerasus (o llorer-cirer) i el roman.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48247" title="Mes" nonfiltered="3645" processed="3622" dbindex="18975">

Els mesons sn partcules compostes d'un nmero parell de quarks i per tant poden interaccionar fortament. A diferncia  dels barions tenen espn enter (poden tenir spin 0 o 1), i sn per tant bosons. Els mesons juntament amb els barions formen la famlia dels hadrons (partcules compostes per quarks). 

La major part dels mesons tenen una estructura de quark anti-quark, , on cada quark pot tenir un sabor diferent. Aquests consisteixen en el parell de quark anti-quark de valncia, ms un mar de parelles  i de gluons virtuals. En el cas general, tenim doncs mesons sense sabor, si la suma dels quarks amb un sabor determinat iguala a la suma dels anti-quarks del mateix sabor, o mesons sense sabor, si no s'iguala.

Un exemple de mes s el pi.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48249" title="Farabundo Mart" nonfiltered="3646" processed="3623" dbindex="18976">

Farabundo Agustn Mart, neix a Teotepeque, departament de La Libertad, El Salvador, en 1893 i mor afusellat l'1 de febrer de 1932, fou un lder popular salvadorenc. 

Va crixer en un ambient camperol i els seus amics li deien "El Negro Mart". Va cursar el batxillerat en Cincies i Lletres (1913) i va abandonar el estudis universitaris en jurisprudncia i cincies socials per a dedicar-se plenament a l'activisme poltic d'esquerres. Va treballar de pe i paleta per a "comprendre millor l'explotaci dels pobres". 

Fou representant del Socors Roig Internacional i en poc temps va ser una figura destacada de la lluita revolucionria salvadorenca, el que li va comportar diversos arrestos i exilis del pas. 

El seu primer exili poltic, al 1920, el va conduir a Guatemala, on va viure cinc anys amb comunitats indgenes, fins que fou expulsat de Guatemala al 1925 i torn a El Salvador. Poc temps desprs, va ser desterrat a Nicaragua per ordre del president Alfonso Quinez Molina. 

All, Mart es va incorporar a la lluita anti-imperialista i posteriorment es va adherir a l'Exrcit Defensor de la Soberania Nacional de Nicaragua, liderat per Sandino, on se li va atorgar el grau de coronel.

Va acompanyar a Sandino a la ciutat de Mrida, Mxic, al 1929. All es van separar i es va dirigir sol a la ciutat de Mxic, d'on va ser expulsat al 1930. De retorn a El Salvador, va ser arrestat diverses vegades i va ser expulsat de nou a Guatemala a finals de 1931.

Durant la preparaci de la revolta de milers de camperols a la regi occidental de El Salvador, que va tenir lloc el 22 de gener de 1932, Mart va intentar prendre part en la conducci de la revolta, com a membre de la dirigncia del Partit Comunista d'El Salvador, per els seus plans van ser develats tres dies abans pel govern de Maximiliano Hernndez Martnez. Mart fou capturat el 19 de gener de 1932 i condemnat a mort per un consell de guerra, juntament Alfonso Luna i Mario Zapata, ambds tamb dirigents comunistes, amb qui va morir afussellat.

A l'abril de 1970, es creen a El Salvador les Forces Populars d'Alliberament Farabundo Mart (FPL). El 10 d'octubre de 1980, aquesta i altes tres organitzacions formaren el Frente Farabundo Mart para la Liberacin Nacional (FMLN).


Vegeu tamb: 
Frente Farabundo Mart para la Liberacin Nacional (FMLN);
Aixecament camperol de 1932 (El Salvador) ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48251" title="Penrhyn" nonfiltered="3647" processed="3624" dbindex="18977">

Penrhyn (en maori Mangorongaro) s un atol, el ms remot de les illes Cook. Est situat en el grup septentrional, a 1.365 km al nord de Rarotonga.

Geografia.
L'atol t una llacuna de ms de 280 km , una de les ms grans del Pacfic sud. Les terres emergides tenen una superfcie total de 9,8 km . Disposa de tres passos navegables a travs de l'escull. El ms utilitzat, de pas entre Panam i Nova Zelanda, s el pas de Taruia, prop de la vila d'Omoka. Es troba exactament a  i per aix era utilitzat freqentment pels navegants per calibrar els seus instruments. A l'altre costat de la llacuna es troba l'altra vila, anomenada Te Tauta.

La principal activitat econmica s el cultiu de perles negres. Sn molt apreciats els tradicionals barrets artesans de fulles de pandancies.
 
La poblaci total era de 357 habitants al cens del 2001.

Histria.
L'atol va ser descobert, el 8 d'agost de 1788, pel capit angls William Cropton Lever (o Sever) del vaixell Lady Penrhyn de tornada del primer viatge de deportaci de convictes a Austrlia. El nom original maori s Tongareva, que significa 'allunyada des del sud'. Els missioners van introduir el nom de Te Pitaka (el cercle). Un altre nom tradicional s Rapukatea. El nom actual maori, Mangorongaro, prov d'una de les divisions de l'illot major. Tamb s'ha conegut com Bennett Island.

A partir del 1854 va ser evangelitzada per pastors de Rarotonga. Deu anys ms tard van arribar els negrers peruans i s'estima que van deportar al Per uns 1.000 habitants ajudats pels missioners que necessitaven diners per construir esglsies. Anomenaren l'illa com dels Cuatro Evangelistas.

Durant la II Guerra Mundial es va construir un aeroport que avui encara est en servei amb vols setmanals a Rarotonga.

Referncies.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48255" title="Hadr" nonfiltered="3648" processed="3625" dbindex="18978">
En fsica de partcules un hadr (del grec , hadrs, "dens") s una partcula sensible a la fora nuclear forta. Els hadrons es componen de quarks i per tant no sn partcules elementals, sin compostes.

Segons el nombre de quarks que formen els hadrons, poden ser de dues menes:
Barions formats per 3 quarks.
Mesons formats per 2 quarks.















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48258" title="Franc CFP" nonfiltered="3649" processed="3626" dbindex="18979">


El franc CFP s la moneda de curs legal als territoris francesos de l'oce Pacfic: Nova Calednia, Polinsia Francesa i Wallis i Futuna. Tamb es coneix com a franc Pacfic, i, de forma quotidiana, simplement com a franc. Les sigles CFP originriament volien dir Colonies Franaises du Pacifique, i avui signifiquen Change Franc Pacifique. Tradicionalment el franc CFP s'ha dividit en 100 cntims (en francs centimes), per el seu valor s tan baix que avui la moneda fraccionria ja no circula.

Es va crear el desembre del 1945 al mateix temps que el franc CFA, el franc de les colnies franceses de l'frica.

El codi ISO 4217 del franc CFP s XPF. L'Institut d'mission d'Outre-mer (IEOM) s el banc central dels territoris francesos del Pacfic, i fins al 1999 ho era tamb de Mayotte.

La taxa de canvi era fixa en relaci al franc francs des del 1948, i avui est lligada a l'euro:
 1 XPF = 0,00838 EUR;
 1 EUR = 119,3317 XPF;

 Monedes .
Actualment se n'emeten dos jocs de monedes: el primer circula a Nova Calednia i a Wallis i Futuna, i el segon a la Polinsia Francesa. Els valors de les monedes sn d'1, 2, 5, 10, 20, 50 i 100 francs.


L'anvers com representa la deessa romana Minerva a les peces d'1 a 5 XFP, i Marianna (la figura allegrica de la Repblica Francesa) a les peces de ms valor.

Metall:
 D'1 a 5 XFP: nquel i magnesi;
 De 10 a 50 XFP: nquel;
 100 XFP: nquel, coure i alumini;

El revers porta el nom del territori, el valor facial i una illustraci:
 Nova Calednia i Wallis i Futuna:
 1, 2 i 5 XFP: el cag, ocell endmic de Nova Calednia;
 10 XFP: piragua de vela;
 20 XFP: zeb;
 50 i 100 XFP: cabana de Nova Calednia rodejada de pins;
 Polinsia Francesa:
 1, 2 i 5 XFP: paisatge litoral;
 10 XFP: dos "tiki", representacions d'esperits polinesis;
 20 XFP:  uru, la fruita de l'arbre del pa;
 50 i 100 XFP: paisatge litoral amb una casa sobre la llacuna;

 Bitllets .
Des del 1992, els bitllets sn comuns a tots els territoris. En circulen de quatre valors: 500, 1.000, 5.000 i 10.000 XFP. El de major valor facial equival a 83,85 euros.

Vegeu tamb.
Franc;
Uni monetria;

Enllaos externs.
 Imatges dels bitllets i de les monedes;
 Web oficial de l'IEOM;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48259" title="Paradoxa" nonfiltered="3650" processed="3627" dbindex="18980">
Una paradoxa s una afirmaci que sembla contradictria o que va contra el sentit com. La paraula ve de "para", contrari, desviat, i "doxa", opini. A vegades s'aplica el terme a situacions d'incoherncia o simplement sorprenents. Tot i que en principi es refereixen a mecanismes de la lgica, es troben paradoxes en gaireb qualsevol branca de la cincia. A ms a ms, s un recurs de la literatura per aprofundir en el missatge dels textos.

Les paradoxes ocupen un paper central en l'tica, sota la forma de dilemes. Es presenten dues opcions que, ben argumentades, poden ser considerades justes per la moral. La persona ha de triar una de les dues prioritzant aix uns valors sobre els altres. s una activitat molt important en l'educaci avui dia.

 Exemples .

Els pasos pobres sn molt rics.

 Exemples literaris .

Sia'm la mort ma major naixena.

(Joan Maragall, "Cant espiritual")

 Exemples del llenguatge publicitari .

La rdio que us escolta. 

(Catalunya Rdio)













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48260" title="Dest Manifest" nonfiltered="3651" processed="3628" dbindex="18981">
El Dest Manifest s una frase que es refereix a la creena que els Estats Units tenien una missi divinament inspirada per a expandir-se, progressar i estendre la seva forma de democrcia i llibertat a Amrica. Va sorgir com una frase de propaganda poltica el segle XIX, per es va convertir en un terme histric estandarditzat com a sinnim de l'expansi territorial dels Estats Units  a travs de Nord-Amrica cap a l'oce Pacfic.

La frase tamb est carregada de les ideologies de l'poca. A ms de l'expansi territorial, el terme tamb es referia a les nocions d'idealisme, de nacionalisme, i del excepcionalisme dels Estats Units al mn, una creena de la grandesa del seu poble. Ats que t una varietat de components, la frase no t una definici precisa. La frase va ser utilitzada principalment pels demcrates la dcada de 1840 per tal de promoure l'annexi el territori a l'oest del que eren els Estats Units: el territori d'Oregon, l'annexi de Texas, i la cessi mexicana (el territori adquirit per mitj de la Intervenci Nord-Americana).

Origen del terme.
 i Texas rocks.
La frase, que vol dir "dest innegable", va ser inventada el 1844 pel periodista de Nova York, John L. O'Sullivan en la seva revista Democratic Review. En un assaig titulat "Annexi", a favor de l'annexi de la Repblica de Texas a la Uni nord-americana, O'Sullivan va escriure: "s nostre dest manifest estendre'ns sobre el continent que ens ha estat assignat per la providncia per al desenvolupament lliure dels milions persones que sn multiplicades anualment pas". Texas es va convertir en un estat ms de la federaci nord-americana poc desprs, per la frase de O'Sullivan va rebre poca atenci.

Dest Manifest i l'Oregon.
El segon s de la frase, per, va ser molt influent. En una columna del peridic New York Morning News el 27 de febrer, 1845, O'Sullivan va parlar sobre les continues disputes amb el Regne Unit sobre el territori d'Oregon. O'Sullivan va argumentar que els Estats Units tenien el dret de reclamar "tot el territori d'Oregon", que aleshores abastava els estats actuals d'Oregon, Washington, Idaho, parts de Montana i Wyoming. O'Sullivan va escriure: "Aquest reclam s el nostre dest manifest de estendre i posseir tot el continent que la Providncia ens ha donat per al desenvolupament del gran experiment de llibertat i de l'auto-govern federal que ens ha estat confiat".

s a dir, O'Sullivan creia que Du ("Providncia") havia donat una missi als Estats Units per a estendre la democrcia republicana ("el gran experiment de la nostra llibertat") a tot Nord-Amrica. Ats que el Regne Unit no utilitzaria el territori d'Oregon per tal d'estendre la democrcia, O'Sullivan pensava que els reclams territorials britnics sobre aquest territori no haurien de ser considerats. O'Sullivan va creure que el Dest Manifest era una idea moral superior a cap altra consideraci, incloent les lleis i els acords internacionals. La concepci original de O'Sullivan del Dest Manifest no incloa l's de la fora. Ell pensava que l'expansi de la democrcia a l'estil nord-americ era inevitable amb la migraci dels "blanc" a noves regions. O'Sullivan no estava d'acord amb l'inici de la Intervenci Nord-americana el 1846, per s creia que el resultat beneficiaria a ambds pasos.

Dest Manifest i els demcrates.
Al comenament O'Sullivan no s'havia adonat que havia creat una frase poltica. El terme es va fer popular en ser criticat pels opositors whigs a l'administraci demcrata del president Polk. El 3 de gener, 1846, el representant (diputat) Robert Winthrop va ridiculitzar la frase dient, "suposo que el dret a un dest manifest d'estendre's no ha d'existir a cap altra naci llevat de la naci ianqui universal". A pesar de la crtica, els demcrates van abraar la frase, donant-li un nou vigor i ampliant la seva definici.

Elements del Dest Manifest.
L'historiador William E. Weeks va destacar tres elements claus del Dest Manifest, segons els seus defensors:
 la virtut del poble nord-americ i de les seves institucions democrtiques;
 la missi d'estendre la democrcia;
 el dest, sota Du, d'assolir aquesta obra.

Cal esmentar que les idees del Dest Manifest no eren noves. Un component principal era el "continentalisme", la creena que els Estats Units haurien d'abastar tot el territori de Nord-Amrica.

El Dest Manifest i l'expansi territorial.
La creena en el Dest Manifest va ser un dels factors principals de la Guerra Mexicana-Americana de 1846-1848, durant la qual els Estats Units van prendre els territoris de l'Alta Califrnia i Nou Mxic de Mxic (que abastaven els estats actuals de Califrnia, Arizona, Nou Mxic, Colorado, Utah, i part de Montana i Wyoming). El 2 de desembre, 1846, el president James Polk va anunciar al Congrs que la Doctrina Monroe hauria de ser aplicada i que els Estats Units haurien d'expandir-se agressivament cap a l'oest.

El Dest Manifest i altres frases de superioritat moral, poltica i de vegades racial, van ser utilitzades per a justificar el desplaament dels pobles amerindis nadius. Altres doctrines similars van ser utilitzades al mateix temps pels europeus per a justificar les conquestas colonials d'frica i sia. 
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48262" title="Bandera del Vilosell" nonfiltered="3652" processed="3629" dbindex="18982">

Blasonament.
Bandera apasada, de proporcions dos d'alt per tres de llarg, de color blau clar a la meitat superior i la meitat inferior dividida en dues faixes iguals, groga la superior i vermella la inferior.
Histria.
La bandera del Vilosell s apasada, de proporcions dos d'alt per tres de llarg, de color blau clar a la meitat superior i la meitat inferior dividida en dues faixes iguals, groga la superior i vermella la inferior.

Aprovat el 7 de febrer del 2003 pel ple de l'ajuntament d'el Vilosell i publicat en el DOGC el 17 de febrer del 2004.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48265" title="Club Pat Caldes" nonfiltered="3653" processed="3630" dbindex="18983">

El Club Pat Caldes s un club esportiu situat a Caldes de Malavella (Comarca de la Selva).

 Seccions .
En l'actualitat el Club Pat Caldes disposa de dues seccions, el patinatge artstic i l'hoquei patins, amb gran participaci de mainada.

 Hoquei Patins .
La secci d'hoquei patins disposa de quatre categories:
Escolar - De 3 a 7 anys.
Pre-Benjamins - Equip que competeix a la lliga de la Federaci Catalana, a la territorial de Girona.
Benjamins - Equip que competeix a la lliga de la Federaci Catalana, a la territorial de Girona.
Snior - Equip que competeix a la lliga de 2a Catalana.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48267" title="Lats" nonfiltered="3654" processed="3631" dbindex="18984">

El lats (nom let; plural lati) s la moneda de Letnia. El codi ISO 4217 s LVL i l'abreviaci que normalment s'utilitza s Ls. Se subdivideix en 100 sant mi (plural de sant ms, que prov del francs centime).

En circulen monedes d'1, 2, 5, 10, 20 i 50 sant mi i d'1 i 2 lati, i bitllets de 5, 10, 20, 50, 100 i 500 lati.

La primera vegada que es van emetre lats va ser el 1922 en substituci del ruble rus. El 1940, Letnia es va incorporar a la Uni Sovitica, sota el nom de Repblica Socialista Sovitica de Letnia, i s'hi va reintroduir el ruble com a moneda oficial. El 1993, desprs de la caiguda de l'URSS, es va tornar a adoptar el lats. Es preveu que sigui substitut per l'euro cap al 2008.

El lats va entrar al mecanisme europeu de taxes de canvi II (en angls ERM II) el 2 de maig del 2002. Aix significa que la moneda pot fluctuar en una banda entorn del 15% dels 0,702804 LVL per EUR. A la prctica, s com si tingus una taxa de canvi fixa respecte a l'euro.

Taxes de canvi.
1 EUR = 0,6969 LVL; 1 LVL = 1,4350 EUR (17 de novembre del 2005);
1 USD = 0,5966 LVL; 1 LVL = 1,6762 USD (17 de novembre del 2005);

Segons les taxes de canvi actuals, el lats era la quarta unitat monetria de valor ms alt del mn i la primera d'Europa.

Enllaos externs.
Latvijas Banka (Banc de Letnia, en let i angls);












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48269" title="Bernardo Legarda" nonfiltered="3655" processed="3632" dbindex="18985">
Bernardo Legarda (Quito, segle XVIII), escultor equatori i un dels principals representants de l'escola de Quito de pintura i escultura. s autor de nombroses obres religioses i especialment de la imatge de la Immaculada alada que es coneix com Verge de Legarda, una versi monumental de la qual es pot veure al cim del tur de El Panecillo, a Quito. Aquesta imatge, amb un moviment i dinmica poc habituals en la imatgeria religiosa colonial del segle XVIII s un dels trets distintius d'aquest artista i, general, de l'escola quitenya.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48272" title="Llista dels 500 millors discos segons Rolling Stone" nonfiltered="3656" processed="3633" dbindex="18986">
El 2003, la revista Rolling Stone va publicar un article amb els que considerava els 500 millors discos de la histria. 

La llista va rebre moltes crtiques; per exemple, que es centrava massa en msica dels anys 60 i 70, en el rock per sobre d'altre estils musicals, i sobretot en grups americans. Tot i que la llista sigui discutible artsticament, si que s un bon indicador de l'xit popular i la fama dels grups representats.

La llista s la segent:

1-100.
 1)  Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band (The Beatles);
 2)  Pet Sounds (The Beach Boys);
 3)  Revolver (The Beatles);
 4)  Highway 61 Revisited (Bob Dylan);
 5)  Rubber Soul (The Beatles);
 6)  What's Going On (Marvin Gaye);
 7)  Exile on Main St. (The Rolling Stones);
 8)  London Calling (The Clash);
 9)  Blonde on Blonde (Bob Dylan);
 10)  The Beatles (The Beatles);
 11)  The Sun Sessions (Elvis Presley);
 12)  Kind of Blue (Miles Davis);
 13)  The Velvet Underground and Nico (The Velvet Underground);
 14)  Abbey Road (The Beatles);
 15)  Are You Experienced (The Jimi Hendrix Experience);
 16)  Blood on the Tracks (Bob Dylan);
 17)  Nevermind (Nirvana);
 18)  Born to Run (Bruce Springsteen);
 19)  Astral Weeks (Van Morrison);
 20)  Thriller (Michael Jackson);
 21)  The Great Twenty-Eight (Chuck Berry);
 22)  John Lennon/Plastic Ono Band (John Lennon);
 23)  Innervisions (Stevie Wonder);
 24)  Live at the Apollo (James Brown);
 25)  Rumours (Fleetwood Mac);
 26)  The Joshua Tree (U2);
 27)  King of the Delta Blues Singers (Robert Johnson);
 28)  Who's Next (The Who);
 29)  Led Zeppelin (Led Zeppelin);
 30)  Blue (Joni Mitchell);
 31)  Bringing It All Back Home (Bob Dylan);
 32)  Let It Bleed (The Rolling Stones);
 33)  The Ramones (The Ramones);
 34)  Music From Big Pink (The Band);
 35)  The Rise and Fall of Ziggy Stardust and the Spiders From Mars (David Bowie);
 36)  Tapestry (Carole King);
 37)  Hotel California (The Eagles);
 38)  The Anthology, 1947 - 1972 (Muddy Waters);
 39)  Please Please Me (The Beatles);
 40)  Forever Changes (Love);
 41)  Never Mind the Bollocks, Here's the Sex Pistols (Sex Pistols);
 42)  The Doors (The Doors);
 43)  The Dark Side of the Moon (Pink Floyd);
 44)  Horses (Patti Smith);
 45)  The Band (The Band);
 46)  Legend (Bob Marley and the Wailers);
 47)  A Love Supreme (John Coltrane);
 48)  It Takes a Nation of Millions to Hold Us Back (Public Enemy);
 49)  At Fillmore East (The Allman Brothers Band);
 50)  Here's Little Richard (Little Richard);
 51)  Bridge Over Troubled Water (Simon and Garfunkel);
 52)  Greatest Hits (Al Green);
 53)  The Birth of Soul: The Complete Atlantic Rhythm and Blues Recordings (Ray Charles);
 54)  Electric Ladyland (The Jimi Hendrix Experience);
 55)  Elvis Presley (Elvis Presley);
 56)  Songs in the Key of Life (Stevie Wonder);
 57)  Beggars Banquet (The Rolling Stones);
 58)  Trout Mask Replica (Captain Beefheart and His Magic Band);
 59)  Meet the Beatles (The Beatles);
 60)  Greatest Hits (Sly and the Family Stone);
 61)  Appetite for Destruction (Guns n' Roses);
 62)  Achtung Baby (U2);
 63)  Sticky Fingers (The Rolling Stones);
 64)  Phil Spector, Back to Mono (1958 - 1969) (Various Artists);
 65)  Moondance (Van Morrison);
 66)  Led Zeppelin IV (Led Zeppelin);
 67)  The Stranger (Billy Joel);
 68)  Off the Wall (Michael Jackson);
 69)  Superfly (Curtis Mayfield);
 70)  Physical Graffiti (Led Zeppelin);
 71)  After the Gold Rush (Neil Young);
 72)  Purple Rain (Prince);
 73)  Back in Black (AC/DC);
 74)  Otis Blue (Otis Redding);
 75)  Led Zeppelin II (Led Zeppelin);
 76)  Imagine (John Lennon);
 77)  The Clash (The Clash);
 78)  Harvest (Neil Young);
 79)  Star Time (James Brown);
 80)  Odessey and Oracle (The Zombies);
 81)  Graceland (Paul Simon);
 82)   (The Jimi Hendrix Experience);
 83)  I Never Loved a Man the Way I Love You (Aretha Franklin);
 84)  Lady Soul (Aretha Franklin);
 85)  Born in the U.S.A. (Bruce Springsteen);
 86)  Let It Be (The Beatles);
 87)  The Wall (Pink Floyd);
 88)  At Folsom Prison (Johnny Cash);
 89)  Dusty in Memphis (Dusty Springfield);
 90)  Talking Book (Stevie Wonder);
 91)  Goodbye Yellow Brick Road (Elton John);
 92)  20 Golden Greats (Buddy Holly);
 93)  Sign 'o' the Times (Prince);
 94)  Bitches Brew (Miles Davis);
 95)  Green River (Creedence Clearwater Revival);
 96)  Tommy (The Who);
 97)  The Freewheelin' Bob Dylan (Bob Dylan);
 98)  This Year's Model (Elvis Costello);
 99)  There's a Riot Goin' On (Sly and the Family Stone);
 100)  In the Wee Small Hours (Frank Sinatra);

101-200.
 101)  Fresh Cream (Cream);
 102)  Giant Steps (John Coltrane);
 103)  Sweet Baby James (James Taylor);
 104)  Modern Sounds in Country and Western Music (Ray Charles);
 105)  Rocket to Russia (Ramones);
 106)  Portrait of a Legend 1951 - 1964 (Sam Cooke);
 107)  Hunky Dory (David Bowie);
 108)  Aftermath (The Rolling Stones);
 109)  Loaded (The Velvet Underground);
 110)  The Bends (Radiohead);
 111)  Court and Spark (Joni Mitchell);
 112)  Disraeli Gears (Cream);
 113)  The Who Sell Out (The Who);
 114)  Out of Our Heads (The Rolling Stones);
 115)  Layla and Other Assorted Love Songs (Derek and the Dominos);
 116)  At Last (Etta James);
 117)  Sweetheart of the Rodeo (The Byrds);
 118)  Stand! (Sly and the Family Stone);
 119)  The Harder They Come Original Soundtrack (Various Artists);
 120)  Raising Hell (Run-DMC);
 121)  Moby Grape (Moby Grape);
 122)  Pearl (Janis Joplin);
 123)  Catch a Fire (Bob Marley and the Wailers);
 124)  Younger Than Yesterday (The Byrds);
 125)  Raw Power (The Stooges);
 126)  Remain in Light (Talking Heads);
 127)  If You Can Believe Your Eyes and Ears (The Mamas and the Papas);
 128)  Marquee Moon (Television);
 129)  40 Greatest Hits (Hank Williams);
 130)  Paranoid (Black Sabbath);
 131)  Saturday Night Fever Original Soundtrack (Various Artists);
 132)  The Wild, the Innocent and the E Street Shuffle (Bruce Springsteen);
 133)  Ready to Die (The Notorious B.I.G.);
 134)  Slanted and Enchanted (Pavement);
 135)  Greatest Hits (Elton John);
 136)  Tim (The Replacements);
 137)  The Chronic (Dr. Dre);
 138)  Rejuvenation (The Meters);
 139)  All That You Can't Leave Behind (U2);
 140)  Parallel Lines (Blondie);
 141)  Live at the Regal (B.B. King);
 142)  Phil Spector, A Christmas Gift for You (Various Artists);
 143)  Gris-Gris (Dr. John);
 144)  Straight Outta Compton (N.W.A);
 145)  Aja (Steely Dan);
 146)  Surrealistic Pillow (Jefferson Airplane);
 147)  Dreams to Remember: The Otis Redding Anthology (Otis Redding);
 148)  Deja Vu (Crosby Stills Nash and Young);
 149)  Houses of the Holy (Led Zeppelin);
 150)  Santana (Santana);
 151)  Darkness on the Edge of Town (Bruce Springsteen);
 152)  The B-52's (The B-52's);
 153)  Moanin' in the Moonlight (Howlin' Wolf);
 154)  The Low End Theory (A Tribe Called Quest);
 155)  Pretenders (The Pretenders);
 156)  Paul's Boutique (Beastie Boys);
 157)  Closer (Joy Division);
 158)  Captain Fantastic and the Brown Dirt Cowboy (Elton John);
 159)  Alive! (KISS);
 160)  Electric Warrior (T. Rex);
 161)  The Dock of the Bay (Otis Redding);
 162)  OK Computer (Radiohead);
 163)  1999 (Prince);
 164)  Heart Like a Wheel (Linda Ronstadt);
 165)  Let's Get It On (Marvin Gaye);
 166)  Imperial Bedroom (Elvis Costello);
 167)  Master of Puppets (Metallica);
 168)  My Aim Is True (Elvis Costello);
 169)  Exodus (Bob Marley);
 170)  Live at Leeds (The Who);
 171)  The Notorious Byrd Brothers (The Byrds);
 172)  Every Picture Tells a Story (Rod Stewart);
 173)  Something/Anything? (Todd Rundgren);
 174)  Desire (Bob Dylan);
 175)  Close to You (The Carpenters);
 176)  Rocks (Aerosmith);
 177)  One Nation Under a Groove (Parliament/Funkadelic);
 178)  Greatest Hits (The Byrds);
 179)  The Anthology 1961 - 1977 (Curtis Mayfield and The Impressions);
 180)  The Definitive Collection (ABBA);
 181)  The Rolling Stones, Now! (The Rolling Stones);
 182)  Natty Dread (Bob Marley and the Wailers);
 183)  Fleetwood Mac (Fleetwood Mac);
 184)  Red Headed Stranger (Willie Nelson);
 185)  The Stooges (The Stooges);
 186)  Fresh (Sly and the Family Stone);
 187)  So (Peter Gabriel);
 188)  Buffalo Springfield Again (Buffalo Springfield);
 189)  Happy Trails (Quicksilver Messenger Service);
 190)  From Elvis in Memphis (Elvis Presley);
 191)  Fun House (The Stooges);
 192)  The Gilded Palace of Sin (The Flying Burrito Brothers);
 193)  Dookie (Green Day);
 194)  Transformer (Lou Reed);
 195)  Blues Breakers with Eric Clapton (John Mayall's Bluesbreakers with Eric Clapton);
 196)   (Various Artists);
 197)  Murmur (R.E.M.);
 198)  The Best of (Little Walter);
 199)  Highway to Hell (AC/DC);
 200)  The Downward Spiral (Nine Inch Nails);

201-300.
 201)  Parsley, Sage, Rosemary and Thyme (Simon and Garfunkel);
 202)  Bad (Michael Jackson);
 203)  Wheels of Fire (Cream);
 204)  Dirty Mind (Prince);
 205)  Abraxas (Santana);
 206)  Tea for the Tillerman (Cat Stevens);
 207)  Ten (Pearl Jam);
 208)  Everybody Knows This Is Nowhere (Neil Young With Crazy Horse);
 209)  Wish You Were Here (Pink Floyd);
 210)  Crooked Rain, Crooked Rain (Pavement);
 211)  Tattoo You (The Rolling Stones);
 212)  Proud Mary: The Best of Ike and Tina Turner (Ike and Tina Turner);
 213)  New York Dolls (New York Dolls);
 214)  Bo Diddley/Go Bo Diddley (Bo Diddley);
 215)  Two Steps From the Blues (Bobby Bland);
 216)  The Queen Is Dead (The Smiths);
 217)  Licensed to Ill (Beastie Boys);
 218)  Look-Ka Py Py (The Meters);
 219)  Loveless (My Bloody Valentine);
 220)  New Orleans Piano (Professor Longhair);
 221)  War (U2);
 222)  The Neil Diamond Collection (Neil Diamond);
 223)  Howlin' Wolf (Howlin' Wolf);
 224)  Nebraska (Bruce Springsteen);
 225)  The Complete Hank Williams (Hank Williams);
 226)  Doolittle (Pixies);
 227)  Paid in Full (Eric B. and Rakim);
 228)  Toys in the Attic (Aerosmith);
 229)  Nick of Time (Bonnie Raitt);
 230)  A Night at the Opera (Queen);
 231)  The Kink Kronikles (The Kinks);
 232)  Mr. Tambourine Man (The Byrds);
 233)  Bookends (Simon and Garfunkel);
 234)  The Ultimate Collection (Patsy Cline);
 235)  Mr. Excitement! (Jackie Wilson);
 236)  The Who Sings My Generation (The Who);
 237)  Like a Prayer (Madonna);
 238)  Can't Buy a Thrill (Steely Dan);
 239)  Let It Be (The Replacements);
 240)  Run-DMC (Run-DMC);
 241)  Black Sabbath (Black Sabbath);
 242)  The Jerry Lee Lewis Anthology: All Killer No Filler! (Jerry Lee Lewis);
 243)  Freak Out! (The Mothers of Invention);
 244)  Live Dead (Grateful Dead);
 245)  Bryter Layter (Nick Drake);
 246)  The Shape of Jazz to Come (Ornette Coleman);
 247)  Automatic for the People (R.E.M.);
 248)  Reasonable Doubt (Jay-Z);
 249)  Low (David Bowie);
 250)  The River (Bruce Springsteen);
 251)  The Otis Redding Dictionary of Soul (Otis Redding);
 252)  Metallica (Metallica);
 253)  Trans-Europe Express (Kraftwerk);
 254)  Whitney Houston (Whitney Houston);
 255)  The Kinks Are the Village Green Preservation Society (The Kinks);
 256)  The Velvet Rope (Janet Jackson);
 257)  Stardust (Willie Nelson);
 258)  American Beauty (Grateful Dead);
 259)  Crosby Stills and Nash (Crosby Stills and Nash);
 260)  Buena Vista Social Club (Buena Vista Social Club);
 261)  Tracy Chapman (Tracy Chapman);
 262)  Workingman's Dead (Grateful Dead);
 263)  The Genius of Ray Charles (Ray Charles);
 264)  Child Is Father to the Man (Blood, Sweat and Tears);
 265)  Cosmo's Factory (Creedence Clearwater Revival);
 266)  Quadrophenia (The Who);
 267)  There Goes Rhymin' Simon (Paul Simon);
 268)  Psycho Candy (The Jesus and Mary Chain);
 269)  Some Girls (The Rolling Stones);
 270)  The Beach Boys Today! (The Beach Boys);
 271)  Going to a Go-Go (Smokey Robinson and the Miracles);
 272)  Nightbirds (Labelle);
 273)  The Slim Shady LP (Eminem);
 274)  Mothership Connection (Parliament);
 275)  Rhythm Nation 1814 (Janet Jackson);
 276)  Anthology of American Folk Music (Harry Smith);
 277)  Aladdin Sane (David Bowie);
 278)  The Immaculate Collection (Madonna);
 279)  My Life (Mary J. Blige);
 280)  Folk Singer (Muddy Waters);
 281)  Can't Get Enough (Barry White);
 282)  The Cars (The Cars);
 283)  Five Leaves Left (Nick Drake);
 284)  Music of My Mind (Stevie Wonder);
 285)  I'm Still in Love With You (Al Green);
 286)  Los Angeles (X);
 287)  Anthem of the Sun (Grateful Dead);
 288)  Something Else by the Kinks (The Kinks);
 289)  Call Me (Al Green);
 290)  Talking Heads: 77 (Talking Heads);
 291)  The Basement Tapes (Bob Dylan and The Band);
 292)  White Light / White Heat (The Velvet Underground);
 293)  Greatest Hits (Simon and Garfunkel);
 294)  Kick Out the Jams (MC5);
 295)  Meat Is Murder (The Smiths);
 296)  We're Only In It For the Money (The Mothers of Invention);
 297)  Weezer (The Blue Album) (Weezer);
 298)  Master of Reality (Black Sabbath);
 299)  Coat of Many Colors (Dolly Parton);
 300)  Fear of a Black Planet (Public Enemy);

301-400.
 301)  John Wesley Harding (Bob Dylan);
 302)  The Marshall Mathers LP (Eminem);
 303)  Grace (Jeff Buckley);
 304)  Car Wheels on a Gravel Road (Lucinda Williams);
 305)  Odelay (Beck);
 306)  Songs for Swingin' Lovers (Frank Sinatra);
 307)  Avalon (Roxy Music);
 308)  The Sun Records Collection (Various Artists);
 309)  Nothing's Shocking (Jane's Addiction);
 310)  BloodSugarSexMagik (Red Hot Chili Peppers);
 311)  MTV Unplugged in New York (Nirvana);
 312)  The Miseducation of Lauryn Hill (Lauryn Hill);
 313)  Damn the Torpedoes (Tom Petty and the Heartbreakers);
 314)  The Velvet Underground (The Velvet Underground);
 315)  Surfer Rosa (Pixies);
 316)  Rock Steady (No Doubt);
 317)  The Eminem Show (Eminem);
 318)  Back Stabbers (The O'Jays);
 319)  Burnin' (Bob Marley and the Wailers);
 320)  Pink Moon (Nick Drake);
 321)  Sail Away (Randy Newman);
 322)  Ghost in the Machine (The Police);
 323)  Station to Station (David Bowie);
 324)  The Very Best of Linda Ronstadt (Linda Ronstadt);
 325)  Slowhand (Eric Clapton);
 326)  Disintegration (The Cure);
 327)  Jagged Little Pill (Alanis Morissette);
 328)  Exile in Guyville (Liz Phair);
 329)  Daydream Nation (Sonic Youth);
 330)  In the Jungle Groove (James Brown);
 331)  Tonight's the Night (Neil Young);
 332)  Help! (The Beatles);
 333)  Shoot Out the Lights (Richard and Linda Thompson);
 334)  Wild Gift (X);
 335)  Squeezing Out Sparks (Graham Parker);
 336)  Superunknown (Soundgarden);
 337)  Aqualung (Jethro Tull);
 338)  Cheap Thrills (Big Brother and the Holding Company);
 339)  The Heart of Saturday Night (Tom Waits);
 340)  Damaged (Black Flag);
 341)  Play (Moby);
 342)  Violator (Depeche Mode);
 343)  Bat Out of Hell (Meat Loaf);
 344)  Berlin (Lou Reed);
 345)  Stop Making Sense (Talking Heads);
 346)  3 Feet High and Rising (De La Soul);
 347)  The Piper at the Gates of Dawn (Pink Floyd);
 348)  At Newport 1960 (Muddy Waters);
 349)  Roger the Engineer (a.k.a. Over Under Sideways Down) (The Yardbirds);
 350)  Rust Never Sleeps (Neil Young and Crazy Horse);
 351)  Brothers in Arms (Dire Straits);
 352)  52nd Street (Billy Joel);
 353)  Having a Rave Up With the Yardbirds (The Yardbirds);
 354)  12 Songs (Randy Newman);
 355)  Between the Buttons (The Rolling Stones);
 356)  Sketches of Spain (Miles Davis);
 357)  Honky Chateau (Elton John);
 358)  Singles Going Steady (Buzzcocks);
 359)  Stankonia (Outkast);
 360)  Siamese Dream (The Smashing Pumpkins);
 361)  Substance 1987 (New Order);
 362)  L.A. Woman (The Doors);
 363)  Ray of Light (Madonna);
 364)  American Recordings (Johnny Cash);
 365)  Louder Than Bombs (The Smiths);
 366)  Mott (Mott the Hoople);
 367)  Is This It (The Strokes);
 368)  Rage Against the Machine (Rage Against the Machine);
 369)  Reggatta de Blanc (The Police);
 370)  Volunteers (Jefferson Airplane);
 371)  Siren (Roxy Music);
 372)  Late for the Sky (Jackson Browne);
 373)  Post (Bjrk);
 374)  The Eagles (The Eagles);
 375)  The Ultimate Collection (1948 - 1990) (John Lee Hooker);
 376)  (What's the Story) Morning Glory? (Oasis);
 377)  CrazySexyCool (TLC);
 378)  Funky Kingston (Toots and the Maytals);
 379)  Greetings from Asbury Park (Bruce Springsteen);
 380)  Sunflower (The Beach Boys);
 381)  Modern Lovers (Modern Lovers);
 382)  More Songs About Buildings and Food (Talking Heads);
 383)  A Quick One (Happy Jack) (The Who);
 384)  Pyromania (Def Leppard);
 385)  Pretzel Logic (Steely Dan);
 386)  Enter the Wu-Tang: 36 Chambers (Wu-Tang Clan);
 387)  Country Life (Roxy Music);
 388)  A Hard Day's Night (The Beatles);
 389)  The End of the Innocence (Don Henley);
 390)  Elephant (The White Stripes);
 391)  The Pretender (Jackson Browne);
 392)  Willy and the Poor Boys (Creedence Clearwater Revival);
 393)  Good Old Boys (Randy Newman);
 394)  For Your Pleasure (Roxy Music);
 395)  Blue Lines (Massive Attack);
 396)  Eliminator (ZZ Top);
 397)  Rain Dogs (Tom Waits);
 398)  Anthology (Temptations album) (The Temptations);
 399)  Californication (Red Hot Chili Peppers);
 400)  Illmatic (Nas);

401-500.
 401)  (Pronounced Leh-Nerd Skin-Nerd) (Lynyrd Skynyrd);
 402)  Dr. John's Gumbo (Dr. John);
 403)  Radio City (Big Star);
 404)  Sandinista! (The Clash);
 405)  Rid of Me (PJ Harvey);
 406)  I Do Not Want What I Haven't Got (Sinad O'Connor);
 407)  Strange Days (The Doors);
 408)  Time Out of Mind (Bob Dylan);
 409)  461 Ocean Boulevard (Eric Clapton);
 410)  Pink Flag (Wire);
 411)  Double Nickels on the Dime (Minutemen);
 412)  Mezzanine (Massive Attack);
 413)  Beauty and the Beat (The Go-Go's);
 414)  Greatest Hits (James Brown);
 415)  Van Halen (Van Halen);
 416)  Mule Variations (Tom Waits);
 417)  Boy (U2);
 418)  Band on the Run (Paul McCartney & Wings);
 419)  Dummy (Portishead);
 420)  With the Beatles (The Beatles);
 421)  The "Chirping" Crickets (Buddy Holly and the Crickets);
 422)  The Best of the Girl Groups (Volumes 1 and 2);
 423)  Greatest Hits (The Mamas and the Papas);
 424)  King of the Delta Blues Singers (Vol. 2);
 425)  Changesone (David Bowie);
 426)  The Battle of Los Angeles (Rage Against the Machine);
 427)  Presenting the Fabulous Ronettes Featuring Veronica (The Ronettes);
 428)  Kid A (Radiohead);
 429)  Grievous Angel (Gram Parsons);
 430)  At Budokan (Cheap Trick);
 431)  Anthology (Diana Ross and the Supremes);
 432)  Sleepless (Peter Wolf);
 433)  Another Green World (Brian Eno);
 434)  Outlandos D'Amour (The Police);
 435)  To Bring You My Love (PJ Harvey);
 436)  Here Come The Warm Jets (Brian Eno);
 437)  All Things Must Pass (George Harrison);
 438)  Number 1 Record (Big Star);
 439)  In Utero (Nirvana);
 440)  Sea Change (Beck);
 441)  Tragic Kingdom (No Doubt);
 442)  Boys Don't Cry (The Cure);
 443)  Live at the Harlem Square Club, 1963 (Sam Cooke);
 444)  Criminal Minded (Boogie Down Productions);
 445)  Rum Sodomy and the Lash (The Pogues);
 446)  Suicide (Suicide);
 447)  Q: Are We Not Men? A: We Are Devo! (Devo);
 448)  In Color (Cheap Trick);
 449)  The World Is a Ghetto (War);
 450)  Fly Like an Eagle (Steve Miller Band);
 451)  Back in the USA (MC5);
 452)  Music (Madonna);
 453)  Ritual de lo Habitual (Jane's Addiction);
 454)  Getz/Gilberto (Stan Getz and Joao Gilberto Featuring Antonio Carlos Jobim);
 455)  Synchronicity (The Police);
 456)  Third/Sister Lovers (Big Star);
 457)  For Everyman (Jackson Browne);
 458)  John Prine (John Prine);
 459)  Strictly Business (EPMD);
 460)  Love It to Death (Alice Cooper);
 461)  How Will the Wolf Survive? (Los Lobos);
 462)  Here, My Dear (Marvin Gaye);
 463)  Tumbleweed Connection (Elton John);
 464)  The Blueprint (Jay-Z);
 465)  Golden Hits (The Drifters);
 466)  Live Through This (Hole);
 467)  Love and Theft (Bob Dylan);
 468)  Elton John (Elton John);
 469)  Metal Box (Public Image Ltd.);
 470)  Document (R.E.M.);
 471)  Heaven Up Here (Echo and the Bunnymen);
 472)  Hysteria (Def Leppard);
 473)  A Rush of Blood to the Head (Coldplay);
 474)  Live in Europe (Otis Redding);
 475)  Tunnel of Love (Bruce Springsteen);
 476)  The Paul Butterfield Blues Band (The Paul Butterfield Blues Band);
 477)  The Score (Fugees);
 478)  Radio (LL Cool J);
 479)  I Want to See the Bright Lights Tonight (Richard and Linda Thompson);
 480)  Faith (George Michael);
 481)  The Smiths (The Smiths);
 482)  Armed Forces (Elvis Costello and the Attractions);
 483)  Life After Death (The Notorious B.I.G.);
 484)  Branded Man (Merle Haggard);
 485)  All Time Greatest Hits (Loretta Lynn);
 486)  Maggot Brain (Funkadelic);
 487)  Mellon Collie and the Infinite Sadness (The Smashing Pumpkins);
 488)  Voodoo (D'Angelo);
 489)  Guitar Town (Steve Earle);
 490)  Entertainment! (Gang of Four);
 491)  All the Young Dudes (Mott the Hoople);
 492)  Vitalogy (Pearl Jam);
 493)  That's the Way of the World (Earth, Wind and Fire);
 494)  She's So Unusual (Cyndi Lauper);
 495)  New Day Rising (Hsker D);
 496)  Destroyer (KISS);
 497)  Yo! Bum Rush the Show (Public Enemy);
 498)  Tres Hombres (ZZ Top);
 499)  Born Under a Bad Sign (Albert King);
 500)  Touch (Eurythmics);

Enllaos externs.
 Rolling Stone;
 Article a Post-Gazette sobre els discos omesos a la llista;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48274" title="Provncia d'El Oro" nonfiltered="3657" processed="3634" dbindex="18987">

El Oro s una de les 22 provncies de l'Equador, situada a la part ms meridional de la costa pacfica i fronterera amb el Per. La seva capital s Machala.

s una de les zones exportadores de pltans ms important del mn. Cal destacar les extensions de manglar de la costa i el centre turstic de l'illa de Jambel i l'illa de Santa Clara, refugi d'aus migratries, aix com el bosc petrificat de Puyango,.

La provncia consta de 14 cantons (capital entre parntesi):
 Arenillas (Arenillas);
 Atahualpa (Paccha);
 Balsas (Balsas);
 Chilla (Chilla);
 El Guabo (El Guabo);
 Huaquillas (Huaquillas);
 Las Lajas (La Victoria);
 Machala (Machala);
 Marcabel (Marcabel);
 Pasaje (Pasaje);
 Pias (Pias);
 Portovelo (Portovelo);
 Santa Rosa (Santa Rosa);
 Zaruma (Zaruma);



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48275" title="Charles-Marie de La Condamine" nonfiltered="3658" processed="3635" dbindex="18988">
Charles-Marie de La Condamine (Pars, 28 de gener de 1701   4 de febrer de 1774), matemtic i gegraf francs.

Militar de professi, aviat centr els seus interessos en les matemtiques i les exploracions geogrfiques. Desprs de diversos treballs fou nomenat membre de l'expedici de 1735 al Per organitzada per l'Acadmia de Cincies de Pars per mesurar la longitud d'un grau de meridi terrestre a les proximitats de l'equador. L'objectiu era comparar aquesta mesura amb una equivalent realitzada per una altra expedici enviada a Lapnia i aix determinar si la Terra est aixafada pels pols o per l'equador. L'expedici s'install a Quito, llavors capital de la Reial Audincia de Quito, i inici els seus treballs amb collaboraci d'illustrats locals.

La relaci amb els seus collegues d'expedici, Louis Godin i Pierre Bouguer, fou dolenta i malgrat l'xit de la missi i els considerables resultats cientfics, La Condamine se separ i organitz pel seu compte una expedici per l'Amazones. Retorn a Pars el 1744 i public els resultats de les seves troballes, entre els quals hi ha la primera descripci a Europa del curare preparat per moltes tribus amerndies.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48278" title="Pau de Tars" nonfiltered="3659" processed="3636" dbindex="18989">

Pau de Tars (originalment Saule de Tars i desprs Pau), conegut tamb com Sant Pau l'Apstol dels Gentils (Tars entre el 7 i 10 - Roma 64 o 67) es considera una figura clau en el desenvolupament, l'evangelisme i la predicaci del cristianisme al mn conegut de l'Imperi Rom. 
Molts cristians el consideren un intrpret important dels ensenyaments de Jess de Natzaret. Pau s descrit al Nou Testament com un jueu hellenitzat i ciutad rom de Tars, a la regi de Cilcia (avui dia a Turquia), erudit del judaisme de la branca dels fariseus, i perseguidor dels cristians abans de la seva conversi cam de Damasc en la que Pau va sentir la veu de Jess, i es va convertir al cristianisme. Desprs de ser acceptat per la resta dels apstols, va rebre l'encrrec de predicar l'evangeli als "gentils" (s a dir, els no jueus) de l'Imperi Rom, portant el missatge del cristianisme a nombroses regions d'sia Menor i d'Europa incloent Roma i, segons la tradici, encara que no est escrit a la Bblia, tamb a Hispnia. Se li atribueix l'escriptura de catorze cartes o epstoles, conegudes com Epstoles Paulines que constitueixen el fonament teolgic i eclesiolgic del Nou Testament i d'orientar definitivament la comunitat religiosa a superar la hipoteca d'un judaisme nacionalista i tancat que n'amenaava la universalitat.

Pau s venerat com a sant per l'Esglsia Catlica, l'Esglsia Ortodoxa i l'Esglsia Anglicana. La seva festivitat es cellebra el 29 de juny juntament amb la de Sant Pere, mentre que la festivitat de la seva conversi s el 25 de gener amb la de Santa Elvira.

Vida de Pau segons els textos antics.

A les seves epstoles ens dna algunes idees de la seva biografia:

Jo mateix sc israelita, descendent d'Abraham, de la tribu de Benjam!  (Romans 11, 1).

Circumcidat el dia vuit, sc israelita de naixement, de la tribu de Benjam, hebreu i fill d'hebreus; en l'observana de la Llei, era fariseu.  (Filipencs 3, 5).

Jo sc un jueu de Tars de Cilcia, ciutad d'una ciutat que no s pas desconeguda. (Fets 21, 39).

Es creu que va nixer cap a l'any 10 i que possiblement tenia un germ i de ben segur una germana:
Saludeu Rufus, que ha estat escollit en el Senyor, i la seva mare, que considero tamb meva. (Romans 16, 13).
Per el fill de la germana de Pau es va assabentar de l'emboscada. An a la caserna i va entrar-hi per contar-ho a Pau. (Fets 23, 16);

Parlava l'arameu i l'hebreu:
(...) i llavors Pau els adre la paraula en la llengua dels jueus (Fets 21, 40).

A la seva adolescncia, cap els quinze anys, va ser enviat pels seus pares a Jerusalem per arrivar a ser escriba o rab sota la instrucci del Rab Gamaliel on destacava d'entre els seus companys: i en la defensa del judaisme sobrepassava molts companys de la meva edat (Glates 1, 14). L'expressi als peus de Gamaliel pot ben expressar que Pau va rebre una formaci segons els principis de la seva escola, coneguda per ser d'una branca del fariseisme molt oberta.
Jo sc jueu, nascut a Tars de Cilcia, per educat en aquesta ciutat, instrut als peus de Gamaliel en l'observana estricta de la Llei dels nostres pares, ple de zel per Du, com n'esteu avui tots vosaltres. (Fets 22, 3).

Aix doncs era fill de comerciants hebreus i descendent de la tribu de Benjam, s circumcidat als vuit dies de nixer, educat segons la llei mosaica i de ben jove s enviat a Jerusalem a l'escola del rab Gamaliel (Filipencs 3,5), representant de la branca ms lliberal dels fariseus, on aprofundeix en l'estudi i histria de l'Antic Testament i amb qui tamb aprn dialctica. Es converteix aix en un fantic activista perseguidor dels primers seguidors de Jess. Presencia i participa en la mort per lapidaci del seu company d'escola Esteve, considerat el primer mrtir cristi.

A l'any 36, cam de Damasc mentre perseguia cristians per dur-los a Jerusalem per ser jutjats s quan t lloc la seva conversi degut a l'aparici de Crist segons els Fets dels Apstols: Per mentre feia cam s'esdevingu que, en ser prop de Damasc, de sobte esclat al seu entorn un fulgor celestial, i caient per terra va sentir una veu que li deia: "Saule, Saule, per qu em persegueixes?". Ell respongu: "Qui ets, Senyor?" Li digu: "Jo sc Jess, el qui tu persegueixes. Aixeca't, fes cap a la ciutat, i all et diran el que has de fer. A Damasc s'hi va estar tres dies sense veure-hi i sense menjar ni beure res.
A les seves epstoles no parla d'aquest fet, per afirma que perseguia als cristians i que se li aparegu Jess com a un que neix fora de temps (1 Corintis 15, 8). Recobra inmediatament la vista, es converteix al cristianisme i s batejat per Ananies. Comena a ensenyar i a predicar a les sinagoges de Damasc que Jess s el Messies que els jueus esperen. Retorna a Jerusalem on Bernab, antic company d'escola l'espera, i el presenta als apstols, on continua predicant-hi.

Va ser l'apstol que obr l'Esglsia naixent als "gentils". En aquella poca l'ensenyament s'adreava als jueus per a convertir-los. A ulls dels primers cristians, que encara se sentien jueus, els incircumcisos (els "gentils") eren persones poc freqentables i incls considerades impures i per tant el missatge de Crist no semblava adreat a elles. Segons Lluc, al Concili de Jerusalem aconsegueix convncer als altres caps de la primera comunitat cristiana que es podia ser batejat (ritu de la purificaci) sense haver estat circumcidat prviament (Fets 21, 15-26). Malgrat aix les tensions persistiren amb la corrent encapalada per Jaume (Glates 2, 11-14).

Fou un gran viatger que va fundar i sostenir les primeres esglsies de tot l'est de la conca mediterrnia i quan no li era possible visitar les comunitats personalment s'hi comunicava per cartes.

El fort comproms amb els gentils i les seves fermes conviccions religioses li van crear enemistats entre certs jueus. Fou arrestat a Jerusalem i a punt de ser linxat, per els seus contactes i el fet de tenir la ciutadania romana el van salvar d'una mort segura. El governador rom l'empreson durant dos anys a Cesrea de Palestina. A petici del mateix Pau, va ser enviat per mar cap a Roma per comparixer davant l'emperador. Una tempesta el desvi a Malta on s'hi va quedar uns mesos, desprs arrib a Roma on s'hi va installar, primer en llibertat vigilada i desprs completament lliure. Aqu mor decapitat, molt probablement l'any 67, com a conseqncia de les detencions per l'incendi de Roma a l'any 64, durant el mandat de Ner.

Els viatges de Pau.

Desprs de la seva conversi a Damasc, Pau s'est un temps a Jerusalem, torna a Tars a casa dels seus pares i finalment retorna amb Bernab a Antioquia, ciutat on per primera vegada els seguidors de Jess sn anomenats cristians. D'una forma raonable els seus viatges es poden datar entre el 45 i el 58 aproximadament.

El primer viatge dura del 45 al 49 i el fa amb Bernab i el cos d'aquest Joan Marc. Surten per mar de Selucia cap Xipre, on canvia el seu nom de Saule pel de Paulus (el seu cognomen rom) i visiten tamb Pamflia i Antioquia de Pisdia per retornar de nou a Jerusalem. Segons Els Fets dels Apstols no foren gaire ben rebuts i fins i tot foren insultats.

El segon viatge s'estima que t lloc entre el 50 i 52 i s acompanyat per Siles. Surten per terra d'Antioquia i es dirigeixen cap a Sria i Cilcia fins al sud de Galcia. All se'ls hi afegeix Timoteu i atrevessen les regions de Frgia i Msia. Entren a Europa, on funda la primera comunitat cristiana a Filipos. I ho segueix fent a Tessalnica, Atenes i Corint. Retorna a Antioquia passant per Efes i Cesarea de Palestina.  

El tercer viatge apostlic s'estima que l'inicia a la primavera del 54 i s'exten fins el 58. Es tracta d'un viatge de consolidaci de les comunitats cristianes ja formades. Surt d'Antioquia i es dirigeix cap a Efes on s'hi est un llarg periode per marxar desprs cap a Corint. Desfent cam arriba de nou a Troia on s'embarca cap a Milet i d'all fins a Tir i Cesarea de Palestina per arribar de nou a Jerusalem on s apresat i est a punt de ser linxat acusat de violar la Llei.

El procurador rom Antoni Flix l'envia pres a Cesarea a la provncia de Judea fins que s posat en llibertat a l'any 60 pel nou procurador Porci Fest. Apellant al ius civitatis, s a dir al dret de ciutadania romana que gaudeix com a fill de Tars, demana ser jutjat a Roma i evita d'aquesta manera ser jutjat pel Sanedr:

Si sc culpable, si he coms una falta que mereixi la pena de mort, no refuso de morir; per si aquests m'acusen sense fonament, ning no t dret a deixar-me a merc d'ells. Apello al Csar. Llavors Festus, desprs de deliberar amb el seu consell, va respondre: "Has apellat al Csar; al Csar anirs." (Fets 25, 11-12);

El quart viatge de Pau t lloc a la primavera del 61 i un cop arribat a Roma s posat en llibertat vigilada fins al 63 que s alliberat. Els darrers dies de la vida de Pau no queden gaire clars i noms se'n t constncia pels Fets dels Apstols. Segons alguns va seguir visitant les comunitats cristianes d'Orient i fins i tot hi ha qui apunta que va estar a Tarraco: cosa que penso fer quan vagi cap a Hispnia. Espero, doncs, que tot anant-hi us podr visitar, i que em donareu ajuda per a arribar-hi, desprs de fruir una mica de la vostra companyia. (Romans 15, 24). 
Quan torna a Roma s apresat durant les revoltes i persecucions de Ner als cristians. s sentenciat a mort per decapitaci a l'any 64 o 67. s en el periode d'aquests tres anys quan se suposa que va fer algun viatge ms, com el de Tarraco, dels que no en queda per constncia.
Segons la tradici cristiana l'execuci va ser el 29 de juny, el mateix dia que Sant Pere era crucificat cap per avall.

Va ser enterrat a la Via Ostiense de Roma. El 17 de febrer de 2005 el Vatic, a travs de la seva agncia de premsa catlica internacional va publicar que s'havia trobat un sarcfag sota l'altar major de la baslica de Sant Pau i que podria contenir les restes de Pau.

Problemtiques sobre la vida de Pau.

Hi ha molts aspectes referents a la vida de Pau que no queden ben explicats ni en els textes del Nou Testament ni pels historiadors de la seva poca: la seva doble pertenena jueva i romana, la seva conversi radical, els contactes amb autoritats romanes i l'autoria d'algunes epstoles atribuides a ell.

Coneixia l'arameu, l'hebreu i el llat, malgrat que la seva llengua materna era el grec i s amb aquesta llengua amb la que llegueix la Bblia dels Setanta. Tot aix fa pensar que provenia d'una rica famlia de comerciants hebreus installats a Tars, llavors una prspera i comercial colnia hellnica de l'Imperi Rom, ja que disposava del dret a la ciutadania romana i seguint una prctica bastant com dins les famlies jueves de l'poca i, especialment dins els rabins, va aprendre un ofici manual que molt probablement va ser el de teixidor (o baster), segons els Fets dels Apstols (18, 3 i 20, 34). Estudis recents el posicionen com un mestre de la dialctica i la retrica seguint la lnia dels mateixos filsofs grecs que de ben segur coneixia per la influncia hellenstica de Tars i s en aquest contexte que sorgeixen les anttesis caracterstiques del missatge de Pau: du-mn, justcia-pecat, esperit-carn, home vell-home nou o esperit-lletra.

Sobre la seva famosa i radical conversi al cristianisme tamb hi ha fora controvrsia. L'iconografia i la creena popular el fan caure d'un cavall, quan ell ni a les seves epstoles ni als Fets dels Apstols en parla. Alguns cientfics, com el neurobileg Francisco J. Rubio, han suggerit que el fulgor celestial que va veure cam de Damasc podria molt b tractar-se d'un atac epillptic del lbul temporal, ja que alguns tipus d'epillpsia causen ceguesa temporal i visions mstiques sovint acompanyades d'un sentiment de plaer. Hi ha qui assegura tamb que podria tractar-se d'una allucinaci fruit probablement d'una intensa insolaci. Tantmateix era un home de poca estatura i d'una frgil salut i patia d'una dolorosa malaltia crnica tal com ell mateix descriu a Glates 4, 13-15: Recordeu que la primera vegada us vaig anunciar la bona nova amb motiu d'una malaltia, i no em vau menysprear ni vau mostrar cap repugnncia, tot i que el meu estat fsic era una prova per a vosaltres. Ben al contrari, em vau acollir com si fos un ngel de Du o Jesucrist mateix (...) dono testimoni davant vostre que, si hagussiu pogut, us haureu arrencat els ulls per donar-me'ls.

Pau signa les seves cartes usant el nom de Paulos (en grec,       ), que traduim a Pau. Als Fets dels Apstols per se l'anomena tamb Saulos fins a Fets 13,9 on diu: Saulos ho kai Paulos, s a dir "Saule, anomenat tamb Pau". A partir d'aquest moment prn el nom de Pau. Aquest canvi de nom ha volgut ser interpretat en relaci a la seva conversi del judaisme al cristianisme. "Saule" el nom jueu i "Pau" el nom cristi. Tantmateix el biblista Gnther Bornkamm diu que no hi ha cap base per afirmar que el canvi de nom estigui relacionat amb la conversi. Dins els jueus hellenistes era molt com tenir un doble nom: un grec i un hebreu. Altres autors com Giorgio Agamben assenyalen l'extranya similitud fontica entre Saulos i Paulos que difereixen nicament en una lletra i el fet que no hi ha relaci entre l'origen del nom semtic, que correspon al Rei Sal que hellenitzat dna lloc a Saulos; mentre que Paulos s la forma hellenitzada del nom llat Paulus, que significa "petit". Aix se suggereix que Pau es canvia el nom al sentir-se esclau de Crist. Deixa d'usar el nom del primer  Rei d'Israel per adoptar un nom del llat hellenitzat que significa "petit". Aquesta interpretaci s fora coherent amb la forma en qu ell mateix s'expressa: Perqu jo sc el ms petit dels apstols, que ni mereixo el nom d'apstol, perqu vaig perseguir l'Esglsia de Du (1 Cor 15,9). Aquest sentiment junt amb la seva constituci fsica sembla ser el motiu del canvi de nom. Sigui com sigui s probable que uss els dos noms segons al lloc on es trobs.

Epstoles Paulines.

A Pau se li atribueix l'escriptura de catorze epstoles dirigides a diferents comunitats cristianes, que sn:

 Als Romans;
 Primera als Corintis;
 Segona als Corintis;
 Als Glates;
 Als Efesis;
 Als Filipencs;
 Als Colossens;
 Primera als Tessalonicencs;
 Segona als Tessalonicencs;
 Primera a Timoteu;
 Segona a Timoteu;
 A Titus;
 A Filmon;
 Als Hebreus;

D'aquestes catorze epstoles noms hi ha el consens que les 7 escrites en negreta sn autnticament paulines. L'autenticitat de les epstoles paulines no es pos en qesti fins al 1840 quan els treballs del teleg alemany Ferdinand Christian Baur el van fer considerar que noms quatre sn atribuibles a Pau (Romans, Corintis 1 i 2 i Glates). Si b la corrent exegtica de la crtica radical va considerar que cap era autntica, els telegs Hilgenfeld (1875) i H. J. Holtzmann (1885) van afegir a la llista de Baur les epstoles a Filmon, 1 a Tessalonicencs i Filipencs per a constituir el que s'anomena "cartes incontestables" o epstoles "proto-paulines". De la resta no hi ha acord sobre si sn escrites per Pau o per collaboradors o deixebles seus. Segons Antonio Piero a "Gua para entender el Nuevo Testamento", una majoria (que no pas unanimitat) dels biblistes creu que les epstoles a Timoteu i Titus (les anomenades epstoles pastorals) no sn paulines, mentre que sobre les epstoles als Colossens, Efesis i Segona als Tessalonicencs les opinions estan ms dividides.

Al 1976 el cardenal i jesuita Albert Vanhoye publica un treball on admet que l'epstola als Hebreus no s prpiament una carta (no s'encapala ni es despedeix com Pau ho fa amb les dems), sin ms aviat un tractat, no est dirigida als hebreus sin als gentils i no est escrita per Pau. Aix doncs sembla ser que el ms probable s que les escrivissin els seus deixebles o seguidors usant la pseudoepigrafia a fi de ser ms versemblants. Alguns telegs apunten a Apollo i d'altres al seu company Bernab.

Principis paulins controvertits.

Certes interpretacions paulines sn controvertides i han estat sovint criticades. Friedrich Nietzsche recorda, per dennciar la valoritzaci del que ell designa la decadncia que s'ha d'imputar al cristianisme, uns versets de Pau i escriu: aquella era la frmula, i sota aquest signe la decadncia va triomfar (L'Anticrist, 51). Els versets de Pau als que Nietzsche es refereix sn els segents:
Ben al contrari, Du, per confondre els savis, ha escollit els qui el mn t per ignorants; per confondre els forts, ha escollit els qui sn febles als ulls del mn. Du ha escollit gent que no compta, els qui el mn menysprea; ha escollit els qui no sn res per anullar els qui sn alguna cosa. Aix ning no es pot gloriar davant de Du. (1 Corintis 1, 27-29);

La seva actitud dura en certes epstoles va contribuir a la discriminaci de diversos grups durant segles. La seva inclemncia contrasta molt amb la mansuetud del missatge Jess de Natzaret que trobem als evangelis.

Se l'acusa tamb de certa misognia en les seves epstoles, que va donar l'argument que avui dia encara s'utilitza, per a justificar la posici secundria de la dona en la jerarquia eclesistica.
Com s costum en totes les esglsies del poble sant, que les dones casades callin en les reunions comunitries; no els s perms de parlar, sin que s'han de mostrar submises, com diu fins i tot la Llei. I si es volen instruir sobre algun punt, que ho preguntin a casa als seus marits, perqu no est b que una dona casada parli en una reuni de la comunitat. (1 Corintis 14, 34-35);

Per tant, si una dona no es vol cobrir, que es talli els cabells; per si li fa vergonya de tallar-se'ls o de rapar-se, que es cobreixi. Pel que fa a l'home, no s'ha de cobrir el cap, perqu s imatge i glria de Du, mentre que la dona s la glria de l'home. (1 Corintis 11, 6-7);
Tantmateix aquestes cites han de ser ben contextualitzades i es tracta noms de mantenir un cert ordre, car demostren alhora que les dones tenien una participaci activa al s de les primeres comunitats de cristians. Per Pau la fraternitat de les relacions socials compte molt ms que l'estatus de l'individu; de la mateixa manera que l'autoritat s'ha d'acceptar si s'administra amb justcia:

Doneu a cadasc all que li deveu: pagueu impostos i tributs als qui els recapten, reverencieu a qui pertoca, respecteu a qui heu de respectar. No quedeu a deure res a ning, si no s l'amor que us deveu els uns als altres. Qui estima els altres ha complert plenament la Llei (Romans 13, 7-8);

Hi ha en Pau tamb agressivitat envers els gais:
Les dones han canviat l's natural del sexe per un s contra natura, i igualment els homes, deixant la relaci natural amb la dona, s'han encs de passi els uns pels altres i han coms actes infamants homes amb homes. Realment, han rebut la recompensa que mereixia el seu error! (Romans 1, 26-27);

Tots aquests coneixen b el decret de Du segons el qual els qui actuen aix mereixen la mort; per no solament es comporten d'aquesta manera, sin que encara aplaudeixen els qui fan com ells.  (Romans 1, 32). ;
Versets que seran utilitzats fins a avui per a justificar l'homofbia acusant-la de relacions contra natura.

La idea que el matrimoni s un mal menor, per que el celibat s preferible tamb l'expressa en les seves epstoles:
Pel que fa als no casats, no tinc cap manament del Senyor, per us dono el meu parer, com a home que, per la misericrdia del Senyor, s digne de confiana. Crec, doncs, que en la mala situaci present s bo que cadasc visqui en la condici en qu es troba. Si ests lligat en matrimoni a una dona, no busquis de separar-te'n; i si no hi ests lligat, no busquis muller. Si et cases, no fas res de mal; i si una noia es casa, tampoc no fa res que estigui malament. Per els casats hauran de suportar contrarietats, i jo us les voldria estalviar. (1 Corintis 7, 25-28);

s bo abstenir-se de relacions sexuals. Per, per a evitar comportaments immorals, val ms que cada home tingui la prpia muller, i cada dona, el propi marit: que el marit compleixi el seu deure matrimonial envers la muller, i que la muller faci el mateix envers el marit (1 Corintis 7, 1-3);

Als qui no sn casats i a les viudes, els dic que s millor de viure com jo visc. Per si no poden guardar continncia, que es casin, perqu val ms casar-se que cremar-se. (1 Corintis 7, 8-9);

Per el qui ha pres una ferma resoluci i, sense cap mena de coacci, sin amb ple domini de la seva voluntat, ha decidit de respectar la virginitat de la seva promesa, far b. Per tant, qui es casa amb la seva promesa, fa b; i qui no s'hi casa, fa millor. (1 Corintis 7, 37-38);

Finalment, hi ha les seves idees que van utilitzar-se per a justificar la desigualtat "natural" dels homes en les seves posicions socials i la necessitat de l'absolutisme del cap dins la jerarquia de la societat, concebuda com el cap temporani del cos mstic de Jesucrist:
Per tant, el qui s'enfronta a l'autoritat es rebella contra l'ordre volgut per Du, i els rebels es buscaran la prpia condemna. Els governants no sn de tmer quan es fa el b, sin quan es fa el mal. Per tant, si no vols haver de tmer l'autoritat, fes el b, i l'autoritat reconeixer el teu mrit. (Romans 13, 2-3);

Bibliografia.
DREYFUS, PAUL. Pablo de Tarso: Ciudadano del Imperio. Ediciones Palabra, 2001;















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48279" title="Sant Pau" nonfiltered="3660" processed="3637" dbindex="18990">


Hagiografia: ;
Sant Pau apstol, tamb conegut com a Pau de Tars, Saule o, simplement, l'Apstol.
Sant Pau de la Creu, nom amb qu s conegut Paolo Francesco Danei (1694-1775).
Sant Pau ermit, monjo d'Egipte, considerat el primer ermit, dels segles III-IV.
Sant Pau papa, pontfex rom del segle VIII conegut amb el nom de Pau I.

Geografia: ;
Sant Pau, nucli de poblaci del municipi de Manresa, al Bages.
Sant Pau de Fenollet, municipi de la Fenolleda.
Sant Pau de la Gurdia, nucli de poblaci del municipi del Bruc, a l'Anoia.
Sant Pau d'Ordal, cap del municipi de Subirats, a l'Alt Peneds.
Sant Pau de Pins, nucli de poblaci del municipi de Santa Maria de Merls, al Bergued.
Sant Pau de Segries, municipi del Ripolls.
Sant Pere i Sant Pau, nucli de poblaci del municipi de Tarragona, al Tarragons.

Esglsies i monestirs:
Sant Pau del Camp, monestir benedict de la ciutat de Barcelona.
Sant Pau de Casserres, esglsia romnica del municipi de Casserres, al Bergued.

Altres:
Hospital de Sant Pau, gran hospital modernista de la ciutat de Barcelona, una de les obres cabdals de Llus Domnech i Montaner, declarada Patrimoni de la Humanitat.
Fortalesa de Sant Pere i Sant Pau, fortificaci de la ciutat russa de Sant Petersburg.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48282" title="Art almohade" nonfiltered="3661" processed="3638" dbindex="18992">
L'art almohade s l'art que va sorgir en l'rea d'influncia dels almohades, entre 1130 i 1269.

El retorn a l'austeritat ms extrema va trencar, encara ms rpidament que en el cas dels seus predecessors, els almorvits, en un dels moments artstics de major esplendor (vegeu art almorvit), particularment en el terreny de l'arquitectura. De forma que, l'art almohade va a continuar l'estela almorvit consolidant i aprofundint les seues tipologies i motius ornamentals. Constru amb els mateixos materials: rajola, guix, argamassa i fusta, i va mantenir com suport el pilar i els arcs usats en el perode anterior.

De la mateixa manera, les seues mesquites, exceptuant la inacabada de Rabat, van a seguir el model de la mesquita de Tremecn, amb naus perpendiculars al mur de la qibla. En elles, es potencia un esquema en "T" mitjanant cpules que sn de muqarnes en la mesquita de Tinmal i en la Qutubiyya de Marrqueix. Aix doncs, la Qutubiyya, la de Hasan i la de Sevilla compten amb alminars molt semblants entre si. Es caracteritzen per la seua planta quadrada i la seua alada composta per dues torres, una de les quals cont l'altra i entre les quals discurrix una escala o una rampa en el cas de la Giralda de Sevilla. La torre interior est formada per estncies abovedades superposades que tindran repercussi posterior en les torres campanaris mudjars, sobretot d'Arag.

L'arquitectura palatina desenvolup els patis creuers que ja havien fet la seua aparici en Medina al-Zahra, encara que s en aquests moments quan adquireixen un gran protagonisme. Els seus millors testimonis es troben
en l'Alcssar de Sevilla on s'han conservat el pati de la casa de Contractaci i altre, actualment subterrani, conegut com el Jard Creuer o els Banys de na Maria de Padilla. Aquests possiblement foren trassats per alarifs que realitzaren el pati creuer del Castillejo de Monteagudo, manat construir pel governant berber del Regne de Mrcia. Aquest esquema ser reprs en els patis nassaris i mudjars. De la mateixa manera, altra novetat que apareix en el Pati del Guix de l'Alcssar sevill, tindr una gran repercussi. Consisteix en la collocaci d'unes xicotetes obertures o finestres cobertes amb gelosies d'estuc sobre el va d'accs a una estncia per a permetre la seua illuminaci i ventilaci.

L'arquitecura militar experimenta un enriquiment tiplogic i un perfeccionament de la seua eficcia defensiva de gran trascendncia, incls, per al mbit cristi. Apareixen complexes portes en recode per a qu els atacants al avanar deixen un dels seus flancs al descobert; torres poligonals per a desviar l'ngle de tir; torres albarranes separades del recinte enmurallat per unit a ell en la part superior mitjanant un arc superior i projecci de la qual fa que s'augmente la seua eficcia defensiva respecte a una torre normal; murs coraches que discurreixen perpendiculars al recinte emmurallat a l'objecte de protegir una tome d'aigua, una porta i evitar el cerc complet; aix com barbacanes o antemurs. Entre les fortificacions destaquen les cerques de Cceres, Badajoz i Sevilla; a aquesta ltima pertany la famosa torre albarrana poligonal coneguda como la Torre de l'Or.

En el terreny decoratiu aplicaren un repertori caracteritzat per la sobrietat, l'ordre i el racionalisme. Aix es tradu en l'aparici de motius amplis que deixen espais lliures en els quals triomfen l'entrellassat geomtric, les formes vegetals llises i el tret ornamental ms noveds, la sebqa. Aquesta composici que decora la Giralda, consisteix en una doble trama romboidal en dos plans composats per arcs decoratius superposats a partir de la clau dels inferiors. Altra decoraci arquitectnica que apareix en aquest mateix alminar i en la Qutubiyya s la cermica, en la qual s'aplica la tcnica de l'alicatat; s a dir, peces retallades que, combinades entre si, formen un motiu decoratiu. En altres ocasions, aquestes manifestacions junten el carcter ornamental amb el funcional. s el cas de la fusta amb qu es realitzaren sostres de par i nus amb tirants i que l'exemplar ms antic cobreix la nau axial de la Qutubiyya de Marrakech. Aquestes armadures van adquirir un gran protagonisme en l'art mudjar.

Les produccions artstiques d'aquest perode estn pitjor representades a causa de la seua confusi amb les d'altres perodes artstics. Aix succeeix amb els teixits que es distingueixen amb dificultat dels mudjars. Acusen una prctica absncia de motius figurats aix com un augment de decoraci geomtrica i epigrfica a base de la repetici insistent de paraules rabs com "benedicci" i "felicitat". En la metalisteria destaquen aguamanils que representen figures animals decorades amb incisions vegetals cincelades com el lle de Mons de Camps que fins la data recent era considerat una pea califal.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48288" title="Augusto Csar Sandino" nonfiltered="3662" processed="3639" dbindex="18993">

Augusto Csar Sandino (18 de maig de 1895 - 21 de febrer de 1934) va ser un lder de la resistncia nicaragenca contra l'exrcit nord-americ a Nicaragua. Desprs de la retirada de les forces nord-americanes, va lluitar el nou home fort que hi van deixar al poder, el Gral. Anastasio Somoza Garca. s assassinat juntament amb el seu germ per membres de la Gurdia Nacional. 

Biografia. 
Sandino, de naixement Augusto Nicols Caldern Sandino, va nixer en la vila de Niquinohomo (Departament de Masaya), fill illegtim de Gregorio Sandino, un adinerat conreador de caf, i Margarita Caldern, una empleada de la plantaci del seu pare. 

En 1904, a l'edat de 9 anys, s enviat a viure amb la seva via materna. Ms tard s enviat a viure amb la famlia del seu pare, on s forat a treballar per a guanyar el seu hospedatge. 

En juliol de 1912, amb 17 anys d'edat, presencia la sagnant intervenci de les tropes nord-americanes a Nicaragua enfront d'una revolta en contra del president Adolfo Daz, qui tenia suport d'Estats Units. El general Benjamn Zeledn mor en combat el 4 d'octubre d'aquest any. El jove Sandino queda impressionat amb la imatge del patriota. 

En 1921 fereix de bala a Dagoberto Rivas, fill d'un destacat conservador del poble, a causa d'alguns comentaris de Dagoberto sobre la seva mare. Fugint de la llei i d'una possible venjana de la famlia de Dagoberto, Sandino viatja a la costa pacfica de Nicaragua i ms tard a Hondures, emprat en una planta de processament de sucre. 

En 1923 viatja novament cap a Guatemala, on treballa en les plantacions de la United Fruit Company, i finalment a Cerro Azul, Mxic, on s emprat per empreses petrolieres. 

Durant la seva estada a Mxic comena a prendre part en diversos grups: francmaons, anti-imperialistes, anarquistes, i comunistes revolucionaris. Sandino es converteix en un fervent defensor del nacionalisme i de l'anti-imperialisme, en particular en la resistncia contra l'ocupaci nord-americana de Nicaragua. 

Desprs de retirar-se les tropes nord-americanes de Nicaragua en agost de 1925 i desprs del venciment de la seva pena pel seu crim en 1926, Sandino torna a Nicaragua, on arriba el 10 de juny de 1926. Es dirigeix primer cap al seu poble natal amb la intenci d'iniciar un negoci, per el seu projecte s frustrat per Dagoberto Rivas, llavors esdevingut una important figura poltica. 

Sandino es veu forat a abandonar novament Niquinohomo, dirigint-se cap al nord. El pas est sumit en una guerra civil entre liberals i conservadors. Sandino s'incorpora a les tropes liberals. En 1927 li dna un gir a la seva lluita: ja no es tracta d'una guerra civil, sin una lluita entre patriotes i invasors; doncs els conservadors havien demanat la intervenci dels marines nord-americans.

Amb uns 30 homes i el suport d'algunes dones camperoles, s'interna en les muntanyes del nord de Nicaragua per a lluitar contra els Infants de Marina nord-americans, fins que en l'any 1933 s'aconsegueix expulsar-los del territori nicaragenc. 

El 21 de febrer de 1934 s assassinat a traci al costat del seu germ Scrates i dels Generals Estrada i Umanzor. L'assassinat s planejat per la plana major de la nova Gurdia Nacional, entrenada pels Estats Units, al capdavant de la qual estava el Gral. Anastasio Somoza Garca.

 Llegat . 
D'ell pren el seu nom el Front Sandinista d'Alliberament Nacional (FSLN).






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48289" title="Provncia del Guayas" nonfiltered="3663" processed="3640" dbindex="18994">

Guayas s una de les 22 provncies de l'Equador, situada a la costa sud del pas i envoltant la desembocadura del riu Guayas. s la provncia ms poblada del pas, amb 3.309.034 habitants (2001), t una superfcie de 19.623 km2 i la seva capital s Guayaquil.

s una provncia eminentment martima i fluvial, amb els importants i cabalosos rius Daule i Babahoyo que s'uneixen per formar el Guayas, tot i que tamb la travessa les petites altures muntanyoses del Chongn-Colonche en el seu extrem nordoccidental. Destaca el cultiu de la pinya americana, el pltan i la canya de sucre, aix com l'activitat comercial del port de Guayaquil i la turstica de la zona de Salinas. A la banda oriental de la desembocadura del Guayas es troba la reserva ecolgica Manglares-Churute, considerable extensi de manglar. Tota la plataforma continental de la provncia est considerada una zoan de prospecci petroliera, tot i que encara no se n'han explotat jaciments extensament.

La provncia consta de 28 cantons (capital entre parntesi):

Jujan (Jujan);
Balao (Balao);
Balzar (Balzar);
Colimes (Colimes);
Coronel Marcelino Mariduea (Coronel Marcelino Mariduea);
Daule (Daule);
Durn (Durn);
El Empalme(El Empalme);
El Triunfo (El Triunfo);
Bucay (Bucay);
Guayaquil (Guayaquil);
Isidro Ayora (Isidro Ayora);
La Libertad (La Libertad);
Lomas de Sargentillo (Lomas de Sargentillo);
Milagro (Milagro);
Naranjal (Naranjal);
Naranjito (Naranjito);
Nobol (Nobol);
Palestina (Palestina);
Pedro Carbo (Pedro Carbo);
Playas (Playas);
Salinas (Salinas);
Samborondn (Samborondn);
Santa Elena (Santa Elena);
Santa Luca (Santa Luca);
Simn Bolvar (Simn Bolvar);
Urbina Jado (Salitre);
Yaguachi (Yaguachi);




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48290" title="Procs de Vinars" nonfiltered="3664" processed="3641" dbindex="18995">
El Procs de Vinars va ser un procs poltic de l'Esquerra Independentista dels Pasos Catalans, encetat a Vinars el 2 d'abril de 2000. L'objectiu segons el manifest del mateix nom era dotar aquella de les eines i les estructures imprescindibles per a l'assoliment de la independncia poltica, la unitat nacional i la justcia social del poble catal (de Salses a Guardamar i de Fraga fins a Ma). Entre les organitzacions participants hi hagu Endavant, Moviment de Defensa de la Terra, Maulets, i diversos collectius i casals independentistes. 

La iniciativa sorgeix primordialment per a organitzar la gran diversitat de grups d'ideologia af, a vegades fins i tot enfrontats, en una mateixa estratgia comuna. Aquesta es plasm el novembre de 2002 amb la creaci de la Coordinadora de l'Esquerra Independentista i el desembre del mateix any lAssemblea Popular Comarcal del Tarragons. Posteriorment, com a conseqncia tamb d'aquest procs, se'n derivaren les actuals Candidatures d'Unitat Popular i Alerta Solidria - Organitzaci Antirepressiva de l'Esquerra Independentista.


 Enllaos externs .

 Manifest de Vinars ;
 Procs de Vinars de l'enciclopdia marxista;
 Quant al procs de Vinars;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48295" title="Provncia de Los Ros" nonfiltered="3665" processed="3642" dbindex="18996">

Los Ros s una de les 22 provncies de l'Equador, situada a l'interior en les primeres estribacions andines. La seva capital es Babahoyo.

La provncia consta de 12 cantons:
Baba (Baba);
Babahoyo (Babahoyo);
Buena Fe (San Jacinto de Buena Fe);
Mocache (Mocache);
Montalvo (Montalvo);
Palenque (Palenque);
Pueblo Viejo (Puebloviejo);
Quevedo (Quevedo);
Urdaneta (Catarama);
Valencia (Valencia);
Ventanas (Ventanas);
Vinces (Vinces);



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48299" title="Guayas" nonfiltered="3666" processed="3643" dbindex="18997">

El Guayas s un riu situat a la banda occidental de l'Equador i dna nom a la provncia del Guayas. s el riu ms important d'Amrica del Sud que desemboca al Pacfic. La seva longitud total, incloent el riu Daule, s de 389 km. A vegades es considera que el Guayas neix estrictament en el punt on es troben els rius Daule i Babahoyo, noms a 60 km de la desembocadura.

El Guayas (sempre considerant-lo amb el Daule) neix de les neus del Chimborazo i desemboca al Golf de Guayaquil formant un complex delta, amb multitud de petites illes i una zona pantanosa anomenada Estero Salado. La seva conca s la ms gran dels rius sudamericans que desemboquen al Pacfic.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48302" title="Rakahanga" nonfiltered="3667" processed="3644" dbindex="18998">

Rakahanga s un atol de les illes Cook septentrionals. Est situat a 42 km al nord de Manihiki, considerada com l'illa germana.

Geografia.
L'atol, de forma quasi rectangular, est format per dues illes habitades i set illots. La superfcie total s de 4,1 km . La llacuna s poc profunda i aix ha impedit el cultiu de perles. L'economia es basa en la recollecci de copra, el cultiu de taro i en la confecci de barrets de fulles trenades de cocoter que s'exporten a Rarotonga. La poblaci total era de 161 habitants al cens del 2001.

Histria.
Rakahanga va ser la primera de les illes Cook en conixer un vaixell europeu. Va ser Pedro Fernndez de Quirs, el 1606, que va quedar impressionat de la seva gent i l'anomen Gente Hermosa, i en altres relats s lIsla del Peregrino. A pesar de l'inters que va despertar la descripci de Quirs, no va ser trobada de nou fins el 1820 pel rus Thaddeus Bellingshausen que l'anomen illa del Gran Duc Alexandre. Tot seguit hi van arribar els baleners nord-americans: el capit Patrickson l'anomen Reirson Island, i el capit Joshua Coffin, del Ganges, l'anomen Little Ganges Island el 1828. Altres noms utilitzats sn: Francis Island, Princess Marianne Island i Alliconga Island.
 
Rakahanga va ser evangelitzada a partir del 1857 amb l'arribada del missioner de la London Missionary Society, Aaron Buzacott.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48305" title="Enzo Ferrari" nonfiltered="3668" processed="3645" dbindex="18999">


Enzo Ferrari (Mdena, Itlia 18 de febrer de 1898 - Mdena 14 d'agost de 1988). Fou el fundador de la Scuderia Ferrari i ms tard de la marca d'autombils Ferrari.

Biografia.
Abandon el collegi desprs de la mort del seu pare, i va comenar a treballar en el taller del cos de bombers de Mdena, Itlia. Desprs de servir durant la I Guerra Mundial, va trobar treball com a pilot de proves a Tor a la fi de 1918. Ms endavant es va traslladar a CMN (Construzioni Meccaniche Nazionali) a Mil per a treballar com a pilot de proves i com a pilot oficial. El seu debut en la competici va arribar el 1919 en la carrera de Parma-Berceto i ms tard aquell mateix any va competir en la Targa Florio. 

El 1920, es va passar a Alfa Romeo, establint una relaci que va durar dues dcades i una carrera que el va dur de pilot de proves a pilot de carreres, a assistent de vendes i finalment a director de la divisi de competici d'Alfa fins al novembre de 1939. 

El 1929 va fundar l'Scuderia Ferrari a Mdena, amb el principal propsit d'organitzar carreres per als seus membres. A partir d'aquest moment va comenar a involucrar-se de manera intensa en el mn de les carreres, el que va acabar amb la creaci d'un equip oficial i la transformaci de l'Scuderia en la divisi de carreres/enginyeria d'Alfa Romeo, passant a controlar la totalitat de la secci de competici en 1933. 

El 1940 Ferrari va abandonar la seva relaci amb Alfa Romeo i es va convertir en una empresa independent, Auto Avio Construzioni Ferrari, que treballava amb la companyia nacional d'aviaci a Roma, per a Piaggio i per a RIV. En 1943, durant la II Guerra Mundial, la fbrica Ferrari es va traslladar de Mdena a Maranello i va comenar a construir mquines especials. La fbrica va ser bombardejada en 1944 i reconstruda en 1946, any en el qual va comenar el disseny i fabricaci del primer dels Ferrari. 

El 1960 l'empresa s'uneix a FIAT, i per a 1969 cada part compta amb 50 per cent de les accions de Ferrari. (FIAT es va convertir en l'accionista majoritari en 1988). El 1963 Enzo Ferrari va construir l'Instituto Professionale per l'Industria e Artigianato, una escola d'aprenentatge a Maranello. El 1972 va construir la pista de proves de Fiorano. 

Enzo Ferrari va rebre el guard de Cavalieri pels seus mrits esportius el 1924 i va seguir obtenint honors de la seva ptria: Commendatore el 1927 i Cavalieri di Lavoro el 1952. El 1960 va rebre un ttol honorari en enginyeria mecnica per part de la Universitat de Bolonya. El 1988 la Universitat de Mdena li va concedir el de Fsica. Sota la seva direcci (1947-88) Ferrari va guanyar ms de 5.000 curses en totes les categories i va obtenir 25 ttols de Campionats del Mn. 




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48306" title="Supercontinent" nonfiltered="3669" processed="3646" dbindex="19000">

Un supercontinent s l'agrupaci de ms d'un continent en un sol bloc, com passa avui dia amb Eursia. S'usa aquest terme per parlar de les diferents formes que van adoptar les plaques continentals al llarg de l'evoluci de la Terra fins arribar a la configuraci actual.

 El primer supercontinent va ser Ur. s la primera terra emergida de les aiges i rep aquest nom malgrat que era de mida molt petita. Va crear-se ara fa uns 3.000 milions d'anys.

 Desprs va venir Kenorlndia, format ara fa uns 2.450 milions d'anys. Algunes de les seves plaques sn antecessores de les actuals.

 El segent, Colmbia, una massa formada ara fa uns 1.800 milions d'anys, agrupava les plaques americanes, nord-asitiques i l'australiana.

 Rodnia, nom que deriva d'una paraula russa que vol dir "ptria", va formar-se fa uns 1.000 milions d'anys. Es va trencar en vuit parts diferenciades que es van tornar a unir a causa dels corrents, el magnetisme i l'acci de la tectnica de plaques.

 Aquesta nova uni, esdevinguda fa uns 600 milions d'anys, va donar lloc a Pannotia. La seva existncia va ser breu i, ben aviat, es va dividir en quatre grans masses: Laurentia, Bltica, Sibria i Gondwana, que posterior es van recombinar per crear Pangea, el supercontinent en forma de C que va donar lloc als continents actuals.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48307" title="Manihiki" nonfiltered="3670" processed="3647" dbindex="19001">

Manihiki, abans Humphrey, s un atol de les illes Cook septentrionals. Est situat a 1.160 km al nord de Rarotonga i a 44 km de Rakahanga.

Geografia.
L'atol, de forma triangular, est format per quaranta illes que encerclen una llacuna profunda sense cap pas navegable. A ms, inusualment, t uns illots en el centre de la llacuna. La superfcie total s de 5,4 km  en una corona de 50 a 500 m d'ample.

L'atol s fams per les seves perles negres, que es cultiven en gran quantitat produint gran beneficis. A ms, s un punt d'atracci pels aficionats al submarinisme i a la pesca en alta mar.

El centre administratiu s a Tauhunu, i la segona vila s Tukao. La poblaci total era de 515 habitants al cens del 2001.

Histria.
S'estima que els polinesis es van establir a Manihiki al menys des de l'any 1500. 

Va ser descobert, el 1822, pel capit nord-americ Patrickson del Good Hope, que l'anomen Humphrey Island. Va ser visitat desprs per diversos baleners. El 1828, Joshua Coffin del balener Ganges el va anomenar Great Ganges Island. Altres noms sn Liderous, Gland o Sarah Scott. El nom tradicional era Tapuahua. S'ha relacionat amb Manihi, de les Tuamotu, amb el significat de petita Manihi.

Els habitants de Manihiki i Rakahanga vivien tradicionalment alternant en un atol i l'altre, segons les reserves alimentries. El viatge de 44 km de distncia amb pirages a balanc resultava perills. L'any 1852 els missioners els van convncer que es dividissin entre els dos atols i van posar fi a aquesta alternana.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48308" title="Napo" nonfiltered="3671" processed="3648" dbindex="19002">

El Napo s un riu de l'Equador, afluent de l'Amazones. Neix a partir de nombrosos rius procedents de les neus dels volcans Antisana, Sincholagua i Cotopaxi i en pocs quilmetres arriba a les planes de la selva equatoriana. A la localitat de Puerto Francisco de Orellana se li uneix el riu Coca i ms endavant, a prop de Yasun, a la frontera equatoriano-peruana se li uneix el riu Aguarico. Desprs segueix per territori peru fins trobar-se amb l'Amazones desprs de recrrer uns 1.400 km.

Des de la seva desembocadura a l'Amazones, el Napo s navegable per a embarcacions normals uns 350 km riu amunt i uns quants quilmetres ms amb canoes. Francisco de Orellana va seguir el curs del Napo per descobrir l'Amazones, el 1542. Com a conseqncia de la dinmica fluvial, el Napo ha anat format multitud d'illes al voltant del seu curs.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48312" title="Juliusz S?owacki" nonfiltered="3672" processed="3649" dbindex="19003">

Juliusz S owacki (1809, Polnia - 1849, Frana) 

Poeta polons. A l'esclatar la insurrecci de 1830, el Govern provisional li va confiar una missi diplomtica a Londres. Desprs del fracs de la revolta, es va installar, com molts dels seus compatriotes, a Pars, on va viure l'exili fins a la seva mort. Es va donar a conixer amb els drames romntics Mara Estuardo (1830), Kordian (1833) i Balladyna (1834). Entre les seves obres ms representatives, cap citar el relat en prosa bblica Anhelli (1837), els poemes lrics Beniowski (1840-1841) i Rei Esperit (1846-1849) i els drames El Pare Marc (1843) i El Somni de Plata de Salom (1844).




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48316" title="Diego de Almagro" nonfiltered="3673" processed="3650" dbindex="19004">

Diego de Almagro (Almagro, Espanya, 1479   Cusco, Per, 1538), conquistador espanyol. Particip en la conquesta de l'imperi inca i se'l considera descobridor europeu de Xile.

Almagro va arribar Amrica el juny de 1514 en l'expedici comandada per Pedrarias Dvila. L'expedici va desembarcar a la ciutat de Santa Maria la Antigua del Darin, punt de partida de molts expedicions. No es tenen gaires notcies d'Almagro en aquest perode, per se sap que va acompanyar diversos capitans que van sortir de la ciutat entre 1514 i 1515, encara que es va mantenir principalment a la ciutat, establint-s'hi i dedicant-se a l'agricultura. Va treballar per algun temps amb Vasco Nez de Balboa, en aquell temps encarregat de la ciutat d'Acla i va prendre part en les incursions, fundacions i conquestes desenvolupades en el golf de Panam, participant novament en una de les expedicions de Gaspar de Espinosa. Durant quatre anys no va participar en noves expedicions, ocupant el seu temps en l'administraci dels seus bns i els de Francisco Pizarro. Va nixer en aquesta poca el seu fill Diego de Almagro el Mozo, que va tenir amb una indgena de la regi batejada com Ana Martnez.

 Conquesta del Per .

En aquella poca es va formalitzar la societat entre Almagro, Pizarro i Hernando de Luque, rebent a comenaments d'agost de 1524 el desitjat perms per explorar i conquerir pel seu compte les terres ubicades cap al sud de Panam, empresa que va culminar amb la conquesta de l'imperi inca. Mentre Pizarro capturava i executava l'inca Atahualpa a Cajamarca, Almagro s'ocup de reclutar ms homes al Panam, per els xits de Pizarro el van impulsar a sollicitar el perms real per emprendre, per compte propi, la conquesta de nous territoris, petici que li fou denegada. No obstant aix, quan va arribar a Per el 1533, ho va fer amb un ttol d'igual importncia que el de Pizarro, fet que va causar friccions entre ambds. Desprs de contactar amb Sebastin de Benalczar a prop de Quito, aconseguiren evitar les intromissions de Pedro de Alvarado en aquelles terres.

 Exploraci de Xile .

Almagro sort de Cusco rumb al sud a comenaments de juliol de 1535 amb uns 50 homes i es va detenir a Moina fins al 20 d'aquell mes, detingut per l'inesperat de l'inca titella Manco Cpac II per part de Juan Pizarro. Posteriorment segu el cam de l'inca cap al sud, superant el llac Titicaca. Malgrat les notcies que el bisbe de Panam Toms de Berlanga havia arribat al Per per solucionar els inacabables enfrontaments entre conquistadors, Almagro decid mantenir l'objectiu inicial i reclamar les noves terres del sud i les seves suposades riqueses. Desprs d'alguns mesos arribaren finalment a la vall de Copiap i posteriorment a la de l'Aconcagua.

El territori que Almagro esperava trobar ple de riqueses no complia en absolut les expectatives, pel que va decidir enviar una columna de 70 genets i 20 infants dirigida per Gmez de Alvarado perqu explors el sud del territori. Quan la columna arrib al riu Itata, va tenir lloc el primer enfrontament entre els espanyols i els maputxes. Sense or i amb una situaci militar incerta, Almagro decid tornar al Per. Entre l'alternativa de tornar a travessar la serralada, o dirigir-se pel desert, es va decidir per la segona opci. El cam pel desert d'Atacama va ser horrors, amb l'hostilitat dels indgenes i l'escassetat d'aigua i aliment. Van tornar al sud del Per a comenaments de 1537. Xile qued oblidat durant uns anys, fins que Pedro de Valdivia intent de nou la conquesta.

 El conflicte entre almagristes i pizarristes .

El 1535, Carles I el va recompensar amb la governaci de Nova Toledo, al sud de Per, i el ttol dadelantado a les terres ms enll del llac Titicaca. A la seva tornada a Per, el 1537, Almagro va ocupar la ciutat de Cusco, fent presoners Hernando i Gonzalo Pizarro, per considerar que pertanyia a la seva governaci. Aquest fet va suscitar un sagnant enfrontament entre almagristes i pizarristes que va concloure amb la victria dels Pizarro a la batalla de Las Salinas, l'abril de 1538. Fet presoner, Almagro va ser executat el mes de juliol d'aquell mateix any a la plaa major de Cusco.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48320" title="Arcabs" nonfiltered="3674" processed="3651" dbindex="19005">


L'arcabs s una arma de foc per a infanteria emprada del segle XV al XVII. s el predecessor del mosquet, el rifle i altres armes de foc llargues. Als Pasos Catalans primer s'empr l'espingarda o escopeta, de manera que l'arcabs no arrib fins al segle XVI.

Habitualment un arcabs estava format per un can de ferro d'nima llisa d'aproximadament un metre de longitud, muntat sobre una fusta acanalada anomenada cep o caixa, l'extrem de la qual, per on es recolzava a l'espatlla, es deia culata. Es carregava per la boca del can, el qual tenia a la part posterior un orifici, per on es provocava la ignici de la plvora. El mecanisme per a disparar s'anomenava pany. Al principi aquest consistia en pany de metxa, muntat al cap d'una tija en forma d'essa, el serpent, que es davallava mitjanant una cordeta o amb una molla o ressort activada per un gallet o clau (arcabs de metxa). El desenvolupament del pany de metxa i dels canons de petit calibre de ferro, material ms barat i com que el bronze va revolucionar els exrcits, amb la implantaci massiva de les armes de foc durant el segle XVI. Ms endavant es desenvolup el pany catal, emprant una pedra de slex posada al cap d'una pea anomenada ca que es feia percudir prop del fog; i tamb una pedra de pirita que s fregava amb una roda dentada (arcabs de pedra o arcabs pedrenyal). 

La ignici es provocava en el fog o cassoleta, una petita cavitat que es carregava de plvora fina protegida per un cobertor. La plvora del projectil es carregava amb un recipient anomenat flasc i la del fog, amb un flasquillo; desprs, s'empraren crregues de bala i plvora preparades que es duien penjades a una bandolera. La plvora i la bala es ficaven fins al fons de l'nima amb un carregador i es pitjava amb una vaqueta. 

La versi ms primitiva d'arcabs pesava fins a 20 kg i calia recolzar-lo a terra amb un suport, anomenat forca. Els ms reforats portaven una forqueta incorporada al cep amb un peu curt per ficar-lo a sobre d'un parapet i es carregaven amb un mascle (arcabs de posici). Les versions posteriors reduren el pes a uns 6 o 7 kg i es podien recolzar a l'espatlla. L'abast til de l'arcabs no superava els 50 m de distncia, per el seu maneig era molt senzill, ra per la qual va substituir rpidament la ballesta all on aquesta no havia estat substituda ja per l'espingarda. Tenia una cadncia de tir baixa (dos o tres tirs per minut) i s'escalfava molt rpidament.

La primera acci important on els arcabussos tingueren un paper important fou la batalla de Pavia, el 1525, on la derrota dels cavallers francesos fou provocada en bona part pel foc concentrat dels arcabussers. Posteriorment van tenir un paper destacat en moltes de les accions d'espanyols i portuguesos durant la conquesta d'Amrica i l'exploraci d'frica.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48321" title="Biologia cellular" nonfiltered="3675" processed="3652" dbindex="19006">
La biologia cellular o citologia s la branca de la biologia que estudia l'estructura i funci de les cllules com a unitats individuals, complementant aix a la histologia (que estudia a les cllules com a component dels teixits). 

La biologia cellular comprn l'estudi de l'estructura i activitat de les diferents parts de la cllula i membrana cellular, el mecanisme de divisi cellular, el desenvolupament de les cllules sexuals, la fecundaci i la formaci de l'embri, les alteracions de les cllules, com les que ocorren en el cncer, la immunitat cellular i els problemes relacionats amb l'herncia. Per aquest propsit, els bilegs cellulars estudien la biologia molecular de la cllula.

Fins fa poc de temps, la biologia cellular es limitava a l'observaci microscpica de cllules mortes tenyides, intentant correlacionar aquestes observacions amb els fenmens fisiolgics ja coneguts. Les tcniques ms recents permeten avui l'estudi i observaci de les cllules vives. Amb el microscopi de contrast de fase es poden observar les cllules vives en funcionament grcies a l's de contrastos. Les tcniques de microdissecci, microinjecci i microqumica, permeten obtenir material de l'interior de les cllules (protoplasma) per al seu estudi i anlisi, utilitzant tubs de mig micr de dimetre. La bologia cellular t gran valor en la medicina actual, ja que ajuda a diagnosticar malalties mitjanant l'anlisi de les cllules extretes de diversos fluids corporals (sang, LCR, etc.).

 Vegeu tamb .

 Membrana plasmtica;
 Citosquelet;
 Nucli cellular ;
 Ribosomes;
 Reticle endoplasmtic ;
 Aparell de Golgi;
 Mitocondris;
 Cloroplasts ;
 Lisosomes;
 Peroxisomes ;
 Vacols;
 Paret cellular;





























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48327" title="Liorna" nonfiltered="3676" processed="3653" dbindex="19007">

Liorna (en itali Livorno) s una ciutat de la provncia de Livorno, a l'oest de la Toscana situada a la riba del mar Tirr, on constitueix un dels ports (s un port lliure) ms importants de tota Itlia. La seva poblaci era de 160.502 habitants l'any 2006.

Constitueix un centre industrial a la vora del Mediterrani, amb una important presncia dels sectors qumic i metallrgic. Important refineria de petroli.

Histria. 

Liorna va nixer com un petit poble de pescadors. Va ser un lloc important sota l'empara dels Medicis durant el renaixement amb importants concessions al segle XVI. Liorna va crixer durant el govern de Leopold II al segle XVIII, el qual va obrir la ciutat als mercaders i comerciants estrangers. Ferran I va declarar la ciutat port franc al 1590, i aix va durar fins el 1860, quan la ciutat va passar a formar part del Regne d'Itlia. Durant la Segona Guerra Mundial, Liorna va rebre considerables danys, principalment a la seva histrica catedral i sinagoga. Actualment allotja una important acadmia naval.

Ciutats agermanades.
 Novorossijsk,  ;
 Guadalajara, ;
 Haiphong,  (Vietnam);

Enllaos externs.

Pgina oficial de Liorna ;



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48339" title="Bir?ebbu?a" nonfiltered="3677" processed="3654" dbindex="19008">
Bir ebbu a s una ciutat i port a la Badia de Sant Jordi, al sud de Malta. T ms de 8.000 habitants. El nom de la ciutat significa "terra d'oliveres" en idioma malts.

La ciutat s molt coneguda pel restes fssils de l'edat de gel, que van ser trobats a una cova propera anomenada Ghar Dalam.

L'esglsia parroquial de Bir ebbu a est dedicada a Sant Pere. 

La Filharmnica i Banda de Marxes de Bir ebbu a (Socjet Filarmonika San Pietru Banda Bir ebbu a) va ser fundada en 1990 i participa activament en les activitats culturals i religioses de la illa.

Escut herldic. 

L'escut de Bir ebbu a mostra un gal blau en forma de V i una branca d'olivera sobre el fons superior blanc. El blau representa l'aigua propera del mar Mediterrani i la branca d'olivera indica la importncia d'aquesta planta en l'economia local.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48340" title="Fernando Vallejo" nonfiltered="3678" processed="3655" dbindex="19009">

Fernando Vallejo s escriptor, assaigista, bileg i director de cine colombi.

Va nixer a Medelln el 24 d'octubre del 1942, va estudiar cinema a Itlia. Viu a Mxic des de 1971. Va escriure i dirigir tres pellcules, si b s ms conegut pels seus treballs literaris.

Totes les seves novelles estan ambientades a Colmbia (amb l'excepci de La rambla paralela que se situa a Barcelona). Els seus temes principals sn la violncia, l'homosexualitat, la famlia i la mort. 

El 2003 va guanyar el Premi Rmulo Gallegos, un dels ms prestigiosos d'Amrica Llatina.

Un dels seus llibres, La virgen de los sicarios, va ser adaptat al cinema per Barbet Shroeder i va rebre bones crtiques.

Llibres.

 Los das azules (1985) ;
 El fuego secreto (1987) ;
 Los caminos a Roma (1988) ;
 Aos de indulgencia (1989) ;
 Entre fantasmas (1993) ;
 La virgen de los sicarios (1994) ;
 La tautologa darwinista (1998) ;
 El desbarrancadero (2001, Premi Rmulo Gallegos) ;
 La rambla paralela (2002) ;
 Mi hermano el alcalde (2004) ;
 Manualito de imposturologa fsica (2005);
 La puta de Babilonia (2007);

Enllaos externs.
Entrevista amb Fernando Vallejo (en castell);
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48344" title="Michele Marieschi" nonfiltered="3679" processed="3656" dbindex="19010">

Michele Marieschi, (1710 - 1743), fou un pintor de l'escola vedutista veneciana.

Es va iniciar en la pintura d'estructures arquitectniques com escengraf, per a treballar ms tard com pintor. Es caracteritza per l's de la cmera fosca, la qual cosa com a Bellotto, li fa pintar amb clarobscurs abundants. Les seves panormiques sn dilatades i empra riques barreges de colors. 

 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48347" title="Vedutismo" nonfiltered="3680" processed="3657" dbindex="19011">

El vedutismo s un gnere pictric molt tpic del settecento itali. Un vedutista s un pintor de paisatges urbans, normalment fidels a la realitat. Els majors exponents del qual sn Canaletto, Bellotto, Guardi, Marieschi i Carlevarijs. 

La veduta consisteix en vistes urbanes, sempre en perspectiva, arribant de vegades a un estil cartogrfic. Aquest tipus de pintura es va desenvolupar sobretot a Vencia al llarg de tot el Segle XVIII, encara que es va estendre a altres parts d'Europa.

A Catalunya hi ha un exponent vuitcentista del vedutismo en la figura del pintor de Trieste Achille Battistuzzi.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48349" title="Taula" nonfiltered="3681" processed="3658" dbindex="19012">

Una taula s un moble amb potes i tauler pla, s'utiliza per posar objectes. Normalment t quatre potes per pot tenir tres o fins i tot un sol peu amb una  base ample. El tauler determina la seva forma i dimensions. Pot ser quadrat, ovalat, rod...

La taula pot estar fabricada amb diferents materials: fusta, ferro, plstic o una combinaci d'ells, per exemple, les potes de metall i la superfcie de fusta. Tamb pot tindre o no calaixos.Segons el seu dest, es fabrica amb un o una altre material. Per exemple: 

Taula de cuina. S'ha de poder mullar. Per aix sol ser de granit, marbre o fusta amb un acabat de plstic.
Taula de jard. Com que les taules de jard es deixen a fora, es fabriquen de ferro amb un tractament resistent a la humitat o amb plstic.
Taula de menjador. Sol estar feta de fusta de ms qualitat.

 Histria .

La taula tpica i primitiva es troba per primera vegada en l'poca de les antigues dinasties d'Egipte, almenys des de la dinastia XVIII, uns quinze segles abans de Crist. T una forma rectangular amb potes verticals en els seus quatre angles.

Tipus de taules.

 Taula braser.
 Taula d'ales: taula que t dos costats articulats que es poden desplegar.
 Taula de cuina: taula generalment plegable que s'utilitza a la cuina.
 Taula de tisora: taula que t els petges encreuats.
 Taula extensible: taula susceptible d'adquirir una major extensi.
 Taula rodona: taula de forma circular destinada a seure-hi sense que hi hagi lloc de preferncia.
 Taulabanc: esc amb respatller abatible per a formar una taula.
 Tauleta de nit.

 Vegeu-ne tamb .

 Moble;
 Cadira;
 Armari;
 Taula de canvi - Instituci de l'edat mitjana, origen dels actuals bancs.



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48351" title="Dlar del Carib Oriental" nonfiltered="3682" processed="3659" dbindex="19013">

El dlar del Carib Oriental (en angls East Caribbean dollar o, simplement, EC dollar, per b que sovint es pronuncia com si s'escrigus easy dollar) s la moneda de vuit dels nou membres de l'Organitzaci dels Estats del Carib Oriental. Sis membres sn estats: Antigua i Barbuda, Dominica, Grenada, Saint Kitts i Nevis, Saint Lucia i Saint Vincent i les Grenadines; i dos sn territoris dependents britnics: Anguilla i Montserrat. El codi ISO 4217 s XCD i tamb s'utilitza el smbol EC$. Se subdivideix en 100 cents.

El dlar del Carib Oriental s ems pel Banc Central del Carib Oriental situat a Saint Kitts i Nevis. El banc es va crear en un acord signat a Port of Spain el 5 de juliol de 1983 com a successor de l'Autoritat Monetria del Carib Oriental. El dlar del Carib Oriental va substituir el dlar de les ndies Occidentals. Tots els membres de l'Organitzaci dels Estats del Carib Oriental utlitzen aquest dlar excepte les illes Verges Britniques, que fan servir el dels Estats Units.

En circulen monedes d'1, 2, 5, 10 i 25 cents i d'1 dlar, i bitllets de 5, 10, 20, 50 i 100 dlars.

Taxes de canvi.
1 EUR = 3,22415 XCD (16 d'octubre del 2005);
1 USD = 2,700 XCD (fixa des del 1976);

Vegeu tamb.
Dlar;
Uni monetria;

Enllaos externs.
  Eastern Caribbean Central Bank (Banc Central del Carib Oriental);










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48352" title="Charles Albanel" nonfiltered="3683" processed="3660" dbindex="19014">
Charles Albanel (1616   11 de  gener de 1696)  fou un missioner i  sacerdot jesuta francs que va explorar el Canad. El 1649, va arribar al pas americ, a Tadoussac, en el temps en qu la Companyia de la Badia de Hudson inici les seves operacions. Fou el cap d'una partida de francesos que va reclamar per a Frana la regi compresa entre el riu Saguenay, el llac Mistassini, i el riu Rupert fins a la Badia de Hudson.  Posteriorment fou capturat pels anglesos el 1674 i deportat a Anglaterra. Va tornar al Canad el 1676, servint en les missions de l'oest. Va morir a  Sault Ste. Marie.

 Enllaos externs .

Font: http://www.1upinfo.com/encyclopedia/A/Albanel.html;
Biografia al Diccionari  de Biografia Canadenca  en lnia;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48353" title="Srie harmnica" nonfiltered="3684" processed="3661" dbindex="19015">

En matemtiques, la srie harmnica s la srie infinita:

 

S'anomena harmnica perqu les longituds d'ona dels harmnics d'una corda vibrant sn proporcionals a 1, 1/2, 1/3, 1/4, ... . s una srie divergent (tot i que divergeix molt lentament). La primera demostraci de la seva divergncia fou presentada per Nicole d'Oresme al segle XIV, i es basa en notar que el 3r. i 4t. termes, 1/3 + 1/4, sumen ms que 1/2, que el 5., 6., 7. i 8. termes, 1/5 + 1/6 + 1/7 + 1/8, tamb sumen ms que 1/2, etc.; s a dir, que prenent 2, 4, 8, 16, ... termes sempre es poden formar grups de valor superior a 1/2; per tant, la srie divergeix. Una altra demostraci, molt relacionada amb la d'Oresme, s notar que la srie harmnica s superior, terme a terme, a la srie

 
;

La srie harmnica alterna definida com:

 ;

s convergent a ln 2, de fet conseqncia de la srie de Taylor del logaritme natural.

La srie harmnica generalitzada (o srie p) s qualsevol srie de la forma:

;

essent p un nombre real positiu. La srie s convergent si p > 1 i divergent en els altres casos. Quan p = 1 la srie s precisament la srie harmnica. Quan p > 1 la suma de la srie s  (p), s a dir, la funci zeta de Riemann avaluada a p.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48355" title="Avicenna" nonfiltered="3685" processed="3662" dbindex="19016">

Ab   Al  al-Husayn ibn  Abd All h ibn S n  (en persa:              o en rab:                                   ), o senzillament Ibn Sina, conegut a Occident amb el nom d'Avicenna o Avicena (Afshana, Prsia 980 - Hamadan 1037) va ser un filsof i metge rab molt reconegut, autor de ms de 450 obres, entre les quals destaca el Cnon de la Medicina. En grec fou anomenat Abitians () i en llat Abitianus, tradut per Abici i ms freqentment per Avicenna.

Aportacions en medicina.


 Panorama de tots els rgans coneguts al seu temps, amb les principals patologies associades.
 Farmacologia: llista de tots els medicaments coneguts per ordre alfabtic amb les seves propietats principals.
 Importncia de l'tica dins el desenvolupament de la professi mdica (s'ha creat un premi amb el seu nom que reconeix les personalitats que segueixen aquesta lnia).;
 Va ser el primer a descriure adequadament la diabetis.
 Apunta a les rates com a transmissores de la Pesta Negra.
 Descriu el funcionament del cor amb el seu doble circuit de la sang (del cor als pulmons i del cor a la resta del cos).
 Recomana l'esport per conservar la salut.

Va escriure el tractat anomenat De Urinis que s part del segon volum de Physici et Medici Graeci Minores, amb el ttol .


Doctrina filosfica.

Avicenna pertany a l'escola de Bagdad. La seva lnia principal d'actuaci es basa en la conciliaci entre el discurs racional i la religi. En part, adapta els treballs d'Al-Farabi per tal de fer-los compatibles amb l'Alcor, i tamb incorpora elements tradicionalment teolgics a la filosofia, com els ngels, als quals atorga un paper clau en la seva relaci amb els humans, sobretot en els profetes. A nivell general, reconeix l'Orient com font de llum, i intenta revaloritzar la filosofia oriental i transmetre-la a Occident; malgrat tot, moltes obres sobre aquest tema s'han perdut.

Per tal d'explicar la realitat, Avicenna adopta un sistema emanatista, propi del neoplatonisme. No obstant aix, mant un esquema de coneixement que recull de la tradici naturalista aristotlica: distingeix entre sensaci, imaginaci, intellecte possible i intellecte agent, que es correspon a una gradaci des de la primera abstracci possible, seguida per les idees particulars no sensibles, i que culmina en les idees generals. Aquesta triple jerarquia tamb s'aplica als ssers. Tamb aprofundeix en la relaci entre essncia i existncia: una cosa que s noms existeix si la seva existncia s necessria. La creaci feta per Du correspondria a aquesta necessitat.

Avicenna adapta la separaci d'Aristtil entre l'intellecte possible (pacient, passiu), i l'intellecte agent (actiu), i en fa una interpretaci ms espiritualista. Aix, l'intellecte actiu en realitat el considera com pertanyent a Du, i que es comunica en el temps a l'home, mentre que l'intellecte passiu pertany a l'home, per no mor en el cos, ja que creu en la immortalitat de l'nima. Segons la visi d'Avicenna, l'intellecte pacient no pot fer res sense l'agent, aix que l'intellecte hum s tan sols en potncia. L'existncia de l'intellecte agent s'ha de fer per via espiritual.

Avicenna s especialment rellevant en la histria de la filosofia per haver facilitat la lectura d'Aristtil als escolstics.

 Notes .


 Enllaos externs .

Entrada d'Avicenna a l'Enciclopdia del Grec.
Anlisi de la metafsica d'Avicenna ;




































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48357" title="Forces Populars d'Alliberament Farabundo Mart" nonfiltered="3686" processed="3663" dbindex="19017">

Les Forces Populars d'Alliberament Farabundo Mart o FPL (Fuerzas Populares de Liberacin Farabundo Mart, en castell) fou un grup guerriller salvadorenc de tendncia ideolgica d'esquerres que va aparixer per primer cop l'1 d'abril de 1970.

Les FPL foren creades pel dirigent obrer Salvador Cayetano Carpio i un petit grup d'estudiants i obrers.

Vegeu tamb: Frente Farabundo Mart para la Liberacin Nacional (FMLN)





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48361" title="Acords de Chapultepec" nonfiltered="3687" processed="3664" dbindex="19018">
Els Acords de Chapultepec, o Acords de Pau a El Salvador, foren signats el 16 de gener de 1992 entre representants del govern salvadorenc i del FMLN, posant fi a una guerra civil que dur dotze anys. 

Es van signar al castell de Chapultepec, Ciutat de Mxic, amb la presncia de nombrosos caps d'estat i del Secretari General de Nacions Unides, Boutros Boutros-Ghali. Entre d'altres acords, es va legalitzar l'activitat poltica del FMLN, es van crear la Procuradoria dels Drets Humans (PDHUS), la Comissi per a la Consolidaci de la Pau (COPAZ) i el Frum de Concertaci Econmic i Social. 






 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48363" title="Trenta" nonfiltered="3688" processed="3665" dbindex="19019">

El trenta s un nombre natural que s'escriu 30 en xifres rabs, XXX en les romanes i    en les xineses.
Va darrere del vint-i-nou i abans del trenta-u. Un polgon de 30 costats s'anomena tricontgon. El nombre ordinal s trent o trigsim. Trentejar s estar a prop dels trenta anys d'edat, i trent s alg que ja els ha complert. Trentenari s un conjunt de trenta persones o una srie de trenta dies o trenta anys.

Ocurrncies del trenta:

 s el nombre atmic del zinc.
 La mitjana de dies que t un mes.
 Les noces de perla.
 En tennis el segon punt val 30.
 Anys histrics: 30 aC, 30 dC i dcada del 1930.















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48365" title="Quaranta" nonfiltered="3689" processed="3666" dbindex="19020">


El quaranta s un nombre que segueix al trenta-nou i precedeix al quaranta-u. Pot escriure's 40 o XL segons el sistema de numeraci. Prov del llat quaraginta. El nombre ordinal s quarant. Una persona que t quaranta anys s un quadragenari o quarant.

Ocurrncies del quaranta:

 En moltes cultures semites era sinnim de "molts". Per aix el trobem a "Ali-Bab i els 40 lladres", als 40 dies que Jess passa al desert, als 40 dies desprs del diluvi universal de No o els que passa Moiss al Sina.
 Nombre d'hores a la setmana treballades en molts pasos, entre ells Espanya.
 Durada estndar del ramad.
 La base de la Quaresma.
 Les nits desprs de la mort on un esperit pot rondar el cadver.
 Les noces de maragda o rub, segons la tradici.
 Els graus celsius i Fahrenheit es troben a la mateixa temperatura a -40.
 Un joc de cartes d'Equador.
 La crisi dels 40 en psicologia designa el fenmen de prendre conscincia (en negatiu) del propi envelliment.
 En el joc de cartes del tuti s reunir el cavall i el rei d'atots en una mateixa ma. Cantar les quaranta s declarar la possessi d'aquesta basa o, figuradament, cantar-li a alg les veritats.
 Anys histrics: 40 aC, 40 dC i dcada del 1940.
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48367" title="Willem Barentsz" nonfiltered="3690" processed="3667" dbindex="19021">

Willem Barentsz (Terschelling, Pasos Baixos, 1550 - Nova Zembla, 1597), tamb escrit de vegades Barents o Barentz, va ser un navegant i explorador dels Pasos Baixos. El mar de Barentsz rep aquest nom en honor seu.

El 1594 es va embarcar a Amsterdam amb dos vaixells tractant de trobar el fams Pas del Nord-est cap a l'sia. Va aconseguir arribar fins a les costes occidentals de l'illa rtica de Nova Zembla i va continuar cap al nord; per, per les males condicions meteorolgiques, va haver de fer marxa enrere.

L'any segent va ser el comandant d'una altra expedici amb set vaixells que va arribar a l'estret entre la costa asitica i la illa de Vaigatx, al sud de Nova Zembla, per ja en aquella estaci de l'any el mar estava glaat i va haver de tornar.

En el tercer viatge, que es va fer amb noms dos vaixells, va arribar a veure l'illa de l's (Bjrnye) i la de Spitsbergen (a l'arxiplag de Svalbard), situades a uns 80 graus de latitud nord. El vaixell comandat per Barentsz, desprs de passar pel nord de Nova Zembla, va quedar atrapat al gel i ell i la tripulaci van haver d'hivernar en aquesta illa aprofitant l'estructura del vaixell per a fer-se un refugi. 

Quan al mes de juny de 1597 la fusi del gel va fer el mar practicable, els tripulants van aconseguir fer dues embarcacions i la majoria va poder escapar. Willem Barentsz, per, va morir a Nova Zembla el 20 de juny de 1597.













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48369" title="Abel Tasman" nonfiltered="3691" processed="3668" dbindex="19022">
 
Abel Janszoon Tasman (1603 - 1659) va ser un explorador dels Pasos Baixos al servei de la Companyia Neerlandesa de les ndies Orientals (Vereenigde Oostindische Compagnie, VOC), a les ordres d'Anthonie Van Diemen.

Els seus viatges es van realitzar entre el 1642 i el 1644, amb els vaixells Heemskerck i Zeehaen. Va ser el primer europeu en arribar, el 24 de novembre de 1642, a la illa que anomen Van Diemensland i que els anglesos van canviar per Tasmnia en honor seu.

Tot seguit va arribar a Nova Zelanda, per va ser rebutjat en un atac dels maoris a la badia dels Assassins (Moordenaarsbaai), avui Golden Bay. Va anomenar les illes Statenland, suposant que es tractava d'una prolongaci de l'illa dels Estats, a Amrica del Sud, a travs del suposat continent austral. Va continuar per les illes Tonga i, en un segon viatge va explorar les costes occidentals d'Austrlia. 

Les finalitats comercials de la Societat per la qual treballava no es van poder portar a terme i en realitat va passar un altre segle fins que les expedicions de James Cook tornessin l'inters europeu pel continent australi.

Abel Tasman va morir el 1659 a Batvia, l'actual Jakarta.

Relaci d'illes descobertes:
Nieuw Holland (Austrlia);
Van Diemensland (Tasmnia);
Statenland - Nieuw Zeeland (Nova Zelanda);
Tonga;
Hooge Pijlstaarten Eijlandt (Ata);
Middelburg ('Eua);
Amsterdam (Tongatapu);
Rotterdam (Nomuka);
Illes Salom;
Ontong Java;

Vaixells i tripulaci.























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48373" title="Speex" nonfiltered="3692" processed="3669" dbindex="19023">
Speex s un format de compressi d'udio de patent lliure especialment dirigit al discurs o la parla. Speex est subjecte a la llicncia BSD i s'utilitza amb el contenidor Ogg de la Fundaci Xiph.org, funcionant com a complement del projecte Ogg Vorbis. 

El projecte Speex es diferencia dels altres per proporcionar una lliure alternativa als propietaris dels cdecs de discurs. Per altra banda, s'adapta b als usos d'internet i proporciona les caracterstiques tils les quals manquen a la majoria dels codecs.

 Tecnologia .
Speex es basa en CELP (algoritme de compressi per prdua) i es dissenya per comprimir la veu en els bitrates que s'extenen a partir dels 2 als 44 kbps. Algunes de les caracterstiques de Speex inclueixen:

Banda estreta (8kHz), banda ampla (16kHz), i compressi ultra-banda ampla (32kHz) en el mateix bitstream (fluxe de bits).
Codificaci estereofnica de la intensitat.
Ocultaci de la prdua de paquets.
Operaci de la variable de Bitrate (utilitza ms bits quan es troba amb un udio ms difcil de codificar, i viceversa).
Detecci de l'activitat de la veu (detecta si alg est o no parlant, i s'ajusta depenent del resultat).
Transmissi discontnua (Speex pot parar d'enviar dades si creu que tot est ok. Per exemple, quan no hi ha dades de veu).

Comparaci de caracterstiques.

multi-rate: permet que el cdec canvi dinmicament el seu bitrate.

encaixat: encaixa bitstreams de banda estreta a bitstreams de banda ampla.

VBR: bitrate variable.

PLC: oculta la prdua de paquets.

Bit-robust: resistent a la corrupci en els nivells de bits (xarxes sense fils).


 Enllaos externs .
 Pgina Oficial de Speex;
 Projecte Ogg;
 Vorbis;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48378" title="Vitus Bering" nonfiltered="3693" processed="3670" dbindex="19024">
 
Vitus Bering (1681-1743) va ser un navegant i explorador d'origen dans al servei de Rssia.

L'estret de Bering i l'illa de Bering porten aquest nom en honor seu.

El 1703 es va traslladar a Rssia, on es va casar i tingu fills i es va allistar a l'armada russa. A banda d'una visita a Copenhaguen el 1715, mai va tornar al pas on va nixer.

La primera expedici a Kamtxatka va tenir lloc entre els anys 1725 i 1730. Es tractava de comprovar per on s'unien Amrica i sia; amb la circumnavegaci, l'agost de 1728, de la costa asitica, Bering va entendre que demostrava que no hi havia tal connexi i que per tant els dos continents estaven separats. Com que no va poder veure la costa americana, que quedava coberta per la boira, les autoritats russes no el van creure.

La segona expedici de Kamtxatka, anomenada la Gran Expedici Nrdica, va tenir lloc entre 1733 i 1743; comptava amb molts mitjans i 10.000 homes. Tractava de cartografiar la costa occidental nord-americana i, de fet, van ser els primers a fer aix a la costa d'Alaska. Tamb van descobrir algunes de les illes de l'arxiplag de les Aleutianes. Va arribar a Amrica el 1741 i a la tornada cap a casa van haver d'hivernar a l'illa de Bering, on mor.














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48381" title="LabVIEW" nonfiltered="3694" processed="3671" dbindex="19025">
LabVIEW s una plataforma de programari, una eina grfica de test, control i disseny mitjanant la programaci de molt alt nivell. El llenguatge que utilitza s'anomena llenguatge G i cerca d'acostar la programaci potent tant a usuaris experimentats com a de novells, amb temps de desenvolupament molt reduts.

Aquest programa va ser creat per National Instruments el 1976 per a funcionar amb mquines Apple Macintosh (MAC), les primeres que tenien una interfcie grfica. Sort al mercat per primer cop el 1986. Actualment existeix per a plataformes Windows, UNIX, MAC i Linux, i ja va per la versi 8.5 (edici tamb compatible amb Windows Vista).

Els programes fets amb LabVIEW s'anomenen VI (Virtual Instrument), degut a l's inicial del programari pel control d'instruments. Una dita clssica del LabVIEW s:
"La potncia s en el programari". Actualment s adent pel control de tot tipus de maquinari, tant de la prpia empresa -targetes d'adquisici de dades, PAC, Visi i altre maquinari- com d'altres empreses.

Usos comuns.
S'utilitza tant per enginyers com per cientfics per a tasques com ara:
Adquisici i generaci de dades;
Control d'instruments de laboratori (interns al PC o externs);
Automatitzaci industrial amb PAC (Controlador d'Automatitzaci Programable);
Diseny de control: prototipatge rpid i maquinari-en-el-lla (HIL);
Domtica;
Educaci;

Caracterstiques principals.
Degut a la seva programaci grfica, permet el desenvolupament de programari, per a programadors amb poca experincia, per tamb, permet fer grans desenvolupaments als programadors ms experimentats en LabVIEW. La potncia de l'entorn permet la creaci d'aplicacions amb milers de VIs (equivalent a milions de pgines de codi texte) per a aplicacions complexes, programes d'automatitzacions de desenes de milers de punts d'entrades/sortides o ms, etc. Existeix informaci sobre bones prctiques de programaci per a optimitzar el rendiment i la qualitat de la programaci.

Presenta facilitats per l's de:
Interfcies de comunicacions:
Port srie;
Port parallel;
GPIB;
PXI;
VXI;
TCP/IP, UDP, DataSocket;
IrDA (infrarroig);
Bluetooth i WiFi;
USB;
OPC...
Capacitat d'interactuar amb altres aplicacions:
dll;
ActiveX;
Matlab i Simulink;
Conjunts de .NET;
Mathematica, Autocad, ...
Eines grfiques i textuals per al processament digital de senyals.
Visualitzaci i comandament de grfiques amb dades dinmiques, de forma continuada.
Adquisici i tractament d'imatges.
Control de moviment (i combinat amb tot ho anterior).
Temps Real estricte.
Programaci de FPGAs, DSPs i qualsevol microprocessador de 32 bits i algun de 16 bits.
Sincronitzaci entre dispositius.

Programaci amb LabVIEW.
Al ser una eina grfica de programaci, els programes no s'escriuen, sin que es dibuixen.

Un programa es comena amb la finestra del Projecte, a on hi tenen cabuda tots els elements que composen el projecte. A dintre, i per comenar a programar, utilitza el Panell Frontal i el Diagrama de blocs. El Panell Frontal s l'interfcie amb l'usuari, en ell es defineixen els controls i indicadors que es presenten a la pantalla de l'ordinador. El Diagrama de Blocs s el programa prpiament dit -el codi font-, a on es defineix la seva funcionalitat, aqu es colloquen les icones (els VIs) que realitzen una determinada funci i s'interconecten entre ells per passar-se els valors.

Altres alternatives.
El LabVIEW es pot utilitzar per a crear molts tipus diferents de programes, i est orientat a tot tipus d'aplicacions. De fet, es parla que el LabVIEW es troba com envoltant els altres llenguatges, pel que es fa molt difcil dir que existeixin alternatives comparables.
Si baixem al nivell de programaci, les alternatives podrien anar des de llenguatges textuals com el C, C++, Visual Basic o VHDL, fins a d'altres eines grfiques com el HP-VEE (ara Agilent-VEE), Simulink, etc.

Vegeu tamb.
 Curs gratuit de programaci grfica en LabVIEW;
Instrumentaci electrnica;
Electrnica;
Llenguatge de programaci;

Enllaos externs.
 National Instruments Spain;
 LAVA - LabVIEW Advanced Virtual Architects (news and discussion forums).
 LAVA Code Repository - Community Supported LabVIEW Downloads;
 The LabVIEW FAQ;
 Programas GNU para LabVIEW;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48384" title="Maria Antonieta d'ustria" nonfiltered="3695" processed="3672" dbindex="19026">

Maria Antonieta d'ustria, reina de Frana, (Viena, 1755 - Pars, 1793). Arxiduquessa d'ustria, i princesa d'Hongria i de Bohmia amb el doble tractament d'altesa reial i imperial. Pertanyent a la dinastia dels Habsburg esdevingu reina de Frana.

Nascuda a Viena el dia 23 d'agost de 1755 essent filla de l'emperador Francesc I i de l'arxiduquessa Maria Teresa I d'ustria. Maria Antonieta era nta per via paterna del duc Leopold III de Lorena i de la princesa Elisabet Carlota d'Orleans; mentre que per via materna ho era de l'emperador Carles VI i de la princesa Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbttel.

Casada el 1770 amb qui seria quatre anys ms tard Llus XVI de Frana, fill de Llus de Frana i de la princesa Maria Josepa de Saxnia. La parella tingu quatre fills:

 SAR la princesa Maria Teresa de Frana, nada a Versalles el 1778 i morta al Castell de Frohsdorf el 1851. El 1799 es cas amb el duc d'Angulema.

 SAR el prncep Llus Josep de Frana, nat a Versalles el 1781 i mort a Meudon el 1789.

 SM el rei Llus XVII de Frana, rei titular (1793-1795), nat a Versalles el 1785 i mort a Pars el 1795.

 SAR la princesa Maria Sofia de Frana, nada a Versalles el 1786 i mort al mateix Versalles el 1787.

Era considerada una dona frvola, reaccionria i de gustos cars. Va exercir una forta influncia poltica sobre el seu marit i, en conseqncia, sobre tot el pas. En 1781, finalment, va tenir el seu primer fill mascle. 

Va ignorar la crisi financera per la que travessava el pas i va desautoritzar les reformes liberals de Turgot i Necker. No va tenir contemplacions amb les masses famolenques que es concentraven davant el palau de Versalles i va enviar contra elles les seves tropes. El poble sempre va pensar que la seva reina servia els interessos austracs. Va posar el rei contra la Revoluci, i va rebre el suport de Mirabeau i Barnave en la defensa de les seves idees monrquiques. 

El 13 d'agost de 1792, va ser detinguda i empresonada juntament amb Llus XVI, els seus fills i la seva cunyada a la Torre del Temple. Va morir executada a la guillotina el dia 16 d'octubre de 1793. 































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48391" title="Maria Teresa d'ustria" nonfiltered="3696" processed="3673" dbindex="19027">

 Maria Teresa d'ustria (1638-1683), reina consort de Frana, esposa de Llus XIV.

 Maria Teresa I d'ustria (1717 - 1780).

 Maria Teresa d'ustria-Este (reina de Sardenya) (1759 - 1824).

 Maria Teresa d'ustria (reina de Saxnia) (1767 - 1827).

 Maria Teresa d'ustria-Toscana (reina de Sardenya) (1801 - 1855).
 
 Maria Teresa d'ustria (reina de les Dues Siclies) (1816 - 1867).

 Maria Teresa d'ustria-Este (comtessa de Chambord) (1817 - 1886).

 Maria Teresa d'ustria (duquessa de Wrttemberg) (1845 - 1927).

 Maria Teresa d'ustria-Este (reina de Baviera) (1849 - 1919).

 Maria Teresa d'ustria-Toscana (arxiduquessa d'ustria) (1862 - 1933).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48392" title="Magnolicia" nonfiltered="3697" processed="3674" dbindex="19028">


Les magnolicies (Magnoliaceae) sn una famlia de magnolials que es divideixen en dues subfamlies:

Magnoliidies (Magnolioideae), amb els gneres segents: ;
Elmerillia (4 espcies) ;
Kmeria (5 espcies) ;
Magnolia (128 espcies) ;
Manglietia (29 espcies) ;
Michelia (49 espcies) ;
Pachylarnax (2 espcies) ;
Liriodendridies (Liriodendroidae), una subfamlia amb un sol gnere, el Liriodendron (2 espcies de tulipers) ;

Al contrari que la majoria de les plantes angiospermes que tenen les parts florals en anells, les magnolicies tenen els seus estams i pistils en espirals en un receptacle cnic. Aquesta disposici sembla ser l'arcaica en les angiospermes.

Les flors de les magnolicies no tenen flors amb una clara diferenciaci entre ptals i spals i aleshores aquestes estructures s'anomenen tpals.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48394" title="Vint-i-quatre" nonfiltered="3698" processed="3675" dbindex="19029">

El vint-i-quatre s un nombre natural que segueix al vint-i-tres i precedeix al vint-i-cinc. S'escriu 24 en xifres rabs, XXIV en les romanes i     en les xineses.

Ocurrncies del vint-i-quatre:

 s el nombre atmic del crom.
 s el nombre d'hores d'un dia.
 s el nombre de lletres de l'alfabet grec, tant antic com modern. Per aix s el nombre de captols de l'Odissea i de la Ilada d'Homer.
 Les noces de set.
 El vint-i-quatr satllit de Jpiter s Pasfae.
 En vint-i-quatr s un llibre de mida igual a la vint-i-quatrena part d'un plec (de 7 a 10 cm).
 Vint-i-quatrena de cort era una comissi de vint-i-quatre ciutadans elegida per a assessorar els sndics i representants del bra reial a les Corts.
 Designa l'any 24 i el 24 aC.
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48398" title="Acampada Jove" nonfiltered="3699" processed="3676" dbindex="19030">
L'Acampada Jove s una trobada juvenil anual, organitzada des del 1996 per les JERC. El seu programa sol combinar xerrades i taules rodones amb actes culturals i festius.

A partir del 2005 (10a edici) aquesta trobada t lloc a Sant Celoni, per altres anys s'havia celebrat a Arbcies, poblaci que es va quedar massa petita.
 
L'Acampada Jove est pensada, impulsada i organitzada per les JERC, i s la principal trobada juvenil dels Pasos Catalans. Ms de 500 militants de l'esquerra independentista treballaran durant l'Acampada de manera voluntria perqu aquesta sigui possible.


 La Grgola: moneda de l'Acampada .

L'Acampada Jove funciona amb una moneda prpia: la grgola. Cada grgola s equivalent a un euro, i es pot bescanviar els teus diners a qualsevol dels punts de venda de grgoles que trobars al recinte de l'Acampada. Et serviran per les barres, parades de material, la carpa-restaurant, etc.


 Histria .

1996

La primera edici va aplegar 300 persones i va significar el comenament d'un projecte que volia aplegar els principals moviments de l'esquerra independentista.


1997

400 acampats va ser el balan de l'any d'un projecte que comenava a agafar calada entre els joves de les comarques gironines.


1998

La tercera edici va ser la del salt qualitatiu cap a un projecte slid de trobada entre joves catalans d'arreu del pas: 4.000 joves entre acampats i assistents als concerts. Les JERC es va plantejar assumir un projecte molt ms ambicis que s la de combinar un festival musicalment atractiu amb el contingut poltic i social de les xerrades i els debats. 


1999

Les JERC van confirmar l'Acampada Jove  Arbcies com el punt de trobada de joves d'arreu dels Pasos Catalans i va assolir la xifra dels 6.000 assistents, destacant-ne els ms de 300 del Pas Valenci. La imatge de l'Acampada va tenir un paper destacat tamb als mitjans de comunicaci i es va aconseguir projectar-la internacionalment. 


2000

10.000 joves van tornar a fer el rcord d'assistncia a l'Acampada Jove i van consolidar l'Acampada com a primer festival estiuenc dels Pasos Catalans. A ms, aquesta edici va incrementar l'assistncia de pblic del Pas Valenci, de les Illes Balears i de les comarques de ponent i del sud del Principat Catalunya, fent de l'Acampada Jove el punt de trobada obligat dels joves. L'organitzaci tamb va detectar un augment dels lmits de les franges d'edat del pblic, compreses entre els 14 i els 30 anys. Els organitzadors van valorar molt positivament la cinquena edici per haver sabut combinar amb eficincia el potent cartell musical amb les activitats culturals, ldiques, poltiques i de formaci durant el dia. 


2001

13.000 joves van convertir l'Acampada Jove d'Arbcies 2001 en la principal convocatria juvenil dels Pasos Catalans. L'Organitzaci va fer un salt qualitatiu molt important i el ress meditic de l'Acampada va ser considerable. L'Acampada doncs, va assolir la completa maduresa organitzativa i la dimensi social que li pertocava. Aquesta sisena edici va comptar amb un cartell musical molt important.


2002

L'Acampada Jove viu un nou salt qualitatiu amb l'assistncia de ms de 20.000 joves. Aquest any l'Acampada s'internacionalitza ms que mai amb la presncia de nombrosos i reconeguts grups de fora els Pasos Catalans aix com de fora d'Europa. Es consolida el model d'organitzar l'Acampada Jove en espais. La msica electrnica aterra amb el nou espai Flash FM. 


2003

Ms de 25.000 joves fan de l'Acampada Jove, novament, el festival d'estiu ms important dels Pasos Catalans. Es bat el rcord d'acampats amb ms de 8.000 joves, que poden gaudir de nous i millors serveis i una zona d'acampada ms gran. Per primera vegada es limiten els abonaments per tal d'evitar collapses. Tanmateix, l'Acampada Jove encara no ha tocat sostre.


2004

La novena edici de l'Acampada Jove va fer pals que la vila d'Arbcies, ja que no estava preparada per seguir rebent tants joves. Els 31.000 joves, l'any 2004, fou el lmit al qual arrib la capacitat del poble per mantenir una relaci parallela entre benestar, serveis i nombre de joves al festival.


2005

Arribats al des aniversari de l'Acampada va optar per un canvi en l'ubicaci del festival. Des de l'organitzaci es va assumir el repte d'una nova etapa i es va escollir la ciutat de Sant Celoni com la nova seu de l'Acampada Jove, i tamb es complia en un dels trets distintius de l'esdeveniment: romandre dins l'espai natural que l'ha vist nixer i crixer, el Montseny. 

Aquesta ciutat va veure batre el rcord d'afluncia a l'Acampada. Ms de 36.000 persones van compartir les activitats musicals, culturals i poltiques de la trobada i van fer realitat durant quatre dies el model social i democrtic que volem pel nostre poble: uns Pasos catalans independents, reunificats i socialistes.


2006

Ms de 38.000 joves assiteixen a l'Acampada Jove. Sens dubte, Sant Celoni ja s'ha consolidat com a la capital de la major trobada de joves d'arreu dels Pasos Catalans.

Gran part dels serrells que l'any passat van quedar oberts, fruit de les dificultats que comporta un transllat d'aquestes dimensions, s'ha solucionat en aquesta edici. Per exemple, en un major nombre de dutxes, ms zones d'ombra, fonts...


Enllaos externs.
Acampada Jove;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48399" title="Hipnim" nonfiltered="3700" processed="3677" dbindex="19031">
La semntica denomina hipnim (del grec:          , que literalment vol dir 'pocs noms') als mots que tenen tots els trets semntics, o semes,  d'un altre ms general, el seu hipernim, per que afegeix a la seva definici altres trets semntics que el diferencien del segon.

Per exemple, descapotable s hipnim de cotxe, ja qu comparteix amb ell tots els seus trets mnims, s a dir , motor, mida, etctera, per afegeix a aquests el tret capota.

Conixer molts hipnims d'un terme sovint vol dir dominar el vocabulari especialitzat d'aquell sector, sigui professional, una varietat juvenil o el camp semntic propi d'una afecci. Permet ser ms precs en la tria lxica i fugir dels mots bagul o comod.

No s'ha de confondre un hipnim amb un mernim que designa una paraula que s part d'una altra (per exemple "copa" s una part de l'arbre per no el seu hipnim, que seria "alzina).

Termes relacionats.
Sinnim;
Hipernim;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48403" title="Hipernim" nonfiltered="3701" processed="3678" dbindex="19032">
La semntica denomina hipernim (del grec           , que literalment vol dir 'nom de ms') a aquell terme general que es pot fer servir per referir-se a la realitat anomenada per un terme ms particular.

Semnticament, un hipernim no posseeix cap tret semntic, sema,  que no comparteixi amb el seu  hipnim, mentre que aquest s que posseeix trets semntics que el diferencien d'aquell. Per exemple, cotxe s hipernim de descapotable, ja qu posseeix els semes , motor i mida, que comparteix amb aquest, mentre que descapotable posseeix a ms a ms el tret capota, que el diferencia de cotxe.

La classificaci en hipernims i hipnims permet fer mapes semntics o diccionaris ideolgics, entre altres, ja que es poden agrupar aquelles paraules que tracten sobre un tema com. Els hipernims tenen un carcter ms abstracte que els seus hipnims i les categories principals solen correspondre als grans universals de l'ontologia o a les classes aristteliques (mentre que els hipnims correspondrien a l'espcie). En l'aprenentatge, els hipernims s'assoleixen per inducci o estudi, ja que no sempre tenen un correlat en el mn que permeti captar-los per l'experincia, sin que sorgeixen en generalitzar les caracterstiques dels hipnims.

 Termes relacionats .
Sinnim;
Hipnim;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48405" title="William Rowan Hamilton" nonfiltered="3702" processed="3679" dbindex="19033">


Sir William Rowan Hamilton (4 d'agost de 1805   2 de setembre de 1865) va ser un matemtic, fsic, i astrnom irlands, que va fer importants contribucions al desenvolupament de la ptica, la dinmica, i el lgebra. El seu descobriment del quaterni s pot ser la seva investigaci ms coneguda. El treball de Hamilton en dinmica va ser desprs decisiu en el desenvolupament de la mecnica quntica, on un concepte fonamental anomenat hamiltoni duu el seu nom. Hamilton va demostrar el seu immens talent a una edat molt primerenca, cosa que va fer dir al Dr. John Brinkley, astrnom i bisbe de Cloyne, en 1823 que Hamilton a l'edat de 18 anys: "Aquest jove, no dic que ser, sin s, el primer matemtic del seu temps".












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48406" title="Nova Delhi" nonfiltered="3703" processed="3680" dbindex="19034">

Nova Delhi (en hindi          , en angls New Delhi) s la capital de l'ndia. 
 
Est situada a la riba del riu Yamuna, a uns 200 metres d alada sobre el nivell del mar, i a una latitud de 28 58  Nord i  77 20  de longitud Est. 

Ocupa una superficie de 1.483 km2, amb una poblaci de 13,8 milions d habitants, pertanyents en un 72% a l tnia indoria, un 25% a la dels drvides i el 3% a altres tnies.

L idioma ms parlat a la ciutat s l hindi.

Clima. 
En estar lluny del mar i al nord del pas, el seu clima t trets de continentalitat: les temperatures mximes de l estiu ultrapasen els 40 graus i a l hivern les mnimes baixen dels 7 graus. La distribuci de pluges s de carcter monsnic, amb ms de 200 litres/m2 en cadascun dels mesos de juliol i agost, i molta menys precipitaci durant la resta de l'any, arribant als mnims de pluja durant l'abril i el maig. El total pluviomtric anual s d uns 700 litres/m2.

Histria.
Nova Delhi s en realitat la fusi de set ciutats fundades per les corresponents set dinasties regnants: Lalkot, Siri, Tuglakabad, Ferozabad, Lodi, Shahjanadabad i Delhi, i en gran part van estar construdes les unes a sobre de les altres. El nom de Delhi l'hi va donar la dinastia musulmana que va regnar entre els segles XVII a XIX. 
  
Els anglesos hi van traslladar la capital del seu govern, des de Calcuta, el 1911, i el 1931 hi construren, amb gran magnificncia, la part britnica i colonial de la ciutat, que anomenaren New Delhi.

Amb la independncia va continuar essent la capital de l'ndia.
 
Monuments.    
A la part antiga de la ciutat s hi conserva la quasi totalitat dels edificis histrics, com el Fort Vermell (Red Fort), bastit per la dinasta Mogol; els seus murs fets de tapial vermell van resistir l atac de les tropes britniques durant la guerra per la independncia el 1857. Tamb d'poca mogol sn el Mausoleu d'Humayun, el complex d'Isa Khan i el mausoleu de Safdar Jang.

Com a edifici religis detaca la Jama Masjid, que actualment s la mesquita ms gran de tota l'ndia, construda per Shah Jahan, autor tamb del clebre Taj Mahal. El temple Bahai de Delhi, tamb conegut com el Temple del Lotus, s actualment l'edifici ms visitat de l'ndia. 

Vegeu tamb.
Delhi;























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48409" title="Llus IX de Frana" nonfiltered="3704" processed="3681" dbindex="19035">

Llus IX de Frana, Sant Llus o Sant Llus IX, rei de Frana (Poissy, prop de Pars 1214 - Tunis 1270), rei de Frana (1226-1270). 

Orgens familiars.
Nasqu el 25 d'abril de 1214 al castell de Poissy sent el segon fill del rei Llus VIII de Frana i Blanca de Castella. Era nt per lna paterna de Felip II de Frana i Isabel d'Hainault, i per lnia materna d'Alfons VIII de Castella i Elionor d'Anglaterra. Fou germ del tamb rei Carles I de Npols i cos germ de Ferran III de Castella. 

Ascens al tron.
Fou coronat rei el 19 de novembre de 1226 a la catedral de Reims, amb tan sols 12 anys. Per la seva joventut tingu la regncia de la seva mare Blanca de Castella que dur fins el 1234, any en qu Llux IX fou considerat adult. Blanca per continuar sent consellera reial fins a la seva mort el 1252.

L'11 de maig de 1258 els representants de Jaume I el Conqueridor i de Llus IX de Frana signen a Corbeil (Illa de Frana, Frana) el Tractat de Corbeil, segons el qual Frana reconeix definitivament la sobirania del rei d'Arag sobre els comtats catalans.

Llus IX es va distingir pel seu esperit de penitncia i oraci. Es va preocupar per la pau entre les nacions, va ser un monarca enrgic que va defensar l'Esglsia Catlica. Considerat, especialment amb els pobres i desprotegits, va pertnyer a l'Ordre de Sant Francesc d'Asss. Va fundar molts monestirs i va construir la famosa Saint-Chapelle de Pars, prop de la catedral, per a albergar una gran collecci de relquies. 

Va vncer al rei Enric III d'Anglaterra a Taileburg en 1242. Va dirigir personalment dues croades. En la primera va caure presoner a Egipte i durant la segona va morir de disenteria prop de Tunis en 25 d'agost de 1270. El seu cos fou transportat a Frana i fou enterrat a la Catedral de Saint-Denis. 

Npcies i descendents.
El 27 de maig de 1234 es va casar a la catedral de Sens amb Margarida de Provena, filla de Ramon Berenguer V de Provena i Beatriu de Savoia. D'aquest matrimoni van nixer onze fills.
 la princesa Blanca de Frana (1240-1243);
 la princesa Isabel de Frana (1242-1271), casada el 1258 amb Teobald II de Navarra;
 el prncep Llus de Frana (1244-1260);
 el prncep Felip III de Frana (1245-1285), rei de Frana;
 el prncep Joan de Frana (1248);
 el prncep Joan-Trist de Frana (1250-1270), comte de Valois;
 el prncep Pere de Frana (1251-1284), comte d'Alenon ;
 la princesa Blanca de Frana (1252-1320), casada el 1269 amb l'infant de Castella Ferran de la Cerda;
 la princesa Margarida de Frana (1254-1271), casada el 1270 amb el duc Joan I de Brabant;
 el prncep Robert de Frana (1256-1317), comte de Clermont;
 la princesa Agns de Frana (1260-1327), casada el 1279 amb el duc Robert II de Borgonya;

Canonitzaci.
LLus IX de Frana fou considerat un model de monarca cristi i fou canonitzat el 1297 pel Papa Bonifaci VIII. La seva festivitat se celebra el 25 d'agost.

Va ser contemporani de Sant Toms d'Aquino i de Sant Bonaventura.

Articles relacionats.

 Tractat de Corbeil;
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48418" title="Enterobacteri" nonfiltered="3705" processed="3682" dbindex="19036">

Els enterobacteris (Enterobacteria) sn un gnere com de bacteri gram-negatiu facultativament anaerbic de la famlia de les Enterobacteriaceae. Molts d'aquests bacteris sn patgens i causa d'infecci oportunista en hostes compromesos, generalment hospitalitzats. Causa preferentement infecci del tracte urinari i del tracte respiratori. Dues espcies clnicament importants d'aquest gnere sn:

Enterobacter aerogenes.
Enterobacter cloacae.

Presncia en productes carnis.
Sn indicadors de contaminaci fecal del producte estudiat, ja que normalment es troben en el conducte intestinal dels animals. El seu recompte s'utilitza per a comprovar la qualitat sanitria dels productes carnis, que ve propiciada per les condicions higiniques i de neteja de les superfcies de treball (cintes, mquines de llescat...) en contacte directe amb el producte. La prova, per, t un valor limitat, ja que no diu especficament quins bacteris fecals s troben a la mostra. Per tal d'esbrinar els bacteris concrets cal fer proves especfiques per a identificar-ne cadascun d'ells.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48419" title="Castellers de Mallorca" nonfiltered="3706" processed="3683" dbindex="19037">




La colla castellera Castellers de Mallorca va ser una de les dues primeres en dur el Fet Casteller a l'Illa de Mallorca als principis de 1996. Acompanyada per els Allots de Llevant (l'altre colla activa illenca), els seus primers anys d'existncia foren durs i molt sacrificats realitzant castells de 5 en molts de casos. Tenen la seva seu a Palma i s compon principalment de ciutadans per be que tamb acull gent d'altres poblacions properes a Palma.

Fins el 1998, els Castellers de Mallorca no varen realitzar castells de 6 de manera regular. Realitzant els seus primers intents de castells de 7 el 1999. Al 2000 els Castellers de Mallorca aconseguiren descarregar el 4 de 7 a la Jonquera, acompanyats dels Castellers de l'Albera i els Xics de Granollers. A partir d'aquesta fita, any rera any els Castellers de Mallorca han aconseguit superar-se al seu historial casteller particular. El 2001 descarregaren el seu primer 4 de 7 amb l'agulla, 3 de 7 i 5 de 7, el 2002 descarregaren per primer cop el 3 de 7 per sota, el 2003 realitzaren a una mateixa actuaci el 3 de 7 per sota, el 5 de 7 i el 4 de 7 amb l'agulla, el 2004 aconseguiren realitzar 3 pilars de 5 simultanis i un tot seguit de 5 de 7 i el 2005 varen aconseguir descarregar el 2 de 7 a la seva diada realitzant aix el castell ms alt que ha alat una colla mallorquina.

La millor actuaci realitzada fins el moment va ser a la seva 7a Diada, amb el 5 de 7, 2 de 7, 3 de 7 per sota i 2 pilars de 5 simultanis. A aquesta actuaci tamb foren acompanyats per els Allots de Llevant que com a mxim castell carregaren un 4 de 7 amb l'agulla, i els Marrecs de Salt que carregaren el 2 de 7.

 Caps de Colla .
Isidre Sol (1996-1997);
Josep Mallol (1997-1998);
Jordi Segura (1998-2002);
Josep Mallol (2003);
Jos Juan Luna "Potti" (2004-2005);
JJ Cnoves (2006-2007);
Andreu Alba (2008-  );

 Presidents .
Isidre Sol (1996-1998);
Maria Barcel (1999-2000);
Joan Alemany (2001-2006);
Jordi Segura (2007-2008);
Merc Bardn (2009);

Primers castells assolits.



 Actuacions .
Els territoris on normalment actuen els Castellers de Mallorca s solen reduir a l'mbit illenc (Mallorca). Generalment sempre emmarcades dintre de les festivitats de molts pobles o en motiu de Fires. Normalment i per motius obvis els Castellers de Mallorca actuen o en solitari o acompanyats per els Allots de Llevant sent poques les actuacions on comparteixen plaa amb altres colles (normalment del principat)

 Actuacions ms importants .
Les actuacions ms significatives que s solen repetir any rera any per els Castellers de Mallorca son : 
Revetlla de Sant Sebasti (19 de gener);
Porreres (mitjans de febrer);
Diada de l'Angel (depen d'on caigui pascua)(amb colla de fora);
Fires i Festes de Manacor (finals de maig/principis de juny)(amb colla de fora);
Binissalem (per la Festa del Vermar, finals de setembre);
Diada dels Castellers de Mallorca (octubre)(amb colla de fora);
Diada dels Allots de Llevant (octubre)(amb colla de fora);

 Actuacions fora de l'illa .

No va ser fins el 1998 quan els Castellers de Mallorca varen realitzar la seva primera actuaci fora de Mallorca, al barri del Serrallo convidats per la seva colla agermanada. A partir d'aquest moment, la colla ha realitzat anualment sortides per actuar a diversos llocs.

Tarragona, en motiu del X Aniversari dels Xiquets del Serrallo. Amb els Xiquets del Serrallo. (1998). I convidats per els Xiquets del Serrallo a actuar al barri martim(2000);
La Jonquera, en motiu de la Diada del Bateig de la colla amb els Castellers de l'Albera i els Xics de Granollers. (2000);
Eivissa (2000);
Valls, en motiu de les Festes de la Candela (2001);
Granollers, a la viglia de la seva diada amb Xics de Granollers(2001) i a la Festa Major de Granollers'05 amb els Xics de Granollers i els Bordegassos de Vilanova que no s presentaren. (2005);
Vila de Grcia, en motiu de les festes de sa Pobla a Gracia amb els Castellers de la Vila de Grcia. (2002);
XIX Concurs de castells de Tarragona. Com a colla participant. Varen quedar en 15a posici (2002);
Terrassa, a la viglia de la diada dels Minyons de Terrassa amb Minyons de Terrassa. (2003);
Algemes, a la trobada de muixerangues, amb la Nova Muixeranga d'Algemes i els Amics de la Muixeranga. (2004);
Matar, a la diada dels Capgrossos de Matar amb els Minyons de Terrassa i els Capgrossos de Matar. (2004);
Barcelona, a la Festa Major de Sant Mart de Provenals, amb els Castellers d'Esplugues i els Castellers de Barcelona. (2005);
Lleida, a la seva Festa Major amb la Colla Jove Xiquets de Tarragona i els Castellers de Lleida. (2006);
Girona, A les viglies de l'actuaci de Sant Narcs amb els Marrecs de Salt. (2006);
Eivissa, a les festes de Sant Josep de la Talaia. (2007);
Badalona, per fires de Maig amb els Minyons de Terrassa i els Castellers de Badalona. (2007);
Terrassa, a la viglia de la XXIX diada dels Minyons de Terrassa amb Minyons de Terrassa i Castellers de Sant Cugat. (2007);
Tarragona, a la II diada Blava amb Xiquets del Serrallo i Castellers d'Esplugues. (2008);

 La colla i els mitjans de comunicaci .

El fet de ser una colla trobada 'extica' per a molts i de la seva trajectoria ha propiciat que els Castellers de Mallorca apareguesin diverses vegades en els medis de comunicaci dels Pasos Catalans, tant en ambit local com en el nacional.

Des del seu naixement no varen deixar d'apareixer a diversos mdis escrits com curiositat i de manera molt puntual. A mesura que han anat passant els anys i han augmentat la seva qualitat com a colla castellera els diaris i medis impressos han anat tractant la colla d'una manera ms personal i menys distanciada de la resta.

Des del medi radiofnic tamb s'ha tractat a la colla a programes com Plaa Castellera o el programa de castells de Catalunya Cultura. Per el que els ha tractat de manera ms especial i amb ms seguiment sempre ha estat el Teros Amunt de Radio Grcia.

A la televisi, han aparegut poques vegades. Les ms destacades han estat les tres segents:
Concurs de castells del 2002.
Diada dels Capgrossos de Matar al 2004.
Festa Major de Sant Mart de Provenals l'any 2005.
Diada dels Castellers de Mallorca al 2006 ocupant part del programa Quarts de Nou de TV3;

 Publicacions .

Els Castellers de Mallorca, en motiu del seu 10 aniversari, dia 9 de Mar del 2007 presentaren a Can Alcover un llibre on, mitjanant escrits de gent que han tengut certa relevancia per la colla, fan un mosic d'aquests primers 10 anys d'existncia.

 Enllaos externs .

Web dels Castellers de Mallorca;
Castellers A Mallorca, el Fet Casteler a l'illa.;
Blog d'en Potti // Castellers;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48420" title="Ralph Vaughan Williams" nonfiltered="3707" processed="3684" dbindex="19038">

Ralph Vaughan Williams, (Down Ampney, Gloucester, 12 d'octubre de 1872 - 26 d'agost de 1958) fou un influent compositor britnic, que va ser clau a Anglaterra durant el segle XX.

Va estudiar al Royal College of Music amb Hubert Parry, Charles Wood i Charles Villiers, on va obtenir una bona base sobre msica alemanya contempornia. Tamb va estudiar al Trinity College de Cambridge, Durant la I Guerra Mundial va servir com a lloctinent. Tot i que era d'una famlia rica de professionals liberals, creia que la msica havia d'arribar a tothom. 

Va escriure nou simfonies entre el 1910 i 1958, aix com altres nombrosos treballs incloent msica de cambra, pera, msica coral, concerts i bandes sonores de pellcules com Parallel 49.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48421" title="Port-of-Spain" nonfiltered="3708" processed="3685" dbindex="19039">

Port-of-Spain s la capital de Trinitat i Tobago. s situada al golf de Paria, a la costa nord-oest de l'illa de Trinitat, i s la ciutat ms important de tot l'estat, amb una poblaci de 49.000 habitants (300.000 a l'rea metropolitana) l'any 2000. La ciutat se situa a 1040'N i 6131'O.

 Economia .
s un dels ports principals del mar Carib, des d'on s'exporten productes agrcoles i asfalt, a ms de la bauxita provinent de les Guaianes i el ferro de Veneuela, si b l'economia de la ciutat es basa principalment en la seva funci administrativa i com a centre comercial. 

Tamb destaca com a centre de serveis financers: s la seu de dos dels bancs principals del Carib angloparlant. 

 Llocs d'inters .
L'edifici ms alt de Port-of-Spain (i de tot Trinitat i Tobago en conjunt) s la Nicholas Tower. Altres llocs d'inters de la capital sn Independence Square i Frederick Street (el centre urb i comercial), els parcs Queen's Park Savannah (antiga plantaci de sucre, hi t lloc la desfilada d'un dels Carnavals ms famosos del Carib i, entre d'altres, cont camps de futbol, hoquei i rugbi) i The Hollows, aquest proper al Jard Botnic i el Zoo. En aquesta rea de la ciutat hi ha tamb el Palau Presidencial i els anomenats Magnificent Seven, un conjunt de set edificis colonials, entre els quals l'Stollmeyer's Castle, que fa pensar en un antic castell escocs.

 Histria .

Port-of-Spain fou fundada pels espanyols a mitjan segle XVI a l'antic emplaament de la vila amerndia de Cumucarapo o Conquerabia; la van anomenar Puerto de los Hispanioles. 

Al final del segle XVIII, l'ltim governador, Jos Mara Chacn, hi va traslladar la capitalitat de l'illa des de San Jos de Orua, l'antiga capital (avui anomenada Saint Joseph). Desprs de la conquesta de Trinitat per Anglaterra durant les Guerres Revolucionries Franceses el 1797, va continuar essent la capital de la colnia, i desprs de la independncia (1962) va passar a ser la capital de l'estat.

Anys abans, de 1958 a 1962, Port-of-Spain havia estat la capital de la Federaci de les ndies Occidentals, si b s'havia planificat construir la capital federal a Chaguaramas, a l'oest de la ciutat. 


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48423" title="Kingstown" nonfiltered="3709" processed="3686" dbindex="19040">

Kingstown, amb una poblaci estimada de 15.900 habitants (juliol del 1999), s el port principal de l'illa de Saint Vincent i la capital de l'estat insular caribeny de Saint Vincent i les Grenadines. Kingstown s un centre comercial per a la indstria agroalimentria de l'illa i port d'entrada de turistes.

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48425" title="Delhi" nonfiltered="3710" processed="3687" dbindex="19041">


Delhi (hindi:       , urd:     , punjabi:      ,  IPA: l i ; algunes vegades anomenat com a Dilli) s la segona metrpoli ms poblada de l'ndia i la 7 ms poblada del mn, amb una poblaci de 17 milions d'habitants, aix com un dels Estats i territoris de l'India oficialment anomenat Territori Capital Nacional (NCT, National Capital Territory of Delhi, en angls) i que cont la nova ciutat de Nova Delhi. Localitzada a la riba del riu Yamuna, a l'India nord, s una de les ms antigues ciutats del mn habitades ininterrumpudament.

Delhi ha sigut capital de molts imperis indis en el periode medieval i la ms gran ciutat al llarg de les rutes de comer entre el nordoest de l'ndia i la plana indogangtica. s emplaament de molts monuments antics i medievals, llocs i restes arqueolgiques. Shajahan, l'emperador Mogol, constru la ciutat, anomenada "Vella Delhi" per a que servis de capital de l'Imperi Mogol desde el 1649 fins el 1857.

Desprs que la Companyia Britnica de les ndies Orientals es fes amb el control de gran part de l'India al llarg dels segles 18 i 19, Calcuta esdevingu la capital sota el seu domini, fins que el 1911 Jordi V del Regne Unit anunci que la capital es traslladava de nou cap a Delhi i la nova ciutat, Nova Delhi, era construda. Quan l'India guany la independncia de la dominaci britnica el 1947, Nova Delhi va ser declarada la seva capital i su del Parlament de l'India.

Degut a la immigraci de gent al llarg de tot al pais, Delhi ha esdevingut una ciutat cosmopolita. El seu rpid desenvolupament i la seva urbanitzaci, junt amb el relativament alt poder adquisitiu de la seva poblaci, han transformat la ciutat. Avui, Delhi s un important centre cultural, poltic i comercial de l'ndia.

Etimologia.
L'etimologia de "Delhi" s incerta. La creena ms extesa s que s un epnim de Dhillu, un rei que domin l'rea en temps antics. Alguns historiadors creuen que el nom deriva de Dilli, una corrupci de dehleez o dehali -termes Hindi per 'llindar'- i smbol de la ciutat com a porta d'entrada a la plana hindogangica. Una altra teoria suggereix que el nom inicial de la ciutat era Dhilika. La paraula Hindi/Prakrita 'dhili' (prdua) fou feta servir tamb en la zona i, gradualment, transformada en el nom local "Dilli".

Histria.

Vegeu tamb.
Nova Delhi;

Enllaos externs.






























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48426" title="Federico Jimnez Losantos" nonfiltered="3711" processed="3688" dbindex="19042">


Federico Jimnez Losantos (Orihuela del Tremedal, Terol, 1951) s un periodista espanyol.

 Biografia .

Va estudiar Filologia Hispnica a la Universitat de Barcelona. Durant la dictadura franquista, va collaborar en diverses revistes d'esquerra i milit el Partit Comunista d'Espanya fins a finals dels anys setanta, a mesura que anava canviant el seu posicionament ideolgic.

El 1980 es present sense xit a les primeres eleccions autonmiques catalanes a les files del Partit Socialista Andals, avui conegut com Partit Andalusista.

Losantos va ser un dels principals promotors del Manifest dels 2.300, des d'on s'oposava a l'obligatorietat de l'ensenyament en catal. En represlia, fou segrestat per Terra Lliure a Santa Coloma de Gramenet, essent posteriorment alliberat desprs de rebre un tret a la cama dels seus capturadors, fet que li provoc seqeles fsiques permanents. 

El 1982, s'establ a Madrid, on pass de collaborar del diari El Pas al Diario 16, tot aix al mateix temps que feia classes de literatura a un institut. A partir de l'any segent, va ascendir com a cap d'opini en el darrer diari i fou columnista de Cambio 16. El 1987 va fitxar tamb com a columnista al diari madrileny ABC.

A principis dels anys 90 va comenar a collaborar en la cadena de rdio Antena 3 i, amb l'arribada de la televisi privada a l'Estat, en els telenotcies d'Antena 3 Televisin com a comentarista poltic. Durant aquesta etapa va mantenir la seua columna diria a l'ABC i va ser collaborador habitual en programes nocturns de rdio com La Linterna, de Luis Herrero, a la COPE.

El 1992, el grup de comunicaci format per Antena 3 de Radio i Antena 3 de Televisin va ser desmantellat, i Antena 3 de Radio, va quedar en mans del grup de comunicaci PRISA, presidit per Jess de Polanco. Les emissores van ser absorbides per les distintes emissions de la cadena SER, la seua principal competidora. Tot aix, malgrat els dubtes que podia presentar l'operaci per la legislaci espanyola que regula l'acumulaci econmica dels mitjans de comunicaci. Davant la imminent desaparici de la cadena, juntament amb altres periodistes com Jos Mara Garca, Antonio Herrero, Luis Herrero, va marxar a la COPE.

El 1998, en morir Antonio Herrero, Jimnez Losantos va quedar al capdavant del programa nocturn La Linterna. Desprs de la marxa de Luis Herrero, el 2003, en ingressar aquest en poltica de la m del PP, va passar a dirigir i presentar el programa matinal La Maana.

L'any 2000 va comenar la publicaci del diari electrnic Libertad Digital, del qual actualment n's editor. El 1999 va abandonar desprs de ms d'una dcada la redacci de l'ABC i va passar a formar part de la nmina de collaboradors d'El Mundo, on hi publica una columna.

 Carcter, ideologia i oposici .

Aquest s'autodefineix com a seguidor del liberalisme poltic i afirma que el seu programa s la referencia intellectual de la dreta. La majoria dels seus detractors el consideren proper als corrents ms extrems del Partit Popular i de certs moviments catlics. Els seus crtics censuren el seu gran suport a la poltica dels Estats Units i especialment l'afinitat amb aquells grups al voltant del Partit Republic.

Apart de l'esquerra, en el seu discurs fortament espanyolista es dirigeix especialment en contra del nacionalisme catal i basc. Molts consideren aquesta fixaci davant del catalanisme com una conseqncia de l'atemptat que va patir i l'acusen d'anticatalanisme.

Tant a ell com a alguns dels seus collaboradors habituals se'ls hi atribueix un afany de revisionisme histric sobre la histria de la Segona Repblica Espanyola i la Guerra Civil Espanyola. Un dels punts ms cridaners d'aquest revisionisme s que, segons Jimnez Losantos i els seus collaboradors, la Guerra Civil no va comenar en 1936 per una revolta de militars contra el govern de la Repblica, sin el 1934 amb l'intent de revoluci obrera dirigit pel PSOE, UGT i ERC.

Per les seues opinions, ha rebut diverses querelles per calumnies d'ERC. S'han organitzat algunes campanyes per a demanar a la COPE, que depn de la Conferncia Episcopal Espanyola, que prescindeixi d'ell en considerar que est promovent una poltica d'odi, a la qual l'Esglsia s contrria.

 Condemnes judicials .

 El 27 de maig de 2007, la Secci 14 de l'Audincia de Barcelona condemn Losantos al pagament de 60.000 euros per difamaci contra Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). La sentncia acusava el periodista de "vulnerar el dret a l'honor per equiparar ERC amb terroristes i acusar-los de pactar amb la banda on es mata i on no". La sentncia detallava les declaracions de Losantos equiparant els nacionalistes catalans amb ETA i el seu suposat pacte per evitar que la banda terrorista atempts a Catalunya.;
 El febrer del 2008 fou condemnat a pagar 3.000 euros d'indemnitzaci per haver qualificat de "terrorista" el jutge Carlos Fanlo.
 El 16 de juny de 2008, l'Audincia de Madrid condemn Losantos per injries greus a l'alcalde de Madrid, Alberto Ruiz-Gallardn. La sentncia establia que el periodista hauria d'indemnitzar Ruiz-Gallardn amb 36.000 euros per haver dit per antena que a l'alcalde de Madrid no li importaven les vctimes dels atemptats de l'11-M i que no volia que s'investiguessin.;
 El juliol del 2008 fou condemnat per intromissi illegtima a l'honor de Jos Antonio Zarzalejos, ex director del diari ABC. El jutge li impos el pagament d'una indemnitzaci de 100.000 euros.

 Vegeu tamb .
Revisionisme histric;

Referncies.


 Enllaos externs .

  Biografia;
  Entrevista del 13 de mar del 2002 a liberalismo.org;
  La Maana de la COPE;
  Libertad Digital;
  Greuges des de Catalunya - Crtica catalanista;
  Addicci a l'odi Opini del diari Avui.
  Crtica d'un web anti-PP;
  Recollida de firmes que demanen que la COPE el faci fora;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48433" title="Taxa de bits" nonfiltered="3712" processed="3689" dbindex="19043">

Es defineix com a taxa de bits (tamb coneguda com a bitrate) la freqncia amb qu les dades, descrites en forma de bits, s'emmagatzemen o es transmeten en un medi, que pot ser fsic o b ideal. Aquesta magnitud s'utilitza en telecomunicacions i en informtica per parlar de qualitats de vdeo i udio.

La seva unitat del Sistema Internacional sn els bits/segon (bits/s), tot i que s molt usual trobar bitrates de l'odre del kilobit/s o b del Megabit/s.

 Taxa de bits a diferents nivells de capa .

 Taxa de bits bruta i neta a la capa fsica .

Als sistemes de comunicaci digital, la taxa de bits bruta (o taxa de lnia) s el nombre total de bits per segon transferits en un enlla de comunicacions, incloent tants els bits tils com els de control de protocols. La taxa de bits bruta no s'ha de confondre amb la taxa de bauds o smbols per segon.

La taxa de bits tils (o taxa de bits de xarxa) d'un enlla de telecomunicacions digitals s la capacitat excloent la crrega de bits que afegeix el protocol de nivell de capa fsica. La relaci entre la taxa de bits bruta i til depn directament de la taxa de bits de correcci d'errors FEC.

Alguns sistemes operatius poden indicar la velocitat de connexi d'una tecnologia d'accs a xarxa o dispositiu de comunicacions. Aquesta es referir a la taxa de bits tils si la tecnologia d'accs implica una correcci d'errors forward (FEC). Per exemple, la velocitat de connexi d'una xarxa inalmbrica IEEE 802.11a s de entre 6 i 54Mbit/s i la seva taxa de bits bruta varia entre els 12 i 72Mbit/s incloent els codis de correcci d'errors. Igualment, la velocitat d'una connexi RDSI pot ser de 144kbit/s (dades tils) i la taxa de bits de la lnia pot ser de 160kbit/s.

En tecnologies de comunicaci sense correcci d'errors forward (FEC) i altres crregues de protocols a nivells de capa fsica, no hi ha diferncia entre la taxa de bits bruta i la til. Per exemple, la velocitat de connexi de la capa fsica d'Ethernet 100Base-TX s de 100Mbit/s, que a la vegada s tamb la velocitat de bits bruta.

La velocitat de connexi mxima d'un mdem V.92  es refereix a la taxa de bits bruta, i la velocitat de transferncia de dades tils a vegades pot arribar a ser superior degut a la compressi de dades, i altres vegades inferior, debut als errors de bits i els re-enviaments.

La capacitat de canal s un lmit teric de la mxima taxa de bits tils sense correcci d'errors de codificaci, que pot ser possible en alguns canals fsics analgics lliures d'errors de bits.

 Tipus de taxa de bits .

La taxa de bits pot ser constant, mitja o variable. En algunes aplicacions s'utilitza el control de la taxa de bits.

 Taxa de bits constant . 
La taxa de bits constant (CBR, de l'angls Constant Bit Rate, al UIT-T tamb anomenat taxa de bits determinista, o DBR) s un terme molt utilitzat en telecomunicacions, caracterstic del canal de transmissi en l'etapa de codificaci de les dades a transmetre. Aquest mtode codifica cada instant de temps de la informaci a enviar amb la mateixa quantitat de bits, donant una taxa de bits constant. 
 Codificaci d'udio .
Mitjanant la codificaci CBR, la taxa de bits i la grandria dels fitxers es poden conixer abans de codificar, si es disposa de les caracterstiques principals d'aquest (nombre de canals, nombre de bits per mostra, duraci del fitxer d'udio, freqncia de mostreig, etc). No obstant, la tcnica de taxa de bits constant presenta un desavantatge important: la qualitat del contingut codificat no ser igual en tot l'arxiu, ja que s'utilitzar la mateixa quantitat de bits per codificar moments de silenci de la can que per a seccions complexes i amb molta informaci. Els instants ms tranquils de l'arxiu d'udio es codificaran ms eficientment que les parts amb ms acci.
 Emmagatzematge .
De totes maneres, CBR no s una soluci ptima per a l'emmagatzematge en discs durs i aplicacions streaming, ja que les seccions ms complexes dels fitxers es codifiquen amb el mateix nombre de bits que les parts ms senzilles d'aquests (cosa que redueix notablement  la qualitat de les primeres). La soluci normalment es troba en escollir una taxa de bits constant elevada per a assegurar-se que les seccions de vdeo o udio ms complexes de codificar tindran la qualitat necessria per a una bona recepci i posterior reproducci o tractament. No obstant, aquest mtode augmenta proporcionalment la mida dels fitxers finals, i s'infrautilitzen gran quantitat de bits per a seccions que podrien ser codificades amb valors molt inferiors.

 Taxa de bits variable .
Contrriament a la tcnica de codificaci amb CBR, que fa tot el possible per mantenir una taxa de bits fixa en tot el contingut codificat, la tcnica taxa de bits variable (VBR de l'angls Variable Bit Rate) varia aquesta taxa depenent de les caracterstiques de l'arxiu a codificar, assignant de manera flexible ms bits a les parts amb informaci ms complexa per obtenir la millor qualitat possible, i menys bits a les seccions amb informaci ms senzilla de codificar. L'obtenci d'una qualitat variable en la codificaci s'obt variant alguns parmetres com la quantificaci i la freqncia de mostreig.
 Codificaci d'udio .
Abans de la codificaci VBR es pot conixer el nombre de canals, nombre de bits per mostra, duraci del fitxer d'udio, freqncia de mostreig, per a partir del moment en que la taxa de bits es torna variable, el flux de dades resultant no ser transms tan eficientment com un fitxer codificat amb CBR.
 Emmagatzematge .
La tcnica de codificaci VBR pot crear arxius de grandria igual o inferior als que s'obtenen codificant amb la tcnica CBR i de millor qualitat que aquests, motiu pel qual s un tipus de codificaci ideal per a aplicacions de distribuci de fitxers a Internet (siguin d'udio i/o vdeo) en les quals l'ample de banda disponible s redut.

Pel que fa a l'emmagatzematge d'arxius, els fitxers codificats en VBR sn molt populars avui en dia, ja que s una tcnica que la majoria de reproductors d'udio digital suporten (els formats ms coneguts sn MP3 i AAC, entre molts d'altres com MP3Pro, Ogg Vorbis, Real Audio, etc.).

 Taxa de bits mitja .
La codificaci amb taxa de bits mitjana (ABR, de l'angls Average Bit Rate) s un terme relacionat amb la codificaci d'udio i vdeo. Es tracta d'una tcnica hbrida a mig cam entre CBR i VBR.  En la codificaci amb taxa de bits mitjana, el codificador compensa les parts del corrent amb menys informaci necessria amb les que sn ms complexes, per sempre mantenint una mitjana final definida.

 Control de la taxa de bits .
En algunes aplicacions, el canal exigeix una taxa de bit constant, cosa que fa necessari un controlador. Aquest, t una memria per anar acumulant bits quan la taxa s elevada i els va deixant entrar al canal quan la taxa s menor. Aix, s'aconsegueix tenir un codificador VBR i un canal CBR.

 Comparaci entre VBR i CBR .
En general, per a la majoria de tipus de fitxers, la tcnica de codificaci de taxa de bits variable (VBR) aconsegueix igual o millor qualitat percebuda que la tcnica de taxa de bits constant (CBR), per a fitxers de la mateixa grandria. Per exemple, utilitzant el mateix codificador, un arxiu MP3 de 128 kbps de taxa de bits codificat amb CBR no sonar gaireb mai millor que el mateix arxiu codificat amb VBR, ja que en aquest ltim, les parts d'udio senzilles es poden comprimir ms que en la tcnica CBR, permetent assignar ms bits a les parts complexes. Per a baixes taxes de bits promig, la diferncia de qualitat entre CBR i VBR s notable, donada la mateixa entrada, cosa que fa ms desitjable el segon mtode per aplicacions que necessiten molta compressi.

Els desavantatges ms importants del VBR sn que requereix ms temps per codificar que CBR, a mesura que el procs es fa ms complex, i que algun hardware pot ser incompatible amb fitxers VBR, tot i que cada cop menys es donen aquest segon tipus de problemes.

 Evoluci de les taxes .

Estndards proposats i primers dispositius en adoptar-les :


 Aplicacions .
Aquesta magnitud se sol aplicar en molts camps, entre els que destacarem els arxiusmultimdia, per comprimir la informaci emmagatzemada -com ms baix sigui el bitrate, menor mida de bits i pitjor qualitat ofereix -, tamb s'utilitza en connexions entre dispositius o b en connexions de xarxa.

 Multimdia .
La taxa de bit representa la quantitat d'informaci que es pot guardar en un medi per unitat de temps. Aix depn de diferents factors, com sn la freqncia de mostreig utilitzada per digitalitzar els materials multimdia, els bits emprats per codificar la informaci i la manera en qu es fa i si es comprimeix o no.

Amb tot aix s'intenta trobar un punt d'equilibri entre quantitat de bits (el ms baix possible) i qualitat (la ms alta possible).

Els segents nmeros donen una idea aproximada per una persona  mitja .

udio:
 4 kbit/s   mnim per reconixer la parla.
 8 kbit/s   qualitat telefnica convencional.
 32 kbit/s   qualitat AM.
 96 kbit/s   qualitat FM.
 128 kbit/s   qualitat acceptable tpica per msica (MP3).
 256 -320 kbit/s   Gaireb qualitat de CD d'audio.
 1.4 Mbit/s - CDDA.

Video:
 16 kbit/s   qualitat per videoconferncia mnima acceptable.
 128 kbit/s a 384 kbit/s   qualitat per sistemes de videoconferncia orientats a empreses.
 1152 kbps - qualitat de VCD.
 1152 kbps a 2500 kbps - qualitat de SVCD.
 1 Mbit/s   qualitat de VHS.
 5 Mbit/s   qualitat de DVD.
 15 Mbit/s   qualitat de HDTV.

 Connexions .
En aquest cas, la taxa de bit representa la quantitat d'informaci que es pot transmetre per unitat de temps. A continuaci es poden veure dos exemples:
 9.6 Kbps - RS-232 (srie).
 8 Mbps - LPT (parallel).

 Xarxes .
En aquest cas, semblant a l'anterior, la taxa de bit representa la quantitat d'informaci que es pot injectar a la xarxa per unitat de temps. Seguidament es mostren dos exemples:
 10/100 Mbps, 1Gbps - Ethernet.
 256 kbps a 8 Mbps - ADSL.

 Confusions .
Aquest terme se sol confondre amb el terme velocitat, quan el que mesura exactament s la relaci quantitat/temps i no distncia/temps.

Un altre error freqent s el d'utilitzar el baud com a sinnim de bit per segon. La velocitat en bauds d'un senyal representa el nombre de canvis d'estat, o esdeveniments de senyalitzaci, que es donen en un segon. Cada esdeveniment de senyalitzaci transms, baud, pot transportar un o ms bits. Noms quan cada esdeveniment de senyalitzaci transporta un sol bit coincideixen la velocitat de transmissi de dades en bauds i en bits.

 Vegeu tamb .
 udio digital;
 Freqncia de mostreig;
 Quantificaci;
 Ample de banda;
 Baud;
 Streaming;

 Enllaos externs .

 Videohelp, Clcul de taxa de bits de vdeo ;
 Signvideo, Clcul de la taxa de bits ;
 Hollosite, Conceptes relacionats ;
 Constant Bitrate - Hydrogenaudio Knowledgebase ;
 Constant Bitrate - Microsoft MSDN ;
 Constant Bitrate - NationMaster Encyclopedia ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48434" title="Cajamarca" nonfiltered="3713" processed="3690" dbindex="19044">


Cajamarca s una ciutat del Per. Situada a una altura de 2.720 m, als peus del tur de Santa Apolnia, s la capital de la regi de Cajamarca. La seva poblaci s d'unes 100.000 habitants.

s una ciutat d'origen inca, per les niques restes prehispniques s l'anomenat cuarto del rescate, on suposadament es va produir la captura d'Atahualpa per Francisco Pizarro. Cal destacar l'arquitectura colonial del seu centre histric; les seves edificacions religioses daten de mitjan segle XVII i principis del segle XVIII.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48436" title="Celtic Football Club" nonfiltered="3714" processed="3691" dbindex="19045">


El Celtic Football Club, s un club de futbol escocs, fundat a Glasgow l'any 1888. Histricament el club ha aglutinat a la comunitat catlica d'orgen irlands, i per aquest motiu mant una forta rivalitat esportiva i social amb el Glasgow Rangers. Aquests dos clubs han estat dominadors de la lliga i la copa escocesa, que el Celtic ha aconseguit en 42 i 34 ocasions respectivament. A nivell internacional, el Celtic va guanyar la Copa d'Europa de 1967.

Jugadors.
Jugadors destacats.


 Roy Aitken;
 Bertie Auld;
 Tommy Burns;
 Stevie Chalmers;
 John Clark;
 Dennis Connaghan;
 Jim Craig;
 Pat Crerand;
 Kenny Dalglish;
 Charlie Gallacher;
 Patsy Gallacher;
 Tommy Gemmell;
 John Hartson;
 David Hay;
 Harry Hood;
 John Hughes;
 Jimmy Johnstone;
 Maurice Johnston;
 Paul Lambert;
 Henrik Larsson;
 Neil Lennon;
 Bobby Lennox;
 Lou Macari;
 Willie Maley;
 Joe McBride;
 Danny McGrain;
 Jimmy McGrory;
 Jackie McNamara;
 Billy McNeill;
 Paul McStay;
 Charlie Nicholas;
 Willie O'Neill;
 Stilian 'Stan' Petrov;
 Jimmy Quinn;
 Ronnie Simpson;
 Jock Stein;
 Chris Sutton;
 John Thomson;
 Charlie Tully;

La plantilla 2007-2008.
































  






                             



Entrenadors.
 Willie Maley (1897-1940);
 Jimmy McStay (1940-1945);
 Jimmy McGrory (1945-1965);
 Jock Stein (1965-1978);
 Billy McNeill (1978-1983);
 David Hay (1983-1987);
 Billy McNeill (1987-1991);
 Liam Brady (1991-1993);
 Lou Macari (1993-1994);
 Tommy Burns (1994-1997);
 Wim Jansen (1997-1998);
 Jozef Venglo (1998-1999);
 John Barnes (1999-2000);
 Kenny Dalglish (2000);
 Martin O'Neill (2000-2005);
 Gordon Strachan (2005-);

Palmars.

 Lliga d'Esccia: 1893, 1894, 1896, 1898, 1905, 1906, 1907, 1908, 1909, 1910, 1914, 1915, 1916, 1917, 1919, 1922, 1926, 1936, 1938, 1954, 1966, 1967, 1968, 1969, 1970, 1971, 1972, 1973, 1974, 1977, 1979, 1981, 1982, 1986, 1988, 1998, 2001, 2002, 2004, 2006, 2007, 2008.
 Copa d'Esccia: 1892, 1899, 1900, 1904, 1907, 1908, 1911, 1912, 1914, 1923, 1925, 1927, 1931, 1933, 1937, 1951, 1954, 1965, 1967, 1969, 1971, 1972, 1974, 1975, 1977, 1980, 1985, 1988, 1989, 1995, 2001, 2004, 2005, 2007.
 Copa de la Lliga d'Esccia: 1957, 1958, 1966, 1967, 1968, 1969, 1970, 1975, 1983, 1998, 2000, 2001, 2006.
 Copa d'Europa: 1967.

Referncies.


Enllaos externs.
 Pgina web del club ;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48443" title="Liverpool Football Club" nonfiltered="3715" processed="3692" dbindex="19046">


El Liverpool Football Club s un club de futbol angls, de la ciutat de Liverpool a Merseyside.

Histria.

El club va ser fundat el 15 de mar de 1892 per John Houlding, el propietari d'Anfield. Houlding decid formar el seu propi equip desprs que l'Everton F.C. fos desnonat d'Anfield per problemes amb el lloguer. El nom de l'equip, Everton FC, fou canviat a Liverpool FC desprs que The Football Association refuss reconixer el nom original al existir un altre club amb el mateix nom.

Particip per primer cop a la Football League el 1893, quan a l equip era format per majoria d'escocesos. s l'equip britnic ms brillant pel que fa a ttols. Han destacat jugadors com els porters Sam Hardy i Elisha Scott, o tamb Billy Liddell, per fou l'arribada de Bill Shankly la que port a l'equip als mxim nivell. Sota la guia de Shankly arribaren jugadors com Ray Clemence, Roger Hunt i Kevin Keegan. Ms tard tamb destacaren Graeme Souness, Kenny Dalglish, John Barnes i Ian Rush.


Juntament amb els majors xits, el club ha viscut tamb les pitjors desgrcies com les de Heysel i Hillsborough. El 29 de maig de 1985 es disputava la final de la Copa d'Europa a l'estadi de Heysel de Brusselles contra la Juventus FC. Abans de comenar el partit es produ una esllavissada d'aficionats provocada pels hooligans anglesos que acab amb 39 aficionats de la Juve morts. Com a conseqncia la UEFA sancion al Liverpool amb 10 anys de suspensi a les competicions internacionals que finalment fou reduda a 6 anys. No fou l'nica tragdia que visqu el club. El 15 d'abril de 1989 96 seguidors del club van morir aixafats a l'estadi de Hillsborough, a Sheffield durant un partit de semifinals de la Copa anglesa contra el Nottingham Forest.

El 30 de juliol de 2004, l'ajuntament de Liverpool conced el perms al club per a construir un nou estadi amb 60.000 seients a prop del parc Stanley. En un principi estava previst que l'estadi fos compartit amb els rivals locals, l'Everton FC, per el gener de 2005, es trencaren les negociacions i finalment l'estadi ser per a s exclusiu del Liverpool. S'inici la construcci l'estiu del 2005 i est prevista la inauguraci per l'any 2007. L'antic estadi ser requalificat per a la construcci d'apartaments, oficines, un hotel i bars i restaurants.

 Colors .

En els seus inicis el club adopt els colors del seu rival, l'Everton, blau i blanc. La samarreta estava dividida a meitats d'ambds colors. El 1894 adopt el color de la ciutat, el vermell i el 1901 adopt l'ocell emblema de la ciutat com emblema del club. Durant prop de setanta anys vest samarreta vermella per pantalons blancs. Els colors dels pantalons variaren sovint del blanc al vermell o al negre. El 1964, l'entrenador del club, Bill Shankly, decid adoptar definitivament l'uniforme tot vermell. Actualment, l'uniforme del Liverpool es mant amb samarreta vermella i pantalons vermells. D'aqu el sobrenom que rep, The Reds o The Mighty Reds.

 Entrenadors .



 Jugadors destacats .
 Ephraim Longworth;
 Sam Hardy;
 Elisha Scott;
 Gordon Hodgson;
 Billy Liddell;
 Ron Yeats;
 Ray Clemence;
 Roger Hunt;
 Kevin Keegan;
 Alan Hansen;
 Graeme Souness;
 Kenny Dalglish;
 John Barnes;
 Ian Rush;
 Steve McManaman;
 Robbie Fowler;
 Michael Owen;
 Steven Gerrard;
 Fernando Torres;

 Palmars .
5 Copa d'Europa de futbol: 1976-77; 1977-78; 1980-81; 1983-84; 2004-05.
3 Copa de la UEFA: 1972-73; 1975-76; 2000-01.
3 Supercopa d'Europa de futbol: 1977; 2001; 2005.
18 Lliga anglesa: 1900-01; 1905-06; 1921-22; 1922-23; 1946-47; 1963-64; 1965-66; 1972-73; 1975-76; 1976-77; 1978-79; 1979-80; 1981-82; 1982-83; 1983-84; 1985-86; 1987-88; 1989-90.
7 Copa anglesa: 1964-65; 1973-74; 1985-86; 1988-89; 1991-92; 2000-01; 2005-06.
7 Copa de la Lliga anglesa: 1980-81; 1981-82; 1982-83; 1983-84; 1994-95; 2000-01; 2002-03.
15 Community Shield: 1964; 1965; 1966; 1974; 1976; 1977; 1979; 1980; 1982; 1986; 1988; 1989; 1990; 2001; 2006.

 Enllaos externs .

Web oficial del club;
 liverpool clip video website ;








































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48448" title="cid glutmic" nonfiltered="3716" processed="3693" dbindex="19047">

L'cid glutmic (Glu), o glutamat (en forma d'ani), s una substncia qumica del tipus aminocid, es considera biomolcula perqu es troba i se sintetitza en els ssers vius. s un dels 20 aminocids que formen protenes, i s abreviat com a  Glu. L'espcie humana s capa de sintetitzar-lo, pel que no el considerem un aminocid essencial. La diferncia entre cid glutmic i glutamat rau en l'estat qumic de la molcula, que pot estar dissociada (glutamat) o no estar-ho (cid glutmic). El glutamat, a ms a ms, s considerat com al principal neurotransmissor del sistema nervis dels mamfers.

Formaci de protenes.
Pel que fa a la formaci de protenes, pot patir processos de post-traducci depenents de vitamina K, que consisteixen en una carboxilaci de l'cid glutmic donant lloc a l'cid gamma-carboxiglutmic.

El glutamat com a neurotransmissor.
El glutamat s considerat un neurotransmissor clssic perqu compleix les caracterstiques que es van descriure originalment com a definitries dels neurotransmissors. Aquestes caracterstiques sn les segents:
Capa de transmetre, de manera qumica, un senyal elctric entre dues cllules.
Emmagatzament del neurotransmissor en vescula sinapsi.
Estimulaci de canals inics en la cllula post-sinptica.
Reciclatge del neurotransmissor.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48449" title="Puigvents" nonfiltered="3717" processed="3694" dbindex="19048">


El Puigvents s un nucli predominantment residencial al terme municipal de Crulles, Monells i Sant Sadurn de l'Heura. Es troba adjacent a La Bisbal d'Empord i aproximadament a 1 km del nucli histric de Crulles.

De fa un temps ha transcendit en alguns mitjans de comunicaci per la polmica i descontent venal al voltant de l'abocador que s'ha construt al contigu paratge de Vacamorta, i la seua hipottica relaci amb l'increment de nitrats a les aiges.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48450" title="Loja" nonfiltered="3718" processed="3695" dbindex="19049">
Loja s una ciutat de l'Equador, capital de la provncia homnima, situada a la vall de Cujibamba a 2.380 m d'altura i amb una poblaci de 118.532 habitants (2001). 

Fou fundada el 1548 per Alonso de Mercadillo i fou la primera ciutat de l'Equador en disposar d'energia elctrica, grcies a la central hidroelctrica construda el 1896. Actualment disposa de dues universitats: la Universidad Nacional de Loja i la Universidad Tcnica de Loja.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48456" title="Xiph.org" nonfiltered="3719" processed="3696" dbindex="19050">


La fundaci Xiph.Org creada per Chris Montgomery al setembre de 1988, s una corporaci no lucrativa que t com a finalitat protegir les fundacions dedicades al desenvolupament de protocols i programari lliure per fer s d'arxius multimdia, del control d'interessos privats. 

El motiu pel qual va es va fundar aquesta corporaci s l'anunci del cobrament per adquirir una llicncia per tal de fer s del format MP3, que havia estat utilitzat lliurement des de la seva aparici, per part dels membres del consorci MPEG.

Aplicacions.

A aquesta corporaci ( Xiph.org), podem adjudicar-li la creaci de sistemes i formats de compressi d'udio de la famlia Ogg. 

Ogg Vorbis, s el ms destacat. Es tracta d'un sistema obert amb codi accessible i modificable, lliure de patents, portable (es pot utilitzar amb diversos sistemes, tant de maquinari com de programari), que utilitza un algoritme de compressi amb prdua, similar al mp3, i especialment dissenyat per fer la competncia a aquest darrer.

Tamb podem destacar Ogg Theora: s un format lliure de vdeo dissenyat per competir amb formats propietaris, MPEG-4, Real Video, Windows Media vides, que t com a caracterstiques principals utilitzar tcniques de compensaci de moviment amb blocs de 8x8 pxels, diferents formats de submostreig ( 4:2:0, 4:2:2, i 4:4:4), utilitza mltiples frames de referncia. 

Tamb cal ressaltar un altre projecte de Xiph.Org, s l'anomenat Free Lossless Audio Codec (FLAC). Es tracta d'un cdec d'udio sense prdues, que generalment s'utilitza en aplicacions relacionades amb la venda de msica a travs d'Internet, i com a alternativa al MP3 quan es busca una mica ms de qualitat de so. 

El projecte Speex, forma part del conjunt de projectes desenvolupats per Xiph.org. Es tracta  d'un codec lliure per a veu. Segons el seu creador, Jean d'un complement a Ogg Vorbis, ja que aquest ltim ha estat disenyat per audio en general, mentre que Speex s exclusivament per veu. Est basat en Codificadors de Predicci Lineal (CELP), desenvolupat per aplicacions com veu sobre IP.

Tots els cdecs esmentats amb anterioritat, contenen un mecanisme intern que permet incloure metadades.

A ms, Xiph.org compta amb el programa Icecast. s tracta d'un servidor de streaming , que t com a client font Ices.

Tamb podem destacar, com a format de llistes de reproducci patrocinat per Xiph.org, XML ( Shareable Playlist Format) 

Finalment esmentar el descodificador Tremor. s un descodificador, de coma fixa de Org Vorbis.
Tenim altres codificadors que es troben en fase experimental. s el cas de OggWrit, dissenyat per agregar subttols per a vdeo de Ogg Theora, per inserir lletres de canons amb Ogg Vorbis entre d'altres utilitats. Dins  d'aquest ltim grup, tamb esmentarem OggMNG, es tracta d'animaci MNG encapasulada en Ogg. Tamb hi ha OggPCM2, per audio PCM sense compressi. OggUVS treballa amb vdeo RGB i YUV, sense comprimir. Finalment trobem IceShare, es tracta de distribuci de contingut en aplicacions P2P.

Enllaos externs.

Fundaci Xiph.Org;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48457" title="Blanc" nonfiltered="3720" processed="3697" dbindex="19051">
El color blanc neix de la composici de tots els altres colors. Aquest fet va ser descobert per Isaac Newton quan al fer passar llum blanca per un prisma va veure com es descomposava en els diferents colors que la componen. A aquest fenomen s'anomena dispersi.

















 Usos i algunes connotacions .
En temps de guerra, durant els combats, s internacionalment acceptat que dur una bandera blanca s smbol de rendici o de proposta de negociacions.
El blanc en el mn occidental s sovint smbol de puresa o innocncia;
En el cristianisme i el judaisme el blanc es el color de la pau.
 Algunes expressions que fan referncia al blanc:
 quedar-se en blanc: no recordar alguna cosa.
 fer blanc: encertar el blanc (amb un arma);
 signar en blanc: signar un contracte o document sense que les condicions quedin perfectament fixades;
La raa blanca s la caucsica;
s el color de dol per la mort a Orient;
El Papa va vestit de blanc, igualment els capellans es posen una alba blanca per oficiar missa;
Les nvies es casen de blanc a Occident des del Romanticisme com a smbol de virginitat;
El blanc simbolitza la higiene, per aix predomina a l'hospital, la cuina...
A la revoluci francesa i revoluci russa el blanc simbolitzava els monarquics.
La Casa Blanca s la residencia del President dels Estats Units.

Tonalitats de blanc.
blanc trencat;
os;
crema;
vori;
blanc cru;
nacre;

 Vegeu tamb .
 Llista de colors;






















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48459" title="Xampiny" nonfiltered="3721" processed="3698" dbindex="19052">



El xampiny (Agaricus bisporus) s el bolet comestible ms conreat a occident. s un fong de l'ordre dels agaricals. 

 Descripci .
Capell carns, bombat i blanquins, de cama curta, amb anell membrans i d'olor agradable.
A la superfcie del capell presenta unes rugositats. Les lamines de sota el capell solen ser d'un color marrons grisenc.
Al bosc el xampiny es pot confondre sovint amb el xampiny silvestre, la diferncia es que el silvestre es ms gran que no pas l'altre. El xampiny silvestre es comestible,per molta gent s de gust millor que el xampiny com.

 Reproducci .
Es reprodueix asexuadament per espores genticament idntiques al seu progenitor, que apareixen en l'extrem d'unes hifes especials o b sexualment, per altre tipus d'espores, genticament diferents al progenitor i diferents entre si.

 Gastronomia .
s un comestible excellent, que fins i tot pot menjar-se cru. Es molt maleable
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48462" title="Ona ssmica" nonfiltered="3723" processed="3699" dbindex="19054">
Les ones ssmiques (o ones elstiques) sn la propagaci de pertorbacions temporals del camp de esfor que genera petits moviments en un medi. Les ones ssmiques poden ser generades per moviments tellrics naturals, els ms grans dels quals poden causar danys en zones on hi ha assentaments urbans. Existeix tota una branca de la sismologia que s'encarrega de l'estudi d'aquest tipus de fenmens fsics. Les ones ssmiques poden ser generades tamb artificialment (en general per explosions). La ssmica s la branca de la sismologia que estudia aquestes ones artificials per exemple l'exploraci del petroli.

Les plaques tectniques es mouen a diferents velocitats, les ms lentes poden arribar a velocitats d'1 o 2 cm/any i les ms rpides a 110 cm/any. 
En aquests desplaaments es produeix un xoc i una fricci en els lmits de plaques, la placa es trenca en el punt on la deformaci supera la resistncia de la roca. A causa d'aquesta ruptura es genera una pertorbaci (ones) que sn les que constitueixen el terratrmol; aquestes ones ssmiques o vibracions que s'alliberen sobtadament representen l'energia que s'ha anat acumulant al llarg dels anys. La ruptura o discontinutat de la roca que es produeix rep el nom de falla i el punt on es produeix la ruptura es denomina hipocentre (la seva projecci sobre la superfcie terrestre rep el nom d'epicentre).





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48465" title="Lagrangi" nonfiltered="3724" processed="3700" dbindex="19055">
El lagrangi (L) s un funcional de les variables dinmiques d'un sistema fsic. Rep el seu nom de Joseph Louis Lagrange que entre els anys 1772 i 1788 va reformular la mecnica newtoniana. Matemticament es pot derivar mitjanant el principi de Hamilton que pot ser expressat breument com:

El moviment d'un sistema en un interval de temps de t1 fins a t2 s tal que la integral de lnia  t un valor estacionari per al cam correcte.;

El lagrangi L es defineix com L = T - V, on T s l'energia cintica, V l'energia potencial i S s el que s'anomena acci. Matemticament estacionari s'expressa com:

;

Amb aix es deriven les equacions de (Euler-)Lagrange:

;

per les n coordenades generalitzades.

Per ms informaci, veieu l'artcle formulaci lagrangiana.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48469" title="Estmac" nonfiltered="3725" processed="3701" dbindex="19056">

L'estmac s un rgan muscular, corresponent a la primera porci de l'aparell digestiu en l'abdomen, excloent la petita porci de l'esfag abdominal. s un reservori temporal del bol alimentari deglutit fins que es procedeix al seu trnsit intestinal, una vegada ben barrejat a l'estmac. La seva entrada s'anomena crdies i la seva sortida plor. La paraula estmac prov del llat stomachus.

Situaci anatmica i parts de l estmac.
L estmac s un rgan en forma de  J  de 25cm de longitud. Presenta posici intraperitoneal a la part esquerra de la cavitat abdominal. Per la part superior, est limitat pel diafragma.  Per sota trobem el pncrees i l'oment major que penja de la curvatura major. L estmac s la part ms distensible del tub digestiu: la seva capacitat varia entre 50mL i 4L, cosa que ser condicionada per la quantitat d aliment contingut dins. 

S obre a l esfag per la regi del crdies (part superior dreta) i es continua amb el duod de l intest prim per la part inferior, compartiments que es troben separats per l esfnter pilric. Si es traa una lnia horitzontal imaginria a travs de la regi del crdies, es divideix l estmac en una part superior anomenada fons o fundus i una part inferior anomenada cos, que entre les dues constitueixen aproximadament dos teros de l estmac. La porci distal amb forma d embut s anomena regi pilrica, la qual comena en una zona eixamplada, l antre, i acaba en l esfnter pilric o plor. La regi fndica s la zona formada pel fundus i el cos.

La superfcie interna de l estmac presenta uns plecs visibles a ull nu anomenats plecs gstrics, els quals s orienten longitudinalment cap el plor. Aquests plecs serveixen per augmentar la superfcie de contacte entre l epiteli de l estmac i la llum del tub.

Funcions.
A l'interior de l'estmac trobem un medi cid a causa de la producci i secreci d'cid gstric que provoca que el pH se situ entre 1 i 4 depenent de l'espcie, la ingesta, si prenem frmacs i altres factors. Aquest medi permet trencar les molcules grans (com les del menjar) per convertir-les en ms petites i que puguin ser absorbides per l'intest prim. L'estmac pot produir i secretar uns 2 o 3 litres d'cid gstric per dia.

El pepsinogen es transforma en pepsina a causa del pH baix, fet molt important de cara a la digesti proteica.

L'absorci de la vitamina B12 per l'intest prim depn de la conjugaci amb una glicoprotena anomenada factor intrnsec produda per les cllules parietals de l'estmac.

Histologia de l'estmac.
La paret de l estmac est formada per 4 capes:

 Serosa, la ms externa. Per a l execuci dels moviments peristltics de l estmac cal que aquest romangui lliscant respecte els rgans vens, fet que s aconsegueix amb el recobriment extern peritoneal sers que presenta.
 Muscular, de musculatura llisa. Est constituda per 3 capes: longitudinal, circular i una capa exclusiva de l estmac que s la obliqua.
 Submucosa, de teixit connectiu.
 Mucosa, presenta les glndules gstriques i est formada per epiteli cilndric, a diferncia de l epiteli pla estratificat de l esfag. Els vasos estan mpliament ramificats en aquesta capa. Les glndules gstriques de la mucosa estan constitudes per diverses cllules secretores:
 Cllules mucoses. Sintetitzen el mucinogen, que s el precursor de la mucina, la qual s la glucoprotena principal del moc (+ leuccits, sals inorgniques i aigua). Aquest t l acci de protegir i lubrificar la paret estomacal. Es troben sobretot a la paret de l antre.
 Cllules parietals o oxntiques. Sintetitzen cid clorhdric i el factor intrnsec. Les cllules parietals sn piramidals amb una gran invaginaci apical amb microvellositats i es troben sobretot a la regi fndica. El factor intrnsec s una glucoprotena essencial per a l absorci de la vitamina B12 a nivell de l ili, evitant la seva digesti en l estmac.
 Cllules principals, zimgenes o peptdiques. Sintetitzen el pepsinogen, el precursor inactiu de l enzim digestiu pepsina. Es troben sobretot a la regi fndica.
 Cllules mare. S especialitzen en cllules epitelials per tal de renovar la mucosa en cas de lesi. ;
 Cllules endocrines. Sintetitzen hormones i les segreguen a la sang. Aquestes sn:
 Cllules G. Produeixen gastrina, l hormona que estimula la secreci d HCl. Es troben sobretot a la regi del crdies.
 Cllules EC. Produeixen serotonina.
 Cllules ECL. Produeixen histamina.
 Cllules D. Produeixen somatostatina.m.mn;

 Secreci gstrica.
El suc gstric est format per aigua, moc, cid clorhdric (HCl), pepsina i altres enzims, sals minerals i factor intrnsec. L HCl li confereix pH cid el qual s necessari per a l activaci del pepsinogen, la destrucci dels aliments i l eliminaci de bacteris. El transport dels ions components de l HCl de les cllules parietals a la llum, es produeix per transport actiu mitjanant una bomba H+-K+ ATPasa i un sistema cotransport Cl--K+ associat, per tant, es gasta energia i per aix les cllules parietals tenen molts mitocondris.

 Estimulaci .
L'estimulaci fisiolgica de la secreci es dna en 3 fases:
 Fase ceflica. La secreci s activa per l olfacte, gust o pensament en menjar, aix es dna per mitj de mecanismes colinrgics-vagals (del nervi vague). Aix s estimula la secreci de les glndules gstriques, incloent les cllules G. Conseqentment, la gastrina sintetitzada s allibera al torrent sanguini per a que arribi al fetge i ms tard a l estmac. Un cop all, la gastrina estimula la secreci d cid clorhdric i pepsingens. Alhora, activa l alliberaci d histamina per part de les cllules ECL, la qual tamb estimular les cllules parietals.
 Fase gstrica. La secreci s activa per la distensi de l estmac i pels efectes qumics de l aliment. Per una banda, la distensi activa els mecanoreceptors que provoquen reflexos donats pel nervi vague, per tant, s obtenen els mateixos resultats que en la fase ceflica. Per una altra banda, els aminocids (sobretot triptfan i fenilalanina) actuen sobre els receptors de les microvellositats de les cllules G estimulant l alliberaci de gastrina. Quan el contingut gstric arriba a pHs entre 2 i 3, s inhibeix la secreci de gastrina. La fase gstrica s la que ms contribueix en la secreci (60%).
 Fase intestinal. La secreci s activa a mesura que el quim entra en el duod, ja que les cllules G de la mucosa intestinal alliberen gastrina, per per poc temps. Desprs inhibeix la secreci mitjanant la secretina, la CCK i la GIP, que provoquen l alliberaci de somatostatina.
Cal a dir que tots els estmuls i inhibicions que actuen sobre la secreci d HCl, tamb ho fan sobre l alliberaci del factor intrnsec, amb la diferncia que la resposta del factor intrnsec s de ms curta duraci.

Innervaci.
L'estmac est envoltat per plexes parasimptics (estimulants) i simptics (inhibidors)que regulen tant l'activitat motora dels msculs com l'activitat secretora, amb efectes antagnics:
 Plexe gstric anterior.
 Plexe gstric posterior.
 Plexe gstric superior.
 Plexe gstric inferior.
 Plexe celac.
 Plexe mientric.

Els nervis parasimptics estimulen la motilitat i la secreci en el tub digestiu. En l esfag, estmac, intest prim, part superior de l intest gros, pncrees i vescula biliar, actua el nervi vago o X parell cranial, provinent del bulb raquidi.

Els nervis simptics redueixen el peristaltisme i l activitat secretora, i estimulen la contracci muscular dels esfnters. Les fibres nervioses simptiques que innerven els rgans de l abdomen, se situen a les astes laterals dels segments medullars T5-T12.

En humans, l'estmac t un volum de 50 mL quan esta buit. Desprs de la ingesta, s'expandeix fins assolir 1 litre de menjar  per encara es pot ampliar fins a 4 litres. 

L'estmac t ms terminacions nervioses que el cervell.

Vascularitzaci.
El flux sanguini del tub digestiu s anomena circulaci esplcnica. L estmac est vascularitzat per les artries gstriques que provenen de l artria celaca, originada a partir de l aorta immediatament desprs que aquesta s introdueixi en l abdomen. La sang que surt de l estmac per les venes gstriques, acaba finalment a la vena porta, que la conduir cap el fetge.
El flux arterial augmenta considerablement quan l estmac s estimulat per secretar suc gstric.

Referncies.







































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48470" title="Termoqumica" nonfiltered="3726" processed="3702" dbindex="19057">
La Termoqumica s una branca de la qumica que tracta la relaci entre la calor amb les reaccions qumiques o amb un canvi d'estat fsic. Generalment, la termoqumica s l'aplicaci de la termodinmica a la qumica. Termoqumica s tamb sinnim de Termodinmica qumica; l'objectiu primari de la termoqumica s l'establiment de criteris per a la determinaci de la viabilitat o l'espontanetat d'una transformaci donada. Aix, la termoqumica s'utilitza normalment per a predir l'energia d'intercanvi que ocorren en aquestos procesos:
Reaccions qumiques;
Canvis de fase;
La formaci de dissolucions;

La Termoqumica est relacionada principalment amb les segents funcions d'estat definides en la termodinmica:
Energia interna (U);
Entalpia (H). ;
Entropia (S);
Energia lliure de Gibbs (G);

La majoria de les lleis de la termoqumica tenen lloc a partir de l'aplicaci de la primera llei de la termodinmica, la llei de la conservaci de l'energia, a aquestes funcions.

 Fonts .
 Klotz, I. (1950). Chemical Thermodynamics (textbook). New York: Prentice-Hall, Inc.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48472" title="Bitlles catalanes" nonfiltered="3727" processed="3703" dbindex="19058">

Les bitlles catalanes sn un esport tradicional catal consistent en llenar uns "bitllots" (bitlles petites) contra unes bitlles situades a una determinada distncia a fi de tombar-les. Actualment el practiquen unes 2000 persones a tot Catalunya, on hi ha ms d'un centenar de clubs. Des del 30 d'Agost de 2007, la Federaci Catalana de Bitlles i Bowling est reconeguda de ple dret per la federaci internacional. Tot i que no pot jugar amb altres pasos perqu el reglament no s ben b el mateix.

Desenvolupament del joc.

El material consta de 6 bitlles i 3 bitllots.

Una partida consta de 9 tirades per jugador dividides en 3 rondes de 3 tirades. A cada tirada es poden llenar d'un a 3 bitllots. Plantarem les bitlles en dues fileres de tres columnes separades entre elles tenint en compte que ha de poder passar el bitllot ms gros sense tocar-les. La distncia de tir ser de 11,5 metres pels homes i 9,5 metres per a les dones, a partir de 15 anys. Els ms petits poden fer-ho de ms a prop, segons la seva fora. L'objectiu principal s fer Bitlla, tombar cinc de les sis bitlles.

Puntuaci.


En cas d'empat a punts, guanyar el jugador que hagi fet ms BITLLES. Si seguim empatats farem una altra ronda de tres tirades.

Histria.

El joc de bitlles, profundament arrelat a tot Catalunya en el passat i avui en fase de recuperaci, t els seus orgens en els ms allunyats temps i en les civilitzacions ms diverses.

Pel que fa a Catalunya els documents ms antics que es conserven sobre aquest joc daten dels anys 1376 i 1402, el primer de Torroja (Priorat) i el segon d'Igualada, els quals deixen constncia del fet de la seva prctica. Amb l'adveniment de la dictadura franquista, el joc fou prohibit amb el pretext de que s'hi feien apostes, i per tant sofr una sobtada decadncia que en molts llocs supos la quasi total desaparici. Al caire dels anys vuitanta, aprofitant el canvi de rgim, el joc retrob el seu lloc i es produ un reviscolament general.

El joc, simple i espectacular, t per objectiu tombar cinc de les sis bitlles de qu consta. Per fer-ho, el jugador llena fins a tres bitllots des d'una distancia predeterminada. Les Bitlles Catalanes van ser un joc de carrer per a tothom. Avui, ja convertides en un esport federat i reglamentat, les Bitlles Catalanes no perden el seu caire tradicional i popular que fa que formin part de la nostra cultura. 

L'esport destaca bsicament a les Terres de l'Ebre on reben el nom de birles i a la Plana de Lleida.

Va ser el novembre de 1987 i grcies a l'empenta d'en Gaspar Aguayo i altres, que es fund el Bitlles Club La Cava-Guinard 87 i es recuperaren, de forma organitzada, les Bitlles Catalanes a les comarques de Barcelona. Fins l'any 94 aquest va ser l'nic club barcelon i havia de participar a les competicions organitzades a les comarques del Sud de Tarragona, amb el cost i dificultats que aix comportava. L'estiu d'aquell any es fund el Club Bitlles COP del Carmel i s'organitz la 1a. Lliga Territorial de Barcelona de Bitlles Catalanes. Poc desprs de comenada la competici s'hi afeg un tercer club, el Club de Bitlles Siuranenc d'Horta, que hi particip amb un equip, pels tres que presentaven els altres dos clubs. Aix doncs, amb set equips es disput el Primer Campionat de Bitlles Catalanes a Barcelona. Curiosament, els tres clubs eren del Districte barcelon d'Horta-Guinard.

Clubs.

Noguera
 CB Albesa;
 CB Penelles;
 CB Ponts;
 CB Montmagastre (Artesa de Segre);
 CB La Garzola (Vilanova de Mei);
 CB La Portella;
 CB Trmens;
 CB Camarasa;
 CB Cabanabona-Mig Segre;
 CB L'Eral de Cubells;
 CB Montgai;
 La Noguera CB (Trmens);
 CB Tudela de Segre (Artesa de Segre);
 CB Torrelameu;
La Segarra
 CB Palou;
 CB Tor;
 CB Cervera;
 CB Vergs de Cervera;
 CB Urbanitzaci Mas Duran (Cervera);
 CB Tordera (Granyanella);
 CB Los del Huerto (Cervera);
 CB Plans de Si (Les Pallargues);
 CB Ametllers Cervera;
Urgell
 CB Anglesola;
 AV Sant Jaume  Av. Catalunya (Bellpuig);
 CB Si d'Agramunt;
 CB La Fuliola;
 CB La Gurdia d'Urgell;
 CB Sant Sebasti (Castellser);
 CB Claravalls (Trrega);
Pla d'Urgell
 CB Linyola;
 CB Bellvs;
 CB Golms;
 CB Miralcamp;
 CB Vilanova de Bellpuig;
 CB Ivars d'Urgell;
 CB Bellavista (Miralcamp);
 CB Castellnou de Seana;
 CB Mollerussa;
 CB Sant Miquel de Bell-lloc d'Urgell;
 CB Vallverd d'Urgell;
 CB Palau d'Anglesola;
 CB Flor de Lis (Linyola);
 CB El Poal;

Garrigues
 CB El Solers;
 CB L'Albags;
 CB Sant Isidre d'Arbeca;
 CB Montserrat (Castelldans);
 CB Castelldans desaparegut;
Segri
 CB Benavent de Segri;
 CB Puigverd de Lleida;
 CB Els Alams;
 CB Alcoletge;
 CB Arc Iris (Vilanova de Segri);
 CB Rossell de Segri;
 CB Sant Mart (Els Alams);
 CB d'Alpicat;
 CB Sers;
 ABC Vilabarca (Vilanova de la Barca);
Montsi
 CB Amposta;
 CB La Snia;
 CB Santa Brbara;
 CB Sant Carles de la Rpita;
 CB Els Alfacs (Alcanar);
 CB Els Valentins (Ulldecona);
 CB Freginals;
 CB Masdenverge;
 CB Ulldecona;
 CB La Galera;
 CB Mas de Barberans;
 CB Les Cases d'Alcanar;
 CB Los Caseros (Alcanar);
 CB L'Uni, Ulldecona;
Baix Ebre
 CB J.P. Deltebre;
 CB Sant Jaume d'Enveja;
 CB L'Ampolla;
 CB Camarles;
 CB Roquetes;
 CB L'Atmetlla de Mar;
 CB Delta de l'Ebre (Deltebre);
Terra Alta
 CB Pinell (El Pinell de Brai);
Baix Camp
 CE Despertaferro (Reus);
 El Rajoler (Castellvell del Camp);

Baix Maestrat
 CB Sant Rafel (Sant Rafel del Maestrat);
 CB Vinars;
Barcelons
 BC La Cava Guinard 87 (Barcelona);
 CB COP del Carmel (Barcelona);
 CB Siuranenc d'Horta (Barcelona);
 CB Soques de Badalona;
 CB Sagrada Famlia (Barcelona) amb anterioritat anomenat CB Poblet Sagrada Famlia;
Valls, Bages i Osona
 CB Can Folguera (Santa Perptua de Mogoda);
 AE La Perestroika (Les Franqueses del Valls);
 CB Els Xatos (Rub);
 CB El Tossal del Coro (Manresa);
 CB La Pubitlla de la Plana (Sentfores -Vic-);
 CB Somiserem de la Vall del Ges (Torell);
Anoia i Baix Llobregat
 CB Hostalets;
 CB Viladecans;
 CB Igualada;
 CB La Llacuna;
Maresme
 Associaci Gent de Barri de Pequn (Calella);
 Associaci Sant Quirze (Calella);
ACB Pineda de Mar;
CB La Bitlla Atmica (Tordera);
CB La Penya del Bistec (Tordera);
Baix Empord
 CB Llofriu;
 CB Mas Solei (Mont-ras);
 CB Torrent (Mont-ras);
 CB Casc Antic (Mont-ras);
 CB Els Cremats (Mont-ras);
 CB Mont-ras;
 CB Alls Secs Piquen (Mont-ras);
 CB El Crit (Mont-ras);
 CBC L'Empordanet (Mont-ras);
 CB Spuknics (Mont-ras) desaparegut;
 CBC La Tribu de Mont-ras desaparegut;
 AV Barri Vila-Seca (Palafrugell);
 AOE Palafrugell;
La Selva
 Bitlla Mallorquines-Sils;
 CP Lloret;


Competicions.
Campionat de Catalunya.


Copa Generalitat.


Lliga Nacional de Divisi d'Honor.


Artiles relacionats.
 Bitlles;

Enllaos externs.
La web de les Bitlles catalanes;
Federaci Catalana de Bitlles i Bowling;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48473" title="Eugenio Espejo" nonfiltered="3728" processed="3704" dbindex="19059">

Francisco Javier Eugenio de Santa Cruz y Espejo (Quito, Equador, 1747   1795), escriptor, metge, advocat i pensador equatori.

Fill d'un indgena i una mulata, Espejo s un dels pensadors ms importants de l'Amrica Llatina de finals del segle XVIII, influit per les idees illustrades, que va adaptar a la realitat social del seu entorn. Com a mests, li fou molt difcil obrir-se pas dins la classista societat colonial, per va aconseguir doctorar-se en medicina el 1767 i poc desprs tamb en jurisprudncia i dret cannic. Dins la societat quitenya es convert en l'eix de la vida cultural i propagador d'idees progressistes, amb un considerable suport per part de l'aristocrcia criolla. El 1779 public la seva primera gran obra El Nuevo Luciano de Quito una crtica terrible a tots els problemes i deficincies de la vida cultural a la Reial Audincia de Quito. El seu activisme cultural acab enfrontant-lo a les autoritats, que el processaren a la capital del virregnat, Bogot, per aquest fet contribu a augmentar el seu prestigi.

De retorn a Quito, fou nomenat primer director de la biblioteca pblica, composta per ms de 40.000 volums procedents dels fons dels jesutes, recentment expulsats. Tamb public importants treballs de medicina, com les Reflexiones acerca de las viruelas (1785). Ms endavant collabor en la creaci de la Sociedad Patritica de Amigos del Pas a semblana de les altres que comenaven a sorgir a Espanya i a les colnies i, sobretot, edit el primer diari de la ciutat: Primicias de la Cultura de Quito (1792). La seva activitat de denncia continu i fou novament empresonat, situaci en la qual acab morint el 1795.

El seu pensament s una adaptaci d'idees illustrades a l'entorn colonial de l'Audincia. Fou un dels primers a afirmar amb claredat la necessitat d'una emancipaci d'Espanya i a proclamar la individualitat del pas i, en general, de tota Amrica. Els seus plans emancipadors comportaven la constituci de repbliques sobiranes, la igualtat de tots els ciutadans i nacionalitzaci de les propietats eclesistiques. En el seu ideari apareixia per primera vegada la igualtat dels indgenes amb els criolls (ideal que quedar oblidat en els futurs processos d'independncia) i tamb per primera vegada plantejava els drets de la dona. Les seves idees, b que modificades en alguns aspectes importants, foren inspiraci directa en els revoltats de Quito del 10 d'agost de 1809, la primera declaraci d'independncia d'Amrica Llatina.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48475" title="Economia de Mxic" nonfiltered="3729" processed="3705" dbindex="19060">

Mxic t una economia de lliure mercat orientada a les exportacions. s un pas en un nivell avanat de desenvolupament intermedi i amb un acompliment econmic positiu. Mesurat en paritat de poder adquisitiu, el seu Producte interior brut s superior al bili de dlars nord-americans, convertint-la en la tretzena economia ms gran del mn. Mxic s un pas de renda mitja-superior amb la renda per cpita ms alta de Llatinoamrica, mesurat en taxes de mercat.  Mxic s l'nic pas llatinoameric membre de l'Organitzaci per a la Cooperaci i el Desenvolupament Econmic. 

Des de la crisi econmica de 1994, les gestions presidencials subsegents han millorat i estabilitzat els fonaments macroeconmics del pas. No va ser influenciat per les crisis sud-americanes recents, i ha mantingut taxes positives, encara que moderades, desprs de l'estagnaci del 2001. Les firmes Moody (2000) i Fitch IBCA (2002) han atorgat graus d'inversi al deute sobir de Mxic. Malgrat l'estabilitat econmica que ha redut la inflaci i les taxes d'inters a mnims histrics i que ha incrementat la renda per cpita, encara existeixen greus divisions entre la poblaci urbana i rural, els estats del nord i el sud, i els rics i els pobres. Els reptes del govern sn millorar la infraestructura, modernitzar el sistema de recaptaci fiscal aix com les lleis laborals, i reduir la desigualtat de la renda. 

L'economia cont indstries de tecnologia moderna i antigues dominades, majoritriament, pel sector privat. Les administracions presidencials recents han perms o han expandit el nivell de competncia privada en els ports martims, els ferrocarrils, les telecomunicacions, la generaci d'electricitat (limitada a l'autoproducci industrial), a la distribuci del gas natural i en la gesti dels aeroports per tal de modernitzar la infraestructura. 

Com a economia orientada a les exportacions, ms del 90% del comer s regulat per tractats de lliure comer (TLCs) amb ms de 40 estats incloent-hi els estats de la Uni Europea, el Jap, Israel, i molts pasos de l'Amrica Central i l'Amrica del Sud. El TLC ms influent, tanmateix, s el NAFTA, un acord extens de lliure comer i d'unificaci de regulacions ambientals i laborals entre els Estats Units, el Canad i Mxic. El 2006, el comer amb els seus socis del subcontinent comprenia el 90% de les exportacions mexicanes i el 55% de les importacions.

Histria.

Desprs de cinc dcades de turbulncia poltica des de la independncia de Mxic, les administracions presidencials consecutives de Porfirio Daz, durant l'ltim quart del segle XIX, van produir un creixement econmic sense precedents acompanyat d'inversi estrangera i immigraci, aix com el desenvolupament d'una xarxa de ferrocarrils eficient i l'explotaci dels recursos naturals del pas. Els nivells de PIB per cpita al volant del 1900 eren molt similars als d'Argentina i Uruguai, gaireb tres vegades ms que el PIB per cpita de Brasil i Veneuela. El creixement econmic mitj anual entre 1876 i 1910 va ser del 3,3%. Tanmateix, la repressi i el frau, aix com les desigualtats socials exacerbades pel sistema de distribuci de la terra en qu les grans hisendes eren propietat d'uns pocs mentre milions de camperols mexicans malpagats vivien en condicions precries, van ser els catalitzadors de la Revoluci Mexicana (1910-1917) un conflicte armat que va transformar drsticament l'estructura social, cultural, poltica i econmica de Mxic durant el segle XX, sota les premisses de la socialdemocrcia. La guerra i la inestabilitat subsegent van durar una dcada, i va afectar greument l'economia del pas, aix com la demografia entre 1910 i 1921, la poblaci mexicana, per primera vegada en la histria, va decrixer. 

El perode de 1930 a 1970 va ser batejat pels historiadors econmics com el "Miracle Mexic", un perode de creixement econmic estimulat pel model de la industrialitzaci per mitj de la substituci de les importacions (ISI), el qual promovia el desenvolupament de les indstries nacionals i les protegia amb aranzels alts als productes importants. Per mitj del model ISI, el pas va experimentar un creixement econmic accelerat en qu les indstries nacionals van expandir rpidament llur producci. La reestructuraci de l'economia incloa la distribuci gratuta de la terra als camperols sota el concepte de l'ejido, la nacionalitzaci de les indstries petrolieres i ferroviries, la incorporaci dels drets socials en la constituci de Mxic, el naixement dels sindicats influents i la modernitzaci de la infraestructura. De 1940 a 1970, el PIB es va sixtuplicar, mentre que la poblaci noms es va duplicar durant el mateix perode.

El model ISI es va esgotar durant la dcada de 1960. Durant la dcada de 1970, les gestions dels presidents Luis Echeverra i Jos Lpez Portillo van provar de reavivar l'economia i alhora incrementar el desenvolupament social, la qual cosa va produir un increment considerable de les despeses pbliques. Amb el descobriment de vasts pous petroliers quan els preus del petroli s'estaven incrementant i les taxes d'inters eren molt baixes i fins i tot negatives el govern va prendre prstecs dels mercats internacionals per invertir en l'empresa pblica de petrolis (Pemex), la qual semblava ser una font a llarg termini de recursos per finanar el benestar social. De fet, durant aquest perode les despeses governamentals es van incrementar considerablement, y el president Lpez Portillo va anunciar que "havia arribat el temps per gestionar la prosperitat". Tanmateix, la seva gesti va ser molt inefica amb poca previsi del futur, i acompanyada d'alta inflaci.

El 1981 el panorama mundial va canviar abruptament: els preus del petroli es van desplomar i les taxes d'inters es van incrementar rpidament. Sense haver estalviat durant l'poca de "prosperitat", el president Lpez Portillo, en el seu ltim inform de govern, va declarar la suspensi dels pagaments del deute extern, va devaluar el peso mexic, i va nacionalitzar el sistema bancari i altres indstries afectades per la crisi. El sistema ISI, que havia estimulat el creixement en dcades anteriors, s'havia ests massa temps, produint un sector industrial poc competitiu i amb guanys productius marginals.

El president Miguel de la Madrid va ser el primer d'una srie de presidents que van implementar diverses reformes neoliberals, entre ells l'obertura al comer exterior, signant el GATT el 1986. Tanmateix, desprs de la crisi de 1982, els inversors no volien retornar a Mxic, i per tal de mantenir en control de la balana de pagaments, el govern va devaluar la moneda consecutivament, la qual cosa produiria major inflaci, que arribaria a un mxim histric de 159,7% el 1987.  

Durant la gesti del president Carlos Salinas de Gortari, les companyies pbliques es van privatitzar amb les importants excepcions de la indstria petroliera i energtica (ambdues protegides constitucionalment). El 1992, es va conformar l'rea de Lliure Comer d'Amrica del Nord, entre Mxic, els Estats Units i el Canad, el tractat de la qual va entrar en vigor l'1 de gener, 1994. Salinas tamb va introduir controls estrictes de preus, i va negociar increments salarials mnims per tal de reduir la inflaci. Encara que l'estratgia va reeixir, el creixement anual mitj de l'economia durant la seva gesti noms va ser del 2,8%,  i la desigualtat s'agreujaria.  A ms a ms, en establir un sistema de canvi fix, el peso mexic es va sobrevalorar mentre que les despeses dels consumidors es van incrementar produint un dficit de compte corrent del 7% del PIB el 1994, el qual va ser finanat amb deute pblic i tesobonos, deute que assegurava el pagament en dlars. L'aixecament dels zaptistes a Chiapas, l'assassinat del candidat presidencial favorit i del fiscal encarregat del cas, van enviar un missatge negatiu als inversors els quals van vendre rpidament llurs tesobonos, buidant les reserves del Banc Central,  mentre que la inversi en cartera en va sortir tan rpid com hi havia entrat. Aquesta situaci insostenible van foar el president entrant, Ernesto Zedillo, a abandonar la taxa de canvi fixa. El peso es va devaluar rpidament, i l'economia va entrar en una crisi econmica el 1995. El rpid creixement de les exportacions (amb un peso barat), i el paquet d'emergncia dissenyat pel president nord-americ Bill Clinton i les institucions financeres mundials, van esmorteir la crisi: en menys de 18 mesos, l'economia ja estava creixent, i el creixement anual mitj de 1995 al 2000 va ser del 5,1%. 

Els presidents Zedillo i Vicente Fox van continuar amb la liberalitzaci del comer, signant acords de lliure comer amb estats llatinoamericans, la Uni Europea, Israel i el Jap, i van assajar de conservar l'estabilitat macroeconmica. Mxic s'ha convertit aix en un dels estats del mn ms oberts al comer, i l'economia s'ha anat transformant. El comer amb els Estats Units es va triplicar de 1991 al 2003. La major part de la inversi estrangera en l'actualitat s inversi estrangera directa (IED). Durant la dcada del 2000, les taxes de creixement no han superat el 5%, per l'estabilitat aconseguida ha perms el creixement de la classe mitjana a nivells que no s'havien vist abans; aix tamb s'ha tradut en una disminuci de l'emigraci de les classes ms baixes als Estats Units.

Indicadors macroeconmics, financers i de benestar.

Indicadors principals.
El Producte interior brut (PIB) de Mxic en paritat de poder adquisitiu (PPA) va ser estimat en 1.134 bilions USD el 2006, i en 741.500 milions a taxa de canvi nominal. Com a tal, i utilitzant el PIB en PPA per cpita, el seu estndard de vida s de 10.600 USD. El Banc Mundial va reportar que la Renda Nacional Bruta (RNB) i la renda per cpita a taxa de canvi nominal de Mxic eren les ms altes de l'Amrica Llatina en 753.394 milions USD i 7.310 USD  respectivament.  Com a tal, Mxic s'ha consolidat com a pas de renda mitja-alta. Desprs de la desacceleraci del 2001 l'economia s'ha recuperat i ha crescut 4,2, 3,0 i 4,8 percent el 2004, 2005 i 2006, encara que es considera inferior al potencial de creixement de Mxic.

La moneda mexicana s el peso mexic (ISO 4217: MXN; smbol: $). Un peso es divideix en 100 centavos (centaus). El MXN va reemplaar el MXP el 1993 a ra de 1000 MXP per 1 MXN. La taxa de canvi del mercat s'ha mantingut estable des de 1998 oscillant entre els 9,20 i 11,50 MXP per 1 USD. Les taxes d'inters interbancari el febrer del 2007 se situaven al voltant del 7%,, superior al mnim histric inferior al 5% pocs anys abans. La taxa d'atur s de les ms baixes dels pasos membres de l'OECD, en 3,2%. No obstant aix, la subocupaci s'estima en 25%. El ndex de desenvolupament hum de Mxic s de 0,821 (conformat per l'ndex d'esperana e vida de 0,84, l'ndex d'educaci de 0,86 i l'ndex de PIB de 0,77), i es troba en la posici nmero 53 dins el grup de pasos de desenvolupament alt.

Pobresa.
Desprs de la crisi econmica de 1994-1995, probablement la ms severa de la histria del pas la taxa de pobresa va superar el 50%. El creixement rpid de les exportacions amb un peso devaluat catalitzades pel NAFTA i altres acords de comer, i les reestructuracions de les finances macroeconmiques durant les gestions dels presidents Zedillo i Fox, han tingut resultats importants en la reducci de la taxa de pobresa. D'acord amb el Banc Mundial, la pobresa extrema s'ha redut al 17,6% (2004). La major part d'aquesta reducci prov de les comunitats rurals, on la pobresa es va reduir del 42% al 27,9% en quatre anys (del 2000 al 2004), ja que la pobresa urbana es va reduir marginalment al 11%. 

Remeses.
Les remeses, s a dir, les contribucions dels mexicans que viuen a l'estranger, principalment als Estats Units, a llurs famlies de Mxic, sn una part substancial i creixent de l'economia mexicana; el 2005 el total de remeses enviades va ser de 18.000 milions USD. El 2004 ja s'havien convertit en la segona font d'entrada de divises desprs de les exportacions de petroli, i similars a la quantitat de inversi estrangera directa (IED), superior a les despeses del turisme; i representaren el 2,5 per cent del PIB. El creixement de les remeses ha estat sorprenent: s'han duplicat des de 1997. Les remeses registrades el 2003 van excedir els 41 milions USD, de les quals, el 86 per cent es van realitzar de manera electrnica.  

S'estima que la meitat dels immigrants mexicans als Estats Units sn legals, i per tant, tenen accs als canals formals de transferncia que sovint sn bloquejats per als illegals, ja que no tenen un carnet d'identificaci reconegut per les autoritats estatunidenques. El govern mexic ha comenat a expedir carnets d'identificaci coneguts com a Matrcula Consular de Alta Seguridad o MACS, el qual ja s acceptat en 32 dels estats de la Uni Americana, milers d'agncies de policia i institucions financeres. 

Els principals receptors de remeses el 2004 van ser els estats de Michoacn, Guanajuato, Jalisco, Mxic i Puebla; tots cinc van rebre el 45% del total de les remeses. Alguns governs estatals, amb el suport del govern federal, han implementat programes per utilitzar part d eles remeses per a finanar obres pbliques. Amb els programes, coneguts com a Dos por Uno (Dos per un), per cada peso que contribueixen els migrants de llurs remeses, el governs estatal i federal contribueixen amb dos pesos per la modernitzaci de la infraestructura en llurs comunitats. 

Economies estatals.




]]

Les disparitats regionals i la desigualtat de la renda encara sn un problema a  Mxic. Encara que tots els estats de la federaci mexicana tenen un ndex de desenvolupament hum (IDH) superior al 0,70 (desenvolupament mitj i alt), els estats del nord i del centre tenen un nivell d'IDH major als estats del sud. Nuevo Len i el Districte Federal tenen nivells d'IDH similars als pasos europeus, mentre que Oaxaca i Chiapas tenen nivells de desenvolupament comparable s als de Sria i Egipte. A nivell municipal, la desigualtat s encara ms greu: San Pedro Garza Garca (Nuevo Len) t un nivell d'IDH similar al d'Itlia, mentre que Metlatonoc (Guerrero), t un nivell d'IDH similar al de Malawi. Com mostra el mapa, la majoria de les entitats federals amb nivells de desenvolupament alt (superior al 0,80) sn situades al nord (amb l'excepci de Jalisco, Aguascalientes, el Districte Federal, Quertaro i els estats sud-orientals de Quintana Roo i Campeche). Els estats menys desenvolupats (amb nivells de desenvolupament mitj, superior al 0,70, per inferior al 0,80), sn situats a la costa sud del Pacfic (amb l'excepci de l'estat de Veracruz, que es troba a la costa del Golf de Mxic). 

En termes de les contribucions al PIB nacional per sector (el 2004), els contribudors ms grans en agricultura sn Jalisco (9,7%), Sinaloa (7,7%), i Veracruz (7,6%); els majors contribudors a la producci industrial sn el Districte Federal (15,8%), Mxic (11,8%) i Nuevo Len (7,9%); els contribudors ms importants al sector dels serveis sn tamb el Districte Federal (25,3%), Mxic (8,9%) i Nuevo Len (7,5%). Des de la dcada de 1980 l'economia s'ha descentralitzat a poc a poc. La taxa de creixement anual del PIB del Districte Federal del 2003 al 2004 va ser la menor de totes les entitats federals (0,23%), amb reduccions drstiques en agricultura i indstria; malgrat aix, encara produeix el 21,8% del PIB nacional. Els estats amb les taxes de creixement del PIB ms altes van ser Quintana Roo (9,04%), Baixa Califrnia (8,89%) i San Luis Potos (8,18%). El 2000 les entitats federals amb els nivells ms alts de PIB per cpita eren el Districte Federal (17.696 USD), Campeche (13.153 USD) i Nuevo Len (13.033 USD); els estats amb els nivells ms baixos de PIB per cpita eren Chiapas (3.302 USD), Oaxaca (3.489 USD) i Guerrero (4.112 USD).

Comer.
Mxic s el pas comercialment ms obert del mn, i per tant s una important potncia importadora i exportadora. El comer amb els Estats Units i el Canad s'ha triplicat des de la implementaci del "Tractat de Lliure Comer de l'Amrica del Nord" (NAFTA, per les seves sigles en angls). El 85% de les exportacions totals de Mxic estan dirigides als Estats Units, la qual cosa l'ha fet molt depenent dels cclics econmics d'aquest pas. Mxic, per, t en total 12 acords comercials amb 43 estats independents, cosa que fa que ms del 90% del comer del pas estigui regulat per tractats de lliure comer. 

Mxic va ingressar al GATT (Acord General de Comer i Tarifes) el 1986 i avui dia s un participant actiu i constrictiu de l'Organitzaci Mundial de Comer (OMC). El govern mexic promou la signatura de l'rea de Lliure Comer de les Amriques, i diverses ciutats del pas s'han postulat com a seus de l'organitzaci comercial derivada d'aquest acord tan bon punt sigui aprovat.

Aquests sn els 12 acords de liberalitzaci comercial que Mxic ha signat:
 NAFTA (1994), amb Canad i els Estats Units.
 G-3 (1995). amb Colmbia i Veneuela;
 Tractat de Lliure Comer amb Costa Rica  (1995);
 Tractat de Lliure Comer amb Bolvia  (1995);
 Tractat de Lliure Comer amb amb Nicaragua (1998);
 Tractat de Lliure Comer amb Xile (1999);
 Tractat de Lliure Comer amb la Uni Europea dels 25 (2000);
 Tractat de Lliure Comer amb Israel  (2000);
 Tractat de Lliure Comer TN (2001), amb Guatemala, El Salvador i Hondures;
 AELC, Asociacin Europea de Libre Comercio, Associaci Europea de Lliure Comer (2001) ,amb Islndia, Noruega, Liechtenstein, i Sussa,
 Tractat de Lliure Comer amb Uruguai (2004);
 Tractat de Lliure Comer amb Jap (2005);

Mxic ha comenat les negociacions per a convertir-se en membre associat del Mercosur (i per tant ha comenat negociacions per a signar tractats de lliure comer amb l'Argentina i el Brasil). Tamb ha comenat pltiques amb Corea del Sud per tal de signar un acord de lliure comer el 2006.

Inversi estrangera.
El govern s conscient de la necessitat de millorar la infraestructura, de modernitzar el sistema de cobrament d'impostos, i de proveir d'incentius per a la inversi en el sector energtic, els quals sn els reptes d'aquesta dcada. Mxic i Brasil usualment reben la major part de la inversi estrangera directa de Llatinoamrica. El 2004 Mxic va rebre 10.783 milions de dlars nord-americans; Brasil va rebre $10.143 milions. Per contra, l'Argentina va rebre noms $1.020 milions. Mxic ha rebut el "grau d'inversi" (el ms alt de Llatinoamrica) en la calificaci del seu deute extern des del 2002, ja que no va ser "contagiat" per la crisi econmica de l'Argentina del 2001. 

Agricultura.


La Reforma Agrria mexicana va comenar el 1917, desprs de la Revoluci Mexicana. Aquesta reforma es va estendre durant la dcada de 1930, i va estar relacionada amb l'poca de rpid i sorprenent creixement econmic coneguda com el "Miracle Mexic". Els guanys obtinguts de la puixant activitat agrcola es van invertir en la indstria per tal d'assolir un major grau d'industrialitzaci, i per tant no es va reinvertir en millores agrcoles. A ms, la reforma estava basada en els ejidos, una distribuci gratuta de terra als camperols, la qual no podia ser comprada ni venuda, sin transferida generacionalment. Aquesta fragmentaci de la terra impedia aprofitar-se'n de les economies d'escala en la producci agrcola. La falta d'inversions i les greus sequeres de les dues ltimes dcades han esgotat la productivitat, transformant a Mxic d'un exportador net en un importador net de productes agrcoles bsics. Des de 1992, per, es van modificar les lleis convertint els ejidos en propietat privada. A ms, el govern ha modificat els esquemes de subsidis agrcoles per tal d'incrementar l's d'equip i tecnologia modernes. Encara aix, la transici ha estat molt lenta. El 1999 l'agricultura noms representava el 5,8% del Producte Intern Brut.

Indstria.
El 2004, l'activitat industrial representava el 25% del Producte Intern Brut de Mxic. La activitat de la indstria de manufactura mexicana va tenir un important creixement arran de la signatura del NAFTA. Al comenament la inversi estrangera es va concentrar en la indstria maquiladora, s a dir, l'activitat intra-industrial de la producci que s'aprofitava de la m d'obra barata. Poc a poc s'han realitzat inversions en altres rames de la producci industrial, la ms important, la indstria de l'autombil que ha rebut distincions de qualitat mundial. A Mxic es troben plantes de la Volkswagen, Nissan, General Motors, Ford i Chrysler. El 2004 la indstria de l'alta tecnologia representava el 21% de totes les exportacions mexicanes.

Petroli i Gas Natural.
Mxic s el cinqu productor de petroli del mn, el des exportador de petroli i el quart provedor principal per als Estats Units. Els guanys de les vendes petrolieres representen entre el 25 i el 30% de la renda governamental. Pemex s la companyia pblica petroliera de l'estat la qual t monopoli constitucional en l'exploraci, producci, transportaci i venda del petroli i alguns derivats. Des del 1995 s'han fet modificacions a les lleis que permeten inversions en la transportaci, distribuci i emmagatzematge de gas natural, per Pemex t monopli en l'exploracio i producci d'aquest producte. 

Referncies.


Enllaos externs.
 Banc Central de Mxic;
 Secretaria d'Economia de Mxic;
 Institut d'Estadstica de Mxic;
 Banc Mundial;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48477" title="Federaci Internacional de Futbol Associaci" nonfiltered="3730" processed="3706" dbindex="19061">
La FIFA, la Fdration Internationale de Football Association (que en francs significa "Federaci Internacional de Futbol Associaci") s el cos de govern internacional del futbol. Es va fundar el 21 de maig, 1904, i t la seva seu a Zuric, Sussa. La FIFA agrupa 204 associacions o federacions de futbol de diversos pasos. La FIFA est encarregada de fer les reglamentacions per als jocs de l'esport per mitj de la Directiva Internacional del Futbol Associaci (IFAB, per les seves sigles en angls, "International Football Association Board"). La FIFA s l'organitzador dels diversos campionats mundials de futbol.

Organitzaci de la FIFA.

L'ingrs a la FIFA est obert a qualsevol associaci o federaci encarregada d'organitzar el futbol al seu pas respectiu. Noms ha d'existir una associaci afiliada per estat. L'nica excepci sn les quatre associacions de futbol del Regne Unit (Anglaterra, Esccia, Irlanda del Nord i Galles).

En l'mbit de continents, hi ha quatre confederacions afiliades a la FIFA:
 Confederaci Sudamericana de Futbol (CONMEBOL), 1916;
 Uni d'Associacions Europees de Futbol (UEFA), 1954;
 Confederaci Asitica de Futbol (AFC), 1954;
 Confederaci Africana de Futbol (CAF), 1957;
 Confederaci del Nord, Centreamrica i el Carib de Futbol Associaci (CONCACAF), 1961;
 Confederaci de Futbol d'Oceania (OFC), 1966.

Presidents de la FIFA.
 Robert Gurin (Frana) 1904-1906;
 Daniel Burley Woolfall (Anglaterra) 1906-1918;
Entre 1918-1921 Carl Anton Wilhelm Hirschmann, secretari honorari, va dirigir la FIFA mentre s'elegia un nou president;
 Jules Rimet (Frana) 1921-1954 - nomenat president honorari el 1954;
 Rodolphe William Seeldrayers (Blgica) 1954-1955;
 Arthur Drewry (Regne Unit) 1955-1961;
 Sir Stanley Rous (Regne Unit) 1961-1974) -nomenat president honorari el 1974;
 Joo Havelange (Brasil) 1974-1998- nomenat president honorari el 1998;
 Joseph Blatter (Sussa) 1998 fins ara;

Competicions que organitza la FIFA.
La FIFA organitza, entre altres, les segents competicions de futbol:

 Copa del Mn de Futbol (Mundial);
 Torneig Olmpic de Futbol;
 Campionat Mundial Juvenil ;
 Campionat Mundial Sub-17 ;
 Campionat Mundial Sub-20;
 Copa del Mn Femenina;
 Campionat Mundial Femen Sub-20 (abans del 2006, sub-19);
 Copa Confederacions;
 Campionat Mundial de Clubs;
 Copa Mundial de Futbol de Platja;

Membres afiliats.
 Veure: Llistat de membres afiliats a la FIFA;

Enllaos externs.

 www.fifa.com;








































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48478" title="Partit Laborista (Malta)" nonfiltered="3731" processed="3707" dbindex="19062">
El Partit Laborista (en malts, Partit Laburista - en angls, Maltese Labour Party) s un partit poltic de Malta, de tipus socialista i nacionalista. S'oposa a l'entrada de Malta en la Uni Europea. Compta, des de juny de 2004, amb tres diputats (de 5) en el Parlament Europeu, membres del Partit Socialista Europeu. Disposa de 30 diputats (de 65) i el seu dirigent s Alfred Sant.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48479" title="Bari (tnia)" nonfiltered="3732" processed="3708" dbindex="19063">

Els bari sn una tnia que habiten la regi de Lado, que fou inclosa en el Sudan el 1910. Els britnics tenien arrendat el territori a l'Estat Lliure del Congo des del 1894 per s'estipul el 1896 que l'arrendament acabada a la mort del rei, el que es produ el 1910, en el moment del qual Lado fou incls al Sudan. 

El poble dels Bari reclama la independncia per al seu territori i s'han reorganitzat en el seu tradicional regne anomenat Regne de Lado. La independncia fou oficialment declarada l'1 de gener del 2000 pel rei (Agofe) Onzima II, John Bart Agami d'acord amb la resoluci 1514 de l'ONU de 14 de desembre de 1960 i resoluci 43/47 del 22 de novembre de 1988, per no s internacionalment reconeguda. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48480" title="Temiscira" nonfiltered="3733" processed="3709" dbindex="19064">
Temiscira, en la mitologia grega, era la capital del lloc on es creia vivien les amazones.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48484" title="Compost" nonfiltered="3734" processed="3710" dbindex="19065">



El compost s el producte de la descomposici de matria orgnica mitjanant la fermentaci aerbica. T un alt contingut en humus, estudiat pel qumic alemany Justus von Liebig i s'empra com a adob en l'agricultura.

El compost s un subproducte utilitzat com a fertilitzant orgnic, el qual ajuda significativament a l'agricultura i floricultura en terrenys amb significativa pobresa proteica.

El procs de compostatge aerbic va ser descrit per primera vegada pel agrnom angls Sir Albert Howard el 1930 a Indore (ndia), a partir de l'observaci de les jungles de bamb.

Per una altra part, implica una soluci estratgica a la problemtica plantejada per les grans concentracions urbanes, amb els seus residus slids orgnics domiciliaris (per exemple, restes de menjar).

En moltes comunitats, el compost s produt en quantitats petites amb la fi de reduir els residus generats, estalviant-se l's de tecnologies i procediments que no sempre es duen b amb els recursos naturals i el medi ambient, i que a ms tenen un cost elevat

Es pot obtenir compost com a producte d'excreci del cuc de terra. Aquest organisme s'alimenta de residus orgnics i desprs els transforma en un producte d'alt contingut proteic utilitzat per a fertilitzar o enriquir la terra com a medi de cultiu. Existeix una activitat anomenada vermicultura, que tracta les condicions de cria, reproducci i supervivncia d'aquests cucs. Fins i tot existeix un mercat mundial per a comercialitzar-los.

 Compostatge casol - beneficis socioambientals . 



El compostatge casol s un procs que permet reciclar la matria orgnica, cosa que representa una disminuci considerable dels residus que s acumulen als abocadors o es cremen a les incineradores.
 
Consisteix en la descomposici de la matria orgnica per mitj de microorganismes (fongs i bacteris), en presncia d oxigen i sota unes condicions d humitat i temperatura controlades. 

L activitat dels microorganismes est condicionada per tres factors: el tipus de matria orgnica que es vol compostar, l airejament i la humitat. El compost, que, com a producte estable i inofensiu sanitriament, s el resultat de sotmetre la fracci biodegradable dels residus urbans, industrials, agrcoles i forestals a una degradaci bioqumica natural. 

El compost en el sl fa elevar el nivell de carboni total, incrementa el poder de retenci i absorci d'aigua i millora l'estructura del terreny, encara que en menys grau que els fems de granja o rural. Aporta grans quantitats de microelements, com ara el mangans, coure, zinc i ferro; per contra pot incrementar el pH i la salinitat del sl, per addicions repetides de compost. 

El material per compostar ha d estar format per una barreja entre material sec i humit, groller i fi, vell i fresc, que s obt a partir de material pobre en estructura (restes de cuina, fullaraca, etc.) i material estructural (restes de poda, palla, etc.). Aquests dos tipus de components han de guardar una relaci de 3 a 1. L aportaci de material estructural evita la compactaci, i els voltejos que es fan al material que s est compostant faciliten l entrada d aire, de manera que, desprs d un volteig, augmenta la temperatura, fet que indica que s ha incrementat l activitat dels microorganismes. El contingut d aigua (grau d humitat) ha de ser del 40 al 60%, ja que, si s superior o inferior, l acci dels organismes compostadors es pot reduir o, fins i tot, parar.

 El compost resultant .
El compost s un adob orgnic de gran qualitat, ja que cont tots els nutrients necessaris per a un creixement saludable de les plantes i els allibera lentament, la qual cosa permet una aportaci continuada. A ms de les seves propietats fertilitzants, el compost millora l estructura del sl perqu hi aporta materials hmics que compensen les prdues de nutrients derivades de l s que en fa l activitat humana.

El compost t un gran valor ecolgic, perqu permet substituir els adobs artificials, reduint-ne el consum i els efectes contaminants associats a la seva producci i s. Tamb s un bon substitut de la torba, per aix contribueix a la preservaci dels aiguamolls i les torberes. La seva correcta aplicaci evita el creixement de les males herbes i afavoreix la millora de les condicions en la jardineria.




 Enllaos externs .

Pgina sobre el compostatge de l'Agncia Catalana de Residus;
Pgina de compostatge casol de l'Ajuntament de Vilafant;
Informaci sobre compostatge domstic;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48485" title="Conjunt de Julia" nonfiltered="3735" processed="3711" dbindex="19066">
Un conjunt de Julia s una forma fractal definida sobre el pla complex. Rep el seu nom del matemtic Gaston Julia. Donada una iteraci del pla complex sobre s mateix (una aplicaci que transforma punts del pla complex en punts del pla complex), el conjunt de Julia d'aquest sistema es pot definir com el conjunt de punts per als quals els punts propers no presenten un comportament similar sota l'acci repetida de la iteraci.

En altres paraules, per a cada nombre complex z del pla complex construm la segent successi:
z0 = z;
zn+1 = zn2 + c ;

si aquesta successi s afitada, llavors z pertany al conjunt de Julia de parmetre c, que anomenem com Jc; en cas contrari, z no pertany al conjunt de Julia.

A la imatge de la dreta, els punts negres pertanyen al conjunt i els de color no. Els colors donen una indicaci de la velocitat amb la qual la successi divergeix: en vermell fosc, al cap de poques iteracions ja se sap que el punt no est en el conjunt; en blanc, la divergncia s molt ms lenta. Com no es poden calcular infinits valors, s necessari posar un lmit, i decidir que si els p primers termes de la successi estan afitats, el punt pertany al conjunt; en augmentar el valor de p es millora la precisi de la imatge.

D'altra banda, se sap que els punts la distncia dels quals a l'origen s superior a 2 (s a dir, x2 + y2 > 4) no pertanyen al conjunt. Per tant, n'hi ha prou amb trobar un sol terme de la successi que verifiqui |zn| > 2 per tenir la certesa que c no est en el conjunt. Existeix una relaci molt forta entre els conjunts de Julia i el conjunt de Mandelbrot denotat per M, a causa de la similitud de les seves definicions. Si c pertany a M, Jc s connex; en cas contrari, Jc est format per una infinitat de punts allats repartits de forma fractal (pols de Cantor). Els conjunts de Julia ms complexos sn aquells on c es troba just a la frontera de M.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48519" title="Taipei" nonfiltered="3737" processed="3712" dbindex="19068">
;
Taipei (en carcters xinesos tradicionals:    ; Hanyu Pinyin: Tib i Sh; taiwans: Ti-pak)  s la capital de la Repblica de la Xina.
 
Compta amb una superfcie de 271 km i una  poblaci de 2.625.512 habitants (2005).

s el centre econmic, poltic (diversos presidents de la Repblica de la Xina han estat abans alcaldes de la capital), cultural (compta amb 15 universitats), de transports i turstic de l'illa de Formosa o Taiwan. Les principals indstries sn les d'equipament elctric i electrnic, a ms de txtils, del metall, de construcci naval i motocicletes.

El 2003 es va inaugurar el Taipei 101, el major gratacel, fins ara, del mn: es tracta d'un centre comercial amb 101 pisos i amb una alria total de 508 metres.

Situaci.
La ciutat de Taipei est situada en una vall del nord de l'illa de Taiwan, envoltada pels rius Sindian i Danshuei, i per la part nord contacta amb el Parc Nacional de Yangmingshan. 
Les seves coordenades sn 25 04  Nord i 121 32  Est.

Clima.
Es pot qualificar de subtropical molt humit. T una mitjana de temperatura anual de 22 C, que oscilla entre els 16 graus de mitjana del gener i el febrer i els 29 del juliol i l'agost. Durant l'estiu el clima s molt xafogs per la forta calor unida a l'alta humitat ambiental. Les mximes i mnimes absolutes, en un perode de 30 anys, han estat respectivament 37 i 2 graus. La precipitaci t carcter monsnic, amb 2.070 litres anuals. Tots els mesos hi sn humits per el mxim s a l'estiu (amb ms de 200 litres en cadascun dels mesos que van de maig a setembre) i el mnim pluviomtric s al novembre, amb 69 litres. 


Histria.
Taipei estava ocupada per l'tnia Ketagalan, abans de l'arribada dels xinesos d'tnia Han durant la dinastia Ming (1368-1644). Fins a la dinastia Qing el territori estava sense desenvolupar i es considerava no habitable.

L'inici de la ciutat de Taipei va ser l'any 1709, quan Cheng Lai Chang, un nadiu de la Xina continental, va obtenir perms per desenvolupar Wanhua, el que seria el primer districte de la ciutat.

Al final del segle XIX Taipei va guanyar importncia grcies al comer del te. El 1875  va ser anomenada Chengnei  i va ser la capital de Taiwan quan el 1885 va passar a ser una provncia de la Xina.
 
Desprs de la guerra sinojaponesa el 1895, l'illa va ser cedida al Jap i Taipei va ser el centre del govern colonial japons amb el nou nom de Taihoku. Durant aquest perode la ciutat va crixer i va annexar les ciutats limtrofs; romanen a la ciutat actual molts edificis importants de l'poca de govern japons.
 
El 1949, davant del triomf comunista a la Xina continental, el govern nacionalista del Guomindang, amb Chiang Kai-shek al capdavant, va establir-se a Taiwan i va designar Taipei com la capital provisional tot esperant la hipottica reunificaci de la Xina.

Govern de la ciutat.
La ciutat de Taipei s considerada oficialment pel govern de la Repblica de la Xina com la capital provisional de l'estat, ja que consideren que la capital veritable s Nanqun, a la Xina continental.

Taipei s un municipi directament administrat pel govern central i no forma part del comtat de Taipei, el qual est administrat com una provncia taiwanesa ms. El mateix sistema s'aplica a les ciutats taiwaneses de Taichung i Kaohsiung. Taipei se subdivideix en 12 districtes. Fins al 1994 l'alcalde de la ciutat no va ser escollit per elecci popular. 

A la capital hi ha major proporci d'habitants originaris de la Xina continental que a la resta de Taiwan, i aix, junt amb la dependncia econmica de la resta de la Xina, els fa ms favorables a la reunificaci.


















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48522" title="Ba Jin" nonfiltered="3739" processed="3713" dbindex="19070">

Ba Jin (tamb Pa Chin), en xins:   , (Chengdu (Sichuan), 25 de novembre de 1904 - Xangai, 17 d'octubre de 2005), pseudnim literari de Li Yaotang (en xins:    ), tamb conegut pel seu nom de cortesia Li Feigan (en xins:   ), escriptor xins considerat un dels ms importants i ms llegits del segle XX.

El pseudnim el va formar prenent la primera i la darrera sllabes de la forma xinesa dels noms de dos importants anarquistes, Bakunin i Kropotkin.

Nascut en una famlia rica controlada frriament pel seu avi, el 1920 es va inscriure a l'Escola d'Idiomes Estrangers de Chengdu i tres anys ms tard va marxar a estudiar a Xangai i desprs a Nanjing. El 1927 va anar a estudiar a Pars, on va escriure la seva primera novella Miewang (Destrucci), ja sota el pseudnim Ba Jin.
Quan el 1928 va retornar a Xangai, va seguir escrivint i traduint. Durant els segents deu anys va treballar com a editor en diverses editorials i en peridics, sense deixar, per, de treballar en la que serien les seves principals obres: Jia (Famlia, 1933) (sens dubte la seva obra ms llegida tant a la Xina com fora d'aquest pas), l'anomenada Aiqing sanbuqu (Trilogia d'amor): Wu (Boira, 1931), Yu (Raig, 1933) i Dian (Llampec, 1935), les novelles A tuno en la printempo (Tardor a la primavera, en esperanto) i Somni del mar, la collecci d'histries breus Mengya (Germinaci) i els escrits en prosa Fuchou (Venjana) i Shen, Gui, Ren (Dus, fantasmes i homes).

Durant la Segona Guerra Sino-japonesa, Ba Jin va estar activament involucrat en la propaganda anti-japonesa, treballant juntament amb l'altre gran literat xines Mao Dun, en la publicaci de Nahan (Crits), desprs anomenada Fenghuo (Balises).  Durant els ltims moments de la guerra, Ba va completar la Jiliu sanbuqu (Trilogia del corrent), de la qual l'esmentada Jia en seria el primer volum, amb  Chun (Primavera, 1938) i Qiu (Tardor, 1940).

Obres seves de post-guerra sn les novelles curtes Jard de reps (1944), Sala Num. 4 (1946) i Nits fredes (1947), que contenen algunes de les seves pgines ms dures.

Durant la Revoluci Cultural xinesa (1966-1976) Ba va ser perseguit i se li va prohibir escriure. Rehabilitat el 1977, va tornar a escriure, tot i que a un ritme menor, aix com se li van encomanar diversos importants llocs oficials vinculats a la literatura, com ara president de l Associaci Nacional d'Escriptors Xinesos (1981) i president honorari de la Fundaci per la Literatura Xinesa (1986). D'aquest darrera etapa destaca la seva obra Zaxiang Lu (Meditacions sobre el temps), recull d'articles escrits entre 1978 i 1986.

L'obra de Ba Jin reflecteix una important influncia d'autors estrangers com ara mile Zola, Ivan Turgenev o Anton Txkhov.  Des dels anys 1990 Ba Jin patia de Parkinson, malaltia que l'havia debilitat fins al punt de confinar-lo a viure en un hospital on va morir de cncer el 17 d'octubre de 2005, a l'edat de 101 anys.

El 1975 i el 2001 va ser presentat com a candidat al premi Nobel de literatura.

Com a esperantista, va traduir al xins la novella Printempo en la a tuno (Primavera a la tardor) de Julio Baghy i ell mateix va escriure la ja esmentada novella A tuno en la printempo com a fraternal resposta a l'obra de Baghy. Als anys 1980 va ser sotspresident de la  ina Esperanto-Ligo (Lliga Esperantista Xinesa) i al moment de morir era membre del Comit de Patrons Honorfics de la Universala Esperanto Asocio (Associaci Universal d'Esperanto).

L'asteroide 8315 Bajin duu el seu nom en honor seu.

Obra.
(s'indica, si se sap, el primer any d'edici)

Obra original.
Aiqing sanbuqu (Trilogia d'amor);
Wu (Boira) (1931);
Yu (Raig) (1933);
Dian (Llampec) (1935);
A tuno en la printempo (Tardor a la primavera);
Fuchou (Venjana);
Gemingde Xianqu (Vangurdies de la revoluci) (1928);
Jard de reps (1944);
Jiliu sanbuqu (Trilogia del corrent);
Jia (Famlia) (1933);
Chun (Primavera) (1938);
Qiu (Tardor) (1940);
Mengya (Germinaci);
Miewang (Destrucci) (1927);
Nits fredes (1947);
Sala Num. 4 (1946);
Shen, Gui, Ren (Dus, fantasmes i homes);
Shengzhi Chanhui (Confessions d'una vida) (1936);
Somni del mar;
Zaxiang Lu (Meditacions sobre el temps);

Traduccions al xins.
 Baghy, Julio, Printempo en la a tuno (de l'esperanto);
 Berkman, Alexander, Yu zhong ji (Memries de la pres) (1947);
 Castelao, Xibanya de Xue (La sang d'Espanya) (1938);
 Gercen, Aleksandr Ivanovic, Un drama de famlia (1947);
 Goldman, Emma, et al., Zhanshi Duludi (Camarada Durruti) (1938);
 Kampf, Leopold, A la viglia (1947 (5a ed.));
 Kropotkin, P'otr, Lunlixue de qiyuan he fazhan (L'tica) (1941);
 Kropotkin, P'otr, Mianbao yu ziyou (La conquesta del pa) (1940);
 Minnig, Albert, Yige guoji shiyuanbing de riji (Quadern d'un milici a les files de la  CNT-FAI), amb un text de Frederica Montseny, Adu als amics de la Columna internacional (1939);
 Rosselli, Carlo, Diari d'Espanya (1939);
 SIM, Xibanya de shuguang (L'aurora d'Espanya) (1948);
 Vanzetti, Bartolomeo, Yige wuchanzhe shenghuo de gushi (Biografia d'un proletari) (1938);






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48523" title="Jardineria" nonfiltered="3740" processed="3714" dbindex="19071">

La jardineria s una art aplicada a utilitzar els elements vegetals i constructius per tal donar a l'usuari una sensaci esttica i plaent.

Com a art aplicada necessita tamb emprar unes tcniques especials que en el cas de la jardineria sn les pertanyents principalment a l'agricultura i l'arquitectura. Com la finalitat s la d'obtenir sensacions esttiques aplica moltes de les tcniques de les anomenades tradicionalment Belles Arts. 

A diferncia d'altres arts, en tractar-se d'ssers vius, els planificadors han de tenir en compte com afectar el pas del temps el creixement de les espcies i procurar mitjanant accions a llarg termini que sobrevisquin i mantinguin les caracterstiques per les que han estat escollides.   

Evoluci histrica del concepte de jardineria.
La referncia bblica a un jard com el territori primigeni on la humanitat era feli entronca amb una creena atvica que considera que la mxima felicitat es troba entre una natura ordenada i plaent. De la mateixa manera l'Islam va considerar  el parads futur com un jard espiritual i sensual alhora.

La jardineria va nixer en dos llocs al mateix temps: l'antic Egipte i la Xina. Mentre que els egipcis van ser els creadors d'una jardineria basada en les disposicions geomtriques i ordenades de la vegetaci, els xinesos van optar per formes ms lliures i properes a una naturalesa indmita. s possible que l'aridesa extrema del clima del desert egipci faci que una disposici rectilnia i ordenada sigui ms fcil de regar mentre que en un clima monsnic la vegetaci sobreviu pels seus propis mitjans.  ;

D'alguna manera, de la forma de fer els jardins dels egipcis en derivaria les estructures dels jardins francesos del segles XVII i XVIII, mentre la jardineria victoriana anglesa seguiria el model iniciat a la Xina.

Tant el jard zen japons com l's de plantes bonsai tenen un origen xins tot i que els japonesos el desenvoluparen i li van donar les caracterstiques actuals. 

Els Jardins penjants de Babilnia van ser considerats una de les set meravelles dels temps antics. Sembla que es tractava d'una jardineria encaixada en uns edificis espectaculars i basades en plantacions en grans testos.

Per a grecs i romans els jardins formaven part del seu bagatge cultural i ja integraren dins de l'escenografa d'un jard les escultures, al mateix temps que l'art topiria.

Com altres formes de la vida cultural l'art del ajardinament rest en una certa letargia durant l'edat mitjana tot i que a l'interior dels claustres dels monestirs, envoltats de capitells amb escenes fantstiques, s'hi mantenien horts que per la seva banda tamb conservaven una certa funci esttica.

Els jardins renaixentistes que tractaven d'imitar els del mn clssic grecollat es beneficiaren de l'acumulaci de coneixements sobre les plantes i de la seva expansi per les noves terres colonitzades.
 
La jardineria francesa de fa uns tres segles, respon potser com cap altra a les idees poltiques del moment: les formes geomtriques i l'espai ben delimitat i solemmne semblaven fets a mida de l'Absolutisme.

La jardineria victoriana angloholandesa amb els seus espais oberts i al deixar que la natura sembli intacta, va representar un trencament molt clar amb el corrent anterior. Es tractava d'una disposici de plantes i del paisatge propi del corrent literari del romanticisme.
 
Els jardins contemporanis han assimilat totes les tendncies histriques anteriors i potser destaquen per estar fets a la mida del ciutad actual, de no respondre al caprici d'una elit governant o econmica. Com en cap altre perode els habitants de les ciutats demanen espais verds transitables i oberts a tothom.













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48524" title="Partit Comunista d'El Salvador" nonfiltered="3741" processed="3715" dbindex="19072">
Partit Comunista d'El Salvador (PCS) s un partit histric de El Salvador i una de les cinc faccions integrants del Frente Farabundo Mart para la Liberacin Nacional (FMLN).

Va ser fundat el 30 de mar de 1930. En 1932 es va adherir al moviment insurgent condut per dirigents indgenes, entre els que estaven Feliciano Ama, Francisco Snchez i Modesto Ramrez.

Alguns membres del PCS van participar a les jornades cviques d'abril de 1944. Aquell mateix mes, els comunistes van fundar la Unin Nacional de Trabajadores (UNT). 

El 12 de desembre de 1944, membres del PCS van participar en el combat del Llano del Espino, Ahuachapn, intent de diferents grups de fer una revolta armada per enderrocar el govern de la oligarquia salvadorenca que va ser avortat per l'exrcit. En 1967 va participar en el partit Accin Renovadora. En 1969 va recolzar a les forces armades i a l'oligarquia salvadorenca en la guerra contra Hondures. 

En 1970 va participar en el partit Unin Democrtica Nacionalista; i de 1972 a 1977 en la Unin Nacional Opositora (UNO). Fins a finals del anys setanta, el PCS sempre va considerar que la lluita guerrillera era impossible a El Salvador i que l'nic que podia ocrrer era la insurrecci. Al 1979, van haver de reconixer que estaven equivocats i van formar les Fuerzas Armadas de Liberacin (FAL) per incorporar-se a la lluita de guerrilles que ja s'havia consolidat al pas. 

El 10 d'octubre de 1980, juntament amb tres altres formacions poltiques (una cinquena s'hi afegiria ms tard), formaren el Frente Farabundo Mart para la Liberacin Nacional (FMLN). En 1992 se signen els Acords de Pau de Chapultepec. El 5 d'agost de 1995, en el IX Congrs extraordinari del partit, decideix dissoldre's, juntament amb les altres quatres faccions. Desapareixeren les estructures internes dels cinc partits integrants del FMLN, formant-se una organitzaci nica.

En l'actualitat, els seus antics militants formen part dels anomenats "ortodoxos" dins del FMLN, oposats als "renovadors" (militants de les antigues FPL). Tensions entre ambds grups van dur a renncies d'alguns militants al juny (305 militants) i juliol (305) del 2005.

El candidat del FMLN a les darreres eleccions presidencials de 2004 va ser l'histric dirigent del PCS, Schafik Handal, qui va ser derrotat per l'ultradret Elas Antonio Saca Gonzlez (ARENA).








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48528" title="Tunis" nonfiltered="3742" processed="3716" dbindex="19073">

Tunis s la capital i la ciutat principal de Tunsia. La poblaci estimada per a l'any 2003 era de 699.700 habitants.

Situada al nord-est de Tunsia, al costat del llac de Tunis, s una poblaci situada al litoral mediterrani, a 36 50' de latitud nord i 10 15' de longitud est. Compta amb l'important port de la Goleta i s la capital poltica, econmica i cultural del pas.

Clima. 
La ciutat t un clima mediterrani meridional, amb 18C de temperatura mitjana anual (que varia dels 11C del gener als 27C de l'agost). En un perode de 30 anys la mxima absoluta ha estat 46C i la mnima -1 C. La pluviometria total anual s de 440 litres, sense precipitacions durant els mesos de juliol i agost, mentre que el perode de tardor i hivern concentra el 78% de les pluges.

Estructura de la ciutat.
D'una banda hi ha la part antiga (la Medina) i de l'altra la ciutat moderna, sorgida en l'poca colonial francesa, disposada en un pla geomtric. El port de la ciutat ha fet desenvolupar barris industrials als suburbis de Mgrine i Djebel-Djelloud. 

Histria.
Al comenament era una plaa forta que protegia Cartago. El 144 aC va passar al domini de Roma. Posteriorment va passar a ser la capital dels vndals a l'frica (450-533), el 533 va ser conquerida per Bizanci i el 695 pels musulmans. Fou inclosa, successivament, als imperis almorvit i almohade (segles XI-XII), i esdevingu la capital del nou estat hfsida el 1236.

Cap al 1256, Jaume I de Catalunya-Arag sign un tractat amb el califa Abu Abd Allah al-Mustansir, que reglament la presncia catalana a Tunis. Jaume II pact amb San IV de Castella els lmits de les respectives rees comercials al nord d'frica, amb el riu Muluia com a lnia divisria; aix mantenia Tunis dins l'rbita comercial catalana. Tunis obtingu consolat de catalans i de mallorquins; el primer arrib fins al segle XVI.

De 1347 a 1350 es va produir l'ocupaci benimerina. La Goleta fou presa i la ciutat saquejada per Barbarossa el 1534. El contraatac comandat per Andrea Dria comport la destrucci de la ciutat i l'acceptaci de vassallatge a favor de la monarquia espanyola.

Una altra vegada sota domini otom (1570), Tunis fou reconquerida pels espanyols per Joan d'ustria (1574), i caigu de nou l'any segent en poder dels turcs. Desprs de 1591, els governadors turcs (els beis) eren virtualment independents i la ciutat prosper com un centre de comer i de pirateria.

El 1655 la flota anglesa de l'almirall Robert Blake en destru el port. 

Frana ocup la ciutat de 1881 a 1956, en qu Tunsia va aconseguir la independncia. Durant la Segona Guerra Mundial Tunis va ser una base de les forces de l'Eix. 

La Lliga rab va tenir el seu quarter general a Tunis de 1979 a 1990. El Front d'Alliberament de Palestina tamb hi va tenir la seu des de 1982 a 1993 i l'aviaci israeliana va bombardejar la ciutat el 1985.

Monuments. 
La Medina, amb ms de 700 monuments, s Patrimoni de la Humanitat des de 1979 i dels seus nombrosos edificis en destaca la mesquita d'al-Zayt na, fundada el 732, la Mesquita de Yussef Dey de 1616 i la Mesquita de Sidi Mahrez de 1675. 

Les runes de Cartago es troben al nord de la ciutat.
















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48531" title="Sant Joan la Cella" nonfiltered="3743" processed="3717" dbindex="19074">


Sant Joan la Cella (en francs Saint-Jean-Lasseille) s un municipi del Rossell. Est situat al sud-est de la plana del Rossell, al peu dels Aspres. La base econmica de la vila s el cultiu de la vinya que ocupa prcticament tot el municipi.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48536" title="Proteu (satllit)" nonfiltered="3744" processed="3718" dbindex="19075">


Proteu, tamb anomenat Nept VIII,s un satllit del vuit planeta. El seu nom prov de la mitologia grega, concretament, d'un du de la mar, fill de Posid ( o d'Oce) i Tetis. Aquest du tenia l'habilitat especial de canviar de forma. Tamb hi ha una malaltia anomenada sndrome de Proteus.

 Descobriment .

Aquest satllit del gegant gass va ser descobert per l'astrnom Stephen Synott, a travs de la sonda espacial Voyager 2. Al principi, se li va donar la designaci provisional de S/1989 N 1, per desprs, al 16 de setembre de 1991, li van posar el nom actual. Tot i que s aproximadament 70 km ms gran que Nereida, no va ser descobert fins que la Voyager 2 va arribar a Nept, a causa del seu baix albedo.

 Caracterstiques .

Proteu, el segon satllit ms gran del sistema de Nept, t un dimetre aproximadament de 418 km, encara que el primer, Trit, s molt ms gran, t un dimetre estimat de 2707 km. Nept VIII, tamb posseeix una temperatura glida de 51 K, a ms a ms de tenir un semieix major mitj de 117.650 dies. Els seu perode de rotaci s de 1.12231477 km, que vindrien a ser unes 24 hores i 51 minuts. Aquest satllit, no s completament esfric, encara que t una superfcie mitjanament arrodonida. Proteu t una superfcie crivellada de crters, cosa que demostra que aquest mn que orbita al voltant de l'ltim planeta no t rastres d'activitat geolgica des de fa milers d'anys, o , que mai n'hagi tingut.


 Vegeu tamb .

Aquest article tracta sobre el satllit de Nept Proteu. Per altres significats vegeu Proteu (mitologia)

 Enllaos externs .
 http://ksiezyce.astrowww.pl/neptune/proteus_en.html



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48537" title="Sant Miquel de Llotes" nonfiltered="3745" processed="3719" dbindex="19076">


Sant Miquel de Llotes (en francs Saint-Michel-de-Llotes) s un municipi del Rossell, situat als lmits dels Aspres i el Riberal, prop d'Illa. El nom de Llotes v del llat lutum que vol dir llot. S'hi troba el Museu de l'Agricultura Catalana.

Enllaos externs.
Informaci sobre el municipi ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48538" title="Guerra del Futbol" nonfiltered="3746" processed="3720" dbindex="19077">
La Guerra del Futbol, batejada aix pels grans mitjans de comunicaci internacionals i acceptada pels grans mitjans nacionals, tamb anomenada Guerra de les cent hores, fou una guerra breu entre El Salvador i Hondures, entre el 14 i el 20 de juliol de 1969, que va resultar en la mort d'aproximadament 2.000 persones. 

La situaci social en ambds pasos era explosiva i es buscava per part dels militars governants una sortida convenient per als grups en el poder poltic de cada pas. Els mitjans de comunicaci van encoratjar l'esperit contrari als nacionals de cada pas ve, resultant en l'expulsi de milers de salvadorencs que treballaven en Hondures, tant els temporers que recollien collites d'estaci com els migrants assentats. 

Aix va tibar els nims en general, amb el resultat d'un conflicte militar que va servir per a desviar l'atenci cap a fora de cada pas, amb ambds exrcits re-armats i amb el trencament de la integraci centreamericana expressada en el mercat com centrrameric, en les regles del qual, l'economia d'El Salvador sortia beneficiada per sobre de la hondurenca. 

Encara que no existeixen fonaments per a demostrar-lo, s'assenyala que la tensi existent entre els dos pasos va esclatar durant la segona eliminatria per a la Copa del Mn de Futbol de 1970. 

El 14 de juliol de 1969, l'exrcit salvadorenc va llanar un atac contra Hondures. L'Organitzaci d'Estats Americans va negociar una treva que va entrar en efecte el 20 de juliol. Les tropes salvadorenques es van retirar a principis d'agost. Les dues nacions van signar un tractat de pau el 30 d'octubre de 1980 pel qual la disputa fronterera es resoldria en la Cort Internacional de Justcia. 






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48539" title="Santa Coloma de Tur" nonfiltered="3747" processed="3721" dbindex="19078">


Santa Coloma de Tur (, estndard , en francs Sainte-Colombe-de-la-Commanderie) s un municipi del Rossell. Tamb anomenat Santa Coloma de la Comanda, era una dependncia de l'antiga comanda dels Templers de Masdu.

Enllaos externs.
Web de l'Ajuntament ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48541" title="Sistema de coordenades" nonfiltered="3748" processed="3722" dbindex="19079">
Un sistema de coordenades s un conjunt de valors que permeten definir unvocament la posici de qualsevol punt en l espai respecte a un punt de referncia.

El conjunt d'eixos, punts o plans, que conflueixen en l'origen i a partir dels quals es calculen les coordenades s'anomena sistema de referncia.

Sistemes de coordenades utilitzats.
Sistema de coordenades cartesianes.



Per convenci, l'origen del sistema de coordenades cartesianes s el punt (0,0,0). Les coordenades cartesianes es defineixen per dos eixos (X,Y) quan es tracta de fixar punts en el pla i per tres (X,Y,Z) quan es vol fer aix en l'espai. Es consideren eixos mutuament perpendiculars que es tallen en l'origen. Les coordenades d'un punt qualsevol vindran donades per les projeccions de la distncia entre el punt i l'origen sobre cadascun dels eixos.

Sistema de coordenades polars.

 

Les coordenades polars es defineixen per un eix que passa per l'origen, anomenat eix polar. La primera coordenada s la distncia entre l'origen i el punt considerat, mentre que la segona s l'angle que formen l'eix polar i la recta que passa per tots dos punts.

Sistema de coordenades cilndriques.

El sistema de coordenades cilndriques s una generalitzaci del sistema de coordenades polars pla, al que s'afegeix un tercer eix de referncia perpendicular als altres dos. La primera coordenada s la distncia que hi ha entre l'origen i el punt, la segona s l'angle que formen l'eix i la recta que passa per tots dos punts, mentre que la tercera s la coordenada que determina l'altura del cilindre..

Sistema de coordenades esfriques.


El sistema de coordenades esfriques est format per tres eixos mutuament perpendiculars que es tallen en l'origen. La primera coordenada s la distncia entre l'origen i el punt, essent les altres dues els angles que cal girar per arribar a la posici del punt.

Sistema de coordenades homognies.

El sistema de coordenades homognies assigna a cada punt una tupla de n+1 components denotada sovient : x1 : ... : xn  que estan definides excepte multiplicaci per escalars :  x1 : ... :  xn    0, s a dir, que dues n+1-ples representen el mateix punt en tant que es conservi la proporci entre les seves components. Aquest tipus de coordenades sn molt usades en geometria projectiva, on representen els vectors de l'espai vectorial usat per a definir cada espai projectiu. Tamb es fan servir, per exemple, al denotar les rectes del pla com a equacions en forma general Ax+By+C=0. Vegeu tamb coordenades homognies i Coordenades homognies.

Coordenades geogrfiques.


Corresponen al concepte de la latitud i la longitud. 
Sn els parmetres que determinen la posici d'un punt de la superfcie terrestre. Les lnies de referncia sn l'equador terrestre i un meridi inicial (el de Greenwich per conveni).
La longitud d'un punt P de la superfcie terrestre s l'arc d'equador comprs entre el punt d'intersecci del meridi inicial de Greenwich amb l'equador i el punt d'intersecci del meridi local de P amb l'equador.

La latitud de P s l'arc del meridi local de P comprs entre l'equador i P, mesurat de 0 a 90 a cada hemisferi a partir de l'equador.

La forma real de la Terra fa que l'extensi d'un grau de longitud o de latitud sigui diferent en diferents punts geogrfics per la qual cosa per a ms exactitud s'han fet correccions del clcul de la latitud. La posici geogrfica d'un punt queda completament establerta  en especificar l'altitud.

La latitud i la longitud poden mostrar-se en tres formats equivalents (sigles en angls):
Graus.Decimals Decimal Degree (DD) exemple 41.333- 106..500;
Graus:Minuts Degree Minute (DM) exemple 41:20- 106:30;
Graus:Minuts:Segons Degree Minute Second (DMS) exemple 41:20:00- 106:30:00;

Coordenades astronmiques.
Sn els parmetres que determinen la posici d'un astre a l'esfera celeste. Es tracta de determinar les posicions aparents que ocupen els astres al firmament, sobre l'anomenada  esfera celeste. Aix calen dos parmetres angulars per a situar sobre aquesta esfera qualsevol astre, el valor numric dels quals parmetres s distint segons el sistema de coordenades elegit que sn anomenats entre altres: celestial, horitzontal, equatorial, eclptic, galctic, extragalctic, supergalctic i binari.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48550" title="Lliga Catalana de Bsquet" nonfiltered="3749" processed="3723" dbindex="19080">


La Lliga Catalana de Bsquet s una competici oficial que organitza la Federaci Catalana de Bsquet. Va ser creada el 1980 i enfronta els millors equips de bsquet de Catalunya en un torneig que es disputa cada any a principis de temporada, mitjanant el sistema d'eliminatries i final a partit nic.

Existeixen cinc categories de "Lliga Catalana": La LLiga Catalana ACB, la de categoria LEB i la Lliga Catalana EBA, en categoria masculina. En categoria femenina existeixen la Lliga Catalana Femenina i la Lliga Catalana Femenina 2.

Cada club participa a la Lliga catalana que li correspon, d'acord amb la categoria de la Federacin Espaola de baloncesto (FEB) a la que pertany.

La Lliga Catalana ha estat histricament dominada pels dos grans clubs del bsquet catal, el FC Barcelona i el Joventut de Badalona: entre els dos han guanyat 22 de les 27 edicions disputades. Noms en els ltims anys s'ha trencat el monopoli dels dos clubs del Barcelons, amb la incorporaci al palmars del Bsquet Manresa, el Club Bsquet Girona i el Lleida Basquetbol.

 Palmars .


 Historial de la Lliga Catalana .


 Enllaos externs .
 Federaci Catalana de Bsquet;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48551" title="(90482) Orcus" nonfiltered="3750" processed="3724" dbindex="19081">


90482 Orcus s un objecte del Cintur de Kuiper. Un dels ms grans descoberts fins ara. Orbita al voltant del Sol a 39.3 UA de distncia. Aix s aproximadament a la mateixa distncia que el planeta Plut.

El seu descobriment va ser anunciat el 19 de febrer del 2004. El nom provisional que se li va donar aleshores va ser 2004 DW. Els seus descobridors sn Mike Brown, Chad Trujillo i David Rabinowitz que van utilitzar imatges preses el 17 de febrer de 2004 des de l'observatori del Mont Palomar (Califrnia, EUA). En el moment del seu descobriment era el Planeta Menor ms gran del Sistema Solar amb un diametre aproximat de 1600 Km, encara que depenent de l'albedo supossat podria tenir entre 840 y 1880 Km. Actualment s'ha vist superat pels objectes: 2003 UB313, 90377 Sedna, 2003 EL61 i 2005 FY9.

Se sap molt poc sobre la seva composici. Se suposa que, al igual que la majoria de KBO's, est format a parts iguals per roca i diferents substncies qumiques congelades: aigua, met, CO, CO2 i altres.

Dins de la categoria d'objectes del Cintur de Kuiper, 90482 Orcus pertany a la subcategoria dels Plutins . Aquesta subcategoria engloba tots els objectes amb rbites semblants a la de Plut. Aix vol dir que 90482 Orcus dna 2 voltes al voltant del Sol en el temps que Nept en dna 3.

Segons les normes que dicta la Uni Astronmica Internacional, els noms dels Plutins han de ser de dus del mn subterrani (el mn dels morts). Orcus era el du dels morts en la mitologia romana i el seu equivalent en la mitologia grega s Plut.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48554" title="Orcus" nonfiltered="3751" processed="3725" dbindex="19082">


 Astronomia: (90482) Orcus s un objecte del Cintur de Kuiper.
 Mitologia: en la mitologia romana, Orcus (mitologia) s un du del mn subterrani.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48561" title="Lliga i copa italianes d'hoquei sobre patins" nonfiltered="3752" processed="3726" dbindex="19083">
La lliga italiana d'hoquei patins (tamb anomenada scudetto) s'inici l'any 1922. La copa (coppa Italia) s'inici l'any 1966, per t molta menys tradici arribant a no disputar-se en diverses ocasions. El club gran dominador d'ambdues competicions es l'Hockey Novara.

Lliga italiana.


Copa italiana.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48563" title="(20000) Varuna" nonfiltered="3753" processed="3727" dbindex="19084">
 

20000 Varuna s un objecte del Cintur de Kuiper (KBO, Kuiper Belt Object). El seu dimetre est entre els 450 i 1200 km, depenent de si la mesura es fa amb el metode trmic (600+/-150 Km) o l'assupci d'albedo (936+/-238),i es troba a unes 43 UA del Sol. La seva rbita el classifica dins la categoria dels cubewanos.

Varuna va ser descobert el 28 de novembre del 2000 per R. S. McMillan utilitzant l'Spacewatch Telescope des de l'observatori de Kitt Peak. Se li va donar el nom provisional de 2000 WR106. Aleshores era el KBO ms gran que s'havia descobert (excepte si hi considerem tamb Plut i Caront). Actualment hi ha almenys set objectes transneptunians amb un dimetre major. 

De les seves caracterstiques fsiques es sap que la seva superfce s fosca (ms fosca que la de Plut) cosa que segons David Hewitt suggereix que Varuna est prcticament desprovist de gel. Tamb se n'ha mesurat la densitat i s'ha obtingut el sorprenent valor de 1.000 kg/m3 (la mateixa que l'aigua!) Segons Hewitt aix indica porositat interna.

Segons les normes que dicta la Uni Astronmica Internacional els cubewanos han de portar noms de dus de la creaci i la ressurrecci. El nom Varuna prov de la mitologia vdica (hind) i va ser suggerit per M. Sarabhai.

Enllaos externs.
 Pgina de David Hewitt ;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48564" title="rea de Lliure Comer d'Amrica del Nord" nonfiltered="3754" processed="3728" dbindex="19085">

L'rea de Lliure Comer d'Amrica del Nord s el bloc comercial creat a partir de la signatura del Tractat de Lliure Comer d'Amrica del Nord i els dos suplements: el Tractat Nord-Americ per a la Cooperaci Ambiental i el Tractat Nord-Americ per a la Cooperaci Laboral. El tractat s ms conegut per les seves sigles en angls NAFTA (de North American Free Trade Agreement).  Els tractats formen una rea de lliure comer que uneix als Estats Units, Canad i Mxic. Va entrar en vigor l'1 de gener, 1994 i s el bloc comercial ms gran del mn d'acord a la suma del Producte Intern Brut dels pasos membres. 

Histria.
La histria de la integraci nord-americana va comenar el 1965 amb les signatures del Tractat de Vendes de l'Autombil entre el Canad i els Estats Units i del Programa d'Industrialitzaci Fronterera entre els Estats Units i Mxic. El primer tractat va crear una rea de lliure comer per a la indstria de l'autombil entre les dues primeres nacions, i els segon tractat va permetre l'entrada lliure d'impostos als Estats Units de tots els productes manufacturats a les ciutats frontereres de Mxic. Els Estats Units ja  s'havien convertit en el principal soci comercial i inversor al Canad i a Mxic dcades abans de la signatura del NAFTA. 

El 1988 el Canad i els Estats Units van signar el Tractat de Lliure Comer Canadenco-Americ (conegut com a CUSFTA, per les seves sigles en angls), el qual entr en vigor el 1989. Amb el tractat s'eliminaven progressivament les restriccions al comer durant un perode de deu anys. El 1989 el president nord-americ, George H. W. Bush va proposar la creaci d'una rea de lliure comer continental que inclogus Mxic. El govern mexic havia iniciat una srie de reformes d'obertura econmica desprs de la crisi de 1982 (abandonat el model de la substituci d'importacions), i el 1991 el president mexic Carlos Salinas de Gortari va iniciar les negociacions amb el seu homleg estatunidenc i el primer ministre canadenc Brian Mulroney. El 17 de desembre, 1992 van concloure les negociacions trilaterals, i es va signar el Tractat de Lliure de Comer de l'Amrica del Nord, que substitua el tractat entre els Estats Units i el Canad. Tan bon punt fos ratificat pels parlaments dels tres pasos, el tractat entraria en vigor l'1 de gener, 1994. 

Alguns grups nord-americans s'havien oposat a la signatura del NAFTA, en especial els grups ambientals aix com alguns sindicats de treballadors estatunidencs que temien que amb el tractat la majoria de les empreses manufactureres es mourien a Mxic a causa dels salaris baixos i les condicions laborals d'aquest pas. El candidat presidencial Bill Clinton va argumentar que el tractat hauria de ser millorat per corregir aquestes irregularitats. Desprs de ser elegit, Clinton va persuadir als governs mexicans i canadencs a signar dos suplements, el Tractat Nord-Americ per a la Cooperaci Ambiental i el Tractat Nord-Americ per a la Cooperaci Laboral per tal d'assegurar la ratificaci del conjunt de tractats pel Congres dels Estats Units. Tots tres tractats van ser ratificats el novembre, 1993.

Estructura interna.
Propsit.
El NAFTA elimina gradualment totes les tarifes i impostos a la circulaci de productes entre els tres pasos, elimina restriccions a la inversi entre ells, i protegeix els drets intellectuals (patents i copyrights). A ms, el NAFTA cont importants i controvertibles clusules per a la protecci ambiental i reducci de contaminants dels tres membres. A diferncia de la Uni Europea, NAFTA no va crear una instituci governamental supranacional, ni lleis superiors a les lleis nacionals. Existeix noms una secretaria per a administrar i executar les resolucions i mandats que es deriven del tractat mateix. S'ha proposat la creaci d'una integraci major cap a una Comunitat de l'Amrica del Nord. 

Suplements.
Encara que el NAFTA no s una uni duanera ni comunitria, a ms de ser un tractat molt extens en comparaci amb la resta dels tractats de lliure comer, tamb va ser complementat des del comenament per dos tractats ms, per tal de realitzar una uni econmica equitativa. La implementaci del NAFTA va incloure el Tractat Nord-Americ per a la Cooperaci Ambiental (NAAEC) i el Tractat Nord-Americ per a la Cooperaci Laboral (NAALC). 

El NAAEC va ser una resposta a les preocupacions dels ambientalistes, que preveien que les companyies s'establirien a Mxic o que els Estats Units reduirien els seus estndards ambientals si els tres pasos no aconseguien unificar llurs regulacions ambientals. El NAAEC a ms de ser un conjunt de reglaments ambientals pels tres pasos, va instituir la creaci de la Comissi Nord-Americana per la Cooperaci Ambiental (NACEC), el Banc Nord-Americ de Desenvolupament (NADBank), i la Comissi de Cooperaci Ambiental Fronterera (BECC). El NADBank i la BECC han donat suport al finanament de 36 projectes a Mxic, principalment en el sector de l'aigua. Amb la complementaci del NAFTA amb el NAAEC, el tractat s catalogat com el tractat de lliure comer ms "verd" del mn, encara que sent el pioner a incorporar temes ambientals, aconseguir aquest ttol no va ser difcil, i alguns ambientalistes nord-americans pugnaven encara per ms legislacions de protecci ambiental. 

El NAALC va suplementar el NAFTA amb la intenci de crear una fundaci de cooperaci entre els tres membres per la resoluci de problemes laborals, aix com per promoure una major cooperaci entre els sindicats i les organitzacions socials per lluitar pel millorament de les condicions laborals als tres pasos. La majoria dels economistes creuen que el NAALC ha perms una convergncia dels estndards laborals als tres pasos de Nord-Amrica. Per, per les seves limitacions, el NAALC no ha produt (i de fet no va ser dissenyat per produir) una convergncia en les taxes d'atur, productivitat ni el nivell dels salaris de Nord-Amrica.

Entre les propostes laborals, el NAFTA tamb va crear el visat TN que permet el moviment migratori de persones amb llicenciatura d'una llista de professions especfiques. Tanmateix, l'aplicaci d'aquesta poltica ha estat molt desigual, limitant el nombre d'aquest tipus de visa als mexicans, per no pas als canadencs.

Integraci futura.
Diverses organitzacions econmiques i socials dels tres pasos han proposat una major integraci de la regi cap a la creaci d'una "Comunitat Nord-Americana". Hi ha, per, diverses limitacions que han impedit una major integraci poltica. Primerament, els tres pasos tenen poltiques duaneres molt diverses; per exemple, Mxic ha signat tractats de lliure comer amb la Uni Europea i el Jap que hauria de cancellar si es vol crear una uni duanera entre els tres pasos. A ms, alguns economistes temen que les diferncies entre les grandries de les tres economies (Canada i Mxic tenen un PIB de poc ms del bili de dlars; els Estats Units tenen un PIB superior als 12 bilions de dlars) farien que en una uni major, les poltiques nord-americanes s'imposarien a les altres. Finalment, desprs dels atacs de l'11 de setembre, 2001, els Estats Units han endurit les seves poltiques migratries i de seguretat. Els tres pasos tenien la intenci de crear poltiques de prosperitat i seguretat comunes, i un acord migratori ampli, per, les propostes van quedar limitades a la creaci de la Societat de Seguretat i Prosperitat de Nord-Amrica, un acord que es va signar el 2005.

Estructura econmica del NAFTA.


 Enllaos externs .
 Pgina oficial de la Secretaria del NAFTA, en angls, francs i castell;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48568" title="Llista de capitals d'estats independents" nonfiltered="3755" processed="3729" dbindex="19087">
Vet aqu una llista de les capitals d'estats independents del mn, ordenades alfabticament, amb l'estat al qual corresponen indicat al costat de cadascuna. 

En els estats que tenen ms d'una capital, entre parntesis s'indica el rang de cadascuna: 
 capital administrativa: on es troben les oficines i els ministeris del Govern i, en general, l'administraci de l'Estat;
 capital judicial: on hi ha la seu del Tribunal Suprem;
 capital legislativa: on hi ha la seu del Parlament;
 capital oficial: la que la Constituci considera com a tal;
 capital oficiosa: tot i que no s designada com a capital oficial de l'Estat, de fet actua com si ho fos;
 capital reial: on hi t la residncia la famlia reial;



A.


 Abidjan (Costa d'Ivori) (capital administrativa);
 Abu Dhabi (Emirats rabs Units);
 Abuja (Nigria);
 Accra (Ghana);
 Addis Abeba (Etipia);
 Alger (Algria);
 Amman (Jordnia);
 Amsterdam (Pasos Baixos) (capital oficial);
 Andorra la Vella (Andorra);
 Ankara (Turquia);
 Antananarivo (Madagascar);
 Apia (Samoa);
 A gabat (Turkmenistan);
 Asmara (Eritrea);
 Astan (Kazakhstan);
 Asuncin (Paraguai);
 Atenes (Grcia);

B.



 Bagdad (Iraq);
 Bak (Azerbaidjan);
 Bamako (Mali);
 Bandar Seri Begawan (Brunei);
 Bangkok (Tailndia);
 Bangui (Repblica Centreafricana);
 Banjul (Gmbia);
 Basseterre (Saint Kitts i Nevis);
 Beirut (Lban);
 Belgrad (Srbia);
 Belmopan (Belize);
 Berln (Alemanya);
 Berna (Sussa);
 Bissau (Guinea Bissau);
 Bixkek (Kirguizistan);
 Bloemfontein (Sud-frica) (capital judicial);
 Bogot (Colmbia);
 Braslia (Brasil);
 Bratislava (Eslovquia);
 Brazzaville (Repblica del Congo);
 Bridgetown (Barbados);
 Brusselles (Blgica);
 Bucarest (Romania);
 Budapest (Hongria);
 Buenos Aires (Argentina);
 Bujumbura (Burundi);

C.

 el Caire (Egipte);
 Canberra (Austrlia);
 Caracas (Veneuela);
 Castries (Saint Lucia);
 Chi in u (Moldvia);
 Ciutat del Cap (Sud-frica) (capital legislativa);
 Conakry (Guinea);
 Copenhaguen (Dinamarca);
 Cotonou (Benn) (capital oficiosa);

D.

 Dakar (Senegal);
 Dar es Salaam (Tanznia) (capital administrativa);
 Damasc (Sria);
 Dhaka (Bangla Desh);
 Dili (Timor Oriental);
 Djibouti (Djibouti);
 Dodoma (Tanznia) (capital oficial);
 Doha (Qatar);
 Dubln (Irlanda);
 Duixanbe (Tadjikistan);

E.
 Erevan (Armnia);
 Estocolm (Sucia);

F.
 Freetown (Sierra Leone);
 Funafuti (Tuvalu);

G.
 Gaborone (Botswana);
 Georgetown (Guyana);
 Guatemala (Guatemala);

H.

 la Haia (Pasos Baixos) (capital administrativa);
 Hanoi (Vietnam);
 Harare (Zimbabwe);
 l'Havana (Cuba);
 Hlsinki (Finlndia);
 Honiara (Illes Salom);

I.
 Islamabad (Pakistan);

J.
 Jakarta (Indonsia);
 Jerusalem (Israel);

K.

 Kabul (Afganistan);
 Kampala (Uganda);
 Katmand (Nepal);
 Khartum (Sudan);
 Kev (Ucrana);
 Kigali (Rwanda);
 Kingston (Jamaica);
 Kingstown (Saint Vincent i les Grenadines);
 Kinshasa (Repblica Democrtica del Congo);
 Kuala Lumpur (Malisia) (capital oficial);
 al-Kuwait (Kuwait);

L.

 La Paz (Bolvia) (capital administrativa);
 Libreville (Gabon);
 Lilongwe (Malawi);
 Lima (Per);
 Lisboa (Portugal);
 Ljubljana (Eslovnia);
 Lobamba (Swazilndia) (capital reial i legislativa);
 Lom (Togo);
 Londres (Regne Unit);
 Luanda (Angola);
 Lusaka (Zmbia);
 Luxemburg (Luxemburg);

M.


 Madrid (Espanya);
 Majuro (Illes Marshall);
 Malabo (Guinea Equatorial);
 Mal (Maldives);
 Managua (Nicaragua);
 al-Manama (Bahrain);
 Manila (Filipines);
 Maputo (Moambic);
 Maseru (Lesotho);
 Masqat (Oman);
 Mbabane (Swazilndia) (capital administrativa);
 Melekeok (Palau);
 Mxic (Mxic);
 Minsk (Bielorssia);
 Mnaco (Mnaco);
 Monrvia (Libria);
 Montevideo (Uruguai);
 Moroni (Comores);
 Moscou (Rssia);
 Muqdisho (Somlia);

N.

 Nairobi (Kenya);
 Nassau (Bahames);
 Naypyidaw (Myanmar);
 N'Djamena (Txad);
 Niamey (Nger);
 Nicsia (Xipre);
 Nouakchott (Mauritnia);
 Nova Delhi (ndia);
 Nuku'alofa (Tonga);

O.
 Oslo (Noruega);
 Ottawa (Canad);
 Ouagadougou (Burkina Faso);

P.


 Palikir (Estats Federats de Micronsia);
 Panam (Panam);
 Paramaribo (Surinam);
 Pars (Frana);
 Pequn (Repblica Popular de la Xina);
 Phnom Penh (Cambodja);
 Podgorica (Montenegro);
 Port Louis (Maurici);
 Port Moresby (Papua Nova Guinea);
 Port Vila (Vanuatu);
 Port-au-Prince (Hait);
 Port-of-Spain (Trinitat i Tobago);
 Porto-Novo (Benn) (capital oficial);
 Praga (Repblica Txeca);
 Praia (Cap Verd);
 Pretoria (Sud-frica) (capital oficial);
 Pristina (Kosovo);
 Putrajaya (Malisia) (capital administrativa);
 Pyongyang (Corea del Nord);

Q.
 Quito (Equador);

R.

 Rabat (Marroc);
 Reykjavk (Islndia);
 Riga (Letnia);
 al-Riyad (Arbia Saudita);
 Roma (Itlia);
 Roseau (Dominica);

S.


 Saint George's (Grenada);
 Saint John's (Antigua i Barbuda);
 Saipan (Illes Mariannes Septentrionals, estat lliure associat dels Estats Units);
 San Jos (Costa Rica);
 San Juan (Puerto Rico, estat lliure associat dels Estats Units);
 San Marino (San Marino);
 San Salvador (El Salvador);
 Sana (Iemen);
 Santiago (Xile);
 Santo Domingo (Repblica Dominicana);
 So Tom (So Tom i Prncipe) ;
 Sarajevo (Bsnia i Hercegovina);
 Sel (Corea del Sud);
 Singapur (Singapur);
 Skopje (Macednia);
 Sofia (Bulgria);
 Sri Jayewardenepura (Sri Lanka);
 Sucre (Bolvia) (capital oficial);
 Suva (Fiji);

T.

 Taipei (Taiwan);
 Taixkent (Uzbekistan);
 Tallinn (Estnia);
 Tarawa Sud (Kiribati);
 Tbilisi (Gergia);
 Tegucigalpa (Hondures);
 Teheran (Iran);
 Thimbu (Bhutan);
 Tirana (Albnia);
 Tquio (Jap);
 Trpoli (Lbia);
 Tunis (Tunsia);

U.
 Ulan Bator (Monglia);

V.

 Vaduz (Liechtenstein);
 la Valletta (Malta);
 Varsvia (Polnia);
 Vatic (Vatic);
 Victria (Seychelles);
 Viena (ustria);
 Vientiane (Laos);
 Vlnius (Litunia);

W.
 Washington (Estats Units);
 Wellington (Nova Zelanda);
 Windhoek (Nambia);

Y.
 Yaound (Camerun);
 Yamoussoukro (Costa d'Ivori) (capital oficial);
 Yaren (Nauru);

Z.
 Zagreb (Crocia);

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48569" title="Provncia de Terol" nonfiltered="3756" processed="3730" dbindex="19088">

Terol (Teruel en castell, Tergel en aragons) s una provncia espanyola, la ms meridional de les tres provncies aragoneses.

Llinda al nord amb la provncia de Saragossa, a llevant amb les provncies de Tarragona i Castell, al sud amb la provncia de Valncia i a l'oest amb les provncies de Conca i Guadalajara.

La superfcie de la provncia s de 14.809 km. La poblaci s de 138.686 habitants (2003), dels quals una quarta part resideixen a la capital provincial, Terol. La densitat provincial de poblaci, 9'36 hab./km2 s la segona ms baixa desprs de la provncia de Sria (8'9 hab/km2)

Compta amb 236 municipis, la meitat amb menys de 200 habitants que podeu veure a Llista de municipis de Terol

Terol s la provncia ms aqueixada per la despoblaci. El clima sever i la seva geografia irregular i accidentada donen com a resultat un sl d'escassos rendiments agrcoles. Tradicionalment agrria i minera, la reconversi econmica i industrial l'han afectat greument. Encara aix, la producci d'energia segueix sent la principal i quasi nica indstria de la provncia.
Actualment s'intenta recuperar l'agricultura de calitat promocionant l'elaboraci d'aliments sellectes, amparats per frmules com l'etiqueta C de Qualitat, o la Denominaci d'Origen. L'oli d'oliva del Baix Arag, el Melocot de Calanda i sobre tot el Pernil de Terol sn els productes estrella de la provncia.

 
Les serres ibriques, en el sud, sn un important recurs turstic. A travs de les cases del turisme rural i el reclam de l'esqu (en les estacions de Valdelinares i Javalambre) comena a explotar-se una zona de gran bellesa i inters natural, seguint el exemple dels Pirineus.

Terol capital compta amb uns 34.200 habitants i s el centre administratiu de la provncia. La Unesco la declar Patrimoni Artstic de la Humanitat pel seu impresiontant conjunt de monuments mudjars, de rajola i taulell de cermica en intrincats jocs geomtrics. Un art que fusiona l'herncia islmica amb l'arquitectura cristiana. Imprescindibles la catedral i la torre de Sant Mart.

Alcanys s la capital del anomenat Baix Arag, comarca on en Setmana Santa resonen els tambors i bombos que popularitz Luis Buuel en les seves pellcules. Formen part de la Ruta del Tambor els pobles de Albalate del Arzobispo, Alcanys, Alcorisa, Andorra, Calanda, Hjar, La Puebla de Hjar, Samper de Calanda i Urrea de Gan.

Albarracn se sita al peu de les Serres Ibriques i centralitza el cada vegada ms important turisme de la zona. Els seus sls empedrats i cases de fang ofereixen tot el sabor d'una ciutat medieval. La localitat de Mra de Rubiols presenta tamb un castell-collegiata d'entorn medieval molt cuidat.

En la frontera est s'encontra el Maestrat amb la capital de Cantavella, zona muntanyosa i spera que fou l'ltim reducte dels rebels carlins en les guerres successries del segle XVIII. El visitant pot tastar l'encant dels carrers de Valderrobres, coronades per la seva esglsia fortalesa, de Calaceit, amb el seu museu Juan Cabr, i submergir-se en un viatje enrere en el temps visitant lloc com Mirambell, petita localitat declarada per la Unesco patrimoni de la humanitat.

Comarques segons la comarcalitzaci oficial d'Arag.

Baix Martn (Bajo Martn);
Baix Arag (Bajo Aragn);
Matarranya (Matarraa);
Jiloca (Jiloca);
Andorra-Serra d'Arcs (Andorra-Sierra de Arcos);
Conques Mineres (Cuencas Mineras);
Maestrat (Maestrazgo);
Serra d'Albarras (Sierra de Albarracn);
Comunitat de Terol (Comunidad de Teruel);
Gdar-Javalambre (Gdar-Javalambre);

Principals municipis per poblaci.


 Principals municipis per extensi .



 Naturalesa .
Principals llocs d'inters.
Llacuna de Gallocanta;
Llacuna de Bezas;
Llacunes salades d'Alcanys;
Pinars rodens d'Albarras;
Serra de Javalambre;
Serra de Gdar;
Maestrat;
Passera del riu Martn i del riu Guadalope;
Ports de Beseit;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48570" title="Antonio Cnovas del Castillo" nonfiltered="3757" processed="3731" dbindex="19089">

Antonio Cnovas del Castillo ( Mlaga, 8 de febrer de 1828 - Mondragn (Guipscoa), 8 d'agost de 1897) fou un poltic i historiador espanyol. President del Govern espanyol (1874-1875), (1875-1879), (1879-1881), (1884-1885), (1890-1892) i (1895-1897).

Va donar els seus primers passos en poltica de la m de Leopoldo O'Donnell. Fou l'artfex de la Revoluci del 54 proclamada amb el "Manifest de Manzanares", escrit pel propi Cnovas. 

Membre de la Unin Liberal va ser ministre de Governaci en 1864 i d'Ultramar en 1865 durant el regnat d'Isabel II, abans de proclamar-se la Primera Repblica Espanyola. 

Desprs de la Revoluci Gloriosa i fi de la monarquia borbnica s'encarrega de preparar la tornada del que seria Alfons XII, fill d'Isabel II. En 1874 desprs del pronunciament a Sagunt del general Martnez Campos i la proclamaci d'Alfons XII com rei s'encarrega d'idear el sistema de la Restauraci. Aquest es basava en els fraus electorals peridics, recolzats en el caciquisme, que feien possible l'alternana en el poder, com mitj de dissipar tensions. Aix va accedir diverses vegades al crrec de primer president del consell de ministres de Alfons XII. 



s autor de la Constituci de 1876 i va assumir funcions de cap de l'estat durant la regncia de Maria Cristina d'Habsburg-Lorena. 

El seu govern va desenvolupar una poltica colonial basada en la repressi dels partidaris d'una Cuba lliure. Aquesta poltica va rebellar el nacionalisme cub, que acabaria duent a Espanya a perdre la guerra contra els Estats Units. Igualment va exercir una forta repressi contra la dissidncia poltica a l'interior d'Espanya. 

En resposta, pel que sembla, a les tortures de quatre-cents suposats revolucionaris, i la mort d'alguns d'ells, al castell de Montjuc en 1896, l'anarquista itali Michele Angiolillo va matar a Cnovas amb una arma de foc en el balneari de Santa gueda, a Guipscoa.

La seva obra historogrifica ms destacada s els 18 volums de la "Histria General d Espanya" (1891-1897)


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48574" title="Codi postal" nonfiltered="3758" processed="3732" dbindex="19090">
Un codi postal s una srie de lletres i/o dgits que s'afegeixen a una adrea postal per tal de facilitar el funcionament del correu. 

En les relacions postals internacionals el codi postal s'abreuja com zip code.

La Repblica Federal d'Alemanya, a principi de la dcada dels seixanta, va ser el primer estat en introduir un sistema de codi postal. Els Estats Units d'Amrica ho van fer pocs anys desprs.

Actualment la majoria de pasos utilitzen els codis postals. Les excepcions ms notables sn Irlanda (encara que a Dubln s), Hong Kong, Panam i Jamaica.

Els codis postals no segueixen un esquema unificat a tot el mn. En el pasos angloparlants el codi postal va desprs del nom de la localitat mentre que a l'Europa continental va abans.

Habitualment els codis postals estan assignats a rees geogrfiques per poden correspondre a institucions governamentals o grans companyies comercials amb un elevat volum de correu, com per exemple en el cas del CEDEX francs.

La majoria dels codis sn noms numrics per en alguns pasos, com el Regne Unit, l'Argentina i el Canad, poden ser alfanumrics.

Espanya.
El codi postal espanyol consta de 5 xifres, les dues primeres fan referncia a la provncia per ordre alfabtic en castell (no s'han canviat si el nom oficial de la provncia ho ha fet). El nombre 0 com a xifra central, significa que el codi pertany a la capital de la provncia. Els dos segents nombres indiquen la zona postal ms concreta.

Frana.
El codi postal francs consta de cinc dgits. Els dos primers fan referncia al departament i els altres tres identifiquen la localitat i acaba en 0, excepte a Pars i altres grans ciutats. En el cas especial del CEDEX (acrnim de Courrier d'Entreprise  Distribution Exceptionelle) un codi comenat amb 00 indica que el destinatari s l'exrcit.

Itlia.
El seu sistema itali s'anomena CAP (Codice d'Avviamento Postale) Es va instaurar el 1967 quan el pas comptava amb 100 provncies i des del 1997 s'ha adaptat a les noves 8 provncies que s'han institut, amb la qual cosa no sempre segueix la regla que les dues primeres xifres del total de cinc corresponguin a la referncia provincial. El codi postal de l'Alguer s 07041.

Enllaos externs.
Codis postals a Espanya i Andorra;
 Codis postals a Frana;

































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48577" title="Cubewano" nonfiltered="3759" processed="3733" dbindex="19091">

Un cubewano s un objecte del cintur de Kuiper que orbita a ms de 41 UA del Sol i no presenta ressonncies orbitals amb els planetes exteriors del Sistema Solar. El seu nom deriva del primer objecte transneptuni descobert, anomenat QB1; la seva pronncia en angls s "kiu-bi-uan" i d'aqu el seu nom, tot i que la Uni Astronmica Internacional recomana anomenar-los "Objectes del Cintur de Kuiper clssics".

Fins a la data els cubewanos descoberts sn:

(15760) 1992 QB1;
(19521) Chaos;
(20000) Varuna;
(50000) Quaoar;
(53311) Deucalion;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48580" title="Manuel Vzquez Montalbn" nonfiltered="3760" processed="3734" dbindex="19092">
Manuel Vzquez Montalbn (Barcelona, 27 de juliol del 1939 - Bangkok, 18 d'octubre del 2003) fou un prolfic escriptor i periodista catal, que conre mltiples gneres: novella, poesia, assaig, i fins i tot escrigu sobre gastronomia.

Va estudiar Filosofia i Lletres i Periodisme a la Universitat Autnoma de Barcelona, on va ser tamb professor.

Fou un convenut culer i especialment conegut per la seues conviccions poltiques, essent militant del Partit Socialista Unificat de Catalunya i d'Iniciativa per Catalunya.

Potser la seua obra ms coneguda s la srie Carvalho, protagonitzada pel detectiu gallec Pepe Carvalho i que ha esdevingut un dels herois ms importants del gnere de la literatura policaca. Les novelles protagonitzades per aquest detectiu, van convertir Manuel Vzquez Montalbn en un dels autors ms llegits a l'Estat Espanyol i amb ms difusi internacional.

L'any 2004 es va lliurar la primera edici dels Premi Manuel Vzquez Montalbn, creats en la seva memria.

 Obra .

En catal

Ficci;
Flor de nit. (1992). Editorial Boileau.

Assaig;
L'art del menjar a Catalunya. (1977). Edicions 62.
Dilegs a Barcelona. (1985). Ajuntament de Barcelona.
Barcelons. (1987). Empries.
Rafael Rib: l'optimisme de la ra. (1988). Planeta.
Barcelona, cap a on vas? Dilegs per a una altra Barcelona. (1991). Llibres de l'ndex.
Decleg del cul. (1992). Columna.
Les meves receptes de cuina catalana. (1995). Edicions 62.
Elogis desmesurats. (1997). Empries.

 Premis .

 Planeta;
 International de Littrature Policire;
 Nacional de Literatura;
 Nacional de la Crtica;
 Literari Europeu;
 Bunche de la Crtica de la R.F. d'Alemanya;
 Ciutat de Barcelona;
 Recalmare;
 Raymond Chandler;
 Nacional de las Letras Espaolas;
 Grinzane-Cavour;

 Enllaos externs .
 Portal de Manuel Vzquez Montalbn;
 Obra periodstica de Manuel Vzquez Montalbn;
 Manuel Vzquez Montalbn i Barcelona;
 Manuel Vzquez Montalbn i la UAB;
 Pginas de la Universidad de Oslo;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48584" title="Combustible" nonfiltered="3761" processed="3735" dbindex="19093">





Un combustible s una polha i un chocho capa de produir energia. La obtenci es fa mitjanant una reacci qumica anomenada combusti o b alterant els toms de la substncia pel que fa als combustibles nuclears en els quals es produeix una reacci nuclear. Els combustibles son substncies de vital importncia en el desenvolupament tecnolgic de la humanitat, grcies a que l'energia continguda en ells es pot emmagatzemar i utilitzar en el moment desitjat per tal de produr un treball til.

Els ssers vius, com a formes de vida basades en el carboni, depenen del combustible com a forma primria d'energia. Mitjanant un procs anomenat metabolisme l'aliment o l'energia solar es transformen en energia apte per tal de sustentar la vida.

Tipus de combustibles.
Combustibles qumics.
Els combustibles qumics son aquells que alliberen energia mitjanant una reacci qumica anomenada combusti. Generalment una combusti s una reacci d'oxidaci en la qual el combustible reacciona amb un comburent, essent l'oxigen el ms com d'ells.

Els combustibles qumics varen ser els primers a ser utilitzats per als humans, que empraren la fusta per encendre foc des de l'poca prehistrica i segueixen essent els ms utilitzats avu en dia en qu la gran majoria de la indstria mundial s'abasteix del petroli i els seus derivats.

Biocombustibles.
S'anomenen biocombustibles aquelles substncies derivades de la biomassa, com la fusta o el carb vegetal i en general qualsevol planta o animal capa de cremar, produint energia trmica. Es desconeix en quina poca els humans varen comenar a usar la fusta com a biocombustible, per s'han trobat, per exemple, proves d'aquest fet en alguns jaciments d'Australopitecs. Generalment avu en dia reben el nom de biocombustibles una generaci de combustibles per a l'autombil que s'estan desenvolupant com a alternativa a la benzina o el gasoli.

Combustibles fssils.
S'anomenen combustibles fssils una srie de hidrocarburs formats a partir de restes fssils d'animals i plantes de centenars de milions d'anys d'antiguitat. Aquests poden presentar multitud de formes que varien, depenent del nombre d'toms de carboni, passant pel met, l'et, el but o l'oct, entre d'altres.

L'actual desenvolupament a gran escala de l'indstria mundial, es deu en part a l's de combustibles fssils, que han superat mpliament qualsevol altra alternativa i que son les fonts d'energia ms utilitzades durant el segle XX i principis del XXI. En l'actualitat s'estima que un 86% de l'energia produda al mn, prov de la crema de combustibles fssils. La creixent demanda d'energia per part de les societats desenvolupades, han provocat multitud de conflictes i guerres per tal de controlar la producci i distribuci dels combustibles fssils. Degut al seu carcter no renovable, la sostenibilitat d'un model industrial basat en combustibles fssils ha estat sovint posada en dubte. Aquest fet ha provocat l'aparici de moviments ecologistes que promouen les energies renovables com a mitj de subsistncia. Cal afegir a ms que l's de combustibles fssils s'ha convertit en la primera font d'emissions de dixid de carboni a l'atmosfera, un dels gasos que provoquen l'efecte hivernacle i l'escalfament global.

Combustibles nuclears.
Els combustibles nuclears son aquells que s'empren per produr energia nuclear. Malgrat que qualsevol substncia podria alliberar aquest tipus d'energia sota unes determinades circumstncies, els combustibles nuclears son nicament aquells que tnen una eficincia destacable. Els ms comuns sn l'urani i el plutoni en els seus istops 235 i 239 respectivament.

Components i rendiment energtic.
Els combustibles tradicionals sn composats essencialment pel carboni i l'hidrogen.
1 kg de carboni produeix 8.130 kcal (equivalent a 34,03 MJ) i es transforma en dixid de carboni (CO2).
1 kg d'hidrogen produeix 34.500 kcal (equivalent a 144,42 MJ) prop de quatre vegades ms que el carboni i es transforma en aigua (H2O), alliberat com vapor.

Poder calorfic.
s una caracterstica decisiva a l'hora d'escollir un combustible. Representa la quantitat de calor expressada en kilocalories o megajouls produda per un quilo de combustible quan es crema completament. 

La determinaci del poder calorfic es pot obtenir indirectament a base de l'anlisi dels elements del producte combustible o directament amb l's d'instruments adequats com el calormetre. 

Evoluci histrica de l's dels combustibles.
En general la humanitat, en el seu conjunt, ha passat d'utilitzar a petita escala combustibles de baix poder calorfic, poc manipulats i renovables com la fusta i la torba a l's massiu de combustibles de gran poder calorfic, fssils i no renovables com el carb, el petroli i el gas. Si s'implanta la utilitzaci de l'hidrogen aquest pas representaria per la humanitat un combustible d'alt poder calorfic, obtingut a travs d'una alta manipulaci i amb un perode de renovaci molt curt.

El pas que consumeix i importa ms combustible s els Estats Units. Histricament, hi ha una relaci directament proporcional entre s de combustibles i desenvolupament des de la Revoluci industrial. 


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48585" title="Apostasia" nonfiltered="3762" processed="3736" dbindex="19094">
L'apostasia (del Grec          , que, apart del mot comentat, significa desertar o revoltar-se, de    , apo, "fora, a part",       , stasis, "posici") s l'acte de renunciar a la religi qu hom professa (o almenys, a la que est batejat i reconegut). 
Qui comet apostasia s un apstata.

L'apostasia s la renncia o abjuraci d'una determinada fe, aix com la sortida o aband d'una orde religis. Tamb pot fer referncia al clergue que prescindeix usualment de la seva condici, incomplint aix les seves obligacions clericals. 

En aquest sentit observem una lnia general de significat en totes les accepcions. Enfront de la heretgia, sembla que la apostasia suposa un aband o negaci total de la doctrina original. s a dir, en lloc de negar un dogma de la doctrina es nega la doctrina completa. Mentre que el apstata o l'heretge neguen en tot o en part (respectivament) la doctrina, el pag s un que no coneix  o que encara no ha estat iniciat en ella  la doctrina. 

 El concepte general en la religi. .

En general i des d'un punt de vista religis, les distintes religions consideren l'apostasia un acte de vici, una corrupci de la virtut de la pietat, en el sentit que, al fallar aquesta, l'apostasia s la conseqncia.

 El Dret Cannic .

En el Catecisme de l'Esglsia Catlica hi trobam mltiples referncies al terme apostasia, entre les quals destaca el pargraf ja citat (vegeu heretgia) en el qual s'establix com una ruptura que lesiona la unitat de l'Esglsia, juntament amb la heretgia i el cisma. 

Tamb trobem una referncia al terme apostasia en el cnon 1041.2 del Codi de Dret Cannic, en el qual es refereix a la apostasia com un delicte (i per tant un acte punible). 

Si el que busquem s la definici del terme, la trobem en el cnon 751 del mateix codi: 

Apostasia s el rebuig total de la fe cristiana. 

L'Apostasia t un sentit especial en el catolicisme si ho mirem des del prisma del que s batejat sense tenir la capacitat per a consentir. El bateig introdux al nen a la comunitat catlica com a membre d'aquesta, a pesar que ell no s conscient d'aix i no ha triat lliurement ser batejat. 

El Codi de Dret Cannic no contempla, no obstant aix, la apostasia com una opci dels fidels, sin noms com un delicte. No obstant aix, el mateix codi establix en el cnon 393 que el Bisbe dioces representa a la dicesi en tots els negocis jurdics. s per aix que s el Bisbe qui t competncia per a acceptar la apostasia d'un fidel i en ltima instncia la Conferncia Episcopal s qui podr decidir si s'accepta o no la apostasia en el nostre pas. A Espanya, els individus que han arribat a la majoria d'edat poden apostatar. 

La apostasia t cabuda en altres religions, i no noms en la catlica. Aix, per exemple, l'Islam establix la pena de mort per a tot aquell que abandoni la religi musulmana (apstata). No obstant aix hi ha polmica en aquest punt, i mentre uns estudiosos afirmen que s un mandat de l'Alcor, uns altres afirmen que no hi ha en el llibre sagrat cap text que doni fonament a la pena capital. 

Deixant de costat l'aspecte religis, cap analitzar altres usos de la paraula. Alguns ateus i agnstics usen el terme per a descriure la prdua de fe en la religi. Altres moviments, com els laicistes, lliurepensadors i cientfics, utilitzen la apostasia com a part de la seva lluita per la llibertat de conscincia i com una opci vlida per a una societat ms lliure. Tamb s'empra per conversos a una nova religi o per altres motius distints (com pot ser cometre una greu falta cap a la prpia religi). 

No obstant aix, molts moviments religiosos ho consideren un acte ms de vici, una corrupci de la virtut de la pietat, en el sentit de, quan falla aquella, la apostasia s la conseqncia. Fins i tot hi ha religions, al menys per alguns creients, que castiguen l'apstata, l'Islam per exemple, ja com mana l'Alcor, segons aquests creients, tot musulm ha de castigar l'apostasia amb la pena de la vida.

 Vegeu tamb .
Heretgia;
Esglsia Catlica;
Islam;
Secta;
Codi de dret cannic;

 Enllaos externs .
Ateus de Catalunya - Apostasia.;
Declaraci d'apostasia del Collectiu Gai de Barcelona.;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48586" title="David Barrufet i Bofill" nonfiltered="3763" processed="3737" dbindex="19095">


David Barrufet i Bofill (Barcelona, 4 de juny de 1970) s un jugador d'handbol del Futbol Club Barcelona.

Va comenar a jugar a handbol al collegi SAFA Horta de Barcelona a l'edat de 8 anys. Sis anys ms tard ingress al FC Barcelona, on jug a les categories inferiors fins l'any 1988 quan debut amb el primer equip.

Les temporades 2000-2001 i 2001-2002 va ser escollit per la IHF millor porter del mn i l'any 2003 va ser escollit com a integrant de la selecci mundial ideal.

Com a porter destaca per la seva qualitat en els llanaments a distncia, des dels extrems i des del punt de penal.

s el capit de l'equip d'handbol del FC Barcelona.

 Palmars .






FC Barcelona.
 7 Copes d'Europa (1990-1991, 1995-1996, 1996-1997, 1997-1998, 1998-1999, 1999-2000 i 2004-2005);
 2 Recopes d'Europa (1993-1994 i 1994-1995);
 1 Copa EHF (2002-2003);
 5 Supercopes d'Europa (1996-1997, 1997-1998, 1998-1999, 1999-2000 i 2003-2004);
 11 Lligues espanyoles (1988-1989, 1989-1990, 1990-1991, 1991-1992, 1995-1996, 1996-1997, 1997-1998, 1998-1999, 1999-2000, 2002-2003 i 2005-2006);
 8 Copes del Rei (1989-1990, 1992-1993, 1993-1994, 1996-1997, 1997-1998, 1999-2000, 2003-2004 i 2006-2007);
 11 Supercopes d'Espanya (1988-1989, 1989-1990, 1990-1991, 1991-1992, 1993-1994, 1996-1997, 1997-1998, 1999-2000, 2000-2001, 2003-2004 i 2006-2007);
 5 Copes ASOBAL (1994-1995, 1995-1996, 1999-2000, 2000-2001 i 2001-2002);
 8 Lligues dels Pirineus (1997-1998, 1998-1999, 1999-2000, 2000-2001, 2001-2002, 2003-2004 i 2005-2006 i 2006-2007);
 6 Lligues Catalanes (1990-1991, 1991-1992, 1992-1993, 1993-1994, 1994-1995 i 1996-1997);

Selecci espanyola .
 Campi del mn (Tunsia 2005);
 Medalla de bronze als Jocs Olmpics de Sydney 2000;
 Medalla de bronze als Jocs Olmpics de Beijing 2008;
 Medalla de plata a l'Europeu d'Espanya (1996);
 Medalla de plata a l'Europeu d'Itlia (1998) ;
 Medalla de plata a l'Europeu de Sussa (2006);
 Medalla de bronze a l'Europeu de Crocia (2000).

 Enllaos externs .
Web del FC Barcelona;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48590" title="Sunyer I" nonfiltered="3764" processed="3738" dbindex="19096">
Per al comte d'Empries i el Rossell, vegeu Sunyer I d'Empries.;
----
Sunyer I (?, c. 870 - Sant Pere de Rodes, 950) fou comte de Barcelona i de Girona (911-947) i comte d'Osona (911-939 i 943-947). 

Orgens familiars.
Fill de Guifr el Pils i germ de Guifr II Borrell, Sunifred II d'Urgell i Mir II de Cerdanya. 

Biografia poltica.
Des de la mort del seu pare, el 897, va estar associat al govern sota la tutela de Guifr II i a partir de la mort d'aquest, el 911, va governar sol.

En morir el seu oncle Radulf I de Besal, vers el 920, va sorgir un conflicte entre Sunyer I i el seu germ gran Mir II de Cerdanya per la possessi del comtat de Besal. Al final es va decidir incorporar Besal a Cerdanya i a canvi Mir II renunciava a les seves aspiracions al comtat de Barcelona.

En les relacions exteriors, va abandonar l'actitud defensiva habitual entre els  i lluit contr els sarrans a Lleida i Tarragona, alhora que mantingu relacions diplomtiques amb Crdova. Eixampl i repobl, a partir de 929, el seu comtat pel Peneds fins a Olrdola). 

El 912, el governador sarra de Lleida, Muhammad al-Tawil, va dirigir un atac contra el comtat de Barcelona que va derrotar els exrcits de Sunyer a la vall de Trrega. Per el 914, Sunyer va organitzar una expedici de resposta que va donar mort a Muhammad al-Tawil. 

Durant el perode 936-937, va dirigir una expedici militar contra els musulmans al llarg del litoral catal cap al sud. Sembla que va tenir molt d'xit ja que, a banda de provocar una gran mortaldat entre els seus enemics, on tamb hi va morir el Cad de Valncia; va aconseguir que els musulmans abandonessin temporalment Tarragona, que va quedar com a terra de ning; i va imposar el pagament d'un tribut a la ciutat de Tortosa.

En poltica interior, va protegir i enfortir les institucions eclesistiques concedint-los terres i tributs i estimul el repoblament del comtat d'Osona.

El 947 va cedir el govern dels seus dominis als seus fills i profess com a monjo al monestir de Sant Pere de Rodes, on devia morir l'octubre del 950.

Npcies i descendents.
Es cas en primeres npcies amb Aimilda l'any 914 i van tenir una filla:

 Gudinilda (915-960), casada amb Hug I, comte de l'alt Carc.

L'any 925 es va casar en segones npcies amb Riquilda de Tolosa, filla del comte de Roergue Ermengol, i van tenir cinc fills:
 Ermengol I d'Osona (925-943), comte d'Osona;
 Mir I de Barcelona (926-966), comte de Barcelona;
 Borrell II (927-992), comte de Barcelona;
 Adelaida (928-v955), casada amb el seu oncle Sunifred II d'Urgell i posteriorment abadessa del Monestir de Sant Joan de les Abadesses;
 Guillem (929-986);

Referncies.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48592" title="Pronunciaci" nonfiltered="3765" processed="3739" dbindex="19097">
La pronunciaci o pronncia s l'acci i manera de pronunciar, s a dir, produir els sons amb els rgans de fonaci per parlar. 

Des del punt de vista sincrnic, hi acostuma a haver diferncies en la pronunciaci segons les diverses classes socials, nivell d'estudis i orgens o residncia geogrfica.
Des del punt de vista diacrnic, les pronunciacions tamb evolucionen al llarg dels anys.

El terme accent s'utilitza quan hi ha un subtil patr diferencial en la pronunciaci.

La pronunciaci pot sser escrita mitjanant lletres com les que utilitza  l'Alfabet fontic internacional.

La fontica s la cincia que s'ocupa de les unitats bsiques dels sons i la fonologia s'ocupa d'aquests sons agrupats en fonemes.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48593" title="Nombre nou" nonfiltered="3766" processed="3740" dbindex="19098">

El 9 s un nombre natural que segueix al vuit i precedeix al deu. S'escriu 9 en xifres rabs, IX en les romanes i   en les xineses.
El prefix que el designa s enne- o ennea-. s el quadrat del tres. 

Ocurrncies del nou:
 s el nombre atmic del fluor.
 s el smbol de la veritat per als hebreus (perqu s tres vegades tres).
 Sn 9 les muses gregues.
 En llat l'hora nona (novena) era l'hora de la migdiada, d'on ve l'expressi "fer nones".
 El novembre era el 9 mes del calendari rom, ara s el setembre;
 El curs escolar dura nou mesos a Espanya;
 Una composici musical per a 9 instruments s un nonet.;
 La novena simfonia s l'ltima que va escriure Beethoven i es va convertir en un nmero supersticis de simfonies.
 L'Ennada sn 9 dus de la mitologia egpcia. Un d'ells, Ra, es podia transformar en qualsevol dels altres, i tamb en gat. D'aqu que el gat t 9 vides.
 Al Jap el 9 porta tanta mala sort com el 13 al mn occidental.
 Nou mesos dura l'embars hum;
 Anys histrics: 9 aC, 9 dC.







































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48613" title="Emili Bet i Belenguer" nonfiltered="3767" processed="3741" dbindex="19099">
Emili Bet i Belenguer  Valncia (1902-1993) Escriptor i president de Lo Rat Penat

Activitat cultural.
Abans de la guerra civil collabor amb l'Associaci Protectora de l'Ensenyana Valenciana i elabor un projecte de comarcalitzaci del Pas Valenci, tasca segurament facilitada pel gran coneixement que tenia del pas donat que era un destacat  excursionista.

Desprs de la guerra i durant el franquisme, va publicar obres literries  a l' Editorial Torre fundada per Xavier Casp i Miquel Adlert . Collabor en les revistes mensuals Sicnia i Valncia cultural i va ser membre dela Fundaci Gaiet Huguet que concedeix anualment un premi sobre un treball lingstic en llengua catalana.

Public, entre altres, els llibres Camins d'argent (1950-57), i l'antologia Els paisatges i pobles valencians descrits pels nostres escriptors(1966).

Actuaci com a president de Lo Rat Penat.

El 27 de novembre de 1972 , va ser nomenat president d'aquesta entitat cultural, 2 anys despres va ser ratificat en el crrec reglamentriament i quatre anys desprs , en retirar-se la candidatura oposada als seus plantejaments, de Xavier Casp, Bet va ser ratificat.
 
Durant la presidncia d'Emili Bet, van prendre el control de Lo Rat Penat moviments socials contraris al manteniment de la unitat lingstica que feia tradicionalment des de la seva fundaci aquesta entitat i aix for a diverses personalitats culturals  valencianistes com Sanchis Guarner a abandonar la instituci.

Emili Bet reb moltes crtiques que l'acusaven de catalanista i present la dimissi el 6 de novembre de 1978 per va rectificar en veure que la situaci comprometia la vida de Lo Rat Penat.

Finalment el 9 de gener de 1980 els membres d'aquesta societat van presentar contra ell i altres membres de la Junta, un vot de censura que va prosperar i Emili Bet va ser substitut per Xavier Casp.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48614" title="Palau Blaugrana" nonfiltered="3768" processed="3742" dbindex="19100">

El Palau Blaugrana s el pavell poliesportiu del FC Barcelona, on juguen les seves seccions de bsquet, handbol, hoquei sobre patins i futbol sala.

El pavell, obra dels arquitectes Francesc Cavall i Josep Soteras, va ser inaugurat el 23 d'octubre de 1971, amb un aforament de 5.696 espectadors. Les obres d'ampliaci inaugurades l'any 1994 incrementaren el seu aforament fins a 8.250 espectadors. El seu tret tcnic ms caracterstic s la gran cpula de prefabricat de formig armat que el cobreix.

Situat al mateix recinte del Camp Nou, l'adrea del pavell s al carrer Arstides Mallol, davant del Miniestadi del Futbol Club Barcelona i al costat de la Pista del Gel del Futbol Club Barcelona i les oficines del club.

Al Palau Blaugrana pengen les samarretes d'alguns jugadors llegendaris de les seccions professionals del Bara, a qui el club ha retirat el nmero. Per l'equip de bsquet sn el nmero 4 d'Andrs Jimnez, el 7 d'en Nacho Solozbal, el 12 de Roberto Dueas i el 15 d'Epi; per l'equip d'handbol, el nmero 2 d'scar Grau, el 7 d'Iaki Urdangarin i el 14 de Joan Sagals.

A ms de ser l'escenari d'alguns dels episodis ms importants de la histria de les seccions del club, el Palau Blaugrana va ser la seu de les competicions d'hoquei sobre patins, taekwondo i judo durant els Jocs Olmpics de l'any 1992.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48616" title="Problema de Basilea" nonfiltered="3769" processed="3743" dbindex="19101">
El problema de Basilea s un problema fams en teoria de nombres, plantejat per primer a vegada per Pietro Mengoli el 1644, tot i que la fou Jakob Bernoulli qui el don a conixer ms mpliament (i d'ell prov el seu nom, ja que Jakob Bernoulli residia a Basilea). Fou solucionat per Leonhard Euler el 1735, desprs de resistir els atacs de diversos matemtics. Es pot enunciar de la segent forma:

Quin s el valor exacte de la suma dels inversos dels quadrats dels nombres naturals? s a dir, quin s valor exacte de la srie


La srie s'aproxima a un valor proper a 1,644934..., que es pot anar calcular fcilment afegint termes de la srie, per el problema demana el valor exacte, s a dir en una forma tancada (com una fracci, per exemple). Euler demostr que la suma exacta de la srie s  2/6 i ho anunci el 1735. Tot i aix encara trig 10 anys an donar una demostraci totalment rigorosa, ja que la primera realitzava algunes operacions que no estaven plenament justificades.

Cal dir que la generalitzaci d'aquesta srie per a qualsevol exponent real o complex s precisament la funci zeta de Riemann, d'importncia cabdal en teoria de nombres.

 La demostraci original d'Euler .

En primer lloc cal recordar l'expansi en srie de Taylor del sinus:

;

Dividint per x obtenim

;

Ara cal recordar que les arrels de sin(x)/x sn x =  n , amb n = 1, 2, 3, ... En aquest punt Euler fu un pas agosarat i supos que podem expressar aquesta srie infinita com a produte infinit dels seus factors, de la mateixa que es pot fer per a polinomis finits (evidentment aquest s un dels passos poc rigorosos de la demostraci original):



Obtenint el factor com de tots els termes en x2 



veiem que el seu coeficient s precisament



Ara b, en l'expansi original de srie de Taylor, el coeficient de x2 s  1/(3!) =  1/6. Aquests dos coeficients bviament han de ser iguals i, per tant,



i finalment, 





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48617" title="Pukapuka" nonfiltered="3770" processed="3744" dbindex="19102">


Pukapuka (abans Danger Island) s un atol de les illes Cook septentrionals. Es troba allat, a 1.300 km al nord-oest de Rarotonga, ms a prop de Samoa que de les altres illes de les Cook. Les seves coordenades sn: .

Geografia.
L'atol consisteix en tres illes majors, una a cada extrem de l'escull de forma inusualment triangular. La superfcie total s de 1,3 km . Des de temps histrics coexisteixen tres viles, totes tres a l'illa Wale, i cadascuna t el seu propi consell insular. La poblaci total era de 664 habitants al cens del 2001. Disposa d'una pista d'aterratge, per els vols sn poc freqents.  

Histria.
S'han trobat restes arqueolgiques, datades sobre l'any 300 aC, amb ossos d'animals canins relacionats amb el dingo d'Austrlia. Es suposa que per aquesta poca estaria habitat per humans. Les evidncies arqueolgiques humanes ms antigues sn al voltant de l'any 400 dC. Sobre l'any 1300 Pukapuka va ser poblat per migracions des de Samoa, influenciant en els costums i la llengua actual, ms propera al samo que al maori. El nom antic era Te Ulu-o-te-wate que significa 'el cap de roca'. El nom de Pukapuka era l'antic nom de l'illa Wale. 

Pukapuka va ser descoberta per lvaro de Mendaa, el 20 d'agost del 1595, el dia de Sant Bernat, i l'anomen San Bernardo. Era la primera illa descoberta de les Cook, i es dna la coincidncia que la primera illa descoberta del Pacfic era una altra Puka Puka, en aquest cas a les Tuamotu setanta-quatre anys abans.

No hi va arribar cap ms europeu fins cent seixanta anys ms tard. Va ser l'angls John Byron, el 1765, que no va poder desembarcar per les perilloses onades sobre els esculls i va anomenar Pukapuka l'illa del Perill, Island of Danger. Amb aquest nom es va conixer tot el grup nord de les illes Cook.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48620" title="Nassau" nonfiltered="3771" processed="3745" dbindex="19103">


Geografia:;
La ciutat de Nassau, capital de les Bahames. ;
L'illa de Nassau, una de les illes Cook. ;

Histria:;
El Ducat de Nassau, antic ducat alemany, ms endavant principat, origen de la Casa d'Orange-Nassau.

Genealogia:;
La Casa d'Orange-Nassau, origen de la casa reial neerlandesa.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48621" title="Nassau (Illes Cook)" nonfiltered="3772" processed="3746" dbindex="19104">

Nassau s una de les illes Cook septentrionals. Est situada a 89 km al sud-est de Pukapuka, de qui depn administrativament. Les seves coordenades sn: .

Geografia.
L'illa t forma ovalada i s l'nica del grup nord de les Cook que no t una llacuna interior. La superfcie total s de 1,3 km . T grans plantacions de cocoters i de taro que exporten a Pukapuka. La poblaci total era de 72 habitants al cens del 2001. No disposa d'aeroport.

Histria.
El nom tradicional era Te Motu-ngaongao que significa 'l'illa deserta'. El primer descobridor podria ser el capit Louis Coutance de lAdele, el 1803, que la va anomenar Adele Island. Uns vint anys ms tard, el capit George Rule del Fanny el va anomenar Lydra Island. Ms tard, el balener britnic Ranger va anotar el nom de Ranger Island. El 1834, el capit Elihu Coffin del balener nord-americ May Mitchell el va anomenar Mitchell Island. El 1835, el capit John D. Sampson del balener nord-americ Nassau hi va deixar el nom actual. L'any segent encara es va anomenar New-Port Island pel capit Joseph Paddarck del balener Audley Clark de Newport (Rhode Island).

L'illa va ser explotada, fins al 1945, per una companyia europea que va plantar cocoters. El govern de les Cook va comprar l'illa i, el 1951, va ser comprada pels caps de Pukapuka.

Referncies.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48625" title="Nassau (Bahames)" nonfiltered="3773" processed="3747" dbindex="19105">



Nassau s la capital de les Bahames. s el centre comercial i cultural de les illes i, amb una poblaci de 180.000 habitants, n's la ciutat ms gran.

Situada a l'illa de New Providence a 254' N i 7720' O, Nassau t un port atractiu i molt transitat. El clima tropical i la bellesa natural de les Bahames han fet de Nassau una popular destinaci turstica, amb una reputada calma durant les hores de sol i una excitant vida nocturna.

Nassau fou fundada pels britnics a mitjan segle XVII amb el nom de Charles Towne, per se li va canviar el nom per Nassau en honor del rei Guillem III d'Orange-Nassau el 1695. Durant el segle XVIII, fou un conegut cau de pirates; un dels ms clebres que s'hi amagava fou Barbanegra. Nassau fou l'objectiu de nombrosos intents d'invasi per part dels espanyols a les acaballes del segle XVIII, i el 1776 fou capturada i retinguda breument pels revolucionaris nord-americans.

L'aeroport internacional de Nassau, el ms important de les Bahames, t connexions diries amb les ciutats principals dels Estats Units, el Canad, el Regne Unit i el Carib.

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48629" title="Minotaure" nonfiltered="3774" processed="3748" dbindex="19106">

En la mitologia grega, el Minotaure era un monstre que tenia el cos d'home i el cap de toro. Havia nascut de la uni de Pasfae amb el Brau de Creta. Pasfae era l'esposa de Minos, rei de Creta. Aquest, desprs de consultar un oracle, va ordenar a l'inventor Ddal que construs el fams Laberint i el monstre hi va ser tancat a dins.

Durant aquella poca, la principal ciutat que rivalitzava amb Creta pel domini del Mediterrani era Atenes. Egeu, rei d'Atenes, sospitava que Androgeu, fill de Minos, planejava una rebelli contra ell. En una ocasi en qu Androgeu havia acudit a Atenes per a participar en uns jocs, Egeu va ordenar matar-lo.

Minos va viatjar a Atenes buscant una explicaci i un culpable per a la mort del seu fill i com que no va trobar ni una cosa ni l'altra, va decidir venjar-se. Minos va enviar una expedici de cstig que va assolar tota la regi i va imposar un tribut especial a Atenes. El tribut consistia en qu, cada nou anys, els atenencs havien d'enviar set nois i set noies a Creta, destinats a ser menjats pel Minotaure.

Per Egeu tenia un fill anomenat Teseu i quan aquest tribut havia de ser enviat per tercera vegada, Teseu es va oferir voluntari per ser incls entre els elegits.

Un cop a Creta, i abans de ser tancat dins del Laberint, Teseu va conixer Ariadna, filla de Minos. Ariadna es va enamorar de Teseu i va decidir ajudar-lo donant-li un cabdell de fil. Aix, desprs de matar el Minotaure, Teseu podria trobar el cam de sortida del Laberint noms seguint el fil que havia anat desenrotllant prviament. Teseu va trobar el Minotaure, va lluitar amb ell cos a cos i el va matar (els joves eren tancats al Laberint sense armes), alliberant aix als atenencs d'haver de pagar ms el tribut de sang.



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48630" title="Konqi" nonfiltered="3775" processed="3749" dbindex="19107">


Konqi, la mascota del projecte KDE, s un simptic drag verd. El seu nom prov de Konqueror, el navegador d'aquest projecte. Va ser creat per Stefan Spatz.

Konqi va aparixer en les versions 3.X del KDE, substituint l'antiga mascota del KDE 2.X, un mag anomenat Kandalf.

 Enllaos externs .

  Entrevista fictcia amb Konqi;
  Curts de Konqi;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48632" title="Moniato" nonfiltered="3776" processed="3750" dbindex="19108">

El moniato o batata (Ipomoea batatas) s una planta de la famlia de les convolvulaceae, conreada per la seva arrel tuberosa comestible. Originria de Llatinoamrica, on forma part des de l'poca precolombina de la dieta local, va arribar a Europa en el segle XVI i s'ha difs mpliament en tot el mn. 

Origen. 
Aquesta planta es va originar a la selva del Per, a Centreamrica i a Mxic.

Els conqueridors espanyols la van coneixer al Carib abans que la patata (prpia de climes ms freds i muntanyencs). El nom de batata indgena va originar desprs el de la patata per similitud de la part comestible.

Descripci botnica.
El boniato s una planta herbcia perenne i enfiladissa. T fulles disposades alternes de dues formes: en forma de cor i palmades. Cada flor t els ptals soldats (simptala). L'arrel tuberosa s comestible amb un gust i color variable segons cadascuna de les varietats.

Segons estadstiques de la FAO . A l'any 2005 Xina s el principal productor, conreant el 83% del total mundial; Illes Salom t la major producci per capita del mn, 160 kg per persona per any. El moniato s un aliment reconegut com efica en la lluita contra la desnutrici a causa de les seves caracterstiques nutritives, facilitat de cultiu i productivitat.

Capacitat vitamnica. 
D'acord a investigacions cientfiques, 100 grams de moniato de polpa ataronjada per dia sn suficients per a eliminar i fins a reduir significativament la manca de vitamina A. La deficincia de vitamina A afebleix el sistema immunolgic, especialment en els nens, i els fa vulnerables a malalties com el xarampi, la malria, diarrees i inclusivament la ceguesa.



Conreu.
La planta no suporta les glaades i necessita una temperatura mitjana de 24C per vegetar amb normalitat a ms de suficient humitat. La reproducci s vegetativa, es fa un planter fent brotar les arrels dins una cambra amb condicions adequades de temperatura i humitat i desprs es planten  els esqueixos que s'obtenen que arrelen fcilment a la terra. La planta del boniato una vegada ha crescut prou es comporta com invasora i ofega les males herbes. A la tardor s'arrenquen les arrels. La planta no floreix fora dels trpics perqu a les latituds temperades a l'estiu el dia s massa llarg per aix noms es fan servir les llavors per crear noves varietats.

Les condicions climtiques per fer crixer els boniatos es donen noms a l'estiu en els climes mediterranis per aqu necessiten el regadiu. A l'europa central i del nord no fa prou calor a l'estiu. Les millors condicions es donen en els pasos tropicals humits.   

Programes d'implantaci. 
A causa de les seves caracterstiques interessants com a substitut aliments de productes ms pobres nutricionalment, i a les seves similituds agrcoles amb productes consumits en regions necessitades de millores alimentoses, aquest tubrcul ha estat l'objecte d'estudis d'implantaci forana. s'ha d'esmentar el programa VITA A, promogut pel Banc Mundial i el govern del Per.

Programa VITA A. 
Com a part del Programa VITA A (Vitamina A per frica), des de l'any 2001 es van introduir varietats de moniato ataronjat en pasos del continent afric i es van assolir notables avanos en les regions de prova. Segons xifres proporcionades per les Nacions Unides, en el Subsahara (frica) existeixen almenys uns tres milions de menors amb deficincia d'aquesta vitamina. 

Les qualitats nutricionals del moniato peru com aliment efica en la citada lluita contra la desnutrici infantil, van ser reconegudes amb el premi internacional CGIAR Partnership Award. 

En 2003, el guanyador del premi va ser el Programa VITA A, que desenvolupa el Centre Internacional de la Papa del Per i que s'aplica en set pasos del continent afric. 

El guard s atorgat als centres d'investigaci agrcola internacional i els seus socis que demostrin una contribuci efectiva a l'alleugeriment de la deficincia de micronutrients. 

El vicepresident del Banc Mundial i president del Grup Consultiu per a la Investigaci Agrcola Internacional (CGIAR), Ian Johnson, va esmentar que la iniciativa peruana va ser premiada pels seus esforos per alleujar la deficincia de vitamina A mitjanant el consum de moniato. 

De consum popular. 

Aquesta arrel tuberosa forma part de la cuina tpica de tots els pasos que ho conreen des d'poques prehispniques.

El moniato s molt popular en el Per i en molts plats tpics reemplaa a la papa, ha enriquit molt la varietat de la Gastronomia peruana. Aquest pas produeix 2.016 varietats i el 65 per cent del total mundial. 

A Mxic el moniato s consumeix generalment com confitura (fruita cristallitzada) o com postres (compota), i ocasionalment, com aliment per als bebs a causa de la seva facilitat de digesti.

 
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48633" title="Monestir de Sant Pere de Rodes" nonfiltered="3777" processed="3751" dbindex="19109">

El monestir de Sant Pere de Rodes fou una abadia benedictina de l'antic comtat d'Empries, dins els lmits del bisbat de Girona, situada a l'actual terme municipal del Port de la Selva (Alt Empord). 

El monestir fou construt al vessant N de la muntanya de Verdera, en un repl per sota del castell de Verdera, que li don protecci. Des de les runes de l'antic cenobi es gaudeix d'una vista excepcional sobre tot el sector de costa situat al N del cap de Creus, en particular les badies del Port de la Selva i de Llan. A NO del monestir, poc abans d'arribar-hi, hi ha les restes del poble medieval de Santa Creu de Rodes, entre les quals destaca l'esglsia de Santa Helena de Rodes.

Histria.

Es desconeix el veritable origen del monestir, que va ser motiu d'especulacions i llegendes en el passat, com ara la de la seva  fundaci per monjos que desembarcaren a la zona amb les restes de sant Pere i altres sants, amb la comesa de custodiar-les per no ser profanades per les hordes brbares que amenaaven d'atacar Roma. Passat el perill, el papa Bonifaci IV hauria ordenat construir el temple. 

La primera documentaci de l'existncia del monestir data de l'any 878, en qu s esmentat com a un simple cella monstica consagrada a sant Pere. No s fins a l'any 945 que s considerat un monestir benedict independent, regit per un abat. Lligat al comtat d'Empries, va arribar al seu mxim esplendor entre els segles XI i XII. 

La importncia creixent del cenobi en fu una destinaci de pelegrinatges, especialment amb ocasi dels jubileus de la Santa Creu de  maig (els anys en qu la festa del 3 de maig s'esqueia en divendres), que foren celebrats fins a finals del segle XVII.

A partir del segle XVII fou saquejat en diverses ocasions per exrcits francesos i bandolers i el 1793 fou abandonat per la comunitat benedictina, que es trasllad a Vila-sacra. El 1809 s'install a Figueres, fins que els decrets d'exclaustraci de 1835 la van dissoldre i la desamortitzaci subsegent liquid els seus bns. 

A merc de saquejadors de tota espcie, pelatge i condici, romangu durant un segle sense cap protecci per part de l'Estat Espanyol, que finalment el declar Monument Historicoartstic Nacional el 1930. El 1935 la Generalitat de Catalunya hi inici les primeres restauracions que, interrompudes per la guerra civil de 1936-1939 i, tot i una nova declaraci efectuada pel rgim franquista el 1949, per un nou perode d'abandonament, es reprengueren a partir de la dcada de 1960. La llei del Patrimoni Cultural catal de 1993 l'empara com a B Cultural d'Inters Nacional.

Arquitectura.

El monestir es constru en terrasses adaptades al pendent de la Verdera. Inclou edificacions de diferents poques, des de la seva fundaci fins a l'abandonament de l'edifici per part de la comunitat. 


El centre del conjunt s el claustre, per en realitat a Sant Pere de Rodes cal parlar de claustres, i no situats un al costat de l'altre sin superposats, disposici que afavoreix tamb l'orografia. El claustre superior, del segle XII, ha pervingut molt malms a causa dels saquejos dels segles XIX i XX, i del qual n'hi ha poques restes in situ. Entre els pocs capitells que foren recollocats en la reconstrucci dels anys 1960-1970 destaca el que representa un grup de monjos. Es conserven capitells d'aquest claustre en museus de Barcelona i Pars i en colleccions particulars. El desenrunament i les restauracions recents posaren al descobert un segon claustre, inferior i ms primitiu, constitut per grans arcades de mig punt sense decoraci.

L'esglsia, consagrada l'any 1022, s el mxim exponent del conjunt arquitectnic. s un edifici d'estil romnic fortament influt per l'arquitectura tardoromana. T planta de creu llatina, amb tres absis (el central de forma parablica) i amb tres naus cobertes amb volta de can, que destaquen per la seva estretor, especialment les laterals, i per la seva alada monumental. Les naus estan separades per pilastres decorades amb columnes exemptes adossades a dos o tres dels seus costats, sobre alts scols i disposades en doble ordre d'alada, que suporten els arcs formers i els arcs torals. Aquestes columnes, que procedeixen d'alguna construcci romana, descansen sobre un alt scol i tenen grans capitells d'influncia corntia, amb bacs prominents, que per la seva localitzaci elevada constitueixen de les poques peces escultriques que no foren objecte de rapinya. L'atracci de pelegrins explica la presncia d'un deambulatori a l'absis de la nau central que fa de continuaci de les naus laterals. Sota l'absis hi ha una cripta de moderades dimensions. Aquesta esglsia sintetitza amb originalitat una srie de corrents arquitectnics anteriors, des de les construccions romanes de l'Antiguitat tardana fins al preromnic carolingi passant per les tradicions locals. Aquesta originalitat ha provocat una llarga polmica entre els estudiosos i fa que sigui considerada un dels principals exponents del romnic a Catalunya. 

Davant de l'esglsia hi ha un espais atri o galilea, en el qual hi havia hagut sepulcres de diferents personatges, inclosos alguns comtes d'Empries, per de tot aix queden poques restes. L'esglsia s'obria a aquest atri amb una porta monumental, obra del Mestre de Cabestany, que si no hagus estat fervorosament espoliada al segle XIX, seria un dels ms valuosos conjunts escultrics del romnic catal. Se'n conserven restes en alguns museus i colleccions particulars, entre els quals destaca el plaf que representa l'aparici de Crist als seus deixebles sobre el mar, del Museu Mars de Barcelona.

A la faana de ponent del monestir s'aixeca el campanar, de planta quadrada i d'estil llombard, del segle XII. Al seu costat es drera una torre de defensa (o de l'homenatge), que probablement s'inici en el segle X i que pass posteriorment per un llarg procs de reconstrucci i reformes.

Galeria d'imatges.






Bibliografia.
J. Badia i Homs, L'arquitectura medieval a l'Empord, vol. 2-B, Girona, Diputaci Provincial de Girona, 1981, pp. 47-114, 118-128, 134-144, 578-579, 582-594 i 596-598.
J.-A. Adell i E. Riu Barrera, "Sant Pere de Rodes", a Catalunya romnica, vol. 27, Barcelona, Enciclopdia Catalana, 1998, pp. 148-156.
I. Lors i Otzet (amb la col. de C. Mancho i S. Vidal), El monestir de Sant Pere de Rodes, Bellaterra (etc.), Universitat Autnoma de Barcelona (etc.), 2002.
Altres publicacions als Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos.

Vegeu tamb.
 Llista d'abats de Sant Pere de Rodes;
 Santa Creu de Rodes;
 Santa Helena de Rodes;
 Castell de Verdera;
 Castell de Bufalaranya;

 Enllaos externs .

Inventari del Patrimoni Arquitectnic de Catalunya: Sant Pere de Rodes;
Museu d'Histria de Catalunya: Monestir de Sant Pere de Rodes (amb material didctic en diferents idiomes);
Monestirs de Catalunya: Sant Pere de Rodes;
www.romanicocatalan.com: Monestir de Sant Pere de Rodes ;
CapCreus OnLine: Sant Pere de Rodes;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48636" title="Gonzalo Snchez de Lozada" nonfiltered="3778" processed="3752" dbindex="19110">

Gonzalo Snchez de Lozada Bustamante anomenat "Goni" i "el gringo" (La Paz, 1 de juliol de 1930) s un poltic, economista i empresari bolivi. Fou president de Bolvia en dues ocasions (1993-1997; 2002-2003). Pupil i collaborador de l'expresident Vctor Paz Estenssoro. Snchez s membre del Moviment Nacionalista Revolucionari (MNR).

Va estudiar les carreres de Filosofia i Lletres a Estats Units, Xicago, a ms de economa. Es va iniciar com productor de cinema en l'empresa Telecine, fundada per ell. Posteriorment va crear l'empresa COMSUR (Companyia minera del sud) amb la qual va guanyar molts de diners.

En el seu primer mandat va promoure un ampli programa de privatitzacions, i una poltica neoliberal. La concessi a una empresa xilena del servei de ferrocarrils, (Xile s un pas amb el que Bolvia no mant relacions diplomtiques) va causar un gran ressentiment en els grups nacionalistes. 

Torn a vncer el 2002, per aquesta vegada contra un rival imprevist Evo Morales. En el seu segon mandat continu la seva poltica neoliberal, mal rebuda pels miners i "cocaleros" bolivians, aix va produir que hi hagus dues vagues generals, manifestacions, dirigida pel propi Evo Morales, el seu rival de campanya electoral i sobtadament mxim lder de l'oposici.

El pla de Sanchez per a finanar nous projectes sanitaris i educatius amb els beneficis obtinguts de l'exportaci de gas natural a Estats Units i Mxic va generar ms descontent (per la possibilitat que el transport s'efectus a travs d'un port xil), i gener ms descontentament social, la qual cosa don lloc a disturbis i a una veritable insurrecci popular a la recerca de la seva renncia. Davant les dimensions de la revolta, que va produir divisions en l'executiu, Snchez de Lozada va dimitir el 17 d'octubre de 2003 i va abandonar Bolvia rumb a Estats Units. En 2004 va ser acusat d'assassinat i altres violacions de drets humans contra manifestants. Es va sollicitar la seva extradici al govern nord-americ. 



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48637" title="Jos Benito Xoriguera" nonfiltered="3779" processed="3753" dbindex="19111">

Jos Benito Xoriguera, o Churriguera (Madrid, 1665 - vers 1725), fou un arquitecte i escultor espanyol d'origen catal.

Es va formar amb el seu pare, l'escultor Josep Sim Xoriguera i Elies, natural del Principat de Catalunya que es castellanitz el cognom quan s'establ a Madrid. Una de les seves primeres obres fou a la capella del Sagrario de la catedral de Segvia (1686-90), i el 1689 guany el concurs convocat per a erigir el tmul funerari de la reina Maria Llusa. El 1692 es trasllad a Salamanca, on treball en la catedral nova (1693) i en el retaule de l'altar major de l'esglsia de San Esteban (1693), de grans columnes salomniques i elements corbs, amb rica ornamentaci daurada, una de les seves obres cabdals. A Madrid, elabor una part de la faana de l'esglsia de San Cayetano, la de l'esglsia de Santo Toms, el palau de Goyeneche (avui Academia de San Fernando), que fou modificat posteriorment, i el conjunt de Nuevo Baztn (1709-13), projecte urbanstic molt ambicis que segueix en part directrius de Palladio i Herrera. 

El seu nom ha estat utilitzat per a anomenar la modalitat del barroc hispnic tard coneguda com a xoriguerisme, b que aquest artista no en fou pas precisament el conreador ms fervent.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48644" title="Federaci Andorrana de Futbol" nonfiltered="3780" processed="3754" dbindex="19112">

El futbol andorr s dirigit per la Federaci Andorrana de Futbol.

La Federaci Andorrana de Futbol fou reconeguda per la FIFA i la UEFA el 1996. s l'encarregada d'organitzar la lliga i la copa andorranes de futbol, i la selecci andorrana. T la seu a Escaldes-Engordany.

 Articles relacionats .
El futbol a Andorra;
Selecci de futbol d'Andorra;

 Enllaos externs .
Web de la Federaci Andorrana de Futbol;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48645" title="Nikolaus Harnoncourt" nonfiltered="3781" processed="3755" dbindex="19113">
Johann Nikolaus, comte de la Fontaine i d'Harnoncourt-Unverzagt (Berln, 6 de desembre de 1929), director d'orquestra austrac, un dels iniciadors de la interpretaci amb criteris histrics.

Desprs d'estudiar msica a Viena i Graz, Harnoncourt entr a la Orquestra Simfnica de Viena com a violoncellista i el 1953 cre el grup Concentus Musicus Wien amb la seva dona, Alice Hoffelner. Aquest grup est dedicat a la interpretaci de msica barroca i del classicisme amb instruments d'poca i amb criteris histrics pel que fa a la distribuci orquestral, als tempi i a la dinmica. Cap a finals de la dcada de 1970 Harnoncourt i el Concentus Musicus ja eren considerablement famosos. Juntament amb altres directors i musiclegs sorgits durant els anys 1960, s un dels pioners en l'anomenat "moviment historicista".

El 1971, Harnoncourt inici un projecte conjunt amb el director d'orquestra i clavecinista Gustav Leonhardt per gravar totes les cantates de Johann Sebastian Bach. El projecte finalitz el 1990. El 2001 guany un Grammy per la seva gravaci de la Passi segons Sant Mateu de Bach.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48646" title="Sau" nonfiltered="3782" processed="3756" dbindex="19114">


Sau s un dels grups pioners del rock catal, i un dels ms reeixits del moviment. Els seus components eren Carles Sabater, cantant, i Pep Sala, que tocava la guitarra i, en ocasions, els teclats. El grup es va formar el 1987 i va durar fins al 1999, quan va morir Carles Sabater. 

Pep Sala era el compositor de les canons, i les lletres les feia juntament amb Carles Sabater i, en els primers discos, tamb amb Joan Capdevila, mnager del grup.

Entre les canons ms conegudes es troben Boig per tu o El tren de mitjanit.

Discografia.
Sau va editar onze lbums:
 
 No puc deixar de fumar (1987);
 Per la porta de servei (1989);
 Quina nit (1990);
 El ms gran dels pecadors (1991) Doble CD;
 Els Singles (1992) Recopilatori;
 Concert de mitjanit (1992) Directe;
 Junts de nou per primer cop (1994);
 Canons perdudes. Rareses, remescles 1986-1995 (1995) Recopilatori indit;
 Set (1996);
 Bsic (1997) Directe acstic  ;
 Amb la lluna a l'esquena (1998);

D'altra banda, Sau collabor en els discos: Com un hurac (homenatge a Neil Young), al directe de la Companyia Elctica Dharma al Palau Sant Jordi amb motiu de la celebraci dels seus 20 anys, i al disc Serrat eres nico, versionant la can "Pare". Sabater i Sala tamb posaren veus a discos de Pau Riba, Ia & Batiste i Enric Hernez. Carles Sabater, a ms, enregistr la versi discogrfica d'"Els Pirates", obra que represent amb Dagoll Dagom.

L'any 2000 surt publicat Concert homenatge a Carles Sabater, doble CD amb les canons ms conegudes de Sau versionades per Pep Sala, Llus Llach, Lax'n'Busto, Tomeu Penya, Sopa de Cabra, Luz Casal, Adri Punt, Sangtrat, Ia & Batiste, Carlos Segarra, entre d'altres, i gravat durant el concert amb el mateix nom.

L'any 2003 es va publicar Un grapat de canons per si mai et fan falta, triple CD recopilatori amb 51 temes escollits per Pep Sala.

Concerts. 
Sau va participar en el concert histric del 14 de juny de 1991 al Palau Sant Jordi, juntament amb Els Pets, Sopa de Cabra, i Sangtrat, on es va assolir el rcord europeu d'assistncia en local tancat, amb 22.104 espectadors. Una altra de les actuacions ms importants va ser la que va tenir lloc a la Plaa de Braus de La Monumental de Barcelona, el juliol de 1992, enregistrada per a l'lbum "Concert de mitjanit". En aquest concert hi van collaborar Dani Nello (Los Rebeldes), Carles Segarra, Phil Manzanera (Roxy Music), Robbie Robertson (The Band) i Luz Casal. Precisament Luz Casal va incloure en un disc seu la versi castellana de Boig per tu, la can ms popular de Sau.

Referncies.


Enllaos externs.
 Pgina oficial de Carles Sabater ;
 Web Homenatge a Carles Sabater;
 Canal Sau;
 Clam Sau;
 Viatge sonor;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48648" title="Futbol a Andorra" nonfiltered="3783" processed="3757" dbindex="19115">
Histria.
El club ms important del Principat ha estat el Futbol Club Andorra, nascut el 15 d'octubre de 1942 a l'escalf del collegi Meritxell. Participa en les categories de la Federaci Catalana de Futbol a la que est afiliat. Ha participat diversos anys a la Segona Divisi B del futbol espanyol i el seu xit ms important ha estat el ttol de la Copa Catalunya de la temporada 1993-94, desprs de derrotar per 2 a 1 el Barcelona a semifinals i l'Espanyol en els penals per un resultat global de 4 a 2 a la
final disputada l'estadi Municipal de Vilassar de Mar, desprs d'empatar a zero en el temps reglamentari.

Campionats.
 Lliga andorrana de futbol;
 Copa Constituci;
 Supercopa andorrana de futbol;

Principals clubs.
 Futbol Club Andorra (Andorra la Vella);
 Club Esportiu Principat (Andorra la Vella);
 Futbol Club Santa Coloma (Santa Coloma);
 Uni Esportiva Sant Juli (Sant Juli de Lria);
 Futbol Club Encamp (Encamp);
 Inter Club d'Escaldes (Escaldes-Engordany);
 Sporting Club d'Escaldes (Escaldes-Engordany);
 Futbol Club Lusitans (Andorra la Vella);
 Futbol Club Ranger's (Andorra la Vella);
 F.C. Cerni-U.E. Extremenya (Andorra la Vella);
 F.C. Casa do Benfica (La Massana);
 Deportiu La Massana (La Massana);
 Uni Esportiva Engordany (Escaldes-Engordany);
 Atltic Club d'Escaldes (Escaldes-Engordany);

Desapareguts
 Constellaci Esportiva (Andorra la Vella);
 Racing d'Andorra (Andorra la Vella);

Jugadors destacats.


Anys 90
Koldo lvarez;
Jess Julin Lucendo;

Antoni Lima;
Ildefons Lima;
Albert Celades;

Anys 2000
Marc Bernaus;
Oscar Sonejee;



 Enllaos relacionats .
Federaci Andorrana de Futbol;

 Enllaos externs .
Web de la Federaci Andorrana de Futbol;
Andorra, el milagro contra Macedonia, publicado en FIFA Magazine;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48651" title="Berenguer Ramon I" nonfiltered="3784" processed="3758" dbindex="19116">
Berenguer Ramon I, dit el Corbat (v 1006 - 1035 ), Comte d'Osona (1017-1035) i Comte de Barcelona (1018-1035).

El sobrenom d'el Corbat amb el qual se'l coneix no t fonament histric i s producte d'una confusi que data del segle XIII.

Orgens familiars.

Fill de Ramon Borrell, comte de Barcelona, i d'Ermessenda de Carcassona.

La figura de Berenguer Ramon I t una doble vessant. Per una banda, ha passat a la histria com un home equnime. Durant el seu mandat va predominar la pau. Va sotmetre pacficament el comte d'Urgell, Ermengol, restabl la concrdia amb el comte Hug I d'Empries i tingu excellents relacions amb Guillem I de Besal i Guifr II de Cerdanya. Tamb va tenir bones relacions amb el Papa i el 1032 va realitzar un viatge a Roma. A ms, an diverses vegades a Saragossa i a Navarra, per entrevistar-se amb San Garcs III el Major, rei de Navarra, i unificar criteris en les relacions amb els comtes de Tolosa. Els seus homes de confiana i consellers foren l'abat Oliba, el jutge Pon Bofill, Gombau de Besora i els bisbes Pere de Girona i Deudat de Barcelona.

El 1025 va promulgar un decret que alliberava els propietaris de terres de qualsevol vinculaci jurisdiccional que no fos la del comtat i els deslliur d'impostos.

D'altra banda, el govern de Berenguer Ramon I va marcar el comenament del declivi del poder comtal. En morir el seu pare (1018), Berenguer Ramon encara era menor d'edat i la seva mare Ermessenda actu com a tutora i regent fins al 1023. Per quan Berenguer Ramon va arribar a la majoria d'edat no va comenar a governar sol sin que Ermessenda va continuar associada al govern. 

Segons alguns cronistes, el carcter de Berenguer Ramon era feble i indecs. A ms, la poltica de pau amb l'Islam anava en contra dels desitjos de la noblesa que veien la guerra com l'nica manera d'aconseguir glria i riqueses. Aix va fer que alguns nobles comencessin a actuar al marge del poder comtal. Ermessenda, en canvi, era enrgica i decidida i va intentar de totes totes imposar la seva autoritat sobre els altres nobles. Per la seva condici de dona li impedia d'exercir de cabdill militar i per tant d'organitzar alguna rtzia o expedici militar que satisfs les nsies de poder dels aristcrates.

Npcies i descendents.

El 1018 es cas amb Sana de Gascunya, amb la qual no tingu fills.

El 1021 es cas amb Sana de Castella, filla de San Garcia, comte de Castella. Van tenir dos fills: 
l'infant Ramon Berenguer (1023-1076), comte de Barcelona;
l'infant San d'Olrdola;

L'any 1027 es va tornar a casar, aquest cop amb Guisla de Llu, filla del veguer de Balsareny. Van tenir tres fills: 
l'infant Guillem I d'Osona (1028-?), comte d'Osona;
 l'infant Bernat Berenguer de Barcelona;
 la infanta Sibilla de Barcelona (1035-1074), casada vers el 1056 amb Enric de Borgonya, pares del comte Enric de Portugal;

La desintegraci del poder comtal es va fer ms evident quan, poc abans de morir, l'any 1035, Berenguer Ramon I va repartir els seus dominis entre els seus fills: Ramon Berenguer va rebre Girona i Barcelona fins al riu Llobregat; San d'Olrdola, el territori fronterer que anava des del Llobregat fins a la terra dels musulmans, constituit com a Comtat del Peneds amb capital a Olrdola; i a Guillem li va deixar Osona.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48653" title="Gustav Leonhardt" nonfiltered="3785" processed="3759" dbindex="19117">
Gustav Leonhardt (Graveland, Pasos Baixos, 30 de maig de 1928), clavecinista i director d'orquestra holands.

Leonhardt est considerat un dels pioners en el "moviment historicista", iniciat a la dcada de 1960 i basat en la interpretaci de msica renaixentista, barroca i clssica seguint criteris histrics i utilitzant instruments d'poca. Com a professor del conservatori d'Amsterdam, ha influt poderosament en la generaci posterior de msics holandesos, que han fet d'aquest pas un dels centres ms importants en la interpretaci "historicista". Tamb cre els grups Leonhardt Consort i Leonhardt Baroque Ensemble. Juntament amb Nikolaus Harnoncourt, emprengu el 1971 la gravaci de totes les cantates de Johann Sebastian Bach, completada el 1990.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48654" title="Colla Jove de Castellers de Sitges" nonfiltered="3786" processed="3760" dbindex="19118">


La Colla Jove de Castellers de Sitges s una colla castellera fundada l'any 1993 a Sitges (Garraf). Porten la camisa de color vi. Les diades ms importants per a la Colla se celebren el cap de setmana anterior o posterior de la Festivitat de Sant Jordi 23 d'abril, de la Festa Major de Sant Bartomeu (24 d'agost) i la Festa Major de Santa Tecla (23 de setembre), al Cap de la Vila. Aix mateix, tanca la seva temporada castellera amb la Diada Castellera de la Colla a finals d'octubre.

 Breu histria .
El 22 d'agost de 1993 la Colla Jove de Castellers de Sitges aixecava els seus primers castells de sis a Sitges, en un acte privat davant del seu local social, el Palau del Rei Moro. La colla reprenia l'afici castellera a Sitges desprs de la desaparici dels Castellers de Sitges el 1987. El dia segent, la colla es presenta oficialment, descarregant el quatre de sis. El 23 de setembre, per Santa Tecla, es carrega la torre de sis. I el 7 de novembre en la primera Diada de la Colla, es descarrega la torre de sis i es carrega el primer castell de set de la colla: el quatre de set. 

L'onze de setembre de 1994 es descarrega el primer castell de set a Llinars del Valls i dies ms tard arriba el primer pilar de cinc. A partir d'aquell moment la Jove de Sitges t una projecci imparable. L'any 1995 esdevindr una de les colles revelaci de l'any grcies a l'xit de la Diada Especial del 13 de juliol on la Jove de Sitges descarregar el cinc i el quatre de set amb l'agulla, tots dos al primer intent. I el 29 d'octubre arriba la cirereta a la temporada carregant per primera vegada la torre de set. L'any 1996 es prendr la decisi d'intentar el quatre de vuit, el carro gros. La consolidaci de les estructures de set i mig donen peu a la Jove per intentar-ho per en les tres ocasions en qu la Jove enlaira aquesta estructura el castell cau amb l'acotxador collocat.  Tot i aix la Jove seguir superant sostres descarregant el tres de set aixecat per sota el 1997.

Des d'aquell moment fins a l'actualitat la Colla Jove de Castellers de Sitges s una colla que ha consolidat els castells de set i mig com el quatre de set amb l'agulla i el cinc de set a ms del tres i el quatre de set, realitzant-los any rere any. El seu sostre ha estat la torre de set, un castell que ha carregat en tres ocasions els anys 1995, 1998 i 2003, fins la data del 24 de setembre de 2006, en qu ha aconseguit descarregar el seu primer quatre de vuit de la histria.

L'any 2006, la Jove va aconseguir els majors xits de la seva histria, al descarregar en dues ocasions el quatre de vuit (el 24 de setembre, amb motiu de Santa Tecla i el 29 d'octubre, a la Diada de la Colla). Aquest gran xit va ser un punt d'inflexi en la trajectria de la colla. La Jove ha situat Sitges com la localitat ms petita en tenir una colla de 8, sens dubte una gran fita reconeguda pel mn casteller, que tamb ha contribuit a situar aquesta plaa com una de les ms importants de l'univers casteller

A la Festa Major del 2007, la Jove de Sitges va revalidar la seva condici de colla de 8, en carregar el quatre de vuit, el tercer de la seva histria. 

El 19 d'octubre de 2008 a Sants, en la diada de la colla dels Castellers de Sants, els de color vi van afegir un nou castell al seu sarr, en descarregar per primera vegada el 3 de 7 amb l'agulla.

 Els Caps de Colla .
 Ricard Baqus (1993-1994);
 scar Farrerons (1994-1996);
 Josep Ma Almiana (1997);
 Santi Terraza (1998-1999);
 scar Farrerons (2000);
 Jordi Figueras (2001);
 Siscu Rosell (2002-2003);
 Nando Blasco (2004-2005);
 Jos Antonio Carrasco (2006-);

 Els Presidents .
 Valent Mongay (1993)  fundador ;
 Santi Terraza (1994-1997);
 Jordi Casterad (1998);
 Siscu Rosell (1998-2000);
 Rosa Lpez (2000-2003);
 Gerard Coll (2004-2005);
 Santi Terraza (2006-);

Enllaos d'inters.
Colla Jove de Castellers de Sitges;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48659" title="Aturem la Guerra" nonfiltered="3787" processed="3761" dbindex="19119">
Aturem la Guerra (o Plataforma Aturem la Guerra) s una plataforma pacifista catalana que compta amb el suport de centenars d'organitzacions, partits, sindicats, associacions i entitats de la societat civil.

Orgens.
Formalment Aturem la Guerra es forma en una assemblea de persones i entitats el 26 de setembre de 2002, a la seu del Centre de Treball i Documentaci (CTD), al barcelon barri de Grcia per organitzar les mobilitzacions ciutadanes davant la previsible guerra que alguns governs del mn, especialment el dels Estats Units d'Amrica pretenien iniciar contra l'Iraq. 

Tanmateix, amb anterioritat a aquesta data, diverses entitats de la societat civil catalana ja s'havien reunit al CTD i havien organitzat actes contra els bombardejos nord-americans contra l'Afganistan sorgits arran dels fets de l'11 de setembre de 2001.

Funcionament i composici.
Aturem la Guerra funciona en assemblees obertes, en les que hi participen les persones interessades, sovint en representaci de les seves respectives organitzacions. En ocasions Aturem la Guerra s'ha descentralitzat territorialment i tamb per mbits temtics, especialment a les universitats.

Resulta gaireb impossible determinar quantes entitats conformen actualment Aturem la Guerra, perqu, si b en el seu origen hi participaven principalment organitzacions poltiques i socials d'esquerres i entitats pacifistes, progressivament ha anat incorporant adhesions de tot tipus d'entitats i partits poltics, assolint una envergadura desconeguda al pas des dels temps de l'Assemblea de Catalunya, i agrupant la prctica totalitat dels partits poltics catalans, tret del Partit Popular.

Principals activitats.
Aturem la Guerra va liderar a Catalunya les impressionants mobilitzacions contra la Guerra de l'Iraq durant l'any 2003, i va traslladar a Catalunya, la convocatria de la primera manifestaci mundial de la histria el 15 de febrer de 2003 impulsada pel Frum Social Mundial.

Aquesta manifestaci, que segons algunes fonts va reunir ms d'un mili i mig de persones a Barcelona, s la ms important que hi ha hagut fins al moment a Catalunya.

De fet, Aturem la Guerra i d'altres moviments vinculats amb aquesta plataforma van realitzar innombrables manifestacions contra la Guerra de l'Iraq, especialment durant el primer semestre de 2003, que van abarcar centenars de poblacions; aix com d'altres manifestacions importants a Barcelona.

Tamb sn molt destacables les "casserolades" convocades per la plataforma durant diverses setmanes durant els mesos de febrer i mar de 2003.

Arreu del mn, el moviment pacifista del 15 de febrer (del que Aturem la Guerra va ser el mxim exponent a Catalunya) va aconseguir reunir diversos milions de persones arreu del mn, sent les concentracions ms destacades les de Roma, Barcelona i Madrid.

Si b aquest moviment no ha assolit el seu principal objectiu (evitar primer, i aturar desprs la invasi militar de l'Iraq per part d'una coalici internacional liderada pels Estats Units, i amb la destacada participaci de Gran Bretanya, Espanya i Itlia, entre d'altres pasos, vulnerant les resolucions de les Nacions Unides i el Dret Internacional, segons la gran majoria de juristes), s que la seva irrupci ha estat decisiva perqu nombrosos pasos no hagin participat en la invasi de l'Iraq o n'hagin retirat les tropes.

Sense deixar de criticar l'actual ocupaci de l'Iraq, Aturem la Guerra ha continuat denunciant altres conflictes armats arreu del mn, en especial l'anomenada ocupaci israeliana de Palestina.

Referncies.


Enllaos externs.
Plana web d'Aturem la Guerra;
Plana web on es troben materials del 2003;
Plataforma gironina per la Pau - Aturem la Guerra;
Fotos manifestacions 15-F arreu del mn;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48665" title="Cozumel" nonfiltered="3788" processed="3762" dbindex="19120">


Cozumel s una illa de Mxic situada a 45 minuts de distncia de Playa del Carmen. Amb unes dimensions de 14,5 km d'amplria i 58 km de llargria, Cozumel s l'illa ms gran del Carib mexic. 

Illa sagrada i lloc de peregrinaci maia, Cozumel era coneguda en poca prehispnica com a Cuzmil ("terra d'orenetes") i s'hi trobava l'oracle d'Ixchel, la deessa de la Lluna i de la fecunditat. 

El port de San Miguel de Cozumel est situat a la costa occidental de l'illa, davant de terra ferma, i s la porta d'entrada a l'illa des del continent. A pocs quilmetres al sud del port, hi ha el parc Nacional de Chankanaab. Es tracta d'un paratge natural d'una bellesa paisatgstica insondable. Els amants del capbussament de superfcie poden fruir dels fons corallins que hi ha als esculls de Palancar, de San Francisco i de santa Rosa. 

La zona arqueolgica de Tulum es troba a 130 km al sud de Cancn, si fa no fa a unes 2 hores de cam, tot seguint la carretera 307. Es tracta de l'ltim baluard del poble maia a la costa yucateca. El recinte, en forma de quadrilter, s'ubica sobre un penya-segat espectacular de 30 m d'altura que limita amb les aiges lluminoses del Carib, i s l'assentament maia ms costaner que s'hi conserva. Al recinte hi ha ms de 70 construccions diferents: temples, habitacles, fortificacions, llocs de sacrificis, etc, i est tancat per tres muralles gegantines -Tulum en llengua maia significa "mur, lloc tancat"- amb cinc portes d'entrada. A la zona s'hi arriba desprs de fer un curta caminada, a travs d'un sender vorejat de selva, entre palmes exuberants i arbres del xiclet. Abans d'arribar a la zona de runes, en una plaa descoberta, un grup de quatre voladors de Papantla, realitzen la cerimnia de les 13 voltes, fins que arriben a terra, com a pregria de fertilitat davant Xipetopec, el du del Sol.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48667" title="Jack Skellington" nonfiltered="3789" processed="3763" dbindex="19121">




Jack Skellington s el rei carbassa del poble Halloween, on es prepara cada any el Halloween per al mn mortal. Per Jack est deprimit per haver d'organitzar cada any la mateixa celebraci. s quan descobreix el Nadal que la seva vida canvia i decideix apropiar-se de la festivitat tot segrestant el Pare Nel.

Protagonista de la pellcula d'animaci de Tim Burton Malson abans de Nadal, Jack Skellington ha esdevingut un icona dels nostres temps. Aix el podem trobar en nombrosos artcles: des de bosses de m o samarretes fins a tasses i cendrers.

En la pellcula James i el prssec gegant (1996) torna a apareixer en el paper d'un esqueltic pirata mar. Tamb s citat en el single "I miss you" del cinqu disc de blink-182








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48670" title="CCOO de Catalunya" nonfiltered="3790" processed="3764" dbindex="19122">
CCOO de Catalunya o la Comissi Obrera Nacional de Catalunya (CONC) s una organitzaci sindical catalana, confederada amb la Confederaci Sindical de les Comissions Obreres d'Espanya.

Comissions Obreres s el sindicat ms important a nivell d'Espanya i de Catalunya tant en nombre de persones afiliades com en representants sindicals des de fa ms de 25 anys.
Organitzaci.
La Confederaci Sindical de la Comissi Obrera Nacional de Catalunya s'organitza a partir de l empresa, segons el sector de la producci a qu pertanyen i segons el territori on realitzen l'activitat laboral. Per tant, l'estructura d'aquest sindicat s sectorial i territorial.

Estructura sectorial.
L'estructura sectorial integra els treballadors i treballadores des del seu lloc de treball, atenent al ram a qu pertanyin.
 Secci sindical d'empresa;
 Sindicat de ram, comarcal o intercomarcal;
 Federaci de Catalunya de ram;
 Federaci estatal;

En concret, a Catalunya, hi ha les federacions de ram segents:
 Activitats diverses;
 Administraci pblica;
 Agroalimentria;
 Minerometallrgica;
 Comunicaci i Transports;
 Serveis financers i administratius;
 Construcci i Fusta;
 Ensenyament;
 Qumiques, Txtil i Afins;
 Sanitat;
 Treballadors Autnoms Dependents;
 Comer, Hostaleria i Turisme;
 Pensionistes i Jubilats;

Estructura territorial.
L'estructura territorial integra les treballadores i els treballadors atenent al criteri de la territorialitat del lloc de treball, de la manera que segueix:
 Uni local, en localitats grans i volum d afiliaci suficient.
 Uni comarcal.
 Uni intercomarcal s l'organitzaci territorial que agrupa ms d una comarca.

Estructura confederal.
L'estructura confederal s el conjunt de federacions de ram i d'organitzacions territorials que configuren, tots junts, la Confederaci Sindical de la Comissi Obrera Nacional de Catalunya, que alhora es confedera amb la resta de confederacions de nacionalitat o regi de l Estat Espanyol, i les federacions estatals de rams, en la Confederaci Sindical de Comissions Obreres.

La Confederaci estatal, alhora, est afiliada a la Confederaci Europea de Sindicats (CES).

Enllaos externs.
web de CCOO de Catalunya;
web de CCOO d'Espanya;
web de la Federaci d'Ensenyament de CCOO;
Blog del Sector Crtic de CCOO;
Foro del Sector Crtic de Comissiones Obreres;
web de CCOO del Baix Llobregat;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48672" title="Santiago Esteva i Escoda" nonfiltered="3791" processed="3765" dbindex="19123">
Santiago Esteva i Escoda (Reus, 1952) s un nedador catal.

Nascut a Reus el 16 de juliol de 1952, va estudiar a Reus i Sevilla. El 1963 es va traslladar a Sabadell i va ingressar al Club Nataci Sabadell. Del 1969 al 1974 va residir als Estats Units becat primer per la Delegaci Nacional d'Educaci Fsica i mes tard per la Universitat d'Indiana, a la qual es va graduar en cincies qumiques i on va conixer a nedadors com Mark Spitz, John Kinsella, Gary Hall i d'altres amb els que es va entrenar i va formar equip. 

Va ostentar nombrosos records de Catalunya i d'Espanya (mes de 150 records nacionals), va ser seleccionat 130 vegades per a la selecci espanyola i fou 70 vegades campi d'Espanya en diversos estils, essent el millor esportista espanyol dues vegades (1968 i 1970) i guanyador del trofeus Bar de Gell i Joaquim Blume. 

A ms va rebre el premi de l'Associaci Nacional de Periodistes Esportius, el trofeu Santacana (compaginaci estudis - esport) i la medalla d'or de la Federaci espanyola de nataci (aquesta varies vegades). Va guanyar moltes medalles entre elles quatre als Europeus de Nataci de Barcelona 1970 (1500 m. lliures 16:35.7 medalla de Bronze; 400 m. lliures 4:08.3 Bronze; 200 m. esquena 2:09.7 Plata; 100 m. esquena 0:59.9 Plata). Va ser diploma olmpic a Mxic 1968 (5 als 200 m esquena) i semifinalista als Jocs Olmpics de Montreal. 

Tamb fou campi individual del Estats Units als 100 iardes esquena, i guanyador de gran quantitat de trofeus europeus. La seva carrera esportiva es va desenvolupar al Club Nataci Sabadell fins el 1976 per el 1973 va fitxar pel Reus Deportiu durant un any; encara va aconseguir batre diversos rcords, com en la II Diada Esportiva i el Trofeu Nadal. 

Una vegada retirat de l'esport el 1981 va passar a treballar a La Caixa, i com a director de sucursal, ha portat l'agncia del Carrer Dr. Robert de Reus, i actualment porta l'agncia de la Plaa Prim de la mateixa ciutat. El 1986 fou director de competici de nataci als campionats del mn de Madrid d'aquell any, i tamb als Jocs Olmpics de Barcelona 1992.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48674" title="Cap de Creus" nonfiltered="3792" processed="3766" dbindex="19124">



El cap de Creus s un cap del litoral de l'Alt Empord (Catalunya), situat a l'extrem N de la Costa Brava, al final d'una petita pennsula que s'endinsa a la mar Mediterrnia entre el golf de Roses i el golf del Lle, del qual constitueix el lmit meridional. Aquest cap s el punt ms oriental de la pennsula Ibrica. 

L'rea del cap pertany al terme municipal de Cadaqus i forma part del Parc Natural del Cap de Creus.

A la contrada, s conegut tamb com a cap del Diable, i els sectors N i S de mar que el cap separa, com a mar d'Amunt i mar d'Avall, respectivament.

Sobre el promontori ms prxim a la punta, a 87 m sobre el nivell del mar, hi ha un far, el senyal lumnic del qual arriba a una distncia de 34 milles nutiques.

La pennsula del cap de Creus.

s un promontori abrupte i rocs, de 672 m de altitud, que s'ala   sobre la Mediterrnia formant una petita pennsula  de carcter muntanys,  tallada per nombroses entalladures, a  forma de petites  cales, orientades en funci de l'estructura de la pissarra. Des d'un punt de vista geolgic i morfolgic, forma part dels estreps  dels Pirineus orientals, que  s'enfonsen dintre del mar pel masss del cap de Creus. Sobre terrenys grantics i d'estructura laminar de l'ordovici (paleozoic). 

Est  influenciat per les onades,  provocades  fonamentalment per la 
tramuntana , nom que rep un vent fred que bufa del nord i nord-oest, i pels vents de llevant. En aquesta rea es registren unes precipitacions  anuals  que  van entre els 500 i 800 mm; es  tracta, per tant, d'un clima mediterrani  humit, caracteritzat  per la suavitat trmica i unes precipitacions moderades.

Presenta una vegetaci dominant de matolls i formacions arbustives. 

Pennsula al nord de la Costa Brava que reposa sobre nivells geolgics de ms de 450 milions d  anys i que des del 1984 s considerada espai natural protegit amb la categoria de parc natural.

Avarca els  municipis:  El Port de la Selva, La Selva de Mar, Llan, Cadaqus, Palau-saverdera, Pau, Roses i Vilajuga. Forma un litoral extremadament abrupte, d aiges profundes, amb abundants illots, altssims penya-segats, escolls de roques descarnades per l' erosi i els vents, prats i boscos a l  interior, i amagades cales d aiges transparents, sovint noms accessibles des del  mar. Com a punt ms oriental de la pennsula Ibrica, es un punt important de flux d aus migratries.

Destaca especialment la singularitat d'algunes roques associades a formes d animals, que, amb el pas del temps, han arribat a ser mtiques; es el cas de l guila de Tudela i el lle del Cap Gros, o el de la roca de l  illa de Culler, situada davant  la cala del mateix nombre i en la qual sembla que  Salvador Dal s hi va inspirar  per crear l obra El gran masturbador.

El Parc natural del cap de Creus.

Histria.
Es troben restes del poblament d'aquesta zona ja durant el periode prehistric. La zona est esquitxada de diverses restes de dolmens. Durant l'antiguitat els Rodis fundaren a prop de l'istme, Roses. Ms al Nord ja en ple cap de Creus trobem Cadaqus i ms al nord hi ha, a les acaballes del cap, El Port de la Selva.
Durant l'poca medieval es funda el Monestir de Sant Pere de Rodes.
Ben entrat el segle XX es crea el Parc Natural del Cap de Creus

Al cim del Pen hi ha les installacions d'una estaci de radar (Esquadr de Vigilncia Aria nmero 4, EVA-4) que pertany al Exercit de l'Aire espanyol, construda pels Estats Units l'any 1959.

 El cap de Creus, font d'inspiraci .
La fora del paisatge i de la gent de la regi del cap de Creus ha estat font d'inspiraci per a diferents expressions artstiques.

 Literatura .
A banda de les pgines que autors com Eugeni d'Ors, J. V. Foix, Josep Maria de Sagarra o Josep Pla li han dedicat, destaca l'extens poema Somni de Cap de Creus, de Carles Fages de Climent, publicat pstumament (2003).

 Pintura .
El motiu central de l'oli El gran masturbador, pintat per Salvador Dal el 1929 (Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofa, Madrid) s'inspira, aparentment, en una roca de l'illa de Culler, situada davant la cala Culler (a l'oest de la cala Culip). Dal estiuej a Cadaqus i, a partir de 1930, a Portlligat, que esdevingu la seva residncia permanent fins 1982.

 Msica .
Jorge Alfredo Sarraute Snchez, El faroner del Cap de Creus, 1989 (msica per a cor)

Rafael Cabrisas (lletra) i Joaquim Gay (msica), Cap de Creus (sardana)

Manel Rius, Cap de Creus (sardana)

Dacosta, Cap de Creus (pop)

 Cinema .
El paratge fou un dels escenaris del film The Light at the Edge of the World dirigit per Kevin Billington el 1971 i protagonitzat per Yul Brynner i Kirk Douglas, una adaptaci de la novella Le phare du bout du monde de Jules Verne. A l'extrem del cap, ms enll del far, fou construda una torre que havia de representar el far dit del Fin del Mundo, a l'arxiplag de la Terra del Foc (Argentina), inspiraci de la novella, i que fou enderrocada fa pocs anys per restituir el paisatge al seu aspecte original.

Bibliografia.
DD. AA., Cap de Creus, espai natural, espai cultural: valors ecolgics, paisatgstics i literaris del vrtex ms oriental de la pennsula ibrica, dossier monogrfic de la Revista de Girona, 198  ( 2000), 54-91.
Miguel Angulo, Cap de Creus, Bilbao, Sua (Cuadernos Pirenaicos), 2006.
Enric Carreras Vigors, "Les referncies de Cadaqus i del cap de Creus segons la Marca Hispanica", Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 37  ( 2004 ) , 63-83.
Elena Druguet Tanti, The structure of the NE Cap de Creus peninsula: relationships with metamorphism and magmatism, tesi doctoral de la Universitat Autnoma de Barcelona, 2008.;
Carles Fages de Climent, Somni de Cap de Creus, ed. de Jordi Pla, Barcelona, Quaderns Crema, 2003.
Pon Feliu, Cap de Creus, parc natural, Figueres, Brau, 2007.
Pon Feliu, Anuari ornitolgic del Parc Natural de Cap de Creus (2001-2005), el Port de la Selva, Parc Natural de Cap de Creus, 2007.
Teresa Franquesa i Codinach, El paisatge vegetal de la pennsula del cap de Creus,	Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 1995.
Slvia Gmez i Victria Riera Arag, "Paisatge, pescadors i peixos: la pesca artesanal al cap de Creus", Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 40 (2007), 473-489.
Franois Jacques Jaubert de Passa (Francesc Jaubert de Pa), Recherches historiques et gographiques sur la montagne de Roses et le cap de Creus, Pars, Librairie Gide, 1833 facs. a cura de Pep Vila: Girona, Institut d'Estudis Gironins-Associaci d'Estudis Rossellonesos, 2007.
J. Mallol i Oriol, Regi del Cap de Creus: ermites, esglsies i castells, Figueres, Grfiques Pujol, 1982.
Josep Maria Masdevall, Antoni Miquel i Santiago Musquera (eds.), La pennsula del cap de Creus i la serra de Verdera: actes de les IV Jornades de la Instituci Catalana d'Histria Natural, Figueres, Institut d'Estudis Empordanesos, 1995.
Montserrat Matar i Pladelasala, Imma Ollich i Castanyer i Anna M. Puig i Griessenberger, "Poblament medieval i ocupaci del teritori als contraforts nord-occidentals del cap de Creus", Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 39 (2007), 301-308.
Arnald Pluj i Canals, Estudi del Cap de Creus: la costa. Diccionari toponmic, etimolgic i geogrfic, Figueres, l'autor, 1996.
Arnald Pluj i Canals, Natural del Cap de Creus : 30 itineraris submarins = 30 itinraires sous-marins, Barcelona, Juventud, 1998.
Victria Riera, Josep Lloret i Pon Feliu, Actes de les Primeres i Segones Jornades del Medi Natural de Cap de Creus: l'amalgama entre els estudis i la gesti del medi natural, el Port de la Selva, Parc Natural de Cap de Creus, 2007.
Josep Tarrs i Galter, Poblats, dlmens i menhirs: els grups megaltics de l'Albera, serra de Rodes i cap de Creus (Alt Emprda, Rossell i Vallespir Oriental), Girona, Diputaci de Girona, 2002.

Vegeu tamb.
Cap Norfeu;
Pen;
Golf de Roses;
Golf del Lle;
Cadaqus;

 Enllaos externs .

Cap Creus OnLine: El Cap de Creus, museu de pedra;
Parc Natural del Cap de Creus;
Guia de Cadaques;
Atles literari de les terres de Girona: el cap de Creus;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48675" title="Club Nataci Sabadell" nonfiltered="3793" processed="3767" dbindex="19125">


El Club Nataci Sabadell s un club d'esport catal, fundat el 1916 a la ciutat de Sabadell. s una de les entitats esportives catalanes amb ms socis, ms de 30.000.

Histria.
El Club Nataci Sabadell va ser fundat el 1916 per Joan Valls i Vidal. La primera seu social fou el bar Imperial de la Rambla de Sabadell.

L'any 1918, el club va construir la que seria la primera piscina d'aigua dola de l'Estat Espanyol i que estava situada al carrer de Lacy de la ciutat. A partir de llavors el club no va parar de crixer i el 1959 va inaugurar la piscina coberta que actualment encara est en funcionament a la seu del carrer Montcada. El 2001, el club va inaugurar les noves installacions de Can Llong.

El Club Nataci Sabadell ha organitzat mltiples competicions esportives al llarg de la seva histria, entre les que destaquen el campionat d'Espanya de waterpolo el 1946, la copa d'Europa de nataci el 1989 i les eliminatries de waterpolo dels Jocs Olmpics de Barcelona el 1992.

Molts esportistes de renom han format part de l'entitat, com els nedadors Santiago Esteva Escoda, Martn Lpez Zubero, David Meca, Nina Zhivanevskaia, Lourdes Becerra i els germans Olaf i Aschwin Wildeboer, i els waterpolistes Joan Serra, Miquel Torres, Vicen Brugat, Salvador Franch i Dani Ballart.

Seccions.
El club t, actualment, 14 seccions: nataci, waterpolo, atletisme, bsquet, esquaix, front, futbet, futbol sala, voleibol, petanca, tennis, tennis taula, triatl i msters.

Enllaos externs.
Pgina web del Club Nataci Sabadell;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48678" title="Bandera d'El Salvador" nonfiltered="3794" processed="3768" dbindex="19126">

La bandera d'El Salvador consisteix de tres franges horitzontals iguals, blaus les extremes, representant el cel salvadorenc, i blanca la central representant l'nsia de pau i concrdia. 

La legislaci vigent distingeix tres tipus en funci del seu s, la Magna, amb l'escut d'El Salvador en la franja central per a cerimnies en les quals participin els tres poders de l'estat i les Festes ptries, la d'edificis i oficines pbliques amb la llegenda DIOS UNIN LIBERTAD (Du, Uni, Llibertat; en catal) en la franja central, i la de desfilades, de disseny similar a l'anterior. Les grandries difereixen lleugerament entre elles, sent les dimensions de la Magna de 3,35 metres de llarg i 1,89 metres d'alt. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48684" title="Organitzaci dels Estats Americans" nonfiltered="3795" processed="3769" dbindex="19127">

L'Organitzaci dels Estats Americans (OEA) s el principal frum poltic per al dileg multilateral i la presa de decisions de carcter continental. T la seva seu a Washington DC, Estats Units. Tamb t oficines regionals en els pasos membres. 

Entre els principis de l'Organitzaci estan treballar per a enfortir la pau i seguretat, consolidar la democrcia, promoure els drets humans, donar suport el desenvolupament social i econmic i promoure el desenvolupament sostenible dels pasos d'Amrica. En el seu accionar cerca construir relacions ms fortes entre les nacions i els pobles de l'hemisferi.

T quatre idiomes oficials: l'angls, el castell, el francs i el portugus.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48685" title="Comissions Obreres" nonfiltered="3796" processed="3770" dbindex="19128">



Comissions Obreres (CC.OO.) s una confederaci sindical espanyola, d'orientaci inicial comunista, encara que posteriorment ha evolucionat vers el socialisme i la socialdemocrcia, tot i que independent de qualsevol partit poltic. Juntament amb la UGT, s el principal sindicat espanyol, amb ms de 1.000.000 d'afiliats.

Segons els seus Estatuts, CCOO es defineix com un sindicat: reivindicatiu, de classe, unitari, democrtic, independent, participatiu, de masses, d'homes i dones, sociopoltic, internacionalista, pluritnic i multicultural. 

Histria. 
Tenint com a referent immediat el sindicat clandest Oposici Sindical Obrera, les primeres comissions obreres van ser organitzades durant els anys 1960 a Astries, Catalunya, Madrid i les provncies basques de Guipscoa i Biscaia com a moviment al marge del sistema franquista. Van ser impulsades pel Partit Comunista d'Espanya (PCE), moviments cristians obrers (JOC i HOAC) estretament lligats al Partit Carlista i diferents collectius d'esquerres, inclosos nacionalistes, oposats al rgim. La seva tctica va ser la de lentrisme, s a dir: infiltrar-se en els Sindicats Verticals franquistes. 

Des de mitjans dels anys 50 es va convertir en un dels principals moviments d'oposici, des de l'interior de l'estat, al rgim franquista. Aquesta va ser una de les raons per les quals va obtenir importants suports i va aconseguir l'elecci de delegats en les fbriques i mines. Segons Marcelino Camacho, el model organitzatiu de Comissions Obreres per aquell temps era completament original i es basava en experincies histriques com els consells obrers dels pasos de l'Est i les experincies del sindicalisme revolucionari. 

Letiqueta de comunista que penjava sobre CCOO va impedir la seva legalitzaci al mateix temps que la resta de centrals sindicals. El 1976 va celebrar el seu I Congrs, encara a la cladestinitat, a Barcelona, constituint-se en central sindical. Marcelino Camacho va ser escollit secretari general. L'assassinat dels advocats laboralistes (militants de CCOO i del PCE) del carrer d'Atocha de Madrid (collaboradors de Comissions) a mans d'un grup terrorista d'extrema dreta, i el massiu seguiment del seu funeral va ser el detonant de la legalitzaci de CCOO i el PCE l'abril de 1977. 

Des de la transici democrtica fins a 1987 el seu secretari general va ser l'histric dirigent obrer Marcelino Camacho, tamb dirigent del PCE i diputat entre 1977 i 1982. Comissions va convocar les vagues generals de 1985, 1988, 1992 i 1994 contra la poltica econmica i laboral del govern de Felipe Gonzlez. Especialment massiva i histrica va ser la vaga general del 14 de desembre de 1988, convocada al costat de la UGT, que va obligar a retirar el Pla d'Ocupaci Juvenil al govern. Entre 1987 i 1998 el secretari general del sindicat va ser Antonio Gutirrez, durant el mandat del qual es va impulsar un allunyament del PCE. 

Des de 1998 el secretari general s Jos Mara Fidalgo, qui va ser reelegit en el 8 Congrs de l'abril de 2004. En 2002 CCOO i UGT van convocar una vaga general contra el decret del govern de Jos Mara Aznar que abaratia l'acomiadament, eliminava subsidis agraris i fomentava la precarietat laboral, conegut com decretazo. Desprs de les protestes la mesura va ser retirada gaireb en la seva totalitat.

Organitzaci. 
Comissions Obreres s'organitza a nivell regional i nacional, amb federacions territorials, i a nivell de ram de la producci. Les seves federacions de branca sn: 
 Federaci Minerometallrgica (FM). ;
 Federaci Agroalimentria (FEAGRA). ;
 Federaci de Construcci i Fusta (FECOMA). ;
 Federaci d'Indstries Txtil-Pell, Qumiques i Afins (FITEQA). ;
 Federaci d'Ensenyament (FE).
 Federaci de Comunicaci i Transport (FCyT). ;
 Federaci de Serveis i Administracions Pbliques (FSAP). ;
 Federaci de Serveis Administratius i Financers (COMFIA). ;
 Federaci de Comer, Hostaleria i Turisme (FECOHT). ;
 Federaci de Sanitat. ;
 Federaci d'Estatal Pensionistes i Jubilats (FPJ). ;
 Federaci d'Activitats Diverses (AADD). ;
Els seus rgans de decisi sn el Congrs Confederal, el Consell Confederal i la Comissi Executiva Confederal. 
Corrents interns. 
A CCOO coexisteixen, a grans trets, tres corrents o tendncies: 
 La Majoria Confederal: sector lligat a l'actual direcci, encapalada per Jos Mara Fidalgo. En el recent Congrs Confederal va obtenir el 58% dels vots i 19 membres de 33 a l'Executiva Confederal (Jos Mara Fidalgo, Dolores Liceras, Jos Luis Snchez, Pura Garca, Ignacio Fernndez Toxo, Julio Ruiz, Carmen Bravo, Fernando Lezcano, Salvador Bangueses, Nuria Rico, Fernando Puig-Samper, Jos Mara Daz Rober, Marisol Pardo, Javier Doz, Joaqun Nieto, Andrs Gmez Snchez, Gregorio Marchn, Csar Lpez, Laura Piol i Ramn Grriz). T clara majoria en 19 organitzacions: en les federacions de Serveis i Administracions Pbliques, Minerometallrgica, Sanitat, Comer i Hostaleria, Serveis Financers, Comunicaci i Transport, Ensenyament, Txtil-Qumiques; i a les federacions territorials de Cantbria, Ceuta, Pas Basc, Navarra, Catalunya, Galcia, Castella i Lle, Comunitat Valenciana, Andalusia, Extremadura i Mrcia. ;
 El Sector Crtic: corrent format en 1996 per l'ala esquerrana de CCOO. Est encapalada per Agustn Moreno. Va obtenir el 23% dels vots dels delegats en el passat congrs i t 7 llocs en l'Executiva (Guillermo Ballina, Salce Elvira, Mara Victoria Martines, Agustn Moreno, Antonio Rodrigo Torrijos, Pedro San Frutos i Juan I. Validivieso). Majoritaris en la Federaci de Pensionistes i Jubilats, i a les federacions territorials de Astries, Balears i La Rioja. ;
 L' Alternativa Confederal: sector escindit de la Majoria Confederal, encapalat per l'exsecretari d'organitzaci Rodolfo Benito. Va obtenir un 19% dels vots i t 6 membres a l'Executiva (Rodolfo Benito, Javier Fernndez Gonzlez, Paloma Lpez,  Javier Hevia, Ventura Montalbn i Dolores Jara). Tenen clara majoria en les Federacions de Construcci i Fusta, i Agroalimentria, i en les unions regionals de Madrid, Arag, Canries i Melilla. Pel nom de qui lidera aquest sector se'ls coneix en el sindicat com els rodolfos o els benitos. ;
En altres dues organitzacions (Activitats Diverses i regional de Castella - la Manxa), el sector liderat per Fidalgo t la minoria majoritria. 
Comissi Executiva. 
Secretaria General: Jose Maria Fidalgo Velilla ;
Secretaria d'Organitzaci i Formaci Sindical: Jose Luis Sanchez Garcia ;
Secretaria d'Acci Sindical i Poltiques Sectorials: Ignacio Fernandez Toxo ;
Secretaria Institucional: Salvador Bangueses Bangueses ;
Secretaria de Dona: Carmen Bravo Sueskun ;
Secretaria d'Afiliaci: Jose Maria Diaz-Rober Olivares ;
Secretaria Internacional: Javier Doz Orrit ;
Secretaria de Poltica Social: Purificacion Garcia De La Rosa Expsito ;
Secretaria de Finances: Andres Gomez Sanchez ;
Secretaria de Comunicaci: Fernando Lezcano Lopez ;
Secretaria d'Ocupaci: Maria Dolores Liceras Ruiz ;
Secretaria de Formaci Per a Ocupaci: Gregorio Marchan Rod ;
Secretaria de Salut Laboral i de Medi ambient: Joaquin Nieto Sainz ;
Secretaria de Cooperaci al Desenvolupament: Marisol Pardo Ruiz;
gordi TEAMO!
Secretaria d'Estudis: Fernando Puig-Samper Mulero ;
Secretaria de Joventut: Nuria Rico Gonzalez ;
Secretaria de Migracions: Julio Ruiz Ruiz;
Vocals:
Rodolfo chiquiliquatre Benito Valenciano;
M. Carmen Chacon Roldan;
Salce Elvira Gomez;
Javier Fernandez Gonzalez;
Ramon Gorriz Vitalla;
Javier Hevia-Aza Fernandez;
Paloma Lopez Bermejo;
Cesar Lopez Sanchez;
Ventura Montalban Gamez;
Agustin Moreno Garcia;
Francisco Muoz Pelaez;
Antonio Pino Cancelo;
Laura Piol Vidal;
Pedro San Frutos Perez;
J.Ignacio Valdivieso Alvarez;

Enllaos externs.

web de CCOO d'Espanya;
Blog del Sector Crtic de CCOO;
Forum del Sector Crtic de Comissiones Obreres;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48687" title="Ramon Borrell" nonfiltered="3797" processed="3771" dbindex="19129">
Ramon Borrell (? 972 - Barcelona, 1017), Comte de Barcelona, Girona i Osona (992-1017).

Fill gran del comte Borrell II de Barcelona i de la seva primera muller Letgarda de Tolosa.

Associat al poder pel seu pare el 988, va governar sol a partir de la mort d'aquest, el 992.

El 993 es cas amb Ermessenda de Carcassona, filla de Roger I, comte de Carcassona. Van tenir un fill: Berenguer Ramon I (v. 1006). Ermessenda particip amb ell en el govern dels comtats, en la presidncia de les assemblees i tribunals i en les campanyes militars a Al-ndalus.

Durant els anys 1000-1002, va ser objecte de diverses rtzies del cabdill musulm Almansor. El 1003 va dirigir una expedici a Lleida que va ser contestada amb una nova rtzia del fill d'Almansor, Abd al-Malik.


L'any 1010, aprofitant que el Califat de Crdova havia entrat en un procs de guerra civil, la fitna, va organitzar una expedici a Crdova juntament amb Ermengol I d'Urgell, Bernat de Besal i Wadih, un cabdill musulm partidari de l'omeia Muhammad II. L'expedici va derrotar Sulayman al-Mustain a la batalla d'Aqbat al-Bakr prop de Crdova i Muhammad II va recuperar Crdova, per fou assassinat pels homes de Wadih, que va reposar a a Hixem II. Aquesta campanya va posar fi definitivament, al domini musulm sobre Catalunya. A ms, amb la seva relaci directa amb el Papa Silvestre II, va reforar la seva indepndencia respecte el rei de Frana. Els anys 1015-1016 va realitzar noves expedicions a l'Ebre i al Segre.

Durant aquestes rtzies, sobretot en la de l'any 1010, a ms de victries militars es van obtenir importants botins, principal motiu de la participaci dels nobles en la guerra.

De cares a l'interior, va estimular la repoblaci de la part oriental de la Segarra, la Conca de Barber i el Camp de Tarragona. Tamb va impulsar la construcci de la catedral de Barcelona.

Com a curiositat, direm que Ramon Borrell va ser el primer comte catal que encuny moneda prpia.

A la seva mort, el 1017, va ser succet pel seu fill Berenguer Ramon I. La seva vdua Ermessenda actuar com a regent fins a la majoria d'edat de l'infant, el 1023.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48688" title="Joan Coscubiela i Conesa" nonfiltered="3798" processed="3772" dbindex="19130">
Joan Coscubiela i Conesa (Barcelona, 1954) s un sindicalista catal, secretari general de CCOO de Catalunya durant el perode 1995-2008. 

Nascut al barri de la Barceloneta de Barcelona l'any 1954 i llicenciat en Dret va comenar a collaborar en els despatxos dels advocats laboralistes Francesc Casares i Luis Salvadores. Va participar en la creaci del Gabinet Jurdic de CCOO, esdevenint l'advocat de la Federaci de la Construcci. A partir de 1984, va representar el sindicat al Consell de Treball, a l'Institut Nacional de la Seguretat Social i al Consell de l'Institut Catal de la Salut. Desprs del 4t Congrs de CCOO de Catalunya va ser nomenat Secretari de Relacions i Acci Institucional. Fou secretari general de CCOO de Catalunya des del sis congrs d'aquest sindicat, celebrat el desembre de 1995, substituint Josep Llus Lpez Bulla, fins el 4 de desembre de 2008, moment en el que el substitu Joan Carles Gallego.

Enllaos externs.
 El Blog del Coscu. Blog Oficial d'en Joan Coscubiela;
 Entrevista publicada a la revista educativa d'mnium Cultural Escola Catalana;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48700" title="Himne de Valncia" nonfiltered="3799" processed="3773" dbindex="19131">

L'Himne de Valncia s una composici musical del segle XVI, de motivaci religiosa malgrat que no t lletra, que s'interpretava en el dia de Sant Jordi, en patr de l'antic Regne de Valncia, i al qual hi assistia el rei de la Corona d'Arag. El compositor Josep Serrano integr aquesta pea musical en part de l'Himne de la Exposici Regional de 1909 de Valncia, actual himne oficial del Pas Valenci.

 Himne de l'Exposici Regional Valenciana de 1909 .
Al 1909 s va celebrar l'"Exposici Regional Valenciana". Aquesta Exposici va ser secundada pel seu president Toms Trenor Palavicino, i per l'Ateneu Mercantil de Valncia.

Degut a aquest esdeveniment, Trenor va encomanar la creaci d'un himne per a aquesta exposici al Mestre Josep Serrano Simen, qui s'encarregaria de la msica, mentre que la lletra hauria de realitzar-la En Teodor Llorente. Malgrat a, i a causa de la demorana d'En Teodor Llorente en crear la lletra, Josep Serrano, comen per si mateix a escriure-la, seguint els models del poeta Maximili Thous.

L'himne resultant, va rebre una gran acceptaci a l'"Exposici Regional Valenciana" i per tot el poble valenci.

Poc temps desprs, els alcaldes dels ajuntaments de Castell, Valncia i Alacant decidiren que aquell himne es converts en l'himne de Valncia, el qual va ser aprovat al maig del 1925.

En un primer temps, l'himne de valncia fou conegut com "L'Himne de l'Exposici", degut a que la seva creaci fou grcies a aquest esdeveniment.

 Declaraci com a Himne Oficial.
L'himne, ha estat cantat amb la lletra original de Maximili Thous i Orts, per degut a algunes ideologies valencianes, aparegueren discrepncies en algunes frases de l'himne com la de "Per a ofrenar noves glries a Espanya". El mateix Serrano va reconixer haver donat instruccions expresses a Maximili Thous per a la redacci d'aquest primer vers. En un article del compositor al diari "La Voz Valenciana" de maig de 1925 manifesta: Espanya, els meus himnes i jo. Un dels meus grans amors s aquesta terra valenciana on he nascut: per sempre que he compost un himne he demanat als meus collaboradors que en el primer vers apareguera la paraula "Espanya"  i aix comencen els meus tres himnes. Himne a Valncia: Per a ofrenar noves glries a Espanya ; Valncia Canta: Mare d'Espanya, Sol de Valncia ; La cancin del soldado: Soldado soy de Espaa  Aix no s obstacle perqu els meus fills parlen perfectament el valenci. Aix entenc jo el regionalisme.  Posteriorment aparegu una nova versi nacionalista, que s'assimila a la del poeta Maximili Thous Orts, per amb algunes frases i paraules canviades.

Per tal de declarar-lo himne oficial va caldre un informe que havia de ser trams a les Corts Valencianes. L'informe va ser encarregat pel president Joan Lerma al compositor valenci Eduard Lpez-Chvarri Andjar, fill d'Eduard Lpez-Chvarri i Marco.

Polmica de l'Himne.
Com sol passar el pas del temps ha deixat en evidncia algunes estrofes de l'Himne, que contenen un to espanyolista i triomfal que alguns consideren anacrnic, d'altres massa polititzat. Aix ha fet que fora de la Diada del Pas Valenci i les cerimnies falleres de la ciutat de Valncia, no s gaire representat, i fins i tot hi ha hagut propostes d'himnes alternatius per part de sectors ms nacionalistes, com ara la Muixeranga, que no t lletra i origin en una festa d'Algemes.

Actualitat.
El 5 de desembre del 2008 Plcido Domingo grava l'himne junt amb l'Orquestra de la Comunitat Valenciana en dues versions, en castell i valenci. El maig del 2009l'himne de Valncia far cent anys.

Lletres.
Himne oficial.




Himne nacionalista.




Referncies.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48705" title="Blada" nonfiltered="3800" processed="3774" dbindex="19132">

La blada o rotaboc (a Mallorca) (Acer opalus Mill.) s un arbre caducifoli de la famlia de les aceraceae.

Pot assolir fins a fins a 15 metres d'alada, amb el limbe de les fulles dividit en 3 o 7 lbuls aguts, retallats i amb entrants poc profunds. Floreix de mar a maig i fructifica cap al setembre. L'angle de les ales del fruit, que s en smara, s agut o recte. Els seus fruits maduren a la tardor.

Es troba a Europa, a Itlia, Espanya i Alemanya i a l'frica al Marroc i Algria.

Als Pasos Catalans es troba sobretot a les rouredes de l'estatge mont i de la muntanya mediterrnia, entre 350 i 1750 metres d'altitud, on les seves capades vermelles a la tardor destaquen sobre les marronoses dels roures.

Subespcies.
A la nostra terra se'n fan dues subespcies, si b sovint s difcil classificar alguns exemplars que presenten formes intermitges entre les dues :
Acer opalus subsp. opalus: de fulla ms gran (> 8 cm), ms arrodonida i amb menys lbuls. La trobem a les rouredes de roure martinenc i d'altres boscs caduciflis poc humits entre els 600 i els 1750m; la seva rea de distribuci s'esten cap al nord per l'Europa del sud no mediterrnia.
Acer opalus subsp. granatense: de fulla ms petita (5-8 cm), amb ms dents i menys arrodonides. Es troba a les rouredes de roure de fulla petita i roure valenci (i a les pinedes de pi roig que solen substituir antigues rouredes) entre els 350 i els 1600 m; la seva rea de distribuci s'esten cap al sud de la pennsula i punts del nord d'frica. s la subespcie que es troba a Mallorca.

Referncies.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48706" title="Rotaboc" nonfiltered="3801" processed="3775" dbindex="19133">

 Llampdol bord (Rhamnus ludovici-salvatoris);
 Blada (Acer opalus);
Lonicera implexa;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48709" title="Productora de vdeo" nonfiltered="3802" processed="3776" dbindex="19134">
Empresa dedicada a la creaci de vdeos i a la realitzaci de qualsevol tipus de creacions audiovisuals.

S'engloben en aquesta categoria tant les companyies que generen els continguts i programes que s'emeten per la televisi, com les que estan especialitzades en la creaci d'altres tipus de continguts com ara documentals, vdeo industrial i fins i tot, les que enregistren esdeveniments socials. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48712" title="Antonio Caldara" nonfiltered="3803" processed="3777" dbindex="19135">

Antonio Caldara (Vencia, c. 1670   Viena, 28 de desembre de 1736), compositor itali, especialment conegut per les seves peres i oratoris. Va ser  un dels autors ms prolfics d'aquesta seva generaci tan inusualment productiva, Caldara va ocupar importants crrecs a Mntua, Roma i Viena, en un moment en el qual la msica vocal italiana estava experimentant un procs de rpida evoluci.

Procedent d'una famlia de msics, el seu primer mestre fou el seu pare, Giuseppe, que era violinista. A partir dels onze anys, va estudiar sota la direcci de Giovanni Legrenzi a l'escola de la baslica de Sant Marc de Vencia on va exercir com a violoncellista a partir de 1693.

El 1699 s contractat pel duc de Mntua com a mestre de capella. Durant els anys segents realitza nombrosos viatges dins d'Itlia i a l'estranger. El 1708 coincideix a Roma amb Alessandro Scarlatti, Arcangelo Corelli i Georg Friedrich Hndel, que en aquells anys es troba fent un dels seus viatges per Itlia. El 1708 tamb s contractat finalment per l'Arxiduc Carles i, amb la seva cort, es trasllada a Barcelona, on compon diverses peres i hi fa representar les primeres peres italianes de la pennsula ibrica. La seva pera Il pi bel nome nei festeggiarsi il Nome Felicissimo di Sua Maesta Cattolica Elisabetha Christina Regina delle Spagne es representa a la Llotja de Mar l'agost de 1708, per celebrar el casament de l'arxiduc amb Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbttel.

Podria ser que Caldara fos alhora l'autor de l'pera Imeneo, que es va representar, tamb a Barcelona, per la Mare de Du d'agost del mateix any, aix com que fos a Barcelona on va
compondre les obres que d'ell s'hi van representar l'any segent: Il nome pi glorioso i el segon acte dAtenaide.

El 1709 torna a Itlia i a Roma el prncep Ruspoli el contracta com a mestre de capella. Malgrat tot, els seus contactes anteriors amb la dinastia Habsburg el duen a establir-se definitivament a ustria: a partir de 1716 tindr el crrec de segon mestre de capella a la cort imperial de Viena, sota la direcci de Johann Joseph Fux, moment a partir del qual va dedicar-se en cos i nima a proveir de msica la cort vienesa fins al moment de la seva mort el 28 de desembre de 1736.

La seva producci s enorme (ms de 3.000 obres) en tots els mbits i formes musicals: msica religiosa (misses, cantates, motets, 32 oratoris), instrumental i lrica (87 peres, nombrosos madrigals). L'obra de Caldara tindr influncia en l'escola de Mannheim, aix com en Haydn i Mozart.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48713" title="Suwarrow" nonfiltered="3804" processed="3778" dbindex="19136">


Suwarrow (o tamb Suvorov o Suvarov) s un atol de les illes Cook septentrionals. Est situat a 825 km al nord-oest de Rarotonga. Les seves coordenades sn: .

Geografia.
L'atol consisteix en 22 illots sobre l'escull de corall. El ms gran, que ha sigut habitat intermitentment, s Anchorage Island. La superfcie total s de 0,4 km.

El 1978 va ser declarat parc nacional, l'nic a les illes Cook. s un lloc destacat per les aus marines i per els crancs de cocoter (birgus latro). Avui noms hi ha un habitant, el guarda del parc nacional. El mxim de poblaci va ser al cens del 1956 amb 58 habitants.

Histria.
No existeix un assentament tradicional polinesi i era deshabitat quan va ser descobert, el 1814, pel rus Mikhal Lazarev amb el vaixell Suvorov que portava el nom del general rus Alexander Vasilyevich Suvorov, anomenat Suwarrow en el poema pic Don Juan de Lord Byron. Al segle XIX s'hi van trobar uns misteriosos tresors, probablement d'algun gali espanyol perdut al Pacfic.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48715" title="Robin Cook (escriptor)" nonfiltered="3805" processed="3779" dbindex="19137">
Robin Cook (nascut a Nova York, el 4 de maig de 1940) s un metge i escriptor nord-americ. Va estudiar medicina a la universitat de Colmbia i Harvard. Es considerat un dels millors escriptors de literatura de terror inspirat en la cincia mdica. Molts dels seus llibres han arribat a ser best sellers mundials i molts d'ells s'han portat al format de la gran pantalla.

s autor de grans xits com:
Cromosoma 6.
Toxina.
Abducci.
Vector.
Invasi.
Contagi.
Signes vitals.
Mutaci.
La manipulaci de les ments.
Por mortal.
Shock.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48717" title="Smara" nonfiltered="3806" processed="3780" dbindex="19138">


Una smara s un tipus de fruit aqueniforme i indehiscent provet d'una prolongaci membranosa, fibrosa i papircia, diferent segons cada espcie, que es desenvolupa a partir de la paret de l'ovari i serveix per la dispersi a travs del vent (anemocria).

La llavor pot estar al centre o al costat de la smara i el seu disseny pot permetre llargs recorreguts (oms) o caure prop de l'arbre emissor (aurons).

Els fruits en smara sn preponderants en diversos arbres de les famlia de les acercies, la dels oms. Tamb en altres famlies com en el gneres Fraxinus o Tipuana.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48731" title="La Bayamesa" nonfiltered="3807" processed="3781" dbindex="19139">
La Bayamesa o Himne de Bayamo es l'himne nacional de Cuba.

La seva melodia i la seva lletra foren composades per Pedro Figueredo (Perucho) i instrumentalitzat pel mestre Manuel Muoz Cedeo. 

Msica.
 Fitxer MIDI

 Lletra .

Al combate corred Bayameses,
que la patria os contempla orgullosa;
no temis una muerte gloriosa,
que morir por la patria es vivir!

En cadenas vivir es vivir
en afrenta y oprobio sumido.
Del clarn escuchad el sonido;
a las armas, valientes, corred!

No temis; los feroces Iberos
son cobardes cual todo tirano
no resisten al brazo Cubano;
para siempre su imperio cay.

Cuba libre! Ya Espaa muri,
su poder y su orgullo do es ido?
Del clarn escuchad el sonido
a las armas!!, valientes, corred!

Contemplad nuestras huestes triunfantes
contempladlos a ellos cados,
por cobardes huyen vencidos:
por valientes, supimos triunfar!

Cuba libre! podemos gritar
del can al terrible estampido.
Del clarn escuchad el sonido,
a las armas!!, valientes, corred!


 Histria de l'himne .

El 14 d'agost de 1867 reunits s casa de Figueredo, els patriotes Francisco Maceo Osorio i Francisco Vicente Aguilera, li va demanar Maceo Osorio a Figueredo que compongus un himne per a la revoluci emancipadora. 

Aquella nit Pedro (Perucho) Figueredo va compondre la msica. El 8 de maig de 1868, Perucho Figueredo li va lliurar la marxa feta a piano, al mestre d'orquestra Manuel Muoz, ja que Figueredo no sabia instrumentar. En la festa de Corpus Christi, amb l'aprovaci del sacerdot Diego Jos, i en presncia de famlies patriotes i enfront del Governador espanyol Udaeta i el seu squit entre uns altres, es va escoltar en l'Esglsia Major i per primera vegada en pblic La Bayamesa. 

La revoluci Independentista estava a tota marxa, i el 20 d'Octubre la ciutat de Bayamo va caure a mans dels Mambises, i aquell mat, el poble va poder escoltar en la Plaa la msica i lletra de La Bayamesa. Encara que des d'aquesta data La Bayamesa fou l'himne de la guerra emancipadora, cap constituci en armes ho va reconixer oficialment com a tal. Ni la Constituci adoptada el 1901 sense la dominaci espanyola i sota la intervenci nord-americana, perqu Cuba obtingus la seva independncia, va avalar l'Himne. 

No fou fins a la Constituci de 1940, quan els constituents van aprovar com l'Himne Nacional de Cuba, les primeres dues estrofes de La Bayamesa. Com es pot deduir, la controvrsia s'originava pel fort contingut que tenen les altres rimes de la lletra. Un gran percentatge de Mambises, eren descendents directes d'espanyols.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48734" title="Ingmar Bergman" nonfiltered="3808" processed="3782" dbindex="19140">

Ingmar Bergman (Uppsala, Sucia, 14 de juliol de 1918 - Fr, Sucia, 30 de juliol de 2007) fou un cineasta suec. s considerat un dels cineastes ms importants de la histria, per la magnitud de la seva obra i el seu comproms artstic.

Les seves dues passions han estat el teatre i el cinema. Per aquesta ltima ha estat reconegut mundialment fins que el 1983 es va retirar de la direcci cinematogrfica amb Fanny i Alexander (3 premis Oscar). Des d'aleshores ha collaborat amb guions i sobretot a escriure assajos ms o menys autobiogrfics: Imatges o Llanterna Mgica, entre d'altres.

Biografia .

Des de petit va estar influt per la figura del seu pare, pastor luter, a qui acompanyava durant la prctica del seu ministeri en els pobles rurals propers a Estocolm. s per aquesta ra que el tema religis es troba omnipresent en la seva filmografia seguint un recorregut personalssim, d'evoluci autobiogrfica.

Amb el seu germ Dag jugaven de petits amb un teatre de titelles i una llanterna mgica, on les histries inventades hi jugaven un gran paper, cosa que no abandonaria mai.

Els temes en la seva obra sn: existncia de Du, l'sser hum i la mort, l'exaltaci de la joventut, la dona i el seu rol en la societat o el valor de la senzillesa.

Filmografia.

1944: Torments (Tortura) (Hets): Ajudant de direcci, dirigeix les ltimes escenes;
1945: Crisi (Kris);
1946: Plou sobre el nostre amor (Det regnar p vr krlek);
1947: ;
Dona sense rostre (Kvinna utan ansikte);
Vaixell cap a la India (Skepp till India Land);
1948: ;
Nit eterna (Musik i mrker) ;
Ciutat porturia (Hamnstad);
Eva (Eva);
1949:
Pres (Fngelse);
Set (Trst);
1950:
Cap a la felicitat (Till gldje);
Quan la ciutat dorm (Medan staden sover);
Aix no pot succeir aqu (Snt hnder inte hr);
Divorci (Frnskild);
1951: Jocs d'estiu (Sommarlek);
1952: Tres dones (Secrets de dones) (Kvinnors vntan);
1953:
Un estiu amb Mnica (Sommaren med Monika);
Nit de circ (Gycklarnas afton);
1954: Una lli d'amor (En lektion i krlek);
1955:
Somnis de dona (Kvinnodrm);
Somriures d'una nit d'estiu (Sommarnattens leende);
1956: ;
El set segell (Det sjunde inseglet) ;
L'ltima parella que corre (Sista paret ut);
1957:
Maduixes salvatges (Smultronstllet);
El llindar de la vida (Nra livet);
1958: El rostre (Ansiktet);
1959: El manantial de la donzella (Jungfrukllan) ;
1960: L'ull del diable (Djvulens ga);
1961: ;
Como en un mirall (Darrere d'un Vidre Obscur) (Ssom i en spegel);
El jard de les delcies (Lustgrden);
1962: Els combregants (Nattvardsgsterna);
1963: El silenci (Tystnaden);
1964: Aquestes dones!  (Fr att inte tala om alla dessa kvinnor);
1966: Persona;
1967: Daniel, episodi de Stimulantia;
1968:
L'hora del llop (Vargtimmen);
Vergonya (Skammen);
El rite (Riten);
1969:
Frdokument 1969 (Document sobre Fr);
Una Passi (La Passi d'Anna) (En passion);
La Reserva (Reservatet);
1971: El corc (Berringen);
1972: Crits i xiuxiuejos (Viskningar och rop);
1974: ;
Secrets d'un matrimonio (Escenes de la vida conjugal) (Scener ur ett ktenskap);
El misntrop Misantropen;
1975: La flauta mgica (Trollfljten) ;
1976: Cara a cara (Ansikte mot ansikte);
1977: L'ou serp (Ormens gg/Das Schlangenei);
1978: Sonata de tardor (Hstsonaten);
1979: La meva illa, Far (Far-dokument);
1980: De la vida de les titelles (Aus dem Leben der Marionetten);
1982: Fanny i Alexander (Fanny och Alexander);
1984:
El Rostre de Karin (Karins Ansikte) , curtmetratge;
Desprs de l'assaig (Efter repetitionen);
1985: Els dos benaventurats (Det tva saliga);
1986:
Document Fanny i Alexander (Dokument Fanny och Alexander), curtmetratge;
De Tv saliga;
1992: La marquesa de Sade (Markisinnan de Sade);
1993: Backanterna;
1995: Sista skriket;
1997: En presncia d'un pallasso (Larmar och gr sig till);
2000: Bildmakarna;
2003: Sarabanda (Saraband);
















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48736" title="Viktor Frankl" nonfiltered="3809" processed="3783" dbindex="19141">
Viktor Frankl (26 de mar de 1905 a Viena -    2 de setembre de 1997 a Viena) fou neurleg, psiquiatra i filsof d'origen jueu. Deu la seva importncia a la creaci de la logoterpia, un mtode psicoteraputic que es basa en la voluntat de sentit. Tamb s'anomena la Tercera Escola Vienesa, enfront de la primera de Freud i la segona d'Adler. s molt reconegut pel seu best-seller L'home a la recerca de sentit, que s considerat als Estats Units com un dels 10 llibres ms influents del segle XX.

Biografia.
Viktor Frankl va nixer en una famlia d'origen jueu. El seu pare va treballar durament des de ser un estengraf parlamentari fins a arribar a Ministre d'Assumptes Socials. Des que era un estudiant universitari i embolicat en organitzacions juvenils socialistes, Frankl va comenar a interessar-se en la psicologia. Va estudiar medicina a la Universitat de Viena i es va especialitzar en neurologia i psiquiatria. 

Des de 1933 fins a 1937 va treballar a l'Hospital General de Viena. De 1937 a 1940 va practicar la psiquiatria de forma privada. Des de 1940 fins a 1942 va dirigir el departament de neurologia de l'hospital Rothschild (nic hospital de Viena on eren admesos jueus en aquells moments). Al desembre de 1941 va contreure matrimoni amb Tilly Grosse. A la tardor de 1942 al costat de la seva esposa i els seus pares va ser deportat al camp de concentraci de Theresienstadten. El 1944 va ser traslladat a Auschwitz i posteriorment a Kaufering i Trkheim, dos camps de concentraci depenents del de Dachau. 

Va ser alliberat el 27 d'abril de 1945 per l'exrcit nord-americ. Viktor Frankl va sobreviure a l'Holocaust, per tant la seva esposa com els seus pares van morir en els camps de concentraci. Desprs del seu alliberament va regressar a Viena. El 1945 va escriure el seu fams llibre L'home a la recerca de sentit on descriu la vida del presoner d'un camp de concentraci des de la perspectiva d'un psiquiatra. En aquesta obra exposa que, fins i tot en les condicions ms extremes de deshumanitzaci i sofriment, l'home ha de trobar una ra per a viure, basada en la seva dimensi espiritual. Sense ell es produeix un collapse interior que pot conduir a l'home al buit existencial o b a la mort. 

Aquesta reflexi li va servir de base per al desenvolupament de la Logoterpia, considerada la Tercera Escola Vienesa de Psicologia, desprs del Psicoanlisi de Freud i de la Psicologia Individual d'Adler.

Va dirigir la policlnica neurolgica de Viena fins a 1971. El 1949 va rebre el doctorat en Filosofia. El 1955 va ser nomenat professor de la Universitat de Viena. A partir de 1961, Frankl va mantenir 5 llocs com professor als Estats Units a la Universitat de Harvard i de Stanford, aix com en d'altres com la de Dallas, Pittsburg i San Diego. Va guanyar el premi Oskar Pfister de la Societat Americana de Psiquiatria, aix com altres distincions de diferents pasos europeus. Frankl va ensenyar en la Universitat de Viena fins als 85 anys d'edat de forma regular i va anar sempre un gran escalador de muntanyes. Tamb, als 67 anys, va aconseguir la llicncia de pilot d'aviaci. Va publicar ms de 30 llibres, traduts a nombrosos idiomes, va impartir cursos i conferncies per tot el mn i va rebre 29 doctorats Honoris causa per diferents universitats. Va morir el 2 de setembre de 1997, a Viena.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48741" title="Mitja Lluna Roja" nonfiltered="3810" processed="3784" dbindex="19142">
La Mitja Lluna Roja s el smbol, a molts pasos de majoria musulmana, de l'Organitzaci Creu Roja Internacional.
  
L'Imperi otom va ser el primer en utilitzar el smbol d'una mitja lluna vermella, en lloc del d'una creu roja, durant la guerra entre Rssia i Turquia que va haver de 1876 a 1878. El motiu de fer aix s que pensaven que l's de la creu desanimava als soldats turcs que eren musulmans en el combat contra els russos cristians.

El 1878 l'organitzaci de la Creu Roja Internacional, davant l'acord que van arribar russos i turcs  sobre la validesa equivalent de tots dos smbols, va declarar que era possible adoptar un diferent smbol oficial de protecci per als pasos no cristians i el 1929 aquest va ser oficialment reconegut amb l'esmena de l'article 19 de la Convenci de Ginebra.  

Al principi el nou emblema era usat noms per Turquia i Egipte per actualment l'usen prcticament tots els estats de majoria musulmana i tamb Palestina. 

Israel intent que es reconeixs el seu smbol alternatiu de l'Estrella de David Roja per la proposta no va prosperar.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48746" title="Anatlia" nonfiltered="3811" processed="3785" dbindex="19143">


Anatlia (del grec        , que significa llevant) (en catal medieval: Natol), tamb coneguda com a sia Menor, que era com l'anomenaven els romans (del llat Asia Minor), s una pennsula del sud-oest d'sia.

Polticament s la part asitica de l'estat de Turquia, on s'anomena Anadolu.

La pennsula ocupa una superfcie de 779.452 km  i topogrficament est formada per un altipl central. L'altitud d'aquest augmenta d'oest a est fins arribar, a l'extrem oriental, al voltant dels 2.000 metres.

Limita al nord amb la mar Negra, a l'est amb les serralades del Taure, al sud amb la mar Mediterrnia i a l'oest amb la mar Egea i la mar de Mrmara. L'estret del Bsfor separa la pennsula de la part europea de Turquia.

 vegeu tamb .
Anadolu, eyalat de l'Imperi Otom que don nom a Anatlia;








































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48748" title="Thomas Digges" nonfiltered="3812" processed="3786" dbindex="19144">

Thomas Digges (1546   1595), astrnom angls, inventor del teodolit i important cientfic renaixentista. Fill de Leonard Digges, desprs de la mort del seu pare visqu sota la tutela de John Dee, conegut filsof natural.

Va intentar determinar la parallaxi de la supernova descoberta per Tycho Brahe al 1572, i va concloure que havia de ser ms enll de l'rbita de la Lluna. Aix contradeia la visi establerta de l'Univers, en la qual cap canvi no hi tenia lloc entre les estrelles.

Al 1576 public una nova edici ampliada i revisada del llibre escrit pel seu pare "Pronstic general", originriament publicat el 1553; amb el nou ttol "Pronstic etern". Contrriament al llibre original del seu pare, aquesta nova edici incloa un tractat molt detallat del polmic i llavors encara poc conegut model heliocntric de l'Univers, de Nicolau Coprnic. Aquest va ser el primer text que explicava el model heliocntric copernic en angls, i un gran esdeveniment per a la popularitzaci de la cincia. Thomas Digges encara va anar ms enll indicant com una gran quantitat d'estrelles s'extenien per totes direccions, enlloc del tradicional concepte d'esfera de cristall de Coprnic.
 
Digges serv com a membre del Parlament Britnic, i tamb tingu carrera militar com a general de l'Exrcit britnic del 1586 al 1594, durant la guerra contra Espanya pels territoris holandesos.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48749" title="Deshidrataci" nonfiltered="3813" processed="3787" dbindex="19145">

La deshidrataci s la prdua excessiva d'aigua i que no ha sigut reposada. La deshidrataci pot produir-se per estar en una situaci de molta calor (sobretot si hi ha molta humitat), exercici intens, falta de beguda o una combinaci d'ells.

Per a evitar-la s'ha de beure aigua o begudes isotniques com la llimonada alcalina, no s molt recomanable beure begudes molt ensucrades, com les begudes de cola o almenys s aconsellable alternar-les amb aigua. s convenient beure abans de tenir set, si la beguda "entra b" s que el cos necessita aigua. La set no apareix fins que s'ha perdut un 1% de l'aigua del cos. Aquesta deshidrataci ms lleu que es produeix fins i tot encara que es tinga tota l'aigua que es vulgui i es denomina deshidrataci voluntria. La deshidrataci voluntria es redueix,  o fins i tot s'elimina per complet, amb les begudes isotniques.

Encara que es pensava que era millor beure glopets curt, ara es recomana beure glops grans perqu s'absorbeix ms rpid. La causa s que un volum gran en l'estmac accelera el buidatge gstric. De totes maneres l'aigua en el estmac no ha de molestar durant l'exercici.

Els smptomes de la deshidrataci, a banda de la sequedat de les  mucoses que provoca la set, poden ser: nusees, maldecap, falta de fora o disminuci del rendiment, fatiga mental i fsica, i en pessigar la pell sense clavar l'ungla es queda la marca.

Per a disminuir la quantitat d'aigua eliminada, els ronyons concentren ms la orina i fins i tot la que es troba en la bufeta es pot reconcentrar fins i tot ms. L'orina es pot concentrar fins a produir noms 500 ml al dia, per la seua producci no decreix amb una major deshidrataci una vegada passat aquest punt. Quan la deshidrataci es torna ms extrema el rony falla i ja no produeix ms orina, amb la qual cosa els desfets es van acumulant. Encara que puga no semblar-ho, la suor pot suposar major perduda d'aigua que l'orina.

La deshidrataci desapareix rpidament, gran part dels seus smptomes desapareixen en mitja o una hora desprs de beure aigua sense cap limitaci, fins i tot amb deshidratacions de fins al 10% del pes corporal.

La deshidrataci s una de les causes que generen la insolaci (colp de calor) i la ressaca (a causa de l'alcohol perqu s un dirtic).




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48756" title="Baviera" nonfiltered="3814" processed="3788" dbindex="19146">

L'Estat lliure de Baviera (en alemany Freistaat Bayern ; ) s l'estat ms meridional dels 16 Lnder o estats federats d'Alemanya. El nom oficial s Freistaat Bayern, Estat Lliure de Baviera o Repblica de Baviera, ats que histricament Freistaat s un sinnim de repblica . 

Geografia.

Baviera limita amb ustria i Sussa pel sud, amb la Repblica Txeca a l'est, amb l'estat lliure de Saxnia pel nord-est, amb l'estat lliure de Turngia pel nord, amb l'estat de Hessen pel nord-oest i amb el land de Baden-Wrttemberg per l'oest.

Amb els seus 70.549,11 km de superfcie s el Land ms gran d'alemanya, i la seva poblaci s uns 12,4 milions d'habitants (2005), el que dna una densitat de poblaci de 177 hab/Km2.
La capital de Baviera s la ciutat de Munic (Mnchen en alemany) i les principals ciutats, a banda de la capital, sn: Nuremberg (Nrnberg), Augsburg, Ratisbona (Regensburg), Wrzburg, Ingolstadt, Frth,  Erlangen i Landshut..

Els principals rius sn el Danubi (Donau) i el seu afluent l'Inn, i el Main, afluent del Rin (Rhein).

 Histria .
 Primers pobladors .

Les primeres comunitats de les que tenim referncia s'assentaren al sud de Baviera al quart mil.leni aC , segons les restes trobades recentment prop de Kelheim. 

Entre el 3900 i el 3500 aC va desenvolupar-se la cultura Altheim, quan els assentaments agrcoles eren rodejats ja per fortificacions. Trobem tamb nombroses restes de l'Edat de Bronze (1800 a.C-1200 aC), i finalment de l'era del ferro, que en aquesta zona es denomina poca Hallstatt.

 poca cltica .

Durant el perode Hallstatt trobem l'aparici a Baviera dels Celtes. Una de les seues caracterstiques socials eren els seus forts llaos familiars i de clans. Una d'aquestes tribus, els vindileci s'assentaren al territori comprs entre els rius Inn i Lech., fundant la seua capital a Manching, prop d' Ingolstadt.
Els celtes bvars tingueren una gran relaci amb l'mbit mediterrani, especialment amb etruscos i grecs, amb els qui comerciaven.
Ciutats com Ratisbona (Ratisbona), Kempten, Straubing i Passau, sn fundacions cltiques.

 poca romana .

L'any 15 aC , les legions romanes, baix el comanament de Druso i Tiberi van derrotar els pobles cltics, arribant fins el Danubi. Aquest riu es va constituir com a frontera (limes) de l'imperi. El sud de Baviera es va dividir dues provincies, Raetia i Noricum. La ciutat de Vindelicorum, actualmen Augsburg, va ser fundada per l'emperador August, d'on prov el seu nom (ciutat d'August), i va ser la ciutat principal d'aquesta rea.

Al segle III, Raetia i Noricum van ser atacades per les tribus germniques dels marcomans i els alamans. Les primeres incursions van ser rebutjades per Marc Aureli, pero ambdes provncies van ser devastades a finals del segle III per les invasions i les guerres civils. Una vegada pacificades, van viure cent anys de tranquilitat, fins que nous invasions van deixar finalment la zona baix domini germnic. 

 Grans migracions i origen del cristianisme .

No est clar l'origen dels pobles bvars, pero es creu que provenen d'una tribu, coneguda pels romans com els baiovars, que s'instalaren al sud de Baviera entre el 450-550 dC i es pensa que provenien de l'actual Bohemia, a la Repblica Xeca. Les tribus d'alamans es convertiren en els veins occidentals dels baiovars, separats pel riu Lech, mentre que la regi situada al nord, a l'altra banda del Danubi va ser ocupada pels francs. La situaci va permanxer estable fins l'actulitat, amb la suma d'aquestos tres territoris, amb l'annexi de Francnia al 1803.

En un principi el paganisme va perviure llarg temps fins que misioners irlandesos, anglosaxons i francs van comenar a cristianitzar aquesta regi des de principis del segle VII. En aquesta poca es fundaren els bisbats de Ratisbona, Freising, Passau i l'actual Salzburg, que estaven baix el control directe del bisbe misioner anglosax Sant Bonifaci.

Els monestirs benedictins, com el de Weltenburg i Benediktbeuern tamb tingueren gran importncia en el estabiment del cristianisme i el desenvolupament cultural des de finals del segle VII i VIII.

 Ducat de Baviera .

El ducat de Baviera  va ser fundat a mitan segle VI, amb la dinastia dels Agilofing, que provenia probalement dels territoris de l'estat merovingi del oest, del qui era vasall.
El primer duc de Baviera del que es t notcia fou Garibald I (555-591). Segons la Lex Naiuvariorum, el primer codi legal bavar, el ducat pertanyia a aquesta dinastia.

Per a perpetuar el seu estatus els Agilofing van iniciar una poltica de matrimonis amb dinasties d'alamans, longobards i francs. El paper dels ducs en aquesta poca era bsicament guerrer i judicial. La principal ciutat era Ratisbona (Ratisbona, junt al Danubi, i el ducat va crixer cap el que desprs va ser ustria.

Baix el regnat de Tassil III (748-788), ltim duc de la dinastia Agilofing, el ducat va estendres fins a la regi austriaca de Carintia.

Va ser un estat independent fins al 1871 en qu s'incorpor al segon imperi alemany, sense deixar de ser un regne (ho havia estat des del 1806, amb la dissoluci del primer imperi). La monarquia bavaresa, com l'imperi alemany, fou abolida al final de la Primera Guerra Mundial, quan fou proclamat l'actual estat lliure, que s'incorpor a la Repblica de Weimar.

Economia.
Baviera s des de fa molt temps una de les economies ms importants d'Alemanya i d'Europa, el 2004 el seu PIB va sobrepassar els 385 bilions d'Euros. Algunes de le companyies ms importants del mn tenen la seva seu a Baviera: BMW, Audi, Siemens, Allianz, Infineon AG, European Aerospace and Defence Company, Puma AG o Adidas AG.

Divisions administratives.


Baviera es divideix en set regions administratives anomenades Regierungsbezirke (en singular Regierungsbezirk). Aquestes set regions administratives sn composades per 71 districtes rurals anomenats Landkreise i 25 districtes urbans (kreisfreien Stdte).



(Oberfranken: Alta Francnia, Mittelfranken: Francnia Mitjana, Unterfranken: Baixa Francnia, Schwaben: Subia, Oberpfalz: Alt Palatinat, Oberbayern: Alta Baviera, Niederbayern: Baixa Baviera.)







Referncies.






































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48757" title="Lmia" nonfiltered="3815" processed="3789" dbindex="19147">


Mitologia:;
Lmia (mitologia);
Laminak, figures de la mitologia basca;
Geografia i Histria:;
Lmia (ciutat);
Golf de Lmia;
Guerra de Lmia;
Biografies:;
Lmia, cortesana atenenca;
Lmia, nom familiar de la gens lia ;
Luci Eli Lmia, cavaller roma, edil i pretor;
Luci Eli Lmia, cnsol l'any 3.
Luci Eli Lmia Emili, cnsol sufecte l'any 80;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48759" title="Atol Johnston" nonfiltered="3816" processed="3790" dbindex="19148">

L'atol Johnston s un atol situat al Pacfic nord, entre Hawaii i les illes de la Lnia. Les seves coordenades sn: . Oficialment s un territori no incorporat dels Estats Units, administrat directament des de Washington dins les illes Perifriques Menors dels EUA.

L'atol t una superfcie total de 2,8 km. s un refugi de vida animal. Est defensat per militars i no est perms que sigui visitat.

Va ser trobat per primer cop pel nord-americ Joseph Pierpont del bergant Sally, el 1796, per la descoberta s'acredita al capit angls Johnston, el 1807, amb el HMS Cornwallis.


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48760" title="Burt Lancaster" nonfiltered="3817" processed="3791" dbindex="19149">


Burt Lancaster (2 de novembre de 1913 - 20 d'octubre de 1994). Actor nord-americ de forta atracci i energia. Nascut a Nova York amb el nom de Burton Stephen Lancaster, fill d'un treballador del servei postal. Va crixer al Harlem oriental passant moltes hores al carrer, on va desenvolupar el seu inters i la seva habilitat per l'exercici fsic i la gimnstica, arribant a treballar al circ, fins que un accident el va obligar a abandonar aquesta professi.

Durant la Segona Guerra Mundial Lancaster va actuar en espectacles de l'exrcit. Tot i que la interpretaci no l'atreia massa, tornant del servei militar va intentar ser actor i va rebre ofertes per treballar a Broadway. No va tenir xit per un agent de Hollywood es va fixar en ell i li va aconseguir el 1946 el seu primer paper cinematogrfic, a la pellcula Forajidos, al costat d'Ava Gardner. L'xit fou total i a partir d'aquell moment va actuar en nombroses produccions: dramtiques, intriga, blliques i d'aventures. En dues de les seves pellcules d'aventures, que van aconseguir un gran xit de taquilla, El falc i la fletxa i El temible burln, el va acompayar en el repartiment el seu antic amic i company de circ Nick Cravat, tambi un gran acrbata, tot i que mut.

A meitat dels anys 50 Lancaster va desafiar la seva prpia capacitat d'interpretaci acceptant papers exigents i variats. En la majoria d'ells l'actor, autodidacta, va tenir el gran reconeixement del pblic i dels professionals del cinema. Aix es va convertir en un dels grans actors del seu temps. Va rebre el 1960 l'Oscar al millor actor principal pel seu paper a El foc i la paraula, pel que tamb va rebre un Globus d'Or. Va ser nominat a l'Oscar al millor actor per tres pellcules ms, D'aqu a l'eternitat el 1953, L'home d'Alcatraz el 1962 i Atlantic City el 1980.

En una poca ms avanada de la seva carrera, Lancaster va abandonar les pellcules d'acci per concentrar-se en interpretacions de personatges distingits, cosa que li va fer augmentar encara ms el seu prestigi. Aix va treballar en diferents produccions europees de  directors com Lucchino Visconti o Bernardo Bertolucci.

Lancaster va ser una persona molt gelosa de la seva intimitat. Va estar casat en tres ocasions i va tenir cinc fills. Lancaster va morir el 1994 a casa seva a Los Angeles com a consequncia d'un infart cardac.

 Filmografia .
La classe amricaine (1993) ;
Camp de somnis (1989) ;
The Jeweller's Shop (1988);
Rocket Gibraltar (1988) ;
Il giorno prima (1987) ;
Tough Guys (1986) ;
Little Treasure (1985) ;
The Osterman Weekend (1983) ;
Local Hero (1983) ;
The Skin (1981) ;
Cattle Annie and Little Britches (1981) ;
Atlantic City (1980) ;
Zulu Dawn (1979) ;
Go Tell the Spartans (1978) ;
La isla del doctor Moreau (1977) ;
Twilight's Last Gleaming (1977) ;
The Cassandra Crossing (1976) ;
1900 (pelcula) (1976);
Buffalo Bill and the Indians (1976) ;
Gruppo di famiglia in un interno (1974) ;
The Midnight Man (1974) ;
Executive Action (1973) ;
Scorpio (1973) ;
Ulzana's Raid (1972) ;
Valdez Is Coming (1971) ;
Lawman (1971) ;
Aeropuerto (1970) ;
The Gypsy Moths (1969) ;
Castle Keep (1969) ;
U.S. Water Polo (1968) ;
The Swimmer (1968) ;
The Scalphunters (1968) ;
Los profesionales (1966) ;
The Hallelujah Trail (1965) ;
The Train (1964) ;
Siete das de mayo (1964) ;
The List of Adrian Messenger (1963) ;
El gatopardo (1963)  ;
A Child Is Waiting (1963) ;
El hombre de Alcatraz (1962) ;
El juicio de Nuremberg (1961) ;
The Young Savages (1961) ;
El fuego y la palabra (1960) ;
The Unforgiven (1960) ;
The Devil's Disciple (1959) ;
Separate Tables (1958) ;
Run Silent Run Deep (1958) ;
Sweet Smell of Success (1957) ;
Gunfight at the O.K. Corral (1957) ;
The Rainmaker (1956) ;
Trapecio (1956) ;
La rosa tatuada (1955) ;
The Kentuckian (1955) ;
Vera Cruz (1954) ;
Apache (1954) ;
Su majestad de los mares del sur (1954) ;
De aqu a la eternidad (1953) ;
South Sea Woman (1953) ;
Come Back, Little Sheba (1952) ;
El temible burln (1952)) ;
Ten Tall Men (1951) ;
Jim Thorpe - All-American (1951) ;
Vengeance Valley (1951) ;
Mister 880 (1950);
El halcn y la flecha (1950) ;
Rope of Sand (1949) ;
Criss Cross (1949) ;
Kiss the Blood Off My Hands (1948) ;
Sorry, Wrong Number (1948) ;
All My Sons (1948) ;
I Walk Alone (1948) ;
Desert Fury (1947) ;
Brute Force (1947) ;
Forajidos (1946);






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48761" title="Broadway" nonfiltered="3818" processed="3792" dbindex="19150">

El districte teatral de Broadway, s un dels punts ms visitats de Manhattan, a Nova York, EUA. Est format per 38 teatres que s'agrupen al voltant de Times Square.

La majoria de les obres de teatre que es representen sn musicals.

Destacades figures del cinema han fet actuacions a Broadway, com Groucho Marx, Charlton Heston, Robert Redford, Orson Welles, Katharine Hepburn, Burt Lancaster, James Dean, Marlon Brando, Gene Hackman, Grace Kelly i Lauren Bacall entre molts altres. Alguns d'ells han passat per Broadway abans que per Hollywood.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48762" title="Quena" nonfiltered="3819" processed="3793" dbindex="19151">

La quena (del qutxua: qina) s un instrument de vent, semblant a la flauta. El seu origen es remonta a l'poca precolombina als Andes. Est formada per una sola estructura tubular de canya de bamb amb dues apertures verticals i sis forats frontals.

Ens els seus orgens era una flauta que contenia entre quatre i set forats, amb certes similituds amb el Shakuhachi japons. Es feien majoritriament a partir de la canya, tot i que tamb s'utilitzaven ossos, fang o plumes de cndor. La seva evoluci va permetre anar passant de melodies pentatniques a diatniques, fins arribar a interpretar qualsevol escala cromtica i, a partir d'elles, qualsevol classe de melodia. Avui en dia se segueix utilitzant a moltes zones del Per i de Bolvia, encara que, al fer-se internacionalizat la musica dels Andes, es utilitza en tot el mon per nombroses qrups musicals.

Veuge tamb.
Danses del Per;

Enllaos externs.

La web de la quena (en castell);
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48767" title="Yaren" nonfiltered="3820" processed="3794" dbindex="19152">
Yaren, abans anomenat Makwa, s un districte i una circumscripci electoral de l'estat insular ocenic de Nauru, situat al sud de l'illa, a 0 33' S i 166 55' E. T una superfcie d'1,5 km  i una poblaci de 1.100 habitants (2003). 

s la seu del Parlament i de diverses oficines governamentals i de l'aeroport internacional de Nauru. La principal atracci sn l'estany subterrani i les coves de Moqua. 

Normalment es considera Yaren la capital de Nauru, si b en realitat no ho s, ja que Nauru oficialment no t capital. Tamb es considera de vegades Aiwo com a capital, l'antiga Yangor. Yaren t la consideraci de "districte principal" i envia dos membres al Parlament de Nauru.





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48768" title="Economia de l'Argentina" nonfiltered="3821" processed="3795" dbindex="19153">


L'Argentina es beneficia de rics recursos naturals, d'un alt percentatge d'alfabetitzaci, d'un sector agrcola orientat a les exportacions, i d'una base industrial diversificada. A ms s un productor mundial de cereals i de carn. Histricament, per, l'acompliment econmic ha estat molt desigual. A finals del segle XIX era una de les nacions ms riques del mn, riquesa basada en l'agricultura i la inversi estrangera. No obstant aix, l'Argentina no assoliria mai un ple desenvolupament econmic el segle XX. Desprs de la Segona Guerra Mundial el pas va experimentar crisis econmiques i poltiques successives, va augmentar considerablement el seu deute extern, i la hiperinflaci va arribar al 200% mensual els anys vuitanta. Per mitj d'un pla de convertibilitat, el pas es va estabilitzar durant la dcada de 1990. Els aspectes negatius del pla, per, van fer ms desigual la distribuci de la riquesa. El 2001, el president va donar fi a la convertibilitat, va devaluar la moneda, i l'Argentina es va enfonsar en la pitjor crisi econmica de la seva histria, duent a ms del 50% de la poblaci sota el nivell de la pobresa. La recuperaci ha estat rpida, i el PIB va crixer ms del 8% durant el 2003 i 2004. No obstant aix, d'acord a diversos analistes econmics, l'Argentina ha de resoldre la situaci energtica per tal d'aconseguir taxes de creixement del 3-5% els prxims anys. A pesar de la crisi, l'Argentina s una potncia econmica de Llatinoamrica, amb la quarta posici en la renda per capita (RNB), la tercera en PIB, la primera en PIB per capita segons el mtode del PPP, encara conserva un alt ndex de desenvolupament hum en comparaci amb la resta de la regi. 

Mapa econmic de l'Argentina.
Histricament la Provncia de Buenos Aires s'ha consolidat com la regi ms influent i prspera de l'Argentina. Amb les onades d'immigraci interna i externa a la ciutat de Buenos Aires i a la seva rea metropolitana, a l'actualitat hi viu el 30% de la poblaci de l'Argentina, la qual cosa a produt una concentraci de la indstria i del desenvolupament econmic en comparaci amb la resta de les provncies. Altres provncies que s'han beneficiat de la immigraci sn Crdoba i Santa Fe, ambdes, com Buenos Aires, localitzades al centre del pas. Per contra, les provncies del nord no han pogut desenvolupar la seva infraestructura ni la seva economia, i els nivells de pobresa hi sn molt majors; mentre que a les provncies riques del centre el nivell de la pobresa s'ha reduit al 35%, al nord s superior al 65%.

Convertibilitat i liberalitzaci.
El 1989, data en la qual Carlos Mnem va ser designat president, el pas havia acumulat una enorme quantitat de deute extern, la inflaci havia arribat al 200% mensual, i la producci estava caient rpidament. Per tal de combatre la crisi, el govern argent (com la majoria dels pasos llatinoamericans) va comenar un pla de liberalitzaci i privatitzaci de les empreses pbliques. L'Argentina, a ms, implementaria una reforma monetria radical: es canviaria l'efmera moneda de l'austral, pel nou peso convertible. Per mitj d'aquesta reforma, la taxa de canvi del peso argent era mantinguda artificialment a l'una del dlar nord-americ. (El nom "convertible" significava que per cada peso circulant al pas, havia un dlar al Banc Central, aix limitant per llei el creixement de la base monetria al creixement de les seves reserves).

Amb la convertibilitat, la inflaci es va reduir considerablement, fins i tot a nivells inferiors a la inflaci nord-americana i europea, i per mitj de la liberalitzaci comercial i la privatitzaci de les empreses pbliques, el pas es va obrir a la inversi estrangera, i es va crear un pla de pensi i compensaci laboral. Com a resultat d'aquestes poltiques, l'Argentina va experimentar un impressionant creixement al comenament de la dcada de 1990.

Crisis internacionals i la inestabilitat argentina.
El 1995, la devaluaci del peso mexic va produir una fugida de capital en l'Argentina, i una severa, encara que curta, recessi. Per mitj de noves reformes per a estabilitzar el sistema bancari, el PIB va crixer 8% el 1997. El 1998, la crisi asitica i la crisi de Rssia van provocar una severa disminuci de la inversi estrangera al Brasil i l'Argentina. Aquestes crisis van afectar severament el creixement econmic del pas.

Segons alguns analistes econmics, la convertibilitat havia de ser abandonada la segona meitat de la dcada de 1990.  Amb una taxa de canvi artificialment baixa, les exportacions argentines van perdre competitivitat. La importaci de productes europeus barats, va provocar que nombroses empreses tanquessin, i l'emigraci massiva de persones de les petites ciutats, a Buenos Aires. Tot aix, va elevar el percentatge de la poblaci en pobresa a nivells histrics, superiors al 30%. Les villas miseria, els barris pobres sense serveis pblics (i fins i tot noms constituts per construccions de cartr i alumini) van crixer considerablement a les grans ciutats, principalment a Buenos Aires.

La crisi 1999-2002.
El 1999, el PIB argent va caure 3%, i l'Argentina va entrar completament en recessi. El president Fernando de la Ra, electe el 1999 desprs de l'administraci de deu anys de Carlos Mnem, va realitzar increments en els impostos i va reduir la despesa governamental per tal de reduir el dficit, que havia arribat al 2,5% del PIB. A ms, les poques despeses governamentals van estar concentrades a Buenos Aires, mentre que la resta de les provncies es van enfonsar en pobresa (a nivells del 70% a las provncies del nord). Entre 1990 i el 2003, 450.000 argentins van morir de fam, segons l'economista argent Alberto Lapolla. La taxa d'atur va arribar al 18%.

L'enorme deute pblica de l'Argentina, es va convertir en un tema molt controvertible, incrementant la tensi entre el govern i el Fons Monetari Internacional. El 2001, la fugida de capital es va incrementar, i el govern va aplicar el corralito, la congelaci dels dipsits bancaris (permetent que la poblaci tragus noms una petita i insuficient quantitat mensualment), la qual cosa va provocar protestes massives i fins i tot violncia a les empobrides provncies del nord. Desprs de les protestes del desembre de 2001, conegudes com el cacerolazo, de la Ra va renunciar a la presidncia, i en menys de dues setmanes 4 presidents van ser designats, i van renunciar successivament.

Duhalde va ser designat president, va declarar oficialment la moratria dels pagaments del deute, i va acabar amb el sistema de la convertibilitat, devaluant la moneda oficialment d'1 peso argent per dlar, a 1,40 pesos argentins per dlar. Poc desprs es va adoptar el sistema de lliure flotaci, i el preu del dlar nord-americ arribaria als 4 pesos argentins. Aquesta crisi va enfonsar al 57,5% de la poblaci sota el nivell de la pobresa, i al 27,5% sota el nivell de pobresa extrema el 2002 i el PIB va caure ms de 10%.

Reestructuraci i creixement.
El 2003 va ser electe president Nstor Kirchner. Kirchner va realitzar una sorprenent (i radicalment baixa, oferint noms el 25-35% del valor nominal) reestructuraci del deute extern, acceptat pel 75% dels creditors, principalment nacionals, encara que els creditors internacionals han impugnat la decisi.  

Amb una moneda molt barata (el 2004 la taxa de canvi del peso argent s'havia estabilitzat a ra de 3 pesos per cada dlar nord-americ), les exportacions, principalment agrcoles, van experimentar un impressionant auge, aix com el turisme i la construcci. El 2003 i el 2004 el PIB va crixer ms del 8% per any (principalment en recuperaci de la caiguda de 1998-2001), i el nivell de la pobresa ha disminut al voltant del 38%, i la taxa d'atur al 12%.

Reptes de l'Argentina.
Segons alguns analistes econmics, l'Argentina ha de resoldre el problema energtic, i promoure inversions superiors als 2 milions de dlars en aquest sector per aconseguir que l'economia creixi 3% el 2005 i els anys subsegents. Un repte de l'Argentina s aconseguir un major grau de descentralitzaci per tal que altres provncies poden beneficiar-se del desenvolupament econmic. Un altre repte s millorar la distribuci de la riquesa nacional i disminuir ms el percentatge de poblaci sota el nivell de pobresa, si l'Argentina vol complir amb els compromisos del milleni establerts la dcada de 1990. 

Les inversions estrangeres i el creixement de les exportacions estan enfortint el peso, i la taxa de canvi est caient a nivells inferiors als 2,70 pesos per dlar. El govern, per, intenta conservar l'avantatge d'una moneda barata en les exportacions, i ha estat intervenint constantment en el mercat per tal de mantenir el preu del dlar al voltant dels 3 pesos argentins. Aquesta taxa de canvi artificial ha estat criticada per alguns economistes, ja que pot tenir efectes negatius a llarg termini. 
 
Avui dia el PIB per capita de l'Argentina s el tercer ms gran de Llatinoamrica, desprs de Brasil i Mxic. El PIB PPP per capita s el ms alt de la regi (superior als $12.000), per cal esmentar que el mtode del PPP modifica el clcul del PIB  el qual est basat en els preus locals i no en la taxa de canvi. Ja que la taxa de canvi barata est sent artificialment mantinguda, el mtode produeix un considerable creixement de la xifra del PIB en dlars americans. Per contra, el mtode d'Atlas del Banc Mundial per a calcular la Renda Nacional Bruta estableix que la renda per capita es troba al voltant dels $3.800 dlars americans, la quarta ms alta de la regi.
 
Enllaos externs.
Banc Central de la Repblica Argentina ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48770" title="Guam" nonfiltered="3822" processed="3796" dbindex="19154">


Guam s una illa de l'arxiplag de les Mariannes que oficialment s un territori no incorporat dels Estats Units d'Amrica.

Es troba al Pacfic occidental, en el cam de Hawaii a les Filipines, dins de la Micronsia. s l'illa ms meridional, ms gran i ms poblada de les Mariannes.

Hi predominen els turons i a la part nord hi ha espadats, amb moltes coves, que s alcen 150 metres sobre el nivell del mar. L illa s estreta al centre i s eixampla cap al sud, on hi ha muntanyes i valls travessades per rierols i cascades. Les platges ms arrecerades sn les de l'oest.

Compta amb una superfcie de 541 km i una poblaci de 159.547 habitants (2002).

Descoberta per Magalhes el 1521, va ser una possessi espanyola fins a la prdua de les darreres colnies el 1898, quan va passar a ser governada pels Estats Units. Va ser ocupada pels japonesos durant la Segona Guerra Mundial. Guam des de 1982 va adquirir una certa autonomia i des d'aleshores disposa de cambra legislativa prpia.

La capital va ser anomenada pels espanyols Agaa, ms tard els nord-americans en digueren Agana i actualment la forma oficial en chamorro s Hagta (1.200 habitants).
En el seu port anomenat Apra, els americans hi installaren una base naval. Actualment s el centre administratiu i de transport (hi ha l'aeroport), mentre que el centre comercial s a la ciutat de Tamuning (10.800 habitants). 

L economia de l'illa es fonamenta en la presncia de la base naval, les plantacions de cocoters, la pesca i el turisme.

Es parlen els idiomes angls, chamorro i japons, aquest ltim noms entre la gent ms gran.




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48771" title="Teoria triangular de l'amor" nonfiltered="3823" processed="3797" dbindex="19155">
La teoria triangular de l'amor, desenvolupada per Robert Sternberg, classifica l'amor en les relacions interpersonals en tres escales diferents: intimitat, passi i comproms. 

Intimitat representa la comunicaci oberta,la confiana en la parella, la comprensi i la felicitats d'estar junts. La component passional inclou la passi sexual, la satisfacci de l'autoestima i la capacitat de relacionar-se. I, per ltim, el comproms es divideix en dos: a curt termini que s el reconeixer que s'estima a una persona, i a llarg termini que s la determinaci de mantenir aquest amor.

Segons aquesta teoria, qualsevol amor pot ser explicat com una combinaci d'aquests tres elements. Les relacions basades noms en un d'ells tenen menys possibilitats de perdurar que les basades en dos o ms.  

Tipus d'amor.


El pes de cada component va variant durant el transcurs d'una relaci adulta.

 Agradar inclou noms un dels components de l'amor: l'intimitat. En aquest cas, agradar no s usat en un sentit trivial. Sternberg diu que aquest agradar ntim caracteritza les amistats verdaderes, en les quals la persona sent un vincle, una calidesa i una proximitat amb l'altre per no experimenta una passi intensa ni un comproms durader.
 Atracci consisteix solament en passi i sovint s el que anomenem "amor a primera vista". Per sense els components d'intimitat i comproms l'amor atractiu pot desapareixer en qualsevol moment.
 Amor buit es basa en el component de comproms sense intimitat ni passi. Alguns cops, un amor fort es deteriora cap a amor buit, en el qual el comproms es mant mentre que la passi i l'intimitat es perden. En les cultures en qu hi ha matrimonis preacordats les relacions comencen amb un amor buit.
 Amor romntic s la combinaci d'intimitat i passi. Els amants romntics estan lligats emocionalment (com en el cas d'agradar-se) i fsicament grcies a la passi existent. ;
 Amor d'amic es basa en intimitat i comproms. Aquest tipus d'amor es troba sovint en les parelles on la passi ha desaparegut de la relaci per el sentiment d'afecte i comproms continuen. Tamb se sol donar amb les persones amb qui comparteixes la vida per sense desig sexual. s l'amor ideal entre membres d'una famlia o entre molt bons amics.
 Amor irracional t la passi i el comproms per li manca el component d'intimitat. Aquest tipus d'amor pot ser exemplificat per una relaci amb un festeig curt i un casament en el que el comproms s motivat principalment per la passi, sense haver donat temps a desenvolupar l'intimitat.
 Amor complert s l'nic tipus que inclou els tres components. s la forma ms completa d'amor i representa la relaci amorosa ideal a la que la majoria de gent vol arribar. Sternberg avisa que mantenir una relaci d'amor complet pot ser fins i tot ms difcil que aconseguir-la. Remarca la importncia de portar a la prctica els components de l'amor: "Sense demostracions" avisa "fins i tot el ms gran dels amors pot morir" (1987, p.341).

Referncies.
Sternberg, R. J. (1986) A triangular theory of love. Psychological Review, 93, 119-135. ;
Sternberg, R. J. (1988) The Triangle of Love: Intimacy, Passion, Commitment, Basic Books (ISBN 0465087469);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48772" title="Canal" nonfiltered="3824" processed="3798" dbindex="19156">



Enginyeria: Obra destinada a conduir masses d'aigua Canal hidrulic.
Enginyeria: Via navegable excavada Canal navegable.
Geomorfologia: Estret.
Geomorfologia: Canal de desgus o la part mitjana d'un torrent.
Geomorfologia: Plana llarga i estreta entre dues serralades Canal orogrfic.
Informtica: Dispositius que intervenen en la transmissi de dades Canal informtic.
Televisi: Banda de freqncia Canal de televisi.
Acstica: Les dues vies de transmissi necessries per a obtindre un efecte estereofnic.
Construcci: conducte obert per a recollir l'aigua del teulat.
Anatomia: tub o canal digestiu.
Txtil: Cnem llarg de bona qualitat.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48776" title="Illa Navassa" nonfiltered="3825" processed="3799" dbindex="19157">

L'illa Navassa o La Navase en llengua creole, s una illa deshabitada del Carib que est administrada pels Estats Units d'Amrica sota la forma jurdica de territori no incorporat (unincorporated territory) i inclosa a les illes Perifriques Menors dels EUA.

El territori s objecte de reclamaci tant per part dels Estats Units com d' Hait.

L'illa Navassa ocupa uns 5'2 km i est en situaci estratgica respecte a la base nord-americana de Guantnamo.

No est conreada i t un clima semirid per hi pasturen ramats de cabres asilvestrades.
 
Va ser descoberta per Cristfor Colom, el 1504, i la van anomenar Navaza.

El 1857 va ser reclamada per als Estats Units pel capit de navili Peter Duncan, basant-se en la llei nord-americana sobre les illes del Guano (fem d'aus marines) i, malgrat l'oposici d'Hait, els americans van explotar aquest fertilitzant natural del 1865 al 1898.

Una vegada abandonada l'extracci de guano, Navassa va tornar a agafar protagonisme amb l'obertura del Canal de Panam (1914) quan s'hi va installar un far per protegir la nova ruta. 

A partir de 1998 es va valoritzar el territori en considerar-lo com a reserva de la biodiversitat del Carib.

Fabio Spadi (2001) "Navassa: Legal Nightmares in a Biological Heaven?"Boundary & Security Bulletin;






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48784" title="Illa Baker" nonfiltered="3826" processed="3800" dbindex="19158">

L'illa Baker s un atol deshabitat que est sota l'administraci dels Estats Units d'Amrica com a territori no incorporat, incls a les illes Perifriques Menors dels EUA.

Est situat al centre del Pacfic, a l'arxiplag de les illes Fnix. Les seves coordenades sn: .

La superfcie, que s plana, s de 1,64 km. T un clima equatorial semirid que suporta una vegetaci sense arbres i poc densa. Actualment la natura de l'illa i del mar del voltant est protegida oficialment.

Va ser descoberta, el 1818, pel capit nord-americ Elisha Folger, del balener de Nantucket Equator, anomenant-la New Nantucket. El 1832 hi va arribar el nord-americ Michael Baker, del Gideon Howland, i en va prendre possessi disputada pels britnics. Oficialment, el 1857, els Estats Units prengueren possessi de l'illa basant-se en la llei americana de les illes del Guano (fem d'aus marines) de 1856. Durant la segona meitat del segle XIX els americans van explotar aquest fertilitzant.

Les autoritats americanes generalment, noms permeten la visita d'aquest territori a cientfics i educadors.






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48786" title="Congost de Mont-rebei" nonfiltered="3827" processed="3801" dbindex="19159">

El congost de Mont-rebei s un paratge que forma part de la Reserva Natural Parcial de la Noguera Ribagorana-Mont Rebei. Localitzat al lmit entre la Baixa Ribagora a l'oest i el Pallars Juss i la Noguera a l'est, est constitut a la part ms estreta per on el riu Noguera Ribagorana travessa la Serra del Montsec. Es tracta d'un indret d'indubtable valor ecolgic per la fauna salvatge que alberga, entre la qual cal destacar les aus rapinyaires, i per la bellesa del seu paisatge agrest. T un gran atractiu per a escaladors i espelelegs, que hi troben excellents parets i alguna cova com la Colomera. El manteniment de la reserva s a crrec de Caixa Catalunya.

S'hi pot arribar en carretera des del Pont de Montanyana i de Sant Esteve de la Sarga al nord, i des d'ger al sud. Existeix un aparcament pblic no-vigilat situat a la planria consituda per la riba oriental tot just al nord del congost. Hi s una barraca d'informaci i a l'estiu, s'hi fan xerrades didctiques.

A la banda aragonesa, coronen el penya-segat la torre del castell de Girbeta i dues esglsies romniques: Nostra Senyora del Congost i Nostra Senyora del Congost Vella, aquesta en runes.  

A la banda catalana, el pas pel congost es fa ntegrament per un cam excavat de la roca, i en alguns punts per tnel. Cal recordar que aquest cam se situa a gran altitud i no disposa de barana, pel qual no s recomanable per a nens o els que pateixen vertigen. Al sud el cam guanya altitud i recorre les faldes de la muntanya fins albirar l'embassament.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48787" title="UA (desambiguaci)" nonfiltered="3828" processed="3802" dbindex="19160">

Universitat: Universitat d'Alacant;
Astronomia: Unitat astronmica;
Poltica:
Uni Africana;
Unitat Alabesa;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48789" title="Regnat del Terror" nonfiltered="3829" processed="3803" dbindex="19161">
El Regne del Terror (2 de setembre de 1793 - 28 de juliol de 1794) o, simplement El Terror (en francs la Terreur) fou un perode de la Revoluci Francesa en qu les lluites entre faccions poltiques rivals van dur a una mtua radicalitzaci, que prengu un carcter violent amb execucions massives a la guillotina

El Terror va comenar el 2 de setembre de 1793, i es va accentuar durant els mesos de juny i juliol de 1794 quan es visqu la Grande Terreur. La fi del Terror va venir amb el cop del 9 de termidor de l'Any II (27 de juliol de 1794), en qu Robespierre, Saint-Just i d'altres dirigents del Terror acabaren condemnats a mort i executats. El nombre de morts causat pel Terror s'avalua entre 18.500 i 40.000. En el darrer ms del Terror, van ser executades unes mil nou-centes persones. 

Mentre hi ha qui, com ara el dirigent socialdemcrata Karl Kautsky, el dissident sovitic Aleksandr Solzhenitsyn o l'escriptor catal Joan-Llus Llus, consideren el Terror com l'antecedent de les dictadures totalitries del segle XX, en especial les de signe comunista, d'altres creuen que aquesta idea menyst la influncia de la Revoluci Francesa en el triomf de la democrcia i el liberalisme i que, a ms, el totalitarisme necessita de l'existncia d'un estat fort mentre que el bany de sang del Terror el provoc la lluita de diferents faccions radicalitzades.

 Context .
Durant l'estiu de 1792, els dirigents revolucionaris es veien amenaats tant per la contrarevoluci interna com per les potncies absolutistes d'Europa, principalment ustria i Prssia, en guerra contra Frana des d'abril de 1792. Aix, el Manifest de Brunswick amenaava amb la destrucci de Pars si cometien cap agressi contra la famlia reial. A ms, hi havia raons per sospitar que Llus XVI conspirava amb les potncies estrangeres que volien envair Frana per restaurar-hi l'absolutisme, com tamb conspiraven membres de la noblesa i del Clergat. 

La conjunci de les amenaces interna i externa van incrementar la rivalitat entre girondins i jacobins, agrupats aquests darrers en la facci dita la Muntanya, que comptava amb el suport de les masses populars de Pars, les quals, el 10 d'agost de 1792, amb l'assalt al Palau de les Tulleries, provocaren el destronament de Llus XVI, cosa que va donar origen a sis setmanes de caos revolucionari que dugu a l'elecci de la Convenci Nacional, la qual, el 21 de setembre de 1792 proclam la Repblica.

El 21 de gener de 1793, Llus XVI fou executat a la guillotina; aleshores, Espanya, el Regne de les Dues Siclies, els Pasos Baixos i Gran Bretanya s'uniren a la guerra contra Frana, la qual es veia aix atacada en totes les seves fronteres. Per altra banda, durant la primavera de 1793 va esclatar la revolta reialista de la Vende, la qual comptava amb el suport de Gran Bretanya. La repressi del govern revolucionari a la Vende fou tan brutal que, sovint, se l'ha qualificada de genocidi.

 El Comit de Salut Pblica .
El 6 d'abril de 1793, la Convenci Nacional va crear el Comit de Salut Pblica, que, esdevingut de facto el govern de Frana, fou l'organisme responsable dels milers d'execucions perpetrades durant el Terror.

Atiades pels enrags de Jacques Roux i Jacques Hbert, el 2 de juny de 1793, les seccions populars parisenques s'alaren i exigiren a la Convenci la purga dels contrarevolucionaris, una taxaci del preu del pa i la restricci del dret de vot als 
sans-culottes. Comptant amb el suport de la Gurdia Nacional, aconseguiren que la Convenci fes arrestar trenta-un dirigents girondins, entre els quals Jacques Pierre Brissot, amb la qual cosa, els jacobins aconseguiren el control del Comit de Salut Pblica i instaurar la dictadura revolucionria. L'assassinat de Marat, dirigent jacob conegut per la seva sanguinria retrica, per la militant girondina Charlotte Corday (13 de juliol) va enfortir encara ms el poder i la influncia dels jacobins, dirigits per Robespierre, que impos mesures radicals contra els enemics de la Revoluci, tant interns com externs.

El 24 de juny de 1793, la Convenci havia redactat la primera constituci republicana de Frana, coneguda com la Constituci de 1793 o Constituci de l'Any I. Fou aprovada en referndum per els procediments constitucionals foren abolits aviat.

Com que la principal preocupaci era la guerra contra l'Europa absolutista, el 17 d'agost la Convenci va decretar la mobilitzaci de tots els ciutadans; el 5 de setembre va institucionalitzar el Terror, s a dir, la repressi sistemtica dels enemics de la Revoluci, cosa que va dur a la persecuci de qualsevol que s'oposs al govern. El 9 de setembre, va crear exrcits revolucionaris per obligar els pagesos a lliurar el gra que els exigia el govern. El 17 de setembre, la Llei dels Sospitosos autoritz acusar els contrarevolucionaris de crims contra la llibertat, cosa que resultava ser un concepte molt vague i ambigu. El 29 de setembre, la Convenci va estendre la taxaci del pa a d'altres productes bsics com tamb va fixar els salaris.

A ms que els tribunals revolucionaris, reforats per la Llei del 22 de pradial de l'any II (10 de juny de 1794), condemnaren sumriament milers de persones a la guillotina, les turbes de Pars podien linxar gent pel seu compte; aix, hi hagu gent executada simplement per les seves opinions, per meres sospites o, simplement, per revenges personals.

Segons es calcula, del total de vctimes del Terror, el 8% foren aristcrates, el 6%, clergues, el 14% gent de classe mitjana i el 70% treballadors o pagesos acusats d'acaparament, deserci o d'altres crims. D'entre els grups perseguits pel Terror, el que, proporcionalment, va tenir ms vctimes fou el clero.

El 24 d'octubre de 1793, la Convenci va establir el calendari revolucionari, cosa que va dur a l'inici de la campanya de descristianitzaci arran de la qual, molts clergues foren deportats o condemnats a mort, les esglsies foren clausurades, s'instituren cultes revolucionaris, com ara el de la deesa Ra que es celebr el 10 de novembre de 1793 a la catedral de Notre Dame de Pars, es destruren edificis religiosos, es prohib el culte cristi tant pblic com privat i l'educaci religiosa; alguns clergues foren obligats a casar-se i a renunciar, aix, al seu ministeri.

Com que la dissidncia contra el govern es considerava contrarevolucionria, durant la primavera de 1794 foren guillotinats tant enrags extremistes com ara Hbert com moderats o indulgents com fou el cas de Danton

 La fi del Terror .

Com que Robespierre insistia a associar el Terror amb la Virtut, els seus esforos per fer de la Repblica una comunitat moralment unida pel patriotisme esdevingueren inseparables del bany de sang sense fi. Finalment, desprs de la victria sobre ustria a la batalla de Fleurus, una conspiraci esdevinguda dins de la Convenci el 9 de termidor de l'any II (27 de juliol de 1794) va dur a la caiguda de Robespierre qui, juntament amb molts dels seus seguidors i d'alguns membres de la Comuna de Pars, fou executat a la guillotina el 28 de juliol. Aquest fou l'origen de la reacci termidoriana, que inici un Terror Blanc contra els jacobins.

 Cites .

L'objectiu del govern constitucional s defensar la Repblica; el propsit del govern revolucionari s fundar-la... El govern revolucionari deu al bon ciutad tota la protecci de la naci; no deu res a l'enemic del poble excepte la mort... Amb aquestes idees n'hi hauria d'haver prou per explicar la naturalesa de les lleis que anomenem revolucionries... Si el govern revolucionari ha de ser molt ms actiu en el seu funcionament i ms lliure en els seus moviments que un govern normal, s per aix menys just i legtim? No; compta amb el suport de la ms sagrada de totes les lleis: Martin Guerre!(Martin Guerre:"seguretat/riquesa/o salvaci del poble").

Maximilien de Robespierre 25 de desembre de 1793

La terreur n'est autre chose que la justice prompte, svre, inflexible. ("El terror no s ms que la justcia prompta, severa, inflexible.")

Maximilien de Robespierre 5 de febrer de 1794


Vegeu tamb: la Revoluci Francesa






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48792" title="Rhode Island" nonfiltered="3830" processed="3804" dbindex="19162">

Rhode Island s un estat dels Estats Units d'Amrica, la seva capital s Providence. Forma part de la regi anomenada tradicionalment Nova Anglaterra. L'any 2000 tenia una poblaci de 1.048.319 habitants.

Geografia.
Es tracta de l'estat ms petit dels 50 del pas, compta amb una superfcie de 4.005 km2 dels quals una tercera part sn aiges interiors. Malgrat el nom de l estat, no tot ell s una illa.

Limita al nord i l'est amb l'estat de Massachusetts,a l oest amb Connecticut, i al sud amb l oce  Atlntic. Comparteix un lmit aqutic amb l estat de Nova York.

T unes 30 illes, la ms gran s l'illa Aquidneck on es troben les ciutats de  Newport, Middletown i  Portsmouth
Altre gran illa:Block Island
Rhode Island s un estat principalment pla, el punt ms elevat noms est a 247 metres d altitud.



Ciutats Pricipals.
Providencie,Newport,Warwick i Cranston

Aeroport(pricipal).
T.F.Green (PVD)Providence/Warwick

Clima.
Donada l'homogenetat de la topografia de l estat, el clima s molt uniforme en tot el seu territori. La temperatura mitjana anual s d'uns 10C, amb una variaci de les mitjanes mensuals entre -1 C al gener fins el 22C al juliol. Les temperatures extremes, en un perode de 50 anys, han estat de 40 graus a l estiu i -25 graus a l hivern. La pluviometria anual s d uns 1.100 litres quasi uniformement repartits en tots els mesos de l'any.

 Poblaci .
Segons el cens dels EUA del 2000 hi havia 11.075 amerindis nordamericans a l'estat (l'1 %). Per tribus, les principals eren narragansett (2.389), wampanoag (469), pequot (399), cherokee (861), iroquesos (223), micmac (105) i blackfoot (310).

Histria.
El 1614 l explorador neerlands Adriaen Block va ser el primer en visitar el territori, concretament l'illa Block.

El 1636 els colons de religi baptista van fundar la ciutat de Providence. El 1637 Anne Hutchinson i altres colons van establir-se al que desprs seria la ciutat de Portsmouth, i el 1639 es va fundar Newport.

El 1644 el nom d'Aquidneck Island va ser canviat pel de Rhode Island.

El 18 de maig de 1652 Rhode Island va aprovar la primera llei de nordamrica que prohibia l'esclavisme.

Durant el perode colonial Rhode Island era l'unica de les 13 colnies amb llibertat religiosa completa.

Va estar entre les 13 colnies fundadores dels Estats Units d'Amrica, i la tretzena en signar la Constituci dels Estats Units.









































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48793" title="La Mola (Valls Occidental)" nonfiltered="3831" processed="3805" dbindex="19163">

La Mola s el punt culminant del masss de Sant Lloren de Munt i del Valls Occidental amb els seus 1.101,9 m d'altitud. Al seu cim es troba el Monestir romnic de Sant Lloren de Munt.

Est situat dins la Serralada Prelitoral entre la riera de les Arenes i el riu Ripoll, dintre del terme municipal de Matadepera i del Parc Natural de Sant Lloren del Munt i l'Obac. Separa les conques del Llobregat i el Bess. D'altres poblacions properes sn Terrassa, Castellar del Valls, Mura, Sabadell i Sant Lloren Savall.

Format per conglomerats presenta un relleu caracterstic format per una successi de cingles combinats amb franges de relleu ms suau que corresponen a una alternana de capes de sediments amb diferent resistncia a l'erosi. Les capes dures s'erosionen ms lentament i en el seu retrocs poden deixar testimonis en forma de monlits com el Cavall Bernat o la Castellassa de Can Torres, visibles des de bona part de la plana vallesana, i el conegut com a Cova del Drac on la llegenda medieval situa el cau d'un d'aquests animals mitolgics. Com a tot el masss, les coves i avencs sn habituals (cova del Manel cova del Frare, avenc de can Pobla).

La Mola s un cim molt amenaat per la pressi humana, la proximitat a un rea tan poblada com el Valls, el monestir del seu cim i la possibilitat d'accedir amb cotxe a ms de 800 m fa que sigui molt visitat, per hi ha un aspecte encara ms agressiu sobre el medi natural: les construccions de les urbanitzacions de Matadepera s'enfilen fins els 700 m d'altitud, a les portes de la primera cinglera. I aquestes construccions no sn herncia del passat, hi ha construccions recents (2005) sota el Cap de Mort i la Roca de les Onze Hores.


Enllaos externs.
 Pgina del Parc Natural de Sant Lloren del Munt i l'Obac de la Diputaci de Barcelona.];

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48795" title="Illa Jarvis" nonfiltered="3832" processed="3806" dbindex="19164">

L'illa Jarvis s un territori sota administraci dels Estats Units d'Amrica que consta oficialment com no incorporat. Est incls a les illes Perifriques Menors dels EUA.

Geogrficament s a l'arxiplag de les illes de la Lnia. Les seves coordenades sn: .

La superfcie s de 4,5 km. Est deshabitada. De clima tropical semirid i amb vegetaci poc densa, la natura silvestre est oficialment protegida per les lleis dels Estats Units.

El 1821 va ser descoberta pel capit britnic Brown del vaixell Eliza Francis. El capit nord-americ Michael Baker la va explorar diverses vegades entre el 1835 i el 1845. El 1858 va ser annexada pels nord-americans que hi van explotar el guano fins que va ser exhaurit el 1879 i aleshores l'abandonaren. El 1889 el Regne Unit la va annexar formalment per no la va ocupar. El 1935 els Estats Units van reclamar i ocupar l'illa.

Altres noms histrics amb els que s'ha conegut l'illa sn: Bunker, Volunteer, Jervis, Brook i Brock.

Cal un perms especial per visitar l'illa que normalment queda reservat per a cientfics i educadors.



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48796" title="Escull Kingman" nonfiltered="3833" processed="3807" dbindex="19165">


L'escull Kingman (en angls Kingman Reef) s un territori sota l'administraci dels Estats Units d'Amrica que consta oficialment com a no incorporat, i est incls en les illes Perifriques Menors dels EUA.

Est situat a mig cam entre Hawaii i la Samoa Nord-americana, a l'arxiplag de les illes de la Lnia.

s un escull de corall amb una superfcie d'1 km. Com que no ultrapassa el metre d'alada, l'aigua del mar mulla la superfcie sovint. Constitueix de fet, un perill per a la navegaci. Est deshabitat.

El 1789 va ser descobert pel capit Edmund Fanning, que hi va estar a punt d'encallar. La posici va ser fixada, el 1853, pel nord-americ W.E. Kingman del Shooting Star, que hi va deixar el seu nom. Tamb s'ha conegut com Danger Rock. Va ser annexat formalment pels Estats Units el 1922.

Les autoritats nord-americanes no permeten la visita d'aquest territori.




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48803" title="Atol Palmyra" nonfiltered="3834" processed="3808" dbindex="19166">

L'atol Palmyra (en angls Palmyra Atoll) s un territori de l'oce Pacfic administrat pels Estats Units d'Amrica, que consta oficialment com a incorporat i no organitzat (s a dir, est sobirania nord-americana i s'hi aplica la Constituci per no s'especifica com ha de ser governat), i s'inclou a les illes Perifriques Menors dels EUA.

Geogrficament est situat a l'arxiplag de les illes de la Lnia.

La superfcie total s de 12 km. Componen el territori diverses illes i illots. Est deshabitat. Hi ha abundant vegetaci del tipus equatorial, com els cocoters. Des del 2001 la natura hi s oficialment protegida (Palmyra Atoll National Wildlife Refuge).

El 1798 Palmyra va ser albirat per primera vegada pel capit nord-americ Edmund Fanning. El capit es va despertar a mitja nit i va ordenar aturar el vaixell perqu tenia un pressentiment. A la matinada van veure que es trobaven noms a mitja hora d'estavellar-se contra els esculls. Oficialment la descoberta s'acredita, el 1802, al capit Sawle, del Palmyra (del qual vaixell deriva el nom de l'atol). Poc desprs un balener nord-americ hi va rescatar un nufrag moribund espanyol que va explicar que era l'nic supervivent d'un vaixell pirata que hi havia enterrat un bot d'or. Aix va atreure diversos buscadors de tresors, per mai se n'ha trobat cap.

El 1862 el rei de Hawaii, Kamehameha IV, hi va organitzar una expedici que va prendre possessi de Palmyra i el va annexar a Hawaii formalment.

El 1898 Palmyra va ser annexat als Estats Units ja que tamb s'havia fet el mateix amb les illes Hawaii. De propietat privada d'una famlia hawaiiana durant un segle, avui s d'un grup ecologista.



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48810" title="Illa Howland" nonfiltered="3835" processed="3809" dbindex="19167">

L'illa Howland (en angls Howland Island) s un territori del Pacfic administrat pels Estats Units d'Amrica que consta oficialment com unincorporated i unorganized s a dir, que no s'hi aplica la constituci ni est expressament regulat com s'ha de governar. Est inclosa a les illes Perifriques Menors dels EUA. s deshabitada.

Geogrficament est situada a l'arxiplag de les illes Fnix.

T una superfcie de 1,84 km amb un clima equatorial semirid i vegetaci poc densa.

Va ser descoberta, el 1822 per George Worth, del balener nord-americ Oeno, i durant un temps es va conixer com Worth Island. El 1842, George Netcher del balener nord-americ Isabella li va posar el nom del primer mariner que la va veure: Howland. El 1857 els Estats Units van prendre possessi del territori basant-se en la llei nord-americana sobre les illes del guano i hi va haver l'explotaci d'aquest fertilitzant durant la darrera meitat del segle XIX. Hi va haver alguns intents de poblament per no van tenir continutat.

Actualment s una reserva natural de la vida salvatge.














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48811" title="Bandera d'Armnia" nonfiltered="3836" processed="3810" dbindex="19168">

La bandera nacional d'Armnia est formada per tres bandes horitzontals de colors vermell, blau i taronja.

Els tres colors han estat associats amb la naci armnia durant molts segles. Hi ha moltes interpretacions en quant al significats d'aquests colors per la interpretaci ms acceptada s que:
 El vermell simbolitza la sang vessada pels armenis en defensa del seu pas.
 El blau simbolitza el cel.
 El taronja simbolitza el sl frtil d'Armnia.

La bandera fou adoptada el 1918, durant el primer perode d'independncia desprs de la Primera Guerra Mundial, tot i que durant aquest perode les proporcions eren de 2:3. Fou restaurada el 24 d'agost de 1990, desprs de l extinci de la Uni Sovitica; com la majoria de banderes de les repbliques ex-sovitiques, va mantenir les proporcions 1:2 de la bandera sovitica.

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48812" title="Escala pentatnica" nonfiltered="3837" processed="3811" dbindex="19169">
L'escala Pentatnica s una escala musical de 5 notes per octava. S'utilitza en molts mbits musicals: des dels krar d'Etipia, passant pels gamelan d'Indonsia, o les melodies afroamericanes espirituals, fins a les composicions de Claude Debussy.



Tipus d'escales pentatniques.

L'escala pentatnica ms tpica s'anomena Escala Pentatnica Major, i es pot construir de diverses maneres. Una construcci senzilla com s l'escala de La Major la formen les notes: La, Si, Do#, Mi i Fa#.

L'Escala Pentatnica Menor segueix el mateix principi que l'Escala Menor, de tal manera que l'escala de La menor la formarien les notes: La, Do, Re, Mi i Sol.

Per la seva simplicitat, les escales pentatniques s'acostumen a utilitzar per compondre canons infantils. Tamb t molta presncia a la msica escocesa i la msica xinesa, d'on s la base principal. Tamb sn unes escales molt tpiques dintre dels gneres del Jazz, el Blues i el Rock.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48813" title="Riu Congo" nonfiltered="3838" processed="3812" dbindex="19170">



El Congo s el riu ms gros de ponent de l'frica Central. Amb una llargada de 4.380 km s el segon riu ms llarg de l'frica (rera el Nil). Si hom en pren el riu Chambesi com a font, la seva llargada total creix fins als 4.700 km. Pel qu fa a cabal, el riu s el segon del mn desprs de l'Amazones. La seva conca, tamb la segona del mn rera l'Amaznia (i just davant de la del Mississip), constitueix tamb una immensa selva tropical.

El riu dna nom als actuals estats de la Repblica del Congo i la Repblica Democrtica del Congo, aix com a l'antic Regne del Congo.

Bona part del curs del Congo i els seus afluent s navegable, amb algunes interrupcions. El riu s navegable entre la desembocadura i Matadi, a uns 150 km de l'oce, on comena un tram de rpids (les catarates Stanley) que impedeix la navegaci fins el llac Malebo (o llac Stanley), entre Kinshasa i Brazzaville, que suposa l'inici del tram navegable ms llarg de tot el riu, fins a Kisangani. Des de l'poca colonial, algunes lnies de ferrocarril uneixen entre ells els trams navegables (per exemple, entre Matadi i Kinshasa o entre Kisangani i Ubundu) donant continuitat al transport fluvial per tota la conca.



































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48819" title="Lli I" nonfiltered="3839" processed="3813" dbindex="19171">

 Sant Lli (Volterra, Toscana, ? - Roma, 76) fou el primer successor de Sant Pere com a bisbe de Roma entre els anys 67-76. 

El seu pare es deia Herculanus i la seva mare Cludia. Com a successor de Sant Pere (i ordenat per Sant Pau) ser el primer en nomenar els primers 15 bisbes del Cristianisme. Era partidari que les dones anessin amb el cap tapat a les reunions cristianes. 

El seu pontificat estigu marcat pels martiris de Sant Marc i Sant Lluc. Ell mateix mor mrtir, suposadament el 23 de setembre de 76. Aquest s el dia de la seva festa. Fou enterrat al Vatic, juntament amb Sant Pere.

 Evidncies .
El 1615, es va trobar una tomba al Vatic amb la inscripci linus, amb tot, per, es va considerar que era el que quedava de la inscripci d'un altre nom (p. ex. Aquilinus).

Existeix una carta que parla dels martiris de Sant Pere i Sant Pau, atribuda a Lli. S'ha comprovat que data del segle VI.





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48821" title="Esfinx" nonfiltered="3840" processed="3814" dbindex="19172">


L'esfinx s una figura de la mitologia grega i egpcia. Era un monstre amb cos de lle i rostre hum.

El mot prov del grec      , Sfinx, aparentment derivat del verb       , sfingo, que significa "estrnyer".

Els rabs l'anomenen Abu l-Hawl (pare de la por) o al-Sanam (l'idol)

L'esfinx egpcia.
L'esfinx, en la mitologia egpcia, es presenta com un lle ajagut amb cap d'home, que representava habitualment el fara.

La representaci ms antiga i ms gran que ens n'ha arribat fins als nostres dies s la Gran Esfinx de Gizeh. Fou excavada a la roca, a l'indret que va servir com a pedrera per fer la pirmide d'Userib, ms coneguda com a pirmide de Khefren.

La funci de l'esfinx era de guardiana i protectora, per aix es collocava al costat de les portes d'accs. L'esfinx de Gizeh, per exemple, se situa en una banda del prtic cobert ascendent que dna accs a l'avinguda que porta a la pirmide. 

Tamb s famosa l'anomenada  Avinguda de les Esfinxs del Temple de Karnak. 

Pel fet de tenir el cap d'home, des dels temps d'Herdot l'esfinx egpcia era anomenada androsfinx per distingir-la de la grega.

El 985, segons Mukaddasi, el rostre ja estava damnat; el 1378 un xeic fantic li va infringir danys adicionals.

L'esfinx grega.

En la mitologia grega l'esfinx era dotada d'ales d'ocell de presa i tenia el rostre de dona. Sovint s'utilitzava com a motiu decoratiu de les tombes. El seu mite est ntimament lligat a dip.

Segons algunes versions era filla d'Ortre i de Quimera, altres la consideraven filla de Tif i d'Equidna.

L'Esfinx vivia en unes muntanyes prop de Tebes, on l'havia enviada Hera com a cstig a una ofensa al matrimoni que havia fet la ciutat. El monstre tenia aterrits els passants, ja que els proposava enigmes i devorava els qui eren incapaos de resoldre'ls. Solia posar-los sempre el mateix enigma, que era el segent:

Quin s l'sser que camina amb quatre peus al mat, dos al migdia i tres al vespre, per que, contrriament a la majoria dels ssers vius, s ms rpid com menys peus utilitza en caminar?;

Ning havia aconseguit trobar-ne la resposta fins que dip va arribar a Tebes. En ser preguntat per l'Esfinx, dip va respondre:

s l'home, que va de quatre grapes quan s petit i que fa servir les dues cames i el bast quan s vell.;

La resposta era correcta i, com a conseqncia, l'Esfinx es va sucidar estimbant-se des de l'alta roca on solia asseure's. Segons altres versions, fou dip mateix qui la va matar. Com a recompensa per haver-los deslliurat del monstre, els tebans van coronar dip rei.

En algunes versions del mite el final de l'enigma s diferent:

Quin s l'sser que camina amb quatre peus al mat, dos al migdia i tres al vespre, per que, contrriament a la majoria dels ssers vius, s ms feble com ms peus utilitza en caminar?;

En altres, els enigmes que planteja l'esfinx sn dos, no un, i el segon diu:

Sn dues germanes,una de les quals engendra l'altra i, al seu torn, s engendrada per la primera.;

La resposta s la nit i el dia, perqu en grec les dues paraules sn femenines.



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48824" title="Stir" nonfiltered="3841" processed="3815" dbindex="19173">


En la mitologia grega, els stirs eren divinitats dels boscos i de les muntanyes. Encarnaven a la fora vital de la Naturalesa. Els noms dels stirs ms coneguts sn: Sil, Mar, Leneu, Astreu i Mrsias.

Normalment sn imaginats com homes amb potes de cabra, orelles punxegudes, banyes i una llarga cua. A vegades per, sn representats com homes amb potes de cavall. 

Solien acompanyar al du Dions i participaven en totes les seves festes ballant i bevent. Les nimfes i les mnades o niades estaven permanentment alerta a la seva presncia, preparades per fugir d'aquests ssers sempre sexualment insatisfets.

Tamb se'ls coneix amb el nom de silens (encara que aquests eren noms una classe de stirs, els stirs majors; per contra dels stirs menors o simplement stirs). Els romans els van identificar amb els faunes.















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48825" title="Disenteria" nonfiltered="3842" processed="3816" dbindex="19174">
La disenteria s una malaltia de l'intest, que s'inflama i ulcera causant dolor abdominal, febre i diarrea. 

Pot ser produda per bacils del gnere Shigella (disenteria bacillar) o per protozous rizpodes del gnere Entamoeba (disenteria ambica). Aquesta ltima s molt freqent en les regions tropicals i sol transmetre's a travs d'aiges contaminades. 























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48828" title="Dengue" nonfiltered="3843" processed="3817" dbindex="19175">

El dengue, anomenat febre trencaossos en alguns pasos d'Amrica Llatina, s una malaltia infecciosa, que cursa amb febre de comenament sobtat, epidmica i contagiosa d'origen vric. Es transmet als humans mitjanant la picada d'un mosquit Aedes aegypti i amb menor freqncia per l'Aedes albopictus o mosquit tigre que estigui infectat. 

Es caracteritza per febre i dolor intens en les articulacions i msculs, inflamaci dels ganglis limftics i erupci ocasional de la pell. Amb freqncia t una evoluci de sis a set dies, per la convalescncia s llarga i lenta. 

Una forma ms greu s el dengue hemorrgic, amb una baixada perillosa de les plaquetes, que pot arribar a ocasionar la mort, especialment als infants. 

s freqent en zones de la ndia, Sud-est Asitic, Centre i Amrica del Sud, i frica central i occidental. s causada per qualsevol dels quatre virus DONIN-1, DONIN-2, DONIN-3 o DONIN-4 que estan estretament relacionats. 


 Smptomes .
Aquesta malaltia infecciosa es manifesta per un inici sobtat de febre, que pot durar de 3 a 5 dies, encara que rares vegades persisteix per ms d'una setmana, mals de cap, musculars i en les articulacions (artralgias i mialgias, dolors pels quals el dengue s conegut com la quebradora, febre trenca-ossos o malaltia trenca-ossos) i erupcions en la pell. 

El dengue es caracteritza per erupci de color vermell brillant cridada petequia. Sol aparixer, en primer lloc, en les extremitats inferiors i el trax dels pacients, d'on s'estn per a abastar la major part del cos hum. Tamb pot presentar-se gastritis amb una combinaci de dolor abdominal, nusees, vmits i diarrea. Alguns casos desenvolupen smptomes molt ms lleus que poden, quan no es presenti l'erupci, ser diagnosticats com la grip o altres infeccions virals. Aix, els turistes de les zones tropicals poden transmetre el dengue en els seus pasos d'origen, al no haver estat correctament diagnosticats en l'apogeu de la seva malaltia. Els pacients amb dengue poden transmetre la infecci noms a travs de mosquits o productes derivats de la sang i noms mentre es trobin encara febrils (amb febre). 

El dengue clssic dura al voltant de 6 a 7 dies, amb un petit smptoma de febre en el moment del final de la malaltia (el cridat "patr bifsico"). Clnicament, la recuperaci sol acompanyar-se de fatiga, linfadenopata i leucopenia amb linfocitosis relativa. El recompte de plaquetas baixar fins que la temperatura del pacient s normal. En alguns casos, s'observen trombocitopenia (menys de 100.000 plaquetas per mm3) i increment de les aminotransferasas. Els casos de dengue hemorrgic mostren major febre acompanyada de fenmens hemorrgics, trombocitopenia i hemoconcentraci. En una petita proporci de casos s'experimenta la sndrome de xoc per dengue (SSD) que t una alta taxa de mortalitat.



 











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48829" title="Mandril" nonfiltered="3844" processed="3818" dbindex="19176">

El mandril (Mandrillus sphinx) s un primat de la famlia Cercopithecidae (micos del Vell Mn). 

Amb un pes de fins a 55 kg sn els micos ms grans del mn. Els mandrils mascles sn molt ms grans que les femelles i tenen la cara de vius colors, amb musells vermells i blaus, tamb tenen profundes estries que recorren ambds costats del musell. El color varia amb l'edat. 

El perode de gestaci s de 170 a 220 dies, tenint un sol fill en cada part. 

Aquests micos viuen en el sl de les denses selves formant subgrups de fins a 20 individus i grups de fins a 250 exemplars. 

La seva rea de distribuci comprn l'oest de les zones tropicals de frica, des de Guinea Equatorial fins a Congo (regi)Congo 

Encara que s'alimenten principalment de plantes, tamb maten a qualsevol animal al que puguin dominar.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48830" title="Freetown" nonfiltered="3845" processed="3819" dbindex="19177">

Freetown s la capital i la ciutat ms gran de Sierra Leone, amb una poblaci de 1.070.200 (2004).



Histria. 
Va ser fundada en a l'any 1787 pels anglesos per a allotjar all als esclaus alliberats durant la campanya de Sierra Leone, d'aqu l'origen del seu nom (Ciutat Lliure).

L'assentament va ser cremat per les tribus el 1790. El 1792 una nova expedici d'esclaus arriba a Freetown, aquesta vegada venien des de Nova Esccia. El poble va sobreviure a un assalt francs el 1794. Els habitants es van rebellar el 1800 per els britnics van reprendre el control de la ciutat, comenant a ms amb un expansionisme propi de l'poca, que va conduir i la creaci de l'actual Sierra Leone. 

El 1808 la comunitat va ser declarada colnia britnica. Entre 1808 i 1874, la ciutat va servir com base d'operacions i com capital de la colnia britnica de l'occident de frica. La ciutat va crixer fortament grcies a l'arribada de milers de nous esclaus lliures que arribaven de totes les colnies britniques. L'alliberament en massa es va deure a la collaboraci dels esclaus en les Guerres Napoleniques sota ordres britniques. 

Durant la Segona Guerra Mundial el Regne Unit va mantenir una base naval a Freetown. Els descendents dels esclaus alliberats sn denominats creoles (criolls) i ocupen un paper important en la capital encara que sn una minoria nacional. 

Durant els anys 1990 la ciutat es va veure embolicada en cruents enfrontaments. El 1998 les tropes de ECOWAS van prendre la ciutat per a restaurar al president Ahmad Teixeixin Kabbah. Desprs la ciutat va ser atacada pel Front Revolucionari Unit encara que sense xit.

Economia. 
La indstria de la ciutat es dedica principalment a la producci de cigars, la refineria de petroli, la pesca, la talla de diamants, entre altres activitats. La indstria agrcola destaca el caf, cacao, dtils i oli.




































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48834" title="Thomas Kuhn" nonfiltered="3846" processed="3820" dbindex="19178">
Thomas Samuel Kuhn (Cincinnati, Ohio, 18 de juliol de 1922 -  Cambridge, Massachusett, 17 de juny de 1996) va ser un destacat epistemleg d'Estats Units, autor de The Structure of Scientific Revolutions (L'estructura de les Revolucions Cientfiques). 

La seva obra L'estructura de les revolucions cientfiques (1962) i el concepte de paradigma que introdueix han suposat un replantejament i crtica de la filosofia de la cincia desenvolupada fins a llavors (Carnap, Popper, Hempel), en mostrar que no s suficient per a la caracteritzaci de la cincia l'exclusiva atenci al context de justificaci, i la impossibilitat d'un llenguatge observacional neutre.

El terme paradigma designa tots els compromisos compartits per una comunitat de cientfics. D'una banda, els terics, ontolgics, i de creences i, per un altre, els quals fan referncia a l'aplicaci de la teoria i als models de solucions de problemes. Els paradigmes sn, per tant, una mica ms que un conjunt d'axiomes.

La revoluci cientfica suposa per tant un canvi de paradigma. Distingeix diferents fases en aquesta evoluci: la cincia normal s la ms acceptada durant un perode donat, la que segueix el paradigma dominant. Poden sorgir paradigmes alternatius, per fins que el dominant no entra en crisi per falles explicatives, no es consideren com a models potencialment valuosos. Aleshores els defensors de cada paradigma entren en confrontaci fins que s'imposa un; si s diferent al primer i s'accepta entre la comunitat cientfica, s'ha produt una revoluci cientfica.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48840" title="Con I" nonfiltered="3847" processed="3821" dbindex="19179">


Con fou el 83 Papa de Roma entre 21 d'octubre de 686 - 21 de setembre de 687, data en qu mor enverinat a Roma, per ordres de la cort de Bizanci, quan encara no feia un any de la seva ascensi al tron.

Era originari de Trcia.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48841" title="Organitzaci Mundial del Comer" nonfiltered="3848" processed="3822" dbindex="19180">
L'Organitzaci Mundial de Comer (OMC) s una organitzaci internacional que supervisa els acords comercials en definir les "regles del comer" entre els estats membres. L'OMC s el successor de l'Acord General de Tarifes i Comer (GATT, per les seves sigles en angls) i t com a propsit el reduir o eliminar completament les barreres internacionals al comer.

La seu de l'OMC es troba a Ginebra, Sussa. El 13 de maig, 2005, Pascal Lamy va ser elegit com a director general. El 19 d'agost, 2005 l'OMC tenia 148 estats membres. Tots els membres de l'OMC han de concedir-se els uns als altres l'estatus de naci afavorida, per tal que (amb excepcions) les concessions comercials que concedeix un membre a un altre, siguin concedides a tots els membres de l'organitzaci.

Orgens.
L'OMC es va crear l'1 de gener, 1995 per a reemplaar a l'Acord General de Tarifes i Comer (GATT), el qual era una srie de tractats de la post-guerra que intentaven facilitar el comer lliure entre les nacions. El principis i els acords del GATT van ser adoptats per l'OMC, la qual va rebre l'encrrec de expandir-los. A diferncia del GATT, l'OMC t una estructura institucional.

L'OMC s el successor efectiu i esperat de l'anticipada Organitzaci Internacional de Comer, la qual hauria d'haver reemplaat al GATT. La Conferncia de Comer i Ocupaci de L'Havana el mar de 1948 havia acordat crear l'Organitzaci Internacional de Comer, per aquesta proposta va ser bloquejada pel Senat dels Estats Units.

Funcions.
L'OMC t dues funcions bsiques:
 ser un frum de negociaci per a les discussions de les regles del comer existents i futures;
 ser un rbitre i donar solucions a les disputes comercials entre els membres.

Negociacions.
Les decisions de l'OMC com ara els acords adoptats o les revisions, sn determinades pel consens. Aix no vol dir que es trobi unanimitat; noms es necessari que cap membre no consideri que la decisi sigui inacceptable per a objectar.

L'avantatge del consens es que promou els esforos per a trobar una decisi acceptable per a tots. Les desavantatges sn que es requereix de molt temps per a negociar i arribar al consens, i que els acords finals utilitzen un llenguatge ambigu en els punts de contenci, la qual cosa fa que la interpretaci sigui difcil. Richard Steinberg (2002) va argumentar que encara que el model de consens de l'OMC proveeix una base legal per a la negociaci, els acords tendeixen a afavorir als Estats Units i a Europa. Les negociacions de Seattle (1999) i Cancn (2003), per exemple, van fracassar ja que els pasos en vies de desenvolupament es van refusar a acceptar les condicions proposades.

La ronda de negociacions actuals, la ronda de Doha, va comenar a Qatar, el novembre de 2001. Les conversacions han estat molt controvertibles i no s'ha arribat a cap acord, encara que hi han hagut ms oportunitats de negociacions a Cancn, Ginebra i Pars.

Resolucions de disputes.
Com la majoria de les organitzacions internacionals, l'OMC no t gran poder per a obligar als pasos a adoptar les seves resolucions i decisions quan un membre t una disputa amb un altra. Si les decisions no es compleixen, l'OMC pot autoritzar "mesures de represlia", per no hi ha cap mtode efectiu per a forar el compliment de les resolucions. Aix vol dir que els estats econmicament poderosos poden ignorar les regles i les decisions que afavoreixen als pasos dbils, i aquests no tenen el poder per a danyar ni obligar als estats grans, com ara els Estats Units i Europa. Un exemple sn els subsidis al cot dels Estats Units que han estat declarats illegals, per que encara continuen.

Membres.

Quan va ser creat, l'OMC tenia 76 estats membres. Els 10 anys segents, 72 nous membres van ser acceptats. Per a veure la llista de tots els estats membres vegeu aquest enlla.

Hi ha no membres que actuen com a observadors en les negociacions de l'OMC. Alguns d'aquests estats observadors han sollicitat admissi, per, encara no han estat acceptats.

Iran va presentar la sollicitud d'admissi el 1996, per, els Estats Units, acusant al govern iran de donar suport al terrorisme internacional, van bloquejar la seva sollicitud 22 vegades. Els Estats Units van dir el mar del 2005 que va acceptar la sollicitud si Iran acceptava les condicions nord-americanes sobre els acords nuclears. Rssia va sollicitar admissi al GATT el 1993, per, no va ser acceptat, i no s membre actualment de l'OMC.

Crtica.
L'OMC promou la integraci econmica i el lliure comer (que altres denominen "globalitzaci") i que es considera problemtic. Els tractats de l'OMC han estat criticats severament per tenir un biaix que afavoreix a les companyies multinacionals i a les nacions riques. Encara que ser membre s voluntari, els crtics diuen que no unir-se'n prcticament posa al pas sota un "embargo", creant aix un sistema internacional basat en regles econmiques forades, descoratjant els canvis i l'experimentaci.

El procs de la presa de decisions ha estat criticat tamb, ja que els "tres grans" membres, els Estats Units, la Uni Europea i el Jap han estat acusats d'utilitzar l'OMC per a exercir llur influncia sobre els estats ms dbils. A ms, alguns diuen que els estats membres han adoptat els tractats de l'OMC no democrticament, i que ha danyat llurs ciutadans i llur ecologia.

Vegeu tamb.
 Comer internacional;
 Economia internacional;
 Integraci econmica;

Enllaos externs.
 Pgina oficial de l'OMC;
 Fitxa de l'OMC. De l'Observatori del Deute en la Globalitzaci.






































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48844" title="rea insular dels EUA" nonfiltered="3849" processed="3823" dbindex="19181">


Un rea insular s un terme genric utilitzat per l'administraci dels Estats Units per a referir-se als territoris que no formen part de cap dels estats federats.

En general, els habitants de les rees insulars tenen la ciutadania nord-americana, encara que no paguen impostos federals, no participen en les eleccions presidencials, ni tenen representants al Congrs. Els productes manufacturats en rees insulars poden portar l'etiqueta  made in the USA .

Geografia.
Les illes que es consideren rees insulars sn:
Al Carib:
Illa Navassa;
Puerto Rico;
Illes Verges Nord-americanes;
A Oceania:
Guam;
Illes Mariannes Septentrionals;
Samoa Nord-americana;
Illes Perifriques Menors dels EUA. A ms de l'illa Navassa al Carib, la resta sn: illa Baker, illa Howland, illa Jarvis, atol Johnston, escull Kingman, atol Midway, atol Palmyra i illa Wake.

Les illes Perifriques Menors sn deshabitades, sense una poblaci estable. La resta d'rees insulars sn habitades.

Poltica.
Els estatus poltics de les rees insulars sn:
Territoris incorporats (on s'aplica la Constituci nord-americana): noms ho s l'atol Palmyra. La resta sn territoris no incorporats. ;
Territoris organitzats (que disposen d'un govern local): Guam, illes Mariannes Septentrionals, Puerto Rico i les illes Verges Nord-americanes. La resta sn territoris no organitzats. La Samoa Nord-americana oficialment s un territori no organitzat, per a la prctica t un govern autnom sota l'autoritat del Departament de l'Interior.
Mancomunitat o commonwealth (territoris organitzats amb acords especfics amb el govern federal): les illes Mariannes Septentrionals i Puerto Rico.

Enllaos externs.
 Definicions de l'Oficina d'Afers Insulars dels EUA;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48846" title="Pas desenvolupat" nonfiltered="3850" processed="3824" dbindex="19182">
Un pas desenvolupat o pas desenrotllat s un pas que gaudeix d'un estndard de vida relativament alt per mitj d'una economia forta i diversificada tecnolgicament. La majoria dels pasos amb un Producte Intern Brut per capita (PIB) i un ndex de desenvolupament hum (IDH) elevats sn considerats pasos desenvolupats. 

Alguns sinnims moderns sn pas avanat, pas industialitzat, pas ms desenvolupat, pas ms desenvolupat econmicament, pas global del nord, pasos de renda alta i pas postindustrial. El primer pas industrialitzat fou Anglaterra seguit d'Alemanya, Frana, la resta dels pasos constituents del Regne Unit i altres pasos d'Europa occidental. Segons l'economista Jeffrey Sachs, tanamteix, la divisi actual entre un mn desenvolupat i un d'altre en vies de desenvolupament s un fenomen del segle XX. 

Definicions.
Pasos de renda alta.



]]
El Banc Mundial defineix els "pasos de renda alta" com els pasos amb una Renda Nacional Bruta (RNB) per cpita de 11.116 dlars estatunidencs o ms. Segons la classificaci de "pas desenvolupat" de les Nacions Unides, no tots els pasos de renda alta sn desenvolupats.

En fer s de la RNB o del Producte interior brut (PIB) per cpita per a definir l'estatus de "desenvolupament", hom ha de consdierar que alguns pasos han aconseguit, sovint de manera temporal, una RNB/PIB per cpita elevats per mitj de l'explotaci d'algun recurs natural (com ara el petroli, el fosfat, el coure o un d'altre) sense desenvolupar una economia industrialment diversificada i basada en els serveis. Per exemple, malgrat el seu PIB per cpita elevat, els membres del Consell de la Cooperaci del Golf de l'Orient Prxim no es consideren pasos desenvolupats ats que llurs economies depenen massa de la producci i exportaci de petroli, i llur distribuci de la riquesa s molt desigual. 

ndex de desenvolupament hum.

Les Nacions Unides han creat l'ndex de desenvolupament hum (IDH) com a mida estadstica del desenvolupament hum d'un pas. Tot i que hi ha una correlaci forta entre l'IDH i una economia prspera, les Nacions Unides assenyalen que l'IDH incorpora molt ms que renda o productivitat. A diferncia del PIB o la renda per cpita, l'IDH pren a compte com s que la renda es tradueix en oportunitats educatives i de sanitat i per tant en nivells superiors de desenvolupament hum. Per exemple, tot i que els Estats Units i Itlia tenen PIBs per cpita molt diferents, l'IDH d'ambds se similar. Des de 1980, Noruega (2001-2005), el Jap (1991 i 1993), el Canad (1985, 1992 i 1994-2000), Islndia (2006 i 2007) i Sussa (1980) han tingut l'IDH ms alt del mn. Es considera que els pasos amb un IDH superior al 0,800 gaudeixen d'un estndard de desenvolupament hum "elevat". Tots els pasos inclosos en les llistes de pasos desenvolupats de l'ONU i del Fons Monetari Internacional (FMI) tenen un HDI elevat. Els pasos petits, com ara Andorra i Liechtenstein no sn avaluats per les Nacions Unides, i per tant, no hi ha cap xifra d'IDH, tot i que sn pasos desenvolupats. Tots els "pasos avanats" de les llistes del FMI o de l'Agncia Central d'Intelligncia (CIA) gaudeixen d'un IDH superior al 0,900.

Pasos desenvolupats segons la CIA.
La CIA clasifica 34 entitats econmiques com a "pasos desenvolupats" Segons la CIA els pasos desenvolupats sn "... economies de mercat de la majoria de les nacions democrtiques de l'Organitzaci per a la Cooperaci i el Desenvolupament Econmic (OCDE) a ms de Bermuda, Israel, Sud-frica i els microestats europeus; tamb coneguts com a Primer Mn, pasos de renda alta, el Nord  pasos industrals". A ms, aquests pasos desenvolupats tenen un PIB per cpita que excedeix els $10.000 tot i que quatre pasos membres de l'OCDE i Sud-frica tenen xifres inferiors als $10.000 i que dos pasos exclosos de la llista de pasos desenvolupats tenen xifres superiors als $10.000. Els trenta-quatre pasos desenvolupats sn: 



Segons la CIA aquesta llista s similar al terme "economia avanada del Fons Monetari Internacional (FMI) per hi afegeix Hong Kong, Corea del Sud, Singapur i Taiwan, per n'exclou Malta, Mxic , Sud-frica i Turquia." En realitat, la llista de l'FMI no exclou Mxic, ja que tampoc no surt a la llista de pasos desenvolupats de la CIA. Mxic s un pas emergent avanat.

Economies avanades segons la CIA.
La classificaci oficial d'"economies avanades" va ser creada originalment per l'FMI. La CIA t la intenci d'adoptar la llista de l'FMI per tamb d'afegir-hi pasos que no sn membres del FMI; per tant, fins mar del 2001, la llista de la CIA era ms completa que no pas la llista de l'FMI. Des del 2001, tanmateix, l'FMI va afegir a la seva llista Xiprei Eslovnia, per la CIA no els va afegir a la seva. Els trenta-cinc pasos avanats de la llista de la CIA sn: 


Economies avanades segons l'FMI.

Segons el Fons Monetari Internacional, sn trenta-u les economies avanades:


ndex d'equitat global.
El Grup FSTE realitza tres categoritzacions en el seu ndex d'equitat global: desenvolupat, emergent avanat o emergent secundari:
 Desenvolupats: Austrlia, ustria, Blgica/Luxemburg, el Canad, Dinamarca, Finlndia, Frana, Alemanya, Grcia, Hong Kong, Irlanda, Israel, Itlia, el Jap, els Pasos Baixos, Nova Zelanda, Noruega, Portugal, Singapur, Espanya, Sucia, Sussa, el Regne Unit i els Estats Units. ;
 Emergents avanats: el Brasil, Corea del Sud, Hongria, Mxic, Polnia, Sud-frica i Taiwan.
 Emergents secundaris: l'Argentina, Xile, Xina, Colmbia, Repblica Txeca, Egipte, ndia, Indonsia, Malisia, el Marroc, Pakistan, el Per, Filipines, Rssia, Tailndia i Turquia.

Referncies.


Vegeu tamb.
 Pasos en vies de desenvolupament;
 Pasos recentment industrialitzats;
 Pasos menys desenvolupats;

Enllaos externs.
 Banc Mundial;
 Fons Monetari Internacional;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48851" title="Moviment Bolivari Revolucionari-200" nonfiltered="3851" processed="3825" dbindex="19183">
El Moviment Bolivari Revolucionari-200 o MBR-200 (Movimiento Bolivariano Revolucionario-200 en castell, tamb conegut, en una primera fase, com a Exrcit Popular Revolucionari-200 o EPR-200) va ser el nom que va prendre un grup poltic organitzat per militars progressistes de forma clandestina a l'interior de la Fora Armada Nacional deVeneuela.

Orgens.

L'MBR-200, fundat el 1982 pren el seu nom en homenatge al lder de la independncia sud-americana, Simn Bolvar, amb motiu del bicentenari del naixement d'aquest personatge.

El seu principal dirigent va ser el militar progressista Hugo Chvez, actual president de Veneuela.

Durant anys el MBR-200 va centrar la seva tasca en difondre el pensament de Simn Bolivar i l'ideari progressista a l'interior de l'exrcit.

El "Caracazo" i la insurrecci de 4 de febrer.

Quan el 1989, arran del "Caracazo" el govern veneol encapalat per Carlos Andrs Prez va ordenar a l'exrcit la repressi militar del moviment popular de protesta contra les mesures dictades pel Fons Monetari Internacional, massacrant als manifestants el MBR-200 es va mostrar contrari a la repressi i molts dels seus membres es van negar a participar-hi.

Com a conseqncia d'aix, el 4 de febrer de 1992 el MBR-200 va liderar un intent de cop d'estat contra Carlos Andrs Prez, insurrecci que va fracassar, essent els seus principals dirigents empresonats.

La Revoluci Bolivariana.

L'MBR-200 va ser un dels grups que va participar en la creaci de l'organitzaci d'esquerres Moviment Cinquena Repblica que, sota el lideratge d'Hugo Chvez, s va imposar en les eleccions presidencials del 6 de desembre de 1998, iniciant el procs conegut com a Revoluci Bolivariana. 

Poc desprs el MBR-200 es va dissoldre i els seus dirigents es van incorporar plenament a la vida poltica del pas.

Tot i que alguns dels seus dirigents es van passar posteriorment a l'oposici contra els successius governs democrtics de Chvez, la majoria dels seus membres continuen participant en aquests governs.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48854" title="Mecanisme" nonfiltered="3852" processed="3826" dbindex="19184">

Un mecanisme s, genricament, un conjunt d'elements muntats que fan una funci concreta per si mateixos o dins d'una mquina ms complexa.

La quantitat de mecanismes que s'empren, s immensa. Es troben en coses senzilles com pot ser una ratera o una aixeta fins a coses molt ms complicades com poden ser acoplaments de naus espacials.

Sn exemples de mecanismes: Reductor de velocitat, fre, canvi de marxes, embragament,
disparador, retenidor, vlvula de pas, transmissor de moviment, etc.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48857" title="MSX" nonfiltered="3853" processed="3827" dbindex="19185">

MSX fou una arquitectura de microordinador de 8 bits que va tenir cert xit a Europa (Espanya i Pasos Baixos sobretot), Brasil, Jap i especialment a Rssia a la fi dels anys 1980 (va ser presentat el 1983). Als Estats Units prcticament va ser una desconeguda.

El sistema MSX fou un intent per part de la incipient indstria de la microinformtica d'unir sota un mateix estndard diversos fabricants, la majoria japonesos. Alguns d'aquests fabricants (han estat ms de 30) van ser Canon, Casio, Panasonic, Philips, Sony i Yamaha.

El significat de l'acrnim MSX s un tema de debat. En el seu temps tot el mn va estar d'acord que significava MicroSoft eXtended. Altres definicions inclouen:

Matsushita Sony X, on X feia referncia inicialment al poder illimitat de la mquina i desprs es va associar a diferents companyies com Yamaha i Sanyo, que van participar en el seu desenvolupament;
Machines with Software eXchangeability segons Kazuhiko Nishi dissenyador de l'arquitectura.

MSX i PCs.
Els MSX, igual que els altres microordinadors de l'poca, ZX Spectrum, Amstrad CPC, Commodore 64,... eren aparells molt ms econmics que els primers PCs. Tenien tamb millors qualitats grfiques i sonores que aquests, en estar destinats al mercat domstic. 

A diferncia dels Spectrum, Amstrad i Commodore, els MSX tenien l'avantatge d'esser un estndard, especificat formalment. De manera que moltes firmes, sobretot japoneses, implementaren aquelles especificacions. Sony, Sanyo, Panasonic, Mitsubishi, Philips, i molts ms realitzaren els seus MSX.  

Amb el temps, els PC guanyaren mercat tamb en el mercat domstic, grcies als clnics, esdevenint aix el sistema d'IBM un estndard "de facto". El gran avantatge que presentaven aquestes mquines (i el que continuen tenint) era la seva modularitat: eren facilment ampliables i modificables.

Caracterstiques.
 Microprocessador Z80: aquest processador va ser molt utilitzat en els ordinadors domstics de l'poca: ZX Spectrum, Amstrad, el Commodore 128... i en les primeres consoles GameBoy. Fins i tot en la seva versi militar s'usa com ordinador d'abord en caces.
 Va ser el primer sistema de computaci casolana que no depenia d'una sola marca, hi van haver mltiples empreses que fabricaren ordinadors compatibles amb la norma MSX.
 Incorporava un entorn de programaci: MSX-Basic 1.0 (de Microsoft), i successives versions.
 Tamb de forma addicional, admetia el sistema operatiu de disc: MSX-DOS, en diferents versions, compatible a nivell de fitxers amb el fams MS-DOS per a IBM-PC (ambds de Microsoft).
 Disposava de ranura de cartutxos de memria, per a carregar els jocs o programes ms rpidament i per a la connexi de perifrics addicionals.
 Permetia connectar a una grabadora/reproductora de cassette. Amb aix un podia programar algun joc o programa i es podia emmagatzemar per a s posterior. El sistema era exasperantemente lent i susceptible a mltiples errors, encara que molt econmic.
 Permetia aix mateix la connexi de diferents unitats de disc, i fins i tot en els ltims temps admet la connexi de discos durs i CDROM amb interfcie IDE i SCSI. Com mostra d'adaptaci a les noves tecnologies, avui dia existeix, a ms, un adaptador IDE per a usar targetes CompactFlash en qualsevol MSX 2 o superior, tenint aix un sistema d'emmagatzematge robust, portable i silencis, que a ms no requereix una font d'alimentaci externa a l'ordinador.
 Aquest ordinador no venia amb monitor, encara que posteriorment ja incloa la sortida corresponent juntament amb la sempre present sortida directa a TV.

Evoluci dels MSX.
Hi han hagut diverses versions d'aquesta norma, MSX-1, MSX-2, MSX-2+ i MSX-TurboR, que anaren augmentant la seva potncia i capacitat de forma notable.

 MSX-2 .
Ben aviat sortiren els MSX-2, amb unes capacitats grfiques molt bones per l'poca. El principal inconvenient fou que la capacitat de procs de la mquina era la mateixa, un Z-80 funcionant amb un freqncia de rellotge de menys de 4MHz. Tot i aix el sistema encara va captar nous usuaris grcies als seus jocs, recolzats per marques com Konami.  

 MSX2+ .
El MSX2+, millor les seves capacitats multimdia (ms de 32000 colors simultanis en pantalla) i millor qualitat de so superior, tot i conservar la mateixa CPU. 

 MSX-TurboR.
El MSX-TR, disposava de dos processadors: el Z-80, per tal d'assagurar la compatibilitat amb els programes antics, i un R800 de tecnologia RISC, a 28MHz. Ambds processadors podien treballar cooperativament millorant bastant el rendiment.  

Present i futur.
Encara apareixen nous perifrics, targetes grfiques i targetes de so d'alta qualitat. Sembla que podria aparixer en un futur un MSX3 (projecte Omega), i un MMSX o MSX modular.

Vegeu tamb.
 AY-3-8910;

Enllaos externs.

Algunes comunitats d'usuaris de MSX:

 http://es.msx.org;
 http://www.hispamsx.org;
 http://www.aamsx.com/;
 http://www.ClubMsx.com.ar/;
 http://www.MsxHardware.com.ar/;
 http://www.msxposse.com/;

Alguns dels emuladors existents:

 http://openmsx.sourceforge.net;
 http://www.bluemsx.com;
 http://fms.komkon.org/fMSX/;
 http://www.classicgaming.com/jmsxemu/;
 http://members.eunet.at/lexlechz/RuMSX.html;

I un projecte per a muntar un sistema Unix sobre MSX:

 http://uzix.sourceforge.net/;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48862" title="Josep Pastells Mascort" nonfiltered="3854" processed="3828" dbindex="19186">
Josep Pastells Mascort (La Creueta, Girona, 1966) s un periodista i escriptor catal. Va llicenciar-se en Cincies de la Informaci a la Universitat Autnoma de Barcelona. Ha treballat en diversos mitjans de comunicaci (especialment, en dues etapes diferents, al Diari de Girona) i tamb ha fet de cap de premsa de diferents institucions o formacions poltiques, com per exemple d'ERC al Congrs dels Diputats quan l'nic representant d'aquesta formaci era Joan Puigcercs. Des del 2003 viu a Getafe i treballa al setmanari El Iceberg  (actualment n's el cap de redacci) i a Globo FM, on presenta espais culturals.

Fins ara ha publicat sis novelles en catal:
 Nus (El Mdol, 1998);
 Rere el mirall (Proa, 2001);
 Wole (Cossetnia, 2001);
 Witxi (Llibres de l'ndex, 2002);
 Pell de cilici (Empries, 2003);
 A la recerca de l'equilibri (JoEscric.com, 2005).

A ms d'un llibre de relats i una novel.la en castell:

 Simptico fracasado (Alfasur, 2006);
 Hroes flacos (Lobohombre, 2007);

Tamb ha publicat diverses narracions, contes breus, pensaments i textos potics en revistes, en pgines d'Internet i en volums compartits amb altres autors, tant en catal com en castell. 

Enllaos externs.
Algunes de les seves pgines en lnia:
 Bloc a MesVilaWeb;
 JoEscric.com;
 Relatsencatal.com;
 Bloc en castell a maraton.es;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48864" title="Derivada" nonfiltered="3855" processed="3829" dbindex="19187">



En clcul infinitesimal, la derivada s una mesura de com canvia una funci en modificar el valor de les seves variables. Intutivament pot dir-se que la derivada s la rapidesa en qu varia una quantitat determinada en un punt donat. Per exemple, la derivada de la posici d'un cotxe en un moment concret, s la velocitat instantnia a la qual va el cotxe en aquell moment; i, de manera recproca, la integral de la velocitat del cotxe s la seva posici.

La derivada de la funci en un punt donat descriu la millor aproximaci lineal de la funci en el punt. Per a una funci real d'una variable real, la derivada en un punt s igual al pendent de la recta tangent a la grfica de la funci en aquest punt. En diverses dimensions, la derivada d'una funci en un punt s una aplicaci lineal anomenada la linealitzaci de la funci en el punt.

Del procs de trobar una derivada se'n diu derivaci. El teorema fonamental del clcul estableix que la derivaci s el procs invers al de la integraci.

Histria .
Resultats previs al desenvolupament del clcul infinitesimal.
El matemtic grec Arquimedes va ser el primer de qui es t constncia que hagus trobat la tangent a una corba diferent de la circumferncia; per fer-ho va emprar un mtode semblant al que es fa servir en clcul de derivades. Per a estudiar l'espiral va separar el moviment d'un punt en dos components, una velocitat constant en el sentit radial i una velocitat perpendicular al radi provocada per una velocitat angular constant; a continuaci, va sumar (o compondre vectorialment) els dos components del moviment per trobar la tangent a la corba. De vegades s'ha descrit els matemtics grecs com a essencialment esttics, amb poc inters per la noci de variabilitat; per Arquimedes, en el seu estudi sobre l'espiral, sembla que va trobar la tangent a una corba a travs de consideracions cinemtiques similars a les del clcul diferencial. A base de pensar en un punt de l'espiral  com a subjecte a un doble moviment  un moviment radial uniforme allunyant-se del centre i un moviment circular entorn al centre , sembla que, a travs del parallelogram de velocitats, va trobar la direcci del moviment; s a dir, va trobar la tangent a la corba a base d'obtenir la resultant dels dos components del moviment. Es creu que aquest va ser el primer cas on es va trobar la tangent a una corba diferent de la circumferncia.

El 499, el matemtic Indi Aryabhata va fer servir una noci d'infinitesimals i va ser capa d'expressar un problema astronmic en forma d'una equaci diferencial elemental. Manjula, al segle X, va elaborar aquesta equaci diferencial i la deixa descrita en un comentari. Ja al segle XII, aquesta equaci va portar Bh skara II a desenvolupar el concepte d'una derivada que representa un canvi infinitesimal, i va descriure una forma primitiva del teorema de Rolle.

A finals del segle XII, el matemtic Sharaf al-D n al-T s  va ser el primer en descobrir la derivada d'una funci polinmica de tercer grau. En el seu Tractat sobre les equacions va desenvolupar conceptes relacionats amb el clcul diferencial, com ara la funci derivada i els mxims i mnims de corbes, i ho va fer amb la finalitat de resoldre equacions de tercer grau que no tenen solucions positives. Per exemple, amb l'objectiu de resoldre l'equaci , al-Tusi va calcular el punt mxim de la corba . Va fer servir la derivada de la funci per a trobar que aquest punt mxim est a , i llavors va obtenir el valor mxim de y a  a base de substituir  en . Va resoldre que l'equaci  t una soluci si , i aix al-Tusi va deduir que l'equaci t una arrel positiva si , on  s el discriminant de l'equaci.

Newton.

Newton no va completar cap publicaci definitiva que formalitzs el seu Fluxional Calculus; ms aviat, moltes de les seves descobertes es transmeteren a travs de correspondncia mantinguda amb altres matemtics, d'articles petits, o com detalls incorporats en altres compilacions definitives com ara Principia i Optica. 

El 1664, Newton va fer la seva primera contribuci important descrivint el teorema del binomi, el qual va estendre de manera que tamb inclogus exponents fraccionaris i negatius. L'xit de Newton en expandir la aplicaci del teorema del binomi fou deguda al fet que va aplicar l'lgebra de quantitats finites en un anlisi de sries infinites. En aquest treball va mostrar la voluntat de contemplar les sries infinites, no noms com a dispositius aproximats sin com una forma alternativa d'expressar un terme.

Moltes de les idees clau de Newton sorgiren durant els anys de la pesta de 1665-1666 quan va escriure el primer plantejament del clcul de fluxions, descrit en l'article no publicat De Analysi per Aequationes Numero Terminorum Infinitas. En aquest article, Newton va determinar l'rea tancada per una corba a base de calcular primer el ritme instantani de canvi (la derivada) i extrapolant-ne l'rea total. Va comenar amb una raonament sobre un triangle infinitament petit, l'rea del qual s una funci de x e y, que el va portar a deduir que l'augment infinitesimal de la abscissa crea una nova frmula on ; s important observar que o s la lletra, no el dgit 0. A continuaci va recalcular l'rea amb l'ajut del teorema del binomi, i simplific totes les quantitats que contenen la lletra o, obtenint una nova expressi algebraica per a l'rea. s significatiu observar que Newton va "descartar" les quantitats que contenen o perqu termes multiplicats per ell no seran res respecte de la resta 

Mentre que la seva nova formulaci oferia un gran potencial, Newton era conscient de les seves limitacions lgiques. Va admetre que els errors no es poden descartar en matemtiques, no importa lo petits que siguin i que el que ell havia assolit estava explicat de forma resumida ms que no pas demostrat de forma acurada.  

En un esfor per a donar al clcul un marc i una explicaci ms rigorosa, el 1671 Newton va compondre el Methodus Fluxionum et Serierum Infinitarum. En aquest llibret va voler especular sobre moviments instantanis i infinitesimals, i va utilitzar les matemtiques com una eina metodolgica per explicar el mn fsic. La base del clcul infinitesimal revisat de Newton esdev la continutat; i, com a tal, ell va redefinir els seus clculs en termes de moviments que flueixen de forma contnua. Per a Newton les magnituds variables no sn agregats d'elements infinitesimals sin que sn generades pel fet indiscutible del moviment.

Newton va intentar evitar l's d'infinitesimals a base de conformar el clculs basant-se en un ritme de canvi. En el Methodus Fluxionum va definir el ritme de canvi generat com una fluxi, i la quantitat generada com un fluent. Per exemple, si l'espai o el volum sn fluents, llavors la velocitat o el cabal sn les seves respectives fluxions. Aquest clcul infinitesimal revisat va assolir la seva forma definitiva en el text de 1676, De Quadratura Curvarum, on Newton ve a definir el que avui en dia entenem per derivada, com el ritme de canvi ltim. 


Newton va fer molt mfasi en aquesta qesti a Principia: 
Amb aquest mtode s'assoleix el mateix que pel mtode dels indivisibles, aix podrem emprar amb ms seguretat els principis ja demostrats. Per tant, en el que segueix sempre que parli de quantitats com si estiguessin constitudes per partcules, o sempre que prengui petites corbes com si fossin lnies rectes, no vull donar a entendre mai que es tracta d'indivisibles, sin de divisibles que s'esvaeixen, ni tampoc de sumes o de quocients de parts determinades, sin dels lmits de les sumes o dels quocients, i la fora de les demostracions s'ha d'atribuir sempre als lemes precedents. Es podria objectar que no hi ha cap proporci ltima entre quantitats que s'esvaeixen, doncs abans que s'esvaeixin no sn ltimes i, desprs d'haver desaparegut, no pot haver-hi cap proporci. Tanmateix,, per la mateixa ra, es podria dir que un cos que arriba a un punt on s'atura no tindria cap velocitat ltima, dons la seva velocitat no seria ltima abans d'arribar al punt final i un cop all no en tindria cap de velocitat. La resposta s fcil: per velocitat ltima s'entn la que t el cos, ni abans ni desprs d'arribar al punt final i aturar-se, sin la que t al arribar-hi. De la mateixa manera s'ha d'entendre el quocient ltim de les quantitats que s'esvaeixen, el quocient de les quantitats ni abans ni desprs de desaparixer, sin el quocient amb que desapareixen

Leibniz.

Mentre Newton va comenar el desenvolupament del seu clcul de fluxions el 1665-1666, les seves troballes no circularen abastament fins ms tard. En els anys intermedis Leibniz tamb va crear el seu clcul infinitesimal. Per tal d'entendre el raonament de Leibniz en clcul infinitesimal s'han de tenir presents els seus antecedents. En particular dos d'ells: 
 La seva metafsica que considera el mn com un agregat infinit de mnades indivisibles.
 La seva intenci, inspirada per les idees de l'ars magna de Ramon Llull, de crear una lgica formal precisa amb la que obtenir:  un mtode general amb el qual totes les veritats de la ra s'haurien de reduir a una mena de clcul.  ;

Leibniz, igual que Newton, va veure la tangent com un quocient, per el va declarar simplement com el quocient entre ordenades i abscisses. Va continuar a base d'argumentar que la integral s, de fet, la suma de les ordenades per a intervals infinitesimals de la abscissa, s a dir, la suma d'un nombre infinit de rectangles. A partir d'aquestes definicions la relaci d'inverses mtues va esdevenir clara i Leibniz es va adonar rpidament del potencial de crear un nou sistema matemtic complert. All on Newton havia evitat de fer servir infinitesimals, Leibniz en va fer la pedra angular de la seva notaci i del clcul infinitesimal.

En els manuscrits del 25 d'octubre al 11 de novembre de 1675, Leibniz va enregistrar els seus descobriments i va experimentar amb diferents formes de notaci. Era plenament conscient dels termes notacionals emprats i els seus plans inicials de crear un simbolisme lgic precs van esdevenir evidents. Leibniz va denotar les diferencies infinitesimals entre abscisses i ordenades com dx i dy respectivament, i la suma d'una quantitat infinita d'rees rectangulars infinitesimalment primes com (  ), que esdev el smbol emprat actualment per a la integral . El 1684, Leibniz va publicar a l'Acta Eruditorum el que es considera el primer tractat sobre clcul diferencial: Un nou mtode per a mxims, mnims i tangents que tamb serveix per a valors fraccionaris i irracionals i que, per tant, constitueix un tipus de clcul sense precedents.

 Derivaci i la derivada .


La derivaci s un mtode per a calcular el ritme al que varia una quantitat, y, (per exemple la posici d'un cotxe en una carretera recta) respecte al canvi d'un altre quantitat x (per exemple el temps), quan la quantitat y en relaci a la quantitat x s una variable dependent. D'aquest tipus de canvi se'n diu la derivada de y respecte de x. Parlant amb ms precisi, la dependncia de y respecte de x significa que y s una funci de x (en l'exemple que la posici del cotxe s una funci del temps). Si x i y sn nombres reals, i si la grfica de y es dibuixa respecte de x, la derivada mesura el pendent d'aquesta grfica en cada punt. Aquesta relaci sovint s'indica amb la frmula y = f(x), on f indica funci.

El cas ms senzill es dna quan y s una funci lineal de x (per exemple quan el cotxe recorre distncies directament proporcionals al temps transcorregut); aix vol dir que la grfica de y respecte de x s una lnia recta (en l'exemple a doble temps doble recorregut, a triple temps triple recorregut... i tots els punts de la grfica queden damunt d'una recta). En aquest cas, y = f(x) = m x + c (l'equaci d'una recta en coordenades cartesianes), on m i c, sn nombres reals (en l'exemple del cotxe m s la velocitat, que en aquest cas senzill s constant, i c s la posici on es troba el cotxe quan x val zero, s a dir, la posici inicial). El pendent m ve donat per:
;
El smbol   (la lletra grega delta en majscula) s l'abreviaci de "canvi de" o "increment de". Aquesta frmula s certa perqu, si s'agafa un punt (x0 , y0) a partir del qual es calcula la variaci o increment resulta que els increments de y i de x sn:



Per tant:

;

Tanmateix,, com que y s sempre funci de x, s a dir:







Substituint aquestes expressions de y i de y0 al quocient anterior resulta:

;

I operant queda:

;


D'aqu en resulta que  y = m  x. 

Aix dna un valor exacte i constant per al pendent d'una lnia recta i a ms aquest valor s independent del punt x0 que s'ha triat per a fer el clcul (cal fixar-se en qu el valor x0 desapareix de l'equaci al simplificar-la). En canvi, si la funci f no s lineal, s a dir, si la seva grfica no s una lnia recta, llavors el canvi de y dividit pel canvi de x varia en variar el punt x0 , triat per a fer el clcul. La derivaci s un mtode per a trobar un valor exacte per a aquest ritme de canvi a qualsevol valor donat de x0.

La idea, tal com s'illustra a les figures 1, 2 i 3, s la de calcular el ritme de canvi com el valor lmit del quocient de diferncies  y /  x a mesura que  x esdev infinitament petit.

En la notaci de Leibniz, aquest canvi infinitesimal de x s'escriu dx, i la derivada de y respecte de x s'escriu
 ;
Un tipus de formulaci que suggereix el quocient entre dues quantitats infinitesimals.

L'enfocament ms com que serveix per a transformar aquesta idea intutiva en una definici ms precisa utilitza lmits, per hi ha altres mtodes com ara l'anlisi no estndard que fa servir directament nombres infinitesimals.

Definicions.
 Derivada d'una funci en un punt via el quocient de diferncies .

Sia y=f(x) una funci de x; la derivada de y respecte de x al punt a s, geomtricament parlant, el pendent de la recta tangent a la grfica de f al punt a. El pendent de la tangent s molt proper al pendent de la recta que passa per (a, f(a)) i un punt molt proper en la grfica, per exemple (a + h, f(a + h)). D'aquesta recta se'n diu recta secant. Un valor de h proper a zero donar una bona aproximaci al pendent de la recta tangent, i valors ms petits (en valor absolut) de h donaran, en general, millors aproximacions. El pendent de la recta secant s la diferencia entre els valors de y en aquest dos punts, dividit per la diferencia entre els valors de x. s a dir,
;
Aquesta expressi s el quocient de diferncies de Newton. La derivada s el valor del quocient de diferncies a mesura que la secant es fa ms i ms propera a la tangent.  Formalment, la derivada de la funci f a a s el lmit
;
que s el lmit del quocient de diferncies quan h tendeix a zero, si aquest lmit existeix. Si el lmit existeix, llavors f s derivable al punt a. Aqu f  (a) s una de les mltiples notacions de la derivada (vegeu ms avall, Notaci de les derivades).

Derivada d'una funci en un punt via l'aproximaci lineal de la funci en el punt.

De forma equivalent, la derivada satisf la propietat que
;
que t la interpretaci intutiva (vegeu Figura 1) de qu la recta tangent a f pel punt a dna la millor aproximaci lineal 
;
a f a prop de a (s a dir, per a valors de h petits). 

Aquesta interpretaci s la que desprs dna el cam ms fcil per a generalitzar el concepte de derivada a funcions en espais de dimensi ms gran que 1 (vegeu ms avall, El Jacobi i el diferencial).

Definici emprant nombres hiperreals.

El conjunt dels nombres hiperreals es pot construir i definir de diverses maneres, la ms curta (tot i que potser no la ms clara) s definir-los com:  una extensi prpia dels nombres reals. 

Intutivament s fcil interpretar els nombre hiperreals finits si es considera el segent resultat: qualsevol nombre hiperreal finit x* es pot escriure com la suma de dos components: un nombre real x, i un nombre infinitesimal  , x* = x +  

Un nombre hiperreal    s un infinitesimal si s ms gran que zero i ms petit que qualsevol nombre real. Els nombres infinitesimals s'acostumen a notar amb les lletres gregues   i  .

En el conjunt dels nombres hiperreals, a dems dels nombres reals, els infinitesimals i els nombres formats per la suma d'un nombre real i un infinitesimal, tamb hi ha els nombres infinits. Un nombre hiperreal K s infinit si el seu invers 1/K s un infinitesimal. Els nombres infinits s'acostumen a notar amb la lletra K majscula.

Es diu que dos nombres hiperreals pertanyen a la mateixa mnada si la seva diferncia s un nombre infinitesimal

Es diu que dos nombres hiperreals pertanyen al mateix univers si la seva diferncia s finita.

Es defineix una funci que a cada nombre hiperreal finit li assigna un nombre real anomenat la seva part estndard (s una funci anloga a la funci part entera que a cada nombre real li assigna un nombre enter). Aquesta funci es defineix de la segent manera, si x* = x +   s un nombre hiperreal finit, llavors st(x*)=x 


Qualsevol funci real definida per una frmula es pot estendre de manera natural per tal d'obtenir una funci, el recorregut i la imatge de la qual siguin en el conjunt dels nombres hiperreals a base d'aplicar la frmula als nombre hiperreals. Per exemple l'extensi hiperreal de la  funci f(x)=x2 s f*(x) de forma que f' *(x +   )=(x +  )2

A partir d'aquesta base, definir la derivada s molt senzill.

La derivada d'una funci en un punt s la part estandard del quocient entre l'increment de la funci (de fet l'extensi de la funci) i l'increment de la variable independent quant l'increment de la variable independent s infinitesimal. 


;


Per exemple

;

;

Es a dir, la derivada de la funci en un punt es calcula ficant-se a dins de la mnada del punt, agafant un increment infinitesimal qualsevol de la variable independent, calculant l'increment que es produeix en la variable dependent i dividint-los, llavors se surt de la mnada negligint els infinitesimals.

Per que la derivada existeixi cal que el quocient sigui un nombre hiperreal finit (sin no esta definida la part estndard), per tant per calcular la derivada s'ha d'operar per veure si l'expressi del quocient es pot arribar a expressar en forma de la suma d'un nombre real ms un infinitesimal. En el cas de l'exemple:

;


Com que en aquest cas el resultat s un nombre hiperreal finit la derivada existeix i d'acord amb la definici de la funci part estndard val:

;

Perqu 

s pot demostrar que la derivada est ben definida en el sentit que el resultat s sempre el mateix independentment del increment infinitesimal que s'hagi triat.

Aquest enfocament es pot veure com una manera simplificada de parlar dels lmits (una forma de construir els nombres hiperreals s identificar les successions que tendeixen a zero amb els infinitesimals)o com un sistema de nombres perfectament legtims amb els que treballar. Des del punt de vista practic i pedaggic t l'avantatge de qu simplifica les expressions, (sobretot al treballar en temes ms complexos del calcul infinitesimal com les equacions diferencials, les integrals o el plantejament de problemes fsics)i l'avantatge de qu s el mtode rigors que s'assembla ms al pensament que inicialment va dur tant a Newton com a Euler a desenvolupar el clcul infnitesimal (tot i que Newton va fer l'esfor de trobar la manera d'eliminar els infinitesimals abans de presentar-lo en pblic).

Funci derivada.

Sia f una funci que t derivada a cada punt a del seu domini.  Com que a cada punt a t una derivada, hi ha una funci que a cada punt a li fa correspondre la derivada de f al punt a. Aquesta funci s'escriu f (x) i es diu la funci derivada o la derivada de f. La derivada de f recull totes les derivades de f a tots els punts del domini de f.

De vegades f t derivada a molts, per no a tots, el punts del seu domini. La funci que a cada punt a per al que f (a) est definida li fa correspondre f (a) i que no est definida en la resta de punts, tamb es diu la derivada de f. Aquesta funci encara s una funci, per el seu domini s estrictament ms petit que el domini de f.

Fent servir aquesta idea, la derivaci esdev una funci de funcions: La derivada s un operador el domini del qual s el conjunt de totes les funcions que tenen derivades a tots els punts del seu domini i el recorregut de l'operador s un conjunt de funcions. Si s'indica aquest operador per D, llavors D(f) s la funci f (x). Com que D(f) s una funci, es pot avaluar al punt a. Per la definici de la funci derivada, D(f)(a) = f (a).

A tall de comparaci, es considera la funci f(x) =2x; f que s una funci real sobre els nombres reals, aix vol dir que agafa nombres com a arguments i que dna nombres com a resultats:

L'operador D, en canvi,  no est definit sobre nombres individuals. Noms est definit sobre funcions:

Com que el resultat de D s una funci, el resultat de D es pot avaluar en un punt. Per exemple, quant D s'aplica a la funci d'elevar al quadrat,

;

Dna la funci duplicar, de la qual en diem f(x). Llavors aquesta funci resultat es pot avaluar per a obtenir f(1) = 2, f(2) = 4, i aix.



Exemple.

Trobar la derivada de la funci f(x) = x2 al punt x = 3 i trobar la funci derivada d'aquesta funci.

Si se substitueix h per zero, en el quocient de diferncies apareix una divisi entre zero i, per tant, el pendent de la recta tangent no es pot trobar directament amb aquesta frmula. En comptes d'aix, es defineix Q(h), el quocient de la diferncia, com una funci de h:
.
Q(h) s el pendent de la secant que passa per (a, f(a)) i (a + h, f(a + h)). Si f s una funci contnua, que vol dir que la seva grfica s una corba no trencada sense salts, llavors Q s una funci contnua fora del punt h = 0. Si el  existeix, vol dir que hi ha una manera de triar un valor per a Q(0) que fa que la grfica de Q sigui una funci contnua; en aquest cas la funci f s derivable al punt a, i la seva derivada a a s igual a Q(0).

A la prctica, l'existncia de la extensi contnua del quocient de diferncies Q(h) a h = 0 es mostra a base de modificar el numerador de forma que es pugui cancellar la h del denominador. En el cas de funcions complicades, aquest procs pot ser llarg i tedis i, normalment, es fan servir moltes dreceres per a poder simplificar-lo.

La funci f(x) = x2 s derivable al punt x = 3, i el valor de la seva derivada en aquest punt s 6. Aix es demostra a base d'escriure el quocient de les diferncies tal com segueix:

;

Llavors es calcula el valor de la funci simplificada en el lmit:

;

L'expressi anterior mostra que el quocient de les diferncies s igual a 6 + h quan h s diferent de zero, i s indefinit quan h s zero. Tanmateix, hi ha una forma natural d'omplir la grfica del quocient de les diferncies en el punt zero amb un valor, en aquest cas 6. Per tant, el pendent de la grfica de la funci x quadrat al punt (3, 9) s 6 i, per tant, la seva derivada a x = 3 s f '(3) = 6. 

De forma ms general, un clcul similar mostra que la derivada de la funci en un punt qualsevol x dna:

;

Per tant la funci derivada f(x) de la funci f(x) = x2 s

;

Naturalment, a partir d'aqu es pot trobar tamb el valor de la derivada en el punt 3 avaluant la funci derivada en el punt 3:

;

Derivades d'ordre superior.

Sia f una funci derivable, i sia f (x) la seva funci derivada. La derivada de f (x) (si en t una) s'escriu f  (x) i es diu la derivada segona def. De forma similar, la derivada de la segona derivada, si existeix, s'escriu f   (x) i es diu la derivada tercera def. D'aquestes derivades repetides se'n diu derivades d'ordre superior.

Una funci f no t perqu tenir derivada, per exemple, si no s contnua. De la mateixa manera, fins i tot quan f t derivada, pot ser que no tingui la derivada segona. Per exemple, sia
.
Un clcul similar al de l'exemple mostra que f s una funci derivable que t com a funci derivada
.
f (x) s el doble de la funci valor absolut, i aquesta no t derivada al punt zero perqu en aquest punt a la seva grfica coincideixen dues rectes amb pendents diferents.  Exemples similars mostren que hi ha funcions que tenen k derivades per a qualsevol nombre k no negatiu per no tenen derivada d'ordre (k + 1). D'una funci que t k derivades successives es diu que s k vegades derivable. Si, a ms a ms, la derivada d'ordre k s contnua, llavors es diu que la funci s de classe Ck. Finalment, d'una funci que t infinites derivades se'n diu una funci infinitament derivable.

En la recta real, totes les funcions polinmiques sn infinitament derivables. Aplicant les regles de derivaci, si un polinomi de grau n es deriva n cops, esdev una funci constant, i totes les seves subseqents derivades sn idnticament zero. Per tant, els polinomis sn funcions infinitament derivables.

Les derivades d'una funci f en un punt x subministren aproximacions polinmiques a la funci en la proximitat del punt x. Per exemple, si f s derivable dos cops, llavors
;
En el sentit que
;
Si f s infinitament derivable, llavors aquest s el comenament de la srie de Taylor de f.

Continutat i derivabilitat.
 
Si y = f(x) s derivable al punt a, llavors f tamb ha de ser contnua al punt a. Per exemple, en un punt qualsevol a sia f la funci gra que dna un valor, per exemple 1, per a tot x ms petit que a, i dna un valor diferent, per exemple 10, per a tot x ms gran o igual que a. La funci f no pot tenir derivada a a. Si h s negativa, llavors a + h s a la part baixa del gra, per tant la recta secant entre a i a + h ser molt pendent, i a mesura que h tendeix a zero, el pendent tendeix a infinit. Si h s positiva, llavors a + h s a la part alta del gra, per tant la secant entre a i a + h ser horitzontal i tindr pendent zero. En conseqncia la recta secant no s'aproxima a un nic pendent, per tant el lmit del quocient de les diferncies no existeix.

En canvi, fins i tot si una funci s contnua en un punt, pot ser que no sigui derivable en aquest punt. Per exemple, la funci valor absolut y = |x| s contnua a x = 0, per no hi s derivable. Si h s positiva, llavors el pendent de la secant des de 0 a h s 1, mentre que si h s negativa, llavors el pendent de la secant des de 0 a h s -1. Aix es pot veure grficament com un "plec" a la grfica a x = 0. Fins i tot una funci amb una grfica suau no s derivable en un punt quant la tangent en aquest punt s vertical: Per exemple, la funci y = 3 x no s derivable a x = 0. 

La majoria de les funcions que apareixen a la prctica tenen derivada a tots els punts o gaireb a tots els punts. En canvi, un resultat de Stefan Banach estableix que el conjunt de les funcions que tenen derivada en algun punt s un conjunt magre en l'espai de totes les funcions contnues (s a dir, no hi ha cap entorn en el conjunt de les funcions contnues on el subconjunt de les funcions derivables en algun punt sigui dens). De manera informal, aix significa que les funcions derivables son molt rares entre les funcions contnues. El primer exemple conegut d'una funci que s contnua a tot arreu per que no s derivable enlloc, s la funci de Weierstrass.

 Notacions de la derivada .



 Notaci de Leibniz .



La notaci de les derivades introduda per Gottfried Leibniz s una de les primeres. Encara es fa servir habitualment quant l'equaci y=f(x) s vista com una relaci funcional entre variables dependents i independents . Llavors la derivada primera es denota per

 ;

Les derivades d'ordre superior s'expressen fent servir la notaci

 

Per a la derivada nssima de y = f(x) (respecte de x). 

Amb la notaci de Leibniz, es pot escriure la derivada de y al punt x = a de dues formes diferents:

 ;

La notaci de Leibniz permet especificar la variable respecte a la qual s'est derivant en el denominador. Aix s especialment rellevant en les derivades parcials. Aix tamb fa ms fcil de recordar la regla de la cadena:

 ;

 Notaci de Lagrange .

Una de les notacions modernes ms habituals per a la derivada s deguda a Joseph Louis Lagrange i fa servir el smbol prima, de forma que la derivada d'una funci f(x) es denota com f (x) o simplement f . De forma similar les derivades segona i tercera es denoten 
   i    ;
Ms enll d'aquest punt, alguns autors fan servir nombres romans com ara 
 ;
Per a la derivada quarta, mentre que d'altres posen el nombre de la derivada entre parntesi:
;
Aquesta ltima notaci es generalitza per donar la notaci f (n) per a la derivada nssima de f   aquesta notaci s ms til quan es vol parlar de les derivades com una funci en si mateixes, donat que en aquest cas la notaci de Leibniz pot resultar incmoda.

 Notaci de Newton .



La notaci de Newton per a la derivada, consisteix en collocar un punt damunt del nom de la funci per indicar una derivada. Si y = f(t), llavors 
   i   ;
Indiquen, respectivament, la primera i segona derivades de y respecte de t. Aquesta notaci es fa servir per derivades temporals, aix vol dir que la variable independent de la funci representa el temps. s molt habitual en fsica i en disciplines matemtiques connectades amb la fsica  com ara en equacions diferencials. Encara que la notaci esdev immanejable per a derivades d'ordre superior, a la prctica normalment noms calen derivades de segon o tercer ordre.

 Notaci d'Euler .

La notaci d'Euler fa servir l'operador diferencial D, que en aplicar-lo a una funci f dna la derivada primera Df. La derivada segona es denota D2f, i la derivada nssima es denota Dnf.

Si y = f(x) s una variable dependent, llavors sovint s'afegeix el subndex x a la D per aclarir que la variable dependent s x. 
La notaci d'Euler llavors s'escriu 
   or   , ;
Tot i que aquest subndex sovint s'omet quant la variable x queda sobreentesa, per exemple quant s la nica variable present a l'expressi.

La notaci d'Euler s til per establir i resoldre equacions diferencials lineals.
Teoremes relacionats amb la derivada.
Regla de L Hopital.


La regla de L'Hpital  diu que si existeix el lmit del quocient entre les derivades de dues funcions es compleix que:

;

Es un teorema utilitzat principalment per determinar lmits que d'altra manera foren complicats de calcular. Es pot aplicar si es tracta de cercar un lmit d'un quocient entre dues funcions contnues, f(x)/g(x), el numerador i denominador del qual tendeixen a zero  o b el denominador, a l'infinit. Per calcular el lmit es deriva independentment el numerador i el denominador i es determina el lmit del quocient entre aquestes derivades.

Teorema de Fermat.


El teorema de Fermat estableix que la derivada d'una funci en els seus extrems locals, (mxims i mnims locals), si existeix, val zero.

Es a dir:

Sia  una funci i sia  un extrem local de . Si  s derivable a  llavors .

Intutivament s clar. Quan el pendent de la recta tangent a la grfica de la funci s positiva, la funci creix, quant s negativa decreix, per tant en el punts on s mxima o mnima (punts on deixa de crixer i comena de decrixer o viceversa) la derivada ha de ser zero.

Compte que al revs no s cert. Una funci pot deixar de crixer en un punt (per tant la derivada ser zero) i desprs, en comptes de comenar a decrixer, tornar a crixer altre cop, per tant no presentar cap mxim.

El teorema de Fermat es fa servir per a determinar els mxims i mnims d'una funci. El procediment s el segent:

Trobar la funci derivada ;
Trobar els zeros de la funci derivada.
Comprovar en els punts on la funci derivada val zero, si la funci en qesti presenta un extrem o no.

Vegeu tamb mxims i mnims i aplicacions de la derivada.

Teorema de Rolle.



El teorema de Rolle diu que si una funci s contnua i derivable en un interval i en els dos extrems t el mateix valor, ha d haver-hi per fora un punt a l interval on la derivada valgui zero.

Ms precisament:

Si f : b     s una funci contnua en un interval tancat  i f s derivable en l'interval obert (a,b) i f(a) = f(b) Llavors existeix algun nombre c en l'interval obert (a,b) tal que f' (c) = 0.

Compte que el teorema no diu que la funci tingui un mxim o un mnim, pot ser que es tracti de la funci constant on la derivada en tots els punts val zero i no te cap mxim ni mnim relatiu.

Intutivament el teorema s clar, si la funci s la funci constant es compleix per a tots els punts, si no ho s, en algun punt creix (o decreix) per apartar-se del valor constant, per tant tard o d hora a de decrixer (o crixer) per a tornar al mateix valor al punt final de l interval, per tant en aquest cas ha de tenir un mxim o un mnim relatiu i per tant pel teorema de Fermat en aquest punt la derivada val zero.

El teorema de Rolle es fa servir per a demostrar el teorema del valor mitj.

Teorema del valor mitj.



Informalment es pot dir que, en clcul, el teorema del valor mitj estableix que, donat un boc d'una corba derivable, hi ha un punt dins d'aquest boc en el qual la tangent a la corba s parallela a la recta que uneix el primer punt amb l'ltim. O, dit d'un altre forma, que hi ha un punt on el pendent o derivada de la corba s igual a la mitjana del pendent (o derivada mitjana) de tota la corba. Aquest teorema es fa servir per a demostrat teoremes que obtenen conclusions globals de funcions a partir d'hiptesis locals referents als valors que prenen les seves derivades en punts de l'interval.

Aquest teorema es pot entendre aplicant-lo al cas de un objecte en moviment. Si un cotxe viatja cent quilmetres en una hora, es a dir si la seva velocitat mitjana s de 100 Km/h, llavors, en algun moment, la seva velocitat instantnia haur de ser exactament de 100 km/h. Perqu, o b sempre va a 100Km/h, o si en algun moment va ms a poc a poc (o ms de pressa) en algun altre moment ha d'anar ms rpid (o ms lent) per a recuperar el temps perdut (o per no arribar abans d'hora); per tant, en algun moment ha de passar de menys de 100Km/h a ms de 100Km/h (o viceversa).

Aquest teorema es fa servir per a demostrar teoremes que obtenen conclusions globals de funcions a partir d'hiptesis locals referents als valors que prenen les seves derivades en punts de l interval.

Teorema fonamental del clcul.



Una primitiva d'una funci donada, s la inversa de la funci derivada. Es a dir, si f(x) s la derivada de F(x) (o sigui f(x)=F (x)) llavors F(x) s una primitiva de f(x).

La integral d'una funci entre dos punts a i b s igual a l'rea de la regi del pla xy limitada entre la grfica de la funci, l'eix x, i les lnies verticals x = a i x = b, on es resten les rees per davall de l'eix x.


El teorema fonamental del clcul afirma que la integral d'una funci es pot calcular trobant una primitiva i restant del valor que aquesta t al final de l'interval el que tenia al comenament.

Formalment aix s'escriu:

Hiptesi: 
Sigui  una funci contnua a l'interval ;
Sigui g una funci diferenciable en l'interval  tal que ;

Tesi: 
;

Una forma intutiva d'entendre'l fcilment s imaginar un dipsit que t una base amb una rea d'un metre quadrat. Si hi entra lquid el dipsit augmenta de nivell. Es pot relacionar qualsevol funci amb aquest dipsit fent que x representi el temps i F(x) el nivell del dipsit al instant x.  La derivada d'aquesta funci f(x)=F (x) a cada instant representa el cabal, (en volum per unitat de temps) de lquid que entra al dipsit (perqu l'augment de nivell s igual a l'augment de volum i si es divideix entre l'augment de temps dona el cabal). EL teorema fonamental aplicat a aquest cas diu que el volum de lquid que ha entrat al dipsit en l'interval de temps que va des de l'instant a i l'instant b es pot calcular de dues formes que donen el mateix resultat:

Fent la integral del cabal: a base de multiplicar el cabal que entra a cada instant per la durada de l'instant (aix dona el volum que ha entrat en aquest instant o tamb f(x) multiplicat per dx es a dir l'rea infinitesimal de la funci) i sumant tots els infinits volums que han entrat en tots els instants de l'interval (que s igual a l'area tancada per la funci al sumar les infinites rees infinitesimals).
Restant del nivell final (que s igual al volum final) el nivell inicial (que s igual al volum inicial).

El primer mtode a la prctica nomes es pot aplicar de forma aproximada i porta fora feina (vegeu integraci numrica) el segon mtode requereix els segents passos:

Trobar una primitiva de f(x);
Avaluar la funci primitiva als punts final i inicial i fer la resta.

Si es pot trobar la primitiva (que no sempre es possible, vegeu Teoria diferencial de Galois) llavors el mtode dna un resultat exacte de forma fora prctica i senzilla.

El teorema fonamental del clcul entre altres coses s'aplica per a calcular integrals emprant aquest segon mtode.

 Clcul de la derivada .

Un dels factors que han contribut a l'xit del clcul diferencial s la relativa facilitat per a poder calcular la funci derivada de totes les funcions que pertanyen a un conjunt que apareix amb molta freqncia a les aplicacions prctiques en fsica i enginyeria. Es tracta de les funcions que es poden expressar com a combinaci de funcions elementals emprant sumes, productes, quocients i composici de funcions.

Dins del concepte de clcul de la derivada, es poden distingir dues operacions diferents per relacionades: el clcul de la derivada d'una funci en un punt i el clcul de la funci derivada d'una funci.

Una forma de calcular la derivada d'una funci en un punt s calcular primer la funci derivada i llavors avaluar la funci derivada en el punt en qesti, l'altra s aplicar la definici de derivada d'una funci en un punt i calcular el lmit (o calcular la part estndard si es treballa en anlisi no estndard).

Per a calcular la funci derivada de les funcions que sn combinaci de funcions elementals, primer cal conixer les funcions derivades de les funcions elementals i llavors, emprant un conjunt de regles per al clcul de derivades, es pot calcular la funci derivada de qualsevol combinaci de funcions elementals.

Vegeu tamb derivada (exemples) on es presenten exemples de clcul de derivades tant a base d aplicar la definici i calcular el lmit com a base d emprar les regles de clcul de derivades.

 Derivades de funcions elementals .



Les funcions derivades de les funcions elementals es poden trobar aplicant la definici de derivada de la funci en un punt arbitrari x i calculant el lmit en aquest punt. En alguns cassos per resulta ms senzill aprofitar les particularitats de la funci per poder aplicar les regles de clcul de derivades. 

En la segent taula hi ha les funcions derivades les funcions ms habituals i a l article principal es presenta el procs de clcul per tal d arribar a cada una de les expressions. 




 Regles per al clcul de derivades .



Un cop conegudes les funcions derivades de les funcions elementals que s'han presentat a la taula anterior, emprant les regles per al clcul de derivades que es presenten tot seguit es pot trobar la derivada que qualsevol funci construda com a combinaci de les funcions elementals.

A la segent taula es resumeixen aquestes regles per al clcul de derivades i a l'article especialitzat de cada una s'explica el procs per arribar a l'expressi i es donen exemples de clcul. 


Exemple de clcul.

Per a calcular la derivada de

 ;

Primer s'aplica la linealitat de la derivaci de forma que la derivada de la suma s la suma de derivades, aix queda:

;

La primera i la ltima funci sn funcions elementals (una potncia de x i la funci constant), consultant la primera taula
es troben immediatament les seves derivades, la segona funci s la composici de la funci sinus amb la funci x2 per tant es pot aplicar la regla de la cadena, i la tercera funci s el producte de la funci logaritme per la funci exponencial de forma que es pot aplicar la regla del producte. Fent tot aix queda:

;

Ara ja noms queden per derivar una funci potencial, la funci logaritme i la funci exponencial que sn totes funcions elementals i que estan a la taula. Substituint-les per les seves derivades i simplificant l'expressi queda:

;

Algorismes informtics per al clcul de derivades.

A la utilitzaci dels ordinadors en el problema de la derivaci se li pot donar tres enfocaments diferents:

La derivaci numrica que consisteix en el clcul numric de la derivada d'una funci en un punt.

La derivaci automtica que aplica tcniques de clcul simblic per tal de trobar la derivada d'una funci en un punt sense els problemes d'error d'arrodoniment que apareixen en al clcul numric i sense la necessitat de temps de procs de la derivaci simblica.

La derivaci simblica que busca l'expressi simblica de la funci derivada d'una funci donada.

 Aplicacions .

 Clcul de mxims i mnims .

Una de les aplicacions ms importants del clcul de derivades s per a trobar els valors extrems (mxims i mnims) normalment per als processos d'optimitzaci. Els extrems normalment estan als punts on la derivada s zero. Una funci pot tenir un extrem en un punt i no ser derivable en el punt, per si s derivable llavors la derivada s zero, en el que segueix es fa referncia noms a les funcions que sn localment derivables. Tamb pot ser que la derivada sigui zero i la funci no tingui un extrem al punt, per aix per trobar els extrems a ms de trobar els punts on la derivada s zero, tamb cal verificar si al punt la funci presenta efectivament un extrem. Com a exemple es considera el segent polinomi: 



La figura mostra les grfiques de ,  i  .


 Tangents horitzontals .

Si una funci amb  t un mxim al punt  i s derivable en tot punt  d'aquest interval, com que , la derivada de  en el punt  noms pot ser zero:  (els quocients de diferncies dels punts ms petits que  sn tots positius i els de punts ms grans sn tots positius). Una afirmaci equivalent es pot establir en el cas que  presenti un mnim a .

La interpretaci geomtrica d'aix donada per Fermat  s que al punt  la funci t una tangent parallela a l eix x o tamb es pot dir una tangent horitzontal.

Per tant, pel cas de funcions derivables, una condici necessria per que la funci tingui un extrem en un punt, s que la derivada de la funci valgui 0 al punt:


El recproc no s cert, encara que la derivada tingui un zero a l'interval, no es pot afirmar que la funci hi tingui un extrem, per exemple, podria ser, que hi hagus un punt de sella. A l'article valors extrems es dna una llista de condicions suficients tals que el seu compliment permet assegurar que es tracta d'un extrem. Aquestes condicions fan servir la derivada segona o fins i tot derivades d'ordre superior.

 Condicions necessries i suficients a l'exemple .
A l'exemple
 ;
D'aqu resulta que la condici de qu , per als punts  i   es compleix exactament. Els valors de la funci en aquests punts s  i  respectivament, per tant, la corba t tangents horitzontals a  i , i noms en aquests punts.

A ms, com que es dna la segent successi de valors,
 ;
On la funci creix i decreix, hi ha d'haver necessriament un mxim i un mnima i com que els punts trobars sn els nic que hi ha que compleixen amb la condici de tenir tangents horitzontals, han de ser: hi ha un mxim a  i un mnim a .

 Traat de corbes .
Amb la ajuda de les derivades encara es poden analitzar ms caracterstiques de la funci, com ara punts d'inflexi, punts de sella i convexitat o la monotonia. L'estudi d'aquestes caracterstiques es descriu a l'article traat de corbes.

 Equacions diferencials .

Un altra aplicaci important del clcul diferencial es dna en la modelitzaci matemtica de processos. El creixement, el moviment o les forces troben tots relaci amb les derivades, la formulaci on apareixen ha de contenir derivades. Tpicament, aix condueix a la formulaci d'equacions diferencials on apareixen les derivades de la funci incgnita.

Per exemple, la llei de Newton del moviment,
;
Enllaa la acceleraci d'un cos  amb la seva massa  i la fora aplicada Kraft . Llavors el problema bsic de la mecnica consisteix en obtenir la posici del cos a partir de la seva acceleraci. Aquesta tasca, la inversa de una doble derivaci, t la forma matemtica d'una equaci diferencial de segon ordre. La dificultat matemtica d'aquest problema ve de qu la posici, la velocitat i la acceleraci, sn vectors que no tenen sempre la mateixa direcci i que la fora, de vegades, s una funci del temps i/o de la posici.

Com que molts models sn multidimensionals, sovint sn molt importants les derivades parcials que s'expliquen ms endavant, amb les quals es formulen equacions en derivades parcials.

 Un exemple d'aplicaci del clcul diferencial .



Per exemple, en macroeconomia s'analitzen diferents models de funcions de producci per millorar el coneixement de les relacions macroeconmiques. Aquests sn tots els comportaments tpics d'una funci macroeconmica d'inters:  Com reacciona la variable dependent de sortida (producci d'un b) si la entrada (factor productiu, per exemple treball o capital augmenta) s'augmenta una unitat (infinitesimalment) petita?

Un tipus bsic de funci de producci, s per exemple, la funci de producci neoclssica. Es caracteritza perqu la producci augmenta per a cada augment addicional del factor de producci, per l'augment disminueix progressivament. Per exemple, una empresa t la funci de producci
 ;

La derivada primera d'aquesta funci, obtinguda aplicant la regla de la cadena s 
 .

Com que la arrel quadrada noms pot tenir valor positiu, es veu que la producci noms pot crixer per a cada augment addicional del factor de producci. La derivada segona s: 
.

Que esdev negativa a tot arreu, per tant, el ritme d'augment disminueix. Per tant, es pot afirmar, que en augmentar els inputs, els outputs augmenten de forma menys que proporcional.

Derivades en dimensions superiors.



Derivades de funcions vectorials.

Una funci vectorial y(t) d'una variable real s una funci que a cada nombre real li fa correspondre un vector d'algun espai vectorial Rn. Una funci vectorial es pot partir en les seves funcions coordenades y1(t), y2(t),  , yn(t), aix vol dir que y(t) = (y1(t), ..., yn(t)). Aix inclou, per exemple, corves paramtriques a R2 o R3. Les funcions coordenades sn funcions reals, per tant es pot aplicar la definici de derivada de ms amunt. La derivada de y(t) es defineix com el vector, anomenat vector tangent, que t com a coordenades les derivades de les funcions coordenades. s a dir,
;

El que s equivalent a

;

Si el lmit existeix. La resta del numerador s una resta de vectors, no d'escalars. Si la derivada de y existeix per a cada valor de t, llavors y  s un altre funci vectorial.

Si e1,  , en s la base estndard de Rn, llavors y(t) tamb es pot escriure com y1(t)e1 +   + yn(t)en. Si s'assumeix que la derivda d'una funci vectorial mant la propietat de la linealitat, llavors la derivada de y(t) ha de ser 
;
Perqu cada un dels vectors de la base s una constant.

Aquesta generalitzaci s til, per exemple, si y(t) s el vector posici d'una partcula a l'instant t; llavors la derivada y (t) s el vector velocitat de la partcula a l'instant t.

Derivades parcials.



Suposant que f s una funci que depn de ms d'una variable. Per exemple,
;
f es pot reinterpretar com una famlia de funcions d'una variable indexades per les altres variables:
;
En altres paraules, cada valor de x selecciona una funci, escrita com fx, que s funci noms de un nombre real.  Aix s,
;
;
Un cop s'ha triat un valor de x, per exemple a, llavors f(x,y) determina una funci fa que fa correspondre a + ay + y a  y:
;
En aquesta expressi, a s una constant, no una variable, per tant fa s una funci noms de una variable real. En conseqncia es pot aplicar la definici de la derivada d'una funci d'una variable:
;
El procs anterior es pot repetir per a qualsevol valor de a. Ajuntant totes aquestes derivades s'obt una funci que descriu la variaci de f en la direcci y:
;
Aquesta s la derivada parcial de f respecte de y. Aqu  , una d arrodonida s el smbol derivada parcial. Per a distingir-lo de la lletra d,   es pronuncia "derivada parcial".

En general, la derivada parcial d'una funci f(x1,  , xn) en la direcci xi al punt (a1  , an) es defineix com:
;
En el quocient de diferncies de dalt, totes les variables tret de xi es mantenen fixes. Aquesta selecci de valors fixos determina una funci d'una variable 
;
I, per definici,
;
En altres paraules, les diferents eleccions de a indexen una famlia de funcions d'una variable precisament com a l'exemple de ms amunt. Aquesta expressi tamb mostra que el clcul de derivades parcials es redueix al clcul de derivades de funcions d'una variable.

Un exemple important d'una funci de varies variables s el cas d'una funci escalar f(x1,...xn) sobre un domini a l'espai euclidi Rn (per exemple, sobre R o R). En aquest cas f t una derivada parcial  f/ xj respecte de cada variable xj. Al punt a, aquestes derivades parcials defineixen el vector

D'aquest vector se'n diu el gradient de f a a. Si f s derivable a tots els punts en algun domini, llavors el gradient s una funci vectorial  f que assigna al punt a el vector  f(a). En conseqncia, el gradient determina un camp vectorial.

Derivades direccionals.



Si f s una funci real en Rn, llavors les derivades parcials de f mesuren la seva variaci en la direcci dels eixos de coordenades. Per exemple, si f s una funci de x i de y, llavors les seves derivades parcials mesuren la variaci de f en la direcci x i la direcci y. En canvi, no mesuren directament la variaci de f en cap altre direcci, com ara al llarg de la diagonal y = x. Aquestes variacions es mesuren fent servir les derivades direccionals. Donat un vector
;
La derivada direccional de f en la direcci de v al punt x s el lmit
;
Sia   un escalar. Si en l'expressi anterior, se substitueix h per  h, el lmit quan h tendeix a zero s el mateix, per tant:

;

I multiplicant per   als dos cantons queda:




Per tant, la derivada direccional en la direcci  v s   cops la derivada direccional en la direcci v. A causa d'aix, sovint les derivades direccionals noms es calculen per a vectors unitaris v.

Si les derivades parcials de f existeixen i sn contnues a x, llavors determinen la derivada direccional de f en la direcci v per la frmula:
;
Aix s conseqncia de la definici de la derivada total. D'aix resulta que la derivada direccional s lineal en v.

La mateixa definici tamb funciona quan f s una funci amb valors a Rm. No ms es fa servir la definici de dalt en cada component dels vectors. En aquest cas, la derivada direccional s un vector de Rm.

La derivada total, el diferencial total i el Jacobi.



Sia f des d'un domini de R en R. La derivada de f en un punt a del seu domini, s la millor aproximaci lineal de f en aquest punt. Tal com s'ha explicat ms amunt s un nombre. Geomtricament, si v s un vector unitari amb origen a a, llavors f  (a) , la millor aproximaci lineal de f a a, ha de ser la longitud del vector que s'obt a base de moure v a l'espai dest, fent servir f. En altres paraules, si v es mesura en termes de distncies a l'espai dest, llavors, com que v noms es pot mesurar a travs de f, v ja no sembla que sigui un vector unitari perqu f no preserva els vectors unitaris. En comptes d'aix, v aparenta tenir longitud f  (a). Si m s ms gran que u, llavors al escriure f fent servir funcions coordenades, la longitud de v en cada una de les direccions coordenades es pot mesurar per separat.

Ara se suposa que f s una funci d'un domini en Rn a Rm i que a s un punt en el domini de f. La derivada de f a a encara hauria de ser la millor aproximaci lineal de f a a. En altres paraules, si v s un vector de Rn, llavors f  (a) hauria de ser la transformaci lineal que millor aproxima f. La traformaci lineal hauria de contenir tota la informaci sobre com f transforma vectors a a en vectors a f(a), i en simbols, aix significa que ha de ser la transformaci lineal f  (a) tal que

;

Aqu  h s un vector de Rn, per tant la norma en el denominador s la longitud estndard de Rn. Ara b, f  (a)h s un vector de Rm, i la norma en el numerador s la longitud estndard en Rm. La transformaci lineal f  (a), si existeix, es diu la derivada total de f a a o el  diferencial(total) de f a a.

Si la derivada total existeix a a, llavors totes les derivades parcials de f existeixen a a. Si s'escriu f fent servir funcions coordenades, de forma que f = (f1, f2, ..., fm), llavors la derivada total es pot expressar com una matriu anomenada el Jacobi de f a a:

;

L'existncia del jacobi s estrictament ms forta que l'existncia de les derivades parcials, per si les derivades parcials existeixen i satisfan unes condicions moderades de suavitat, llavors la derivada total existeix i ve donada pel jacobi.

La definici de la derivada total subsumeix la definici de la derivada en una variable. En aquest cas, la derivada total existeix si i noms si la derivada la derivada usual existeix. La matriu jacobiana es redueix a una matriu de 11 l'nic coeficient de la qual s la derivada f  (x). Aquesta matriu de 11 satisf la propietat de qu f(a + h)   f(a)   f (a)h s aproximadament zero, en altres paraules que

;

Tret del canvi de variables, aquesta s la afirmaci de qu la funci  s la millor aproximaci lineal de f a a.

La derivada total d'una funci no dna un altre funci de la mateixa forma que en el cas d'una variable. Aix s conseqncia del fet que la derivada total d'una funci multivariable ha d'enregistrar molta ms informaci que la derivada d'una funci d'una sola variable. En comptes d'aix, la derivada total dna una funci del fibrat tangent de l'origen en el fibrat tangent del dest.

 Generalitzacions .


El concepte de derivada es pot estendre a molts altres plantejaments. El fil conductor com s que la derivada d'una funci en un punt serveix com a aproximaci lineal de la funci al punt.

 Una generalitzaci important de la derivada afecta a les funcions complexes de variable complexa, aquestes funcions, com a funcions de (domini en) els nombres complexos C en (recorregut en) C. La noci de la derivada d'aquesta mena de funcions s'obt substituint les variables reals per variables complexes en la definici de derivada. Ara b, aquesta identificaci innocent amaga algunes propietats molt profundes. Si C s'identifica amb R a base d'escriure els nombres complexos z com a x + i y, llavors una funci derivable de C en C s, certament, derivable com una funci de R en R (en el sentit de qu totes les seves derivades parcials existeixen), per, el general, el recproc no s cert: la derivada complexa noms existeix si la derivada real s complex lineal i aix imposa relacions entre les derivades parcials anomenades les Equacions de Cauchy-Riemann    vegeu Funci holomorfa.

 un altre generalitzaci afecta a les funcions entre  varietats diferenciables. Intutivament parlant una varietat M s un espai que al voltant de cada punt x es pot aproximar pe un espai vectorial anomenat el seu espai tangent: l'exemple prototipus s una superfcie derivable de R. Llavors la derivada (o diferencial) d'una funci (derivable) f: M   N entre varietats, en un punt x de M, s una aplicaci lineal de l'espai tangent de M ax en l'espai tangent de N a f(x). La funci derivada esdev una aplicaci entre els fibrats tangents de M i N. Aquesta definici s fonamental en geometria diferencial i t moltes aplicacions.

 La derivaci tamb es pot definir per a funcions entre espais vectorials de dimensi infinita com ara els espais de Banach i els espais de Frchet. Hi ha una generalitzaci tant de la derivada direccional, anomenada la derivada de Gteaux, com de la diferencial, anomenada la derivada de Frchet.

 Una deficincia de la derivada clssica s que no hi ha gaires funcions que siguin derivables. No obstant aix, hi ha una forma d'estendre la noci de derivada de forma que totes les funcions contnues (i moltes altres funcions) sn derivables fent servir el concepte conegut com la derivada feble. La idea s incloure les funcions contnues en un espai ms gran anomenat l'espai de les distribucions i noms exigir que una funci sigui derivable "en la mitjana".

 Les propietats de les derivades han inspirat la introducci i l'estudi de molts objectes similars en lgebra i topologia   vegeu, per exemple, lgebra diferencial.

 Vegeu tamb derivada aritmtica.

 Referncies i notes .


Bibliografia.
 Impresa .










 Llibres en lnia .











 Vegeu tamb .

 Clcul infinitesimal;
 Derivaci automtica;
 Funci contnuament derivable;
 Integral;
 Linealitzaci;
 Derivaci numrica;
 Taula de derivades;

 Enllaos externs .
 WIMS Calculadora de funcions fa clculs online de derivades; aquest software tamb permet exercicis interactius.
 Calculadora online de derivades.
 Suport Matemtic a la Xarxa clcul online de derivades, incloent-hi l'explicaci dels passos per trobar la soluci.
 Proving Derivatives from First Principles.
 Prctiques de clcul de derivades de funcions generades aleatriament;






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48865" title="Missi" nonfiltered="3856" processed="3830" dbindex="19188">


Religi: Una missi religiosa consisteix en l'establiment, sobre una poblaci o territori, d'un nombre variable de religiosos per tal de difondre la seva doctrina i, sovint, tamb per realitzar tasques socials.

Guerra: Una missi militar s un objectiu concret que s'encarrega a un nombre indeterminat d'unitats.

Economia: D'acord amb algunes tcniques de gesti, una missi s aquell objectiu general que volem assolir, al qual encaminarem la nostra actuaci en la gesti.

Veneuela: A Veneuela missions bolivarianes s el nom que han pres els programes socials que ha posat en funcionament la Revoluci Bolivariana per tal garantir un seguit de drets bsics de la poblaci.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48873" title="Catstrofe natural" nonfiltered="3857" processed="3831" dbindex="19189">
Un desastre o catstrofe natural s un esdeveniment produt per fenmens d'elevada energia, propis de la dinmica natural del planeta, que produeixen una gran quantitat de danys materials i personals en una determinada rea geogrfica i en un moment donat.

No obstant aix, molts dels fenmens que coneixem com a catstrofes o desastres naturals sn causats per l'acci humana, o b les seves conseqncies s'agreugen a causa d'aquesta acci de l'home. Aquests fenmens causats per les activitats humanes s'anomenen antrpics i en aquest grup s'inclouen els incendis forestals i els accidents industrials i tecnolgics.
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48877" title="Anaclet I" nonfiltered="3858" processed="3832" dbindex="19190">

Sant Anaclet o Sant Clet (Roma o Atenes, ? - Roma, 88) fou Papa de Roma entre els anys 76-88. 

Es desconeix la gran part de la seva vida. Ja com a bisbe de Roma, s el primer en fixar les normes per a la consagraci dels bisbes i en crear les parrquies eclesistiques, de fet, davant el creixent nombre de cristians de Roma, la va dividir en 25 parrquies. Va morir l'any 88, suposadament com a mrtir, sent enterrat al costat de Sant Pere. 

Reforma litrgica.
Abans de la reforma litrgica de 1960, la Litrgia romana celebrava la memria de dos papes: Sant Anaclet el 13 de juliol i Sant Clet el 26 d'abril. 

Depenent de les fonts, es consideren:
Anaclet o Clet, la mateixa persona: Eusebi de Cesarea (segle IV), Ireneu de Li (segle III), Agust d'Hipona (segle V) i Optatus (segle IV) ;
Anaclet i Clet, dues persones diferents: en el Catalogus Liberianus (segle IV) i el Liber Pontificalis (segle IX);

Avui dia l'Esglsia segueix l'ordre ofert originriament per Sant Ireneu l'any 180 i menciona com una mateixa persona Sant Anaclet o Clet.

Considerat sant i mrtir la seva festa se celebra el 25 d'abril.




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48879" title="Evarist I" nonfiltered="3859" processed="3833" dbindex="19191">


Evarist I (Grcia?, 62? - Roma, 105 o 109) va ser Bisbe de Roma des de l'any 97 fins al 105. (A la publicaci anual del Vatic Annuario Pontificio de 2003 s'anomenava que fou Papa de 99 a 108)

Provenia d'una famlia d'origen grec, segons el Liber Pontificalis, tot i que algunes tradicions orientals afirmen que era fill d'un jueu nascut a Betlem. Va ser escollit com a successor de Sant Pere durant la segona persecuci de l'emperador rom Domici.

Amb l'augment del nombre de cristians va dividir la ciutat de Roma en parrquies. Va instituir els primers diaques entre els sacerdots ms ancians, origen de l'actual Collegi Cardenalici.

Segons Eusebi de Cesarea, Evarist va morir el dotz any del regnat de Traj (any 109) desprs de vuit anys de pontificat. 

L'Esglsia catlica el considera mrtir tot i que no hi ha proves que ho confirmin o ho desmenteixin. La seva festa s el 26 d'octubre.



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48880" title="Papa Alexandre I" nonfiltered="3860" processed="3834" dbindex="19192">



Sant Alexandre I (Roma, ? - 115 o 119) va ser Bisbe de Roma des de l'any 105 fins al 115, tot i que les dates del seu Pontificat sn molt confuses. Va ser deixeble de Plutarc.

A l'igual que el seu predecessor, Evarist I, es coneix molt poc sobre el Pontificat d'Alexandre I. L'historiador Eusebi de Cesarea, en la seva obra Ecclesiastical Historia IV, 1, diu que el seu pontificat va durar 10 anys i que va morir el tercer any del regnat de l'emperador rom Adri, i Ireneu de Li l'anomena al costat d'onze papes ms en una llista publicada l'any 180.

Se li atribueix la instituci de l'aigua beneda a les esglsies i cases. Aix mateix va instituir que l'stia sagrada fos feta exclusivament de pa zim i que el vi de l'Eucaristia es barregs amb aigua.

Una tradici del segle V afirmava que fou decapitat juntament amb Sant Evenci i Sant Tedol, ja que el cos enterrat entre aquests dos sants es pensava que era del papa Alexandre I per sembla que s d'un altre Sant Alexandre. Al segle XIX es va trobar una tomba amb tres persones decapitades prop de la via Nomentana (afores de Roma) i es van atribuir a Alexandre I i als dos sants companys seus de martiri. Posteriorment els cossos foren traslladats a l'Esglsia de Santa Sabina (Roma).

Considerat sant i mrtir per l'esglsia catlica, la seva festa se celebra el 3 de maig.






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48881" title="La Creueta" nonfiltered="3861" processed="3835" dbindex="19193">


La Creueta s una entitat de poblaci dividida entre els municipis de Quart i Girona. Se situa al sud de la ciutat de Girona i al nord del poble de Quart, a la riba esquerra del riu Onyar i al sud-est de Montilivi, un puig de la ciutat de Girona. Es tracta d'un nucli de poblaci econmicament i socialment molt deprimit, que acull classe obrera immigrada d'ambds municipis. Aix no obstant, la Universitat de Girona est construint el seu parc tecnolgic en aquesta entitat de poblaci. Al 2005 tenia 317 habitants a la part de Quart i 219 a la part de Girona.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48884" title="El Iceberg" nonfiltered="3862" processed="3836" dbindex="19194">
El Iceberg s un setmanari de distribuci gratuta que es publica des del 1999 al sud de Madrid, amb una distribuci de 80.000 exemplars. L'any 2004 es va crear El Iceberg de Toledo, que de moment t una periodicitat mensual.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48885" title="Globo FM" nonfiltered="3863" processed="3837" dbindex="19195">
Globo FM s una emissora de rdio que funciona des del 2003 al sud de Madrid, amb continguts poltics, esportius, musicals i culturals. Actualment retransmet tot els partits del Getafe a la primera divisi de futbol i del Fuenlabrada a la lliga ACB de bsquet.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48886" title="Segona repblica" nonfiltered="3864" processed="3838" dbindex="19196">

 Segona repblica espanyola;
 Segona repblica francesa;
 Segona repblica polonesa;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48887" title="Pau VI" nonfiltered="3865" processed="3839" dbindex="19197">

Pau VI s el nom que va adoptar el cardenal Giovanni Battista Montini al ser escollit 262 Papa de Roma.

Va nixer a Concesio, provncia de Brescia, el 26 de setembre de 1897. El seu pare, Giovanni Montini era advocat i parlamentari.

Va estudiar teologia al seminari de la ciutat a partir del 1916 i el 1920 va ser ordenat sacerdot.
Va marxar a Roma on va estudiar a la Universitat Estatal Romana i a la Universitat Gregoriana, on va aconseguir una carrera de diplomcia pontifcia.
Va participar en diverses missions diplomtiques i treballar en la secretaria d'Estat al Vatic fins que Pius XII el va enviar a l'arquebisbat de Mil el novembre de 1954. 

Joan XXIII el va fer cardenal el 1958 i li va donar un paper important en l'organitzaci del Concili Vatic II, on destaca una famosa frase seva: Esglsia, que dius de tu mateixa?.

La mort de Joan XXIII va deixar inacabat el Concili i va deixar al seu successor la difcil feina portar-lo a la conclusi.
En el conclave que es reuneix el juny del 1963 Montini s el clar favorit des de bon principi i s escollit amb el nom de Pau VI.
Va obrir les segents sessions del Concili el setembre del 1963 i el mar del 1965.
Les conclusions del Concili estan recollides principalment en les Constitucions Lumen Gentium i Gaudium et Spes on van quedar fixades les pautes que l'Esglsia catlica ha seguit fins els nostres dies.

Pau VI no tenia el carisma personal de Joan XXIII i a diferncia d'ell no va ser tan progressista, ms pragmtic i en alguns aspectes, molt conservador.
Les seves enccliques com Populorum Progressio o Humanae Vitae, mostren la tendncia que segueix l'Esglsia fins als nostres dies, progressista en temtica social, per conservadora en temes morals.
Tot i intentar conciliar liberals i conservadors, durant el seu pontificat hi va haver el cisma de Lefebvre, bisbe francs partidari de la missa en llat i de les doctrines anteriors al concili.

Va establir que el nombre del Collegi Cardenalici fs de 111, prescribint que un percentatge havia de ser de pasos del tercer mn i que els cardenals majors de 80 no se'ls permets participar en els conclaves.

Pau VI va renunciar a la tiara i el palli, smbols del poder terrenal dels Papes i va desmilitaritzar les gurdies del Vatic, deixant noms al cos de Gurdia Sussa.
Va fundar el Museu Pontifici d'Art religis i modern i va encarregar a l'arquitecte Pier Luigi Nervi la construcci de la sala d'audincies pontifcies que avui porta el seu nom.

Va ser el primer Papa a realitzar viatges arreu del mn, tradici que Joan Pau II continuaria.
Entre el 1964 i el 1970 va visitar tots els continents, per demostrar que l'Esglsia estava oberta a tot el mn.

L'agost del 1978 va morir a la residncia d'estiu dels Papes a Castelgandolfo a causa d'un atac cardac.
Est enterrat a les grutes vaticanes de la Baslica de Sant Pere.


































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48891" title="Himne de Riego" nonfiltered="3866" processed="3840" dbindex="19198">
L'Himne de Riego, atribut al msic valenci Josep Melcior Gomis, va ser compost en honor de Rafael del Riego, tinent coronel que es va alar contra l'absolutisme de Ferran VII l'1 de gener de 1820 en la localitat de Las Cabezas de San Juan (Sevilla). Va ser l'himne d'Espanya en el Trienni Liberal (1820-1823) i en la Segona Repblica Espanyola, en qu es va usar en lloc de la Marxa Reial o Marxa de Granaderos, actual himne oficial d'Espanya. 

 Melodia .

 MIDI;
 MP3;

Partitura.
 Partitura;

 Lletra .
A part de la lletra oficial, l'Himne de Riego va tenir moltes lletres populars. A continuaci s'inclou la lletra oficial i algunes de les populars.


Lletra oficial (en castell).

Serenos y alegres
valientes y osados
cantemos soldados
el himno a la lid.
De nuestros acentos
el orbe se admire
y en nosotros mire
los hijos del Cid.

Soldados la patria
nos llama a la lid,
juremos por ella
vencer o morir.

El mundo vio nunca
ms noble osadia, 
ni vio nunca un da
ms grande el valor,
que aquel que, inflamados,
nos vimos del fuego
excitar a Riego
de Patria el amor.

Soldados la patria
nos llama a la lid,
juremos por ella
vencer o morir.

La trompa guerrera
sus ecos da al viento,
horror al sediento, 
ya ruge el caon
a Marte, saudo,
la audacia provoca
y el ingenio invoca
de nuestra nacin.

Soldados la patria
nos llama a la lid,
juremos por ella
vencer o morir.


Lletres populars.
Aquestes sn algunes de les lletres utilitzades popularment a l'poca de la Repblica. A l'himne se li han seguit adaptant diferents lletres fins a avui dia, relacionades amb reivindicacions diverses. 


La Reina vol corona?
que vingui a Barcelona!
Corona li donarem 
I el coll li tallarem!

Si el Rei demana corona 
corona li donarem
que vingui a Barcelona
i el coll li tallarem





Si vols sopar no te'n vages 
sardines torrades tenim
al Berenguer en tomtec
i de postre a l'Alfonso fregit

Si vols sopar no te'n vages 
sardines salades tinc 
escarabats en vinagre 
i un tros de burro podrit! 

Si vols sopar no te'n vages 
sardines fregides tenim 
escarabats amb vinagre 
i olivetes amb el pinyol dins 
Una calavera encesa 
un tros de burro escaldat 
quaranta plats de posterma, 
i de postres un plat de gargalls 


Si los curas y frailes supieran
la paliza que les vamos a dar,
subiran al coro cantando:
"Libertad, libertad, libertad!"



Si los Reyes de Espaa supieran
lo poco que van a durar,
a la calle saldran gritando:
"Libertad, libertad, libertad!"



Un hombre estaba cagando
y no tena papel
pas el Rey Alfonso XIII
y se limpio el culo con l.


Enllaos Externs.

 Himnes de burlesca, al bloc de Toni Cucarella;

Vegeu tamb.

Segona Repblica Espanyola














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48893" title="FreeBASIC" nonfiltered="3867" processed="3841" dbindex="19199">
FreeBASIC s un compilador gratut, de codi obert (llicncia GPL), de 32 bits  per al llenguatge BASIC. s dissenyat per ser compatible en sintaxi amb el QuickBASIC, aportant noves capacitats. Pot compilar-se per DOS, Microsoft Windows, Linux, CygWin i XBOX i s'est portant cap a altres plataformes. 

FreeBASIC est suportat per les eines de programaci binutils de GNU i pot produir executables de consola i d'interfcie d'usuari grfic, a mes de llibreries dinmiques i esttiques.
 
Les capacitats que distingien al QuickBasic, com  la llibreria grfica i l'accs als ports de maquinari es troben tamb al FreeBASIC. Algunes capacitats noves sn els punters, l'ensamblador en lnia, suport a Unicode i aviat disposar d'orientaci a objectes.

Pot utilitzar les llibreries de GNU-C, hi ha ja capaleres per Wx-c, Gtk, GSL, SDL, Allegro, Lua, OpenGL, MySQL, i se'n afegeixen ms a cada edici.

Encara que el FreeBASIC est en fase beta, ja s'est utilitzant en aplicacions serioses. El compilador t ms de 75.000 lnies i est escrit en FreeBASIC. Els usuaris estan escrivint la documentaci mitjanant un wiki

Enllaos externs.
No existeix encara cap pgina en catal dedicada al FreeBASIC.
Lloc oficial ;
Frum oficial ;
wiki de documentaci del FreeBASIC ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48896" title="Palmerston" nonfiltered="3868" processed="3842" dbindex="19200">

Palmerston (Pamati en transcripci maori) s un atol de les illes Cook. Encara que es considera del grup nord de les Cook, est situat al mig dels dos grups, a 500 km al nord-oest de Rarotonga. Les seves coordenades sn: .

Geografia.
L'atol consta de sis illes de sorra: Palmerston o Home Island, North Island, Leicester, Primrose, Tom's i Cook's. L'altitud mxima s a un tur de sorra de 6 m anomenat La Muntanya (The Mountain). La superfcie total s de 2,1 km .

Al cens del 2001 la poblaci total era de 48 habitants.

Histria.
Palmerston va ser descobert, el 1774, per l'angls James Cook que l'anomen en honor del Primer Lord de l'Almirallat, Lord Palmerston. L'atol era deshabitat, per s'han trobar algunes tombes i eines pre-europees. Era conegut per les illes venes amb el nom d'Avarau que significa dos-cents canals en referncia als canals que travessen l'escull des de l'oce a la llacuna, encara que pocs d'ells sn navegables.

El 1862 s'hi va establir com a agent comercial el fuster William Masters i les seves tres dones maoris de Manuae. Va esdevenir el rei virtual d'una comunitat creixent. Avui la majoria de la poblaci porta el cognom Masters o Marsters, que s'ha ests per emigraci a Rarotonga i Nova Zelanda. Com va passar a Pitcairn, els descendents sn mestissos britnics i polinesis que tenen com a primera llengua l'angls, en aquest cas amb accent de Gloucester d'on era originari William Masters.

Tots el habitants viuen a l'illa Palmerston que est dividida en tres zones, una per cada dona de William Masters i els seus descendents. Actualment, el governador de l'atol s un dels nts de Masters.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48901" title="El Salze" nonfiltered="3869" processed="3843" dbindex="19201">

El Salze s una pedania de Beneixama (l'Alcoi). Es tracta d'un llogaret ben bonic i tranquil, ideal per passar una vesprada berenant-hi. Com que s petit, es pot visitar tot ben rpidament. El seu monument ms important s, naturalment, l'ermita de sant Vicent Ferrer, patr del Salze. Si teniu la sort de trobar-la oberta, no perdeu l'ocasi de visitar-la. Cont frescos de les acaballes del s. XIX de relatiu inters. Ha estat restaurada ara fa pocs anys.

Antigament hi disposava d'escola, botigues i carnisseria. Fins i tot, durant prop de seixanta anys s'hi va produir cermica i terrissa marr vidriada d's domstic (cassoles, perols, olles, etc.) cuita en forn de tipus islmic.

Actualment s ms un lloc de segona residncia. T alcaldesa pednia. Com a curiositat, cal esmentar que es tracta de l'nic lloc dels territoris de parla catalana que rep aquest nom. Si voleu saber ms coses del seu origen etimolgic, podeu consultar el "Diccionari Etimolgic i Complementari de la Llengua Catalana", de Joan Coromines.

Sol aparixer malament escrit com a "el salse", amb una grafia gens respectuosa amb el nom correcte, fruit de la castellanitzaci. Tanmateix, tant a Beneixama com a la comarca, es pronuncia, correctament, amb la "s" sonora que, apareix grafiada amb una "z", per raons ortogrfiques.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48902" title="Joan Baptista Pastor i Aicart" nonfiltered="3870" processed="3844" dbindex="19202">
Joan Baptista Pastor i Aicart s la figura literria ms important de Beneixama. Metge de professi, tamb fou escriptor i poeta.

Va escriure tant en catal com en castell. Es tracta d'una figura rellevant (tot i que poc coneguda) de la Renaixena Valenciana. Va guanyar nombrosos premis i distincions en els Jocs Florals de Valncia i Barcelona.

Va mantenir relacions epistolars amb escriptors del relleu de Teodor Llorente. La majoria de la seua obra roman indita i per estudiar, llevat del petit opuscle que va editar l'Associaci Cultural "La Quarantameula", de Beneixama, ja fa uns anys. Anualment, per Nadal, es celebren uns premis de poesia que reben el seu nom. El 2005 es fa la vintena edici dels mateixos.

La seua obra ms coneguda sn les ambaixades de les festes de moros i cristians de Beneixama, que es representen cada any els primers dies de setembre (del 5 a l'11) en honor de la patrona, la Verge de la Divina Aurora.

El Museu de Beneixama.
El Museu del Poeta Pastor Aicart es troba situat a la primera planta de l'Ajuntament de Beneixama i tracta sobre aquest escriptor de la vila.

Es tracta d'una sala annexa al Sal de Plens. Cont mobles, quadres, condecoracions, llibres i premis del poeta Pastor. Es pot visitar a les hores d'oficina de l'ajuntament amb cita prvia.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48904" title="Torre de Beneixama" nonfiltered="3871" processed="3845" dbindex="19203">
La torre de Beneixama es troba al centre del poble, ben a prop de l'Ajuntament. Forma part de les armes de l'escut de Beneixama. Fins no fa massa era de propietat particular i va estar a punt de ser assolada per construir-hi uns habitatges. Una campanya de recollida de firmes i la voluntat del poble de Beneixama de respectar el patrimoni ha fet que es conserve.

Les excavacions realitzades als seus voltants han perms trobar-hi restes de cermica almohade i posterior. Es trobava en molt mal estat de conservaci tot i que havia estat declarada B.I.C. Tanmateix, ara s'han fet obres per consolidar i restaurar les restes de la mateixa, que encara no han acabat.

La restauraci a la qual ha estat sotmesa la torre, ha fet que es recuperara l'espai al voltant de l'edifici i que esdevinga una plaa ms de la localitat.

Segons alguns experts en art islmic, la torre de Beneixama devia tindre entre 14 i 18 metres d'alria, per l'actual restuaraci noms n'ha pogut recuperar uns vuit metres. Ms o menys, el que en quedava en peu.

Hi ha prevista la creaci d'una collecci museogrfica que reculla totes les restes arqueolgiques trobades al voltant de la torre i a la localitat.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48906" title="Freej" nonfiltered="3872" processed="3846" dbindex="19204">


FreeJ s un mesclador visual: un instrument per la manipulaci en temps reals, usat en camps de projeccions audiovisuals, video jockey, visualitzaci mdica i televisi. 

FreeJ pot estar controlat mitjanant una consola (S-lang) i remotament per xarxa (SSH), mentre les operacions poden estar escrites amb el procediment d'orientaci a objectes (javascript), a ms tots els vdeos poden mostrar-se per pantalles remotes per un flux de dades en directe. 

Freej, sota la llicncia GNU/linux modular, fa fcil la implementaci d'algorismes que permetran la utilitzaci com a efectes i combinar-los amb altres ja escrits, obtenint resultats ptims i compatibles. Els beneficis de l'arquitectura d'objectes orientats en temps real permet la utilitzaci de diverses capes que operen en parallel, essent millor que un sistema de diversos CPU. El llenguatge utilitzat en el desenvolupament s C/C++.

Mescla i flux de vdeo .
Freej pot sobreposar capes, emmascarar, transformar i filtrar diferents capes sobre de la pantalla. No hi ha lmit en el nombre d'aquestes i totes es poden mesclar en les condicions que es vulguin, aquestes capes contindran dades de vdeo on la seva procedncia pot ser: fitxers de vdeo, webcams, targetes capturadores de televisi, imatges, renders, animacions vectorials de flash.

Freej pot produir un flux de dades a un servidor icecast amb el vdeo ja manipulat. El resultat pot ser reproduit per qualsevol ordinador connectat a internet, l'nic requeriment ser poder obrir els fitxers amb un reproductor compatible amb el codec Theora.

Histria.
Jaromil (Denis Rojo) s l'autor de Freej i actualment s el seu responsable, des de la versi 0,7 un nou desenvolupador es va unir a l'equip s Kysucix (Silvano Galiani).

Caracterstiques.
 composicion en directe mitjanant webcams, senyal de televisi, fitxers de vdeo, imatges, arxius txt.
 Pot estar controlat remotament.
 pot estar escrit mitjantant el llenguatge d'objectes orientats;
 pot reproduir arxius d'animacions vectorials amb flash.
 accepta controladors asncrons com per exemple MIDI o un ratol.
 eficincia en el processament parallel.
 100% programari GNU.
 escrit mitjanant el llenguatge C/C++.

Enllaos exteriors.
 pgina web principal;
 dyne.org taller de programari lliure;
 com utilitzar l'opcionalitat de flux de dades;
 pgina web de Jaromil;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48907" title="Compressi per Wavelets" nonfiltered="3873" processed="3847" dbindex="19205">
La compressi per Wavelets s un mtode que s'utilitza en alguns algorismes de compressi amb prdues d'udio, imatge i vdeo. Es base en l'aplicaci de la Transformada Wavelet Discreta (DWT) per obtenir els coeficients necessaris per al procs de quantificaci de l'algorisme de compressi. 

Introducci.
La base fonamental dels principals algorismes de compressi s l anlisi de Fourier. En la compressi d imatge s'aplica la Transformada Discreta del Cosinus (DCT) i en la compressi de veu i udio la Transformada Discreta de Fourier (DFT). Existeixen altres formes d anlisi, una d'elles s l anlisi per Wavelets utilitzant la Transformada Wavelet Discreta. La seva aplicaci en els algorismes de compressi s relativament nova, per fa ms de 20 anys que es coneix.

Per a la compressi de veu i udio, al tractar-se de senyals peridics, l'aplicaci de la Transformada Discreta de Fourier s ms adequada, perqu representa els senyals a partir d'ones sinusoidals, les quals tamb sn peridiques. En canvi, per a la compressi d'imatge, com que es tracta de senyals en dues dimensions que no sn peridics, sin que presenten transicions a causa dels contorns dels objectes, la Transformada de Wavelet Discreta obt millors resultats, perqu representa el senyal a partir d'elements ms simples, les wavelets.

Mtode: anlisi per Wavelets.
Wavelets.
Les wavelets sn funcions definides sobre un interval finit i amb un valor mig zero. La idea bsica de l'anlisi per wavelets s representar una funci com una superposici d'un conjunt de wavelets. Aquestes wavelets s'obtenen  a partir d'una wavelet mare, mitjanant retards, escalats i translacions. El nmero de wavelets existent s enorme.

Transformada Wavelet.
La Transformada Wavelet consisteix a comparar un senyal amb wavelets. La comparaci permet obtenir uns coeficients. Hi ha la possibilitat d invertir la Transformada Wavelet i recuperar el senyal a partir dels coeficients calculats o b recuperar una part del senyal noms a partir d'uns quants coeficients. 

Transformada Wavelet Discreta (DWT).

Per a la veu, l udio i la imatge la informaci ms important es troba a les baixes freqncies, mentre que a les altes freqncies s'hi troben els detalls. Per exemple, en el cas de la veu, si s eliminen components amb altes freqncies la veu queda distorsionada per encara s entn. En canvi, si s eliminen les components amb baixes freqncies el missatge no s entn. 

Quan s aplica la Transformada Wavelet Discreta a un senyal s obtenen diferents tipus de coeficients wavelets. Si s aplica a un senyal de veu o udio s obtenen dos tipus de coeficients: aproximacions i detalls. Si en canvi s aplica a una imatge s obtenen quatre tipus de coeficients: aproximacions, detalls verticals, detalls horitzontals i detalls diagonals. Els coeficients d'aproximacions contenen la major part de l'energia, s a dir, la informaci ms important, mentre que els de detalls tenen valors prxims a zero. 
Aquests coeficients obtinguts sn els que s'utilitzen en el procs de quantificaci dintre de l'algorisme de compressi.


Exemples d'utilitzaci de la compressi per Wavelets.
Compressi d'udio;
Ogg codecs ;

Compressi d'imatge;
JPEG 2000;
SPIHT;
MrSID;
EZW;

Compressi de vdeo;
Ogg codecs ;
Tarkin;
DIRAC;
Snow;
Pixlet;

Enllaos externs.
JPEG 2000;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48908" title="Federaci Italiana de Futbol" nonfiltered="3874" processed="3848" dbindex="19206">

La Federaci Italiana de Futbol (en itali: Federazione Italiana Giuoco Calcio) dirigeix el fultol itali.

s l'encarregada d'organitzar la lliga i la copa italianes de futbol, i la selecci italiana de futbol. T la seu a Roma. s membre fundador de FIFA i UEFA.

 Palmars .
Copa del Mn de futbol: 4 (1934, 1938, 1982, 2006);
Campionat d'Europa de futbol: 1 (1968);
Jocs Olmpics: 1 (1936);

 Articles relacionats .
El futbol a Itlia;
Selecci de futbol d'Itlia;

 Enllaos externs .
Web de la Federaci Italiana de Futbol;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48911" title="Futbol a Itlia" nonfiltered="3875" processed="3849" dbindex="19207">


El futbol itali  (Campionato Itliano di calcio -Campionat itali de futbol) est organitzat en una  una srie de torneigs establerts per la Federazione Itliana Giuoco Calcio (FIGC). Els campionats sn organitzats i dividits en 10 nivells, els 4 primers estan situats en el professionalisme, mentre que els altres sn 6 de carcter afeccionat. La Lega Nazionale Professionisti (Lliga nacional Professionals) organitza i dirigeix els dos grans campionats, la Serie A i la Serie B, mentre que Lega Itliana Calcio Professionistico (Lliga Itliana de futbol Professional) organitza i dirigeix la Lega Pro Prima Divisione (Lliga Pro Primera divisi) i la Lega Pro Seconda Divisione (Lliga Pro Segona Divisi), tercer i quart nivell de professionalisme. 

Els diferents campionats de carcter afeccionat sn organitzats per la Lega Nazionale Dilettanti (Lliga nacional aficionats); el ms important  s la Srie D, que s el cinqu nivell del futbol itali i la porta d'entrada al professionalisme.
Cada equip s enfronta a totes les altres formacions del seu grup de pertinena dues vegades, una en el propi camp (partita in casa),  i una altra en el terreny de l equip contrari (partita in trasferta)  amb un sistema que s anomena Girone all'Itliana (La Piscina Itliana), o sigui tots contra tots. S assignen tres punts a l'equip que guanya un partit, un punt per a cada equip en cas d'empat i zero punts a  l'equip perdedor.

La classificaci final s establerta en funci dels criteris segents, ordenats per ordre d'importncia:

 Punts guanyats en general;
 Punts guanyats en enfrontaments directes;
 Diferncia de gols en enfrontaments directes;
 El major nombre de gols en els enfrontaments directes;
 Diferncia de gols en total;
 El ms gran nombre de gols marcats en la classificaci general;
 Sorteig;

Histria.
El futbol entra a Itlia vers el 1887, quan un home de negocis de Tor arriba a la seva ciutat des de Londres amb una pilota, i a Gnova on hi havia una important colnia anglesa, on el consolat Britnic cre el 1893 el Genoa Cricket and Athletic Club. Ms tard el futbol es difon per ciutats com Udine, Alessandria, Ferrara, Cuneo, Livorno, Spezia, Crema, Treviso, Milano o Savona.

El 26-3-1898 es funda la Federazione Italiana de Football, amb seu a Torino. La primera competici nacional l'organitz la Federaci Italiana de Gimnstica (F.N.G.I.) el 1896 i la guany la S. Udinese G.S.. El segon campionat, l'any segent, tamb de la FNGI el guany la S.G. Torinese. Ja el 1898 s'organitz el primer campionat de la F.I.F. i el guanya el Genoa.

Els clubs pioners del futbol itali foren els segents:
A Tor, el 1890 es funda el FC International Torino per la fusi de Torino Football & Cricket Club (1887) i Nobili Torino (1887). El 3-12-1894 es funda el FootBall Club Torinese. El 1900 el Torinese absorbeix l Internazionale. El 1-11-1897 un grup de joves del D Anglio High School funda el Sport Club Juventus que el 1899 adopta el nom de l'actual FC Juventus. El 1906, de la fusi del Torinese i un grup dissident de la Juve neix el FootBall Club Torino, renombrat AC Torino el 1936. Altres equips destacats a inicis de segle a la ciutat foren la Soc. Ginnastica Torinese (1897-1903 tot i que la societat es fund el 1844) i el SC Audace (1902-1904).

A Gnova el primer club fou el Genoa Cricket and Athletic Club (1893, tot i que el 1896 comena a practicar futbol); SG Andrea Doria (1895), FBC Liguria (1897), SG Sampierdarenese (1901). Aquests tres darrers formaran el 1946 la UC Sampdoria.

A Mil, el 18-12-1899 es funda el Milan Cricket and Foot Ball Club (actual AC Milan) i el 1908 el Football Club Internazionale, a partir d una escissi del Milan. Altes entitats pioneres foren: US Milanese (1902), SEF Mediolanum (1898-1904) i Enotria Goliardo (1908). 

A Roma, el primer club que va practicar futbol fou la Societ Podistica Lazio (1901). D'altra banda, les societats FBC Roman (1903 de la classe alta), SS Fortitudo (1908 club dels catlics), US Alba (1907), Audace CS, Esperia, Juventus Audax i US Romana sofriran diverses fusions fins a formar l'actual AS Roma.

A Florencia: Destacaren el Polisportiva Giovanile Libertas (1887) i el Club Sportivo Firenze (1912) que el 1926 es fusionaran per formar la Associazione Calcio Fiorentina. Tamb exist el Firenze FBC (1908) de vida ms curta.

A Npols, Naples FC (1905, primer equip de la ciutat fundat el 1896 com a Naples Cricket and Football Club), US Internazionale (1911) es fusionaren el 1920 donant vida al FBC Internaples. Sis anys desprs l equip canvia el nom pel de Associazione Calcio Napoli.

A la resta del pas podem destacar els segents clubs: Societ Ginnastica Pro Vercelli (1892, el futbol apareix vers el 1903), Societ Udinese di Ginnastica e Scherma (1896), Vigor (1898 a Ascoli-Piceno), VIS Pesaro (1898), Anglo-Panormitan Ath. & FC (1898 de Palermo), Messina FC (1900), AC Vicenza (1902), US Braccio Fortebraccio (1890, el 1901 crea la secci de futbol) i SS Libertas, que el 1905 es fusionen per formar l'AC Perugia, Hellas de Verona (1903), FBC Como (1905), FBC Lucca (1905), US Anconitana (1905), Virtus Juventusque (1905) i Societ Per Esercizio Sportivo (1906) ambds de Livorno, Venezia FC (1907), Societ Polisportiva Ars et Labor (1907 de Ferrara), Crema Foot Ball Club (1908) Bari Foot Ball Club (1908), SC Lecce (1908-1924), Football Association Studenti Novara (1908), Bologna FBC (1909 com a, secci del Circolo Turistico Bolognese), Casale FootBall Club (1909), Pisa Sporting Club (1909), Pro Patria et Libertate de Busto Arsizio (1909), Varese FBC (1910), Modena FBC (1912), Verdi Foot Ball Club (1913) refundat poc desprs com a Parma Foot Ball Club.

Competicions.
Actuals
 Lliga italiana de futbol;
 Copa italiana de futbol;
 Supercopa italiana de futbol;

Desaparegudes
 Campionat de la FNGI de futbol;
 Copa anglo-italiana de futbol;
 Copa de la Lliga anglo-italiana de futbol;
 Copa dels Alps de futbol;

 Divisions .
El campionat consta de diferents categories o divisions:




Principals clubs.


Jugadors destacats.


Des de 1910
 Lorenzo 'Renzo' De Vecchi;
Des de 1920
 Giovanni De Pra;
 Umberto Caligaris;
 Virginio Rosetta;
 Attilio Demaria I            (arg);
 Leopoldo Conti;
 Adolfo Baloncieri;
 Mario Magnozzi;
 Luigi Cevenini;
 Virginio Felice Levratto;
Des de 1930
 Giampiero Combi;
 Aldo Oliveri;
 Eraldo Monzeglio;
 Pietro Rava;
 Miguel Andreolo           (uru);
 Attilio Ferraris IV;
 Luis Felipe Monti  (arg);
 Angelo Schiavio;
 Giovanni Ferrari;
 Giuseppe Meazza;
 Enrique Lucas Guaita   (arg);
 Silvio Piola;
 Amadeo Biavati;
 Raimundo B. Orsi         (arg);
 Luigi 'Gino' Colaussi;

Des de 1945
 Lucidio Sentimenti IV;
 Valerio Bacigalupo;
 Giorgio Ghezzi;
 Carlo Parola;
 Valentino Mazzola V;
 Ezio Loik;
 Benito Lorenzi;
 Giampiero Boniperti;
Des de 1960
 Enrico 'Ricky' Albertosi;
 Tarcisio Burgnich;
 Giacinto Facchetti;
 Gianni Rivera;
 Giacomo Bulgarelli;
 Mario Corso;
 Luigi Riva;
 Roberto Bonisegna;
 Alessandro Mazzola;

Des de 1970
 Dino Zoff;
 Romeo Benetti;
 Roberto Bettega;
 Franco Causio;
 Paolo Rossi;
 Giorgio Chinaglia;
 Francesco Graziani;
Des de 1980
 Gaetano Scirea;
 Claudio Gentile;
 Antonio Cabrini;
 Francesco 'Franco' Baresi;
 Giancarlo Antognoni;
 Marco Tardelli;
 Alessandro Altobelli;
 Roberto Mancini;

Des de 1990
 Walter Zenga;
 Gianluca Pagliuca;
 Angelo Peruzzi;
 Paolo Maldini;
 Giuseppe Bergomi;
 Dino Baggio;
 Roberto Donadoni;
 Roberto Baggio;
 Gianfranco Zola;
 Gianluca Vialli;
 Alessandro Del Piero;
 Christian Vieri;
Des de 2000
 Gianluigi Buffon;
 Francesco Toldo;
 Alessandro Nesta;
 Andrea Pirlo;
 Francesco Totti;
 Filippo Inzaghi;
 Alberto Gilardino;


Principals estadis.


 Articles relacionats .
Federazione Italiana Giuoco Calcio;
Selecci de futbol d'Itlia;

 Enllaos externs .
Web de la Federaci Italiana de Futbol;
Lloc web oficial ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48921" title="Philbert de Vient i Jover" nonfiltered="3876" processed="3850" dbindex="19208">

Philbert de Vient i Jover s un cantant belga nascut a Lieja l'any 1979, de pare holands i mare alcoiana que, des de l'any 2003, i amb el nom artstic de Phil de Vient, gaudix d'un cert reconeixement com a artista a la capital de l'Alcoi.

Encara que la seua carrera com a agitador cultural  va comenar a la ciutat natal, no ha sigut fins el seu debut a la ciutat adoptiva (dimecres 30 de juliol de 2003 al caf L'Escenari d'Alcoi, amb motiu del seu 22 aniversari) que s'ha guanyat un lloc en la gens menyspreable escena alcoiana com a cantant, intrpret i artista de varietats a mitjan cam entre Ovidi Montllor i Xavi Castillo, sol o acompanyat d'un conjunt musical de formaci mutable anomenat Les Bajocques Farcies (sic).

Els seus espectacles comprenen msica i teatre en proporcions variables per mai fusionades, i amb unes dosis d'improvisaci sovint massa elevades; les canons, la major part d'elles adaptacions i versions d'altres artistes, reflectixen la idiosincrsia alcoiana d'una manera cmicament estereotipada.

 Discografia .
 A l'Escenari (El Barco Pirata, 2003): enregistrament en directe del seu debut a Alcoi;
 A Ovidi (Les Auques de l'Hostal, 2004): en record del clebre cantant alcoi Ovidi Montllor;
 A l'Ordim (Samaruc, 2005): en viu a la Festa de l'Ordim alcoiana;
 A la tercera va la bona (Les Liquides, 2005): disc promocional del seu ltim concert;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48924" title="Economia dels Estats Units" nonfiltered="3877" processed="3851" dbindex="19209">

 Dades generals .
L'economia dels Estats Units s la ms gran i una de les ms avanades tecnolgicament del mn, amb un PIB per cpita superior als $40.000. s una economia capitalista, orientada als mercats, on els individus i les empreses fan la majoria de les decisions, i els governs federal i estatals compren els bens i serveis predominantment del mercat privat. Les empreses nord-americanes sn lders en la recerca i desenvolupament tecnolgic, especialment en informtica, farmacutica i la cincia aeroespacial, encara que algunes de les avantatges s'han redut desprs de la Segona Guerra Mundial. Els Estats Units, que abans eren els creditors ms importants del mn, avui dia s'han convertit en una naci amb enormes dficits fiscals i comercials; la importncia i les conseqncies d'aquests dficits ha estat discutida per molts economistes.

Des del 1975, prcticament tots els guanys de renda han beneficiat al 20% de les llars ms riques. La resposta als atacs terroristes del 11 de setembre, 2001, van mostrar la fortalesa de l'economia. La guerra de mar i abril del 2004 contra l'Iraq, i l'ocupaci subsegent d'aquest pas, va requerir canvis importants dels recursos nacionals cap a l'exrcit i les despeses militars. L'increment del PIB el 2004 va ser motivat per guanys considerables en la productivitat laboral. L'economia, per, ha estat afectada per l'increment dels preus de l'energia el 2004 i 2005. Els reptes econmics sn millorar la infraestructura econmica, resoldre el problema dels costos de la seguretat social i les pensions, reduir els enormes dficits comercials i dels pressupost, i millorar la renda familiar dels grups econmics ms baixos.

 Recursos naturals .
Ats que sn un pas molt extens, els Estats Units gaudeixen de nombrosos recursos naturals. Sn lders en la producci agrcola, concentrada principalment als estats del sud (Califrnia, Texas i Florida sn la "panera" del pas), i sn els productors principals de blat de moro, soia i blat; de fet, sn un exportador net d'aliments. Els Estats Units tamb sn un dels cinc productors ms grans de petroli del mn, ja que compten amb nombrosos jaciments petroliers a la costa del Golf de Mxic i a Alaska, per la demanda interna s superior a la seva capacitat de producci, i per tant sn un dels principals compradors d'aquest recurs natural. Altres recursos minerals sn l'or, carbonat de sodi,  i zinc.

 Indstria .
Els Estats Units tenen una indstria molt diversificada i orientada a l'alta tecnologia. Les indstries manufactureres principals sn la indstria de l'autombil, la indstria dels avions, i l'electrnica, principalment a l'rea dels ordinadors. Els treballs que requereixen de m d'obra, per, s'han redut considerablement (al voltant del 10% de l'ocupaci total), ja que moltes companyies nacionals s'aprofiten de la m d'obra barata dels pasos asitics.

 Comer .
Els Estats Units promouen el comer lliure entre els pasos del mn. La seva principal aliana comercial est en el NAFTA amb el Canad i Mxic els quals sn els seus principals socis comercials (20% del comer es realitza amb el Canad i 12% amb Mxic). El govern tamb promou la creaci d'un rea de lliure comer que abasti tot el continent llevat de Cuba.

 Enllaos externs .
 Bur d'Anlsis Econmic del Departament de Comer dels Estats Units, en angls;
 Banc de la Reserva Federal, en angls;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48925" title="Economia del Canad" nonfiltered="3878" processed="3852" dbindex="19210">

Dades generals.
Com a societat rica amb una indstria d'alta tecnologia, i amb una economia amb un PIB superior al bill de dlars, el Canad s'assembla al sistema econmic de mercat dels Estats Units i al seu patr de producci. Des de la Segona Guerra Mundial, el impressionant creixement de la manufactura, la mineria i el sector dels serveis han transformat a la naci d'una economia rural a una principalment industrial i urbana. El Tractat de Lliure Comer amb els Estats Units, que es va signar el 1989, i desprs la creaci del NAFTA que inclou Mxic, ha produt un sorprenent increment en el comer i una major integraci econmica amb els Estats Units. Ats que gaudeix de nombrosos recursos naturals, d'una m d'obra capacitada, i de capital modern, el Canad t una economia slida. Amb una administraci fiscal slida, el Canad ha produt un supervit del pressupost, reduint substancialment el deute nacional, encara que un repte nou s l'administraci dels costos creixents del sistema de sanitat pblic. Les exportacions representen un ter del PIB. Com Mxic, el Canad gaudeix d'un supervit comercial amb els Estats Units, el qual consumeix ms del 85% de llurs exportacions.

La federaci canadenca.
Encara que histricament el Canad ha estat polticament dividit entre les rees francfones i angloparlants, el liberalisme i un redut inters en la secessi han redefinit la poltica francfona del nou segle. Aquest canvi ha minvat la tensi, i la possibilitat d'una divisi o separaci de la federaci ja no s una preocupaci nacional.

Amb l'increment dels preus del petroli el 2004 i 2005, ha hagut una transformaci econmica: les provncies de la Colmbia Britnica, Alberta i Saskatchewan s'espera que tinguin histrics supervits en llurs pressuposts, la qual cosa ha provocat que l'Ontrio i Quebec hagin expressat que volen contribuir amb menys percentatge d'impostos que la resta de les provncies. Alberta, per exemple, espera tenir un supervit de 8.000 milions de dlars canadencs, els quals, Ontrio i Quebec demanen que es destinin al sistema federal per tal que aquestes dues provncies contribuiexen amb menys impostos per a la federaci.

Canad i el NAFTA.
La relaci del Canad amb els Estats Units s un tema important pels canadencs del segle XXI. Encara que l'anomenada "fugida de cervells" ha disminut per la recessi dels Estats Units del 2001, el mercat laboral canadenc tamb va ser afectat. Les disputes sobre les tarifes, l'acci multi-lateral i les noves lleis liberals canadenques (com ara el matrimoni homosexual, la immigraci oberta, i l's mdic de la marijuana) han tensionat les relacions entre ambds pasos.

Malgrat aquestes diferncies, els Estats Units sn el seu principal soci comercial: en comparaci, el 1999, el comer nord-americ amb el Canad va superar al comer de totes les nacions de Llatinoamrica amb els Estats Units. Les exportacions nord-americanes al Canad superen les exportacions cap a tots els membres de la Uni Europea. El comer bilateral del pont Ambassador entre Michigan i l'Ontrio s de la mateixa grandria que les exportacions totals dels Estats Units al Jap.

El comer amb els Estats Units es va incrementar un 40% des de la signatura del NAFTA. Com el seu soci comercial, Mxic, el 85% de les seves exportacions estan dirigides als Estats Units. Ambdues fronteres, Canad-Estats Units i Mxic-Estats Units, sn les ms transitades del mn. El NAFTA, per, ha provocat una integraci major entre aquests dos pasos i els Estats Units, per, la integraci entre el Canad i Mxic ha estat molt ms lenta, i el comer no ha crescut a la mateixa grandria que el comer amb els Estats Units. Encara aix, el govern canadenc t un programa de feina agrcola temporal per a mexicans, i, com a part de la seva poltica migratria oberta, t un programa de contractaci laboral i residncia immediata per als mexicans amb llicenciatures en professions especfiques com ara enginyeria i administraci.

Qualitat de vida.
El Canad t una posici molt elevada en els rankings internacionals de qualitat de vida. Ocupa la cinquena posici en IDH del mn, la sisena en l'ndex de sosteniment ambiental i la dotzena en transparncia. La ciutat de Vancouver ha estat catalogada com la segona millor ciutat per a viure del mn.

Enllaos externs.
 Banc del Canad, en angls i francs;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48927" title="Caputx" nonfiltered="3879" processed="3853" dbindex="19211">


Els caputxins sn els membres del gnere Cebus de primats platirrins de Amrica Central i de Sud; deuen el seu nom als monjos caputxins, degut a que la seva caputxa t un color similar als pls que envolten la cara d'aquests micos. Els caputxins sn petits, tpicament d'uns 45 cm. de llarg, amb una cua prnsil que enrotllen al voltant de les branques per a ajudar-se en el moviment al voltant dels arbres. Es creu que el mico caputx s el ms intelligent dels micos del Nou Mn, li agrada explorar i quan s observat en captivitat, sovint romp en troos les coses que troba. 

En general el mico jove s ms clar que l'adult, la seva cua s del mateix llarg que el cos. 

Normalment viu en ramat, per aix si s'alliberen caputxins captius es fa sempre en grup. 

Referncies.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48929" title="Epicureisme" nonfiltered="3880" processed="3854" dbindex="19212">
L'epicureisme s una doctrina creada per Epicur, la qual exist entre els segles III aC i III dC. 

Se solen anomenar epicuris especialment, tant els seguidors d'Epicur en vida d'aquest, com els continuadors de l'escola fins que aquesta s'exting, si b tamb es poden anomenar epicuris, fins a cert punt, alguns escriptors de la posteritat i fins i tot de l'era moderna (l'exemple ms remarcable potser s Marx). (Hom podria anomenar com a predecessor de l'epicureisme a Nausfanes, mestre d'Epicur.).

L'epicureisme, originriament, (tot i que Epicur fou sempre molt refractari a revelar les fonts en qu bas la seva doctrina, fins al punt d'anomenar-se a si mateix "autodidacte"), es basa en bastantes de les filosofies anteriors (excepte potser la platnica, que combat aferrissadament). Aix, l'epicureisme recull sobretot l'atomisme de Demcrit i la teoria del plaer d'Aristip, si b responent a les crtiques de Plat i Aristtil a ambds sistemes. (Tamb mostra ecos de la doctrina escptica, d'Anaxgores, dels filsofs cnics i de l'estocisme. En general, Epicur feu un conjunt d'idees sistemtic i coherent, ms que no pas original).

L'epicureisme a part d'Epicur s poc original; tots els membres de l'escola epicura, tant en vida d'Epicur com fins la desaparici del "Jard" (seudnim que rebia l'escola epicurea), no noms expressen inequvocament molta admiraci per la vida i doctrina del fundador de l'escola, sin que segueixen bastant o molt fidelment el seu pensament. 

Els deixebles ms importants del vell savi del plaer sn Digenes d'Enoanda (un epicuri ric que, sorprenentment, deix inscrites, en una paret d'un mercat de la ciutat d'Enoanda, unes inscripcions de gran mida amb doctrines epicurees), Filodem (un erudit respectable que deix una biblioteca amb alguns textos epicuris, avui en dia parcialment conservada), Digenes Laerci i Lucreci (sense comptar d'altres centenars de deixebles comuns i corrents, segurament, car la doctrina d'Epicur fou coneguda per tota Grcia i Itlia, i fins arrib a sia i Egipte, tot i estar sempre sota l'ombra del per aleshores predominant estocisme).

Lucreci, l'epicuri rom ms important, qui visqu durant el segle I aC, escriv una obra, "Sobre la naturalesa" ("De rerum natura"), en set llibres, que representa sens dubte el text ms important de l'epicureisme fora d'Epicur. Els temes bsics tractats per Lucreci sn la constituci atmica de l'univers, una teoria sobre la sensaci emprica, la passi amorosa, una alabana de la persona i l'obra d'Epicur, els fenmens de l'astronomia epicuria, i d'altres. Tanmateix, en contra de la creena popular, Lucreci no cpia textualment a Epicur, sin que s'hi diferencia en alguns aspectes, per exemple en la doctrina de la felicitat, car Lucreci elabora una teoria pessimista i dramtica de la vida ("la passi amorosa, ms poderosa que la voluntat, sempre roba a l'home la seva felicitat"), frontalment en contra de la serenitat inalterable de l'nima que predic Epicur (qui, per exemple, recomana: "no practiquis sexe durant la digesti, per tal de no perjudicar-la").

Digenes Laerci fou un bigraf, que visqu en el darrer segle de l'epicureisme (segle III). Bastants comentaristes el consideren epicuri (algun, per, el descriu com a neoplatnic, doctrina per aleshores recent). D. Laerci, en la seva obra "Vida i opinions dels filsofs illustres", dedica el llibre 10 i ltim a textos epicuris. A aquest escriptor li devem, sobretot la conservaci de la Carta a Meneceu i les Mximes Capitals (ambds resums fets per D. Laerci sobre textos epicuris, avui perduts).

Tanmateix, en el segle IV (segons el testimoni de Sant Agust) han desaparegut totalment les escoles epicurees i els escrits d'Epicur romanen dispersos pel mn antic, o b en alguns fragments d'obres d'escriptors com Sneca, Plutarc, etcetra..

Tanmateix, a travs d'autors de l'humanisme (com Cosimo Raimondi) i renaixentistes (com Pierre Gassendi) l'epicureisme es dna a conixer per tot Europa. Baruch Spinoza i John Locke, per exemple, reconeixen la importncia (tant des del punt de vista histric com per una certa influncia en els propis escrits) d'Epicur i Lucreci. Fins i tot es troben ressonncies (o noms mencions) de l'epicureisme en autors ja ms contemporanis com Nietzsche, Friedrich Hegel, Marx i Auguste Comte.

Bibliografia.
lectures d'"Epicuro", Carlos Gual.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48939" title="Teatre Grec" nonfiltered="3881" processed="3855" dbindex="19213">
El Teatre Grec de Barcelona, situat al carrer de Santa Madrona de Barcelona, a la muntanya de Montjuc, no s pas una construcci feta pels antics grecs. Va ser dissenyat i construt l'any 1929 amb motiu de l'Exposici Universal celebrada a Barcelona. L'arquitecte que el va dissenyar va ser Ramon Revents. 

Se celebren representacions artstiques de forma espordica, especialment a l'estiu. La resta de l'any, est en un estat que ben b es pot qualificar de semi abandonament.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48958" title="2006" nonfiltered="3883" processed="3856" dbindex="19215">

L'any 2006 fou declarat lAny internacional dels deserts i la desertitzaci per l'Assemblea General de les Nacions Unides.



]]

Esdeveniments.

Mn.

Gener.
 15 de gener - Va ser electa presidenta de Xile Michelle Bachelet (PS). Era la primera vegada que una dona ocupava aquest crrec.
 15 de gener - Primera ronda de les eleccions presidencials de Finlndia.
 19 de gener - Salamanca (Espanya): Surt la primera remesa dels papers de Salamanca cap a Catalunya, amb parada a Madrid.
21 de gener - Madrid: El president del govern espanyol, Jos Luis Rodrguez Zapatero, i el lder de CIU, Artur Mas es reuneixen a la Moncloa per pactar les modificacions que patiria el text de l'Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya.
 25 de gener - Eleccions parlamentries a Palestina, que sn guanyades pel partit islamista nacionalista Hams.
 29 de gener;
Calendari xins - Comen l'any del Gos.
Segona ronda de les eleccions presidencials fineses.

Febrer.
5 de febrer eleccions presidencials a Costa Rica.
 10 de febrer al 26 de febrer - XX Joc Olmpics d'Hivern a Tor, (Itlia).

Mar.
1 de mar - La Viquipdia en angls crea el seu article nmero 1.000.0000.
 15 de mar - Madrid - El Tribunal Suprem no admet a trmit el recurs presentat del 2 de novembre del 2005 contra el Projecte de Nou Estatut de Catalunya.
 18 de mar - Burgos - Es dna a una vena de la ciutat el primer DNI electrnic a Espanya.
22 de mar - Euskadi: ETA anuncia un alto el foc permanent.
28 de mar - Israel: eleccions legislatives, que sn guanyades pel Kadima.
28 de mar - Frana: Es calcula que almenys 1 mili de treballadors, estudiants i aturats prenen els carrers en protesta per la proposta del govern de Dominique de Villepin de Llei del Contracte de Primer Treball. Aquesta proposta ser retirada pel president Chirac i el primer ministre Villepin el dia 10 d'abril.
 29 de mar - Eclipsi de Sol total visible a Brasil, Oce Atlntic, Shara, Turquia, Gergia, Rssia, Kazakhstan i Monglia. A Catalunya es va poder veure de forma parcial.
30 de mar - Madrid: el Congrs dels Diputats aprova l'Estatut d'autonomia de Catalunya per 189 vots a favor, 154 en contra i dues abstencions.

Abril.
 1 d'abril al 3 d'abril - La Final Four de Bsquet mascul de la NCAA es celebr; al RCA Dome d'Indianpolis, a Indiana (Estats Units d'Amrica).
4 d'abril - Segons el diari The Guardian el Regne Unit hauria mantingut centres de tortura a Alemanya al final dels anys 40.
 7 d'abril - Els ciutadans de la Uni Europea poden ara registrar els noms de domini .eu, que substituiran els antics eu.int TLD el 7 de desembre.
10 d'abril - Itlia: eleccions legislatives, on es produeix un empat tcnic entre les dues forces aspirants a fer-se amb el govern. L'Unione de l'opositor Romano Prodi guanya per un estret marge.
10 d'abril - Frana: El president Chirac i el primer ministre Dominique de Villepin retiren la proposta de Llei del Contracte de Primer Treball, degut al grau de protestes que va provocar, especialment el dia 28 de mar, en qu es calcula que almenys 1 mili de treballadors, estudiants i aturats van prendre els carrers. ;
11 d'abril - Madrid, Espanya: Es fa efectiva la renncia de Jos Bono al crrec de ministre espanyol de defensa i la sortida de la ministra espanyola d'ensenyament, Mara Jess Sansegundo del govern socialista de Jos Luis Rodrguez Zapatero i hi entren Alfredo Prez Rubalcaba (interior) i Mercedes Cabrera ( ensenyament). Jos Antonio Alonso passa a de ser ministre de l'interior a ministre espanyol de defensa.
 11 d'abril - Mahmud Ahmadinejad, president de l'Iran anuncia que l'Iran ha aconseguit enriquir urani.* 16 d'abril - Pasqua (Cristianisme de l'Oest).
 23 d'abril - Pasqua (Cristianisme de l'Est).
 30 d'abril - Almonacid de Zorita, Guadalajara, Espanya: Es tanca per primer cop en la histria d'Espanya una central nuclear de manera definitiva: la Jos Cabrera.

Maig.
3 de maig - Vigo (Pontevedra, Espanya): El FC Barcelona es proclama matemticament campi de la Lliga espanyola de futbol professional desprs de guanyar 0-1 al Celta de Vigo.
 4 de maig - Eleccions locals a Anglaterra, on el Partit Laborista britnic pateix una forta devallada front els partits conservadors i d'ultra-dreta. Aquest fet obliga al primer ministre Tony Blair a fer una remodelaci del seu govern.
10 de maig - Roma: Giorgio Napolitano, del Partit dels Demcrates d'Esquerra, s elegit President de la Repblica Italiana a la quarta volta de votaci. s el primer cop que un ex-comunista ocupa aquest crrec.
 17 de maig - Pars, Frana: final de la lliga de campions, a la que s'enfrontaren el FC Barcelona i l'Arsenal. Guanya el primer per 2 gols a 1.
 20 de maig - El Festival d'Eurovisi se celebr a Atenes, Grcia. Finlndia result guanyadora amb la can Hard Rock Hallelujah, mentre que Andorra, amb la can Sense tu, no pass de la semifinal.
 20 de maig - Al Festival Internacional de Cinema de Cannes s'estrena la pellcula Shortbus.
 21 de maig - Montenegro: referndum en el que assoleix la independncia de Srbia i Montenegro.
 24 de maig - Istambul, Turquia: es declara un gran incendi a l'aeroport Internacional d'Atatrk.

Juny.
3 de juny - Podgorica (Montenegro): El Parlament de Montenegro declara la independncia del pas de Srbia i Montenegro.
3 de juny - Nstic de Tarragona (Jerez): El Nstic de Tarragona empata a 0 contra el Xerez a Chapn (Jerez de la Frontera) i l'equip catal puja a Primera Divisi.
6 de juny - Data que es considerada per molts el dia de l'anticrist. Aix s degut a que a la numerologia el 666 s el nombre de la bstia. 6 del 6 del 06. ;
9 de juny al 9 de juliol - Celebraci de la Copa del Mn de Futbol (Mundial) 2006 a Alemanya. Itlia guanya Frana als penals a la final de Berln, proclamant-se campiona del mn per quarta vegada en la histria.

Juliol.
9 de juliol - Londres: Rafel Nadal queda com a subcampi del torneig de tennis de Wimbledon desprs de perdre la final davant el nmero u del mn, el sus Roger Federer.
11 de juliol - Bombai (ndia): atemptat terrorista al ferrocarril, atribut a islamistes radicals de la regi del Caixmir que reivindiquen l'annexi al Pakistan.
30 de juliol - Repblica Democrtica del Congo: es celebren eleccions presidencials i parlamentries per primer cop en quaranta anys.
31 de juliol - Madrid: El PP posa un recurs d'inconstitucionalitat a l'Estatut de Miravet davant el Tribunal Constitucional.

Agost.
1 d'agost - L'Havana (Cuba): s'anuncia que el president Fidel Castro cedeix els seus poders temporalment al seu germ Ral Castro Ruz per sotmetre's a una operaci.
6 d'agost - Budapest (Hongria): Pedro Martnez de la Rosa es converteix en el primer pilot catal de Frmula 1 en pujar al podi d'un Gran Premi.
10 d'agost - Londres (Regne Unit): L'alarma antiterrorista puja al nivell mxim (perill d'atac terrorista imminent) qual l'Scotland Yard desarticula una banda terrorista islmica que tenia la intenci de fer explotar diversos avions en ruta entre aquest pas i els EUA amb explosius lquids camuflats entre l'equipatge de m. L'aeroport de Heathrow s clausurat durant unes quantes hores i s'extremen les mesures de seguretat als vols amb origen o dest a la Gran Bretanya.
22 d'agost - Villada (Palncia, Espanya): descarrilament d'un tren Intercity, que provoca 6 morts i 36 ferits.
23 d'agost - Mil (la Llombardia, Itlia): la  assoleix 2000 articles.
24 d'agost - Praga (Repblica Txeca): La Uni Astronmica Internacional acorda una redefinici del terme planeta que considera vuit els planetes que configuren el sistema solar: Mercuri, Venus, la Terra, Mart, Jpiter, Saturn, Ur i Nept. Plut, Ceres i Xena sn considerats planetes nans.

Setembre.
12 de setembre - Madrid (Espanya): El Congrs dels Diputats aprova amb 307 vots a favor (PSOE, PP, CiU, ERC, PNB, CC, BNG, CHA i EA) i 6 abstencions (EU i ICV) l'admissi a trmit parlamentari del nou Estatut de les Illes Balears.
14 de setembre - Dresden (Saxnia, Alemanya): Per primer cop des de la Segona Guerra Mundial s'ordenen rabins al pas.
18 de setembre - Budapest (Hongria): Manifestants que protestaven per les mentides deliberades recentment descobertes del primer ministre socialista Ferenc Gyurcsny durant les darreres eleccions legislatives assalten el Parlament i la seu central de la televisi pblica. ;
19 de setembre - Bangkok (Tailndia): cop d'estat contra el govern democrtic del primer ministre Thaksin Shinawatra.

Octubre.
9 d'octubre - Corea del Nord: El govern estalinista del pas anuncia que ha realitzat proves amb armes nuclears malgrat la desaprovaci unnime de la comunitat internacional.
12 d'octubre- El Premi Nobel de Literatura s concedit a l'escriptor turc Orhan Pamuk.
13 d'octubre - El Premi Nobel de la Pau s concedit a l'economista bengal Muhammad Yunus i al Banc Grameen.
15 d'octubre - Equador: El dret lvaro Noboa i l'esquerr Rafael Correa queden primers en la primera volta de les eleccions presidencials de l'Equador, amb un 27% i un 22% dels vots, respectivament. ;
17 d'octubre - Roma (Laci, Itlia): Greu accident al metro, que causa un mort i un centenar de ferits.
22 d'octubre - Sao Paulo (Brasil): Michael Schumacher es retira com a pilot de Frmula 1 i Fernando Alonso aconsegueix el seu segon campionat del mn de pilots.
 30 d'octubre - Brasil: Luiz Incio Lula da Silva guanya la segona volta de les eleccions presidencials de 2006 amb el 60,83 % dels vots.

Novembre.
5 de novembre - Bagdad (Iraq): Un tribunal condemna a mort l'exdictador del pas Saddam Hussein per delictes contra la humanitat.
7 de novembre - EUA: Eleccions a la Cambra de Representants i al Senat. Els demcrates recuperen la majoria a les dues cambres, provocant una crisi al govern republic del president George Bush, on el secretari de defensa, Donald Rumsfeld, dimiteix.
16 de novembre - Frana: Eleccions primries per a la candidatura a la presidncia de la Repblica Francesa del Partit Socialista de 2007. Sgolne Royal guanya per un 60% de vots respecte als seus contrincants, Dominique Strauss-Kahn i Laurent Fabius, amb un 20% cadascun.
27 de novembre- Ottawa (Canad): El Parlament federal aprova una moci que defineix el Quebec com a una naci dins d'un Canad unit.

Desembre.
3 de desembre - Santiago (Xile): l'exdictador del pas Augusto Pinochet s operat d'urgncia en un hospital militar de la ciutat per un infart de miocardi.
8 de desembre- Europa: es posa en venda la Nintendo Wii;
13 de desembre - Blgica: La cadena de televisi francfona RTBF emet un programa especial per anunciar una fictcia independncia de Flandes. Molts espectadors es van creure la notcia.
17 de desembre - Yokohama (Jap): Final del Campionat del mn de clubs de futbol de la FIFA. L'Internacional de Porto Alegre guanya al FC Barcelona per 1 gol a 0.
21 de desembre - Madrid: El Congrs dels Diputats aprova l'Estatut d'Autonomia de Balears.
24 de desembre - Nova York (EUA): L'ONU sanciona l'Iran pel seu programa nuclear.
28 de desembre - Mogadiscio (Somlia): Tropes governamentals i d'Etipia ocupen la ciutat, pel que els islamistes han de fugir cap el sud del pas.
30 de desembre - Madrid: ETA atempta contra l'aeroport de Barajas provocant 2 morts i 26 ferits. s el primer atemptat etarra des de la declaraci de l'alto el foc feta el mar.

Pasos Catalans.

Gener.
12 de gener - Santa Coloma de Gramenet (Barcelons): explosi de gas a la Rambla del Fondo.

Febrer.
13 de febrer - Barcelona: S'obre el congrs mundial de telefonia mbil 3GSM, que s el primer cop que se celebra a la ciutat.

Mar.
17 de mar - Barcelona: Greus disturbis entre els joves que celebraven un 'macro-botelln' clandest al barri del Raval i la policia.
27 de mar - Valncia: Les Corts Valencianes aproven el nou Estatut valenci.

Maig.
11 de maig - Barcelona: El president de la Generalitat Pasqual Maragall anuncia el cessament dels consellers d'ERC a causa del suport del partit al vot negatiu de cara al referndum de ratificaci del nou Estatut d'Autonomia;

Juny.
1 de juny - Catalunya: Comena la campanya pel Referndum de ratificaci de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006.
3 de juny -  Tarragona: El Gimnstic de Tarragona aconsegueix l'ascens a la Primera divisi de la lliga espanyola de futbol desprs d'empatar a zero al camp del Xerez.
13 de juny - Palma: El Parlament de les Illes Balears aprova la reforma de l'Estatut d'Autonomia amb el suport de PP, PSOE i UM.
15 de juny - Ciutadella (Menorca): Una rissaga causa danys greus al port.
18 de juny - Catalunya: Es celebra el Referndum estatutari a Catalunya de 2006. Guanya el s per un 73,4% dels sufragis, mentre que el no ha obtingut un 20%. L'abstenci supera el 50% del cens.

Juliol.
3 de juliol - Valncia: Descarrilament d'un comboi de la lnia 1 del metro, entre les estacions de Jess i de Plaa d'Espanya. Segons la Generalitat hi ha 41 morts i una trentena de ferits de diversa consideraci. Aquest incident s considerat com el pitjor desastre ferroviari ocorregut a l'Estat Espanyol fins al moment.
8 i 9 de juliol - Valncia: visita del papa Benet XVI a la ciutat en motiu del V Encontre Mundial de les Famlies.
28 de juliol - El Prat de Llobregat (Baix Llobregat): Una vaga no convocada oficialment del personal de terra de la companyia aria espanyola Iberia provoca el collapse de l'aeroport de El Prat durant alguns dies.

Agost.
 9 d'agost - Catalunya: entrada en vigor de l'Estatut de Miravet. El president de la Generalitat, Pasqual Maragall, ho celebra amb un acte institucional a Sant Jaume de Frontany (el Bergued);
 19 d'agost - Son Servera (Mallorca): dues manifestacions de signe oposat degut al Conflicte de la piscina de Son Servera.

Setembre.
8 de setembre - Madrid i Barcelona: Jos Montilla renunci al crrec de ministre espanyol d'Indstria en favor de l'actual alcalde de Barcelona, Joan Clos, que al seu torn ser succet per l'actual portaveu de l'Ajuntament, Jordi Hereu. D'aquesta manera, Montilla pot presentar-se com a candidat del PSC a la presidncia de la Generalitat de Catalunya.
 11 de setembre - Palma: Televisi de Mallorca comen les seves emissions regulars.

Octubre.
10 d'octubre - Martorell (Baix Llobregat): Altercats a la finalitzaci d'un mting del Partit Popular a la ciutat. Tant dirigents del PP com de les Joventuts Socialistes de Catalunya s'hi veuen implicats.
29 d'octubre - Xest (Foia de Bunyol): El motorista mallorqu Jorge Lorenzo es proclama campi del mn de 250cc.

Novembre.
1 de novembre - Catalunya: Eleccions al Parlament. Tant CiU com PSC necessiten unir-se en coalici post-electoral amb altres partits minoritaris si volen formar govern a la Generalitat.
7 de novembre - Barcelona: Es presenta a la premsa l' Acord nacional de l'entesa de progrs, pel que PSC, ERC i ICV-EUiA formaran govern a la Generalitat de Catalunya amb el socialista Jos Montilla al capdavant.
16 de novembre - Girona: S'hi celebra una cimera d'alts mandataris dels governs espanyol i francs.
17 de novembre - Barcelona: Es constitueix el Parlament de Catalunya de la VIII Legislatura. Ernest Benach i Pascual (ERC) n's reelegit president.
24 de novembre - Barcelona: Jos Montilla i Aguilera (PSC) s investit com a 128 President de la Generalitat de Catalunya.
27 de novembre - Andratx (Mallorca): El batle Eugenio Hidalgo Garcs (PP) s detingut acusat de corrupci.
29 de novembre - Barcelona: Presa de possessi dels consellers de la Generalitat de Catalunya de la VIII Legislatura.

Desembre.
17 de desembre - Sant Joan Desp (Baix Llobregat) - TV3 celebra la seva Marat anual, aquest cop contra les malalties crniques.



Necrolgiques.
Pasos Catalans:
26 d'abril - Barcelona: Agust Chalaux i de Subir, teric poltic, econmic i social.
19 de maig - Barcelona: Aleix Vergs, ms conegut com a DJ Sideral, DJ i msic.
28 de juliol - Valncia: Toni Mestre, periodista valenci;
2 d'agost - Perpiny (Rossell): Max Havart, compositor de sardanes.
17 d'agost - Barcelona: Agust de Semir, advocat catal que particip en la lluita anti-franquista i fou regidor de l'Ajuntament de Barcelona.
22 d'agost - Palma: Claudio Boada Villalonga, banquer.
22 de setembre - Palma: Francesc Quetglas i Rosanes, conseller de transports, obres pbliques i habitatge del Govern de les Illes Balears durant l'etapa del Pacte de Progrs.
6 d'octubre - Terrassa: Antoni Gutirrez Daz, ex-dirigent del PSUC.
16 de novembre - Barcelona: Joaquim Xicoy i Bassegoda, advocat i poltic catal d'UDC que fou president del Parlament de Catalunya i Conseller de Justcia del Govern de la Generalitat de Catalunya.
16 de novembre - Barcelona: Jordi Sarsanedas i Vives, escriptor i activista cultural.
30 de desembre - Sant Cugat del Valls (Valls Occidental): Joan Alsina, empresari de la construcci, trobat mort degollat a casa seva dos dies desprs.

Mn:
11 de mar - La Haia, Pasos Baixos: Slobodan Milosevic, poltic, ex-president de Srbia.
29 d'abril - Cambridge, Massachusetts (Estats Units): John Kenneth Galbraith, economista;
1 de juny - Madrid, Espanya: Roco Jurado, cantant de flamenc i cobla.
6 de juny - Scottsdale, (Arizona), EUA: Billy Preston, compositor i teclista.  ;
12 de juny - Viena, ustria: Gyrgy Ligeti, compositor jueu hongars (resident i ciutad d'ustria en morir).
11 de juliol - Ingixia: Xamil Bassiev, lder separatista de Txetxnia.
3 d'agost - Schurns (ustria): Elisabeth Schwarzkopf, soprano.
16 d'agost - Braslia, Brasil: Alfredo Stroessner, militar i dictador paraguai, exiliat al Brasil en el moment de la seva mort.
29 d'agost, El Caire (Egipte) - Naguib Mahfuz, escriptor guardonat amb el Premi Nobel de Literatura.
4 de setembre - Cairns, Austrlia: Steve Irwin, aventurer Australi, s conegut per que feia el programa (El caador de cocodrils).
7 d'octubre - Moscou (Rssia): Anna Politkovskaia, periodista russa coneguda per les seves crtiques al govern de Vladmir Putin. Mor assassinada a trets.
12 d'octubre- Roma (Itlia): Gillo Pontecorvo, director de les pellcules La Batalla d'Alger i Operacin Ogro.
6 de novembre - Cercedilla (Madrid): Francisco Fernndez Ochoa, esquiador espanyol, medalla d'or als Jocs Olmpics d'hivern de 1972.
16 de novembre ;
Budapest (Hongria): Ferenc Puskas, futbolista.
San Francisco (Estats Units):  Milton Friedman, economista liberal i premi nobel d'economia;
23 de novembre - Londres (Anglaterra): Alexander Litvinenko, ex agent del KGB;
10 de desembre - Santiago de Xile (Xile): Augusto Pinochet Ugarte, militar i ex-dictador de Xile.
13 de desembre;
Anvers (Blgica) - Robert Long cantautor.
Madrid: Loyola de Palacio, poltica espanyola del Partit Popular i exministra del govern espanyol.
18 de desembre - Los Angeles (Califrnia, EUA): Joseph Barbera, dibuixant.
25 de desembre - Atlanta, (Gergia, EUA): James Brown, cantant de soul;
27 de desembre - Califrnia, (Estats Units): Gerald R. Ford, 38 President dels Estats Units d'Amrica;
30 de desembre - Bagdad, (Iraq): Saddam Hussein, ex-dictador i militar de l'Iraq, s condemnat a la forca.

 Premis Nobel .
Fsica - John C. Mather i George Smoot (Estats Units), pels seus descobriments sobre la forma dels cossos negres i l'anisotropia de la radiaci de microones csmiques.
Qumica - Roger D. Kornberg (Estats Units), pels seus estudis sobre el procs de transcripci gentica de les cllules eucariotes.
Medicina -  Andrew Z. Fire y Craig C. Mello (Estats Units), pel descobriment de la Ribointerferncia.
Literatura - Orhan Pamuk (Turquia), per haver trobat nous smbols per reflectir el xoc entre cultures.
Pau - Muhammad Yunus (Bangladesh), pels seus esforos per crear desenvolupament econmic i social  a travs de la concessi de microcrdits i la creaci del Grameen Bank.
Economia - Edmund S. Phelps (Estats Units), per les seves anlisis sobre compensacions internacionals en la poltica macroeconmica.

Referncies.

























































































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48961" title="La Divina Comdia" nonfiltered="3884" processed="3857" dbindex="19216">

La Divina Comdia (en itali originalment Commedia i rebatejada desprs la Divina Commedia per Boccaccio) s l'obra ms important de Dante Alighieri i una de les ms rellevants de la literatura italiana i universal.

s un poema medieval que descriu l'estructura de l'altre mn segons la concepci de l'poca. Aix, t tres parts: Infern, Purgatori i Parads. Cada part consta de 33 cants escrits en tercets encadenats hendecasllabs, i un cant inaugural fa d'introducci i completa el nombre cent. 

L'obra narra el pelegrinatge de l'autor pels tres mons desprs de perdre's en un bosc. Durant el seu viatge a travs de l'infern i el purgatori, el poeta Virgili s el guia del Dant. Com que per la seva condici de pag l'entrada al parads li s vetada, en el tercer llibre el poeta viatja acompanyat de 
Beatriu, una jove que Dant havia estimat en la seva joventut.

Entre les versions modernes d'aquesta obra al catal, en destaquen les traduccions de Josep Maria de Sagarra (en vers rimat, 1935-36) i de Joan Francesc Mira (en vers lliure i prosa, 2000). La gran traducci clssica s la d'Andreu Febrer, del segle XV. Ha estat illustrada recentment pel pintor mallorqu Miquel Barcel.

Caracterstiques generals.
L'obra va ser escrita en dialecte tosc, matriu de l'itali actual, i no en llat com era tpic de l'poca (l's del vulgar ja havia estat defensat pel Dant en una altra obra). De fet, Alighieri va ser un dels primers a l'edat mitjana a tractar temes teolgics seriosos en llengua vulgar. Els versos tenen 11 sllabes i terza rima. 

El poema pic s'estructura al voltant del tres, xifra clau per al cristianisme perqu simbolitza la Santssima Trinitat. Aix, a part del nombre de parts i cants, apareixen tres personatges principals: el mateix Dant, protagonista que viatja a l'altre mn; Virgili, que li fa de guia als primers mons, i la seva estimada Beatriu, que l'ajuda a culminar el trajecte inicitic.

El ttol de comdia ve per respectar la potica d'Aristtil, que assegurava que les comdies eren les obres de final feli (el Dant acaba al cel amb el seu amor), en contraposici a la tragdia. L'adjectiu divina va ser afegit ms tard, al segle XIV.

Tota l'obra est basada en l'allegoria, que permet diversos nivells de lectura com manava el cnon de l'estudi de la Bblia. Com a curiositat, cada part acaba amb la paraula estrelles.

L'tica que presideix l'obra est molt influda per Toms d'Aquino. La majoria de pecats vnen per l'excs i la pena s proporcional; l'objectiu final s la reflexi moral.

L'infern.

L'infern s un con invertit que va causar Satan (Llucifer) amb la seva caiguda del cel. Es divideix en nou cercles, segons la gravetat dels pecats comesos. Els cstigs que reben els condemnats estan descrits d'una manera molt grfica. Apareixen famosos de l'poca i altres de ficci que narren la seva histria. Es barregen elements de la mitologia clssica amb els eixos de la doctrina cristiana i la iconografia popular.

El primer cercle sn els llimbs, on es troben els no batejats per virtuosos. El cstig s la no possessi de Du. El segon cercle s el de la luxria (on destaca la histria de Francesca i Paolo, ja un tpic de la literatura). El tercer s el de la gola; el quart el de l'avarcia i el cinqu el de la ira.

A partir d'aqu es produeix un agreujament de les penes, ja que els pecats no sn noms per falta de contenci com els primers. Al sis cercle es troben els acusats d'heretgia i al set els violents, un cercle molt ampli amb diversos graus de cstigs.

A la tercera part de l'infern (un altre cop el tres) noms s'arriba travessant per sobre d'un monstre. All es troba el vuit cercle, el dels fraudulents, que inclou seductors, falsos profetes, bruixes i aduladors. Tamb s un cercle que ocupa diversos cants i potser s un dels ms poltics. El nov cercle s el dels tradors, que inclou personatges de la histria bblica com Cam o Judes Iscariot, entre altres. All es troba Satan, un monstre amb tres caps.

El purgatori.

Desprs de travessar l'infern, Virgili i el Dant passen al purgatori, que t forma de muntanya i s simtric a l'infern per en direcci inversa (les teories expliqeun que el cim es va formar justament amb la terra desplaada per la caiguda de Llucifer). Les nimes van pujant graons a mesura que redimeixen les seves faltes, per tant regna l'esperana. Molts autors venerats pel Dant es troben en aquesta part.

Els pecats es corresponen als tradicionals de l'esglsia (anomenats pecats capitals). Al final es troba un jard (identificat amb l'Edn) on Virgili s'ha d'acomiadar del Dant, perqu com que s pag no pot accedir al parads. El seu paper de guia l'agafa Beatriu, la dona perfecta.

El parads.

El parads t una estructura tan complexa com l'infern i tamb s'hi barregen les imatges grecollatines amb les sorgides de la religiositat popular. El Dant i Beatriu ascendeixen per les nou esferes del cel, identificades amb els planetes, el sol i la lluna. A la darrera es troben amb els ngels. Cal destacar l'intent d'harmonitzar les descripcions de la teologia i de la cosmologia.

Al final s'accedeix al Cel prpiament dit, que no t dimensi fsica per que equival a la metfora de la rosa. Al centre hi ha Du mateix. Amb la seva visi, el Dant es desmaia i desperta un altre cop a la Terra, decidit a obrar b per assolir la grcia que ha contemplat i evitar els cstigs infernals. Per tant se subratlla el propsit moral de l'obra.

Enllaos externs.
 Traducci catalana de Sagarra de la Divina Comdia, fragment de l Infern.;



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48963" title="Illa Norfolk" nonfiltered="3885" processed="3858" dbindex="19217">


L'illa Norfolk s un territori extern d'Austrlia (en angls Territory of Norfolk Island), situat a l'oce Pacfic, entre Austrlia, Nova Zelanda i Nova Calednia.

Geografia.
El territori consta d'un illa principal, una illa menor deshabitada i un illot entre ambdues:
Illa Norfolk: ;
Illa Philip: ;
Illa Nepean.

La superfcie total s de 34,6 km , i l'altitud mxima s de 319 m al Mont Bates. L'illa s d'origen volcnic amb una costa escarpada sense cap port natural ni platges.

El principal recurs natural s la pesca. No existeixen grans cultius i el 25% del terreny s dedicat a la pastura. El Parc Nacional de l'illa de Norfolk preserva l'rea al voltant del Mont Bates i les illes Philip i Nepean. T una extensi del 10% del total del territori, i preserva els boscos originaris. La vegetaci de l'illa Philip va ser devastada per la introducci d'animals com porcs i conills.

La principal activitat econmica s el turisme. La moneda de curs legal s el dlar australi.

La poblaci total era de 1.853 habitants, segons estimaci del 2003. El 48% sn descendents de Pitcairn, i la resta provenen majoritriament d'Austrlia i Nova Zelanda. La majoria de la poblaci s de religi protestant, destacant l'esglsia anglicana.

Els illencs parlen l'angls i una llengua criolla coneguda com "Norfuk", una barreja d'angls del segle XVIII i tahiti. L'abril del 2005 van ser declarades co-oficials.

Histria.
S'han trobat algunes eines de pedra que indiquen que els polinsies hi van ser de pas, per no hi ha evidncies de poblaments permanents.

El primer europeu en arribar-hi va ser l'angls James Cook, el 1774, i anomen l'illa en honor de la duquessa de Norfolk, esposa del primer lord de Bretanya, Edward Howard 9 duc de Norfolk. Cook va quedar impressionat pels grans arbres i les plantes de lli, amb un gran potencial d's per la marina.

Amb el primer assentament de convictes a Nova Galles del Sud el 1788, es va intentar l'explotaci dels recursos de Norfolk i va acabar com una colnia penal alternativa a Sydney. Degut a l'allament i a les dificultats de mantenir la colnia, es va abandonar el 1814.

El 1824 es va tornar a utilitzar com a colnia penal per a deportar de forma perptua als convictes reincidents. Les condicions inhumanes van fer que es torns a tancat el 1855 i els convictes es van traslladar a Tasmnia.

El 1856 es va oferir l'illa pels habitants de Pitcairn, descendents dels amotinats del Bounty i de tahitianes. La superpoblaci a Pitcairn havia fet difcil la convivncia i el govern britnic va decidir traslladar tots els habitants. Alguns, per, incapaos d'adaptar-se al nou lloc, van tornar a Pitcairn. Avui es mantenen els llaos familiars entre les dues illes allunyades. La meitat de la poblaci de Norfolk s de descendncia de Pitcairn, i l'himne del territori s compartit per les dues illes: "Come ye Blessed ".

Encara que Norfolk no es troba geogrficament a la Polinsia, per motius histrics i culturals es considera una de les illes polinsies perifriques.

Poltica.
El territori de Norfolk disposa d'un govern autnom, amb una Assemblea legislativa elegida per sufragi ponderat: cada elector assigna nou vots amb un mxim de quatre pel mateix candidat. El govern australi nomena un administrador i el Parlament australi decideix quines lleis s'estenen a Norfolk. Alguns illencs reclamen que l'oferiment per part de la reina Victria de l'illa per als habitants de Pitcairn era, de fet, una cessi d'independncia.

La capital del territori s Kingston, per la ciutat ms gran s Burnt Pine. La festa nacional s Bounty Day, celebrada el 8 de juny, que rememora l'arribada dels habitants de Pitcairn el 1856.

El smbol del territori s el pi de Norfolk (Araucaria heterophylla), representat a la bandera.

Els residents a Norfolk no paguen els impostos australians i tenen la seva prpia poltica d'immigraci que afecta fins i tot als ciutadans australians.

Enllaos externs.
 Web oficial;
 Imatges de l'illa Norfolk;




































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48967" title="Federaci Catalana de Futbol" nonfiltered="3886" processed="3859" dbindex="19218">

El futbol catal s dirigit per la Federaci Catalana de Futbol.

Des de la seva fundaci fins el 1940 fou l'encarregada d'organitzar el Campionat de Catalunya de futbol. Actualment organtiza la Copa Catalunya de futbol, totes les categories des de la Tercera Divisi cap avall, aix com la selecci nacional.

Histria.
L'11 de novembre del 1900 es funda la Football Associaci, primera federaci futbolstica a Catalunya i a Espanya, embri de la Federaci Catalana. En fou president Eduard Alesson i eren membres el Barcelona, l'Hispnia, el Catal i l'Espanyol. De totes maneres aquesta fundaci no reeix.

Les incipients competicions que es comenaven a disputar va portar al convenciment de crear un organisme superior als clubs, que evits rancors i organitzs les competicions amb responsabilitat. L'abril del 1902, Shields, president del comit organitzador de la Copa Macaya, senyal la necessitat de crear un organisme encarregat de recollir fons per a adquirir un trofeu anual que es disputessin tots els clubs. El 12 de novembre de 1902, es va constituir la Associaci de Clubs de Football de Barcelona amb el Bara, Hispnia, Catal, Universitari, Irish, Catalnia, Ibria, La Salut, Rowing i Catalunya. No trigaren a acudir-hi Espanyol i Internacional, principals integrants de la Federaci Gimnstica Espanyola, creada el 1898 a Barcelona.

El 1902 es crea el Collegi Oficial d'rbitres, sota la presidncia d'en Hamilton, de l'Hispnia.

El 1907 l'ACFB es renombra com a Federaci Catalana de Clubs de Futbol. El primer president en fou Isidre Lloret, de l'X Sporting Club.

El novembre de 1909 es constitueix el Collegi d'rbitres depenent de l'Associaci de Clubs de Futbol.

La temporada 1912-13 el FC Barcelona se separa de la Federaci Catalana i funda la Football Associaci de Catalunya, a la que tamb s'integraren Catal, Aven, Badalona, Gimnstic (de l'Ateneu Enciclopdic Popular), Palams, Sparta, T.B.H., Catalunya, Sarri, Athletic, Vilassar, Manresa, Matar, Catalnia i Olot Deportiu. L'estiu de 1913 els dos organismes es fonen, celebrant-se el 30 d'agost un partit de reconciliaci, entre el Barcelona i l'Universitari.

El 15 d'octubre de 1915 es funda de forma definitiva el Collegi Catal d'rbitres, el ms antic d'Espanya.

El 1916 la FCCF es rebatej com a Federaci Catalana de Futbol Associaci.

El 4 d'octubre de 1930 neix la Mutualitat Esportiva de Catalunya.

El 1926 es funda la Federaci Balear. En els seus inicis aquesta federaci depenia de la catalana i els seus campions podien participar en el Campionat de Catalunya de Segona Categoria (per no en el de primera).

La temporada 1949-50 neix el Collegi d'Entrenadors.

El 2001, encapalats per la Gramenet i l'Hospitalet es crea l'Associaci de Clubs de Futbol de Catalunya que t com a missi la d'afavorir els equips modestos i de base.

Presidents.


Vegeu tamb.
 Histria del futbol a Catalunya;
 Selecci Catalana de Futbol;
 Organitzaci del futbol a Catalunya;

 Enllaos externs .

 Web de la Federaci Catalana de Futbol;
 Web del futbol modest catal;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48968" title="Polinhac" nonfiltered="3887" processed="3860" dbindex="19219">


Polinhac (en francs Polignac) s un municipi francs, situat al departament d'Alt Loira i a la regi d'Alvrnia. L'any 1999 tenia 2.602 habitants. Situat al nord-oest de Lo Pui de Velai (Le Puy-en-Velay), al Velai.

Poblada des dels temps dels romans, tenia un temple dedicat al du Apollo. Al segle X esdevingu capital del vescomtat de Polignac o Polinhac (desprs comtat i ducat), que vers el segle XIII va fortificar el castell situat a uns singles de ms de 100 metres d'alt que el feien quasi impossible de conquerir, i que fou engrandit al segle XIV. Al segle XVII s'hi va fer una capella. Els Polinhac van abandonar el castell amb la revoluci i es van establir llavors a Lavoute-Polignac, a pocs kilmetres.

s molt apreciat el conyac de Polignac.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48970" title="Cdec de vdeo" nonfiltered="3888" processed="3861" dbindex="19220">
El cdec (o codificador/descodificador) de vdeo s el dispositiu o mdul del programari que s'usa per convertir senyals de vdeo analgic a senyals de vdeo digital o en sentit invers. 

La majoria de cdecs comprimeixen la informaci, per a que pugui ser emmagatzemada o transmesa amb el mnim espai possible, per aconseguir-ho s aprofita que les seqncies de vdeo presenten redundncia en les dimensions espacial i temporal. Per tant eliminant informaci redundant s aconsegueix codificar la informaci ms optimitzadament.

 Funcionament .

 Espai de color i mostreig .

En general els codificadors de vdeo comencen per realitzar la conversi del senyal de chroma, passen del format RGB al format de color YCbCr la qual cosa permet la realitzaci d un mostreig ortogonal (els mes comuns sn: 4:4:4, 4:2:2 i 4:2:0). La conversi a aquest nou format genera dos avantatges: 
Millora la compressi disminuint la correlaci entre els senyals de color. ;
Separa el senyal de luminacia de la de chroma ja que aquesta ltima s menys important a efectes del sistema visual hum, per tant es pot representar a partir d un mostreig de menor resoluci.

 Redundncia i quantificaci .

Els senyals de vdeo presenten diferents tipus de redundncia i informaci irrellevant que pot ser eliminada o reduda a partir d un senzill procs de codificaci. El procs ms utilitzat s el de dividir la imatge en blocs (normalment 8x8) i aplicar la DCT (discret cosine transform). Un cop la informaci ha estat transformada, els coeficients sn explorats en un ordre especfic, i amb l ajut d una taula de valors de quantificaci es quantifiquen aquests coeficients.

 Compensaci de moviment .

La compensaci de moviment s una tcnica utilitzada en la codificaci de video que t com a principal objectiu eliminar la redundncia temporal existent entre les imatges que composen una seqncia per tal d augmentar la compressi.

El procs es basa en un algorisme que examina la successi de fotogrames consecutius, generalment molt similars entre si, per analitzar i estimar el moviment succet entre cadascun d ells. Si el sistema descobreix que una secci de la imatge ja ha estat transmesa anteriorment, envia la informaci referent a la seva antiga localitzaci en lloc de la prpia secci. 

D aquesta manera, la millor predicci de la imatge actual vindr donada per la compensaci de moviment basant-se en els frames anteriors.

 Efecte de bloc .

Un dels efectes visuals ms indesitjats de la codificaci de vdeo s la aparici del que anomenem l efecte bloc. Aquest efecte produeix la aparici de estructures de bloc en la imatge codificada i s degut principalment a la quantificaci dels coeficients transformats per la DCT. 

Existeixen diferents tipus de tcniques per eliminar aquests efecte, en general son filtres que el minimitzen. Per exemple, el nou estndard de codificaci de vdeo H.264/MPEG-4 AVC utilitza un filtre anomenat Adaptive in-loop deblocking filter capa d eliminar l efecte bloc de manera molt ptima.

 Descodificaci .

El procs de descodificaci consisteix bsicament en el procs invers de cada pas realitzat en la codificaci. L nic pas que no pot ser invertit exactament s el de quantificaci. Per aix s ha realitzat un procs d aproximaci anomenat quantificaci invertida o dequantificaci capa de simular el procs invers.

Estandarditzaci.
Les dues organitzacions que dominen l estandarditzaci de codificadors de vdeo sn:
ITU-T Grup d Experts de Codificaci de Vdeo (VCEG);
Uni Internacional de les Telecomunicacions   Sector de la Estandarditzaci de les Telecomunicacions
ISO/IEC Grup d Experts d Imatges en Moviment (MPEG);
Organitzaci Internacional de l Estandarditzaci i Comissi Electrotcnica Internacional

Cdecs de vdeo.

H.120(SVEG): el primer cdec de vdeo estandarditzat(1984).

H.261(SVEG): va ser el primer estndard prctic. Va suposar un esfor pioner i tots els estndards que han aparegut desprs s han basat en el seu disseny.

MPEG-1(MPEG): esdevingu norma pels CD de vdeo i inclou el popular format de compressi d audio MP3.

H.262(SVEG) / MPEG-2(MPEG): el van desenvolupar conjuntament. Normes d'udio i vdeo per a la difusi amb qualitat de televisi. Utilitzat per les operadores de televisi per satllit i cable, i adaptat pels DVD de vdeo.

H.263(SVEG): finalitzat el 1995 suposa una millora considerable respecte els predecessors.

H.263v2(SVEG): la segona versi es va completar a principis de 1998.

H.264(SVEG) / MPEG-4 Part10(MPEG) / AVC: ha estat desenvolupat pel Joint Video Team (JVT) que va ser creat el 2001. Aquest equip est format per experts de MPEG i SVEG treballant conjuntament. Completat el 2004, actualment (2006) s el millor estndard ja que proporciona un gran equilibri entre l eficcia de la codificaci, la complexitat alhora de posar-lo en prctica i el cost de la tecnologia de disseny del VLSI.

DivX: creat per DivXNetworks Inc., s conegut per la seva capacitat de comprimir llargs vdeos en arxius petits.

XviD;

Dirac ;

DV;

 Enllaos externs .
Audio & Video Cdecs;
Pgina web oficial de  MPEG;
Utilitats MPEG;
Pgina web oficial de la ITU;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48972" title="OSSTMM" nonfiltered="3889" processed="3862" dbindex="19221">
L'OSSTMM (Open Source Security Testing Methodology Manual) s un protocol d'auditoria de seguretat a tots els nivells. Comprn seguretat lgica i fsica. Analitza Xarxes, Telefonia, Presncia, bases de dades, Servidors...

Ha estat encapalada per en Pete Herzog, un nord americ expert en seguretat i resident a Barcelona. La OSSTMM s fruit d'un grup d'experts en seguretat de tot el mn, per principalment dels EUA i Espanya. s un dels principals protocols d'auditoria i s disponible a http://www.isecom.org/osstmm/. Metodologia per a la realitzaci d'una auditoria de seguretat: http://www.isecom.org/osstmm/




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48974" title="Campionat de Catalunya de futbol" nonfiltered="3890" processed="3863" dbindex="19222">
El Campionat de Catalunya de futbol va ser la mxima competici de futbol disputada a Catalunya durant la primera meitat de segle XX.

 Copa Macaya .
El desembre de 1900, Alfons Macaya (president de l'Hispnia) ofereix un trofeu per a ser disputat en format de lliga entre els diferents clubs. Fou el primer campionat futbolstic disputat a la pennsula Ibrica.



El 22-11-1903 s'organitza un torneig per atorgar la copa Macaya en propietat entre els tres campions, Hispnia, Barcelona i Espanyol. Com que l'Hispnia s'havia dissolt i l'Espanyol havia guanyat tots els partits de la temporada al Barcelona el trofeu se l'emport l'Espanyol.


 Copa Barcelona .

Desprs de diverses polmiques sorgides durant la celebraci de la Copa Macaya, el FC Barcelona decideix organitzar una nova competici oberta als diferents clubs de la ciutat i que reb el nom de Copa Barcelona.



 Campionat de Catalunya .

Desprs de l'experincia de la Copa Macaya i la Copa Barcelona, el 1903 l'Associaci de Clubs de Barcelona crea aquesta nova competici que esdevindr la competici futbolstica ms important d'Espanya (fins l'establiment de la Lliga Espanyola) i amb gran tradici aquells anys a Catalunya. La competici es disput fins 1940, any en qu el nou rgim franquista decid la supressi del campionat.

En els seus inicis la competici no tenia un sistema clar de participaci variant el nombre d'equips que disputaven el torneig i produint-se situacions curioses, com el fet que equips com l'Universitari no disputs alguns partits perqu els seus jugadors havien d'estudiar pels exmens. Els primers classificats del campionat participaven a la Copa d'Espanya.

La temporada 1912-13 es disputaren dos campionats: el dissident de la Football Assiociaci de Catalunya (afiliats a la dissident U.E.C. espanyola), encapalat pel Barcelona, i l'oficial de la Federaci Catalana. El campionat de la F.A.C. fou abandonat per la manca d'inters quan s'havien disputat 4 jornades i el Barcelona fou considerat guanyador.

El 1917-18 s'estableixen canvis importants per tal d'aconseguir un campionat ms professional i ben organitzat. 6 equips disputaran el Campionat de Catalunya A i 6 ms el B. El 1924-25 el Campionat de Catalunya A s'amplia a 8 equips.

El 1925-26 el campionat comen amb retard, degut a haver-se clausurat el camp de Les Corts durant 6 mesos en haver estat xiulat l'himne espanyol en un partit d'homenatge a l'Orfe Catal. L'Espanyol va jugar la segona volta amb el segon equip degut a la gira per Amrica.

La temporada 1928-29, degut a l'inici de la lliga espanyola el campionat es redueix a 6 equips i es juga de setembre a novembre. El 1931-32, la primera categoria s'expandeix a 8 equips, tornant a reduir-se a 6 la temporada 1934-35.

El 1936-37: Havia comenat la guerra civil. Catalunya encara restava al marge de les activitats del front, i el Real Madrid va fer gestions per participar en el campionat catal, cosa que no es va acceptar. Aquest any no es disput la Copa d'Espanya. Els 4 primers classificats del campionat catal disputaren la Lliga Mediterrnia. L'any 1937-38, el campionat disputat en plena guerra es torna a ampliar a 8 equips.

L'ltima temporada del Campionat de Catalunya fou la 1939-40. Com la nova Federaci del govern feixista no reconegu els campionats disputats durant la guerra a la zona republicana va inscriure a la competici els equips que en tenien dret l'estiu del 1936.



Articles relacionats.
 Campionat de Catalunya de Segona Categoria;

 Enllaos externs .
Federaci Catalana de Futbol;
Llista de campions a Rsssf;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48979" title="Anguilla" nonfiltered="3891" processed="3864" dbindex="19223">


Anguilla s una colnia britnica situada en el mar Carib, en concret a l'extrem nord de les illes de Sotavent a les Antilles; comprn l'illa d'Anguilla i alguns illots propers. Posseeix fronteres martimes amb l'illa de Sant Mart, que forma part de les illes Guadeloupe al sud-est. A l'oest es troben les Illes Verges Britniques.

El Comit de Descolonitzaci de les Nacions Unides inclou Anguilla en la llista de territoris no autnoms.

Histria.
Anguilla fou colonitzada per britnics provinents de Saint Christopher i Nevis al 1650. Fou administrada pel Regne Unit fins el 1825, quan l'illa fou cedida en administraci a Saint Christopher i Nevis, contra el desig dels habitants d'Anguilla. Des de llavors, en diverses ocasions Anguilla va mirar de separar-se'n.

L'11 de juliol de 1967 es celebr un referndum sobre l'autonomia guanyat pels separatistes (1813 vots contra 5) proclamant-se el 17 de juny, de forma unilateral, la seva independncia. Des del 19 de mar fins el 15 de setembre de 1969 les tropes britniques ocuparen la colnia, desprs d'una revolta popular sorgida en no concedir l'autonomia aprovada en el referndum. Finalment, el 1971, i en  virtut de lAnguilla bill l'illa qued administrada per un comissari britnic i un Consell de l'Illa. Va obtenir la condici de dependncia britnica el 1976 amb autonomia administrativa, mercs al lder del Consell de l'Illa Ronald Webster, i es consolid el 1980 separant-se formalment de l'estat associat amb Saint Christopher i Nevis.

El 1992 s admesa com a membre associat a la Comunitat del Carib (CARICOM). El 1995, l'hurac Llus va causar grans estralls a l'arxiplag, sobretot al sector agrcola.

Poltica.
Anguilla est sota l'Ordre Constitucional de l'1 d'abril de 1982, esmenada el 1990.

El Cap d'Estat s la Reina Elisabet II d'Anglaterra, representada pel Governador Alan Huckle, que s designat per la Reina. El Cap de Govern s el Ministre Cap Osbourne Fleming, que s designat pel Governador dins del bloc majoritari de l'Assemblea, que ha de formar un Consell Executiu aprovat per dita cambra.

L'Assemblea s unicameral amb 11 escons; set elegits per vot popular, dos membres d'ofici i dos designats pel Governador; per un terme de cinc anys. Existeix una Gran Cort (amb un jutge enviat de la Cort Suprema del Carib Oriental).

Subdivisi administrativa.
No en posseix de cap de prpia, tot i que les diferents illes sn la divisi ms representativa: 

 Anguilla;
 Anguillita;
 Illa Dog ;
 Little Scrub Island;
 Prickly Pear Cays;
 Illa Sandy ;
 Illa Scrub ;
 Illa Seal ;
 Illa Sombrero;

Geografia.


Coordenades geogrfiques: Latitud 18 15' Nord i Longitud 63 10' Oest.
Anguilla pertany al conjunt de les illes Leeward i est formada per un grup d'illes planes i de baixa altitud entre les quals l'anomenada precisament Anguilla, s la ms gran i nica habitada
La superfcie total s de 102 km2 amb una poblaci l'any 2005 de 13.254 habitants. La capital, The Valley compta amb uns 1.200 habitants.

El terreny s en general, rocalls i de poca alada. No hi ha rius, tan sols algunes petites llacunes a l'illa d'Anguilla. 

El clima s subtropical, temperat pels vents del nord, amb una temperatura mitjana de 27 C i 1.400 litres de pluja anual.

Economia.
Anguilla poseeix pocs recursos naturals, i l'economia depen fora del turisme, banca estrangera, pesca de la llagosta i les divises remeses pels emigrants. L'economia, especialment el turisme, va patir una greu davallada el 1995, a causa de l'hurac Llus, per es recuper el 1996. 

Com a consequncia del turisme de luxe, el sector de la construcci ha fet crixer notablement l'economia. 

La banca estrangera est establerta, per s molt petita, tot i que a l'ala. 

Els principals productes exportats sn la sal, peix, llagostes, ramaderia, tabac i rom. La moneda s el Dlar del Carib Oriental. 

Demografia.
Tota la poblaci es concentra en l'illa principal d'Anguilla.

La majoria de la poblaci profesa el protestantisme (amb majories anglicana i metodista, i minories adventista i baptista). Tamb existeix una minoria catlica.

tnicament la majoria de la poblaci s d'ascendncia africana, amb minories mulata i blanca.

Cultura.



















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48980" title="Margalida Fullana Riera" nonfiltered="3892" processed="3865" dbindex="19224">

Margalida Fullana Riera, (Sant Lloren des Cardassar, 9 d'abril de 1972) s una ciclista mallorquina. El 1988 comen en el ciclisme de carretera, per el 1995 es pass al ciclisme de muntanya.

El 1988 guany el campionat d'Espanya en ciclisme de carretera i el 1999 guany la Copa del Mn disputada a Madrid (Espanya), la Copa del Mn disputada a Plymouth (Anglaterra) i la Copa del Mn que se celebr a Houffalize (Blgica). Fou campiona del mn de relleus per equips i campiona del mn de cros country a Are (Sucia). Tamb el 1999 guany dos ttols de campiona d'Espanya: un en mountain bike i l'altre de fons en carretera. Va aconseguir una medalla de bronze als Jocs Olmpics de Sydney del 2000, i no va obtenir l'or degut a una caiguda. El 2001 va obtenir el Premi Ramon Llull.

Vegeu tamb Llista de medallistes olmpics mallorquins

 Enllaos externs .
Lloc web oficial ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48982" title="Illes Turks i Caicos" nonfiltered="3893" processed="3866" dbindex="19225">



Les illes Turks i Caicos es troben al Carib i tenen la consideraci de territori britnic d'ultramar.

El comit de descolonitzaci de les Nacions Unides inclou Turks i Caicos en la llista de territoris no autnoms.

Coordenades geogrfiques: Latitud 21 45'Nord  i Longitud 71 35' Oest.

Superfcie total 430 km2 repartits entre unes 30 illes (8 d'elles deshabitades).

Poblaci al voltant de 19.500 habitants.

El clima s solejat i relativament sec, per aquest arxiplag esta molt sovint afectat per huracans. 

La capital s Cockburn Town 

Les illes van estar sota jurisdicci de Jamaica fins 1962 quan van passar a ser colnia de la corona. Malgrat que l'any 1982 es va acordar la independncia polticament es va fer marxa enrere. 

Les illes compten amb una cambra legislativa de 19 membres noms 13 d'ells escollits per votaci popular.

S'han presentat iniciatives per tal d'incloure aquestes illes com una nova provncia del Canad per la qual cosa, entre altres obstacles, s'hauria d'esmenar la Constituci canadenca cosa que sembla actualment  improbable.

L'economia est fonamentada en el turisme, la pesca i les finances.










































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48988" title="Gminis (astrologia)" nonfiltered="3894" processed="3867" dbindex="19226">


----

Gmini, (els Bessons) s la tercera de les constellacions del zodac. 

El signe dels bessons pertany a l'element aire i a la qualitat mutable, pel que pot dir-se que sn persones verstils que prefereixen fer canvis contnuament. A aquest signe el regeix Mercuri (Hermes), planeta que regeix els viatges curts, la comunicaci, l'educaci primria, els germans, etc. Aquells que pertanyen al signe dels Bessons solen comenar moltes coses i no acabar cap ja que sn molt curiosos. s l'"adolescent del zodac". 

Aquest signe aquesta relacionat amb la memria a curt termini i tot el que tingui a veure amb transports i comunicaci. 

Bessons es duu millor amb altres signes d'Aire com Lliura i Aquari o amb els de foc.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48990" title="Nova Calednia" nonfiltered="3895" processed="3868" dbindex="19227">

Nova Calednia s un arxiplag de la Melansia amb la consideraci de collectivitat sui generis de Frana. Les Nacions Unides l'inclouen en la llista de pasos no autnoms.

Es troba a l'oce Pacfic a uns 1.500 km a l'est d'Austrlia i a uns 2.000 km al nord de Nova Zelanda.

Superfcie: 19.100 km2.

Poblaci: 230.789 habitants l'any 2004. D'origen melanesi (canacs) descendents d'europeus sovint mestissos (caldoches), polinesis del sud (sobretot de Wallis i Futuna) , europeus i altres asitics (indonesis i vietnamites sobretot).

Capital :Nouma amb 91.386 habitants el 2004 

Idiomes: S'hi parla el francs com a nica llengua oficial i 40 llenges locals del grup lingstic de les austronsies (Aji, arh, arh, bislama, bwatoo, caac, cemuh, dehu, dumbea, futuna, fwi, haeke, haveke, hmwaveke, iaai, javanese, jawe, kumak, mea, neku, nemi, nengone, numee, nylayu, orowe, paic, pije, pwaamei, pwapwa, tayo, tiri, uvean, vamale, waamwang, wallisian, xrc, xarague, yuanga, zire).

Desprs de la signatura dels acords de Nouma, Nova Calednia disposa d'un estatut particular, que la considera collectivit spcifique en l'espera del resultat d'un referendum local previst pel 2014 en el qual es decidir la seva independncia o el manteniment dins la Repblica Francesa. Administrativament s'ha dividit en tres provncies, cadascuna d'elles amb certa autonomia:
 Provncia del Nord ;
 Provncia del Sud;
 Provncia de les Illes (Illes Loyaut);
 
Geografia.
L'origen del topnim Calednia es troba en el nom que els romans donaren a unes muntanyes d'Esccia i degut a l'origen escocs del navegant James Cook aquest va batejar com Nova Calednia el territori albirat per ell.

L'illa principal i de bon tros la ms gran s'anomena La Grande Terre t una superfcie de 16.372 km2. El punt ms alt s el Mont Pani a 1.628 metres d'altitud.

El clima s tropical ms humit en la costa est que en l'oest.

Economia.
Agricultura i pesca poc desenvolupades ocupen el 30% de la poblaci per noms aporten el 6% del PIB.

El pas compta amb el 30% de les reserves mundials de niquel i aquest metall, que s'exporta principalment en brut, representa el 90% de les exportacions del territori.

En menor mesura es troba crom, cobalt, ferro, coure i fins i tot or.
 
El turisme s en via de desenvolupament. Com atractius turstic Nova Calednia compta amb el segon escull de corall del mn i un paisatge tropical ple de platges i tamb un clima favorable.

Biodiversitat.
T la taxa d'organismes endmics ms alta de tot el mn.
Amb 2.425 espcies de plantes endmiques, 61 de rptils i 23 d'ocells, entre elq quals l'ocell que se'n diu Cagou que s l'emblema del territori.


.








































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48991" title="Xenofbia" nonfiltered="3896" processed="3869" dbindex="19228">
La xenofbia (del grec fobos, "por", i xenos, "forasters" o "estrangers") s l'animadversi cap a persones o cultures diferents, o considerades com a estrangeres.

Es pot tractar de prejudicis racials, culturals, religiosos o simplement cap a individus. Amb el sorgiment de les ideologies feixistes al segle XX la xenofbia va arribar a ser un problema molt greu, que encara avui perjudica moltes societats del mn.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48993" title="Campionat de Catalunya de Segona Categoria" nonfiltered="3897" processed="3870" dbindex="19229">
El Campionat de Futbol de Catalunya de Segona Categoria fou la competici de Segona Divisi del campionat catal de futbol, que donava accs a disputar la mxima categoria.

 Histria .
Tant la seva denominaci com el seu format de competici va anar variant al llarg dels anys. Aix els primers anys els clubs de segona categoria disputaven el Campionat de Jniors (mentre que el de primera categoria s'anomenava de Sniors), tot i que els canvis de categoria eren per invitaci. La temporada 1912-13 aquesta categoria s'anomena Segona Lliga. La segent temporada la categoria rep la denominaci de Segona Categoria. Amb la reestructuraci de la temporada 1917-18 va passar a anomenar-se Campionat de Catalunya B (o Primera B), passant a ser disputada per 6 clubs en format de lliga. El campi jugava una promoci enfront el darrer classificat de la Primera A, per tal d'assolir l'ascens. La temporada 1928-29, en canvi, va passar a anomenar-se Segona Categoria Preferent i fou disputada per 12 clubs repartits en tres grups de quatre. En acabar la competici els cinc millors de segona i els tres pitjors de primera disputaven una lliga de promoci per determinar els tres clubs que jugarien amb els grans la temporada segent. Aquest sistema es mantingu ms o menys estable (variaven el nombre de grups de la segona categoria) fins l'any 1934-35 en qu es torn al nom de Primera B, disputada per 18 equips en 3 grups. I a partir de l'any segent, fins la seva desaparici el 1940 fou sempre disputada per 8 equips amb la mateixa denominaci de Primera B.

 Historial .


 Articles relacionats .
 Campionat de Catalunya de futbol;

 Referncies .


 Enllaos externs .
Federaci Catalana de Futbol;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48994" title="Centaure" nonfiltered="3898" processed="3871" dbindex="19230">


 Astronomia:
Centaure (astronomia) s un tipus de planeta menor.
Centaure (constellaci);

 Mitologia: un Centaure (mitologia) s una criatura meitat home, meitat cavall.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48995" title="Lliga Catalana de Futbol" nonfiltered="3899" processed="3872" dbindex="19231">
La temporada 1937-38, en plena Guerra Civil no es disput el campionat de Lliga d'Espanya i tampoc es pogu disputar la Lliga Mediterrnia de la temporada anterior. Fou organitzada una Lliga Catalana amb participaci de 10 clubs (els 5 primers de Primera A, els 4 primers de Primera B i el primer de Segona), que no arrib al final (per la guerra), i alguns equips restaren prcticament sense jugar (com el Manresa, que noms jug dos partits). El FC Barcelona va quedar prcticament campi. La classificaci final fou: 



 Referncies .


 Articles relacionats .
Campionat de Catalunya;

 Enllaos externs .
Federaci Catalana de Futbol;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48997" title="Lliga Mediterrnia de Futbol" nonfiltered="3900" processed="3873" dbindex="19232">
La temporada 1936-37, en no jugar-se la lliga espanyola degut a la Guerra Civil, es disput una lliga entre clubs catalans i valencians. L'havien de jugar els 6 equips que disputaven el campionat valenci i catal, per per part valenciana noms es van poder inscriure quatre equips. D'aquesta manera, el Sabadell i el Badalona tampoc van poder sser inscrits. La classificaci final fou: 

 Historial .


 Articles relacionats .
 Campionat de Catalunya de futbol;
 Campionat de Valncia de futbol;
 Campionat de Llevant de futbol;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="48999" title="Centaure (mitologia)" nonfiltered="3901" processed="3874" dbindex="19233">

En la mitologia grega, els centaures eren unes criatures meitat home, meitat cavall. La tradici els fa fills d'Ixi i Nfele (o b d'Apollo i Estilbe).

 Els centaures .
Segons la llegenda, vivien als boscos i a les muntanyes de les regions d'Arcdia, l'lide i Tesslia. Generalment, sn imaginats amb sis extremitats: quatre potes de cavall i dos braos d'home; encara que, a vegades, apareixen en les histries com homes amb cames humanes i un cos de cavall que els surt del darrere. Es diu d'ells que eren rudes i de costums brutals. Menjaven la carn crua i s'emborratxaven fcilment.

L'origen de la paraula centaure no est gens clar. Podria ser que provingus d'un gentilici aplicat a un poble molt primitiu (comparat amb els grecs) que vivia a les muntanyes (potser a Magnsia). De fet, en gaireb totes les seves aparicions en la mitologia sn descrits com un poble. Per exemple, quan lluiten amb Hracles o quan sn derrotats pels Lpites. Aquesta ltima lluita s l'escena que apareix representada en les metopes del Parten a Atenes (Grcia).

Tal com hem dit en la primera frase de l'article, la descripci habitual dels centaures s que eren meitat home; i diem home i no dona ja que normalment noms apareixen centaures mascle en la mitologia. Tot i aix, s cert que en alguna ocasi es parla de les centauresses, centaures femella.

Degut a la seva participaci ms o menys destacada en alguna de les histries de la mitologia grega, alguns dels centaures tenen nom i personalitat prpia. Alguns centaures coneguts sn: Quir, Nessos i Folos.





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49000" title="Targeta CompactFlash" nonfiltered="3902" processed="3875" dbindex="19234">

CompactFlash s una targeta de memria molt petita que permet emmagatzemar dades digitals.

Les targetes CompactFlash tenen un pes de mitja d'una una i una mida de 43mm d'amplada, 36mm d'alada i 3.3mm de gruix.

La capacitat de les targetes CompactFlash va des de les de 4MB fins a 12GB.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49006" title="Science Commons" nonfiltered="3903" processed="3876" dbindex="19235">
Science Commons s un projecte de Creative Commons que va iniciar-se a comenaments del 2005. El seu objectiu principal s traslladar la filosofia del projecte mare al camp de la recerca cientfica.

Es parteix de la crtica feta per molts cientfics que han assenyalat que avui en dia, malgrat als grans avenos tecnolgics que podrien permetre un accs i un processament distribut de les dades a nivell mundial, les restriccions legals vigents posen traves a l'avan de la cincia.

El projecte se centra actualment en tres camps d'actuaci:

 Publicaci: Es promociona la publicaci d'accs obert;
 Llicenciament: Es treballa per l'estandarditzaci i llicenciament de materials de tal forma que es pugui ajudar a la transferncia del coneixement cientfic a la societat;
 Dades: Se cerca facilitar l'accs i intercanvi de dades en la mateixa comunitat cientfica;


 Enllaos externs .

 Lloc oficial del projecte;
 Qu es Science Commons?;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49007" title="Economia de Xile" nonfiltered="3904" processed="3877" dbindex="19236">

 Resum general .
Xile t una economia orientada als mercats caracteritzada per un alt nivell de comer exterior. Durant la dcada de 1990 la reputaci de Xile com a pas model per a les reformes econmiques es va enfortir amb les primeres eleccions democrtiques del pas i la sortida del govern militar d'Augusto Pinochet. El creixement mitj anual del PIB va ser del 8% durant 1991-1997, i des de llavors ha estat al voltant del 3-4% per causa de la implementaci de poltiques monetries ms estrictes i els efectes de les crisis financeres mundials.

El 1999 Xile tindria el primer decrement del seu PIB en ms de 15 anys. A pesar de la recessi, el Xile va mantenir la reputaci de tenir institucions financeres fortes i poltiques slides, i per tant t la qualificaci ms alta del deute extern de Sud-Amrica. El pas es va recuperar rpidament, i va tenir un creixement del 4,2% el 2000. Els anys subsegents, el creixement va ser una mica menor (al voltant del 3%), per causa de la crisi argentina. El 2004, va tenir un creixement de 5,8%, degut als alts preus del coure, un creixement de les exportacions aix com de la inversi estrangera. La desocupaci, per, encara s un problema de l'economia xilena, la qual s'ha mantingut a taxes al voltant del 8-10%. Altres reptes de Xile sn millorar la distribuci de la riquesa socialment i geogrficament (la major part del creixement est centrat a l'rea metropolitana de Santiago, on viu el 40% de la poblaci), i reduir la dependncia de les exportacions de coure, ja que una caiguda dels preus d'aquest material es podria traduir en una severa contracci econmica i la reducci de la despesa governamental.

 Comer exterior .
L'economia xilena depn fora del comer internacional. El 2004 les exportacions representaven el 35% del PIB. Xile s fora depenent de les exportacions del coure, i per tant s'ha beneficiat els ltims anys dels alts preus d'aquest metal. Codelco s l'empresa del govern que t monopoli de la producci del metal. Encara aix, altres productes d'exportaci no tradicionals han crescut a taxes ms altes que les exportacions de coure i altres minerals. El 1975 les exportacions no minerals representaven el 30% de les exportacions totals, avui dia representen el 60%. 

El comer va tenir un supervit histric de 9.000 milions de dlars nord-americans el 2004. Les exportacions van tenir un creixement del 52,1% el 2004, primer any de la implementaci del Tractat de Lliure Comer amb els Estats Units. Els principals socis comercials de Xile sn Europa (25,1%), sia (33,1%), Sud-Amrica (15,7%) i Nord-Amrica (19%). Xile va reduir unilateralment la taxa sobre les importacions de tots els pasos amb els quals no t un tractat de lliure comer al 6% el 2003.

Com Mxic, Xile s un pas molt obert comercialment. La dcada de 1990, Xile va signar Tractats de Lliure Comer amb Mxic, Canad i l'Amrica Central. Tamb va realitzar tractats de comer preferencial amb Veneuela, Colmbia, i Equador. El 1996 es va convertir en membre associat del Mercosur (que inclou a l'Argentina, Brasil, Paraguai i Uruguai, amb els quals ha signat tractats de lliure comer). Xile tamb s membre de la Cooperaci Econmica d'sia i el Pacific (APEC), i el govern t la intenci d'establir enllaos comercials ms estrets amb els mercats asitics. El 2003 Xile es va convertir en el segon pas llatinoameric, desprs de Mxic a signar un tractat de lliure comer amb la Uni Europea. Finalment el 2004, Xile va signar un tractat similar amb els Estats Units.

 Finances i negocis .
El sector financer de Xile ha crescut ms rpidament que no pas altres rees de l'economia els ltims anys. Una reforma bancria aprovada el 1997 va ampliar l'activitat estrangera als bancs xilens. El govern xil va implementar una major liberalitzaci del mercat de capitals el 2001. Per tant, els xilens han gaudit recentment de la introducci de noves eines financeres de prstecs bancaris per als habitatges, bons, i l's de cartes de dbits. El deute del pas, per, s alt, i va representar el 50% del PIB el 2004, encara que s baix comparat amb altres pasos sud-americans com ara l'Argentina i Xile. La qualificaci del deute extern s una de les ms altes de Llatinoamrica (Standard and Poor's A+).

L'obertura comercial de Xile, les altes taxes de creixement, i el baix nivell de corrupci (el nivell de transparncia de Xile ha rebut una millor qualificaci fins i tot que als Estats Units), han fet que la capital, Santiago de Xile, s'hagi convertit en la capital dels negocis de Llatinoamrica. Els ltims dos anys ha estat catalogada com la millor ciutat per a fer negocis de la regi, damunt la ciutat nord-americana de Miami (2a posici) i Monterrey, Mxic (3a posici).

 Enllaos externs .
Banc Central de Xile, en castell;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49008" title="Llambrusca" nonfiltered="3905" processed="3878" dbindex="19237">

Llambrusca (Vitis labrusca) s la denominaci de la vinya silvestre o tamb la de la vinya que no est empeltada.

D'altra banda Vitis labrusca s el nom cientfic d'una espcie del gnere Vitis d'orgen nord-americ i diferent del de la vinya europea que s Vitis vinifera.

El mot Lambrusca s com anomenaven durant l'antiga Roma a la Vitis vinifera. Tamb a l'edat mitjana en les terres de llengua catalana es feia servir el mot Lambrusca o Llambrusca com a sinnim de vinya.

El vi Lambrusco de Mdena malgrat el nom, est elaborat amb ram de ceps de vinya europea.

El cep americ de Vitis lambusca es fa servir, entre altres especies del gnere Vitis, per empeltar-hi a sobre les varietats europees i aix poder lluitar contra la filloxera que infecta les arrels i a la qual s resistent el cep americ.

Ocasionalment a nordamrica fan servir la Vitis lambusca, que s molt ms resistent al fred, per a fer vi per aquest resulta ser de qualitat molt inferior a l'obtingut amb les varietats de l'espcie europea.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49012" title="Magraner" nonfiltered="3906" processed="3879" dbindex="19238">

El magraner (Punica granatum) s un arbre conreat pel seu fruit, la magrana. El magraner es coneix tamb com a granado en Castell, minglanera en aragons, miligrandeira en Gallec i mingrana en Euskera.

 Etimologia.
Del llat: Punica=arbre cartagins=magraner i granatum=magrana.
El nom de magrana ve del llat malum granatum, malum s la poma, i granatum significa que s abundant en granes.
El nom del gnere punica establert per Linn deriva d una altre denominaci llatina, malum punicum, ja que aquest fruit neix en aquella part d frica antigament anomenada Punica, compresa per Cartago.
Ecologia.
Distribuci mundial.
Procedent del nord d frica i d sia occidental.
Distribuci al Principat.
El magraner es freqent a Catalunya excepte en comarques pirinenques.
s tpic cap al Pas Valenci.
Habitat.
Plantat en horts i jardins, est assilvestrat en zones del litoral, sobre marges i zones pedregoses.
Descripci botnica.

Pertany a la famlia de les Lytraceae i al gnere Punica del qual noms hi ha dues espcies: Punica protopunica de l'illa de Socotra i Punica granatum del mediterrani i sudoest d'sia.

s un arbre caducifoli, dens, que arriba fins els 5 metres d'alria, de capada irregular. De fulles simples, oposades, peciolades, oblongues, enteres, lluents, glabres i caduques, amb espines. Les flors, que apareixen de maig a agost, sn flors solitries, allades de 3 a 4 cm, vermelles, grosses i vistoses. Calze en forma d urna carnosa, obert a manera d estrella de 5 a 7 puntes. Entre cada dos dels seus lbuls neix un ptal vermell, de forma arrodonida i molt prim. Els ptals constitueixen la corolla vermella.
Androceu amb nombrosos estams amb els filaments vermells i les anteres grogues. El gineceu presenta un ovari nfer que al madurar dona lloc a la magrana de 5 a 9 cm, fruit comestible, singular dins el regne vegetal, la magrana s del tipus en balastia, s un fruit gros, globs i indehiscent que quan s madur es clivella i s obre de manera irregular. El fruit t una envolta coricia que va des de colors grocs a vermells. Aquesta envolta est formada pel pericarpi i les parets del receptacle i t moltes llavors, cadascuna d elles envoltada per una polpa molt sucosa, translcida i vermella o rosada. s un fruit sec que cont llavors carnoses.

Conreu.
s un dels conreus fruiters ms antics. s una planta exigent en calor a l'estiu, en canvi a l'hivern, sense fulles, pot resistir fins els 15 sota zero. Tamb s molt resistent a la secada per necessita el regadiu, suporta un cert grau de salinitat, per donar bones produccions. S'adapta a tot tipus de terres. Les feines de conreu, llaurar, desherbatge, esporga, aclarida de fruits, collita sn les normals en fruticultura. 

Per l'alta necessitat en calor s molt habitual el conreu a Elx i en general a la zona sud del Pas Valenci.

El fruit: la magrana.

Fruit de 7 a 12 cm de dimetre de forma arrodonida i hexagonal anb una gruixuda coberta i moltes llavors. La part comestible sn les llavors i la seva coberta que les envolta.

Maduren a la tardor, de setembre a novembre a l'hemisferi nord, sovint el contrast entre la secada de l'estiu i les fortes pluges de la tardor esquerda el fruit de les magranes i diversos fongs les fan malb.

Farmacologia.
Part utilitzada (droga). 
Normalment se n utilitza l escora de l arrel i ocasionalment del tronc, tamb se n utilitzen els fruits.
Composici qumica.
Les escorces de l arrel i del tronc contenen alcaloides derivats de la piperidina, sobretot les peletierines i derivats de la tropinona, sobretot pseudopeleiterina. Tamb contenen sals minerals i abundants tanins.
L escora dels fruits cont abundants tanins.
Usos medicinals.
S ha fet servir com a vermfug, tot i que de vegades causa intolerncia. 
S utilitza tamb com a antidiarreic, antihemorrgic. Tradicionalment s utilitzava per baixar la febre en processos gripals i contra les angines inflamatries.
Accions farmacolgiques / propietats. 
T acci antihelmntica, sobretot s especialment efica per a combatre les tnies. Segons la dosis provoca parlisis o la mort de la tnia.
Tamb t acci astringent, antidiarreica i antihemorrgica.
Toxicitat. 
L escora de l arrel i del tronc degut a la presencia d alcaloides presenta toxicitat. Pot causar nusees, vmits, vertigen i problemes en la visi. S ha d evitar en casos de gastritis, lcera gastroduodenal, durant l embars i la lactncia.

Usos.
Com una de les fruites dolces tpiques de la tardor. El suc de la magrana s un ingredient d'alguns cctels.
A ms de comestible tamb es fa servir en jardineria i en forma de bonsai.
L'escora de l'arrel del magraner s'ha emprat amb xit, abans del descobriment d'altres medicaments de sntesi, per eliminar la tnia, parsit intestinal hum.

Simbolisme de la magrana.
Els jueus creuen que s un smbol de veritat, ja que afirmen que t 613 llavors, el mateix nombre de manaments de la Torah. Per aix apareix en decoracions religioses cristianes (que van heretar aquesta connotaci) i es menja a nombroses celebracions gregues. ;
Persfone menja una magrana i aix li impedeix escapar de l'Hades per sempre. ;
s un dels smbols de la deesa Hera.
A Armnia, Java i la Xina representa la fertilitat.
Simbolitza el poder, ja que oberta t forma de corona. Per aix els egipcis eren enterrats amb magranes i figuren en les representacions hebrees dels seus reis.
 
Referncies bibiogrfiques.
Plantas medicinales el Dioscrides renovado por el Dr Pio Font Quer. Editorial Labor.
Histria natural dels Pasos Catalans: Plantes superiors. Editorial Enciclopedia Catalana.




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49015" title="Mandariner" nonfiltered="3907" processed="3880" dbindex="19239">

El mandariner (Citrus reticulata o Citrus nobilis) s un arbre conreat pel seu fruit, la  mandarina.

Descripci botnica.

Pertany a la famlia dels ctrics o Rutaceae i al gnere Citrus El formen diverses espcies C. deliciosa, C. nobilis, C.reticulata, C.unshiu i C. reshni

s originari de la Xina i de la Cotxinxina, el nom fa referncia al color dels vestits dels governants mandarins. La seva introduci com a conreu en el mediterrani s relativament recent, a principi del segle XIX.

 

Arbre baix, de 2 a 4 m d'alria. El port arbori s menor que el taronger i ms arrodonit. Fulles alternes, coricies i estretament ellptiques, ms estretes i allargades que el taronger i amb ales foliars rudimentries. Flors blanques, solitries o en petits ramells axillars en grups de 3 o 4. Fruit, la mandarina, en hesperidi.


Conreu.

s ms resistent al fred que el taronger i el llimoner per els fruit sn igual de sensibles. Vigor de l'arbre bastant redut. Les feines de conreu sn les habituals en fruticultura i en especial en ctrics que necessiten una atenci especial a l'adobat amb magnesi i estar molt atent al control de les nombroses plagues que els afecten. La collita s ms primerenca que en els altres ctrics, algunes varietats ja han madurat quan la pla del fruit encara s verda per aix ha donat lloc a que es culllin fruits massa verds sense qualitat i amb possible desprestigi i prdua del mercat.

A l'estat espanyol hi ha unes 75.000 ha conreades de mandarina el 90% al Pas Valenci (sobretot al nord) i el 66% de la producci va a l'exportaci, les dues terceres parts del total exportat pertanyen del grup varietal de les clementines. El principal productor s el Jap amb un 30% del total mundial.

Mandarina.

Varietats de mandarina.

Satsumes: son les primerenques, es cullen al setembre, per encara que tinguin els fruits ms grossos i sense llavor es consideren de pitjor qualitat organolptica. Exemple: les varietats Clausellina, Okitsu i Owari.

Clementines: ms tardanes, es cullen de novembre a gener,de mida ms petita, millors qualitats organolptiques i amb llavors. Exemple les varietats Clementina fina, Clemenules i Oroval. ;

Altres tipus: Hbrids: Nova, Fortune, etc. ;
Varietats ornamentals: per a ser usades en  jardineria o com a planta en en contenidor. ;

Carctertiques nutricionals de la mandarina.
100 grams de mandarina tenen un poder energtic de 37 a 46 Kcal. s un fruit pobre en lpids i protenes i ric en sucres fsfor, calci ferro i magnesi. T un alt contingut en vitamines A, B(B1,B2, B3 i B6) i C.




 








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49018" title="Nespler" nonfiltered="3908" processed="3881" dbindex="19240">


El nespler, nisprer, nespler, nyesprer o nyespler, Mespilus germanica, s un arbre conreat pel seu fruit, la nespra, nespro, nespla, nyespro, nyespra, nyespla o nispro. 

T tamb el mateix nom l'arbre Eriobotrya japonica que, per a distingir-lo de l'anterior, se li afegix l'adjectiu de japons: Nesprer japons. Aquest ltim actualment es conrea molt ms que l'anterior.

Descripci botnica.
Mespilus germanica pertany a la famlia Rosaceae dins del gnere Mespilus.

s originari de l'Europa sud-oriental i es troba conreat i subespontani a l'Europa central i occidental.

Arbre de fins a 6 metres d'alria, caducifoli. Fulles lanceolades ms o menys piloses enteres o serrades. Flors blanques i solitries. El fruit, en pom, de color marr, t la forma d'una pera petita ms o menys arrodonida.




-El nesprer s de fulla perenne i s un dels pocs fruiters que poden viure orientats al nord o al sud, ho aguanten tot.
-Les seves flors blanques fan molt bona flaira.
-Els seus fruits de color torongeta s tornen negres un cop pelats, si en peles molts passa com la carxofa  i la magrana que els dits es tornen negres, te'ls fregues amb unes gotes de llimona i llestos. 
-Tenen un pinyol considerable pel petits que sn.
-Els podeu menjar cap el maig i juny. L'arbre de casa es va fer de 8 mt d'alada i uns set mt d'amplada, buscava el sol y el de la masia dels pares que est a ple sol fa uns 4 mt. 
-Sn dolcets quan estan madurs i un punt cids quan no estn al seu punt.

Conreu.
Es tracta d'un fruiter secundari que actualment no es conrea ni se'n fan plantacions. Resta, normalment com exemplar adult o vell, al costat de les cases de pags i de vegades subespontani. Es tracta d'un arbre rstec i resistent a la majoria de les malalties i que no ha estat objecte de gaire millora gentica.

Curiositats.
s un fruit que ha caigut en dess per antigament gaireb totes les cases de pags tenien un o ms arbres d'aquests per aprofitar-ne els fruits. Hi ha una dita que diu que "Amb temps i palla maduren les nespres (o nesples)" i significa que cal deixar passar temps perqu les coses arribin a ser all que es pretn; que cal ser pacient i no desesperar.
Les nespres es collien a la tardor, amb el fruit madur per encara incomestible i es posava a sobre de palla que, a la vegada, estava escampada a sobre d'un canys; quan les nespres estaven molt madures, quasi passades, era quan es consumien. Tenen un notable poder guaridor de les diarrees comunes.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49019" title="Prunera" nonfiltered="3909" processed="3882" dbindex="19241">



La prunera, Prunus domestica s un arbre conreat principalment pel seu fruit, la pruna.

 Descripci botnica .

Pertany a la famlia Rosaceae i al gnere Prunus.

L'espcie Prunus domestica t el seu origen en el Caucas, Anatlia i Prsia i es considera com l'espcie europea. Tamb hi ha espcies conreades americanes i asitiques. 

Es tracta d'un arbre caducifoli que pot arribar als 10 metres d'alria per normalment es queda en 5 o 6 metres. El tronc s d'escora bruna i blavosa brillant llis o esquerdat. Fulles oblongues serrades, finament piloses. Flors blanques i solitries amb molts estams i anteres bilobulades. Fruit en drupa de color groc, vermell o violaci i recobert d'una cera blanquinosa. La llavor resta dins del pinyol o endocarpi.


 Conreu .
s el ms rstec dels fruiters i el que es pot conrear ms al nord o a ms altitud, no tant les espcies japoneses. Suporta millor que els altres arbres fruiters els sls pesants o massa humits. Les feines de conreu sn les habituals en tots els fruiters: llaurar, adobar, regar,si s el cas, desherbar, esporgar, aclarida de fruits i collita. 

 Varietats .
Golden Japan: prunera japonesa, gran vigor i molta fertilitat, fruits grocs molt primerencs que es cullen el juny.
Santa Rosa: Fruits grossos i de pell vermella que es cullen el juliol;
Reina Claudia verda: Fruit de color verd, adaptats a fer conserva es cullen de juliol a agost;
Reina Claudia d'Oullins: Fruit poc ensucrat,de color verd clar i daurat. Es cull el juliol;

 Altres usos .

En l'agricultura a banda de com a productors de fruits tamb es fan servir diverses espcies o varietats de pruneres (Prunera de Sant Juli, Dames, Mirabol, Mariana) per empeltar sobre elles altres fruiters com l'ametller, l'albercoquer, presseguer o la mateixa prunera. Sobretot es fa servir per a que els arbres aguantin terrenys massa pesants o humids que podrien podrir les arrels.


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49024" title="Taronger agre" nonfiltered="3910" processed="3883" dbindex="19242">

El taronger agre (Citrus aurantium subsp. amara) tamb considerat sovint com a hbrid (Citrus x aurantium), s un arbre conreat pels seus fruits,fulles o flors tamb com ornamental o per empeltar  hi altres ctrics.Citrus, prov del grec, i significa llimona; aurantium, del llat, significa daurat en referncia al color de seus fruits. Tant el taronger dol com l agre o amargant pertanyen a la famlia de les Rutcies, al gnere Citrus i a l espcie aurantium encara que sovint es descriu el dol com de l'espcie sinensis o la varietat dulcis. A ms, tenim la subespcie bergamia que es coneix popularment com a bergamota).

 Ecologia i distribuci .
El taronger amargant s originari de l'sia oriental (Nord-est de l'ndia) i es cultiva  a la costa mediterrnia desde l'antiguitat. El seu cultiu s'ha exts per totes les zones temperades del mn. A diferncia, el taronger dol s originari de la Xina i est ms exts com a cultiu.

Descripci botnica.
s un arbre de fins 10 metres d alada amb la capada molt arrodonida i tiges espinoses. Les fulles sn aromtiques, de color verd brillant, medeixen 5-10 cm de llarg i sn simples, ellptiques, normalment acuminades, enteres, coricies i amb el peciol alat. Les flors sn de color blanc els estams sn ms grossos que en la subespcie dola. Androceu amb els estams soldats pels filaments. Gineceu amb 6 a 12 carpels soldats amb el gineceu sincrpic i l'ovari sper. El fruit s una baia singular que rep el nom d'hesperidi. Un hesperidi s un fruit carns que t un endocarpi amb membranes que contenen vescules de suc. El mesocarpi s la part blanca que s eixuta i no t suc. L'exocarpi s la pell glandulosa que cont essncies. Aquest hesperidi en la taronja agre s ms rugs i ms gruixut i de sabor amargant.

Usos medicinals.
Els rgans utilitzats com a medicinals sn les fulles, les flors (tarongina), el fruit sense madurar i el pericarp del fruit inmadur, quasi madur o madur.

Principis actius. 

Fulles: oli essencial (0,3%), compostos de carburs terpnics, alcohols terpnics, antranilat de metil (d'on prov l'olor), flavonoides, compostos amargs, betana, estaquidrina i hesperidsid.

Flors: contenen fins un 0,2% d'un oli essencial anomenat essncia de nroli.

Fruits verds: contenen d'un 0,7% a un 2,5% d'oli essencial i cids ntric i mlic.

Pericardi del fruit: la pell de la taronja amargant desecada cont fins un 2,5% d'oli essencial, alcaloides, carotens, furanocumarines i flavonoides.

Acci farmacolgica / propietats.
Les fulles del taronger amargant sn aromtiques, sedants i amargues.

L'azahar de les flors s'utilitza en estat fresc i t un es importants activitats espasmoltiques, sedants (produeix una depresi del sistema nervis central, disminuint el perode d'inducci del son) i aromtiques.

L'Orexgeno (estimulant de la gana): el taronger amarg estimula les papiles gustatives, les quals per un efecte reflexe augmenten la producci de sucs gastrointestinals, estimulant la gana.
El fruit no madur es fa servir com estimulant de la gana i amargant. El pericardi s'utilitza com a estimulant de la gana en problemes digestius amb dolors abdominals i vmits. Tamb com a sedant lleuger i se sol barrejar amb altres sedants com la valeriana, aix el seu efecte augmenta.

El suc de la taronja dola s tnic antiescorbtic i antiinfeccis.

Toxicitat.
S'utilitza la droga polvoritzada, infusions, extracte fluid, tintures i xarops.
No s recomenable l'us de l'oli essencial del taronger durant un perode prolongat de temps o a dosis majors de les recomenades degut a la seva possible neurotoxicitat.

 Altres Usos.
Com a portampelt: s resistent, fins a cert punt al fred, a l'asfxia radical, a la cal i a la majoria de fongs i de virus excepte el de la tristesa. Quan va aparixer el fong del terra anomenat Phytophtora es van empeltar tot tipus de ctrics sobre el taronger agre, quan el problema va passar a ser el virus de la tristesa aquest tipus de taronger noms va servir per empeltar llimoners. ;
Obtenci de derivats: melmelades, licors com el Curaao , olis essencials, neroli, tarongina (extreta de les flors) etc.

Ornamental: Es fa servir en jardineria de zones clides per ser el ctric ms resistent i per la fragncia i bellesa de les flors.
Conreu.
Al segle X els rabs introduren el conreu del taronger agre i no va ser fins el segle XV que els genovesos van portar el taronger dol. El conreu s molt similar al de qualsevol ctric.  Es diferencia  perqu  s un arbre ms rstec que suporta millor el fred, la cal en el terra i ms resistent a plagues i malalties, especialment pel que fa a virus i fongs de les arrels. En canvi no suporta el virus de la tristesa 
 Enllaos externs .


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49028" title="Hepatitis A" nonfiltered="3911" processed="3884" dbindex="19243">



L'hepatitis A, junt amb l hepatitis B i la C, s un dels tres tipus d'hepatitis que es coneixen. Es tracta d una malaltia infecciosa causada per la infecci d un virus i ms rarament per una intoxicaci que produeix la inflamaci del fetge.

Smptomes. 
Els principals smptomes sn: febre, prdua de gana, malestar general, amb cansament, nusees, molsties d'estmac i ictercia (color groc de la pell i dels ulls), generalment amb coloraci fosca de l orina i femtes blanquinoses.
Com a conseqncia de la inflamaci, es bloqueja el pas de la bilis que produeix  el fetge al descompondre el greix i s altera la funci del fetge.

Tractament. 
La majoria  de persones que contrauen l'hepatitis A es recuperen per elles mateixes en poques setmanes i s seguida per immunitat permanent. No hi ha portadors crnics del virus de l'hepatitis A. 
No hi ha tractament especfic per a l'hepatitis A. Es pot seguir una activitat normal i una dieta regular. Quedar-se al llit no accelera la recuperaci i noms es recomana mentre duri el malestar general. 
Altres virus, com el de l'hepatitis B o C, poden causar infecci al fetge. A diferncia de l'hepatitis A, aquestes infeccions poden ser prolongades i portar problemes ms seriosos.
 
Transmissi.
El virus de l'hepatitis A es troba a la femta de les persones infectades i es pot transmetre, de persona a persona, a travs de les mans brutes desprs d'usar el lavabo o canviar bolquers.

Tamb es transmet per les relacions sexuals.
 
El virus de l'hepatitis A s'excreta per la femta de dues setmanes abans a una setmana desprs de l'aparici de la malaltia.

Com que els lactants i nens petits amb hepatitis A generalment no tenen cap signe de malaltia i la infecci acostuma passar inadvertida, pot estendre's fcilment en llars d'infants, especialment en aquelles amb nens menors de 2 anys i encara amb bolquers. 
El virus de l'hepatitis A tamb es pot transmetre a travs d'aliments contaminats o bevent aigua contaminada pel clavegueram. El consum de marisc cru cultivat en aiges contaminades ha estat tamb la font de casos d'hepatitis A.
 
Generalment, la malaltia apareix de dues a sis setmanes desprs que s'ha ingerit el virus. 
Per les caracterstiques de la infecci, les situacions de ms risc per contraure l'hepatitis A sn la convivncia amb una persona malalta i les llars d'infants on hi ha nens amb bolquers.

A Catalunya, actualment es vacuna als nens de 12 anys amb la vacuna de l'hepatitis A+B.

Pasos amb risc elevat. 

Es consideren pasos de risc tots els d'frica, Amrica Central i el Carib, Amrica del Sud, tots els d'sia, d'Orient Mitj, l'antiga Uni Sovitica, l'Est d'Europa, aix com els de les illes del Pacfic (excepte Austrlia).



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49029" title="Provncia de Morona-Santiago" nonfiltered="3912" processed="3885" dbindex="19244">

Morona-Santiago s una de les 22 provncies de l'Equador, situada a la part sud de l'Amaznia equatoriana i dominada pels rius Morona i Santiago. La seva capital s Macas i t una poblaci d'uns 85.000 habitants. Part de la provncia s el centre de les comunitats tniques shuar i ashuar. La part sud de la provncia (al cant de Gualaquiza) fou escenari dels combats de la guerra del Cenepa entre Equador i Per (1995).

La provncia consta d'11 cantons (capital entre partesi):

Gualaquiza (Gualaquiza);
Huamboya (Huamboya);
Limn Indanza (General Lenidas Plaza);
Logroo (Logroo);
Morona (Morona);
Pablo Sexto (Pablo Sexto);
Palora (Palora);
San Juan Bosco (San Juan Bosco);
Santiago (Santiago);
Suca (Suca);
Taisha (Taisha);


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49034" title="Carbassera" nonfiltered="3913" processed="3886" dbindex="19245">

La carbassera  (Cucurbita sp), s el nom de diverses espcies de plantes conreades pels seus fruits, la carbassa o carabassa.

Descripci botnica.

Pertany a la famlia Cucurbitaceae i al gnere Cucurbita on hi ha unes 25 espcies d'entre les quals les principalment conreades sn:

Cucurbita pepo: inclou el carbass i altres carbasses relativament petites;
Cucurbita maxima: inclou la carbasera de rabequet de fins 1 metre de dimetre i la de turbant;
Cucurbita moschata: de fulles ovalades i triangulars com la carabassa de cabell d angel;
Cucucrbita ficifolia: perenne utilitzada en jardineria;

L origen de totes elles s l Amrica tropical on abans de l arribada dels europeus era un dels principals conreus.

Descripci general.
Plantes normalment anuals i  herbcies de tija prostrada i rugosa. Fulles de mida variable  ms o menys lobulades, circells ramificats, flors masculines i flors femenines separades en la mateixa planta, campanulades, grosses i grogues. Fruit en pepnide, de paret resistent 

Conreu.
D'entre tota la famlia dee les cucurbitacees el gnere Cucurbita s el que menys calor necessita. A partir d'uns 10C  germina amb normalitat. La sembra se sol fer l abril o maig i necessita una gran quantitat d adob orgnic i molt d espai. Creix amb gran rapidesa i els fruits acostumen a madurar a partir d agost.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49037" title="Provncia de Zamora-Chinchipe" nonfiltered="3914" processed="3887" dbindex="19246">

Zamora-Chinchipe s una de les 22 provncies de l'Equador, situada a l'extrem meridional de l'Amaznia equatoriana, dominada pels rius Zamora i Nangaritza i tocant a les primeres estribacions andines que, en una determinada zona formen la serralada del Cndor, escenari dels conflictes fronterers amb el Per (com el conflicte de Paquisha i la guerra del Cenepa). La seva capital s Zamora i t uns 70.000 habitants. En aquesta provncia es troba el Parc Nacional Podocarpus.

La provncia consta de 9 cantons (capital entre parntesi):
 Centinela del Cndor (Zumbi);
 Chinchipe (Zumba);
 El Pangui (El Pangui);
 Nangaritza (Nangaritza);
 Palanda (Palanda);
 Paquisha (Paquisha);
 Yacuambi (Yacuambi);
 Yanzatza (Yanzatza);
 Zamora (Zamora);





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49047" title="Sindriera" nonfiltered="3915" processed="3888" dbindex="19247">

La sindriera o mel d'Alger, Citrullus lanatus i antigament Cucumis citrullus s la planta conreada pel seu fruit , la sndria

Descripci botnica.
Planta de la famlia Cucurbitaceae i del gnere Citrullus espcie lanatus varietat jace (anteriorment estava classificada dins del gnere Cucumis que s el gnere del  cogombre.

Origen probable en l frica tropical.

Planta herbcia anual, de tiges prostrades, llargues i asprament peloses, de fulles lobulades, de flors masculines i femenines separades en la mateixa planta,  grogues. Fruit en  pepnide molt gros amb les llavors de pell negra, disperses per l interior.

Conreu.
s la cucurbitcea ms exigent en calor i en aigua . Les seves llavors no germinen fins els 16 graus. Sovint se sembren pregerminades o en planter que ha de mantenir l integritat de les arrels. Necessita un adobat orgnic molt intens. Normalment es conrea  en regadiu. s sensible a diversos fongs del sl i a determinats tipus de virus. En els darrers anys es planten empeltades en altres espcies de cucurbitcies per tal de resistir els problemes fitopatolgics.
  
Les varietats ms conreades sn la Sugar Beauty i la Klondike i altres varietats ms tradicionals com la Catalana . Des de fa pocs anys es conreen molt les que no tenen llavors, en realitat aquestes queden avortades,en estat molt rudimentari.


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49050" title="GP32" nonfiltered="3916" processed="3889" dbindex="19248">

La GP32 (GamePark 32) s una consola de joc porttil de la companyia Coreana GamePark. Tot i que el seu llanament a Corea fou molt anterior, a Europa la comercialitzaci del model retro-illuminat no es produ fins al 15 de Juny del 2004 i noms en tres estats: Itlia, Espanya i Portugal. El preu fou d'aproximadament, uns 199 . No hi ha previsions de distribuci a Amrica. 

El maquinari es basa en una CPU ARM de 133 MHz. Aquesta permet el sobremarcatge (overclock) des del programari fins a 166 MHz en la majoria de cassos, algunes unitats per, poden arribar fins els 256 MHz; i una memria RAM de 8 MiB (ampliable a 32 o 64 MiB  mitjanant la modificaci oficiosa de la consola).

Programari i accessoris.
La caracterstica ms destacable de la consola s que, a diferncia de la majoria que utilitzen suports de memria propietaris, la GP32 utilitza targetes regrabables SmartMedia fent-la molt atractiva per als programadors amateurs de jocs. A ms, la consola disposa d'un port USB de connexi amb l'ordinador personal i un port srie d'expansi. 

En quant a jocs comercials el seu catleg s limitat. Per grcies a qu GamePark no exigeix cnons pel llanament de jocs i a qu va fer pblic un kit de programaci, existeix una important comunitat de programadors arreu del mn que es dedica a implementar programes i emuladors de codi lliure aix com multitud de jocs i complements; s el que es coneix com lscene. Un exemple en seria la modificaci del teclat per a telfons mbils d'Ericsson per tal de poder connectar-lo al port srie de la consola i dotar-la d'aquest dispositiu d'entrada. 

Versions.
De la GP32 n'hi ha 3 versions comercials: la original, sense llum, la versi amb llum frontal modificada per Hahotech (coneguda com a FLU  Front Lit Unit) i la versi amb llum posterior (BLU  Back Lit Unit). Totes tres tenen els botons de color gris o blanc. A ms hi ha nombroses distribucions promocionals amb diferents colors i prototips amb dissenys diferents. 

Cal destacar que el Desembre del 2004 es va llanar una versi BLU on la pantalla era d'un fabricant Taiwans, en lloc de ser Samsung, fet que cre incompatibilitat amb certs programes. Per a diferenciar-les, la comunitat va batejar-la BLU+. Actualment, per, aquestes incompatibilitats han estat resoltes i no hi ha prcticament cap diferncia entre les 2 versions. Uns quants enllaos (en ) que tracten el tema:

Base de dades sobre quin programari s compatible amb BLU+;
Qu funciona i qu no;
Algunes qestions contestades aqu;
Ms informaci;

Especificacions.


Vegeu tamb.
 GP2X;

Enllaos externs.
Pgina oficial de GamePark  ;

Distribudors.
Lik-Sang - Distribudor que envia a Catalunya.  ;
Virgin Play - Distribudor oficial de GP32 a Europa.  ;
GBAX - Distribudor al Regne Unit de GP32.  ;
GP32Z - Distribudor als EUA de GP32.  ;

Pgines sobre la GP32.
GameSpain  ;
GP32Spain  ;
GP32x File Archive  ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49056" title="Mnemsine" nonfiltered="3917" processed="3890" dbindex="19249">
En la mitologia grega, Mnemsine era una deessa que es va unir a Zeus i va donar a llum a les Muses, que van ser la font d'inspiraci dels artistes. Cada musa tenia la seva funci dins dels gneres literaris:

Urnia (Astronomia);
Polmnia (Cant);
Clio (Histria);
Melpmene(Tragdia);
Callope (pica);
Talia (Comdia);
Euterpe (Msica);
Terpscore (Dansa);
rato (Poesia lrica);










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49062" title="Provncia de Napo" nonfiltered="3918" processed="3891" dbindex="19250">

Napo s una de les 22 provncies de l'Equador, situada al voltant del riu Napo, des de les primeres estribacions andines cap a l'Amaznia ms profunda (ja a la provncia d'Orellana). T uns 92.000 habitants i la seva capital s Tena.

La provncia consta de 5 cantons (capital entre parntesi):
Archidona (Archidona);
Carlos Julio Arosemena Tola (Carlos Julio Arosemena);
El Chaco (El Chaco);
Quijos (Baeza);
Tena (Tena);




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49064" title="Tortuga d'estany" nonfiltered="3919" processed="3892" dbindex="19251">

La tortuga d'estany (Emys orbicularis) s una tortuga aqtica en un estat de conservaci vulnerable.

Morfologia.
Closca de fins a 30 centmetres de llargada, arrodonida, fosca, de color gris, verds o negre, amb taqques i lnies grogues. Compta amb 5 plaques vertebrals i 4 plaques costals, a vegades dividides o fragmentades. Cua llarga.
Pot pesar fins a 1.600 grams.

Biologia.
Hivernant a partir de primers de novembre, reprn l'activitat al mar, quan comena el perode de reproducci. Desprs de l'aparellament, la femella pon de 4 a 15 ous en un forat a la vora de l'aigua, que recobreix primerament amb secrecions de les glndules anals (que mantindran la humitat dels ous mentre aquests encara siguin tous) i  desprs de terra. L'eclosi dels ous es produeix entre dos i tres mesos desprs de la posta.

La longevitat de les tortugues d'estany pot superar els 100 anys, i la seva maduresa sexual arriba als 12 anys en el cas dels mascles i als 18 en el cas de les femelles.

Carnivora, s'alimenta sobretot de granotes, tritons, cucs, petits crustacis, petits peixos, sangoneres, etc.

Hbitat i distribuci.
Les tortugues d'estany viuen en aiges tranquiles amb abundant vegetaci, com llacs, estanys, aiguamolls o canals.

La seva rea de distribuci s Europa, sia i el nord-oest d'frica.

Subespcies.
Emys orbicularis orbicularis;
Emys orbicularis capolongui;
Emys orbicularis colchica;
Emys orbicularis eiselti;
Emys orbicularis fritzjuergenobsti;
Emys orbicularis galloitalica;
Emys orbicularis hellenica;
Emys orbicularis hispanica;
Emys orbicularis kurae;
Emys orbicularis lanzai;
Emys orbicularis luteofusca;
Emys orbicularis occidentalis;
Emys orbicularis orientalis;

Amenaces.
La destrucci del seu hbitat i la competncia d'espcies tropicals introduides (com la tortuga de Florida) fan de la tortuga d'estany una espcie vulnerable segons la llista vermella de la UICN.

Per aquest motiu, gaudeix d'una protecci especial per part de la Uni Europea i de la Convenci de Berna.

Referncies.


Enllaos externs.
Web alemanya sobre Emys orbiculars  ;
Fitxa dEmys orbicularis ;
LIFE EMYSTER (Projecte europeu de recuperaci de l'hbitat d'amfibis i tortuga d'estany als aiguamolls del Baix Ter);































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49068" title="Noguera de Vallferrera" nonfiltered="3920" processed="3893" dbindex="19252">

La Noguera de Vallferrera s un riu pirinenc que neix al circ de Baiau, al nord-est del Pallars Sobir (a tocar de la frontera occidental d'Andorra) i s'uneix a la Noguera de Cards per l'esquerra. La seva conca s constituda per la vall Ferrera, que li dna el nom, i que comprn un desnivell de 2.318 m (des dels 3.143 de la Pica d'Estats fins els 825 m del seu aiguabarreig amb la Noguera de Cards). El seu principal afluent s la Noguera de Tor, que si li uneix per l'esquerra just abans d'Alins.

Globalment pertany a la conca de l'Ebre, desprs que les seves aiges hagin alimentat, ultra la Noguera de Cards, la Noguera Pallaresa i el Segre. 

A les seves ribes hi ha els pobles d'reu, Alins, Ainet de Besan i Aras.

Pel fet d'estar situat al Pirineu axial el seu rgim s nival de transici (vers pluvial), amb mxim principal a la primavera (juny) per culpa de la fosa de les neus corresponent al doble del cabal mitj i un mxim secundari de tardor d'origen pluvial. El mnim es dna al gener.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49069" title="VP3" nonfiltered="3921" processed="3894" dbindex="19253">
VP3 s un cdec de vdeo amb prdues desenvolupat per On2 Technologies amb la idea que fos una eina potent i lliure de codificaci/compressi que fes la competncia a d'altres cdecs ms populars com MPEG-4 (DivX) que sn de patent privada.
Entre algunes de les caracterstiques en les que aquest cdec es basa trobem:
Reproductors:  VirtualDub, Windows Media Player, QuickTime MoviePlayer, etc. ;
Sistemes operatius:  Windows 98, Windows 2000, Windows NT, Mac OS 8.x , Mac OS 9.x , Mac OS X, etc. ;
Resoluci:  320 x 240, 640x480, etc. ;
Tases de quadres (framerates):  24fps, 29.97fps, 30fps, etc. ;
Bitrates:  56KB/sec, 100KB/sec, etc. ;
udio : 8 bits, 16bits , mono, stereo, etc. ;
Formats de color que suporta:  YUV 4:2:0 ;
Temps de compressi asimtrics:  el cdec codifica y descodifica a diferents velocitats, normalment descodifica ms rpidament que codifica.
Compressi temporal: alhora de codificar, es t present la informaci del quadre anterior i noms codifica all on hi ha diferncies entre imatges.

La flexibilitat que presenta aquest cdec ha fet que pugui ser implementat en mltiples aplicacions de diferent tipus com la compressi per emmagatzemar, al streaming de vdeo per internet, aplicacions de videojocs,...

 Actualment .
Al Setembre de 2001 On2 Technologies va donar el codi del cdec a la organitzaci Xiph.org, propietaris de cdecs d'udio Vorbis, que treballen en un cdec de vdeo basat en VP3 (conegut com Theora) y que expandeix les seves possibilitats. Aquest projecte continua sent de codi obert (de fet l'udio es codifica amb Vorbis).
Tot i que el desenvolupament de VP3 no continua, encara estan disponibles els codecs per als mltiples reproductors i aplicacions a la seva pgina web.

 Enllaos externs .

http://www.vp3.com
http://www.theora.org








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49072" title="Castanya" nonfiltered="3922" processed="3895" dbindex="19254">


La castanya s la fruita del castanyer, arbre de la famlia de les fagcies, nativa de climes clids de l'hemisferi nord. La majoria de castanyers son arbres grans, de 20 a 40 metres d'alada, per algunes especies son de la mida d'un arbust.

Les fulles dels castanyers son simples, de forma ovalada o de punta de llana i d'una longitud que va des dels 10 fins als 30 centmetres i una amplada de 4 a 10. La flor apareix a la meitat de l'estiu. El fruit es una cpsula espinosa que fa entre 5 i 11 centmetres de dimetre i cont de 2 a 7 castanyes.

Les castanyes son tamb la principal font d'aliment de les larves de molts lepidpters.

El castanyer americ, arbre predominant a la costa est dels Estats Units, ha estat prcticament exterminat per acci d'una plaga de fongs, "cryphonectria parasitica". El castanyer europeu, "castanea sativa", tamb present a l'oest d'sia, tamb se susceptible a patir aquest tipus d'infecci, per en menor mesura. Les espcies de castanyers ms resistents son les asitiques, especialment les variants japonesa i xinesa.

 Usos .

Les castanyes es mengen habitualment torrades o ensucrades. Per tal de conservar les castanyes per al consum durant tot l'hivern, cal que siguin completament seques abans de retirar-les de la closca espinosa que les cont i desar-les en una caixa o un barril, cobertes de sorra fina. Qualsevol cuc que pogus estar dins d'alguna castanya sortir a la superfcie en busca d'aire i no danyar cap altre castanya.

A Catalunya, se celebra la tradicional festa de la castanyada la nit de Tots Sants, dia 1 de novembre, tot i que s freqent que es traslladi a la viglia. Veiu: http://www.etnocat.org/festa/totsants/castanya.html i http://www.enciclopedia.cat/cgi-bin/CercaGEC3.exe?APP=CERCAPAR&PAG=0001&PAR=castanyada.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49074" title="Flor tallada" nonfiltered="3923" processed="3896" dbindex="19255">
La flor tallada s una dels productes que s'obtenen de la floricultura.

Les espcies per a flor tallada han estat seleccionades per tal que es perllongui el major temps possible en bon estat visual.

s un producte que no es pot conservar gaire temps i d'alt preu cosa que permet que sovint es transport per avi. 

El consum de flor tallada est directament relacionat amb el nivell de vida d'una societat i hi ha unes dates on s'acumula gran part de la demanda com la diada de Sant Jordi (roses a Catalunya) i Tots Sants (els crisantems)

El conreu d'aquest tipus de plantes est molt especialitzat i tecnificat. Tot i aix per les caracterstiques del producte, necessiten molta m d'obra sobretot per collir les flors. 

Els conreus sn sempre en regadiu i sovint protegits:  amb estructures senzilles de plstic, usant un hivernacle de plstic o vidre amb calefacci o sense.

Grans companyies nternacionals tenen els seus camps de producci de flor tallada en pasos tropicals a certa altitud on la m d'obra s barata i el clima s uniforme i adequat tot l'any com  Mxic, Kenya i Colmbia.

El mercat central on es decideixen els preus a nivell mundial d'aquesta producci est als Pasos Baixos.

A nivell de l'estat espanyol Catalunya (sobretot el Maresme) ocupa el tercer lloc com a productora de flor tallada darrera d'Andalusia i Canries mentre que el Pas Valenci ocupa el cinqu lloc darrera de Mrcia.

Principals plantes per a flor tallada.
Clavell monoflor o clavellina;
Rosa;
Gypsofila paniculata;
Bulbs: Gladiol i altres;
Strelitzia;
Crisantem;
Gerbera;
 Limonium ;
Lisianthus;

 Anthurium;
 Orquidees (Phalaenopsis, Cymbidium i altres);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49078" title="Repblica Federal Socialista de Iugoslvia" nonfiltered="3924" processed="3897" dbindex="19256">


La Repblica Federal Socialista de Iugoslvia (RFSI) va ser un Estat socialista europeu que va existir entre els anys 1963 i 1992, substituint en la seva creaci a la Repblica Federal Popular de Iugoslvia. Estava formada per Srbia, Eslovnia, Bsnia i Hercegovina, Crocia, Macednia i Montenegro. Va ser governada fins a l'any 1980 per Josip Broz Tito, el qual va mantenir un distanciament amb els pasos del Bloc de l'Est i va criticar les intervencions sovitiques a Hongria, Txecoslovquia i Afganistan.

 Histria . 

La Iugoslvia Democrtica Federativa va ser reconstituda en l'AVNOJ (Consell Antifeixista d'Alliberament Nacional de Iugoslvia) reunit a Jajce (29 de novembre - 4 de desembre de  1943) mentre que les negociacions amb el govern a l'exili van continuar. El 29 de novembre del mateix any es va constituir com un estat socialista (tamb pel AVNOJ a Jajce). L'any 1945 es va establir la Repblica Democrtica Federal de Iugoslvia (RDFI). El 31 de gener, 1946, la nova constituci va establir les 6 repbliques constituents i el nom de l'Estat com a Repblica Federal Popular de Iugoslvia (RFPI). L'any 1963 adopt el seu nom definitiu de Repblica Federal Socialista de Iugoslvia (RFSI). El primer president va ser Ivan Ribar mentre que el Primer Ministre va ser Josip Broz Tito. L'any 1953, Tito va ser elegit com a president i posteriorment l'any 1963 va ser nomenat "President vitalici".

Iugoslvia, a diferncia d'altres pasos comunistes d'Europa, va triar una via independent de la Uni Sovitica, i no va ser un membre del Pacte de Varsvia ni de la OTAN, per a ms va ser un dels creadors del Moviment de Pasos No Alineats  l'any 1956. El ms significatiu canvis en els lmits de la RFSI va ocrrer l'any 1954, quan el Territori lliure de Trieste va ser dissolt pel Tractat de Trieste. La Zona B iugoslava, la qual cobria 515.5 km2, va ser immediatament ocupada pel Exrcit Federal Iugoslau. 

Desprs de la mort de Tito l'any 1980, i enmig d'una crisi econmica molt important, les tensions entre les diferents nacionalitats del pas van crixer, de la mateixa manera que les potncies europees repensaven la importncia estratgica de la zona. Aix les coses i desprs de l'establiment del multipartidisme i l'adveniment dels partits nacionalistes al poder, dos de les seves repbliques constituents: Eslovnia i Crocia declaren la seva independncia, a les quals seguirien Macednia i Bsnia-Hercegovina, esclatant la primera del seguit de Guerres Iugoslaves que van produir la dissoluci de la Repblica. 

La Repblica Federal Socialista de Iugoslvia va ser reemplaada per la nova Repblica Federal de Iugoslvia integrada ja noms per Srbia i Montenegro, la qual va ser dissolta en 2002, creant-se una nova estructura confederal estatal de Srbia i Montenegro, que a la seva vegada es va dissoldre 5 de juny de 2006 amb la independncia de Montenegro respecte a Srbia.

 Economia . 

Econmicament el pas va ser organitzat sota les directrius del socialisme de mercat. Existia la possibilitat de crear empreses de fins a cinc treballadors que es podien dedicar a certes activitats econmiques. La resta d'empreses eren pbliques, i estaven controlades pels propis treballadors de cada empresa, qui decidien com organitzar-se i invertir, entre qui es repartien els beneficis i prdues. Els productes de les empreses eren posteriorment venuts en el mercat privat, la qual cosa va dur en ocasions a la competici entre empreses.

 Organitzaci polticoadministrativa . 
 

Internament, l'Estat va ser dividit en 6 repbliques socialistes, i 2 provncies socialistes autnomes que eren part de la RS Srbia. La capital federal era Belgrad. Les Repbliques i provncies van ser (per ordre alfabtic): 

1. Repblica Socialista de Bsnia i Hercegovina, amb capital a Sarajevo 

2. Repblica Socialista de Crocia, amb capital a Zagreb 

3. Repblica Socialista de Macednia, amb capital a Skopje 

4. Repblica Socialista de Montenegro, amb capital a Titograd 

5. Repblica Socialista de Srbia, amb capital a Belgrad, la qual tamb comprenia:
5a. Provncia Socialista autnoma de Kosovo, amb capital a Pritina 5b. Provncia Socialista autnoma de Vojvodina, amb capital a Novi Sad 

6. Repblica Socialista de Eslovnia, amb capital a Ljubljana.

Vegeu tamb.
Lliga dels Comunistes d'Eslovnia;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49080" title="Planta ornamental" nonfiltered="3925" processed="3898" dbindex="19257">


Una planta ornamental s aquella que es conrea i comercialitza amb la finalitat principal d'aprofitar la seva bellesa.

N'hi ha moltes que tenen un doble s, alimentari i ornamental com l'olivera o el taronger.

En agricultura les plantes ornamentals normalment es crien a l'aire lliure en un viver o sota protecci lleugera sota plstic o en un hivernacle amb calefacci o sense.

Les plantes ornamentals vives sn aquelles que es venen amb o sense un contenidor per que estan preparades per a ser transplantades o simplement transportades al lloc de destinaci. 

L'importncia de les plantes ornamentals ha crescut amb el desenvolupament econmic de la societat i l'increment d'rees ajardinades i l'us de plantes d'exterior i interior pels particulars.

Hi ha ms de 3.000 plantes que es consideren d's ornamental.

Principals tipus de plantes ornamentals.

Arbres: Conferes com el cedre, de fulla persistent com l' alzina o caducifoli com el tiller   ;
arbusts: cotoneaster, Llorer-cirer etc;
Enfiladisses: Heura, Passionria etc;
Aqutiques i palustres: Nenfar*tapissants: la gespa ;
palmeres: Phoenix, Washingtonia i Trachycarpus ;
ccades: Cycas revoluta;
bulboses: Narcs, Jacint, Gladiol etc.
tuberoses:per exemple la Dlia ;
crasses: cactus i moltes ms ;
bambus: Bamb del Jap entre altres;
Falgueres: Banya de crvol;
Herbcees: Petnia, Impatiens, Alfbrega etc.
Plantes d'interior: Ficus, Diefenbquia Croton etc.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49081" title="Srie de Dirichlet" nonfiltered="3926" processed="3899" dbindex="19258">
Una srie de Dirichlet (en honor del matemtic alemany Gustav Dirichlet) s qualsevol srie de la forma

;

La srie de Dirichlet ms famosa s la funci zeta de Riemann:

;

Tamb s una srie de Dirichlet, per exemple,:

;

on  (n) s la funci de Mbius, aix com altres funcions relacionades amb la funci zeta.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49085" title="Tongatapu" nonfiltered="3927" processed="3900" dbindex="19259">
Tongatupu s l'illa principal de Tonga, on hi ha la capital Nuku alofa, i la residncia del rei de Tonga, Siaosi Tupou V.

L'illa s quasi un atol amb uns penya-segats a la costa sud i una ampla llacuna davant la costa nord. L'orografia presenta un pendent suau des del nord, al nivell del mar, fins al sud ms elevat.

s l'illa ms gran de Tonga, amb un ter de la superfcie total, i l'illa ms poblada, amb dos teros de la poblaci total, una de les illes amb ms densitat de poblaci del Pacfic sud.

El nom Tongatapu (tonga, sud; tapu, tab o sagrat) significa "sagrada del sud", i s l'origen del nom del regne de Tonga.

El primer europeu que va arribar a Tongatapu va ser l'holands Abel Tasman, el 1643, que la va anomenar illa Amsterdam. El 1802, el vaixell nord-americ Portland va ser el primer en ser capturat al Pacfic Sud. La tripulaci va ser massacrada, excepte Elisabeth Morey que es va convertir en la primera dona nufraga i va passar a ser la muller del cap. Dos anys ms tard, quan estaven a punt d'assaltar el nord-americ Union, Morey els va avisar i va poder fugir amb ells. Desprs d'uns mesos a Sydney va tornar a Tonga.

A Tongatapu es troba una de les majors concentracions de restes arqueolgiques del Pacfic. A Mu a, l'antiga capital, es troben pirmides funerries de pedra del segle XVI. Les tradicions orals recorden les condicions d'esclavitud amb les que es van fer les construccions monumentals.  

Un dels monuments ms intrigants de la Polinsia s el trlit de Ha amonga  a Maui. Construt al segle XIII, consta de dos pilars de 40 tones amb una llinda de 9 tones. S'ha especulat molt sobre la seva funci. L'nic que se sap s que est alineat amb la sortida i posta de sol al solstici d'hivern.

Llocs d'inters.

Palau reial, la residncia del rei de Tonga.
Nuku alofa, la capital del regne de Tonga.
Mu a, segona ciutat de Tongatapu i antiga capital.
Langi, lloc d'enterrament dels antics reis.
Mapu a Vaea, esculls de corall erosionats.
Hufangalupe, pont natural.
Pangaimotu, illa turstica a prop de Nuku alofa.
Lloc de desembarcament del Capit Cook.
Ha amonga  a Maui, trlit monumental.

Divisi de Tongatapu.
La divisi administrativa de Tongatapu consta, a ms de l'illa principal de Tongatapu, de diverses illes menors properes habitades. Es subdivideix en set districtes i totes les illes depenen d'algun districte de Tongatapu. El grup de Tongatapu inclou les divisions de Tongatapu i Eua i, administrativament, el grup Niuas.
 


 Enllaos externs .
 Mapa i imatges de Tongatapu;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49090" title="Copa Catalunya de futbol masculina" nonfiltered="3928" processed="3901" dbindex="19261">
 Histria .

Organitzada per la Federaci Catalana de Futbol, la Copa Catalunya s un torneig per eliminatries on participen els clubs catalans de futbol.

S'inici l'any 1984 sota el nom de Copa Generalitat i amb la participaci de clubs no professionals. Les cinc primeres edicions no foren considerades oficials. La temporada 1989-90 la competici esdev oficial, organitzada per la Federaci Catalana de Futbol, tot i que encara la disputen, noms, els clubs de tercera divisi i categories inferiors. A partir de l'any segent ja hi comencen a prendre part tots els clubs (inclosos els professionals) i a partir de l'any 1993 s rebatejat amb el nom actual de Copa Catalunya.

 Sistema de competici .

Hi prenen part tots els equips catalans de Primera Divisi, Segona Divisi, Segona Divisi B i Tercera Divisi i els campions de Primera Catalana, Preferent Territorial i Primera Territorial. No hi prenen part els equips filials.

La competici es disputa mitjanant eliminatries a partit nic al camp del club de menor categoria. La comencen disputant els clubs de menor categoria, incorporant-se ms tard els clubs que disputen fases de promoci d'ascens o permanncia i posteriorment els clubs de categories superiors, fins arribar als de Primera Divisi que actualment s'incorporen a la ronda de semifinals. La final es disputa a partit nic en camp neutral. Inicialment, la competici es disputava al llarg de la temporada, actualment es concentra als voltants dels mesos d'estiu.

 Historial .

 Copa Generalitat (edicions no oficials) .


 Copa Generalitat (edicions oficials) .


 Copa Catalunya .


 Palmars .
6 ttols FC Barcelona: 1990-91, 1992-93, 1999-00, 2003-04, 2004-05, 2006-07;
4 ttols RCD Espanyol: 1994-95, 1995-96, 1998-99, 2005-06;
4 ttols Terrassa FC: 1925, 1936, 2001-02, 2002-03;
2 ttols CE Europa: 1996-97, 1997-98;
2 ttols CF Lloret: 1987, 1988;
2 ttols CE Manresa: 1985, 1986;
1 ttol Uni Esportiva Sant Andreu: 2008-09;
1 ttol Nstic de Tarragona: 2007-08;
1 ttol CF Balaguer: 2000-01;
1 ttol FC Andorra: 1993-94;
1 ttol Palams CF: 1991-92;
1 ttol CD Blanes: 1989-90;
1 ttol FC Barcelona Amateur: 1984;

 Referncies .


 Enllaos externs .
Federaci Catalana de Futbol;

 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49091" title="Theremin" nonfiltered="3929" processed="3902" dbindex="19262">
El theremin, creat el 1917 per Lev Termen (Lon Thremin) (1896-1993), va ser un dels primers instruments electrnics de la histria.

Consisteix en una caixa amb dues antenes, horitzontal i vertical, que controlen respectivament volum (fort-fluix) i to (nota aguda-greu). En un principi s'anunciava com a "l'instrument que es toca sense ser tocat", perqu no hi ha contacte fsic entre l'intrpret i l'instrument, sin que aquell allunya o apropa les mans a les antenes, que reaccionen a la capacitncia del cos hum, introduint variacions de to o volum.

El model original es basava en vlvules de buit i dos oscilladors d'alta freqncia.

El seu so, sense cap mena de modulaci o variaci al llarg del temps ms que les introdudes pel thereminista, pot recordar el d'un viol o violoncel electrnic.

La tcnica d'interpretaci del theremin s extremadament complicada, la qual cosa l'ha relegat massa sovint a generador d'efectes especials. El seu so s un clssic dels films de terror o cincia ficci dels anys 50 i 60.  Tot i aix hi ha alguns thereministes de renom, com Clara Rockmore o Lydia Kavina, que l'han explorat i adaptat al repertori clssic.


Enllaos externs.
Histria i enllaos relatius al theremin;
Notcies i enllaos sobre electrnica del theremin, biografies de thereministes famosos i ms;
 video;
 Exemple del funcionament del Theremin;
 Masami Takeuchi fent una bona interpretaci l'any 2006;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49095" title="Djinn" nonfiltered="3930" processed="3903" dbindex="19263">
Un djinn s una criatura sobrenatural de la religi musulmana de rang inferior als ngels coneguda normalment com a geni. Els djinn sn la tercera raa creada per Du segons l'islam. s, curiosament, una de les peculiaritats ms interessants d'aquesta religi en front de les altres dues grans religions monoteistes, el judaisme i el cristianisme.

Els djinn sn una espcie amoral, no necessriament maligna, i solen ser bromistes i engalipadors en les seves formes ms benignes de comportament. Estan presents en els contes i llegendes de la zona d'influncia de l'islam, tot i que s prcticament segur que l'extensi de l'Alcor va imposar un mateix nom a moltes manifestacions diferents prpies dels pasos islamitzats.

D'aquesta manera, en llocs on el mazdeisme va dominar abans que l'islam els djinn sn protagonistes de diverses prctiques mgiques llunyanes a l'ortodxia sunnita; per als beduns, sn temptadors del desert i lladres nocturns; i per als musulmans de l'ndia i el Pakistan sn molestos invasors de la llar que s'han d'expulsar mitjanant unes sures concretes de l'Alcor i una cerimnia semblant a l'exorcisme cristi.

La prctica diria del salat (oraci) t referncies als djinn ats que, segons la tradici, tothom en t dos, un a sobre de cada muscle, que passen compte de les nostres accions (el dret les bones, l'esquerre les dolentes) i s'ha de saludar a cadascun abans d'inclinar-se per resar. Aquesta idea es va transmetre a Europa a travs de l'al-ndalus i encara es reflecteix en manifestacions de la cultura popular occidental quan el protagonista, indecs, pensa qu ha de fer sota la influncia d'un petit ngel i un dimoni.

Els djinn tenen una mirada d'atributs a causa de l'efecte aglutinant que va tenir l'extensi de l'Alcor sobre les llegendes i supersticions locals dels pobles islamitzats. Poden transformar-se en animals petits, travessar parets slides sense deixar de poder tocar coses materials i ssers vius, moure's a grans velocitats, transfigurar-se en ssers humans per suplantar a familiars i coneguts, etctera. L'estat normal d'un djinn s invisible per als humans, car Du va proporcionar-los moltes habilitats, per els dificult aix que els humans s'hi poguessin relacionar normalment. Segons la tradici, al final dels dies aix s'invertir i seran els humans qui podran veure'ls. Els djinn tenen dinasties i jerarquies comparables a la demonologia cristiana.

S'ha de tenir en compte que els djinn no sn una mostra de folklore ms, sin que estan presents al dia a dia de la majoria dels musulmans i en la major part de les sectes islmiques. Fins i tot, la llei actual de diversos pasos islmics fa referncia a aquests ssers; per exemple, est contemplat que en cas que una dona quedi embarassada fora del matrimoni, se li rebaixa la pena si demostra haver estat seduda per un djinn.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49098" title="Walt Disney" nonfiltered="3931" processed="3904" dbindex="19264">


Walter Elias "Walt" Disney ( 5 de desembre de 1901, Chicago- 15 de desembre de 1966) va ser principalment un director i productor de cinema d'animaci i va fer els camps temtics Disneyland.

Junt amb el seu germ Roy Disney va fundar The Walt Disney Company.

Biografia.

Els seus avis havien nascut a Irlanda. El 1909 la famlia es va traslladar a Kansas. Als 16 anys va deixar l'escola i es va enrolar com a voluntari a l'exrcit nord-americ per conduir una ambulncia a Frana durant la Primera Guerra Mundial.

A partir de 1922 es va iniciar en el mn de l'animaci cinematogrfica fent els primers curtmetratges.

El 1926, la companyia que havia fundat uns anys abans amb el seu germ va passar a dir-se Walt Disney Studio i el 1928 va passar a ser Walt Disney Productions.

El 1929 va aparixer per primera vegada Mickey Mouse en un curt de cinema mut anomenat Plane Crazy i poc desprs en un curt sonor Steamboat Willie que va tenir molt d'xit. El mateix Walt Disney posava la veu a Mickey Mouse.

El mateix any va fer una srie de curts musicals Silly Symphonies que a partir del 1932 van ser en el sistema de technicolor. 

El 1932 va rebre un Oscar per Mickey Mouse que ja s'havia convertit en el personatge de dibuixos animats ms fams. El 1935 tots els seus films eren ja en color i s'uniren els personatges de l'nec Donald, Goofy i Pluto.

Van seguir altres pellcules com La Blancaneu i els set nans, Pinotxo , Dumbo, Alcia al pas de les meravelles, Peter Pan, La ventafocs i altres.
   
A partir de 1948 tamb va filmar pellcules amb actors reals i de vegades mixtes, tamb amb dibuixos com Mary Poppins (1964).
 
Durant l'poca de la cacera de bruixes anticomunista Walt Disney va testificar contra un empleat seu acusant-lo de comunista.

A partir de 1964 va preparar el projecte de Disneyworld a Florida. 

Va morir de cncer el 15 de desembre de 1966 i el projecte de camp temtic va ser acabat pel seu germ Roy Disney.

A la seva mort es va estendre el rumor sobre el fet que el cadver de Walt Disney estaria en hibernaci i una altra llegenda diu que Walt Disney va nixer a Espanya.






















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49101" title="Escala diatnica" nonfiltered="3932" processed="3905" dbindex="19265">
Una escala diatnica (de la paraula grega diatonikos) s una escala musical de 7 notes, separades per 5 tons i 2 semitons. Les 7 notes es corresponen a les tecles blanques del piano. La vuitena s a l'octava de la primera. Dins del solfeig, les 7 sllabes que representen cada grau de l'escala sn "Do - Re - Mi - Fa - Sol - La - Si".

Les escales diatniques sn l'estructura fonamental de la tradici musical europea. Tot i aix sn fruit de l'evoluci dels coneixements d'acstica de l'escola pitagrica. Els seus membres van construir un aparell, anomenat Monocordi, format per una corda la llargria de la qual era modificable per a poder produir sons diferents. Van descobrir que a partir d'una freqncia  es podien definir els segents valors:

 Octava: Quan una corda era la meitat d'una altra, el so es repetia, per molt ms agut.
 Quinta: Si la corda era  de la inicial, el so era  el de l'original. El salt es correspon a 5 tecles blanques del piano.
 Quarta: Quan la corda era  parts ms petita que l'original, la freqncia resultant era de la proporci de .

L'estudi de freqncies de cadascuna de les notes permet obtenir la segent taula de correspondncies:



 Vegeu tamb .
 Freqncies del Piano;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49102" title="Nitre" nonfiltered="3933" processed="3906" dbindex="19266">
El salnitre o nitre s el compost qumic NaNO3 i KNO3. Es troba naturalment en grans extensions de Sudamrica, principalment en Xile, amb espessors de fins a 3,6 metres. Apareix associat a dipsits de guix, NaCl, altres sals i sorra, conformant en conjunt el caliche. 

S'utilitza principalment en la fabricaci de cids (ntric, sulfric) i nitrat de potassi; a ms s un agent oxidant i s usat en agricultura com a fertilitzant nitrogenat que pot reemplaar a la urea pel seu alt contingut de nitrogen. 

Altres usos sn en la fabricaci de dinamita, explosius, pirotcnia, medicina, vidres, fsfors, gasos, sals de sodi, pigments, conservant d'aliments, esmalt per a terrisseria, etctera. 

L'auge del salnitre va ser a mitjans del segle XIX, perdent importncia econmica a partir de la invenci del salnitre sinttic. Economies com la xilena, la qual es basava principalment en l'explotaci d'aquest mineral, es van veure fortament afectades.

El salnitre ja no s tan demanat com abans; ara no s'explota tant a Xile perqu ja no s rendible.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49103" title="Epitrocoide" nonfiltered="3934" processed="3907" dbindex="19267">
Una epitrocoide s la corba descrita per un punt associat un cercle que roda sense lliscar sobre un altre cercle. Les seves equacions paramtriques sn:

;
;

on a s el radi del cercle fix, b el radi del cercle que gira i h s la distncia del punt al centre del cercle giratori.

Les epitrocoides sn una classe general de corbes, entre les quals trobem l'epicicloide (quan h = b, s a dir, quan la corba queda determinada per un punt de la circumferncia del cercle que gira) i els cargols de Pascal (quan a = b, s a dir, els dos cercles tenen el mateix radi).
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49104" title="Cardioide" nonfiltered="3935" processed="3908" dbindex="19268">
Una cardioide s una epicicloide amb noms un vrtex, s a dir, s una corba descrita per un punt d'un cercle que gira sense lliscar sobre un altre cercle fix del mateix radi.

Les seves equacions paramtriques sn:

;

essent a el radi d'ambds cercles. En coordenades polars es pot escriure com

;

o, encara, en coordenades cartesianes,

;

Grfiques.

Quatre cardioides orientades en les quatre direccions dels eixos cartesians, amb llurs respectives equacions en coordenades polars.;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49105" title="Ludwig Wittgenstein" nonfiltered="3936" processed="3909" dbindex="19269">

Ludwig Josef Johann Wittgenstein (26 d'abril de 1889, Viena - 29 d'abril de 1951, Cambridge Regne Unit) s un filsof austrac, nascut a Viena en una famlia de l alta burgesia industrial d ascendncia jueva, rica i culta, fams per les seves recerques sobre el llenguatge.

Vida.

Educat per tutors en la seva prpia casa fins als catorze anys, desprs d acabar els estudis secundaris a Linz, estudia enginyeria aeronutica en el Technische Hochschule de Berln-Charlottenburg i posteriorment en la Universitat de Manchester, fins a 1911. Els seus interessos es van desplaar de l aviaci a la matemtica i, d aquesta, als seus fonaments; la lectura dels principis de la matemtica, de Russell el porta a la filosofia. Visita el 1911 a Frege i estudia amb Russell, en el Trinity College de Cambridge, durant el curs de 1912 a 1913 -conegut s l enorme impacte que la brillantor de la seva intelligncia va causar en Russell-, forma part del fams grup de The Apostles, i coneix i tracta tamb a G.E. Moore i a J.M. Keynes.

Acabats aquests estudis, marxa a viure com un solitari a Noruega, on es dedica a les seves primeres investigacions lgiques, fins que en iniciar-se la Primera Guerra Mundial s enrola com a voluntari en l artilleria austraca i, el 1918, s fet presoner de guerra de l exrcit itali al front del Tirol. En aquesta poca ja havia redactat en notes, escrites durant la campanya i guardades en quaderns a la seva motxilla, el que havia de ser el seu Tractatus Logico-Philosophicus. Tancat a Monte Cassino, va aconseguir enviar una cpia del manuscrit a Russell i, ja alliberat, ambds filsofs es van citar a La Haia, el 1919, per analitzar el seu contingut. Un cop donat per acabat el llibre, (el ttol inicial del qual era La proposici, tot i que es va publicar primer en alemany el 1921 amb el ttol, inspirat per G.E. Moore, de Logisch-philosophische Abhandlung), es va publicar en angls el 1922 amb el nom amb qu s conegut, i acte seguit Wittgenstein va abandonar la filosofia, va renunciar a la substanciosa herncia familiar i va treballar, fins a 1926, com a mestre en diversos pobles de la baixa ustria, poca que no va considerar especialment feli. Poc desprs coneix a Moritz Schlick, iniciador del Cercle de Viena i a Rudolf Carnap i a altres membres del Cercle, i reinicia la seva activitat filosfica, presentant el seu Tractatus com a treball per al doctorat, que obt en Cambridge. Dna classes durant uns anys a Cambridge i escriu Anotacions filosfiques i Gramtica filosfica, i del treball intellectual d aquesta poca sorgeixen nous enfocaments filosfics que cristallitzen en Els quaderns blau i marr (publicats desprs de la seva mort, el 1958, i aix anomenats pel color de les tapes dels quaderns de notes). Desprs d un viatge a Rssia, amb la intenci potser d establir-s'hi, es dirigeix novament el 1936 a Noruega, on roman nou mesos i inicia la redacci d Investigacions filosfiques, la seva obra ms important, que suposa a ms a ms, un canvi d orientaci en la seva filosofia. Torna a Cambridge i, desprs de l annexi d ustria per Alemanya, el 1938, adquireix la nacionalitat britnica, se li concedeix la ctedra de filosofia a Cambridge, com a successor de G.E. Moore, que no ocupa per haver de prestar serveis com a ajudant d hospital durant la Segona Guerra Mundial. Acabada la guerra, reprn la seva activitat com a professor a Cambridge, que abandona el 1947, ara definitivament. Passa un temps a Irlanda, on retirat de tota activitat acadmica acaba la redacci d Investigacions filosfiques (que es publica el 1953), i ocupa part del seu temps a ensinistrar ocells. El 1949 se li manifesta un cncer i passa els seus ltims anys amb els seus amics a Cambridge i xford, conversant i treballant en qestions de teoria del coneixement. La seva obra De la certesa correspon als apunts d aquests ltims temps.

Pensament.
El llenguatge s el lmit del mn, com sost en el Tractatus, perqu les paraules sn com un mapa o dibuix de la realitat. Hi ha la mateixa relaci entre els fets i les coses que entre les diferents oracions que les expressen. Per el llenguatge s imperfecte, ja que permet afirmacions contra la lgica que sn l'origen de la majoria de problemes en filosofia, per aix cal perfeccionar-lo. Per fer-ho caldr anar justament fora dels lmits d'aquest llenguatge, a les coses que es mostren per intuci o de manera mstica, ja que no es pot buscar la fonamentaci del llenguatge dins d'aquest.

Posteriorment, sobretot en les Investigacions, afirma que l'autntic significat dels mots est en el seu s (un corrent proper a la pragmtica) i tota comunicaci s, de fet, un joc de paraules, en el sentit que es dota d'un context ficcional amb regles el missatge perqu pugui ser ents pel receptor. Els filsofs porten segles buscant l'essncia de les paraules, suposant que aquesta existeix, per ell els anima a intentar explicar com s'usen els conceptes per resoldre problemes reals.

Obres Principals.
  i  Tractatus Logico-Philosophicus, Routledge, Londres 1922.
  Philosophical Investigations, Blackwell-Macmillan, xford-Nova York 1956.
  Preliminary Studies for the Philosophical Investigations, Generally known as the Blue and Brown Books, Blackwell-Harper, xford-Nova York 1958.
  Notebooks 1914-1916, Blackwell-Barnes and Noble, xford-Nova York 1961.
  Philosophische Bemerkungen, Blackwell, xford 1965.
  Lectures and Conversations on Aesthetics, Psychology, and Religious Beliefs, Blackwell-University of California Press, xford-Berkeley 1966.
  Zettel, Blackwell-University of California Press, xford-Berkeley 1967.
  On Certainty, Blackwell-Harper, xford-Nova York 1969.

Traduccions al catal i al castell.
 Los cuadernos azul y marrn, Tecnos, Madrid 1976.
 Cartas a Russell, Keynes y Moore, Taurus, Madrid 1979.
 De la certesa, Edicions 62, Barcelona 1983. Sobre la certidumbre, Tiempo Nuevo, Buenos Aires 1973. ;
 Tractatus Logico-Philosophicus, traducci al catal: Laia, Barcelona 1981. Traducci al castell: Alianza, Madrid 1985, 7 ed.
 Diario filosfico (1914-1916), Ariel, Barcelona 1982.
 Investigacions filosfiques, Laia, Barcelona 1983. Investigaciones filosficas, Crtica, Grijalbo, Barcelona 1988 (text de la ed. UNAM, Mxico);
 Gerd Brand, Los textos fundamentales de Ludwig Wittgenstein, Alianza, Madrid 1981 (antologia).
 Aforismos. Cultura y valor, Espasa Calpe, Madrid 1995.

Enllaos externs.
 http://www.sbg.ac.at/phs/alws/alws.htm (Austria);
 http://www.phil.uni-passau.de/dlwg/ (Alemanya);
 http://www.wittgen-cam.ac.uk/ (U.K.);
 http://wittgenstein.philo.at/;
 http://www.wittgenstein-portal.com/;
 http://helmer.aksis.uib.no/wab/;
 http://racocatala.com/filosofia/;
 http://www.pensament.com/filoxarxa/filoxarxa/FiloXarxa.htm;





























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49106" title="Grip aviria" nonfiltered="3937" processed="3910" dbindex="19270">

La grip aviria (tamb anomenada grip del pollastre i grip de les aus) s una malaltia viral (grip) trobada a les aus, per amb el potencial d'infectar a diferents espcies de mamfers com l'sser hum, el porc o el gat domstic. Fou identificada per primer cop a Itlia a comenaments del 1900 i des de llavors s'ha manifestat a diferents llocs d'arreu del mn. Els virus causants sn del gnere Influenzavirus A de la famlia Orthomyxoviridae, que sn virus d'ARN segmentats de cadena negativa.

Una soca de grip aviria del tipus H5N1, que aparegu el 1997, ha estat identificada com a la font ms probable d'una futura pandmia de grip humana.


 Vegeu tamb .

 Grip espanyola;

 Enllaos externs .
Discussion forum on Avian (Bird) Flu H5N1 related issues : www.allaboutflu.com;
 La grip del pollastre;
 Wiki de la grip del pollastre;
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49108" title="Lletrisme" nonfiltered="3938" processed="3911" dbindex="19271">
El Lletrisme s un moviment artstic que perseguia el refinament hiperminimalista de l'art cap a la seva forma ms simple i ms pura. Segons Jean-Paul Curtay a La Poesia Lettriste (Paris, 1974), va ser creat el 1942 a Romania per Isidore Isou, quan noms tenia setze anys. El lletrisme era originalment una resposta al que els seus adeptes interpretaven com l'excs de control del surrealisme per part d'Andr Breton, i tamb un intent de fer una poesia ms popular. Els lletristes treballaven en diverses formes artstiques, incloent-hi el so i les arts grfiques en les quals sempre s'hi trobava la presncia de les lletres. Isou coment que el dadaisme havia cisellat l'art a la mesura de la paraula, mentre que el seu moviment tenia la pretensi de refinar-lo fins a la lletra (d'aqu el seu nom). Mentre que el Dada duia l'art a un estadi simple i implausible, el lletrisme buscava un refinament superior a la seva forma original. La punyent simplicitat de l'art lletrista, tot i que encara molt abstracte, marcava un contrast amb el recargolament ocasional del moviment surrealista, encara que ambds estils tenien les seves arrels en el Dada.

L'tica general del lletrisme va acabar sent aplicada tamb a l'art cinematogrfic, a l'obra "L'anticoncepte"" de Gil. J. Wolman, que consistia en una esfera lluminosa que era projectada dins d'un enorme globus. Aquest curtmetratge va ser exhibit al Festival de Cannes de 1952 juntament amb una pellcula del propi Isou, "The Slime and Eternity Treatise". La pea d'Isou va guanyar el premi a la novament creada categoria de Millor Obra d'Avantguarda. Fent un recompte de tots els principis del lletrisme mentre describia la mecnica del cinema modern, Isou escrigu un tractat sobre el goteig i l'eternitat, en el mn de l'espectacle.

Crec fermament que el cinema s massa ric. s obs. Ha abastat els seus lmits, es troba en el seu punt mxim. Amb el primer moviment d'ampliaci que descrigui, el cinema explotar!! Sota l'explosi d'una congesti, aquest porc ple de greix es partir en mil trossos. Anuncio la destrucci del cinema com el primer signe apocalptic de la disjunci, la ruptura, d'aquesta corpulenta i voluminosa organitzaci.

En afegiment a les arts, els lletristes tamb organitzaven mostres o irrupcions en pblic que eren conegudes com a Escndals lletristes. Aquests escndals incloien provocar el desordre a esglsies amb actes com disfressar-se de monjos o capellans i llegir manifests lletristes en lloc de les escriptures, aix com causar el caos sabotejant estrenes d'art o cinema, fins i tot les seves prpies.

Una escisi en aquest moviment va portar als seus membres a la formaci de la Internacional lletrista, i a una divisi en els submoviments dels Ultra-lletristes i els situacionistes

Algunes obres lletristes sn Lexique des lettres nouvelles, un alfabet sonor que consisteix en 130 sons que els lletristes feien servir a la seva obra potica.

La pellcula Irma Vep cont una seqncia que evoca l'esttica d'aquest moviment artstic.

Enllaos externs.
Una breu instroducci al lletrisme i a Howlings. ;
Article sobre Isou a la publicaci CineWeek, Juny del 2002.;
Situacionistes a la Xarxa;
 Lletrisme - Pellcules i poesia visual de l'avantguarda francesa.;
 Lletrisme;
Site Isidore Isou;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49109" title="Dada" nonfiltered="3939" processed="3912" dbindex="19272">
Una dada s una representaci simblica (numrica, alfabtica, etc.) d'una entitat. La dada no t valor semntic (sentit) en si mateix, per convenientment tractada (processada) es pot emprar en la realitzaci de clculs o presa de decisions. s d'ocupaci molt comuna en l'mbit informtic. En programaci una dada s l'expressi general que descriu les caracterstiques de les entitats sobre les quals opera un algorisme.

 Vegeu tamb .
GIGO;
Arqueologia digital;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49134" title="Akira Kurosawa" nonfiltered="3940" processed="3913" dbindex="19274">


Akira Kurosawa (en japons:     , Kurosawa Akira) (23 de mar de 1910 - 6 de setembre de 1998) fou un director de cinema japons, productor de pellcules i guionista. s certament el realitzador japons ms conegut i ha influt profundament sobre diverses generacions d'especialistes del mn del cinema. La crtica cinematogrfica el considera un dels millors directors de cinema de tots els temps.

 Biografia .

 Primers anys .
Va nixer el 1910 en el barri d'Omori, a Tquio, i era el petit dels set germans d'una illustre famlia de samurais. El seu pare, un antic militar, don als seus fills una educaci molt estricta. La infantesa d'Akira va quedar marcada per diversos fets dramtics com la mort de la seva germana, el terratrmol de Kant  de 1923 i el sucidi del germ que admirava ms. 

S'apassiona per la pintura sota la influncia d'un dels seus professors. D'altra banda adquireix una slida cultura cinematogrfica grcies al seu pare, un gran cinfil i, sobretot, el seu gran germ Heigo que era un benshi (   o katsudo-benshi     ), s a dir, un comentarista de pellcules mudes per al pblic analfabet.

Tot i la seva vocaci artstica, es nega a inscriure's a l'Escola de Belles Arts i s'introdueix en accions militants esquerranes, activitat de la qu es cansa rpidament.

 Carrera professional .
Mentre que guanya la seva vida com a illustrador de llibres, el 1936 entra a la indstria del cinema com a ajudant de direcci de l'estudi "Photo Chemical Laboratory". Aprn l'ofici amb la prctica, al costat del realitzador Kajiro Yamamoto de qui se separa el 1941. Ven alguns guions, per els productors els refusen. 

En un clima de censura, realitza al 1943 la seva primera pellcula, Sugata Sanshiro, que s una adaptaci de Tsuneo Tomita de la biografia del gran mestre de judo, pellcula que aconsegueix un xit molt important al Jap. Durant la Segona Guerra Mundial va veure's forat a dirigir obres cinematogrfiques de cara a la propaganda antinordamericana promoguda pel govern japons, per ja en la postguerra va fer crtica de la societat japonesa especialment sobre l'immobilisme dels funcionaris.

El seu primer gran xit internacional va ser Rashomon (1950), pellcula amb que va guanyar el primer premi a la Mostra de Vencia (Lle d'or, 1951) i l'Oscar a la millor pellcula estrangera. Aix va significar la seva consagraci i el reconeixement del cinema japons a nivell mundial.

Encadena els xits amb L'idiota, Els set samurais, Tron de sang, Barbaroja, per tamb pateix uns moments difcils quan fracassa l'intent d'incorporar-se al cinema americ i amb el poc xit de la seva primera pellcula en color, Dodeskaden. Aix el porta, el 1971, a una temptativa de sucidi.

Davant les dificultats per produir les seves pellcules al Jap, aconsegueix ser finanat per una societat sovitica, "Mosfilm", i realitza Dersu Uzala que li permet recuperar el cam de l'xit i el 1976 obt de nou l'Oscar a la millor pellcula estrangera. En les seves ltimes pellcules rep el suport de personalitats com Serge Silberman, Francis Ford Coppola i George Lucas que li permet realitzar obres com Kagemusha (Palma d'or al Festival de Cannes de 1980), Ran o Madadayo.

El 1990 l'Acadmia de Cinema nord-americana li atorg l'Oscar honorari per la trajectria de la seva carrera, i el 1994 se li concedeix el Premi de Ky to. Mor el 6 de setembre de 1998 a Tquio.

 L'obra .

Kurosawa tenia un estil i una tcnica cinematogrfica molt particular i distintiva, era molt perfeccionista i utilitzava per exemple un encadenament entre escenes imitat, a tall d'homenatge, en la saga de pellcules Star Wars.

Va rebre influncies tant de la tradici oriental (teatres japonesos Kabuki,No) com de la cultura occidental (Shakespeare, Tolstoi i altres autors russos, i del director nord-americ John Ford).

A les seves obres, Kurosawa s'entestava a descriure o a fer una parbola de la societat humana. Va descriure aix la pobresa (Dodeskaden), la violncia urbana (Gos salvatge), la malaltia i la immobilitat dels funcionaris (Viure), la destrucci del medi ambient (Somnis), la vellesa (Madadayo). Va fer igualment una crnica de l'poca medieval (Els set samurais, Kagemusha, Ran, entre d'altres). A les seves pellcules, representa freqentment escenes onriques mitjanant l's, per exemple, de decoracions de seda pintada (Dodeskaden, Kagemusha, Madadayo).

Premis.
1951   "Lle d'or" (Leone d'Oro) a la Mostra de Vencia (Mostra di Venezia) per Rashomon;
1951   Oscar a la "Millor pellcula estrangera" per Rashomon.
1955   "Lle de plata" (Leone d'Argento) a la Mostra de Vencia per Els set samurais.
1975   Oscar a la "Millor pellcula estrangera" per Dersu Uzala.
1980   "Palma d'or" (Palme d'or) al Festival de Cannes per Kagemusha.
1982   "Lle d'or"  concedit per tota una carrera (alla carriera) en la Mostra de Vencia.
1984   Legi d'honor francesa (Legion d'Honneur);
1990   Oscar honorari per tota una carrera (Honorary Academy Award);
2006   Premi especial en la X Cellebraci de cinema a l'Iran.

Filmografia.


Bibliografia.
 Mitsuhiro Yoshimoto Kurosawa: Film Studies and Japanese Cinema ISBN 0-8223-2519-5 ;
 Akira Kurosawa: Something Like An Autobiography. Vintage Books USA, 1983. ISBN 0-394-71439-3 ;
 Akira Kurosawa (trad. Michel Chion): Comme une autobiographie. Cahiers du cinma, Quetigny, 1997 (rimpr. 1985, 1995) ISBN 9782866421809 ;
 Stephen Prince. The Warrior's Camera. Princeton University Press, 1999.  ISBN 0-691-01046-3 ;
 Donald Richie, Joan Mellen. The Films of Akira Kurosawa. University of California Press, 1999. ISBN 0-520-22037-4 ;
 Stuart Galbraith IV. The Emperor and the Wolf: The Lives and Films of Akira Kurosawa and Toshiro Mifune. Faber & Faber, 2002. ISBN 0-571-19982-8 ;

Enllaos externs.

Senses of Cinema Base de dades de Grans Directors ;
Perfil de Kurosawa a Japan Zone ;
Base de dades sobre Kurosawa ;
Article "Ikiru: The Art of Living" a Bohme Magazine ;
Great Performances: Kurosawa (PBS) ;
Notcies i informaci sobre Kurosawa ;
Un site ddi  Kurosawa ;















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49136" title="Akhenaton" nonfiltered="3941" processed="3914" dbindex="19275">

Amenhotep IV (tamb conegut amb el nom helenitzat de Amenofis IV) va regnar a l'Antic Egipte a la meitat del segle XIV aC vers 1350 a 1335 aC.

Amenofis IV fou criat pel seu pare Amenofis  III i per la mare Tiy, que probablement tenia simpatia pel du Aton, un dels molts dus egipcis. Els sacerdots del du principal Amon, havien agafat un poder extraordinari i formaven un partit molt important i Tiy va mirar de contraposar la seva influncia amb el culte a Aton

La seva primera muller va ser la Reina Nefertiti que era filla del visir Ay, suposat germa de la reina mare Tiy.

Akhenaton va tenir al menys tres dones mes: Merytaten (nom semblant al de dos filles  del fara, per diferent persona, d'una d'elles la mare), Kiya (possible mare de Tutankhamon), i Ankhesenpaaten (possible mare d'Ankhesenpaaten la jove, desprs casada amb Tutankhamon). 

Al comenament el fara va construir un temple al seu du Aton al costat del temple d'Amon a Karnak, per mes tard va prohibir el culte, va tancar els seus temples, va confiscar les seves rendes, va fer destruir les esttues  i profanar  els llocs sagrats. Les terres dels temples de Tebes, Memfis i Helipolis van revertir a la corona.

Uns cinc anys desprs de ser coronat, es va canviar el nom d'Amenhotep, que significa "Amon est satisfet", pel de Ejn Aton (Akhenaton), que significa "agrada a Aton" o "est al servei d'Aton", i va intentar promoure una reforma religiosa en torn al nou culte, monoteista, l'Atonisme, en torn a un Du-Sol anomenat Aton. Aton se simbolitza amb un gran disc solar alat. D'aquesta manera s'oposava al poder de la classe sacerdotal que afavoria el culte a Amon. Nefertiti fou renanomenada Neferneferuaton (Bonica es la bellessa d'Aton) 

Va erigir la ciutat Akhetaton, que significa "l'horitz d'Aton" (actualment a Tell al-Amarna), consagrada al du Aton, on es va retirar per a adorar al seu du. Va fer construir temples amb grans patis, ja que el culte solar calia fer-lo a l'aire lliure. 

Amb el canvi de religi va promoure tamb un canvi en els usos artstics, pel que les representacions humanes es fan molt ms realistes i s'abandonen les convencions emprades fins llavors (i desprs).

Una de las imatges que es conserven d'Akhenaton i la seva famlia, els representa duent ofrenes a Aton. Aquest du apareix en forma de disc, junt amb la serpent i el smbol de la vida, envoltat de braos en disposici radial, per recollir les ofrenes, a canvi de llum i vida.


Junt a Akenaton, regna com a gran visir "Irso siri". Alguns historiadors l'han identificat amb el Josep bblic del Gnesi, basant-se en qu aix explicaria la irrupci del monoteisme a Egipte, per influncia hebrea. Coincideix aix mateix amb la prohibici dels sacrificis en els temples, expropiaci del latifundi durant els set anys de gana subministrant blat a canvi de la propietat, quedant tot el pas en mans del fara, que desprs arrenda el terreny a canvi de la cinquena part de la collita. 

Va deixar el govern per preocupar-se noms dels afers religiosos i la seva nova capital, i aix fou aprofitat pel seu visir Ay (que portava el ttol de "Pare del du" i era potser gendre del fara) i el general Horemheb (casat amb Mutnedjmet, filla d'Ay i per tant un altre gendre d'Ay)

El dotz any de regnat es va morir un filla de la parella Mekytaten. Sembla que Nefertiti va morir poc desprs per altres suggereixen que fou apartada i substituda en el protocol per Merytaten, anomenada "Gran esposa reial" que li va donar una filla anomenada Merytatentasherit (Merytaten la jove) que es va casar amb Semenkhare. Aquesta repudiaci  s'hauria degut a intrigues palauenques promogudes per cortesans.

Durant el seu regnat, Egipte va perdre Canaan, que va passar a mans d'amorreus i hitites. Vegeu: Amorru.

Va morir vers 1345/1335 aC en el seu 16 any de regnat. El professor Geoffrey Martin va trobar evidncia de qu havia estat enterrat a Akhetaton al menys inicialment. Desprs segurament fou traslladat. Una de les teries el suposa enterrat a la tomba KV55 de la Vall dels Reis.

 Himne a Aton .
En algunes tombes dels funcionaris de Akhenaton, particularment en la de Ay, s'han trobat fragments del Himne a Aton a on el propi fara express els conceptes de la nova religi, se sorprenent el seu semblant amb el salm 104:22 de la Bblia.


Al Alba, quant surts brillant en el Horitz com Aton dirn, escapes a la obscuritat, dons els raigs, i les Dues Terres estan en celebracions. Cada un es desperta i s'ala sobre els seus peus, dons Tu els has aixecat. Purifiquen els seus cossos, es vesteixen de gala, els seus braos alaba'n la teva aparici i el Pas sencer realitza els seus treballs. Tots els remats estan satisfets en les pastures. Els arbres i les plantes reverdeixen. Els ocells volen; estenen les ales en els seus nius i aix alaba'n tu Ka. Tot el bestiar s'aixeca sobre les seves potes. Els que volen i tots els que estan seguts, viuen quant Tu surts per ells. Els vaixells naveguen riu avall i riu amunt, i igualment tots els camins estan oberts quant Tu apareixes. Els peixos, en la ribera, salten davant el teu semblant, quant els teus raigs penetren en el interior de les aiges.

Referencies.





























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49140" title="Fertilitzant orgnic" nonfiltered="3942" processed="3915" dbindex="19276">
Fertilitzant orgnic , adob orgnic o adob biolgic s aquella substncia que prov de restes d'ssers vius i serveix per proveir de nutrients a les plantes conreades.

El fertilitzant que no s  orgnic s'anomena Fertilitzant qumic o de sntesi qumica. 

Tipus d'adob orgnic.

Fem d'animals: Slid barrejat amb palla o no, cont tots els elements necessaris per en una baixa proporci. A ms actua com activador de la vida microbiana i acondicionador del sl augmentant la retenci de l'aigua i millora l'estructura del sl. Un tipus especial, molt apreciat, produt expressament per obtenir el fem s el de llombriu. El guano s el residu dels excrements d'aus marines rastapinyades o foques acumulat sobretot en determinades illes rides.
Pur: Son les dejeccions dels animals, normalment del porc, en estat lquid. l'aigua. ;
Residus d'escorxador com la farina d'ossos i la sang seca: Respectivament rics en fsfor i nitrogen.
Residus industrials orgnics: els ms habituals provenen de la remolatxa en indstria del sucre. La morca, que s el residu lquid de l'oliva que queda quan es fa oli, es pot utilitzar per amb molt de compte ja que en determinades quantitats s txic per les plantes. ;
Adob verd: Es tracta de fer un conreu destinat a ser colgat dins la terra i aix augmentar el contingut en matria orgnica i elements fertilitzants. Normalment s'enterren els adobs verds en estat de floraci i s'utilitzen en la sembra lleguminoses que enriqueixen el sl en nitrogen o tamb gramnies i crucferes.
Compost;
Vermicompost;
Algues;
Mulching;

Utilitzaci.
En l'agricultura ecolgica els fertilitzants orgnics junt amb els minerals sense tractament qumic ( per exemple la dolomita esmicolada) sn els nics que es fan servir.

En l'agricultura convencional des de l'aparici al segle XIX del fertilitzant qumic i la desaparici del bestiar de treball l's d'adob orgnic ha baixat molt. En el cas dels purins, l'acumulaci d'aquest producte en determinades zones s un greu problema mediambiental.

La principal dificultat en l's dels fertilitzants orgnics s el gran volum que ocupen per unitat fertilitzant, s a dir que es nessita un gran volum i pes d'adob per fertilitzar una superfcie, cosa que de vegades els fa d's antieconmic. Els fertilitzants slids s'escampen a mquina en el camp i desprs s'han d'enterrar. Els purins poden aplicar-se ruixant el camp directament des de la cuba i es pot enterrar o no per fan pudor durant molts dies.

L'utilitzaci conjunta d'adobs orgnics i qumics assegura normalment els rendiments ms elevats en els conreus.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49143" title="Fibra vegetal" nonfiltered="3943" processed="3916" dbindex="19277">
La fibra vegetal s el teixit de les plantes conreades o forestals que s'utilitza amb finalitats diferents de l'alimentaci. La fibra vegetal pot ser constituda pel floema (fibres bastes), la llavor, la fulla o altres parts de la planta.

Els usos principals de la fibra sn per a la fabricaci de paper, vestit, cordes o com a substrat en agricultura (en el cas de la fibra de coco)

Les plantes per a fibra vegetal es poden conrear en diferents climes: el lli txtil i l'ortiga sn propis de climes temperats d'estiu fresc. L'espart, per la seva banda, s propi de climes mediterranis semirids i el coco, el bamb i el abac de climes equatorials clids i plujosos.

 
Plantes conreades per la seva fibra.

Jute (Carchorus sp);
Lli txtil (Linum utitatissimum);
Rami (Boehmeria nivea);
Canyes (Arundo donax);
Cnem (Cannabis sativa);
Kenaf (Hibiscus cannabinus);
Abac (Musa textilis);
Ortiga (Urtica dioica);
Cot  (Gossypium sp);
Bamb (Tribu Bambusae);
Espart (Stipa tenacissima);
Fibra de coco (Cocos nucifera);
Sisal (Agave sisalana) ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49144" title="Catal-valenci-balear" nonfiltered="3944" processed="3917" dbindex="19278">
Catal-valenci-balear s la denominaci utilitzada per lEthnologue per a la llengua catalana. Si b la denominaci sovint utilitzada, amb gran diferncia, s catal, aquesta s la denominaci sincrtica ms estesa en l'mbit acadmic. Josep Calveras el fa servir per primera vegada en 1925, en la seua obra La reconstrucci del llenguatge literari catal:

Catal-valenci-balear seria el  propi i a tothom acontentaria, si no fos que s massa llarg, i que de fet els fillegs  han pres el costum de dir-ne breument: llengua catalana.;

No obstant aix, en determinats mbits, aix com popular i oficialment en el Pas Valenci, rep el nom de llengua valenciana, situaci recollida per l'Acadmia Valenciana de la Llengua (AVL), instituci lingstica en aquesta comunitat autnoma.

En 1963 s'acab la publicaci (preparada des de l'any 1900 i comenada el 1926) del Diccionari catal-valenci-balear, obra d'Antoni Maria Alcover i Francesc de Borja Moll, que s considerat un dels ms complets i detallats diccionaris d'aquest idioma, juntament al diccionari normatiu de l'IEC, especialment pel seu gran cabdal lxic diatpic. D'aquesta denominaci, l'any 1978 sorgiria el terme de cavab o cavabnic, anleg al de bacavs, en el Manifest de la Llengua Cavabana al setmanari Hoja del Lunes de Palma de Mallorca, al peridic Terres Catalanes de Perpiny i a la revista Ponent de Mallorca.

Vegeu tamb.
 Bacavs;
 Catal;
 Valenci;
 Balear;
 Denominacions de la llengua catalana;

Enllaos externs.
 Pgina de l'Ethnologue sobre el catal-valenci-balear ;
 Cavab, cavabnic, bacavs, catal-valenci-balear   (escrit sobre el Manifest de la Llengua Cavabana o Catalana-Valenciana-Balear) ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49145" title="Imperi inca" nonfiltered="3945" processed="3918" dbindex="19279">


L'Imperi inca (Tahuantinsuyo o Tawantin suyu, en ortografa qutxua clssica o moderna) fou una entitat poltica creada per la civilitzaci inca, una de les tres grans civilitzacions d'Amrica. A partir d'uns origens petits al segle XIII, al voltant de la vall de l'Urubamba i l'Apurmac, es form al llarg del segle XV un poders imperi que domin tota la regi andina. La seva caiguda es produ al segle XVI amb l'arribada dels espanyols. En el moment de mxima expansi, cap al 1530, l'imperi controlava les zones andines i les costes pacfiques dels actuals Per, Equador, Bolvia i la meitat nord de Xile, aix com extensos territoris a l'Argentina i una petita zona de Colmbia.

Poltica i administraci.
El centre i capital de l'imperi fou la ciutat del Cusco. L'idioma oficial de l'imperi era el qutxua. Se sap, a ms a ms, que entre la noblesa es parlava el puquina com a llengua secreta, anomenada incasimi per ser l'idioma originari d'aquesta tnia. Ms tard fou considerada com la llengua dels dus per la creena de qu la famlia reial descendia directament d'ells. 

El criteri de formaci de l'Imperi inca estava basat en la territorialitat que, en resum, consistia a unificar les quatre grans parts del mn conegut. D'aquesta manera, l'imperi es va organitzar en quatre grans regions (suyos), que formaven en el seu conjunt el Tahuantinsuyo. Cada suyo estava a crrec d'un suyuyuq que formava part del Consell Imperial. Els quatre grans suyos eren:

Dins del grup hanan ("alt"):
 Chinchaysuyu: L'actual Equador i bona part de la costa del Per.
 Collasuyu: ms de la meitat de Xile, l'oest de l'Argentina, noroest de Bolvia i una part del sudest del Per.
Dins del grup urin ("baix"):
 Antisuyu: la zona nororiental, limitant amb la selva amaznica.
 Contisuyu: regi molt petita al sud del Per (actuals Arequipa, Moquegua y Tacna).

Cada suyo, al seu torn, se subdividia en provncies (huamanis) corresponents a l'rea de cada grup tnic. Aquests, al seu torn, se subdividien en sayas i cada saya incloa un nombre determinat dayllus o famlies.

El tipus de govern era monrquic teocrtic, amb l'emperador o inca ocupant la posici suprema. A aquests governants, a qui se'ls atribua un origen div, se'ls sol associar els ttols d'Apu (Apu Inca) i Sapa (Sapa Inca): "Div Inca" i "Inca nic", respectivament. En situaci ideal, per sota de l'inca es trobava el consell, format per vuit persones:
 Suyuyuq: els governadors dels suyos. Eren quatre en total.
 Auqui: el prncpe hereu. La tradici de l'auqui fou instaurada per Pachactec Inca Yupanqui.
 Huillaq Uma: el suprem sacerdot.
 Un dels amautas: noble destacat.
 Apusquipay: general dels exrcits.

Histria.

Inicis i primera expansi.

Segons el mite, Manco Cpac i Mama Ocllo van sortir del llac Titicaca com una parella divina i es van dirigir al nord en l'afany de trobar la vall "escollida". En arribar al tur Wanakawri (o Huanacaure), a prop del que desprs seria Cusco, el bast mgic que possea el primer Inca es va enfonsar al terra. Era el senyal esperat, all fundarien el seu poble. Amb aquesta parella d'herois civilitzadors va arribar l'ordre, la cultura i les arts, i era el mateix Sol el que infonia calor i poder als seus fills.

Deixant de banda aquest mite fundador (que conviu amb d'altres, com el dels germans Ayar), poc s el que se sap del cert sobre els orgens del poble inca o qutxua; histricament la seva aparici es pot situar cap al segle XIII. La zona del Cusco estava habitada per diversos grups tnics. Aquesta informaci ha estat recolzada pels treballs arqueolgics que han demostrat l'existncia d'una llarga ocupaci humana. El cronista Sarmiento de Gamboa, esmenta els guallas, els sahuassiray, els antasayas, els alcavizas, els copalimaytas, els culunchimas, els poques i els lares, com els grups humans que habitaven la vall del Cusco abans dels inques. En qualsevol cas sembla clar que la vall del Cusco estava habitada per diversos pobles i cap al segle XIV els inques havien comenat a adquirir un cert predomini a la zona.

poca d'esplendor.

La guerra civil i la conquesta espanyola.
El 1527 mor Huayna Cpac. Sembla que la seva ltima voluntat fou dividir l'imperi en dos: la part principal seria per al seu primognit Huscar i l'altra part, amb els territoris de l'antiga confederaci quitu, seria per a Atahualpa. Huscar exig a Atahualpa la renuncia als territoris del nord i movilitz els seus exrcits, que penetraren en el territori caari i s'encaminaren cap a Quito. Les tropes d'Atahualpa se'ls enfrontaren i s'inici una llarga i esgotadora confrontaci, amb diverses batalles de resultat incert. Finalment les tropes d'Atahualpa aconseguiren superar les de Huscar i dirigir-se sense oposici cap al Cusco, on entraren poc desprs, proclamaren inca a Atahualpa i es lliuraren al saqueig. Sabudes les noves de la victria, Atahualpa sort de Quito per dirigir-se a Cusco; en el cam s'atur a descansar a Cajamarca, on li arribaren les notcies del desembarcament de Francisco Pizarro.

La guerra entre els dos germans tingu gravssimes conseqncies per a l'Imperi inca, i ms si considerem que es produeix en el mateix moment que la primera expedici espanyola desembarcava a les seves costes. El conflicte provoc despoblacions massives i matances considerables. La divisi regnant dins de l'imperi (l'aristocrcia cusquenya mai va acceptar Atahualpa) ser hbilment aprofitada per Pizarro, que s'oferir com a alliberador dels partidaris de Huscar enfront de l'usurpador Atahualpa.

Sembla que des del moment del desembarcament de Pizarro a Tumbes, aquest fou informat de la guerra civil tot just acabada i intercambi missatges amb Atahualpa. Una vegada arribats a Cajamarca, el novembre de 1532, Atahualpa els allotj i els conced audincia. El que sembla cert s que el capell de Pizarro, fra Vicente Valverde, el commin a reconixer la religi catlica, a permetre l'evangelitzaci dels seus sbdits i a retre homenatge al rei Carles I, que els havia atorgat drets sobre aquelles terres. El discurs, tradut per un local que acompany l'expedici, indign l'inca, que sembla que llen a terra la Bblia oferta per Valverde. Pizarro, interpretant el gest com una amenaa directa orden als seus homes, ocults no gaire lluny, un assalt desesperat. Aquests capturaren a Atahualpa i els seus nobles i es llenaren a una matana indiscriminada durant tota la nit. Malgrat el rescat ofert pels inques, Atahualpa fou executat al garrot el 26 de juliol de 1533.

A continuaci Pizarro es dirig rpidament cap al Cusco, que caigue definitivament en poder espanyol el 1536. Els espanyols, incapaos materialment de controlar l'imperi per ells sols, mantingueren en el tron a un inca titella, que inicialment fou Manco Yupanqui, per que aviat es revolt contra la situaci. Una part de la noblesa inca es retir a la vall de Vilcabamba, on romangu durant una trentena d'anys fent incursions contra els espanyols. L'agost de 1572, l'ltim dels inques, Tpac Amaru, fou capturat i executat el 22 de setembre. L'imperi inca arribava oficialment a la seva fi.

Vegeu tamb.
 Histria del Per;
 Histria de Bolvia;
 Histria de l'Equador;
 Histria de Xile;
 Histria de l'Argentina;
 Virregnat del Per;
 Llista d'emperadors inques;
 Camins inques;

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49146" title="Cicloide" nonfiltered="3946" processed="3919" dbindex="19280">
Una cicloide s la corba definida per un punt d'un cercle que gira sense lliscar sobre una lnia recta (vegeu la illustraci de la dreta).

La cicloide fou estudiada per Nicolau de Cusa i desprs per Marin Mersenne. El 1634 Gilles de Roberval demostr que l'rea sota la cicloide s igual a tres vegades l'rea del cercle generador i el 1658 Christopher Wren demostr que la seva longitud s igual a 4 vegades el dimetre del cercle. La cicloide de cap per avall s precisament la braquistcrona, la corba de descens ms rpid sota l'efecte de la gravetat, i la tautcrona. A causa de les freqents disputes entre els matemtics del segle XVII, la cicloide es va anomenar "l'Hlena dels gemetres".

Les seves equacions paramtriques sn: 

;

on r s el radi del cercle generador. Considerada com a funci y(x) es pot veure que s diferenciable a tot arreu excepte en els vrtexs on toca l'eix x i satisf la segent equaci diferencial:

;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49147" title="Epicicloide" nonfiltered="3947" processed="3920" dbindex="19281">
Una epicicloide s la corba generada per un punt d'un cercle que gira sense lliscar sobre un altre cercle. Per tant, s un tipus particular d'epitrocoide (quan el punt associat resulta estar sobre el cercle generador).

Les seves equacions paramtriques sn:
;
;

on R s el radi del cercle fix i r el radi del cercle generador. Si definim q = R/r, aquest sistema es pot escriure com:

;
;

La corba est formada per arcs isomtrics separats per vrtexs. Si q s racional, el numerador representa el nombre d'arcs de la corba. El cas particular en qu q = 1 (s a dir, els radis dels dos cercles sn iguals) la corba resultant s'anomena cardioide; el cas en qu q = 2 (el cercle fix s el doble del generador) la corba s'anomena nefroide.

La corba apareix per primera vegada a l'Antiguitat: Aristtil i desprs Claudi Ptolemeu l'utilitzen per descriure el moviment dels planetes dins del model geocntric. El 1674 Olaus Rmer, estudiant rodes amb engranatges, redescobreix l'epicicloide i li dna el seu nom actual i demostra que si les dents d'un engranatge es fan en forma de segments d'epicicloide el fregament entre les dents s mnim.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49148" title="Llus Nicolau d'Olwer" nonfiltered="3948" processed="3921" dbindex="19282">
Llus Nicolau d'Olwer ( Barcelona 1888 - Mxic 1961 ) fou un poltic i escriptor catal. Regidor de l'Ajuntament de Barcelona, posteriorment fou diputat al Congrs dels Diputats i Ministre d'Economia del govern republic (1931). 

Biografia.
Va nixer el 20 de gener de 1888 a la ciutat de Barcelona, fill del notari Josep Nicolau i Anna d'Olwer, d'ascendncia irlandesa. L'any 1904 estudi Filosofia i Lletres, a la Universitat de Barcelona, amb professors illustres com ara Antoni Rubi i Lluch, Ramon d'Abadal i de Vinyals o Ferran Valls i Taberner. 

A finals de 1917 Nicolau public "Literatura Catalana. Perspectiva General": la primera histria de la nostra literatura escrita ntegrament en catal. Durant el curs 1933 i 1934 s'incorpor a la Universitat Autnoma de Barcelona, impartint classes de llengua i literatura llatina medieval.

Mor el 24 de desembre de 1961 durant el seu exili a Mxic.

Activitat poltica.
El mateix any era nomenat membre de l'Institut d'Estudis Catalans i era escollit regidor de l'Ajuntament de Barcelona per la Lliga Regionalista. 

Nicolau s'incorpor a la Comissi de Cultura on impuls una srie de projectes vinculats al moviment de renovaci pedaggica, en collaboraci amb Rosa Sensat i Vila i Jaume Bofill i Mates, com ara l'Escola del Bosc i l'Escola del Mar entre altres. 

El 1922 fund el partit catalanista Acci Catalana i collabora amb La Publicitat. Aquell mateix any la Repblica Francesa li conced la Legi d'Honor. Aquest mateix any exerceix com a professor de l'Escola de Bibliotecries de la Mancomunitat de Catalunya, dirigida per Eugeni d'Ors, i com a professor de la Universitat de Barcelona. 

El 1923 Nicolau ingress a la Uni Acadmica Internacional. Entre els anys 1926 i 1931, apartat de la poltica per la repressi de la dictadura de Primo de Rivera i exiliat al 1930, s dedic intensament a l'estudi i la publicaci. Aquells anys veurien la llum "L'Expansi de Catalunya en la Mediterrnia oriental", "El pont de la mar blava", "Resum de literatura catalana", "Paisatges de la nostra histria" i "La lli de la dictadura".

Collaborador de Palestra, organitzaci juvenil de caire nacionalista catal, s'implic en la caiguda de la monarquia alfonsina, i el 14 d'abril de 1931, en proclamar-se la Repblica a Espanya, Niceto Alcal-Zamora l'incorpor al seu govern provisional com a ministre d'economia i el 17 d'abril form part de la delegaci que es reuneix amb el president Maci per restablir la Generalitat de Catalunya, en lloc de la "Repblica Catalana dins d'una federaci de pobles ibrics" proclamada per Maci. 

Tamb l'any 1931, particip en la creaci, i s nomenat president, d'Acci Catalana Radical, fruit la fusi d'Acci Catalana amb Acci Republicana de Catalunya. 

Va ser diputat electe a les corts espanyoles als anys 1931 i 1936, destacant per la seva defensa de l'Estatut d'Autonomia. En 1933 presid l'Ateneu Barcelons i Manuel Azaa el nomen per a presidir la delegaci espanyola a la Conferncia Econmica i Monetria Mundial de Londres. El 1935 particip, com a cap de la representaci catalana, en la Comissi Mixta de Traspassos Govern - Generalitat. 

A les eleccions de febrer del 1936, Nicolau obtenia el major nombre de vots d'un diputat a Barcelona, revalidant, aix, el seu esc de diputat a Corts. Poques setmanes desprs, era nomenat governador del Banc d'Espanya. Des d'aquest crrec organitz el trasllat de l'or espanyol a Frana i la Uni Sovitica.

A comenaments de 1939 abandon Catalunya, cam de l'exili, i s'establ a Pars, ocupant-se de l'ajut als refugiats des de la presidncia de la Junta d'Auxili als Republicans Espanyols (JARE). Les pressions del general Franco feren que el govern del mariscal Petain l'empresons al penal de Cusset. Malgrat tot, fou alliberat el 1943 i retorn a Pars el mateix any. Pocs mesos desprs era novament detingut per la Gestapo, que l'envi a la pres de Fresnes. Alliberat contra tot pronstic grcies a l'amistat d'un celador alsaci, l'octubre del 1945 marx cap a Mxic. Al cap d'uns mesos fou nomenat ambaixador de la Repblica Espanyola a aquell pas. El 1946, es casava amb Palma Guilln, diplomtica mexicana que l'havia ajudat a fugir de Frana. 

El 1951 presid els Jocs Florals de Nova York. 

Bibliografia.
L. Nicolau d'Olwer, Caliu: Records de Mestres I Amicis (Mxic: Institut Catala de Cultura, 1958)















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49149" title="Filibusterisme" nonfiltered="3949" processed="3922" dbindex="19283">
El filibusterisme (de l'angls filibuster), s una tcnica especfica d'obstruccionisme parlamentari.

El terme es va generar al Senat dels Estats Units. El reglament d'aquesta cambra, a partir de 1806, estableix que un senador pot continuar parlant sense lmit mentre no s'aturi o segui. Es va fer servir en aquest senat per primer cop en 1837. 

Per extensi, s'aplica a qualsevol forma d'obstruccionisme o d'interpretaci interessada dels reglaments i els usos parlamentaris.








 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49151" title="Inca (tnia)" nonfiltered="3950" processed="3923" dbindex="19284">


Els inques (qutxua:inka; ser), sn una tnia sud-americana, oriunda dels Andes centrals del Per, que habit en un principi les conques dels rius Vilcanota, descendents dels pobles colla (qulla) de l'altipl del llac Titicaca.

Per extensi, els inques tamb com es coneixen els caps d'estat o emperadors de l'Imperi inca, l'estat precolomb de Sud-amrica ms avanat fins l'arribada dels conqueridors espanyols al segle XVI. 






















Els Inques:

Els inques van ser els dirigents de l imperi americ ms gran. A finals del segle XIV, l imperi va comenar a expandir-se de la seva regi inicial en la regi de Cusco fins la regi sud de les muntanyes Andines d Amrica del Sud. Aquesta va acabar amb la invasi espanyola dirigida per Francisco Pizarro l any 1532.
Al moment de la seva rendici, l imperi controlava una poblaci de 12 milions de persones aproximadament, el qual representaria avui Per, Equador i tamb una gran part de Xile, Bolvia i Argentina.

L imperi Inca:

Els inques anomenaven el seu territori Tawantisuyu, que amb Quechua, l idioma inca, significa Les Quatre Parts. Un territori de diversos terrenys i climes molt marcats. La paraula inca designa el propi dirigents i tamb al poble de la vall de Cusco, la capital de l imperi. A vegades s utilitzada per designar a tots els pobles inclosos en el Tawantinsuyu, per aix no s correcte. La majoria de les desenes dels pobles petits van mantenir la seva identitat tot i estar lligats poltica i econmicament als Inques. El Quechua va ser l idioma oficial i parlat en la majoria e les comunitats fins l arribada dels espanyols, per almenas 20 dialectes locals van subsistir en diferents parts de l imperi.

L arquitectura:

Els inques van desenvolupar un estil altament funcional de l arquitectura pblica que es va distingir principalment per les seves tcniques avanades d enginyeria i del treball fi de la pedra. El plnol de les seves ciutats estava basat en un sistema d avingudes principals tallades per carrers ms petits que es trobaven en una plaa oberta i rodejada d edificis municipals i temples. Les estructures eren de noms un pis, es construen amb pedres perfectament tallades o b, s utilitzaven maons d adob i palla en les regions de la costa. Per la construcci de grans monuments com la fortalesa de Sacsayhuamn, situada a prop de Cusco, uns blocs poligonals van ser ajuntats entre s amb una extraordinria precisi. En les regions muntanyoses, com l espectacular ciutat andina situada al Machu Picchu, l arquitectura inca reflexa a vegades algunes adaptacions del relleu natural.

La religi:

La religi de l imperi estava basada en l adoraci del Sol. Els emperadors Inques eren considerats com descendents dels Du Sol i eren adorats com divinitats. L or, smbol del du Sol, era molt explotat per l s dels dirigents, no com a moneda d intercanvi, sin principalment amb objectius decoratius i rituals. La religi dominava tota l estructura poltica. Des del Temple del Sol en el centre de Cusco, es podien traar lnies imaginries en direcci dels llocs de culte de les diferents classes socials de la ciutat. Les prctiques religioses consistien en consultes d oracles, sacrificis com ofrena i confessions pbliques. Els cicle anual de festes estava regulat pel calendari Inca extremadament precs. A conseqncia d aquest aspecte entre d altres, la cultura Inca era molt semblant a altres cultures d Amrica del Sud com els Asteques i els Maies.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49159" title="Histria de l'agricultura" nonfiltered="3951" processed="3924" dbindex="19285">


La histria de l'agricultura s el desenvolupament per la humanitat d'aquesta activitat econmica.

Resum. 
El descobriment durant el neoltic de la possibilitat de conrear plantes es considera com una revoluci en la histria de la humanitat. Les tcniques agrcoles evolucionaren relativament poc durant millenis, encara que grcies als descobriments dels segles XV a XVIII s'incrementaren els productes disponibles a tot el mn.

La segona revoluci agrria va coincidir amb la revoluci industrial i comport la mecanitzaci, l's de combustibles fssils i d'agroqumics. 

La tercera fase s l'actual on, per una banda es qestiona l'obtenci de grans rendiments i  la destrucci del medi ambient i, de l'altra, l'enginyeria gentica apareix com la possibilitat de canviar radicalment la natura.

Fites en la histria de l'Agricultura.
L'agricultura en els primers temps.
En un primer moment la humanitat la formaven grups nmades de caadors i recollectors, ssent aquesta segona activitat, sovint reservada a dones i nens, la que devia donar els coneixements sobre els tipus de plantes, llocs on creixien, forma de reproducci i mtodes rpids de recollecci que fonamentarien el segent pas: la intervenci humana en el procs biolgic natural. Aquest procs sembla que va ser gradual i va representar una millora en l'alimentaci que va portar a un creixement demogrfic que a la vegada va fer irreversible el pas definitiu a l'agricultura i la sedentaritzaci.

La ramaderia, mentre la caa era abundant i la densitat humana baixa, no es devia considerar una necessitat tan imperiosa, en tot cas sembla que la domesticaci d'animals s posterior a la de les plantes i el primer va ser el gos que aviat va ser imprescindible per al pastor.

Les primeres evidncies de la domesticaci de plantes, en concret de cereals, es troben en el Prxim Orient cap al 8.500 aC. 

Els primers conreus van ser el blat, l'espelta, l'ordi, el psol, la llentia, el cigr i el lli.

Cap al 6.800 aC. va aparixer l'agricultura a l'sia Oriental, en aquest cas basada en l'arrs, un cereal adaptat a zones clides i humides. Poc desprs s'establia a l'Amrica Central i del Sud fonamentada en el blat de moro i la carbassa.

Els primers imperis fonamentats en l'agricultura. 

Cap el 5.500 aC. a Sumer l'agricultura estava ja perfectament estructurada en una organitzaci poltica que va permetre aixecar el primer imperi de la humanitat.

A Mesopotmia el regadiu era imprescindible al sud de la regi i calia ms obra d'enginyeria (canals, rescloses etc) que al Nil. A ms ja van experimentar el problema de la salinitzaci. Al sud de Mesopotmia hi predominaven els dtils mentre que al centre i nord el ssam era el principal conreu oleagins.

Egipte va seguir i eixamplar aquest cam imperial amb la diferncia tcnica de dependre totalment del regadiu i de les crescudes naturals del riu Nil, que es produen entre juliol i octubre i obligaven a mesurar els lmits territorials. Els tres conreus principals dels antics egipcis van ser l'espelta, el lli i l'ordi.

L'esclavisme a Grcia i Roma.

La m d'obra en aquestes dues societats era, en els casos de les grans finques, formada per esclaus. Malgrat que en aquells moments es van escriure els primers tractats sobre agricultura, no hi va haver grans innovacions tcniques, excepte en l'arribada des d'Orient de noves espcies de plantes i animals per exemple el gall (que en principi noms es feia servir per a sacrificis rituals com es desprn de les darreres paraules de Scrates). 

En temps dels romans, els celtes ja  havien inventat un carro que facilitava la collita de cereals, per una m d'obra, esclava, tan barata i abundant va frenar qualsevol innovaci tcnica. El comer martim tan a Grcia com a Roma va facilitar l'especialitat productiva en uns conreus comercials com el vi i l'oli d'oliva i tamb l'establiment de grans latifundis.

Els innovadors rabs.

L'mpetu religis dels rabs els va portar des del segle VIII a una conquesta rpida de gran part del Mediterrani i bona part d'Orient, el qu va permetre que fossin els introductors a Occident de molts tipus de conreus: l'arrs, els ctrics, o la morera (aliment del cuc de la seda) entre molts d'altres. 

Fruit de la seva inquietud cultural, van deixar per escrit els primers estudis que es poden qualificar de veritablement agronmics. A la Pennsula Ibrica, els primers regadius a gran escala daten dels temps dels romans per van ser els rabs els que els eixamplaren i modernitzaren introduint mecanismes com la snia que van perdurar fins el segle XX.

Els segles d'estancament tcnic.

L'Edat mitjana va representar un perode d'incertesa i inseguretat que va tenir l'expressi culminant en el feudalisme, on els serfs tenien l'obligaci de treballar de franc uns determinats dies de l'any en unes condicions de semiesclavitud. La situaci poltica era de submissi a un senyor feudal immobilista que no aspirava a cap canvi. Es va continuar llaurant amb l'arada romana amb la tracci dels bous durant segles. La rotaci de conreus era potser l'nica novetat. 

L'exploraci de la prctica totalitat del mn va ser motiu de l'extensi global de tot tipus de plantes: La canya de sucre des de l'ndia i el caf des de l'frica van passar a l'Amrica tropical i el cam invers va fer el Cacau i el blat de moro entre moltes altres.

El trfic d'esclaus des de l'frica va fonamentar l'economia i les plantacions americanes, principalment de cot i canya de sucre.

La segona revoluci.

A partir del segle XIX i en connexi amb la Revoluci industrial, es va comenar la mecanitzaci de l'agricultura als Estats Units i al Regne Unit. Els primers tractors i recollectores van aparixer en aquests Estats, per aquesta avenos van tardar prop d'un segle a ser aplicats a tot el mn. 

Els arreus, especialment les arades, moguts per tractors ms potents que els animals van poder fer la feina ms fonda i ms rpida. Els descobriments en el mn de la qumica i especialment els de nutrici de les plantes de Justus von Liebig van assentar la base d'un adobat racional amb la possibilitat d'incrementar rendiments. A l'adob li van seguir, ja dins del segle XX, la resta d'agroqumics. 

Tot un conjunt d'avenos cientfics van ser aplicats a l'agronomia. Les noves tcniques constructives van permetre incrementar el regadiu a tot el mn. La revoluci verda va ser el nom donat a l'increment en rendiments agrcoles per la introducci de les modernes tcniques agronmiques als pasos en desenvolupament, especialment a l'ndia, que durant la segona meitat del segle XX va passar de la fam a l'exportaci d'aliments.

La reconsideraci del segle XXI.

La contaminaci de terres i aigua pel continuat s d'agroqumics ha estat un efecte no desitjat de la intensificaci de l'agricultura que ha portat a una gran part de la poblaci a reconsiderar si els mtodes de l'agricultura moderna tenen la suficient sostenibilitat

Des de finals de segle XX, empreses multinacionals han aconseguit a travs de manipulacions i transferncia de gens, que diverses plantes conreades siguin resistents a plagues, malalties o herbicides, i han passat a conrear-se en milions d'hectrees en tot el mn.

S'han obert diverses vies: 

La liderada per Estats Units i grans pasos en desenvolupament com la Xina, que opten per fer s sense limitacions d'aquests organismes modificats genticament.

La postura de la Uni Europea, partidria d'una moratria mentre s'analitza la seguretat d'aquest vegetals transgnics.

D'altra banda, el corrent de l'agricultura ecolgica o agricultura biolgica, que rebutja no tan sols als organismes modificats genticament sin l'us agrcola de qualsevol producte de sntesi qumica, malgrat que el rendiment de les collites sigui menor que en l'agricultura convencional.

Tamb hi ha una postura no tan estricta en l'anomenada Producci integrada que refusa usar determinats productes autoritzats i procura limitar al mxim l's de la resta. ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49160" title="Freqncies del piano" nonfiltered="3952" processed="3925" dbindex="19286">
Aquest s un piano virtual amb 88 tecles, afinat a partir de la nota La 440, que mostra les freqncies, en cicles per segon (Hz), de cada nota.

Piano Virtual.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49165" title="Arbo" nonfiltered="3953" processed="3926" dbindex="19287">

Arbo s un municipi de la Provncia de Pontevedra a Galcia. Pertany a la Comarca da Paradanta. Limita amb els municipis d'As Neves, A Caiza i Crecente. Es troba a la vora del riu Mio, que en aquest sector fa de frontera amb Portugal.


 Parrquies .

 Arbo (Santa Mara);
 Barcela (San Xon);
 Cabeiras (San Sebastin);
 Cequelios (San Miguel);
 Mourentn (San Cristovo);
 Sela (Santa Mara).














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49173" title="Grif" nonfiltered="3954" processed="3927" dbindex="19288">

El griu, grif o grif, (del grec,     , que vol dir ganxut ganxut; i del persa, giriften, que significa agafar), s una criatura mitolgica molt ferotge i perillosa. Els grius tenen el cap i les potes davanteres d'liga gegant, amb plomes daurades, urpes esmolades i un bec ganxut. Les musculoses potes de darrera i la cua sn de lle.  Cal no confondre'l amb l'opinicus, un animal semblant per amb les potes davanteres tamb de lle. Tradicionalment, el lle ha estat sempre el rei dels animals terrestres i les ligues sn els ms majestuosos de tots els ocells. El grif reunia les millors caracterstiques de cada un. Era, al mateix temps, rei de la terra i rei del cel, per aix se'l considerava un animal noble. Tot i la seva perillositat mags i dus n'han pogut domesticar. Apollo, du de la msica i la medicina, ho va aconseguir segons relata una llegenda grega: ell va anar a cercar un griu per domesticar-lo, i quan va tornar en muntava un. Tot tipus de mags i dus els contractaven per custodiar tresors. El du Apollo en va contractar un per a protegir el seu tresor dels atacs dels Arismapes. El du Dions tamb va tenir tractes amb grius perqu li protegissin les seves gerres de vi. 

El seu origen s a l'Eursia, tot i que s ms com a sia que a Europa. Els grius apareixen en dibuixos i gravats de fa 5 000 anys, que s'han trobat en diversos santuaris i tombes egipcis i perses. Construeixen els seus nius als cims de les muntanyes de Monglia, aix els permet tenir una perspectiva de visi immillorable del seu territori. Tamb es diu que vivien al pas dels hiperboris. S'alimenten de carn crua (sobretot de cavall), per aix de tant en tant surten a caar. Quan els grius cacen, planegen pel seu territori per buscar una presa, de vegades aterren i ho fan a peu. Quan en troben una, baixen en picat i la recullen amb les seves urpes d'liga gegant. Sempre miren de no topar amb cap lle ni elefant. No els agrada gens que un sser hum transiti tranquil pels seus dominis, si en veuen un, l'agafen amb les urpes i el pugen molt amunt; quan sn a una certa alada el deixen anar perqu caigui lliurement i quedi esclafat a l'impactar contra terra. Sobre la seva reproducci no se'n saben gaires coses, per el fet que construeixin nius ja ens fan pensar que sn ovpars; si un griu mascle s'ajunta amb una euga formen un hbrid, l'hipogrif. 



La font de coneixement sobre aquests ssers mitolgics han estat llegendes i les rondalles de l'sia i de l'est d'Europa que s'explicaven oralment i es transmetien de pares a fills sense que fossin escrites. Aix vol dir que, amb el pas del temps, sovint la realitat quedava transformada i aix ha creat moltes incgnites. Aristees, un viatger i poeta grec del 625 aC, va ser el primer que va estudiar els grius. Va recollir totes aquestes histries, escoltant-les i escrivint-les; desprs les va estudiar i hi va establir relacions. Els seus estudis van inspirar nombrosos artistes grecs i romans que representaven els grius atacant crvols i cavalls o estirant els carros dels dus. Els romans en feien escultures amb finalitats decoratives: les posaven com a potes de les taules i a les parets. 

Altres histries ens expliquen que els grius es delien per l'or. El buscaven als deserts asitics, especialment al desert del Gobi. En aquest desert de l'ndia es van originar moltes de les rondalles sobre els grius perqu ells hi freqentaven molt all. Algunes llegendes donen una explicaci en aquest fenomen: diuen que l'utilitzaven per fer els seus nius, perqu com que s un metall molt noble poden estar segurs que els seus nius no s'oxidaran.

Diem que el griu s una criatura mitolgica perqu ve dels mites de tradici oral i de les creences antigues dels grecs, els egipcis, els perses i d'altres cultures, i no s'ha pogut demostrar cientficament la seva existncia. Una hiptesi planteja que l'origen real dels grius s en els nombrosos fssils i esquelets de dinosaures de la famlia Ceratopsidae que s'han trobat als deserts de l'sia, especialment els de Monglia. Aquests fssils i esquelets pertanyen a uns ssers que tenien un bec ganxut, una cua llarga i pelles amb molts dits.




A l'edat mitjana la figura del griu, i tamb la de moltes altres criatures mitolgiques, no representava el mateix que en l'poca clssica. El poeta itali Dante Alighieri (1265-1321) va escriure molt sobre els grius, per sobre els grius com a smbols de Crist. Al contrari, altres escriptors de l'poca mitjanaven la figura del griu per representar el dimoni.

El griu tamb apareix en nombrosos blasons de famlies nobles de l'poca: representava el poder de la vista de l'liga i el de la rapidesa del lle, que sn les virtuts principals dels grius.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49175" title="Enginyeria gentica" nonfiltered="3955" processed="3928" dbindex="19289">
L'enginyeria gentica s el procediment tecnolgic que s'utilitza per tal de manipular els gens d'un organisme sense usar l'habitual mecanisme reproductiu.

Procs i utilitat general.
El procediment d'enginyeria gentica fa servir tcniques que aconsegueixen la clonaci o la transferncia gentica amb l'allament, manipulaci i reintroducci d'ADN als organismes vius.
 
La intenci de tot el procs s introduir noves caracterstiques a un organisme que siguin interessants per algun motiu.

La producci d'uns organismes genticament modificats pot ser tamb un dels objectius de l'enginyeria gentica.

En el cas d'actuar sobre microbis l'enginyeria gentica s'anomena blanca, quan actua sobre plantes s'anomena enginyeria verda i roja quan ho fa sobre animals incloent tamb els humans.

Exemple de la utilitat de l'enginyeria gentica s la producci d'insulina humana a travs de bacteris modificats i l'obtenci de noves races de rates de laboratori amb diverses malalties per a poder investigar sobre elles.

El 1978 Daniel Nathans i Hamilton Smith van rebre el premi Nobel en medicina pel seu allament dels enzims de restricci anomenats endonucleases que es va demostrar que eren capaces de tallar l'ADN en llocs especfics. Junt amb l'enzim ligasa que pot juntar fragments d'ADN aquests catalitzadors formen la base de la tecnologia de l' ADN recombinant.

L'enginyeria gentica fa servir la tcnica de clonaci utilitzant com a vector un plasmidi o un fagovirus i la tcnica de la mutagnesi.

Enginyeria gentica aplicada a les plantes. 

Utilitza, entre altres vectors, l'Agrobacterium bacteri que en la natura origina deformacions en les plantes i la crucfera Arabidopsis sp. com a model d'estudi.

S'han aconseguit aix, entre altres coses, introduir gens que poden fer les plantes resistents a determinat herbicida, letals a insectes que les ataquen o fer plantes que acumulen substncies medicinals tils.

Animals transgnics.

Es fan servir vectors retrovirals, miicroinjecci d'ADN a ous fertilitzats, de cllules mare totipotents i clonaci per transferncia nuclear. 

En animals de granja les finalitats que s'obtenen amb aquesta tcnica sn mltiples es pot destacar la producci de llet modificada que pot incorporar productes medicinals.

Objeccions a la manipulaci gentica.

L'opini pblica es mostra en general ms favorable al consum de medicines obtingudes per transformaci gentica que als usos alimentaris.

La manipulaci gentica en ssers humans planteja en moltes persones objeccions de tipus moral o tic.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49177" title="Alessandro Volta" nonfiltered="3956" processed="3929" dbindex="19290">

Alessandro Giuseppe Antonio Anastasio Volta o senzillament Alessandro  Volta (18 de febrer de 1745- 5 de mar de 1827), fsic itali, conegut  pel descobriment  de la pila elctrica.

Va nixer i va ser educat a Como (Itlia). El 1774 va ser nomenat professor de fsica a l'escola reial d'aquesta localitat italiana. L'estudi de l electricitat era el seu major inters cientfic. El 1775 va construir un aparell que va anomenar electrofor que produa energia elctrica esttica, i el 1776 va comprovar com la combusti de gas met produa una espurna elctrica en un recipient tancat. El 1779 va esdevenir professor de fsica a la universitat italiana de Pavia.

El 1800, com a resultat d'un desacord professional sobre el galvanisme sostingut amb Luigi Galvani, va desenvolupar la pila elctrica que produa un corrent elctric constant. Volta va determinar que els millors materials per a la pila eren el zinc i l'argent. Desprs d algunes modificacions finalment va disposar els dos metalls en una columna i separats per cartrons molls amb salmorra. 
 
El 1810 Napole Bonaparte com a reconeixement de la tasca cientfica de Volta va atorgar-li el ttol nobiliari de comte. El 1815 l'emperador d'ustria el va nomenar professor de filosofia de la universitat de Pdua.

Des de 1881 la unitat de mesura del potencial elctric en el Sistema Internacional d'Unitats s'anomena volt en el seu honor.

Vegeu tamb.
 Efecte Volta;
 Pila voltaica;


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49178" title="Conseqncies econmiques de la Primera Guerra Mundial" nonfiltered="3957" processed="3930" dbindex="19291">
L'efecte de la Primera Guerra Mundial sobre l'economia s causa de mltiples polmiques, ja que com tota anlisi histrica i econmica est profundament lligat a la ideologia poltica. En qualsevol cas, gaireb tothom coincideix que va ocasionar grans convulsions que marquen el final d'una poca i l'inici d'una transici cap a un nou ordre mundial que es consolidaria amb la Segona Guerra Mundial. Molts autors veuen en la Gran Depressi una conseqncia directa de la magnitud dels canvis que es produren.

 Despesa militar: deute pblic i inflaci .


La preparaci del conflicte bllic i, especialment, la seva execuci, suposen un increment de les necessitats militars. Per fer front a aquestes despeses extraordinries no era suficient retallar la despesa social: la gran majoria dels governs es varen endeutar fortament, fins a extrems insospitats fins aleshores, i es generaren fortes pressions inflacionistes.

El teixit productiu s'orient a la producci d'armament, de forma que els bns de consum comenaren a ser escassos. Tot plegat va tenir un impacte molt negatiu sobre els estrats ms pobres de la societat, causant nombroses revoltes com ara la Revoluci Russa.

 Mobilitzaci de la m d'obra masculina: arribada de la dona al mn laboral .

La necessitat de soldats, aix com la seva mort massiva, estaven deixant sense m d'obra a una indstria en plena expansi. Aquest fet supos una de les claus de l'escassesa de productes, per alhora obr les portes dels mercats laborals a sectors de la societat fins aleshores exclosos d'aquest mn. 

Especialment revolucionria fou l'aparici de la dona a la indstria pesant, arribant a suposar per exemple ms del 40% del treballadors metallrgics, cosa que afavor una gran expansi del moviment feminista. Milions de dones comprovaren en primera persona que estaven perfectament capacitades per realitzar les mateixes tasques que un home: des de feines mecniques i repetitives fins a la direcci d'importants empreses.

 Avan tcnic .

La Primera Guerra Mundial s famosa per ser el primer que la humanitat pos en marxa tota la maquinria industrial per a la seva prpia destrucci. Els avanos tecnolgics de la Revoluci Industrial convertiren el conflicte en una autntica carnisseria, on es combinaren tctiques totalment antiquades amb artefactes de mort massiva.

Aquest fet pos de manifest que la superioritat tcnica era ms important que la numrica, i es destinaren grans quantitats de doblers a la investigaci i desenvolupament de tot tipus d'armes. Fruit d'aix, avan notablement la indstria qumica, que una vegada signats els tractats contra l's d'armes qumiques s'especialitzaren en pesticides. Destaca especialment l'impuls que va rebre l'aviaci, amb les primeres grans batalles aries.

Les necessitats de la guerra introduren definitivament les tcniques de producci en srie a Europa, aix com altres nombroses millores en les tcniques organitzatives de la indstria.

 Destrucci del teixit productiu europeu, expansi del nord-americ .

La reducci de la importncia del factor hum suposa un creixement de la indstria militar. Com ja s'ha vist, les grans despeses de la guerra varen suposar un desplaament addicional de la indstria civil cap a la militar. Tot i que en un principi les tensions inflacionistes ajudaren a una rpida expansi industrial, les fbriques aviat es tornaren en un objectiu estratgic per destruir l'adversari.

Tamb sofr les conseqncies de la guerra el mn rural, especialment a una franja d'uns pocs kilmetres d'ample a Frana, on es concentraren la gran majoria dels combats. L's d'agents qumics, aix com el perill que suposaven les bombes sense esclatar i altres restes de guerra, tingueren com a conseqncia una important reducci de la superfcie que es podia dedicar a l'agricultura.

bviament, als EUA els efectes negatius no hi arribaren, ja que no es va produir cap combat a les seves terres. Ben al contrari: la creixent demanda d'una Europa en guerra facilitaren una impressionant expansi de la producci en tots els mbits. Tot i que el final de les hostilitats suposaren una important crisi econmica, els EUA s'alaren com a primera potncia mundial: abans de la guerra, ms de la meitat del PIB mundial era europeu; desprs de la Segona Guerra Mundial, ho era dels Estats Units.

 Enfonsament del patr or .

Tal volta la conseqncia econmica que ms diferencia la Primera Guerra Mundial d'altres guerres va ser la destrucci del sistema de pagament internacional conegut com a patr or. Aquest es caracteritza per utilitzar l'or per liquidar les transaccions i deutes internacionals, com a "valor estndard" amb el qual les diferents nacions fixaven la paritat de la seva moneda.

Durant la guerra, les potncies europees varen haver d'importar grans quantitats d'armament, i bviament aix va suposar la desaparici quasi total d'aquest metall als pasos belligerants. Per contra, els pasos neutrals, exportadors nets d'armament, en tenien un gran excs, que era perills posar en circulaci sense caure en processos hiperinflacionaris. Aquests varen ser principalment els Estats Units d'Amrica i Espanya.

En aquestes circumstncies, restaurar aquest sistema de pagament resultava inviable: els bancs centrals d'alguns pasos no disposaven de reserves suficients com per realitzar cap pagament internacional, mentre que d'altres en tenien en excs, per que no podien aplicar la lgica davallada del tipus d'inters.

En conseqncia, s'abandon aquesta prctica. A molts pasos, es comenaren a utilitzar diners fiduciaris, s a dir, sense cap ms tipus de suport que la confiana. La manca de coneixements sobre aquest sistema monetari, aix com la facilitat amb qu era possible produir ms moneda per l'Estat, conduren a les grans hiperinflacions dels anys 20, principalment a Alemanya i ustria.

A nivell internacional, la manca d'un sistema estable de pagaments perjudic fortament el comer, tot i que la lliura esterlina es mantingu com a moneda de referncia, amb una progressiva tendncia cap al dlar.

A finals dels anys 20 s'intent recuperar aquest sistema, per errors en la fixaci de la paritat de la lliura esterlina aviat buidaren les reserves britniques un altre pic, i propiciaren el Crack de 1929 a la borsa de Nova York. Aquest fet fou determinant per l'arribada de la Gran Depressi i el fracs definitiu del patr or.

 Reestructuraci de fronteres i mercats .

El final de la Primera Guerra Mundial supos canvis importants a les fronteres dels pasos, amb les seves lgiques implicacions econmiques.

D'una banda, les potncies victorioses ampliaren els seus territoris i, amb ells, el seu accs a matries primeres. D'altra, l'Imperi Alemany en va perdre una gran part, quedant a ms separat de Knigsburg (Kaliningrad) per l'nic accs a la mar que tindria Polnia.

L'Imperi austrohongars es va disoldre en gran quantitat de pasos independents, que tingueren seriosos problemes, ja que la seva estructura econmica i infraestructures estven orientades cap a Viena, un mercat ara tancat. Aix els va deixar en una situaci d'estancament i crisi, amb grans despeses de reconversi industrial. El mateix va passar amb les repbliques que s'independitzaren de l'Imperi Rus. 

Alguns pasos que estaven dividits entre dos grans imperis es trobaren paradoxalment amb infrastructures incoherents, com per exemple vies de ferrocarril amb dues amplades diferents (Iugoslvia). Aix tamb es reflect en la seva estructura productiva.

Aquesta situaci de crisi a l'Est propici l'ascens de rgims totalitaris que participaren activament a la Segona Guerra Mundial.

 Compensacions econmiques al Tractat de Versalles .

Al final de la guerra, les potncies victorioses imposaren a les venudes fortes indemnitzacions, en concepte de les despeses militars, la major part d'elles contra Alemanya i en favor de Frana i l'Imperi Britnic. 

Aquest deute va ser una de les claus dels forts processos d'hiperinflaci i la crisi de la Gran Depresi, aix com la pujada del nazisme.

 Bibliografia recomanada .

 The Economic Consequences of the Peace, John Maynard Keynes (1919);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49179" title="Salmorra" nonfiltered="3958" processed="3931" dbindex="19292">
La salmorra s una disoluci aquosa de la sal en l'aigua.

s un sistema de conservar els aliments molt antic i fins l'arribada dels sistemes moderns de conservaci resultava tan imprescindible que la sal era un producte estratgic. 

Histricament s'ha utilitzat molt en conserva de molts aliments i molt especialment el peix que rpidament es podria (arengada i bacall principalment). 

La sal impedeix la proliferaci de la majoria dels microorganismes. 

La concentraci de sal i el temps durant el qual se submergeixen els aliments s variable.

En el cas d'adobat i conservaci de les olives es fa servir una concentraci de sal entre el 6 i el 10% i s'afegeixen herbes aromtiques i altres productes. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49181" title="Llista d'emperadors inques" nonfiltered="3959" processed="3932" dbindex="19293">
La llista de governants de l'Imperi inca s anomenada capaccuna (en qutxua: "els poderosos entre els ssers"). S'ha especulat algunes vegades que van existir ms governants dels que aquesta accepta i que diversos van ser esborrats de la histria oficial de l'Imperi per diferents motius, per aquestes tesis no estan prou contrastades. Cal remarcar tamb que aquestes llistes de monarques foren recollides pels primers cronistes espanyols, i diversos estudiosos suggereixen que aquests cronistes poden haver creat una cronologia reial a imatge de les familiars cronologies europees que coneixien b i potser no corresponen a una cronologia successria real.

En total, els Inques "oficials", s a dir, els que van ser proclamats pel summe sacerdot o huillaq uma i aquest els va cenyir la diadema o mascaipacha van ser 12, agrupats en dues dinasties: Urin Cusco (Cusco inferior, els 5 primers, tots sense constncia histrica) i Hanan Cusco (Cusco superior, tota la resta). A la llista segent, per, tamb s'hi indiquen els inques que no van arribar a cenyir la diadema (com Atahualpa), els inques "titelles" imposats pels espanyols i els inques refugiats a Vilcabamba.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49185" title="Nereida" nonfiltered="3960" processed="3933" dbindex="19294">


Astronomia: Nereida (satllit) s un satllit de Nept.

Mitologia: en la mitologia grega, les Nereides eren unes nimfes del mar.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49190" title="Harpia" nonfiltered="3961" processed="3934" dbindex="19295">



En la mitologia grega, les Harpies eren monstres. El seu nom significa "raptores" i se les representa com a aus amb cap de dona i dotades de fortes urpes (potser per una confusi tardana amb les sirenes). 

La seva imatge va evolucionar molt al llarg del temps. En un principi s'identificaven amb forces de la naturalesa, vents tempestuosos que eren capaos d'arrossegar un sser hum fins a les mansions subterrnies. Alguns dels seus noms com Aello (vent tempestus), Ocpet (vola rpid) i Celeno (fosca) fan clara la referncia a aquest fet.

Ms tard es van identificar amb nimes de morts que es dedicaven a raptar les dels vius, o fins i tot amb la de simples monstres que raptaven nens. Hesode, per contra, les retracta com a dones alades molt belles, potser recollint un mite antic.

Eren filles de Taumant i Electra o, segons les versions, de la Terra i el Vent. De la uni de les Harpies amb el vent Zfir en van nixer els cavalls immortals Janto i Balio, els cavalls d'Aquilles.

El mite ms conegut on prenen part s el de l'endev cec Fineu, a qui les Harpies robaven el menjar o b li embrutaven amb els seus excrements quan anava a menjar-se'l. Quan els Argonautes visiten Fineu, s'encarreguen d'allunyar-les per sempre, alliberant-lo d'aquest turment.

Actualment, s'usa a vegades el terme per designar una dona dolenta o massa envejosa.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49195" title="Sang Cul" nonfiltered="3962" processed="3935" dbindex="19296">
La Penya Barcelonista Sang Cul Cor Catal s un 
grup de suport fundat l'any 1991, que anima al FC Barcelona en totes les seves seccions. s un dels grups amb ms presencia al Palau Blaugrana.

Enllaos externs.

Lloc web de la PB Sang Cul ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49199" title="Club Esportiu Matar" nonfiltered="3963" processed="3936" dbindex="19297">


El Club Esportiu Matar s el club de futbol ms representatiu de la capital del Maresme.

Histria.
L'histric Iluro.

Les primeres referncies de futbol a Matar la trobem a inicis de segle amb un club anomenat Iluro (1901) i un club anomenat Mataron (1903). Tamb comenaren a practicar aquest esport alumnes dels collegis Escolapis i Valldmia. Per el club pioner fou el F.C. Matar (del Foment Mataron) aparegut el 1912 i desaparegut tres anys ms tard. Parallelament, un altre grup de joves comena a jugar sota al societat Sport Matarons a uns terrenys que utilitzava el Tiro Federal.

Als tombants dels anys 1912-1913 neix l'Iluro Sport Club. El 1914 disputa la seva primera competici, el Campionat de la 2 Lliga i de la Costa enfrontant-se a FC Matar, Sbart de Vilassar de Dalt i Btulo de Badalona. L'equip va disputar normalment el campionat de Segona categoria del Litoral.

Als anys vint el futbol aconsegueix gran popularitat i apareix el setmanari Matar Esportiu que feu una bona tasca. La temporada 1921-22 perd la promoci d'ascens de la Segona Categoria enfront el Santboi. La temporada 1922-23 sota la presidncia de Josep M Fradera Pujol el club es proclama campi comarcal, provincial arribant a disputar la final del Campionat de Catalunya de Segona Categoria enfront el Reus. La temporada segent es repet la mateixa situaci amb una nova derrota enfront el Reus, pero una ampliaci de grups permet a l'Iluro aconseguir l'ascens a Primera B categoria que mantingu fora anys.

La temporada 1930-31, amb Salvador Cruixent de president, l'equip queda a un pas d'aconseguir l'ascens a Primera A. La temporada 1935-36 hi ha una nova reestructuraci de la competici i el club es veu obligat a baixar a la Segona Categoria. El 1935 inagura el seu nou camp el dia de Nadal. Ja en plena guerra, la temporada 1937-38 la Federaci organitza una Lliga Catalana amb clubs de Primera i Segona. L'Iluro particip, per fi, amb els grans del futbol catal. El 3 de juliol de 1939 l'histric Iluro passa a millor vida, renombrant-se Club Deportivo Matar (els noms en catal foren prohibits).

El CE Matar.
Els primers anys dels quaranta el CD Matar participa en les categories inferiors catalanes. La temporada 1947-48, el Matar assoleix el ttol de Campi de Catalunya, per la reducci de 3a Divisi n'impedeix l'ascens. L'any segent s'assoleix el sots-campionat i aconsegueix per fi l'ascens a Tercera. Cal destacar el 1951-52 en qu el club juga una sensacional promoci d'ascens a Segona on acaba finalment tercer sense ascendir. El 1965 guanya el Trofeu Moscard.

La temporada 1967-68, desprs de 18 anys de permanncia a 3a Divisi, l'equip baixa a Regional. L'any segent, s'inicia amb nou president i relacions de collaboraci amb l'Espanyol i el 1968-69 aconsegueix el retorn a Tercera Divisi. El 1971, per, desprs d'una fluixa campanya, el Matar torna a baixar a Preferent on s'hi estar nou temporades fins el 1979-80 en qu torna a Tercera durant tres temporades ms. 

Els vuitanta l'equip es mou per les categories territorials i s a la dcada dels 90 que l'equip torna a prendre fora, pujant primer a Tercera i finalitzant amb un gran ascens a Segona Divisi B l'any 2000, un dels majors xits del club, culminat l'any 2005 amb el ttol de la Copa Federaci. L'any 1994 adopt l'actual denominaci de Club Esportiu Matar.

Ttols.
 1 Copa RFEF (Copa Federaci) ( 2004/05 );
 1 Trofeu Moscard ( 1964/65 );
 3 Lliga espanyola de bsquet femen ( 1972, 1973, 1974 );

 Temporades .
Fins l'any 2008 el club ha militat 4 vegades a Segona Divisi B i 32 a Tercera Divisi.


Jugadors destacats.
Anys 10
 Juan Sana;
 Pablo Kuchenbeker;
Anys 20
 Lltzer Florensa;
 Soler ;
Anyx 50
 Joan Viza;
Anys 60
 Salvador Sadurn;
Anys 70
 Josep Antoni Ramos;

Himne. 

Groga i negra 
s la nostra camiseta. 
Estendard i bander. 
Dos colors que ens estimem, 
pels que patim, 
pels que gaudim, 
dos colors pels que lluitem. 
  
Sn els nostres preferits 
i en fem himne i en fem crit. 
Ve de lluny aquest cam: 
De l'Iluro - vella glria - 
que ens aferma dins la histria 
de l'esport mataron. 
  
Groga i negra 
s la nostra camiseta. 
Femne els socis bon reclam 
i escollim uns jugadors 
que ens facin bo 
el marcador 
per alar-la a cada camp. 
  
Som un Club de fonda arrel 
que hi tenim el cor fidel. 
Hem estat, som i serem 
gent de futbol i amistat 
i amb noblesa i qualitat 
jugarem i vencerem. 
  
Groga i negra 
s la nostra camiseta. 
Honoremla amb ferm delit 
-tots els anys - cada partit. 
Visca, visca 
el Matar 
Sempre avant i campi 

Lletra: Escrita pel poeta mataron Isidre Juli.
Msica: Pere Gonzlez.

Enllaos externs.
Web oficial del club ;
Matar Fans ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49200" title="Poble-sec" nonfiltered="3964" processed="3937" dbindex="19298">


Poble-sec s un barri del districte barcelon de Sants-Montjuc. 

T al voltant de les 70 hectrees d'extensi i est situat a l'estreta llenca urbana entre Montjuc i l'avinguda del Parallel.

Aquest barri va ser, de fet, el primer Eixample de Barcelona, anterior al projectat per l'Ildefons Cerd. Les muralles de Barcelona van ser enderrocades el 1854 i el pla de l'Eixample va ser aprovat cinc anys ms tard, per els propietaris van trigar encara uns anys a edificar, per les reticncies contra el projecte d'en Cerd. Els terrenys situats a la banda ms propera al mar de la falda de la muntanya de Montjuc no quedaven inclosos en el pla de l'Eixample ni estaven, per tant, subjectes a limitacions urbanstiques. Els propietaris van comenar a a parcellar-los segons les seves convenincies, a partir de 1858, i a edificar senzilles cases per obrers. Van nixer aix els barris de la Frana Xica, Santa Madrona i les Hortes de Sant Bertran, desprs agrupats sota el nom genric de Poble-sec. 

 Personatges illustres del Poble-sec .

 Agustina Raimunda Maria Saragossa Domnech, coneguda com "Agustina d'Arag" ;
Joan Manuel Serrat, cantautor, conegut com "El noi del Poble-sec"  ;
Joan Grcia, membre del Tricicle ;
Jaume Sisa, cantautor.
Delfn Fernndez Martnez, bateria i fundador de "Los Salvajes";
Julia Otero, periodista.
Julieta Serrano, actriu nascuda al carrer Nou de la Rambla 139 ;
Los Mustang, tres dels components d'aquest grup musical (Marco Rossi (guitarra solista), Miguel Navarro (baix) i Antoni Mercad (guitarra rtmica)).
Rafael Ibarbia, compositor, pianista i director d'orquestra. Durant 30 anys va dirigir orquestres en directe a Televisin Espaola.
Francisco Gonzlez Ledesma, advocat, periodista i escriptor, premi Planeta.
Francesc Boix, fotgraf republic i comunista. El seu testimoniatge va ser decisiu als judicis de Nuremberg contra els dirigents nazis.
Peret, cantant i rumbero de la rumba catalana.
Manuel Ausensi, cantant lric.


 Entitats .
Castellers del Poble-sec;
Geganters i grallers del Poble-sec;
Centre de Recerca Histrica del Poble-sec;
Diables del Poble-sec;

 Enllaos externs .

Coordinadora d'Entitats del Poble-sec;
Centre de Recerca Histrica del Poble-sec;
Associaci de Comerciants i Serveis del Poblesec;
Castellers del Poble-sec;
Geganters i grallers del Poble-sec;
Diari Zona Sec;
Diables del Poble-sec;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49202" title="Ha'apai" nonfiltered="3965" processed="3938" dbindex="19299">

El grup Ha apai (tamb escrit Haapai) s el grup central d'illes de Tonga. Est situat a uns 150 km al nord de Tongatapu. Les illes principals sn Lifuka i Foa, les ms poblades, situades quasi a tocar l'una de l'altra. A Lifuka, que a vegades tamb s'anomena Ha apai, es troba la capital del grup, Pangai.

Geografia.
En total sn 68 illes, la majoria illes baixes de corall o atols, excepte algunes illes volcniques entre les que destaquen els volcans actius de Tofua i Kao, i el submergit de Fonuafo'ou, tots ells situats a l'oest del grup. L'altitud mxima es troba a Kao a 1.046 m.

La poblaci total era de 8.138 habitants al cens del 1996. La superfcie total s de 109,3 km . Les dues illes de Lifuka i Foa, unides per un pas elevat, concentren gaireb la meitat de la poblaci, amb la meitat de l'rea total sense comptar els volcans. L'activitat volcnica s important a l'oest del grup, a 70 km de Lifuka.

El grup Ha apai forma una divisi administrativa, amb un governador i representaci al Parlament. Est dividit en sis districtes que inclouen setze illes habitades. Geogrficament es poden agrupar en tres subgrups de nord a sud, ms un grup de volcans a l'oest:



Histria.
Existeixen quatre jaciments importants de la cultura lapita a les illes Lifuka,  Uiha, Ha afeva i Ha ano. Estan datats de fa uns 2700 anys.

El primer europeu en arribar, el 1664, va ser l'holands Abel Tasman a l'illa Nomuka que anomen Rotterdam, com la Rotterdam d'Holanda. L'angls James Cook hi va fer llargues estades. En el seu segon viatge, el 1774, va visitar les illes que anomenava Anamocka (Nomuka), Amattafoa (Tofua) i Oghao (Kao). En el tercer viatge va estar onze setmanes, el 1777, a Lifuka on li van oferir diversos banquets i festes i acab anomenant al grup illes dels Amics (Friendly Islands), nom que durant anys es va estendre a Tonga. Tres anys ms tard Francisco Mourelle va descobrir diverses illes menors i anomen al grup illes Glvez en honor a Jos de Glvez ministre d'ndies.

William Bligh, que ja hi havia estat amb James Cook, el 1789 de tornada de Tahit va patir entre Lifuka i Tofua el fams amotinament del HMS Bounty.

Encara que la dinastia Tu i Tonga de Tongatapu tenia una autoritat formal sobre les illes, estaven sovint en guerra amb Ha apai. Desprs de l'arribada dels missioners wesleyans a Lifuka, el cap d'Ha apai Taufa ahau es va convertir al cristianisme. Va acabar amb l autoritat dels Tu i Tonga desprs de nou segles, va unificar el regne, i es va proclamar rei amb el nom de George Tupou I, el 1845. En un principi Pangai va ser la nova capital de Tonga. L'actual rei Taufa ahau Tupou IV n's el quart descendent.

Enllaos externs.
 Mapa i imatges de Ha'apai;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49203" title="Aquilles" nonfiltered="3966" processed="3939" dbindex="19300">


Aquilles o Aquilleu s un dels herois ms coneguts de la mitologia grega, va participar en la Guerra de Troia i s un dels personatges principals de la Ilada d'Homer.

 Infncia i adolescncia .

Fill de la deessa Tetis i del mortal Peleu, rei de Ftia. Tetis, com tots els dus, era immortal i volia que els seus fills tamb ho fossin. Per, al tenir un pare mortal, aix no era possible. 

La versi ms coneguda diu que Tetis va submergir al seu fill a les aiges del riu Estgia, que tenien la propietat de concedir la immortalitat als qui s'hi banyaven. Per mentre el submergia, Tetis va haver d'agafar el nen pel tal dret i aquesta va ser la nica part del cos que no es va mullar i per tant va quedar vulnerable.

Una altra versi explica que Tetis els aplicava un tractament mgic que consistia en submergir-los en ambrosia durant el dia i purificar-los durant la nit. D'aquesta manera Tetis ja havia matat als seus sis primers fills, que no sobrevivien al tractament. Peleu no tenia coneixement de les activitats de la seva dona per com que ja comenava a sospitar, en nixer Aquilles la va espiar i va ser a temps d'aturar-la. La interrupci del ritual va fer que l'os del peu dret del nen queds cremat. Aix ho va arreglar Quir, el fams centaure expert en medicina, que li va substituir l'os cremat pel del gegant Damis, que en vida havia estat un velo corredor. Aix explicaria la rapidesa d'Aquilles.

Desprs d'aquest incident Tetis i Peleu s'haurien separat i cap dels dos es va voler ocupar del nen o sigui que al final l'educador d'Aquilles va ser Quir. Quir el va instruir molt b, tant fsicament com intelectualment i va ser qui li va donar el nom d'Aquilles (ja que fins al moment el seu nom era Ligir).

Quan Aquilles ja era un adolescent es va traslladar a la cort del seu pare, a Ftia i all va conixer a Patrocle, que a partir de llavors seria el seu millor amic durant tota la vida.

 La Guerra de Troia .

La part ms coneguda de la vida d'Aquilles s la que t a veure amb la seva participaci en la Guerra de Troia. Sobretot pel relat que ens en va deixar Homer en la seva obra la Ilada.

Abans de comenar la Guerra de Troia, Tetis ja sabia que Aquilles moriria durant el transcurs de la mateixa. Per aix el va enviar a la cort del rei Licomedes on s'amag fent-se passar per dona amb el nom de Pirra. Durant la seva estana es va casar secretament amb la princesa Deidamia qui li va donar un fill anomenat Neoptlem. Desprs de nou anys, els aqueus van assabentar-se que no podrien prendre Troia si Aquilles no participava a la guerra; o sigui que Odisseu va anar a buscar-lo a l'illa d'Esciros, on vivia disfressat de noia amb les filles del rei. En arribar va oferir-los joies i una espasa; totes les noies va crrer cap a les joies excepte una, que es va quedar mirant l'espasa. D'aquesta manera, Odisseu va reconixer Aquilles i el fu acompanyar cap a Troade.

Una altra versi diu que Aquilles va desobeir als seus pares i va decidir anar a Troia sabent que moriria, perqu preferia morir lluitant a no lluitar.

Com que durant els primers nou anys de guerra no va passar res destacable, una versi o l'altra no t massa importncia. La qesti s que al final Aquilles es va dirigir cap a Troia juntament amb la seva tropa de mirmdons.

 Aquilles en la Ilada .


La Ilada explica els fets del des i ltim any de guerra. Homer presenta Aquiles com l'heroi perfecte. s el ms valent, el ms fort i el ms rpid de tots els guerrers aqueus i troians. La participaci d'Aquilles s fonamental ja que s l'nic que pot contenir els atacs troians.

Homer comena explicant que s'havia ests entre els grecs una terrible epidmia de pesta. El causant s Apollo que est enfadat perqu Agammnon ha raptat a Criseida, la filla de Crises, sacerdot del du. Els aqueus, encapalats per Aquilles, obliguen a Agammnon a tornar la noia al seu pare. Per Agammnon decideix venjar-se agafant a Briseida, la concubina d'Aquilles. L'heroi intenta primer matar a Agammnon per Atena el calma i el fa desistir de la idea. Llavors Aquilles proclama que no lluitar ms si el rei no li torna a Briseida.

A ms, durant una visita al temple neutral d'Apollo, s'enamora de la filla de Pram Polxena i demana la m de la jove a Hctor. Aquest la hi concedeix a canvi de traicionar els grecs, per Aquilles s'hi nega.

Tetis demana a Zeus que concedeixi la victria als troians, aix quedar clar que els aqueus sense Aquilles no sn res i l'honor del seu fill quedar ben alt. Zeus aix ho fa i els aqueus comencen a perdre batalla rere batalla. Al final, Agammnon controla el seu orgull i accedeix a suplicar a l'heroi que torni a lluitar. Per Aquilles encara no cedeix. Mentrestant, el troi Hctor s'acosta als vaixells i Patrocle, vestit amb l'armadura d'Aquilles, surt a desafiar-lo. Hctor, que s el millor dels guerrers troians, dna mort a Patrocle.

Llavors Aquilles s'hi repensa, es reconcilia amb Agammnon i decideix tornar al camp de batalla. Enfadat per la mort del seu amic, lluita amb ms fria que mai, matant a molts enemics fins que noms Hctor gosa plantar-li cara. Llavors Zeus ordena a Apollo que abandoni a Hctor mentre que Atena continua ajudant a Aquilles. La lluita s ferotge per finalment Aquilles aconsegueix matar al seu enemic.

Desprs de matar-lo, Aquilles lliga el cadver d'Hctor al seu carro i l'arrossega al voltant de les muralles de Troia durant 12 dies, en venjana per la mort de Patrocle. Aix no agrada gens als dus que demanen a Tetis que convenci al seu fill perqu pari. Finalment, Aquiles torna el cos sense vida d'Hctor al seu pare Pram. I aix acaba la participaci d'Aquilles en la Ilada.

 La mort d'Aquilles .

A pesar de la mort d'Hctor, principal heroi troi, la guerra va continuar. Aquilles tamb va continuar lluitant i matant molts enemics. Una llegenda conta que Pentesilea, reina de les amazones, que havia acudit a ajudar els troians, es va enfrontar amb Aquilles i aquest la va matar. Un cop morta, Aquilles se'n va enamorar, per llavors ja era massa tard. L'ltima victria de l'heroi va ser davant de Mmnon d'Etipia.

Aquella mateixa nit, Aquilles es troba amb Polxena i tenen una nit d'amor al temple d'Apollo. Polxena va dir-li al seu germ Paris quin era el punt feble (que Aquilles li havia dit) i aquest va disparar una fletxa a Aquilles que la hi va clavar al tal dret i el va ferir mortalment. Segons certes versions, la fletxa hauria estat dirigida per Apollo, o fins i tot disparada pel mateix du.

En honor d'Aquilles, els aqueus van celebrar uns grans funerals i van construir un enorme tmul a la platja de Troia. Per Tetis es va emportar el seu fill a la Illa Blanca i all el va fer immortal.































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49206" title="Gaita" nonfiltered="3967" processed="3940" dbindex="19301">
Gaita s una denominaci de carcter fora genric per referir-se a una srie d instruments musicals aerfons de carcter tradicional que responen a caracterstiques diverses i que es toquen en diferents indrets de la Pennsula Ibrica. La majoria d instruments que responen a aquest nom pertanyen a la tipologia de les cornamuses.
Segons Joan Corominas el nom prov del mot gtic  gaits  que significa  cabra , en referncia a la procedncia de la pell emprada per fer el bot. Aix explicaria l existncia de paraules semblants per a denominar les cornamuses de pasos diversos sobretot de l Europa oriental en els territoris dels quals s haurien installat els ostrogots o els visigots. De tota manera, tampoc cal oblidar l existncia de l instrument anomenat ghaita, gheita o al-ghaita, de la famlia de les xeremies, en alguns pasos del Magrib.

 Gaites de la Pennsula Ibrica de la famlia de les cornamuses.

A la Pennsula Ibrica es poden trobar fins a set tipus diferents de cornamuses que reben  a vegades a ms d altres- el nom de gaita. Les diferncies rauen tant en la tcnica constructiva i la morfologia com en els estils interpretatius, la literatura, els usos i repertoris, aix com la vitalitat actual i el nombre de practicants amb qu compta da un d ells.

 Galcia, zones de la Provncia de Len i de Portugal.

La gaita gallega t un tub meldic que rep el nom de  punteiro  i un o ms bordons, anomenats  ronco  o  roncn  (quan noms n hi ha un), ronquilla o ronqueta, i chilln o pieiro. Tot i que antigament es construa i es tocava d acord amb la digitaci semitancada, entre finals del segle XIX i principis del segle XX es va comenar a modificar fins a l actualitat, en qu funciona amb una digitaci molt semblant a la de la flauta de bec. Les alteracions s obtenen amb digitacions de forquilla, tot i que s possible trobar exemplars vells d instruments amb digitaci tancada i altres de digitaci oberta per diatnics. La llengeta, anomenada  palleta , s doble, va muntada sobre un tudell metllic, i s de perfil cnic com a la resta de cornamuses ibriques. En general l extensi s d una octava ms una nota per sota de la tnica ms greu; s a dir, que en una gaita afinada en do, la nota ms greu s un si, la qual cosa enriqueix les melodies cadencials que es poden practicar. Amb tot, alguns constructor, modernament, han aconseguit fer instruments que poden fer algunes notes de la segona octava. El repertori tradicional ms antic que s ha pogut recopilar mai no fa s d aquestes notes de la segona octava la qual cosa mostra clarament que no es podien fer.

El roncn i en el seu cas la ronqueta sn tubs de perforaci cilndrica el dimetre exterior dels quals va augmentant en les successives peces en les quals es desmunta. Funcionen amb una llengeta simple anomenada palln. El roncn s afina dues octaves per sota de la tnica greu del punteiro, i la ronqueta ocupa l octava intermitja.

A part de fer-se servir a Galcia d on s originria, i al a comarca de El Bierzo, s ha ests per algunes zones  de la provncia de Len on ha desplaat la gaita prpia d aquella zona, anomenada sanabresa (Sanabria) o cabreiresa (comarca de Cabreira) que era ms arcaica i no tenia tantes possibilitats, entre altres d afinaci i per a la configuraci de bandes de gaites.

A gaireb tot el centre i nord de l occident de Portugal   des del riu Mio fins a Setbal- la seva presncia va d antic: s han trobat fora restes de punteiros que en testimonien la presncia a l Edat mitjana. Aquesta presncia es dna en cinc grans regions: entre Douro i Minho, Beira Litoral,Ribatejo, Estremadura i Litoral]. El mateix instrument s hi denomina de maneres diverses: : gaita, gaita-galega, gaiteiro, gaita-de-fole et gaita-de-foles.

 Principat d Astries, ter occidental de Cantbria (i zones del Nord de la Provincia de Len) .


La gaita asturiana s ms gran que la gallega per a la mateixa tonalitat: tot i estar afinades igual, els seus tubs sn ms llargs. Tamb t un tub meldic anomenat punteru, amb llengeta doble, anomenada payuela, ms petita que la gallega. La morfologia del punteru i la distribuci dels forats fa que pugui pujar fins a la 4a de la segona octava noms incrementant la pressi d aire, cosa que s aconsegueix pressionant amb ms fora el bot amb el bra contra el cos; d aix se n diu requintar. Tradicionalmen, aquesta gaita noms tenia dos tubs: el punteru i el roncn. Actualment tamb s freqent veure n amb un bord tenor anomenat ronqun, afinat igual que a la gaita gallega.

 Arag .


La gaita prpia d Arag rep el nom de  gaita de boto . Consta d un bot anomenat boto, un bufador per omplir-lo, i tres tubs sonors: el tub meldic, anomenat clarn, el bord ms llarg i greu, anomenat bordn, i l altre, anomenat bordoneta, afinat a l octava superior. Tots tres tubs estan collocats junts. El boto tradicionalment s de pell de cabra i generalment s de gran volum. El bot va vestit, amb una vestimenta fins a cert punt  similar al vestit d una nena. Els bordons van reforats amb estany o amb banya i qualsevol dels tubs es pot veure folrat amb pell de colobra. El clarn pot tenir tant digitaci oberta com semitancada. El ms habitual s la tonalitat  de Do (ja sigui major o menor); el seu mbit  va des del si fins al do de l octava superior. 

 Portugal, provncies de Len i  Zamora .

s una gaita prpia del nor i nordest de Portugal i zones adjacents de les provncies de Len i  Zamora com sn les comarques de Cabreira, El Bierzo, la Maragateria a Len i les de Sanabria, Carballeda, Aliste, Tabara i Tierra de Alba, a Zamora. En tots aquests indrets es mant en s tot i que la seva extensi segurament que havia estat major.

T denominacions diverses en funci de cada zona on es fa (o es feia) servir. A Portugal en diuen gaita transmontana i a l altra banda de la frontera s acostuma a anomenar gaita sanabresa, alistana o cabreiresa; per la cobertura geogrfica que havia tingut se n podria ben b dir gaita lleonesa. La denominaci que comparteixen a ambdues bandes de la frontera s la de  gaita de fole  o simplement fole.

T digitaci oberta, afinaci tradicional, amb una forma i potncia de so que l apropen a l asturiana, igual que la forma de la llengeta. La seva factura s ms gran i amb ms fusta; la perforaci interna s ms ampla que la gallega i l asturiana, no fa alteracions(ni n hi ha en el seu repertori tradicional) i t una escala modal amb microtons, inferiors al semit, especialment entre els graus 3r i 7, i a vegades tamb en el 6, s a dir, precisament en els graus modals. A la zona portuguesa es poden trobar gralls afinats en escales majors i menors, amb afinacions en Si bemoll (major o menor), Si, La i Do.

No s ha de confondre amb la  gaita zamorana  que s uns instrument del tot diferent (veure mes avall). 

 Salamanca i Extremadura .

A Salamanca es constata l existncia d una gaita prpia fins als anys 60 del segle XX com a instrument popular i tradicional. L ltim constructor (Francisco Muoz, de Vitigudino) va morir l any 2000. No s ha de confondre aquest instrument amb la gaita charra, que s una flauta de tres forats tocada amb un tambor (veure ms avall).

A Extremadura i concretament al municipi de San Martn de Trevejo, es conserven fonts documentals del segle XVIII que testimonien pagaments aun gaiter per fer front a la compra d un  barquio  (bot) nou per a la gaita municipal. Altres documents ms antics, medievals en testimonien la presncia a tota la lnia fronterera entre els dos estats, fins a l Algarve.

s probable que tant aquesta gaita de San Martn com la de Salamanca siguin models propers i emparentats amb la gaita mirandesa-zamorana: afinades en do, llegetes dobles amples, perforacions interiors de major dimetre, etc. tot i la particularitat de disposar o no d un bord sobre l espatlla.

Catalunya .



La cornamusa prpia de Catalunya s el sac de gemecs  que tamb rep altres noms  com buna, coixinera, criatura verda, etc. Consta d un grall, un bufador, el sac i tres bordons, units en una mateixa pea anomenada braguer. Est afinat en do i el seu mbit s de si2 a do4, tot i que els models actuals poden practicar una octava i mitja cromtica amb digitacions de forquilla, sense haver de recrrer a tapar mig forat. Aix l extensi s ha incrementat fins a fa4. Els bordons fan, respectivament, un do2, sol2, i do3. El grall s de perforaci cnica i de llengeta doble; els rodons sn de llengeta simple. En la seva versi tradicional els bordons pengen per davant, mentre que en la versi de concert surten en direcci lateral i recolzen en l avantbra.

Mallorca .



La cornamusa prpia de Mallorca s anomena Xeremies (sempre en plural). La seva morfologia s ms aviat antiga. Al forat del que era un bra de la pell de la cabra s hi colloca el bufador i a l altre el grall. Al cap s hi posa la  trompa  i els altres bordons que s anomenen fillols si estan tapats i no sonen. L altra meitat de la pella es lliga i aix queda configurat el sac.
El grall t una canya doble i t una extensi de si2 a do4, tot i que pot octavar fins a sol4 fent ms pressi sobre el sac. Les niques alteracions una mica habituals sn el si bemoll i el fa diesi. La trompa t una canya anomenada bruma. El bord ms greu dna un do; en el cas que els altres tamb sonin donen un sol i un do, a la quinta i l octava superiors, respectivament. Cal tenir en compte, per que tamb hi ha xeremies afinades en do diesi.

La Rioja .

La gaita de bota s la cornamusa prpia de la comunitat autnoma de La Rioja. Prcticament havia desaparegut i est en procs de recuperaci. T semblances amb la gaita gallega primitiva, amb un sol bord; algunes que es fan modernament tenen un bord afinable en do o en re. El grall compta amb un barrilet que protegeix la canya, que s doble i semblant a la de la gaita navarra (veure ms avall).
El bord en penjaven unes borles, el sac s anomenava bota, i la canya doble del grall, pita.

Altres instruments anomenats gaita que no pertanyen a la tipologia de les cornamuses.
Instruments de la famlia de les xeremies.

A Euskadi i Navarra  gaita  s el nom que rep un instrument de vent fusta, de perforaci cnica i llengeta doble, de la famlia de la xeremia i la gralla, i sense claus.
En algunes zones de Castella  Sria, Segovia, Burgos, Guadalajara, Valladolid- la dolaina castellana s coneguda amb el nom de gaita i les bandes que integren dolaines i tambors es coneixen amb el nom de  gaiteros .

Instruments de la famlia de les alboques.

En algunes contrades de la Sierra de Madrid fins als anys 40 del segle XX es va tocar la denominada  gaita serrana  que actualment est en procs de recuperaci. s un instrument de la famlia de les alboques . Consta d un tub  normalment de fusta de figuera, amb 4 o 5 forats, un dels quals al darrere- de secci exterior quadrada o circular. A cada un dels extrems hi ha una banya; per una es bufa i fa de protector de la llengeta simple, i l altra fa de campana o pavell. Est afinada en una escala menor. Tamb s de la mateixa famlia la  gaita gastorea , prpia del municipi de Gastor a la Sierra de Cadis. T un sol tub, amb llengeta simple, i una sola banya, que li fa de pavell.

Instruments de la famlia de les flautes de tres forats.

A gaireb tota la provncia de Salamanca i nord de la de Cceres es toca l anomena  gaita charra , que s una flauta de tres forats  dos al davant i un al darrere- que es toca amb una sola m mentre amb l altre es toca un tambor. Pertany, per tant, a l extens grup de flautes de tres forats. Tal com tamb passa en altres indrets, per exemple en el cas del txistu, els intrprets sn anomenats  tamborileros .
Emparentada amb aquesta hi ha la  gaita hurdea , de la comarca de Las hurdes, a la provncia de Cceres. A Andalusia, i vinculada a les processons del Roco, existeix la  gaita rociera  tamb anomenada  pito rociero  o  flauta rociera , la ms inequvoca de les denominacions ats que tamb s una flauta de tres forats acompanyada de tambor. 

Instruments de la famlia de la viola de roda.



 Gaita zamorana  s el nom que rep la viola de roda prpia de la provncia de Zamora  un dels molts territoris de la Pennsula Ibrica on aquest instrument havia estat d s habitual i tradicional. Possiblement el nom vingui donat pel fet que, malgrat les grans diferncies entre les cornamuses i les violes de roda comparteixen dos elements caracterstics com sn el so continuat i la presncia de bordons.

 Articles relacionats .

 Sac de gemcs;
 Xeremies;
 Cornamusa;
 Llista de cornamuses;
 Alboka;
 Viola de roda;



 Enllaos externs .
(Gaita de fole i gaita zamorana);
Suoni della terra;
Vdeo1;
Video gaita galega;
Video2;
Youtube;
Otro vdeo;
Cornamusica;
Pgina sobre la gaita sanabresa;
Amics de la Gaita (Valencia);
XGBosch Cornamuses;
;











 



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49207" title="Teorema de Rolle" nonfiltered="3968" processed="3941" dbindex="19302">
En clcul, el teorema de Rolle estableix que


Si:
 f : b     s una funci contnua en un interval tancat ;
 f s derivable en l'interval obert (a,b);
 f(a) = f(b);

Llavors: existeix algun nombre c en l'interval obert (a,b) tal que
f' (c) = 0.




Grficament, aix significa que si una corba regular surt i arriba per la mateixa altura, sempre existeix algun punt entre ells on la tangent s horitzontal.

Observeu que totes les assumpcions sn necessries. Per exemple, si f(x) = |x|, es t que f(-1) = f(+1), per no hi ha cap x entre -1 i +1 amb f ' (x) = 0. Aix s perqu tot i que la funci s contnua, no s derivable en (-1,1).

El teorema va ser enunciat per primera vegada per Michel Rolle, publicat el 1691. 

El teorema de Rolle s'utilitza, entre altres coses, per demostrar el teorema del valor mitj de Cauchy.
 
 Demostraci .
Sigui f : b     , una funci contnua en  tal que f(a) = f(b). Pel teorema de Weierstrass, la funci t un mxim i un mnim absoluts en l'interval b. Es diferencien diverses situacions:
 Si tant el mxim com el mnim absoluts de f coincideixen amb f(a) = f(b), llavors f s constant en b i aix, f ' (x) = 0 en tot punt de l'interval (a, b).
 Si la funci assoleix un mxim en un punt x de (a, b), caldr estudiar les derivades laterals de x de forma separada:
 Per una y < x de l'interval (a,b), com que x s un mxim, el quocient incremental (f(x)   f(y)) / (x   y) s no-negatiu. Aix segueix sent vlid a mesura que es fa tendir y a x, de manera en el lmit quan y x  tamb s no-negatiu. Observeu que aquest lmit existeix ja que f s diferenciable en tot l'interval (a,b).
 Per una y > x de l'interval (a,b),  (f(x)   f(y)) / (x   y) s no-positiu. Aix en el lmit quan y x+ s tamb no-positiu.
 Finalment, com que f s derivable en x, ambds lmits han d'sser iguals, de manera que han de valer 0. Aix implica que f ' (x) = 0.
 Si la funci assoleix un mnim en un punt x de (a,b), s'arriba a que f ' (x) = 0 de forma anloga que en el cas anterior.

 Generalitzaci . 
El teorema normalment s enunciat de la mateixa manera que apareix en l'encapalament, per en realitat segueix sent vlid sota les segents condicions una mica menys restrictives:


Si:
 f : b     s una funci contnua en un interval tancat ;
 Per a tot x en (a,b) el lmit  existeix o s igual a   .
 f(a) = f(b) ;
Llavors: existeix algun nombre c en l'interval obert (a,b) tal que
f' (c) = 0.


 Vegeu tamb .
Teorema de Weierstrass;
Teorema del valor mitj de Cauchy;
Teorema del valor mitj de Lagrange;
Teorema de Bolzano;
Teorema del valor intermedi;

 Enllaos externs.
 Teoremes de Rolle i del valor mitj ;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49208" title="Manco Cpac" nonfiltered="3969" processed="3942" dbindex="19303">

Manco Cpac s el primer sobir mtic del poble inca, segons la seva prpia tradici. 

En el mite fundacional de Manco Cpac, aquest i Mama Ocllo sn la primera parella de pobladors sagrats de la terra, els primers inques que s'hi estableixen. Segons el mite, ambds van sorgir al mn al Llac Titicaca, a l'illa central del qual van ser collocats per la m de Tiqsi Huiracocha, d'acord amb el que li havia ordenat el seu pare, el du Sol o Inti.

Els dos germans es van unir en matrimoni, obrint d'aquesta manera el ritual dels matrimonis de l'Inca amb la seva germana; Manco Cpac es va dedicar a fecundar la terra amb un bast d'or que el du Tiqsi Huiracocha li havia donat, i fent crixer les noves plantes, anava creant beneficis per a la raa dels mortals, per a qui tamb anava donant forma als rius i rierols, feia crixer arbres i pastures i construa rics habitatges en els quals poguessin viure. Mama Ocllo es dedicava a fer la seva gran tasca ensenyant a les dones les arts i indstries que els permetessin treure tot el profit possible a les riqueses que el seu germ produa; aix, fent prodigis, la parella va arribar fins un lloc en el qual, el bast mgic va assenyalar el centre de l'imperi, la futura ciutat del Cusco. 

Malgrat tot, hi ha diferents versions de l'arribada al mn del primer Inca: una d'elles, en la qual es barreja el relat de Manco Cpac i Mama Ocllo amb el dels germans Ayar, fa que l'Inca aparegui juntament amb uns altres tres ssers b diferents.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49209" title="Campionat dels Pirineus" nonfiltered="3970" processed="3943" dbindex="19304">
El Campionat dels Pirineus fou una competici de futbol per iniciativa del mecenes occit Monsieur Labat celebrada entre 1910 i 1914 amb la participaci de clubs dels territoris al voltant dels Pirineus (Catalunya, Pas Basc, Llenguadoc, Migdia-Pirineus i Aquitnia).

Es tracta d'una de les primeres competicions internacionals futbolstiques a Europa.

La fase final es disput cada any en una seu diferent. La competici deix de disputar-se degut a l'inici de la Primera Guerra Mundial el 1914.

 Histria .


 Ttols per club .


 Ttols per pas .


 Alineacions vencedores .


Referncies.


Enllaos externs.
Dades del torneig ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49210" title="Drets civils" nonfiltered="3971" processed="3944" dbindex="19305">
Els drets civils, segons la terminologia d'origen anglosax, sn les proteccions i els privilegis de la llibertat personal donades a tots els ciutadans per llei. Els drets civils es distingeixen dels drets humans o els drets naturals en qu aquests sn drets que les persones tenen, mentre que els drets humans o naturals sn drets que molts intellectuals creuen que les persones haurien de tenir. Per exemple, el filsof John Locke (1632-1704) va proposar la teoria que els drets naturals de la vida, la llibertat i la propietat haurien d'emergir com a drets civils i ser protegits per l'estat com un aspecte del contracte social amb els ciutadans. D'altres han dit que els humans adquirim drets com un regal inalienable de Du o com un do atorgat per la natural abans que cap govern fos mai format.

Les lleis que garanteixen els drets civils poden ser escrites, derivades de la tradici o implcites. Als Estats Units i a la majoria de pasos de l'Europa continental, els drets hi sn escrits. Als EUA, per exemple, les lleis que protegeixen els drets civils apareixen a la Constituci, en estatuts federals, en les constitucions i estatuts dels estats i fins i tot en els ajuntaments de comtats i ciutats. Al Regne Unit, en canvi, aquests drets sn normalment garantits per tradici i no sn posats per escrit en cap llei.

Els drets implcits sn aquells que un tribunal pot creure que existeixen encara que no estiguin explcitament en la llei escrita o en la tradici, ja que s'interpreta que un dret escrit o costumari ha d'incloure sempre el dret que s'hi implica. Un exemple fams (i polmic) d'un dret implcit a la Constituci estatunidenca s el dret a la privacitat que la Cort Suprema dels Estats Units trob al cas de Roe contra Wade.

Els estats i els governs locals poden estendre els drets civils ms enll de la constituci, per no poden treure cap dret que estigui observat per la prpia constituci americana. Per exemple, en algunes ciutats americanes est prohibit per llei discriminar alg en base a la seva orientaci sexual, aix expandint els drets civils dels homosexuals, en canvi, les ciutats que creen districtes escolars de manera que la planificaci de districtes discrimina persones per raons tniques o racials s considerat anticonstitucional. Els estats normalment mantenen els drets civils per sobre de la llei federal, com per exemple l'article 21 de la constituci de l'estat de Maryland, que diu que en un jurat ha de tenir un veredicte unnime per tal de trobar culpable a alg per un delicte.

Exemples de drets i llibertats civils inclouen el dret de protesta pacfica, el dret a la privacitat, el dret a la investigaci justa i a a un judici en cas de ser sospits d'un delicte, i els drets generalment ms basats en la constituci com el dret al vot, el dret a la llibertat personal, el dret a la vida, el dret a la llibertat de moviment i a les lleis anti-discriminatries. Amb l'avanament de les societats cap a la redacci de les constitucions formals escrites, alguns dels drets civils ms importants foren garantits als ciutadans. Quan aquests foren trobats inadequats, els moviments pels drets civils emergiren com a vehicle per reclamar protecci d'igualtat per a tots els ciutadans i per demanar noves lleis que limitessin els efectes de les discriminacions vigents.

Els drets civils poden referir-se, en un sentit, al tractament de tots els ciutadans com a iguals sense discriminaci de cap mena, o es pot referir a les lleis que invoquen demandes de llibertat positiva.

 Terminologia relacionada .
El terme drets civils s fa servir sovint com a sinnim de les llibertats civils, encara que la jurisprudncia terica distingeix entre dret i llibertat. L'arrel de la paraula civil reflecteix l'associaci entre un seguit de drets i la noci de ciutadania. El terme drets humans, en canvi, sempre es fa servir per referir-se a un concepte ms ampli.

En els sistemes legals de l'antiga Roma, els plebeus i les dones no tenien cap dret a votar, i la propietat era reservada a la patria potestas, s a dir, noms el cap de famlia podia mantenir la propietat. La seva dona, i els seus fills hi eren subjectes i per tant no tenien cap dret a la propietat. De forma similar, a les ciutats-estat de l'Europa medieval es limitava l'accs a l'estatus de ciutad i els drets civils que hi eren associats. La prctica de dividir les societats en referncia a la seva classe o casta associa el privilegi amb les capes altes de la societat, el qual vol dir que els drets civils estaven implcitament units a la gent per virtut de la seva ciutadania en un estat.

Avui en dia, en la major part de les societats occidentals s dna per suposat que cada persona t un seguit de drets i llibertats, que sn profundament valorats perqu s'associen amb el concepte modern de democrcia. Es diu que aquests drets sn els pilars que suporten les societats modernes. Avui en dia, per, la noci de ciutadania guanyada al nixer, pot dependre del lloc on es trobi, aix, si un individu es trasllada a un altre pas, la quantitat de drets com a ciutad que li seran garantits dependr de la seva situaci i de les lleis que l'estat on estigui residint li garanteixin.

El terme drets humans no es limita als membres d'un estat com a ciutad i reflecteix el concepte de drets fonamentals com aquells que tots els sser humans poden demanar. Aix com els drets civils, les llibertats civils i els drets constitucionals sn fets servir en el context dels ciutadans d'un estat sobir, els drets humans sn aquells que es fan servir en el context de la llei internacional, dels aparells legislatius supranacionals que poden afectar, o no, directament els estats sobirans, incloent-hi els seus drets civils i la natura dels seus aparells legals. Els drets humans inclouen drets civils. El terme tamb es pot referir als drets dels refugiats i dels problemes d'aquells que no tenen estat propi. Amb tot, el de
bat sobre l'abast dels drets humans fonamentals s molt ms ampli. El jurista Karel Vasak, per exemple, proposa un dret a la pau i el dret a un entorn net com a drets humans fonamentals.

Vegeu tamb.
Gent;
Ronald Dworkin;
Corliss Lamont;
Poltica;
Moviment Americ pels Drets Civils (1896-1954);
Moviment Americ pels Drets Civils (1955-1968);
Llista d'actes anti-discriminaci;
Temes relacionats;
Llibertats civils;
Drets humans;
Drets naturals;
Drets inalienables;
Drets;
Apartheid;
Feminisme;
Drets dels homosexuals;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49212" title="Copa Llatina" nonfiltered="3972" processed="3945" dbindex="19306">
La Copa Llatina fou un torneig europeu de futbol que es disput entre 1949 i 1957.

Histria.
El 1949, desprs de complicades converses prvies, es decid jugar a Espanya un torneig entre els campions de les lligues portuguesa, espanyola, francesa i italiana. Havia nascut la copa Llatina. La competici desaparegu amb la introducci de la Copa d'Europa.

1949 Seu: Madrid i Barcelona


1950 Seu: Lisboa


1951 Seu: Mil i Tor


1952 Seu: Pars


1953 Seu: Lisboa i Porto


1954
No es disput

1955 Seu: Pars


1956 Seu: Mil


1957 Seu: Madrid


Palmars.
 FC Barcelona 2 ttols;
 AC Milan 2 ttols;
 Real Madrid 2 ttols;
 SL Benfica 1 ttol;
 Stade Reims 1 ttol;

Alineacions vencedores.
 1949 FC Barcelona: Velasco, Calvet, Curta, Calo, Gonzalvo III, Gonzalvo II, Basora, Seguer, Canal, Csar, Navarro;
 1950 SL Benfica: Bastos, Jacinto, Fernandes, Flix, Moreira, Jos da Costa, Rogrio, Corona, Arsnio, Julinho, Rosrio;
 1951 AC Milan: Buffon, Silvestri, Bonomi, Annovazzi, Tognon, De Grandi, Burini, Gren, Nordahl, Liedholm, Vicariotto;
 1952 FC Barcelona: Ramallets, Martin, Biosca, Seguer, Bosch, Escudero, Basora, Csar, Kubala, Aldecoa, Manchn;
 1953 Stade Reims: Sinibaldi, Zimny, Marche, Penverne, Joquet, Cicci, Appel, Glowacki, Kopa, Templi, Meano;
 1955 Real Madrid: J.Alonso, Navarro, Oliva, Lesmes II, Muoz, Zrraga, Molowny, Prez Pay, Di Stfano, Rial, Gento;
 1956 AC Milan: Buffon, Fassetta, Zagatti, Liedholm, C.Maldini, Radice, Mariani, Bagnoli, Dal Monte, Schiaffino, Frignani;
 1957 Real Madrid: J.Alonso, Torres, Marquitos, Lesmes II, Muoz, A.Riz, Joseto, Kopa, Di Stfano, Rial, Gento;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49214" title="Termidor" nonfiltered="3973" processed="3946" dbindex="19307">


Termidor (en francs Thermidor) s el nom de l'onz mes del calendari republic francs, el segon de l'estaci estiuenca, que dura des del 19 o 20 de juliol fins al 17 o 18 d'agost, segons l'any. Coincideix aproximadament amb el pas aparent del Sol per la constellaci de Lle.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49220" title="Model heliocntric" nonfiltered="3974" processed="3947" dbindex="19308">

El model heliocntric o heliocentrisme (Hlios = du grec del Sol i kentros = centre) s el model cosmolgic segons el qual el Sol s el centre del mn (univers) i tots els cossos celestes orbiten al seu voltant.

Va ser proposat per primera vegada a l'Antiga Grcia, com a resposta al model geocntric, i va evolucionar a travs dels anys i de diferents filsofs que el van defensar. Durant els segles XVI i XVII, desprs de ser ressuscitat per Nicolau Coprnic, va ser motiu d'una important disputa amb el model geocntric. Finalment, l'heliocentrisme es va imposar.

Gran part dels problemes d'acceptaci del model heliocntric venien per motius religiosos. Si a la Bblia surt que l'sser hum s el centre de la creaci perqu est fet a imatge i semblana de Du, no podia ser que la terra on ell habitava no fos el centre de l'univers.
 
Del model geocntric al heliocntric.

Els primers filsofs que van especular sobre l'estructura de l'Univers van ser els grecs, entre els quals destaca la cosmologia aristotlica. El sistema que plantejava Aristtil era el geocntric, s a dir, amb la Terra en el centre i els altres cossos celestes girant al seu voltant. Cal ressaltar que en temps encara ms antics, per exemple en els pobles mesopotmics, aix ja era tingut en compte.

Mes tard, Claudi Ptolomeu va plantejar un model de l'Univers molt semblant al d'Aristtil. La seva teoria deia que la Terra roman en el centre mentre els planetes, la Lluna i el Sol descriuen complicades rbites al voltant d'ella. A Ptolomeu li preocupava que el model funcions des del punt de vista matemtic, i no tant que expliqus la realitat sobre el moviment planetari. El seu model va ser adms durant catorze segles fins que van ser acceptades les teories de Coprnic.
 
Evoluci del model heliocntric.
 
 Aristarc de Samos .

Aristarc va ser el primer filsof que va defensar un sistema heliocntric, aproximadament cap al 200 aC. Tot i que la seva teoria s'acostava ms a la realitat que cap altra, no va tenir gaire xit doncs el sistema geocntric es trobava completament arrelat en la societat de l'poca.

 Nicolau Coprnic .

Coprnic es considera el primer cientfic que va proposar, demostrar i defensar un model heliocntric. Va revolucionar l'astronomia i la cincia en general al postular que la Terra i els altres planetes es mouen en rbites circulars al voltant del Sol (excepte la Lluna que gira al voltant de la Terra). Adopt la revolucionria idea d'una Terra en moviment que, a ms, gira sobre si mateixa, mentre el Sol roman immbil. La seva idea era tan revolucionria que busc suport en els filsofs grecs com Aristarc.

El seu motiu central era el clcul correcte de les posicions planetries i per a aix no dubt a trencar amb una tradici de ms de 2000 anys d'una Terra en reps. Aquest model no s'adaptava satisfactriament si no s'introduen unes corbes anomenades epicicles, amb el que resultava gaireb tan complicat com el model ptolemaic. No obstant aix, explicava de forma ms senzilla les irregularitats dels planetes (moviment retrgrad, canvis de lluentor, etc.).

Va publicar les seves idees, pstumament, el 1543, en el llibre De Revolutionibus Orbium Coelestium.

 Giordano Bruno .

Un cop conegut el model heliocntric i l'enorme distncia entre la terra i les estrelles de la qual parlaven per primera vegada els astrnoms de l'poca, Bruno va arribar a la conclusi que les distncies cosmolgiques sn infinites. Aix, l'Univers s infinit i el Sistema Solar s un ms d'altres sistemes semblants o majors, el nombre dels quals s illimitat. Segons aix el nostre sol no ocupa un lloc privilegiat en l'Univers, doncs s un Univers infinit mancat de centre.

 Galileu Galilei .

Cap a l'any 1610, Galileu va construir un telescopi i l'enfoc al firmament. Va ser el primer en adonar-se de la veritable magnitud de l'Univers. Va observar estrelles mai vistes fins llavors. Va descobrir els quatre satllits de Jpiter i va constatar que giren al voltant d'aquest planeta i que per tant la Terra no s el centre de tots els moviments dels cossos celestes; va descobrir els crters de la Lluna i les taques solars, el que posava en dubte que els astres estiguessin composats per un ter immutable diferent dels elements terrestres. A ms va descobrir les fases de Venus.

Per a les seves explicacions, que gaireb li van costar la vida, va adoptar el model heliocntric de Coprnic, per va seguir suposant rbites circulars per als planetes.

 Tycho Brahe .

Brahe va proposar un model geoheliocntric, segons el qual la Terra est en el centre de l'Univers per tots els altres planetes (excepte la Lluna) giren al voltant del sol, i aquest al voltant de la Terra.

 Johannes Kepler .

Kepler va collaborar amb l'astrnom Tycho Brahe durant els ltims anys de vida d'aquest ltim. Brahe li va llegar un completssim catleg estellar amb anotacions dels moviments dels planetes, sobretot de Mart. A partir d'aquestes dades i de les seves prpies teories Kepler es va adonar que les teories de Brahe no encaixaven amb una suposada rbita circular, encara que s amb un model heliocntric. Aix doncs, Kepler va arribar a la conclusi que els planetes giren entorn al Sol descrivint rbites ellptiques en comptes de circulars i el Sol se situa en un dels focus de l'ellipse. Va enunciar llavors les lleis sobre el moviment dels planetes:
1. Tots els planetes descriuen rbites ellptiques amb el Sol situat en un dels focus.
2. La recta que uneix un planeta amb el Sol abarca rees iguals en temps iguals. 
3. El quadrat del perode del moviment d'un planeta s directament proporcional al cub de la distncia mitja del planeta al Sol. 

Aquestes lleis sn vlides per al moviment dels planetes al voltant del Sol i per al moviment dels satllits al voltant d'un planeta.

 Isaac Newton .
Newton va definir les lleis de tipus matemtic iniciades per Galileu. Els seus estudis van abastar un gran nombre de disciplines. Va aplicar les lleis de la dinmica a l'estudi dels fenmens naturals per a elaborar la seva explicaci de la realitat. Va suposar que el fet que la Lluna giri al voltant de la Terra en lloc de sortir projectada en lnia recta es deu a la presncia d'una fora que l'empeny cap a la Terra i la fa descriure una circumferncia. Va anomenar a aquesta fora gravetat i va suposar que actuava a distncia, doncs no hi ha res que connecti fsicament la Terra i la Lluna. Newton va demostrar que la mateixa fora que fa caure un objecte sobre la Terra, mant a la Lluna en la seva rbita. A partir de les lleis de Kepler, va deduir la llei de la gravitaci universal: tot parell de partcules s'atreuen amb una fora inversament proporcional al quadrat de la seva distncia i directament proporcional al producte de les seves masses. 










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49221" title="Organisme modificat genticament" nonfiltered="3975" processed="3948" dbindex="19309">
Un organisme genticament modificat (OGM)  (GMO en angls) s aquell que ha sofert una transferncia de gens, a travs de l' enginyeria gentica amb la qual cosa s'obtenen propietats noves.
Aquesta transferncia ha estat feta de tal manera no podria haver-se realitzat per cap mecanisme que opera a la Naturalesa i per tant sense la intervenci humana.

No es considera un organisme modificat genticament l'obtingut per una clonaci si no ha estat objecte de transferncia gentica.

Els organismes genticament modificats poden ser formes de vida microbiana (generalment bacteris o llevats) vegetals o animals.

Les aplicacions d'aquest OGM abasten a molts  camps de l'activitat humana i especialment a la indstria, la medicina, l'agricultura i la ramaderia.

Principals etapes de desnvolupament.
El 1980 el Tribunal Suprem dels Estats Units va autoritzar per primera vegada que es patents un organisme viu precisament es tractava d' un bacteri transgnic.
El 1982 es va obtenir el primer animal transgnic, una rata de laboratori;
El 1983 es va obtenir la primera planta transgnica una planta de tabac amb resistncia a un antibitic;
El 1987 es va fer el primer conreu transgnic, unes tomaqueres resistents a un insecticida.

Aplicacions industrials.

Les possibilitats sn molt variedades d'una banda es tracta d'obtenir nous productes o amb noves caracterstiques i de l'altra millorar el procs productiu per tal de fer-lo ms eficient, menys contaminant i/o a un cost ms redut.

La biotecnologia ofereix possibilitats interessants en la producci, per exemple de polmers, productes substitutius del petroli , fabricaci de paper, matries plstiques biodegradables etc.

Aplicacions en el camp de la salut humana.

Es tracta d'una nova forma d'obtenir molcules que pot ser ms rpida, efica i econmica que les tradicionals de sntesi qumica.

Existeixen algunes malalties com per exemple la diabetis o com la deficincia d'hormona del creixement, que bsicament consisteixen en qu el cos no es capa de sintetitzar una hormona. Fins fa pocs anys el tractament d'aquestes malalties consistia en obtenir una hormona similar dels animals com les vaques i porcs, per al no procedir d'sser humans era una mica diferent i de vegades provocava alrgies.

Per no tenir problemes i obtenir una hormona de caracterstiques identiques a l'hormona humana s va optar per intentar obtenir-la a partir de microorganismes transgnics.

Per aconseguir-lo es va localitzar en humans el gen responsable de la sntesis de l'hormona, es va incorporar en un plsmit, que s una cadena d'ADN circular que no forma part dels cromosomes i que s capa  d'autoreplicar-se, i aquest es va introduir en un microorganisme.
En primer lloc es va fer amb una bacteria, la ms utilitzada s la Escherichia Coli, per no va donar resultat ja que les bacteris son massa simples per sintetitzar proteines humanes. Llavors es va incorporar en un llevat, en aquest cas el genere utilitzat s la  Saccharomyces cerevisiae, del qual s'obt actualment.

La industria farmacutica tamb est fent recerca utilitzant organismes modificats genticament per produir: hemoglobina (en tabac transgnic), collgen, somnfers, lipasa , vitamina A 

Una altra lnea d'investigacio s obtenir plantes a les quals s'ha pogut transferir una vacuna i que un cop ingerida els antgens passin a una poblaci sencera que quedaria vacunada molt fcilment.

La modificaci directa d'ssers humans amb finalitats teraputiques,possible en les primeres etapes del procs reproductiu , podria evitar entre altres coses la transmissi de malalties o defectes hereditaris. Actualment aquestes manipulacions no estan permeses en cap legislaci. 
 
Aplicacions en l'agricultura i la ramaderia.
L'any 2005 els conreus transgncis ocupaven unes 90 milions d'hectrees en tot el mn, el 70% d'aquesta superfcie correspon als Estats Units.

Hi ha unes 30 espcies de plantes transgniques conreades. Les principals sn la soia, el blat de moro,  la colza  el cacauet, el blat , el cot el tabac, la patata i el tomquet.
 
La transferncia gentica es fa servir, entre altres objectius, per obtenir plantes amb resistncia a un determinat  herbicida generalment l'anomenat glifosat que  s un herbicida no selectiu i mataria la planta cultivada si aquest no en fos resistent, amb aquesta nova propietat introduda eliminar les males herbes s ms fcil.

Un dels problemes amb que es troba l'agricultor quan produeix els seus cultius es la malesa , ja que aquesta redueix el rendiment i la qualitat dels productes cultivats. Molts dels herbicides que estan al mercat combaten noms certs tipus de malesa i estan aprovats per a ser utilitzats nicament en determinats cultius i en etapes especfiques del desenvolupament de las plantes. Els residus d alguns herbicides romanen al sl un any o ms i els agricultors han de estar molt atents als antecedents d aplicacions d herbicides en un camp quan planegen el que sembraran all.
Els cultius tolerants als herbicides poden resoldre molts d aquests problemes perqu inclouen transgens que proporcionen tolerncia a aquests.

Una altra propietat molt usual s la introducci d'un gen insecticida a la planta conreada que fa que no sigui afectada per plagues d'insectes, com el blat de moro bt produt per diverses empreses, com per exemple la varietat de maz Bt-176 comercialitzat per Novartis.
A aquest blat de moro bt si li ha incorporat el gen cry IA de la bacteria Bacillus thuringiensis subsp. kumamotoensis, el qual produir al pans la proteina cry que t propietats insecticides contra el cuc anomenat Diabrotica spp que ataca l'arrel del pans. Amb aquesta modificaci genetica s possible estalviar en insecticides i contaminar-ne menys el medi.

Altres caracterstiques introduides permeten lluitar contra les malalties vegetals, millorar la conservaci o modificar la forma de la planta el contingut alimentari en oli, mid etc.

S'han obtingut plantes tolerants a condicions de baixa pluviometria, resistents a la salinitat del terreny i a  altres condicions medioambientals.

En ramaderia La manipulaci gentica s ms complicada i costosa en els animals per tamb t moltes possibilitats del tipus de modificaci rpida de la forma i mida dels animals, caracterstiques del pl, cuir carn, llet etc. Com exemple s'ha conseguit que una vaca doni llet amb determinats productes no presents en la llet natural.

Objeccions als organismes modificats genticament.


D'una banda l'obtenci de productes transgnics ha estat iniciativa de determinades companyies.  Per exemple la companyia agroqumica Monsanto obtentora de l'herbicida Roundup a base de glifosat ha impulsat les plantes transgniques resistents a aquest herbicida per tal que augmenti el seu s per part dels agricultors. Els camperols que sembren aquestes varietats transgniques depenen totalment de l'empresa subministradora de les llavors.

Polluci gentica : A travs del pollen les plantes transgniques poden transmetre els seus gens introduts o b a la mateixa espcie o a una altra amb risc que es generin resistncies i alteracions incontrolades de la flora.

Risc de la irreversibilitat de certes modificacions;

Aparici d' allrgies en els consumidors.

En general l'opini pblica no confia en els productes transgnics alimentaris perqu ignora quina s la seva componsici i no est segura de la inoqitat del producte. 

L' agricultura ecolgica no utilitza organismes genticament modificats ans el contrari intenta recuperar i usar les varietats tradicionals.

Legislaci Europea Aplicable per Aliments Trnsgenics.
Actualment la EU t autoritzada la utilitzaci de 26 especies transgniques en alimentaci, algunes de les quals noms permet la seva utilitzaci com a ingredient per prohibeix el seu cultiu.

 Directriu 2001/18/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 12 de mar de 2001, sobre la alliberament intencional al medi ambient de organismes modificats genticament i per la que es deroga la Directriu 90/220/CEE del Consell.;
 Reglament (CE) n 1829/2003 del Parlament Europeu i del Consell, de 22 de setembre de 2003, sobre aliments y pinsos modificat genticament.;
 Reglament (CE) n 1830/2003 del Parlament Europeu i del Consell, de 22 de setembre de 2003, relatiu a la trazabilidad i al etiquetat de organismes modificats genticament i a la trazabilidad dels aliments i pinsos produts a partir d'aquestos, i per la qual es modifica la Directriu 2001/18/CE;

Enllaos Externs.
 Web Tecnociencia/Organismes transgnics.;
 Preguntes sobre transgnics. (Web Oficial del MAPA);
 Llista de OGM autoritzats pel consum huma a la UE. (Web Oficial del MAPA);
 Plataforma impulsora de la ILP contra els transgnics.;
 Agencia Catalana de Consum.;
 Metode d'Anlisis.;
 Web Oficial del Ministeri de Medi Ambient;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49223" title="Batalla de Llucmajor" nonfiltered="3976" processed="3949" dbindex="19310">
La Batalla de Llucmajor (25 d'octubre de 1349), s la batalla que tingu lloc a Llucmajor (Mallorca), a l'indret conegut des d'aleshores com es Camp de sa Batalla, en la qual les tropes de Pere el Cerimonis derrotaren les de Jaume III de Mallorca. El rei de Mallorca mor a la batalla i amb aix Pere el Cerimonis reincorpor definitivament a la Corona d'Arag el regne de Mallorca, el qual desaparegu com a regne independent.

La batalla es va produir desprs que Jaume III hagus venut Montpeller al rei de Frana Felip IV per a finanar l'expedici per a recuperar el regne, ocupat per Pere IV el 31 de maig de 1343.

Pere el Cerimonis captur ferit Jaume IV de Mallorca, juntament amb el seu germ Pag, la reina Violant de Vilaragut i la germana d'aquesta, Elisabet. Jaume estigu pres al castell de Xtiva i al Castell Nou de Barcelona, fins el 1362 en qu Jaume de Santcliment l'alliber.

Desprs de la batalla de Llucmajor, el Regne de Mallorca, ocupat ja abans per Pere el Cerimonis, i vassall des de 1279 del rei d'Arag, torna a ser annexionat, ara definitivament, als territoris de la Corona d'Arag. El 1344 el rei Pere havia promulgat el Privilegi d'Uni, que juraren els seus hereus fins a Felip V de Borb, pel qual es comprometien a no separar-lo mai ms del Principat i els altres regnes de la Corona (Jurament per les Illes). A ms, Pere el Cerimonis, que es titula rei de Mallorca, i a partir d'ell els seus successors, separ del Regne de Mallorca la governaci dels territoris continentals de la Corona de Mallorca i desprs de la mort Jaume IV de Mallorca no hi haur ms reis de Mallorca.

El Regne de Mallorca conserv la seva denominaci i les seves institucions i constitucions fins a la promulgaci dels Decrets de Nova Planta (1716), que les van abolir.

Bibliografia.
Gabriel Ensenyat i Pujol: La reintegraci de la Corona de Mallorca a la Corona d'Arag (1343-1349), 2 volums, Palma de Mallorca, Editorial Moll, 1997.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49224" title="Fal i martell" nonfiltered="3977" processed="3950" dbindex="19311">



La fal i el martell s un smbol emprat per representar el comunisme. Es pot veure, per exemple, al logotip del Partit Comunista d'Espanya (PCE) i al del PSUC.

Aquestes dos eines representen els treballadors i el treball. La fal representa el camperol i el martell l'obrer industrial. s un smbol que fa referncia a l'smitxka, el pacte entre camperols i obrers pel qual Lenin advoc a les Tesis d'Abril.

Es feia servir a la bandera de l'antiga Uni Sovitica.

s a l'URSS i Rssia. 

Des del 1917 la fal i el martell (en rus,             , "serp i molot") va ser un dels smbols de la Uni de Repbliques Socialistes Sovitiques. Inicialment apareixia a l'escut d'armes de la RSFSR, havent-se declarat a la uni de treballadors i camperols com la base de l'Estat. Formava part tamb dels smbols de l'Exrcit roig creat l any 1918. 

Ms tard va aparixer a la bandera de la Uni Sovitica, adoptada al 1923 i acabada a la Constituci sovitica de 1924. A  les banderes de les Repbliques Socialistes Sovitiques va aparixer desprs del 1924. Abans d'aix, les banderes de les repbliques sovitiques eren totalment vermelles, amb el nom de la repblica respectiva escrit en lletres daurades, tal com ho estipulava la Constituci sovitica de 1918. 

 L'escut d'armes de la Uni Sovitica cont a la fal i el martell, que tamb apareixien als uniformes de l'exrcit, medalles i a altres llocs. ;

 La fal i el martell, combinats amb un parell d'ales estilitzades, eren usades per l'aerolnea de bandera de la URSS, Aeroflot. La Aeroflot de la Federaci Russa continua usant el smbol. ;

 La Planta Metallrgica de Moscou es diu Serp i Molot. ;

 Serp i Molot es diu una estaci ferroviria entre Moscou i Nizhny Novgorod (Gorki entre 1923 i 1990). ;

Els partits comunistes afiliats al Kominform (aquells alineats amb la URSS), aix com els seguidors la Repblica Popular de la Xina, van tendir a usar la fal i el martell o dissenys similars a la seva simbologia. No obstant aix, fins i tot partits comunistes oposats a tant la Uni Sovitica com a la Xina, van usar tradicionalment la fal i el martell com el seu smbol, algunes vegades amb lleugeres modificacions d'estil. Per aix, la fal i el martell es van convertir en el smbol internacional de prcticament tots elscomunistes, independentment de la seva orientaci.

Altres smbols similars. 

Una gran quantitat de smbols tenen similituds d'estil amb la fal i el martell, sense contenir un martell o una fal estrictament parlant. Hi ha exemples d'aix a la bandera d'Angola, el logotip del Partit Comunista de la Gran Bretanya, el logotip del Partit Comunista dels Estats Units i a algunes versions del logotip de la Uni de Treballadors Generals i de Transport del Regne Unit. 

Altres variacions sobre la idea d'eines creuades inclouen el smbol del Partit dels Treballadors Coreans (martell, bolgraf i fal) i en l'antic smbol del Partit Laborista britnic (pala, torxa i aixada). La bandera de la Repblica Democrtica Alemanya contenia un martell i un comps envoltats per blat, representant aix als obrers, intellectuals i als camperols. 

L any 1990, quan Nelson Mandela va sortir de la pres, va pronunciar a Ciutat del Cap un discurs al poble Sud-afric des d'una balconada decorada amb la bandera de la fal i el martell. 

El Partit Comunista de Guadeloupe utilitza a la seva bandera una lletra "G" que recorda a la fal i el martell. 

Algunes faccions de la IV Internacional combinen la fal i el martell amb un nombre cardinal 4, orientant aquestes eines cap a l'esquerra. 

En el llenguatge Unicode, el smbol de la fal i el martell es representa amb O+262D ( )

Vegeu tamb.
Heroi del Treball Socialista;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49225" title="Brian Eno" nonfiltered="3978" processed="3951" dbindex="19312">


Brian Peter George St. Jean le Baptiste de la Salle Eno s el nom complet de Brian Eno 
o, simplement, Eno. Nascut el 15 de maig de 1948 a Woodbridge, Suffolk (Gran Bretanya), s un compositor de msica electrnica que va comenar la seva carrera tocant amb Roxy Music i desprs inici una brillant carrera, alternant lbums en solitari amb discos enregistrats amb d'altres artistes. T un germ que tamb s msic, Roger Eno, amb qui tamb ha collaborat.

Eno ha treballat tamb com a productor per a diversos artistes i grups musicals, entre els quals destaquen James, Talking Heads, Coldplay, Ultravox, U2 i David Bowie, amb qui collabor en diverses ocasions; encara en el camp de la producci, Eno va guanyar els premis Brit de 1994 i 1996 al millor productor.

La seva producci musical s molt eclctica; ha publicat discos amb un estil proper a la msica pop, mentre en d'altres ha posat els fonaments d'estils de msica com l'ambient, inventat per ell mateix, i que ha esdevingut sinnim de la msica New Age.

L'any 1996 Brian Eno va ser un dels fundadors de la Long Now Foundation amb la finalitat d'ensenyar a la gent a pensar sobre futur de la societat a molt llarg termini. s columnista en el peridic angls The Observer. s considerat com un visionari en la msica i un artista molt preocupat per la resta de les disciplines artstiques, especialment de les installacions; tamb ha collaborat en el desenvolupament del generador de msica algortmica Koan. A ms a ms, treballa en el camp de les arts visuals.

Biografia.

Estada a Roxy Music.

Brian Eno va fer les seves primeres passes musicals com a teclista del grup de glam rock Roxy Music, amb qui va enregistrar els seus dos primers lbums, on Eno aplic bona part de les seves idees en el camp de la producci i el tractament electrnic del so d'instruments convencionals.

Tanmateix, desprs de la publicaci i la promoci del disc For your Pleasure (1973), Eno decid d'abandonar el grup, degut a diferncies artstiques amb el seu lder, Bryan Ferry.

Primera etapa en solitari: els anys 70.

La dcada dels 70 fou un perode d'all ms profits per a Eno, que es mostr molt prolfic (enregistr una gran quantitat d'lbums en solitari i amb d'altres msics, a ms de treballar com a productor) i, alhora, influent, car molts d'aquests discos foren, amb el pas del temps, considerats referncies obligades i fonts de diversos estils musicals.

Immediatament desprs d'abandonar Roxy Music, Eno comen les sessions d'enregistrament del seu debut en solitari, Here come the warm Jets (1973), on Eno continua amb l'estil glam dels Roxy Music d'aquest perode. En aquest disc, Eno compt amb l'ajuda del guitarrista Robert Fripp, amb qui ja havia collaborat poc abans en el disc (No Pussyfooting)  el primer experiment de Brian Eno en el camp de la msica ambient  on la guitarra de Fripp es mesclava amb suaus textures de sintetitzador creades per Eno.

El 1974 Eno enregistr un nou disc, Taking Tiger Mountain (By Strategy), un disc essencialment rock que continuava i aprofundia la lnia marcada per "Here come the warm Jets"; per un any desprs public tres discos molt ms orientats cap a la msica electrnica: es tracta d' Another Green World (un dels discos ms influents d'Eno, amb abundncia d'instruments electrnics i majoria de peces instrumentals i tranquilles), Discreet Music (que marc l'inici de la seva srie Ambient) i una nova cooperaci amb Robert Fripp, Evening Star, seguida d'una gira europea. El mateix Eno explica a les notes interiors de "Discreet Music" com va descobrir la noci de msica ambiental:


El gener d'aquest any (1975) vaig tenir un accident. No vaig prendre mal, per hagu de guardar reps en una posici rgida i esttica. La meva amiga Judy Nylon em visit i em port un disc de msica d'arpa del segle XVIII. Quan se'n va anar, i amb moltes dificultats, vaig posar el disc. Quan ja m'havia ajagut, vaig adonar-me que el volum de l'amplificador era molt baix, i que un dels dos canals estreo estava espatllat. Com que no tenia forces per aixecar-me i corregir la situaci, el disc continu sonant, quasi inaudiblement. Aix em va fer descobrir una nova manera d'escoltar msica, com a part de l'ambient de l'entorn, com el color de la llum o el so de la pluja eren parts d'aquest ambient.


Tamb el 1975 Eno va fundar el seu propi segell discogrfic, Obscure Records.

El 1977 Eno enregistr un disc en collaboraci amb el grup alemany Cluster, anomenat Cluster & Eno, continuant amb l'experimentaci ambiental, que trencaria breument amb l'edici de Before and after Science per reprendre-la amb Music for Films (1978).

El 1978 Eno public el primer disc de la srie "Ambient": es tracta d'Ambient 1: Music for Airports. En les seves notes interiors Eno don una definici fora ms precisa sobre l'abast i les caracterstiques de la msica ambiental, ja referida prpiament amb aquest nom:


La msica ambiental ha de ser capa d'estimular molts nivells d'atenci auditiva sense reforar-ne cap en particular; ha de ser tan ignorable com interessant.


A ms de tots aquests llanaments, cal tenir en compte la feina que realitz com a productor de grups com Devo, Ultravox (dels quals produ el primer disc, aparegut el 1977) o els Talking Heads, grup amb el qual establ una fructfera relaci entre els anys 1978 i 1980, produint-los tres discos i participant en la composici de les canons. El guitarrista dels Talking Heads, David Byrne, va collaborar amb Brian Eno en un disc conjunt anomenat My Life in the Bush of Ghosts (1981), una obra pionera en l's de material provinent de fonts com enregistraments radiofnics i discos musicals d'altres artistes, com farien posteriorment els artistes de hip hop. Un altre treball destacable d'Eno a la producci s la famosa "trilogia berlinesa" de David Bowie, formada pels discos Low, Heroes i Lodger, que es compten entre els millors treballs de Bowie.

Els anys 80.

Durant aquesta dcada, Brian Eno continu publicant discos de la srie Ambient, en collaboraci amb Harold Budd (Ambient 2: The Plateaux of Mirror, 1980), el msic nord-americ Laraaji (Ambient 3: Day of Radiance, 1980) o en solitari (Ambient 4: On Land, 1982, que en signific el punt i final i, alhora, marc l'inici d'un nou gnere conegut com a dark ambient). Un altre compositor amb qui Eno collabor s el trompetista Jon Hassell, amb qui enregistr dos lbums d'una nova srie, Fourth World, el 1980 i el 1981. El 1983 public dos discos; el primer d'ells fou  , havia de ser la banda sonora d'un documental sobre la NASA, anomenat For All Mankind; Eno comen a treballar en aquest disc amb el sintetitzador Yamaha DX7, que ha esdevingut un dels seus instruments preferits. El segon fou la segona part de "Music for Films", Music for Films 2 (la tercera part vei la llum el 1988).

El 1984 collabor per primera vegada amb el grup irlands U2, en el disc The Unforgettable Fire; Eno repet la feina a la producci ajudat per Daniel Lanois al disc The Joshua Tree (1987), aclamat mundialment i considerat com un dels millors discos de la histria.

Referncies.



Bibliografia.

 Jorge Munnshe: New Age, Ediciones Ctedra, 1995.

Enllaos externs.

 Notes interiors del disc Discreet Music;
 Notes interiors del disc Ambient 1: Music for Airports;
 Notes interiors del disc Ambient 4: On Land;
 Notes interiors del disc Thursday Afternoon;
 Ms notes interiors del disc Thursday Afternoon;
 Notes interiors del disc Neroli;
 http://musiced.about.com/od/historyofmusic/p/ambientmusic.htm;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49227" title="Fase" nonfiltered="3979" processed="3952" dbindex="19313">

Astronomia: Per a les fases de la lluna vegeu Fase lunar.
Termodinmica: S'anomena fase a cadascun dels estats de la matria.
Fsica:
 Per a la fase d'una ona vegeu Fase (ona);
 Fase (electricitat);
Matemtiques: Per a la fase angular d'un vector, vegeu l'article Fase vectorial.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49228" title="Sinchi Roca" nonfiltered="3980" processed="3953" dbindex="19314">
Sinchi Roca fou, segons la tradici el segon inca del regne de Cusco, fill i successor de Manco Cpac. En un dels mites fundacionals, s Sinchi Roca i no Manco Cpac qui duu la seva famlia fins a la vall de Cusco.

Segons el cronista Pedro Cieza de Len, Sinchi Roca constru terrasses agrcoles i import grans quantitats de terra per millorar la fertilitat del sl. Segons les evidncies arqueolgiques, en aquesta poca la comunitat inca seguia sent un ms dels grups presents a la vall de Cusco i les valls venes.

Sinchi Roca s conegut per la mtica histria de Teuotihi. Teuotihi era un missatger inca enviat a un regne ve, per fou assassinat y retornat a Sinchi Roca decapitat. Aix provoc una guerra amb una decisiva victria inca a la batall de Mawedipi.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49229" title="Insecticida" nonfiltered="3981" processed="3954" dbindex="19315">
 
Un insecticida s un compost qumic utilitzat per matar insectes normalment, mitjanant la inhibici d'enzims vitals. L'origen etimolgic de la paraula insecticida deriva del llat i significa literalment matar insectes. s un tipus de biocida.

Els insecticides tenen importncia per al control de plagues d'insectes en l'agricultura o per eliminar tots aquells que afecten la salut humana i animal.

Els cars no sn insectes i poden ser immunes a alguns insecticides i s'eliminen amb productes especfics, els acaricides. 

En el llenguatge quotidi aquest terme s'utilitza per a referir-se als productes que tenen la propietat de matar insectes i d'una forma restringida a les suspensions en pots d'aerosol

Histria i Origen.
Ja en l'poca helenstica es descriu l's de diferents productes per a espantar les mosques i les mmies eren tractades amb diferents essncies per a protegir-les de l'acci dels seus cossos.

El desenvolupament de la botnica i els descobriments de noves plantes per la seva utilitzaci industrial i productiva en els segles XVII i XVIII, va portar al descobriment de propietats insecticides en essncies vegetals com el tabac i el piretre. 

A partir de la segona meitat del segle XIX amb el desenvolupament accelerat de la indstria de sntesi qumica en qu es comencen a produir i dissenyar productes insecticides sinttics.

Paralellament tamb es van usar diferents sals d'arsnic com ara l'arseniat de coure o Verd Pars; de zinc, mercuri, plom i calci. No obstant el seu s provocava intoxicacions en els consumidors quan eren utilitzats en l'mbit agrcola. Tots aquests verins sn txics d'absorci estomacal i van conduir als EUA i altres pasos a regular-ne l's i fins i tot prohibir-ne l's. 

Tamb a finals de segle XIX es va usar el formaldehid i l'cid cianhdric per a fumigar edificis en tractament contra els corcs de la fusta i les xinxes. El 1886 es documenta l'adquisici de resistncia a l'cid cianhdric a la "cochinilla" dels ctrics.

s a la dcada dels dcada de 1940 quan es comencen a comercialitzar els primers organoclorats i el popularitz l's de DDT. Rpidament, per es descobreix que les poblacions sn rpidament immunitzades (2-10 anys) desprs de la generalitzaci dels seu s, a ms en ser bio-acumulable es produeix la intoxicaci en els depredadors i super-depredadors dels ecosistema. 

A partir del tercer ter del segle XX i comenaments del segle XXI i degut als problemes de toxicitat especfics dels insecticides sinttics es comencen a desenvolupar productes menys txics i ms especfics. Es generen corrents de pensament contraris a l's generalitzat de pesticides i es configura el control integral de plagues. que comporta l's de biocides de forma controlada i la implementaci de sistemes de control passiu ms que no pas l's sistemtic

Caracterstiques ideals d'un insecticida tipus.
 Gran especificitat. El producte noms afecta a un organisme concret deixant indemnes la resta d'ssers vius i el medi ambient. ;
 Baixa toxicitat en humans. El producte revesteix un risc baix tant per a sofrir intoxicacions agudes com a exposicions a baixes dosis. ;
 Baixa dosis letal. L'insecticida s efectiu amb poca quantitat.
 Cost baix. El producte ha de ser barat.

Addenda: Obviament aquestes caracterstiques rarament estan presents en un mateix producte. 

rees d'utilitzaci.
Els insecticides s'utilitzen prcticament a tot arreu:
 Agricultura.
 Ramaderia.
 Construcci.
 Veterinria.
 Medecina.
 Control de plagues.
 Domstic.

Formulacions.
 Suspensi. El principi actiu es troba en forma de partcules en suspensi aquosa.
 Emulsi;
 Microencapsulat. ;
 Gel;
 Pols mullable;
 Pols seca.
 Laca.

Mode d'actuaci.
Els insecticides poden tenir acci sobre un o diversos dels estadis de desenvolupament de l'artropode i es consideren ovicides, larvicides i adulticides respectivament si eliminen els ous, la larva o l'adult. 

 Insecticides de contacte.. Els insecticides poden entrar en contacte amb l'insecte per ingesti, b per aliments o per neteja bucal(Insecticides d'ingesti) o quan toquen l'insecte i, sovint es dona de forma combinada.

Insecticides sistmics. En insecticides d's agrcola la forma ms moderna i efectiva d'actuaci s la introducci de l'insecticida a l'interior de la planta i a travs dels vasos conductors repartir-se per tota la planta fent-la verinosa.

Inhibidors de la muda.L'acci de l'insecticida sobre l'organisme desitjat pot ser la mort a curt o mitj termini, de vegades abans deixa de menjar o impedeix la metamorfosi de l'insecte que a ms llarg termini condueix a la mort dels individus i la merma de les poblacions, b sigui en els estadis de mudes larvals o de pupa.

Avantatges i riscs.
L's d'insecticides combinat amb altres innovacions, s responsable de l'augment de la higiene i salut en la poblaci. A l'agricultura ha perms augmentar els rendiments i millorar la conservaci dels aliments. D'altra banda ha introdut en el medi ambient uns productes txics, els productes de degradaci dels quals tenen en part d'efectes desconeguts. 

Per tal de limitar el risc l'avaluaci del grau de toxicitat per a l'home dels insecticides i altres agroqumics es fa en organismes oficials. S'utilitzen animals de laboratori i s'estableix la  dosi letal normativa DL50. Tamb hi ha un risc variable de mutacions, esterilitat malalties diverses i contaminaci de terres, aiges i aliments. 

Insecticides classificats per famlies qumiques.
Els insecticides es poden classificar segons la composici del seus principi actiu.

 Organoclorats.

Derivats del clor. Sn extremadament persistents i acumulables en els greixos. Actualment, tant la seva comercialitzaci com la fabricaci estan prohibides a tota la Uni Europea i molts pasos desenvolupats degut als seu problemes de bioacumulaci. Tanmateix, es continuen usant en alguns pasos subdesenvolupats, tot i que el seu s permet el control de mosquits i de retruc el control de malalties transmeses per aquests com el paludisme, la febre groga, el dengue o el virus de l'oest del Nil. 

 Aldrin ;
 Clord;
 Clordecona ;
 DDT ;
 Dieldrin ;
 Endosulfan ;
 Endrin;
 Heptaclor;
 Hexaclorobenz;
 Lind (gamma-Hexaclorociclohex);
 Methoxychlor;
 Mirex;
 Pentachlorophenol ;
 TDE;

Organofosforats.
Tenen menor persistncia que els organoclorats. Actuen atacant el sistema nervis inhibeixen l'acetilcolinesterasa, substncia implicada en la transmissi dels senyals nerviosos. 

 Acefat;
 Metil azinfs ;
 Bensulfit;
 Cloretoxifs;
 Clorpirifs;
 Metil-clorpirifs;
 Diazinn;
 Diclorvs (DDVP);
 Dicrotofs;
 Dimetoat;
 Disulfoton;
 Ethoprop;
 Fenamifs;
 Fenitroti;
 Fenti;
 Fostiazat;
 Malatin;
 Methamidofs;
 Metidati;
 Mevinfs;
 Naled;
 Ometoat;
 Metil oxidemeton;
 Parati descobert per Gerhard Schrader;
 Metil parati;
 Forat;
 Fosalona;
 Fosmet;
 Fostebupirim;
 Metil pirimifs;
 Profenofs;
 Filayosfon;
 Terbufs;
 Tetraclorvinfs;
 Tribufs;
 Triclorfon;

 Carbamats .
 Aldicarb;
 Carbofuran;
 Carbaril;
 Metomil;
 2-(1-Metilpropil)fenil metilcarbamat;

 Fenotiazina .

Piretroides.
Els piretroide s'obtenen per sntesi qumica imitant la de la piretrina natural sn ms actius i estables per ms txics. Derivats sinttics o semi sinttics de la piretrina provinent de la flor del Pyrethrum. Alguns no provenen de la sntesi qumica en laboratori i es poden utilitzar en l'agricultura ecolgica, sn de baixa toxicitat pels animals homeoterms. Sn fotosensibles i es degraden ms rpidament en presncia de llum.

 Aletrina ;
 Bifentrina ;
 Cipermetrina;
 Deltametrina;
 Lambda-cihalotrina ;
 Permetrina ;
 Resmetrina ;
 Tetrametrina ;
 Tralometrina ;
 Transflutrin;

 Neo-nicotenoids . 
 Acetamiprid;
 Clotianidina;
 Imidacloprid;
 Nitenpiram;
 Nitiazina;
 Tiacloprid;
 Tiametoxam;

 Derivats txics de plantes. 
Piretrina (Flor del piretre);
Ortiga;
 Cafeina;
 Derris (rotenona). ;
 Anabasine;
 Annonin;
 Asimina (Pawpaw tree seeds) for lice;
 Azadirachtin;
 Carapa;
 Cinnamaldehyde;
 Deguelin;
 Linalool;
 Miristicina;
 Neem (Azadiractina);
 Nicotiana rustica (Nicotine). La nicotina tamb s'utilitzava, per s molt txica per a l'home.
 Peganum harmala, llavors (smoke from), arrelot;
 Polyketid;
 Quassia;
 Tetranortriterpenoide;

Insecticides bioracionals.
Aquest grup inclouria tots aquells productes d'origen biolgic o biotecnolgic que tenen per objecte eliminar insectes. 

Toxina BTI;
Inhibidors de sntesi de quitina. Flufexurn;

 Articles relacionats.
Insecticida biolgic;
Biocida;

Referncies.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49231" title="Lloque Yupanqui" nonfiltered="3982" processed="3955" dbindex="19316">
Lloque Yupanqui fou el tercer inca del regne del Cusco, segons la tradici. Fou el fill i successor de Sinchi Roca.

Alguns cronistes li atribueixen algunes petites conquestes a la vall de Cusco, mentre que altres afirmen que durant el seu govern es produren diverses revoltes. Establ un mercat pblic a Cusco i constru l'Acllahuasi (la Casa de les verges).






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49232" title="Truita" nonfiltered="3983" processed="3956" dbindex="19317">

Gastronomia: aliment preparat a base d'ous. vegeu Truita d'ous;
Zoologia: un tipus de peix de riu. Vegeu Truita de riu;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49238" title="Copa Mitropa" nonfiltered="3984" processed="3957" dbindex="19318">
Histria.
La Copa Mitropa fou la primera gran competici internacional per a clubs, una idea de l'austrac Hugo Meisl en la que participaren equips de l'Europa Central. En fou un histric precedent la Challenge Cup, disputada entre 1897 i 1911 i oberta a clubs de l'Imperi Austrohongars. La idea d'organitzar la Copa Mitropa nasqu a Vencia el 16-17 de juliol de 1927 i la competici s'inici el mes d'agost del mateix any.

A les primeres dues sessions hi participaren dos clubs de Hongria, ustria, Txecoslovquia i Iugoslvia. El 1929 els clubs iugoslaus foren reemplaats per italians. L'any 1934 es decid l'ampliaci a quatre clubs per pas; dos anys desprs s'admeten clubs de Sussa i el 1937 de Romania i de nou de Iugoslvia. El 1938 degut a lanchluss (la invasi nazi d'ustria) els clubs d'aquest pas diexaren de prendre-hi part. L'any 1940 la competici s'abandon per l'inici de les hostilitats internacionals.

El fet de que hi participessin clubs de quatre de les majors potncies europees del moment (Itlia, ustria, Txecoslovquia i Hongria (els tres darrers foren els primers en introduir el professionalisme al continent el 1924, 1925 i 1926 respectivament)) va fer que el torneig agafs un gran prestigi, semblant a l'actual Copa d'Europa.

Desprs de la Segona Guerra Mundial es reemprengu per sense aconseguir el prestigi que havia tingut abans, degut bsicament a l'aparici de les diferents competicions europees. A partir dels vuitanta la competici es reserv als campions de les Segones Divisions i deix de disputar-se el 1992. Els tornejos de 1951 (Zentropa Cup) i 1958 (Donau Cup) foren considerats no oficials.

 Palmars .

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49248" title="Cupatges" nonfiltered="3985" processed="3958" dbindex="19319">
Cupatges s un revista en llengua catalana de divulgaci de la cultura del vi i la gastronomia. Est editada per l'empresa Stilgraphic, de Barcelona, i es distribueix als quioscos i establiments especialitzats. Aquesta publicaci va aparixer l'any 2004, i cont informacions del sector vincola, reportatges sobre cellers i denominacions d'origen, entre d'altres.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49250" title="Foc Nou" nonfiltered="3986" processed="3959" dbindex="19320">
Foc Nou s un revista en llengua catalana d'informaci, opini i anlisi de l'actualitat social i de l'Esglsia des d'una ptica cristiana, fundada per Roser Bofill Portabella. El primer nmero de la publicaci va sortir al carrer el novembre de 1974, com una circular del Centre de Pastoral Litrgica de Barcelona. Al llarg de la seva histria ha estat un dels mitjans de referncia per als sectors ms renovadors de l'Esglsia catlica a Catalunya.

La publicaci t seccions fixes d'espiritualitat, crtica literria, cinema, cincia, etc.. Publica tamb el suplement Dialogal, dedicat al dileg interreligis.


Enllaos externs.
 Web de la revista;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49251" title="Agricultura de subsistncia" nonfiltered="3987" processed="3960" dbindex="19321">
L'agricultura de subsistncia s un sistema d' agricultura en el qual la producci que s'obt d'una superfcie serveix noms per alimentar les persones que hi treballen.

Les implicacions econmiques derivades d'aquest fet sn que no hi ha prcticament producci excedent que es puga comercialitzar i per tant no hi ha possibilitat d'acumular capital ni d'adquirir subministres que pugen fer evolucionar el sistema.

La superfcie mnima per a mantenir una famlia depn de factors climtics, edafolgics i de la mena de conreu que es faa, generalment es troba entre les 10 hectrees (1.000m2) i les 4 hectrees (40.000m2).



Aspectes tcnics.

En rees de selva tropical sovint es crema la la vegetaci espontnia i se sembra sobre les cendres aquesta prctica pot provocar l'erosi i destrucci del sl i impedir la reforestaci natural. 

Les comunitats que practiquen aquest tipus d'agricultura produeixen per elles mateixes les llavors que a banda de ser un patrimoni gentic de gran importncia resulten ser ms rstegues que les varietats millorades comercials i poden obtenir una collita en situacions adverses.


El sistema s tan frgil i els rendiments tan baixos que una srie de males collites poden portar a una fam generalitzada.


La m d'obra s utilitzada prcticament amb exclusi de qualsevol maquinria i inclou dones i nens que no reben l'educaci que els podria fer sortir d'aquest cicle econmic.

Solucions.

Les mesures correctores han de tenir en compte la globalitat del problema que t aspectes culturals econmics i socials i per tal de no fracasar no centrar-se nicament en una reforma de les infraestructures agrries del tipus d'incrementar regadius, subvencionar insums o facilitar maquinria agrcola.

La generalitzaci de l'educaci, les reformes socials i agrries i els ajuts econmics del tipus de peits prstecs (microcrdits) concedits a homes i dones amb projectes viables (dins i fora de l'agricultura) podrien ser unes bones opcions de canvi.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49253" title="ESPN" nonfiltered="3988" processed="3961" dbindex="19322">

L'ESPN, sigles d'Entertainment and Sports Programming Network, s una emissora de televisi dedicada al mn de l'esport, propietat del grup americ ABC. En l'actualitat emet dos canals per cable als Estats Units, un en castell i l'altre en angls.

Enllaos externs.
ESPN





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49257" title="Camp gravitatori" nonfiltered="3989" processed="3962" dbindex="19323">

En fsica el camp gravitatori s un camp de fora vectorial que descriu l'acceleraci de la gravetat a una regi de l'espai.  El coneixement d'aquest camp gravitatori a ms permet calcular la fora de la gravetat que afecta a qualsevol objecte situat a la regi estudiada. La primera definici la va fer Isaac Newton per Albert Einstein la torn a definir en la Relativitat general.











Gravitaci a la Fsica de Newton.
s la primera aproximaci i s la que es fa servir en la mecnica clssica. De fet s un bon model per a descriure a grans trets els efectes de la gravetat. 
En aquest model el camp gravitatori pot definir-se com la fora per unitat de massa que experimentar una partcula puntual situada davant la presncia d'una distribuci de massa unitat .  

El clcul es pot fer mitjanant la Llei de la Gravitaci Universal de Newton ja que el camp gravitatori al voltant d'una partcula s un camp vectorial on a cada punt de l'espai se li associa un vector de fora de mdul igual a la fora que experimentaria una partcula de massa elemental en aquell punt (1 kg) en presncia de la partcula estudiada amb direcci cap a la partcula estudiada.



;

F s la magnitud de fora gravitatria entre dos centres de massa;
G s la Constant de Gravitaci;
m1 s la massa de la primera partcula;
m2 s la massa de la segona partcula;
r s la distncia entre ambdues partcules;


El camp al voltant de diverses partcules es calcula mitjanant la superposici dels camps generats per cada una d'aquestes partcules allades. Un objecte afectat per un camp de diverses partcules ser afectat per una fora igual a la suma de tots els vectors fora generats per cada un d'aquests camps individuals.

Gravitaci a la Relativitat general.
A la Teoria de la Relativitat general es determina solucionant les equacions de camp d'Einstein. Aquestes equacions, a diferncia de les de Newton que noms depenen de la matria, tamb depenen de la distribuci de l'energia en una regi de l'espai. Aix,els camps en la relativitat general representen una curvatura del espai-temps. La relativitat general determina que en estar a una regi corbada de l'espai un objecte pateix una acceleraci equivalent a accelerar amb el gradient del camp en aquell punt seguint la segona Llei de Newton.


En general els canvis numrics entre ambdues teories sn poc significatius, tot i aix hi ha diversos experiments verificables que demostren que s ms  precisa la gravitaci entesa de la forma que ho fa Einstein en la Relativitat general.
 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49260" title="Copa de la Comunitat d'Estats Independents" nonfiltered="3990" processed="3963" dbindex="19324">
Histria.
Aquesta competici s'instaur desprs de la desintegraci de la Uni Sovitica per a ser disputada entre tots els campions dels nous estats formats. Ucrana refus participar les dues primeres edicions.


Finals.


 Enllaos externs .
 Web oficial;
 Resultats a RSSSF;
 Web de seguidors amb informaci des de 1999;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49262" title="Complement predicatiu" nonfiltered="3991" processed="3964" dbindex="19325">
El complement predicatiu s un complement propi de la sintaxi tradicional. T les segents caracterstiques:

Exerceix sempre una doble funci: una de complement verbal de manera i una altra d'atributiva referida al subjecte o al complement directe. s, doncs, un complement de doble atribuci.
S'adjunta a un verb predicatiu en funci atributiva (no copulatiu);
Sempre s un CN, o sigui un adjectiu o un sintagma adjectival, o un participi en funci adjectiva,o un SPrep (CN).
El CPred mai s un adverbi ni un sintagma adverbial.

Les estructures del CPred poden ser:

a) SN
   Considerava aquell seu amic   un pobre home


b) Adjectiu o participi:
   En Carles s'ha tornat   antiptic  / Hem quedat   bocabadats

c) preposici (per/de/com (a) + SN:
   L'han pres   per espia / La tracten   de reina / El vol   com a soci

d) (preposici) + oraci subordinada substantiva:
    M'han pres   pel que no sc




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49269" title="Pegs (mitologia)" nonfiltered="3992" processed="3965" dbindex="19326">

En la mitologia grega, Pegs era el cavall alat nascut del coll tallat de Medusa.

El significat del seu nom s desconegut per Hesode el relaciona amb la paraula font. All on els cascs de Pegs colpejaven el terra en naixia una font. Per exemple, la font Hipocrene (font del cavall), en el mont Helic. 

Per les llegendes ms conegudes on interv Pegs sn les relacionades amb l'heroi Bellerofont. Mentre Pegs estava bevent a la font Pirene, Bellerofont, grcies a l'ajuda d'una brida mgica que li havia donat Atena, va aconseguir muntar el cavall. Seguidament, Bellerofont i Pegs van anar a lluitar contra el monstre Quimera, matant-lo.

Grcies a Pegs, Bellerofont va aconseguir triomfar en totes les aventures en qu va participar. Aix el va enorgullir tant que va creure's capa d'arribar fins al mont Olimp, on vivien els dus, cavalcant al llom de Pegs. Zeus no va tolerar tanta sobrbia i va enviar un tvec que va picar al cavall, encabritant-lo i fent-li tirar al seu genet a terra. Lliure de Bellerofont, Pegs va continuar volant sol fins a l'Olimp. Des de llavors, Zeus el va fer servir per portar el llamp.

Finalment, Pegs va ser transformat en constellaci. Actualment, una de les 88 constellacions modernes s'anomena Pegs.

 Imatgeria moderna .
El cavall alat Pegs apareix al logotip de l'empresa Pegaso, fabricant espanyola de vehicles.

El Pegs tamb apareix a l'escut de les divisions aerotransportades britniques












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49272" title="Pegs" nonfiltered="3993" processed="3966" dbindex="19327">


En astronomia, una de les 88 constellacions modernes s'anomena Pegs (constellaci).

En la mitologia grega, Pegs (mitologia) era un cavall alat.

En onomstica, Pegs (jurista) fou un jurista rom.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49281" title="Commonwealth" nonfiltered="3994" processed="3967" dbindex="19328">


El Commonwealth of Nations (denominaci anglesa equivalent a "Comunitat de Nacions"), ms conegut simplement com a Commonwealth i, abans, com a British Commonwealth of Nations, s una organitzaci composta per 53 estats independents que, excepte Moambic, comparteixen lligams histrics amb el Regne Unit. El seu objectiu principal s la cooperaci internacional en l'mbit poltic i econmic i, des del 1950, ser-ne membre no implica cap mena de submissi envers la corona britnica. Amb l'entrada de Moambic a l'organitzaci s'ha afavorit el terme Commonwealth of Nations per subratllar-ne el carcter internacionalista, tot i que la frmula British Commonwealth ("Comunitat Britnica") es continua utilitzant per diferenciar-la d'altres organitzacions internacionals. La reina Elisabet II del Regne Unit s el cap de l'organitzaci i, segons els seus principis, "smbol de la lliure associaci dels seus membres".

Antecedents.
L'organitzaci t els seus orgens en la Conferncia Imperial de 1920, quan el govern britnic va reconixer certs drets d'autodeterminaci de les seves colnies, i va comenar a treballar en el que acabaria essent l'Estatut de Westminister el 1931, que va donar origen al Commonwealth (aleshores format per un grapat d'excolnies encara lleials a la monarquia). De cara endins s administrat per una Secretaria General amb seu a Londres i que actualment s ocupada per Donald C. McKinnon, exministre d'Afers Estrangers de Nova Zelanda. Altres organitzacions germanes que collaboren amb els esforos de la Secretaria General sn la Fundaci del Commonwealth (o Commonwealth Foundation) i el Commonwealth de l'Aprenentatge (Commonwealth of Learning), amb seu la primera a Londres i la darrera a Vancouver (Canad).

 Actualitat .
L'ingrs de Moambic el 1995 va desencadenar una polmica internacional, ja que l'antiga colnia portuguesa de l'frica no tenia nexes amb la comunitat britnica i la maniobra es va qualificar com una mena de neoimperialisme cultural i econmic en una regi sota el flagell de la pobresa. La secretaria general de l'organitzaci ho va justificar adduint l'aparent cooperaci de Moambic en la croada del Commonwealth contra el racisme a l'frica, particularment a Sud-frica i a Zimbabwe. Per evitar situacions similars, a partir de la cimera d'Edimburg, el 1997, l'organitzaci va limitar la pertinena a l'organitzaci noms a aquells estats que posseeixin algun vincle constitucional amb els ja pertanyents al Commonwealth i que es comprometin a respectar les seves normes i convencions.

A hores d'ara el Commonwealth no t constituci de cap mena per els seus membres es comprometen a complir voluntriament la Declaraci de Principis del Commonwealth signada a Singapur el 1971 i ratificada en la Declaraci de Harare vint anys ms tard. En termes generals la Declaraci reconeix la importncia de la democrcia i el bon govern, el respecte als drets humans, la igualtat entre l'home i la dona, el respecte a les lleis i el desenvolupament socioeconmic sostenible. El finanament de l'organitzaci prov dels governs respectius, que hi participen amb una quota calculada a partir del producte interior brut i de la poblaci de cada estat membre.

Estats membres.

El Commonwealth of Nations t una presncia important a tots cinc continents. Els 53 estats membres formen una comunitat de 1.700 milions de persones, gaireb la tercera part de la poblaci mundial. Tot i amb aix, durant la seva histria hi ha hagut diversos incidents que han obligat la instituci a suspendre la participaci d'algun dels estats, generalment per violacions dels drets humans: 
 El 1961 Sud-frica hi va renunciar voluntriament arran de les pressions internacionals per la seva poltica dapartheid, si b hi fou readmesa el 1994 desprs de la victria de Nelson Mandela. ;
 Nigria hi fou suspesa el 1995 i readmesa el 1999. ;
 El Pakistan va renunciar a ser-ne membre el 1972 i va sollicitar-ne la reincorporaci el 1989, tot i que des del 1999 la seva admissi torna a estar suspesa. ;
 Fiji hi va renunciar el 1987 i hi va tornar el 1997. ;

D'altres estats l'han abandonat de manera definitiva, com la Repblica d'Irlanda el 1949 i Zimbabwe el 2003.

Vegeu tamb.
Reialme del Commonwealth;
Histria del Regne Unit;

 Enllaos externs .
 Pgina oficial del Commonwealth ;








































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49289" title="Lifuka" nonfiltered="3995" processed="3968" dbindex="19329">
Lifuka s l'illa principal del grup Ha apai, al regne de Tonga, on hi ha la vila principal del grup, Pangai. En ocasions se l'anomena tamb illa Ha apai o illa Pangai. Les seves coordenades sn: .

Geografia.
Lifuka s una illa baixa amb una superfcie total d'11,42 km . No t boscos naturals ja que la terra est cultivada amb plantacions de taro, arbres fruiters i cocoters. La costa occidental s plena de platges.

La poblaci total de l'illa, al cens del 1996, era de 2.966 habitants. La vila principal s Pangai, situada al mig de la costa occidental, on resideix el governador del grup Ha apai. T diversos edificis de serveis pblics, esglsies i missions.

Illes del grup Lifuka.
Les illes al voltant de Lifuka formen un subgrup d'illes dintre del grup Ha apai. S'estenen de nord a sud en un rea de 65 km de llarg i 35 km d'ample. Cinc de les illes estan unides pels mateixos esculls de corall. Des de Lifuka es pot accedir caminant a Foa, al nord, per un pas elevat i a Uoleva, al sud, amb la marea baixa.

 Uiha () s la ms meridional del grup. T 4 km de llarg en sentit nord-sud. T 757 habitants. S'hi troben antigues tombes reials i el monument megaltic Makahokovalu.
Tatafa, de 27 m d'altitud, es troba a l'extrem nord-oest de  Uiha. s deshabitada.
Uoleva () s la illa ms meridional d'una cadena d'illes connectades per esculls. s deshabitada.
Lifuka, s a 1,1 km al nord-est d'Uoleva.
Foa () s a 640 m al nord-est de Lifuka. s una illa baixa i boscosa, de 6 km de llarg. T 1.434 habitants.
Nukunamu s una illa baixa i boscosa de 15,2 m d'altitud situada a prop de l'extrem septentrional de Foa.  s deshabitada i propietat privada del rei.
Ha ano (), s la ms septentrional del grup d'esculls, situada a 1,3 km al nord de Nukunamu. T 588 habitants repartits en quatre viles.
Fotuha a () est a 14,5 km al nord de Kotu, en la part occidental del grup. La costa t una altitud de 24 a 27 m. T 138 habitants.
Lofanga () s una illa baixa i boscosa. T 186 habitants.
Ofolanga () s la illa ms septentrional del grup Ha'apai, a 14,5 km al nord-oest de Ha ano. s deshabitada.
Mo unga one s a 3,7 km al sud-oest d'Ofolanga, separada per un profund canal. T 185 habitants.

Histria.
A Lifuka es troba el jaciment lapita de Tongoleleka, a la vila Hihifo, on s'han trobat cermiques de fa 3000 anys.

El primer europeu que va arribar a Lifuka va ser l'angls James Cook, el 1777. Transcrivia el nom com Lefooga, i aix es va escriure durant anys en angls. Va ser rebut pel cap Finau que li va oferir banquets i festes durant onze setmanes. El capit Cook se'n va anar satisfet anomenant el grup com illes dels Amics (Friendly Islands), per anys desprs es va saber que els caps de Lifuka li estaven preparant una trampa per fer-se amb el vaixell. Les divergncies d'ltima hora sobre la tctica va frustrar l'intent.

El 1806, el successor de Finau, Finau  Ulukalala II, va capturar i saquejar la nau anglesa Port au Prince. Entre els supervivents es trobava el jove de quinze anys William Mariner que es va estar quatre anys a Lifuka com a conseller de Finau II. Els seus escrits sn un clssic pel coneixement de l'antiga societat polinsia. Entre altres coses explica com van malgastar 12.000 monedes de plata com a fitxes per jugar a pa anga. Es tracta del joc de tirar-les sobre la superfcie de l'aigua per veure com reboten. Avui la moneda oficial de Tonga es diu pa anga.

L'any 1831 la poblaci es va convertir al cristianisme amb l'arribada del missioner wesley John Thomas i amb el recolzament del cap Taufa ahau. Va esdevenir un lder de la causa cristiana, unificant les illes Tonga, i acab adquirint el ttol de Tu i fundant la dinastia reial actual de Tonga.

Enllaos externs.
 Extracte del relat de W.Mariner;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49290" title="Reialme del Commonwealth" nonfiltered="3996" processed="3969" dbindex="19330">


Els reialmes del Commonwealth (en angls Commonwealth realms) sn els setze membres del Commonwealth que comparteixen la reina Elisabet II del Regne Unit com a cap d'estat.

Aquests reialmes, o regnes, del Commonwealth sn els segents:
Antigua i Barbuda;
Austrlia;
les Bahames;
Barbados;
Belize;
el Canad;
Grenada;
Jamaica;
Nova Zelanda;
Papua Nova Guinea;
Saint Lucia;
Saint Kitts i Nevis;
Saint Vincent i les Grenadines;
les illes Salom ;
Tuvalu;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49291" title="Nicsia" nonfiltered="3997" processed="3970" dbindex="19331">




Nicsia (en grec         , Lefkosia; en turc Lefko a), amb una poblaci de 200.686 habitants el 2001, s la capital de Xipre i de la Repblica Turca de Xipre del Nord, reconeguda noms per Turquia. 

Situada vora el riu Pedieos, el ms important de l'illa, Nicsia s el centre d'un districte administratiu i actualment s l'nica capital dividida del mn, amb la part septentrional (turca) i la meridional (grega) dividides per la "Lnia Verda", una zona desmilitaritzada sota la vigilncia de les Nacions Unides, tot i que, a diferncia de les denominacions de "Berln Est" i "Berln Oest" de la Guerra Freda, no s'acostumen a utilitzar els termes "Nicsia Nord" i "Nicsia Sud".

La ciutat s un centre comercial i manufacturer (txtils, pell, cermica, plstics i altres productes). A prop hi ha mines de coure.

Nicsia s la seu de la Universitat de Xipre.

L'any 2005, l'alcalde de la ciutat s Mihalis Zambelas, tot i que a la part nord de la ciutat, al sector controlat per la RTXN, l'alcalde s Kutlay Erk.

Histria.
Conegut en temps antics com a Ledra o Ledrae, la ciutat fou la residncia dels reis de Xipre des del 1192, va esdevenir possessi veneciana el 1489 i va caure sota poder turc el 1571.

Es diu que el nom de Nicsia el van adoptar els venecians. Quan van conquerir l'illa van interpretar que el nom de "Lefkosia" era el mateix que "Nicosia", una poblaci de Siclia de la qual ja tenien coneixement, i es van pensar que totes dues compartien la mateixa denominaci.

Nicsia fou escenari d'una gran violncia durant el perode immediatament anterior a la independncia de Xipre el 1960. Des que la comunitat xipriota grega va donar suport al cop d'estat contra l'arquebisbe Makrios i arran de la subsegent invasi turca de 1974, una part del sector nord de la ciutat ha quedat dins la frontera de l'rea de seguretat controlada per les Nacions Unides.

A la ciutat destaquen les tombes dels reis de la dinastia Lusignan, a l'antiga catedral de Santa Sofia, avui dia mesquita al sector turcoxipriota. Tamb es conserven b les fortificacions venecianes, construdes al segle XVI, que encerclen la part medieval de la ciutat.

Vegeu tamb.
 Xipre;
 Repblica Turca de Xipre del Nord;

Enllaos externs.
Pgina de la part grega de Nicsia (        ) ;
 Pgina de la part turca de Nicsia (Lefko a) ;







Nicsia
Nicsia amb una poblaci de 200.686 habitants el 2001, s la capital de Xipre i de la Repblica Turca de Xipre del Nord, reconeguda noms per Turquia.
Nicsia tamb coneguda com Leukosia(Nicsia vol dir ciutat de la victria ).
Esta a la vora de el riu Pedieos (el riu mes important de Xipre) i al mig de la illa de Xipre. La ciutat esta dividida per un mur, la part nord es turca i la sud grega (la part mes cultural i amb mes vida es grega). La invasi turca el 1974 d'un 36% del territori de l'illa va tallar la ciutat en dues.
Conegut en temps antics com a Ledra o Ledrae, la ciutat fou la residncia dels reis de Xipre des del 1192, va esdevenir possessi veneciana el 1489 i va caure sota poder turc el 1571.
Es diu que el nom de Nicsia el van adoptar els venecians. Quan van conquerir l'illa van interpretar que el nom de "Lefkosia" era el mateix que "Nicosia", una poblaci de Siclia de la qual ja tenien coneixement, i es van pensar que totes dues compartien la mateixa denominaci.
Nicsia fou escenari d'una gran violncia durant el perode immediatament anterior a la independncia de Xipre el 1960.  A la ciutat destaquen les tombes dels reis de la dinastia Lusignan, a l'antiga catedral de Santa Sofia, avui dia mesquita al sector turcoxipriota. Tamb es conserven b les fortificacions venecianes, construdes al segle XVI, que encerclen la part medieval de la ciutat.

Nicsia s una capital moderna, dinmica, amb molts negocis, restaurants y entreteniments. La ciutat s el centre de comer i manufactures txtils, cuir, plstic i altres productes. Hi ha mines de coure a prop. Nicsia s la ciutat que t a la Universitat de Xipre i de tots els instituts i col legis de la Repblica de Xipre.
La histria de Xipre des de la seva independncia el 1960 s'ha caracteritzat pels enfrontaments entre les comunitats grega i turca. La histria de Xipre ha estat marcada des de 1960 pels xocs entre les comunitats turques i gregues.


Nicsia es troba en el centre de l'illa s el centre comercial i poltic del pas. Va ser envada el 1974 pels turcs el que va provocar la divisi militar de la ciutat en dues parts, separades per un mur: la "lnia verda". La part nord, que pertany a Turquia, s coneguda com la Repblica Turca del Nord de Xipre, un estat que internacionalment no est reconegut. 
La part sud de la ciutat, la que pertany a Grcia, s un lloc cosmopolita, amb una vida comercial i cultural molt intensa on predomina la indstria txtil, el cuir i el plstic. El 2007 el mur que separava la part grega i turca va ser enderrocat per les autoritats turques a "un gest de bona voluntat". 
El centre de la ciutat es troba envoltat per una muralla del segle XVI i tanca dins esglsies, edificis de l'Edat Mitjana, museus, comeros artesans com les Platerias ... El casc histric conserva monuments que qualsevol turista ha de veure. La Porta Famagusta s la porta d'entrada a la ciutat ms visitada a causa de la seva excel lent estat de conservaci. Dins del permetre emmurallat tamb es troba el barri de Laiki Yitonia, un lloc que conserva l'encant de la ciutat medieval. Molts edificis han estat conservats i reconstruts seguint l'arquitectura tradicional de l'illa. 
La ciutat moderna i actual va haver de sortir fora de les muralles per crixer i s en la part grega on es troba la zona ms animada i bulliciosa. Hi ha botigues de moda internacionals, restaurants i zones d'oci.








































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49293" title="Grus" nonfiltered="3998" processed="3971" dbindex="19332">

La constellaci de  Grua (constellaci) anomenada Grus segons la Uni Astronmica Internacional.
El municipi cerd d'Urs popularment anomenat Grus.
El gnere d'ocell Grua (Grus grus). Vegeu Grus (gnere);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49294" title="Dric" nonfiltered="3999" processed="3972" dbindex="19333">


L'estil dric s un dels tres ordres clssics de l'arquitectura grega (els altres dos sn el jnic i el corinti).

Els capitells drics sn formats, primerament per un bac, que s un element que corona el capitell i un equ, constitut per una motllura convexa (tamb es manifesta als capitells d'ordre jnic). Aquesta tipologia es manifesta, per exemple, en el Parten (els autors foren Ictinos i Callcrates, es constru durant els anys 447-432 aC i fou edificat a l'Acrpoli d'Atenes).

La seva base es formada per un estereobat, el qual s un basament esglaonat i per un estilobat, que s el gra superior de l'esglaonament citat anteriorment.
Vegeu tamb.
 columna;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49296" title="Jnic" nonfiltered="4000" processed="3973" dbindex="19334">

L'estil jnic s un dels tres ordres clssics de l'arquitectura grega (els altres dos sn el dric i el corinti).

No es coneixen ni la data ni el lloc de la seva invenci, per hom situa el seu origen a les costes de la mar Egea d'Anatlia  i les illes Cclades al voltant de l'any 650 aC, possiblement per ser usat en edificis funeraris.



La columna jnica t una altura d'entre 8  i 9  vegades el seu dimetre, el fust reposa sobre una base, d'una altura equivalent a la meitat del seu dimetre, que pot ser de dos tipus, tica o jnica. La base tica presenta dues motllures convexes, la inferior ms grossa que la superior, anomenades tors, i una cncava anomenada esccia que, de vegades, reposen sobre un pedestal quadrat anomenat plint; la base jnica s formada per un plint, dues esccies entre astrgals, i un tor. El fust s cilndric i presenta normalment vint-i-quatre canaladures sense aresta viva, de vegades 
amb ntasi. El  capitell s compost per dues volutes caracterstiques (uns elements decoratius en forma d'espiral que presenten un canal que ressegueix l'espiral), coixinet (amb una decoraci d'vuls) i bac ornamentat. Sobre el capitell se situa un bac. L'arquitrau de l'entaulament, d'una altura de 3/4 del dimetre del fust, presenta habitualment tres bandes llises que sobresurten esgraonadament. El fris, una mica ms petit que l'arquitrau presenta ornaments de motllures o figures esculpides en baix relleu. La cornisa es caracteritza per presentar una renglera de dentells, quadrats o rectangular a ms d'vuls i altres tipus de motllures.

Exemples de l'ordre jnic sn:
Temple d'Atena Nike o Nik ptera (421 aC) a l'Acrpolis d'Atenes de Callcrates;
Erecton (421 aC-406 aC) de Mnsicles o Flocles;
Altar de Zeus (~188 aC) a Prgam d'autor desconegut;

 Elements de l'ordre jnic .

  timp del front;
  Acroteri;
 Cimaci;
 Cornisa;
 Fris;
 Arquitrau;
 Capitell;
 Columna;
 Canaladures;
 Estilbata;
 Voluta;
 vuls;
 Base;
 Tor;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49297" title="Corinti" nonfiltered="4001" processed="3974" dbindex="19335">

L'estil corinti s un dels tres ordres clssics de l'arquitectura grega (els altres dos sn el dric i el jnic).

El capitell corinti s caracterstic per estar decorat amb fulles d'acant. L'origen aquest estil es troba a la Grcia clssica, per ha estat heretat durant el temps, com a Roma, el renaixement, el barroc o el neoclassicisme i bona mostra d'aix s'observa en la Maison Carre de Nimes, el Pante de Roma o en la faana del Congrs de Diputats o del Museu del Prado de Madrid.

Vegeu tamb.
 Columna;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49298" title="La 440" nonfiltered="4002" processed="3975" dbindex="19336">
La 440 s el so que produeix una vibraci a 440 Hz. s el to reconegut internacionalment com l'estndard musical i, per aix, des de 1939 s'utilitza com a referncia per l'afinament manual d'instruments tal com pianos o violins. 

El procediment d'afinaci per oda humana de, per exemple, un piano s simple. Una persona experimentada escolta el to i, per comparaci, el situa en el la corresponent de l'instrument (el la per sobre del do mig). I, a partir d'aquesta, afina la resta. La diferncia de freqncies que un afinador pot captar depn de mltiples factors per, normalment, es defineix la mnima freqncia perceptible com el 5% de la ra entre dos tons adjacents.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49299" title="Olla de pressi" nonfiltered="4003" processed="3976" dbindex="19337">
L' olla de pressi s un recipient per a cuinar, amb un tancament hermtic que ret el vapor. El vapor fa augmentar la pressi dintre de l'olla, la qual cosa evita que la temperatura quedi estacionada en la d'ebullici de l'aigua (100C al nivell del mar) i pugi ms, obtenin aix una ms gran rapidesa en la cocci dels aliments. Incorpora una vlvula que deixa escapar el vapor quan s'ha arribat a una pressi determinada, i tamb una altra de seguretat per a evitar que l'excs de pressi, si falls la primera, pogus fer esclatar l'olla.

Histria i evoluci. 

En 1679, el fsic i matemtic anglo-francs Denis Papin (1647-1712) va inventar una olla de vapor  que en va dir digesteur  en la qual l'aigua bullia a una alta temperatura de manera que la carn i els altres aliments podien coure's en menys temps que en les olles convencionals usades en aquells temps. Va presentar el seu invent en la Royal Society of London en l'any 1681, per la novetat no va prosperar i va quedar com un estudi cientfic ms. No obstant aix aquest treball li va servir perqu fos adms com membre d'aquesta societat cientfica. Caldria esperar fins al segle XX perqu es fes realitat l'invent i es fabriquessin olles de pressi.


La primera patent es va a concedir a Espanya, en 1919, quan Jose Alix Martnez va fabricar un model de cocci rpida al que va anomenar olla express. 

Un altre patent es va concedir a Frana, en 1948, quan M. Devedjian va fabricar un model de cocci rpida que anomen cocotte minute. El 1952 George Laverne va perfeccionar l'invent amb un nou model d'olles de gran capacitat (300 litres) que tenien un sistema de tancament especial. Aquest model va tenir un gran xit i el va adquirir l'armada francesa. 

A l'any segent, el 1953, surt a la llum la supercocotte SEB (Societ d'Emboutissage de Bourgogne) fabricada pels germans Lescure. El 1954 la patent SEB es comercialitza a Espanya amb el nom de SEB-MAGEFESA i les olles es fabriquen en un taller de ferreteria situat en Algorta. 

A partir de 1978 les olles de pressi es fan cada vegada ms completes i rpides, perfeccionant els mecanismes de tancament i de seguretat, proporcionant aix una major pressi i una cocci ms rpida. El que ms ha evolucionat s la vlvula de seguretat. Els ltims models duen un sistema anomena Food Control que a ms d'indicar la pressi evacua l'oxigen de l'interior de l'olla. A l'indicar l'absncia de pressi la persona que manipula l'olla sap que pot obrir-la amb tota seguretat, i en cuinar sense oxigen s'aconsegueix que els aliments conservin intactes les seves propietats i el seu color natural.

Funcionament. 



En contra del que es creu, a l'interior d'una olla de pressi l'aigua no arriba mai a bullir ja que s'accelera la cocci per simple augmentaci de la temperatura de l'aigua.

Si s'observa el diagrama de la figura, l'ebullici s'assolir sempre que s'obtingui de sobrepassar la dita lnia de lquid, que separa les zones de lquid (L) i gas (G) en el diagrama termodinmic. Nogensmenys, quan es tanca la tapadora de l'olla la majoria del gas contingut en el seu interior ser aire i no pas vapor d'aigua. Aix la pressi a l'interior sempre ser deg, d'una banda, a la suma de qu prov del vapor d'aigua, la quantitat del qual es va apujant a mesura que augmenta la temperatura per efecte de l'evaporaci.  I de l'altra, a la pressi parcial responsable de l'escalfament progressiu de l'olla que fa que la pressi a l'interior s'allunyi ms i ms de la de saturaci, cosa que impedeix l'ebullici de l'aigua a l'interior de l'olla. Es a dir, la lnia de lquid no es talla mai per la lnia 1 2 que representa l'evoluci de les condicions de pressi i temperatura a l'interior de l'olla. 

De la mateixa manera, una vegada arribada la mxima pressi que determina la vlvula (pel seu pes o per una molla) a l'interior de l'olla no poden modificar-se. Mantenir-la a foc fort no accelera pas la cocci sin que simplement augmenta l'evaporaci d'aigua i les prdues de vapor a travs de la vlvula.

Excepcionalment es pot produir l'ebullici amb un refredament rpid de la barreja d'aire i vapor d'aigua, per exemple, si es vol obrir rpidament l'olla i es posa sota un doll d'aigua. Aquest doll d'aigua refreda les parets del recipient provocant la condensaci del vapor d'aigua i una rpida baixa de la pressi a l'interior de l'olla de manera que arriba a la lnia de lquid (2 3). En aquest cas arriba l'ebullici sobtada de l'aigua, amb una virulncia que pot provocar fins i tot que el lquid s'escapi per la junta d'estanquitat del recipient o la vlvula mateixa. Passa la mateixa cosa si l'olla s'obre quan encara s a pressi amb el risc de sofrir cremades per les esquitxades de lquid calent o de vapor.

Els escaladors tamb empren olles de pressi per a cuinar ja que d'una altra manera la cocci dels aliments s molt difcil. A l'altura del nivell del mar la pressi atmosfrica s de l'atmosfera i la temperatura d'ebullici, la mxima que es pot atnyer en una cassola oberta, s de 100 C. Tanmateix a ms gran altitud, la pressi atmosfrica s menor i, doncs, la temperatura a la qual bull l'aigua disminueix, com descrivia Charles Darwin en el Viatge del Beagle: 

A l'indret on que dormim l'aigua bullia necessriament a una temperatura ms baixa que no pas a una altitud ms baixa a causa de la disminuci de la pressi atmosfrica, sent doncs el contrari que en l'olla de Papin. Aix, les patates desprs d'estar-se diverses hores coent en aigua eren gaireb com al comenament. Es van deixar fins i tot les patates al foc durant tota la nit i bullides de nou l'endem al mat encara no eren cuinades. Vaig recordar aix mentre sentia discutir els meus companys sobre la causa d'all; ells havien arribat a la conclusi que les maledes patates no eren per coure. ;

Curiosament com ms alt hom sigui ms rpidament es cuina en un olla de pressi ja que si el punt de partida (1) s ms baix, la lna 1 2 arribar a una ms gran temperatura a la pressi mxima de l'olla.

Referncies.

Enllaos externs.
Reial decret 769/1999 que transposa a la legislaci espanyola la directiva 97/23/CE sobre equips de pressi de la Comunitat Europea;
Enciclopedia Universal en Espaol;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49300" title="Llus Maria Xirinacs i Damians" nonfiltered="4004" processed="3977" dbindex="19338">


Llus Maria Xirinacs i Damians (Barcelona, 1932 - Ogassa, Ripolls, 2007) fou un poltic pacifista, doctor en filosofia i sacerdot catal.

Biografia.
Va nixer el 6 d'agost de 1932 al domicili del carrer Balmes, situat al barri de l'Eixample de Barcelona, sent el tercer fill d'una famlia benestant, burgesa i catlica. Fill d'Enric Xirinacs Espins i de Maria Carme Damians Batlle, tingu per germ gran M. Lourdes (1929-1975) i Maria Montserrat (1930); i de petits Anna Maria (1934) i Carles Vicens (1936). Gaud sovint de les seves vacances d'estiu a Cerdanyola del Valls i Begues. 

...vaig nixer a l'encreuament Balmes-Valncia  mare d'alta burgesia, pare de petita burgesia. Els quatre anys de relativa calma social de l'Estatut de Catalunya de Maci i Companys assentaren en la pau el meu esperit; els tres anys de guerra de Franco, amb assassinats, bombardeigs, fred i fam, m'esmolaren enteniment, sentiments i sentits. Als set anys era una petit guerrer, fort, freturs de pau. El pare tenia curiositat universal. L'alimentava amb la contnua consulta dels cents toms de l'Enciclopdia Espasa i la transmetia als fills en forma de preguntes temptadores, atractives, sovint capricioses...

Quan estudiava al seminari, va quedar copsat per l'afirmaci del metge Alfred Korzibsky, el qual digu: L'excs d'informaci mal pada ens porta a pronosticar una espcie de mundial esquizofrnia collectiva. Aix influenci decisivament en Xirinacs, que inici llavors la creaci del seu model de coneixement de la realitat.

Fou ordenat sacerdot als 22 anys. L'any 1963, per pressions de l'autoritat estatal, la jerarquia esclesistica el va destinar a Balsareny. Degut a la seva defensa del Sindicat Democrtic d'Estudiants se'l destin a Sant Jaume de Frontany. En aquell moment rebutj la dotaci econmica que l'Estat espanyol assignava a cada sacerdot.

Va intervenir en la caputxinada a finals dels anys 60. El 1968 comparegu davant un consell de guerra acusat de ser l'inspirador del Front d'Alliberament de Catalunya i particip en diverses vagues de fam en solidaritat amb els imputats en el Procs de Burgos.

L'any 1969 public el llibre Secularitzaci i cristianisme.

Fou un dels impulsors de l'Assemblea de Catalunya al final del franquisme. A causa d'una seva detenci en 1971, es neg a parlar en cap altra llengua que no fos la catalana. Aix li comport un confinament en la pres concordatria de Zamora, on inici la seva tercera vaga de fam. Entre 1973 i 1975 estigu empresonat per les seves activitats contrries al rgim.

Un cop en llibertat, romangu en vetlla permanent, juntament amb els Captaires de la Pau, a Montserrat. Des del 25 de desembre de 1975 es mantingu en gurdia 12 hores al dia davant la pres Model per demanar l'amnistia total dels presos, campanya que va abandonar amb les mesures d'amnistia del 1977.

Senador per Barcelona entre 1977 i 1979, en el procs de la que fou la Constituci Espanyola de 1978, a la qual propos un conjunt d'esmenes que constituen un model alternatiu recollit en el seu llibre Constituci, paquet d'esmenes.

Parallelament, escrigu una columna diria al diari Avui titulada Des del senat, a la qual renunci quan es present a les eleccions al Congrs del 1979, argumentant que no volia abusar d'una posici de privilegi durant la campanya.

L'any 1979 encapal una candidatura al Congrs de Diputats per Barcelona sota la coallici Bloc d'Esquerra d'Alliberament Nacional (BEAN), tot reivindicant els quatre punts programtics de la llavors extinta Assemblea de Catalunya. L'any 1980 encapal la candidatura del BEAN per Barcelona en les primeres eleccions al Parlament de Catalunya desprs del franquisme, sota la denominaci BEAN-Unitat popular. El BEAN es va convertir en partit poltic.

Candidatura al Nobel.

Candidat al premi Nobel de la pau els anys 1975, 1976 i 1977, destac per la defensa dels drets humans, les seves vagues de fam i mtodes de protesta no violents, sobretot per la seva manifestaci diria davant la pres Model de Barcelona durant un any i nou mesos per reclamar l'amnistia pels presos poltics.

L'any 1976 public Diari de pres en dos volums: L'espectacle obsessiu i Entro en el gran buit.

L'any 1984 fund amb Agust Chalaux i altres persones el Centre d'Estudis Joan Bardina, on desenvolup l'estudi d'un nou model poltic, econmic i social.

Deixa el sacerdoci.

Xirinacs abandon el sacerdoci el 1990. Els darrers anys ha promogut diverses iniciatives poltiques de signe nacionalista. 

La seva obra ms coneguda s la trilogia de memries poltiques La traci dels lders, publicada entre 1993 i 1997, on critica el paper dels poltics postfranquistes durant la Transici. Tamb ha escrit El Terror, la Pau i el Sagrat (2003).

L'any 2000 va tornar a protestar de manera activa, plantant-se cada dia a la plaa de Sant Jaume per demanar la independncia del pas. El mateix any public Plantem-nos. Temes vius i pendents per al tombant de milleni amb Llus Busquets Grabulosa.

Als 65 anys va doctorar-se en Filosofia, desprs d'una brillant carrera de llicenciatura, on va obtenir matrcula d'honor en totes les assignatures.

Segon empresonament.
L'11 de setembre de 2002, en el marc d'un acte reivindicatiu celebrat al Fossar de les Moreres de Barcelona, pronunci un polmic discurs en el qual declarava: 
Gandhi deia que el no-violent no pot tractar amb neutralitat les parts d'un conflicte violent: l'agressor s l'enemic, l'agredit s l'amic, tot i que sigui violent. Jo he intentat tota la vida lluitar per la via no violenta. Per declaro aqu, i ho dic ben alt, per si hi ha cap policia o cap fiscal: em declaro enemic de l'estat espanyol i amic d'ETA i de Batasuna(...)I, a ms a ms amb estils diferents. ETA, com que est en guerra, mata per no arrenca ungles. Jo he estat a la pres amb gent d'ETA amb ungles arrencades. ETA no tortura. ETA mata els que considera els seus enemics, per no tortura. En canvi, Lasa i Zabala van morir torturats. ETA posa bombes en un lloc on es pot ferir gent que no sigui militar o no sigui relacionada amb els opressors, per avisa. Sabeu quant costa, en rgim de clandestinitat, trobar la dinamita, pagar-la o robar-la, transportar-la, collocar-la, i, a sobre, quan ho tenen tot a punt, avisar que la desactivin? Responeu-me, per qu ho fa, aix? Ho fa per qu encara conserva una mica de noblesa, de l'estil de Ginebra i la conserva per qu encara els seus enemics, molt ms poderosos, no l'han malejat prou, tot obligant-la a dur una vida de rata de claveguera, amagats, perseguits, sense poder tenir parella, ni fills, ni tan sols anar al cinema. 

Aquestes paraules li van valer el processament per part de l'Audincia Nacional que el va condemnar, el mar de 2004, a 2 anys de pres i 4 d'inhabilitaci.

El 17 de desembre de 2002, Llus Maria Xirinacs havia declarat en defensa seva al Jutjat d'Instrucci nm. 8 de Barcelona: No crec que sigui delicte fer feina d historiador (de la qual es pot discrepar): -de descriure una guerra d alliberament nacional que dura ja quaranta anys, -i de comparar-la amb altres guerres. A la seva declaraci tamb va dir: Sn els tancs espanyols que ocupen el Pas Basc. Cap arma basca no vol conquerir Espanya. 

Malgrat hi havia una sentncia condemnatria, de resultes de la qual pesava damunt seu una ordre de recerca i captura, mai no se'l va detenir. 

Al seus 74 anys, el 25 d'octubre del 2005 a les 11:45 hores, va ser detingut per la Policia Nacional a una comissaria de Ciutat Vella (Barcelona), quan anava a renovar el seu DNI. En ser detingut va exercir l'objecci lingstica en negar-se a signar la seva declaraci en castell. 

Dos dies ms tard, el 27 d'octubre de 2005, va ingressar a la pres Model de Barcelona, per ordre de l'Audincia Nacional, tot i que el mateix dia va ser traslladat al centre penitenciari de Can Brians a Sant Esteve Sesrovires (el Baix Llobregat). Tan bon punt es va conixer el seu empresonament, diverses persones i collectius van reclamar-ne l'alliberament allegant raons humanitries per motiu d'edat. La fiscalia va ordenar-ne l'alliberament aquella mateixa tarda.

 Defunci i exquies .


L'11 d'agost de 2007 van trobar el seu cadver en un bosc del Ripolls, volent passar els seus ltims dies amb "la meva soledat i el meu silenci". Una voluntat reflectida en un escrit que va deixar al seu despatx, on tamb recordava haver viscut 75 anys en uns Pasos Catalans ocupats i recriminava la "covardia" dels lders poltics catalans en matria de nacionalisme. Encara que alguns mitjans van donar per fet la hiptesi del sucidi, l'autpsia revel que Xirinacs mor per causes naturals.

El dia 16 d'agost de 2007 es van celebrar els funerals en la seva memria, a l'esglsia de Santa Maria del Mar, a Barcelona, i en acabar aquests, fou homenatjat al Fossar de les Moreres, el lloc on cinc anys abans havia fet el parlament que el va portar per darrer cop a la pres.

Honors.

L'estiu de l'any 2004 Xirinacs va ser guardonat amb el Premi Canig que atorga cada any la Universitat Catalana d'Estiu.

Badomeries.
Sobre el seu pas pel senat, entre 1977 i 1979, hi ha una informaci falsa que molts mitjans de comunicaci han anat repetint. Es diu que va ser el senador ms votat de tot l'estat o de Barcelona, quan aix no s cert. Aquesta informaci l'han donat mitjans com La Vanguardia, Vilaweb - El Punt o Europa Press. Es poden trobar les dades oficials d'aquelles eleccions al web del Senat espanyol o al del Departament de Governaci i Administracions Pbliques de la Generalitat. All es pot veure que els tres senadors ms votats a Barcelona i al conjunt de l'estat van ser Josep Benet i Morell, amb 1.328.607 vots, Francesc Candel Tortajada, amb 1.263.669 i Alexandre Cirici i Pellicer, amb 1.198.256, tots tres de l'Entesa dels Catalans. Xirinacs va ser el quart ms votat de Barcelona i Catalunya i el vuit de l'estat (els quatre de Madrid el sobrepassaven), amb 550.678. Aix s, va ser l'independent ms votat en aquelles eleccions i probablement en la histria de les eleccions al Senat.

Referncies.


Enllaos externs.



Obres i escrits.

 Secularitzaci i cristianisme, 1969;
 Carta a un policia armat, 21 de mar de 1976;
 L'espectacle obsessiu;
 Entro en el gran buit. Continuaci de l'anterior;
 Vaga de fam per Catalunya, diari de 21 dies, 1976;
 Subjecte;
 Constituci, paquet d'esmenes, 1979;
 Constitucin, paquete de enmiendas. Versi en castell de l'anterior, 1979;
 La primera histria humana  ;
 La dimensi cooperativa. Amb Jordi Via i Jordi Garcia;
 Mn alternatiu Transcripci de la conferncia realitzada el divendres 14 de febrer de 1986 en la inauguraci de la Cooperativa Tasc;
 Mundo alternativo Traducci al castell de l'anterior, 1986;
 El dileg difcil entre cincia i conscincia Article publicat a la revista L'Esborrany de Sant Boi de Llobregat. Maig del 1991;
 Plantem-nos. Temes vius i pendents per al tombant de milleni, 2000. Amb Llus Busquets Grabulosa;
 Manifest-Crida, 2000;
 Crida, 2001;
 Filosofia i prctica de la no-violncia. Transcripci d'un seminari fet a La Plana, Bages, l'agost del 2001;
 Discurs ntegre que Xirinacs va pronunciar l'11 de setembre de 2002 al Fossar de les Moreres de Barcelona;
 Crida, 2002;
 Declaraci de Llus M. Xirinacs davant el jutge 17 de desembre del 2002;
 La traci dels lders - Trilogia de memries poltiques;
 Mentalitat i models globals Paper en el qual Xirinacs exposa un model global per a fer front a la complexitat de la realitat;
 El terror, la pau i el sagrat, 2005;
 Amnistia 77, Franco ha mort?, 2006;
 Un model global de la realitat. Primera part: model menor, 2007;
 Dietari final, 2007. Obra pstuma;

 Enllaos .
Biografies.
 Perfil biogrfic de Xirinacs a Vilaweb  	;
 Perfil biogrfic de Xirinacs a la Fundaci Randa;
 Fitxa de Xirinacs al Senat espanyol.

Acci cvica i drets humans.
 Fundaci Randa;
 Arbre d'Assemblees del Poble Catal;
 Centre d'Estudis Joan Bardina;
 Escola Finaly;

Suport.
 Comunicat de suport a Xirinacs d'Indymedia;
 Alerta solidria;
 Fes-ho cat;
 Rac Catal Notcia;
 Esquela d'en Llus Maria Xirinacs;
 Web d'en Llus Maria Xirinacs;
 Connexions;
 MauletsComunicat de condol;
 Projecte referndum 2014;
 (Vdeo) Diada 11-09-07 Homenatge a Xirinacs;
 (Vdeo) Rap catal 2004, versi'07, homenatge a Xirinacs;

Rebuig.
 El PP considera "un insult" dedicar un carrer a Xirinacs;

Funerals.
 Vdeo de la notcia de la cerimnia de comiat de Llus Maria Xirinacs;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49304" title="Torneig Joan Gamper" nonfiltered="4005" processed="3978" dbindex="19339">
Histria.
El Torneig Joan Gamper s un torneig amists de futbol, organitzat anualment pel Futbol Club Barcelona
al seu estadi del Camp Nou, i que enfronta el Bara
amb els millors clubs mundials. El torneig s'anomena Joan Gamper en honor del
fundador del club. El torneig es disputa durant el ms d'agost i serveix com
a preparaci del equip de cara a les competicions oficials i com a presentaci dels
jugadors davant de l'afici.

El torneig s'inici l'any 1966 i s'ha disputat en format quadrangular (dues semifinals,
un partit pel tercer lloc i una final) fins el 1997 en qu es disputa a partit nic.

El Bara ha estat el gran dominador de la competici.

Historial.


Palmars.
33 titols:
 FC Barcelona.
2 titols:
 FC Kln (Alemanya).
1 titol: ;
 jpest Dzsa SC (Hongria),
 Borussia Mnchengladbach (Alemanya),
 Internacional Porto Alegre (Brasil),
 FC Porto (Portugal),
 KV Mechelen (Blgica),
 CD Tenerife (Espanya),
 Valencia CF (Espanya),
 Juventus (Itlia).

Enllaos externs.
Trofeu Joan Gamper, collecci de programes i entrades del Torneig ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49305" title="Urea" nonfiltered="4006" processed="3979" dbindex="19340">
La urea s un compost qumic cristall, incolor, de frmula CO(NH2)2; el seu nom sistemtic s diaminometanal. T un punt de fusi de 132,7 C. s soluble en aigua i en alcohol i lleugerament soluble en ter.

Es troba abundantment en l'orina i s el principal producte terminal del metabolisme protdic en l'sser hum i en els mamfers, i s excretada en grans quantitats per l'orina (vegeu "aparell urinari"). En quantitats menors, s present a la sang, al fetge, a la limfa i en els fluids serosos, i tamb en els excrements dels peixos i molts altres animals. La urea es forma principalment al fetge com un producte final del metabolisme. El nitrogen de la urea, que constitueix la major part del nitrogen de l'orina, procedeix de la descomposici de les cllules del cos per, sobretot, de les protenes dels aliments. La urea s present tamb en floridures dels fongs aix com a les fulls i llavors de nombrosos llegums i cereals.

Fou descoberta per Hilaire Rouelle el 1773. i fou obtinguda sintticament per primera vegada el 1828 pel qumic alemany Friedrich Whler, el primer compost orgnic sintetitzat artificialment. El procs bsic d'obtenci de la urea s'anomena sntesi de Whler en honor d'aquest qumic.

A causa del seu alt contingut en nitrogen, la urea preparada comercialment s'utilitza en la fabricaci de fertilitzants agrcoles. S'utilitza tamb com a estabilitzador en explosius de nitrocellulosa i s un component bsic de les resines preparades sintticament.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49311" title="Niamey" nonfiltered="4007" processed="3980" dbindex="19341">


Niamey, amb una poblaci de 665.918 habitants, s la capital del Nger i la ciutat ms important, situada a banda i banda del riu Nger, principalment a la riba dreta. s un centre administratiu, cultural i econmic.

La ciutat es localitza en una regi agrcola on es cultiven cacauets i hi tenen la seu indstries manufactureres de maons, terrissa, ciment i teixits.

Niamey es va fundar probablement al segle XVIII, per no va comenar a agafar importncia fins que els francesos hi van crear un destacament colonial a la dcada de 1890, que rpidament va crixer fins a convertir-se en una localitat notable. El 1926 va esdevenir la capital del Nger, i la poblaci va anar-se incrementant gradualment, des dels 3.000 habitants del 1930 fins als 30.000 del 1960, els 250.000 del 1980 i, segons algunes estimacions, els 800.000 de l'any 2000. La causa principal d'aquest creixement de la poblaci ha estat la immigraci des del camp en temps de sequera.

Entre els diversos punts d'inters de la ciutat hi ha el Museu Nacional del Nger, que inclou un zoolgic, un museu d'arquitectura popular, un centre d'artesania i diverses exposicions, entre les quals les dedicades a esquelets de dinosaures i a l'arbre del Tnr. Tamb hi ha els centres culturals niger, francs i nord-americ, dos mercats principals i una pista de lluita tradicional.

La ciutat tamb s la seu de l'aeroport Diori Hamani, la dicesi de Niamey, l'Escola Nacional d'Administraci, la Universitat Abdou Moumouni de Niamey (situada a la riba esquerra del riu) i nombrosos instituts, com el Centre Numric de Niamey, l'Institut de Recerca i Desenvolupament, l'Institut Hidrolgic, etc.

El desembre del 2005 hi van tenir lloc els Jocs de la Francofonia.





































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49317" title="Abuja" nonfiltered="4008" processed="3981" dbindex="19342">

Abuja, amb una poblaci estimada d'1.078.700 habitants, s la capital de Nigria. Quan es va decidir treure-li la capitalitat a Lagos el 1976, es va escollir per al territori de la capital una localitzaci prop del centre del pas. La ciutat d'Abuja, de nova planificaci, es va situar al centre del que avui dia s conegut com el Territori de la Capital Federal. Abuja va esdevenir oficialment la capital nigeriana el 12 de desembre de 1991. Les coordenades de situaci sn 9  10' N i 7  10' E.

La majoria d'estats amb representaci diplomtica a Nigria han traslladat les seves ambaixades a Abuja i mantenen els seus antics edificis com a consulats a la capital comercial, Lagos.

L'atracci principal d'Abuja s l'anomenada Aso Rock, un monlit de 400 m d'alria que ha quedat allat de la resta del terreny per acci de l'erosi de l'aigua. El Complex Presidencial, l'Assemblea Nacional, el Tribunal Suprem i la major part de la ciutat s'estenen al sud de la roca. Aso significa "victoris" en la llengua dels avui dia desplaats asokoro (el poble de la victria).

Altres punts d'inters sn la Mesquita Nacional i la catedral del Centre Ecumnic Nacional. La ciutat tamb t aeroport, i a prop s'hi pot trobar una altra roca famosa, l'anomenada Zuma Rock. La major part de la ciutat encara no est construda segons la planificaci inicial, i molts edificis estan per acabar. 

Enllaos externs.
 Pgina oficial del Territori de la Capital Federal de Nigria i de la ciutat d'Abuja ;
















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49318" title="Basseterre" nonfiltered="4009" processed="3982" dbindex="19343">
Aquest article s sobre la capital de Saint Kitts i Nevis; pel que fa a l'illa de Guadeloupe, vegeu Basse-Terre.;

Basseterre, amb una poblaci estimada de 15.500 habitants el 1990, s la capital de l'estat insular de Saint Kitts i Nevis, a les Petites Antilles. Est situada a 17 18' N i 62 44' O, a l'illa de Saint Kitts, i s un dels principals centres logstics i comercials de les illes de Sotavent. La indstria principal s la del refinament de sucre. 

Basseterre fou fundada pels francesos el 1627; precisament el nom de la localitat significa "terra baixa" en francs. La seva posici com a notable port comercial es deu a l'obra de De Poincy durant la seva poca com a governador francs de Saint Kitts (1639-1660). De Poincy va rebutjar d'estar subordinat al rei de Frana, segurament a causa de la seva posici com a cavaller de la Gran Creu de l'orde de Sant Joan de Jerusalem, que demanava ms lleialtat que la deguda al rei. 


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49319" title="Tio Pep" nonfiltered="4010" processed="3983" dbindex="19344">

El tio Pep s un personatge popular valenci protagonista de la can del mateix nom, potser una de les ms famoses i versionades a tot el Pas Valenci, per que tamb apareix a moltes altres canons, populars o no.

 Canoner .

La lletra original, recollida per Sanchis Guarner en Els pobles valencians parlen els uns dels altres, versa el viatge d'un estereotpic llaurador valenci, el tio Pep, al poble de Muro del Comtat per a comprar-se un carro i un ase per anar a l'horta. N'han gravat diferents versions La Rondalla de la Costa, Els Pavesos, Araceli Banyuls, Paco Muoz, Bajoqueta Rock  i Alikata Rock, per b que tamb l'han inclosa al seu repertori Ovidi Montllor, Jalea Real, Phil de Vient & Les Bajocques Farcies, Toni de l'Hostal, Les Medus o Semenska, sense comptar totes les colles dolaineres que noms en toquen la part musical.

El contingut de la can podria interpretar-se com una referncia implcita al menfotisme valenci o, ms lluny encara, directament com una crtica a com el poble valenci s'ha deixat enganyar pels seus conciutadans. Cal dir que existeix la hiptesi ms que probable que la can siga d'origen mallorqu i que, per tant, faa referncia al Muro illenc.

El tio Pep t un monument dedicat: el poble de Muro, en agrament per haver-lo fet fams, li va fer erigir una esttua que representa el tpic llaurador valenci de principis del segle XX, amb un ase i un carro.

 Lo tio Pep .

La versi antiga, enregistrada a ritme de jota per La Rondalla de la Costa al seu nic disc Records de Valncia (1976), es caracteritza per l'aparici de l'article mascul sigular arcaic lo, per la forma valenciana (normativa) tio i la caiguda de la d intervoclica en patades i trencades.

Lo tio Pep se'n va a Muro, tio Pep;
lo tio Pep se'n va a Muro, tio Pep:
De Muro qu em portar, Tio Pep? Tio Pep, tio Pep, tio Pep...
De Muro qu em portar, Tio Pep? Tio Pep, tio Pep, tio Pep...

Una tartana i un burro, tio Pep;
una tartana i un burro, tio Pep,
per a anar a passejar, tio Pep, tio Pep, tio Pep, tio Pep...
Per a anar a passejar, tio Pep, tio Pep, tio Pep, tio Pep...

El tio Pep ja t el burro, tio Pep;
el tio Pep ja t el burro, tio Pep,
que molts quinzets li ha costat, tio Pep, tio Pep, tio Pep, tio Pep...
Que molts quinzets li ha costat, tio Pep, tio Pep, tio Pep, tio Pep...

I tota la gent de Muro, tio Pep;
i tota la gent de Muro, tio Pep,
diuen que l'han enredrat, tio Pep, tio Pep, tio Pep, tio Pep...
Diuen que l'han enredrat, tio Pep, tio Pep, tio Pep, tio Pep...

El ruc li ha dat tres pataes, tio Pep;
el ruc li ha dat tres pataes, tio Pep,
i l'han dut a l'hospital, tio Pep, tio Pep, tio Pep, tio Pep...
I l'han dut a l'hospital, tio Pep, tio Pep, tio Pep, tio Pep...

T tres costelles trencaes, tio Pep;
t tres costelles trencaes, tio Pep,
i tot lo cos li fa mal, tio Pep, tio Pep, tio Pep, tio Pep...
I tot lo cos li fa mal, tio Pep, tio Pep, tio Pep, tio Pep...

El tio Pep torna a Muro, tio Pep...

Paco Muoz la canta aix al des volum del seu repertori infantil.

 El tio Pep .

La versi actual de la lletra, ja amb l'article modern, la van incloure Els Pavesos a la seua discografia:

El tio Pep se'n va a Muro, tio Pep...
El tio Pep se'n va a Muro, tio Pep...
De Muro qu em portar, Tio Pep? Tio Pep, tio Pep, tio Pep...
De Muro qu em portar, Tio Pep? Tio Pep, tio Pep, tio Pep...

Araceli Banyuls en va enregistrar una versi, ms pausada i amb una melodia diferent de l'original, al seu disc de debut Ads i ara (1977); Paco Muoz tamb la inclou al primer volum de ...canta per als xiquets.

 Altres versions populars .

De Betx, a la Plana de Castell:

El tio Pep se'n va l'horta;
ha comprat un tomatar:
les tomates per a vendre,
i els diners per a fumar...

De Guadassuar, a la Ribera del Xquer:

El tio Pep de Caram,
li cauen els saragells;
la filla anava darrere:
 Pare, que es queda sens ells! ;

De Potries, a l'Horta de Gandia

El tio Pep se n va a l horta,
de l horta que ens portar?
Una trompa i una llena:
vorem qui la ballar...
Qui la ballar s Paquito;
Maria l empomar...

 La manta al coll .

Una altra de les canons valencianes ms populars, de la qual Els Pavesos tamb disposen a la seua discografia, esmenta un tio Pep en una de les estrofes ms conegudes:

Un dia que tornava;
el tio Pep de l'horta,
es va trobar de casa;
oberta la porta...

 La jota de Muro .

La primera estrofa de la lletra d'aquesta jota ballada, escrita a principis del segle XX per un ve de Muro, tamb fa referncia a un tio Pep, encara que per motius diferents als de la can original:

I el tio Pep de Muro,
i el tio Pep de Muro;
porta...
darrere tamb portava ms de cinquanta xiquetes...
Darrere tamb portava ms de cinquanta xiquetes...

La resta d'estrofes sn les habituals d'aquest tipus de can.

 La salpassa d'Aielo de Malferit .

Aquesta cobla, ressenyada per Sergi Gmez i Soler al cinqu captol del seu Costumari desacostumat, tamb compta amb el nom en qesti:

Pica la masseta, pica el masset:
vindr el tio Pep, per el carrer...

 El fallero .

La tornada d'aquesta coneguda can fallera de Maximili Thous i Orts cont l'expressi el tio Pep en l'estrofa que resa:

Hi ha una estoreta velleta;
per a la falla de Sant Josep,
el tio Pep?

La falta de connexi de l'ltim vers amb la resta, a banda l'evident Sant Josep, fa pensar en una reutilitzaci a mode de recolzament per a la rima de la caracterstica ms recognoscible de la can del tio Pep.

 El tio Sam .

Ovidi Montllor en va escriure una versi pardica l'any 70 en la qual substitua el tio Pep pel tio Sam nord-americ, i el poble de Muro pel Vietnam, llavors en plena actualitat.
Aquesta particular adaptaci formava part del seu repertori durant la primera etapa com a cantautor, encara que no va aplegar a gravar-la mai: la lletra va ser publicada per primera volta al nmero 14 de la revista Gorg (desembre de 1970) i, ms recentment, al llibre L'Ovidi de Nria Cadenas.

 Tio Canya .

El Tio Canya, hna de les canons ms conegudes d'Al Tall, aparentment no t res a veure amb la del tio Pep, per s que guarda un cert parallelisme pel que fa al concepte de  personatge del camp que viatja a un altre lloc on rep algun desengany , encara que en aquesta jota de Vicent Torrent el rerefons ideolgic s prou ms explcit. Aix, i el fet que no es tinga notcia de cap versi dEl tio Pep a crrec d'aquest grup, fa suposar que ambdues canons siguen equivalents al repertori d'Al Tall i, per tant, reiteratives.

 Tio Pep .

Els Bajoqueta Rock van fer una revisitaci del mite en clau de rock incls al seu primer disc En viu, en directe, a pl (1998), per b que l'nica relaci amb la can original noms s'endevina en la primera estrofa; la resta de la lletra s obra del cantant, Paco Llus, i fa una actualitzaci del viatge del tio Pep, ac a la ciutat de Valncia, d'una manera semblant al Tio Canya, on el tio Pep es troba amb una urbs castellanitzada que li s aliena.

 Este oscuro infierno .

Un altre grup de nom genric, els corberans Alikata Rock, en fan una revisitaci ms atrevida encara al seu segon disc Ara s ke mos l'han pegat... (2004), a mode de final a l'nica can en castell del lliurament, i on el personatge s multat per fumar estupefaents.

 Uncle Joe .

Hi existeix una lletra, escrita en angls americ per Beat Morello l'any 2004, que fa referncia a un home anomenat uncle Joe, que se'n va a l'oest a comprar-se un ase al poble de Moorough, en un evident parallelisme amb el tio Pep valenci.
La can amb aquesta lletra, d'un estil marcadament country, va ser estrenada per Phil de Vient & Les Bajocques Farcies el 30 de juliol de 2004 a Alcoi, per va ser Toni de l'Hostal (nt) qui la va popularitzar en interpretar-la al 4rt Congrs de Figures Mundials, el 25 de setembre del mateix any a Sueca. Ms tard, a partir de 2005, l'han represa Les Medus, ja amb la lletra en valenci per conservant-ne el distintiu so country.

 El tio Pep fa la volta al mn .

En una pirueta encara ms enrevesada, els tres artistes ads esmentats (Beat Morello, Phil de Vient i Toni de l'Hostal) han collaborat per a executar una versi polglota de la can, on la primera estrofa es repeteix contnuament, adaptada a l'americ, el val, l'esperanto, el brasiler, l'alemany i -paradoxalment- el catal. De l'Hostal s qui l'ha estrenada, el 16 de desembre de 2005, amb el vist-i-plau dels altres dos lletristes.

 Discografia .
Al Tall: Deixeu que rode la roda (Edigsa, 1976);
Els Pavesos: A la nostra gent (?, 1976);
La Rondalla de la Costa: Records de Valncia (Zeleste/Edigsa, 1976);
Araceli Banyuls: Ads i ara (?, 1977);
Paco Muoz: Paco Muoz canta per als xiquets -volums 1 i 10- (P.M. Produccions, 1991);
Bajoqueta Rock: En viu, en directe, a pl (?, 1998);
Alikata Rock: Ara s ke mos l'han pegat... (Actual, 2004);

 Enllaos externs .

 Versions de la lletra .

El tio Sam d'Ovidi Montllor (segons la pronncia alcoiana);
Tio Pep, la revisi dels Bajoqueta Rock;
Este oscuro infierno, la can d'Alikata Rock que acaba amb el tio Pep;
Uncle Joe, la versi country de Beat Morello;
El tio Pep fa la volta al mn, traduda a tres mans en sis dialectes;

 Ms informaci .

Pareixes un auelo rondinant amb el tio Pep!, un article de Sergi Gmez;
El tio Pep, un web sobre la can (inacabat);
Paco Muoz, l'amic dels xiquets;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49321" title="Castries" nonfiltered="4011" processed="3984" dbindex="19345">


Castries s la capital de l'estat insular de Saint Lucia amb una poblaci d'11.147 habitants el 1991. El seu port natural, al nord-oest de l'illa, s un dels millors de les Antilles. Les seves coordenades sn 14 1' N i 60 59' O. 

Fou fundada pels francesos el 1650, i el seu nom deriva de Charles Eugne Gabriel de la Croix, marqus de la vila occitana de Cstias (en francs Castries).  

A Castries hi ha l'aeroport George F. L. Charles, on operen vols regionals del Carib. Els vols internacionals arriben a l'aeroport de Hewanorra, prop de Vieux Fort, al sud de l'illa.




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49331" title="Fossar de les Moreres" nonfiltered="4012" processed="3985" dbindex="19346">



El Fossar de les Moreres s una plaa de la ciutat de Barcelona, adjacent a la baslica de Santa Maria del Mar. Integra els elements commemoratius als catalans caiguts durant el setge de Barcelona de 1714, en el marc de la Guerra de  Successi Espanyola. El motiu de qu en aquest indret s'hi recordin els defensors de la ciutat de Barcelona, s que duran el setge de l'11 de setembre de 1714, molts dels defensors caiguts foren enterrats precisament en aquest lloc.

Catalunya, que en virtut del Pacte de Gnova s'havia alineat juntament amb la resta de territoris que formaven la Corona d'Arag al costat de l'arxiduc Carles d'ustria, i en contra de Felip V i Castella, va acabar perdent la guerra i, amb la derrota, perd tamb totes les seves llibertats poltiques. Els subsegents Decrets de Nova Planta abolien totes les lleis i institucions catalanes, prohibien l's de la llengua catalana i sotmeteren el pas a feixugues crregues impositives.

Ja al segle XIX, durant l'any 1821, el cementiri de les Moreres i la plaa varen ser pavimentats obeint  ja sota el regnat del rei Ferran VII d'Espanya  el seguit de reials cdules que el rei Carles III d'Espanya havia dictat gaireb cent anys abans, ordenant la urbanitzaci dels cementiris parroquials i la construcci de necrpolis extramurs, per raons de salut pblica.

En l'actualitat, la plaa s un lloc on, cada 11 de setembre, es commemora la Diada Nacional de Catalunya i es ret homenatge als defensors de la ciutat, morts i enterrats en aquest lloc desprs que la ciutat es rets davant les tropes de Felip V d'Espanya.

En una lpida al fons de la plaa hi ha una placa de marbre posada el 1915 pel Casal Nacionalista Martinenc i Joventut Nacionalista els Nts dels Almogvers on hi ha inscrit el text segent, fragment d'un poema original de Frederic Soler, Pitarra, en commemoraci de la heroica resistncia barcelonina:
Al fossar de les Moreres no s'hi enterra cap trador, fins perdent nostres banderes ser l'urna de l'honor.;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49342" title="Agricultura de plantaci" nonfiltered="4013" processed="3986" dbindex="19347">
L'agricultura de plantaci s la que en grans extensions conreades de plantes perennes obt un producte destinat quasi totalment  al mercat exterior.

En un principi s'hi aplicava el rgim econmic colonial amb el capital aportat pels colonitzadors i els guanys exclusivament per a ells, mentre la m d'obra, forada a treballar, era molt barata.
 
Molt sovint aquest tipus d'agricultura s tan fonamental en l'economia d'una comunitat que es pot parlar d' economia de plantaci.


Evoluci del concepte.
En l'antiga Roma en el latifundi ja es conreava extensivament la vinya i l'olivera amb treballadors esclaus i comercialitzaci exterior.

A partir del segle XV seguint els descobriments geogrfics de terres amb clima prou clid, es van anar instalant all factories per a la producci de canya de sucre i altres conreus tropicals amb m d'obra esclava capturada a l'frica o b la semi esclava indgena. ;

A partir del segle XIX amb l'abolici de l'esclavitud, la m d'obra de les plantacions la constituien treballadors lliures per amb una remuneraci extremadament baixa.

En l'actualitat molts pasos de l'frica subsahariana, Amrica central i del sud i el Carib segueixen tenint una proporci molt elevada dels seus ingressos basada en els productes de les plantacions fins i tot aix passa en un pas comunista i d'economia planificada com Cuba en el cas de la canya de sucre. El sistema ha evolucionat cap a un cert repartiment de la propietat de la terra mentre que els governs procuren diversificar les seves economies. Al llarg dels temps els preus dels productes collits han disminut mentre que els dels insums han augmentat. Mercats exteriors occidentals segueixen fixant els preus d'aquestes primeres matries.


Productes de plantaci.
Tots sn conreus de clima com a mnim subtropical amb gran necessitat de m d'obra ja que, entre altres raons tcniques, normalment la collita no t una maduraci agrupada i necessita ser feta amb molta cura com en els casos del grans de caf, les fulles del  t o del tabac. La mecanitzaci de la collita del cot i la canya de sucre s possible per a molts pasos aquests productes continuen essent recollits manualment. 

Les malalties i les plagues s'estenen ms fcilment sobre grans extensions conreades contnues. 

Alguns productes han perdut importncia perqu han estat total o parcialment substituts per altres de ms facil conreu com s el cas de sucre de canya pel de remolatxa o ha aparegut un derivat sinttic com en el cautx encara que el cautx natural per a certes aplicacions continua usant-se.

Arbres: Cautx, Cacau, Copra;
Arbusts: Caf i Te;
Herbacis: Canya de sucre, Cot, Tabac, Pinya tropical, Banana.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49344" title="Gaspar Melchor de Jovellanos" nonfiltered="4014" processed="3987" dbindex="19348">

Gaspar Melchor de Jovellanos (Gijn, Astries, 1744   Puerto de Vega, Astries, 1811), escriptor i poltic illustrat espanyol.

Va conrear diversos gneres literaris (com la poesia i el teatre) per els seus escrits principals van ser assaigs d'economia, poltica, agricultura, filosofia i costums, tot des de l'esperit reformador del despotisme illustrat. Destaquen lInforme sobre la ley agraria, la Memoria sobre espectculos y diversiones pblicas, les Cartas del viaje de Asturias i diverses obres ms. En elles enaltia el valor de la ra davant les creences, plantejava crtiques a les poltiques del moment, idees per potenciar el comer i la indstria, etc.

Va ser l'impulsor d'una srie de millores a la seva ciutat natal, com la carretera Gijn - Lle, que encara que no va veure acabada, va significar el trasllat del comer martim des del port d'Avils al de Gijn. A ms, va impulsar tot tipus de reformes a nivell nacional, sent un illustrat clau de l'poca.

Va estar pres al Castell de Bellver de Mallorca i un edifici de la UIB porta el seu nom.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49345" title="Cardenal Mazzarino" nonfiltered="4015" processed="3988" dbindex="19349">

El Cardenal Mazzarino, nascut Giulio Raimondo Mazzarino el 14 de juliol de 1602, a Pescina (llavors Regne de Npols, territori de la Corona d'Arag, avui Itlia) i mort el 9 de mar de 1661 a Vincennes, Frana, va ocupar el crrec de primer ministre de Frana des del 1642, fins a la seva mort. Va succeir el seu mentor, el Cardenal Richelieu.

Biografia.
Orind d'una modesta famlia siciliana, va ser educat pels jesutes a Roma. Va estudiar dret cannic a la universitat d'Alcal de Henares. De tornada a Roma va prestar servei militar a l'exrcit del Papa, i al 1628 va aconseguir el ttol de diplomat papal.

L'experincia militar i diplomtica de Mazzarino, al 1630 va assumir les negociacions de pau durant la guerra de successi de Mntua, van fer que el Cardenal Richelieu es fixs en ell. Com a vice-legat papal a Aviny l'any 1632, i com a nunci extraordinari a Frana el 1634, Mazzarino va ser percebut com una extensi de la poltica de Richelieu, i ax, sota pressi dels Habsburg, Mazzarino fou obligat a marxar de Roma per Urb VIII, el 17 de gener de 1636. Mazzarino immediatament se n'an a Pars, ofer el seus serveis a Richelieu i obtingu la ciutadania francesa a l'abril. La culminaci dels seus serveis diplomtics va ser l'acord secret entre Frana i Toms de Savoia, signat a finals del 1640. L'any segent, grcies a l'insistncia de Richelieu, va ser nomenat Cardenal. Fou nomenat successor de Richelieu a la mort d'aquest.

En morir Llus XIII l'any 1643, i mentre Llus XIV noms era un nen, Mazzarino va exercir de sobir de Frana. Tot i que Llus va esdevenir rei el 1643 a l'edat de 5 anys - sota la regncia de la reina mare Anna d'ustria - i fins a la seva mort el 1661, Mazzarino va dirigir la poltica francesa. La seva forma de ser, ms aviat modesta, contrastava amb la del imperis Richelieu. Anna d'ustria l'apreciava tant i va intimar tant amb ell, que els permanents rumors de qu Llus XIII era homosexual insinuaven a ms que tots dos eren parella en secret, i que el Delf era en realitat fill seu.

La poltica de Mazzarino. 
Mazzarino va continuar la poltica anti-Habsburgs de Richelieu i va cimentar l'expansionisme del regnat de Llus XIV de Frana. Les victries de Llus II de Borb-Cond i d'Enric de la Tour d'Auvergne van dur a Frana a obtenir guanys importants a la finalitzaci de la Guerra dels Trenta Anys, amb el Tractat de Munster i el Tractat d'Osnabrck (Tractat de Westflia), en el que la poltica de Mazzarino va ser ms francesa que no pas catlica, incorporant Alscia, tot i que no la ciutat d'Estrasburg a Frana. Va posar al poder a prnceps protestants en abadies i altres llocs de pes en recompensa per la seva oposici a ustria. El 1658 va formar la Lliga del Rin, que va ser concebuda per controlar a la Casa d'ustria a l'Alemanya central. Al 1659 va signar la Pau dels Pirineus amb els Habsburg d'Espanya, que represent per Frana l'incorporaci dels territoris de la Catalunya del Nord, Rossell i Alta Cerdanya al sud, i una part dels Pasos Baixos al nord.

Pel que respecte al Protestantisme a Frana, Mazzarino va tenir una poltica de promeses i demores calculades per tal de dissuadir la insurrecci armada de l'Ardche el 1653. Aix, per exemple, va mantenir desarmats als Hugonots: durant sis anys els va fer creure que estaven a punt de recuperar els drets que en el passat els va atorgar l'abolit Edicte de Nantes. Finalment no van aconseguir res.

En la cursa per situar en el papat al seu canditat - cursa guanyada pel candidat dels Habsburgs espanyols Cardenal Pamfili, nomenat efectivament Papa el 15 de setembre de 1644 amb el nom d'Innocenci X - va existir una fricci constant. Mazzarino donava suport als cardinals Barberini, nebots de l'anterior Papa, Urb VIII, i la butlla sancionada contra aquests per Innocenci X va ser portada a discussi per Mazarino al Parlament de Pars, on va ser declara nulla i abusiva. Tant aviat com va poder Frana va preparar-se per envar amb un exrcit els Estats Pontificis, el nou Papa va cedir a la voluntat de Mazzarino. Mazzarino va ser un enemic implacable del Jansenisme, ms per les seves implicacions poltiques que no pas per les teolgiques, prevenint fins i tot en el seu llit de mort al jove Llus XIV de no tolerar ni tan sols el nom Jansenistes.

Les controvrsies al voltant de la poltica del Cardenal, i la feblesa de la regncia, van portar a Frana a dues guerres civils, conegudes com la guerra de la Fronda (1648-52). Per dues vegades, el 1651 i 1652, va ser expulsat del pas per la Fronda del Parlament i la Fronda dels Nobles. Els nombrosos pamflets de caire satric anomenats Mazzarinades publicats en contra d'ell, sovint apellaven al seu origen itali. Adicionalment, l'increment del poder reial a Frana - iniciat a l'era Richelieu - aix com l'augment dels impostos com el de la Taille, van ser atacats pels defensors de l'antiga llibertat aristocrtica en contra de l'absolutisme.

Llegat.
En morir deixava aconseguits gran part dels objectius poltics del Cardenal Richelieu: La modernitzaci de l'Estat Francs i la transformaci de Frana en la principal potncia europea, la restauraci de l'absolutisme, la subjugaci de la noblesa francesa, i el decliu del poder dels Habsburgs a Europa.

Mazzarino va llegar a l'Estat Francs tots els seus bens, incloent-hi una collecci d'art ms gran que la del rei, que es calcula era d'uns 35 milions de lliures, de les quals 8 milions en efectiu, tant com els fons del Banc d'Amsterdam, el banc ms important de l'poca. Si tenim en compte que ho va perdre tot a la guerra de la Fronda, es pot dir que va acumular aquesta fortuna entre el 1652 i la data de la seva mort, s a dir en menys de nou anys. A l'Antic Rgim, tot i que sense arribar a aquest nivell, les herncies ms elevades havien estat les del Cardenal de Richelieu, setze milions nets, i la de Carles I de Gonzaga, de 5,5 milions al 1637.

En el pla cultural, al seu testament ordena la creaci del Collegi de les Quatre Nacions, que ms tard es convertiria en l'Institut de Frana, que inclou l'Acadmia Francesa de les Lletres.

Connexions familiars.
La fortuna del Cardenal Mazzarino i la bellesa de les seves nebodes, van propiciar interessants connexions familiars, tant maritals com extramaritals. 

D'entre aquestes destaquen les tres nebodes:
 Marie Mancini gran amor platnic de joventut de Llus XIV, que va renunciar a ella per tal d'esposar-se amb Maria Teresa d'ustria.
 Olympe Mancini neboda del Cardenal, Comtesa de Soissons, que va ser la mare del Prncep Eugeni de Savoia.
 Hortense Mancini esposa d'Armand-Charles de la Porte, duc de Mayenne i de La Meilleraye. Per aliances successives, el ducat pass a la famlia d'Honor IV de Grimaldi, prncep de Mnaco, avantpassat de l'actual sober Albert II de Mnaco.

Hortnsia i et Mariana Mancini foren clebres oper la seva bellesa, el seu esperit i els seus amors.

El seu germ Philippe es va casar amb Diane de Thianges, neboda de Madame de Montespan. Ells foren els besavis de l'acadmic Louis-Jules Mancini-Mazarini i igualment avantpassats dels actuals Grimaldi.

Vegeu tamb.
 Tractat dels Pirineus;

Enllaos externs.
 Catholic Encyclopedia Jules Mazarin ;
 Histoire en Ligne Jules Mazarin ;

Fonts bibliogrfiques.
Pierre Goubert, Mazarin (Paris, Fayard, 1990) 
Histoire anecdotique de la jeunesse de Mazarin, traduda de l'itali per C. Moreau (Paris, J. Techener, 1863) 
Veure enllaos externs








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49346" title="Producci integrada" nonfiltered="4016" processed="3989" dbindex="19350">
La Producci integrada s un sistema agrcola de producci d'aliments que procura sser respectus amb la salut i el medi ambient i utilitza els mtodes qumics biolgics i altres tcniques sota un estricte control i procurant minimitzar els riscos.

A diferncia de l' Agricultura ecolgica la Producci integrada utilitza junt a mtodes biolgics de control productes de sntesi qumica amb certes  restriccions.

Els objectius sn el respecte al medi ambient la sostenibilitat i oferir certes garantes de qualitat i sanitries als consumidors.
 
Fonament.

El fonament de la producci integrada s l'aplicaci ptima dels coneixements cientfics, especialment agronmics, i tamb dels econmics.

En un principi es va desenvolupar el concepte de lluita integrada que significava tenir en compte tots els factors biolgics (depredadors naturals, susceptibilitat varietal...) i no biolgics (temperatura, humitat...) per combatre plagues i malalties. A partir d'aquesta base s'ha anat estructurant el de Producci integrada. 

Aquest sistema de producci integrada s'ha ests principalment en conreus llenyosos especialment en els ctrics i fruiters i en els d'hivernacle.


Regulaci oficial.
A la Uni Europea est oficialment regulada i cada pas aplica la seva normativa (Catalunya, Pas Valenci i Illes Balears tenen cadascun la seva) que pot ser diferent encara que el concepte bsic sigui el mateix.

L'adscripci oficial a aquest sistema s voluntria i comporta tot un seguit d'obligacions per part de l'agricultor i de controls per part de l'administraci.

En conseqncia est prohibida, per exemple,  la utilitzaci dels anomenats  calendaris de tractaments en els quals, de forma rutinria segons l'poca de l'any, estan fixats unes aplicacions de productes agroqumics tant si la plaga o malaltia efectivament es presenta o no.  

Per tal d'afavorir el respecte a la fauna i flora autctona les normatives preveuen mesures de foment de la biodiversitat com el fet de no usar els productes considerats ms perillosos, malgrat que estiguin autoritzats amb carcter general, respectar les instruccions de les etiquetes, eliminaci controlada dels residus agroqumics i altres. S'adopten les prctiques conservacionistes del sl i l'aigua i per exemple s obligatori respectar els nius de determinades espcies protegides.


Els productes obtinguts legalment sota aquest sistema porten una etiqueta identificativa, que en el cas de Catalunya, a ms d'indicar Producci integrada  porta dibuixada una marieta (Coccinella septempunctata)


Enllaos externs.
Pgina web del Departament d'Agricultura, Alimentaci i Acci Rural;
Pgina web del Consell Catal de la Producci Integrada;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49348" title="Lligand" nonfiltered="4017" processed="3990" dbindex="19351">

En Qumica de coordinaci un lligand s una espcie rica en electrons (una base de lewis) que forma part de l'esfera de coordinaci d'un metall, generalment de transici.

Els lligands es caracteritzen per ser espcies qumiques amb un o ms toms donadors, un tom donador s tot aquell que tingui si ms no un parell d'electrons no compartits. La seva uni al metall ve donada per la formaci d'un enlla entre aquests electrons no compartits i un orbital buit del metall.


Els lligands es classifiquen de diverses formes. Una primera classificaci s entre lligands aninics, neutres i catinics (segons sigui la seva crrega en estat lliure).

Una altra classificaci ve donada per la quantitat de toms donadors, d'aquesta manera els lligands es classifiquen en monodentats, bidentats, tridentats, etc. En els lligands polidentats cap la possibilitat de tenir quelats. Un quelat s un lligand que s'uneix a un mateix metall per dues posicions diferents, formant un anell.

Tamb s classifiquen per la quantitat d'electrons que poden donar al metall.

Alguns lligands habituals sn:
 Carbonil (  );
 Fosfines (  );
 Halurs ();
 Alquils i Arils;
 Cetones;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49349" title="Floema" nonfiltered="4018" processed="3991" dbindex="19352">

El floema s el sistema format per canals interns del que disposen les plantes vasculars per la conducci de la saba elaborada.

Estructura.
El floema est format pels tubs cribosos i generalment tamb per les cllules annexes com les albuminoides, fibres i esclereides i per cllules parenquimtiques.

Les cllules dels tubs cribosos formen un tub conductor de materials que nodreixen tota la planta.

Funcio.
Per explicar la translocaci de la saba en el floema s'aplica la hiptesi formulada el 1930 per Ernst Munch. Segons aix s'estableix un gradient de difussi entre les fulles i el floema que empeny l'aigua cap l'interior de les cllules.

El moviment del floema s bidireccional mentre que el del xilema s unidireccional.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49350" title="Jaume d'Urgell" nonfiltered="4019" processed="3992" dbindex="19353">

Jaume I d'Urgell (1320-1347);
Jaume II d'Urgell (1380-1433));
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49352" title="Sorra" nonfiltered="4020" processed="3993" dbindex="19354">



La sorra pot ser un exemple de matria granular. La sorra es crea per un procs natural dividint la roca finament, en partcules o grnuls que comprenen unes mides de 0,063 a 2 millmetres. Una partcula individual en aquest rang de mides s'anomena gra de sorra. La segent mida ms petita en geologia s el llim: que son partcules per sota de 0.063 mm de mida. La segent classificaci segons la mida per damunt de la sorra s la grava, amb partcules que s'estenen fins a 32 mm.

El material ms com que forma la sorra en els continents i escenes costeres no tropicals s el slice (dixid de silici), normalment en forma de quars que a causa del seu principi qumic i duresa considerable s bastant resistent a la meteoritzaci. Tanmateix, la composici de la sorra fa variar segons la roca local, fonts i condicions. La sorra de corall trobada en escenaris costers tropicals i subtropicals sn reduts en pedra calcria. Arkose s una sorra o gres amb considerable feldspat contingut que es deriva de la meteoritzaci i l'erosi del granit prxim normalment. Algunes localitzacions tenen sorres que contenen magnetita, clorita, glauconita, o guix. Les sorres riques en magnetita sn de color fosc tirant a negre, ja que s'obtenen de basalts volcnics.

Les sorres de glauconita-clorita sn tpicament de color verd, com les sorres s'obtenen de basalts (laves) amb un contingut d'olivina alt. Les dunes de sorra de guix al Monument Nacional de les Sorres Blanques a Nou Mxic sn famoses pel seu color blanc brillant. Els dipsits de sorra en algunes rees contenen minerals resistents, incloent-hi algunes petites gemes.

La sorra es transportada pel vent i l'aigua i dipositada en forma de platges i dunes. En un desert, del tipus erg la sorra s un component dominant que constitueix el sl.


































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49355" title="Halur" nonfiltered="4021" processed="3994" dbindex="19355">


Un halur o halogenur s qualsevol compost que cont la forma aninica, s a dir, carregada negativament, d'un halogen (amb crrega -1 i una configuraci electrnica  de gas noble).

Els ions halurs presenten un comportament qumic semblant, principalment el Clorur, el Bromur i el Iodur. El fluorur s una mica ms especial per la gran electronegativitat del Fluor. Sn molt habituals com a anions en estructures salines i com a lligands.

Exemples d'halurs sn; 
 Clorur sdic (NaCl);
 Iodur potssic (KI);
 Clorur de liti (LiCl);
 Clorur de coure(II)  (CuCl2);
 Bromomet (CH3Br);
 Cloroform (CHCl3);
 Clorur de plata (AgCl);
 Els clorofluorocarburs (CFC);





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49356" title="Diputaci del General" nonfiltered="4022" processed="3995" dbindex="19356">

La Diputaci del General, creada l'any 1359, era l'rgan permanent ms representatiu del Principat, que vetllava pel compliment de les constitucions i altres lleis catalanes.

La Diputaci del General s el nom oficial de la Generalitat histrica. Existiren Diputacions del General al Principat de Catalunya, al Regne de Valncia i al d'Arag. Era una comissi temporal amb l'encrrec de recaptar el servei o tribut que les Corts concedien al rei a petici seva. Fou designada per primer cop l'any 1289, a les Corts de Monts, celebrades en aquesta ciutat(aragonesa).

El nom de Diputaci del General coexist amb l'oficis de Generalitat fins a la seva dissoluci amb els decrets de Nova Planta. 

La Diputaci del General estava governada per 6 membres, 2 representants de cada bra:
-Un Diputat Eclesistic i un odor de comptes eclesistic
-Un Diputat de l estament Militar (Noble) i un odor de comptes de l estament Militar
-Un Diputat de realeng i un odor de comptes de realeng.

El Diputat Eclesistic, a mode honorfic, era considerat el President de la Diputaci del General o Generalitat. Aquest fou el cas de Pau Claris.


Vegeu tamb.

Generalitat de Catalunya;
Generalitat Valenciana;



Histria del Dret catal;
Constitucions catalanes;
Mancomunitat de Catalunya;
Comtes de Barcelona;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49358" title="Xilema" nonfiltered="4023" processed="3996" dbindex="19357">
El xilema s el conducte del que disposen les plantes vascular per conduir la saba de l'arrel cap amunt de la planta.

En plantes llenyoses hi ha un xilema secundari que s el que origina la fusta.

Components.
El xilema est constituit per elements conductors i no conductors. Els primers inclouen les traqueides i els membres de vasos; ambds tipus de cllules esdevenen plenament funcionals quan moren. Els elements no conductors inclouen les fibres i el parnquima.

Les traqueides sn caracterstiques de les plantes gimnospermes mentre que a les angiospermes trobem tan traqueides com membres de vasos. 

Les fibres confereixen major fortalesa a la tija.

El parnquima s constituit per cllules vives que acompanyen al xilema. A travs d'elles es carreguen al xilema els productes que sern transportats.

Mecanisme de transport de la saba.
El moviment s en un sol sentit, de l'arrel a les fulles i fsicament s ms per difusi cellular que per capilaritat.

La soluci del sl est ms diluida que la de les cllules de les arrels i ha un efecte d'smosi que crea una pressi en l'arrel suficient noms per elevar l'aigua uns pocs decmetres i s l'efecte de la transpiraci foliar el que contribueix principalment al moviment de la saba. 





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49361" title="Petita Copa del Mn" nonfiltered="4024" processed="3997" dbindex="19358">
La Petita Copa del Mn (tamb anomenada Mundialet de Clubs) fou una competici internacional de futbol disputada a Caracas als anys 50.

 Histria .
Entre 1952 i 1975 es cellebr a l'estadi Olmpic de Caracas, Veneuela un torneig no oficial que s'anomen Petita Copa del Mn. No es disposa de molta informaci d'aquest torneig. Fou una mena de predecessor de l'actual Copa Intercontinental per amb la participaci d'entre tres i vuit equips d'Europa i Sud-amrica.

Tampoc es disposa de molta informaci sobre com se seleccionaven els clubs que hi prengueren part. A Europa, inicialment, s'usava la Copa Llatina com a mtode de qualificaci, per ja durant els seixanta el torneig perd prestigi i la qualitat dels participants decaigu, principalment a partir de la creaci de la Copa Intercontinental.

A partir de 1963 el trofeu fou re anomenat Trofeu Ciutat de Caracas i esdevingu simplement un torneig amists fins la darrer edici del 1975.

Palmars.
Petita Copa del Mn (Mundialet de Clubs)
 1952  Real Madrid;
 1953  Millonarios de Bogot;
 1954  SC Corinthians;
 1955  So Paulo FC ;
 1956  Real Madrid;
 1957  FC Barcelona;
 1958-62  No es disput;

Trofeu Ciutat de Caracas
 1963  So Paulo FC;
 1964  No es disput;
 1965  SL Benfica;
 1966  Valncia CF;
 1967  Athletic de Bilbao;
 1968  No es disput;
 1969  AC Sparta Praha;
 1970  Vitria FC de Setbal;
 1971-74  No es disput;
 1975  Repblica Democrtica Alemanya;

 Enllaos externs .
RSSSF;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49365" title="Neuwerk" nonfiltered="4025" processed="3998" dbindex="19359">
Neuwerk s una illa frisona alemanya. T una superfcie d'uns 3km . Hi viuen unes desenes de persones (33 el 2002).

Neuwerk est situada entre les desembocadures de l'Elba i el Weser, davant de la costa de Cuxhaven (les seves coordenades sn 53 55' 16" N, 8 30' 2" E). 

El 1556 Neuwerk fou polderitzada. Els dics en protegeixen la lnia costanera. La part oriental de l'illa pertany al Parc Nacional Hamburgisches Wattenmeer i est protegida. Administrativament pertany a Hamburg

 Enllaos externs .
http://www.neuwerk-insel.de (en alemany o angls);
http://www.nationalpark-hamburgisches-wattenmeer.de/2karten/images/karte_neuwerk.gif (Mapa a la pgina del Parc Nacional);
http://www.inselneuwerk.de (en alemany);






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49370" title="Monsanto" nonfiltered="4026" processed="3999" dbindex="19360">
Monsanto s una companyia multinacional nordamericana dedicada actualment a la biotecnologia agrcola

Monsanto s'auto-anuncia com una companyia d'agricultura que aplica la innovaci i la tecnologia per ajudar als grangers arreu del mn a produir ms quantitat de collita, i a produir productes sans pel consum hum, i del bestiar, i de menor impacte al medi ambient. 

Va ser l'obtentora i primera comercialitzadora de l' herbicida glifosat amb la marca Roundup. Patentat al 1970 i comercialitzat per Monsanto des del 1973. A l'any 2000 expira la patent i es comercialitza per moltes altres companyies. El glifosfat s l'herbicida ms emprat als USA. 

s el principal productor mundial de llavors genticament modificades que sovint incorporen un gen de resistncia al seu herbicida glisofat com per exemple llavors de soia anomenades Roundup Ready. El 90% de les plantes modificades genticament en el mn pertanyen a Monsanto.

T una plantilla mundial de 18.800 persones i uns ingressos de 8.5 bilions de dlars americans en el 2007.

Va ser fundada a St Louis (Missouri) el 1901 pel farmacutic John Francis Queeny. Al principi subministrava sacarina i cafena a la companyia Coca-Cola  a partir de 1940 entr a produir derivats plstics i particip en el desenvolupament de la bomba atmica. El 1947 les seves installacions de Texas van tenir el pitjor accident industrial dels Estats Units. 
En la dcada dels seixanta era el principal productor de l'anomenat agent taronja utilitzat en la Guerra del Vietnam.

Des de l'any 1985 Monsanto era productor d'Aspartam, la patent d'Aspartam va vncer a l'any 1992 i Monsanto va vendre l'empresa subsidiria que venia l'aspartam a l'any 2000. Des d'aquest any va deixar de vendre aspartam.  

A partir de 1997 va orientar les seves activitats a la biotecnologia.

Controvrsia.

La companyia Monsanto ha generat gran controvrsia degut a la producci de collites i de llet resultats de la manipulaci gentica (Organisme modificat genticament, OMG) i compostos qumics, que sn o podrien ser perjudicials per a la salut humana i/o el medi ambient segons estudis independents a la companyia. 

Roundup.

A l'any 1996 Monsanto va ser acusat de mala conducta per anunciar que el Roundup era biodegradable i segur pel medi ambient. Al gener del 2007, Monsanto va ser condemnat per aquesta causa, ja que el principi actiu del roundup, el glifosfat, est classificat per la Uni Europea com a perills pel medi ambient i txic pels organismes aqutics. 

En dues ocasions, l'Agncia per la Protecci del Medi Ambient dels EUA (EPA) ha condemnat a cientfics contractats per Monsanto per falsificar, de forma deliberada, els resultats d'assaigs per l'estudi del glifosfat. 

MON863.

El MON863 s una varietat de blat de moro modificada genticament (OMG) resistent a la larva d'un escarabat que l'infecta i destinat al consum hum. Estudis fets en rates ha assenyalat que el MON863 causa un increment en indicadors de toxicitat en el fetge i el rony.. La companyia Monsanto diu no trobar les dades estadsticament significatives, aix com l'autoritat Europea per l'a seguritat de l'aliment. El MON863 s'ha aprovat pel consum hum en el Jap, Mxic, Canad, Korea del sud, Taiwan, els EUA, i la Uni Europea. 

Somatotropina Bovina recombinant.

La somatotropina, tamb coneguda com l'hormona del creixement, pot produir-se artificialment usant  tecnologia de ADN recombinant. Aquesta hormona recombinant s'injecta directament a les vaques per augmentar la quantitat de llet que produeixen.  Actualment Monsanto s la nica companyia que produeix aquesta hormona recombinant sota el nom de Polisac.

L'us de l'hormona recombinant ha estat polmica pel perill en la salut del bestiar bov que rep l'hormona, com per l'home per consumir la llet produda per les vaques tractades.

 Perill en la salud del bestiar bov;

Estudis fets sobre l'us de l'hormona recombinant mostren que si be hi ha un increment de llet del 11-16% del volum, les vaques pateixen en un 25% de risc d'inflamaci de les  glndules mamries (mastitis), redueixen en un 40% la seva fertilitat, i un 55% de risc de desenvolupar signes de debilitat. El tractament dna a les vaques una pitjor condici fsica i un augment en els riscs d'infecci de les glndules mamries que fa que es produeixi pus i es mescli amb la llet.

Donada l'amenaa de la salud de les vaques tractades, la Uni Europea i Canad han prohibit l's de l'hormona recombinant.

En els Estats Units d'Amrica l'hormona recombinant s venuda en tots els Estats excepte en l'Estat de Michigan. I segons la prpia companyia Monsanto, una tercera part de les vaques dels EUA sn tractades amb Polisac.

 Perill en la salud humana ;

Tot i que la FDA  ha sentenciat que l's de l'hormona del creixement en vaques no representa cap amenaa per a la salud pblica, diferents organitzacions de consumidors han expressat les seves preocupacions, no noms per la prpia presncia de l'hormona en la llet sin per altres hormones que es troben alterades degudes al tractament.

Aspartam.

Aspartam o I 951. s un edulcorant artificial.  El seu poder edulcorant s'aproxima a la sacarina, encara que se li atribux la generaci de tumors cerebrals, ceguesa i convulsions. Estudis acceptats per les organitzacions governamentals asseguren  a nivell mundial que no es cert. El seu consum est molt ests en les grans empreses.

Est prohibit als individus que pateixen de fenilcetonria. s una font important de fenilalanina i manitol, l'excs dels quals pot produir trastorns com diarrea, tot aix a causa de un desequilibri basat en l'acci del manitol, t a veure amb l'absorci aquosa per part de l'intest prim.

PCB.

El PCB o Policlorur de Bifenil sn una famlia de compostos usats massivament fins els vols del 1970 com a allants en aparells elctrics. El major comerciant a nivell mundial va ser Monsanto qui va adquirir l'empresa qui ho fabricava a l'any 1935. El programa de les Nacions Unides pel medi ambient l'ha classificat com un dels contaminants ms nocius fet per l'home i actualment el seu s s'ha prohibit prcticament en tot el mn.

Enllaos externs.

 Montsanto.com;
 The World According to Monsanto;

Referncies.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49371" title="Glifosat" nonfiltered="4027" processed="4000" dbindex="19361">
El glifosat (Glyphosate en angls) s un herbicida no selectiu i sistmic molt utilitzat

Frmula qumica: N-(fosfonometil) glicina, C3H8NO5P 

Obtingut per la companyia Monsanto amb el nom comercial de Roundup per la patent va caducar el 2000 i ara es comercialitza tamb amb altres noms per moltes companyies

Per enginyeria gentica s'ha introdut, a iniciativa de Monsanto, un gen a plantes conreades que les fa resistent a aquest herbicida que afecta si entra en contacte tant les males herbes com el conreu. Amb la resistncia introduda ja es poden ruixar els conreus i les males herbes al mateix temps i el conreu queda desherbat fcilment. 

La forma d'actuaci del glifosat s inhibir la capacitat de sintetitzar els aminocids aromtics de les plantes. Penetra dins la planta per les parts verdes i l'herbicida es distribueix a tot el vegetal fins i tot les arrels. s molt efectiu en la majoria de les plantes anuals i perennes encara que de vegades cal incrementar la dosi o aplicar-lo en el moment de mxima susceptibilitat. No mata en canvi la cua de cavall (equisetum).




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49374" title="Salinitat" nonfiltered="4028" processed="4001" dbindex="19362">
En un sentit ampli, salinitat es refereix al contingut de sals dissoltes en algun lquid, particularment, en l aigua. En un sentit tcnic, es parla de salinitat referint-se al contingut de sals dissoltes en l aigua intersticial dels sols o be al contingut de sals solubles en els sols (veure salinitzaci). En Oceanografia, el terme Salinitat s una magnitud perfectament definida que es refereix a la quantitat de sals dissoltes en l aigua de mar. Aquesta magnitud, junt amb la temperatura, determina la densitat de l aigua tradicionalment emprada per a calcular la magnitud dels corrents marins. 

 Definicions .
Tradicionalment, es definia la Salinitat com el contingut de sals dissoltes expressat en g/kg o be en parts per mil ( ). Des del S. XVIII es coneix que un kilogram d aigua de mar te al voltant de 35 g de sals dissoltes. Tamb se sap que els components principals de la sal dissolta en l aigua de mar, el clorur i el sodi. mantenen una proporci constant entre ells i amb la resta dels elements ms abundants. 

Des de fa molt de temps se sap que evaporar l aigua i pesar el residu slid no s un mtode adequat per a la determinaci del contingut de sals en l aigua de mar. En canvi, la concentraci dels halurs, s a dir, clorur ms bromur i iodur (denominada clorinitat quan s expressada en g de clor per kg d aigua) ha estat emprada per a determinar la salinitat de l aigua de mar. 

Des de primers del S. XX, la salinitat ha estat determinada per comparaci entre la clorinitat d una mostra d aigua de mar i la clorinitat d un aigua de mar artificial amb clorinitat i salinitat determinades o estndard denominat "aigua de Copenhaguen". La relaci entre la conductivitat de la mostra d aigua de mar i la de l aigua estndard tamb ha estat emprada per a determinar la salinitat.

L any 1978 un Grup d experts va redefinir la salinitat en una Escala Prctica de Salinitat com a relaci de conductivitats entre una mostra d aigua de mar i una soluci estndard de KCl. Tot i que l escala de salinitat quedava fixada en Unitats Prctiques de Salinitat (UPS o millor PSU, en angls) els oceangrafs qumics mantenien que, tractant-se d una relaci de conductivitats, no podia tenir unitats.

Ara, el mateix Grup d'experts proposa una modificaci significativa de la definici de salinitat i de la seva escala que permeti calcular, mitjanant algoritmes encara no desenvolupats, les propietats termodinmiques (densitat, entropia, entalpia, capacitat especfica de calor, etc.) de l aigua de mar. Per a poder arribar a aquesta precisi, cal passar de la definici basada en la relaci de conductivitats expressada en UPS (que s una funci de la conductivitat, temperatura i pressi) a l escala de Salinitat Absoluta (SA) definida com la massa de material dissolt per unitat de massa d aigua de mar. La salinitat absoluta, a diferncia de la salinitat prctica, te un comportament dit conservatiu, s a dir que no canvia quan es produeix la barreja turbulenta d'aiges diferents.

Segons que diuen els experts, com a pas previ per a la determinaci de la salinitat absoluta, cal definir en 35.16504 g/kg l anomenada Salinitat de Referncia que es la salinitat absoluta de l estndard aigua de Copenhaguen a la qual se li havia atribut nominalment una salinitat prctica de 35.

 Referncies .
Millero, F. J., 2000: Effect of changes in the composition of seawater on the density-salinity relationship. Deep-Sea Research, 47, 1583-1590.

Millero, F. J., R. Feistel, D. G. Wright and T. J. McDougall, 2008a: The composition of Standard Seawater and the definition of the Reference-Composition Salinity Scale. Deep-Sea Research I, 55, 50-72.

Millero, F. J. and K. Kremling, 1976: The densities of Baltic Sea Waters. Deep-Sea Research, 23, 1129-1138.

Sls salins.

En agricultura, salinitat (millor salinitzaci) s la presncia de quantitats excessives de sal en un terreny o substracte.

La terra pot tenir quantitats de sals superiors a les suportades pels conreus per dues raons principals:
Sal present ja de de l'origen del sl. Per exemple per l'evaporaci d'una zona que era martima en anteriors eres geolgiques com s el cas de la conca del riu Ebre on a ms pluviometria inferior a l'evaporaci no elimina la sal.
Terrenys salinitzat per acci humana. En totes les zones rides i semirides i ja des de les antigues civilitzacions mesopotmiques, s'han salinitzat terrenys quan s'ha regat amb la quantitat justa per les necessitats de les plantes o el drenatge era deficient. Totes les aiges de reg tenen una determinada concentraci de sal i si no es prenen precaucions acaben acumulant-se en el terreny al llarg d'any de regar.

Efectes de la salinitat.

Cada planta t una resistncia determinada a la salinitat fins i tot algunes viuen noms en ambients fora salins que no suportaria cap altra i s'anomenen halfites

Entre els conreus, habitualment els de tendncia xerfila tamb sn els que suporten ms salinitat aquest s el cas de la palmera datilera, elmagraner i l'esparreguera i en sentit contrari es comporten els originaris de zones humides com la maduixera.

Davant d'un contingut de sals en el terra superior a un determinat nivell i variable per a cada espcie, la planta acumula sal en el seu organisme que no pot escretar (excepte en algunes halfiles)i disminueix el rendiment o acaba morint.

Possibles solucions.

En els Pasos Catalans els sls salins sn molt comuns en totes les zones amb pluviometries inferiors als 500 litres anuals. Noms en els regadius s possible eliminar gran parts de les sals de l'horitz instaurant durant uns quants anys el conreus de l'arrs que inunda tot el terreny i fa percolar la sal. Cal tamb fer un sistema de drenatge que elimini la sal.

En el cas de plantes confinades en un test o continer el substrat (torba, fibra de coco etc.) pot quedar salinitzat si drena malament i/o l'aigua t excessiva concentraci de sal.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49375" title="Kastelrizo" nonfiltered="4029" processed="4002" dbindex="19363">

Kastelrizo (en grec            ), abans escrit Kastellrizo (            ) o Kastellrizon (             ), s una petita illa de la mar Mediterrnia que pertany a Grcia, situada a noms 3 km de la costa de Turquia i a 120 km a l'est de l'illa de Rodes. s el territori grec ms oriental.

Ha tingut diferents noms al llarg de la histria, i el seu nom oficial actual s Megisti (       ; en grec, literalment, "la ms gran"), tot i que, curiosament, amb noms 9 km2, s l'illa ms petita del Dodecans. El seu antic nom catal es Castellroig, derivat de l'itali Castelrosso.

Antigament es va dir Megiste i la seva ciutat principal fou Cisthene (       ), que fou destruda molt abans del temps de Plini el Vell. Tenia un port excellent on cabia una flota.

L'illa fou colonitzada pels rodis, amb els quals va passar als romans i desprs als bizantins. Sota aquests va formar part de l'eparquia de les illes amb capital a Rodes. Va continuar unida a Rodes i el 1306 va passar als cavallers de Sant Joan de Jerusalem i era en el cam entre Xipre i Rodes (Rodes la van adquirir el 1309). El 1440 fou ocupada pel sult mameluc d'Egipte, que en va destruir el castell; el 1450 la va conquerir Alfons I de Npols, que en va reconstruir el castell (1461) i hi va establir un governador. El 1512 fou conquerida pels otomans.

El 22 de setembre de 1659, durant la guerra de Creta, l'illa fou conquerida pels venecians, que en van tornar a destruir el castell, per aviat va tornar als otomans. El 1828 l'illa es va unir a la rebelli nacional grega, per al final de la guerra (1833) va romandre en poder de Turquia. 

El 1912, durant la guerra contra els otomans, els illencs van demanar al general Ameglio, cap de la guarnici italiana de Rodes, d'ocupar l'illa i unir-la a les possessions italianes, per la petici fou desestimada. Llavors els habitants, el 14 de mar de 1913, van capturar la guarnici i van proclamar un govern provisional fins a l'agost del mateix any, en qu Grcia va enviar un supervisor des de Samos, amb alguns policies. 

Els habitants van expulsar els grecs el 20 d'octubre de 1915. El 28 de desembre una expedici francesa formada pel creuer Jeanne d'Arc es va aturar a l'illa, on van impedir un desembarcament grec i van ocupar-la com a base contra els turcs. Las bateries turques de la costa van bombardejar l'illa el 1917. Al final de la guerra el tractat de Svres la va assignar a Itlia, que en va prendre possessi l'1 de mar de 1921. Sota el nom de Castelrosso fou incorporada al Dodecans (Isole Italiane dell'Egeo).

La convenci italoturca de 1932 per a la delimitaci de les aiges territorials va assignar a Itlia alguns illots de la rodalia, excepte Rho i Stringili, que van quedar per a Turquia.

El 25 de febrer de 1941 l'illa fou ocupada per un comando paracaigudista angls, per els italians van enviar una fora des de Rodes que va recuperar l'illa el mar. Quan Itlia va capitular el 8 de setembre de 1943, els aliats van ocupar altre cop l'illa, per el 1944 hi van desembarcar els alemanys i la van ocupar. La fora expansiva de l'explosi causada per l'incendi d'un dipsit de carburant que es va escampar a un dipsit de municions adjacent, va destruir la meitat dels habitatges de l'illa.

El 1945 fou ocupada pels britnics i el mes de maig d'aquell any, en acabar la guerra, romania sota control britnic. Al tractat de Pars de 1947 l'illa fou assignada a Grcia, a la qual fou lliurada el 15 de setembre, i desprs d'una administraci provisional grega es va proclamar la seva incorporaci el 7 de mar de 1948 junt amb la resta del Dodecans.

La poblaci, que era d'uns 15.000 habitants el 1900, ha disminut fins als 250, que reben tota mena de subsidis i ajuts per evitar la despoblaci total i les reclamacions territorials per part de Turquia. Molts dels seus habitants han emigrat a Austrlia, on sn coneguts com els "Kassies".

En els darrers anys l'illa s cada cop ms visitada per turistes que cerquen un indret allat en un dels extrems del Dodecans, i tamb grcies a la referncia que hi fa la pellcula guanyadora d'un Oscar Mediterraneo (1991), de Gabriele Salvatores.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49376" title="Torba" nonfiltered="4030" processed="4003" dbindex="19364">


La torba s un material vegetal fibrs de color negre o marrons format en un medi anaerbic i saturat d'aigua.

S'acumula i origina en una torbera on la descomposici i humificaci de la matria orgnica s molt lenta i es tracta del primer estadi geolgic de la formaci del carb. Cont aproximadament un 60% de carboni, un 35% d'oxigen i un 5% d'hidrogen.

Tipus de torba.
Oligotrfica: El material de base s la molsa del gnere Sphagnum que es transforma en un producte de pH molt cid, per sota de 4'5, i pobre en cendres i en nitrogen. Es forma en les anomenades torberes altes de climes freds i plujosos. La preferida en horticultura s la de Finlndia.
Mesotrfica: No es forma amb Sphagnum sin amb altres mateials com la gramnia Carex. Es forma en torberes baixes aiguamolls de clima ms clid. El producte resultant s de pH neutre, rica en cendres i en lignina i prcticament no t aplicaci a horticultura.

Usos.
Combustible: Limitada a les regions amb torberes aprofitables i consumida in situ per exemple a Irlanda  o Esccia, a on s'utilitza aquest material per secar els ingredients del whisky, donant-li a aquest un aroma millor. ;
Ja dels animals estabulats: Tamb noms en llocs amb torberes;
Horticultura: Les caractertiques principals sn la gran capacitat de retenci d'aigua, adequada porositat, manca de llavors de males herbes i estabilitat. El seu baix pH permet el conreu de plantes acidfiles i es pot modificar amb una barreja. Es pot utilitzar sola o barrejada amb altres substractes com la perlita, la vermiculita sorra etc.

Construcci: En regions on la fusta s escassa s'ha utilitzat per construir edificacions. A Islndia, per exemple, s'emprava a l'Edat Mitjana per construir granges.



 Torberes .
Les torberes sn basses on es diposita matria orgnica i on es produeix un lent procs de descomposici que dona lloc a la torba. Les torberes son mpliament distribudes a llocs freds i climes temperats, com per exemple al bosc boreal.

Torberes en les terres de llengua catalana.

Les torberes altes oligotrfiques, que noms es troben a l'alta muntanya dels Pirineus i s'anomenen molleres, ocupen poca extensi i no sn objecte d'explotaci sin de protecci.
Les torberes baixes anomenades marjals ms importants es troben al Pas Valenci les de Torreblanca i Cabanes van ser explotades econmicament durant el segle XIX. Tamb durant alguns anys s'explotaren les de les del Delta de l'Ebre. Tamb se'n troben a Banyoles;
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49379" title="Copa Balcnica de clubs" nonfiltered="4031" processed="4004" dbindex="19365">
Histria.
L'any 1961 es cre la Copa Balcnica, per a clubs d'Albnia, Bulgria, Grcia, Romania, Turquia i Iugoslvia. La competici es disput 27 cops, i a diferncia de la Copa Balcnica de Nacions no tingu gran rellevncia.

Palmars.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49380" title="Hivernacle" nonfiltered="4032" processed="4005" dbindex="19366">

Un hivernacle s una construcci ms o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'poca.

Sn el nivell superior de l'anomenat  conreu protegit que va des d'un mnim que correspon a l's de plstics que cobreixen el terra (mulching) fins al mxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacci. 

Etimolgicament la paraula  hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la prctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o ms. 

Funcionament.

Els que no tenen calefacci aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfament d'uns 2 graus de mitjana cosa suficient per avanar setmanes o mesos un determinat conreu o produir-lo fora d'estaci. Cal tamb controlar l'augment de la  humitat de l'aire i la condensaci d'aigua que es produeix.

Els sistemes de calefacci poden ser per aire o per canonades d'aigua calenta les quals poden estar per sota de les arrels de les plantes. El combustible utilitzat pot ser un derivat del petroli o del gas opci aquesta que s la ms econmica actualment.

L'automatitzaci de les operacions de ventilaci, ombrejat, control de temperatura i humitat i fins i tot introducci de CO2  pot ser prcticament total i controlada per ordinador.
 
Evoluci en l's dels hivernacles.
Des del temps de l'imperi rom es tenen notcies sobre l's d'hivernacles amb calefacci a travs d'estufes que cremaven llenya. S'empraven habitacions ms o menys ben acondicionades amb l'objectiu que les plantes passessin l'hivern i no es cobrien les finestres amb vidre ja que no tenien la tecnologia necessria i el vidre era un luxe. L's dels hivernacles quedava molt restringit.

Es van seguir utilitzant al llarg dels segles per reservats a l'aristocrcia. Al segle XVII a Versalles per exemple, es conreaven tarongers en grans testos que es mantenien tot l'hivern en hivernacles.

Tamb en l'poca de Carl von Linn hi havia als Pasos Baixos amb finalitats cientfiques plantes extiques sota vidre i calefacci. Es va donar el cas d'haver de realitzar una consulta a l'illustre botnic ja que malgrat les condicions en principi ptimes d'humitat i temperatura, no fructificaven els bananers i la soluci donada per Linn va ser la de restringir el reg la qual cosa va tenir xit i demostra el nivell tcnic de qu disposava.

A partir del segle XIX es va generalitzar la construcci d'hivernacles de vidre a l'Anglaterra victoriana amb finalitats productives o com una part ldica de les cases benestants.

Fins l'encariment dels preus del petroli de la segona meitat del segle XX es produien en lloc freds per estratgicament situats tot tipus de productes ornamentals i alimentaris, a partir d'aquell moment i coincidint amb l'arribada de l'aplicaci dels plstics a l'agricultura, els llocs on s'installaven aquestes construccions van ser els relativament ms clids i deixant els coberts amb vidre per a productes d'alt preu.

Caracterstiques constructives dels hivernacles.
Els hivernacles d'Almeria que prpiament no sn ms que un abric i reben el nom de parral, sn d'estructures senzilles, sovint de fusta i coberts de lmina plstica, amb un sol vessant. El sl, que s de molt baixa qualitat, est normalment transformat en el que es coneix com enarenado. Com a avantatges tenen el baix cost i el maneig senzill i com a inconvenients principals el redut control de les condicions meteorolgiques i la fragilitat d'aquestes estructures davant de tempestes, vent o pedregades
 
Els hivernacles en sentit estricte es construeixen amb fonaments d'obra i amb perfils d'acer inoxidable i alumini. El material de recobriment pot ser el plstic dels tipus PVC PE o altres polmers o vidres especials.
La forma de l'hivernacle s normalment amb una teulada a un o dos vessants o la semicircular.


El control de les condicions medioambientals est tcnicament resolt i el principal problema que tenen s l'elevat cost del combustible que fa que no sigui rendible en moltes ocasions. 


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49381" title="Josep Escol i Segals" nonfiltered="4033" processed="4006" dbindex="19367">

Conegut com el catedrtic del futbol, Josep Escol i Segals (Barcelona 1914 - 1998) va destacar per la seva intelligncia, visi de joc, qualitat i potent xut a porta, a ms de la seva noblesa dins el camp. Format a l'equip del seu barri, la U.E. Sants, el 1933 va arribar al primer equip i un any desprs va fer el salt al FC Barcelona, on va consumir la major part de la seva carrera.

Trajectria.
La suspensi de la Lliga com a conseqncia de la Guerra Civil va dur al Barcelona a realitzar una gira per Mxic i Estats Units en els primers mesos de 1937. Molts dels components de l'expedici blau-grana van aprofitar el viatge per a exiliar-se i continuar jugant al futbol lluny d'Espanya. Aquest va ser el cas d'Escol, que va fitxar pel Cette i va fixar la seva residncia a Frana. Va romandre all fins al final del conflicte bllic i el 1940 va tornar al Barcelona, encara que abans la Federaci Espanyola el va sancionar amb un any de suspensi.

Va disputar un total de 253 partits amb el Bara, en els quals va marcar 220 gols, i va conquistar tres Lligues i una Copa d'Espanya. El seu palmars es va poder veure augmentat amb la Copa de 1936, final que els barcelonistes van perdre davant el Reial Madrid per 2-1. Aquest partit sempre ser recordat per la fenomenal parada que va fer Ricard Zamora a un tir d'Escol quan estava a punt de finalitzar el xoc. Aquesta va ser l'ltima intervenci en la carrera esportiva de Zamora, que va anunciar la seva retirada un dia desprs. 

Retirat el 1949, Escol va rebre la Medalla al Mrit Esportiu i va continuar lligat al futbol com entrenador. Va dirigir al Badalona, Sabadell, Castell, salvant a l'equip del descens a Tercera divisi, i Llevant, al que va ascendir de Tercera a Segona Divisi. Posteriorment va passar a formar part del cos tcnic del Barcelona, com preparador dels equips infantils, i en aquest crrec va romandre fins a la seva jubilaci.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49382" title="Dodecans" nonfiltered="4034" processed="4007" dbindex="19368">

El Dodecans (en grec           , Dodeknisa, que significa "dotze illes") s un arxiplag de la mar Egea, pertanyent a Grcia, situat davant la costa sud-occidental de Turquia. Les illes que l'integren tenen una histria molt rica, i moltes, fins i tot les ms petites i deshabitades, presenten desenes d'esglsies bizantines i castells medievals.

L'actual departament o noms grec del Dodecans (que forma part de la regi o perifria de l'Egeu Meridional) t una superfcie de 2.714 km2 i una poblaci de 200.452 habitants (2005). La capital s la ciutat de Rodes, a l'illa homnima.

El Dodecans el formen un total de 163 illes, de les quals 26 sn habitades. Les principals sn dotze, que sn les que donen el nom a l'arxiplag. La ms important histricament i la ms coneguda s Rodes (Rodos), que durant millennis ha estat l'illa que ha controlat tota la regi. De les altres, Kos s la de ms importncia histrica; les altres deu sn Astiplea, Klimnos, Krpathos, Kasos, Kastellrizo, Leros, Nisiros, Patmos, Simi i Tilos.

Altres illes destacables de l'arxiplag sn Agathnisi, Khalki, Lips, Psrimos i Tlendos.  

Vegeu tamb.
 Llista d'illes de Grcia;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49385" title="Camp de batalla" nonfiltered="4035" processed="4008" dbindex="19369">
Lloc on dos exrcits lliuren una batalla o un combat.

Un exemple s el Pas de l'Ebre. La Batalla de l'Ebre, l'ltim i definitiu enfrontament de la Guerra Civil espanyola, es produeix en aquest pas, a l'alada de Miravet, tot convertint-se en el terreny on s'enfronten, per darrer cop, els bndols republic i franquista.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49386" title="Truita de riu" nonfiltered="4036" processed="4009" dbindex="19370">
La truita s el nom com donat diverses espcies de peixos de muntanya que pertanyen a la famlia Salmonidae. 

Totes les truites sn membres de la subfamilia Salmoninae.  El nom s'usa comunament per a les espcies en tres dels set gneres de la sub-famlia: Salmo, que inclou les espcies atlntiques; Oncorhynchus, que inclou espcies del Pacfic; i Salvelinus, que inclou els peixos anomenats char o charr. 

Salmo trutta s l'espcie orinda dels Pasos Catalans com a mnim des de la darrera glaciaci, habitant a les capaleres dels rius de muntanya. El seu hbitat sn els rius d'aiges fredes i oxigenades, i per aix s particularment abundant als rius i estanys pirinencs.




Hbitat.

Les truites es troben en corrents d'aiges rpides fredes de les capaleres de les serres i en llacs de muntanya, tot i que moltes disposen de formes andromes. Es distribueixen de forma natural arreu de la zona Pale-rtica: Nord-Amrica, nord d'sia i Europa. Durant el segle XIX, moltes espcies de truita foren introdudes a Austrlia i Nova Zelanda per aficionats a la pesca desplaant i posant en perill d'extinci diverses espcies endmiques. Les espcies introdudes inclogueren la truita comuna de les Illes Britniques i la truita d'arc de sant Mart provinent de California, probablement d'uns pocs exemplars de Sonoma Creek. La truita arc de Sant Mart a Nova Zelanda mostra el mateix comportament de remuntar els rius per a fresar.
La truita generalment s'alimenta d'invertebrats tous com els cucs, o d'insectes i crustacis, encara que les especies ms grans de truita marr o caf mengen altres peixos.

Anatomia.

Les truites tenen aletes sense espines, i totes elles tenen una petita aleta adiposa al llarg del llom fins a prop de la cua. Hi ha moltes espcies, i moltes poblacions que estan allades unes de les altres i que presenten diferncies morfolgiques. Tot i aix, aquestes diversitat tipolgica no es reflecteix en diferncies gentiques, pel que els ictileg no consideren tantes espcies com tipus.

Distribuci als EUA.

La truita trobada a l'est de nord-Amrica oriental EUA sn un bon exemple d'aix. La truita de rierol, la truita aurora, i l'extingida truita argentada, tenen totes elles coloracions i caracterstiques fsiques que les distingeixen, tot i aix l'anlisi gentica mostra que sn una nica espcie, Salvelinus fontinalis. 

La truita de llac (Salvelinus namaycush), com la truita de rierol, de fet pertany al gnere char. La truita de llac habita molts dels llacs ms grans a Amrica del Nord, i viuen molt ms temps que la truita d'arc de Sant Mart, que t una esperana de vida mxima de 7 anys. La truita de llac pot viure diverses dcades, i pot crixer a ms de 30 kg (66 lliures). 


Les truites s'alimenten generalment d'invertebrats aqutics de cos tou, com mosques, efimeres, tricopters, plecopters i libllules. Als llacs, diverses espcies de zooplancton sovint en formen una gran part del rgim. En general, les truites ms llargues de 30 cm depreden gaireb exclusivament d'altres peixos, quan sn disponibles. Les truites adultes poden devorar peixos que n'excedeixen en un ter la seva llargada. 

La carn es considera generalment gustosa. Adicionalment, els pescadors aficionats aprecien aquests peixos perqu oposen una forta resistncia. A causa d'aquesta popularitat, hom allibera sovint truites de piscifactoria per a mantenir les poblacions en rius molt explotats, a fi d'emmascarar-ne la sobrepesca. Encara que es poden agafar amb canya de pesca, la pesca de mosca s un mtode distintiu desenvolupat originalment per a pescar la truita, i que s'ha ests a d'altres espcies. La truita cultivada i la char sn tamb venudes comercialment com a marisc. 

Truites que viuen en ambients diferents poden adquirir patrons de coloraci molt diferents, tamb. Aquests colors i dibuixos formen un camuflatge que es confon amb el medi, i que canvia quan el peix es mou a altres hbitats. Les truites que faci poc que hagin retornat del mar poden semblar ms platejades, mentre que el mateix peix vivint en un corrent petit o en un llac alp podria tenir pronunciats marcatges i una coloraci ms vvida. s virtualment impossible definir un patr de color particular com pertnyer a un llinatge especfic; tanmateix, en general, s'afirma que els peixos salvatges tenen colors ms vius i ms diversitat de marques. 

La truita cutthroat t 14 (depenent de les fonts) subespcies reconegudes, com ara la Lahontan cutthroat trout, Oncorhynchus clarki henshawi, Bonneville cutthroat trout, Oncorhynchus clarki utah, Colorado River cutthroat trout, Yellowstone cutthroat trout.

Classificaci cientfica del grup.

La famlia Salmonidae inclou tres gneres i una vintena d'espcies (2007):

 Gnere Salmo;
 Adriatic trout, Salmo obtusirostris;
 Truita de riu, Salmo trutta diverses varietats naturals.
 Marmorata, Truita del Riu Soca o truita So a, Salmo trutta marmoratus;
 Flathead trout, Salmo platycephalus;
 Truita dOhrid, Salmo letnica;
 Truita de Sevan, Salmo ischchan;

 Gnere Oncorhynchus ;
 Truita arc de Sant Mart (Oncorhynchus mykiss);
 Apache trout, Oncorhynchus apache;
 Seema, Oncorhynchus masou;
 Cutthroat trout, Oncorhynchus clarki;
 Gila trout, Oncorhynchus gilae;
 Golden trout, Oncorhynchus aguabonita;
 Truita Daurada Mexicana, Oncorhynchus chrysogaster i as many as vuit altres espcies o sub-espcies al nord-oest de Mxic, sense nom formal.

 Gnere Salvelinus, char o charr.
 Arctic char, Salvelinus alpinus;
 Truita de rierol (Salvelinus fontinalis);
 Truita Aurora, Salvelinus fontinalis timagamiensis;
 Truita platejada,   Salvelinus fontinalis agassizi (extingida);
 Bull trout, Salvelinus confluentus;
 Truita Dolly Varden, Salvelinus malma;
 Truita Lake, Salvelinus namaycush;

Referncies.

;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49388" title="Messidor" nonfiltered="4037" processed="4010" dbindex="19371">


Messidor (en francs Messidor) era el nom del des mes del calendari republic francs, els dies primer i ltim coincidien amb el 19 o 20 de juny i el 18 o 19 de juliol, respectivament. 





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49391" title="Mulching" nonfiltered="4038" processed="4011" dbindex="19372">


En agricultura, mulching s el cobriment d'un conreu amb materials naturals o artificials.

Finalitat del cobriment.
Protegir el sl de l'erosi que causa l'aigua el vent i altres agents atmosfrics.
Augmentar la temperatura de la terra i a la vegada reduir l'osci laci trmica.
Impedir el creixement de males herbes i sufocar les que germinin;
Disminuir l'evaporaci i protegir les rels de la deshidrataci;
Evitar que s'embruti la planta conreada;
Com a resultat conjunt incrementar la fertilitat de sl;

Materials emprats.
Materies d'origen vegetal: fulles, palla, escora fermentada de pi, serradures, compost, torba, paper, cartr, etctera.
Productes obtinguts industrialment: Plstics (polietil, policlorur de vinil, altres tipus de plstic, plstics teixits, mantes trmiques, etctera).










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49392" title="Fructidor" nonfiltered="4039" processed="4012" dbindex="19373">


Fructidor (en francs Fructidor) s el nom del dotz i ltim mes del calendari republic francs, el tercer de l'estaci estiuenca, que dura des del 18 o 19 d'agost fins al 21,22 o 23 de setembre, segons l'any. Coincideix aproximadament amb el pas aparent del Sol per la constellaci zodiacal de Verge.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49393" title="Vents" nonfiltered="4040" processed="4013" dbindex="19374">


Vents (en francs Ventse) s el nom del sis mes del calendari republic francs, el tercer de l'estaci hivernal, que dura des del 19, 20 o 21 de febrer fins al 19 o 20 de mar, segons l'any. Coincideix aproximadament amb el pas aparent del Sol per la constellaci zodiacal de Peixos. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49394" title="Pluvis" nonfiltered="4041" processed="4014" dbindex="19375">


Pluvis (en francs Pluvise) s el nom del cinqu mes del calendari republic francs, el segon de l'estaci hivernal, que dura des del 20,21 o 22 de gener fins al 18,19 o 20 de febrer, segons l'any. Coincideix aproximadament amb el pas aparent del Sol per la constellaci zodiacal d'Aquari. 





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49395" title="Nivs" nonfiltered="4042" processed="4015" dbindex="19376">


Nivs (en francs Nivse) era el nom del quart mes del calendari republic francs, dintre dels mesos de l'estaci hivernal, que comenava el 21, 22 o el 23 de desembre i acabava el 19, 20 o 21 de gener, respectivament. Coincideix aproximadament amb el pas aparent del Sol per la constellaci de Capricorn.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49396" title="Frimari" nonfiltered="4043" processed="4016" dbindex="19377">


Frimari (en francs Frimaire) era el nom del tercer mes del calendari republic francs, i tercer tamb de l'estaci de la tardor, que comenava el 22, 23 o el 24 de novembre i acabava el 20, 21 o 22 de desembre. Coincideix aproximadament amb el pas aparent del Sol per la constellaci de Sagitari.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49397" title="Brumari" nonfiltered="4044" processed="4017" dbindex="19378">


Brumari (en francs Brumaire) era el nom del segon mes del calendari republic francs, i segon tamb de l'estaci de la tardor, que comenava el 22, 23 o 24 d'octubre i acabava el 20, 22 o 22 de novembre. Coincideix aproximadament amb el pas aparent del Sol per la constellaci d'Escorp.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49398" title="Floreal" nonfiltered="4045" processed="4018" dbindex="19379">


Floreal (en francs Floral) era el nom del segon mes del calendari republic francs, i segon tamb de l'estaci de la tardor, que comenava el 20 d'abril i acabava el 19 de maig. Coincideix aproximadament amb el pas aparent del Sol per la constellaci de Taure.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49399" title="Pradial" nonfiltered="4046" processed="4019" dbindex="19380">


Pradial (en francs Prairial) era el nom del segon mes del calendari republic francs, i segon tamb de l'estaci de la primavera, que comenava el 20 de maig i acabava el 18 de juny. Coincideix aproximadament amb el pas aparent del Sol per la constellaci de Bessons.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49402" title="Vendemiari" nonfiltered="4047" processed="4020" dbindex="19381">


Vendemiari (en francs Vendmiaire) era el nom del primer mes del calendari republic francs, i primer tamb de l'estaci de la tardor, que comenava el 22 de setembre i acabava el 21 d'octubre. Coincideix aproximadament amb el pas aparent del Sol per la constellaci de Balana.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49405" title="Moneda catalana" nonfiltered="4048" processed="4021" dbindex="19382">

L'origen de la moneda catalana podria comenar amb les monedes emporitanes dels segles V-IV aC. Ms endavant ens trobem la moneda catalana en el perode carolingi i comtal: el flor catal i les monedes de Tarragona, que s'inicien amb l'afebliment del poder carolingi. Apareixen els diners dels diferents comtats, que cada vegada tenien menys valor.

El quatern era una moneda catalana de bill creada per Pere II per decisi del IX de les calendes d'abril de 1212. Tamb se'n deia moneda de Cort. El seu valor era de quatre marcs d'argent i vuit de coure.

L'any 1346 Pere III el Cerimonis crea una nova moneda: el flor d'or d'Arag, i estableix una seca a Perpiny per a les encunyacions de monedes reials d'or. Es va encunyar a imitaci dels de Florncia. A ms de Perpiny, tamb es va encunyar a Barcelona, Girona, Valncia i Mallorca, per mai a Arag.


El croat era una moneda barcelonina d'argent, encunyada des de l'poca de Pere II fins a Felip V. Tamb s'anomenaven diners de plata barcelonins, rals d'argent i grossos blancs. El seu nom ve de la creu que portava al revers. Va ser abolit l'any 1718 amb els Decrets de Nova Planta.

A partir del 1612, com que el diner valia poc, es generalitza l'encunyaci de mltiples superiors com el sou i la lliura, que al Principat van estar en circulaci fins prou ms enll del 1714.

L'escut va ser la moneda vigent des de l'any de la reforma de Salaverra (1864). Fins llavors hi havia ms de 90 monedes legals entre els habitants de l'Estat espanyol, com ara els diners, els doblers, els escuts, els maraveds, els rals de bill, les lliures mallorquines i, fins i tot, sestercis romans.

Els Decrets de Nova Planta (1714) suposaran la prdua de la capacitat legislativa i del control econmic, fiscal, judicial, duaner i monetari propi i dependncia dels aparells poltics castellans, tot imposant l autoritat real, per damunt de la legal.

Durant la Guerra Civil (1936-39), els ajuntaments catalans van fer circular fins a 3.384 bitllets diferents de la moneda en vigor aleshores a Espanya, la pesseta.

 Diferents monedes vigents a Catalunya .

 Sistema grec .

 Dracma emporitana o d'Empries.;
 Una, antiga unitat de pes equivalent a 8 dracmes.
 Talent, unitat de pes grega, equivalent a 60 dracmes.
 As d'Empries.. Ms tard, l'as va ser la base del sistema monetari rom. Comprenia dotze unces, com la lliura.

 Sistema rom .
Vegeu l'article Moneda romana;
 Marc de coure.
 Marc d'argent, equivalent a 2 marcs de coure.
 Quatern de bill, equivalent a 4 marcs d'argent.
 Sesterci;
 Denari equivalent a 4 sestercis, i a un dracma.;

 Sistema visigot .
 Trems de Barcelona;
 Tremissis;

 Sistema carolingi .

 Lliura mallorquina (o lliura carolngia) que era una unitat de compte, equivalent a 20 sous, i no era pas moneda.;
 Sou que era una unitat de compte, equivalent a 12 diners de tern, i no era pas moneda.
 Malla barcelonina, tamb anomenat bol, moneda equivalent a 10 sous, s a dir a mig diner. Moneda d'argent, utilitzada els segles IX i X, o de bill, a partir del segle X.;
 Pugesa, moneda de bill, equivalent a 5 sous, o un quart de diner.;
 Pellofa, pea sense valor monetari, utilitzada en algunes comunitats religioses.;
 Croat de Barcelona o Reial d'argent, creat el 1285 pel rei Pere II, equivalia a dotze diners de tern i tingu el seu origen en el pirral d'argent.;
 Ducat d'or, tamb anomenat Principat;
 Diner de bill, moneda equivalent a 20 sous.;
 Sis d'argent inicialment, equivalent a sis diners, i a un ter de croat. Ms tard de coure.;
 Flor d'or Moneda d'or a l'homnima de Florncia, encunyada a Perpiny per Jaume III de Mallorca el 1342, i per Pere III el 1346.;
 Ardit Moneda de bill, utilitzada dels segles XVI al XVIII.
 Menut de Banyoles diner de bill, encunyat a Banyoles entre l'any 1600 i el 1605.;
 Dobler de bill tamb anomenat doblenc, moneda de Mallorca, equivalent a 2 diners.
 Pes dur, (peso duro en castell) tamb anomenat duro d'argent, o simplement duro.;
 Reial d'or de Mallorca, tamb anomenar real o ral equivalent a 10 reials d'argent.
 Reial d'argent equivalent a 2 sous. 8 reials d'argent equivalent a 1 duro.
 Reials de bill, 20 reials de bill equivalent a 1 duro.
 Coronat (moneda), moneda on el rei duu una corona.

 Ocupaci francesa de 1808 a 1814 .
El 1809 la Junta Superior del Principat va crear la Casa de Moneda de Catalunya.
 Napole que equival a 5 pecetes. Solia portar inscrita la abreviaci Nap.;
 Quart. El seu plural quartos don origen a diverses expresions com ara tenir molts quartos.
 Peceta de Barcelona. Moneda d'argent encunyada a Barcelona els anys 1836 i 1837 per ordre de la Junta d'Armament i Defensa del Principat.;

 Sistema espanyol .
 Escut establert l'any 1864, 10 escuts equivalent a 1 reial de bill.;
 Pesseta establerta l'any 1869, 40 escuts equivalent a 1 pesseta.;
 Ecu, establert l'any 1999, que era una unitat de compte, valorat segons les divises europees i va ser substitut per l'euro.;
 Euro establert l'any 2002, 166,386 pessetes equivalent a 1 euro.

 Imatges .


 Referncies .
En les segents referncies, les sigles MNAC es refereixen al lloc web del Gabinet Numismtic de Catalunya, que cont una collecci de 130.000 monedes des del segle VI aC fins a l'actualitat, amb seu al Museu Nacional d'Art de Catalunya. Els enllaos que es referencien inclouen una imatge de la moneda i una explicaci ms mplia.

 Crusafont i Sabater, Miquel, Histria de la moneda catalana: interpretaci i criteris metodolgics; prleg de Josep Fontana, Barcelona,  Crtica, 1996;
 Balaguer, A. M. Histria de la moneda dels comtats catalans, Barcelona, 1999;

Vegeu tamb.
 Millars, imitaci del dirhem almohade encunyat a Catalunya.
 Ardit, moneda catalana encunyada a diferents localitats catalanes durant els segles XVI i XVII.
 Barbot;
 Pesseta, moneda catalana des del 1868 fins al 2001.
 Euro, moneda catalana des del 2002. ;

 Enllaos externs .
 MNAC - Gabinet Numismtic de Catalunya Collecci de 130.000 monedes des del segle VI aC fins a l'actualitat.
 GREC - Monedes catalanes A la fototeca del GREC.
 Societat Catalana d'Estudis Numismtics, filial del IEC.
 Monedes de la Guerra de la independncia;
 El paper moneda catal;
 Primer Frum de Numismtica Catalana;
 Monedes d'Isabel I d'Arag;
 Antigues monedes espanyoles;
 Forex real time;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49406" title="Chamorro" nonfiltered="4049" processed="4022" dbindex="19383">

Chamorro, o Chamoru, s un idioma que es parla sobretot a Guam i les illes Marianes.

Es tracta d'una llengua del grup austronesi relacionada amb algunes llenges de les Filipines.

Les arrels del lxic pertanyen a la llengua espanyola en un 70% dels casos, per la gramtica s austronsia amb influncies espanyoles.

Per exemple bumbola vol dir jugar a pilota i deriva de la paraula castellana bola amb un prefixe um i reduplicaci de l'arrel.

Alfabet.
' (parada de la glotis), A, , B, Ch, D, E, F, G, H, I, K, L, M, N, , Ng, O, P, R, S, T, U, Y 

Frases bsiques en Chamorro.
Hfa adai "Hola";
Hfa tatatmanu hao? "Com ests?";
Hayi na'an-mu? "Com te dius?";
Si Antonio yo' "Em dic Antonio";
Buenas dias    "Bon dia";
Buenas tatdes  "Bona tarda";
Buenas noches  "Bona nit";
Adios          "Adu";
Amigo          "Amic";
Si Yu'os ma'ase  "Grcies";
Guhan "Guam";

Numerals.

Unu, dos, tres, kuatro, sinko, sais, siette, ocho, nuebi, dies,
onse, dose, trese, katotse, kinse, diesisis, diesisiette, diesiocho, disinuebi,
beinti (benti), treinta (trenta), kuarenta, sinkuenta, sisenta, sitenta, ochenta, nobenta,
Sien, dos sientos, tres sientos... kinientos, sais sientos... nobesientos (nuebe sientos),
Mit, dos mit, tres mit...
Un miyn, dos miyn, tres miyn...






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49407" title="Titans" nonfiltered="4050" processed="4023" dbindex="19384">


En la mitologia grega, els Titans (       ) i les Titnides (         ) sn els 6 fills i les 6 filles d'Ur i de Gea.

Segons la Teogonia d'Hesode els seus noms sn els segents:

Titans: Ceos, Crios, Cronos, Hiperi, Jpet i Oce.



Titnides: Febe, Mnemsine, Rea, Temis, Tetis i Tia.

Alguns Titans es van emparellar amb algunes Titnides (Ceos amb Febe, Cronos amb Rea, Hiperi amb Tia i Oce amb Tetis), la resta amb altres divinitats. Van tenir fills i a alguns d'aquests a vegades tamb se'ls anomena Titans (Titans de 2 generaci). Normalment, es dna aquest nom als fills de Jpet i Clmenes (filla d'Oce) que sn: Atles, Epimeteu, Meneci i Prometeu.

El ms fams de tots els Titans s Cronos que juntament amb Rea formen la parella de dus que va substituir a Ur i a Gea en el govern de l'Univers.

Quan Gea estava embarassada dels Titans, Ur (el cel) va cobrir totalment a Gea (la terra) impedint que els seus fills nasquessin. Per Gea va donar una fal a Cronos que va tallar els genitals a Ur i aix van poder nixer els Titans.

Quan Zeus, fill de Cronos, es va rebellar contra el seu pare, tots els Titans es van posar de part de Cronos, excepte Oce. En aquesta guerra, anomenada la Titanomaquia, els Titans van ser venuts i tancats al Trtar. A partir de llavors, la tercera generaci de dus, els Olmpics, van governar l'Univers amb Zeus al capdavant.

En una altra ocasi els Titans van agafar un nen-du anomenat Zagreu, el van matar, el van esquarterar i van bullir els trossos en una caldera per menjar-se'ls. Com a cstig, Zeus els va fulminar amb el seu llamp. Segons Climent d'Alexandria, de les cendres dels Titans en va nixer la raa humana.

Les Titnides no formen un conjunt homogeni com els Titans. Simplement, sn diverses divinitats molt antigues que van continuar sent venerades dins de la religi olmpica. En constituir-se l'arbre genealgic de la mitologia grega van quedar enquadrades com a filles d'Ur i de Gea i per tant germanes dels Titans.

Els Titans podrien representar els dus de la religi d'un antic poble que vivia al territori de l'actual Grcia i que va ser desplaat pels hellens. Al ser els Titans fills de Gea (la terra) representarien un culte a la fertilitat de la terra, molt important per a les primeres comunitats agricultores. La Titanomaquia representaria la lluita entre aquests dos pobles i la victria dels Olmpics seria la victria dels hellens.





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49409" title="Artilleria" nonfiltered="4051" processed="4024" dbindex="19385">
L'artilleria s la unitat militar que utilitza projectils de gran mida impulsats per una substncia explosiva.

Tamb s'anomena artilleria l'armament (pea d'artilleria) que llana grans projectils i que caracteritza les unitats d'artilleria.

L'artilleria dels temps antics disparava fletxes grosses, era el cas de les catapultes, i pedres i material incendiari, era el cas de les ballistae (diferents de les ballestes medievals) i els onagres. A l'edat mitjana s'usaren ginys anomenats trabucs, trabuquet, brigoles, fonvols, mandr i manganells. Tamb poden classificar-se dins l'artilleria medieval les grans ballestes fixes (ballesta de lleva, ballesta de torn).

Els ginys medievals funcionaven com palanques, amb contraps o per tracci humana, amb contraps fix o com un plat de balana carregat penjant, amb contraps simple o doble, amb fona o sense,i aquests trets es podien combinar de diferents maneres.

La difusi de la plvora, inventada pels xinesos cap el  segle  V a. C., va fer possible l'aparici de l'artilleria moderna a Europa i ja el 1346 est documentat l's de canons. Als Pasos Catalans, apareix documentat per primer cop a Mallorca, l'any 1347.

L'evoluci de l'armament artiller ha conduit a armes cada vegada ms potents com els coets i els mssils. 

L'artilleria com unitat militar.

L'artilleria s el principal mitj de suport amb armes de foc de l'exrcit.

Segons cada pas est dividit en unitats i subunitats fornides amb equipament de tir:canons obusos o mssils.

La seva missi s assistir a l'arma base per a el llanament de projectils en tir usant la balstica amb precisi i rapidesa, destruint o neutralitzant els objectius que amenacin l'xit de l'operaci.

Subdivisions de l'artilleria.
Anti-area ;
de Campanya ;
de Costa ;
de Saturaci d'rea;
























 





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49410" title="Sou (moneda)" nonfiltered="4052" processed="4025" dbindex="19386">
El sou era una unitat de compte del sistema carolingi que corresponia a la vintena part de la lliura i que es dividia en 12 diners i 24 bols o malles. D'aqu es van derivar els posteriors sous catalans i francesos, hereus directes del sou carolingi. El nom prov del solidus llat, una moneda romana d'or, l'abreviaci del qual, s, fou la que va adoptar el xling.

Sous catalans.
 El sou barcelon, sou de plata o, simplement, sou era una moneda d'argent que Pere III va encunyar per primer cop l'any 1285. El seu valor era de 12 diners de tern. Pel fet de ser una moneda d'alt valor el seu nom es va fossilitzar en expressions del tipus "tenir molts sous" o "costar molts sous", en el sentit d'un dineral, fins i tot quan ja fa molt de temps que han deixat d'existir com a tals.
 El sou de Perpiny, tamb d'argent, era una moneda rossellonesa del temps de Carles I.
 El sou d'Eivissa era una moneda eivissenca de bill encunyada tamb des de Carles I.
 Els cinc sous eren una moneda d'argent que es va batre a diverses poblacions del Principat de Catalunya durant la guerra dels Segadors. Valia la meitat de la moneda de cinc rals.

Sous francesos.

 El sou (pronunciat ), abans anomenat solt (al segle XI) i sol (a partir del segle XII), era una moneda de l'Antic Rgim que equivalia a la vintena part de la lliura tornesa i se subdividia en 12 deniers (o diners). El 1787, el poder adquisitiu d'un sol era aproximadament el d'un euro del 2005.
 Ms endavant, el sou va passar a designar la vintena part del franc i valia 5 cntims.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49415" title="Quatern" nonfiltered="4053" processed="4026" dbindex="19387">
El quatern era una moneda catalana de bill creada per Pere II per decisi del IX de les calendes d'abril de 1212. Tamb se l'anomenava moneda de Cort. El seu valor era de quatre marcs d'argent i vuit de coure.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49421" title="Germinal" nonfiltered="4054" processed="4027" dbindex="19390">
Aquesta pgina tracta sobre el mes de l'any i no sobre l'obra d'mile Zola




Germinal (en francs germinal) era el nom del set mes del calendari republic francs i primer mes de l'estaci de la primavera. Els dies primer i ltim corresponien al 21 de mar i 19 d'abril, respectivament, i coincidia aproximadament amb el pas aparent del Sol per la constellaci d'ries. 





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49423" title="Crrega til" nonfiltered="4055" processed="4028" dbindex="19391">
La crrega til d'un vehicle s la part d'aquest que constitueix all que es vol transportar d'un punt a un altre o, des d'un punt de vista ms general, all que justifica la seva utilitat. El terme s'usa principalment en el camp militar, en l'aviaci i en l'astronutica, on la massa bruta de la crrega til s sovint el factor ms important que limita la utilitzaci del vehicle, cosa que s'adapta b al concepte de crrega.

Exemples de crrega til en diferents vehicles serien:

En un cotxe: Les persones i el seu equipatge.
En un cami: Les mercaderies que transporta.
En un coet: El satllit artificial a posar en rbita.
En un vaixell petroler: El petroli.
En un mssil: L'explosiu, gas o agent biolgic.
En un avi espia: Les cmeres i equips d'escolta electrnica.

En canvi, no serien considerats crrega til els elements que sn necessaris per al funcionament del vehicle per que no necessiten ser desplaats. Exemples:

El conductor d'un cami.
El combustible d'un avi.
La roda de recanvi d'un cotxe.
El sistema de navegaci d'un mssil.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49426" title="Infanteria" nonfiltered="4056" processed="4029" dbindex="19392">
La infanteria s una unitat  militar que combat a peu.

Al llarg de la histria la infanteria habitualment ha estat la fora principal de l'exrcit. S'organitzava en forma de falange entre els grecs antics i com legi entre els romans. Durant el segle XV s'incorporen els ballesters i les primeres armes de foc llargues i lleugeres. Al segle XVII s'organitzen en soldats amb fusell i els granaders que a ms porten granades de m. Durant el segle XIX les innovacions en armes de foc les fan molt ms mortferes i l'artilleria delma la infanteria.

En esclatar la Segona Guerra Mundial la infanteria s'organitza en escamots d'uns 10 homes armats que a ms de l'armament convencional estan provistos de metralladores lleugeres i subfusells. Els alemanys creen el tipus d'infanteria anomenada Panzergrenadier (granaders cuirassats) 

A partir de l'ltima guerra mundial el pilot augmenta la potncia amb l'us del fusell d'asalt i es disposa de sistemes per llanar coets.

La infanteria lleugera s la que est pensada per a fer incursions dintre del territori enemic i est considerada d'lit (rangers, jger, chasseurs, o cazadores) que no formen divisions completes com en la infanteria convencional.























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49429" title="Vitria" nonfiltered="4057" processed="4030" dbindex="19393">


Vitria (en basc Gasteiz, en castell Vitoria; nom oficial: Vitoria-Gasteiz) s una ciutat del Pas Basc, capital de la comunitat autnoma d'Euskadi i del territori foral d'laba. Amb una poblaci de 229.484 habitants (2007), s la segona ciutat ms gran d'Euskadi desprs de Bilbao. 
 
Histria.
Vitria fou fundada el 1181 pel rei de Navarra, San VI el Savi, amb el nom de Nueva Victoria (Nova Victria), damunt el tur on hi havia l'antic emplaament de Gasteiz, i va fortificar la nova localitat amb un tram de muralla. El 1200, Vitria va passar al regne de Castella en ser ocupada per les tropes d'Alfons VIII. La vila va anar creixent i prosperant i, el 1431, el rei Joan II de Castella li va atorgar el ttol de ciutat.

L'episodi principal de la histria contempornia de la ciutat s la batalla de Vitria esdevinguda durant la Guerra del Francs el 21 de juny de 1813. Les tropes franceses hi foren derrotades pel duc de Wellington, cosa que gaireb va posar fi al control francs sobre Espanya. Hi ha un monument a aquesta batalla a la plaa principal de la ciutat (la Plaza de la Virgen Blanca), conegut com el Monument a la Independncia.

En les darreres dcades Vitria ha triplicat la poblaci com a conseqncia del creixement experimentat pel sector industrial durant els anys seixanta i setanta del segle XX, i pel sector de serveis a l'actualitat grcies a la seva condici de capital basca. El 3 de mar de 1976 es produiren enfrontaments entre policies i treballadors a l'esglsia de San Francisco de Ass del barri de Zaramaga, coneguts com els Fets de Vitria

Vitria s la capital d'Euskadi per decisi del Parlament Basc, que aix ho va acordar el 20 de maig de 1980 mitjanant la Llei de Seus. Aix ha comportat que s'hi hagin installat els diferents rgans institucionals de la Comunitat Autnoma: la Presidncia del Govern a Ajuria Enea; el Govern Basc, a Lakua, i el mateix Parlament, a Becerro de Bengoa. La capitalitat ha atorgat a la ciutat un dinamisme que es tradueix en una major projecci a tots els nivells, estatal i internacional.

Cultura i turisme.
La cultura forma part intrnseca de la ciutat, on hi ha un bon nombre de museus i galeries d'art: el nou Museu Basc d'Art Contemporani "ARTIUM", el Museu de Belles Arts, el Museu d'Arqueologia, el Museu de Naips amb la collecci d'Heraclio Fournier, etc. 

El barri medieval, situat dalt del tur originari, compta amb joies arquitectniques com els palaus de Bendaa, Eskoriatza-Ezkibel, Villa Suso, etc., diverses esglsies com San Miguel, San Vicente i San Pedro i, sobretot, la catedral de Santa Mara (segles XIII-XV), molt malmesa i tancada al culte per obres de restauraci des de fa molts anys. Aquesta darrera s coneguda com la Catedral Vella en contraposici a la de Mara Inmaculada o Catedral Nova, situada a l'eixample neoclssic de la ciutat baixa, on tamb destaquen la Plaza Nueva i Los Arquillos, la Plaza de la Virgen Blanca i el parc de La Florida.

Oci.
A Vitria hi t lloc cada any un important Festival de Jazz Internacional (del 10 al 16 de juliol). Les festes de La Blanca (o La Virgen Blanca), l'animada festa major, s'hi celebren del 4 al 9 d'agost i sn obertes i tancades per la baixada i pujada del Zeledon o Celedn.

Vitria tamb s la seu de dos coneguts clubs esportius: el club de futbol Deportivo Alavs, que juga a la Primera Divisi de la Lliga, i el TAU Cermica, un club de bsquet de la lliga de l'ACB.

Economia.
L'economia de Vitria est molt diversificada i la ciutat s la seu de moltes empreses i indstries multinacionals, com ara la Mercedes Benz. Segons un estudi, la ciutat s la segona de tot l'estat en qualitat de vida desprs de Girona, i la primera pel que fa a rees verdes i espais culturals per cpita.

Enllaos externs.
  Pgina oficial de l'Ajuntament de Vitria  ;
  Festival de Jazz de Vitria ;




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49445" title="Grua (constellaci)" nonfiltered="4058" processed="4031" dbindex="19394">


La constellaci de la Grua (Grus segons la terminologia de la Uni Astronmica Internacional) fou esmentada per primera vegada per Johann Bayer el 1603 a l'obra Uranometria, per podria ser que hagus estat descoberta anteriorment. Aquesta constellaci cont poques estrelles visibles per l'ull nu.

Estrelles principals.

  Gruis.

s l'estel ms brillant de la constellaci, amb una magnitud aparent de 1,73, s l'estel 32 ms brillant del cel.   Gruis es quasi un gegant blau, uns tres cops ms gran que el Sol. Volta sobre ell mateix unes 120 vegades ms rpidament, a uns 250 km/s a l'equador.

s un estel doble amb un company de la magnitud 12,3.

  Gruis.

  Gruis s un estel doble que pot ser resolt per l'ull nu.   1 s un gegant groc de la magnitud 3,97 i   2 Gru un gegant vermell de magnitud 4,11. Estan nogensmenys allunyades la una de l'altre 30 anys-llum i sense cap interacci entre elles.

Altres estrelles.

  Gruis, el segon estel de la constellaci s noms un poc menys llumins que alfa (magnitud 2,13).

  Gruis, de la mateixa manera que   Gruis, s un estel doble que pot ser vist per l'ull nu. Els seus components sn de la magnitud 4,84 i 5,11.

  Gruis s un estel triple.

Objectes celestes.

La constellaci Grus es pobre en objectes celestes. Malgrat aix s'hi troba NGC 7552, una radiogalxia  espiral. Es tracta de fet de la ms brillant d'un cmul de galxies en aquest indret i on tamb hi trobam NGC 7582 i NGC 7599.

Histria.

La constellaci s una de les dotze que van crear Pieter Dirkszoon Keyser i Frederic de Houtman entre 1595 i 1597, i fou referenciada per primera vegada per Johann Bayer el 1603 a la seva obra Uranometria. Estaria molt al sud perqu els astrnoms de la Mediterrnia li donassin nom. Era considerada  pels astrnoms rabs com la coa del Piscis Austrinus.















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49457" title="Banc de Catalunya" nonfiltered="4059" processed="4032" dbindex="19395">
El Banc de Catalunya s una entitat financera catalana fundada l'any 1920 a Barcelona.

Als deu anys de funcionament esdevingu l'entitat ms dinmica i ambiciosa del mn financer catal d'aquest segle, sota la direcci del reusenc Eduard Recasens i Mercader, que fou un dels cent gran capitalistes d Espanya del primer ter del segle XX, grcies a la importncia dels seus crrecs de gesti empresarial privada. 

L'any 1930 el Banc de Catalunya va crear la Companyia Espanyola de Petrolis SA (CEPSA).

L'any 1932 una campanya de descrdit, quan el capital espanyol s'installa a Catalunya i les iniciatives del capital estranger l'allunyen dels centres de decisi econmica, i la crisi bancria de l'any 1931, el van portar a fer fallida, i va obligar a malvendre el Banc de Catalunya al Banc de Biscaia.

Edificis.
L'any 1931 la direcci del Banc es trobava al nmero 12 de la Rambla d'Estudis, a Barcelona.

A Girona possea un emblemtic edifici gtic, situat al carrer de Ciutadans nmero 19, actualment propietat de la Fundaci Caixa de Girona, i seu del Centre Cultural Caixa de Girona.

L'any 1930, el Banc de Catalunya va obrir oficines a Pars.

Enllaos externs.
Edifici Fontana d'Or a la pgina de la Fundaci Caixa de Girona;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49458" title="Torneig Nostra Catalunya" nonfiltered="4060" processed="4033" dbindex="19396">
Histria.
El torneig Nostra Catalunya fou un torneig amists de futbol organitzat anualment pel RCD Espanyol al seu estadi de Sarri, i que enfrontava quatre dels millors equips del futbol catal.

Els quatre clubs convidats s'escollien en funci del que havien destacat durant la temporada un per ada provncia catalana (Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona) a excepci de Bara i Reial Club Deportiu Espanyol. Es disputava en format quadrangular (semifinals i final).

El torneig s'inici l'any 1974, juntament amb el Torneig Ciutat de Barcelona i es disputava per les mateixes dates durant el ms d'agost, jugant-se la final com a prvia de la final del propi Ciutat de Barcelona. La competici deix de disputar-se l'any 1990.


Historial.


Palmars.
 UE Lleida 5 (10) ttols;
 CE Sabadell CF 5 (7) ttols;
 Club Gimnstic 3 (7) ttols;
 UE Figueres 2 (4) ttols;
 Barcelona Atltic 1 (1) ttol;
 CE L'Hospitalet 1 (1) ttol;
 Girona FC 0 (3) ttols;
 Terrassa FC 0 (1) ttol;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49460" title="San Sebastin (desambiguaci)" nonfiltered="4061" processed="4034" dbindex="19397">


 Geografia: San Sebastin s un topnim castell aplicat a un bon nombre de poblacions:
 San Sebastin, nom espanyol de la ciutat basca de Donostia, anomenada Sant Sebasti en catal.
 San Sebastin (Costa Rica), districte del cant de San Jos, a Costa Rica.
 San Sebastian (Filipines), municipi de l'illa de Samar, a les Filipines (en aquest cas s'escriu sense accent).
 San Sebastin (Puerto Rico), municipi del nord-oest de Puerto Rico.
 San Sebastin (Veneuela), municipi de l'estat d'Aragua, a Veneuela, la capital del qual s la ciutat de San Sebastin de los Reyes.
 San Sebastin de la Gomera, municipi de l'illa de La Gomera, a les Canries.
 San Sebastin del Oeste, municipi de l'estat de Jalisco, a Mxic. ;
 San Sebastin de los Reyes, municipi de la provncia de Madrid. ;

Vegeu tamb.
 Sant Sebasti (desambiguaci);









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49465" title="Puta's Fever" nonfiltered="4062" processed="4035" dbindex="19398">

Puta's Fever s el segon lbum de msica editat del grup Mano Negra. Va ser editat l'1 de setembre de 1989 i gravat a Mix lt de Pars el mateix any.
Llista de canons.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49466" title="Poliny" nonfiltered="4063" processed="4036" dbindex="19399">



Poliny (tamb conegut com a Poliny del Valls) s un municipi de la comarca del Valls Occidental.  

s travessat per la riera de Poliny, afluent del Bess per la dreta. Limita al nord amb Sentmenat, a l'est amb Palau-solit i Plegamans, al sud amb Santa Perptua de Mogoda i a l'oest amb Sabadell, poblacions amb les quals es comunica Poliny per mitj de carreteres locals i comarcals. 
Els seus habitants s'anomenen polinyanencs i polinyanenques

La seva economia es basa en la indstria (qumica, metallrgica, paperera, arts grfiques i txtil), radicada en els polgons de Can Humet, Sud-est i Nord-est.

Al poble de Poliny hi destaca l'esglsia de Sant Salvador.

A l'any 2006 t una extensi de 8'93km2 i est situat a una altitud de 182 mts. d'alada.

 Demografia .





A principis del 2006 la poblaci de Poliny era de 6.764 habitants, el 51% dels quals homes, i el 49% dones. 

La densitat de poblaci s de 769,4 hab./km2.

La poblaci ha crescut desmesuradament els darrers 50 anys:

La caracterstica ms destacada de la poblaci s la seva joventut. El 45% dels polinyanencs sn menors de 30 anys. Les persones mes grans de 60 anys representen l'11% del total.

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Totes les dades de Poliny;


 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49467" title="Figa" nonfiltered="4064" processed="4037" dbindex="19400">

La figa s el fruit de la figuera.
Descripci.
s un fruit en una  forma anomenada siconi que s exclusiva del gnere Ficus al qual pertany la figuera. Des del punt de vista botnic un siconi s en realitat una agrupaci de fruits els quals resten a l'interior de la figa i es comuniquen amb l'exterior per una obertura basal anomenada ostiol. T una forma ms o menys de pera, la mida s molt variable en general fa de 3 a 8 cm de llarg. La pell s  verdosa, morada o negra, segons les varietats. La figaflor o bacora s tamb una figa, la primera, i generalment la ms grossa, que fan algunes figueres (anomenades bferes) que fan figues en dos moments de l'any: als volts de Sant Joan i la tardor.

Producci.
Es fan en climes mediterranis fins la muntanya mitjana. Als Pasos Catalans les figues havien estat el conreu dominant per desprs van ser en gran part substitudes per altres fruiters. Eren molt conegudes i apreciades les de Fraga (Baix Cinca) i Morella (Els Ports). A les Balears s on actualment ocupen ms extensi i dominen gran part del paisatge sobretot al nord de Mallorca. Turquia n's el major productor mundial.


Components nutritius. 
La figa fresca cont al voltant del 80% d'aigua i un 20% de sucre mentre la figa seca t menys del 20% d'aigua i prop del 50% de sucre. Com la banana i el ram s de les fruites amb ms calories. Altres components sn la Cradina (un ferment digestiu), cid ctric i cid mlic, vitamina A, B1, B2, B3 i C i ferro. s rica en minerals i fibra.

Consum.
Es consumeixen en estat fresc i seques. En aquest cas, tamb es premsen i se'ls dna formes variades, l'anomenat pa de figa. Tamb se'n fan salses i gelats.



Altres significats.
En registre colloquial, vulva.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49468" title="Xistorra" nonfiltered="4065" processed="4038" dbindex="19401">

La xistorra s un embotit de color vermell, fet amb mescla de carns picades o trossejades de porc o de porc i bov, cansalada o greix de porc, sal, pebre vermell i all. S'acostuma a embotir en una tripa de xai. El nom xorio fa referncia a la xistorra abans de torrar-lo.

El procs de preparaci comena per la condimentaci de la carn, mentre es va amassant. Desprs de 24 hores de reps en una cambra refrigeradora, s'emboteix el contingut dins de la tripa. Es deixa orejar a temperatura ambient una hora i es deixa assecar a 12C, amb una humitat relativa al voltant del 76%. El temps que triga a assecar-se acostuma a ser curt, de dos o tres dies, ja que aquest embotit es consumeix molt fresc i, quasi b sempre, fregit o a la brasa.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49471" title="Xavier Cugat i Mingall" nonfiltered="4066" processed="4039" dbindex="19402">
Xavier Cugat (Girona, 1 de gener de 1900 - Barcelona, 27 d'octubre de 1990) va ser un msic i dibuixant catal, artista polifactic i principal difusor de la msica llatina als Estats Units.

El seu nom complet era Francesc d'Ass Xavier Cugat Mingall de Bru i Deulofeu. Va nixer a Girona, la seva famlia va emigrar a Cuba el 1905.

Va estudiar viol clssic i va tocar en una orquestra en el teatre nacional de l'Havana.

Entre 1915 i 1918 va tocar tangos a Nova York amb una banda musical anomenada Los Gigolos. Posteriorment tamb va dibuixar tires de dibuixos per al diari Los Angeles Times. Particip en la banda musical des de les primeres pellcules sonores. Aparegu en diverses pellcules de Hollywood sempre dins del paper de director de msica rtmic.

El 1940 va enregistrar la can Perfdia, que va esdevenir un gran xit, amb el cantant Miguelito Valds. Va difondre segons quan estaven de moda els ritmes de la conga, el mambo, el chachach, i el twist.

La seva millor etapa va associada amb el nom d'Abbe Lane, amb qui actu quinze anys des del 1952.

Els darrers anys de la seva vida va intensificar la faceta de dibuixant pintant amb un sintetisme naf. Expos per primera vegada a Europa a Barcelona l'any 1972.

Cugat va morir als 90 anys a Barcelona a causa d'una fallida cardaca.

 Enllaos .
Filmografia de Xavier Cugat





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49472" title="Conga" nonfiltered="4067" processed="4040" dbindex="19403">


La conga s el nom d'un tambor cub d'origen afric i el d'un estil de ball de la msica llatina

El nom de "conga" es va originar a la dcada dels anys 50 del segle XX a Nova York quan msics cubans i novaiorquesos van fusionar els estil Son i Jazz creant la salsa. El nom en Cuba s tumbadora.

A la Conga els ballarins es disposen en fileres dobles i ballen al comps del tambor.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49477" title="Mambo" nonfiltered="4068" processed="4041" dbindex="19404">
El mambo s una forma musical i un estil de dansa cub.

La paraula mambo pertany a la religi vod, s d'origen afric i significa conversar amb els dus.

El 1938 el compositor Orestes Lpez va escriure la can anomenada Mambo, derivada d'un ritme popular cub, el danzn, i de la contradansa europea en la seva versi americana per amb ritmes de la msica popular africana. 

A finals de la dcada dels 40 del segle XX, Prez Prado va popularitzar la versi ms coneguda del Mambo en la qual domina la forma sincopada i la contradansa. El director de l'orquestra pronuncia la paraula mambo allargant la primera vocal i assimilant la resta al so d'un tambor. El ritme t unes caracterstiques que inviten a moure el cos. 

Altres msics com Enrique Jorrn, Xavier Cugat, Benny Mor i Tito Puente experimentaren amb noves versions del mambo mesclant altres ritmes llatins com el txa-txa-txa.

El  1999, el cantant Lou Bega va treure al mercat  un  remix de Mambo number 5, de Prez Prado, que va ser un gran xit internacional.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49480" title="Hereu" nonfiltered="4069" processed="4042" dbindex="19405">
L'hereu s la persona designada per rebre una herncia. A Catalunya s la instituci catalana que atorga els bens familiars al fill ms gran, o hereu. Sorgeix a l'edat mitjana per la necessitat d'evitar la divisi del patrimoni familiar i mantenir l'economia familiar, basada llavors en l'agricultura.
A Catalunya, d'acord amb el Codi de successions per a la validesa d'un testament s imprescindible que contingui la designaci d'un hereu (o ms d'un).

Tamb s costum dir-ne hereu d'una poblaci al seu primer representant mascul.

 Vegeu tamb .
 Pubilla;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49483" title="Taula de canvi" nonfiltered="4070" processed="4043" dbindex="19406">
La Taula de canvi o simplement Taula s una instituci econmica que apareix a l'Edat mitjana, amb l'augment del viatges i comer internacional. s el precedent ms directe dels bancs pblics.

A la llotja de Barcelona el 20 de gener de 1401 s'obre una taula de canvi coberta amb un tapet amb les armes de la ciutat.

Segons Sanchis Guarner el 1407 Mart l'Hum autoritz la creaci de la Taula de Canvis i Depsits de la Ciutat de Valncia, a imitaci de la taula de canvi que havia estat instituda a Barcelona el 1401.

L'any 1445, la reina Maria concedeix a la ciutat de Girona, la instituci d'una taula de canvis  .

 Referncies .
 Sanchis Guarner, Manuel. La Ciutat de Valncia. Ajuntament de Valncia, Valncia. Cinquena Edici 1989, plana 172.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49485" title="Langeoog" nonfiltered="4071" processed="4044" dbindex="19407">

Langeoog ("illa llarga" en fris) s una illa frisona alemanya situada entre Baltrum i Spiekeroog (de les que les separen, respectivament l'Accumer Ee i l'Otzumer Balje). De forma allargassada (parallela a la costa de Harlinger) t uns 14 km de llargada i una rea de 19,6 km.

El 2004 comptava amb una poblaci de 2.150 habitants. Administrativament pertany al districte de Wittmund, a l'estat de Baixa Saxnia.

Langeoog s connectada per transbordador amb Bensersiel, a la terra ferma frisona oriental. Aquest transport per depn de les marees i no t un horari fix. A ms, Langeoog disposa d'un aerdrom. El port de l'illa s connectat amb el poble (homnim: Langeoog) a travs d'una petita lnia de ferrocarril. L'illa est tancada al trnsit d'autombils.

Enllaos externs.

Pgina de Langeoog (alemany);























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49486" title="Rumba" nonfiltered="4072" processed="4045" dbindex="19408">
S'etiqueten com a rumba diversos gneres:

 Rumba algeriana;
 Rumba catalana;
 Rumba congolenya;
 Rumba cubana;
 Rumba flamenca;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49487" title="Mquina Enigma" nonfiltered="4073" processed="4046" dbindex="19409">
En la histria de la criptografia, l'Enigma era una mquina de xifrar porttil usada per xifrar i desxifrar missatges. Precisant ms "Enigma" era una famlia de mquines electromecniques de rotor, la primera de les quals va ser desenvolupada per Arthur Scherbius, on va haver-hi diferents models. L'Enigma es va fer servir comercialment des de primers dels anys vint 1920, i va ser adoptada tamb pels exrcits i els serveis governamentals alemanys ; la versi ms famosa s la usada per la Wehrmacht  abans i durant la Segona Guerra Mundial. Aquesta mquina va guanyar la seva notorietat degut a que contra la creena alemanya de la seva inviolabilitat els aliats van aconseguir trencar la clau i desxifrar regularment els missatges xifrats en ella.



















 



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49490" title="Provncia de Matanzas" nonfiltered="4074" processed="4047" dbindex="19410">
La provncia de Matanzas s una divisi administrativa de Cuba, situada a la part nord de Cuba. Ocupa una superfcie de 11.978 km2 amb una poblaci d'uns 60.000 habitants. La capital s la ciutat de Matanzas. Comprn el Parc Natural de La Cinaga de Zapata, zona pantanosa amb gran diversitat de flora i fauna, que s la zona pantanosa ms gran de tot centreamrica (i potser tamb sudamrica).

El clima s tropical amb estaci humida i estaci seca (sabana). El principal perill meteorlogic sn les tempestes tropicals. El relleu s pla, els sls sn de molt bona qualitat i el conreu principal s la canya de sucre. Hi van arribar nombrosos grups tnics africans com a esclaus per treballar a les plantacions.  

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49493" title="Brigades Internacionals" nonfiltered="4076" processed="4048" dbindex="19412">

Les Brigades Internacionals foren unes unitats militars formades per voluntaris vinguts de 54 pasos d'arreu del mn (veure relaci) per lluitar en la Guerra Civil Espanyola al costat de la Repblica i en contra dels exrcits revoltats del general Franco. Van participar en les ms cruentes batalles com a unitats de xoc fins que el 23 de setembre de 1938 es retiraren a causa de la pressi de la comunitat internacional a travs del Comit de No-intervenci.
No men ever entered earth more honorably than those who died in Spain
Segons estudis fets per la l'associaci americana d'amics de la Abraham Lincoln Brigade, van haver-hi 59.380 voluntaris mobilitzats en torn a l'ajuda internacional al govern de la Repblica, dels quals 35.252 foren combatents, tot i que mai foren ms de 20.000 a l'hora. El nombre de baixes fou molt elevat, 9.934, com a conseqncia del seu carcter d'unitats de xoc i la seva participaci en les ms cruentes batalles de la guerra contra les millors tropes de l'exrcit, fortament militaritzat, de Franco.

A diferncia dels exrcits regulars italians i alemanys que ajudaren Franco, els brigadistes internacionals generalment no foren soldats, sin treballadors reclutats pels partits comunistes i en alguns casos veterans de la Primera Guerra Mundial.


 La formaci de les Brigades Internacionals .


La creaci de les Brigades Internacionals es va fer a Moscou el 1936 quan el Partit Comunista de la Uni Sovitica comen a captar voluntaris per tal de combatre la revolta que s'estava duent a terme a Espanya. En principi aquestes tropes foren rebutjades pel govern de la Repblica per ms tard, l'octubre d'aquell mateix any, veient les dificultats per vncer, van ser acceptades. La seu internacional de reclutament es va establir a Pars, organitzada pel Partit Comunista de la Uni Sovitica i el Partit Comunista Francs, des d'on eren enviats en tren a Albacete on hi havia la base dels brigadistes.

Els primers brigadistes en arribar ho feren el 14 d'octubre de 1936 procedents de Frana, Alemanya, Blgica i Itlia. Foren els que crearen les brigades XI, XII i XIII. Dins d'aquestes estaven organitzats en batallons formats per membres de la mateixa nacionalitat per tal de facilitar-ne la comunicaci. Cal apuntar que molts brigadistes alemanys i italians s'allistaren per tal de fer el primer pas en la lluita contra el nazisme i el feixisme creixent en els seus Estats.

La primera de les brigades en combatre, per, va ser la formada per atletes que es trobaven a Barcelona per a participar en l'Olimpada Popular organitzada per Llus Companys. Fou, de fet, l'atleta austrac Mechter el primer brigadista caigut en combat,  el 19 de juliol.

Batalles.
Les primeres accions de combat en les que participaren les brigades (la XI, XII i XIV) va ser la Batalla de Madrid, des del 4 de novembre de 1936 fins al Febrer de 1937, en el decurs de la primera ofensiva nacional que ja ocupava Getafe i Legans. Els 1.550 homes i dones (1.628 segons els arxius sovitics) van crear el quarter general a la facultat de filosofia i lletres i van enfrontar-se al general Varela als voltants de la "Casa de Campo", als accessos des de la carretera de Valncia, en la defensa de la Ciutat Universitria i en els accessos a la Serra de Guadarrama.

En la Batalla del Jarama, la XV Brigada Internacional - formada per russos, nord-americans i britnics, entre d'altres - va contenir l'ofensiva per conquistar Madrid des del sud de les tropes nacionals. Els enfrontaments van ser des del 6 de febrer de 1937 fins al 27.

Les brigades XI i XII es van enfrontar a 30.000 homes, 80 carros de combat i 200 peces d'artilleria a la Batalla de Guadalajara que tingu lloc el 9 de mar de 1937. L'ofensiva iniciada per les tropes italianes per tal d'entrar a Madrid pel nord va causar gran quantitat de baixes entre les brigades republicanes.

Tamb van participar en altres batalles com la de Belchite, la de Brunete, la de Terol, la d'Arag o la de l'Ebre.

Retirada.
El 1938 el Comit de No-intervenci va ordenar la retirada de les Brigades Internacionals 
i el 23 de setembre les forces democrtiques internacionals es retiraren, rentant-se les mans amb el pretext de no interferir en un assumpte intern, tancant els ulls a les ajudes dels feixismes itali i alemany al cop militar contra les institucions constitucionals de la Repblica.

La retirada va ser denunciada pel President de la Repblica, el Doctor Negrn el 21 de setembre de 1938 a la Societat de les Nacions, que condemn el cop militar, per no va atendre les peticions d'ajuda. A la primera Conferncia Internacional de les Nacions Unides (San Francisco, 1945) la Generalitat de Catalunya a l'exili va tornar a exposar la situaci de Catalunya. Per aquella condemna, Espanya fou rebutjada com a membre de la Societat de Nacions  el mateix any 1945, i no fou acceptada fins a deu anys ms tard.

El 12 de desembre de 1946 la 59ena sessi plenria de les Nacions Unides recomana que el Govern feixista de Franco a Espanya, calcat dels de Hitler i Mussolini sigui excls com a membre de les Nacions Unides i la retirada immediata dels ambaixadors a Madrid, fins que es constitueixi un nou Govern acceptable. 

Brigadistes famosos.
Acompanyant els brigadistes internacionals hi havia un jove Willy Brandt que ms tard esdevindria president socialdemcrata de la Repblica Federal Alemanya. Tamb hi havia literats com Ralph Fox, Charles Donnelly, John Cornford, Christopher Caudwell, Ernest Hemingway o George Orwell que basant-se en la seva experincia a la guerra escriuria ms tard Homenatge a Catalunya.

Entre els brigadistes combatents, alguns destacaren especialment, b per la seva actuaci remarcable (Luigi Longo, Henri Tanguy, Dezvo Reval Turai i tants d'altres), b per la seva mort heroica en combat (Hans Beimler, Robert Hale Merriman, George Nathan, etc.).

 La sanitat a les Brigades Internacionals .
Les Brigades Internacionals disposaren dels seus propis hospitals de guerra on s'atengueren els seus ferits, aix com d'altres soldats i poblaci civil. Per aix, foren nombrosos tamb els metges que els acompanyaren, com el metge comunista blgar Zwetan Kristanow (a. Oscar Telge), responsable mdic dels serveis sanitaris de les Brigades Internacionals, el metge txec Bedrich Kis i la metgessa vienesa Franoise Riesel, cirurgians a l'Hospital de Benicssim, el metge angls Reginald Saxton, que treball en precaris hospitals de campanya a Guadarrama, vall del Jarama o al front de l'Ebre, aix com les infermeres Patience Edney i Ada Hodson, al front de l'Ebre, o la infermera negra nord-americana Salaria Kee, a Madrid i a Mrcia.

Brigades, denominaci, composici i data de creaci.

La numeraci de les brigades internacionals comena a l'11 (XI) perqu, anteriorment, ja s'havien creat deu brigades formades per combatents de l'estat espanyol.

XI Brigada Thlmann;

Formada l'octubre de 1936.

1r Batall Edgar Andr. Alemanys, austracs, eslaus, balcnics, escandinaus i flamencs. Desprs de successives desfetes, qued com la 11 Brigada Mixta, massacrada a La Granadella durant la retirada de Catalunya.
2n Batall Commune de Paris. Francesos i belgues. Traslladats posteriorment a la XIV Brigada.
3r Batall Dabrowski. Polonesos, hongaresos i iugoslaus. Traslladats posteriorment a les Brigades XII, XIII i 150.

XII Brigada Garibaldi;

Formada el novembre de 1936.
Primer cap: General Paul Lukcs

1r Batall Thlmann. Alemany. Traslladats posteriorment a la XI Brigada.
2n Batall Garibaldi. Italians.
3r Batall "Andr Marty". Francesos i belgues. Traslladats posteriorment a les brigades 150, XII y XIV.

XIII Brigada Dombrowsky;

Formada el desembre de 1936

1r Batall Louise Michel. Francesos i belgues. Traslladats posteriorment a la Brigada XIV.
2n Batall "Chapaiew". De diversos pasos balcnics. Traslladats posteriorment a la Brigada 129.
3r Batall "Henri Vuillemin". Francesos. Traslladats posteriorment a la Brigada XIV.
4t Batall "Mickiewicz Palafox". Polonesos.

XIV Brigada Marsellesa;

Formada el desembre de 1936

1r Batall "Noves Nacions". Massacrada a Andjar, es fussion posteriorment amb el Batall "Commune de Paris".
2n Batall "Domingo Germinal". Anarquistes espanyols i portuguesos.
3r Batall "Henri Barbusse". Francesos;
4n Batall "Pierre Brachet". Francesos;

XV Brigada Abraham Lincoln;

Formada el gener de 1937.

1r Batall Dimitrov. Balcnics. Traslladats posteriorment a la 150 i desprs a la XIII.
2n Batall Britnic. Britnics.
3r Batall Abraham Lincoln. Nord-americans.
4t Batall Sis de febrer. Francesos i belgues. Traslladats posteriorment a la Brigada XIV.
 Batall Washington. Nord-americans.
 Batall Mackenzie-Papineau. Nord-americans, canadencs i irlandesos (Columna Connolly).

150 Brigada;

Formada el juny de 1937.

1r Batall "Rakosi". Hongaresos.

129 Brigada;

Formada el febrer de 1938.

1r Batall "Mazarik". Txecoslovacs.
2n Batall "Djure-Djakovic". Blgars i iugoslaus.
3r Batall "Dimitrov". De diversos pasos balcnics.

Himne de Marxa de les Brigades.
Adaptaci catalana sobre el text de Erich Weinert i msica composada per Carlos Palacio:

Hem nascut en una terra llunyana,;
la portem al nostre cor.;
Per no hem perdut la ptria,;
la nostra ptria s avui davant Madrid!;
Per no hem perdut la ptria,;
la nostra ptria s avui davant Madrid!;

Els germans d'Espanya sn a les barricades,;
els germans d'Espanya sn pagesos i obrers.;
Endavant les Brigades Internacionals,;
amunt la bandera de la solidaritat!;
Endavant les Brigades Internacionals,;
amunt la bandera de la solidaritat!;

 Monuments dedicats al brigadistes .


Vegeu tamb.
Llista de pasos representats a les Brigades Internacionals;

 Referncies .


Bibliografia especialitzada.

Castells, Andreu. Las Brigadas Internacionales en la Guerra de Espaa. Ariel . Barcelona 1974.
Canciones de las Brigadas Internacionales. Edita: Ernest Bosch, Barcelona 1938.
Delperrie de Bayac, Jacques. Las Brigadas Internacionales. Jcar. Madrid 1980.
Longo, Luigi. Las Brigadas Internacionales en Espaa. Era. Mxico 1969.
Martnez Bande, J. A. Brigadas Internacionales,  Luis Caralt, Barcelona 1972;
Vidal, Csar. Las Brigadas Internacionales. Espasa Calpe, Madrid 1999.



Enllaos externs.
Fotografies dels brigadistes, la majoria anglesos;
Fitxers de la Brigada Abraham Lincoln;
La Brigada Abraham Lincoln;
Associaci de Brigadistes Nord-americans;
Associaci d'Amics de les Brigades Internacionals;
Centre d'Estudis i Documentaci de les Brigades Internacionals de la Universitat de Castella-la Manxa;
Text ntegre del missatge de comiat a les Brigadas de Dolores Ibrruri;
La Guerra Civil espanyola, segons un web dedicada a George Orwell ;
UN General Assembly Resolution 39(I) on the Spanish Question ;
Voluntaris Irlandesos ;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49496" title="Los Angeles Times" nonfiltered="4077" processed="4049" dbindex="19413">
The Los Angeles Times (tamb conegut com LA Times) s un diari publicat a Los Angeles a Estats Units.

Desprs del The New York Times s el segon diari d'Estats Units amb una circulaci de 900.000 lectors al dia.

El 4 de desembre de 1881 va ser publicat per primera vegada, l'editor era Harrison Gray Otis un antic coronel de l'exrcit la famlia del qual va mantenir la propietat del diari fins l'any 2000.

A la dcada dels anys seixanta del segle XX va evolucionar des de les posicions poltiques prximes la partit Republic fins les del partit Demcrata.

Els propietaris del diari mantenien tamb una gran activitat econmica i financera.

El 2000 la companyia editora va se comprada per la Tribune Company de Chicago.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49497" title="Esglsia de Sant Joan Baptista de Beneixama" nonfiltered="4078" processed="4050" dbindex="19414">
L'esglsia de sant Joan Baptista, situada a la plaa de Carles IV (coneguda popularment com "la replaa de l'esglsia"), s l'edifici religis ms important de Beneixama per les seues dimensions i el patrimoni que conserva.

Va ser aixecada el 1841 a proposta de Miquel Pay i Rico, cardenal i confessor de la reina Isabel II, fill de Beneixama. Tota la poblaci de l'poca hi va contribuir, tant en diners com en feina de construcci i/o transport de materials constructius. 

T planta basilical i s d'estil neoclssic. La seua faana principal recau a la plaa de Carles IV. El cos central de l'esglsia consta de tres naus, sent-ne la central la de ms amplada. Les dues naus laterals hostatgen diverses capelles dedicades a sants i altres figures de la histria de l'esglsia catlica. La cpula central de l'esglsia (restaurada de fa pocs anys) obri un espai magnfic de gran bellesa. A les dues bandes de l'altar major hi ha dos quadres de grans dimensions que representen (a manera de trptics) dues escenes de la vida de sant Joan, obra del pintor local Josep Navarro i Ferrero. A la banda dreta de l'altar hi ha una capella i a l'altre costat la sagristia. 

Tota l'esglsia compta amb  imatges i patrimoni eclesistic poques diverses d'inters artstic. Les pintures de la sagristia (scols i motllures) sn  d'una gran bellesa, per els cal una bona restauraci. Dalt del cancell de l'esglsia hi ha un espai que antigament ocupava un orgu magnfic (destrut durant la guerra d'Espanya). En l'actualitat hi sol collocar-se el cor parroquial a les misses solemnes. 

L'esglsia t dues torratxes que fan de campanars. La de l'esquerra t les campanes; la de l'esquerra disposa de "la carraca", que sonava durant l'poca de quaresma per avisar de les hores de culte quan era prohibit que sonaren les campanes.

Actualment, hi ha proposat un estudi per a la restauraci de la sagristia i la creaci d'un museu amb objectes relatius a la vida de Miquel Pay i Rico.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49507" title="The New York Times" nonfiltered="4079" processed="4051" dbindex="19415">


The New York Times s un diari publicat a la ciutat de Nova York als Estats Units. s el primer diari d'Estats Units en tiratge, difusi i influncia.

The New York Times Company s l'empresa propietria del diari que tamb publica altres diaris entre ells el The Boston Globe. 
 
El diari va ser fundat el 18 de setembre de 1851 per  Henry Jarvis Raymond (fundador de l'agncia Associated Press el 1856) i George Jones. 

Adolph Ochs va adquirir el Times el 1896, i sota la seva direcci el diari adquir abast internacional i gran reputaci.

Participa amb els diaris New York Herald Tribune i The Washington Post en l'edici internacional del Herald Tribune que s'edita a Pars.

Durant la guerra del Vietnam, basant-se en papers qualificats oficialment com secrets, denunci el fet que el govern nord-americ amagus l'autntica situaci de la guerra i per aquest motiu el diari va ser portat als tribunals.

L'estil lingstic en la redacci del diari i pel que fa a les capaleres s bastant conservador. L'orientaci poltica del diari s ms aviat liberal, en el sentit que aquest terme t als Estats Units, per els seus redactors gaudeixen de gran independncia.

 Periodistes .
 George Anthony Weller;
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49512" title="Matanzas" nonfiltered="4080" processed="4052" dbindex="19416">


Matanzas s una ciutat de Cuba i capital de la provncia homnima.

Compta amb una poblaci aproximada de 120.000 habitants

Va ser fundada pels espanyols el 1693 com una vila fortificada per protegir el seu port davant del contraban generalitzat i l'atac de corsaris i pirates.

La ciutat va mantenir una economia prspera com a centre de residncia dels hisendats criolls que mantenien primer una ramaderia basada en l'obtenci de cuir i desprs una agricultura de plantaci fonamentada primer en el conreu del tabac i desprs en la canya de sucre.

La proporci d'habitants esclaus negres sobre el total de la ciutat era molt alta.

Com a centre cultural i educatiu tamb va prendre molta importncia i aix va ser la segona ciutat cubana en disposar tant d'impremta com de ferrocarril (l'any 1839, abans que la lnia Barcelona-Matar, de 1848)

La ciutat de Matanzas va ser el principal bressol dels ritmes i balls de la msica popular afrocubana com ara la colmbia.

Llocs d'inters.

Entre les principals atraccions de Matanzas es troben belleses naturals com les mundialment famoses coves de Bellamar i la vall de Yumuri, que bordeja la ciutat i s probablement la segona ms coneguda de Cuba desprs de la vall de Vinyales. Aix mateix, constitueixen atractius locals el Museu Farmacutic i el Museu Histric Provincial de Matanzas (Palacio de Junco). Tamb s important destacar el Teatre Sauto, el Centre Cultural "La Vigia". A nivell mstic conv destacar l'ermita de Montserrat i la catedral de Sant Carles Borromeo. 

 Personatges ilustres .
Pedro Juan Gutirrez, escriptor.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49514" title="Juan Carlos Navarro Feijoo" nonfiltered="4081" processed="4053" dbindex="19417">


Juan Carlos Navarro, conegut amb el sobrenom de "La bomba". Jugador catal de bsquet del Futbol Club Barcelona, s el jugador ms ben pagat de la lliga ACB. Nascut a Sant Feliu de Llobregat (Barcelona), el 13 de juny de 1980. Medeix 192 cm i pesa 79 kg. Juga com a escorta.

Destaca pel seu joc explosiu, el seu excellent tir exterior i la seva velocitat.

Ha desenvolupat tota la seva carrera esportiva al FC Barcelona, club al que va ingressar quan era petit.

Va debutar a la Lliga ACB, amb el primer equip, el 23 de novembre de 1997, amb tot just 17 anys, quan Joan Montes n'era l'entrenador.

El 1999, formant part de la primera plantilla del Barcelona, es va convertir en un destacat jugador de la selecci estatal, formant part de la "Generaci dels Jniors d'Or", que va donar la gran sorpresa al Campionat del Mn Jnior de Lisboa '99, aconseguint proclamar-se campions del mn en derrotar a la final els Estats Units. Juan Carlos Navarro, a ms, va ser designat el millor jugador del torneig.

A la temporada 2001-2002 va ser seleccionat en els drafts de la NBA (a la segona ronda amb el nmero 40) per Washington, per va preferir quedar-se al Bara.

Abans de comenar la temporada 2005-06 va renovar el seu contracte amb el FC Barcelona per 4 anys i desprs del naixement de la seva filla Luca, de moment va aparcar el salt a l'NBA.

El dia 3 de juliol de 2007, Juan Carlos Navarro va acordar el seu salt a l'NBA amb Joan Laporta que va atorgar-li una inesperada rebaixa en la seva clusula de rescissi, que ell mateix s'havia de pagar, de 10 a 3 milions d'euros, pagable a terminis. Aix va poder fitxar per Memphis Grizzlies, amb el suport de Pau Gasol, un dels seus millors amics. El seu sou va passar a ser de 560.000 dlars anuals.

El 19 de juny de 2008, desprs d'una temporada de difcil adaptaci als Memphis Grizzlies i els canvis a la directiva del Bara, va arribar a una acord amb el F.C. Barcelona, segons el qual hi tornava a jugar durant 5 temporades, per un sou d'uns 3 milions d'euros anuals, xifra que el converteix en el jugador de bsquet ms ben pagat de l'ACB i dels ms ben pagats de les lligues europees.

 Palmars .





 FC Barcelona .
2006-2007 Copa del Rei;
2004-2005 Lliga Catalana;
2004-2005 Supercopa ACB;
2003-2004 Lliga ACB;
2002-2003 Lliga ACB;
2002-2003 Eurolliga;
2002-2003 Copa del Rei de bsquet;
2000-2001 Lliga ACB;
2000-2001 Copa del Rei de bsquet;
1998-1999 Lliga ACB;
1998-1999 Copa Korac;

 Selecci Espanyola .

1998: Eurobasket Jnior de Varna: Medalla d'or.
1999: Campionat del Mn Jnior de Lisboa: Medalla d'or.
2001: Eurobasket de Turquia: Medalla de bronze.
2003: Eurobasket de Sucia: Medalla de argent.
2006: Campionat del Mn de Jap: Medalla d'Or.
2007: Eurobasket (Madrid): Medalla d'Argent.
2008: Jocs Olmpics de Beijing: Argent;

 Enllaos externs .
Pgina oficial de Juan Carlos "La Bomba" Navarro;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49519" title="CNN" nonfiltered="4082" processed="4054" dbindex="19418">

La CNN s una popular emissora de televisi americana, propietat del grup Time Warner. Les seves sigles corresponen a Cable News Network. Fundada per Ted Turner l'any 1980, fou la primera a emetre notcies de manera ininterrompuda, assolint una gran cobertura per cable i satllit a nivell mundial.

L'any 1997 fou guardonada amb el Premi Prncep d'Astries de Comunicaci i Humanitats.

Enllaos externs.
  Web de la CNN;
  Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries de Comunicaci i Humanitats 1997;





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49520" title="ZDF" nonfiltered="4083" processed="4055" dbindex="19419">

La ZDF s la segona cadena pblica de la televisi alemanya. Les seves sigles corresponen a Zweites Deutsches Fernsehen, i va comenar a emetre l'any 1963. Es finana per contracte amb els diferents estats o Lnder alemanys.

Enllaos externs.

Web de la ZDF



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49522" title="Ase" nonfiltered="4084" processed="4056" dbindex="19420">

L'ase o ruc (Equus asinus) s un mamfer de la famlia dels quids.

En els darrers anys l'ase catal ha estat considerat com el smbol de Catalunya.
















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49524" title="Ricard Opisso i Sala" nonfiltered="4085" processed="4057" dbindex="19422">
Ricard Opisso i Sala (Tarragona,1880-Barcelona,1966), fou un important dibuixant i pintor catal, membre del grup dels Quatre Gats. En la Barcelona modernista de finals del segle XIX, Opisso va treballar com ajudant d'Antoni Gaud en les obres de la Sagrada Familia des de 1892.

Est considerat com un excellent cronista de la societat barcelonina del seu temps. Autodidacte, va viure a Barcelona i Pars, i els seus treballs es publicaren en revistes catalanes com L'Esquella de la Torratxa, Cu-Cut! o La Campana de Grcia, i franceses com Ruy-Blas o Rire, signant dibuixos orientats a la stira poltica, grficament relacionats amb lart nouveau. A causa de la dictadura de Miguel Primo de Rivera, Opisso abandona la stira poltica i els seus dibuixos s'acosten a la temtica costumista, especialitzant-se en escenes populars. Els seus dibuixos d'aquesta poca es caracteritzen per presentar abigarrades multituds en escenaris populars barcelonins. Posteriorment tamb sn molt populars els seus treballs per al conegut TBO, on havia comenat a collaborar en 1919, on es va especialitzar en la realitzaci de portades.

En la postguerra, l'obra pictrica de Opisso va triomfar en les galeries de Barcelona. El 1953 va rebre el reconeixement de la seva ciutat natal en la IV Fira d'Art de Tarragona. 

Va collaborar amb moltes altres publicacions, com En Patufet, Chicos, etc. 

Enllaos externs.
Cronologia ilustrada de Ricard Opisso i Sala;
Biografia de Ricard Opisso;
Opisso en TBO;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49530" title="Perill" nonfiltered="4086" processed="4058" dbindex="19423">

El perill s el risc que passi alguna cosa desagradable o un accident. Usualment s'avisa amb senyals com un signe d'admiraci (informtica), la creu que indica incorrecci, el color vermell o taronja o un triangle amb les vores vermelles (trnsit). L'existncia del perill pot ser objectiva o subjectiva i desencadena en el cos hum reaccions fsiques per respondre a la possible amenaa.

En Dret laboral, un perill s una situaci o zona que pot donar origen a una possibilitat de lesi o b originar una lesi incls posant en compromis la vida del treballador.

Articles relacionats.
Protecci collectiva;
Equip de protecci individual;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49532" title="Equip de protecci individual" nonfiltered="4087" processed="4059" dbindex="19424">
Un equip de protecci individual , o simplement EPI, s un equip destinat a ser portat o agafat pel treballador perqu el protegeixi d'un o ms riscos de perill per a la seva salut i la seva seguretat.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49535" title="Protecci collectiva" nonfiltered="4088" processed="4060" dbindex="19425">

La protecci collectiva s la tcnica que protegeix ms d'una persona davant de riscos que no s'han pogut evitar o reduir al mxim, com per exemple, una bastida, una barana o una xarxa (per la protecci contra les caigudes a diferent nivell) o la insonoritzaci del motor d'una mquina (per la protecci contra el soroll). 

El terme protecci collectiva s'oposa al de protecci individual, que protegeix a un sol treballador, i es consideren preferibles les proteccions collectives a les individuals, perqu sn ms fcils de controlar, ja que el seu s no depn tant de la voluntat o els descuits de cada treballador.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49538" title="Llista de paraules llatines i gregues sovint usades en taxonomia" nonfiltered="4089" processed="4061" dbindex="19426">












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49540" title="Metralladora" nonfiltered="4090" processed="4062" dbindex="19427">

La metralladora s una arma de foc caracteritzada per disparar gran quantitat de bales en poc temps i de forma sostinguda.

Origen i evoluci.
Les primeres metralladores van aparixer durant el segle XIX com les anomenades Gatling per no eren automtiques ja que s'accionaven amb una maneta

El 1884 apareix un tipus de metralladora totalment automatitzat inventada per Hiram Maxim, aquest model va ser adoptat per la majoria dels exrcits europeus mentre que els nord-americans van utilitzar el Browning que reutilitza el gas del can. A partir de 1917 la companyia constructora d'armament Browning va treure al mercat el model que funciona pel retrocs del can un sistema que encara s'utilitza.

Impacte en la guerra.

Va canviar el sistema de combat que era el mateix des de les guerres napoleniques. A partir de l'acci de les metralladores es van fer lnies esttiques i trinxeres amb utilitzaci de carros de combat contra aquestes armes automtiques.

Van aparixer tamb metralladores pesants i lleugeres de molts tipus.

Limitacions tcniques.
Les metralladores tenen molt desgast del can i aquest es dilata cosa que fa que desprs d'un centenars de trets pugui quedar temporalment intil a ms tot el can ha de ser substitut aproximadament cada 10.000 trets.






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49542" title="Arcnid" nonfiltered="4091" processed="4063" dbindex="19428">

Els arcnids (Arachnida) sn una classe d'animals invertebrats artrpodes i forma part del subflum dels quelicerats (juntament amb els euriptrids i els xifosurs). Majoritriament sn terrestres i compten amb bona part de les 65.000 espcies de quelicerats que es coneixen, entre les que s'inclouen les aranyes els escorpins i les paparres, entre altres.

 Caracterstiques .
Els arcnids tenen el cos dividit en dues regions o tagmes, prosoma (cefalotrax) i opistosoma (abdomen). El prosoma est normalment cobert per una closca contnua denominada escut prosmic; l'opistosoma pot estar segmentat (com en els escorpins) o no. En general no posseeixen ulls compostos (a diferncia dels euriptrids i els xifosurs). Sovint sn carnvors i cacen les seves preses amb teranyines en el cas d'algunes aranyes, altres sn parsits d'animals. N'hi ha que s'alimenten de vegetals i poden ser una plaga, com en el cas de l'anomenada aranya roja.

Aparell respiratori.
Els arcnids tenen dues estructures respiratries diferents, els pulmons en llibre i el sistema traqueal, que poden presentar-se juntes en el mateix animal. El sistema traqueal dels arcnids no s homleg al dels insectes i miripodes, de manera que, en els artrpodes, hi ha hagut un notable fenomen de convergncia evolutiva pel que es refereix al desenvolupament d'un aparell respiratori adequat per a la colonitzaci del medi terrestre; el sistema traqueal va aparixer tres vegades de manera independent en tres grups diferents d'artrpodes.

Els araneids ms primitius (Mesothelae) posseeixen dos parells de pulmons en llibre i no tenen trquees; els araneomorfs, ms evolucionats, posseeixen normalment un parell de pulmons i un sistema de tubs traqueals.

Els ricinlids, pseudoscorpins, solfugs, opilions i cars tenen tamb un sistema traqueal ms o menys desenvolupat, per no aix els escorpins, uropigis, amblipigis i esquizmids, que respiren travs de pulmons en llibre.

Classificaci.
Els arcnids es subdivideixen en 14 ordres, tres dels quals estan extingits:

Acari - cars i paparres;
Amblypygi ;
Araneae - aranyes (40.000 espcies);
 Haptopodaextinci;
Opiliones;
Palpigradi ;
Phalangiotarbidaextinci;
Pseudoscorpionida - pseudoescorpins ;
Ricinulei ;
Schizomida ;
Scorpiones - escorpins (2.000 espcies) ;
Solifugae ;
Trigonotarbidaextinci;
Uropygi (=Thelyphonida);

Cladograma.









 Referncies .



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49548" title="Aranya" nonfiltered="4092" processed="4064" dbindex="19429">


Les aranyes (Araneae) sn un ordre d'arcnids.

Es divideixen en els subordres Mygalomorfae (aranyes primitives), Araneomorphae (aranyes modernes) i Mesothelae (noms a sia)

Moltes aranyes fan trampes amb teranyines per caar insectes. Les teranyines estan fetes amb una substncia sedosa molt resistent que treuen de l'abdomen.

Les aranyes  tenen 8 potes i el cos dividit en cefalotrax i abdomen i el seu esquelet extern est composat principalment de quitina. Disposen normalment de 8 ulls simples i pedipalps que sn dos segments prop de la boca que el ajuden a menjar i en el cas dels mascles en l'aparellament.

Algunes aranyes injecten ver a les preses i en el cas de la tarntula t pls urticants en l'abdomen.

La metamorfosi de l'aranya compren tres estadis embrionari, larval i nimfo-imaginal (adult)

Els rituals d'aparellament sovint sn molt elaborats, en el cas de l'aranya coneguda com la viuda negra Latrodectus mactans aquesta mata i es menja el mascle desprs de l'aparellament.

Les aranyes segons l'espcie poden viure un any o ms.

Les aranyes i la cultura.
Les aranyes poden provocar aracnofobia, una fbia o por irracional a la seva presncia, siguin o no nocives per a la persona. Sovint per aix sn usades com a smbol de la por, del desconegut i aix apareixen en nombroses pellcules i contes. Tamb pot representar la traci (enganya les seves vctimes per atrapar-les a la xarxa) o pacincia. Menci especial mereix l'aranya anomenada vdua negra, una de les ms grans del regne animal. L'hbit de la femella de matar el mascle desprs de la cpula ha deixat una empremta important en la cultura popular.

Segons Les Metamorfosis de l'escriptor grec clssic Ovidi, les aranyes provenien de la jove Aracne, a qui Atena havia malet per haver fet un taps ms bonic que el seu. 

Els poders de les aranyes han servit de referncia per al superheroi Spiderman.

Cladograma.




Vegeu tamb.
Classificaci de les aranyes;
Llista d'aranyes de Madagascar;


















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49549" title="Cometes (tipografia)" nonfiltered="4093" processed="4065" dbindex="19430">



Les cometes sn signes tipogrfics de puntuaci que serveixen bsicament per encloure una expressi, un terme o una cita.

Tipus de cometes.
Les cometes s'usen per parelles, una per obrir i un altra per tancar. En catal existeixen tres tipus de cometes:

(...) Cometes baixes, llatines, franceses o angulars. Sn les tradicionals en tipografia.
( ... ) Cometes altes, angleses o saxones, sn dues parelles de comes volades amb la primera parella capgirada. S'empren en substituci de les cometes baixes quan no es poden usar per raons d'incompatibilitat.
( ... ) Cometes simples. Tenen un s ms restringit.
( ...  i  ... ) Cometes rectes simples i dobles. No s'han de confondre amb el smbol dels minuts i els segons de les coordenades geogrfiques, astronmiques, matemtiques i fsiques. S'usen en substituci de les corresponents cometes altes en mbits informtics.

Per altra banda, l'apstrof tipogrfic ( ) t la mateixa forma que una cometa simple de tancament, i l'apstrof recte ( ) el mateix que una cometa recta.

s de les cometes.
Igual que els altres signes de puntuaci dobles (parntesis, guions i claudtors) les cometes s'escriuen soldades al text que inclouen i van precedides per un espai, a l'obertura, o seguides per un espai o per un signe de puntuaci, al tancament.

Les normes d'estil usuals indiquen els segents usos de les cometes:

Transcripcions o citacions literals:
En el segon llibre Antoni Canals tracta de la contemplaci dels rdens del cel e de la glria del parads.;
Transcripcions o citacions literals de ms d'un pargraf. S'usen les cometes d'obertura noms en el primer, i les de tancament, a l'inici de cadascun dels pargrafs segents i a l'acabament del darrer:
Puix que sens Tu alg a Tu no basta,;
dna'm la m o pels cabells me lleva;;
si no entenc la mia vers la tua;
Si la citaci es fa en text a part, mitjanant el sagnat o un cos de lletra ms petit, sn innecessries les cometes:
Perdona mi si follament te parle!;
de passi parteixen mes paraules;
Indicar ironia o mfasi. S'usen les cometes per senyalar les paraules que apareixen amb un sentit distint de l'habitual, amb un mats d'ironia o mfasi:
L'entrenador ha estat destitut per incapacitat.;
Senyalar lemes, eslgans i campanyes:
La nostra divisa s Catal a l'atac.;
Indicar captols o parts d'una obra.
El llibre XII de Lo Cresti incorpora l'obra Regiment de la cosa pblica.;
Colleccions editorials. A banda de les citacions bibliogrfiques, es poden utilitzar les cometes per fer ressaltar el nom d'una collecci:
El Termcat ha publicat la collecci Criteris lingstics per a la terminologia.;
Altres: conferncies, discursos, parlaments, ponncies, colloquis, debats, taules rodones, exposicions i mostres.
En cas de cometes dins d'altres cometes, la gradaci segueix l'ordre: ...  ...  ...  ...  ...;
El professor ha dit que  film vol dir  pellcula  .;
Per delimitar definicions s'usen les cometes simples: ;
Una bajoca s el que en catal oriental es coneix com a  mongeta tendra .;

Van en cursiva, i per tant cal evitar posar-hi les cometes, els segents casos: ttols, publicacions peridiques, pseudnims, llatinismes, estrangerismes i mots no inclosos als diccionaris.

L's de les cometes baixes, si se'n pot disposar, permet d'evitar la contigitat incmoda amb l'apstrof:
Edicions Seixanta ha publicat tres llibres nous d'El Faristol.;

La coma, el punt i coma, i els dos punts van desprs de les cometes de tancament. El punt va abans si la citaci comena i acaba un pargraf. Els signes d'interrogaci i d'admiraci van dins de les cometes si pertanyen al fragment citat.

Altres tipus i codis.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49552" title="Pont rectificador" nonfiltered="4094" processed="4066" dbindex="19431">


El pont rectificador s un circuit electrnic que serveix per convertir corrent altern en corrent continu. Tamb s conegut com a circuit o pont de Graetz, en referncia al seu creador, el fsic alemany Leo Graetz (1856-1941).

Consisteix en quatre dodes comuns, un condensador i un dode zener. El paper dels quatre dodes comuns es fer que l'electricitat vagi en un sol sentit, mentre que la resta de components tenen com a funci estabilitzar el senyal.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49555" title="Crass" nonfiltered="4095" processed="4067" dbindex="19432">

Crass fou un important grup anarcopunk format al Regne Unit als volts de l'any 1977, i s considerat un dels grups ms polmics de la histria de la msica, tant per les seves lletres, com per les accions que varen emprendre durant la seva existncia.

Dades principals.
 Gnere: anarco-punk;
 Nacionalitat: britnica;
 Estat actual: ja no existeixen com a formaci musical;
 Cronologia: 1977-1984;

Introducci.
L'any 1977, la data ms simblica del moviment punk i veritable epicentre de l'esclat de la rebelli juvenil anglesa el grup es va establir a la Dial House, una comuna prop de la localitat d'Epping, a Essex, Anglaterra.

Tal i com el concepte d'anarquisme amb el qual s'identificaven grups com el Sex Pistols tenia ms a veure amb l'escndol i el nihilisme ms visceral i salvatge, el missatge de Crass tenia ms a veure amb una ideologia poltica directament enllaada amb les varietats formulades durant el segle XX del pensament anarquista o llibertari socialista.

Crass foren un grup que sempre es va prendre al peu de la lletra l'ideal de fes-ho tu mateix, mitjanant una combinaci de msica, art cinematogrfic, collage visual i sonor, grfics i missatges subversius per catapultar un atac crtic en massa contra tot el que ells consideraven les fundacions d'una cultura basada en la guerra, la violncia, el sexisme, la hipocresia religiosa i el consumisme descontrolat. Davant de tot aix van decidir adoptar el pacifisme com el seu tarann propi, i per aix se'ls considera progenitors de la idea d'anarcopacifisme que va acompanyar la msica anarcopunk des dels anys 80.

Orgens.
El grup es va posar en marxa quan Penny Rimbaud (pseudnim de Jerry Ratter), el fundador de la comuna Dial House i antic membre del grup d'art d'avantguarda EXIT va comenar a fer sessions jam amb un fan del grup punk The Clash que es feia dir Steve Ignorant, que era un assidu de la comuna en aquell temps. Ells dos varen escriure les canons So what? (I qu?) i Do they owe us a living? (Que ens deuen la vida?) com a duo de bateria i veu. Durant un perode molt curt de la seva existncia es van anomenar Stormtrooper, desprs de triar el nom Crass, sorgit d'un dels versos de la can Ziggy Stardust del polifactic artista britnic David Bowie "the kids were just crass". D'altres membres del casal van comenar a unir-se al projecte i no va passar gaire temps abans que Crass actus per primer cop en un festival okupa a l'aire lliure a Huntley Street, a la part nord de Londres. Poc desprs van donar un concert al llegendari club punk Roxy de la capital britnica, a l'rea de Covent Garden. El concert va acabar malament degut a la seva actuaci (anaven beguts) i se'ls va prohibir tocar ms en aquesta sala. Aquest fet hipcrita va ser plasmat a la can Banned from the Roxy i l'assaig d'en Penny Rimbaud Crass at the Roxy. Altres concerts d'aquesta primera etapa foren amb el grup UK Subs i no varen ser molt exitosos. Segons paraules textuals d'en P. Rimbaud El pblic consistia principalment en nosaltres quan els Subs tocaven, i dels Subs quan nosaltres rem qui tocava.

Un temps desprs, el grup va decidir de prendre's la seva carrera musical de forma ms seriosa, particularment parant ms atenci a la seva presentaci. A ms d'evitar les drogues com l'alcohol o el cnnabis abans de cap concert, varen decidir de vestir sempre tots uniformats de color negre en un estil militar. Tamb varen introdur el seu fams eslgan, dissenyat per Dave King (que va ser membre del grup Sleeping dogs lie i amic d'en P. Rimbaud) que es pot veure a la part posterior de l'embalatge del disc 	The feeding of the 5000. Tot aix va fer que la imatge del grup s'impregns d'un toc militaroide, el qual va fer que fossin acusat de feixistes. Crass, ideolgicament parlant, es trobaven ben lluny d'aquesta definici i van explicar que la seva imatge era un atac contra el culte de la personalitat, aix que, en contrast amb la idea que seguien la majoria de grups de rock, cap dels seus membres seria identificat com el lder.

L'esmentat logo del grup venia a representar una barreja de diverses icones d'autoritat, incloent-hi la creu cristiana, l'esvstica i la bandera britnica combinades amb una serp de dos caps consumint-se a ella mateixa (a mena de smbol de la idea que el poder finalment s'acabar destruint a si mateix a causa de la seva prpia natura). Fer servir missatges clarament contradits entre ells va ser part fonamental de l'estratgia del grup de presentar-se com una mescla de contradiccions, que tamb incloa, paradoxalment msica agressiva i sorollosa per promoure un missatge pacifista, en part una referncia contextual a les seves conviccions relacionades amb la filosofia dadaista.

El grup tamb es negava a utilitzar efectes d'illuminaci elaborats durant els seus concerts, i es valien noms de la llum d'una simple bombeta, sense cap pantalla de lmpada afegida. El grup, a ms, tamb varen ser pioners de les tcniques de presentaci multimdia, i feien servir tecnologia de vdeo i pellcules i collage visuals fets per Mick Duffield i Gee Vaucher projectats a l'escenari.

Crass Records.
El primer llanament de Crass va ser The Feeding of the 5000, un EP de 18 pistes a la petita discogrfica Small Wonder el 1978. Els treballadors de la planta d'impressi inicialment es negaren a formar part del projecte degut a la lletra descaradament blasfema de la primera can de l'lbum, Reality Asylum. Aix doncs, l'lbum fou primer editat amb aquesta can censurada i substituda per dos minuts de silenci irnicament titulada El so de la llibertat d'expressi. Aquest incident va ser decisiu a l'hora que Crass establs la seva prpia discogrfica anomenada Crass Records, per tenir llibertat completa a l'hora de posar al mercat la seva producci i Reality Asylum va poder veure la llum en forma de senzill de set minuts. Una reimpressi posterior de l'lbum a Crass Records va restaurar aquesta pista que hi restava.

A part del seu propi material sonor (msica i assaigs), Crass Recors tamb va editar gravacions fetes per altres compositors independents, la primera de les quals va ser el senzill de 1980 "You can be you"" de Honey Bane, una adolescent que vivia a Dial House mentre s'amagava d'un orfenat. D'altres artistes incloen Zounds, Flux of pink indians, Rudimentary Peni, Conflict, la banda islandesa KUKL (una dels membres de la qual era la mundialment famosa compositora Bjrk), la cantant clssica Jane Gregory i les Poison Girls, un grup ideolgicament semblant a Crass amb els quals va treballar durant uns quants anys.
Tamb varen treure a la venta tres edicions del recopilatori Bullshit detector, compilacions de versions demo i gravacions amateur que s'adherien a l'tica punk DIY (do it yourself o fes-ho tu mateix).

Els nombres de catleg dels lbums posats al mercat per Crass Records eren un codi numric que representava un compte enrere fins l'any 1984 (per exemple: 521984 "five to 1984", cinc anys per l'any 1984), any en el qual Crass digueren que es separarien i bviament, tamb la data en la qual George Orwell situava la seva distpia amb el mateix nom.

Penis envy, Christ the Album i un canvi en la seva estratgia.
Crass va treure el seu tercer lbum l'any 1981, titulat Penis Envy, que es tradueix com a enveja del penis un concepte psiquitric. Aquest lbum marcava un punt i a part en la histria del grup de la seva imatge agressiva i masculina caracterstica del punk de l'poca a un nou estil ms complex i en la part vocal del qual noms hi participarien els membres femenins del grup: Eve Libertine i Joy de Vivre (encara que el cantant mascul Steve Ignorant va seguir formant part del grup i era nomenat als crdits del disc com a no participant en aquest lbum).
Aquest lbum tenia temes marcadament feministes i atacava les institucions del sistema tal i com el matrimoni i la repressi sexual. Una de les canons, una pardia deliberadament edulcorada de l'estil MOR o Middle of the Road que portava el ttol Our wedding (la nostra boda), es regalava com a flexi disc juntament amb una revista per a jovenetes, a la qual se li havia ofert per una empresa anomenada Creative recording and sound services (fixeu-vos en les inicials d'aquest nom). La polmica va seguir el llanament del disc, amb l'anunci que el ttol de l'lbum era massa obsc per ser editat.

El quart doble LP del grup, amb el ttol de Christ the Album va trigar ms d'un any en ser gestat, temps durant el qual la guerra de les Malvines havia comenat i arribat al seu punt i final. Aquest fet va fer que Crass es replantegessin novament la seva aportaci al mn de la msica i a la seva manera radical de treure lbums a la llum. Els seus segents llanaments, doncs, portaren al grup a les seves bases inicials d'atac visceral amb canons com ara How does it feel to be the mother of a thousand dead (Com es deu de sentir la mare d'un miler de morts) o Sheep farming in the Falklands (Cria d'ovelles a les Malvines) i l'lbum Yes Sir, I will en el qual es presentaven les seves canons com a respostes tctiques a situacions poltiques concretes.

Acci directa, el cas "Thatchergate" i diversos debats interns.
Des dels primers anys de fer marques de graffiti a la xarxa de metro de Londres, el grup havia estat sempre involucrat tant en l'acci directa com en activitats musicals de caire subversiu. Els anys 1983 i 1984, varen formar part de les accions del collectiu Stop the City (atureu la ciutat) que es poden veure com els primers antecedents de les protestes anti-globalitzadores del comenament del segle XXI. El suport explcit a activitats com aquesta es podia veure en la lletra del darrer senzill del grup: You're already dead (Ja ets mort), que tamb va marcar un punt i final en la militncia pacifista de Crass. Tot aix va fer sentir a bona part dels membres que s'estaven sentint amargats per la direcci que estaven prenent les coses referents al grup i als afers de la poltica internacional, a part d'estar perdent de vista el seu missatge essencialment positiu. Reflectint aquest debat intern, el segent lbum de Crass fou Acts of love, que intentava musicar els 50 poemes que Penny Rimbaud havia escrit en nom del seu "altre jo" i per festejar el "profund sentit d'unitat, pau i amor que existeix en el meu altre jo".

El proper escndol del grup, producte de la seva rbia contra la poltica internacional desprs de la barbrie de la guerra de les Malvines va consistir en escampar un rumor segons el qual Margaret Thatcher i Ronald Reagan farien servir Europa com a objectiu militar dels atacs nuclears entre els dos bndols de la guerra freda, a travs d'una cinta falsa que incloa una falsa conversa entre els esmentats lders del Regne Unit i els Estats Units. Crass va emetre cpies annimament d'aquesta trama, que va arribar al domini pblic. Tot i les precaucions, el diari britnic Observer va trobar la manera de relacionar aquest petit complot amb el grup.

Dissoluci.
Crass va haver de retirar-se de la vida pblica ja que s'havien convertit en una pea particularment irritant de l'oposici de la conservadora primera ministra Margaret Thatcher. Debats al parlament i un intent de persecuci sota l'empar de la Llei sobre publicacions obscenes va dur al grup anarquista a judici. El 7 de juliol de 1984 el grup va tocar la seva ltima actuaci a Aberdare a Galles, la recaptaci de la qual va anar a parar als miners en vaga, abans de tornar a la seva comuna de Dial House per concentrar les seves energies en altres projectes.

El guitarrista Andy Palmer va anunciar que deixaria el grup per seguir estudiant la carrera d'art, i el consens general del grup davant d'aquesta decisi va ser que prescindir d'aquest important membre seria semblant a tenir "un cadver a la banda", cosa que va fer ms i ms consistent la seva intenci de dissoldre's l'any 1984. Steve Ignorant es va unir al grup anarquista Conflict i el 1992 va formar el grup Schwatzeneggar (sic). Del 1997 al 2000, fou membre del grup Stratford Mercenaries. Tamb va treballar com a actor a l'obra infantil de titelles Punch and Judy. La vocalista Eve Libertine va continuar gravant amb el seu fill Nemo Jones a ms de convertir-se en artista performance al grup A-Soma. Pete Wright va centrar els seus esforos en construir-se una casa-barca i va formar el grup artstic de performance Judas 2, mentre que Penny Rimbaud va continuar escrivint i actuant tant en solitari com en collaboraci d'altres artistes d'ideologia similar.

Influncies notables.
La influncia en l'esttica i el pensament filosfic de Crass en nombrosos grups del moviment punk i de l'esfera anarquista des dels anys 80 s meritria de ser mencionada, tot i que ms aviat pocs grups van decidir-se a imitar l'estil lliure al qual s'havien inclinat en els seus darrers anys (sobretot a Yes Sir, I will). El mateix grup Crass va mencionar en diverses ocasions que les seves influncies essencials eren pocs cops extretes de la tradici rock, sin ms aviat d'altres estils com la msica clssica (particularment Benjamin Britten, del qual, segons P. Rimbaud, molts dels riffs emprats al seu grup eren plagis directes), tot el que envoltava el moviment Dad i la producci d'artistes d'avantguarda com ara John Cage. L'esttica atpica de les portades dels seus treballs, amb collage i imatges en blanc i negre, dissenyades per l'artista underground Gee Vaucher es va convertir en la seva signatura personal ms fcil de reconixer.

A partir de 2002.
Al novembre de 2002, alguns dels ex-membres del grup, sota el nom de The Crass Collective, es van reunir per prendre lloc a les jornades d'oposici contra la guerra al Queen Elizabeth Hall al South Bank, Londres que incloen una interpretaci del War Requiem.
Una nova pea, The unelected president, sobre la invasi a l'Iraq (en realitat una versi d'una can que ja havien publicat prviament: Major General Despair) es disponible gratutament a la pgina web de Peace not war.

Llista de membres.
 Penny Rimbaud: bateria;
 Gee Vaucher: disseny artstic;
 Steve Ignorant: veu;
 N.A. Palmer: guitarra;
 Phil Free: guitarra;
 Pete Wright: baix;
 Eve Libertine: veu;
 Joy de Vivre: veu;
 Mick Duffield: cinematografia;
 John Lodder: considerat des membre de Crass, es dedicava a l'edici del so i fou el fundador de Southern Studios.

Enllaos externs.

La seva biografia contada per ells mateixos (Castell);

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49558" title="Primatologia" nonfiltered="4096" processed="4068" dbindex="19433">

La primatologia s l'estudi dels primats. s una disciplina diversa i interdisciplinar; els primatlegs poden treballar en departaments de biologia, antropologia o psicologia. s una disciplina molt relacionada amb l'antropologia fsica, que s la primatologia del gnere Homo, i especialment de l'espcie Homo sapiens. Els camps es creuen en l'estudi dels homnids, que inclouen tots els antecessors de l'home actual.

La primatologia moderna s una cincia molt variada, ja que els seus camps van des dels estudis anatmics dels antics primats i els estudis de camp dels primats en el seu hbitat natural, fins a experiments en psicologia animal i llenguatge. Ha generat grans coneixements en els comportaments humans bsics i en l'origen d'aquests comportaments.

Primatlegs.
 Jordi Sabater Pi, descobridor de Floquet de Neu.
 Jane Goodall (1934- ), anglesa, especialitzada en ximpanzs.
 Dian Fossey (1932-1985), americana, coneguda sobretot per les seves observacions dels gorilles de muntanya.
 Birut Galdikas (1946- ), alemanya, especialista en orangutans.
 Colin Groves, australi.

Enllaos externs.
 Directori mundial de primatlegs;
 Biografies de primatlegs;
 Mster en Primatologia Estudis de mster i doctorat en primatologia, Universitat de Barcelona.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49559" title="Bad Religion" nonfiltered="4097" processed="4069" dbindex="19434">

Bad Religion sn un dels grups punk ms veterans, influents i compromesos del panorama musical de la ciutat de Los Angeles, Califrnia, Estats Units. Coneguts per les seves lletres punyents, molts cops erudites, sarcstiques i amb pretensions literries, tamb sn tamb els fundadors de la discogrfica Epitaph que promociona artistes alternatius gratutament. Molts cops sn inclosos dins de la tendncia anarcopunk, per hi ha diversitat d'opinions atenent aquest punt.

Histria.
El grup va ser fundat l'any 1980 pels aleshores estudiants Greg Graffin (vocalista, que tenia 15 anys en aquell moment), Jay Bentley (baix), Jay Ziskrout (bateria) i Brett Gurewitz (guitarra elctrica). L'any 1981 varen treure al mercat unes quantes cpies del seu disc homnim, i el 1982, el seu primer LP anomenat How could hell be any worse?. Desprs de la crisi que va seguir el llanament del seu tercer lbum Into the unknown, influenciat pel rock psicodlic, el grup es va veure obligat a separar-se.

L'any 1987, per, es varen reunir per treure el seu segent lbum, Suffer, que seria el primer d'una trilogia (l'esmentat Suffer, No Control (1989) i Against the Grain (1991)). A partir d'aquell any, el grup ha estat editant lbums regularment, amb un ritme de producci d'habitualment dos anys entre gravaci i gravaci.

Els lbums publicats al comenament dels anys 90 sn Generator (diuen que el seu lbum ms fosc), Recipe for Hate (molt eclctic, inclou la seva can ms coneguda: American Jesus, un comentari satric en la posici de la naci americana en els afers internacionals) i Stranger than fiction, que segueix l'estela eclctica marcada per l'anterior per potser amb un to ms glid.

Desprs d'una picabaralla amb la seva prpia discogrfica Epitaph deguda a que un dels grups que havien promocionat, The Offspring s'havia desmarcat de l'rbita punk per anar a terrenys musicals ms estandaritzats i els conseqents debats entre els membres del grup (sobretot entre Bentley i Gurewitz, que no tenien una bona relaci entre ells), Bad Religion va signar un contracte amb la discogrfica Epic, on varen editar tres lbums: The Gray Race, No Substance i The New America. En aquests lbums es discuteix principalment la banalitat i l'alienaci de la vida moderna en clau fora pessimista.

El retorn a Epitaph es va produir el 2001, i el 2002 un nou lbum que marcava un retorn als seus orgens estilstics (canons extremament rpides, ms sorolloses, ms semblants al punk-rock originari del grup) acompanyats d'un avan tcnic considerable, va ser publicat amb el nom de The Process of Belief. Una de les seves canons ms conegudes incloses en aquest projecte, titulada Kyoto now!, resumeix en to irnic la negativa de pasos com els Estats Units i l'objecci de les grans companyies multinacionals de signar el Protocol de Kyoto. L'lbum en general, posa de manifest la simpatia i l'adhesi del grup en el moviment d'anti-globalitzaci.

El seu darrer lbum, tamb editat a la seva discogrfica independent, The empire strikes first editat el 2004, es centrava principalment en la situaci internacional actual i en l'abast de les pretensions del projecte pel Nou Segle Americ de George W. Bush.

Membres.

Greg Graffin - Veus (1980-?);
Mr. Brett - Guitarra (1980-1995, 1999-?);
Greg Hetson - Guitarra (1984-?);
Brian Baker - Guitarra (1995-?);
Jay Bentley - |Baix (1980-?);
Brooks Wackerman - Bateria (2001-?);

Ex Membres.
Paul Dedona - Baix (1983-1983);
Tim Gallegos - Baix (1984-1985);
Jay Ziskrout - Bateria (1980-1981);
Pete Finestone - Bateria (1981-1983, 1984-1991);
Davy Goldman - Bateria (1983-1984);
Lucky Leher - Bateria (1986-1987);
Bobby Schayer - Bateria (1991-2001);

Discografia.
lbums.


EPs.
 Bad Religion (1981);
 Back to the Known (1985);

Recopilacions i grabacions en directe.
 '80-'85 (1992);
 Along The way DVD/VHS (1993);
 All Ages (1995);
 Tested (1997);
 Punk Rock Songs (the Epic Years) (2002);
 Live at the Palladium DVD (2006) ;
 The Riot;

Cares B's.
Leaders and followers;
The dodo;

Referncies.


Enllaos externs.

 Pgina web oficial de Bad Religion;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49560" title="La Rosa Blanca" nonfiltered="4098" processed="4070" dbindex="19435">
La Rosa Blanca (en alemany, Die Weie Rose) va ser un grup creat per uns estudiants de Munic i organitzat a Alemanya durant la Segona Guerra Mundial que advocava per la resistncia no-violenta contra el rgim nazi. El grup va distribuir sis sries de fullets entre juny de 1942 i febrer de 1943. Una setena tanda, que podria haver estat preparada, mai no va arribar a ser repartida, ja que el grup va ser capturat per la Gestapo.

La Rosa Blanca estava formada per cinc estudiants, tots ells al voltant dels vint anys, de la Universitat de Munic. Hans Scholl i la seva germana Sophie lideraven la resta del grup, que incloa Christoph Probst, Alexander Schmorell i Willi Graf. Van ser units per un professor, Kurt Huber, qui va preparar les dues ltimes sries de fullets.

Els nois de la Rosa Blanca eren ja veterans de guerra, ja que havien lluitat tant al front francs com en el Front Oriental. Havien estat testimonis de les atrocitats alemanyes, tant en el camp de batalla com en l'Holocaust, i eren conscients que les derrotes que la Wehrmacht havia sofert a Stalingrad podrien finalment portar Alemanya a la derrota. Rebutjaven el militarisme prussi de l'Alemanya d'Adolf Hitler, i creien en una Europa federada, adherida als principis cristians de la tolerncia i la justcia. Citant mpliament a la Bblia, Lao Tse, Aristtil i Novalis, aix com a Goethe i Schiller, apellaven la intellectualitat alemanya, creient que aquesta s'oposaria per principi al nazisme. Al principi, els fullets es van distribuir mitjanant trameses massives per correu, en diferents ciutats de Baviera i ustria, ja que creien que el sud d'Alemanya seria ms receptiu al seu missatge antimilitarista.

Desprs d'un ampli interval d'inactivitat desprs de la segona meitat de juliol de 1942, la Rosa Blanca va prendre una postura ms enrgica contra Hitler el febrer de 1943, repartint les dues ltimes sries de fullets i pintant eslgans anti-nazis arreu de Munic, principalment a les portes de la Universitat. L'ltima distribuci va tenir lloc a la Universitat el 18 de febrer de 1943. Amb la majoria dels fullets ja repartits en llocs importants, Sophie Scholl va prendre la decisi de pujar les escales fins dalt de l'atri i llanar els ltims fullets sobre els estudiants. Va ser vista per un conserge, que era membre del partit nazi, i la va arrestar junt amb el seu germ. Els altres membres actius van caure aviat en batudes posteriors, i tant el grup com tots aquells relacionats van ser interrogats.

Els germans Scholl i Probst van ser els primers en comparixer davant del tribunal, el 22 de febrer de 1943. Se'ls va trobar culpables de traci. Roland Freisler (el Jutge Suprem del Tribunal del Poble d'Alemanya) els condemn a ser executats a la guillotina aquell mateix dia. Els altres membres clau del grup tamb van ser decapitats ms tard aquell estiu. Amics i collegues de la Rosa Blanca, els que havien ajudat en la preparaci i distribuci dels fullets, aix com recaptant diners per a la vdua i fills petits de Probst, van ser sentenciats a penes de pres d'entre sis mesos i deu anys.

Amb la caiguda de l'Alemanya nazi, la Rosa Blanca va passar a representar l'oposici a la tirania en la memria collectiva alemanya, ja que mai no havia tingut inters en el poder personal. La seva histria es va fer tan coneguda que el compositor Carl Orff va declarar (segons alguns, falsament) als seus interrogadors aliats, que va ser un membre fundador de la Rosa Blanca, i per aix fou alliberat. Encara que coneixia personalment a Huber, no es tenen altres indicis (llevat de les paraules del propi Orff) que estigus realment involucrat en el moviment.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49563" title="Ferral" nonfiltered="4099" processed="4071" dbindex="19436">
Ferral s una freguesia (parrquia civil, semblant a Andorra) del concelho o municipi de Montalegre a Portugal. T 15,83 km  de superfcie i 547 habitants (2001).

Els nuclis que la constitueixen sn: Ferral, Nogueir, Pardieiros, Sacuzelo, Santa Marinha, Sidrs, Vila Nova, Bairro-EDP (Vila Nova), Cruz da Estrada i Viveiro.

Entre el patrimoni arqueolgic, t especial rellevncia el pont de la Misarela. Un monument conegut i visitat que creua el riu Rabago abans del seu desembocament al riu Cvado i s objecte de diversos mites i llegendes. Aquest pont, construt al segle XVIII, va ser escenari l'any 1809 d'una emboscada organitzada pels habitants de la zona dirigida a les tropes napoleniques, perseguides des de Porto, en la qual els francesos van sortir derrotats.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49564" title="Tanc" nonfiltered="4100" processed="4072" dbindex="19437">

Un tanc o carro de combat s un vehicle militar armat i blindat i amb un sistema de tracci tot terreny. Els primers vehicles van formar part de l'exrcit britnic durant la Primera Guerra Mundial; van aparixer com una resposta davant les dificultats que tenia la infanteria convencional quan havia d'atacar les trinxeres protegides per fil ferro i metralladores, contra les quals sovint fracassava.

El nom de tanc (en angls tank, dipsit) va aparixer a les fbriques britniques: els treballadors anomenaven aix aquests tipus de vehicles perqu creien que estaven construint dipsits d'aigua mbils; inicialment, aquests vehicles de combat es camuflaven amb dipsits de combustible. Els primers tancs no van ser molt efectius ja que s'avariaven fcilment, estaven poc blindats i eren fcilment destruts amb granades de m. El tanc de la Primera Guerra Mundial no era una arma massa contundent.
Durant la Segona Guerra Mundial destaquen els Panzer, que van ser els carros de combat de la Wehrmacht; van ser els primers en portar rdio i feien servir tctiques de combat ms elaborades. La importncia que tingueren els tancs durant la Segona Guerra Mundial queda reflectida en les dades de la producci sovitica, que van arribar a fabricar uns 80.000 tancs. A patir de la postguerra es desenvolup el tipus anomenat MBT (de  l'angls main battle tank, "carro principal de batalla") amb canons de gran calibre, ben blindat, gil i capa de lluitar tant en una guerra qumica com en una nuclear.

Aquests vehicles, de manera progressiva, han anat incorporant tot tipus d'innovacions tecnolgiques, com ara ordinadors i sistemes de visi nocturna. La dotaci de personal dels tancs acostuma a estar composta de quatre soldats: el conductor, el carregador del can, l'artiller i el comandant del carro.

 Histria . 


El primer tanc conegut va ser ideat pel terratinent austrac Gnther Burstyn que, al 1911, va proposar un disseny per "l'artilleria de motor" (Motorengeschtz) amb una torreta, per el seu disseny mai va tenir xit fins que un alemany ho va patentar al 1912. 

Tanmateix, no va ser fins als inicis de la Primera Guerra Mundial, quan es van comenar a fabricar i investigar en els tancs pel combat.

 Primera Guerra Mundial . 

Les condicions de lluita en el front occidental van provocar que l'Exrcit Britnic fes proves per inventar un vehicle autopropulsat que pogus creuar trinxeres, derrocar filats i fos invulnerable davant el foc de les metralladores. El 1914, desprs d'haver analitzat el Rolls Royce blindat que utilitzava la Royal Naval Air Service, ja tenien plnols per crear un vehicle de combat amb tracci d'eruga; el Primer Lord, Winston Churchill, va patrocinar un comit, el Landships Committee, per a supervisar el desenvolupament d'aquesta nova arma.
 
Sota la direcci del Coronel Ernst Swinton, el Landships Committee van crear el primer prototip, que reb el malnom de Little Willie, i que va ser provat per l'Exrcit Britnic el 6 de setembre de 1915. Encara que en un principi se'ls denominava bucs de terra (landship), el nom colloquial va ser el de transports d'aigua i, ms tard, tancs, per a mantenir el seu desenvolupament en secret; d'aquesta manera, els treballadors creien que estaven construint contenidors d'aigua mbils per a l'Exrcit Britnic a Mesopotmia. Aquest nom va prendre carcter oficial el 24 de desembre de 1915. El primer tanc operatiu el va ser condut pel Capit H. W. Mortimore de la Royal Navy; va ser un Mark I durant la Batalla del Somme, el 15 de setembre de 1916. Per la seva part, els francesos van desenvolupar el Schneider CA1 i el van utilitzar per primera vegada el 16 d'abril de 1917. La primera vegada que es van emprar tancs de manera massiva va ser durant la Batalla de Cambrai, el 20 de novembre de 1917. L's del carro de combat provocaria que, finalment, la guerra de trinxeres queds obsoleta; els milers de tancs que les forces britniques i franceses van utilitzar durant la Primera Guerra Mundial va ser un factor molt rellevant. 
 

Els resultats inicials de l's dels tancs van ser fora diversos: els problemes de fiabilitat, i la impacincia de l'alt comandament, provocaven un desgast considerable durant el combat. D'altra banda, el desplegament en petits grups tamb va disminuir el seu valor i impacte tctic. Les forces alemanyes van patir l'arribada del tanc ja que no tenien armes que fossin efectives contra els tancs; tot i aix, accidentalment, van descobrir la munici antitanc, i tamb va ser efectiu l's de trinxeres ms amples que limitaven la mobilitat dels tancs britnics. L'evoluci de les condicions en el camp de batalla i la falta de fiabilitat continuada van forar als tancs aliats a continuar desenvolupant-se durant la resta de la guerra, produint nous models com el Mark V, que podia superar obstacles ms grans, especialment les trinxeres ms amples. Durant la Primera Guerra Mundial, els alemanys van poder fer servir una petita quantitat de tancs, principalment capturats. Noms van arribar a produir uns vint tancs del seu propi disseny, el A7V.

 Perode d'entreguerres . 

Entre les dues guerres mundials, amb el concepte del tanc ja establert, diversos estats van dissenyar i construir carros de combat. Els dissenys britnics eren els ms avanats degut, en gran part, al seu inters en posseir una fora blindada als anys 1920. Els anys de la postguerra, Frana i Alemanya no van poder dedicar tants recursos a causa de l'estat de la seva economia i, en el cas alemany, tamb per l'aplicaci del Tractat de Versalles. Estats Units va realitzar poc desenvolupament durant aquest perode perqu la secci de la Cavalleria era ms veterana i rebia ms finanament que la secci de blindats i redua el finanament destinat al desenvolupament del tanc. Fins i tot George S. Patton, que tenia experincia amb tancs en la guerra, va transferir recursos del sector de blindats al de cavalleria. 

Per tant, es van produir diverses tipus de tancs, la majoria desenvolupats al Regne Unit:
 Els tancs lleugers, que pesaven deu tones o menys, s'utilitzaven principalment per a exploraci i duien un can lleuger que era til en la lluita contra altres tancs lleugers. ;
 Els tancs mitjans o de creuer, com se'ls coneixia en el Regne Unit, eren una mica ms pesats i van ser destinats per a realitzar grans recorreguts i a altes velocitats. ;
 Els tancs pesats o d'infanteria, estaven molt blindats i eren, generalment, molt lents. ;
La idea tctica era utilitzar els tancs d'infanteria conjuntament amb la infanteria per a efectuar una ruptura de les lnies enemigues, ja que els tancs podien sobreviure al foc enemic grcies al seu gran blindatge. Un cop que aquesta fora combinada destrua la lnia enemiga, s'enviaven els grups de tancs de creuer a travs de la bretxa oberta, atacant els subministraments i les unitats de comandament molt per darrere de les lnies. Aquesta tctica d'atac en dues fases va ser la filosofia de combat bsica de les formacions de tancs britnics i va ser adoptada pels alemanys com un component essencial del concepte Blitzkrieg.
 
La doctrina de J. F. C. Fuller va ser la font d'inspiraci dels principals estrategues: Hobart en el Regne Unit, Guderian a Alemanya, Chaffee als Estats Units, de Gaulle a Frana i Tukhachevsky a la Uni Sovitica. Tots arribarien a conclusions similars; potser la proposta de Tukhachevsky d'integrar els rastrejadors aerotransportats era la ms sofisticada i discutible; noms Alemanya realment posaria en prctica la teoria, i amb tctiques superiors, convertint la Blitzkrieg en una arma molt efectiva.

S'havia pensat que calia estar preparats per al combat entre tancs, per es prioritzava ms l's d'artilleria antitanc i altres recursos similars, com els caacarros. Aix es va aplicar ms en els plantejaments militar dels Estats Units, on s'esperava que els tancs evitessin els blindats enemics, i que unitats especialitzades com a caacarros fossin les encarregades de fer-hi front. Gran Bretanya va seguir el mateix cam, i ambds van produir tancs lleugers amb l'esperana que la velocitat evits la seva destrucci. Tot i aix, en la prctica, es va comprovar que aquests conceptes tenien alguns riscs. Com que el nombre de tancs en el camp de batalla augmentava constantment, la possibilitat de trobades creixia fins al punt que els carros de combat van haver de ser tamb vehicles antitanc. D'altra banda, els tancs dissenyats per a plantar cara noms a altres blindats eren relativament vulnerables contra altres amenaces i no satisfeien el paper de suport a la infanteria. La vulnerabilitat del foc de tancs i antitancs va dur a un rpid increment del blindatge i de la potncia del can que es va aplicar a gaireb tots els nous dissenys. La forma del tanc, pensada inicialment per a traspassar obstacles, ara presentava un perfil baix pel que fa a l'ocultaci i l'estabilitat.

Alemanya, Itlia i la Uni Sovitica, durant la seva intromissi en la Guerra Civil Espanyola, van poder experimentar amb escreix en relaci a l's militar dels tancs. Hi ha diversos exemples de vehicles mecanitzats usats per part dels dos bndols i apareixen els primers exemples d'un s combinat d'armes mecanitzades, com va succeir en el set dia de la Batalla de Guadalajara al 1937: en el cas del bndol republic amb tancs i aviaci sovitica, i en el bndol franquista majoritriament amb aviaci, a ms del suport de les tropes italianes.

 Segona Guerra Mundial . 
 
Durant la Segona Guerra Mundial es van produir una srie de millores en el disseny de tancs. En un primer moment, els alemanys van presentar tancs poc blindats i amb armes lleugeres, com el Panzer I, que s'havia construt amb l'objectiu d'usar-se noms en els entrenaments. Aquests tancs, lleugers per rpids, i altres elements blindats van ser un instrument fonamental per a la Blitzkrieg. Durant la guerra, totes les forces van incrementar de manera important la potncia de foc i el blindatge dels seus tancs: el Panzer I noms tenia dues metralladores, mentre que el Panzer IV duia un can de 75 mm i pesava menys de 20 tones. Al final de la guerra, el tanc alemany de mida mitjana, el Panther, disposava d'un can rpid de 75 mm i pesava 45 t. 

Un altre dels avanos va ser la millora dels sistemes de suspensi. La qualitat de la suspensi era un element determinant per a un rendiment ptim del tanc. Els tancs amb suspensi limitada sovint sacsejaven de tal manera la tripulaci que calia limitar la velocitat i provocava, alhora, que el tir en moviment fos prcticament impossible. Els nous sistemes, com la barra de torsi i la suspensi Christie, van millorar el funcionament i feren possible que el Panther es desplacs pels camps a velocitats que en carretera haurien estat difcils per als antics dissenys. 

En aquest poca, la majoria dels carros de combat estaven equipats amb rdios i, d'aquesta manera, es millorava la coordinaci entre les diferents unitats. El xasss del tancs es va adaptar a un ampli nombre de accions militars, entre les que s'incloen la neteja de mines i algunes tasques d'enginyers. Aix mateix, totes les principals potncies militars van desenvolupar armes autopropulsades especfiques com determinats tipus d'artilleria, caacarros i canons d'assalt. Els canons d'assalt russos i alemanys eren ms barats i senzills que els tancs, mentre que els caacarros britnics i nord-americans tot just es diferenciaven dels carros de combat. Es va veure que les torretes, que no eren una caracterstica generalitzada, eren un element molt necessari. Es va estimar que si el can del tanc havia de ser utilitzat per a enfrontar-se a blancs blindats, llavors necessitava ser gran i d'un abast tan gran com fos possible, i que pogus disparar a qualsevol punt. Els dissenys de tancs amb mltiples torretes, com el sovitic T-35, van ser abandonats durant la Segona Guerra Mundial. D'altra banda, la majoria dels tancs van mantenir una metralladora en el casc.

 La postguerra . 

Desprs de la Segona Guerra Mundial, el desenvolupament del carro de combat va continuar amb la millora de les classes mitjanes i ms pesades. Els tancs lleugers es limitaven a labors de reconeixement, i als Estats Units com a suport de les forces aerotransportades. Tot i aix, les limitacions pel que fa al pes dels transports aeris feien impossible construir un tanc lleuger que fos prctic i,  amb el pas del temps, aquesta classe de vehicle va anar desapareixent. La combinaci de motors i suspensions en versions ms desenvolupades va permetre que els tancs de mida mitjana de finals de la guerra fossin superiors als primers tancs pesats. Amb l'afegit de ms blindatge i, per a compensar, l's de motors una mica ms potents, els carros de mida mitjana van quedar protegits contra la majoria de les armes antitanc, tot i mantenir la seva mobilitat. 
 

Alguns consideren al Panther com el punt d'inflexi en el desenvolupament d'aquest tipus de vehicle, essent la base per als dissenys posteriors. Cal considerar, per, que en igualtat de condicions el Panther no estava prou blindat ni podia lluitar contra tancs pesats. Generalment es considera que el primer tanc d'aquesta nova generaci va ser el Centuri, un tanc britnic, que era capa de resistir l'impacte del fams can de 88 mm alemany; estava armat amb el can Royal Ordnance L7 de 105 mm, que era superior a qualsevol altre can en el camp de batalla, i podia arribar als 56 km/h grcies al seu motor Meteor de 650 cv. El Centuri va reemplaar tots els tancs mitjans britnics i va impulsar la desaparici del tanc pesat, convertint-se en el qu els britnics anomenaven un "tanc universal" (Universal Tank), que aviat seria conegut com el "principal tanc de combat" (Main Battle Tank, MBT). 

En resposta a l'amenaa dels mssils antitanc guiats, el focus de desenvolupament del grossor del blindatge es va traslladar a la tecnologia del blindatge. La tecnologia del can es va mantenir amb unes caracterstiques similars a les existents en les dcades anteriors, i la major part dels carros de combat utilitzaven un sistema de crrega manual, tot i que amb grans avanos pel que fa a l'efectivitat de la munici. Encara que les funcions i els trets bsics dels tancs van desenvolupar-se en el perode final de la Primera Guerra Mundial, al llarg del segle XXI s'incrementaren d'una manera significativa les seves prestacions. Es van anar refinant diverses capacitats en resposta a noves amenaces, sempre canviants, i als nous requisits per al combat, especialment contra altres tancs. Les capacitats ms avanades dels tancs van tenir la corresponent contrapartida amb el desenvolupament d'altres carros de combat i el continu desenvolupament de noves armes antitanc.

 Efectivitat i disseny .

Els tres factors tradicionals que determinen l'efectivitat d'un carro de combat sn:
la potncia de foc, ;
la mobilitat i ;
la protecci.

La potncia de foc s la capacitat d'un tanc de destruir un blanc. Per a aix cal tenir en compte la distncia mxima des de la qual el blanc pot ser atacat, la capacitat d'encertar blancs mbils, la velocitat amb la qual pot atacar mltiples objectius i la capacitat de derrotar vehicles blindats o infanteria atrinxerada. Pel que fa a l'efecte psicolgic que causa sobre els soldats enemics, aquest s denominat "acci de xoc". 

La mobilitat inclou la velocitat i agilitat a camp travs, els tipus de terreny que pot accedir, les dimensions dels obstacles, trinxeres i obstacles d'aigua que pot creuar, la possibilitat de superar ponts petits, i la distncia que pot recrrer abans de necessitar ms combustible. La mobilitat estratgica inclou, a ms, la capacitat de viatjar a altes velocitats per carreteres i la possibilitat de poder ser transportat en trens o camions. 

La protecci s la quantitat i el tipus de blindatge, com ha estat disposat i en quines parts t ms blindatge, com la torreta i la part frontal, i en quines s ms vulnerables, com per exemple, la part posterior. Tamb inclou la silueta ms baixa, la reducci de soroll, el rastre trmic, les contramitjanes actives i altres recursos per a evitar el foc enemic, aix com la capacitat de continuar lluitant desprs de rebre determinats danys. 

El disseny del carro de combat mant tradicionalment un comproms entre aquests tres factors, considerant-se que s impossible maximitzar els tres: l'increment de blindatge augmenta el pes i, per tant, disminueix la maniobrabilitat; l'increment de la potncia de foc amb un can ms gran redueix tant la mobilitat com la protecci, a causa de la reducci de blindatge de la part frontal de la torreta. 


Per a arribar a un comproms entre els tres factors cal considerar diferents aspectes, incloent el tipus d'estratgia militar, el pressupost, la geografia, la voluntat poltica i les possibilitats comercials, s a dir, la possibilitat de vendre el tanc a altres pasos. 

Els pasos amb gran tradici de fabricaci han tingut les seves prpies influncies: 
El Regne Unit ha optat histricament per millorar la potncia de foc i la protecci a expenses d'una perdre mobilitat. Gran Bretanya mant un petit exrcit professional i ben entrenat i, per tant, la supervivncia de la tripulaci s important. ;
Els EUA tenen un exrcit nombrs amb armament sofisticat i un entramat complex de serveis de suport mbils. Mentre que s'espera que els seus tancs estiguin allunyats d'unitats de suport i reparaci, es posa menys mfasi en la capacitat de la tripulaci de mantenir el tanc per ells mateixos o continuar lluitant una vegada que ha patit danys. ;
La Uni Sovitica tradicionalment va tenir tancs senzills de produir i mantenir, com el T-34. El desenvolupament dels dissenys, controlat per l'estat, es realitzava amb canvis progressius. El manteniment extensiu es feia en dipsits especialitzats. ;
Israel s una petita per relativament rica naci, amb limitaci de personal, i en un ambient poltic hostil. La seva preocupaci principal s, per tant, la supervivncia de la tripulaci. A aquest efecte ha estat l'nica naci a construir un tanc de combat amb el motor situat a la part davantera, per a incrementar la protecci.

 Armament .
Ja des de la Primera Guerra Mundial, l'arma per excellncia del tanc va ser el can. La seva nomenclatura tcnica dna informaci del seu calibre i longitud. Per exemple, el can del M1A1 Abrams s el Rheinmetal M256 120/44, amb un calibre (dimetre del tub del can) de 120 mm i 44 calibres de longitud, s a dir, 44 vegades el seu dimetre.

En els primers models eren de petit calibre, abast i potncia, el que permetia muntar-ne ms d'un en la torreta orientats a diferents direccions. L'evoluci va ser bastant limitada fins a l'arribada de la Segona Guerra Mundial, on van demostrar que eren armes extremadament tils. En termes generals, els calibres de l'poca eren d'uns 66 o 76 mm, per el can ms temible va ser el Flak 88/56 de l'exrcit alemany. Originalment estava pensada com una arma antiaria, per no va trigar molt en revelar-se com la millor arma anticarro disponible. Era capa de destruir qualsevol blindat aliat d'un tir, fins i tot en un impacte a la zona frontal, i tenia un abast ms gran que qualsevol altre. Estava situat en el seu propi remolc antiaeri, per tamb va ser adaptat i muntat en carros pesats, com el Tiger i el Panther, amb molt bons resultats. Tan sols el seu redut nombre i l'escassa cobertura aria d'Alemanya van evitar que les prdues de blindats aliats fossin catastrfiques.

Actualment, la situaci no ha canviat de manera substancial; l'arma principal de qualsevol tanc segueix sent un can d'alta velocitat i gran calibre, molt avanats grcies a la siderrgia i la tecnologia moderna. El calibre ms com s de 120 mm, encara que els fabricants d'artilleria russos usen el de 125 mm.

Recentment s'estan provant canons d'alta velocitat de 140 mm amb poder destructiu que supera de molt el dels canons actuals, encara que el cost d'actualitzar els carros i els seus ordinadors balstics no compensa aquest avantatge. En resum, la seva potncia de foc s devastadora per innecessria, ja que els combats solen tenir lloc en distncies de l'ordre dels 2.000 m o menys, on l'impacte d'un can de 120 mm seria igualment letal. Alemanya ha actualitzat el seu Leopard 2A5 i A6 amb el L55, de 120 mm i 55 calibres de longitud, molt ms potent que la majoria dels canons similars. Els anglesos han decidit muntar-lo en el seu Challenger 2 i retirar l'anterior can d'nima ratllada.

Els nord-americans es resisteixen a canviar l'arma principal de les sries M1 fonamentalment per raons econmiques. La seva tctica ha estat desenvolupar les municions, i actualment posseeixen el millor penetrador de blindatge cintic del moment, el projectil Sabot M829A3 d'urani empobrit desenvolupat a partir del seu predecessor A1, que va entrar en combat durant la Primera Guerra del Golf. El seu rendiment s secret per s'estima que s tan efectiu com el nou can Rheinmetall de 55 calibres de longitud, el que fa injustificable la despesa en actualitzaci de l'arma principal. El L55 s compatible amb el M829A3 i encara que la seva desmesurada potncia destructiva est molt per sobre de la resistncia de qualsevol blindatge modern, alemanys i anglesos usen munici Sabot de tungst i amb una potncia igualment letal.

Els canons moderns duen generalment una camisa trmica que redux l'efecte de la temperatura desigual en el can. Aquest s'escalfa intensament desprs de tirs repetits. Si est plovent, la part superior estar ms freda que la inferior, de la mateixa manera que una brisa lateral podria refredar solament una part de l'arma. Aquest refredament desigual causaria que el can es corbs gaireb imperceptiblement, el que afectaria la punteria a llargues distncies. Els tancs actuals duen collimadors lser en el can que constantment amiden la curvatura del mateix i introduxen la mateixa en l'ordinador de tir perqu faci les correccions i calculi la soluci de tir.

Generalment, els carros de combat duen, a ms, un altre tipus d'armament per a la defensa de curt abast contra infanteria o contra objectius on utilitzar l'arma principal s inefica o un malbaratament de municions. Solen estar provets d'una metralladora lleugera de 7,62 mm o una de pesada de 12,7 mm, muntada en parallel amb el can (arma coaxial). Tot i aix, altres models com el AMX-30 i el AMX-40 duen un can de 20 mm amb una alta cadncia de tir, i pot destruir un vehicle de blindatge lleuger. El BMP 3 rus tamb va equipat amb un can de 30 mm a ms de l'arma principal. De manera addicional, molts tancs duen una o diverses metralladores de calibre mitj o pesat en la part superior de la torreta, en una cpula d'observaci per al comandant i/o el carregador, per a protegir-se de la infanteria o d'atacs aeris, encara que aix ltim amb evidents limitacions.

Histricament, alguns tancs han estat adaptats per a tasques especialitzades i utilitzen un armament principal inusual, per exemple, llanaflames. En l'actualitat aquestes armes han desaparegut.

 Control de tir .

En els primers models s'apuntaven les armes del tanc amb "mires de ferro", senzilles mires ptiques que s'ajustaven a m com en un rifle.

Posteriorment empraven un reticle estadiamtric per a calcular, segons la grandria que l'objectiu ocupava en la mateixa, la seva distncia. Encara en l'actualitat els carros moderns tenen aquest tipus de mires denominades GAS (Gunner Auxiliar Sight, mira auxiliar de l'artiller) que s'usen si els visors en manera normal queden fora de servei. Sn mires molt robustes sense estabilitzaci situades a l'afust de l'arma.

En definitiva la punteria era deficient a llargues distncies i impossible en moviment excepte tirs a boca de can. Realitzar tirs precisos era una tasca realment difcil. Amb el pas del temps, els reticles estadiamtrics han estat substitudes primer per telmetres estereoscpics i finalment per telmetres lser.

Els carros moderns tenen una ampla varietat de sistemes per a augmentar la probabilitat d'encertar al primer tir. Els visors actuals se serveixen de l'electrnica per a fer-los ms precisos. Possexen zoom ptic i digital, a ms d'estar estabilitzats: l'arma principal pot estar sper-elevada per a disparar a un blanc lluny, per el reticle de tir es mantindr centrada en l'objectiu. Els models ms moderns tenen visors estabilitzats en els dos eixos, per les sries M1, per exemple, noms ho estan en l'eix vertical. Per aix, en illuminar el blanc i calcular el lead necessari si aquest es mou, s'aprecia com el reticle salta i es mou en l'eix horitzontal. Aix s degut al fet que l'ordinador balstic fa girar a la torreta per a "avanar el tir", i el visor de tir no pot rotar en direcci contrria a la mateixa per a mantenir en el seu centre al blanc.

Els giroscopis estabilitzen l'arma principal en moviment. Ning desitja 6 metres de metall donant bots abans de disparar. Mitjanant motors elctrics o mecnica hidrulica s'alla la torreta dels girs del casc i el can de les irregularitats del terreny, permetent el tir en moviment amb notable precisi.

Els ordinadors balstics calculen la sper-elevaci necessria per a compensar la caiguda del projectil amb la distncia, i afegixen el lead necessari per a compensar el tir si l'objectiu est en moviment. Afegir lead significa disparar per davant del blanc, perqu aquest i el projectil s'arribin a trobar. En les equacions que els ordinadors de tir manegen per a calcular la soluci de tir, estan la distncia, velocitat relativa de l'aire, humitat, temperatura del can, pressi baromtrica, velocitat de l'objectiu i el moviment del tanc.

Histricament, en el combat nocturn calia esperar un cel clar. Posteriorment, durant la guerra freda, es van desenvolupar visors de llum infraroja. Aquests tenien un receptor passiu sensible a aquest espectre de llum, per requeria que potents focus infrarojos illuminessin la zona. Aquesta illuminaci artificial no podia ser vista per l'ull hum, per s per altres equips infrarojos passius. Els projectors delataven la posici del tanc a l'enemic, de la mateixa manera que una llanterna delataria a qui cerca a una persona amagada. A part d'aquest clar desavantatge estava el seu molt limitat abast, aix que el seu s era prcticament un ltim recurs.

Tamb es van emprar intensificadors d'imatge, equips passius que augmentaven la llum ambiental. El seu abast era molt limitat i no funcionaven amb llum pobra com en nits nuvoloses i sense lluna, ni amb molta llum com en nits clares i lluna plena. La seva major limitaci, a part de la necessitat d'un interval de llum visible, era el seu escs abast i resoluci, que no permetia a l'artiller destriar un blanc fins i tot per sota dels 1.000 m. Aquest tipus d'equips s'usaven en els T-72 durant la Guerra del Golf, i l'nica cosa que podien fer era apuntar cap als esclats que causaven els tirs dels M1A1 HA a l'horitz. En diversos combats no sabien qui ni des d'on els atacava fins que no escoltaven l'eco dels canons.

Actualment s'usen sistemes d'imatge trmica basats en el FLIR (Frontal Light InfraRed o sistema d'infrarojos d'exploraci frontal) que distingeixen diferncies de temperatura dels objectes. Permeten ser usats de dia i de nit i poden detectar blancs camuflats invisibles a l'ptica dirna o fins i tot a travs de fum, boira o tempestes de sorra. L'abast dels FLIR actuals de 3a generaci s molt elevat i permet detectar un blanc fins i tot a l'abast mxim de les municions, i discriminar-lo a distncies de 3.000 m o ms.

El seu rendiment s tan elevat que molts pasos estan invertint en pintures i metalls atrmics que siguin capaos de reduir la signatura calrica dels seus enginys militars per a fer-los ms furtius i obligar als que possexen millor tecnologia ptica a acostar-se al rang on la prpia s tamb efectiva.

 Munici .

Els canons de tancs poden disparar munici d'una ampla varietat de tipus, molts especialitzats per a combatre a altres carros.

Per a combatre a altres tancs moderns fortament blindats utilitzen penetradors cintics KE. Els projectils "fletxa" o APFSDS (Armoured Piercing Fi-Stabilised Discarding Sabot o projectil perforador de blindatge estabilitzat per aletes amb casquet d'un sol s per Sabot). Disparats a velocitats de 1.600 metres per segon o ms sn bsicament barres metlliques massisses de gran longitud i menor calibre que el can, ajustades al mateix mitjanant un casquet d'un sol s sabot que es desprn al sortir per la boca del mateix. Fabricades amb materials molt durs i densos, usen el seu gran pes i velocitat per a destruir el seu objectiu mitjanant la fora bruta, llanant metralla i restes del projectil que reboten dintre de l'habitacle aniquilant a la tripulaci. Els KE d'urani empobrit tenen a ms caracterstiques pirofriques, ja que en impactar provoquen la pirlisi de partcules del projectil en estat pulverulent i incandescents que provoquen un incendi generalitzat.

 Protecci .
El tanc de combat principal s un dels vehicles ms blindats dels exrcits moderns. El seu blindatge est dissenyat per a protegir el vehicle i la seva tripulaci contra una ampla varietat d'amenaces. Comunament, la protecci contra els impactes amb penetraci cintica disparats per altres tancs s considerada la ms important. Els carros de combat tamb sn vulnerables als mssils antitanc, les mines antitanc, les bombes de gran grandria, i impactes directes d'artilleria, que poden inutilitzar-los o destruir-los.

Els tancs sn especialment vulnerables a amenaces aries. La majoria dels tancs de combat principal oferixen una protecci gaireb completa a la metralla d'artilleria i armes antitanc petites com les granades autopropulsades. La quantitat de blindatge necessria per a protegir contra tot tipus d'amenaa concebible des de tots els angles seria massa pesada i impracticable i, per tant, el disseny dels tancs ha de buscar un equilibri adequat entre la protecci i el pes.

 Blindatge .

La majoria dels vehicles de combat blindats sn fabricats amb planxes d'aliatges d'acer soldades, o ms rarament a causa del seu cost, formades per una sola pea, i en alguns casos alumini o altres aliatges lleugers com fibres sinttiques. L'efectivitat relativa d'un determinat blindatge s expressada per la semblana de la seva resistncia amb una planxa d'acer laminat homogeni (RHA o Rolled Homogeneous Armour).

Els carros no estan protegits per un blindatge d'espessor uniforme, sin que el grossor depn de la probabilitat de rebre un impacte en cada zona del vehicle. Per aix, la part on ha d'existir un grau ms elevat de protecci ha de ser el frontal de la torreta. s on hi va l'armament, i en la major part de les ocasions, al disparar cal exposar aquesta zona al foc enemic. La inclinaci del blindatge s variable, encara que tots els dissenys moderns la tenen, fins i tot els models amb blindatges composts, que sn especialment difcils de modelar.

Per a aprofitar aix, els carros utilitzen fins on s possible la denominada posici de combat o Hull Down (casc baix); aprofitant la cobertura que oferix el terreny, com per exemple un pujol, el conductor ha d'orientar el frontal en la direcci d'on ve l'amenaa i avanar fins que tan sols la torreta pugui apuntar per sobre de la cobertura. Aquesta posici permet disparar l'arma principal exposant una superfcie menor als atacs, ja que el casc est protegit darrera l'obstacle.

La segona part ms protegida s el frontal del casc. Donada la seva posici, el xasss t bastant menys blindatge que el frontal de la torreta, per sol tenir una gran inclinaci que augmenta el grossor efectiu i incrementa la protecci. Els laterals del casc i la torreta estan relativament poc protegits, al ser menys probable un impacte. La part inferior i el sostre tenen una escassa protecci. La part posterior s la que probablement ha de rebre menys atacs i, per aix, consta d'un blindatge testimonial capa de resistir tirs, explosions no directes, granades i metralla.

Abans de la Segona Guerra Mundial, diversos dissenyadors de tancs van intentar inclinar el blindatge en carros de combat experimentals. L'xit ms conegut i que millor va portar a terme aquesta idea va ser el T-34 sovitic. En posar en angle les planxes de blindatge augmentava la seva eficcia contra els projectils, ja que augmentava el seu ample efectiu perpendicular, i incrementava la possibilitat de desviar el tret.

La infanteria lleugera tamb pot immobilitzar un carro de combat atacant el tren de rodatge amb armes antitanc. Per a evitar danys en aquestes zones vitals, en els laterals els tancs solen dur faldons blindats, i aix poden protegir la suspensi i les rodes de carretera. A ms ofereixen protecci addicional per als laterals del casc, ja que els projectils de crrega buida detonen al fald, lluny encara del casc. Tot i aix, per als KE, els faldons no oferixen ms resistncia que el mateix aire.

 Fum i defenses passives .
La majoria dels vehicles blindats duen llanagranades de fum que poden desplegar rpidament una pantalla de fum per a ocultar una retirada d'una emboscada o un atac. La pantalla de fum s'utilitza molt rarament de forma ofensiva, ja que atacar a travs d'ella bloqueja la visi de l'atacant i li dna a l'enemic una indicaci primerenca de l'atac imminent. Les granades de fum modernes funcionen tant amb llum infraroja com a visible.

Algunes granades de fum estan dissenyades per a crear nvols molt densos capaos de bloquejar els llamps lser dels designadors d'objectius o telmetres enemics, a ms de reduir la visi, disminuir la possibilitat de realitzar un tir efectiu, especialment amb armes lentes com els mssils antitanc que requereix que l'operador mantingui apuntant al tanc durant un temps relativament llarg.

Molts carros de combat, com el francs Leclerc, utilitzen els llanagranades per a granades de gas lacrimogen i granades de fragmentaci antipersonal. Molts tancs israelians duen un petit Morter que pot ser utilitzat des de dintre del tanc.

Abans de la introducci de les imatges termals, la granada de fum ms com era la de fsfor blanc que creava una pantalla de fum molt rpidament i a ms era til com arma incendiria contra infanteria en la zona de l'explosi.

Des de la introducci de la termografia, la majoria dels carros de combat duen una granada de fum que cont un compost de plstic o goma que crema en petits fragments proporcionant una ocultaci millor contra els dispositius termals.

Alguns tancs tenen generadors de fum que poden crear fum contnuament, en comptes de les granades, instantnies per de curta durada. Generalment s'utilitzen els generadors de fum injectant combustible a l'extractor, que crema parcialment el combustible, per que deixa suficients partcules sense cremar o parcialment cremades per a crear una densa pantalla de fum.

Els carros de combat moderns s'han provets amb altres sistemes de defensa passius com dispositius d'alerta de lser, que activen una alarma quan el tanc s marcat o assenyalat per un designador o telmetre lser. Altres defenses passives inclouen aparells d'alerta de rdio, que proporciona un avs si s'apunta al carro de combat amb un sistema de radar que solen ser utilitzats en armes antitanc guiades.

 Contramesures .
Les contramesures passives, com el sistema rus Shtora, intenta interferir en els sistemes de guia dels mssils guiats hostils.

El blindatge reactiu o ERA (Explosive Reactive Armor), s altre tipus important de protecci contra armes d'alt explosiu antitanc, en la qual seccions del blindatge esclaten per a dissipar la fora enfocada del cap de crrega dirigida. El blindatge reactiu s afegit en la part externa del tanc, en forma de maons.

Els sistemes de protecci actius (APS) van un pas ms enll del blindatge reactiu. Un APS utilitza el radar o altra tecnologia de detecci per a reaccionar automticament al foc hostil. Quan el sistema detecta foc hostil cap al tanc, calcula una resoluci de foc i dirigeix un projectil explosiu per a interceptar o interrompre l'atac a uns quants metres del blanc.

 Tripulaci exposada .
Un tanc est generalment en el seu estat ms segur, quan el comandant est en la seva posici personal insegura, dempeus en la torreta, traient el cos per la escotilla, amb l'nica protecci del seu casc i armilla antibales. En aquesta posici alta el comandant pot veure al voltant del vehicle sense restriccions, i t les majors ocasions de veure operacions antitanc enemigues o obstacles naturals i artificials que podria immobilitzar o desaccelerar al tanc.

Els periscopis i altres sistemes de visi del carro de combat donen un camp de visi redut a pesar dels constants avanos en ptica i electrnica. D'aquesta manera, quan un carro de combat avana per territori hostil amb les escotilles tancades, el comandant i la seva tripulaci es troben personalment ms segurs, per amb carro de combat en la seva totalitat est exposat al perill a causa de la reducci extrema de la visibilitat.

 Mobilitat .

Hi ha essencialment tres aspectes principals de la mobilitat a considerar, la mobilitat bsica del carro de combat com la seva velocitat a travs de terrenys, la capacitat de sobrepassar obstacles i la seva mobilitat total en el camp de batalla com la seva autonomia, els ponts que pot creuar o que vehicles de transport pot dur-lo. Rep tamb el nom de agilitat per part de la tripulaci i dissenyadors dels blindats.

La mobilitat d'un carro de combat pot dividir-se en tres categories:

Mobilitat en el camp de batalla, que s una funci del rendiment del seu motor i sistema de marxes i determina aspectes com l'acceleraci, velocitat, les dimensions d'obstacles verticals, etc.

Mobilitat tctica, s la capacitat del carro de combat de ser transportat amb facilitat dintre del mateix teatre d'operacions.

Mobilitat estratgica, s la possibilitat de transportar fcilment al tanc d'un teatre d'operacions a un altre, depenent de la seva massa, la possibilitat de ser aerotransportat, etc.

Un tanc de combat principal est dissenyat per a ser molt maniobrable i abordar la majoria de tipus de terrenys. Les seves erugues amples dispersa el pes del vehicle en una rea gran, donant per resultat una pressi de terra especfica que pot arribar a ser menor que la pressi d'un peu d'un home. Els tipus de terrenys que plantegen un problema sn generalment terrenys molt tous com pantanosos, o terreny rocs amb grans cants rodats dispersos. En un terreny normal, un tanc pot arribar a una velocitat de 30 a 50 km/h. La velocitat en carretera pot arribar als 90 km/h.

La logstica de poder arribar des d'un punt A fins a un punt B no sempre s senzilla. En teoria, o durant una prova de conducci d'algunes hores, un carro de combat oferix millor rendiment en terrenys diferents de la carretera que qualsevol altre vehicle de combat a rodes. En carretera, el tanc ms rpid no s molt ms lent que el disseny mig d'un vehicle de combat a rodes.

No obstant aix, en la prctica, el major pes del carro de combat combinat amb la relativa debilitat de les parts de la cadena d'eruga fa que la velocitat mxima en carretera sigui realment momentnia abans de produir alguna fallada mecnica. Encara que la velocitat mxima fora de carretera s menor, no es pot mantenir contnuament, a causa de la varietat i imprevisi del terreny, excepte en casos com planes i deserts sorrencs.

Ja que un tanc immobilitzat s un blanc fcil per a morters, artilleria i unitats especialitzades anticarro de les forces enemigues, es mant una velocitat mnima, i quan s possible es trasllada els tancs en trens o transports en vegada que autoimpulsats. Invariablement, els carros de combat sn traslladats en vagons en qualsevol pas amb una infraestructura ferroviria, ja que cap exrcit t suficients transports per a dur tots els seus tancs. El planejament de les crregues i descrregues s un treball crucial, i els ponts i dipsits ferroviaris sn objectius primaris per a les forces enemigues per a retardar l'avan.

El trasllat en pasos o regions sense infraestructura ferroviria o amb poques carreteres en bon estat, o carreteres amb mines o emboscades freqents, la velocitat mitja d'una unitat de carros de combat s comparable a la d'un home a cavall o en bicicleta.

Les desocupades freqents s'han de planejar per a realitzar manteniment preventiu i verificacions per a evitar interrupcions durant el combat. A ms es realitza detencions tctiques perqu la infanteria o les unitats aries puguin explorar a la recerca de presncia de grups enemics antitanc.

Altra qesti sobre la mobilitat s la d'aconseguir dur el carro de combat al teatre d'operacions. Els carros de combat, especialment els tancs de combat principal, sn extremadament pesats, el que dificulta que puguin ser transportats per aire. Utilitzant mitjans de transport per terra i mar lents fa que els tancs siguin un problema per a ser utilitzats en forces de reacci rpida.

Alguns vehicles blindats utilitzen rodes en lloc de cadenes per a augmentar la velocitat i reduir les necessitats de manteniment. Aquests vehicles manquen de la superioritat mbil dels vehicles a tracci d'erugues en terrenys difcils, per sn ms apropiats per a forces de reacci rpida ja que incrementa la velocitat estratgica.

 Operacions aqutiques .

Per a la majoria dels carros de combat, les operacions aqutiques es redueixen al gual. La profunditat del gual a passar est limitada generalment per l'altura de la presa d'aire del motor, i en un grau inferior, per la posici del conductor. La profunditat de gual tpica per a tancs de combat principal s de 900 i 1200 millmetres.

 Guals profunds .
Amb preparaci, alguns tancs poden travessar aiges considerablement ms profundes. Els tancs Leopard I i Leopard II poden passar un gual d'una profunditat de diversos metres quan sn equipats apropiadament amb equip de respiraci o esnorquel. Aquest tub, format per anells, es connecta a l'escotilla del comandant i proporciona aire i la possibilitat d'una ruta de sortida d'escapament. L'altura d'aquest tub pot arribar als tres metres.

Alguns tancs russos tamb poden realitzar aquest tipus d'operacions. A diferncia del Leopard, l'esnorquel rus noms t un dimetre d'alguns centmetres pel que no pot funcionar com a via d'escapament. La longitud de l'esnorquel rus sol ser d'uns dos metres.

Aquest tipus de guals requereixen una preparaci curosa del tanc tancant les entrades i sortides del vehicle. La tripulaci sol tenir una reacci negativa cap als guals profunds. No obstant aix, si est planejat i executat correctament, aquest tipus d'accions afegeix una considerable oportunitat per a la sorpresa i la flexibilitat en operacions de travessies per aiges.


 Tancs amfibis .
Alguns tancs lleugers com el PT-76 sn amfibis, impulsats en l'aigua generalment per les seves cadenes o hidrojets.

A la Segona Guerra Mundial, el tanc M4 Sherman va ser convertit a amfibi afegint-li una coberta de goma per a proporcionar certa flotabilitat. Va ser denominat Sherman DD i utilitzat durant el Dia D per a proporcionar suport de foc en les platges dels desembarcaments inicials. Els Sherman DD no podien disparar quan estaven surant, car la coberta de goma estava per sobre del can. Una quantitat d'aquests tancs es van enfonsar a causa del mal temps, encara que aquells que van arribar a la platja van servir de suport durant les primeres hores crtiques.

Un altre projecte de tanc "amfibi", va ser l'anomenat Panzer III Tauchpanzer, que estava dissenyat per a ser llanat des de bucs de desembarcament, i anar cap a la costa dirigits des d'altres bucs. A diferncia del Sherman amfibi, aquests Panzer III no estaven pensats per a surar, sin per a anar sota l'aigua, a causa d'unes cobertes de protecci al voltant de la torreta. Estava pensat utilitzar aquests tancs a l'Operaci Lle Mar (invasi per part d'Alemanya a Gran Bretanya), per finalment aquesta operaci es va cancellar. Posteriorment van demostrar la seva eficcia creuant els rius sovitics que la resta de vehicles eren incapaos de fer-lo.

 Plantes motrius .
La planta motriu del carro de combat proporciona l'energia per al moviment del vehicle i d'altres sistemes, com la rotaci de la torreta o energia elctrica per a un rdio. Els tancs de la Primera Guerra Mundial utilitzaven generalment motors de gasolina, encara que alguns models utilitzaven un sistema mixt de motor elctric i de gasolina.

Durant la Segona Guerra Mundial havia diferents tipus de motors, molts eren adaptacions de motors d'avions. En la Guerra Freda, els tancs van canviar a un motor disel, i al comenament dels anys 1970 van comenar l'arribada de les turbines de gas.

El pes i tipus de la planta motriu, influenciats per la seva transmissi i tren de potncia, determina essencialment com de rpid i maniobrable ser el carro de combat, per el terreny limita efectivament la velocitat mxima dels tancs a causa del desgast i tensi de la suspensi i la tripulaci.

 Motors disel .
La majoria dels tancs moderns usen un motor disel per raons econmiques i tctiques. Sn molt robusts i fiables, a ms d'oferir un consum raonable i fcil manteniment. Solen tenir 10 o 12 cilindres i ajudar-se de turbocompressors, arribant a arribar a els 1.500 cavalls de vapor de potncia.
L'altre avantatge s la poca inflamabilitat del combustible, el que oferix un evident avantatge davant un eventual impacte.

El dipsit de combustible sol estar en la part posterior (excepte en el Merkava que est davant) i contenir 1.000 litres o ms. En ocasions, el combustible es guarda en dipsits externs i fins i tot si es necessita una major autonomia en un petit remolc unit a la part posterior, que pot ser separat durant el combat. La majoria de motors moderns solen ser policarburants i poden funcionar amb disel, gasolina i altres combustibles similars.

 Turbines de gas .

Els motors de turbina de gas sn usats per molt pocs carros, com les sries M1 Abrams i el T-80 rus.

Els seus majors avantatges s que sn comparativament molt ms lleugers i compactes que motors disel de potncia similar. L'Abrams rendeix 1.500 cavalls de vapor en una planta motriu que es pot canviar en menys de mitja hora. A ms permeten intenses acceleracions i una disponibilitat de potncia immediata, a ms d'una gran fiabilitat. Altra caracterstica interessant s la seva baixa emissi de soroll. Contrriament al que es pensa les turbines de gas sn molt silencioses. Emeten un so agut d'alta freqncia que no es distingeix en la distncia, a diferncia del so greu i baixa freqncia dels sorollosos motors disel. Aix els dna un evident avantatge tctica enfront d'aquests, al poder acostar-se furtivament a l'enemic. Quan el M1A1 operava a Europa com entrenament els alemanys el van anomenar "la mort xiuxiuejant".

Com a contrapartida sn motors amb un alt consum de combustible, ja que fins i tot a rgim de ralent giren a milers de revolucions per minut. Vigilar una zona en posici de combat amb el motor encs es considera un malbaratament de combustible encara que en condicions de possible contacte enemic no s'apaga per motius de seguretat. Com curiositat, un M1 Abrams consumi aproximadament 40 litres de combustible durant procs d'arrencada de la turbina ja que per a accelerar la seva engegada usa tots els injectors al mxim. Afortunadament durant l's normal el seu consum disminueix.

Presenta doncs grans problemes logstics ja que prop dels tancs haur d'haver unitats de gasolina fins i tot en condicions de combat. El consum s tan crtic que per a no esgotar les bateries del carro ni el combustible mantenint el motor encs, s'han dissenyat mduls de potncia auxiliar amb petits motors d'explosi, que generen l'electricitat suficient per a mantenir els sistemes electrnics sense bateries ni la turbina.

D'altra banda requereix un temps per a entrar en rgim de funcionament abans d'estar en condicions de moure al tanc, cosa que pot ser inconvenient davant atacs per sorpresa d'artilleria o situacions similars.

La marca termal d'una turbina de gas s major que la d'un motor disel, fonamentalment a causa del doll de gasos d'escapament que expulsa contnuament.

La turbina s ms fiable i fcil de mantenir que un motor de pistons, ja que t una construcci ms senzilla amb poques peces mbils. En la prctica, no obstant aix, aquestes peces experimenten un desgast major degut al fet que les seves velocitats de treball sn molt altes.

La turbina s molt sensible a la pols i la sorra fina a causa del seu gran consum d'aire i a la necessitat que estigui el ms net possible, per a evitar l'entrada de brutcia en la cmera de combusti, o abrasions en els leps de la turbina. En operacions en deserts han d'utilitzar filtres especials i canviar-los diverses vegades al dia. Si el filtre falla o es colloca malament podrien penetrar objectes o metralla i danyar el motor. Encara que els motors de pistons tamb necessitin filtres, aquests sn ms resistents i duradors.

 Traces sniques, ssmiques i trmiques .

Els carros de combat immbils poden ser ben camuflats en zones d'arbres o boscos on hi ha una cobertura natural, fent ms difcil la detecci i atac des de l'aire. Per contra, en zones obertes s molt difcil ocultar un tanc. En ambds casos, quan el tanc posa en funcionament el seu motor o comena a moure's pot ser descobert amb major facilitat a causa del soroll i calor que genera el seu motor. Les pistes de les erugues que deixa el carro de combat en el terreny poden ser observades des del cel, i el moviment en deserts crea nvols de pols fcils de localitzar.

Un tanc detingut que acaba d'apagar el seu motor t una marca de calor considerable. Fins i tot si el tanc est ocult darrere d'un pujol, s possible que sigui detectat per un operador expert que descobreixi la columna d'aire calent damunt del tanc. Aquest risc pot ser redut utilitzant materials trmics que redux la radiaci de calor. Algunes xarxes de camuflatge sn fabricades amb materials que distribueixen la calor de forma irregular, el que redux la regularitat de la traa trmica del tanc.

El motor de disel o la turbina de gas que impulsa al carro de combat t una potncia comparable a la d'una locomotora disel. El soroll generat per un nic tanc es pot escoltar a grans distncies. Quan un tanc posa en funcionament el seu motor estant detingut la terra de la seva al voltant comena a tremolar. En moviment, aquestes vibracions augmenten. Les traces acstiques i ssmiques entre els motors disel sn similars; en les turbines de gas, la marca acstica s major a causa del seu so d'alta freqncia generat que li fa ms distingible dels altres sorolls.

La potncia de sortida dels motors dels tancs moderns, generalment ms de 750 KW o 1.000 CV assegura que produeixin una traa trmica distintiva. La massa compacta de metall del casc del tanc dissipa la calor deixant una marca precisa. Un tanc en moviment s un objectiu fcil de detectar amb escnners infrarojos.

Fer que un tanc es posi en moviment va demostrar ser important durant la Guerra de Kosovo en 1999. Durant les primeres setmanes del conflicte, les sortides aries de la OTAN eren ineficaces per a destruir tancs serbis. Aix va canviar quan el Exrcit d'Alliberament de Kosovo es va enfrontar als tancs. Encara que l'ELK tenia poques possibilitats de destruir aquests tancs, el seu propsit era fer que els blindats es posessin en moviment perqu fossin ms fcils d'identificar i destruir per les forces aries de l'OTAN.

 Comandament, control i comunicacions .

El comandament i coordinaci d'una organitzaci de blindats en el camp de batalla ha estat sempre exposat a problemes particulars. A causa de l'allament de les unitats petites, vehicles individuals, i fins i tot la tripulaci del tanc s'han pres acords especials. Els cascos blindats, el soroll del motor, el terreny, la pols i el fum, i la necessitat d'operar amb l'escotilla tancada sn els principals problemes de les comunicacions.

El comandant ha d'ordenar cada acci de la tripulaci, moviment i foc. En els primers tancs, la tasca del comandant estava obstaculitzada per la necessitat d'haver de carregar o disparar el can principal. En molts vehicles blindats de combat, fins i tot actuals, el comandant transmet les ordres de moviment al conductor donant-li amb el peu en els muscles i l'esquena. Els vehicles moderns solen dur un intercomunicador, permetent que tots els tripulants puguin parlar entre si, i utilitzar l'equip de rdio. Alguns tancs tenen un intercomunicador extern en la part posterior, perqu la infanteria pugui parlar amb la tripulaci.

En les primeres operacions amb tancs, les comunicacions entre els membres d'una companyia de blindats es realitzaven utilitzant senyals manuals o banderetes, i en algunes situacions, els tripulants havien de deixar el seu tanc i acostar-se a l'altre. En la Primera Guerra Mundial, els informes de situaci eren enviats als centres de comandament llanant coloms missatgers. Els senyals amb bengales, fum, moviment i el tir de les armes eren utilitzats per les tripulacions veteranes per a coordinar les seves tctiques.

Entre 1930 i 1950, la majoria de les nacions van equipar a les seves forces blindades amb rdios, per els senyals visuals se seguien utilitzant. Un tanc modern s equipat generalment amb un equip de rdio que li permet comunicar-se amb una xarxa de rdios d'una companyia o batall, i possiblement amb una xarxa de major escala, per a coordinar-se amb els altres exrcits. Els tancs dels comandants de la companyia o batall sol dur una rdio addicional. Wright, Patrick (2002). Tank: The Progress of a Monstrous War Machine, ISBN 978-0670030705 

La majoria de les forces blindades funcionen amb el comandant de la tripulaci, i possiblement altres membres, amb l'escotilla oberta, durant el millor estat d'alerta. Quan hi ha foc enemic, o condicions d'ABQ potencials, la tripulaci tanca les escotilles i noms poden veure el camp de batalla a travs de ranures de visi i periscopis, reduint seriosament la seva capacitat de trobar blancs i percebre perills.

Des dels anys 1960, el comandant d'un tanc ha tingut equip cada vegada ms sofisticat per a l'adquisici de blanc. En un tanc de combat principal, en comandant t visors panormics, amb equip de visi nocturna, que li permet assignar un o ms blancs, mentre que l'artiller s'enfronta a un altre. Els sistemes ms avanats permeten al comandant prendre el control de la torreta i dispara el can principal en cas d'emergncia.

Els desenvolupaments recents en equipament han millorat el control de foc, amb el telmetre lser, les dades per GPS i les comunicacions digitals.

 Vulnerabilitat .

Encara que el carro de combat s un arma poderosa en el camp de batalla, no s invulnerable. De fet, aquesta superioritat del tanc ha estat la ra per a centrar-se en la millora d'armes antitanc. Amb l'arribada dels helicpters anticarro i la seva possibilitat d'impactar en les zones altes menys protegides dels blindats, s'ha dit que el tanc estava obsolet. Aix sembla una afirmaci prematura doncs no hi ha hagut combats destacables entre ambds sistemes amb forces similars, encara que moltes veus (especialment dels que cedeixen fons a l'exrcit) afirmen amb severitat que els tancs sn armes massa cares, pesades i logsticament poc verstils. En el futur, les batalles a camp obert comparables a la guerra del golf seran cada vegada ms improbables, ja no ser necessria la capacitat de lluita "stand of" amb visors i canons de llarg abast, que van practicar anglesos i nord-americans amb els iraquians en la primera guerra del golf.

La tendncia observable es dirigeix cap a combats ms propers, fins i tot en entorns urbans. Aqu la vulnerabilitat dels carros s especialment pals, ja que estan dissenyats especficament per a lluitar contra altres tancs. El repartiment de blindatge s esclaridor: un frontal fortament blindat, laterals relativament poc blindats i part del darrere, sl i sostre molt poc blindats, amb protecci poc ms que testimonial.

El millor exemple s l'actual situaci post-bllica a l'Iraq, on s'estan perdent ms M1A1 en entorns urbans que durant la primera i segona guerra del golf. L'Abrams s un carro de combat formidable, per les seves caracterstiques de protecci, potncia de foc i mobilitat aporten pocs avantatges en combats propers, on se'l pot atacar des de tots els angles possibles i explotar les manques de protecci en parts vitals com el motor, sostre o part inferior. Finestres, embornals, portals, vehicles... qualsevol punt s una font potencial de perill per a un blindat en un entorn urb.

Per exemple una bomba improvisada IED (Improvised Explosive Device) enterrada en la carretera va causar la baixa d'un conductor d'un M1A1 Abrams HA, que no obstant aix va ser capa de protegir als seus tripulants de trets directes de projectils cintics dels T-72 i fins i tot de foc aliat. Tamb es van perdre diversos carros sota impactes de RPG-7, llanagranades anticarro que els insurgents posseeixen en quantitats illimitades i que pot ser adquirit en el mercat negre a un preu molt baix, per destruir sense problemes qualsevol carro pesat de diversos milions d'euros si impacta en el lloc adequat. Resumint, en combats urbans, estan seriosament compromeses la protecci i la mobilitat. Un projectil de crrega buida al sostre podria tenir fcilment fatals conseqncies almenys per a la tripulaci de la torreta, o si impacta en el casc incendiar el combustible, o avariar el motor. Els militars afirmen que un tanc immbil s encara millor que un nec assegut. En qualsevol cas quedar fora de servei, i s molt probable que de forma permanent.

 Infanteria .

El tanc s encara vulnerable a la infanteria, especialment en terreny tancat i rees urbanes. El blindatge i la mobilitat dels tancs sn avantatges notables, per tamb els fan pesats i sorollosos. Aix pot donar-li la iniciativa a la infanteria enemiga, permetent-los detectar-los, rastrejar i evitar els tancs fins que puguin realitzar un contraatac. Les tctiques amb blindats han insistit a utilitzar suport d'infanteria des de les derrotes dels tancs pesats en la Segona Guerra Mundial.

Per a les tropes veteranes, s relativament fcil que un soldat s'acosti al tanc, especialment quan aquests tenen les escotilles tancades, a causa de la limitada visi de la tripulaci del carro. Si l'escotilla est oberta i un membre de la tripulaci apunta el seu cap i part del cos pot rebre un tret.

Una vegada que un soldat est prop del tanc, no pot ser apuntant pel can principal o la metralladora coaxial. Quan els tancs estan en grups aquest s un problema menor, ja que poden comunicar-se amb els tancs vens per a defensar-los utilitzant els seus metralladores i armes lleugeres contra el soldat sense danyar el tanc.

La majoria de les armes d'infanteria antitanc com coets, mssils i granades poden penetrar en les zones menys blindades i realitzar danys en la transmissi per a immobilitzar al tanc. Els tancs tamb sn vulnerables a les mines antitanc collocades a m.

A ms, en rees urbanitzades, el carro de combat s molt vulnerable a ser atacat des de zones altes i, de vegades, zones baixes, rebent impactes en les parts menys protegides.

 Artilleria .
Els projectils convencionals de l'artilleria no sn efectius contra tancs, car el blindatge pot suportar aquests impactes excepte l'impacte directe d'un projectil suficientment poders. Fins i tot si el projectil no penetra el blindatge, pot encara inhabilitar al tanc a causa del cop.

No obstant aix, en els ltims trenta anys, s'ha desenvolupat una ampla varietat de projectils antitancs, com els guiats per lser (CLGP) que garanteixen virtualment un impacte en la zona alta del blindatge.

Existeixen formes per a intentar neutralitzar o destruir un tanc com llanant una gran quantitat de granades del tipus HEAT o HEDP amb la possibilitat d'arribar a al carro de combat, que rebr dany ja que impactaran en la part superior del xasss. Altra forma s dispersar una quantitat de petites mines antitanc, que probablement no penetrar el blindatge, per pot danyar les erugues i deixar el tanc immbil.

Aquests tipus de munici solen ser disparats per artilleria de calibres mitjans, de 152 o 155 mm. Tamb s'han desenvolupat morters de calibres grans (81 mm i majors) amb munici guiada interna i externament.

 Helicpters .

Una de les majors amenaces per al tanc actualment s l'helicpter artillat, armat amb mssils anticarro guiats de llarg abast, coets i canons automtics.

L'helicpter pot collocar-se en una posici on no sigui fcil de veure des d'un tanc, i desprs atacar des de qualsevol punt. La mobilitat d'aquests aparells s el seu major avantatge enfront de la limitada visi que oferixen els tancs.

L'arma antitanc per excellncia dels helicpters sn els mssils guiats, la majoria dels quals amb suficient autonomia com per a ser disparats des de ms enll de l'abast de l'objectiu terrestre. Aix no obstant aix pot canviar davant l'imminent desenvolupament de nous projectils anti-helicpter que poden ser disparades des del can principal. Les sries T modernes de tancs russos possexen l'AT-11 Sniper, un mssil de llarg abast amb capacitat d'atacar objectius en vol baix i a poc a poc, com un helicpter en combat.

Armats amb coets, poden causar danys suficients com per a comprometre la funcionalitat del carro encara que no ho destrueixin. De la mateixa manera els potents canons automtics de 20 a 30mm poden causar danys indirectes similars, i permeten atacar zones vulnerables com el sostre si les condicions del tir ho permeten.

 Mines .
Els carros de combat segueixen sent vulnerables a les mines antitanc. Aquestes tenen el principal avantatge del seu baix cost i fcil ocultaci. A ms sn especialment perilloses, en atacar una de les zones menys blindades. Solen ser letals per a blindats lleugers i transports de tropes, i almenys poden causar la immobilitzaci d'un carro pesat.

Actualment existeixen models de mines anticarro activades per sensors magntics que detecten la presncia de blindats, capaces fins i tot de disparar una crrega portadora de sub-munici que ataca al tanc des de dalt.

Les mines sn i seguiran sent grans enemigues dels enginys blindats, ja que el trencament de les cadenes suposa, en un carro pesat, aixecar la torreta, aixecar el casc, reparar les rodes de carretera, installar cadenes noves... en condicions de combat, perdre les cadenes podria ser fatal.

 Avions .
Molts avions, com l'A-10 Thunderbolt II i el Sukhoi Su-25, han estat especficament construts per al suport aeri proper, que inclou la destrucci de tancs. Els avions poden utilitzar armes similars als helicpters, a ms de bombes no dirigides i guiades per lser.

 Els tancs en l'actualitat .
El parc mundial dels tancs.

El nombre total de tancs en el 2002 eren de 106 000.


Costos orientatius.
El preu d'un carro de combat depn de tres factors: la sofisticaci, el nombre d'exemplars i la producci. Com que els costos de desenvolupament sn tan elevats, els constructors han de trobar la manera d'exportar els seus models per, aix, amortitzar els costos.

A Frana, el preu d'una unitat del Leclerc, produt per Nexter (abans Giat Industries), pot costar aproximadament uns 8,6 milions de dlars. Als Estats Units, un M1 Abrams, construt per General Motors i Chrysler, est valorat en 5,3 milions de dlars.

 Investigaci i desenvolupament .

S'ha especulat molt sobre com els carros de combat evolucionaran properament. Les investigacions apunten a fer el tanc invisible al radar adaptant les tecnologies furtives creades originalment per a l'aviaci. Tamb s'investiguen nous sistemes de propulsi i blindatges.

Si els dissenys de tancs canvien a motors elctrics com els utilitzats en equips pesats de construcci, en lloc de la transmissi directa, o utilitzen armes del tipus railgun, com s'est estudiant en vaixells, seguir havent-hi la necessitat d'una millor planta motriu.

La turbina de gas i el motor disel serveixen per a les necessitats actuals, per s possible que altres tipus de motor experimentals poguessin millorar-ne les seves prestacions.

 Notes i referncies .


 Bibliografia .





 Vegeu tamb .



 Guerra mecanitzada;
 Classificaci dels tancs;
 Llista dels tancs principals de batalla per pas;
 Carro de guerra;


 Vehicle blindat de combat (AFV);
 Transport blindat de personal (APC);
 Vehicle de combat d'infanteria (IFV);
 Panzer;

 Caacarros;
 Can d'assalt;
 Tanqueta;
 El primer tanc de combat;


 Enllaos externs .

  El CAMP RS (pgina amb informaci d'un gran nombre de tancs tractant molts temes relacionats, disponible en altres llenges grcies al traductor de Google.com);
  Informaci sobre tancs;
  Tancs. Evoluci, Present i Futur per Antonio J. Candil (PDF);
  El tanc Burstyn Informaci addicional d'un model de Motorengeschtz d'en Gnther Burstyn.
  Tancs de la II Guerra Mundial Diagrames i especificacions tcniques dels tancs de la Segona Guerra Mundial.
  Achtung Panzer Histria dels tancs i la gent Panzertruppe.
  Tancs francesos;
  AFV Database (base de dades sobre els tancs amb fonts bibliogrfiques);
  Info en imatges en un frum sobre el Tanc Sadurn;


















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49565" title="Kasabian" nonfiltered="4101" processed="4073" dbindex="19438">
Kasabian s un grup britnic format a la ciutat de Leicester.

Els seus membres sn:
 Tom Meighan - veu;
 Serge Pizzorno - guitarra elctrica;
 Christopher Edwards - baix;
 Chris Karloff - guitarra i sintetitzadors;

Aquest grup s freqentment comparat amb d'altres bandes britniques com ara Primal Scream, per similituds quant a acstica i a la seva fusi entre msica electrnica i rock indie, i tamb amb el conegut grup Oasis.

El seu nom prov de Linda Kasabian, membre de la famlia Manson.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49567" title="Camp de les Corts" nonfiltered="4102" processed="4074" dbindex="19440">


El Camp de les Corts (denominaci provinent del barri barcelon del mateix nom) fou el terreny de joc del FC Barcelona entre els anys 1922 i 1957. L'estadi s'ubicava a l'illa delimitada pels carrers Numncia, Travessera de Les Corts, Vallespir i Marqus de Sentmenat i va ser testimoni del creixement i consolidaci del club blaugrana, de molts dels grans xits de la seva histria, per tamb d'episodis i perodes difcils per al club.
El terrreny de joc tenia unes mesures de 101 x 62 metres i va ser obra dels arquitectes Santiago Mestres i Josep Alemany. L'aforament del camp de les Corts va evolucionar des dels 25.000 espectadors inicials fins als 60.000 abans de ser enderrocat a la dcada dels seixanta 

Histria.

Els inicis.
L'antic Camp de la Indstria havia quedat petit davant els xits creixents del FC Barcelona. i calia un nou camp de joc ms gran i ms modern. El 1919 s'havia iniciat un perode gloris per al Bara, (considerat com l'edat d'or del club), grcies a l'aportaci de jugadors com Samitier, Alcntara, Zamora, Sagi, Piera i Sancho. El club esdevingu un dels smbols del nacionalisme catal, i el Camp de Les Corts  un dels principals llocs d'expressi del sentiment catalanista. 

El Camp de Les Corts va ser construt en el temps rcord de tres mesos i comptava amb una sola tribuna. La inauguraci tingu lloc el 20 de maig de 1922 amb un partit amb victria blaugrana per 2-1 davant l'equip escocs del Saint Mirren. El primer gol fou de l'escocs Birrel en prpia porta i el segon d'Alcntara). Els blaugrana formaren amb Zamora, Planas, Surroca, Torralba, Sancho, Samitier, Piera, Martnez, Grcia, Alcntara i Sagi.

L'aforament inicial de Les Corts li permetia acollir 25.000 espectadors (30.000 a la fi dels treballs). Noms uns anys desprs (el 1926) s ampliat fins assolir una capacitat per a 45.000 persones. El terreny de joc fou acuradament condicionat, s'hi planta una gespa, i el conjunt va rebre el nom de "la catedral del futbol". 

El Bara comen rpidament a assolir nous xits en el seu flamant terreny: el campionat catal, consecutivament des de 1923-24 a 1927-28, i el campionat d'Espanya el 1924-25, 1925-26 i 1927-28. Finalment, coronant un decenni gloris, el club hi guany la primera Lliga de la histria del futbol espanyol, el 1928-29. 

El Camp de les Corts fou l'escollit per acollir la final de la Copa d'Espanya que el 13 de maig de 1923 enfront l'Athletic de Bilbao i el C.E. Europa amb victria dels biscans sobre els graciencs per 1-0.

L'incident de la Marxa Reial i els temps difcils.

El Bara continuava sent el smbol de la resistncia catalana contra el poder central, sobretot sota la dictadura del general Miguel Primo de Rivera (1923-1930). Els temps sn aleshores difcils. El dia 24 de juny de 1925, el Camp de les Corts s escenari i testimoni d'un episodi que ha passat a la histria del club blaugrana. 

El club havia organitzat un partit contra el CE Jpiter en homenatge a l'Orfe Catal. Inicialment l'autoritat governativa no va concedir el perms i aix va provocar que el dia del matx una gran quantitat d'aficionats i catalanistes es concentressin a les Corts. Finalment concedida l'autoritzaci prvia, i abans de comenar el matx amb el pblic a les graderies, la banda de msica de la British Royal Marine (ancorada aquells dies en el port de Barcelona) va interpretar els himnes espanyol i britnic. El pblic va xiular sorollosament mentre sonava la Marxa Reial i, ben al contrari, va aplaudir el God Save The Queen britnic. L'autoritat governativa, enfurida per l'incident, no trig en reaccionar contra el club i en represlia pels fets, el Camp de les Corts fou clausurat per a una durada de sis mesos, finalment reduda a tres. El president Joan Gamper va presentar la dimissi.

En l'aspecte esportiu, la regressi del FC Barcelona s probablement un alleujament per a l'Estat, ja que malgrat els seus millors jugadors (Ventolr, Raich, Escol...), els problemes financers del club li impedeixen guanyar ttols nacionals durant els anys trenta, tot i que guanya sis vegades el campionat catal.

La Guerra Civil no arregla, evidentment, res les coses per al Bara. Un mes desprs de l'inici dels combats, els homes de Franco assassinen el president del club, Josep Sunyol. L'equip, de gira pel continent americ, s perdonat, per la meitat dels jugadors s'exilien a l'estranger. Desprs, la seu del club s bombardejada el 16 de mar de 1938. Amb la caiguda de Barcelona el mateix any, el Bara, smbol del nacionalisme catal, coneix els pitjors anys. El president Enric Pieyro, designat el 1940, i proper del poder franquista, hispanitza el nom del club, Club de Ftbol Barcelona, i modifica l'escut del club, on les quatres ratlles vermelles de la bandera catalana sn redudes a dos.

Les cinc copes i la fi de Les Corts.
Als anys quaranta, el FC Barcelona evita ser relegat a la segona divisi el 1942, per salva la seva temporada emportant-se la Copa d'Espanya contra l'Athletic de Bilbao (4-3). Poc a poc l'equip es va refent, guanyant la Lliga el 1944-45, 1947-48 i 1948-49, balan al qual cal afegir la Copa Llatina de 1949, contra l'Sporting de Lisboa. El camp de Les Corts fou seu d'aquesta nova competici, disputant-s'hi una semifinal i el partit pel tercer i quart lloc. El Bara de l'poca no t gaire competidors al seu nivell: Csar, Basora, Velasco, Curta, els germans Gonzalvo, Seguer, Biosca, Ramallets constitueixen l'ossada de l'equip, i el cinquant aniversari s celebrat amb alegria, amb un escut sobre el qual la bandera catalana s finalment reestablerta (el nom no canviar fins el 1973).

L'arribada de Ladislau Kubala el 1950 s per si sola una nova empenta pel Bara. Entre 1951 i 1953, el club efectua un recorregut indit i increble, guanyant tots els ttols espanyols possibles: la Lliga el 1951-52 i el 1952-53 i la copa d'Espanya el 1951, 1952 i 1953. Per encara millor, el Bara aconsegueix el total de cinc competicions diferents, ja que a ms de la Lliga i de la copa d'Espanya, els seus jugadors s'emporten la copa llatina contra el A.C. Milan, el 1952, la copa Eva Duarte de Pern (supercopa d'Espanya), i la copa Martin Rossi. L'equip s llavors invencible, amb Basora, Csar, Kubala, Moreno i Manchn.

Per per a un equip invencible, i per a un club molt popular, el camp de Les Corts comena a ser massa petit, malgrat la seva capacitat augmentada a 60.000 espectadors. Francesc Mir-Sans, que succeeix Enric Mart Carreto al lloc de president (aquest havent dimitit de resultes de l'assumpte Di Stfano, que hagu de signar per al Real Madrid desprs trboles negociacions), decideix fer construir un nou estadi, que obre el 24 de setembre de 1957 sota el nom de Camp Nou, amb una capacitat per a 90.000 persones. El camp de Les Corts tanca immediatament per ser enderrocat. Per la histria pel Bara, desprs d'una nova copa d'Espanya el 1957, continua el seu cam.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49568" title="Arma de foc" nonfiltered="4103" processed="4075" dbindex="19441">
Una arma de foc s aquella que llena projectils grcies al gasos originats per una deflagraci.

El propelent de les armes antigues era la plvora negra, en les armes de foc modernes es fa servir una plvora sense fum o altres propelents. Les armes de foc poden ser portades a m com en el cas dels fusells carabines i pistoles aleshores els projectils s'anomenen bales que no solen contenir explosius a l'interior. En el cas d'armament ms pesant o d'artilleria com s el cas de canons, llana granades etc. els projectils porten carregues explosives. Per efecte de la combusti les armes de foc es dilaten i desgasten i han de tenir un manteniment acurat.

El desenvolupament del pany de metxa i dels canons de petit calibre de ferro, ms barat i com que el bronze va revolucionar els exrcits, amb la implantaci massiva de les armes de foc durant el segle XVI. Ms endavant es desenvolup el pany catal, emprant una pedra de slex posada al cap d'una pea anomenada ca que es feia percudir prop del fog; i tamb una pedra de pirita que s fregava amb una roda dentada. 

Les armes de foc es consideren un gran avan per la caa, encara que tenen efectes ecolgics molt perjudicials, i es fan imprescindibles a l'hora d'enfrontar-se amb les feres, per usades a la guerra la converteixen en una autntica matana sagnant dels humans. 

Referncies.


Enllaos externs.
Consells als que tenen armes de foc;
Plana boliviana amb una de les desgrcies que duen les armes de foc ;
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49570" title="Pedra filosofal" nonfiltered="4104" processed="4076" dbindex="19442">


La pedra filosofal, era una substncia ansiosament buscada pels alquimistes i cobejada perqu se li suposaven virtuts meravelloses, no noms la d'aconseguir l'or sin la de guarir algunes malalties i atorgar la immortalitat. Per a la fabricaci d'or es buscava un material que facilits la barreja de mercuri i sofre perqu se suposava que aquest era el cam encertat. A partir d'aquesta barreja trobarien el noble metall. 

Els rabs van anomenar aquesta substncia imaginria al-iksir, el que es coneix avui com elixir. Ho imaginaven com una pols seca, procedent d'alguna pedra especial i per aquest motiu ho anomenaven tamb pedra filosofal. ("Filosofal" perqu fins al segle XVIII, als cientfics se'ls anomenava "filsofs", per la qual cosa es podria haver dit pedra cientfica).

Els alquimistes, a ms de buscar amb fruci l'elixir de la vida, buscaven tamb un remei que es pogus preparar en el laboratori, capa de guarir totes les malalties. A aquesta substncia imaginria la anomenaven panacea universal 

En el segle XVI, Teophrastus Bombastus von Hohenheim conegut com Paracels va buscar i va estudiar la manera d'elaborar l'elixir de la vida. 

L'alqumia no era equivalent a la cincia qumica, per va posar les bases de la cincia actual. Se sol dir que Lavoisier en el segle XVIII pos les bases definitives de la qumica com a cincia moderna experimental i quantitativa.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49571" title="Arma nuclear" nonfiltered="4105" processed="4077" dbindex="19443">

Una arma nuclear s una arma que genera una gran quantitat d'energia a partir d'una reacci de fissi o de fusi nuclear. Aquest tipus d'armes tenen una gran capacitat destructiva, i sn les ms potents que s'han utilitzat mai. Actualment, noms un grup relativament redut de pasos reconeix que disposa d'armes nuclears.

Es divideixen en dos tipus segons el seu mecanisme d'actuaci:
Les anomenades bombes atmiques o bombes A sn les que utilitzen una reacci nuclear de fissi.
Les anomenades bombes d'hidrogen o bombes H utilitzen una reacci nuclear de fusi i sn molt ms potents que les anteriors.

Les armes nuclears adopten molts formats i poden ser llanades des d'avions o mitjanant coets i mssils des de submarins, portaavions, bases militars, etc. Les armes nuclears s'utilitzen com una estratgia de demostraci de superioritat i com una amenaa.

En temps de guerra noms han estat usades en dues ocasions: a Hiroshima el 6 d'agost de 1945 i a Nagasaki tres dies desprs. Els tipus de bomba utilitzats van ser respectivament una bomba d'urani i una de plutoni (les dues eren bombes A). 120.000 persones van morir immediatament i el doble degut als efectes a mitj i llarg termini d'aquestes armes.

Des d'aleshores han explotat unes 2.000 bombes nuclears, moltes com a proves, per part de set estats: Els Estats Units,  La Uni Sovitica, Frana, El Regne Unit, la Xina, l'ndia i el Pakistan. Es sospita que altres pasos tenen capacitat nuclear, mantenint-ho en secret.


 Tipus d'armes nuclears .
Les armes nuclears es poden classificar segons el tipus de reacci nuclear que allibera l'energia de l'explosi i/o segons el seu disseny intern. Tot i aix, TOTES les armes nuclears construdes fins a l'actualitat depenen d'una reacci de fissi per iniciar l'alliberament d'energia. Generalment, les armes nuclears es classifiquen en els segents tipus:


1.Aletes de la cua en forma de caixa.
2.Conjunt de la recambra del can d'acer.
3.Detonador.
4.Cordite (explosiu propulsor sense fums convencional).
5.Projectil d'urani-235. Sis anells (26 kg) en un contenidor prim d'acer.
6.Dispositius sensor de la pressi atmosfrica i colector.
7.Revestiment contenidor de la bomba.
8.Equip de fusibles i muntada.
9. Bala  d'urani-235 (caracterstiques tcniques: 24 kg, 16 cm de longitud, 10 cm de dimetre)
10. Cilindre del can (el dibuix no es correspon amb les proporcions: tenia uns 180 cm de llarg, amb un dimetre intern de 10 cm)
11. Diana  d'urani-235 (caracterstiques tcniques: 36 kg) amb receptacle (el reflector de neutrons s just a dalt)
12.Antena de l'altmetre Archie (4xAPS-13).
13.Fusibles (posats per armar la bomba just abans de llanar-la). ]]
Bombes de fissi.
Les bombes de fissi obtenen la seva energia enterament a partir del procs de fissi d'toms pesants, generalment urani o plutoni. Aquests toms tenen istops radioactius i alguns d'aquests, com l'U-235 i el Pu-239, es poden utilitzar per fabricar bombes atmiques.

El material radioactiu es mant separat en dos nuclis, cadascun amb una massa inferior a la massa crtica. En el moment de l'explosi, les dues masses subcrtiques s'uneixen formant una massa supercrtica per medi d'un explosiu convencional. 

Aquest tipus d'arma nuclear s la ms senzilla de fabricar i s el que s va utilitzar per la primera prova d'una bomba atmica (prova Trinity, projecte Manhattan) i en les bombes llanades sobre Hiroshima i Nagasaki al final de la Segona Guerra Mundial.

L'energia alliberada per aquest tipus de bombes sol ser d'unes quantes desenes de kilotons. Aquesta, ve limitada per la quantitat de material radioactiu que es pot acumular en les masses subcrtiques sense que s'assoleixi la massa crtica. La major bomba de fissi mai llanada tenia una potncia de 500kt.

Alguns detalls tcnics.

L'urani natural es composa principalment de l'istop 238, que no pot iniciar per ell mateix una reacci nuclear en cadena (per pot absorbir un neutr i desintegrar-se en plutoni 239) per emissi i absorci de neutrons, i una petita part (voltant el 0,7 %) d'urani 235, molt radioactiu. Aquests dos istops tenen un pes diferent voltant l'1 per cent, la qual cosa permet, amb un procs d'enriquiment de l'urani molt llarg i costs, la concentraci de l'istop 235. A una massa crtica de UAE (urani altament enriquit), per terme mitj, un dels dos o tres neutrons alliberats per la fissi d'un nucli d'urani 235 acaba provocant una nova fissi, la majoria dels neutrons escapa per la superfcie, i no hi ha explosi. Per a que una bomba com la de Hiroshima esclati es necessita un mecanisme que uneixi de forma rpida dues masses subcrtiques, simplement llanant una massa contra l'altra. En el cas d'Hiroshima l'energia de la bomba es va alliberar en una milionsima part de segon. En un tipus de bomba com la de Nagasaki bastava amb menys d'una massa crtica, degut a que la explosi fou produda per implosi, en aquest cas la massa es fa supercrtica per la explosi de crregues explosives externes, per la qual cosa es redueixen els espais per all on poden fugir els neutrons sense generar fissions. Per poder fabricar una arma nuclear es necessita urani enriquit amb ms del 20 per cent de l'istop 235; per davall del 20 per cent la massa crtica s massa grossa per poder fer un aparell efectiu, en canvi una massa crtica d'urani enriquit al 93 per cent, envoltat per un deflector de neutrons de berilli de cinc centmetres de gruix seria de 22 quilograms. Per arribar a la massa crtica amb urani enriquit al 20 per cent fan falta 400 quilograms aproximadament.

 Bombes de fissi augmentades .
En aquest tipus de bombes es colloca una mica de deuteri i de triti junt amb el material fissionable, al nucli de la bomba. Les elevades temperatures produdes per la fissi inicien la fusi d'aquests dos istops de l'hidrogen. La reacci de fusi produeix molts neutrons d'alta energia que acceleren el procs de fissi. D'aquesta manera una proporci ms gran de nuclis pesats es poden fissionar abans la fora de l'explosi no separi el material radioactiu.

Aquest mtode pot arribar a doblar la potncia d'una bomba de fissi (per exemple, una bomba de 20kt pot passar a ser de 40kt). Tot i aix, la contribuci de la reacci de fusi a aquesta potncia s molt petita (un 1%). Les bombes de fissi augmentades sn el primer pas cap a aconseguir una veritable bomba de fusi atmica. 

Bombes de fissi-fusi.
Les bombes de fissi-fusi obtenen la seva energia a partir de la fusi d'istops pesants de l' Hidrogen, com el Deuteri i el Triti, continguts en forma de tritiur, o deuteriur de Liti. Aquests istops sn inestables, i a ms el triti tamb s radioactiu, per aix s'usen combinats amb el liti, que, quan absorbeix neutrons, producte de les reaccions nuclears, esdev tamb radioactiu, i acaba contribuint a l'explosi de la bomba.

La reacci de fusi s engegada per una reacci de fissi que al seu torn s iniciada per un explosiu convencional. Per aix s'anomenen bombes de fissi-fusi, perqu no s possible assolir les temperatures necessries per engegar la reacci de fusi sense una reacci de fissi prvia.

Una bomba com aquesta, que obt la major part de la seva energia d'una reacci de fusi, s'anomena una bomba neta, perqu deixa relativament pocs residus radioactius.

 Bombes de fissi-fusi-fissi .
En aquest cas, els neutrons produts per les dues primeres reaccions produeixen la fissi d'una capa externa d'elements pesants.

Aquest tipus de bomba, on gran part de l'energia alliberada prov d'una reacci de fissi, s'ha anomenat bomba grossa bruta, per la gran quantitat de residus radioactius que deixa. No s'ha de confondre aquesta bomba grossa bruta amb la que s'esmenta ms avall. 

Actualment es parla de les bombes brutes, que no responen al concepte de bomba nuclear. Sn bombes convencionals que contenen material radioactiu, que queda dispers desprs de l'explosi. Es pot dir que mentre les bombes nuclears sn armes de destrucci massiva, car destrueixen tant les vides humanes com les estructures com edificis, mquines, installacions, etc.; les bombes brutes sn armes de desestructuraci massiva, perqu poden produir pocs danys al principi, per poden fer inhabitable un lloc per molt de temps.

 Bombes de neutrons .
Les bombes de neutrons deixen escapar gran quantitat de neutrons produts per una reacci de fusi. L'enorme poder de penetraci dels neutrons destrueix qualsevol forma de vida, tot i produir relativament pocs danys a les estructures.

 Efectes .
L'energia alliberada en una explosi nuclear s de quatre tipus,
 Explosi (ona expansiva i ona trmica), cap a 40-60% de l'energia total.
 Radiaci trmica, cap a 30-50% de l'energia total.
 Radiaci ionitzant, cap a 5% de l'energia total.
 Radiaci residual, cap a 5-10% de l'energia total.

Els efectes de l'explosi i de la radiaci trmica sn immediats i devastadors, i s'espera que causin el major nombre de vctimes (85% dels morts atributs a la bomba d'Hiroshima). Per els efectes de la radiaci tamb sn molt importants, i poden manifestar-se durant un perode de temps molt ms llarg i afectar fins i tot a la descendncia de les persones exposades a aquestes.

 Potncies nuclears .

Sn potncies nuclears declarades els Estats Units, Rssia, el Regne Unit, Frana, la Repblica Popular de la Xina, ndia, i Pakistan. Es creu que Israel tamb t armes nuclears, si b no s'ha provat, i refusa publicar si en posseeix o no. Aquesta creena inclou, a ms, a la Repblica de Sud-frica, amb la qual Israel hauria desenvolupat conjuntament la boma atmica.

Recentment, la Repblica Democrtica Popular de Corea (vulgarment coneguda com a Corea del Nord) s'ha declarat nou membre del Club Nuclear, tot i que no hi ha evidncies fiables sobre aquest extrem. Tamb est al punt de mira el programa nuclear de l'Iran, ja que les grans potncies sn escptiques sobre les promeses d's civil d'aquesta font d'energia, davant el fet de qu l'Iran posseeix una de les majors reserves petrolferes del mn.

 Histria .
Entre 1942 i 1944 un grup d'accions de sabotatge, anomenades Batalla de l'aigua pesada, fetes pel moviment de resistncia noruec i els bombardejos dels aliats van aconseguir la destrucci de la planta i la prdua de l'aigua pesada produda. Aquestes accions, amb els noms en clau "Freshman, "Grouse" i "Gunnerside", van aconseguir aturar la producci de la planta a principis de 1943 i aturar de fet la recerca nuclear nazi.

Al final de la II Guerra Mundial, el president dels EUA, Harry Truman, va prendre la decisi de llanar dues bombes atmiques sobre el Jap, que era l'ltim pas que quedava per rendir-se.

El 6 d'agost de 1945 la ciutat d'Hiroshima va quedar destruda en el que va ser el primer bombardeig atmic de la histria. El 9 d'agost de 1945 es llan la segona bomba atmica sobre la ciutat de Nagasaki. El Jap capitul sense condicions. La signatura de l'armistici es va realitzar el 2 de setembre de 1945 a bord del cuirassat Missouri. 

A part del llanament d'aquestes dues bombes atmiques durant la II Guerra Mundial, s'han realitzat, des de l'any 1945 ms de 2000 proves nuclears en ms de 30 emplaaments. La primera explosi nuclear de prova de la histria, la van portar a terme els EUA a les 17:30h (hora local) del 16 de juliol de 1945 al desert d'Alamogordo a l'Estat de Nou Mxic (EUA). El projecte per a la fabricaci de la bomba atmica, havia estat aprovat el 18 de juny de 1942 pel president nord-americ Franklin Delano Roosevelt amb el nom de Projecte Manhattan.

Durant la guerra freda el perill d'un enfrontament nuclear entre Estats Units i la Uni Sovitica condicionava les relacions internacionals. Quan les relacions diplomtiques van anar millorant es van signar entre les dues superpotncies diversos acord de limitaci de la fora nuclear.

Amb la fi del rgim sovitic la tensi va agafar altres escenaris com Corea del Nord, ndia i Pakistan o l'Orient Mitj.

Referncies.

OMS - Efectos de la guerra nuclear sobre la salud y los servicios de salud. Ginebra 1981










































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49574" title="San Carlos (Veneuela)" nonfiltered="4106" processed="4078" dbindex="19444">
San Carlos (ciutat, Veneuela), ciutat cabdal de l'estat Cojedes a Veneuela i del municipi homnim, fundada en 1678, sota el nom la vila de sant Carlos d'ustria, compte amb una poblaci de 60.000 habitants.

Es troba en els plans Alts Centrals, a 152m, a les ribes del va riu Tirgua, que passa a anomenar-se Riu San Carlos.

Hi ha funcions administratives, activitats comercials i agroindustries importants que processen arrs, sorgo, tabac i blat de moro. s un centre ramader regional. La ciutat ha pres dinamisme amb el desenvolupament local d'agricultura irrigada i mecanitzada. 

La Ciutat va ser seu dels ltims jocs Nacionals de Veneuela, per la qual cosa compte amb poliesportius i a ms del autdrom internacional de San Carlos. Compte amb nuclis de la Universitat dels Plans Ezequiel Zamora, Universitat de Carabobo i Universitat Nacional Oberta.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49576" title="Projecte Manhattan" nonfiltered="4107" processed="4079" dbindex="19445">


El Projecte Manhattan  era el nom en clau d'un projecte d'investigaci portat a terme durant la Segona Guerra Mundial per els Estats Units amb ajuda parcial del Regne Unit i Canad. L'objectiu final del projecte era el desenvolupament de la primera bomba atmica. La investigaci cientfica va ser dirigida pel fsic Julius Robert Oppenheimer mentre que la seguretat i les operacions militars corrien a crrec del general Leslie R. Groves. El projecte es va portar a terme en nombrosos centres d'investigaci sent el ms important d'ells el Districte d'Enginyeria *Manhattan situat en el conegut actualment com Laboratori Nacional Los Alamos.

El projecte va agrupar a una gran quantitat d'eminncies cientfiques (fsica, qumica, cincies informtiques). Ats que desprs dels experiments en Alemanya previs a la guerra se sabia que la fissi del tom era possible i que els nazis estaven ja treballant en el seu propi programa nuclear no va costar reunir a totes aquelles ments brillants que eren tamb pacifistes i esquerranes en la seva majoria. Exiliats jueus molts d'ells, van fer causa comuna de la lluita contra el feixisme aportant el seu bol a la causa: aconseguir la bomba abans que els alemanys. 

El primer assaig atmic reeixit va ocrrer en el desert de Alamagordo, en Nou Mxic. L'artefacte es va anomenar Trinity i es tractava d'una bomba-A de plutoni del mateix tipus que Fat Man que seria llanada sobre Nagasaki dies desprs. En l'actualitat aquest lloc est marcat per un monlit cnic negre de silici resultat de la fusi de la sorra sota l'efecte de la calor provocada per l'explosi. 

Centres d'investigaci. 



El projecte Manhattan va comenar inicialment en diferents universitats nord-americanes, notablement la Universitat de Xicago amb els primers tests de reacci en cadena produts sota l'adrea del fsic itali Enrico Fermi. Posteriorment es va establir el Laboratori Nacional de Los Alamos a Nou Mxic, dirigit per la Universitat de Califrnia. 

Els principals centres en els quals va portar a terme el projecte van ser: 

Hanford Site, Washington; Que va arribar una extensi de 1 000 milles quadrades (2 600 km) i va incloure terrenys de les petites ciutats properes de Hanford i White Bluffs. ;

Laboratori Nacional Los Alamos, Nou Mxic. ;

El Laboratori Nacional de Oak Ridge, Tennessee; amb una extensi de ms de 60 000 acres (243 km). ;

El Complex Nacional de Seguretat I-12, ;

I nombrosos altres centres. ;

L'existncia d'aquests centres va ser mantinguda en secret fins al final de la guerra. En molts casos els treballadors desconeixien el projecte en el qual estaven treballant. 

Per a mitjans de 1945, el projecte emprava a ms de 130.000 persones amb un cost total de prop de dos mil milions de dlars americans de l'poca - vint mil milions de dlars actuals ajustant les variacions per inflaci.

Histria.
Concepci del Projecte. 

Els cientfics nuclears Le Szilrd, Edward Teller i Eugene Wigner, refugiats jueus provinents de Hongria creien que l'energia alliberada per la fissi nuclear podia ser utilitzada per a la producci de bombes pels alemanys, pel que van persuadir a Albert Einstein, el fsic ms fams en Estats Units, perqu adverts al president Franklin D. Roosevelt d'aquest perill per mitj d'una carta de la qual Szilrd va fer un esborrany i va ser enviada el 2 d'agost de 1939. En resposta a l'advertiment, Roosevelt va incrementar les investigacions sobre les implicacions en la seguretat nacional de la fissi nuclear. Desprs de la detonaci sobre Hiroshima, Einstein comentaria: "hauria de cremar-me els dits amb els quals vaig escriure aquella primera carta a Roosevelt."

Inici del Projecte. 

Roosevelt va crear un Comit de l'Urani ad hoc a crrec de Lyman Briggs, llavors cap del National Boureau of Standards, el qual va iniciar les seves investigacions el 1939 al Naval Research Laboratory de Washington, on el fsic Philip Abelson va investigar la separaci dels istops de urani. 

A la Universitat de Columbia, el fsic Enrico Fermi va construir prototips de reactors nuclears utilitzant diferents configuracions de grafit i urani. 

El 1940 Vannevar Bush, director de l'Institut Carnegie de Washington, va organitzar el Comit d'Investigaci de la Defensa Nacional per a mobilitzar els recursos cientfics dels Estats Units cap al suport de les investigacions orientades a la guerra. 

El Consell d'Investigaci de la Defensa Nacional es va fer desprs crrec del "Projecte Urani", com es coneixia el programa de fsica nuclear, i el 1940 V. Bush i Roosevelt van crear l'Oficina de Desenvolupament en Investigaci Cientfica amb la finalitat d'ampliar aquests esforos. 

El 9 d'octubre de 1941, Roosevelt va autoritzar finalment el desenvolupament de l'arma atmica.

Desenvolupament del Projecte. 

 

El 7 de desembre de 1941 amb l'atac japons a Pearl Harbor, Estats Units va entrar en la Segona Guerra Mundial. Un dia abans, V. Bush va crear el Comit S-1 amb l'objectiu de guiar les investigacions. 

Els esforos per a obtenir material per a la bomba es van incrementar en el Laboratori de Metallrgia de la Universitat de Xicago, el Laboratori de Radiaci de la Universitat de Califrnia i el Departament de Fsica de la Universitat de Columbia. Per obtenir istops radioactius s'ha de bombardejar amb neutrons l'urani-235, amb la qual cosa es produeix una reacci nuclear i s'obtenen istops radioactius d'urani i plutoni. El 1942 es van construir enormes plantes en Oak Ridge (Lloc X) Tennessee i Hanford (Lloc W) Washington per obtenir plutoni i urani. 

A principis de 1942 el fsic i Premi Nobel Arthur Holly Compton va organitzar el Laboratori de Metallrgi de la Universitat de Xicago per a estudiar el plutoni i les piles de fissi. Compton va sollicitar al fsic teric J. Robert Oppenheimer de la Universitat de Califrnia que s'encarregus de realitzar els clculs sobre neutrons d'alta velocitat, essencials per a la viabilitat del arma nuclear. John Manley, un fsic del Laboratori de Metallrgia de la Universitat de Xicago, va ser designat per a ajudar a Oppenheimer a trobar respostes contactant i coordinant diversos grups de fsics experimentals dispersos en tot el pas. 

La primavera de 1942, Oppenheimer i Robert Serber de la Universitat de Illinois van treballar en els problemes de la difusi de neutrons (moviment de neutrons en la reacci en cadena) i hidrodinmica (comportament de l'explosi produda per la reacci en cadena). Aquest estudi preliminar va ser revisat el mateix estiu per un grup de fsics terics integrat per Hans Bethe, John Van Vleck, Edward Teller, Felix Bloch, Emil Konopinski, Robert Serber, Stanley S. Frankel i Eldred C. Nelson qui van concloure que la bomba de fissi era viable. Els cientfics van suggerir que la reacci podia iniciar-se acoblant una massa crtica, ja sigui disparant dues masses subcrtices de plutoni o urani; o per mitj de implosionar o comprimir una esfera buida dels mateixos materials. 

AL mateix temps, Teller va contemplar la possibilitat de fabricar un dispositiu molt ms poders o Superbomba a l'envoltar la bomba de fissi amb deuteri i triti, no obstant aix, el dispositiu no seria provat fins a 1952 ja finalitzada la guerra. 

En aquest temps, Teller va esmentar la possibilitat que la bomba atmica pogus incendiar l'atmosfera al desencadenar la hipottica reacci de fusi del nitrogen, la qual cosa es va demostrar tericament que era impossible, per Bethe, i es va escriure una refutaci a l'informe La-602 (disponible en lnia aqu en angls) per Konopinsky, Marvin i Teller, que va ser desclassificat el 1973. Malauradament, aquesta informaci va arribar fins a Washington D. C. qui van mantenir la pregunta tot el temps. Desprs, en 1975 la possibilitat va reviure en un article d'H. C. Dudley, qui va obtenir la idea d'un informe de Pearl Buck sobre una entrevista que va sostenir amb Arthur Compton el 1959, en el qual va malentendre completament a Compton. La preocupaci, no obstant aix, es va mantenir en la ment d'alguns fins que es va detonar la prova Trinity; encara que si Teller hagus tingut ra, mai ho haurem sabut. 

El resultat d'aquestes reunions va ser resumit per *Serber en "*The Los Alamos Primer" (La-1 en lnia), i van subministrar la base terica original per al disseny de la bomba atmica, la quin es va convertir en la tasca principal de Los Alamos durant la guerra; i la idea de la bomba H, que es va mantenir en el laboratori durant la postguerra. 

Al setembre de 1942 les dificultats oposades al desenvolupar investigacions en universitats disperses per tot el pas van fer evident la necessitat de crear un nou laboratori dedicat exclusivament a aquesta tasca, no obstant aix, aquesta necessitat va ser posada en segon pla donada la demanda de plantes que poguessin produir suficient urani i plutoni per a crear les bombes atmiques. 

Les operacions a gran escala relacionades amb el projecte van ser assignades a l'exrcit pel president Roosevelt, i el Cos d'Enginyers de l'Exrcit va assignar al Coronel James Marshall per a supervisar la construcci de fbriques per a la separaci d'istops d'urani i producci de plutoni. 

En aquest temps, l'nic mtode que semblava adient per a la separaci a gran escala era la separaci electromagntica, desenvolupada per Ernest Lawrence en el Laboratori de Radiaci de la Universitat de Califrnia, no obstant aix, els cientfics van continuar estudiant altres mtodes alternatius a causa del seu alt cost i que era improbable que pogus produir suficient material abans del final de la guerra. 

L'exrcit va determinar que una ubicaci prop de Knoxville Tennessee seria el lloc ms apropiat per a construir la planta de separaci, per degut al fet que els oficials a crrec desconeixien quina extensi seria necessria, es va retardar la seva adquisici. 

D'igual forma, a causa de la seva naturalesa de projecte experimental, el projecte no va poder competir amb les altres prioritats de l'exrcit en temps de guerra, com la demanda d'acer per a la construcci de fbriques, la qual cosa li va causar retards.

Culminaci del Projecte. 

El projecte Manhattan va aconseguir el seu objectiu de produir la primera bomba atmica en un temps de 2 anys 3 mesos i 16 dies, detonant la primera prova nuclear del mn (Prova Trinity) el 16 de juliol de 1945 prop de Alamogordo, Nou Mxic. La continuaci del projecte va conduir a la producci de dues bombes A conegudes com a Little Boy i Fat Man amb pocs dies de interval, les quals van detonar a Hiroshima el 6 d'agost de 1945 i a Nagasaki el 9 d'agost respectivament.

Resultat, dues bombes diferents. 

Article principal: Bomba atmica ;

El major problema a resoldre per a la construcci d'una bomba atmica va ser l'obtenci de suficient material fisible i de suficient puresa. El problema va ser abordat simultniament per dos enfocaments, els quals es troben representats en cadascuna de les dues armes desplegades en les ciutats japoneses. 

La bomba de Hiroshima, Little Boy, estava basada en el istop de urani U-235, un istop bastant rar que ha de ser separat de l'istop ms com de l'urani, l'U-238 que no s adequat per a la fabricaci de bombes atmiques. La separaci es va portar a terme en les installacions Oak Ridge utilitzant principalment el mtode de difusi gasosa de hexaflorur d'urani (UF6), i tamb altres com el calutr, que utilitza el principi de separaci magntica en un espectrmetre de massa; i la difusi trmica. 

La bomba de Nagasaki, Fat Man, en contrast va utilitzar l'istop de plutoni Pu-239, el quin s un element sinttic, per ms complicat quant al seu sistema de detonaci, la qual s'inicia per mitj d'un dispositiu de implosi que va ser desenvolupat durant el Projecte en les installacions de Los Alamos.

 Cientfics destacats que van treballar en el Projecte Manhattan. 

Aquesta s una llista parcial d'alguns dels cientfics que van participar en aquest projecte. Albert Einstein va escriure una carta al president Roosevelt comminat per Oppenheimer abans de l'inici del projecte per a convncer al president de la necessitat d'establir un programa semblant. A part d'aquesta carta, el mai va treballar en el desenvolupament de bombes nuclears. 

Robert Oppenheimer: Director del projecte, es va oposar a l's militar de la energia nuclear una vegada acabada la guerra. ;

Edward Teller: Un dels molts jueus fugits del rgim nazi. Un dels ms fervents defensors del programa armamentista nuclear nord-americ. ;

Hans Bethe: Important teric del projecte, director de la divisi tcnica. ;

Enrico Fermi: Fugit de la seva Itlia natal, va anar el creador de la primera pila atmica en la Universitat de Xicago. ;

Richard Feynman: Responsable de la divisi terica i dels clculs per ordinador. En la seva biografia compte nombroses ancdotes sobre la seva etapa en el Projecte Manhattan i el seu sentiment de culpabilitat a l'explotar la primera bomba.

 Projectes similars . 

En la URSS es va intentar portar a terme un projecte semblant, liderat per Igor Kurchatov, per amb una diferncia fonamental: algunes de les investigacions de Kurchatov venien de segona m dels pasos involucrats en el Projecte Manhattan grcies als espies. Havia almenys dues en l'equip cientfic de Los Alamos, Klaus Fuchs i Theodore Hall, que no es coneixien entre ells. Durant la Guerra, tamb es van portar a terme alguns intents simblics a Alemanya, (liderats per Werner Heisenberg,) i a Jap (vegeu: Programa atmic japons). 

El Projecte Manhattan, juntament amb les investigacions criptogrfiques i el desenvolupament del radar de microones, representa un dels pocs projectes secrets, a gran escala i extraordinriament reeixits, engendrats pel conflicte de la Segona Guerra Mundial.

Enllaos externs.

Els arxius del Laboratori Nacional de Los Alamos, angls;
Els arxius lleugers del Laboratori Nacional de Los Alamos, angls;
60 anys de les bombes atmiques del Jap, plana en catal de El Peridico, publicitat;

Plana sobre el projecte Manhattan;




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49578" title="Seprio" nonfiltered="4108" processed="4080" dbindex="19446">
Seprio fou un comtat d'Itlia que va existir des la meitat del segle VIII fins a la meitat del segle XIV en qu fou unit a Mil.

Originat en territori poblat pels celtes insubris, i sota domini rom, al segle IV hi havia un castell anomenat Sibrium (derivat de Insubri) que fou ocupat pels ostrogots el 491 i mes tard pels bizantins que el van convertir en seu d un districte militar amb Verbano i Seveso. El 568 els llombards van dominar la regi i vers el 588 el castell s esmentat ja com a Sebrio o Seprio. El 721  s esmenta la poblaci Sepriscum, prop del castell, que el 735 apareix com "el castell" (castrum). El 737 la monja Manigunda, va fundar a la rodalia el monestir de Santa Maria de Cairate, per aquest fet est qestionat. En aquest segle es van fabricar monedes a Seprio. El 781, en caure el regne dels llombards, el domini va passar als francs i abans del 840 Castelseprium fou erigit en capalera d un comtat pel rei Lotari I. Fou un territori extens que va arribar en algun perode fins a Monte Ceneri i Bellinzona, la regi del Lario, al Alt Mil, la regi del Tic al Verbano, i fins al Novars. Les ciutats principals foren Castiglione i Tradate i els centres secundaris foren Somma Lombardo, Mezzana, Arsago Seprio, Besnate, Jerago, Solbiate, Carnago, Torba, Vengono Superiore, Binago, Olgiate Comasco, Gallarate, Cairate, Olgiate, Cameri i Nosate.

El primer comte del Seprio (o Sebrii) fou Joan (Giovanni) nomenat per Lotari I, rei d'Itlia abans del 840. El va succeir el seu fill Sergi que va ser comte tamb de Mil, i va ser donat com a sub-feu a Roteno, que apareix esmentat vers el 844 amb el ttol de "gastald del Seprio". El 857 esdevingu feu imperial. El 865 es va convertir en judicatura, al front de la qual apareix Ottone (Ot) que governava encara vers el 877, quant va recuperar el ttol de comte; el va succeir Mainfred el 888, que portava tamb el ttol de marqus de Llombardia i comte de Mil. Va morir el 896  en les lluites que van portar a Berenguer de Friul al tron d'Itlia. 

El segent comte fou Rostany o Rostanno, de la famlia de Guifr comte de Piacenza, tronc de la casa comtal del Seprio que va esdevenir un feu hereditari. A la seva mort el 950 el va succeir el seu fill Nantelm, partidari del rei Berengar II d'Itlia, que va morir el 964 desprs de resistir al Emperador Ot el Gran a l illa Comacina salvant-se inicialment per la protecci d'Adelaida (la muller d'Ot); el 964 l havia ja premort el seu hereu Guillem i va deixar noms un fill, Olderic, clergue que fou bisbe de Cremona (+ 990). Seprio va esdevenir un feu imperial que fou donat el 981 al arquebisbe de Mil Valpert. Vers el 1028 un tal Berengari s esmentat com a Comte del Seprio. El 1036 els nobles es van revoltar contra Aribert di Intimiano, arquebisbe de Mil, i un comte del Seprio anomenat Vilfred II va donar suport als revoltats; el 1037 es va establir a Mil una Constitutio anomenada de Feudis que encara no va satisfer als nobles que el 1042 tornaven a estar revoltats i van assetjar Mil, tenint altra cop el suport de Vilfred II. El 1044 l emperador Enric III va posar fi a les lluites, i va expropiar el comtat que va retornat als arquebisbes milanesos. 

La lnia original dels comtes de Seprio va continuar en el nebot de Nantelm, Guifr I (fill de Rodolf I, que havia estat associat al govern per son germ Rostany),  mort el 1013, donant pas al seu fill Rodolf II, mort el 1023, succeint-lo el seu fill Guifr II i a aquest, el 1043, el seu germ Rodolf III que vers el 1045 va recuperar el comtat del Seprio. El 1049 es va fundar el monestir de Torba. El heretges Pataris, originats a Seprio, van combatre amb l arquebisbe Gotofred de Mil i la guerra va afectar al comtat (1077). A la mort de Rodolf III (1069) va deixar tres fills: el seu successor Rodolf IV conegut per Malvadello; Berengari III (+1102) tronc de la famlia dels Castiglione; i Bertrana (+1102), casada amb Hug de Rho. No se sap del cert la data de la mort de Rodolf IV, per fou vers el 1100, deixant cinc fills: Guifr, el primer successor, mort el 1140; Olric, segon successor, mort el 1142;  Bonifaci, titulat comte, mort el 1040; Ubert, mort el 1142; y Guillem. En temps de Guifr hi va haver una guerra entre Como i Mil (1118) que tamb va afectar al comtat. Desprs del 1140 el comte Olric fou obligat a traslladar-se a Mil deixant el comtat que va passar a un tal Albert que va tenir l oposici dels habitants de Mendrisio, i mes tard es va enfrontar amb els de Ronago (1152). El 1158 Frederic Barba-roja va arribar a Llombardia i la gent de Seprio li va fer costat. El comtat va ser donat el 1158 al senyor alemany Gozwin de Heisenberg, junt amb el comtat de la Martesana. El 1162 Mil fou destruda per l emperador amb l ajuda de la gent del comtat de  Seprio. Gozwin va morir el 1167 i el va succeir Obizzone Pusterla, que es va titular capit; el 1176 l emperador va tornar per cinquena vegada a Llombardia i va passar per Seprio, arribant a Fagnano on va trobar resistncia. El 29 de maig de 1176 a Legnano fou derrotat i va haver de reconixer les comunes. El poder a Seprio va passar a un cnsol, i qued estretament vinculat a Mil.

El 1225 els milanesos van crear la Lliga Llombarda i els nobles de Seprio poc temps desprs van nomenar podesta local a Obizzo Pusterla que fou deposat l any 1226 pels milanesos. El 1266 Francesco della Torre, germ de Napo della Torre, cap gelf de Mil oposat als Visconti, va rebre la senyoria del Seprio. El 1271 els della Torre van eliminar l oposici gibelina. El 1277 van comenar les lluites civils a Mil, i l arquebisbe Ot Visconti va guanyar el combat de Desio i es va apoderar de Seprio. El 1284 els della Torre (Torriani) van reconquerir Como, i, amb l ajut de Guiu de Castiglione, el Seprio, que Guiu va rebre dels Torriani el 1285. Els Torriani van conquerir Lugano i Bellinzona i finalment Seprio va tornar directament a mans dels Torriani (1286) per fou atacat pels milanesos (Visconti) que van ocupar la regi menys el castell; es va fer la pau de Lomazzo, fins que a la matinada del 29 de mar de 1287 el castell fou destrut pels habitants de la Vall d'Ossola, a sou dels milanesos, i tot el territori va ser incorporat a Mil 

Com a feu milans fou donada a Lodrisio el 1311, per va tornar a Mil aviat; el 1329 fou donada a Marco del Seprio; el 1339 fou retornada a Lodrisio; el 1355 es va proclamar senyor Gian Galeazzo Visconti amb el qual va quedar definitivament unit a Mil essent administrat per capitans.  

 Llista de comtes del Seprio .

Joan  840- 843;
Sergi 843-844;
Roteno 844-865 (gastald);
Ot (jutge) 865-877 (comte) 877-888;
Mainfred 888-896;
Rostany 896-950;
Nantelm 950-964;
Guillem (fill) + abans de 964;
Olderic 964;
Domini imperial 964-981;
Al Arquebisbat de Mil 981;
Valpert 981-c. 990 (arquebisbe);
Vilfred I c. 990-c. 1020;
Berengari c. 1020-1030;
Vilfred II c. 1030-1044;
Ocupaci imperial 1044;
Al arquebisbat de Mil 1044 o 1045;
Rodolf I (III) 1045-1069;
Rodolf II Malvadello (IV) 1069-1100;
Guifr c. 1100-1140;
Bonifaci (associat) ?-1140;
Olric 1140-1142 (fuig a Mil);
Albert 1142-1158;
Gozwin de Heisenberg 1158-1167;
Obizzone Pusterla 1167-1176;
a Mil 1176-1225;
Obizzo Pusterla 1225-1226;
a Mil 1226-1266;
Francesco della Torre 1266-1277;
Ot Visconti 1277-1284;
Guiu de Castiglione 1284-1286;
als Torriani 1286;
Ocupat pels Visconti 1286-1287;
Anexi a Mil 1287;
Part de Mil 1287-1311;
Lodrisio 1311-c. 1315;
a Mil c. 1315-1329;
Marco 1329-1339;
Lodrisio 1339-1355;
Gian Galeazzo Visconti 1355-1378 ;
Anexi defintiva a la senyoria de Mila 1378 (Ducat de Mil 1395);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49579" title="Gastald" nonfiltered="4109" processed="4081" dbindex="19447">
Gastald es un ttol llombard, corresponent al administrador d una part del patrimoni (de les terres) del rei, en les que tenia les competncies civils, militars i judicials. Ttol de gran rellevncia a Itlia al segles VII i VIII, va desaparixer al segle IX.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49583" title="Weezer" nonfiltered="4110" processed="4082" dbindex="19449">
Weezer s una banda nord-americana de pop punk / rock alternatiu. Formada el 14 de febrer de 1992, han tret al mercat sis lbums, dos EP, un DVD, i un set de doble disc de luxe amb el seu disc de debut remasteritzat i un altre disc amb cares-b i estranyeses. L'ltim disc, titulat Weezer tamb anomenat The Red Album per a diferenciar dels altres dos discs homnims, va ser tret al mercat al 3 de juny de 2008.

 Histria .
 Comenaments (1992-1993) .
El grup es va formar el 14 de febrer de 1992 en Los Angeles, per Rivers Cuomo (veu i guitarra), Matt Sharp (baix), Pat Wilson (bateria) i Jason Cropper (guitarra). A les cinc setmanes van donar el seu primer concert, fent de teloners de Dogstar, la banda de l'actor Keanu Reeves. Van continuar donant concerts en l'escena de Los Angeles fins a signar amb Geffen Records.

 The Blue Album (1993-1994) .
A l'agost de 1993 Weezer van ser a Nova York a gravar el seu primer disc, el que seria conegut com The Blue Album, davall les ordres de l'ex-membre de The Cars Ric Ocasek. Desprs de finalitzar la gravaci, Cuomo va acomiadar a Jason Cropper i va contractar a Brian Bell, procedent de la banda Carnival Art. Les guitarres enregistrades per Cropper van ser enregistrades de nou per Cuomo i les seues veus per Bell. En aquest disc es troben xits com Buddy Holly (el vdeo del qual seria incls en el CD-ROM del Windows 95) o 'Undone'. El disc recollia influncies de grups com els Pixies o els Beach Boys, amb un so que podia oferir similituds amb bandes del moment com Pavement, Sebadh o Dinosaur Jr.

 Pinkerton (1995-1997) .
A finals de Desembre del 94, la banda es va prendre un respir desprs de la gira nadalenca i Rivers Cuomo va tornar al seu Connecticut natal, on va gravar una pera rock en un 8 pistes, Songs From The Black Hole (Canons des del forat negre). El grup va comenar a treballar sobre aqueix concepte per finalment va ser abandonat, encara que algunes canons van ser aprofitades per al posterior lbum Pinkerton.

El segon lbum va ser considerat com un fracs comercial i tamb la crtica ms prxima al comercial ho va criticar (la revista Rolling Stone va qualificar a Pinkerton com el pitjor disc del 96). Ning esperava que les melodies alegres i la creativitat pop del disc blau anaven a desaparixer per a deixar pas a un so brut, replet de cruesa i distorsi, amb lletres totalment ntimes, que no eren sin el reflex de la vida de Rivers Cuomo en aqueix moment: alg totalment insegur, que no havia sabut gaudir del seu xit momentani (va deixar la banda durant un semestre per a estudiar Filologia Anglesa a Harvard) i que patia les doloroses conseqncies d'una operaci correctora en la seua cama, la qual cosa va acabar recloent-lo i convertint-lo en un "ermit".El fracs de 'Pinkerton' va donar ales a les crtiques que comparaven a Weezer amb els one hit wonders, bandes d'un noms xit.

 Descans (1997-2000) .
El grup va abandonar tota activitat a principis de 1997. Mentre que el baixista Matt Sharp va formar la banda The Rentals, amb la qual recolliria elements del so de Pinkerton, el guitarrista Brian Bell va fer el propi amb The Space Twins, i el bateria Pat Wilson amb The Special Goodness, el lder de la banda, Rivers Cuomo, va abandonar Califrnia una altra vegada per a allunyar-se de la indstria musical, jugar al futbol en una lliga semiprofessional, i escriure canons sense tenir que assajar-les amb Weezer, encara que va acabar formant la Rivers Cuomo Band, amb la que va tocar canons pop mes prximes als 60 que a 1997, per no va donar mes de 10 concerts acompanyat d'aqueixa formaci. Encara aix, les gravacions dels concerts d'aquesta efmera banda sn molt apreciades pels seguidors de Weezer, ja que aporten una nova dimensi al repertori de Cuomo.

A finals dels noranta, van comenar a sorgir milers de fans de Weezer, que es van veure identificats amb les lletres de Pinkerton, que parlaven de fracs, inseguretat, i frustraci sexual. Aix mateix, aqueixos fans tamb van formar bandes, com Ozma, que imitaven el so de la banda de Rivers Cuomo. Internet va ser el mode de contacte de tots ells, i a poc a poc, Weezer va anar aconseguint un estatus de grup de culte, el qual va afavorir la tornada del grup.

Aix, la banda va tornar a assajar, aquesta vegada amb Mikey Welsh substituint a Matt Sharp (que seguia amb la seua banda, The Rentals) en el baix. Es van donar gires en locals xicotets i en festivals com el Warped Tour, que els van guanyar respecte en l'escena musical del moment. Cuomo va decidir llanar gratutament per Internet 10 canons, que acabarien coneixent-se com Summer Songs 2K (canons de l'estiu del 2000). Tot anava vent en popa, en condicions per a entrar a un estudi de gravaci i preparar el segent lbum.

 The Green Album i Maladroit (2001-2003) .
The Green Album, el tercer llanament oficial de Weezer. Durant la composici de les canons, Rivers Cuomo va analitzar qu va ser el que va fer que algunes de les seues canons triomfaren i qu va ser el que va fer que altres fracassaren. El resultat final van ser 10 canons desprovedes d'emoci o el toc personal que es trobava en Pinkerton, per de facturaci pop perfecta. Canons com Hash Pipe o Island In The Sun (tema utilitzat en la campnaya publicitria de Movistar a Espanya) van fer que el disc verd venguera quasi 2 milions de cpies.

Segons Cuomo, l'xit de The Green Album no va ser de cap manera improvisat. Va passar mesos llegint a Nietzsche, biografies de Juli Csar, Napole o Csar Borja, per a establir el seu propi plans de dominaci mundial, en aquest cas l'xit comercial, no sols analitzant la seua prpia msica, sin tamb la d'altres, com Kurt Cobain (Nirvana) o Noel Gallagher (Oasis).

En veure que tots els seus plans anaven funcionant, i que la discogrfica li havia donat carta blanca per a fer el que volguera en el segent disc, Rivers Cuomo va comenar a comportar-se de manera diferent. Ell mateix va prendre les regnes econmiques de la banda, convertint-se en el mnager. Tamb va advertir a la resta dels seus companys que cap d'ells era imprescindible, i que per tant, podria substituir-los a tots. Va arribar fins i tot a posar-li una multa de 2.000$ a Brian Bell per tocar en un concert amb la guitarra desafinada. Aquesta situaci va provocar un gran deteriorament en la relaci entre el grup, que va culminar amb la marxa del baixista Mikey Welsh (que va acabar recls en un manicomi). En el pla musical va radicalitzar els mtodes de composici que havia utilitzat en el Green Album, creant frmules per a compondre centenars de canons en poc de temps.

Scott Shriner, procedent de grups d'hard-rock californians, es va convertir en el tercer baixista de la histria de Weezer, aportant contundncia al so de la banda. Contundncia que es veuria reflectida en Maladroit, el quart i ms polmic lbum del grup. Amb un mtode de gravaci que poques vegades s'havia vist abans, ensenyant les maquetes diries als fans en la seua pgina web perqu ells decidiren, i amb un gir a les arrels metalleres de Cuomo, va suposar un davallada en la discografia de Weezer. El disc no va convncer a molta gent, i ja eren molts els nostlgics de l'poca en qu Matt Sharp era el baixista i donava al grup el seu toc personal.

 Make Believe (2003-2005) .
Desprs de la gira de Maladroit la banda va tornar a l'estudi per a enregistrar el que seria el cinqu lbum per desprs de tenir preparades unes 30 maquetes, Rivers Cuomo va decidir rebutjar-les i tornar a Harvard. La gravaci del cinqu disc es va alentir, tardant 3 anys a ser acabat, davall les ordres del fams productor Rick Rubin, que va introduir a Cuomo en el mn de la meditaci Vipassana. Aix, el 10 de maig de 2005, va eixir a la venda Make Believe. El primer single del disc "Beverly Hills" ha aconseguit quotes d'xit i popularitat sense precedents per a la banda. Al 2005 Rivers Cuomo planej tornar a Harvard per un semestre per a llicenciar-se definitivament. Matt Sharp pel seu costat, va anunciar el 24 d'octubre del 2005, que tornava amb la seua banda The Rentals desprs d'haver considerat seriosament tornar a Weezer com a cinqu membre.

Post Make Believe (2006-mitjans 2007).
Al 2006 la banda va estar fent un descans de tours i promocions. A l'estiu de 2006, MTV news va especular sobre el final de la banda, basant-se en paraules dites per Rivers Cuomo en una entrevista de la MTV. Molts mitjans de comunicaci nord-americans van prendre eixe rumor com a titular i van comenar a anunciar la separaci del grup. Amb aix, segents declaracions de Cuomo al seu bloc deien que li van traure de context i que la banda continuava junta i que havia estat escrivint noves canons i que continuar fent-ho. Altres membres tamb van confirmar la continutat de la banda..

Weezer va anunciar un possible llanament d'un DVD en viu sobre el Tour del Jap fet al 2005 amb material d'arxiu de darrere els escenaris. El DVD es va anunciar a finals de 2005, per en notcies al web de la banda, Karl Koch va dir que "estava quasi del tot fet per s'ha deixat en pausa per ara."

Una notcia de Yahoo! news va anunciar una collecci de grans xits de Wezzer per a la tardor de 2006 i que aquesta en portaria noves canons. El web de la banda va dir que l'anunci era prematur i que els plans del CD de grans xits encara no s'havien acabat. Weezer encara t un contracte amb Geffen per a 2 discs ms i els membres de la banda, malgrat no ser entrevistats molt sovint sobre a, encara continuen parlant de plans futurs amb Weezer.

Al febrer del 2007, Rick Rubin, en una entrevista per a MTV News, va mencionar que cuomo li estava enviant noves maquetes, confirmant que la banda segueix junta i que estaran treballant en nou material en un futur prxim.

El 11 de mar de 2007 Weezer va confirmar al seu MySpace que la banda seguia junta encara que 'darrere de portes tancades'.

El 9 d'abril de 2007 van penjar en internet una maqueta anomenada "Pig" . No se sap si aquesta can, la qual noms cont veus, guitarra, piano i harmnica, ser utilitzada per a un futur disc de la banda.

En una entrevista amb The Harvard Crimson, publicada un any en del penjament de "Pig", Cuomo va parlar de la can: "Estic treballant en una can anomenada 'Pig', que segueix la vida d'un porc, des que s un porquet a la granja, jugant amb altres animals, fins al punt que creix i es casa i t fills, per aleshores , el maten a l'escorxador!"

The Red Album (mitjans 2007 - actualment).
Els rumors d'un sis disc de Weezer comenaren quan l'URL www.albumsix.com comen a enllar la pgina oficial de Weezer i a va eixir reflectit a la revista de msica Rolling Stones. 

El 25 de juny del 2007 Rivers Cuomo va confirmar que el disc nou ser tret a la venda a comenament de 2008 en un post de weezer.com post.

Al desembre del 2007, Rivers Cuomo va traure a la venda en disc recopilatori titolat . L'lbum cont maquetes d'en Cuomo des del 1992 al 2007, incloent canons de l'abandonat segon disc de Weezer, Songs from the Black Hole.

L'1 d'abril de 2008 es va anunciar que el disc s'anomenaria de nou Weezer, referint-se a ell com a "The Red Album". Addicionalment, es va revelar que part de les sessions d'enregistrament del disc van ser produdes per Jacknife Lee i que la can "Pork and Beans" seria el primer single.

El sis lbum d'estudi es va llanar al mercat nord-americ al 3 de juny de 2008, justament 3 anys desprs de Make Believe. El disc va ser produt per Rick Rubin i Rich Costey el va mesclar. Les gravacions les descriuen com a "experimentals", i segons Cuomo, inclouen canons llargues i no-tradicionals, percusi TR-808, sintetitzadors, Southern rap, contrapunts de msica barroca, entre d'altres.

Membres.
Actualment la banda est composta dels segents membres:
 Rivers Cuomo   vocalista, guitarrista (1992 present);
 Patrick Wilson   bateria, veus de fons (1992 present);
 Brian Bell   guitarrista, veus de fons (1993 present);
 Scott Shriner   baixista, veus de fons (2001 present, participa en Maladroit, Make Believe i The Red Album);

Mentre es reconeix a Cuomo com al membre de faana, tots els membres comparteixen la veu principal al "Red Album".

Membres anteriors:
 Jason Cropper   guitarrista, veus de fons (1992 1993) (va escriure amb Cuomo la can "My Name is Jonas" al The Blue Album);
 Matt Sharp   baixista, veus de fons (1992 1998) (particip en The Blue Album i Pinkerton);
 Mikey Welsh   baixista, veus de fons (1998 2001) (participa en The Green Album);

 Discografia  .


 lbums .
Weezer (The Blue Album) (1994);
Pinkerton (1996);
Weezer (The Green Album) (2001);
Maladroit (2002);
Make Believe (2005);
Weezer (The Red Album) (2008);

 Senzills .


 Remarques .





 Enllaos externs .
 Pgina Oficial;
 Frum de Fans de Weezer;
 Videos;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49584" title="Economia del Pas Valenci" nonfiltered="4111" processed="4083" dbindex="19450">
El Pas Valenci conforma un territori llargarut, amb una orografia muntanyosa i irregular que ha dificultat histricament les comunicacions i l'aprofitament del sl, i noms l'eix litoral ha facilitat la connexi amb el nord, amb Catalunya i Europa. Aix s'explica, entre d'altres raons, que tot i els plans d'infraestructures estatals centralitzades cap a Madrid el volum de comer entre Catalunya i el Pas Valenci s el qudruple del volum que es t amb la capital estatal.

Amb un clima mediterrani i un rgim de pluges escasses, els recursos naturals del Pas Valenci sn minsos pel que fa als minerals; destaquen algunes explotacions salines i les pedreres de minerals no metllics, d's i tradici histrica en la indstria i la construcci. En recursos hdrics hi ha una demanda d'aigua superior a l'oferta, i aquest desequilibri s especialment greu a les comarques del sud del pas, que es resol de moment amb restriccions i amb l'explotaci d'aqfers subterranis. Els plans d'estalvi i racionalitzaci de l's, especialment en l'agricultura, i la generalitzaci de plantes dessalinitzadores i de captaci d'aigua es presenten com les solucions del futur.

 Indicadors econmics .

En l'any 2002 el Pas Valenci va generar el 10'5% del PIB estatal, el 12% de les exportacions espanyoles i el 9'78% del valor afegit brut industrial estatal, i el seu estoc de capital representava l'any 2000 el 10'4% del total estatal. A l'any 2003 el deute pblic de la Generalitat Valenciana va superar el 10'5% del PIB valenci i la taxa d'atur es va situar en el 10'5%.

En recursos humans la taxa d'activitat del Pas Valenci va assolir l'any 2002 el 56'8%, superior a la mitjana estatal (50'9%) i quasi igual a la mitjana de la UE-15 (57%), per b que les diferncies per gnere son fora acusades: la taxa masculina va assolir el 69'8% l'any 2002, tres punts per sobre de la mitjana europea, per la femenina era del 44'8%, quatre punts per sota d'aquesta mitjana. 

Respecte al capital hum, el nivell educatiu del Pas Valenci presentava l'any 2001 un xit educatiu de l'ensenyament primari del 63%, del secundari del 16%, i de l'universitari del 21%. Aquests indicadors sn, per tant, ms baixos que la mitjana estatal, que al seu torn tamb sn ms baixos de de la mitjana de l'UE (30%, 49%, i 21%, respectivament per a cada nivell).

El seu sector industrial s considerable pels seus nivells de productivitat elevats, i perqu es tracta d'uns sectors ms intensius en la creaci de valor afegit i de riquesa que l'agricultura, el turisme o la construcci. Aix, en l'any 2003 el 21% del PIB valenci va ser generat per una indstria que produa per valor de 36.730 milions d'euros, i donava feina a 347.861 persones.

 Model empresarial .

El model empresarial valenci el componen uns quants centenars d'empreses multinacionals i desenes de milers de PIME locals, la combinaci de les quals ha perms a moltes empreses valencianes crixer a recer de les multinacionals. Si b, la majoria de les pimes sn de caire familiar la qual cosa, malgrat les virtuts d'aquest model, podria perjudicar en la capacitat de cooperaci econmica ms enll de la famlia en un context de globalitzaci econmica.

Malgrat la greu crisi econmica entre 1973 i 1985 que afect el sector industrial, i desprs d'haver entrat l'any 1986 a la UE sense tradici exportadora recent, actualment s la segona autonomia exportadora de l'Estat, amb un 12%, i el seu volum respectiu al 2003 superava a Grcia i s'acostava al de Portugal.

Les empreses ms importants amb seu social al Pas Valenci sn Ford, Mercadona, Consum, ANECOP, Colebega, BP Oil, Porcelanosa, Pamesa Cermica, Taulell, Air Nostrum, o Ros Casares, entre d'altres.

 Sectors .
 Agricultura .

Esdev marcada per la disposici d'aigua; per tant cal distingir-hi els conreus de sec i els de regadiu:

 Al sec l'ametler sobretot i tamb el garrofer i l'olivera sn els conreus tradicionals, per s'han anat introduint altres arbres de sec que s'han implantat en determinades comarques i entre els quals hi ha les pomeres, els prssecs, etc. La vinya s el paisatge natural de moltes comarques i, d'un temps en, s'hi elaboraren vins de gran qualitat arreu del pas, especialment a la Plana d'Utiel, el Villar de l'Arquebisbe i les zona del Vinalop (Alt Vinalop, Vinalop Mitj i Baix Vinalop). En les zones de l'interior de la Marina Alta i la Marina Baixa, degut al cultiu de la pansa, es fan bons moscatells i vins dolos.

 El regadiu est dominat pels ctrics, especialment la taronja, que suposen la major part de la citricultura de l'Estat i l'arrs que, encara que sofreix un clar retrocs, tamb suposa gran part de la producci estatal i els conreus hortcoles i florals.

 Ramaderia .

s poc important al Pas Valenci llevat de l'apicultura que, grcies a la gran varietat de plantes del sl, s la ms important de l'Estat. Igualment la pesca ocupa un lloc poc rellevant en l'economia.

 Indstria .

Es distingeixen cinc grans nuclis amb les seues especialitzacions. Sn, de nord a sud:

 Castell-Onda: Cermica.
 Valncia i la seua rea metropolitana: moble, i maquinria elctrica. Abunda la petita i mitjana empresa, per tamb hi ha grans indstries com l'automobilstica Ford.
 L'eix Xtiva-Alcoi: txtil i paper.
 La Foia de Castalla: Joguets mecnics i nines (el 55% de la producci estatal espanyola).
 La Vall del Vinalop: Calat i cautx.

Tamb s'hi conserven activitats tradicionals com ara la cermica de Manises, Ribesalbes o L'Alcora; el torr i el gelat a Xixona i Alacant; la manufactura, de mobles i atifells, amb vmet a Gata, Moixent, Vallada, etc.

 Turisme .

Aquest sector s'ha convertit, des de la dcada dels seixanta del passat segle, en un important factor d'ingressos. Actualment representa el 22% del PIB; per aquest fet ha dut a una fero especulaci, sobre tot a la costa, amb destrossa del sistema ecolgic i degradaci sistemtica del medi ambient.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49585" title="Cclades" nonfiltered="4112" processed="4084" dbindex="19451">

Les Cclades (en grec         , Kiklades, que significa "circulars") sn un arxiplag de la mar Egea situat al sud-est de la Grcia continental, estat al qual pertanyen. Originriament, el nom s'usava per designar les illes que, si fa no fa, formaven un cercle al voltant de l'illa sagrada de Delos.

L'actual departament o noms grec de les Cclades (que forma part de la regi o perifria de l'Egeu Meridional) t una superfcie de 2.572 km i una poblaci de 119.549 habitants (2005). La capital s la ciutat d'Ermopolis, a l'illa de Siros. El formen 24 illes principals i unes 200 illes petites.


L'arxiplag cicldic el componen unes 220 illes, les principals de les quals sn:

 Amorgs;
Anafi;
Andros;
Antmilos o Andmilos;
Antparos o Andparos;
Delos ;
Donoussa;
Folgandros;
Giaros;
os;
Irklia;
Kea;
Keros;
Kmolos;
Kithnos;
Melos o Milos;
Mkonos;
Naxos;
Paros;
Rinia;
Santor (o Thira);
Srifos;
Sifnos;
Skinos;
Siros;
Tinos;

Antmilos es dependent de Milos, i Delos s la ms petita per la ms important pel seu paper histric.

 Histria .

Les illes sn el bressol de la civilitzaci cicldica, datada entre la fi del neoltic i els primers temps de l'edat del bronze (aproximadament entre els anys 3300 al 2000 aC), segles abans que la civilitzaci minoica es desenvolups a Creta, al sud de les Cclades, en plena edat del bronze. La cultura cicldica s coneguda per les seves estatuetes femenines, esquemtiques i planes, esculpides amb el pur marbre blanc de les illes, similars a les escultures d'autors contemporanis com Jean Arp o Constantin Brncu i. Aquestes figures foren saquejades de les tombes per satisfer un prsper mercat d'antiguitats ja des del comenament del segle XX. 

Desprs no van tenir una histria comuna i cal cercar a l'histria de cada illa, si b durant el perode del Ducat de Naxos o de l'arxiplag una part de les illes van constituir de fet una entitat. 

Vegeu tamb.

 Llista d'illes de Grcia;
 Ducat de Naxos;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49586" title="Crisi dels mssils de Cuba" nonfiltered="4113" processed="4085" dbindex="19452">


La crisi dels mssils de Cuba s el nom amb qu es coneix el conflicte que enfront la Uni Sovitica i els Estats Units entre els dies 14 d'octubre i el 20 de novembre de 1962, i que va representar un dels moments de major tensi entre ambdues potncies durant la Guerra Freda.

Els precedents.

Als anys 50 del segle XX, Cuba romania sota la influncia i el control dels Estats Units, que havien intervingut decisivament, l'any 1898, en la independncia de l'illa caribenya respecte d'Espanya. El gener de 1959, per, esclat la Revoluci cubana i el dictador Fulgencio Batista va ser derrocat per la guerrilla encapalada per Fidel Castro i el Che Guevara.

El govern cub va emprendre rpidament (maig de 1959) una reforma agrria, i expuls de Cuba les companyies de capital estatunidenc, entre elles l'emblemtica United Fruit Company.

Les reformes endegades per Fidel Castro, contrries als interessos econmics dels Estats Units, provocaren que el 21 d'octubre de 1959 els nordamericans llancessin un atac sobre l'Havana. Dos avions van metrallar la ciutat, causant 2 morts i 50 ferits. 

Posteriorment, el 15 d'abril de 1961, 1.500 homes desembarquen a Baha de Cochinos. Aquestes tropes estaven constitudes principalment per exiliats anticastristes que havien estat entrenats per la CIA a Guatemala en el marc d'una operaci finanada per l'administraci Eisenhower. Diferents ciutats van ser bombardejades, si b les forces militars cubanes van aconseguir derrotar l'intent d'invasi.

El 24 d'abril de 1961, J.F. Kennedy, que havia succet D. Eisenhower en el crrec de president dels Estats Units, assum la plena responsabilitat d'aquella acci i inici l'embargament econmic contra Cuba que encara avui perdura.

El novembre de 1961, els Estats Units van desplegar a Turquia 15 mssils Jpiter, capaos d'arribar a territori sovitic i 30 ms a Itlia. 

L'esclat del conflicte.

L'origen del conflicte cal cercar-lo en la decisi del Politbur de la Uni Sovitica de recolzar ms decididament el govern revolucionari de Cuba, sota comandament de Fidel Castro, arran de l'antecedent que es va crear amb l'intent fallit dels Estats Units d'envair l'illa a Baha de Cochinos, l'abril de 1961. Amb aquella operaci, els Estats Units van posar de manifest que no tolerarien un govern prosovitic a escassos quilmetres de les seves costes. L'URSS, per la seva banda, va veure en Cuba la base logstica ideal per donar suport a noves onades revolucionries prosovitiques en pasos llatinoamericans. A ms a ms, i atesa la seva proximitat a l'estat de Florida, Cuba esdevenia la base militar idnia des d'on amenaar els Estats Units sense que aquests tinguessin temps de reacci, igualant aix l'amenaa que significava per als sovitics els mssils nord-americans emplaats des del novembre de 1961 a Turquia, estat fronterer amb l'URSS i membre de l'OTAN. Per tot plegat el president rus, Nikita Khrusxov i el seu govern van decidir assegurar l'illa amb la installaci de bases de mssils preparats per portar caps nuclears i amb capacitat per abastar els Estats Units.

La installaci dels mssils va ser descoberta per mitj d'unes fotografies aries fetes des d'un avi espia estatunidenc. Els analistes de la CIA van assenyalar al president J.F. Kennedy que les estructures fotografiades a Cuba semblaven correspondre a installacions de mssils, encara no operatives per b que podrien estar-ne en poc temps. El 22 d'octubre de 1962, Kennedy s'adre a la naci amb un missatge televisat de 17 minuts on comunic la decisi d'establir una mena de "quarantena" o bloqueig naval a 500 milles nutiques (926 km) de les costes cubanes. Aix, els Estats Units van desplegar nombrosos vaixells i avions de guerra per la zona, a fi i efecte d'incomunicar l'illa i evitar aix que nous vaixells sovitics arribessin a Cuba. Lluny d'arronsar-se, el 24 d'octubre Nikita Khrusxov dirig un missatge a Kennedy on afirmava que "...l'URSS veu el bloqueig com una agressi i no instruir als vaixells que es desvin". 

Amb tot, durant les primeres hores del mat, 30 vaixells mercants sovitics (4 d'ells transportant mssils nuclears a bord) estaven en ruta cap a Cuba. Dos, el Khemov i el Gagarine arribaren, fins i tot, a la lnia de bloqueig. Tanmateix, Khrusxov estim estratgicament innecessari trencar el bloqueig -ben mirat el mssils ja installats a Cuba suposaven una bona amenaa- i els vaixells sovitics disminuren la velocitat, alguns giraren cua i altres alteraren les seves rutes.

El 27 d'octubre un avi espia estatunidenc U-2, mentre sobrevolava l'illa, va ser abatut per un mssil disparat pels sovitics des d'una de les seves bases, augmentant encara ms la tensi.

Fi de la crisi.

El mateix dia 27 d'octubre, Khrusxov propos a Kennedy el desmantellament de les bases sovitiques de mssils nuclears de Cuba. A canvi la URSS exigia la garantia que els Estats Units no envairien Cuba ni recolzarien cap operaci amb aquesta finalitat. Alhora instaven els estatunidencs a desmantellar les seves bases de mssils nuclears de Turquia. Kennedy accept d'eliminar els obsolets mssils del tipus Jpiter . D'aquesta manera es posava fi a la crisi sense que cap dels dos contendents dons mostres de debilitat ni de derrota.

Aquesta resoluci en forma de  taules  satisfeia ambdues potncies ja que el  teatre  de la guerra freda quedava d'aquesta manera novament igualat. En realitat uns i altres volien evitar el conflicte directe, extrem que tant Washington com Moscou no volien ni imaginar per molt que la publicitat bllica de l'poca digus el contrari. S'estimaven ms traspassar els enfrontaments a tercers pasos, com havia ocorregut amb la Guerra de Corea (1950-1953) i que tornaria a ocrrer amb la Guerra del Vietnam (1954-1975). 
El 30 d'octubre Nikita Khrusxov comunic a Fidel Castro els termes de l'acord signat entre la Casa Blanca i el Kremlin, i el 20 de novembre Castro acceptava la retirada dels mssils nuclears sovitics i Kennedy anunciava la fi del bloqueig sobre l'illa.

En l'article Tctica i estratgia de la revoluci llatinoamericana,  escrit durant la crisi i no publicat fins desprs de la seva mort, Ernesto Che Guevara denunciava l'actitud dels sovitics en afirmar que: "s l'exemple esgarrifs d'un poble que est disposat a immolar-se atmicament per a qu les seves cendres serveixin de fonament a societats noves i que quan es fa, sense consultar-ho, un pacte pel qual es retiren els coets atmics, no sospira d'alleugeriment, no dna grcies per la treva; salta a la palestra per a donar la seva veu prpia i nica, la seva posici combatent, prpia i nica, i ms lluny, la seva decisi de lluita encara que fos sol".

 Vegeu tamb .
Guerra Freda;
Invasi de Baha de Cochinos;
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49587" title="Politbur" nonfiltered="4114" processed="4086" dbindex="19453">

El politbur s el mxim rgan executiu dels partits comunistes.

En els estats d'inspiraci marxista-leninista el partit comunista s concebut com lavantguarda del poble, ra per la qual t la potestat d'escollir i controlar els oficials que tenen encomanada la tasca de dirigir l'estat. Aix, en teoria, el congrs del partit tria un comit central i aquest, al seu torn, escull la figura del secretari general. Tanmateix, en els estats estalinistes aquest model s'inverteix i s el secretari general qui determina la composici del politbur i del comit central.

Etimologia.
La paraula s una abreviatura de Bur Poltic. El terme prov originriament del rus Politicheskoe Byuro (que contret dna Politbyuro) o de l'alemany Politbro.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49607" title="Torneig d'Histrics del Futbol Catal" nonfiltered="4115" processed="4087" dbindex="19454">
Histria.
El Torneig d'Histrics del Futbol Catal s un torneig amists de futbol iniciat l'any 1984 i que ha aconseguit guanyar-se un gran prestigi dins del futbol d'estiu modest catal. Impulsat des del seu inici pel Futbol Club Martinenc, el club del Guinard ha estat l'autntica nima del torneig, essent l'organitzador de la majoria d'edicions. El 1996 l'organitzador fou la Uni Atltica d'Horta amb motiu del 75 aniversari de l'entitat. El 2003 l'encarregat fou el Club de Futbol Badalona amb motiu del centenari del club. Des d'aleshores l'organitzaci s itinerant, entre els diversos clubs participants. Tant els clubs inscrits, com el format del torneig ha anat variant al llarg dels anys. L'any 2007, l'Europa s l'organitzador com a celebraci del seu centenari.

Historial.


L'any 2008 es va disputar la primera edici femenina del torneig.



Palmars.
Mascul.
 Futbol Club Martinenc 4 ttols;
 Club Esportiu Jpiter 4 ttols;
 Club de Futbol Badalona 4 ttols;
 Uni Atltica d'Horta 3 ttols;
 Uni Deportiva Atltica Gramenet B 2 ttols;
 Uni Esportiva Sant Andreu 2 ttols;
 Uni Esportiva Sants 1 ttol;
 Uni de l'Esport Badalon 1 ttol;
 Club Esportiu Jpiter B 1 ttol;
 Club Esportiu Premi 1 ttol;

Femen.
 Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona 1 ttol;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49609" title="Illes Sarniques" nonfiltered="4116" processed="4088" dbindex="19455">
Les illes Sarniques (en grec               , Saronik Nisi) sn un grup d'illes situades al golf Sarnic, que s'obre entre les regions gregues de l'tica i el Pelopons. Les principals illes habitades d'aquest grup sn Salamina (on l'armada grega va derrotar els perses en la famosa batalla de Salamina), Egina, Cecrfalea, Angistri i Poros. Les illes d'Hidra i Doks, situades davant la costa de l'Arglida, al Pelopons (i que en realitat es troben entre el golf Sarnic i el golf Arglic), de vegades tamb sn considerades part de les illes Sarniques, i llavors aquest conjunt se sol anomenar les illes Argosarniques (en grec                   , Argosaronik Nisi).

Molts grecs del continent tenen segones residncies en aquestes illes, que estan comunicades amb serveis regulars de ferris des dels ports del Pireu i del Pelopons.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49613" title="Noyon" nonfiltered="4117" processed="4089" dbindex="19456">

Noyon s un municipi francs, situat al departament d'Oise i a la regi de Picardia. L'any 1999 tenia 14.471 habitants.

Situaci.
Noyon es troba a la part nord-oriental de l'Oise.

Histria.

Habitat originriament per tribus galles, fou el lloc on Carlemany fou coronat com a rei dels francs l'any 768. 

El 1509 hi nasqu el reformador Joan Calv.

Ocupada pels alemanys tant durant la Primera com la Segona Guerra Mundial, la ciutat pat forts desperfectes, i hagu de ser reconstruda. Conserva la catedral gtica de Notre-Dame, dels segles XII-XIII.

Llocs d'inters.

Vegeu tamb.
Llistat de municipis de l'Oise;

Enllaos externs.
Noyon al lloc web de l'INSEE;
Poblacions ms properes a Noyon;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49614" title="Beaurevoir" nonfiltered="4118" processed="4090" dbindex="19457">

Beaurevoir s un municipi francs, situat al departament d'Aisne i a la regi de Picardia, prop del naixement de l'Escalda. L'any 1999 tenia 1.498 habitants.

 Situaci .
Beaurevoir es troba al lmit septentrional de l'Aisne. Per tant, est a menys de quatre quilmetres del departament del Nord.

 Administraci .
Esclainvillers forma part del cant de Catelet, que al seu torn forma part del districte de Saint-Quentin. Des del 2001, l'alcalde de la ciutat s Grard Potterie.

 Histria .
Joana d'Arc, a punt de passar a mans dels anglesos, intent fugir del castell de Beaurevoir.

Josquin Desprez va nixer a Beaurevoir.

 Llocs d'inters .

 Vegeu tamb .
Llista de municipis de l'Aisne;

 Enllaos externs .
Beaurevoir al lloc web de l'INSEE;
Poblacions ms properes a Beaurevoir;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49621" title="Arqueobacteri" nonfiltered="4119" processed="4091" dbindex="19458">

Els arqueobacteris (Archaea) sn un grup de microorganismes unicellulars. El terme arxibacteri n's una denominaci desestimada. Els arqueobacteris, com els eubacteris, sn procariotes que manquen de nucli cellular o qualsevol altre orgnul dins les cllules. En el passat, se'ls consider un grup inusual de bacteris, per com que tenen una histria evolutiva independent i presenten moltes diferncies en la seva bioqumica respecte a la resta de formes de vida, actualment se'ls classifica com un domini distint en el sistema de tres dominis. En aquest sistema, presentat per Carl Woese, les tres branques evolutives principals sn els arqueobacteris, els eubacteris i els eucariotes. Els arqueobacteris estan subdividits en quatre flums, dels quals dos, els crenarqueots i els euriarqueots, sn estudiats ms intensivament. La classificaci dels arqueobacteris roman dificultosa, car la immensa majoria d'aquests organismes no han estat mai estudiats al laboratori i noms se'ls ha detectat per mitj de l'anlisi dels seus cids nucleics en mostres del medi ambient.

En general, els arqueobacteris i eubacteris sn bastant semblants en forma i en mida, tot i que alguns arqueobacteris tenen formes molt inusuals, com ara les cllules planes i quadrades dHaloquadra walsbyi. Malgrat aquesta semblana visual amb els eubacteris, els arqueobateris posseeixen gens i diverses rutes metabliques que sn ms properes a les dels eucariotes; notablement, els enzims implicats en la transcripci i la traducci. Altres aspectes de la bioqumica dels arqueobacteris sn nics, com ara els ter lpids de les seves membranes cellulars. Els arqueobacteris exploten una varietat de recursos molt ms grans que els eucariotes; des de compostos orgnics familiars com ara els sucres, fins a l's d'amonac, ions de metalls o fins i tot hidrogen com a nutrients. Els arqueobacteris tolerants de la sal (els halobacteris) utilitzen la llum solar com a font d'energia, i altres espcies d'arqueobacteris fixen carboni; tanmateix, a diferncia de les plantes i els cianobacteris, no es coneix cap espcie d'arqueobacteri que sigui capa d'ambdues coses. Els arqueobacteris es reprodueixen asexualment i es divideixen per fissi binria, fragmentaci o gemmaci; a diferncia dels eubacteris i els eucariotes, no es coneix cap espcie d'arqueobacteri que formi espores.

Originalment, els arqueobacteris eren vists com a extremfils que vivien en ambients severs, com ara aiges termals i llacs salats, per posteriorment se'ls ha observat en una gran varietat d'hbitats, com ara sls, oceans i aiguamolls. Els arqueobacteris sn especialment nombrosos als oceans, i els que es troben al plncton podrien ser un dels grups d'organismes ms abundants del planeta. Aquests procariotes sn actualment considerats una part important de la vida a la Terra i podrien jugar un paper important tant en el cicle del carboni com en el cicle del nitrogen. No es coneixen exemples clars de patgens o parsits arquobacterians, per solen ser mutualistes o comensals. En sn exemples els arqueobacteris metangens que viuen a l'intest dels humans i els remugants, on estan presents en grans quantitats i contribueixen a digerir l'aliment. Els arqueobacteris tenen la seva importncia en la tecnologia; hi ha metangens que sn utilitzats per a produir biogs i com a part del procs de depuraci, i els enzims d'arqueobacteris extremfils capaos de resistir a temperatures elevades i solvents orgnics sn explotats en la biotecnologia.

Classificaci.
Un nou domini.

A principis del segle XX, els procariotes eren considerats un nic grup d'organismes i classificats segons la seva bioqumica, morfologia i metabolisme. Per exemple, els microbilegs intentaven classificar els microorganismes segons l'estructura de la seva paret cellular, la seva forma, i les substncies que consumeixen. Tanmateix, el 1965 es propos un nou sistema, utilitzant les seqncies gentiques d'aquests organismes per a esbrinar quins procariotes estan realment relacionats entre ells. Aquest mtode, conegut com a filognia, s el mtode principal utilitzat actualment.

Els arqueobacteris foren classificats per primer cop com a un grup separat de procariotes el 1977 per Carl Woese i George E. Fox en arbres filogentics basats en les seqncies de gens d'ARN ribosmic (ARNr). Aquests dos grups foren originalment denominats arqueobacteris i eubaceris i tractats com a regnes o subregnes, que Woese i Fox denominaren "regnes originals". Woese argument que aquest gup de procariotes s un tipus de vida fonamentalment distint. Per emfatitzar aquesta diferncia, aquests dos dominis foren posteriorment anomenats Archaea i Eubacteria. El nom cientfic Archaea prov del grec antic       , que vol dir "els antics". El terme "arqueobacteri" prov de la combinaci d'aquesta arrel i del terme grec bakt rion, que significa "petit bast".

Originalment, noms es classificaren els metangens en aquest nou domini, i els arqueobacteris eren considerats extremfils que noms viuen en hbitats com ara aiges termals i llacs salats. A finals del segle XX, els microbilegs d'adonaren que els arqueobacteris sn un grup d'organismes gran i divers mpliament distributs a la natura, i que sn comuns en hbitats molt menys extrems, com ara sls i oceans. Aquesta nova presa de conscincia de la importncia i l'omnipresncia vingu de l's de la reacci en cadena de la polimerasa per a detectar procariotes en mostres d'aigua o sl a partir nicament dels seus cids nucleics. Aix permet detectar i identificar organismes que no poden ser cultivats al laboratori, que sol ser difcil.

Classificaci actual.

La classificaci dels arqueobacteris, i dels procariotes en general, s un camp en constant moviment i controvertit. Els sistemes actuals de classificaci intenten organitzar els arqueobacteris en grups d'organismes que comparteixen trets estructurals i avantpassats comuns. Aquestes classificacions es basen significativament en l's de seqncies de gens d'ARN ribosmic per a revelar les relacions entre els organismes (filogentica molecular). La majoria d'espcies d'arqueobacteris cultivables i ben investigades sn membres de dos flums principals, els euriarqueots i crenarqueots. S'han proposat temptativament altres grups. Per exemple, a la peculiar espcie Nanoarchaeum equitans, que fou descoberta el 2003, se li ha atribut el seu propi flum, el dels nanoarqueots. Tamb s'ha proposat el nou flum dels korarqueots, que cont un nombre redut d'inusuals espcies termfiles que comparteixen trets dels dos flums principals, per que sn ms properes als crenarqueots. Altres espcies d'arqueobacteris recentment descobertes noms tenen una relaci distant amb qualsevol d'aquests grups, com ara els nanoorganismes arquobacterians acidfils de Richmond Mine (ARMAN), que foren descoberts el 2006.



La classificaci dels arqueobacteris en espcies tamb s controvertida. En biologia, una espcie s un grup d'organismes relacionats. Una definici popular d'espcie entre els animals s un conjunt d'organismes que poden reproduir-se entre ells i que estan reproductivament allats d'altre grups d'organismes (s a dir, no poden reproduir-se amb altres espcies). Tanmateix, els esforos per classificar els procariotes tals com els arqueobacteris en espcies es compliquen pel fet que sn asexuals i que presenten un alt nivell de transferncia horitzontal de gens entre llinatges. Aquest tema s controvertit; per exemple, algunes dades suggereixen que en arqueobacteris com ara Ferroplasma, es poden agrupar cllules individuals en poblacions de genoma molt similar i que rarament transfereixen gens a grups ms divergents de cllules. Alguns argumenten que aquests grups de cllules sn anlegs a espcies. D'altra banda, estudis dHalorubrum descobriren un intercanvi gentic significatiu entre aquestes poblacions. Aquests resultats han portat a pensar que classificar aquests grups d'organismes com a espcies tindria poc sentit prctic.

El coneixement actual sobre la diversitat dels arqueobacteris s fragmentari, i no es pot estimar amb cap mena de precisi el nombre total d'espcies d'arqueobacteris. Fins i tot les estimacions del nombre total de flums arquobacterians varien entre 18 i 23, dels quals noms vuit tenen representants que s'han cultivat i estudiat directament. Molts d'aquests grups hipottics sn coneguts nicament a partir d'una sola seqncia d'ARNr, cosa que indica que la diversitat d'aquests organismes roman completament desconeguda. El problema de com estudiar i classificar microbis no cultivats tamb es dna en els eubacteris.

Origen i evoluci.

Els arqueobacteris sn una forma de vida molt antiga. S'han datat fssils probables d'aquestes cllules de fa gaireb 3.500 milions d'anys, i s'han detectat restes de lpids que podrien ser arquobacterians o eucariotes en esquists de fa 2.700 milions d'anys. Com que la majoria de procariotes no tenen una morfologia caracterstica, la forma dels fssils no serveix per a identificar-los com a arqueobacteris. En canvi, fssils qumics, en forma dels lpids nics dels arqueobacteris, ofereixen ms informaci car aquests compostos no apareixen en altres grups d'organismes. Aquests lpids han estat detectats en roques que daten del Precambri. Les restes ms antigues conegudes d'aquests lpids d'isopr daten del cintur d'Isua, a l'oest de Grenlndia, que inclouen sediments formats fa 3.800 milions d'anys que sn els ms antics del mn. L'origen dels arqueobacteris sembla ser extremament remot en el temps, i el llinatge arqueobacteri podria ser el ms antic de la Terra.


Woese argument que els bacteris, arqueobacteris i eucariotes representen cadascun un llinatge evolutiu distint que diverg fa molts milions d'anys d'una colnia ancestral d'organismes. Tanmateix, alguns bilegs han argumentat que els arqueobacteris i eucariotes sorgiren d'un grup d'eubacteris. Thomas Cavalier-Smith propos el clade dels neomurs per a representar aquesta teoria. Neomura vol dir "parets noves" i es refereix a la teoria que els arqueobacteris i els eucariotes haurien derivat d'eubacteris que (entre altres adaptacions) havien substitut les parets de peptidoglic per altres glicoprotenes. s possible que l'ltim avantpassat com dels eubacteris i els arqueobacteris fos un termfil, cosa que presenta la possibilitat que les temperatures baixes siguin "ambients extrems" pels arqueobacteris, i que els organismes que viuen en ambients ms freds apareguessin ms tard en la histria de la vida a la Terra. Com que els arqueobacteris i els eubacteris no estan relacionats ms estretament els uns amb els altres que amb els eucariotes, s'ha argumentat que el terme "procariota" no t un sentit evolutiu autntic i que caldria descartar-lo completament.

La relaci entre arqueobacteris i eucariotes roman un problema important. A part de les semblances en l'estructura i les funcions cellulars que es discuteixen ms avall, molts arbres gentics agrupen els dos clades. Algunes de les primeres anlisis fins i tot suggerien que la relaci entre els eucariotes i el flum arqueobacteri dels euriarqueots s ms propera que la relaci entre els euriarqueots i els crenarqueots. Tanmateix, actualment s considera ms versemblant que l'avantpassat dels eucariotes divergs bastant aviat dels arqueobacteris. Els descobriment de gens similars als dels arqueobacteris en alguns grups d'eubacteris, com ara Thermotoga maritima, fa que aquestes relacions siguin difcils de determinar, car ha tingut lloc una transferncia horitzontal de gens. Alguns han suggerit que els eucariotes sorgiren de la fusi d'un arqueobacteri i un eubacteri, que esdevingueren el nucli i el citoplasma; aix explica diverses semblances gentiques per presenta dificultats a l'hora d'explicar l'estructura cellular.

Morfologia.

La mida dels arqueobacteris varia entre 0,1 micrmetres ( m) i ms de 15  m de dimetre, i existeixen en diverses formes, habitualment esferes, bastons, espirals o plaques. Altres morfologies dels crenarqueots inclouen cllules lobulades de forma irregular en Sulfolubus, filaments prims semblants a agulles de menys d'un micrmetre de dimetre en Thermofilum, i barres gaireb perfectament rectangulars a Thermoproteus i Pyrobaculum. Fins i tot existeix una espcie d'arqueobacteri plana i quadrada anomenada Haloquadra walsbyi, que viu en basses hipersalines. Aquestes formes inusuals sn suportades probablement tant per les seves parets cellulars com per un citosquelet procariota. En els arqueobacteris existeixen protenes relacionades amb els components del citosquelet d'altres organismes, i es formen filament dins de les seves cllules, per a diferncia d'altres organismes, aquestes estructures cellulars no estan ben compreses en els arqueobacteris.

Algunes espcies d'arqueobacteris formen agregats o filaments de cllules de fins a 200  m de llargada, i aquests organismes poden ser membres prominents de les comunitats microbials que produeixen biofilms. N's un exemple extrem Thermococcus coalescens, car agregats d'aquestes cllules es fusionen en cultiu, formant cllules niques gegants. Una forma especialment elaborada de colnia multicellular s la dels arqueobacteris del gnee Pyrodictium. Les seves cllules produeixen agrupacions de llargs i prims tubs buits que reben el nom de cnules, que sobresurten de la superfcie de les cllules i les connecten en una densa colnia semblant a un arbust. Es desconeix la funci d'aquestes cnules, per podrien permetre a les cllules comunicar-se o intercanviar nutrients amb les seves venes. Tamb es poden formar colnies per associaci entre espcies diferents. Per exemple, en una comunitat que fou descoberta el 2001 en un aiguamoll alemany, hi havia colnies blanques i rodones d'una nova espcie d'arqueobacteri del flum dels euriarqueots escampades al llarg de filaments prims que poden mesurar fins a 15 cm de llarg; aquests filaments es componen d'una espcie particular de bacteris.

Estructura cellular.
Els arqueobacteris sn semblants als bacteris en la seva estructura cellular general, per la composici i organitzaci d'algunes d'aquestes estructures diferencien els arqueobacteris. Com els bacteris, els arqueobacteris manquen de membranes interiors, de manera que les seves cllules no contenen orgnuls. Tamb s'assemblen als bacteris en qu la seva membrana cellular est habitualment delimitada per una paret cellular i en qu neden per mitj d'un o ms flagels. En la seva estructura general, els arqueobacteris s'assemblen especialment als bacteris grampositius, car la majoria tenen una nica membrana plasmtica i paret cellular, i manquen d'espai periplsmatic; l'excepci d'aquesta regla general s l'arqueobacteri Ignicoccus, que posseeix un espai periplasmtic particularment gran que cont vescules limitades per membranes, i que queda tancat per una membrana exterior.

Membrana cellular.


Les membranes arqueobacterianes es componen de molcules que difereixen molt de les que es troben en altres formes de vida, cosa que s una prova que els arqueobacteris noms tenen una relaci distant amb els eubacteris i eucariotes. En tots els organismes, les membranes cellulars es componen de molcules conegudes com a fosfolpids. Aquestes molcules posseeixen una part polar que es dissol en l'aigua (el "cap" de fosfats), i una part "greixosa" no polar que no es dissol en l'aigua (la "cua" de lpids). Aquestes parts diferents queden connectades per un grup glicerol. Dins l'aigua, els fosfolpids s'aglomeren, amb els caps de fosfats polars vers l'aigua i les cues lipdiques no polars lluny d'ella. Aix fa que s'estructurin en capes. L'estructura principal de la membrana cellular s una doble capa d'aquests fosfolpids, que rep el nom de bicapa lipdica.

Els fosfolpids de les membranes arqueobacterianes sn inusuals en quatre coses. Primerament, els eubacteris tenen membranes compostes principalment de lpids ster amb glicerol, mentre que els arqueobacteris les tenen compostes de lpids ter amb glicerol. La diferncia entre aquests dos tipus de fosfolpids s el tipus d'enlla que uneix els lpids al grup glicerol; aquests dos tipus d'enlla apareixen en groc a la imatge de la dreta. En els lpids ster hi ha un enlla ster, mentre que en la resta de lpids hi ha un enlla ter. Els enllaos ter tenen una resistncia qumica superior a la dels enllaos ster, cosa que podria contribuir a la capacitat d'alguns arqueobacteris de sobreviure a temperatures extremes o en ambients molt cids o alcalins. Els eubacteris i eucariotes tamb contenen alguns lpids ter, per a diferncia dels arqueobacteris, aquests lpids no formen una part important de les seves membranes.

Segonament, els lpids arquobacterians sn nics perqu l'estereoqumica del grup glicerol s la inversa de la que s'observa en altres organismes. El grup glicerol pot existir en dues formes que sn la imatge inversa l'una de l'altra, i que es poden denominar formes dretana i esquerrana; en llenguatge qumic se les anomena enantimers. De la mateixa manera que una m dreta no entra fcilment dins un guant per la m esquerra, una molcula de glicerol dretana generalment no pot ser utilitzada o creada per enzims adaptats per la forma esquerrana. Aix suggereix que els arqueobacteris utilitzen enzims completament diferents per a sintetitzar els seus fosfolpids dels que utilitzen els eubacteris i eucariotes; com que aquests enzims es desenvoluparen molt al principi de la histria de la vida, aix suggereix al seu torn que els arqueobacteris se separaren molt aviat dels altres dos dominis.

Tercerament, les cues lipdiques dels fosfolpids dels arqueobacteris tenen una composici qumica diferent de les d'altres organismes. Els lpids arquobacterians es basen en la cadena lateral isoprenoide i sn llargues cadenes amb mltiples branques laterals i, en ocasions, fins i tot anells de cicloprop o ciclohex. Aixo contrasta amb els cids grassos que hi ha a les membranes d'altres organismes, que tenen cadenes rectes sense branques ni anells. Tot i que els isoprenoides juguen un paper important en la bioqumica de molts organismes, noms els arqueobacteris els utilitzen per a produir fosfolpids. Aquestes cadenes amb branques podrien ajudar a evitar que les membranes arqueobacterianes tinguin fuites a altes temperatures.

Finalment, en alguns arqueobacteris la bicapa lipdica s substituda per una nica monocapa. De fet, els arqueobacteris fusionen les cues de dues molcules fosfolipdiques independents en una nica molcula amb dos caps polars; aquesta fusi podria fer la seva membrana ms rgida i ms apta per resistir ambients severs. Per exemple, tots els lpids de Ferroplasma sn d'aquest tipus, cosa que es creu que ajuda aquest organisme a sobreviure en els medis extraordinriament cids en qu habita.

Paret cellular i flagels.

La majoria d'arqueobacteris tenen una paret cellular; les excepcions sn Thermoplasma i Ferroplasma. En la majoria d'arqueobacteris, la paret es compon de protenes de capa de superfcie, que formen una capa S. Una capa S s una agrupaci rgida de molcules proteniques que cobreixen l'exterior de la cllula com una cota de malla. Aquesta capa ofereix una producci qumica i fsica, i pot servir de barrera, impedint que entrin en contacte macromolcules amb la membrana cellular. A diferncia dels eubacteris, la majoria d'arqueobacteris manquen de peptidoglic a la paret cellular. L'excepci s el pseudopeptidoglic, que es troba en els metanobacterials, per aquest polmer s diferent del peptidoglic eubacteri car manca de D-aminocids i cid N-acetilmurmic.

Els arqueobacteris tamb tenen flagels, que funcionen d'una manera semblant als flagels eubacterians   sn llargs palets moguts per motors rotatoris situats a la base dels flagels. Aquests motors sn impulsats pel gradient de protons de la membrana. Tanmateix, els flagels arquobacterians sn notablement diferents en la seva composici i el seu desenvolupament. Cada tipus de flagel evolucion d'un avantpassat diferent; el flagel eubacteri evolucion d'un sistema de secreci de tipus III, mentre que els flagels arquobacterians semblen haver evolucionat dels pili bacterians de tipus IV. A diferncia del flagel eubacteri, que s un palet buit i que est format per subunitats que es mouen per la cavitat central i desprs s'afegeixen a la punta del flagel, els flagels arquobacterians se sintetitzen per mitj de l'addici de subunitats a la seva base.

Metabolisme.

Els arqueobacteris presenten una gran varietat de reaccions qumiques en el seu metabolisme, i utilitzen moltes fonts d'energia diferents. Aquestes formes de metabolisme es classifiquen en grups nuricionals, segons la font de l'energia i del carboni. Alguns arqueobacteris obtenen l'energia de composts inorgnics com ara el sofre o l'amonac (sn littrofs). Aquests arqueobacteris inclouen nitrificants, metangens i oxidants anaerbics de met. En aquestes reaccions, un compost passa electrons a l'altre (en una reacci redox), alliberant energia que s utilitzada per a alimentar les activitats de les cllules. Un compost actua com a donador d'electrons i l'altre com a acceptor d'electrons. Una caracterstica comuna de totes aquestes reaccions s que l'energia alliberada s utilitzada per a generar trifosfat d'adenosina (ATP) per mitj de la quimiosmosi, que s el mateix procs bsic que t lloc als mitocondris de les cllules animals.

Altres grups d'arqueobacteris utilitzen la llum solar com a font d'energia (sn fottrofs). Tanmateix, cap d'aquests organismes no presenta una fotosntesi generadora d'oxigen. Moltes de les rutes metabliques bsiques sn compartides per totes les formes de vida; per exemple, els arqueobacteris utilitzen una forma modificada de la gliclisi (la ruta Entner-Doudoroff), i un cicle de Krebs complet o parcial. Aquestes semblances amb la resta d'organismes probablement reflecteixen tant l'evoluci primerenca d'aquestes parts del metabolisme en la histria de la vida, com el seu alt nivell d'eficincia.



Alguns euriarqueots sn metangens i produeixen gas met en ambients anaerbics com ara aiguamolls. Aquest tipus de metabolisme evolucion aviat, i fins i tot s possible que el primer organisme de vida lliure fos un metanogen. Una reacci tpica d'aquests organismes implica l's de dixid de carboni com a receptor d'electrons per a oxiditzar hidrogen. La metanognesi implica una varietat de coenzims que sn nics a aquests arqueobacteris, com ara el coenzim M o el metanofuran. Altres compostos orgnics com ara alcohols, cid actic o cid frmic sn utilitzats com a acceptors d'electrons pels metangens. Aquestes reaccions sn habituals en els arqueobacteris intestinals. L'cid actic tamb s descompost en met i dixid de carboni directament, pels arqueobacteris acettrofs. Aquests acettrofs sn arqueobacteris de l'ordre dels metanosarcinals, i sn una part important de les comunitats de microorganismes productores de biogs.


Altres arqueobacteris utilitzen el CO2 de l'atmosfera com a font de carboni, en un procs anomenat fixaci del carboni (sn auttrofs). En els arqueobacteris, aquest procs implica o b una forma molt modificada del cicle de Calvin, o una ruta metablica recentment descoberta coneguda com a cicle del 3-hidroxipropionat/4-hidroxibutirat. Els crenarqueots tamb utilitzen el cicle de Krebs invers i els euriarqueots tamb utilitzen la ruta reductora acetil-CoA. En aquests organismes, la fixaci del carboni s alimentada per fonts inorgniques d'energia, en lloc de ser alimentada per la llum solar com s el cas en les plantes i cianobacteris. No es coneixen arqueobacteris que puguin dur a terme la fotosntesi, que s quan la llum s utilitzada pels fotoauttrofs com a font d'energia a ms de font d'aliment per la fixaci del dixid de carboni. Les fonts d'energia utilitzades pels arqueobacteris per a fixar el carboni sn extremament diverses, i van de l'oxidaci de l'amonac (per part dels nitrosopumilals en un metabolisme anammox) fins a l'oxidaci d'cid sulfhdric o sofre elemental per part d'espcie de Sulfolobus, utilitzant oxigen o ions metllics com a acceptors d'electrons.

Els arqueobacteris fottrofs utilitzen llum per a produir energia qumica en forma d'ATP. En els halobacteris hi ha bombes d'ions que s'activen per la llum, com ara la bacteriorodopsina i l'halorodopsina, que generen gradients d'ions per mitj del bombeig d'ions vers l'exterior de la cllula a travs de la membrana plasmtica. L'energia emmagatzemada en aquests gradients electroqumics s posteriorment convertida en ATP per l'ATP sintasa. Aquest procs s una forma de fotofosforilaci. L'estructura i el funcionament d'aquestes bombes activades per la llum han estat estudiats en gran detall, cosa que ha revelat que la seva capacitat de moure ions a travs de les membranes depn en uns canvis produts per la llum en l'estructura d'un cofactor de retinol sepellit al centre de la protena.

Gentica.

Els arqueobacteris solen tenir un nic cromosoma circular, la mida del qual pot arribar a 5.751.492 parells de bases en Methanosarcina acetivorans, que t el genoma arqueobacteri ms gran seqenciat fins a present. El genoma de Nanoarchaeum equitans s el genoma arqueobacteri ms petit conegut amb noms 490.885 parells de bases, i es calcula que noms cont 537 gens codificadors de protenes. En els arqueobacteris tamb s'observen petits fragments independents d'ADN, anomenats plasmidis. Els plasmidis poden moure's d'una cllula a l'altra pel contacte fsic, en un procs que pot ser similar a la conjugaci bacteriana. 

Els arqueobacteris poden ser infectats per virus ADN bicatenaris, que no estan relacionats a cap altre forma de virus i que posseeixen una varietat de formes inusuals; alguns semblen ampolles, barres ganxudes o llgrimes. Aquests virus han estat estudiat amb ms detall en els arqueobacteris termfils, especialment en els ordres dels sulfolobals i els termoproteals. Les defenses contra aquests virus poden implicar l's d'ARN interferent de seqncies d'ADN repetitiu dels genomes arquobacterians relacionades amb els gens dels virus.

Els arqueobacteris sn genticament distints dels eubacteris i eucariotes, i fins a un 15% de les protenes que codifica un genoma arqueobacteri sn nics als arqueobacteris, tot i que la majoria d'aquests gens nics manquen de funci coneguda. De la resta de gens nics als arqueobacteris que posseeixen una funci identificada, la majoria treballen en la metanognesi. Els gens compartits pels arqueobacteris, eubacteris i eucariotes formen un nucli com de funcions cellulars, implicat principalment en la transcripci, la traducci, i el metabolisme dels nucletids. Altres caracterstiques distintives dels genomes arquobacterians sn l'organitzaci de gens amb funcions relacionades   com ara enzims que catalitzen fases de la mateixa ruta metablica   en nous operons, aix com grans diferncies en els seus gens d'ARNt i les seves aminoacil ARNt sintetases.

La transcripci i la traducci en els arqueobacteris sn ms similars als processos dels eucariotes que els dels eubacteris, i l'ARN polimerasa i els ribosomes arquobacterians sn molt propers als seus homlegs eucariotes. Tot i que els arqueobacteris noms posseeixen un tipus d'ARN polimerasa, la seva estructura i funci en la transcripci sembla ser propera a la de l'ARN polimerasa II dels eucariotes, amb assemblatges proteics similars (els factors de transcripci generals) que dirigeixen la uni de l'ARN polimerasa al promotor d'un gen. Tanmateix, altres factors de transcripci arquobacterians sn ms propers als que tenen els eubacteris. La modificiaci posttranscripcional s ms simple que en els eucariotes, car la majoria de gens arquobacterians manquen d'introns, tot i que hi ha molts introns en elseus gens de l'ARN de transferncia i ARN ribosmic, i poden haver-hi introns en alguns dels seus gens codificadors de protenes.

Reproducci.

Els arqueobacteris es reprodueixen asexualment per fissi binria o mltiple, fragmentaci, o gemmaci; no experimenten meiosi, de manera que si una espcie d'arqueobacteri existeix en ms d'una forma, totes elles tindran el mateix material gentic. La divisi cellular s controlada en els arqueobacteris en un cicle cellular; un cop el cromosoma de la cllula s'ha replicat i els dos cromosomes fills han quedat separats, la cllula es divideix. Els detalls del cicle cellular arqueobacteri noms han estat investigats en el gnere Sulfolobus, per aquest t caracterstiques que sn similars tant als sistemes eubacterians com als eucariotes. En aquest arqueobacteri, els cromosomes es repliquen a partir de mltiples punts d'inici (orgens de replicaci) utilitzant ADN polimerases que s'assemblen als enzims eucariotes equivalents. Tanmateix, les protenes que controlen la divisi cellular, com ara la protena FtsZ, que forma un anell contraient al voltant de la cllula, i els components del septe que es forma a travs del centre de la cllula, sn similars als seus homlegs eubacterians.

Tant els eubacteris com els eucariotes produeixen espores, per aquest fet no ha estat observat en cap arqueobacteri conegut. Algunes espcies d'haloarqueus experimenten dimorfisme fenotpic i creixen com a diversos tipus diferents de cllula, incloent-hi estructures amb parets gruixudes que sn resistents als xocs osmtics i que permeten als arqueobacteris sobreviure en aiges amb concentracions baixes de sal, per aquestes no sn estructures reproductives, sin que podrien contribuir amb la dispersi a nous hbitats.

Ecologia.
Hbitats.
Els arqueobacteris existeixen en una gran varietat d'hbitats, sn una part important dels ecosistemes globals, i podrien representar fins a un 20% del total de biomassa de la Terra. Nombrosos arqueobacteris sn extremfils, i aquest tipus d'hbitat fou vist histricament com el seu nnxol ecolgic. De fet, alguns arqueobacteris sobreviuen a altes temperatures, com la soca 121, sovint per sobre de 100C, com les que hi ha als guisers, xemeneies mineralitzants, i pous de petroli. D'altres viuen en hbitats molt freds, i d'altres en aiges altament salines cides o alcalines. Tanmateix, altres arqueobacteris sn mesfils que viuen en condicions molt ms suaus; aiguamolls, clavegueres, els oceans i el sl.

Els arqueobacteris extremfils sn membres de quatre grups fisiolgics principals. Sn els halfils, termfils, alcalfils i acidfils. Aquests grups no sn incloents ni tenen una relaci amb el flum al qual pertanyi un determinat arqueobacteri, ni sn mtuament exclusius, car alguns arqueobacteris pertanyen a diversos d'aquests grups. Tanmateix, sn tils com a punt de partida per la classificaci d'aquests organismes.

Els halfils, incloent-hi el gnere Halobacterium, viuen en ambients extremament salins, com ara llacs salats, i comencen a superar els seus homlegs eubacterians a salinitats superiors al 20-25%. Els termfils prosperen a temperatures per sobre de 45C, en llocs com ara aiges termals; els arqueobacteris hipertermfils sn els que prosperen a temperatures superiors a 80C. La Soca 116 arqueobacteriana de Methanopyrus kandleri creix a 122C, que s la temperatura ms alta registrada a la qual prospera un organisme. Altres arqueobacteris existeixen en condicions molt cides o alcalines. Per exemple, un dels acidfils arquobacterians ms extrems s Picrophilus torridus, que creix a un pH 0, cosa que equival a prosperar en cid sulfric amb una concentraci molar d'1,2.

Aquesta resistncia a ambients extrems ha convertit els arqueobacteris en el centre d'especulaci sobre les possibles propietats de la vida extraterrestre. Aquesta s'ha centrat en la possibilitat que existeixi vida microbial a Mart, i fins i tot s'ha arribat a suggerir que microbis viables podrien viatjar entre planetes en meteorits.

Recentment, diversos estudis han demostrat que els arqueobacteris no existeixen nicament en medis mesfils i termfils, sin que tamb estan presents, a vegades en altes quantitats, a temperatures baixes. Per exemple, els arqueobacteris sn comuns en ambients ocenics freds com ara els mars polars. Encara sn ms significants les grans quantitats d'aqueobacteris que viuen arreu del mn en la comunitat planctnica (com a part del picoplncton). Tot i que aquests arqueobacteris poden ser presents en quantitats extremament grans (fins a un 40% de la biomassa microbial), gaireb cap d'aquestes espcies no ha estat allada i estudiada en un cultiu pur. Per conseqent, la comprensi actual del paper dels arqueobacteris en l'ecologia dels oceans s rudimentria, de manera que la seva influncia completa sobre els cicles biogeoqumics globals roman en gran part sense explorar. Tamateix, un estudi recent ha demostrat que un grup de crenarqueots marins sn capaos de dur a terme la nitrificaci, suggerint que aquests organismes podrien ser importants en el cicle del nitrogen ocenic. Tamb es troben grans quantitats d'arqueobacteris als sediments que cobreixen el fons mar, i aquests organismes formen la majoria de cllules vivents a profunditats de ms d'un metre dins aquest sediment.

Paper en els cicles qumics.

Els arqueobacteris formen part dels sistemes de la Terra que reciclen elements com ara carboni, nitrogen i sofre dels diversos hbitats de cada ecosistema. Tot i que aquestes activitats sn vitals pel funcionament normal dels ecosistemes, els arqueobacteris tamb poden contribuir als canvis que els humans causen a l'ambient, i fins i tot provocar contaminaci.

Els arqueobacteris duen a terme mltiples passos del cicle del nitrogen; aix inclou tant reaccions dissimilatries que eliminen nitrogen dels ecosistemes (com ara la respiraci basada en nitrats i la desnitrificaci), com processos assimilatoris que introdueixen nitrogen, com ara l'assimilaci de nitrogen i la fixaci de nitrogen. El paper dels arqueobacteris en les reaccions d'oxidaci d'amonac fou descobert recentment; s particularment important als oceans. Sembla que els arqueobacteris tamb tenen una especial importncia en l'oxidaci d'amonac al sl; produeixen nitrits, que sn posteriorment oxidats en nitrats per altres microbis, i desprs absorbits per plantes i altres organismes.

En el cicle del sofre, els arqueobacteris que creixen oxidant compostos de sofre sn importants car alliberen aquest element de les roques, fent-lo disponible per altres organismes. Tanmateix, els arqueobacteris que fan aix, com ara Sulfolobus, poden causar danys ambientals, car produeixen cid sulfric com a producte residual, i el creixement d'aquests organismes en mines abandonades pot causar un drenatge miner cid.

En el cicle del carboni, els arqueobacteris metangens sn rellevants com a productors de met. La capacitat d'aquests arqueobacteris d'eliminar hidrogen s important en la degradaci de matria orgnica per part de les poblacions de microorganismes que actuen com a desintegradors en ecosistemes anaerbics, com ara sediment, aiguamolls o installacions de tractament de residus. Tanmateix, el met s un dels gasos d'efecte hivernacle ms abundants de l'atmosfera terrestre, representant el 18% del total global. s un gas d'efecte hivernacle 25 vegades ms potent que el dixid de carboni. Els metangens sn la font principal de met atmosfric, i sn els responsables de gran part de les emissions anuals de met del mn. Per tant, aquests arqueobacteris contribueixen a les emissions globals de gasos d'efecte hivernacle i a l'escalfament global.

Interaccions amb altres organismes.


Les interaccions ben definides entre arqueobacteris i altres organismes sn o b mutualistes o b comensalistes. Al 2007, encara no es coneixia cap exemple clar de patogen o parsit arqueobacteri. Tanmateix, s'ha suggerit una relaci entre la presncia d'algunes espcies de metangens i les infeccions a la boca, i Nanoarchaeum equitans podria ser parasitari, car noms sobreviu i es reprodueix dins les cllules del crenarqueot Ignicoccus hospitalis, i sembla no oferir cap benefici al seu hoste.

Un exemple ben comprs de mutualisme s la interacci entre els protozous i els arqueobacteris metangens del sistema digestiu d'animals que digereixen cellulosa, com ara remugants i trmits. En aquests ambients anaerbics, els protozous descomponen la cellulosa de material vegetal per a obtenir-ne energia. Aquest procs allibera hidrogen com a producte residual, per els nivells alts d'hidrogen redueixen l'energia generada per aquesta reacci. Quan els metangens converteixen l'hidrogen en met, els protozous se'n beneficien car podran obtenir ms energia de la descomposici de la cellulosa..

Aquestes associacions entre metangens i protozous van un pas ms enll en diverses espcies de protozous anaerbics, com ara Plagiopyla frontata; en aquest cas, els arqueobacteris viuen dins el protozou i consumeixen l'hidrogen produt als seus hidrogenosomes. S'estan descobrint associacions similars amb organismes ms grans, amb el descobriment que l'arqueobacteri mar Cenarchaeum symbiosum viu a dins de (s un endosimbiont de) l'esponja Axinella mexicana.

Els arqueobacteris tamb poden ser comensals, beneficiant-se d'una associaci sense ajudar o danyar l'altre organisme. Per exemple, el metanogen Methanobrevibacter smithii s de llarg l'arqueobacteri ms com de la flora humana, representant aproximadament un 10% de tots els procariotes de l'intest hum. Com en el cas dels trmits, s possible que aquests metangens siguin en realitat mutualistes en els humans, interactuant amb altres microbis de l'intest per a facilitat la digesti dels aliments. Tamb hi ha comunitats arqueobacterianes associades amb una varietat d'altres organismes, com ara a la superfcie de coralls, i a la part del sl que envolta les arrels de les plantes (la rizosfera).

Importncia en la tecnologia i la indstria.

Els arqueobacteris extremfils, especialment els que resisteixen la calor o acideses i alcalinitats extremes, sn una font d'enzims que funcionen en aquestes condicions severes. Aquests enzims tenen una gran varietat d'usos. Per exemple, ADN polimerases termoestables, com ara la Pfu ADN polimerasa de Pyrococcus furiosus, han revolucionat la biologia molecular permetent que es faci servir la reacci en cadena de la polimerasa com a tcnica senzilla i rpida per a clonar ADN. En la indstria, amilases, galactosidases i pullulanases d'altres espcies de Pyrococcus que funcionen per sobre de 100C permeten tractar aliments a altres temperatures, com en la producci de llet i xerigot pobres en lactosa. Els enzims d'aquests arqueobacteris termfils tamb tendeixen a ser molt estables en dissolvents orgnics, permetent-ne la utilitzaci en processos respectuosos amb el medi ambient en qumica verda que sintetitzen compostos orgnics. L'estabilitat dels enzims termfils tamb fa que siguin ms fcils d'utilitzar en la biologia estructural, de manera que els enzims homlegs d'enzims eubacterians o eucariotes d'arqueobacteris extremfils siguin utilitzats en estudis estructurals.

En contrast amb la varietat d'usos dels enzims arquobacterians, els usos dels organismes en si en la biotecnologia sn ms limitats. Tanmateix, els arqueobacteris metangens sn una part vital del tractament de residus, car formen part de la comunitat de microorganismes que duen a terme la digesti anaerbica i produeixen biogs. En la mineralrgia, els arqueobacteris acidfils sn prometedors per l'extracci de metalls dels minerals, incloent-hi or, cobalt i coure.

S'ha descobert una nova classe d'antibitics potencialment tils en els arqueobacteris. S'han descrit algunes d'aquestes arqueocines, per es creu que n'existeixen centenars ms, especialment en Haloarchaea i Sulfolobus. Aquests compostos sn importants car tenen una estructura diferent a la dels antibitics bacterians, de manera que poden tenir un mode d'acci diferent. A ms, podrien permetre la creaci de nous marcadors seleccionables per a utilitzar-los en la biologia molecular arqueobacteriana. El descobriment de noves arqueocines depn de la recollecci i cultiu reeixits de noves espcies d'arqueobacteris del medi ambient.

Referncies.


Enllaos externs.
 Plana sobre els arqueobacteris ;
 Plana de la UNSW ;



































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49622" title="Noh" nonfiltered="4120" processed="4092" dbindex="19459">

Noh o No (en japons:  , n ) s un dels tipus principals de teatre clssic japons.

Juntament amb el Kabuki sn potser les estructures dramtiques principals originades al Jap. S'origin a partir del segle XIV mesclant formes populars i aristocrtiques.
s caracterstic que alguns actors vagin coberts amb mscares per representar dones i certs estat d'nim.

s un teatre cantat, per amb una tonalitat limitada i la melodia no s el centre de la representaci. L'escenari, de fusta, est decorat de manera molt senzilla amb la imatge d'un pi carregada de simbolisme. Els actors, amb vestits luxosos, entren i surten a l'escenari per un pont estret el Hashigakari. De fet, representa l'intent de la cultura japonesa de trobar la bellesa en la delicadesa de les formes.

En l'actualitat hi ha uns 1.500 actors professionals del teatre Noh al Jap.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49623" title="Corba d'avaluaci de qualitat" nonfiltered="4121" processed="4093" dbindex="19460">
Una corba d'avaluaci de qualitat serveix per avaluar la qualitat d'una imatge digital i, per tant, a travs d'aquestes corbes podem comparar la qualitat d'un sistema de compressi de vdeo. 

Donen la relaci entre el que es considera "bona qualitat" o "mala qualitat". Un altre parmetre clau acostuma a ser la taxa de bits. Mitjanant una comparaci de les qualitats obtingudes a una determinada taxa de bits o les taxes de bits necessries per obtenir una determinada qualitat podem establir la diferncia entre qualitat i efectivitat entre les diferents imatges, i per tant entre els diferents sistemes de compressi d'imatge.




Mesures subjectives.

En imatge una manera d avaluar subjectivament la qualitat s amb el MTF(Modulation Transfer Function).  Aquesta eina calcula les taxes que relacionen el contrast i la resoluci d una imatge digital. Aix permet obtenir una relaci directa amb els aspectes fonamentals de la percepci humana per totes les freqncies de l imatge.

El procediment consisteix en avaluar com un sistema fotogrfic reprodueix el contorn de tal manera que per la resoluci del dispositiu resulti perfecte. I quantificar quin ha sigut el decament de la qualitat de la reproducci respecte del original.

Mesures objectives.

No obstant la manera ms habitual per trobar la corba d avaluaci es a partir de parmetres objectius que modelen els factors subjectius d una manera matemtica. Aix permet que es puguin calcular en ordinadors.
El parmetre objectiu ms estandarditzat s el psnr. A partir de aquesta dada es compara la imatge original amb la imatge comprimida. La comparaci es fa amb taxes de bits diferents. 

Aquest clcul serveix actualment de referncia per avaluar  la qualitat de les imatges que nosaltres veiem per te la desavantatge que la correlaci entre aquest parmetre i el que percebem subjectivament no s exactament igual.

Correlaci entre les mesures objectives i subjectives.

Recentment s han desenvolupat nous parmetres per tal de mesurar la qualitat de les imatges. Aquests nous parmetres sn el PEVQ, UQL, VQM i el SSIM. Els resultats obtinguts aproximen d una manera ms precisa la percepci subjectiva. Per computacionalment encara sn molt costosos d implementar.

La corba d avaluaci a partir d una mesura objectiva suposa fer moltes proves en el descodificador fins que aconseguim un resultat que ens garanteixi una qualitat visual acceptable i al mateix temps que permeti una descodificaci en temps real. Per aquesta ra la lnea de desenvolupament es trobar un parmetre objectiu que es pugui implementar per que permeti una correlaci el ms elevada possible amb la nostra percepci visual.


Links a altres pgines.


corba de qualitat del vdeo en angls

mesures de qualitat del vdeo en angls













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49625" title="Juist" nonfiltered="4122" processed="4094" dbindex="19461">

Juist s una illa frisona alemanya situada entre Norderney (a l'est) i Borkum (a l'oest) i al nord de l'estuari de l'Ems. s una illa allargassada (17 km de llargada per 500 m d'amplada) amb 16,43 km; de superfcie. Els seus 1.801 habitants (2003) es troben repartits en dos pobles: Juist (tamb anomenat Dorf) i Loog. Administrativament constitueix un municipi, que pertany a l'estat de Baixa Saxnia.

Es pot accedir a l'illa amb transbordador des de Norddeich (a terra ferma), si b Juist disposa a ms d'un petit aerdrom.

Actualment l'illa s'est erosionant pel cant occidental (Bill-Polder) en ser-hi la migrada vegetaci incapa de mantenir la sorra fixa.

 Enllaos externs .
http://www.juist.de Pgina oficial ;
http://www.juist-bilderbuch.de Pgina Photo + Video ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49632" title="Cavalleria" nonfiltered="4123" processed="4095" dbindex="19462">
La cavalleria s la unitat militar que va muntada a cavall.

Altres significats d'aquesta paraula van associats amb el concepte nobiliari de cavaller.

Evoluci de la cavalleria militar.

En les antigues civilitzacions d'Egipte, Babilnia o Asria s'utilitzaven els cavalls per a trirar de carros des de on es llanaven llances i fletxes. Posteriorment se seleccionaren races equines ms fortes muntades per genets.

En l'antiguitat i fins la caiguda de l'imperi Rom la cavalleria tenia per missi l'exploraci i l'auxili de la infanteria.

En alguns pobles com els Parts, a l'sia, en la guerra feien servir de manera quasi exclusiva els arquers muntats a cavall.

A l'edat mitjana la influncia germnica va incrementar el prestigi i la utilitzaci de la cavalleria facilitada per l's de l'estrep, inventat a Xina durant el segle VII, i l'evoluci de les selles cap a una major estabilitat.
  
Armar i mantenir un cavall era molt car i noms era possible fer-ho a l'estament superior del feudalisme.

La cavalleria pesada acaba evolucionant a formes ms gils i lleugeres i amb els genets amb armes de foc curtes, per el 1815 amb la batalla de Waterloo l's militar de la cavalleria amb baionetes la supera.

Encara es va utilitzar la cavalleria en la guerra de secessi nord-americana, les guerres franco-prussianes i de forma molt limitada en la primera i la segona guerra mundial per eren eliminades amb l'invent de la metralladora.

La cavalleria s'ha reconvertit en unitats cuirassades amb la tropa armada com la infanteria i desplaada en vehicles blindats com el tanc. Tambe ha ajudat al transport d'unitats per helicopter formant la cavalleria aeria.

Vegeu tamb.
Agema;
Akindji;























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49633" title="Lliga de Campions de la UEFA" nonfiltered="4124" processed="4096" dbindex="19463">


La Copa d'Europa de Futbol (actualment coneguda com Champions League o Lliga de Campions) s la mxima competici oficial de futbol per a clubs que es disputa a Europa. T periodicitat anual.

Histria.

La Copa Llatina comenava a fer aiges, i hom pens en una competici d'envergadura amb els campions de totes les lligues europees que hi volguessin participar. La idea s proposada pel prestigis diari L'Equipe i s'acorda el seu inici la temporada 1955-1956.

Tradicionalment la disputaven els campions de les lligues respectives en format de copa (eliminatries directes). Des de la temporada 1997-1998 el format es reempla amb la disputa de lliguetes prvies per a garantir la disputa de ms partits entre els clubs (i els majors ingressos televisius) podent participar-hi ms d'un club per pas en funci dels rnquings UEFA.

Finals amb presncia d'equips dels Pasos Catalans.



Palmars.


pr = prrroga; p = penals; r = repetici del partit

 Vegeu tamb.
Copa Intercontinental;






































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49634" title="Funci de Mertens" nonfiltered="4125" processed="4097" dbindex="19464">
La funci de Mertens es defineix com

;

on  (k) s la funci de Mbius. s a dir, s la suma acumulativa dels n primers valors de la funci de Mbius. Com els valors de la funci de Mbius sn sempre -1, 0 o 1, est clar que la funci de Mertens creix lentament i no existeix cap x tal que M(x) > x. La conjectura de Mertens s ms restrictiva, i afirma que no existeix cap x tal que |M(x)| sigui superior a l'arrel quadrada de x. Aquesta conjectura fou negada el 1985. Nogensmenys, la hiptesi de Riemann, s equivalent a una versi ms feble de la conjectura:

;

La funci de Mertens s molt til en teoria de nombres i t una relaci molt directa amb la funci zeta de Riemann (i amb la localitzaci de les seves arrels no trivials):

;

A continuaci presentem alguns valors de la funci de Mertens



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49636" title="Hoek van Holland" nonfiltered="4126" processed="4098" dbindex="19465">



Hoek van Holland (literalment Cantonada d'Holanda en neerlands) s una localitat del centre de la costa occidental dels Pasos Baixos, a la provncia d'Holanda Meridional. Est situada al final de la riba meridional de la Nieuwe Waterweg (bra del Rin que passa per Rotterdam), al punt de confluncia amb la costa holandesa, que queda s cap al nord s una llargussima costa rectilnia i uniforme constituda per platges, mentre que cap al sud queda tallada.

s coneguda per ser el punt de partida dels ferris vers les Illes Britniques. Aquest fet, aix com la pertinena al complex porturari de Rotterdam, li han una connexi ferroviria amb Rotterdam.

El Maeslantkering, un sistema de tancament de la Nieuwe Waterweg que serveix per protegir el port de Rotterdam en cas de pujada del nivell del mar, est situat a Hoek van Holland. Per la seva complexitat fou la darrera obra del Pla Delta.

Hom discuteix ampliar la superfcie de Hoek van Holland vers l'oest tot guanyant terreny al mar. El principal obstacle s el manteniment de l'atractiu turstic del lloc, puix que la platja actualment existent hauria de ser desplaada ("contruda de bell nou") uns quilmetres mar endins, i el material dragat hauria de ser similar a l'existent.

Administrativament pertany al municipi de Rotterdam, si b aquesta ciutat est situada uns 20 km ms a l'est. Constitueix un districte amb 9.942 habitants (2004) i una superfcie de 14,10 km.

Enllaos externs.
 Pgina oficial (en neerlands);
 Informaci turstica (en neerlands, alemany i angls);














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49638" title="Lliga rab" nonfiltered="4127" processed="4099" dbindex="19466">



La Lliga rab o Lliga d'Estats rabs (en rab:                   ) s una organitzaci poltica d'estats rabs.

Es va establir l'any 1945 amb la signatura del Pacte per la lliga rab, el mateix any va intentar boicotejar la creaci d'Israel i el 1947 li va declarar la guerra. El 1958 les Nacions Unides la van reconixer oficialment. Del 1979 al 1989 la seu va ser traslladada a Tunis i Egipte va ser expulsat pel seu acostament a Israel. A partir del 2002 va proposar el restabliment de relacions amb Israel a canvi de concessions territorials (Pau per territoris).

Pasos integrants de la Lliga rab.
Pasos de majoria rab.
 Egipte;
 Iraq  ;
 Jordnia ;
 Lban ;
 Arbia Saudita ;
 Sria;
 Iemen ;
 Lbia;
 Sudan ;
 Marroc ;
 Tunsia  ;
 Kuwait  ;
 Algria ;
 Emirats rabs Units ;
 Bahrain;
 Qatar ;
 Oman ;
 Mauritnia ;
 Palestina ;
Pasos no rabs que formen part de la Lliga.
 Somlia ;
 Djibouti;
 Comores;

Caracterstiques de la Lliga rab.
La seu permanent s a el Caire, Egipte.
s una organitzaci internacional basada en els lligams culturals i no en els poltics.
No fa una integraci entre els membres ni es relaciona directament amb els ciutadans.  ;
Planifica les relacions econmiques entre els estats i prohibeix les agressions mtues.
Des de la fundaci ha intervingut en tots els conflictes dels seus estats membres: guerres Iran-Iraq, Kuwait etc. ;

Economia.
Els propsits de la Lliga no sn econmics, ja que cada pas pertany a altres organitzacions ms eficaces i a ms hi ha fortes diferncies de PIB entre els integrants, per la riquesa en recursos naturals i petroli dels seus membres fa que sigui un organisme ric i amb poder de decisi. El gasoducte rab que unir Egipte i Turquia passant per Jordnia o l'ajuda a Darfur sn dos exemples d'iniciatives econmiques promogudes per aquest organisme.



































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49639" title="Nomuka" nonfiltered="4128" processed="4100" dbindex="19467">
Nomuka s una illa del grup Ha'apai, al regne de Tonga. Est situada a 105 km al nord de Tongatapu. Les seves coordenades sn: .

Geografia.
L'illa t una forma triangular amb una superfcie total de 7,12 km . Consisteix en una plataforma elevada de corall, amb una altitud mxima de 51 m. L'illa cont a l'interior una llacuna salada tancada d'1,5 m de profunditat. Noms a 30 km a l'est es troba el volc actiu de Fonuafo'ou.

La poblaci total era de 550 habitants al cens del 1996.

Illes del grup Nomuka.
Al voltant de Nomuka es troben moltes illes petites, quasi totes deshabitades:
Nomuka Iki (Petita Nomuka), s a 1,5 km al sud de Nomuka, separada per un canal navegable de 500 m d'ample. T una altitud mxima de 45 m.
Mango (), s a 8 km al sud-est de Nomuka. T una altitud mxima de 43 m. A la costa nord hi ha una vila amb una esglsia i 81 habitants.
Mango Iki (Petita Mango), s a 1 km a l'oest de Mango.
Nukufaiau (), s a 3 km al nord de Mango.
Luafitu (), s un escull situat a 7 km a l'est de Mango.
Nukutula () s un banc de sorra de 5,5 m d'altitud, situat a 4 km al nord de Nukufaiau.
Fonoifua, s a 6 km a l'est de Nukutula. T 104 habitants.
Tano'a, s un illot a 1 km al sud de Fonoifua,
El grup Otu Tolu est format per quatre illes sobre els mateixos esculls, situades a 24 km a l'est de Nomuka. Sn illes baixes i boscoses. ;
Fetokopunga (), s la ms septentrional del grup, situada a 8 km a l'est de Fonoifua, de 17 m d'altitud. ;
Telekivavau (Teleki del Nord) (), a 1 km ms al sud, t 22 m d'altitud. ;
Telekiha'apai o Lalona (Teleki del Mig) (), a 2 km ms al sud, t 20 m d'altitud. ;
Telekitonga (Teleki del Sud) (), a 4 km ms al sud, t 16 m d'altitud. ;

Histria.
Nomuka va ser la primera illa descoberta del grup Ha'apai. L'holands Abel Tasman, el 1664, li va posar el nom de la ciutat holandesa de Rotterdam. El segent en arribar-hi va ser l'angls James Cook, el 1774, interessat en comprovar les descobertes de l'holands.

Nomuka va ser histricament important pels vaixells de pas per l'abastiment d'aigua fresca. Es va conixer amb diferents transcripcions del nom indgena: Anamooka, Anamocka i Namuka, a ms de Rotterdam.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49641" title="Guerra del Golf" nonfiltered="4129" processed="4101" dbindex="19468">

Aquest article es refereix a la guerra del 1990 - 1991 desprs de la invasi de Kuwait per l'Iraq. Per a altres guerres, vegeu guerra Iran-Iraq i invasi de l'Iraq de 2003;
----
La guerra del Golf de 1991 va ser un conflicte bllic entre Iraq i una coalici de forces de 34 estats sota un mandat de les Nacions Unides i liderades per l'exrcit dels Estats Units.

L'origen de la guerra es pot considerar que va ser la invasi iraquiana, ordenada pel president Saddam Hussein, de Kuwait al qual considerava part del territori iraqui. La invasi es va materialitzar  el 2 d'agost de 1990 i aquest fet va ser condemnat per les Nacions Unides. 

Les hostilitats van comenar el gener de 1991 i van aconseguir l'objectiu aliat inicial d'expulsar els iraquians de Kuwait. La Guerra del Golf va acabar el 28 de febrer de 1991 amb la rendici de l'Iraq.

Les principals batalles van ser combats aeris i terrestres en la frontera d'Iraq i Kuwait o amb el lmit amb Arbia Saudita.

Les tropes d'Estats Units representaven un 74% de les forces combinades.

La guerra no es va estendre ms enll a despit del llanament per part d'Iraq de mssils del tipus Scud que van impactar a ciutats d'Israel.

L'armament aliat estava molt tecnificat i es van utilitzar bombes intelligents i els mssils nord-americans Patriot per primera vegada.

La guerra va ser curta per no tant com confiaven les forces aliades ja que l'equipament de l'Iraq era millor del que havien previst.

L'objectiu de derrocar a Saddam Hussein no es va aconseguir.
 
El cost econmic de la guerra es calcula pels aliats al voltant de 61.100 milions de dlars (la major part d'aquest import el van pagar els altres pasos aliats, no els Estats Units. No es coneixen les dades del cost econmic de les operacions militars empreses per l'Iraq. A ms es van cremar els pous de petroli de Kuwait amb danys ambientals afegits als econmics.


Hi va haver un control informatiu estricte per part de les autoritats militars (iraquianes i aliades) en aquesta primera guerra que es presentava com la primera guerra transmesa en directe per televisi.


Vctimes de la guerra del Golf. 
El nombre de vctimes per als dos bndols durant els dos mesos de batalles va ser relativament baix:  
Iraq va esmentar la xifra de 2.300 civils morts en els atacs aeris a ciutats iraquianes. ;
No hi ha dades de font iraquiana sobre morts en combat, s'ha de tenir en compte que es tracta d'una informaci d's estratgic durant una guerra.
Segons fonts aliades, que fan una estimaci indirecta basada en declaracions dels presoners de guerra i altres informacions, hi va haver per part de l'Iraq 10.000 morts en atacs aeris i uns altres 10.000 en el camp de batalla (les previsions inicials nord-americanes de morts iraquians eren 10 vegades superiors a les esmentades);
Les baixes aliades van ser inferiors a 1.000 (xifra oficial 378) i menys de 1.000 ferits;
Molts dels soldats americans van patir trastorns psquics i la seva descendncia un alt percentatge de malformacions gensiques.

Conseqncies.

La Guerra del Golf va ser un episodi d'un conflicte molt llarg i complex, s'esmenten noms les conseqncies que de forma immediata i cronolgica segueixen al final d'aquesta guerra.

Establiment de zones de protecci, amb exclusi aria, en les parts de l'Iraq de majoria xita i kurda.
Sancions econmiques establertes per l'ONU en resposta a la no collaboraci iraquiana en la inspecci d'armament. L'UNICEF (Organisme de l'ONU per l'infantesa) va calcular que el manteniment de les sancions, que afectaven l'entrada a  Iraq tamb de medicaments va ser la causa de mort de 90.000 nens.
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49642" title="HEC-RAS" nonfiltered="4130" processed="4102" dbindex="19469">
HEC-RAS (de l'angls River Analisys System) s un programa de clcul de flux hidrulic unidimensional en lmina lliure, dissenyat especialment per a calcular avingudes hidrolgiques en  rius.

La versi ms recent del programa s la 4.0 beta, i es pot descarregar de franc. s un programa gratut, de lliure distribuci per de codi tancat.

El programa el desenvolupa l'Hydrologic Engineering Center (HEC, Centre d'enginyeria hidrolgica) dels Army Corps of Engineers (Cos d'enginyers de l'exrcit) dels Estats Units.

Pot treballar tant en canals prismtics com no prismtics i permet treballar amb rgims permanents o gradualment variables en el temps. El model pot calcular tant rgims rpids com lents i pot considerar efectes de ponts, embassaments, sobreeixidors, etc. El programa aporta forces resultats hidrulics i ofereix tamb una bona sortida grfica.

El model de clcul efectua tres hiptesis hidruliques bsiques:
 El flux s gradualment variat en l'espai, ja que el model donat suposa una distribuci hidroesttica de pressions.
 El flux s unidimensional. ;
 El pendent s petit.
L'aplicaci del model a un riu real enlloc d'un canal comporta tamb l'acceptaci de les segents hiptesis: 
 La Llera s fixa. ;
 No hi ha transport slid. ;
 La resistncia al flux s independent del flux (en realitat, el nmero de Manning disminueix amb el cabal (i el calat) de manera sensible.

Enllaos externs.
 http://www.hec.usace.army.mil/ Lloc web de l'Hydrologic Engineering Center (Centre d'enginyeria hidrolgica) ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49644" title="La Haia" nonfiltered="4131" processed="4103" dbindex="19470">


La Haia (en neerlands Den Haag o 's-Gravenhage) s una ciutat de l'oest dels Pasos Baixos, dels quals s seu del govern, per no capital (que s Amsterdam). s a ms capital de la provncia d'Holanda Meridional.

El municipi t una superfcie de 85,65 km (dels quals 80,85 km corresponen a terra i els restants 4,80 a aigua) i una poblaci de 468.711 habitants (1 de juny del 2005). Inclou entre d'altres l'antic poble mariner d'Scheveningen, on hi ha un port.

La seva rea metropolitana t uns 700.000 habitants, i representa el tercer nucli ms important del Randstad desprs d'Amsterdam i Rotterdam.

Nom.


El nom Den Haag (originriament  Die Haghe ) n's la versi oficial ms antiga. La versi ms aristocrtica 's-Gravenhage ( El clos del duc ) fou utilitzada a partir del 1639 per analogia amb, per exemple, 's-Hertogenbosch (lies Den Bosch). Actualment per l'ajuntament empra Den Haag, en part per la internacionalitzaci de la ciutat (seu de nombrosos organismes internacionals) que s'anomena Den Haag en alemany, The Hague en angls, La Haye en francs o La Haya en castell.

En catal s'utilitza tradicionalment la forma sense apostrofar. Tamb s'utilitza la forma l'Haia, ortogrficament correcte, per alguns manuals d'estil prefereixen la forma tradicional per evitar homofonia amb el nom Laia .

Importncia institucional.
La Haia acull l'Erste Kamer (Senaat) i la Tweede Kamer, respectivament cambres alta i baixa, que conformen el parlament neerlands, aix com tots els ministeris i el tribunal suprem. A ms s tamb la ciutat de residncia de la Reina Beatriu. Totes les ambaixades estrangeres es troben a la Haia, aix com diversos grups de pressi i seus de multinacionals. Tanmateix la constituci neerlandesa declara Amsterdam la capital de l'estat. 

La Haia s seu de diverses institucions internacionals (amb ONU entre parntesi les pertanyents a les Nacions Unides):

 La Cort Internacional de Justcia, situada al Vredespaleis (Palau de la Pau) (ONU). ;
 La Cort Penal Internacional (ONU);
 El Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslvia (ONU);
 L'Organitzaci per a la prohibici de les armes qumiques (ONU);
 L'Europol ;
 L'Acadmia de Dret Internacional de La Haia;

Cultura.
La Haia s la ciutat natal d'Abraham van Beijeren.

Referncies.


 Enllaos externs .

 Pgina de l'ajuntament ;
 Portal del turisme a la Haia ;
rea metropolitana de la Haia ;















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49645" title="Hips de Metapont" nonfiltered="4132" processed="4104" dbindex="19471">
Hips de Metapont (Hippasus, ) era un filsof presocrtic, membre de l'escola Pitagrica. 

 Biografia .
Va nixer al voltant de l'any 500 aC. Es creu que va provar l'existncia dels nombres irracionals en un moment en qu els pitagrics pensaven que els nombres racionals podien descriure tota la geometria del mn. Hips hauria trencat la regla de silenci dels pitagrics revelant al mn l'existncia d'aquests nous nombres. Aix hauria fet que aquests l'expulsessin de l'escola i erigissin una tomba amb el seu nom, mostrant aix que per a ells estava mort. Els documents de l'poca donen versions diferents del seu final: sembla que va morir en un naufragi de circumstncies misterioses; alguns diuen que va sucidar-se com a autocstig, deixant aix llibertat a la seva nima per anar a buscar la purificaci en un altre cos, d'altres diuen que un grup de pitagrics fantics el van matar i fins i tot hi ha la teoria que Pitgores en persona el va condemnar a mort.

 Pensament i obra .
En el seu moment va tenir molta admiraci per Pitgores, a qui anomenava el gran home. Dirigia el grup dels acusmtics, mentre que Pitgores s'ocupava dels matemtics. Es creu que Hips va ser, tamb, mestre d'Herclit d'Efs i, com aquest, pensava que larkh o origen de totes les coses era el foc, metfora del canvi, a diferncia dels pitagrics que situaven aquest privilegi en els nombres. A ms dels treballs sobre matemtiques, que inclouen el descobriment de la irracionalitat de l'arrel de 2, va fer estudis sobre acstica i ressonncia. Encara que segons Digenes Laerci no va deixar res escrit per, potser va escriure  on calumniava a Pitgores.

 Hips a la Ficci .
El personatge d'Hips de Metapont va aparixer tamb en el curtmetratge La Proporci uria, que tracta sobre els origens i la presncia del nombre irracional Ra uria en el nostre entorn. Hips s la faceta humorstica del curt, en el qual se'l retrata com un pitagric autista amb molt poques llums.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49648" title="Hips" nonfiltered="4133" processed="4105" dbindex="19472">


Biografies:;
Hips d'Esparta, escriptor lacedemoni ;
Hips de Metapont, filsof grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49651" title="Efectes de les armes nuclears" nonfiltered="4134" processed="4106" dbindex="19473">
Les explosions nuclears produeixen molts diversos tipus d'efectes tots ells tremendament destructius en tots els aspectes. Es distingeixen en dues categories: efectes immediats, o primaris, i efectes alentits o secundaris. Entre els immediats hi ha l'ona expansiva, el pols de calor, la radiaci ionitzant i el pols electromagntic (EMP). En el grup dels alentits hi ha els efectes sobre el clima i el medi ambient, aix com el dany generalitzat a infraestructures bsiques per a l'activitat humana. A pesar de l'espectacularitat dels primers, sn els danys secundaris els que ocasionarien la major part de les morts desprs d'un atac nuclear. Per els danys no solament s'han de mesurar per separat, ja que en molts casos actuen efectes sinrgics; s a dir, que un dany potencia l'altre. Per exemple, la radiaci disminueix les defenses de l'organisme i, al seu torn, aguditza la possibilitat d'infecci de les ferides causades per l'explosi augmentant aix la mortalitat. s precisament aquesta multitud d'efectes i sinergies el que fa de les armes nuclears les ms destructives que existeixen.

L'emissi inicial d'energia es produeix en un 80% o ms en forma de raigs gamma per aquests sn rpidament absorbits i dispersats en la seva majoria per l'aire en poc ms d'un microsegon, convertint la radiaci gamma en radiaci trmica (pols trmic) i energia cintica (ona de xoc) que sn en realitat els dos efectes dominants en els moments inicials de l'explosi. La resta de l'energia s'allibera en forma de radiaci alentida (pluja radioactiva) i no sempre se sol comptar a l'hora de mesurar el rendiment de l'explosi. Les explosions a gran altitud produeixen un major flux de radiaci extrema a causa de la menor densitat de l'aire (els fotons troben menys oposici) i, consegentment es genera una menor ona expansiva. 

Durant un temps abans de la invenci de la bomba, alguns cientfics van creure que la seva detonaci en superfcie podria provocar la ignici de l'atmosfera terrestre, generant-se una reacci en cadena global en la qual els toms de nitrogen s'unirien per a formar carboni i oxigen. Aquest fet aviat es va demostrar impossible, ja que les densitats necessries perqu es produeixin aquestes reaccions han de ser molt ms elevades que les atmosfriques i si b s possible que hi hagi reaccions addicionals de fusi en el cor de l'explosi aquestes no aporten energia suficient per a amplificar i propagar la reacci nuclear a la resta de l'atmosfera i la producci d'elements pesats cessa de seguida. Malgrat tot, aquesta idea persisteix en l'actualitat com una remor malentesa entre molta gent. 

Explosions nuclears fins a la data: 
 2 bombes atmiques han estat detonades en estat de guerra. ;
 S'han realitzat al voltant de 2.000 proves nuclears. ;
 27 de les quals han estat realitzades per a construcci. ;

Nota: Totes les xifres que es donen a continuaci, si no s'especifica el contrari, es referiran a un atac tpic contra ciutats mitjanant un artefacte termonuclear de 20Mt.

ADVERTIMENT: Per a saber qu fer i com actuar enfront d'un atac nuclear imminent, vegeu Protecci civil enfront d'un atac nuclear
 


Efectes immediats. 

 

En un artefacte nuclear, totes les reaccions de fissi i fusi es completen estant la bomba encara intacta. En una bomba tpica d'uns 20Mt, s'arriba a una temperatura en el seu interior d'uns 300 milions de graus. Cal tenir en compte que el centre del Sol tan sols arriba als 20 milions de graus. Per a trobar temperatures d'aquest ordre cal anar als nuclis de les gegants vermelles d'heli. La temperatura assolida en qesti de nanosegons s enorme, per ni tan sols aix representa la major part de l'energia de la bomba. La major part d'aquesta energia s'allibera en forma de radiaci. 

Conv destacar que existeixen considerables diferncies entre el rang i la qualitat dels efectes si la bomba s detonada arran de terra o a una certa altitud sobre el seu objectiu. 

La Zona Zero.
Aquesta s la zona on es produeix l'explosi (epicentre) i les seves proximitats. Aqu la mortalitat s del 100% i tots els efectes es reben simultniament sense desfasament algun. L'efecte conjunt s tan brutal que no queda res dret. Es coneix tamb com rea de devastaci o anihilaci total. De fet, l'nica cosa que pot quedar en aquest lloc desprs de l'explosi s un enorme crter. La zona zero solament est present per a explosions a molt baixa altitud o arran de terra. Per a la bomba que ens ocupa el resultat s un crter de 3km de dimetre i 60 metres de profunditat, l'altura d'un edifici de 20 plantes. 

A continuaci es descriuen els principals efectes ordenats segons el temps que empren per arribar a un objectiu situat a certa distncia de la zona zero, anant del ms rpid al ms lent. 

La lletra c designa la velocitat de la llum, 299.792 km/s. 

Radiaci ionitzant.
Ms informaci a: Radiaci ionitzant ;
Mecanisme de propagaci: Radiaci electromagntica i corpuscular emesa directament per l'explosi. ;
Velocitat: c i prxima a c respectivament. ;

Aproximadament el 80% de l'energia generada per les reaccions nuclears s'emet en forma de radiacions penetrants d'alta freqncies, perilloses per al cos, impactin on impactin. Es tracta de la radiaci ionitzant. Aquesta es constitueix de radiaci corpuscular (raigs alfa i beta) i de radiaci electromagntica (raigs gamma). Aquests ltims sn els realment perillosos a causa del seu gran abast i poder de penetraci. La seva velocitat s la de la llum pel que els seus efectes es perceben simultniament amb el flaix llumins. A pesar d'aix, el seu abast no s massa gran a causa de la forta interacci d'aquesta radiaci amb la matria, el que fa que perdi intensitat rpidament amb la distncia. De fet, s aquesta interacci el que confereix la letalitat a aquesta radiaci. Conv no confondre aquesta radiaci amb la radioactivitat romanent desprs de l'explosi. El pols de radiaci comena i acaba amb l'explosi i s, per descomptat, molt ms letal i intens que la radiaci posterior. 

Per a una bomba d'una megatona la radiaci mataria a tot sser viu situat en 15km a la rodona. No obstant aix, en el cas d'una bomba major, com en l'exemple proposat de 20Mt, els danys produts per aquesta radiaci no sn importants. Aix s perqu el seu rang d'efecte s menor que el del xoc termocintic, el que vulgarment es coneix com la bola de foc de l'explosi que es detalla ms endavant. En el cas d'artefactes ms petits com els que van esclatar en les ciutats japoneses els seus danys s sn considerables. Aqu el seu radi d'efecte s major que el de la bola de foc i poden produir lesions greus en els organismes vius que sobrevisquin a tots els altres danys. 

Aquest s el motiu que molts japonesos supervivents de les explosions morissin a les poques setmanes de l'atac. Els primers smptomes sn set intensa, nusees, febre i taques a la pell produdes per hemorrgies subcutnies. Aquests smptomes semblen remetre poques hores desprs. El pacient entra en un perode de latncia durant el qual les defenses (glbuls blancs) i la capacitat regeneradora de l'individu minven considerablement deixant-lo ms exposat a malalties e infeccions. Una o dues setmanes ms tard s'entra en la fase aguda: diarrees, prdua de cabell i hemorrgies intestinals. Durant aquestes setmanes la vctima pot morir o recuperar-se. 

Pols electromagntic.

 

Ms informaci a: Atac de pols electromagntic 


Mecanisme de propagaci: Flux d'electrons indut per radiaci ionitzant. ;

Velocitat: Relativista, s a dir, prxima a c. ;


Tamb conegut per les sigles EMP, de l'angls Electromagnetic pulse, no es coneix que afecti directament als ssers vius per si se sap que produeix importants danys en totes aquelles infraestructures, vehicles i aparells que facin s de sistemes i equips electrnics. Sn precisament aquests danys els que han fet que molts enginyers militars vulguin construir armes que els maximitzin. Existeix la possibilitat de detonacions a gran altitud sobre ciutats o installacions industrials encaminades solament a produir aquests danys als circuits de tots els components electrnics de l'rea escombrada pel EMP.

La generaci del EMP s'explica pel flux de radiaci ionitzant procedent de l'explosi tant ms intens com ms potent sigui la bomba en qesti. Aquesta radiaci impacta sobre les molcules de l'aire arrencant-los els electrons de les seves capes ms externes per efecte Compton. Per aquest motiu s'anomena radiaci ionitzant, perqu ionitza. L'efecte s que els fotons sn de tan alta freqncia que collideixen elsticament amb els electrons. Aquests ltims adquireixen gran part del moment lineal dels raigs gamma incidents i surten disparats a velocitats relativistes. Tota crrega en moviment genera un camp magntic i, al seu torn, est subjecta als camps magntics que hi hagus prviament com s el cas del camp magntic terrestre. Fent explotar en l'alta o baixa troposfera el flux d'electrons i fotons es frena rpidament a causa de l'elevada densitat de l'aire en aquesta capa, la ms densa amb diferncia de tota l'atmosfera terrestre. L'rea afectada per aquest flux de crregues en moviment es carrega amb un poders camp electromagntic de l'ordre de milers i fins a desenes de milers de volts per metre. El resultat s que tots els sistemes electrnics que hi hagi en aquesta zona i que no estiguin protegits per una gbia de Faraday deixen de funcionar quedant avariats de forma irreversible. Una de les conseqncies  belles , per dir-ho aix, s l'aparici d'aurores prop de l'rea de detonaci a causa de l'esmentada ionitzaci que es produeix. A causa d'aquesta  virtut , les bombes EMP reben el nom de bomba de l'arc de Sant Mart. 

Els possibles danys directes a persones i animals no es coneixen per si que hi ha possibilitats de rebre danys per estar prxim a lnies d'alta tensi ja que aquestes rebran sobrecrregues que poden provocar enormes guspires i descrregues i fins i tot explosions i incendis elctrics en les proximitats. 

En el cas d'una detonaci a l'alta atmosfera, s a dir, ms amunt dels 50 km que arriba a l'estratosfera, els danys produts pel citat efecte poden ser molt majors. Aix s degut al fet que a aquestes altituds la densitat de l'aire s molt baixa i els raigs gamma poden viatjar gaireb sense oposici. Per a quan aquests entren a l'atmosfera, la superfcie afectada per ells pot ser enorme, de la grandria de continents fins i tot. Un atac aix podria fer-se sentir en gaireb tot un hemisferi sencer. A aix se li diu atac de pols electromagntic d'altitud, ms conegut per les seves sigles en angls HEMP. La diferncia pel que fa als altres atacs EMP s que en aquest cas els efectes no es restringeixen un nivell local sin que arriben a magnituds globals. Els danys d'alguna cosa aix resulten impossibles de calcular. No solament es danyarien tots els circuits electrnics d'un gran nombre de pasos sin que cal tenir en compte que no es podria fabricar ni reparar res ja que en la societat tecnificada actual gaireb no hi ha res que no sigui electrnic. Nacions senceres quedarien paralitzades a la merc dels enviaments de recanvis que altres nacions aliades els poguessin subministrar.

Centelleig llumins.

 Mecanisme de propagaci: Radiaci electromagntica. ;

 Velocitat: c. ;

El primer que es fa present, a primera vista, en l'explosi d'una bomba atmica s el seu potent centelleig de llum. I aix s solament una petita part dels fotons emesos. La majoria posseeixen freqncies molt ms curtes que van des dels raigs X al gamma extrem. El centelleig es propaga a velocitat c i encegar temporalment a tota persona que es trobi mirant en la direcci de l'explosi en un radi de 500km. Per aquells que es trobin a distncies ms curtes les lesions oculars poden arribar a ser permanents. En una bomba de 20Mt l'emissi de llum intensa duraria entorn de 20 segons. 

Per aquesta ra en tots els assaigs nuclears s obligat dur posades ulleres especials ja que, a pesar de trobar-se a distncia segura per a tots els altres efectes, el del flaix llumins s, amb diferncia, el que ms abast t. 

El flaix lumnic es produeix pels mateixos mecanismes d'absorci i reemissi pels quals es produeix el pols trmic que es detalla ms avall. 

Es pot dir que amb l'explosi apareixeria de cop i volta un segon sol molt ms llumins que el real. Aquest sol no solament lluiria amb molta ms intensitat durant uns millisegons sin que tamb cremaria amb ms fora com es veur en el segent apartat. Si la detonaci ocorre en plena nit, durant uns deu o vint segons la zona afectada estar ms illuminada que amb la llum del dia.

Pols trmic.

 

Mecanisme de propagaci: Radiaci trmica induda pel flux intens de raigs gamma combinada amb la conducci trmica del plasma resultant. ;

Velocitat: Prxima a c en les proximitats. Disminueix amb la distncia. ;

Desprs del primer esclat lumnic es pot distingir una gegantesca bola de foc que es forma gaireb a l'instant. A partir d'aquest moment la bola de foc esfrica s'expandeix lentament fins a estabilitzar-se i comenar a disgregar-se. El procs s bastant complex i s'origina a partir d'una srie de fenmens qumics i radiants molt poderosos que es donen en les proximitats de l'explosi. 

Els raigs gamma i la resta de radiaci directa emesa per les reaccions nuclears ja est lluny de l'epicentre. Mentrestant, les molcules d'aire s'han dissociat per complet, els toms lliures resultants s'han ionitzat i els seus orbitals ms interiors es troben sobreexcitats pel que hi ha una enorme energia potencial continguda en els toms a punt d'alliberar-se en qesti de microsegons. I tot aix ha estat indut per la citada radiaci ionitzant. El 80% de l'energia inicial de la bomba. Pocs instants desprs aquests toms comencen a recuperar estats menys energtics. Els electrons disminueixen els seus nivells d'excitaci en cascada, nivell a nivell, i alguns ions comencen ja a capturar els primers electrons lliures. Ambds fenmens, la captura d'electrons i les desexcitacions en cascada, sn font de radiaci. Inicialment s radiaci d'alta freqncia per de seguida decau i es va imposant la radiaci trmica (infraroigs, ona de calor) i la visible (flaix de llum). Aix s perqu els fotons ionitzants i/o excitants sn ms energtics que els reemesos en les captures i desexcitacions subsegents. Aquest fenomen quntic provoca l'aparici en qesti de pocs microsegons d'un flux enorme de radiaci trmica que es propaga, naturalment, a velocitat c. 

Es pot dir que una bona part de l'energia en forma de radiaci ionitzant s'ha transformat mitjanant aquest procs en radiaci trmica. L'aire absorbeix part de la radiaci penetrant i reemet aquesta energia a freqncies ms baixes. AL final, aproximadament el 35% de l'energia de la bomba s'alliberar en forma de radiaci trmica. Aquesta radiaci s'expandeix en forma d'una espcie d'ona de calor o pols trmic que abrasa tot el que troba provocant, a les regions ms prximes a la zona zero, la combusti espontnia de tots els objectes inflamables, persones incloses. Es fonen i evaporen metalls i roca, en la zona zero tot es volatilitza, ms lluny se segueixen cremant coses i s'origina un gran incendi podent desembocar en una violenta tempesta gnia com es veur ms endavant. Fins i tot a gran distancia el pols encara pot provocar cremades de consideraci a tots els que quedin exposats al flux trmic. Per a una bomba de 20 Mt qualsevol persona exposada a 45 km de distncia sofrir cremades de segon grau. 

Per l'efecte va ms enll encara. L'aire, en condicions normals, s molt mal conductor trmic per en aquesta situaci extrema s'arriben a diferncies de temperatura de desenes o fins a centenars de milers de graus en cosa de pocs metres. El rendiment del transport trmic per conducci, dhuc sent baix, contribueix de forma important a expandir encara ms l'abast de la bola de foc desprs de la seva formaci i a homogenetzar bastant la temperatura en el seu interior. Aquesta bola de foc caracterstica es produeix per la prpia incandescncia i combusti de l'aire. Les temperatures que assoleix fan que oxigen i nitrogen reaccionin entre s, formant xids de nitrogen la qual cosa absorbeix una part de l'energia. 

I tot aix ocorre moments abans que arribi la brutal ona de xoc. 

En el bombardeig nuclear de les ciutats japoneses es conserven murs que van sobreviure a la devastaci per que van deixar impreses les ombres de les persones que passaven en aquell moment per all. Prova inequvoca de l'efecte devastador de la radiaci trmica intensa, la qual va quedar apantallada per desenes de cossos deixant algunes zones de la paret sense abrasar; just aquelles que tapaven els transents en aquell instant.

Ona de xoc.

 

Mecanisme de propagaci: Ona de pressi mecnica ;

Velocitat: Al voltant de 1200 km/h (la velocitat del so);


Les ones de xoc no sn ms que ones de pressi, com tamb ho s el so, pel que viatgen a la seva mateixa velocitat. Els explosius convencionals es basen en l'expansi sobtada de l'aire per a provocar una ona expansiva que copegi sobre construccions i persones. A tot estirar pot tractar-se d'artilugis incendiaris que provoquin una deflagraci simultnia, per en el cas de les bombes atmiques la destrucci sobre el terreny s enorme tot i que l'ona de xoc ni tan sols ha escapat de l'epicentre de l'explosi. Si b l'aire circumdant ja ha incrementat la seva temperatura en milers de graus a causa de la radiaci trmica, encara existeix un volum d'aire escalfat fins a uns 100 milions de graus centgrads. Aquest aire solament pot fer una cosa: expandir-se. 

La diferncia de temperatures s tan brutal que l'ona de xoc resultant s summament energtica i de molt llarga durada, en contrast amb les que produeixen els explosius convencionals, cosa que dna temps a qu embolcalli edificis i, en definitiva, qualsevol cosa a la que arribi. L'efecte no s tant el d'una embranzida sin ms aviat una espcie d'espremuda en totes direccions. L'aire sobreescalfat als voltants de la zona zero s impulsat cap a la perifria reforant l'efecte abrasador de la bola de foc. A distncies ms enll de la zona de volatilitzaci, construccions, vehicles, arbres i qualsevol cosa que si pogus trobar s triturada i les seves restes expulsades a velocitats supersniques formant-se aix un enorme crter. A distncies encara majors l'efecte no s tan poders, es trenquen cristalls, mentre animals i persones sn tombats i/o llanats a diversos metres de distncia. La pitjor part es deu al impacte de totes les escries llanades que actuen com a projectils. Aquest bombardeig d'objectes impacta a tot arreu ferint i mutilant i fins i tot enderrocant edificis. Conduccions de gas, vehicles i gasolineres esclaten causant incendis dispersos de consideraci. 

L'aire tremendament calent de l'epicentre no solament s'expandeix sin que tamb ascendeix deixant un buit a l'rea de l'explosi. L'ona expansiva impedeix que aire ms fred ompli aquest espai fins que aquesta ha passat. Llavors s quan es forma el reflux. L'aire cau sobre el buit deixat per un corrent ascendent de gran velocitat que s'enduu cendres, escries i pols de l'explosi. El reflux s ms un vent huracanat que una ona de xoc per pot tamb contribuir a avivar ms les flames dels incendis i a acabar d'enderrocar construccions molt afeblides. Es produeix aix un corrent convergent sobre el punt zero que acaba en una zona d'ascens vertical on a poc a poc es va aixecant el caracterstic fong nuclear. En les bombes termonuclears aquest fong arriba a altituds estratosfriques pel que la permanncia de les partcules en suspensi ser molt ms llarga que en les bombes menys potents. En qualsevol cas la cendra i la pols en ascens aviat enfosqueixen la zona prxima a l'explosi quedant solament illuminada pels incendis impossibles de sufocar. Per a una bomba tpica de 20 Mt, en 20 km a la rodona no quedarien ms que enderrocs. 

En l'estratgia militar per a l'atac a ciutats es va idear l'atac d'altitud per a incrementar l'rea d'efecte de l'ona expansiva. Aix s perqu arran de terra l'ona de xoc perd energia ms rpidament a l'estar en contacte amb el sl. Si b la destrucci a l'epicentre s molt major que en una bomba d'altitud el radi d'efecte de l'ona de xoc ser menor, no aix el del pols trmic. En les bombes d'altitud l'ona expansiva t, a ms, caracterstiques distintes ja que s ms una aixafada contra el sl que una embranzida horitzontal. En aquest cas l'ona arriba amb ms potncia a zones ms llunyanes per no s'origina un crter ni un devessall brutal de deixalles i runes. L'atac a Hiroshima va ser un atac d'altitud i, tot i ser una bomba menys potent que la de Nagasaki va provocar majors danys tamb ajudada, tot cal dir-ho, per un terreny ms pla i desprotegit. Els atacs directes quedarien reservats solament als bnquers i altres objectius militars anomenats durs. 

Existeix una frmula per a avaluar el dany estadstic produt per l'ona sobre collectivitats d'individus que es trobin en la zona de l'explosi atenent a la sobrepressi produda per l'ona de xoc. s la segent:


 ;


On p s la sobrepressi en PSI, Y la potncia de la bomba en Mt i R el radi d'acci en quilmetres.

Pluja radioactiva local.

Mecanisme de propagaci: El vent ;

Velocitat: Variable segons el vent i les condicions atmosfriques ;


Els danys immediats acaben finalment amb el fallout o pluja radioactiva local. Gran part de les cendres i pols en ascensi procedents de l'explosi comencen a dipositar-se de nou sobre el sl hores desprs. Tot aquest material est summament irradiat. Aix incrementa els nivells de contaminaci radioactiva de la zona, per no noms aix sin que tamb omple l'aire de partcules que poden ser ingerides per tots els supervivents de l'rea per via respiratria. La seva acumulaci en la pell ja s per ella mateixa nociva, per no menys que els danys que comporta respirar aquesta pols. L'rea de deposici de la pluja dependr de les condicions atmosfriques posteriors a la detonaci.

Aquesta pluja no cal entendre-la en un sentit literal. Sn partcules que cauen i es van dipositant paulatinament contaminant-ho tot. Per pot ocrrer que per les condicions meteorolgiques del moment plogui de deb en alguna part propera a l'explosi. En aquests punts, s es produeix una pluja radioactiva en un sentit estricte (rainfall). Aquests llocs reben una especial dosi de contaminaci, per aix all on plou realment sol quedar el que es diu un punt calent on la intensitat de la contaminaci s molt elevada.

Enfosquiment radioelctric.

Ms informaci a: Enfosquiment 

L'enfosquiment o blackout s, tamb, un efecte collateral de la radiaci ionitzant. Com s'ha explicat els raigs gamma emesos per una detonaci nuclear ionitzen tot l'aire en quilmetres a la rodona. Com ms potent sigui la bomba major ser aquest radi. La ionitzaci inicial es transforma en l'ona termocintica ja descrita per desprs de la destrucci inicial segueix quedant un volum d'aire romanent altament ionitzat i excitat. El blackout s producte d'aquesta ionitzaci aix com de la sobreexcitaci electrnica i es produeix perqu els ions comencen a neutralitzar-se captant electrons lliures, i els electrons excitats comencen a caure a nivells energtics ms baixos. Quan capten un electr s'allibera un fot amb una energia que depn dels nivells quntics de l'tom o molcula que es neutralitza. Aquest fot sol ser de baixa energia per el fenomen multiplicat pels milions d'toms i molcules captant electrons alhora produeix una emissi saturant que genera un soroll radioelctric que impedeix el pas de les ones electromagntiques de baixa freqncia. s a dir, ones de rdio, microones,... Aquest efecte pot durar des d'unes poques hores a setmanes i depn molt, no solament de la potncia de la bomba, sin tamb de les condicions atmosfriques de la zona, que poden fer que es renovi i barregi l'aire rpidament o que romangui la bossa d'aire ionitzat durant diversos dies.

Per aquest motiu les bombes que maximitzen l'emissi de raigs gamma no solament s'anomenen bombes EMP sin tamb bombes blackout. Aquesta propietat ha estat aprofitada per l'estratgia militar nuclear per a crear rees de blackout abans de l'atac real que impediria la possible intercepci dels mssils veritables o simplement encegaria a la naci atacada i possiblement la deixaria indefensa davant d'atacs d'altra ndole. De la mateixa forma que es pot produir un EMP de gran altitud es produir tamb un blackout de gran altitud que pot cobrir continents sencers. No s d'estranyar que tals artefactes siguin objecte del ms alt secret.

Taula d'efectes immediats.

La segent taula recull els ms importants efectes directes d'una explosi nuclear sota certes condicions: 

 Terreny relativament pla ;

 Temps clar, visibilitat 20 quilmetres ;

 Altitud de l'explosi optimitzada per a 20 PSI (103 kPa) ;

 Bombes tpiques, no bombes de neutrons o altres dispositius de radiaci reduda o maximitzada. ;

El punt mxim de sobrepressi en la zona zero s d'aproximadament 42 PSI (290 kPa) en tots els casos a causa de l'optimitzaci realitzada. 



) Per a la radiaci directa es mostren els efectes en distncia real en comptes d'en distncia respecte al nivell del sl perqu alguns efectes no es donen a certes altituds. Per a saber la distncia respecte a l'epicentre de l'explosi (punt del sl on cau la projecci de la vertical que passa pel punt de la detonaci aria) solament cal aplicar el teorema de Pitgores, coneixent l'altitud d'aquella. 

) El Sndrome de radiaci agut correspon a una dosi d'un gray, mentre que la dosi letal correspon a deu grays. Cal tenir en compte que aix solament s una estimaci aproximada ats que les condicions ambientals i de cada individu no sn tingudes en compte.

Efectes alentits. 

Incendis.

Ms informaci a: Tempesta gnia 

En un atac nuclear limitat sobre ciutats, la principal causa de mort al llarg de les hores posteriors a la detonaci seran sens dubte els incendis. Aquests es formen al llarg de tota l'rea d'efecte de la bola de foc. Per tamb a la perifria principalment fruit de les mltiples explosions de conduccions de gas, gasolineres i vehicles. Aquests incendis allats poden ser extremadament virulents si les condicions es presten. Dependr en gran mesura de les caracterstiques de construcci d'edificis i de la quantitat de vegetaci propera (parcs, jardins...) en la que aquests incendis creixin. Igual d'importants seran les condicions atmosfriques (el vent i aire sec pot fer-los crixer). El vent est garantit en les zones prximes a l'explosi. El reflux de tornada avivar les flames i aportar oxigen als incendis que s'uniran rpidament entre ells. Si les condicions sn ptimes l'incendi central anir absorbint tots els focs perifrics fins a formar una gran massa flamejant autosostinguda. La calor produda en el seu centre fon metalls i trenca els edificis encara drets. No triga en formar-se un sistema de baixes pressions a causa de l'aire abrasador que ascendeix des de l'epicentre. L'aire circumdant comena a caure en espiral formant-se un corrent ciclnic que a mesura que l'incendi pren proporcions gegantesques creix en velocitat i en intensitat. Aquest corrent mant l'incendi amb una aportaci constant d'oxigen renovant l'aire contnuament. Es crea aix una tempesta de foc impossible d'aturar que acaba engolint tota la ciutat sencera. 

Si la ciutat no s evacuada rpidament les flames, les elevades temperatures i els gasos txics acabaran amb tot sser viu que hagi roms entre les seves runes. Una cosa semblant va ocrrer desprs del bombardeig d'Hiroshima. 

Destrucci de la capa d'oz.

Ms informaci a: Capa d'oz 

Si l'intercanvi nuclear adquireix magnituds globals llavors la capa d'oz es veur molt afeblida per la presncia d'xids de nitrogenen grans quantitats a l'atmosfera i per la prpia calor de les explosions. Aix duria a una sinergia produda pel propi holocaust que es materialitzaria en un augment de la radiaci ultraviolada i per tant en una potenciaci de les malformacions, esterilitat, mutacions i cncers ja molt incrementats per l'augment de radioactivitat a l'ambient. 

Hivern nuclear.

Ms informaci a: Hivern nuclear | Efectes climtics de les detonacions nuclears atmosfriques 

A ms llarg termini es troben els efectes climtics d'un atac nuclear mutu. Naturalment aquests efectes no es poden produir en un atac limitat a pocs objectius. Per en el cas d'un atac generalitzat els efectes es donen per la multiplicitat i la simultanetat de les explosions al llarg de gran part del globus. Es consideren dos efectes climtics coneguts. Ambds van encaminats a incrementar el nivell d'enfosquiment global. D'una banda es fan ms absorbents les capes altes de l'atmosfera mitjanant l'aportaci de cendra i pols procedents dels incendis i detonacions. Aquesta capa fosca tapa els raigs solars com un mantell fosc. Se sap que una alta atmosfera ms clida comporta una superfcie ms freda i aix s el que ocorre. Aix mateix, com s'ha esmentat abans, les detonacions atmosfriques generen grans quantitats d'xids de nitrogen. Gas que a baixa altitud contribuex a l'escalfament global (efecte hivernacle) per que a les altituds a les quals s transportat per les explosions nuclears es converteix en un potent gas reflector, que absorbeix i priva a la superfcie d'una banda important de la radiaci que incideix sobre la Terra. 

Tot aix fa que la Terra es refredi durant els dies segents al conflicte nuclear sent aquest refredament tant ms important com ms gran hagi estat el nombre de megatons detonats, aix com el nombre de ciutats atacades. 

Desestructuraci de la societat.

Del que ha passat en casos de desastres naturals es pot deduir que no serien infreqents els delictes de tot tipus, principalment contra la propietat, saqueigs, violacions i altres, encara que aix pot dependre de la idiosincrsia del pas atacat. En aquest cas, no s inimaginable que les autoritats dictin el toc de queda, amb la qual cosa l'exrcit podria arribar a suposar un problema ms, i es faria molt difcil l'exercici de les llibertats dels ciutadans.

Per a tals eventualitats, els EEUU i la URSS van preparar una srie de bnquers antinuclears distributs per gran part del seu territori, que haurien de salvaguardar sectors de l'administraci i de l'exrcit que serien rpidament traslladats al seu interior al primer avs d'atac. Es pensava que desprs de l'atac l'estat hauria de comptar amb la capacitat de desplegar de nou una fora d'actuaci rpida que imposs una llei marcial en les zones atacades. Desprs de l' 11 de setembre diverses persones van ser traslladades a un complex secret per a mantenir un estat parallel si la situaci se'ls escapava de les mans. Exactament aquest operatiu d'administraci parallela era el que es devia posar en prctica quan el pas fora atacat. 

Un atac nuclear destruiria nombroses edificacions, fbriques, rescloses i tot tipus d'edificis civils, o els inutilitzaria per al seu s per a la poblaci degut a la radiaci residual. Aix darrer tamb impediria la repoblaci, o dhuc la poblaci de zones abans no habitades, i per tant el desplaament de la poblaci afectada cap a altres llocs. Tant la poblaci com els recursos materials de tot tipus resultarien danyats, i no s cap bogeria imaginar que a partir d'un cert nivell de destrucci nuclear s'acabaria amb la vida de continents sencers, i que un atac nuclear a gran escala entre les grans potncies podria fer que la Terra es converts en un planeta mort.

Sinergies. 

Ms informaci a: Sinergia 

Sinergia s el resultat de l'acumulaci d'efectes que fan que, al final, aquests siguin ms greus del que per ells sols serien. Es pot resumir en la frase, la suma de les parts s ms que el tot. Una sinergia resulta de la combinaci d'efectes que fa que s'agreugin ms les conseqncies. Aix doncs no s el mateix un atac allat que un bombardeig nuclear generalitzat sobre una naci. Les sinergies produdes pel primer sn molt menors i per tant els danys tamb. 

La detonaci provoca ferides a moltes persones i tamb les sotmet a altes dosis de radiaci. ;

Una irradiaci provoca major predisposici a sofrir infeccions aix que les ferides que hagin sofert poden agreujar-se amb major probabilitat. ;

Aix mateix la destrucci de les infraestructures s tan gran que la insalubritat i la mort corren a plaer pels carrers i no triguen a aparixer les malalties sense que hi hagi hospitals que hi puguin fer res, ats que les ciutats venes tamb han estat bombardejades. ;

La radioactivitat afebleix les defenses de les vctimes, aix fa que aquestes contreguin les malalties amb major facilitat. ;

El reflux desprs de l'explosi provoca un corrent convergent sobre la zona zero que aporta aire fresc al gran incendi originat per la bola de foc trmica. Aquest nou oxigen aporta comburent a les flames i el corrent d'aire les aviva i les propaga. Amb molta probabilitat, i si les condicions atmosfriques acompanyen, es forma una tempesta de foc. ;

Si l'atac ha estat generalitzat la idea de veure la prpia civilitzaci reduda a runes colloca a l'individu en un estat de prostraci que no li ajuda a superar les seves dolncies i encara l'acaba duent a la mort amb resignaci. ;

Davant la situaci catica i descontrolada, bandes de gent que abans es trobaven a l'escalaf ms baix de la societat ara es lliuren al pillatge i al saqueig. Si la llei i l'ordre han sucumbit tamb ho fan les bones maneres. Pot ser que la vida perdi valor rpidament.

Enllaos externs.

Museu Atmic de Nagasaki ;
Recursos a Internet sobre Hiroshima ;
Plana en castell sobre l'tom;




 

 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49660" title="Franz Ferdinand (grup)" nonfiltered="4135" processed="4107" dbindex="19474">

Franz Ferdinand s una banda de msica indie formada en Glasgow (Esccia) en 2001, carregada d'influncies del punk i art-rock.

Franz Ferdinand han guanyat diversos premis, entre ells el de millor banda revelaci en els MTV Vdeo Music Awards i el Mercury Prize, que s'atorga a la millor gravaci d'un grup o solista britnic o irlands (2004).

El grup escocs pren el seu nom en veure un documental a la televisi de la I Guerra Mundial amb referncia a l'arxiduc austrohongars Franz Ferdinand (Francesc Ferran en catal) l'assassinat del qual va ser el desencadenant d'aquesta guerra.
   
Dels seus membres, noms Paul Thompson va nixer a Esccia, mentre que Alex, Nick i Bob noms es van criar en aqueix pas.

 Histria .

La histria de Franz Ferdinand comena quan Alex Kapranos i Nick McCarthy es coneixen en una festa en Glasgow en 2002, en la que Nick va intentar quedar-se amb una botella de vodka d'Alex. La discussi va derivar en xarrada, i Kapranos va acabar invitant McCarthy a unir-se al seu nou grup.
Bob Hardy, estudiant d'Art a la Universitat de Glasgow, va entrar en el grup a partir del regal d'un baix que li van fer a Alex Kapranos. Desprs d'arribar a la conclusi que ser un msic i un artista era el mateix, Bob Hardy va entrar com a baixista.
A la recerca d'un bateria per al grup, van arribar fins a Paul Thomson. Una vegada junts, van comenar a assajar en casa de Nick, per a desprs acabar en Le Chteau, un magatzem abandonat de Glasgow. 

Van signar per a la discogrfica independent Domino Records.

 Membres .

Alex Kapranos - Veu, guitarra i compositor.
Va nixer en 20 de mar de 1972, de pare grec i mare britnica. Arriba a la msica desprs de passar per diversos treballs -soldador, cuiner, conductor de furgonetes i professor d'angls per a refugiats- i no menys bandes: Urusei Yatsura, Amphetameanies, Karelia...
Nick McCarthy - Guitarra i compositor.
El seu nom real s Nicholas Augustine McCarthy. Va nixer a Blackpool el 13 de desembre de 1974, per va crixer en Rusenheim (Baviera, Alemanya). All no tocava la bateria, sin el baix; tamb va estudiar piano (modalitat de msica clssica) al Conservatori de Munic. Va arribar sense diners ni amics a Glasgow, per a viure-hi durant uns mesos, mentre cercava a alg per a tocar msica. Mentrestant, Alex i Bob cercaven als qui serien, desprs, integrants d'aquesta banda. Van trobar Nick en una festa de l'Escola d'Art; li van preguntar que si sabia tocar la bateria, davant la qual cosa Nick, per a escapar del problema, va respondre que s.
Actualment toca amb una dels seus dos Hagstrom Sweetones: t una blava i una altra roja. Rarament toca una Royal blava Fender Mustang.
Bob Hardy - Baix.
Va nixer el 16 d'agost de 1980 en Bradford, West Yorkshire, Anglaterra. El seu vertader nom s Robert Byron Hardy. Bob va ingressar a l'Escola d'Art de Glasgow per a estudiar pintura; com a tants altres estudiants, passava gran .part del seu temps para en el 13th note cafe, on va conixer a Alex Kapranos. La seua amistat es va estretir en 2001, quan Alex planejava formar un grup de msica. En aquestes dates, el seu amic Mike Cooke va regalar a Bob un davall amb la condici " que fera quelcom til amb ell". Bob s pintor, aix que no tenia cap intenci de convertir-se en msic. No obstant aix, va decidir prendre el baix per a tocar en Franz Ferdinand, encara que es continua considerant pintor abans que msic.
Paul Thomson - Bateria.
Paul Thomson va nixer el 15 de setembre de 1977. Anteriorment tocava la bateria en una banda anomenada Yummy Fur. En Glasgow treballava com DJ al bar Vic i com a model, posant despullat per a treballs i tasques de pintura, a l'Escola d'Art de Glasgow. Abans havia treballat, tamb, com a ballar de claqu.

Dels membres de Franz Ferdinand, noms Paul Thomson va nixer en Esccia, mentre que Alex, Nick i Bob noms estan vinculats a aquest pas per motius de residncia.

 Discografia .

 lbums .
Franz Ferdinand 2004;
You could have it so much better (4 d'octubre de 2005);

Singles i EP.

Walk Away;
 
Do you want to ;
CD1;
 Do you want to;
 Your diary;
      
CD2;
 Do you want to;
 Fabulously  lazy;
 What you meant (versi acstica);

7";
 A. Do you want to;
 B. Get away;

12" ;
 A1. Do you want to;
 B1. Fabulously lazy;
 B2. What you meant (versi acstica);


Michael;

CD1;
 Michael;
 Love and destroy;
 Missing you;

CD2 ;
 Michael;
 Don't start;
 Tell her tonight (amb Paul com a veu principal i en alemany);

CD3;
 Michael;
 Don't start;

7";
 A. Michael;
 B. Michael (Simon Bookish Version);

12" ;
 A1. Michael;
 B1. Love and destroy;
 B2. Missing you;

Take Me Out (Daft Punk);
 Remix a crrec del grup francs Daft Punk;
 

Matine ;

CD;
 Matine;
 Better in Hoboken (versi acstica de Jacqueline);
 Forty feet;

DVD;
 Matinee ;
 Matinee en directe a KCRW;

7";
 A. Matine;
 B. Michael en directe a KCRW ;

12" ;
 A1. Matine;
 B1. Better in Hoboken;
 B2. Forty feet;


Take me out;

CD;
 Take me out;
 All for you, Sophia;
 Words so leisured (versi acstica de Darts of pleasure);

DVD;
 Take me out en directe ;
 Entrevista amb el grup ;
 Galeria amb Shopping for blood en directe ;

7";
 A. Take me out;
 B. Truck stop (versi en directe de Auf achse, durant la sesi per a la BBC Rdio);
12" ;
 A. Take me out;
 B. Take me out (re-versi de Morgan Geist);


Darts of pleasure;

CD ;
 Darts of pleasure;
 Van tango;
 Shopping for blood;

7" ;
 Darts of pleasure;
 Van tango;

Referncies.


 Enllaos externs .

  Web oficial del grup;
  Web de la comunitat de fans ;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49661" title="The Strokes" nonfiltered="4136" processed="4108" dbindex="19475">
The Strokes s un grup de msica nord-americ de rock, encara que d'estil prpiament britnic. Es pot afirmar que els Strokes s una banda que reviu la msica caracterstica dels 70, barrejant el rock propi dels 60 i 70 (de bandes com els Who o els Jam de Paul Weller -prpies de l'onada modernista) amb el punk primitiu propi, especialment, de bandes com The Clash, els nord-americans Ramones o el punk salvatge de Sex Pistols.
Ressuscita el terme americ de "rock garage".

Es troba formada per:
 Julian Casablancas, compositor i vocalista;
 Fabrizio Moretti, bateria;
 Albert Hammond Jr., guitarrista;
 Nick Valensi, guitarrista;
 Nikolai Fraiture, baixista. ;

Es forma a partir de joves rebels de posici acomodada disposats a divertir-se a travs de la msica. 

Hem de situar l'origen i fundaci de la banda al lloc de Nova York, concretament l'any 1998. La seua primera demo, "The Modern Age" -gravada per Ryan Gentles, el seu mnager i descobridor- no va suscitar especial impacte al pas natal d'aquests, no obstant, Anglaterra va mantenir gran inters per ella, degut potser a la necessitat de rock fresc, retro, alternatiu i al mateix temps actual.

L'any 2001 trauran el seu primer disc "Is this it", amb major venda en Gran Bretanya i, amb aix, com a efecte dmino, la seua venda fluida als Estats Units. 

En el 2003 trauen el seu segon disc "Room on fire", amb temes com Reptilia o 12:51, que es veur acompanyat pel naixement de bandes angleses d'influncies semblants com The Libertines.

El 2 de gener de 2006, treuen el seu tercer disc "First Impressions of Earth" amb 52 minuts de msica repartits en 14 temes. El disc tamb inclou el single "Juicebox". Van assistir al Festival Internacional de Benicssim 2006. 

Una cosa interesant per catalans. El vocalista, Julian Fernando Casablancas, es fill de John Casablancas, un sabadellenc que va fundar Elite Model Management, i Jeanette Christiansen, una modela danesa. El seu avi era Ferran Casablancas, un empresari de Sabadell

 Discografia .
 The Modern Age (EP) (1999);
 Is this it (2001);
 Room of Fire (2003);
 First Impressions of Earth (2006);

 Enllaos externs .

Pgina oficial de The Strokes;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49662" title="Norderney" nonfiltered="4137" processed="4109" dbindex="19476">

Norderney s una illa frisona alemanya situada a l'oest de Juist i a l'est de Baltrum. De 14 quilmetres de llargada i 2 d'amplada, t una superfcie d'uns 25 km  i uns 6.000 habitants. Al cant occidental hi ha un poble de nom homnim que s un important nucli turstic de platja.

Administrativament pertany al districte d'Aurich (estat de Baixa Saxnia), on t l'estatus de municipi.

S'hi pot accedir amb ferri o amb avi. A ms, s una de les illes frisones on es pot accedir caminant quan la marea buida el mar de Wadden. Juntament amb Borkum s l'nica illa frisona oriental on no est prohibit el trnsit amb cotxe. 

Durant la Segona Guerra Mundial els nazis batejaren un camp de concentraci de l'illa anglonormanda d'Alderney amb el nom de Norderney.

 Enllaos externs .
 http://www.norderney.de (alemany);
 Webcams a l'illa de Norderney;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49664" title="The Donnas" nonfiltered="4138" processed="4110" dbindex="19477">
The Donnas s el nom d'una banda de rock femenina nascuda al 1998 amb aquest nom a Palo Alto, Estats Units d'Amrica. Han tret al mercat sis lbums i enguany trauran el seu set disc amb el nom actual.

 Membres .
 Brett Anderson - Veu;
 Allison Robertson - Guitarra;
 Maya Ford - Baix;
 Torry Castellano - Bateria;

 Histria .
Fins al llanament en el 2004 del seu disc Gold Medal la banda usava pseudnims. Cada membre era conegut com Donna seguit per la primera lletra del seu cognom (ex. Brett era coneguda com Donna A). Elles van decidir mostrar els seus noms artstics prioritriament abans de llanar The Gold Medal per a presentar una imatge apropiada per al so ms madur que havia adoptat el nou album.

Totes van nixer en 1979. Com a millors amigues, elles van formar en, el seu vuit any, una obra per al seu collegi anomenada "Day on the Green". Elles eren l'nica banda femenina al poble, Palo Alto. Elles eren relativament desconegudes fins que van acabar la seua secundria. Elles aprenien msica per si mateixes i practicaven en el garage de Torry tots els dies durant la secundria. Elles sn a vegades descrites com una banda de punk per elles mateixes neguen alguna afiliaci amb el moviment punk rock.

Van experimentar diferents estils musicals i tamb diversos noms per a la seua banda (Screen, Ragady Anne, i The Electrocutes) abans de decidirce per The Donnas. Van treballar amb el productor Darin Raffaelli en els seus primers dos albums, el primer senzill anomenat "The Donnas", va ser escrit en la seua totalitat per Raffaelli i llanat pel seu prpia marca Superteem, (seria mes tard reactivat novament en Lookout! Records). Es van prendre una setmana lliure en el seu ltim any d'institut per a fer un tour per Jap i experimentar amb el riot girl (moviment punk rock feminista) mentre estaven amb el nom de The Electrocutes.

En el 2002, The Donnas van llanar Spend the Night. L'album va ser el seu xit principal, ms que res pel seu single "Take it Off" A l'estiu del 2003 elles van tocar a l'escenari principal en Lollapalooza. En el 2004 van llanar el seu sis album titulat Gold Medal.

La banda ha estat junta per onze anys. Algunes de les seues influncies inclouen KISS, L7, Biquini Kill, Shonen Knife, The Muffs, R.E.M., The Ramones, i Bratmobile. Alguns anys desprs, en l'actualitat, The Donnas prefereixen no ser referides pels seus pseudnims.

The Donnas ha creat la seua prpia discogrfica (Purple Feather Records) pel llanament del seu prxim lbum, Bitchin que ser el set de la seua carrera. I Don't Wait Up For Me com a senzill de presentaci d'aquest lbum ms metallic que la resta.

 Discografia .
Ragady Anne
Ragady Anne  (1996) (Radio Trash Records);

The Electrocutes
Steal Yer Lunch Money (released 1998) (Sympathy for the Record Industry);

The Donnas
American Teenage Rock 'n' Roll Machine (1998) (Lookout! Records);
The Donnas (1997) (Superteem!) (1998) (re-llanat per Lookout! Records);
Get Skintight (1999) (Lookout! Rcords);
The Donnas Turn 21 (2001) (Lookout! Records);
Spend the Night (2002) (Atlantic Records);
Gold Medal (2004) (Atlantic Records);
Bitchin(2007) (Purple Feather Records);

 Vincles d'Inters .
TheDonnas.com;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49670" title="Gonal Castell i Gmez-Trevijano" nonfiltered="4139" processed="4111" dbindex="19478">


Gonal Castell i Gmez-Trevijano (Gandia, 9 d'octubre de 1912- Barcelona, 1 de febrer de 2003) fou un escriptor valenci, autor de diverses novelles relacionades amb la Guerra Civil Espanyola i les seves conseqncies. Fou soci d'honor de l'Associaci d'Escriptors en Llengua Catalana i va rebre l'Estelada d'Or dels Pasos Catalans a Barcelona, aix com el premi Jaume Roig de l'Ajuntament de Valncia el 1982. Ha estat un dels grans lluitadors i activistes per la llibertat dels Pasos Catalans al llarg del temps.

Biografia.

Es llicenci en Dret i Filosofia i Lletres per la Universitat de Valncia durant la Repblica. En aquest perode s'afili a les joventuts del PCE, amb la qual cosa es mostr com un defensor del rgim existent en aquells moments. Desprs a la Guerra Civil va lluitar amb l'Exrcit de la Repblica com a Cap d'Estat Major de la divisi 54 del cos d'exrcit "A", al front de "Levante". Acabada la guerra va passar 6 anys a la pres Modelo de Valncia, on es va dedicar a perfeccionar el seu nivell d'estudis.

Posat en llibertat, el jutge l'oblig a residir durant el franquisme a Madrid. All va exercir de procurador judicial, i va comenar a escriure novelles aprofitant les experincies viscudes a la guerra i a la pres. A Madrid va comenar a forjar el seu valencianisme i catalanisme. Va fer una gran amistat amb Joan Fuster, i amb un grup d'amics a Madrid cre la Colla Tirant lo Blanc. A Valncia, per amistat amb Senent, treball a la revista Gorg i quan va ser suprimida es va fer crrec dels "Quaderns de Gorg" que van durar encara un any. 
 
A principis dels 70 es va fer membre de l'Assemblea de Catalunya, moviment clandest que advocava pel retorn de la democrcia i per les llibertats de Catalunya. El 1973 li van publicar la seva primera novella, Viure a Madrid, i desprs de la fi del franquisme i l'establiment de la monarquia parlamentria a Espanya, li'n van publicar sis ms, a ms de tres reculls de contes. Milit en el Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN) durant els anys de la transici poltica, i el 2002 ingress a Esquerra Republicana de Catalunya. Durant els darrers anys de la seva vida va viure a Barcelona, casat amb Elisabet Orri, en els quals va participar sovint en actes catalanistes i literaris, tant a Catalunya com al Pas Valenci.

Obra.

Viure a Madrid. Valncia: Editorial Gorg, 1973. ;
Dia a Dia des dels Pasos Catalans. Novella. Barcelona: Edicions La Magrana, 1977. ;
Un sopar de Roders. Conte. Valncia: Editorial Prometeo, 1978. ;
Sumarssim d'urgncia. Novella. Valncia: Editorial Prometeo, 1978. (1990, 2a ed. Editorial "El Llamp" Barcelona). ;
La Clau d'un Temps. Novella. Valncia: Editorial Prometeo, 1982. Premi Jacme Roig de l'Ajuntament de Valncia, 1982. ;
I tant que volava! Conte. Valncia: Editorial Prometeo, 1984. ;
A gat vell ratol tendre. Conte. Barcelona: Editorial "El Pont" ;
Terra guanyada i altres contes. Contes. Barcelona: Editorial El Llamp. ;
Valncia dins la Tempesta. Novella. Valncia: Editorial del Bullent, 1987. ;
Vida i miracles d'Antoni Mir. Biografia. Alcoi: Edicions Marfil, 1994. ;

Enllaos externs.
Biografia a escriptors.com;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49672" title="Angela Merkel" nonfiltered="4140" processed="4112" dbindex="19479">


 (Hamburg, 1954) s una poltica alemanya, cancellera del seu pas des del 22 de novembre del 2005. s lder del partit conservador CDU.

Vida personal.
Merkel nasqu a Hamburg (Repblica Federal Alemanya), si b de ben jove an a viure a l'RDA, on el seu pare, un pastor luter, fou assignat. Cresqu a Templin, uns 80 km al nord de Berln. Entre 1973 i 1978 estudi fsica a la universitat de Leipzig, on tamb es doctor en qumica quntica el 1986. 

De 1977 fins a 1982 estigu casada amb el fsic Ulrich Merkel, de qui s'acab divorciant. Des del 1998 est casada amb Joachim Sauer, catedrtic de qumica de Berln. No t fills.

A ms d'alemany, parla rus i angls amb fludesa.

Vida poltica.
Desprs de la caiguda del mur de Berln Merkel s'afili al Demokratischer Aufbruch partit opositor que s'acab unint a la Uni Demcrata Cristiana d'Alemanya (CDU) el 1990. Desprs de les primeres eleccions democrtiques a l'RDA, Merkel esdevingu portaveu del nou govern de Lothar de Maizire. El mateix 1990, i desprs de les primeres eleccions a l'Alemanya reunificada Merkel fou nomenada ministra per les Dones i el jovent al gabinet de Helmut Kohl. Aquest poltic, que en fou el mentor, l'anomenava das Mdchen ( la noia ).

De 1994 a 1998 fou ministra de medi ambient i seguretat nuclear. Fou vice-portaveu de la CDU entre 1991 i 1998, a ms de portaveu del mateix partit a Mecklenburg-Pomernia Occidental del 1993 al 2000. El 1998 secretria general del partit a nivell federal, i el 2000 n'assum el liderat. Des d'aquest moment Merkel fou sovint vista com una figura de transici, omplint el buit deixat pels antics quadres masculins provinents de l'rea catlica i conservadora del Rin que es mantenien a la reraguarda en ser esquitxats per escndols de corrupci. Posteriorment ha venut la resistncia interna i sovint s comparada amb Margaret Thatcher.

Angela Merkel fou la candidata a cancellera a les eleccions federals del 2005 per la coalici CDU/CSU, que si b guany les eleccions no dispos de prou escons com per formar govern sola. Desprs d'un perode de negociaci entre la CDU/CSU i el  Partit Socialdemcrata d'Alemanya hom acord un govern de coalici, del qual ella seria lder. El 22 de novembre del 2005 esdevingu cancellera d'Alemanya (primera dona a gaudir d'aquesta posici).

L'any 2008 fou guardonada amb el Premi Internacional Carlemany.

 Enllaos externs .

 Pgina oficial;



























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49674" title="Llista de prefixos" nonfiltered="4141" processed="4113" dbindex="19480">





Vegeu tamb.
Afix;
Composici, derivaci i lxic;
Llista de sufixos;
Llista de mots emprats en la composici de paraules;
Prefix;
Sufix;

Referncies.
Jordi Bruguera: Diccionari de la formaci de mots, Enciclopda Catalana - Barcelona - 2006 - ISBN: 84-412-1411-5;
M. Teresa Cabr Castellv: "La derivaci", dins Gramtica del catal contemporani. I, Ed. Empries - Barcelona - 2002 - ISBN: 84-7596-907-0;
Carles Duarte i Montserrat Alsina: Gramtica histrica del catal. III, Curial Edicions - 1986- ISBN: 84-7256-273-5;
Llusa Grcia: "Formaci de mots: composici", dins Gramtica del catal contemporani. I, Ed. Empries - Barcelona - 2002 - ISBN: 84-7596-907-0;
Llus Lpez del Castillo: Diccionari de formaci de paraules, Edicions 62   ISBN: 84-297-5103-3;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49675" title="Josep Laporte i Salas" nonfiltered="4142" processed="4114" dbindex="19481">
Josep Laporte i Salas ( Reus, Baix Camp 1922 - Barcelona 2005 ) fou un poltic i professor universitari catal.

Biografia.
Va estudiar Medicina a la Universitat de Barcelona (1939 45) i va ser professor adjunt de Farmacologia fins al 1967 en qu va passar a treballar a la Facultat de Medicina de la Universitat de Cadis i desprs a la Universitat Autnoma de Barcelona, de la qual va ser elegit rector el 1976.

L'any 1996 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi. Va morir a la ciutat de Barcelona el 15 de febrer del 2005.

Activitat poltica.
El 1980 va ser elegit diputat a les eleccions al Parlament de Catalunya, com a independent a les llistes de Convergncia i Uni i el president Jordi Pujol el va nomenar Conseller de Sanitat i Seguretat Social a l'hora de formar govern. Reelegit diputat a les eleccions del 1984, es va mantenir com a conseller. 

El 1988 fou cap de llista de CiU per la circumscripci de Tarragona i va ser nomenat Conseller d'Ensenyament, crrec que va ocupar fins el 1992. Elegit membre numerari de la Reial Acadmia de Medicina de Catalunya, en fou president del 1993 al 2002, en qu va ser elegit president de l'Institut d'Estudis Catalans.

Enllaos externs.
Josep Laporte i Salas a la pgina web de l'IEC;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49678" title="Histria de Costa Rica" nonfiltered="4143" processed="4115" dbindex="19482">



 Perode amerindi .

L'assentament hum a Costa Rica data almenys de l'any 5000 aC., per, en comparaci de les grans civilitzacions prehispniques del continent americ, els indgenes de Costa Rica no van ser nombrosos ni assoliren un gran desenvolupament. A l'arribada de Cristfor Colom, hi havia uns 30.000 indgenes dividits en tres grups: ,  i . Els que es van enfrontar als conquistadors espanyols van resistir de manera auda; els que no van sucumbir davant les epidmies que van arrasar la regi, van morir en la lluita o van fugir a llocs llunyans.

 El perode colonial .
 
Cristfor Colom va navegar al llarg de la costa del mar Carib i va descobrir Costa Rica el 1502. Es creu que el seu nom deriva de l'abundncia d'objectes d'or que mostraven els indgenes. Els conquistadors espanyols van arribar a aquesta zona desprs d'explorar la major part de la resta d'Amrica Central, demorats a causa de l'hostilitat de els indgenes i de la recerca d'or. El 1519, des de Panam i per l'oce Pacfic, Gaspar de Espinosa, Juan de Castaeda i Hernn Ponce de Lle van arribar al golf de . Vint anys desprs, Hernn Snchez de Badajoz va rebre l'autoritzaci per explorar el territori de Costa Rica. En 1561, per ordre de l'Audincia de Guatemala, Juan de Cavalln Arboleda i el pare Juan de Estrada Rvago van portar a terme la primera colonitzaci a l'interior de l'actual territori de Costa Rica. Aquest mateix any va arribar a l'altipl Central Juan Vzquez de Coronado, a qui es considera el verdader fundador de Costa Rica.
 
Integrada en un primer moment en el virregnat de Nova Espanya, va passar a dependre de l'Audincia de Guatemala i des de 1574 va quedar integrada en la Capitania General de Guatemala, situaci en la qual es va quedar fins a la seva independncia. La llunyania de la ciutat de Guatemala i la seva carncia de riqueses agrcoles o mineres van provocar que el pas es desenvolups amb molta major autonomia que altres provncies de Centreamrica. L'inters relatiu que van mostrar els colonitzadors cap a aquesta regi va modificar algunes de les situacions caracterstiques que es van donar en altres nacions, dotant a Costa Rica d'algunes peculiaritats, ja que la poblaci indgena no va ser subjugada i no va haver importaci d'esclaus africans.
 
El desenvolupament del territori es va produir a partir d'una economia agrcola de subsistncia, sense els enormes diferncies de riquesa que es van donar en altres pasos de la regi. El nombre d'oficials del govern i de representants de l'Esglsia va ser menys rellevant, per la qual cosa Costa Rica va desenvolupar noms un paper menor en la Capitania de Guatemala; tot plegat va provocar una evoluci diferenciada de la resta de Llatinoamrica. Fins a finals del segle XVIII els espanyols no van comenar a interessar-se per certs productes agrcoles, especialment el cultiu del tabac com a principal exportaci. A partir de 1787, Costa Rica va rebre el monopoli d'aquest producte.
 
 Independncia .
 
Les exportacions de tabac van promoure el creixement d'una societat ms prspera i els costa-riquenys van participar activament en la vida intellectual i poltica de Centreamrica a principis del segle XIX. En 1821 la Capitania General de Guatemala es va declarar independent i un any desprs la provncia de Costa Rica va quedar integrada en l'Imperi Mexic de Agustn de Iturbide. En 1823 es va unir a la federaci de les Provncies Unides del Centre d'Amrica, aliana que va perdurar fins a 1838, quan Braulio Carrillo va prendre el poder. No obstant aix, Costa Rica va evitar involucrar-se en els nombrosos enfrontaments interns que van assolar aquesta federaci. L'abandonament va suposar de fet la independncia, encara que aquesta no es va fer oficial fins a 1848, proclamant-se la Repblica de Costa Rica com Estat sobir. El seu primer president va ser Jos Mara Castro.
 
Mentrestant, i a l'igual de a la resta de l'amrica Llatina, es produen enfrontaments ideolgics entre liberals i conservadors, al temps que les ciutats de San Jos, ms puixant i progressista, i Cartago, capital fins a 1823, es disputaven l'hegemonia del pas. En la batalla de l'alt  va triomfar la facci de  Jos Fina', provocant el trasllat de la capital a la ciutat de San Jos.
 
Sota la dictadura conservadora de Juan Rafael Mora, Costa Rica va liderar la resistncia centreamericana contra William Walker, el filibuster nord-americana que va prendre Nicaragua en 1855. Desprs d'un sagnant cop d'Estat que va enderrocar a Mora en 1859, Jos Mara Montealegre va assumir la presidncia. Ministre del seu govern va ser Jess Jimnez Zamora, qui governaria posteriorment durant dos mandats. En 1870 es va establir un rgim liberal dirigit per Toms Guardia. Sota el seu govern, Costa Rica es va convertir en objectiu de fortes inversions estrangeres. A finals del segle XIX la United Fruit Company (UFC), companyia nord-americana, es va establir al pas per controlar la producci de plataner en tot Amrica Central. La  va crear plantacions en les planures costaneres i va construir noves infraestructures en comunicacions, encara que tamb va provocar que l'economia de Costa Rica pats una major dependncia del mercat i del capital estrangers.
 
 Democrcia i govern estable .

Malgrat que a finals del segle XIX i principis del XX la poltica costa-riqueny encara no s'havia estabilitzat, existia la clara tendncia d'allunyar-se de les solucions militars en la vida poltica. Els costa-riquenys se sentien orgullosos de comptar amb ms mestres que soldats i amb un nivell de vida ms alt que el de qualsevol altre pas centreameric. El caf es va quedar sent el pilar de l'economia, per una creixent classe mitjana urbana va comenar a disputar l'hegemonia poltica als propietaris dels cafetars, amb el que van sorgir partits poltics ms moderns.
   
El Partit Republic Nacional (PRN) va guanyar la presidncia amb Lle Corts Castro en 1936 i en 1940 amb Rafael ngel Caldern i Guardia. Quan el  va intentar continuar en el govern desprs de la derrota de 1948, una nova fora poltica, el Partit d'Alliberament Nacional (), dirigit per Jos Figueres, ho va enderrocar i es va convertir en el partit dominant de la naci, posici que ha mantingut des d'aleshores. Amb governs moderats, Costa Rica es va convertir al pas ms democrtic de Llatinoamrica. Figueres va exercir com a president de 1953 a 1958, i novament de 1970 a 1974. El  va guanyar la presidncia en 1974 amb Daniel Oduber, per les seves diferncies amb Figueres en poltica econmica van provocar la presa del poder en 1978 de Renovaci Democrtica, coalici de grups de centre dreta encapalada per Rodrigo Carazo.
 
A principis de la dcada de 1980, Costa Rica va experimentar un rpid creixement de la poblaci i, per tant, dificultats en la seva economia. El  va tornar al poder en 1982, quan Luis Alberto Monge va ser elegit president; va ser succet per scar Arias Snchez, tamb del , en 1986. A finals d'aquesta dcada, Arias va intentar aconseguir el consens entre els dirigents centreamericans per garantir la pau i l'estabilitat a la regi. Rafael Caldern, fill de l'anterior president Rafael ngel Caldern i Guardia, va guanyar les eleccions presidencials el febrer de 1990 com a candidat del Partit Unitat Social Cristiana ().
 
El febrer de 1994 Jos Mara Figueres Olsen, fill de l'anterior president Jos Figueres i candidat del , va ser elegit nou president de la Repblica. Quatre anys desprs, a les eleccions celebrades el febrer de 1998, el candidat a la presidncia pel , Miguel ngel Rodrguez Echeverra, va ser electe per ocupar el crrec a partir del mes de maig d'aquest mateix any. El febrer de l'any segent, el govern va admetre al pas a prop de 300.000 refugiats provinents d'altres repbliques centreamericanes que van ingressar en ell illegalment, afectats pel pas de l'hurac Mitch l'octubre i novembre de 1998.
 
Els comicis legislatius i presidencials desenvolupats el 3 de febrer de 2002 van llanar uns resultats molt ajustats. Pel que fa als primers, el  va aconseguir el 29,8% dels vots emesos i va aconseguir 19 diputats, mentre que el  va obtenir el 27,1% (17 representants a l'Assemblea Legislativa), i el Partit Acci Ciutadana () el 21,9% (14 diputats). Quant als presidencials, Abel Pacheco (38,6% dels sufragis), Rolando Araya (31%) i  Sols (26,2%), respectius candidats del , del  i del , van ser els ms votats. Donat que cap  el 40% exigit per ser investit, va ser convocada, per al segent 7 d'abril, una segona volta; a ella van concrrer els dos primers i la victria va ser per a Pacheco, que va aconseguir el suport del 58% dels votants i va prendre possessi del crrec el 8 de maig d'aquell any.
 
Pacheco, que ja en la seva investidura havia dit que entre els seus principals objectius es trobava la lluita contra la corrupci i la firma d'un acord de lliure comer amb Estats Units, va patir una greu crisis governamental el setembre de 2004, al dimitir gaireb tots els titulars dels ministeris econmics (en poc ms de dos anys, havien abandonat el gabinet fins a 15 membres, entre ministres i altres alts crrecs). Pel que fa a la seva poltica exterior, Costa Rica va integrar en 2003 la llista de pasos aliats dels Estats Units en la seva invasi d'Iraq. Dos anys desprs, el febrer de 2005, Pacheco va anunciar que no enviaria a l'Assemblea Legislativa el text acordat amb la resta de pasos centreamericans (inclosa la Repblica Dominicana) per al Tractat de Lliure Comer d'Amrica Central ( o , les seves sigles en angls) amb Estats Units, fins que la prpia cambra no aprovs la reforma fiscal, presentada feia dos anys per afavorir als ms pobres. Un mes ms tarda, el president va anunciar que potser se celebraria al pas un referndum per ratificar el .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49680" title="Escut de Mxic" nonfiltered="4144" processed="4116" dbindex="19483">
L'escut d'armes de Mxic va ser creat desprs de la independncia el 1821. L'escut mostra una guila reial devorant una serp que est agafant amb la seva arpa, sobre un nopal o figuera de moro, una varietat del cactus a Mxic. L'escut d'armes es troba a la porci central de la Bandera de Mxic.

Origen de l'escut de Mxic.

Al poblat de San Felipe Aztatln, a l'estat de Nayarit, el segle XX va ser trobat un petroglfic que representa una guila amb una serp entre les seves arpes, la qual cosa indica que l's d'aquesta imatge era com i ms antic a l'arribada dels asteques al centre de Mxic. D'acord a les llegendes i tradicions que es van recopilar desprs de la conquesta, els asteques, que dominaven Mesoamrica, una regi cultural que abastava la meitat del que avui es Mxic i el nord de l'Amrica Central, van sortir com una tribu nahua d'un poblat anomenat Aztln, del qual no es coneix la seva localitzaci. Els arquelegs i els historiadors creuen que Aztln es trobava al nord de Mxic, i altres a l'estat de Nayarit, potser prop d'aquest poblat de San Felipe Aztatln.

Els asteques havien sortit, d'acord a les llegendes, obeint les ordres del seu du, Huitzilopotxtli, que els havia dit que al lloc on haurien de bastir la seva ciutat trobarien una guila devorant una serp, com a senyal. Els asteques van emigrar a la regi central de Mxic i van trobar a l'guila devorant una serp, sobre un nopal d'una petita illa al centre del Llac de Texcoco. Obeint les ordres del seu du, van bastir-hi la ciutat a l'illa, i van estendre els terrenys i les construccions sobre el llac amb un sistema de chinampes. Aquesta ciutat, Tenochtitlan, es convertiria en el centre del seu imperi i, abans de la conquista, la ciutat ms poblada del mn.

Les modificacions a l'escut d'armes de Mxic.

L'escut va ser adoptat desprs de la independncia, pel Primer Imperi Mexic. Sobre l'guila es trobava una corona, en representaci de la monarquia parlamentria com a sistema de govern que havia adoptat la nova naci. Amb la dissoluci de l'imperi es va eliminar la corona, encara que Maximili I de Mxic, amb la creaci del Segon Imperi Mexic va canviar l'escut envoltant-lo amb amb una corona. Durant la presidncia de Porfirio Daz l'guila tenia les ales esteses. Desprs de la Revoluci Mexicana l'guila es va collocar de perfil. L'ltima modificaci que es va realitzar, principalment en la qualitat dels colors utilitzats, va ser el 1968, en preparaci per als Jocs Olmpics que se celebrarien a la ciutat de Mxic.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49690" title="Aveiro" nonfiltered="4145" processed="4117" dbindex="19485">

Aveiro s un municipi portugus, situat al districte d'Aveiro, a la regi del Centre i a la subregi del Baixo Vouga. Al 2006 tenia 73.521 habitants. s la seu d'un municipi format per 14 freguesias (parrquies). Aveiro s la principal ciutat del Baixo Vouga i la seva rea metropolitana t prop de 67.000 habitants. Limita al nord amb Murtosa, al nordest amb Albergaria-a-Velha, a l'est amb gueda, al sud amb Oliveira do Bairro, al sudest amb Vagos i amb lhavo.

 Poblaci .


 Histria .
Les primeres mencions que fan referncia a la ciutat daten del segle X per no s fins al segle XIII que s elevada a categoria de vila. En aquella poca, la poblaci es desenvolupava al voltant de l'esglsia principal consagrada a Sant Miquel tot i qu, aquest monument no existeix actualment.

La bona situaci geogrfica d'Aveiro ha beneficiat el seu creixement. Les salines que abunden en aquella zona, la pesca i el comer martim han constitut la base econmica de la ciutat.

L'any 1759, Aveiro esdev ciutat i uns anys desprs es converteix en seu de la dicesi que porta el mateix nom. Al segle XIX, noves millores arribaran a la ciutat degut a la seva condici, fet que la impulsar a ocupar, actualment, un lloc al cim del context econmic nacional. La ciutat t tamb universitat.

Comunicacions: Aeroport regional d'Aveiro-So Jacinto. Port d'Aveiro/Ilhavo. Estaci de tren d'Aveiro (lnia del Nord).



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49693" title="Charlton Heston" nonfiltered="4146" processed="4118" dbindex="19486">

Charlton Heston (4 d'octubre de 1924 - 5 d'abril de 2008) fou un actor i director nord-americ de teatre i cinema. Heston va saltar a la fama grcies a les interpretacions de personatges bblics com ara Moiss a Els deu manaments (1956) i Judah a Ben-Hur (1960), un film amb qu va aconseguir l'Oscar al millor actor. Amb una extentssima carrera cinematogrfica, tamb va ser al capdavant de l'Screen Actors Guild i l'American Film Institute durant alguns anys. 

Estudi art dramtic a la Northwestern University, d'on es gradu el 1943, i tot seguit ja debut a la rdio, a Chicago.

Destinat a les illes Aleutianes, a finals de la Segona Guerra Mundial, torn als Estats Units el 1946, i fou director i actor en una companyia de teatre d'Asheville (North Carolina). 

El 1948 debut a Broadway (Nova York), amb Antony and Cleopatra de William Shakespeare, i grcies al ress de les seves interpretacions en la companyia de Katharine Cornell, el 1950 protagonitz la seva primera pellcula, Dark city. 

Alt i atltic, amb bon domini de la dicci i convincent en els papers dramtics, aviat esdevingu un dels galants ms famosos del cinema, destacant, primer, en personatges bblics i heroics i ms endavant en figures una mica ms complexes. 

Filmografia.
La seva abundant filmografia consta de les segents pellcules : 
Peer Gynt (1941),
Juli Csar (1950),
L'espectacle ms gran del mn (1952), ;
The naked jungle (El salvatge, 1952), ;
Passi sota la boira (1952),
El triomf de Buffalo Bill (1953),
Foguera d'odis (1953),
Quan rugeix la marabunta (1954),
Els deu manaments (1956);
La llei dels forts (1956),
Touch of Evil, (Set de mal, dirigida per Orson Welles el 1958. ;
Grans horitzons (1958), ;
Ben-Hur (premi Oscar a la millor interpretaci de protagonista mascul de l'any 1959), ;
El Cid (1961). ;
Aventura a Roma (1962),
55 dies a Pequn (1963),
La histria ms gran mai explicada (1965),
Major Dundee (1965). ;
El torment i l'xtasi (1965),
Khartoum (1966),
El planeta dels simis (1968), ;
Juli Csar (1970),
Els indomables (1970),
El darrer home... viu (1971),
Alarma! Vol 502 segrestat (1972),
Marc Antoni i Cleopatra (1973),
Soylent Green: Quan el dest ens atrapi (1973),
Els tres mosqueters (1973),
Aeroport 75 (1974),
Terratrmol (1974). ;
La batalla de Midway (1976),
Pnic a l'estadi (1976),
El despertar (1980),
Duel en les profunditats (1982),
Un home per a l'eternitat (per a la TV, 1988),
Crisi solar (1990),
Tombstone (1993),
Mentides arriscades (True lies, 1994),
Hamlet (1996),
Armageddon (1998),
Un diumenge qualsevol (Any given sunday, 1999),
El planeta dels simis (remake de Tim Burton, on hi fa un paper secundari 2001),

Ja retirat, i per la seva posici com a President de l'Associaci Nacional del Rifle aparegu en el documental satric Bowling for Columbine (2003).

L'agost de 2002, el mateix actor anuncia que t smptomes d'Alzheimer. El 5 d'abril de 2008 mor a l'edat de 83 anys.

Referncies.























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49694" title="Riobamba" nonfiltered="4147" processed="4119" dbindex="19487">
Riobamba s una ciutat de l'Equador, capital de la provncia de Chimborazo. Es troba en el centre geogrfic del pas, al bell mig del carrer interand i envoltada de de diversos volcans, com el Chimborazo, l'Altar i el Carihuairazo. Segons el cens de poblaci del 2001, la ciutat tenia 124.807 habitants.

La ciutat va ser fundada el 1534 a prop de la llacuna de Colta. Posteriorment es va traslladar fins al lloc que ocupa avui en dia. Durant un breu perode, desprs de la fundaci inicial de la Repblica de l'Equador, va ser la capital del pas.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49698" title="Beja (Portugal)" nonfiltered="4148" processed="4120" dbindex="19488">

Beja s un municipi portugus, capital del districte homnim, situat a la regi de l'Alentejo i a la subregi del Baixo Alentejo. L'any 2001 tenia 35.762 habitants. s un dels municipis ms grans de Portugal (1.140,21 km) i est dividit en 18 freguesias (parrquies civils).

 Histria .
A l'poca dels romans ja existia aquesta ciutat sota el nom de Pax-Julia. Desprs de la caiguda de l'imperi rom, passa a mans dels visigots que la reanomenen Paca i esdev un bisbat. Tot i qu, a principis del segle VIII s conquerida pels musulmans que li assignen el nom de Badja del que deriva el nom actual.

Durant la conquesta rab d'Hispnia, desprs de la conquesta de Sevilla els seus defensors es van retirar cap a Badja d'eon van organitzar un contraatac. Fou desprs seu d'una de les zones militars de la pennsula (kuwar mudjannada). El 763 el comandant del djund egipci, al-Ala ibn al-Mughib, es va revoltar i va aixecar bandera negra dels abbssides i va vestir roba negra com aquestos (enviada per al-Mansur des de Iraq).

Fou governada per la famlia dels Tayfurites o Tayfrides, notables de la zona que van arribar a ser independents (vegeu Taifa de Mertola). Al comenament del segle XI va passar a dependre del emir de Silves (taifa del Silves) fins que vers el 1044 fou conquerida pels abbdides de Sevilla. 

Hi va nixer el teleg Abu l-Walid al-Badji.

Desprs de moltes batalles entre portuguesos i musulmans, finalment s reconquerida pels cristians definitivament l'any 1234.

L'any 1521 recupera l'estatus de ciutat i ms tard la seu del bisbat, l'any 1770, perduts degut a la invasi rab. 

 Bibliografia .
E. Levi-Provenal, Pninsule ibrique, Leyden 1938

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49700" title="Fungicida" nonfiltered="4149" processed="4121" dbindex="19489">
Un fungicida s la substncia utilitzada per prevenir o eliminar els fongs


L'agricultura s la principal consumidora de fungicides, segons dades de l'agncia per al medi ambient dels Estats Units l'any 2000 la producci mundial de fungicides arribava a unes 250.000 tones i representava el 10% del total de plaguicides darrera d'herbicides i insecticides.

Un altre s molt freqent dels fungicides s com a protector de la fusta.

En les afeccions per fongs en la salut humana els productes per combatre'ls s'anomenen ms propiament antifngics 


 Evoluci en l'us de fungicides .

Les propietats de la pols de sofre com a fungicida efica contra les anomenades malures blanques (un dels tipus d odi) ja eren conegudes i utilitzades des del temps de l'imperi rom els quals disposaven del producte amb facilitat donat que Itlia era i encara s un dels principals productors de sofre del mn.

Cap a 1845 l'anorreament del conreu de la patata causat pel fong del mldiu (Phytophthora infestans)a Irlanda causa la fam i emigraci de gran part de la poblaci irlandesa i va motivar l'inters per trobar nous productes fungicides, aix sovint es va fer de forma emprica i es va provar fins i tot i sense xit la sal comuna. Finalment es va poder comprobar l'efectivitat del que va ser anomenat brou bordels a base d una suspensi de sulfat cpric i cal.

Aquesta va ser una fita cabdal en la histria de la protecci de les plantes i ms si es t en compte que en aquella poca tamb va ser l inici del procs actualment encara actiu de l estensi accelerada de tot tipus de malalties i plagues arreu del mn.

Els fongs especfics de la vinya que produeixen les malalties de l'oidi i el mildiu entraren a la Pennsula ibrica per Catalunya els anys 1851 i 1880 respectivament a travs de l intensa activitat dels ports catalans. 

El progrs de la qumica va propiciar l'introducci de nous productes, encara inorgnics, per al control de fongs i des de finals del segle XIX i fins la fi de la segona guerra mundial els agricultors feien servir compostos arseniacals i mercurials amb acci tamb insecticida per a fumigar els conreus. Tots aquests productes malgrat que eren molt efectius, eren extremadament txics i actualment estan prohibits o estrictament limitat el seu s.

La tercera generaci de fungicides pertany a una qumica orgnica molt desenvolupada i diversificada. Incorpora ja, a partir de 1970, el carcter sistmic el que vol dir la penetraci del producte i la seva distribuci pels vasos conductors a tota la planta amb la qual cosa s'augmenta en gran mesura l efectivitat del tractament.

L'inconvenient principal de tots aquests nous productes, s per la seva mateixa naturalesa, poden acabar generant una resistncia del fong en el cas d'un s repetit del producte.

Per primera vegada els productes sortien al mercat amb uns controls i una avaluaci de la seva perillositat, a llarg termini per s'ha demostrat que les conseqncies en la salut humana no eren ben conegudes i moltes preparacions utilitzades durant anys han estat finalment retirades. L estudi de danys al medi ambient sobretot pel que fa als compostos qumics originats en la degradaci del producte comercial van estar en aquesta tapa prcticament negligits.

Com en altres agroqumics, especialment insecticides i herbicides, els principals perjudicats sn els treballadors que apliquen els productes ja que a banda d'una intoxicaci puntual n hi pot haver una altra de carcter acumulatiu. 

Actualment la recerca s orienta cap a una nova lnia se fungicides basats en els mecanismes de lluita antifngica presents en la natura com els activadors de la resistncia natural de les plantes o Resistncia Sistemtica Activada(SAR) i virtualment absents de perills sanitaris i medioambientals. Aix implica la coordinaci entre diversos grups de recerca molt especialitzats en diversos camps cientfics principalment de la bioqumica.

Tot i les grans innovacions el sofre i el coure segueixen utilitzant-se amb carcter general i en l agricultura ecolgica sn junt amb els derivats de plantes, prcticament els nics permesos

 Forma d'actuar .
El sofre actua per evaporaci sobre la fulla i sn els gasos sulfurosos els que eliminen el fong parsit.

Els altres fungicides de contacte afecten les estructures del fong en la superfcie de la planta solament en la fase de germinaci i penetraci del fong i necessiten diverses aplicacions al llarg de la campanya.

Els fungicides sistmics penetren en la planta i es movilitzen a les dues cares de les fulles i es traslladen normalment cap amunt i no sn rentats per la pluja.

En general els fungicides actuen sobre parts del cicle vital dels fongs com la germinaci de l' esporangi i les zoospores, el desenvolupament del miceli etc. o sobre la paret cellular. 
 
 Classificaci dels fungicides .

Inorgnics
Sofre ;
Compostos arsenials;
Compostos mercurials;
Coure en forma d'xid cuprs, oxiclorur, sulfat..
Bromur de metil;
cid cianhdric;
Orgnics:
Ftalimida;
Ditiocarbamats Zineb Maneb Mancozeb Thiram;
Fenlics: Triclorofenols i altres ;
Anilino-nitrobenzoids: clortalonil,quintoz;
Compostos heterocclics del nitrogen: Benomyl metiltiofanat etc;
QOI (grup de fungicides que actuen sobre el citrocrom cellular;
SAR activen la resistncia natural de les plantes;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49701" title="Kachelotplate" nonfiltered="4150" processed="4122" dbindex="19490">
Kachelotplate s una illa frisona oriental situada entre Borkum i Juist i al nord de l'illa deshabitada de Memmert.

s la ms jove de les  illes  frisones, puix que el seu reconeixement com a illa no arrib fins el 28 de juliol del 2003. Aquell dia el Niederschsischer Landesbetrieb fr Wasserwirtschaft und Kstenschutz ( Servei Baix-Sax d'Hidrulica i Recerca Costanera ) declar que l'antic banc de sorra de Kachelotplate havia crescut tant que ja no s'inundava ni durant les ms altes marees i n'establ les dimensions en 2,5 per 1,3 quilmetres.

Actualment compta amb dunes de formaci elica on ja hi creixen herbes. En el futur s possible que Kacheloplate s'acabi unint a Memmert tot formant una sola illa, puix que l'estret que el separ perd profunditat, si hom creu que aquest extrem pot trigar desenes d'anys. De moment, s encara possible que en cas d'una tempesta excepcional (i amb una fortssima marea meteorolgica) l'illa desaparegui momentniament sota les aiges del mar del Nord.

Serveix d'rea de nidificaci de molts ocells aix com de refugi per foques.

El nom de l'illa prov del mot francs cachalot ( catxalot ).













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49704" title="Bandera de Kenya" nonfiltered="4151" processed="4123" dbindex="19492">


La bandera de Kenya va ser adoptada el 12 de desembre de 1963.

Aquesta bandera es basa en la de la Kenya African National Union. Els colors simbolitzen la majoria negra, la sang i la naturalesa. El blanc, afegit posteriorment, representa la pau. L'escut tradicional Masai amb les llances simbolitza la defensa de la llibertat. 




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49705" title="Joan Laporta i Estruch" nonfiltered="4152" processed="4124" dbindex="19493">

Joan Laporta i Estruch s advocat i president del Futbol Club Barcelona. Nascut a Barcelona, el 29 de juny de 1962, s el soci nmero 27.869 del club. Est casat amb Constanza i s pare de tres fills: Pol, Guillem i Joan.

Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona (UB) i membre de l'Illustre Collegi d'Advocats de Barcelona i del Patronat i de la Comissi Executiva de la Fundaci Lluch tamb s Mster en Dret de Societats i Experts tributaris a l'Institut d'Estudis Superiors Abat Oliba de Barcelona i Diplomat en curs de Dret de societats mercantils per l'Illustre Collegi d'Advocats de Barcelona.

Laporta s soci fundador i titular del bufet LAPORTA & ARBS, Advocats Associats, i professor collaborador en Seminari de Dret immobiliari i Registral de la Facultat d'Arquitectes Tcnics de la Universitat de Barcelona (UB). Tamb ha estat assessor personal del cnsol japons a Barcelona.

FC Barcelona.
Exportaveu i exlder de la Plataforma Elefant Blau, que l'any 1998 va presentar un vot de censura al llavors president Josep Llus Nez i a la seva junta directiva, Joan Laporta es va convertir en president d'aquesta entitat desprs de guanyar les eleccions celebrades el 15 de juny de 2003 amb molta solvncia i claredat. Es dna la circumstncia que, a les anteriors eleccions de l'any 2000, Joan Laporta va concrrer a la candidatura de Llus Bassat, el seu principal rival a les urnes a la contesa electoral de 2003. En aquella ocasi, malgrat els bons resultats, van perdre davant Joan Gaspart.

Actualment s el President del Futbol Club Barcelona. Es va imposar en unes eleccions que seran recordades per la gran quantitat de candidats que van aspirar a ser presidents del Club, sis en total; Joan Laporta, Llus Bassat, Jaume Llaurad, Josep Martnez-Rovira, Josep Maria Minguella i Jordi Maj, i per l'alt ndex de participaci dels socis barcelonistes: un 53'79%.

Laporta, un reconegut barcelonista que destaca per la seva joventut i pel seu catalanisme, va arribar a la presidncia del Club desprs de la dimissi de l'anterior president, Joan Gaspart, a mitjans de febrer de 2003, i del president inter Enric Reyna, que tamb va dimitir del seu crrec a principis de maig. Posteriorment, una Comissi Gestora presidida per Joan Trayter es faria crrec del Club i convocaria unes eleccions que van convertir Joan Laporta en el president del canvi respecte els ltims mandats barcelonistes. 

Es va presentar a la reelecci als comicis convocats pel 3 de setembre de 2006, sent investit president el dia 22 d'agost del 2006, al no haver recollit cap altre pre-candidat les signatures de socis necessries per poder concrrer a les eleccions.

El 21 d'octubre del 2005 va veure com un dels membres de la directiva del club, el seu cunyat Alejandro Echevarra, fill de l'empresari Joan Echevarria Puig, dimitia en fer-se pblica la seva vinculaci a la Fundacin Francisco Franco.

El 6 de juliol de 2008 el seu mandat va ser sotms a una moci de censura que no prosper en aconseguir un 60% de vots favorables (inferiors al 66% necessaris). 

Poltica.
Joan Laporta tamb ha estat vinculat en el mn de la poltica amb la creaci del Partit per la Independncia (PI), juntament amb Pilar Rahola i ngel Colom entre altres.

 Referncies .


Enllaos externs.
 El seu perfil al web oficial del club;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49707" title="Samuel Eto'o" nonfiltered="4153" processed="4125" dbindex="19494">
Samuel Eto'o Fils (Nkon, Yaound, Camerun, 10 de mar del 1981) s un futbolista cameruns amb nacionalitat espanyola. Actualment juga de davanter al FC Barcelona i a la selecci de futbol del Camerun. 

Biografia.
Samuel Eto'o era el fill d'un comptable d'una constructora que es va traslladar des de Douala a Yaound, la capital del pas. Va nixer a Nkon, un poblat molt proper a la ciutat. Quan tenia 2 anys, la famlia es va traslladar a viure a Yaound i quan en va fer 6, se'n va tornar a Douala.


La trajectria de Samuel Eto'o Fils es caracteritza per la seva precocitat i per la seva contundncia. Amb unes condicions fsiques excepcionals, el davanter cameruns ja va fer el salt al futbol europeu ben aviat, a la temporada 1997-98, quan el Real Madrid va contractar-lo i va cedir-lo al Legans (2a divisi) quan noms tenia 16 anys. Amb 17 anys i 3 mesos, ja va ser el jugador ms jove del Mundial de Frana 98. Era l'nic dels 704 inscrits en la competici que havia nascut els anys vuitanta.

Desprs del seu pas pel Legans, va anar cedit al RCD Espanyol (1998-99), on va jugar molts pocs partits i posteriorment va tornar al Real Madrid (1999-00). A la temporada 1999-00 tamb va jugar algun partit com a cedit al RCD Mallorca, equip en qu va militar durant quatre temporades (2000-04). En aquesta etapa el club mallorqu compartia els drets sobre el jugador amb el Real Madrid. En la seva etapa com a jugador mallorquinista es va convertir en el mxim golejador de l'entitat balear en tota la seva histria, a la Lliga, amb 54 gols.

Arriba al Bara l'estiu del 2004 desprs d'unes llargues negociacions amb el RCD Mallorca i Real Madrid i del pagament d'un trasps de 24 milions d'euros. Amb la seva arribada, Eto'o es converteix en el primer jugador cameruns de la histria del FC Barcelona.

L'any 2005 va obtenir el premi del Fifa World Player al tercer millor jugador del mn i durant aquella mateixa temporada va aconseguir el Pichichi de la lliga espanyola en anotar 26 gols.

s internacional absolut amb la selecci de Camerun, de la qual n's un dels seus principals referents, tant a nivell esportiu com simblic.

El 28 de setembre del 2006 es lesiona de gravetat jugant un partit de Champions League davant el Werder Bremen i causa baixa amb l'equip catal per als cinc mesos segents. El 25 de febrer del 2007, torna a jugar com a titular marcant un gol, fent respirar una altra vegada l'optimisme al camp del Bara.

Durant l'estiu del 2008 es produeix el canvi de l'entrenador al primer equip del FC Barcelona (Frank Rijkard s substitut per Josep Guardiola) i es pren la decisi de procedir a una renovaci de les figures ms destacades de l'equip, donat el pobre rendiment dels ltims dos anys (Ronaldinho s transferit a l'AC Milan i Deco al Chelsea FC). Samuel Eto'o s assenyalat inicialment pel nou entrenador com a candidat a ser transferit i el club comena els contactes tant per aconseguir el seu trasps com per a la seva substituci. Tanmateix, va passant l'estiu i finalment no es concreta la sortida del jugador cameruns, a la vegada que es posa de relleu la disposici del nou entrenador de comptar amb ell per a la temporada segent i la del jugador a implicar-se amb la nova etapa de l'equip.

Trajectria professional a nivell de club.


Ttols.
Campionats nacionals.
2 Lliga espanyola de futbol (FC Barcelona, 2004-2005 i 2005-2006);
 2 Supercopes d'Espanya (FC Barcelona, 2005 i 2006);
 1 Copa del Rei (Reial Mallorca, 2002-2003);
 2 Copa Catalunya (FC Barcelona, 2004-2005 i 2006-2007);

Copes internacionals.





 1 Copa Intercontinental (Real Madrid, 1998);
 2 Copa Africana de Nacions (Selecci del Camerun, 2000 i 2002);
 1 Medalla d'or a Futbol en els Jocs Olmpics de Sydney 2000 (selecci del Camerun);
 2 Champions League (Real Madrid, 1999-00), (FC Barcelona, 2005-06);

Distincions individuals.
Elegit millor davanter de la Lliga de Campions 2005-2006, per la UEFA.
Elegit millor jugador afric durant tres anys seguits, 2003, 2004 i 2005, per davant de jugadors com Drogba o Essien.

Enllaos externs.

Biografia a UEFA.com ;

Notes i referncies.

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49708" title="Lionel Andrs Messi" nonfiltered="4154" processed="4126" dbindex="19495">

Lionel Andrs Messi (Rosario, Argentina, 24 de juny de 1987) s un futbolista argent que juga pel FC Barcelona i la selecci nacional d'Argentina. Es va formar a les categories infantils del Bara. Va debutar amb primer equip en un partit oficial a la temporada 2004-2005 i va comenar a destacar la temporada segent. Molts mitjans de comunicaci l'han qualificat de successor de Diego Armando Maradona, i ell mateix l'ha designat successor seu.

Biografia.
Comenament.
Quan tenia poc ms de cinc anys, Messi va comenar a jugar a futbol pel Grandoli. El 1995, Messi va canviar d'equip als Newell's Old Boys. Quan tenia 11 anys, li van diagnosticar una deficincia de l'hormona del creixement. El River Plate va mostrar inters en el progrs de Messi, per no tenia prou diners per pagar el tractament de la malaltia que costava 1500 dlars al mes. Carles Rexach, el director esportiu del FC Barcelona, tenia coneixement del talent de Messi, i el va contractar desprs de veure'l jugar, i es compromet a pagar el tractament si era disposat a comenar una nova vida a Catalunya. Messi va comenar als equips juvenils del club.

Futbol Club Barcelona.
L'estrena no oficial de Messi en el primer equip va ser el 16 de novembre del 2003 contra el FC Porto (quan tenia 16 anys i 145 dies). En menys d'un any va fer el seu debut oficial contra l'Espanyol el 16 d'octubre del 2004 (quan tenia 17 anys i 144 dies), la qual cosa en fa el tercer jugador ms jove en jugar al FC Barcelona. Va fer el seu primer gol en un partit de Lliga l'1 de maig del 2005 en un partit contra l'Albacete Balompi, esdevenint el jugador ms jove a fer-ho a 17 anys, 10 mesos i 7 dies fins que Bojan Krki  va trencar el seu rcord quan va fer una diana desprs d'una assistncia de Messi.

Temporada 2005-2006.

El 16 de setembre, per segon cop en tres mesos, el Bara va anunciar una millora del contracte de Messi   aquest cop cobrava com un jugador del primer equip i s'ampliava el contracte fins el juny del 2014. Messi va obtenir la nacionalitat espanyola el 25 de setembre i finalment va poder debutar a la Primera Divisi Espanyola. Abans no podia perqu comptava com a jugador no europeu. El primer partit de la Lliga de Campions de la UEFA de Messi va ser el 27 de setembre contra el club itali Udinese. Va fer un gran partit i quan va ser substitut per Iniesta va rebre l'ovaci dels 75.000 espectadors del Camp Nou. 

Messi va fer sis gols en 17 partits de lliga, i va fer un gol en sis partits a la Lliga de Campions. Tanmateix, la seva temporada va acabar prematurament perqu el 7 de mar va patir un trencament muscular a la cama en un partit de vuitens de final de la Lliga de Campions contra el Chelsea F. C. El Bara va acabar la temporada com a campi d'Espanya i Europa.

Carrera internacional.
El juny del 2004, va jugar per primer cop amb la selecci argentina, en un partit amists del sub-20 contra la selecci de futbol del Paraguai. El 2005 va formar part de l'equip que va guanyar la Copa Juvenil del Mn de la FIFA 2005 als Pasos Baixos. En aquest torneig va guanyar els premis del millor jugador i el mxim golejador.

El 4 d'agost del 2005, Jos Pekerman va convocar Messi al primer equip de la selecci nacional d'Argentina. Va fer el seu debut el 17 d'agost contra la selecci d'Hongria, en una ocasi per oblidar. Va ser substituit el minut 63, i, al cap de 30 segons fou expulsat perqu l'rbitre, Markus Merk, va veure que havia donat un cop de colze al defensa Vilmos Vanczk, que estava agafant la samarreta de Messi. L'rbitre es va mostrar inflexible. Maradona va dir que la decisi estava premeditada. Llavors Messi va iniciar el seu primer partit internacional en la derrota d'Argentina contra la selecci del Paraguai per 0-1 a la classificaci de la Copa del Mn el 3 de setembre. Desprs del partit va dir: Aix s un segon debut. El primer va ser una mica curt.

Estadstiques.


Part: Partits jugats.
Gols: Gols marcats.
Assist: Assistncies;



Palmars.
Campionats nacionals.


Campionats internacionals.







(*) Incloent la selecci

Premis individuals.


Referncies.


 Enllaos externs .
 Web oficial;
































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49710" title="Conseller en Cap" nonfiltered="4155" processed="4127" dbindex="19496">

El nom de Conseller en Cap prov del Consell de Cent, instituci barcelonina. 

Els titulars ms coneguts sn:
Joan Fiveller, conseller de Barcelona (1406-1427) i Conseller en Cap (1418-1419 i 1427-1428). Fiveller va protagonitzar l enfrontament del vectigal amb Ferran d'Antequera.
Rafael Casanova, conseller en Cap durant el Setge de Barcelona de 1714.

Amb els Decrets de Nova Planta en 1714, desapareix aquesta figura, junt amb l'abolici de la Generalitat de Catalunya i la resta d'institucions catalanes.

Jordi Pujol, en el seu govern 1999-2003, restitu la figura del Conseller en Cap i l'ocup Artur Mas amb funcions de coordinador de l'acci de govern, anlogament al crrec que desenvolupa el primer ministre en altres pasos. Aquest crrec va ser re-anomenat el 17 de mar de 2005 pel de Conseller Primer, en considerar que el nom Conseller en Cap designava histricament un crrec de l'Ajuntament de Barcelona i no de la Generalitat de Catalunya.

 Vegeu tamb .
Llista de Consellers en Cap;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49712" title="Cursa armamentista" nonfiltered="4156" processed="4128" dbindex="19497">
Una cursa armamentista s una competici entre dos o ms pasos per la supremacia d'armament. Cada un prova de superar l'altre pel qu fa a capacitat de les armes o el seu nombre. A ms, l'augment dels efectius de l'exrcit aix com la seva efectivitat o capacitat de mobilitzaci en sn tamb caracterstiques. Sovint porten associades curses tecnolgiques i/o econmiques.

La idea que guia aquesta cursa s que si un pas disposa d'una capacitat militar molt superior a la del seu rival, aquest darrer no gosar mai atacar-lo perqu aix suposaria perdre l'eventual guerra que seguiria. 

Exemples.
Abans de la Primera Guerra Mundial cinc grans potncies europees s'embarcaren en una cursa armamentista: Alemanya, ustria-Hongria, l'Imperi Rus, Frana i el Regne Unit competien en increment de la capacitat militar, tant en nombre de soldats mobilitzables, com rapidesa per tenir-los a punt, com artilleria com flota naval.

Desprs de la Segona Guerra Mundial la Guerra Freda conegu una immensa cursa armamentista entre els Estats Units i la Uni Sovitica, mxims representants del bloc capitalista i el comunista respectivament. Havent assolit ambds pasos la capacitat nuclear suficient per destruir-se mtuament, els esforos se centraren en la capacitat de ser els primers en llanar l'atac, o de respondre-hi ms rpidament. La seva deriva vers l'espai durant els anys 80 s sovint vist com un dels factors que contribuiren a la caiguda de la Uni Sovitica, en no poder fer front a les despeses que la nova situaci comportava.

Altres accepcions.
Malgrat pertnyer inicialment al terreny militar o geo-poltic, el terme  cursa armamentista  (amb el seu objectiu relatiu de mantenir-se sempre per davant dels rivals, no pas d'arribar a cap estat determinat) ha saltat a d'altres contexts. Aix hom pot parlar de  curses armamentistes evolucionries  (depredadors evolucionant vers caracterstiques que els facilitin caar les preses mentre aquestes evolucionen vers mitjans d'escapada ms eficaos) o  tecnolgiques  (entre informtics que creen virus i els qui creen antivirus, per exemple).























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49716" title="Qumica bioinorgnica" nonfiltered="4157" processed="4129" dbindex="19498">
La Qumica Bioinorgnica s la part de la qumica que estudia la presncia i la importnica de les estructures inorgniques, com els ions metllics i els compostos inorgnics en les estructures biolgiques. s una disciplina multidisciplinar ja que entren en contacte branques de la qumica com la qumica inorgnica amb disciplines com la Bioqumica, la Gentica o la Biologia Molecular. Dins dels camps d'inters de la qumica bioinorgnica es troba l'estudi de les metalloprotenes, la biomineralitzaci (formaci dirigida d'estructures inorgniques en els ssers vius, com podrien ser els ossos, per exemple), o l'estudi de les interaccions de compostos inorgnics amb biomolcules, ja sigui per entendre els seus mecanismes de toxicitat o per desenvolupar nous frmacs inorgnics (un dels frmacs inorgnics ms reeixits s el cisplat, un compost de coordinaci de plat que s emprat en el tractament de diversos cncers).













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49718" title="Berenguer d'Entena" nonfiltered="4158" processed="4130" dbindex="19499">
Berenguer de Montpeller d'Entena (? - 1306) va ser el comandant en Cap de la Companyia Catalana d'Orient desprs que Miquel IX Paleleg, fill de l'emperador de Binzanci, assassins a Roger de Flor, l'anterior comandant en cap de la companyia. Al 1305 va ser nomenat Megaduc de l'Imperi Bizant. 

 Famlia .
Va ser un dels dotze fills de Berenguer I d'Entena i la seva muller Galbors.
La seva germana Saurina es va casar amb Roger de Llria, i va ser un noble del Comtat de Ribagora, fet pel qual ha estat considertat per uns com a catal i per d'altres com a aragons. Va lluitar a Calbria i a Siclia, fins que es va signar la Pau de Caltabellotta.

 Els Almogvers .
Amb els seus almogvers, Berenguer d'Entena va mantenir una llarga disputa des de l'any 1279 amb l'Orde del Temple del Castell de Miravet per una qesti d'impostos que va suposar una guerra que va durar fins a la seva mort i que va castigar durament la Ribera d'Ebre.

S'incorpor a l'Companyia Catalana d'Orient, a la darrera meitat de l'any 1304, quan aquesta ja havia arribat a Constantinoble, i que havia foragitat els turcs de la pennsula d'Anatlia. Entena va arribar amb Bernat de Rocafort, per la seva arribada va ser molt ben rebuda per tota la host almogver, ja que era considerat a l'alada d'en Roger de Flor.

Quan Entena va arribar, Roger de Flor li va passar el ttol de Megaduc, llavors ell va reclamar el de Kaisar de l'Imperi Bizant. Entena va portar amb ell nou galeres a la flota almogver. Amb aquestes galeres van arribar uns tres-cents cavallers catalans, i un miler d'almogvers.

Berenguer d'Entena s qui, va passar a dirigir els almogvers desprs de la mort d'en Roger de Flor, i va declarar la guerra a l'imperi d'Andrnic en represlia, els almogvers, i van atacar l'Imperi arrasant tot el que van trobar en el seu cam fins a Constantinoble (Venjana Catalana). Va voler tornar a Catalunya per a aconseguir ms tropes, per el van capturar. Tot i aix, va ser alliberat grcies a les gestions que va fer en Jaume II, i va tornar el 1306 a Gallpoli, amb ms homes per a l'expedici. Per la majoria d'almogvers ja no li donaven suport, sin a Bernat de Rocafort, aquest li tenia molta enveja, i Entena va morir de manera suposadament accidental, a mans dels homes de Rocafort.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49719" title="Josep Huguet i Biosca" nonfiltered="4159" processed="4131" dbindex="19500">

Josep Huguet i Biosca (Manresa, 8 de mar de 1951) s un poltic catal, diputat al Parlament de Catalunya per ERC des de 1995.

Huguet s enginyer industrial per l Escola d Enginyers Superiors de Terrassa, i llicenciat en histria contempornia per la Universitat Autnoma de Barcelona. En la seva trajectria professional ha dirigit una empresa d enginyeria, ha estat professor (1976-1982) i director (1976-1980) de l Escola de Formaci Professional de Sallent, i professor (1982-1995) i membre de l equip directiu (1983-1987) de l Institut Lacetnia de Manresa. Tamb ha estat professor de la Universitat Catalana d Estiu del 1989 al 1994.

Integrant d un agrupament escolta (1966-1975) i d un club de joves (1970-1973), ha estat membre de la Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Naci Catalanes, i del Centre Internacional Escarr per a les Minories tniques i les Nacions (CIEMEN). Afiliat a la Confederaci Sindical de Catalunya del 1980 al 1994, actualment s membre de la Uni Sindical de Treballadors de l Ensenyament de Catalunya (USTEC).

Membre de la Uni Socialista del Bages del 1970 al 1977, fou militant i membre de la direcci del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN) entre el 1973 i el 1980 i, posteriorment, de Nacionalistes d'Esquerra i de l'Entesa dels Nacionalistes d'Esquerra (1980-1989). Ha estat fundador de bona part d aquests moviments (Uni Socialista del Bages, Assemblea Democrtica del Bages, Nacionalistes d Esquerra, Crida a la Solidaritat, etc.). Des del 1989 s afiliat a Esquerra Republicana de Catalunya, on ha ocupat diversos crrecs executius.

Josep Huguet ha estat representant d ERC a la Comissi Mixta de Transferncies Estat-Generalitat entre el 1993 i el 1995, diputat d'Esquerra Republicana de Catalunya al Parlament de Catalunya des de 1995 i portaveu del grup d ERC en aquesta cambra entre el 1999 i el 2004. El 15 d octubre de 2004 va ser nomenat pel President de la Generalitat conseller de Comer, Turisme i Consum, crrec del qual va prendre possessi el 16 d octubre de 2004.

s autor de diversos llibres. Entre els ltims destaca, com a coautor, "Catalunya, societat massa limitada".

 Polmiques .

Com a Conseller d'Innovaci, Universitats i Empresa, crrec que ostenta des de l'any 2006, s'ha enfrontat a nombrosos tancaments d'empreses, amb l'acomiadament de milers de treballadors a Catalunya. Huguet va protagonitzar declaracions polmiques com quan afirm, el desembre de 2008 "no sentir-se enganyat", davant l'anunci de la multinacional japonesa Sony d'acomiadar centenars d'empleats a la planta catalana de Viladecavalls pocs dies desprs d'haver visitat jap, haver-se reunit amb els directius i haver assegurat que no hi hauria acomiadaments. Huguet ja havia rebut dures crtiques dels sindicats per la seva actuaci davant la crisi del sector de l'automocio.  

Tamb van ser polmiques les seves declaracions contra les mobilitzacions estudiantils la tardor de 2008 contrries a l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior, l'anomenat Pla Bolonya, al qual acusaven d'afavorir la privatitzaci i mercantilitzaci de la universitat pblica. Huguet arrib a afirmar que l'alternativa a aquesta poltica era "un retorn al franquisme", i pocs dies desprs don ple suport als expedients i l'expulsi de sis estudiants de la Universitat Autnoma de Barcelona per haver participat en mobilitzacions els mesos de mar i abril. 







 Referncies .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49720" title="Joan Carretero i Grau" nonfiltered="4160" processed="4132" dbindex="19501">
Joan Carretero i Grau va nixer a Tremp (comarca del Pallars Juss) el 19 de desembre de 1955. s pare de tres filles, llicenciat en medicina i cirurgia per la Universitat de Barcelona (1978), diplomat en sanitat per l'Escola Nacional de Salut de Lleida i mster en salut pblica per la Universitat de Barcelona. Com a metge d'atenci primria, ha treballat a Barbens (Pla d'Urgell) i a Puigcerd (Cerdanya).

Ha format part de l'Associaci de Mares i Pares d'Alumnes de l'Escola Vedruna de Puigcerd i ha estat president del Club de Futbol Puigcerd durant dos anys. s militant d'Esquerra Republicana de Catalunya des del 1990.

Ha estat alcalde de Puigcerd des del 1995, quan es va presentar per primera vegada a les eleccions municipals encapalant la llista d'ERC, fins al desembre del 2003, quan deixa l'alcaldia en ser nomenat conseller de Governaci i Administracions Pbliques de la Generalitat de Catalunya. El succeeix com a alcalde de Puigcerd, Joan Planella. Fou destitut del crrec de conseller pel president de la Generalitat de Catalunya i el substitu el 21 d'abril de 2006 en Xavier Vendrell i Segura.

El febrer de 2007 inicia un desmarcament de la direcci d'ERC i crea un nou corrent crtic dins d'ERC, anomenat Reagrupament.Cat. Aquest corrent fa pblic un manifest, el dia 10 de febrer, demanant que es canvi l'estratgia de la direcci del partit, a qui acusen d'haver-se convertit en un un satllit del PSC des de la incorporaci al govern de la Generalitat. Tamb solliciten la celebraci d'un congrs extraordinari. El dia 30 de juny de 2007, a l'Auditori de Barcelona, Reagrupament.Cat, va fer la seva presentaci pblica davant de 600 militants adherits.

Esdev el candidat de Reagrupament.Cat a la presidncia d'ERC al congrs que es celebr el 7 de juny de 2008. Queda en segon lloc amb 1.937 vots (27.56%), per darrera de Joan Puigcercs, amb 2.616 vots (37.22%), en un congrs amb 4 aspirants al crrec.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49721" title="Miles Davis" nonfiltered="4161" processed="4133" dbindex="19502">

Miles Dewey Davis III (26 de maig de 1926 - 28 de setembre de 1991) va ser un dels msics ms influents i innovadors del segle XX. Trompetista, compositor i lder de banda, Davis va ser a primera lnia de gaireb totes les evolucions que va fer el jazz desprs de la II Guerra Mundial.

 Un lloc en la histria del jazz .
Va tocar en algunes de les importants primeres gravacions de bebop i en va fer les primeres de cool. Va ser parcialment responsable de l'evoluci del jazz modal i el jazz-fusi va sorgir del treball que va fer amb altres msics als darrers 60 i primers 70.  El Free-jazz va ser l'nic estil de desprs de la II Guerra Mundial en qu no va influir de manera significativa. Tot i que alguns dels msics de les seues bandes van seguir aquest estil.

Les seues gravacions, junt amb les actuacions en directe de les seues molt influents  bandes, van ser vitals en l'acceptaci del jazz com a msica amb un valor artstic perdurable. Popularitzador alhora que innovador, Davis va esdevenir fams grcies al seu estil lnguid i meldic i, al mateix temps, per la seua personalitat conflictiva. En tant que msic cada vegada millor pagat i vestit a la moda, Davis tamb va ser un smbol del potencial comercial del jazz. 

Davis va ser el darrer de una tradici de trompetistes de jazz que comena amb Buddy Bolden i segueix amb Joe "King" Oliver, Louis Armstrong, Roy Eldridge i Dizzy Gillespie. Ha estat comparat amb Duke Ellington en tant que msic innovador. Tots dos van ser hbils intrprets dels seus instruments sense ser considerats virtuosos.
 
Mentre que el principal valor d'Ellington era com a compositor  i com a lder d'una gran banda, Davis tenia el do d'ajuntar msics amb talent en grups petits i permetre'ls-hi un espai per a evolucionar. Aix, moltes de les figures ms importants del jazz
de desprs de la II Guerra Mundial van tocar en un dels grups de Davis en algun moment de les seues carreres.

Primer anys.

Miles Davis va nixer el 26 de maig de 1926 en un famlia afroamericana relativament benestant que vivia a Alton, Illinois. El seu pare, Miles Henry Davis, era dentista. I el 1927 es van traslladar a un barri de poblaci blanca a East St. Louis. Tenien, a ms, un ranxo considerable, per la qual cosa ja de xiquet Davis va aprendre a muntar a cavall.

La seua mare, Cleota, volia que Miles aprengus a tocar el viol. Tot i que ella era una pianista de blues competent, li ho va amagar al seu fill perqu trobava que la msica negra no era prou elegant. Quan Miles tenia nou anys, un amic del seu pare li va donar la seua primera trompeta, per no va comenar a aprendre a tocar-la seriosament fins que no va tenir tretze anys, quan el seu pare li'n va donar una de nova i li va contractar classes amb el trompetista local Elwoo Buchanan. Al contrari del que era moda aleshores, Buchanan insistia en la importncia de tocar sense vibrato, cosa que Davis tindria en compte al llarg de la seua carrera.

Clark Terry, a ms d'amic de Davis, va ser una altra de les influncies d'aquell perode. Als setze anys, Miles es va fer membre la uni de msics i treballava professionalment quan no era a l'Institut. Al dsset, va passar un any tocant amb els "Blue Devils" la banda de Eddie Randle. Va ser en aquella poca que Sonny Stitt va mirar de convncer-lo d'unir-se a la banda de Tonny Bradshaw que passava llavors per la ciutat. Cleota, per, va insistir que acabs el darrer any d'institut.

El 1944, la Billy Eckstine Band va visitar East St. Louis. Dizzy Gillespie i Charlie Parker n'eren membres i Davis va ser agafat com a tercer trompetista per un parell de setmanes a causa de la malaltia de Buddy Anderson. Quan la banda d'Eckstine se'n va anar a completar la gira, va deixar enrere Davis. Els pares del trompetista encara estaven interessats que continus els seus estudis.

El bebop i el naixement del cool (de 1944 a 1950).

El 1944 Davis es va traslladar a la ciutat de Nova York, aparentment per a aprofitar una beca a la Julliard School of Music. En realitat, per, va negligir els estudis i de seguida es va posar a localitzar Charlie Parker. Les seues primeres gravacions van ser fetes el 1945 i aviat va ser membre del quitent de Parker i apareix a molts dels enregistraments iniciadors del bebop per als segells Savoy i Dial. L'estil de Davis a la trompeta ja era distingible llavors, per, com a solista, encara li mancaven la confiana i el virtuosismes dels seus mentors i es va fer conegut per tocar notes ofegades (una caracterstica de Davis) i per entrebancar-se durant els seus solos.

Cap al 1948 ja havia acomplert el seu aprenentatge com a sideman, tant en l'escenari com a l'estudi, i comenava una carrera d'enregistraments pel seu compte. Davis va comenar a treballar amb un nonet i una formaci instrumentaci aleshores poc usual que incloa una corn d'harmonia i una tuba. El nonet presentava uns joves Gerry Mulligan i Lee Konitz. Desprs d'algunes actuacions al New York's Royal, Davis va signar amb Capitol Records. El nonet va traure uns quants singles el 1949 i el 1950, amb arranjaments de Gil Evans, Gerry Mulligan i John Lewis. Amb aix va comenar la collaboraci amb Evans, amb qui collaboraria en moltes de les seues obres ms importants durant ms de vint anys. Amb el material d'aquesta poca Miles taruria el seu primer LP: Birth of the cool.

Enregistraments i drogoaddicci (1950-1955).

Tocant als club de jazz de Nova York, Davis va sovintejar el contacte amb drogoaddictes i traficants i, cap al 1950, com molts dels seus contemporanis, ja havia desenvolupat una addicci greu a l'herona. Durant la primera part de la dcada dels cinquanta, tot i que va fer moltes actuacions i i va enregistrar moltes sessions, la major part sn poc inspirades i semblava que el seu talent anava desapareixent. Ning no n'era ms conscient que el mateix Davis i el 1954 va tornar a East St. Louis i, amb l'ajut i l'encoratjament del seu pare, va aconseguir de deixar les drogues, apartant-se ell mateix de la societat fins que no en va estar completament lliure.

Entre 1950 i 1955, Davis va gravar com a lder, principalment, per a Prestige i Blue Note amb petits grups de composici variada. D'aquesta poca, cal destacar Dig (Prestige, 1951) perqu es pot considerar el naixement del Hard-bop. I entre els msics amb qui va tocar, Sonny Rollins, John Lewis, Kenny Clarke, Jackie McLean, Art Blakey, Horace Silver, Thelonious Monk, J. J. Johnson, Percy Heath, Milt Jackson i Charles Mingus. I ja el 1953 havia escoltat a Chicago el pianista Ahmad Jamal que va influir en la manera de tocar de Davis.

Desprs de vncer l'addici a l'herona, el 1954, Davis va fer per al segell discogrfic Prestige un seguit d'enregistraments d'importncia: Bag's Groove, Miles and the Modern Jazz Giants i Walkin. Va ser en aquella poca que va comenar a fer servir una sordina Harmon per a fer ms fosc i suau el timbre de la seua trompeta. Va ser aquesta sonoritat i aquest to que van ser associats per sempre ms a la carrera de Davis.

Tanmateix, la seua fama entre el pblic no va esclatar fins el juliol de 1955, quan va tocar un solo llegendari sobre el "'Round Midnight" de Monk al Festival de Jazz de Newport. Va ser aquesta actuaci que va portar Davis a la primera lnia del jazz de l'poca i que el va permetre, a ms, signar amb la Columbia indut per George Avakian i formar el seu primer quintet.

El primer quintet i sextet (de 1955 a 1958).

El 1955 Davis va formar la primera encarnaci del seu fams Miles Davis Quintet. Aquesta primera banda la formaven John Coltrane al saxo tenor, Red Garland al piano, Paul Chambers al baix i Philly Joe Jones a la bateria. Msicalment la banda continuava per on Miles davis ho havia deixat cap a la fi dels anys 40. Evitant la complexitat rtmica i harmnica del llavors regnant bebop, Davis podia disposar d'un espai per a tocar molt i legato unes frases meldiques amb les quals va comenar a explorar la msica modal. En aquella poca, Davis era un gran admirador de Ahmad Jamal, de qui es port rastrejar la influncia a la msica del quintet. 

El primer enregistrament del grup, el van fer per a la Columbia Records el 1955, Round About Midnight. Davis encara era sota contracte de Prestige, per va arribar-hi a un acord, grcies al qual podia fer gravacions per al seu nou segells. Les darreres per a Prestige sn el producte de dos dies de gravaci de 1956: Relaxin' with the Miles Davis Quintet, Steamin' with the Miles Davis Quintet, Workin' with the Miles Davis Quintet i Cookin' with the Miles Davis Quintet.

Tot i que avui s tingut com un dels millors grups de jazz de la histria, la tria de msics que va fer Davis va rebre algunes crtiques a l'poca. El quintet, a ms, mai no va ser del tot estable; molts d'ells consumen herona, i a principis del 1957 es va desfer.

El 1958, va reaparixer convertit en sextet, amb l'afegit de Julian "Cannonball" Adderley al saxo alt i van gravar Milestones. Musicalment, abasta tant el passat, com el futur del jazz. Davis hi va demostrar que podia tocar tant blues com bebop (hbilment assitit per Coltrane). La pea central s la que dna ttol a l'lbum, una composici de Davis centrada en els modes drics i  elics i presenta la improvisaci lliure en estil modal que Davis havia fet seua. En un altre dels temes, Billy Boy, noms hi trobem la secci rtmica, sense els vents  cosa que s molt poc usual.

Gravacions amb Gil Evans (de 1957 a 1963).

Entre finals dels anys cinquanta i principis dels seixanta, Davis va gravar una srie d'lbums amb Gil Evans on tocava, a ms de la trompeta, el flugelhorn. El primer, Miles Ahead (1957), mostrava la seua manera de tocar amb una big band i una secci de vents bellament arranjada per Gil Evans. Les melodies incloen "The Duke" de Dave Brubeck, a ms de "Les xiques de Cadis" de Lo Delibes, la primera pea de msica clssica europea que davis va enregistrar.

Al Porgy and Bess (1958), de Davis i Evans, una adaptaci del de George Gershwin, l'estructura de les canons de Gershwin oferia una ample espai per a la improvisavi de Davis, qui demostrava aix el seu domini de les variacions i expansions sobre els temes originals, aix com les seues originals idees melediques.

Sketches of Spain (1959-1960) oferia tant melodies del compositors espanyols contemporanis Manuel de Falla o Joaqun Rodrigo, com composicions originals del propi Evans sobre temes espanyols. El disc Miles Davis at Carnegie Hall (1961) inclou el Concert d'Aranjuez de Rodrigo al costat d'altres melodies enregistrades en concert amb una orquestra sota la direcci d'Evans.

De les sessions de 1962 i 1963, n's fruit l'lbum Quiet Nights, una breu collecci de melodies de bossa nova que va eixir en contra dels desitjos tant de Davis com d'Evans.

La collaboraci dels dos msics es va acabar amb una sessi fracassada el 1968.

Kind of Blue (de 1959 a 1964).

Desprs d'enregistrar Milestones Garland i Jones van ser substituts per Bill Evans i Jimmy Cobb. Probablement, va contractar Evans pel seu enfocament harmnicament sofisticat. L'estada d'Evans al grup, per, va ser, per un seguit de raons, breu. I a finals de 1958 va ser reemplaat per Wynton Kelly.

Al mar i abril de 1959 va tornar a l'estudi de gravaci amb el seu sextet i amb Bill Evans per a gravar la que ha estat considerada per tothom la seua obra mestra, Kind of Blue. Al disc planeja l'estil de piano d'Evans (present a tots els temes tret d'un). s influt, a ms, pels conceptes que Evans havia aprs mentre treballava amb George Russell durant les primeres gravacions de jazz modal i que va transmetre al sextet. Kelly noms toca a Freddie Freeloader (el segon tema al disc, per el primer cronolgicament a ser gravat) i ni tan sols va ser present a la sessi d'abril. So What i All Blues ja havien estat tocades pel sextet en concerts anteriors a les sessions d'enregistrament, per per a les altres tres composicions Davis i Evans van apreparar estructures harmniques poc dibuixades que els msics que havien de gravar-les noms coneixien el mateix dia de la gravaci. Es tractava d'aconseguir enfocaments improvisatoris fescos i espontanis. El resultat? L'lbum s el ms apreciat (segons la RIAA) i el ms venut de tota la histria del jazz i, a ms, ha tingut una influncia molt gran en els altres msics.

Aquell mateix any, mentre descansava fora del conegut Birdland (un night club de la ciutat de Nova York), Davis va ser colpejat i arrestat per la policia. Davis, pensant que les motivacions havien estat racistes, va intentar portar l'agressi als tribunals, per va acabar desistint-hi. Ben diferent era, per, el tractament que Miles Davis rebia durant les seues peridiques gires europees, durant les qual era agombolat per la societat.

Coltrane, qui havia esperat amb nsia la possibilitat de formar el seu propi grup, es va deixar convncer per Davis per a tocar amb el grup d'aquest darrer durant una ltima gira en la primavera de 1960. Desprs  malgrat una tornada espordica com la d'alguns temes de Someday My Prince Will Come  se n'aniria a formar el seu quartet clssic. Davis va provar uns quants saxofonistes per a substituir-lo. Entre ells, Sonny Stitt i Hank Mobley. El quintet amb Mobley va fer enregistraments en estudi i tamb en directe, com ara els concerts al Carnegie Hall i al Blackhawk supper club (San Francisco). A Sonny Stitt, en canvi, el trobem al disc Live in Stockholm.

El 1963 la que havia estat la secci rtmica de Davis durant molt de temps (Kelly, Chambers i Jimmy Cobb) se'n va anar. Miles es va afanyar a formar un nou grup que incloa el saxo tenor George Coleman i el baixista Ron Carter. Ells tres,junt a uns altres msics, van enregistrar la meitat d'un lbum durant la primavera de 1963. Setmanes desprs, per, s'hi incorporaven el bateria Tony Williams i el pianista Herbie Hancock que junt amb els dos esmentats abans i el mateix Davis van enregistrar la resta de l'lbum Seven Steps to Heaven.
 
La nova i jove secci rtmica de seguida es va conjuntar entre ells i amb la secci de vent. Aquesta rpida evoluci del grup es veu a l'lbum esmentat abans, aix com als discos In Europe (juliol de 1963), My Funny Valentine i Four and More (tots dos de febrer de 1964). El grup tocava bsicament el mateix repertori de bebop i estndars que havia tocar Davis amb les seues primeres bandes. El tocaven, per, amb una creixent llibertat tant rtmica com estructura i (en el cas del material per damunt del tempo) amb una velocitat sucida.

Coleman se'n va anar la primavera de 1964 i, seguint el suggeriment de Tony Williams, va ser substitut per Sam Rivers un saxofonista d'avantguarda. Per a Davis, per, que menyspreava l'avantguarda, Rivers no era una bona tria i no va durar gaire al grup. No obstant la brevedat de la seua estada, va enregistrar un disc en directe al Jap, In Tokyo (juliol de 1964).

El segon quintet (de 1965 a 1968).
Fusi (de 1969 a 1975).
Tornada a les actuacions (de 1981 a 1991).
Discos ms importants.
Birth of the Cool (1949) ;
'Round About Midnight (1956);
Cookin' with the Miles Davis Quintet (1956) ;
Steamin' with the Miles Davis Quintet (1956) ;
Relaxin' with the Miles Davis Quintet (1956) ;
Workin' with the Miles Davis Quintet (1956) ;
Miles Ahead (1957);
Milestones (1958) ;
Ascenseur pour l'chafaud (Lift to the scaffold)- Soundtrack (1958);
Kind of Blue (1959) ;
Seven Steps to Heaven (1963);
E.S.P. (1965);
Nefertiti (1967) ;
In a Silent way (1969);
Bitches Brew (1969) ;
Black beauty: Miles Davis at Filmore West (1970);
The Man with the Horn (1981) ;
Decoy (1983) ;
Aura (1985) ;
Tutu (1989);

Enllaos externs.
 "Miles Davis" a Acid Jazz Hispano.





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49723" title="Barcelona Sporting Club" nonfiltered="4162" processed="4134" dbindex="19503">


El Barcelona Sporting Club s el principal club de futbol de la ciutat de Guayaquil (Equador).

Histria.
El club va ser fundat l'1 de maig de 1925 a la ciutat de Guayaquil. La seva creaci sorgeix de l'entusiasme d'un grup de joves del barri de lAstillero que, a casa del catal Eutimi Prez, van decidir formar un club esportiu, amb Carlos Garca Ros, illustre equatori, com a primer President i el catal Onofre Castells com primer President Honorari. Va ser justament en agrament al suport brindat per la comunitat catalana a Guayaquil i com a homenatge a la ciutat d'Eutimi Prez i Onofre Castells, que se'l va anomenar  Barcelona . El primer partit el celebr el 15 de juny de 1925 contra el C. S. Ayacucho (resultat: 1-0).

L'equip de futbol, que en els seus inicis va portar un uniforme negre amb vores blanques, va canviar els seus colors al groc i vermell, de ratlles el 1927, dos anys desprs del seu ascens a primera divisi, i finalment el 1960, quan va aconseguir el seu primer campionat, l'ltim any de l'amateurisme, portava ja el seu uniforme actual: camisa groga amb vores vermelles i pantal i mitges negres. El seu estadi actual s el Monumental del Salado, desprs rebatejat com a Monumental Isidro Romero Carbo, en honor al principal artfex de la seva construcci, realitzada entre 1986 i 1994.

En els darrers anys la presidncia del club ha estat profundament influda per problemes poltics, i dominada per membres del partit socialcristi (n's president vitalici Jaime Nebot, actual alcalde de Guayaquil, i tamb en fou president el posteriorment president de la Repblica Abdal Bucaram).

 Palmars .
13 Campionat equatori de futbol: 1960, 1963, 1966, 1970, 1971, 1980, 1981, 1985, 1987, 1989, 1991, 1995, 1997;
1 Campionat de Guayas: 1950;
5 Campionat Costa: 1955,1961,1963,1965,1967;
5 Super Copa de Guayaquil: 1963, 1970, 1976, 1991, 1995;
1 Copa Asoguayas: 2006;
2 subcampionats de la Copa Libertadores: 1990, 1998;

 Jugadors destacats .


 Enllaos externs .
Web oficial del club;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49732" title="Vxel" nonfiltered="4163" processed="4135" dbindex="19504">

Un vxel (Volumen Element) s un pxel volumtric. s la mnima part distingible d'una imatge en tres dimensions, per aconseguir mitjanant tres eixos, l'alada, amplada i profunditat en les imatges 3D.
Prov de les paraules Volum ('vo') i Pxel ('xel').
Cada vxel representa el volum de l'objecte a un punt determinat.
Els vxels se solen utilitzar a la visualitzaci i l'anlisi de dades mdiques i cientfiques.
Algunes pantalles 3D usen els vxels per definir la seva resoluci.

Voxelitzaci.
La voxelitzaci s el procs de segmentaci per parts (porcions) de les imatges conegudes com a conjunts volumtrics, per tal d aconseguir profunditat en una imatge. Aquestes imatges segmentades estan composades per pxels. 

Es defineixen dos conceptes relacionats amb aquest procs: interpxel, interslice.

Interpxel.
s l espai entre dos pxels qualsevols d una part de la imatge (porci). Representa una distncia del mn real.
Interslice.
s la distncia que hi ha entre dues porcions d'una imatge. Representa una profunditat del mn real.


El conjunt de la imatge s processat quan les porcions (que es creen a partir de la segmentaci de la imatge) s'incorporen a la memria d un ordinador. Aquest es basa en les distncies interpxel i interslice per reflectir amb exactitud les mostres amb volum del mn real. 
Un cop fet aquest procs, el conjunt ja es considera un nic bloc de dades, on els pxels de cada porci tenen volum i, per tant, s anomenen vxels.  

Creaci d'imatges en 3D.
Per crear una imatge en tres dimensions, els vxels han de patir una transformaci d'opacitat. Aquesta transformaci dna diferents valors d'opacitat a cada vxel. Aix s important quan s han de mostrar detalls interiors d una imatge que quedaria tapada per la capa exterior ms opaca dels vxels. 


Aplicacions del Vxel.

Les imatges amb vxels s utilitzen generalment en el camp de la medicina i s'apliquen, per exemple, pel raigs X o per les ressonncies magntiques. Aix doncs, els professionals poden obtenir un model en tres dimensions precs del cos hum. Actualment, el seu s ja s ha ests a multitud de camps: medicina, enginyeria, cinema, jocs d'ordinador,...

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49739" title="Club Deportivo El Nacional" nonfiltered="4164" processed="4136" dbindex="19505">


El Club Deportivo El Nacional s un dels principals clubs de futbol de la ciutat de Quito (Equador), fundat l'1 de juny de 1964. L'equip s propietat de les forces armades de l'Equador i noms hi poden jugar equatorians. L'equip habitual s samarreta, pantalons i mitges vermelles. Acostuma a jugar a l'estadi olmpic Atahualpa de Quito.


 Palmars .
13 Campionat equatori de futbol: 1967, 1973, 1976, 1977, 1978, 1982, 1983, 1984, 1986, 1992, 1996, 2005 (Clausura), 2006;

 Enllaos externs .
 Web oficial del club;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49740" title="Sierra Nevada (Espanya)" nonfiltered="4165" processed="4137" dbindex="19506">


Sierra Nevada (Serra Nevada en espanyol) s una cadena muntanyosa situada al sud-est de la Pennsula Ibrica. s el nucli de la Serralada Penibtica. El seu pic ms alt s el Mulhacn, que amb 3.482 m s tamb el pic ms alt de la Pennsula Ibrica.

Administrativament pertany enterament a Andalusia, si b repartida entre les provncies de Granada al nord i Almeria al sud.

Hi neixen els rius Genil, Guadalfeo, Adra i Andarax amb els seus respectius afluents. 

Al nord-oest de la serralada, i als peus del Veleta (3.392 m) hi ha una estaci d'esqu on s'organitzaren els Campionats del Mn d'Esqu el 1996. El 1935 hom constru una carretera que pujava fins al capdamunt del Veleta (actualment tancada al trnsit) i que era la ms alta d'Europa.








Sierra Nevada des de l'Horta de Granada, 29 de gener de 2006.
Pas (s) Espanya
Serralada Serralada Penibtica
Longitud 80 km
Amplada de 15 km a 30 km
Cimeres|Cims Mulhacn (3.480 msnm), Penell (3.393 msnm), Alcassaba (3.371 msnm)
Com a mxim. cota Mulhacn (3.480 msnm)
Coordenades 373N 322O / 37.05, -3.367
Tipus Orognesis
Per a altres usos d'aquest terme vegi's Sierra Nevada (desambiguacin).
Sierra Nevada s un masss muntanys pertanyent al conjunt de les Btiques, concretament als sistemes Penibticos i situat a Andalusia, Espanya, que s'estn per la zona centre-sud-est de la provncia de Granada i part del sud-oest de la provncia d'Almeria. El 1986 va ser declarada Reserva de la Biosfera per l'UNESCO i el 1999 gran part del seu territori va ser declarat Parc Nacional pels seus valors botnics, paisatgstics i naturals. s el masss muntanys de major altitud de tota Europa Occidental desprs de Los Alpes i el sostre de la Pennsula Ibrica, amb el Bec|Pic Mulhacn, de 3.482 m

Sierra Nevada, juntament amb les Btiques es va formar durant l'orognesis Alpina en l'era Terciria. A causa del seu allament i altitud, des del final|finalitat de la Glaciaci de Wrm el masss ha quedat com a refugi d'innombrables plantes i endemismes impropis de les latituds mediterrnies en les quals se situa, explicant|comptant-se, segons fonts del Ministeri de Medi Ambient de Espaa, 66 espcies vegetals vasculars endmiques i unes altres 80 espcies animals prpies del lloc.

Contingut 
1 Situaci i caracterstiques
2 Histria i origen del nom
3 Geografia humana i economia
4 Clima
5 Flora de Sierra Nevada
5.1 Causes de la diversitat biolgica
5.2 Vegetaci de zones baixes
5.3 Vegetaci de baixa muntanya
5.4 Vegetaci de mitja muntanya
5.5 Vegetaci d'alta muntanya
5.6 Vegetaci de les cimeres|cims
5.7 Vegetaci Riparia
6 Fauna de Sierra Nevada
6.1 Fauna nival
6.2 Roquedos i cantiles
6.3 Fauna de bardissa i pastiu
6.4 Animals d'rees boscoses
6.5 Rius i sotos fluvials
7 Geologia
7.1 Formaci
7.2 Geologia actual
7.3 Glacialisme
8 Amenaces ambientals
9 Senderisme i lleure a Sierra Nevada
9.1 Refugis i Vivacs
10 Mites i Llegendes
11 Vase tamb
12 Bibliografia i referncies
13 Enllaos externs



Situaci i caracterstiques 
Situaci de Sierra Nevada a la Pennsula Ibrica.Sierra Nevada s una cadena muntanyosa situada a la serralada penibtica, que s'estn per la zona centre-sud-est de la provncia de Granada i part del sud-oest de la provncia d'Almeria, a Espanya. Est allada per la vall del Lecrn per l'oest, la vall del Guadalfeo al sud, per la depressi Btica al nord, pel corredor de Grgal a l'est, i per la vall de l'Andarax al sud-est. Les coordenades geogrfiques entre les quals es troba sn: de 36 55' a 37 15' de latitud nord, i de 2 56' a 3 38' de longitud oest. T una longitud de gaireb 80 km, la seva amplada oscilla entre els 15 i els 30 km, i la seva superfcie s de ms de 2.000 km.

Dins de Sierra Nevada es troba el Bec|Pic Mulhacn, el bec|pic ms alt de la Pennsula Ibrica amb 3480 metres d'altitud, aix com el Bec|Pic del Penell, el tercer en altura|alria amb 3.392 metres, desprs de l'Aneto als Pirineus. (Veure becs|pics ms importants en quadre adjunt).

La cara nord del masss s el lloc de naixement de multitud de rius situats gaireb tots a la conca del Riu Guadalquivir; aqu neixen rius com el Naixement (afluent de l'Andarax), Fardes, i el riu Genil, el ms important de tots; a les cares oest i sud neixen rius pertanyents al vessant mediterrani, com al Riu Drcal o zbor, Trevlez, Poqueira, tributaris del Guadalfeo, que tamb neix a la serra, i els Rius Adra i Andarax, amb els seus respectius afluents. En aquest mateix vessant es troben la major part de les gaireb 50 llacunes d'alta muntanya existents a Sierra Nevada, moltes de les quals donen lloc al naixement de rius i rierols.

Gran part de l'entorn, sobretot per sobre dels 2.400 metres (que correspon amb el lmit de les neus perptues fins a l'arribada del perode Holoceno) ha estat modelat per l'antiga presncia de glaceres, donant lloc a innombrables llacunes d'alta muntanya, especialment en el vessant sud del masss, i valls en forma d'"U".

La major part de la seva extensi s dins del Parc Nacional Sierra Nevada, ocupant un total de 86.210 hectrees; unes altres 86.000 ha corresponen al parc natural circumdant. Dins d'aquest parc es troba l'Observatori de Sierra Nevada, i l'estaci d'esqu situada ms al sud d'Europa, coneguda per les seves suaus temperatures i abundant nombre d'hores de Sol.

L'Observatori de Sierra Nevada es troba en el pendent nord, a 2.800 metres d'altura|alria. El 1935 es va obrir una carretera que condua a la cimera|cim del bec|pic Veleta. El tram que condua al bec|pic Veleta va ser tancat al trfic|trnsit el 1989; fins llavors era considerada la carretera ms alta d'Europa.


Histria i origen del nom 
Vista de Sierra Nevada i l'Alhambra des del Mirador de San Nicols, Granada.Existen referncies a Sierra Nevada des de l'Antiguitat. Plinio el Viejo ja va esmentar el segle I l'existncia de la muntanya Solarius a la zona fronterera entre les provncies romanes d'Hispania de la Btica i la Tarragonina. Durant l'poca visigot, Isidoro de Sevilla va parlar de la muntanya Solorio, derivat de mont Oriens, muntanya en la qual llueix el sol abans de sortir. Posteriorment, diversos autors islmics esmenten a Sierra Nevada denominant-la uns Yabal Sulayr (muntanya del Sol o de l'Aire), Yabal-al-Tay (muntanya de la Neu); i d'altres simplement muntanya Sulayr. Altres denominacions posteriors han estat muntanya del Sol, de l'Aire i del Sol, de la Neu i tamb Serra de la Gelada, sent a partir del segle XVIII batejades de la forma en la qual s coneguda avui en dia: Sierra Nevada.

Durant el segle XVI va ser escenari de la Rebelli de les Alpujarras. Posteriorment, el segle XVIII marca l'inici de diverses expedicions, en les quals, influts per l'esperit de la Illustraci, es va comenar a explorar sistemticament la serra. Aix, sobresurten l'encarregada pel Marqus de la Cala, que van seguir altres de protagonitzades per importants cientfics, especialment botnics, bilegs i gelegs. Aquests van comenar a descriure a les seves obres el seu importantssim llegat|legat natural. Autors com Washington Irving es van establir en les seves immediateses|voltants el segle XIX. A finals d'aquell segle, ngel Ganivet, aleshores cnsol d'Espanya a Finlndia, va comentar en algun dels seus escritos que Sierra Nevada podria convertir-se a la Finlndia andalusa, per l'existncia de neu ms de 6 mesos a l'any. Ja en el segle XX, l'escriptor i hispanista britnic Gerald Brenan es va establir tamb en les seves immediateses|voltants, dedicant la seva obra Al sud de Granada a immortalitzar la ms significativa de les comarques de Sierra Nevada, l'Alpujarra

El 1986, Sierra Nevada va ser declarada per l'UNESCO Reserva de la Biosfera, i Parc Natural pel Parlament d'Andalusia el 1989 a causa de les singularitats de flora, fauna, geomorfologia i paisatge. Va ser seu del 24 Campionat del Mn d'esqu alp el 1996. Posteriorment, el Parlament Autonmic d'Andalusia va proposar la seva declaraci com a parc nacional, duta a terme el 3 de gener de 1999.


Geografia humana i economia La activitat tradicional de la gent que viuen als voltants de Sierra Nevada ha estat histricament l'agricultura i la ramaderia. L'abundncia d'aigua, sobretot en la part oest del masss, ha donat facilitats a l'agricultura tradicional, la qual ha arribat fins i tot a establir-se en zones per sobre dels 2.000 metres d'altura|alria a la cara sud (grcies a la benvola climatologia del lloc), si b la mecanitzaci era totalment impossible a casa de la complicada orografia. A l'estiu, histricament els pastors han utilitzat els "borreguiles" com a zona de pasturatge.

En els ltims anys, l'activitat agrcola i ramadera ha rems en favor del turisme, a Granada, l'estaci d'esqu ha guanyat una gran popularitat i prestigi. L'elevat nombre d'hores de sol i bones temperatures, fins i tot a l'hivern, han atret els seguidors dels esports d'hivern.

El pendent sud de Sierra Nevada, junt amb la vall del Guadalfeo i la Serra de la Contravessa, conformen la comarca de l'Alpujarra, una zona amb assentaments humans dispersos i abundants i caracterstiques patrimonials prpies, actualment protegida com a Patrimoni histric (Lloc Histric de l'Alpujarra), i amb un important desenvolupament turstic.


Clima 
Imatge de satllit de Sierra Nevada. La cadena muntanyosa s visible en el centre; sota aquesta sn visibles nvols causats per vent de direcci|adrea sureste.Segn el catleg de parcs nacionals del Ministeri de Medi Ambient d'Espanya, Sierra Nevada s l'exemple ms representatiu dels ecosistemes mediterranis d'alta muntanya. Per aix, com|com a trets ms caracterstics del clima de Sierra Nevada es poden identificar: la seva relativa aridesa (a causa de la seva orientaci oest-aquest, i els vents predominants de l'oest) i la forta insolaci de la zona mediterrnia en la qual es troba. Les condicions que determinen l'enorme diversitat climtica a Sierra Nevada sn la seva importantssima amplitud altitudinal, latitud, i complexa topografia del terreny.

L'amplitud altitudinal determina l'augment de la insolaci aix que|tal com s'ascendeix i provoca oscillacions trmiques de gran importncia: Per sota de Trevlez (1500 m d'altitud), la temperatura mitjana|mitja anual oscilla entre els 16 i 12 C; des dels 1500 m fins al Port de la Ragua (2000 m), entre 12 i 8 C; entre els 2000 m i l'alberg juvenil de Pradollano (2500 m), entre 8 i 4t C, i a partir dels 3.000 m s de menys de 0 C. El vessant nord s ms fred que el vessant sud per la seva menor insolaci i major exposici als vents del nord.

La seva posici meridional i la seva presncia a la zona d'influncia mediterrnia provoca la seva relativa sequedat; a l'estiu (de maig a octubre) la pluviositat s mnima, mentre que a l'hivern les precipitacions sn gaireb en exclusiva en forma de neu a partir de certa altitud (2.000 metres aproximadament). Els vents ajuden a determinar un mxim de tardor al vessant sud (vents del sud-oest) i un altre mxim de primavera al vessant nord, de major influncia noratlntica (amb vents de direcci|adrea nord i nord-oest).

A ms s'ha de fer ressaltar les peculiars condicions microclimtiques que es creguin en cada un de les valls, rius i barrancs. En aix la insolaci ja esmentada compleix un important paper.

Clima de Pradollano, Alberg Juvenil (2.507 m)
(Dades: Phytosociological Research Center ) 1975-1989 gen. febr. mar abr. maig juny jul. ag. sep oct. nov. des. mitjana|mitja anual
Temp. mxima ( C) 0,3 -0,9 0,6 3,2 4,6 14,2 21,6 19,8 14,2 10,4 3,5 2,6 7,8
Temp. mnima ( C) -6,1 -7,9 -7,5 -4,3 -2,9 5,6 11,9 10,6 5,7 2,2 -3,3 -4,0 0,0
Temp. mitjana|mitja ( C) -2,9 -4,4 -3,4 -0,6 0,9 9,9 16,6 15,2 9,9 6,3 0,1 -0,7 3,9
Precipitacions (mm) 86,7 91,2 78,8 53,8 53,6 29,7 6,1 11,7 33,7 69,0 85,2 93,1 692




Vegi's tamb: Clima de muntanya

Flora de Sierra Nevada Artculo principal: Flora de Sierra Nevada

Port de la Ragua (2.000 m) en Serra NevadaTras el final de l'ltima glaciaci, la peculiar situaci de Sierra Nevada va permetre que aquesta es converts en refugi d'innombrable quantitat d'endemismes i espcies nrdiques imprpies de latituds mitges. Es coneixen, segons fonts del Ministeri de Medi Ambient d'Espanya, 66 espcies vegetals vasculars endmiques, la qual cosa representa la major biodiversitat de tota la Pennsula Ibrica i d'Europa. En total el nombre de plantes superiors s d'al voltant de 2.100 el que representa la quarta part de totes les espcies conegudes a Espanya i la cinquena part d'Europa.

El Jard Botnic de la Cortijuela, situat a les faldilles del Bescoll|Tur del Trevenque a uns 1.600 metres d'altitud, t com|com a funcions la protecci, conservaci, generaci i investigaci de la flora d'aquesta serra especialment les de les seves gaireb 100 espcies vulnerables, amenaades o en perill crtic. En el 2007 s'han comenat les plantacions del Centre Botnic Hoya de Pedraza situat a uns 1.980 metres d'altitud, i a uns 4 quilmetres de Pradollano, com un centre de conservaci de la flora d'altura|alria de Serra Nevada. En ho  Hoya de la Mora|Mra  a uns 2.500 metres d'altitud, des de 1965 que es va crear, es troba el Jard Botnic Universitari de Sierra Nevada, especialitzat en tots els endemismes de Sierra Nevada.


Causes de la diversitat biolgica 
Pi silvestre de Sierra Nevada espcie endmica de les serres subbtiques i present en Serra Nevada.El origen de l'inslit nombre d'espcies endmiques presents al masss ha de situar-se al final|finalitat de l'Era Terciria, fa ara gaireb dos milions d'anys. A fi d'aquesta era i l'arribada del perode quaternari, el clima de tot Europa va sofrir un progressiu refredament que va permetre a espcies vegetals de latituds septentrionals i rtiques avanar progressivament cap al sud d'Europa i ocupar gran part de l'interior i zones altes de la Pennsula Ibrica. El final|finalitat de la Glaciaci de Wrm i l'arribada del perode Holoceno va marcar el comenament d'un progressiu augment de temperatures, i aquestes espcies nrdiques van trobar refugi en les altures|alries de Sierra Nevada, acantonant-se al masss i adaptant-se progressivament a les caracterstiques prpies del clima de la zona, com la seva sequera estival. Aix, moltes espcies han desenvolupat caracterstiques prpies o fins i tot s'han anat desenvolupant de forma independent a causa del seu allament, comptant-se per aix un nmero|nombre major d'endemismes al masss que els existents en pasos com Blgica, Alemanya, ustria, la Gran Bretanya, Sucia, Dinamarca, la Repblica Txeca, Eslovquia i Polnia en conjunto.

Exemples d'endemismes serien: la camamilla real (Artemisa granatensis), narcs de Sierra Nevada (Narcissus nevadensis) o l'estrella de les neus (Plantago nivalis), sent aquesta ltima un dels grans smbols del masss, equivalent a l'edelweiss dels Pirineus o els Alps. A ms, a Sierra Nevada tamb sn presents espcies que sn endmiques del Sistema Btic o sn presents a la serralada de l'Atles marroqu.

La vegetaci de Sierra Nevada es pot dividir en diferents pisos bioclimticos:


Vegetaci de zones baixes Por sota dels 700 metres d'altitud, nicament en la cara sud del masss, es desenvolupa l'anomenat pis termomediterrani. En aquest pis els estius sn molt calorosos i les gelades sn gaireb inexistents a l'hivern. Poques parts d'aquesta franja de territoris no han estat conreades, per els estudis afirmen que a aquesta zona correspondria a un alzinar combinat amb una bardissa de llentiscle (Pistacia lentiscus), ginebrers, llums d'oli (Aristolochia baetica), sarsaparrella (Smilax aspera). En terres empobrits per fenmens com, per exemple, els incendis forestals, tamb apareixen romerales (Rosmarinus officinalis), aulagares d'Ulex parviflorus i jarales.


Vegetaci de baixa muntanya En aquesta franja d'altures|alries es desenvolupa el pis mesomediterrneo, entre els 700 i els 1300 metres aproximadament. En aquest pis els estius continuen sent calorosos, per a l'hivern es produeixen gelades. En aquesta zona sn freqents el llentiscle (Pistacia lentiscus), ullastre i sarsaparrella (Smilax aspera). L'alzinar sobre terres silicis s pobre en espcies; al costat de l'alzina, ginebrers, torvisco i mareselva (Lonicera etrusca).


Vegetaci de mitja muntanya Entre 1.300 i 1.900 metres aproximadament es desenvolupa el pis supramediterrani. En aquest pis els estius sn temperats i els hiverns sn lleugerament freds, amb freqents gelades i nevades. Les espcies predominants sn el melojo, i en menor mesura, el quejigo i l'aur; aquestes tres espcies es desenvolupen en formacions boscoses. Ms freqents sn els alzinars, que se situen generalment entre els 1.300 i els 1.750 m Tienen a desenvolupar-se tant sobre terres carbonatats com sobre roques cides. Els alzinars sn dominats per l'alzina i, segons el tipus de terra i l'altitud, arbusts com|com a ginebrers (Juniperus oxycedrus), agracejo (Berberis hispanica), torvisco (Daphne gnidium), rusco (Ruscus aculeatus) i majuelo (Crataegus monogyna) sobre terres bsics.

Majors altures|alries de Sierra Nevada
Bec|Pic Altura|Alria

Mulhacn 3.480 m.
Penell 3.393 m.
Alcassaba 3.371 m.
Bescoll|Tur els Mascles 3.324 m
Puntal de Siete Lagunas 3.248 m.
Puntal Caldera 3.226 m.
Bec|Pic d'Elorrieta 3.206 m.
Crestes Riu Sec 3.198 m
Tur Pelat 3.187 m.
Bescoll|Tur Pelat 3.179 m.
Talls de la Verge 3.160 m.
Cartujo 3.152 m.
Bec|Pic del Corb 3.151 m.
Atalaia 3.148 m.
Puntal de Vacares 3.143 m.
Bescoll|Tur Arrasador 3.139 m.
Talls de la Gelera 3.120 m.
Raspones Riu Sec 3.120 m
Talls Alts 3.111 m
Pic de Jeres 3.090 m.
Tajo dels Mascles 3.088 m
Cerrillo Redondo 3.058 m.
Joc de Bitlles 3.018 m.
Cavall 3.013 m.
Muntanya Chullo 2.606 m.

Vegetaci d'alta muntanya A partir dels 1.900 metres, fins als 2.700 metres aproximadament, es desenvolupa el pis oromediterrneo. s a partir d'aquesta franja d'altures|alries on apareixen la majoria de les espcies que converteixen Sierra Nevada en un parads botnic.

En aquest pis bioclimtico es desenvolupen pinedes i sabinares. La vegetaci est formada per espcies de port arbori i arbustiu (Pi silvestre (Pinus sylvestris), sabina mesquina (Juniperus sabina), J. communis subsp. hemisphaerica, Prunus ramburii) i una bardissa pulvinular (Vella spinosa, Erinacea anthyllis, Bupleurum spinosum).

Sobre terres ms evolucionats apareixen enebrales i piornales, formant comunitats riques en camfitos fruticosos i hemicriptfitos (Arenaria imbricata, Festuca indigesta). Tamb abunda la flora endmica: Genista versicolor, Arenaria pungens, Potentilla nevadensis.

En rees calcries a major altitud (capalera del riu Drcal, Dornajo), i per l'escassetat de terra, es desenvolupa un espinal amb sabines i ginebrers, barrejat amb un tomillar encoixinat, apareixent espcies com sn Sideritis carbonellis i Astragalus granatesis.


Vegetaci de les cimeres|cims 
Estrella de les neus (Plantago nivalis).El pis crioromediterrneo es desenvolupa a partir dels 2.600 o 2.800 m Les condicions climtiques de forta insolaci, temperatures extremes, forts vents, la sequera estival prpia de les latituds mediterrnies i la presncia de neu ms de 8 mesos a l'any impedeixen el desenvolupament d'espcies llenyoses. En aquest entorn es desenvolupen els borreguiles (nom que reben a Granada els pastius nevadenses d'alta muntanya o pastius de muntanya). Aquest tipus de vegetaci (que tamb en part es desenvolupa als estadis alts del pis oromediterrneo) presenta certes similituds amb la tundra rtica, amb el cervuno (Nardus stricta) com a planta ms representativa, i un elevadssim nombre d'endemismes.


Vegetaci Riparia Dependiendo de la zona, en rees de roques carbonatades (calcries, per exemple), la vegetaci de riu est formada principalment per omedes (Ulmus minor), pollancredes (Populus alba) i saucedas (Salix spp.). Sobre terres cids s'installen vernedes (Alnus glutinosa), saucedas (Salix atrocinerea) i fresnedas (Fraxinus angustifolia). Per per desgrcia, la degradaci de la vegetaci riparia (de riu) a Sierra Nevada s molt notable, sent bastant difcil trobar boscos de ribera en un raonable estat de conservaci avui en dia.

Vegi's tamb: Flora d'Espanya

Fauna de Sierra Nevada Artculo principal: Fauna de Sierra Nevada
La fauna de Sierra Nevada sempre ha estat de difcil estudi, existint un nombre bastant baix de referncies zoolgiques. La reina indiscutible de la fauna a Sierra Nevada s una cabra munts (Capra pyrenaica), que sol pastar|pasturar als pastius d'alta muntanya. El Ministeri de Medi Ambient d'Espanya ha classificat 80 espcies animals endmiques. A ms es troben diverses espcies d'animals invertebrats singulars entre els quals es troben ms de 20 espcies de papallones i nombroses espcies de petites aus, i un important nombre de rapaos.

Es pot establir la segent classificaci per Biotopos:


Fauna nival Existen poques espcies que visquin en les altituds; aquesta s una caracterstica tpica de la Fauna de Sierra Nevada, en comparaci amb altres cadenes muntanyoses europees. Les principals sn el topillo nival o nevern (Chionomys nivalis) entre els mamfers, i l'acentor alp (Prunella collaris) entre les aus.


Roquedos i cantiles Biotopo utilitzat majorment com a zona de nidificaci per aus:

Avifauna: Colom brava (Columba livia), colom zurita (C. oenas), roquer vermell (Monticola saxatilis), roquer solitari (M solitarius), avi roquer (Ptyonoprogne rupestris), falciot real (Apus melba), collalba negra (Oenanthe leucura), pardal cridaner (Petronia petronia), escriv montesino (Emberiza cia). Rapaos: Xoriguer com (Falco tinnunculus), mussol (Athene noctua) i escasses parelles d'guiles perdiceras (Hieraaetus fasciatus), guiles reials (Aquila chrysaetos) i mussols reals (Bubo bubo).
Mamfers: Cabra munts (C. pyrenaica), mostela (Mustela nivalis), fagina (Dimarts foina), lir careto (Eliomys quercinus), guillots (Vulpes vulpes) i algunes espcies de ratpenats.
Rptils: Escur hocicuda (Vipera latasti), serp d'escala (Malpolon monspesulanus), serp bastarda (M monspesulanus), llangardaix ocelado de Sierra Nevada (L lepida spp. nevadensis), drag|sargantana ibric (Podarcis hispanica).
Amfibis: Gripau llevador (Alytes obstetricans), sapillo clapat|tacat (Pelodytes punctatus)

Fauna de bardissa i pastiu Mamferos: Topillo com (Pitymys duodecimostatus), lir careto (Eliomys quercinus), llebre comuna (Lepus europaeus), conill com (Oryctolagus cuniculus), ratol de camp (Sobrenomenem sylvaticus), guillot (Vulpes vulpes) i mostela (Mustela nivalis).
Avifauna: Passerell com (Acanthis cannabina), cadernera (Carduelis carduelis), copinya|verderol comuna (C. spinus), verdecillo (Serinus serinus), blader (Emberiza calandra), escriv hortol (E. hortulana), pardal mor (Passer hispaniolensis), tord com (Turdus phylomelos), tord real (T. pilaris), tord xerro (T. viscivorus), perdiu (Alectoris rufa), guatlla (Coturnix coturnix), tarabilla comuna (Saxicola torquata), curruca rabilarga (Sylvia undata), curruca zarcera (S communis), curruca tomillera (S conspieiata), curruca carrasquea (S cantillans), bisbita campestre (Anthus campestris), puput (Upupa epops), merla comuna (T. merula), abellerol (Merops apiaster), chotacabras bru (Caprimulgus ruficollis), collalba negra (Oenanthe leucura, molt tpica de la bardissa encoixinada), collalba gris (O. oenanthe), collalba rossa (O. hispanica), alzacola (Cercotrichas galactotes), aludidos com la totova (Lullula arborea) o la cogujada comuna (Galerida cristata) i el mussol (Athene noctua).
Rptils: Escur hocicuda (Vipera latasti), serp bastarda (M monspesulanus), serp llisa (Coronella girondica), serp de ferradura (Coluber hippocrepis), coronela meridional (Coronella girondica), llangardaix ocelado (L lepida spp. nevadensis), drag|sargantana colirroja (Acanthodactylus erythurus), drag|sargantana ibric (Podarcis hispanica), drag|sargantana colilarga (Psammodromus algirus), drag|sargantana cendrs (Psammodromus hispanicus), eslizn tridctilo (Chalcides chalcides), eslizn ibric (C. bedriagai).
Amfibis: Gripau corredor (Bufo calamita), gripau d'esperons (Pelobates cultripes) o sapillo clapat|tacat (Pelodytes punctatus).
Arcnids: Escorp com (Buthus occitanus).

Animals d'rees boscoses Si b en teoria hi ha en l'rea tres tipus de formacions boscoses, per diversos motius (degradaci, escassa extensi en superfcie dels boscos) no sol aparixer una fauna prpia en cada un d'ells: normalment les espcies sn comunes entre elles.

Avifauna: Xiulet real (Picus viridis), agateador com (Certhia brachydactyla), mite (Aeghitalos caudatus), reiet llistat (Regulus ignicapillus), pins vulgar (Fringilla coelebs), escriv montesino (Emberiza cia), curruca capirotada (Sylvia atricapilla), curruca zarcera (S communis), curruca mosquitera (S borin), trtora (Streptopelia turtur), colom torcaz (Columba palumbus), oriol (Oriolus oriolus), cucut (Cuculus canorus), cria'l (Clamator glandarius), puput (Upupa epops), chotacabras gris (Caprimulgus europaeus), torcecuello (Jynx torquilla) i un gran nombre de pridos com el carboner garrapinos (Parus ater), carboner com (PG. major), mallerenga comuna (PG. caeruleus), lgano (Carduelis spinus), copinya|verderol serrana (Serinus citrinella), merla comuna (Turdus merula), pins vulgar (Fringilla montefringilla), piquituerto (Loxia curvirostra), pardal moliner (Passer montanus).
Rapaos forestals: Astor (Accipiter gentilis), esparver (A. nisus), guila calada (Hieraaetus pennatus), ratador com (Buteo buteo), mussol real (Bubo bubo), xot (Otus scops).
Mamfers: Senglar (Els seus scrofa), gat munts (Felis silvestris), guillot (Vulpes vulpes), mostela (Mustela nivalis), fagina (Dimarts foina), gineta (Genetta genetta), i el freqent tur com (Putorius putorius). Altres mamfers sn: eri com (Erinaceus europaeus), talp com (Talpa europaea), Musaranya (Crocidura russula), musaraita (Suncus etruscus), teix (Em els taxus), esquirol com (Sciurus vulgaris) i diverses espcies de ratpenats.
Rptils: Drag|Sargantana cendrs (Psammodromus hispanicus), llangardaix ocelado de Sierra Nevada (L lepida ssp. nevadensis), serp d'escala (Elaphe scalaris), serp de cogulla (Macroprotodon cucullatus).
Amfibis: Salamandra (Salamandra salamandra), gripau com (Bufo bufo), gripau corredor (B. calamita).

Rius i sotos fluvials Vertebrados aqutics: Truita comuna (Salm trutta) i truita arcoiris (S iridaeus)
Invertebrats aqutics: Planarias, sangoneres, cargols, bivalves i crustacis, sobre tot el cranc de riu (Austropotamobius pallipes).
Amfibis: Gallipato (Pleurodeles waltl), granota comuna (Granota perezzi), la ranita de San Antonio (Hyla arborea) i el sapillo pintojo (Discoglossus pictus)
Rptils: Galpago leprs (Mauremys leprosa), galpago europeu (Emys orbicularis), serp de collar|collaret (Natrix natrix) i la serp viperina (N. maura)
Mamfers de mitjans|medis aqutics: Rata d'aigua (Arvicola sapidus), musgao de cabrera (Neomys anomalus), musaranya (Crocidura russula) i la musaraita (Suncus etruscus), i diferents espcies de ratpenats. Encara est per confirmar si la lldria comuna (Lutra lutra) s'ha extingit.
Avifauna de riu: Blauet (Alcedo atthis), merla aqutica (Cinclus cinclus), bugadera blanca (Motacilla alba), bugadera cascadea (M cinerea) i bugadera bovera (M flava). Entre els de paseriformes ms comuns poden observar-se: bisbita riberenca (Anthus spinoletta), pit-roig (Erithacus rubecula), papamosques cerrojillo (Ficedula hypoleuca), papamosques gris (Muscicapa striata), mosquitera comuna (Phylloscopus collybita), mosquitera papialbo (PG. bonelli), mosquitera silvador (PG. sibilatrix), zarcero com (Hippolais polyglotta), zarcero pllid (H pallida), avi com (Delichon urbica), avi roquer (Ptyonoprogne rupestris), roquer solitari (Monticola solitarius), entre altres. Com a rapa nocturn: xot (Otus scops).

Geologia Lagunas de Sierra Nevada
Llacuna Altitud

Llacuna del Cavall 2.820 m
Llacuna del Xai 2.674 m
Llacuna de la Mula 2.546 m
Lagunillo Misterioso 2.684 m
Embassament de les Eugues 2.882 m
Llacuna Llarga 2.794 m
Llacuna de la Mosca 2.895 m
Llacuna Najera 2.731 m
Llacuna Quadrada 2.830 m
Llacuna de Bolaos 2.900 m
Llacuna de Lanjarn 2.980 m
Llacuna d'Aiges Verdes 3.050 m
Llacuna de Riu Sec 3.126 m
Llacuna de la Caldera 3.030 m
Llacuna de Penyal Negre 2.835 m
Llacuna Hondera 2.850 m
Llacuna Altera 3.079 m
Llacuna de la Gotassa 2.917 m
Llacuna de les Calderetes 2.873 m
Llacuna de Vacares 2.895 m
Llacuna de Juntillas 2.931 m

Formaci Sierra Nevada, conjuntament amb les Btiques i totes les serralades a vores del Mar Mediterrani, es va formar durant l'orognesis Alpina del Terciari al sud d'Europa, amb sediments de l'era Primria i Secundria: grans de quars, argiles i rovells|xids de ferro, fonamentalment. L'acumulaci d'una gruixuda capa de materials en el fons d'un sinclinal, cobert per les aiges marines del Mar de Tetis fa ms de 200 milions d'anys, d'entre 3.000 i 4.000 metres, i sotmesos a les enormes pressions de les profunditats, van transformar les roques sedimentries i les metamorfizaron.

Posteriorment, en la segona meitat de l'era Terciria, en el Plioc, comena l'aixecament dels materials ja plegats en antigues orognesis i va emergint a poc a poc de les aiges, com tota la formaci alpina que, iniciant la seva pressi en el sud, va anar desplaant-se cap al nord, en direcci a l'altipl castell, que va actuar parant el seu aven.

Posteriorment, es va arribar a un punt en el que l'aixecament i bombament va arribar al seu lmit i els materials es van trencar, lliscant-ne uns a sobre de d'altres, i formant-se una srie de falles molt caracterstiques del lloc.


Geologia actual El nucli de Sierra Nevada est format per materials de l'era paleozoica, principalment pissarres miccies, de poca duresa.

Existeixen quatre franges o zones, geolgicament parlant:

La part central, la zona de les principals altures|alries de Sierra Nevada, amb els tpics esquists o pissarres metamrfiques.
Al voltant de la part central, es presenta una altra zona de roques variades: pissarres, anfibolitas, serpentina, gneis, marbres, alguna cosa de roques volcniques bastant metamorfizadas i formacions de filitas vinosas del Trisico, compost de fragments de poca consistncia constituents de la "launa", roca utilitzada com|com a impermeabilizante a molts dels sostres tpics de la zona.
La zona "exterior" s formada per un cintur de dolomies i calcries trisicas, i com a exemple ms caracterstic tenim el bec|pic del Trevenque (2.079 m) i els Alayos de Dlar (1.982 m).
Finalment, en l'entorn s'estenen terrenys terciaris: extensions argilenques i conglomerats.

Cara sud de Sierra Nevada, amb les localitats alpujarreas de Capileira i Bubin. Es pot observar la relativa suavitat de la pendent de la zona, malgrat assolir-se els 3.000 metres en pocs quilmetres
En la formaci geolgica de Sierra Nevada es van produir contrasts d'entitat, com el dels suaus "plans|plnols inclinats" (cridats "turons") del pendent sud, contra els escarpats i profunds talls del vessant nord, en el qual va quedar ms marcada l'erosi glacial del perode Quaternari, especialment en llocs com els circs (o "corrals", nom que reben a Granada als circs glacials) del Penell i Valdeinfierno, de la Llacuna de les Eugues, de Riu Sec, de l'Hoya de la Mora|Mra o de Lajarn, naixement aquesta ltima del riu del mateix nom, i la conca del qual conserva perfectament definida la forma de O tpica en cursos|vies glacials.


Glacialisme 
Bec|Pic Penell des de l'Hoya de la Mora.Como es va comentar abans, s'estima que durant la Glaciaci de Wrm el lmit de les neus perptuas de Sierra Nevada se situava al voltant dels 2.400 metres. Aix ha condut a la modelaci del relleu i s la causa de la presncia d'innombrables llacunes d'alta muntanya, i valls en forma de O, com tamb s'esmenta abans. Compten algunes crniques del segle XIX que per aquella poca encara era possible veure les restes d'una glacera a la zona cridada Los Corrales del Veleta, just a l'ombra de bec|pic del mateix nom, i recentment es va descobrir que encara avui en dia hi ha zones de permafrost en diversos punts de la cadena muntanyosa, tals com en la zona.esmentada En aquestes investigacions es va estimar l'edat del gel fssil present al subsl en un interval entre els 100 i els 9.000 anys. Aquestes zones de permafrost restants sn considerades reminiscncies de les antigues glaceres presents al masss.


Amenaces ambientals El notable desenvolupament de l'estaci turstica ha provocat que durant els ltims anys hagin aparegut plans per a la seva ampliaci tant al Barranc de San Juan com a la cara oest del masss, al Bescoll|Tur del Cavall. Aquesta possibilitat per ara ha estat rebutjada, i ha quedat descartada desprs de la declaraci com a parc nacional, si b existeixen pressions de sectors poltics i empresarials granadins per l'enorme xit de l'estaci i la falta d'espai i massificaci de l'rea de l'estaci en l'actualitat. Ja des dels anys vuitanta, dcada en qu l'estaci d'esqu rep el seu impuls ms important, Sierra Nevada es va collocar a l'ull de l'hurac. Grups ecologistes van acusar d'agressions a la part ms frgil d'un ecosistema que atresora una biodiversitat gaireb sense equivalents a Europa.

D'altra banda, hi ha multitud d'espcies, tant de flora com de fauna, greument amenaades, com la papallona anomenada Nena de Sierra Nevada, una llagosta exclusiva de Sierra Nevada (Baetica ustulata) i una mantis endmica (Apteromantis aptera).

Entre les espcies vegetals, existeixen estudis destinats a la recuperaci d'espcies com la Camamilla Real o la tella. Els incendis forestals, com el que es va esdevenir el Setembre de 2005,  i en el que es van cremar al voltant de 2.500 Ha., fonamentalment de pineda de repoblaci, suposen un altre perill afegit a la llarga llesta.


Senderisme i lleure a Sierra Nevada Adems de la coneguda estaci d'Esqu de Sierra Nevada, existeixen moltes possibilitats de lleure en aquests llocs. Hi ha una estaci d'esqu de fons, molt menys coneguda, al Port de la Ragua, i innombrables rutes de senderisme. Algunes de les rutes ms conegudes sn les segents:

Sendera de l'Estrella.

La Sendera de l'Estrella s un sender que discorre al costat de les vores dels rierols que fan de capalera del Riu Genil i ofereix unes interessants vistes del nord del masss muntanys.
Integral dels 3.000 metres de Sierra Nevada.

La Integral de Sierra Nevada, com s ms coneguda, s un ruta que comena en Jrez del Marquesado, a la zona nord del masss, i acaba a Nigelas, a l'oest. El seu nom es deu que passa per gaireb tots els becs|pics de ms de 3.000 metres d'altura|alria. Si b no requereix una gran capacitat tcnica, no s recomanable per a montaistas sense experincia a causa de les exigncies fsiques de la ruta.
Ruta Sulayr

La ruta Sulayr s un sender de 340 km de longitud que circunda Sierra Nevada, dissenyat i promocionat per algunes institucions pbliques, per al que s'han recuperat diverses senderes tradicionals i vies pecuries.

Refugis i Vivacs Existen tres refugis atesos:

Refugi del Poqueira: a 2.500 m d'altitud, situat en la confluncia dels rius Mulhacen i riu Sec, en l'Hoya del Penyal Negre sobre el Barranc del Poqueira. T una capacitat de 87 places. Les poblacions ms properes sn Trevlez i Capileira.
Refugi Postero Alto: a 1.880 m d'altitud, situat al Tur d'Enmedio, a prop del municipi de Jrez del Marquesado. T una capacitat de 68 places.
Alberg Port de la Ragua: a 2.000 m d'altitud, situat a la carretera A-337 que comunica la comarca del Marquesat del Zenete amb l'Alpujarra. T capacitat de 32 places.
A ms existeixen diversos refugis-vivacs, encara que alguns es troben en mal estat: La Carihuela, La Caldera, Rosers, Elorrieta, Penya Partida, La panerola, El Vadillo, Barranc de l'Aceral, El Caballo i El Chullo.

Tamb existeixen alguns refugis naturals o coves: Cova Secreta, Siete Lagunas i Tnel del Penell.


Mites i Llegendes Existen innombrables histries sobre Sierra Nevada i personatges mtics que viure-la o van recrrer, en molts casos transmesos de boca a boca pels habitants d'aquests llocs; les segents sn exemples d'aquestes llegendes:

L'Escombra del Diable.

S'explica que en una poca remota va existir un castell en l'Alpujarra, en el qual habitaven un ric senyor i la seva filla, la qual guardava com si d'un tresor preat es tracts. Quan aquesta va complir 20 anys, va ser promesa en matrimoni a un senyor de la comarca, de tanta riquesa i poder com ell, per igualment tan dspota i brutal, sense haver-se adonat d'un pastor de la terra que ella s'havia enamorat, sent corresposta. Quan es va saber la notcia i encara que pensaven que no hi havia cap esperana, els amants van prendre la decisi d'escapar i, si era necessari, morir, abans fins i tot que separar-se. Va caure la nit i el pastor es va dirigir a la recerca de seu estimada. Al cam, un home, que va afirmar ser el diable i que volia oferir-li la seva ajuda, li va proporcionar una escombra capa d'escombrar la neu per si sola. Escombra a m, els joves van fugir fins a arribar a les proximitats|rodalies del bec|pic Alcazaba, lloc en el qual l'escombra va comenar a escombrar per si sola i va provocar una allau, sepultant els qui els seguien. L'escombra va quedar all oblidada i avui en dia segueix escombrant la neu i provocant allaus.
Llacuna de Vacares.

On avui en dia es troba la Llacuna de Vacares, en un temps lluny hi va haver un jard molt bonic, al qual freqentment acudia una bella princesa a l'encontre|trobada amb el seu amant. Un influent prncep moro tamb l'estimava per sense ser correspost. Un dia, cansat de ser rebutjat i encegat de gelosia es va voler venjar-se i va decidir assassinar el seu rival. Una nit, mentre els amants es trobaven reunits, es va consumar la seva revenja tallant-lo el cap al jove, que, seguidament, es va convertir a una pedra negra encara avui visible sobre un dels marges de la llacuna. Davant d'aquesta visi, la princesa va pujar a una penya, va comenar a plorar fins a cobrir el jard amb aquestes i inundant-lo per complet. Desprs d'aix es va convertir ella tamb en una roca. Es diu tamb que en ocasions s'escolten crits terribles gemecs, procedents del fons de la llacuna, proferits pel moro.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49741" title="Sierra Nevada" nonfiltered="4166" processed="4138" dbindex="19507">


Pot referir-se a diferents conceptes, en general serralades que castellanoparlants batejaren com a  nevades :
 Sierra Nevada (Mxic);
 Sierra Nevada (Espanya);
 Sierra Nevada (Estats Units);


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49744" title="Estret de Bering" nonfiltered="4167" processed="4139" dbindex="19508">

L'estret de Bering (en angls Bering Strait, en rus                , Bringov proliv) s el pas mar situat entre el cap Dejnev, l'extrem oriental d'sia, i el cap Prncep de Galles, el punt ms occidental d'Amrica; s a dir, separa Sibria d'Alaska, o el que s el mateix, Rssia dels Estats Units.

T una amplria d'uns 85 km i una profunditat de 30 a 50 m. Connecta la mar dels Txuktxis (part de l'oce rtic), al nord, amb la mar de Bering (part de l'oce Pacfic), al sud. Al mig de l'estret hi ha les illes Diomedes.

Rep el seu nom de l'explorador rus d'origen dans Vitus Bering, que fou el primer en travessar-lo el 1728. 

Sol estar colapsat pel gel bona part de l'any. Es creu que el poblament hum d'Amrica es va fer a traves de l'estret de Bering, durant la darrera poca glacial.

Fa temps que es parla de la possibilitat de construir un pont (l'anomenat Pont Intercontinental de la Pau) o un tnel submar que uneixi Sibria i Alaska a travs de l'estret.
































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49747" title="Associaci de Nacions del Sud-Est Asitic" nonfiltered="4168" processed="4140" dbindex="19509">

L'Associaci de Nacions del Sud-Est Asitic (ASEAN per les seves sigles en angls de Association of Southeast Asian Nations) s una associaci d'estats del sud-est d'sia amb finalitats poltiques, econmiques i culturals.

La seu permanent d'ASEAN s a Jakarta.

Va ser fundada el 8 d'agost de 1967 basada en la Declaraci de Bangkok. Tots els estats membres es reuneixen cada novembre en una cimera.

Per a l'any 2020 est prevista una integraci de tipus econmic.

Estats membres.
Membres fundadors:
Indonsia ;
Malisia ;
Filipines ;
Singapur ;
Tailndia ;
Membres adherits amb posterioritat:
Brunei (1984) ;
Vietnam (1995) ;
Laos (1997) ;
Myanmar (1997) ;
Cambodja (1999) ;
Papua Nova Guinea (noms com observador).

Enllaos.
Pgina Oficial de l'ASEAN;
Xarxa de Notcies de l'ASEAN;





























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49748" title="Copa Libertadores de Amrica" nonfiltered="4169" processed="4141" dbindex="19510">

La Copa Libertadores de Amrica (des de 2008 Copa Santander Libertadores) s el torneig internacional de futbol ms important a nivell de clubs de futbol del continent sudameric. En l'actualitat, s organitzada per la CONMEBOL, tanmateix, tamb participen equips de futbol de Mxic, que pertany a la CONCACAF. Es disputa des de 1960 i el primer campi va ser el club Pearol de l'Uruguai. El club amb ms ttols s el Club Atltico Independiente d'Argentina, que en va aconseguir set. 

Inicialment noms hi participaven els campions de les lligues ms importants de Sudamrica (Argentina, Brasil, Xile, Paraguai, Uruguai, Per, Equador, Colmbia i Bolvia), per als anys 1970 s'hi va afegir un segon equip de cada pas i tamb equips de Veneuela. Actualment hi participen 38 equips, repartits de la segent forma:
 El campi de l'any anterior;
 5 d'Argentina;
 5 del Brasil;
 3 de Bolvia;
 3 de Xile;
 3 de Colmbia;
 3 de l'Equador;
 3 de Mxic;
 3 del Paraguai;
 3 del Per;
 3 de l'Uruguai;
 3 de Veneuela;

Els equips es classifiquen segons la seva classificaci en els respectius campionats nacionals de lliga, tot i que alguns organitzen tornejos addicionals que atorguen tamb una plaa a la Copa.

Llista de torneigs i campions.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49750" title="Diplomcia" nonfiltered="4170" processed="4142" dbindex="19511">

La diplomcia s la conducta de negociacions entre les persones, els grups i els estats.

La paraula diplomcia deriva del mot diploma que modernament significa acte jurdic. Els diplomtics sn les persones que es dediquen professionalment a l'exercici de la diplomcia.

Amb un s formal es refereix a la diplomcia internacional portada a terme per diplomtics professionals.

Tipus de diplomcia.
Fins a la Primera Guerra Mundial va perviure la diplomcia secreta, en la qual es considerava normal i desitjable que els compromisos, acords i pactes entre Estats no fossin coneguts ni pels altres Estats ni per l'opini pblica interna. Avui dia est prohibida i es practica la Diplomcia Oberta.

Hi ha dos principals tipus de diplomcia: la diplomcia bilateral entre dos estats i la diplomcia multilateral que implica molts estats (diplomcia internacional) o uns quants estats (diplomcia regional). 

La diplomcia multilateral es practica des del segle XIX en el Congrs de Viena. En els darrers anys ha intervingut en la signatura de diversos tractats internacionals i en institucions com les Nacions Unides entre moltes altres.

Terminologia diplmatica.

Una missi diplomtica s el terme collectiu per a un grup de diplmatics d'un sol pas. L'ambaixador est al cap d'una ambaixada.
El cos diplomtic s el conjunt de tots els diplomtics residents en un pas determinat. 

Origen de la diplomcia moderna.
En la forma actual la diplomcia noms existeix des del Renaixement ja que segles abans els emissaris que enviaven els diferents estats eren noms missatgers sense paper de negociador.

A partir de l'edat moderna amb la teoritzaci del dret dels estats (ius gentium) la diplomcia es presenta com una alternativa a la guerra.

Un destacat diplomtic va sser el cardenal Richelieu (1586-1642), primer ministre del rei Llus XIII de Frana. Va ser ell qui va crear la noci de la ra d'estat que privilegia la seguretat de l'estat i del territori per sobre d'altres prioritats.































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49751" title="Marca (diari)" nonfiltered="4171" processed="4143" dbindex="19512">
Marca s un diari d'informaci esportiva editat a Madrid, especialment central en el futbol, esport rei a Espanya, i dna especial cobertura a l'actualitat del Reial Madrid i en menor grau a l'Atltico de Madrid, i per extensi a la resta d'equips i esports. s de pagament i distribuci matinal, pertanyent al Grup Recoletos. s el diari esportiu de major tirada a Espanya, amb una mitjana|mitja de 481.505 exemplars diaris i una mitjana de difusi de 328.761. Era el diari ms llegit d'Espanya, superat recentment pel diari 20 minuts, amb 2.522.000 lectors diaris segons la 1a Onada de l'Estudi General de Mitjans de 2006, i el ms rendible (CPM: 4,82). Concedeix al mxim golejador de la lliga espanyola el Trofeu Pichichi i al porter menys golejat el Trofeu Zamora.

Ofereix 14 edicions diries: 11 regionals i 3 uniprovincials, a ms de l'edici nacional.

Fitxa.
 Fundaci: 1938;
 Gnere: Esportiu;
 Pas: Espanya;
 Ciutat: Madrid;
 mbit: Espanya;
 Idioma: Castell;
 Periodicitat: Diria;
 Publicaci: Matutina;
 Tirada: 527.478 exemplars (OJD, juny 2005);
 Difusi: 380.330 exemplars (OJD, juny 2005);
 Preu unitari 1  (2005);
 Color: Color;
 Empresa editora: Recoletos;
 Director: Alejandro Sopea.

Marca a internet.
Marca.com s el lloc web del diari Marca. Va ser creat el 1995 i s la web d'esports ms visitada d'Espanya amb 3.116.384 usuaris nics al mes (OJD).Tamb des de gener de 2007 inclou diriament a la seva pgina web els MarcaToons, caricatures dels personatges rellevants del futbol espanyol.

Marca a la rdio.
Radio Marca s la rdio del diari Marca. Sn la primera rdio d'Espanya que emet informaci esportiva les 24 hores del dia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49752" title="Uni Esportiva Poble Sec" nonfiltered="4172" processed="4144" dbindex="19513">


La Uni Esportiva Poble Sec s el club de futbol ms representatiu del barri del Poble Sec de la ciutat de Barcelona.

Histria.
El 3 de gener de 1928 es funda la Uni Esportiva Poble Sec, fruit de la uni del CF Pursima amb d altres equips del barri (Margarit, Palma i Rodas). L'equip adopt els colors dels seus quatre elements (violeta, blau, verd i grana), actualment juga blau i blanc. Va comenar a jugar als camps de la Fransa, l'any 1936 inagur l'estadi de La Satlia. Actualment disputa els seus partits al Complex Esportiu Municipal Pau Negre, degut a la remodelaci de l'estadi de La Satlia.

Ttols.
 1 Trofeu Moscard ( 1957/58 );

Enllaos externs.
Web oficial del club ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49753" title="Illes Gergia del Sud i Sandwich del Sud" nonfiltered="4173" processed="4145" dbindex="19514">

Les illes Gergia del Sud i Sandwich del Sud (en angls South Georgia and the South Sandwich Islands, conegudes tamb sota la sigla SGSSI) sn un territori d'ultramar britnic de l'Atlntic sud. El territori es va formar el 1985, ja que abans aquests grups d'illes estaven administrades per la dependncia de les illes Falkland. 

El territori est format per l'illa de Gergia del Sud, que s la ms gran de tot el conjunt, i per un grup d'illes menors conegudes com les illes Sandwich del Sud. Tenen una extensi total de 3.093 km. No hi ha poblaci originria de cap de les illes i els nics habitants (un centenar, segons l'estimaci del 2003) sn els de la guarnici militar britnica i els cientfics de la British Antarctic Survey ("Inspecci Antrtica Britnica"), que tenen una base a la capital, Grytviken.

 La sobirania britnica de Gergia del Sud s des de 1775, i dels Sandwich del Sud des de 1908. L'administraci britnica local permanent i Magistrat resident existeix des de 1909. Argentina reclamava Gergia del Sud el 1927, i les illes Sandwich del Sud el 1938.  Aquesta disputa sobre la sobirania de les illes fou un ms dels detonants de l'anomenada Guerra de les Malvines del 1982 i encara no est resolta. L'Argentina va mantenir un destacament a les Sandwich del Sud de 1976 a 1982, i va ocupar la Gergia del Sud duran la guerra de les Malvines.

Grups d'illes.


Gergia del Sud i les seves illes associades, grup format per l'illa de Gergia del Sud (coordenades: ), de llarg la ms gran de tot el territori d'ultramar britnic, les illes que envolten aquesta illa principal i algunes de ms remotes i allades situades a l'oest i al sud-est de Gergia del Sud. Aquestes illes sn les segents: Bird, Annenkov, Cooper i Trinity; els petits arxiplags de Pickersgill, Welcome i Willis, i els esculls de Black Rocks. Les illes ms llunyanes les formen els esculls de Shag Rocks (a 185 km al nord-oest de l'illa principal), Black Rock (a 169 km al nord-oest) i Clerke Rocks (a 56 km al sud-est).
 Les illes Sandwich del Sud (coordenades: ) sn formades pels arxiplags segents: Traversay (compost per les illes Leskov, Visokoi i Zavodovski), Candlemas (amb les illes Candlemas i Vindication) i Thule del Sud (amb les illes Bellingshausen, Cook i Thule), i per les illes soltes de Bristol, Montagu i Saunders.

 Pgines relacionades .
 Histria de les illes Gergia del Sud i Sandwich del Sud;

 Bibliografia .
 Capt. Francisco de Seixas y Lovera, Descripcion geographica, y derrotero de la region austral Magallanica.  Que se dirige al Rey nuestro seor, gran monarca de Espaa, y sus dominios en Europa, Emperador del Nuevo Mundo Americano, y Rey de los reynos de la Filipinas y Malucas, Madrid, Antonio de Zafra, 1690.  (Narrativa de la descoberta de Gergia del Sud per l'angls Antony de la Roch l'abril de 1675.);
 George Forster, A Voyage Round the World in His Britannic Majesty's Sloop Resolution Commanded by Capt. James Cook, during the Years 1772, 3, 4 and 5 (2 vols.) , London, 1777.
 Capt. Isaac Pendleton, South Georgia; Southatlantic Ocean: Discovered by the Frenchman La Roche in the year 1675, 1802, reproduced by A. Faustini, Rome, 1906 (El segon mapa de Gergia del Sud; enganyava Pendleton sobre la nacionalitat de la Roch, que, sent un angls nascut a Londres, tenia un pare francs.);
 R.K. Headland, The Island of South Georgia, Cambridge University Press, 1984.

 Enllaos externs .
 Mapes de l'illa Roch del segle XVII i  del segle XVIII. ;
 James Cook, Chart of the Discoveries made in the South Atlantic Ocean, in His Majestys Ship Resolution, under the Command of Captain Cook, in January 1775, W. Strahan and T. Cadel, London, 1777. ;























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49756" title="Despotisme illustrat" nonfiltered="4174" processed="4146" dbindex="19515">
El Despotisme illustrat s la forma de govern caracterstica a l'Europa del segle XVIII i que hom podria resumir amb la frase de "tot per al poble per sense el poble".

El segle XVII havia vist la consolidaci del concepte de Monarquia absoluta de dret div, segons el qual el monarca s el governant absolut d'un pas i noms ha de retre comptes de les seves decisions davant Du. El monarca que millor exemplifica aquest concepte de la monarquia s Llus XVI de Frana.

Amb l'aparici i desenvolupament de les idees filosfiques de la Illustraci durant el segle XVIII, el concepte de la monarquia en resulta afectat, donant lloc a l'aparici del concepte de despotisme illustrat, representat per uns pocs monarques amb interessos i preocupacions culturals. Entre els ms importants cal citar a Josep II i Maria Teresa d'ustria, i Caterina la Gran de Rssia.

Els monarques illustrats justifiquen la seva autoritat proclamant-se servidors de l'Estat i del poble. Fan seves les idees d'igualtat de tracte davant la llei, la defensa dels drets i de la propietat.

El primer monarca a posar en prctica aquestes idees va ser Frederic II de Prssia. Va abolir el sistema feudal que lligava els serfs a la terra de per vida, i va crear una burocrcia estatal en mans de burgesos amb estudis, bo i desplaant la noblesa. Tamb va eliminar l's de la tortura en els processos judicials. Seguint les idees de Voltaire, va protegir les minories religioses excepte els jueus. 





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49757" title="Exploraci espacial" nonfiltered="4175" processed="4147" dbindex="19516">
La Exploraci espacial  o cursa espacial s la competici que es va establir entre els Estats Units i la Uni sovitica per a l exploraci de l espai.

Encara que es tractava d una cursa informal les dates clau d'inici i final semblen ven establertes entre el 1957,llanament de l'Sputnik i 1975 acoblament dels mduls Apollo i Soiuz.

El 4 d'octubre de 1957 la Uni Sovitica va aconseguir posar en rbita al voltant de la terra, per primera vegada en la histria, un enginy de fabricaci humana lSputnik. Tot i que oficialment es tractava d un acte cientfic ms durant l'any geofsic internacional, el fet va ser rebut pels Estats Units com una amenaa a la seva superioritat en els camps militars i  de comunicacions. Molts diaris dels Estats Units van donar la notcia posant l accent en el fet que els Rojos havien llanat un objecte que els podria amenaar.

La Guerra freda estava en els seus moments culminants i coincidint en els moments ms intensos de la cursa espacial es desenvoluparia, el 1961 la crisi  dels mssils sovitics a Cuba que va estar a les portes de portar el mn a una guerra nuclear.

La cursa espacial va esdevenir un mitj efica de propaganda per a les dues superpotncies, i un desvetllament de les possibilitats de la tecnologia  ideada per a l'espai per a usos civils i militars. 

La crtica bsica sobre aquest tipus de competici incidia sobre la inconvenincia de l'alt cost econmic d aquestes operacions 

Els origens de la tecnologia necessria per enlairar un enginy a l espai exterior es troben en la utilitzaci de coets com una arma ja durant el segle XI. 

Potser no va ser casualitat que un rus Konstantin Tsiolkovsky, el 1880 i un nord-americ Robert Goddard el 1926 fossin respectivament els primers en teoritzar i dissenyar coets de combustible lquid capaos d arribar a l espai extraterrestre.

Els govern Nazi alemany va ser el primer, l'any 1942  en fer enlairar coets i utilitzar-los com a mssils (V2) contra  els aliats. El cientfic principal responsable de la construcci d'aquestes armes era Wernher von Braun que desprs de la guerra va ser incorporat junt amb altres cientfics de les installacions alemanyes de Peenemnde i sense objeccions al programa cientfic nord-americ  dins l anomenada Operation Paperclip. 

A la Uni sovitica l homleg a Von Braun era l'enginyer en cap  Sergei Korolev, responsable del llanament de l'Sputnik i dissenyador del programa per portar cosmonautes a la lluna. La mort de Korolev el 1967 va representar un seris entrebanc en les aspiracions sovitices en la cursa espacial.

Noms quatre mesos desprs del llanament de l'Sputnik els americans van llanar el seu primer satellit l'Explorer I i el 1958 l SCORE el primer satllit de comunicacions.

A partir d'aleshores es van anar succeint els fets destacats: els primers animals, homes, dones o sortides a l exterior de la cpsula, etctera. L'URSS portava la iniciativa i els Estats Units donaven immediatament la rplica. Per quan l objectiu va ser portar un astronauta a la lluna els sovitics van comenar a mostrar signes de defalliment i fer declaracions poltiques, ja que no existia una agncia espacial sovitica, de desinters sobre la qesti. Els presidents nordamericans ja des dels temps de John F. Kennedy havien fet de l'arribada (i tornada) de la lluna una qesti d estat i la agncia espacial americana NASA tenia enorme influncia.

Quan l'Apollo 11 va alunitzar el juliol de 1969  molta gent va sentir d una banda que aquell era un els moments claus de la humanitat i de l'altra que la cursa entre les superpotncies s'havia acabat. 

Les posteriors  missions tripulades a la lluna organitzades per la NASA no van despertar tan inters en l'audincia televisiva i encara que l'URSS va ser la primera a enviar una sonda al misteris planeta Venus, l'anomenada  Venera 7, el 1971 el fet va passar sense despertar gaires emocions populars. .

El final oficial de la cursa espacial va tenir lloc el 17 de juliol de 1975 amb la trobada a l'espai de les tripulacions de les naus Apollo i Soiuz. El fet era remarcable des del punt de vista poltic ja que encara no havia comenat el procs de canvi de rgim poltic a l'URSS.

A principis de la dcada dels 80 del segle XX l'administraci del President Reagan va idear un pla de defensa estratgic basat en les aplicacions militars de la cursa espacial que encara que va ser molt contestat i criticat dins i fora  dels Estat Units noms el va aturar l'esfrondament cap a 1989 del rgim comunista de l'URSS.
Vegeu tamb.
Llista de missions d'exploraci de la Lluna;
Llista de missions d'exploraci de Mart;
Llista de missions d'exploraci de Venus;
Llista de missions d'exploraci de Saturn;
Llista de missions d'exploraci del Sol;
Llista de missions d'exploraci de Jpiter;
Llista de missions d'exploraci de Mercuri;
Llista de missions d'exploraci de cometes;
Llista de missions d'exploraci d'asteroides;

Enllaos externs.
Aferir o desvio de um raio de luz que passa rente ao sol, ser ocupao para um turista espacial projeto brasileiro.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49761" title="Guerra de la Independncia" nonfiltered="4176" processed="4148" dbindex="19517">


 Europa;
 La Guerra del Francs, coneguda tamb com la Guerra de la Independncia Espanyola.
 La Guerra de la independncia croata.
 La Guerra Angloirlandesa o Guerra de la Independncia Irlandesa.

 Amrica;
 La Guerra d'Independncia dels Estats Units.
 La Guerra d'Independncia cubana.
 La Guerra d'Independncia de Mxic.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49762" title="Corfbol" nonfiltered="4177" processed="4149" dbindex="19518">

El corfbol o korfbal s un esport d'equip jugat entre dos equips que cerquen introduir una pilota dins d'una cistella. Els equips sn mixts, formats per quatre homes i quatre dones, i l'rea de joc es divideix entre les zones datac i defensa. El corfbol mant certes similituds amb el bsquet, tot i que de fet es considera una evoluci del ringboll suec (ringball en angls) amb influncies d'aquest.

El corfbol es basa en els principis de la cooperaci, la no violncia, la no especialitzaci, l habilitat i la coeducaci.

Orgens.
Nico Broekhuysen, un mestre d'Amsterdam, s considerat el fundador d'aquest esport, el qual n'establ les normes l'any 1902 desprs d'un viatge a Sucia. Els pasos on tradicionalment s'ha practicat ms sn Blgica i els Pasos Baixos.

Va ser esport de demostraci durant els Jocs Olmpics de 1920 i 1928, celebrats a Brusselles. Aquesta presentaci va tenir com resultat la formaci de l'Associaci Belga de Korfbal. L'acceptaci internacional aniria a poc a poc fins desprs de la II Guerra Mundial.

En l'actualitat, el corfbol es practica activament arreu del mn: des d'Austrlia fins a la Gran Bretanya, des de l'ndia fins a Israel i des de Taiwan fins als Estats Units d'Amrica. Darrerament la Federaci Internacional de Korfbal (IKF) est mostrant un gran inters en potenciar tamb els pasos de l'Est d'Europa, amb l'objectiu d'assolir el nombre de 50 federacions adherides.

s un esport reconegut pel Comit Olmpic Internacional (COI) tot i que no forma part del programa olmpic.

El corfbol a Catalunya.
El corfbol va arribar a Catalunya l'any 1980, on rpidament va comenar a expandir-se. Aquell mateix any, grcies a un curs de monitors, van nixer els dos primers equips en dos collegis de Terrassa (Valls Occidental): el Liceo Egara i el Pere Viver. 
La Federaci Catalana de Korfbal va obtenir l'estatus de membre provisional de la IKF l'any 1997, i el seu ple reconeixement el 29 d'octubre de 2005.

El corfbol a nivell oficial es disputa amb la Lliga Catalana de Corfbol i la Copa Catalunya de Corfbol. Actualment en actiu hi ha dues divisions de categoria snior (Primera i Segona), una de categoria jnior i dos ms de categories inferiors: cadet i infantil.

La Selecci Catalana.
La Selecci catalana de corfbol va comenar a participar en campionats oficials l any 1997, per fins l any 2005 no va participar com a membre de ple dret. Aquests sn els campionats ms importants en que la selecci catalana absoluta ha participat:



Reglament.
La pista de corfbol.

La pista de corfbol s la superfcie on es desenvolupa el joc. Les pistes interiors acostumen a ser de parquet i les exteriors de ciment, asfalt, terra o gespa. s una pista simtrica, i les mides varien segons sigui aquesta interior o exterior.

El camp de corfbol s una zona rectangular de 40 x 20 metres, dividida en dues zones iguals (quadres). Una ser la zona d atac i l altra la de defensa. A cada zona trobem una cistella. Cada equip de korfbal el componen vuit jugadors: quatre homes i quatre dones. Dos jugadors de cada sexe ocuparan les dues zones de les que consta el terreny de joc. Cada dues cistelles, els jugadors canviaran de quadre, canviant aix la seva funci tamb (els atacants passen a ser defensors i a l inrevs).

Per al corfbol outdoor (exterior) la llargada de la pista s de 60 metres enlloc dels 40 que en fa la pista indoor (interior). L'amplada tamb varia: a la pista exterior en fa 30 metres i a la interior 20.

Al korfbal platja tot el joc es desenvolupa en un quadre.

El penal.

El llanament de penal s la sanci mxima, i consisteix en un llanament directe a cistella des del punt de penal. El punt de penal est a 2,5 metres de la cistella. Al voltant de la cistella i del punt de penal podem trobar un rea que les envolta, la qual no es pot traspassar per cap defensor ni cap atacant durant un llanament de penal.

La cistella.

La cistella o korf est situada a 6,67 metres de la lnia de fons en les pistes interiors i a 10 metres a les pistes exteriors. L'alada s de 3,5 metres (a les categories infantils l'alada s menor). Tradicionalment, s'ha fet servir cistelles de vmet, per l'any 2005 es van canviar per unes sinttiques (a Catalunya, alguns anys abans als Pasos Baixos). 

Una cistella des de qualsevol punt de la pista de corfbol val un punt, sempre que el llanament es faci des del quadre d'atac.]]

Com es juga.
Els partits es divideixen en dues parts de 30 minuts, amb un descans de 15.

En atac, els quatre atacants es poden anar passant la pilota amb l nic impediment que no poden desplaar-se amb ella. Amb la pilota a les mans es permet pivotar. L objectiu s aconseguir desmarcar-se per fer una cistella.

En defensa, s ha d impedir el llanament dels jugadors de l equip rival. Noms es poden defensar jugadors del mateix sexe, i mai en superioritat numrica (un atacant noms pot ser defensat per un defensor). No es pot treure la pilota de les mans, noms es pot interceptar.

El defensat.

El "defensat" s una de les posicions ms caracterstiques d'aquest esport. Un jugador pot llenar a cistella, des del quadre d atac, sempre i quan no estigui en posici de "defensat". Un atacant est "defensat" quan t un defensor davant seu i compleix les segents condicions:
 s un defensor del mateix sexe,
 es troba a la distncia d un bra i mirant a l'atacant,
 intenta bloquejar el llanament,
 es troba ms a prop del korf que de l atacant.

Vegeu tamb.
 Equips catalans de Corfbol;
 Federaci Catalana de Korfbal;
 Selecci Catalana de Corfbol;
 Clubs de corfbol de tot el mn;
 Campionat del mn de corfbol;
 Campionat d'Europa de corfbol;
 Campionat d'sia-Oceania de corfbol;

Enllaos externs.
Federaci Catalana de Korfbal;
Federaci Internacional de Korfbal;
Online Korfball Game;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49766" title="Prospectiva" nonfiltered="4178" processed="4150" dbindex="19519">
Segons el socileg francs Gaston Berger, la prospectiva s la disciplina  que estudia el futur per comprendre l i poder-lo influir. Tot i que es fa servir per designar genricament els estudis de futur a l Europa continental i Hispanoamrica, per poder parlar amb propietat de prospectiva cal que es donin un seguit de requisits: la cientificitat, s a dir, el desig d operar segons els principis del mtode cientfic de reproductibilitat i falsabilitat; la transversalitat, o la necessitat d acarar la recerca de l esdevenidor des d una perspectiva multidisciplinar; la normativitat, o el convenciment que l estudi sobre el dem ha de servir per dirigir l acci en el present sobre la base d una major responsabilitat vers el futur; l abast, en prospectiva es treballa a mig o llarg termini i la multiplicitat, que implica treballar per presentar el futur en forma d opcions alternatives que facin rellevant l elecci humana.

Cal tamb evitar l error de confondre el futur amb l objecte de la prospectiva ja que, de fet, en prospectiva s estudia el que pot passar en  el futur, no el futur en ell mateix. Per tant, l esdevenidor s l mbit de treball, mai l objecte de la prospectiva.

Existeixen altres denominacions en altres parts del mn; aix, en l mbit anglosax la denominaci genrica s Future Studies i, tot i que, comunament es tradueix per prospectiva no t el carcter marcadament normatiu que s atribueix a aquesta. Darrerament, tamb, ha aparegut un nou concepte: foresight, que ha fet fortuna al Regne Unit i en l mbit de la Uni Europea, tot i que no est clar quina especificitat presenta respecte de la prospectiva o els future studies.

Enllaos externs.
Entre els principals centres de referncia en el tema de la prospectiva i els estudis de futur destacar: 
 World Futures Studies Federation;
 World Futures Society;
 Futuribles Internacional;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49767" title="Quimiometria" nonfiltered="4179" processed="4151" dbindex="19520">
La quimiometria s la disciplina qumica que utilitza mtodes matemtics i estadstics per a dissenyar o seleccionar procediments de mesura  i experiments ptims i obtenir la mxima informaci qumica de les anlisis.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49771" title="Ariel (satllit)" nonfiltered="4181" processed="4152" dbindex="19522">


Ariel s el satllit ms brillant d'Ur i el quart en quant a mida. Va ser descobert per William Lassell el 24 d'octubre de 1851.

 Nom .
Els satllits d'Ur reben els seus noms de personatges de ficci creats per William Shakespeare o Alexander Pope. Ariel s el nom d'un esperit de l'aire i reina de les slfides en el poema The Rape of the Lock d'Alexander Pope. Aquest nom va ser suggerit per John Herschel (fill de William Herschel) el 1852, a petici de William Lassell. Tamb s'anomena Ur I.

 Caracterstiques fsiques .
Ariel s un objecte quasi-esfric de 1.158 km de dimetre, tan sols una mica ms petit que Umbriel. Igual que els altres grans satllits d'Ur, Ariel est compost per aigua gelada (50%), silicats (30%) i met congelat (20%). La seva superfcie est sembrada de petits crters d'entre 5 i 10 km de dimetre per no posseeix grans conques d'impacte.

El tret ms distintiu d'Ariel sn les llargues i profundes valls que la travessen com si fossin cicatrius; enormes canyons com els del planeta Mart. Aquestes valls haurien sorgit durant una poca en qu la superfcie d'Ariel es va expandir i contraure repetides vegades i aix va provocar extenses falles a l'escora. En les fotografies de la Voyager 2, que s'hi va acostar el 1986, s'aprecia com el fons d'aquestes valls s suau, com si temps enrere hi hagus flut algun lquid. Sabem que no pot haver estat aigua ja que a la temperatura d'Ariel no hi pot haver aigua lquida sin noms gel. Per s possible que hagi estat amonac, met o monxid de carboni. 






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49772" title="Massa crtica" nonfiltered="4182" processed="4153" dbindex="19523">

La massa crtica d'un istop radioactiu s la quantitat de material fissionable a partir del qual els neutrons alliberats en una reacci de fissi, produeixen noves reaccions nuclears en els toms vens, de forma que es produeix una reacci en cadena cada vegada ms potent fent que, al cap de molt poc temps, molts dels nuclis radioactius s'hagin trencat en nuclis ms lleugers alliberant gran quantitat d'energia.

Aquest concepte se sol utilitzar relacionat amb les bombes de fissi per descriure la quantitat d'urani o plutoni necessria per iniciar l'explosi de l'artefacte.

Vegeu tamb.
Punt crtic;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49777" title="Caputxinada" nonfiltered="4183" processed="4154" dbindex="19524">
La Caputxinada s el nom amb que es coneixen els fets que varen tenir lloc al convent dels Pares Caputxins de Sarri (Barcelona), entre el 9 i el 11 de mar de 1966 amb motiu de l'assemblea constitutiva del Sindicat Democrtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB) on s'havien d'aprovar la declaraci de principis i els estatuts del sindicat. Hi assistiren 450 representants d'estudiants, professors i intellectuals, com Salvador Espriu, Ernest Lluch, Oriol Bohigas, Maria Aurlia Capmany, Antoni Tpies, Jordi Sol Tura, Raimon Obiols, Josep Maria Benet i Jornet, Montserrat Roig i Fransitorra, Ricard Salvat, Joan Oliver, Jos Agustn Goytisolo, Albert Rfols-Casamada, Manuel Sacristn, Francisco Fernndez Buey, Josep Maria Trias de Bes i Serra, Merc Sala i altres. 

El setge i posterior assalt al convent de la policia franquista ordenat pel comissari Vicente Juan Creix i el responsable de governaci Camilo Alonso Vega engeg un moviment unitari de solidaritat poltica i ciutadana, que fou el germen de la Taula Rodona Democrtica de l'oposici catalana (antecedent de l'Assemblea de Catalunya), i refor la incorporaci a la lluita antifranquista de sectors eclesistics, amb una manifestaci de capellans a Barcelona l'11 de maig del mateix any.

Vegeu tamb.
Transici espanyola;
Llus Maria Xirinacs;

Enllaos externs.
La caputxinada Guillem Martnez, Arxiu Nacional de Catalunya;
La Caputxinada Joan Mir 13-3-1999 Diari de Balears;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49778" title="El Raspai" nonfiltered="4184" processed="4155" dbindex="19525">

El Raspai (oficialment Raspay, tamb conegut localment com el Carxe) s una entitat de poblaci catalanoparlant del Carxe, pertanyent al municipi de Iecla de la Comunitat Murciana, i fronterera amb el Pas Valenci en la comarca del Vinalop Mitj. T una poblaci de 147 habitants, 73 varons i 74 dones . Inclou el nucli de poblaci, avui deshabitat, de Quitapellejos.

En l'actualitat s'estan impulsant, per part de l'Ajuntament de Iecla, cursos per a millorar la situaci de la llengua catalana al Raspai i en entitats de poblaci adjacents del Carxe. 

El prefix telefnic de la poblaci s el d'Alacant, per proximitat.


Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49780" title="Kao" nonfiltered="4185" processed="4156" dbindex="19526">
Kao (antigament transcrit com Oghao) s una illa formada per un volc que es troba a l'oest del grup Ha'apai, al regne de Tonga, a 5 km al nord-est de Tofua i a 160 km al nord de Tongatapu. Les seves coordenades sn: .

L'illa t una forma cnica simtrica que s'eleva des del mar amb un angle constant de 35 fins al cim de 1.046 m d'altitud. s el punt ms alt de Tonga. En el petit crter hi ha un llac d'aigua fresca. La superfcie total s de 11,6 km .

No es tenen registres histrics d'erupcions, per es troba en una zona d'alta activitat volcnica. Va ser descoberta, el 1774, pel capit James Cook.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49781" title="Dead Kennedys" nonfiltered="4186" processed="4157" dbindex="19527">
Els Dead Kennedys eren una formaci de punk rock assentat a la ciutat de San Francisco, Califrnia. Atacaven les assumpcions de tant l'esquerra com la dreta de la poltica amb el sentit de l'humor cnic i corrosiu i la seva msica, que barrejava els elements experimentals del punk angls amb l'energia de l'emergent punk hardcore americ. El seu vocalista, Jello Biafra, ha estat, i segueix sent responsable de treure al mercat d'altres grups punk i alternatius a la seva discogrfica independent Alternative Tentacles.

Histria del grup.
Es van formar el juny de 1978, quan el guitarrista East Bay Ray va trobar d'altres msics per formar un grup grcies a un anunci que havia posat. Els membres originals de DK eren Jello Biafra com a cantant, East Bay Ray i 6025 de guitarristes, Klaus Flouride al baix i Ted (Bruce Slesinger) a la bateria. El grup es va donar a conixer inicialment com a "The Sharks", abans de canviar-se el nom al ms polmic Dead Kennedys (Kennedys morts en angls). El seu primer concert va tenir lloc el 19 de juliol de 1978, als Mahubay Gardens de San Francisco, al qual varen seguir nombroses postes en escena a clubs locals. L'octubre de 1979 van treure el seu primer single "California ber Alles" a Alternative Tentacles. Un reeixit tour a la costa est va seguir aquest llanament. En 6025, per, va deixar el grup per diferncies artstiques entre ell i en Biafra.

Abans del llanament del seu primer lbum, Fresh fruit for rotting vegetables, els DK varen ser convidats a tocar un concert als premis de la msica de la Bay Area, davant de peixos grossos de la indstria musical per donar a l'esdeveniment un toc de credibilitat new wave, en paraules dels organitzadors. El dia de la cerimnia, 15 segons desprs de comenar a tocar la can, Jello Biafra va dir al grup, en el seu pervers estil habitual: "Ei atureu-vos! Hem de demostrar que ara som adults. No som un grup punk, som un grup new wave!" Els membres del grup, que duien tots una samarreta blanca amb una essa negra enorme pintada davant, es van treure una corbata de dins de la part del darrera de la samarreta i se les van cenyir per formar una mena de signe del dlar, i van comenar a tocar una can prviament desconeguda: Pull my strings (Estira'm les cordes) amb la sarcstica lletra de la qual atacaven l'tica professional de la indstria musical: '"'Is my cock big enough, is my brain small enough, for you make me a star...'"'. El grup no va ser mai ms convidat a cap edici posterior d'aquesta entrega de premis.

Desprs del seu lbum de debut, el bateria Ted va ser substitut per D.H. Peligro. Durant els anys 80, el grup va fer gires per arreu dels Estats Units i Europa, on es varen guanyar un gran nombre de seguidors en el mn de la msica underground. El 1981, els DK van treure el seu senzill "Too drunk to fuck". Aquesta can va causar estralls al Regne Unit, ja que la BBC tenia por que en cas d'arribar a figurar entre els 30 senzills ms venuts, haurien d'actuar al programa musical televisiu Top of the Pops. Aix, per, mai va arribar a passar ja que la can noms va arribar al nmero 31. L'EP In God we Trust, Inc. de 1981, i l'lbum Plastic surgery disasters de 1982, mostrava un desenvolupament en el seu estil musical, i la seva msica es va convertir en una veritable fora poltica, dirigida sobretot a elements de la vida poltica i social dels EUA com ara la dreta religiosa o el president Ronald Reagan.

Quan el seu lbum Frankenchrist, de 1985 va sortir finalment a la llum, la novament creada associaci de control paternal de la msica PMRC (Parents Music Resource Center) va portar a judici al grup per "distribuir material perjudicial per als menors", en part degut a la polmica illustraci que contenia el llibret, feta per H.R. Giger. Biafra va declarar que durant aquest temps agents governamentals varen irrompre a casa seva per regirar-la. Cadascun dels membres del grup es va trobar amb una condemna d'un any de pres i una multa de 2.000 dlars. El 1987 se'ls van ser trets els crrecs desprs d'un judici de tres setmanes. L'lbum, si ms no, va ser censurat als Estats Units.

El gener de 1986, el grup es va separar perqu els seus membres volien perseguir d'altres interessos. Van tocar el seu ltim concert el 21 de febrer d'aquell any i durant l'estiu varen gravar Bedtime for democracy. Desprs de la sortida al mercat de l'lbum a finals d'any, el grup va anunciar la seva separaci. Jello Biafra es va convertir en un activista poltic gaireb omnipresent i durant aquests anys ha aparegut en debats televisius i ha gravat lbums amb conferncies. Ray, Flouride i Peligro varen seguir en carreres en solitari.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49782" title="Ajax" nonfiltered="4187" processed="4158" dbindex="19528">



Ajax d'Amsterdam. El club de futbol ms important de la ciutat holandesa d'Amsterdam.
Ajax (programaci). (Asynchronous JavaScript + XML).
Ajax (Ontrio), ciutat del Canad. ;
 Paraules relacionades .
iax, nom donat a dos herois grecs.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49786" title="XV Almogvers" nonfiltered="4188" processed="4159" dbindex="19529">

Els XV Almogvers s un equip de rugbi creat el 1999, que no competeix en competicions oficials, i que t per objectiu reunir jugadors de diversos clubs d'mbit catal per a jugar amistosos contra equips estrangers. La filosofia d'aquesta iniciativa parteix de l'experincia britnica dels Barbarians, i la seva lletra fundacional estableix  que els valors de l'equip es fonamenten en aglutinar jugadors combatius, amb fair-play i catalanitat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49787" title="Universitat Catalana d'Estiu" nonfiltered="4189" processed="4160" dbindex="19530">
La Universitat Catalana d Estiu (UCE) sorgeix a partir de les diades que l any 1968 organitzaren a Prada (Conflent) conjuntament el Grup Cultural de la Joventut Catalana i el Grup Rossellons d Estudis Catalans (GREC), desprs del Maig del 68. A partir d aquesta profitosa experincia, i de l inters de la gent de la Catalunya del Nord per promoure i fer avanar la llengua i la cultura catalanes i de la necessitat de la gent del Principat, les Illes i el Pas Valenci per trobar un espai de llibertat en un moment que el franquisme era ben viu, sorg l estiu del 1969 la primera UCE.

Des de 1992, cada any atorga el Premi Canig:

Darrers guardonats:
2000 - Eliseu Climent, escriptor.
2001 - Antoni Deig, bisbe de Solsona i de Menorca.
2002 - Revista Serra d'Or;
2003 -;
2004 - Llus Maria Xirinacs, filsof, escriptor i poltic pacifista.
2005 - Obra Cultural de l'Alguer;
2006 - ;
2007 - ;
2008 - Joaquim Maria Puyal, periodista.

Rectorat.
 1985-1987: Max Cahner i Garcia;
 1988-1991: Enric Casassas i Sim;
 1992-1994: Max Cahner i Garcia;
 1995: Joaquim Arenas i Sampera;
 1996-2001: Miquel Porter i Moix;
 2002-2008: Joandomnec Ros i Aragons;

Enllaos externs.
Universitat Catalana d'Estiu plana oficial.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49788" title="iax el Gran" nonfiltered="4190" processed="4161" dbindex="19531">



Aias o iax (Del grec: ) s un heroi llegendari de l'antiga Grcia. Rei de Salami, una de les illes gregues. Per diferenciar-lo d' Aias fill d'Oileus  un altre dels personatges de l'Ilada  era anomenat Aias el Gran o iax de Telam, degut a que Telam era el nom del seu pare. s germanastre de Teucre i cos d'Aquilles.

Descrit a l'Ilada com "de gran estatura", "de cos colossal" i "el baluard dels Achaeans",  era el segon  noms superat per Aquilles  en fora i valentia. Ambds van ser entrenats junts pel centaure Chiron, el mateix que prviament havia entrenat els seus pares: Telam i Peleus. En el camp de batalla comandava les seves tropes empunyant una magnifica destral i un immens escut fet de set pells de bou i una capa de bronze, sent una de les principals bases de l'exercit del rei Agammnon. No s ferit en cap de les batalles descrites en l'Ilada i s l'nic dels personatges principals que no rep ajuda de cap dels dus partcips en les guerres. Per aix, Ajax s considerat el paradigma de treball dur i perseverana.

Imatgeria moderna.
La imatge de l'heroi iax s el smbol del club de futbol neerlands AFC Ajax.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49791" title="Naso" nonfiltered="4191" processed="4162" dbindex="19533">
Els Naso, Teribe o Tjer-di sn un grup indgena del nord-oest de Panam, concretament de l'oest de la provncia de Bocas del Toro, en un rea de 1.300 km , aquest territori abasta gran part de la conca del riu Teribe i del riu San San. El composen al voltant de 3.500 habitants. s l'nic grup indgena del pas a qui no s'ha legalitzat una comarca indgena i s l'nica tnia indgena que t una monarquia a Amrica.

Histria.
Els primers pobladors es van establir sobre l'rea de les conques dels rius Teribe, Changuinola i Sixaola; en una regi que abastava l'oest de la provncia de Bocas del Toro fins l'extrem nord-est de Costa Rica.

Els europeus van tenir coneixement d'aquest grup, primerament per Cristfol Colom quan arrib a les costes de Bocas del Toro en el seu quart viatge, a la badia d'Almirante, el 6 d'octubre de 1502. Aquest lloc va ser anomenat Zorabar pels indgenes i posteriorment batejat per Colom com Carambar.

Ms endavant, l'any 1564, el conquistador espanyol Juan Vsquez de Coronat, escolt notcies d'una regi anomenada Texbi, que era rica en or, per on els nadius eren molt hostils amb els espanyols i es negaven formar part del seu domini. Arrib al poble de Corcuru a la regi Teribe, i es trob amb diversos cacics, assolint sotmetre els nadius a mans dels espanyols; va batejar el riu Teribe com riu de l'Estrella, a causa de les mines d'or que es trobaven prop d'aquest riu. Aquesta situaci seguiria durant la resta del segle XVI.

A inicis del segle XVII, encara existien grups indgenes dispersos a la recndita Vall de Duy, entre els que es distigien els trrabas (teribes), que eren coneguts per la seva hostilitat i belligerncia. El 1604, el conquistador Diego de Sojo assol controlar els indgenes que habitaven el riu Sixaola i reun els altres grups dispersos, per els teribes es rebellaren contra els espanyols, matant a quatre d'ells; Sojo va sufocar la rebelli amb violncia; per el 1610 sorg una altra rebelli. El 1618 van ser atacats els missioners franciscans que evangelitzaven la regi i va ser cremada un esglsia.

Novament el 1662, per ordre de Rodrigo Arias Maldonado i Velazco, es reuniren els indgenes dispersos per la vall de Talamanca i Duy; un total de 1.200, la majoria teribes. A la fi del segle XVII continuaven les rebellions contra els espanyols i altres grups indgenes; els missioners idearen el trasllat de grups indgenes pacfics cap al sud, a la costa del Pacfic. El 1695, un grup d'indis teribes va ser enviat a la regi de Boruca, al sud-est de Costa Rica, on fundaren el poble de San Francisco de Trraba.

Aquests trasllats continuaren a comenaments del segle XVIII; el 1702 s'intent traslladar tots els teribes a San Francisco de Trraba, per molts van negar-se a marxar. Aquests indgenes van ser anomenats norteos. La intenci d'aquest trasllat era la de salvar els indgenes de l'extinci i traslladant-les a Boruca.

Aquest problema aparegu amb l'arribada dels indis miskito a Talamanca, el riu Teribe i Changuinola des de Bluefields, Nicaragua. Durant l'ocupaci va haver-hi guerres entre els miskitos i els teribes, que van relegar els teribes cap a les muntanyes. A finals del segle XVIII tan sols en quedaven quatre subgrups. Al segle XIX, els teribes s'enfrontaren als bribri, en unes disputes que no van quedar resoltes totalment fins el 2004.

A mitjan segle XIX, amb la formaci de les repbliques centro-americanes, les amenaces dels miskitos disminuiren i abandonaren la conca del Changuinola i els seus afluents, i aix els teribes comenaren a prosperar econmicament, encara que amb conflictes intermitens amb els bribri i els indis talamanca.

Durant el segle XX, van passar molt desapercebuts en el pas fins a l'arribada al tron de Lzaro Santana que va produir una era de pau i prosperitat a la regi, seguit pel seu fill Simen que va promoure centres escolars i menjadors, i va ser qui va proposar la creaci d'una comarca indgena l'any 1973. La seva mort sobtada per malaltia, sense successi a la famlia, propici l'adopci d'un mtode ms democrtic per escollir el Rei. D'aquesta manera, Rufina Santana va ser elegida Reina.

Ats que la reina Rufina era qestionada per la seva tasca entre els Naso, es van realitzar noves eleccions i va ser triat Csar Santana com a rei l'any 1988. Va continuar la redacci i aprovaci de la llei que establia la comarca.

El maig de 1997 el Congrs General sollicit al president de Panam, Ernesto Prez Balladares la creaci de la Comarca Naso Tjer-vaig; per el 21 de gener de 1998 es cre el corregimiento de Teribe, amb l'oposici pel poble Naso, especialment del rei Csar, que sollicit una reconsideraci d'aquesta llei.

El 31 de maig de 1998 el Consell General escoll Tito Santana com a nou rei, per certes diferncies s'esdevingueren entre els seus simpatitzants i detractors, a rel de la seva postura davant les autoritats locals del corregimiento i el poble Naso. El 2002 s'intent aprovar la llei de la Comarca per va ser rebutjada.

El 30 de maig de 2004, s'intent enderrocar el rei Tito en una assemblea, per va ser qestionada la seva legalitat. Aquest intent d'enderrocament tingu lloc per la participaci del Rei en la construcci d'una planta hidro-elctrica a Bonyic, sobre el riu Teribe. Els seus detractors el qestionaren per no consultar al poble i per posar en perill l'ecologia de la regi, mentre que els seus seguidors argumenten que el projecte aportar els beneficis de l'electrificaci de la regi.

Poltica i govern.
El poble naso o teribe, s regit per un Rei, des de temps immemorials. Segons la tradici, noms els barons podien accedir al tron i el crrec era vitalici. Quan moria el Rei, el ttol requeia en el germ que li seguia en edat. I quan aquest moria, la successi tornava al fill major del Rei anterior, que fins llavors ostentava el ttol de Prncep. Si la dinastia s'extingia per complet, es reunein els barons casats de la tribu, per triar un nou Rei, en el si d'una altra famlia poderosa del poble.

Actualment el govern est sota una barreja de monarquia constitucional i hereditria. El Rei s triat pel poble en una votaci, poden postular-se homes i dones (com el cas de la reina Rufina), per han de pertnyer a la famlia Santana, la dinastia governant, que va iniciar el seu regnat a la primera meitat del segle XX. El rei pot ser destitut pel Consell General del Poble, amb un qurum de 900 persones, i sota els crrecs d'homicidi, traci i altres delictes assenyalats per les lleis tradicionals.

El Palau Reial es troba a Sieyik, capital de la regi, i all s'hi troben, a ms del Rei, el Consell General que l'assisteix i que tamb s triat de manera democrtica. El Rei no t funcions de comandament ni d'administraci de justcia, a la prctica s un dirigent comunitari i representant cerimonial de l'tnia.

Llista de reis recents .
 Bass Lee Santana;
 Santiago Santana;
 Santiago Santana, fill;
 Chalee Santana;
 Francisco Santana;
 Lzaro Santana - (? - 1973);
 Simen Santana - (1973 - 1979);
 Manuel Aguilar (regncia) - (1979 - 25 d'abril de 1982);
 Rufina Santana - (25 d'abril de 1982 - 30 de juliol de 1988);
 Csar Santana - (30 de juliol de 1988 - 31 de maig de 1998);
 Tito Santana - (31 de maig de 1998 - );

Demografia.
Dintre de l'rea viuen al voltant de 2.343 habitants, repartits en 11 comunitats:
 Al riu Teribe: Bonyic, Kuikin, Santa Rosa, Sieyik, Sieyikin, Soln i Sori.
 Al riu San San: Drury, La Tigra, Lloma Bandera i San San.
 A les altres rees: Charagre i Yorkin.

S'estima que existeixen 1.000 habitants d'aquesta tnia fora del territori, especialment a la ciutat de Changuinola.

Cultura.
Els naso practiquen l'agricultura i la pesca de subsistncia. Els habitants parlen l'idioma teribe, encara que la majoria tamb sap parlar el castell.

Alguns teribes professen la religi catlica, encara que tradicionalment creuen en Sb, Du suprem i autor de la creaci del mn. Tamb professen una veneraci molt respectada al riu Teribe, que anomenen Gran via i que ha servit de sosteniment per a l'tnia en general.

Les famlies posseeixen un nucli mongam, per varien la quantitat de membres per famlia en diverses localitats. No posseeixen actualment ritus tradicionals pel matrimoni.

Viuen en cases de fusta, amb sostres de fulles de palmera de tipus yamb; generalment aquests habitatges estan situats en llocs alts, per a protegir-se de les fortes crescudes del riu Teribe.

Enllaos externs.
Ressenya del poble naso ;
Ressenya del rei Tito Santana ;
Article d'opini dedicat als naso ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49794" title="Elionor de Borb i Ortiz" nonfiltered="4192" processed="4163" dbindex="19534">
Elionor de Borb Ortiz (Madrid 31 d'octubre de 2005 - ), infanta d'Espanya primognita dels Prnceps de Girona i d'Astries, Felip de Borb i Letizia Ortiz, i segona en la lnia successria de la Corona espanyola. Va nixer a les 01:46 del 31 d'octubre de 2005 a la clnica privada Ruber Internacional de Madrid, amb cessria.

En trobar-se directament en la lnia succesria, podria convertir-se en Prncesa de Girona i d'Astries i ms tard ser la primera Reina d'Espanya des d'Isabel II. En aquesta cas, duria el nom d'Elionor I, tot i que es dna la circumstncia especial que al Regne de Navarra seria Elionor II de Navarra, degut a que ja exist una Elionor I de Navarra, filla de Joan II de Catalunya-Arag, al segle XV. Tot i que a la Corona Catalanoaragonesa hi hagueren fora reines amb el nom d'Elionor (d'influncia occitana), l'actual infanta no duria cap altre ordinal perqu totes aquelles reines foren reines consorts.

En tot cas, si Elionor t un germ mascle (encara que sigui ms petit que ella) i aquest germ neix abans no es faci efectiva i aprovada la reforma de la Llei de Successi Semislica a la Corona espanyola, el germ petit tindr immediatament uns drets successoris inalienables que el convertirn directament en hereu del seu pare Felip. Tot i una eventual reforma, aquest nen no perdria el seus drets perqu la llei no pot tenir carcter retroactiu. Ara per ara, Elionor s noms una infanta sense una possibilitat assegurada en la successi. Si s filla nica o b s la primera d'altres germanes s que ser la futura reina, per si un germ menor s mascle abans no es canvi la Llei (reformant la Constituci Espanyola de 1976), i aix no es planteja com a mnim fins d'aqu a 2008 (eleccions generals i dissoluci de la cambra del congrs), el futur hereu ser un nen.

Si l'intent de reforma es fes per damunt el drets actuals de la Constituci cap a un nen, es produiria un greu litigi dinstic similar al que ja ocasion les tres guerres carlines del segle XIX o la guerra de Successi del segle XVIII.

En resum: si un germ d'Elionor neix entre avui i l'any 2008, aquest germ ser definitivament el futur Rei d'Espanya. La seva germana, tot i ser ms gran, continuar gaudint del tractament d'infanta reial (Altesa Reial) i de germana del futur rei.

Aquesta preferncia pels mascles es podr, sens dubte, reformar, per ser en tot cas vlida a partir d'aquest hipottic nen.

L'anunci d'un nou embars de la princesa Letcia el 25 de setembre de 2006 parallitza el problema successori (i, de retruc, la reforma), car el 27 de novembre del mateix any es confirma que la princesa espera una altra nena, la infanta Sofia, que neix a Madrid el 30 d'abril de 2007.

En aquest cas, Elionor continua essent la primera hereva del seu pare (pubilla) sense problemes legals (la seva germana Sofia ocupa el lloc immediatament consecutiu en la lnia successria).

 Enllaos externs .
Comunicat de premsa de la Casa Reial anunciant el naixement de la Infanta Elionor de Borb;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49801" title="Tofua" nonfiltered="4193" processed="4164" dbindex="19535">
Tofua (transcrit antigament com Amattafoa) s una illa i un volc del regne de Tonga. Est situat a l'est del grup Ha'apai, a 26 km al nord-est de Kotu i 155 km al nord de Tongatapu.

L'illa s la caldera d'un volc actiu que sobresurt 507 m de l'aigua. L'illa t 8 km de dimetre i a l'interior del crter t un llac tancat de 4 km que noms est a 20 m sobre el nivell del mar. La temperatura de l'aigua del llac s de 25C a l'hivern. La superfcie total s de 55,63 km .

Quan va ser descobert, el 1774 per James Cook, estava en activitat. Les erupcions histriques registrades sn dels anys: 1774, 1792, 1854, 1885, 1906 i 1958. Actualment el volc segueix actiu amb fumarades intermitents al nord del llac. El 1854 el rei Tupou I va ordenar el trasllat dels habitants de Tofua a l'illa Kotu. Alguns van anar tornant i avui hi ha dues viles. En el cens del 1996 es registraven 5 habitants permanents. Ocasionalment rep les visites d'aventurers atrets per l'escalada i l'experincia de banyar-se en el llac d'un crter actiu.

En aiges de Tofua es va produir l'amotinament del HMS Bounty quan tornava de Tahit el 1789. El capit William Bligh i els seus seguidors van ser abandonats en una barca. Van intentar desembarcar a Tofua per van ser atacats pels indgenes. Des d'aqu van fer un viatge pic de 6.500 km fins a Timor.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49803" title="Mauro Campagnoli" nonfiltered="4194" processed="4165" dbindex="19536">
Mauro Campagnoli (Tor, 1975), s un antropleg, etnomusicleg  i compositor itali. Condueix treballs de camp a l'frica central sobre alguns grups pigmeus (en particular entre els Pigmeus Baka, on tamb s sotms al seu ritu secret d'iniciaci masculina). 

 Enllaos externs .
 Mauro Campagnoli Web Site oficial Treballs de camp antropolgics a frica equatorial ;
 Pigmeus Baka Cultura, msica i fotos;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49805" title="Fonuafo'ou" nonfiltered="4195" processed="4166" dbindex="19537">
Fonuafo ou, o tamb Falcon Island, s un volc submar situat a l'est del grup Ha'apai, al regne de Tonga.

En diverses ocasions el volc ha format una illa que ha tornat a desaparixer sota l'aigua. El 1865 el vaixell angls HMS Falcon va trobar uns bancs d'esculls a prop de la superfcie de l'aigua. S'han registrat erupcions els anys 1781, 1865, 1877, 1885, 1894, 1921, 1927, 1928, 1933 i 1936. L'illa havia arribat fins a 6 km d'ample i 145 m d'altitud. El 1949 l'illa es va collapsar i va desaparixer sota de la superfcie del mar. Actualment es calcula que est a  17 m. Les ltimes activitats volcniques a la zona sn del 1970 i 1993.

Enllaos externs.
 Article i fotografies de l'any 1895;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49810" title="Pua" nonfiltered="4196" processed="4167" dbindex="19538">

Les puces o sifonpters (Siphonaptera, del grec siph n, "tub", a, "no" i pteron, "ala") sn un ordre d'insectes endopterigots ectoparsits de mamfers i aus.

Tots ells sn parsits externs que s'alimenten de la sang dels seus hostes. Les puces no tenen ales. La classificaci taxonmica s complicada ja que no segueix les regles d'altres insectes. Antigament es considerava que derivaven dels dpters basat en similituds de les formes larvries.

Algunes espcies de pua.
 Ctenocephalides felis (pua de gat i gos);
 Ctenocephalides canis (pua de gos);
 Pulex irritans (pua humana)),
 Nosopsyllus fasciatus (pua de rata),
 Xenopsylla cheopis (pua de rata).

Biologia.



 Les puces sn insectes holometbols, s adir, passen per un complet cicle vital consistent en ou, larva, pupa i adult. El temps que triga a completar el cicle d'ou a adult varia entre dues setmanes a vuit mesos en funci de la temperatura, humitat, aliment i espcie. Normalment desprs d'alimentar-se de sang, la pua femella diposita entre 15 i 20 ous diriament fins a un mxim de 600 al llarg de la vida, usualment sobre l'hoste (goss gats, rates, conills, ratolins, esquirols llistats, ossos rentadors, sarigas guineus, galliness humans, etc.). Els ous dipositats solts en el pelatge, cauen arreu, especialment on descansa, dorm o niua l'hoste (estoretes, catifes, mobles entapissats, casetes de gossos i gats, gosseres, sorrals, etc.). 

 Els ous s'obren d'entre dos dies a dues setmanes desprs surten larves que es troben en els interiors de les cases a les esquerdes i clivelles del terra, al llarg dels scols, sota les vores de les alfombres, en mobles o llits. El desenvolupament a la intemprie t lloc en grava i terres de sorrencs, (caixes|capses de sorra humides, baixos de les cases brutes, sota els arbusts, etc.) on l'hoste descansa o dorm. La sorra i la grava sn molt adequades per al desenvolupament larvari, ra per la que les puces sn anomenades errniament "puces de sorra". 

 Les larves sn cegues, eviten la llum, passen per tres mudas larvries i triguen entre una setmana i diversos mesos en desenvolupar-se completament. S'alimenten principalment de sang digerida dels excrements de puces adultes, pell morta, pl, plomes i altres restes orgniques (les larves no xuclen sang.) Les pupes maduren dins d'un capoll de seda teixit per la larva, al qual s'adhereixen pl de les mascotes, fibres de les catifes, pols, trossos d'herba i altres restes. En el temps de cinc a catorze dies, emergeixen les puces adultes o poden romandre en reps (dormici) en el capoll fins a detectar vibraci (moviment de persones o mascotes), pressi (l'hoste recolzat sobre elles), calor, humitat o dixid de carboni (significant que una potencial font de sang s a prop). La majoria de les puces passa l'hivern en l'estat de larva o pupa amb millor supervivncia i creixement durant hiverns clids i humits i la primavera. 

Normalment la temporada de puces correspon als temps clids a les zones temperades, per en llocs clids no existeix aquesta estacionalitat.

Perjudicis de les puces.
En molts casos noms ocasionen molsties sense importncia;
Reaccions allrgiques a la saliva de la pua;
Inflamaci de les picades i cossor;
Prdua de cabell (en gratar-se la zona picada);
Anmia;
Vector de malalties greus com la pesta bubnica o el tifus;
 
 Enllaos externs .


 Advice about fleas from the Berkeley Parents Network;
 Links to flea bite pictures (Hardin MD/Univ of Iowa);
 Good Neighbors An essay on the natural history of the flea;
Ohio State University Fact Sheet Life cycle and control methods for fleas;
Breaking the Flea Cycle;
Sand Flea Bite Picture;
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49813" title="Kotu" nonfiltered="4197" processed="4168" dbindex="19539">
El grup Kotu, o tamb grup Lulunga, s un grup d'illes al sud-oest del grup Ha'apai, entre el grup Nomuka i Lifuka, al regne de Tonga.

Sn illes baixes i petites, de menys de 2 km , i sis d'elles sn habitades. Administrativament formen el districte de Lulunga a la divisi de Ha'apai. Encara que el grup rep el nom de l'illa Kotu, la ms gran i ms poblada s Ha'afeva.

Fonuaika () s la ms meridional del grup, situada a 14 km al nord de Nomuka.
Tokulu s un banc de sorra d'1,5 m d'altitud, situat a 8 km a l'oest de Fonuaika. ;
'O'ua () s a 7 km al nord de Fonuaika. T una poblaci de 178 habitants (cens 1996) i una superfcie de 0,98 km .
Nukulai est separada dels esculls de 'O'ua per un canal de 600 m d'ample. ;
Lekeleka () s a 6 km a l'est de 'O'ua. ;
Tungua ( s a 6 km a l'oest de 'O'ua. T una poblaci de 282 habitants (cens 1996) i una superfcie de 1,53 km .
Kito s una illa petita i boscosa situada a 2 km al nord-oest de Tungua.
Foua (.) s una illa petita i rocosa de 9 m d'altitud situada a 1,5 km al nord-est de Tungua.
Kotu () s l'illa ms occidental del grup, a 6 km a l'oest de Tungua. La costa meridional s escarpada de 15 m d'alt, i la costa septentrional s baixa i arenosa. T 222 habitants (cens 1996) i una superfcie de 0,34 km .
Putuputua, la ms septentrional del grup, s un banc de sorra de 3,7 m d'altitud situat a 5 km al nord-est de Kotu.
Ha'afeva () s l'illa principal del grup, situada a 7 km a l'est de Kotu. T una poblaci de 313 habitants (cens 1996) i una superfcie de 1,81 km .
Matuku () s una illa de 0,34 km  i una poblaci de 149 habitants (cens 1996) situada entre Ha'afeva i Kotu.
Limu () s una illa petita i boscosa a 14 km a l'est de Lekaleka.
Uanukuhihifu ().
Tofonga ().








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49816" title="Cooperaci Econmica de l'sia-Pacfic" nonfiltered="4198" processed="4169" dbindex="19540">
La Cooperaci Econmica de l'sia-Pacfic, ms coneguda per les seves sigles en angls, APEC (Asia-Pacific Economic Cooperation) s un grup de pasos de la conca de l'oce Pacfic que es reuneixen cada any per tal de millorar els enllaos poltic i econmics dels estats membres. L'APEC s un frum multilateral per a discutir temes relacionats amb el intercanvi comercial i la cooperaci econmica. Va ser creat el novembre de 1989 a Canberra, Austrlia. Els caps de govern de tots els estats membres de l'APEC es reuneixen anualment en la cimera dels "Lders Econmics de l'APEC", la seu del qual s un estat membre diferent cada any. 

L'APEC no ha creat cap tractat formal; les decisions es prenen per consens i funciona sobre la base de declaracions no vinculants. T, per, una Secretaria General, amb seu a Singapur, la qual est encarregada de coordinar el suport tcnic i de consultoria.  

Histria.
Encara que la Cooperaci va ser creada el 1989, la primera cimera dels lders econmics es va realitzar el 1993, quan el president nord-americ Bill Clinton va convidar als lders dels estats membres a Blake Island, Washington per tal de re-obrir les converses que s'havien realitzat a l'Uruguai anys abans. Els lders van acordar reduir les restriccions als comer i a la inversi, amb la intenci de crear una comunitat de l'sia-Pacfic que promogus prosperitat per mitj de la cooperaci. 

El 1994 l'APEC va acordar les Metes de Bogor, les quals tenen com a intenci la promoci del comer lliure i la inversi, reduint les tarifes al 0 o 5% el 2010 pels pasos desenvolupats, i el 2020 per les economies emergents. 

El 1995 l'APEC va establir un cos d'assessors de negocis, anomenat el Consell Assessor de Negocis de l'APEC (ABAC, per les seves sigles en angls), el qual est compost per tres executius de negocis per cada estat membre.

Estats membres.

L'APEC est formada per 21 estats membres:

Membres fundadors.
Austrlia (1989);
Brunei (1989);
Canad (1989);
Corea del Sud (1989);
Estats Units (1989);
Filipines (1989);
Indonsia (1989);
Jap (1989);
Malisia (1989);
Nova Zelanda (1989);
Singapur (1989);
Tailndia (1989);

Altres membres.
Xina (1991);
Hong Kong, Xina (1991);
Taiwan, Xina (1991);
Mxic (1993);
Papua Nova Guinea (1993);
Xile (1994);
Per (1998);
Rssia (1998);
Vietnam (1998);

Llista de cimeres de l'APEC.

 I 1993 19-20 de novembre, Seattle, Estats Units;
 II 1994 15 de novembre, Bogor, Indonsia ;
 III 1995 19 de novembre, Osaka, Jap;
 IV 1996 25 de novembre, Manila, Filipines  ;
 V 1997 24-15 de novembre, Vancouver, Canad  ;
 VI 1998 17-18 de novembre, Kuala Lumpur, Malisia ;
 VII 1999 12-13 de setembre, Auckland, Nova Zelanda;
 VIII 2000 15-16 de novembre, Brunei ;
 IX 2001 20-21 d'octubre, Xangai, Repblica Popular de Xina ;
 X 2002 26-27 d'octubre, Los Cabos, Mxic;
 XI 2003 20-21 d'octubre, Bangkok, Tailndia;
 XII 2004 20-21 de novembre, Santiago de Xile, Xile;
 XIII 2005 18-19 de novembre, Busan, Corea del Sud;
 XIV 2006  Hanoi, Vietnam   ;
 XV 2007 Sydney, Austrlia ;
 XVI 2008 Lima, Per ;
 XVII 2009 Singapur;

Enllaos externs.
Pgina Oficial de l'APEC;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49819" title="'Eua" nonfiltered="4199" processed="4170" dbindex="19542">

Eua s una illa de Tonga, l'illa germana de Tongatapu situada a 18 km al sud-est.

A diferncia de les altres illes de Tonga, 'Eua s una illa volcnica muntanyosa que s'eleva a la part oriental a 383 m. T 19 km de llarg i 7,5 km d'ample, amb una superfcie total de 87,44 km . s una de les illes ms antigues del Pacfic produint un sl ric per l'agricultura i un bosc tropical amb espcies niques.

Geogrficament s del grup de Tongatapu. Administrativament forma una divisi amb dos districtes: 'Eua Proper i 'Eua Fo'ou. La poblaci total al cens del 1996 era de 4.934 habitants. Les viles de 'Eua tenen una poblaci de diferents orgens: Houma, 'Ohonua (la capital), Tufuvai i Pangai sn originaris de 'Eua; les nou viles del districte de 'Eua Fo'ou van ser fundades per emigrants de Niuafo'ou quan el volc va entrar en erupci el 1946; Ha'atu'a i Kolomaile sn de poblaci emigrada de 'Ata que escapava dels negrers peruans del segle XIX; 'Ahau s de poblaci emigrada de Tongatapu i Ha'apai.

Una llegenda explica que Sinilau va portar Hina de Samoa a Tongatapu. Un pop la va raptar i Sinilau va veure com els dos caps anaven flotant cap a l'illa vena. El nom  e ua significa els dos.

'Eua va ser descoberta, el 1643, per l'holands Abel Tasman que la va anomenar Middelburg Eylandt com la ciutat de Middelburg als Pasos Baixos.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49820" title="Funci de Mbius" nonfiltered="4200" processed="4171" dbindex="19543">
La funci de Mbius  (n) s una funci d'especial importncia en teoria de nombres i combinatria. Rep el seu nom d'August Ferdinand Mbius, qui la introdu el 1831.

Es defineix, per a tot nombre natural n, de la segent forma:
  (n) =  1 si n t un nombre parell de factors primers diferents,
  (n) =  1 si n t un nombre senar de factors primers diferents,
  (n) =  0 si n en qualsevol altre cas.
  (1) = 1.

A continuaci es mostren els primers 50 valors de la funci:


La funci de Mbius s muliplicativa, i t gran rellevncia en la teoria de les funcions multiplicatives i aritmtiques ja que apareix en la frmula d'inversi de Mbius. Altres aplicacions de  (n) en combinatria estan relacionades amb l's del teorema de Polya en grups combinatoris. En teoria de nombres, la funci de Mertens est emparentada amb la funci de Mbius, i es defineix com la suma dels n primers valors de  (n).
		  	























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49821" title="Amaltea" nonfiltered="4201" processed="4172" dbindex="19544">


Astronomia: Amaltea s un dels satllits de Jpiter.
Mitologia grega: Amaltea va ser la dida de Zeus.
Geografia: Amaltea (Calbria);

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49830" title="Amaltea (mitologia)" nonfiltered="4202" processed="4173" dbindex="19545">
Segons la mitologia grega, Amaltea ('        , tendra) va ser la nodrissa de Zeus. De vegades se la representa com una nimfa que dna a Zeus llet de cabra, i en canvi altres vegades Amaltea s la cabra mateixa.

La nimfa Amaltea era filla de Meliseu (o b d'Oce). La cabra Amaltea era filla del Sol i vivia en una cova a Creta. Es va trencar una de les banyes i la nimfa Amaltea la va omplir de flors i fruites i la va oferir a Zeus. D'altres diuen que va ser Zeus mateix qui va trencar la banya, llavors la va regalar a Amaltea dient-li que aquell corn sempre li proporcionaria tot el que desitgs. Amaltea el va donar al seu germ Aqueloo, que havia trencat el seu lluitant amb Heracles per obtenir la m de Deianira.

Segons l'antiga mitologia, aquest corn va tenir nombrosos propietaris. Va esdevenir el smbol de l'abundncia i de riqueses inesgotables i l'atribut de nombrosos dus: Hades, Gea, Demter, Cbele, Hermes i de rius com el Nil, que fertilitzava la terra. El terme  Corn d'Amaltea  s'aplicava a una comarca frtil.

Quan Amaltea va morir, Zeus la va convertir en la constellaci de Capricorn i de la seva pell Zeus es va fer l'gida.

Referncies.
Dictionary of Greek and Roman biography and mythology, (William Smith, 1849);
Dictionary of Greek and Roman Geography (William Smith, 1854);































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49834" title="Uni per a la Democrcia Francesa" nonfiltered="4203" processed="4174" dbindex="19546">


Uni per a la Democrcia Francesa (francs Union pour la Dmocratie Franaise) s un partit poltic de Frana, membre fundador del Partit Demcrata Europeu. Fou creat el 1978 de la fusi del Parti Radical, del Parti Rpublicain, del Centre des Dmocrates Sociaux i del Mouvement Dmocrate et Sociale de France (Parti Social-dmocrate des del 1982). Era presidit per Jean Lecanuet, i nasqu com una aliana electoral de partits de centre no gaullistes per donar suport a la poltica de Valry Giscard d'Estaing, aleshores President de la Repblica francesa.

 Evoluci posterior .
A les eleccions generals del 1978 es convert en la segona fora poltica francesa i particip en el govern de coalici amb el Rassemblement pour la Rpublique (RPR). Fou derrotat a les eleccions generals del 1981 pel Partit Socialista de Franois Mittrrand, per aconsegu l'any 1986 de formar un altre govern de coalici RPR-UDF, dissolt per la convocatria anticipada d'eleccions legislatives (1988), en les quals la coalici perd la majoria. El mateix any, Valry Giscard d'Estaing en fou nomenat president. 

En les eleccions del mar del 1993, de nou coalitzat amb el RPR, assol una mplia victria que li atorg 213 escons i 11 dels 23 ministeris. En les legislatives del juny del 1997 la coalici conservadora fou derrotada pels socialistes, i rest representada amb 108 escons.

En les eleccions regionals del mar del 1998 l'RPR i la UDF sumaren el 36% dels vots, per les divisions internes que gener la possible acceptaci del suport del Front Nacional (FN) per a prendre el control d'algunes regions (com la Provena-Alps-Costa Blava) comportaren escissions dins de la UDF. Quatre membres d'aquesta formaci, incls l'exministre de defensa, Charles Millon, desafiaren el lder del partit i retingueren la presidncia de les seves respectives regions amb el suport de l'FN. Tots ells foren expulsats del partit i Millon, president de la regi Roine-Alps, en form un de nou, la Droite Librale-Chrtienne. Al maig del 1998 es constitu una aliana dels elements que integraven l'"oposici republicana", l'RPR i la UDF amb la Dmocratie Librale. 

Per dos dies desprs de la constituci de l'aliana, la Dmocratie Librale, liderada per Alain Madelin, trenc amb la UDF. Al setembre del 1998, Franois Bayrou, exministre d'educaci i lder de la Force Dmocrate, fou elegit president de la UDF en substituci de Franois Leotard, que dimit per les acusacions de finanament illegal del desaparegut Parti Rpublicain. 

Al novembre del 1998, la confederaci UDF esdevingu partit nic, amb Bayrou al capdavant de la formaci. Anne-Marie Comparini fou elegida presidenta de la regi Roine-Alps amb els vots del seu partit (UDF) i dels diputats regionals socialistes i verds al gener del 1999. L'RPR i la Dmocratie Liberale es decantaren per un altre candidat que tamb reb el suport de l'FN. En les eleccions al Parlament Europeu del juny del 1999 la UDF obtingu 9 escons, amb el 9,3% dels vots.

Situaci actual.
Actualment, l'UDF s presidida per Franois Bayrou, que tamb s co-president del PDE.

L'UDF es troba en l'oposici a Frana.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49835" title="Partit Demcrata Europeu" nonfiltered="4204" processed="4175" dbindex="19547">

El Partit Demcrata Europeu s un partit poltic europeu iniciat el 14 d'abril del 2004 per Franois Bayrou i Francesco Rutelli (que sn els 2 co-presidents) i fundat oficialment el 9 de desembre del 2004 a Brusselles sota la presidncia d'honor de Romano Prodi. 

Membres del Partit Demcrata Europeu.
Aquest partit poltic agrupa als segents:



Notes al peu.
1:Amb el trencament de la Uni per la Democrcia Francesa (membre del PDE), es formaren dos partits el Nou Centre, com a independent al Parlament Europeu; i el Moviment Demcrata, que s memebre del PDE.
2:Anteriorment era La Margarida - Democrcia i Llibertat, per a l'octubre de 2007 s'integr al PD.

Partits membres de pasos no membres de la UE.


D'aquests, els que tenen ms poder al seu mbit sn el Partit Nacionalista Basc (primera fora poltica al Pas Basc),  el Partit del Treball (primera fora poltica a Litunia) i La Margarida (membre de l'Olivera, al govern en Itlia).

Els altres o b formen part d'altres partits poltics (com Moviment dels Ciutadans pel Canvi) o be tenen el suport popular al voltant d'un 5-7% (cas d'Uni per a la Democrcia Francesa o de Nous Horitzons) o, en el cas del Cam del Canvi, sn partits marginals (0,3% dels vots al seu mbit).

Histria.
Fundaci.
10 partit poltics de diferents zones d'Europa es reuniren el 9 de maig de 2004 a la seu de l'Uni per a la Democrcia Francesa a Pars per a celebrar el Dia d'Europa i per a posar les bases per a la creaci d'un nou partit poltic europeu de caire eurofederalista. Aquests partits eren de centre-dreta i de centre-esquerra i venien de zones com Itlia, Letnia, la Repblica Txeca, Polnia, Blgica i Catalunya.


 Falta una gran corrent poltica que no sigui ni conservadora ni socialista i que porti l'ideal europeu . Declar el president de l'UDF, Franois Bayrou.  s el gran moviment poltic demcrata que decidim construir junts , precis.  Es tractaria d'un gran partit demcrata, que vulgui la uni sota el control i amb la participaci dels ciutadans .

Alguns dels interventors que haven participat en la creaci del Partit Popular Europeu (PPE), que reuneix a les dretes conservadores en el Parlament Europeu, varen lamentar que aquest grup hagus acceptat en la formaci a corrents sobiranistes i nacionalistes.

Per la seva part, el catal Josep Antoni Duran i Lleida, president de la Uni Democrtica de Catalunya, subratll que  el problema d'Europa per a avanar cap a una Europa federal estava, avui, en qu no tenim un partit europesta . Ell tamb es va declarar partidari d'una " gran fora central o centrista, europeista i profundament social .

Resultats electorals.
Europees 2004.
A les eleccions al Parlament Europeu del 2004, aquest partit, dins de la coalici d'ALDE (Aliana dels Liberals i Demcrates Europeus) va obtenir el 3,8% dels vots, s a dir, 5.879.740 vots; aix va comportar l'obtenci de 25 eurodiputats.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49836" title="UDF" nonfiltered="4205" processed="4176" dbindex="19548">

 Universal Disk Format, un sistema de fitxers usat comunament en DVD i altres medis digitals.
 Uni per a la Democrcia Francesa (Union pour la Dmocratie Franaise), un partit poltic democristi francs.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49837" title="TF1" nonfiltered="4206" processed="4177" dbindex="19549">
TF1 s un canal privat de televisi francs. Aquest canal est disponible a Frana, Blgica i Luxemburg.

 Enllaos externs .
 TF1 ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49840" title="Sudets" nonfiltered="4207" processed="4178" dbindex="19550">

Els Sudets (Sudeten en alemany, Sudety en txec i polons) s una cadena muntanyosa situada a Centreeuropa, entre Bohmia i Silsia. El pic ms alt s la Muntanya Nevada (Sn ka en txec;  nie ka en polons) amb 1.602 m. La serralada es divideix en tres zones diferenciades:
Els Sudets Occidentals, amb les Muntanyes Lusatianes (Alemanya i Repblica Txeca) i les Muntanyes Karkonosze/Krkonoe (Polnia i la Repblica Txeca);
Els Sudets Centrals;
Els Sudets Orientals;

El terme tamb designa, per extensi, la poblaci germanfona que habita a Bohmia i Morvia, situada al voltant de la cadena muntanyosa i que representava ms del 30% de la poblaci total de Bohmia abans de la II Guerra Mundial (Sudetenland). Aquest sector de la poblaci va demanar la seva annexi a Alemanya el 1919, per va ser adherit a la nova repblica de Txecoslovquia, creada desprs de la I Guerra Mundial, fet que va portar alguns dels seus habitants a formar el partit alemany dels sudets, que va rebre el suport de Hitler. Aquest partit reclamava l'adhesi al Tercer Reich, amb el suport dels nazis. Malgrat les concessions fetes pel govern de Praga, Hitler don un ultimtum a Txecoslovquia el 26 de setembre de 1938 i impos la seva posici en els acords de Munic en prometre un plebiscit. L'ocupaci alemanya comen l'1 d'octubre, sense que les altres potncies europees reaccionessin, i va ser completada el 15 de mar de 1939 amb l'ocupaci de la part txeca de Bohmia, annexada pels alemanys i transformada en el protectorat de Bohmia-Morvia. Els habitants germanfons dels Sudets van ser expulsats el 1945, desprs de la capitulaci d'Alemanya, i la regi va ser repoblada pels txecs.


 Vegeu tamb .
 Sudetenland;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49841" title="Estadi de Sarri" nonfiltered="4208" processed="4179" dbindex="19551">

L'Estadi de Sarri fou l'estadi del Reial Club Deportiu Espanyol durant els anys 1923 a 1997. L'estadi s'ubicava al barri barcelon de Sarri i ha esdevingut un espai mtic per al club catal. 

Inicis d'un estadi mtic.

El 18 de febrer de 1923, en plena febre futbolstica a Catalunya, l'Espanyol inaugur el seu gran estadi, que reb el nom de la carretera on es va construir, que unia les antigues ciutats de Barcelona i Sarri, en un solar que rebia el nom de La Manigua de Can Rbia donada la situaci i l'arbrat de tota mena que envoltava el terreny. El cost va ser de 170.000 pessetes d aquell temps. La primera pedra es colloc el 31-12-1922 sota la supervisi de l'arquitecte Matas Colmenares. La previsi inicial de 40.000 espectadors, per a causa de la fallida de l'empresa constructora quan es va inagurar noms tenia capacitat per a 10.000 espectadors. El partit inaugural fou contra la Uni Esportiva Sants amb victria blanc-blava per 4 a 1, el primer gol obra de Vicen Tonijuan. Fou una bona poca pel club. El 1929 el club guanya la seva primera copa d'Espanya. El 10 de febrer, a l'estadi de Sarri, 'Pitus' Prats marca el primer gol del primer campionat de Lliga espanyola. A l'equip del moment destacava per damunt de tothom "El Div", Ricard Zamora. Per, a ms dels diversos Campionats de Catalunya, no ser fins el 1940 que el club guanya la seva segona copa d'Espanya. 

Successives ampliacions.

Durant els anys quaranta-cinquanta, l'Espanyol recompra l'estadi, que pertanyia fins aleshores a la famlia De La Riva. Fou el presiden Paco Senz, amb la mediaci de la Federaci que obtingu la propietat de Sarri l'any 1948 pel preu de 5 milions de pessetes. 

El 1951 s'enderrocava el xalet i s'inagurava el gol sud. Francesc Perell va fer construir la nova tribuna i la graderia superposada l'any 1956, i el 1960 s'intall l'enllumenat artificial. Durant els anys seixanta jugaren a Sarri destacats jugadors que feren vibrar el club, com Cayetano Re, Marcial, Rodilla, Jos Mara i Munt; per cal destacar sobretot a Ladislau Kubala (1963-1964) i Alfredo Di Stefano (1964-1967) que varen acabar la seva carrera a l'estadi de Sarri. 

Despres de baixar dos cops a Segona durant els seixanta, el club recupera un bon nivell a inicis dels setanta, amb figures com Daniel Solsona  i el xil Carlos Caszely. 

Manuel Meler, el president del moment, va completar la graderia sud, aixec la nova tribuna superior, install la lateral i recompos la inferior i el gol nord, tot aix en dotze anys.

Els anys 80 i 90.
Els moments ms recordats de la histria de l'estadi de Sarri, s certament quan acoll la Copa del Mn de futbol 1982. En efecte, l'estadi de l'Espanyol rep tres encontres de la segona volta del grup 3. La sort va fer que s'hi trobessin tres de les millors seleccions del moment i favorites al ttol: Argentina (de Diego Maradona, Mario Alberto Kempes, Daniel Passarella...), Brasil (de Zico, Scrates, Cerezo, Falcao, Eder...) i Itlia (de Dino Zoff, Claudio Gentile, Marco Tardelli, Paolo Rossi...). El partit clau fou el tercer on Itlia derrot Brasil per 3 a 2, en un gran encontre que ha quedat gravat com dels millors mai disputats. Itlia pass a la ronda de semifinals i s'encamin directe cap al ttol. Als anys vuitanta destacaren sobre la gespa dos jugadors mtics al club, John Lauridsen i Thomas N'Kono. L'equip fou finalista de la Copa de la UEFA el 1988. 
 
L'any 1992 fou seu de part del campionat de futbol dels Jocs Olmpics.

Venda i enderroc.
Desgraciadament, els problemes econmics del club obliguen l'entitat a vendre l'estadi a promotors immobiliaris. L'ltim partit a Sarri s jugat contra Valncia el 21 de juny de 1997, i l'Espanyol guanya per 3 a 2 i l'ltim gol el marca Jos Cobos. El club passa a jugar els seus encontres a l'Estadi Olmpic Llus Companys, a Montjuc, a l'espera de la construcci d'un nou estadi pel club.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49846" title="Girona Futbol Club" nonfiltered="4209" processed="4180" dbindex="19552">


El Girona Futbol Club s el club de futbol ms representatiu de la ciutat de Girona i provncia. El 15 de juny de 2008 va aconseguir, 49 anys desprs de l'ltim cop, retornar a la categoria de plata de futbol, la Segona Divisi A.

Histria.
Antecedents.
El futbol entr a Girona a principis del segle XX. El primer gran club de la ciutat fou l'histric Strong Esport (1902 amb el nom originari de FC Giron). Altres clubs d'aquests primers anys foren l'Agrupacin Juventud (1903), el Girona Sport (dels seminaristes), l'Atltic (de la classe obrera), el Club Patronat (social-catlic), i d'altres menys destacats com el Gerunda, Olmpic, Catalnia, Estudiantil i Industrial. Els primers partits de futbol a la ciutat es disputaren al camp de Mart de la Devesa.

Als anys vint el futbol agafa fora amb clubs com el CE Giron, fundat el 1921 i que ms tard esdevingu FC Ateneu Social Democrtic, per sobretot per la Uni Esportiva Girona, fundada el 13 de febrer del mateix any, en unir-se els elements del Centre Gironenc, hereus del dissolt Strong, amb altres entusiastes esportistes. El club aviat en convert en el ms fort de la ciutat. Vestia colors groc i blau mar i fou el constructor de l'estadi de Vista Alegre, l'any 1922. El club per desaparegu a finals de dcada pels problemes econmics, arran d'un deute d'unes 200.000 pessetes (una autntica fortuna per a aquells temps).

El Girona Futbol Club.
El 25 de juliol de 1930, el caf Norat de la Rambla, es funda el Girona Futbol Club, sobre les cendres del recentment desaparegut UE Girona. L'equip s'integr a 2a categoria ordinria del campionat catal. El primer partit oficial va ser al camp de la Colnia Artigas (1-1, amb gol de Clara). La histrica primera alineaci la van formar: Florenza, Teixidor, Farr, Flavi, Comas, Corradi, Ferrer, Escuder, Clara, Tarradellas i Torrellas. La temporada 1935-36 fou un gran xit. A la Segona Divisi espanyola, el Girona es classifica primer del seu grup i disputa la lligueta de promoci a Primera Divisi, per no aconsegu l'objectiu. Desprs de la Guerra Civil l'equip va alternant la Segona amb la Tercera divisi fins l'any 1959 en qu el club baixa a Tercera on romandr fins el 1977.

El 1946 es funda el CD Girona, club que ms tard esdevindr filial del Girona FC. El 14 d'agost de 1970 s'inagur l'estadi municipal de Montilivi a Girona amb un gran partit entre el Barcelona i el club local, que guanyaren els blau-grana per 3 a 1. Els dies 15 i 16 del mateix any es disput la primera edici del Torneig Costa Brava, amb un gran cartell: Borussia Neurnkirchen, Valncia, Espanyol i San Lorenzo de Almagro. El 15 de juny de 2008 el club torna a la Segona Divisi A.

 Palmars .
 5 Campionats de Tercera Divisi (1933-34, 1947-48, 1954-55, 1988-89, 2005-06);
 1 Campionat de Segona Divisi (1935-36);
 1 Campionat de Segona Divisi B (2007-2008);
 1 Campionat del Trofeu Moscard (1966);
 1 Campionat de la Finalssima (1971);

 Temporades .
 Lliga catalana .
 1930-31 2a categoria ordinria;
 1931-32 2a categoria preferent;
 1932-33 2a categoria preferent;
 1933-34 1a categoria;
 1934-35 1a categoria ;
 1935-36 1a categoria;
 1936-37 1a categoria i Lliga Mediterrnia;
 1937-38 1a categoria;
 1938-39 No hi ha competicions oficials;
 1939-40 1a categoria;
 Lliga espanyola .
Fins l'any 2008 el club ha militat 12 vegades a Segona Divisi, 13 a Segona B i 44 vegades a Tercera Divisi.


Jugadors destacats.


 Plantilla 2008-2009 .






























Entrenador: ;
 Ral Agn;
2on entrenador: ;
 Arnau Sala;
Preparadors fsics: ;
 Toni Masferrer;
 Jordi Balcells;

Presidents.


Entrenadors.
 Temporada 1930-31 (2a categoria ordinria) Pitu Vias ;
 Temporada 1931-32 (2a categoria preferent) Pitu Vias ;
 Temporada 1932-33 (2a categoria preferent) Pitu Vias ;
 Temporada 1933-34 (1a categoria catalana i 3a divisinacional) Pitu Vias ;
 Temporada 1934-35 (1a categoria catalana i 2a divisi nacional) Pepe Luis Zabala ;
 Temporada 1935-36 (1a categoria catalana i 2a divisi nacional) Pepe Luis Zabala ;
 Temporada 1936-37 (1a categoria catalana i Lliga Mediterrnia) J. Santpere ;
 Temporada 1937-38 (1a categoria catalana) Paco Bru ;
 Temporada 1938-39 (No hi ha competicions oficials) Paco Bru ;
 Temporada 1939-40 (1a categoria catalana i 2a divisi nacional) Pitu Vias ;
 Temporada 1940-41 (2a divisi) Paco Gonzlez, Pepe Luis Labala ;
 Temporada 1941-42 (2a divisi) Pepe Luis Zabala ;
 Temporada 1942-43 (2a divisi) Cristfol Mart ;
 Temporada 1943-44 (3a divisi) J. Abad ;
 Temporada 1944-45 (3a divisi) Soldevila, Emili Tarradellas ;
 Temporada 1945-46 (3a divisi) Emili Tarradellas ;
 Temporada 1946-47 (3a divisi) Romans, Enrique ;
 Temporada 1947-48 (3a divisi) Robert Mas ;
 Temporada 1948-49 (2a divisi) Carlos Platko ;
 Temporada 1949-50 (2a divisi) Hilario Marrero ;
 Temporada 1950-51 (2a divisi) Josep Sastre ;
 Temporada 1951-52 (3a divisi) Enrique Bescs ;
 Temporada 1952-53 (3a divisi) Domnec Balmanya, Espada, Medina ;
 Temporada 1953-54 (3a divisi) Pere Arcas ;
 Temporada 1954-55 (3a divisi) Enrique Bescs ;
 Temporada 1955-56 (3a divisi) Emilio Aldekoa ;
 Temporada 1956-57 (2a divisi) Emilio Aldekoa ;
 Temporada 1957-58 (2a divisi) Patricio Caicedo ;
 Temporada 1958-59 (2a divisi) Josep Maria Burcet, Gallart, Medina ;
 Temporada 1959-60 (3a divisi) Emilio Aldekoa ;
 Temporada 1960-61 (3a divisi) Juan Lidn, Llus Pujolrs ;
 Temporada 1961-62 (3a divisi) Enrique Bescs ;
 Temporada 1962-63 (3a divisi) Juan A. Ortega ;
 Temporada 1963-64 (3a divisi) Juan A. Ortega, Llus Pujolrs ;
 Temporada 1964-65 (3a divisi) Llus Pujolrs ;
 Temporada 1965-66 (3a divisi) Dagoberto Moll, Llus Pujolrs ;
 Temporada 1966-67 (3a divisi) Llus Pujolrs ;
 Temporada 1967-68 (3a divisi) Emilio Aldekoa ;
 Temporada 1968-69 (3a divisi) Luis Mndez ;
 Temporada 1969-70 (3a divisi) Martn Vences ;
 Temporada 1970-71 (3a divisi) Martn Vences ;
 Temporada 1971-72 (3a divisi) Martn Vences ;
 Temporada 1972-73 (3a divisi) Vicen Sasot ;
 Temporada 1973-74 (3a divisi) Vicen Sasot ;
 Temporada 1974-75 (3a divisi) Emilio Aldekoa ;
 Temporada 1975-76 (3a divisi) Emilio Aldekoa, Llus Coll ;
 Temporada 1976-77 (3a divisi) Llus Pujolrs ;
 Temporada 1977-78 (2a divisi B) Gerard Gatell ;
 Temporada 1978-79 (2a divisi B): Gerard Gatell, Vicen Sasot ;
 Temporada 1979-80 (2a divisi B): Vicen Sasot, Pepe Pinto ;
 Temporada 1980-81 (3a divisi): Pepe Pinto ;
 Temporada 1981-82 (3a divisi): Alfons Muoz, Pepe Pinto, Emilio Aldekoa, Luis Costa ;
 Temporada 1982-83 (Reg. Preferent): Alfons Muoz ;
 Temporada 1983-84 (3a divisi): Alfons Muoz ;
 Temporada 1984-85 (3a divisi): Alfons Muoz, Waldo Ramos ;
 Temporada 1985-86 (3a divisi): Waldo Ramos ;
 Temporada 1986-87 (3a divisi): Santi Carrasco ;
 Temporada 1987-88 (2a divisi B): Alfons Muoz, Pepe Hatero, Jos Manuel, Antonio Lagunas ;
 Temporada 1988-89 (3a divisi): Xavi Agust ;
 Temporada 1989-90 (2a divisi B): Xavi Agust ;
 Temporada 1990-91 (2a divisi B): Xavi Agust ;
 Temporada 1991-92 (2a divisi B): Xavi Agust ;
 Temporada 1992-93 (2a divisi B): Pep Mercader, Paco Martnez ;
 Temporada 1993-94 (2a divisi B): Alfons Muoz ;
 Temporada 1994-95 (2a divisi B): Alfons Muoz ;
 Temporada 1995-96 (3a divisi): Javi Morata, Valentn Jorge  Robi , Joan Santos ;
 Temporada 1996-97 (3a divisi): Benet Masferrer, Pau Garcia Castany, Joan Riera ;
 Temporada 1997-98 (1a catalana): Pere Gratacs ;
 Temporada 1998-99 (1a catalana): Pere Gratacs ;
 Temporada 1999-00 (3a divisi): Pere Gratacs, Peio Bengoetxea, M. Mrquez, Miguel Jordan ;
 Temporada 2000-01 (3a divisi): Quim Barti ;
 Temporada 2001-02 (3a divisi): Quim Barti, Javi Morata, Pep Moratalla ;
 Temporada 2002-03 (3a divisi): Pep Moratalla;
 Temporada 2003-04 (2a divisi B): Agustn Abadia;
 Temporada 2004-05 (2a divisi B): Agustn Abadia, Josep Maria Nogus;
 Temporada 2005-06 (3a divisi): Domnec Torrent;
 Temporada 2006-07 (3a divisi): Joan Carrillo, Javier Salamero Marco i Ricardo Rodrguez;
 Temporada 2007-08 (2a divisi B): Ral Agn;

Enllaos externs.
Web oficial del club;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49847" title="Cannonball Adderley" nonfiltered="4210" processed="4181" dbindex="19553">
Julian Edwin "Cannonball" Adderley  (15 de setembre, 1928 - 8 d'agost, 1975), originari de Tampa (Florida), va ser un saxofonista alt de jazz dels anys 50 i 60. El sobrenom de Cannonball s una corrupci de la paraula anglesa "cannibal", fent referncia a la seva manera de menjar. 
Cannonball es va traslladar a Nova York l'any 1955, ingressant el 1957 en el sextet de Miles Davis en substituci de Sonny Rollins. En aquesta etapa va participar en lbums tant importants com ara Kind of Blue o Milestones.

El Cannonball Adderley Quintet comptava amb Cannonball en el saxfon alt i el seu germ Nat Adderley en la trompeta. Aquest primer quintet no va tenir gaire xit. Malgrat aix, desprs de deixar el grup de Miles Davis, va tornar a intentar-ho amb el seu germ i aquest cop les coses van ser diferents. Van comptar amb la participaci de msics notables com ara els pianistes Bobby Timmons, Joe Zawinul i Victor Fieldman, el baixista Sam Jones, el bateria Louis Hayes i el saxofonista Yusef Lateef. El grup va tenir un xit considerable, arribant a mplies audincies sense fer concessions artstiques.

 Discografia .
Com a lder:
 Somethin' Else (1958);
 Quintet in San Francisco (1959);
 At the Lghthouse (1960);
 Know What I Mean? (1961);
 Nippon Soul (1963);
 Mercy, Mercy Mercy (1966);
 The Country Preacher (1969);

Amb Miles Davis:
 Milestones (1958);
 Porgy and Bess (1958);
 Kind of Blue (1959);

Enllaos externs.
 The Cannonball Adderley Rendez-vous;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49848" title="L'orgia" nonfiltered="4211" processed="4182" dbindex="19554">
L'orgia s una pellcula de Francesc Bellmunt del 1978. s una de les primeres pellcules amb alt contingut sexual de la transici democrtica espanyola. s una obra clau de la memria histrica d'un perode i d'una generaci reprimida.

Filmada en catal, va ser doblada ms tard al castell amb les veus dels mateixos actors de la versi original. Pellcula filmada amb pocs recursos econmics, el resultat va ser una feina de gran naturalitat i frescor. 

Argument.
Un grup de nois i noies es tanquen un cap de setmana en una gran casa per fer una festa que poc a poc es convertir en una orgia. Per no tot s sexe; hi ha divagacions cinematogrfiques, xocolata amb xurros, molt d'humor...

Banda sonora.
La banda sonora d'aquesta pellcula s obra de R. Miles, Mirasol Colores i canons populars.

Repartiment.
Juanjo Puigcorb ... Joan;
Alicia Orozco;
Jos Mara Loperena;
Lali Segorb;
Ricard Borrs;
Vicky Pea;
Joan Borrs;
Mercedes Molina;
Francesc Albiol;
Assumpta Serna ... Assumpta Rods;
Pep Fortuny;
Andrea Bertti;
Antonio Maroo;
Dolors Ducastella;
Jordi Gonc;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49849" title="Monturiol, el senyor del mar" nonfiltered="4212" processed="4183" dbindex="19555">

 Monturiol, el senyor del mar   s una  pellcula catalana de  Francesc Bellmunt, estrenada el 1993.  

 Argument .
En plena poca romntica l'empordans Narcs Monturiol va imaginar, com el seu contemporani Jules Verne, que era possible viatjar amb una nau pel fons del mar. El seu sentit prctic li va fer veure que el seu somni es podia transformar en realitat i no va voler conformar-se amb una fantasia i va posar tota la seva tenacitat en aconseguir que el seu somni es converts en realitat.
Barcelona iniciava en aquells moments una etapa de creixement industrial i va acollir amb entusiasme la idea de construir un submar per a la recerca de coral. Va ser un llarg cam el que va haver de recrrer Monturiol, gaireb tota una vida lliurada a la conquesta del fons del mar. Una balada sobre un heroi del seu temps, un catal que va saber resoldre els principals enigmes de la navegaci submarina a mitjans del segle XIX.

Repartiment.
 Abel Folk ... Narcs Monturiol;
 Jordi Bosch ... Mart Carl;
 Hermann Bonnn  ;
 Jaume Comas ;
 Josep Llus Fonoll  ;
 Mnica Glaenzel ;
 Joel Joan ;
 Pep Jov ;
 Maria Lanau;
 Quim Lecina ...Clav;
 Ramon Madaula ;
 Josep Montanys ... Misser;
 Francisco Morn ;
 Pep Anton Muoz;
 Vicenta N'Dongo ;
 Elena Prez-Llorca ;
 Marta Solaz;
 Artur Trias ;
 Rosa Vila ;

Msica.
Msica: Manel Camp i Jordi Nogueras. 

Temes: "Icria" i "El senyor del mar", composats i interpretats per Manel Camp. "Ictineus" i "Port de nit", composats i interpretats per Jordi Nogueras. "Ball de l'liga", "Gloria a Espaa" i "La Marsellesa", d Anselm Clav, aquesta darrera interpretada pels "Cors Clav" i la "Banda de Joves Msics de Mollet del Valls" Direcci de Coral i Banda: Enric Azuaga.

Llocs de rodatge.
Barcelona: Vilanova i la Geltr, Sitges, Olrdola, Vallcarca, Canet de Mar. Barcelona, Tarragona, Alcolea de Cinca (Huesca), Port-Bou (Girona). Bulgaria: Sofa, Plovdiv, Kopristitza

Notes.
Subvencionada pel Ministerio de Cultura i la Generalitat de Catalunya. L Ictini s el nom del submar inventat per l empordans Narcs Monturiol botat el 1859 a Barcelona

Premis.
Cartagena 1993:  Premio a los valores histrico-navales 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49852" title="Felip II de Castella" nonfiltered="4213" processed="4184" dbindex="19556">


Felip d'Habsburg i de Borgonya, I d'Arag i Portugal i II de Castella dit el Prudent ( Valladolid 1527 - L'Escorial 1598 ), prncep d'Astries i de Girona (1527-1556); rei de Npols i Siclia (1554-1598); rei de Castella i Lle, Arag i comte de Barcelona (1556-1598); i rei de Portugal (1580-1598).

Orgens familiars.
Fill primer de l'emperador Carles I de Castella i la seva esposa, la infanta Isabel de Portugal. Era nt per tant de Joana la Boja i Felip el Bell aix com del rei Manel I de Portugal.


Reb una severa educaci religiosa i centrada en el mn castell, fet que perjudic les seves relacions amb els territoris que domin: aix les seves carncies en els idiomes francs i flamenc el perjudicaren en les relacions amb els representants de la societat civil dels Pasos Baixos espanyols. Carles I li don ben aviat tasques de govern, aix als setze anys Felip ja era regent dels regnes hispnics durant els viatges del seu pare als Pasos Baixos i Alemanya.

Va ostentar el ttols de Rei de Castella, Lle, Arag, Navarra, Portugal, Siclia, Npols, Sardenya, Crdova, Crsega, Galcia, Mallorca, Jerusalem, Granada, Toledo, Sevilla, Mrcia, Jan, l'Algarve, Algesires, Gibraltar, les illes Canries, les ndies Occidentals, Per i les Illes i terra ferma del mar; prncep d'Astries, Girona, Viana i Valncia; Arxiduc d'ustria; duc de Borgonya, Brabant, Luxemburg, Mil, Montblanc i Duc d'Atenes i Neoptria; Comte de Barcelona, Rossell, Cerdanya, Flandes i Cervera; senyor de Biscaia, Molina i Balaguer.

Durant la seva joventut va viure dotze anys fora dels territoris hispans, per posteriorment fixar la seva residncia a la nova capital de regne, Madrid.
 
Ascens al tron.

Prncep d'Astries, Girona i Viana.
En nixer fou nomenat prncep d'Astries, i per tant hereu de la Corona de Castella. Els ttols adjacents a aquest, com el ttol de prncep de Girona o prncep de Viana, tamb el permeteren ser hereu de la Corona d'Arag aix com del Regne de Navarra.

Corones de Castella i Arag.
El 1539 quan tenia dotze anys, Felip va ser nomenat regent del regne de Castella donada la mort de la seva mare, la emperadriu Isabel, fet unit a l'absncia de Carles I de la Pennsula Ibrica. Aix s: amb instruccions molt estrictes i funcions molt limitades. Quan s'introdu veritablement en la complexitat dels assumptes de Estat, va ser en la seva segona regncia de 1543 a 1548.
Va esdevenir rei dels regnes hispnics el 1556, any en el qual el seu pare va abdicar i es va retirar al monestir de Yuste, on mor el 1558.

Itlia, els Pasos Baixos i el Milanesat.
El 1554 Carles I va cedir la corona de Npols al seu fill Felip, i a la seva mort li conced els territoris dels Pasos Baixos espanyols, que foren governats per la seva germanastra Margarida de Parma, i el Milanesat.

Cal destacar que a diferencia de Npols i el Milanesat els Pasos Baixos mai es van identificar del tot com a espanyols ja que la seva incorporaci tan sols era de l any 1518, quan Carles I va heretar dels seus avis els Pasos Baixos, en canvi Npols feia dos segles que era governada per la Corona d'Arag o per membres de la rama aragonesa.

El tron imperial.
Carles I ced tots els territoris seus al seu fill Felip, llevat del Sacre Imperi Romanogermnic, el qual fou cedit al seu germ Ferran I per les pressions d'aquest. Aix mateix durant la seva joventut Felip viatj a Alemanya per conixer el territori i en la seva visita no despert grans simpaties entre les classes governants del pas.

L'herncia de Flandes.
Els territoris de Flandes, juntament amb el Franc Comtat, passaren tamb a Felip II per tal de separar els territoris imperials del seu oncle Ferran I del Regne de Frana.

Rei de Portugal.
El 1580 va morir sense designar hereu l'ltim membre de la famlia reial de Portugal, el cardenal Enric I de Portugal, que havia succet, per falta de descendent directe, al seu nebot-net Sebasti I de Portugal, mort dos anys abans a la Batalla d'Alcazarquivir al Marroc. Felip II, fill d'Isabel de Portugal i per tant net de Manel I va fer valdre la seva reclamaci al tron portugus, i el juny envi Fernando lvarez de Toledo y Pimentel, duc d'Alba, i el seu exrcit a Lisboa per assegurar-se la successi. L'altre pretendent, Antoni, es va replegar a les Aores, on l armada de Felip acab de derrotar-lo incorporant l'Imperi Portugus a l'Imperi Espanyol.

La unificaci de la Pennsula Ibrica va posar en mans de Felip II l'imperi portugus, s a dir, la major part dels territoris explorats del Nou Mn a ms de les colnies comercials a l'sia i l'frica. El 1582, quan el rei retorn a la cort a Madrid des de Lisboa, on estava assentada temporalment per pacificar el seu nou imperi, es produ la decisi de reforar l'armada espanyola.

Grcies a la incorporaci dels dominis portuguesos, la monarquia hispnica de Felip II tenia presncia als cinc continents i d'aqu la denominaci que en els seu dominis "mai no s'hi ponia el sol".

Poltica interior.

El seu pare Carles I havia governat com un emperador, i com a tal, els regnes hispnics i principalment Castella havia estat una font de recursos (militars i econmics) per unes guerres llunyanes sense inters per les Corones de Castella i Arag, excepte els problemes a Itlia per aquesta ltima.

Reformes administratives.
Felip II com el seu pare, va ser un rei absolutista, i va continuar amb les institucions heretades d'ell. Castella va esdevenir el centre de l'Imperi de Felip, amb una administraci localitzada a Madrid. No va viatjar als territoris de fora la pennsula i els va administrar a travs d'oficials i virreis.

Va convertir el pas en un primer regne modern, amb una administraci, i per primer cop burocrcia, fins aleshores desconeguda. Els administratius imposats per Felip van ser obligats a tenir estudis universitaris, principalment de les Universitats de Salamanca i Alcal d'Henares. Aix mateix va reduir els crrecs administratius de la noblesa.

El govern mitjanant els Consejos instaurats pel seu pare continuaven essent la columna vertebral de l'estat. El rei presidia el ms important de tots, el Consell d'Estat (Consejo de Estado). Aix mateix, va crear sis consells regionals, un per a cada territori: Castella, Arag, Portugal, ndies Occidentals, Itlia i Pasos Baixos, cadascun dels quals tenien poders legislatius, judicials i executius.

Va tenir un bon nombre de consellers al seu costat, entre ells el catal Llus de Requesens, el castell Fernando lvarez de Toledo y Pimentel (Duc d'Alba), el basc Joan Idiquez, el borgony cardenal Granvela i els portuguesos Rui Gmez da Silva i Cristfol da Moura

Finances.

Es parla de tres fallides econmiques durant el regnat de Felip II, el 1557, 1575 i 1596. Per realment van ser suspensions de pagaments, tcnicament molt ben elaborades, segons l'economia morderna per totalment desconegudes en aquells moments.

Felip II va heretar un deute del seu pare d'uns vint milions de ducats, i va deixar al seu successor una quantitat cinc vegades superior a aquesta xifra. La riquesa de l'Imperi requeia principalment sobre Castella i depenia dels avanos a gran inters de banquers genovesos i holandesos. Els importants ingressos procedents d'Amrica significaven entre el 10 i el 20 % anual de la riquesa de la Corona. Els majors consumidors dels ingressos per van ser els Pasos Baixos i la poltica mediterrnia de Felip, que junts s'enduien al voltant d'uns sis milions de ducats a l'any.

L'estat de les finances depenia de la situaci econmica de Castella. Aix, entrant aquesta en recessi el 1575 els problemes es van agreujar, i va haver de demanar ms diners als creditors estrangers, els quals van posar un preu molt alt per a Castella, cosa que encara agreujava ms la situaci.

En temps de Felip II es mantenien els segents impostos: l' alcabala, impost de duanes; la cruzada, impost eclesistic; el subsidio, impost de rendes i terres; i els tercios reales, impost a ordres militars. A ms ell va instaurar lexcusado, impost sobre parrquies. Amb els impostos imposats a l'esglsia va aconseguir recaptar el 20% de la riquesa de la Corona.

La pressi fiscal a la Corona d'Arag, sense ser forta com la de la Castella, no era molt millor. Per en aquest cas, la major part dels impostos recaptats no anaven a formar part de la Corona Hispnica, sin que grcies a la protecci dels Furs, passaven a formar part de la riquesa de l'oligarquia i la noblesa d'aquests regnes. El comer al Mediterrani per a la Corona d'Arag, per, va continuar molt afeblit pel domini turc de les aiges i per la competncia genovesa i veneciana.

Els ingressos procedents d'altres parts de l'Imperi, Pasos Baixos, Npols, Siclia i Milanesat es gastaven en les seves prpies necessitats. L'annexi de Portugal va ser un gran esfor econmic per a Castella. Aix, sense que Portugal aportara res al conjunt s'hagu de pagar la defensa martima del seu extens imperi.

La situaci de pobresa sotmesa al pas al final del seu regnat est directament relacionada amb la crrega de l'imperi i amb el paper de Felip II de defensor del cristianisme. Durant el seu regnat no hi va haver treves militars: hagu de compaginar durant la major part del seu regnat la lluita contra els turcs a la Mediterrnia i contra els rebels als Pasos Baixos. Al final del seu regnat comptava amb tres fronts militars simultanis: Pasos Baixos, Frana i Anglaterra.

La pragmtica.
El 1567 Pere de Deza, president de l'Audincia de Granada, proclama la Pragmtica sota l'ordre de Felip II. L'edicte limita les llibertats religioses, lingstiques i culturals de la poblaci morisca. Aquest edicte comportar la rebelli dels moriscos a les Alpujarras, que Joan d'ustria, germ natural del rei, reduir militarment.

Conflicte a Arag.
Antonio Prez fou secretari personal de rei fins el 1579. Aquell any fou arrestat acusat de l'assassinat d'Escobedo, home de confiana de Joan d'ustria, relacionat amb una qesti d'amors secrets, segons uns, o de contactes amb els rebels holandesos, segons uns altres. 

La fugida de Prez a Saragossa, determin la irrupci de tropes castellanes, davant la negativa del justcia d'Arag, Joan V de Lanuza, a lliurar-lo. El conflicte s'afegia a les anomenades alteracions d'Arag, i Felip II exerc una repressi severa: fu executar el justcia i modific les constitucions aragoneses.

Conflictes als Pasos Baixos.

Aquests territoris foren governats per la seva germana Margarida de Parma des de 1559. El 1567 Fernando lvarez de Toledo, duc d'Alba, al capdavant de l'exrcit, va efectuar una durssima repressi ajusticiant els nobles rebels. L'any segent s'inici la Guerra dels vuitanta anys o Guerra de Flandes motivada per la rebelli dels nobles contra el rei en demanda de ms autonomia i l'exigncia dels protestants de ms respecte a la seva religi.

El conflicte dels Pasos Baixos repercut en la mateixa cort, on un partit encapalat pel prncep d'boli semblava haver-se decantat per una poltica contemporitzadora. El mateix fill del rei, Carles d'ustria, sembla que dissent de la poltica paterna; Felip II, convenut que el seu fill era incapa i indigne de succeir-lo, el fu empresonar. El prncep mor poc desprs, en circumstncies mai no aclarides pel secret rigors amb qu Felip II fu tractar tot l'afer.  

Felip II va buscar solucions amb el nomenament de Llus de Requesens, Joan d'ustria o Alexandre Farnese per donar pau als territoris rebellats. Aquest ltim aconsegu sotmetre les provncies catliques del sud en la Uni d'Arrs, tot i que per la seva banda les provncies protestants s'uniren en la Uni d'Utrecht.

El 1581, els representants de les Provncies Unides, avui dia Holanda, van deposar Felip II i van nomenar rei Guillem I d'Orange-Nassau.

Al morir Felip II deix a la seva filla, la infanta Isabel Clara Eugnia d'ustria, els Pasos Baixos com herncia.

L'expansi territorial.
Va continuar l'expansi per terres americanes i va aconseguir agregar a la corona les illes Filipines, denominades aix en el seu honor, grcies a Miguel Lpez de Legazpi.

Mentrestant, la expansi ultramarina seguia imparable: Florida fou colonitzada el 1556 per Pedro Menndez de Avils en fundar San Agustn, i en derrotar rpidament un intent illegal del capit francs Jean Ribault i 150 homes d'establir una posici d'aprovisionament en territori espanyol. San Agustn es convert rpidament en una base estratgica de defensa per els vaixells espanyols plens d or i plata que tornaven des dels dominis de les ndies.
A l'sia, el 27 d'abril, 1565, s'hi establ el primer assentament a les Filipines per part de Miguel Lopez de Legazpi i es va posar en marxa la ruta dels Galions de Manila (Nau de la Xina). Manila es va fundar el 1572.

Poltica exterior.


Relacions amb Anglaterra.
A la mort de la seva primera esposa, el seu pare Carles I concret de nou el seu casament, aquest cop amb la reina Maria I d'Anglaterra. Aquesta uni pretenia consolidar la restauraci del catolicisme i d'apuntalar l'hegemonia castellana a Europa. La uni, per, fou molt desigual; Maria tenia dotze anys ms que Felip, no agrad mai fsicament al rei castell i tenia la salut molt precria.

Posteriorment va lluitar contra la corona anglesa per motius religiosos, pel suport que aquesta oferia als rebels flamencs i pels problemes que suposaven els corsaris anglesos a la zona del Carib, els quals robaven les mercaderies americanes de les naus castellanes.

L'execuci el 1587 de la reina catlica Maria Estuard, el va decidir enviar la Grande y Felicsima Armada, coneguda com l'Armada Invencible, contra les tropes angleses. El fracs de la missi va possibilitar una major llibertat del comer angls i holands, i un major nombre d'atac als ports castellans, com el de Cadis, que fou incendiat per la flota anglesa el 1596, i signific la fi del domini martim castell.

Relacions amb Frana.
La primera preocupaci de Felip II fou la guerra contra Enric II de Frana, el qual donava suport als rebels flamencs, assolint la victria a la Batalla de Saint-Quentin el 10 d'agost de 1557. Per commemorar aquesta victria Felip II feu construir el Monestir de l'Escorial.

Per la Pau de Cateau-Cambrsis de 1559, Frana reconegu la supremacia hispnica, els interessos hispans a Itlia es veieren afavorits i es va pactar el seu matrimoni amb Isabel de Valois. Aix mateix don suport a la reina vdua Caterina de Mdici en la seva lluita contra els hugonots durant les guerres de religi.

La mort d'Enric III de Frana sense successor va fer que Felip II proposs la seva filla Isabel Clara Eugnia, nta d'Enric II, com a candidata al tron, per els Estats Generals francesos de 1593 no l'acceptaren i reconegueren, en canvi, Enric III de Navarra. Felip II li declar la guerra, per una nova fallida econmica el 1596 l'oblig a preferir la pau amb Frana pel tractat de Vervins de 1598.

Conflictes amb l'Imperi turc.

Va continuar les lluites contra els turcs al Mediterrani oriental mitjanant la seva participaci a la Lliga Santa, formada pels regents hispans, Vencia i el Papat. Aix els va infligir la severa derrota del 7 d'octubre de 1571 a la Batalla de Lepant, grcies a la direcci de la fora naval de Joan d'ustria.

Tot i aquesta victria el Mediterrani no es lliur de l'amenaa turca, aix el 1574 els ports de la Goleta i Tunis van caure en poder turc.

Npcies i descendents.
Es cas, en primeres npcies, el 12 de novembre de 1543 a Salamanca amb la seva cosina, la infanta Maria de Portugal, filla del rei Joan III de Portugal i de la infanta Caterina d'Habsburg. D'aquesta uni nasqu:

 SAR l'infant Carles d'Espanya, nat el 1545 a Valladolid i mort el 1568 a Madrid. Prncep d'Astries i de Girona.

Es cas, en segones npcies, el 25 de juliol de 1554 a la catedral de Winchester amb la seva tia-via, la reina Maria I d'Anglaterra. D'aquesta uni no hi hagu fills.

Es cas, en terceres npcies, el 31 de gener de 1559 a Guadalajara amb Isabel de Valois, filla del rei Enric II de Frana i de la princesa Caterina de Mdici. D'aquesta uni nasqueren:

 SAR la infanta Isabel Clara Eugnia d'Habsburg, nascuda a Segvia el 1566 i morta a Brusselles el 1633. Fou casada el 1599 amb l'arxiduc Albert d'ustria.

 SAR la infanta Caterina Micaela d'Espanya, nascuda al Monestir de l'Escorial el 1567 i mor el 1597 a Tor. Fou casada el 1585 amb el duc Carles Manuel I de Savoia.

Es cas, en quartes npcies, el 12 de novembre de 1570 a Segvia amb l'arxiduquesa Anna d'ustria, filla de l'emperador Maximili II, emperador romanogermnic i de la infanta Maria d'Espanya. D'aquesta uni nasqueren:

 SAR l'infant Ferran d'Espanya (1571-1578), Prncep d'Astries i de Girona.

 SAR l'infant Carles Lloren d'Espanya (1573-1575).

 SAR l'infant Ddac d'Habsburg (1575-1582), Prncep d'Astries i de Girona.

 SAR el rei Felip III d'Espanya, nat el 1578 al Monestir de l'Escorial i mort el 1621 a Madrid. Es cas amb l'arxiduquessa Margarida d'ustria.

 SAR la infanta Maria d'Espanya (1580-1583).

El problema dinstic.
El primognit, l'infant Carles, fou educat a la universitat per la seva dbil salut comport que Felip II hagus de casar-se successivament per aconseguir augmentar la seva descendncia, i s que la mare de l'infant, Maria de Portugal, mor durant el part. 

Carles durant la seva estada als Pasos Baixos va conspirar, al costat dels flamencs, contra el seu pare. Fou detingut, processat i recls a les seves estances, morint el 1568. Aquell mateix any mor la seva tercera esposa, amb la qual havia tingut dues filles, per que no havia aconseguit donar-li cap hereu mascle.

Amb 41 anys i vidu per tercer cop es trobava sense hereu al seu tron. Finalment, de la seva quarta esposa aconsegu tenir diversos fills mascles, del qual en sobrevisqu un: Felip III de Castella.








 Enllaos externs .

  Cartes de Felip II, rei d'Espanya, de 1587 al 1592 a la Biblioteca Harold B. Lee;




































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49853" title="Ladytron" nonfiltered="4214" processed="4185" dbindex="19557">

Ladytron s un grup britnic contemporani d'electropop. Es van formar a Liverpool l'any 1998, i el seu nom prov d'una can de Roxy Music de l'any 1972.

Estil.
Diversos periodistes i crtics musicals els han classificat com a electroclash, ja que com s tpic en aquest gnere, els concerts inclouen guitarristes i bateria que toquen en directe juntament amb la part electrnica de la seva msica. Per tot i la seva classificaci, sn coneguts per no fer servir samples ni en els seus lbums ni en els concerts, sin tocar-ho sempre tot en directe fent servir sintetitzadors. Malgrat tot, en l'ltim lbum The witching hour el seu estil es decanta ms cap al shoegaze.

Instruments.
Als seus concerts, el grup fa servir sintetitzadors Korg: fan servir un Korg MS-10 (Reuben), un MS-20 (Mira) i quatre MS-2000B, un per cada membre del grup. Cadascun dels MS-2000B tenen un nom que porta escrit amb lletres grosses de color blanc. El de la Mira es diu  Babylon , el d'en Danny es diu  Ulysses , el d'en Reuben  Gloria  i el de la Helen,  Cleopatra .
Les seves lletres, la majoria de les quals sn en angls, sn fora obscures en el sentit que a vegades sn difcils de contextualitzar, i sovint sn dominades per una temtica plena d'imatges banals i moments de la vida quotidiana, a ms d'algunes canons en llengua blgara escrites per la membra del grup Mira Aroyo, nascuda a Bulgria. Els lbums de Ladytron, fins ara, han intentat d'equilibrar una estructura pop actual amb un so retro, amb alguns afegits de caire ms experimental.

Esttica.
Originalment, Ladytron sempre actuaven en simples uniformes d'un sol color   normalment negre o verd fosc   amb un vessant militar per la seva simplicitat i asexualitat. Des del llanament del seu disc The witching hour, per, el grup ha abandonat la seva imatge  militar chic  per passar-se a una estilstica ms diversa. Les noies, la Helen i la Mira, vesteixen en un estil gtic futurista mentre que en Reuben i en Danny senzillament duen samarretes i texans. El seu nou estil est inspirat per la pellcula cyberpunk Blade Runner

Components.
 Daniel Hunt;
 Reuben Wu;
 Helen Marnie;
 Mira Aroyo;

Discografia.
lbums.
 604 (2001);
 Light & magic (2002);
 Softcore jukebox (2003);
 The witching hour (2005);
 Velocifero (2008);

Senzills.
 Mu-Tron EP (2000);
 Playgirl (2000);
 Seventeen (2002);
 Evil (2003);
 Blue Jeans (2003);
 Sugar (2005);
 Destroy Everything You Touch (2005);

Enllaos externs.
 Lloc web oficial del grup;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49854" title="Felip I" nonfiltered="4215" processed="4186" dbindex="19558">


Felip I de Macednia (v 640 aC 602 aC), rei de Macednia;
Felip I Philadelphos (a 95 aC-83 aC), rei selucida;
Felip l'rab (204 249), emperador rom;
Felip I de Frana (1052 1108), rei de Frana;
Felip I de Navarra i IV de Frana (1268 1314), rei de Navarra i rei de Frana ;
Felip I de Tarent (1278 1332), prncep de Tarent;
Felip I de Borgonya (1346 1361), duc de Borgonya;
Felip el Bell o Felip I de Castella (1478 1506), rei de Castella ;
Felip I de Hesse (1504 1567);
Felip I d'Arag i Portugal i II de Castella (1526 1598);
Llus Felip I de Frana (1773-1850), rei de Frana;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49856" title="Felip II d'Arag i Portugal" nonfiltered="4216" processed="4187" dbindex="19559">

Felip II d'Arag i Portugal, III de Castella i VI de Borgonya, anomenat el Piets, ( Madrid, Regne d'Espanya 1578 - L'Escorial 1621 ), prncep d'Astries (1578-1598); rei de Castella i Lle, Arag, Portugal, Siclia, Npols, Sardenya, duc de Borgonya i comte de Barcelona (1598-1621), el tercer rei de la Dinastia dels ustries.

Orgens familiars.
Nasqu el 14 d'abril de 1578 a la Cort reial de Madrid sent el quart fill del rei Felip II de Castella i la seva quarta esposa, Anna d'ustria. Era nt per lnia paterna de l'emperador Carles I de Castella i de la princesa Isabel de Portugal, i per lnia materna de l'emperador Maximili II, emperador romanogermnic i de la infanta Maria d'Espanya.

Ascens a la corona.


En nixer fou nomenat prncep d'Astries, ttol reservat a l'hereu de la Corona, i que havia ostentat el seu germ Ddac d'Habsburg fins a la seva mort el 1582.

El 1598 a la mort del seu pare reb tots els seus ttols, exceptuant els referents als territoris de Flandes i els Pasos Baixos, els quals reb la seva germana Isabel Clara Eugnia d'Habsburg.

Npcies i descendents.

Es cas el 18 d'abril de 1599 a la catedral de Valncia amb l'arxiduquesa Margarida d'ustria, filla de l'arxiduc Carles II d'ustria i germana de l'emperador Ferran II, emperador romanogermnic. D'aquesta uni nasqueren: 

 SAR la infanta Anna d'Espanya (1601-1666), casada el 1615 amb el rei Llus XIII de Frana.

 SAR la infanta Maria d'Espanya (1603);

 SM el rei Felip IV de Castella (1605-1665). Es cas en dues ocasions, en primeres npcies amb la princesa Isabel de Frana i en segones npcies amb l'arxiduquessa Marianna d'ustria.

 la infanta Marianna d'Espanya (1606-1646), casada el 1631 amb l'emperador Ferran III, emperador romanogermnic.
 
 l'infant Carles d'Espanya (1607-1632).

 el cardenal-infant Ferran d'Espanya (1609-1641), governador dels Pasos Baixos i virrei de Catalunya.

 la infanta Margarida d'Espanya (1610-1617).

 l'infant Alfons d'Espanya (1611-1612).

Poltica interna.


Carent d'un autntic programa de govern, va delegar la poltica del pas en el duc de Lerma, la poltica del qual es va dirigir al manteniment de la pau internacional, expulsar als moriscs i el seu desig d'enriquiment personal. 

Al llarg del regnat es van succeir les reformes institucionals per a solucionar els problemes de corrupci i inoperncia que afligien l'administraci de la monarquia: a part dels canvis introduts en el tradicional sistema de Consejos (Consells), es va estendre cada vegada ms el recurs a les Juntas (Juntes), rgans destinats a minvar el poder d'aquells en favor d'un govern ms gil i coherent, per que no van produir el resultat desitjat.

Els problemes financers, que s'arrossegaven des del regnat anterior, van fer al rei depenent de les Corts de Castella, que va haver de reunir amb ms freqncia que els seus antecessors perqu li atorguessin els recursos imprescindibles per a mantenir l'acci exterior de la monarquia. 

Expulsi dels moriscos.
El 1609 es va decretar l'expulsi dels moriscos dels regnes hispans pels segents motius:
 
L'actitud de cristians poc convenuts, en un Estat defensor del catolicisme. ;

La seva possible aliana amb els turcs i els pirates berberiscos que atacaven constantment les costes de Llevant. ;

La seva impopularitat entre la poblaci. ;

La necessitat de l'Estat del control de les seves riqueses i valors. ;

Entre 1609-1610 es va portar a terme la seva sortida de la pennsula Ibrica. Per a aquesta operaci van ser mobilitzats 30.000 soldats i l'Armada va ser l'encarregada del seu transport fins a Tunis o el Marroc. Aproximadament foren expulsats uns 300.000 moriscos. 

Aquesta mesura va afectar considerablement el Regne de Valncia, aix com zones d'Arag i les hortes del Regne de Mrcia. La prdua de m d'obra i de propietaris que paguessin rendes en aquestes zones van disminuir considerablement. Els cultius de sucre i arrs van haver de ser substituts per la morera, la vinya i el blat. 

Al drama hum de milers de persones obligades a abandonar les seves cases, se li va sumar la persecuci soferta ms tard al Marroc. A ms de la prdua de molts sbdits, la varietat cultural, aconseguida abans del regnat dels Reis Catlics, va desaparixer durant segles.

Destituci del duc de Lerma.

El 1618 la corrupci va arribar a nivells intolerables a la Cort reial de Madrid. El rei va destituir el duc de Lerma i va nomenar com a successor el fill d'aquest, el duc d'Uceda.

Poltica exterior.

Anglaterra .
Amb l'arribada al tron de Jaume I d'Anglaterra, aquest es va convertir en un slid aliat per al rei castell. L'agost de 1604 es va signar la Pau de Londres, mitjanant el qual les relacions comercials i diplomtiques entre ambds pasos millorarien. 

Pasos Baixos.

Felip II havia llegat aquests territoris a la seva filla Isabel Clara Eugnia d'Habsburg i al seu marit, l'arxiduc Albert d'ustria, amb la condici que al morir sense hereus, aquests territoris tornarien a formar part de la Corona hispana. 

La igualtat de forces entre les provncies rebels del nord,  luterans, i els territoris meridionals, catlics i aliats de la monarquia, l'esgotament desprs de la guerra i els bons oficis dels nous governants van conduir a la signatura l'any 1609 de la Treva dels Dotze Anys amb les Provncies Unides, coneguda amb el nom de Pax hispanica. Aquesta va suposar la independncia de fet per als holandesos i va permetre l'inici de la seva expansi pel Carib i les ndies Orientals. 

Frana.
Amb la mort d'Enric IV de Frana, partidari de la guerra contra la monarquia hispnica, es va produir una poca d'inestabilitat en el regne francs. La reina regent, Maria de Mdici, va demanar ajuda al rei castell en la lluita contra els hugonots. Aix la pau amb Frana, que Felip II de Castella havia concertat en els seus ltims anys de vida, Pau de Vervins de 1598, va quedar consolidada l'any 1615, mitjanant sengles matrimonis del rei francs amb una infanta castellana i del prncep hereu, el futur Felip IV de Castella amb Isabel de Frana. 

Itlia.
El duc d'Osuna, virrei del Regne de Npols, i el marqus de Villafranca, governador de Mil, van dirigir la poltica de la monarquia hispnica a Itlia, que va trobar la resistncia del regne de Savoia i la Repblica de Vencia. Per a assegurar la connexi entre el Milanesat i els Pasos Baixos es va obrir una nova ruta a travs de Sussa i el 1618 es va produir la Conjuraci de Vencia, en la qual les autoritats van emprendre una persecuci contra agents pro-hispans. 

Guerra dels Trenta Anys.

L'emperador Ferran II, emperador romanogermnic va demanar ajuda al seu cos Felip III de Castella per poder plantar cara a la rebelli dels protestants a Txquia, integrada dins la Guerra dels Trenta Anys. 

La monarquia hispana, el Sacre Imperi Romanogermnic i Baviera, que encapalava els prnceps alemanys de la Lliga Catlica, van enfrontar-se als protestants de Bohmia, que tenien el suport del Palatinat, que encapalava al seu torn els prnceps alemanys de la Uni Protestant. La victria el 1620 de les tropes del rei habsburg castell, encapalades per Ambrosi de Spnola, al Palatinat, i de les tropes de la Lliga Catlica a Bohmica, va permetre aconseguir l'estabilitat demanada per l'emperador.

Mort i successi.

Felip III de Castella mor el 31 de mar de 1621 a l'Escorial, sent enterrat al pante reial del Monestir de l'Escorial. Fou succeit pel seu fill Felip IV de Castella.





























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49860" title="Daniil Kharms" nonfiltered="4217" processed="4188" dbindex="19560">


Daniil Ivnovitx Kharms (en rus                        ; nom de naixement                         , transliterat Daniil Ivnovitx Liubatxov; 1905 - 1942) s un escriptor satric rus de l'poca sovitica que s'inclou dins el corrent del surrealisme i l'absurd. s un dels fundadors de l'OBERIU (1920).

Kharms sobrevivia escrivint llibres per a infants a Leningrad, tot i que destaca per la seva obra potica i les histries curtes. Aquestes histries narren escenes de la pobresa i l'opressi a travs de smbols fantstics i satrics, i aix produeix la construcci d'un mn imprevisible i desordenat; els personatges repeteixen les mateixes accions moltes vegades o es comporten d'una manera irracional, les histries lineals s'interrompen de sobte per les circumstncies ms diverses, absurdes i inexplicables...

Kharms no va ser gaire valorat durant la seva vida, ja que va ser declarat enemic del Soviet i va ser enviat a la pres de Kursk l'any 1931. El 1937 les autoritats van confiscar els seus llibres per a infants, privant-lo de la seva principal font de subsistncia. Kharms va continuar escrivint histries breus molt grotesques que no van poder ser publicades fins a la fi del rgim socialista.

L'agost de 1941, poc abans del setge de Leningrad, Kharms va ser arrestat de nou, acusat de distribuir propaganda contra el rgim. Va ser enviat a una pres militar on va morir el 1942 a causa de la fam provocada per la Segona Guerra Mundial.

Enllaos externs.
 Collecci de les seves obres;
 Histries curtes;
 Llista d'obres;
 Traduccions al castell;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49862" title="Felip IV de Castella" nonfiltered="4218" processed="4189" dbindex="19561">


Felip III d'Arag i Portugal, IV de Castella i VII de Borgonya, anomenat el Gran, (Valladolid, Espanya 1605 - Madrid 1665 ), prncep d'Astries (1605-1621); rei de Portugal (1621-1640); rei de Castella i Lle, Arag,Mallorca, Siclia, Npols, Sardenya, duc de Borgonya i Mil i comte de Barcelona (1621-1665).

Orgens familiars.
Va nixer a Valladolid el 8 d'abril de 1605, fill del rei Felip III de Castella i de l'arxiduquessa Margarida d'ustria. Era nt per lnia paterna del rei Felip II de Castella i de l'arxiduquessa Anna d'ustria, i per lnia materna de l'arxiduc Carles II d'ustria i de la princesa Anna Maria de Baviera.

Ascens al tron.

El 1605, just en nixer, fou nomenat prncep d'Astries, ttol reservat a l'hereu de la Corona. A la mort del seu pare, el 1621, reb la totalitat dels seus ttols.

Npcies i descendents.

Es cas el 25 de novembre de 1615 a Bordeus amb la princesa Isabel de Frana, filla del rei Enric IV de Frana i de la princesa Maria de Mdici. D'aquesta uni nasqueren:

 SAR la infanta Maria Margarida d'Espanya, nascuda el 1621 a Madrid i morta el mateix any a la capital.

 SAR la infanta Margarida Maria Caterina, nascuda el 1623 a Madrid i morta el mateix any a Madrid.

 SAR la infanta Maria Eugnia d'Espanya, nascuda el 1624 a Madrid i morta el 1627 a Madrid.

 SAR la infanta Isabel Maria Teresa d'Espanya, nascuda el 1627 a Madrid i morta el mateix any.

 SAR l'infant Baltasar Carles d'Habsburg, nat a Madrid el 1626 i mort el 1646 a Madrid.

 SAR la infanta Marianna d'Espanya, nada el 1636 a Madrid i morta el mateix any.

 SAR la infanta Maria Teresa d'Espanya, nada el 1638 a Madrid i morta el 1683 a Pars. Es cas amb el rei Llus XIV de Frana.

Es cas, en segones npcies, el 7 d'octubre de 1649 a Madrid amb Marianna d'ustria, filla de l'emperador Ferran III del Sacre Imperi Romanogermnic i de la infanta Marianna d'Espanya. D'aquesta uni nasqueren:

 SAR la infanta Margarida d'Espanya, nascuda a Madrid el 1651 i morta a Viena el 1673. Es cas el 1666 amb l'emperador Leopold I del Sacre Imperi Romanogermnic.

 SAR la infanta Maria Ambrsia de la Concepci d'Espanya, nada el 1655 a Madrid i morta el mateix any a la capital.
 
 SAR l'infant Felip Prsper d'Espanya, nat el 1657 a Madrid i mort el 1661 a Madrid.

 SAR l'infant Toms Carles d'Espanya, nat el 1658 a Madrid i mort l'any 1659 a la capital.
 
 SM el rei Carles II d'Espanya, nat el 1661 a Madrid i mort el 1700 al Monestir de l'Escorial. En primeres npcies es cas amb la princesa Maria Llusa d'Orleans i en segones npcies amb la princesa Maria Anna del Palatinat-Neuburg.

Va tenir diversos fills illegtims, entre ells, tingut de l'actriu Maria Calderon La Calderona:

 Joan Josep d'ustria (1629-1679), governador dels Pasos Baixos i virrei de Catalunya;

Ascens del Comte-Duc d'Olivares.

Reformes internes.

L'objectiu prioritari del seu mandat va ser restaurar el poder de la corona, que havia patit una disminuci considerable en el regnat anterior. Va delegar el seu poder en el poders comte duc d'Olivares (1621-1643), amb l'objectiu de realitzar un ambicis projecte de reforma que afectava a la major part de les institucions. La seva primera tasca es va centrar en l'Hisenda, on va intentar recuperar les rendes perdudes: el control sobre la despesa pblica, l'ordenament i estructuraci del sistema impositiu, entre altres. 

En l'mbit econmic, es va intentar importar el model mercantilista holands i es va presentar el projecte de la Uni d'Armes, amb la finalitat d'ordenar i canalitzar els recursos provinents dels territoris perifrics, necessaris per a mantenir un exrcit potent per afrontar la guerra dels trenta anys i de pas establir la periodicitat i seguretat dels lliuraments a la Hisenda reial. El projecte de reformes es va completar amb les mesures moralitzants proposades per la Junta de Reforma, entre el 1618 i el 1622.

El 1624 la ideologia reformadora es va plasmar en el Gran Memorial, destacant com a grans lnies d'actuaci la consecuci d'una monarquia de tall administratiu, dominada per l'eficcia, i la racionalitzaci de les accions de govern, encaminades cap a l'acompliment d'objectius i amb criteris purament executius.

Diversos problemes faran fracassar el projecte reformador: la quantitat decreixent d'or que arriba al port de Sevilla entre 1619 i 1621, l'oposici de les Corts de Castella als canvis en els impostos, l'oposici de les regions a la Uni d'Armes i l'enfrontament dels consells al Comte-Duc i a les seves juntes. Tot plegat incid per declarar la primera fallida de la monarquia el 1627, desprs d'haver aconseguit dues grans victries militars el 1625 (Batalla de Bahia  i batalla de Breda). A ms, la intervenci a Bohmia en 1618 i la no renovaci de la treva d'Anvers el 1621 van viciar la poltica exterior i van suposar un maldecap per al govern d'Olivares.

La situaci es va anar convertint de dramtica en desastrosa. A pesar del benefici que en primera instncia va suposar la fallida per eixugar el dficit, els fets posteriors van resultar nefastos. Aix, entre 1621 i 1626 es va procedir a encunyar moneda de vell en excs; la carssima intervenci a Mntua va anar seguida de les derrotes a la batalla de Matanzas (1628), la batalla de Hertogenbosch (1629) i la batalla de Pernambuco (1630). Les mesures no van fer ms que empitjorar la situaci: l'abolici dels milions per part de Felip IV i l'augment excessiu del monopoli de la sal el 1631 van provocar la rebelli a Biscaia (1631-1634); els projectes de reforma van quedar definitivament aparcats, installada la monarquia en un esfor bllic que implicava tots els territoris i que consumia els escassos recursos de la Hisenda.

Caiguda d'Olivares.
El 1635 el conflicte de la guerra dels Trenta Anys porta a la guerra amb el Regne de Frana, un costosssim conflicte que aprofund la crisi de la monarquia, obligada a recrrer a la venda de regalies i patrimoni de la Corona, a donatius i a la utilitzaci de les Corts per augmentar els serveis. A ms a ms, la necessitat de fons incrementa la pressi sobre una noblesa ja endeutada, sobre la qual recaur la necessitat de tropes i la defensa del regne, al mateix temps que s allunyada de la Cort per Olivares. Si b la guerra va ser al principi reeixida (batalla de Nordlingen (1634), batalla d'Ondarribia (1638), les mesures preses per a sufragar-la van provocar les revoltes de catalans i portuguesos (1640) i van costar el crrec a Olivares el 23 de gener de 1643 i el seu desterrament. En el seu lloc, es va formar un govern d'emergncia, tutelat per Felip IV, que ja no tornaria a donar el mateix grau de poder a ning ms.

Conflicte amb Catalunya.

El conflicte entre el Comte-Duc i Catalunya va iniciar-se amb la negaci de les Corts Catalanes de collaborar amb la Uni d'Armes que el Comte-Duc havia proposat el 1626. La guerra contra Frana va dificultar ms l'entesa de la Generalitat de Catalunya i el Consell de Cent amb l'Estat.

Les tropes castellanes i italianes que havien entrat a Catalunya per combatre amb els francesos al Rossell van causar grans mals a les zones rurals, actuant en determinats moments com un exrcit d'ocupaci. En senyal de protesta, el 7 de juny de 1640 uns centenars de segadors catalans, que es trobaven a Barcelona per a ser contractats per a la sega, van ocupar la ciutat i van matar el virrei, en l'anomenat Corpus de Sang. La Generalitat va actuar amb indecisi, per la qual cosa el vlid del rei volgu actuar amb fora. Com a resultat de la manca de resposta del rei a les reiterades protestes de la Generalitat pels abusos de les tropes i la insuportable crrega fiscal que les institucions havien de suportar, la Generalitat trenc amb la monarquia i va proclamar la Repblica Catalana. Finalment, davant la imminent guerra amb Castella, Pau Claris hagu de transigir davant la pressi diplomtica francesa i don el comtat de Barcelona al rei Llus XIII de Frana. Des de llavors i durant dotze anys, es desenvoluparia una guerra entre la monarquia espanyola i Catalunya, primer amb l'ajut de Frana i posteriorment sola, que s'ha conegut com a Guerra dels Segadors.

Conflicte amb Portugal.
El retorn de les hostilitats a les Provncies Unides el 1640 va repercutir sobre les colnies portugueses d'sia i Brasil. Al desembre d'aquell any una conspiraci, encapalada per la noblesa, va proclamar rei de Portugal el duc de Bragana, amb el nom de Joan IV de Portugal. Aquest va firmar la pau amb els holandesos i va obtenir el suport dels anglesos i francesos. Obligat el Comte-Duc a combatre en molts fronts, noms va aconseguir reunir un exrcit molt debilitat, que fou derrotat a la batalla d'Elvas, i d'aquesta manera Portugal assol la independncia.

Ascens de Luis Mndez de Haro.
Desprs de la caiguda d'Olivares el rei va nomenar nou vlid Luis Mndez de Haro, nebot de l'anterior, amb el ttol de primer ministre. El seu objectiu es centr en acabar amb els conflictes interns i aconseguir la pau a Europa.

Revoltes internes.

Els conflictes a Catalunya i Portugal van continuar, unint-se a aquests els d'Arag. Mndez de Haro aconsegu, el 1652, finalitzar la Guerra dels Segadors, desprs de 15 mesos de setge, entrant el mateix rei a Barcelona. 

La pressi fiscal, la falta d'aliments, el descontentament per l'alteraci de la moneda i les lleves crearan malestar en diverses zones com al Regne de Npols i Siclia el 1647, Corona de Castella entre 1647-1652 i 1655-1657.

Poltica exterior.

Els teros castellans van ser venuts a la Batalla de Rocroi el 1643, per la qual cosa Mndez de Haro decid canviar d'estratgia. Pel Tractat de Westfalia es reconeixia la independncia de les Provncies Unides i la conservaci dels Pasos Baixos espanyols.

La guerra amb Frana va continuar pel problema plantejat sobre el Franc Comtat i el Rossell. Grcies a la guerra interna de Frana els castellans aconseguiren derrotar els francesos a Valenciennes el 1656. Anglaterra i la prpia Frana pactaren l'any segent repartir-se les Disset Provncies, iniciant-se un nou front. La insostenibilitat de la guerra condu a firmar la pau amb el pas gal per la Pau de Munster de 1648 i el Tractat dels Pirineus de 1659 que signific la definitiva prdua del Rossell i de part de la Cerdanya, aix com l'Artois, que caigueren en mans franceses. Tamb es pact el matrimoni de la infanta Maria Teresa d'Espanya amb Llus XIV de Frana, amb una dot de 500.000 escuts.

Independncia de Portugal.

El 1665 Alfons VI de Portugal aconsegu una gran victria a la Batalla de Villaviciosa contra el rei castell, posant fi aix a les pretensions d'aquest d'intentar unir de nou la Corona portuguesa als dominis dels ustries castellans.

Segle d'Or.

Felip IV fou un home de gran cultura i mecenes de les arts, adquirint per la Corona ms de 800 quadres, la majoria exposats avui dia al Museu del Prado de Madrid, d'artistes tant importants com Diego Velzquez, Giovanni Lanfranco, Aniello Falcone o Nicola Poussin.

Mort i successi.

Va morir el 17 de setembre de 1665 a Madrid, sent enterrat al Monestir de l'Escorial, i deixant una monarquia en profunda recessi i crisis i amb la seva autoritat fortament qestionada per nobles, ciutats i regions. 

Per la mort del seu fill Baltasar Carles d'Habsburg fou succeit pel seu fill petit Carles II d'Espanya, l'ltim rei de la Dinastia dels ustries.



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49863" title="Regne de Granada" nonfiltered="4219" processed="4190" dbindex="19562">


El Regne de Granada va ser un regne andalus amb capital a Granada. El seu ltim rei va ser Boabdil, qui va perdre el tron davant els Reis Catlics el 2 de gener de 1492.

Quan els rabs van arribar a la pennsula, existia ja en aquest lloc un assentament amb dues petites poblacions: Iliberis (Elvira) que avui es coneix com Albaicn i Alcazaba, i Garnata al pujol del davant, que era ms aviat un barri d'Iliberis. Els rabs van anomenar aquest lloc Garnat Al-Yahud (Granada dels Jueus).

 Antecedents .
L'any 711, el cabdill berber Triq ibn Ziyad va desembarcar el 711 a Gibraltar i poc desprs van vncer als visigots a la batalla de Guadalete. Dos anys mes tard, Abd-al-Aziz ibn Mussa va dominar definitivament tot el territori desprs d'una rebelli. 

A l'poca de l'Emirat Independent, el 756, la poblaci rab es concentra ja assentada en dos nuclis: l'Albaicin i l'Alhambra. Anys desprs de la mort d'Almansor, el 1010 existeix aqu una ciutat coneguda com a Garnata, que s destruda en una confrontaci civil. Hi ha guerra contnuament per obtenir el tron. Dos anys ms tard, el 1013, arriba des del nord d'frica la dinastia zrida, fundada per Zawi ibn Ziri, conquista Garnata i es constitueix en regne independent que dura fins la seva extinci, l'any 1090; a partir d'aquest moment dominen els almorvits i encara que les lluites internes continuen, a la ciutat s'aconsegueix un gran desenvolupament, embelliment i construccions d'utilitat pblica. Com els conflictes interns i externs continuen sense solucionar-se, els governadors demanen ajuda (el 1146) a un nou poble del nord d'frica: els almohades.

Abd al-Rahman III, proclamat califa de Crdova en 929 va exigir submissi total als senyors de les tagres, per Saraqusta, es va sentirprou forta per trencar el vassallatge i es va revoltar en 934, i el 935 Abd al-Rahman va atacar dos cop s la ciutat, que va resistir els setges, per va tornar el 937 disposat a prendre la ciutat a l'assalt i la ciutat va caure el novembre del 937, reintegrant la marca a l'obedincia del Califat.

Descomposici de l'estat omeia.
A principis del segle XI la situaci a Al-Andalus era tremendament convulsa: S'estava lluitant la fitna, una guerra civil i les provncies van aprofitar la situaci per establir la seva independncia. 

L'emirat de Granada.


El regne nassarita de Granada.
El 1212 es produeix la batalla de Las Navas de Tolosa, amb una derrota decisiva pels almohades, que veuen com els regnes cristians reconquereixen molt de territori en els anys segents i que provocara una gran anarquia en els seus territoris, la qual es far notar tamb a Granada.

 Histria del regne .
El regne nassarita de Granada es consolida el 1232 desprs de la derrota de Las Navas de Tolosa. L'any 1238 Muhmmad ibn Nasr, anomenat Ibn al-hmar (El fill del Vermell), entra a Granada per la Porta d'Elvira per ocupar el palau del Gall del Vent (antiga Alhambra). s el fundador de la dinastia nassarita i re-fundador del regne de Granada. s l'ltim estat islmic de la pennsula, i es mantindr fins el 1492. Hi ha poca informaci sobre la seva organitzaci estatal i les seves institucions, per eren, bsicament les que es van desenvolupar amb el califat de Crdova: visirs, cadis, agents fiscals, etc., amb el malik com a font de lleis i amb un poder ms absolut que el dels reis cristians, ja que no tenien una noblesa que se'ls oposs.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49868" title="Andrew Wiles" nonfiltered="4220" processed="4191" dbindex="19563">

Sir Andrew John Wiles (Cambridge, Anglaterra, 11 d'abril de 1953), matemtic britnic. Va assolir la fama mundial el 1995 quan va demostrar uns certs casos de la conjectura de Taniyama-Shimura, els quals, segons la demostraci de Kenneth Ribet de 1990 d'una conjectura efectuada l'any 1986 per Gerhard Frey, implicaven el darrer teorema de Fermat.

El 1993 Wiles anunci la demostraci general del teorema, demostraci que result errnia, per que ell mateix amb l'ajuda de Richard Taylor correg a finals de 1994 i inicis de 1995. Aquesta demostraci fou publicada en un article de 98 pgines a la revista Annals of Mathematics i implica l's de funcions ellptiques i representacions de Galois.

Referncies.

 Wiles, A. "Modular elliptic curves and Fermat's last theorem" Ann. Math. 141, 443-551, 1995. L'article original de Wiles .
 Singh, S. Fermat's Enigma (Anchor Books, Nova York 1998). Traducci catalana: L'enigma de Fermat. Una bona explicaci divulgativa del teorema de Fermat i de diversos temes de teoria de nombres.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49870" title="Provncia de Kursk" nonfiltered="4221" processed="4192" dbindex="19564">


La provncia de Kursk (en rus                  , transliterat Krskaia blast) s un subjecte federal de Rssia. 

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49873" title="Isaac Albniz i Pascual" nonfiltered="4222" processed="4193" dbindex="19565">

Isaac Albniz (Camprodon, Ripolls, 29 de maig de 1860 - Cambo-les-Bains, Aquitnia (Frana), 18 de maig de 1909) va ser un gran compositor i intrpret de piano. No solament es va dedicar a la msica per a aquest instrument: tamb va escriure temes per al teatre, sis peres (ms una d'inacabada i tres d'esbossades) i ms de dues dotzenes de canons, aix com diversos temes orquestrals i de cambra.

Una infncia moguda.

El seu pare ngel Albniz era funcionari de duanes de l estat destinat a Camprodon; la seva mare era Dolors Pascual, originria de Figueres. Va ser un nen prodigi que va debutar com a pianista amb tan sols quatre anys, en un recital al teatre Romea de Barcelona, on els seus pares havien passat a residir poc desprs d'haver nascut, interpretant una fantasia sobre les I vespri Siciliani de Verdi. El seu primer mestre de piano fou Narcs Oliveras i al cap de poc temps va intentar ingressar al conservatori de Pars, per no ho va aconseguir per tenir noms set anys.

El 1869, el seu pare s represaliat i va a parar a l'oficina de duanes del port d'Almeria, lloc que perd per les seves implicacions poltiques. La famlia torna cap a Barcelona, malgrat que Albniz (que t vuit anys) s aleshores a Madrid, on s que s acceptat malgrat l'edat. El mes de juliol, nou canvi de domicili, ara a Cceres. Va de Cceres a Madrid regularment fins que se li acaba el dest al seu pare, per tal d'assistir a les classes de solfeig de Feliciano Primo, i de piano per Manuel Mendizbal.

Poc desprs, el pare torna ser destinat a Madrid, on es trasllada una altra vegada tota la famlia. Isaac es dona a conixer amb recitals amb un ampli recorregut per Castella i Andalusia. s en aquells moments, ja amb catorze anys, que la seva germana Blanca se sucida al Parc del Retiro de Madrid, on era membre del cor del teatre de la Sarsuela.

L'any segent, el 1875, el seu pare es nomenat "Interventor general de correus" a Puerto Rico i L'Havana, per novament tornar a perdre aquest treball i tota la famlia haur de retornar a Madrid al cap d'un any. Per per a Isaac totes aquestes circumstncies no sn res ms que una genial manera de donar-se a conixer i de visitar un nou pas. Durant aquest perode actu a ciutats com San Juan de Puerto Rico, Santiago de Cuba, aix com a locals diversos de L'Havana.

Protecci reial.

A l'any segent (1876) el prestigi d'Albniz es va difonent entre dels cercles aristocrtics de Madrid. En aquest fet hi t una intervenci cabdal la figura de Guillermo Morphy Ferris,(Comte de Morphy i secretari particular d'Alfons XII), el qual, entusiasmat pel seu talent, li obr les portes de la Cort. Aquest personatge influ perqu li fos atorgada una pensi reial per a estudiar al Conservatoire Royal de Brusselles, a on perfeccion els estudis de solfeig i piano.

Segons el seu diari, l'any 1880, Albniz rep llions de Liszt, llions que es van impartir per tota Europa, i que el compositor catal va rebre en formar part de la cort d'estudiants que acompanyaven Lizst en els seus desplaaments. L'amistat que va sorgir d'aquesta relaci duraria fins a la mort de l'hongars el 1886. Algunes interpretacions posteriors dubten de la validesa d'aquests fets argumentant que Liszt residia a Weimar en aquella poca.

Retorn a Barcelona.

El 1883 s'establ a Barcelona, on es va casar amb Rosina Jordana, alumna seva, i amb la qual va tenir tres fills. A Barcelona va estudiar composici amb Felip Pedrell, el qual li transmet els seus coneixements del folklore espanyol i l'inspir per escriure msica com ara la Suite Espaola, Op. 47. El cinqu moviment d'aquesta suite, anomenada Asturias (Leyenda), s probablement avui dia el ms fams del repertori de guitarra clssica, tot i que originriament es fos compost per a piano i ms tard transcrit per a guitarra. Moltes de les seves altres composicions tamb van ser transcrites per a guitarra, sobretot per Francesc Trrega. Albniz una vegada va declarar que preferia les transcripcions de guitarra de Trrega als seus treballs originals de piano.

Cada vegada ms, Albniz incorporava les seves prpies composicions en els seus recitals. El 1885 es trasllad a Madrid on els seus treballs van ser publicats pels principals editors musicals d'aquella poca: Benito Zozaya i Antonio Romero.

La reputaci d'Albniz com a pianista i compositor va continuar creixent. A la primavera de 1889 va viatjar a Pars per  assistir als Concerts Colonne que interpretaven el seu Concert per a piano, op. 78. Des de Pars va continuar fins a Anglaterra, on les seves interpretacions van ser molt reeixides. El 1890 es va posar en contacte amb l'empresari Henry Lowenfeld, el qual va contractar els serveis d'Albniz com a intrpret i compositor. Com a resultat, Albniz es va traslladar al costat de la seva famlia (la seva esposa Rosina i els seus tres fills) a Londres i a travs de Lowenfeld finalment es va ficar al mn del teatre musical: va  treballar per al Teatre Lric i ms tard per al Teatre Prncep de Galles.

 A petici de Lowenfeld, Albniz va compondre The magic Opal, comdia lrica en l'estil de Gilbert i Sullivan, estrenada al Lric el 19 de gener de 1893. Va ser traduda posteriorment al castell per Eusebio Sierra i presentada a Madrid el 1895 com La Sortija; aquell mateix any, la seva sarsuela San Antonio de la Florida amb llibret de Sierra va ser tamb interpretada a Madrid.

Contracte amb Money-Coutts.

Els seus contactes teatrals a Londres van cridar l'atenci del poeta i dramaturg amateur i hereu d'una fortuna bancria de la clebre firma de Coutts and CO, Francis Burdett Money-Coutts, que havia comprat accions i el juliol de 1894 va adquirir el contracte que Albniz tenia amb Lowenfeld. Coutts, el suport financer del qual permetria a Albniz viure confortablement la resta de la seva vida, estava interessat en escriure llibrets. La seva collaboraci amb el compositor va produir Henry Clifford (estrenada al Liceu el 1895), Pepita Jimnez (tamb estrenada al Liceu el 1896), i Merlin (composta entre 1898 i 1902 per no produda en vida d'Albniz), la primera pera d'una proposada trilogia titulada King Arthur (Lancelot va quedar incompleta el 1903, i Genevre, no es va arribar a escriure).  Per tant, durant aproximadament una dcada, Albniz va dedicar tot el seu talent i energia a la creaci i a la producci de msica per a l'escenari. Durant aquest temps va estar traslladant-se des de Londres a Pars.

Pars.

 A la capital francesa es va posar en contacte amb Vincent d'Indy, Ernest Chausson, Charles Bordes i ms tard amb Paul Dukas i Gabriel Faur, establint aix estrets llaos amb la comunitat musical francesa. Des de 1898 fins al 1900 va ensenyar piano avanat a la Schola Cantorum, per a causa de la seva pobra salut el 1900 va tornar al clid clima barcelon. Va comenar un feixuc treball al costat d'Enric Morera per a la promoci d'obres lriques catalanes. Quan, tanmateix, els seus esforos no van aconseguir que els seus propis treballs teatrals fossin produts, va tornar a Pars, on la seva msica era acceptada, elogiada i interpretada.

La residncia d'Albniz a Pars va comenar a ser un refugi per a artistes espanyols (entre els que hi havia Joaqun Turina i Manuel de Falla), on trobaven suport i nim pel seu propi esfor. La preocupaci d'Albniz per les formes musicals ms llargues va produir un canvi en el seu estil de composici des del bsicament lleuger -peces atractives de la seva primerenca carrera- cap a un art ms complex. I encara que no va deixar d'interpretar, les seves aparicions van disminuir quan va comenar a deixar-se absorbir per la composici i producci de les seves obres operstiques.

D'aquest perode ens vnen les canons Il en est de l'amour i Deux morceaux de prose de Pierre Loti (Crpuscule et Tristesse) aix com aquests grups de poemes de Coutts: Per a Nellie (un conjunt de sis canons); Art thou gone for ever, Elaine, Six Songs (de les quals noms han sobreviscut Will you be mine? i Separated), i Two Songs (The Gifts of the Gods i The Caterpillar). D'aquest perode tamb existeix una mostra d'obertura d'una can per a posar msica al text de la faula de Jean de La Fontaine Conseil tenu par les rats, el fragment que conclou una can de Coutts, Laugh at loving, i referncies a altres canons de Coutts per a les quals no s'ha trobat la msica.

A mesura que Coutts va comenar a cansar-se d'escriure llibrets, Albniz a poc a poc va tornar al piano i al seu nadiu paisatge d'inspiraci. La Vega (1896-1898) presagiava el seu posterior estil, que va florir en la seva obra mestra Iberia (1905-1908). La textura composicional i el llenguatge que defineix Iberia sn caracterstics de Quatre mlodies (dels poemes de Coutts), l'ltim treball vocal i les ltimes peces completes d'Albniz.

Darrers dies a Cambo-les-Bains.

A causa de la nefritis que patia, el 1 d'abril de 1909, abandona Pars on aleshores vivia, i amb tota la famlia s'installa al balneari de Cambo-les-Bains (als Pirineus atlntics francesos) en busca d'un clima ms adequat.

Un mes desprs va rebre una emotiva visita d'Enric Granados, el qual li va tocar la barcarola Mallorca, que era una petita pea concebuda durant un viatge fet per ells dos a les Balears, una mena de recordar sense dir res. Aquest dia que va transcrrer en companya de Granados va ser dels darrers que Albniz es mantingu lcid. Mori cap a les 8 de la tarda del dia 18 d'aquell mes de maig de 1909 quan faltaven pocs dies perqu compls 49 anys.

Les restes d'Albniz van partir cap a Barcelona, on arribaren en tren el dia 5 de juny a un quart de vuit del vespre a l'estaci de Frana. La seva mort va ser molt sentida i se li tribut una solemne cerimnia de rebuda que es perllong fins l'endem. La Banda Municipal de Barcelona toc la marxa fnebre dEl capvespre dels dus de Wagner, l'Orfe Catal cant diversos passatges del Rquiem de Faur i la Marxa fnebre de la sonata nm. 2 de Chopin.

Desprs dels solemnes funerals, la comitiva recorregu els carrers engalanats amb banderes catalanes a mig pal i va fer una emocionant parada davant del Liceu. Centenars de persones s'uniren al condol. Ms tard va ser enterrat al cementiri de Montjuc.

 Obres .
En negreta, les obres ms destacades. A partir de: Justo Romero. Albniz (Pennsula, 2002).





Bibliografia.
 Aaron Clark, Walter: Isaac Albniz: Portrait of a Romantic , Oxford UP, Nova York;

 Amat Cortes, Joa: Isaac Albniz, un catal universal, Cevagraf, SCCL, Barcelona, 1998;

 Avioa, Xos: Albniz, Edicions Daimon   Tarragona , 1986;

 Avioa, Xos: La msica i el Modernisme, Curial , 1985;

 Avioa, Xos: Modernisme i Modernistes - Musica i Modernisme: Definici i Perode -, Lunwerg editores, 2001;

 Gauthier, Andr: Albniz, Espasa Calpe, Madrid , 1978;

 Guerra y Alarcn, Antonio: Isaac Albniz. Notas crtico-biogrficas de tan eminente pianista, Fundacin Isaac Albniz, Madrid, 1990;

 Heras, Antonio de las: Vida de Albniz, Ediciones Patria, Barcelona, ;

 Marco, Thomas: Spanish Music in the Twentieth Century, 1993;

 Martorell, Oriol / Valls, Manel: Sntesi histrica de la msica catalana, Els llibres de la frontera, Sant Cugat del Valls, 1985;

 Montero Alonso, Jos: Albniz, Espaa en "suite", Editorial Silex, Madrid, 1988;

 Pedrell, Felip: Concierto de Albniz, Fundacin Isaac Albniz, Madrid, 1990;

 Reverter, Arturo: Albniz-Arbs, historia de una amistad, Scherzo, Madrid, 1989;

 Romero, Justo: Albniz, Edicions Pennsula   Barcelona, 2002;

 Ruiz Albniz, Victor: Isaac Albniz, Comisara General de Msica, Madrid, 1948;

 Salazar, Adolfo :Isaac Albniz y los albores del renacimiento musical en Espaa, Revista de Occidente, Madrid, 1926;

 Sempronio: Retrats de Ramon Casas, Edicions Polgrafa, S.A., Barcelona , 1970;

 Villalba, Luis: Imagen distanciada de un compositor-pianista, Fundacin Isaac Albniz, Madrid, 1990;

Enllaos externs.

Molta informaci d'Isaac Albniz a www.gaudiallgaudi.com;















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49875" title="Genocidi armeni" nonfiltered="4223" processed="4194" dbindex="19566">

El genocidi armeni fou un conjunt de matances i deportacions massives de la poblaci armnia de l'actual territori de Turquia efectuades per l'Imperi Otom entre finals del segle XIX i 1915, especialment durant el rgim dels Joves Turcs. s considerat el segon genocidi modern, desprs de l'extermini dels hereros de Nambia per part d'Alemanya. 

La finalitat que es buscava era l'eliminaci fsica del poble armeni als territoris de Turquia. Es considera que va haver-hi un mili i mig de morts i un mili ms de deportats en el que es coneix com la dispora armnia. En l'actualitat, l'Estat turc no tan sols nega oficialment l'existncia histrica del genocidi armeni, sin que sost que la poblaci turca va ser la vctima real de les matances per part dels armenis.

 L'Imperi Otom i el nacionalisme armeni: les primeres matances .

L'Imperi Otom sota el rgim autocrtic del sold Abdul Hamid II era una entitat poltica pluritnica i plurireligiosa. Entre les nombroses minories que hi havia, destacaven els armenis, de llengua indoeuropea i religi cristiana.

Al llarg del segle XIX van sorgir els primers partits nacionalistes armenis que, influts per les idees liberals, democratitzadores i revolucionries procedents d'Europa, van desencadenar un seguit de revoltes i accions armades a l'est d'Anatlia. El grup Armenagan va provocar una insurrecci a la ciutat de Van l'any 1885. El partit Hentxak, d'orientaci marxista, va comenar a promoure l'autodefensa de la poblaci armnia contra els abusos de latifundistes, funcionaris dspotes i atacs de les tribus kurdes.

Davant d'aquesta situaci, l'any 1894 el sold hi fu intervenir l'exrcit amb els hamidiye, cavalleria formada per tribus kurdes enquadrades militarment, segons el model dels cosacs russos. La situaci ben aviat es convert en una guerra civil religiosa.

Els incidents es van estendre a Istambul el 1896, quan un comando armeni assalt la Banca Otomana. Les represlies governamentals van ser terribles. Es produren matances en tots els barris armenis de la ciutat, sobretot al Glata. Els morts es comptaven per milers als carrers, on els cossos eren amuntegats per portar-los a fosses comunes.

Entre 1894 i 1896 es calcula que foren assassinats uns 300.000 armenis.

 Anullaci de l'estatus especial dels armenis i segona campanya de matances .
El sold, a conseqncia dels fets, fu que els armenis deixessin d'estar reconeguts com a minoria tnica i religiosa a protegir per la Constituci otomana. Malgrat la violncia, la intellectualitat armnia no posava en dubte la pertinena d'Armnia a l'Imperi Otom, sin que culpava dels fets el rgim autocrtic d'Abdul Hamid II. Les elits armnies continuaren ocupant llocs d'importncia a les institucions otomanes i donaren suport al moviment dels Joves Turcs, que pretenia democratitzar l'estructura imperial. Malgrat tot, els Joves Turcs ben aviat mostraren la intenci de fer de Turquia un pas centralitzat i culturalment homogeni, segons el model jacob, i refusaren les reivindicacions armnies, que d'altra banda comptaven amb el suport de la Rssia tsarista.

Amb l'entrada de l'Imperi Otom a la I Guerra Mundial com a aliat d'Alemanya i contra Rssia, Frana i la Gran Bretanya, la poblaci armnia esdevingu de seguida sospitosa de fer el joc a l'enemic. El govern turc orden detencions en massa entre els intellectuals armenis i s'inici la deportaci de la poblaci armnia. L'ambaixador nord-americ fou dels primers a denunciar els fets com una autntica campanya d'extermini sota l'excusa de reprimir una revolta de fet inexistent. Els deportats eren sistemticament assassinats per la gendarmeria, per escamots kurds i per companyies de convictes posats en llibertat i armats per a l'ocasi.

Es calcula que 1,2 milions d'armenis van ser assassinats en aquestes massacres, mentre quue uns 800.000 van aconseguir arribar als centres de deportaci de Sria i uns 300.000 ms a l'Armnia russa.

 Galeria d'imatges.


 Enllaos externs .
Insitut Nacional Armeni ;
20 Voices - Testimonis del genocidi armeni;
La Pgina de la Histria, al Rac Catal;






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49877" title="Vava'u" nonfiltered="4224" processed="4195" dbindex="19567">


Vava u s l'illa principal del grup Vava'u, al nord de Tonga. En ocasions s'ha transcrit com Vavao, i tamb s'anomena  Uta Vava u (en angls Vava u Mainland) per distingir l'illa del grup.

L'illa Vava'u s una plataforma elevada de corall amb penya-segats a la costa nord i amb un litoral baix i irregular al sud que s'obre en una xarxa complexa de canals, badies i illes formant un dels ports naturals ms protegits del Pacfic. La superfcie total s de 89,74 km , i l'altitud mxima s de 204 m.

La capital s Neiafu (), situada a la costa meridional. s la segona ciutat ms poblada de Tonga. A Neiafu resideix el governador de la divisi administrativa de Vava'u. La poblaci total de l'illa era de 12.238 habitants al cens del 1996.

 Illes del grup Vava u .
A la Polinsia s'explica que les illes les va crear el du Maui, que les va pescar del fons del mar amb el seu ham mgic i les va deixar surant. Els locals de Vava'u diuen que Maui va pescar l'illa de mala gana arrossegant-la. Per aix t una gran badia oberta al sud amb un llarg rastre d'illots. En total hi ha unes 70 illes, de les quals 17 sn habitades, distribudes en sis districtes. Les ms importants sn:



Un pas elevat uneix les illes de Vava'u, Pangaimotu, Toula i 'Utungake, situades davant de Neiafu.

Com a prolongaci al nord de la lnia de volcans de Ha'apai, al grup Vava'u es troben algunes illes que sn cons volcnics extingits i altres que sn illes en formaci a partir de volcans submarins:
Fonualei (abans Amargura) s una illa en forma cnica que s'eleva fins a 183 m amb un penya-segat vertical a la costa sud.
Toku, a 43 km al nord de Vava'u, s una illa formada pel crter d'un volc actiu.
Late s un con simtric de 5 km de dimetre i 518 m d'altitud.
Lateiki, 'petit Late', ms conegut com Metis Shoal, s un volc submar que es troba al sud de Late i en diverses ocasions a format una illa.

 Histria .
El grup Vava'u va ser descobert pel gallec Francisco Mourelle, el 1781. El seu vaixell, La Princesa, es va desviar de la tradicional ruta del gali de Manila i va arribar en precries condicions a la deshabitada Fonualei on no va poder desembarcar i la va anomenar Amargura. A Vava'u es va recuperar a Puerto Refugio (avui Port of Refuge). El port de l'illa Kapa s'anomena Port Maurelle en honor seu. Va anomenar al grup illes Mayorga en honor al virrei de Nova Espanya, el barcelon Mart de Mayorga.

El 1787 hi va arribar el francs La Prouse abans de que es perds el seu rastre en el Pacfic. Va anotar el nom natiu com Vavao. L'italohisp Alessandro Malaspina s'hi va estar deu dies, el 1793, en la primera expedici cientfica espanyola.

 Enllaos externs .

Mapa i imatges de Vava'u;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49878" title="Blgar" nonfiltered="4225" processed="4196" dbindex="19568">

El blgar s una llengua indoeuropea pertanyent a la branca de les llenges eslaves, de la seva branca meridional juntament amb l'eslov, el serbocroat i el macednic, llengua que, d'altra banda molts consideren un dialecte del blgar.
Tamb fou la primera llengua eslava en la qual es va produir literatura, i encara una forma del primer estadi d'aquest idioma s fet servir com a llengua eclesistica per l'Esglsia Ortodoxa.

Des de l'etapa que s'estn des del blgar antic (tamb anomenat antic eslau eclesistic fins al blgar modern, aquest idioma va passar de ser una llengua altament sinttica a una llengua analtica.

Una de les peculiaritats d'aquesta llengua s la desaparici de la declinaci present a les altres llenges eslaves modernes. Encara se'n poden trobar rastres en la formaci alguns substantius i adjectius, per els casos gramaticals han desaparegut completament. Si ms no, aquesta llengua va conservar tota la complexitat del sistema verbal que caracteritzava el blgar antic. Una altra caracterstica curiosa i bsicament aliena a la resta d'esfera eslava, s la incorporaci dels articles encltics, que probablement provenen de la llengua original (de la branca trquica) que es parlava en aquesta zona. Aquests articles es situen al final de la paraula: com passa en romans o les llenges escandinaves de la branca germnica. Per exemple     s "home", i       s "l'home"

L'alfabet.
L'any 886 de l'era cristiana els blgars varen adoptar l'alfabet glagoltic, emprat pels missioners bizantins St. Ciril i St. Metodi. Els segles posteriors va ser gradualment substitut per l'alfabet cirllic, que va ser desenvolupat per l'Escola Literria de Preslav, establerta per Boris I de Bulgria a la capital de l'poca, Pliska i desprs traslladada a la nova capital, Preslav. La majoria de lletres d'aquest nou alfabet s'havien extret de l'alfabet grec i per aquelles que representaven sons desconeguts per a la llengua grega senzillament es van adaptar lletres simplificades de l'alfabet glagoltic.

Sota la influncia de la literatura impresa de Rssia, l' escriptura  civil de Pere I de Rssia es va aplicar tamb a la llengua dels blgars, substituint l'anterior versi pertanyent a l'eslau eclesistic a finals del segle XVIII. Existien diferents tipus d'alfabets cirllics al comenament del segle XIX: alguns tenien 28 lletres i d'altres arribaven a les 44. Finalment, el blgar es va codificar per inspiraci de Marin Drinov en 32 carcters. Aquesta escriptura es va fer servir fins el 1945, any en el qual dues de les lletres  (  yat o doble e, i  , yus)    varen ser eliminades de l'alfabet. La versi actual de l'alfabet consta de 30 lletres per al blgar.



1 suavitza les consonants abans de la lletra 'o'

Lxic.
Al voltant de 2000 mots del lxic actual amb un origen eslau han sobreviscut en la parla actual, a travs de la mediaci del blgar antic i mitj fins arribar a la llengua blgara actual. La quantitat de lxic purament blgar, pre-eslau s insignificant (prop de 20 paraules), mentre que la quantitat d'importacions del llat, del grec i en menor mesura del rus i el francs definitivament es pot notar. Les nombroses paraules d'origen turc, que varen arribar al blgar durant la dominaci otomana han anat tendint a desaparixer durant aquest perode, essent substitudes per paraules prpiament eslaves, i avui en dia la seva quantitat segueix sent significativa, per menor que la de les altres llenges esmentades.



























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49883" title="Campionat del Mn "B" d'hoquei patins mascul 2004" nonfiltered="4226" processed="4197" dbindex="19570">


Entre el 16 i el 23 d'octubre del 2004 es disput a Macau (Xina) el 36 Campionat del Mn "B" d'hoquei patins mascul. Destac per que fou el primer campionat internacional oficial en qu hi prengu part la Selecci catalana d'hoquei patins.

Els rbitres que prengueren part en aquesta competici foren: Manuel da Luz (Macau), Francesc Xavier Roca (Andorra), Mark Siggurs (Austrlia), Peter Braddock (Nova Zelanda), Richard Anderson (Austrlia) i Rahjes Anand (ndia).

Participants.


Andorra.



Macau.
Nova Zelanda.
Xina.
Taiwan.



Anglaterra.
ustria.
Austrlia.
Catalunya.



Jap.
Corea del Nord.
Corea del Nord no es present al campionat. Tots els partits se li van donar per perduts per 10 a 0.

Primera fase.
Els horaris corresponen a l'hora de Macau (zona horria: UTC+8), als Pasos Catalans sn 6 hores menys.
Llegenda.
En les taules segents:


Grup A.

















Grup B.






















Segona fase.



Nov i des lloc.




Quarts de final.









Del cinqu al vuit lloc.





Semifinals.





Set i vuit lloc.



Cinqu i sis lloc.



Tercer i quart lloc.



Final.







Classificaci final.




Enllaos externs.
Seleccions catalanes, Ara!;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49884" title="Umbriel (satllit)" nonfiltered="4227" processed="4198" dbindex="19571">

Umbriel s el tercer satllit ms gran d'Ur i el ms fosc dels seus satllits majors. Va ser descobert per William Lassell el 1851.

 Nom .
Els satllits d'Ur reben els seus noms de personatges de ficci creats per William Shakespeare o Alexander Pope. Umbriel s el nom d'un esperit crepuscular de la malenconia en el poema The Rape of the Lock d'Alexander Pope. El seu nom fa pensar en ombra, un nom molt adequat per a un objecte fosc com Umbriel. Aquest nom va ser suggerit per John Herschel (fill de William Herschel) el 1852, a petici de William Lassell. Tamb s'anomena Ur II.

 Caracterstiques fsiques .
Umbriel s un cos de forma esfrica i medeix 1.169 km de dimetre. Aproximadament, la mateixa mida que Ariel, un altre dels stellits d'Ur. En les fotografies preses per la Voyager 2, que el va visitar el 1986, s'aprecia una superfcie rocosa i plena de crters, fora uniforme en tot el satllit. A diferncia de les altres llunes d'Ur, els crters d'Umbriel sn foscos, fent que la superfcie noms reflecteixi un 16% de la llum incident. Est compost majoritriament per gel d'aigua amb parts de roca i met congelat. La major part d'aquest met es troba a la superfcie. No sembla que hagi tingut activitat geolgica des de fa molt de temps.

La caracterstica ms destacable d'Umbriel s Wunda, una zona blanca brillant en forma d'anell situada prop de l'equador del satllit. T 140 km de dimetre i no se sap amb seguretat qu s per probablement sigui el terra d'un crter cobert amb algun tipus de gel. Tamb es coneix un altre crter anomenat Skind, amb un brillant pic central (veure imatge).




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49894" title="Match Point" nonfiltered="4228" processed="4199" dbindex="19573">
Match Point s una pellcula de Woody Allen de 2005.

Destaca per ser la primera pellcula que el cineasta no filma a la seva ciutat natal, Nova York, sin que va rodar-la a Anglaterra. Entre el repartiment destaca Scarlett Johansson, que va prendre el paper que originalment faria Kate Winslet, al rebutjar-lo aquesta ltima "per a passar ms temps amb la seva famlia".

 Argument .
Match Point explica la histria de Chris Wilton, extennista professional que troba feina de monitor en un club d'alt nivell al cor de Londres.
Molt de pressa, fa amistat amb Tom Hewett, un dels membres del club amb qui comparteix la passi per l'pera i la msica clssica.
Chris coneix la germana de Tom, Chlo, aix com la seva promesa, l'actriu americana Nola Rice.
D'aquesta trobada naixer un idilli amb Chlo, alhora que Chris mantindr una molt forta relaci amb Nola.
Aquest engranatge amors i vicis acabar de manera trgica per a un d'ells.

 Repartiment .
 Scarlett Johansson : Nola Rice;
 Jonathan Rhys-Meyers  : Chris Wilton;
 Emily Mortimer  : Chlo Hewett-Wilton;
 Matthew Goode  : Tom Hewett;
 Brian Cox  : Alec Hewett;
 Penelope Wilton  : Eleanor Hewett;
 Ewen Bremner : l'agent de policia Dowd;
 James Nesbitt  : el detectiu Banner ;
 Rupert Penry-Jones  : Henry ;
 Paul Kaye  : l'agent de policia ;
 Simon Kunz  : Rod Carver ;
 Geoffrey Streatfeild  : Alan Sinclair ;
 Steve Pemberton : el detectiu Parry;
 Morne Botes : Michael;
 Rose Keegan : Carol;
 Eddie Marsan : Reeves;
 Miranda Raison : Heather;
 Zoe Telford : Samantha;
 Alexander Armstrong : Mr. Townsend ;
 Janis Kelly : la cantant de 'La Traviata' ;
 Alan Oke : un des cantants de 'La Traviata'  ;
 Philip Mansfield : el servent;
 Mary Hegarty : un des cantants de 'Rigoletto';
 John Fortune : John, el xofer personal de Chris;
 Patricia Whymark : l'operadora telefnica ;
 Margaret Tyzack : Nicole Eastby, la vena de Nola;
 Scott Handy : un amic dels Hewett;
 Emily Gilchrist : una amiga dels Hewett;
 Selina Cadell : Margaret ;
 Georgina Chapman : la collega de Nola;
 Colin Salmon : Ian, el ve de Mme Eastby;
 Toby Kebbell : el policia;

 Al voltant de la pellcula .
 La pintura d'una noia amb una pilota vermella que es pot veure sobre el mur que Chris est vorejant ha estat realitzada per Banksy, un artista londinenc especialitzat en  graffitis.
 El paper de Nola Rice havia de ser interpretat per l'actriu Kate Winslet, per va desistir finalment per poder passar ms temps amb la seva famlia.

 Banda original .
La banda original est constituda de deu gravacions antigues d'ries d pera, en els moments de gran intensitat del gui, i d actuacions en viu,  intercalant-se al llarg de la pellcula. Les ries, la meitat de les quals sn interpretades per Enrico Caruso, sn extretes d'peres de Verdi, Donizetti, Bizet, Carlos Gomes, Andrew Lloyd Webber i Gioacchino Rossini. Heus aqu el detall :

 Una furtiva llgrima, extreta de L'elisir d'amore , opera de Gaetano Donizetti. Intrprete : Enrico Caruso.

 Un d felice, eterea, extreta de La Traviata, opera de Giuseppe Verdi. Intrprets : Alan Oke ; Tim Lole, piano.

 Mal reggendo all'aspro assalto, extreta de Il trovatore , opera de Giuseppe Verdi. Intrpret : Enrico Caruso.

 Mi par d'udir ancora, extreta de I Pescatori di Perle , opera de Georges Bizet. Intrpret : Enrico Caruso.

 Mia piccirella, extreta de Salvator Rosa, opera de Carlos Gomes. Intrprete : Enrico Caruso.

 Gualtier Malde !.. Caro nome, extreta de Rigoletto, opera de Giuseppe Verdi. Intrprets : Mary Hegarty ; Tim Lole, piano.

 Arresta, extreta de Guillaume Tell, opera de Gioacchino Rossini. Intrprets : Janez Lotric i Igor Morozov.

 Desdemona, extreta dOtello, opera de Giuseppe Verdi. Intrprets : Janez Lotric i Igor Morozov;

 I Believe My Heart, extreta de The Woman in White, comdia musical d'Andrew Lloyd Webber, llibret de David Zippel. Intrpret : Martin Crewes;

 O figli, o figli miei !, extreta de Macbeth, opera de Giuseppe Verdi. Intrpret : Enrico Caruso.

 Cites .
El protagonista cita la frase de Sfocles "mai no haver nascut s potser la ms bonica de les gangues".

 Premis .
2006
 Oscar al millor gui original ;
 Globus d'Or a la millor pellcula dramtica;
 Globus d'Or al millor director;
 Globus d'Or al millor gui;
 Globus d'Or a la millor actriu secundria per Scarlett Johansson.
 Premis Goya a la millor pellcula europea el 2006.
 Csar a la millor pellcula estrangera.

 Notes i referncies .
 Aquesta pellcula ha estat doblada al catal.

Enllaos externs.
 Pgina de la pellcula a l'IMDb;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49896" title="Woody Allen" nonfiltered="4229" processed="4200" dbindex="19574">

Woody Allen s un director, guionista, escriptor i actor nord-americ. Ha filmat la major part de les seves pellcules a Nova York, la seva ciutat natal. s tamb msic de jazz.

 Biografia .

D'origen jueu, va nixer al districte del Bronx de Nova York, b que pass la infantesa a Brooklyn. A catorze anys aprengu a tocar el clarinet i a setze ja comen a escriure acudits per al New York Post, el primer dels quals es public el 25 de novembre de 1952. El 1953 fou contractat per un agent publicitari per escriure acudits, i durant un any segu diversos cursos a la Universitat de Nova York, que no acab. Desprs de treballar de guionista en programes de rdio i televisi, comen a ser reconegut per escriure gags per a l'humorista Sid Caesar, el primer dels quals fou ems el 2 de novembre de 1958. 

El 1960 debut com a humorista al club Blue Angel, i el 1963 ja era reconegut a tot el pas grcies a una gira. Debut al cinema com a guionista i actor en un paper secundari a Com va aix, gateta? (estrenat als Estats Units el 22 de juny de 1965). El 1966 estren la seva primera obra de teatre, Don't drink the water i public uns primers contes a la revista New Yorker. Com a director el seu primer film fou Agafa els diners i corre (estrenat el 18 d'agost de 1969) i la seva consagraci arrib amb Annie Hall (estrenat el 20 d'abril de 1977), per la qual aconsegu quatre premis Oscar, que no an a rebre perqu el mateix dia tenia un concert amb el seu grup de jazz. 

s autor d'una altra obra teatral, Torna-la a tocar, Sam (1969) i de tres llibres en qu aplega els seus contes: Com ensorrar la cultura (1971), Sense plomes (1975) i Side effects (1976).Es va  relacionar sentimentalment amb les actrius Diane Keaton i Mia Farrow, protagonistes de la majoria de les seves pellcules. D'aquesta darrera en t un fill, Satchel (nascut el 10 de desembre de 1987), per se'n separ desprs d'un gran escndol, el 1993, en fer-se pblic la relaci que mantenia amb la filla adoptiva de la Mia Farrow (que aleshores era la seva parella oficial), Soon-Yi Previn, amb la qual s'acab casant el 22 de desembre de 1997. Com a director, i fins 2005, realitz 35 pellcules. Recentment, ha fet un film a Barcelona amb Scarlett Johansson, Penlope Cruz i Javier Bardem, que s'estrenar a la tardor del 2008.

El 2002 fou guardonat amb el Premi Prncep d'Astries de les Arts i el 2007 fou investit doctor honoris causa per la Universitat Pompeu Fabra per la seva contribuci a les arts i la cultura popular.

 Filmografia .
Com a director, guionista i actor alhora (en * no actor):

1966  Qu passa Lliri Tigrat?;
1969  Agafa els diners i corre;
1970  Bananes;
1972  Tot el que ha volgut saber sempre sobre el sexe, per mai no ha gosat a preguntar;
1974  El dormilega;
1975  L'ltima nit de Bors Gruixenko;
1977  Annie Hall;
1978  Interiors (*);
1979  Manhattan;
1980  Records;
1982  A Midsummer Night's Sex Comedy;
1983  Zelig;
1984  Broadway Danny Rose;
1985  La rosa porpra del Caire (*);
1986  Hannah i les seves germanes;
1987  Dies de rdio (*);
1987  Setembre (*);
1988  Una altra dona (*);
1989  Histries de Nova York;
1989  Delictes i faltes;
1990  Alice (*);
1992  Ombres i boira;
1992  Marits i mullers;
1993  Misteris assassinat a Manhattan;
1994  Bales sobre Broadway(*);
1995  Poderosa Afrodita;
1996  Tothom diu "I love you";
1997  Desmuntant Harry;
1998  Celebrity (*);
1999  Acords i desacords (*);
2000  Lladres d'estar per casa;
2001  La maledicci de l'escorp de jade;
2002  Un final "made in Hollywood" ;
2003  Qualsevol altra cosa ;
2004  Melinda i Melinda (*);
2005  Match point (*);
2006  Scoop;
2007  Cassandra's Dream (*);
2008  Vicky Cristina Barcelona;

Nominacions i Premis.
 Premi Oscar .


Globus d'Or.


Premi BAFTA.


Festival de Berln.


Festival de Vencia.


Festival de Donostia.


Enllaos externs.



 Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries de les Arts 2002  ;
Woody Allen a Barcelona. Rodatge d'una pellcula.;
 Woody Allen Web  ;







































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49899" title="Cens" nonfiltered="4230" processed="4201" dbindex="19575">


Cens (amb ortografia tradicional Sans o etimolgica San, i en forma oficial en francs Sansa) s un municipi de la comarca nord-catalana del Conflent. Administrativament s una comuna del departament dels Pirineus Orientals.

--Dades que justifiquen la grafia San--

L ortografia  San , com ho intuia en Coromines, s ha de relacionar amb :
- un Sancius documentat al Conflent com a testimoni en una acta a St Esteve de Pomers (Clar) el 865 amb data dels 15 i 22 de mar (Catalunya carolingia. Rossell ( ).doc. 56. i  Alart.doc. 72)
- un  Sancolus / Sanciolus  documentat com a propietari de terres a  En entre 870 i 878.  (terra) alia de ---   (Ibid. doc.115.).

- Uns descendents documentats a Vilella (Rigard) el 28 de juliol 939 : Un Sancius Bellus s testimoni. (Ibid. doc.254.) a Aiguatbia  el 6 de maig 974, amb la forma  Sanctioni  s testimoni.(Ibid. doc. 482. i  Alart. doc.188). Notem en Alart un Sanctiolus el 871 (doc. 77), un Sancoli el 878 (doc. 89).

Cal afegir que trobem un Sancius el 21 d  agost 842 com a testimoni a Empries in Cat. Car. Girona ( ) doc.19. San es troba com a possessi d Arnau Bernat en el testament seu del setembre 1067, on diu que el tingu de Santa Maria de Grassa.

Actualment s el municipi menys habitat de la Catalunya del Nord.

 Referncies .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49901" title="Sansa" nonfiltered="4231" processed="4202" dbindex="19576">


 Geografia: Sans o San, municipi del Conflent. Vegeu Cens;
 Tecnologia: Subproducte de l'extracci d'oli d'oliva. Vegeu Pinyolada;
 Msica: Instrument musical idifon. Vegeu sansa (instrument);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49909" title="Francesc Pujols i Morgades" nonfiltered="4232" processed="4203" dbindex="19577">


Francesc Pujols i Morgades (Barcelona, 1882 - Martorell, 1962), fou un escriptor i filsof catal.

Comen a fer versos mentre era estudiant de batxillerat, influt per l obra de Jacint Verdaguer i Joan Maragall. Participa als Jocs Florals de Barcelona de 1902, on guanya la Flor Natural amb el poema  Idilli . El 1904 publica  El llibre que cont les poesies de Francesc Pujols , amb prleg de Joan Maragall, que veia en Pujols un representant de  la paraula viva .

El mateix any, don la seva primera conferncia a l Ateneu Barcelons parlant del pintor Marian Pidelaserra, iniciant aix una trajectria com a crtic d art agrupada posteriorment al llibre  Recull de crtica artstica  (1921). Es distingeix com un dels primers defensors de l aleshores controvertit arquitecte Antoni Gaud, a qui consagra el llibre  La visi artstica i religiosa d en Gaud  (1927), tradut al francs pel pintor Salvador Dal i editat a Lausana el 1970. Dal es va sentir especialment captivat per la filosofia de Pujols: el 1960, va pintar l'obra a l'oli Cel Hiparxiolgic, i el 1974 va publicar el llibre Pujols per Dal, on es referia a les seves nombroses converses amb Pujols. Finalment, Dal va erigir un monument a Francesc Pujols, davant de l'entrada del seu Teatre-Museu a Figueres.

L any 1906, amb el pseudnim  Augusto de Altozanos , publica la seva nica novella,  El Nuevo Pascual o la Prostitucin , obra humorstica, escrita en un castell tradut directament del catal. Viatja a Madrid, on aprofundeix els seus estudis pictrics i filosfics, i coneix el poltic Francesc Camb. El 1908, de retorn a Barcelona, freqenta la Penya de l Ateneu Barcelons, entitat de la qual ser secretari a partir de 1924, quan Pompeu Fabra n era president. Participa en la fundaci de l agrupaci Les Arts i els Artistes, i del setmanari  Papitu , que posteriorment dirigir. En el vessant teatral, publica  El llibre de Job  (1922), escrit en vers pitarresc, i la tragdia  Medeia  (1923).  

L any 1918, Francesc Pujols publica el  Concepte General de la Cincia Catalana , on estableix l existncia d un corrent filosfic autcton, iniciat per Ramon Llull i continuat per Ramon Sibiuda; en aquesta obra hi figura la seva clebre profecia segons la qual els catalans sn ssers d excepci pel fet de ser fills de la terra de la veritat. Perqu seran catalans, totes les seves despeses, on vagin, els seran pagades  i els oferiran l hotel, el ms preuat regal que se li pugui fer a un catal quan viatja. Al cap i a la fi, i pensant-hi b, ms valdr ser catal que milionari.

En anys successius escriu altres treballs filosfics com  L evoluci i els principis immutables  (1921) o  Hiparxiologi o Ritual de la Religi Catalana  (1937).

El pensament de Pujols: formaci i influncies.

Francesc Pujols basteix un sistema filosfic anomenat primerament Sumpctica o Cincia del Concret, ms tard Hiparxiologia o Cincia de l Existncia, i finalment Pantologia o Cincia del Tot. 
Un dels seus bigrafs, Joan Cusc, assenyala que "Pujols llegeix en catal, castell, itali, francs i, a banda d una slida formaci en la cultura catalana (tant dels clssics com dels seus contemporanis), l interessen els clssics i t en compte els avenos en fsica, zoologia, biologia i psicologia. Aix mateix, llegeix obres importants de la literatura, com El Parads perdut de Milton i gaireb totes les obres de Shakespeare, s interessa per la histria de les religions i s acosta a Nietzsche. Entre els primers llibres de la seva biblioteca destaquen els de psicologia, de microbiologia, de moral, de sant Toms i la bellesa i de msica clssica.

Aquest devessal d interessos i d autors continua fins als anys seixanta del segle XX, en qu s aproxima a autors com Heisenberg i a la fsica quntica. Rostand, Bernard, Unamuno, Fages de Climent, Josep M de Sagarra, Bruno, Dant, Llull, Marx, Llorens i Barba, Coprnic, Proudhon, Esterlich, Dal, Pompeu Fabra, Leopardi, D'Ors, Creixells, Nicolle, Hooker, Chevalier, Pitarra... Sn autors que Pujols coneix, llegeix i estudia. Sempre centrant grans mbits temtics: histria (de Catalunya, d Europa, i econmica), cincies de l home (psicologia, biologia, medicina...), histria de les religions i poesia i art. La religi, la cincia, l sser hum i Catalunya sn els eixos vertebradors de les seves lectures .


L any 1931, l escriptor Josep Pla va dedicar un llibre al seu pensament titulat  El sistema de Francesc Pujols. Manual d Hiparxiologia .

El 1926 publica en dos volums la  Histria de l hegemonia catalana en la poltica espanyola . Installat a Martorell, escriu diverses obres de caire poltic com  La soluci Camb  (1931) o  El problema peninsular  (1935).

A la fi de la Guerra Civil espanyola s exilia a Prada de Conflent sota l'hospitalitat de Pau Casals (1939), per traslladar-se  posteriorment a la Residence dels Intellectuels Catalans de Montpeller, on coneix l escriptor i cientfic Alexandre Deulofeu, i diserta davant de joves intellectuals  com el crtic d art Alexandre Cirici Pellicer, el poltic Heribert Barrera i l'escriptor Artur Blad i Desumvila, el qual va publicar la seva biografia : "Francesc Pujols per ell mateix" (1967).

Retorna a Catalunya el 1942, i passa un mes internat a la pres Model de Barcelona. A partir de 1949, i fins a la seva mort, escriu a publicacions com  Destino .

Referncies.


 Enllaos externs .
 Associaci Francesc Pujols;
 Fundaci Francesc Pujols i Morgades;
 Francesc Pujols, filsof de Catalunya;
 My Space de Francesc Pujols;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49910" title="Abu Dhabi" nonfiltered="4233" processed="4204" dbindex="19578">



Abu Dhabi (en rab       , transcrit  Ab   aby) s el ms gran dels set emirats que conformen els
Emirats rabs Units, amb 73.548 km2 de superfcie. s tamb una ciutat homnima d'aquest emirat, la ciutat d'Abu Dhabi, que fa de capital de l'estat, situada a la part central de la costa del golf Prsic dels EAU, a 24 28' N i 54 22' E. i dels mateixos Emirats rabs Units.


L'emirat.

Els Banu Yas es van establir a la regi anomenada Al-Zafra al segle XVIII i van fundar la ciutat d'Abu Dhabi el 1761 en una illa separada del continent per un pas anomenat Al-Makta, protegida dels atacs des de la costa i amb un port protegit  per vaixells lleugers. 

Els Banu Yas per van romandre a l'interior del pas fins que va arribar al poder Shakhbut ben Dhiyab, del clan dirigent dels Al Bu Falah, el 1795. Desprs del 1800 els wahhabites van aparixer a la zona i van mantenir estrets contactes amb els pobladors de l'oasi de Buraimi i amb els Qawasimi o Kawasim, que governaven al nord, i prcticament no van tenir contactes amb el xeic d'Abu Dhabi. 

Shakhbut va signar el tractat de pau amb els britnics el 1820. Quan va pujar al poder Khalifa ben Shakhbut el 1833 es va introduir finalment la influencia wahhabita per tot i aix el 1835 Khalifa va signar el tractat de treva, que va esdevenir perpetu el 1853. Els Acords Exclusius de 1892 van posar el xeicat sota protectorat britnic. 

El 1939 el xeic va atorgar la concessi de les prospeccions de petroli per 75 anys a la Petroleum Development Trucial Coast Ltd Co, filial de la Iraq Petroleum Company, per el 1952, sense haver trobat petroli, les prospeccions es van cancellar. Finalment es va trobar petroli el 1959.

Els conflictes fronterers amb Qatar per Al-Udayd i Al-Djiwa, i algunes illes s'han solucionat als darrers anys. Tamb el conflicte amb Arbia Saudita per Buraimi; la frontera amb Oman ha quedat igualment delimitada. Interiorment t ben delimitada la frontera amb Dubai (desprs de la guerra de 1947-1949) amb una zona neutralitzada, i amb Sharjah.

Arran de la independncia dels Emirats rabs Units el 2 de desembre de 1971, la ciutat d'Abu Dhabi en va esdevenir la capital, i l'emirat fou el dirigent de la federaci; la presidncia federal correspon sempre al xeic d'Abu Dhabi que s el major contribuent al presupost federal. El actual xeic d'Abu Dhabi, Khalifa ben Zayed Al-Nahayan, s el president de la federaci. 

L'economia es basa gaireb exclusivament en la producci de petroli, ja que explota els jaciments de la regi des del 1959. Anualment produeix uns 100 milions de tones de cru. A deferncia d'altres emirats, el d'Abu Dhabi prcticament no va tenir emissions filatliques.

Els xeics que han governat fins ara sn:

Xeic Dhiyab ben Isa ben Nahayan 1761 - 1795 ;
Xeic Shakhbut ben Dhiyab Al-Nahayan  1795 - 1816               ;
Xeic Muhammad ben Shakhbut Al-Nahayan  1816 - 1818  ;
Xeic Shakhbut ben Dhiyab Al-Nahayan  1818 - 18..  (segona vegada)    ;
Xeic Tahnun ben Shakhbut Al-Nahayan   1818 - Abril 1833  associat)          ;
Xeic Khalifa ben Shakhbut Al-Nahayan Abril 1833 - 1845        ;
Sultan ben Shakhbut Al-Nahayan  Abril 1833 - Juliol 1845 (associat)      ;
Xeic Isa ben Khalid (usurpador) Juliol 1845 - Setembre 1845        ;
Xeic Dhiyab ben Isa (usurpador) Setembre 1845 - Desembre 1845        ;
Xeic Said ben Tahnun Al-Nahayan Desembre 1845 - 1855            ;
Xeic Zayed I ben Khalifa Al-Nahayan 1855 - Maig 1909            ;
Xeic Tahnun II ben Zayed Al-Nahayan  Maig 1909 - Octubre 1912        ;
Xeic Hamdan ben Zayed Al-Nahayan Octubre 1912 - 22 d'agost de 1922     ;
Xeic Sultan ben Zayed Al-Nahayan  22 d'agost de 1922 -  4 d'agost de 1926  ;
Xeic Saqr ben Zayed Al-Nahayan   4 d'agost de 1926 -  1 de gener de 1928  ;
Xeic Shakhbut II ben Sultan Al-Nahayan   1 de gener de 1928 -  6 d'agost de 1966  ;
Xeic Zayed II ben Sultan Al-Nahayan 6 d'agost de 1966 -  2 de novembre del 2004  ;
Xeic Khalifa ben Zayed Al-Nahayan 2 de novembre del 2004 - ;

Vegeu tamb.
 Llista d'illes d'Abu Dhabi;




. 



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49913" title="Tab dels noms" nonfiltered="4234" processed="4205" dbindex="19579">
El tab dels noms s un costum xins segons el qual est prohibit dir o escriure determinats noms, que comprenen:
 l'emperador i avantpassats;
 l'estat d'on provenia l'emperador o els seus avantpassats durant el seu regnat;
 el nom del clan al qual hom pertany;
 els personatges illustres, com Confuci, als quals la gent s'ha de referir amb parfrasis;

Trencar aquest tab podia portar fins i tot a l'execuci, com li va passar a Wang Xihou, que va escriure directament el nom de l'emperador al seu llibre.

Per evitar el tab es pot:
 Substituir un carcter per un altre de pronunciaci similar;
 Deixar un espai en blanc;
 Ometre un tret del carcter;

Avui dia aquests tabs no se segueixen de manera escrupulosa, si b els pares acostumen a evitar posar als seus fills els mateixos noms que els seus ascendents (a la inversa de com passa a molts pobles occidentals, on les nissagues comparteixen el mateix nom de pila).

Costum pi'i a Tahit.
A Tahit existia l'anomenat costum pi'i, literalment "anomenar", segons el qual determinades sllabes o paraules que es poguessin relacionar amb els noms dels gran caps, arii rahi, esdevenien tab.

El primer en prendre nota d'aquest costum va ser l'angls George Vancouver. Ja havia estat a Tahit en dues ocasions amb el capit Cook. El 1791 hi va tornar com a comandant d'una expedici i va notar els canvis de certes paraules comunes. Un any abans d'arribar Vancouver, el 1790, el gran cap Tu va abdicar en el seu fill. El pare va prendre el nom de Pomare (plor de nit), conegut desprs com Pomare I, i el fill va ser Tu Vaira'atoa, ms tard Pomare II. Com a conseqncia, van esdevenir tabs les paraules que significativament es relacionessin amb els noms Tu Vaira'atoa o Pomare. Aix, per exemple, la sllaba tu es va canviar per tia, fetu (estel) va ser fetia, vai (aigua) va ser pape, po (nit) va ser ru'i, mare (plor) va ser hota. Aquest canvis van tenir conseqncies tamb en els topnims: l'illa Teturoa es va convertir en Tetiaroa, la ciutat de Vaiete (font d'aigua) es va convertir en Papeete, l'actual capital de Tahit. Poc desprs de Vancouver van comenar a arribar els missioners i es va perdre el costum pi'i com altres tradicions.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49915" title="Charlie Rivel" nonfiltered="4235" processed="4206" dbindex="19580">

Charlie Rivel va nixer a Cubelles (el Garraf) el 23 d'abril de 1896 amb el nom de Josep Andreu i Lasserre. Una interjecci trista de llop, una llarga samarreta, la cadira i la guitarra sn els atributs amb qu Charlie Rivel va ser anomenat el millor pallasso del mn. 

Fill d'un fuster de Sants (actualment un barri de Barcelona), va nixer a Cubelles, en un estable com ell deia. Josep i els seus sis germans van fundar una dinastia que encara avui segueix donant guerra. Van aconseguir fer-se un lloc entre les primeres figures del circ quan aquest encara tenia les constants vitals en forma. Als tres anys Josep va debutar en el seu primer nmero cmic en el qual imitava un forut i 20 anys ms tard es produa una llegendria ancdota en la qual un estupefacte Charles Chaplin li va deixar anar: M'imita vost o sc jo qui l'imita a vost?.
L'esclat de la Segona Guerra Mundial va coincidir amb la trobada de Rivel i la seva veritable personalitat (samarreta, cadira i guitarra). Va ser llavors quan va quedar atrapat durant dos anys en l'Alemanya nazi, obligat a complir els contractes firmats.

El 1954 va tornar a Barcelona per la Merc com a figura del cartell del Circ Price, convertit ja en el Charlie Rivel udolador que tots recordem.

El seu ltim moment estelar es produ l'any 1971 grcies a la seva participaci en la pellcula I Clowns de Federico Fellini.

Va morir el 26 de juliol de 1983 a Sant Pere de Ribes a causa d'un atac de cor.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49917" title="Rachel Corrie" nonfiltered="4236" processed="4207" dbindex="19581">

Rachel Corrie (Estat de Washington, 10 d'abril del 1979   Gaza, 16 de mar del 2003) fou una activista poltica nord-americana de l'anomenat Moviment Internacional de Solidaritat amb Palestina, que va morir a la franja de Gaza en circumstncies no del tot aclarides el mar del 2003. Corrie, que estava treballant per aquesta organitzaci a Rafah, va perdre la vida mentre intentava bloquejar accions de seguretat per part de l'exrcit israeli.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49934" title="Ruhollah Khomeini" nonfiltered="4237" processed="4208" dbindex="19582">

L'Aiatoll Seyyed Ruhollah Khomeini (                        en persa) (17 de maig, 1900   3 de juny, 1989) fou un clergue xita irani i el dirigent espiritual de la Revoluci Islmica Iraniana de 1979  que enderroc la monarquia de Mohammad Reza Pahlavi, el darrer Xa de l'Iran. 

Khomeini, considerat un dirigent espiritual per molts musulmans xites, va governar l'Iran des del triomf de la revoluci el 1979 fins a la seva mort el 1989. A l'Iran, oficialment hom denomina Khomeini imam ms que no pas aiatoll, cosa que tamb fan els seus seguidors. Molts consideren Khomeini un dels homes ms importants del segle XX i el 1979, la revista Time Magazine va  nomenar-lo Home de l'Any.

Tanmateix, durant el seu govern Khomeini fou responsable de la mort de milers d'opositors, entre els quals uns vint mil presos poltics executats, segons es creu, per ordre seva, durant l'estiu de 1988. Com que el 1979 va nomenar el clergue radical Khalkhali jutge revolucionari, Khomeini tamb s considerat responsable de l'execuci sense judici just de centenars d'antics funcionaris i oficials militars de l'poca del Xa.

 Naixement .

El futur dirigent de la revoluci islmica iraniana va nixer en un poble anomenat Khomein; el seu nom de naixement era Ruhollah Mousavi (               en persa) l'any 1900.

Com a descendent del profeta Mahoma, tenia dret a usar el ttol  Sayyid davant del seu nom. Els seus avantpassats eren perses que s'havien establert a Lucknow(ndia) segles abans per proporcionar educaci religiosa a la gran comunitat xita que hi havia establerta. El seu avi va establir-se a l'Iran a mitjans del segle XIX causalment durant una pelegrinaci a  Najaf; per aix se li va donar el sobrenom de "Hendi", que vol dir l'Indi. Aquest fet fou usat contra seva pels seus detractors. 

 L'poca de l'exili.

Khomeini fou nomenat aiatoll a la dcada dels 1950s. El 1964 va ser obligat a exiliar-se de l'Iran a causa de les seves constants crtiques al govern del Xa Mohammad Reza Pahlavi. En un principi, fou enviat a Turquia, per desprs se li va permetre d'establir-se a l'Iraq, on va estar-s'hi fins que fou obligat a marxar-ne el 1978; aleshores, va anar a Neauphle-le-Chteau (Frana). Segons explica  Alexandre de Marenches (aleshores cap del Servei secret francs), Frana va proposar al Xa aconseguir que Khomeini pats "un accident mortal", per Mohammad Reza Pahlavi va refusar la idea de l'assassinat perqu va considerar que aix en faria un mrtir. Desprs de l'assassinat d'Ali Shariati, un destacat filsof revolucionar, Khomeini va esdevenir un dels dirigents ms destacats de l'oposici al Xa, fins arribar a ser considerat el guia espiritual de tots els contraris al rgim de l'Iran.

 Ideologia .

Durant el seu exili, Khomeini escrigu un llibre titulat Guia per a juristes islmics, on va exposar els principis de la seva doctrina:

En una societat musulmana, tota la legislaci ha de basar-se en la xara, la Llei Islmica, i totes les lleis i actuacions han de posar-se sota la vigilncia de clergues coneixedors de la Llei Islmica;

No ha d'haver-hi Monarquia sin Repblica Islmica;

Khomeini considerava que el dirigent d'una Repblica Islmica havia de ser un  Faqih (Jurista Islmic), elegit per un grup de clergues. Aquest Faqih havia de gaudir d'una autoritat absoluta i noms podia ser destitut pel grup de clergues que l'havia nomenat. Malgrat que el poble no pot pas votar per elegir el Faqih, segons la constituci de la Repblica Islmica d'Iran, una Assemblea d'Experts (Consell de Guardians) formada per clergues s elegida pels ciutadans de l'Iran cada vuit anys, i ells elegeixen el Faqih, el qual hom denomina el "Dirigent Mxim". En aplicaci de totes aquestes idees, a l'Iran, Khomeini va substituir el rgim del Xa per un govern de clergues.

 La Revoluci Islmica .

Arran de l'esclat de la Revoluci, el Xa va fugir de l'Iran el 16 de gener de 1979; noms dues setmanes desprs, l'1 de febrer, Khomeini va tornar a l'Iran convidat pels dirigents de la revoluci que havia enderrocat el Xa. Segons fonts occidentals, uns sis milions de revolucionaris van donar la benvinguda a Khomeini, qui, l'11 de febrer va proclamar un govern provisional amb Mehdi Bazargan com a primer ministre. Els dies 30 i 31 de mar de 1979 el govern provisional va convocar tots els iranians majors de setze anys a votar en un referndum per decidir si acceptaven o no el nou rgim de repblica islmica; segons els resultats oficials, un 98% va votar a favor de la Repblica Islmica; a continuaci, es van convocar eleccions per aprovar el nou projecte de constituci. A ms de l'existncia del Dirigent Suprem, la nova constituci iraniana estableix l'existncia d'un president elegit cada quatre anys pels ciutadans, per noms entre aquells candidats aprovats pel Consell de Guardians.

Khomeini fou proclamat Dirigent Suprem a ttol vitalici com a "Dirigent de la Revoluci"; el 4 de febrer de 1980 Abolhassan Banisadr fou elegit primer president de l'Iran.

 La Crisi dels Ostatges .

El 4 de novembre de 1979, un grup d'estudiants seguidors de  Khomeini assalt l'ambaixada dels Estats Units a Teheran i va prendre com a ostatges seixanta-tres ciutadans americans; tres hostatges ms foren presos al Ministeri d'Afers Estrangers Irani. Tretze dels seixanta-sis ostatges foren alliberats al cap de dues setmanes i un altre ms el juliol de 1980. La resta, cinquanta homes i dues dones, foren retinguts durant quatre-cents quaranta-quatre dies. Aquest fou l'origen de la Crisi dels Ostatges a l'Iran.

Els segrestadors dels hostatges van justificar aquesta violaci del Dret Internacional com a reacci a la negativa dels Estats Units de lliurar l'ex-Xa a l'Iran per ser-hi sotms a judici. Els seguidors de Khomeini afirmaven que l'ambaixada americana era un cau d'espies i en van ser recollits cinquanta volums de documents oficials i secrets. El 23 de febrer de 1980, Khomeini afirm que el Majlis (el parlament irani) decidiria sobre la sort dels hostatges americans i va insistir a demanar als Estats Units que lliuressin l'ex-Xa a l'Iran.

El president dels Estats Units Jimmy Carter va organitzar l'Operaci Eagle Claw per rescatar els ostatges, per l'intent fou avortat arran de la caiguda dels helicpters arran d'una tempesta inesperada al desert de Tabas. Alguns iranians van considerar-ho un miracle. Alguns comentaristes assenyalen aquest fracs com la causa principal de la derrota de Carter per Ronald Reagan en les eleccions presidencials americanes de novembre de 1980. Vegi's tamb la Sorpresa d'Octubre.

 La Guerra Iran-Iraq.

Poc desprs d'haver pres el poder, Khomeini va comenar a incitar revolucions islmiques per tot l'Orient Mitj. Aleshores, el rgim laic de l'Iraq, dirigit per Saddam Hussein, qui ambicionava apoderar-se dels jaciments de petroli del pas ve, especialment els situats a la provncia del Khuzestan; creient que l'Iran es trobava afeblit i en un estat de turbulncia, Saddam Hussein enva l'Iran el 1980, cosa que don inici a una guerra que es perllong fins 1988. La invasi iraquiana de l'Iran, feta amb el suport dels Estats Units per evitar el contagi ideolgic de la revoluci islmica als altres pasos productors de petroli del Golf Prsic, va ajudar Khomeini a consolidar el seu rgim fent crixer la seva autoritat quan va demanar als iranians de lluitar pel seu pas i la seva religi, contra l'Iraq secular.

 L'Iran de Khomeini.

Sota el govern de Khomeini, va imposar-se la xara, igual com un estricte codi de vestuari tant per als homes com per a les dones. Igual com en temps del Xa, no hi havia pas ni llibertat d'expressi ni llibertat de premsa, per, ara, amb Khomeini, va instaurar-se a ms una policia de la moral que es dedic a fer la vida impossible a les dones que rebutjaven el vel (hijab).

Khomeini fou objecte d'un gran culte a la personalitat, i l'oposici al govern religis del clergat o, simplement, a l'Islam era castigada molt durament. Durant els moments immediatament posteriors a la Revoluci, es feren moltes acusacions de Violacions dels Drets Humans a l'Iran, entre els quals hi havia execucions massives i tortures.

En lnies generals, el govern de Khomeini fou molt repressiu, especialment contra les minories religioses com ara els musulmans sunnites, els bah's, els cristians i els jueus; a conseqncia d'aquesta repressi, adreada principalment contra els bah's i els sunnites, no queda a l'Iran cap mesquita sunnita ni cap temple bah'. La majoria dels llocs sagrats dels bah's a l'Iran, com el lloc de naixement del Bb i Bah'u'llh, les seves cases, aix com cementiris bah's, han estat destruts.

 L'afer Rushdie .

A principis de  1989, Khomeini va decretar una fatwa ordenant l'assassinat de l'escriptor  Salman Rushdie, acusant-lo de blasfmia contra el profeta Mahoma perqu la seva novella Els Versicles Satnics, que tracta de la integraci de personatges indis en la cultura occidental, afirma implcitament que l'Alcor no va ser conservat adequadament i per aix ha estat corromput. La novella de Rushdie inclou alguns passatges que Khomeini, igual com milions de musulmans, consideren insultants contra l'Islam i contra Mahoma.

La promulgaci de la fatwa va dur a molts occidentals, particularment d'esquerres, que havien estat a favor de la revoluci contra el Xa, a reconsiderar el seu suport a Khomeini.

 Mort i Enterrament.

Desprs d'haver-se estat onze dies en un hospital per una operaci, Khomeini va morir el 3 de juny de 1989. Durant els seus funerals, Teheran va caure en el caos, la qual cosa va dur a la suspensi de la cerimnia i a l'organitzaci d'una nova cerimnia.

El primer funeral fou aturat per oficials iranians desprs que una gran massa assalts el seguici fnebre, gaireb destruint el tat per intentar aconseguir un tros del cos de Khomeini com a relquia. Aleshores, el cadver va caure i la multitud intent aconseguir trossos del sudari. Segons es va dir, va haver-hi ms de mil ferits.

El segon funeral va ser dut a terme amb unes ms estrictes mesures de seguretat. El tat de Khomeini fou fet d'acer i fou custodiat per un cos armat de seguretat. Segons es diu, una multitud de ms de nou milions de seguidors de Khomeini es reuniern al lloc de l'enterrament, que, suposadament, s'havia mantingut secret.

Pensament Poltic i Llegat.

En els seus molts escrits i discursos, Khomeni va exposar la seva visi d'una societat islmica tecnocrtica, guiada per la moral i l'tica del clergat. Ell creia en una economia de lliure mercat, amb respecte per a la propietat privada on les empreses serien obligades a contribuir econmicament amb fundacions caritatives islmiques per ajudar els pobres. Va manifestar-se en contra de permetre als rics accedir al govern i exig als poltics de seguir el seu exemple i viure d'una manera modesta i frugal, evitant l'elitisme del luxe.

Khomeini era del tot contrari a mantenir relacions amb pasos tant del Bloc Occidental com del Bloc Comunista, per la qual cosa l'Iran havia de proposar-se arribar a l'autosuficincia. Segons Khomeini, alguns elements de la cultura occidental eren intrnsecament perversos i duien a la corrupci de la joventut; per aix, va proposar la prohibici de la moda, la msica, el cinema i la literatura occidentals.

El seu objectiu final era la convergncia de tots els pasos islmics en una potncia unificada, per tal d'evitar l'aliniament ja fos amb el bloc occidental o amb el sovitic; Khomeini creia que aix podia esdevenir-se en un futur proper.

En un principi, les idees de Khomeini no foren pas acceptades pels clergues xites iranians, molts dels quals no s'oposaven pas a la monarquia. Mentre que aquests clergues seguien escoles de pensament teolgic conservador, Khomeini creia que aquestes interpretacions havien de canviar i evolucionar, malgrat que aquests canvis poguessin qestionar la tradici, com tamb sostenia que un clergue havia d'actuar segons la inspiraci divina. 

Khomeini va menar una vida asctica, molt influda pel sufisme, i es mostrava contrari a l'acumulaci de terres i riqueses pels clergues, malgrat que la reforma agrria havia estat una de les majors causes del descontent dels mull contra el rgim del Xa. Al final, molts clergues desillusionats amb el govern del Xa acabaren acceptant el projecte de Repblica Islmica proposat per Khomeini.

Tot i que Khomeini no fou mai una figura entre els intellectuals d'esquerres i els activistes poltics d'abans de la Revoluci, moltes de les seves idees poltiques i religioses foren considerades reformistes i progressistes per aquests sectors. Tanamteix, les esquerres no acceptaven pas els punts de vista de Khomeini que contradeien els seus punts de vista, en particular sobre secularisme, drets de les dones i llibertat de religi ni menys encara la seva idea de constituir uns Guardians de la Religi.

Moltes de les reformes socials i democrtiques promeses per Khomeini foren oblidades durant el seu govern; quan se li criticava no haver complert aquestes promeses, Khomeini responia que la Revoluci Islmica no estaria acomplida fins que l'Iran hagus esdevingut una naci veritablement islmica en tots els aspectes; seria en aquell moment en qu la llibertat i la democrcia sorgirien com a conseqncia natural d'aquests canvis.

La idea de la democrcia que tenia Khomeini sempre es movia dins de l'Islam; segons ell, com que l'Islam s la religi de la majoria, qualsevol cosa que contradigus l'Islam aniria contra la democrcia. 

En el seu testament, Khomeini encoratjava tant el poble irani en general, especialment les classes populars i el clergat a mantenir el seu comproms amb l'acompliment total dels objectius de la revoluci islmica.

Alguns poltics centristes i reformistes, com ara Akbar Hashemi Rafsanjani i Mohammad Khatami, han menat poltiques que els han dut a entrar en conflicte amb l'actual Dirigent Suprem Ali Khamenei, el Sistema Judicial Irani i els Guardians de la Revoluci. Els conservadors iranians consideren aquestes poltiques contrries als principis de Khomeini, per els reformistes, especialment Mohammad Khatami, afirmen que sn les seves poltiques les que estan d'acord amb les idees de Khomeini, que sempre avisava contra els extremismes i es manifestava partidari de la llibertat d'expressi.

Les poltiques reformistes s'han vist per alguns com a la causa del descontent de les classes populars ja que han perms a les lits econmiques de dominar el govern i estrnyer vincles amb Occident, trencant doncs amb l'ideari de Khomeini. Segons aquests analistes, aix fou la ra de la victria  de Mahmoud Ahmadinejad, un decidit seguidor de Khomeini, a les eleccions presidencials iranianes del 2005 

En total, s'atribueix a Khomeini l'autoria d'uns cent vuitanta llibres; sovint se'l cita com l'estudis ms important de l'actual mn islmic i les seves doctrines s'ensenyen a les universitats islmiques, tans sunnites com xites. El 15 d'abril de 1985, en una conferncia de premsa televisada, Saddam Hussein i el rei Fahd de l'rbia Saudita van acusar Khomeini d'haver plagiat captols de Fataw-e-Alamgiri, l'obra d'Aurangzeb Alamgir, un legendari dirigent musulm sunnita del segle XVII, en el seu llibre Tareekh-e-karbala. El govern irani va desqualificar aquesta acusaci titllant-la de Conspiraci Sionista.

L'aiatoll Khomeini va exposar les lnies mestres del seu pensament poltic i religis en un discurs que pronunci el 1981, el dia que els musulmans celebren el naixement de Mahoma. En aquest discurs, Khomeini va desaprovar els mull que noms seguien els versicles de l'Alcor que ordenen pregar i dejunar i que parlen de misericrdia, deixant de banda els que parlen de matar, ja que, segons Khomeini, l'Alcor ordena matar i empresonar els infidels i la misericrdia va contra Du. Desprs de recordar que els principals imams havien estat guerrers, va posar com a exemple a seguir pels musulmans l'extermini de la tribu jueva dels Bani Qurayza perpetrat per Mahoma.































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49935" title="Isabel de Portugal i d'Arag" nonfiltered="4238" processed="4209" dbindex="19583">


Isabel de Portugal ( Lisboa 1503 - Toledo 1539 ), infanta de Portugal; emperadriu consort del Sacre Imperi Romanogermnic i reina consort de Castella, Lle i Arag (1526-1539).

Orgens familiars.
Nasqu a Lisboa el 24 d'octubre de 1502 sent filla del rei Manel I de Portugal i de Maria d'Arag. Fou nta per lnia paterna del prncep Ferran de Portugal i Beatriu de Portugal, i per lnia materna dels Reis Catlics. Aix mateix fou germana del rei Joan III de Portugal que es va casar amb Caterina d'Habsburg, germana de Carles I de Castella, germana d'Enric I de Portugal i cunyada de Carles III de Savoia.

Npcies i descendents.
Es va casar a Sevilla el 10 de mar de 1526 amb l'emperador Carles I de Castella i V d'Alemanya. D'aquesta uni nasqueren:
 l'infant Felip II de Castella (1527-1598), rei de Castella i Lle i Arag;
 la infanta Maria d'Habsburg (1528-1603), casada el 1548 amb l'emperador Maximili II del Sacre Imperi Romanogermnic;
 la infanta Isabel d'Habsburg (1529-?), morta jove;
 l'infant Ferran d'Habsburg (1530);
 la infanta Joana d'Habsburg (1537-1573), casada el 1552 amb l'infant Joan de Portugal, fill de Joan III de Portugal;
 l'infant Joan d'Habsburg (1538-?), mort jove;
 l'infant Ferran d'Habsburg (1539);

Mor a la ciutat de Toledo l'1 de maig de 1539, sent enterrada al monestir de San Lorenzo de El Escorial.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49940" title="Provncia d'Orellana" nonfiltered="4239" processed="4210" dbindex="19584">

Orellana s una de les 22 provncies de l'Equador, situada a l'extrem oriental de l'Amaznia equatoriana. La seva capital s Puerto Francisco de Orellana (tamb anomenada El Coca), batejada a partir de l'explorador Francisco de Orellana i situada a la confluncia dels rius Napo i Coca.

La provncia consta de 4 cantons (capital entre parntesi) que abans eren part de la provncia de Napo:
Aguarico (Nuevo Rocafuerte);
Francisco de Orellana (Puerto Francisco de Orellana);
Joya de los Sachas (La Joya de los Sachas);
Loreto (Loreto);

La superfcie s de 22.000 km2 i t uns 65.000 habitants. Fou creada pel Congrs nacional el 20 de juliol de 1998 amb efectes de 30 de juliol de 1998, sent president inter de l'estat Fabin Alarcn. 



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49942" title="Aeroport Don Quijote" nonfiltered="4240" processed="4211" dbindex="19585">
L'aeroport Don Quijote s un aeroport privat actualment en construcci situat al sud de Ciudad Real (Espanya). Hom preveu que entri en funcionament l'any 2008.

L'aeroport tindr una sola pista d'aterratge de 4.000 m de llargria i 60 d'amplada. Est previst per acollir avions de totes mides.

Una de les rees de negoci de l'aeroport ser el manteniment d'aeronaus.

Situat en l'eix ferroviari d'alta velocitat que uneix Madrid amb Sevilla, l'aeroport Don Quijote ser el primer de l'estat espanyol on hom podr arribar amb AVE. La seva capacitat es preveu inicialment que sigui de 2 milions de passatgers com a mxim.

Enllaos externs.
Lloc web oficial (en castell o angls)







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49948" title="Provncia de Pichincha" nonfiltered="4241" processed="4212" dbindex="19586">

Pichincha s una de les 22 provncies de l'Equador, situada al voltant de la capital del pas, Quito, sobre la lnia equatorial al mig del carrer interand i extenent-se cap a l'occident per les estribacions andines que duen cap a la provncia d'Esmeraldas. La seva capital s Quito.

Uns 20 km al nord de Quito es troba el monument de la Mitad del Mundo, per on passa la lnia equatorial. Cal destacar, a la zona nord de la provncia, la reserva ecolgica Cayambe-Coca i la reserva protegida Mindo-Nambillo i a la zona sud la zona boscosa protegida del Pasochoa. Cap al nord tamb es troba el jaciment arqueolgic de Cochasqu, amb construccions funerries de les poblacions quitus de la zona, aix com les restes de Rumicucho, una fortalesa militar quitu i posteriormente inca. A mig cam de la costa pacfica, al voltant de Santo Domingo de los Colorados, hbitat tradicional de la comunitat indgena dels tstxiles (o colorados), amb la tradicional tintura vermella dels seus cabells.

La provncia consta de 9 cantons (capital entre parntesi):
Cayambe (Cayambe);
Meja (Machachi);
Pedro Moncayo (Tabacundo);
Pedro Vicente Maldonado (Pedro Vicente Maldonado);
Puerto Quito (Puerto Quito);
Quito - Distrito Metropolitano (Quito);
Rumiahui (Sangolqu);
San Miguel de los Bancos (San Miguel de los Bancos);
Santo Domingo de los Colorados (Santo Domingo de los Colorados);




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49949" title="Avi de paper" nonfiltered="4242" processed="4213" dbindex="19587">

Un avi de paper s un avi de joguina fet noms de paper. s, potser, la forma ms comuna d'aeorigami, una branca de l'origami (l'art japons del doblegat del paper). En Japons es coneix com      (kami hik ki; kami=paper, hik ki=avi).

La seva popularitat s deguda principalment que s un dels origamis ms fcils de fer, tan per a novells com per a experts. L'avi de paper ms bsic noms necessita sis passos per a completar-se "correctament". El terme "avi de paper" en l'actualitat es refereix tamb a aquells fets de cartr.

Histria.

Es creu que l's del paper per a fabricar joguines es remunta fins fa aproximadament uns 2000 anys a Xina, on els estels eren una forma popular d'entreteniment. Encara que aix pot ser considerat com l'origen dels avions de paper moderns, ning pot assegurar exactament on van sorgir per primera vegada; els dissenys de velocitat, sustentaci i moda han millorat amb el pas dels anys.

1909 s la data coneguda ms antiga de la creaci d'un avi de paper en l'poca moderna. No obstant aix, la versi ms reconeguda apareix dues dcades ms tard, en 1930, grcies a Jack Northrop (co-fundador de Lockheed Corporation). Northrop usava els avions de paper en proves aerodinmiques per a trobar, d'aquesta manera, noves idees per als avions de deb.

Tipus d'avions de paper.
Tradicional.

La realitzaci d'aquest tipus d'avi de paper noms comporta sis passos (per al procediment correcte), per es pot fer en noms cinc sense doblegar una guia que ajudar a dividir el paper en dues parts. Cal una pea de paper rectangular de mida A3, A4 o Carta (preferentment A4 o Carta).

Instruccions.

En aquestes instruccions ens referirem a la persona que fa l'avi de paper com "el doblegador", que haur de:

1. Realitzar un plec a manera de guia. Aix pot ser assolit posant el paper de la manera que ho indica el dibuix i doblegant la vora esquerra del paper damunt de la dreta de manera que el paper quedi doblegat per la meitat.

2. Obrir el paper i doblegar el cant superior del foli de manera que toqui el plec del centre, repetint-lo amb el cant dret.

3. Doblegar el paper de tornada a la posici on es doblegava per primera vegada, llavors podr doblegar les ales.

4. Encara en aquesta posici el doblegador haur de plegar el tros no punxegut del paper (la part inferior), aix doblega les ales cap a fora de manera que quedin externament. Existeixen moltes varietats d'aquest model bsic. 

DC-03.

Molta gent diu haver creat el "Millor avi de paper del mn". Un d'aquests s el model DC-03 (Model d'avi de paper DC-03) que posseeix una mplia rea de sustentaci en les ales i, potser, una caracterstica nica, la cua. Desafortunadament no hi ha cap federaci o associaci internacional que certifiqui aquestes dades.

Aerodinmica.


Encara que el model DC-03 t ales, l'actual record Guinness Ken Blackburn no est d'acord amb la decisi de posar-li cua a l'avi de paper. L'explicaci de l'aerodinmica dels avions de paper que dna en el seu lloc web esmenta que la cua no s necessria. Mostra l'avi-bombarder de deb B-2 Spirit (un ala volant) com exemple, indicant que en collocar pes al llarg de l'ala posa ms pes a la part del darrere, donant a l'avi major estabilitat.

Edmond Hui va inventar de forma independent en 1977 un avi de paper amb l'aspecte d'un bombarder stealth anomenat Paperang, basant-se en l'aerodinmica dels planeadors. Una caracterstica s que posseeix seccions alades controlables completes, ales molt orientables i un mtode de contrucci que permet modificar qualsevol part del seu disseny i forma. Va ser el tema d'un llibre, Amazing Paper Airplanes (Avions de Paper Increbles), publicat en 1987, i de nombrosos articles de diari. No pot participar en la majoria de les competicions d'avions ja que fa servir filferro, per t un gran rendiment aerodinmic, amb taxes de lliscament superiors a 12:1 i bona estabilitat.

Encara que el sentit com indiqui que els avions ms lleugers volen ms que els ms pesats, aix s fals segons Blackburn. Va sobrepassar el rcord obtingut per un avi de paper 20 anys endarrere (Instruccions) basant-se en la seva creena que els avions pesats, amb ales petites en el punt de la fase de llanament en la qual el llanador llena l'avi a l'aire, per un que posseeixi grans ales i un pes ms lleuger tindria millors temps de vol, per no podria ser llanat amb fora a altes pressions com podria llanar-se un de pesat. Com diu Blackburn, "Perqu l'altura sigui mxima i que tingui una bona transici a la fase de planatge, el llanament deu fer-se a menys de 10 de la vertical", el que mostra que la velocitat per a llanar l'avi satisfactriament s d'uns 100 Km/h.

Plusmarques Mundials.

Hi han hagut molts intents de trencar la barrera de llanar un avi de paper que romangui susps en l'aire el major temps possible. Ken Blackburn va mantenir el record mundial durant 13 anys (1983 1996) i ho va revalidar el 8 d'octubre de 1998 aconseguint que l'avi vols durant 27.6 s. (en interior). L'avi que va utilitzar Blackburn va ser un avi de paper que pot ser considerat de la categoria d'ultralleugers.

Fonts.
Ken Blackburn Pgina de Ken Blackburn Informaci recollida al novembre de 2004.

Enllaos externs.
Paper Airplanes and Paper Boats (Angls);
Pgina d'avions de paper de Joseph Palmer (Angls);
Pgina d'avions de paper de lex (Angls);
Els millors avions de paper (Angls);
Avions de McShane (Angls);
Avions de Nuwen.net (Angls);
Avions de paper (Alemany);
Paperairplanes.co.uk (Angls);
Paperaircraft.org (Angls);
Informaci sobre Paperang (Angls) ;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49953" title="Declaraci Balfour" nonfiltered="4243" processed="4214" dbindex="19589">
La Declaraci Balfour de 1917 s una carta amb data del 2 de novembre de 1917 enviada pel ministre britnic d'afers exteriors Arthur James Balfour a Lord Rothschild (Walter Rothschild, 2n bar de Rothschild), lder de la comunitat jueva britnica per a ser transmesa a la Federaci Sionista. La carta establia la posici del govern britnic, acordada en reuni del consell de ministres del 31 d'octubre de 1917, de donar suport als plans per a una  llar nacional  jueva a Palestina, a condici de no destorbar els drets de les comunitats existents a la zona.

En el moment de la declaraci, la majoria de Palestina encara estava sota control de l'Imperi Otom i les fronteres del que seria Palestina s'havien acordat dins de l'Acord Sykes-Picot (16 de maig de 1916) entre Frana i el Regne Unit. A canvi del comproms britnic en la declaraci, la comunitat jueva s'esforaria en aconseguir que els Estats Units entressin a la I Guerra Mundial. Igual que l'Acord Sykes-Picot, en els medis rabs la declaraci es consider una traci dels compromisos britnics de donar suport a la independncia rab segons els compromisos Hussein-McMahon de 1915 1916.


Text de la declaraci.


Foreign Office,
November 2nd, 1917.

Dear Lord Rothschild,

I have much pleasure in conveying to you, on behalf of His Majesty's Government, the following declaration of sympathy with Jewish Zionist aspirations which has been submitted to, and approved by, the Cabinet.

"His Majesty's Government view with favour the establishment in Palestine of a national home for the Jewish people, and will use their best endeavours to facilitate the achievement of this object, it being clearly understood that nothing shall be done which may prejudice the civil and religious rights of existing non-Jewish communities in Palestine, or the rights and political status enjoyed by Jews in any other country".

I should be grateful if you would bring this declaration to the knowledge of the Zionist Federation.

Yours sincerely,
Arthur James Balfour


Traducci.

Ministeri d'Afers Exteriors,
2 de novembre de 1917.

Apreciat Lord Rothschild,

Tinc el plaer de confiar-li, en nom del Govern de Sa Majestat, la segent declaraci de simpatia amb les aspiracions sionistes jueves, enviada i aprovada pel consell de ministres.

 El Govern de Sa Majestat veu amb bons ulls l'establiment a Palestina d'una llar nacional per al poble jueu i s'esforar en facilitar la consecuci d'aquest objectiu, amb el benents que no es realitzar cap acci que pugui perjudicar els drets civils i religiosos de les comunitats no jueves existents a Palestina ni la situaci poltica ni els drets que els jueus tinguin en altres pasos .

Agraria que pogus trametre aquesta declaraci a coneixement de la Federaci Sionista.

Atentament,
Arthur James Balfour



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49961" title="Network Time Protocol" nonfiltered="4244" processed="4215" dbindex="19590">


El Network Time Protocol (NTP) s un protocol de sincronitzaci de rellotges sobre una xarxa de dades de latncia variable i mitjanant transmissi de paquets. 

El protocol NTP utilitza el port 123 d'UDP com a capa de transport i est dissenyat especialment per resistir els efectes d'una latncia variable.

NTP utilitza l'Algorisme de Marzullo, a partir de l'escala de temps UTC. NTPv4 pot mantenir la sincronitzaci fins als centisegons (1/100s), sobre la xarxa pblica d'Internet, i pot tenir una precisi de fins a 200 microsegons (1/5000 s).

NTP s un dels protocols ms antics d'Internet que encara es mantenen operatius (des d'abans de 1985). NTP va ser disenyat originriament per Dave Mills, de la Universitat de Delaware, qui encara encapala el grup de manteniment amb diferents voluntaris.

El dimoni NTP es un procs d'usuari que s'executa constantment en una mquina que suporta el protocol NTP. Per aconseguir la mxima eficcia d'aquest protocol s important tenir el bucle de fase tancat (en angls, Phase-Locked Loop) del rellotge NTP estndar implementant en el kernel del sistema operatiu, enlloc d'utilitzar noms els events del dimoni NTP extern. Totes les versions recents dels sistemes Linux i Solaris ho porten implementat.

Les trames de 64 bits que utilitza NTP estan formades per una part de 32 bits que emmagatzema els segons i una altra part de 32 bits que emmagatzema les fraccions de segon. D'aquesta manera, NTP t una escala de temps de 232 segons (uns 136 anys), amb una resoluci terica de 2 32 segons (0.233 nanosegons).

Els detalls prctics del protocol NTP estan explicats a: RFC 778, RFC 891, RFC 956, RFC 958, i RFC 1305. (NTP no s'ha de confondre amb el protocol daytime (RFC 867) ni amb el protocol Time (RFC 868).) La versi d'NTP actual s la 4, tot i que, fins l'any 2005, noms s'ha documentat fins la versi 3 dins dels RFC. El Grup de Treball sobre NTP de la IETF t com a objectiu estandaritzar el treball de la comunitat NTP des del RFC 1305.

Un protocol ms senzill que NTP, que no necessita emmagatzemar la informaci d'anteriors comunicacions s el Simple Network Time Protocol, o SNTP. Per a ms informaci, veure els RFC 1361, RFC 1769, i RFC 2030.

La pgina ms important d'informaci relacionada amb la implementaci del protocol NTP sobre diferents plataformes s NTP homepage. Existeixen altres empreses que ofereixen solucions per a servidors de temps, com ELPROMA,EndRun Technologies, Spectracom, Symmetricom, Meinberg i FEI-Zyfer.

Vegeu tamb.
 Sincronitzaci de Rellotges;
 ntpd;
 Temps Atmic Internacional;

Enllaos Externs.
Generals:
 Projecte de Serveis Pblics d'NTP Es tracta de la pgina principal del Projecte de Serveis Pblics d'NTP. Cont una llista Wiki de servidors NTP.
 Grup de Treball NTP de la IETF;
 Notes de la versi 4 d'NTP;
 pool.ntp.org Conjunt de servidors NTP pblics.
 Pgina del projecte NTP de David Mills;

Programari NTP:
 Abouttime Client NTP per a Windows;
 Chrony Programa de temps per a Unix, compatible amb NTP;
 Dimension 4 Client SNTP per a Windows;
 Port d'NTP per a Windows;
 Automachron Client SNTP gratut per a Windows;

Fabricants de Servidors NTP:
 ELPROMA;
 EndRun Technologies;
 Oscilloquartz SA;
 Spectracom;
 FEI-Zyfer ;
 Galleon ;
 Rellotges per Rdio Meinberg;
 Symmetricom;
 Galsys;

Altres protocols de sincronitzaci temporal:
 HTTP Time Protocol (HTP) Sincronitzaci Temporal amb capaleres HTTP;
 Protocol Daytime Sincronitzaci Temporal amb trames ICMP ;
 Protocol Daytime Sincronitzaci Temporal pel port 13 de TCP.
 Protocol Time Sincronitzaci Temporal pel port 37 de TCP.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49962" title="Acaricida" nonfiltered="4245" processed="4216" dbindex="19591">
Acaricida s el producte que serveix per eliminar els cars.

S'utilitzen acaricides per combatre els cars parsits d'animals de sang calenta com s el cas de la  paparra que provoquen malalties com la sarna. 

En el cas dels vegetals els cars parsits pertanyen principalment al grup dels tetranquids (aranya roja) i ms secundariament als erifids, fillocoptes i vasates.

Tots ells sn cars molt petits i en el cas de l'aranya roja noms fa mig milmetre de dimetre i s difcil de veure.

Els cars ataquen sobretot a les plantes sota protecci i no apareixen si el conreu es regat per aspersi.

La majoria dels insecticides no tenen cap efecte sobre l'aranya roja i al contrari els insecticides piretroides fan augmentar les poblacions d'aranya roja ja que maten indiscriminadament tots els insectes fins i tot els que ajuden a controlar a l'car.

Hi ha productes fungicides que tenen una certa acci acaricida com s el cas del sofre.

Els cars poden arribar a fer el cicle vital sencer en una setmana i aix fa que puguin tenir moltes generacions en una campanya i per aquesta ra generen resistncies als acaricides amb rapidesa per tant s'aconsella variar la matria activa aplicada. 

Algunes matries actives acaricides.

Abamctina;
AMITRAZ: Persistent efica en tot tipus d'cars (No autoritzat per us agrcola);
Bifentrn ;
Bromopropilato;
Cihexaestan:
DICOFOL: Llarga activitat residual, no es pot aplicar en floraci.
Fenbutestan;
Flufenoxuron ;
Fluvalinato ;
Hexitiazox;
PROPARGITA: No es pot aplicar en perera i roser ;
Tebufenpirad ;
TETRADIFON: Acaricida ovicida sense activitat en cars adults i amb molta acci residual.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49964" title="car" nonfiltered="4246" processed="4217" dbindex="19592">

Els cars (Acarina) sn un ordre (biologia) dels arcnids.  molt petits, sovint microscpics.

Entre els parsits dels vegetals es troben els tetraqunids com Tetrachynus ulmi (aranya roja) i tamb els erifids de les fulles de la vinya, entre d'altres.

La malaltia de la sarna o escabiosi la provoca l'car Sarcoptes scabiei que viu a la pell entre l'epidermis i la derma.

En els follicles sebacis dels humans viu com a comensal, s a dir s'alimenta per no fa cap dany a l'hoste, l'car Demodex folliculorum. 
Dins d'algunes varietats de formatge viu l'car Tyroglyphus casei que interv en el procs de curat. 





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49966" title="Clint Eastwood" nonfiltered="4247" processed="4218" dbindex="19593">

Clint Eastwood s un actor, director i productor nord-americ, conegut sobretot pels seus papers en nombrosos westerns, i molt valorat pels darrers films que ha dirigit.

 El Spaghetti Western i Sergio Leone .
Desprs d'algunes feines precries, Clint Eastwood arriba a Hollywood a meitat dels anys 50, comenant a aparixer en petits papers en films de la Universal Pictures.

El 1964 decideix acceptar l'oferta de rodar un western a Espanya sota la direcci de Sergio Leone: Per un grapat de dlars. L'xit obtingut fa que repeteixi amb dos films ms: La mort tenia un preu (1965) i El bo, el lleig i el dolent (1966). Aquesta trilogia configura el que popularment es coneix com Spaghetti Western, films amb caracterstiques ben definides com ara la parquedat en els dilegs, la lentitud en l'acci, certa sublimaci de la violncia i l's d'una esttica grollera. Tot excellentment marcat per la msica d'Ennio Morricone. L'xit aconseguit li permet tornar a Hollywood a finals dels 60.

 Harry el Brut i Don Siegel .
Amb Harry el Brut (1968), Eastwood inicia un fructfera collaboraci amb el director Don Siegel, actuant en 5 films, entre els quals cal destacar La jungla humana(1968) i Fugida d'Alcatrs (1979), per tota la fama l'obt amb el personatge de Harry Callahan, un inspector de policia de mtodes molt expeditius a qui sembla no importar-li gaire els drets civils. Eastwood arriba a interpretar el personatge de Callahan fins a 5 vegades, sota diferents directors, arribant a dirigir-se ell mateix en Impacte sbit (1983).

 Director i productor: els inicis .
Parallelament a la seva carrera com actor, Eastwood comena a iniciar-se en el mn de la direcci i la producci. A finals dels 60 crea la seva prpia productora, Malpaso Productions, estrenant-se amb un altre xit: Pengeu-los ben amunt (1968).

Com a director, Eastwood va aprendre molt dels directors que ms l'havien influenciat: Siegel i Leone. Debuta dirigint Calfred a la nit l'any 1971. A Ruta sucida coneix l'actriu Sondra Locke, amb qui inicia una relaci, coincidint amb ella en diversos films.

  La transici .
Eastwood, cada cop menys jove, comena a cansar-se de repetir el clix d'home violent i inexpressiu que l'havia dut a l'xit. A finals dels 70 i comenaments dels 80 comena a obrir-se a nous camins, alguns cops de forma errtica. Amb Bronco Billy (1980) s'inicia en el mn de la comdia, que repeteix amb la desafortunada El sergent de ferro (1986). Igualment, Firefox, l'arma definitiva (1982) s un exemple d'aquesta desorientaci i manca de qualitat. El ms sorprenent es que al mateix temps fa obres d'una qualitat notable que prefiguren all que Eastwood esdevindr noms uns anys ms tard: un dels directors ms reconeguts i amb ms capacitat creativa de Hollywood. Aquest salt de qualitat s'inicia el 1982 amb Aventurer de mitjanit, per sobretot amb El genet pllid (1985), un western on hi apareixen moltes de les caracterstiques que ms tard el consagrarien a Sense perd(1992).

 Clint Eastwood esdev un clssic .
L'any 1992 Sense perd guanya l'Oscar a la millor pellcula i a la millor direcci. Es tracta d'un western crepuscular on Eastwood fa una reflexi sobre el pas dels anys, creant un parallelisme entre un gnere - el western- que fins llavors es considerava decrpit i la seva prpia vellesa. Sense perd s un prodigi de tcnica narrativa amarat d'un innegable classicisme, situant Eastwood a la mateixa alada que John Ford o Anthony Mann. A partir d'aqu Eastwood combina obres mestres amb films de caire ms comercial. Entre les primeres, les inusuals, per sensibles, Els ponts de Madison County (1995) i Mitjanit en el jard del B i del Mal (1997).
Amb Space Cowboys (2000), Mystic River (2003) y Million Dolar Baby (2004), amb la que torna a guanyar l'Oscar al millor director i al millor film, Eastwood se supera a s mateix deixant un llegat cinematogrfic amplssim.

L'any 2006, va estrenar dues pellcules molt aplaudides per la crtica: Flags of Our Fathers i Letters From Iwo Jima, que narren la Batalla d'Iwo Jima a l'Oce Pacfic durant la Segona Guerra Mundial. La primera ofereix la versi nord-americana i la segona la japonesa.

Filmografia.



 Enllaos externs .

 ;
 Clint Eastwood a TCM Movie Database;
 Tribut a Clint Eastwood;































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49967" title="Jordi Pere Cerd" nonfiltered="4248" processed="4219" dbindex="19594">
Jordi Pere Cerd s el pseudnim d'Antoni Cayrol ( Sallagosa, l'Alta Cerdanya 1920 ) s un poeta, narrador, dramaturg i promotor d'activitats culturals a la Catalunya Nord, ha donat a conixer amb profunditat els problemes de la cultura catalana a la Catalunya Nord en nombrosos articles.

Forma part de l'actual vella generaci d'escriptors de la Catalunya nord, composta entre altres per Pere Verdaguer o Joan Morer.

Biografia.
Va nixer el 4 de novembre de 1920 a Sallagosa, poblaci situada a la comarca de l'Alta Cerdanya. Ha viscut essencialment a Perpiny i Sallagosa, on es van representar quatre sainets que el van donar a conixer en teatre l'any 1941, en plena Segona Guerra Mundial i sota el rgim de Vichy. L'any 1942 va marxar a fer de soldat. 

L'any 1960 es va establir a Perpiny per fer de llibreter i promotor cultural, a ms fa de collaborador en diverses revistes.
El fet de viure a l'Alta Cerdanya, on el catal s molt minoritari, va fer que prcticament s'hagus d'inventar la seva llengua i aix el va ajudar i perjudicar alhora.

L'any 2006, una plataforma nascuda a l'Ajuntament de Perpiny mitjanant la seva directora de cultura, Maria Costa, est buscant suport per proposar-lo com a Premi Nobel de Literatura.

Premis i guardons.
1985: Premi Crtica Serra d'Or per Collocaci de personatges en un jard tancat;
1986: Creu de Sant Jordi;
1989: Premi de Literatura de la Generalitat de Catalunya per Poesia Completa;
1995: Premi d'Honor de les Lletres Catalanes;
1999: Premi Nacional de Literatura per Passos estrets per terres altes;
2007: Premi Mditerrane Rossell;

Obres.


Poesia.
1950: La guatlla i la garba;
1954: Tota llengua fa foc;
1961: Ocells per a Cristfor;
1966: Obra potica;
1988: Poesia completa;
1988: Dietari de l'alba;
1998: Paraula fonda: poemes amb traducci francesa;
2003: Suite cerdana: poemes amb traducci francesa;

Memries.
1988: Cant Alt: autobiografia literria;

Narrativa.
1959: Contalles de Cerdanya;
1993: Collocaci de personatges en un jard tancat;
1998: Passos estrets per terres altes;
2001: La dona de l'aigua;

Teatre.
1952: Angeleta;
1956: La set de la terra;
1980: Obra teatral;
1986: Quatre dones i el sol;


Collaboracions musicals.
 Jordi Barre: Les mans (dels discs "Tant com me quedar" i "Amb la fora de l'amor"); El meu passat (EP. "Tant com me quedar" i "Tots els records"); Si te'n vas i El meu pas (dels discos "Amb la fora de l'amor", "Potser dem" i "A l'espai"); Si me'n vaig (del disc "Amb la fora de l'amor"); Sc un mariner (del disc A l'espai); O mn- cantata ntegra i O mn- canta Perpiny (EP. "Canta Perpiny" i "Tots els records"); Qui pot ser i Adiu (EP. "Canta Perpiny"); Tu tens (EP. "Canta Perpiny" i "Tots els records"); Tots els records (EP. "Tots els records").
 Gisela Bellsol: Cada somni (del disc Salut amb la poesia), Combat (del disc "Pas Catedral").
 Cris Cayrol: La Cerdanya i La trenyeria (del disc "L'home de Taltehull").
 Pere Figueres: M'agrada trobar els teus ulls, Rutes, Vacana, Aigua, El pres i Tindrem una casa (del disc "Tinc al cor un poble").
 Manel Llus: El rei de Vedrinyans, El pastor andals, Fontpedrosa, Primavera secreta, Entremig de totes les terres, Ella, Mossos del mas Rondola, Dones de Llo, Ara que l'hivern, Ariana, O mn, Trinitari per a Machado (del treball "El mn").
 Teresa Rebull: El rei de Vedrinyans i El que m'agrada de l'aigua (del disc "Cam de t'argilada").
 Ignasi Serra: El pastor andals.
 Josep Tero: Tindrem una casa (del disc "Camins de tarda");

Enllaos externs.
  Jordi-Pere Cerd a www.escriptors.cat;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49970" title="Aleix Reny" nonfiltered="4249" processed="4220" dbindex="19595">
Aleix Reny,  periodista actor i escriptor de la Catalunya Nord que forma part de la nova generaci d'escriptors en llengua catalana d'aquesta part del territori del Principat de Catalunya sota administraci francesa. s un autor que es mou entre la poesia, la narraci i la columna periodstica. Ha publicat a Barcelona, Girona i Perpiny.
s coautor, juntament amb Joan-Llus Llus i Pascal Comelade, del Manifest revulsista nord-catal.
Ha actuat (interpretant el text del qual n's autor) en l'obra "Roman de dones" amb l'actriu noruega Mag Styva i els msics Johanna Frsstrom al piano, Jean-Marc Jousse a les guitarres, Jean-Paul Dayd al baix i Phillipe Gallera a la bateria. Amb el mateix equip artistic ha realitzat "Petjades de Leonard Cohen" amb la traduccio al catal, a partir de les versions franceses, de la poesia no musicada de l'artista. Com a periodista ha treballat a Rdio Arrels, Rdio Andorra, Catalunya Rdio, RAC-1, El Fi i El Punt.

Llibres publicats.
Narrativa.
		Xipotades Barcelona: Llibres de l'ndex, 1995;
               Tot all de viu que mai no ha viscut El Trabucaire, 1996;
		L'enivrement des senteurs, le charme bucolique, l'ventail de couleurs... i altres histries prescindiblesEl Trabucaire, 1998;

Poesia.
		Quotidianitats Perpiny: El Trabucaire, 1992;
		Deport al cau Girona: Senhal, 1993;
		Nou codi de la ruta Perpiny: El Trabucaire, 1994;
		Boirines de Mesell Perpiny: El Trabucaire, 1997;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49971" title="Institut Catal de Finances" nonfiltered="4250" processed="4221" dbindex="19596">
L'Institut Catal de Finances (ICF) s una entitat de dret pblic pertanyent a la Generalitat de Catalunya, concretament al departament d'economia i finances. T com a rgans de govern la Junta de Govern i el director general. Entre les seves funcions hi ha:
Presentar al Departament d'Economia i Finances de propostes sobre temes financers i informes, preceptius o no.
Concedir o instrumentar de crdits i avals en benefici d'entitats autnomes, de corporacions pbliques i d'empreses pbliques o privades i
tramitar dels expedients de sollicituds de crdit o aval, aprovaci i formalitzaci.

Enllaos externs.
Web de l'IFC;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49973" title="Teorema de Taniyama-Shimura" nonfiltered="4251" processed="4222" dbindex="19597">
El teorema de Taniyama Shimura estableix una connexi important entre les corbes ellptiques, que sn objectes de la geometria algebraica, i les formes modulars, que sn determinades funcions holomorfes habituals en teoria de nombres. El teorema fou demostrat (i per tant abandon la seva categoria de conjectura) entre 1995 i 1999 per Andrew Wiles, Christophe Breuil, Brian Conrad, Fred Diamond i Richard Taylor.

Si p s un nombre primer i E una corba ellptica sobre Q (els nombres racionals), podem reduir l'equaci que defineix E mdul p; per a tots excepte un conjunt finit de valors de p obtindrem una corba ellptica sobre el camp finit Fp, amb np elements. Llavors considerem la successi

ap = np   p,

que s un invariant important de la corba ellptica E. Per altra banda, tota forma modular tamb genera una successi de nombres a travs d'una transformada de Fourier. Una corba ellptica la successi de la qual coincideix amb la generada per una forma modular s'anomena modular. El teorema Taniyama Shimura afirma que:

Totes les corbes ellptiques sobre Q sn modulars.

El teorema fou conjecturat per Yutaka Taniyama el 1955. Amb Goro Shimura increment el seu rigor. Posteriorment atragu l'atenci d'Andr Weil, per no fou fins als anys 1980 quan es manifest la seva veritable importncia, ja que es demostr que la seva afirmaci implicava la de l'ltim teorema de Fermat. Aquest resultat fou obra de Gerhard Frey, que mostr que qualsevol contraexemple del teorema de Fermat donaria lloc a una corba ellptica no modular. El 1995, Andrew Wiles i Richard Taylor provaren un cas especial de la conjectura, suficient per demostrar l'ltim teorema de Fermat. La conjectura fou finalment demostrada en la seva totalitat el 1999 per Breuil, Conrad, Diamond i Taylor.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49975" title="Gerard Jacquet" nonfiltered="4252" processed="4223" dbindex="19598">
Gerard Jacquet (Sant Feliu d'Amunt, Rossell, 1 de juliol del 1955) s un msic, poeta, pintor, actor, contaire i locutor a Radio France Bleu Roussillon, que s la seua activitat principal d'en del 1986. 

Ha cursat estudis de periodisme, ha fet d'animador cultural i de pags, fins entrar a collaborar amb l'emissora de rdio estatal local de Perpiny. Artsticament, s un artista eclctic abocat a la msica des del 1977, quan entra al grup Guillem de Cabestany, al costat del cantant Pere Figueres i el poeta Jordi Auvergne. El 1980 crea el conjunt Ala, el 1986 crea Ample Temple, combinant perodes de concerts i enregistraments en nom propi. Malgrat un repertori de ms de cent canons i una desena de maquetes, Gerard Jacquet noms ha publicat dos discos, seguint una peculiar exigncia perfeccionista. Com a artista polifactic presenta una cara de poeta cantant fosc i pessimista equilibrada per una altra cara riallera, present en enregistraments de contes i histries aix com postures radiofniques. Cal remarcar tamb la seua collaboraci amb Pascal Comelade, concretada amb dos discos de canons populars catalanes.

 Discografia .

 2003 El tro, per sempre (Xot Records).
 1996 Jacquet (Alleluia Records).
 1994 Barcelona by night, vinil (Audiovisuals de Sarri).

 Histria i contes .

 1997 Catalanades del Rossell (K7 udio);

 Bibliografia .

 2005 Dolces nafres, poesia, El Trabucaire.ISBN 978-2-84974-022-4;
 1999 Perpinyhard, novella, collectiva, El Trabucaire.
 1997 Mortor, poesia, El Trabucaire.
 1994 Nu, poesia, El Trabucaire.
 1992 Oh, poesia, El Trabucaire.

 Enllaos externs .

MySpace de Gerard Jacquet;
Entrevista a Gerard Jacquet;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49977" title="Renada Laura Portet" nonfiltered="4253" processed="4224" dbindex="19599">
Renada Laura Calmon-Ouillet (Sant Pau de Fenollet, Frana, 1927), coneguda per Renada-Laura Portet, s escriptora rossellonesa i una de les veus literries ms importants de Catalunya Nord. Conrea els gneres de poesia, narrativa breu, novella, drama, assaig i l'escrit cientfic o d'investigaci en temes com la lingista, la toponmia o l'onomstica. Llicenciada en Lletres i Llenges romniques a Montpeller.

Com a escriptora que va rebre la Creu de Sant Jordi el 2004, i la Flor natural als Jocs Florals de la Ginesta d'Or de Perpiny el 1976 per Poemes. Els coneixedors de l'obra de Portet comprovaran que el recull de narracions breus Castell negre, publicat el 1982, s d'una gran qualitat. Fou guardonada amb el premi "Ramon Juncosa de narracions curtes 2004", pel recull Una dona t'escriu.

Ha publicat narracions i poemes a revistes locals i articles d'investigaci onomstica catalana. Com a poeta, narradora o novellista, figura a set antologies universitries dels Estats Units, Itlia, Frana, Catalunya i Alemanya, com ara Moderne Katalanische Erzahlungen, 1988. El cineasta-autor Robert Guisset ha fet un film-retrat literari titulat Renada'Song dedicat a l'autora el 1991. 

 Obres .

Poesia:
 Jocs de convit. Barcelona: Columna, 1990;
 Una ombra anomenada oblit. Barcelona: Columna, 1992;
 El cant de la sibilla. Santes Creus (Aiguamrcia): Fundaci Roger de Belfort, 1994;


Narrativa:
 Castell negre. (Premi Vctor Catal) Perpiny: Chiendent, 1981;
 Lettera amorosa. Perpiny: El Trabucaire, 1990;
 Una dona t'escriu. (premi Ramon Juncosa de narracions curtes), Canet de Rossell: ed. Trabucaire, 2005;



Novella:
 L'escletxa. Barcelona: El Llamp, 1986;
 El metro de Barcelona. Barcelona: El Llamp, 1988;
 Memries..... Barcelona: El Llamp, 1990;
 Rigau & Rigaud: un pintor a la cort de la rosa gratacul. Barcelona: Destino, 2002;
 El mirall de Duoda, comtessa de Barcelona, duquessa de Septimnia. Montpeller: ditions de la Tour Gile (Universit de Montpellier), 2003;
 Duoda, comtessa de Barcelona. Barcelona: Rafael Dalmau Editor, Collecci Bofarull 13, 2008;


Assaig, investigaci: 
 La sardana. Amics de la Sardana, 1982;
 A la recerca d'una memria: els noms de lloc del Rossell. (premi Vila de Perpiny) Perpiny: CDDAC, 1981;
 Toponmia rossellonesa. Perpiny: Consell General del Po, 1985;
 Els coronells de Perpiny. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1988;


Infantil:
 La petita histria de Perpiny. (amb Meritxell Margarit Torras) Barcelona: Mediterrnia, 1995;
 

Teatre:
 Guillem de Cabestany o el convidat imprevist. Perpiny: CeDACC, 1995;
Representat per Companyia Mirade, Perpiny: Palau del Reis de Mallorca, 1995
 

Obra escrita originalment en altres llenges:
 La viole et l'or: Les amours vritables de Guillem de Cabestany, Perpiny: Minuprint, 1996 literaris; francs ;


 Enllaos externs .

 Fitxa de Renada-Laura Portet a La Federaci.cat a Catalunya Nord;
 Fitxa de Renada-Laura Portet a Qui s qui. Cercador de les lletres catalanes;
 Fitxa de Renada-Laura Portet a l'Associaci d'escriptors en llengua catalana;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49981" title="Geometria algebraica" nonfiltered="4254" processed="4225" dbindex="19600">
La geometria algebraica s una branca de les matemtiques que combina l'lgebra abstracta, especialment l'lgebra commutativa, amb la geometria. 

La geometria algebraica es pot comprendre com l'estudi dels conjunts de solucions dels sistemes d'equacions algebraiques. Quan hi ha ms d'una variable, les consideracions geomtriques es tornen importants per entendre el fenomen. Podem dir que la matria en comena quan abandonem la simple soluci d'equacions i la qesti de comprendre el conjunt de totes les solucions del sistema es torna tan important com trobar alguna soluci. Aix duu a aspectes molt sofisticats de les matemtiques, tant conceptualment com tcnicament. En termes ms tcnics, s'ocupa de l'estudi de les varietats definides per equacions polinmiques.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49984" title="Batalla de Frana" nonfiltered="4255" processed="4226" dbindex="19601">


La Batalla de Frana s un conflicte bllic que va tenir lloc entre el maig i el juny de 1940 en els territoris dels actuals estats de Blgica, Pasos Baixos, Luxemburg i la part nord-est de Frana. Forma part d'un conflicte major conegut com a Segona Guerra Mundial. Va enfrontar a l'Alemanya nazi contra el Regne Unit, Frana, Blgica i Pasos Baixos i va ser guanyada, incontestablement, per Alemanya.

 Planificaci.

El 6 d'octubre de 1939, Adolf Hitler va realitzar un discurs en el Reichstag (el parlament alemany) demanant a Frana i al  Regne Unit (que estaven en guerra amb Alemanya des del 3 de setembre) la fi de les hostilitats entre els seus respectius pasos. Aquesta proposta va ser rebutjada tant per britnics com per francesos. Tres dies desprs Hitler va donar ordres perqu es comencs a preparar la invasi de Frana.

Inicialment, Hitler havia pensat repetir l'atac alemany de la Primera Guerra Mundial, s a dir, atacar a travs del nord de Blgica, rodejant la ben defensada Lnia Maginot; amb la diferncia que aquesta vegada tamb s'envairien els Pasos Baixos. Estava previst que l'operaci comencs el mes de novembre. Per els seus generals li van desaconsellar aquest pla, per considerar-lo massa previsible. Per acabar-ho d'adobar, el 10 de gener de 1940 un avi que portava una cpia del pla es va estavellar a Blgica i els documents van anar a parar a mans dels aliats. Tot aix va forar a Hitler primer a postposar la invasi fins a la primavera i desprs a canviar completament el pla, i aquesta vegada en va escollir un de molt ms innovador.

Aquest segon pla, ideat pels generals Gerd von Rundstedt i Erich von Manstein, consistia en concentrar el principal atac alemany contra la regi de les Ardenes: una zona boscosa amb escasses vies de comunicaci, situada entre Blgica i Luxemburg, que els aliats consideraven impenetrable per a les columnes de tancs, i que per aix mateix estava pobrament defensada. Per a l'xit de l'operaci era de vital importncia que les divisions alemanyes poguessin creuar les Ardenes en secret; si els aliats descobrien el pla dels nazis, bombardejarien a les tropes alemanyes des de l'aire mentre aquestes estaven enmig del difcil procs de creuar els boscos belgues i Alemanya hauria perdut la batalla abans de comenar. Per aix mateix es va planejar un atac secundari contra els Pasos Baixos que distreuria l'atenci dels aliats. 

Mentrestant, els aliats havien considerat tamb la possibilitat que els nazis envassin Blgica, per al ser aquest un pas neutral (igual que Pasos Baixos) no va permetre l'estacionament de tropes aliades al seu territori ni tampoc la preparaci de posicions defensives, per por que aix pogus incitar als nazis a la invasi.

 Maig: Pasos Baixos i Blgica .


Finalment, el 10 de maig de 1940 va comenar l'Operaci Groga, la invasi dels Pasos Baixos, Blgica i Luxemburg, pas previ imprescindible per a l'Operaci Vermella, la invasi de Frana prpiament dita. En l'Ordre del Dia, dirigint-se als seus soldats, Hitler va declarar:
 La batalla que comena avui decidir el dest de la naci alemanya durant els prxims mil anys. ;

L'exrcit alemany estava dividit en tres grups: el grup A s'ocupava de l'atac principal a travs de les Ardenes, el grup B realitzava un atac secundari contra els Pasos Baixos i el grup C restava en posicions defensives darrere la Lnia Maginot. Tal com els alemanys havien previst, l'atac del grup B va fer entrar als aliats ben endins de Blgica per ocupar posicions defensives el ms avanades possible. Mentrestant, paracaigudistes alemanys es van llanar sobre zones properes a Amsterdam i Rotterdam per prendre aerdroms, ponts i altres punts estratgics. L'exrcit neerlands no estava gens preparat i es va rendir en menys d'una setmana. 

Els aliats confiaven que Blgica resists molt ms temps per aqu les coses tamb van comenar malament. Un dels punts forts de la defensa belga, la  inexpugnable  fortalesa d'Eben Emael, va ser capturada en noms dos dies. Mentrestant, les columnes de tancs avanaven a travs de les Ardenes i ocupaven Luxemburg. El dia 12 les tropes alemanyes van arribar al riu Mosa a l'altura de Sedan, on va tenir lloc una batalla crucial amb els francesos. El dia 13 els alemanys ja havien aconseguit creuar el riu. Sense perdre temps, els tancs alemanys van avanar rpidament a travs del nord de Frana en direcci al Canal de la Mnega, arribant a la costa el dia 20. Aquesta maniobra va deixar una gran part de l'exrcit aliat atrapat dins de Blgica, entre l'exrcit alemany i el mar. Un intent aliat de trencar el cercle va fracassar i, per contra, els nazis van anar estrenyent el lla, empenyent els aliats cap a la ciutat de Dunkerque.

El dia 24 de maig Hitler va ordenar una pausa en l'ofensiva per donar temps a les divisions alemanyes a reagrupar-se. A pesar d'aquest breu respir, els aliats van veure que seria necessria una evacuaci a gran escala: l'Operaci Dinamo. Entre el 26 de maig i el 3 de juny, 338.226 soldats britnics i francesos van ser evacuats des de la costa francesa. Per a l'operaci es van utilitzar tot tipus de vaixells, des de destructors de guerra fins a petites barques de pescadors. El dia 27, els nazis van retornar a l'ofensiva, reduint el permetre aliat al voltant de Dunkerque i sotmetent a les tropes i vaixells involucrats en l'evacuaci a un constant bombardeig. El dia 28 va arribar la rendici de Blgica i, finalment, el 4 de juny les tropes alemanyes van entrar a Dunkerque, capturant gran quantitat de material que els aliats no havien tingut temps d'endur-se. La victria alemanya havia estat clara i contundent, no obstant, la pausa del 24 maig ordenada per Hitler va donar als aliats un temps vital i, generalment, es creu que sense ella l'evacuaci aliada no hagus estat possible.

 Juny: Frana .

Eliminada tota resistncia a Dunkerque, el 5 de juny va comenar la invasi de Frana. Alemanys i francesos es van enfrontar al llarg dels rius Somme i Aisne per l'avan alemany era imparable. Veient que la derrota de Frana estava prxima i no volent desaprofitar l'ocasi, la Itlia de Mussolini va declarar la guerra a Frana el dia 10 de juny, atacant a travs dels passos alpins. El dia 14 els nazis van entrar a Pars, que havia estat declarada ciutat oberta. Mentrestant, els tancs alemanys avanaven, gaireb sense oposici, al llarg i a l'ample de Frana. La resta de les tropes britniques van ser evacuades des dels ports de Normandia i Bretanya entre els dies 15 i 19 de juny. El 22 de juny Frana va signar un armistici amb Alemanya i el dia 24 ho va fer amb Itlia. Finalment, el 25 de juny van acabar totes les hostilitats entre Frana i les forces de l'Eix.

 Conseqncies i valoracions .
La Batalla de Frana es considera una rotunda victria de l'exrcit alemany sobre els aliats. En noms 35 dies, Alemanya havia envat Frana, a ms de Pasos Baixos, Blgica i Luxemburg, deixant prcticament sola a Gran Bretanya per fer front al rgim nazi.

Segons l'armistici signat entre Frana i Alemanya, l'exrcit alemany ocuparia tot el nord de Frana i tamb tota la costa atlntica fins la frontera espanyola, per al sud es mantindria un Govern de Vichy, evidentment sota control nazi. Aix, a partir de llavors i fins al 1944, Frana va tenir dos governs: un, collaborant amb els nazis, situat a Vichy i dirigit pel mariscal Philippe Ptain es va anomenar la  Frana de Vichy ; l'altre, en el bndol aliat, operant des de l'exili a Gran Bretanya i dirigit pel general Charles de Gaulle es va anomenar la  Frana Lliure . 






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49990" title="Metis" nonfiltered="4256" processed="4227" dbindex="19602">


Mitologia: ;
 Metis (filla d'Oce): muller de Zeus i mare d'Atena.

Astronomia:
Metis: satllit natural de Jpiter.
(9) Metis s un asteroide.

Geografia: Metis Shoal, o Lateiki, s un volc submar de Tonga.

Etnologia: Els mtis sn un grup tnic del Canad.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49993" title="Peter Lorre" nonfiltered="4257" processed="4228" dbindex="19604">


Peter Lorre (Rosenberg, 1904 - Hollywood, 1964) Fou un actor alemany de procedncia hongaresa.

Va treballar com actor de teatre en Zurich, Viena i Berln, on va ser descobert per Fritz Lang. Sota la seva direcci va protagonitzar M, el vampir de Dsseldorf (1931), notable inici d'una llarga srie d'interpretacions en pellcules de terror y policaques, com ara L'home que sabia massa, d'Alfred Hitchcock (1935), El falc malts de John Huston (1941) o Histries de terror de Roger Corman (1962). L'any 1951 va dirigir una nica per notable pellcula expressionista, Der Verlorene.

Va fugir d'Alemanya desprs de la victria nazi de 1933 y va refugiar-se a Londres, lloc on va interpretar una srie de pellcules molt populars, les de "Mr. Moto", un investigador japons que resolia misteris a l'extic Orient. Mentrestant, a Alemanya, el rgim nazi va utilitzar la seva imatge promocional del film M per a un cartell incitant a l'odi antisemita.

En 1939 va emigrar als Estats Units al costat del director austrac Billy Wilder i es va convertir en actor secundari de la Warner, fent-se fams por les seves aparicions a El falc malts, Casablanca (on va interpretar el desafortunat "Ugarte", personatge clau en la histria) i, ms tard, Arsnic per compassi, Viatge al centre de la Terra o 20.000 lleges de viatge submar. 

Sempre lligat a les produccions de la Warner, Lorre va convertir-se en un personatge molt popular als Estats Units dels anys 50 i 60, on van sorgir fins i tot imitadors del seu marcat accent alemany y la seva entonaci dolenta i aguda. Els dibuixants de la Warner van dissenyar un personatge inspirat en la seva peculiar fisonomia que va protagonitzar algunes aventures al costat de Bugs Bunny.

Els ltims anys de la seva vida van estar lligats al seu amic Vincent Price i a algunes produccions de terror.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49996" title="Sixt IV" nonfiltered="4258" processed="4229" dbindex="19605">

Sixt IV va nixer el 21 de juliol de 1414 a Celle Ligare, Savona (Itlia) amb el nom de Francesco della Rovere. Fill de Leonardo della Rovere i Lucchina Monleone va ingresar molt jove a l'Ordre dels Germans Menors Conventuals. Frare francisc en la seva joventut l'any 1464 fou escollit susperior i posteriorment va ser consegrat cardenal. 

Successor de Pau II, va ser escollit Papa el 9 d'agost de 1471. El seu pontificat va destacar per la construcci de la Capella Sixtina dins el Vatic, el Pont Sixt i la fundaci del Cor Sixt, sent aix un gran mecenes amb les arts aix com de les lletres. Va declarar la guerra a Florncia i va donar el seu suport a Vencia en la seva lluita contra el ducat de Ferrara.

Va fixar la festivitat de Sant Josep el dia 19 de mar.

Va morir a Roma el 12 d'agost de 1484 i va ser sepultat a la Baslica de Sant Pere.
 









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49998" title="Pau II" nonfiltered="4259" processed="4230" dbindex="19606">

Pau II va nixer a Vencia el 1417 amb el nom de Pietro Barbo, fill de Niccolo Barbo i Polixena Condulmer, germana d'Eugeni IV. Encara que va estudiar la carrera d'administraci va rebre una bona educaci religiosa i un cop el seu oncle va ser elevat a Papa va ingresar al camp eclesistic.

El 1440 fou nomenat cardenal i el 30 d'agost de 1464 va succeir a Pius II grcies a la insatisfacci d'alguns dels cardenals amb la poltica del seu predecessor.

Va manar construir el Palacio di San Marco (avui conegut com Palacio di Venecia), va revisar els estatuts municipals de Roma, va organitzar treballs d'ajuda entre els pobres, va atorgar pensions a alguns cardenals i a tots aquells que tinguessin el privilegi d'utilizar el birret vermell. 

Va estimular l'estudi humanstic protegint les universitats i estimulant l'art de la impremta. Va decretar el 1470 la celebraci del Jubileu cada 25 anys. Va intentar reunificar l'esglsia russa amb la catlica, per va fracassar en l'intent.

Va morir el 26 de juliol de 1471.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="49999" title="Sixt I" nonfiltered="4260" processed="4231" dbindex="19607">

Sant Sixt I (Roma, ? - 125) fou Bisbe de Roma de 115 a 125, tot i que les dates del seu pontificat sn dubtoses, depenent de les fonts varien entre 114 o 119 fins a 124 o 128.

El seu pare es deia Pastor per se'n desconeix qualsevol altra dada de la seva infncia. Fins i tot hi ha alguns historiadors que creuen que el seu nom real no era Sixt, sin que aquest nom fou adoptat com a sis successor de Sant Pere. 

Ja com a Papa es coneixen tres decrets seus:
Que el calze i els paraments sagrats fossin tocats noms per sacerdots.
Que els bisbes convocats al Vatic no podrien ser rebuts a les seves dicesis sin mostraven una carta apostlica.
Que l'oficiant recits el Sanctus amb la gent abans de celebrar la missa.

Va morir el 125, segons la tradici com a mrtir per Sant Ireneu (segle II aC) no l'esmenta com a tal, i fou enterrat al Vatic. No se sap amb certesa si el seu cos fou traslladat a l'acrpolis d'Alatri el 1132.

La seva festa se celebra el 6 d'abril.

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50000" title="Telsfor I" nonfiltered="4261" processed="4232" dbindex="19608">

Sant Telsfor I (Grcia, ? - Roma, 136) va ser escollit Papa el 125 i exerc fins a la seva mort el 136.

Les dates del seu pontificat sn dubtoses per se sap amb certesa que va ser escollit durant el regnat de l'emperador rom Adri (117-138) i sembla que va morir durant l'poca d'Anton Pius (138-161).

Va compondre l'himne Gloria in Excelsis Dio i va instaurar el dejuni durant les set setmanes abans de la Pasqua.

s l'nic Bisbe de Roma del segle II del qual es tenen evidncies histriques del seu el martiri.

La seva festa se celebra el dia 5 de gener segons l'Esglsia Catlica i el 22 de febrer segons l'Esglsia Ortodoxa. Les Carmelites el veneren com a sant patr seu.
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50001" title="Histria de l'hoquei patins a Catalunya" nonfiltered="4262" processed="4233" dbindex="19609">
Orgens.
El 16 de desembre de 1915 es disputa el primer partit d'hoquei patins a Catalunya, entre els equips de l'Indian Hoquei Club i l'Sport Hoquei Club. L'esport, per, encara no arrel. El 1925 es juga al Tur Park barcelon. El 1928 s'organitza la Federaci Catalana, que ms tard es denominar catalano-balear. Durant aquests anys neixen els primers equips: Catalunya, Uni Universitria i Skating de primera categoria, i Maricel i Eagle de segona.

El 1930 s'organitza el primer campionat catal de patinatge. El 1935-36 es juga a hoquei patins a Cerdanyola del Valls, on es crea el Cerdanyola CH (1936), i a Girona, on el GEiEG forma un primer equip el 1936, que ms tard ser la base de l'Agrupaci Esportiva Gironina. L'hoquei s'extn a Girona. De l'Agrupaci es funda inmediatament el Girona HC (1940), que construeix la pista de Vista Alegre, la primera de l'Estat dedicada a aquest esport.

Des de la Guerra Civil.
Desprs de la Guerra Civil, l'hoquei sobre patins s'estn a Reus, Vilafranca del Peneds i Sabadell. El 1941, Josep Maria Sastre es trasllada a Galcia i hi crea afici. El catal Laure Medina i Masferrer impulsa la creaci de la Federaci Espanyola. L'any 1946 es fussionen les federacions d'hoquei sobre herba i hoquei sobre patins, i es forma la Federacin Espaola de Hockey y Patinaje. A partir de 1947, amb Joan Antoni Samaranch al front, la selecci espanyola (formada noms per catalans) debuta internacionalment. El seu primer gran xit fou el 1951, a Barcelona, on es guanya el Campionat del Mn. Tamb es guanyen els Campionats del Mn de 1954, 1955 i l'Europeu de 1957, sempre amb jugadors exclusivament catalans. Els clubs ms destacats del moment sn el RCD Espanyol, Uni Club d'Hoquei, CN Reus Ploms, Club Pat, Reus Deportiu, FC Barcelona i CP Voltreg. L'any 1954 hi ha una escissi a la Federaci de Patinatge i la Federaci d'Hoquei sobre herba pren vida prpia, restant els dos esports definitivament deslligats.

Durant els anys seixanta i setanta continua l'hegemonia de l'hoquei catal a nivell espanyol, emportant-se tots els ttols disputats. L'RCD Espanyol desf la seva secci i en pren el relleu el FC Barcelona, que poc a poc esdevindr el club dominardor de l'hoquei catal. Tamb a nivell europeu el domini de l'hoquei catal s insultant, guanyant totes les Copes d'Europa des de la seva creaci el 1966 fins el 1983 excepte una, entre Voltreg, Reus i Bara.

A partir dels anys 80 l'hoquei veu com per primera vegada un club no catal, construt a base de fitxatges milionaris, el HC Liceo de La Corunya intenta disputar l'hegemonia als clubs catalans, arribant a guanyar diversos ttols. El club, aix si, estar format, bsicament, per jugadors argentins   i catalans. A ms amb el restabliment de la democrcia comencen els primers partits amistosos de la Selecci Catalana, autntica potncia mundial. El 2004 i el 2005 la Selecci Catalana es proclam campiona de la Grup Tarradellas Cup, un dels tornejos amistosos, disputat a Blanes, ms importants a nivell mundial.

El Cas Fresno.
El 27 de mar del 2004 la Federaci Catalana de Patinatge s reconeguda de forma oficial com a membre independent de ple dret a la federaci internacional (FIRS). El ms d'octubre, Catalunya participa i ven al Campionat del Mn "B" mascul. Catalunya entra, per dret propi, dins del grup de participants al segent Mundial A, a celebrar a Fresno el 2005. Per alegades pressions poltiques de l'estat espanyol, provoquen que en una assemblea, celebrada el 26 de novembre, Catalunya no sigui ratificada com a membre de ple dret de la Internacional. Catalunya fou excluida, per tant, de participar al Mundial A, on el campi final del torneig fou la selecci d'Espanya, formada ntegrament per jugadors catalans. La Federaci Catalana interpos un recurs al TAS (Tribunal de l'Arbitratge de l'Esport) de Lausana que finalment don la ra a la Catalana, invalidant l'assemblea de Fresno per irregularitats i obligant a repetir la votaci sobre la admisi de la Federaci Catalana a la Internacional.

Grans jugadors.


 Abans de 1940;
 August Serra;
 Jacint Humet;
 Marc Humet;
 Esteve Humet;

 Entre 1940 i 1960;
 Tito Mas;
 Pere Nadal (p);
 August Serra;
 Jordi Trias Casanova;
 Ramon Bass;
 Soteras (p);
 Joan Orpinell;
 Manuel Puigb;
 Pere Magri;
 Pere Galln;
 Joan Rovira;
 Joan Antoni Zabalia (p);


 Entre 1960 i 1980;
 Josep Prieto;
 Josep Lorente;
 Josep Maria Rabassa;
 Carlos Largo (p);
 Agust Vilar;
 Jaume Capdevila;
 Josep Bargu;
 Enric Carbonell;
 Joan Sabater i Escud;
 Perella;
 Roca;
 Joan Maria Vilallonga;
 Joaquim Vilallonga;
 Santi Garcia;
 Ramon Pons (p);
 Joan Brasal;
 Joan Vila;
 Manel Chrcoles;
 Jordi Villacorta;
 Josep Giralt;
 Jaume Riera;
 Josep "Catxo" Ordeig;
 Humbert Ferrer;
 Miquel Recio;
 Anglada;
 Ramn Nogu;
 Sergi Centell;
 Manel Edo;
 Miquel Cabanas (p);

 Entre 1980 i 1990;
 Ricard Torres;
 Quico Alabart;
 Xavier Ibarz;
 Josep Llonch (p);
 Carles Trullols (p);
 Eduard Zabalia;
 Jordi Vila-Puig;
 Joan Torner;
 Josep Enric Torner;
 Joaquim Pals;
 Hctor Venteo;
 Aleix Franch;

 Entre 1990 i 2000;
 Joan Ayats;
 Ferran Pujalte;
 Josep Benito;
 Carles Folguera (p);
 Albert Folguera;
 Manel Barcel;
 Toni Rovira;
 David Valls;
 Toni Garca;
 Jordi Om;
 David Gabaldn;
 Joan Carles;
 Santi Carda;
 Ivan Tibau;


 Des de 2000;
 David Cceres;
 Sergi Panadero;
 Alberto Borregn;
 Jordi Bargall;
 Llus Teixid;
 Ramon Benito;
 Josep Maria Ordeig;
 Vctor Agramunt (p);
 Guillem Trabal (p);



Enllaos Externs.
 Federaci Catalana de Patinatge;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50002" title="Higini I" nonfiltered="4263" processed="4234" dbindex="19610">

Sant Higini I (Atenes, Grcia, ? - Roma, 140) fou escollit Bisbe de Roma el 136 i va morir el 140. 

Era un filsof que va ingressar a la comunitat cristiana i va anar guanyant-se el respecte de la gent fins a convertir-se en Bisbe de Roma. 

Va instaurar els padrins al baptisme dels nounats per guiar-los en la vida cristiana i va decretar la consagraci de les esglsies. Tamb va definir la jerarquia eclesitica i va ordenar que totes les esglsies fossin consagrades per capellans abans de fer-hi la primera missa.

Va haver de fer front a doctrines gnstiques difoses per Marci, Valent o Cerd, sobre la connexi entre cristianisme i judaisme.

Segons la tradici va morir com a mrtir de les persecucions de cristians, per no se'n t cap evidncia. La seva festa s celebrada l'11 de gener.















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50003" title="Pius I" nonfiltered="4264" processed="4235" dbindex="19611">


Sant Pius I (Aquileia, Itlia, ? - Roma, 155) va ser escollit Bisbe de Roma el 140 i va morir el 155. Les dates del seu pontificat difereixen segons les fonts; va iniciar-se el 140 o 146. L'nica data fiable s que va morir abans de 155 ja que es t constncia que Sant Policarp es va entrevistar amb Anicet I el 155.

El seu pare era un cristi anomenat Rufinus i tamb era d'Aquileia. Sembla que era un esclau per que dos fills seus, Hermas i Pius, van ser alliberats pel seu amo.

Ja com a bisbe, va introduir la celebraci de la Pasqua el diumenge desprs del pleniluni de mar i conta la tradici que va fer construir una de les esglsies ms antigues de Roma; Santa Pudenziana (a mitjans segle XX es va demostrar que aquesta esglsia datava del segle IV). Tamb va excomuniar a Marci i Valent per falses doctrines cristianes.

Al Fragment de Muratori (segle II) s'afirma que el germ de Pius fou l'autor de Pastor d'Hermes, un dels primers escrits del cristianisme.

Segons la tradici va morir mrtir tot i que no hi han proves concloents. La seva festa s l'11 de juliol.

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50004" title="Anicet I" nonfiltered="4265" processed="4236" dbindex="19612">

Sant Anicet I nascut a Sria fou escollit Papa el 155 i va morir el 166.

Va promulgar un decret que impedia al clero deixar-se crixer el cabell. Va confirmar la celebraci de la Pasqua en diumenge, segons la tradici de Sant Pere.

En els inicis del seu pontificat va rebre a Roma a Policarp d'Esmirna, bisbe d'Esmirna, que havia estat deixeble de l'Apstol Sant Joan i mestre d'Ireneu de Li, a fi d'establir la data de celebraci de la Pasqua. Policarp, i l'Esglsia oriental en el seu conjunt, entenia que la celebraci havia de realitzar-se el dia 14 del mes de Nisn independentment del dia de la setmana que caiguera. Aquesta postura que seguia la tradici johnica i que suposava celebrar la Pasqua de Resurrecci el mateix dia que els jueus, s coneguda com prctica "quartdcimal" i no era considerada pel papa Anicet menge correcta ja que entenia, al costat de l'Esglsia occidental, que la Pasqua havia de celebrar-se el diumenge segent al dia 14 de Nisn.

Segons el relat que Ireneu de Li fa d'aquesta visita, sembla ser que Anicet no va poder convncer a Policarp, ja que aquest va basar la seua postura que "Joan i els altres apstols amb qui ell havia viscut" celebraven la Pasqua d'aquesta manera. A pesar de les diferncies entre ambds no va haver ruptura entre ambds i el papa va permetre al sant seguir celebrant la Pasqua segons la tradici oriental.

Va travar amistat amb el apologista Just al costat de qui va morir en 166 desprs de patir martiri durant les persecucions de l'emperador Marc Aureli.

Sembla ser que va condemnar la doctrina montanista, i que es va enfrontar als agnstics i als marcionistes, encara que no existeixen documents histrics que acrediten aquestes actuacions, encara que segons el Liber Pontificalis va prohibir als clergues que dugueren el cabell llarg, el que suposaria una forma de separar-se dels agnstics que, pel que sembla, tenien aquest costum. 













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50006" title="Soter I" nonfiltered="4266" processed="4237" dbindex="19613">

Soter I va nixer a Fondi (Itlia). Escollit el 166, va morir el 175 i se'l defineix com a Papa de la Caritat.

Va confirmar el sagrament del matrimoni, i que aquest no t validesa si no est consagrat per un sacerdot.
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50007" title="Eleuteri I" nonfiltered="4267" processed="4238" dbindex="19614">

Eleuteri I va nixer a Niccopoli, Epir (Grcia). Escollit el 175, va morir el 189.

Va suprimir algunes costums hebrees sobre la puresa i la impuresa de les viandes a les quals els cristians donaven gran importncia. Va enviar Sant Dami a evangelitzar els bretons.

Aquest papa, el nom del qual en grec significa 'home lliure' i sembla indicar que va ser un esclau alliberat, va arribar a Roma acompanyant al papa Anicet i durant el pontificat d'aquest va ser dicono de l'Esglsia de Roma i va actuar com secretari papal en la trobada que Anicet va tenir amb Policarp d'Esmirna.

Va ser triat papa en l'any 175, pel que s l'ltim papa que apareix en la llista publicada per Sant Ireneu de l'any 180. Els seus primers cinc anys de pontificat van tenir lloc durant el mandat de l'emperador Marc Aureli qui ja havia relaxat el seu mpetu perseguidor contra els cristians, per ser a la pujada al tron del seu fill Cmode quan cessen les persecucions i l'Esglsia puga dedicar-se a solucionar les divisions que les doctrines gnstiques, montanista i marcionita havien provocat en el seu se.

Al voltant del 177, Ireneu, nadiu d'Esmirna, acompanya a diversos confessors de Li a veure al papa Eleuteri per a discutir amb ell la qesti dels efectes de la heregia Montanista. Ireneu s portador d'una carta en la qual l'esglsia de Li prega al papa que preserve la unitat de la comunitat.

Ms tard, tamb per motius de la controvrsia montanista, va vindre a Roma a reunir-se amb Eleuteri, el bisbe Abercius de Hierpolis en Frgia. Tamb en temps d'Eleuteri t lloc a Roma el cisma de Blasto a causa de la qesti pascual.

Durant el pontificado d'Eleuteri, Ireneu escriu unisca gran obra contra els gnstics, el Adversus haereses, on estudia totes les escoles heterodoxes.

Eleuteri va manar a Fugaci i Dami a convertir als bretons. Va suprimir alguns costums hebraiques sobre la puresa i impuresa de les viandes de les quals els cristians donaven gran importncia. 















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50009" title="Peronella d'Arag" nonfiltered="4268" processed="4239" dbindex="19615">

Peronella d'Arag (? 1135 - Barcelona 1173), reina d'Arag, comtessa de Ribagora i Sobrarb i comtessa consort de Barcelona (1137-1162).

Orgens familiars.
Filla del rei d'Arag Ramir II i d'Agns de Peitieu. 

En nixer ja va sser projectat el seu matrimoni amb el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV per la difcil situaci poltica del regne aragons. A la mort d'Alfons el Bataller sense descndencia, una srie d'aconteixements va fer que Ramir II el Monjo fos proclamat rei d'Arag. Ramir II era vist com un rei dbil i tant bon punt ascend al tron aragons ja es trob amb revoltes internes. Per aix i perqu ell volia tornar al monestir, vaconcertar el matrimoni de Peronella, que noms tenia un any d'edat amb Ramon Berenguer IV que en tenia vint. Les esposalles se signaren l'11 d'agost de 1136 a Barbastre tot i que l'enlla definitiu no se celebr fins l'agost de 1150 a a la ciutat de Lleida. 
Durant aquesty periode de temps es va pressionar des de Castella per intentar-la casar amb Alfons VII de Castella o amb el seu fill San III de Castella el Desitjat, amb l'intenci d'unir Castella i la Corona d'Arag 

Segons les disposicions matrimonials  el comte de Barcelona va posseir la sobirania d'Arag a partir del 1137, any en qu Ramir II es retir a la vida contemplativa al monestir de Sant Pere el Vell d'Osca i ced els seus drets a la seva filla Peronella i l'esps d'aquesta, Ramon Berenguer IV. Ramon IV tingu la sobirania del regne amb el ttol de prncep d'Arag, mentre Peronella s fou nomenada reina, encara que aquesta no va intervindre en les tasques de govern. Ramir II conserv el ttol de prncep fins a la seva mort el 1157.


Descendents.
Del seu matrimoni amb Ramon Berenguer IV tingueren, entre altres:
 l'infant Alfons II d'Arag (1152-1196), comte de Barcelona i rei d'Arag;
 l'infant Pere d'Arag (1157-d1167);
 l'infant Ramon Berenguer de Barcelona (1158-1181), comte de Cerdanya i de Provena;
 la infanta Dola de Barcelona (1160-1198), casada el 1175 amb el rei San I de Portugal;
 l'infant San de Barcelona (?-1223), comte de Cerdanya, de Provena i de Rossell;


Mort i successi.

Al 1152, va redactat un testament abans del part del seu primer fill, on va donar el regne al seu fill primognit si aquest era mascle, amb la condici de qu estigus sota la dominaci del seu marit Berenguer, i que aquest herets el ttol de Rei si el fill moria sense descendncia. Cas de haver tingut una filla, el ttol hauria repercutit en Berenguer . Del part va neixer Alfons II d'Arag.

El 1162, desprs de morir Ramon Berenguer IV, ced tots els seus drets sobre la Corona Aragonesa al seu fill primognit, Ramon, que regn amb el nom de Alfons II d'Arag.

El 13 d'octubre de 1173, mateix dia de la seva mort, dispos, mitjanant testament sacramental jurat a l'esglsia de Sant Just de Barcelona, sser enterrada a la catedral d'aquesta ciutat.





Referncies.


Pgines que s'hi relacionen.
Histria de Catalunya;
Renaixement del segle XII;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50010" title="Tebes (Egipte)" nonfiltered="4269" processed="4240" dbindex="19616">
Tebes s el nom grec (     , Thbai) d'una ciutat de l'antic Egipte, pertanyent al quart noms de l'Alt Egipte. Correspon a l'antiga Waset, descrita per Homer com la ciutat de les cent portes, pel gran nombre d'obertures de les seves muralles; ms endavant fou anomenada pels rabs Al-Uqsur, la Ciutat dels Palaus, pels seus edificis monumentals, que van prendre per palaus, al 3000 a.C 

L'antiga Tebes, que s'estn per les modernes ciutats egpcies de Luxor i Karnak, a la dreta del Nil, fou declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1979. Aquest b cultural inclou tamb les necrpolis de la riba esquerra: la Vall dels Reis, la Vall de les Reines, el temple de Ramss III a Madinet Habu, el Ramesseum (temple mortuori de Ramss II), Deir al-Madinah (necrpoli d'artesans i treballadors), les Tombes dels Nobles, Malkatta (palau d'Amenhotep III) i els Colossos de Memnon, part del temple mortuori d'Amenhotep III.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50011" title="De Volkskrant" nonfiltered="4270" processed="4241" dbindex="19617">


De Volkskrant ( El diari del poble  en neerlands) s un diari dels Pasos Baixos enfocat vers els joves d'esquerres malgrat el seu origen catlic. Amb una circulaci de 305.000 exemplars (2004) s el tercer diari del pas, desprs de De Telegraaf i l'Algemeen Dagblad (la circulaci total d'exemplars el 2002 era d'1,9 milions). T la redacci a Amsterdam.

Histria.
El Volkskrant aparegu el 2 d'octubre de 1919 com un setmanari i des de l'1 d'octubre de 1921 com un diari. A comenamentes de la Segona Guerra Mundial pat una forta davallada del nombre de lectors, arribant a desaparixer momentniament el 1941. Desprs de la guerra el Volkskrant revif esdevenint de nou un diari nacional.

A mitjans dels anys 60 el diari perd gaireb tot el seu carcter catlic tot centrant-se en el  lector ms jove i progressista . El 1968 el Volksrkant encet una collaboraci amb Het Parool, afegint-s'hi Trouw el 1975, englobant-se posteriorment sota el nom Perscombinatie NV. El desembre del 1994 el grup compr la cadena de llibreries Meulenhoff & Co, i el 1995 l'empresa de la competncia Dagblad Unie -amb entre d'altres, l'Algemeen Dagblad i l'NRC. D'aleshores en el Volkskrant forma part de PCM Uitgevers.

Des de 1995 Pieter Broetjes n's el redactor en cap. D'entre d'altres compta com a columnistes amb: Kader Abdolah, Jan Blokker, Edgar Cairo i Kees Fens.

L'1 de febrerde 2005 el diari anunci la intenci de crear un canal televisiu en collaboraci amb la productora Palazzina.

Enllaos externs.
Lloc web de de Volkskrant (en neerlands);















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50021" title="Auditoria" nonfiltered="4271" processed="4242" dbindex="19618">
Una auditoria genricament s l'avaluaci d'una organitzaci, sistema, procs o producte.
L'auditoria la realitzen els auditors que han de complir una srie de normes que assegurin essencialment la seva capacitat, objectivitat i independncia.

El propsit de l'auditoria s verificar que l'entitat auditada treballa d'acord amb la normativa interna i externa.

L'auditoria avalua la conformitat actual i la futura.

La paraula auditoria deriva del llat auditorius i d' aquesta prov auditor amb el significat d aquella persona que escolta.

Classificaci de les auditories ms freqents.

Auditoria externa: Pot ser feta per l'Administraci (Auditoria general o Auditoria fiscal) o  per part d'empreses auditores independents.
Auditoria interna: Feta pel personal de la prpia empresa per que no hagi intervingut en el procs que s'analitza.
Auditoria financera (s la ms antiga) ;
Auditoria de gesti de sistemes ;
Auditoria de rendiment;
Avaluaci de conformitat (per exemple ISO) ;
Auditoria de telecomunicacions;
Auditoria informtica;
Auditoria de seguretat informtica ;
Auditoria medioambiental ;
Auditoria acadmica ;
Auditoria laboral ;
Auditoria de la salut;

Etapes de l'auditoria.
Exploraci: s un estudi de carcter previ que permet conixer amb detall les caracterstiques de l'entitat, inclou entrevistes amb els dirigents;
Planificaci: es recullen en un document on consten la definici dels temes, els noms dels especialistes que intervendran les dates i un pla de treball individual. Qualsevol ampliaci del termini previst ha de ser autoritzada per un  supervisor qualificat. En els casos que l'auditoria la fan organismes pblics sovint hi pot haver una  planificaci anual o plurianual.
Execuci: En aquesta etapa s'elaboren els papers de treball que sn igualment revisat pel supervisor.
Informe: L'elabora l'auditor i es presenta en un document estndard que es comunica oficialment i  al mxim nivell de l'entitat auditada.

Requisits d'un informe.
Ems pel cap de grup dels auditors que han actuat;
Presentat per escrit;
Oportunitat;
Que sigui complet, exacte, objectiu  convincent i clar;
Que tot el que hi figuri estigui suportat pels papers de treballi amb evidncia suficient;
Reflectint una actitud independent;
Mostrant la qualificaci ;
Seguiment: En general si els resultats de l'auditoria expressats en l'informe han estat deficients s espera un temps prudencial i es torna a repetir per veure si s'han corregit els errors detectats.

Organitzaci interna d'una empresa d auditoria.
Les empreses independents d auditories en molts casos sn multinacionals d'origen nord-americ o europeu (n'hi 5 que dominen el mercat).
En la cpula acostumen a estar els anomenats socis seguits pel gerents i els supervisors i finalitzant en els auditors sniors i jniors 
En les auditories internes tamb hi ha una jerarquia amb noms diferents per que en la prctica fan la mateixa funci.

Importncia de l'auditoria.
Amb l'augment de la complexitat de l'economia s'han anat introduint (des de 1934 als Estats Units) mesures per reduir la probabilitat del fet que les empreses entrin en una situaci de descontrol i fallida. L'auditoria externa i interna tenen la mateixa finalitat de control i de fet es complementen. 

Per la forma forosament rgida de portar a terme una auditoria de vegades s'ha ems un informe positiu malgrat que en la prctica la situaci econmica de l'empresa era molt greu i ha acabat fent fallida. Tamb s'han donat casos de frau en els que l'autntica situaci econmica d'una empresa s'ha amagat de forma deliberada. 

En el cas de l'empresa nord-americana Enron la seva fallida va arrossegar l'empresa auditora Arthur Andersen que va deixar aquesta activitat en ser perseguida judicialment pel govern dels Estat Units acusada de frau. A partir d'aquest escndol econmic es van dictar noves lleis als Estats Units sobre auditories amb un carcter ms restrictiu.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50022" title="Administraci" nonfiltered="4272" processed="4243" dbindex="19619">


L'administraci s l'organitzaci que regeix els assumptes d'una societat, estat o persona. La paraula administraci t origen en el llat, administrare i es composa del prefix ad (donar), i la frase ministrare, (servir). Antigament s'usava com sinnim de governar. Actualment tamb es refereix a l'exercici de la direcci d'una instituci o de subministrar alguna cosa.

Fins l'aparici de l'obra de Henri Fayol a la segona dcada del segle XX, la paraula administraci noms s'aplicava a l'Administraci pblica a partir d'aleshores tamb es va fer servir per les empreses.
 Administaci d'empresa. Es tracta de fer la gesti general del patrimoni d'una empresa. Es fan servir criteris tcnics i econmics. Segons els especialistes en la matria han de complir fonamentalment cinc funcions: Previsi, Organitzaci, Coordinaci, Dictat d'ordres i Control.
 Administraci pblica. En el dret administratiu s la activitat administrativa de l'Estat, constituda per les diferents administracions, quan dicta i aplica les disposicions necessries per al complimient de les lleis. Generalment sn aquests grups de persones i rgans pblics:
 administraci central.
 administraci local.
 administraci institucional.
 L'administraci autonmica, en aquells estats federals on es reconeixen uns ens autonmics.
 L'administraci municipal que vetlla pel municipi.
L'administraci pblica s externa respecte l'rgan executiu ja que amb la seva aplicaci no se satisfan necessitats de l'rgan titular sin de la poblaci.
 Administraci organitzacional que estudia les organitzacions i la forma com es gestionen.
 Administraci de justcia, referida a l'acci dels tribunals.
 Administraci financera o Hisenda pblica.
 Administraci militar.
 Administraci econmica.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50023" title="Calendari republic francs" nonfiltered="4273" processed="4244" dbindex="19620">

El calendari republic francs (o calendari revolucionari francs) va ser un calendari utilitzat durant la Revoluci Francesa que fou instaurat per un decret de la Convenci Nacional amb el qual s'abolia l'era vulgar per als usos civils i es definia el 22 de setembre de 1792 com el primer dia de l'era dels francesos. El disseny mirava d'adaptar el calendari al sistema decimal i eliminar-ne les referncies de caire religis.

El nou calendari va sser vigent des del dia 24 d'octubre de 1793 fins a l'1 de gener de 1806. 

Disseny i vigncia del calendari.

El calendari republic va ser dissenyat pel matemtic Gilbert Romme amb l'ajuda dels astrnoms Joseph-Jerme de Lalande, Jean-baptiste-Joseph Delambre i Pierre-simon Laplace. Tanmateix, se sol atribuir al poeta Fabre d'glantine, el nom dels mesos i als dies. 

El calendari va ser adoptat per la Convenci Nacional, controlada pels jacobins, el 24 d'octubre de 1793; es va fixar que el primer dia d'aquest nou calendari seria el 22 de setembre de 1792, que coincidia amb la proclamaci de la Repblica i amb l'equinocci de tardor. D'aquesta manera, el calendari comenava uns 13 mesos abans de la data en qu va ser oficialment adoptat.

El calendari va ser d'aplicaci civil a Frana, els territoris ocupats militarment pels exrcits francesos (com Catalunya durant la Guerra Gran) i les seves colnies americanes i africanes fins que Napole va abolir-ne el seu s oficial el dia 1 de gener de 1806 (ms concretament la mitjanit del 10 de nivs de l'any XIV, s a dir, el 31 de desembre de 1805, poc ms de 12 anys desprs de la seva introducci) com una manera d'eliminar els signes de democrcia republicana, ats que s'havia autoproclamat emperador dels francesos al desembre de 1804 i havia creat la nova noblesa imperial durant l'any 1805, ambds conceptes incompatibles amb la naturalesa d'aquest calendari. Alhora, amb la derogaci es volia segellar la reconciliaci amb l'Esglsia i el Papat, forjada pel Concordat de 1801 i dels quals va aconseguir- una certa tolerncia desprs de restaurar les festivitats civils i religioses de la Esglsia catlica amb el Nou Calendari.

El calendari republic o revolucionari, per, va sser oficial dues vegades ms:
En primer lloc i de forma molt breu, desprs de l'enderrocament de Napole.
En segon lloc, durant l'efmera Comuna de Pars (de mar a maig de 1871).

L'any.

Els anys del calendari revolucionari francs s'acostumaven a escriure amb xifres romanes, i es comptaven a partir de l'inici de l'Era Republicana, que comen el dia 22 de setembre de 1792 (la Primera Repblica Francesa fou proclamada l'endem que la Convenci Nacional abols la monarquia). Aix, per exemple, el numeral rom IV indica el quart any -o any 4- de la repblica.

Els mesos de l'any.
Al calendari republic, l'any sempre t 12 mesos de 30 dies cadascun.

Els mesos es divideixen en tres dcades de 10 dies cadascuna, per la qual cosa desapareixen les setmanes tradicionals de 7 dies. Els mesos no coincideixen amb els mesos del calendari Gregori, perqu el calendari republic comena sempre el compte dels mesos amb l'inici astronmic de les estacions. 

Els noms dels mesos adopten denominacions de fenmens naturals i de l'agricultura:

Tardor: (terminaci: -aire)
Veremari o Vendmiaire (del llat vindemia "verema") a partir del 22, 23 o 24 de setembre. ;
Brumari o Brumaire (del francs brume "boira") a partir del 22, 23 o 24 d octubre. ;
Frimari o Rufolari o Frimaire (del francs frimas "vent fred desprs de la nevada") a partir del 21, 22 o 23 de novembre. ;
Hivern: (terminaci: -se)
Nivs o Nivse (del llat nivosus "nevat") a partir del 21, 22 o 23 de desembre. ;
Pluvis o Pluvise (del llat pluviosus "plujs") a partir del 20, 21 o 22 de gener.
Vents o Ventse (del llat ventosus "vents") a partir del 19, 20 o 21 de febrer. ;
Primavera: (terminaci: -al)
Germinal o Germinal (del llat germen "llavor") a partir del 20 o 21 de mar.
Floreal o Floral (del llat flos "flor") a partir del 20 o 21 d abril. ;
Pradal o Prairial (del francs prairie "prat") a partir del 20 o 21 de maig.
Estiu: (terminaci: -dor)
Messidor o Messidor (del llat messis "collita") a partir del 19 o 20 de juny.
Termidor o Thermidor (del grec thermos "calor") a partir del 19 o 20 de juliol.
Fructidor o Fructidor (del llat fructus "fruita") a partir del 18 o 19 d agost. ;

La majoria de noms dels mesos sn neologismes derivats de paraules similars en francs, llat o grec. Les terminacions dels noms s'apleguen segons l estaci, per tal d'adequar la sonoritat de la partcula final al carcter de l'estaci. Per exemple, segons Fabre d'glantine, els noms dels mesos de la tardor tenien un so greu i una mesura mitjana; els mesos de l'hivern un so feixuc i una mesura llarga; els mesos de la primavera un so gai i una mesura breu; i els mesos de l'estiu un so sonor i una mesura llarga.

Els dies de la setmana.
Cadascun dels deu dies de les dcades s'anomenen, senzillament, d'acord amb el seu cardinal. Aix, sn: 
primidi, duodi, tridi, quartidi, quintidi, sextidi, septidi, octidi, nonidi, dcadi.

Els dies de l'any.

A diferncia del Calendari Gregori, on cada dia s'associa amb un sant o santa, el calendari republic associa cada jorn amb una planta, un animal o una eina del camp.

 Tardor .



Hivern.



Primavera.



Estiu.



Els dies complementaris o Sans-culottides.

Com que la suma dels 12 mesos de 30 dies dna com a resultat un total de 360 dies, en acabar l'any al mes de Fructidor s'hi afegeixen 5 dies (6 si era un any de trasps) a fi d'adequar el calendari als 365 dies de l'any com. A l'origen, aquests dies es coneixien com a Sans-culottides, per b que desprs de l'any III (1795) van ser coneguts com a jours complmentaires (dies complementaris) i van tenir la consideraci de festes nacionals sota la Primera Repblica Francesa. Aquests dies sn: 

Fte de la Vertu o "Festa de la Virtut" el 17 o 18 de setembre. ;
Fte du Gnie o "Festa del Geni'" el 18 o 19 de setembre. ;
Fte du Travail o "Festa del Treball" el 19 o 20 de setembre. ;
Fte de l'Opinion o "Festa de l'Opini" el 20 o 21 de setembre. ;
Fte des Rcompenses o "Festa de les Recompenses" el 21 o 22 de setembre.
Fte de la Rvolution o "Festa de la Revoluci" el 22 o 23 de setembre (en anys de trasps).

Els anys de trasps.

Els anys bixestos o de trasps en el calendari republic van ser un punt polmic a causa de l'obligaci que hi havia de comenar l'any amb l'equinocci de tardor i, tamb, d'afegir un dia cada quatre anys (com es feia amb el calendari gregori).

Si b els anys III, VII i XI es van ser considerar anys de trasps, i els anys XV i XX tamb es va planificar que ho serien, mai no es va arribar a desenvolupar un algoritme per a determinar els anys bixestos posteriors a l'any XX, perqu el calendari va ser abolit en el 14 any de funcionament.

 Cronologia .

Any I: 22 de setembre de 1792/ 21 de setembre de 1793;
Any II: 22 de setembre de 1793/ 21 de setembre de 1794;
Any III: 22 de setembre de 1794/ 21 de setembre de 1795;
Any IV: 22 de setembre de 1795/ 21 de setembre de 1796;
Any V: 22 de setembre de 1796/ 21 de setembre de 1797;
Any VI: 22 de setembre de 1797/ 21 de setembre de 1798;
Any VII: 22 de setembre de 1798/ 21 de setembre de 1799;
Any VIII: 22 de setembre de 1799/ 21 de setembre de 1800;
Any IX: 22 de setembre de 1800/ 21 de setembre de 1801;
Any X: 22 de setembre de 1801/ 21 de setembre de 1802;
Any XI: 22 de setembre de 1802/ 21 de setembre de 1803;
Any XII: 22 de setembre de 1803/ 21 de setembre de 1804;
Any XIII: 22 de setembre de 1804/ 21 de setembre de 1805;
Any XIV: 22 de setembre de 1805/ 21 de setembre de 1806;

Enllaos externs.
Exhaustiu espai de Brumaire.net dedicat al calendari republic. Incorpora els decrets originals i un programa conversor de dates ;
Pgina dedicada als noms dels dies del calendari republic ;
Pgina on podeu trobar un excellent conversor de dates per a diferents calendaris, incls el republic ;

































 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50026" title="Basilea" nonfiltered="4274" processed="4245" dbindex="19621">

Basilea (alemany: Basel ; francs: Ble ; itali: Basilea ) s la tercera ciutat ms gran de Sussa, amb 188.000 habitants en el cant de Basel-Stadt el 2004 i 690.000 habitants a la conurbaci, que arriba als cantons vens.


Situada al nord-oest de Sussa, sobre el Rin i fronterera amb Alemanya i Frana, Basilea s un centre industrial d'importncia per a la indstria qumica i farmacutica. La regi de Basilea, que culturalment s'estn cap a Baden-Wurtemberg (Alemanya) i cap a l'Alscia (Frana) reflecteix l'herncia dels tres estats en el nom modern en llat: Regio TriRhena. Disposa de la universitat ms antiga de la Confederaci Helvtica (1460).

Els orgens de Basilea es poden remuntar a l'assentament rom d'Augusta Raurica, tot i que s'han descobert assentaments celtes ms antics. La posici estratgica de la ciutat, amb l'nic pont sobre el Rin entre el llac Constana i el mar, aferm la seva importncia. A partir de 999 la ciutat fou governada per bisbes-prnceps sota domini nominal de l'emperador. El 1225-1226 el bisbe Heinrich von Thun constru un pont sobre el Rin i es va fundar l'actual barri de Kleinbasel (la petita Basilea) com a protecci del nou pont.


Gent de Basilea.
Luci Munati Planc (c.87 BC - c.15 BC), fundador de la ciutat;
Jacob Bernoulli (1654-1705), matemtic;
Johann Bernoulli (1667-1748), matemtic;
Daniel Bernoulli (1700-1782) matemtic;
Leonhard Euler (1707-1783), matemtic;
Johann Bernoulli (1710 1790),  matemtic;
Jakob Emanuel Handmann (1718-1781), pantor;
Johann Peter Hebel (1760-1826), poeta  ;
Jacob Burckhardt (1818-1897), professor d'histria, teologia, filosofia;
Karl Barth (1886-1968), teleg protestant;
Arthur Cohn (1927--), productor de cinema (guany 6 scars);
Beat Raaflaub (1946--), director d'orquestra;
-minu (1947--), columnista;
Dani Levy (1957--), director de cinema;
Patty Schnyder (1978--), tenista;
Roger Federer (1981--), tenista;
Sarah Stocker, artista i escriptora;
Idith Zertal, historiadora;


 Referncies .
Gossman, Lionel. Basel in the Age of Burckhardt: A Study in Unseasonable Ideas. Chicago: University of Chicago Press, 2000. ISBN 0-226-30498-1;
Kearney, Shirley. Basel: A Cultural Experience, Spalentor Verlag, ISBN 10:3-908142-23- 7, ISBN 13: 978-3-908142-23-2;

 Enllaos externs .
Pgina oficial;
Turisme a Basilea;
;
EuroAirport Basel Mulhouse Freiburg, Basel-Mulhouse Airport;
Museu Basilea Online ;







































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50028" title="Auditoria fiscal" nonfiltered="4275" processed="4246" dbindex="19622">
L'auditoria fiscal es el procs sistemtic d'obtenir i  avaluar les evidncies amb  carcter tributari que estiguin adequades als principis i normes comptables generalment acceptades  
Objectius de l'auditoria fiscal.
 comprovar que l'empresa ha reflectit adequadament les obligacions tributries , en funci del principi d acreditaci, havent fet una provisi correcta dels riscs derivats de possibles circumstncies fiscals;
Comprovar si s'ha fet el pagament efectiu segons els terminis i els requisits establerts;
Avaluar l'eficcia dels controls interns.

Personal que realitza l'auditoria.
 auditors de comptes independents: Recomanen actuacions de millora ;
 funcionaris pblics de l'administraci tributria: encarregats d'inspeccionar i  exigir el compliment de les obligacions tributries per part de l'empresa.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50032" title="Guayaquil" nonfiltered="4276" processed="4247" dbindex="19623">

Guayaquil s la ciutat ms gran de l'Equador, amb 3.385.405 habitants a la seva rea metropolitana. s la capital de la provncia del Guayas. s el principal centre comercial del pas, situada a la costa del Pacfic, a la desembocadura del riu Guayas.

 Geografia .

Guayaquil es troba localitzada en el marge dret (occidental) del riu Guayas, a 2 metres sobre el nivell del mar a les zones ms baixes. Es troba connectada amb l'Oce Pacfic per l'anomenat Estero Salado, un important bra de mar que penetra en la desembocadura del Guayas. Aquest travessa el guasmo, la part occidental del centre de la ciutat, Urdesa i Mapasingue.

La ciutat s majoritriament plana, amb elevacions com el Tur de Santa Ana (on es troba el popular barri de Las Peas), el Tur del Carmen (on es trobes les oficines del canal televisiu Ecuavisa) i el Tur de San Eduardo, entre d'altres.

 Histria .

Guayaquil es va fundar el 25 de juliol de 1535 amb el nom de de Santiago de Guayaquil, segurament sobre algun assentament indgena anterior.  Durant l'poca colonial, integrada dins la Reial Audincia de Quito, la ciutat es va anar desenvolupant com a una important drassana i port de la costa americana del Pacfic. La poblaci, tanmateix, no creixia considerablement, a causa dels atacs pirates i els incendis freqents.

El 9 d'octubre de 1820 la ciutat va proclamar la independncia, desprs del fallit intent de Quito (el 10 d'agost de 1809), sota el mandat de Jos Joaqun de Olmedo. La ciutat fou punt de partida de la campanya que Antonio Jos de Sucre llen cap a Quito per a aconseguir la independncia definitiv dels territoris de la Reial Audincia de Quito. Posteriorment, el26 de juliol de 1822, Jos de San Martn i Simn Bolvar es van trobar a la ciutat per planificar les darreres campanyes de la independncia de l'Amrica del Sud espanyola.

El 1896, es produ el major incendi de la histria de Guayaquil, conegut com el Gran Incendio. Aproximadament, es va cremar la meitat del Guayaquil de l'poca. Actualment la ciutat est immersa en ambiciosos plans de reforma i d'embelliment, com el projecte Malecn 2000 i la recuperaci de l'histric Tur de Santa Anna, que han donat un considerable atractiu a diverses zones de la ciutat, tot i que es critica l'abandonament que persisteix als barris ms pobres de la ciutat, com el Guasmo. L'actual alcalde s Jaime Nebot, del Partit Socialcristi.

Enllaos externs.
Ajuntament de Guayaquil ;
Casal Catal de Guayaquil;















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50033" title="Autopista" nonfiltered="4277" processed="4248" dbindex="19624">
Una autopista s una carretera dissenyada per a la circulaci a gran velocitat de molts vehicles.

Les primeres autopistes es van fer a Alemanya l'any 1930.


Caracterstiques.
All que distingeix una autopista de la resta de carreteres s:
 Dues bandes de circulaci: Una per a cada sentit, aquestes han d'estar separades per una tanca de protecci o una zona de terreny.
 Un mnim de dos carrils per sentit.
 Vorals laterals perqu si algun cotxe t problemes poder-se aturar.
 Curves lleus.
 Interseccions a diferent nivell, sense creuaments.
 Calades separades per a cada sentit.
Si una carretera no compleix totes tres condicions ja no pot ser considerada una autopista. Les diferncies entre autopista i autovia no radiquen en l'existncia o la manca del peatge com s'acostuma a pensar. La construcci d'una autovia es basa en un desdoblament d'una carretera antiga pel qu es redueix el seu cost a canvi d'un nivell de seguretat inferior.

Vegeu Tamb.
 Llista d'autopistes i autovies de les Illes Balears;
 Llista d'Autopistes i Autovies de Catalunya;
 Llista d'autopistes i autovies del Pas Valenci;

Enllaos Externs.

Pgina web del Ministeri de Foment (En Castell)

Pgina web del Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques de la Generalitat de Catalunya






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50034" title="Dpter" nonfiltered="4278" processed="4249" dbindex="19625">


Els dpters (Diptera, del grec di, "dos" i pteron, "ala"; "dues ales") sn un ordre d'insectes nepters que, com el seu nom indica, posseixen un sol parell d'ales al mesotrax i un parell d'halteris, que deriven del parell d'ales posterior del metatrax. La mosca domstica s una mosca veritable i s un dels animals amb major distribuci: tamb s'inclouen dins aquest ordre els mosquits i els tbecs

La presncia d'un sol parell d'ales distingeix els dpters d'altres insectes alats. Secundriament alguns han perdut les ales, especialment la superfamlia Hippoboscoidea, o les que sn inquilines en colnies d'insectes socials. 

s un ordre extens i amb gran radiaci evolutiva, contenint de forma estimada unes 240.000 espcies actuals de mosquits i mosques, tot i que es creu que noms s'han descrit nicament la meitat d'espcies (unes 120.000 espcies) . s un dels ordres d'insectes tant en termes d'importancia mdica i econmica. Els dpters, en particular els mosquits (Culicidae), sn de gran importncia com a vectors de malalties, com la malria, el dengue, el virus del Nil occidental, la febre groga i altres malalties infeccioses.

Caracterstiques.
250px||right|thumb|Housefly_anatomy-key.svg|thumb|Anatomia d'una mosca domstica. I: Cap; II: Trax; III: Abdomen.   1: Prescutum; 2: espiracle anterior; 3: Scutum; 4: Basicosta; 5: Caliptraes; 6: Scutellum; 7: Vena alar; 8: Ala; 9: Segment abdominal; 10: Halteri; 11: Espiracle posterior; 12: Fmur; 13: Tbia; 14: Esper; 15: tars; 16: Propleura; 17: Prosternum; 18: Mesopleura; 19: Mesosternum; 20: Metapleura; 21: Metasternum; 22: Ull compost; 23: aresta; 24: Antena; 25: palps maxillars; 26: Llavi; 27: Labelle; 28: Pseudotrquees.

Ull i oda de mosca.
Les mosques adultes requereixen una gran capacitat de visi per a la seva supervivncia. L'ull compost de les mosques est format per milers facetes, com petites lents individuals, que sn molt sensibles al moviment. Algunes mosques tenen una visi tridimensional acurada. Unes poques espcies, entre elles Ormia ochracea, tenen rgans auditius molt avanats.

Biologia i ecologia.
Els dpters sn un ordre molt diversificat amb un enorme rang de nnxols. Cada tipus de patr de nivell trfic es pot trobar als dpters. Dins dels dpters depredadors trobem els Asilidae. 

El cicle vital bsic inclou l'ou, larva o imagos, pupa i adult (estadi alat) anomenatholometabolisme. Sovint hi ha una diferncia en les fonts alimentaries de les larves envers els adults de les mateixa espcie. Per exemple, les larves de mosquits viuen surant a l'aigua i s'alimenten de detritvors mentre que els adults s'alimenten de nctar i les femelles sn hematfagues com a font de protena per a la producci d'ous. Diversos imagos causen danys a la producci agrcola. 

Les mosques tenen tendncia a agrupar-se i en localitats rurals fredes, es refugien a l'interior de les cases noms viuen a l'interior de les cases on poden fer malb les reserves d'aliments. En cas de tenir a prop animals de granja el nombre de mosques augmenta.

Hi ha gran varietat de dpters herbvors, aix com les mosques de la fruita amb importancia ecolgica (Tephritidae). Les mosques sn sovint parsits, incloent parasits interns com Oestridae i parsits externs com ara els mosquits, la mosca negra, els flebtoms o Hippoboscidae. 

Algunes mosques sn importants pollinitzadors per diverses espcies de plantes (diverses plantes generen olors espcfics que atrauen diferencialment les mosques, com ara Stapelia, Rafflesia, i Aristolochia), i diverses mosques s'alimenten de pollen i nctar de plantes comunes i eventualment poden realitzar de pollinitzadors. Relacions similars ocorren entre diversos fongs i mosques, que dispersen les esporas. Usant aquesta caracterstica la biotecnologia s'aplica en agricultura en alguns pasos com ara el Jap per a servir de pollinitzadors dels girasols als hivernacles), especialment els imagos de varies espcies. srfid

Aspectes de Salut Pblica.
La miasis s el terme especial per a referir-se a mosques que infesten teixits vius com ara Cochliomyia hominivorax. Diverses mosques mengen matria orgnica en descomposici (detritvors), d'origen vegetal o animal. Aquesta s especialment habitual en l'estadi larvari de mosquits i simlids i en la mosques callifores). Un bon nombre de taxons s'alimenten de sang, incloent Oestridae i els mosquits. 

Es considera que poden transmetre molts agents patgens, entre ells els tifus, clera, salmonella, disenteria, tuberculosi, carboncle, oftlmia i cucs parsits. L'activitat patgena s ms gran en societats pobres.

Control de poblacions de mosques.
Algunes poblacions de mosques s'han tornat resistents a determinats insecticides. Tamb es fan servir trampes adhesives o elctriques i d'ultrasons. El sistema tradicional d'introduir un clau d'espcie dins mitja llimona actua com a repelent efectiu.

El millor sistema de control recau en l'adequada gesti de residus, que interromp el cicle vital de les mosques en el seu desenvolupament larvari, que inclouen llocs on s'acumula aigua en el cas dels mosquits; i cadvers i matria orgnica en descomposici en moltes espcies de mosca.

Utilitats.

Alguns tipus de larves que es troben als cadvers poden tenir un gran s en medicina legal i forense. Segons el seu estadi de desenvolupament, aquestes larves es poden usar per a donar indicacions del temps transcorregut des de la mort, aix com el lloc on l'organisme ha mort. La mida de la larva de la mosca domstica s de 10 20 mm (    in.). Al pic de l'estiu, es pot finalitzar una generaci de mosques (d'ou a adult) en 12 14 dies.

Altres tipus de larves es crien comercialment, com a esquers populars per la pesca, i aliment per a mascotes carnvores com ara rptils i ocells. 

Les larves s'han usat en medicina (terpia larvria) per a netejar les ferides necrtiques , i en producci d'aliments, particularment de formatges (casu marzu).

Evoluci.
Els dpters es troben entre els insectes d'aparici ms recent, i es creu que deriven dels Mecopters o sn un grup amb estreta relaci. Els primers dpters veritables apareixen durant el Trisic mitj, estenent-se durant el Trisic mitj i tard .

L'origen recent ms probable de la mosca domstica s l'frica, des d'on es va estendre a Europa i sia segurament desprs de la darrera glaciaci. Al continent americ va ser introduda involuntriament pels colonitzadors.



Taxonomia.

Generalment s'accepta l'existncia de dos sub-ordres de dpters. Recentment s'ha proposat subdividir els nematocers en dos sub-ordres, els Archidiptera i els Eudiptera, aquesta postura encara no ha guanyat una amplia acceptaci entre els entomlegs.

Subordre Nematocera    Els nematcers es reconeixen pels seus cossos allargats i feathery antenes as represented pels mosquits i crane flies. Amb antenes llargues , pronot distingible del mesonot. En els Nematocera les larves sn sovint eucefliques o hemicefliques i sovint aqutiques.
Subordre Brachycera    Els braqucers tendeixen a tenir un cos ms arrodonit i proporcionat i antenes molt curtes. La pupa s a dins un pupari format a partir de la darrera pell de la larva. Brachycera generalment sn generalment mosques robustes amb larves amb parts bucals redudes. ;
Infraordres Tabanomorpha i Asilomorpha   Aquests comprenen la majoria dels antics Orthorrhapha sota antics ordres en sistemes de classificaci. Les antenes sn curtes, per difereixen en estructura de les dels Muscomorpha.
Infraordre Muscomorpha   (antigament Cyclorrhapha en classificacns anteriors). Els muscomorfs tenen 3-segmented, aristate (with a bristle) antenes i larves amb tres instars que sn aceflics (imagos).
La majoria dels Muscomorfs es subdivideixen en els Acalyptratae i Calyptratae basades en si tenen o no caliptra (un flap de l'ala que s'exten sobre els halteris).

S'ha dut a terme una considerable revisi de la taxonomia en mosques des de la introducci de tcniques cladstiques modernes, tot i aix molt roman incert. Els entre els subordres i les famlies de rangs secundaris sn fora de consideraci prctica o histrica que fora de qualsevol respecte estricte per classificacions filogentiques (alguns cladistes moderns rebutjen l's de noms de Lineana). Gaireb totes les classificacions en s ara, incloent-hi aquest article, contenen agrupacions parafiltiques; aix s'emfasitza on existeixen discrepancies en els diferents sistemes de classificaci. 

Els dpters pertanyen al grup Mecopterida, que tamb contenen Mecoptera, Siphonaptera, Lepidoptera i Trichoptera. A dins d'ell algunes vegades es classifiquen estretament conjuntament amb els mecopters Mecoptera i Siphonaptera en el superordre Antliophora .

Algunes mosques freqents.
Mosca domstica petita (Fannia canicularis) ;
Mosca vironera o seballonera (Calliphora erytrocephala);
Mosca d'estable (Stomoxys calcitrans);
Mosca blanca (Trialeurodes vaporariarum);
Mosca de la fruita (Drosophila melanogaster);
Mosca del mediterrani;
Mosca de l'olivera;
Mosca espanyola ;
Mosca de la carn (Sarcophaga carnaria);

La mosca a la cultura.
Les mosques han estat utilitzades en mitologia i literatura per a representar agents de mort i decadncia, com la quarta plaga d'EgipteVV.AA. Bblia., i se les representa com a molsties desde l'edat mitjana. A la Mitologia grega, Myiagros era un deu que allunyava les mosques durant els sacrificis a Zeus. Atena i el mateix Zeus enviaren una mosca per que mossegus al Pegs causant la caiguda de a la Terra de Bellerofont quan intentava arribar al Mont Olimp). 
Tot i aix en algunes cultures no t connotacions negatives (p.ex.: en la religi del poble Navajo, la Gran Mosca s un esperit important) i en el satanisme Belzeb sovint s representat com a un monstre amb forma de mosca gegant. 

No s sorprenent trobar referncies a la mosca a l'art i l'entreteniment, que s'utilitzen per a introduir elements d'horror. El poema d'Emily Dickinson I Heard a Fly Buzz When I Died tamb fa referncia a les mosques en el context de la mort. Un altre exemple d'aix s la primera pellicula de La mosca (amb la seva sequela de 1986, en la que un cientfic intercanvia accidentalment parts del seu cos amb els d'una mosca. Exemples sn les trompe l'oeil pintures del segle XV com el Retrat d'un Cartoix de Petrus Christus, representant una mosca asseguda en un on a fake frame , a 2001 art project by Garnet Hertz en el que un servidor web s'implant dins d'una mosca morta, i varies obres musicals com ara l'lbum de Yoko Ono Fly, el tema d'U2 The Fly i el tema homnim de Dave Matthews. 

L'habilitat de les mosques d'adherir-se a qualsevol tipus de superfcie ha inspirat la figura de l'home mosca, persones que escalen edificis.

 Referncies .


Biologia.
Harold Oldroyd The Natural History of Flies. New York: W. W. Norton.1965.
Eugne Sguy Diptera: recueil d'etudes biologiques et systematiques sur les Dipteres du Globe (Collection of biological and systematic studies on Diptera of the World). 11 vols. Text figs. Part of Encyclopedie Entomologique, Serie B II: Diptera. 1924-1953. ;
 Eugne Seguy. La Biologie des Dipteres 1950. pp. 609. 7 col + 3 b/w plates, 225 text figs. ;

Classificaci.
Colless, D.H. & McAlpine, D.K.1991 Diptera (flies) , pp. 717-786. In: The Division of Entomology. Commonwealth Scientific and Industrial Research Organisation, Canberra (spons.), The insects of Australia.Melbourne Univ. Press, Melbourne. ;
Griffiths, G.C.D. The phylogenetic classification of Diptera Cyclorrhapha, withspecial reference to the structure of the male postabdomen. Ser. Ent. 8, 340 pp. W. Junk, N. V., The Hague (1972).
Willi Hennig Die Larvenformen der Dipteren. 3. Teil. Akad.-Verlag, Berlin. 185 pp., 3 pls. 1948;
Willi Hennig (1954) Flugelgeader und System der Dipteren unter Berucksichtigung der aus dem Mesozoikum beschriebenen Fossilien. Beitr. Ent. 4: 245-388 (1954).
;
Willi Hennig: Diptera (Zweifluger). Handb. Zool. Berl. 4 (2 ) (31):1-337. General introduction with key to World Families. In German.

Evoluci.
Blagoderov, V.A., Lukashevich, E.D. & Mostovski, M.B. 2002. Order Diptera. In: Rasnitsyn, A.P. and Quicke, D.L.J. The History of Insects, Kluwer Publ., Dordrecht, Boston, London, pp. 227-240.


Enllaos externs.
 
The Diptera Site;
The Bishop Museum Catalog of Fossil Diptera ;
The Tree of Life Project;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50035" title="Circumscripci electoral" nonfiltered="4279" processed="4250" dbindex="19626">
Una circumscripci electoral, s un subconjunt del cos electoral, constitut per ra de residncia en un territori, divisi poltico-admistrativa, llengua, cultura o origen diferenciats, o motius de dispersi poblacional, al qual se li assignen directament una part fixa dels llocs o crrecs que estan en joc pel simple fet de constituir-se en circumscripci, que desprs poden incrementar aquesta part en funci de la poblaci o altres motius. La porci de crrecs o llocs a elegir assignats a la circumscripci sn fixats abans d'una elecci.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50037" title="Fulgencio Batista" nonfiltered="4280" processed="4251" dbindex="19627">



Fulgencio Batista Zaldvar (16 de gener de 1901   6 d'agost de 1973). Va ser un militar cub que fou president (1940-1944) i dictador (1952-1959) de Cuba. 

Acced al poder mitjanant un cop d'estat previ a les eleccions de 1952 i establ una poltica favorable als Estats Units, instaurant una cruenta repressi cap a tota mena de dissidncia. La duresa del seu rgim propici l'esclat de la Revoluci cubana de 1959 i el seu derrocament, fet que provoc la seva fugida del pas d'on s'exili fins a la seva mort.

Joventut i primera presidncia.

Va nixer a Banes (provncia de Santiago) el 16 de gener de 1901, tres anys desprs que l'illa fos  alliberada de la influncia espanyola i menys de dos anys abans que es converts en una repblica independent. Criat en el si d'una famlia humil -el seu pare, Belisario Batista Palerma, era un senzill pags- va quedar orfe abans dels 13 anys. Poc desprs ingress a l'escola per aprendre l'ofici de modist; posteriorment treball en la producci de canya de sucre i estudi per esdevenir barber. Finalment, a l'edat de 20 anys, ingress a l'exrcit.

Essent sergent de l'exrcit lider el cop d'estat de 1933 -conegut amb el nom de la Rebelli dels "Sergents"- que reemplaava el govern provisional de Carlos Manuel de Cspedes qui havia destitut, prviament, Gerardo Machado. Amb el nomenament de Ramn Grau San Martn com a president, Fulgencio Batista es convertia en el Cap Suprem, crrec que li permetia de controlar eficament la presidncia del govern.

Ramn Grau, per, noms va romandre en el crrec 100 dies i va ser succet per tres presidents igualment efmers -Carlos Mendieta Montefur (11 mesos), Jos Barnet Vinajeras (5 mesos), i Miguel Gmez Arias (7 mesos)- fins que Federico Laredo Br aconsegu governar durant un perode sensiblement llarg (de desembre de 1936 a octubre de 1940). Tanmateix, val a dir que en aquest perode de temps el poder efectiu estava en mans de Fulgencio Batista. 

L'any 1940, Batista va ser escollit president de la repblica i redact una constituci inspirada en la dels Estats Units. No obstant aix, l'any 1944 va haver d'acceptar la convocatria d'unes eleccions -la llei no en permetia la reelecci- que el van fer fora del poder en benefici del seu vell adversari, Ramn Grau San Martn. 

Fulgencio Batista va prendre distncia durant els vuit anys que van seguir, refugiant-se als Estats Units de 1945 a 1949.

Segon mandat.

El 1952, i per mitj d'un segon cop d'estat, Batista derroc el president Carlos Pro Socarrs (elegit el 1948) i es proclam novament president. El nou govern va rebre el reconeixement diplomtic dels Estats Units. Una de les primeres mesures preses per Batista va ser suspendre la constituci. L'opini pblica, per la seva banda, confiava que Batista restauraria l'estabilitat a l'illa desprs de la violncia poltica, el malestar laboral i la corrupci governamental que havien caracteritzat la presidncia de Pro Socarrs.

El mandat de Batista va ser renovat el 1954 desprs d'una tupinada. Amb la reelecci, Fulgencio va endurir les condicions i aferm la seva dictadura.

Els seus excessos dictatorials, per, van provocar diverses revoltes, la ms important de les quals va ser la dirigida pels revolucionaris Fidel Castro i Che Guevara que acab derrocant el govern de Batista l'1 de gener de 1959. El dictador va passar la resta de la seva vida a l'exili, primer a Portugal i desprs a Espanya, on va morir el 6 d'agost de 1973 a la ciutat andalusa de Marbella.
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50040" title="Telam" nonfiltered="4281" processed="4252" dbindex="19629">
Per a d'altres usos de telam, vegeu Telam (desambiguai).

Personatge de la mitologia grega, Telam s fill de  Aeacus, rei de Egina i Endeis i germ de Peleus.

Va ser un dels argonautes que acompanyaren a Json i va participar en la cacera del senglar de Calednia. Tamb lluit en el bndol dels grecs en la Guerra de Troia juntament amb el seu fill iax. Desprs de matar el seu germanastre Phocus, Telam i Peleus van haver de marxar d'Aegina. El rei Cychreus, de les Illes Salamis, el va acollir  esdevenint aix amics  i, posteriorment, li don el seu reialme. Telam es casa amb Periboea amb qui tingu iax.

Tamb apareix en les dues versions del saqueig de Troia d'Heracles: en una dirigida pel rei Tros i en l'altre pel rei Laomedont.

En la primera versi, anteriorment a la Guerra de Troia, Posid envia un monstre mar a atacar Troia. Heracles juntament amb Telam i Oicles decideixen de matar el monstre si, a canvi, Tros els dona els cavalls que havia rebut de Zeus com a compensaci pel rapte de Ganimedes, el seu fill. Aquest accedeix i la companyia d'Heracles en surt airosa. Desprs d'aquesta gesta Telam es cas amb Hesione, filla de Tros, donant a llum a Teucre.

En la versi del rei Laomedont, aquest planificava de matar la seva filla, Hesione, per aplacar la ira de Poseid. Heracles la rescata en l'ltim moment matant tan el monstre com a Laomedon i els seus fills i saquejant Troia. Noms salv a dos dels fills: a Ganimedes, que estava en el Mont de l'Olimp i a Poderage, que havia salvat la seva vida donant a Heracles un vel daurat que Hesione havia fet. Desprs d'aix, Telam es cas amb Hesione, com una recompensa de guerra, amb qui tingu un fill, Teucre.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50049" title="Lateiki" nonfiltered="4283" processed="4253" dbindex="19631">
Lateiki, ms conegut com Metis Shoal, s un volc submar i una illa en formaci de Tonga. El nom Lateiki significa 'petit Late' ja que es troba al sud de l'illa Late, a mig cam de Kao.

El volc normalment est submergit per en diverses ocasions l'activitat volcnica ha format una illa. T una altitud de 1.500 m des de la base al fons del mar, i s'eleva fins a una profunditat entre 3 i 10 m sota el nivell de l'aigua. L'ltima vegada que va entrar en erupci, el juny del 1995, va sorgir una illa de 50 a 80 m d'altitud i de 200 a 500 m d'ample. L'illa temporal, formada de cendra volcnica, va desaparixer amb les onades de l'oce al cap de dos mesos.

La presncia de Lateiki es va notar per primer cop el 1851 quan va sobrepassar el nivell del mar. S'han registrat erupcions els anys 1851, 1852, 1858, 1878, 1886, 1894, 1967, 1979 i 1995. Com a mnim en cinc ocasions es va formar una illa (1851, 1858, 1967, 1979 i 1995).










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50050" title="Batalla de Tarqui" nonfiltered="4284" processed="4254" dbindex="19632">


La batalla de Tarqui es lliur el 27 de febrer de 1829 a l'anomenat Portete de Tarqui, a pocs quilmetres de Cuenca, entre tropes de la Gran Colmbia, comandades per Antonio Jos de Sucre i Juan Jos Flores, i tropes peruanes comandades per Jos de La Mar.

Prolegmens.

Desprs de la independncia definitiva del Per, el pas estava en bona part sotms al  protectorat  de Simn Bolvar, que controlava estretament els seus assumptes. A ms encara estava acantonada a Lima la 3a Divisi de l'exrcit colombi que havia collaborat en la independncia. Bolvar va haver d'abandonar Lima el 1826, per intentar solucionar els greus problemes que es plantejaven a la Gran Colmbia. Aquest fet fou aprofitat per destacats membres del govern i l'exrcit peru per eliminar la influncia colombiana i poder incloure dins el territori nacional la nova Repblica de Bolvia (l'antic Alt Per) aix com el departament colombi d'Azuay (corresponent a l'actual part meridional de l'Equador, amb capital a Cuenca) i la ciutat de Guayaquil, on una part influent de la burgesia recolzava la incorporaci al Per.

El juny de 1827 les eleccions legislatives proclamaren president del Per al general Jos de La Mar, que resident inicialment a Guayaquil, hi tenia forts interessos comercials. La Mar organitz dos exrcits, un es dirig a Bolvia i l'altre cap a l'actual Equador. Les negociacions diplomtiques amb Bolvar fracassaren, i el juliol de 1828 comen oficialment la guerra. El 28 de novembre de 1828 La Mar penetr en territori grancolombi i ocup Loja i prcticament tot el departament d'Azuay; posteriorment, La Mar ocup tamb Guayaquil, evacuada pel general colombi Juan Illingworth a l'espera de reforos. Davant de la situaci Antonio Jos de Sucre, llavors ja de retorn a Quito desprs de renunciar a la presidncia boliviana, i Juan Jos Flores, governador del departament de l'Equador, concentraren l'exrcit del Sud de Colmbia a prop de Cuenca per pressionar a les tropes peruanes, que el 10 de febrer de 1829 havien ocupat Cuenca. Desprs d'un breu encontre a prop de la poblaci de Saraguro, on l'avantguarda grancolombiana derrot un destacament peru, el 27 de febrer tingu lloc l'encontre principal entre els dos exrcits.

La batalla.

Al mat del dia 27 de febrer i desprs d'una llarga marxa que dur tota la nit anterior, el mariscal Sucre aconsegu situar tres batallons i un esquadr al nord de la planura de Tarqui en posici avantatjosa, mentre espera l'arribada de la 2a Divisi. En aquell instant es van sentir els primers trets peruans contra el batall Cedeo, comandat pel general Jos Mara Camacaro. El batall Rifles avan per reforar-lo i es troben amb el batall Quito. La confusi inicial de la batalla i la falta de visibilitat fa que aquests batallons s'enfrontin entre ells. 


Malgrat tot, les experimentades tropes colombianes aconseguiren desorganitzar els diversos batallons peruans separadament. El general Flores, mentrestant, aconsegu superar els boscos que el separaven de l'enemic i organitzar un atac conjunt dels diversos batallons. Aquesta darrera ofensiva segell el resultat de la batalla. 

La victria grancolombiana es degu en bona part a l'enfrontament per separat contra cada batall de l'exrcit peru, que en cap moment va actuar de forma unitria i va deixar els seus batallons allats els uns dels altres.

Conseqncies.

El resultat de la batalla oblig a La Mar a acceptar les condicions de Sucre, establertes en el Tractat de Girn: les forces peruanes s'haurien de retirar del departament d'Azuay i abandonar totes les places ocupades. Si b les forces derrotades es retiraren, La Mar es neg a entregar Guayaquil i, de fet, es preparava per iniciar una nova ofensiva. Fins i tot el mateix Bolvar s'havia desplaat cap al sud per dirigir la campanya per recuperar Guayaquil. Tot i aix, la guerra acab inesperadament amb un cop d'estat a Lima que derroc La Mar. El nou govern d'Agustn Gamarra cess les hostilitats i entreg Guayaquil el 20 de juliol. El 22 de setembre de 1829 es firm un tractat de pau a Guayaquil i es prepar una comissi mixta per fixar definitivament els lmits entre els pasos. Nogensmenys la dissoluci de la Gran Colmbia pocs mesos desprs deixar unes conclusions poc clares, que sn l'origen del llarg conflicte fronterer entre Equador i Per.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50055" title="SAPI" nonfiltered="4285" processed="4255" dbindex="19633">
En informtica, SAPI s l'acrnim de Interfcie de Programaci d'Aplicaci de Servidor. s el terme utilitzat en PHP designar interfcies de mdul directes per aplicacions de servidor de web com el Servidor HTTP Apache, Microsoft IIS, o iPlanet. Microsoft tamb utilitza el terme ISAPI. Per a molts servidors, PHP t una interfcie de mdul directa anomenada SAPI. Est en forma d'un arxiu de DLL; per exemple, per a l'Apache 2.0, s'anomena php5apache2.dll. El DLL s un mdul que proporciona una interfcie entre PHP i el servidor de web, el qual s'escriu en un formulari que el servidor  entengui.

API de parla.

Per a ms confusi, Microsoft tamb utilitza aquest acrnim per a l'API de Parla. Vegeu http://www.microsoft.com/speech/






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50057" title="Meteoroide" nonfiltered="4286" processed="4256" dbindex="19634">
Un meteoroide (del llat mete rus, i aquest del grec , elevat en l'aire) s un fragment de roca relativament petit, entre 100 m i 10 m segons la Royal Astronomical Society (altres fonts estableixen lmits diferents), que es troba a l'espai.

Els meteoroides sn generalment fragments despresos dels cometes i dels asteroides, tot i que tamb poden haver estat impulsats en un impacte amb un satllit o un planeta. Quan entren a l'atmosfera terrestre, a causa del fregament produeixen els anomenats meteors o estels fugaos; els meteoroides amb dimetres superiors al centmetre produeixen els anomenats blids, per solament aquells amb una mida mnima d'aproximadament un metre poden generar meteorits, s a dir, fragments que arriben a la superfcie de la Terra, ja que si sn ms petits generalment ariben a volatilitzar-se completament.

Referncies.













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50058" title="ISAPI" nonfiltered="4287" processed="4257" dbindex="19635">
La Interfcie de Programaci d'Aplicaci de Servidor d'Internet (o ISAPI de l'angls Internet Server Application Programming Interface) s l'API de Serveis d'Informaci d'Internet (IIS), la collecci de serveis de xarxa de Microsoft basats en Windows. L'aplicaci principal d' IIS i ISAPI s el servidor de planes webs (com ara el Sistema Operatiu MS Windows 2003 Servidor ms recent que gestiona totes les operacions de servidor amb eficincia). ISAPI es va dissenyar per imitar arquitectura de N-tier.

Vegeu tamb.
SAPI;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50060" title="Gai I" nonfiltered="4288" processed="4258" dbindex="19636">

Gai I, o Caius, va nixer a Salona (Dalmcia) i fou escollit Papa el 4 de gener de 283 i mor el 7 de desembre de 296.

Va ordenar que els mrtirs fossin coberts amb la Dalmtica, molt semblant a la tnica dels emperadors romans. Avui en dia constitueix la vestimenta dels Diaques en les cerimnies ms solemnes. Va instituir la benedicci de la recollecci dels camps.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50062" title="Marcell I" nonfiltered="4289" processed="4259" dbindex="19637">


Marcell I va nixer a Roma. Fou escollit Papa el 30 de juny de 296 i mor el 25 d'octubre de 304.

El seu Papat fou marcat per la persecuci que l'Emperador Diocleci profer contra els cristians i la mateixa Esglsia. Entre les vctimes de l'Emperador en aquesta poca si compten els noms de Santa Llcia, Santa Bibiana, Sant Sebasti i Sant Lluci.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50063" title="Marcel I" nonfiltered="4290" processed="4260" dbindex="19638">

Marcel I va nixer a Roma i fou escollit Papa el 27 de maig de 308. Va morir a Roma el 16 de juny de 309.

El seu curt pontificat, desprs de quatre anys de Seu vacant, es va ocupar d'aconseguir el perd per aquells que durant les persecucions de l'Emperador Diocleci havien abjurat.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50066" title="Manu Chao" nonfiltered="4291" processed="4261" dbindex="19639">

Jose-Manuel Thomas Arthur Chao (Manu Chao), msic nascut el 21 de juny de 1961 a Pars, s fill de mare basca i de pare gallec (Ramn Chao, escriptor) que van emigrar a Frana durant la dictadura de Franco. 

Inicialment va ser membre dels grups Hot Pants i Los Carayos, per tamb va participar en grups com Joint de culasse, Casse-pieds o Kingsnakes, on la seva participaci va ser menys important, abans d'esdevenir el cantant del grup Mano Negra de 1987 a 1994, fundat juntament amb el seu germ Antoine Chao i el seu cos Santiago Casariego. Desprs de la separaci del grup el 1994, Manu Chao va emprendre una carrera en solitari. Canta en francs, castell, gallec, rab, angls i wolof.

Discografia.
lbums.
Vegeu tamb: Hot Pants, Los Carayos i Mano Negra;
 Clandestino (Virgin - 1998);
 Prxima estacin: esperanza (Virgin - 2001);
 Radio Bemba Sound System (Virgin - 2002);
 Sibrie m'tait contee (2004): publicat en un disc-llibre en francs amb illustracions del dibuixant polons Wozniak.
 La Radiolina (Because Music - 2007);

Singles.
 Bongo Bong (1999);
 Clandestino (2000);
 Me gustas t (2001);
 Merry Blues (2001);
 Mr. Bobby (2002);
 Rainin' in paradize (2007);

Dvd.
Babylonia en guagua (EMI - 2002);

Collaboracions.

 Negu Gorriak - Gora Herria (1992 Esan Ozenki);
 Negu Gorriak - Hipokrisiari Stop! Bilbo 93-X-30 (1994 Esan Ozenki, Live);
 Skank - O Samba Pocon (1996 Sony);
 Joaqun Sabina - Yo, Mi, Me, Contigo (1996 Bmg/Ariola);
 Amparanoia - El Poder De Machin (1997 Edel);
 Anouk - Automatik Kalamity (1997 Virgin);
 Fermin Muguruza - Brigadistak Sound System (1998 Esan Ozenki);
 Idir - Identits (1999 Sony);
 Tonino Carotone - Mondo Difficile (1999 Sony), duo La Trampa;
 Amparanoia - Fiesta Furiosa (1999 Edel);
 Emmas Mouvement, (Compilaci, 2000);
 Wagner Pa - Brazuca Matraca (2001);
 Noir Dsir - Des visages des figures (2001) (guitarra al tema Le vent nous portera);
 Zona Bastarda (2002, Organic Records);
 Les Oreilles Loin du Front (Compilaci Ras l'front) - Dans Mon Jardin (2004);
 Amadou & Mariam - Un dimanche  Bamako (2004, productor);
 Roy Paci & Aretuska - Toda joia (2006, coros);

Enllaos externs.
Pgina oficial de Manu Chao;
Manu Chao a Radiochango;
Manu Chao per Radikal Sound System Produktion ;
Myspace oficial de Manu Chao ;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50067" title="Eusebi I" nonfiltered="4292" processed="4262" dbindex="19640">

Eusebi I va nixer a Casano (Grcia). Va ser escollit el 18 d'abril de 309. No es coneix la data de la seva mort, que es produ a Siclia on fou martiritzat.

Fou beatificat, i la seva festa se celebra el 26 de setembre.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50068" title="Melquades I" nonfiltered="4293" processed="4263" dbindex="19641">

Melquades I s el segon Papa d'orgen afric desprs de Vctor I. Va ser escollit Papa el 2 de juliol de 311 i va morir el 2 de gener de 314.

Al costat de l'Emperador Constant va veure el triomf del Cristianisme, que desprs amb la visi In hoc signo vices es va convertir en religi d'Estat amb l'Emperador Teodosi.

Amb ell es va introduir a la litrgia el pa benet. Va promoure la primera catedral de Roma, la baslica de Sant Joan del Later.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50070" title="Halloween" nonfiltered="4294" processed="4264" dbindex="19642">

El mot Halloween fa referncia a la festivitat tradicional heretada de les celebracions d'origen celta, que tan rpidament s'han ests per tot el mn i, en especial, pels pasos hispanoparlants.

Fa molts segles, a Bretanya, Esccia i Irlanda, el dia 31 d'octubre se celebrava la festivitat de Samhain, que coincidia amb el darrer dia de l'any segons els antics calendaris celtes i anglosaxons. Samhain era el du dels morts. Algunes fonts indiquen que la paraula gallesa "Samhain" literalment vol dir "final d'estiu". El dia que celebraven Samhain era el dia de fi d'any, el 31 d'octubre en el nostre calendari. En aquella poca, s'encenien grans fogueres sobre les muntanyes per foragitar als esperits malignes. Tamb es creia que les nimes dels morts visitaven les seves antigues cases per intentar trobar un cos on habitar, i anven acompanyades de bruixes i esperits.Per aix no s'encenia cap llum a les cases, i la gent es vestia com a bruixes o dimonis per tal que cap nima volgus habitar el seu cos.  

Amb l'arribada del Cristianisme s'establ el primer dia de Novembre com a Dia de Tots Sants. En aquell moment, el 31 d'octubre es convert en All Saints Eve (viglia del Dia de Tots Sants). Aquestes paraules anaren derivant cap a All Hallows Eve, d'on va sortir la paraula Halloween. Hallow s un mot que en angls antic significa sant o sagrat, i que prov, juntament amb la paraula moderna holy, del mot germnic khailag.

Moltes de les tradicions de Halloween es varen convertir en jocs infantils que els immigrants irlandesos portaren als Estats Units en el segle XIX. A partir d'aqu, la tradici es va comenar a estendre per la resta del mn.







































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50080" title="Marc I" nonfiltered="4296" processed="4265" dbindex="19644">

Marc I va ser Papa entre el 18 de gener de 336 i el 7 d'octubre de 336. 

D'origen rom va instituir el Palio actualment en s: teixit de llana blanca d'anyells benets amb creus negres. Fou el primer en realitzar un calendari de les Festes Religioses.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50082" title="Juli I" nonfiltered="4298" processed="4266" dbindex="19646">

Juli I va nixer a Roma i va ser escollit Papa el 6 de febrer de 337. 

Va fixar per a l'Esglsia d'Occident la solemnitat del Nadal el 25 de desembre enlloc del 6 de gener, que va passar a ser la Festa de la Epifania. Se'l considera el fundador de l'Arxiu de la Santa Seu, ja que va manar la conservaci dels documents.

Va morir el 12 d'abril de 352.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50084" title="Liberi I" nonfiltered="4299" processed="4267" dbindex="19647">

Liberi I va nixer a Roma i va esdevindre Papa el 17 de maig de 352. 

Les polmiques engegades amb els arrians, que tenien el suport de l'emperador,  va comportar l'elecci de Flix II com a antipapa i el seu desterrament a Beroea (355) per negar-se a acceptar les doctrines arrianes defensades per l'emperador. Finalment les va acceptar al concili de Sirmium del 357 i se li va permetre tornar a Roma per compatir el poder amb Flix. Per el poble a Roma li era favorable i van esclatar disturbis fins que Flix va renunicar. En abandonar Flix la ciutat es va produir una matana dels seus partidaris.

Va promoure la construcci de la Baslica de Santa Maria la Major a Roma sobre el permetre que ell mateix va traar desprs d'una nevada el 5 d'agost (va afirmar que se li havia aparegut la Verge ordenant-li-ho). Segons la tradici, tamb va fixar la data actual del Nadal el 25 de desembre

Va morir el 24 d'octubre de 366.

Va escriure:

1. Ad Osium;
2. Ad Caecilianum;
3. Ad Eusebium Vercellensem;
4. Ad Constantium Augustum;
5 i  6. Ad Eusebium Vercellensem (dues);
7. Ad Eusebium, Dionysium, et Luciferum exsules;
8. Ad Orientales;
9. Ad Ursacium, Valentem, et Germinium;
10. Ad Vincentium Capuanum;
11. Ad Catholicos Episcopos Italiae;
12. Ad universes Orientis orthodoxos Episcopos ;
13. Dicta ad Eusebium spadonem, dum ipsum ut in Athanasium subscribens Imperatori obtemperaret adhortabatur. ;
14. Dialogus Libe ii et Constantii Imperatoris, triduo antequam in exilium deportaretur, habits. ;
15. Oratio Liberii Marcellinam S. Ambrosii sororem dato virginitatis velo consecrantis. ;

Les dotze primeres son cartes. Dues cartes ms son dubtoses:

Epistola Liberii Episcopi Urbis Romae ad Orientales Episcopos;
Delectissimis Fratribus Presbyteris et Coepiscopis Orientalibus;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50086" title="Damas I" nonfiltered="4300" processed="4268" dbindex="19648">

Damas I (Idanha-a-Nova, Hispania (actual Portugal), 304 - Roma, 384). Papa de Roma de 366 a 384.

Hi han dubtes seriosos sobre si nasqu a la Hispnia Romana o era fill d'un hisp emigrat a Roma, el que es cert s que va crixer all i va servir a l'esglsia de Sant Lloren mrtir.

Va ser escollit Papa per ampla majoria l'1 d'octubre de 366, per un bon nombre de seguidors del difunt Papa Liberi I van escollir el diaca Ursi com a antipapa. El reconeixement de Damas com a Papa per part de l'Emperador Valentini I el reafirm en el crrec tot i la campanya de desprestigi que li van etzibar els arrians.

Damas va animar a Sant Jeroni a realitzar la seva famosa revisi de les versions llatines de la Bblia, la Vulgata. Va veure com el decret de Teodosi I Del fide Catlica (ems el 27 de febrer de 380) declarava religi de l'Estat Rom aquella doctrina que Sant Pere havia predicat als romans i de la qual Damas era el seu cap suprem. Va introduir en el ritu litrgic la veu hebraica Alleluia.

Va morir l'11 de desembre de 384.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50089" title="Sirici I" nonfiltered="4301" processed="4269" dbindex="19649">

Sirici I (Siricius) va nixer a Roma. Escollit Papa el 15 de desembre de 384 va morir el 26 de novembre de 399.

Va ser el primer bisbe de Roma, desprs de Sant Pere, en adoptar el ttol de Papa (Pontifex Maximus), i a partir d'aleshores el ttol va anar associat al bisbat rom. Va donar suport al celibat de sacerdots i diaques.

Va deixar sis epstoles:

I. Ad Himerium Tarraconensem Episcopum ( 385);
II. Ad Anysium Thessalonicensen Episcopum (vers 385);
III. Ad Episcopos Africae (6 de gener del  386);
IV. Ad diversos Episcopos (vers 386);
V. Ad diversos Episcopos contra Jovinianum;
VI. Ad Anysium Thessalonicensem Episcopum et alios Illyrici Episcopos de Bonoso (391 o comenament del 392);

Altres epistoles perdudes sn:

Ad Maximum Imperatorem (385);
De Ithacianorum Causa ( 386);
Ad Theodosium Imperatorem ( 398);









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50092" title="Anastasi I" nonfiltered="4302" processed="4270" dbindex="19650">

Sant Anastasi I, rom de naixement, va ser escollit Papa el 27 de desembre de 399.

Va intentar conciliar les esglsies de Roma i d'Antioquia. Va prescriure que els sacerdots estiguessin drets a l'hora de llegir els evangelis. Va succeir a Jernim en la seva controvrsia amb Rufi respecte a Orgenes. Va excomunicar a Rufi i va condemnar els treballs d'Orgenes per va reconixer que mai havia escoltat el nom d'Orgenes abans de la traducci d'una de les seves obres per Rufi.

La tradici suposa que tingu un fill que el succe com a Innocenci I.

Va morir el 19 de desembre de 401. La seva mort era commemorada el 27 d'abril, fins que el 1992 va ser traslladada a la seva data correcta.
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50097" title="Los Cabos" nonfiltered="4303" processed="4271" dbindex="19651">
Los Cabos s un dels cinc municipis de l'estat de Baja California Sur a Mxic, localitzat a l'extrem sud de la pennsula de la Baixa Califrnia. El municipi est integrat per dues ciutats turstiques importants: Cabo San Lucas i San Jos del Cabo. L'economia principal, s el turisme, que va crxier a partir de les inversions governamentals per tal de desenvolupar la infraestructura de la zona el 1974, arran del canvi de l'estatus de Baja California Sur de territori a estat de la federaci. La segona activitat econmica s la pesca (esportiva i laboral). Aquesta zona va ser seu d'una cimera de la Cooperaci Econmica de l'sia-Pacfic el 2002. 

 Enllaos externs .
 Ajuntament de los Cabos;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50098" title="G8" nonfiltered="4304" processed="4272" dbindex="19652">

El Grup dels vuit, o G8 o Grup dels set ms Rssia, est integrat pel Canad, Frana, Alemanya, Jap, Itlia, els Estats Units, el Regne Unit i Rssia. El G8 organitza una cimera anual de caps d'estat per a discutir sobre temes econmics i poltics.

Histria.
El G8 es va originar arran de la crisi petroliera mundial de 1973 i la recessi global subsegent. Els problemes mundials van motivar la formaci del Grup de la Biblioteca, una reuni de ministres i experts financers dels Estats Units, Europa i Jap per a discutir temes econmics.

El 1975 el president francs Valry Giscard d'Estaing va convidar als caps d'estat de sis pasos desenvolupats democrtics a una cimera a Rambouillet, i va proposar la creaci de cimeres regulars. Els participants van acordar reunir-se anualment en una cimera dirigida per un president rotatiu. Aquest va ser l'origen del que es va anomenar popularment el Grup dels Sis (G6), integrat per Frana, Alemanya Occidental, Itlia, Jap el Regne Unit, i els Estats Units. El president nord-americ Gerard Ford va suggerir convidar al Canad per a la segona cimera, i el grup es convertiria en el Grup dels Set (G7).

El 1991, desprs de la fi de la Guerra Freda, la Uni Sovitica va comenar a reunir-se amb el G7 desprs de la cimera principal. Aquest grup va ser conegut com a P8 (El Vuit Poltic), o colloquialment com a "G7 ms 1", desprs de la cimera de 1994. Es va permetre que Rssia particips com a membre ple a partir de la cimera de 1998 a Birmingham, Regne Unit, creant aix oficialment el Grup dels Vuit. Per, Rssia va ser exclosa de la reuni dels ministres financers, ja que no es considera una potncia econmica important, i per tant el nom G7 avui dia es refereix a la cimera de ministres financers especficament. La participaci de Rssia no ha estat lliure de controvrsies. El 18 de febrer, 2005, els senadors nord-americans Joe Lieberman i John McCain van demanar que Rssia no fos convidada, fins a que el president rus Vladimir Putin realitzs reformes veritablement democrtiques.

Estructura i activitats del G8.
El G8 no s una organitzaci amb una administraci transnacional, a diferncia d'altres institucions. La presidncia del grup s rotativa entre els estats membres anualment. L'estat que t la presidncia ha de realitzar reunions ministerials i la cimera de tres dies dels caps d'estat, i ha d'assegurar la seguretat dels participants.

Les reunions ministerials aborden temes com ara la sanitat, compliment de la llei, l'ocupaci i altres temes importants pels estats membres. La reuni ministerial ms important s el G7, la qual es refereix especficament a la reuni dels ministres de finances del G8 llevat de Rssia, per, inclou representants de la Uni Europea. Tamb es realitza una reuni ms curta, coneguda com el G8+5, que inclou a Mxic, al Brasil, la Repblica Popular de Xina, ndia i frica del Sud. 

Vegeu tamb.

 G20;
 Globalitzaci;










































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50099" title="Playa Girn" nonfiltered="4305" processed="4273" dbindex="19653">
Playa Girn s una petita platja ubicada a la part oriental de la badia de Cochinos, indret costaner situat a la zona centre sud de Cuba, dins la provncia de Cienfuegos. En l'actualitat s un atractiu centre turstic reforat pel fet que es troba dins dels lmits d'un dels ms grans i millor conservats aiguamolls del mn, la Cinaga de Zapata.

La platja va passar a la histria el 1961, quan va ser escollida com un dels punts de desembarcament en l'intent d'invasi de l'illa per part d'una brigada de anticastristes d'origen cub, patrocinada i recolzada pel govern dels Estats Units.

La invasi va ser derrotada per milicians cubans desprs de durs combats que van tenir lloc en diversos indrets de la Cinaga de Zapata, especialment al llarg de les vies de comunicaci construdes pel govern revolucionari cub per portar el desenvolupament a la poblaci. Playa Girn va ser, precisament, el darrer punt ocupat pels invasors i on aquests patiren la derrota definitiva que feia fracassar l'operaci. En l'actualitat, existeix all un museu que aplega els detalls d'aquell fet histric.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50100" title="Invasi de Baha de Cochinos" nonfiltered="4306" processed="4274" dbindex="19654">
La invasi de Baha de Cochinos (coneguda tamb com a invasi de Playa Girn) s el nom amb qu es coneix l'intent frustrat d'invasi de l'illa de Cuba per part d'un grup d'exiliats cubans armats, l'abril de 1961, amb l'objectiu d'enderrocar el govern cub de Fidel Castro. L'operaci comptava amb el suport logstic i el finanament dels Estats Units. 



Els precedents.

Els Estats Units havien exercit sempre una forta influncia damunt Cuba. La seva intervenci en la Guerra de Cuba va ser determinant per a qu l'illa s'independitzs d'Espanya, el 10 de desembre de 1898 i, malgrat l'administraci estatunidenca va concedir-li la independncia definitiva el 20 de maig de 1902, va seguir intervenint molt directament en les afers del pas caribeny.

La tensi entre els governs de Washington i l'Havana, per, havia anat en augment des que la Revoluci cubana, liderada per Castro , va enderrocar la dictadura del general Fulgencio Batista, l'1 de gener de 1959. L'administraci estatunidenca, que sempre havia donat suport al rgim de Batista, no va tolerar, en plena Guerra Freda, el gir socialitzant que Castro semblava donar a la revoluci ni els suports que aquesta rebia de la Uni Sovitica. 

Per tot plegat hom considerava la revoluci cubana un seriosa amenaa, no noms pel fet de tenir tan a prop un rgim potencialment aliat de la Uni Sovitica, sin perqu podia convertir-se tamb en font d'inspiraci de noves revolucions que podrien estendre el comunisme per Llatinoamrica. 

Les relacions entre els dos pasos aviat van tensar-se: Cuba va nacionalitzar totes les possessions que les empreses estatunidenques tenien al pas. En resposta, els EUA deixaren de comprar sucre a Cuba, que comen a ser comprat per l'URSS.
El president Eisenhower no va trigar a ordenar el finanament d'organitzacions paramilitars, tant de dins com de fora de l'illa, amb l'objectiu de desestabilitzar o derrocar al rgim cub. Els dos pasos acabarien per trencar qualsevol classe de relacions.

Aix les coses, les administracions d'Eisenhower i Kennedy van fer mans i mnigues per capgirar la situaci i retornar lstatus quo al vell ordre. s en aquest context que cal situar l'intent d'invasi de l'illa. Tanmateix, l'operaci fracass de forma estrepitosa i deix en una humiliant evidncia l'administraci Kennedy.

 Els preparatius.
Els serveis secrets nordamericans, la CIA, van reclutar voluntaris entre els exiliats cubans establerts als EUA que van ser entrenats en campaments, principalment de Guatemala, per tamb de Puerto Rico i Nicaragua. Aquests 1.500 homes van formar l'anomenada Brigada 2506 i van rebre instrucci com a artillers, paracaigudistes, pilots d'avions, etc.

Per a l'operaci es va aconseguir una petita flota de vaixells i avions servits per l'exrcit nordameric. En total, la brigada disposava de 8 avions de transport C-46; 6 avions de transport C-54; 16 bombarders B-26; 8 vaixells i 7 barcasses per al desembarcament; 5 tancs M-41; a banda d'un nombre indeterminat de camions, jeeps, canons i morters. 


El pla ideat preveia el desembarcament, a la costa sud de Cuba, de forces arribades amb vaixell des de Nicaragua. Prviament, els avions procedents de la base nicaragenca de Puerto Cabezas  anullarien la fora aria cubana bombardejant els avions i les pistes dels aeroports. Durant el desembarcament diferents vols garantirien l'abastiment i la protecci de les forces invasores. Els paracaigudistes, per la seva banda, mirarien de controlar les carreteres. La infanteria i l'artilleria intentarien controlar la Pennsula de Zapata, prop de la badia de Cochinos (des de Playa Larga a Playa Girn). Passats tres dies, s'hauria desplaat, des de Miami (EUA), un Govern provisional prviament escollit que reclamaria formalment l'ajuda militar dels Estats Units. 

La zona triada per al desembarcament era una zona pantanosa de difcil accs. Es buscava aix una protecci natural davant l'escomesa defensiva de l'exrcit cub. A ms a ms hom confiava que es produirien nombroses desercions en el bndol comunista, extrem que no es va acomplir.

La invasi .

Dia 15 d'abril.

Vuit avions bombardegen, per sorpresa, els aeroports militars de Ciudad Libertad, San Antonio de los Baos i lAntonio Maceo de Santiago de Cuba, amb el resultat de 5 avions destruts. Per la seva banda, les forces invasores van perdre tres bombarders. Aquest va ser, per, l'nic dels tres bombardejos que estava previst de dur a terme.

En una acci estratgica perfectament planificada pels EUA amb la intenci d'ocultar la seva implicaci en l'operaci aria, un dels avions de la Brigada 2506 es va dirigir desprs del bombardeig cap als EUA. Es va presentar com a desertor de l'exrcit cub, inform que ell i altres pilots havien sigut els autors de l'atac als aeroports i va demanar asil poltic. 

Desprs d'aquest atac, Castro va mobilitzar les seves tropes davant d'una possible invasi. A ms, va ordenar una batuda amb l'objectiu d'empresonar un gran nombre de potencials opositors al rgim.

Dia 17 d'abril.

Desprs de dies de navegaci, durant la matinada es produ el desembarcament a Playa Girn i Playa Larga de 1.200 membres de la Brigada 2506 que van trobar poca resistncia. Hores desprs, un contingent de paracaigudistes s transportat terra endins a fi d'ampliar el permetre d'invasi i controlar les tres carreteres que comunicaven la zona amb la resta de l'illa. 

La defensa aria cubana aconseguia en aquestes primeres hores d'abatre set avions i deixar fora de combat els vaixells Houston i Ro Escondido prop de Playa Larga, amb la qual cosa es perdia l'armament destinat a les forces invasores de terra. Les tropes regulars del rgim de Fidel Castro van anar arribant gradualment a la zona, reforant els milicians que fins llavors havien contingut l'atac. Al final del dia, els vaixells de la brigada assaltant es retiraven i quedava sense desembarcar bona part dels equips i la munici. Castro s'adon de la importncia d'atacar els vaixells a fi i efecte de tallar l'enviament de subministraments; i la Fora Aria Revolucionria cubana (FAR) va acomplir el seu objectiu.
 
Dia 18 d'abril.

En aquesta quarta jornada d'enfrontaments, les tropes de les brigades que controlaven les dues carreteres d'accs a Playa Girn es van veure obligades a retrocedir fins a la zona de San Blas. A Playa Larga les tropes assaltants, davant la seva compromesa situaci, decidiren abandonar les seves posicions i dirigir-se a Playa Girn per a unir-se als altres membres de la brigada. L'exrcit revolucionari es feia amb el control de Playa Larga.

Dia 19 d'abril.

Les forces assaltants han de retrocedir de San Blas a Playa Girn; els que queden es rendeixen a primeres hores del mat. A l'escassetat de municions s'uneix la falta de suport aeri, grcies a l'efectivitat de les bateries de mssils i a la FAR. La negativa de Kennedy d'autoritzar una cobertura aria va sentenciar els brigadistes. Finalment, els assaltants opten per fugir, uns cap a les barcasses, altres cap a les zones pantanoses. La majoria d'ells, per, sn capturats. L'operaci acaba amb la victria de l'exrcit cub.

Anlisi del fracs de la invasi.

El fracs de l'operaci es tradu, al bndol assaltant, en 114 baixes mortals i 1.189 presoners que en poc temps van ser jutjats per traci i condemnats a 30 anys de pres. No obstant aix, al cap de 20 mesos de negociacions amb els Estats Units, Cuba acced a canviar-los per 53 milions de dlars en aliments i medecines. A finals de 1962 van arribar als EUA, on van ser rebuts i homenatjats pel president Kennedy.
Les files cubanes van patir, per la seva banda, unes 150 baixes. 

Amb posterioritat als esdeveniments, la CIA va confeccionar un  informe intern on mirava d'analitzar quins errors havien coms els serveis secrets estatunidencs i altres analistes nordamericans que els havien assessorat:
 L'administraci va creure que, en cas que les tropes assaltants perdessin la batalla a camp obert, aquestes es podrien retirar a les muntanyes i iniciar una guerra de guerrilles -a l'estil de la que l'any 1959 havia perms els revolucionaris cubans enderrocar la dictadura de Batista- . Tanmateix les zones muntanyoses de l'illa eren lluny d'on havien desembarcat que, a ms a ms, era un lloc pla i pantans, circumstncia que en facilit la seva neutralitzaci.
 Els nordamericans van creure, errniament, que la seva implicaci seria fcilment dissimulada. ;
 A l'hora, pensaven que els cubans respondrien positivament a la possibilitat de ser alliberats de Castro i es revoltarien contra el rgim i a favor dels invasors. No obstant aix, la poblaci recolz en aquell moment la revoluci i foragit els invasors. L'error ragu en el fet que la CIA tenia una molt migrada presncia dins l'illa, ra per la qual aquesta creena provenia, sobretot, dels sectors exiliats i detractors del rgim castrista que van demostrar tenir una visi molt esbiaixada de la realitat. Nogensmenys, l'agent de la CIA, E. Howard Hunt, que havia estat en contacte amb els cubans abans de la invasi, va declarar posteriorment en una entrevista a la CNN que "... tot el que vaig poder trobar va ser un gran entusiasme cap a Fidel Castro". ;
 Per ltim, hom creu que se sobreestim la motivaci de l'exrcit assaltant i aix els fu creure que la invasi seria rpida. ;

Conseqncies.

La victria va reforar la imatge de Fidel Castro i de la revoluci socialista; en canvi, per als EUA va significar una dura humiliaci. Desprs d'analitzar els motius de la derrota, a finals de 1961 el president Kennedy pos el seu germ Robert F. Kennedy al capdavant de l'anomenada Operaci Mangosta l'objectiu de la qual era promoure sabotatges i actes terroristes que desembocarien en un alament intern a l'illa i el consegent enderrocament del rgim ajudat, si calia, d'una segona invasi, per aquesta vegada amb la participaci directa dels EUA. 

Amb tot, un fet de vital importncia va frustrar els objectius de l'operaci: la Crisi dels mssils de Cuba. Desprs de la invasi frustrada de Baha de Cochinos, la Cuba castrista busc l'aixopluc de la URSS que la tardor de 1962 install a l'illa mssils nuclears apuntant els Estats Units. Amb aquesta acci, la tensi entre les dues superpotncies va acostar la possibilitat d'una guerra nuclear. Finalment, per, Kennedy i el president sovitic, Nikita Khrusxov, signaren un pacte en virtut del qual els sovitics es comprometien a desmantellar els mssils i els estatunidencs a no envair l'illa.


Enllaos.

Informaci ms detallada de la invasi. Inclou mapes i documents ;
Pgina de la Brigada 2506 ;
Versi de la invasi segons el diari castrista Granma ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50103" title="Conjunt monumental de les esglsies de Sant Pere de Terrassa" nonfiltered="4307" processed="4275" dbindex="19655">
 
El conjunt monumental de les esglsies de Sant Pere de Terrassa el formen les esglsies romniques de Sant Pere, Sant Miquel i Santa Maria, situades a la confluncia dels torrents de Vallparads i Monner, a l'antic nucli visigtic d'gara, origen del poble  de Sant Pere, avui barri de Terrassa. Sn el conjunt artstic ms important de la ciutat i una de les joies de l'art romnic catal.

 Histria .
Les tres esglsies es van bastir vora l'emplaament de l'antiga gara romana (de la qual encara es conserven restes) com a seu del bisbat d'gara, constitut cap a l'any 450 i que va perdurar fins a la invasi sarrana, al segle VIII. Se sap el nom d'alguns dels seus bisbes (com ara el primer, Ireneu) i s'hi va reunir un concili provincial de la Tarraconense l'any 614. El conjunt episcopal segueix el model bizant de l'antiguitat, amb dues esglsies (Sant Pere i Santa Maria) i un baptisteri (Sant Miquel). Desprs d'un llarg procs constructiu, les esglsies van quedar enllestides segons la forma actual cap als segles XI i XII i sn de factura romnica, edificades sobre antics edificis preromnics de l'poca visigtica.

Al segle XII, a Santa Maria s'hi va installar una cannica augustiniana que va durar fins al 1592. Per la seva banda, l'esglsia de Sant Pere d'gara, seu de la parrquia, va perdre la seva condici parroquial el 1601, en qu va passar a la nova baslica del Sant Esperit del nucli de Terrassa, avui catedral del nou bisbat de Terrassa. Al segle XIX Sant Pere va recuperar la parroquialitat. 

Al primer ter del segle XX les tres esglsies van ser objecte d'un profund estudi i una restauraci per part de Josep Puig i Cadafalch, que tamb va fer excavacions a Santa Maria i Sant Miquel. El conjunt fou declarat monument nacional el 1931, i b d'inters historicoartstic el 1985. Avui dia sn una de les sis seccions del Museu de Terrassa.

 Esglsia de Sant Pere .
Al nord del recinte (o a l'esquerra, segons s'entra), s la ms gran de totes tres esglsies i dna nom al conjunt episcopal i tamb a l'antic poble de Sant Pere (avui barri terrassenc) que s'hi va formar al voltant. T una sola nau amb absis trilobat i transsepte; la coberta s de volta de can. La capalera (l'absis i el transsepte) s d'poca preromnica (segles IX i X) i la nau s del segle XII. La porta d'accs, molt senzilla, s'obre al mur sud i est emmarcada per quatre arquivoltes llises. La llum entra a l'interior per dues grans finestres a banda i banda de la porta i per les tres finestretes de l'absis. La faana est coronada per una cornisa amb un fris esculturat sostingut per mnsules en forma de caps humans. T dos campanars, un d'espadanya, d'origen romnic, al mur que dna a la plaa del Rector Homs, per on s'accedeix al recinte, i un altre de ms modern prop del transsepte.

A l'interior, l'absis t un terra de mosaic del segle X de motius geomtrics, segons la tradici romana. L'absis central queda tancat per un retaule de pedra amb tres rengles de pintures murals del segle XI encara de tipus preromnic, els dos superiors dins d'arcs cecs a manera de nnxols, amb la representaci de Sant Pere, Jess, els evangelistes i altres figures bbliques. Al mur nord de la nau hi ha fragments de pintures murals gtiques del segle XIV, d'estil primitiu. A l'esquerra de la nau s'obren dues capelles afegides ms modernament, la de Sant Valent, amb un retaule del segle XVII, i la del Santssim, amb pintures murals de Ricard Marlet del 1948.

 Esglsia de Sant Miquel .
Situada al centre del recinte, entre les altres dues esglsies. Puig i Cadafalch, responsable de les primeres excavacions arqueolgiques a l'inici del segle XX, va pensar que l'edifici era un baptisteri. En l'actualitat, es creu que la funci de l'edifici era la de venerar l'enterrament d'un sant mrtir, encara no descobert. La pica baptismal construda per Puig i Cadafalch, que durant molts anys va marcar l'edifici, ha estat eliminada. s l'nica de les tres esglsies que conserva la planta primitiva sencera, la qual s quadrada, on s'inscriu una creu grega amb nnxols als angles; al mur est s'obre l'absis, de planta de ferradura per dins i hexagonal a l'exterior. A l'interior, al centre de la planta quadrada, s'ala un cimbori cobert per una cpula i sostingut per vuit columnes fetes de fragments visigtics reaprofitats, amb quatre capitells tardoromans. Sota la cpula hi ha la piscina del baptisteri, de base octagonal.

Sota l'absis hi ha la cripta de Sant Celoni, amb capella absidal trilobada. La porta d'accs s al mur sud i data del segle XVII. Les portes antigues, al nord i a l'oest, estan tapiades. Els murs de tipus rom, amb fileres alternades de petits carreus i maons, i les caracterstiques de la planta i de les obertures fan pensar que es tracta d'un edifici construt a cavall dels segles IX i X. Tamb del segle X sembla que sn les pintures murals de l'absis, amb una escena del Crist voltat d'ngels i, a sota, els dotze apstols.

 Esglsia de Santa Maria .
Aquest edifici romnic, de l'inici del segle XII, es troba al sud del recinte i t planta de creu llatina. La capalera, amb absis de ferradura per dins i quadrat a l'exterior, pertany a un temple de construcci anterior. La coberta de la nau s de volta apuntada i la del transsepte, de volta semicircular. Al creuer s'ala un cimbori octagonal coronat per un petit campanar de torre de dos pisos, amb coberta de quatre vessants. El cimbori i el dalt dels murs nord i oest tenen decoraci llombarda, amb faixes i arcuacions cegues. La porta d'entrada s senzilla, d'arc de mig punt, amb relleus de terracota als muntants i un carreu rom reaprofitat. A la faana sud hi ha un prtic de quatre arcs de mig punt, resta del claustre de la cannica augustiniana del segle XII.

Davant i dins l'esglsia es poden veure restes de les antigues edificacions paleocristianes i visigtiques, com els mosaics sobreposats (l'un del segle IV i l'altre del segle V),  l'absis rectangular visigtic i amb criptes sepulcrals (excavat sota la nau de l'esglsia romnica) o l'antic baptisteri (sota el transsepte).

La volta de l'absis est coberta de pintures murals de tipus lineal, amb traos vermells i verds, que narren la vida i la Passi de Crist; tot i que segueixen l'estil paleocristi, daten segurament del segle X. Tamb a l'absis hi ha una taula d'altar altmedieval i una talla gtica de la Mare de Du del segle XIV. 

Les parets de Santa Maria guarden peces artstiques destacades, a manera de museu que recull les obres principals de tot el conjunt episcopal de Sant Pere. Al llarg de la nau hi ha uns plafons amb pintures murals a cavall entre el romnic i el gtic que abans eren a l'absis, del qual s'arrencaren perqu es poguessin observar les anteriors, visibles actualment. Tamb hi ha una pedra d'altar del segle X i lpides sepulcrals medievals i romanes (en una hi ha la primera documentaci escrita del nom del municipi rom d'gara). Al transsepte hi ha tres retaules gtics de gran valor:

 El retaule dels sants Abd i Senn, al bra esquerre del transsepte, obra de Jaume Huguet per a l'esglsia de Sant Pere, pintat el 1460. Est molt ben conservat i s un dels ms clebres de l'artista. Els sants titulars hi sn representats al centre, voltats d'escenes de la seva vida i del seu martiri. A la part inferior hi ha imatges dels sants metges Cosme i Dami.
 El retaule de Sant Miquel, al costat de l'anterior, obra de Jaume Cirera i Guillem Talarn, que la va acabar, datada entre 1450 i 1451. S'hi veuen escenes de la lluita entre ngels i dimonis i tres representacions de la Passi.
 El retaule major de Sant Pere, al bra dret del transsepte, obra de Llus Borrass del 1411. Hi falta la taula central, i les vuit laterals presenten diverses escenes de la vida del sant. Vora les taules del retaule de Sant Pere hi ha una absidiola amb pintures murals romniques de la fi del segle XII, amb un Crist en Majestat i escenes del martiri de sant Toms Becket.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50104" title="Sant Pere de Terrassa" nonfiltered="4308" processed="4276" dbindex="19656">

Sant Pere de Terrassa va ser un municipi de la comarca del Valls Occidental, hereu de l'antiga gara romana. Dins el seu terme es troba el Conjunt Monumental de les Esglsies de Sant Pere, conjunt de tres esglsies romniques i seu de l'extint bisbat d'gara. L'any 1900 tenia 4.400 habitants. 

Constava de les parrquies segents:
 Clar;
 Santa Maria de Toudell;
 Sant Juli d'Altura;
 Sant Mart de Sorbet;
 Sant Miquel de Toudell;
 Sant Pere de Terrassa (cap del municipi);
 Sant Quirze de Terrassa;
 Sant Vicen de Jonqueres;

El terme, doncs, que pertanyia al castell de Terrassa, tenia una poblaci fortament disseminada. A partir del segle XVI s quan comena a crixer el nucli principal, en qu els propietaris dels diversos masos es construeixen una casa al llarg del carrer Major, vora les esglsies de Sant Pere. A comenament del segle XIX, concretament el 7 d'agost del 1800, Sant Pere adquireix l'autonomia municipal; des d'aleshores, com que el municipi encerclava el de Terrassa i impedia l'expansi de la ciutat, hi havia un litigi constant entre totes dues poblacions. A conseqncia d'aquesta disputa, la quadra de Vallparads va passar a Terrassa el 1830, per la qesti no es va resoldre definitivament fins a l'inici del segle XX amb la desaparici del terme de Sant Pere.

L'1 de juliol de 1904, per decret reial, el municipi fou annexionat a Terrassa (on encara el nom d'alguns barris recorda aquesta poblaci: l'Antic Poble de Sant Pere, Sant Pere i Sant Pere Nord), Sabadell (les parrquies de Jonqueres, avui inclosa dins el barri de la Creu Alta, i Altura, dins de Ca n'Oriac) i Rub (el sector de Castellnou). Ja el 1848 se n'havia segregat Sant Quirze de Terrassa per formar un nou municipi, ms endavant anomenat Sant Quirze del Valls, i el 1849 se n'havien segregat tamb les parrquies de Sant Mart de Sorbet, Sant Miquel de Toudell i Santa Maria de Toudell i la quadra de Clar per configurar el terme municipal de Viladecavalls. 

Segons el Diccionario geogrfico-estadstico-histrico de Espaa y sus posesiones de Ultramar de Pascual Madoz (1845-50), Sant Pere de Terrassa, terme essencialment agrcola, produa cereals, vi, oli, fruites i hortalisses; s'hi criava bestiar ov i porqu i s'hi caaven perdius, llebres i conills, i s'hi feien teixits de cot.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50112" title="Capadcia" nonfiltered="4309" processed="4277" dbindex="19657">



Capadcia s una regi de l'sia Menor, a l'actual Turquia. Limita a l'oest, per les regions histriques de Psdia i Licania; al sud per les muntanyes del Taure; a l'est per l'Eufrates; i al nord el riu Halis. 

La regi ja fou descrita pel gegraf Estrab, en temps de l'emperador August donant com a lmits les muntanyes del Taure al sud, Aksaray a l'oest, Malatya (Melitene) a l'est; i la Mar Negra al nord. Avui dia la regi est formada per les provncies de Nevsehir, Aksaray, Nigde, Kayseri i Kirsehir. 

En part s una regi turstica de Turquia amb paisatges caracterstics sobretot a l'rea a l'entorn d'Uchisar, Goreme, Avanos, Urgup, Derinkuyu, Kaymakli i Ihlara. Les famoses xemeneies es van formar per l'erosi de la roca deguda al vent i l'aigua. Les xemeneies amb barret, especialment prop d'Urgup, es caracteritzen per una forma cnica al damunt. Existeixen altres tipus de xemeneies com les de columna i les de punta. Les principals xemeneies es troben a les valls del triangle d'Uchisar, d'Urgup i d'Avanos, entre Urgup i Sahinefendi, prop de la ciutat de Cat a Nevsehir, a la Vall del Sogani a Kayseri, i al poble de Selime a Aksaray. Les corbes de les pedres sn importants a les regions d'Uchisar, Cavusin, Glldere, Goreme, Meskendir, Ortahisar, Kizilukur i Pancarlik.

Les principals muntanyes sn l'Erciyes, l'Hasandagi i el Golludag que sn volcans actius des fa deu milions d'anys. La lava ha format el terreny de la regi dels llacs Neogene. El riu principal s el Kizilirmak (el Riu Vermell), i hi ha tamb alguns petits llacs.

 Histria .
Restes de cultures neoltiques s'han trobat a Kskhyk (Nigde), Asiklihyk (Aksaray) i a la cova de Civelek prop de Nevsehir. S'estan duent a terme excavacions a Asikli Hyk, una extensi dels establiments al can d'Aksaray i Ihlara, on han aparegut exemples de les primeres ciutats amb parets pintades de rosa i groc. Enterraven els morts en posici fetal, al terra de les cases. La poblaci era nombrosa per no s'han trobat restes cermiques. Si s'han recollit eines d'obsidiana als tmuls de la regi, algunes figuretes, nombrosos objectes de pedra i ornamentacions de coure. Un esquelet d'una dona jove trobat a Asikli Hyk permet acreditar que se li va practicar la trepanaci. L'explotaci minera va anar desenvolupant-se i el pas (o les rodalies) era ric en or, plata i coure, per mancava estany, essencial per fer bronze.

Els assiris van establir a la regi potser ja abans del 2000 aC o no massa desprs, punts comercials avanats anomenats Karum o Kharum, el principal del qual fou Kanesh Kharum, prop de Kultepe; un altre establiment anomenat fou Kharum Hattush a Bogazky. Aqu es comerciava amb l'estany aix com amb teixits, perfums i altres productes. Els comerciants pagaven el 10% del producte que portaven al cap local, un 5% al rei i carregaven un 30% als compradors. Els comerciants van introduir l'escriptura, els segells cilndrics, la metallrgia, l'art, la religi assria, amb els seus deus i temples, i d'altres costums; les dones de Capadcia que es casaven amb assiris sembla que en general conservaven els seus drets. Aquests  establiments comercials foren eliminats al segon millenni (vers 1700 aC) pels hitites arribats un parell de segles abans. La poblaci local fou absorbida pels hitites, d'origen indoeuropeu, i la capital es va establir a Hattusas (Bogazky). Altres llocs importants eren Alacahyk i Alisar. L'imperi Hitita va desaparixer, potser per l'atac dels Pobles de la Mar, abans del 1200 aC. Un poble originari dels Balcans, els frigis, es va establir a la regi.

Vers el 1500 aC el regne de Kizzuwadna, que sembla fou d'origen hurrita, dominava el sud-est de l'sia Menor i va signar un tractat amb el rei dels hitites Tudhalias II (potser vers 1470 aC) que en reconeixia d'independncia. Vers el 1400 aC Kizzuwadna va quedar sota influncia de Mitanni. Quant el rei hitita Subiluliuma I va sotmetre Kizzuwadna, vers el 1370 aC, degu utilitzar com a base de penetraci la Capadcia, i a la batalla de Kadesh (vers el 1290 aC) el rei de Kizzuwadna, probablement hurrita (els noms de molts nobles i reines congeuts es hurrita), va ajudar amb contingents al rei hitita. Els dus hurrites van entrar llavors al pante hitita, especialment la deesa Hebat.

La regi de Capadcia va passar a Assria vers el 1275 aC.

Al segle VIII aC va formar part del regne neohitita de Tabal, que tenia per capital a Kanesh (avui Kul-Tepe) i comprenia Kayseri, Nevsehir i Nigde. Alguns monuments a la roca amb jeroglfics hitites es conserven a Glsehir.

Al 609 aC apareix en mans de l'Imperi de Babilnia i desprs va pertnyer al regne de Frgia, fins a les incursions dels cimmeris, i l'establiment del domini mede vers el 585 aC, dels que el 546 aC va passar al naixent Imperi Persa. La regi fou anomenada Katpatuka (Pas dels Cavalls Bonics), i convertida en una divisi administrativa que fou governada per strapes. La llengua local i la religi foren respectades i els volcans Erciyes i Hasandagi foren declarats divins pels perses (que eren zoroastrians i adoraven el foc). Es va construir un cam des la capital Mazaca, (ms tard Cesarea Mazaca o simplement Cesrea) fins la costa de la Mar Egea, anomenat Cam Reial. 

La satrapia de Capadcia depenia de la gran satrapia de Ldia, i estava formada per tres satrapies menors:

Capadcia a la part del Pont;
Capadcia a la part del Taure;
Paflagnia;

Desprs de la victria d'Alexandre el Gran sobre els perses (334 i 332 aC), el govern fou encomanat al grec Sabictos, per el darrer strapa, Ariarates I, es va proclamar rei el 331 aC, i va aconseguir mantenir-se reconeixent-se tributari d'Alexandre, estenent-se fins a la costa de la Mar Negra. A la seva mort el 322 aC, crucificat per Perdicas, lloctinent d'Alexandre, el regne va quedar integrat als dominis dels didocs del gran rei macedoni, per el fill d'Ariarates, aprofitant les lluites entre els diakons a la mort d'umenes de Cardia, va recuperar el poder.

Vegeu: Regne de Capadcia

Des del 301 aC el regne restaurat form part com a tributari de l'Imperi Selucida, i la regi era coneguda pels grecs com a Leucosria (Sria Blanca), fins que el 190 aC va esdevenir breument regne independent. L'influncia romana, tant al regne com a tota l'sia Menor va anar augmentant i els reis foren clients de Roma des del 188 aC, fins que fou annexionat el 17 aC i convertit en provncia romana.

Vegeu: provncia romana de Capadcia.

Des de la conquesta els romans van restaurar el cam entre Capadcia i la costa de la Mar Egea, al que van donar un s militar i comercial. La capital Kayseri (Cesrea) fou una important ciutat romana, que fou atacada pels perses durant el govern del Emperador Sptim Sever i Gordi I va ordenar la construcci de les seves muralles. Al segle IV seguint les ensenyances de Sant Basili, bisbe de Cesrea, els cristians van comenar a portar una vida monstica a les coves de Capadcia. Basili, el seu germ Gregori de Nisa, i el seu amic Gregori de Nazianzus foren els personatges ms destacats de l'poca participant tant a la vida religiosa com a la poltica, i s coneguda la seva reacci contra l'arrianisme, i contra el breu ressorgiment de l'apostasia amb l'emperador Juli (finals del 361 fins el 363) que va influir en el seu nomenament com a bisbe de Cesrea el 370.

Amb la divisi de l'Imperi, el 395, Capadcia va quedar a l'Imperi Rom Oriental, conegut ms tard com Imperi Bizant. A comenaments del segle VII fou teatre de ferotges guerres entre bizantins i perses sassnides que van dominar la regi temporalment. El 638 els rabs posaren fi a l'imperi Sassnida per llavors la regi fou objecte d'atac per part dels omeies. Quant l'emperador Lle III de Bizanci va imposar la iconoclstia (726), els monjos i religiosos partidaris dels icones es van refugiar a Capadcia, on, tot i que algunes esglsies van seguir la doctrina oficial, els iconoflics podien viure sense ser molestats. La iconoclstia va durar fins el 843. 

Des del 1022 al 1083 fou part d'un regne armeni centrat a l'actual Kayseri, fins que, desprs de la batalla de Manzikert (1071) en qu Alp Arslan va derrotar i va fer presoner a l'emperador Romanos Diogenes (d'origen capadoci), fou conquerida pels seljcides que establiren un soldanat a Konya (1080) conegut com a Soldanat Seljcida de Rm. Els seljcides van conquerir Kayseri (1082) i van dominar Capadcia (1083-1127). Els van seguir per un temps els Danishmndides (1127-1174) i desprs torn al soldanat seljcida de Konya o Rum (1174-1243). En aquest perode es van construir mesquites, madrasses, tombes, estacions de caravanes, i es van reconstruir ciutats destrudes o malmeses com Nigde o Aksaray. El Patriarca de Cesrea va continuar en funcions i mantenint la seva autoritat espiritual.

El 1243 Capadcia va passar als mongols de Prsia (Il-khan) i el 1336 els turcmans hi van establir un emirat independent conegut com emirat d'Eretna; el 1380 fou conquerit per un emirat ve i el 1398 pels otomans. La dominaci Tamerlnida (1401) fou efmera, i va tornar als otomans. Desprs de la I Guerra Mundial, la regi rest en poder dels turcs. La minoria dels Kizilbatxis i t alguna presncia.













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50114" title="Auditor" nonfiltered="4310" processed="4278" dbindex="19658">
Un auditor s la persona encarregada de realitzar una auditoria. Es a dir, l'avaluaci d'una organitzaci, sistema, procs o producte per verificar que compleix una srie de normes que assegurin essencialment la seva capacitat, objectivitat i independncia.

Des de l'Edat mitjana existia l'ofici anomenat odor en tractar-se d'una poca en la qual poques persones sabien llegir i escriure i els comptes dels grans propietaris eren escoltats de viva veu. Aquesta figura apareix a Catalunya a la creaci de la Generalitat de Catalunya per part de les Corts de Cervera (1359), en que s'anomenen tres odors de comptes per portar el control econmic i fiscal dels diputats i "retre comptes" a les Corts Catalanes.

L'ofici d'auditor en les formes actuals es va originar als Estats Units amb un gran increment desprs del crack de la borsa de 1929 per tal d'incrementar la seguretat en el mn de l'empresa.

Gran part dels auditors de tot el mn treballen per a les grans empreses multinacionals anomenades primer The Big five i desprs de la retirada d'Arthur Andersen, The Big four: KPMG, Pricewaterhouse-Coopers, Ernst & Young i Deloitte Touche.

Normes generalment acceptades a complir per l'auditor.
Normes generals.
Entrenament i capacitat professional: En el cas d'Espanya no s imprescindible haver completat estudis universitaris, per per a ser auditor titulat cal fer un examen oficial i demostrar tenir uns determinats anys d experincia.
Independncia: Definida com un estat mental, no pot admetre influncies financeres o sentimentals que l apartin del seu objectiu.
Cura professional: Ha d analitzar la importncia relativa dels assumptes. No implica la infalibilitat;
Normes d execuci i planificaci del treball.
Planejament i supervisi: Basada en l' anlisi de risc i la probabilitat d'errors. La supervisi progressiva s feta pel superior responsable de l'auditoria;
Estudi i avaluaci del control intern: Es tracta de veure si els controls interns sn adequats i es compleixen.
Evidncia suficient i competent: Es recullen sempre en el paper de treball;
Principis a complir pels auditors.
Integritat: s imprescindible i genera confiana;
Objectivitat:Els auditors han de tenir una actitud imparcial i neutral i evitar conflictes d'interessos, si aquests es presenten o puguin presentar-se es reassignar un altre auditor per a fer el treball. .
Confidencialitat:Els auditors han de mantenir la discreci i el sigil;
Competncia: En determinades qestions en les quals els auditors no tenen prou competncia es poden encomanar peritacions a especialistes.

Organitzaci dels auditors.
La principal divisi de les auditories s entre les anomenades  externes i les internes.

L'auditoria externa ha de ser realitzada per una empresa amb un personal auditor ali a l'empresa auditada que en cas que aquesta pertanyi al sector privat sol estar dirigida per un o diversos socis responsables de signar l'informe que tenen jerrquicament per sota els auditors (snior o jnior segons la seva experincia) que realitzen prpiament el control.

Si l'auditoria externa la fa l'administraci pblica els auditors s'estructuren de diverses maneres d'acord amb l'organitzaci especfica de l'organisme pblic.

L'auditoria interna pot ser feta per un departament de la mateixa empresa privada que compti amb una secci dedicada a la auditoria interna amb suficient independncia de la resta de l'empresa. Tamb l'administraci pblica realitza auditories internes portades a terme per personal funcionari o laboral.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50117" title="Mosca vironera" nonfiltered="4311" processed="4279" dbindex="19659">

La mosca vironera o mosca saballonera (Calliphora vicina) s un dpter de la famlia dels califrids. s una mosca comuna als Pasos Catalans.  

T una mida ms gran que la mosca comuna ja que fa de 10 a 12 mm de llargada. Destaca per tenir un color blau metllic.

s un insecte necrfag que posa els ous damunt dels cadvers desprs d'uns dos dies de la mort. Les larves s'anomenen saballons i neixen al cap d'un o dos dies, segons la temperatura, i produeixen un suc per tal de descompondre la carn de la qual es nodreixen. El coneixement de la biologia de la mosca vironera, junt amb altres evidncies  permet determinar el moment de la mort d'una persona. 

S'han fet diversos estudis biolgics d'aquesta mosca entre ells els que estudien el sistema de visi i de moviments que sn extremadament rpids.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50124" title="Joan Antoni Samaranch i Torell" nonfiltered="4312" processed="4280" dbindex="19660">

Juan Antonio Samaranch Torell (Barcelona 1920), tamb conegut sota el nom de Joan Antoni, s un dirigent esportiu, poltic i empresari catal, Fou el president del Comit Olmpic Internacional entre 1980 i 2001 i a partir d'aquesta data es convertir en el president honorari.

Primers anys.
Nasqu el 17 de juliol de 1920 a la ciutat de Barcelona en una de les famlies ms ben acomodades de la ciutat. En els seus inicis compagin la prctica de diversos esports, com l'hoquei patins (on arrib a ser seleccionador espanyol guanyant diversos campionats del mn), la boxa, la hpica, la vela, l'esqu i el golf, amb els estudis d'empresarials (es gradu a l'Institut d'Estudis Superiors de l'Empresa i a l'Escola d'Alts Estudis Mercantils de Barcelona).
Vida familiar.
Es va casar l'1 de desembre de 1955 amb Mara Teresa Salisachs Rowe, coneguda sota el nom de "Bib" (26 de desembre de 1931 - 16 de setembre de 2000), amb la qual va tenir un fill, Juan Antonio, i una filla, Mara Teresa. El seu fill s actualment membre del Comit Internacional Olmpic.
Vida poltica.
Afiliat a Falange Espaola Tradicionalista y de las JONS des de molt jove, inici la seva carrera poltica a l'Ajuntament de Barcelona amb ser nomenamenat regidor d'Esports l'any 1955, crrec que desenvolup fins al 1962. El 1964 pass a ser procurador a les Corts de la rgim franquista i hi estigu present en tres legislatures, fins al 1977. El 1967 fou designat delegat nacional d'Esports.

Sobre el pla empresarial, ha estat president de La Caixa en 1986.

En 1973 va ser nomenat president de la Diputaci de Barcelona i quatre anys desprs ambaixador a la Uni Sovitica i Monglia, moment en el qual ja era vice-president del Comit Olmpic Internacional (COI). Aquest crrec li va propiciar l'oportunitat d'establir amb l'Europa de l'Est els contactes poltics necessaris per a poder arribar a la presidncia de la instituci olmpica.

Presidncia del COI.
A partir de 1980 va presidir aquesta entitat, desprs de la renncia de Lord Killanin, on com a principals obres destac haver acabat amb el boicot poltic als Jocs Olmpics, fent-se pals als Moscou 1980 i Los ngeles 1984, i finalitzat ja als Sel 1988. 

Aix mateix durant el seu mandat s'aconsegu l'assumpci plena del professionalisme dins l'esport olmpic, permetent-se la participaci d'esportistes professionals en diferents esports, destacant la presncia de jugadors de la NBA, la qual cosa va estimular un augment en el nivell de competici de tots els pasos participants. Un altre dels seus majors xits va ser treure al moviment olmpic de la fallida en la qual es trobava sumit al final dels anys 70, quan les ciutats comenaven a plantejar-se molt seriosament la rendibilitat d'una candidatura. Samaranch va concebre el patrocini olmpic com una globalitat que s'havia de fer des del COI i no com fins a llavors des de la ciutat organitzadora. Tamb cal destacar la seva ferma lluita contra el dopatge.

Fou el major avalador de la candidatura olmpica de la ciutat de Barcelona pels Jocs Olmpics de 1992, que finalment aconsegu organitzar. L'any 1993, va culminar una altre de les seves idees, al inaugurar el 23 de juny el museu olmpic a la ciutat seu del COI, Lausana (Sussa).

El 1999 va haver de plantar cara a la crisi originada en el si del COI a causa dels escndols de suborn a membres de la junta directiva en les ltimes edicions dels Jocs Olmpics, especialment en el cas de Salt Lake City 2002. Va renunciar a renovar el crrec l'any 2001, essent substitut per Jacques Rogge, esdevenint Samaranch President honorari del Comit.

Reconeixements.
El 1985 va rebre la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya i el 1988 se li va concedir el Premi Prncep d'Astries dels Esports. 

El 1991 el rei d'Espanya el nomen Marqus de Samaranch.

Fou nomenat Honoris Causa per l'Universitat d'Huelva

Enllaos externs.
 Fundaci Prncep d'Astries, Prncep d'Astries dels Esports 1988  ;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50125" title="Servei Meteorolgic de Catalunya" nonfiltered="4313" processed="4281" dbindex="19661">
El Servei Meteorolgic de Catalunya (SMC) s una empresa pblica adscrita al Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, encarregada de gestionar els sistemes d'observaci i predicci meteorolgics a Catalunya. La histria del SMC neix el 1921 quan va ser creat per la Mancomunitat de Catalunya, i el seu primer director va ser Eduard Fontser i Riba.

Enllaos externs.
 Web del SMC;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50126" title="Josep Pascual Tirado" nonfiltered="4314" processed="4282" dbindex="19662">
Josep Pascual Tirado (Castell de la Plana 1884 - 1937) va ser un escriptor valenci.

Desprs d'estudiar batxillerat va passar a ocupar-se del patrimoni agrcola de la seua famlia. Desprs d'unes primeres incursions literries   avui dia perdudes   i de certs titubejos entre el castell, llengua en la que va publicar alguna obra menor, i el catal, a partir de l'any 1920 comena la publicaci de les seues narracions breus al butllet de la Societat Castellonenca de Cultura, tasca que ompliria tota una dcada de treball. Aquestes narracions van ser recollides en dos volums Tombatossals i De la meua garbera. Contalles de Castell de la Plana.

Tombatossals, la seua millor aportaci, est considerada com l'obra valenciana narrativa ms arrodonida de les quatre dcades inicials del segle XX. Segons el mateix autor va ser a travs dels clssics valencians com va trobar la inspiraci per a escriure-la:

...d'eixes lectures, d'eixe Tirant lo Blanc i de la crnica de Muntaner, legits i rellegits baix les garroferes del meu Mas de la Madalena, va comenar a brollar en la pensa meua, romntica i bullidora, lo meu fill estimadssim   del qual estic molt pagat  , honor i glria meua, el fams cavaller i smbol nostre, el gran Tombatossals


Incorporada al cabal collectiu de la cultura popular i tradicional, el seu carcter mitolgic la situa en un lloc molt especial dins el panorama de la literatura catalana, ja que, provant de justificar mticament el poble de Castell de la Plana, es transcendeix a si mateixa, carregada d'una capacitat simblica inesgotable.

Aix doncs, les aventures del gegant Tombatossals en la cort del rei Barbut i en la conquesta de les illes Columbretes esdevenen, alhora, mite, smbol, signe i miratge.

La compositora Matilde Salvador va compondre l'any 1943 l'pera La filla del rei Barbut, amb llibret de Manuel Segarra Ribs, basada en Tombatossals.

Publicacions.
Fruita de Repom (1921);
Tombatossals (1930);
De la meua Garbera (1935);

 Referncies .







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50128" title="John Fitzgerald Kennedy" nonfiltered="4315" processed="4283" dbindex="19663">


John Fitzgerald Kennedy (29 de maig, 1917 - 22 de novembre, 1963) tamb conegut com a John F. Kennedy, JFK o Jack Kennedy, va ser el 35. president dels Estats Units. Va ser president de 1961 fins al seu assassinat el 1963. Kennedy va representar l'estat de Massachusetts entre 1947 i 1960 com a membre de la Cambra dels Representants i del Senat. Va ser elegit com a president el 1961 en una de les eleccions ms competides de la histria nord-americana. Fins a l'actualitat, s l'nic  catlic a ser elegit president dels Estats Units. 

Alguns esdeveniments importants durant la seva presidncia sn la Invasi de Baha de Cochinos, la Crisi dels mssils de Cuba, la construcci del mur de Berln, la carrera espacial, els primers anys de la Guerra del Vietnam i del moviment de Drets Humans Americ. 

John F. Kennedy va ser assassinat el 22 de novembre, 1963. La Comissi Warren va concloure que Lee Harvey Oswald va actuar de manera independent en matar el president, per el Comit Selecte d'Assassinats de la Cambra de Representants va suggerir la possibilitat de la participaci de ms d'un franctirador. L'assassinat de Kennedy s considerat com un moment decisiu histric a causa de l'impacte dramtic que va tenir sobre la naci i la histria poltica durant les segents dcades. 

La seva famlia era d'origen irlands. El seu pare, el doctor Joseph Kennedy, era ambaixador dels Estats Units al Regne Unit just abans de la Segona Guerra Mundial i possea una de les majors fortunes del pas. John F. Kennedy es va convertir en un heroi de guerra; a bord del patruller PT109 va ser atacat per un patruller japons. Va romandre durant 30 hores a la mar, a fi de mantenir amb vida a alguns dels seus companys greument ferits.

D'aquesta manera va agreujar una lesi d'esquena que havia sofert jugant al futbol americ, i que li causaria molsties durant tota la seva vida. El seu germ major Joseph Patrick Jr., conegut familiarment com "Joe" va morir en combat durant la guerra, pel que John va haver de prendre les responsabilitats prpies de l'ambici poltica que el seu pare tenia per a la famlia. En una ocasi quan era llavors candidat presidencial, John va dir a un periodista que l'entrevistava: "Precisament estic aqu en la poltica perqu Joe va morir. Si dem a mi em succex alguna cosa, el meu germ Bobby (Robert F. Kennedy) pugnar pel meu seient des del Senat. Si Bobby mor, llavors Teddy (Edward M. Kennedy) el reemplaar". Irnicament les seves paraules es van convertir en una inesperada profecia.

Vida poltica. 
A principis dels anys 1950 es converteix en senador per l'estat de Massachusetts. Com a candidat demcrata va guanyar en l'elecci presidencial de 1960 al llavors vicepresident, Richard Nixon i el seu mandat noms va durar aproximadament mil dies. Diversos autors han dubtat de la netedat d'aquestes eleccions, especialment en l'estat de Illinois, on la decisiva influncia de la Mfia de Chicago va decidir la victria demcrata. Durant aquest temps van tenir lloc diversos fets remarcables en la histria del seu pas: l'acceleraci de la cursa espacial, l'augment del paper d'Estats Units en la Guerra del Vietnam i la invasi de Baha de Cochinos, seguida de la crisi dels mssils de Cuba el 1962. Negociacions entre el govern de Kennedy i el lder de la Uni de Repbliques Socialistes Sovitiques (URSS), Nikita Khrusxov, van aconseguir detenir les hostilitats; no obstant aix, durant tota la histria de la Guerra Freda mai es va estar tan prop d'una confrontaci armada directa entre les dues potncies. Tamb en el seu mandat es va produir la construcci del Mur de Berln, en motiu del que va dir una de les seves frases ms recordades: "Jo tamb sc un berlins" (Ich bin ein Berliner). 

Quant a Hispanoamrica, va llanar el seu programa Aliana per al Progrs, que pretenia assolir un major acostament entre les diferents nacions de Amrica, pel que fa a EUA i fomentar el seu desenvolupament, per a de aquesta manera allunyar-les de la influncia sovitica, encarnada en Cuba. Fruit d'aquest pla va ser el ressorgiment de Ciutat Kennedy, que en l'actualitat s el barri ms gran de Bogot, amb ms d'un mili d'habitants. 

Internament va tenir una important labor a promoure els drets civils de la poblaci afroamericana, especialment en els estats del sud, on seguien sofrint una forta segregaci. Aix mateix pel seu carisma va ser una font d'inspiraci perqu molts nord-americans s'involucressin social i polticament en l'activitat pblica. En matria econmica va promoure el que va denominar la Nova Frontera i l'esperit de la qual es podria resumir en una altra de les seves clebres frases: "No preguntis el que Amrica pot fer per tu sin el que tu pots fer per Amrica". Era un programa econmic que pretenia fomentar el creixement econmic i rescatar al seu pas de l'apatia i el sentiment de l'amenaa comunista de finals dels 50, de cort clarament Keynesi on contava amb assessors econmics com James Tobin, Walter Heller, Paul Samuelson, Robert M. Solow o John Kenneth Galbraith. 

En ell pretenia reduir l'atur, augmentar la despesa en l'educaci pblica, crear una assegurana sanitria per a tots els nord-americans, establir un salari mnim, reduir impostos... totes aquestes mesures i moltes altres volien crear una nova poca de prosperitat i benestar (algunes tamb es podrien subscriure dintre de l'mbit d'impuls dels drets civils i la poltica d'integraci). Totes aquestes idees es van veure frustrades per les dificultats amb que es va trobar en les cmeres legislatives i, ja de forma definitiva, amb el seu assassinat (encara que si es van aprovar diverses desprs de la seva mort), en definitiva, el seu programa econmic no es va poder dur a la prctica i tampoc va tenir continutat pel que els seus efectes no van ser molt grans. 

La seva administraci va xocar contra diversos poders del pas. L'origen dubts de part de la fortuna familiar (el seu pare va traficar amb licor durant la prohibici) ho lligava a membres de la mfia d'EUA, especialment a Sam Giancana. Aquesta situaci, sumada a la poltica recalcitrant del seu germ menor i Fiscal General (equivalent als Estats Units a Ministre de Justcia) Robert F. Kennedy, va fer que el president es trobs enmig d'un conflicte d'interessos, fora del normal. A aix calia sumar la confrontaci oberta dels Kennedy (especialment Robert) amb el principal cap sindical del pas, Jimmy Hoffa. 

s un dels presidents ms recordats dels Estats Units juntament amb Abraham Lincoln, George Washington i Franklin D. Roosevelt.

 Gabinet . 
 




 Vida personal . 
 

Sobre la seva vida ntima s'han escrit moltes coses no totalment confirmades, com la seva afici per la dones, una situaci que va afectar el seu matrimoni amb Jacqueline Bouvier; no obstant aix, s un fet que va mantenir una tempestuosa relaci amb Marilyn Monroe i que aquesta va ser probablement una de les causes de la misteriosa mort de l'actriu. Una altra de les caracterstiques de John era el seu delicat estat de salut, a causa d'un mal contret en el perode de la Segona Guerra Mundial. Se sap que estava afectat pel mal de Parkinson, el qual va est ben ocultat pel propi president que detestava la publicitat de la seva frgil salut. El seu germ Bobby Kennedy va comentar a un periodista: "Si un mosquit pica en Jack, ell s'hi torna molt irritat", en allusi a aquest conegut mal.

L'enigma i les certeses del seu assassinat. 
 
Kennedy va ser assassinat a Dallas el 22 de novembre de 1963 durant un viatge oficial. Lee Harvey Oswald, va ser detingut, acusat d'haver coms l'atemptat. Aquest ltim va ser tamb assassinat per Jack Ruby abans que pogus anar a judici. A ms de les versions oficials, tamb al llarg dels anys s'han donat moltes altres versions conspiratives, algunes de les quals compleixen tota lgica per a ser veritat, i unes altres sn senzillament increbles. Entre les versions conspiratives mes versemblants, se sembra el dubte que s impossible que en el temps de 2 segons es pugui efectuar el primer i el segon tret, a ms sent l'angle del segon prcticament impossible que es realitzs des del mateix lloc. A ms tamb planteja que el detingut per l'assassinat, fos en realitat alg contractat com a esquer, donant-li mort perqu no parls. Aquest atemptat va afectar enormement a la societat nord-americana. Avui dia sn pocs els nord-americans que creuen que Kennedy va ser assassinat per Lee Harvey Oswald, o que ho va fer en solitari segons la teoria defensada a totes passades per J. Edgar Hoover. Existeixen fins i tot nombroses hiptesis de conjura en les quals s'implica a organismes d'intelligncia, com la CIA, el FBI sota l'adrea de J. Edgar Hoover, i els exiliats cubans.

 Bibliografia .

Profiles in Courage (Perfils de Coratge);
Why England Slept (Perqu Anglaterra va dormir);

 Pellcules sobre JFK .

Acci executiva, de David Miller (1973);
, d'Oliver Stone. (1991);

Vegeu tamb.
Comissi Warren;

 Enllaos externs .

  Biografia oficial de JFK al lloc web de la Casa Blanca;










































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50133" title="Den Helder" nonfiltered="4316" processed="4284" dbindex="19664">


Den Helder s una ciutat del nord-oest dels Pasos Baixos, la darrera d'Holanda Septentrional a terra ferma abans de les illes Frisones. Est situada davant de Texel, de la qual la separa l'estret de Marsdiep. T un important port, base principal de la marina de guerra neerlandesa. s tamb punt de partida dels ferris vers Texel.

El municipi de Den Helder t una superfcie de 178,83 km, dels quals 133,42 corresponen a aigua i noms 45,41 a terra. Hi viuen uns 60.000 habitants (59.238 habitants el juny del 2005) repartits entre Den Helder mateix (uns 44.000 habitants) i els nuclis de Julianadorp (15.000 hab.) i Huisduinen (1.000 hab.), actualment ja simples barris per culpa del creixement de la ciutat. 

Histria.
Huisduinen fou de fet el primer punt habitat de la zona, essent Den Helder fundat desprs no gaire lluny, si b amb el nom de Nieuwediep, ra per la qual els habitants de Den Helder sn coneguts com a Nieuwediepers. La regi on est situada Den Helder es coneix com a Kop van Noord-Holland ( Cap d'Holanda Septentrional ) o Noordkop ( Cap del Nord ). Antigament per l'ajuntament pertanyia a una rea anomenada Texla que formava part de l'antigament independent Frsia Occidental.


Durant el domini napolenic hom hi comen a construir un port per la marina de guerra, que es qued a Den Helder desprs que els francesos marxessin el 1815, i n'acabaren el principal punt de suport.

Enllaos externs.

 Lloc web de l'ajuntament ;
 Mapa de Den Helder;
 Informaci turstica de Kop van Noord-Holland (en neerlands, alemany, angls i mandar);

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50135" title="Kriegsmarine" nonfiltered="4317" processed="4285" dbindex="19665">

La Kriegsmarine (o "Marina de Guerra") fou el nom de la marina alemanya entre 1935 i 1945, durant el regim Nazi, substituint la Reichsmarine. Els principals vaixells de guerra disponibles de la  Kriegsmarine eren els submarins U-Boot, tres cuirassats de butxaca, dos cuirassats  (Bismarck i Tirpitz), dos creuers  (Scharnhorst i Gneisenau), tres creuers pesants, sis creuers lleugers, i diversos tipus de vaixells petits com destructors, torpediners, minadors, dragamines , canoners i  S-boot.  Dos antics cuirassats de la Primera Guerra Mundial eren usats principalment com a vaixells d'entrenament. La construcci d'un portaavions, el Graf Zeppelin, havia de comenar el 1936, per mai va acabar de completar-se. Tot i que estava planejat un major rearmament de la marina de guerra (Pla Z), i inicialment comenat, l'esclat de la guerra el 1939 va suposar que la immensa quantitat de recursos requerits per al projecte fos desviada a d'altres rees.

Les principals accions en qu la marina es va veure en acci, desprs dels bombardejos d'Almeria, Valncia i Eivissa el 1937, van ser la invasi de Noruega l'abril de 1940 (on va patir grans perdues), la Batalla de l'Atlntic i la  Batalla del Rio de la Plata.  Alguns altres enfrontaments menors inclouen els enfonsaments dels segents vaixells: HMS Royal Oak, HMS Glorious, Bismarck, HMS Hood, Scharnhorst i Cap Arcona.  La majoria de la flota de superfcie va ser ancorada, per por de perdre-la en acci.  Des de finals de 1944 fins a la fi de la guerra, per va tornar a ser activada per donar suport artiller per a les forces de terra que es retiraven al llarg de les costes de la mar Bltica i per evacuar refugiats, ferits i soldats cap a les parts occidentals d'Alemanya.


Desprs de la guerra, els pocs vaixells que quedaven a flota de la  Kriegsmarine van ser dividits entre els guanyadors. Alguns (com l'inacabat Grafft Zeppelin) van ser usats com a blancs per a prctiques d'artilleria mentre que altres (la majoria destructors) van ser posats en servei en les marines de Frana i la Uni Sovitica que els mancaven vaixells de superfcie desprs de la guerra. Al 1956, amb la incorporaci de l'Alemanya Federal a la OTAN, es va establir una nova marina de guerra i se la coneixia com a Marina Federal (Bundesmarine). Amb la reunificaci d'Alemanya el  1990, es va decidir d'anomenar-la Marina Alemanya (Deutsche Marine).

Enllaos Externs.
 Histria de la Kriegsmarine ;
 Histria dels Submarins II GM ;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50140" title="Mosca blanca" nonfiltered="4318" processed="4286" dbindex="19666">

Mosca blanca s el nom com de diversos insectes parsits de les plantes que encara que no  pertanyen a l'ordre dels dpters s assemblen exteriorment a petites mosques amb les ales blanques.

Les mosques blanques ms habituals sn Trialeurodes vaporariarum  (moscla blanca dels hivernacles) i Bemisia sp. (mosca blanca dels ctrics i altres plantes)

Descripci i biologia.

Les mosques blanques pertanyen a l'ordre Hemiptera (com el pug) al subordre Homoptera i a la famlia Tryaleurodiae.  Es tracta d'insectes d origen tropical per estesos en els hivernacles de tot el mn i tamb a l'exterior en zones clides i temperades. Pel fet d'atacar molt sovint plantes de jardins, terrasses i balcons de les ciutats aquestes plantes constitueixen una font de reserva per a ms infestacions.

Els adults fan uns dos millmetres de llarg. Les ales en reps cobreixen quasi tot el cos excepte el cap. T ulls de color vermell fosc. Disposa d un estilet per a ser clavat en les plantes i xuclar la saba. La femella posa ms de cent ous, de 0 2 mm, normalment en el dors de les fulles. La metamorfosi passa per quatre estadis nimfals de forma ovalada i plana abans de convertir-se en adults. Tot el cicle pot durar unes dues o tres setmanes depenent de la temperatura, amb un ptim entre 30 i 33 C. Hi pot haver 10 generacions de mosques blanques o ms en un any

Danys.
Sn insectes polfags. S'han trobat parasitant unes 300 espcies de plantes algunes d elles com les malves i les ortigues considerades  males herbes. La tomaquera i altres solancies sn molt atacades.
 
Danys directes.
Provocats per la injecci de toxines de la saliva de l'insecte quan xucla la saba cosa que debilita la planta i torna les fulles grogues i fa disminuir el rendiment . 
Danys indirectes.
Produts per l excreci d un suc ensucrat ( melassa) on s hi desenvolupa un fong Cladosporium sp que es torna negre (negreta). Tot aix asfixia la planta i l embruta i com s difcil de treure entorpeix la comercialitzaci del producte.
Transmissi de virus.
Les mosques blanques sn vectors s a dir que poden transmetre gran quantitat de malalties vriques moltes d elles afecten la tomaquera,com per exemple:

Tomato Yellow Leaf Curl Virus (TYLCV): o virus de la cullera s la virosi ms important en els conreus del mediterrani, es transmet quan la mosca blanca s alimenta del floema de la planta. ;
Tomato Yellow Mosaic Virus (TYMV). ;
Tomato Leaf Curl Virus (TLCV). ;
Tomato Golden Mosaic Virus (TGMV). ;
Tomato Yellow Dwarf Virus (TYDV). ;
Leaf Curl Chili Virus (LCChV). ;
Yellow Mosaic French Bean Virus (YMFBV). ;
Tomato Mottle Virus (TMOV). ;

Mtodes de lluita. 

Lluita qumica.
S han d usar productes sistmics que penetrin a la planta ja que la mosca blanca acostuma estar al dors de les fulles i s ha de tenir en compte que s un parsit que desenvolupa molt fcilment resistncia als insecticides.La lluita es fa amb insecticides del grup dels piretroides i amb productes  reguladors del creixement ja que aquests darrers tenen l'avantatge de respectar la entomofauna enemiga natural del parsit.
 
Lluita biolgica.
En primer lloc cal eliminar les  males herbes infestades, collocar malles en els hivernacles, trampes enganxoses de color groc per detectar les primeres infestacions i fer el seguiment de les poblacions del parsit.  ;
Hi ha molts insectes que s alimenten de la mosca blanca tant a l aire lliure com en hivernacle: entre ells destaquen el colepter Delphastus pusillus (Catalinae), el dpter Achetoxenus formosus i el neurpter Chrysoperla carnea .
Es crien en laboratori per tal d'introduir en l'hivernacle diverses  espcies d  himenpters Aphelinidae que parasiten les mosques blanques com Eretmocerus mundus present i abundant a l area mediterrania sobretot a la tardor. Tamb es fan servir els himenpters pertanyents al gnere Encarsia  com E. formosa i E. tricolor.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50142" title="Unitat militar" nonfiltered="4319" processed="4287" dbindex="19667">
Una unitat militar s una part d'unes forces armades consistent en un nombre determinat d'homes, vehicles, vaixells o avions. Els exrcits de terra, de mar i d'aire s'organitzen jerrquicament en unitats de diverses dimensions amb caracterstiques i objectius diferents a nivell funcional, tctic i administratiu. 

Tcnicament una unitat s un grup militar homogeni, com un batall (infanteria) o un regiment (cavalleria), amb funcions administratives i de comandament a nivell de la mateixa unitat. La composici especfica en unitats d'una organitzaci militar en un moment determinat o per a una acci determinada s'acostuma a anomenar l' ordre de batalla .

 Jerarquia d'unitats militars .

A continuaci es presenta un esquema general de l'organitzaci jerrquica de les unitats militars arreu del mn. Evidentment pot haver-hi considerables diferncies entre exrcits de diferents pasos, tot i que actualment molts han pres els models britnics i dels Estats Units. L'estructura segent, a ms, pot canviar de denominaci, fora o comandament segons l'arma (terra, mar o aire). Per exemple, a l'exrcit britnic regiment i brigada sn el mateix, amb el nom brigade, mentre que en algunes armes els batallons s'anomenen regiments. D'altra banda l'estructura de nivell ms alt noms est present en forces armades molt grans (per exemple, al Canad el nivell organitzatiu ms alt s a nivell de divisi). A aix cal afegir les diverses tradicions prpies de cada pas, de manera que la taula segent s'ha de prendre noms com una guia general i no com una descripci detallada de l'organitzaci estructural dels diversos exrcits del mn.







 Vegeu tamb .
 Grau militar;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50176" title="Rosa" nonfiltered="4320" processed="4288" dbindex="19668">



La rosa s la flor del roser. Hi ha al voltant de 100 espcies salvatges de roses, la majoria originries de zones temperades de l'hemisferi nord. 
Les espcies formen un grup d'arbustos o d'enfiladisses, generalment espinosos.

Hi ha una gran varietat de roses cultivades. Els criadors de roses del segle XX van accentuar la grandria i color, produnt les flors grans, atractives amb poca o gens d'olor. Moltes roses salvatges i "passades de moda", per contra, tenen una olor dola i forta.

Les roses estan entre les flors ms comunes venudes pels floristes, aix com un dels arbustos ms populars de jard. Les roses sn de gran importncia econmica tant com a collita per a l's dels floristes com per la fabricaci de perfums.

Les roses salvatges tenen cinc ptals (alguna espcie en t deu) i un gran nombre d'estams (el que els botnics anomenen nombre indefinit). En les roses domstiques alguns verticils corresponents a estams es desenvolupen com a ptals, aconseguint un nombre gran de ptals, que sempre s mltiple de cinc.

Enllaos externs.


































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50211" title="Melcior Mauri i Prat" nonfiltered="4321" processed="4289" dbindex="19669">

Melcior Mauri Prat ha estat un gran ciclista professional catal.

Nascut a Vic el 8 d'abril de 1966, ha estat, possiblement, el ciclista catal ms destacat dels anys 90. Com a xits ms destacats cal remarcar la Vuelta a Espanya de l'any 1991 o el sots-campionat del mn contra-rellotge del 1998. Fou un dels millors especialistes contra el rellotge del seu temps a nivell mundial. Va ser director de l'equip ciclista del FC Barcelona.

Palmars.
Melcior Mauri ha aconseguit durant la seva trajectria esportiva 42 victries. La ms important fou la Volta ciclista a Espanya de l'any 1991. A destacar: 

1991;
 1r a la Vuelta a Espaa (3 etapes);
 1r a la Volta a la Comunitat Valenciana;
1992;
 1r a la Volta a la Comunitat Valenciana (1 etapa);
 Vencedor d'una etapa de la Vuelta a la Rioja ;
 Vencedor d'una etapa de la Vuelta a Murcia;
1993;
 Vencedor d'una etapa de la Vuelta a Aragn;
 Vencedor d'una etapa de la Vuelta a Espaa;
1994;
 1r a G.P. d'Amorebieta;
 1r a la Vuelta a Murcia;
1995;
 Campionat d'Espanya contra-rellotge;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Catalunya;
1996;
 1r a la Vuelta a Aragn (1 etapa);
 1r a la Vuelta a Murcia (1 etapa);
 Vencedor d'una etapa a la Volta a la Comunitat Valenciana;
 1r al G.P. d'Amorebieta;
1997;
 1r al Circuit de la Sarthe (1 etapa);
 Vencedor d'una etapa a la Vuelta a Espaa;
1998;
 1r a la Volta ao Alentejo (1 etapa);
 1r al Circuit de la Sarthe (1 etapa);
 Vencedor d'una etapa al Midi Libre;
 Medalla de plata al Campionat del Mn contra-rellotge;
1999;
 1r a la Volta ao Algarve (1 etapa);
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Portugal;
2000;
 1r a la Porto-Lisba;






Bibliografia.
Cuenca, Josep Maria. Melcior Mauri o una altra forma de lluitar contra el temps. Valls: Cossetnia, 2008.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50212" title="Pirita" nonfiltered="4322" processed="4290" dbindex="19670">

La pirita s un mineral del grup dels sulfurs de frmula qumica FeS2 (t un 53,4% de sofre i un 46,4% de ferro). Cristallitza en el sistema cbic i acostuma a presentar estries paralleles a les arestes comunes dels cristalls. La pirita s polimorfa de la marcassita (que cristallitza en el sistema rmbic). Es troba en la majoria de roques ignes, en pegmatita|pegmatites i en fil hidrotermal|filons hidrotermals. Per oxidaci es descomposa en sulfats i xid de ferro, per aix s utilitzada en la producci d'cid sulfric i de sulfats de ferro. D'all (de la pirita) se'n extreu el ferro, que s bon conductor de la calor i l'electricitat,per tant, es pot dir que la pirita s conductora de l'electricitat i la calor.  I amb aix, la pirita s un dels minerals ms importants del mn en quant a magnetisme. Fitxa per als alumnes de 2ESO D de l'escola Pia de Sarri:

Nom del mineral: Pirita
Propietats geomtriques (tipus de cristalls i dibuix dels cristalls):
Cristalls cbics, octadrics, en forma de macles de color groguenc.





Propietats fsiques: 
Mecniques:

Exfoliaci: no s exfoliable
Tenacitat: s molt frgil
Duresa: 6 - 6.5 a l escala de Mohs

ptiques:
Color: gris llaut 		          Ratlla: grisa, bruna, negra o verdosa
Brillantor: opaca, metllic intens      Refringncia:
Elctriques: 
Magntiques:

Propietats qumiques (solubilitat, efervescncia amb cid clorhdric...):

Foto:

Curiositats.

Per la seva aparena similar a l'or, s coneguda tamb com  l'or dels ximples , o or fals.


 Observacions .

Amb el nom genric de  pirita  es coneixen tamb altres sulfurs naturals:

Pirita blanca: marcassita;
Pirita d'arsnic: arsenopirita;
Pirita de coure: calcopirita;
Pirita magntica: pirrotina;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50237" title="Marxador" nonfiltered="4323" processed="4291" dbindex="19671">
El marxador, en pilota valenciana, s la persona encarregada de dur la puntuaci de la partida en , s a dir, el marcador de la partida. Aquest personatge tan carcterstic de la Pilota no es limita a comptar en silenci, sin que comunica en veu alta (de vegades cridant), desprs de cada quinze o punt aconseguit, el resultat per a tot el pblic, s el que es diu marxar la partida. Aix exigeix de tot marxador dues condicions: un coneixement complet i profund de tot el joc, i gaudir de bona veu per esser escoltat per tothom.

El marxador tamb pot encarregar-se de les travesses.

 Articles relacionats .
 Pilota valenciana;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50282" title="Guix" nonfiltered="4324" processed="4292" dbindex="19672">

El guix (o algeps, o ges, o gessa)  s un mineral format per sulfat de calci
dihidratat (CaSO4 2H2O), que cristalitza en el sistema monoclnic. s un material petri que transformat industrialment se l'anomena sulfat de calci hemihidratat (CaSO4 H2O). Tamb se'l coneix com a "guix cuit".

Es troba a la natura en cristalls grossos, amb puntes de fletxa o llana, i tamb en masses. Acostuma a no tenir color, o ser blanc, gris, groc, vermell o, fins i tot, negre. s soluble a l'aigua, a 20C, amb 2.23 g/litre, i a 50C, amb 2.57 g/litre. s soluble a l'cid clorhdric, dilut en calent i molt poc soluble a l'alcohol etlic.

El guix s un gran allant trmic, ja que s molt mal conductor de la calor. S'utilitza en la construcci, per millorar les terres agrcoles i per obtenir cid sulfric.

En pintura, el guix de pintor s una pols de carbonat de calci que
els fusters barregen amb ocre i aiguacuit i en fan una pasta amb la qual
tapen forats i escletxes de la fusta.

Altres dades.
Massa molecular: 172,18;
Pes especfic: 22,70 N/dm3;
ndex de refracci: 1,522;
Gravetat especfica: 2,31 - 2,33;
Solubilitat: no reacciona als cids.

Varietats.
Quan el guix s transparent i apareix amb cristalls aplanats o en agregats fibrosos s'anomena guix selenita.
S'anomena alabastre quan es presenta en masses de cristalls fins o compactes.
Quan es presenta en rosetes, agregats amb fines fibres marronoses i rosades, i concrecions a la sorra s'anomena rosa del desert (vegeu foto).





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50283" title="Trinquet (esport)" nonfiltered="4325" processed="4293" dbindex="19673">
El Trinquet s el recinte en qu es juga a la pilota valenciana. Hom sobreentn que s l'especfic de l'Escala i corda i el Raspall, les dos modalitats professionals, per els frares castellonencs, les galotxetes de Monver, i el de L'Abdet (de 1772), tamb reben el nom de trinquets malgrat ser diferents al ms ests.



 El recinte .
s una pista tancada de forma rectangular i grandria variable, encara que aquesta oscilla aproximadament entre els 8,5 i 11 m d'ample i de 45 a 60 m de llarg. Totes les parets estan pintades de blanc per a contrastar amb el negre de la pilota de vaqueta.

Les parets ms llargues, anomenades muralles, estan marcades per unes ratlles verticals (els blaus) numerades del zero al deu. Aquest blaus no tenen avui en dia cap funci, per en les modalitats antigues a ratlles s'aprofitaven com a fites on es produa la ratlla (vegeu les Llargues).

Les parets ms curtes, situades a les esquenes de qui fa el dau i de l'equip que fereix, es diuen frontons. Tenen una alria entre 4 i 6 metres. La pilota que pegue als frontons podr ser jugada de rebot, per sense que pegue un segon bot.

A sobre els frontons solen haver les galeries, una mena de palc esglaonat per al pblic.
A ms de les galeries tamb pot seure a les llotgetes, tant la de dalt com la de baix, sn un espai redut normalment reservat per a aficionats experimentats, car la pilota hi arriba sovint i, per tant, sn un lloc perills. Les llotgetes fan cantonada el front del dau amb la muralla de la dreta.

Les escales sn quatre graons situats a la muralla de l'esquerra del dau. Entre tots l'alada arriba als 2 m, el primer d'ells, el que s'ala del terra, s un poc ms elevat que els altres, el frontal del qual rep el nom de careta.
En el Raspall tota pilota que arriba a les escales est immediatament parada,  s, s'atura el joc i es raspa la pilota des del centre de la pista a l'altura on s'ha aturat. En l'Escala i corda, per, la pilota pot rodar o botar per les escales i noms estar parada quan el pblic, esttic, impedisca el seu moviment, aleshores es far la caiguda d'escala.

En les partides d'Escala i corda es colloca una corda a 1,80 m d'alada al mig del trinquet que el divideix en dues meitats: la del dau i la del rest. Aquesta corda, per dalt de la qual ha de passar la pilota, sol tenir una breu xarxeta per facilitar-ne la visi i unes campanetes que avisen quan la pilota ha tocat la corda, situaci que s falta.

Sota la corda, i arran l'escala, hi ha una llosa de color diferent a les altres (o un cercle) que rep el nom de llosa o pedra. Marca el punt on el feridor ha de botar la pilota per ferir.

Tamb en l'Escala i corda s fonamental el dau, un quadrat de vora 3 m pintat al terra situat en el cant de les escales amb el front. A l'inici de cada quinze el feridor hi haur de llenar la pilota desprs que aquesta bote a certa alada de la muralla, si no cau a dins s falta, d'aquesta jugada se'n diu ferir.

Rematant els angles dels frontons amb el terra hi ha el tambor, un bisell d'uns 45, que es considera aire, s a dir, no es compta el bot que la pilota hi faa. Els tamborins afegeixen un element imprevist al recorregut de la pilota, ja que pot botar-hi i alar el vol facilitant la jugada, o pegar a les juntes i caure rpida i recta al terra sense donar temps de reacci.

 El pblic .
Una de les caracterstiques de la pilota valenciana s la proximitat del pblic al joc, fins i tot estant-hi al mig.
Els aficionats poden escollir, quan entren al trinquet, on seure. Els ms prudents podran veure la partida des de les galeries i els ms valents podran seure a les llotgetes.

En la modalitat d'Escala i corda una quantitat mnima per selecta podr seure tamb sota la corda (1,80 m d'alada) que divideix la canxa en dos meitats.

Per la majoria del pblic s'asseu a les escales.
En el Raspall el pblic sap que els pilotaris no hi volen enviar la pilota i s'hi sent segur. S'asseu, doncs, tot al llarg de les escales.
En l'Escala i corda, per, noms s perms de seure en la meitat de les escales corresponent al rest.

 Trinquets d'anomenada .
Tots els trinquets sn diferents: Tant en les mesures, com en el material de construcci de les parets o el terra, com en la forma de les llotgetes o l'alada de les galeries. Aix doncs, cadascun t unes caracterstiques que el fan nic i faciliten o entorpeixen l'estil de cada pilotari.
Per exemple, d'un trinquet es pot dir que s mentider quan les parets sn rugoses i els rebots n'ixen irregularment, o es pot dir que s un trinquet reboter quan s curt i les pilotes arriben fcilment als frontons.

Per tant, al llarg del temps i de les partides els afeccionats i els propis jugadors han anant escollint i anomenant els seus trinquets preferits. D'entre els ms destacats hi ha el Trinquet de Pelayo a Valncia, on actualment es disputen les partides mes importants d'Escala i corda, o el Trinquet el Zurdo de Gandia, conegut com la Catedral del Raspall.

El trinquet ms antic dempeus s de L'Abdet, construt el 1772. s, per, una pervivncia d'altres temps, tant en les mides (molt ms redudes), com per la modalitat (Pilota grossa), una mena de Llargues en trinquet.

 Retransmissions televisives .
Quan Canal 9 (i actualment Punt 2) comen a retransmetre partides de pilota valenciana en trinquet es trob amb el problema de com visualitzar en tot moment una pilota rapidssima de pocs centmetres de mida en un espai tancat de quasi 60 m de llarg, amb l'afegit que hi ha tot de pblic enmig.

Una retransmissi normal compta amb 4 cmeres: una elevada a la llotgeta del dau i dos sota la corda (quan es juga a escala i corda), totes elles protegides per un voluntari que les escuda amb una fusta si la pilota de vaqueta hi va; per als plnols generals sol haver una cmera a la galeria del dau o del rest. En cas que la partida siga de raspall les cmeres sota la corda sn substitudes per d'altres a l'escala, entre el pblic.

Vegeu tamb.
 Llista de trinquets;
 El Nel de Murla;

 Enllaos externs .
 Vistes 3D d'un trinquet virtual;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50285" title="Bani Qurayza" nonfiltered="4326" processed="4294" dbindex="19674">

Bani Qurayza fou una tribu de jueus de Medina la caserna dels quals, Mahoma va assetjar deixant-los sense aigua. Quan van rendir-se, Mahoma orden al seu cos Al i al seu oncle Hamza de massacrar-los amb les mans lligades darrera del coll;  els seus cossos foren llenats en un fossat. Els executors miraven si els nois tenien pl al pubis, si en tenien, els consideraven homes i els executaven. El nombre d'homes morts aquell dia se situa entre els 600 i els 900. Totes les seves pertenncies se les va quedar Mahoma; com que els musulmans no van lluitar en aquesta batalla, tot el bot fou per al Profeta. Les dones i els nens d'aquests jueus foren ventus com a esclaus, d'entre les quals, Mahoma es va quedar una noia de disset anys fora atractiva que es deia Rayhana, els germans, pare i marit de la qual Mahoma havia mort. Rayhana no va acceptar pas convertir-se a l'Islam ni casar-se amb el Profeta. Per aix, va quedar-se a casa seva com a esclava sexual fins que ell va morir, aleshores li fou prohibit tornar-se a casar.

Categoria : Grups de jueus
Categoria : Islam








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50286" title="Trinquet" nonfiltered="4327" processed="4295" dbindex="19675">

 : El pal d'un vaixell situat ms a proa. Vegeu  Trinquet (nutica) ;
 : Un camp de joc de pilota valenciana. Vegeu  Trinquet (esport) ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50294" title="Guipscoa" nonfiltered="4328" processed="4296" dbindex="19677">


Guipscoa (basc Gipuzkoa, castell Guipzcoa, tots dos topnims oficials) s una provncia de la Comunitat Autnoma Basca, i alhora un lurralde (territori) del Pas Basc (uscar Euskal Herria). La seva capital s Sant Sebasti (Donostia en basc). Limita al nord amb la mar Cantbrica, a l'oest amb Biscaia, al sud amb laba i a l'est amb Navarra i Lapurdi al Pas Basc de l'estat francs.
 Orografia .
A la regi litoral les muntanyes arriben fins a la mar. Les ries sn poc profundes (Deba, Orio, Pasaia), excepte la del Bidasoa, que fa de frontera amb l'estat francs. A la regi central hi ha una xarxa de rius a la vora dels quals se situen els principals centres industrials. La regi sud s la ms muntanyenca i amb els cims ms elevats (Aizgorri, 1.544 m).

 Clima i precipitacions .
El clima s atlntic amb oscillacions de temperatura no gaire fortes i amb pluja abundant repartida durant tot l'any. A Sant Sebasti la temperatura mitjana del mes ms fred s de 7,8C i la del ms clid de 15,1C. La mitjana de precipitacions annual s de 1.506 mm. La vegetaci s atlntica, amb faigs, roures i gran abundncia de prats.

 Poblaci .
T una densitat de poblaci i un potencial econmic dels ms importants de la Pennsula Ibrica. La poblaci s'ha triplicat des del comenament del segle XX (195.000 h 1900), a causa del fort creixement vegetatiu i de la immigraci. 
 Economia .
Les indstries principals sn la metallrgica, la txtil, la de fabricaci d'armes i la d'arts grfiques. L'agricultura consisteix sobretot en l'obtenci de farratge per a la ramaderia bovina, que abasta importants indstries alimentries. s molt important la pesca (Pasaia s el port pesquer ms important de tot el litoral cantbric), i tamb el turisme, localitzat sobretot a la regi litoral. La xarxa de carreteres i de ferrocarrils s molt important. Hi ha aeroport a Hondarribia. La provncia s dividida en 81 municipis i set comarques. 














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50297" title="G20" nonfiltered="4329" processed="4297" dbindex="19678">
El G20 o Grup dels vint est integrat per les 19 economies ms gran del mn i la Uni Europea. 

Histria.
El G20, que va reemplaar el Grup dels 69, va ser establert formalment durant la reuni dels ministres de finances del G7 el 26 de setembre, 1999. La reuni inaugural es va realitzar els 15 i 16 de desembre, 1999 a Berln, Alemanya. El G20 es va crear com a frum de cooperaci i consulta de temes relacionats amb el sistema financer internacional. Estudia, revisa i promou la discussi entre els estats industrialitzats i emergents sobre temes poltics relacionats amb l'estabilitat financera internacional. 

El G20 est conformat pels ministres de finances i governadors dels bancs centrals dels estats que integren el G7 (els Estats Units, Canad, Alemanya, Frana, el Regne Unit, Jap i Itlia), i de 12 estats ms (Argentina, Austrlia, Brasil, Xina, ndia, Indonsia, Corea del Sud, Mxic, Rssia, Arbia Saudita, frica del Sud, i Turquia), el president de la Uni Europea (si no pertany al G7), el Banc Central Europeu, el director administratiu del Fons Monetari Internacional, el president del Banc Mundial i altres ministres d'aquestes dues organitzacions internacionals. 

Ciutats que han estat seu de les cimeres del G20.
2000: Mont-real, Canad;
2001: Ottawa, Canad;
2002: Delhi, ndia;
2003: Morelia, Mxic;
2004: Berln, Alemanya;
2005: Pequn, Repblica Popular de Xina;
2006: Melbourne, Austrlia;

Enllaos externs.
 Pgina oficial del G20;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50302" title="Esteroide" nonfiltered="4330" processed="4298" dbindex="19680">

Un esteroide s un lpid caracteritzat per un nucli tetracclic de carboni amb quatre anells fusionats.

En fisiologia humana i medicina els esteroides ms importants sn el colesterol les hormones esteroides, els seus precursors i els seus metablits.

La sntesi dels esteroides t lloc principalment en el reticle endoplasmtic llis de les cellules. 

Categories d'esteroides.
Esteroides anabolitzants.
Els corticosteroides.
Les hormones sexuals: androgen, estrogen i progesterona.
Les prohormones.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50306" title="Els Angles" nonfiltered="4331" processed="4299" dbindex="19681">


Els Angles (, estndard , en francs Les Angles) s la capital de la comarca nord-catalana del Capcir. Administrativament s una comuna del departament francs dels Pirineus Orientals.

El poble dels Angles s un important centre turstic ja que disposa de pistes d'esqu i d'un parc d'animals (Parc animalier des Angles) entre d'altres reclams. Cada any celebra un festival dedicat a la cultura catalana anomenat FestiCatalAngles.

Estaci d'esqu.
Els Angles compta amb una estaci d'esqu a les faldes orientals dels Monts d'Aude i Llaret, entre les cotes de 1.650 i 2.370 m. La xarxa d'innivaci artificial es concentra sobretot a les pistes soleies que donen al pla del Mir i a les pistes de retorn al poble. Disposa a ms de pistes d'esqu de fons.

L'orientaci favorable (malgrat estar al vessant mediterrani, com la resta d'estacions del Capcir rep encara nevades provinents de fronts atlntics, ultra les llevantades) i un s ample de la neu artificial permeten a l'estaci d'obrir ms de 150 dies de mitjana l'any, amb la temporada comenant els darrers anys a mitjans o finals de novembre.

Amb un volum de negoci de 8,4 milions d'euros (temporada 2004-2005), els Angles s el primer centre hivernal de la Catalunya Nord (per davant de Font-romeu) i el 27 de Frana. El centre dna feina a uns 110 temporers aix com a ms de 50 empleats fixos. L'estaci s de titularitat pblica.

Enllaos Externs.
Els Angles

Fonts.
Montagne Leaders Nm. 191 (setembre 2005) - . Meylan: Montagne Expansion SAS, 2005 - . Bimensual. 


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50311" title="Hormona" nonfiltered="4332" processed="4300" dbindex="19682">

Una hormona s principalment una protena o un esteroide que en els ssers vius pluricellulars regula i coordina l'activitat conjunta de les cllules.

Sn missatgers bioqumics produts per glndules endocrines o de secreci interna ja que vessen les hormones al medi intern (sang, hemolimfa o saba).

nicament actuen sobre un rgan determinat anomenat rgan blanc o rgan diana les cllules del qual sn les niques que tenen a la membrana plasmtica receptors hormonals especfics per a aquelles hormones que poden influir en l'activitat de l'rgan. 

En els vegetals les hormones s'anomenen fitohormones i el sistema hormonal s l'nic regulador de l'activitat cellular conjunta.

En els animals hi ha una estreta relaci entre el sistema nervis i el sistema hormonal. 

Funcions de les hormones.
Estimulen la sntesi de determinades substncies.
Regulen el metabolisme cellular.
Estimulen el creixement i la diferenciaci cellular. ;

Recepci de les hormones.
Hormones proteiques:(exemples catecolamina i tiroxina) No penetren al medi intern de les cllules de l'rgan diana perqu tenen un pes molecular elevat. En unir-se al seu receptor de membrana, indueixen l'activaci d'un enzim, l'adenilciclasa que catalitza la transformaci de l'ATP en AMP cclic que  actua com a segon missatger activant l'enzim cinasa que indueix la resposta.
Hormones esteroides: (com la prostaglandina) travessen la membrana plasmtica s'uneixen als receptors especfics que les introdueixen al nucli, un cop all desinhibeixen gens que originen ARN missatger que indueixen la sntesi de protenes.
Algunes hormones administrades en medicina. 
Estrogen i progesterona (en la pndola anticonceptiva);
Insulina (en diabtics);
adrenalina (en otorinolaringologia) ;
Oxitocina com a inductor del part.































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50312" title="Matamala" nonfiltered="4333" processed="4301" dbindex="19683">


Matamala (, en francs Matemale) s un municipi nord-catal del Capcir. Administrativament s una comuna del departament francs dels Pirineus Orientals.

El poble de Matamala est situat a la vora de l'embassament del mateix nom.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50315" title="Model estndard" nonfiltered="4334" processed="4302" dbindex="19684">

Fsica de partcules: El model que descriu les partcules i interaccions bsiques. Vegeu  Model estndard de fsica de partcules .
Cosmologia: El model clssic de formaci de l'univers o Big Bang. Vegeu  Big Bang ;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50317" title="Puigbalador" nonfiltered="4335" processed="4303" dbindex="19685">


Puigbalador (, estndard , en francs Puyvalador) s un municipi nordcatal de la comarca del Capcir. Administrativament s una comuna del departament francs dels Pirineus Orientals. Antigament tamb s'escrivia Puigbalad.

El municipi est situat a l'extrem septentrional de la comarca i inclou el nucli de Riutort. El poble de Puigbalador est a la vora del pant del mateix nom.

Estaci d'esqu.



El poble compta amb una estaci d'esqu situada a l'oest del municipi, entre els 1700 i els 2350 m d'alada. Hom hi ha bastit a ms una urbanitzaci.

Enllaos externs.
Lloc web de l'estaci d'esqu

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50320" title="La Llaguna" nonfiltered="4336" processed="4304" dbindex="19686">


La Llaguna (o La Llagona i en francs La Llagonne) s un municipi nordcatal de la comarca del Capcir. Administrativament s una comuna del departament francs dels Pirineus Orientals.

Est situat al sud de la comarca just a la confluncia amb l'Alta Cerdanya i el Conflent. De fet, alguns autors l'inclouen en aquesta darrera comarca. Allotja el petit aerdrom de Montllus situat al coll de la Quillana. En el municipi s'hi inclou tamb el nucli dels Cortals.

Referncies.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50323" title="Hemolimfa" nonfiltered="4337" processed="4305" dbindex="19687">
Hemolimfa s el fluid intern equivalent a la sang en alguns invertebrats.

Tenen hemolimfa tots els artrpodes la majoria dels molluscs amb un sistema circulatori obert.

En tots aquests animals no hi ha distinci entre la sang i el lquid intersticial i l'hemolimfa est a tot l'interior del cos.

Composici de l'hemolimfa.

Aigua;
Sals inorgniques (especialment Na+, Cl-, K+, Mg2+, i Ca2+);
Components orgnics (majoritriament glcids, protena, i lpids);
Hemocianina com transportador d'oxigen (enlloc de l'hemoglobina dels vertebrats);
Hemocits: cllules que floten lliurement i amb un paper immunolgic en els artrpodes. ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50326" title="Alcaloide" nonfiltered="4338" processed="4306" dbindex="19688">
, Lophophora williamsii]]Un alcaloide s un compost orgnic nitrogenat d'origen natural, ms o menys bsic, de distribuci restringida i dotat de marcades propietats farmacolgiques a baixes dosis. La majoria de vegades tenen un origen vegetal, tot i que tamb se'n poder trobar de sintetitzats per fongs, bacteris i fins i tot -encara que molt pocs- n'hi ha d'origen animal. En el cas concret dels d'origen vegetal, gaireb mai es troba un nic alcaloide en una planta, i tots els alcaloides d'una planta tenen el mateix origen biosinttic. El contingut d'alcaloides en diferents rgans sol ser dispers, es troben en forma soluble (sals) i es troben als teixits perifrics de la planta. Les plantes utilitzen aquestos compostos com una defensa qumica contra depredadors.

Estructura i origen.
L' estructura qumica d'un alcaloide pot ser relativament variada. Es considera que un alcaloide s, per definici, un compost qumic que posseeix un nitrogen heterocclic procedent del metabolisme d'aminocids; de procedir d'una altre via es defineix com a pseudoalcaloide.

 Nomenclatura .
La nomenclatura dels alcaloides no segueixen unes regles fixes sin que poden variar segons:
 Gnere botnic de la planta: Efedrina (Ephedra sp.), Papaverina (Papaver somniferum);
 Espcie botnica: Cocana (Erythroxylum coca);
 Nom com de la planta: Mescalina (La part del peiot emprada per a l'obtenci dels principis actius s anomenada colloquialment Mescal buttons en angls, nom cientfic Lophophora williamsii. No confondre aquesta amb les plantes del gnere Agave -com per exemple l'atzavara- emprades per a ellaborar la beguda anomenada mescal.);
 Propietat fisiolgica: Emetina (Psychotria ipecacuanha);
 Personatge involucrat en la seua histria o relacionat amb el seu efecte: Morfina (Morfeu);

 Detecci, identificaci i quantificaci .
Els mtodes per a la detecci d'alcaloides estan basats en la propietat de combinar-se amb metalls i metalloides (bismut, mercuri, wolframi, iode...) requereixen una extracci prvia i existeixen reaccions de precipitaci generals:
 Reacci de Bouchardat (iodur potssic): S'hi produeix un precipitat de color marr vermells.
 Reactiu de Mayer (tetraiodomercuriat potssic): S'hi produeix un precipitat blanc crema.
 Reactiu de Dragendorff (tetraiodobismutat potssic): Es crea un color taronja vermells.
 Reactiu de Bertrand (fosfotngstic): S'hi produeix un precipitat blanc.
 Reacci Hagger (cid pcric): S'hi produeix un precipitat groc.

Per a la identificaci i la quantitzaci d'alcaloides s'utilitza la cromatografia en capa fina (CCF o TLC) i la cromatografia lquida d'alta resoluci (CLAR o HPLC).

= Alcaloides derivats de l'ornitina i la lisina =

 Alcaloides derivats del trop .

Es troben en solancies i eritroxilcies majoritriament. Sn una estructura bicclica d'anells pirrlics i piperidnics i resulten de l'esterificaci d'alcohols amb cids orgnics. La caracteritzaci d'aquestos alcaloides es produeixen per reaccions generals de precipitaci (Dragendorff, Bouchardat i Mayer) i per coloraci (Vitali-Morin)

Sn drogues parasimpaticoltiques (Atropa belladona, Datura stramonium, Hyoscyamus niger). Inhibeixen els receptors muscarnics a nivell perifric en rgans innervats per fibres post-ganglionars parasimptiques i a nivell del sistema nervis central (SNC) per un mecanisme competitiu i reversible de la uni de l'acetilcolina amb els seus receptors.

 Alcaloides derivats del tropanol i els seus efectes farmacolgics .
 A nivell perifric;
 Ocular: Midriasi i ciclopxia;
 Disminueixen les secrecions...
 Disminueix el peristaltisme intestinal i del to de les vies urinaries;
 Taquicrdies;
 Broncorelaxaci;
 A nivell del SNC;
 ATROPINA: Sndrome anticolinrgic;
 ESCOPOLAMINA: En dosis teraputiques proporciona una acci sedant, depressiva, hipntica i inductora de l'amnsia. s incapacitant en dosis altes.
 Usos teraputics;
 Propietats relaxants de la musculatura llisa abdominal;
 Tractament de bradicrdies i per a la reanimaci de la parada cardaca asistlica.
 Antiemtic (evita el vmit);

 Alcaloides derivats de la ecgonina i els seus efectes farmacolgics .
La ms coneguda s la cocana. Produeixen estats d'eufria i excitaci, fa disminuir la gana i la sensaci de cansament. A ms, produeix nerviosisme, confusi, alteracions de la percepci i apropament cap a un estat paranoic.

En un estat de toxicitat aguda produeix arrtmies, infarts de miocardi, aturada cardaca, hipertensi i hemorrgia cerebral. Si el seu consum s crnic es produeix una alteraci del comportament i la personalitat i es crea una forta dependncia psquica.

 Alcaloides pirrolizidnics .

Sn metabolits secundaris vegetals txics en animals i humans. Sn heterocicles nitrogenats amb dos anells pirrlics. Deriven de la necina i l'cid ncic. Produeix una gran toxicitat a nivell heptic. Alguns d'ells tenen escasa toxicitat i importncia en activitat teraputica (activitat bloquejant neuromuscular i antitumoral). De les famlies botniques destaquen per tenir aquest tipus d'alcaloides:
 Boragincies:
 Borago officinalis: antiinflamatria, emollient, dirtica.
 Symphytum officinale i Symphytum consolida (esquinos, ferides,...);
 Astercies.

 Alcaloides quinolizidnics .
Sn alcaloides derivats de la quinolizidina i aquesta deriva del metabolisme de la lisina. Les famlies botniques que destaquen sn les fabcies, berberidcies, solancies, ranunculcies, quenopodicies i rubicies. Destaquen els alcaloides del gnere Lupinus (lupinina, lupanina i anagirina d'alta toxicitat heptica) i l'espartena, Cytisus scoparius, antiarrtmic i bloquejant neuromuscular.

 Alcaloides piperidnics .
Deriven de la piperidina. A causa d'aquest fet, aquestos alcaloides tenen un carcter molt bsic. Destaca la Lobelina, Lobelia inflata, (antiasmtic, mucoltic, expectorant) i l'escora de Punica granatum (antihelmntica).

= Alcaloides derivats de la fenilalanina i tirosina =

 Alcaloides derivats de la fenetilamina .
 Efedrina: gnere Ephedra;
- Amines simpaticomimtiques;
 Mescalina: Lophophora wiliamsii;
- Amines alucingenes;

 Alcaloides derivats de la isoquinolena .
 Bencilisoquinolenes: Papaverina, reticulina, coclaurina.
 Papaverina (opi): Relaxant del mscul llis i sense efectes al sistema nervis central. No posseeix els efectes adversos que tenen els morfinans.
 Bisbencilisoquinolenes: Tubocurarina.
 Escora del Chododendron tomentosum (curar): Parlisi progressiva dels msculs estriats.
 Protoberberines i derivats: Noscapina;
 Antitussigen derivat del opi. No t els efectes adversos que tenen els morfinans.

 Morfinans o fenantrnics: Morfina, Codena, Tebana;
 Morfina: (no s'absorbeix b per via oral);
 Sistema nervis central:
 Analgsia;
 Eufria i benestar;
 Depressi respiratria;
 Emtic (provoca el vmit);
 Sistema nervis perifric:
 Antidiarreic;
 Codena: (s'absorbeix b per via oral);
 Analgsia (un efecte del 20% de la morfina);
 Potent antitussigen a dosis subanalgsiques.

= Alcaloides derivats del triptfan =
Aquest tipus d'alcaloides es troben distributs en plantes i animals. En els vegetals es troben en les famlies botniques apocincies, loganicies i rubicies. Aquest grup t una gran varietat d'accions farmacolgiques i usos com anticancergens, antimalrics, etc.

 Alcaloides indlics .

 Alcaloides simples del triptfan .
Aquestos alcaloides deriven de la triptamina  la descarboxilaci del triptfan  per aquest motiu tamb se'ls solen anomenar triptamines:
 Serotonina: s un neurotransmissor del SNC, com a mitjancer de la inflamaci allrgica i causa contracci de vasos i msculs llisos.
 Melatonina: s un altre neurotransmissor involucrat en els cicles de la son. Encara no est demostrada la seua eficcia com a anti jet-lag.
 Psilocina i Psilobicina: Tenen propietats allucingenes (Psilocybe mexicana) responsables de la intoxicaci per fongs.

 Alcaloides indlics tricclics .
Sn alcaloides obtinguts per la ciclaci de la triptamina. Aquest tipus d'alcaloide es divideix en:
 Alcaloides relacionats amb la fisostigmina ;
 Carbolines (alcaloides  tipus harm i harmina);
 Carbazols (murraianina);

Fisostigmina:
Es troba en la fava de Calabar (Physostigma venenosum B.), llavors madures i desseques. la fisostigmina inhibeix a l'enzim acetilcolinesterasa, produint un efecte colinrgic durador, s un parasimpaticomimtic. Se utilitza en clnica per a prevenir els efectes de dosis txiques o clniques de frmacs anticolinrgics sobre el SNC o glaucoma. Sembla que dna bons resultats en l'Alzheimer i com a antdot en intoxicacions per atropina i difenilhidramina.

 Alcaloides del tipus ergolina .

Sn alcaloides del qual l'cid lisrgic n's el precursor. Es troben en l'escleroci dels fongs de la famlia Clavicipitaceae, dels quals contaminen a cereals (banya de sgol, Claviceps purpurea) i altres gramnies. Amb la ingesta d'aquestos fongs causen la intoxicaci anomenada  foc sagrat  molt freqent a l'Edat Mitjana i a l'actualitat reconeguda com a Ergotisme.

Aquestos alcaloides es classifiquen en:
 Ergopptids:
 Grup ergotamina:
 Ergotamina, ergotaminina, ergosina i ergosinina.
 Grup ergotoxina:
Ergocristina, ergocristinina, ergocriptina, etc.
 Amides de l'cid lisrgic:
 Ergina, LSD (dietilamida de l'cid lisrgic), ergonovina (ergometrina), etc.
 Clavines;
 Altres:
 Tartrats, maleats, pergolida, lisurida.

Els preparats de banya de sgol ja no s'utilitzen farmacolgicament sin que s'utilitzen els alcaloides purs o altres obtinguts per hemisntesi farmacutica:
 Els tartrats d'ergotamina i dihidroergotamina (semisntesi) tenen efecte antimigranys.
 Maleat i tartrat d'ergonovina en la prevenci de l'hemorrgia post-part degut a una atonia uterina.
 La bromocriptina com a mesilat en el tractament curt de la amenorrea i en la galactorrea.
 Ergometrina, o ergonovina, t efecte oxitcic.
 Ergotamina t efecte vasoconstrictor i s til tamb com a antimigranys.

 Alcaloides indol-monoterpnics .

Tamb se'ls anomena alcaloides isoprenoides. Es tracta de la uni de la triptamina amb la secologanina formant un glucsid monoterpnic (estrictosidina).

Les plantes ms representatives que contenen aquest tipus d'alcaloides sn:
 Strychnos nux-vomica (Matac):
 Estricnina: Ver d'animals.
 Brucina: desnaturalitzador de l'alcohol.
 Gelsemium sempervirens (Geselmi):
 Gelsemina: analgsic en neurlgies i migranyes.
 Rauwolfia serpentina (Rauwlfia):
 Reserpina (principi actiu principal): tractament de la hipertensi moderada o lleu.
 Aspidosperma quebracho-blanco (quebratxo blanc): Antitussigen i antiasmtic.
 Aspidospermina;
 Iohimbina;
 Pausinystalia yohimbe (iohimbe): antidirtica i potenciador sexual.
 Iohimbina;
 Catharantus roseus (Pervinca):
 Vinblastina: anticancerigen de testicle;
 Vincristina: antineoplstic per a leucmies, limfomes, sarcomes i alguns carcinomes.
 Vinca minor i Vinca major (vincapervinca):
 Vincamina: millora la circulaci cerebral i disminueix els edemes cerebrals.

 Alcaloides quinolenics .
No posseeixen l'anell indol, sin que s'agrupa i forma un anell quinolenic i la fracci monoterpnica resulta en un anell de quinuclidina. Aquest tipus d'alcaloide es troba noms en dos gneres Cinchona i Remijia. La droga (quina) s l'escora de diferents espcies, hbrids del gnere Cinchona. La farmacopea britnica i l'europea reconeixen a l'escora de l'espcie C. succirubra com a la droga oficial.

Els alcaloides ms importants de dins d'aquesta famlia sn la quinina i quinidina i els seus derivats cinconidina i cinconina.
 Quinidina: S'utilitza com a prototip de principis actius antiartmics. Bloqueja els canals de Na+. Disminueix la conducci nerviosa i prolonga el perode refractari, suprimint els marcapassos ectpics. Prevn la taquicrdia.
 Quinina: S'utilitza com antimalrica i com a prevenci de rampes nocturnes. (FDA no la considera segura en aquests casos). Actualment s'utilitza ms el seu derivat sinttic Cloroquina (inhnibeix l'enzim heme-p.asa del parsit). T bastants efectes secundaris (tipus allrgic, vertigen, sordesa, etc. i tipus txic anomenades cinconisme). T interacciones amb el bicarbonat sdic i l'acetazolamida elevant la concentraci sangunia de quinina causant toxicitat. Els anticids amb alumini, retarden la seua absorci.

Hi ha una planta que fabrica aquest tipus d'alcaloides per el seu s s antitumoral. s la Camptotheca acuminata ("rbre de l'amor o de l'alegria") i l'alcaloide s la Camptotecina. Actualment est en experimentaci encara que a la Xina ja s'est utilitzant en clnica. Derivats com la 9-aminoCPT i CPT-11 es troben en la fase d'assajos clnics per la seua potncia antitumoral.

= Alcaloides d'origen divers (imidazlics i xntics)=
 Alcaloides imidazlics, diterpnics i esterodics .
Els alcaloides imidazlics deriven de la histidina, ja que contenen un anell imidazlic. Hi ha pocs alcaloides imidazlics i s'hi troben en diferents famlies com les rutcies, euforbicies, papilioncies, etc. 

L'alcaloide ms interessant s la pilocarpina pel seu inters teraputic. Est majoritriament en el gnere pilocarpus de la famlia Rutcies. En Amrica del Sud el terme jaborandi s'empra per a dessignar drogues de diferents espcies de Rutcies (Jaborandi de Marany (P. microphyllus), de Pernambuc (P. jaborandi), etc.) L'oficinal s el Pilocarpus jaborandi, la droga de la qual sn les fulles. Els efectes de la pilocarpina sn parasimpaticomimtiques (provoquen hipersecreci salivar, gstrica, i sudoral, broncoconstricci i bradicrdia). A nivell ocular produeix vasoconstricci de l'iris i miosi. S'utiliza en forma de nitrat o clorhidrat allat o associat a la fenilefrina. S'empra associat a un beta-bloquejant en glaucomes crnics o en hipertonia ocular.

Els alcaloides diterpnics i esterodics provenen del mevalonat. Els diterpnics ms txics com l'aconitina es troben als gneres Aconitum i Delphinium. S'utilitza per a fer pomades per a neurlgies del trigmin i per a la citica i com a sedante de la tos seca (tintura d'acnit) en afeccions gripals. Els alcaloides esterodics, que tenen com a nucli el ciclopentanoperhidrofenantr, el precursor s el colesterol. Aquest tipus es troba en les famlies apocincies, solancies, i lilicies.

 Alcaloides de bases xntiques (famlia de la metilxantina) .

No se'ls considera vertaders alcaloides, degut a qu no totes les seues propietats bsiques es corresponen amb els alcaloides en general: deriven de la xantina i no de cap aminocid, sn amfters, solubles en aigua calenta i en dissolvents clorats. Les principals bases xntiques contingudes als vegetals sn: Cafena, Teofillina i Teobromina. Es troben a les llavors de Coffea arabiga, les fulles de Tea sinensis, la Paullinia cupana, les llavors de Theobroma cacao, les llavors de Cola nitida i fulles d'Ilex paraguayensis.

El seu s s interessant en begudes estimulants. La cafena t efecte sinrgic (augmenta l'eficcia de frmacs) amb analgsics i amb antihistamnics evita l'efect depresor sobre el SNC.






=Referncies=


= Bibliografia =
 Kuklinski, Claudia. Farmacognosia: estudio de las drogas y sustancias medicamentosas de origen natural. Editorial Omega, 2000. ISBN 8428211914;
 Evans, William Charles. Farmacognosia. Ed. Interamericana McGraw-Hill, 1991. ISBN 9682517664;
 Bruneton, Jean. Farmacognosia: fitoqumica, plantas medicinales. Ed. Acribia, 2001. ISBN 8420009563;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50328" title="Arsenopirita" nonfiltered="4339" processed="4307" dbindex="19689">
L'arsenopirita s un mineral de sulfur de ferro i arsnic, que es pot incloure dins del grup dels sulfurs. La seva frmula qumica s FeAsS, per la relaci entre l'arsnic i el sofre pot variar lleugerament. Cristallitza en el sistema monoclnic, amb cristalls sovint de forma prismtica; a vegades s'observen macles en creu i en estrella.

T un aspecte molt semblant a la pirita, amb un color blanquins platejat i una brillantor metllica. s molt utilitzada per a l'obtenci d'arsnic. Es troba en filons hidrotermals, en filons de quars i d'estany.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50330" title="Els Columbrets" nonfiltered="4340" processed="4308" dbindex="19690">

Els Columbrets sn un arxiplag que constitueix una reserva natural del Pas Valenci. Els illots que el conformen estan situats a 30 milles (56 km) del cap d'Orpesa, a la costa de la Plana.

Est format per una srie d'illots d'origen volcnic reunits en quatre grups, anomenats l'illa Grossa, la Ferrera, la Foradada i el Carallot. Ocupa una superfcie total de 19 hectrees, 14 de les quals a l'illa Grossa.

Els Columbrets tenen un clima ms sec que el peninsular, amb uns 300 litres de pluja l'any, i ms clid. Presenten nombrosos crters i xemeneies volcniques. 
 
Actualment estan deshabitats, amb l'excepci de l'illa Grossa, que compta amb un servei de vigilncia de la reserva natural; des de mitjan segle XIX fins 1975 havia estat habitada de manera permanent. L'illa Grossa compta amb un far situat en un tur que, amb 67 metres d'altitud, s el punt ms alt de l'arxiplag.

Histria.
Els Columbrets van ser coneguts pels grecs amb el nom dOphisa i pels romans com a Colubrria. Aquestes denominacions responien a la gran quantitat de colobres que hi vivien i que van ser eliminades totalment pels pobladors a finals del segle XIX, en hom incendiar l'illa per eliminar la gran quantitat de serps que hi habitaven llavors.

Els illots noms van ser visitats per pescadors contrabandistes i pirates fins que, amb la construcci del far entre 1856 i 1860, es va poblar l'illot amb els faroners que hi van viure fins a l'automatitzaci del far el 1975.

Els Columbrets van servir com a camp de tir militar fins a la seva protecci oficial. 

A partir de 1987 s'hi va installar personal de vigilncia de la Generalitat Valenciana.

Vegetaci.
Va ser en gran part destruda pels pobladors per a fer llenya i destruir les serps. A ms, es van introduir animals domstics com conills, cabres i porcs, que tamb van eliminar gran part de la vegetaci. A l'illa Grossa hi ha restes de margall (Chamaerops humilis), llentiscle (Pistacia lentiscus) i artjol (Smilax aspera), que abans cobrien tot l'illot.

A les rees ms prximes al mar hi ha fonoll mar (Crithmum maritimum) i pastanaga marina (Daucus gingidium) i, a les parts altes, la sosa fina (Suaeda vera), alfals arbori (Medicago citrina) i l'endemisme Lobularia maritima columbretensis.

Fauna.
Dominen el paisatge les aus marines com la gavina corsa (Larus audouinii), la baldriga cendrosa (Calonectris diomedea), el falc de la reina (Falco eleonorae) i el corb mar emplomallat (Phalacrocorax aristotelis). Es tracta de l'nic lloc del Pas Valenci on nidifiquen, ja que sn molt sensibles a la presncia humana.

Hi ha 10 insectes endmics, i tamb la sargantana Podarcis atrata, que noms es troba als Columbrets.

Dins del mar es troba el corall vermell (Corallium rubrum) i l'alga Laminaria redriguezi, molt poc freqent al Mediterrani.

Protecci.
Els Columbrets foren declarats parc natural pel Decret 15/1988, de 25 de gener, del Consell de la Generalitat Valenciana, i reserva marina de 4.400 hectrees per Ordre de 19 d'abril de 1990, del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentaci. Foren requalificats com a reserva natural per llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat Valenciana.

Noms es permet la visita a l'illa Grossa i, entre altres mesures de protecci, no se'n poden collir minerals, plantes ni animals.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50331" title="Constana de Siclia" nonfiltered="4341" processed="4309" dbindex="19691">

Constana de Siclia ( Siclia 1247 - Barcelona 1302 ), Reina de Siclia (1282-1302) i reina consort de Arag (1276-1302).

Orgens familiars.
Filla del rei Manfred I de Siclia i de Beatriu de Savoia. Era nta de l'emperador Frederic II d'Alemanya per part de pare i del comte Amadeu IV de Savoia per part de mare.

Ascens al tron sicili.
Es va casar el 1262 amb l'infant Pere d'Arag, fill del comte-rei Jaume I el Conqueridor i Violant d'Hongria. Aquest matrimoni, que segellava l'aliana catalano-siciliana, va servir de palanca per tal d'estendre la influncia catalana a la Mediterrnia central en perjudici dels interessos francesos. 

Quan el 1266 Carles I d'Anjou arrabass el tron de Siclia a Manfred I de Siclia, els principals caps del gibellisme sicili varen ser acollits a la cort catalana de l'infant Pere i Constana. En produir-se la revolta de les Vespres Sicilianes, el 1282, el rei Pere va ser cridat com a marit de Constana, hereva del regne, i tos dos van ser coronats com reis de Siclia el 30 d'agost de 1282 a la catedral de Palerm. El rei Pere encoman el govern de l'illa a la reina i als infants Jaume i Frederic, per Constana va preferir deixar el govern en mans dels seus fills. 

Npcies i descendents.
Es va casar el 13 de juny de 1262 a la catedral de Montpeller amb el comte-rei Pere III d'Arag. D'aquest matrimoni tingueren:
 l'infant Alfons III d'Arag (1265-1291), comte de Barcelona  i rei d'Arag;
 l'infant Jaume II d'Arag (1267-1327), comte de Barcelona  i rei d'Arag;
 la infanta Elisabet d'Arag (1271-1336), casada el 1288 amb Dions I de Portugal;
 l'infant Frederic II de Siclia (1272-1337), rei de Siclia;
 la infanta Violant d'Arag (1273-1302), casada el 1297 amb Robert I de Npols;
 l'infant Pere d'Arag (1275-1291);


El 1285 enviud i el 1297 es va traslladar definitivament a Catalunya, on es retir en un convent de clarisses on mor.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50337" title="Pierre Curie" nonfiltered="4342" processed="4310" dbindex="19692">


Pierre Curie (Pars, Frana, 1859   1906) fou un fsic francs, pioner en l'estudi de la radioactivitat i descobridor de la piezoelectricitat, que fou guardonat amb el Premi Nobel de Fsica l'any 1903.

Biografia.
Nascut el 15 de maig de 1859 a la ciutat de Pars, fou educat pel seu propi pare i destac en matemtiques i geometria. Als 18 anys finalitz estudis equivalents a una llicenciatura universtitria per no pogu doctorar-se per la manca de diners, que l'oblig a entrar a treballar en un laboratori. 

Primers descobriments.
El 1880 descobr la piezoelectricitat amb el seu germ Jacques, s a dir, el fenomen pel qual al comprimir un cristall es  genera un potencial elctric. Posteriorment ambds germans demostraren l'efecte contrari: que els cristalls es poden deformar quan se sotmeten a un potencial. 

Durant el seu doctorat i els anys segents es dedic a investigar temes de magnetisme. Desenvolup una balana de torsi molt sensible per estudiar fenmens magntics i estudi el ferromagnetisme, el paramagnetisme i el diamagnetisme. Com a resultat d'aquests estudis cal destacar el descobriment de l'efecte de la temperatura sobre el paramagnetisme, conegut actualment com la llei de Curie. Tamb descobr que les substncies ferromagntiques presenten una temperatura per sobre de la qual perden el seu carcter ferromagntic; aquesta temperatura es coneix com a temperatura o punt de Curie. 

Treballs amb Marie Curie.
El 1895 es cas amb Marie Sklodowska, coneguda com a Marie Curie, amb la qual desenvolup una part de les seves investigacions. A partir d'aquell moment es dedicaren a l'estudi del llavors noveds camp de la radioactivitat i treballaren en l'allament del poloni i del radi. 

El 1903 li fou concedit el Premi Nobel de Fsica, juntament amb Marie Curie i Antoine Henri Becquerel, en reconeixement dels seus extraordinaris serveis realitzats conjuntament en les investigacions de la radiaci descoberta per Henri Becquerel.

Mor el 19 d'abril de 1906 a causa d'un accident als carrers de Pars. Amb Marie Curie foren pares d'Irne Joliot-Curie i sogres de Frdric Joliot-Curie, ambds continuadors del treball del matrimoni Curie i guanyadors el 1935 del Premi Nobel de Qumica. El 21 d'abril de 1995 les seves restes foren traslladades del pante familiar al Pante de Pars.

Reconeixements.
El 1910 el Congrs de Radiologia aprov posar el nom de Curie a la unitat de l'activitat radioactiva (3,71010 desintegracions per segon).

En honor seu, aix com el de la seva esposa, rep el nom l'asteroide (7000) Curie, descobert el 6 de novembre de 1939 per Fernand Rigaux. En honor seu reb el nom l'element sinttic curi (Cm) descobert l'any 1944, aix com tamb  el crter Curie a la Lluna i el crter Curie de Mart.

Enllaos externs.

  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 1903;




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50340" title="Arboretum de Catalunya" nonfiltered="4343" processed="4311" dbindex="19693">
L'Arboretum de Catalunya de Cabrils (Maresme) s un museu a l'aire lliure situat a l'Avinguda esportiva, 13-17, amb una superfcie de 38.000 m2, on es poden contemplar tots els arbres autctons de Catalunya, aix com moltes de les espcies naturalitzades i conreades. A l'Arbortum es poden desenvolupar visites guiades i tallers per alumnes des de P-3 a 4t d'ESO.

Actualment es troba tancat per problemes de gesti.

 Vegeu tamb .
Cabrils;

Enllaos externs.
 Vdeo de la videoteca digital del Departament d'Educaci i Universitats (de la srie Ara sortim).









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50341" title="Jacques Anquetil" nonfiltered="4344" processed="4312" dbindex="19694">









Jacques Anquetil (Mont Saint-Aignan, 8 de gener de 1934 - Rouen, 18 de novembre de 1987) ha estat sense dubte un dels millors ciclistes de la histria, el primer en aconseguir 5 Tours.

Nascut a Mount-Saint-Aignan (Frana) el 8 de gener de 1934, comen a practicar ciclisme el 1951 i un any desprs ja guany el campionat de Frana amateur. El 1953 guany el seu primer Gran Premi de les Nacions (d'un total de 9). Considerat un dels millors contra-rellotgistes de tots els temps (va rebre el sobrenom de Monsieur Chrono) va batre el rcord de l'hora el 1956 a Mil, trencant un rcord que durava 14 anys.

El 1957 venc en el seu primer Tour de Frana en la seva primera participaci. Desprs de tres anys moderats quant a triomfs, el 1961 guany el seu segon Tour, repetint els tres segents anys, fins el 1964. Va tenir grans duels amb un altre gran corredor Raymond Poulidor, tamb francs, que rest sempre a la seva ombra. Complet el seu gran palmars amb dos Giros d'Itlia, una Vuelta a Espanya i una Volta a Catalunya, entre molts d'altres. Va morir el 18 de novembre de 1987 a La Neuville Chant d'Oisel.

Palmars.
(destaquem noms les victries ms importants)
 1953;
 G.P. de les Nacions;
 G.P. de Lugano;
 Rouen-Lisieux-Rouen;
 1954 ;
 G.P. de les Nacions;
 G.P. de Lugano;
 1955 ;
 G.P. de les Nacions;
 G.P. Martini de Ginebra;
 Bol d'Or de Mondires;
 1956;
 G.P. de les Nacions;
 G.P. Martini de Ginebra;
 G.P. de Chteau-Chinon;
 Rcord del Mn de l'hora (46,159 km);
 1957;
 Tour de Frana;
 G.P. de les Nacions;
 Pars-Nia;
 G.P. Martini de Ginebra;
 6 dies de Pars;
 1958 ;
 G.P. de les Nacions;
 G.P. de Lugano;
 G.P. Martini de Ginebra;
 Gold Wheel;
 6 dies de Pars;
 1959 ;
 4 dies de Dunkerque;
 G.P. de Lugano;
 G.P. Martini de Ginebra;
 Critrium d'Asos;
 1960;
 Giro d'Itlia;
 G.P. de Forl;
 G.P. de Lugano;
 Critrium d'Asos;
 1961 ;
 Campi del Super Prestige Pernod International;
 Tour de Frana;
 Critrium nacional;
 G.P. de les Nacions;
 G.P. de Forl;
 G.P. de Lugano;
 Pars-Nia;
 1962 ;
 Tour de Frana;
 Trofeu Baracchi ;
 Bol d'Or de Mondires;
 1963 ;
 Campi del Super Prestige Pernod International;
 Tour de Frana;
 Vuelta a Espanya;
 Critrium nacional;
 Pars-Nia;
 Dauphin Liber;
 Critrium d'Asos;
 Circuit d'Alvrnia;
 1964 ;
 Tour de Frana;
 Giro d'Itlia;
 Gant-Wevelgem;
 1965 ;
 Campi del Super Prestige Pernod International;
 Bor in aux-Pars;
 Critrium nacional;
 G.P. de les Nacions;
 G.P. de Lugano;
 Pars-Nia;
 Dauphin Liber;
 G.P. de Forl;
 Trofeu Baracchi ;
 Critrium d'Asos;
 1966 ;
 Campi del Super Prestige Pernod International;
 Lieja-Bastogne-Lieja;
 G.P. de les Nacions;
 Pars-Nia;
 Giro de Sardenya;
 1967 ;
 Critrium nacional;
 Volta a Catalunya;
 1968;
 Trofeu Baracchi ;
 G.P. de Petit-Varois;
 1969;
 Volta al Pas Basc;

Resultats al Tour de Frana.
1957. 1r de la classificaci general. Vencedor de 4 etapes;
1958. Abandona (23a etapa);
1959. 3r de la classificaci general;
1961. 1r de la classificaci general. Vencedor de 2 etapes;
1962. 1r de la classificaci general. Vencedor de 2 etapes;
1963. 1r de la classificaci general. Vencedor de 4 etapes;
1964. 1r de la classificaci general. Vencedor de 4 etapes;
1966. Abandona (19a etapa);

Resultats al Giro d'Itlia.
1959. 2n de la classificaci general. Vencedor de 2 etapes;
1960. 1r de la classificaci general. Vencedor de 2 etapes;
1961. 2n de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1964. 1r de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1966. 3r de la classificaci general;
1967. 3r de la classificaci general;

Resultats a la Volta a Espanya.
1962. Abandona (17a etapa);
1963. 1r de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;









Enllaos externs.
Palmars a www.memoire-du-cyclisme.net ;
Fitxa a www.sitiodeciclismo.net;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50343" title="Hipotlem" nonfiltered="4345" processed="4313" dbindex="19695">




L'hipotlem s una glndula del sistema nervis central. Forma part del diencfal i est situada en la base cerebral per sota del tlem.

A l'hipotlem es regulen parts importants de la vida vegetativa.
L'hipotlem, a ms de participar en moltes funcions nervioses, tamb desenvolupa un paper molt important en el control del sistema endocr, ja que a partir de la secreci de neurohormones actua sobre la hipfisi (eix hipotlem-hipofisiri), controlant aquesta la secreci hormonal de moltes glndules del cos.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50344" title="Glndula" nonfiltered="4346" processed="4314" dbindex="19696">

Una glndula s un rgan del cos animal que sintetitza substncies (com per exemple les hormones) que s'alliberen a l'interior glndula endocrina o a l'exterior glndula exocrina

En l'organisme hum hi ha moltes glndules situades en llocs diversos del cos, per exemple la pituitria es troba al cervell. 

La formaci d'una glndula es fa pel creixement i subdivisi d'una superfcie epitelial.

Les glndules es classifiquen segons la seva forma, per exemple s'anomena glndula tubular l'intest llarg. 


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50345" title="Plaguicida" nonfiltered="4347" processed="4315" dbindex="19697">
Un plaguicida s un agent qumic o biolgic usat contra l'acci d'aquells organimes vius considerats perjudicials per l'home. Sn un tipus de biocida, terme ms correcte.

Sovint s'estableix una diferenciaci que considera que un plaguicida s noms el producte usat contra una plaga. Aleshores es consideren els altres productes amb el seu nom especfic en el cas d'haver-se originat una malaltia per altres organismes vius(Fungicida, bactericida etc.) 

Tipus de productes plaguicides.

Insecticida:contra insectes;
Acaricida:contra cars;
Avicida: producte que mata els ocells, per s'utilitzen ms aviat els productes repellents;
Esterilitzants qumics;
Molusquicida: contra cargol i llimac ;
Nematicida: contra cucs nemtodes ;
Rodenticida: contra rosegadors ;
Repellent: diversos productes contra insectes, aus o mamfers;
Bactericida: contra bactries;
Herbicida: contra les males herbes;
Fungicida: contra els fongs;
Regulador de creixement vegetal;
Viricida: contra els virus;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50346" title="Avicida" nonfiltered="4348" processed="4316" dbindex="19698">
Avicida s una substncia qumica que s'usa per matar ocells.

Les aus granvores desenterren les llavors sembrades o se les  mengen directament de la planta. Els ocells que mengen fruita esperen a que aquesta estigui ja madura i amb noms una picada la inutilitzen per a la venda. 

Tradicionalment s'havia usat l'estricnina que tamb s un potent ver per l'home (molt usat en les novelles d' Agatha Christie)i que en temps passats era de venda lliure i disponible a qualsevol casa.

Tamb s'utilitzen per matar ocells els derivats clorats DRC-1339 i CPTH

L's d'avicides est prohibit en molts pasos ja que  afecten a tota la fauna en general i moltes aus estan protegides oficialment.

En la prctica se substitueixen  pels productes qumics repellents i altres estratgies com l's de canons que fan soroll, xarxes, plstics grocs etc.

El popular espantaocell no s efectiu perqu els ocells s'hi acostumen.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50347" title="Mollusquicida" nonfiltered="4349" processed="4317" dbindex="19699">
Molusquicida s un biocida usat contra molluscs com el cargol i el llimac.

Els danys ms importants els produeixen els llimacs per com sn ms difcils de veure sn atributs exclusivament als cargols.

Les substncies qumiques emprades sn el metaldehid, el metiocarb el sulfat d'alumini  i el sulfat de ferro.

En cas de pluges importants els tractaments no sn efectius ja que el producte qumic es dispersa.

Tots aquests productes es deixen a terra per tal que els molluscs hi passin per sobre i, com sn gasterpodes i tenen una gran superfcie tova en contacte amb el producte txic, moren per difusi simple.

Tradicionalment s'ha emprat lnies de cendra que eviten el pas de cargols i llimacs per no els maten.

Una alternativa als agroqumics s fer una trampa amb un vas amb cervesa enterrat dins terra i on els cargols hi acudeixen i s'ofeguen.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50348" title="Llimac" nonfiltered="4350" processed="4318" dbindex="19700">


Els llimacs sn molluscs gasterpodes sense conquilla, o amb conquilla reduda i interna, de l'ordre dels pulmonats. Els nudibranquis s'anomenen a vegades llimacs de mar, malgrat no estar relacionats amb els autntics llimacs.

Diversos grups de gasterpodes amb parentiu bastant lluny han sofert de manera independent la reducci o prdua de la conquilla. Per tant, el terme llimac no t cap significat taxonmic, ja que sota aquesta denominaci s'inclouen gasterpodes molt diversos; els llimacs es reparteixen en diverses famlies (Arionidae, Limacidae, Agriolimacidae, Milacidae, Boettgerillidae, etc.), algunes de les quals contenen espcies amb conquilla (caragol de terracaragols) i espcies sense conquilla (llimacs).

Entre els gneres ms comuns a casa nostra destaquen Arion, Limax i Deroceras.

Caracterstiques.



Els llimacs mesuren entre 1 i 15 cm segons l'espcie. Els seus cossos sn allargats i se subdivideixen aix:

El cap t la boca i quatre tentacles; els inferiors sn tctils i els superiors tenen els ulls a seu extrem. La boca inclou dos mandbules amb petites dents i la llengua dentada o rdula.

L'escut o mantell darrera del cap cobreix alguns rgans amb una lmina calcria. S'observa, sobre la dreta de l'escut, el pneumostoma, orifici respiratori de l'animal. Darrera l'escut est la part caudal.

El peu s la part ventral; s un rgan musculs que s'adhereix al terra grcies a la placa de reptaci. El moc o secreci liquida recobreix el cos de l'animal, actua com a humectant i li permet el llimac desplaar-se.

 Biologia .

Els llimacs acostumen a ser nocturns. La seva activitat est en funci de l'poca de l'any, la temperatura i la humitat. Sn actius a partir d'un determinat limiti mnim de temperatura i no mes enll d'un determinat mxim.

El cicle de vida dels llimacs, la velocitat de la seva reproducci i el seu creixement sn condicionats pels factors climtics, la llum i el menjar disponible, factors que determinen tamb la densitat de la poblaci. Els hiverns suaus afavoreixen la supervivncia dels ous i dels llimacs joves i el seu desenvolupament. En canvi un hivern molt sec i molt fred pot limitar la seva reproducci.

Els llimacs hortcoles no es mouen quan la temperatura baixa per sota de 5C. L'interval de temperatures per a l'activitat dels llimacs grisos se situa en un mxim de 18C i sn inactives a 0C. Els llimacs es moren quan la temperatura assoleix -3C per en general s'oculten a fons al terra quan els perodes de gelada arriben.

Sense humitat, els llimacs no poden produir moc i per tant no poden desplaar-se. En poques seques es refugien al terra per esperar la tornada de les pluges.

 Desplaament .
Els llimacs es desplacen poc. Poden recrrer, en condicions ptimes, entre 2 i 7 m diriament. El moc s indispensable per al desplaament dels llimacs. Quan es mouen, una glndula situada a l'extremitat anterior del peu, secreta moc, que s aixafat sota la placa de reptaci i li permet lliscar. Quan se situen en un rea on la vegetaci s abundant, els llimacs no es dispersen de ms de 50 cm al dia. Troben el seu menjar grcies als seus rgans olfactius i a les seves papilles gustatives.

 Alimentaci .

L'alimentaci dels llimacs s molt variada. S'alimenten freqentment i en la mesura possible amb teixits vegetals (fulles, material en descomposici) per poden consumir tamb residus animals. El gran llimac o el petit llimac gris prefereixen les plantes a la superfcie del terra. En perode de sequera, els petits llimacs viuen dins del terra i roseguen les parts subterrnies de les plantes.

Un llimac pot menjar fins i tot la meitat del seu pes en una nit. El llimac gris absorbeix entre 30 i 50 mg al dia, per el gran llimac es pot empassar entre 5 i 10 g al dia. Alguns llimacs s'alimenten d'una vegada, per d'altres se'n proveeixen en successives ocasions durant la mateixa nit. Sovint resulten perjudicials per a l'agricultura en menjar i embrutar amb els seus excrements els vegetals. S'eliminen amb molusquicides o altres mtodes biolgics.

 Reproducci .

Els llimacs sn hermafrodites simultanis, s a dir, alhora mascles i femelles, amb una gnada bisexual. Els rgans masculins s'activen en primer lloc, desprs d'una tornada els rgans femenins. El desencadenament d'aquestes dues fases de l'activitat sexual s controlat per un sistema hormonal.

Posen els ous entre alguns dies i diverses setmanes desprs de l'aparellament, segons l'espcie. Un llimac pot posar entre 100 i 500 ous, en paquets de 10 a 50, els diposita en un forat fet a terra o sota un refugi. Els ous sn esfrics, de color groc blanquins o transparents.

La duraci de la incubaci dels ous est directament vinculada a les condicions climtiques, en particular a la temperatura. A 5C la incubaci dura fins a tres mesos, mentre que a 20C ni ha prou amb dues o tres setmanes. La humitat del terra s'ha de situar entre 40% i 80%. Al sortir de l'ou, els llimacs mesuren alguns milli metres i sn transparents. Viuen de nou a divuit mesos segons l'espcie i la regi. Poden originar una o dues generacions a l'any; algunes espcies cada dos anys.

 Referncies .

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50349" title="Hctor Lpez Bofill" nonfiltered="4351" processed="4319" dbindex="19701">
Hctor Lpez Bofill (Badalona, 1973) s professor de Dret Constitucional a la Universitat Pompeu Fabra i membre del PEN club. Com a poeta es va donar a conixer l'any 1995 amb el Poema a Calipso. Pertany al grup dels Imparables, antologats al volum Imparables (2004). El seu nom de ploma s Hctor Bofill.

s promotor de la plataforma Sobirania i Progrs, de la Crida Nacional i del Cercle d'Estudis Sobiranistes.

 Obra .
Poesia.
 Poema a Calipso (Columna, 1996);
 La reconstrucci de l'aristocrcia (Proa, 1999);
 La revoluci silenciosa (Proa, 2001);
 21 poetes del XXI. Una antologia dels joves poetes catalans (Proa, 2001) (Diversos autors);
 Hctor Bofill (Universitat de Lleida, 2003);
 Imparables (Proa, 2004)(Diversos autors);
 Les genives cremades (Proa, 2004);

Narrativa.
 L'ltim Evangeli (Destino, 2003);
 Neoptria (Proa, 2006);
 El principi satnic (Proa, 2007);

Assaig.
 La independncia i la realitat. Bases per a la sobirania de Catalunya (Editorial Moll, 2004);
 Dogmtica Imparable (L'esfera dels llibres, 2005) (Sebasti Alzamora, Manuel Forcano, Hctor Lpez Bofill);
 La democrcia cuirassada (L'esfera dels llibres, 2005);
 L'endem de la independncia (L'esfera dels llibres, 2006) (amb Francesc-Marc lvaro, Oriol Bohigas, Xavier Bru de Sala, Francesc de Carreras, Josep Cun, Miquel Porta Perales, Valent Puig, Xavier Rubert de Vents i Albert Sez);
 Montenegro s, Catalunya tamb (Ara Llibres, 2006) (Uriel Bertran, Hctor Lpez Bofill);
 Independncia 2014. El full de ruta d'Esquerra Independentista (Dux Editorial, 2007) (amb Uriel Bertran, Pilar Dellunde, Joaquim Montcls i altres). ISBN 978-84-935933-2-2;
 Escac al rei. Una reflexi sobre la monarquia espanyola.  (Editorial Mina, Collecci l'Arquer, 2008) ISBN 978-84-96499-83-6;

 Premis literaris .
Recull-Maria Ribas i Carreras de poesia, 1995 per Poema de Calipso;
Premi Jocs Florals de Barcelona, 2001 per La revoluci silenciosa;
Josep Pla, 2003 per L'ltim evangeli;
Joan Alcover, 2003 per Les genives cremades;
Premi El Temps de les Cireres Vila de Sers, 2007: El principi satnic;

 Enllaos externs .
Bloc personal d'Hctor Lpez Bofill (ltima actualitzaci Juliol de 2007)










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50351" title="Ramn Chao" nonfiltered="4352" processed="4320" dbindex="19702">
Ramn Chao (Vilalba, provncia de Lugo, 1935) s escriptor, periodista i msic, emigrat a Frana. Pare del conegut cantant Manu Chao i germ del teleg Xos Chao Rego. 

Va crixer tocant el piano a la fonda que regentaven els seus pares. En 1956 va emigrar a Frana per estudiar piano. A Pars va dirigir emisions radiofniques en gallec, que serien prohibides per Franco, i fou corresponsal de la revista Triunfo. Tamb ha treballat a la premsa i televisi franceses, com a redactor en cap del Servei Amrica Llatina a Radio France International o collaborador de Le Monde Diplomatique.

Ha escrit deu llibres entre novelles i biografies, un d'ells escrit en gallec, O Camio de Prisciliano. s membre del collectiu alterglobalitzaci Attac.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50356" title="Niuas" nonfiltered="4353" processed="4321" dbindex="19703">
El grup Niuas s l'arxiplag ms septentrional i allunyat de Tonga. Consta noms de tres illes volcniques: Niuatoputapu, Niuafo ou i Tafahi. Administrativament s una de les cinc divisions de Tonga, amb capital a Hihifo de l'illa Niuatoputapu, per governada des de Nuku'alofa, la capital a Tongatapu.

El nom niua significa 'fulla de palma' i indica la gran quantitat de cocoters. s un nom molt utilitzat en diferents llocs de la Polinsia, significativament a l'illa i estat de Niue.

Les Niuas queden molt allades, amb uns enllaos aeris i martims irregulars. No existeix turisme i s'han mantingut les tradicions tongaleses. Les dades bsiques de les illes del grup sn:



A ms, a 38 km al nord de Tafahi, es troba l'escull Curacoa dividit en dues parts separades 90 m. A 6 km al sud-oest de l'escull es troba el volc submar de Curacoa, i a 10 km ms al sud es troba el banc Curacoa de 18 m de profunditat.

Les Niuas van ser descobertes pels holandesos Jacob Le Maire i Willem Schouten, el 1616, en cam d'est a oest entre Rangiroa, a les Tuamotu, i les illes Hoorn, a Wallis i Futuna. La primera illa la van anomenar Cocos. s Tafahi, justament l'nica de les tres Niuas que no porta el prefix niua. Mentre estaven negociant van arribar els vens de Niautoputapu i els van atacar per sorpresa. Van anomenar aquesta illa Verraders Eylandt, 'illa dels Tradors'. Seguint la seva ruta a l'oest van trobar la tercera illa, Niuafo'ou, on esperaven trobar aigua i avituallaments i la van anomenar Goede Hoop, 'Bona Esperana', de forma precipitada ja que no van trobar on fondejar. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50357" title="Donald Byrd" nonfiltered="4354" processed="4322" dbindex="19704">
Donaldson Toussaint L'Ouverture Byrd II, msic i compositor de jazz nord-americ, va nixer a Detroit el 1932. Se'l considera un dels trompetistes ms representatius del hard-bop posteriors a la mort de Clifford Brown.

Fill d'un capell metodista i msic amateur, Donald Byrd ja interpretava peces clssiques amb la trompeta en la seva poca d'institut, arribant a tocar amb Lionel Hampton. Durant la seva estada a l'exrcit, Byrd toca en la banda militar, i el 1954 finalitza la llicencitura en msica a la Wayne State University. El 1955 se'n va a Nova York a aprofundir en els seus estudis de msica, i ben aviat s'uneix als Jazz Messengers d'Art Blakey. Al mateix temps comena a fer diverses sessions com a lder pel segell discogrfic Savoy; tamb grava com a sideman sota el segell Prestige.

El 1957 s'uneix amb Gigi Gryce, fundant el Jazz Lab Quintet.

L'any 1958 signa un contracte d'exclusivitat amb Blue Note, associant-se amb el saxofonista Pepper Adams fins 1961, on demostra la seva creativitat com a compositor. Poc a poc es guanya una reputaci com a estilista slid, amb un to net i meldic. D'aquesta poca cal destacar l'lbum Byrd in Hand (1959).

El 1961, la gravaci de Free Form suposa el dbut discogrfic d'un jove Herbie Hancock. Desprs d'una estada a Europa, retorna el 1963 amb A New Perspective, on incorpora cors de gspel en els arranjaments.

Parallament, Byrd desenvolupa una carrera com a acadmic de la msica, fent de professor en diverses universitats i assolint el doctorat en etnomusicologia. Inspirat pel moviment pels drets civils dels negres, comena a estudiar la msica africana. En aquesta poca grava els darrers lbums d'estil hard-bop, com Mustang! (1966). Influenciat per Miles Davis, Byrd comena a apropar-se cap a un estil de fusi, amb l's de l'electrnica i de ritmes funkies.
El 1972, amb el disc Black Byrd, una barreja de jazz, funky i R&B obt un gran xit. Resulta ser el disc ms venut en la histria de Blue Note, tot i que les crtiques no li sn gaire favorables. Els anys 70 i 80 fa de mnager de msics joves, amb els quals tamb grava. destaca especialment el grup de fusi The Blackbyrds . Actualment, Byrd continua duent a terme tasques educatives relacionades amb el jazz.

 Discografia .
Com a lder:
 Byrd's Word (1955);
 Off to the Races (1958);
 Byrd in Hand (1959);
 Byrd in Flight (1960);
 A New Perspective (1963);
 Electric Byrd (1970);
 Black Byrd (1972);

Com a sideman:

 Jazz Messengers (1956, Art Blakey);
 Lush Life (1957, John Coltrane);
 Sonny's Crib (1957, Sonny Clark);
 Vertigo (1959, Jackie McLean);
 My Point of View (1963, Herbie Hancock);
 Turnaround (1965, Hank Mobley);

 Enllaos .
Discografia completa














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50358" title="William Herschel" nonfiltered="4355" processed="4323" dbindex="19705">

William Herschel (Hannover, Alemanya 1738 - Slough, Anglaterra 1822) Va ser l'astrnom ms fams de la seva poca. s especialment conegut per haver descobert el planeta Ur, el 1781.

 Biografia .
Va nixer el 15 de novembre de 1738 a Hannover, Alemanya i va ser batejat amb el nom de Friedrich Wilhelm Herschel. Quan era jove va treballar com a msic en una banda militar, igual que el seu pare i el seu germ (tocava l'obo i l'orgue). El 1757 va participar en la batalla de Hastenbeck. El 1759 ell i el seu germ van decidir traslladar-se a Anglaterra. All va aprendre angls i als 19 anys es va canviar el nom pel de Frederick William Herschel.  Va anar a viure a Bath, on se li va unir la seva germana Caroline Herschel. A partir de 1773, als 35 anys, es va comenar a interessar per l'astronomia. Va aprendre a construir telescopis i a observar el cel nocturn.

El 13 de mar de 1781 va descobrir un nou planeta, encara que inicialment ell va pensar que es tractava d un cometa. Tots els planetes coneguts fins llavors havien estat descoberts a l'antiguitat, fa tant de temps que es desconeix quan i qui va ser el primer que els va identificar. Herschel el va batejar amb el nom de Georgium Sidus, en honor del rei Jordi III d'Anglaterra. Per aquest nom no va perdurar fora d'Anglaterra i al final es va escollir el nom d'Ur, la personificaci del cel en la mitologia grega. Aquest nom va ser suggerit per Johann Bode. Per aquest descobriment va ser elegit membre de la Royal Society, el 7 de desembre de 1781.

El 1782 va ser nomenat Astrnom de la Cort Reial. Grcies a aix va poder dedicar-se per complet a l astronomia, abandonant la seva feina com a msic. En un perode de 20 anys, va descobrir unes 2500 noves nebuloses i cmuls d'estrelles (en realitat, algunes eren el que ara anomenem galxies) i va construir ms de 400 telescopis. En les seves observacions l ajudava la seva germana Caroline, que tamb va fer descobriments per ella mateixa.

El 1787, va descobrir dos nous satllits d'Ur, Titnia i Ober. El 1789, desprs de treballar-hi durant 2 anys, va completar la construcci d'un telescopi reflector de 1,26 metres d'obertura. Va ser el telescopi ms gran del mn durant 50 anys, fins que va ser superat pel telescopi de Lord Rosse, el 1845, que media 1,83 metres. Amb aquest nou telescopi, va descobrir dos nou satllits de Saturn, Encelade, el 28 d'agost i Mimes, el 17 de setembre. Els noms d'aquests quatre nous satllits tampoc els va triar ell sin el seu fill John, entre el 1847 i el 1852, molt desprs de la seva mort.

Un any abans, s'havia casat amb Mary Pitt i el 1792 van tenir un fill, John Herschel, que tamb seria astrnom. El 1801 va viatjar a Pars on es va trobar amb Napole Bonaparte, que aleshores era primer cnsol, i amb cientfics francesos com Pierre-Simon Laplace i Charles Messier. El 1816 va rebre el ttol de Sir. Finalment, va morir el 25 d'agost de 1822 a Slough, Anglaterra.

 Altres contribucions a l'astronomia i a la fsica .
Les seves contribucions no noms es limiten al descobriment de cossos celests. Tamb va investigar el moviment dels estels i va deduir que l estructura de la Via Lctia tenia forma de disc a partir d'estadstiques estellars. Va ser el primer en descobrir que molts estels dobles no sn noms dobles ptics sin verdaders estels binaris.

El 1783 va deduir que el Sistema Solar s'est movent enmig de les estrelles venes, concretament, en direcci a l'estel Herculis. Va introduir el terme  pex solar  per denominar aquesta direcci.

El 1802, poc desprs que Heinrich Olbers descobrs el segon planeta menor (2) Palles, Herschel va inventar la paraula  asteroide  per denominar aquest tipus de cossos. Va escollir aquesta paraula, que prov del grec asteroeides (aster  estrella  + -eidos  forma ), per descriure l'aparena d'estrelles o punts de llum que tenen els satllits i els planetes menors en comparaci amb els planetes, que tenen forma de disc.

Per no tot van ser descobriments cientfics, tamb va realitzar hiptesis atrevides sobre diferents conceptes astrnomics, algunes d'elles encertades i d'altres no tant. Per exemple, va especular sobre la naturalesa de les nebuloses, inclosa una discussi sobre la possibilitat de l'existncia d'universos-illa (galxies), un concepte que havia estat mencionat per Kant. D'altra banda, creia que cada planeta estava habitat, incls el Sol. Pensava que el Sol tenia una superfcie slida, allada de la calenta atmosfera per una capa d'espessos nvols i que una raa d'ssers s'havien adaptat a viure en aquell estrany ambient.

Tamb va contribuir a la fsica, per exemple, amb el descobriment de la llum infraroja, cap al 1800. Va realitzar aquest descobriment quan va fer passar llum a travs d un prisma i en posar un termmetre ms enll del vermell va veure que la temperatura pujava. Va deduir que si el termmetre s havia escalfat era perqu all hi havia alguna radiaci, invisible per real.

 Objectes que porten el seu nom .
Desprs de la seva mort, William Herschel va continuant sent honorat i recordat de diverses maneres.

 Crter Herschel a la Lluna (40 km, 1935);
 Conca d impacte Herschel a Mart, en honor seu i del seu fill (304 km, 1973);
 Crter a Mimes (1982);
 Asteroide (2000) Herschel, descobert el 1960;
 Telescopi William Herschel, dins del Grup de Telescopis Isaac Newton a l'illa de La Palma, Illes Canries;
 Satllit astronmic Observatori Espacial Herschel, de la  Agncia Espacial Europea, que ser llanat el 2007.

Enllaos externs.
 Pgina amb molts enllaos sobre Herschel (en angls);
 Retrats de William Herschel a la National Portrait Gallery (Regne Unit);
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50363" title="Teresa d'Entena" nonfiltered="4356" processed="4324" dbindex="19706">
Teresa d'Entena (  Saragossa 1327) comtessa d'Urgell i vescomtessa d'ger (1314-1327).

Fou filla de Gombau d'Entena i de Constana d'Antilln, neta del comte lvar I d'Urgell a travs de la seva filla Elionor d'Urgell.

Mancat de descendncia, Ermengol X d'Urgell, el seu besoncle, convingu amb Jaume II de Catalunya Arag fer-la hereva del comtat d'Urgell a canvi de maridar-la amb l'infant Alfons, segon fill del monarca, i de percerbre 100.000 sous jaquesos. El 1314 mort Ermengol X, se celebraren les noces, i el comtat urgellenc rest vinculat a la monarquia. Retirat el primognit Jaume a la vida contemplativa, el seu marit esdevingu hereu de la corona el 1319 com a Alfons II el Benigne, any en qu tingu un fill bar, el futur Pere III. El 1323 acompany l'infant Alfons a la campanya de conquesta de Sardenya. 

Muller i mare de reis, el dest li imped arribar a regnar, ja que va morir a Saragossa cinc dies abans que el seu marit fos coronat com a Alfons III de Catalunya-Arag.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50364" title="Elionor de Castella i de Ponthieu" nonfiltered="4357" processed="4325" dbindex="19707">
 

Elionor de Castella i de Ponthieu (vers el 1310 - Castrojeriz, Castella, 1359), infanta de Castella i reina d'Arag (1328-1336).

Orgens familiars.
Filla gran del rei Ferran IV de Castella i Constana de Portugal. Era nta per lnia paterna del rei San IV de Castella i Maria de Molina, i per lnia materna de Dions I de Portugal i Elisabet d'Arag. Fou germana del rei Alfons XI de Castella.

Npcies i descendents.
va ser promesa en la seva infncia a l'infant Jaume d'Arag, el primognit del comte de Barcelona i rei d'Arag Jaume II el Just. Tanmateix, l'infant, delers de prendre els ordres sagrats, va voler renunciar-hi, fins al punt que va fugir d'amagat en el transcurs de la cerimnia nupcial que se celebrava a Gandesa, el 1319. El fet va desplaure fora a la corts castellana. 

El 5 de febrer de 1329 a la catedral de Tarragona, Elionor va maridar-se amb el comte de Barcelona i rei d'Arag Alfons III el Benigne, germ de l'infant Jaume, convertint-se en la seva segona esposa. Fruit d'aquest matrimoni van nixer:
 l'infant Ferran d'Arag (1329-1363), casat el 1354 amb Maria de Portugal, filla de Pere I de Portugal;
 l'infant Joan d'Arag (v1330-1358), casat amb Isabel Nez de Lara i assassinat per ordre del seu cos Pere I de Castella;

Successi a la Corona.
La successi, segons el principi de la indivisibilitat de la Corona, corresponia a Pere, el futur Pere III, fill de la primera muller del Benigne, Teresa d'Entena. Davant aquest fet Elionor va pressionar el rei perqu consents almenys a fer importants donacions territorials als fills tinguts amb ella. Aix doncs, Ferran va rebre el marquesat de Tortosa i diverses poblacions del reialme de Valncia, com tamb en va rebre algunes el seu germ Joan. Aquestes donacions, que implicaven una minva considerable del patrimoni reial i que perjudicaven sobretot el primognit, donaren lloc a l'esclat d'un conflicte poltico-social. La noblesa es va dividir i una part va emparar la reina i els seus dos fills. Per l'enrgica protesta dels sbdits valencians va ser decissiva perqu el rei revoqus una part de les donacions. 

Poc abans de la mort del Benigne, Elionor va haver de fugir a Castella amb els infants Ferran i Joan per temor de la possible venjana del seu fillastre. Durant la guerra dels Dos Peres va ser empressonada per Pere el Cruel, que la fu assassinar al castell de Castrojeriz el 1359.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50365" title="Niuatoputapu" nonfiltered="4358" processed="4326" dbindex="19708">

Niuatoputapu s l'illa principal del grup Niuas, al nord de Tonga. Est situada a 167 km al nord de Vava'u i a 516 km al nord de Tongatapu.

L'illa s d'origen volcnic. La part central boscosa, de 157 m d'altitud, s l'antic crter erosionat. El litoral baix s un antic escull corall que va crixer al voltant del volc i va ser cobert de cendres volcniques. Avui un altre escull corall tanca una llacuna al voltant de l'illa. La superfcie total s de 18 km .

La vila principal s Hihifo, situada al nord-oest de l'illa. s el centre administratiu, seu de l'agent del govern i de la policia. La poblaci total, al cens del 1996, era de 1.161 habitants. Disposa d'un aeroport.

Niuatoputapu va ser descoberta pels holandesos Le Maire i Schouten, el 1616. Mentre estaven negociant per intercanviar queviures van ser atacats per sorpresa i van la anomenar Verraders Eylandt, 'illa dels Tradors', nom que amb forma anglesa o francesa es va mantenir durant un temps en els mapes de l'poca, fins que l'angls Samuel Wallis, el 1767, la va anomenar Keppel Island en honor a Augustus Keppel, primer Lord de l'Almirallat.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50366" title="Carl" nonfiltered="4359" processed="4327" dbindex="19709">

Carl: En poltica, partidari del carlisme.
Carl: Moneda napolitana del segle XVII.
Carl: Gos/Ca.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50374" title="Ermessenda de Carcassona" nonfiltered="4360" processed="4328" dbindex="19710">

Ermessenda de Carcassona (vers el 975 - Girona 1058), filla de Roger I de Carcassona i d'Adelaida de Gavald, i muller del comte de Barcelona Ramon Borrell.

Va tenir un paper poltic molt important per Catalunya sobretot desprs de la mort del seu marit, el 1017. Casada el 993 amb Ramon Borrell, particip amb ell en el govern dels seus comtats, en la presidncia de les assemblees i tribunals i en les campanyes militars a Al-ndalus. Un cop vdua, s'encarreg de la tutela del seu fill Berenguer Ramon I fins la seva majoria d'edat, vers 1021. Lluit llavors contra el comte d'Empries i, ms tard, contra el seu propi fill per conservar el poder. Quan aquest mor, el 1035, Ermessenda fou de bell nou tutora, aquesta vegada del seu nt Ramon Berenguer I, perqu la seva mare, Guisla de Llu, havia perdut els drets sobre el govern comtal arran del casament amb el vescomte de Barcelona, Udalard II. A partir de 1053 lluit amb Ramon Berenguer, que havia estat excomunicat a causa del casament amb Almodis de la Marca i que es trobava en una situaci difcil davant Mir Geribert i la noblesa revoltada.

Durant les regncies d'Ermessenda, l'aristocrcia va iniciar el procs de feudalitzaci de Catalunya enfrontant-se als prnceps i a l'Esglsia. Ermessenda fou recolzada per consellers com Gombau de Besora, el jutge Pon Bonfill Marc i el seu senescal Amat Elderic d'Oris. Tamb hi ajudaren els prelats partidaris de la reforma gregoriana com l'Abat Oliba, bisbe de Vic i abat de Ripoll i Cuix, o el seu germ Pere Roger de Carcassona, bisbe de Girona. Ermessenda s'ocup de l'esglsia i anim les noves fundacions, com el captol de la Catedral de Girona, el monestir femen de Sant Daniel de Girona o el mascul de Sant Feliu de Guxols; aix mateix fu importants donacions a Roma en el seu testament. El seu poder provenia de l'immens dot que va rebre de manera usufructuria, que comprenia els comtats de Girona i Osona.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50376" title="Tafahi" nonfiltered="4361" processed="4329" dbindex="19711">

Tafahi s una illa del grup Niuas, al regne de Tonga. Est situada a 7 km al nord de Niuatoputapu.

L'illa s un estratovolc de forma cnica que s'eleva fins a 610 m. El volc no s actiu i no es tenen registres histrics d'erupcions, per la seva morfologia s jove. Est coberta de vegetaci, especialment de cocoters.

Tafahi va ser descoberta pels holandesos Le Maire i Schouten, el 1616, i la van anomenar Cocos Eylandt. El 1767 hi va arribar l'angls Samuel Wallis que la va anomenar Boscawen's Island en honor a l'almirall Edward Boscawen amb qui havia navegat com a primer lloctinent.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50377" title="scar Romero" nonfiltered="4362" processed="4330" dbindex="19712">

scar Arnulfo Romero y Goldmez (Ciudad Barrios, San Miguel (El Salvador), 15 d'agost de 1917 - San Salvador, 24 de mar de 1980), arquebisbe de San Salvador, assassinat per la seva defensa dels drets humans enfront de la tirania dels governs militars. 

Als 25 anys s ordenat sacerdot de l'ordre claretiana. En 1964, va ser nomenat bisbe de la dicesi de Santiago de Mara, en el departament d'Usulutn, on va estar durant tres anys. Posteriorment va ser nomenat secretari de la Conferncia Espiscopal d'El Salvador i en 1970 fou nomenat bisbe auxiliar de San Salvador, fins que el 23 de febrer de 1977, arriba a ser arquebisbe de San Salvador, nomenament que li don el papa Pau VI.

 Denncia .
Des d'aquell moment, don testimoniatge de nombroses violacions dels drets humans. Va comenar a parlar en favor del pobre i les vctimes de la creixent repressi governamental en contra del poble salvadorenc, que va ser l'avantsala de la guerra civil durant la dcada dels 1980 i principis dels 1990. El seu constant reclam contra el sofriment dels pobres i la seva defensa de la teologia de l'alliberament li van ocasionar nombrosos conflictes, tant amb el govern salvadorenc com amb la jerarquia de l'Esglsia Catlica. Va ser fins i tot allat pel papa Joan Pau II a Roma, durant una visita de la qual va tornar desolat. Desprs d'aix el seu reclam al govern es va fer ms fort i profund, en una poca en la qual la intervenci dels Estats Units en suport dels militars salvadorencs era cada cop ms forta.

 Assassinat .
Va ser assassinat d'un tret al cor per un franctirador dels esquadrons de la mort mentre celebrava missa en la capella de l'Hospital La Divina Providncia en la colnia Miramonte de San Salvador. 

Els esquadrons de la mort estaven al comandament de l'ex-major de l'exrcit Roberto D'Aubuisson Arrieta, fundador del partit ultradret ARENA, sent l'autor de l'atemptat el capit de l'exrcit Alvaro Saravia, que actualment resideix protegit als Estats Units. 

En 1993, la Comisin de la Verdad creada pels Acords de Pau de Chapultepec va concloure determinant la culpabilitat de D'Aubuisson, Saravia, i l'ultradret Enrique Altamirano Madriz.

En molts pasos, scar Romero s considerat profeta i pastor del poble llatinoameric.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50379" title="Almodis de la Marca" nonfiltered="4363" processed="4331" dbindex="19713">

Almodis de la Marca ( Tolosa, Frana v 1020 - Barcelona 1071), fou una comtessa consort de Barcelona (1052-1071).

Orgens familiars.
Filla del comte occit Bernat I de la Marca i d'Amlia. Fou germana de Llcia de la Marca que es cas amb el comte Artau I de Pallars Sobir.

Npcies i descendents.
Vers el 1014 es cas amb Guillem III d'Arls, casament que posteriorment fou anullat per la joventut d'Almodis.

Vers el 1020 es cas amb Pon III de Tolosa del qual obtingu el divorci el 1052. D'aquest matrimoni tingu:
 l'infant Guillem IV de Tolosa (1044-1093), comte de Tolosa ;

Estant casada amb Pon III el comte de Barcelona Ramon Berenguer I la rapt i la convert en la seva tercera muller l'any 1052. D'aquest matrimoni en nasqueren:
 l'infant Ramon Berenguer II (1053-1082), comte de Barcelona;
 l'infant Berenguer Ramon II (1053-1097), comte de Barcelona;
 la infanta Agns de Barcelona (v 1056-d 1071), casada el 1070 amb el comte Guigues VII d'Albon;
 la infanta Sana de Barcelona (v 1057-1095), casada vers el 1069 amb Guillem I de Cerdanya, comte de Cerdanya i Berga;

Vida poltica.
La comtessa-via Ermessenda s'hi opos i n'obtingu l'excomuni, fet que promogu una veritable guerra que no es va resoldre fins el 1057. Aquesta aliana matrimonial aportava drets sobre el Llenguadoc que refermaven les relacions entre la casa de Barcelona amb les terres ultrapirinenques. 

Almodis, com que era una dona madura per l'experincia i d'una notable formaci cultural, fou associada al govern pel seu marit, i cooper amb ell en la compra dels drets sobre els comtats de Carcassona i Rass. Per per qestions successries es guany l'animadversi del seu fillastre Pere Ramon, que l'assassin el 16 de novembre de 1071. 

La seva herncia pass indivisa als fills bessons, Berenguer Ramon II i Ramon Berenguer II.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50380" title="Federico Martn Bahamontes" nonfiltered="4364" processed="4332" dbindex="19714">

Federico Martn Bahamontes (Val de Santo Domingo, Toledo, 9 de juliol de 1928) va ser un ciclista espanyol que va ser professional entre 1954 i 1965, aconseguint 74 victories. 

Grandssim escalador (va rebre el sobrenom de l'liga de Toledo) aconsegu guanyar el Gran Premi de la muntanya del Tour en sis ocasions (1954, 1958, 1959, 1962, 1963 i 1964), a ms del de la Vuelta (1957, 1958) i el Giro (1956). 

El seu triomf ms important fou la victria a la general del Tour de Frana de 1959, on a ms de la classificaci de la muntanya guany dues etapes, una als Pirineus i l'altra a una crono-escalada al Puy-de-Dme. El 1963 es classific segon al Tour rere Jacques Anquetil que desprs d'una igualada lluita el venc a la contra-rellotge. L'any segent va acabar tercer darrere Jacques Anquetil i Raymond Poulidor.

Palmars.
1953;
 Campi d'Espanya de les regions ;
1954;
 1r del Gran Premi de la Muntanya al Tour de Frana;
1955;
 1r a la Vuelta a Asturias i vencedor d'una etapa;
 1r a la Vuelta a los Puertos;
 Vencedor de dues etapes a la Volta a Catalunya;
1956;
 1r del Gran Premi de la Muntanya al Giro d'Itlia;
1957;
 1r a la Vuelta a Asturias i vencedor d'una etapa;
 1r del Gran Premi de la Muntanya a la Volta a Espanya i vencedor d'una etapa;
1958;
 Campi d'Espanya de fons en carretera ;
 1r del Gran Premi de la Muntanya al Tour de Frana i vencedor de 2 etapes;
 1r del Gran Premi de la Muntanya a la Volta a Espanya;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia;
1959;
 Campi d'Espanya de les regions;
 Campi d'Espanya de muntanya;
 1r al Tour de Frana i vencedor del Gran Premi de la Muntanya;
 Vencedor de 2 etapes a la Volta a Sussa;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Espanya;
1960;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Espanya;
1962;
 1r del Gran Premi de la Muntanya al Tour de Frana;
1963;
 1r del Gran Premi de la Muntanya al Tour de Frana i vencedor d'una etapa;
1964;
 1r a la Pujada al Naranco;
 1r als 6 dies de Madrid;
 1r del Gran Premi de la Muntanya al Tour de Frana i vencedor de 2 etapes;
1965;
 1r al Circuit de Provena;
 1r a l'Escalada a Montjuc;

Resultats al Tour de Frana.
1954. 25 de la classificaci general. 1r del Gran Premi de la Muntanya;
1956. 4t de la classificaci general;
1957. Abandona (9a etapa);
1958. 8 de la classificaci general. Vencedor de 2 etapes. 1r del Gran Premi de la Muntanya;
1959. 1r de la classificaci general. Vencedor d'una etapa. 1r del Gran Premi de la Muntanya;
1960. Abandona (2a etapa);
1962. 14 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa. 1r del Gran Premi de la Muntanya;
1963. 2n de la classificaci general. Vencedor d'una etapa. 1r del Gran Premi de la Muntanya;
1964. 3r de la classificaci general. Vencedor de 2 etapes. 1r del Gran Premi de la Muntanya;
1965. Abandona (10a etapa);

Resultats a la Volta a Espanya.
1955. 21 de la classificaci general;
1956. 4t de la classificaci general;
1957. 2n de la classificaci general. Vencedor d'una etapa. 1r del Gran Premi de la Muntanya;
1958. 6 de la classificaci general. 1r del Gran Premi de la Muntanya;
1959. Abandona. Vencedor d'una etapa;
1960. Abandona. Vencedor d'una etapa;
1955. 10 de la classificaci general;

Resultats al Giro d'Itlia.
1956. Abandona. 1r del Gran Premi de la Muntanya;
1958. 17 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;








Enllaos externs.
Palmars de Federico Martn Bahamontes ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50383" title="Sana de Castella" nonfiltered="4365" processed="4333" dbindex="19715">


 Sana de Castella (1006 - 1027), infanta de Castella i comtessa consort de Barcelona pel seu casament amb el comte Berenguer Ramon I;

 Sana de Castella i de Barcelona ( v 1130 - 1177), infanta de Castella i reina consort de Navarra (1157-1177).
 Sana de Castella i de Polnia (?, 1156 - Sixena, Arag, 1208), infanta de Castella, Reina consort d'Arag i comtessa consort de Barcelona pel seu casament amb el Rei Alfons II d'Arag;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50385" title="Richard Nixon" nonfiltered="4366" processed="4334" dbindex="19716">


Richard Milhous Nixon (Yorba Linda, Califrnia, 9 de gener de 1913 - Nova York, 22 d'abril de 1994) fou el 37 president dels Estats Units des de 1968 a 1974 i vicepresident entre 1953 i 1961. 

Va renunciar a la presidncia el 8 d'agost de 1974 amb motiu dels escndols del Watergate.



Articles relacionats.
Majoria silenciosa;




























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50386" title="Dien Bien Phu" nonfiltered="4367" processed="4335" dbindex="19717">
Dien Bien Phu (i n Bin Ph ) s una ciutat mitjana situada al nord-oest del Vietnam. s coneguda perqu va ser l'escenari de la Batalla de Dien Bien Phu, entre el Vietminh i Frana. La batalla va suposar el final de la guerra d'Indoxina, que desembocaria en la formaci de Vietnam del Nord i deVietnam del Sud.

La ciutat t una poblaci de 125.000 habitants. La majoria no sn tnicament vietnamites, ja que en trobar-se a la zona muntanyosa de l'interior, s poblada per l'tnia thai majoritriament. 

Dien Bien Phu est situada a la vall de Muong Thanh i s la capital de la Provncia Dien Bien. Est situada a 35 quilmetres de la frontera amb Laos.

Els majors atractius turstics estan relacionats amb la batalla: el museu de guerra i el cementeri del Vietminh.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50387" title="Datames" nonfiltered="4368" processed="4336" dbindex="19718">
Datames (c. 407 aC-361 aC) fou strapa i virtual rei de Capadcia. Era fill de Camisares de Cria, strapa de Cilcia i  Paflagnia, i d'una dona escita. La seva vida est principalment basada en la biografia que en va fer el historiador rom Corneli Nepos, i que de vegades entra en contradicci quant menys cronolgica amb altres fonts. D'acord a Nepos, Datames va servir a la gurdia de palau del rei de Persia i  vers el  385 aC va acompanyar al seu pare a la guerra contra el caducis o cardusis (Cardusii) de la vora de la Mar Cspia. El seu pare era un destacat servidor del rei, i pels seus repetits serveis militars havia estat recompensat amb un govern, probablement el de Cilcia. A la guerra contra els cardusis van morir milers de soldats del rei, i el propi Camisares tamb va resultar mort, per l'actuaci del seu fill Datames fou destacada, i per aix al morir el pare fou nomenat strapa. No queda clar de quina satrapia fou nomenat ja que Nepos diu que fou part de Cilcia a la frontera de Capadcia, on habitaven els Leucosiris. Aix es devia produir vers el 384 aC. Pel mateix temps Mitridates de Quios s esmentat com a strapa de Capadcia. 

Nepos diu que se li va encarregar combatre al strapa de Ldia que s'havia revoltat. Tamb el strapa de Paflagnia, Tios (Thyos) va entrar en rebelli. La famlia governant local era d'una branca de la dinastia reial persa; segons Nepos  descendent de Pilamenes (Pylaemenes), mort per Patrocles a les guerres de Troia, i estava emparentat amb Datames (Nepos diu que eren fills d'un germ i una germana,  cal pensar doncs que la germana de Camisares era la mare de Tios). Fou a Datames  a qui es va encarregar de fer-lo tornar a l'obedincia. Datames no volia utilitzar la fora per es va assebantar que Tios planejava el seu assassinat en secret gracies a una confidncia de la seva mare (i tia de Tios), que l'acompanyava a una entrevista amb el dinasta de Paflagnia. Llavors va fugir de la capital de Paflagnia i va iniciar la guerra. Encara que Ariobarzanes, strapa de Ldia, no li va fer costat (Nepos diu que tampoc i van fer costat  Jnia i Frgia per no queda clar si estaven en mans del mateix strapa) Datames va guanyar la guerra i va fer presoner a Tios, a la seva dona i al seus fills. Llavors Datames va marxar cap el campament reial, que encara no coneixia la noticia, i va preparar al seu presoner per ser presentat l'endem al rei, amb els corresponents vestits mpliament descrits per Nepos. El rei, que no s'esperava la victria tan aviat, se'n va assabentar abans de la presentaci i va fer cridar a Datames i al seu presoner, i va donar molts regals al guanyador. Els tres caps militars presents al campament, Datames, Farnabaces (probablement strapa del Pont)  i Titraustes foren recompensats amb la direcci conjunta d'una expedici contra Egipte. No queda clar quant van succeir aquestos fets per degu ser entre 380 i 375 aC. Com que el rei va cridar a Farnabaces uns mesos desprs (Farnabaces va morir vers el 374 aC) la direcci de l'expedici va quedar principalment en mans de Datames.

Segons Nepos, mentre Datames feia els preparatius amb diligencia, el rei li va enviar una carta encomanant-li que ataques al strapa de Catania, Aspis. Que refusava obeir les ordres del rei i havia saquejat les provncies venes interceptant els enviaments al rei (probablement els tributs). Catania era un pas boscs defensat per fortaleses, i Aspis s'hi sentia segur. Datames era lluny per va considerar convenient obeir al rei. Va agafar una barca amb alguns dels seus millors soldats amb l'esperana d'agafar al rebel desprevingut, ja que un gran exercit hauria estat advertit de seguida. Va desembarcar a les costes de Cilcia i va marxar dia i nit fins a Catania. Assabentat d'eon estava Aspis, volia intentar convncer-lo de tornar a l'obedincia, per Aspis estava amb els Psidis (probablement un grup de mercenaris de Psdia) i els seus assistents mes propers i es va preparar per resistir. Datames no s'ho va pensar i va decidir un atac al seu rival; quant Aspis va veure venir el grup d'atacants a cavall es va espantar i va fugir per fou atrapat i fet presoner. Fou lliurat a Mitridates (que no es diu quin crrec tenia) per que l'entregues al rei. Mentrestant el rei s'havia repensat l'ordre, que suposava allunyar a Datames dels preparatius de l'expedici egpcia, i va enviar un missatger a Ace (Acre?), el quartell de Datames per fer els preparatius, per va arribar quant ja estava de  cam a Catania.

La confiana que el rei tenia en Datames provocava l'enveja d'altres cortesans. Pandates, el tresorer reial, era molt amic de Datames i li va enviar informes del que passava a la cort. Pandates deia que si fracassava a Egipte corria perill, i que si triomfava havia d'atribuir el mrit al rei. Quant Datames va tornar a Ace des Catania, va quedar assabentat del que li deia el seu amic i dels fracassos de l'expedici a Egipte, i Nepos atribueix a aquest coneixement la seva revolta. Sembla que de fet va deixar el comandament de l'expedici, que va confiar a Mandrcles de Magnsia, i que va retornar a Capadcia i va prendre possessi de Paflagnia. Segons Nepos va fer una aliana secreta amb Ariobarzanes strapa de Frgia, va reunir un exercit i va confiar les principals fortaleses als seus homes de confiana.

Nepos diu que al hivern es va assebantar que els Psidis es preparaven per lluitar contra ell. No es clar perqu; els psidis havien ajudat a Aspis de Catania i probablement aquesta regi era controlada encara per Datames i els psidis devien voler restablir al seu aliat. Datames va enviar a Psdia al seu fill Arideo (Aridaeus), per aquest va morir a la lluita i Datames va haver d'agafar el comandament sense informar als seus de la mort del fill per evitar la desmoralitzaci. Davant del camp enemic, que no podia rodejar per la superioritat de les forces oposades i per no deixar a les seves forces ocupades, el seu sogre Mitrobarzanes, cap de la cavalleria, va desertar i es va passar als psidis. Datames, per evitar que altres en segui-se'n l'exemple, va fer crrer el rumor de qu havia anat a parlamentar i a buscar els punts dbils, i que calia esperar perqu quant els psidis beguessin en excs seria mes fcil derrotar-los. Quant Mitrobarzanes estava ajuntant les seves forces amb les dels psidis, Datames va ordenar l'atac. Els psidis van pensar que Mitrobarzanes els havia trat i els van atacar, i aix els cavallers van haver de lluitar en el costat que havien desertat. La victria de Datames fou total i l'enemic fou derrotat i perseguit i els tradors tamb foren castigats. Fou llavors quant el fill gran de Datames, Scismas, va abandonar al pare i va marxar a la cort reial on va donar part al rei de qu el seu pare estava de fet en rebelli. 

El rei va enviar llavors a Autofradates, strapa de Ldia. Datames va voler reforar la frontera al Taure, a la regi boscosa on estan les portes de Cilcia, per no va poder reunir prou tropes i es va retirar cap a posicions de Capadcia que no podien ser rodejades per l'enemic. Quant Autofradates va arribar no va poder causar prdues importants a Datames. Autofradates tenia (segons Nepos) vint mil cavallers brbars, cent mil infants cardusis, i tres mil mandroners i no sabia si restar al pas o retirar-se. Datames per la seva banda disposava de vuit mil capadocis, deu mil armenis, cinc mil paflagonis, deu mil frigis, cinc mil lidis, tres mil aspendis i psidis, dos mil cilicis,  dos mil captianis, tres mil mercenaris grecs, i un nombre bastant gran de  tropes  auxiliars. Finalment Datames, confiant en si mateix i en el coneixement del territori,  va donar la batalla i milers d'enemics van morir i ell nomes va tenir un miler de baixes. Encara va obtenir altres victries perqu sempre presentava batalla quant el territori li assegurava la superioritat estratgica enfront del major nombre d'enemics. Autofradates llavors va intentar la reconciliaci i Datames va fer veure que l'acceptava, tot i que no confiava que fos respectada i es va acordar que enviaria una delegaci al rei, amb lo qual Autofradates va tenir justificaci per posar fi a la lluita i retornar a Lidia, on Artabasso de Dascilios havia entrat.

Datames va desfermar l'odi del rei. Aix no era estrany que alguns dels seu camp el poguessin trair. Va rebre informes de qu alguns estaven disposats a fer-ho per no podia saber si era veritat. Per aix va idear un pla. Informat de qu es preparava una emboscada per assassinar-lo, va posar al seu lloc a un home que si assemblava molt i ell es va barrejar entre els soldats. Quant els conspiradors van atacar al fals Datames, el verdader ja preparat, i els seus fidels, els van matar. 

El rei Artaxerxes II de Prsia va rebre una oferta de Mitridates, fill de Ariobarzanes de Frgia, per oferir-li el cap de Datames si li prometia impunitat. Aix, segons Nepos, la rebelli de Ariobarzanes hauria estat fingida. Ariobarzanes es va aliar amb Atenes i desprs amb Esparta; el seu fill Mitridates va fer un fals pacte amb Datames i  va assolar les provncies fidels al rei persa, va atacar les fortaleses i  va fer molt de bot que va repartir entre els seus homes reservant una part per Datames, a qui a mes a mes va entregar algunes fortaleses. Degu ser llavors quant Sinope va passar a mans de Datames. Durant un temps Mitridates va fer la guerra al rei de Persia i es va guanyar la confiana de Datames, amb el que mai va mostrar cap desig d'entrevistar-se. Al cap d'un temps, ja establerta la confiana, Mitridates va proposar una aliana mes estreta per atacar al propi rei i una reuni en un lloc secret. Acordada la reuni, Mitridates hi va anar uns dies abans i va amagar all espases i armes. Datames era cautels i va fer examinar el lloc el dia de la reuni per no es va trobar res; els dos lders tamb se sotmeteren personalment a la recerca de possibles armes per cap dels dos en portava cap. Desprs d'un temps de reuni, Mitridates fingint que s'havia oblidat alguna cosa va recuperar una de les espases que havia amagat i va matar a Datames (361 aC).








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50388" title="Montesquieu" nonfiltered="4369" processed="4337" dbindex="19719">

Charles Louis de Secondat, senyor de la Brde i bar de Montesquieu (La Brde, Frana, 18 de gener del 1689 - Pars, 10 de febrer del 1755) fou un filsof francs del Segle de les Llums.

Neix al Castell de la Brde, a pocs quilmetres de Bordeus, el mateix any que el Parlament angls, a travs de la Bill of Rights, imposa definitivament una monarquia constitucional a Anglaterra mentre que a Frana el llarg regnat de Llus XIV sembla assegurar el poder absolut del rei, malgrat la crisi i el descontentament que es manifesta a la seva mort el 1715.

Estudia dret i entra en contacte amb els intellectuals de Pars. Al 1714, desprs de la mort del seu pare, torna a La Brde i ingressa en el Parlament de Bordeus, on desprs exerceix de President. La seva funci de magistrat l'avorreix, i posteriorment es ven el crrec.

Publica les Cartes Perses amb 32 anys, al 1721, i el seu xit s fulminant en la societat francesa de l'poca de la Regncia. Ingressar a l'Acadmia Francesa el 1727 i es trasllada a Anglaterra el 1729, en qu s escollit membre de la Royal Society. Els seus tres anys a Anglaterra resulten crucials per al seu desenvolupament intellectual. El 1734 publica un important assaig sobre els romans.

L'esperit de les lleis es publica a Ginebra el 1748. El 1750, per respondre a les crtiques dels jansenistes i els jesutes, publica la Defensa de l'Esperit de les Lleis, per tanmateix, el 1751 l'Esglsia Catlica inclou L'esperit de les lleis a lIndex Librorum Prohibitorum ("ndex de llibres prohibits").

Dos sn fonamentalment els punts que els diferents autors insisteixen a l'assenyalar l'aportaci original de Montesquieu a l'estudi cientfic de les societats humanes:
Montesquieu escomet la tasca cientfica de descriure la realitat social segons un mtode analtic i "positiu" que no es det en la pura descripci empirista de fets, sin que intenta organitzar la multiplicitat de dades de la realitat social en un redut nombre de tipus.

Donar una "resposta sociolgica" a l'aparent diversitat dels fets socials, sota el supsit que existeix un ordre o causalitat d'aquests fets susceptible d'una interpretaci racional.

s considerat un dels precursors del liberalisme i va ser qui va elaborar la teoria de la separaci de poders.

Vegeu tamb: El Segle de les Llums





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50389" title="Corneli Nepot" nonfiltered="4370" processed="4338" dbindex="19720">
Corneli Nepos o Corneli Nepot (aproximadament 99-24 aC ) fou un historiador rom nascut a la Gllia Cisalpina. Fou contemporani i amic de Cicer, Herodes tic i Valeri Catul; probablement era nadiu de Verona i va morir en el regnat d'August.

Va escriure:

1.	Chronica, epitome d'histria universal;
2.	Exemplorum Libri;
3.	De Viris Illustribus ;
4.	Vita Ciceronis;
5.	Epistolae ad Ciceronem ;
6.	Alguns  poemes;
7.	De Historicis, vida de Di;
8.	Aemilii Probi de Vita excellentium;

L'obra ms destacada es la darrera amb unes 25 biografies curtes, principalment sobre personatges grecs, que son les mes antigues que s han conservat. Les biografies que inclou sn:

1. Milcades el Jove;
2. Temstocles;
3. Aristides d'Atenes;
4. Pausnies;
5. Cim II;
6. Lisandre;
7. Alcibades;
8. Trasibul;
9. Con;
10. Di de Siracusa;
11. Ifcrates;
12. Cbries;
13. Timoteu d'Anaflistos;
14. Datames;
15. Epaminondes;
16. Pelpides;
17. Agesilau II;
18. umenes de Cardia;
19. Foci;
20. Timole de Siracusa;

Inclou tambe noticies dels reis de Prsia i Macednia (incloent alguns successors d'Alexandre el Gran),  del tir Dions el Vell de Siracusa i d'Amlcar Barca i Annbal els cartaginesos. En algunes edicions inclou una biografia de Marc Porci Cat i  d'Herodes tic.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50390" title="Batalla de Dien Bien Phu" nonfiltered="4371" processed="4339" dbindex="19721">


La Batalla  de Dien Bien Phu (i n Bin Ph ) va tenir lloc el 1954 entre el Vietminh sota les ordres del General Vo Nguyen Giap i les forces aerotransportades i de la Legi estrangera franceses. Va tenir lloc prop de la poblaci de Dien Bien Phu essent la ltima batalla de la guerra d'Indoxina.





Preliminars.

El 1953 els francesos estaven reforant les seves defenses al voltant del delta del Riu Vermell, el centre del qual era Hanoi i estaven preparats per a un seguit d'ofesives contra la zona ocupada pel Vietminh al nordoest del Vietnam.  El pla era  disposar d'una srie de fortificacions incloent Lai Chau prop de la frontera amb la Xina, Na San a l'oest de Hanoi, i Luang Prabang  a l'altipl dels Jarros, al nord de Laos.

A la primavera els vietnamites llancen una ofensiva contra Na San. Per desprs de forts combats, el Vietminh va ser derrotat, amb moltes baixes. 

En aquest moment els francesos comencen a pensar en Dien Bien Phu. En batalles a camp obert la superioritat material francesa s'havia imposat a las guerrilles vietnamites, pel que el Vietminh evitava sistemticament aquestes topades.  Desprs de Na San doncs els francesos van decidir crear una base de similars caracterstiques per amb millors defenses, per vncer definitivament al Vietminh.

El lloc escollit va ser Dien Bien Phu.  Situada al fons d'una vall ideal per la construcci d'un aeroport, estava a prop de moltes carreteres, i era un punt estratgic per la proximitat amb la Xina i Laos (aquest ltim pas tamb revoltat contra la ocupaci francesa).

L'objectiu estratgic dels francesos era tallar les comunicacions amb Laos, on la guerrilla controlava les zones muntanyoses.

Al estar les carreteres sota control dels francesos, els vietnamites havien de travessar el terreny muntanys i construir les seves prpies carreteres o b atacar la base directament per poder tenir vies de comunicaci segures.  Fins llavors els francesos pensaven que els vietnamites serien incapaos de transportar armament pesat fins a la zona.

L'Operaci Castor.

A finals de 1953, les dues parts es preparaven per a les negociacions de pau, i els francesos volien presentar una gran victria per imposar les seves demandes, fet que va donar inici a la ocupaci de Dien Bien Phu.

Des del mat del 20 de novembre de 1953 els francesos van llanar en paracaigudes 9.000 homes en tres dies.  Aquestes forces van construir dos aeroports i van fortificar els voltants del poble en quatre fortificacions separades. A principis de 1954 la fora expedicionria era de 13.000 homes, incloent artilleria i tancs.

El Vietminh no va interferir aquests preparatius, utilitzant les seves forces per combatre els francesos en altres punts del pas.

La Batalla.

El mar de 1954, el general vietnamita Vo Nguyen Giap va acceptar el repte d'una batalla definitiva amb mtodes regulars, utilitzant l'exrcit del Vietminh que ja constava de diverses divisions. La batalla va comenar el 13 de mar, i, davant la estupefacci dels francesos, es va iniciar amb un atac massiu d'artilleria: al final de la primera nit 9.000 bombes havien caigut sobre les posicions franceses Beatrice ( Him Lam  pels vietnamites) y Gabrielle ( Dop Lap ).  

En una de les operacions de logstica ms impressionants i sorprenents de la histria, la poblaci civil vietnamita que ajudava a la guerrilla del Vietminh, havia desmuntat la seva artilleria pea a pea per tal de transportar-la a travs del fang, la selva i les zones muntanyoses, utilitzant bicicletes o simplement arrastrant-les a m. La tenacitat i la decisi del poble vietnamita va ser impressionants, arribant-se a produir algunes morts per esgotament durant el transcurs de la operaci.

Les dues posicions van caure, tot i les nombroses baixes dels atacants, que utilitzaven els cossos dels seus companys caiguts per superar les trinxeres i els filferrats enemics. El comandat francs que defensava la posici, superat pels esdeveniments, va optar per sucidar-se.

Els francesos van respondre amb l'enviament de ms paracaigudistes, per van ser sorpresos per un foc antiaeri amb el que no comptaven, i que tamb havia estat traslladat manualment al llarg de centenars de quilmetres.

El 30 de mar, les forces vietnamites inicien una segona ofensiva per prendre els punts alts que defensaven l'est del sector central. Eren les defenses clau i la batalla va ser acarnissada, els turons  Eliane  ( C1  pels vietnamites) i sobretot  Eliane 2  ( A1 ) van passar d'un costat a l'altre en reiterades ocasions.

A causa del setge total de la fortificaci, el subministrament aeri era fonamental, pel que Vo Nguyen Giap es centrava en la captura dels dos aeroports. Els vietnamites van optar per un acostament a l'estil clssic, construint quilmetres de trinxeres sota el foc enemic i tnels subterranis; i realitzant assalts d'infanteria a costa de moltes baixes.

Desprs de cinc dies de brutals combats, el 23 de mar els vietnamites capturaven el primer aeroport, i gaireb cap avi podia aterrar a l'altre a causa del foc enemic. El dia 28 de mar encara hi va aconseguir aterrar un avi, per va ser destrut noms prendre terra, i poc desprs el Vietminh prenia el segon aeroport.

Amb tot aix, els francesos havien obtingut el suport dels Estats Units d'Amrica per intentar salvar Dien Bien Phu, per els plans de suport no van arribar a temps i no es van poder dur a la prctica.

Sense aeroports, ara els subministraments eren llanats directament en paracaigudes, per una part important d'aquests queia en zones ja controlades pel Vietminh.

Els francesos sabien que la derrota era imminent, per volien conservar la posici fins a l'inici de la conferncia de pau de Ginebra que s'havia d'iniciar el 26 d'abril. Durant aquesta ltima setmana d'abril va arribar el monz anual, i les trinxeres i bnkers d'uns i altres van quedar inundats i convertits en fangars intransitables.

L'1 de maig, s'iniciava la tercera fase de l'ofensiva. Els turons  Eliane 2  ( A1 ) i  Eliane  ( C1 ), van ser presos definitivament pels vietnamites.

El 6 de maig, els francesos encara van llanar els seus ltims reforos humans amb paracaigudes, per tanmateix, resultaven insuficients per suplir les baixes causades per la batalla.

Per terra, la ltima ofensiva francesa amb l'objectiu d'auxiliar els assetjats va tenir lloc el 4 de maig, per no va resultar. La fora expedicionria va ser refusada pel Vietminh quan encara li faltaven centenars de quilmetres per assolir la posici.

El Vietminh llana l'atac definitiu entre el 6 i el 7 de maig de 1954 mitjanant un assalt frontal. La tarda del 7 de maig, els vietnamites s'apoderen del centre de comandament enemic, capturant tot l'estat major francs, incls el general De Castries. 

Ja a la matinada del 8 de maig l'ltim centre de resistncia, al subsector sud,  Isabelle  ( Hong Cum ) cessa el foc. La bandera vermella amb l'estel daurat del Vietminh, amb el lema  resolts a combatre, determinats a vncer  oneja ja a tots els punts de Dien Bien Phu.

Desprs de la batalla.

Els presoners francesos van ser un ter del total de la guerra. 

La victria va significar el final de la guerra d'Indoxina amb els acords de Ginebra. 

Polticament, es reconeixia la independncia, la unitat i la integritat territorial dels tres pasos d'Indoxina: Vietnam, Cambodja i Laos. A nivell militar, es reagrupaven les forces al nord i al sud del parallel 17, al nord la Repblica Democrtica del Vietnam presidida Ho Chi Minh que havia guanyat la batalla i al sud continuava el rgim colonial amb Bao Dai com a emperador. Els acords tamb preveien reunificar les dues zones en un termini de dos anys, mitjanant unes eleccions democrtiques. 

Tanmateix, els Estats Units d'Amrica, que no havien subscrit els acords, van substituir rpidament a Frana com a potncia colonial, instaurant una dictadura presidida per Ngo Dinh Diem, que va refusar els acords de pau negant-se a realitzar les eleccions de reunificaci i va comenar a perseguir durament a tota l'oposici: comunistes, budistes i caodaistes fet que portaria, el 1958 a l'inici de la Guerra del Vietnam, i que culminaria amb la derrota militar dels nord americans i a la reunificaci del pas ja sota la independncia de les potncies colonials.

La batalla de Dien Bien Phu va ser la primera del segle XX en qu una potncia colonial europea va ser derrotada per forces d'alliberament nacional mitjanant una tctica convencional.

Enllaos expterns.
Plana francesa en francs, castell, itali i angls;

Plana vietnamita en castell;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50395" title="rea de Lliure Comer de les Amriques" nonfiltered="4372" processed="4340" dbindex="19723">
L'rea de Lliure Comer de les Amriques (ALCA) s un acord proposat per a reduir o eliminar les barreres comercials entre les nacions dels hemisferi occidental, llevat de Cuba. La ltima ronda de negociacions es va realitzar el 16 de novembre, 2003, per s'han estancat per la forta oposici del govern de Veneuela i d'altres estats membres del Mercosur. Les caracterstiques d'aquest acord estan basades en el ja existent Tractat de Lliure Comer d'Amrica del Nord (NAFTA) entre el Canad, els Estats Units i Mxic.

Antecedents.
Des de la dcada de 1960 s'han proposat models d'integraci regional per a Sud-Amrica, l'Amrica Central i el Carib. La intenci era reduir les tarifes internament mantenint, per, altes tarifes per als estats no membres. Es van proposar diverses iniciatives com ara l'Associaci Llatinoamericana de Lliure Comer el 1960, el Mercat Com Centreameric el 1960, l'Associaci Caribenya de Lliure Comer el 1965 i el Pacte And el 1969.

La dcada de 1980 va ser coneguda com la dcada perduda per a moltes nacions llatinoamericanes, que van experimentar crisis econmiques i moratries en el pagament del deute. La majoria d'aquestes nacions, que tenien una poltica tancada al comer, van comenar a canviar la seva postura la dcada de 1990, ingressant al GATT i reduint les tarifes al comer unilateralment a una mitjana del 20%.

Mxic va canviar radicalment la seva economia. D'una economia tancada al comer internacional, i amb un sistema de substituci dels productes importants, es convertiria en la naci ms oberta comercialment, signant nombrosos tractats de lliure comer, el ms important, i el primer de la regi, el Tractat de Lliure Comer d'Amrica del Nord (NAFTA), que entr en vigor el 1994. El 1991, Argentina, Brasil, Uruguai i Paraguai van formar el Mercosur, amb el propsit de reduir les tarifes comercials, i a partir del 1996 crear un rea de lliure comer i moviment de productes i persones. Veneuela, Colmbia i Mxic van crear el G-3 el 1995. Finalment el 2004 es va crear la Comunitat Sud-Americana de Nacions, que t la intenci d'unificar la Comunitat Andina de Nacions i el Mercosur. Els Estats Units tenien la intenci de crear una rea de comer hemisfric per a tota la regi.

El 1994 van terminar les negociacions de la Ronda d'Uruguai del GATT, i la proposta de comer hemisfric va quedar posposada fins al 2005.

Negociacions actuals.
La proposta de l'ALCA va sorgir en la cimera de las Amriques de l'11 de desembre, 1994 a Miami, per va rebre l'atenci seriosa dels presidents i del pblic durant les cimeres de Quebec el 2001 i de Miami del 2003. En les negociacions prvies, els Estats Units havien volgut crear un acord per a reduir les barreres comercials dels bns, per, protegint fortament la propietat intellectual, i la reimportaci de productes farmacutics. 

El 2005, el Mercosur es va oposar a la signatura de l'ALCA segons els termes ja establerts, ja que els enormes subsidis agrcoles dels Estats Units no permetrien un comer veritablement lliure, i que els productes agrcoles conformen un percentatge considerable de les exportacions totals de l'Argentina i el Brasil. A ms, alguns pasos sud-americans s'oposen als captols de protecci ambiental (que es van aplicar en el NAFTA), car temen que aix limitaria l'avantatge competitiu pel flux de capital. 

El president veneol, Hugo Chvez, s'ha oposat fermament a la proposta nord-americana, i ha proposat l'Alternativa Bolivariana de les Amriques (ALBA), una rea de lliure comer llatinoamericana, de la qual els productes petroliers i energtics tenen preeminncia. La Quarta Cimera de les Amriques, realitzada al Mar del Plata, Argentina el 4 i 5 de novembre, 2005 va estar radicalment dividida entre els opositors a l'ALCA, encapalats per Veneuela, qui va dir, explcitament que volia enterrar l'ALCA, i els Estats Units, el proponent. Mxic, Xile i el Canad, pasos que ja han signat un tractat comercial amb els Estats Units, han donat llur suport a la proposta nord-americana de l'ALCA, la qual cosa va afectar les relacions entre les diverses relacions llatinoamericanes, principalment entre Mxic i Veneuela.

Articles relacionats.
 NAFTA;
 Mercosur;
 Comunitat Andina de Nacions;
 Integraci econmica;
 Comer;

Enllaos externs.
 Pgina oficial de l'ALCA;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50399" title="Cadusis" nonfiltered="4373" processed="4341" dbindex="19724">
Els cadusis (cadusii, grec          ) o cardusis (cardusii) foren un poble que vivia a les muntanyes del sud-oest de la Mar Cspia, territori anomenat Cadsia que correspondria a l'actual Gilan. Foren esmentats per Estrab que els descriu com a guerrers. La tribu dels gelae, que podria ser un dels grups dels cadusis, hauria donat el nom al actual Gilan. El seu pas tenia segurament al nord el Cirus (Kur) i el sud el Mardus o Amardus (Sefi Rud) i equival al Gilan. Foren descrits per diversos autors clssics. Estrab els descriu com a guerrers muntanyencs i constantment en guerra amb els seus vens.  Es possible que una de les tribus foren els geles (gelae)  que donaren el nom a Gilan.

No s'esmenten a fonts antigues per Diodor de Siclia diu que foren sotmesos pels assiris i ms tard pels medes contra els que es van revoltar instigats per un noble mede de nom Parsodes, que s'havia exiliat al pas i la filla del qual es va casar amb el cap principal del cardusis. Els medes dirigits per un tal Artaeus (que ha estat identificat com el cap mede Duyakku o el rei mede Deioces), van atacar el pas amb milers de soldats per foren derrotats per Parsodes que, desprs de la victria, fou aclamat rei. La lluita va seguir per molts anys i quant l'imperi Mede es va enfonsar el 559 aC la pau no s'havia restablert i els Cadusis eren aliats dels perses.

Els Cadusis van ser els segents anys aliats del perses i el pas va esdevenir una satrapia que Xenofont diu que el rei Cirus I de Prsia va donar al seu fill Tanaoxares (Smerdis?), per ms tard, en temps de Darius I, els cadusis es van fer independents i no figuren a les llistes de pobles que pagaven tribut. Es creu que encara ms tard foren sotmesos temporalment i el pas fou agregat a la satrapia de Media o a la d'Hircnia. Aix podria haver passat en el regnat de Darius II (423-402 aC) que se sap que va enviar (406 aC) al seu fill Cirus el jove contra el cadusis. El 403 aC els cadusis van combatre al camp d'Ataxerxes II a Cunaxa contra Darius. Per el 385 aC estaven revoltats i el conseller del rei, Tiribazes, i Camisares de Cilcia foren enviats a sotmetre'ls, submissi que va acabar Datames de Capadcia, fill de Camisares, desprs de la mort del seu pare.

El 358 aC, en temps d'Ataxerxes III (358 aC-338 aC) els cadusis estaven altre cop en revolta, i la guerra fou llarga i cruenta per finalment quedaren sotmesos; es va destacar el general Codomanus que va guanyar al cap cadusi en combat singular, guanyant un prestigi que el va portar mes tard al tron com a Darius III (336-330 aC). Quant la invasi dels macedonis els cadusis van restar lleials a Darius fins que foren sotmesos pel general Parmeni. El 301 aC quedaren integrats dins l'imperi Selucida i sn esmentats lluitant pel rei a Rafia contra els egipcis (217 aC). Desprs de la conquesta romana el seu rastre s'esvaeix fins l'any 36 quant Marc Antoni va fer un trobada amb els seus caps durant la campanya a Prtia, cosa que es va repetir el 216 durant la campanya oriental de Caracalla. El darrer esment es una carta del rei Cadusi Velenos al rei part, en qu es congratula de la tornada de les seves forces desprs d ajudar a derrotar els romans, i aconsellant la pau amb ells perqu "els romans mai sn ms perilloses que desprs d'una derrota".

Per uns el cadusis van ser absorbits o es van barrejar amb altres pobles, per les mes recents teories els suposen l'origen del gordians, i ancestres del kurds.

Articles relacionats.
Uxellodonum;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50405" title="Insulina" nonfiltered="4374" processed="4342" dbindex="19725">


La insulina (Llat insula, "illa") s una hormona polipeptdica formada per 51 aminocids. s segregada per les cllules beta dels illots de Langerhans del pncrees, en forma de precursor inactiu (proinsulina), el qual passa al aparell de Golgi, on es modifica, eliminant una part i unint els dos fragments restants mitjanant ponts disulfur. 

Frederick Grant Banting, Charles Best, James Collip, i J.J.R. Macleod de la Universitat de Toronto, Canad, van descobrir la insulina en 1922. El Doctor Banting va rebre el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina per descobrir aquesta hormona. 


3.Cadenes A i B unides per ponts sulfurs 4.Guia i la cadena C sn tallades 5.Restes d'insulina]] 

Interv en l'aprofitament metablic dels nutrients, sobretot amb l'anabolisme dels hidrats de carboni. El seu dficit provoca la diabetis mellitus i el seu excs provoca hiperinsulinisme amb hipoglucmia.


































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50410" title="Niuafo'ou" nonfiltered="4375" processed="4343" dbindex="19726">

Niuafo'ou s l'illa ms septentrional del regne de Tonga, al grup Niuas. Situada a 337 km al nord-oest de Vava'u i a 640 km al nord de Tongatapu, s l'illa ms remota de Tonga i es troba ms a prop de Samoa i Fiji.

Geografia.
L'illa s una caldera volcnica amb la vora per sobre dels 120 m d'alt, i amb una altitud mxima de 250 m a Mokotu. El litoral s rocs i costerut amb poques platges i sense un lloc fcil per desembarcar.

La caldera forma una anella de 8 km de dimetre que envolta dos llacs. El ms gran, Vai Lahi, s el llac del crter de 4 km d'ample, 23 m per damunt el nivell del mar i 84 m de profunditat. Vai Lahi est separat del Vai Mata'aho, ms petit, per un paisatge desolat de bancs de sorra. El fons del llac es troba a 60C.

El volc s actiu amb vuit erupcions registrades al segle XX. A ms, es troba en la regi dels ciclons. Actualment Niuafo'ou s habitada amb una poblaci de 735 habitants al cens del 1996.

Histria.
Niuafo'ou va ser descoberta pels holandesos Le Maire i Schouten, el 1616. Com que estaven molt necessitats d'aigua i queviures la van anomenar Goede Hoop, 'Bona Esperana', per es van trobar amb un litoral de roca negre inaccessible i noms van aconseguir intercanviar quatre peixos.

El volc ha estat actiu durant molts anys. Al segle XIX es van registrar erupcions els anys 1814, 1853, 1867, 1886 i 1887. L'erupci del 1853 va destruir el poble de 'Ahau, matant 25 persones. La lava de les erupcions del 1912 i del 1929 va destruir el poble de Futu, inutilitzant l'nic port, i cremant tota la vegetaci de la part occidental de l'illa. Unes altres erupcions ocorrien els anys 1935, 1936, 1943 i 1946. L'erupci de 1946 va ser especialment violenta i el desembre de 1946, els 1.300 habitants de Niuafo'ou van ser evacuats i reinstallats a l'illa de 'Eua. No va ser fins al 1958 que es va permetre retornar als primers grups d'habitants, per l'any segent tornava a entrar en erupci. L'ltima s del 1985.

Niuafo'ou ha estat tamb coneguda com Tin Can Island, 'illa del Pot de Llauna'. Com que no t ni un port natural ni un moll, s'usava un mtode poc convencional per les comunicacions postals: el correu en llauna. El correu se segellava en una llauna de galetes i es llanava per la borda des dels vaixells de pas. Desprs els nedadors el recuperaven. El correu en llauna nedant va funcionar des de final del segle XIX fins el 1931 quan un taur va matar un empleat de correus.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50412" title="Free viewpoint television" nonfiltered="4376" processed="4344" dbindex="19727">

La Free Viewpoint Television (FTV, Televisi de punt de vista lliure)  s un sistema d'informaci en tres dimensions basat en raigs que engloba adquisici, processament i reproducci d'imatges. Ha estat dissenyat per Masayuki Tanimoto de la Universitat de Nagoya (Jap).

La FTV pretn fer un pas ms en l'evoluci de la televisi, ja que permet a l'espectador canviar el punt de vista de la imatge visionada tal i com es faria si s'ests present a l'escena adquirida. Es tracta d'un sistema en el que l'usuari escull que s el que vol veure d'una escena.

Durant la gravaci, s'utilitzen diverses cmeres connectades a un sistema informtic. Per part de l'espectador, a ms de la pantalla habitual, hi ha una cmera que detecta els moviments d'aquest i fa variar l'origen de les imatges segons la seva posici. s a dir, es produeix un efecte finestra, si l'usuari es desplaa cap a la dreta rebr la gravaci de la cmera situada a la dreta, i viceversa.

Adquisici del senyal FTV.
L'adquisici del senyal s'aconsegueix mitjanant una srie de cmeres connectades a un servidor collocades a la mateixa altura davant l'escena que es desitja captar. Existeixen bsicament dos tipus de configuraci de la posici d'aquestes cmeres: lineal i semicircular. 

Processament del senyal FTV.
La qualitat de les vistes generades depn principalment de la interpolaci realitzada, perqu no s possible tenir infinitat de cmeres. Si l'usuari es colloca de tal forma que una cmera no pot captar l'escena desitjada, FTV interpola les imatges de les dues cmeres situades ms a prop del punt determinat. 

Visualitzaci del senyal FTV.
FTV ofereix un alt grau de detall i definici encara que es tinguin complexes escenes naturals, com per exemple sofisticats objectes com petits peixos en moviment, bombolles i reflexions de llum del cristall d'un aquari.

Sistema de 100 cmeres.
Aquest sistema ha estat desenvolupat per poder capturar escenes ms grans. Consisteix en un servidor i 100 clients (anomenats nodes) equipats amb cmeres PULNiX TM-1400CL. El servidor gener un senyal de sincronisme i la fa arribar a tots el nodes. Aquest sistema no solament s capa de capturar vdeo d'alta resoluci amb 30 imatges per segon, sin que a ms pot capturar senyal analgica de fins 96 kHz.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50429" title="Samuel Wallis" nonfiltered="4377" processed="4345" dbindex="19730">

Samuel Wallis (1728-1795) va ser un navegant i explorador angls que va circumnavegar la Terra en el segon viatge d'exploraci angls al Pacfic. 

Va nixer a Lanteglos by Camelford a Cornualla, i va participar en les guerres contra Frana, de 1744-1749 i 1756-1763, en diferents vaixells sota el patronatge d'Edward Boscawen.

El 1766 se li va assignar el comandament del HMS Dolphin amb la missi d'explorar el Pacfic per trobar el continent Austral. L'acompanyava Philip Carteret amb el Swallow, per es van separar a l'estret de Magallanes i van seguir rutes diferents. Wallis va creuar les illes Tuamotu, Societat, Tonga i Wallis i Futuna, fins arribar a Batavia on van morir molts tripulants de disenteria. Desprs de vint-i-un mesos tornava a Anglaterra.

La principal descoberta de Wallis va ser King George the Third Island o Otaheite, avui Tahit. Els seus informes van ser decisius per James Cook que estava preparant el seu primer viatge al Pacfic. L'illa Wallis, de Wallis i Futuna, porta el nom en honor seu.


La ruta del seu viatge de circumnavegaci va ser la segent:
22-8-1766: sortida de Plymouth.
Setembre: carreguen avituallaments a Madeira. Entre altres coses carreguen cebes i ms tard Wallis es queixar de la pudor del vaixell.
La Palma i Cap Verd.  ;
Desembre: la Patagnia i l'estret de Magallanes.
Abril de 1767: sortint de l'estret de Magallenes, perden de vista al Swallow.
Juny: a les Tuamotu descobreix Whitsunday (Pinaki), Queen Charlotte (Nukutavake), Lord Egmont (Vairaatea), Duke of Gloucester (Paraoa), Duke of Cumberland (Manuhangi) i Prince William Henry (Nengonengo).
Osnaburgh Island (Mehetia) a les illes de la Societat.
Del 18-06-1767 al 26-07-1767 s'est a King George the Third Island (Tahit).
Juliol: Scilly Islands (Manuae).
Agost: Keppel (Niuatoputapu) i Boscawen (Tafahi), de Tonga.
16/08/1767: illa Wallis, nom donat pels seus oficials.
Setembre: illes Rongalep, Bikini i Piscadone a les illes Marshall;
Saipan i Tinian, a les illes Mariannes Septentrionals;
Octubre: Bashee Islands (illes Batan) a les Filipines.
Novembre: illes Spratly, al mar de Xina.
New Island (Namyit).
Condone Island, al Vietnam.
Illes Tioman, Aros i Pesang, de Malisia.
Illes Pulo Toto i Pulo Weste, d'Indonsia.
30/11/1767: Batvia (Jakarta).
Febrer de 1768: Cap de Bona Esperana.
Mar: Santa Helena;
19-05-1768: arriba a Hastings, Anglaterra.

Enllaos externs.
 Relat del viatge;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50434" title="Capadcia (provncia romana)" nonfiltered="4378" processed="4346" dbindex="19731">
Capadcia fou una provncia romana des l'any 17 fins al final del Imperi, i desprs provncia bizantina fins al segle XI.

L'any 17 el regne de Capadcia fou convertit en provncia a la mort del rei Arquelau, que era a Roma com un invitat-presoner. La provncia fou governada per un procurador depenent del prefecte de Sria.

Els lmits de la provncia no han pogut estar fixats amb seguretat. Es creu que la provncia anava des els lmits del Pont, probablement al nord del riu Halys, fins a les muntanyes del Taure. A l'oest hi havia Frgia i a l'est Armnia i el riu Eufrates. Incls s'ha proposat que Commagena al sud-est, en va formar part. Cilcia Trquea n'era el centre tot i que histricament havia estat de Cilcia; Bagadnia, la part ms al sud, dins la Cilcia Trquea, estava ja al peu de les muntanyes del Taure.

Segons Estrab la provncia tenia deu  divisions o estratgies: Melitene, Catania, Cilcia Trquea, Tiana (Tinia),  Garsuria (que cal no confondre amb Isuria) , Laviniasene, Sargareusene, Saravene, Cammanene i Moriemene. Melitene feia frontera amb Sofene que quedava a l'altre costat de l'Eufrates: al sud-oest de Melitene estava la Catania entre les muntanyes d'Amranus al sud i l'Antitaure al nord; el districte de Cilcia Trquea tocava a Catania, i incloia la ciutat de Mazaca aviat anomenada Cesarea Mazaca (o Cesarea de Capadcia) per l'emperador Tiberi, en honor de Csar August; tamb en aquest districte estava la muntanya del Argeus, el punt ms alt de la provncia. La Tynia o Tyanitia, estava cap al sud-oest, ja a la part nord de les muntanyes del Taure, prop dels passos de Cilcia (Les portes Cilcies). 

Segons Estrab noms Cilcia Trquea i Tynia tenien alguna ciutat i a la resta de la provncia noms hi havia llogarets. Garsuria o Garsauritis estava a la part occidental, a la frontera amb Frgia. Els districtes de Laviniasene (nord-est), Sargareusene, Saravene, Cammamene i Moriemene eren al nord de Capadcia, a la frontera amb el Pont. Els romans hi van afegir alguns territoris al sud-oest amb Cybistra, Castabala i Derbe (aquesta darrera a Licania). Plini situa Garsuria, Sargarausene i Cammanene a la frontera amb Frgia, Morimene al nord-oest tocant a Galcia (de la que la separava el riu que Plini anomena Cappadox) i esmenta que els capadocis eren anomenats abans com a Leucosiris i van prendre el nom del riu Cappadox. Aquest riu no ha pogut ser identificat si be se suposa que pot ser el Kir-Shehr o el Kalichi-Sur (afluent del Halys per la dreta). En aquesta regi se situa tamb Mocissus (potser l'actual Mojur o una mica al nord-oest).

Tolomeu noms anomena set districtes o estratgies: Cammanene, Sargarausene o Sargabrasene, Garsuria o Gardocreta, Cilcia, Licania, Antioquiana (amb Derbe, Laranda i Olbasa) i Tyanitis (o Tynia). Melitene la situa dins de l'Armnia Menor i Catania es ms gran que a les indicacions d'Estrab. 

Desprs de la derrota de Mitridates VI Eupator, l'Armnia Sofene fou afegida al regne de Capadcia. Els nous territoris tenien per lmit nord les regions de Farncia i Trapezus (que per un temps van pertnyer al regne d'Armnia Menor, per Trapezus es va sotmetre a Mitridates el gran) i els pasos dels Tibarenis i els kholkes; a l'est el lmit fou l'Eufrates que la separava de la Acilsene. Aquest punt es creu que comenava all on l'Eufrates gira cap al sud; al nord arribava fins les muntanyes de Pariadres i la part nord de la vall del Halys i una part de la vall del Lycus fins Nicpolis. Cap el sud l Armnia Menor tenia com a lmit el districte de Melitene. Si be alguns autors incloen Catania dins Armnia Menor aix no es pot assegurar. Armnia Menor fou separada de la provncia de Capadcia i convertida en regne per Callgula (any 38) i per Ner (any 54) per fou retornada desprs a Capadcia encara que no se sap la data exacta, i potser no fou fins als temps de Vespasi o de Traj. La ciutat d'Arquelais, a Garsuria, a l'oest, es va afegir a les poques ciutats de la provncia durant l'emperador Claudi, i la ciutat de Faustinpolis s'hi va afegir amb l'emperador Marc Aureli.

Fins l'any 70 els procuradors depenien del Prefecte de Sria i desprs la provncia va tenir governadors autnoms. Melitene fou seu de la Legio XII Fulminata; Satala, a la frontera amb Armnia, fou seu de la Legio XV Apollinaris; i Samsata, a la vora del Eufrates, fou la seu de la Legi XVI Flamia Firma. La flota de la part oriental de la Mar Negre tenia seu a Trapezus, que no es clar que pertanys a la provncia, si b amb Marc Aureli fou traslladada a Czic amb Amastris i Sinope com a ports secundaris.

Vers l'any 70 els alans havien esdevingut la ms forta confederaci tribal del nord del Caucas, i el 72 van creuar les muntanyes i es van dirigir cap a la Mdia i Armnia. El 135 van fer una incursi fins a Capadcia. Aquests fets van forar la construcci del anomenat limes capadoci o limes pntic. El 284 la provncia fou inclosa a la Dicesi Pntica dins els dominis de Diocleci. Els seus lmits no van variar substancialment durant el perode rom i bizant. Al temps del emperador bizant Justini I estava dividida en Capadcia Prima i Capadcia Secunda.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50440" title="Piezoelectricitat" nonfiltered="4379" processed="4347" dbindex="19733">
La piezoelectricitat s la capacitat de certs cristalls de generar una diferncia de potencial quan se'ls sotmet a una deformaci mecnica. La paraula deriva del grec piezein, que significa  esprmer  o  estrnyer . L'efecte piezoelctric s reversible: els cristalls piezoelctrics es poden deformar quan se'ls aplica una diferncia de potencial externa; la deformaci resultant s, per, molt petita, d'aproximadament un 0,1% de les dimensions originals. El 1880, els germans Pierre Curie i Jacques Curie prediren i demostraren la piezoelectricitat en diversos cristalls, entre els quals la turmalina, el quars i el topazi. L'efecte invers fou predit per Lippmann el 1881 i els germans Curie acosneguiren observar-lo experimentalment poc desprs.

A ms dels materials citats abans, molts altres exhibeixen aquest efecte. Podem citar els cristalls semblants al quars, com la berlinita (AlPO4) i l'ortofosfat de gali (GaPO4), els materials cermics amb perovskita o estructures tungst-bronze 
(BaTiO3, 
KNbO3, 
LiNbO3, 
LiTaO3, 
BiFeO3, 
NaxWO3, 
Ba2NaNb5O5, 
Pb2KNb5O15).
Els polmers com la goma, la llana, el cabell i la seda exhibeixen una lleugera piezoelectricitat. Per altra banda, el polmer fluorur de polivinilid, PVDF, presenta una piezoelectricitat considerablement ms gran que la del quars.

La primera aplicaci prctica de l'efecte piezoelctric fou el snar, desenvolupat durant la I Guerra Mundial. Posteriorment s'ha aplicat a la producci i detecci del so (micrfons i altaveus), la generaci d'altes tensions (encenedors), la generaci de freqncies (rellotges de quars) i la focalitzaci ptica ultrafina.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50441" title="Sargareusene" nonfiltered="4380" processed="4348" dbindex="19734">
Sargareusene o Sargabrasene fou un districte de Capadcia de situaci no ben coneguda, que Estrab situa al nord, a la frontera amb el Pont, i Plini el Vell situa a l'oest, a la frontera amb Frgia. S'esmenten a la regi les petites ciutats de Sabalassds i Herpa.

Actualment s la comarca turca de la ciutat d'Uzun Yaila, incloent l'alta vall del riu Tokhma Su que els romans anomenaven Carmalas, que desaigua a la Mar de Cilcia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50457" title="Monopoly" nonfiltered="4381" processed="4349" dbindex="19736">


Monopoly s un joc de taula sobre bns immobles, actualment produt per l'empresa nord-americana Hasbro. Monopoly s un dels jocs de taula comercials ms venuts del mn. Actualment existeixen 200 versions, en 37 llenges i es comercialitza en 103 pasos. Des del 1935 s'han venut 250 milions de cpies i es calcula que 750 milions de persones hi han jugat. En els anys 80 es va fer una edici en catal, per part de Parker, per fa anys que est exhaurida. Entre les particularitats d'aquesta edici es troba l'existncia d'una srie de faltes ortogrfiques en el tauler com la falta d'alguns accents i diresis. 

Com el nom indica, l'objectiu del joc s aconseguir beneficis i finalment el monopoli del mercat, tenint totes les propietats immobles imaginries que apareixen al joc. Els jugadors mouen les seves respectives fitxes per torns en sentit horari al voltant d'un tauler, basant-se en el llanament de daus, i cauen en caselles que representen propietats i que poden comprar d'un banc imaginari, o deixar que el banc les subhasti en cas de no ser comprades. Si les propietats en les quals cauen ja tenen amos, els amos poden cobrar lloguers. Quan es t el monopoli (totes les caselles d'un color determinat) es pot construir edificis o hotels i augmentar aix els lloguers que es cobren. Les cartes de sort i la possibilitat de comprar i vendre propietats entre jugadors augmenten l'emoci del joc.

Jocs similars a Monopoly eren ja populars a comenaments del segle XX, sobretot als Estats Units i el Regne Unit.

Histria.

Charles B. Darrow, un venedor de calefactors domstics aturat del sud-est de Pennsilvnia durant la Gran Depresi, va ser el creador de Monopoly. El joc estava basat en noms de llocs d'Atlantic City, lloc d'estiueig, llavors fams per la seva platja, on Darrow intentava vendre les seves mercaderies. El 1934 va portar el seu joc a Parker Brothers de Massachusetts per no van arribar a cap acord perqu el joc no complia amb els estndars de la companyia.

Darrow va fer un tracte amb una impremta local i va aconseguir produir 5.000 jocs, que va vendre a una botiga departamental de Filadelfia. El nou joc va tenir gran xit i va ser llavors que Parker Brothers va comprar els drets de producci el 1935..

El 1991, Hasbro va adquirir Parker Brothers.
 Edici en catal per a Barcelona .


Edici global.

L'any 2008 Parker Brothers va convocar una votaci popular per tal d'escollir les 22 ciutats que apareixeran a MONOPOLY Here & Now, la primera versi global de Monopoly. Els seguidors del popular joc van poder votar 20 ciutats, del 22 de gener al 28 de febrer del 2008. Les altres 2 ciutats, que a diferncia de les altres van ser nominades popularment, van rebre vots entre el 29 de febrer i el 9 de mar del 2008. L'agost de 2008 es va fer pblic el tauler final del nou Monopoly, que va sortir a la venda a 45 pasos.

Les 68 ciutats nominades per Parker Brothers per a la votaci mundial de les 20 ciutats van ser:



Finalment les 22 ciutats triades (20+2) per ordre de nombre de vots van ser:



Referncies.


 Enllaos externs .
Web del joc ;
Web de la votaci ;















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50458" title="Oclusiva bilabial sorda" nonfiltered="4382" processed="4350" dbindex="19737">

La consonant oclusiva bilabial sorda s un fonema que es transcriu  en l'AFI, s a dir, la lletra pe en minscula.

s un dels fonemes ms freqents en totes les llenges, tot i que un 10% dels idiomes que contenen la seva parella sonora, , no tenen aquest fonema (com l'rab). Existeixen diferents variacions o allofons del fonema, com la p aspirada o la labialitzada. Algunes d'aquestes variacions poden tenir carcter fonemtic, com passa en georgi.

Trets distintius.

 s una consonant sorda.
 El seu mode d'articulaci s oclusiu, cosa que significa que hi ha una interrupci momentnia total del pas de l'aire.
El seu punt d'articulaci s bilabial, s el contacte entre els dos llavis el que causa la interrupci de la columna d'aire.
 s un so egressiu central, perqu l'aire surt dels pulmons i passa pel centre de la llengua;
 s un so oral.

En catal.

Correspon al so del catal de la lletra p (per exemple pare), excepte en casos de sonoritzaci, i de la lletra b ensordida a final de mot o davant de consonant sorda (per exemple cub).
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50461" title="Nasal bilabial sonora" nonfiltered="4383" processed="4351" dbindex="19738">

La consonant nasal bilabial sonora es transcriu  en l'AFI, s a dir, la lletra ema minscula. s un dels sons ms freqents en totes les llenges.

Caracterstiques.
 s una consonant nasal, ja que l'aire s'escapa tant per la boca com pel nas.
 s bilabial, ja que sn els llavis els que amb el seu contacte modifiquen la columna d'aire per produir aquest so de la parla.
 s un so sonor, ja que hi ha vibraci de les cordes vocals en produir-lo.

En catal.

El catal t aquest fonema, correspon al so de mare. s un dels primers sons que aprenen els nadons. 

Tamb pot estar representat per la lletra ena en casos de geminaci (enmig ) o de labialitzaci (canvi )



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50462" title="Lo Delibes" nonfiltered="4384" processed="4352" dbindex="19739">

Lo Delibes, va ser un compositor de msica clssica francs. Nasqu a Saint-Germain-du-Val (avui un barri de La Flche) el 21 de febrer de 1836 i mor a Pars el 16 de gener de 1891.

Desprs de llicenciar-se al Conservatori de Pars, va captar l'atenci popular amb el ballet Copplia (1870). Va escriure altres ballets com Sylvia (1876) i La source (1866). Delibes tamb va compondre algunes peres, com Lakm (1883).

Mor el 1891 i fou enterrat en el Cimetire de Montmartre, a Pars.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50463" title="Fricativa alveolar sorda" nonfiltered="4385" processed="4353" dbindex="19740">

La consonant fricativa alveolar sorda es transcriu  en l'AFI, s a dir, la lletra essa minscula. Si una llengua t sons fricatius, el ms probable s que tingui la , excepte en determinats idiomes australians.

Caracterstiques.

 s un so sibilant fricatiu.
 El seu punt d'articulaci es troba als alveols, el so es produeix quan la llengua frega el punt darrere les dents interrompent parcialment la columna d'aire expellida pels pulmons.
 s una consonant oral, ja que l'aire surt per la boca i no pel nas.
 s un fonema sord perqu no causa la vibraci de les cordes vocals.

En catal.

En catal correspon al so de "suc" i es representa habitualment amb la lletra S. Val a dir que altres grafies poden representar-lo, com la  (plaa) o els dgraf SS ("passar") i SC ("piscina"). Davant de les vocals E i I pot estar representat per la C ("cendra"). Aquest so pateix sonoritzaci en molts contextos fontics.

La seva similitud amb el xiuxiueig, el vent o altres fenmens de la natura fa que sigui un dels sons preferits per l'alliteraci a la literatura. 






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50474" title="Regne de Capadcia" nonfiltered="4386" processed="4354" dbindex="19741">
El Regne de Capadcia exist de fet o de dret des el  fins l any 17.

Els antecedents del regne cal buscar-los al strapa Datames, primer rei de la dinastia dels Datamides. Mort Datames el  el va succeir com a strapa el seu fill Ariamnes, que va restar lleial a Prsia. Vers el  va morir Ariamnes, i el va succeir el seu fill Ariarates. Desprs de tot el que havia passat amb Datames, pare d Ariamnes, els strapes que el seguiren semblen haver estat en bons termes amb el rei de Prsia. El  desprs de la batalla d Issos, Ariarates va restar de fet independent. Els macedonis no es van acostar al pas i a finals del , probablement desprs de rebre les notcies de la batalla de Gaugamela o d Arbela, Ariarates va prendre el ttol de rei.

No fou fins el  que els macedonis es van decidir a entrar al pas. Perdicas va enviar all a Antgon, strapa de Frgia, i al strapa de Frgia Hellespntica, en ajut d umenes de Cardia, a qui havia concedit el territori. Per Lleonat, strapa de Msia, havia anat a Europa (on volia casar-se amb Clepatra, la germana d Alexandre el gran i filla de la reina Olmpia, i llavors proclamar-se rei; umenes va advertir a Perdicas del complot i va rebre Capadcia en premi per la seva confidncia) i havia mort all, i doncs de fet la satrapia estava vacant ja que el seu lloctinent no tenia prou autoritat; d altra banda Antgon no va fer cap cas de l ordre rebuda. Tot i aix umenes, amb una fora reduda, va derrotar a Ariarates I en una primera batalla, i va delmar l exrcit capadoci en el segon i decisiu encontre. Ariarates I fou fet presoner i crucificat. El seu fill Ariaramnes va poder fugir cap Armnia amb el seu germ Holofernes, i un fill, el futur Ariarates II que no es clar si ho era d Ariaramnes o d Holofernes. Olmpia va oferir la ma de Clepatra a Perdicas, que havia negociat abans el seu enlla amb Nicea, filla d Antpater, i durant un temps Perdicas va dubtar. En mig de tot aix Perdicas va decidir sotmetre al dscol Antgon de Frgia. Llavors es va formar una amplia coalici contra Perdicas que noms tenia el suport d umenes. El rei de Bitnia, Bias o Bas, va envair Capadcia i en va apoderar d algunes regions al nord de Paflagnia. umenes va atacar () Armnia on estava Neoptlem que s havia declarat per la coalici, i que davant aquest atac noms es va poder reunir a les forces colligades amb uns pocs soldats. Les forces de Neoptlem i de Crter es van reunir i van quedar enfront d umenes. Aquest disposava d una fora amb molts macedonis i els colligats van pensar que desertarien, per la millor fora d umenes eren els capadocis, i la deserci no es va produir. umenes va aconseguir una gran victria i els dos caps colligats van morir per Perdicas, que lluitava a Egipte, fou assassinat per uns conspiradors. Antpater va aconseguir a la reuni de Triparadisos ser nomenat regent de Macednia, la condemna a mort d umenes i la destituci de Perdicas com a comandant en cap de l exrcit (substitut per Antgon per amb Cassandre, fill d Antpater, com a adjunt amb el ttol d hiparc); Capadcia fou donada a Nicnor nominalment, per umenes s hi va mantenir i tenia l ajut d Alcetes (germ de Perdicas), tal (cunyat de Perdicas) i Dcim strapa de Babel (satrapia donada al general Seleuc que no l havia pogut ocupar). El  Antgon va atacar Capadcia i es va lliurar la batalla de Orcnia, guanyada per Antgon gracies a la traci d un dels oficials d umenes. Aquest va aconseguir castigar al trador, i va tornar al camp de batalla per rendir honors als morts (cosa que era molt important pels macedonis) i aix li va fer guanyar molt de prestigi. Per per mantenir la lluita umenes va haver de recorre a l expropiaci de terres als senyors perses el que minava el seu suport local. A l hivern, esgotats els recursos, umenes es va tancar a la inexpugnable fortalesa de Nora, on fou assetjat per Antgon que li va oferir la pau, per umenes va exigir conservar Capadcia a lo que Antgon es va negar i les negociacions es van trencar. Antgon va deixar algunes forces assetjant Nora i va anar a Babel contra Dcim (amb el que estaven Alcetes i tal). Dcim i els seus companys foren derrotats prop d Antioquia i Dcim i tal van caure presoners; Alcetes va intentar sollevar Termeso contra Antgon, per va fracassar i es va sucidar.

L any segent els esdeveniments a Macednia van cridar l atenci d Antgon i va fer la pau amb umenes reconeixent-li la satrapia de Capadcia per com a tributari. umenes va fer el jurament davant els soldats per va canviar el nom d Antgon pels d Olmpia, Filip III i Alexandre IV allegant que Antgon noms era el seu representant, i els soldats ho varen acceptar i van marxar de Nora. Aix umenes, que realment no havia jurat fidelitat a Antgon, va poder reclutar forces sense trencar cap promesa. El nou regent Polisperc i la reina mare Olmpia van demanar el seu suport com a cap d operacions a sia i umenes va acceptar, i tot es va capgirar ja que llavors Antgon va passar a ser un rebel. Polisperc va encapalar el partit democrtic mentre Cassandre va tenir el suport dels oligarques. L almirall Clit, expulsat de la seva satrapia de Ldia, es va aliar a Polisperc i va conservar el control de la flota amb la que va impedir que Antgon desembarques a sia. umenes va entrar a Sria i se n va apoderar i va arribar fins a Fencia. umenes havia creat una fora molt ben organitzada anomenada els Argiraspides (els "escuts de plata"), formada sobretot per macedonis que li havien estat enviats als darrers temps. Per el  Clit fou derrotat i mort per Antgon a la batalla de l Hellespont (naval) i umenes va quedar allat. Llavors va fer una aliana amb Mitridates strapa del Pont i va negociar amb els strapes Pit (Pithon) de Media Atropatene i Seleuc de Babel, que no van voler unir-se a ell. umenes va planejar l atac a Media per Pit va rebre l ajut del seu germ udemes de Prtia, que havia retornat de l ndia (on havia matat al rei Poros) aix que va atacar Babel. Seleuc va haver de fugir, i alguns strapes es van passar al bndol d umenes. Van seguir uns mesos de lluita en general favorables a umenes, i finalment la decisiva batalla de la regi dels Gabenis, on la defecci de Peucestes de Persis quant estava a punt de guanyar, va provocar la seva derrota. El campament dels argiraspides, on estaven les dones i fills dels combatents, fou ocupat i Antgon va exigir el lliurament d umenes a canvi d aquestos hostatges. El gener del  els argiraspides van entregar a umenes, que fou executat. El strapa Pit, que havia perdut la Media Atropatene davant umenes i no l havia pogut recuperar, fou executat pel temor que inspiraven els seus canvis de bndol, i el seu germ udemes de Partia va haver de fugir. A Seleuc no li va ser retornada la satrapia de Babel degut als desacords amb Antgon, i va haver de fugir a Egipte. Antgon es va assegurar la possessi de tot sia fins a l ndia, confiant les satrapies als seus collaboradors ms fidels (solsament una part de Fencia i Palestina restaren en poder de Ptolomeu). Per aquest poder d Antgon no va tardar a provocar la creaci d una nova coalici contra ell que van formar Cassandre de Macednia, Lismac de Trcia, el general Seleuc exiliat a Egipte amb molts contactes per sia, Tolomeu d Egipte i Asandre de Cria. Aix el  Ariaramnes, fill de l ex rei de Capadcia Ariarates, va retornar al seu pas des el seu exili a Armnia (amb el suport ms o menys obert de Cassandre) i va aixecar al poble al seu favor. El strapa local, Amiertes o Amintes, nomenat per Antgon, va morir als combats i Ariaramnes es va proclamar rei i va associar al tron al seu suposat fill Ariarates II (algunes fonts el fan nebot). Les redudes forces macednies foren expulsades del pas. Durant uns anys Antgon, molt ocupat, no va atacar el pas; finalment el  Antgon i el seu aliat Demetri Poliorcetes ("assetjador de ciutats") foren derrotats a Ipsos. Antgon va morir i els guanyadors es van repartir sia. Capadcia va quedar inclosa en els territoris que van correspondre a Seleuc, si b de moment restava independent. En aquestos anys el rei del Pont s havia apoderat d una part dels territoris de Capadcia, i per evitar problemes amb els nou amo de la regi, el rei Ariaramnes va oferir tribut a Seleuc amb lo que va garantir la continutat dinstica.

Ariaramnes va morir en una data no coneguda probablement vers el  i el seu suposat fill Ariarates II Nictor ("el victoris") va pujar al tron. El , al conixer la mort de Seleuc I Nictor a Lisimquia, va proclamar la independncia i es va aliar amb Armnia. Per el fill de Seleuc, Antoc I Soter ("el Salvador") va continuar l obra del seu pare i fou reconegut a tots els seus dominis; el  va enviar un exercit a Capadcia i va ocupar el pas. Ariarates II va fugir a Armnia on va rebre l'ajut del rei Adrat. Finalment el rei siri va accedir a nomenar strapa al fill, Ariaramnes II, que no va portar pas el ttol reial (fou strapa), per, mantenint la fidelitat als selucides, va conservar el poder fins a la seva mort, ja vell, el , en qu el va succeir el seu fill Ariarates III que ja estava associat al tron (incls s'havia encunyat moneda amb la seva cara).

El poder dels selucides ja no era el mateix des la partici del , i el rei Antoc Hierax ("el Volt") acabava de ser derrotat a la lluita contra el rei de Prgam, tal II, qui li retreia el suport donat als glates en els saquejos a territori de Prgam, i el germ d'Hierax, el rei Seleuc II Callnic de Sria no havia gosat intervenir. Hierax fou expulsat dels seus territoris el  i quant va intentar apoderar-se d'altres territoris del seu germ fou derrotat per aquest i va fugir per acabar morint en circumstancies desconegudes, i el propi Seleuc II va morir el  en qu el va succeir el seu fill Alexandre amb el nom de Seleuc III Ceraune ("el Llamp"). Es probable que Ariarates III no fos massa fidel als selucides perqu quant es parla del seu fill i successor Ariarates IV es diu que es va aliar als selucides cosa innecessria si ja era fidel. Tot i aix probablement Ariarates III va morir de mort natural (vers el  o poc desprs) sense perill pel seu govern; el seu ttol no es clar per a les monedes apareix amb la diadema reial. El seu fill Ariarates va pujar molt jove al tron, probablement com a menor d'edat, i aix devia ajudar a l'increment de l'influencia selucida. Apareix tamb a les monedes amb la diadema reial, el que suggereix una consolidaci del ttol. Quant el  els selucides van entrar en guerra amb Roma, es va formar una poderosa coalici contra Antoc III el gran en la que van entrar Macednia, Prgam, Cartago i Egipte; Antoc noms tenia com aliats segurs als etolis de Grcia, als Glates i a Ariarates IV de Capadcia, i a aquest rei li va donar en matrimoni una filla seva. La decisiva batalla de Magnsia del Sipilos, que va guanyar el rom Cneu Domici Aenobarb, va deixar l'sia menor en mans dels romans, retirant-se Antoc ms enll del Taure. Ariarates IV es va veure forat a una aliana amb el rei de Prgam, que havia demanat als romans que li donessin Capadcia en pagament del seu ajut a la guerra. Finalment, al tractat d'Apamea, Capadcia va restar independent i aliada a Prgam (que va incorporar el Quersons Traci, Frgia, Licania, Pisdia o Psdia i Pamflia). A la mort del rei el  el va succeir el seu fill Ariarates V Philopator que va renovar l'amistat amb Roma a la que va enviar emissaris per comunicar el seu adveniment i el seu desig d'amistat. 

El  Demetri I Soter, fill de Seleuc IV Philopator i net d'Antoc III el gran, del partit enemic de Roma, que havia arribat al poder el , decideix controlar Capadcia i va envair el pas collocant al tron a Holofernes (Orofernes), que fou presentat com a membre de la famlia reial per que no se sap si ho era realment. El rei deposat va demanar ajut a Roma i el Senat rom va decretar el seu restabliment el . Ariarates V fou restablert amb l'ajut de Prgam, Roma i Egipte. Desprs el rei Capadoci va collaborar en trobar un rival de Demetri, Alexandre I Balas, que deia ser fill d'Antoc IV, que amb el suport del rei de Capadcia, de Tolomeu VI d'Egipte, i d'tal II de Prgam va desfermar la guerra civil al Imperi Selucida. L'any  el rei Ariarates V va marxar junt amb el procnsol Cras (Crassus) contra el rebel Aristnic, fill natural del rei de Prgam i germ d'tal III, que reclamava el regne del seu pare, administrat temporalment pel senat de Roma a l'espera de nomenar successor. Aristnic fou derrotat i capturat pel cnsol Perpenna i enviat a Roma (on es va sucidar) per Ariarates V va morir el mateix any. La viuda Nisa (Nysa) va fer matar als cinc fills gran i va proclamar rei al sis fill, un menor, sota el nom d'Ariarates VI (conegut per Epiphanes o Philopator) sota la seva regncia; durant algun temps es van produir desordres al regne fins al  en que, proper a la majoria d'edat, Nisa va tractar de matar a Ariarates VI; l'intent va fracassar i la reina va morir a mans del poble aixecat. Un temps desprs Ariarates VI va assolir la majoria d'edat i es va casar amb una filla del rei Mitridates V Evergetes del Pont de nom Laodice. A la seva prematura mort vers el  el va succeir el seu fill gran Ariarates VII que va morir jove el  suposadament enverinat per un emissari de Mitridates VI Eupator del Pont, i el va succeir el seu germ Ariarates VIII que aviat va entrar en guerra amb Bitnia per la possessi de Paflagnia. Poc temps desprs el rei Mitridates del Pont va entrar al pas suposadament per ajudar al regne del seu nebot contra Bitnia, per en realitat amb intenci d'ocupar-lo. Ariarates VIII se'n va adonar aviat i li va declarar la guerra, per desprs d'unes setmanes de lluita ambds reis es van reunir a una tenda per negociar la pau; en aquesta tenda Mitridates, ajudat pel seu fidel Gordi, va assassinar a Ariarates VIII, amb el que la dinastia es va extingir. Mitridates va proclamar rei al seu fill de 8 anys amb el nom d'Ariarates IX, sota la regncia de Gordi, per els notables del pas no el reconeixeren. El Senat rom va donar perms al poble de Capadcia per governar-se en la forma que lliurement escollissin, per una delegaci va ser enviada a Roma per demanar un rei, car consideraven que noms un rei podia assegurar l'estabilitat. El Senat va accedir a reconixer el nomenament que fes el poble i aix fou elegit Ariobarzanes I Philoromaios el . Mitridates del Pont el va combatre i amb l'ajut del rei Tigranes II d'Armnia el va foragitar del pas, per el  fou restaurat per Luci Corneli Sulla. El  Mitridates el va expulsar de nou, i encara que nominalment fou restaurat el seu fill, al poc temps va proclamar l'annexi del regne al Pont, per Ariobarzanes fou de nou restaurat el  pels romans. Durant un temps va poder governar sempre fidel a Roma (socius populi Romani atque amicus) per el  fou enderrocat altre cop per Mitridates que acabava de retornar l'any anterior i tenia l'ajut d'Armnia. L'any segent els romans van restaurar al rei i li van cedir la Gordiene i la Sofene, arrabassades a Armnia (i alguns territoris a Cilcia). Ariobarzanes I va abdicar el  en el seu fill Ariobarzanes II. El  la Gordiene va ser retornada a Armnia. Quant Cicer fou procnsol a Cilcia el , regnava un Ariobarzanes que era probablement el fill de l'anterior (seria doncs Ariobarzanes III, fill d'Ariobarzanes II i de la seva dona Athenais Philostorgos II, filla de Mitridates Eupator, rei del Pont) i tenia el seu suport com a fidel aliat rom. El rei va contraure deutes amb creditors romans i era un rei pobre que no tenia tresor ni recollia taxes regulars, fins al punt que Cicer li va donar diners per pagar als creditors (Gneu Pompeu i Juni Brut). Vers el  Farnaces del Regne del Bsfor va arrabassar territoris de Capadcia a la regi del Pont, per Ariobarzanes III els va recobrar l'any segent per decisi de Juli Csar que li havia perdonat la seva anterior aliana amb els pompeians. El  Ariobarzanes III va ocupar territoris armenis, segurament amb l'autoritzaci de Juli Csar. El  el rei fou assassinat per ordre de Quasius, que era a la zona reclutant soldats per la guerra contra Antoni i Octavi, acusat de conspirar contra ell; els assassins li van prendre al cadver tot el que tenia valor. Fou proclamat rei el germ Ariarates X per va sorgir un pretendent de nom Sisinnas, i aquest va obtenir el suport de Marc Antoni, que fou influt per Glaphyre, mare del pretendent i dona de gran bellesa. Una guerra civil poc cruenta va seguir en la que Sisinnas va portar la pitjor part, fins que el  Antoni va fer matar a Ariarates X i va donar el regne a Arquelau, descendent d'un altre Arquelau que fou general de Mitridates (el ) que fou el primer rei a portar un nom que no era d'origen persa. Arquelau va tenir un llarg regnat de ms de 50 anys. Ja molt vell fou cridat a Roma vers el 15 dC, on va ser retingut, i acusat (era enemic de Tiberi des el temps del seu exili a Rodes) i va morir all del disgust vers el 17 dC. El seu fil Sifinna, que actuava com a regent, es va proclamar rei, per el Senat rom va disoldre el regne que fou incorporat com a provncia romana.

 Strapes .
 Ariamnes I v. 510 ;
 Farnaces;
 Gal;
 Esmerdis;
 Ariaramnes ;
 Farnaspes;
 Abistamenes;
 Anafes I;
 Anafes II;
 Mitridates de Quios v. 385;
 Datames v. 385-361 aC;
 Ariamnes II (fill) 361-? aC;
 Ariarates I (fill) v. 350 aC;

 Reis de Capadcia .
 Ariarates I (rei 331 aC) 331-322 aC ;
 regne suprimit 322-315;
 Eumenes 322-317 (strapa);
 Antgon 317 (cap);
 Amiertes 317-315 (strapa);
 Ariaramnes I 315-?
 Ariarates II (fill) ?-280 ;
 Ariaramnes II (fill) 280-230 (strapa);
 Ariarates III (fill, associat al govern 255-230) 255-224 ;
 Ariarates IV Eusebes (fill) 224-163;
 Ariarates V Eusebes o Philopator (fill) 163-158;
 Orofernes, usurpador 158-157 aC;
 Ariarates V (segona vegada) 157-130 aC ;
 Ariarates VI Epiphanes o Philopator (fill) 130-116 ;
 Nisa o Nysa, reina regent 130-126 ;
 Ariarates VII Philometor 116-99 ;
 Ariarates VIII 99-97 ;
 Ariarates IX Eusebes o Philopator 97-95 (regent: Gordi);
 Ariobarzanes I Philoromaios 95-94 ;
 Ariarates IX Eusebes o Philopator 94-92 (regent:Gordi);
 Ariobarzanes I Philoromaios 92-88 aC ;
 Ariarates IX Eusebes o Philopator 88-87 (regent:Gordi);
 Mitridates VI Eupator de Pont i I del Bsfor 87-84 aC;
 Ariobarzanes I Philoromaios 84-63 ;
 Ariobarzanes II Philopator (fill) 63-52;
 Ariobarzanes III Eusebes o Philoromaios 52-42 ;
 Ariarates X Eusebes o Philadelphos 42-36;
 Archelaus (Arquelau) Philopatris o Ktistes 36 aC -17 ;
 Sifinna (rgent 15-17) 17;
 Provncia romana 17;

 Deus .
 Anatis;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50482" title="Oclusiva alveolar sorda" nonfiltered="4387" processed="4355" dbindex="19742">

La consonant oclusiva alveolar sorda s un fonema que es transcriu  en l'AFI. s un so present a gaireb totes les llenges i algunes distingeixen tamb una varietat aspirada que pot tenir valor fonemtic o no.

Caracterstiques.

 s una consonant pulmnica oral, perqu l'aire surt dels pulmons cap a la boca.
 El mode d'articulaci s oclusiu perqu el contacte entre la llengua i els alveols produeix una interrupci total del pas de l'aire.
 Quant a la sonoritat, s un so sord, ja que no hi ha vibraci de les cordes vocals.

En catal.

El catal possex aquest fonema per la seva pronunciaci s dental, s a dir, la llengua s'avana una mica respecte el que marca l'AFI (com passa a moltes altres llenges romniques). No obstant aix, en les transcripcions s'acostuma a posar el mateix smbol  sense el signe diacrtic de dentalitzaci per simplificar. Quan s's estricte, es representa . La grafia que representa aquest fonema s la T, tot i que en alguns casos s un ensordiment de la D. 
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50483" title="Fricativa velar sorda" nonfiltered="4388" processed="4356" dbindex="19743">
El so fricatiu velar sord es representa amb el signe  en l'alfabet fontic internacional (AFI). 

Caracterstiques.

s un so fricatiu perqu es produeix una turbulncia en la columna d'aire a causa del contacte dels rgans de l'aparell fonador.
El punt d'articulaci s velar perqu la llengua es mou cap al darrere del paladar.
s un so oral central, perqu l'aire noms surt per la boca (no pas pel nas), i pel seu canal central.

En catal.

El catal normatiu no posseeix aquest so, que equival a la "J" castellana en paraules com "juez". El llat tampoc no tenia aquest so. 

No obstant aix, en catal es fa servir colloquialment en nombrosos manlleus, siguin o no acceptats normativament. 

Un exemple fora naturalitzat en el catal colloquial procedent del cal s "halar".

Histricament, quan el castell era una llengua coneguda noms per una minoria lletraferida, els manlleus al catal adaptaven aquest so castell com . E.g. "maco" procedent del castell majo. 

Un exemple mal adaptat de l'angls seria el mot "hardware" (que sol pronunciar-se a la castellana  i no pas amb ). 

Determinats registres de llengua colloquials, per influncia de dialectes del sud d'Espanya, aspiren tant determinats mots que usen tamb aquest . 























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50484" title="Nasal uvular sonora" nonfiltered="4389" processed="4357" dbindex="19744">
El fonema nasal uvular es transcriu  en l'AFI. s un so poc freqent en les llenges naturals.

Caracterstiques.

 Es produeix una oclusi total en el pas de l'aire;
 Com que s un so nasal, l'aire expellit pels pulmons surt tant per la boca com pel nas;
 El punt d'articulaci s uvular, cosa que significa que la llengua es retrau fins a l'vula o campaneta;
 s un so sonor perqu les cordes vocals vibren quan es produeix;

En catal.

El catal no t aquest fonema ni tan sols com a allfon


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50485" title="Fricativa labiodental sorda" nonfiltered="4390" processed="4358" dbindex="19745">

El fonema fricatiu labiodental sord es transcriu  en l'alfabet fontic internacional, s a dir, la lletra efa minscula.  No est present a totes les llenges per s a les ms parlades del mn.

Caracterstiques.

 s una consonant pulmnica fricativa, perqu l'aire que surt dels pulmons pateix una turbulncia quan arriba a la boca.
 s un so labiodental perqu es produeix recolzant els incisius superiors sobre el llavi inferior per modificar la columna d'aire.
 s un so oral central, ja que l'aire surt pel centre de la llengua.

En catal.

El catal t aquest fonema, que equival al so de ferro, i s'escriu amb la lletra F que pot ser sonoritzada en Fricativa labiodental sonora davant de consonant sonora.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50486" title="Fricativa labiodental sonora" nonfiltered="4391" processed="4359" dbindex="19746">

El fonema fricatiu labiodental sonor es transcriu  a l'AFI, s a dir, la lletra ve minscula. Est present a una bona part de les llenges occidentals.

Caracterstiques.

 s un so de la parla fricatiu, perqu les dents, quan toquen el llavi inferior, produeixen una turbulncia o fricci en la columna d'aire que ve dels pulmons.
 s sonor perqu hi ha vibraci de les cordes vocals.
 s una consonant oral.

En catal.
En catal antic existia com a fonema i es representava amb la lletra v. Actualment, ha desaparegut en bona part del territori absort pel fenomen del betacisme i nicament es mant als parlars balerics i algueresos, part del valenci i part del catal tarragon. A la resta de l'mbit lingstic noms pot ser la sonoritzaci del fonema fricatiu labiodental sord, , en exemples com bolgraf blau.

Referncies.
betacisme;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50491" title="Clepsidra" nonfiltered="4392" processed="4360" dbindex="19747">

La clepsidra o rellotge d aigua s un instrument per a mesurar el temps, basat en el temps que tarda certa quantitat d'aigua en passar d'un recipient a un altre a travs d'un petit orifici.

Les clepsidres estan formades per dos o ms recipients, collocats un sobre l'altre. El de sobre t un petit foradet a la base de manera que l'aigua s'hi escola a una determinada velocitat, i per tant, en un temps fix. Els recipients tenen marques a la paret interior de forma que el nivell de l'aigua indica el pas del temps. Si el subministre d aigua al recipient superior s continuu, per exemple, reciclant la mateixa aigua mitjanant el principi del sif, la clepsidra pot funcionar ininterrompudament i marcar les hores com qualsevol altre rellotge. Les clepsidres tenen l'avantatge de poder funcionar tamb a la nit, cosa que els rellotges de sol no poden fer. El seu principal inconvenient s que controlar amb precisi la velocitat de caiguda de l'aigua s difcil i per aix mateix no aconsegueixen una precisi gaire alta.

 Histria .

La clepsidra va ser inventada a Mesopotmia fa ms de 3000 anys. Els egipcis tamb en coneixien l existncia i van aportar notables millores al seu funcionament. Una de les clepsidres ms antigues que s han trobat estava a la tomba del fara Amenhotep I, mort cap al 1500 aC. A partir del 325 aC, va ser molt utilitzada pels habitants de l'Antiga Grcia que van ser els que li van donar el seu nom actual: klepsydra, paraula composta per klepto  robar  i hydro  aigua . La idea s que un recipient  roba  l'aigua a l'altre. Posteriorment, els romans i els xinesos tamb van construir clepsidres cada vegada ms complexes.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50495" title="Haplologia" nonfiltered="4393" processed="4361" dbindex="19748">
L'haplologia s un fenomen fontic pel qual s'elimina una o diverses articulacions semblants o repetides.

Per exemple, la paraula allergogen es veu reduda a allergen pel fenomen de l'haplologia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50497" title="Dulcinista" nonfiltered="4394" processed="4362" dbindex="19749">
Durant l'edat mitjana, els dulcinistes eren un grup de persones que es dedicaven a saquejar els monestirs i les esglsies i a matar als capellans perqu creien en la pobresa de Crist.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50498" title="Seixanta" nonfiltered="4395" processed="4363" dbindex="19750">

El seixanta s un nombre natural que es pot escriure LX o 60 segons si el sistema de numeraci emprat sn les xifres romanes o rabs, respectivament. Segueix al cinquanta-nou i precedeix al seixanta-u. s mltiple de deu. Era la base dels comptes a Babilnia i el sistema sexagesimal encara s'usa per les mesures de temps. L'origen d'aquesta popularitat sembla estar en qu s el resultat de multiplicar dotze (mesos) per cinc (els dits de la m).

Ocurrncies del seixanta:

 Una hora t 60 minuts i un minut seixanta segons.
 S'usa en geometria per mesurar angles.
 Nombre d'anys de les noces de diamant.
 Can Seixanta, coloquialment s un lloc on tothom fa el que vol.
 Els anys 60 aC, 60 i dcada de 1960.
 s el codi telefnic internacional de Malisia.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50499" title="Sebasti Alzamora Martn" nonfiltered="4396" processed="4364" dbindex="19751">
Sebasti Alzamora Martn (Llucmajor, 1972). Escriptor, crtic literari i gestor cultural.
Autoproclamat membre del grup potic anomenat Imparables.

Biografia.
Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de les Illes Balears; es va fer conixer amb el poemari Rafel (1994; Premi Salvador Espriu). Tamb ha publicat Apoteosi del cercle (1997), Mula morta (2001) i El benestar (2003).

Com a narrador ha publicat L'extinci (1999), Sara i Jeremies (2002) i La pell i la princesa (2005). s autor de l'assaig sobre Gabriel Janer Manila L'escriptura del Foc (1998). Tamb particip a Imparables, Una antologia (2004) i public juntament amb Hctor Bofill i Manuel Forcano Dogmtica Imparable (2005). Com a articulista, s collaborador del diari Avui.

Des del desembre de 2007, director de la revista "Cultura".

Guardons.
 1994: Premi Salvador Espriu per Rafel;
 1996: Premi Bartomeu Rossell-Prcel dels Premis 31 de Desembre de l'Obra Cultural Balear.
 1999: Premi Documenta de narrativa;
 2002: Premi Ciutat de Palma per Sara i Jeremies;
 2003: Premi Jocs Florals de Barcelona per El Benestar;
 2005: Premi Josep Pla de narrativa per La pell i la princesa;
 2008: Premi Carles Riba de poesia per La part visible;

Enllaos externs.
 Fitxa de l'autor;
 Qui s Qui de les lletres catalanes;
 Els imparables;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50501" title="Setanta" nonfiltered="4397" processed="4365" dbindex="19752">

El setanta s el nombre que segueix al seixanta-nou i precedeix al setanta-u. Es pot escriure 70 o LXX segons si s'usen xifres rabs o romanes, respectivament. s un nombre natural compost i defectiu.

Ocurrncies del setanta:

 Designa les noces de plat;
 La traducci de la Bblia cannica durant segles va ser la dels Setanta.
 A la setantena olimpada va nixer Scrates.
 Setanta s la freqncia cardaca mitjana de l'home. ;
 Els anys 70 aC i 70;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50503" title="Vuitanta" nonfiltered="4398" processed="4366" dbindex="19753">

El vuitanta s un nombre que segueix al setanta-nou i precedeix al vuitanta-u. S'escriu 80 en xifres rabs i LXXX en romanes.

Ocurrncies del vuitanta:

 s el nombre atmic del mercuri.
 L'edat mxima dels cardenals per votar el nou Papa.
 La volta al mn en 80 dies de Jules Verne.
 Anys 80 aC, 80 i 1980.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50504" title="Noranta" nonfiltered="4399" processed="4367" dbindex="19754">

El noranta s un nombre natural que segueix al vuitanta-nou i precedeix el noranta-u. S'escriu 90 o XC segons el sistema de numeraci emprat.

Ocurrncies del noranta:

 L'angle recte mesura 90 graus.
 El 90 s el prefic telefnic de Turquia;
 Designa els llibres dels Pasos Baixos segons l'ISBN.
 Les mesures d'una maniqu sn 90-60-90.
 Una vaca produeix de mitjana 90 kg de met a l'any.
 Anys 90 aC, 90 i la dcada del 1990.

El 90 es pot expressar com a producte de dos nombres naturals consecutius:

  90=910

i, per tant, tamb com a quocient de factorials:

  90=10!/8!







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50508" title="Gnobian" nonfiltered="4400" processed="4368" dbindex="19755">
Com a Gnobian es coneixen diferents distribucions de GNU/Linux basades en Gnome com a entorn d'escriptori i Debian Linux com a sistema operatiu, normalment en les seues darreres versions.

 Distribucions .

Existeixen diferents distribucions Gnobian:

Gnome2-live Distribuci operativa creada per a demostrar les possibilitats de Metadistros i de Gnome.
Gnoppix - CD operatiu;
gnUAMix - patrocinat per la Universitat Autnoma de Madrid;
Guadalinex - Per la Junta d'Andalusia;
Lliurex - Projecte educatiu de la Generalitat valenciana. ;
LinEx - Projecte educatiu de la Junta d'Extremadura;

Enllaos externs.

 Referncia de Gnobian - del wiki de Hispalinux;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50510" title="Espadanya" nonfiltered="4401" processed="4369" dbindex="19756">

L'espadanya s el coronament superior, per sobre de la teulada, de la faana o d'una qualsevol de les parets d'una esglsia, amb un o diversos buits on sn collocades les campanes. Tamb pot ser una paret construda sobre la teulada damunt l'arc toral. Aquesta mena de campanar s conegut tradicionalment com a campanar de paret o de cadireta.

s caracterstic de la sobrietat de l'estil romnic.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50516" title="Hispalinux" nonfiltered="4402" processed="4370" dbindex="19757">
Hispalinux s una associaci sense nim de lucre d'usuaris de GNU/Linux a nivell espanyol. Es fund el 20 de juny del 1997.

Els seus objectius sn:

La promoci del sistema operatiu GNU/linux.
El suport als usuaris i desenvolupadors de GNU/Linux des d'Espanya.
La promoci del programari lliure.

Vegeu tamb.
LinUV;

 Enllaos externs .
Lloc web d'Hispalinux;
El planet d'Hispalinux;
Wiki d'Hispalinux;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50521" title="Francisc" nonfiltered="4403" processed="4371" dbindex="19758">
Els franciscans sn aquelles persones que segueixen les creences de Sant Francesc d'Asss que sn aconseguir que tots els germans amb la inspiraci de l'Esperit Sant puguin seguir incisivament a Crist en el mn actual segons la forma de vida i Regles de Sant Francesc. Sn un dels ordes mendicants. L'orde francisc va ser fundat per Francesc d'Asss l'any 1208. Es divideix en tres ordes bsics:

 L'orde primer (ordo fratrum minorum): seguit per tres grans famlies: els franciscans, els conventuals i els caputxins.
 L'orde segon: format nicament per religioses, especialment clarisses i concepcionistes;
 El tercer orde: compost per seglars (creients no sacerdots que collaboren en les tasques de l'orde i ajuden als sacerdots oficials) dels dos sexes anomenats terciaris franciscans. Tamb comprn diversos religiosos de diverses congregacions.
Els franciscans creuen en la pobresa de Crist, tot i que a la mort de Sant Francesc d'Asss l'any 1226 es produren diverses escissions sobre com interpretar-la

 Franciscans Illustres .

 Guillem d'Occam (1290-1349). Filsof i teleg angls. Cre el raonament de la Navalla d'Occam ;
 John Duns Escot (1266-1308). Teleg escocs ;
 Ramon Llull (1232-1316). Escriptor, filsof, poeta i teleg. s considerat el primer gran escriptor en catal;
 Luca Pacioli (1445-1517). Matemtic itali. Expos el clcul de progressions a la seva obra Summa de arithmetica, geometria, proportioni et proportionalita;
 Roger Bacon (1214-1292). Filsof, teleg i reconegut cientfic angls;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50522" title="Nausfanes" nonfiltered="4404" processed="4372" dbindex="19759">
Nausfanes (en grec, Nausiphanes ) va ser un filsof que visqu durant el segle IV aC. Ensenyava filosofia a una escola que tenia en la ciutat de Teos (sia Menor). Filsof d'escassa originalitat si el comparem amb tota la resta de filsofs del seu temps, per remarcable per la seva posici histrica en la formaci de la filosofia del perode hellenstic.

Autors com Digens Laerci i Sext Empric indiquen que fou deixeble de Pirr d'Elis (fundador de l'escepticisme) i amic i seguidor de Demcrit (segon fundador de l'atomisme, desprs de Leucip), i que va tenir un gran nombre de deixebles, entre els quals Epicur, si b aquest, per tal de mantenir la seva fama d'autodidacte, deia que no havia aprs res de Nausfanes.

Era propietari i professor d'una escola a Teos, on ensenyava, per exemple, retrica i atomisme. De fet, hom el relaciona com una de les persones que ajud, com a ideleg a consolidar la relaci ideolgica entre la gnoseologia democrtea i l'escepticisme, i les teories atomistes de Demcrit i Epicur. De fet, era indubtablement una persona entesa en filosofia, atomisme, retrica i teoria del coneixement del seu temps, tot i que tenia opinions en part divergents tant respecte als seus mestres i dols com respecte als seus alumnes i seguidors.

Des del punt de vista tic, va sostenir que el filsof pot participar en la vida poltica; tamb es consagr a una teoria de la retrica (discutida desprs per Filodem). Pel poc que sabem de les teories atomistes de Nausfanes, aquest dna una explicaci de la teoria atmica semblant a la de Demcrit, segons la qual els toms sn peces de matria mortes en un moviment mecnic (a diferncia d'Epicur, qui afirma que els toms sn entitats sensibles, amb emocions com el plaer i el dolor).

Es conserven pocs fragments i comentaris de Nausfanes, pel que una interpretaci exhaustiva i llarga del seu pensament s impossible. Ha passat a la histria de forma similar a Ammoni Saccas: un personatge clau en l'evoluci de pensadors importants, per una figura poc important i poc definida per s mateixa.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50525" title="Ferran d'Arag" nonfiltered="4405" processed="4373" dbindex="19760">


Ferran el Catlic (1452-1516), Ferran I de Navarra, II de Catalunya i Arag, III de Siclia i V de Castella;
Ferran d'Arag, abat de Mont Aragn, germ del rei Pere el Catlic;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50527" title="Rea (satllit)" nonfiltered="4406" processed="4374" dbindex="19761">

Rea s el segon satllit ms gran de Saturn. Va ser descobert per Giovanni Cassini el 1672. Tamb se l'anomena Saturn V.

 Nom .
Entre 1671 i 1684, Giovanni Cassini va descobrir quatre de les llunes de Saturn: Jpet, Rea, Dione i Tetis i les va batejar amb el nom llat de Sidera Lodoicea (estrelles de Llus), en honor del rei Llus XIV de Frana. Molts anys ms tard, el 1847, John Herschel, fill de William Herschel, va proposar que els satllits de Saturn rebessin els noms dels Titans i les Titnides de la mitologia grega, germans i germanes de Cronos (que s el nom grec de Saturn). Rea s una de les Titnides, filla d'Ur i de Gea, esposa de Cronos i mare de Zeus i d'alguns dels altres dus olmpics.

 Caracterstiques .
Rea s un cos esfric de 1528 km de dimetre, el segon ms gran dels satllits de Saturn, que orbita a 527.040 km de Saturn (8,75 vegades el seu radi equatorial) en la zona exterior a l'anell E. Posseix una rbita circular, lleugerament inclinada respecte a l'equador del planeta i completa una revoluci cada 4 dies i mig. A diferncia de Tit, que s la nica de les llunes de Saturn que en t, no se li coneix atmosfera, per s un anell d'uns 1.500 km de dimetre, essent l'nic cos no planetari conegut a posseir-ne un. La seva densitat s fora baixa (1.240 kg/m3) lo que indica que est composta, bsicament, de gel d'aigua per possex un nucli de roca que comprn menys d'un ter de la massa total del satllit. La temperatura a la cara illuminada pel Sol s de -174C mentre que a la cara fosca oscilla entre els -200C i els -220C. En alguns aspectes s semblant a Dione: els dos tenen una composici i un albedo semblants, cosa que fa pensar que han tingut una histria geolgica similar. Una altra caracterstica que comparteix amb Dione s la seva rotaci sncrona, s a dir, que el perode de rotaci i el perode orbital sn iguals. Aix implica que una cara o hemisferi del satllit precedeixi sempre a l'altra en el moviment orbital al voltant del planeta.

Rea s un dels cossos ms densament crateritzats de tot el Sistema Solar. La seva superfcie es pot dividir en dos hemisferis clarament diferenciats. L'hemisferi de davant s d'un color clar uniforme i cont uns crters relativament joves i petits (de menys de 40 km de dimetre) que no presenten un relleu gaire marcat, a diferncia dels de la Lluna i Mercuri. L'hemisferi de darrera presenta crters ms grossos i ms vells i, sobretot, unes llargues franjes clares que travessen l'hemisferi de cap a cap. Es pensa que aquestes lnies poden ser material ejectat per volcans de gel durant el procs de formaci del satllit, quan la roca sota l'escora encara era lquida. Tanmateix, observacions recents de Dione, que presenta unes franges semblants, mostren que en realitat sn penya-segats de gel. Rea encara no ha estat fotografiada en detall per la sonda Cassini, per s lgic pensar que les franges de Rea siguin del mateix tipus. Els cientfics pensen que fa molt temps l'hemisferi de davant tamb tenia crters grossos i vells per, mentre el satllit encara s'estava formant, devia tenir lloc un resurgiment de la superfcie que va esborrar tots els crters antics.

 Enllaos externs .

 Imatges de Rea preses per la nau Cassini (en angls);
 Impressionant vista de Rea en rotaci (pgina en francs);









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50529" title="Wallis" nonfiltered="4407" processed="4375" dbindex="19762">

Illa Wallis o Uvea, a Wallis i Futuna.
Samuel Wallis, explorador i navegant angls.
Nom alemany del cant Valais de Sussa.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50530" title="Provncia de Burgos" nonfiltered="4408" processed="4376" dbindex="19763">


La provncia de Burgos s una de les provncies de Castella i Lle, est situada al nord-est d'aquesta comunitat. La seva capital s Burgos. 

Geografa.
La provncia limita amb La Rioja, Sria, Palncia, Biscaia, laba, Valladolid, Segvia i Cantbria.

Rius.
Per la provncia passen l'Ebre, el Duero, l'Arlanzn i l'Arlanza.

Divisions administratives.
Comarques.
La provncia de Burgos es divideix en 10 comarques:
Las Merindades;
Pramos;
La Bureba;
Ebro;
Odra-Pisuerga;
Burgos;
Montes de Oca;
Arlanza;
Sierra de la Demanda;
Ribera del Duero;

Localitats.
Artcle principal: Llista de municipis de Burgos;

Aquestes sn les localitats principals de la provncia:
Burgos (167 962 hab.);
Miranda de Ebro (36 240 hab.);
Aranda de Duero (30 309 hab.);

Rabanera del Pinar
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50532" title="Ariarates" nonfiltered="4409" processed="4377" dbindex="19764">


Ariarates () fou el nom de deu dels reis de Capadcia. El nom es persa i vol dir "Gran Mestre" o "Honorable Mestre". L'ancestre d'aquestos reis fou Anafes (Anaphas) un dels set nobles perses que van enderrocar als mags, i el avantpassat ms proper fou Datames.

Ariarates I 331-322 aC (abans fou strapa);
Ariarates II ?-280 aC;
Ariarates III (associat al govern 255-230) 255-224 aC;
Ariarates IV Eusebes 224-163 aC;
Ariarates V Eusebes o Filoptor 163-158 i 157-130 aC;
Ariarates VI Epfanes o Filoptor 130-116 aC;
Ariarates VII Filomtor 116-99 aC ;
Ariarates VIII 99-97 aC;
Ariarates IX Eusebes o Filoptor 97-95, 94-92 i 88-87 aC;
Ariarates X Eusebes o Filadelf  42-36 aC;

Vegeu: Capadcia (Regne)

Fou tamb el nom d'alguns prnceps aquemnides, el principal dels quals s esmentat sota aquest nom per Just, per com Ariaspes per altres fonts.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50533" title="Sria" nonfiltered="4410" processed="4378" dbindex="19765">



Sria s una ciutat espanyola de gaireb 40.000 habitants i capital de la provncia de Sria (de Castella i Lle).

Geografia.

s situada a la zona de contacte entre la Serralada Ibrica i la Meseta, a les vores de l'alt Duero. Centre administratiu i comercial, la principal activitat industrial s l'elaboraci de productes alimentaris, destacant l'ellaboraci de mantega. 

s a la provncia menys poblada d'Espanya, amb una poblaci de 92.773 (2005) i una densitat de 9 habitants per km, sent la penltima capital de provncia espanyola per poblaci, noms Terol t menys habitants que Sria. Hi ha 183 municipis a Sria, gaireb la meitat tenen menys de 100 habitants i noms 12 tenen ms de 1.000 habitants.

Histria.

Origens i Etimologia.

Sria va sorgir de la m dels romans. Tanmateix, a l'actual Tur del Castell s'hi han descobert restes d'un assentament ms antic supeditat, sens dubte, a l'existncia de Numancia. Bartolom de Torres, en la seva Topografia de la ciutat de Numancia, assegura que el castell d'aquesta ciutat va prendre el nom d'Oria d'un cavaller grec dit Dric, capit dels doris, que va arribar a Sria des d'Acaya. D'aquesta notcia dedueixen alguns historiadors que els primers pobladors de l'actual Sria van ser els doris. No obstant aix, aix, no ha estat corroborat per restes arqueologiques i per a un altre grup d'experts els primers pobladors de Sria van ser els sueus, els reis del qual, segons Tutor i Malo en el seu Compendio historial de las dos Numancias, hi van establir una de les seves corts.

Ambdues hiptesis han caigut en dess amb el pas del temps perqu cap document no les acredita de manera fidedigna. Sembla lgic suposar que la paraula Sria deriva de dauria, al seu torn derivada de daurius, s a dir, Duero. A aquestes versions, sobre l'origen del nom de Sria, se sumen la de Pedro de Ra, que deriva Sria de Sarra, nom de la ciutat de Tir, i de sarranos, els seus habitants, d'on ve sori. En un llibre d'armes es narra que quan Alfons VII l'Emperador va reedificar Sria es va descobrir una gran pedra amb un signe gravat que recordava a una S, la qual es va afegir al castell d'Oria i va donar l'actual veu Sria.

L'any 869, en plena conquesta rab, Sria va saltar de nou a les pgines de la histria amb motiu de l'aixecament de Solimn ben Abs contra l'emir de Crdova que va enviar al seu fill, al-Hakan, per sufocar l'alament.

La reconquesta.

Durant el segle XI es va convertir en un important enclavament estratgic per la seva situaci al costat del Duero i va marcar el lmit entre els dominis cristians i musulmans a la denominada marca del Duero o lnia del Duero. A comenaments del segle XII el rei Alfons I el Bataller, la va conquerir definitivament als rabs i la va repoblar situant la frontera ms al sud. Tanmateix, Sria va continuar sent un enclavament estratgic per dos motius:

 a causa de les lluites pel territori entre els regnes de Castella i Lle (a la tutela de la qual va passar el 1134), Navarra i Arag.

 per la seva importncia ramadera la convertiren en un centre comercial i industrial (manufactures llaneres). Era la principal zona de pastura de Castella.

Alfons VIII el noble va mantenir la independncia del regne de Lle grcies a l'ajuda prestada pels sorians i, en agrament, va atorgar a la ciutat una srie de privilegis. El 1195 San el Brau va prendre la ciutat i a comenaments del segle XIII va conixer un dels seus perodes ms florents grcies a la seva situaci fronterera. s l'any 1256 quan obt un fur d'Alfons X el Savi.

El comer, en mans dels jueus, va fer de Sria una ciutat important. Els jueus van ampliar l'alhama situada en els lmits del castell, i van donar riquesa a la ciutat. Al castell, dins del mur principal, hi ha un cos espais en el qual antigament hi va haver tres-centes cases i un temple, que avui perdura, encara que arrunat. Moltes d'aquestes cases diuen que eren de jueus, i aquella poblaci, amb la que hi havia per fora, es deia alhama.

Decadncia.

El 1492, el decret d'expulsi dels jueus, va portar la decadncia econmica i social de Sria. Durant el regnat dels Reis Catlics es va interrompre la narraci histrica de Sria perqu desprs de la uni dels regnes d'Arag, Navarra i Castella la ciutat va deixar de ser un enclavament estratgic. Aquesta situaci es va prolongar durant la segona meitat de l'edat mitjana, per a que recupers Sria el seu protagonisme en la histria amb la guerra de Successi, en defensar la causa de Felip V, i protegir de les pretensions aragoneses la lnia fronterera (1706-1707).

El 1808, desprs de la invasi francesa de la Pennsula, es va constituir a Sria una Junta d'Armament i Defensa que va organitzar el regiment o Batalln de Numantinos actiu als fronts de Logronyo i Sigenza. El 20 de novembre de 1808 les tropes franceses es van presentar a les portes de Sria i van comenar el saqueig. La ciutat va quedar en flames i va caldre esperar a la segona meitat del segle XIX perqu recupers els seus ndexs de poblaci i riquesa.

Histria contemporania.

A l'actualitat Sria pot definir-se com una capital petita per activa grcies a la indstria del turisme, que conserva en part el seu carcter histric i medieval, i racons, que traspuen aquesta mgia que ha sedut els viatgers de tots els temps.

Amb un 2,4% de la superfcie nacional, Sria t una poblaci que representa menys del 0,19% i baixant, amb una mitjana de 292 naixements anuals, que tamb disminueix anualment. El seu creixement vegetatiu s menor de 386. Respecte al valor afegit aquest s de 797 milions d'euros, l'ltim d'Espanya.

Actualment el retrocs en la poblaci soriana ha suposat que la m d'obra sigui escassa a causa del constant xode de sorians cap a altres provncies (Saragossa s la provncia d'Espanya amb ms sorians residents); la poblaci est envellida i amb prou feines hi ha natalitat el que ha suposat que la densitat de poblaci de la provncia sigui inferior a la del Desert del Sahara.

Les diferents administracions centrals han allat a la provncia mitjanant l'escs i gaireb nul impuls al desenvolupament, l'eliminaci de lnies de ferrocarril per la seva poca rendibilitat, la impossibilitat d'accedir a una varietat digna d'estudis superiors i, en definitiva, l'abandonament total.

La situaci de Sria s propera a l'extinci cultural d'un poble arrelat en l'antiga Numancia.

Monuments.

Sria compta amb un superb catleg monumental quallat d'exemplars d'estil romnic. Entre els ms destacats poden assenyalar-se els segents:

 San Juan de Rabanera;
 Santo Domingo;
 San Pedro de Sria;
 San Juan de Duero;
 San Nicols de Sria;

Cal destacar tamb el museu arqueolgic que recull una bona part de les troballes de la propera Numancia.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50536" title="Ariamnes" nonfiltered="4411" processed="4379" dbindex="19766">


Ariamnes fou el nom de dos strapes de Capadcia.

 Ariamnes I, strapa vers el 510 aC;
 Ariamnes II, strapa el 361 aC;


Vegeu: Capadcia (Regne)
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50538" title="Provncia de Sria" nonfiltered="4412" processed="4380" dbindex="19768">


La provncia de Sria s una provncia espanyola amb capital a Sria que forma part de Castella i Lle.

Geografia.
Es troba a l'est de Castella i Lle i limita al nord amb La Rioja, a l'est amb la provncia de Saragossa, al sud amb la de Guadalajara, al sud-oest amb la de Segvia i al nord-oest amb la de Burgos.

El riu ms important de la provncia s el Duero, el qual neix aqui.

A ms a ms, a aquesta provncia es troba el Moncayo, el cim ms alt de la Serralada Ibrica.

Demografia.
Sria s la provncia menys poblada de l'Estat espanyol, amb una densitat d'uns 9 habitants/km, una de les menors de la Uni Europea. La poblaci de la provncia s de 91.487 hab. (2002), dels quals un 40% viuen a la capital, Sria. 

S'hi donen els fenmens d'envelliment de la poblaci i el despoblament de viles.

Vegeu tamb.
Llista de municipis de Sria;
Comarques de Sria;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50539" title="Ariaramnes" nonfiltered="4413" processed="4381" dbindex="19769">



Ariaramnes (antic persa Riyaramna; elamita Har-ri-ya-ra-um-na, Accadi Ar- a-ra-am-na, llat Ariaramnes; probablement derivat de  Ary r man, de ary   els aris  i r man  pau  que voldria dir "el que porta la pay als aris". El van portar diversos personatges en els quals, un rei dels perses, i un strapa i dos reis de Capadcia.

Ariaramnes de Prsia, rei dels perses o de Parsuwash;

Ariaramnes (general), general persa de dubtosa historicitat;

Ariaramnes (noble), noble persa;

Ariaramnes de Capadcia fou strapa de Capadcia durant el segle IV aC ;

Ariaramnes I , reide Capadcia vers 315 aC a 290 aC;

Ariaramnes II, rei o strapa de Capadcia vers desprs del 280 aC fins a 230 aC;

Ariaramnes s el nom de dos personatges de Kertx que apareix a dues inscripcions, una del segle I aC on se'l identifica com Ariaramnes fill d'Ariarates; i un altre de data incerta dedicada a Daiskos, fill d'Ariaramnes.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50540" title="Ariobarzanes" nonfiltered="4414" processed="4382" dbindex="19770">


Nom d'origen persa, en grec  en antic persa  rya-b z na, (probablement "Exaltaci dels aris"), podria derivar de l'elamita  Har-ri-pir-tan, donant  riya-b d na.

Nom de tres reis de Capadcia:  Ariobarzanes I, II i III;

Nom de tres reis del Pont:   Ariobarzanes I, II i III;

Nom d'un strapa de la Frgia Hellespntica:  Ariobarzanes de Dascilios.

Nom d'un strapa de Persis: Ariobarzanes de Persis;

Nom d'un rei d'Armnia: Ariobarzanes d'Armnia;

Ariobarzenes (general), general persa que es va enfrontar a Alexandre el Gran ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50541" title="Jean-Claude Juncker" nonfiltered="4415" processed="4383" dbindex="19771">

Jean-Claude Juncker ( Rdange-sur-Attert, Luxemburg  1954 ) s un poltic luxemburgus del Partit Popular Social Cristi i actual primer ministre de Luxemburg. 

Biografia. 
Va nixer el 9 de desembre de 1954 a la poblaci de Rdange-sur-Attert, situada al districte de Diekirch. Va passar la seva infncia i joventut al sud del pas, on el seu pare treballava en una planta siderrgica. Va realitzar els seus estudis secundaris a Blgica, rebent el seu batxillerat a Luxemburg. El 1979 es gradu en dret per la Universitat d'Estrasburg (Frana), tot i que mai ha exercit la seva autntica professi.

Inicis poltics. 
Membre actiu del Partit Popular Social Cristi des de 1974, es convert en Secretari Parlamentari d'aquest partit l'any 1979. A partir d'all guany cada vegada ms reconeixement en el seu partit i al desembre de 1982 s designat Secretari d'Estat de Treball i Seguretat Social pel llavors Primer Ministre Pierre Werner. 

El 1984 s electe per primera vegada membre de la Chambre des dputs (Cambra dels Diputats o Parlament). Membre del Govern del primer ministre Jacques Santer, aquest el designa Ministre de Treball i Ministre a crrec dels Pressuposts. Durant la presidncia luxemburguesa del Consell de la Comunitat Europea de 1985 presideix el Consell de Ministres d'Assumptes Socials i Pressuposts. 

Desprs de les eleccions legislatives de juny de 1989 s designat Ministre de Finances i Ministre de Treball. En la tradici poltica luxemburguesa, el crrec de Ministre de Finances s considerat com l'avantsala a l'ofici de Primer Ministre. Aquest any va sofrir un greu accident automobilstic, a conseqncies del qual roman en coma durant dues setmanes. Restablert de l'accident presideix el 1991 el Consell Econmic i Financer europeu (Ecofin), i en la seva condici destaca com una de les figures principals en la creaci del Tractat de Maastricht o Tractat de la Uni Europea. En el plnol nacional el 1992 inici la preparaci d'una profunda reforma impositiva, que s posada en prctica el gener de 1993. Des de gener de 1990 fins el febrer de 1995 s tamb el lder del seu partit. 

Primer Ministre.
Reescollit membre del parlament el juny de 1994, conduex novament els ministeris de Finances i de Treball. Quan Jacques Santer, en aquells moments Primer Ministre, s designat President de la Comissi Europea al gener de 1995, el Gran Duc Joan I de Luxemburg convoc Juncker com a Primer Ministre, que simultniament s'ocupar com Ministre de Finances, Treball i Ocupaci, i Pressuposts. 

En el seu nou paper va procurar intensificar la presncia internacional de Luxemburgm, aix el desembre de 1996 va tenir una actuaci decisiva com a mediador entre el canceller alemany Helmut Kohl i el president francs Jacques Chirac en les negociacions que es van portar a terme a Dubln sobre el pacte d'estabilitat subjacent a la uni econmica i monetria europea. Durant la segona meitat de 1997 va presidir el Consell d'Europa. 

Al juny de 1999 el Partit Popular Social Cristi va guanyar novament les eleccions, i Juncker ocup una vegada ms la prefectura d'un govern compost de membres del seu propi partit i del Partit Democrtic que finalitz amb 15 anys de govern de coalici entre el PPSC i el Partit Socialista dels Treballadors. A ms del crrec de primer ministre, conserv les carteres de finances i de comunicacions. 

El 31 de juliol de 2004 s designat novament Primer Ministre, Ministre d'Estat i Ministre de Finances del govern format com a resultat de les eleccions generals del 13 de juny de 2004, i integrat per una coalici entre els socialcristians de Juncker i el Partit Socialista dels Treballadors. Al setembre d'aquell mateix any, a Scheveningen, s escollit primer president de lEurogroupe, organisme informal integrat pels ministres de finances de l'rea de l'euro, amb un mandat iniciat l'1 de gener de 2005 i fianlitzat el 31 de desembre del 2006. Durant el primer semestre de 2005 fou president de la presidncia rotativa del Consell Europeu, en la qual fou succet pel primer ministre britnic Tony Blair. Durant aquest perode sofr la victria del NO al Tractat pel qual s'establix una Constituci per a Europa a Frana i els Pasos Baixos a ms del fracs dels pressupostos europeus. 

Desprs d'haver estat Governador del Banc Mundial entre 1989 i 1995, fou nomenat Governador del Fons Monetari Internacional i del Banc Europeu per a la Reconstrucci i el Desenvolupament (EBRD) el 1995. L'any 2002 va ser condecorat pel president francs amb la Legi d'Honor en el grau de Gran Oficial. L'any 2005 fou guardonat amb el Premi Internacional Carlemany.






Enllaos externs.
  Pgina Oficial del Govern luxemburgus;
  Pgina Oficial del Premi Internacional Carlemany, edici 2006;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50542" title="Arquelau" nonfiltered="4416" processed="4384" dbindex="19772">


Arquelau (gegraf) fou un gegraf grec que va escriure un llibre on va descriure els pasos visitats per Alexandre el gran del que podria haver estat contemporani;
Arquelau (poeta), poeta que va escriure 300 versos brbars imbics;
Arquelau (general), general de Mitridates;
Arquelau (strapa), strapa de Susiana i Mesopotmia;
Arquelau d'Esparta, rei d'Esparta;
Arquelau de Macednia, prncep macedoni;
Arquelau I de Macednia, rei de Macedonia 413 aC-399 aC;
Arquelau II de Macednia, rei de Macednia 396 aC-393 aC;
Arquelau de Cesarea, bisbe;
Arquelau de Carrha (Sant Arquelau), bisbe i sant ;
Arquelau de Judea, etnarca de Judea ;
Arquelau I de Comana, rei-sacerdot de Comana;
Arquelau II de Comana, rei-sacerdot de Comana;
Arquelau de Capadcia, rei de Capadcia;
Arquelau Fsic, filsof grec tamb conegut per Arquelau d'Atenes o Arquelau de Milet;
Arquelau de Quersons;
Arquelau de Prienne;
Sant Arquelau, bisbe i sant;
Sant Arquelau, nom de dos mrtirs fets sants; el primer se celebra el 4 de mar i el segon, natural d'stia, el 23 d'agost;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50546" title="Arak" nonfiltered="4417" processed="4385" dbindex="19775">

Geografia:
Arak s el nom persa i turc del riu Araxes (nom armeni i rus).
Efmera repblica que va existir el 1918. Vegeu Araks.
Al-Arak, castell rab a Castella, desprs Santa Mara de Alarcos;
Arak (Iran);









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50548" title="Araxes" nonfiltered="4418" processed="4386" dbindex="19777">

Araxes (llatinitzaci del nom en armeni i rus, conegut tamb com a Aras, Araks, Arax, Araxi, Araxes, Araz, o Yeraskh; en armeni      , en farsi     , en turc Aras, en zeri Araz, en kurd Aras o Araz, en rus      ) s un riu de la regi del Caucas que fa frontera entre Turquia, l Iran, l Azerbaidjan i Armnia. 

Neix a territori turc i t un curs de 994 km. A Sabirabad s ajunta amb el Kura. Desemboca a la mar Cspia on forma un delta.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50549" title="General Grievous" nonfiltered="4419" processed="4387" dbindex="19778">

El General Grievous s un personatge de la saga Star Wars.

General Estratega Droide de la Confederaci. Mig fet de metall i mig de carn, el Capit suprem del droides va causar la destrucci en molts planetes.
Va comenar essent un General Kaleesh, que eren uns ssers aliengenes rptils de pell rogenca. En el seu planeta Kalee, va devastar un munt de ciutats Huk, que eren uns ssers insectoides rivals dels Kaleesh. Una vegada acabada la guerra, guanyada pels Huk gracis a la Repblica, els Kaleesh van quedar molt endeutats, i el Clan Bancari Interespacial va accedir a ajudar-los amb la condici que en Grievous s convertis en el general estratega de la Confederaci. Per en un principi, en Grievous no ho va acceptar.

Llavorens, la nau que transportava a en Grievous es va estavellar, i els del Clan Bancari li van dir que el podien salvar si s'ajuntava a la confederaci. Ell va acceptar i s va convertir en el general estratega. Durant mesos s va estar entrenant amb el Comte Dooku en les arts jedi, i s va convertir en un assass de jedi.
Durant la batalla de Geonosis, en Grievous ja estava dins la confederaci, i s trobaba a Geonosis. Durant la batalla va estar a cobert, per va ser descobert per un jedi, per en Grievous va matar al jedi, i va continuar en l'anonimat.
Desprs de aix va continuar batallant en les guerres clon en secret, fins a Hypori, on s va presentar amb una gran massacre de jedi i de clons.
Grievous despres va segrestar al Canceller Palpatine, i despres de que Obi Wan Kenobi i Anakin Skywalker rescatessin al Canceller, va fugir al planeta Utapau, on va restar a cobert, fins que Obi Wan el va trobar, i el va matar en un intens combat.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50552" title="Her" nonfiltered="4420" processed="4388" dbindex="19779">
Her (o Khoi) fou una ciutat propera a la costa nord-oest del Llac Urmia, capital de la regi de Zaravand.

Durant la revolta anomenada rebelli d'Ankl, la regi estava sota el comandament de Nershapuh Remposian, nakharar tamb de Salmas i Zaravand. Els perses van passar a territori armeni per aquests districtes i els armenis dirigits per Vardan Mamikonian els van sortir a l'encontre i la batalla decisiva es va lliurar al nord d'Her, a la vora del Artaz, prop de la vila d'Avarair (2 de juny de 451), essent una victria completa dels perses.*

El 482 un exercit persa es va concentrar a Her (Khoi) i Zaravand, al nord-est del Llac Urmia, sota el comandament del gran visir (Hazarbadh) Suren Pahlav i del comandant de la gurdia de corps (Putxtighbansalar) Adhur-Nars, per combatre la rebelli armnia.

El 626 l'emperador Heracli va entrar a la provncia de Shirak i des all a Armnia creuant l'Araxes i passant a la provncia de Kogovit i desprs a Her (Khoi) i Zaravand. All amenaava Mdia per enlloc d'atacar-la, va baixar directe cap a Ctesifont i Dastgard, les residencials reials perses.

Vers el 770 Gagik Ardzruni de Vaspurakan es va tancar a la fortalesa de Nekhan i es va dedicar a fer incursions a les provncies venes (Her-Zaravand i Zaharevan), per derrotat a Her va ser assetjat durant un any a Nekhan. Gagik fou capturat a traci i va morir de les tortures, mentre els seus fills Hamazasp i Sahak van ser fets presoners.

Poc desprs la regi ja apareix en mans del rabs. Un emir es va establir a la ciutat d'Her i grups d'rabs es van assentar a tot el districte.

El 887 Grigor Derenik de Vaspurakan va iniciar una campanya contra els caps rabs de Her (Khoi) i Zarehavan. L'emir d'Her es va sotmetre. Grigor va entrar en el territori musulm i va arribar a una ciutat que es deia Pherotak o Perotak (uns 15 km al oest d'Her), on un emir de nom Abelbers li va parar una emboscada i Grigor va morir de cops de llana, quant tenia uns 40 anys.

L'emir sadjida Yusuf al-Sadj fou presoner del califa del 919 al 921. Aix va ser aprofitat per Vaspurakan per reprendre l'ofensiva conqueridora cap a Her, Zaravand i en direcci de Marand (sud-est de Nakhichevan i nord-est del Urmia) per els eunucs i caps militars turcs van romandre lleials a Yusuf i els atacs foren rebutjats. Fins i tot un contraatac va arribar fins el Mardastan, a la vora del llac Van. Atom de Mardastan i Grigor de Mokq van ajudar a Gagik de Vaspurakan en aquestes lluites que van tenir lloc vers 920-921.

Gagik de Vaspurakan va morir desprs del 937 i el va succeir el seu fill Derenik-Ashot. El general Abul Kharib Havhuni, lloctinent del seu pare, fou destitut i nomenat en lloc seu un tal Sargis, un nakharar. Abul Kharib es va ofendre i es va aliar amb els emirs musulmans de Her i Zarehavand. L'exrcit del rei de Vaspurakan fou sorprs pels musulmans (amb la traci de Abul Kharib) i derrotat i el rei fou fet presoner i portat a Her. Al saber-se la traci Abul Kharib fou excomunicat, i llavors va acceptar de fer el possible per alliberar al rei. L'emir de Her, Abul Hadji, va deixar llibertat de moviments al rei per sense poder sortir del emirat i Abul Kharib va aprofitar per alliberar-lo. El rei va poder tornar i Abul Kharib fou restablert al seu lloc. 

El 988 l'emir d'Her fou assassinat quant travessava de viatge el Vaspurakan, segons els historiadors armenis perqu havia segrestat dos infants cristians. El pare del emir assassinat va cridar a Abul Haidja de Tauris (al que va oferir cedir l'emirat) i el rawwdida va tornar al Vaspurakan on ara regnava Gurgen-Khatshik, per va morir durant la invasi. El va succeir el seu fill Mamlan ben Abul Haidja. L'emir rawwdida Mamlan va estar al pas d'Her en les seves expedicions a Armnia, car la seva residencia principal era Tauris o Tavrez (Tabriz) no lluny de la costa nord-est del llac Urmia.

L'emperador Basili II va marxar el 1023 cap a l'Azerbaidjan  travessant Armnia. El primer atacat fou l'emir d'Her per el setge de la capital es va produir al hivern, que aquell any va ser extremament fred i feia impossible les operacions, i Basili, desprs de rebre una  submissi nominal del emir, va decidir retirar-se (1023). Her (Zaravand) i Zarehavan feien frontera amb el catepanat de Basprakabia, l'antic regne de Vaspurakan, ara territori bizant.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50555" title="Golthen" nonfiltered="4421" processed="4389" dbindex="19780">
Golthen o Golthn s el nom armeni antic d'una part de la regi que avui es la repblica de Nakhichevan a l'Azerbaidjan.

Vegeu: Goltn


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50556" title="Mokq" nonfiltered="4422" processed="4390" dbindex="19781">
Mokq fou el nom armeni de la regi de nom clssic Moxoene. Estava situada al sud dels Reshtuniq (el qual forma la part sud del llac Van) i al nord de Kordukq (Gordiene). La part oriental constitua la provncia d'Aliovit. La ciutat principal era Mokq, al nord de la regi i al sud-oest de Manazkert.

Els districtes de la provncia eren:

Arvenitz Tzor ;
Ishots Gavar;
Miusishair;
Ishair;
Arkayi Gavar ;
Mokq ;
Djermadzorq;
Arandznaq;
Argastovit ;

Fou regida per una famlia armnia, els Mokqatsi dels que alguns membres del segle V sn coneguts: Sura (vers el 390 quan la famlia fou eliminada temporalment del poder), Atom (vers 415), Artak (vers 445) i Ohan (vers 480). Un Vardik governava vers el 640. 

A la segona meitat del segle VII estava sota control del governador musulm d'Armnia, i grups rabs es van establir a la vora del llac Van, per no a Mokq. Probablement va passar als Bagrtides en temps del prncep Ashot I Msaker per d'aquesta poca no se sap gaireb res. Quan l'ostikan Yusuf ben Abu Said ben Marwazi (851-852) va assolar el Taron i regions adjacents els seus habitants es van refugiar a Mokq, que llavors possea Sembat I Ablabas Bagratuni, fidel al Califa, per que fou empresonat el 854. Ms tard apareix en mans d'un Sembat Bagratuni, que se suposa era un dels seus fills (i per tant germ del rei Ashot I el gran), i vers el 880 de Mushel Bagratuni, fill d'aquest Sembat, a qui pretenia arrabassar-lo un dels tres prnceps de Vaspurakan, que havia rebut el seu principat "i tot el que pogus obtenir a Mokq".

Desprs va venir la guerra amb Gurgen de Mardastan, que havia atacat Vaspurakan per es va fer la pau i es va retirar als seus feus, amb residncia a la fortalesa de Kanguar, i seguidament es va dedicar a fer la guerra a Mushel que va morir en combat (vers 896), per com que Gurgen va morir poc desprs de la caiguda d'un cavall (vers 897), Mokq va conservar la dinastia ja que Mushel fou succet pel seu fill Grigor.

Durant gaireb tot el segle IX fou territori sotms als ostikans de Dwin, i des del 885 al rei Ashot I el gran i el seus successors.

No torna a aparixer fins el 975 quan governava un prncep de nom Zaphranik i filiaci desconeguda, que es va oposar sense xit al domini bizant. Amb la derrota de Bardas Skleros el 978 la regi va passar a domini bizant.

 Prnceps bagrtides de Mokq .

Sembat Bagratuni  v. 854-880;
Mushel Bagratuni  v. 880-896;
Grigor Bagratuni 896-vers 918.
Desconeguts  918-v. 970;
Zaphranik vers 975;


vegeu: Moxoene





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50562" title="Anzitene" nonfiltered="4423" processed="4391" dbindex="19784">
Anzitene s el nom clssic de l'antiga regi armnia de Kharpurt, situada entre l'Eufrates (a la regi de Melitene) a l'oest, nord i sud; la regi de Gavreq al nord; al Tsopq o Shahuni al nord-est; les muntanyes del Taure armeni al sud separant-la de la regi de l'Ankl (Anql, Angl o ngel) anomenada tamb Qel; i el Balahovit (amb la ciutat d'Arsamosata) a l'est. Va formar part de la gran regi de Sofene.

La seva ciutat principal fou Tomisa a la riba de l'Eufrates per el nom li ve de la fortalesa d'Anzith, al nord-est a la vora del Llac Tsvok

Al tractat d'Acilisene, l'Anzitene, junt amb la Derzene, la Keltzene, l'Acisilene, la Khorzene, el Daranaliq, la Balabitene, l'Astianene, i la Sofene o Sofanene va quedar sota domini rom i la resta d'Armnia va quedar per Prsia i se la va conixer com a Persarmnia. 

El 536 fou inclosa a la provncia bizantina d'Armnia Quarta. 

Vers el 958 Anzitene fou el nom d'un thema (provncia) de Bizanci que anava des de Melitene (al centre-nord) fins a Samsata (al sud), fins a Arsamosata a l'est i a Larissa a l'oest. En aquestos anys exercia el predomini a la regi el nakharar Habel (vers 970) i desprs Sahak (vers el 995).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50565" title="Reshtuniq" nonfiltered="4424" processed="4392" dbindex="19785">
Reshtuniq o Rechtuniq s el nom armeni de la regi al sud del Llac Van. Tenia per capital a Manakert a la costa en front a l'illa d'Althamar.

Limitava al nord amb el llac; a l'oest amb el Yerevark i el Aruenis Tzor (districtes del Tauruberan i del Mokq); al sud amb el Ishots Gavar (al Mokq) i el Mokq propi; i a l'est amb el Gukan i el Bazhuniq.

Fou governada per la famlia Reshtuni i va formar part del regne de Vaspurakan.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50569" title="Guerra del Golf (desambiguaci)" nonfiltered="4425" processed="4393" dbindex="19786">


A finals del segle XX i a principis del XXI, hi ha hagut tres conflictes bllics que s'han anomenat Guerra del Golf, tots ells a la regi del Golf Prsic:

La guerra Iran-Iraq (1980-1988) (tamb coneguda com Primera guerra del Golf). Fou una guerra entre l'Iran i l'Iraq.
La guerra del Golf (1990-1991) (tamb coneguda com Guerra del Golf Prsic, Primera guerra del Golf o Segona guerra del Golf). Fou una guerra entre l'Iraq i una coalici de pasos liderats pels Estats Units en resposta a la invasi iraquiana de Kuwait.
La Invasi de l'Iraq de 2003 (tamb coneguda com Guerra d'Iraq, Segona guerra del Golf i Tercera Guerra del Golf). Fou una guerra entre l'Iraq i una coalici de pasos liderats pels Estats Units.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50570" title="Jaume de Mallorca" nonfiltered="4426" processed="4394" dbindex="19787">
Jaume de Mallorca (1278 - 1330), infant de Mallorca, fou el fill primognit del rei Jaume II de Mallorca i d'Esclarmunda de Foix. 

Hereu del regne de Mallorca al qual renunci el 1299 per poder ingressar a l'orde francisc, fet que comport que el seu germ San esdevingus rei, San I de Mallorca.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50571" title="Llangardaix ocellat" nonfiltered="4427" processed="4395" dbindex="19788">

El llangardaix ocellat o llangardaix com (Lacerta lepida) s un rptil de la famlia lacrtids que pot mesurar fins a 70 cm de longitud. s de color verd o bru, amb ocels blaus als costats del cos.

Es tracta d'una espcie prpia del sud-est d'Europa, associada a ecosistemes mediterranis. La trobem distribuda a la Pennsula Ibrica, sud de Frana, nord-oest d'Itlia i el nord-oest d'frica. A la pennsula Ibrica noms s absent al nord de Galcia, al vessant nord de la Cornisa Cantbrica, al Pas Basc i al nord de Navarra. A Catalunya es distribueix per tot arreu excepte les zones de ms altitud dels Pirineus, podent-la trobar des del nivell del mar fins als 2.200 m.
 
Dins de l'hbitat mediterrani sembla no dependre gaire dels factors climtics podent-se trobar sota condicions molt diferents, tot i que no ha estat trobada per sota dels 6C de temperatura mitjana anual.

s una espcie ubiqua, que ocupa tota mena de bitops, exclosos aquells completament humanitzats i els de caire Eurosiberi. Aix doncs, es troba a tota mena de conreus i boscos mediterranis i de muntanya com sn els alzinars, pinedes, garrigues, brolles, vegetaci de ribera, sorrals costaners, erms i prats de muntanya mitjana.

En general, el llangardaix s una espcie que prefereix rees amb cobertura vegetal no gaire elevada, ja que aix t espais oberts on poder prendre el Sol i refugis per poder-se amagar. L abandonament progressiu de les zones de conreu ha fet que el llangardaix ocellat s hagi vist desplaat pel lluert (Lacerta bilineata), un altre llangardaix de mida mitjana ms acostumat a la vegetaci  espessa.

s un llangardaix de mida molt gran que pot arribar a superar els 24 cm entre el cap i la cloaca i els 70 cm de longitud total. El cos s robust amb el cap gros i ample. Els mascles sn ms grans que les femelles, amb el cap, les extremitats i la cua ms desenvolupades. Tamb presenten porus femorals ms grans. D aquests, emana certa substncia amb una olor caracterstica que serveix per marcar el territori.

La coloraci i el disseny varien amb l edat, i s generalment molt vists. Els adults presenten un disseny dorsal format per un reticulat negre sobre un fons verd groguenc. El cap s d un color ms bru i sense el reticulat. Els dos sexes presenten uns ocels blaus als costats del cos, essent ms marcats en els mascles. Els individus juvenils es caracteritzen per presentar fileres transversals d ocels clars encerclats de negre al llarg de tot el cos.

s una espcie dirna que insola per mantenir la temperatura corporal. Es mant inactiva durant els mesos d hivern i incrementen l activitat a mesura que va augmentant la temperatura. Quan arriba la primavera els mascles es mostren territorials i agressius.

s una espcie ovpara, amb postes entre 7 i 25 ous, depenent de la mida de la femella. En general fan una nica posta l any. Els ous tenen una closca amb consistncia apergaminada que permet l intercanvi de gasos i aigua amb el medi.

L poca de zel i posta varia en funci de la regi i l altitud, tot i que generalment comencen els festejos els mesos d abril i maig, i les primeres cpules la segona meitat de maig. Les postes tenen lloc la primera meitat de juny i els naixements tenen lloc entre finals d agost i principis d octubre.

Els individus joves sn insectvors, mentre que els adults tenen una alimentaci omnvora a base d altres rptils, com ara sargantanes de mida petita, ocells petits i mamfers petits com musaranyes i ratolins.

Els seus depredadors ms habituals sn la serp verda, la serp blanca i diverses aus de presa, tot i que no s una presa fcil degut a la seva gran agilitat, les seves urpes esmolades i a que utilitza una tcnica emprada per altres saures, com s autotomitzar (deixar anar) la cua. Quan la cua queda alliberada mant un cert moviment que fa que sembli viva, i aix distreu el depredador.

Gastronomia.
El llangardaix ocellat forma part de la cuina extremenya. A Extremadura es prepara el lagarto con tomate, un plat fet amb filets de llangardaix fregits i posteriorment guisats amb tomaquet i ceba a foc lent.

Referncies i bibliografia.

 Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Pasos Catalans. Editorial Prtic, S.A. Collecci Conixer La Natura, nm. 6, planes 72-73. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 8473063546.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50572" title="Ferran de Mallorca" nonfiltered="4428" processed="4396" dbindex="19789">
Ferran de Mallorca (circa, 1278 - Clarena, Grcia; 5 de juliol del 1316), infant de Mallorca.

Orgens familiars.
Fill del rei Jaume II de Mallorca i Esclarmunda de Foix, i germ de San I de Mallorca. Era nt per lnia paterna del comte-rei Jaume el Conqueridor i la princesa Violant d'Hongria, i per lnia materna del comte Roger IV de Foix i Brunissenda de Cardona.

Fou germ del rei San I de Mallorca, Sana de Mallorca i Elisabet de Foix, entre altres.

 La Companyia Catalana d'Orient .

El 1307 va ser enviat a Grcia amb la missi de prendre el comandament de la Companyia Catalana d'Orient sota el seu nom o el de Frederic II de Siclia. La Companyia estava aleshores sota el comandament de Bernat de Rocafort, que va refusar sotmetre's a l'infant Ferran de Mallorca. 

Posteriorment va ser capturar per Tibald de Cepoy i dut a Tebes i posteriorment a Npols, on fou alliberat el 1309 per Carles I de Valois grcies a la intervenci del seu pare, el rei de Mallorca.

 Conquesta del Principat d'Acaia .

L'Infant Ferran de Mallorca arrib al Principat d'Acaia el 1315. A la Batalla de Picotin, derrot les tropes de Matilda d'Hainaut i el seu marit Llus de Borgonya. Aquest contratac intentant infructuosament capturar el Castell de Chalandritsa que estava sota el control de l'Infant Ferran de Mallorca. Davant del fracs del setge, Llus de Borgonya es retir a Patras, on reb els reforos del governador de Mistra. Llus de Borgonya, coneixedor de la prxima arribada dels reforos enviats per la Companyia Catalana d'Orient des del Ducat d'Atenes i d'altres enviats des del Regne de Mallorca, es decid a presentar batalla a Glarentza. L'Infant Ferran de Mallorca va morir a la Batalla de Manolada el 5 de juliol del 1316.

Npcies i descendents.
Es cas el 17 de febrer de 1314 a Messina, Itlia, amb Isabel de Sabran, filla d'Isnard de Sabran i Margarida d'Acaia. D'aquesta uni nasqu:
 l'infant Jaume III de Mallorca (1315-1349), rei de Mallorca com hereu del seu oncle San I de Mallorca;

El 5 d'octubre de 1315 es cas amb Isabel d'Ibelin, filla de Felip d'Ibelin, senescal de Xipre. D'aquesta uni va nixer:
 l'infant Ferran de Mallorca (1317-1343), vescomte d'Omelas;

Tingu diversos fills illegtims:
 San de Mallorca, casada amb Laura de Rossell;
 Ferran de Mallorca ;
 Pag de Mallorca (?-1349), casat amb Blanca de Salellas ;
 Esclaramunda de Mallorca, religiosa a Perpiny;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50573" title="Licania" nonfiltered="4429" processed="4397" dbindex="19790">
Licania (llat Lycaonia, grec         ) fou una regi d sia Menor, al sud-est de Frgia i a la part occidental de Capadcia. Sota domini rom en general va pertnyer a Capadcia. Els seus habitants foren els licaons (poble) o licaonis (gentilici). Es esmentada entre el segle V aC i el segle VI dC.

 Lmits .

Els lmits de la regi son imprecisos, per en grans trets tenia Pisdia al oest (entre ambds territoris el pas dels Milis, d origen traci); Galcia al nord; Capadcia al est; i Isuria (part occidental de Cilcia) al sud.

 Descripci fsica .

Era un pas pla amb muntanyes a la part nord i sud. Els rius eren poc importants i tenia un llac de sal important anomenat Tatta.

 Ciutats .

Les principals ciutats foren Iconium, Derbe o Cludia Derbe, Laranda (actual Karaman, que va pertnyer abans al regne de Commagena), Laodicea Combusta (Ladik) i Listra (Ilistra), i altres ciutats foren Barata, Hyde, Antioquiana, Dalisandus, Parlais, Tryaeum, Savatra o Soatra, Vasata, Coropassus i Arycanda (la ciutat dels milis);  Lystra i Parlais  foren colnies des comenament de la nostra era i Iconium en temps d Adri.

 Histria .

La invasi frgia de l 'sia Menor des Trcia va substituir a la poblaci local que, no obstant, per uns segles va conservar la seva llengua (els frgis parlaven una llengua indoeuropea).

Licania va pertnyer a Persia des la segona meitat del segle VI aC (la regi fou sotmesa per Cirus II) i fou integrada a la satrapia III, mes enll de la de Katpatuka (Capadcia).

Va caure en poder d Alexandre el gran el 334 aC, i a la seva mort va passar successivament a Perdicas d'Orstia (regent d sia) el 322 aC, a Antgon (321 aC, rei des el 306 aC) i Seleuc I Nictor (301 aC). Form part del Imperi Selucida fins al 189 aC si be del 244 aC al 228 aC va formar part del regne e Cilcia que s havia creat per a Antoc Hierax (244-227 aC). Vers el 228 aC va caure en mans del rei de Prgam per vers el 223 aC fou reconquerida pels selucides, que la van conservar fins a la batalla de Magnsia del Sipilos (190 aC) perdent-la en els segents mesos, i quedant incorporada a Prgam per la pau o tractat d Apamea (188 aC). Vers el 158 aC una part (al nord) va ser incorporada a la tetrarquia de Galcia. 

Incorporat Prgam el regne a Roma, Licania va formar part de la provncia d sia si be una part (l orient) fou transferida a  Capadcia (i va formar la onzena estratgia o districte). El 64 aC Gneu Pompeu va reorganitzar l administraci desprs de les Guerres Mitridtiques, i Licania que quedar repartida, amb la part nord definitivament incorporada a Galcia, la part est a Capadcia i la resta a la provncia de Cilcia. 

Vers el comenament del segle II fou separada de Cilcia i unida a la provncia de Capadcia per Traj. El 284, a la reorganitzaci de Diocleci, va quedar dins la provncia de Pisdia, per al 371 va esdevenir provncia separada amb capital a Iconium (moderna Konya). Encara era provncia separada en temps del emperador bizant Justini I. 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50574" title="Sana de Mallorca" nonfiltered="4430" processed="4398" dbindex="19791">
Sana de Mallorca (1284 - Npols 1345), infanta de Mallorca i reina consort de Npols (1304-1343).

Origens familiars.
Filla del rei Jaume II de Mallorca i Esclarmunda de Foix. Era nta per lnia paterna del comte-rei Jaume el Conqueridor i la princesa Violant d'Hongria, i per lnia materna del comte Roger IV de Foix i Brunissenda de Cardona.

Fou germana del rei San I de Mallorca, l'infant Jaume de Mallorca i Elisabet de Mallorca, entre altres.
 
Npcies i descendents.
El 21 de juny de 1304 es cas a Cotlliure (el Rossell) amb el rei Robert I de Npols, cunyat del seu germ i rei de Mallorca San I, del qual en fou la seva segona esposa. D'aquesta uni, per, no tingueren fills.

El 20 de gener de 1344 ingress en un convent, a Npols, on mor el 28 de juliol de l'any segent.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50575" title="Robert I de Npols" nonfiltered="4431" processed="4399" dbindex="19792">

Robert I de Npols, dit el Prudent ( 1278 - Npols 1343 ), rei de Npols i comte de Provena (1309-1343).

Orgens familiars.

Fill quart del rei Carles II de Npols i la reina Maria d'Hongria, succe el seu pare al tron de Npols el 1309. Fou germ petit del rei d'Hongria Carles Martell.

Ascens al tron.
El 1309 fou nomenat hereu del seu pare al tron de Npols i compt amb la benedicci del Papa Climent V. El seu nebot Carles I Robert d'Hongria, fill de Carles Martell i primognit de Carles II de Npols, no reclam la corona napolitana grcies al fet de ser escollit hereu del regne hongars a la mort del seu pare.

Cap del partit papal dels gelfs, no fou capa d'evitar el trencament el 1330 amb el Papa Joan XXII. 

Notable protector de les arts i dels seus estudis, fou amic personal de Bocaccio i Petrarca.

Npcies i descendents.
El 1297 es cas a Roma amb Violant d'Arag, filla de Pere III d'Arag. D'aquest matrimoni en va nixer:
 l'infant Carles de Calbria (1298-1328), nomenat duc de Calbria i per tant hereu del regne.
 l'infant Llus de Npols (1301-1310);

A la mort de Violant l'any 1302, Robert I es torn a casar el 21 de juny de 1304 a Cotlliure (el Rossell) amb Sana de Mallorca, filla del rei Jaume II de Mallorca. D'aquest matrimoni no tingu fills.


La successi del regne recaigu en la seva nta Joana I de Npols degut a la mort prematura del pare d'aquesta, Carles, duc de Calbria el 1328.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50577" title="Histria del ciclisme a Catalunya" nonfiltered="4432" processed="4400" dbindex="19793">
Histria.
Els primers clubs ciclistes.
De la mateixa manera com va passar a la resta d'Europa, el ciclisme fou un dels primers esports que agaf fora i popularitat a casa nostra. D'aquesta manera, s'an imposant a Catalunya des dels anys 80 del segle XIX. La primera entitat cliclista de Catalunya fou el Club Velocipdic de Barcelona, del 1884 fundat per Claudi de Rialp i Manuel Duran i Ventosa. Poc desprs apareix el Sport Ciclista Catal, primer club de cabdal importncia a la pennsula.

El 1887 es fund el Veloz Club a Barcelona. Entre 1888 i 1891 es fundaren clubs a Reus (Veloz Club), Tarragona (Club Velocipedista), Tortosa, Valls, Matar (Sport Matarons, 1893, fussi del Club Matarons de Velocpedes -1892- i El Pedal Matarons -1893-), Terrassa, Sabadell (Club Velocipdic Sabadellenc), Girona, Olot i Figueres (Sport Figuerenc 1891, que constru el primer veldrom de Catalunya el 1893), i s'altres a la ciutat de Barcelona. Tamb el 1893 es constru el veldrom de la Bonanova amb 400 metres de corda i considerat el millor d'Europa del moment. El 1895 es construiren el veldrom de Reus, i l'any segent el de Lleida Lleida. A Barcelona es construeixen, tamb, els veldroms del carrer Arag (del Veloz Club) i el del carrer Muntaner (amb 250 metres de corda). Per aquestes dates es constru el veldrom del Tirador a Palma, on destac el Velo Club Balear, entitat molt destacada a les Illes. El 1898 es cre l'Sport Club Lleidat i el 1906 es crea el Btulo Sports a Badalona.

Primers organismes i competicions.
Pel que fa als organismes ciclistes, el 1895, Claudi de Rialp funda a Barcelona la Unin Velocpdica Espaola, per no tingu una forta embranzida fins que fou refundada el 1899 pel propi Claudi de Rialp i Josep Elias i Juncosa. El 1897 es cre l'Uni Velocipdica Catalana. 

El mn del ciclisme va anar lligat al mn del turisme-excursionisme abans d'entrar al mn de la competici. El 1885 es disput el primer campionat ciclista guanyat per Artur Periquet. El 1910 comena a planar sobre l'ambient ciclista catal la idea de crear una volta ciclista a Catalunya. Ja s'havia disputat, amb gran xit, la Volta a Tarragona (1908) i aquells entusiastes (entre ells Narcs Masferrer, director d'El Mundo Deportivo i president de la UVE, i Miquel Artemn, redactor de ciclisme del mateix diari) decideixen tirar endavant el projecte. Aix naixia el 1911 Volta Ciclista a Catalunya organitzada pel Club Deportivo de Barcelona, amb tres etapes (Barcelona-Tarragona, Tarragona-Lleida i Lleida-Barcelona) i 363 quilmetres, i guanyada per Sebasti Masdeu. Desprs de les tres primeres exitoses edicions, la Volta sofreix una aturada entre 1914 i 1919 degut a la Primera Guerra Mundial, unida a la falta de suport oficial. El 1920 grcies a gent com Santiago Jaumandreu, tira endavant una nova edici, aquest cop amb participaci internacional.

La Uni Esportiva de Sants entra en escena.
El 1922 es forma la Uni Esportiva de Sants, com a fussi de lInternacional FC, el Centre d'Esports de Sants, el Club Velo de Sants i el Club Ciclista Nou Veldrom, primer com a club de futbol i desprs de ciclisme. L'any 1923, amb Raimon Torres, president de la secci ciclista de la UE Sants, al capdavant, el club tira endavant la cinquena edici de la Volta. Fou l'embranzida decisiva per una prova que ja no s'aturaria.

El desembre de 1926 s'inagura el veldrom de Sants, al carrer Rolanda, amb una corda de 250 metres, substituint l'antic veldrom del carrer Sant Jordi. Es produeix, a Catalunya, una autntica febre per les proves de pista. El veldrom de Reus i el de la Creu Alta a Sabadell funcionen al mxim. Destaca per damunt de tothom el mallorqu Miquel Bover. Pel que fa a la carretera, la gran estrella d'aquells anys s un jove nascut a Olite (Navarra), per de ben petit integrat a Catalunya i que ser el millor ciclista en carretera de l'estat del moment. Gran dominador de la Volta i del campionat d'Espanya, el seu nom marc una poca durant els anys vint i trenta: Mari Caardo. Un altre gran corredor fou el valenci resident a Pau (Occitnia), Salvador Cardona.

Altres club destacats durant aquests anys foren l'Sport Ciclista Catal (1912 en separar-se de la UVE), l'Agrupaci Ciclista de Montjuc (1918), la Uni Ciclista Bordeta (1920) i la Societat Velocipdica de Tortosa (1921), l'Agrupaci Esportiva de Reus, el Club Ciclista de Grcia i el Club Velo-Sport de Sabadell.

El ciclisme a la post-guerra.
Durant les dcades dels 40 i 50 destacarem tres noms propis: el valenci Bernardo Ruiz, el mallorqu Guillem Timoner i el catal Miquel Poblet. Bernardo Ruiz, originari d'Oriola, arrib a la Volta del 1945 com un desconegut i la guany. Ms tard destacaren les seves bones actuacions al Tour i les seves victries al campionat d'Espanya de fons en carretera. Guillem Timoner es proclam campi del mn en l'especialitat de mig fons darrera moto sis cops (1955, 1959, 1960, 1962, 1964 i 1965). A ms fou diverses vegades campi d'Espanya de velocitat. La gran figura del ciclisme catal de l'poca fou sens dubte Miquel Poblet. Recordat principalment per les seves victries a clsiques com la Mil-Tor o la Mil-San Remo, tamb guany dos cops la Volta o trofeus catalans com la Narcs Masferrer i la Canto Arroyo. El 1955 venc a la Midi Libre. Guanyador de fora etapes a Tour i Giro, arrib a ser lder de les dues curses. Tamb fou campi d'Espanya de velocitat diversos cops. A Itlia defensa els colors dels equips Ignis i Faema, on arrib a ser un gran dol.

Pel que fa als clubs, entre 1940 i 1960 destaquen les seccions del FC Barcelona, RCD Espanyol, o el U.C. Hospitalet, C.C. Barcelona i C. Catalunya. Comencen a apareixer els primers equips amb noms comercials, que a partir de 1960 seran majoria.

Del 1960 fins l'actualitat.
A inicis dels 60 s'organitzaven a Catalunya una srie de curses d'un dia que duraven una setmana exacta. Cada cursa atorgava uns punts i al final el guanyador era el que ms punts tenia. D'aquest estrany predecessor va nixer la Setmana Catalana de Ciclisme, creada per Joaquim Sabat i Antoni Vallugera. El desenvolupament fou rpid i la cursa agaf rpidament gran prestigi a Europa. A partir dels 70, Catalunya destaca al mn del ciclisme, ms en el camp organitzatiu que en el de ciclistes. A ms de l'esmentada Setmana Catalana, la UE Sants continua organitzant la Volta i neix tamb l'Escalada a Montjuc. Les principals entitats ciclistes a Catalunya durant els anys 60 i 70 sn la UE Sants (que segueix organtizant la Volta), l'Esport Ciclista Barcelona (fundat el 26 de febrer de 1929 i organitzador de la Setmana Catalana i l'Escalada a Montjuc) i la Federaci Catalana de Ciclisme.

El ciclisme catal es mant en un segon pla dins del panorama general dels diferents esports a casa nostra des dels anys vuitanta. No hi ha gaire equips professionals catalans. En destaquen el Kelme i l'Artiach, ambds afiliats a la Federaci Catalana. Respecte als ciclistes destaca per damunt de tots Melcior Mauri, vencedor a la Volta a Espanya el 1991 i segon al campionat del mn contra-rellotge del 1998. Altres ciclistes destacats a la carretera foren Josep Llus Lagua (5 cops guanyador del premi de la muntanya a la Vuelta), Josep Recio o Pere Muoz (des classificat al Giro).

s precisament en la resta de modalitats ciclistes on els catalans han destacat ms en aquests anys. Entre ells, Ot Pi (el millor especialista mundial de trial), Francesc Puig i Francesc Pla (grans campions de ciclo-cross a nivell estatal) o els pistards, Joan Llaneras (nascut a Mallorca i afincat a Catalunya, campi del mn i olmpic), Isaac Glvez (campi del mn), Josep Antoni Escuredo (ex recordman del mn del quilmetre i plata olmpica) i Sergi Escobar (bronze olmpic i campi del mn). En aquest sentit cal destacar la construcci del Veldrom de la Vall d'Hebron a Barcelona, que fou seu dels campionats del mn de 1984 i dels Jocs Olmpics de 1992.

Grans ciclistes.


Enllaos externs.
 Web de la Federaci Catalana de Ciclisme;
 Web de la Volta a Catalunya;
 Web de la Secci cicloturista de la SCUE Sants (organitzadors de la Volta);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50579" title="Camisene" nonfiltered="4433" processed="4401" dbindex="19794">
Camisene era una regi propera a l' Armnia Sofene i el Pont esmentada per Estrab, que va agafar el nom probablement de la ciutat de Camisa. 

Estrab l esmenta com Camisene, Culupene i Calupene i diu que el riu Halys entrava a la gran Capadcia propera al Pont per la Camisene. Casaubon va traduir la paraula com Kambusene. Es suposa que es la regi de la baixa conca del Halys (avui Kizil Irmak).

Camisa, la suposada capital, era a la via de Sebstia a Nicpolis, a uns 40 km de Sebstia o Sebastea (Sivas)



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50581" title="Culupene" nonfiltered="4434" processed="4402" dbindex="19795">
Culupene o Calupene fou una regi del Pont esmentada per Estrab, al entorn de la vall del Halis i vena de la Camisene. Plini el Vell diu que las ciutats de Sebastia i Sebastpolis estaven a aquest districte.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50582" title="Maria de Npols" nonfiltered="4435" processed="4403" dbindex="19796">
Maria de Npols ( 1290 - 1350 ), princesa de Npols, reina consort de Mallorca i comtessa consort de Rossell i Cerdanya (1311-1324). 

Orgens familiars.
Filla del rei Carles II de Npols i la seva esposa Maria d'Hongria. Era nta per lnia paterna del duc Carles I d'Anjou i la comtessa Beatriu I de Provena, i per lnia materna d'Esteve V d'Hongria i Elisabet Cuman. Fou germana dels reis Carles I d'Hongria i Robert I de Npols.

Npcies i descendents.
Es cas el 20 de setembre de 1304 a Palma de Mallorca amb l'infant i futur rei San I de Mallorca. D'aquest matrimoni no en nasqu cap fill i per tant la successi del Regne de Mallorca pass a mans del nebot de San I, Jaume III de Mallorca.

Es cas el 1326 amb Jaume de Xrica. Es desconeix si tingueren fills.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50584" title="Constana d'Arag i d'Entena" nonfiltered="4436" processed="4404" dbindex="19797">
Constana d'Arag i d'Entena (1318 - Montpeller 1346), princesa d'Arag i reina consort de Mallorca (1325-1346).

Fou filla d'Alfons III el Benigne de Catalunya-arag i de la seva primer muller, Teresa d'Entena.

El 1325 es promet en matrimoni amb Jaume III de Mallorca, besnt a l'igual que ella de Jaume I el Conqueridor. El 1336 es va realitzar el casament a Perpiny, mitjanant el qual van tenir dos fills:
el prncep Jaume IV de Mallorca (1335-1375), rei de Mallorca;
la princesa Elisabet de Mallorca (1337-1403), reina titular de Mallorca;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50585" title="Violant de Vilaragut" nonfiltered="4437" processed="4405" dbindex="19798">
Violant de Vilaragut (?, vers 1320 - ?, vers 1372), reina de Mallorca (1347-1350), era filla de Berenguer de Vilaragut i de Sarri, senyor de Sanmart i de Subarita, vescomte d'Omelads, mort el 1358 i de Saura de Mallorca, filla del rei Jaume II de Mallorca.

Fou la segona esposa de Jaume III de Mallorca, cos seu, amb el qual es va casar el 10 de novembre del 1347, desprs de la mort de Constana d'Arag i d'Entena, de la qual en fou en certa manera acusada.

Violant regn noms durant 3 anys, mentre el seu marit, lluny d'ella, lluitava endebades per recuperar el regne. De la seva uni en va nixer una nica filla, la infanta Esclarmunda de Mallorca (1348-1349), que va morir durant la infantesa. El 1349,  desprs de la Batalla de Llucmajor, en que mor Jaume III, Violant i els fills de Jaume, Jaume i Elisabet, foren presos pel rei Pere III. Violant estigu retinguda primer al castell de Bellver i desprs al convent de Santa Clara de Valncia, amb la seva fillastra Elisabet. El Papa i el rei de Frana, Joan II, gestionaren el seu alliberament.

Habit en un castell, prop de Montpeller i es cas amb el duc Ot IV de Brunswick el 1353, cavaller fidel de Joan II i futur marit de la reina Joana I de Npols. Violant vivia encara, ben considerada, durant el regnat de Carles V de Frana.

Alguns historiadors de la literatura medieval han atribut a la dissortada Violant l'autoria d'un dels delicadssims poemets del conegut com a (Canoneret de Ripoll), escrit durant la primera meitat del s. XIV:

(...)

i b em podria estar acabant

per vs, que amo i desitjo tant;

que tant em triga l abraar

i el raonar

i tot s esmuny

quan penso que anat us n heu

i no torneu

i que sou lluny,

desesperat em viu el cor:

per poc no mor

si en breu no en t guarena!


Pietat, marit, que els mals que em deu,

passo sofrint, i doncs torneu

que cap tresor

no val un cor

que per vos mor,

amb amorosa pensa.

 Enllaos externs .
 Exposici Una literatura prpia, a crrec de l'Institut Catal de la Dona

 Genealogia completa de la Casa reial de Mallorca








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50587" title="Viet Minh" nonfiltered="4438" processed="4406" dbindex="19800">
El Viet Minh (forma abreujada de Vi t Nam  c L p  ng Minh H i, "Lliga per la independncia del Vietnam") es va formar en una conferncia el maig de 1941 per aconseguir la independncia de Frana. La liga va ser dirigida per Nguyen Tat Thanh (conegut com Ho Chi Minh).  Ho Chi Minh, Le Duan, Vo Nguyen Giap i Pham Van Dong van formar part del grup fundador.

Durant la Segona Guerra Mundial, el Jap va ocupar la Indoxina francesa, establint bases el 1941.  El mar de 1945 ocuparien tot el territori.  Tanmateix, el Viet Minh es va centrar en els atacs a guarnicions franceses, caient la primera el desembre de 1944, quan Vo Nguyen Giap ja havia format les primeres brigades.  Amb la rendici de Jap l'agost de 1945, la liga va prendre el control del pas y Ho Chi Minh va proclamar la independencia el 2 de setembre. Desprs de negociacions infructuoses, el desembre de 1946 l'armada francesa va bombardejar la ciutat de Haiphong provocant milers de morts.  El Vietminh es va retirar a les ses bases a Xina, deixant al pas grups guerrillers.  El 1950 van invadir el nord del Vietnam i els combats no s'acabarien fins el 1954 desprs de la Batalla de Dien Bien Phu que va posar fi a la Guerra d'Indoxina aconseguint la independncia de la part nord del pas i un comproms dels francesos de realitzar unes eleccions per reunificar el pas en un termini de pocs anys.

El Viet Minh es va dissoldre, per els nord americans, que havien substituit als francesos com a fora d'ocupaci al sud, no van complir els acords de Ginebra i no van convocar les eleccions de reunificaci promeses. Aix el 1960 es va fundar el Front Nacional d'Alliberament que lideraria la guerra contra els Estats Units a la part sud del pas, fins al seu alliberament.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50589" title="Escala i corda" nonfiltered="4439" processed="4407" dbindex="19801">
L'Escala i corda, o "per dalt corda", s la modalitat de ms prestigi de la pilota valenciana i la nica, amb el raspall que compta amb pilotaris professionals.



 Histria .
Est documentada l'existncia de trinquets al Pas Valenci des del s XV, per el naixement de la modalitat d'Escala i corda no es pot datar fins vora el 1910, quan el revolucionari pilotari  Nel de Murla i la seua parella de joc, el Xiquet de Simat, van eliminar les ratlles del joc de llargues per dividir la canxa en dos meitats mitjanant una corda a 1,80 m d'alada.

 Regles .


L'objectiu de l'Escala i corda s passar la pilota de vaqueta colpejant-la amb la m per dalt la corda. Quan l'altre equip no ho aconsegueix qui l'ha llenada guanya el quinze.

Les partides sn a 60 punts, que es compten de 5 en 5. Cada joc consisteix en quatre quinzes (15, 30, val, i joc). L'empat a 15 s'anomena quinzens, l'empat a 30 s'anomena a dos, si un equip iguala a val li resta un quinze i passen a estar a dos. Qui aconsegueix el val guanya el joc i suma 5 punts. Guanya qui primer arriba a 60.

El quinze comena quan el feridor llena la pilota al dauer, qui l'ha de tornar de bo (per dalt corda) a l'equip del rest. Aix aniran tornant-se la pilota mtuament colpejant la pilota a l'aire (sense que done cap bot) o al primer bot en terra fins que un dels dos equips siga incapa de passar-la i perga el quinze, o es cometa falta.

Situacions de falta:
 Quan la pilota pegue dos bots, ser quinze de qui la va llanar.
 Quan la pilota passe per sota la corda, o la toca, ser falta de qui la va llanar, o siga, quinze a favor del contrari.
 Quan un jugador raspe la pilota al segon bot o la toque dues vegades seguides. Ser falta seua, quinze a favor del contrari.
 Quan, en la ferida, la pilota no bote en el dau.

Hi ha tamb una manera de fer quinze directe, s la ms cobejada pels jugadors per ser la ms fcil: Consisteix en llenar la pilota a la galeria o a la llotgeta de dalt del trinquet sense que torne a la canxa de joc, llavors ser quinze de qui l'ha llanada. 
Ats que els jugadors professionals poden llenar la pilota tan dalt i tan lluny els organitzadors de la partida o competici han d'aclarir les regles, fent esment especfic a si les galeries sn prohibides o permeses . Una partida tindr les galeries prohibides quan tota pilota que arribe a la galeria o a la llotgeta de dalt i no en caiga ser quinze perdut, d'aquesta manera es penalitza els jugadors que no busquen guanyar els quinzes d'una manera espectacular. En canvi, les galeries permeses s la manera normal en les partides entre afeccionats (perqu no els s fcil d'aconseguir) i en competicions del m a m (com el Trofeu Individual Bancaixa, per a compensar l'esfor).

 Els jugadors .


Malgrat que tamb s'hi juguen partides m a m, l'Escala i corda s un esport d'equips. Poden ser trios o parelles, i enfrontar-se en qualsevol combinaci: trio contra trio, parella contra parella o, tamb, trio contra parella, aix ltim anima les travesses si la parella sn de major qualitat que els components del trio que, en canvi, ocupen ms espai.

Siga com siga, uns vestiran de roig i uns altres de blau, essent el roig el color dels suposadament favorits o ms forts.

Els pilotaris reben noms depenent de la posici en el trinquet en qu juguen. Aix, tenim el dauer, el mitger i el punter, amb l'afegit d'un jugador addicional, el feridor (el punter tamb pot fer aquesta funci).

 El rest, tamb anomenat dauer, reboter o "escalater", s el jugador ms proper a les parets frontals, per tant, s qui s'encarregar de tornar les pilotes de rebot i la majoria de pilotes que vagen a l'escala. A ms, al comenament de cada quinze se situa en el Dau per respondre a la treta (la ferida) del feridor de l'equip contrari. Tamb sol ser qui s'encarrega de fer la caiguda d'escala;

 El mitger es colloca al mig del rest i del punter i t com a arma principal la volea, s a dir, colpejar la pilota abans que pegue el primer bot, accelerant aix el ritme de la partida i sense que l'altre equip haja tingut temps de resituar-se. Tamb ha de rematar els quinzes enviant la pilota a les galeries, a la llotgeta, a la careta de l'escala, ...

 El punter s el jugador ms proper a la corda, de manera que ser qui tocar menys pilotes (per l'excessiva velocitat que du) i qui menys fora necessitar per passar-la a l'altra banda, per alhora ser qui la rebr amb ms fora, aix que sol ser qui du ms proteccions. ;

 El feridor, que pot ser el punter o un jugador que noms fa aquesta funci, s qui comena cada "quinze". Bota la pilota en una llosa dibuixada al terra sota la corda de mitjan canxa llenant-la per a qu rebote a la paret esquerra a una certa altura, i caiga dins del dau. D'aix se'n diu ferir, perqu com ms baixeta li arribe al dauer, o ms pegada a la paret, ms mal li far (ms difcil ser tornar la pilota).

 Pblic .
En entrar al trinquet, els aficionats poden escollir on seure. Els ms prudents podran veure la partida des de les galeries i els ms valents podran seure a les llotgetes.

Una quantitat mnima per selecta podr seure tamb sota la corda (1,80 m d'alada) que divideix la canxa en dos meitats. Per la majoria del pblic s'asseur a la meitat de les escales corresponent al rest.

Competicions.
Professionals.
 Campionat Nacional d'Escala i Corda;
Circuit Bancaixa;
 Circuit Bancaixa 04/05;
 Circuit Bancaixa 05/06;
 Circuit Bancaixa 06/07;
 Circuit Bancaixa 07/08;
 Circuit Bancaixa 08/09;
 Copa Diputaci;
 Copa Diputaci del 2008;
 Msters Ciutat de Valncia;
 Trofeu Ciutat de Llria;
Trofeu Individual Bancaixa;
 Trofeu Individual Bancaixa de 2004;
 Trofeu Individual Bancaixa de 2005;
 Trofeu Individual Bancaixa de 2006;
 Trofeu Individual Bancaixa de 2007;
 Trofeu Individual Bancaixa de 2008;
 Trofeu Universitat de Valncia;
 Trofeu Vidal;

Aficionats.
Lliga Caixa Popular;

 Enllaos externs .
 Joc online d'un m a m d'Escala i corda;
 Youtube: 7 videos d'una final m a m entre Genovs I i Sarasol I;
 Youtube: Partida per equips;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50590" title="Catania" nonfiltered="4440" processed="4408" dbindex="19802">
Catania fou una de les estratgies o districtes de la provncia romana de Capadcia. Estrab la descriu com una plana rodejada de muntanyes.

Estava rodejada de muntanyes: al nord i oest l'Antitaure, al sud i est l'Amanus. El principal lloc poblat era Comana, a la vora del riu Sarus, riu que neix al Antitaure i va cap a Cilcia. Un altra riu de la regi es el Pyramus que segueix la mateixa direcci. No hi havia cap ciutat per s fortaleses com Azamora i Dastarcum, properes al riu Carmalas (potser l'actual Charma Su) afluent del Pyramus, i un temple important dedicat a Apollo. Altres punts esmentats pels historiadors son Cabassus (no s'ha localitzat), Cybistra i Claudiopolis Cucusus (actual Goksun a la vora del riu Goksu, afluent del Pyramus).

Catania fou part de la satrapia de Cilcia durant el domini persa. Va passar a Alexandre el gran (334 aC), Perdicas d'Orstia (322 aC), Antgon (321 aC) i Seleuc I Nictor (301 aC). Fou part del Imperi Selucida, i del 244 aC fins al 227 aC va estar al menys nominalment sota la branca collateral formada per Antoc Hierax, essent llavors ocupada temporalment per Prgam del 227 aC fins vers el225 aC en qu va tornar als selucides. El 164 aC Tolomeu,  governador (strapa) de Commagena (al est de Catania) es va fer independent, per Catania va restar fora protegida per les muntanyes. El 84 aC va ser dominada algun temps per Tigranes el gran d'Armnia. El 64 aC va passar a Roma (amb Sria) i Gneu Pompeu va fer una reorganitzaci administrativa, i des llavors fou transferida a Capadcia, la histria de la qual va seguir en endavant.

Pgines relacionades.
Mopsucrene;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50593" title="Josep Llus Lagua i Martnez" nonfiltered="4441" processed="4409" dbindex="19803">

Josep Llus Lagua Martnez va ser un ciclista professional catal de la dcada dels vuitanta.

Nascut a Pedro Muoz (Ciudad Real) el 3 de setembre de 1959, per catal d'adopci (amb noms tres anys s'install a la ciutat de Terrassa), fou un gran escalador especialitzat en guanyar el premi de la muntanya, ttol que aconsegu cinc cops a la Volta ciclista a Espanya. A ms fou campi d'Espanya de fons en carretera l'any 1982. Va ser professional des de 1980 a 1993 i va crrer en els segents equips: Reynolds, PDM, Reynolds-Banesto, Lotus-Festina, Paternina i Artiach.

Desprs de la seva retirada com a ciclista professional ha estat seleccionador de Catalunya de categoria amateur (2 anys), director esportiu del G.D. Kelme (4 anys), president de l'Associaci de Ciclistes Professionals -ACP- (4 anys), president de l'Associaci de Ciclistes Internacional -PCA- (2 anys), president de la Comissi Tcnica de Ciclisme Professional (2 anys), membre de la Comissi de Seguretat per l'Esport -UCI- (1 any) i assessor esportiu de la Vuelta a Espanya (2 anys).

 Palmars .
 1980;
 1er a Manlleu;
 1981;
 1er dels 3 dies de Navarra;
 1er a Sant Sebasti;
 1er a Pamplona;
 1er del G.P. de la muntanya de la Vuelta a Espanya;
 1982;
 Campi d'Espanya de fons en carretera;
 1er de la Volta al Pas Basc i 1er del G.P. de la muntanya ;
 1er de la Vuelta a Burgos;
 5 de la Vuelta a Espanya i 1er del G.P. de la muntanya ;
 1983;
 1er de la Vuelta a Cantbria;
 1er del G.P. de Pamplona;
 1er de la Vuelta a Los Puertos;
 1er a Terrassa;
 1er del G.P. de la muntanya de la Setmana Catalana;
 1er del G.P. de la muntanya de la Volta a Catalunya;
 1er del G.P. de la muntanya de la Vuelta a Espanya;
 1984;
 1er al Camp de Morvedre;
 1er del G.P. de la muntanya de la Setmana Catalana;
 1985;
 1er del G.P. de la muntanya de la Vuelta a Espanya;
 1986;
 1er de la Vuelta a la Rioja;
 1er a Manlleu;
 1er del G.P. de la muntanya de la Vuelta a Espanya;
 1988;
 1er a vila;
 1990;
 1er a Terrassa;
 1991;
 1er a L'Hospitalet;
 1er del G.P. de la muntanya de la Volta al Pas Basc;
 1992;
 1er a Alquerias;

 Victries d'etapa .
Josep Llus Lagua ha aconseguit 30 etapes entre Voltes i Critriums. Destaquen:










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50594" title="Galotxa" nonfiltered="4442" processed="4410" dbindex="19804">
La galotxa s una modalitat de pilota valenciana que es juga sempre al carrer, b siga natural o artificial, practicada majoritriament a les comarques de l'Horta de Valncia, la Marina Alta i Baixa, la Ribera Alta i Baixa, i la Foia de Bunyol.



En l'evoluci de les diverses modalitats la galotxa seria la precursora immediata de l'escala i corda (corda al centre del rectangle de joc, comenament amb la ferida, i que solament pot pegar un bot la pilota), per sense l'escala ni les llotgetes (als carrers naturals tampoc les galeries). De fet, tant el terreny de joc (el carrer) com la manera de ferir sn iguals que les llargues a perxa, de la qual podria derivar-se'n.

Compta noms amb jugadors aficionats, tot i que molts pilotaris professionals d'escala i corda s'iniciaren en la galotxa, com s el cas d'lvaro, Dani o Voro. Entre els anys 1990 i 1993 hi hagu una competici de galotxa per a jugadors professionals anomenada Campionat Professional de Galotxa.

 Canxa .
Les partides de galotxa es juguen al carrer. Aquest carrer ha de ser recte i pla, d'uns 50 m de llarg i 7 m d'ample. Per aquestes sn noms unes guies, i normalment cada poble escull un carrer que s'adiga ms al seu estil de joc.



Aix mateix, i tenint en compte la dominaci dels carrers pels cotxes i les molsties al venat, alguns ajuntaments han construt uns recintes anomenats carrers artificials per a la prctica de la galotxa. Aquests carrers simulen les finestres, els balcons, els fanals, les voreres (i fins i tot les tapes del clavegueram) tpiques d'un carrer, per amb l'avantatge d'un terreny de joc ms regular, i sense haver d'interrompre la partida per un cotxe que vol entrar al garatge, o de la senyora major que torna de la compra carregada amb bosses. Entre d'altres, hi ha carrers artificials a Albuixec, Benidorm, Beniparrell, Calp, Foios, L'Eliana, Meliana, Montserrat (Ribera Alta), Torrent, i Xirivella.

Al centre del carrer, i a una altura de 1,80 m, es colloca una corda de falta que divideix la canxa en dos meitats, la del traure i la del rest. Comptant des d'aquesta corda 15 passes cap al rest es penja una altra corda, la corda de galotxa. I dos metres des de la corda de falta cap al traure, fregant la paret esquerra es dibuixa un rectangle anomenat dau. Tant el dau com la corda de galotxa sn noms necessaris en la treta de cada quinze, i sn ignorats en la resta de situacions de joc.

El pblic se situa als fons del carrer, en les voreres, o sota la corda de galotxa. En el cas dels carrers artificials hi ha unes galeries esglaonades per qu el pblic sega sobre les parets de front, les que limiten el fons de la canxa.

Regles.


Les partides de galotxa sn jugades per equips de tres membres cadascun, vestits de roig uns i de blau els altres (el roig s el color dels favorits o suposadament ms forts), que jugaran a passar-se una pilota de vaqueta per sobre la corda central.

Guanya l'equip que arriba a 70 tants, comptats de 5 en 5. Cada tant consta de quatre parts: quinze, trenta, val i joc. L'empat a quinze s'anomena a quinzens, i l'empat a trenta es diu a dos.

Cada quinze comena amb la ferida (la treta): Des de darrere la corda de falta un jugador anomenat feridor llena la pilota (sense colpejar-la) al camp del rest, perqu la treta siga bona la pilota ha de passar per sobre la corda de galotxa i caure en el dau. Aleshores ambds equips provaran de tornar-se la pilota a l'aire o al primer bot en terra colpejant-la una sola volta per equip i amb la m. El quinze es guanya quan l'altre equip no s capa de tornar-la per sobre la corda de falta.

Tamb, per, es guanya un quinze quan l'altre equip comet falta:

 Si la pilota dna dos bots en terra.
 Si la pilota no passa per sobre la corda de falta o la toca.
 Si dos membres de l'equip colpegen la pilota o ho fan amb altra part del cos que no siga la m.

 Competicions .
Aficionats
 Campionat Autonmic Interpobles;
 Supercopa de Galotxa;
 Trofeu el Corte Ingls;
 Copa Generalitat de Galotxa;
Professionals
 Campionat Professional de Galotxa (1990-1993);
 Trofeu Moscatell;

 Enllaos externs .
 Club de Galotxa Museros;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50595" title="Renault" nonfiltered="4443" processed="4411" dbindex="19805">

Renault S.A. s una empresa dedicada a la fabricaci de vehicles grans-mitjans, vehicles industrials, autobusos i camions.

Quan els seus vehicles eren importats i venuts als Estats Units, durant la dcada dels 50 i 60, van decidir que la pronunciaci de la seva marca seria "Ren-ALT" a l'hora de presentar-la al pblic nord-americ, i aquesta pronunciaci continua essent com als Estats Units. Tot i aix, Renault es pronuncia correctament com a "Ren-oh" (tal i com se sol pronunciar al Regne Unit i a la resta d'Europa).

 Histria .


La corporaci Renault es va fundar a l'any 1898 com a "Socit Renault Frres" per en Louis Renault i els seus germans Marcel i Fernand.

Louis era un jove i brillant aspirant a enginyer que ja havia dissenyat i fabricat bastants vehicles abans d'agrupar-se amb els seus germans, que van poder perfeccionar les seves habilitats pels negocis quan van treballar a l'empresa txtil del seu pare; Louis controlava la producci, Marcel i Fernand gestionaven la companyia. Els germans immediatament van reconixer el potencial publicitari pels seus vehicles, del que disposarien per la seva participaci a les carreres automobilstiques, i la companyia es va fer conixer rpidament aconseguint un xit instantani a la primera de les carreres interurbanes de Frana, resultant en una rpida expansi de la companyia.

Tant Louis com Marcel Renault varen competir amb vehicles de la companyia, per Marcel va morir en un accident durant la carrera de Paris a Madrid del 1903.

Encara que Louis Renault no va participar mai ms en una carrera, la seva companyia va continuar involucrant-se en aquest tipus d'events, incloent el seu Renault AK 90CV, que va guanyar el primer Grand Prix d'automobilisme al 1906. Louis va agafar el control total de l'empresa, ja que era l'nic germ que quedava, quan Fernand es va retirar per raons de salut.

La reputaci de Renault per la seva innovaci va ser forjada des de ben aviat   al 1902 Renault va llenar al mercat el primer sedan, i tamb la patent del primer turbocompressor. A la mateixa poca, els cotxes eren un objecte de luxe, i el preu dels Renault ms petits, d'uns 3000 Francs reflexava aquest fet; una quantitat de diners que portaria a un treballador normal uns 10 anys per aconseguir.
A ms de cotxes, Renault manufacturava taxis, autobusos i vehicles comercials als anys anteriors a la primera Guerra Mundial i, durant la mateixa (1914-1918) van expandir el seu negoci a la munici, els avions militars i vehicles com el revolucionari tanc Renault FT-17. Renault va esdevenir l'empresa lder en la manufacturaci de motors d'avi, i l'xit dels dissenys militars de la companyia van ser tals que la mateixa Renault va ser honorada pels aliats per les contribucions que la seva companyia va fer envers la victria aliada. Al final de la guerra, Renault era la primera companyia de manufacturaci a Frana.

Al perode d'entreguerres, Louis Renault va ampliar l'enfocament de la seva companyia, produint maquinaria industrial i agrcola. Tot i aix, a Renault li costava cada cop ms competir amb el cada cop ms popular petit, accessible "cotxe de la gent" de Volkswagen i Fiat, mentre que problemes amb el mercat de la borsa afectaven adversament el creixement de la seva companyia.

 Post-Guerra .

Durant la Segona Guerra Mundial, les factories de Louis Renault  van treballar per l'Alemanya Nazi. Ell va ser, per aquesta ra, arrestat durant la liberaci de Frana al 1944 i va morir a la pres abans de poder preparar la seva defensa. Una autpsia va provar que el seu coll havia estat trencat, suggerint el seu assassinat.

Articles relacionats.
Renault Dauphine;
Cronologia de l'autombil;

Enllaos externs.

 renault.com;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50596" title="Garsuria" nonfiltered="4444" processed="4412" dbindex="19806">
Garsuria, Garsaria o Garsauritis fou una de les estratgies o districtes de la provncia romana de Capadcia que va prendre el nom de la seva capital, la petita ciutat de Garsaura (en grec Garsaoura), segons Estrab.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50598" title="Disturbis del 2005 a Frana" nonfiltered="4445" processed="4413" dbindex="19808">


Els disturbis del 2005 a Frana comenaren el 27 d'octubre a la comuna de Clichy-sous-Bois, als suburbis de Pars. Aquests es desencadanaren desprs de la mort de dos adolescents d'origen afric d'aquella mateixa comuna en morir electrocutats fugint de la policia. Al llarg dels dies es van anar reproduint a altres punts de la perifria parisina per tamb a la d'altres ciutats de l'Estat Francs com ara Rouen, Dijon, Lilla o Tolosa.



 Vegeu tamb .

 Maig del 68;
 Immigraci;
 Comuna de Pars;

 Enllaos externs .

 Les causes de la revolta als suburbis parisencs - article a Vilaweb;
 Incidents a la Catalunya Nord;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50600" title="Accessibilitat web" nonfiltered="4446" processed="4414" dbindex="19810">
L'accessibilitat web consisteix en l'elaboraci de pgines web a Internet que puguin ser accessibles per a tots els usuaris independentment de les seves discapacitats (visuals, auditives, cognitives, motrius, tcniques o ambientals).

Quan Tim Berners-Lee cre els fonaments del Web, era el seu desig que esdevingus una comunitat a la que hi tingus access tothom, tal com reflecteixen aquestes paraules:

El poder del Web s a la seua universalitat. L'accs per a tothom sense importar-ne la discapacitat, n's un aspecte essencial.;

Enllaos externs.
Accessibilitat en la Web ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50604" title="Aur del sucre" nonfiltered="4447" processed="4415" dbindex="19812">

L'aur del sucre (Acer saccharum) s un arbre caducifoli de la famlia Aceraceae.

s originari de l'est de Nord-amrica i viu en terres humides i ms aviat cides, de clima temperat continental.

Descripci botnica.
s un arbre gran de fins a 30 metres d'alada. Les fulles sn oposades, dentades, lobulades i amb un llarg peciol. Les fulles sn de color verd fosc que es tornen de color variable (groc, taronja, vermell) a la tardor. Les flors sn llargament peciolades masculines o femenines que apareixen al principi de la primavera. El fruit s en smara aparellada que madura a la tardor.

Aprofitament.
La saba de l'aur de sucre augmenta i es concentra el sucre des de gener a abril i s el moment en que es fan incisions a l'arbre i es colloquen recipients per a recollir-la segons una tcnica tradicional ja utilitzada pels indis americans. El xarop d'aur s un producte molt apreciat i consumit a nordamrica.
La fusta d'aquest arbre s molt resistent i molt utilitzada en ebenisteria, se'n fan des de parquets a instruments musicals i travesses de ferrocarril.
Molt utilitzat en jardineria amb un especial inters a la tardor per la coloraci de les fulles. ;
La fulla de l'aur del sucre s un smbol nacional del Canad.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50607" title="Marcassita" nonfiltered="4448" processed="4416" dbindex="19813">
La marcassita s un mineral de sulfur de ferro (frmula qumica FeS2). s un mineral polimorf de la pirita, que cristallitza en el sistema rmbic i es presenta habitualment en forma de cristalls tabulars o prismtics. s menys estable que la pirita i es pot descompondre en cid sulfric i sulfat de ferro. La marcassita es forma a baixa temperatura i es troba en filons hidrotermals i sediments. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50616" title="Simon Stevin" nonfiltered="4449" processed="4417" dbindex="19814">
Simon Stevin (Bruges 1548   La Haia (o Leiden 1620) va ser un matemtic i enginyer flamenc. 

Comen treballant com a caixer i comptable a Anvers, i fou ajudant d'un cobrador d'impostos de Bruges. El 1581 es trasllad a Leiden. Com molts cientfics i artistes va fugir la intolerncia religiosa i cientfica dels ocupants espanyols per a trobar als Pasos Baixos espanyols un ambient ms obert al mn modern. Dos anys desprs (i amb ja ms de trenta anys) s'inscrigu a la universitat.


El seu primer llibre publicat fou Tafelen van interest (Taules d'inters, 1582), que trencaren el quasi-monopoli/secretisme que fins llavors tenien els banquers sobre aquest clcul.

La seva obra ms important fou De Thiende (1586) on introdu l's dels decimals com a cosa quotidiana, tot simplificant enormement els clculs aritmtics.

Tamb treball com a conseller militar del prncep Maurits van Nassau.

Altres camps on contribu foren els de l'astronomia i la msica

Stevin tamb disseny vehicles amfibis, amb els que hom naveg des de la platja d'Scheveningen (prop de l'Haia, a l'Holanda Meridional) fins a Petten (Holanda Septentrional).

El seu fill Hendrik Stevin fou el primer de concebre un pla per tancar el Zuiderzee el 1667.

Influncia en la llengua neerlandesa.
La influncia d'Stevin no es limit a la cincia o l'enginyeria, sin que s'estengu a la lingstica, puix que dot la seva llengua, el neerlands, de tot de mots nous referents a les cincies que ell havia tractat. En sn exemples wiskunde (matemtiques), loodrecht (perpendicular), evenwijdig (parallel),... Aix fa el neerlands cientfic fora diferent de la majoria d'altres llenges europees, que disposen de paraules fora semblants entre elles per referir-se a aquests conceptes.



 





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50618" title="Estats dels Estats Units" nonfiltered="4450" processed="4418" dbindex="19815">
Els estats dels Estats Units sn les cinquanta subdivisions nacionals dels Estats Units d'Amrica que comparteixen la sobirania amb el govern federal; per aix, els estatunidencs sn ciutadans del pas i alhora de l'estat on viuen o on hagin registrat el seu domicili. Tanmateix, la ciutadania estatal s molt flexible, i no es necessita de cap aprovaci governamental per traslladar-se entre els estats, o per residir en un altre estat de la federaci.

Tot i que la constituci dels Estats Units s una de les ms antigues del mn, ha estat esmenada en diverses ocasions, i la seva interpretaci i l'aplicaci de les seves provisions ha canviat. La tendncia ha estat cap a la centralitzaci, en qu el govern federal ara t un paper ms gran del que havia tingut al comenament. 

 Histria dels estats .
Les Tretze Colnies meridionals de la Gran Bretanya a Nord-amrica es rebellaren contra el govern britnic el 1775 i proclamaren llur independncia el 1776. Posteriorment, es constituren com a estats sobirans dels Estats Units d'Amrica, que nasqu com a naci independent amb la ratificaci dels Articles de la Confederaci el 1781, que creaven una uni dels estats amb un govern central feble. Samuel Huntington es convert en el primer president del Congrs Reunit dels Estats Units. Aquesta forma de govern sembl inadequada pel nou govern, i aviat comenaren les propostes de reforma. Aquestes culminaren amb la convocaci de la Convenci de Filadlfia el 4 de mar, 1789 i la subsegent promulgaci de la Constituci dels Estats Units, que crearen una Uni ms forta, amb ms prerrogatives pel govern federal. 

Els Estats Units comenaren a expandir-se territorialment al subcontinent nord-americ, segons les lnies del Dest Manifest. Compraren la Luisiana de Frana el 1803, que duplic la seva superfcie. El 1819, Espanya ced la Florida. La Repblica de Texas s'un a la federaci el 1845, la qual cosa provoc el trencament de les relacions amb Mxic. El Territori o Pas d'Oregon era controlat tant pels Estats Units com pel Regne Unit fins el 1847 quan es divid al llarg del parallel 47, i la regi meridional pass al control exclusiu dels Estats Units. El 1848, en acabar la Guerra Estats Units - Mxic, el tractat de pau, el Tractat de Guadalupe-Hidalgo obligava a Mxic a cedir els territoris de l'Alta Califrnia, Santa Fe de Nou Mxic i les regions disputades entre ambdues nacions desprs de l'annexi de Texas. El 1853 compraren de Mxic una franja de territori al sud del territori de Santa Fe de Nou Mxic (en l'actualitat part d'Arizona). El 1867 compraren Alaska de Rssia, i el 1898 annexaren Hawaii. 

En expandir-se territorialment, les noves regions foren dividides en territoris que amb el pas dels temps esdevingueren estats de la federaci. L'estat de Hawaii fou l'ltim territori a convertir-se en estat, el cinquant estat dels Estats Units. 

 Els estats de la Uni Americana .
Segons l'article IV de la constituci que descriu la relaci entre els estats, el Congrs dels Estats Units t el poder d'admetre nou estats a la Uni. Com a requeriment, els estats han de donar "completa fe i crdit" als actes de les legislatures i corts dels altres, la qual cosa inclou el reconeixement dels contractes legals, matrimonis, judicis criminals, i, quan encara no havia estat abolit, l'estatus d'esclavatge. Els estats no poden discriminar els ciutadans dels altres estats quant als drets bsics. Tots els estats han estat garantits la defensa militar i civil del govern federal, el qual tamb ha d'assegurar-se que el govern de cadascun dels estats sigui republic.

No hi ha cap menci a la constituci sobre el dret a la secessi de la Uni. Els Articles de la Confederaci havien establert que la uni prvia de les colnies, havia de ser "perpetua", mentre que el prembul de la constituci actual estableix que el seu propsit era formar una "uni ms perfecta". El 1860 i 1861 onze estats del sud se separaren de la Uni, per foren reincorporats per la fora de les armes durant la Guerra Civil dels Estats Units. Posteriorment, el sistema judicial federal, en el cas de "Texas contra White", establ que els estats no tenen el dret de separar-se de la Uni sense el consentiment dels altres estats.

Els estats que conformen la Uni sn:


 Govern dels estats .
Els estats tenen la llibertat d'organitzar llurs governs estatals de qualsevol manera, per, per mandat constitucional, han de tenir una "forma de govern republicana". Tots els estats han adoptat una forma de govern basada en la separaci dels tres poders de govern, com el govern federal. Tot i aix hi ha algunes diferncies mnimes entre els governs dels estats. Per exemple, el congrs de Nebraska s unicameral, mentre que la resta dels 49 estats tenen congressos bicamerals. En la majoria dels estats hi ha un poder executiu plural, en qu els membres del gabinet tamb sn elegits per sufragi i considerats com a membres en igualtat amb el governador. Les judicatures estatals tamb poden variar.

 Notes .


































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50622" title="Malson abans de Nadal" nonfiltered="4451" processed="4419" dbindex="19816">

Malson abans de Nadal (1993) s una pellcula musical animada de Henry Selick. El moviment dels personatges est fet amb la tcnica stop-motion, que tamb ha sigut utilitzada en altres films com Chicken Run o La nvia cadver. Est considerada una de les millors creacions utilitzant aquesta tcnica.

La histria, sobre els habitants del poble Halloween, est inspirada en un poema escrit per Tim Burton.

Argument.

"El malson abans de Nadal" succeeix en un mn de ficci on les celebracions  sn creades i organitzades pels habitants dels diferents pobles. Aix hi ha el poble Halloween, el poble Nadal, el poble Pasqua...

La histria s la de Jack Skellington, el "rei carbassa" del poble Hallowen on es prepara cada any la celebraci del Halloween per al mn mortal. Jack est cansat d'haver de preparar cada any la mateixa festivitat i desitja trobar alguna cosa ms. La oportunitat se li presenta per casualitat quan descobreix el poble Nadal i la seva festivitat.

Jack queda enamorat del Nadal i pretn fer-lo seu. s aix que conven als habitants del poble Halloween per preparar Nadal, per com que no hi estan acostumats, fabriquen una serie de joguets monstruosos que en lloc de divertir els nens els espanta.

Sally, una admiradora de Jack, t una premonici i intenta dissuadir-lo intilment dels seus plans que consisteixen en segrestar el Pare Nel (deixant-lo en mans del misteris Oogie Boogie) per a reemplaar-lo la nit del 25 de Desembre. s aix que la nit de Nadal Jack horroritza el mn amb la seva versi de la festa fins que, finalment, el seu trineu s abatut per l'exercit americ. Aquesta treva li dona temps per reflexionar, adonar-se del seu error i alliberar a Santa Claus, just a temps per arreglar la nit.

Doblatge.
Jack Skellington: Jos Posada;
Sally: Berta Corts;
Dr.Flinkenstein: Domnech Farell;
Batlle: Ramon Puig;
Nyek: Aurora Garca;
Pols: Teresa Soler;
Pua: Mnica Padrs;
Home del Sac: Enric Serra Frediani;
Veus Addicionals: Albrt Socias, Rosa Past;

Altres dades.
Ttol: Malson abans de Nadal (The Nightmare Before Christmas);
Pas: Estats Units d'Amrica;
Especificacions: Technicolor, 35 mm 1.66:1 (So Dolby digital);
Per a tots els pblics;

Gnere.
 Animaci;
 Fantasia;
 Stira;
 Musical;

Premis.
Nominacions.
 scar  de la Academy of Motion Picture Arts and Sciencesa millors efectes visuals;
 Globus d'Or a pellcula d'animaci.

Notes i referncies.
 Aquesta pellcula ha estat doblada al catal.
 
Enllaos externs.
IMDB;
Pgina oficial del joc (Japons);
HalloweenTown.org - Club de fans de malson abans de Nadal;
Nightmare Before Christmas - Poema original de Tim Burton;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50625" title="Joan Antoni Flecha Giannoni" nonfiltered="4452" processed="4420" dbindex="19817">

Joan Antoni Flecha Giannoni s un ciclista professional catal, d'origen argent.

Nascut a Junn (Buenos Aires) el 17 de setembre del 1977, el seu pare mor quan ell tenia quatre anys. Als onze anys es trasllad a Catalunya, on continu amb la prctica del ciclisme en diferents equips amateurs catalans (UC Vilanova, Bon Pastor, UC L'Hospitalet).

Com a juvenil guany la Copa Catalana i aix li permet fitxar pel Kaiku, Banesto i com a professional (l'any 2000) al Relax Fuenlabrada. s un gran rodador que destaca especialment a les clssiques, com ha demostrat amb podis a la Pars-Roubaix i el GP de Plouay.

Palmares.

2003;
 Etapa 11 del Tour de Frana;
2004;
 Campionat de Zuric;
 Giro del Lazio;
2005;
 Etapa 4 de la Volta a la Comunitat Valenciana;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50632" title="Atmosfera d'un cos celest" nonfiltered="4453" processed="4421" dbindex="19818">
L'atmosfera s la capa de gasos que envolta la Terra o, en general, un altre planeta o cos celest. 

L'atmosfera terrestre est formada per cinc capes concntriques. A la capa ms baixa s produeixen fenmens meteorolgics que caracteritzen una determinada forma de temps i de clima.

Vegeu tamb.
Atmosfera terrestre;





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50633" title="Jacob Le Maire" nonfiltered="4454" processed="4422" dbindex="19819">

Jacob Le Maire (1585 - 1616), tamb LeMaire o Lemaire, va ser un explorador neerlands. En un viatge amb Willem Schouten, entre 1615 i 1617, va obrir una nova ruta al Pacfic descobrint l'estret de Le Maire i el Cap d'Hornos.

Fill de l'hugonot francs Isaac Le Maire, va nixer a Anvers, o a Egmont, aleshores part de les Provncies Unides neerlandeses. Isaac Le Maire era un notable negociant establert a la ciutat holandesa de Hoorn. Per fer la competncia a la Companyia Neerlandesa de les ndies Orientals (Vereenigde Oostindische Compagnie, VOC) va crear la Companyia Australiana (Australische of Zuid Compagnie) i va organitzar un viatge per explorar el suposat continent austral. Jacob Le Maire, el fill gran, va ser el cap de l'expedici, i els dos germans Willem i Jan Schouten els capitans de les dues naus: Eendracht i Hoorn.

Per evitar l'exclusivitat que tenia la Companyia de les ndies Orientals sobre les rutes de l'estret de Magallanes i el cap de Bona Esperana, Le Maire i Schouten van anar ms al sud descobrint l'estret de Le Maire, entre Tierra del Fuego i l'illa dels Estats que van anomenar en honor als Estats Generals, el Parlament de les Provncies Unides. Desprs de descobrir el Kaap Hoorn (cap d'Hornos), van creuar el Pacfic, per una ruta similar a la de Fernando Magallanes, descobrint diverses illes fins arribar a Batavia.

La Companyia de les ndies Orientals no es van creure que haguessin obert una nova ruta i els van empresonar per trencar el monopoli i els envi de tornada a Amsterdam. Pel cam va morir Jacob Le Maire als 31 anys.

Durant dos anys el pare, Isaac Le Maire, va estar lluitant contra la Companyia fins que finalment es va reconixer la nova ruta pel Cap d'Hornos i van tornar el vaixell a la Companyia Australiana pagant les compensacions econmiques.

Vegeu tamb.
Willem Schouten;
Viatge de Le Maire i Schouten;
 
Enllaos externs.
 Le Mire, Jacob. Relacin diaria del viaje de Jacobo Le Mayre y Guillermo Cornelio Schouten... Madrid, 1619. Reproducci fotogrfica de l'edici original ;
 Le Mire, Jacob. Relaci del viatge a partir dels diaris de Le Maire. Amsterdam, 1621. Reproducci fotogrfica de l'edici original ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50634" title="Evaporaci" nonfiltered="4455" processed="4423" dbindex="19820">
L'evaporaci s el canvi fsic que fa una substncia en passar de lquid a gas a una temperatura inferior a la d'ebullici (o sigui, es pot produir a qualsevol temperatura en qu el lquid estigui present). A diferncia de l'ebullici, noms hi interv la superfcie del lquid.El corrent d'aire facilita l'evaporaci.














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50636" title="Viatge de Le Maire i Schouten" nonfiltered="4456" processed="4424" dbindex="19821">
El viatge de Le Maire i Schouten s l'expedici d'exploraci del Pacfic organitzada per Isaac Le Maire, sota la direcci del seu fill Jacob Le Maire, i amb els capitans Jan i Willem Schouten. El finanament va anar a crrec de la Companyia Australiana, organitzada a la ciutat holandesa de Hoorn per competir amb la Companyia Neerlandesa de les ndies Orientals.

Le Maire i Schouten, amb dos vaixells, Eendracht (concrdia) i Hoorn, van partir de Texel, a Holanda Septentrional, el juny del 1615. El seu propsit era trobar el suposat continent austral, que Quirs havia donat a entendre, i en cas de no trobar-lo seguir fins a les ndies Orientals per comerciar. Com que la Companyia Neerlandesa de les ndies Orientals tenia l'exclusiva neerlandesa d's de la ruta per l'estret de Magallanes, Le Maire i Schouten van buscar un pas ms al sud. Van trobar l'estret de Le Maire entre Tierra de Fuego i Staten Landt (Terra dels Estats, avui illa dels Estats), anomenat en honor als Estats Generals, el parlament de les Provncies Unides neerlandeses. En aquesta travessia van perdre el Hoorn en un incendi i poc desprs van doblar el cap d'Hoorn (avui cap d'Hornos), anomenat en record del vaixell perdut.

Tot seguit van seguir cap el nord en busca d'avituallaments a les illes Juan Fernndez abans de creuar el Pacfic. El capit Jan Schouten va morir poc desprs d'escorbut. Seguint una ruta similar a Quirs van descobrir diverses illes al nord de les Tuamotu i al nord de Tonga fins arribar a les illes Hoorn (avui illes Horn) anomenades en honor a la ciutat natal de Schouten i patrocinadora del viatge.

En arribar a Batavia van ser empresonats per infringir el monopoli de la Companyia. No es van creure que haguessin trobat una nova ruta, van confiscar el vaixell i els van enviar a Holanda. En el viatge de tornada va morir Le Maire.

El relat del viatge, atribut a Schouten, va ser publicat immediatament i va tenir gran xit amb mltiples reedicions. Cinc anys ms tard es va publicar el relat de Le Maire basat en el diari recuperat a la Companyia d'ndies. Per el viatge no havia aconseguit els seus objectius econmics i no va tenir continutat.

Ruta del viatge:

Texel, Holanda, 14 de juny de 1615.
Amrica del Sud;
Estret de Le Maire, 25 de febrer de 1616.
Kaap Hoorn, 29 de febrer.
Illes Juan Fernndez, 1 de mar.
Tuamotu;
Honden, 'illa dels Gossos' (Puka Puka), 10 d'abril. No van trobar cap habitant, noms tres gossos que no bordaven.
Sondre Grondt, 'Sense Fons' (illes del Rei Jordi), 14 d'abril. No van aconseguir fondejar.
Waterlandt, 'Terra d'Aigua' (Manihi), 16 d'abril. Van carregar aigua.
Vliegen, 'illa de les Mosques' (Rangiroa), 18 d'abril. Van haver de fugir coberts totalment de mosques.
Tonga:
Cocos (Tafahi), 10-13 de maig. Van comprar 1.200 cocos, ms d'una dotzena per tripulant.
Verradors, 'Tradors' (Niuatoputapu), 10 de maig. Van ser atacats per sorpresa.
Goede Hoop, 'Bona Esperana' (Niuafo'ou), 14 de maig. Tenien l'esperana de trobar avituallaments, per noms van aconseguir quatre peixos.
Wallis i Futuna:
Hoornche Eylandt, illes Horn (Futuna i Alofi), 19-31 de maig.
Nova Guinea;
Green Islands, a Nova Irlanda, 24 de juny.
Illes Schouten, 24 de juliol.
Ternate, a les Moluques, 17 de setembre.
Batavia, 16 d'octubre.
Amsterdam, 1 de juliol de 1617.

Enllaos externs.
Relaci del viatge per Schouten, traducci del 1619, en castell.
Relaci del viatge per Le Maire, edici original del 1621, en neerlands.
Relaci del viatge editada per Dalrymple, 1771, combinaci de Schouten i Le Maire, en angls.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50639" title="Joana I de Npols" nonfiltered="4458" processed="4425" dbindex="19823">

Joana I de Npols ( Npols 1326 - d. 1382 ), reina de Npols, comtessa de Provena i princesa d'Acaia.

Orgens familiars.
Filla de Carles de Calbria, duc de Calbria, i la seva segona esposa Maria de Valois. Era nta per lnia paterna del rei Robert I de Npols i Violant d'Arag, i per lnia materna del duc Carles I de Valois i la comtessa Margarida d'Anjou.

Npcies.
Per intentar assegurar la successi de la corona s'arrib a casar en quatre ocasions, per sense aconseguir descedncia de cap d'elles:

 El 26 de setembre de 1343 amb el seu cos, el prncep Andreu d'Hongria, fill del rei Carles I Robert d'Hongria. ;
 El 20 d'agost de 1346 a Roma amb el seu cos Llus I de Trent;
 El 14 de desembre de 1362 amb el rei Jaume IV de Mallorca;
 El 28 de mar de 1376 a Npols amb el duc Ot IV de Brunswick;

Ascens al tron.
L'any 1328 mor prematurament el seu pare Carles de Calbria. A resultes d'aquest fet fou designada successora del Regne de Npols i l'any 1343, amb tant sols 17 anys, fou coronada reina. Per la seva joventut tingu el recolzament del Papa Climent VI, que man al cardenal Americ de Saint Martin que la corons reina l'agost de 1344 a Roma.

Conflicte amb Hongria.
L'assassinat del primer marit Andreu d'Hongria el 1345, probablement sota les seves prpies ordres, li provoc l'enemistat dels angevins del Regne d'Hongria, que intentaren envair el Regne de Npols. Tant sols el seu segon marit,Llus I de Trent, aconsegu fer-se coronar com a rei-consort el 1353.

Cisma d'Occident.

Durant el Cisma d'Occident Joana I va donar suport al papat d'Aviny, i s'ali al costat del Regne de Frana adoptant com a fill i successor el comte d'Anjou Llus I d'Anjou, fill del rei Joan II de Frana. A resultes d'aix el papa rom Urb VI va excomunicar i retirar els regnes a Joana, que originriament eren concedits a la Primera Dinastia Capet d'Anjou-Siclia i els conced a Carles, duc de Durazzo. Amb el suport hongars Carles de Durazzo va envair el Regne de Npols i el 1381 va capturar la reina Joana I.

Mort i guerra de successi al Regne de Npols.
Desprs de ser feta presonera, Joana va morir estrangulada al castell de San Fele el 22 de maig de 1382. Una guerra per la successi esclat entre l'invasor Carles, duc de Durazzo i el fill del rei de Frana Llus I d'Anjou, a qui Joana havia adoptat prviament.

Ttols i successors. 


|-




|-

|-



|-

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50640" title="Vilafranca de Conflent" nonfiltered="4459" processed="4426" dbindex="19824">

Vilafranca de Conflent (en francs Villefranche-de-Conflent) s una vila i municipi nordcatal de la comarca del Conflent. Administrativament s una comuna del departament francs dels Pirineus Orientals.

Vilafranca fou fundada en 1090 per Guillem Ramon, comte de Cerdanya. Des d'en an formant part de diferents regnes de l'poca: comtat de Barcelona (1117), Regne de Mallorca (1276), Corona d'Arag (1344), Frana (1463), i Espanya (1493). Al 1654 fou assetjada durant 6 dies i saquejada pels francesos. I al 1659, pel Tractat dels Pirineus, torn a formar part de Frana.

Des de 1669 fins a 1687, l'enginyer militar Vauban fortific la ciutat amb elements defensius que encara es conserven hui en dia i formen part de l'important atractiu turstic del lloc. Mentrestant, el 1674, es comena a gestar-se el que s conegut com la Conspiraci de Vilafranca. En aquesta intriga, algunes famlies de la vila decidiren conspirar per reunificar el municipi a Catalunya. Ins de Llar, una jove d'una de les famlies conspirants, intent seduir, per sense xit, al comandant francs De Parlan de Saignes per tal de que aquest s'unira a la causa. Tot i aix, els rebels assaltaren la vila i la guarnici francesa fou massacrada. La corona francesa reaccion rpidament davant d'aquests fets, amb la qual cosa recuper la vila quasi immediatament. Els rebels escaparen a Catalunya, per la gran majoria foren torturats, executats i esquarterats, i finalment exposats en les muralles dins de gbies de ferro.

En 1793 les tropes espanyoles conqueriren la ciutat, aleshores amb unes defenses molt deteriorades, per en el mateix any, el general Dagobert recuper la vila. Aleshores, gran part de les defenses de la vila foren restaurades, noves bateries defensives foren construdes, i el Fort Libria, un castell situat al cim del mont Belloc, fou connectat amb la ciutat mitjanant una escala subterrnia de 734 esglaons (encara hui en dia, aquest subterrani es considera el ms gran d'Europa). Finalment, en 1918 l'exrcit francs abandon la vila. I en l'actualitat tant les muralles com el Fort Libria resten oberts al pblic.


L'any 2008 el conjunt de les 12 fortificacions principals de Vauban a l'Estat francs, entre les quals la de Vilafranca de Conflent, fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

Llocs d'inters.
Fort Libria;
Sant Jaume de Vilafranca de Conflent;

 Enllaos externs .

  pgina sobre la fortificaci de Vilafranca;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50642" title="Perode de rotaci" nonfiltered="4460" processed="4427" dbindex="19825">

En astronomia, el perode de rotaci s el temps que tarda un cos celest en completar una revoluci sobre si mateix (al voltant del seu propi eix).

Per a objectes slids, com planetes rocosos i asteroides, el perode de rotaci s un valor nic. Per per a cossos gasosos o fluids com estrelles i planetes gegants gasosos el perode de rotaci varia entre l'equador i els pols. Aquest fenomen s'anomena  rotaci diferencial . Tpicament, el perode de rotaci per a un gegant gass (p. ex. Jpiter) s el perode de rotaci intern, determinat per la rotaci del seu camp magntic.

No obstant aix, la primera referncia presa per l home va ser el Sol, el moviment aparent del qual, originat en la rotaci de la Terra, determina el dia i la nit, donant la impressi que el cel gira al voltant del planeta. En l's colloquial del llenguatge s utilitza la paraula dia per a designar aquest fenomen, que en astronomia es refereix com a dia solar i correspon amb el temps solar.

Concretament, l eix terrestre forma un angle de 23,5 graus respecte a la normal de la eclptica, fenomen denominat obliqitat de la eclptica. Aquesta inclinaci produeix els llargs mesos de llum i obscuritat en els pols geogrfics, a ms de ser la causa de les estacions de l any degut al canvi de l angle de la radiaci solar.

Perodes de rotaci del Sol i els planetes del sistema solar.
La segent taula mostra el temps que tarden el Sol i cada un dels planetes del sistema solar en completar una volta al voltant del seu eix de rotaci. Per al cas dels planetes, els temps que es donen sn en relaci a les estrelles fixes (i no en relaci al Sol). s el que s'anomena perode de rotaci sideral o dia sideral i que s una mica ms curt que el dia solar. Per exemple, per al cas de la Terra es dona un temps de 23 hores 56 minuts 4 segons (no 24 hores 0 minuts 0 segons). 


Nota: Perodes negatius indiquen sentit de rotaci oposat al de la Terra.

Vegeu tamb.
Rotaci sincrnica;
Moviment retrgrad;
Perode orbital;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50645" title="Guerra mundial" nonfiltered="4461" processed="4428" dbindex="19826">

 Primera guerra mundial (1914-1918);
 Segona guerra mundial (1939-1945);





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50649" title="Imperi britnic" nonfiltered="4462" processed="4429" dbindex="19827">

Es coneix com a Imperi britnic les terres que depenien ecnomicament i poltica de la Gran Bretanya. El seu mxim auge va produir-se a principis del segle XX, quan gaireb abastava una poblaci d'entre 400 i 500 milions de persones i uns 33 milions de quilmetres quadrats, el que significava aproximadament una quarta part de la poblaci mundial i dues cinquenes parts de les terres emergides. 

L'Imperi es va desenvolupar durant uns 300 anys, a travs d'una srie de fases d'expansi relacionades amb el comer, la colonitzaci i la conquesta, a ms de perodes d'activitat diplomtica. Probablement, el punt de mxim auge imperial pot situar-se entre 1890 i 1910. 

L'Imperi va facilitar l'extensi de la tecnologia, el comer, l'idioma angls i el govern britnics per tot el mn. L'hegemonia imperial va contribuir a l'espectacular creixement econmic de Gran Bretanya i al pes dels seus interessos en l'escenari mundial. 

El primer a utilitzar l'expressi "Imperi britnic" va ser el doctor John Dee, astrleg, alquimista i matemtic de la reina Elisabet I d'Anglaterra. 

Alguns territoris que han format part de l'imperi britnic: Irlanda, Estats Units, Canad, Jamaica, Austrlia, Nova Zelanda, ndia, Malisia, Egipte, Sud-frica, Nigria, Camerun, Kenya, Hong Kong, Iraq, Xipre, Gibraltar, Menorca ... Avui dia alguns d'aquests territoris, ja independents, reconeixen els lligams amb la Gran Bretanya a travs de la Commonwealth.

El colonialisme angls.
L'expansi anglesa s'inici a partir de 1169 amb la conquesta, en diverses fases, de l'illa d'Irlanda. El 1282 s'aconsegu el sotmetiment de Galles, per intentar el domini d'Esccia el 1296, tot i que aquest no reeix.

Creixement de l'Imperi a ultramar. 
L'Imperi britnic d'ultramar  en el sentit de l'exploraci i els assentaments britnics de llarg a llarg dels oceans fora d'Europa i les Illes Britniques  comena a partir de la poltica martima del rei Enric VII, que va regnar entre 1485 i 1509, iniciant lnies comercials per al comer de la llana. El monarca britnic va establir un modern sistema per a la marina mercant britnica, que va contribuir al creixement de les drassanes i la navegaci a l'illa. La marina mercant va aportar les bases per a institucions mercantils que ocuparien un important paper en l'aventura imperial posterior, com les companyies: Massachusetts Bay Company o la British East India Company. Enric VII va ordenar tamb la construcci del primer dic sec a Portsmouth. 

Enric VIII i la Marina Reial. 
Els fonaments del poder martim d'Anglaterra, que van ser establerts durant el regnat d'Enric VII, es van ampliar gradualment per a protegir els interessos comercials anglesos i per a obrir noves rutes. El rei Enric VIII va fundar la moderna Marina anglesa, triplicant el nombre de vaixells de guerra que la componien i construint els primers amb armament pesat de llarg abast. Va comenar la construcci de la seva Marina a travs de l'aparell administratiu centralitzat del regne. A ms va fer construir molls i fars que facilitaven la navegaci costanera. Enric VIII va crear la Royal Navy que va ser capa d'impedir la invasi de l'Armada Invencible l'any 1588, les innovacions de la qual van ser la base del domini martim d'Anglaterra durant els segents segles. 

L'era isabelina. 
Durant el regnat de la reina Isabel I, entre 1577 i 1590, el pirata Francis Drake va donar la volta al mn, sent el segon home en aconseguir-ho, desprs de l'expedici de Fernando de Magallanes i Juan Sebastin Elcano. El 1579 Drake va atracar en algun lloc del nord de Califrnia i va reclamar per a la Corona Britnica el que va anomenar Nova Albion ("Nova Anglaterra"), encara que la seva reivindicaci no va ser seguida de cap assentament. Els segents mapes van situar Nova Albion al nord de Nova Espanya. En conseqncia, els interessos d'Anglaterra fora d'Europa van augmentar considerablement. 

Humphrey Gilbert va seguir el curs de Cabot quan va partir cap a Terranova el 1583 i la va declarar colnia britnica el 5 d'agost a l'assentament de Sant Joan de Terranova. Walter Raleigh va organitzar la primera colnia de Virgnia el 1587, a Roanoke. Tant el primer com el segon assentament van durar poc temps, i van haver de ser abandonats a causa de l'escassesa d'aliments, el dur clima, els naufragis i les trobades amb tribus indgenes hostils. 

L'era Estuard. 
La derrota de l'Armada Invencible espanyola l'any 1588 va consagrar Anglaterra com la primera potncia naval, encara que altres victries navals espanyoles durant els anys noranta del segle XVI van coartar nous intents d'assentaments. Finalment, el 1604 el rei Jaume I d'Anglaterra va negociar el Tractat de Londres amb el qual acabaven les hostilitats amb Espanya, i el primer assentament permanent d'Anglaterra a Amrica es va establir el 1607 a  Jamestown, Virginia. Durant els segents tres segles, Anglaterra va estendre la seva influncia internacional i va consolidar el seu desenvolupament poltic interior. El 1707, els parlaments d'Anglaterra i Esccia es van unir a Londres donant lloc al parlament de la Gran Bretanya.

Colonitzaci d'Amrica. 
L'Imperi britnic va comenar a prendre forma a principis del segle XVII mitjanant l'establiment per part de la Gran Bretanya de les 13 colnies d'Amrica del Nord, que van ser l'origen dels Estats Units aix com de les provncies martimes de Canad. Tamb es va produir la colonitzaci de petites illes al mar Carib com Jamaica i Barbados. 

Les colnies productores de sucre del Carib, on l'esclavatge es va convertir en la base de l'economia, eren les colnies ms importants i lucratives per a la Gran Bretanya. Les colnies americanes produen tabac, cot, i arrs al sud i material naval i pells d'animals al nord. 

L'imperi britnic a Amrica s'anava expandint gradualment mitjanant guerres i l'establiment colnies. Els britnics van aconseguir controlar Nova Amsterdam, posteriorment anomenada Nova York, desprs de les guerres anglo-holandeses. Les colnies americanes s'estenien cap a l'oest a la recerca de noves terres per a l'agricultura. Durant la Guerra dels Set Anys, els britnics van vncer als francesos i es van quedar l'any 1760 amb Nova Frana, el que convertia la Gran Bretanya en propietria de gaireb tota Amrica del Nord. 

Els assentaments a Austrlia a partir de 1788 com a a colnies penals i Nova Zelanda, sota el domini de la Corona des de 1840, van crear una nova zona per a la migraci des de les illes britniques, encara que les poblacions indgenes van haver de sofrir guerres i, especialment, malalties. Aquestes colnies van obtenir desprs autogovern i es van convertir en rendibles exportadores de llana i or. 

Lliure comer, l'"imperi informal". 
L'antic sistema colonial britnic va comenar a declinar durant el segle XVIII. Va ser un perode de dominaci Whig en la vida poltica nacional (1714 - 1762), l'Imperi es va convertir en una instrument de menor importncia davant la poltica nacional, fins que un intent de pujar els impostos a les colnies nord-americanes va desenvolupar en la Guerra d'Independncia dels Estats Units i la independncia de les mateixes el 1776. 

Sovint s'alludeix a aquest perode com el del "Primer Imperi britnic", indicant el canvi de direcci en l'expansi britnica, que es va dirigir fonamentalment a les Amriques durant els segles XVII i XVIII, mentre que durant el "Segon Imperi britnic" es va centrar en sia i frica a partir del segle XVIII. La prdua dels Estats Units va mostrar que posseir colnies no era necessriament un avantatge en termes econmics, ja que la Gran Bretanya podia encara controlar el comer amb les seves ex-colnies sense haver de pagar pel seu defensa i administraci. 

El mercantilisme, la doctrina econmica que pressuposa la competici entre nacions per una quantitat de riquesa finita, havia caracteritzat el primer perode d'expansi colonial, per va cedir pas al laissez-faire econmic, el liberalisme d'Adam Smith i els seus successors. 

La lli apresa per Gran Bretanya desprs de la prdua d'Amrica del Nord (el comer pot seguir aportant prosperitat, fins i tot en absncia de domini colonial) va contribuir durant els anys quaranta i cinquanta del segle XIX a l'extensi del model de colnia autogovernada, que es va concedir a les colnies poblades per blancs al Canad i Australsia. Irlanda va tenir un tracte diferent, sent incorporada al Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda el 1801. El 1807 el Regne Unit va prohibir el comer d'esclaus i aviat va comenar a forar a altres nacions a fer el mateix. A mitjans dels segle XIX s'havia aconseguit eradicar l'esclavitud de la major part del mn, sent abolida a les colnies britniques el 1834. 

Entre el Congrs de Viena de 1815 i la Guerra francoprussiana de 1870, el Regne Unit va ser l'nica potncia industrial del mn, amb ms del 30% de la producci industrial global el 1870. En el seu paper de "taller del mn", el Regne Unit podia produir manufactures de manera tan eficient i econmic que podia vendre ms barat que els productors locals en els mercats estrangers. A partir de condicions poltiques estables en certs mercats d'ultramar, el Regne Unit va poder prosperar grcies al comer, sense necessitat de recrrer al govern formal en la seva rea d'influncia.

L'imperi britnic a sia. 

La victria de les forces de la British East India Company en la Batalla de Plassey de 1757 va obrir la provncia ndia de Bengala al domini britnic, encara que la posterior fam de 1770 exacerbada per les expropiacions realitzades pel govern provincial va ser controvertida en la metrpoli. El segle XIX va veure com el control de la Companyia s'estenia sobre tota l'ndia. Desprs d'un mot l'any 1857 els territoris de la Companyia van passar a estar sota l'administraci de la Corona el 1858, sent la reina Victria proclamada Emperadriu de l'ndia el 1876. 

Ceilan, actual Sri Lanka, i Birmnia es van unir a la llista de territoris britnics a sia, que s'estenien fins a Malisia i, des de 1841, a Hong Kong desprs de la Primera Guerra de l'Opi en defensa de les exportacions d'opi de la Companyia a Xina.

Ruptura de la Pax Britannica. 
 
En la seva condici de primer pas insdustrialitzat, el Regne Unit va ser capa d'aconseguir matries primeres i mercat en la major part del mn accessible. Aquesta situaci va empitjorar gradualment al llarg del segle XIX en la mesura en la qual altres potncies van comenar a industrialitzar-se i van comenar a utilitzar la maquinria de l'estat per a garantir els seus mercats i fonts de provement. En els anys setanta del segle XIX, els fabricants britnics en els sectors clau de la Revoluci Industrial, van comenar a experimentar una competncia real. 

La Industrialitzaci va progressar rpidament a Alemanya i els Estats Units, permetent a aquests pasos superar el model britnic i francs del "vell" capitalisme. Les indstries alemanyes en el sector txtil i el del metall, havien sobrepassat a les de l'Imperi el 1870, quant a la seva organitzaci i eficincia i havien derrotat als fabricants britnics en el seu mercat nacional. Amb el canvi de segle, la indstria alemanya estava produint per a l'antic "taller del mn". Les dificultats comercials del Regne Unit es van aguditzar amb la "Llarga Depressi" de 1873-1896, un perode perllongat de deflaci, accentuat per les contnues fallides de negocis que van afegir pressi perqu els governs afavorissin la indstria nacional, el que va conduir al massiu aband del lliure comer entre les potncies europees (a Alemanya des de 1879 i a Frana des de 1881). 

La limitaci tant dels mercats nacionals com de les exportacions que es va produir com resultat va fer que els governs i els sectors econmics, tant d'Europa com dels Estats Units, veiessin la soluci en mercats d'ultramar protegits que actuessin units al mercat nacional, defensat per aranzels i barreres duaneres: les colnies oferirien un mercat per a les exportacions, alhora que proveirien a la metrpoli de matries primeres barates. Encara que adherit al lliure comer fins el 1932, el Regne Unit es va unir al nou mpetu per un renovat imperi formal, la qual cosa era preferible a permetre que les seves rees d'influncia fossin preses pel comer de les potncies rivals. 

El Nou Imperialisme. 
La poltica i ideologia de l'expansi colonial europea entre 1870 i el comenament de la Primera Guerra Mundial el 1914 es denominen sovint com el "Nou Imperialisme". El perode es caracteritza per una recerca sense precedents de "l'imperi per l'imperi", una competici agressiva entre les potncies per a aconseguir territoris d'ultramar i l'aparici en els pasos colonitzadors de doctrines que justifiquen la superioritat racial i que neguen l'aptitud dels pobles subjugats per a governar-se per si mateixos. 

Durant aquest perode, les potncies europees van sumar gaireb 23.000.000 km a les seves possessions colonials. Ats que abans de 1880 estava prcticament desocupada per les potncies occidentals, frica es va convertir en el principal objectiu de la "nova" expansi imperialista, encara que aquesta conquesta va afectar igualment a altres rees; especialment el Sud-est asitic i el Pacfic, on els Estats Units i Jap es van unir a les potncies europees en la seva lluita per territoris. 

L'entrada del Regne Unit en la nova era imperial es data sovint el 1875, any que el govern conservador de Benjamin Disraeli va comprar a l'endeutat governant d'Egipte, Ismail Pasha, la seva part en el Canal de Suez per a assegurar-se el control d'aquesta via estratgica, un canal per al trfic entre la metrpoli i l'ndia des de la seva obertura sis anys abans, sota l'emperador Napole III. El control financer conjunt d'Anglaterra i Frana sobre Egipte va acabar en l'ocupaci britnica del pas el 1882. 

El 1875 les dues possessions europees ms importants a frica eren Algria i la Colnia del Cap. El 1914 tan sols Etipia i la repblica de Libria romanien fora del control europeu. La transici entre un imperi informal que controlava a travs de la dominaci econmica i el control directe va suposar una lluita pel territori entre les potncies europees. L'activitat francesa, belga i portuguesa a la zona del Riu Congo amenaava amb afeblir l'ordenada colonitzaci de l'frica tropical. La Conferncia de Berln de 1884-1885 pretenia regular la competici entre les potncies, definint la ocupaci efectiva com el criteri per al reconeixement internacional de les reivindicacions territorials, una frmula que va precisar del recurs habitual a la violncia contra els estats i pobles indgenes. 

L'ocupaci d'Egipte per part del Regne Unit el 1882, arran dels interessos en el Canal de Suez, va contribuir a un augment de la preocupaci respecte del control de la vall del Nil, que va conduir a la conquesta del Sudan el 1896 1898. El 1899 es va llanar a completar la conquesta de Sud-frica, que havia comenat amb l'annexi el 1795 del Cap de Bona Esperana, a travs de la invasi de les repbliques afrikaner en la regi productora d'or del Transvaal i del ve Estat Lliure d'Orange. La British South Africa Company ja havia pres les terres al nord, rebatejant-les com Rhodsia en homenatge al seu cap, el magnat i poltic Cecil Rhodes. 

Les conquestes britniques en l'frica meridional i oriental, van llanar Rhodes i Alfred Milner, l'Alt Comissionat britnic a Sud-frica, a sollicitar amb urgncia un Imperi unit per ferrocarril des del Cap fins a El Caire, que uniria l'estratgicament important Canal de Suez amb el sud, ric en minerals, encara que l'ocupaci alemanya de Tanganyika va evitar la seva realitzaci fins al final de la Primera Guerra Mundial. 

Paradoxalment, el Regne Unit, gran defensora del lliure comer, va emergir el 1914 no noms amb el major imperi d'ultramar grcies a la seva llarga presncia en l'ndia, sin com vencedora en la lluita per frica, donada la seva avantatjosa posici al comenament de la mateixa. Entre 1885 i 1914 va prendre aproximadament al 30% de la poblaci africana sota el seu control, comparat amb el 1% de Frana, el 9% d'Alemanya, el 7% de Blgica o el 1% de Itlia: noms Nigria contribua amb 15 milions de sbdits, ms que tot l'frica Occidental Francesa o tot l'imperi colonial d'Alemanya. 
 
Autonomia en les colnies poblades per blancs. 
L'Imperi britnic va comenar la seva transformaci cap al que avui dia s la Commonwealth amb l'extensi de l'estatus de domini a les colnies amb autogovern de Terranova (1855), Canad (1867), Austrlia (1901), Nova Zelanda (1907), i la Uni de Sud-frica (1910). Els dirigents dels nous estats es reunien amb els estadistes britnics en cimeres peridiques anomenades Conferncies Colonials (i des de 1907, Conferncies Imperials), la primera de les quals es va mantenir a Londres en 1887. 

Les relacions exteriors dels dominis les dirigia encara el Foreign Office del Regne Unit: Canad va crear un Departament d'Afers exteriors el 1909, per les relacions diplomtiques amb altres governs se seguien duent des de Londres. La declaraci de guerra per part del Regne Unit a la Primera Guerra Mundial va afectar a tots els dominis. 

Els dominis posseen un gran marge de maniobra a l'hora d'elaborar les seves poltiques cap a l'exterior, sempre que aquesta no entrs directament en conflicte amb els interessos de la metrpoli: El govern del Partit Liberal de Canad va negociar un acord bilateral de lliure comer amb els Estats Units en 1911. En assumptes de defensa, la concepci original que entenia els dominis com part integrant de l'estructura militar i naval d'un sol Imperi va acabar per ser insostenible en la mesura que el Regne Unit es comprometia amb Europa davant el repte d'una emergent flota alemanya des de 1900. El 1909 es va decidir que els dominis tinguessin les seves prpies armades. 
 
L'impacte de la Primera Guerra Mundial. 
Desprs de la Primera Guerra Mundial l'Imperi britnic va veure el seu perode de mxima extensi, ja que va obtenir el control de Palestina i l'Iraq a travs del mecanisme del mandat de la Lliga de Nacions, desprs de la caiguda de l'Imperi otom al Prxim Orient, aix com les antigues colnies alemanyes de Tanganyika, l'frica Sudoccidental (actual Nambia) i Nova Guinea (les dues ltimes van quedar sota control de Sud-frica i Austrlia, respectivament). 

Encara que el Regne Unit va emergir com un dels vencedors de la guerra i el seu domini es va estendre a noves rees, els elevats costos de la guerra van minar la seva capacitat financera per a mantenir aquell vast imperi. Els britnics havien sofert milions de baixes i liquidat els seus recursos financers a un ritme alarmant, que va conduir a l'augment del deute i falta d'efectius en les parts llunyanes de l'Imperi a frica i sia. El sentiment nacionalista va crixer tant en les colnies noves com en les antigues, alimentat per l'orgull derivat de la participaci en el conflicte de molts d'aquells sbdits, al servei de les tropes imperials. 

Durant els anys vint, l'estatus de domini es va transformar notablement. Encara que els dominis no van tenir veu en la declaraci formal de guerra en 1914, tots ells van ser inclosos per separat entre els signants del tractat de pau de Versalles de 1919, que havia estat negociat per una delegaci de l'Imperi encapalada pel Regne Unit. El 1922 les objeccions per part dels dominis per a donar suport l'acci militar britnica contra Turquia van influir en la decisi de buscar un comproms. La independncia dels dominis es va formalitzar el 1926 mitjanant la Declaraci de Balfour i l'Estatut de Westminster de 1931: a partir d'aquell moment, cada domini era igual en estatus a la mateixa metrpoli, lliure d'interferncies legislatives provinents del Regne Unit i autnom en les seves relacions internacionals. 

Canad va ser pionera, convertint-se en el primer domini que va concloure de manera totalment independent un tractat internacional el 1923. La primera representaci diplomtica permanent de Canad en un pas estranger es va obrir a Washington DC el 1927, seguida d'Austrlia el 1940. 

L'Estat Lliure d'Irlanda va acordar l'estatus de domini el 1921 desprs d'una amarga guerra contra la metrpoli, encara que va anullar la seva relaci constitucional amb la corona el 1937, canviant el seu nom pel d'ire i convertint-se en la Repblica d'Irlanda fora de la Commonwealth des de 1949. Egipte, formalment independent des de 1922 per vinculat al Regne Unit per tractat fins el 1936, i sota ocupaci parcial fins el 1956, va tallar la seva vinculaci constitucional amb la metrpoli de manera similar. L'Iraq, que es va convertir en Protectorat Britnic el 1922, arribant a la independncia el 1932. 

Descolonitzaci. 
 

El creixement dels moviments nacionalistes anticolonialistes en els territoris sbdits durant la primera meitat del segle XX va desafiar a una potncia imperial, que cada vegada havia de preocupar-se ms per assumptes ms propers, especialment desprs de la Segona Guerra Mundial. Aprofitant aquesta oportunitat, primer l'ndia, i desprs d'ella altres territoris d'sia i d'frica van reclamar convertir-se en estats independents. Desprs d'alguns intents desastrosos d'evitar-lo, el Regne Unit va haver d'acceptar la nova situaci que va conduir a l'antic Imperi a convertir-se en el que avui dia s la Commonwealth. 

El final de l'Imperi es va unir als problemes econmics que la metrpoli va haver d'afrontar desprs de la fi de la Segona Guerra Mundial. La crisi econmica de 1947 va obligar al govern laborista de Clement Attlee a abandonar el lloc de primera potncia mundial i a acceptar la preponderncia estratgica dels Estats Units. 

La segona Guerra Mundial va afeblir el ja feble lideratge financer i comercial de l'Imperi, accentuant la importncia dels dominis i dels Estats Units com a font d'assistncia militar. El primer ministre australi John Curtin va prendre la decisi sense precedents l'any 1942 de retirar les tropes australianes que defensaven Birmnia demostrant que no es podia esperar que els governs dels dominis actuessin en defensa de la metrpoli i no dels seus propis interessos nacionals. Desprs de la guerra, Austrlia i Nova Zelanda es van unir als Estats Units a travs del tractat regional de seguretat (ANZUS), el 1951. Alhora el Regne Unit buscava des de 1961 el que va aconseguir el (1973), unir-se a la Comunitat Europea, el que va afeblir els vincles comercials amb els dominis referent al seu accs privilegiat al mercat britnic. 

Al Carib, frica, sia i el Pacfic, la descolonitzaci durant la postguerra es va efectuar amb pressa, donat el creixement dels cada vegada ms poderosos moviments nacionalistes. Rares vegades es va lluitar per a retenir algun territori, amb clares limitacions com durant la Crisi de Suez de 1956 en la qual els Estats Units es van oposar a la intervenci anglo-francesa a Egipte; ja que aquella aventura podia posar en risc els interessos nord-americans al Prxim Orient. 

La independncia de l'ndia el 1947 va acabar amb la lluita mantinguda pel Congrs Nacional Indi durant 40 anys; primer per l'autogovern i desprs per la sobirania. La divisi territorial entre l'ndia i Pakistan va deslligar la violncia i va suposar la prdua de centenars de milers de vides. L'acceptaci per part del Regne Unit i dels altres dominis el 1949 del nou estatus de repblica de l'ndia es considera en l'actualitat com l'inici de la moderna Commonwealth. 

Birmnia i Ceilan van obtenir la independncia el 1948 fora de la Commonwealth. El mandat britnic a Palestina va concloure el 1948 amb la retirada de les tropes i una guerra oberta entre la poblaci rab i la poblaci jueva del territori. Al Mediterrani, l'escamot xipriota promoguda per partidaris de la uni amb Grcia va concloure el 1960 amb un Xipre independent. 

El final de l'Imperi britnic a l'frica va arribar amb una rapidesa excepcional, sovint deixant als nous estats en una dolenta situaci per a abordar els reptes que plantejava la sobirania: La independncia de Ghana el 1957, desprs de deu anys de lluita poltica; Nigria el 1960; Sierra Leone i Tanznia el 1961; Uganda el 1962; Kenya i Zanzbar el 1963; Gmbia el 1965; Botswana i Lesotho el 1966, i Swazilndia el 1968. 

A la retirada britnica del sud i de l'est d'frica la complicava la situaci dels pobladors blancs de les regions: l'aixecament Mau Mau a Kenya ja havia mostrat les possibilitats de conflicte, en un context en el qual els blancs eren terratinents opositors a les reformes democrtiques. El govern minoritari dels blancs de Sud-frica va continuar sent un problema enorme per la Commonwealth fins el final de l'apartheid el 1994. 

Encara que la Federaci de Rhodsia i Nyasaland, dominada pels blancs, va concloure amb la independncia de Malawi (antiga Nyasaland) i Zmbia (antiga Rhodsia del Nord) el 1964, la minoria blanca de Rhodsia del Sud, (una colnia autogovernada des de 1923) va declarar la seva independncia. El suport del govern de Sud-frica va mantenir el rgim fins el 1979, any en el qual es va arribar un acord, basat en la voluntat de la majoria, del que va sorgir un independent Zimbabwe. 

La major part dels territoris britnics del Carib van optar per una independncia per separat, desprs del fracs de la Federaci de les ndies Occidentals (1958-1962): a Jamaica i Trinitat i Tobago el 1962, les va seguir Barbados el 1966 i les illes ms petites del Carib oriental van arribar la independncia en els anys setanta i vuitanta. 

Finalment, la cessi per 99 anys dels Nous Territoris asitics finalitz el 1997 amb el retorna a sobirania xinesa de Hong Kong aquell any.

Extensi. 
El 1910 l'Imperi britnic constava dels segents territoris: 

 

frica. 
Bechuanalandia (actual Botswana) ;
Togolndia Britnica (actual Togo);
Camerun ;
Costa d'Or (avui dia Ghana) ;
Egipte ;
Kenya ;
Maurici ;
Nigria ;
Rhodsia del Nord (actual Zmbia) ;
Nyasalandia (actual Malawi) ;
Sierra Leone ;
Somalilndia ;
Rhodsia del Sud (actual Zimbabwe) ;
frica Sudoccidental (actual Nambia) ;
Swazilndia ;
Sudan ;
Tanganika (actual Tanznia) ;
Uganda;

Amrica i l'Atlntic. 
Illa Ascensi ;
Guyana Britnica (actual Guyana) ;
Hondures Britnica (actual Belize) ;
Canad ;
Illes Malvines ;
Terranova i Labrador ;
ndies Occidentals ;
Anguilla ;
Antigua i Barbuda ;
Bahames ;
Barbados ;
Bermudes ;
Illes Verges Britniques ;
Illes Caiman ;
Dominica ;
Grenada ;
Jamaica ;
Montserrat ;
Saint Kitts i Nevis ;
Saint Lucia ;
Saint Vincent i les Grenadines ;
Trinitat i Tobago ;
Illes Turks i Caicos ;
Santa Helena ;
Tristn da Cunha ;
Gergia del Sud ;

Antrtida. 
Territori Antrtic Britnic ;

sia. 
Adn (actualment part del Iemen) ;
Bhutan ;
Nova Guinea Britnica (part meridional de Papua Nova Guinea) ;
Brunei ;
Birmnia (actual Myanmar) ;
Ceilan (actual Sri Lanka) ;
Hong Kong ;
Raj Britnic (actuals ndia, Pakistan i Bangla Desh) ;
Iraq ;
Kuwait ;
Malaya (part de l'actual Malisia) ;
Maldives ;
Palestina (actuals Israel i Territoris Ocupats Palestins) ;
Nepal ;
Borneo Septentrional (avui dia part de Malisia) ;
Oman ;
Qatar ;
Sarawak (avui dia part de Malisia) ;
Singapur ;
Transjordnia (actual Jordnia) ;
Oman de la Treva o Estats de la Treva (Uni dels Emirats rabs) ;
Weihawei (actual ciutat de Weihai);

Europa. 
Xipre ;
Gibraltar ;
Malta ;
Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda ;

Pacfic. 
Austrlia ;
Ellice Islands (actual Tuvalu) ;
Fiji ;
Illes Gilbert (actualment part de Kiribati) ;
Nauru ;
Nova Zelanda ;
Illes Pitcairn ;
Illes Salom ;
Tonga ;
Maraco;

Territoris perduts per l'Imperi britnic abans de 1921. 
Les Tretze Colnies, amb posterioritat Estats Units d'Amrica ;
Delaware ;
Maryland ;
Nova Jersey ;
Virgnia;
Massachusetts, desprs Massachusetts i Maine ;
Estat de Nova York, desprs Nova York i Vermont ;
Nova Hampshire ;
Rhode Island ;
Gergia ;
Carolina del Nord ;
Roanoke, desprs part de Carolina del Nord ;
Carolina del Sud ;
Connecticut ;
Pennsilvnia ;
Territori entre les 13 Colnies i el riu Mississippi, amb reivindicacions entre les Colnies i el que avui dia s Alabama, Mississippi, Tennessee, Kentucky, Ohio, Illinois, Indiana, i Michigan, part de Wisconsin, i part de Louisiana. ;
Territoris medievals a Frana. ;
Heligoland, cedit a Alemanya el 1890. ;
Hannover ;
Florida, cedida a Espanya i desprs als Estats Units. ;
Part d'Oregon;
Hawaii (les Illes Sandwich) cedides al Regne Unit el 25 de febrer de 1843; van obtenir la independncia el 28 de novembre de 1843 i van ser annexionades pels Estats Units el 7 de juliol de 1898. ;
Les Illes Jniques, preses pels anglesos el 1809 i cedides a Grcia el 1864. ;
Menorca, presa per la Gran Bretanya el 1708 i cedida formalment a Espanya el 1802. ;
La Costa dels Mosquits, protectorat britnic entre 1655 i 1850. ;
Sud-frica, que va obtenir la seva independncia el 1910. ;

Territoris d'Ultramar actuals. 
En l'actualitat, solament uns pocs territoris romanen sota administraci britnica, principalment degut al fet que no serien viables com Estats sobirans. Els ltims Territoris d'Ultramar sn: 

Territoris d'Ultramar que possexen un autogovern important. 
Anguilla ;
Bermudes ;
Illes Verges Britniques ;
Illes Caiman ;
Gibraltar ;
Montserrat ;
Illes Turks i Caicos ;

Altres Territoris d'Ultramar. 
Territori Antrtic Britnic ;
Territori Britnic de l'Oce ndic ;
Illes Malvines ;
Pitcairn ;
Santa Helena (incloent les dependncies d'Illa Ascensin i Tristn da Cunha) ;
Illes Gergia del Sud i Sandwich del Sud ;
Akrotiri i Dhekelia ;

Dependncies de la Corona a les Illes Britniques (Fora del Regne Unit i la UE).
Guernsey ;
Jersey ;
Illa de Man;




































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50650" title="Pere Muoz Machn Rodrguez" nonfiltered="4463" processed="4430" dbindex="19828">

Pere Muoz Machn Rodrguez fou un destacat ciclista professional catal dels anys vuitanta.

Nascut a Mieres (Astries) el 6 de novembre de 1958, per catal d'adopci (es trallad a Olot ben jove), Pere Muoz ha estat professional entre els anys 1980 i 1990. Fou un gran escalador i destacaren les seves actuacins al Giro d'Itlia.


Palmars.
 2on a la Vuelta a Espanya 1981;
 1er del G.P. de la muntanya de la Vuelta a Burgos 1981;
 1er a la Volta a Astries 1983;
 10 al Giro d'Italia 1986 ;

Victries d'etapa.
 2 etapes a la Setmana Catalana 1982;
 1 etapa del Giro d'Itlia 1986;
 2 etapes a la Pars-Nia 1986;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50652" title="Desorbitaci" nonfiltered="4464" processed="4431" dbindex="19829">
La desorbitaci s el procs en el qual un objecte en rbita al voltant d'algun cos celeste perd alada i acaba precipitant-se contra el cos al voltant del qual orbita. El terme s'aplica de preferncia als satllits artificials al voltant de la Terra. La desorbitaci d'un satllit pot ser natural o provocada.

La desorbitaci natural s deguda principalment al fregament amb l'atmosfera, que frena els satllits artificials en rbita baixa i els fa perdre energia cintica. El satllit va perdent alada progressivament (el procs pot durar dcades) fins a que es precipita contra la superfcie. Aquest mecanisme noms funciona eficament per a rbites prou baixes.

A vegades, la desorbitaci s provocada pels propis operadors del satllit, utilitzant sistema de propulsi d'aquest per frenar. L'avantatge s que aix la desorbitaci es fa de manera controlada i d'una sola vegada. S'acostuma a utilitzar per a satllits prou grossos per a que hi hagi el risc que arribin trossos fins  la superfcie a la desorbitaci(normalment els satllits sn prou petits per a que cremin completament al tornar a l'atmosfera). Un exemple s la desorbitaci de la estaci espacial Mir el 2001.

El transbordador espacial tamb efectua una maniobra de desorbitaci, per no es desintegra a la reentrada grcies  la seva protecci trmica.

Darrerament hi ha hagut una preocupaci creixent (principalment als Estats Units i a Europa) per a desorbitar els satllits a la fi de la seva vida til, a fi i efecte de qu no posin problemes als satllits del futur. Per aix cada vegada es fan ms desorbitacions controlades quan aix s possible, o, en cas contrari, es trasllada el satllit cap a rbites ms baixes de manera a que desorbitin naturalment amb un temps relativament curt.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50653" title="MIR" nonfiltered="4465" processed="4432" dbindex="19830">


Astronomia: Mir s el nom de l'antiga estaci espacial russa.
Medicina: MIR s l'acrnim de Metge Intern Resident i de l'examen que dna accs a la condici d'especialista.
Poltica: MIR s l'acrnim del Ministeri de l'Interior d'Espanya.
Televisi: MIR s una srie de la cadena Tele 5.
Poltica: MIR fou un moviment revoluciomar xil.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50654" title="Secada" nonfiltered="4466" processed="4433" dbindex="19831">
La secada s un perode considerat com anormalment sec.

La gravetat d'aquesta situaci depen principalment del grau de deficincia pluviomtrica, de la durada i de la superfcie afectada.

s un fenomen cclic.

La secada es diferencia de l'aridesa perqu aquesta descriu una zona geogrfica amb unes caracterstiques climtiques de baixa pluviometria relativa.


Afectaci segons sectors econmics.
Agricultura: reducci de les produccions, possible prdua de qualitat o en els casos ms greus impossibilitat de produir. ;
Ramaderia: Reducci de pastures, increment de costos de producci, desertitzaci;
Hidrologia: baixes reserves d'aigua superficial i subterrnia que afecten l'energia hidroelctrica, aigua potable, indstria etc.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50660" title="Santiago de Mara" nonfiltered="4467" processed="4434" dbindex="19834">
Santiago de Mara s un municipi del departament d'Usulutn, a El Salvador. 

T una extensi de 37,71 Km2, i al 1992 tenia censada una poblaci de 17.291 habitants, dels que 11.894 vivien a l'rea urbana i 5,397 als 'cantons' (cantones, en castell) rurals. 

Est situat a 900 metres sobre el nivell del mar, en plena zona cafetalera. 

El 17 de mar de 1893 va rebre el ttol de villa i el 27 d'abril de 1896 el de ciutat.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50663" title="Trisic" nonfiltered="4468" processed="4435" dbindex="19835">

El Trisic (o Trias) s el primer perode geolgic del Mesozoic; va comenar fa 251,0  0,4 milions d'anys i va acabar fa 199,6  0,6 milions d'anys. El Trisic segueix el Permi i precedeix el Jurssic. Tant el principi com el seu final estan marcats per grans events d'extinci. L'extinci que va cloure el Trisic ha estat datada amb ms precisi recentment, per com amb molts dels perodes geolgics ms antics, les capes rocoses que en defineixen el principi i el final estan ben identificades, per les dates exactes sn incertes per uns quants milions d'anys.

Els sediments caracterstics del Trisic sn gresos vermells i evaporites, la qual cosa suggereix un clima sec i clid. No hi ha proves de glaciaci; no hi ha res que faci pensar que hi hagus masses terrestres o casquets de gla a prop de qualsevol dels dos pols. El supercontinent Pangea s'estava partint durant el Trisic per encara no s'havia separat; els primers sediments marins a la primera partici, que separava Nova Jersey del Marroc, tenen llur origen al Trisic tard. A causa de la lnia de costa limitada d'una massa supercontinental, els dipsits marins del Trisic sn globalment relativament rars, malgrat llur prominncia a Europa occidental, on es va estudiar el Trisic per primera vegada. A Amrica del Nord, per exemple, els dipsits marins estan limitats a alguns floriments a l'oest. Per tant, l'estratigrafia del Trisic est basada principalment en organismes que habitaven en lagunes i ecosistemes hipersalinitzats, com ara els crustacis Estheria.

Durant el Trisic, tant la vida marina com la continental mostren una radiaci adaptativa desprs de l'event d'extinci Permi-Trisic. Els coralls del grup hexacorallia apareixen per primer cop. s possible que les primeres plantes floridores, els angiospermes hagin evolucionat durant el Trisic, aix com els primers vertebrats voladors, els pterosaures.

Nomenclatura del Trisic.
El Trisic va rebre el seu nom el 1834 d'en Friedrich von Alberti, que el va anomenar aix per les tres capes distinctes (en llat, trias vol dir "trada"); xids de ferro, guix i esquists negres; que es troben a Alemanya i a l'oest d'Europa, anomenades les "Tries".

Dataci i subdivisions del Trisic.
El Trisic es divideix normalment en Trisic Inferior, Mitj i Superior, en ordre cronolgic. Els estadis faunals, del ms recent al ms antic, sn:

Trisic Superior
Raeti ;
Nori                 ;
Carni;
Trisic Mitj
Ladini ;
Anisi ;
Trisic Inferior
Oleneki ;
Indu;


Paleogeografia del Trisic.
Durant el Trisic, quasi tota la massa terrestre de la Terra estava concentrada en un nic supercontinent centrat ms o menys a l'equador, anomenat Pangea ("tota la terra"). Tenia la forma d'un colossal "Pac-Man", amb la boca orientada vers l'est, constituint el mar de Tetis, un vast golf que arrib encara ms cap a l'oest a mitjans del Trisic. Tota la resta era l'oce global conegut com Panthalassa ("tot el mar"). Quasi tots els sediments d'oce profund generats durant el Trisic han desaparegut a causa de la subducci de les plaques oceniques, i per aix es coneix molt poc de l'oce obert del Trisic.

Clima del Trisic.
El clima del Trisic va ser generalment clid i sec, formant gresos tpics. Es tractava d'un clima continental estacional, amb forts monons. Les regions polars eren humides i temperades. 

La vida al Trisic.
Al Trisic s'hi poden distingir tres categories d'organismes: els supervivents de l'extinci Permi-Trisic, alguns grups nous que prosperaren breument i grups nous que arribaren a dominar el mn Mesozoic.

Als ecosistemes marins hi aparegueren nous i moderns tipus de coralls, formant petites rees de barreres de corall, res comparades als grans sistemes coralfers del Devoni o de l'actualitat. Els cefalpodes, i entre ells els ammonits es restabliren, diversificant-se a partir d'un nic llinatge que va sobreviure l'extinci del Permi. Els peixos eren notablement uniformes, com a conseqncia del fet que molt poques famlies sobrevisqueren l'extinci permiana. Tamb hi havia molts tipus de rptils marins. Hi havia per exemple els sauropterygia, que incloen els paquipleurosaures i els notosaures (ambds comuns durant el Trisic mitj, especialment a la regi del mar de Tetis), placodonts, els primers plesiosaures; els thalattosauria semblants als llangardaixos; i els exitosos ictiosaures, que aparegueren als mars del Trisic inferior i es diversificaren aviat, i alguns arribaren a dimensions colossals durant el Trisic tard.

A la terra ferma, les plantes sobrevivents incloen els licfit, els ccads, els gingkopyta (representats avui en dia pel ginkgo) i els glossoptrid. Les plantes amb llavors dominaven la terra. A l'hemisferi nord hi prosperaren els confers. El Glossopteris (un matoll amb llavors) va ser l'arbre dominant a l'hemisferi sud durant el Trisic inferior.

Els amfibis temnospndils van ser un dels grups que sobrevisqueren l'extinci del Permi, alguns dels quals (com els trematosaures) van expandir-se breument a principis del Trisic, i altres (capitosaures) tingueren xit durant el perode sencer o noms prosperaren a finals del Trisic (plagiosaures o metoposaures). Pel que fa als altres amfibis, hom coneix els primers Lissamphibia de principis del Trisic, per el grup en s no es fu com fins al Jurssic, quan els temnospndils es tornaren molt rars. 

Els rptils arcosauromorfs   especialment els arcosaures   van anar desplaant progressivament els sinpsids que havien dominat el Permi. Malgrat que el Cynognathus va ser un predador caracterstic a la Gondwana del Trisic inferior, i que tant els dicinodonts  kannemeyerids o gomfodonts van ser herbvors importants durant el perode, cap al final del Trisic els sinpsids tenien un paper poc important. A principis del Trisic tard, algun cinodont avanat va dur als primers mamfers. Al mateix temps, els Ornithodira, que fins aleshores havien estat petits i insignificants, van evolucionar en pterosaures i en diversos tipus de dinosaures. Els Crurotarsi van ser l'altre clade important d'arcosaures, i aquests tamb arribaren a la seva mxima esplendor durant el Trisic superior, amb diferents grups com els fitosaures, els aetosaures, diversos llinatges de Rauisuchia i els primers cocodrilians (els Sphenosuchia). Mentrestant els robustos rhyncosaures i els petits prolaceriformes van ser grups basals d'arcosauremorfs durant quasi tot el Trisic.

Entre altres rptils, les primeres tortugues, com ara el Proganochelys i el Proterochersis aparegueren a mitjans del Trisic tard. Els Lepidosauromorpha - especficament els Sphenodonta - apareixen per primera vegada al registre fssil una miqueta abans. Els Procolophonidae van ser un grup important de petits herbvors amb forma de llangardaix.

Jaciments del Trisic.
El jaciment de Monte San Giorgio, en l'actualitat a la regi de Llac de Lugano (Itlia i Sussa), va ser en temps trisics una llaguna situada darrera una barrera de corall amb un fons anxic, aix que no hi havia ni carronyers ni turbulncies que evitessin la fossilitzaci, una situaci comparable a la de les calcries de Solnhofen, ms conegudes. Les restes de peixos, diversos rptils marins (com el com Neusticosaurus o l'estrany arcosauremorf de coll larg Tanystropheus) o de diverses formes terrestres com ara el Ticinosuchus i el Macrocnemus s'han trobat a aquest lloc. Tots els fssils daten de fa uns 237 milions d'anys. 

L'extinci de finals del Trisic.

El perode Trisic va acabar amb una extinci massiva que va ser particularment severa als oceans; els conodonts desaparegueren, aix com tots els rptils marins menys els ictiosaures i els plesiosaures. Alguns invertebrats com els braquipodes, gastrpodes i molluscs van ser greument afectats. Als oceans, el 22% de les famlies marines i al voltant de la meitat dels gneres marins desaparegueren.

Tot i que aquesta extinci no va ser igual de devastadora als diferents ecosistemes terrestres, diversos clades importants de Crurotarsi van desaparixer, aix com els grans amfibis labirintodonts, uns quants grups de petits rptils i alguns sinpsids (excepte els protomamfers). Alguns dels primers i primitius dinosaures tamb s'extingiren, per alguns altres, ms adaptables, van sobreviure per evolucionar durant el Jurssic. Les plantes que sobrevisqueren incloen les conferes i les cicadeoides.

No s del tot cert qu va causar aquesta extinci, que va estar acompanyada per gigantesques erupcions volcniques (fa 208-213 milions d'anys), l'event volcnic ms important des que el planeta es refred i estabilitz, quan el supercontinent de Pangea es comena a trencar. Altres possibles causes per aquesta extinci inclouen un refredament global o fins i tot l'impacte d'un blid, per al qual el crter d'impacte de la Reserva Manicouagan (Quebec) s un gran candidat. Tanmateix, s'ha descobert que l'impacte d'aquest crter tingu lloc fa uns 214 milions d'anys, mentre que la frontera Trisic-Jurssic ha estat fixada a fa uns 202 milions d'anys. Les dues dates estan sent precisant amb mtodes de dataci radiomtrica. Aix que l'impacte a Manicouagan podria no ser la causa directa de l'extinci en massa per uns 12 milions d'anys.  

El nombre exacte d'extincions est en disputa. Alguns estudis suggereixen almenys dos perodes d'extinci cap al final del Trisic, separats per entre dotze i quinze milions d'anys. Per en contra d'aix hi ha una recerca recent sobre la fauna nordamericana. Al bosc petrificat d'Arizona hi ha una seqncia de sediments terrestres carnians-norians. Una anlisi al 2002 no va trobar cap canvi important al paleoambient. Els fitosaures, el fssil que hi s ms com, noms van canviar al nivell de gnere, i el nombre d'espcies continu essent el mateix. Alguns aetosaures i dinosaures primitius tampoc canviaren. Tanmateix, els fitosaures i els aetosaures sn dos grups que foren completament aniquilats per l'extinci Trisic-Jurssic. 

Sembla probable doncs que hi hagus alguna mena d'extinci a finals del Carni, quan alguns grups d'arcosaures herbvors desapareixeren, mentre que els grans terpsids minvaren la seva abundncia a Laursia, la meitat septentrional de Pangea. 

Aquestes extincions dins el Trisic i cap al seu final permeteren als dinosaures ocupar els molts nnxols que havien quedat buits. Els dinosaures es farien cada cop ms dominants, abundants i diversos; i aix foren durant els segents 150 milions d'anys. Les autntiques "edats dels dinosaures" sn el Jurssic i el Cretaci, ms que el Trisic. 

 Referncies .


Articles relacionats.

Escala dels temps geolgics;


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50664" title="Selenita" nonfiltered="4469" processed="4436" dbindex="19836">


La Selenita s un sulfat de calci dihidratat (de frmula qumica: CaSO42H2O), que vol dir que est composat d'oxigen, sofre, hidrogen, calci i aigua. Acostuma a tenir una forma vidriosa i ben cristalitzada, procedent del guix.

La Selenita s tova i es pot deformar fcilment amb una ungla. Els cristalls sn lleugerament flexibles, per es poden partir si es dobleguen en excs. Els cristalls de Selenita es troben amb facilitat a Anglaterra i a Oklahoma.

Certs cristalls trobats a Kentucky s'han format seguint patrons encorbats i amb la forma dels ptals d'una flor. En casos molt estranys, l'aigua pot arribar a encaixar-se en una cavitat, idntica a les formes cristalines, de tal manera que es pot veure com la bombolla d'aigua es mou a mesura que rotem la pedra. 

En les condicions tan seques del desert, la sorra pot quedar atrapada dins de les formes cristalines que formen el mineral. En aquest cas, el resultat sn cristalls totalment opacs, i poden tenir formes tan curioses com la de la Rosa del Desert. S'han trobat grans mostres d'aquest fenomen a Oklahoma, Texas i al Desert del Shara.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50666" title="Setmana Catalana de Ciclisme" nonfiltered="4470" processed="4437" dbindex="19837">
La Setmana Catalana de Ciclisme va ser una cursa ciclista disputada a Catalunya entre el 1963 i el 2005. El primer vencedor fou Jos Prez-Francs i el darrer Alberto Contador. Sis ciclites, amb dues victries, sn els que ms vegades l'han guanyat: Jos Prez-Francs, Luis Ocaa, Eddy Merckx, Alex Zlle, Laurent Jalabert i Michael Boogerd.

Histria.
A inicis dels 60 s'organitzaven a Catalunya una srie de curses d'un dia. Potser per la falta de tradici o per la falta d'especialistes en clssiques (a excepci del gran Miquel Poblet, aquestes proves d'un dia catalanes no tenien el mateix predicament que les grans proves per etapes com la Volta a Catalunya. Per evitar la desaparici d'aquestes proves, Albert Assalit, president de la Federaci Catalana de Ciclisme, amb Joaquim Sabat i Antoni Vallugera, va tenir la idea d'agrupar totes aquestes proves en una setmana. Cada cursa atorgava uns punts i al final el guanyador era el que ms punts tenia. D'aquesta manera, l'any 1963 naixia la Setmana Catalana de Ciclisme. El desenvolupament de la prova fou rpid i la cursa agaf rpidament gran prestigi a Europa. Amb el pas del temps, la prova pass a disputar-se per temps i actualment s organitzada per l'Esport Ciclista Barcelona.

La primera Setmana Catalana fou organitzada per la Federaci Catalana amb la collaboraci de diverses entitats, l'Agrupaci Ciclista Montjuc, la Penya Solera i l'Esport Ciclista Barcelona i reb el nom de I Challenge Drink (mantingu aquest nom fins 1967) i compt amb les segents proves:
 I trofeu Doctor Assalit, organitzat per l'Esport Ciclista Barcelona;
 XV trofeu Jaumandreu, organitzat per l'Agrupaci Ciclista Montjuc;
 XXVI trofeu Masferrer, organitzat per la Federaci Catalana de Ciclisme;
 I trofeu Nicolau Casaus, organitzat per la Penya Solera;
 I Gran Premi Drink, organitzat per la Federaci Catalana de Ciclisme;

El primer vencedor de la prova fou Jos Prez-Francs, un corredor santander, per afincat a Barcelona. Des d'ell, fins avui, el parmars t l'orgull de comptar amb grans campions mundials com Luis Ocaa, Raymond Poulidor, Joop Zoetemelk, Eddy Merckx, Claude Criquielion, Sean Kelly, Stephen Roche, Alex Zlle, Pedro Delgado o Laurent Jalabert.

El 2005 fou la darrera edici disputada.


Palmars.



Enllaos externs.
Resultats de la Setmana Catalana;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50667" title="Vo Nguyen Giap" nonfiltered="4471" processed="4438" dbindex="19838">

V Nguyn Gip s un militar vietnamita nascut el 1912 a An Xa, a la provncia de Quang Binh.

De formaci universitria, fou militant comunista des dels anys 30 del Segle XX. El setembre de 1939, desprs de la prohibici del Partit Comunista, Gip es trasllad a la Xina on va conixer a Ho Chi Minh, amb el que form el Viet Minh a la conferncia de Chingsi el maig de 1941. A finals d'aquest any Gip es trasllad a les muntanyes del Vietnam per crear els primers grups guerrillers.

Dirigent militar del Vietminh, el Nadal de 1944 capturaren un punt militar francs, desprs d'haver format els primers batallons de les seves forces armades.

Iniciada la Guerra d'Indoxina el desembre de 1946 desprs del bombardeig de Haiphon per part de Frana, es repleg a la Xina fins que l'octubre de 1950 va ocupar la zona muntanyosa fronterera.  

A partir d'aquest moment, la guerrilla es va generalitzar a Vietnam i a Laos. Tanmateix, Gip sempre va considerar que noms la formaci d'un veritable exrcit podia derrotar als colonialistes.

A finals de 1953 Gip accepta el repte francs d'una batalla definitiva a Dien Bien Phu, en qu, desprs de setmanes de lluita, les tropes vietnamites van sortir vencedores el 7 de maig de 1954.

Desprs de la conferncia de Ginebra que reconeixia la independncia de les colnies d'Indoxina, Gip es convert en ministre de defensa de Vietnam del Nord. Simultniament, dirig les operacions al sud contra l exrcit dels nord americans i els seus aliats. Va aconseguir convertir el fracs de l ofensiva de 1968 en un xit poltic, al demostrar als nord americans que s enfrontaven a una guerra inacabable.

Desprs del fracs de l ofensiva de la pasqua de 1972 fou temporalment apartat del comandament de les operacions, per es mantingu com a ministre de defensa.

Reconegut com un dels majors estrategs del segle XX, considerava que la base del poder militar residia en el suport dels camperols i en la tctica de la "guerra prolongada".































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50669" title="Prncep Alfons d'Arag" nonfiltered="4472" processed="4439" dbindex="19839">
Alfons d'Arag ( 1222 - Calatayud 1260 ), prncep d'Arag.

Fill primognit de Jaume I el Conqueridor i la seva primera esposa, Elionor de Castella.

Nomenat hereu de la Corona d'Arag el 1228, va morir el 1260 sense descendncia tot i haver-se casat el mateix any amb Constana de Montcada.

A la seva mort el seu germanastre Pere, futur Pere el Gran, esdevingu el nou hereu del reialme.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50672" title="Escalada ciclista a Montjuc" nonfiltered="4473" processed="4440" dbindex="19840">
L'Escalada al Castell de Montjuc s una prova ciclista de gran prestigi dins del panorama ciclista catal. Es disputa cap al ms d'octubre i serveix per posar fi a la temporada ciclista professional. s organitzada per l'Esport Ciclista Barcelona i se celebra des de l'any 1965.

La prova es disputa en un circuit a la muntanya de Montjuc. Es disputen diverses proves (veterans, femenines, inferiors i aficionats), per la ms important s la categoria d'lit per a professionals, que es disputa en dos sectors. El primer es la prova en lnia, on es realitzen cinc escalades al circuit complert, i la segona el una crono-escalada, on es realitzen dues escalades al circuit complert. El vencedor s el corredor que acumula menys temps en el cmput global de les dues proves.

Grans campions han inscrit el seu nom com a campions de la prova, entre ells Eddy Merckx (6 cops), Marino Lejarreta (5 cops) o Raymond Poulidor (3 cops).


Palmars.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50684" title="Trampa per a canaris" nonfiltered="4474" processed="4441" dbindex="19843">
Una trampa per a canaris s un mtode utilitzat per descobrir la font d'una fuga d'informaci. Consisteix a subministrar diferents versions d'informaci sensible a cadascun dels grups sospitosos de filtrar-la, tot observant quina d'elles s la revelada.

Tot i que aquesta tcnica s molt antiga, el terme que la defineix fou inventat per Tom Clancy, en la seva novella Joc de Patriotes, on l'heroi, Jack Ryan, descriu la tcnica que va utilitzar per identificar l'origen de les fugues d'uns documents classificats:

 Cada resum d'un pargraf t sis versions diferents, i la barreja dels mateixos s nica per a cada cpia enumerada del document. Existeixen ms de mil permutacions possibles, per noms noranta-sis cpies del document. Els pargrafs sn tan cridaners per aconseguir que el periodista que filtri la informaci els citi lletra per lletra en els mitjans pblics. Noms que digui alguna cosa de dos o tres pargrafs diferents, es pot deduir quina de les cpies ha vist, i de la mateixa manera, qui li ha passat la informaci.;

Si s'aconsegueix que cada cpia del document sigui lleugerament diferent de les altres, es pot determinar qui la filtra.

La tcnica d'afegir informaci significativa d'amagat en un mitj s'ha utilitzat de moltes maneres, que es classifiquen segons els seus objectius:

 La marca d'aigua s'utilitza per mostrar si un determinat objecte s autntic i no s'ha manipulat.
 L'esteganografia s'utilitza per amagar un missatge secret en un altre d'aparincia innocent, de tal manera que compliqui la seva detecci.
 Una trampa per a canaris amaga informaci en un document que queda identificat de forma nica, de tal manera que, a partir d'una cpia completa o una part d'ell, es pot obtenir la font del missatge.

Cap d'aquests mtodes s infalible perqu quantes ms fonts diferents tenim per comparar, ms senzill s identificar les marques especials.

En les impressores lser en color s'utilitzen marques de punts de color groc prcticament invisibles, que identifiquen la mquina, per tal d'ajudar a perseguir falsificacions.

Tamb es poden utilitzar marques d'aigua per identificar una font, introduint les dades del sollicitant a dins de la imatge digital. Fins i tot a les pellcules resulta molt senzill que certs fotogrames incloguin marques identificatives, o que l'audio tingui informaci codificada en el buit de l'espectre de la veu (al voltant dels 1300 Hz).

Vegeu tamb.
 Marca d'aigua;
 Esteganografia;
 Honeypot;

Enllaos Externs.
 Tipus de trampes per a canaris (en angls);
 EFF.org Guia de desxifrat de la impressora DocuColor  Mostra com llegir la data, hora i nmero de srie de la impressora DocuColor de Xerox, a partir del codi de les marques forenses deixades a les pgines impreses (en angls).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50686" title="Apellaci a l'emoci" nonfiltered="4475" processed="4442" dbindex="19844">
L' Apellaci a l'emoci s una fallcia lgica en qu la persona que exposa s'aprofita d'una emoci dels oients per a probar el seu argument. s un cas de pista falsa  (en angls red herring, "areng roig"). 

N'hi ha de diversos tipus:

 Apellaci a les conseqncies (tamb anomenada argumentum ad consequentiam);
 Apellaci a la por (tamb anomenada argumentum ad metum or argumentum in terrorem);
 Apellaci per adulaci;
 Apellaci a la majoria (tamb anomenada argumentum ad populum);
 Apellaci a la llstima (tamb anomenada argumentum ad misericordiam);
 Apellaci al ridcul;
 Apellaci al rencor (tamb anomenada argumentum ad odium);
 Illusi;

D'altres fallcies constitueixen alhora, molts cops, una apellaci a l'emoci. Els casos ms tpics sn:

 Arguments Ad hominem;
 Culpabilitat per associaci;
 Vivacitat enganyosa;
 Fallcia pattica;
 Pendent relliscs;
 Dos errors fan una veritat;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50687" title="Regne d'Arag" nonfiltered="4476" processed="4443" dbindex="19845">





El Regne d'Arag naix el 1035 de la uni dels comtats d'Arag, Sobrarb i Ribagora en la figura de Ramir I.

Origen: El comtat d'Arag. 
 
El matrimoni d'Andregot Galindes, filla del comte Gal III, comte d'Arag amb el rei Garcia II Sanxes I, el rei de Navarra va conduir a la uni d'ambdues entitats poltiques el 925. El Comtat d'Arag va continuar conservant una certa personalitat que havia estat reforada grcies al renixer de la vida monstica i l'organitzaci d'una dicesi coincident amb els lmits del comtat. 

El 1035 Ramir, fill de San III de Navarra, un els comtats de Arag, Sobrarbe i Ribargora en un nic poder poltic, convertint-se ell mateix en el primer rei d'Arag amb capital a Jaca. La legitimitat de la dinastia Ximena l'assoleixen els reis San III i Pere I al posar el regne sota l'empara de la Santa Seu, esdevenint aix un dels principals estats cristians de la pennsula Ibrica.

Expansi del regne.
San III d'Arag va obrir tres fronts per a expandir el seu regne, seguint el corrent del Cinca, las Bardenas Reales i el Gallec. La conquesta del pla s'anava assegurant amb la construcci de castells que servien de llanadora i desprs com a protecci de la terra conquerida. Aix San III va construir, entre altres, els castells de Loarre, Obano, Montearagn, Artasona i Castiliscar. En el front del riu Cinca el 1064 va prendre Barbastre als musulmans grcies al seu sogre Ermengol III d'Urgell, a qui conced la ciutat per on mor en la represa de la ciutat per les tropes de Ahmed I ben Sulaiman al-Muktadir. 

En ser assassinat San IV de Navarra pel seu germ Ramon el 1076, es va originar un problema successori doncs els navarresos, no volent ser governats pel rei fratricida, van escollir San III d'Arag, el qual va incorporar el Regne de Navarra al Regne d'Arag. El 1078 va talar els camps de Saraqusta, va construir la fortalesa de Castellar i ms tard va fer tributari al rei musulm d'aquella ciutat. El 1083 es va apoderar del castell de Graus, on havia mort el seu pare el 1063, Estada el 1087, Monts el 1088 i Artasona en 1094. En el front de Las Bardenas, va ocupar Arguedas, en 1084 i Luna en 1092. En el front del riu Gallec, es va apoderar de Pedra Tallada i el 1083 va caure el Castell d'Ayerbe que va menar repoblar, en 1088 inicia el setge d'Osca aixecant el Castell de Montearagn, per va morir en el setge el 4 de juny de 1094.

Pere I d'Arag finalment va conquerir Osca, que es va convertir en la nova capital del regne l'any 1095, desprs de dotze anys al derrotar a Ahmed II Ibn Yusuf al-Mustain a la batalla d'Alcoraz. El 1101 va prendre Barbastre i Sariena, aix com Tamarit de Llitera el 1104. 


Durant el regnat d'Alfons I el Batallador, en el curs de pocs anys, amb la valuosa collaboraci de la noblesa feudal del sud de Frana, es van conquerir els nuclis urbans i comarques de Tudela, Tarassona, Qalat al-Ayyub, Daroca i Saraqusta. La presa d'aquesta ltima ciutat el [[]] va suposar la caiguda de tot el regne musulm, canviant d'aquesta manera radicalment les estructures socials i els horitzons espirituals del petit regne muntanys que fins aquell moment havia estat Arag. 

El rei Batallador, que havia fracassat en el seu matrimoni amb la reina castellana Urraca I de Castella, no va tenir descendncia. En el seu singular testament, va fer hereus dels seus regnes a les ordres militars, per ning va pensar a complir aquest testament i els nobles aragonesos, reunits a la poblaci de Jaca van reconixer al seu germ Ramir com a rei. Per la seva banda, els navarresos van escollir a Garcia V de Navarra, el que va suposar la separaci del Regne de Navarra.

Uni amb Barcelona.

El nomenament de Ramir II com a rei, que en aquell moments era bisbe de Roda-Barbastre fu que aquest trenqus el seu vot de castedat, desprs de la negativa dels nobles aragonesos a acceptar l'adopci de Garcia V de Navarra com a fill, casant-se amb Agns de Poitiers. D'aquesta uni en va nixer una nica filla, Peronella d'Arag.

Amb una nica filla com a descedent la noblesa aragonesa va buscar el suport del Casal de Barcelona i poder fer front els embats del Regne de Castella. Aix, es va concretar noms nixer el casament entre Peronella i el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, el qual en virtut d'aquest matrimoni fou nomenat prncep d'Arag. El fill de tots dos, Alfons el Cast, esdev el primer monarca que s alhora rei d'Arag i comte de Barcelona, comenant aix la histria de la Corona d'Arag.

Vegeu tamb.
 Llista de reis d'Arag;
 Arag;
 Corona d'Arag;

Referncies.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50689" title="Sfilis" nonfiltered="4477" processed="4444" dbindex="19846">
La sfilis o trepanomatosi s una malaltia infecciosa de transmissi sexual que est causada per un bacteri espiroquet Treponema pallidum del qual, des de 1998, se'n coneix la seqncia del genoma. 

Tradicionalment s'ha considerat que l'origen de la malaltia era Amrica i que va ser estesa pels conqueridors europeus. Aquesta hiptesi est en revisi ja que, s'han trobat evidncies, sobre ossos deformats per la malaltia, d'una afectaci anterior a Anglaterra al segle XIV. Al llarg dels temps ha rebut molts noms alternatius que fan referncia al suposat lloc (de l'adversari) d'on venia la malaltia: mal napolit, mal francs, mal angls, mal espanyol, mal polons, mal dels cristians.

El nom de "syphilis" el va donar per primera vegada Girolamo Fracastoro el 1530 tret del nom d'un pastor d'un poema de Leonardo da Vinci.

Es transmet gaireb sempre per via sexual per tamb es pot donar per via congnita, de la mare al fetus, i en alguns casos d'infecci per contacte. Els smptomes de sfilis sn tan variats i coincidents amb altres afeccions que fins l'arribada de l'anlisi serolgic el diagnstic era difcil. La sfilis noms ha pogut ser tractada amb xit a partir del segle XX amb penicillina i altres antibitics. Antigament es feia servir mercuri que no era efectiu. Va ser l'origen de la frase: Una nit amb Venus una vida amb Mercuri.

Estadis de la sfilis.
Primari: Inicialment sense smptomes, perode de incubaci d'uns 21 dies, presenta desprs una lcera ferma i indolora en els genitals masculins o femenins, el recte o la boca segons quin hagi estat el punt de transmissi que desapareix en unes sis setmanes.
Secundari: Erupcions cutnies de diverses parts del cos que apareixen des de uns dos mesos desprs de la infecci primria. Tamb poden aparixer altres smptomes com maldecap, anorxia, meningitis i altres. En aquest estadi el pacient fcilment pot contagiar a una altra persona;
Terciari: Poden aparixer desprs d'un any de contraure la sfilis i fins 10 anys desprs. Creixen unes formes similars a tumors en qualsevol part del cos, tamb a l'esquelet. Si avana la malaltia es presenten deformitats en les articulacions i afecta els nervis i el cor. Pot acabar en demncia.






























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50691" title="Casa Reial espanyola" nonfiltered="4478" processed="4445" dbindex="19847">

La Casa Reial espanyola s l'organisme pblic de l'estat espanyol que, sota les ordres directes del Rei d'Espanya, t com a missi servir-lo de suport. Tamb atn l'organizaci i funcionamient del rgim intern de la residncia de la famlia reial. Els pressupostos generals de l'estat hi destinen una partida de 8 milions d'euros (2008) per al sostenimiento de su Familia y Casa.

 Organitzaci .
En virtut del Reial Decret 434/1988, de 6 de maig de 1988, sobre la reestructuraci de la Casa de Sa Majestat el Rei, i de l'Ordre del Cap de la Casa Reial de 17 d'abril de 1996, dictada sota l'ampar de l'artcle 14 del citat Reial Decret, l'estructura actual d'aquesta s la segent:

Cap de la Casa de Sa Majestat el Rei;
Secretaria General, de la qual n's responsable el segon cap de la Casa Reial i secretari general, del que depenen les segents unitats: ;
Gabinet de Planificaci i Coordinaci, del que depenen la Secretaria de Despatx, Activitats i Programes;
Secretaria de S.M. la Reina;
Secretaria de S.A.R. el Prncep d'Astries;
Servei de Seguretat, del que depn el Centre de Comunicacions i Informtica;
Relacions amb els Mitjans de Comunicaci;
Protocol;
Intendncia;
Quarter Militar, que constitueix la representaci d'honor dels exrcits, el responsable del qual s un Oficial General en situaci d'activitat. Del que depenen:
Els ajudants de camp de S.M. el Rei.
Els ajudants de camp de S.A.R. el Prncep d'Astries.
Un Gabinet.
La Gurdia Reial.

Residncia oficial.
La residncia oficial de la Casa Reial s el Palau Reial, situat al centre de la ciutat de Madrid. Tot i aix, la residncia permanent del rei i la seva famlia s el Palau de la Zarzuela, palau localitzat al quilmetre 3,4 de la Nacional VI (Madrid-La Corunya).

Cap de la Casa Reial.
El Cap de la Casa Reial dirigeix i inspecciona totes les seccions i s l'encarregat de contactar amb tots els organismes i institucions que afecten el funcionament de la Casa Reial. Aix mateix proposa els pressupostos i crea les normes de coordinaci entre la Gurdia Reial i els serveis de Seguretat. L'actual Cap de la Casa Reial s Alberto Aza Arias.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50693" title="Consell de Cent" nonfiltered="4479" processed="4446" dbindex="19848">

El Consell del Cent era una instituci de govern a la ciutat de Barcelona establerta al segle XIII i va perdurar fins al segle XVIII. El seu nom t l'origen al nombre dels seus membres, que eren cent.

Actualment tamb s el nom d'un important carrer a la ciutat de Barcelona.

Histria.
Jaume I va crear l'any 1249 l'estructura fonamental del govern municipal de Barcelona: un consell de 4 membres, auxiliats per 8 consellers i una assemblea de probi homines -prohoms- tots ells membres de la m major.

Desprs de diverses modificacions, l'any 1265 l'organitzaci municipal va quedar definitivament estructurada: l'autoritat municipal va recaure sobre 3 consellers (Conseller en Cap, segon i tercer) elegits per un Consell de cent personalitats. 

Pere III el Cerimonis va donar perms al Consell de Cent per utilitzar el senyal reial dels quatre pals.

 El Trentenari .
Al segle XV, i davant de les tensions internes entre les dues faccions del Consell de Cent -la Biga i la Busca-, Alfons el Magnnim, conced un nou privilegi de regulaci de la ciutat (1455) que repartia d'una manera fixa la composici dels rgans de govern municipal entre els diversos estaments.

Els jurats del Consell de Cent sempre serien 128, i el formaven 32 membres per cada estament (ciutadans honrats, mercaders, artistes i menestrals). El Trentenari era un instrument de preparaci de les propostes que haurien de ser decidides pel Consell i estava format per 32 membres, vuit de cada estament. Finalment, el poder executiu dels consellers es distribua de la manera segent: el conseller en cap i el conseller segon, pels ciutadans honrats; el conseller tercer, pels mercaders; el quart, pels artistes; i el cinqu, pels menestrals.

Abolici.
El Consell de Cent va ser abolit per Felip V en ocupar Barcelona, amb els Decrets de Nova Planta, l'any 1714.
Actualment s la nica de les institucions abolides que no ha estat recuperada desprs de la reinstauraci de la democrcia.



Importncia.
La importncia del Consell de Cent es veu en molts exemples, com ara que l'any 1464 va proclamar rei de Catalunya a Pere el Conestable de Portugal.

Un altre exemple s la negativa del Consell de Cent d'acceptar la concessi feta pel rei d'un estudi general. Mart l'Hum, el 10 de gener de 1401, va atorgar el privilegi reial de la fundaci de l'Estudi General de Medicina a Barcelona, amb les mateixes prerrogatives que el de Montpeller i que finalment don origen a la Universitat de Barcelona, l'any 1450.

Fins i tot disposava d'atribucions militars per a la defensa de la ciutat, en la fora de la Coronela, que va jugar un paper heroic en la resistncia contra els atacs borbnics de 1713.

 Restabliment .
L'any 2007 el president del grup municipal d'ERC de l'ajuntament de Barcelona, Jordi Portabella, va anunciar que el seu grup vol incorporar als pressupostos de l'Ajuntament de Barcelona 'la recuperaci i creaci d'un organisme que s'anomenar Consell de Cent del Planeta'. Aquesta proposta, que si s'aprova tindr un pressupost de 1,5 milions d'euros, pretn 'que Barcelona sigui la seu fixa, bianual, de la trobada de cent ciutats que debatran sobre un tema d'actualitat metropolitana'. Els assumptes que es tractaran poden tenir relaci amb la immigraci, la sostenibilitat, la pobresa o la mobilitat, ha explicat Portabella.

 Vegeu tamb .
Llista de Consellers en Cap;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50694" title="Regions histriques de Sucia" nonfiltered="4480" processed="4447" dbindex="19849">


Les regions histriques de Sucia (en suec landsdelar,  trossos del pas ) sn quatre grans rees en qu tradicionalment es dividien les possessions dels reis de Sucia (per sense cap mena de valor administratiu). Com que fins a comenaments del segle XIX l'actual Finlndia formava part de Sucia, els seus territoris tamb sn inclosos dind d'aquesta divisi regional.

Les regions eren:

 Gtaland ;
 Svealand ;
 sterland;
 Norrland ;

Gtaland ( Terra dels Gots ) correspon al sud de la Sucia actual, mentre que a sobre seu, Svealand (regi d'Estocolm i fins la frontera amb Noruega) era vista com el bressol de Sucia. A l'altra banda del Bltic, sterland ( Terra de l'est ) correspon a l'actual sud de Finlndia (les costes meridionals de les quals foren colonitzades per escandinaus suecs). Norrland ( Terra del Nord ) correspon a la regi (poc poblada, i en tot cas no majoritriament per escandinaus) tant al nord de Svealand com d'sterland.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50701" title="USPS" nonfiltered="4481" processed="4448" dbindex="19850">
L'USPS (angls: United States Postal Service, Servei Postal dels Estats Units) s una agncia del govern federal dels Estats Units. Fou creat l'any 1775 per Benjamin Franklin, i desprs, l'any 1792, es va fer part del govern, anomenat el Post Office Department (Departament de Correus).

Vegeu tamb.
Codi postal;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50702" title="Clera" nonfiltered="4482" processed="4449" dbindex="19851">

El clera s una malaltia no infecciosa que sovint es presenta com una epidmia, causada pel bacteri Pepe.

La malaltia que era originria d'sia, concretament del delta del Ganges, es va estendre, des de  finals del segle XIX per tot el mn. Els ports martims van ser la via d'entrada habitual de la malaltia

Robert Koch va identificar  el bacteri Vibrio cholerae com causa del clera l any 1883.

Es tracta d un proteobacteri  en forma de coma, molt mbil i gramnegatiu. Hi ha dues varietats: la clssica i l'anomenada El Tor. Hi ha formes clniques distintes, algunes d'alta mortalitat i altres ms benignes

Prevenci.
La cloraci de l aigua de beguda fa que el clera no es consideri una preocupaci sanitria a Europa i Nord Amrica .
Bullir l aigua i a ms filtrar-la, s una mesura preventiva molt efica. ;
Els viatgers han de tenir en compte el perill d infecci en determinats pasos.

Infecci.
Font de contagi: noms l espcie humana .
Transmissi: per  contagi directe, aigua de beguda, la llet o altres aliments contaminats especialment el peix. ;
Les deposicions dels malalts contenen molts vibrions i la manca d'higiene, la desnutrici i la manca de mesures sanitries facilita el contagi.
 
Smptomes principals.
La multiplicaci dels bacteris provoca alteracions de la permeabilitat a l intest prim que acaba donant lloc a: diarrea brusca, vmits, que porten a la deshidrataci amb la possibilitat d'un xoc circulatori mortal en poques hores.
Nusees. ;
Dolor abdominal.
La pell esdev flccida i de color groguenc.

Tractament.
El tractament bsicament comporta la rehidrataci forada del pacient;
A finals de segle XIX el metge catal Jaume Ferran i Clua va descobrir una vacuna l aplicaci de la qual va estar envoltada de polmica.
La immunitat conferida per la vacunaci o per l'acci de la mateixa malaltia s poc durable;

Epidmies de Clera a la Pennsula Ibrica.
Va arribar per primer cop a la Pennsula Ibrica l any 1833. ;
El 1834 l epidmia amb el  focus originat a Barcelona,  va causar la mort d unes  100.000 persones. Durant el segle XIX diversos brots afectaren tamb al Pas Valenci i les Balears. L epidmia de clera ms mortfera va ser la de 1885 amb 120.000 vctimes mortals a la part oriental de la Pennsula Ibrica i amb el 28% dels morts corresponents al Pas Valenci. L estiu de 1971 es va declarar el darrer brot, de poca mortalitat a Espanya, per no va arribar a ser una epidmia.

Enllaos externs.







































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50704" title="Illes Jniques" nonfiltered="4483" processed="4450" dbindex="19852">


Les illes Jniques (en grec            , Inia Nisi) sn un conjunt d'illes de Grcia. Tradicionalment sn anomenades les Set Illes (en grec         , Eptnisa), per n'inclouen unes quantes de ms petites a part de les principals. Aquestes set sn, de nord a sud:
 Corf (       , Krkira);
 Pax (     ), tamb coneguda com a Paxos;
 Lucada (       , Lefkada);
 taca (     , Ithaki);
 Cefalnia (          , Kefalloni);
 Zacint (        , Zkinthos);
 Citera (      , Kthira) ;
Les sis primeres se situen a la costa occidental de Grcia, a la mar Jnica, d'aqu el seu nom. La setena, Citera, est situada davant el darrer dels tres sortints de la pennsula del Pelopons, la part meridional de la Grcia continental.

Excepte aquesta darrera illa, que forma part de la regi de l'tica, la resta conforma la regi o perifria de les Illes Jniques, amb una extensi de 2.307 km2 i una poblaci de 220.097 habitants (2005), subdividida alhora en quatre districtes o nomo:
 Corf (que inclou Pax; 641 km2 i 113.658 habitants) ;
 Lucada (356 km2 i 22.879 habitants);
 Cefalnia (que inclou taca; 904 km2 i 42.088 habitants);
 Zacint (406 km2 i 41.472 habitants);
La capital de la regi s la ciutat de Corf, a l'illa homnima.

Durant les ltimes dcades, les illes Jniques han perdut poblaci a causa de l'emigraci i la davallada de les indstries tradicionals, la pesca i una agricultura poc competitiva. Avui dia, la indstria principal s el turisme. Corf en particular, amb el seu magnfic port, un paisatge esplndid i pintoresques runes i castells, s una de les parades favorites dels creuers per la Mediterrnia. L'illa s'ha fet famosa tamb per les novelles del britnic Gerald Durrell (com La meva famlia i altres animals), que evoquen la seva infantesa a Corf a la dcada de 1930. Tamb s'ha popularitzat Cefalnia arran de la novella i la pellcula La mandolina del capit Corelli, localitzada en aquesta illa jnica.

Enllaos externs.
Pgina de l'Oficina de Turisme de les Illes Jniques (en grec i en angls);

Vegeu tamb.

Llista d'illes de Grcia;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50707" title="Constant de Brun" nonfiltered="4484" processed="4451" dbindex="19853">
La constant de Brun, B2, s el valor al qual convergeix la suma dels inversos dels nombres primers bessons:



La convergncia de la srie fou demostrada el 1919 per Viggo Brun. Aquest fet contrasta amb el fet que la suma dels inversos de tots els nombres primers divergeix. Si la srie de Brun fos divergent, demostraria la infinitat dels primers bessons, per com s convergent no permet dir res al repecte. Calculant els primers bessons fins a 1014 (i al mateix temps descobrint l'error FDIV dels Pentium), Thomas Nicely estim la constant de Brun en 1,902160578. La millor estimaci fins al moment present s la de Pascal Sebah i Patrick Demichel publicada el 2002, amb tots els primers bessons fins a 1016:

 B2   1,902160583104;

Tamb existeix la constant de Brun per quartets de primers. Un quartet de primers s una parella de primers bessons separats per 4 unitats (la distncia ms petita possible). Els primers quartets de primers sn (5, 7, 11, 13), (11, 13, 17, 19) i (101, 103, 107, 109). Aquesta constant, B4, s la suma dels inversos de tots els quartets de primers:



amb un valor de:

B4 = 0,87058 83800  0,00000 00005;

Aquesta constant no s'ha de confondre amb la constant de Brun per a nombres primers cosins, parelles de primers de la forma (p, p + 4), que tamb es denota per B4.

Enllaos externs.
 Article sobre primers bessons i la constant de Brun (en angls).
 Clcul de la constant de Brun (en angls).




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50709" title="Departament de Florida" nonfiltered="4485" processed="4452" dbindex="19854">

Florida, departament de la regi centre-sud de l'Uruguai. La seva capital s Florida. Situat al nord de Canelones, limita a l'est amb Lavalleja i Treinta y Tres, al nord amb Durazno i a l'oest amb Flores i San Jos. Amb una superfcie de 10.457 km (similar a la de les provncies catalanes de Tarragona i Girona juntes) s el set departament ms extens del pas. 

Principals centres urbans.

La capital del departament de Florida i el seu centre urb ms gran s la ciutat homnima, situada a 96 quilmetres al nord de Montevideo, per la ruta 5.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50714" title="Alcoholisme" nonfiltered="4486" processed="4453" dbindex="19855">

L'alcoholisme s una malaltia crnica caracteritzada per la dependncia fsica i psquica de l'alcohol etlic.

L'alcoholisme s tamb un problema social ja que est ests en totes les capes socials i ocasiona greus problemes en tots els camps de l activitat humana .

L'alcohol s una de les drogues ms antigues i ms mpliament usades per la humanitat. En la natura alguns fruits ensucrats experimenten de forma espontnia una fermentaci que forma alcohol. Aquest s el cas dels fruits de l'arbo que quan estan sobremadurats poden arribar a embriagar si es consumeixen. Gaireb totes les civilitzacions han elaborat begudes alcohliques, amb fruits o cereals principalment, que han arribat a ser una referncia cultural.

La principal diferncia amb altres drogues s que l alcohol s legal, de fcil disponibilitat i de consum, en forma moderada, associat al lleure i la convivncia. Per tot aix la persona afectada  per l'alcoholisme o que est essent rehabilitada, t grans facilitats per persistir o tornar a l'addicci alcohlica.

La persona afectada per l alcoholisme no necessriament ha d arribar a l estat d embriaguesa o intoxicaci alcohlica aguda, sin que es troba en un estat continuat de dependncia de l'alcohol que perjudica la seva salut psquica i fsica.

Hi ha una srie de factors que fan que hi hagi diferncies entre els individus pel que fa a la resposta a la ingesti de determinades quantitats d alcohol: quantitat i percentatge d alcohol en la beguda, biodisponibilitat (taxa d absorci, biotransformaci), variacions gentiques i experincia com a bevedor.

Smptomes d intoxicaci alcohlica aguda.
Excitaci psicomotora.
Eufria.
Desinhibici.
Trastorns psicomotors.
Trastorn en la parla.
Alteraci de la visi.
Nusea.
Vmit.
Coma etlic (en casos greus).
Mort (per aturada respiratria, en casos greus).

Smptomes d alcoholisme crnic.
Trastorns fsics: en fetge (cirrosi heptica) pncrees, gastrointestinals, cardiocirculatoris, hematolgics i metablics.
Trastorns de conducta: com violncia, ansietat, absentisme laboral, marginaci de la societat.
Sndrome d'abstinncia: tremolor, intranquillitat i, en darrer terme, delrium trmens.
Aquests smptomes poden transmetre's als descendents en el que s anomenat com a Sndrome d'Alcoholisme Fetal. L'abreviatura d'aquest sndrome s "S.A.F.".

Tractament.
Farmacolgic: Hi ha medicaments basats en l efecte de l aversi cap l alcohol ja que acumulen acetaldehid que provoca nusees i malestar. Altres medicaments pertanyen al camp de la psiquiatria.
Psicolgic: a travs de psicoterpia professional i grups d'ajuda com l associaci alcohlics annims.































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50715" title="Juan Garca Lorenzana" nonfiltered="4487" processed="4454" dbindex="19856">


Juan Garca Lorenzana (Lle, Espanya, 28 de setembre de 1977), conegut amb el renom de Juann, s un jugador d'handbol del Futbol Club Barcelona.

s un jugador dret que ocupa, al camp, la posici d'extrem esquerra. Destaca per la seva velocitat i la seva eficcia en el llenament de 6 metres. Alhora, s un gran especialista en el llenament de penals.

Comena la seva carrera esportiva a l'Ademar de LLe, el club de la seva ciutat, on jug durant tretze temporades des de les categories inferiors fins el primer equip, del que arrib a ser capit. Durant aquest perode assol diversos ttols a nivell de club, aix com la internacionalitat amb la seva selecci.

La temporada 2005-2006 fitxa pel F.C. Barcelona amb un contracte que el lliga inicialment a l'entitat blaugrana per un perode de tres anys.

 Palmars .





 Futbol Club Barcelona .
 1 Lliga ASOBAL (2005-2006);
 1 Copa del Rei (2006-2007);
 2 Lligues dels Pirineus (2005-2006 i 2006-2007);
 1 Supercopa d'Espanya (2006-2007);

 Ademar de Lle .
 2 Recopes d'Europa (1998-1999 i 2004-2005);
 1 Lliga ASOBAL (2000-2001);
 1 Copa del Rei (2001-2002);
 1 Copa ASOBAL (1998-1999);

 Selecci espanyola .
 1 Campionat del Mn (Tunsia 2005);
 1 Supercopa d'Europa de seleccions (2003);
 1 Medalla de bronze en els Jocs Olmpics de Beijing 2008;

 Ttols individuals .
 Segon millor jugador del mn (2004);
 Millor extrem esquerra dels Jocs Olmpics d'Atenes (2004);
 Millor extrem esquerra de la lliga ASOBAL (2003-2004);

 Enlaos externs .
 Web oficial del F.C. Barcelona;
Penya Juann de l'Ademar de Lle ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50717" title="Iaki Gabilondo Pujol" nonfiltered="4488" processed="4455" dbindex="19857">
Iaki Gabilondo Pujol, nascut en Sant Sebasti el 19 d'octubre de 1942, s un dels periodistes ms admirats i premiats, per tamb dels ms criticats.

 Biografia professional . 
Llicenciat en periodisme per la Universitat de Navarra, Iaki Gabilondo va iniciar la seva carrera en el mn de la rdio amb 21 anys; el 1963 a Rdio Popular (COPE) a Sant Sebasti, de la qual va anar director amb 27 anys, i el 1969 va passar a dirigir Rdio Sant Sebasti de la SER. Dos anys ms tard, era nomenat director de la CADENA SER a Sevilla, la qual cosa el va posar al lloc de director d'informatius. 

Set anys desprs, el 1978 es va incorporar als serveis informatius de la CADENA SER a Madrid per a dirigir Hora 25 i el 1980 va ser nomenat director dels Serveis Informatius de la CADENA SER. 

Poc desprs va ser nomenat director d'informatius de TVE, i li va tocar estrenar-se en antena durant el 23-F, en la investidura de Calvo Sotelo, una situaci excepcional que va forar la seva primera aparici davant les cmeres de televisi, i el va obligar a assumir la responsabilitat de presentar durant un mes el Telediario de la nit, en les circumstncies ms difcils per a la naixent democrcia espanyola i l'exercici lliure del periodisme. Les tensions poltiques i la debilitat del Govern de Calvo Sotelo van obligar a la seva sortida de TVE i la del director general. Desprs del seu pas per la televisi pblica va ser director general de Radio Televisin 16. 

Abandon el 1983 el seu crrec a Rdio 16 per a tornar a la SER, on successivament seria director i presentador de Aqu la SER, Matinal SER, Pido la Palabra i Onda Media. 

El 22 de setembre de 1986, es va fer seu el programa de la seva vida: Hoy por Hoy, que ha arribat a ser el programa ms escoltat de tota la histria de la rdio espanyola. Per la rdio no ha impedit que, mentre, fes algunes aparicions en TV: En Familia (TVE, 1987 a 1989), Iaki, los Jueves, Gente de Primera o Entrevista con; i, en 1996, va fer les entrevistes en Tele 5 de l'informatiu de Luis Marias. 

Amb ell com a director Hoy por Hoy es va convertir en el programa de rdio per excellncia a Espanya i va batre tots els rcords d'audincia. Durant els primers anys, el programa d'Iaki Gabilondo a la CADENA SER va mantenir un intens duel pel lideratge de la rdio amb l'espai Protagonistas de Luis del Olmo. No obstant aix, des de la tercera onada del EGM el 1995, Ara per ara s el programa ms escoltat de la rdio a Espanya. Aix ho ha constatat l'Estudi General de Mitjans durant 30 onades d'audincia consecutives. 

A ms de tot l'anterior, cada vegada que se celebraven eleccions a Espanya, es feia crrec d'un especial sobre l'esdeveniment. I s presentador cada any de la galla dels Premios Ondas, al costat de Gemma Nierga. 

En 2005 ha publicat el llibre Testigo de la Historia, una selecci de les seves entrevistes ms interessants. Gabilondo ha entrevistat a tots els presidents del govern; lders poltics de tots els partits; personalitats internacionals, escriptors, investigadors, actors, directors de cinema, cantants i tots els protagonistes de l'actualitat. 

El 30 d'agost de 2005 la CADENA SER anuncia que Iaki deixa la direcci de hoy por Hoy per a ser el presentador de l'informatiu estrella del nou canal de Sogecable que substitu al novembre a Canal Plus: Cuatro

 Premis .
s Collegiat d'Honor del Collegi de Periodistes de Catalunya, i ha rebut els premis Clara Campoamor i Meridiana per la seva labor a favor de la dona. Els sondejos de l'Institut Gallup l'han situat en el primer lloc del rnquing  Credibilitat de Periodistes . PR Notcies l'ha reconegut com el periodista ms influent.

Iaki Gabilondo s un dels periodistes espanyols ms premiats:
Premi Ortega i Gasset de Rdio 1990.
6 Premis Ones (l'ltim al millor programa de difusi nacional per Hoy por Hoy);
Medalla d'Or de Gandhi (mxima distinci de la UNESCO a favor de la Pau i la no violncia).
Creu de Sant Jordi, concedida per la Generalitat de Catalunya el 1998 en reconeixement al seu treball.
Medalla d'Or de Guipscoa, atorgada per la Diputaci de Guipscoa.
Medalla d'Or d'Andalusia;
Premi de Periodisme de la Federaci d'Associacions de la Premsa el 1999.
Premi Antena d'Or en 2000; i Micrfon d'Or, ambds lliurats per la Federaci d'Associacions de Rdio i Televisi d'Espanya.
Premi Gonzalo de Berceo per la seva destacada trajectria professional.
Premi Canvi 16;
Premi Turia de Periodisme;
Premi del Club Internacional de Premsa;
Premi de Periodisme Francisco Cerecedo, concedit en 2003 per la Associaci de Periodistes Europeus per ser  l'exponent mxim del periodisme lliure .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50734" title="Armando Caldern Sol" nonfiltered="4489" processed="4456" dbindex="19858">
Armando Caldern Sol (San Salvador (El Salvador), 24 de juny de 1948) fou president d'El Salvador entre l'1 de juny de 1994 i l'1 de juny de 1999, i un dels fundadors al 1981 del partit ultradret ARENA, partit amb qui guany les eleccions. 

Enllaos externs.
Biografia ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50740" title="Galcia" nonfiltered="4490" processed="4457" dbindex="19859">


Galcia fou el nom donat als territoris d'actuaci dels gals (glates) a Anatlia, mes tard concretat a un territori delimitat del centre de l'sia Menor, i que fou una tetrarquia i desprs provncia romana.

La Galcia prpia se situaria al sud de les muntanyes d'Olympus. 

Al oest del pas vivia la tribu dels tolistobois, amb la ciutat de Pessinus a la vora del riu Sangrios. Altres ciutats del seu territori foren Tricomia, Vindia, Abrostola, Amorium, Tolosochorion (el nom recorda a Tolosa, d'eon eren originaris els gals) i la colnia romana de Germe. El pas d'aquesta tribu anava del riu Alander, afluent del Sangrios, fins a aquest riu; tenia al nord Bitnia i Frgia Epicteta. Dins la tribu Plini esmenta els clans o subgrups dels voturis i els ambituis (tetrarquies)

Els tectsages vivien entre el Sangrios i el Halis. La principal ciutat fou Ancyra (Ancira). Plini el Vell esmenta com a subgrup als teutobodicis (una tetrarquia). Tolomeu esmenta la petita ciutat de Corbeus, i Ammianus la ciutat de Aspona.

Al est del Halis vivien els trocmis, i Estrab diu que el seu pas era el mes frtil. La ciutat principal fou Tavia o Tavium. Al seu territori hi havia tamb Mithridatium, i Danala (seu d'una entrevista entre Gneu Pompeu i Lucul, abans que aquest darrer dones el comandament a Pompeu en les Guerres Mitridtiques).

Les tres tribus tenien les seves divisions o tetrarquies, quatre cada una o sigui en total dotze, algunes ja esmentades i altres no associades a cap tribu com la des tosiopis, esmentats per Plutarc. Les tetrarquies eren territoris d'un grup o clan amb un tetrarca al seu davant, assistit per un jutge i un general i per dos tinents-generals (lloctinents del general). El consell general de les tetrarquies era un cos de 300 homes que es reunia a Drynaemetum, i tenia poders judicials pels casos d'assassinat i podien escoltar altres casos. Progressivament el poder va passar a un cap per cada tribu i finalment a un cap nic, que recaigu en la persona de Deiotarus (que estava casat amb una dona grega de nom Estratonice) al que va succeir Amyntas, mentre un altre Deiotarus, fill del primer tamb va obtenir altres territoris.

Els gals van adoptar primer el llenguatge i les costums frgies i desprs es van hellenitzar i ja parlaven grec al temps de Csar August si be sembla que el poble mai van deixar la seva llengua que encara era parlada al segle IV dC (Jernim diu que era semblant a la llengua dels Treviris de Treves). Per utilitzar fora el grec, al menys les elits, als glates o gals se'ls anomen tamb al comenament del Imperi rom com a Galogrecs i al pas Galogrcia. 

Histria .
Abans de l'establiment dels gals vivien a la regi els frigis (oest i centre), grecs (arreu), paflagonis (nord) i potser capadocis (est). La regi fou poblada per gals emigrats des d'Europa, concretament, segons Estrab, els Tectsages de la regi de Tolosa, que es van unir a altres tribus i desplaats a l'sia Menor van ocupar una part de Frgia, la zona entre Paflagnia al nord-est i Capadcia al sud-est. Les tribus all establertes foren, a mes dels Tectsages, els Trocmis i els Tolistobogis o Tolistobois, suposadament tamb gals si be no surten esmentats abans a cap font, ni a la Gallia ni als Alps, ni entre els gals invasors d'Itlia. Un dels cabdills era Cambaules. Podrien formar part dels gals que desprs d'entrar a Itlia es van establir a Pannia i la van dominar per un temps.

Es van establir a Macednia durant les guerres que van seguir a la mort d'Alexandre el gran. El territori de Tolomeu Cerunic (quant dominava a part de Grcia) fou atacat per gals dirigits per Bolgius (Belgius), i Tolomeu fou derrotat i fet presoner i desprs se li va tallar el coll. Els gals van terroritzar la regi (vers 280 aC o 279 aC) per foren expulsats pel general macedoni Sostenes. Un altra cap gal, esmentat com a Brennus (potser un ttol i no un nom), acompanyat per Bathanatius, a derrotar a Sostenes i va assolar Macednia (279 aC) i va saquejar Delfos; els gals es van dividir i uns caps anomenats Leonori i Lutari, van marxar amb els seus cap a Trcia i van arribar a Bizanci. 

Brennus per la seva banda va passar a Tesslia, i els grecs els hi van presentar batalla a les Termpiles. Els grecs van destruir els ponts del riu Esperquios per dificultar l'avan gal i forar-los a passar per on els grecs volien per Brennus no va caure al parany i va passar per un altre punt desprs d'una marxa de nit per fou rebutjat a les Termpiles. Brennus va voler atacar llavors Etlia, i part de les seves forces sota comandament de Combustis i Orestioros van marxar cap all i van devastar el pas, per finalment foren rebutjats amb fortes prdues i noms la meitat van tornar al campament gal prop de les Termpiles. Amb l'ajut dels Aenians i Heracleotans (ciutadans de ciutats gregues de la regi), va passar les tropes a traves del mateix pas emprat pel rei persa Xerxes i va arribar finalment a Delfos. La derrota que va patir all es llegendria per real, tot i que avui es creu que fou mes deguda al mal temps, que va ajudar als grecs. Brennus es va retirar dificultosament i noms una part va tornar fins Heraclea on Brennus es va sucidar; els gals foren cai be exterminats i els supervivents es van retirar a sia, Trcia i fins i tot es diu que a Tolosa (els que van retornar aqu s'haurien emportat amb ells l'or, plata i altre bot) per Estrab no creu aquesta histria. El ms probable sembla que s que els gals es retiressin cap a la regi entre el Save i el Danubi (Gals Escordicis) i es barregessin amb els illiris i Tracis, per d'altres pensen que foren un altre grup d'emigrants des Tolosa els que all es van establir abans de l'arribada de Brennus i potser una part es va unir a les forces d'aquest. Csar esmenta als Volques Tectsages a Germania, als boscos Hercinians. Polibi diu que els que es van escapar, dirigits per Comontorius, es van establir a l'Hellespont, a la zona de Bizanci, ciutat que els hi que van pagar tribut fins que els Tracis, tamb sotmesos pels gals, es van revoltar i van destruir-los.

Leonorius (Leonori) i Lutarius (Lutari) per la seva banda van sotmetre a tribut la regi de Propntida i van ocupar Lisimquia a traci amb el que es van apoderar del Quersons Traci. Van demanar al almirall macedoni Antpater que els dons naus per creuar la mar, per mentre esperaven Leonorius (Leonori), amb la major part va establir-se a la zona de Bizanci on hi devia haver Comontorius. Lutari per la seva banda, amb dos vaixells i alguns bots que Antpater havia enviar per recollir una delegaci gala per parlamentar, va aconseguir creuar l'estret amb tots els seus homes en uns quants dies.

Poc desprs Nicomedes I rei de Bitnia, va portar als homes de Leonorius pel Bsfor perqu l'ajudessin en la seva guerra contra el seu germ Ziboetes, revoltat. El cap gal va fer moltes promeses al rei de Bitini perqu el que buscava era creuar (278 aC). L'exrcit gal estava format per setanta caps , entre els quals Leonorius i Lutarius que reunits a sia es van reconciliar. Nicomedes amb aquesta ajuda es va assegurar la victria sobre son germ. Desprs de la guerra els gals es van dividir pel repartiment del bot. Com que no es fa constar que compressin dones es creu que els gals avanaven amb la seva famlia. Nicomedes els hi va donar terres. Un altra versi diu que fou tal de Prgam els que els va portar al sia per ajudar-lo en la seva lluita contra els aqueus (i les ciutats elies que se'ls havien unit); llavors, al campament del riu Macistus, es va produir un eclipsi i els gals no van voler combatre al interpretar-lo com a smbol de mala sort. tal els va permetre sortir i es van dirigir a l'Hellespont on van atacar Ilium on desprs foren assetjats pels ciutadans d'Alexandria de l'Hellespont, fins que foren expulsats de la Trade o Troas. Els gals van ocupar llavors Aribas, prop d'Abidos, on van establir el seu quarter general.

Els gals formaren a l'sia Menor les divisions dels Tolistobogii o Tolistoboii, Trocmi o Trogmi, i Tectsages o Tectosagi, cada grup amb el seu territori i cap (la tetrarquia): els trocmis correspongu la regi de l'Hellespont i Trade; els Tolistobogis amb Jnia i Aeolis (Elia); i els Tectsages la part central d'sia. Titus Livi diu que el seu lmit oriental fou el riu Halys. Les tribus gales establertes permanentment vers la fi del segle III aC van dominar el territori entre el Sangrios i el Halis (Halys). Memn d'Heraclea atribueix als Trocmi la ciutat de Ancyra (avui Ankara) per deu ser un error ja que aquesta ciutat pertanyia als Tectsages; als Tolistobois la de Tavium o Tavia; i als Tectsages la de Pessinus

Els inquiets gals es van dedicar a fer correries per l'sia Menor (segon Titus Livi en nombre de vint mil, dels qual la meitat eren guerrers) sobretot per Frgia i Capadcia. Una de les ciutats atacades fou Milet. Finalment foren derrotats per Antoc I Soter (que va rebre el seu sobrenom que vol dir  el salvador , per aquesta victria) el qual poc desprs, mentre combatia les restes dels gals, va resultar mort en combat (261 aC). Des llavors sembla que van intentar viure a les terres de Galcia sota la direcci d'un estrateg o dictador per temps de guerra. 

Desprs del 244 aC van entrar al servei de Antoc Hierax, sobir selucida de l'sia Menor d'una branca secundaria, i tamb de Seleuc Calnic, germ del anterior i rei de Sria. El gals o glates, van obtenir una victria al servei d'Antoc, per desprs si van girar en contra i li van exigir pagament. El 217 aC hi havia glates a la batalla de Rafia entre Antoc el gran i Tolomeu Philopator. El rei de Prgam tal (241 aC-197 aC) els va derrotar en una batalla i va rebutjar pagar tribut, forant-los a mantenir-se dins els lmits de Galcia. Els gals de l'Hellespont van mantenir-se a Aribas fins que el rei Prusies I de Bitnia el va derrotar i delmar el 216 aC, exterminant no sols als guerrers sin tamb a les dones i criatures de la ciutat.

El 190 aC van combatre al bndol d'Antoc el gran contra Roma a la batalla de Magnsia del Sipilos, i el cnsol Gneu Manli Vuls, acompanyat d'tal (germ del rei de Prgam, umenes, que era a Roma), va sortir d'fes, va passar per Synnada, Beudos Vetus, Anabura i les fonts del Alander a Abassus (tot a Frgia) i va entrar a Galcia (que Titus Livi esmenta com a Galogrcia) el 189 aC, per la comarca dels Tolistobois. Llavors va creuar el Sangrios o Sangarius i va arribar a Gordium. Els frigis del pas van rebre als romans com alliberadors; els sacerdots de Pessinus van anunciar la victria (Cicer esmenta un tal Brogitarus com a Pontfex mxim de la Mare dels Dus a Pessino); els romans volien la pedra divina de la regi, pedra anomenada la Mare dels Dus, i no se sap ben be com els romans van aconseguir que els frigis els hi lliuressin amigablement, probablement perqu els romans van assegurar el seu suport contra els gals, que eren intrusos entre els frigis.

Els gals tolistobois es van fer forts a les muntanyes anomenades Olympus; els tectsages es van refugiar a les muntanes Magaba; i els trocmi van deixar les dones i fills amb els tectsages i es van reunir amb els tolistobois per ajudar-los a resistir. La batalla es va produir amb fora superioritat romana. Milers de gals van morir i d'altres milers foren fets presoners.

Gneu Manli va marxar llavors contra Ancira i prop de la ciutat els gals van demanar negociacions. En aquest context es va produir la coneguda histria de Quiomara, la dona del cap gal Ortiagon, que era presonera dels romans; com que no accedia als requeriments sexuals del centuri aquest desprs de violar-la, va acceptar l'oferta de compra de la dona pels gals i la va entregar a canvi de diners per quant els estava comptant els gals li van tallar el cap i van fugir amb la presonera, a la que el seu marit va dir que la seva fidelitat era gloriosa i la dona va respondre que l'nic gloris que hi havia es que noms hi podia haver viu a la terra un home que l'hagus posset.

Les negociacions havien perms als glates posar les dones i fills en seguretat mes enll del Halis. Un intent de capturar per sorpresa a Manli va fracassar i aquest els va derrotar, per poc desprs va arribar el fred i les operacions van quedar aturades i Manli es va retirar a Efes on els caps gals foren convocats pel bon temps. L'any segent, Manli que ara era procnsol, va rebre regals de molts reis del sia Menor en recompensa per haver-los lliurat dels glates. El delegats glates es van presentar a Efes per foren conduits a l'Hellespont on havia arribat el rei de Prgam umenes, i all els va dictar les imposicions romanes: pau amb umenes, i viure confinats dins els seus lmits establerts. Tot i els seus serveis a la repblica, Manli no va obtenir els llorers del triomf a Roma, ja que es va objectar que va actuar sense mandat del senat en la guerra contra els gals o glates, per la seva defensa dels fets li va proporcionar finalment aquest honor: 52 caps gals van desfilar amb Manli, aix com carros plens d'armes, escuts i altres objectes capturats als gals. 

El 167 aC el rei tal de Prgam, germ d'umenes, va anar a Roma a queixar-se de saquejos fets per gals. El comissionat roma Licini, que es va entrevistar amb el cap gal Solovetius a Sinanda, va desaconsellar actuar. Sembla que els romans ara protegien als gals del poder d'umenes que devien considerar excessiu. El 158 aC el Senat va confirmar la independncia de Galcia i encara li foren afegits alguns territoris de Licania.

Durant les Guerres Mitridtiques entre el regne del Pont i Roma els gals van servir en ambds costats. L'exrcit de Mitridates VI Eupator enviat a Grcia i desfet a Queronea (86 aC) tenia molts guerrers gals. Els caps gals foren assassinats per Mitridates que temia que canviessin de bndol, i no se'n van escapar els que li eren favorables. Nomes tres caps van sobreviure, i guarnicions del Pont es van establir al pas que va rebre com a governador a umac, probablement un grec. Algun temps desprs va haver d'abandonar el pas del que va treure tot el diner que va poder i els glates van passar llavors al bndol roma representat per Gneu Pompeu, i aquest els va recompensar confirmant i encara ampliant els seus dominis i el poder dels tetrarques. Un dels caps afavorit fou Deiotarus I, que havia derrotat a umac. Mitridates tamb va comptar amb el suport de gals fidels i un d'ells, de nom Bitoetus, fou qui va matar al rei quant aquest ja estava perdut i no volia caure viu en mans del enemic (63 aC). Pompeu va donar al cap gal Bogodiatarus la ciutat de Mithridatium, al Pont, al cap Deiotaris la comarca de Gadelonitis (amb moltes terres de pastura), Farncia i Trapezus fins a la Clquida al Pont i tamb l'Armnia Sofene, amb el ttol reial, segurament sense deixar de ser un dels tetrarques de Galcia (fou el tetrarca dels tolistobois). El tetrarca Carsignatus, fou aliat per un temps a Farnaces II del Pont, que ms tard va envr Galcia i Carsignatus juntament amb Gaezotoris va presentar batalla.

Deiotarus fou al costat de Pompeu a la batalla de Farslia el 48 aC. Acusat de conspirar contra la vida de Csar, la seva causa fou defensada davant aquest per Cicer. Deiotarus (I) va conservar el tron i el va succeir el seu fill que va portar el seu mateix nom (Deiotarus II) i que va ser al costat d'Antoni a Actium (31 aC) per juntament amb Amyntas (rei de Pisdia el 39 aC i tetrarca de Galcia amb part de Licania i Pamflia el 36 aC) havia fet aproximacions a Octavi (desprs Csar August) per lo que aquest els hi va confirmar a ambds les seves possessions; les d'Amyntas comprenien Galcia, Licania, Isuria, el sud-est de Frgia, Pisdia i Cilcia, i les de Deiotarus la comarca de Gadelonitis, Farncia, Trapezus i l'Armnia Menor. A la mort d'Amyntas el 25 aC, August va convertir Galcia en provncia de Roma abraant Licania, Isuria, est i sud de Frgia, i Pamflia (segons Plini Galcia arribava fins el Cablia i el Milyes a Pamflia, i fins el Cyllanticus i el Orcandicus a la vora de Pisdia, i Tolomeu encara la fe mes gran: des el Pont Eux a Bitnia fins el Taure i des l'Halis i l'Amisos fins a Pamflia). 

Llavors els gals es van anomenar Sebastenis (per la ciutat de Sebaste) i la gent de Pessinus foren els Sebastenis Tolistobogis, els d'Ancyra, Sebastenis Tectsages, i els de Tavium, Sebastenis Trocmis. La capital provincial fou Ancyra i Termessus i Dagalassus foren ciutats lliures. Els romans hi van establir aviat la colnia de Germe; tamb podria estar all la colnia de Claudipolis, en territori trocmi. El primer governador provincial fou Marc Loli (Lollius), com a llegat imperial amb el ttol de propretor. En temps d'August un gal anomenat Dyteutus, era pontfex mxim a Comana. L'apstol Sant Pau va visitar Galcia i va establir algunes esglsies ( epstola de Sant Pau als Glates) Als Fets dels Apstols s'esmenten dues visites per l'epstola noms parla d'una que pogu ser no noms a Galcia sin tamb a Licania o Pisdia ja que sembla redactada en forma general i no referida estrictament a la provncia. La provncia, mes reduda, es va mantenir amb Diocleci a la reorganitzaci del 284; en temps del emperador bizant Justini estava dividida en Galatia Prima i Galatia Secunda.

 Llista de reis i cabdills.

Als reis seleucides 301 aC;
Acicrius;
Al Regne de Prgam 189 aC;
Galcia independent 158 aC;
Al Regne del Pont 89;
umac 88-86 aC;
Galcia independent 86 aC;
Deiotarus I, tetrarca i rei 86-48 aC;
Bogodiatarus, tetrarca 86 aC- ? aC;
Deiotarus II 48- ?
Amintes ? -25 aC  (rei de Psdia 39-25 aC);

Ciutats.
Blucium;
Drinametos;
Minizus;
Lagnia;
Ancira;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50744" title="Hrcules (constellaci)" nonfiltered="4491" processed="4458" dbindex="19861">


Hrcules (nom de l'heroi mitolgic), en catal, o Hercules (segons la terminologia llatina de la Uni Astronmica Internacional) s la cinquena constellaci ms gran de les 88 modernes, i una de les Ptolemaiques.

Estels principals.

  Herculi.

Malgrat la seva designaci alfa Herculi, no s ms que la cinqu estel de la constellaci en magnitud aparent, probablement perqu sembla representar el cap de l'heroi.

Alfa s un supergegant vermell de ms de 4 ua de dimetre. s un estel mltiple: t un company de la cinquena magnitud que s tamb doble a 550 ua.

Alfa Herculi perd regularment matria en forma d'un fort vent estellar que envolta els seus companys malgrat estar bastant distants.

Kornephoros   Herculi.

Beta Herculi es el primer estel de la constellaci amb una magnitud de 2,78, el seu nom, en grec, vol dir portador de maa, l'atribut tradicional d'Hrcules.

Altres estels.

Malgrat l'extenci d'aquesta constellaci cap del seus estels es de la primera, ni de la segona magnitud.   Herculi (magnitud 2,81),   Herculi (magnitud 3,14) i   Herculi (magnitud 3,42) en sn els altres astres notables.

L'estrella 14 Herculi t un planeta extrasolar, 3,3 vegades ms massiu que Jpiter i orbita voltant l'estrella en 1.619 dies a una distncia mitjana de 2,5 ua.

Objectes de cel profund.

La constellaci d'Hrcules cont M13, el cmul globular ms brillant de l'hemisferi nord, i el cmul globular M92.

Histria.

s una de les 48 constellacions enregistrades per Claudi Ptolemeu en el seu Almagest. Hrcules porta el nom llat de l'heroi grec Heracles. Els estels d'Hrcules semblen formar un home tombat o de genolls, la qual cosa don nom originalment a la constellaci.























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50746" title="Llista de presidents d'El Salvador" nonfiltered="4492" processed="4459" dbindex="19862">
Llista de presidents d'El Salvador des de (1841) fins a dia d'avui:

Juan Lindo (provisional): 22 de febrer de  1841 - 1 de febrer de  1842;
Jos Escolstico Marn (*): 1 de febrer - 14 d abril de  1842;
Juan Jos Guzmn: 14 d abril de  1842 - 1 de febrer de  1844;
Fermn Palacios (*): 1 - 7 de febrer de  1844;
Francisco Malespn: 7 de febrer de  1844 - 15 de febrer de  1845;
Joaqun Eufrasio Guzmn: 15 de febrer de  1845 - 1 de febrer de  1846;
Fermn Palacios (*): 1 - 21 de febrer de  1846;
Eugenio Aguilar: 21 de febrer de  1846 - 1 de febrer de  1848;
Toms Medina (*): 1 - 3 de febrer de  1848;
Jos Flix Quirs (*): 3 - 7 de febrer de  1848;
Doroteo Vasconcelos: 7 de febrer de  1848 - 1 de febrer de  1850;
Ramn Rodrguez (*): 1 - 4 de febrer de  1850;
Doroteo Vasconcelos: 4 de febrer de  1850 - 1 de mar de  1851;
Jos Flix Quirs (*): 1 de mar - 3 de maig de  1851;
Francisco Dueas: 13 de maig de  1851 - 30 de gener de  1852;
Jos Mara San Martn (*): 30 de gener - 1 de febrer de  1852;
Francisco Dueas: 1 de febrer de  1852 - 1 de febrer de  1854;
Vicente Gmez (*): 1 - 15 de febrer de  1854;
Jos Mara San Martn: 15 de febrer de  1854 - 1 de febrer de  1856;
Francisco Dueas (*): 1 - 12 de febrer de  1856;
Rafael Campo: 12 de febrer de  1856 - 1 de febrer de  1858;
Lorenzo Zepeda (*): 1 - 7 de febrer de  1858;
Miguel Santn del Castillo: 7 de febrer de  1858 - 1 de febrer de  1860;
Joaqun Eufrasio Guzmn (*): 24 de gener - 15 de febrer de  1859;
Jos Mara Peralta (*): 15 de febrer - 12 de mar de  1859;
Gerardo Barrios: 12 de mar de  1859 - 26 d octubre de  1863;
Francisco Dueas: 26 d octubre de  1863 - 15 d abril de  1871;
Santiago Gonzlez: 15 d abril de  1871 - 1 de febrer de  1876;
Andrs del Valle: 1 de febrer - 1 de maig de  1876;
Rafael Zaldvar: 1 de maig de  1876 - 21 de juny de  1885;
Francisco Menndez: 21 de juny de  1885 - 22 de juny de  1890;
Carlos Ezeta: 22 de juny de  1890 - 9 de juny de  1894;
Rafael Antonio Gutirrez: 10 de juny de  1894 - 13 de novembre de  1898;
Toms Regalado: 14 de novembre de  1898 - 1 de mar de  1903;
Pedro Jos Escaln: 1 de mar de  1903 - 1 de mar de  1907;
Fernando Figueroa: 1 de mar de  1907 - 1 de mar de  1911;
Manuel Enrique Araujo: 1 de mar de  1911 - 8 de febrer de  1913;
Carlos Melndez (provisional): 9 de febrer de  1913 - 29 d agost de  1914;
Alfonso Quinez Molina (provisional): 29 d agost de  1914 - 1 de mar de  1915;
Carlos Melndez: 1 de mar de  1915 - 21 de desembre de  1918;
Alfonso Quinez Molina (*): 21 de desembre de  1918 - 1 de mar de  1919;
Jorge Melndez: 1 de mar de  1919 - 1 de mar de  1923;
Alfonso Quinez Molina: 1 de mar de  1923 - 1 de mar de  1927;
Po Romero Bosque: 1 de mar de  1927 - 1 de mar de  1931;
Arturo Araujo: 1 de mar - 4 de desembre de  1931;
Maximiliano Hernndez Martnez (*): 4 de desembre de  1931 - 28 d agost de  1934;
Andrs Ignacio Menndez (provisional): 29 d agost de  1934 - 1 de mar de  1935;
Maximiliano Hernndez Martnez: 1 de mar de  1935 - 9 de maig de  1944;
Andrs Ignacio Menndez (provisional): 9 de maig - 20 d octubre de  1944;
Osmn Aguirre y Salinas (provisional): 21 d octubre de  1944 - 1 de mar de  1945;
Salvador Castaneda Castro: 1 de mar de  1945 - 14 de desembre de  1948;
Consell Revolucionari de Govern: 15 de desembre de  1948 - 14 de setembre de  1950;
scar Osorio: 14 de setembre de  1950 - 14 de setembre de  1956;
Jos Mara Lemus: 14 de setembre de  1956 - 26 d octubre de  1960;
Junta de Govern: 26 d octubre de  1960 - 25 de gener de  1961;
Directori Civic-Militar: 25 de gener de  1961 - 25 de gener de  1962;
Eusebio Rodolfo Cordn Cea (provisional): 25 de gener - 1 de juliol de  1962;
Julio Adalberto Rivera Carballo: 1 de juliol de  1962 - 1 de juliol de  1967;
Fidel Snchez Hernndez: 1 de juliol de  1967 - 1 de juliol de  1972;
Arturo Armando Molina: 1 de juliol de  1972 - 1 de juliol de  1977;
Carlos Humberto Romero: 1 de juliol de  1977 - 15 d octubre de  1979;
Junta Revolucionria de Govern: 15 d octubre de  1979 - 2 de maig de  1982;
lvaro Alfredo Magaa Borja: 2 de maig de  1982 - 1 de juny de  1984;
Jos Napolen Duarte: 1 de juny de  1984 - 1 de juny de  1989;
Alfredo Cristiani Burkard: 1 de juny de  1989 - 1 de juny de  1994;
Armando Caldern Sol: 1 de juny de  1994 - 1 de juny de  1999;
Francisco Flores: 1 de juny de  1999 - 1 de juny 2004;
Antonio Saca: 1 de juny 2004 - present;


(*) Sense mandat (ja sigui per accedir a la presidncia mitjanant un cop d'estat, o b per assegurar la continuitat, etc.)

Vegeu tamb: El Salvador













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50747" title="Innocenci I" nonfiltered="4493" processed="4460" dbindex="19863">

Sant Innocenci I (Albano, Itlia vers 360 - Roma 417). La tradici explica que era fill natural de l'anterior Papa Anastasi I.

Va ser escollit el 22 de desembre de 401. Va ordenar que tots els casos greus havien de ser revisats per ell i en els altres es reservava el dret a intervenir. Va intervenir en moltes qestions diverses especialment en aquelles relacionades amb les celebracions litrgiques.

El seu gran amic Joan Crisstom va ser expulsat com a Patriarca de Constantinoble a causa de les hostilitats personals amb l'emperadriu Eudsia de Constantinoble i les intrigues de Tefil d'Alexandria. Innocenci I va intervenir per a reintegrar-lo a la seva seu. 

Es va enfrontar fermament a Pelagi i el Pelagianisme, amb tanta autoritat i decisi que Sant Agust, quan ho va saber, va pronunciar la famosa frase: Roma locuta, causa finita (Quant Roma ha parlat, la causa est acabada). 

Va obtenir de l'emperador Honori la prohibici de les lluites entre gladiadors al Circ rom

El 24 d'agost de 410 el rei visigot, Alaric I, va conquistar i va saquejar a Roma. Innocenci I no es trobava a la ciutat, sin que estava a la cort imperial a Ravenna tractant de fer negociacions amb el mateix Alaric. Quant va retornar a Roma va fer el possible per reparar els danys fets pels gots. 

Va morir el 12 de mar de 417. 









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50748" title="Granada (Andalusia)" nonfiltered="4494" processed="4461" dbindex="19864">



Granada s una ciutat espanyola d'Andalusia. Capital de la provncia de Granada, compta amb 237.663 habitants al municipi i s centre d'una rea metropolitana de 450.439. s la capital de la comarca de la Vega de Granada.

La ciutat es troba al peu de diverses muntanyes, al principi de l'horta del riu Genil o Vega de Granada i al peu de Sierra Nevada. En una d'aquestes muntanyes es troba el barri de l'Albaicn, en una altra el del Sacromonte i en altra el palau fortalesa de l'Alhambra, el monument ms visitat de tot Espanya. Travessada pels rius Darro i Genil, tamb s una ciutat moderna que compta amb universitat, aeroport i molts serveis.

El turisme hi s molt important, motivat sobretot pel complex de l'Alhambra i els jardins del Generalife, palaus dels reis nassarites de Granada, per tamb compta amb altres monuments com la Catedral, l'Alcaicera, el Corral del Carbn, el monestir de la Cartuja, l'arc d'Elvira i nombroses esglsies, algunes d'elles antigues mesquites. La proximitat de l'estaci d'esqu de Sol y Nieve tamb afegeix atractiu turstic a la ciutat.

Un altre atractiu turstic de Granada sn les tapes. Aix es degut a qu els regalen amb la beguda en qualsevol bar de Granada i la seva provncia, i fins i tot en alguns bars es pot triar la tapa. Tapes caracterstiques, per exemple, sn entrepans de llom amb guarnici, hamburgueses, plats tpics de la terra, etc. N'hi han alguns barris de la ciutat que sn coneguts pels seus bars de tapes, com ara la zona de Plaza Nueva o Pedro Antonio de Alarcn.

 Vegeu tamb .

 Orquestra Ciutat de Granada;
 Casa de huspedes "solar Montes Claros";


































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50750" title="Malaltia coronria" nonfiltered="4495" processed="4462" dbindex="19865">
La malaltia coronria, tamb anomenada  malaltia de les artries coronries, s el resultat final de l'acumulaci de  plaques d'ateroma en les parets de les artries que abasteixen el muscle del cor o miocardi.

En els estadis inicials de la malaltia, quan encara la obstrucci arterial s menor del 70% del dimetre, no es presenta cap smptoma, si progressa ms enll els smptomes sn d'isqumia per manca d'oxigen als teixits per encara amb carcter reversible. La malaltia coronria est associada amb l'hbit de fumar, obesitat, hipertensi i deficincia crnica de vitamina C.

L'infart s quan de manera irreversible hi ha necrosi dels teixits del cor.
La ruptura d'una placa d'ateroma pot produir un atac de cor (infart de miocardi);
L'angina de pit s el dolor associat amb una malaltia coronria avanada, tradicionalment era tractada amb preparats de nitrogen com la nitroglicerina i actualment amb altres medicaments ms eficaos o tractaments quirrgics.

Prevenci.
Aquesta s la malaltia cardaca ms corrent al mn occidental.
La prevenci es centra en modificar els factors de risc: Assegurar un constant subministre de vitamina C, i el control del sucre a la sang, del transport de lipoprotenes (colesterol), de la obesitat, hipertensi, homocistena, de la vida sedentria, dieta, tabaquisme, cid ric i cids grassos omega 3.
Els majors de 60 anys tenen el mateix risc els dos sexes, per els homes de menys de 60 anys es veuen ms afectats que les dones de la mateixa edat.

La dieta vegetariana redueix la possibilitat de patir la malaltia coronria i tamb la dieta mediterrnia especialment la de l'illa de Creta que t un baix consum relatiu de peix.
















 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50751" title="Zsim I" nonfiltered="4496" processed="4463" dbindex="19866">

Sant Zsim I (Masaruca, Grcia ? - Roma 418)

El pontificat del Papa Sant Zsim I va ser breu, accidentat i marcat per dificultats i contratemps. Va ser escollit el 18 de mar de 417. 

Va nomenar Ptrocle com bisbe metropolit d'Arls en contra de l'opini de tots els bisbes de la regi. Pelagi condemnat per les seves heretgies pel papa Innocenci I, va apellar a Zsim I, que el va absoldre,

La inclusi d'aquest papa de carcter tan indecs en la llista dels sants, es deu possiblement a la ploma de Sant Ado de Viena, que en una peregrinaci a Roma, a l'aturar-se a Ravenna va descobrir un antic Martirologi Rom, que va utilitzar per a editar una nova versi el 858 en la qual va incloure molts noms sense un major estudi o reflexi. 

Zsim I va morir el 26 de desembre de 418. Va ser enterrat en la Baslica de Sant Lloren a Roma.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50752" title="Willem Schouten" nonfiltered="4497" processed="4464" dbindex="19867">

Willem Cornelisz Schouten (1567 - 1625) era un navegant holands natural de la ciutat de Hoorn. Junt amb Jacob Le Maire va fer un viatge d'exploraci del Pacfic descobrint el Cap d'Hornos. Les illes Schouten, al nord de Nova Irlanda, Papua Nova Guinea, porten el nom en honor seu.

Willem Schouten era un expert navegant que ja havia fet tres viatges a crrec de la Companyia Neerlandesa de les ndies Orientals. Es va unir a la Companyia Australiana, organitzada a Hoorn, com a capit de l'Eendracht en l'expedici de Jacob Le Maire. El seu germ, Jan Schouten, era el capit del Hoorn que es va cremar just abans de doblar el cap d'Hornos, i poc desprs Jan va morir d'escorbut.

Van creuar el Pacfic descobrint, entre altres illes, les illes Hoorn (Futuna i Alofi a Wallis i Futuna), nom de la seva ciutat natal. Va convncer a Le Maire de seguir la ruta pel nord de Nova Guinea, altrament haguessin anat al perills Mar de Corall al nord d'Austrlia.

El vaixell va ser confiscat per haver trencat el monopoli de la Companyia de les ndies Orientals, i Schouten va ser enviat a Amsterdam. Immediatament va publicar el relat del viatge, el 1618, amb gran xit popular i mltiples reedicions i traduccions.

En un cinqu viatge va morir, el 1625, a Antongil (Madagascar).

Vegeu tamb.
Jacob Le Maire;
Viatge de Le Maire i Schouten;

Enllaos externs.
 Le Mire, Jacob. Relacin diaria del viaje de Jacobo Le Mayre y Guillermo Cornelio Schouten... Madrid, 1619. Reproducci fotogrfica de l'edici original ;
 Le Mire, Jacob. Relaci del viatge a partir dels diaris de Le Maire. Amsterdam, 1621. Reproducci fotogrfica de l'edici original ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50755" title="Rea" nonfiltered="4498" processed="4465" dbindex="19868">


 Astronomia: Rea (satllit) s un satllit de Saturn.
Astronomia: (577) Rea s un asteroide.
 Mitologia: en la mitologia grega, Rea (mitologia) era una de les Titnides, esposa de Cronos.
Mitologia: en la mitologia romana, Rea Slvia era la mare de Rmul i Rem, fundadors de Roma.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50756" title="Bonifaci I" nonfiltered="4499" processed="4466" dbindex="19869">

Sant Bonifaci I, d'origen rom. Va ser escollit Papa el 29 de desembre de 418 quant era ja un home vell i malalt. 

En aquella poca un grup de diaques que estaven descontents amb el Papa Sant Zsim I, van escollir Eulali, que es va installar en al Palau del Later com antipapa. Va ser l'emperador Honori el qual va resoldre la qesti a favor de Bonifaci I.

Va donar el seu suport a Sant Agust i els bisbes africans en la seva campanya contra el pelagianisme. 

Va morir a Roma el 4 de setembre de 422. 










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50757" title="Hipertensi arterial" nonfiltered="4500" processed="4467" dbindex="19870">

La hipertensi arterial s una malaltia crnica consistent en una elevaci persistent de la pressi arterial. Es considera hipertensi quan els valors de la pressi arterial estan per sobre de 140/90 mmHg.

La determinaci de la tensi arterial mesura la fora de la sang contra las parets dels vasos sanguinis, s el reflex de la pressi de la sang a l'interior de les artries. La hipertensi arterial, per tant, s una pressi massa elevada de la sang a les artries, i pot ser permanent o paroxstica. La tensi varia segons les circumstncies (esforos, postures, estrs ) i per al diagnstic calen diverses mesures: la norma s de 140/90 millmetres de mercuri. Pot ser primria (la ms freqent), amb antecedents familiars, o secundria, amb causes endocrinolgiques, renals, vasculars o per medicaments.

La hipertensi s una amenaa silenciosa; en els primers temps de la malaltia no se sent rs, per al cap d'uns anys comencen els problemes. En el cor i les artries, provoca una sobrecrrega de feina a la bomba cardaca i la cansa prematurament; afavoreix el dipsit de greix sobre la paret de les artries (arteriosclerosi) que pot provocar, a ms o menys llarg termini, angina de pit o infart del miocardi. El mateix procs pot observar-se en les artries de les cames: s la arteritis de les extremitats inferiors.

El tractament t com a objectiu la normalitzaci de la tensi al reps i a l'esfor i comporta seguir les regles higienicodiettiques, que permeten controlar algunes hipertensions i disminuir, en alguns casos, les dosis dels medicaments, per a les quals s necessria la vigilncia i el control del vostre metge.

Per lluitar contra la hipertensi, l'aspecte ms important s la prevenci, amb la correcci dels errors d'higiene de vida. Per aix cal renunciar al tabac (per a les dones fumadores, l'associaci tabac i anticonceptius per via oral augmenta el risc d'hipertensi) i controlar l'obesitat. En l'alimentaci s important consumir alcohol de manera moderada (no ms de tres vasos de vi al dia), evitar la regalssia, la cafena i la sal (pa, xarcuteria, formatges, conserves ), reduir el consum de matries grasses (sobretot els greixos saturats) i augmentar el de verdures i fruites. s necessari mantenir una activitat fsica regular.

La hipertensi arterial es l'elevaci de les xifres de pressi arterial sistlica (PAS)   140 mmHg i/o pressi arterial diastlica (PAD)   90 mmHg. La pressi arterial s'ha de mesurar dues vegades per cada visita en tres visites consecutives i s'ha de calcular la mitjana per visita.

Per poder diagnosticar hipertensi arterial, les xifres mitjanes de pressi arterial han de ser elevades en cadascuna de les tres visites. S'ha de calcular el terme mitj de les mitjanes de les tres visites.

El risc de patir un esdeveniment cardiovascular depn no solament de les xifres de pressi arterial, sin tamb de la presncia o no d'altres factors de risc cardiovascular (FRC), de manifestaci en rgans diana (MOD) i de la presncia o absncia de malaltia cardiovascular clnica (MCC) i/o condicions clniques associades.
	
Malalties associades.
Factor de risc de malaltia coronria i altres cardiopaties.
Ictus.
Insuficincia renal.

Causes de la hipertensi. 
Excs de lquid en els vasos sanguinis normals.
Quantitat normal de lquid en vasos sanguinis massa estrets.

Conseqncies.
El cor treballa amb ms fora i pot acabar deteriorant els vasos sanguinis.
El rony funciona malament i agreuja el problema de la hipertensi.













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50758" title="Celest I" nonfiltered="4501" processed="4468" dbindex="19871">

Sant Celest I va nixer a Roma. Fou escollit Papa el 10 d'octubre de 422.

Va proclamar el Tercer Concili Ecumnic. Va manar Sant Patrici evangelitzar Irlanda. Per primera vegada es cita el Bastone pastorale.

Va morir a Roma el 27 de juliol de 432.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50760" title="Lee Morgan" nonfiltered="4502" processed="4469" dbindex="19872">
Lee Morgan, trompetista i compositor nord-americ de jazz, va nixer l'any 1938 a Philadelphia i mor el 1972 a Nova York.

Lee Morgan va ser un nen prodigi del jazz. Als 18 anys s'incorpora al conjunt de Dizzy Gillespie, on hi deixa mostres del seu talent durant dos anys. A partir de 1956 comena a registrar lbums com a lder pel segell discogrfic Blue Note, amb el qual va treballar principalment al llarg de la seva carrera. La seva principal influncia va ser Clifford Brown.

Al mateix temps tamb actua com a sideman en diversos lbums de Hank Mobley i en el Blue Train de John Coltrane. Va formar part dels Jazz Messengers d'Art Blakey durant diversos anys, prenent part en un dels lbums de Blakey que s considerat unnimament una obra mestra del hard-bop, Moanin.

Entre l'any 1961 i el 1963 la seva activitat musical s gaireb nulla a causa de l'adicci a les drogues.

Morgan intenta apropar-se a l'estil d'avantguarda del jazz a inicis dels 60, tocant amb Grachan Moncur III en el disc Evolution i experimentant amb nous camins en alguns dels seus lbums, com ara Search for the New Land (1964). Per l'enorme popularitat que aconsegu amb The Sidewinder (1963), el seu lbum ms reconegut, va fer-lo desistir de la via experimental. La can que dna nom al disc va entrar en les llistes d'xits pop. The Sidewinder es una successi frentica de ritmes alegres, dominats per la poderosa secci de vents que formen la trompeta de Morgan i el saxo de Joe Henderson. Tan enorme fou l'impacte d'aquest disc, que la Blue Note va intentar crear un subestil a partir d'ell. En la segona meitat dels 60 molts artistes de menys categoria es van limitar a copiar-ne la frmula, pero sense cap mena d'originalitat creativa i sense tenir la qualitat de Lee Morgan.

Lee Morgan va ser assassinat l'any 1972 per la seva dona durant una discussi en un popular club de jazz de Nova York.

Discografia.
Com a lder:
The Cooker (1957);
Candy (1957);
Here's Lee Morgan (1960);
Lee-Way (1960);
The Sidewinder (1963);
Search for the New Land (1964);
The Gigolo (1965);
The Procastinator (1967);

Com a sideman
Blue Train (1957, John Coltrane);
Sermon! (1958, Jimmy Smith);
Night in Tunisia (1960, Art Blakey & The Jazz Messengers);
Night Dreamer (1964, Wayne Shorter);

Enllaos.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50761" title="Grip" nonfiltered="4503" processed="4470" dbindex="19873">
La grip (tamb se'n pot dir el grip) s una malaltia infecciosa d'origen vric, contagiosa i epidmica.

Est causada per l'ARN d'un virus de la famlia orthomyxoviridae que muta fcilment i cada any mata, a tot el mn, mig mili de persones. En el segle XX, destaquen les segents epidmies:
1918 20   Grip espanyola: 500 milions de malalts i entre 50 i  100 milions de morts ;
1957 58   Grip asitica: d'1 a 1'5 milions de morts ;
1969 69   Grip de Hong Kong : 3/4 a 1 mili de morts;

La grip de les aus, en cas de mutaci i afectar els humans, podria ocasionar una pandmia.
 
 Tipus de grip .
Hi ha tres gneres de virus identificats per diferncies en els antgens de les seves nucleoprotenes i protenes de la matriu.

Grip A, virus que infecten mamfers i ocells (grip de les aus) ;
Grip B, virus que noms infecten humans ;
Grip C virus que noms infecten humans ;

El tipus A s el ms perills dels tres perqu s l'nic per al qual els humans no han pogut crear resistncia gentica.

 Transmissi .
El virus ataca les vies respiratries i es transmet per les gotes de saliva dels esternuts.

 Smptomes .
Febre.
Maldecap.
Cansament.
Tos seca.
Mal de coll.
Congesti nasal.
Esternuts.
Irritaci d'ulls.
Dolor al cos.
Sensaci de fred.

 Prevenci .
S'aconsella la vacunaci en persones amb un risc elevat com les d'edat avanada o les  debilitades per s'ha de tenir en compte que com el virus muta rpidament la formulaci d'una vacuna noms serveix per a un any.

 Tractament .
Amb diversos antivirals.

 Grip de les aus .
A la naturalesa, la grip de les aus afecta els ocells aqutics. El porc seria l'animal infectat pel virus de forma intermediria i del porc, havent mutat el virus, passaria als humans. 

L'actual, any 2005, virus de la grip de les aus s el H5N1 encara no ha mutat en el sentit d'infectar altres animals diferents dels ocells per podria fer-ho.

Els governs de tot el mn estan emmagatzemant l'antiviral Tamiflu, que pot reduir l'efecte del virus. 

La vacuna s difcil de fer fins que el virus no es recombini en una forma adaptada als humans, per caldria tenir-la en cas de pandmia.

Malgrat que l'amenaa s real s, ara per ara, impossible de dir quan i si realment el virus esdevindr adaptat als humans.


 Enllaos externs .
Article divulgatiu sobre la grip humana;










































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50762" title="Alfred Schtz" nonfiltered="4504" processed="4471" dbindex="19874">
Alfred Schtz (Viena, 13 d'abril de 1899 - Nova York, 20 de maig de 1959) fou un filsof i socileg austrac.

Alfred Schtz tract d'aplicar la fenomenologia als estudis sociolgics a partir dels treballs d'Edmund Husserl i Max Weber. L'any 1932 public "Der sinnhafte Aufbau der sozialen Welt" ("La construcci significativa del Mn social"). Schtz es preocupa pel coneixement quotidi i el sentit com. 

Ha influt enormement en el treball dels socilegs de finals del segle XX. La seva emprempta s notable en el treball de Berger i Luckmann "The social construction of reality" ("La construcci social de la realitat")




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50764" title="Miquel Poblet i Orriols" nonfiltered="4505" processed="4472" dbindex="19875">

Miquel Poblet i Orriols (Montcada i Reixac, 18 de mar del 1928) fou un ciclista catal.

Miquel Poblet fou ciclista professional des de l'any 1944 (quan noms tenia 16 anys tot i que en un principi es limit a disputar les curses que es disputaven a Catalunya) fins al 1962, durant els quals va aconseguir 214 victries. Als anys cinquanta marx a Itlia on milit en diversos equips italians i on fou un autntic dol (igual que a Catalunya).

Entre els seus xits ms importants podem destacar dues Mil-San Remo, dues Voltes a Catalunya, 18 cops Campi d'Espanya (en diverses modalitats), i, a ms, aconsegu 25 victries d'etapa entre Giro, Tour i Vuelta.

A l'any 2002, la Generalitat de Catalunya li atorg la Creu de Sant Jordi.

Palmars.
 1945;
 1r del G.P. de Sabadell;
 1r del trofeu Jaumendreu;
 1946;
 1r del circuit del Sardinero;
 1947;
 1r del Campionat d'Espanya de muntanya;
 1r del Campionat d'Espanya de les regions;
 1r del G.P. de Catalunya;
 1r del trofeu Jaumendreu;
 1r del G.P. de Primavera;
 1r de la pujada a Santo Domingo;
 1r del trofeu del sprint;
 5 de la Volta a Catalunya;
 1948;
 1r del Campionat d'Espanya de muntanya;
 1r del Campionat d'Espanya de les regions;
 1r del G.P. de Catalunya;
 1r del G.P. Marca;
 1r del G.P. de Psqua;
 1r del trofeu del Sprint;
 1949;
 1r del Campionat d'Espanya de muntanya;
 1r del Campionat d'Espanya de les regions;
 1r del Campionat d'Espanya de velocitat;
 2n de la Volta a Catalunya;
 1950;
 1r del G.P. Chalia;
 1r del trofeu Canto Arroyo;
 1r del critrium nacional d'As;
 1r del G.P. de Madrid;
 1r del trofeu del Sprint;

Victries d'etapa.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50765" title="Cncer de pulm" nonfiltered="4506" processed="4473" dbindex="19876">

El cncer de pulm s el desenvolupament d'un tumor maligne als pulmons. Per la seva incidncia s la segona forma de cncer en els pasos occidentals. El factor ms important de risc s el tabaquisme.

El cncer de pulm s el tumor maligne ms letal i causa 3 milions de morts anuals a tot el mn.

Simptomes.
Dificultat respiratria ;
Tossir sang ;
Tos crnica ;
Esbufegament ;
Dolor de pit ;
Prdua de pes ;
Disfunci en la veu ;
 
Tipus.
Amb cllules petites;
Sense cllules petites;

Causes.
Carcingens com el fum del tabac (en fumadors actius i passius).
Exposici a radiacions.
Susceptibilitat gentica.
Infecci viral. ;
Amiant.

Tractament.
s important que el cncer es detecti en les primeres fases. Els tractaments inclouen cirurgia, quimioterpia i radioterpia. 














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50766" title="Conductncia" nonfiltered="4507" processed="4474" dbindex="19877">
La conductncia elctrica (G) s una magnitud recproca de la resistncia elctrica. En el sistema internacional (SI) es mesura en siemens, que s una unitat derivada. El nom d'aquest concepte el devem a Oliver Heaviside, que el va crear el setembre del 1885.

La conductncia no s'ha de confondre amb la conducci elctrica, que s el mecanisme pel qual les crregues flueixen, o amb la conductivitat elctrica que s una propietat dels materials.

La conductncia com a anttesi de la resistncia, es pot descriure com a facilitat de pas. En posar diverses resistncies en parallel, la facilitat del pas de corrent del conjunt s la suma de les individuals.

Relaci amb d'altres magnituds.

Com s'ha dit, la conductncia est relacionada amb la resistncia per:

 ;
per a circuits resistius purs

on:
G s la conductncia,
R s la resistncia,
I s el corrent elctric;
V s el voltatge.

(Nota: Aix no ser cert quan la impedncia sigui un nombre complex.)

A ms, la conductncia est relacionada amb la susceptncia i l'admitncia per mitj de l'equaci:

;

o

;

on:
Y s l'admitncia,
 s la unitat imaginria;
B s la susceptncia.

Vegeu tamb.

Admitncia;
Impedncia;
Susceptncia;
Reactncia;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50767" title="Sixt III" nonfiltered="4508" processed="4475" dbindex="19878">

Sixt III ( ? - Roma 440) fou escollit Papa el 31 de juliol de 432. 

Va realitzar grans construccions a Roma, com les esglsies de Santa Sabina al pujol Avent i Santa Maria la Maggiore, dedicada a la Verge Maria, en la qual es reflectia la seva acceptaci del Concili d'Efes el 431. En aquest Concili se li havia concedit el ttol de Theotokos o Mare de Du. 

Un dels seus principals assoliments va ser restaurar la pau entre Ciril d'Alexandria i els siris. 

Va morir a Roma el 18 d'agost de 440.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50774" title="Papa Lle I" nonfiltered="4509" processed="4476" dbindex="19880">

Sant Lle I, el Magne (Toscana ? - Roma 461).

Fou escollit Papa de l'Esglsia Catlica el 29 d'octubre de 440. Primer dels tres Papes anomenats El Gran. Va ser escollit, en la seva absncia, durant un viatge diplomtic a les Gllies, desprs de la defunci del seu antecessor, Sixt III. 

Durant el seu pontificat va haver d'afrontar la invasi dels Huns contra l'Imperi Rom. Mentre l'Emperador es refugiava a Ravenna, el Papa va sortir a la trobada d'tila. La llegenda resa que el Papa va comminar a tila en nom de Du a abandonar la ciutat, i que aquest hauria retrocedit davant el sant bar. En la realitat histrica, sembla ser que tila no va arribar a saquejar Roma el 451 a causa d'una pesta que assolava la ciutat o d'algun tribut que va arribar a pagar Lle I. 

Aquest fet va tenir una gran importncia simblica, ja que encara que l'Imperi Rom seguiria existint fins el 476, en els fets quedava demostrat que la principal fora poltica d'Europa en endavant anava a ser l'Esglsia, i no l'Imperi. 

s clebre la seva carta dogmtica a Flavi de Constantinoble, Tomus Leonis, escrita sobre el dogma cristolgic. Va combatre reeixidament el maniqueisme a frica; el Pelagianisme a la provncia d'Aquileia; i el priscilianisme a Hispania. 

Durant el Concili de Calcednia, realitzat el 451, va proclamar la divinitat i la humanitat de Crist: Misteri de l'Encarnaci per la qual s consubstancial al Pare per la seva divinitat, consubstancial a nosaltres per la seva humanitat. Davant les afirmacions de les heretgies que sostenien la separaci entre el Pare i el Fill, considerant Aquest com inferior al Pare, Lle I va restablir la tradici ortodoxa: Pere ha parlat a travs de Lle, van exclamar els bisbes presents. 

El 452 va anar a trobar l'exrcit dels huns que descendia cap a Roma amb tila al capdavant. Durant el parlament Lle hauria fet d'ambaixador davant del rei dels huns i l'hauria convenut perque no envas la ciutat. Efectivament desprs de la trobada tila va retirar-se cap al nord.

El 455 va tornar a intentar d'intercedir a Genseric, cap de les hordes vndals, perqu no envas Roma. Aquest cop no obtingu el resultat esperat tot i que la seva intercessi feu que els vndals es limitessin a saquejar la ciutat i n'evitessin la crema i la massacre dels seus ciutadans.

Va ser canonitzat el 1574 per Gregori XIII, i la seva festivitat se celebra el 10 de novembre, dia de la seva mort el 461. 













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50775" title="Hilari I" nonfiltered="4510" processed="4477" dbindex="19881">

Sant Hilari I (Cller, Sardenya ? - Roma 468).

Nascut a Sardenya, va ser triat bisbe de Roma o Papa  probablement el 17 de novembre de 461 i consagrat al cap de dos dies, 19 de novembre.

Com arxidica sota Lle I el Magne es va oposar a la condemna de Flavi de Constantinoble realitzada en el Concili d'Efes el 449. Va continuar la poltica del seu predecessor al reclamar el sud de la Gllia.

Va establir que per a ser sacerdots era necessria una profunda cultura i que pontfexs i bisbes no podien designar els seus successors.  

Va morir a Roma el 29 de febrer de 468. 





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50776" title="Callet" nonfiltered="4511" processed="4478" dbindex="19882">

El callet, o calleu, s una varietat de cep negra, vigorosa i molt fructfera, per b que de tendncia anyvola, originria de Felanitx i cultivada a les denominacions d'origen mallorquines DO Pla i Llevant i DO Binissalem. El ram de cep callet, s menut, i de grans ovoides durs, grossos i atapets.

El callet produeix un vi d'11 com a mxim, de poc cos i escassa intensitat colorant. Barrejat amb altres varietats tolera b la fusta i l'envelliment.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50779" title="Simplici I" nonfiltered="4512" processed="4479" dbindex="19883">

Sant Simplici I (Tvoli, Itlia ? - Roma 483).

Fou escollit Papa el 3 de febrer de 468.

Simplici I va utilitzar el Concili de Calcednia contra l'heretgia monofisista. Va intentar combatre les rtzies dels brbars, encara que no va poder evitar que Odoacre es proclams rei el 476. 

Sota el seu pontificat succe la Caiguda de l'Imperi Rom i el cisma que va ocasionar la fundaci de les esglsies d'Armnia, Sria i Copta.

Va morir a Roma el 10 de febrer de 483.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50781" title="(139) Juewa" nonfiltered="4513" processed="4480" dbindex="19884">
(139) Juewa s un asteroide del cintur principal descobert el 10 d'octubre de 1874 des de Pequn per James Craig Watson (1838-1880). 

L'astrnom nord-americ Watson estava de visita a la Xina per a observar el trnsit de Venus per davant del Sol del 9 de desembre de 1874. Durant la preparaci de l'observaci, Watson va descobrir l'asteroide que es va convertir en el primer asteroide descobert des de la Xina. 

Watson va demanar als seus amfitrions que bategessin l'asteroide, i aquests el van anomenar   , que en pinyin modern seria transcrit com ruhu, per va ser escrit Juewa segons les convencions de l'poca. El nom complet era    , que significa:  estrella de la fortuna de Xina . 

Juewa s un asteroide molt gran i fosc. Es compon probablement de material carbons primitiu.

Hi ha tres ocultacions estellars divulgades de Juewa. 





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50783" title="(3) Juno" nonfiltered="4514" processed="4481" dbindex="19885">


Juno fou el tercer asteroide descobert, l'1 de setembre de 1804 per l'astrnom alemany Karl Ludwig Harding.

Juno s un dels majors cossos del cintur d'asteroides, amidant prop de 240 km de dimetre. s un asteroide de tipus S, el que significa que s altament reflectant i est compost de nquel-ferro barrejat amb silicats de ferro i magnesi. 

Juno s el membre ms gran de la famlia Juno d'asteroides.

Estudis sobre Juno. 

Segons James L. Hilton (1999), es va observar que l'rbita de Juno va canviar el 1839, molt probablement a causa de una trobada imprevista.  

Juno fou el primer asteroide en el que es va observar una ocultaci. Va passar sobre una tnue estrella el 19 de febrer de 1958. Des de llavors s'han observat diverses ocultacions de Juno.

Juno fou fotografiat recentment pel Telescopi Hooker a l'Observatori del Mont Wilson, usant ptica adaptativa. L'estudi va revelar que Juno t un crter de 100 km produt per un impacte antic, el que fa que sembli que li han donat un mossegada a l'asteroide.

Referncies.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50784" title="Concili de Calcednia" nonfiltered="4515" processed="4482" dbindex="19886">
El Concili de Calcednia va ser un Concili ecumnic que va tenir lloc entre el 8 d'octubre i l'1 de novembre de l'any 451 a Calcednia, a l'sia Menor. 

s el quart dels primers set concilis ecumnics de la Cristianitat, i les seves definicions dogmtiques des de llavors van ser reconegudes com infallibles per l'Esglsia Catlica i per l'Esglsia Ortodoxa. Va rebutjar la doctrina monofisista i va establir el Credo de Calcednia, que descriu la plena humanitat i la plena divinitat de Crist, segona persona de la Santssima Trinitat. 

Precedent.
En el Concili d'fes, realitzat l'any 431, havia estat condemnada l'heretgia nestoriana, que defensava que les dues naturaleses (divina i humana) de Crist eren completament independents entre si, s a dir, que Crist era alhora Du i home, per formant un compost de dues persones distintes. En el concili, Sant Ciril d'Alexandria es va distingir rebatent les tesis de Nestori, bisbe de Constantinoble. 

Segons els seus oponents, Ciril, a l'atacar a Nestori, havia incorregut al seu torn en error, arribant a negar l'existncia de dues naturaleses en Crist. Havia escrit que en Crist no hi ha ms que una physis, la del Verb encarnat, utilitzant la frmula L'nica physis encarnada de Du Verb (mia physis tou Theou logou sesarkomnee) (Epst. 17; Epst. 46). El 433, dos anys desprs del Concili, la controvrsia entre Ciril i els seus adversaris es va resoldre amb un edicte d'uni, en el qual explcitament es parlava de les dues naturaleses de Crist. 

Eutiques.
El 444, dos anys desprs de la mort de Ciril, un anci arximandrita de Constantinoble anomenat Eutiques, va comenar a predicar que la naturalesa humana de Crist estava com absorbida per la divina, de manera que, en la uni d'ambdues, no havia sin una naturalesa. Eutiques es proclamava seguidor de Ciril d'Alexandria; les seves tesis van tenir molts seguidors, entre ells Discor d'Alexandria, successor de Ciril a la Seu d'Alexandria. L'heretgia d'Eutiques es denomina monofisita, del grec monos ("una") i physis ("naturalesa").

Les idees d'Eutiques van trobar aviat opositors convenuts: entre ells Eusebi de Dorilea i Flavi, patriarca de Constantinoble. En certa manera, el conflicte monofisita es va plantejar tamb com una pugna entre les seus d'Alexandria i de Constantinoble. 

En un snode regional celebrat a Constantinoble el 448, Eusebi de Cesarea va denunciar les tesis d'Eutiques. El snode va expressar inequvocament l'ortodxia de la doctrina de les dues naturaleses, i va requerir la presncia d'Eutiques. Aquest es va negar rotundament a acceptar la decisi del snode, reafirmant-se en la seva doctrina d'una sola naturalesa de Crist.

El latrocini d'fes.
Eutiques no va acceptar l'autoritat del snode, i va recrrer al Papa LLe I. Aquest va respondre amb lEpstola Dogmtica, en la qual reafirmava la doctrina de les dues naturaleses. Aquesta soluci no va ser acceptada per Eutiques ni pels seus partidaris; a instncies de Discor, l'emperador d'Orient Teodosi II, monofisita, va convocar un snode general a Efes a l'agost de l'any 449. Aquest esdeveniment s denominat pels historiadors catlics latrocini d'Efes, seguint una expressi del Papa Lle I. El nou snode va declarar l'absoluci d'Eutiques i va deposar a Flavi, patriarca de Constantinoble, qui va ser desterrat i va morir a conseqncia dels maltractaments que li van dispensar els seus captors. 

El Papa va moure tots els fils al seu abast per a modificar la situaci: va escriure a l'emperador Teodosi II; a Pulqueria, germana de l'emperador i partidria de l'enteniment amb Roma; i va intentar fer intervenir a l'emperador d'Occident, Valentini III. Es va obrir una profunda crisi entre Lle I i Discor, patriarca d'Alexandria, qui va arribar a excomunicar al Papa. 

La mort de Teodosi II el 450 va produir un gir en la situaci: va ser succet per Pulqueria i el seu marit Marci eren partidaris de les tesis de Flavi i Lle I, i van realitzar diversos gestos, com conduir a Constantinoble les restes de Flavi per a donar-lis solemne sepultura. Finalment, va decidir convocar-se el concili, no a Itlia, com pretenia el Papa, sin a Calcednia, a l'sia Menor. 

El Concili.
El concili es va reunir a Calcednia a l'octubre de 451. Van assistir uns 600 bisbes, dels quals solament dos eren occidentals, deixant a part els llegats pontificis. La presidncia va ser ocupada pel patriarca de Constantinoble, Anatoli, al costat dels representants del Papa. L'emperador Marci donava suport decididament a l'ortodxia. En la segona sessi, es va reconixer lEpstola Dogmtica del Papa com document de fe. Discor va ser condemnat per unanimitat (sembla ser que els bisbes egipcis van ser pressionats), i tots els seus decrets van ser declarats nuls. 

Els partidaris d'Eutiques van haver d'acceptar l'Epstola del Papa per a continuar formant part de l'Esglsia. Tretze bisbes egipcis, no obstant aix, la van refusar, adduint que noms acceptarien la fe tradicional. 

En el seu cnon 28, el Concili va aprovar tamb la prctica equiparaci de les seus de Roma i Constantinoble, a pesar de les protestes del Papa. 

Conseqncies.

La principal conseqncia del Concili va ser el cisma dels monofisites. Molts bisbes van repudiar el concili, allegant que la doctrina de les dues naturaleses era prcticament nestoriana. En les principals seus apostliques de l'Imperi Bizant, es va obrir un perode de disputes entre monofisites i ortodoxs, amb diverses vicissituds, en les quals van intervenir sovint els emperadors. Aqu tenen el seu origen les antigues esglsies orientals, que encara avui rebutgen els resultats del Concili: l'Esglsia Ortodoxa Copta, l'Esglsia Apostlica Armnia, l'Esglsia Ortodoxa Siraca, l'Esglsia Ortodoxa Malankara de la ndia, l'Esglsia Ortodoxa Etop i l'Esglsia Ortodoxa d'Eritrea. 



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50785" title="La Nia (clima)" nonfiltered="4516" processed="4483" dbindex="19887">
La Nia, contra-Nio o anti-Nio s la configuraci atmosfrica contrria a la d'El Nio.

El fenomen El Nio s una inversi dels centres de pressi a la franja intertropical de l'oce Pacfic.

La Nia s el reforament de la situaci anticiclnica habitual a la costa americana del Pacfic al mateix temps que els vents alisis de l'est s'intensifiquen.

Aquesta situaci pot durar uns quants mesos i es presenta cada tres o quatre anys amb ms regularitat que la situaci dEl Nio.

Durant el fenomen de La Nia s'acumula al Pacfic tropical occidental una massa d'aigua de 100 a 200 metres de gruix, amb una temperatura sovint superior als 29C, que s la ms clida que es genera al planeta Terra.

Conseqncies de la Nia.

Es forma per l'acci dels vents alisis una font contnua de vapor cap Indonsia i nord d'Austrlia;
Formaci de nuvolositat convectiva quasi permanent en la zona esmentada que produeix intenses precipitacions i augmenta la freqncia d'huracans.
Sequera intensa a l'altre extrem de l'oce, augment de la probabilitat d'incendis forestals a Califrnia.
Temps menys plujs de l'habitual a Hawaii o les illes Marqueses.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50786" title="Flix III" nonfiltered="4517" processed="4484" dbindex="19888">

Sant Flix III (? - Roma 492). Sovint tamb anomenat Flix II.

Fou escollit Papa el 13 de mar de 483. 

Fou un aristcrata rom, fill d'un sacerdot. Va tractar d'establir la pau amb Orient. Va tenir dos fills, al seu torn ancestres dels papes Agapit I i Gregori I. 

Va morir a Roma el 1 de mar de 492.

Actualment es considera el Papa Flix II un antipapa, per al moment d'accedir al pontificat Flix III no se'l reconeixia com a tal. En consqncia, el segon papa reconegut per l'Esglsia Catlica porta el numeral III, veient-se tamb afectats per aquesta circumstncia els papes Flix III i Flix IV.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50787" title="Otello" nonfiltered="4518" processed="4485" dbindex="19889">
Otello: El moro de Vencia s una obra de teatre escrita per William Shakespeare al voltant de l'any 1603. La primera representaci de la que es t notcia va tenir lloc l'1 de novembre del 1604 al Witehall Palace de Londres.

Otello s una tragdia igual que altres obres de Shakespeare com Hamlet, Macbeth o El rei Lear. Probablement, Shakespeare va escriure Otello desprs de Hamlet, per abans de Macbeth i El rei Lear. 

El personatge principal de l'obra s Otello, el qual es presenta piadosament a pesar de la seva raa. Aix era molt poc habitual en la literatura anglesa en temps de Shakespeare, que acostumava a descriure als moros i a altres pobles de pell fosca com a gent malvada. En l'obra, Shakespeare evita qualsevol discussi respecte l'islam.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50788" title="Gelasi I" nonfiltered="4519" processed="4486" dbindex="19890">

Gelasi I (nord d'frica ? - Roma 496) fou escollit Papa l'1 de mar de 492, el mateix dia de la mort del seu antecessor Flix III.

Va excomunicar el Patriarca de Constantinoble Acaci degut al fet que aquest mantenia el monofisisme, la idea que Jesucrist tenia una sola naturalesa divina. El Patriarca va rebre el suport per l'emperador de Bizanci, cosa que va causar l'anomenat cisma acaci. La postura teolgica del Papa va quedar exposada en el seu llibre De duabus in Christo naturis (Sobre la naturalesa dual de Crist).

Separaci de poders.

Polticament, l'excomuni era un atac als fonaments del poder temporal de l'emperador de Bizanci. Gelasi I es va servir de Sant Agust per a formular el 494 sobre la base de les lleis romanes la separaci de poders entre l'esfera temporal i l'espiritual (sense voler dir que estessin al mateix nivell). Aquesta va ser la primera vegada en plantejar-se aquesta qesti que definiria una part de la cultura occidental. Es va basar en la figura bblica de Melquisedec i en passatges del Nou Testament per a establir la distinci entre el poder de l'Esglsia, auctoritas; i el de l'emperador, potestas. En el dret rom la primera era superior a la potestas. 

El cisma no va durar gaire temps encara que la seva teoria va renixer ms tard amb el Papa Gregori VII sota una forma ms radical en la qual s'exigiria no noms la separaci de poders, sin la submissi del poder dels reis a l'autoritat del Papa. 

Supressi de ritus pagans i heretgies.

Va suprimir l'antic festival rom de la Lupercalia, consagrat a la fertilitat i purificaci. Aquest festival que es realitzava al febrer va ser substitut per un altre similar en la qual se celebrava la purficaci i fertilitat de la Mare de Du. 

Gelasi I va combatre el maniqueisme instituint que l'eucaristia se celebrs amb pa i vi, beguda que els maniqueus consideraven impura. Com que aquests es consideraven cristians, van haver d'abandonar l'Esglsia. Amb el maniqueisme derrotat, la tradicional eucaristia amb pa va tornar a imposar-se. 

La fixaci del Cnon de les Escriptures ha estat atribut tradicionalment a aquest Papa, que va publicar en un snode rom el 494 la llista de llibres. 

A pesar del seu breu pontificat (va morir a Roma el 21 de novembre de 496), va ser un dels escriptors ms prolfics d'entre els primers papes. En les seves nombroses cartes exposava la seva visi que Roma tenia primacia sobre els bisbes d'Orient. 

Va ser nomenat Pare dels pobres per la seva gran caritat. Aix mateix va ser l'introductor de la veu grega Kyrie eleison.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50790" title="Anastasi II" nonfiltered="4520" processed="4487" dbindex="19891">

Anastasi II (? - Roma 498) fou escollit Papa el 24 de novembre de 496.

Va viure en temps del cisma d'Acaci de Constantinoble, Patriarca de Constantinoble. Va intentar la reconciliaci, el que li va merixer forts retrets dels autors del Liber Pontificalis. A causa d'aix Dante Alighieri el va situar a l'Infern. 

Es conserven dues cartes que va escriure a l'emperador Anastasi I, i una que va escriure a Clodoveu rei dels francs en la conversi del qual i del seu poble va intervenir.

Va morir a Roma el 19 de novembre de 498.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50793" title="(4) Vesta" nonfiltered="4521" processed="4488" dbindex="19892">


Vesta s el tercer major asteroide de el cintur d'asteroides, amb 468 km de dimetre, i el quart que fou descobert. La seva grandria i superfcie inusualment brillant fan  de Vesta l'asteroide ms brillant. s l'nic asteroide en ocasions visible a primera vista semblant a una estrella de 6 magnitud.

Fou descobert el 29 de mar de 1807 des de Bremen per el metge i fsic alemany Heinrich Wilhelm Olbers les aficions del qual el van dur a estudiar l'rbita d'aquests astres (de fet, va descobrir cinc astres, a ms de Vesta i  (2) Palles). Olbers va batejar a l'asteroide com a Vesta, la deessa verge romana de la llar, degut a un suggeriment del prominent matemtic Carl Friedrich Gauss 

Desprs del descobriment de Vesta en el 1807, no es va trobar cap altre asteroide durant 38 anys. El segent va ser (5) Astrea. 

Estudis sobre Vesta. 



En els primers temps del sistema solar, Vesta estava prou calent com perqu el seu interior es fongus. Aix va provocar la seva diferenciaci dels asteroides. s probable que tingui una estructura estratificada: un nucli metllic de ferro-nquel envoltat d'un mantell de olivina. La superfcie s de roca basltica formada d'antigues erupcions volcniques; bviament va existir alguna classe de breu activitat volcnica. Aix fa que Vesta sigui diferent d'altres asteroides i en cert sentit s'apropa als planetas terraqis, que van sofrir processos geolgics similars.

No obstant aix, no va ser l'nic de la seva classe: originalment van existir amb probabilitat dotzenes de grans planetoides, per tots els altres es van fer trossos durant els primers temps de caos, formant famlies d'asteroides ms petits. Es creu que els asteroides metllics de ferro-nquel procedeixen dels nuclis d'aquests grans cossos, mentre que els rocosos procedeixen dels seus mantells i escorces. 

Ni tan sols Vesta ha roms intacte. En 1996 el telescopi espacial Hubble va detectar un crter enorme a Vesta, amb una grandria de 430 km i potser 1.000 milions d'anys d'antiguitat. Es creu que aquest crter pot ser l'origen dels petits asteroides de tipus V (o Vestoides) que es coneixen a l'actualitat. 

En 2001 es va determinar que un d'aquests asteroides anomenat (1929) Kollaa no noms era un tros de Vesta, sin tamb que el lloc exacte de la seva formaci va ser la part profunda de l'escora.

El efecte Yarkovsky juntament amb la pertorbaci provocada per planetes i asteroides fan que la famlia Vesta es dispersi. Algun d'aquests asteroides, com (9969) Braille, s'han convertit en asteroides propers a la Terra. Fragments ms petits han plogut com a meteorits. Es creu que Vesta s l'origen dels meteorits HED.

L'Institut de Cincia Especial i Astronutica (ISAS, Institute of Space and Astronautical Science) va informar que els seus investigadors havien trobat aigua a Vesta desprs de realitzar observacions amb el telescopi de infrarojos de 3,8 m UKIRT en mar de 2003 . Es creu que els "minerals hidratats i/o hidroxidats de la superfcie" procedeixen d'impactes de asteroides condrites carbonatats ms que de Vesta en si mateix. 

S'espera que el coneixement que tenim de Vesta creixi molt quan la sonda espacial Dawn entre en rbita al voltant de l'asteroide el 2011.

Referncies.













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50796" title="Smmac I" nonfiltered="4522" processed="4489" dbindex="19893">

Smmac (Sardenya ? - Roma 514)fou escollit Papa el 22 de novembre de 498. 

Va nixer en Sardenya, fill de Fortunat. Fou batejat a Roma, on es va convertir en arxidiaca durant el pontificat d'Anastasi II. Desprs de la seva elecci com a Papa, l'arxipreste de Sant Prxedes, Lloren va ser designat antipapa per la facci procliu a Bizanci, per Teodoric el Gran, rei ostrogot va afermar la seva posici. 

El 501 el senador Festus va acusar a Smmac de diversos crims, per es va negar a comparixer davant el rei per a contestar als crrecs allegant que el poder secular no tenia jurisdicci sobre ell. Un snode reunit per Teodoric va exculpar Smmac, per el rei va installar a Lloren com a Papa. El cisma va durar quatre anys fins que el rei va retirar la confiana a Lloren. Un snode a Roma l'1 de mar de 499 va declarar que tot clergue que intrigus durant el pontificat d'un Papa per a inclinar el futur vot del successor devia ser expulsat. 

Aix no va satisfer al partit bizant i van realitzar noves acusacions contra el Papa, que va seguir rebutjant-les fins que Teodoric va expulsar de Roma a tots els probizantins. 

Smmac va intentar protegir als bisbes de l'frica que en aquests moments suportaven persecuci per part dels vndals. 

Va rescatar tots els esclaus donant-los la llibertat. Se li atribueix la primera construcci del Palau Vatic.

Va morir a Roma el 19 de juliol de 514.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50799" title="Hormisdes I" nonfiltered="4523" processed="4490" dbindex="19894">

Sant Hormisdes I (Frosinone ? - Roma 523) va ser escollit Papa el 20 de juliol de l'any 514. Abans de ser ordenat sacerdot va estar casat, ssent el pare del futur Papa Siveri I. 

L'any 525 va encarregar a Dions el Minso, un astrnom abat d'un monestir rom, establir com any primer de l'era cristiana, el del naixement de Jess. El principal problema radica en el fet que es va equivocar en uns 6 anys al datar el regnat d'Herodes I el Gran. Aix doncs Dions va deduir que Jess va nixer l'any 753 de la fundaci de Roma, quan devia succeir cap al 748.

Durant el seu pontificat sant Benet de Nrsia va fundar l'orde dels Benedictins i la clebre abadia de Montecassino, destruda el 1944 per un bombardeig. Va establir que els bisbats no fossin atorgats per privilegis. 

Va morir a Roma el 6 d'agost de 523.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50800" title="Ho Chi Minh" nonfiltered="4524" processed="4491" dbindex="19895">


Ho Chi Minh  (19 de maig de 1890 - 3 de setembre de 1969) H  Ch Minh, en vietnamita), s el nom pel que va ser conegut Nguy n Sinh Cung, tamb anoment Tiet Ho ("Bc H "). Va ser un lder poltic i revolucionari vietnamita, i president de la Repblica Democrtica del Vietnam (1954 - 1969).

Amb 15 anys va emigrar a Europa, on es va adherir al comunisme durant la seva estada a Frana (1915 - 1923). El 1919, Ho Chi Minh  va intentar sollicitar a la Conferncia de Versalles igualtat de drets per la colnia francesa d'Indoxina. Membre fundador del Partit Comunista Francs, es va traslladar per un temps a Moscou.  Ms endavant, el Komintern el va destinar a Hong Kong, on va fundar el Partit Comunista d'Indoxina arrel de les revoltes de 1930 a Vietnam. 

Va adoptar el nom de Ho Chi Minh (el que ilumina), tornant al seu pas el 1941, on va formar, junt amb d'altres dirigents, el Viet Minh ("Viet Nam Da Lap Dong Minh Hoi", Lliga per la Independncia del Vietnam) al que rpidament s'hi van afegir grups nacionalistes, quedant Vo Nguyen Giap al capdavant dels grups armats.

El 2 de setembre de 1945 va declarar la independncia del Vietnam, que no va ser acceptada per Frana, iniciant-se la guerra el desembre de 1946.

Desprs de la victria dels independentistes a la Batalla de Dien Bien Phu (7 de maig de 1954), Ho Chi Minh va ser proclamat President de la Repblica Democrtica del Vietnam.  

Amb tot aix, els Estats Units de l'Amrica del Nord (que progressivament estven substituint a Frana com a potncia colnial a la zona sud del Vietnam), es va negar a celebrar les eleccions de reunificaci del Vietnam acordades a la Conferncia de Ginebra, amb el que l'any 1958 va comenar una insurrecci armada per part dels vietnamites del sud que volien la reunifiaci del pas i la independncia definitiva.

El 1959 Ho Chi Minh va acordar donar suport a la guerrilla que des de l'any anterior ja actuava a la zona sud, formant el Front Nacional d'Alliberament del Vietnam.

El 1975, pocs anys desprs de la seva mort el 1969, els vietnamites van derrotar militarment el govern pro-estadounidenc de Vietnam del Sud, assolint la reunificaci del pas. 

Aquest mateix any, la ciutat de Saign va ser reanomenada Ciutat Ho Chi Minh en honor seu.

Obres o escrits.
Proces de la colonizaci francesa;
Carnet de pres (poemes);































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50801" title="Jos Prez-Francs" nonfiltered="4525" processed="4492" dbindex="19896">

Jos Prez Francs fou un destacat ciclista espanyol, afincat i format a Barcelona, dels anys seixanta.

Jos Prez-Francs va nixer a Peacastillo (Cantbria) el 27 de desembre de 1936. Va comenar a practicar ciclisme a Barcelona quan la seva famlia s'hi trasllad. Ja com amateur guany tres campionats d'Espanya (1954, 1955 i 1956). Entre els anys 1954 i 1958 va guanyar seixanta curses.

L'any 1960 es va fer professional. Com a resultats ms destacats cal citar, a la Vuelta tercer (1961) i (1964) i segon (1962) i (1968), al Tour tercer (1963) i sis (1965), al Giro cinqu (1967) o vencedor de la Setmana Catalana (1963) i (1964). L'any 1970 es retir del ciclisme desprs de 43 victries professionals.

Palmars.
 1954;
 1er del campionat d'Espanya en ruta amateur;
 1955;
 1er del campionat d'Espanya en ruta amateur;
 1er del G.P. de Villafranca de Ordizia;
 1er del Cintur Internacional de Catalunya;
 1956;
 1er del campionat d'Espanya en ruta amateur;
 1957;
 1er del Cintur Internacional de Catalunya;
 1960;
 1er de la Volta al Rossell;
 1er del campionat d'Espanya en ruta;
 1er del campionat d'Espanya de les regions;
 1er de la Barcelona-Viella;
 1er del G.P. de Sabadell;
 2on de la Volta a Catalunya;


Victries d'etapa.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50804" title="Papa Joan I" nonfiltered="4526" processed="4493" dbindex="19897">

Sant Joan I (Populnia, Toscana ? - Roma 526)

Fou escollit Papa el 18 d'agost de 523. 

A pesar de les seves protestes, va ser enviat pel rei ostrogot Teodoric el Gran a Constantinoble per a negociar l'anullaci d'un decret contra els arrians de l'emperador de Bizanci. Al seu retorn, va ser arrestat per Teodoric a Ravenna, capital del regne, davant la sospita que Joan I hagus conspirat amb l'emperador Justini I, el qual va coronar a Constantinoble. Va ser empresonat i va morir mrtir per falta de cures a Ravenna el 22 de setembre de 526. 

Les seves restes van ser dutes a Roma i sn enterrades a la Baslica de Sant Pere. 










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50806" title="Fernand Bouisson" nonfiltered="4527" processed="4494" dbindex="19898">

Fernand Bouisson (1874-1959) fou un poltic de la Tercera Repblica Francesa que serv com a president de la Cambra dels Diputats des de l'11 de gener de 1927 al 31 de maig de 1936, perode que nicament fou interromput pel seu breu pas pel crrec de Primer Ministre de l'1 al 4 de juny de 1935.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50811" title="Senyor de Balaguer" nonfiltered="4528" processed="4495" dbindex="19899">

 Histria .
Ttol del regne creat el 1418 pel rei Alfons el Magnnim per al seu germ Joan, vinculat simblicament a la ciutat que havia estat capital del suprimit comtat d'Urgell, el domini feudal del gran rival dels Trastmara per la possessi de la corona durant l'Interregne, Jaume d'Urgell. Quan Joan va esdevenir rei (1458), l'atorg al seu secundognit, l'infant Ferran, que l'ostent fins a pujar al tron el 1479. Des d'aleshores fou propi dels hereus al tron de la Corona d'Arag i an sempre unit al de prncep de Girona, les vicissituds del qual en endavant compart.

 Situaci actual .
Des del 21 de gener de 1977 els ttols de l'hereu de l'antiga Corona d'Arag sn de fet ostentats pel prncep Felip de Borb, si b el reial decret de nomenament (RD 54/1977, BOE del 22 de gener de 1977) noms esmenta explcitament el de prncep d'Astries i afegeix y otros ttulos vinculados tradicionalmente al sucesor de la Corona de Espaa. En la mateixa lnia, la Constituci espanyola de 1978 (ttol II, art. 57.2) indica: El Prncipe heredero, desde su nacimiento o desde que se produzca el hecho que origine el llamamiento tendr la dignidad de Prncipe de Asturias y los dems ttulos vinculados tradicionalmente al sucesor de la Corona de Espaa. El 1990, en una visita oficial a Balaguer, el prncep Felip de Borb assum el ttol en una cerimnia d'homenatge popular. Des de la supressi de la Corona d'Arag a principis del segle XVIII, s el primer hereu reial que l'ostenta, si b no en fa cap mena d's pblic ms enll de les escadusseres visites a Catalunya.

 Vegeu tamb .
Prncep de Girona;
Duc de Montblanc;
Comte de Cervera;
Prncep d'Astries;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50812" title="Comte de Cervera" nonfiltered="4529" processed="4496" dbindex="19900">


 Histria .
Ttol creat el 1353 pel rei Pere III el Cerimonis per al seu fill i hereu, l'infant Joan. Aquest ttol, propi dels hereus al tron de la Corona d'Arag, va anar sempre unit al de duc de Girona (des de 1414 prncep de Girona), les vicissituds del qual va compartir. Tenia annexes les rendes reials de la ciutat de Cervera (Segarra) i de la vegueria de Cervera.

 Situaci actual .
Des del 21 de gener de 1977 els ttols de l'hereu de l'antiga Corona d'Arag sn de fet ostentats pel prncep Felip de Borb, si b el reial decret de nomenament (RD 54/1977, BOE del 22 de gener de 1977) noms esmenta explcitament el de prncep d'Astries i afegeix y otros ttulos vinculados tradicionalmente al sucesor de la Corona de Espaa. En la mateixa lnia, la Constituci espanyola de 1978 (ttol II, art. 57.2) indica: El Prncipe heredero, desde su nacimiento o desde que se produzca el hecho que origine el llamamiento tendr la dignidad de Prncipe de Asturias y los dems ttulos vinculados tradicionalmente al sucesor de la Corona de Espaa. El 1996, en una visita oficial a Cervera, el prncep Felip de Borb assum el ttol en una cerimnia d'homenatge popular. Des de la supressi de la Corona d'Arag a principis del segle XVIII, s el primer hereu reial que l'ostenta, si b no en fa cap mena d's pblic ms enll de les escadusseres visites a Catalunya.

 Vegeu tamb .
Prncep de Girona;
Duc de Montblanc;
Senyor de Balaguer;
Prncep d'Astries;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50813" title="Prncep de Viana" nonfiltered="4530" processed="4497" dbindex="19901">


Prncep de Viana s el ttol de l'hereu del Regne de Navarra.

Les crniques diuen que a l'estiu de 1440 Carles d'Evreux, primer Prncep de Viana i conegut popularment com Carles de Viana, va visitar la localitat navarresa que donava nom al seu ttol, com hereu del regne de Navarra, concedit divuit anys abans pel seu avi, el rei Carles III.

s Carles, fill de Joan II i Blanca I de Navarra, el ms conegut d'aquesta nissaga pels enfrontaments amb el seu pare. Aquest, li usurp el regne de Navarra a la mort de Blanca qui ho havia deixat en herncia al seu fill. A la mort de Carles per una malaltia pulmonar (i sospita d'emmetzinament de la seva madrastra, Joana Enrquez), es produeix contra Joan II, a ms, la guerra civil catalana (1462-1472) que l'enfronta amb la Diputaci del General, defensora de la causa de Carles de Viana. 

Desprs de la conquesta del regne de Navarra per Ferran II, a principis del segle XVI, i com a conseqncia de la uni dinstica dels regnes hispnics en les persones dels Reis Catlics, el ttol de Prncip de Viana  aix com el d'Astries, Girona i d'altres- resta vinculat a l'hereu de la Corona d'Espanya.

Felip de Borb, Prncep d'Astries (com successor de la Corona de Castella) i Prncep de Girona (com successor de la Corona d'Arag), s tamb Prncep de Viana (successor del regne de Navarra).












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50814" title="Ceguesa" nonfiltered="4531" processed="4498" dbindex="19902">
La ceguesa, ceguera o ceguetat s la condici de la persona amb privaci del sentit de la vista. La ceguesa des del punt de vista legal s ms complicada de definir i  est establerta a Nord-Amrica i Europa quan l'agudesa visual de la persona s de 20/200 (6/60) o menys en l'ull amb millor visi i provet amb la millor correcci possible.

En la prctica significa que un cec hauria d'estar a 2 metres d'un objecte per veure'l amb el mateix grau de claredat amb el que una persona de visi normal ho veu des de 20 metres. Algunes legislacions tamb consideren ceguesa tenir un camp de visi menor de 20 graus enlloc dels 180 graus normals.

Al voltant del 10% de les persones considerades legalment com a cegues ho sn totalment. En els pasos subdesenvolupats la manca de suficient atenci sanitria provoca major incidncia de casos de ceguetat que en els desenvolupats. 

 Principals causes de ceguesa.
Malalties.
Malnutrici: associada amb altres conseqncies;
Cataractes: ocasiona el 48% de les cegueses, t tractament quirrgic;
Glaucoma: ms freqent a partir dels 50 anys ocasiona el 12% dels casos de ceguetat i t tractament especialment en les fases inicials.
Degeneraci macular associada a l'edat: es pot tractar per no curar i s la causa d'un 9% de les cegueses.
Tracoma: (4%);
Opacitat de la crnia: (5%).
Retinopatia per diabetis: es pot tractar per no curar i s la causa d'un 5% de les cegueses.
Uvetis;

Anormalitats i lesions.
Hipoplsia del nervi ptic.
Lesions en el lbul occipital del cervell.
Accidents amb lesions per agents fsics o qumics.

Defectes gentics.
Albinisme.
Altres malalties d'origen gentic.

 Vegeu tamb .
 Baixa visi;

 Enllaos externs .
 ACCDV Associaci Catalana de Cecs i Disminuts Visuals;
 Amires Madrid;
 Fundacin de Ciegos Manuel Caragol;
 ONCE (Organizacin Nacional de Ciegos de Espaa);
 Descripci de deficincies visuals (Disc@pnet);
 WHO Fact Sheet on Visual Impairment;
 Cottet ptics;
 Luna Optical;
 Tiflonet;





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50820" title="Encunyaci" nonfiltered="4532" processed="4499" dbindex="19903">
L'encunyaci s l'operaci d encunyar, imprimir i segellar una pea de metall per convertir-la en moneda.

L'encuny s un motlle de metall.

Seca s el nom de la casa o taller on es fa l encunyaci: La seca de Barcelona data de 1208, la de Valncia de mitjans segle XIII, la de Mallorca de 1315 i la de Perpiny el 1346 

 Evoluci tecnolgica .
Les primeres monedes es van fer mitjanant l'introducci de metall fos en un motlle.
Des de l'poca grega al segle XVI l encunyaci es feia amb un martell amb un mtode consistent en disposar una pea de metall escalfada entre dos trossells (encunys de ferro), el superior dels quals en sser colpejat pel martell imprimia la moneda ;
A partir del segle XVI s'introdueix la tcnica de l'encunyaci amb mol en la qual es fan servir dos cilindres gravats amb les dues cares de les monedes i per on passa una lmina metllica que queda impresa i desprs s'ha de retallar.
Des de 1850 va aparixer el torn mecnic en el qual segueixen basant-se les mquines actuals.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50822" title="Disseny grfic" nonfiltered="4533" processed="4500" dbindex="19904">
Branca del disseny orientada a la composici d'imatges i textos per a la comunicaci d'un missatge. Els missatges dissenyats poden canalitzar-se a travs de diversos mitjans, tant impresos com djavascript:insertTags('
%20element%20A;
%20element%20B;
%20element%20C',,);igitals, com ara materials impresos, pellcules, animaci, grfica aplicada a productes, envasos, roba o senyals d'informaci. ;

El disseny grfic es remunta a l'origen mateix del llenguatge escrit, per s cap al segle XIX quan tingu una entitat prpia.

El principi fonamental s oferir un missatge clar, sense deixar d'aportar els aspectes secundaris. Per aix el dissenyador utilitzar recursos com l'ordre, l'equilibri, el color, el contrast, l'mfasi, el moviment, els motius repetitius, la proporci, la proximitat, el ritme, la textura, la unitat i l'espai en blanc entre d'altres.

 mbits i tipologies del disseny grfic . 
Entre les principals especialitzacions destaquen el disseny editorial, el disseny d identitat corporativa, el disseny audiovisual, el disseny digital, el disseny d'envasos o packaging, el disseny publicitari i el disseny de senyaltica


 Histria del disseny grfic . 
El disseny grfic no comena a identificar-se com a tal fins a finals del segle XIX, per el trobem latent en les pintures rupestres del Paleoltic i en el naixement del llenguatge escrit en el tercer millenni aC. El llibre de Kells s un exemple primerenc de disseny grfic, amb una esttica que seria acceptable fins i tot avui. Es tracta d'una Bblia manuscrita profusament illustrada, realitzada per monjos irlandesos del segle IX dC. 

La introducci dels tipus mbils per Johannes Gutenberg va fer els llibres ms barats de produir, augmentant la seva difusi. Els primers llibres impresos (incunables) van marcar el model a seguir fins al segle XX. El disseny grfic d'aquesta poca es coneix com Estil Antic (especialment la tipografia que els primers tipgrafs van usar) o Humanista, com l'escola filosfica predominant de l'poca. 

Desprs de Gutenberg, el disseny grfic va ser una evoluci gradual, sense canvis significatius, fins que a la fi del segle XIX, especialment a Gran Bretanya, es va fer un esfor per crear una divisi clara entre les Belles Arts i les Arts aplicades. Entre 1891 i 1896, la impremta Kelmscott de William Morris va publicar alguns dels productes grfics ms significatius del Moviment d'Arts i Oficis (Arts and Crafts), i va fundar un lucratiu negoci basat en el disseny de llibres de gran refinament estilstic, venent-los a les classes pudents com objectes de luxe. Morris va demostrar que existia un mercat per als treballs de disseny grfic, establint la separaci del disseny pel que fa a la producci i les belles arts. El treball de la impremta Kelmscott est caracteritzat per la seva recreaci d'estils histrics, especialment medievals.

segle XX.
El disseny de principis del segle XX, igual que les Belles Arts del mateix perode, van establir una reacci contra la decadncia de la tipografia i el disseny de finals del segle XIX. El smbol de la tipografia moderna s la tipografia de pal sec, inspirada pels tipus industrials de finals del segle XIX. Destaquen Edward Johnston, autor de la tipografia per al Metro de Londres, i Eric Gill. Jan Tschichold va plasmar els principis de la tipografia moderna en el seu llibre de 1928, New Typography. Ms tard va repudiar la filosofia que exposa en aquesta obra, qualificant-la de feixista, per va continuar sent molt influent. Tschichold, tipgrafs de la Bauhaus com Herbert Bayer i Laszlo Moholy-Nagy, i El Lissitzky sn considerats els pares del disseny grfic com el coneixem avui dia. Van ser pioners en les tcniques de producci i en els estils que s'han anat usant posteriorment. Avui, els ordinadors han alterat drsticament els sistemes de producci, per l'enfocament experimental que van aportar al disseny s ms rellevant que mai.
 
El disseny grfic es va modernitzar mentre guanyava aplicacions i reconeixement. L'economia americana de desprs de la II Guerra Mundial estava en voga i es produa la necessitat d'una gran quantitat de disseny grfic, aplicat a la propaganda i a l embalatge. Molts emigrants alemanys de la Bauhaus van ser protagonistes d aquests fets.

Noms notables en el disseny modern de mitjans de segle sn Adrian Frutiger, dissenyador de les tipografies Univers i Frutiger; i Josef Mller-Brockmann, important cartellista dels anys cinquanta i seixanta. La reacci a la cada vegada major sobrietat del disseny grfic va ser lenta per inexorable. Els orgens de les tipografies postmodernes es remunten al moviment humanista dels anys cinquanta. En aquest grup destaca Hermann Zapf, que va dissenyar dues tipografies avui omnipresents: Palatino (1948) i Optima (1952). Desdibuixant la lnia entre les tipografies amb serifa i les de pal sec i reintroduint les lnies orgniques en les lletres, aquests dissenys van servir ms per a ratificar el moviment modern que per a rebellar-se contra ell. Una fita important va ser la publicaci del First things first 1964 Manifesto, que era una forma ms radical de disseny grfic, criticant la idea del disseny en srie, de baix valor. Va inflenciar de manera determinant en tota una nova generaci de dissenyadors grfics, contribuint a l'aparici de publicacions com la revista Emigri. Un altre notable dissenyador de finals del segle XX s Milton Glaser, que va dissenyar la inconfusible campanya I Love NY (1973), i un fams cartell de Bob Dylan (1968). Glaser va prendre elements de la cultura popular dels seixanta i els setanta. 

David Carson ha anat en contra de tot all restrictiu en els dissenys moderns. Bona part dels seus dissenys per la Raygun magazine sn intencionadament illegibles, presentant una tipografia dissenyada per a produir experincies visuals en comptes de literries.

 Elements que intervenen en el disseny grfic .

El dissenyador que realitza un projecte ha de transmetre una idea, allant un concepte. Els elements dels que disposa per dur a terme aquesta tasca sn:

 Formes i espais: es poden incorporar diverses formes geomtriques com quadrats, rectangles, cercles... Quant a l'espai s'ha de tenir en compte que s un espai de dues dimensions.
 La tipografia: sn les lletres que formen part d'un projecte de disseny, cal conixer l'estructura de les lletres per poder-ne triar la correcta entre la multitud de tipus que hi ha.
 Elements grfics: sn elements geomtrics com el punt i les lnies. Intervenen en diferents formats i formes.
 Imatges: hi ha tres tipus d'imatges principalment: les fotografies, les illustracions i els grfics.;

 Referncies .


Vegeu tamb.
 Disseny;

Enllaos externs.

Manual de disseny grfic digital en catal;
graphic design ;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50825" title="Motor de combusti" nonfiltered="4534" processed="4501" dbindex="19905">

Un motor de combusti s un mecanisme que produeix una fora motriu a travs de la transformaci de l'energia d'un combustible. 
 
Tipus de motors de combusti.
Tots els motors es composen d'una maquinria i un fluid de treball. El fluid de treball, normalment un gas, s el que transporta la calor del focus calent al focus fred de manera que obtenim un treball. En particular, els motors de combusti utilitzen com a focus calent una reacci qumica exotrmica o combusti. 
Segons com utilitzem aquest fluid de treball, podem classificar els motors.

Segons el cicle.
De cicle tancat.
El fluid de treball es recicla entre el focus fred i el focus calent, sempre s el mateix gas.
Aix es pot utilitzar un fluid "de disseny", CFC's, Sodi lquid, Mercuri, CO2 etc..  per el problema s que hem d'arrefredar el fluid en un focus fred.

De cicle obert.
El fluid de treball s'agafa de l'exterior, es calenta, pasa al focus fred i s'allibera a l'atmosfera. En cada cicle, el fluid de treball s renovat.
El fluid de treball sempre ser l'aire de l'atmosfera i hem de treballar amb les propietats d'aquest, l'avantatge es que no ens hem de preocupar del focus fred.

Segons la combusti.
De combusti externa.
Els gasos resultants de la combusti no entren dins del motor. Serveixen per escalfar al fluid de treball mitjanant un intercanviador de calor. Exemples: (cicle obert) mquina de vapor, (cicle tancat) Motor Stirling, turbines de vapor.

De combusti interna.
Els gasos resultants de la combusti formen part del fluid de treball del motor. Exemples: motors Otto, Disel, turbines de gas (reactors). Tots ells de cicle obert.

 Exemples .
En els trens de vapor, utilitzen un forn per escalfar una caldera plena d'aigua. s el vapor generat el que entra dins dels pistons i efectua el treball, no el fum de la combusti. A ms s de cicle obert per qu un cop utilitzat el vapor, es llena al exterior, s'ha de repossar ms aigua per generar ms vapor.

Alguns reactors nuclears utilitzen Sodi com a fluid de treball. S'escalfa en el reactor es vaporitza i s'injecta directament en les turbines. Obviament, no es deixa escapar a l'atmosfera, si no es arrefredat amb intercanviadors de calor amb aigua de mar, el vapor condensa i es torna a reutilitzar. Tot i no ser un motor de combusti, s de cicle tancat.

Motors de combusti interna.

En el cas dels autombils el pist est unit a una biela i aquesta fa de palanca sobre un cigonyal que s un eix que converteix el moviment lineal en un moviment continu de rotaci.

Motors de quatre temps.

Fase d'admissi per succi d'aire i combustible ;
Fase de compressi amb la vlvula tancada;
Fase d'explosi o combusti quan s'arriba a la mxima relaci de compressi ;
Fase d'expulsi de gasos;

Motors de dos temps.
El motor de dos temps s un realitza les quatre etapes (admissi, compressi, expansi i escapament) en dos moviments lineals del pist (una volta dels cigonyal). Es diferencia del motor de quatre temps en qu aquest ltim realitza les quatre etapes en dues revolucions del cigonyal.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50826" title="Impressi" nonfiltered="4535" processed="4502" dbindex="19906">
La impressi s l'acci i efecte de deixar una marca o empremta sobre alguna cosa. El suport de la impressi s habitualment el paper per tamb poden ser impressos altres materials com plstics, teixits (estampat) etc.

Les tecnologies ms antigues d'impressi utilitzaven, a la Xina ja des del segle VII,  tipus fixes i materials com la fusta (xilografia) amb els quals s'imprimien estampes i llibres molt costosos de fer i  amb tiratges molt reduts. Al segle XV van aparixer els tipus mbils i la impremta que va permetre abaratir i estendre les obres escrites. El desenvolupament tecnolgic posterior ha anat en la lnia de reduir la necessitat de m d'obra i baixar els costos de producci.

Tcniques d'impressi.
Gravat, estampaci per l's de formes en relleu: tipografia,xilografia, calcografia, flexografia, rotografia, zincografia i impressores d'informtica per impacte i percussi.
Planografia, estampaci sense relleu basada en diversos principis: ;
Per repulsi d'aigua i greixos: litografia i fset.
Per estergit: serigrafia.
Impressora: Impressora de tinta i Impressora lser.
Altres: collotpia i driografia.

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50828" title="Esport Ciclista Barcelona" nonfiltered="4536" processed="4503" dbindex="19907">
L'Esport Ciclista Barcelona s una entitat catalana de la ciutat de Barcelona, dedicada a la prctica i el foment del ciclisme. s l'actual entitat organitzadora de la Setmana Catalana de Ciclisme i l'Escalada al Castell de Montjuc.

Histria.
L'Esport Ciclista Barcelona es fund el 29 de febrer de 1929. En els seus inicis l'entitat es dedic al cicloturisme, per a finals dels anys 50 comen a organitzar curses ciclistes.

El 9 de febrer de 1962, Joaquim Sabat i Daus fou nomenat president del club, on s'hi mantingu fins a la seva mort el 2001. Durant aquest temps, l'entitat ha viscut els seus millors anys, destacant l'impuls donat a dos grans proves: la Setmana Catalana de Ciclisme (1963) i l'Escalada a Montjuc (1965). L'entitat, a ms, collabor en l'organitzaci dels dos Campionats del Mn de ciclisme disputats a la ciutat de Barcelona els anys 1973 i 1984; aix com dos finals d'etapa del Tour de Frana, un de la Midi Libre i diverses participacions a la Volta ciclista a Espanya, Campionats d'Espanya professionals o Campionats de Catalunya.

Diversos ciclistes professionals s'han format a la pedrera del club, com Josep Llus Lagua i Pere Muoz.

Presidents.
 1929 Josep Santamaria Quintana;
 1931 Cristfol Campdelacreu Mar;
 1932 Josep Santamaria Quintana;
 1933 Francesc Juli Mata;
 1943 Froilan Mercad;
 1944 Josep Sed;
 1947 Francesc Jinto Infante;
 1951 Francesc Juli Mata;
 1953 Diego Garca Rodrguez;
 1956 Joaquim Sabat Daus;
 1956 Cristfol Tormo Nadal;
 1958 Francesc Juli Mata;
 1962 Joaquim Sabat Daus;
 2002 Joaquim Sabat Bosch;


Enllaos externs.
 Pgina oficial del club;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50830" title="Fuita nuclear" nonfiltered="4537" processed="4504" dbindex="19908">
Una fuita nuclear s l'alliberament de material radioactiu des d'una installaci que fabrica, emmagatzema o utilitza energia nuclear per causes no previstes.

La seguretat en tot tipus d'installacions nuclears s prioritria per no pot ser mai del 100%. Els efectes de la radiaci en les persones poden allargar-se durant anys i transmetre's a la descendncia.

Escala internacional de danys (INES).
Nivell 0: Normalitat;
Nivell 1: Anomalia en el funcionament d'una central. ;
Nivell 2: Incident sense que surtin radiacions a l'exterior, suposa una certa sobreexposici dels treballadors d'una central a la radiaci.
Nivell 3: Es proper a un accident per amb molt poc impacte, a l'exterior implica efectes sobre la salut d'un o diversos treballadors. Exemple: Central de Vandells 1989 ;
Nivell 4: Danys significatius en el nucli, en barreres radiolgiques o exposici fatal d'un o ms treballadors. L'impacte a l'exterior s petit dins dels lmits d'exposici prescrits. Exemple: Central de Saint-Laurent (al poble de Saint-Laurent-Nouan a Frana) el 1980.
Nivell 5: Alliberament de material radioactiu limitat que requereix mesures parcials. Exemple: Central de Three Mile Island (prop de Harrisburg als Estats Units) 1979;
Nivell 6: Alliberament de material radioactiu significatiu amb necessitat de mesures completes. Exemple: Central de Mayak (entre les ciutats de Kasli i Kixtim a Russia) el 1957.
Nivell 7: Gran alliberament radioactiu amb danys estesos a la salut i el medi ambient. Exemple: Txernbil (Ucrana) el 1986.

 Vegeu tamb .
 Accident de Txernbil;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50831" title="Castell cartoixa de Vallparads" nonfiltered="4538" processed="4505" dbindex="19909">

El castell cartoixa de Vallparads s una antiga edificaci de Terrassa, situada vora el torrent de Vallparads. Des de 1959 s la secci principal de les sis que actualment conformen el Museu de Terrassa.

S'hi accedeix pel parc de Vallparads i pel carrer Salmern. En aquest mateix carrer, pocs metres ms amunt, hi ha el Centre de Documentaci i Museu Txtil, gestionat per la Diputaci de Barcelona.

Histria.
El primer esment d'una fortificaci vora el torrent de Vallparads es troba en un document del 1110, quan Berenguer de Sanl i la seva dona Ermessendis compren al comte de Barcelona, Ramon Berenguer III, unes terres per construir-hi la seva residncia senyorial. El castell de Vallparads, doncs, pertanyer a aquesta famlia, que van adoptar el cognom de Terrassa, fins al 1344, en qu Blanca de Centelles, filla de Bernat de Centelles i de Saurina de Terrassa, cedeix el castell a monjos cartoixans d'Escaladei i de la seva filial de Sant Pol de Mar, que per a la seva nova funci de monestir van introduir reformes importants, com la creaci del claustre a l'antic pati d'armes, la sala capitular i la capella. 

Com a cartoixa de Sant Jaume de Vallparads subsistir fins al 1413, en qu la comunitat es trasllada a Tiana, a la nova cartoixa de Montalegre. Aquell any passa a mans dels carmelitans de l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona i, ms endavant, s adquirida per Jofre de Sentmenat el 1432. Els Sentmenat van ser els senyors de la quadra de Vallparads fins al 1830, en qu aquest territori va passar sota la jurisdicci del municipi de Terrassa. L'antic castell, aleshores esdevingut una gran masia, encara va ser adquirit, el 1852, per la famlia Maur. El 1944 fou declarat monument histric, i el 1947 els Maur el van cedir a l'Ajuntament de la ciutat, que, desprs d'una intensa i fantasiosa campanya de restauraci i reconstrucci duta a terme per l'arquitecte Alexandre Ferrant, hi va decidir installar el Museu de Terrassa el 1959.

L'edifici.
El castell actual  que conserva poques restes de l'original, voltat d'un fossat i amb una gran torre central  s de planta rectangular, de murs amb espitlleres i amb quatre torres quadrades als angles i tres bestorres (o mitges torres) al mig dels costats nord, est i sud. Les transformacions arquitectniques per adequar-lo a les funcions com a cartoixa encara es conserven. Hi destaca el claustre, de dos pisos  l'inferior d'obertures bastant irregulars, i el superior ms uniforme, d'arcs apuntats i capitells geomtrics sense decorar , amb l'antiga sala capitular al costat est, coberta amb volta de creueria. L'antiga esglsia del monestir s la sala anomenada avui el Tinellet, de coberta plana aguantada per quatre arcs apuntats diafragmtics.

El museu.
Inaugurat el 1959 com a Museu Municipal d'Art, alberga l'exposici permanent i disposa d'una sala d'exposicions on s'exhibeixen les colleccions del seu fons, formades per peces arqueolgiques i artstiques provinents de la ciutat, del terme municipal i de la comarca, que procedeixen de la collecci de l'antiga Biblioteca Museu Soler i Palet, creada el 1928 per l'advocat i historiador Josep Soler i Palet i situada al centre de Terrassa. Tamb conserva la collecci d'aparells de rdio d'Eudald Aymerich, que va cedir-la a la ciutat el 1974.

La nova exposici permanent data del 1994 i est estructurada en diferents mbits cronolgics: 
 Medi natural: els tres hbitats principals del Valls (boscos, rieres i torrents, zones agrcoles).  ;
 Prehistria i mn antic: peces dels jaciments neoltics i ibrics i de l'gara romana, entre d'altres.
 Mn medieval: restes arqueolgiques de les esglsies de Sant Pere, el castell de Vallparads i l'antic castell palau de Terrassa; la Mare de Du de Sant Cugat (talla del segle XIII), pintures murals de Rellinars, etc.
 Etapa moderna: objectes i restes de tipus religis, com retaules dels segles XVII i XVIII. ;
 Etapa contempornia: les formes de vida rural i industrial al segle XIX.
 Cultura i societat: hi destaca la collecci de pintura del segle XX, amb obres de Joaquim Vancells, Joaquim Torres Garca, etc.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50832" title="Apellaci a la llstima" nonfiltered="4539" processed="4506" dbindex="19910">
L' apellaci a la llstima (tamb anomenada argumentum ad misericordiam) s una fallcia lgica en qu l'argumentador intenta convncer a l'oient aprofitant els seus sentiments de pena o de culpabilitat. s un tpus concret d'Apellaci a l'emoci. Uns exemples serien:

 "Espero que no condemnis a aquesta persona. s diabtica i va en cadira de rodes". ;
 "Espero que acceptis la meva proposta. M'he passat mitja vida fent-la i no s qu faria si no prospers";

En aquests casos queda clar que, que la persona sigui diabtica i vagi en cadira de rodes o que s'hagi passat mitja vida fent el projecte, no sn arguments que defensin la frase inicial. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50838" title="Escut" nonfiltered="4540" processed="4507" dbindex="19911">

Armes: arma defensiva manual. Vegeu escut (arma).
Astronomia: Scutum petita contellaci. Vegeu escut (constellaci).
Herldica: representaci herldica que identifica un llinatge, un pas, un municipi, etc. Vegeu escut (herldica).
Literatura: L'Escut s una obra de la literatura grega. Vegeu Hesode.
Numismtica: unitat monetria, histrica i actual, de diversos estats i territoris del mn. Vegeu Escut (moneda).
Enginyeria civil: tipus de tuneladora dissenyada per a excavar roques toves o sls. Vegeu escut (tuneladora).
Cmic: lbum de la sria de cmics d'Astrix el gal. Vegeu L'escut arvern ;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50839" title="George Harrison" nonfiltered="4541" processed="4508" dbindex="19912">


George Harrison MBE ( Liverpool, 25 de febrer de 1943 - Los Angeles, 29 de novembre de 2001) fou un cantant, guitarrista i compositor de rock. 

Biografia.

De famlia obrera, als quinze anys aprengu a tocar la guitarra i el 1958 conegu John Lennon i Paul McCartney a l'institut d'ensenyament de Quarry. Amb ells form el grup de rock The Quarrymen. Aquesta formaci, desprs de diferents canvis, esdevingu, el 1961, The Beatles. Inicialment, Harrison hi assum les funcions de guitarrista solista i de segona veu, per de mica en mica s'hi incorpor tamb com a compositor i cantant de temes com "I need you" (1965), "Taxman" (1966), "Within you, without you" (1967), "While my guitar gently weeps" (1968) o "Something" (1969). Interessat per l'hinduisme i per la cultura ndia, aprengu a tocar el sitar (instrument que incorpor al grup) i arrosseg la resta dels Beatles a fer estades a l'ndia per a realitzar meditaci transcendental.  Ja abans de la separaci dels Beatles enregistr un parell de discs amb el seu nom, per obtingu un gran xit amb el tercer lbum, All things must pass (1970), per b que el single "My sweet Lord" fou objecte de demanda per plagi de la can "She's so fine" dels Chiffons, i els tribunals van resoldre que Harrison havia "copiat inconscientment" part de la can. 

L'1 d'agost del 1971 organitz i actu a un esdeveniment pioner dins el camp dels espectacles musicals benfics, el concert en favor de Bangla Desh celebrat al Madison Square Garden de Nova York. L'any 1988 va formar juntament amb Bob Dylan, Roy Orbison, Jeff Lynne i Tom Petty el grup Traveling Wilburys, que van editar dos discs. Va morir a Los Angeles a causa d'un cncer de pulm als 58 anys i va deixar enregistrat el disc Brainwashed que s'edit de manera pstuma. 


Discografia.
Enregistraments en estudi.

 Wonderwall Music (1968) US #49;
 Electronic Sound (1969) US #191;
 All Things Must Pass (1970) UK #4, US #1;
 Living in the Material World (1973) UK #2, US #1;
 Dark Horse (1974) US #4;
 Extra Texture (Read All About It) (1975) UK #16, US #8;
 Thirty Three & 1/3 (1976) UK #35, US #11;
 George Harrison (1979) UK #39, US #14;
 Somewhere in England (1981) UK #13, US #11;
 Gone Troppo (1982) US #108;
 Cloud Nine (1987) UK #10, US #8;
 Brainwashed (2002) UK #29, US #18;

Enregistraments en directe.

 The Concert For Bangla Desh (1971) UK #1, US #2;
 Live In Japan (1992) US #126;

Recopilacions.
 The Best of George Harrison (1976) US #31;
 Best of Dark Horse 1976-1989 (1989) US #132;
 The Dark Horse Years 1976-1992 (2004);

Amb els Traveling Wilburys.
 Traveling Wilburys Vol. 1 (1988) UK #16, US #3;
 Traveling Wilburys Vol. 3 (1990) UK #14, US #11;

Discs de tribut.
 Concert for George (2003) US #97;

Filmografia.
 Concert for Bangladesh (1993) (reeditat l'any 2005 en DVD);

Singles.
 1970 "My Sweet Lord" #1 UK, #1 US ;
 1971 "What Is Life" #10 US (US only release);
 1971 "Bangla-Desh" #10 UK, #23 US;
 1973 "Give Me Love (Give Me Peace On Earth)" #8 UK, #1 US ;
 1974 "Dark Horse" #15 US;
 1975 "Ding Dong, Ding Dong" #38 UK, #36 US ;
 1975 "You" #38 UK, #20 US ;
 1975 "This Guitar (Can't Keep From Crying)";
 1976 "This Song" #25 US;
 1977 "Crackerbox Palace" #19 US (US only);
 1977 "True Love" (UK only);
 1977 "It's What You Value" (UK only);
 1979 "Blow Away" #51 UK, #16 US;
 1979 "Love Comes to Everyone";
 1979 "Faster" (UK only);
 1981 "All Those Years Ago" #13 UK, #2 US ;
 1981 "Teardrops" #101 US;
 1982 "Wake Up My Love";
 1987 "Got My Mind Set On You" #2 UK, #1 US ;
 1988 "When We Was Fab" #25 UK, #23 US ;
 1988 "This Is Love" #55 UK;
 1988 "Handle With Care" (amb els Traveling Wilburys) #21 UK ;
 1989 "End of the Line" (amb els Traveling Wilburys) #52 UK;
 1989 "Cheer Down";
 1990 "Nobody's Child" (amb els Traveling Wilburys) #44 UK;
 1990 "She's My Baby" (amb els Traveling Wilburys) ;
 1990 "Wilbury Twist" (amb els Traveling Wilburys) ;
 1992 "Poor Little Girl / Cheer Down";
 2002 "My Sweet Lord" (reedici) #1 UK;
 2003 "Any Road" #37 UK ;


 Enllaos externs .
GeorgeHarrison.com Web oficial;































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50878" title="Tuberculosi" nonfiltered="4542" processed="4509" dbindex="19913">
 
La tuberculosi (abreujat com a TB per tubercle bacillus o Tuberculosi) s una malaltia infecciosa comuna i sovint mortal causada per micobacteris, principalment Mycobacterium tuberculosis. La tuberculosi sol atacar els pulmons (com a TB pulmonar) per tamb pot afectar el sistema nervis central, el sistema limftic, el sistema circulatori, el sistema genitourinari, el sistema gastrointestinal, els ossos, les articulacions i fins i tot la pell. Altres micobacteris, com Mycobacterium bovis, Mycobacterium africanum, Mycobacterium canetti, i Mycobacterium microti tamb causen tuberculosi, per sn espcies ms rares.

Els smptomes clssics de la tuberculosi sn una tos crnica, amb esput sanguins, febre, suors nocturnes i prdua de pes. La infecci d'altres rgans causa una mplia varietat de smptomes. El diagnstic es basa en la radiologia (habitualment radiografies torciques), una prova de la tuberculina cutnia i anlisis de sang, aix com una examinaci al microscopi i un cultiu microbiolgic dels fluids corporals. El tractament de la tuberculosi s difcil i requereix llargs tractaments amb diversos antibitics. Els contactes tamb sn analitzats i tractats si s necessari. La resistncia als antibitics s un problema creixent en la tuberculosi extensament resistent als medicaments. La prevenci es basa en programes de cribratge i vacunaci, generalment amb la vacuna Bacillus Calmette-Gurin (BCG).

La tuberculosi s'escampa per via aria, quan les persones infectades tussen, esternuden o escupen. Un ter de la poblaci actual del mn est infectada amb M. tuberculosis, i cada segon s infectada una nova persona. Tanmateix, en la majoria d'aquests casos la malaltia no es desenvolupar completament; les infeccions asimptomtiques i latents sn les ms habituals. Aproximadament una de cada deu d'aquestes infeccions latents progressar eventualment a la malaltia activa, que, si no s tractada, mata ms de la meitat de les vctimes. El 2004, les estadstiques de mortalitat i morbiditat incloen 14,6 milions de casos actius crnics, 8,9 milions de casos nous, i 1,6 milions de morts, majoritriament en pasos en desenvolupament. A ms, un nombre creixent de persones del mn desenvolupat estan contraient la tuberculosi car el seu sistema immunitari es veu comproms per medicaments immunosupressors, abs de drogues o la SIDA. La distribuci de la tuberculosi no s uniforme arreu del mn; aproximadament el 80% de la poblaci de molts pasos asitics i africans donen positiu en les proves de la tuberculina, mentre que noms 5-10% de la poblaci dels Estats Units dna positiu. L'any 2006 es detectaren 1.571 casos de tuberculosi a Catalunya, cosa que en aquell temps significava una incidncia de 22 casos per cada 100.000 habitants. El mateix any, n'hi hagu 125 a les Balears, mentre que el 2005 n'hi hagu 678 a la Comunitat Valenciana.

Altres noms.
En el pasat, la tuberculosi ha rebut el nom de consumpci, car semblava consumir la gent des de dins, amb una tos sanguinosa, febre, pallidesa, i un llarg afebliment inexorable. Altres noms incloen tisi (del grec phthisis, "consumpci") o tisi pulmonar; escrfula (en adulta), quan afecta el sistema limftic i provoca la tumefacci de les glndules cervicals; tabes mesenterica, TB de l'abdomen i lupus vulgaris, TB de la pell; malaltia afeblidora; plaga blanca, car les vctimes es tornen molt pllides; mal del rei, car es creia que el tacte d'un rei podia curar l'escrfula, i malaltia de Pott, o gibbus de la columna vertebral i les articulacions. La tuberculosi miliar   avui en dia coneguda habitualment com a TB disseminada   es produeix quan la infecci envaeix el sistema circulatori, causant lesions que tenen l'aparena de llavors de mill a les radiografies. La TB tamb s denominada malaltia de Koch, en honor del cientfic Robert Koch.

Smptomes.


Quan la malaltia esdev activa, el 75% dels casos sn de TB pulmonar. Els smptomes inclouen mal al pit, tos sanguinosa, i una tos productiva i perllongada que dura ms de tres setmanes. Els smptomes sistmics inclouen febre, esgarrifances, suors nocturnes, prdua d'apetit, prdua de pes, pallidesa, i sovint una tendncia a cansar-se molt fcilment.



En el 25% restant de casos actius, la infecci es mou dels pulmons, causant altres tipus de TB, denominats collectivament tuberculosi extrapulmonar. Aix es dna ms sovint en persones immunosuprimides i infants joves. Els llocs d'infecci extrapulmonar inclouen la pleura en la plurisi tuberculosa, el sistema nervis central en la meningitis, i el sistema limftic en l'escrfula del coll, el sistema genitourinari en la tuberculosi urogenital, i els ossos i les articulacions en la malaltia de Pott de la columna vertebral. Una forma especialment greu s la TB disseminada, coneguda tamb com a tuberculosi miliar. Tot i que la TB extrapulmonar no s contagiosa, pot coexistir amb la TB pulmonar, que s que ho s.

Espcies bacterianes.


La causa principal de TB, Mycobacterium tuberculosis, s un bacteri aerbic que es divideix cada 16-20 hores, un ritme extremament lent en comparaci amb altres bacteris, que se solen dividir en menys d'una hora (per exemple, un dels bacteris que creixen ms rpidament s una soca dE. coli que es pot dividir aproximadament cada vint minuts). Com que MTB t una paret cellular per manca de membrana exterior fosfolipdica, s classificat com a bacteri grampositiu. Tanmateix, si s'efectua una tinci Gram, MTB es taca molt lleugerament com a grampositiu o no ret la tinci degut a l'alt contingut lipdic i d'cid miclic de la seva paret cellular. MTB s un petit bacil en forma de barra que pot resistir a desinfectants poc potents i sobreviure en un estat sec durant setmanes. A la natura, el bacteri noms pot crixer dins les cllules d'un organisme hoste, per M. tuberculosis pot ser cultivat in vitro.

Utilitzant tincions histolgiques sobre mostres d'esput de flegma, els cientfics poden identificar MTB sota un microscopi normal. Com que MTB ret certes tincions desprs de ser tractat amb una soluci cida, se'l classifica com a bacteri acidoresistent (AFB). La tcnica de tinci acidoresistent ms comuna, la tinci de Ziehl-Neelsen, tenyeix els AFBs d'un vermell brillant que destaca clarament contra un rerefons blau. Altres formes de visualitzar els AFBs inclouen la tinci auramina-rodamina i la microscpia de fluorescncia.

El complex M. tuberculosis inclou tres altres micobacteris que causen TB: M. bovis, M. africanum i M. microti. M. africanum no est ests, per en parts d'frica s una causa significativa de tuberculosi. M. bovis era antigament una causa habitual de tuberculosi, per la introducci de la llet pasteuritzada prcticament l'ha eliminat com a problema de salut pblica als pasos desenvolupats. M. microti es dna majoritriament en persones immunodeficients, tot i que s possible que la prevalncia d'aquest patogen hagi estat subestimada.

Altres micobacteris patgens coneguts inclouen M. leprae, M. avium i M. kansasii. Els dos ltims formen part del grup dels micobacteris no tuberculosos (NTM). Els micobacteris no tuberculosos no causen ni TB ni lepra, per s que causen malalties pulmonars que s'assemblen a la TB.



Evoluci.
La tuberculosi ha coevolucionat amb els humans durant milers d'anys, i potser tant com diversos milions d'anys, per les restes humanes ms antigues en qu s'han trobat signes de tuberculosi tenen 9.000 anys. Durant aquesta evoluci, M. tuberculosis ha perdut nombroses regions codificants i no codificants del seu genoma, unes prdues que poden ser utilitzades per a distingir entre soques del bacteri. La implicaci s que les soques de M. tuberculosis difereixen geogrficament, de manera que les seves diferncies gentiques poden ser utilitzades per a determinar l'origen i el moviment de cada soca.

Transmissi.

Quan els pacients de TB pulmonar activa tussen, esternuden, parlen o escupen, expulsen gotetes d'aerosol d'entre 0.5 i 5 m de dimetre. Un sol esternut pot alliberar fins a 40.000 gotetes. Cadascuna d'aquestes gotetes pot transmetre la malaltia, car la dosi infecciosa de la tuberculosi s molt baixa i la inhalaci d'un sol bacteri ja pot causar una nova infecci.

La gent que t un contacte prolongat, freqent o intens amb una persona malalta de tuberculosi corre un risc especialment gran de quedar infectada, amb una taxa d'infecci estimada del 22%. Una persona amb tuberculosi activa per no tractada pot infectar entre deu i quinze altres persones cada any. Altres persones que corren risc inclouen la gent que viu en zones on la TB s comuna, la gent que s'injecta drogues amb xeringues no higienitzades, els habitants i empleats de llocs multitudinaris d'alt risc, poblacions amb un sistema sanitari deficient o pobres, poblacions racials o de minories tniques d'alt risc, infants exposats a adults de categories d'alt risc, pacients immunocompromesos per transtorns com el VIH/SIDA, els que prenen medicaments immunosupressors, i treballadors del sistema sanitari que atenen aquests pacients d'alt risc.

La transmissi noms es pot produir de persones amb TB activa (no latent). La probabilitat de transmissi d'una persona a una altra depn de la quantitat de gotetes infeccioses expulsades pel portador, l'eficincia de la ventilaci, la durada de l'exposici, i la virulncia de la soca de M. tuberculosis. Aix doncs, es pot trencar la cadena de transmissi allants els pacients que pateixen la forma activa de la malaltia i comenant una terpia antituberculosi eficient. Desprs de dues setmanes de tractament, els pacients de TB activa no resistent solen deixar de ser contagiosos. Si alg s infectat, caldr un mnim de 21 dies, o entre tres i quatre setmanes, perqu la persona novament infectada pugui transmetre la malaltia als altres.
La TB tamb es pot transmetre quan es menja carn infectada amb TB. Mycobacterium bovis causa TB en el bestiar bov (vegeu els detalls ms avall).

Patognesi.

Aproximadament el 90% de les persones infectades amb Mycobacterium tuberculosis tenen una infecci latent asimptomtica (a vegades denominada LTBI), amb noms una possibilitat del 10% que en algun moment de la vida la infecci latent progressi a TB activa. Tanmateix, sense tractament, la taxa de mortalitat en els casos de TB activa s superior al 50%.

La infecci per TB comena quan els micobacteris arriben als alvols pulmonars, on envaeixen els endosomes dels macrfags alveolars i s'hi repliquen a l'interior. El lloc principal d'infecci als pulmons rep el nom de focus de Ghon, i generalment est situat a la part superior del lbul inferior, o la part inferior del lbul superior. Els bacteris sn recollits per les cllules dendrtiques, que no en permeten la replicaci, tot i que aquestes cllules poden transportar els bacils als ganglis limftics locals (mediastinals). El patogen tamb s'estn per la sang a altres teixits i rgans, on es poden desenvolupar lesions tuberculoses secundries en altres parts del pulm (particularment l'pex dels lbuls superiors), els  ganglis limftics perifrics, els ronyons, el cervell i els ossos. Totes les parts del cos poden ser afectades per la malaltia, tot i que rarament afecta el cor, els msculs esqueltics, el pncrees i la tiroide.

La tuberculosi s classificada com una malaltia inflamatria granulomatosa. Els macrfags, els limfcits T, els limfcits B i els fibroblasts sn algunes de les cllules que s'agreguen per formar un granuloma, amb els limfcits envoltant els macrfags infectats. El granuloma no noms serveix per a evitar que es disseminin els micobacteris, sin tamb forneix un medi local per la comunicaci de les cllules del sistema immunitari. Dins del granuloma, els limfcits T (CD4+) secreten citocines com ara l'interfer gamma, que activa els macrfags perqu destrueixin els bacteris amb qu estan infectats. Els limfcits T (CD8+) tamb poden matar cllules infectades directament.

Cal remarcar que els bacteris no sempre sn eliminats dins el granuloma, sin que poden esdevenir dorments, resultant en una infecci latent. Una altra caracterstica dels granulomes de la tuberculosi humana s el desenvolupament de mort cellular, anomenada tamb necrosi, al centre dels tubercles. A l'ull nu, aix t la textura de formatge blanc tou, i se l'ha denominat necrosi caseosa.

Si els bacteris de TB aconsegueixen entrar al flux sanguini des d'una rea de teixit danyat, es poden estendre pel cos i generar molts focus d'infecci, tots amb l'aparena de minsculs tubercles blancs als teixits. Aquesta forma greu de tuberculosi s ms comuna en els infants i la gent gran i rep el nom de tuberculosi miliar. Els pacients amb aquesta forma de TB disseminada tenen una taxa de mortalitat d'aproximadament el 20%, fins i tot amb tractament intensiu.

En molts pacients, la infecci creix i minva. La destrucci de teixits i la necrosi sn compensades per la curaci i la fibrosi. El teixit afectat s substitut per cicatrius i les cavitats emplenades amb material necrtic blanc cases. Durant la malaltia activa, algunes d'aquestes cavitats s'uneixen amb les vies respiratries (bronquis) i el material pot ser expulsat per la tos. Cont bacteris vivents, aix que pot transmetre la infecci. El tractament amb antibitics adients mata els bacteris i permet que el cos es curi. Un cop curades, les rees afectades sn eventualment substitudes per teixit cicatritzat.

Diagnstic.


La tuberculosi s diagnosticada definitivament identificant l'organisme causant (Mycobacterium tuberculosis) en una mostra clnica (per exemple, esput o pus). Quan aix no s possible, se'n pot fer un diagnstic probable utilitzant imatgeria (rajos X o escanejades) i/o una prova de la tuberculina.

El problema principal amb el diagnstic de la tuberculosi s la dificultat de cultiva aquest organisme de creixement lent al laboratori (pot trigar entre un i tres mesos per un cultiu de sang o esput). Una evaluaci mdica completa de la TB ha d'incloure l'historial mdic, una examinaci fsica, una radiografia torcica, i frotis i cultius microbiolgics. Tamb pot incloure una prova de la tuberculina, que s una prova serolgica. La interpretaci de la prova de la tuberculina depn dels factors de risc d'infecci de la persona i del progrs a la TB, com ara exposici a altres casos de TB o immunosupressi.

Actualment, una infecci latent es diagnostica en una persona no immunitzada per mitj d'una prova de la tuberculina, que causa una resposta hipersensible retardada a un extracte fet de M. tuberculosis. Les persones immunitzades a la TB o amb una infecci anterior ja resolta presenten una hipersensibilitat parallela igual a la de les persones actualment infectades, de manera que la prova ha de ser utilitzada amb precauci, especialment amb les persones de pasos en qu s habitual la immunitzaci a la TB. Les proves de la tuberculina tenen el desavantatge que poden produir falsos negatius, especialment quan el pacient tamb pateix de sarcodosi, la malaltia de Hodgkin, malnutrici o, notablement, tuberculosi activa. S'estan desenvolupant noves proves de la tuberculosi que ofereixen l'esperana d'una detecci de la tuberculosi barata, rpida i ms precisa. Inclouen la detecci d'ADN bacteri per mitj de la reacci en cadena de la polimerasa o assajos per a detectar l'alliberament d'interfer gamma en resposta a protenes micobacterianes com ara ESAT-6. Aquests mtodes no es veuen afectats per la immunitzaci o els micobacteris ambientals, de manera que generen menys falsos positius. El desenvolupament d'una prova de diagnstic rpida i barata seria especialment valus als pasos en desenvolupament.

Progrs.
El progrs d'una infecci de TB a la malaltia tuberculosa es produeix quan els bacils de TB superen les defenses del sistema immunitari i comencen a multiplicar-se. En la tuberculosi primria (1-5% dels casos) aix passa poc desprs de la infecci. Tanmateix, en la majoria de casos es produeix una infecci latent sense smptomes evidents. Aquests bacils dorments poden causar tuberculosi en un 2-23% d'aquests casos latents, sovint molts anys desprs de la infecci. El risc de reactivaci augmenta amb la immunosupressi, com la que causa la infecci amb VIH. En pacients que pateixen de M. tuberculosis i VIH alhora, el risc de reactivaci augmenta a 10% per any.

Els pacients amb diabetis mellitus corren un major risc de contraure tuberculosi, i responen pitjor al tractament, possiblement degut a una pitjor absorci dels medicaments.

Altres condicions que augmenten el risc inclouen l's de drogues per injecci intravenosa; una infecci de TB recent o un historial de TB mal tractada; radiografies que indiquen una TB anterior, mostrans lesions i nduls fibrtics; silicosi; terpia perllongada amb corticosteroides i altres terpies immunosupressores; cncers de cap o de coll; malalties hematolgiques i reticuloendotelials, com ara la leucmia o la malaltia de Hodgkin; insuficincia renal crnica; bypass intestinal o gastrectomia; sndromes crniques de malabsorci; deficincia de vitamina D; i un pes corporal baix.

Experiments amb bessons duts a terme a la dcada del 1940 demostraren que la susceptibilitat a la TB s heretable. Si un d'entre dos bessons patia TB, aleshores l'altre tenia ms possibilitats de contraure TB si eren bessons idntics que si no ho eren. Des d'aleshores, polimorfismes de gens especfics a IL12B han estat associats a la susceptibilitat a la tuberculosi.

Alguns medicaments, com ara els medicaments contra l'artritis reumatoide que funcionen blocant el factor de necrosi tumoral (una citocina que causa inflamaci), augmenten el risc d'activar una infecci latent degut a la importncia d'aquesta citocina en la defensa immunitria contra la TB.

Tractament.

El tractament de la TB utilitza antibitics per a matar els bacteris. Els dos antibitics utilitzats ms habitualment sn la rifampicina i la isoniazida. Tanmateix, en lloc del curt tractament amb antibitics habitualment utilitzat per a curar altres infeccions bacterianes, la TB requereix perodes molt ms llargs de tractament (entre mig any i un any) per a eliminar completament els micobacteris del cos. En el tractament de la TB latent se sol utilitzar un nic antibitic, mentre que la malaltia activa es tracta millor amb combinacions de diversos antibitics, per a reduir el risc que els bacteris desenvolupin una resistncia als antibitics. Les persones que tenen infeccions latents sn tractades per a evitar que ms endavant progressin a la malaltia activa. Tanmateix el tractament amb rifampicina i pirazinamida no s lliure de riscs. Els Centers for Disease Control and Prevention (CDC) notificaren els professionals de la salut sobre recomanacions revisades contra l's de rifampicina i pirazinamida per a tractar infeccions latents de TB, degut a una taxa elevada d'hospitalitzaci i mort a causa de lesions heptiques associades amb l's combinat d'aquests medicaments.

La tuberculosi resistent als medicaments es transmet de la mateixa manera que la TB normal. La resistncia primria es produeix en les persones infectades amb una soca resistent de TB. Un pacient amb TB completament susceptible desenvolupa una resistncia secundria (resistncia adquirida) durant la terpia de la TB degut a un tractament inadequat, perqu no es pren el rgim prescrit de la manera apropiada, o perqu utilitza medicaments de baixa qualitat. La TB resistent als medicaments s un problema de la salut pblica en molts pasos en desenvolupament, car el tractament s ms llarg i requereix medicaments ms cars. La tuberculosi resistent a medicaments mltiples (MDR-TB) s definida com la resistncia als dos medicaments de primera lnia ms eficients contra la tuberculosi: la rifampicina i la isoniazida. La TB extensament resistent (XDR-TB) tamb s resistent a tres o ms dels sis tipus de medicaments de segona lnia. L'estratgia DOTS (Directly Observed Treatment Short-course) pel tractament de la tuberculosi, basada en assajos clnics duts a terme a la dcada del 1970 pel Centre d'Investigaci de la Tuberculosi de Chennai (ndia), i concentrada en una rea negligida del control de malalties infeccioses, presenta resultats prometedors en el tractament eficient dels casos de TB al si de la comunitat.

Prevenci.
La prevenci i el control de la TB utilitza dos enfocaments parallels. En el primer, les persones amb TB i els seus contactes sn identificats i tractats. La identificaci d'infeccions sovint implica analitzar grups d'alt risc en busca de TB. En el segon enfocament, els nens sn vacunats per a protegir-los de la TB. Desafortunadament, no hi ha cap vacuna que ofereixi una protecci fiable als adults. Tanmateix, en regions tropicals en qu el nivell d'altres espcies de micobacteris s elevat, l'exposici a micobacteris no tuberculosos proporciona una certa protecci contra la TB.

El 1993, l'Organitzaci Mundial de la Salut (OMS) declar la TB una emergncia sanitria global, i la Stop TB Partnership desenvolup un Global Plan to Stop Tuberculosis que aspira a salvar 14 milions de vides entre el 2006 i el 2015. Com que els humans sn l'nic hoste de Mycobacterium tuberculosis, seria possible eradicar-lo, un objectiu al qual contriburia molt una vacuna eficient.

Vacunes.
Molts pasos utilitzen la vacuna Bacillus Calmette-Gurin (BCG) com a part dels seus programes de control de la TB, especialment pels infants. Segons l'OMS, es tracta de la vacuna ms utilitzada del mn, amb la qual el 1993 s'immunitzaren el 85% d'infants a 172 pasos. Aquesta fou la primera vacuna per la TB, i fou desenvolupada a l'Institut Pasteur de Frana entre el 1905 i el 1921. Tanmateix, la vacunaci en massa amb la BCG no comen fins desprs de la Segona Guerra Mundial. L'eficcia protectora de la BCG per a prevenir formes greus de la TB (com ara meningitis) en els nens s superior al 80%; la seva eficcia protectora per a prevenir la TB pulmonar en adolescents i adults s variable, anant del 0% al 80%.

A Sud-frica, el pas amb la major prevalncia de TB, la BCG s administrada a tots els infants de menys de tres anys. Tanmateix, la BCG s menys efectiva en zones en qu els micobacteris sn menys prevalents; per aix, la BCG no s administrada a tota la poblaci d'aquests pasos. A Nord-amrica, per exemple, la vacuna BCG no s recomanada excepte per la gent que compleix certs criteris:
Infants amb resultat negatiu de la prova de la tuberculina que estan contnuament exposats a pacients no tractats o tractats ineficientment, o que estan contnuament exposats a TB resistent a mltiples medicaments.
Treballadors de la salut, avaluats individualment, en situacions en qu s'ha trobat un elevat percentatge de pacients amb MDR-TB, la transmissi de l'MDR-TB s probable, i s'han implementat mecanismes de prevenci de la TB que no han tingut xit.

La BCG forneix una certa protecci contra formes greus de TB peditrica, per s'ha demostrat que s poc fiable contra la TB pulmonar adulta, que representa la major part de la malaltia a nivell mundial. Actualment, hi ha ms casos de TB al mn que en qualsevol altre moment de la histria, i hi ha un consens que existeix una necessitat imperiosa de disposar d'una vacuna nova i ms eficient, que prevendria totes les formes de TB (incloent-hi les soques resistents als medicaments) en tots els grups d'edat i entre els malalts de VIH.

Referncies.

























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50880" title="Mil-Sanremo" nonfiltered="4543" processed="4510" dbindex="19914">
La clssica ciclista Mil-Sanremo s una de les proves amb ms histria i importncia del calendari ciclista itali i mundial. Entre 1989 i 2004 va formar part del calendari de la Copa del Mn de ciclisme i actualment forma part del calendari UCI ProTour.

s una prova d'un dia, sobre un recorregut d'uns 300 quilmetres, amb diverses pujades com el Passo del Turchino o el Poggio. s coneguda amb el sobrenom de classicissima o cursa de primavera i acostuma a disputar-se el darrer dissabte de mar. La primera edici es celebr el 1907 i des d'aleshores ha estat ininterrompuda excepte en els periodes de les guerres mundials. Entre els vencedors de la prova destaquen Eddy Merckx (vencedor en 7 ocasions) o el catal Miquel Poblet.

Llistat de guanyadors.



Enllaos externs.
Pgina oficial de la cursa ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50923" title="Tractat de Verdun" nonfiltered="4544" processed="4511" dbindex="19915">

El Tractat de Verdun va ser signat el dia 11 d'agost del 843 per Lotari I, Carles el Calb i Llus el Germnic, fills de Llus el Piets i nts de Carlemany per tal repartir-se els territoris de l'Imperi Carolingi i posar fi a anys d'hostilitats.

El 840, a la mort de Llus el Piets, la guerra entre els seus fills va comenar immediatament. El fill gran, Lotari, va reclamar submissi als seus dos germans, Llus i Carles, i poder sobre els seus regnes. Un altre germ, Pip I d'Aquitnia, no va prendre part en la disputa ja que havia mort el 838, per el seu fill Pip II havia heretat el regne d'Aquitnia en contra de la voluntat del seu avi, Llus I, que volia deixar el regne al seu fill Carles. Lotari va donar suport a les reclamacions de Pip II.

El 841, Llus el Germnic, fill del primer matrimoni de Llus I, es va aliar amb Carles, fill d'un segon matrimoni, i tots dos junts van derrotar l'exrcit de Lotari a la Batalla de Fontenay. El 842, els dos germans van segellar la seva aliana en el Jurament d'Estrasburg. Desprs d'aix, Lotari es va mostrar disposat a negociar.

Finalment, segons va quedar estipulat en el tractat, Lotari va rebre la Frana mitja, del Mar del Nord a Itlia i el ttol d'Emperador d'Occident; Llus el Germnic, la Frana oriental o Germania (el futur Imperi Alemany); i Carles, la Frana occidental (el futur Regne de Frana). 

Sovint es presenta aquest tractat com l'inici de la dissoluci del gran imperi de Carlemany, per en realitat reflecteix l'adhesi a la idea franca de la divisi de l'herncia, en lloc de la primogenitura. Si Carlemany no va poder seguir aquest costum va ser degut a la mort prematura de tots els seus fills, excepte Llus I.

 Vegeu tamb .
Tractat de Meerssen;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50928" title="Volta al Pas Basc" nonfiltered="4545" processed="4512" dbindex="19916">
La Volta Ciclsta al Pas Basc s una cursa ciclista per etapes disputada anualment al Pas Basc cap a la primavera. Fou creada el 1924 amb la denominaci de Circuit del Nord. Entre 1936 i 1968 va sofrir una aturada. Actualment forma part del calendari de l'UCI ProTour.

Llistat de guanyadors.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50929" title="Agncia Espacial Italiana" nonfiltered="4546" processed="4513" dbindex="19917">
L'Agncia Espacial Italiana (acrnim ASI, en itali Agenzia Spaziale Italiana) va ser fundada el 1988 per promoure i coordinar les activitats espacials a Itlia.
Depn del ministeri della Universit e della Ricerca Scientfica e Tecnologica i collabora amb nombroses entitats del sector, com la NASA i l'ESA.
Internacionalment, l'ASI forma part del consell de l'ESA.
Les oficines de l'ASI estan situades a Roma, a ms a ms de dos centres operatius a Matera i Trapani i un port espacial, la Plataforma San Marco, a la costa litoral de Kenya.




Enllaos externs.
Pgina oficial de l'ASI ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50930" title="Agncia Espacial Japonesa" nonfiltered="4547" processed="4514" dbindex="19918">

L'Agncia Espacial Japonesa (JAXA,            en japons); (Japan Aerospace eXploration Agency, JAXA) s una agncia governamental japonesa que dedica les seves investigacions i pressupostos a projectes per a l'exploraci de l'espai.
Va ser creada l'1 d'octubre de 2003 per la uni de l'Agncia Nacional de desenvolupament Espacial (NASDA), el Laboratori Nacional Aeroespacial de Jap (NAL) i l'Institut de Cincia Aeronutica i Espacial (ISAS).

La primera missi japonesa de la JAXA va ser el llanament del coet H-2A, el novembre de 2003, que va fracassar. Desprs d'un perode de 15 mesos, el febrer de 2005, la Jaxa va llenar el coet H-2A des del Centre Espacial de Tanegashima, posant un satllit en rbita. El 2003, Jap va llenar la missi anomenada Sonda Hayabusa amb el coet M-V a recollectar mostres d'un asteroide, arribant a aquest a mitjans de 2005, per tenint greus problemes. 

Tamb s'han realitzat missions per a l'exploraci de la Lluna (2005) i Mart (2003-2004).
La propera missi interplanetria est planejada per 2007 i 2008 amb una prova cap a Venus.

Informaci general.

L'ISAS va ser el responsable per a a investigaci espacial i planetria.
El NAL dedicava les seves investigacions cap a l'aviaci.
La NASDA va ser fundada l'1 d'octubre de 1969. Les seves oficines centrals van ser el Centre Espacial de Tanegashima, localitzat a l'illa de Tanegashima, a 115 quilmetres al sud de Kyushu. Ha desenvolupat coets espacials, satllits i el mdul d'experimentaci Japons per a la Estaci Espacial Internacional.

Oficines i Centres d'Investigaci.
La JAXA t centre d'investigaci en tot el Jap i algunes a l'estranger.

Oficines centrals - Chofu, Tquio;
Centre d'investigaci i observaci terrestre (EORC) - Tokyo;
Centre d'observaci terrestre (EOC) - Hatayama;
Centre de proves de Noshiro (NTC) - Establert el 1962. Porta a terme el desenvolupament i la prova de motors de coets.
 Centre de globus aerosttics de Sanriku (SBC) - Els globus aerosttics s'han llenat des de 1971.
 Centre de propulsi espacial de Kakuda (KSPC) - s'encarrega del desenvolupament dels coets espacials. Treballa principalment en el desenvolupament de combustibles lquids per motors.
 Camp Sagamihara - Desenvolupament d'equip experimental per coets i satllits. Tamb estan els edificis administratius.
 Centre espacial Tsukuba (TKSC) - El centre de la xarxa espacial de Jap. Involucrat en la investigaci i desenvolupament de satllits i coets, i de monitoritzar i controlar els satllits. Desenvolupa equips expeimentals pe al Mdul d'Experimentaci Japons ("Kibo"). Els entrenaments dels astronautes tamb es realitzen aqu.

Enllaos externs.

 JAXA;
 NASDA;
 ISAS ;
 NAL;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50931" title="Bloc Nacionalista Gallec" nonfiltered="4548" processed="4515" dbindex="19919">

El Bloc Nacionalista Gallec (Bloque Nacionalista Galego en gallec, de sigles BNG) s un partit nacionalista i independentista gallec d'esquerres (per aliat amb les dretes basca i catalana), que actualment comparteix l'Executiu gallec amb el PSdeG-PSOE, formant el Govern Bipartit del pas.


 Histria .

La histria del BNG comena als anys seixanta, quan es funda la Unin do Povo Galego (UPG) i el Partit Socialista Gallec (PSG), partits nacionalistes de carcter comunista i socialista, respectivament. A l'any 1975 es funda l'Asamblea Nacional-Popular Galega (AN-PG)
, front impulsat per la UPG com a plataforma de mobilitzaci social i base per al futur establiment d'una candidatura electoral nacionalista. A l'octubre de 1981 es va celebrar la primera convocatria per escollir el Govern gallec. Aquestes eleccions les va guanyar Alianza Popular i els partits nacionalistes gallecs van aconseguir un discret resultat.

El 26 de setembre de 1982 t lloc a la Corunya l'assemblea fundacional del Bloque Nacionalista Galego que agrupava l'AN-PG, la UPG, el PSG i altres collectius independents. Per un any desprs, el 1983, el PSG abandona el BNG, per un nodrit grup de militants del PSG segueix al BNG. El PSG es fusion amb Esquerda Galega.

A les eleccions autonmiques de Galcia de 1985 el BNG noms aconsegueix un esc mentre que Coalicin Galega, partit nacionalista de dretes, n'aconsegueix onze i el Partido Socialista Galego-Esquerda Galega guanya tres escons. Les eleccions les torna a guanyar Alianza Popular sota el nom de Coalicin Popular de Galicia.

 
Al 1986, la UPG pateix una escissi, crent-se el Partido Comunista de Liberacin Nacional (PCLN), de carcter independentista i comunista. El BNG valora la direcci poltica a prendre i escull un cam ms moderat. Liderat per Xos Manuel Beiras Torrado, es desradicalitza per intentar guanyar ms vots. A la tercera assemblea, el PCLN -que desprs formaria la Fronte Popular Galega (FPG)- ha d'abandonar el BNG per donar suport a Herri Batasuna davant la negativa de la majoria del Bloque.

A les eleccions autonmiques de 1989, el BNG va aconseguir cinc diputats tot creant un grup parlamentari propi. El Partido Nacionalista Galego-Partido Galeguista (PNG-PG) i la FPG no van obtenir cap esc. El PSG-EG va obtenir dos escons.

Inzar, PNG-PG i Unidade Galega (antic PSG-EG) s'uneixen al BNG i a les eleccions autonmiques de 1993, el BNG assoleix 13 diputats.

En aquesta poca, el BNG viu la seva etapa ms daurada, a les eleccions generals de 1996 el BNG aconsegueix dos escons al Congrs dels Diputats, a les eleccions autonmiques de 1997 s la segona fora poltica a Galcia per davant del PSdeG-PSOE, i a les europees de 1999 obt un eurodiputat.

A les eleccions autonmiques de Galcia del 2001, BNG i PSdeG-PSOE igualen a 17 escons. A l'ltima Assemblea Nacional va haver-hi un canvi generacional al BNG, en el que Anxo Quintana va rellevar a Beiras com a portaveu nacional i candidat a la Presidncia de la Xunta de Galicia.

A les eleccions generals espanyoles del 2004 el BNG, en plena restructuraci, pateix un petit retrocs en l'augment progressiu dels vots i aconsegueix dos escons al Congrs dels Diputats i cap al Senat. La crisi s'afiana durant les eleccions al Parlament Europeu, desprs de presentar-se en coalici amb CiU i el PNB GalEusCa, queda sense el seu eurodiputat.

Tot i aix, al juliol de 2004, Anxo Quintana estableix canvis a la cpula del partit. A les eleccions autonmiques de juny de 2005, el BNG aconsegueix la seva major fita histrica en guanyar les eleccions formant coalici del Govern Bipartit juntament amb el PSdeG-PSOE tot obtenint 38 escons, un ms que el PP. D'aquesta manera, el BNG est representat a l'Executiu gallec a travs de la Vicepresidncia nica, crrec que ocupa Anxo Quintana, juntament amb les Conselleras de Medio Rural, Cultura e Deporte, Vivenda e Solo i Innovacin e Industria.

 Evoluci del vot .
 Eleccions autonmiques .



 Eleccions Generals .



 Eleccions al Parlament Europeu .


 La candidatura de 2004 fou amb GalEusCa;

 Eleccions municipals .





ImageSize  = width:450 height:370
PlotArea   = width:400  height:300 left:50 bottom:45

DateFormat = yyyy
Period     = from:0 till:20
TimeAxis   = orientation:vertical
ScaleMajor = unit:year increment:5 start:0
Colors= 
  id:AO  value:blue
  id:AA  value:rgb(0.5,0.5,0.5)
  id:AB  value:rgb(0.5,0.5,0.5)
  id:AC  value:rgb(0.5,0.5,0.5)
  id:AD  value:rgb(0.5,0.5,0.5)
  id:AE  value:rgb(0.5,0.5,0.5)
  id:AF  value:rgb(0.5,0.5,0.5)

PlotData=
  width:25 mark:(line,white) align:left fontsize:7

  bar:1981(3*)      from:0 till:3 color:AO
  bar:1985(1)       from:0 till:1 color:AA
  bar:1989(5)       from:0 till:5 color:AB
  bar:1993(13)      from:0 till:13 color:AC
  bar:1997(18)      from:0 till:18 color:AD
  bar:2001(17)      from:0 till:17 color:AE
  bar:2005(13)      from:0 till:13 color:AF

TextData=
  pos:(80,320) text:"Nombre d escons del BNG "
  pos:(80,300) text:"en el Parlament de Galcia"
  pos:(60,20) text:"* Com a Coalici Electoral Bloque Nacional "
  pos:(60,5) text:"Popular Galego - Partido Socialista Galego"




Pgines relacionades.
Esquerda Nacionalista;

Enllaos externs. 
 Web del Bloque Nacionalista Galego (en gallec);

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50932" title="Collecci d'Autombils Salvador Claret" nonfiltered="4549" processed="4516" dbindex="19920">
La Collecci d Autombils Salvador Claret o Museu de l'Autombil s una collecci privada, de carcter familiar, situada a Sils, a la comarca de la Selva, concretament al quilmetre 698 de la carretera nacional II, darrere de l'Hostal del Rolls.

s l nic museu obert diriament al pblic, arreu de l Estat Espanyol, d aquesta temtica i integrat en el sistema de museus tcnics del Museu Nacional de la Cincia i de la Tcnica de Catalunya.

L'origen d'aquesta collecci s l'afici personal de Salvador Claret i Naspleda (1909-1984), fundador tamb del Motor Club Girona.

Contingut.
Inclou 307 peces entre cotxes, material d aviaci, motocicletes, velocpedes i motors estacionaris, a ms d'altres objectes relacionats amb la indstria automobilstica.

S'hi troben autombils de totes les marques i poques, amb especial representaci de la indstria catalana i espanyola. Mostra peces histriques com un Merry Weather de 1883 amb motor de vapor o un Ford Sierra Cosworth de 300 cavalls amb qu Carlos Sainz es va proclamar Campi d'Espanya de Rallis l'any 1987, aix com la rplica del Bonet, el primer autombil construt a Catalunya.

Tamb s'hi troben, entre d'altres: 
 Un Kapi de l'any 1954 fabricat a Barcelona per Federico Saldaa, del qual noms se'n van fer 77 unitats durant els 5 anys en qu es fabric. ;
 Un Gogomobil 350 fabricat a Bilbao l'any 1964 amb motor de 2 temps i 2 cilindres. ;
 Un Mercedes Benz 130 amb motor Porsche, fabricat per encrrec de Hitler, amb el mateix motor que desprs faria servir lEscarabat de la Volkswagen.
 Un Duque de Montpensier model David, fabricat a Barcelona l'any 1917 amb motor de 4 cilindres, transmissi per corretges i suspensi independent. ;
 Un Salvador de 1922 fabricat a Barcelona amb xasss R517, exemplar nic fabricat per Salvador Grau. ;
 Un Hispano Suiza T49 fabricat a Barcelona el 1924. ;
 Un Siata Espaola SA fabricat a Tarragona el 1961, model Turisa I.
 Un Biscuter Voisin del 1954.

Aix mateix, inclou sis models diferents de Ford T que constitueixen una excepcional collecci per ells mateixos.

Vehicles de personatges coneguts.
 El Peugeot model 127 de 1918 del pare de Juan de la Cierva que arrossegava l'autogir, que va inventar, i que surt a moltes fotografies de l'poca (anys 20).
 El Mercedes Benz 190 SL de 1959 del futbolista Paco Gento.
 El Ford A de 1931 que l'actriu Madeleine Carroll feia servir a la seva casa de Sant Antoni de Calonge.
 Un Seat 600 D grup 5 de 1965 amb qu Salvador Servi s'inici a l'esport de l'autombil.
 Un Hispano Suiza que va pertnyer a Picasso.
Tamb inclou el Topolino que Mussolini va obsequiar a Franco, que va navegar molts anys al vaixell escola Juan Sebastin Elcano i que els oficials feien servir quan arribaven a port, i el Cadillac El Dorado de 1954 blindat, que va ser propietat de Franco.

Vegeu tamb .
 Histria de l'automobilisme a Catalunya;

Enllaos externs.
 Collecci d'Autombils Salvador Claret;
 Motor Club Girona;
 Collecci d'Autombils Salvador Claret Vdeo (4 minuts) a http://www.edu3.cat/;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50933" title="Energia potencial" nonfiltered="4550" processed="4517" dbindex="19921">
L'energia potencial s l'energia que s'ha emmagatzemat en un sistema fsic com a resultat de fer un treball contra una fora, com ara la gravetat, o una molla. El nom de potencial s'aplica en tant que es tracta d'una energia que t el potencial de ser convertida a d'altres formes com l'energia cintica. Al Sistema Internacional d'Unitats en mesura en joules, la mateixa unitat que s'empra per al treball o qualsevol tipus d'energia.

Un exemple s l'energia potencial que un cos acumula pel fet d'estar en una posici elevada. En el moment que es deixa caure el cos, l'energia potencial es transforma progressivament en energia cintica.

El potencial gravitatori seria l'energia necessria per portar a l'infinit una unitat de massa, i la intensitat de l'influencia gravitatria d'un cos en cada punt de l'espai.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50934" title="Clssica de Sant Sebasti" nonfiltered="4551" processed="4518" dbindex="19922">
La clssica de Sant Sebasti s una cursa ciclista d'un dia disputada anualment al Pas Basc als voltants de la ciutat de Sant Sebasti. Tot i ser una competici jove (fou creada el 1981), ja ha aconseguit gran prestigi, formant part entre 1989 i 2004 del calendari de la Copa del Mn de ciclisme i actualment formant part del calendari UCI ProTour.

Palmars.


Enllaos externs.
Web de la cursa;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50944" title="Illes Hawaii" nonfiltered="4552" processed="4519" dbindex="19923">


Les illes Hawaii (en angls Hawaiian Islands), abans conegudes com a illes Sandwich, formen un arxiplag de dinou illes i atols, ms altres illots, esculls i bancs de sorra, en una alineaci del nord-oest al sud-est al llarg de 2.400 km al Pacfic Nord. L'arxiplag pren el nom de l'illa ms gran, Hawaii, que alhora n's la ms oriental.

Les illes de l'arxiplag sn els cims que sobresurten d'una gran serralada submarina formada per l'activitat volcnica. Situat a 3.000 km, aproximadament, del continent ms prxim, Amrica, s l'arxiplag ms allat de la Terra.

 Illes .
Les illes Hawaii comprenen un total de 19 illes i atols, amb una superfcie total de 16.639 km . L'arxiplag es pot dividir en dos grups d'illes:
Les vuit illes majors, set d'habitades. Sn les ms orientals. ;
Les illes nord-occidentals, o illes de Sotavent, totes deshabitadas. Sn illes menors, atols i esculls, situades a occident.

D'est a oest sn les segents:



Sis illots litorals de les illes majors completen les dinou illes. Excepte l'atol Midway, que s un territori no incorporat dels Estats Units, la resta d'illes sn administrades per l'estat de Hawaii.

 Geologia .
Les illes sn d'origen volcnic, sorgides arran del desplaament de la placa del Pacfic sobre un punt calent. Les illes del nord-oest sn ms antigues i ms petites, mentre que les del sud-est sn ms joves i ms grans. L'illa de Hawaii s la ms gran i ms jove de l'arxiplag, amb diferents volcans actius. El Mauna Loa ocupa la meitat de l'illa i s el volc ms extens del mn.

Ecologia.
Les illes Hawaii tenen una gran quantitat d'espcies endmiques. La fauna i la flora es van desenvolupar en gaireb complet allament durant 70 milions d'anys. El primer contacte hum, amb els polinesis, hi va introduir nous arbres, plantes i animals. La poblaci creixent va comportar la desforestaci i la degradaci de l'ecosistema. Com a resultat, algunes espcies s'hi han extingit.   

L'arribada dels europeus va tenir un gran impacte amb la promoci a gran escala de l'agricultura de monocultiu per a la exportaci, la introducci de la ramaderia i el desenvolupament urb. Avui, moltes de les espcies endmiques que queden estan en perill d'extinci.
 
 Clima .
Les illes sn ms humides al nord i a l'est, a sobrevent dels vents alisis, on hi ha ms precipitaci. Les rees litorals en general, i especialment al sud i a l'oest o sotavent, sn ms seques. La majoria d'rees turstiques sn al litoral de sotavent de les illes.

La majoria de pluges sn entre els mesos d'octubre i abril. L'estaci ms seca s de maig a setembre, per amb risc d'huracans.

La temperatura mitjana al nivell del mar varia entre els 29 i el 32C a l'estiu i entre els 18 i els 21C a l'hivern. La temperatura disminueix amb l'altitud i, de fet, les tres muntanyes ms altes, Mauna Kea, Mauna Loa i Haleakala, es cobreixen de neu a l'hivern.

Els tsunamis poden afectar les illes Hawaii. Histricament, la ciutat de Hilo, a l'illa de Hawaii, ha rebut l'impacte de tsunamis accentuats per la forma de la badia on est situada.

 Huracans .

La temporada d'huracans a les illes Hawaii acostuma a ser del juliol al novembre, moment en qu els huracans i les tempestes tropicals sn ms freqents al pacfic. Aquestes tempestes tendeixen a originar-se a la costa de Mxic ( en concret a la pennsula de la Baixa California).

Hawaii est protegida del vast oce pacfic, ja que a mesura que les tempestes creuen el Pacfic tendeixen a perdre fora si topen amb masses d'aigua freda. Es pensa que la topografia de les illes ms altes ( Haleakal  a Maui, Mauna Kea i el Mauna Loa a la Gran Illa) poden protegir les illes, i s cert que Kauai ha estat colpejada ms sovint en els ltims 50 anys que no pas les altres.

Vegeu tamb.
Estat de Hawaii;
Hawaii (desambiguaci);

 Enllaos externs .
 Dades estadstiques del govern de Hawai i, en format .pdf. ;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50948" title="Hawaii (desambiguaci)" nonfiltered="4553" processed="4520" dbindex="19924">

Estat de Hawaii, un dels Estats Units d'Amrica.
Arxiplag de les illes Hawaii, al Pacfic Nord.
Illa de Hawaii, la ms gran de l'arxiplag.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50949" title="Kinkaku-ji" nonfiltered="4554" processed="4521" dbindex="19925">
Kinkakuji altrament conegut com a pavell daurat s un temple Zen de Kyoto que es coneix oficialment com a Rokuonji.

Es va comenar a construir el 1397 per ordre de Ashikaga Yoshimitsu, el qual va renunciar als seus deures militars per ordenar-se sacerdot i retirar-se en aquest plcid indret. Inicialment construt com un pavell, a la mort de Yoshimitsu Kinkakuji l'any 1408 va ser transformar en temple. 

El pavell d'aurat funciona com a shariden, temple de Buddha. L'edifici actual data de 1955 ja que el pavell original va ser cremat per Hayashi Yoken, un novici del temple l'any 1950.

Avui, Kinkakuji s, comprensiblement, un dels indrets ms visitats de Kyoto. A Kinkakuji (Kin=or) s'hi accedeix per un precis cam de sorra enmig del verd dels arbres, i s'arriba fins a la vora d'un llac immens, al centre del qual s'aixeca imponent aquest temple de tres pisos recobert d'or, amb un sostre rematat amb un au fnix de bronze que brilla sota els reflexos del sol. L'exuberant mont Kinugasa serveix de tel de fons d'aquest temple, i tot el conjunt constitueix un excellent exemple de paisatgisme Muromachi.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50953" title="Hispano Suiza" nonfiltered="4555" processed="4522" dbindex="19926">
L'Hispano-Suiza s una empresa d'enginyeria francesa, que t els seus orgens a Catalunya, ms coneguda pels seus dissenys de motors i armes del perode anterior a la Segona Guerra Mundial, a ms del seus primers dissenys d'autombils de luxe. Avui s part del Grup SNECMA.

Histria.
Antecedents.
El 1898 un capit d'artilleria espanyol, Emilio de la Cuadra,  va comenar la producci d'autombils elctrics a Barcelona amb el nom de La Cuadra. A Pars, De la Cuadra va conixer el destacat enginyer sus amb Marc Birkigt (1878-1953), i el va contractar per treballar per la companyia a Espanya. La Cuadra va construr el seu primer motor de gas des de dissenys Birkigt. Cap al 1902 la propietat va passar a d'en J.Castro i es va convertir en la Fbrica Hispano-Suiza de Automviles (Fbrica de Cotxes Espanyola-Sussa) el 1902 sota la propietat de J. Castro, per aquesta empresa tamb  es va arrunar el desembre de 1903.

Orgens.
El 14 de juny de 1904, va ser fundada a Barcelona, la Sociedad Annima Hispano-Suiza,  per Dami Mateu i Francesc Seix dedicada a la fabricaci d'autombils. L'enginyer Marc Birkigt va assumir la direcci tcnica, que havia disenyat un autombil pera l'empresa de La Cuadra, del que noms s'en van fabricar quatre unitats, lany 1900, i es considera com lantecessor dels Hispano-Suiza.

El mateix any 1904 surt el primer Hispano-Suiza de la fbrica del carrer Villarroel de Barcelona. Curiosament l'adquireix un client argent.

El mateix any es presenta al Sal de l'Autombil de Paris on desperta molt d'inters entre els fabricants de tot el mn.

L'any 1910 el model Copa Catalunya guanya diverses competicions com la de Oostende.

El rei Alfons XIII s'interess per els cotxes Hispano-Suiza i n'encarreg i fou accionista de la firma. El vehicle que se li va fabricar era molt semblant al Copa Catalunya, per amb un motor ms adaptat a l's civil. Aquest vehicle es coneixia popularment com l'Alfons XIII. Dami Mateu deman autoritzaci a la casa reial per batejar el model com Alfons XIII.

Trasllat a Frana.

Poc desprs la fbrica es trasllada a Pars amb el nom de Socit Franaise Hispano-Suiza, i obre una fbrica a la Sagrera Barcelona on es fabrica el model conegut com la sardina.

L'xit dels slids motors va aixecar les protestes dels fabricants francesos que van exigir que passessin una prova de 50 hores de funcionament seguit. L'Hispano-Suiza acced, sempre que els motros francesos tamb la passesin. El motors francesos van reventar al cap de 10 hores, mentre els Hispano-Suiza van aguantar ms de dos dies. Les comandes comenaren a ploure.

El 1909 al sal de Pars, es present el model H6 el primer model amb servo-fr. Aix va fer trontollar les altres marques, com General Motors i Rolls Royce, que van comprar la patent. Rolls Royce el seguir muntant fins a l'any 1968.

Ms tard, Alfons XIII guany la cursa la Cuesta de las perdices amb un H6.

La repblica i el decliu.
El 14 d'abril de 1931 amb la repblica Alfons XII marxa a l'exili i l'Hispano-Suiza que fins ara havia suposat un signe de distinci, es converteix en una provocaci.

El mateix any 1933 es presenta el model J12 de 12 cilindres amb gran acceleraci i gens d'estrpit .

El 7 de desembre de 1935 la mort de Dami Mateu marca un altre punt d'nflexi al decliu de l'empresa, que havia comenat l'any 1931. La presidncia del consell d'administraci d'HS passa a Miquel Mateu.

Vuit mesos desprs esclata la Guerra Civil i la Generalitat colectivitza la fbrica. Al final de la Guerra Civil, els propietaris recuperen la propietat, per l'economia est en recessi i els cotxes sn un producte que luxe amb poca sortida.

Acabada la guerra, la marca adopta el smbol de la cigonya, en honor al nom de l'emblemtic capit francs Georges Guynemeyer que havia tingut tan d'xit i renom amb els motors de la marca.

Ms tard l'Institut Nacional d'Indstria adquireix la fbrica de Barcelona per iniciar la construcci de la marca Pegaso, ms tard anomenada ENASA.

A ms d'autombils i cotxes de carreres, Hispano-Suiza va fabricar vehicles de transport, motors d'aviaci i incls canons.

Enllaos externs.
 http://www.hispano-suiza-sa.com/;
  Histria de la Hispano-Suiza (1904-1936);
  Histria de la Hispano-Suiza a  Autos Clsicos;
  l'Hispano-Suiza J-12;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50956" title="Silicat" nonfiltered="4556" processed="4523" dbindex="19927">
Els silicats constitueixen ms del 75% de l escora terrestre. Tots els minerals d aquest grup estan compostos de silici i oxigen i formen moltes roques com ara el basalt, el granit i les argiles. Alguns minerals d'aquest grup sn:

L ortosa;
El quars;
La plagiclasi;
La moscovita;
L olivina;

Augita; CaMg;
Quars; SiO2;
Talc; Mg3Si4O10;
Feldespat; SiO2 + Al2O3 + KNaO;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50958" title="frica Occidental" nonfiltered="4557" processed="4524" dbindex="19928">

L'frica Occidental s una regi de l'frica que ocupa aproximadament l'rea situada entre el golf de Guinea, el desert del Shara i el Txad, tot i que alguns discrepen d'aquests lmits. 

s una regi de poca altitud mitjana. Al nord destaca el Sahel, de clima semirid. Cont una franja estreta de bosc tropical.

Tot i l'abundncia de recursos naturals, el desenvolupament econmic global de la regi s fora baix. La fam peridica i la sida sn els principals problemes per al seu creixement. 

 Estats integrants .

Els estats que normalment s'inclouen dins aquesta regi sn els segents:
 Benn;
 Burkina Faso;
 Camerun;
 Cap Verd;
 Repblica del Congo;
 Costa d'Ivori;
 Gabon;
 Gmbia;
 Ghana;
 Repblica de Guinea;
 Guinea Bissau;
 Guinea Equatorial;
 Libria;
 Mali;
 Nger;
 Nigria;
 So Tom i Prncipe;
 Senegal;
 Sierra Leone;
 Togo;

Mauritnia i el Shara Occidental (pertanyents a l'frica del Nord) i el Txad (de l'frica Central) tamb s'inclouen sovint a l'frica Occidental. De vegades, els estats de Nigria en avall (el Camerun, la Guinea Equatorial, So Tom i Prncipe, el Gabon i el Congo) no hi sn inclosos, ja que es consideren part de l'frica Central.

Histria.

A la prehistria van arribar els primers homes a la regi, probablement uns pobladors relacionats amb els pigmeus, sobre el 12000 aC. Amb la domesticaci del camell van comenar els intercanvis comercials amb els pobles de l'frica del Nord. Se'ls venia or en canvi de cavalls i manufactures.

Els grans imperis de la regi es van formar a partir del segle VIII. Destaca el dels sonink (a Ghana), els sosso (a Mali) i els iouruba.

Al segle XV els portuguesos van comenar a extreure'n esclaus i hi van afavorir la formaci d'imperis dependents del colonialisme. La regi va ser colonitzada bsicament per Frana i Anglaterra, que lluitaven pel seu control. La resistncia local a l'ocupaci i a l'esclavatge no va prendre fora fins al segle XIX, lligada als moviments islmics.

Al 1957 Ghana va ser el primer pas subsahari a assolir la independncia. Els estats resultants de la descolonitzaci han patit nombroses guerres durant el segle XX. Els governs estan permanentment tacats per la corrupci i la democrcia no hi est prou consolidada.


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50959" title="Jazz-fusi" nonfiltered="4558" processed="4525" dbindex="19929">
El jazz-fusi (de vegades noms anomenat fusi s un gnere musical que abasta la combinaci del jazz amb altres estils, especialment amb el rock, funk, R&B i world music. Bsicament en formen part msics de jazz que barrejen les formes i les tcniques del jazz amb els instruments elctrics del rock i l'estructura rtmica de la msica popular afroamericana, tant amb el soul com amb el rhythm and blues. 
Pel qu fa a l'estil de les improvitzacions es pot trobar una mescla de hard-bebop amb improvitzaci lliure free-jazz, s a dir manca de forma meldica cenyida estrictament als acords, amb formes i tcnica molt sofisticades, unida a una certa llibertat tonal i inspiraci vitalista, gaireb mai melanclica.

La dcada dels setanta va ser la ms important per a la fusi, per tamb ha estat representada a les dcades posteriors. Els lbums de fusi, fins i tot aquells que estan fets pel mateix artista, inclouen estils musicals variats. Es pot dir que ms que un estil msical coherent, la fusi s una tradici msical i una manera de acostar-se a la msica.

Un dels lbums ms representatius d'aquest estil s "Head Hunters", editat el 1973 pel grup amb aquest mateix nom, encapalat per Herbie Hancock.  Es tracta de l'lbum amb ms vendes de la histria del jazz, i el prosseguiren altres treballs de no inferior qualitat per part del mateix grup: "Thrust" i "Secrets". 




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50960" title="Flix IV" nonfiltered="4559" processed="4526" dbindex="19930">

Sant Flix IV (Benevento, Itlia ? - Roma 530). Sovint tamb anomenat Flix III.

Fou escollit Papa el 12 de juliol de 526. 

Desprs de la mort de Joan I, va ser triat Papa per Teodoric el Gran, que controlava la cria romana. Una aliana que va reportar grans beneficis a l'Esglsia. 

Va morir el 22 de setembre de 530 a Roma.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50962" title="Bonifaci II" nonfiltered="4560" processed="4527" dbindex="19931">

Sant Bonifaci II (Roma ? - Roma 532) fou escollit Papa el 22 de setembre de 530. 

Ostrogot de naixena, cosa que el va convertir en el primer germnic a accedir al Papat, grcies al suport del rei Atalaric. Va ser designat pel seu predecessor Flix IV, que havia estat sota la influncia del rei arri. Els seus adversaris el van considerar un extragner i un brbar per la qual cosa s'escoll Discur com antipapa, el qual va morir 22 dies desprs.

Bonifaci II va morir a Roma el 17 d'octubre de 532.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50963" title="Autogir" nonfiltered="4561" processed="4528" dbindex="19932">

L'autogir s un avi d'ala rotativa, s a dir, vola com els avions per la seva ala s un rotor que gira per l'acci del vent relatiu que el travessa de baix cap amunt i per tant podem considerar-lo un hbrid entre l'aeropl i l'helicpter. Igual que l'aeropl, la seva propulsi es realitza mitjanant una hlix, per en lloc d'ales, t un rotor com l'helicpter. Aquest rotor no est connectat al motor de l'aeronau, per la qual cosa gira lliurement, "autogira", impulsat per l'aire, generant aix fora de sustentaci. En l'helicpter, per contra, la propulsi i la sustentaci es produeixen en el rotor, el qual s que est impulsat pel motor.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50965" title="Helicpter" nonfiltered="4562" processed="4529" dbindex="19933">

L'helicpter s una aeronau propulsada per un motor en la qual la sustentaci, contrriament als avions, no prov d'unes ales fixes, sin d'un conjunt d'ales giratries ms conegut com hlix o rotor, situat en la part superior de l'aparell.

Un helicpter es governa amb tres controls principals: el collectiu, que controla el pas de totes les pales del rotor principal alhora i s'usa per a pujar i baixar, el cclic que controla el pas de les pales en funci de la seva posici al girar i s'usa per anar endavant, endarrere a l'esquerra i a la dreta, i per ltim els pedals que controlen la fora del rotor de cua i s'usen per a fer girar l'helicpter al voltant del seu eix vertical. Per a pilotar un helicpter cal fer anar tots tres controls al mateix temps de forma coordinada.



































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50969" title="Vailets de Ripollet" nonfiltered="4563" processed="4530" dbindex="19934">

Els Vailets de Ripollet van ser una colla castellera de la vila de Ripollet, municipi situat entre Barcelona i Sabadell. Van nixer l'any 1996 i van descarregar tota la gamma de castells fins al 5 de 7. L'any 2007 es va dissoldre la colla.

La diada d'aniversari es feia l'1 de maig. L'actuaci de la festa Major de la vila la celebraven el dissabte abans de l'ltim diumenge d'Agost. La Diada de la Colla la celebraven el primer diumenge de novembre.


 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50971" title="ASI" nonfiltered="4564" processed="4531" dbindex="19935">


 Astronomia: Agncia Espacial Italiana;
 Poltica: Partit poltic mallorqu, vegeu Agrupacin Social Independiente;
 Literatura: Poeta grec, vegeu sios;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50972" title="Treball fsic" nonfiltered="4565" processed="4532" dbindex="19936">

En fsica, el treball s l'energia que es transfereix a un objecte en aplicar-li una fora neta que li causar un desplaament.

Com l'energia, el treball s un escalar, que pot ser positiu o negatiu, per convenci, el signe positiu indica que la variaci d'energia del sistema ha estat positiva i el signe negatiu indica que ha estat negativa. Al SI d'unitats, el treball fsic es mesura en joules (J) i sovint s'utilitza la notaci  W  per a referir-se'n. 

Definici.
Donada una fora constant  que s aplicada a un objecte que recorre un trajecte rectilini  genera una energia, un treball W

;



Cal ressaltar que noms la component de  que s parallela a  treballa, ats que segons les propietats del  producte escalar, l'escalar de dues forces perpendiculars s nul.

Si la fora canvia al llarg del trajecte, o si el trajecte no s rectilini, ens podem referir a una curta durada de temps dt durant la que la fora pot ser considerada constant  i el trajecte recorregut pot ser considerat rectilini; aquest treball elemental es representa com  i val:

.

Llavors podem obtenir el treball total realitzat per la fora  sumant els treballs al llarg de la trajectria math>mathcal recorreguda pel punt d'aplicaci de la fora  :

;

Si la trajectria s circular, per exemple en el cas al que el punt d'aplicaci de la fora s en rotaci al voltant d'un centre , llavors el treball elemental del moment resultant val , on  s el moment de la fora en relaci a  i  s l'angle recorregut per l'objecte durant un petit interval de temps dt.


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50974" title="Agapit I" nonfiltered="4566" processed="4533" dbindex="19937">

Sant Agapit I o Agapet I ( ? - Constantinoble 536 ), fou escollit Papa el 13 de maig de l'any 535, fill de Gordian, un sacerdot assassinat durant les revoltes en temps de Smmac I. 

Va collaborar amb Casiodor en la fundaci a Roma d'una biblioteca eclesistica d'autors grecs i llatins i el va ajudar amb el projecte Vivarium, la traducci dels filsofs grecs al llat. 

Es va dedicar a revisar el llibre d anatemes del Papa Bonifaci II contra el seu rival Discoros acusat falsament de simonia. Els catlics de Constantinoble li van demanar ajut quant el monofisita tim I de Constantinoble fou nomenat bisbe per Teodora. Davant del perill de invasi d'Itlia per Justini I va fer que el rei Ostrogot Teodatus l envis a Constantinoble per veure de convncer al emperador de canviar d objectiu. No ho va aconseguir per si que tim I de Constantinoble fou deposat com a bisbe i elegit al seu lloc Menes, que Agapit va consagrar ell mateix.

Se n conserven dues cartes a Justini, en les que refusa reconixer als arrians i dos mes dirigides als bisbes d frica sobre el mateix tema, i finalment una al bisbe Reparatus de Cartago, en contestaci de la carta que aquest li havia enviat com a felicitaci per la seva elecci a la santa seu.


Va morir a Constantinoble el 22 d'abril de 536 enverinat per ordre de Teodora, dona de l'emperador Justini I de Bizanci.

Celebraci.
La seva festa se celebra el dia 20 de setembre per l'esglsia catlica. L'esglsia ortodoxa, per la seva part, la celebra el dia 22 d'abril, dia de la seva mort.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50976" title="Siveri I" nonfiltered="4567" processed="4534" dbindex="19938">

Sant Siveri I (Frosinone ? - illa de Pona 537) fou escollit Papa l'1 de juny de 536. 

Era fill del papa Hormisdes I, i va ser destronat i exiliat a l'illa de Pona l'11 de novembre de 537 per ordre de Justini I desprs de la conquesta de Roma per Belisari. Va morir de gana pocs dies desprs, mrtir. 

La seva festivitat se celebra el 20 de juny.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50977" title="Tigranes II d'Armnia" nonfiltered="4568" processed="4535" dbindex="19939">

Tigranes II (conegut com Tigranes el gran) fou rei d'Armnia del 95 aC fins el 55 aC.

Va nixer vers el 140 aC i era probablement fill d'Artavasdes II d'Armnia (una traducci complicada fa que no se spiga segur si era fill o nebot).

Vers el final del regnat del rei part Mitridates el gran (123-88 aC) Armnia fou envada pels Parts. El rei Artavasde II (123 aC-95 aC) fou derrotat i el seu fill Tigranes fou fet presoner. A la mort d'Artavasde, el seu fill Tigranes va heretar el regne, per per obtenir la llibertat va haver de cedir 70 valls i comarques frontereres, desprs del qual fou alliberat i va pujar al tron, on ser conegut com Tigranes el gran. 

Sembla que el primer que va fer es establir un districte militar per defensar el nord, a la Gogarene, districte que fou confiat a un Bdeachkh (el ttol era "Bdeachkh del costat de Masqath"). Desprs no va tardar a atacar l'Armnia Sofene, on era rei Artanes, que havia recuperat Tomisa dels capadocis (per compra, ja que la Capadcia necessitava finanament per la seva guerra amb el Pont). Artanes va morir a la lluita i el regne de Sofene va arribar a la fi.

Mitridates VI Eupator del Pont volia conquerir Capadcia des el 99 aC, i per aix va buscar l'aliana d'Armnia. Mitridates va donar la seva filla Clepatra (d'uns 15 anys) com a dona de Tigranes (que les fonts diuen que tenia el triple d'edat o sigui uns 45 anys). 

Vers el 94 o  93 aC Tigranes va enviar tropes a Capadcia, va espolsar a Ariobarzanes I, i va collocar al tron al jove fill de Mitridates, Ariarates X, sota la regncia de Gordios o Gordi per el rom Sulla va restaurar l'any segent a Ariobarzanes I. Sulla a mes a mes va signar un tractat amb els parts que reconeixia al riu Eufrates com a frontera entre la zona d'influncia dels parts i dels romans. Durant un temps Tigranes no va poder continuar  la guerra per quant la guerra social a Roma va desviar les legions del sia, va renovar l'aliana amb el seu sogre Mitridates. El 90 aC van envair altre cop Capadcia i van deposar a Ariobarzanes i restaurar nominalment a Ariarates X, per ja acabada la guerra social un ultimtum rom va imposar l'evacuaci, i Ariobarzanes fou restitut una vegada mes (89 aC) per nomes l'any segent tornar a ser deposat, aquesta vegada sense intervenci de Tigranes. Aquest mateix any havia arribat al tron del Imperi Part el rei Artaban II (88 aC-77 aC) que aviat va haver de fer front a la invasi dels escites (Saka) i Tokharis pel nord-est, i una de les tribus (els Sarakaukes) incls arribaran a collocar al tron al seu successor (rei Sinatrokes 77 aC-70 aC). 

Aprofitant aquests fets Tigranes va envair el pas Adiab (o Adiabene, abans Assria) i va avanar cap a Arbela i Ninive. Els armenis van arribar a les portes d'Echbatana (Hamadan) la capital dels parts, i el palau del strapa de Mdia fou cremat. Per obtenir la pau el rei part Artaban II va haver de retornar els setanta districtes cedits per Armnia el 95 aC i a mes la Mesopotmia del nord, bsicament la Gordiene, Adiabene, Arzanene (pas d'Ardzen, al alt Tigris), Migdnia (regi de Nisibe) i Osroene (Osrhoene o pas d'Edessa), regides per dinastes o strapes que van conservar el poder sota un nou sobir. El dinasta d'Atropatene (Mdia) va considerar prudent fer homenatge al rei armeni i va emparentar amb ell casant amb una filla de Tigranes. Sembla que tanmateix els georgians i els albans van acceptar alguna mena de dependncia de Tigranes vers el 84 aC.

Commagena (pas de Samsata) tamb va reconixer la sobirania de Tigranes segurament el mateix 84 aC. Sria, on el poder selucida, estava en descomposici desprs de la mort d'Antoc XII, i els caps rabs s'havien fet amb el poder a alguns llocs (els nabateus fins a Damasc, el xeic Sampsikermaos a Emesa, i d'altres a les viles mes al interior) i a Antioquia, Selucia i algun altra ciutat s'havia proclamat la repblica. Un partit del pas va cridar a Tigranes i aquest no s'ho va pensar i va enviar al seu exercit a Sria. El rei selucida Filip es va refugiar a Cilcia, i es creu que fins all fou perseguit, capturat i executat per Tigranes vers el 83 aC. Cilcia i les regions adjacents van quedar aquell any sotmeses. 

Sria fou constituda en un dels 4 virregnats (Bdeachkh) en qu es va dividir administrativament Armnia i es coneix el nom d'un virrei: Megadates. La repblica d'Antioquia es van sotmetre a Tigranes el mateix any, pacficament, per Selucia va resistir. La princesa selucida, Clepatra V Selene, vdua d'Antoc X, va resistir per un temps a Ptolemais (Acre), per finalment el 71 aC la ciutat va ser ocupada per Tigranes i Selene feta presonera. Pel mateix temps va obligar a rendir-se a les ciutats fencies que no ho havien fet. En canvi no va intentar res conta els nabateus de Damasc ni contra els asmoneus del pas dels jueus.

En aquest temps va fer construir una nova capital, al centre dels seus dominis, que va portar el nom de Tigranocerta, i la ubicaci de la qual no est establerta (per Estrab a Migdnia, per Eutrop a Arzanene,  Lehmann-Haupt pensa que seria la futura Martirpolis (Mayyafariqin) entre l'Arzanene i la Sofanene; la ciutat fou poblada amb adiabens (assiris) i gordians (kurds). Tamb i va portar molts habitants de Mazaca, la capital de Capadcia, capturats en un atac al pas el 78 o 77 aC, i de la colnia grega de Soli, a Cilcia. 
 
L'estiu del 72 aC el rei Mitridates VI Eupator del Pont, expulsat pels romans, es va refugiar a Armnia, regne del seu sogre. Tigranes li va donar un castell i una gurdia (tardor del 71 aC) per no el va anar a veure. Durant 20 mesos Mitridates va romandre al castell (fins a la primavera del 69 aC). Un enviat rom, Api Claudi,  cunyat del general Luculle (conqueridor del Pont), en va demanar l'entrega el 71 aC. Tigranes va cridar a Api Claudi a Antioquia, on ell havia de retornar (es trobava a Fencia sotmeten las darreres ciutats hostils). Durant la seva estncia Api va fer contacte amb el rei  Zarbienos de la Gordiene i algun altre dinasta, i amb els caps grecs d'algunes ciutats de Sria. Al arribar el rei a Antioquia va rebre un ultimtum: o entregava a Mitridates o Roma declararia la guerra. Tigranes va considerar deshonrs entregar al seu parent, i va refusar l'ultimtum tot i que volia evitar la guerra (finals del 71 aC o principis del 70 aC). Assabentat dels contactes amb Api, el rei de Gordiene fou executat i les seves fortaleses ocupades (Sareisa, Satala, Pinaca i d'altres).

A la primavera del 69 aC Tigranes es va entrevistar amb Mitridates al que es va encarregar reconquerir el Pont mentre l'exrcit armeni envaa l'sia Menor per Licania. Per abans de comenar la guerra ja el general Luculle havia iniciat l'ofensiva amb ajut d'Ariobarzanes de Capadcia, atacant Melitene, creuant l'Eufrates per Tomisa., i entrant a la Sofene per avanar en direcci cap a Tigranocerta.  Tigranes va enviar un cos d'exrcit sota el comandament del general Mitrobarzanes, que fou aniquilat pel legat roma Sextili. Tigranes llavors es va retirar cap el nord, a l'Armnia prpia junt amb totes les tropes dirigides pel governador de Sria Magadates, deixant la zona del sud del Tigris defensada per sa germ Guras a la fortalesa de Nisibe,  i el seu lloctinent Mankaios a Tigranocerta. Luculle va arribar davant Tigranocerta, i en va ocupar les rodalies i algun palau fora ciutat, per els mercenaris grecs i cilicis van resistir amb coratge i van usar nafta en flames, versi armnia del foc grec.

Mentre ja estaven arribant a la regi del Llac Van les forces enviades pels vassalls: els reis d'Adiabene i Atropatene amb els seus exercits, i nombrosos contingents d'ibers, albans i rabs. Al mateix temps Mitridates marxava cap a la regi amb els seus lleials, precedit pel seu general Taxil, que va aconsellar a Tigranes no arriscar en una sola batalla i fer petits combats i, aprofitant la superioritat de la cavalleria armnia, tallar les lnies de subministrament dels romans; el rei no el va escoltar i va avanar cap a Tigranocerta. Una avantguarda de sis mil homes va trencar les lnies romanes amb un nvol de fletxes i va entrar a la ciutat assetjada, i es va emportar a la reina i el tresor, tornant a passar per les lnies romanes.  Luculle, assabentat de l'arribada del rei armeni, va deixar davant la ciutat sis mil homes sota el comandament del seu lloctinent Murena i amb la resta, uns dotze mil homes i tres mil cavallers, va sortir a buscar a Tigranes. El combat decisiu tingu lloc el 6 d'octubre del 69 aC a la riba del Tigris, probablement una mica mes amunt del lloc de confluncia del Centrites (Bohtan). Tigranes manava el centre, la dreta era del rei de Atropatene (gendre de Tigranes)  i l'esquerra del de Adiabene. Luculle, amb una brillant estratgia, va obtenir una victria complerta i Tigranes i els seus es van retirar, per Sria i la regi al sud del Tigris ja es podia donar per perduda. Els mercenaris grecs i cilicis de Tigranocerta van desertar i Luculle i feu la seva entrada i va permetre el retorn a casa seva de tots aquells que ho volien, especialment els grecs. Els dinastes locals van haver de acceptar el protectorat rom, entre ells el rei de Commagene, Antoc. Els romans van passar el hivern a la Gordiene. Nisibe encara resistia sota la direcci del enginyer grec Calimac.

Tigranes va recrrer Armnia i va reunir un nou exercit per passar a l'atac al bon temps del any segent, es a dir a la primavera del 68 aC. Oficials grecs van instruir a tota presa a quaranta mil soldats i trenta mil cavallers, armenis, ibers i gent de Mdia, entre d'altres. Aprofitant els saquejos dels temples i santuaris que feien els romans, es va poder donar a la lluita un caire de defensa de la naci i de la religi. 

A la primavera del 68 aC Luculle va decidir atacar Artaxata, al cor d'Armnia i va sortir de Migdnia cap a aquella capital una mica tard, ja a l'estiu i va tenir problemes de subministres sobre el terreny degut al clima. Tigranes, acompanyat de Mitridates, van refusar la batalla frontal, i amb la cavalleria intentaven evitar el provement dels romans. Per forar el combat Luculle va pujar l'Arsanies (Murad Su) cap a Artaxata. Prop d'un riu a la vora de Manazkert els armenis van presentar batalla i van emprar la que desprs fou anomenada tctica dels parts, consistent en recular rpidament per de seguit girar-se i cosir de fletxes als perseguidors. Tigranes i el seu gendre el rei d'Atropatene, presentaven batalla frontal i Mitridates atacava als romans per la reraguarda. Luculle va contenir a Tigranes i va fer fugir als atropatens, i Mitridates tamb fou rebutjat. Finalment Luculle va poder conservar el camp i els armenis van perdre cinc mil homes, per desprs de la batalla els romans van quedar molt afeblits. L'estiu s'estava acabant i al avanar cap el nord el fred es va fer sentir. L'avan no portava enlloc (Artaxata era encara lluny) i aviat les aiges eren glaades i el menja mancava; la gent del pas era hostil i les forces armnies i els seus aliats els atacaven en punts estratgics. Les legions amenaaven d'amotinar-se i Luculle va haver d'ordenar la retirada. A la tardor es va presentar davant  Nisibe, que finalment fou conquerida. Els armenis van avanar cap a la regi del Tigris i van ocupar els districtes al nord i casi be van obligar a rendir-se a la legi dirigida per Fanni (Fannius) que nomes fou salvada per l'arribada del propi Luculle. A finals del 68 aC Mitridates, amb vuit mil soldats, la meitat armenis, entrava al Pont i el reconqueria fcilment en uns mesos de combat (primavera del 67 aC). A comenaments del 67 aC el rei d'Atropatene, fou enviat contra Capadcia on va combatre a les guarnicions romanes que foren aniquilades i a l'estiu ja dominava una bona part del pas.

Tigranes havia estat de mala sort amb els fills que havia tingut de la seva muller Clepatra: el mes gran Zariadres al front de megistans armenis descontents, s'havia revoltat en una data no prou establerta (probablement el 69 aC) i havia mort en combat; el segon, assabentat de qu el seu pare havia caigut de cavall, el va donar per mort i es va proclamar rei, i desprs fou desheretat pel pare; i el tercer, Tigranes el jove, es va revoltar el 67 aC i fou derrotat havent de fugir refugiant-se a la cort del rei part Fraates III, amb una filla del qual es va casar (66 aC); llavors el sogre va decidir envair Armnia i restaurar al seu gendre; va arribar fins a Artaxata per no la va poder conquerir i abans que arribes el hivern es va retirar amb bona part de les seves tropes i va deixar la resta al seu gendre perqu continues el setge. Al sortir el gros del exercit part el rei armeni es va presentar a la vota de la ciutat i va desfer les forces del seu fill que va fugir i es va entregar al general rom Gneu Pompeu, successor de Luculle al sia Menor, a qui va oferir de guiar per Armnia, oferta acceptada per Pompeu. 

Pompeu va passar del Eufrates a l'Araxes avanant cap a Artaxata. Prop de la ciutat Tigranes va demanar negociar i es va presentar voluntriament al camp de Pompeu. La seva confiana va obtenir recompensa, perqu Pompeu va actuar com corresponia a un rom. Li va posar la corona i li va dir que no havia perdut un regne sin que havia guanyat l'amistat de Roma. Tigranes va renunciar formalment a Sria, Commagene, Osroene, Migdnia i va pagar una indemnitzaci de guerra, i Armnia fou declarat regne amic de Roma. Pompeu en canvi va castigar al fill trador, al que s'havia proms el regne de Sofene, que no l'havia fet prou content, i el va empresonar, i va donar Sofene al rei de Capadcia. 

Pompeu, amb la neutralitat de Tigranes, va poder derrotar els albans del Baix Kura (hivern del 66 aC), als ibers (65 aC) i va enviar tropes sota el comandament del seu lloctinent Afranius, a protegir la Gordiene, provncia que formava part d'Armnia i que els parts reclamaven.

Tigranes va regnar sota protecci romana fins la seva mort vers el 55 aC. quant tenia vers els 85 anys. El va succeir el seu fill Artavasdes III.

 
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50979" title="Artavasdes III" nonfiltered="4569" processed="4536" dbindex="19940">
Artavasdes III fou rei d'Armnia des vers el 55 aC fins vers el 31 aC.

Va escriure tragdies i discursos histrics en grec. 

Fou fidel a Roma. El 53 aC va ajudar a Marc Licini Cras Dives II (Crassus) contra els parts, amb sis mil cavallers i en va prometre mes i les provisions si envaa l'imperi Part des Armnia, per Crassus va preferir entrar des el territori del dinasta rab Agbar II d'Osroene. En revenja els parts van envair Armnia i en van saquejar molts districtes, impedint a l'infantaria armnia reunir-se amb Crassus, el que fou interpretat per aquest com una defecci. L'exrcit de Crassus fou desfet a Carres (Carrhas) (Harran) el 28 de maig del 53 aC i el seu cap va morir el 1 de juny, fets que van establir l'Eufrates com a frontera entre ambdues potencies.

Artavasdes es va assegurar la benevolncia dels parts amb el comproms de la seva filla amb el prncep hereu part Pacoros. El 42 aC Artavasdes va haver d'enviar contingents al rei dels parts en els seus atacs a la provncia de Sria que van durar fins el 40 aC. Per desprs, amb l'arribada d'Antoni, Artavasdes III va tornar a demostrar la seva fidelitat a Roma. 

Antoni, assessorat per Artavasdes, va envair l'imperi part (l'Atropatene) el 36 aC per la via d'Armnia, assetjant Praaspa (segons Di) o Praata (segons Plutarc), la capital o la principal fortalesa (desprs anomenada Maragha), per el temps ja empitjorava i Artavasdes III es va retirar i Antoni, que ho va fer tard, fou derrotat. Antoni es va enfrontar amb el rei, per aquest va rebre be als romans i els va permetre de refer-se al seu pas. El 34 aC Antoni va exigir al rei la collaboraci en una nova expedici; com que el rei va demorar acudir, quant ho va fer (sota amenaa d'Antoni de marxar contra Artaxata) fou detingut, i el rom es va fer entregar les principals fortaleses i el tresor reial, i el va enviar carregat de cadenes a Alexandria on mes tard fou assassinat per ordre de Clepatra. Antoni va collocar al tron al seu propi fill Alexandre, que havia tingut amb la reina Clepatra, al qual va casar amb Iotape, filla del rei d'Atropatene, regne que va passar a la clientela de Roma i al que es va cedir la provncia de Simbake.

Va morir vers l'any 31 aC.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50983" title="Rotaci sncrona" nonfiltered="4570" processed="4537" dbindex="19942">
En astronomia, la rotaci sncrona o sincrnica s un terme utilitzat per descriure
el moviment d'un cos que tarda el mateix temps en rotar sobre si mateix que en completar una rbita al voltant del cos central; per tant, mant sempre el mateix hemisferi apuntant cap al cos al qual orbita.

La Lluna es troba en rotaci sncrona amb la Terra. De fet, molts dels satllits naturals del sistema solar tenen rotaci sncrona degut a l'acoblament de marea.

Vegeu tamb.
 Perode de rotaci;
 Perode orbital;
 rbita sncrona;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50984" title="Pars-Nia" nonfiltered="4571" processed="4538" dbindex="19943">

La Pars-Nia s una cursa ciclista per etapes que es disputa a Frana des de 1933, quan va ser creada per Albert Lejeune, director del diari Le Petit Niois. 
 
 Histria .
La primera edici d'aquesta cursa francesa s'inici el tingu lloc el 14 de mar de 1933, iniciant-se la cursa a les 5 del mat des de la plaa Itlia de la capital francesa. La cursa es desenvolup cada any fins el 1939, quan la Segona Guerra Mundial oblig a la seva aturada. El 1946 es fa un primer intent per recuperar la cursa, sota el nom Pars-Cte-d'Azur, per no ser fins el 1951 quan la cursa es torna a consolidar dins el panomara ciclista internacional. El 1954 recuper el nom original Pars-Nia, tot i que el 1959 torn a canviar el nom per ser la Pars-Nia-Roma, sent aquesta l'edici ms llarga de les disputades fins el moment, amb 1.954,8 km.

Els ciclistes ms destacats de la prova han estat Jacques Anquetil i Sean Kelly amb cinc i set victries respectivament.

Durant molts anys el final de la cursa tingu lloc al coll d'ze, tot i que en l'actualitat aquesta t lloc al passeig dels anglesos de Nia. 

 El 2000, l'ex-ciclista Laurent Fignon passa a organitzar la cursa, per el 2002 la revn a la societat organitzadora del Tour de Frana (ASO). 

El 2003, la cursa qued marcada per la mort del ciclista kazak Andrei Kivilev, fruit d'una caiguda produda durant la disputa de la segona etapa, tot arribant a Saint-tienne. Kivilev no portava casc. L'endem els ciclistes neutralitzaren l'etapa, corrent a un ritme molt lent, sense cap mena d'atac. No ser fins a la quarta etapa que la cursa es reprengui amb normalitat, arribant a Mont Faron. La victria fou pel seu compatriota Alexandre Vinokrov, en solitari, que mostr una fotografia del seu amic en passar per la lnia d'arribada.

El 2008 la cursa viu inmersa en la polmica existent entre els organitzadors de la cursa, l'ASO, i la UCI. El 7 de mar de 2008, dos dies abans de l'inici de la cursa, Pat McQuaid (president de l UCI) anuncia que els equips que hi prenguin part seran exclosos de la Uni Ciclista Internacional. El mateix dia l'associaci d'equips (AIGCP) vota per majoria (15 vots a favor i 8 abstencions) en favor de la participaci a la cursa.  El tribunal arbitral de l'esport que havia estat requerit a intervenir pels equips ProTour, per la seva part, es declara incompetent a jutjar la legalitat d'eventuals sancions que podrien ser preses contra els corredors o els equips..

Llistat de guanyadors.


Notes. 


Enllaos externs.

Pgina web de la cursa;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50985" title="Tuone Udaina" nonfiltered="4572" processed="4539" dbindex="19944">

Tuone Udaina fou l'ltim parlant de la llengua dlmata, mort l'any 1898 als setanta-set anys.

Sovint ressenyat pel nom italianitzat dAntonio Udina o per la versi eslvica Twone Udajana, Udaina era un sagrist que va viure tota la seua vida a l'illa de Veglia (Krk, la ms gran de la mar Adritica, hui dia dins l'estat de Crocia), i s considerat l'ltim parlant viu d'aquella llengua, sobre la qual va ser interrogat en un parell d'ocasions al llarg de la seua vida: l'ltima, poc de temps abans de morir, pel doctorand torins Matteo Bartoli.

Bartoli, que va publicar la seua investigaci l'any 1906 com a tesi doctoral a la universitat de Viena amb el ttol alemany de Das Dalmatische: altromanische Sprachreste von Veglia bis Ragusa und ihre Stellung in der Apennino-Balkanischen Romania, descriu en el seu estudi al vell Udina com un informant poc ideal, ats que el dlmata (en el seu dialecte vegliota) no era la seua llengua materna -el vnet, en realitat-, sin la llengua de la seua via; de ms a ms, havia passat vint anys sense parlar-la (des de l'anterior entrevista, a la dcada dels 70 del segle XIX) i, com que ja tenia una edat avanada. Val a dir que  l'home tamb havia aprs l'alemany i l'itali a l'escola i que, per la seua feina com a sagrist, tenia nocions sobre llat.

All que Udaina va transmetre a Bartoli evidenciava una llengua altament dialectalitzada, fonticament polimorfa i influda pel contacte amb el vnet i el croat; alguns lingistes actuals han observat una evoluci en el sistema verbal del dlmata que va tindre lloc durant els vint anys compresos entre una investigaci i l'altra, no se sap si esdevinguda en l'inconscient d'Udaina o part d'un procs iniciat anys abans en la llengua ja moribunda per, en qualsevol cas, exclusiva a l'idioma dalmtic.

Tuone Udaina, de malnom Burbur ( enfads  en dlmata), va morir a les sis i mitja -les fonts no coincidixen a dir si del mat o de la vesprada- del 10 de juny de 1898 en xafar una mina d'origen turc deixada per un anarquista, encara que altres escrits el situen enllitat a l'hora de la mort. El trasps del vell dlmata va interrompre drsticament la recerca de Bartoli, i va suposar l'extinci definitiva d'aquella llengua romnica.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50986" title="Pisdia" nonfiltered="4573" processed="4540" dbindex="19945">
Pisdia o  Psdia (llat Psidia o Pisidia, grec Pisidike) fou una regi de l'sia Menor vers el sud-sud-oest. Histricament, era part de Pamflia i era poblada per la mateixa gent.

 Lmits .
Els seus lmits foren: a l'est la regi muntanyosa d'Isuria; al sud, Pamflia; a l'oest, Lcia, Cria i Frgia; i al nord Frgia (la Frgia Parorios).

 Muntanyes .

El pas era muntanys, travessat per ramificacions de les muntanyes del Taure per amb algunes valls frtils i planes extensament cultivades, especialment amb oliveres. 

Les muntanyes que s'estenien des de Frgia (del Cadmus) agafaven el nom de Sardemisus a la vora de Termissos i al districte de Milyas, el de Climax.

 Rius i llacs .

A aquestes muntanyes naixien els rius Catarrhactes i Cestrus, que regaven Psdia i Pamflia i desaiguaven a la mar Mediterrnia per l'anomenat golf de Pamflia. Els llacs principals eren el Coralis, el Trogitis  (ambds de vegades esmentats com a part de Frgia i de Licania), el Pusgusa o Pungusa (esmentat noms de fonts bizantines) i el gran llac de sal d'Ascnia (Gran Llac Salat). 

 Economia .

Els principals productes del pas eren la sal, les arrels d'iris de les que es feien perfums, i vi,  essent fams a l'poca clssica el vi d'Amblada.

 Ciutats i districtes .

Les principals ciutats foren  Antioquia de Pisdia, Sagalassos, Etenna, Isionda, Termissos, Philomelium, Nepolis de Psdia, Selge, Tyaricum, Pednelissos, Cibira, Oenoanda, Bubon, Lirbe, Laodicea i Katakekaumene.

Es dividia en diversos districtes dels que es coneixen:

Al sud-oest, a tocar de Lcia, el districte de Milies o Milyas;
Al costat de l'anterior Cablia;

 Poblaci i llengua .

La seva poblaci fou d'tnia frgia indoeuropea. Vegeu Pisidis. La llengua pisdia es creu que era d'origen frigi i per tant seria una llengua indoeuropea dins la branca anatlica.

 Histria .

Sota domini persa (segle VI aC), van participar amb un contingent a la invasi de Grcia per Xerxes; Alexandre el Gran va conquerir Sagalassos en la seva marxa cap a Prsia per Termessos li va fer front. Nominalment dins Macednia, desprs de la mort d'Alexandre va 
quedar als dominis de Perdicas d'Orstia i va ser concedida a umenes de Cardia, que mai la va ocupar. Va passar a Antgon el borni. (321 aC) al sser considerada una part de la satrapia de Frgia si be probablement noms en feien part el nord i nord-oest, on formava l'anomenada Frgia Pisdica, mentre que la resta del pas devia romandre independent, i consta que s'hi emetia moneda.

El 301 aC el pas, que seguia de fet independent, va passar als selucides que van establir algunes ciutats com Selucia Sdera i van dominar millor el pas, per noms parcialment, tot i que l'hellenisme va fer molt de cam. Durant l'poca selucida els pisidis es van dedicar a fer correries per les regions venes.

Derrotat Antoc III el gran, amb la pau d'Apamea el pas fou assignat al Regne de Prgam (188 aC) per va romandre independent de fet; el 133 aC el Regne de Prgam va passar per testament a Roma i Psdia va quedar dins la provncia d'sia, i vers el 125 aC entregada al regne de Capadcia, que no en va poder tenir el control, tornant aviat a Roma (102 aC);  els romans la van haver de conquerir i el 88 aC fou incls a Cilcia juntament amb tres districtes de Frgia (Laodicea, Apamea, i Synnada); altre cop part de la provncia d'sia a la meitat del segle I aC, vers el 39 aC fou donada per Marc Antoni al seu aliat el tetrarca Amintes de Galcia, al que va encarregar de sotmetre als bandits coneguts com homonadesi, que dominaven la zona muntanyosa i controlaven les comunicacions entre Psdia i Pamflia, per Amintes va morir a la lluita i Galcia va esdevenir provncia romana incloent Psdia; finalment els homonadesi foren exterminats l'any 3 aC per els romans encara no  hi havien pogut establir cap colnia o mantenir-hi guarnicions i les ciutats sotmeses simplement pagaven un tribut per conservaven la  independncia. Sota August es van donar terres als veterans de l'exrcit i es van establir vuit colnies, destacant les d'Antioquia, Sagalassus, Olbasa, Cremna i Comama.

Progressivament la regi es va llatinitzar. Antioquia fou visitada per Sant Pau i desprs del 311 fou la seu metropolitana de Psdia.

Fou constituda en provncia vers el 294 en la reorganitzaci de Diocleci amb Antioquia com a capital, formada bsicament per la Pisdia i part de la Licania, dins la dicesi asiana. Al segle IV s'hi va incorporar part de Frgia per va perdre la part de Licania. En perode cristi va tenir 25 seus episcopals. La provncia encara existia en temps del emperador bizant Justini.

Vegeu: Pisdia (provncia romana)

El 518 la regi va patir un terratrmol devastador i el 541-543 va patir una plaga (una pesta); ms tard hi va haver altres terratrmols i als segles VII, VIII i IX va patir incursions dels rabs. Va passar als turcs seljcides desprs del 1071, per fou objecte de disputa amb els bizantins fins el 1176 quan, desprs de la batalla de Miriocfalon el control turc es va imposar definitivament.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50987" title="Artaxes II d'Armnia" nonfiltered="4574" processed="4541" dbindex="19946">
Artaxes II fou rei d Armnia del 33 aC al 20 aC.

El 33 aC els nobles armenis es van revoltar contra el rei Alexandre Heli, fill d Antoni i la reina egipcia Clepatra, imposat al tron pel seu pare uns mesos abans. La rebelli fou aplanada pels romans amb ajut del rei d'Atropatene i Artaxes es va refugiar a territori part. 

Per al poc temps Antoni va haver de cridar a les tropes d Armnia per fer front a Octavi, i el rei part Fraates IV va derrotar al rei d Atropatene (32 aC). Amb l ajut del sobir part, Artaxes II va recuperar el tron armeni (32 aC) i a mes va rebre el regne d Atropatene del seu aliat i protector (30 aC).

Desprs del any 30 aC, coneguda la mort del seu pare l'ex rei Artavasdes III, va voler venjana i va ordenar massacrar a tots els romans trobats a territori armeni. Va passar un temps en que les guerres civils del Imperi Rom van permetre a Artaxes gaudir lliurement del poder, per el 20 aC, assentat el poder d Octavi August, va enviar a Armnia al seu gendre Tiberi. Abans d arribar ja el partit prorom d Armnia va assassinar al rei i va posar al tron al seu germ petit Tigranes III, que vivia a Roma on havia estat enviat poc abans com hostatge. Fou el propi Tiberi que va coronar a Tigranes III.

 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50988" title="(5) Astraea" nonfiltered="4575" processed="4542" dbindex="19947">

(5) Astraea (originalment, escrit Astra; en catal, (5) Astrea) s un gran asteroide del cintur d'asteroides. La seva superfcie s altament reflectora (brillant) i la seva composici s probablement un barreja de nquel-ferro amb silicats de magnesi i ferro. Rep el seu nom de Astrea, deessa grega de la justcia juntament amb Temis, la seva mare.

Va ser el cinqu asteroide descobert, el 8 de desembre de 1845 per Karl Ludwig Hencke des de Driesen (Alemanya). Va ser el primer dels dos asteroides que descobr (el segon va ser (6) Hebe). 

(5) Astraea s notable principalment perqu durant 38 anys (des del descobriment de (4) Vesta en el 1807) s'havia cregut que noms existien quatre asteroides. 

Desprs del descobriment d'Astraea, s'han trobat milers d'asteroides ms.

Referncies.
Supplemental IRAS Minor Planet Survey ;
G. A. Krasinsky et al Hidden Mass in the Asteroid Belt, Icarus, Vol. 158, p. 98 (2002). ;
M. J. Lpez-Gonzles & E. Rodrguez Lightcurves and poles of seven asteroids, Planetary and Space Science, Vol. 53, p. 1147 (2005). ;

Referncies.


Enllaos externs. 
Catleg de objectes menors de Catchall: 5 Astraea ;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50989" title="Belisari" nonfiltered="4576" processed="4543" dbindex="19948">
Belisari (505 - 565 dC) s el general ms fams de la histria de Bizanci. El seu nom segons algunes hiptesis derivaria de l'eslau Belitsar, prncep blanc, per aix sembla descartat actualment i seria d'origen grec. Va ser el principal protagonista militar de l'expansi que durant el regnat de Justini I va experimentar l'Imperi Bizant per tot el Mediterrani occidental, per sobre d'altres figures importants com el general Narss. Va nixer a Germnia, ciutat d'Illria vers el 505.

Joventut.
De jove va servir sota  l'emperador Just I vers 521-527 (fou part de la seva gurdia personal)  i quan Just I va morir, el nou emperador Justini I el va nomenar general de l'exrcit oriental per controlar la frontera persa (529-532). Va guanyar una primera batalla als perses i el juny de 530 la batalla de Daraa, per fou quasi derrotat el 531 a la batalla de Callnic (Callinicum) a l'Eufrates, desprs de la qual es va arribar a un tractat de pau amb els perses als quals va forar a signar una "Pau Eterna" desprs de dcades de guerra al Prxim Orient.

Es va casar llavors amb Antonina una dona d'alt rang i molt rica, per de poques virtuts morals, que havia estat actriu. El 532 era l'oficial de mes alta graduaci a Constantinoble durant la revolta de la Nika que amenaava amb enderrocar a l'emperador Justini, i amb l'ajut del magister militum d'Illria Mundus, va dominar la revolta en un bany de sang a d'hipdrom (uns 30.000 morts).

Enderrocat el rei vndal Hilderic, aliat bizant, per l'usurpador Gelimer, l'emperador va encarregar a Belisari (533) l'expedici a l'frica que va culminar amb la conquesta de Cartago desprs de les victries a la batalla de Ad Decimum (13 de setembre del 533) i a Ticameron (15 de desembre del 533) va portar a la rendici i captura del darrer rei Gelimer a Mont Pappua. Va recuperar objectes del temple de Jerusalem que el rei Genseric havia pres de Roma cap a Cartago. Va celebrar el triomf a Constantinoble i l'1 de gener del 535 va obrir el seu perode anyal com a cnsol en solitari, un crrec cerimonial derivat de l'antic imperi.

Guerra gtica.
La guerra gtica a Itlia la va desenvolupar en dues fases. La primera (535 a 540) es va iniciar amb la reclamaci de Justini sobre Siclia i l'exigncia d'abdicaci del rei ostrogot Teodat. El 535 Belisari va conquerir Siclia, i el 537 Npols. Va defensar brillantment Roma contra els atacs del nou rei ostrogot Vitigi (mar del 537 a mar del 538) i va conquerir Ravenna on era Vitigi el desembre del 539. El 537 l'emperadriu Teodora li va encarregar de deposar al Papa Silveri installat pels gots. Belisari era catlic i l'emperadriu era monofisita. Belisari el va substituir pel diaca Vigili I que ja el 531 havia estat designat per Bonifaci II com a successor i havia estat rebutjat pel clergat rom. Silveri fou enviat a l'exili a Lcia per mes tard Justini va ordenar reposar-lo i sembla que Antonina, dona de Belisari i millor amiga de l'emperadriu, van aconseguir que fos enviat a Pona on va morir de gana.

A comenament del 540 Justini el va cridar a Constantinoble on per gelosies de la cort i dels generals, no va poder celebrar el triomf.

Guerra amb Prsia.
El 541 li fou encarregat el defensar la frontera amb Prsia, quan Sria fou atacada pel rei Cosroes Anushirwan (541-543) que va acabar amb un treva per cinc anys amb el pagament d'una forta quantitat de diners a la cort persa. Llavors fou cridat altre cop per les intrigues de l'emperadriu Teodora i la seva prpia muller Antonina i es va escapar per poc d'una condemna a mort.

La segona fase (544-548) va comenar amb el seu nomenament com a comte dels estables, es a dir comandant de la cavalleria. El nou rei Ttila (541-544) va iniciar la guerra i va recuperar el nord d'Itlia i Roma. Belisari va arribar a Itlia i desprs d'uns mesos de setge de Roma (maig del 546 al febrer del 547), finalment els ostrogots es van retirar i Belisari va establir a la ciutat solides posicions que li van permetre la seva defensa de futurs atacs. Llavors va fer una campanya a Lucnia per altre cop intrigues de la cort el van cridar a Constantinoble on va retornar el setembre del 548, deixant al front a Narss que va acabar eliminant el regne ostrogot i sota el que es va formar l'Exarcat de Ravenna. Belisari va passar a retir.

Defensa contra els blgars.
La darrera victria de Belisari fou la defensa contra els blgars el 559 quan fou cridat per l'emperador davant de la invasi dels que les fonts bizantines defineixen com a huns (tot i que en realitat es tractava d'una coalici de pobles eslaus entre els quals destacaven els nouvinguts blgars des de l'actual Rssia); Belisari va rebutjar als blgars.

El 562 fou acusat de corrupci i declarat culpable probablement essent innocent i els seus bens foren confiscats. Justini el va perdonar el 563 i li va retornar el favor imperial. Una llegenda, demostrada com a falsa, afirma que Justini va ordenar deixar-lo cec. Finalment va morir a Constantinoble el 13 de mar del 565.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50991" title="Vigili I" nonfiltered="4577" processed="4544" dbindex="19949">

Vigili I (Roma ? - Roma 555) va ser escollit Papa el 29 de mar de 537. 

Obligat per Teodora, dona de Justini I, no va anullar les condemnes a la teoria eutaquiana. Detingut mentre celebrava la missa, va poder fugir. Va proclamar el Cinqu Concili Ecumnic. 

Justini li va imposar la Pragmtica sanci que limitava l'autoritat papal sobre la fe. 

Va morir a Roma el el 7 de juny de 555.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50992" title="Aeronutica" nonfiltered="4578" processed="4545" dbindex="19950">
L'aeronutica s la cincia o disciplina relacionada amb l'estudi, disseny i manufactura dels aparells mecnics pesats capaos d'elevar-se en vol o les tcniques de control d'avions.
Tot aix tamb inclou una branca de l'aeronutica anomenada aerodinmica. Aquesta branca estudia el moviment de l'aire en relaci als objectes en moviment, com els avions. Aquestes dues branques formen part de la cincia fsica.

No s'ha de confondre amb el terme aviaci (referit al maneig dels avions), encara que en la prctica freqentment s'utilitza el terme per a referir-se a l'altre. Aix, per exemple, s correcte parlar d' enginyer aeronutic, ja que es tracta d'una carrera d'estudis, per en canvi s'ha de parlar de la histria d l' aviaci.

Aeronutica en els seus principis.

Ja abans de l'inici de la investigaci cientfica de l'aeronutica, la gent va comenar a idear formes de volar. En la llegenda grega, car i el seu pare Ddal van construir ales a partir de plomes i van escapar-se de la pres. car va volar molt a prop del sol, i va caure mort al mar. Quan la gent va comenar a estudiar cientficament com volar, es va comenar a entendre all bsic de la relaci de l'aire i l'aerodinmica. Entre els cientfics que van iniciar l'estudi de l'aeronutica estava Leonardo Da Vinci. Da Vinci va estudiar el vol dels ocells per a desenvolupar esquemes de les primeres mquines voladores al segle XV DC. Els seus esquemes, com per exemple l'Ornitpter, fallaren quan es va intentar posar en prctica. Les mquines d'aleteig que havia dissenyat eren molt petites per elevar-se suficientment, en uns casos, i massa pesades per a ser mogudes per humans. Malgrat que l'ornitpter segueix sent un tema d'inters per a certs grups de cientfics aficionats, aquest instrument va ser substitut pel planejador en el segle XIX.

Sir George Cayley va dissenyar models de planejadors des de 1804 en endavant; el primer planejador tripulat, el "Coachman Carrier", se li atribueix haver-se elevat l'any 1853. Va volar durant 130 metres aproximadament a tavs d'una vall a Brompton-by-Sawdon, prop de Scarborough, ambds en el comptat de Yorkshire, a Anglaterra.

Aeronutica moderna.

La investigaci de l'aeronutica moderna s principalment controlada per corporacions independents i universitats. Existeixen tamb, diverses agncies de govern que estudien l'aeronutica, entre els la NASA, als Estats Units i l'Agncia Espacial Europea a Europa

Enginyeria aeronutica.

L'enginyeria aeronutica s una rea que investiga, disenya, manufactura i mant en bon estat productes com els avions, mssils i satllits espacials. Es relaciona amb temes cientfics de l'Aerodinmica, Materials, Tecnologia, Estructures dels avions i Mecnica de fluids.

Vegeu tamb.

Aviaci;
Esports aeris;
FAI;
Aerodinmica;
Astronutica;
Avi;
Autogir;
Helicpter;

Enllaos externs.

 Collegi oficial d'Enginyers Aeronutics ;
 Associaci del Transport Aeri Internacional ;
 Organitzaci d'Aviaci Civil Internacional ;
 Institut Nacional de Tcnica Aerospacial ;
 Federaci Aeronutica Internacional (aviaci esportiva) ;
 Societat Estatal per l'Ensenyament d'Aeronutica ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50993" title="Pelagi I" nonfiltered="4579" processed="4546" dbindex="19951">

Pelagi I (Roma ? - Roma 561) fou escollit Papa el 16 d'abril de 556. 

La seva elevaci al pontificat es produ sota la influncia de Justini I sent ja Itlia una provncia de l'Imperi Bizant. Va romandre fidel als principis d'ortodxia catlica. Va manar construir l'esglsia dels Sants Apstols a Roma. 

Va morir a Roma el 4 de mar de 561.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50994" title="Papa Joan III" nonfiltered="4580" processed="4547" dbindex="19952">

Sant Joan III (Roma ? - Roma 574), de nom real Catelinus fou escollit Papa el 17 de juliol 561

Va salvar Itlia de la barbrie ja que durant la desastrosa invasi Llongobarda, desitjada per Narss, va cridar al costat d'ell a tots els italians a fi que es defensessin contra la crueltat dels invasors. 

Va morir a Roma el 13 de juliol de 574.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50996" title="Benet I" nonfiltered="4581" processed="4548" dbindex="19953">

Benet I (Roma ? - Roma 579), de nom Bonosus.

El saqueig dels llombards va fer molt difcil comunicar-se amb l'emperador a Constantinoble, el qual reclamava per a si el privilegi de confirmar l'elecci dels papes. s per aquesta ra que hi va haver una vacant de prop d'onze mesos entre la mort de Joan III i l'arribada de la confirmaci imperial a l'elecci del papa Benet I, el 2 de juny de l'any 575. El seu pontificat tant sols va durar quatre anys, un mes i vint-i-vuit dies. 

La fam va seguir a la devastaci dels llombards, i pel poc que se sap de Benet I en el Liber Pontificalis, es dedueix que va morir enmig dels seus esforos per vncer aquestes dificultats. 

Va morir a Roma el 30 de juliol de l'any 579 i fou enterrat al vestbul de la sagristia de l'antiga baslica de Sant Pere al Vatic.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50998" title="Liber Pontificalis" nonfiltered="4582" processed="4549" dbindex="19954">
s la font ms important per a conixer la histria dels nou primers Papes que van utilitzar el nom de Benet.

En aquest compendi apareixen les dades biogrfiques aix com les cartes que cada Papa va escriure al llarg dels seus pontificats.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="50999" title="Pelagi II" nonfiltered="4583" processed="4550" dbindex="19955">

Pelagi II (Roma ? - Roma 590).

Nascut a Roma d'origen got. Va ser escollit Papa el 26 de novembre de l'any 579. 

Mentre la ciutat de Roma estava assetjada pels llombards va demanar ajuda a Constantinoble. Va disposar que cada dia els sacerdots resessin l'ofici div. 

Va ser vctima d'una epidmia on els afectats morien badallant i 
esternudant, morint a Roma el 7 de febrer de l'any 590.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51001" title="Gregori I" nonfiltered="4584" processed="4551" dbindex="19956">

Sant Gregori I, el Gran (Roma v 540 - Roma 12 de febrer de 604). Fou l'ltim Papa de Roma escollit abans de l'edat mitjana.

Nomenat pretor de Roma, va deixar el seu crrec (vers el 575) i distribu la seva riquesa entre els pobres i es va recloure en un monestir rom. En la seva nova condici el colp veure con eren venuts joves anglosaxons al mercat d'esclaus, i els va comprar per convertir-los al cristianisme, a fi que fossin els pioners de la cristianitzaci del seu pas d'origen.

Fou escollit Papa el 3 de setembre de l'any 590 i fou un gran admnistrador: reform tots els serveis pblics i el ritual i va sistematitzar els cants sagrats, instituint el cant gregori. Va confirmar l'autoritat civil del Papa: iniciant el poder temporal. Quan va acabar la pesta de Roma se li va aparixer un ngel sobre la roca que desprs es va anomenar castell de San Angelo. Es definia servus sevorum Dei. El sistema dogmtic de l'esglsia moderna est completament desenvolupat en els seus escrits.

Va morir a Roma el 12 de febrer de l'any 604.
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51039" title="Cant gregori" nonfiltered="4585" processed="4552" dbindex="19957">
La denominaci de cant gregori s'origina en qu aquest tipus de cant es atribut al Papa Gregori I com una evoluci del cant ambrosi. Des del seu naixement, la msica cristiana va ser una oraci cantada, que devia realitzar-se no de manera purament material, sin amb devoci o, com ho deia Sant Pau: Cantant a Du en el vostre cor. El text era doncs la ra d'sser del cant gregori. En realitat el cant del text es basa en el principi que  segons Sant Agust  aquell que canta ora dues vegades. El cant gregori mai podr entendre's sense el text, el qual t prelaci sobre la melodia i s el qual li dna sentit a aquesta. Per tant, a l'interpretar-lo, els cantants han d'haver ents molt b el sentit del text. En conseqncia, s'ha d'evitar qualsevol impostaci de la veu de tipus operstic que s'intenti el llument de l'intrpret. Del cant gregori s d'on procedeixen les maneres gregorianes, que donen base a la msica occidental. 

El cant gregori s msica vocal, i es canta a capella (sense acompanyament d'instruments). ;

Es canta al unson  una sola nota a la vegada  la qual cosa vol dir que tots els cantaires entonen la mateixa melodia. A aquest mode de cant se'l denomina monodia. Molts autors afirmen que hauria d'admetre's el cant de cor mixt (o sigui homes i dones junts), ja que els homes i les dones no poden cantar les mateixes altures, puix que s'estaria interpretant a dues veus en octava. No obstant aix, tenint en compte que tant homes com dones, aix com els nens han de tenir igual oportunitat de participar en la litrgia, recomanen que, per a no trencar aquest principi de la monodia, ho facin en forma alternada. ;

Es canta amb ritme lliure, segons el desenvolupament del text literari i no amb esquemes amidats, com podrien ser els d'una marxa, una dansa o una simfonia (vegi's la secci que es tracta detalladament el ritme). ;

s una msica modal escrita en escales particulars de sons. Els antics grecs creien que aquestes escales (i no la msica creada a partir d'elles, com s la creena actual) servien per a despertar sentiments variats, com recolliment, alegria, tristesa, serenitat, etc. (vegi's el relacionat amb les modes). ;

La seva melodia de vegades s sillbica (quan a cada sllaba del text li correspon un so) i de vegades melismtica quan a una sllaba corresponen diversos sons. Hi ha melismes que contenen ms de 50 sons per a una sola sllaba. ;

El text est en llat, la llengua oficial de l'Imperi Rom estesa per Europa (encara no existien les llenges romniques). Aquests textos van ser presos dels salms i altres llibres de l'Antic Testament; alguns provenien dels evangelis i uns altres eren d'inspiraci prpia, generalment annima. No obstant aix existeixen algunes peces litrgiques en llengua grega: Kyrie eleison, Agios o Thes (per a la litrgia del Divendres Sant), etc. ;

Escriptura: el cant gregori s'escriu sobre el tetragrama, s a dir sobre 4 lnies, a diferncia del pentagrama (de cinc lnies) de la msica actual. Les seves notes es denominen quadrades (punctum quadratum o "punt quadrat"); virgas si apareixen individualment o neumas si apareixen agrupades; tenen igual valor quant a la seva durada, llevat de les quals tenen epicema horitzontal, la nota precedent al quilisme i la segona nota del slicus la durada de la qual es perllonga lleugerament ms amb un sentit expressiu i les notes que duen punt el qual t la durada d'una nota simple (aix s'explicar en detall en la secci notaci). ;

L'escenari del cant gregori.

El cant gregori va nixer per a ser interpretat dintre de la litrgia de l'Esglsia. Per tant s la litrgia, el seu escenari natural. 

La missa.

En la celebraci de l'Eucaristia existeixen dos grups principals de peces: 

L'ordinria: est composada per textos que es repeteixen en totes les misses. ;
Kyrie eleison ;
Gloria in excelsis Deo;
Credo ;
Santus i Benedictus ;
Agnus Dei;

La prpia: est constituda per peces que es canten segons el temps litrgic o segons la festa que se celebra. ;
Intrit: cant d'entrada per a iniciar la celebraci ;
Alleluia: desprs de les lectures ;
Ofertori: per a acompanyar la process de les ofrenes ;
Comuni;

A ms d'aquests dos grups de peces, existeixen altres que es canten com a recitatius amb algunes inflexions (cantillatio): tals sn les oracions, les lectures, el prefaci i l'oraci eucarstica, el Pare Nostre. Sn peces que per la seva senzillesa poden ser executades pel celebrant o per persones que no requereixen d'especials habilitats per al cant.

L'ofici div.

Als monestirs, els monjos feien una pausa en la feina de casa i es reunien regularment a determinades hores del dia per a fer la seva oraci. 

Matines: pregria de viglia ;
Laudes: pregria del mat ;
Prima: sis del mat ;
Tertia: nou del mat ;
Sexta: dotze del migdia ;
Nona: tres de la tarda ;
Vespres: sis de la tarda ;
Completes: abans d'anar al descans;

El repertori de cants per a l'ofici div consta de: 

El cant dels salms;
Simples recitatius (cantillatio) de lectures i oracions. *Antfones de invitatorio ;
Himnes ;
Antfones cantades abans i desprs dels salms. ;
Responsoris ;
Te Deum ;
Cants de l'antic i del nou Testament (Benedictus, Magnificat, Nunc dimittis);

Altres cants.

Trops: textos intercalats a pregries oficials. ;

Algunes melodies ornamentades amb variats melismes que es van afegir a l'alleluia. 

Seqncies: seqncia de Pasqua, seqncia de difunts... ;

Cants processionals: process de Rams, process al Sepulcre, process amb el Santsim Sagrament, etc.

=Enllaos externs=
LIBER USUALIS;
Liber Usualis on line;

 http://InterLetras.com/Cnticum Detalls del cant gregori;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51040" title="Volta Ciclista a Catalunya" nonfiltered="4586" processed="4553" dbindex="19958">
Aquest article es refereix a l'actual Volta Ciclista a Catalunya. Si cerqueu l'antiga Volta Catalunya d'Automobilisme cliqueu aqu.;

La Volta Ciclista a Catalunya s la principal cursa ciclista per etapes que es disputa a Catalunya. Iniciada el 1911, s la cursa en actiu ms antiga que es disputa a la pennsula, i la tercera ms antiga del mn, per darrera del Tour de Frana (1903) i el Giro d'Itlia (1909). Actualment est inscrita al UCI ProTour, la mxima categoria de curses ciclistes mundial.

Histria.
Grcies a l'impuls d'homes com Narcs Masferrer, director d'El Mundo Deportivo i president de la Unin Velocpdica Espaola i Miquel Artemn, redactor de ciclisme del mateix diari, el 1911 es pos en marxa aquesta cursa. Les primeres edicions foren organitzades pel Club Deportivo de Barcelona, i el 1923, amb Raimon Torres, president de la secci ciclista de la Uni Esportiva Sants, al capdavant, la Volta rep l'impuls definitiu que la ha portat, sota l'organitzaci del club de Sants, al mxim nivell del mn ciclstic internacional. En la memria de totes les edicions cal destacar un nom per damunt de tots, Mari Caardo, amb 7 victries, lder indiscutible del palmars.

Llistat de guanyadors.



Enllaos externs.
 Web oficial de la cursa;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51045" title="Pars-Roubaix" nonfiltered="4588" processed="4554" dbindex="19960">
;
La Pars-Roubaix s una cursa ciclista que es disputa a Frana des de 1896, quan fou creada per Thodore Vienne poc desprs de l'obertura del nou veldrom de Roubaix. s, possiblement, la ms famosa de les clssiques d'un dia i sens dubte la ms dura, rebent els sobrenoms de Reina de les Clssiques o L'infern del nord per la duresa dels trams de llabordes, el fang, el fred i la pluja. 

S'ha disputat ininterrompudament des de la seva creaci, amb dues niques interrupcions provocades per la Primera i Segona Guerra Mundial, durant els mesos de mar o abril. 

Actualment la cursa s organitzada per l'Amaury Sport Organisation, sobre una distncia de 260 km, el segon diumenge d'abril i es caracteritza pels diferents trams de llambordes, entre els que destaquen La Troue d'Arenberg (km 166),  Mons-en-Pvle (km 213) i Le Carrefour de l'Arbre (km 244). L'any 1968 la sortida es trasllad de Pars a Compigne i sempre finalitza al veldrom de Roubaix. s una de les deu clssiques que formaven la Copa del Mn de ciclisme, passant posteriorment a formar part del calendari UCI ProTour. El vencedor rep un trofeu que representa una llamborda.

La carrera s molt prestigiosa, com ho confirma la presncia al palmars de la cursa del primer vencedor del Tour de Frana, Maurice Garin (1897, 1898), dels clebres Fausto Coppi (1950) i Louison Bobet (1956), i de dos quntuples vencedors de la Tour, Eddy Merckx (1968, 1970, 1973) i Bernard Hinault (1981). El rcord de victries s pel belga Roger de Vlaeminck, amb quatre triomfs (1972, 1974, 1975 i 1977). El rcord de victries consecutives s pel francs Octave Lapize (1909, 1910 i 1911) i l'itali Francesco Moser (1978, 1979, 1980).

 Principals dificultats .





 Llistat de guanyadors .

El 1949, Andr Mah va ser el primer corredor en passar la lnia, per ho va fer desprs que uns oficials de cursa el fessin passar per un lloc equivocat, juntament amb d'altres ciclistes, i va haver d'entrar al veldrom de Roubaix saltant amb la bicicleta per les grades. Serse Coppi va ser el primer ciclista que va passar la lnia havent entrat al veldrom de la forma convencional, aix que ambds ciclistes foren considerats guanyadors.

 Estadstiques .

 Victries per pasos .

  : 52 (Tom Boonen darrer vencedor el 2008);
  : 28 (Frdric Guesdon el 1997);
  : 13 (Andrea Tafi el 1999);
  : 5 (Servais Knaven el 2001);
  : 2 (Sean Kelly el 1986);
  : 2 (Fabian Cancellara el 2006);
  : 1 (Josef Fischer el 1896);
  : 1 (Franois Faber el 1913);
  : 1 (Andrei Tchmil el 1994);
  : 1 (Magnus Bckstedt el 2004) ;
  : 1 (Stuart O'Grady el 2007);

 Rcord de victries .

4 victries (1) :;
  Roger de Vlaeminck (1972, 1974, 1975, 1977);
3 victries (6) :;
  Octave Lapize (1909, 1910, 1911);
  Gaston Rebry (1931, 1934, 1935);
  Rik van Looy (1961, 1962, 1965);
  Eddy Merckx (1968, 1970, 1973);
  Francesco Moser (1978, 1979, 1980);
  Johan Museeuw (1996, 2000, 2002);
2 victries (12) :;
  Maurice Garin (1897, 1898);
  Lucien Lesna (1901, 1902);
  Hippolyte Aucouturier (1903, 1904);
  Charles Crupelandt (1912, 1914);
  Henri Plissier (1919, 1921);
  Georges Claes (1946, 1947);
  Rik van Steenbergen (1948, 1952);
  Sean Kelly (1984, 1986);
  Marc Madiot (1985, 1991);
  Gilbert Duclos-Lassalle (1992, 1993);
  Franco Ballerini (1995, 1998);
  Tom Boonen (2005, 2008);

 Les edicions ms rpides .
 45,129 km/h ( Peter Post 1964, 265 km);
 43,612 km/h ( Rik van Steenbergen 1948, 246 km);
 43,538 km/h ( Pino Cerami 1960, 262 km);
 43,522 km/h ( Germain Derijcke 1953, 245 km);
 43,406 km/h ( Tom Boonen 2008, 259,5 km);
 43,305 km/h ( Johan Museeuw 1996, 262 km);
 43,105 km/h ( Francesco Moser 1980, 264 km);

 Enllaos externs .
Web oficial ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51051" title="Francisco Gento" nonfiltered="4589" processed="4555" dbindex="19962">
Francisco Gento Lpez (Guarnizo, 21 d'octubre de 1933), s un futbolista cntabre. Va desenvolupar gaireb tota la seva carrera futbolstica al Reial Madrid Club de Futbol, arribant a ser considerat un dels millors extrems esquerres del mn. Ha rebut tres grans homenatges, l'ltim va ser el 5 de desembre del 2007.

 Biografia .
Va nixer el 21 d'octubre de 1933 a Guarnizo, un poble de Cantbria. De petit va comenar a jugar a l'equip Nueva Montaa, alternant el futbol amb l'atletisme. Posteriorment va fitxar per l'Astillero, Rayo Cantabria i pel Racing de Santander al 1952 on va debutar a Primera Divisi jugant 8 partits. Un any ms tard, amb 20 anys, va debutar al Reial Madrid CF, a una mala temporada en qu no va marcar cap gol.

L'arribada al Reial Madrid d'un jove argent, l'Hctor Rial va marcar la carrera esportiva de Gento temperant la seva velocitat i millorant el seu rendiment. A partir d'aquell moment va aconseguir convertir-se en un dels millors jugadors del mn, el que avala el seu palmars: 12 Lligues d'Espanya, 6 Copes d'Europa, 2 Copes del Rei, entre altres.


Com a entrenador va dirigir als equips inferiors del Reial Madrid, Castilla, CE Castell, Palncia i Granada. Actualment exerceix d'entrenador ocasional de la selecci cntabra. Ostenta el rcord de tots els temps del major nombre de Copes d'Europa aconseguides per un jugador, amb sis. Tamb t el rcord de ms ttols de Primera Divisi, amb 12 ttols en 19 temporades. 

 Palmars .
 Campionats Nacionals .


Campionats Internacionals.


 Trofeus .


Referncies.


Vegeu tamb.
Museu de l'Autombil a Sils, on es conserva un dels seus cotxes.
 Histria de Paco Gento al web oficial del Reial Madrid;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51052" title="Bebop" nonfiltered="4590" processed="4556" dbindex="19963">
El Bebop (o bop) s un estil de jazz caracteritzat per tempos rpids i una improvisaci basada ms en l'estructura harmnica que no en la melodia. Va ser desenvolupat a principis i a mitjan dels anys quaranta del segle XX. El Hard bop n's una evoluci posterior que combina el bebop amb el blues i el gspel. Els seus principals creadors foren entre altres, Thelonius Monk, Charlie Parker, Max Roach i Dizzy Gillespie. Cronolgicament posterior al swing i previ al cool jazz. 

En arribar als anys 40, el swing es trobava estancat. Originalment creat per msics negres aquesta tendncia havia estat rpidament assumida per msics blancs (Glenn Miller, Benny Goodaman...). El fet de tocar en big bands limitava molt la durada i la llibertat durant els solos. Desprs de les actuacions amb les big band els msics negres quedaven en les anomenades jam sessions per tal de desfermar la seva creativitat en llargs solos en ritmes furiosos.

El bebop va canviar l'estructura de les bandes reduint-se la mida de les mateixes i per tant reduint el pes instrumental de les seccions de vents i equiparant-se la bateria i el baix amb la resta d'instruments. D'altra banda el bebop era una msica ms complexa, posant major mfasis en la interpretaci de diferents ritmes de forma frentica i la improvisaci sobre les estructures harmniques despla la interpretaci pura i dura de la melodia. Totes aquestes caracterstiques requerien una interacci dinmica entre els diferents membres del grup, destacant-se individualment grcies als solos que podien durar bona part dels temes.

El bebop va aglutinar a aquells marginats de la societat de l'poca (poetes, artistes, traficants de drogues i proxenetes). El bebop t una estreta relaci amb el moviment Beatnik. La majoria de crtics criticaren aquest nou estil.

En qualsevol cas, el bebop no va arribar a ser tant popular com el swing. En primer lloc perqu en el moment fort de la revoluci bebop, el 1942, el Sindicat de Msics prohib als msics gravar per a protestar per la falta d'ingressos per la msica reproduda. Com a conseqncia molta d'aquesta msica no va ser enregistrada. En segon lloc aquesta no era una msica fcil com el swing, sin imprevisible. El gran pblic preferia la msica d'entreteniment i espectacle (Frank Sinatra, Bing Crosby...). D'altra banda, la msica negra que estava comenant a atreure a les masses era el rythm and blues, grups petits i de msica popular d'on sorgiria, posteriorment el rock and roll.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51054" title="Malnutrici" nonfiltered="4591" processed="4557" dbindex="19964">
La malnutrici s el resultat d'una alimentaci incorrecta, ja sigui per alimentaci deficitria, una sobrealimentaci o per assimilaci deficient.

La malnutrici ocasionada per alimentaci incorrecta per defecte de nutrients ha representat la fam en la majoria dels pasos del mn fins els segle XVII i encara ms enll a d'altres. Actualment persisteix una desnutrici d'un grau variable a moltes zones subdesenvolupades econmicament especialment d'frica, sia i Sud-amrica. Al mateix temps als pasos ms rics i d'altres mitjanament desenvolupats, l'obesitat s'ha incrementat tant que s considera un dels principals problemes per la salut de la poblaci.

La malnutrici per assimilaci deficient s la menys important de les tres causes de malnutrici i l'nica en l'abast de la qual  no hi tenen un paper preponderant factors socials i econmics. El progrs de la medicina ha disminut molt la incidncia dels trastorns per assimilaci deficient dels aliments. 

Conseqncies.

Per alimentaci deficitria.
Desnutrici: La inanici s l'esgotament  fsic que provoca i la fam l'estat de sofriment ;
Malalties per carncies: Per la manca de determinats nutrients essencials com les vitamines un exemple clssic es la malaltia del beri-beri.
Atrpsia: Desnutrici i deshidrataci en la infantesa, sovint causa la mort ;
Distrfia: Representa el trastorn en el volum o la prdua de capacitat funcional d una part del cos acostuma afectar muscles, dents o ossos.

Per sobrealimentaci.
Obesitat: tamb anomenada adiposi i polisrcia.
Hipervitaminosi: Normalment per ingerir frmacs que contenen vitamines.

Per assimilaci deficient. 
Malalties per carncia.
Sndrome de malabsorci: En l'intest prim per digesti inadequada, alteraci del metabolisme de les sals biliars, defectes de la mucosa i obstrucci de les vies limftiques intestinals. Aquest s el cas de la malaltia celaca amb intolerncia al gluten.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51055" title="Histria de l'hoquei herba a Catalunya" nonfiltered="4592" processed="4558" dbindex="19965">
Histria.
Els anys 1907, 1908 ex alumnes de l'Ateneu Calassan de Terrassa comencen a practicar aquest esport que ja practicava la colnia anglesa. El 1911 formen el Lawn Hoquei Club Calassan. L'hoquei herba es comena jugar de forma espordica el 1912, en qu el Polo J.C. ven l'Espanyol per 5 a 2. El 1915 el Calassan s'uneix al Terrassa FC, adoptant aquest darrer nom. El 1920 passa a denominar-se Terrassa Hoquei Club.

No s fins el 1914-15 que l'Hoquei pren certa representivitat a Catalunya. Sorgeix la Societat Esportiva Pompeia, qua acabar sent el rival ms perillos del Polo, i tamb l'Hoquei Club, una secci dels Llusos de Terrassa. El 1916 es disputa a Barcelona el primer campionat d'Espanya on el Polo ven l'Altetico de Madrid (0-0, 1-0). Sorgeixen nous clubs com el Badalona i l'Excelsior barcelon. El 1917 neix el Sarri FC, que ms tard ser conegut com Jnior FC a Sant Cugat del Valls, exemple de club polisportiu modest per excellncia, amb seccions entre les que ha destacat la d'hoquei. El 1918 es crea la Federaci Catalana d'Hoquei i es disputa el primer Campionat de Catalunya amb la segent classificaci: Polo 10 punts, Pompeia 9, Espanyol 4 i Terrassa 1. 

A partir de la dcada dels 20 aparixen els segents equips (sovint sn seccions d'altres esports): Gimnstic de Tarragona, FC Barcelona, Galeno, Universitari HC, Catalunya de Les Corts, Iluro de Matar. El Pompia i l'Espanyol desaparixen. El 1920, l'Alttico de Madrid guanya el campionat d'Espanya i el 1921 ho fa el Polo. No fou fins el 1923 que es constitu oficialment la Federaci Espanyola d'Hoquei a Barcelona. Aquest any Espanya ven Frana a Sarri per 5-0 en el seu primer partit internacional.

Durant el segon quart de segle trobem l'aparici de nous clubs d'hoquei herba. Alguns d'aquests foren el Grcia, Cincia i Art, Club Sabadell i el Club Egara de Terrassa (1935 sota la denominaci de CD Armona Egara, en integrar-se a l'Armonia FC).

El 1943 es fussiones les federacions d'hoquei herba i hoquei patins dins la Federaci de Patinatge. L'any 1954 hi ha una escissi a la Federaci de Patinatge i la Federaci d'Hoquei Herba pren vida prpia novament. Del 1955 al 1960, amb Pau Negre al cap de la federaci l'hoquei herba catal aconsegueix un dels seus punts culminants. Comencen a sorgir els primers camps d'herba, entre els que destaca el camp del Cinquantanari a Montjuc, en conmemoraci dels cinquanta anys de l'hoquei herba a Catalunya (1960). El torneig internacional de Reis del Polo es consolida. I el punt culminant la medalla de bronze de la selecci espanyola als Jocs Olmpics de Roma'60 amb gran majoria de jugadors catalans. Els clubs catalans ms destacats del moment sn el Club Deportiu Terrassa (continuador del Terrassa HC), l'Educacin y Descanso, que el 1952 esdev Atltic Terrassa Hockey Club, el Polo, l'Egara, el FC Barcelona, l'Armona, el Jnior, el Pedralbes, i el AD Rimas de Terrassa. El Terrassa i el Polo aconsegueixen diversos campionats estatals. El Polo guanya la lliga espanyola de 1959 i l'Egara la del 1952.

L'Egara s l'entitat que domina l'hoquei herba a la dcada dels 60. L'entitat, que tamb es dedica al tennis, front, hpica i tir al plat, inagur el 1960 les seves actuals installacions al Pla del Bon Aire i comen una gran dcada de domini dins els campionats catal i espanyol, i aconsegueix guanyar la Copa d'Europa el 1969, vencent a la final el MD Roma per 1 a 0 a Brusseles i el 1970 en qu es ven als holandesos del Larensch a Terrassa per 2 a 0. L'Egara guanya els campionats d'Espanya de 1961, 1963, 1965, 1967, 1968 i 1969.

Destaquem, respecte als jugadors, cinc noms que han participat a 4 Jocs Olmpics (xifra difcil d'igualar). Aquests sn: Joan Amat (del 68 al 80), Joan Arbs (del 72 al 84), Jaume Arbs (del 68 al 80), Francesc Fbregas (del 68 al 80) i Joaquim Malgosa (del 88 al 00). A nivell de selecci, l'equip espanyol (catal a la prctica) aconsegueix el segon lloc al primer Campionat del Mn disputat a casa nostra el 1971. Tres anys ms tard, es guanya el Campionat d'Europa de nacions, confirmant-se la potncia de l'hoquei catal.

Durant els 70, el campionat de Catalunya se l'alternen el Polo i l'Egara, fins el 1980 en qu ven l'Atltic de Terrassa. L'Egara guanya les lligues espanyoles del 1971 al 1975 i el Polo la del 70.

Totes les lligues espanyoles durant el perode 1975-1995 venen a parar a Catalunya. El CD Terrassa ven el 1976, el RC Polo al 1977, 1978, 1980, 1981 i 1982, l'Egara el 1979, 1992 i 1993, i l'Atltic Terrassa, gran dominador del moment, amb les lligues des del 1983 al 1991, i les del 1994 i 1995. A la copa hi ha triomfs de l'Atltic Terrassa, Polo i Egara. Destaquem la temporada 78-79 en la que el Polo guanya la Copa i s finalista de la Copa d'Europa. El 1985 l'Atltic ven la Copa d'Europa a la localitat alemanya de Fankenthal en derrotar l'equip del Klein per 4 a 0. A ms l'equip ha estat molts cops finalista. La millor actuaci de la selecci espanyola s a Moscou'80, on s'aconsegueix la medalla de plata; i el 1987 amb la cinquena posici al Campionat del Mn de Londres.

Grans jugadors.


Enllaos Externs.
Federaci Catalana d'Hoquei;
Portal web dedicat a l'hoquei herba;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51056" title="(7) Iris" nonfiltered="4593" processed="4559" dbindex="19966">

Iris s un dels majors asteroides de el cintur d'asteroides. T una superfcie de color molt brillant i est compost probablement per una barreja de metalls de nquel-ferro i silicats de ferro i magnesi. 

Va ser el set asteroide descobert, el 13 d'agost de 1847 per John Russell Hind des de Londres. Fou el primer asteroide que descobr. 

El seu nom procedeix de Iris, deessa grega del arc de Sant Mart. 

Es va observar a Iris ocultant una estrella el 26 de maig de 1995 i posteriorment el 25 de juliol de 1997. D'ambdues observacions es va calcular un dimetre d'uns 200 km. 

Observacions del seu espectre visual suggereixen que per les seves propietats mineralgiques, Iris pot ser una font de meteorits condrites.



Referncies.
Supplemental IRAS Minor Planet Survey;
E. V. Pitjeva, Estimations of Masses of the Largest Asteroids and the Main Asteroid Belt From Ranging to Planets, Mars Orbiters And Landers Solar System Resarch, Vol. 39 pp. 176 (2005). ;
Planetary Data System Small Bodies Node, lightcurve parameters ;
M. Kaasalainen et al Models of twenty asteroids from photometric data, Icarus, Vol. 159, p. 369 (2002). ;
M. Hoffmann & E. H. Geyer Spots on 4-VESTA and 7-IRIS - Large Areas or Little Patches, Astronomy & Astrophysics Supplement, Vol. 101, p. 621 (1993). ;
Y. Ueda et al Surface Material Analysis of the S-type Asteroids: Removing the Space Weathering Effect from Reflectance Spectrum, 34th Annual Lunar and Planetary Science Conference, March 17-21, 2003, League City, Texas, abstract no.2078 (2003). ;
F. Migliorini et al (7) Iris: a possible source of ordinary chondrites?, Astronomy & Astrophysics, Vol. 321, p. 652 (1997).  ;
tamb es la misatgera de els deus i deesa mes rapida del mont, era menys important que 'hefest'.

Enllaos externs.
Catleg de Objectes Menors Catchall: 7 Iris (en angls);





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51060" title="Obesitat" nonfiltered="4594" processed="4560" dbindex="19967">
L'obesitat o adiposi  s la condici del cos en la qual la quantitat de greix acumulat comporta risc per la salut. 

Al llarg de la histria la delimitaci del concepte d'obesitat ha anat canviant: algunes cultures i religions la consideraven com un signe de riquesa i felicitat i no la tenien com una amenaa per la salut. 

D'altra banda algunes tnies, com per exemple els polinesis, tenen gran propensi a l'obesitat mentre que en altres com la xinesa gaireb mai tenen aquesta condici.

La cultura recent dels pasos occidentals ha presentat com a model ms desitjable la de la figura humana prima i aquest concepte s ha difs mpliament en totes les arts i la publicitat i ha provocant uns efectes psicolgics adversos en les persones amb sobreps o obeses. Han aparegut associacions d'obesos que han reaccionat contra el que consideren una pressi contra la seva condici i reivindiquen la normalitat de l obesitat. 

La incidncia del sobreps i l'obesitat sobre la poblaci mundial ha registrat un fort augment a partir de la dcada dels 80 del segle XX i es considera, per exemple als Estats Units, com el perill ms greu per la salut dels ciutadans. 

ndex de massa corporal. 
Entre els instruments ms utilitzats per determinar el grau d'excs de pes hi ha l'anomenat ndex de massa corporal (IMC) proposat pel matemtic Adolph Quetelet durant el segle XIX.

L'IMC es calcula dividint el pes en kg pel quadrat de l alada en metres. 

Un resultat de l'ndex entre 20 i 25 es considera generalment el pes ms convenient per a la salut.
Es considera habitualment que un ndex entre 25 i 30 indica sobreps.
Un ndex ms gran de 30 correspondria a la obesitat prpiament dita, que si s superior a 40 entraria dins la categoria d'obesitat mrbida.

Causes.
Nutrici desequilibrada: Les calories ingerides superen les consumides i hi ha una acumulaci del greix ;
Manca de suficient exercici: Que contribueixi a consumir calories;
Predisposici gentica: Hi ha una alta correlaci entre obesitat de pares i fills.
Derterminades malalties, com l'hipotirodisme.
Ansietat, que causa desordres nutritius.

Malalties associades a l'obesitat.
Risc de malalties cardiovasculars.
Diabetis mellitus del tipus 2.
Hipertensi.
Colesterol i triglicrids.
Arteriosclerosi.
Venes varicoses.
Endocrines: desordres menstruals, sndrome poliqustic en ovaris i infertilitat.
Problemes gastrointestinals: pedres al rony, hrnia i cncer de clon.
Problemes renals i genitourinaris.
Problemes sis i musculars.
Problemes neurolgics: maldecap.
Problemes respiratoris: asma, dispnea.
Problemes psicolgics: Depressi, baixa autoestima, estigmatitzaci social.

Terpia.
Principalment una dieta baixa en calories i increment de l'exercici. ;
Per part dels especialistes mdics s'administren frmacs del tipus de la sibutramina, Anorexigen, orlistat (redueix la absorci de greix per inhibici de l'enzim lipasa), phentermina, diethylpropion, fluoxetina i bupropion. La recerca farmacolgica en aquest camp s molt activa.
Cirurgia efectuada per especialistes mdics: S'implanta un anell de silicona, situat a l'entrada de l'estmac, per tal d'ajudar a restringir l'alimentaci. Altres sistemes quirrgics no sn tan usats. Tot ells tenen riscos pel pacient.

Enllaos Externs.
Informaci al obs ;

Informaci i Noticies sobre Nutrici ;
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51066" title="Anticatalanisme" nonfiltered="4595" processed="4561" dbindex="19968">

L'anticatalanisme o la catalanofbia s l'adversi per Catalunya o els Pasos Catalans, per la cultura i llengua catalanes o pels mateixos catalans. 

Existeixen diferents llocs on l'anticatalanisme arriba a ser un fenmen meditic, poltic i, fins i tot, social. En algunes zones d'Espanya, l'anticatalanisme ha estat abanderat per grups nacionalistes de caire espanyolista (com ara, Espaa 2000 o d'altres partits d'ultradreta) o, fins i tot, per grups propers al PP, promovent, fins i tot, campanyes contra els productes catalans.

Al Pas Valenci, l'anticatalanisme s'ha ests en grups conservadors de Valncia i les seues rodalies, avifat per la dreta (PP, Uni Valenciana i, ms recentment, Coalici Valenciana), sempre lligat amb el secessionisme lingstic i el moviment poltic anomenat comunament blaverisme. L'anticatalanisme sol donar rendiment poltic en aquestes rees, quasi sempre ents com una reacci cap a un prets imperialisme catal.

Recentment ha sorgit un partit, el Partit de la Ciutadania, que basa el seu discurs en la suposada submissi al nacionalisme catal de la resta de partits parlamentaris, i pretn representar els ciutadans espanyols que no considerin que Catalunya s una naci. A la prctica per aquest discurs obvia que les forces poltiques majoritries accepten l'actual marc institucional, que noms recull amb plena oficialitat l'existncia de la naci espanyola (a la Constituci). Aquest partit defensa a ms que el catal no s llengua prpia i que no ha de ser obligatori saber-lo a Catalunya, mentre que no qestiona l'obligaci constitucional de saber castell.

L'anticatalanisme t arrels molt antigues i segurament en podrem trobar els inicis a partir del Decret de Nova Planta de Felip V quan abol les lleis i institucions catalanes desprs de la Guerra de Successi que acab el 1714 i que comport la marginalitzaci de la llengua i cultura catalanes enfront de la castellana. El Decret de Nova Planta fou una mesura reial destinada a la repressi dels venuts en la Guerra de Successi i que inici la creaci de l'estat centralitzat espanyol, sota les lleis de Castella. Aquest centralisme prengu fora sobretot durant el segle XIX i comenaments del XX, amb diversos exemples com el de Lerroux. Fins podrem dir que les dictadures del general Franco i de Primo de Rivera compartien algunes postures de l'anticatalanisme. Aquest anticatalanisme normalment ha anat acompanyat d'accions en detriment de la llengua i cultura catalanes.

Actualment, part d'aquest anticatalanisme denuncia una suposada persecuci de la llengua castellana a Catalunya afirmant que aquesta llengua sempre s'ha parlat a Catalunya i reclamant el dret a la immersi lingstica en castell i fins i tot negant que la llengua catalana hagi estat mai perseguida.

 Bibliografia .
 Jaume Medina, L'anticatalanisme del diari ABC (1916-1936), Publicacions de l'Abadia de Montserrat | collecci Biblioteca Serra d'Or. ISBN 978-84-7826-606-7;

 Enllaos externs .

 Entrevista a Josep Benet;
 La llarga tradici de negar la repressi del catal;
  La 'catalanofobia', expresin ideolgica de masas del espaolismo;
 Els orgens histrics de l'anticatalanisme;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51067" title="Jazz modal" nonfiltered="4596" processed="4562" dbindex="19969">
El jazz modal s una manera de tocar jazz que no est lligada a la tonalitat de les notes (s a dir, a la correspondncia entre acord i escala major, menor o semidisminuda) sin que utilitzava els modes de les escales. De fet, la sonoritat canvi a partir de notes diferents d'una mateixa escala.

Es va desenvolupar a partir de mitjan de la dcada dels seixanta amb l'intent d'aportar innovacions al llenguatge jazzstic i, sobretot, per allunyar-se de l'agressivitat del Hard-bop.
  
Aquest nou estil, a ms, utilitzava escales substitutives, harmonies per quartes i una ms gran llibertat en el fraseig.

El primer disc d'aquest nou corrent va ser Kind of Blue de Miles Davis, el 1959. Desprs va venir Maiden Voyage de Herbie Hancock, el 1965.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51070" title="Venus (mitologia)" nonfiltered="4597" processed="4563" dbindex="19970">

Venus s una deessa romana principalment associada amb l'amor i la bellesa, amplament, encara que no completament, equivalent a la bella grega Afrodita. 

Va ser importantment reverenciada a les religions politeistes i mitologies de les cultures clssiques. I motiu de forta influncia a l'art (quadres, escultures...) de totes les poques. 


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51071" title="Cintur d'asteroides" nonfiltered="4598" processed="4564" dbindex="19971">
 

El cintur d'asteroides o cintur principal s una zona del sistema solar situada entre les rbites de Mart i Jpiter on es troben la gran majoria dels asteroides coneguts. S'estima que en aquesta zona hi ha milions d'asteroides. Actualment ja se n'han descobert prop de 300.000 dels quals uns 230 tenen ms de 100 km de dimetre. El major d'ells s (1) Ceres, que amida 950 km de dimetre i va ser el primer que fou descobert, l'any 1801.

 Caracterstiques .
Tcnicament, noms pertanyen al cintur principal els asteroides amb semieixos majors entre les 2,06 i les 3,27 UA, excentricitats de menys de 0,33 i inclinacions per sota dels 20. s aqu on hi ha la mxima concentraci d'aquests cossos. La distribuci d'asteroides en el cintur no s uniforme i hi ha zones, anomenades buits de Kirkwood, on prcticament no hi ha asteroides. Aquestes zones estan "buides" perqu les ressonncies orbitals de Jpiter impedeixen que els asteroides puguin tenir rbites estables. El cintur d'asteroides es troba entre les ressonncies 1:4 i 2:1.

Actualment s'han descobert prop de 293.000 asteroides en el cintur principal, dels quals uns 116.000 (un 40%) estan numerats. La resta tenen una designaci provisional i s probable que alguns d'ells siguin el mateix asteroide que s'ha descobert ms d'una vegada. Aix representa prop d'un 98,2% del total d'asteroides coneguts i un 97,8% del total de planetes menors descoberts. Dins del cintur, tamb s'han descobert 32 satllits asteroidals, dels quals 5 estan numerats.

A pesar del que podria semblar pel gran nombre d'asteroides descoberts, el cintur d'asteroides est gaireb buit. Els asteroides es troben escampats sobre un volum enorme que fa que sigui altament improbable topar-se amb un asteroide sin es que ens hi dirigim intencionadament. La massa total estimada del cintur d'asteroides s de 2,31021 kg, lo que s igual a noms 0,031 vegades la massa de la Lluna. I d'aquesta massa total, una tercera part ja se l'emporta Ceres.

L'elevada poblaci crea un ambient molt actiu, on collisions entre asteroides tenen lloc molt sovint (en termes astronmics). Una collisi pot fragmentar un asteroide en nombrosos fragments (conduint a la formaci d'una nova famlia d'asteroides), o pot unir a dos asteroides si t lloc a velocitats relativament baixes. Desprs de 5 mil milions d'anys, la poblaci actual del cintur s'assembla poc a la poblaci original

 Origen .
El primer que va intentar explicar l'origen del cintur d'asteroides va ser l'astrnom alemany Heinrich Olbers, l'any 1803. Segons la teoria d'Olbers, fa milions d'anys entre les rbites de Mart i Jpiter va existir un planeta (que ell va anomenar "Minerva") que per causes desconegudes va explotar deixant les seves restes (els asteroides) escampades pel sistema solar. Aquesta teoria va ser fora acceptada durant 150 anys per actualment es creu fora improbable. Principalment, hi ha dos motius pels quals es pensa que la teoria d'Olbers no pot ser certa:
 Segons estimacions de la massa total del cintur d'asteroides, si pogussim unir tots els asteroides en un sol objecte, aquest noms arribaria a tenir uns 1.500 km de dimetre (menys de la meitat del dimetre de la Lluna), massa petit per a considerar-se planeta.
 La composici qumica dels asteroides s massa diversa per a qu tots es puguin haver originat a partir d'un mateix cos celeste.


Actualment la teoria ms acceptada pels astrnoms est molt relacionada amb la teoria de la formaci del sistema solar i diu que els asteroides no sn les restes d'un planeta que va explotar sin les restes d'un planeta que mai es va arribar a formar. Durant els primers milions d'anys d'histria del sistema solar els planetes es van anar formant per l'acreci de planetesimals. Mltiples collisions de petits fragments de roca els van anar unint, formant cada vegada cossos ms grossos fins a originar els planetes actuals. No obstant aix, si la velocitat mitjana de les collisions s massa alta, la destrucci domina sobre l'acreci i cossos de la mida de planetes no es poden formar. La regi on es troba el cintur d'asteroides cont fortes ressonncies orbitals amb Jpiter, i els planetesimals d'aquesta regi eren (i sn) colpejats per altres planetesimals tan sovint que s impossible que s'hi puguin formar cossos de gran mida. Per aix, els planetesimals d'aquesta regi continuen orbitant el Sol, tal i com ho feien fa milions d'anys.

En aquest sentit, aquesta teoria sembla implicar que els asteroides del cintur principal sn relquies del passat del sistema solar. Aix no s exactament cert perqu durant molts anys aquests cossos s'han vist afectats per diverses causes com l'escalfament intern i la fusi parcial degut a collisions, de manera que no sn cossos tan antics com hom podria suposar. En canvi, es creu que altres cossos celestes com els objectes del cintur de Kuiper han experimentat menys canvis des de la formaci del sistema solar.

 Asteroides en la ficci i el cine .
Els cinturons d'asteroides han aparegut repetidament en les histries de cincia-ficci, tant en la literatura com en el cine. Generalment, els cinturons d'asteroides sn sempre tan densos que les naus espacials que els atravessen han de maniobrar amb destresa per tal d'esquivar els asteroides i evitar una collisi. Proto-planetes en procs de formaci i anells planetaris potser siguin aix per els cinturons d'asteroides no. En realitat, els asteroides es troben escampats sobre un volum enorme que fa que sigui altament improbable topar-se o fins i tot passar a prop d'un asteroide per casualitat. Per exemple, les nombroses sondes espacials enviades a la regi exterior del sistema solar han creuat el cintur d'asteroides sense cap problema i en les missions en les que es va preparar un encontre amb un asteroide es va haver de dirigir la nau acuradament per a poder realitzar l'encontre. Per contra, la pellcula  s inusual en aquest aspecte ja que mostra un encontre realista amb una solitria parella d'asteroides.

 Altres cinturons .
Existeixen altres concentracions d'asteroides en el sistema solar. Destaquen el cintur de Kuiper i els asteroides troians.

S'han descobert cinturons de pols o runa al voltant d'altres estrelles diferents al Sol. 

Vegeu tamb.
Llista d'asteroides;

Enllaos externs.
Astrogea.org/asteroides;
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51078" title="Argumentum ad nauseam" nonfiltered="4599" processed="4565" dbindex="19972">
L'argumentaci Ad nauseam (tamb anomenada Argument per repetici) s una expressi llatina per referir-se a un tipus de fallcia lgica consistent en repetir una asseveraci fins que aquesta s considerada certa. Per al seu bon funcionament, normalment, s repetida per diverses persones i des de diferents mitjans.

s una fallcia extensament usada en la retrica poltica i es poden trobar mils d'exemples, comenant pels eslgans electorals. Aix, tamb s una de les bases de la propaganda moderna. La majoria de publicitat es basa en la repetici d'una virtut, un eslgan o una propietat que, a fora de sentir-la, esdev una veritat per a la societat.  

Ja Lenin, un dels grans oradors de la histria, va dir que si una cosa s presentada com a vera suficients vegades, esdev una veritat a ulls de la gran majoria.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51080" title="Malaltia mental" nonfiltered="4600" processed="4566" dbindex="19973">
Una malaltia mental s un estat de desordre en el cervell que t com a conseqncia una alteraci greu en el pensament, sentiments, emocions o conducta de la persona afectada.

El tractament de les malalties mentals pot ser dut a terme per part d'una especialitat mdica com la psiquiatria, encara que psiclegs i metges de famlia tamb hi poden intervenir. S'utilitzen medicaments, anomenats psicofrmacs, psicoterpia o ambdues combinades.

En les malalties mentals s'estableix la diferncia entre neurosi i psicosi, consistent bsicament en el fet que en la neurosi l'afectat s conscient del que li passa i els canvis en la conducta no tenen tanta intensitat com en la psicosi.

Encara que afecta la conducta i emocions de la persona, a diferncia de les malalties fsiques, cal no discriminar als malalts mentals i cal que aquests no se sentin estigmatitzats pel fet de patir la seva malaltia.

Al mn occidental una de cada 5 persones adultes pateix cada any un desordre mental encara que d'aquests noms la meitat tenen smptomes prou greus per afectar la seva vida normal. En els menors de 18 anys les dades d'afectaci es redueixen al 12% i gran part dels joves es recuperen sense patir la malaltia en arribar a adults.

Principals malalties mentals.
Depressi ;
Trastorn bipolar;
Esquizofrnia;
Trastorn obsessiu-compulsiu;
Trastorn Lmit de la Personalitat o TLP;

Altres malalties mentals.
Agorafbia;
Alcoholisme;
Ansietat;
Anorxia;
Autisme;
Bulmia;
Exhibicionisme;
Hiperactivitat;
Histria;

Tractament.
En sentit estricte les malalties mentals no es curen sin que es consideren crniques per algunes de les ms freqents com l'esquizofrnia, el trastorn bipolar i la depressi s'han beneficiat de la recerca farmacolgica i poden ser tractades amb medicaci que alleugen els smptomes o fan que les crisis es facin ms espaiades. Amb la medicaci alguns dels malalts poden portar una vida completament normal.
La psicoterpia, a crrec de psiquiatres o psiclegs, pot beneficiar els pacients en el sentit de millorar el comportament o d'acceptar la seva condici.













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51081" title="Ermita de la Divina Aurora de Beneixama" nonfiltered="4601" processed="4567" dbindex="19974">


L'ermita de la Divina Aurora es troba situada a "la Glorieta", al centre de la poblaci de Beneixama, ben a prop de l'Ajuntament. La seua faana s d'estil neoclssic. A dalt de la porta hi ha una escultura de pedra blanca de la imatge de la Verge. La porta de l'ermita posseeix un treball de claus molt interessant que reprodueixen diversos motius relatius a la Verge. L'ermita i les seues pintures interiors han estat restaurades ara fa uns anys.

Presenta unes dauradures fetes amb pa d'or que ressalten aspectes decoratius i motllures de guix de les parets. Tamb hi podem contemplar diverses pintures murals relatives a la vida de la Mare de Du inspirades en els relats bblics. La part central de l'ermita l'ocupa el cambril de la Verge, a mode de templet de columnes amb volta. A dins, la imatge de la Divina Aurora destaca per la seua grandria i bellesa d'execuci. Acompanya la imatge un Nen Jess i diversos angelots i angelets sobre un nvol. La imatge porta els atributs de la seua advocaci: un bander i el ceptre. Durant les festes la imatge apareix ornada, resultat de les donacions populars i d'altres de carcter histric. Concretament, amb una creu del Cardenal Miquel Pay i Rico, histrica.

A la part esquerra de l'ermita hi ha la casa del rector i a la dreta trobem el teatret del "Patronat", lloc de representacions i reunions diverses. A la part de davant de l'ermita hi ha una mena de jardinet anomenat "la Glorieta", lloc de passejada i conversa de molts jubilats de la localitat.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51083" title="Rangers Football Club" nonfiltered="4602" processed="4568" dbindex="19975">

El Rangers Football Club, s un club de futbol escocs, fundat a Glasgow l'any 1873. Popularment conegut com a Glasgow Rangers, ha mantingut una gran rivalitat esportiva i social amb l'altre club de la ciutat, el Celtic. 

Entrenadors.
 William Wilton (1899-1920);
 Bill Struth (1920-1954);
 Scott Symon (1954-1967);
 David White (1967-1969);
 William Waddell (1969-1972);
 Jock Wallace (1972-1978) i (1983-1986);
 John Greig (1978-1983);
 Graeme Souness (1986-1991);
 Walter Smith (1991-1998);
 Dick Advocaat (1998-2001);
 Alex McLeish (2001-2006);
 Paul Le Guen (2006-2007);
 Walter Smith (2007-);

Jugadors famosos.


Palmars.
 Lliga d'Esccia: 1891, 1899, 1900, 1901, 1902, 1911, 1912, 1913, 1918, 1920, 1921, 1923, 1924, 1925, 1927, 1928, 1929, 1930, 1931, 1933, 1934, 1935, 1937, 1939, 1947, 1949, 1950, 1953, 1956, 1957, 1959, 1961, 1963, 1964, 1975, 1976, 1978, 1987, 1989, 1990, 1991, 1992, 1993, 1994, 1995, 1996, 1997, 1999, 2000, 2003, 2005.
 Copa d'Esccia: 1894, 1897, 1898, 1903, 1928, 1930, 1932, 1934, 1935, 1936, 1948, 1949, 1950, 1953, 1960, 1962, 1963, 1964, 1966, 1973, 1976, 1978, 1979, 1981, 1992, 1993, 1996, 1999, 2000, 2002, 2003.
 Copa de la Lliga d'Esccia: 1946, 1948, 1960, 1961, 1963, 1964, 1970, 1975, 1977, 1978, 1981, 1983, 1984, 1986, 1987, 1988, 1990, 1992, 1993, 1996, 1998, 2002, 2003, 2005.
 Recopa d'Europa: 1972.
 Lliga d'Esccia (entreguerres): 1940.
 Southern League (entreguerres): 1941, 1942, 1943, 1944, 1945, 1946.
 Milk Cup: (Premier) 1984, 1992. (Junior) 1985.
 Drybrough Cup: 1979.
 Tennents' Sixes: 1984, 1989.

Enllaos externs.
Web oficial del club (en angls);











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51088" title="Instrument de metall" nonfiltered="4603" processed="4569" dbindex="19976">


Un instrument de metall s un instrument musical de vent amb una embocadura de broquet. 

Aix, doncs, malgrat la denominaci, el material amb qu es construeixen no s l'elements essencial per a classificar-los. La flauta travessera o el saxfon, malgrat que estan construts amb metall, no tenen embocadura de broquet i per aix sn considerats instruments de fusta. Per la seva banda, una banya emprada com a instrument de vent o una corneta del segle XVII que es construa en fusta, es consideren instruments de metall per ra de la seva embocadura.

Els diferents sons s'obtenen per la combinaci de les diferents pressions que els llavis fan en vibrar dins del broquet i -en els instruments moderns, a partir del segle XVI, d'algun mecanisme que permet modificar la llargada total del tub. 

Aquestes mecanismes han estat, essencialment, tres:

 Forats practicats en el tub, a la manera dels instruments de fusta com en el cas de la corneta renaixentista i barroca.

 Una colissa lliscant, com en el cas dels sacabutxos i del tromb de colissa.

 Vlvules, normalment tres, que tant poden ser giratries com -majoritriament- de pistons.

La progressiva incorporaci d'aquests mecanismes als instruments d'aquest grup va permetre ampliar enormement les seves possibilitats, especialment permetre que fossin completament cromtics, i ampliar la seva tessitura.

Tipologies.


Segons la manera que tenen de fer les diferents notes, es classifiquen en:

Sense cap mecanisme per variar la llargada del tub:
Trompa de caa;
Olifant;
Cargol de mar;
Corneta;
Cornet;

Amb forats sobre el tub, a vegades amb claus per a fer ms fcil tapar-los i destapar-los.
Corneta;
Serpent;
Figle;

Amb una part del tub mbil, s a dir, amb una colissa lliscant:
tromb de colissa;

Amb vlvules giratries:
Trompeta (en alguns mbits);
trompa;

Amb vlvules de pistons:
Tuba;
Tromb] de pistons];
Trompeta;
Bombard;
Fiscorn;
Eufnium;
Helic;

Articles relacionats.
Histria de la classificaci dels instruments musicals;
Acstica;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51089" title="frica del Nord" nonfiltered="4604" processed="4570" dbindex="19977">

L'frica del Nord s una regi del continent afric que habitualment es considera que inclou els estats i territoris segents:
Algria;
Egipte;
Lbia;
Marroc;
Mauritnia;
Shara Occidental (ocupat pel Marroc);
Sudan;
Tunsia;
Les illes Aores, Canries i Madeira i les ciutats espanyoles de Ceuta i Melilla tamb en formen part, i de vegades s'hi inclouen Etipia i Eritrea, pertanyents a l'frica Oriental.

El Magrib (tamb anomenat frica Nord-occidental o Tamazgha) s la part de l'frica del Nord que inclou el Marroc, el Shara Occidental, Algria, Tunsia, Lbia i Mauritnia (s a dir, en queda exclosa la vall del Nil). En l's ms habitual  i sobretot en l's que se'n fa en francs  aquest terme sovint es veu restringit als tres primers pasos. En rab, aquest mot es pot referir noms al Marroc.

Alguns estats del nord d'frica, en particular Egipte i Lbia, sovint s'inclouen en el que s'anomena l'Orient Mitj, ja que en alguns aspectes tenen ms lligams amb l'sia occidental que amb el Magrib. A ms a ms, la pennsula del Sina, pertanyent a Egipte, geogrficament forma part de l'sia, cosa que fa de l'estat egipci un pas transcontinental, com Rssia i Turquia, per exemple.

Poblaci i cultura.

La poblaci de l'frica del Nord s'acostuma a diferenciar habitualment en tres grans grups: els berbers del Magrib, els tuaregs i altres tnies associades, originriament berbers negres, i els pobles niltics, o negres de la vall del Nil. Aquests grups de poblaci s'associen a tres grans regions culturals: el Magrib (o frica Nord-occidental), el Shara i la vall del Nil.

La cultura del Magrib i el Shara combina elements autctons berbers amb elements rabs. La major part de magribins i saharians tenen avantpassats d'arrel berber i rab i, de vegades, de l'frica negra i tot. Parlen rab o tamazight (la llengua dels berbers), i practiquen l'islam; de tota manera, els dialectes rabs i berbers del Shara sn, en general, ms conservadors que els de la costa. Aquestes dues llenges estan relacionades, ja que totes dues pertanyen a la famlia lingstica afroasitica. El Magrib es creu que va ser habitat pels berbers des del comenament dels temps histrics. Tanmateix, aquest poble s'ha anat veient influenciat per les altres cultures amb qu ha entrat en contacte: nubians, grecs, fenicis, egipcis, romans, vndals, rabs i, finalment, europeus. Al desert del Shara, hi ha una distinci molt evident entre els habitants sedentaris dels oasis i els beduns i tuaregs nmades.

La vall del Nil, amb un patrimoni cultural que es remunta al temps dels faraons, ms tard va ser habitada per pobles de llengua rab, la majoria dels quals musulmans, si b alguns  els coptes  sn cristians. A Nbia, pas a cavall entre Egipte i el Sudan, un percentatge significatiu de la poblaci parla llenges nubianes. Endinsant-nos ms avall pel Nil, al Sudan meridional, comena el mn cultural totalment diferent dels pobles niltics i nubes, majoritriament no musulmans.

L'frica del Nord temps enrere tenia una important poblaci jueva, una gran part de la qual va emigrar a Frana o a Israel quan els pasos de la regi van obtenir la independncia. Abans de l'establiment modern de l'estat d'Israel, a la regi nord-africana hi havia entre 600.000 i 700.000 jueus, tant sefardites (immigrants de Sefarad, expulsats de la pennsula Ibrica al segle XV) com autctons, anomenats mizr  m. Avui dia, a la regi en queden menys de 15.000, i la majoria pertanyen a l'elit urbana francfona. 

Histria.

Originriament, la major part del Shara era habitada per negres africans autctons de la regi, igual que Egipte, tal com ho demostra l'art rupestre que es troba arreu del desert sahari. A la regi hi dominaven les llenges afroasitiques.

Desprs de l'poca medieval, la regi va passar sota control de l'Imperi Otom, excepte el Marroc. Cap al final del segle XIX, va comenar a ser colonitzada per Frana, la Gran Bretanya, Espanya i Itlia. Durant les dcades de 1950 i 1960, tots els territoris nord-africans es van convertir en estats independents, excepte les antigues ciutats colonials espanyoles de Ceuta i Melilla, a la costa nord del Marroc, i el Shara Occidental, que un cop abandonat per l'administraci espanyola va passar sota el control efectiu del Marroc, en un contencis que encara dura i que est sota l'arbitratge de les Nacions Unides.

Enllaos externs:.
North of Africa ;









































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51094" title="(8) Flora" nonfiltered="4605" processed="4571" dbindex="19978">

Flora s un asteroide gran i brillant del cintur d'asteroides. Est probablement compost d'una barreja de roca silcia i metalls de nquel-ferro. 

s el major membre de la famlia Flora d'asteroides (a la qual dna nom) i un vestigi d'un cos major que es va fragmentar desprs d'una violenta collisi. 

Va ser descobert des de Londres per John Russell Hind el 18 d'octubre de 1847. Aquest va ser el seu segon asteroide descobert, desprs de (7) Iris. 



Referncies.
Supplemental IRAS Minor Planet Survey ;
Planetary Data System Small Bodies Node, lightcurve parameters ;
L. D. Schmadel et al TU Leonis = (8) Flora: the non-existence of a U Geminorum star, Astronomy & Astrophysics, Vol. 312, p. 496 (1996). ;
J. Torppa et al Shapes and rotational properties of thirty asteroids from photometric data, Icarus, Vol. 164, p. 346 (2003). ;
G. A. Krasinsky et al Hidden Mass in the Asteroid Belt, Icarus, Vol. 158, p. 98 (2002). ;
D. Nesvorn et al The Flora Family: A Case of the Dynamically Dispersed Collisional Swarm?, Icarus, Vol. 157, p. 155 (2002). ;
IAUC 6174 ;


Enllaos externs. 
Catleg d'Objectes Menors Catchall: 8 Flora  ;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51095" title="Famlia Flora" nonfiltered="4606" processed="4572" dbindex="19979">
La famlia Flora d'asteroides va ser establerta pel professor d'astronomia de la Universitat Imperial de Tquio, Kiyotsugu Hirayama.

La formen els asteroides amb les segents caracterstiques: 

2,1 < a < 2,3 (essent a el semieix major de l'rbita en UA) ;

i < 11 (sent i la inclinaci de l'rbita) ;

Els membres d'aquesta famlia poden haver estat originats per la fragmentaci d'un nic objecte, del que podria ser-ne el major fragment l'asteroide Flora, que dna nom a la famlia. Es troben prop de la vora interior del cintur principal, a una distncia mitjana de 2,2 UA del Sol. Tots els membres d'aquesta famlia es troben separats del cintur principal per un dels buits de Kirkwood. 

Es coneixen uns 590 membres de la famlia per s'estima que n'hi hagi ms de 800.

 Asteroides que formen la famlia . 
 (8) Flora, el ms gran amb 136 km.
 (43) Ariadna, el segon ms gran amb 66 km.
 (951) Gaspra, visitat per la sonda Galileu el 1991.
 (2399) Terradas, batejat en memria del catal Esteban Terradas i Illa.
(llista no exhaustiva)













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51098" title="Satllits de Jpiter" nonfiltered="4607" processed="4573" dbindex="19980">


Jpiter t 63 satllits naturals coneguts, 48 dels quals tenen ja un nom definitiu mentre que els altres 15 porten encara una designaci provisional.

 Descobriment dels satllits.
Els primers que es van descobrir sn els satllits galileians: Ganimedes, Callisto, I i Europa, descoberts per Galileo Galilei el 1610. Amb l'bvia excepci de la Lluna, aquests van ser els primers satllits que es van descobrir en tot el sistema solar. Sn molt ms grans que qualsevol dels altres satllits de Jpiter. 
Ganimedes s el satllit ms gran de tot el sistema solar. s fins i tot ms gran que Mercuri per t menys de la meitat de la seva massa.
Callisto s d'una mida similar a Mercuri i t la superfcie totalment coberta de crters; un dels quals s'estn fins a abastar els 3000 km de dimetre.
I s una mica ms gran que la Lluna i s un dels pocs cossos del sistema solar amb una intensa activitat volcnica que, amb el pas del temps, s la que li ha donat el seu acolorit aspecte.
Europa s una mica ms petit que la Lluna i est cobert per una gruixuda capa de gel d'aigua de 100 km de profunditat. Es considera un dels llocs ms probables per a l'existncia de vida extraterrestre.

Durant els quatre segles segents al descobriment de Galileu, diferents astrnoms van descobrir 9 satllits ms. D'aquests, el ms gran s Amaltea. El 1979 la sonda espacial Voyager 1 va descobrir 3 petits satllits en rbites interiors a I que, junt amb Amaltea, formen el grup d'Amaltea. Durant uns anys, el nombre de satllits coneguts es va mantenir en 16 (17 si comptem a Temisto que va ser descobert i desprs perdut el 1975). A partir del 1999, una bsqueda sistemtica de noves llunes de Jpiter mitjanant telescopis terrestres ha aconseguit redescobrir Temisto i trobar 45 nous satllits en rbites llargues, excntriques i, generalment, retrgrades. Tots sn molt petits, amb un dimetre mitj de 3 km i el ms gran mesurant 9 km. Es creu que aquestes petites llunes sn asteroides capturats o potser fragments de cometes, per se sap molt poc sobre ells. Actualment, Jpiter s el planeta que posseix ms satllits naturals, amb un total de 62. A ms d'aquests, l'any 2000 es va descobrir un possible satllit designat S/2000 J11 per es va perdre poc desprs i fins ara no ha estat recuperat. Es considera probable que existeixin d'altres petites llunes encara no descobertes....

 Grups de satllits i taules de dades.
A continuaci es presenten els noms i les principals dades fsiques, orbitals i sobre el descobriment de tots els satllits naturals de Jpiter, inclosos aquells que encara porten una designaci provisional. Els satllits estan classificats segons els grups que es deriven de les caracterstiques de les seves rbites. Els grups i els satllits dins de cada grup estan ordenats segons la distncia mitjana dels satllits a Jpiter, excepte els satllits que no pertanyen a cap grup o allats que es troben tots junts a l'ltima taula.

Grup d'Amaltea.

El grup d'Amaltea est format per les quatre llunes ms internes de Jpiter. Les seves rbites es creuen amb els anells de Jpiter i en sn la font del seu material. Sn relativament petites per ms grans que la majoria de les llunes exteriors del planeta. La ms gran i la que dna nom al grup s Amaltea.



Satllits galileians.
Ms informaci a l'article satllits galileians.;


Grup d'Himalia.
El grup d'Himalia est format per quatre llunes d'entre 20 i 170 km de dimetre que orbiten Jpiter a distncies d'entre 11106 i 12106 km, amb una inclinaci aproximada de 27,5 i una excentricitat d'entre 0,11 i 0,22.  La Uni Astronmica Internacional reserva noms acabats en -a per als membres d'aquest grup. La ms gran i la que dna nom al grup s Himalia. Si l'ex-candidat a satllit S/2000 J11 fos recuperat i les poques dades que es tenen sobre la seva rbita es poguessin  confirmar, formaria part d'aquest grup.



Grup d'Anank.


Grup de Carme.


Grup de Pasfae.


Satllits allats.


 Notes i referncies .
 
 NASA/NSSDC: dades dels satllits de Jpiter;


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51105" title="Gran Premi dels Pasos Baixos" nonfiltered="4608" processed="4574" dbindex="19981">
El Gran Premi dels Pasos Baixos va ser una competici vlida per al campionat automobilstic de Frmula 1 que es disputava a Zandvoort, entre els anys que van del 1952 al 1985.

 Histria .

El circuit de Zandvoort fou el focus de les carreres de vehicles per moltes dcades. La localitat de Zandvoort es troba en la costa del Mar del Nord. Prop de la capital de les tulipes, Haarlem. Durant els anys 1930 va haver diverses curses en circuits urbans  de carrers, per fou durant la invasi alemanya que es va iniciar la vocaci de carreres de Zandvoort. Es diu que l'alcalde, en un intent desesperat d'evitar que la gent del poble ans als camps de treball, va acceptar que es construs una via recta directe cap al centre de la localitat que podria ser utilitzada per a desfilades al final de la guerra. Aquesta via va ser ms endavant connectada a altres vies que donaren accs a les posicions defensives en la costa. 

Quan acab la guerra, algunes d'aquestes vies van ser ampliades i entrellaades, formant-se aix un circuit de carreres dissenyat per responsables de la Real Associaci Motociclista Holandesa i l'assessorament de Sammy Davis, guanyador el 1927 de les 24 hores de Le Mans. 

La primera competici es va portar a terme el 1948, amb el ttol de Gran Premi de Zandvoort, guanyat pel prncep Bira de Thailndia en un antic Maserati davant dels pilots britnics Tony Rolt i Reg Parnell. El segent any la competncia es va disputar sota les regles de la Frmula 1 i va ser guanyada per Gigi Villoresi amb un Alfa Romeo. 

Al 1950, la carrera va rebre el nom de Gran Premi d'Holanda i l'any  1952 va entrar a formar part del campionat mundial. Des de llavors va formar part del calendari del campionat mundial fins als anys 1980. Va ser un circuit on el pilotatge podia fer la diferncia. Entre els guanyadors es troben Jim Clark, Jackie Stewart i Niki Lauda. Al 1979 Gilles Villeneuve va tenir que conduir una volta sencera en tres rodes. 

El revolt de Tarzan al final de la recta principal ha estat sempre el lloc ideal per a avanar a altres pilots.

En l'actualitat, el circuit est en fase d'adaptaci a les noves regulacions i els Pasos Baixos esperen reincorporar aquesta carrera al calendari de la Frmula 1 prximament.


 Guanyadors del Gran Premi dels Pasos Baixos .

Les curses que no van formar part del calendari de la Frmula 1 es troben amb un fons de color


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51113" title="Gran Premi de Sucia" nonfiltered="4609" processed="4575" dbindex="19982">
El Gran Premi de Sucia ha estat una carrera puntuable pel campionat  de la Frmula 1 del 1973 fins a l'any 1978.  Es disputava a Anderstop, a  30km de Jnkping, Sm land, Sucia.
El circuit d'Anderstorp estava situat enmig d'extensos boscos escandinaus i es caracteritzava tamb per la gran rapidesa que s'hi aconseguia amb els monoplaces, ja que el traat aprofitava una pista d'aeroport com a recta, que s'ajuntava amb una srie de revolts molt oberts. 

En el primer Gran Premi de Sucia, el pilot local, Ronnie Peterson va estar molt a prop de guanyar la carrera per Lotus, per una punxada a la ltima volta li va fer perdre la victria , que s'endugu Denny Hulme.  Aquesta es la millor posici que ha aconsseguit mai un suec a la cursa del seu pas.

Al gran premi del 1976, Jody Scheckter va guanyar la cursa amb un sorprenent Tyrrell P34 de 6 rodes.

La mort de Peterson i de  Gunnar Nilsson i la nula presncia d'altres pilots locals van  contribuir a allunyar la F1 de Sucia.

 Guanyadors del Gran Premi de Sucia .























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51114" title="Sordesa" nonfiltered="4610" processed="4576" dbindex="19983">

La sordesa s la condici de la persona privada del sentit de l'oda. Aquesta afectaci pot ser parcial o total, transitria o permanent, guarible amb tractament mdic o no. Les persones amb problemes de sordesa presenten dificultats especials per a percebre i comprendre la informaci i per a desenvolupar unes habilitats socials de tipus comunicatiu. 

s important remarcar la diferncia psquica i social entre arribar a la sordesa abans de l'adquisici del llenguatge oral o amb posterioritat.

Tipus de sordesa segons localitzaci de la lesi.
 De conducci que  impedeix la transmissi dels sons cap l'orella interna, provoc prdua de la quantitat per no de la qualitat del so i sovint pot ser corregida quirrgicament.
Neurosensioral que es produeix a l'orella interna o en la via que va a l'escora cerebral i provoca una prdua de quantitat i qualitat del so i sense tractament mdic.
Sordesa mixta amb doble afectaci neurosensorial i de conducci i amb possible tractament en aquesta segona.

Quantificaci de la prdua d'audici.
Es mesura en decibels i es classifica en prdua lleu, moderada, severa o profunda (cofmia). 

Causes.
Gentiques.
Poden estar involucrats gens recessius o dominants. Els ms comuns sn els sndromes d Stickler i de Waardenburg entre els de gens dominants i els sndromes de Pendred, de l'aqeducte vestibular gros i d Usher entre els de gens recessius.

Malalties.
Meningitis;
Malalties d' autoimmunitat;
Presbiacusi: Primera causa de sordesa que afecta especialment als tons alts en persones d'edat avanada.
Parotitis;
Vegetacions (adenoids)que no desapareixen desprs de l'adolescncia i obstrueixen el tub d'eustaqui;
SIDA;
Adquirides en l'embara: El bacteri Chlamydia i l'alcoholisme de la mare (aquest en el 64% dels casos) es pot convertir en sordesa per als recent nascuts. Tamb la sfilis en un 30% dels casos ;
Naixement prematur ;
Otosclerosi o enduriment de l'orella mitjana.

Frmacs.
Alguns medicaments poden causar danys irreversibles a l'oda entre ells es troba el grup de les aminoglicosides.

Altres medicaments tenen efectes negatius per sn reversibles 

Lesions traumtiques.
Amb danys a l'orella o al cervell temporals o permanents. Entre ells l'exposici a sorolls per sobre dels 90 decibels en forma de sordesa progressiva temporal o permanent que s la segona causa de sordesa.

Tractaments mdics.
Audfons externs: En les sordeses de tipus conductiu;
Implants coclears: Amb resultats diversos.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51126" title="Campionat de Zuric" nonfiltered="4611" processed="4577" dbindex="19984">
El Campionat de Zuric (anomenat tamb Zri-Metzgete o  Meisterschaft von Zrich) s una clssica ciclista que es disputa anualment a la localitat de Zuric (Sussa).

El campionat de Zuric es disput per primer cop el 1914 i des de 1917 no havia deixat de disputar-se mai, incls durant la Segona Guerra Mundial, fins el 2006, quan es disput la darrera edici. En els seus inicis es disputava a inicis de maig. El 1988 es trasllad a mitjans d'agost i els darrers anys es va traslladar al ms d'octubre. La competici form part de la Copa del Mn de ciclisme (1989-2004).

Els grans dominadors de la prova han estat els ciclistes suissos (sobretot en els seus inicis) i l'any 2004 va veure la victria del catal Joan Antoni Flecha. El sus Heiri Suter, amb sis, s el ciclista amb ms victries en aquesta cursa. El darrer vencedor, el 2006, fou l'espanyol Samuel Snchez.

Llistat de guanyadors.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51127" title="Gran Premi d'ustria" nonfiltered="4612" processed="4578" dbindex="19985">
El Gran Premi d'ustria s un Gran Premi de Frmula 1 celebrat entre els anys 1964 i 2003, i disputat noms a dos circuits:el circuit de Zeltweg, finalment conegut com A-1 Ring i el circuit d' sterreichring.

El circuit es caracteritza per la seva diferncia d'altitud respecte els altres circuits, fet que causa un funcionament diferent dels motors alhora de la carburaci.

Els diferents guanyadors sn:

 1964: Lorenzo Bandini (Ferrari),
 1970: Jackie Ickx (Ferrari),
 1971: Jo Siffert (BRM),
 1972: Emmerson Fittipaldi (Lotus - Ford),
 1973: Ronnie Peterson (Lotus - Ford),
 1974: Carlos Reutemann (Brabham - Ford),
 1975: Vittorio Brambilla (March - Ford),
 1976: John Watson (Penske - Ford),
 1977: Alan Jones (Shadow - Ford),
 1978: Ronnie Peterson (Lotus - Ford),
 1979: Alan Jones (Williams - Ford),
 1980: Jean Pierre Jabouille (Renault),
 1981: Jacques Laffite (Talbot Ligier - Matra),
 1982: Elio de Angelis (Lotus - Ford),
 1983: Alain Prost (Renault),
 1984: Niki Lauda (McLaren - TAG - Porsche),
 1985: Alain Prost (McLaren - TAG Porsche),
 1986: Alain Prost (McLaren - TAG Porsche),
 1987: Nigel Mansell (Williams - Honda),
 1997: Jacques Villeneuve (Williams - Renault),
 1998: Mika Hkkinen (McLaren - Mercedes),
 1999: Eddie Irvine (Ferrari),
 2000: Mika Hkkinen (McLaren - Mercedes),
 2001: David Coulthard (McLaren - Mercedes),
 2002: Michael Schumacher (Ferrari),
 2003: Michael Schumacher (Ferrari).




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51131" title="Critrium del Dauphin Libr" nonfiltered="4613" processed="4579" dbindex="19986">
El critrium del Dauphin Libr s una cursa ciclista per etapes que es disputa als Alps francesos. Va ser creada l'any 1947 i l'organitza el diari Dauphin Libr, disputant-se a la primera meitat de juny. Actualment forma part del programa de la UCI ProTour. s una prova en la que destaquen les victries dels escaladors, degut al seu recorregut muntanyenc, amb cims com el Ventor, el Col du Galibier o el Col de la Chartreuse.

Palmars.


Enllaos externs.
Web oficial de la cursa  ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51134" title="Illa de Hawaii" nonfiltered="4614" processed="4580" dbindex="19987">


L'illa de Hawaii (en hawai, Hawaii) s una de les illes majors de l'arxiplag de Hawaii, que formen l'estat de Hawaii.

Se la coneix tamb amb el malnom de Big Island, ja que s l'illa ms gran i d'aquesta forma s'evita la confusi entre el nom de l'illa i de l'estat. L'origen del nom Hawaii t dues explicacions. Per una banda s'atribueix el descobriment de les illes Hawaii al navegant polinesi llegendari Hawaiiloa. Una altra explicaci deriva de la terra llegendria Hawaiki, o Havaiki, lloc d'origen dels polinesis, o el lloc on retornen les nimes desprs de la mort. La relaci amb Hawaiki tamb s'explica a l'illa Savai'i de Samoa, i altres indrets de la Polinsia. Els primers exploradors transcrivien el nom com Owhyhee.

La poblaci estimada a l'any 2003 s de 158.423 habitants.

Geografia.
Hawaii s l'illa ms meridional de l'arxiplag. Les illes ms properes al sud sn les illes de la Lnia. Cap el nord es troba l'illa de Maui, amb el volc Haleakala visible a travs del canal Alenuihaha.

L'illa de Hawaii s'ha anat formant per l'activitat de cinc volcans diferents: Kohala (extingit), Mauna Kea (inactiu), Hualalai (inactiu), Mauna Loa (actiu) i Kilauea (molt actiu). Els dos ltims sn al Parc Nacional dels Volcans, Hawaii Volcanoes National Park.

L'illa t un mxim de 150 km d'amplada, i una superfcie total de 10.433 km , un 63% del total de l'estat. Com que els volcans Mauna Loa i Kilauea sn actius, l'illa encara est creixent. Entre el gener del 1983 i el setembre del 2002, la lava del Kilauea va afegir 2,2 km  estenent la costa sobre el mar. A 29 km al sud-est es troba el volc submar Lo ihi. Actualment est a 975 m sota el nivell del mar, per s'estima que l'activitat volcnica el far sobresortir de l'aigua i, posteriorment, s'acabar unint al Kilauea fent molt ms gran l'illa.

Economia.
La canya de sucre va ser la base de l'economia de Hawaii durant ms d'un segle. A la meitat del segle XX va comenar a disminuir la seva producci i el 1996 es va tancar l'ltima plantaci de canya de sucre.

Avui la principal activitat econmica es basa en el turisme, centrat primordialment en el litoral de sotavent, en els districtes de North Kona i South Kohala. L'agricultura diversificada s un sector creixent amb plantacions de nous de macadmia, papaia, flors i caf. De fet, l'illa tamb s'anomena The Orchid Isle, ja que les seves orqudies tenen bona reputaci. La flor lehua blossom s un smbol de Hawaii. s una flor que surt d'un arbust que creix a la lava.

Llocs d'inters.
 Hilo, amb una poblaci de 40.759 habitants al cens del 2000, s la ciutat ms gran de Hawaii i la segona de l'estat. s la seu del comtat de Hawaii i de la Universitat de Hawaii.
Kailua-Kona s la segona ciutat de l'illa, i ciutat turstica.
Hawaii Volcanoes National Park, inclou els volcans actius Kilauea i Mauna Loa.
Puuhonua O Hnaunau, s el Parc Histric Nacional.
Hulihee Palace, s el palau reial dels antics monarques, a Kailua-Kona.
Akaka Falls, s el salt d'aigua ms alt de l'illa.
Observatori Mauna Kea.

 Enllaos externs .

 Imatges del litoral, volcans i salts d'aigua ;
 Flors de Hawaii ;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51136" title="Mayotte" nonfiltered="4615" processed="4581" dbindex="19988">



Mayotte s una illa africana que conforma una collectivitat departamental de Frana, situada a l'extrem septentrional del canal de Moambic, a l'oce ndic, entre Madagascar i Moambic, a l'arxiplag de les Comores. Tamb es coneix amb el nom de Mahor, especialment entre els partidaris de la seva inclusi a la Uni de les Comores.  

Mayotte, amb 373,24 km i una poblaci de 182.075 habitants el 2005, s una regi no incorporada a la Uni Europea i s membre de la Comissi de l'Oce ndic. La capital s Mamoudzou, a l'est de l'illa principal, amb 45.485 habitants. El domini d'internet s .yt.

Histria.
Mayotte fou cedida a Frana juntament amb la resta de les Comores el 1843. A l'hora de declarar-se la independncia de l'arxiplag, en va ser l'nica illa que en els referndums de 1974 i 1976 va votar a favor de continuar sota domini francs (amb un 63,8% i un 99,4% dels sufragis respectivament). Les Comores, per, en reclamen la sobirania. Una resoluci del Consell de Seguretat de les Nacions Unides de 1976 va donar suport a aquesta reclamaci per una majoria de 11 dels seus 15 membres; ara b, com que Frana va vetar el dictamen, no es va aprovar. Aquesta situaci es va repetir l'any 2004.

La situaci de Mayotte sembla de difcil soluci per a l'Estat francs: mentre que la poblaci local ha demostrat llargament que vol continuar mantenint els lligams amb Frana i no unir-se a les Comores, s'han aixecat veus internacionals de protesta contra aquesta situaci de dependncia. A ms a ms, la peculiar administraci local de Mayotte, que tradicionalment aplica la llei islmica, s difcil d'integrar dins les estructures legals franceses, aix per no esmentar el cost que representa fer que el nivell de vida de Mayotte s'assembli als estndards de la Frana metropolitana. A causa de tot plegat, les lleis del Parlament francs han d'especificar clarament que sn d'aplicaci a Mayotte si realment volen ser-hi efectives.

L'estatut poltic de Mayotte es va canviar el 2001, de manera que ara s ms semblant al dels departaments de la Frana continental: ara s anomenada una "collectivitat departamental"; aix malgrat que les Comores en continuen reclamant la sobirania. Aquest canvi d'estatus va ser aprovat pel 73% de la poblaci de Mayotte en referndum.

Geografia.

L'illa principal, Mahor (o Grand Terre), amb 362 km i 159.042 habitants el 2005, s la ms meridional de les Comores, i geolgicament s la ms antiga de l'arxiplag. T 39 km de llarg i 22 d'amplria, i els punts ms elevats es troben entre els 500 i els 600 metres sobre el nivell del mar. Com que s de natura volcnica, el sl hi s relativament frtil en algunes rees determinades. L'escull corall que encercla una bona part de l'illa ofereix refugi als vaixells i un bon hbitat per als peixos.

Dzaoudzi va ser la capital de les Comores fins al 1962 i fins no fa gaire va ser el centre administratiu de Mayotte, traslladat ara a Mamoudzou, a l'illa principal. Dzaoudzi, amb 14.141 habitants el 2005, la segona ciutat del territori i el port principal, se situa a l'illa de Pamanzi (o Petite Terre), que amb vora 11 km i 23.033 habitants s la ms gran de les diverses illes adjacents a Mahor, a la qual la uneix una carretera sobre un dic. 











































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51141" title="I" nonfiltered="4616" processed="4582" dbindex="19989">

Astronomia: ;
I (satllit), un dels quatre satllits galileans de Jpiter.
 (85) Io, asteroide descobert per Christian Heinrich Friedrich Peters (1813-90).

 Geografia:
 .io, domini de primer nivell territorial;

Qumica: ;
 I (tom), tom o molcula amb crrega elctrica.
 I complex, uni d un i metllic amb una espcie neutra o carregada negativament. ;

Mitologia: ;
 I (mitologia).nimfa, filla d'nac i de Mlia, en la mitologia grega.
 Io (sacerdotessa), amant de Zeus i sacerdotessa d'Hera.
 I (heroi), ancestre mtic dels jonis, segons la mitologia grega.

 Onomstica:
I de Tessalnica, militar macedoni al servei de Perseu de Macednia. ;
I de Quios, poeta atenenc trgic.
I d'Efes, rapsoda grec. ;

 Tecnologia:
 Bateria d'i liti;
 Bateria d'i liti en polmer;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51146" title="Les Masies (l'Espluga de Francol)" nonfiltered="4617" processed="4583" dbindex="19990">
Les Masies s un nucli de poblaci del sud del municipi de l'Espluga de Francol situat al peu de les muntanyes de la Pena i molt a prop del monestir de Poblet, al lmit amb el terme de Vimbod i Poblet. S'inclou dins el paratge natural d'inters nacional de la Vall del Monestir de Poblet. Una carretera local (TV-7007) comunica les Masies amb l'Espluga i Poblet. 

Es va originar al final del segle XIX vora unes fonts d'aiges ferruginoses: la Font del Ferro i la Font de la Magnsia. Primer s'hi va construir l'anomenada Masia Blanca, i ms tard, al 1887, el complex residencial de la Villa Engrcia, on es va edificar el primer balneari, per la qual cosa aquest nucli de poblaci es coneix tamb amb el nom de Balneari les Masies. Ms endavant s'hi van construir altres xalets i hotels, com l'Hotel del Centre i l'Hotel La Capella. 

s una zona turstica i de segona residncia, amb diversos apartaments de muntanya, hotels, restaurants i l'alberg de joventut Jaume I, gestionat per la Generalitat.

L'any 2004 hi havia censats 16 habitants com a residents permanents.

 Enllaos externs .

El nucli de les Masies dins el web de l'Espluga de Francol;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51148" title="L'Estaci (l'Espluga de Francol)" nonfiltered="4618" processed="4584" dbindex="19991">
L'Estaci s un nucli de poblaci de l'Espluga de Francol, situat a l'extrem nord de la vila, tocant al barri de la Font Major, limitat per la via del tren i la carretera N-240. Va crixer al voltant de l'edifici de l'estaci de la RENFE de la lnia Lleida-Reus.

Hi ha alguns xalets i als darrers temps s'hi han installat tamb algunes petites indstries. Molt a prop s'aixeca l'edifici del Celler Cooperatiu.

L'any 2004 hi havia censats 7 habitants com a residents permanents.

Enllaos externs.
El nucli de l'Estaci, a la pgina de l'Espluga de Francol;

 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51149" title="Santa Maria del Fiore" nonfiltered="4619" processed="4585" dbindex="19992">

La baslica de Santa Maria del Fiore s la catedral de Florncia, una de les obres mestres de l'art gtic i del primer Renaixement itali. Smbol de la riquesa i del poder de la capital toscana als segles XIII i XIV, la catedral florentina, coneguda com el Duomo, s un dels edificis ms grans de la cristiandat: t 155 m de llarg, 130 m d'ample (d'una banda a l'altra del transsepte) i 107 m d'alt, des de la base fins dalt de tot de la cpula.

Hi destaquen sobretot la grandiosa cpula de Brunelleschi i el campanar exempt del Giotto, de 82 m d'altura. Tamb s digne d'esmentar-se l'adjacent baptisteri de San Giovanni, amb les famoses portes de bronze de Ghiberti. El conjunt format per l'esglsia, el campanar i el baptisteri, al cor de la ciutat, conforma un dels joiells artstics i arquitectnics de Florncia.

El nom de la catedral, "Santa Maria de la Flor", es refereix al lliri, smbol de la ciutat.

Histria.

Santa Maria del Fiore, la tercera catedral que es construa a Florncia, es va aixecar a l'emplaament de l'anterior, Santa Reparata, incitats per la magnificncia de les noves catedrals de Pisa i Siena. La va projectar Arnolfo di Cambio el 1294 amb la intenci de ser l'esglsia catlica ms gran del mn (si b se'n va reduir el disseny original), i la primera pedra es va collocar el 8 de setembre del 1296. Arran de la mort d'Arnolfo el 1302, les obres de la catedral es van alentir molt. El 1331, lArte della Lana (el gremi dels llaners) es va responsabilitzar de la construcci de la catedral i el 1334 van encarregar al Giotto la supervisi general de l'obra. La seva fita principal va ser el campanile (el campanar), per va morir el 1337. No fou fins al 1355 que es van reprendre els treballs dins la catedral, duts a terme per una srie d'aquitectes entre els quals Francesco Talenti, Alberto Arnoldi, Giovanni d'Ambrogio, Giovanni di Lapo Ghini, Neri di Fioravante i Andrea Orcagna. La nau es va cobrir el 1380, i al 1418 noms faltava per completar la cpula.

L'obra de Brunelleschi.
Aquell any, es va organitzar un concurs per projectar una nova cpula, o duomo, per a la catedral. S'hi van presentar Lorenzo Ghiberti i Filippo Brunelleschi, i aquest darrer va guanyar el concurs amb el seu original disseny octagonal, que permetia aixecar la cpula sense necessitat de fer servir bastides. Malgrat el concurs, tots dos arquitectes foren encarregats de dur endavant les obres, per la cosa no va funcionar i Brunelleschi aviat en va assumir la responsabilitat ell sol. L'obra de la cpula va comenar el 1420 i es va enllestir el 1436; la catedral fou consagrada pel papa Eugeni IV el 25 de mar d'aquell mateix any. Era la primera cpula "octagonal" de la histria (el Pante de Roma, una cpula circular, es va construir entre els anys 118 i 128 de la nostra era sense estructures de suport) que s'aixecava sense utilitzar una bastida de fusta, i era la ms gran construda mai (encara avui s la cpula de maoneria ms gran del mn). La idea de Brunelleschi de rematar la cpula amb un llantern va ocasionar certa polmica, que va haver de ser debatuda en un nou concurs d'adjudicaci. Al final es va comenar a construir pocs mesos abans de la seva mort el 1446 i la va enllestir el seu amic Michelozzo. 

Una gran esttua de Brunelleschi s'aixeca avui dia davant el Palazzo dei Canonici, a la Piazza del Duomo, que s'est assegut mirant pensativament cap a la seva obra cabdal, precursora de moltes consecucions arquitectniques posteriors. Per exemple, a la cpula tamb es van utilitzar reforos horitzontals de tirants de pedra i ferro, cosa que obria el cam a la imaginaci per als reforos de ferro i acer que s'usarien segles ms tard, com s el cas del ciment armat. Brunelleschi, doncs, va fer una contribuci espectacular a l'arquitectura amb els seus enginys i grues especialment dissenyats per al projecte de la cpula i les seves brillants tcniques constructives. 



La faana.
La faana de la catedral es va tirar a terra entre 1587 i 1588 i va quedar despullada fins ben entrat el segle XIX. El 1864 es va dur a terme un concurs per al disseny de la nova faana, que va guanyar l'arquitecte Emilio De Fabris amb el seu projecte neogtic basat en el campanar adjacent i en els portals dels costats de la catedral, que combinava el marbre blanc, verd i rosa. Es va comenar a bastir el 1876 i es va acabar el 1887. Les grans portes de bronze daten de 1899-1903.

Intervencions artstiques.
A l'interior gtic de la catedral, molt auster, hi destaquen els vitralls (la majoria de 1434-1445, alguns dels quals projectats per Ghiberti) i el terra de marbre (1526-1660). 

A part dels ja esmentats, un gran nombre d'artistes van fer la seva aportaci a Santa Maria del Fiore, entre els quals: 
 Benedetto i Giuliano da Maiano (plafons de la sagristia);
 Andrea del Castagno (pintura al fresc de Niccol da Tolentino a cavall, al mur nord);
 Luca della Robbia (relleus de la Resurrecci i lAscensi damunt les portes de la sagristia; treballs a la porta de la sagristia juntament amb Michelozzo; galeria del cor, actualment al Museu del Duomo);
 Domenico di Michelino (Dante explicant la Divina Comdia al mur nord);
 Donatello (caps d'un profeta i una sibilla al costat sud de l'exterior; galeria del cor, actualment al Museu del Duomo);
 Davide i Domenico Ghirlandaio (mosaic de lAnunciaci al costat sud de l'exterior);
 Michelozzo (treballs a la porta de la sagristia, juntament amb Luca della Robbia);
 Nanni di Banco (relleu de lAssumpci de la Verge al costat sud de l'exterior);
 Paolo Uccello (decoraci del rellotge del mur oest; pintura al fresc de Sir John Hawkwood a cavall, al mur nord; dos vitralls);
 Giorgio Vasari i Federigo Zuccaro (pintures al fresc del Judici Final a l'interior de la cpula);

Enllaos externs.
Pgina de la catedral de Florncia  ;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51158" title="Tipografia" nonfiltered="4620" processed="4586" dbindex="19993">

La tipografia s un mode d'impressi mitjanant tipus mbils i gravats que sn entintats, la forma dels quals es transfereix al suport per pressi directa.

Tamb s el conjunt de normes i usos que es tenen en compte a l'hora de collocar, amb proporci i harmonia i d'acord amb una intenci comunicativa, els elements que s'han d'imprimir en algun suport fsic o visualitzar en alguna pantalla. Aquests elements poden ser text, illustracions i ornaments.

A grans trets, la tipografia s'ocupa de quatre mbits:

el carcter;
el pargraf;
la pgina;
el document imprs;

La tipografia neix a mitjan segle XV, arran de l'aparici de la premsa d'imprimir i dels tipus mbils grcies a Johannes Gutenberg. Des d'aleshores, el plantejament de l'harmonia entre les dimensions del text i la illustraci i les dimensions de pgina perdura.

Una figura destacada dels primers temps d'aquesta professi s Aldo Manuzio, d'una famlia italiana d'humanistes. Manuzio va crear els tipus cursius, va dissenyar tipus grecs i va encarregar la fosa de la lletra Bembo. 

hi han diferents famlies en la tipografia:
 
- gtiques:
     
    - poca llegibilitat                      
    - calligrafiades
    - amb regularitat vertical

- romanes: (basquerville)

    - tenen terminal o peu
    - molta claredat visual                               
    - la construcci equilibrada de la lletra
    - classicisme

- bastardes: (zapt chancery)

    - moviment
    - elegncia
    - treball dels terminals

- pal sec: (futura)

    - sense terminals
    - modernitat
    - monolinis
    - gruix de tra regular

- nova arrel

    - american trywritter (aspectes tecnolgics)
    - mistral
    - cmic sans
    - estil caligrafic (fetes a ma)






 Vegeu tamb .
 Ortotipografia;
 Histria de la tipografia;

 Referncies .
 Gran Enciclopdia Catalana;
 MARTN MONTESINOS, Jos Luis; MAS HURTUNA, Montse. Manual de tipografa. Del plomo a la era digital. 3a ed. rev. Campgrfic: 2003, Valncia, pg. 17.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51159" title="Msica pop" nonfiltered="4621" processed="4587" dbindex="19994">
La msica pop (en angls pop music, abreviaci de popular music) s una de les interpretacions musicals originades a partir de la segona meitat del segle XX, orientades a un pblic molt ampli, amb finalitat de ser comercialitzades i que, en principi, s contraposa a la msica considerada com a clssica.

s un terme molt ampli, amb certes connotacions pejoratives i difcil de delimitar. Els gneres com el jazz, el gospel i el blues tampoc es considera que pertanyin a la msica pop. En principi s'origina en els pasos de llengua anglesa per aviat sortiren grups d'aquest estil a molts altres llocs.

Al temps dels Beatles el pop era sinnim de Rock and roll. Actualment, s habitual reservar el terme "msica pop" per aquella que est clarament orientada a la comercialitzaci a gran escala.

No t un estil definit, per la caracteritza una melodia simple, fcil de recordar i amb estratgies variades per capturar l'atenci del pblic, entre elles les d'una atractiva escenificaci on no hi acostuma a mancar l's de l'atractiu sexual.

Els temes tractats en les interpretacions han estat primer quasi exclusivament del sentiment amors i derivant desprs cap a referncies sexuals ms explcites i altres temes ms variats. En les formes ms comercials no s habitual que els cantants siguin els autors de la lletra i msica de les seves interpretacions. 

L'objectiu habitual d'aquest tipus de msica sn els adolescents. La indstria discogrfica s una de les principals interessades en la promoci de la msic pop. 

Per tal de fer ms atractiu el producte musical s'ha recorregut en ocasions a crear grups en els quals els qui realment canten no sn els que apareixen davant del pblic. Un exemple n's el grup Milli Vanilli a la dcada de 1980. 

A ms dels Beatles, es poden considerar com a representants del pop, entre molts d'altres, a: Elton John, ABBA, Michael Jackson i Madonna.

 Grups de pop catal .

 Els Pets;
 Sopa de Cabra;
 Ja t'ho dir;
 Sau;
 Lax'n'busto;






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51161" title="Tipus tipogrfic" nonfiltered="4622" processed="4588" dbindex="19995">
En tipografia, el tipus s una pea metllica (generalment de plom) en forma de paralleleppede que duu en relleu una lletra o un signe. El conjunt d'aquestes peces, tamb anomenades tipus mbils, servien en la impressi tipogrfica per compondre el text en la forma impresa. 

Referncies.
Gran enciclopdia catalana;
MARTNEZ DE SOUSA, Jos. Manual de edicin y autoedicin. Madrid: Pirmide, 2002, pg. 118.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51162" title="Ortotipografia" nonfiltered="4623" processed="4589" dbindex="19996">
L'ortotipografia s el conjunt de normes i usos que regeixen l'escriptura mitjanant carcters tipogrfics i la normativa de l'ortografia
Els elements de qu s'ocupa l'ortotipografia sn els segents:

Els signes tipogrfics:
les lletres i altres signes;
les xifres;
els signes monetaris;
els signes lexicogrfics;
Els ornaments:
els filets;
les vinyetes;
Les lnies o ratlles.
Els pargrafs i apartats.
Les columnes.
L'alineaci dels elements.
Els blancs.
L'ordenaci alfabtica.
Les caplletres.
La jerarquia tipogrfica dels captols, apartats i subapartats.
Els estils de lletra: cursiva, negreta, versaleta i altres.
La numeraci de pgines i els folis explicatius.
Les notes al peu i els reclams.

Referncies.
 COSTA, Joan; FIT, Ricard; MESTRES, Josep M.; OLIVA, Mireia. Manual d'estil. La redacci i l'edici de textos. Barcelona: EUMO, Universitat de Barcelona, Universitat Pompeu Fabra, Associaci de Mestres Rosa Sensat, 1995.
 MARTNEZ DE SOUSA, Jos. Manual de edicin y autoedicin. Madrid: Pirmide, 2002.
 MARTN MONTESINOS, Jos Luis; MAS HURTUNA, Montse. Manual de tipografa. Del plomo a la era digital. 3a ed. rev. Campgrfic: 2003, Valncia.
 PUJOL, Josep M.  L escriptura tipogrfica, 1. La font digital . Llengua i s, 22, pg. 24-35.
 PUJOL, Josep M.  L escriptura tipogrfica, 2. Tipografia de qualitat . Llengua i s, 22. Pg. 25-36.
 PUJOL, Josep M. i SOL, Joan. Ortotipografia. Manual de l'autor, l'autoeditor i el dissenyador grfic. Barcelona: Columna, 1995.

 Enllaos externs .

 Entrevista a Josep M. Pujol a Preedicio.com;

Vegeu tamb.
Tipografia;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51163" title="Amstel Gold Race" nonfiltered="4624" processed="4590" dbindex="19997">
L'Amstel Gold Race s una clssica ciclista que es disputa a la provncia de Limburg, als Pasos Baixos durant la primavera.

La primera cursa l'organitz Herman Krott el 30 d'abril de 1966. Acostumava a acabar a la ciutat de Maastricht, tot i que des del 2003 finalitza al mont Cauberg, al municipi de Valkenburg. Entre 1989 i el 2004 va formar part de la Copa del Mn de ciclisme i actualment forma part del programa de l'UCI ProTour.

El seu nom prov de son patrocinador principal, la indstria de cervesa Amstel (que al seu torn pren el nom d'un riu, l'Amstel, que no passa pel Limburg).

Llistat de guanyadors.


Enllaos externs .
 Web oficial de la cursa  ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51164" title="Illes de Sotavent (Hawaii)" nonfiltered="4625" processed="4591" dbindex="19998">
 

Les illes de Sotavent de Hawaii (en angls, Northwestern Hawaiian Islands o Leeward Islands)  sn les illes, atols, esculls i bancs de sorra de l'arxiplag de Hawaii situades al nord-oest de les illes Kauai i Niihau. Les illes sn deshabitades i administrades per l'estat nord-americ de Hawaii, excepte l'atol Midway que s administrat pel US Fish and Wildlife Service, una oficina del Departament d'Interior nord-americ.

Geografia.
Les illes de Sotavent de Hawaii, d'est a oest i el nom hawai entre parntesis, sn les segents:
Kaula (Kaula);
Nihoa (Moku Manu);
Necker (Mokumanamana);
French Frigate Shoals ();
Gardner Pinnacles ();
Escull Maro (Nalukakala);
Laysan ();
Lisianski (Papapoho);
Pearl i Hermes (Holoikauaua);
Midway (Pihemanu);
Kure (Knemilohai);

Les illes de Sotavent es van formar sobre el mateix punt calent volcnic que ha format les illes de Sobrevent o illes majors de Hawaii. Al desplaar-se la placa del Pacfic cap al nord i nord-oest sobre el punt calent de l'escora terrestre, les erupcions volcniques van anar formant les illes. Les terres allades es van anar erosionant i enfonsant gradualment, convertint-se en illots, atols, esculls o bancs de sorra.

Histria.
En les illes ms properes a les illes majors de sobrevent, a Necker i Nihoa, hi ha alguns signes de presncia polinsia, per es creu que en cap de les illes va existir una poblaci permanent. Els noms tradicionals hawaians sn Mokuakamohoalii, Hanakaieie, Hanakeaumoe i Ununui, per no s'ha identificat a quines illes corresponen els noms. Els altres noms hawaians sn moderns.

A pesar del seu allament, la presncia humana ha tingut un gran impacte. Als primes anys del segle XX es van matar centenars de milers d'ocells per a abastar el mercat de barrets de plomes; a Laysan es van explotar els dipsits de guano, i Midway va ser ocupat per milers de militars que van mantenir unes batalles decisives a la II Guerra Mundial.

El 1909 el president Theodore Roosevelt va declarar la majoria d'illes com a reserva natural per a protegir els ocells. El 2000 el president Bill Clinton va crear la reserva de la Northwestern Hawaiian Islands Coral Reef Ecosystem Reserve per a preservar els esculls de corall. En aquest moments hi ha una proposta per estendre-ho com a reserva marina.

Actualment hi ha unes bases permanents d'investigadors cientfics a Midway, French Frigate Shoals i Laysan. No est permesa la visita de les illes excepte per treballs cientfics i de conservaci. La protecci de les illes recau en tres oficines: el U.S. Fish and Wildlife Service, del Departament d'Interior; la National Oceanic and Atmospheric  Administration, del Departament de Comer; i el Department of Land and Natural Resources, de l'estat de Hawaii.

Vegeu tamb.
Illes Hawaii;
Illes de Sotavent;

Enllaos externs.
 Mapa per a descarregar del Bishop Museum (1,2 M);













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="51166" title="Tipus" nonfiltered="4626" processed="4592" dbindex="19999">

 Automobilisme: Tipus (cotxe);
 Biologia: all que defineix a un taxon; vegeu Tipus biolgic;
 Tipografia: pea metllica en forma de paralleleppede que duu en relleu una lletra o un signe; vegeu Tipus tipogrfic;
ENDOFARTICLE.
</doc>
